<doc id="51201" title="Espectre (desambiguaci)" nonfiltered="1" processed="1" dbindex="20000">


Fsica: ;
Espectre electromagntic, conjunt de totes les possibles ones electromagntiques,
Espectre radioelctric, conjunt d ones electromagntiques amb freqncies compreses entre 3 Hz i 3.000 GHz.
Espectre visible, regi de l'espectre electromagntic que l'ull hum s capa de percebre.
Espectre de fluctuacions s el conjunt de variacions de l'amplitud de les fluctuacions de l'escala angular.
Espectre de freqncies s el grfic que mostra com s la descomposici d'un senyal ondulatori (sonora, lluminosa, electromagntica,...) en el domini freqencial. ;
Poltica:
Espectre poltic, manera de visualitzar les diferents posicions poltiques.
Parapsicologia: Un espectre o fantasma s l'aparici d'un mort que es manifesta entre els vius de manera perceptible.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51203" title="Riera de Ribes" nonfiltered="2" processed="2" dbindex="20001">

La riera de Ribes, amb un recorregut de 18 km, s el collector de diversos cursos d'aigua de les comarques de l'Alt Peneds i el Garraf.

Neix al terme de les Cabanyes a l'Alt Peneds i durant el seu cam recull l'aigua de diversos torrents que s'uneixen per formar el torrent de Can Ferrer de Llacunalba i, ms endavant, les aiges d'Olivella revertides pel fondal de Mas Mestre. Tamb hi conflueixen les aiges de la riera de Begues i de la de Jafre, entre altres. La riera de Begues tamb est formada, al seu torn, per diversos corrents d'aigua com la riera d'Oleseta, els torrents dels Pelagons, dels Trullols, de la Romenguera, del Querol i del Pou de la Vinya.

La confluncia de les rieres de Ribes i de Begues al terme de Sant Pere de Ribes amplia la riera de Ribes, que, desprs d'envoltar tot el poble i rebre les aiges procedents del Montgrs canalitzades pel torrent de l'Espluga, s'ajunta amb la riera de Jafre, prop de Can Quadres de la Timba. Desprs d'aquest recorregut, entra al terme de Sitges, i va desembocar al mar, a la zona coneguda com el cap dels Grills, a la mateixa costa de Sitges.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51205" title="Batalla de Tours" nonfiltered="3" processed="3" dbindex="20002">

Si busqueu la batalla que va enfrontar francesos i anglesos el 1356, vegeu Batalla de Poitiers.

La Batalla de Tours (moltes vegades anomenada Batalla de Poitiers, per que no s'ha de confondre amb la Batalla de Poitiers del 1356) i coneguda en el mon rab com Balat aix-Xuhad, va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel lder franc Carles Martell i un exrcit islmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Allah al-Ghafiq a prop de la ciutat de Tours, a Frana. Durant la batalla, els francs derrotaren l'exrcit islmic i Al-Ghafiq fou mort. Aquesta batalla atur l'expansi cap al nord de l'islam des de la pennsula Ibrica i s considerada per molts historiadors com un esdeveniment d'importncia macrohistrica, pel fet que podria haver aturat la invasi d'Europa per part dels musulmans i preservat el cristianisme com la fe dominant durant un perode en qu l'islam estava arrassant les restes dels antics imperis rom i persa.  

Els musulmans anomenen al xoc com Balat al-Shuhada (Calada dels Mrtirs) introduit per historiadors andalusins.

Combatents.
 Els francs foren comandats per en Carles Martell. Hi ha diverses estimacions de les seves forces, per normalment es consideren d'entre 15 i 75.000 homes. Segons Sant Dens, tingueren 1.500 baixes.
 Els musulmans, liderats per Abd-ar-Rahman al-Ghafiq, entre 60 i 400.000 cavallers (s ms probable que estigui ms a prop del primer nombre que del segon).

Preludi.

Els musulmans al nord de la pennsula ibrica havien arrassat fcilment Septimnia, havien pres Narbona com la seva capital (anomenant-la Arbuna), donant unes condicions honorables als seus habitants aris, i rpidament van pacificar el sud, amenaant durant uns anys els territoris francs. El Duc Odo d'Occitnia havia derrotat decisivament una important fora d'invasi el 712 a la batalla de Tolosa, per les rtzies rabs continuaren, arribant l'any 725 a la ciutat d'Autun a Borgonya. Amenaat pels rabs pel sud i pels francs al nord, el 730 n'Eudes s'ali amb n'Uthman ibn Naissa, anomenat "Munusa" pels francs, l'emir berber en el que ms tard seria Catalunya. Com a tribut, n'Eudes don la seva filla Lampade en matrimoni a n'Uthman per a segellar l'aliana, i les rtzies rabs als Pirineus (la frontera sud de n'Eudes) s'aturaren. 

Tanmateix, l'any segent n'Uthman es revolt contra el governador d'Al-ndalus Abd-ar-Rahman al-Ghafiq. Aquest darrer rpidament esclaf la revolta, dirigint desprs la seva atenci contra l'antic aliat del traidor, n'Eudes. Segons un rab no identificat, "Aquell exrcit passava per tot arreu com una tempesta dessoladora". El duc Eudes (anomenat rei per alguns), va reunir el seu exrcit a Bordeus, per va ser derrotat i Bordeus saquejada. La matana de cristians al riu Garona va ser evidentment terrible; n'Isidorus Pacensis va comentar que "solus Deus numerum morientium vel pereuntium recognoscat" (noms Du coneix el nombre de morts). Els cavallers musulmans procediren aleshores a devastar totalment aquella part de la Gllia, i les seves prpies histries en digueren: "els fidel travessaren les muntanyes, arrassen el terreny dur i el pla, saquejen ben endins el pas dels francs i ho desfan tot amb l'espasa, de manera que n'Eudo fu batalla amb ells al riu Garona i fug". N'Eudes deman ajut als francs, una ajuda que en Carles Martell noms li conced desprs que n'Eudes accepts sotmetre's a l'autoritat franca. El 732, la fora de rtzies rab es dirigia cap al nord vers el riu Loira. Un possible motiu, segons el segon continuador de Fredegar, eren les riqueses de l'Abadia de Sant Mart a Tours, la ms prestigiosa i sagrada d'aquell temps a l'oest d'Europa. En sentir aix, el majordom del Palau austrasi Carles Martell reun el seu exrcit d'uns 15.000 75.000 veterans i va marxar cap al sud.

Lloc.
Malgrat la gran importncia d'aquesta batalla, el lloc exacte on es va lliurar s desconegut. Molts historiadors assumeixen que els dos exrcits es trobaren al punt on els rius Clain i Vienne s'uneixen entre Tours i Poitiers.

La batalla.
En Carles posicion el seu exrcit en un lloc on esperava que passs l'exrcit musulm, en una posici defensiva. s possible que la seva infanteria conjuntada, armada amb espases, llances i escuts formessin una formaci del tipus falange. Segons les fonts rabs es van collocar formant un gran quadre. Certament, donada la disparitat entre els dos exrcits  els francs eren quasi b tots infanteria; els musulmans eren cavallers muntats i amb armadura  en Carles Martel va lliurar una batalla defensiva molt brillant. En un lloc i en un temps escollits per ell, es trob amb una fora de llarg superior a la seva, i la va derrotar.

Durant sis dies, els dos exrcits es vigilaren amb noms batusses menors. Cap dels dos volia atacar. Els francs estaven ben habillats per al fred i tenien l'avantatge del terreny. Els rabs no estaven tan ben preparats per al fred, per no volien el que es pensaven que era un exrcit franc superior en nombre. La batalla comen el set dia, ja que Abd-ar-Rahman al-Ghafiq no volia posposar la batalla indefinidament.

Abd-ar-Rahman al-Ghafiq confi en la superioritat numrica de la seva cavalleria, i la fu carregar repetidament. Aquesta vegada la fe dels musulmans en llur cavalleria, armada amb les seves llances llargues i espases, que els havia donat la victria en batalles anteriors, no estava justificada.

En una de les rares ocasions en qu l'infanteria medieval resist carregues de cavalleria, els disciplinats soldats francs resistiren els assalts, malgrat que, segons fonts rabs, la cavalleria rab aconsegu trencar l'exterior del quadre franc diverses vegades.

Segons una de les fonts franques, la batalla dur un dia  segons les fonts rabs, dos. Quan s'estengu entre l'exrcit rab que la cavalleria franca amenaava el bot que s'havien endut de Bordeus, molts d'ells tornaren al seu campament. Aix, a la majoria de l'exrcit musulm li sembl una desbandada en massa, i aviat ho va ser. Mentre intentava aturar la retirada, Abd-ar-Rahman al-Ghafiq va ser envoltat i finalment mort, i els musulmans tornaren al seu campament.

El dia segent, quan els musulmans no van tornar a la batalla, els francs temeren una emboscada. Noms desprs d'un reconeixement extensiu per part de soldats francs del campament musulm es va descobrir que els musulmans s'havien retirat durant la nit.

Conseqncies.
L'exrcit rab es retir al sud ms enll dels Pirineus En Carles es guany el seu sobrenom Martell en aquesta batalla. Va continuar expulsant els musulmans de Frana en els segents anys. Tornaria a derrotar els moros en batalla a prop del riu Berre i a Narbona.

Importncia de la batalla.
Contemporanis cristians, des de Beda fins a Tefanes Isuric, van registrar curosament la batalla i van ser rpids en extreure'n el que veien com les seves implicacions. Estudiosos posteriors tals com n'Edward Gibbon opinaren que, si en Carles hagus caigut, els rabs haguessin conquerit fcilment una Europa dividida. En Gibbon va escriure que "Una marxa victoriosa s'havia prolongat mil milles des de Gibraltar fins a les ribes del Loira; la repetici d'un espai igual hagus dut els sarrans als confins de Polnia i a les Highlands d'Esccia; el Rin no s ms impassable que el Nil o l'ufrates, i la flota rab podria haver navegat sense una batalla naval fins les boques del Tmesi." Algunes estimacions modernes de l'impacte de la batalla s'han apartat de l'extrem de la posici d'en Gibbon, per la seva conjectura rep el suport de molts altres historiadors.

Aix doncs, donada la importncia que els registres rabs de l'poca donaren a la mort d'Abd-ar-Rahman al-Ghafiq i a la derrota a la Gllia, i a la consegent derrota i destrucci de les bases musulmanes en el qu ara s Frana, s molt probable que aquesta batalla tingus una importncia macrohistrica en aturar l'expansi de l'islam a l'oest. Aquesta derrota va ser l'ltim gran esfor de l'expansi islmica mentre hi hagu encara un califat unit, abans de la caiguda de la dinastia dels Umayyads el 750, noms 18 anys desprs de la batalla de Tours. Gibbons i la seva generaci d'historiadors estan probablement ms encertats que la vista contempornia que la batalla no tingu un impacte histric major. La histria rab escrita durant aquell perode i els segents set segles deixen clar que la derrota i mort d'Abd-ar-Rahman al-Ghafiq es va veure, correctament, com una catstrofe de grans dimensions. Aix desmenteix els que banalitzarien la importncia de la batalla de Tours. Si en Carles Martell hagus caigut a Tours, les conseqncies a llarg termini per al cristianisme europeu haguessin sigut probablement devastadores.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51210" title="Joan Baptista Basset i Ramos" nonfiltered="4" processed="4" dbindex="20003">
Joan Batiste Basset i Ramos (Alboraia, 1654 - Segovia >1725). Militar que va encapalar la revolta valenciana contra Felip V al front dels maulets.

Nascut en el si d'una famlia d'artesans, el seu pare, Joan Basset, era fuster, escultor i daurador d'imatges i retaules. La seva mare es deia Esperana Ramos.

Fou un militar professional de l'exrcit austrac de l'Arxiduc Carles i formava part de la flota angloholandesa que envi el pretendent austrac per a prendre possessi com a rei a Madrid el 1704. Desprs de prendre la vila de Gibraltar, desembarcaren a la ciutat de Dnia el 17 d'agost del 1705. All rest Basset com a General de les forces austriacistes que, en poques setmanes, arribaren a la ciutat de Valncia, on proclamaren rei a Carles d'ustria. El febrer del 1706 organitz la defensa de Xtiva que rebutj victoriosament les tropes borbniques.

Va capitanejar la revolta valenciana, que contra el govern absolutista i centralitzador de Felip V, sumat a les reivindicacions dels camperols contra els nobles, i les dels comerciants i menestrals de les ciutats contra el poder dels francesos i a favor del lliure comer amb Holanda i Anglaterra. Aix esdevingu cap dels maulets, els lluitadors per la causa de la terra i del rei Carles, en contra dels botiflers, nobles i partidaris del borb Felip.

El fet d'haver proms als llauradors valencians (maulets) l'exempci de crregues i tributs senyorials va fer que fos jutjat i empresonat pel mateix rei Carles.
Arran de la derrota d'Almansa (25 d'abril del 1707) fou posat en llibertat per tal d'organitzar les poques forces fidels als austriacistes, cosa que no fou possible i noms pogu reunir-les per la defensa de la ciutat de Barcelona, on va romandre fins a la caiguda de la ciutat l'11 de setembre del 1714.

Deu dies desprs de la capitulaci de Barcelona, una vintena de caps militars austriacistes (entre els quals hi havia els valencians Joan Batiste Basset i Ramos, Josep Bellver, Sebasti Dalmau, Josep Torres i Eiximeno, i Francesc Maians) van ser detinguts per les tropes castellano-franceses, malgrat la promesa del duc de Berwick -conqueridor de Barcelona- que no hi hauria repressi contra els resistents en el setge de la ciutat. Empresonat pels borbons, van ser traslladats a Alacant i des d'ac, en el cas de Basset a diverses presons com Ondarribia i Segvia. 

Anys desprs, el tractat de pau de 1725 entre Espanya i ustria acordava l'alliberament de tots els presoners d'ambs bndols en la guerra de Successi. Tanmateix, Basset va ser privat d'abandonar la pres de Segvia contrriament als seus companys que s que ho feren i pogueren arribar fins a Viena .

Referncies.


Enllaos externs.
Dossier sobre Basset, de Jordi Querol.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51212" title="Datamides" nonfiltered="5" processed="5" dbindex="20004">
Els Datamides foren una dinastia de Capadcia.

Es diu aix perqu tenien per ancestre al strapa Datames.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51215" title="Francesc Bonet i Dalmau" nonfiltered="6" processed="6" dbindex="20005">

Francesc Bonet i Dalmau (Valls (1840)- ) era un enginyer industrial catal, fabricant del sector txtil, apassionat de l'pera, i dels viatges, que l'any 1889 va patentar i construir el primer autombil d'explosi del nostre pas, conegut com a Bonet.

L'any 1889 va viatjar a Pars amb motiu de l'Exposici Universal que va tenir lloc, on va conixer els "vehicles que es movien sense cavalls" i que eren desconeguts a Espanya.

L'any 1889 va construir un tricicle al que equip amb un motor Daimler i amb el qual circul en companyia d'altres automobilistes, i patent el que fou el primer autombil d'explosi del nostre pas.

El 12 de desembre, 3 mesos ms tard de la seva visita a Pars, sollicit una patent d'invenci per a vehicles de diverses rodes moguts per motor d'explosi.

Es pot veure el Bonet al Museu de l'Autombil de Sils i al Museo de Automocin de Salamanca.

Vegeu tamb.
 Les marques pioneres: Bonet;
 Histria de l'automobilisme a Catalunya;
 Museu de l'Autombil;

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51217" title="Malaltia de transmissi sexual" nonfiltered="7" processed="7" dbindex="20006">
Una malaltia de transmissi sexual (MTS) s una infecci en qu les relacions sexuals tenen una rellevncia epidemiolgica.  

Fins els anys 90 del segle XX era coneguda com malaltia venria (de Venus deessa de l'amor) que de fet era tamb un eufemisme que en certa manera ocultava l'origen sexual d'una malaltia en alt grau estigmatitzada.

Sn un grup de malalties en la propagaci de les quals la conducta de les persones hi t molta importncia.

Com que algunes persones tot just infectades encara no han desenvolupat els smptomes, actuen de transmissores de les malalties sense que ho spiga cap de les parts implicades.

Transmissi.
 El tipus de relacions sexuals involucrades sn el sexe vaginal com l'oral o anal.
 Altres vies de transmissi poden ser a travs dels fluids corporals, principalment les transfusions de sang, compartir la xeringa, fer-se tatuatges o prcings i durant el part. Aix fa que els professionals de la salut, hemoflics i usuaris de drogues per via parenteral tinguin un risc ms elevat.

Agents.
Bacterians.
Xancre tou (Haemophilus ducreyi) ;
Infecci per Chlamydia trachomatis ;
Granuloma inguinale o Calymmatobacterium granulomatis ;
Gonocccia o Gonorrea (Neisseria gonorrheae) ;
Limfogranuloma veneri (LGV) Chlamydia trachomatis serotips L1, L2, L3.
Uretritis no gonocccica (UNG) (Ureaplasma urealyticum o Mycoplasma hominis) ;
Sfilis (Treponema pallidum);

Vrics.
Cytomegalovirus ;
Hepatitis B ;
Hepatitis D ;
Herpes /HSV (Herpes simplex virus) ;
SIDA (HIV/AIDS) ;
Papillomavirus hum (HPV);

Parasitaris.
Pediculosi (lladelles) (Phthirius pubis) ;
Sarna (escabiosi pbica) (Sarcoptes scabiei) ;
Fngics.
Candidiasi (Candida albicans) encara que no s estrictament una malaltia ;
Protozoaris.
Amoebiasis (Entamoeba histolytica) ;
Giardiasis (Giardia lamblia) ;
Trichomoniasis (Trichomonas vaginalis);

Prevenci.
Les mesures preventives encara que no puguin garantir un 100% de seguretat sn en aquests casos les que fan baixar de forma ms efica la incidncia d aquests tipus de malalties. L'Organitzaci Mundial de la Salut (OMS) recomana prendre tot tipus de mesures que van des de l'abstinncia sexual al manteniment de relacions sexuals utilitzant preservatius, l'intercanvi de xeringues usades entre usuaris de venopunci i les precaucions entre el personal mdic mitjanant protocols de profilaxi post-exposici en personal mdic.
 
Tractaments.
Temps enrere noms se'n podien tractar alguns smptomes sense eliminar la infecci. Amb l's d'antibitics es va poder guarir en primer lloc la sfilis i tamb altres malalties de transmissi sexual de causa bacteriana. A partir de 1980 el problema es va fer una altra vegada greu amb la SIDA, ja que no es disposa de tractaments curatius. 

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51223" title="SIMO" nonfiltered="8" processed="8" dbindex="20009">
SIMO (acrnim de Saln Informativo de Material de Oficina, en catal Sal Informatiu de Material d'Oficina) s actualment una fira internacional d'informtica, multimdia i comunicacions. T lloc tots els novembres als recintes d'Ifema (actualment Recinto Ferial Juan Carlos I, en catal Recinte Ferial Joan Carles I) de Madrid, (Espanya).

El SIMO TCI se celebra anualment des del 1961 una setmana a l'any, el novembre. Actualment compta amb la presncia de les empreses ms importants del sector com IBM, Panda Software, Symantec, SuSE Linux, Microsoft i moltes altres empreses.

Dades de la fira.
L'edici del 2005 representa la nmero 45 i la del 2006 la nmero 46. La del 2006 es realitzar entre el 7 de novembre i el 12 de novembre de 2006.

Vegeu tamb.
CeBIT;

Enllaos externs.
Lloc web de SIMO;
Fira Internacional de Informtica i Telecomunicacions ;
Fira de Madrid ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51226" title="Rellotge (constellaci)" nonfiltered="9" processed="9" dbindex="20010">


La constellaci del Rellotge, Horologium segons la denominaci llatina de la Uni Astronmica Internacional, fou anomenada originalment Horologium Oscillitorium per l'Abb Nicolas Louis de Lacaille, en honor del rellotge de pndol, de Christiaan Huygens. s una de les constellacions situades ms al sud, dins una regi del cel d'estels molt febles, sent les seves estrelles tamb molt tnues.

   Horologii .

  Horologii s l'estrella ms brillant de la constellaci del Rellotge, per no s gaire brillant. Amb una magnitud aparent de solament 3,85,   Horologii s una gegant vermella deu vegades ms gran que el Sol i est fusionant en aquest moment el seu Heli en carboni i oxigen.

 Altres estrelles .

Llevat de   Horologii, totes les estrelles del rellotge sn menors de la cinquena magnitud.

R Horologii s una estrella variable del tipus Mira (o Ceti): varia entre les magnituds 4,7 i 14,3 en un cicle de 407,6 dies, per la qual cosa  esdev la segona estrella ms brillant de la constellaci.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51227" title="Batalla de Poitiers" nonfiltered="10" processed="10" dbindex="20011">

Si busqueu la victria franca sobre els musulmans l'any 732, vegeu Batalla de Tours.;

La Batalla de Poitiers va ser lliurada entre Anglaterra i Frana el 19 de setembre del 1356, resultant en la segona de les tres grans victries angleses a la Guerra dels Cent Anys (A vegades la Batalla de Tours rep el nom de "Batalla de Poitiers", per s una batalla diferent).

Antecedents.

El 8 d'agost del 1356 el Prncep Negre comen una gran rtzia cap al nord des de la base anglesa a Occitnia, per intentar rellevar les guarnicions aliades al centre de Frana, aix com per a saquejar i destruir les viles de zones rurals aliades del rei de Frana. 

L'inici de la campanya va funcionar sense trobar-se gaire resistncia, i les seves forces anglogascones reduren nombrosos pobles a cendres, vivint de la terra, fins que arribaren al Loira a l'alada de Tours, on el seu exrcit no va poder prendre el castell ni va poder incendiar el poble a causa d'una forta tempesta. 

El retard a Tours don temps al rei Joan II de Frana per intentar atrapar el seu exrcit i eliminar-lo. El rei, que s'havia estat enfrontant amb en Joan de Gant, duc de Lancaster, a Normandia, dispos la majoria del seu exrcit a Chartres, al nord de l'assetjada Tours, deixant-se entre 15.000 i 20.000 de la seva infanteria per a arribar ms rpidament a la posici del Prncep Negre. Aix fu que els dos exrcits fossin sorprenentment similars en nombre, un fet inusual durant la Guerra dels Cent Anys.

Ordre de Batalla.
En rebre les notcies de l'exrcit francs en moviment, el Prncep Negre decid que tocava una retirada. Va marxar cap al sud essent perseguit vidament per Joan II de Frana. Els francesos atraparen els anglesos unes quantes milles al sudoest de Poitiers. Essent un veter de la batalla de Crcy, en qu havia lluitat amb noms setze anys, el Prncep Negre va decidir usar el mateix esquema tctic utilitzat en aquella batalla. Va fer adoptar a les seves tropes una posici marcadament defensiva, en un terreny pla envoltat d'obstacles naturals, tals com un rierol a l'esquerra i un bosc al darrere. Els carros de provisions, amb una gran quantitat de bot, es van quedar al costat de l'antiga via romana, la ruta principal de Poitiers a Bordeus, per assegurar-se protecci al seu feble flanc dret. Tots els homes desmuntaren i es van organitzar en dues, potser tres unitats, amb els seus arquers d'arc llarg galesos disposats en una formaci en V a ambds flancs. El Prncep Negre va mantenir una petita unitat de cavalleria, comandada per Jean de Grailly, el Captal de Buch, amagada al bosc a la rereguarda.

Les forces franceses atacants foren dividides en quatre parts. Al davant hi havia uns 300 cavallers d'elit, comandats pel general Jean de Clermont i acompanyats per piquers mercenaris alemanys. L'objectiu d'aquest grup era carregar contra els arquers anglesos i eliminar l'amenaa que suposaven. Anaven seguits per tres grups d'infanteria (en aquest cas, cavalleria desmuntada) comandats pel delf, (ms endavant Carles V de Frana), el Felip d'Orleans i el rei Joan. 

La batalla.

Des del principi de la batalla, els anglesos simularen una retirada a llur flanc esquerre. Aix va provocar una rpida crrega dels cavallers francesos de Arnoul d'Audrehem contra els arquers. Tanmateix, ja s'esperaven aix i rpidament van atacar l'enemic, especialment els cavalls, amb una pluja de fletxes. En Froissart escriu que l'armadura dels cavallers francesos era invulnerable a les fletxes angleses, que o b lliscaven de l'armadura o s'esberlaven en impactar. L'armadura dels cavalls, tanmateix, era feble als costats i al darrere, aix que els arquers anglesos es mogueren als costats de la cavalleria i dispararen els cavalls als flancs. Els resultats foren devastadors. Aquest atac va ser continuat per la infanteria del delf, que s'involucr en una intensa lluita, per que retroced per reagrupar-se. 

La segent onada d'infanteria, comandada per Felip d'Orleans, en veure que els homes del del no atacaven, es va girar i va fugir presa del pnic. Aix deix allades les forces que estaven comandades pel rei Joan II de Frana mateix. Aquesta era una fora formidable, i els arquers gallesos ja no tenien ms fletxes: els arquers s'uniren a la infanteria en la batalla i uns quants de cada agafaren cavalls per a formar una improvisada cavalleria. El combat va ser intens, per el Prncep Negre encara tenia una reserva mbil oculta al bosc, que va ser capa de sorprendre i atacar els francesos pels costats i la rereguarda. Els francesos temeren aquest envoltament i intentaren fugir. El rei Joan fou capturat amb tots els que l'envoltaven.

Conseqncies.
El resultat va ser una decisiva derrota francesa, no noms en termes militars: es va demanar al regne de Frana un rescat equivalent a dues vegades el producte nacional anual per a tenir de nou el seu rei, una suma impossible que va causar que Joan II de Frana mors presoner a Anglaterra. En moltes maneres, Poitiers va ser una repetici de la batalla de Crcy, mostrant una vegada ms que les tctiques i l'estratgia poden superar una lleugera diferncia en nombre.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51232" title="Els sants innocents" nonfiltered="11" processed="11" dbindex="20012">

El dia dels sants innocents, el 28 de desembre, se celebra fent bromes a familiars i amics. Se celebra arreu de l'estat espanyol i a diferents pasos hispanoamericans, i s semblant a l'anglosax Dia dels Bojos o el francs Peix d'abril tot dos celebrats l'1 d'abril. Fa referncia a la matana dels infants de Betlem ordenada per Herodes segons la Bblia. 

Es pot relacionar aquest episodi amb les antigues tradicions burlesques de riure's de la gent amb tota mena de bromes, des de la famlia o el venatge fins a la feina, al club, a l'associaci o a l'entitat de lleure on cadasc pertany. Al dia d'avui tamb es fa a travs dels missatges electrnics o de la telefonia mbil. La broma tradicional, avui relativament en recessi, consistia a "penjar la llufa", -ninot retallat de paper de diari- a l'esquena de la gent que circula pel carrer. Aix fa riure molt, sobretot els infants.

Tamb s tradicional que els mitjans de comunicaci publiquin una notcia falsa que la gent ha de descobrir. L'endem l'emissor revela la "llufa".

Alguns grups socials alternatius utilitzen la "llufa" -qualsevol dia de l'any- per a protestar o advertir el pblic de qestions que es creuen perjudicials per a la societat. 

Enllaos externs .
Sants innocents a lamalla.net;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51233" title="Lliga escocesa de futbol" nonfiltered="12" processed="12" dbindex="20013">
La Lliga escocesa de futbol, anomenada en angls Scottish Premier League, s la mxima competici del futbol escocs. La SPL s hereva de l'antiga primera divisi, tot i que la denominaci actual neix el 1990 quan tot el futbol escocs s'estructur en quatre divisions. Actualment la formen dotze equips.

Equips participants (2008-09).



 
Aberdeen


 
Celtic


 
Dundee United


 
Falkirk


 
Gretna


 
Hearts


 
Hibernian


 
Inverness CT


 
Kilmarnock


 
Motherwell


 
Rangers


 
St. Mirren

Equips participants a la SPL la temporada 2008-09:
 Aberdeen FC;
 Celtic FC;
 Dundee United FC;
 Falkirk FC;
 Hamilton Academical FC;
 Heart of Midlothian FC;
 Hibernian FC;
 Inverness Caledonian Thistle FC;
 Kilmarnock FC;
 Motherwell FC;
 Rangers FC;
 St. Mirren FC;

Palmars.


(1) Ttol compartit desprs d empatar a 2 en el desempat pel ttol.

Enllaos externs.
Web de la SPL
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51234" title="Alcohlics Annims" nonfiltered="13" processed="13" dbindex="20014">
L'Associaci d'Alcohlics Annims (A.A.), s una comunitat formada per homes i dones que s'ajuden els uns a altres a deixar l'alcoholisme i a mantenir-se en aquest estat sobri.

No t carcter, poltic, religis ni d'altre tipus per tal de poder acollir aix a qualsevol persona que lliurement s'hi presenti.

No substitueix els tractaments mdics ja que la seva finalitat s de tipus psicolgic centrada en donar coratge i suport emocional als seus membres per tal que procurin la rehabilitaci.

La comunitat funciona a travs d'uns 94.000 grups locals distributs en 134 pasos.

El programa que A.A. suggereix es basa en dotze passes dissenyades per a la recuperaci personal de l'alcoholisme. El primer pas s presentar-se davant la comunitat amb el reconeixement explcit de tenir el problema de l'alcoholisme. 

En les reunions els membres comenten les seves experincies i  emocions i procuren desfer-se de la possible crrega de negativitat dels seus sentiments.

Els alcohlics annims continuen identificant-se com a alcohlics, i encara que portin anys sense beure alcohol no diuen que estan curats. 

Els membres d'Alcohlics Annims mantenen el seu anonimat personal a nivell de premsa, rdio, televisi i la resta de mitjans de comunicaci social.

Enllaos externs.
Alcohlics Annims. Serveis Centrals;
Alcohlics Annims, Grup Girona 82 (funciona en aquesta ciutat des de 1982);

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51241" title="Molins" nonfiltered="14" processed="14" dbindex="20015">


 Molins, pedania del municipi d'Oriola, al Baix Segura.
 Molins (Alier), municipi de la regi francesa d'Alvrnia. ;
 Els Molins de Beneixama, al municipi de Beneixama, al Baix Vinalop.
 Molins de Rei, municipi del Baix Llobregat.
 Molins, nucli antic del municipi de Pont de Molins (Alt Empord).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51248" title="Jainisme" nonfiltered="15" processed="15" dbindex="20016">

El jainisme (en snscrit    ) s una religi o, ms exactament, un "cam espiritual" molt antic que va viure una forta embranzida al segle VI aC, amb Vardhamana Jnatiputra o Nataputta Mahavira (599 aC - 527 aC), dit Jina (victoris), d'on prov el mot "jainisme".

T uns 6 milions de creients, principalment a l'ndia. Amb molta influncia en tots els mbits especialment en el cultural. En l'aspecte poltic s remarcable que Ghandi era un simpatitzant d'aquesta religi.


 Caracterstiques .
Els principals conceptes del jainisme sn els d' ahimsa (no-violncia) i el de karma. 

Consideren l'univers com etern (mai creat) per que passa una srie d'estadis, l'actual seria de declivi i en el darrer hi hauria un reinici.

Creuen que la realitat est composada per dos principis eterns Jiva (esperit) i Ajiva (no-esperit: matria en forma de temps espai i moviment). Qualsevol contacte entre aquests dos principis s l'origen del sofriment del qual no es pot escapar amb les successives reencarnacions ni tan sols amb els bons actes.

Moksa s l'alliberament que implica una evasi del mecanisme de causa i efecte (karma) i la seva destrucci. 

Els dus noms tenen capacitat d'influir, no estan revestits d'omnipotncia i no poden escapar del cicle vital, fins i tot han de encarnar-se prviament en humans i arribar a monjo per tal de aconseguir el Moksha.

Per respectar el concepte de la no-violncia a ms de practicar el vegetarianisme exclouen altres aliments com la major part de les arrels (podria morir algun animal en arrencar-les) i l'all i la ceba (considerats com excitants). Procuren no moure's de nit per no matar accidentalment cap sser vivent.

El codi moral jainista es composa de rebutjar la violncia, la mentida, el robatori, la possessi i la sexualitat (celibat absolut en el cas dels monjos). En general els laics jainistes tenen els costums ms relaxats que els monjos.

Les dues principals sectes monacals del jainisme sn els Svetambara que creuen en la igualtat entre sexes i els Digambara que en sn contraris (prviament a la Moksha les dones han d'encarnar-se en home).

Es pensa que els monjos Digambara sn el que sn citats com gymnosophos (savis nus) pels grecs en el temps de l'expedici a l'ndia d'Alexandre Magne.









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51261" title="Smilodon populator" nonfiltered="16" processed="16" dbindex="20017">

Smilodon populator ("el Smilodon que porta devastaci") va ser una espcie de gat de dent de sabre machairodontins. El Smilodon populator va aparixer primer a Amrica del Sud fa un mili d'anys i s'exting fa uns 10.000 anys. Era molt ms gran que els seus cosins Smilodon fatalis i Smilodon gracilis, amb un gran pit i unes potes davanteres massives. Aquest gran fel mesurava 120 centmetres a l'espatlla, ms alt que el fel actual ms gran, el tigre.

El Smilodon populator caava probablement en grups. A causa dels grans msculs a les seves potes i sa postura robusta, no podia crrer prou per caar preses, aix que viatjarien en grup per tal de parar emboscades a animals que vivien a l'herba. Desprs retindria l'animal amb les seves poderoses potes i el degollaria fatalment amb els seus dents de sabre que arribaven a mesurar fins a 18 cm. Aquests ullals eren bastant frgils, i no podien ser utilitzats si la presa no estava immobilitzada. S'ha trobat fssils de Smilodon populator molt prxims entre ells, amb un animal herbvor a prop d'ells, la qual cosa dna ms proves de la teoria social dels smilodonts.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51264" title="Poma de Beneixama" nonfiltered="17" processed="17" dbindex="20018">
La poma de Beneixama s una varietat de poma d'aquesta poblaci. Actualment se'n produeix molt poca perqu hi ha un virus que ataca les soques de les pomeres i les mata. La caracterstica principal d'aquesta varietat s la seua petitesa, redona i aixafada. La seua capacitat de conservaci senzilla, possibilitava la seua conservaci durant ben b un any sense gaires problemes. Dins les seues caracterstiques organolptiques destaquen el seu perfum suau i la seua dolor cida, junt amb un color vermells i brillant que la feia ben apta per a la seua comercialitzaci. La poca producci que se'n fa va destinada, prcticament en la seua totalitat, per a la producci de sidra a Astries, d'una conegudssima marca. Sembla que ajuda a apujar la graduaci alcohlica de la sidra de manera natural, dins del seu procs de fermentaci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51267" title="Apellaci a la novetat" nonfiltered="18" processed="18" dbindex="20019">
L'apellaci a la novetat (tamb anomenada argumentum ad novitatem) s una fallcia lgica en qu se sost que una idea s correcta o millor pel simple fet de ser ms nova o moderna.

Aquests tipus de fallcies sn molt efectives en el mn actual en qu les noves tecnologies estan proporcionant millores a la vida i on tothom aspira a estar a l'ltima. 

Alguns exemples serien:

 "Per tenir un sistema ms estable el millor s baixar-se l'ltima versi dels programes.";
 "Per perdre pes el millor s seguir l'ltima dieta.";
 "L'empresa funcionar millor ara que han fet reformes.";

L'apellaci a la novetat s molt utilitzada en la publicitat, presentant un producte com a millor pel fet de ser nou. 

L'oposat seria l'apellaci a la tradici en qu es pretn que sn les idees antigues les millors.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51275" title="Daniel Solsona Puig" nonfiltered="19" processed="19" dbindex="20020">

Daniel Solsona Puig (Cornell, 18 de gener de 1952), ha estat un conegut jugador catal de futbol.  

Trajectria.
Popularment anomenat el noi de Cornell, el migcampista es form a les categories inferiors del RCD Espanyol, club amb el va debutar a primera divisi amb 17 anys i va jugar-hi del 1970 al 1978, convertint-se, amb 234 partits de lliga, en el vuit jugador amb ms partits disputats amb la samarreta blanc-i-blava, convertint-se en una de les llegendes per l'afici. Fou traspassat al Valncia CF, equip amb el que va conquerir una Copa del Rei i una Recopa d'Europa, entre d'altres ttols, i en el que tamb es va fer estimar pels afeccionats. L'any 1983 va fitxar per l'equip cors del Bstia i, tornant a Catalunya, va jugar amb la UE Sant Andreu, retirant-se als 38 anys (1990) desprs d'aconseguir l'ascens a Segona Divisi B. 

Ha jugat amb les seleccions catalana i espanyola.

Desprs de la seva etapa de jugador, ha exercit crrecs tcnics al futbol base del RCD Espanyol i collabora en diferents mitjans de comunicaci.

Clubs.
 RCD Espanyol: 1970-1978;
 Valncia CF: 1978-1983;
 SC Bastia;
 Racing Club de Paris;
 UE Sant Andreu (1987-1990);

Palmars.
 1 Copa del rei (1979) amb el Valncia CF;
 1 Recopa d'Europa (1980) amb el Valncia CF;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51276" title="Al ibn Abi-Tlib" nonfiltered="20" processed="20" dbindex="20021">


Al ibn Abi-Tlib o, en la forma ms completa del seu nom, Abu-l-Hssan Al ibn Abi-Tlib al-Haixim (en rab                                  , Ab  l- asan  Al  ibn Ab    lib al-H xim ) va ser un dels primers musulmans quan noms tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'Islam (656-659). Els musulmans xites el consideren el primer i nic legtim imam. Fou fill d'Abu-Tlib i cos del profeta Muhmmad, qui el va educar i adoptar com a fill i el va casar amb la seva filla Ftima az-Zahr. Quan l'Hgira, Al hauria ocupat el lloc del Profeta al seu llit, quan els que pretenien assassinar el Profeta van entrar a casa seva per matar-lo.

Va nixer cap a l'any 598. Quan tenia sis anys va deixar la casa del seu pare i es va posar sota la protecci de Mahoma. El seu parentiu amb el Profeta incloa la condici de cos, fill adoptiu i gendre, pel seu casament l'any 622 amb Ftima filla de Mahoma i la seva primera muller Khadija).



Va participar a totes les expedicions del Profeta, com a portaestendard i dues vegades com a general, a Fadak el 627/628 i al Iemen el 632. Va lluitar a Badr (625), a Khaybar i a Hunayn (630) de manera destacada. Desprs de la mort del Profeta ja no va tornar a lluitar, fins a les batalles del Camell i Siffin (656 i 657).

En ser elegit com a califa Abu-Bakr, va refusar reconixer-lo com a califa durant sis mesos. Tanmateix, desprs en fou conseller, aix com tamb ho fou d'Umar ibn al-Khattab sense tenir cap crrec excepte el de lloctinent a Medina durant el viatge d'Umar a Sria i Palestina. En arribar al poder Uthman el va acusar diverses vegades d'ignorar l'Alcor. Assassinat Uthman els omeies van fugir de Medina i l'oposici va quedar mestressa de la situaci. Es va demanar a Ali d'acceptar el califat que suposadament va rebre el 18 de juny del 656 esdevenint el quart califa de l'Islam (656-659). En acceptar el nomenament de part d'algunes de les persones que havien participat a la mort de Uthman, va ser acusat de participaci al crim, especialment per Muwiya, governador de Sria i cos d'Uthman.

La revolta d'xa bint Abi-Bakr, Talha i Az-Zubayr el va obligar a combatre. Els tres caps rebels amb uns centenars d'homes van marxar cap a Iraq on esperaven trobar suports i diners. Van ocupar Bssora, per Al va reunir tropes a Kufa i va avanar cap a Bssora; hi va haver negociacions per finalment va esclatar la batalla coneguda per batalla del Camell (9 de desembre del 656) durant la que Talha i Az-Zubayr van ser morts i xa obligada a residir en endavant a Medina.

Va intentar fer entrar en ra a Muwiya, que encara no s'havia declarat obertament en rebelli, per no el reconeixia. El governador de Sria va exigir el lliurament dels assassins d'Uthman per tal d'exercir la venjana establerta a favor dels parents propers per l'Alcor sobre aquells que maten a alg injustament, per Al va declarar que la mort d'Uthman havia estat justa per les seves arbitrarietats. Aix va produir el trencament, de forma que els dos grups, amb llurs exrcits, es van concentrar a la plana de Siffin i es van produir lluites parcials per el juny o juliol del 657 es va acordar una treva; finalment el combat es va produir el 28 de juliol del 657. Muwiya portava la pitjor part, i ja havien mort uns setanta mil homes, quan fou aconsellat per Amr ibn al-As de penjar fulls de l'Alcor a les llances dels seus soldats, la qual cosa fou considerada com una invitaci a resoldre el conflicte consultant el llibre sant; la qesti fou sotmesa a arbitratge.

El nomenament d'rbitres va recaure en Abu-Mussa al-Aixar per part d'Al i en Amr ibn al-As per part de Muwiya (agost del 657). Es jutjava si els actes d'Uthman podien ser considerats arbitraris i per tant la seva mort justa, o no. Un arbitratge encarregat a persones tenia molta oposici perqu alguns versos de l'Alcor encarreguen aquesta amena de decisions a Du. Els que es van oposar a l'arbitratge en el bndol d'Al es van dir harurites perqu es van quedar a Harura, prop de Kufa. Al en va convncer una part per la resta, units a altres opositors de Bssora, es van reagrupar a An-Nahrawan i foren anomenats khawrij (kharigites).

El febrer del 658 s'havia d'anunciar el resultat de l'arbitratge a un lloc incert entre Iraq i Sria. Sembla que en realitat hi va haver dues reunions, una a Dmat al-Jafal (moderna Djof) el febrer del 658 i una posterior a Adhruh, entre Maan i Petra, el gener del 659. El veredicte a la primera trobada no fou fet pblic encara que s que fou comunicat a les dues parts i, pels que sabem dels esdeveniments posteriors, fou evidentment desfavorable a Al. 

Aquest va reunir tropes. Va arribar a Al-Anbar i es va dirigir a An-Nahrawan per tal de destruir primer el focus de rebellia dels kharigites. Mentre Al feia aix Muwiya es va apoderar d'Egipte (juliol del 658). Els kharigites exigien a Al que reconegus haver fet un acte d'impietat (kufr) en haver acceptat l'arbitratge, per Al va refusar fer-ho; va prometre laman (perd) a aquells que es rendissin i el 17 de juliol del 658 es va lliurar la batalla que en realitat  per la disparitat de les forces en combat  fou una massacre, de la que Al desprs es va penedir. Entre els kharigites morts hi havia molts creients sincers. Aquest fet va fer augmentar les defeccions que ja s'havien iniciat, fins al punt que Al va haver de tornar a Kufa renunciant a la campanya.

A la reuni d'Adhruh, el gener del 659, es va fer pblic el veredicte: Uthman havia estat assassinat injustament. Es suggeria l'elecci d'un nou califa sense plantejar ni tant sols la continutat d'Al. Aleshores els rbitres van proposar descartar per al califat Al i Muwiya i deixar l'elecci a una comissi, ara b, a la prctica, es va donar suport a Muwiya. Aquest va enviar expedicions a Khurasan i la part oriental de conquestes rabs islmiques, per foren rebutjades; una revolta pro omeia, s a dir a favor de Muwiya, a Fars, fou reprimida pel governador, Ziyad ibn Abihi, que era fidel a Al (659). El 660 Medina i la Meca foren ocupades pel general omeia Buixr ibn Artat, que va seguir avanant cap al Iemen.

Un kharigita de nom Abd-ar-Rahman ibn Mljam al-Murad, en venjana per la matana de Nahrawan, va ferir Al amb una espasa enverinada a la porta d'una mesquita a Kufa, residncia del califa. Al va sobreviure a l'atac dos dies ms i va morir als 62 o 63 anys. Fou enterrat en un lloc secret que, en temps d'Harun ar-Raixid, fou identificat com un llogaret proper a Kufa on va sorgir un santuari que va donar origen a la ciutat de Najaf o An-Najaf.

Al gaudeix de gran popularitat en el mn musulm, especialment entre els xites, que el consideren  el primer imam. El seu mausoleu, objecte de gran veneraci en els pelegrinatges xites, es troba a la ciutat de Najaf.








 Notes .


 Referncies .
G. Levi della Vida, Il Califfato di Ali, 1913;
F. Gabrielu, Sulle origini del movimento harigita, 1941;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51292" title="Umar I" nonfiltered="21" processed="21" dbindex="20022">

Umar I o Umar el Gran o Umar ibn al-Khattab (en rab              ,  Umar ibn al- a   b) va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu Bakr, i primer califa en dur el ttol d' Emir dels creients (am r al-mu'm n n). Va ser qui va fixar la data de l'Hgira al 16 de juliol de 622, iniciant aix el calendari musulm. 

Nasqu a La Meca cap a l'any 581 i al principi es va oposar als primers musulmans, per acab convertint-se a la religi de Mahoma esdevenint un dels seus principals lloctinents.

Una vegada designat califa continu les guerres contra l'imperi bizant i l'imperi sassnida i aconsegu estendre l'islam als territoris de Sria, Palestina, Egipte i tamb va conquerir i donar el nom actual a l'Iraq.

Conserv en aquests territoris la seva administraci anterior i no for la conversi a l'islam dels seus habitants mantenint-los en una condici de protegits (dhimmi en rab) i aplicant-los un impost especfic. 

Orden la construcci de la Mesquita de la Cpula de la roca sobre l'esplanada del temple de Jerusalem al lloc on, segons la tradici, el Profeta Mahoma puj al cel.

Va ser assassinat el 4 de novembre 644 a la mesquita de Medina a mans de l'esclau persa Abu Lulua. 

El va succeir Uthman.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51302" title="Les Pobles (Aiguamrcia)" nonfiltered="22" processed="22" dbindex="20023">
Les Pobles s un poble del municipi d'Aiguamrcia, a l'Alt Camp. Est situat al centre de la part occidental del terme, a la carretera comarcal que l'uneix amb Santes Creus i Pontons, vora el torrent de Bruell, afluent del Gai.

Amb 180 habitants (2006), s el nucli ms poblat del municipi. Es va formar al voltant d'antics masos, i en destaca l'esglsia de Santa Maria, del comenament del segle XX.
Al poble hi ha tamb un taller artes d'instruments musicals, un celler dedicat a la fabricaci de cava i un hotel inaugurat al 2007 (Hostatgeria de Celma).

En direcci a Santes Creus trobem el Mas Miquel, amb vinyes dedicades a l'elaboraci de caves i vins de qualitat. En direcci a Pontons, hi ha el mas i l'ermita romnica de Santa Agns. 

Al nord del poble hi ha la urbanitzaci del Mas d'en Pars.

 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51305" title="Artaxes I d'Armnia" nonfiltered="23" processed="23" dbindex="20024">

Artaxes I o Artxias (armeni Arta s), fou rei d Armnia.

Incorporat el regne d'Armnia pels selucides el 200 aC, Artxias o Artaxes en fou nomenat sparapet (estrateg o strapa). En aquest moment hi havia al pas 120 senyors locals (nakharars) o reietons.

Vers el 190 aC va fundar una nova capital a la que va donar el seu nom, Artaxata i com que Antoc III el Gran fou derrotat el 191 aC a Magnsia del Sipilos, va actuar com a rei i va demanar l'aliana romana. El seu nom a les inscripcions apareix com Mlk Rwndkn (o Mlk Rwnd) que vol dir "Rei Orontida" i es reclamava de l'antic llinatge dels Orontides.

Desprs del Tractat d Apamea el 188 aC el senat rom el va reconixer com a rei. Durant els segents anys va expandir els seus dominis: al est i sud-est foren conquerides l Atropatene, la Caspiene (segurament Mughan), la Fauene (possiblement la regi entre Djulfa i Kho) i la Barospeda (probablement el Vaspurakan); al nord la Gogarene (Gugarq, al nord del llac Sevan fins a Lori) i (segons Estrab) la Khorzene o Khorzanene; al nord-oest els pasos de les tribus georgianes (pntiques) dels Calibis (Khalibis), Mosinecs (Mosynekhes) i algun altra, la Karenitida (Karin), el pas d Erzerum i la Derxene (Derdjan o Terdjan).

Moises de Khoren esmenta que va construir un temple (mehean) a Artaxata on va portar esttues d'rtemis, l'armnia Anahit. Va emetre monedes que portaven un liga al cim d'una muntanya que seria l'Ararat un lloc de culte sagrat.
 
Va morir vers el 159 aC i el va succeir el seu fill Tigranes I.

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51307" title="Tigranes I d'Armnia" nonfiltered="24" processed="24" dbindex="20025">

Tigranes I fou rei d'Armnia del 164 aC aproximadament fins vers el 123 aC. De vegades es dna el nom de Tigranes I a Tigranes II d'Armnia el gran. Va succeir al seu pare Artaxes I, fundador de la dinastia dels Artaxides d'Armnia.

Vers el 123 aC el va succeir el seu fill Artvasdes II.

 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51308" title="Artavasdes II d'Armnia" nonfiltered="25" processed="25" dbindex="20026">

Artavasdes II fou rei d'Armnia des vers el 123 aC al 95 aC. Va succeir al seu pare Tigranes I.

Derrotat pels parts vers el final del seu regnat, el seu fill Tigranes fou pres com hostatge. 

Va morir vers el 95 aC i llavors Tigranes va recuperar la llibertat a canvi de cessions territorials i va accedir al tron (Tigranes II d'Armnia, el gran).

 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51309" title="Tigranes III d'Armnia" nonfiltered="26" processed="26" dbindex="20027">
Tigranes III fou rei d Armnia del 20 aC fins el 12 aC. Era fill d'Artavasdes III d'Armnia i germ d'Artaxes II d'Armnia al que va succeir.

Vivia exilitar a Roma i fou cridat al tron pels nobles, oposats al seu germ, que ho van demanar a August que va accedir i va enviar a Tiberi a complir la tasca; fou installat al tron sense oposici i Artaxes II fou assassinat pels nobles. Desprs de coronar a Tigranes, Tiberi es va retirar d'Armnia.

Fou fidel als romans per va morir jove el 12 aC i el va succeir el seu germ Tigranes IV, amb suport dels parts.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51310" title="Tigranes IV d'Armnia" nonfiltered="27" processed="27" dbindex="20028">
Tigranes IV fou rei d'Armnia del 12 aC al 5 aC i del 4 aC al 1 dC. 

Va tenir a Erato (que segons unes fonts era sa germanastra i muller, per d altres la fan vdua del rei Tigranes III), com associada al poder (regent si era la vdua de Tigranes) i tenia el suport dels partidaris dels parts.

El 5 aC fou enderrocat per Artavasdes IV, fill d'Artaxes II, que va tenir el suport rom, per amb l'ajuda dels parts va recuperar el poder al cap de pocs mesos.

L'any 1 una revolta popular el va enderrocar i va morir, i Erato va fugir. Artavasdes V, germ de Tigranes IV, va intentar ocupar el poder, i va esclatar la guerra civil, fins que els romans varen restablir la pau.
 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51316" title="L'Estaci" nonfiltered="28" processed="28" dbindex="20029">


Alt Empord
 l'Estaci, venat de Vilajuga;

Anoia
 Barri de l'Estaci, barri de la Pobla de Claramunt;

Bages
 l'Estaci, venat de Rajadell;

Baix Llobregat
 Pla de l'Estaci, barri de Sant Andreu de la Barca;

Baix Peneds
 l'Estaci de Sant Vicen de Calders, venat del Vendrell;

Conca de Barber
 l'Estaci, venat de l'Espluga de Francol;

Girons
 Barri de l'Estaci, venat de Sant Mart Vell;
 Venat de l'Estaci, venat de Llambilles;

Priorat
 l'Estaci, barri de Pradell de la Teixeta;

Selva
 Venat de l'Estaci de Riudellots, venat de Riudellots de la Selva;

Valls Oriental
 l'Estaci, venat de Gualba;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51318" title="Jurssic" nonfiltered="29" processed="29" dbindex="20030">

El Jurssic s un perode geolgic que s'estn des de fa uns 200 milions d'anys en acabar el Trisic, fins fa uns 146 milions d'anys en comenar el Cretaci. Com en altres perodes geolgics, les capes rocoses que en marquen el principi i el final estan ben identificades, per les dates exactes sn incertes per uns 5-10 milions d'anys. El Jurssic constitueix el perode mitj de l'era Mesozoica, tamb coneguda com l'Edat dels dinosaures. El principi del perode est marcat per l'esdeveniment d'extinci Trisic-Jurssic.

El Jurssic va ser anomenant per Alexandre Brogniart per els extensos floriments de calcria marina de la serralada del Jura a la regi on conflueixen Alemanya, Frana i Sussa.

 Divisions .
El Jurssic es divideix normalment en Inferior, Mitj i Superior, tamb conegudes com Lias, Dogger i Malm. Els estatges faunals ordenats de ms recent a ms antic sn:



Paleogeografia.
Durant el Jurssic inferior, el supercontinent Pangea es divid en Amrica del Nord, Eursia i Gondwana. El primitiu oce Atlntic i el mar de Tetis eren encara relativament estrets. Cap al Jurssic tard, el continent meridional, Gondwana, comen a fragmentar-se. El clima era clid i sense evidncia de glaciaci. Com al Trisic, no sembla que hi hagus cap massa terrestre a prop dels pols, i no hi havia cap casquet polar extens. El registre geolgics del Jurssic est ben exposat a l'oest d'Europa, on s'hi troben seqncies marines al llarg de les costes. Un mar (epicontinental) anomenat mar Sundance cobria parts de les planes del nord dels Estats Units i el Canad. Molts dels jaciments jurssics a Amrcia del Nord sn continentals. Tamb es troben jaciments jurssics importants a Rssia, ndia, Amrica del Sud, Jap, Australsia i el Regne Unit.

Plantes i animals.
Durant el Jurssic, les formes de vida ms avanades al mar foren els peixos i rptils marins. Aquests ltims incloen els ictiosaures, plesiosaures i cocodrils marins de les famlies Teleosauridae i Metriorhynchidae.

En el mn dels invertebrats hi aparegueren diversos nous grups, tals com:
foraminfers i calpionlids planctnics, que tenen una gran rellevncia estratigrfica;
rudistes, una varietat de bivalves formadora de coralls;
belemnites; i;
braquipodes dels grups terebratulid i rinquonlid. ;

Els ammonites (cefalpodes amb closca) van ser particularment comuns i diversos, formant 62 biozones. 

A la terra ferma, els grans rptils arcosaurians continuaren dominant. Grans dinosaures herbvors (saurpodes) habitaven la terra, alimentant-se de canyes, falgueres i ciques. Eren presa dels grans terpodes (Ceratosaurus, Allosaurus, Megalosaurus). Durant el Jurssic tard les primeres aus evolucionaren dels petits dinosaures celurosaures. Tots ells eren saurisquis. En contrast, els dinosaures ornitisquis foren menys predominants, tot i que alguns, com el Stegosaurus i els petits ornitpodes tingueren papers importants com a herbvors petits i mitjans-grans (tot i que no tant com els saurpodes). A l'aire, els pterosaures esdevingueren comuns, omplint molts nnxols ecolgics ara en possessi de les aus.

Vegeu tamb.
Escala dels temps geolgics;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51320" title="Gimns" nonfiltered="30" processed="30" dbindex="20031">


Un gimns s un lloc que permet realitzar esport i exercici en un recinte tancat. Noms a Espanya, Portugal, Canad, Estats Units i Regne Unit s'utilitza aquest mot per referir-se a aquests recintes. En alemany, en canvi, Gymnasium, significa escola secundria.

Etimologia. 
La paraula gimns deriva de la paraula grega gymnos, que significa nu. La paraula grega gymnasium significa "lloc on anar despullat", i s'utilitzava a l'Antiga Grcia per anomenar el lloc on s'educaven els nois joves. En aquests centres es realitzava educaci fsica, que s'acostumava a practicar sense roba, de la mateixa manera que els banys i els estudis.

Pels grecs, l'educaci fsica era tan important com l'aprenentatge cognitiu. Molts d'aquests gimnasos grecs tenien biblioteques que es podien utilitzar desprs d'un bany relaxant.

Histria.

Els primers gimnasos exteriors d'Alemanya van sorgir grcies al treball del professor Friedrich Jahn i el grup dels Gimnstics (Turners, en alemany), un moviment poltic del segle XIX. El primer gimns interior va ser, molt possiblement, el de Hesse, construt l'any 1852 i auspiciat per Adolph Spiess, un entusiasta de l'esport a les escoles.

Als Estats Units, el moviment dels Gimnstics va aparixer a mitjans del segle XIX i a principis del segle XX. El primer grup va ser format a Cincinnati, l'any 1848, que va construir molts gimnasos, per joves i adults, al voltant de Cincinnati i St. Louis, que tenien una bona part de poblaci d'ascendncia germnica.

L'apogeu dels gimnasos de les escoles, els instituts i de les associacions cristianes van anar eclipsant el moviment dels Gimnstics. El gimns de la Universitat de Harvard, de l'any 1820, es considera el primer dels Estats Units. Com la majoria dels gimnasos de l'poca, estava equipat amb aparells i mquines per realitzar exercici. L'acadmia militar dels Estats Units tamb va construir un gimns a West Point, de la mateixa manera que ho van fer molts instituts i campus universitaris.

L'Associaci Cristiana de Gent Jove (Young Men s Christian Association, YMCA) va aparixer a Boston l'any 1851. Deu anys ms tard, unes dues-centes YMCA estaven repartides per tot el territori. La majoria d'elles tenien el seu propi gimns per fer esport i jugar.

Els anys 20 van ser una dcada molt prspera en el que t a veure amb la construcci de grans escoles i gimnasos. Al llarg del segle XX, els gimnasos van anar evolucionant com a concepte, fins arribar als gimnasos de mquines, aparells i exercicis guiats de l'actualitat. 

A Catalunya, la major part de centres segueixen aquest concepte, afegint l'aprenentatge d'arts marcials, nataci i tcniques de defensa personal dins d'aquests recintes.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51321" title="Endemisme" nonfiltered="31" processed="31" dbindex="20032">
En biologia l'endemisme fa referncia a aquell txon propi i autcton d'una contrada concreta

Un txon pot designar una espcie o una altra categoria taxonmica (tant pot ser superespecfica, com per exemple una famlia, com pot ser subespecfica, com per exemple una subespcie).

Els endemismes poden ser d'origen recent (esquizoendemisme) o ser molt antics (paleoendemisme). En general, es considera recent aquell txon que s'ha originat en una determinada rea geogrfica durant el quaternari, l'era actual. Els txons que encara hi ha en una determinada rea originats en anteriors eres geolgiques sn els paleoendemismes.

Un dels sistemes ms acceptats avui dia per a determinar i classificar els endemismes s el proposat per Favarger i Contandriopoulos (1961) basat en el nivell de plodia.

Bibliografia.
FAVARGER, C. I CONTANDRIOPOULOS, J. 1961 Essai sur l'endemisme. Bull. Soc. Bot. Suisse, 71: 384-408;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51323" title="Torre" nonfiltered="32" processed="32" dbindex="20033">




El terme torre (del llat turris), en arquitectura o enginyeria, designa una estructura en qu predomina la dimensi vertical sobre l'amplria.

Pot ser edificada com una estructura exempta (s a dir, independent) o com a part integrant d'un edifici, i la seva planta pot ser circular, quadrangular o poligonal.

Els materials de construcci emprats per a bastir una torre poden ser molt diversos, des de materials orgnics com la fusta fins als de tipus sinttic.

Algunes funcions de les torres.
Habitatge, sinnim de gratacel. Als voltants de Barcelona s'anomenen torres les cases unifamiliars.
Vigilncia: els nurags i talaiots, les torres de guaita, les torres de control dels aeroports, els burjs de l'Al-ndalus, etc. ;
Religioses: el ziggurat babilnic, el campanar de les esglsies i el minaret de les mesquites (en aquest cas fa la funci d'amplificar la veu del qui crida a l'oraci) i, a l'Extrem Orient, la pagoda i la stupa.
Militars, formant part de la muralla o no.
Comunicacions: torre de comunicacions, far.
Rellotge.
D'emmagatzematge (sitja).
D'observaci de la fauna.

Torres famoses.
La Torre Eiffel, a Pars;
La Torre de Babel, a Babilnia ;
La Torre de Londres ;
La Torre de Pisa ;
El Big Ben, a Londres;
Les Torres Bessones, a Nova York;
La Torre Agbar, a Barcelona;
Les Torres de Serrans, a Valncia;
El belfort a Bruges;

;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51324" title="La Santssima Trinitat (l'Espluga de Francol)" nonfiltered="33" processed="33" dbindex="20034">
La Santssima Trinitat s una ermita del sud del municipi de l'Espluga de Francol, situada a la vall del torrent de l'Ermita (o barranc de la Trinitat), que va a parar al Francol, voltada de boscos de ribera i fonts. Hi passa el sender de gran recorregut GR-175, que comunica Montblanc amb Poblet.

La imatge que s'hi venera es va trobar, segons la tradici, sota una vella alzina al costat del santuari, que ja s esmentat al segle XIV. L'ermita es va reedificar el 1790 i ha estat restaurada modernament. 

s un lloc molt visitat pels espluguins i pels pobles de la rodalia, que s'hi apleguen per la festa major, Sant Ramon i el dilluns de Pasqua.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51326" title="Poblet" nonfiltered="34" processed="34" dbindex="20035">

 El monestir de la Conca de Barber: vegeu Monestir de Poblet;
 EL PNIN de la vall del monestir de Poblet: vegeu Bosc de Poblet;
 L'entitat de poblaci de Vimbod i Poblet: vegeu Vimbod i Poblet;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51328" title="Les Masies" nonfiltered="35" processed="35" dbindex="20036">


Municipis:;
 les Masies de Roda, municipi d'Osona.
 les Masies de Voltreg, municipi d'Osona.

Altres nuclis de poblaci:;
 les Masies, venat del municipi de l'Espluga de Francol (Conca de Barber), tamb anomenat Balneari les Masies.
 les Masies Catalanes, urbanitzaci dins els termes municipals de l'Albiol i Alcover, al Baix Camp.
 les Masies de Dalt, venat del municipi de Cabanes, a l'Alt Empord.
 les Masies de Narg, poble del municipi de Coll de Narg, a l'Alt Urgell.
 les Masies de Sant Miquel, venat del municipi de Banyeres del Peneds, al Baix Peneds.
 les Masies del Torrent, venat del municipi d'Albinyana, al Baix Peneds.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51331" title="Artxides" nonfiltered="36" processed="36" dbindex="20037">

Els Artxides foren una dinastia que va governar a Armnia, de fet des el 200 aC i de dret des el 188 aC. El seu fundador fou Artaxias o Artaxes I.

Fou deposada pels romans breument el 34 aC (en favor d'un fill de Marc Antoni i Clepatra) i desprs al comenar la nostra era (any 2), i encara que va recuperar el poder amb la reina Erato, va acabar el 14 dC.

 Reis Artxides .

Artaxes I 189-159 aC (200-189 sparapet o estrateg) ;
Tigranes I (fill) 159-123 aC;
Artavasdes II (fill) 123-95 aC ;
Tigranes II el gran (fill o nebot) 95-55 aC;
Artavasdes III (fill) 55-34 aC (+31 aC) ;
Alexandre Heli (fill de Marc Antoni) 34-33 aC ;
Artaxes II (fill d'Artavasdes II) 33-20 aC ;
Tigranes III (germ) 20-12 aC ;
Tigranes IV (fill) 12-5 aC i 4 aC-1 dC ;
Erato (germana i muller) 4-14 dC ;
Artavasdes IV (fill d'Artaxes II) 5-4 aC) ;
Artavasdes V (pretendent) 1-2  ;
Ariobarzanes (fill d'Artabaces, rei d'Atropatena)  2-4 ;
Artavasdes VI (fill) 4-6 ;
Tigranes V (fill) 6-10;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51334" title="Neologisme" nonfiltered="37" processed="37" dbindex="20039">
Un neologisme s una paraula de nova incorporaci a un idioma. Pot haver estat creada per una sola persona, o amb l'evoluci de la llengua al llarg dels segles, la seva utilitzaci dependr de l'acceptaci entre la comunitat de parlants del nou mot.

Els neologismes acostumen a aparixer per designar un nou objecte o concepte que abans no existia, tot i que tamb es creen noves paraules per a idees ja presents a la llengua per diversos motius (connotaci del mot ja existent, influncia d'altres llenges, ampliaci o restricci en el camp d'aplicaci...). Un neologisme pot provenir del manlleu d'un altre idioma o per creaci amb els mecanismes de la prpia llengua, sobretot amb la derivaci o composici a partir de paraules comunes. 

 Mtodes de formaci de neologismes .
 Derivaci: afegir prefixos i/o sufixos a lexemes ja existents.
des + comprimir: descomprimir;
 Composici: combinaci de mots ja existents.
busca + usuaris: buscausuaris;
 Composicio svia: combinaci de formants cultes (llatins o grecs) o d'un mot patrimonial amb un formant culte. ;
mega + polis: megpolis.
Lexicalitzaci: lexicalitzaci d'una forma flexiva, normalment un verb.
rentar: rentat.
Habilitaci sintctica: canvi de la subcategoria gramatical d'un altre.
desqualificar: desqualificar-se.
Sintagmaci: lexicalitzaci d'una estructura sintctica el resultat de la qual s un compost sinptic.
violncia domstica.
Siglaci: lexicalitzaci d'una sigla llegida com una paraula.
ced.
Mots creuats: apcope del primer element d'una estructura sintctica lexicalitzada i afresi del segon.
turisme + informtica: turismtica.
Truncament: apcope o afresi, o supressi d'un mot o ms d'un d'una estructura sintctica lexicalitzada;
neoconservador: neocon; top model: top.
Neologisme semntic: canvi de significat d'un mot; pot ser per habilitaci d'una marca.
cercador, tpex.
Manlleus: incorporaci de mots presos d'altres llenges. Poden arribar a adaptar-se a la llengua receptora, com en el cas de disquet o xip, que provenen de diskette i chip en angls. Una mena de manlleu s el xenisme, que consisteix en un mot pres d'una altra llengua que t com a referent un element inexistent en la cultura prpia. Quan l'element denominat deixa d'sser estrany (curri), el mot esdev un manlleu.
Calc: formaci d'una unitat lxica per imitaci de l'estructura o significaci d'un mot estranger.
space shuttle: llanadora espacial; container: contenidor.
Altres sistemes: incorporaci de mots d'origen dialectal, d'argot, i altres sistemes que no es poden classificar en els apartats anteriors.
 fitipaldi.


Enllaos externs.
Metodologia del treball en neologia: criteris, materiales i processos, Observatori de Neologia Papers de l IULA, Universitat Pompeu Fabra, Srie Monografies, 8; Barcelona, 2004. Dipsit legal: B-49.028-2004.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51335" title="Artavasdes IV d'Armnia" nonfiltered="38" processed="38" dbindex="20040">
Artavasdes IV fou rei d'Armnia del 5 aC al 4 aC.

Era fill del rei Artaxes II. Amb ajut dels romans va enderrocar el seu nebot Tigranes IV l'any 5 aC, per l'any segent aquest va recuperar el poder amb ajuda dels parts.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51336" title="Artavasdes I d'Armnia" nonfiltered="39" processed="39" dbindex="20041">
Artavasdes I o Arsames o Arsabes () fou rei d'Armnia vers el  fins el . El seu crrec formal era strapa per va agafar el ttol reial.

Apareix amb ttol reial a les monedes que es conserven (). 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51337" title="Arsames" nonfiltered="40" processed="40" dbindex="20042">


Arsames, persa antic Arama, arameu Rsm, fou el nom de diversos personatges aquemnides. El nom deriva d'Aran (heroi) i ama (fort). La forma femenina Arshama o Arama (grec Arsama) consta tamb, ja que el va portar una filla de Darios I el Gran. Els principals personatges foren:

Arsames de Prsia, avi de Darios I el gran ;

Arsames o Arsmenes  o Arsanes, prncep aquemnida;

Arsames (prncep), prncep aquemnida, strapa d'Egipte 428-404 aC;

Arsames, fill illegitim d' Artaxerxes II de Prsia Memnon (404 aC 358 aC) assassinat pel seu germ Artaxerxes III de Prsia Ocus (vegeu tamb Ariaspes);

Arsames d'Armnia, rei d'Armnia 246-227 aC conegut com Artavasdes I d'Armnia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51339" title="Mari Caardo i Lacasta" nonfiltered="41" processed="41" dbindex="20044">

Mari Caardo i Lacasta (Olite, Navarra, 5 de febrer de 1906 -   20 de juny de 1987, Barcelona) fou un ciclista professional, considerat un dels millors ciclistes catalans de la histria. El seu rcord de 7 Voltes a Catalunya encara no ha estat superat.

Orfe als 14 anys, es trasllad a Barcelona amb la seva germana i fou aqu on descobr la bicicleta. Fou professional entre 1926 i 1943. Excellent escalador i contra-rellotgista fou prcticament invencible a la Volta on venc en 7 ocasions i fou dos cops segon i dos tercer. A ms fou quatre cops campi d'Espanya i guany una etapa del Tour de Frana la catorzena etapa del 1937, entre La Guingueta d'Ix-Acs.

Posteriorment fou president de la Federaci Catalana de Ciclisme, a ms d'estar vinculat a diversos clubs catalans. 

Palmars.
 1926;
 1r de la Vuelta a Cantabria;
 1r del circuit del Peneds a Vilafranca;
 1r del trofeu Torrot a Sabadell;
 1r de la Vila-real-Terol-Vila-real;
 3r de la Volta a Catalunya;
 1927;
 1r del G.P. de la Penya Ciclista de Mollet;
 1r del trofeu Vivert a Tarragona;
 2n de la Volta a Catalunya;
 1928;
 1r de la Volta a Catalunya;
 2n de la Vuelta a Asturias;
 3r de la Volta al Pas Basc;
 1929;
 1r del Campionat de Barcelona;
 1er de la Volta a Catalunya;
 1r del trofeu Vivert a Tarragona;
 1r del G.P. de l'Exposici a Barcelona;
 1r a Figueres;
 1r a Sant Mart;
 2n del Campionat de Catalunya;

Victries d'etapa.


Enllaos externs.
La Vanguardia. Notcia de la seva mort;
Palmars de Mari Caardo a memoire-du-cyclisme.net;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51340" title="Sikhisme" nonfiltered="42" processed="42" dbindex="20045">
El Sikhisme s una religi basada en l'ensenyament de 10 gurus de l'ndia que visqueren entre els segles XVI i XVII.

Els fidels del sikhisme s anomenen sikhs paraula que en snscrit significa "aprenent" o "deixeble".

Va ser fundada pel guru Nanak 

Actualment professen aquesta religi uns 23 milions de persones principalment  al Punjab.
 
Creuen en un du anomenat Ek Onkar omnipresent i amb qualitats infinites i en certa manera sn panteistes.

El principal text sagrat s el Guru Granth Sahib considerat pels fidels com l'onz i darrer guru.

El sikhisme va rebre influncies d'alguns corrents  renovadors de l'hinduisme i del sufisme islmic.

El sikhisme mant que hi ha igualtat entre totes les persones (contraris al sistema de castes) i procura un estil de vida anomenat Chardi Kala que es considera positiu i optimista.

Creuen en la reencarnaci per accepten altres creences per a desprs de la mort. Practiquen les virtuts de la caritat, amabilitat i humiltat contra els cinc vicis de ira, gola, connexi mundana i luxria

En els homes sikh s caracteristic portar sempre els "cinc articles de fe" (Kakaars) consistents en el turbant, una petita pinta (mai es tallen els cabells), un braalet, un punyal i la pea del vestit curta anomenada kacha.







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51341" title="Pla territorial general de Catalunya" nonfiltered="43" processed="43" dbindex="20046">







]]
El Pla territorial general de Catalunya (PTGC) s l'instrument bsic d'ordenaci del territori de Catalunya, la seva planificaci i definici de poltiques especfiques de desenvolupament i reequilibri territorial. Va ser aprovat per la Llei 1/1995, de 16 de mar.

Els seus objectius sn la definici de:
Les zones homognies segons el potencial de desenvolupament i la seva situaci socioeconmica.
Els nuclis de poblaci que poden exercir una funci reequilibradora del territori.
Els espais naturals a conservar.
Les terres d's agrcola o forestal d'especial inters que s'hagin de conservar o ampliar.
Els emplaaments idonis de grans infrastructures (transport, sanejament i equipaments d'inters general).
Els mbits d'aplicaci dels Plans Territorials Parcials, definits per agregaci de comarques.

Els sistemes de propostes del pla sn a tres nivells:
Definici d'rees bsiques territorials (ABT) constitudes per l'agrupaci de petits municipis com a llindar mnim de cobertura territorial per als equipaments collectius (salut, sanejament, educaci, esport...);
Estudi dels grans sistemes urbans com a rees de cohesi i d'influncia del seu entorn territorial.
Definici dels mbits funcionals territorials (AFT) constituts per agrupacions de comarques i de sistemes urbans.

Sistemes urbans.
El Pla fa un estudi exhaustiu dels sistemes urbans definits a partir de la mobilitat laboral que permet establir unes rees de cohesi del territori sobre les que es fonamenten les estratgies de reequilibri territorial. Es distingeixen dos grans grups subdividits en diferents nivells:
rea metropolitana de Barcelona;
Nucli central, format pel Barcelons i els municipis del sud del Baix Llobregat al marge esquerra del Llobregat. Forma una conurbaci saturada amb elevada densitat de poblaci i poca capacitat de creixement urbanstic.
Primera corona exterior, com a sistema d'expansi i articulaci del nucli central. Est formada per la part central i litoral del Baix Llobregat, tot el Valls Occidental, el Valls Oriental fins la riera de Ternes, i el sud del Maresme fins a Vilassar de Mar.
Corona externa, com a sistema de reequilibri metropolit amb potencial de creixement i possibilitats de descentralitzaci i descongesti. Est format pel sistemes urbans de Martorell, Matar-Argentona, Vilanova i la Geltr - Sitges i Granollers - Sant Celoni.
Rtules d'articulaci, amb nuclis polars encara dbils per amb un potencial de recursos i capacitat que per la seva peculiar posici poden exercir funcions de reequilibri i d'articulaci entre diferents sistemes urbans:
La Selva Martima, entre el Maresme i la Selva, com a rtula entre l'mbit metropolit i l'mbit de les comarques gironines.
El Baix Peneds, com a rtula entre l'mbit metropolit i el Camp de Tarragona.
rees de reequilibri de Catalunya, localitzades a l'exterior de l'mbit metropolit.
Nivell 1, amb ms de 100.000 habitants i un elevat potencial demogrfic i d'activitat que podrien competir amb el sistema central metropolit:
Girona - Cass de la Selva, amb Banyoles com a sistema d'articulaci.
Tarragona-Reus-Valls, amb Montblanc i l'Espluga de Francol com a articulaci.
Lleida, amb Balaguer i Mollerussa d'articulaci.
Nivell 2, sistemes intermedis entre 20.000 i 60.000 habitants, per que exerceixen una polaritat territorial mplia:
Tortosa - Amposta - Sant Carles de la Rpita - Alcanar.
Figueres;
Vilafranca del Peneds - Sant Sadurn d'Anoia;
Igualada;
Manresa;
Vic-Manlleu-Torell;
Olot;
Nivell 3, petites ciutats d'uns 10.000 habitants amb una polaritat feble per amb una notable capacitat d'articulaci en el seu mbit territorial: Falset, Gandesa, Mra d'Ebre, Mra la Nova, Flix, Trrega, Cervera, Guissona, Agramunt, la Seu d'Urgell, Ripoll, Solsona, Puigcerd, Berga-Gironella i Tremp - la Pobla de Segur.
Nivell 4, amb nuclis d'uns 5.000 habitants amb una polaritat feble per amb rellevncia territorial en zones desfavorides o en zones de muntanya: Pont de Suert, Vielha, Sort, Cardona, Sant Hilari Sacalm, Arbcies, Calaf, Santa Coloma de Queralt, Besal, Sant Quirze de Besora, Sant Lloren de Morunys, Artesa de Segre - Ponts, Oliana-Organy, Moi-Castellterol, la Granadella-Maials, les Planes d'Hostoles - Sant Feliu de Pallerols i Sant Pere de Riudebitlles - Sant Quint de Mediona - Torrelavit.

mbits funcionals territorials.
Els mbits funcionals territorials (AFT) estan definits com a agrupaci de comarques a partir d'un sistema urb central i uns sistemes urbans amb cert grau de dependncia. Els mbits funcionals sn les rees de planificaci que serveixen com a marc per la definici dels Plans Territorials Parcials. Les diverses Conselleries de la Generalitat han anat adaptant els seus serveis en els mbits funcionals, i serveixen de base per la publicaci de les dades estadstiques de la Generalitat. Sn el segents:

 Alt Pirineu i Aran: Alta Ribagora, Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Juss, Pallars Sobir i Vall d'Aran.
 mbit Metropolit de Barcelona: Alt Peneds, Baix Llobregat, Barcelons, Garraf, Maresme, Valls Oriental i Valls Occidental.
 Camp de Tarragona: Tarragons, Alt Camp, Baix Camp, Baix Peneds, Conca de Barber i Priorat.
 Comarques gironines: Alt Empord, Baix Empord, Garrotxa, Girons, Pla de l'Estany, La Selva i Ripolls.
 Comarques Centrals: Anoia, Bages, Bergued, Osona i Solsons.
 Ponent: Garrigues, Noguera, Segarra, Segri, Pla d'Urgell i Urgell.
 Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsi, Ribera d'Ebre i Terra Alta.

El Pla territorial general de Catalunya preveia sis mbits funcionals, per es va modificar mitjanant la Llei 24/2001, de 31 de desembre, reconeixent l'Alt Pirineu i Aran com a nova rea funcional diferenciada de l'mbit de Ponent.









|}

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51343" title="Nanak" nonfiltered="44" processed="44" dbindex="20047">
Sri Guru Nanak Dev Ji (en punjab:                      ) (1469   1539), va ser el guru fundador de la religi dels Sikhs.

Va nixer a l'actual Pakistan fill de pares seguidors de l'hinduisme.

Des de petit tenia inclinacions religioses i als 28 anys va experimentar una experincia religiosa que el va portar a proclamar que no "hi ha ni hinds ni musulmans" i cercar  una forma de resoldre el conflicte entre les dues religions.

Viatj per l'ndia, Arbia i Prsia i entr en contacte i converses amb els representants de les diverses creences i es trob amb  Kabir (1441-1518), un sant reverenciat tant per hinds com per musulmans. 

Nanak es va mostrar contrari al sistema de castes i a certs rituals tradicionals hinds com els pelegrinatges i la mort forada de les vdues, per mai intent convertir a la fora a la gent d'altres religions i els encoratjava a ser bons hinduistes i bons musulmans. 














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51345" title="The Rolling Stones" nonfiltered="45" processed="45" dbindex="20048">

The Rolling Stones s un grup britnic de msica Rock. El nom que ve a significar bales perdudes o caps calents est tret d'una can de Muddy Waters.

El grup es va formar l'any 1962 quan encara anaven al collegi i segueix en actiu. Van fer la seva primera actuaci en pblic l'octubre d'aquell any, com a teloners d' Alexis Korner. El 7 de juny de 1963 publicaren el seu primer disc, el single amb la can Come on, i el 15 d'abril de 1964 el primer llarga durada. Amb It's all over now aconseguiren el seu primer xit de vendes, arribant al nmero u  el 18 de juliol de 1964.
 
El seu estil musical va estar influt per la msica nord-americana especialment el blues i el Rock and Roll que ells van fusionar en un so basat en la guitarra i prototip del Hard Rock.

El grup era d'una aparena visual i sonora ms dura que la dels Beatles amb qui van rivalitzar musicalment.

La seva can ms coneguda s Satisfaction , que arrib al nmero u l' 11 de setembre de 1965, i que s famosa pel "riff" de guitarra elctrica inicial, que s'ha convertit en un patr d'introducci de moltes canons .

Altres canons conegudes sn : Get off of my cloud (1965), Paint it black (1966), Let's spend the night together (1967), Jumpin' Jack Flash (1968), Sympathy for the devil (1968), Honky tonk women (1969), Gimme shelter (1969), Brown sugar (1971) i Angie (1973).

Membres.
Mick Jagger (veu solista);
Keith Richards (guitarra);
Bill Wyman (baix);
Brian Jones (guitarra, harmnica, teclats)(fins 1969);
Charlie Watts (bateria);
Mick Taylor (guitarra) (1969 - 1974);
Ron Wood (guitarra) (des de 1975);

Discografia .
(Discs oficials en estudi)
 
 1964  The Rolling Stones;
 1965  The Rolling Stones 2;
 1965  Out of our heads;
 1966  Aftermath;
 1966  Big hits. High tide and green grass;
 1967  Between the buttons;
 1967  Flowers;
 1967  Their Satanic Majesties Request;
 1968  Beggar's banquet;
 1969  Through the past darkly;
 1969  Let it bleed;
 1971  Sticky fingers;
 1972  Exile on Main Street;
 1973  Goat's head soup;
 1974  It's only rock'n roll;
 1976  Black and Blue;
 1978  Some girls;
 1980  Emotional Rescue;
 1981  Tattoo you;
 1983  Under cover;
 1986  Dirty work;
 1989  Steel wheels;
 1994  Voodoo lounge;
 1997  Bridges to Babylon;
 2005  A Bigger Bang;
Grups mimtics.
Smoking Stones;

Enllaos externs.
 The Official Rolling Stones Site;








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51348" title="Blues" nonfiltered="46" processed="46" dbindex="20049">


El Blues s un gnere musical nascut entre els esclaus negres delsEstats Units amb influncies de la msica africana.

En les plantacions de cot els esclaus cantaven les anomenades worksongs o canons de treball origen del Blues.

L'estructura musical s de dotze compassos amb ritmes sincopats. 

Meldicament s'utilitza la tercera disminuda i l'acord dominant (anomenat blue notes) de l' escala major. Tamb s'usa la tcnica en qu un instrument sona com a resposta a un altre (call and response).

Al principi s'utilitzaven instruments molt senzills autofabricats i ms tard les guitarres acstiques, el piano i l'harmnica i finalment molts ms.
 
Quan va nixer el Blues els temes eren ms profunds realistes, de vegades tristos i diversos que les de les canons dels blancs.

Es considera l'origen o de gran influncia en altres estils musicals de la msica popular i concretament del Rock and Roll.

Intrprets principals.

Mn.
Albert King;
B.B. King;
Eric Clapton;
John Mayall;
Freddie King;
Howlin' Wolf;
John Lee Hooker;
Leadbelly;
Louisiana Red;
Muddy Waters;
Robben Ford;
Robert Johnson;
Johnny Winter;
Michael Bloomfield;
Rory Gallagher;
Stevie Ray Vaughan;
T-Bone Walker;
Ray Charles;

Pasos catalans.
Intocablues band;
Big Mama;
Blues de Picolat;

Festivals de Blues a Catalunya.
Festival internacional de Blues de Cerdanyola;
Festival Blues i Ritmes, a Badalona;
Festival Blues de Barcelona;



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51349" title="Accident de treball" nonfiltered="47" processed="47" dbindex="20050">
Un accident de treball, s un episodi o accident que genera lesions, i que es produeix durant el treball, o en els trajectes d'anada i/o tornada al treball (accident "in itinere"). L'accident de treball en el nostre medi es ats per les Mtues d'Accidents de Treball, i suposen que en el cas en qu es produeixi una baixa, n'assumeixin el tractament, i tamb les prestacions econmiques que es puguin generar.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51350" title="Brama" nonfiltered="48" processed="48" dbindex="20051">


Brama o Brahma (en devanagari        , Brahm ) s, dins de l'hinduisme, el du creador de tot el que existeix.
Com que el mn ja est realitzat i acabat, la seva aportaci ja s'ha realitzat. Per tant, aquesta divinitat no t seguidors no rep cap mena de culte.

El seu paper en la creaci li ha valgut per ser representat amb quatre cares per indicar que ho sap tot.

La seva parella s la Saravasti, deessa de la saviesa, de l'aprenentatge. Es representa com una hove bonica de pell blanca. Porta un instrument musical, smbol de l'art i un rosari amb les lletres de l'alfabet snscrit (llenges nascudes a l'ndia) smbol de les cincies.

Algunes vegades trobem a Brama i Saravasti cavalcant sobre una oca o b un pa reial smbols del coneixement  

La Trimurti la formen Brama, Vixnu i Xiva. 

Brama s un agent de l'esperit suprem csmic de la filosofia hind Braman.

Habitualment es representa a Brama amb quatre caps.

Brama s'identifica amb la delitat vdica Prajapati.

Brama poques vegades interfereix amb els assumptes dels altres deus o dels humans.
Brama es el creador, el senyor de las criatures, l'ordenador del mn. Personificaci de braman.
 
Segons un mite, els tres deus van sorgir d'un ou csmic posat pel du Ammavaru.
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51355" title="Arquebisbe" nonfiltered="49" processed="49" dbindex="20052">
Etimologia: Del grec             , archepiskopos: arche > primer, i epi-skopos > supervisor. 

Un arquebisbe s un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, per que gaudeix d'un estatus superior al dels "simples" bisbes; generalment estan al capdavant d'una dicesi particularment important, ja sigui per la seva grandria, la seva rellevncia histrica o per ambdues, anomenada arxidicesi. Quan un bisbe es converteix en arquebisbe no est sent, de cap manera, ordenat ni rebent cap sagrament; en canvi amb els ritus anglic, catlic rom i ortodox, alg que s ordenat bisbe est sent consagrat. 

Un arquebisbe no t, per fora, major poder que un bisbe; no obstant aix, estan a crrec de dicesis ms prestigioses. De qualsevol manera, molts arquebisbes sn tamb els metropolitans de la provncia eclesistica en la qual es localitza la seva arxidicesi. En les esglsies occidentals (p. ex. la Catlica Romana o l'Anglicana), aquest s gaireb sempre el cas. No obstant aix, en l'Esglsia Catlica Romana, els arquebisbes que no sn tamb els metropolitans sn anomenats Arquebisbe ad personam, i no tenen dret a usar el palli. En les Esglsies eslaves orientals (tant Catlica com Ortodoxa) els arquebisbes i els metropolitans estan diferenciats, encara que un metropolit pot ser anomenat arquebisbe metropolit. En la Esglsia Ortodoxa, els arquebisbes possexen un rang major que el dels metropolitans i tenen els mateixos drets que els metropolitans ortodoxs eslaus (orientals). La distinci entre arquebisbes / metropolitans segueix, generalment, el mateix patr en la Esglsia Ortodoxa Oriental i la Esglsia Ortodoxa Eslava 

En l'Esglsia Catlica. 

L'arquebisbe s un prelat que gaudeix, en virtut d'antics privilegis relacionats a la seva dicesi o d'una decisi del pontfex, d'una dignitat superior a la d'un simple bisbe. La seva insgnia s el palli, una banda de llana blanca adornada amb creus negres. La jurisdicci espiritual de l'arquebisbe es diu arxidicesi. 

Aquells arquebisbes que siguin tamb metropolitans (el ttol gaireb mai s'usa en l'Esglsia Catlica), tenen el deure organitzar la cooperaci entre les dicesis, encara que, prpiament, no tenen autoritat sobre altres dicesis alienes a la seva. Certs arquebisbes metropolitans gaudeixen igualment del ttol de primat, el qual els garanteix una jurisdicci terica sobre altres provncies eclesistiques. El nomenament d'arquebisbe s per a tota la vida, incloent els quals ho sn al capdavant de dicesis simples. 

En l'Esglsia Anglicana. 

La comunitat anglicana est constituda per 38 provncies, cadascuna amb un arquebisbe al capdavant. Les ms conegudes sn les de l'Esglsia d'Anglaterra, Canterbury (cap espiritual de l'Esglsia d'Anglaterra i de l'anglicanisme) i York. Aquests dos arquebisbes sn "nobles espirituals" (spiritual peers) i per tant, membres de la cambra dels Lords britnica. 




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51358" title="Vixnu" nonfiltered="50" processed="50" dbindex="20053">

Vixnu o Vishnu (en snscrit: (      ) s una forma de du al qual molts practicants de l'hinduisme preguen.

Forma amb Brama i Xiva la Trimurti (trinitat hind)

Tamb se'l coneix amb el nom de Narayana

S'encarna especialment en  Krishna i Rama. 

Dintre de l'hinduisme hi ha diverses creences respecte a la trascendncia de Vixnu.




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51359" title="Dicesi" nonfiltered="51" processed="51" dbindex="20054">
Una dicesi s el districte o territori de l'esglsia catlica on hi t i n'exerceix jurisdicci espiritual un prelat: arquebisbe, bisbe, etc. Les dicesis es poden agrupar, al seu torn, en provncies eclesistiques, al capdavant de les quals hom hi troba una arxidicesi.

Les dicesis en terres catalanoparlants.
A Catalunya hi ha el bisbat d'Urgell (que abraa tamb el Principat d'Andorra), el bisbat de Lleida, el bisbat de Solsona, el bisbat de Vic, el bisbat de Tortosa (que agafa les comarques del nord del Pas Valenci), el bisbat de Perpiny (antigament bisbat d'Elna, que abraa tota la Catalunya Nord), el bisbat de Terrassa (a l'alta edat mitjana bisbat d'gara), el bisbat de Sant Feliu, l'arquebisbat de Tarragona i l'arquebisbat de Barcelona. El de Tarragona lidera tots els bisbats catalans, llevat de Terrassa i Sant Feliu, liderats pel de Barcelona (de fet, aquests dos darrers sn segregacions del de Barcelona). La Franja de Ponent estava adscrita, fins al segle XX, a dicesis catalanes. El 1957 el Matarranya va passar del bisbat de Tortosa al bisbat de Saragossa, i el 1997 la resta de comarques franjolines van passar del bisbat de Lleida al bisbat de Barbastre-Monts, a pesar que el bisbat de Lleida t les seves arrels a l'antic bisbat de Roda de Ribagora.

El bisbat de Besal tingu una existncia efmera.

A les Illes hi ha el bisbat de Mallorca, el bisbat de Menorca (creat per segregaci de l'anterior) i el bisbat d'Eivissa (creat per segregaci del de Tarragona al segle XVIII). Aquest darrer abraa les Pitises.

Al Pas Valenci hi ha el bisbat de Tortosa, el bisbat de Sogorb-Castell (antigament bisbat de Sogorb, de menys extensi, per que va agafar la plana de Castell del bisbat de Tortosa), l'arxidicesi de Valncia i el bisbat d'Oriola-Alacant.

Vegeu tamb.
 Dicesis dels Pasos Catalans;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51360" title="Arxidicesi" nonfiltered="52" processed="52" dbindex="20055">
L'arxidicesi (el grec archi-, ser el primer). s una dicesi arquebisbal. 

Una arxidicesi s una dicesi amb un rang superior a les convencionals. L'arquebisbe acostuma a tenir al seu crrec diverses dicesis, encara que no en totes les arxidicesis no passa aix, (per exemple, lArxidicesi Castrense d'Espanya no t cap dicesi al seu crrec). L'entitat que dirigeix la tasca religiosa en una arxidicesi s l'arquebisbat, el cap del qual s l'arquebisbe, que s nomenat pel Papa i est sota supervisi directa d'aquest (a diferncia dels bisbes convencionals). 

Algunes arxidicesis sn al seu torn arxidicesis metropolitanes. Les arxidicesis metropolitanes van ser creades al segle V a la capital de cada provncia de l'Imperi Rom sent el seu cap un arquebisbe metropolit. Totes les d'aquest tipus sn arxidicesi, per no totes les arxidicesis sn metropolitanes. 

Vegeu tamb.
Dicesis dels Pasos Catalans;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51362" title="Palli" nonfiltered="53" processed="53" dbindex="20056">
Palli (Pallium) era un mantell rectangular o quasi quadrada (que podia ser dividida fcilment en quatre parts). 

Era un ornament entre les nacions de l'Europa del nord i es va usar inicialment sense cap procs especial, sense ajut de sastre; la tela era generalment blanca, per tamb podia ser grisa, marr i algun altre color. Desprs es va perfeccionar i es va fer de dos colors, i de color daurat pels casos d'especial luxe. Generalment el palli acabava el seus s sense intervenci del sastre encara que de vegades es feia brodar.

Cal considerar palli com un terme genric que inclouria diversos models segons els materials i els pobles. Els grecs i romans generalment era de llana per hi havia altres materials (lli i cot principalment). El seu origen era egipci, dels quals va passar als hebreus i als grecs i d'aquestos als romans. 

No sempre s'aplicava coma ornament personal, sin tamb als llits o per cobrir el cos a la nit (de vegades el mateix ornament dirn servia com a complement al llit a la nit), com estores, penjat a les portes obertes com a cortines, als banys (per eixugar-se o rentar-se, generalment de lli i conegudes com sabanum) i com a senyal (Agammnon a l'Ilada utilitza una tela porpra com a bandera). Tamb s'usaven pallis als vaixells de vela quan es produa algun accident i les veles es perdien., S'utilitzaven pallis per protegir elements que es guardaven en gel, per embolicar als recent nascuts,  com ornament damunt de la tnica d'algunes persones (rarament sense tnica sota ja que aix indicava pobresa),  etc... A sia alguns cavalls i altres animals eren guarnits amb pallis en ocasi de cerimnies.

El s inicial del palli fou segurament la protecci contra el fred i com a decoraci personal. L'equivalent seria el sagum de diverses nacions del nord d'Europa, com els escots, els gals i altres. Els grecs i romans portaven palli diferent al hivern i a l'estiu. El palli dels filsofs fou en general caracterstic. Sota l'Imperi Rom la toga va substituir al palli. Un palliatus (o sagatus) en lloc d'un togatus distingia una persona educada d'una persona de maneres barbares. Cecina al seu retorn de Germnia va ofendre als romans (togatus) al dirigir-se a ells en palli o sagum.

 Palli cristi .

El palli s un ornament del Papa i dels metropolitans durant la Missa. T la forma d'una faixa circular que carrega sobre els muscles i de la qual pengen davant el pit i a l'esquena dues tires rectangulars, tot de llana blanca, destacant-se d'ella sis creus negres. 

Entre les variades opinions que s'han mantingut sobre el seu origen sembla la ms raonable la qual suposa que es tracta d'una imitaci del omophorion grec, ornament que des de principis del segle V duien els bisbes d'Orient com emblema de la seva dignitat i ofici pastoral, simbolitzant l'ovella que va sobre els muscles del bon pastor. A Occident, va ser ornament propi del Summe Pontfex des del segle V i per concessions particulars des del segle VI, va arribar a ser com ordinari dels arquebisbes a partir del segle IX. 

Al principi, el palli consistia en una pea de vestidura que es replegava a manera de banda, per molt desprs a partir del segle VI, va prendre la forma de cinta i des del segle IX al segle X se li va donar una forma gaireb idntica a l'actual sent sis el nombre de creus a partir del segle XV. 

Aix mateix tamb denomina el Dosser (l'ornament que hom colloca formant sostre) sostingut amb quatre o ms vares llargues per a aixoplugar, en les processons, el sacerdot que porta la custdia o el bisbe en l'entrada a les esglsies o als llocs de la seva jurisdicci. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51365" title="Tara" nonfiltered="54" processed="54" dbindex="20057">
Tara o Arya Tara o Jetsun Dolma, s una Bodhisattva (sser illuminat) femenina del budisme tibet.

Es considera com  la mare de l'alliberament.
 
Tara s en realitat el nom genric d'un conjunt de Bodhisattva de similar aspecte ents aix ms  propiament com una metfora de les virtuts budistes (compassi serenitat, prosperitat etc.)

Una pregria de les 21 tares s recitada durant el mat per les quatre sectes del budisme tibet.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51367" title="Alexandre Heli" nonfiltered="55" processed="55" dbindex="20058">
Alexandre Heli (Helios) fou fill de Clepatra i Marc Antoni, nascut vers finals del 40 aC o principis del 39 aC. El nom Helios (sol) li fou donat perqu sa germana besona Clepatra fou anomenada Selene (Lluna).

El 34 aC el seu pare el va nomenar rei d'Armnia (nominal rei de reis d'Armnia, Mdia Atropatene i Prtia) i el va comprometre amb la princesa Iotape, filla del rei Artavasdes I de Mdia Atropatene, dins les anomenades donacions d'Alexandria d'aquell any.
Marc Antoni va escriure al senat per demanar la confirmacio d'aquests dons, pero la carta mai fou llegida. 

Enderrocat vers el 33 aC per una rebelli de la noblessa que fou aplanada inicialment pero es va consolidar el 32 aC queant Antoni va haver de retirar les seves forces del pais, va ser portat a Egipte i desprs de la batalla d'Accium el 31 aC, Octavi August li va perdonar la vida aix com a Cleopatra Selene, pero els va portar als dos a Roma per celebrar el seu triomf. A Roma els dos germans van quedar sota custodia d'Octavia, germana d'August i esposa d'Antoni (31 aC) que els va rebre generosament, i els va educar com a fills propis.

Desprs d'aquesta data ja no se'n sap res mes, suposant-se que va morir un temps desprs, encara jove.

 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51368" title="Constitucions catalanes" nonfiltered="56" processed="56" dbindex="20059">

Originriament les constitucions eren les lleis promulgades pels emperadors romans. A Catalunya va persistir el concepte rom i s'anomenaven constitucions de Catalunya a les  normes promulgades pels comtes de Barcelona i aprovades per les Corts Catalanes. Les constitucions es diferenciaven dels captols de cort i actes de cort pel fet d'aparixer com a iniciativa del comte, sotmesa a l'aprovaci dels braos en les Corts, fet sense precedents a Europa. Tenien preeminncia sobre les altres normes legals i noms podien ser revocades en les corts generals del Principat. Les constitucions podien modificar fins i tot els Usatges i els privilegis, encara que fossin irrevocables. Com a dret paccionat no podien contradir-se per decrets o sentncies reials.

Histria.


Origen: Les Corts de Barcelona.
Les primeres constitucions catalanes sn de les corts de Barcelona del 1283. Les ltimes van ser promulgades per les corts del 1702. Les compilacions de les constitucions i altres drets de Catalunya van seguir la tradici romana del Cdex. La primera compilaci fou prescrita per Ferran I, a suggeriment de les corts de Barcelona (1413). A les Corts de Barcelona (1493), amb Ferran II, es fa una nova recopilaci acabada el 14 de febrer de 1493. Posteriorment, es va divulgar en edici del 1495, junt amb els Usatges de Barcelona:
Usatges de Barcelona, constitucions, captols i actes de cort i altres lleis de Catalunya.
Les compilacions acordades en les corts de Monts (1585) i del 1702 foren publicades dividides en tres volums:
Constitucions i altres drets de Catalunya;
Pragmtiques i altres drets de Catalunya;
Constitucions i altres drets de Catalunya superflus, contraris i corregits.

 Abolici fctica: Els Decrets de Nova Planta.
El Rei Felip V abol els drets histrics dels catalans escrits en les Constitucions (les quals constitucions garantien les llibertats catalanes) mitjanant el dret de conquesta i desprs d una derrota militar. La derogaci de fet, que no de dret, de les Constitucions de Catalunya es fu de forma illegal, ats que no es reformaren les Constitucions seguint les mateixes normes que hi havia reglamentades, sin amb els Decrets de Nova Planta, llargussima collecci de disposicions que a la prctica les va convertir en inaplicables. 

Segons les prpies constitucions, com a dret paccionat no podien contradir-se per decrets o sentncies reials:
...Statuim i ordenem que les Constitucions de Cathalunya, Capitols, y Actes de Corts no pugan esser revocades, alterades, ni suspeses, sino en Corts Generals i si lo contrari sia fet no tinga ninguna fora ni valor (lib. 1.tit.17.const.19.pag.52);

Tot i aix cal afegir, que al menys en el cas de Catalunya, el Decret de Nova Planta cont reformes gaireb exclusivament del sistema judicial, deixant intacte el Dret Civil, de les Constitucions Catalanes, en virtut de l'artcle 56 del Decret per al Principat de Catalunya que diu textualment: "En todo lo dems que no est previsto en captulos precedentes de este decreto, se observen las constituciones que antes haba en Catalua; entendindose, que son de nuevo establecidas por este decreto, y que tienen la misma fuerza y vigor que lo individual mandado en l." 
Tamb respecta altres institucions, com el Consolat de Mar (article 57) i el Collegi de Notaris de Catalunya (article 49), ferint-los per de mort, en derogar les institucions responsables de la seva reforma i actualitzaci, i no fer les previsions substitutries corresponents.

Promesa de restauraci: La Tercera Guerra Carlina.

Durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), les forces carlistes van arribar a ocupar algunes ciutats de la Catalunya interior. Isabel II era a l'exili i el rei Amadeu I, monarca des de 1871, no era gaire popular. Carles VII, nt de Carles V, va prometre a catalans, valencians i aragonesos el retorn dels furs i les constitucions que havia abolit Felip V.

La promesa no arribaria mai a complir-se en no tenir xit la revolta carlista i finalment Carles VII va fugir a Frana, el 27 de febrer de 1876 el mateix dia que Alfons XII va entrar a Pamplona.

Dret paccionat.
Com a text legal amb llarga histria, les Constitucions de Catalunya van anar evolucionant amb els anys, i l'experincia que aportaven cada una de les dificultats per les que passaven les Corts Catalanes en la seva dilatada experincia d'exercir el poder sobre Europa i el Mediterrani. A principis del segle XVIII, disposaven ja de molts dels mecanismes d'un text jurdic modern, com ara limitacions i separacions de poders o la previsi de la seva prpia reforma.

Degut a la forma en que a Catalunya es pactaven les lleis, el que es coneix com a pactisme, Catalunya disposava ja al segle XVIII doncs, d'una estructura institucional d'Estat, amb la reserva amb que aquest concepte es pot fer servir abans del segle XIX, amb tots els atributs d'una entitat sobirana i de les funcions prpies d'una comunitat poltica evolucionada que tenia el seu referent jurdic en les Constitucions i el seu mxim rgan representatiu en les Corts.

De fet, s precisament la defensa d'aquestes lleis i institucions prpies, el que expliquen el patriotisme catal durant els segles XVII i XVIII, i la resistncia que porta a l'11 de setembre de 1714.

Exemples de Constitucions.
Els segents exemples mostren que sn ms avanades que moltes de les lleis de la Europa del segle XIX, i el retard que va suposar per a Catalunya la seva abolici de fet. En el terreny fiscal, la nostra terra no ha tornat a tenir mai ms la autonomia d'abans dels decrets de Nova Planta.

 Introducci .
Supplica la dita Corr, que vos Senyor, e la Senyora Reyna, e vostre Illustre Primogenit, e vostres, e lurs Successors, paguets, e maners, e faars pagar los drets del dit General, com sie Senyor evident cosa, lo dit General redundar en gran vitalitat, e honor de vostra Reyal corona. Plau al Senyor Rey de si mateix, de la Reyna, e de sos fills. (De Drets del General- Tit. XXVI, Llibre IV de las Constitucions de Cathalunya) Ferrando Primer en la Cort de Barcelona, Any M.CCCC.xiij. Cap. de Corr. iij.

 Inviolabilitat del domilici .
La llar catalana, com  domicili de la familia natural, la corporaci, la comunitat, etc., es inviolable  Si alg promogus  coopers  guerres civils  intestines, si es refuga en el seu domicili propi, no es castigat (Constitucions de Pau i Treva de Du);

 Inviolabilitat de les comunicacions .
A Catalunya, la correspondencia es inviolable. (Cort de Barcelona, any 1702);

 Sobirania de la llei .
(Vegeu Constituci de l'Observana).
Poch valdra fer Lleis i Constitucions si no havien d'sser, per lots los ciutadans i en especial pel rei i llurs oficials, extrictament observades i rigurosament compldes, perx, confirmant els Usatges de Barcelona, volm i manm que sian observades al peu de la lletra, per lo que no es vlida cap contravenci als usos, prctiques, costums  constitucions de Catalunya, ancar que fs dictada pel rei  llurs oficials. (Corts de Monts, anys 1289 i de Barcelona, 1481);

Ni el Rei ni els seus Oficials poden despullar  alg de quelcuna cosa que posseeixi sense coneixement de causa i ferma sentencia donada. (Cort de Barcelona, any 1283);

 Garanties processals .
Les causes plenaries tenen de finirse en el terme precs de 100 dies; si son apellacions en el de 50 i la causa de segona apellaci en el de 10 dies comtadors de desde el en que fou incoada la causa  Tants cuants dies se passi d'aquesta regla, perfer la resoluci, els pert el jutge, relator, magistrat  de qui fs la culpa, de son respectiu salari. (Corts de Barcelona, 1251, i de Monts, 1517);

Ning pot sser empresonat sens exprs manament de Jutge competent (Cort de Barcelona, any 1228);

Dret a una defensa justa;
Inspirantse en alts sentiments de justicia i humanitarsme, la Diputaci Catalana donar salari  dos advocats i  dos procuradors pera que s'encarreguin de la defensa i tramitaci respectivament de les causes en que els llitigants sian pobres i no pugan sostenir defensor propi. (Cort de Barcelona, 1520);

 Jurisdicci catalana .
Com que les Constitucions i dems Lleis perque's regeix la terra catalana, son elaborades nica i solament per les Corts de Catalunya, sols aquestes tenen poder i forsa per derogar  esmenar les dites ordenances de modo qu les ordres contraries als Usos, Privilegis generals  especials, Capitols de Corts, Constitucions, no deuen obehirse ni acatarse ancar que fossin  haguessin sigut dictades per el Rei  el primogenit seu. (Corts de Barcelona, any 1422);

A Catalunya no's cursen ni resolen causes  sentencies de tribunals forasters. (Cort de Barcelona, any 1283);

 Dret de reparaci .
Si d'aqu en avant, per algun empleiat publich fos fet dany  perjudici  quelcun ciutad de Catalunya ser inmediatament reparat (Cort de Monts, any 1289);

Vegeu tamb.
 Histria del Dret catal;
 Usatges de Barcelona;
 Cort Comtal;
 Guerra de Successi Espanyola;
 Decrets de Nova Planta;
 Tercera Guerra Carlina;
 Mancomunitat de Catalunya;
 Generalitat de Catalunya;
 Drets histrics;

Referncies.

 Constitucions Catalanes del 1495, fragment del text.
 Versi digitalitzada de les Constitucions catalanes de 1520.
 Versi digitalitzada de les Constitucions catalanes de 1702;
 Constitutions y altres drets de Cathalunya, Barcelona, 1702, fragment del text publicat en 1704.
 Versi digitalitzada dels Captols de Corts de Monts (1510). Ministeri de Cultura fitxa imatge (fragment referent al Consolat de Mar.);
 Furs, captols, provisions e actes de cort fets y atorgats per la S.C.R.M. del rey don Phelip nostre senyor, ara gloriosamente regnant. Mon, 1626, fragment.

Enllaos externs.

 Estat i naci a l'Europa moderna Conferncia de Joaquim Albareda;
 Les Constitucions catalanes a l'Ajuntament de Lleida;
 Primera Llei del Codi Civil de Catalunya de 2003, que cita vries de les Constitucions catalanes.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51369" title="Kuan Yin" nonfiltered="57" processed="57" dbindex="20060">

Kuan Yin s un dels quatre Bodhisattva (ssers illuminats) molt important en el budisme que est molt representat en temples i iconografies. 

A la Xina, per influncia daoista s representat en forma femenina i maternal. s una de les detats ms estimades en aquest pas. A travs de tot Orient hi ha altars i temples dedicats a ella. I s que un dels seus atributs s la seva misericrdia, que la fa accessible a tots. Es creu que ella rescatar a tot el que acudeixi a ella en els moments de crisi.

Se li atribueix un poder especial davant dels perills produts per l aigua, els dimonis, el foc o les armes. s considerada una deessa mare, aix que tamb escolta les oracions d'aquells que volen tenir descendncia. 

Es diu que va nixer amb un rosari de cristall blanc a la m dreta i una flor de lot a l'esquerra.

Al Vietnam se la considera protector de desastres.

Al Tibet Kuan Yin s coneix com Chenrezi, literalment manifestat en la persona del Dalai Lama.

A l'ndia se'l coneix tamb amb el nom de  Avalokiteshvara i sovint se'l representa mascul amb mil braos i mil ulls. 



Com altres Bodhisattva, Kuan Yin s vist com un mestre de Dharma.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51372" title="Erato" nonfiltered="58" processed="58" dbindex="20061">

Erato fou reina d'Armnia,  filla de Tigranes III i germana (i muller, d'acord a la costum oriental) de Tigranes IV.

Aquest darrer la va associar al tron (12 aC a 5 aC i 4 aC a 1 dC) i van governar aliats a l'imperi Part. 

Enderrocat Tigranes IV en una revolta popular, el rei va resultar mort, i la reina Erato va fugir, tot i que algunes ciutat li van romandre lleials algun temps.

Una dinastia mede imposada pels romans va acabar per no satisfer a ning i vers l'any 10 o 11 els nobles armenis van cridar altra cop al tron a la reina Erato. Per l'any 12 l'antic rei part Vonon o Vonones va entrar el pas i es va proclamar rei i va obtenir el suport de bastants nobles, que van anar abandonant a la reina, fins que l'any 14 o 15 va abdicar. Va ser la darrera representant de la dinastia dels Artaxides.

 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51375" title="Artavasdes V d'Armnia" nonfiltered="59" processed="59" dbindex="20062">
Artavasdes fou un princep artaxida, de filiaci incerta, protegit dels Parts, que desprs de la fugida de la reina Erato d'Armnia (any 1) va intentar ocupar el tron, per els romans es van imposar l'any 2.

Artavasdes hauria de ser Artavasdes V, tot i que realment mai fou coronat i generalment no se'l inclou a les llistes de reis.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51376" title="Ariobarzanes d'Armnia" nonfiltered="60" processed="60" dbindex="20063">
Ariobarzanes fou rei d'Armnia des l'any 2 al any 4.

Revoltat el partit prorom d'Armnia l'any 1, el rei Tigranes IV va morir i la reina Erato va fugir, per els nobles partidaris dels parts, alguns dels quals van romandre lleials a Erato, es van aixecar sota la direcci d'Artavasdes V i va esclatar la guerra civil. Csar August va enviar l any 1 a Caius Csar, que va posar ordre, per a l any 2, quant els romans anaven a tornar la corona al ex rei Artavasdes IV (5 aC-4 aC), aquest va resultar mort en un combat, i llavors van decidir canviar de dinastia i van donar la corona a Ariobarzanes, fill del rei Artabas d'Atropatene, d origen mede i que fou acceptat pels nobles degut a les seves bones qualitats; la ciutat de Artageira i alguna altra que es va oposar als romans i van mantenir lleialtat a Erato o Artavasdes V, foren sotmeses (any 3).

Ariobarzanes va morir en un accident l'any 4 i la corona va passar al seus fill, anomenat Artabasdes VI.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51378" title="Fur" nonfiltered="61" processed="61" dbindex="20065">

 Cultura prpia de Darfur, vegeu Fur (poble);
 Llei tradicional, com elsUsatges de Barcelona, vegeu furs;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51380" title="Artavasdes VI d'Armnia" nonfiltered="62" processed="62" dbindex="20067">
Artavasdes VI fou rei d'Armnia del 4 al 6.

El rei Ariobarzanes va morir en un accident i la corona va passar al seus fill Artabasdes V (any 4).

Fou assassinat dos anys despres (any 6). Llavors els romans van collocar al tron a Tigranes V, que segons unes fonts era de l'antiga dinastia nacional armenia dels artaxides i segons altres era fill del assassinat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51382" title="Fundaci Iris" nonfiltered="63" processed="63" dbindex="20068">
La Fundaci Iris s una entitat sense nim de lucre, ubicada a Sant Vicen dels Horts i dedicada a l'assistncia a discapacitats psquics de la poblaci, i  de la comarca. Actualment disposa d'una escola adaptada, un esplai per a nois i noies discapacitats psquics, i un centre especial de treball, amb serveis de terpia ocupacional i d'inserci

Enllaos externs.
 Plana web de Fundaci Iris;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51385" title="Ulisses (desambiguaci)" nonfiltered="64" processed="64" dbindex="20069">


Mitologia: Ulisses, heroi mitolgic grec. Vegeu Odisseu.
Literatura: Ulisses (novella), novella de James Joyce publicada originalment el 1922.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51389" title="Cas acusatiu" nonfiltered="65" processed="65" dbindex="20070">

El cas acusatiu s el cas gramatical utilitzat per marcar l'objecte directe d'un verb. S'utilitza el mateix cas en moltes llenges per als complements d'algunes o de totes les preposicions.

El cas acusatiu existeix (o va existir) en totes les llenges indoeuropees (incloent-hi el llat, el snscrit, el grec, l'alemany, el rus) i les llenges finogriques, a ms d'a les llenges semtiques (com l'rab. Cal recordar que les llenges baltofnniques com el fins o l'estoni tenen dos casos per als complements, l'acusatiu i el partitiu. En termes d'arranjament morfosintctic, els dos tenen la mateixa funci, per l'objecte de l'acusatiu s tlic, mentre que el partitiu no. 

El catal, que no t declinaci en els seus noms, t tanmateix un cas acusatiu explcitament marcat en els pronoms personals, que sn el que queda de l'antiga declinaci llatina. "em" s el cas acusatiu de "jo"; "ens" s el cas acusatiu de "nosaltres", etc. Aquests pronoms tamb serveixen en algun cas com a datius (per exemple: "Et pentino"  complement directe "Et dono la poma"  complement indirecte).

Exemple.
En la frase Veig el cotxe, el sintagma el cotxe s l'objecte directe del verb "veig". En catal, que ha perdut quasi completament el sistema de casos, l'article definit i el nom  "el cotxe"  mantenen la mateixa forma sense importar la seva funci gramatical. El mateix sintagma "el cotxe" pot ser utilisat com a subjecte ("El cotxe est aparcat aqu").

En un llenguatge declinatiu, la morfologia de l'article i/o del nom canvia segons la seva funci gramatical dins la frase. Per exemple, en alemany, una possible traducci d'"el cotxe" s der Wagen. Aquesta s la forma nominativa, usada pel subjecte d'una frase. Si aquesta combinaci de nom i article esdev l'objecte directe d'un verb, canvia al cas acusatiu, que en alemany comporta un canvi d'article  Ich sehe den Wagen. En alemany, els noms masculins canvien llur article definit de der a den per l'acusatiu.

Vegeu tamb arranjament morfosintctic.

L'acusatiu en llat.
El cas acusatiu (accusativus) tamb pot indicar direcci (insulam - cap a l'illa, Romam- "vers Roma", sense preposici), duraci (multos annos - durant molts anys, ducentos annos - durant 200 anys) i es pot utilitzar per construir oracions d'infintiu, per exemple: "Ego puteo illam te amare"   (traducci literal: "jo crec ella amar-te"*) illam s el subjecte de l'oraci subordinada completiva, per en llat aquest s'expressa no pas en nominatiu sin en acusatiu.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51391" title="ccium" nonfiltered="66" processed="66" dbindex="20071">
Accium (grec Aktios, llat Actium) fou un promontori d'Acarnnia al golf d'Arta, en front del qual es van lliurar dues batalles:

La primera el 435 aC en qu la flota de Corint enviada contra Corcira (Corf) fou completament derrotada.

La segona guanyada per Octavi August contra Marc Antoni i Clepatra el 2 de setembre del 31 aC que va posar fi a la guerra civil de Roma.

Al promontori hi havia un temple dedicat a Apollo, i s'hi feia un festival anomenat ccia en honor del deu. Octavi August va fundar a l'altra banda de la costa la barriada coneguda com a Nicpolis Actium, propera a Nicpolis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51393" title="Tigranes V d'Armnia" nonfiltered="67" processed="67" dbindex="20072">
Tigranes V fou rei d'Armnia des l'any 6 fins vers el 10 o 11.

Segons unes fonts era de la dinastia nacional armnia dels artaxides i segons altres era fill de l'assassinat.

No va acontentar ni als romans ni als parts, i finalment els nobles armenis el van deposar i van cridar un altre cop a la reina Erato (vers l any 11).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51395" title="Rigoberta Mench" nonfiltered="68" processed="68" dbindex="20073">

Rigoberta Mench Tum ( Chimel, Guatemala 1959 ) s membre del grup indgena Maia Quich i "ambaixadora de Bona Voluntat" de la UNESCO. El 1992 fou guardonada amb el Premi Nobel de la Pau i el 1998 amb el Premi Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional.

Biografia.

Va nixer el 9 de gener de 1959 a la poblaci guatemalenca de Chimel, situada al Departament d'El Quich, en una comunitat rural on els seus pares guadien de molt bona reputaci, sent el seu pare un activista en favor dels drets dels indgenes i la seva mare experta en medicina tradicional Maia. 

Molta de la popularitat de la seva obra li vingu del seu llibre autobiogrfic de 1982-1983 Me llamo Rigoberta Mench y as me naci la conciencia (en angls I, Rigoberta Mench). El llibre fou realment escrit per Elisabeth Burgos a partir de les converses amb Rigoberta. En el seu llibre, Rigoberta explica com va comenar a treballar en una finca de caf als cinc anys d'edat, en condicions tan pssimes que foren la causa de la mort de germans i amics seus. Va rebre una educaci catlica, cosa que la vincularia ms tard a collaboracions amb l'esglsia catlica. Ja adulta, va participar en protestes contra el rgim militar pels seus abusos contra els Drets Humans. La guerra civil de Guatemala tingu lloc entre 1962 i 1996, tot i que la violncia esclat anys abans. La violncia la va forar a l'exilli a Mxic l'any 1981. Aquell mateix any, el seu pare fou assassinat a l'ambaixada espanyola a la Ciutat de Guatemala. L'any 1991 va participar en la preparaci de la declaraci dels drets dels pobles indgenes per part de les Nacions Unides.

Un cop finalitzada la guerra civil va intentar portar als tribunals espanyols a poltics i militars per haver assassinat ciutadans espanyols, i per genocidi contra el poble maia de Guatemala. Les acusacions van incloure al dictador exmilitar i candidat a la presidncia Efran Ros Montt.

Activisme social.
El Premi Nobel de la Pau de 1992 li fou atorgat en reconeixement del seu treball per la justcia social i reconciliaci etno-cultural basat en el respecte als drets dels indgenes, coincidint amb el cinqu centenari de l'arribada de Colom a Amrica, i amb la declaraci de 1993 com Any Internacional dels Pobles Indis.

En la lectura del premi, va reivindicar els drets histrics negats als pobles indgenes i va acusar la persecuci soferta des de l'arribada dels europeus al continent americ, moment en qu va concloure una civilitzaci desenvolupada en tots els mbits del coneixement; finalment hi reflex la necessitat de pau, desmilitaritzaci i la justcia social al seu pas, Guatemala, aix com el respecte per la natura i la igualtat per a les dones.

El 1998 fou guardonada amb el Premi Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional, juntament amb Fatiha Boudiaf, Fatana Ishaq Gailani, Somaly Mam, Emma Bonino, Graa Machel i Olayinka Koso-Thomas pel seu treball, per separat, en defensa i dignificaci de la dona.

Actualment s ambaixadora de "Bona Voluntat" de la UNESCO i treballa a Guatemala, tot i les amenaces de mort, per la millora de les condicions de vida dels pobles indgenes. Recentment s'ha involucrat amb la indstria farmacutica mexicana com a presidenta de la companyia "Salud para Todos", amb la finalitat de prover de medecines genriques als indgenes guatemalencs.

Controvrsies sobre la seva autobiografia.
El llibre t inexactituds significatives. El 1999, l'antropleg David Stoll va descobrir que s'havien alterat o exagerat elements de la seva vida, per tal de fer veure que la famlia Mench era radical lluitadora pels drets socials. Per exemple, el seu pare Vicente Mench va rebre terres del govern de Guatemala; van collaborar amb les forces de pau dels Estats Units; no estaven en condicions tan pssimes per a ser semi-esclavitzats a les grans plantacions de caf; el seu germ no fou cremat viu enmig d'una plaa sin que fou mort d'un tret; etc. Aix i tot en cap moment ha negat la legitimitat del premi Nobel ni l'existncia de violncia militar a Guatemala.

Els seus defensors i ella mateixa atribueixen les inexactituds a la voluntat d'illustrar millor la histria de la repressi sobre els indgenes maia per part del govern de Guatemala. El que s absolutament cert s que el seu pare, la seva mare, els seus dos germans, una cunyada i tres nebots, van ser assassinats pels militars.

Enllaos externs.
  Fundacin Rigoberta Mench Tum;
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1992;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional 1998;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51397" title="Artaxes III d'Armnia" nonfiltered="69" processed="69" dbindex="20075">
Artaxes III (Zenon del Pont) fou rei d'Armnia del 18 al 34. Era fill del rei Polem I del Pont i germ de Polem II.

L any 18 Germnic, per encrrec de Tiberi, va establir al tron al prncep pntic Zenon, que des la seva infantesa havia adoptat les costums armnies, i que va obtenir el suport dels nobles, regnant sota el nom d Artaxes o Artaxias per haver estat coronat a Artaxata.

Va tenir un regnat tranquil i va romandre fidel als romans.

A la seva mort el 34 va tornar la inestabilitat quant el rei Artaban III de Prtia va posar al tron al seu propi fill Arsces (Arshak d'Armnia)







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51399" title="Adramita" nonfiltered="70" processed="70" dbindex="20076">
Els adramites foren en temps romans una tribu de l'Arbia Feli, al sud-oest d'Arbia. El seu nom es conserva en l'actual Hadramaut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51400" title="Mitridates d'Armnia" nonfiltered="71" processed="71" dbindex="20077">
Mitridates fou un prncep iber, fill del rei Mitridates d'Ibria (v. 30-50)i germ del rei Pharsman I d'Ibria, que va regnar a Armnia del 35 al 37 i del 42 al 51.

Roma va donar suport al rei Mitridates d'Ibria per collocar al seu fill al tron d'Armnia del que s'havia apoderat Arshak, collocat pel seu pare el rei Artaban III de Partia. El rei Mitridates va enviar al seu fill gran el princep Farasmanes (Pharsman) amb un exrcit. Quant l'exrcit s'acostava a Artaxata el rei Arshak fou enderrocat pel partit prorom i els ibers van entrar a la capital i Pharsman va proclamar al seu germ petit Mitridates com a rei (35)

Artaban III va enviar un altre fill seu, Orodes (36) per Mitridates, amb ajut de mercenaris albans i srmates el va rebutjar i Orodes va morir a la lluita. 

L'any 37 Callgula, en una de les seves bogeries, va cridar al rei a Roma, i el va declarar desposset i l'Armnia va caure altre cop en mans dels parts que van ocupar el pas. 

Claudi va retornar a Mitridates cap Armnia amb suport imperial, i amb l'ajut de son pare Mitridates i son germ Pharsman, i de forces romanes, va reconquerir el poder (42). Una guarnici romana es va installar a Garni, prop d'Erevan.

L'any 51 el seu germ Pharsman, que no feia molt havia pujat al tron d'Ibria i aspirava a dominar el regne d'Armnia per a la seva nisaga, va anar a Artaxata, i va trair a sa germ, dominant la ciutat i proclamant rei al seu propi fill Radamist. Mitridates es va refugiar a Garni, amb la guarnici romana per el cap de la guarnici, Celius Poli, subornat per Pharsman i Radamist, no el va protegir i va permetre que sorts per una suposada entrevista amb el seu nebot per negociar. Aprofitant aquesta entrevista, Mitridates fou tradorament capturat, i Radamist coronat formalment rei. El governador de Capadcia, Julius Polignus, subornat tamb, va acceptar els fets.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51401" title="Arshak I d'Armnia" nonfiltered="72" processed="72" dbindex="20078">
Arshak fou rei d'Armnia del 34 al 35.

A la mort del rei Zenon (Artaxes III d'Armnia) el rei Artaban III de Prtia va entrar al pas i va posar al tron al seu propi fill Arshak (Arsces).

Roma va donar suport a un altre candidat, Mitridates, fill del rei Mitridates d'Ibria i germ del que desprs fou el rei Farasmanes Pharsman I  d'Ibria (o Farasmanes I). 

Mitridates d'Ibria va enviar al seu fill Pharsman amb un exrcit. Quant aquest exrcit ja s'acostava a Artaxata, Arshak fou empresonat (i assassinat desprs) pel partit prorom, i els ibers van entrar a la capital i Pharsman va collocar a sa germ el prncep Mitridates al tron. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51403" title="Radamist d'Armnia" nonfiltered="73" processed="73" dbindex="20079">
Radamist fou rei d'Armnia del 51 al 53 i del 54-55.


El 51 el rei georgi Pharsman I d'Ibria va trair a seu germ Mitridates d'Armnia al que va fer fugir a Garbi (guarnici romana propera a la actual Erevan), i va collocar al tron al seu propi fill Radamist. El cap de la guarnici romana Celius Poli, subornat per Radamist, va permetre una entrevista del rei enderrocat amb el seu nebot, en la qual cosa Radamist va capturar tradorament a Mitridates i el va fer matar.

Seguidament Radamist fou proclamat rei. El governador de Capadcia, Julius Polignus, que va anar a Armnia per posar ordre, fou tamb subornat, i finalment va acceptar els fets.

El rei Vologs I de Prtia, disconforme, va envair Armnia i va conquerir Artaxata i va proclamar rei al seu germ Tiridates I (any 53), per al hivern, al retirar-se els soldats parts per una epidmia, Radamist va recuperar el poder. Per es va sobrepassar en les venjances produdes, i la noblesa se li va girar en contra i es va produir  una revolta general (vers finals del 54 o al 55) i va haver de fugir i Tiridates va tornar a ser rei (55). La dona de Radamist, Zenobia, que es va quedar enrere per no endarrerir la fugida del seu marit, fou feta presonera, per Tiridates la va tractar com una reina. 

Radamist va tornar al Regne d'Ibria, on un temps desprs fou assassinat per ordre del seu pare, assabentat de qu conspirava contra ell.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51405" title="Tiridates I d'Armnia" nonfiltered="74" processed="74" dbindex="20080">

Tiridates I fou rei d'Armnia del 53 al 100 amb una breu interrupci d'uns mesos vers el 54 i una mes llarga del 58 al 62.

L'any 53 Vologs I de Prtia va envair Armnia, va conquerir Artaxata i va proclamar rei al seu germ Tiridates I, per al hivern, al retirar-se els soldats parts, el rei Radamisto va recuperar el poder (vers 54), per les venjances produdes van portar a una revolta general (finals del 54 o al 55) i va haver de fugir i Tiridates va tornar a ser rei. La dona de Radamisto, Zenobia, fou feta presonera per Tiridates la va tractar com una reina. 

Al comenament del regnat del emperador Ner, el general Corbul fou enviat amb plens poder al Orient. En primer lloc es va crear un regne a la Petita Armnia que fou donat al asmoneu Aristbul (Nicpolis i Satala) i l rab Sohemos de la casa d Emessa (Osroene) va rebre l'Armnia Sofene. La primavera del 58 Corbul va entrar a l Armnia prpia des Capadcia i va avanar vers Artaxata, mentre que Farasmanes o Pharsman I d'Ibria atacava pel nord, i Antoc de Commagena atacava pel sud-oest. Tiridates va fugir de la seva capital que fou ocupada per Corbul i incendiada. Al estiu Corbul va avanar cap a Tigranocerta, en una marxa molt penosa, passant per la Tauranitida (Taron o Taronitida)  on el general casi va morir en una emboscada, i van arribar a la ciutat que els hi va obrir les portes, menys la ciutadella que va resistir, i va ser pressa al assalt. Ja la majoria dels armenis havia abandonat el partit part i acceptava un prncep donat per Roma. Ner va donar la corona a Tigranes VI, de la darrera casa reial de Capadcia, net de Glafira (filla del darrer rei Arquelau) i fill d Alexandre de Judea, que estava casat amb un princesa de la casa dels Artaxides, si be els districtes que eren fronterers foren transferits als aliats: a Farasmanes d'Ibria; a Polem del Pont; a Aristbul Asmoneu de la Petita Armnia i a Antoc de Commagena.

Tigranes no va tardar a fer una expedici a Adiabene, que era tributari dels parts. El rei part Vologeses o va considerar una agressi i va reiniciar la guerra afavorint al ex rei Tiridates, per aquest va fracassar davant Tigranocerta, defensada pel mateix Tigranes VI. No obstant el governador de Capadcia Petus, fou derrotat pels parts a Rhandeia, a la vora del Arsanies (avui Murad Su), i assetjat a la fortalesa va haver de signar un tractat pel qual els romans evacuaven Armnia (62).

Corbul va traspassar l Eufrates a Melitene, va entrar a Armnia  i en uns mesos de campanya va eliminar tots els feudals dels que sospitava o sabia que tenien simpaties pels parts (62-63). Per finalment el 63 a Rhandeia, Corbul i Tiridates van fer un acord de pau, pel qual Tiridates era reconegut rei d Armnia per seria client de Roma; nomes una guarnici romana romandria al pas, per a Sofene, i Artaxata (destruda) seria reconstruda. All mateix el rei arscida va deixar la corona i va anunciar que aniria a Roma per rebre-la de Ner.

Efectivament el 66 va viatjar a Roma amb tres nebots que van restar com hostatges (tamb van quedar com hostatges els fills del rei Monobassos d Adiabene, vassall de Tiridates) i fou coronat al Frum per Ner. Dos anys desprs va caure del poder Ner quant estava a punt d emprendre una expedici contra els alans, una confederaci del Caucas que amenaava la zona d influncia romana. 

Fou el 72 quant els alans van fer una assoladora incursi a la Mdia Atropatene i alguns districtes d Armnia. Tiridates, que els hi va fer front, va estar a punt de ser capturat; finalment es van retirar amb molt de bot. El rei d Ibria Mirdat o Mitridates II va demanar protecci contra els alans i Vespasi feu construir la fortalesa d Harmozica o Mtzkhta, prop de Tbilisi. Tiridates fou rei fins a la seva mort vers l any 100, en qu el va succeir Axidares.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51407" title="Tigranes VI d'Armnia" nonfiltered="75" processed="75" dbindex="20082">
Tigranes VI fou rei d'Armnia del 58 al 63.

La primavera del 58 el general Corbul, amb plens poders, va entrar a l Armnia prpia des Capadcia i va avanar vers la capital Artaxata, mentre que Farasmanes o Pharsman I d'Ibria atacava pel nord, i Antoc de Commagena atacava pel sud-oest. Tiridates va fugir de la seva capital que fou ocupada per Corbul i incendiada. Al estiu Corbul va avanar cap a Tigranocerta, en una marxa molt penosa, i van arribar a la ciutat que els hi va obrir les portes, menys la ciutadella que va resistir, i va ser pressa al assalt. Ja la majoria dels armenis havia abandonat el partit part i acceptava un prncep donat per Roma. Ner va donar llavors la corona a Tigranes VI, de la darrera casa reial de Capadcia, net de Glafira (filla del darrer rei Arquelau) i fill d Alexandre de Judea, que estava casat amb un princesa de la casa dels Artaxides

Els districtes fronterers armenis foren transferits als aliats: a Farasmanes d Ibria; a Polem del Pont; a Aristbul de la Petita Armnia i a Antoc de Commagena.

Tigranes no va tardar a fer una expedici a Adiabene, que era tributari dels parts. El rei part Vologeses o va considerar una agressi i va reiniciar la guerra, afavorint l'ex-rei Tiridates, al que va donar ajuda, per aquest va fracassar davant Tigranocerta, defensada pel mateix Tigranes VI. No obstant el governador de Capadcia Petus, fou derrotat pels parts a Rhandeia, a la vora del Arsanies (avui Murad Su), i assetjat a la fortalesa va haver de signar un tractat pel qual els romans evacuaven Armnia (62). Aquest tractat fou modificat, per signat altra cop a Rhandeia, amb Corbul, l'any 63, i Tigranes VI va haver de renunciar a la corona.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51408" title="Adramtium" nonfiltered="76" processed="76" dbindex="20083">
Adramitium (Adramyttium) fou una ciutat a la vora del riu Caicus, a la costa de la regi de Msia, a l'sia Menor.

La tradici atribueix la seva fundaci a Adramis, germ del rei Cressos de Ldia. Ms tard segons Estrab s'hi va establir una colnia d'atenencs; Tucdides esmenta al lloc un establiment de gent expulsada de Delos pels atenencs vers el 422 aC. Al segle II aC va pertnyer al regne de Prgam i en fou un dels principals ports. Fou capital d'un conventus de la provncia d'sia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51410" title="Adria" nonfiltered="77" processed="77" dbindex="20084">


Adria s un municipi itali, situat a la regi del Vneto i a la provncia de Rovigo. L'any 2004 tenia 20.669 habitants.

Histria.
Hadria, fou una ciutat del Pic (Picenum), prop de la costa del la mar Adritica, entre els rius Vomanus i Matrinus.

Mazzochi li atribueix un origen etrusc. Dions el vell de Siracusa podria haver-hi establert una colnia vers el 385 aC per no s ha pogut comprovar. La primera noticia certa s la creaci de la colnia romana el 282 aC. Durant els primers temps de la colnia romana va encunyar monedes amb la llegenda HAT. El 217 aC fou assolada per Annbal. El 209 aC va estar al costat de Roma encara contra Annbal. En temps de Csar August va rebre nous pobladors; al segle II apareix esmentada com Colnia Aelia Hadria, probablement perqu fou restaurada per l emperador Adri, la famlia del qual era originria de la ciutat. El ager Adrianus, es a dir la comarca d'Adria, fou un districte. All s ajuntaven la Via Salria i la Via Valria. 

Amb el cristianisme fou seu d'un bisbat. Avui es diu Atri. 

Esports.
Al municipi trobem el Circuit Internacional d'Adria dedicat a les curses de motor.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51412" title="Ricard Zamora Martnez" nonfiltered="78" processed="78" dbindex="20085">
Ricard Zamora Martnez ha estat un dels grans futbolistes de la histria del futbol catal i considerat un dels millors porters de la histria del futbol mundial.

Biografia.
Ricard Zamora va nixer el 21 de gener del 1901 a Barcelona. Comen a practicar el futbol a la segona dcada del segle XX a l'Universitari SC. El 1916, amb noms 16 anys fitx per l'Espanyol, club on esdevindr un dels seus majors mites de la histria. El 1919, desprs de desavinences amb els directius del club, fitx pel Futbol Club Barcelona, club amb el que guany dues Copes d'Espanya i tres Campionats de Catalunya. 

Tres anys ms tard retorn a l'Espanyol desprs d'una espectacular oferta de 25.000 pessetes de fitxa i un sou mensual de 5.000 pessetes, rcord del moment. Com a blanc-i-blau guany una Copa d'Espanya i dos Campionats de Catalunya, competici en la que foren mtics els enfrontaments amb l'altre gran estrella del futbol catal del moment, Josep Samitier. El 1930 va ser traspassat al Reial Madrid per la xifra rcord de 100.000 pessetes, club amb el que guany dues Lligues i dues Copes. Es retir del futbol l'any 1936.

A nivell de seleccions, disput nombrosos partits amb la selecci catalana de futbol, jugant dos d'aquests partits contra Espanya. Fou, a ms, 46 cops internacional amb l'espanyola (fou rcord en el seu moment, mantenint-lo durant 38 anys), destacant la seva participaci als Jocs Olmpics de 1920 a Anvers on guany la medalla d'argent. Tamb particip als als Jocs Olmpics de 1924 de Pars i a la Copa del Mn d'Itlia 1934. El darrer partit amb Espanya el disput l'any 1934 a Montjuc.

Porter de grans reflexes, seguretat i personalitat, va rebre el sobrenom de el div. Fou l'inventor de la zamorana, que consistia en rebutjar la pilota amb l'avantbra.


Desprs de deixar el futbol en actiu fou entrenador de diversos clubs (entre ells l'Espanyol) i secretari tcnic. Tamb fou seleccionador espanyol l'any 1952. Fora del futbol, protagonitz el 1942 la pellcula Campeones on feia un paper protagonista, particip com actor de repartiment a Once pares de botas juntament amb Josep Samitier.

Va morir a Barcelona el 15 de setembre de l'any 1978 i obtingu la Medalla d'Or al Mrit Esportiu a ttol pstum. Porta el seu nom el premi al porter menys golejat de la Lliga espanyola (ell ho fou tres cops: 1929-30, 1931-32 i 1932-33) i t el nom d'una plaa a la seva ciutat natal. El nom de Ricard Zamora ha quedat gravat amb lletres d'or a la histria del futbol catal.

Palmars.
 Medalla d'argent als Jocs Olmpics de 1920.
 2 Lligues d'Espanya (1931-32, 1932-33);
 5 Copes d'Espanya (1920, 1922, 1929, 1934, 1936);
 5 Campionats de Catalunya (1917-18, 1919-20, 1920-21, 1921-22, 1928-29);




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51414" title="VGA" nonfiltered="79" processed="79" dbindex="20087">

Video Graphics Array (VGA) s una norma de visualitzaci de grfics per computadora creada al 1987 per IBM, VGA pertany a la famlia de dispositius MDA

Com va passar amb altres productes d'IBM, mltiples fabricants van crear targetes clniques compatibles amb la VGA original.
Tot i que la tecnologia VGA est antiquada, es va crear el SVGA (Super VGA) una extensi per a VGA amb compatibilitat retroactiva.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51424" title="Tercera Repblica Francesa" nonfiltered="80" processed="80" dbindex="20088">


La Tercera Repblica Francesa, (en francs, Troisime Republique) cobreix els governs que van regir Frana des de 1875 fins a l'establiment del Govern de Vichy (1940). Sovint s'inclouen en aquest perode els cinc anys de buit de poder des de la fi del Segon Imperi Francs, al 1870. 

Va ser una democrcia parlamentria, que es va originar el 4 de setembre de 1870 en ser capturat Napole III durant la Guerra Francoprussiana. La Tercera Repblica va aconseguir sobreviure la Primera Guerra Mundial, per es va extingir en no assolir contenir la invasi nazi. 

 Presidents de la Tercera Repblica .
Adolphe Thiers, 1871-1873 ;
Patrice Mac-Mahon, duc de Magenta, 1873-1879 ;
Jules Grvy, 1879-1887 ;
Marie Franois Sadi Carnot, 1887-1894;
Jean Paul Pierre Casimir-Prier, 1894-1895 ;
Flix Faure, 1895-1899 ;
mile Loubet, 1899-1906 ;
Armand Fallires, 1906-1913 ;
Raymond Poincar, 1913-1920 ;
Paul Deschanel, febrer 1920 - setembre 1920;
Alexandre Millerand, 1920-1924 ;
Gaston Doumergue, 1924-1931 ;
Paul Doumer, 1931-1932 ;
Albert Lebrun, 1932-1940;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51426" title="Adolphe Thiers" nonfiltered="81" processed="81" dbindex="20089">

Louis Adolphe Thiers, conegut com Adolphe Thiers (Marsella, 16 d'abril de 1797   Saint-Germain-en-Laye, 3 de setembre de 1877) fou historiador i home d'estat francs. 

Va collaborar amb el diari Le Constitutionnel, i el 1830 fund Le National, des d'on defens la monarquia parlamentria i contribu a la caiguda del rei Carles X de Frana. Diputat pel partit moderat, Llus Felip I de Frana el nomen d'antuvi ministre de l'interior el 1832 i el 1834-36, i reprim tant la conspiraci legitimista de la duquessa de Berry (1832) com les revoltes republicanes de Pars i Li (1834). Fou president del consell de ministres el 1836 i el 1840, per en ambdues ocasions dimit per diferncies de criteri amb Llus Felip. El 1848 fou nomenat cap de govern, per no pogu evitar la Revoluci de 1848. Fou elegit diputat i don suport inicialment Llus Napole, per s'opos al cop d'estat de desembre de 1851, que augment els poders del president (un pas cap a l'imperi), i per aix fou desterrat (1851-52). Al seu retorn, s'apart uns anys de la poltica. 

Desprs de la caiguda del Segon Imperi Napolenic, va guanyar relevncia poltica en suprimir la Comuna revolucionaria de Pars al 1871. Des de 1871 a 1873 va servir com a president provisional de Frana, per s'enemist amb els monrquics,que eren majoritaris a l'Assemblea Nacional, i es va veure obligat a dimitir.

 Obres .

 Histoire de la Rvolution Franaise (1823-27) ;
 Histoire du Consulat et de l'Empire (1845-1862). ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51428" title="mile Loubet" nonfiltered="82" processed="82" dbindex="20090">

mile Loubet (Marsanne (Droma), 31 de desembre de 1838 - Montelimar (Drme), 20 de desembre de 1929) fou poltic i estadista francs, president de la Tercera Repblica Francesa del 18 de febrer de 1899 al 18 de febrer 1906

Un dels primers crrecs que va ocupar va anar en l'ajuntament de Montelimar en 1870. Temps desprs va passar a la Cmera i posteriorment al Senat. En 1887 es va fer crrec del Ministeri d'Obres Pbliques i cinc anys desprs va arribar al Premierat. 

Entre 1896 i 1899 va ser president del Senat, i a partir d'aquesta data va ocupar la presidncia de la Repblica francesa fins a 1906. Durant el seu mandat es va desencadenar el cas Dreyfus.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51430" title="Aiatoll" nonfiltered="83" processed="83" dbindex="20091">
Aiatoll (en rab:         ; en persa:          Ayatallah) s un ttol de distinci donat a un clergue xita. Aiatoll vol dir senyal de Du; els que porten aquest ttol sn experts en estudis islmics com ara jurisprudncia, tica, filosofia i misticisme i acostumen a dedicar-se a l'ensenyament a les hawza, s a dir, a les escoles de cincia islmica.

El ttol d'aiatoll es concedeix per consens ms que no pas per mitj d'una cerimnia: a un imam amb prestigi, admirat i respectat per un gran nombre de seguidors, se li acosta un membre de la congregaci i li diu aiatoll, d'altres donen notcia del fet i, si tothom hi est d'acord, l'imam passa a ser un aiatoll, si no, hom continua dient-li imam.

Uns quants d'aquests aiatolls sn distingits amb el ttol de Gran Aiatoll (ayat ullahi 'l-`udhma),  o Marja al-taqlid ("exemple d'emulaci"). Normalment, hi ha un Gran Aiatoll a l'Iraq i uns quants a l' Iran. Actualment, hi ha cinc grans aiatolls: Ali Khamenei, Ali al-Sistani, Kazem al-Haeri, Muhammad Fazel Lankarani i Mohammad Taqi al-Modarresi.

Articles relacionats.

 Ruhollah Khomeini;

 Enllaos externs.
 Slate Magazine's "So you want to be an Ayatollah", on s'explica com els aiatolls aconsegueixen llur ttol.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51432" title="Microkernel" nonfiltered="84" processed="84" dbindex="20092">
Es coneix com microkernel al model de kernel de sistema operatiu que consisteix en distribuir porcions de codi modulars i senzilles les operacions necessries per construir una mquina virtual sobre el maquinari d'un sistema de cmput.

Construt aix, un microkernel consta d'un conjunt limitat d'operacions (la major part de baix nivell) que s'executen en espai de kernel, mentre que les restants (crides al sistema, gesti de memria, sistema de fitxers, operacions d'E/S, etc.) s'executen mitjanant processos servidors en espai d'usuari.

Aix millora la tolerncia a errors i eleva la portabilitat entre plataformes de maquinari, segons els defensors d'aquesta tendncia. Per els seus detractors diuen que el codi s ms complex, t menys rendiment i est limitat en diverses funcions.

Alguns exemples de sistemes operatius amb microkernel:

 Minix;
 Hurd;
 NeXTSTEP;
 BeOS;
 L4;
 Netkernel;
 AmoebaOS;
 RaOS;
 RadiOS;
 Chorus;
 MacOSX;

Enllaos externs.
  - Resum de la discussi entre A. Tanembaum (creador de Minix) i L. Torvalds (creador del  nucli Linux) sobre microkernels i kernels monoltics.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51433" title="Cas Dreyfus" nonfiltered="85" processed="85" dbindex="20093">
L'Afer Dreyfus o Cas Dreyfus fou un escndol poltic que va dividir Frana durant els darrers anys del segle XIX.

El 1894 el Servei d'Intelligncia francs descobreix, en la paperera de l'agregat militar de l'ambaixada alemanya, una carta sense signatura que anuncia l'enviament de documents secrets. La investigaci arriba a la conclusi que el capit jueu Alfred Dreyfus, destinat en l'Estat Major, n's el culpable, sense ms indicis que una lleu semblana calligrfica. 

Dreyfus s arrestat el 15 d'octubre, en un ambient d'exaltat antisemitisme, i empresonat en la pres de Cherche-Midi. s sotms a consell de guerra i, el 22 de desembre, condemnat per traci, expulsat de l'Exrcit el 5 de gener de 1895 i deportat per a tota la vida al presidi de l'Illa del Diable (Guaiana). 

Dreyfus mai no va admetre les acusacions. El procediment judicial va mostrar greus irregularitats, com ara que Dreyfus hagus estat condemnat per un informe del Servei d'Intelligncia que mai no va ser comunicat a la defensa, a ms de contradiccions flagrants i manipulacions als nivells ms alts, per la qual cosa la seva famlia va seguir intentant provar la seva innocncia. 

Aquestes denncies d'irregularitats eren desqualificades, especialment per l'extrema dreta francesa, com maniobres del grup de pressi jueu, deslleial amb Frana i que intentava desacreditar l'Exrcit i les ms altes institucions de la naci. Aix va fer que el pas es veis radicalment dividit entre els seus defensors i els seus detractors. 

El 1895 es produeix un canvi de prefectura del Servei d'Intelligncia militar. El nou responsable descobreix que el veritable culpable s el major Ferdinand Walsin Esterhazy i que Dreyfus havia estat vctima de l'antisemitisme de l'anterior cap d'Intelligncia. 

Esterhazy s declarat innocent en 1898 a causa de la protecci dels militars reaccionaris. L'opini pblica francesa estava fortament dividida, per l'enfrontament entre els partidaris de revisar el cas -dreyfusards- i els de tancar-lo. 

En el grup dels dreyfusards es trobaven les esquerres, de conviccions democrtiques i republicanes, defensors de l'estat de dret i dels drets de l'home. En el bndol oposat, la dreta, nacionalista, antisemita i de tendncies autoritries. 

L'escriptor mile Zola, l'escriptor Octave Mirbeau, el lder socialista Jean Jaurs i el radical Georges Clemenceau van encapalar la causa dels dreyfusards a partir de la publicaci el 13 de gener de 1898 al diari L'Aurore d'una carta oberta de Zola al president de la Repblica, Flix Faure, titulada J'accuse (Jo acuso), en la qual acusava el tribunal que va jutjar Esterhazy d'haver-lo declarat innocent sabent que era culpable, i que va tenir l'efecte d'una bomba.

Dels mitjans anti-dreyfusards va sorgir el nacionalisme integrista de Charles Maurras, que el 1898 va fundar el moviment feixista Action Franaise. Aquell mateix any un dels oficials que havien participat en la manipulaci de les proves va confessar i desprs se sucid, i el cas va ser reobert. 

Dreyfus va ser repatriat i sotms a un segon consell de guerra, celebrat a Rennes el 30 de juny de 1899, en qu novament fou declarat culpable, tot i que la sentncia atenuava la pena a 10 anys de pres. 

El president de la Repblica, mile Loubet, li atorg l'indult el 19 de setembre, per aquest indult no reconeixia la innocncia de Dreyfus. 

Dreyfus va seguir lluitant per demostrar la seva innocncia, cosa que va aconseguir finalment el 12 de juliol de 1906, quan la Cort de Cassaci anull definitivament el judici. Fou reintegrat a l'Exrcit amb tots els honors i es va retirar amb el grau de comandant. El 1914, ja tinent coronel, pren el comandament d'una unitat de municionament en el curs de la Primera Guerra Mundial. Desprs de la pau, va retirar-se novament fins a la seva mort el 1935.

Enllaos externs.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51435" title="Juli l'Apstata" nonfiltered="86" processed="86" dbindex="20094">
Flavi Claudi Juli (331/332-26 de juny, 363), anomenat pels cristians Juli l'Apstata, 
fou un emperador rom que govern des de 361 fins363.

 Joventut.

Juli era fill de Julius Constantinus i de la seva segona esposa Basilina. Els seus avis paterns foren l'emperador Constanci Clor i la seva segona esposa Flvia Maximiana Teodora. Els seu avi matern fou Ceioni Juli Cameni. Julius Constantius era germanastre de l'emperador Constant el Gran.

Durant la seva infantesa, Juli va haver de veure l'assassinat de la seva famlia perpetrat pel seu cos, l'emperador Constanci II. Tal com ell mateix declar, aquest fou l'inici de la seva actitud escptica envers el cristianisme, la religi de Constanci II i de Constant el Gran. Salvat miraculosament de les matances del 337, el jove Juli es va educar a sia Menor, i va dedicar la seva joventut a les lletres.

Desprs de l'extermini de la seva famlia, Juli i el seu germanastre Constanci Gal foren retinguts al domini imperial de  Macellum.

Juli va estudiar a Atenes on va conixer els futurs bisbes i sants Gregori de Nissa i Basili de Cesarea el Gran. 

 Ascens al poder.

El 351, Constanci Gal fos nomenat Csar d'Orient; ara b, acusat de rebelli, Constanci II el destitu i el fu executar el 354; aleshores, el 355 l'emperador crid Juli a Mil, el nomen Csar d'Occident i el feu casar amb Helena, germana de Constanci II.

Com a Csar, Juli va haver de lluitar contra les tribus germniques que intentaven envair l'Imperi Rom. Va vencer a Autun (356), va reconquerir Colonia Agrippina, l'actual ciutat alemanya de Colnia)  (356) i va vencer a Sens (356-357), a Li (357), al Rin (357), i derrot els alamans a Argentoratum (357) i a Transrennia (359) i va aconseguir que la frontera del Rin es mantingus durant cinquanta anys. Va reconstruir la flota del Rin i les fortaleses destrudes, va repoblar amb presoners els camps de les Gllies, va reduir (en un 75%) l'impost d'indiccions, i va administrar personalment les regions devastades. 

El 359 Constanci II va ordenar a Juli d'enviar tropes des de la Gllia cap a Orient. En resposta, les tropes, reclutades en la seva major part a les Gallies, i l'nic desig de les quals era defensar la frontera del Rin per evitar les devastacions en la seva terra, es van rebellar i proclamaren Juli emperador. Juli primer s'hi va negar per davant l'actitud amenaadora dels soldats, va haver d'accedir. Va escriure a Constanci explicant-li lo succet i prometent-li fidelitat si le ratificava la confiana (360). Constanci va exigir la submissi completa i incondicional de Juli i aquest va passar rpidament a l'ofensiva abans de donar temps a la seva rival a preparar-se. Constanci, que estava a la frontera persa, va tornar precipitadament. Aix hauria hagut de ser l'inici d'una guerra civil dins de l'Imperi que no va donar-se per la mort de Constanci II qui, malgrat tot, en el seu testament reconeixia Juli com el seu legtim successor. Constanci va morir de febre prop de Tars i de Mopsustia o Mopscrenes (3 de novembre del 361). 

Des d'aleshores, Juli es va declarar ferm partidari del culte pag (fins aleshores havia estat formalment cristi per en privat ja havia manifestat la seva preferncia per les creences paganes), tal com li aconsellaven el seu preceptor Mardonis i el filsof Mxim. Considerava el cristianisme com un element dissolvent de la societat romana.

Acollit amb entusiasme en tot l'Imperi (fins i tot en la part oriental) per les referncies del seu bon govern en la Prefectura de les Gllies, Juli va comenar expulsant a nombrosos elements de la cort de Constantinoble, reduint el personal a l'estrictament necessari i va prendre en ses mans l'administraci financera i judicial. Rebutj el ttol de Dominus i va restablir el cerimonial propi de les magistratures republicanes.

 Poltica religiosa.

A Juli se'l coneix per l'Apstata perqu va abjurar del cristianisme i va tornar al paganisme. Va posar fi a la persecuci dels pagans i a la destrucci de temples que s'havia iniciat amb Constant el Gran, l'emperador que havia comenat a afavorir el cristianisme com a nova religi de l'Imperi.

El paganisme de Juli, per, no era pas el culte cvic dels temps de l'Alt Imperi, sin una espcie de versi mgica de la filosofia clssica denominada a vegades tergia o tamb neoplatonisme. Segons el pensador cristi Scrates Escolstic, Juli es creia que era la reencarnaci d'Alexandre el Gran ja que creia en la transmigraci de les nimes, ensenyada per Plat i Pitgores.

Gran part de la poltica de Juli va anar encaminada a desfer la resistncia dels cristians al restabliment del paganisme. L'Esglsia Ortodoxa venera els sants Juvent i Mxim, els quals, segons la tradici cristiana, eren dos gurdies de Juli cristians que desoberen l'ordre de l'emperador de ruixar amb sang d'un sacrifici tot el menjar del mercat d'Antioquia i totes les fonts d'aquesta ciutat, amb la qual cosa, els cristians s'haurien quedat sense poder menjar ja que no podien consumir uns aliments contaminats per la sang d'un sacrifici pag. Per la seva desobedincia, Juvenc i Mxim foren executats.

En el seu edicte sobre les escoles, Juli va prohibir als mestres cristians d'usar obres d'escriptors pagans, com ara l'Illias, que constituen la base de l'educaci romana. L'objecte d'aquesta mesura era eliminar el poder de les escoles cristianes d'influir en els joves estudiants i, sobretot, un atac a all que l'emperador considerava una actitud hipcrita com ho era el fet que, per una banda, els cristians consideraven la Bblia com a nica font de coneixement, per, per l'altra, ensenyaven tamb textos pagans, el coneixement dels quals resultava indispensable a la societat romana.

En el seu edicte de tolerncia del 362, Juli va decretar-hi la reobertura dels temples pagans, la restituci de les propietats que els havien estat confiscades i tamb el retorn dels bisbes cristians dissidents enviats a l'exili per l'Esglsia; amb aquesta darrera mesura, Juli potser es proposava minar el poder del cristianisme afavorint-hi l'esclat de cismes i divisions. L'essencial de la religi pagana no eren, a diferncia de la religi cristiana, el dogma o la revelaci, sin el seu valor moral assequible a tots els ciutadans. Ordenava tamb que els eclesistics desterrats per heretges, tornessin del desterrament, i suprimia els privilegis del clero. 

A ms va intentar establir per a la religi pagana una estructura similar a la cristiana: mestres pagans (els mestres haurien de pertnyer exclusivament a aquesta religi), capellans pagans (els capellans oficials havien de ser pagans), institucions benfiques paganes (les institucions benfiques es finanarien amb fons de l'Estat), magistrats pagans (els magistrats haurien de provenir exclusivament del paganisme, i es va prohibir l'accs dels adeptes d'altres cultes a les magistratures), etc. Va redactar una pregria al Sol i cre una organitzaci jerrquica del paganisme en totes les provncies, amb un Pontfex Mxim o Superior en cadascuna d'elles. Les seves reformes van portar aviat la discrdia a les comunitats, i hi va haver enfrontaments entre pagans i cristians.

Desprs d'haver arribat a Antioquia, com a etapa de la seva campanya militar contra l'Imperi Persa, el temple d'Apollo fou destrut per un incendi. Com que  creia que aix havia estat cosa dels cristians, Juli va ordenar el tancament de la principal esglsia de la ciutat.

El 363, de cam cap a Prsia, Juli va aturar-se a Jerusalem davant de les runes del Temple de Salom; aleshores, seguint la seva poltica d'afavorir qualsevol altra religi diferent del cristianisme, va ordenar la reconstrucci del Temple. Sobre aquesta actitud poltica de Juli va escriure un amic personal seu com ho era Ami Marcell:

 Juli va pensar de reconstruir el gran Temple que havia existit a Jerusalem, i va encomenar-ne la tasca a Alipi d'Antioquia, qui va posar-se a la feina amb vigor, amb la collaboraci del governador de la provncia. Ara b, quan van esclatar boles de foc als fonaments fins que els treballadors no s'hi podien acostar, va renunciar-hi  

El fracs de la reconstrucci del Temple s'acostuma a atribuir a un terratrmol, freqent a la regi, i a l'actitud ambivalent dels jueus sobre el projecte. El sabotatge s una possibitat, com tamb ho s un incendi accidental. La intervenci divina era un punt de vista comunament acceptat pels escriptors eclesistics de l'poca.

 

 Mort .

El 362, Juli va sortir de Constantinoble per comenar la seva campanya militar contra l'Imperi Persa. Un any ms tard, el 26 de juny del 363, Juli va morir desprs de la victria obtinguda a la batalla de Ctesifont. Estava tan confiat de la victria -o potser era tan distret- que no duia posada l'armadura, per la qual cosa va resultar mortalment ferit per l'impacte d'un dard que va rebre al cos.

Libani afirma que Juli fou assassinat per un soldat cristi que se sentia ofs en les seves creences pel paganisme de l'emperador. Ara b, aquesta afirmaci no compta pas amb l'aprovaci ni d'Ami Marcell ni d'altres historiadors de l'poca.

 Juli en la literatura .

Hom considera apcrifa la tradici que abans de morir, Juli digus 
"Vicisti, Galile" ("Has venut Galileu"), paraules amb qu expressaria la seva conscincia que, al final, el cristianisme s'imposaria com a religi de l'Imperi. Galileus era la paraula amb qu Juli es referia als cristians.

"Vicisti, Galile" s la frase que introdueix "Himne a Proserpina", el poema d'Algernon Swinburne, compost el 1866, en qu l'autor imagina quins haurien pogut ser els sentiments de Juli en el moment de la seva mort davant del previsible triomf del cristianisme.

La vida i regnat de Juli l'Apstata han inspirat l'obra teatral d'Henrik Ibsen Emperador i Galileu com tamb la novella histrica de Gore Vidal Juli, escrita el 1964, i Dus i legions de  Michael Curtis Ford publicada el 2002.

 Les obres de Juli .

Juli va escriure unes quantes obres en grec, algunes de les quals ens han arribat

Himne al Rei Helios;
Himne a la Mare dels Dus;
 Dos panegrics a Constanci;
 , refutaci de la religi cristiana en set llibres, obra perduda;
 , obre perduda;
 , obre perduda;
 Memries de les campanyes a la Gllia, obra perduda;
 Diari, perdut;
 Es conserven ms de 80 cartes;
 Tres petits poemes a l'antologia grega;

Aquestes es consideren obres no gaire accessibles a un lector modern, perqu les obres religioses impliquen moltes especulacions filosfiques i, per altra banda, els panegrics a Constanci II sn molt formals i molt elaborats en l'estil. Per altra banda, es consideren ms assimilables per a un lector modern les segents obres:  

 *, "l'antioqui", o "L'enemic de les Barbes", anomenada tamb , Misopogon: na stira sobre les efeminades formes dels habitants d'Antioquia escrita durant la seva estncia a la ciutat on exposa l'enfrontament amb els seus sbdits locals que se'n reien de la seva barba d'estil antic i del seu aspecte massa descurat per a un emperador mentre els antioquians s'afaitaven curosament cada dia.

 , "Csars i el Banquet", composici humorstica d'un banquet entre els ms notables dels emperadors romans, incloent-hi Alexandre el Gran. Aix era una stira contra Constant el Gran, el valor del qual com a cristi i com a dirigent de l'Imperi, Juli qestiona seriosament.
 
 Contra els Galileus: una crtica al cristianisme, que noms coneixem parcialment a partir de la refutaci que n'escrigu Ciril d'Alexandria a Contra Juli.

 Enllaos externs .
 The Emperor Julian ;
Panegyric upon Julian de Libani (en angls);























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51440" title="Msica electrnica" nonfiltered="87" processed="87" dbindex="20095">
Es coneix amb el nom de Msica Electrnica un tipus de msica produda i interpretada predominantment amb instruments musicals electrnics, com el sintetitzador, el sampler, les caixes de ritmes, els seqenciadors i, ms recentment, els ordinadors, que grcies als creixents desenvolupaments en tecnologia i en programari, juguen un paper vital en la producci de la msica electrnica contempornia. Tamb s'hi solen utilitzar instruments electromecnics com la guitarra elctrica o l'orgue Hammond.

Existeixen en l'actualitat una gran quantitat de gneres de msica electrnica, que mostren un ventall molt ample de sonoritats; des de la msica ambiental fins a la msica industrial ms experimental, passant per estils com el synthpop, dance (i totes les seves variants), hip hop o el chill out, tots ells tenen en com l's predominant o exclusiu dels instruments electrnics.

Histria.

Orgens (Segle XIX-Anys 1950).

Primers instruments electrnics.

Abans de l'aparici dels instruments musicals electrnics, alguns avenos cientfics n'havien aplanat el cam, com ara el fonautgraf, el fongraf de Thomas Alva Edison i, especialment, l'audion, una vlvula tridica que servia per amplificar senyals elctrics i que gaud d'un ample s en les rdios.

Una altra considerable invenci fou el Teleharmonium, un instrument electromecnic obra de l'inventor Taddeus Cahill datat a finals del segle XIX, i que generava ones elctriques mitjanant un procs semblant a la sntesi additiva, que fou popularitzada quasi 80 anys ms tard per sintetitzadors digitals com el Yamaha DX7; una altra obra de Cahill fou el Dynamophone. El primer instrument purament electrnic fou el Theremin, inventat pel rus Leon Termen el 1918, i que tingu molt d's sobretot en bandes sonores de pellcules de cincia-ficci; un instrument semblant al Theremin, l'Ones Martenot, fou inventat uns anys ms tard, cap a 1928, pel telegrafista francs Maurice Martenot, amb un so semblant al del Theremin, i molt utilitzat per compositors francesos de msica clssica, en particular l'influent Olivier Messiaen, representant tamb de l'ultra-racionalisme o serialisme integral.

Fonts: pioners de la msica electrnica i la msica concreta.



La msica concreta s la que es produeix amb objectes "concrets", s a dir, objectes qualssevol, en contraposici a la msica tradicional, interpretada amb instruments musicals convencionals; els sons produts per aquests objectes, desprs de ser enregistrats amb un magnetfon, experimenten tot tipus d'alteracions: inversions, canvis de velocitat de reproducci, distorsions, retards... Les arrels d'aquesta msica es troben al Futurisme, moviment artstic desenvolupat a Itlia a partir de 1910, que es caracteritzava per l'exaltaci de la mquina i del soroll, bases d'una futura civilitzaci. La consideraci del soroll com a font musical vlida fou bsica per al desenvolupament de la msica concreta.

Els futuristes precursors de la msica concreta sn els italians Luigi Russolo (el primer teric del futurisme musical, autor del tractat "L'Arte dei Rumori" i constructor de diversos instruments com lIntonarumori) i Pratella; a ms, l'artista Ferruccio Busoni, tamb adscrit al moviment futurista, public (desprs d'haver llegit sobre les caracterstiques del Dynamophone de Cahill en un diari) el 1907 el seu polmic Esbs d'una nova esttica de la msica, en el qual defensava l's de nous mitjans en la producci musical, com ara instruments elctrics o electrnics.

Ms endavant Edgar Varse, deixeble de Busoni, va agafar el seu testimoni produint obres basades en el soroll, com "Ionitzaci", "Hiperprisma" i "Deserts", que acabaren donant com a resultat el que avui s conegut com a msica concreta. Els compositors ms importants d'aquest gnere sn Pierre Schaeffer i Pierre Henry, tots dos francesos; tamb s destacable l'aportaci del compositor alemany Fred K. Prieberg, segons el qual la msica concreta deforma i altera els sons dels objectes quotidians fins que no siguin "ni un record d'all que van ser". Els primers concerts de msica concreta tingueren lloc a l'estat francs el 5 d'octubre de 1948; es tractava dels "Cinq tudes de bruits" de Schaeffer, anomenats "tude aux chemins de fer", "tude aux Tourniquets", "tude violette", "tude noire" i "tude pathtique".



En contraposici a la msica concreta va aparixer un nou corrent musical que feia servir nicament sons generats per aparells i instruments electrnics; es tracta de les primeres manifestacions de msica electrnica acadmica, tan experimental i innovadora com l'anterior, per amb un carcter propi. Els seus primers experiments (de Robert Beyer i Herbert Eimert) tingueren lloc a la Casa de la Rdio de Colnia, amb dos magnetfons i dos generadors de so, un Melochord i un Monochord; a principis del 1953 es constru l'estudi definitiu, a la seu de la Nordwestdeutscher Rundfunk (NWDR)  tamb a Colnia , que fou el primer estudi de msica electrnica del mn.

El primer concert de msica electrnica com a tal tamb es produ el 1951, a Darmstadt (Alemanya), amb l'actuaci dels compositors Herbert Eimert i Werner Meyer-Eppler. Per el compositor ms destacat d'aquest corrent fou, sens dubte, Karlheinz Stockhausen, alumne de Meyer-Eppler, i que compongu a partir dels anys 50 obres electrniques com "Studie" (1953), "Studie II" (1954), "Gesang der Jnglinge" (Cant dels adolescents) (1957) o "Telemusik" (1967). La influncia de Stockhausen fou enorme, no tan sols prpiament en el camp de la msica electrnica i els seus gneres posteriors, sin tamb en el rock: la seva cara apareix a la portada del disc Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band, dels Beatles.

Malgrat la divisi radical entre els dos mtodes de treball descrits, molts autors van compondre obres d'un i altre gnere (per exemple, el mateix Stockhausen produ diverses obres de msica concreta). Aviat aquests dos corrents (msica electrnica i msica concreta) van convergir per donar pas a un estil hbrid anomenat msica electroacstica, en qu es combinaven les manipulacions i els enregistraments sonors de la msica concreta i els sons electrnics purs de la msica electrnica; diversos autors destacables sn LUCYBO, els italians Luciano Berio (que dirig el Studio di Fonologia Musicale a Mil el 1955, inspirat en l'estudi de la NWDR) i Bruno Maderna, o els japonesos Moroi i Mayumi. Posteriorment es fundaren ms estudis de msica electrnica a diverses ciutats com Ginebra, Eindhoven, Munich, Tquio, Varsvia, Estocolm i Utrecht.

Es pot dir que el sintetitzador, en generar electrnicament sons partint de zero i de manera autnoma, s l'instrument natural de la msica electrnica; en canvi, el sampler, en estar basat en enregistraments de sons externs a l'aparell per desprs ser processats i tractats electrnicament, recull les caracterstiques de la msica concreta.

A Catalunya hi hagu un corrent musical avantguardista cap als anys 50, interessat en la msica electrnica i representat per Josep Maria Mestres-Quadreny, Xavier Bengerel, Joan Guinjoan i Josep Soler.

D'altres corrents: Msica ciberntica, ultra-racionalisme, anti-racionalisme, msica estocstica.

Al mateix temps van aparixer nous compositors com el francs Pierre Barbaud o els nord-americans Illiac i Hiller, que utilitzaven l'ordinador com a instrument musical. Aix naixia la msica ciberntica.

Parallelament, i ja des de la dcada dels anys 40, apareix una nova de fer msica coneguda com a "Ultra-racionalisme", segons la qual s'han de combinar segons el sistema dodecafnic (o "serial") tots els elements sonors possibles; el seu principal representant s Olivier Messiaen, juntament amb d'altres com Pierre Boulez o fins i tot el mateix Karlheinz Stockhausen. A aquest moviment li sortiren dues reaccions oposades: la msica aleatria (o "anti-racionalisme") i, especialment, la msica estocstica, creada pel compositor grec Iannis Xenakis, defensor de l's dels ordinadors i de l'estadstica a l'hora de compondre. Deixeble de Le Corbusier i d'Olivier Messiaen, Xenakis aplica les teories matemtiques de la probabilitat per compondre les seves obres, com tamb faran l'argent Mauricio Kagel, l'hongars Gyorgy Ligeti i d'altres compositors europeus (Pousseur, Bussotti).

Primers compositors nord-americans de msica electrnica.

Als Estats Units, compositors com Morton Feldman van adoptar les ltimes tendncies de la msica electrnica del moment (anys 1950); per la seva obra se'l pot emmarcar al corrent de la msica estocstica. Feldman, juntament amb d'altres pioners com John Cage, Earle Brown, Christian Wolff i David Tudor, va fundar la New York School.

A ms, les collaboracions dels compositors Otto Luening (d'ascendncia alemanya) i Vladimir Ussachevsky (originari de la regi xinesa de Manxria) van crear un escenari favorable a la proliferaci d'artistes de msica electrnica. Luening, Ussachevsky i Milton Babbit van crear als anys 50 el Centre de Msica Electrnica Columbia-Princeton (CPEMC). Luening i Ussachevsky crearen una srie de composicions electroacstiques per a magnetfon i sintetitzador, a ms d'obres en solitari per a orquestra (tots dos tenien una mplia formaci clssica), magnetfons i vlvules electrniques. La influncia de les composicions de Luening i Ussachevsky va ser molt gran.

Una altra obra bsica en el desenvolupament de la msica electrnica fou l'aparici de la banda sonora de la pellcula Forbidden Planet (1956); composta pel matrimoni de Louis i Bebe Barron, la msica fou creada utilitzant diferents circuits electrnics i magnetfons, amb els quals enregistraven els sons electrnics per desprs processar-los aplicant-los tot tipus d'efectes (inversions, canvis de velocitat, etc.). Els Barron collaboraren, a ms, amb Cage, Brown, Feldman, Wolff i Tudor en un projecte de dos anys anomenat "Music for Magnetic Tape".

En aquell mateix any (1956) aparegu el sintetitzador Clavivox, creat per Raymond Scott i Robert Moog. Un any desprs veieren la llum el programa per a ordinador MUSIC 1, creat per Max Matthews, i que desprs utilitzarien Iannis Xenakis i Edgar Varse, i el primer sintetitzador electrnic, el RCA Mark II Sound Synthesizer, que incorporava, per primera vegada en la histria, un seqenciador.

Els anys 60.

Nous instruments.



Durant els anys 60, a poc a poc els instruments electrnics anaren fent-se un lloc en la msica pop i en el rock contemporani, a mesura que apareixien nous models ms potents i verstils. Entre aquests models es troben el Chamberlin i el Mellotron, que poden considerar-se els primers samplers de la histria, si b el seu principi bsic de funcionament  cintes magntiques que reproduen una nota enregistrada d'un instrument quan hom pitjava una tecla  era essencialment mecnic, en contrast amb els fonaments electrnics dels samplers actuals. Tot i els seus problemes de funcionament i de manteniment, el so del Mellotron captiv molts usuaris i va ser utilitzat per una gran quantitat de grups de rock, com els Beatles, els Rolling Stones, Yes, Moody Blues o Genesis.

Uns altres instruments destacables produts durant aquest perode sn el sintetitzador modular Buchla (1963) i el primer sintetitzador de Moog, tamb de tipus modular, de l'any 1964. Aquest ltim model en particular gaud d'una fama especial en ser l'instrument emprat per Wendy Carlos per al seu disc Switched-On-Bach (1968) de versions de Bach, que tingu un considerable xit comercial i encet una srie de discos del mateix tipus (versions electrniques de peces de msica clssica), tant per la mateixa Wendy Carlos com per d'altres msics.

Noves obres de compositors consagrats.

Parallelament, compositors com Stockhausen o Luening continuaren produint noves obres de msica electrnica, com Kontakte (en el cas de Stockhausen) o Gargoyles (en el cas de Luening), totes dues aparegudes el 1960. Milton Babbitt compongu la seva primera obra per a sintetitzador  anomenada Composition for Synthesizer  el 1962, amb el sintetitzador RCA Mark II Sound Synthesizer, situat al CPEMC, que en aquells anys fou el nucli d'una intensa activitat, amb visites ilustres com la d'Edgar Varse, convidat per Ussachevsky. Posteriorment Morton Subotnick cre el San Francisco Music Tape Center, amb la collaboraci de msics com Terry Riley, Ramon Sender, Anthony Martin i Pauline Oliveros. Aquest centre aviat compt amb la presncia d'un nou sintetitzador amb seqenciador produt per Buchla.

A Europa, el primer Seminari sobre Msica Electrnica tingu lloc el 1964, a Txecoslovquia. A ms, Varse va revisar la seva obra "Dserts" com a resultat de la seva visita al CPEMC. Stockhausen continu produint noves obres d'improvisaci electroacstica, com ara "Mikrophonie I" (1964), "Mixtur" i "Mikrophonie II" (1965), on combinava aparells electrnics de gnesi sonora, objectes quotidians i instruments tradicionals. A l'altra banda de l'Atlntic, msics com John Cage i Terry Riley continuaven la seva carrera.

Tamb en aquesta poca es produ un nou aven en el camp de la msica ciberntica, amb l'aparici d'una nova (cinquena) versi del programa MUSIC, de Max Matthews.

L'aparici del rock csmic alemany.

Per a ms de tots aquests esdeveniments, a finals dels anys 60 aparegu un nou moviment musical focalitzat a Alemanya, emmarcat dins d'un corrent generalitzat en el terreny de les arts (tant visuals com aurals) de recuperaci de la identitat cultural alemanya  que, segons ells, s'havia perdut durant els anys del nazisme i la Segona Guerra Mundial  i que inclogu directors de cinema com Wim Wenders o Rainer Werner Fassbinder. Els grups musicals que aparegueren en aquesta poca tenien en com un esperit rebel i una voluntat de superaci de les estructures musicals convencionals, derivada de les influncies psicodliques (els primers Pink Floyd) i avantguardistes (Karlheinz Stockhausen) que havien rebut.

Moltes d'aquestes bandes (com Amon Dl, Ash-Ra Tempel o Faust) publicaren lbums que els obriren les portes dels mercats britnic o francs (de fet, una nodrida representaci d'aquest collectiu toc en un concert conjunt a Pars a principis de 1973). Per d'entre els grups que sorgiren d'aquesta onada experimental  anomenada Kosmische Musik o amb el terme despectiu krautrock, popularitzat sobretot a Anglaterra , els ms decisius en l'evoluci de la msica electrnica van ser Can, Tangerine Dream i, especialment, Kraftwerk.

Can aparegueren a la ciutat alemanya de Colnia el 1968, amb una msica que mesclava arrels tniques amb tcniques improvisatries i un creixent s de l'electrnica, tant per tractar sons d'instruments convencionals com per crear-ne de nous amb sintetitzadors. Durant el seu perode actiu (que vei nombrosos canvis en la formaci de la banda) Can llanaren obres molt influents, com el seu disc de debut, Monster Movie (1969), i el doble LP Tago Mago (1971). Al llarg dels anys, alguns dels membres de Can han aconseguit renom internacional amb les seves carreres en solitari, com el baixista Holger Czukay i el baterista Jaki Liebezeit, que a ms collabor en ocasions en discos d'altres artistes, com Depeche Mode (al seu disc Ultra, de 1997).

Pel que fa a Tangerine Dream, es van formar a Berln el 1967 amb una estructura de trio, format per Conrad Schnitzler, Klaus Schulze i Edgar Froese, que havia estat deixeble de Salvador Dal, amb qui havia passat temporades en els anys anteriors a la seva residncia de Cadaqus. Tot i que la seva msica inicialment era ms propera al rock instrumental amb tocs de jazz i efectes sonors electrnics  com es pot comprovar al seu primer disc, Electronic Meditation , aviat van adoptar els sintetitzadors i gradualment es convertiren en un grup electrnic experimental.

Kraftwerk (en alemany, Central elctrica), el grup de Ralf Htter i Florian Schneider, acabaria sent amb el pas del temps un grup fonamental de la msica electrnica, amb discos que presagien futurs moviments i gneres; amb formaci clssica i coneixedors dels autors ms importants de msica concreta i de msica electrnica, Htter i Schneider es conegueren al Conservatori de Dsseldorf i van fer les seves primeres passes musicals al quintet Organisation, que debut el 1970 amb el disc Tone Float, musicalment encara proper al "rock csmic" de Can o els primers Tangerine Dream. Tanmateix, desprs de la seva dissoluci, Htter i Schneider mostraren un inters creixent en l'electrnica, que plasmarien ja amb el seu propi grup, Kraftwerk, i que els portaria en els anys segents a l'xit.

Els anys 70.

Nous models d'instruments electrnics.



Durant la dcada dels anys 70, els avenos en tecnologia van permetre la proliferaci d'instruments electrnics, cada vegada ms complexos i amb ms capacitats. Moog Music, basant-se en els seus models modulars, va presentar el 1971 un dels sintetitzadors ms importants de la histria, el Minimoog; el seu preu accessible i les seves possibilitats sonores van possibilitar la seva rpida acceptaci pels grups musicals de l'poca. Un any desprs ARP Instruments contraatac amb l'ARP Odyssey, d'aspecte i caracterstiques semblants al Minimoog per amb un so propi i diferenciat. Un altre fabricant de sintetitzadors, Oberheim, ofer el seu primer model, l'Oberheim OB-1 (1977), que t l'honor de ser el primer sintetitzador monofnic programable.

Amb l'excepci de l'Odyssey (que era duofnic), la resta de sintetitzadors produts durant aquest perode eren monofnics; s a dir, amb els seus teclats no podien tocar-se dues notes alhora. Per la situaci canvi amb l'aparici del Moog Polymoog el 1975 i el Prophet 5 el 1978, ms barat i amb millors especificacions tcniques; ARP tamb replic amb diversos models polifnics com el String Ensemble, l'Omni o el Quadra. Oberheim llan el seu Oberheim OB-X el 1979, que a ms incorporava una capacitat de memria superior. Parallelament molts fabricants japonesos van contribuir amb models com el Korg 770 (1976), el Roland System 100 (semi-modular, de 1975), el seu successor Roland System 100m (modular, de 1979) o el Yamaha CS-80 (1976). Per poder controlar aquests sintetitzadors, van sortir a la venda nous models de seqenciadors, d'ARP o Oberheim, que el 1973 constru el primer seqenciador digital de la histria.

Els samplers feren la seva aparici durant aquesta dcada, si b els nics models disponibles (el Fairlight CMI i el NED Synclavier), malgrat les seves limitacions sonores per raons tecnolgiques, costaven desenes de milers de dlars de l'poca i, per tant, noms estaven a l'abast dels msics ms adinerats; caldria esperar a la dcada segent per assistir a l'aparici de models amb preus ms accessibles. Com en el cas dels samplers, les caixes de ritmes ms potents foren llanades a la dcada dels 80; els models disponibles en aquesta poca encara no eren programables, sin que oferien un repertori de ritmes pre-programats (com rock, samba, pop, disco, fox-trot...), basats en sons sintetitzats de manera analgica; exemples d'aquests instruments sn la Roland CR-68, la Korg Minipops, la Korg KR-33 o la Korg KR-55. Noms la Roland CR-78 (de 1978), a ms dels ritmes de fbrica, oferia un grau limitat de programabilitat. Roland, Korg i Moog tamb llanaren al mercat vocoders (sintetitzadors de veu) cap al final de la dcada.

Nous estils electrnics: la msica ambient, la msica industrial, el synthpop.



Durant aquesta poca aparegueren diversos estils de msica electrnica, com ara la msica ambiental. El primer artista que utilitz aquest terme fou el teclista Brian Eno, ex-membre del grup de rock Roxy Music i autor de diversos lbums durant aquesta dcada. En un d'ells, Ambient 1: Music for Airports (1978) Eno presenta oficialment el terme. El disc incloa un manifest del mateix Eno on afirmava el segent: "La msica ambient ha de ser capa d'estimular diferent nivells d'atenci auditiva sense reforar-ne cap en particular... Ha de ser tant ignorable com interessant". D'aquesta manera, Eno recollia la influncia de compositors com Erik Satie, que desitjava compondre una classe de msica que "es pogus mesclar amb el so dels ganivets i de les forquilles durant un dinar". Un any abans de l'aparici de "Music for Airports", el msic alemany Manuel Gttsching (sota el pseudnim Ashra) public un altre lbum molt influent, New Age of Earth, que popularitz el terme New Age per referir-se a aquesta classe de msica.

El nom msica industrial fou posat en circulaci pel grup angls Throbbing Gristle; aparentment havia estat inventat per un altre artista i collaborador del grup, Monte Cazazza, que tamb invent el lema "Industrial Music for Industrial People" (tot i que algunes altres fonts atribueixen la invenci d'aquest tema a Peter Christopherson, un dels membres de Throbbing Gristle). Aquesta msica recollia la tradici futurista que defensava l's del soroll per a la composici musical, amb la qual cosa la distorsi i enregistraments de fbriques, sorolls metllics, i fins i tot rdios, n'esdevingueren elements habituals; sovint els artistes industrials utilitzaven tctiques de xoc per impactar la seva audincia, deixant de banda  com ja feia el corrent punk  les habilitats tcniques per tocar els instruments, que sovint eren processats electrnicament per alterar-ne radicalment el so. Els primers discos de Kraftwerk apliquen aquestes normes, mentre d'altres artistes contemporanis com Cabaret Voltaire o NON mostren un so molt semblant. Aquesta nova tendncia musical fou recollida, amb matisos, pels catalans Macromassa.

Tamb durant la dcada dels 70 comenaren a produir-se les primeres manifestacions del pop interpretat principalment amb instruments electrnics, anomenat synthpop o techno-pop. Desprs del seu disc Autobahn (1974), Kraftwerk anaren evolucionant desprenent-se dels vestigis instrumentals dels seus inicis per crear, en els discos posteriors, temes amb unes melodies i uns ritmes que s'acostaven als lmits del pop; aquests lbums tingueren una enorme influncia en els primers grups i artistes de synthpop, com Ultravox, The Human League, Gary Numan, Orchestral Manoeuvres in the Dark o Depeche Mode. Sovint les lletres d'aquests artistes (especialment en els casos de Gary Numan i The Human League) parlaven de temes robtics o alienatoris, creant ben prompte (juntament amb els discos conceptuals sobre aspectes tecnolgics dels mateixos Kraftwerk) un clix que seria utilitzat negativament pels grups i artistes de rock.

Apart d'aquests estils, cal dir que d'altres corrents musicals contemporanis utilitzaren el sintetitzador de manera destacable; en el camp del rock, el cas de Pink Floyd s particularment significatiu. A ms, molts grups de msica funk  com George Clinton, de Parliament Funkadelic  usaren el Minimoog per crear baixos en moltes canons. D'altra banda, el productor discogrfic Giorgio Moroder fou el pioner en l's de sintetitzadors i seqenciadors en la producci de molts temes disco, particularment "I feel Love" de Donna Summer, preparant el terreny per a l'aparici del Hi-NRG i de les primeres formes de msica dance dels anys 80.

xits comercials.

Alguns lbums de msica electrnica publicats durant aquesta dcada tingueren un xit comercial considerable i sn considerats de capital importncia a l'hora d'entendre els respectius gneres musicals. El 1974 Tangerine Dream publicaren el disc Phaedra (Virgin Records), on culminaren la seva transici des del rock psicodlic que practicaven als seus inicis fins a un estil ambiental amb abundncia de Mellotrons i de Minimoogs; tingu un gran xit a tot el mn (arrib al nmero 15 britnic i al nmero 8 nord-americ), i s una obra vital no tan sols per al desenvolupament de la msica ambient, sin tamb per a diversos gneres de msica dance, degut al seu s dels seqenciadors. No tothom ve rebre positivament aquest xit, per: Steve Lake, crtic de la revista musical Melody Maker, escrigu una crtica insultant contra el disc i contra els seus compradors.

Tamb el 1974, Kraftwerk publicaren el seu quart lbum, Autobahn; desprs d'evitar les estructures tradicionals en els tres primers discos, Ralf i Florian decidiren de compondre una can ms o menys convencional, "Autobahn", que en la seva versi 7" de tres minuts i mig aconsegu entrar a les llistes americanes al nmero 25 (de fet, va ser el primer tema en alemany que aconsegu entrar-hi) i a les britniques a l'11; pel que fa al disc en conjunt, arrib al nmero 4 britnic i al 5 nord-americ. Tres anys desprs de la seva aparici, Htter i Schneider compraren sengles Minimoogs, que donaren el seu toc caracterstic al so de l'lbum, per al qual comptaren amb una unitat de percussi electrnica, tocada per Wolfgang Flur. Molts artistes de synthpop (com Andy McCluskey, del grup Orchestral Manoeuvres in the Dark) han remarcat la influncia d'aquest disc.

Dos anys ms tard Jean Michel Jarre public el seu tercer disc, Oxygne, que tingu un impacte comercial impressionant i aconsegu vendre 15 milions de cpies; a ms, ha estat qualificat per la revista Future Music com el disc ms important de la msica electrnica. Enregistrat per Jarre a casa seva usant una llarga llista de sintetitzadors analgics, aquest disc i d'altres obres de Brian Eno, Tangerine Dream, Klaus Schulze, Conrad Schnitzler i Ashra posaren les bases del so caracterstic de la msica ambiental en els anys posteriors.

Ja el 1979 Gary Numan public el seu primer disc amb el seu propi nom, The Pleasure Principle, que contenia el seu tema ms conegut, "Cars"; tant el senzill de "Cars" com l'lbum sencer arribaren al nmero 1 britnic, i a ms entr al Top 10 americ. El so de "The Pleasure Principle" (una combinaci de sintetitzadors agressius i una secci rtmica forta i slida) no tan sols va influir en el naixent moviment synthpop, sin tamb en artistes com Afrika Bambaataa, un dels pioners de l'electro i del hip hop.

Els anys 80.

L'explosi del synthpop.

Durant la primera meitat dels anys 80 el synthpop va viure una poca daurada a tot el mn. A Europa, i principalment a la Gran Bretanya, el synthpop va guanyar molts adeptes degut, en bona part, a l'mplia disponibilitat al mercat de sintetitzadors (dominat en aquesta dcada pel Yamaha DX7, que quasi va escombrar els models analgics, i ms endavant pel Roland D-50), samplers i caixes de ritmes a preus accessibles  amb la possibilitat afegida de dirigir tots aquests instruments amb un nic control, via MIDI  i bastants discos editats en aquesta poca aconseguiren un important xit de vendes. Estticament, molts d'aquests grups estaven vinculats al moviment dels New Romantics, que salt a la fama arran de l'xit del senzill "Fade to Gray" (nmero 8 a les llistes britniques a finals de 1980), del grup Visage. A ms, grups ja existents s'anaren reciclant progressivament per acostar el seu so al corrent del pop electrnic, com Japan (que comenaren fent glam rock) o Ultravox, amb arrels en el moviment punk. Moltes altres bandes fusionaven aquest estil amb influncies diverses, com el funk en el cas dels Heaven 17 o el jazz (Gary Numan, China Crisis...). 

lbums com Vienna, d'Ultravox (1980), Architecture & Morality, d'OMD (1981), Upstairs at Eric's (1982, de Yazoo), Power, Corruption & Lies (1983, de New Order), Some Great Reward (1984, de Depeche Mode), Hunting high and low (dels A-ha, 1985) i Please (1986, dels Pet Shop Boys) sn alguns dels discos que ajudaren a definir el so d'aquesta part dels anys 1980; en molts casos, les canons compostes per aquests grups tingueren gran xit a les discoteques, amb la qual cosa es complet la transici de la msica electrnica, des dels laboratoris musicals dels conservatoris o de les universitats fins a les pistes de ball. Kraftwerk, un dels principals responsables d'aquest xit i una de les principals influncies d'aquests grups, continuaren la seva carrera; si b ja no eren tan prolfics com durant els anys 70, discos com Computer World sn imprescindibles per entendre els orgens d'estils com l'electro, el techno o la msica house; a ms, a principis de 1982 arribaren al nmero 1 britnic amb "The Model", poc desprs que uns dels seus deixebles musicals, The Human League, amb "Don't you want me", ocupessin aquest mateix lloc.

A la resta d'Europa i del mn hi hagu un boom comparable de grups de pop electrnic. Els belgues Yello i Telex editaren discos on el synthpop es barrejava amb tendncies ms experimentals i amb lletres plenes d'ironia; els mateixos Telex representaren Blgica en el Festival d'Eurovisi de 1982 (i aconseguiren un punt). A l'estat francs Kas Product i Vido-Aventures foren els grups ms importants, com Mecano o El Aviador Dro y sus Obreros Especializados a l'estat espanyol; entre els grups alemanys ms destacables (a banda de Kraftwerk) hi ha Der Plan, Nena, Rheingold i Futurologischer Congress, juntament amb Deutsch-Amerikanische Freundschaft, que es convertiren en un grup de synthpop minimalista desprs dels seus inicis industrials. Els japonesos Yellow Magic Orchestra, el grup australi Icehouse i els nord-americans Suicide i Devo (que van fer una transici semblant a la de DAF, tot afegint a les seves lletres grans dosis de sarcasme i humor surrealista) destaquen entre les bandes de synthpop de la resta del mn.

La msica industrial i la msica ambient durant els anys 80.

A mitjans de l'any 1981 el grup Throbbing Gristle va dissoldre's, justament quan tant ells com el seu segell discogrfic "Industrial Records" vivien els seus moments de mxim xit i popularitat. Els grups en qu es divid TG (Chris & Cosey, Psychic TV i Coil) seguiren les tendncies insinuades durant el seu perode de vida, per amb un carcter ms ballable (en el cas de Chris & Cosey) i, pel que fa a Psychic TV i Coil, amb un inters creixent per l'ocultisme. L'xit de Throbbing Gristle va esperonar l'aparici de nous grups de msica industrial, com els australians SPK, els nord-americans Whitehouse o els espanyols Esplendor Geomtrico. No sempre, per, els ex-membres de TG consideraven que aquests nous grups representessin l'esperit de la msica que havien ajudat a crear, com digu Genesis P-Orridge referint-se precisament a Whitehouse i SPK: "Es va convertir en una cursa per veure qui podia ser ms impactant... Fer un forat perqu sortissin a la llum grups aix m'espant". D'altres bandes que aparegueren o es consolidaren durant aquest perode sn Einstrzende Neubauten, Test Dept, tant Donns, Front 242, Nitzer Ebb (aquests dos ltims, representants de la fusi entre msica de ball i msica industrial que s'anomen EBM), Skinny Puppy, els eslovens Laibach, Ministry i un dels grups ms importants de la msica industrial actual, Nine Inch Nails.

La msica ambient continu amb la seva prpia evoluci, i alguns dels seus representants assoliren l'xit en diferents aspectes. Vangelis compongu la banda sonora de la pellcula Carros de Foc (1981) en un treball que li fu guanyar un Oscar; el francs Jean Michel Jarre realitz diversos projectes de gran embergadura, com un concert a la Xina (el primer d'un artista occidental) el 1981, publicat un any ms tard sota el nom The Concerts in China; a finals de la dcada s'especialitz en grans concerts a l'aire lliure, plens d'efectes especials i lumnics, com el concert de Houston (1986), davant d'un pblic d'un mili i mig de persones. Brian Eno continu llanant nous discos sota la seva etiqueta Ambient, a ms de compondre bandes sonores, produir alguns discos del grup irlands U2 i collaborar amb artistes com David Byrne, Jon Hassell o Daniel Lanois; a ms, public el 1985 el disc Thursday Afternoon, que constava d'una nica pea de 61 minuts de durada, destinada a treure profit dels ms recents avenos en tecnologia aural, com el CD. Tangerine Dream canvi de segell discogrfic diverses vegades al llarg de la dcada i pat diferents canvis en la seva formaci, fins al punt que Edgar Froese acab sent l'nic membre fundador que continu al grup; malgrat tot, els seus discos gaudiren del favor de pblic i crtica, i arribaren a actuar en concert dues vegades darrere del Tel d'Acer: la primera al Palast der Republik de Berln oriental (1980) i la segona a Varsvia el mes de desembre de 1983, durant un rigors hivern; un altre artista alemany que don concerts a Polnia fou Klaus Schulze, en unes actuacions que quedaren recollides al doble disc Dziekuje Poland Live '83 (1983). Nous artistes com Enya, Kitaro, David Lanz, Ray Lynch, Yanni o Suzanne Ciani (al segell musical Private Music de Peter Baumann, ex-membre de Tangerine Dream) es donaren a conixer tamb als anys 80.

Hip hop, electro, house, techno, dance.

A finals de la dcada dels 70 ja havien aparegut les primeres obres de grups de rap com Grandmaster Flash o Sugarhill Gang, que tingueren gran xit amb la seva can "Rapper's Delight". Per una de les peces ms influents de l'escena hip hop i electro va ser "Planet Rock", d'Afrika Bambaataa, que el 1982 entr a les llistes d'xits de mig mn. La novetat principal de "Planet Rock" s l's de la melodia de "Trans-Europe Express" i un patr rtmic molt semblant al de "Numbers", tema incls al disc Computer World. Kraftwerk van portar-los als tribunals i aconseguiren rebre royalties per les vendes generades per "Planet Rock", que a ms s'hagu de rebatejar com a "Planet Rock/Trans-Europe Express". Aquest cas pos de manifest, d'una banda, la influncia de Kraftwerk en la naixent escena hip hop i, de l'altra, l's que aquests grups feien d'instruments com el sampler; ms endavant, la caixa de ritmes E-mu SP-1200  que incorporava la possibilitat de samplejar sons  esdevingu un dels instruments clssics del hip hop. A partir d'aqu, comen a emergir l'escena hip hop a gran escala, representada per bandes com Public Enemy, Beastie Boys o N.W.A., que samplejaven abundosament discos de p-funk dels anys 70 per construir les seves bases sonores.

Parallelament, a Detroit i Chicago s'anaren creant les escenes del que acabaria sent el techno i la msica house. Juan Atkins cre, juntament amb Richard "3070" Davis, el grup Cybotron, influt per Kraftwerk, el funk dels 70, la literatura futurista i el synthpop europeu, i que inici la transici cap al so techno de Detroit. Pel que fa a la msica house, t les seves arrels en la msica disco i en el so ms electrnic del Hi-NRG; es popularitz a Chicago a principis dels anys 80, grcies a la feina de DJs com Frankie Knuckles, per la plena acceptaci comercial d'aquest estil no tingu lloc fins a finals de la dcada, quan els maxi-singles "Jack your Body", de Steve "Silk" Hurley i "Pump up the Volume" (del grup M/A/R/R/S) aconseguiren arribar al nmero 1 britnic i s'escamparen a les discoteques d'arreu del mn. Un subgnere de la msica house, anomenat acid house, aparegu tamb en aquesta dcada, de la m d'artistes DJ Pierre, que experimentaven amb les possibilitats del sintetitzador Roland TB-303.

Tamb la msica dance t els seus inicis en aquesta poca, arrelada en el synthpop, el Hi-NRG i l'anomenat italo disco, que era bsicament synthpop produt per a les discoteques. Amb elements sonors diferenciats (com els ritmes 4/4, produts principalment amb la caixa de ritmes Roland TR-909), la msica dance salt a la fama sobretot arran de les festes al club "The Haienda" (Manchester) i de l'anomenat "Estiu de l'amor" d'Eivissa, tot i que la seva expansi definitiva tingu lloc als anys 90.

Els anys 90 i el segle XXI.



Ressorgiment crtic de la msica electrnica.

Des de mitjans dels anys 80, hi hagu una certa baixada en la consideraci de la msica electrnica i un augment de prestigi de grups de rock com els Dire Straits, malgrat que les novetats quant a l'aparici de nous corrents eren contnues; noms grups com Depeche Mode, OMD o New Order (que s'adaptaren als nous corrents i enregistraren el seu disc Technique, molt influt per la msica house, a Eivissa) gaudiren del favor de crtica i pblic. Per aquesta situaci canvi a finals dels 80 i principis de la dcada dels 90, a mesura que el house i la msica dance s'anaven fent ms populars; com a resultat, el paper dels DJs es revaloritz i nombrosos grups de rock els encarregaven remescles i feines de producci, perqu acostessin el seu so al dels discos que triomfaven a les discoteques. Un exemple d'aquesta tendncia s grup Primal Scream, que encarreg la producci del seu disc Screamadelica (1991) a primeres espases de l'electrnica popular del moment (com el DJ Andrew Weatherall o el grup The Orb); el resultat fou un lbum aclamat comercialment i crtica. The KLF i 808 State foren dels grups que assoliren l'xit en aquestes dates (els ltims, com a part del corrent musical Madchester).

Entre totes aquestes novetats, cal comptar-hi els pioners del pop electrnic, Kraftwerk, que el 1991 llanaren The Mix, on actualitzaven alguns dels seus temes ms coneguts amb el so dance del moment.

Cal destacar, a ms, la recuperaci del gust pel so clid i la capacitat dels sintetitzadors analgics; desprs d'uns anys dominats per models digitals (com el Yamaha DX7 i els seus derivats, el Roland D-50 o la workstation Korg M1), cap a mitjans de la dcada es produ un boom dels models analgics, en part provocat per l'omnipresncia del Roland TB-303 en els nous estils de msica de ball que havien anat apareixent. Aviat aparegueren nous models que o b eren totalment analgics o emulaven mitjanant circuits digitals el seu funcionament. Tamb en aquesta poca s'inici la consagraci de l'ordinador com a eina de treball imprescindible per a la composici i producci de material electrnic.

Evoluci estilstica.



Als anys 90 van aparixer una multitud d'estils nous dintre del ventall de la msica electrnica; el dance ms comercial visqu una poca daurada i, al seu si, aparegueren nous estils, com el trance, el progressive, el hardcore techno, el tribal (emparentat amb el goa trance) o el deep house. De manera independent entraren en escena nous estils com el trip hop, el jungle, el drum'n'bass o el dub, amb contribucions de la msica caribenya. El rock industrial de Rammstein, Ministry i Nine Inch Nails recoll la tradici industrial de les dcades anteriors, mentre a principis del segle XXI el gnere electroclash (Miss Kittin and The Hacker, Ladytron) reivindicava l'esperit del synthpop, encara representat durant aquests anys pels nous treballs de Depeche Mode, OMD, Erasure, The Human League, Client, Goldfrapp o Heaven 17, entre d'altres. En aquesta lnia, el 1989 apareix el conjunt valenci de msica electrnica de ball Megabeat i segell discogrfic (Megabeat Records) format per Fran Lenaers, Julio "Nexus" i Gani Manero. La msica ambient per la seva part, guany adeptes amb el corrent chill out.

Els Djs i productors ms destacats sn: Carl Cox, Sven Vth, Dave Clarke, Laurent Garnier, Dj Hell, Richie Hawtin, Dj Sasha, Jeff Mills, Danny Tenaglia, Deep Dish, etc.

Fonts i enllaos externs.

 Loops: Una historia de la msica electrnica (Coordinadors: Javier Blnquez i Omar Morera), Reservoir Books, Grup Editorial Random House Mondadori, S.L. (4 reimpressi, 2006).
 Adolfo Marn: La nueva msica: Del Industrial al Tecno-pop, Ed. Teorema, Barcelona, 1984.
 Emilio Casares Rodicio: Msica y actividades musicales, Ed. Everest, 1990.
 Martin Supper: Msica electrnica y msica con ordenador: Historia, esttica, mtodos, sistemas, Alianza Editorial, Madrid, 2004.
 Pascal Bussy: Kraftwerk: Man, Machine and Music, SAF Publishing, 2 edici, 2001.
 Simon Ford: Wreckers of Civilization: The Story of Coum Transmissions and Throbbing Gristle, Black Dog Publishing, 2001.
 Jorge Munnshe: New Age, Ediciones Ctedra, 1995.
 Notes interiors dels discos "A Brief History of Ambient, Volume 1", "Discreet Music" i "An Anthology of Noise & Electronic Music / Second a-chronology 1936-2003".
 Future Music, nmero 57 (Octubre 2001), Larpress S.A.
 "Acid Jazz Hispano" (Msica electrnica i altres msiques);
 Histria de les fonts avantguardistes de la msica electrnica;
 Llista d'artistes de msica electrnica;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51441" title="Mart Joan de Galba" nonfiltered="88" processed="88" dbindex="20096">
Mart Joan de Galba ( -1490) es va considerar, segons deia el colof de l'obra, com coautor de la famosa novella cavalleresca    catalana Tirant lo Blanc, i es pens que va ajudar Joanot Martorell, l'autor principal de l'obra, a acabar-la. En realitat, per, Galba era noms un prestador de diners i, segons sabem, no era cap literat. En tot cas, ell es va quedar una cpia del Tirant lo Blanc per a satisfer un deute que Joanot Martorell no havia cancelat a benefici seu un cop es va morir. 

Avui, gaireb tots els estudiosos del tema han abandonat aquesta idea, i hi ha qui pensa que el qui pot haver modificat el manuscrit de Joanot Martorell hagus pogut ser Joan Ros de Corella.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51446" title="Axidares d'Armnia" nonfiltered="89" processed="89" dbindex="20097">
Axidares fou rei d'Armenia del 100 al 113.

Va succeir a Tiridates a la seva mort vers l'any 100, i fou de filiaci incerta (Aslan Kevork el considera un prncep iber, mentre que d'un fragment de Di Cassi sembla que podria haver estat un arscida fill del rei part Pacoros) i que no va satisfer ni a parts ni a romans.

El rei part Khusro el va deposar i va collocar al tron al seu nebot, un altre fill de Pacoros, de nom Partamasiris



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51447" title="Partamasiris" nonfiltered="90" processed="90" dbindex="20098">
Partamasiris fou rei d'Armnia del 113 al 114.

L'any 113 el rei part Khusro va deposar al rei Axidares i va collocar al tron al seu nebot, un fill del ex rei part Pacoros, de nom Partamasiris. 

Tot i que Axidares no era ben vist a Roma, aquesta deposici fou vista com un trencament del tractat de Rhandeia. Traj va declarar la guerra al Imperi Part i va entrar a Armnia. A la ciutat de Elegeia (Ilidja, prop d'Erzerum) el rei d'Armnia el va anar a visitar i a demanar la investidura per Traj es va negar a reconixer-lo i el va expulsar del campament i al marxar la seva escolta, que va considerar que estava en desgracia, el va matar.

Traj va declarar Armnia provncia romana i en va confiar el govern a Lluci Catil Sever, besavi del futur Marc Aureli. Una columna romana sota el comandament de Lluci Quiet va creuar l'Araxes i va entrar a territori part pel pas dels Mardes (Gilan) i per l'Atropatene. Tanmateix Traj va establir una aliana amb els pobles pntics dels Henioques i els Makhelons, i va entronitzar un nou rei d'Albnia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51449" title="Corts de Monts (1362)" nonfiltered="91" processed="91" dbindex="20099">
Les Corts de Monts de 1362 sn convocades per Pere el Cerimonis per aconseguir nou finanament amb el que fer front a la guerra amb la Corona de Castella.

Es considera que sn les corts que consoliden la creaci de la Generalitat de Catalunya, que no s altra cosa que l establiment com a instituci permanent de la Diputaci del general, creant l'impost anomenat generalitats, un tribut permanent i general a tot el territori que garantia unes finances prpies administrades per una instituci estable, depenent de les Corts.

Abans, per, hi ha dues corts que sn claus en la creaci d aquesta instituci:

 Les Corts de Monts (1289), quan s designada una "Diputaci del General", comissi temporal per recaptar el servei o tribut que els braos concedien al rei a petici seva, i que representa l'autoritat entre Corts.

 Les Corts de Cervera (1359). Sota el regnat de Pere III el Cerimonis, Castella va envair Arag i Valncia donant lloc a enfrontaments bllics que ocasionaven grans despeses a la corona catalano-aragonesa. Aquesta circumstncia va motivar que les Corts designessin dotze diputats amb atribucions ja executives en mteria fiscal i uns "odors de comptes" que controlarien l'administraci sota l'autoritat de qui ha estat considerat el primer President de la Generalitat, Berenguer de Crulles, bisbe de Girona (1359). ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51452" title="Barbarisme" nonfiltered="92" processed="92" dbindex="20100">
Un barbarisme s una expressi, paraula o construcci que no es considera assimilada a la llengua prpia; es considera un empobriment de la llengua a qu s'importa.

El terme ve de brbar (en el sentit etimolgic destranger) i t una connotaci negativa. Per aix els estudiosos han proposat el terme interferncia lingstica com a substitut, tot i que la interferncia es pot referir a tots els nivells de la llengua, s a dir, fontica, morfosintaxi o lxic, mentre que el barbarisme acostuma a estar centrat noms en el lxic.

El barbarisme es produeix quan un parlant usa incorrectament una expressi o estructura d'una altra llengua (si el que es pretn s produir determinats efectes estilstics o citar textualment, per exemple, es parla de canvi de codi. Els barbarismes sn molt comuns en comunitats bilinges o en el procs d'aprenentatge d'un segon idioma i, en alguns casos, poden arribar a substitur els termes genuns.

Cal tenir en compte que alguns barbarismes han acabat sent acceptats i integrats com a part del lxic de la llengua d'arribada; en aquest cas ja no se'n pot parlar de barbarismes sin de manlleus o destrangerismes. Aquest s el cas de molts neologismes, la majoria d'ells provinents de l'angls (anglicismes) o el francs (gallicismes).

Castellanismes.

Els castellanismes sn elements lingstics del castell que s'utilitzen en una altra llengua. No obstant aix, el terme s'utilitza habitualment per a descriure els que s'utilitzen de manera incorrecta.

Castellanismes en el catal.
En catal, els barbarismes ms utilitzats sn els castellanismes, atesa la influncia que el castell sobre el catal al llarg dels segles. A ms, molts mitjans de comunicaci utilitzen alguns d'ells com si estiguessin acceptats, quan no ho estan, i com si no tingussin un substitut perfectament correcte en catal. Alguns dels exemples ms representatius en sn:

Mots adaptats o utilitzats directament: aconteixement (esdeveniment), ajedrs (escacs), alem o aleman (alemany), antes (abans), apretar (collar, prmer, estrnyer, exigir, etc.) (assunto (assumpte), barco (vaixell), bueno (b), carinyo (afecte), crucigrama (mots encreuats), desaige (desgus), despus (desprs), disfrutar (gaudir), enfermetat (malaltia), entonses (aleshores, llavors), gasto (despesa), garantitzar (garantir), gelos (gelosia), hasta (fins, fins i tot), huelga (vaga), ingls (angls), jabal (porc senglar), lmpara (lmpada), lavadora (rentadora), mantequilla (mantega), nvio (parella, proms), parxe (pegat), pues (doncs, ats que) , quadro (quadre), quirfan (sala d'operacions), recado (encrrec), reflexar (reflectir), sello (segell), sombra (ombra), tamany (mida), tonto (babau), urbano (urb), verbena (revetlla, per cal no confondre-ho amb la berbena, una planta), vivenda (habitatge), xarco (toll, bassal), etc.

 Mots correctes en catal (de vegades per casualitat) per que s'utilitzen de manera incorrecta: "rentable" (que es pot rentar) per "rendible" (que rendeix, cast. "rentable"), "cana" (mida antiga) per "cabell blanc" (cast. "cana"), "desgus" (lloc per on surt l'aigua) per "desballestament" (desmuntatge, cast. "desgace"), "ampolla" (botella) per "butllofa" (lesi de la pell, cast. "ampolla"), etc.

Locucions "a la castellana": tenir que (haver de), donat que (ats que), tal i com (tal com), en quant a (quant a), etc.

Catellanismes en altes llenges.
Asturi.



Qutxua.


Referncies.


Bibliografia.
Ortega, Rudolf: Tinc un dubte. El petit llibre del catal correcte. Ed. La Magrana, collecci Orgens, n 122, ISBN 9788498670363;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51453" title="Guerra de la Triple Aliana" nonfiltered="93" processed="93" dbindex="20101">

|frame|Presoners de guerra paraguaians]
La Guerra de la Triple Aliana s un conflicte armat que es produeix a Amrica del sur entre els anys 1864 i 1870, en el que hi prenen part el Paraguai, l'Uruguai, l'Imperi Brasiler i Argentina. Tamb es coneix amb el nom de Guerra del Paraguai.

 Antecedents i rivalitats .
 Introducci .
Malgrat que al llarg del segle XIX els pasos del Virregnat del Riu de la Plata assoleixen la independncia i que el Brasil esdev una monarquia, es produeixen un seguit de conflictes en aquesta regi, l'origen dels quals cal cercar-los en les lluites que mantenien els imperis portugus i espanyol per tal d'estendre els seus dominis. El sorgiment de Paraguai i Uruguai, dos Estats situats entre Argentina i Brasil, complicar la situaci. 
Per preservar llur sobirania, l'Uruguai i el Paraguai triaran camins diferents. L'Uruguai es basa en una poc clara diferenciaci regional, per sorgeix com a Estat independent a conseqncia de les apetncies territorials brasileres i la necessitat britnica de un port lliure al Riu de la Plata. L'Estat uruguai neix doncs debilitat, i les seves opcions es limiten a consolidar la seva sobirania recorrent a Frana o Anglaterra segons quina sigui l'amenaa. Al contrari, el Paraguai s'intentar allar de tota influncia exterior. Aix noms li ser possible en un primer moment; la seva prpia dinmica interna el portar a intervenir cada cop ms en la regi del Plata.

En l'poca de la post-independncia els nous Estats no tenen prou poder. Molts cops no controlen tot el territori nacional i les fronteres no estan ben definides. En aquest context s molt corrent que hi hagin disputes frontereres, i existeix la possibilitat que les disputes esdevinguin conflictes oberts. La mateixa indefinici dels nous Estats fa difcil la distinci entre conflictes regionals i conflictes internacionals. No s fins desprs de la Guerra del Paraguai que Argentina i Brasil comencen a ser Estats moderns. Durant la major part del segle XIX aquests Estats tenen en el seu interior regions que rivalitzen amb el poder central. Aquestes regions assoliran un cert protagonisme en els conflictes internacionals. Aix enllaa amb l'existncia de dues principals opcions poltiques sobre l'organitzaci estatal, l'unitarisme i el federalisme a Argentina, o el que ve a ser el mateix, els colorados i blancos a l'Uruguai.

L'unitarisme promou la centralitzaci del poder de l'Estat en la capital, l'aplicaci dels principis del liberalisme econmic, afavorint les inversions estrangeres. La seva base de suport es troba principalment entre les oligarquies urbanes de comerciants i capitalistes.

El federalisme per la seva banda s partidari de la descentralitzaci estatal, dotant les regions de major autonomia respecte a la capital (amb el dret a comerciar directament, sense passar per la capital), i expressa un cert rebuig a la creixent influncia estrangera, sobretot britnica. En l'aspecte social es mostra partidari del vell ordre colonial. La seva base de suport sn els propietaris agraris. Cal recordar que l'economia de l'Argentina, Uruguai, i en menor mesura, del Paraguai i el sud del Brasil es basava sobretot en la ramaderia a gran escala.

En aquesta poca el cabdillisme assoleix un gran protagonisme. La debilitat de l'organitzaci estatal afavoreix el sorgiment dels cabdills, grans terratinents que dominen polticament vastes regions. Llur relaci amb l'Estat s ambivalent, molts cops conflictiva, per tamb se'n serveixen per mantenir llur preeminncia econmica i social.

Un altre factor de vital importncia per a la regi del Plata s la xarxa fluvial que la travessa. Fins a finals del segle XIX el ferrocarril no s'hi desenvolupa, i en aquest context, els rius Paran, Uruguai i Paraguai tenen un paper importantssim per a les comunicacions i el comer amb vaixells de vapor. Brasil depn dels rius Paraguai i Uruguai per a una comunicaci fluda amb la regi del Mato Grosso, donat que les comunicacions internes sn molt dificultoses. El Paraguai depn del riu Paran per tenir una via de sortida al mar. La lliure navegaci per aquests rius no sempre ser possible, ja que alguns estats, b sigui per interessos econmics o poltics, impedeixen el pas dels vaixells en el tram de riu que travessa el seu territori (la majoria d'aquests enormes rius sn transnacionals, vegeu la xarxa hidrogrfica de la regi del Plata).

Ben aviat, en els inicis de la independncia, Buenos Aires comena a mostrar una pretensi hegemnica sobre la regi del Plata. El 1811 es produeix una expedici militar de Buenos Aires per tal de sotmetre el Paraguai, aquesta expedici fracassa i Paraguai obt la independncia pels seus propis mitjans. L'Estat paraguai no ser reconegut per Argentina fins el 1852; anteriorment no va existir l'Estat argent. Des del 1813 Buenos Aires bloqueja el riu Paran, impedint al Paraguai comerciar amb l'exterior i propiciant que aquest pas segueixi el cam de l'autarquia per al seu desenvolupament nacional.

 El moviment artiguista i la Banda Oriental i l'inici de les dissensions regionals al Riu de la Plata .


La presncia a Montevideo d'una guarnici espanyola provoca que el 1811 es produeixi un aixecament rural encapalat per Jos Gervasio Artigas. Inicialment compten amb el suport de Buenos Aires per desfer-se del domini militar espanyol. Ben aviat l'aixecament d'Artigas esdevindr un moviment de reforma social, propugnant el repartiment de terres entre les castes. El govern revolucionari de Buenos Aires comena a veure el moviment artiguista com un perill per al manteniment de l'ordre social i la cohesi del centralisme porteny. Mentrestant, l'artiguisme anava obtenint el suport de les provncies litorals i ramaderes d'Argentina (Entre Ros, Corrientes i Santa Fe), les quals responien aix davant l'amenaa d'una supremacia de Buenos Aires.

Davant l'auge de l'artiguisme, el govern de Buenos Aires decideix de no intervenir quan la Corona portuguesa envaeix la Banda Oriental. El 1816 s'inicia una guerra de conquesta i finalment el 1820 els portuguesos es fan amb el control de l'Uruguai, domini que perdurar fins el 1828.

En el mateix perode Buenos Aires intenta fer retornar a l'obedincia a les provncies de Corrientes i Entrerros, on l'artiguisme perdurava. Aix dna lloc a una guerra civil contra Buenos Aires que dissoldr el recentment creat Estat unitari. L'artiguisme tamb en resulta bastant debilitat i Argentina es converteix en una confederaci de provncies sense institucions centralitzades. Tot i semblar contradictori, aquesta situaci va afavorir Buenos Aires, que conservava els drets de duanes i no es veia obligat a mantenir un exrcit ni un aparell administratiu.

El 1825 l'Uruguai es revolta contra el domini brasiler i demana ajut a Argentina. Argentina ven militarment Brasil, per surt esgotada de la guerra. El 1828 les dues potncies, sota mediaci britnica, accepten la independncia del nou Estat d'Uruguai. Mentrestant, a Argentina, els intents d'imposar la constituci centralista de 1826 donen lloc a noves guerres civils que propicien l'arribada de Juan Manuel de Rosas al poder l'any 1829.

 El context internacional a la regi del Plata durant el mandat de Rosas a Argentina (1829-1852) .
Juan Manuel de Rosas era un dels majors estancieros d'Argentina, amb vastes propietats dedicades al negoci ramader. Des del crrec de governador de Buenos Aires arribar a dominar tot el pas. Quan Rosas arrib al poder no es pot parlar d'estat argent, sin de confederaci de provncies semi-independents. Malgrat el seu federalisme inicial, Rosas evolucionar cap a un sistema de control informal des del centre. Fora moltes provncies a delegar poders al govern de Buenos Aires, i crea un sistema jurdic que li permet d'acusar els opositors com a criminals federals. Aquest sistema de control i centralitzaci es veu reforat per una terrible repressi de les dissidncies internes i per l'establiment de llaos personals amb els capitostos provincials, esdevenint Rosas una mena de capitost de capitostos.

Aquesta poltica repressiva provoca que molts unitaristes argentins s'exilin massivament a l'Uruguai, on formaran llaos d'aliana amb el Partit colorado. El 1838, Manuel Oribe, pertanyent a l'elit urbana de Montevideo i als blancos, era el president d'Uruguai, per s derrocat pels colorados amb el suport dels unitaristes argentins. Oribe es refugia a Buenos Aires, on compta amb el suport de Rosas.

El govern francs, irritat amb la poltica de Rosas, donar suport a l'aliana entre unitaristes argentins i colorados uruguaians, produint-se una expedici militar el 1839 que envaeix Argentina i es queda a les portes de Buenos Aires. El contracop de les forces conjuntes de Rosas i Oribe refusa la invasi, envaint al seu torn l'Uruguai, on Oribe sotmet les regions rurals i les tropes argentines posen setge a Montevideo l'any 1843. Els britnics, partidaris de la independncia de l'Uruguai i contraris a Rosas perqu no obria els rius a la lliure navegaci, abasteixen Montevideo de soldats i provisions. Aquesta ajuda fou decisiva perqu Montevideo resists el setge, que dur fins 1851.

En la dcada de 1840, el Paraguai, sota la presidncia de Carlos Antonio Lpez, comena a fer les seves primeres aparicions en l'escena internacional. L'any 1839, les provncies litorals i ramaderes argentines s'aixequen contra Rosas, aprofitant la guerra que aquest mantenia contra les forces aliades. Aquestes provncies demanaven la llibertat de comer pels rius Paran i Uruguai, beneficiar-se dels ingressos duaners i ms autonomia local. La provncia de Corrientes histricament ha tingut afinitats lingstiques, geogrfiques i racials amb el Paraguai, degut a la presncia de poblacions guarans. Aquesta afinitat es tradueix en dos tractats sobre comer i qestions frontereres entre Corrientes i el Paraguai l'any 1841.

El 1845, quan es produeix el bloqueig anglo-francs de Buenos Aires, Corrientes es torna a aixecar contra Rosas, signant una aliana militar amb Paraguai. A finals de 1845, un exrcit paraguai liderat per un jove Francisco Solano Lpez i compost per uns quants centenars de soldats entra a Corrientes. Aquest exrcit, segons testimonis dels seus aliats correntins, es trobava en un estat deplorable, sense cap mena d'organitzaci i amb una manca d'instrucci militar evident. No van arribar a entrar en batalla, donat que davant la proximitat de les tropes de Rosas van retirar-se al Paraguai.

En aquests moments el Brasil est temors d'una excessiva influncia argentina a l'Uruguai; a ms, desitja assegurar-se la lliure navegaci pels rius, indispensable per a les comunicacions amb el Mato Grosso, que Rosas impedeix. El 1851 es forma una mplia coalici anti-rosista: els dos bndols uruguaians, cansats de la guerra i de l'ocupaci argentina, signen la pau, i s'alien amb Brasil, amb els unitaristes argentins i amb Justo Jos de Urquiza, governador i cabdill de Entrerros. Urquiza era un gran hisendat que s'havia enriquit abastint Montevideo durant el setge i comerciant directament amb vaixells europeus, infringint aix les lleis comercials de Rosas. El 1852 aquesta coalici derrota militarment Rosas, que s'exilia a Anglaterra, d'on ja no tornar.

 El sorgiment del problema uruguai .
Tradicionalment, al Brasil li interessava mantenir un cert tipus de control, directe o indirecte, sobre la Banda Oriental. Els ms partidaris de mantenir aquesta influncia eren els grans propietaris ramaders de Rio Grande do Sul, que estaven acostumats a travessar la frontera per portar a pasturar el bestiar a l'Uruguai, on molts d'ells hi tenien terres. Aquesta influncia brasilera augmentar en gran mesura posteriorment a la Guerra Grande contra Rosas. 

L'Uruguai havia fet una aliana molt desfavorable amb el Brasil, cedint drets territorials, hipotecant les duanes i permetent el lliure moviment de bestiar pel seu territori sense cobrar-los impostos. Aquestes disposicions, i l'empobriment de l'Uruguai en la dcada de 1850 com a conseqncia de la Guerra Grande, van facilitar l'entrada massiva al pas de capital i propietaris brasilers. 

Fins el 1855 hi havia a l'Uruguai un destacament permanent de 5.000 soldats de l'exrcit brasiler, que es convertia aix en una regi dependent del Brasil. Els residents brasilers a l'Uruguai eren uns 20.000, propietaris de gaireb un ter del territori nacional, normalment les millors terres. La guerra civil permanent entre blancos i colorados, feia que molts d'aquests propietaris demanessin compensacions al govern uruguai, i si llurs exigncies no eren satisfetes, recorrien al govern brasiler perqu els ajuds. Aix provocava un clima d'enfrontament amb els uruguaians, que volien recuperar els drets de duanes i gravar amb impostos el pas fronterer de bestiar. El conflicte s'anava gestant. Aix, el 1853, es decreta l'abolici de l'esclavitud a l'Uruguai, fet que suposava una amenaa directa pels propietaris brasilers que havien introdut esclaus al pas.

Aquest domini brasiler sobre l'Uruguai el personifica Irineu Evangelista da Souza. Irineu s'havia convertit en l'home ms ric del Brasil subministrant material de guerra als brasilers i aliats durant la Guerra Grande. Un cop finalitzada la guerra, va rebre diverses concessions comercials per part del govern colorado pro-brasiler. A ms, el govern uruguai, per compensar els diners que li devia, va nomenar-lo recaptador de les duanes del pas.

El 1860 els blancos arriben al poder mitjanant una nova guerra civil. Irineu, que ja havia previst la situaci establint amb anterioritat contactes amb els blancos, va aconseguir que les seves propietats fossin respectades. El nou govern uruguai es neg a ratificar els tractats de 1851 amb Brasil. Cal recordar que durant la dcada de 1860 el govern brasiler estava format per liberals, aliats tradicionals dels colorados uruguaians. Aix, a principis de la dcada de 1860 el govern uruguai es trobava sota l'amenaa de l'oposici interna colorada, del Brasil i D'Argentina. El darrer recurs consistir en demanar ajut al Paraguai, situaci que desembocar en la Guerra de la Triple Aliana.

 El Paraguai. Un cas atpic en el marc sud-americ .
El 1812 el Paraguai cau sota la dictadura de Jos Gaspar Rodrguez de Francia, tamb conegut com el Supremo, qui imposar una frria dictadura al pas, allant-lo de forma gaireb absoluta de qualsevol influncia exterior. Aquest allament era una manera de protegir-se contra les pretensions annexionistes d'Argentina, que considerava al Paraguai com una provncia prpia, tallant-li l'nica sortida geogrfica a l'exterior de qu disposava, bloquejant el riu Paran. Aix no fa ms que reforar l'allament imposat per Rodrguez de Francia, que el 1816 s nomenat pel congrs paraguai dictador de per vida. 

L'objectiu de Rodrguez de Francia s evitar que arribin al Paraguai les guerres civils i turbulncies poltiques que afecten a la resta de repbliques del Plata. Aix evitar que el Paraguai esdevingui un pas econmicament depenent d'una potncia estrangera, com est succeint a les noves repbliques sorgides del perode de la independncia, en les quals s'hi produeix una afluncia massiva de capital britnic.

El Paraguai durant l'poca colonial havia estat una regi fronterera poc important, amb una economia basada en la producci de tabac, mate i fustes. La societat paraguaiana era majoritriament mestissa. El guaran, i no l'espanyol, era la llengua del carrer. De manera sorprenent, Rodrguez de Francia, tot i ser un crioll, eliminar fsicament o forar a l'exili les, per altra banda poc nombroses, elits criolles i blanques d'Asuncin, confiscant llurs propietats i tamb les de l'Esglsia, de la qual el dictador n'assumeix el control directament.

Les mesures de Rodrguez de Francia no poden ser considerades com una revoluci social. L'eliminaci de les classes dirigents no va suposar una millora per a les classes populars, que continuaren vivint de forma precria. Tot i aix, l'actuaci de Rodrguez de Francia vers els criolls i la seva defensa de la independncia del Paraguai van suposar-li guanyar-se el suport de la majoria de la poblaci mestissa. Per altra banda, l'autarquia fa que s'incrementi la producci destinada al consum local, provocant un cert augment en el benestar de les classes populars.

L'Estat assignava quotes de producci de gra i cot als propietaris agrcoles, alhora que controlava i explotava directament grans extensions de terra confiscades, on hi treballaven esclaus propietat de l'Estat. La producci agrcola es destinava al consum intern, no estava dirigida cap a l'exportaci com succea en la resta de pasos llatinoamericans. Tot i l'allament, existia un mnim d'intercanvi amb l'exterior; alguns cops Rodrguez de Francia, a ttol personal, autoritzava alguns homes de negocis brasilers a comerciar dins del pas.

Rodrguez de Francia mor el 1840 i el 1842 el succeeix Carlos Antonio Lpez, que intentar promoure una obertura cap a l'exterior junt amb la introducci d'unes mnimes mesures d'alliberament. Lpez inicia el procs d'abolici de l'esclavitud, deixa lliures alguns presos poltics i organitza uns sistemes judicials i educatius. Al mateix temps permet l'entrada de comerciants forans i orienta la producci agrcola cap al mate i el tabac. Malgrat les reformes, Lpez s un dictador que continua i legalitza el sistema creat per Rodrguez de Francia. Les propietats de l'estat passen a mans de membres i amics de la famlia Lpez, que amb el comer s'enriquir enormement.

L'obertura a l'exterior fa que la qesti de la lliure navegaci pels rius esdevingui de vital importncia pel Paraguai. Quan arriba al poder, Lpez se n'adona que el Paraguai no disposa d'una xarxa de suports internacionals i intentar obtenir el reconeixement diplomtic de la independncia del Paraguai per part d'altres estats. El principal obstacle s la postura de Rosas, tant pel que fa a la sobirania del Paraguai com a la lliure navegaci pel riu Paran.

L'estat paraguai mantenia disputes territorials tant amb Brasil com amb Argentina. El 1849, un intent paraguai d'ocupar el territori de Misiones, situat entre els rius Paraguai i Uruguai, va estar a punt de fer esclatar la guerra amb Argentina. La possessi d'aquesta regi havia trencat l'allament al qual era sotms el Paraguai per part de Rosas. La guerra no va esclatar, ja que poc desprs es produa l'aixecament d'Urquiza i la Guerra Grande, que expulsaria Rosas del poder. El reconeixement de la sobirania del Paraguai per part de la Confederaci Argentina sota Urquiza i la concessi de la lliure navegaci pel riu Paran va fer que no es discuts ms sobre la possessi del territori de Misiones. Poc desprs d'Argentina, Gran Bretanya, Frana i els Estats Units van reconixer la sobirania del Paraguai, fet que va anar acompanyat de la signatura de tractats comercials.

Pel que respecta a Brasil, podia ser considerat un aliat del Paraguai en la mesura que aquest pas era enemic de Rosas. Tot i aquestes bones relacions, persistia una antiga disputa fronterera per l'Alt Paraguai, territori situat al nord del riu Apa. El 1847-48 es van produir escaramusses entre les tropes del Paraguai i poblacions indgenes, que sovint anaven acompanyades de soldats brasilers; en la prctica l'Alt Paraguai es trobava sota control brasiler. El 1853 Lpez va bloquejar la navegaci pel riu Paraguai, tallant aix les vies de comunicaci de Brasil amb el Matto Grosso i impedint una possible expansi brasilera a l'Alt Paraguai. Es va negar a canviar la seva postura fins que no es signs un tractat definitiu dels lmits amb el Brasil. Aquesta situaci va estar a punt de fer esclatar la guerra, per finalment el 1856 es signa un tractat de lliure navegaci. Les tensions permanents amb l'Argentina i el Brasil, i els fracassos militars de la dcada de 1840 van augmentar l'inters de Lpez per millorar la seguretat del pas a travs de la modernitzaci.

El 1853, Francisco Solano Lpez, fill del president, viatja a Anglaterra. Un cop all, el primer que fa s comprar un vaixell de guerra modern, el Tacuar, i contacta amb l'empresa d'enginyeria i construcci naval J&A Blyth Co. per tal de portar al Paraguai tcnics que hi desenvolupin una estructura industrial i militar, juntament amb la compra d'armes i equipaments. Ja anteriorment a aquest viatge s'havia produt l'entrada d'alguns estrangers contractats pel govern, sobretot metges i assessors militars, per ser a partir de l'obertura de la navegaci pel Paran que el govern paraguai contractar de forma sistemtica tcnics estrangers. En el viatge de retorn de Solano Lpez a bord del Tacuar l'acompanyen ms de dos-cents tcnics britnics, als quals es pagava el doble del sou que cobraven a Londres. William K. Whytehead, un dels millors enginyers britnics de l'poca, ser nomenat enginyer en cap de l'Estat, dirigint el procs de modernitzaci.

Parallelament a aquests tcnics contractats per l'Estat, arriben pel seu compte centenars d'estrangers que constituiran la fins llavors inexistent classe mitjana del pas. El 1863 ms de la meitat de llicncies comercials d'Asuncin pertanyien a estrangers.

El 1850 s'inicien les obres de construcci del ferrocarril entre Asuncin i Villa Rica. Tota la inversi provenia de les arques estatals. Aix va ser possible grcies a l'extraordinari augment del comer paraguai durant la dcada de 1850, coincidint amb l'obertura del riu Paran. Tot i aix, la finalitat de la creaci d'infraestructures era principalment militar, i la major part va ser destrut durant la guerra.

 La guerra .
Quan Francisco Solano Lpez accedeix a la presidncia del Paraguai el 1862 per la mort del seu pare, el seu mxim objectiu s fer del Paraguai una naci respectada en l'mbit internacional. Aix, promou una militaritzaci a fons de la societat paraguaiana. Va convertir l'exrcit en el centre de la vida nacional, aplicant un sistema de lleves anuals de reclutes, juntament amb l'aplicaci d'una severa disciplina en els cossos de l'exrcit. El 1864 el Paraguai comptava amb un exrcit regular de 28.000 homes, ms 40.000 a la reserva, per una poblaci total de mig milli de persones. Els homes que no pertanyien a l'exrcit o b rebien instrucci militar o b pertanyien a les gurdies nacionals.

Un dels objectius de Lpez II era recuperar els territoris en disputa amb Argentina i Brasil, per la postura d'aquests dos pasos era negar-se a parlar del tema. L'arribada de Bartolom Mitre a la presidncia d'Argentina propicia un apropament d'aquest pas al govern liberal del Brasil. Els dos pasos mantenien una postura contrria al govern blanco de l'Uruguai. El 1863, els colorados uruguaians, encapalats per Venancio Flores i armats des d'Argentina, entren a l'Uruguai i s'hi inicia una nova guerra civil. El govern blanco va confiscar les propietats dels brasilers residents al pas. El 1864, el govern liberal del Brasil, instigat pels grans propietaris de Rio Grande do Sul, promou la invasi de l'Uruguai. L'nica sortida per als blancos era convncer Lpez II perqu entrs en guerra al seu costat.

Tradicionalment a Francia i a Lpez els havia importat ben poc el que succea en l'Uruguai, pero Lpez II el considerava essencial per a l'equilibri en la regi del Plata. Pensava que Brasil i Argentina primer es repartirien l'Uruguai i desprs farien el mateix amb el Paraguai. Els blancos, desesperats, van dur a terme una ofensiva diplomtica a Asuncin, on exposaren aquests arguments a Lpez II. A ms, li van assegurar que el cabdill argent Urquiza, deposat de la presidncia per Mitre per que encara conservava el poder a Entrerros, en cas de guerra s'aixecaria contra Mitre. Aix, Lpez II va proclamar un ultimtum on afirmava que no permetria accions militars contra l'Uruguai. Els brasilers no s'ho van prendre seriosament, i quan Lpez II va voler reaccionar ja era massa tard per als blancos, que foren sotmesos.

A finals de 1864, el vaixell de vapor brasiler Mrquez de Olinda, ancorat a Asuncin i que transportava armament cap a Matto Grosso, s capturat per les forces paraguaianes. Aquesta captura va suposar a la prctica una declaraci formal de guerra. Les tropes del Paraguai envaeixen amb xit el Matto Grosso. Per a Lpez II, el pas segent era sotmetre Rio Grande do Sul i entrar a l'Uruguai. El cam ms curt era travessant Misiones, territori en litigi amb Argentina. Lpez II demana perms a Mitre per al pas de tropes, per aquest l'hi denega. Davant la negativa, Lpez II decideix d'envair Corrientes, calculant que comptaria amb el suport d'Urquiza. Aquest feia temps que estava rebent prebendes per part de Mitre per tal de mantenir-lo sota control, i conseqentment no tan sols no va aixecar-se, sin que va donar suport a totes les decisions de Mitre durant la guerra. Urquiza ser recompensat mpliament; esdevindr el principal provedor dels aliats durant la guerra tot i quedar desacreditat davant la poblaci d'Entrerros, totalment contrria a la guerra amb el Paraguai.

El 1865 es signava el tractat de la Triple Aliana entre Argentina, Brasil i Uruguai. En aquest tractat s'hi afirmava que els objectius de la guerra eren derrocar la tirania de Lpez II, bo i respectant la sobirania del Paraguai, i aconseguir la lliure navegaci pels rius. Unes clusules secretes establien el repartiment dels territoris en litigi entre Brasil i Argentina.

naval de Riachuelo]
La campanya de Corrientes va resultar desastrosa pel Paraguai. A la batalla de Yait una ala de l'exrcit de Lpez II fou aniquilada, amb 1.700 morts i 1.700 presoners. A Uruguaiana 6.000 soldats de l'exrcit regular es van rendir desprs d'un setge. A la batalla naval de Riachuelo, la flota paraguaiana, formada majoritriament per vapors mercantils de fusta readaptats per a la guerra, va ser destrossada. Desprs de 1865 s gaireb impossible que el Paraguai guanyi la guerra: les seves millors tropes han estat eliminades i capturades, juntament amb l'armament ms modern. No compten amb la capacitat de Lpez II per mobilitzar recursos humans, ni amb la seva bogeria que el portar a sacrificar gaireb tota la poblaci masculina del pas, incloent-hi nens, vells i invlids. A partir de 1866, quan la guerra es desenvolupa a l'interior del Paraguai, la resistncia de les tropes de Lpez II ser ferotge i fins el 1870 els aliats no derrotaran les restes de l'exrcit paraguai.

Cap a 1866 la situaci de l'exrcit paraguai comenava a ser crtica, i en els dos anys que es portaven de guerra havien resultat morts, capturats o mutilats uns 60.000 homes joves. Fins 1869 la guerra continua amb la mateixa intensitat i, a aquesta mortaldat, cal afegir les epidmies de clera que afebleixen el pas.

argent]
Desprs de la prdua de la fortalesa d'Humait, la campanya es desenvolupa a la selva, on s'endinsen les restes de l'exrcit paraguai fugint dels aliats. El 1868 Lpez II t un deliri  paranoic que el fa creure en l'existncia d'un complot per destituir-lo i assassinar-lo. Aix el duu a apressar, torturar i assassinar diversos collaboradors, en una xifra que pot sobrepassar el miler de morts. El 1869 les tropes aliades entren a Asuncin i el 1870 Lpez s mort a Cerro Cor, acompanyat de noms 400 soldats.

Brasil va portar gaireb tot el pes de les forces aliades, mobilitzant uns 200.000 homes mitjanant el sistema de lleves foroses i reclutament d'esclaus. Les baixes de les tropes brasileres van estar al voltant de 40.000 homes.

Argentina tenia a l'inici de la guerra un exrcit regular de noms 8.000 soldats. La guerra fou molt impopular a Argentina, originant una onada de resistncia popular contra les lleves foroses i contra les exigncies fiscals per costejar les despeses militars. Cal destacar la presncia dins les tropes argentines de la Legin Paraguaya, formada per exiliats contraris a la dictadura de Lpez II. La impopularitat de la guerra far que entre 1866-67 es produeixi una insurrecci de les provncies argentines que obliga Mitre a tornar a Argentina amb la meitat de els seves tropes, deixant el comandament de les forces aliades al general brasiler Marqus de Caxias.

 Conseqncies .
La Guerra del Paraguai va provocar al Brasil la crisi del gabinet liberal i l'entrada al poder dels conservadors. La participaci d'esclaus en la guerra va fer que es comencs a debatre sobre l'abolici de l'esclavitud. No s casualitat que el 1871 s'aprovs una llei de llibertat de ventres. A partir de la guerra, l'exrcit brasiler, que ha vist reforada la seva estructura i el la seva mida, mostrar una tendncia a intervenir en la poltica del pas, molts cops en un sentit contrari a la lnia propugnada pel govern imperial. Aix, la participaci dels esclaus en l'exrcit fa que aquest esdevingui pro-abolicionista. Aquest procs connecta la fi de la guerra amb el naixement de la repblica.

A Argentina, Mitre va aprofitar l'estat de guerra per sotmetre durament els federalistes el 1866-67, per el 1868 perd les eleccions davant Domingo Sarmiento, que accedeix a la presidncia.

A l'Uruguai continuaren els tradicionals enfrontaments entre blancos i colorados. La participaci de l'Uruguai en la guerra fou simblica i aix va permetre una espectacular recuperaci econmica i demogrfica durant la dcada de 1860. El port de Montevideo durant la guerra va ser un punt d'abastiment dels exrcits aliats, i des de llavors es converteix en un centre mercantil de primera magnitud, arribant a rivalitzar amb Buenos Aires.

El pas ms afectat per la guerra va ser el Paraguai. Dels ms de 400.000 habitants que hi havia a l'inici de la guerra noms en van sobreviure uns 230.000. El pas va quedar literalment devastat. Les propietats es trobaven destrudes, b per la tctica de terra cremada de Lpez II o b pels saquejos dels aliats. Es va produir un gran xode rural cap a Asuncin; molta gent que no tenia prou forces per arribar-hi moria durant el trajecte, i els marges dels camins van omplir-se de cadvers. Les arques del tresor pblic van quedar esgotades. El Paraguai fou mutilat territorialment pel Brasil i Argentina, i noms la rivalitat entre aquests dos pasos va evitar que les prdues territorials fossin encara ms grans. 

La fi de la guerra obre una llarga etapa d'inestabilitat poltica dominada per l'intervencionisme brasiler; aquest intervencionisme provocar un fort ressentiment de les classes populars, que reivindicaran la figura de Solano Lpez.

 Bibliografia .
Bethel, Leslie (ed.): Historia de Amrica Latina, vols. VI i X; Barcelona: Crtica, 1992.
Bushnell, David & Macaulay, Neill: El nacimiento de los pases latinoamericanos; Madrid: Nerea, 1989. ISBN 8486763193;
Croccetti, Sandra (dir.): Nueva historia del Paraguay, vol. IV; Madrid: Editorial Hispana Paraguay, 1997.
Fausto, Boris: Brasil, de colonia a democracia; Madrid: Alianza Editorial, 1995. ISBN 8420642363;
Halperin Donghi, Tulio: Historia contempornea de Amrica Latina; Madrid: Alianza Editorial, 1975. ISBN 9504000193;
Iglesias, Francisco: Historia poltica del Brasil; Madrid: Maphre, 1992.
Rock, David: Argentina 1516-1987; Madrid: Alianza Editorial, 1988. ISBN 8420642215;
Williams, John Hoyt: The Rise and Fall of the Paraguayan Republic; Austin, University of Texas Press, 1979. ISBN 0292770170;

 Enllaos externs .

Pgina personal de Ulysses Narciso en angls i portugus, bastant completa;
Text ntegre del Tractat secret de la Triple Aliana;
Histria del Paraguai en castell des de l'poca colonial. Bona informaci i quantitat de documents grfics;
Los intereses argentinos en la guerra del Paraguay con el Brasil, llibre de Juan Bautista Alberdi publicat el 1865, dins la collecci digital de la Harvard University Library;
Correspondencia confidencial entre el Exmo. Seor Presidente de la Repblica del Paraguay, y el de la Confederacin Argentina en 1863 y 1864, dins la collecci digital de la Harvard University Library;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51455" title="Albert Martorell i Otset" nonfiltered="94" processed="94" dbindex="20102">
Albert Martorell Otset ha estat un dels gran porters de la histria del Reial Club Deportiu Espanyol i del futbol catal.

Albert Martorell va nixer el 13 de maig de 1916 a Madrid, on la seva famlia s'hi havia traslladat per motius professionals, fill d'una notable famlia de la burgesia barcelonina. Amb nou anys, torn a Barcelona i fou aqu on comen a jugar a futbol. De ben jove, ingressa a la Penya Saprissa. 

El 13 de gener de 1934 debuta a Sarri amb l'Espanyol en un partit contra el Bara (3-2). Va jugar 12 anys al club, convertint-se en un digne successor de Ricard Zamora, on compagin les seves actuacions amb un altre gran porter, Josep Trias. Desprs de la Guerra Civil va estar sancionat un any per motius poltics (acusat de no haver-se passat al bndol nacional) i es va retirar l'any 1946, encara jove, per dedicar-se a la medicina. Fou quatre cops internacional amb la selecci espanyola, on debut el 28 de desembre de 1941.

En retirar-se del futbol fou un brillant metge, directiu del club i un bon tennista amateur del Club Tennis Barcino. Sang freda i rpid de reflexes, fou un porter molt segur i sobri, que l'han situat a la llista dels millors porters de la histria del futbol catal.

Un smbol perico.
Fou protagonista d'alguns dels actes del 75 aniversari del club, i el 14 de novembre de 1999, en la Cerimnia Inaugural del Centenari, acompanyat de Trias i Arcas van hissar la bandera del club, desprs d'haver recorregut l'anella de l'estadi



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51456" title="Josep Trias" nonfiltered="95" processed="95" dbindex="20103">
Josep Trias ha estat un dels gran porters de la histria del Reial Club Deportiu Espanyol i del futbol catal.

Josep Trias va nixer a Barcelona el 16 d'octubre de 1921. Format a la Penya Saprissa, debut amb el primer equip de l'Espanyol el 17 d'octubre de l'any 1938 al camp del Jpiter. Jug al primer equip fins als inicis dels anys cinquanta on simultanej la porteria amb un atre gran porter, Albert Martorell. El 1940 guany amb l'Espanyol la segona Copa d'Espanya del club blanc-i-blau. A ms fou internacional amb la selecci espanyola un cop, el 16 de mar de 1941 a Bilbao contra Portugal.

Un smbol perico.
Fou protagonista d alguns dels actes del 75 aniversari del club, i el 14 de novembre de 1999, en la Cerimnia Inaugural del Centenari, acompanyat de Martorell i Arcas van hissar la bandera del club, desprs d haver recorregut l anella de l estadi




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51457" title="Zaratustra" nonfiltered="96" processed="96" dbindex="20104">

Zaratustra (de l'avstic Zara utra) o Zoroastre (llatinitzaci del grec antic ) va ser un profeta (Mantran) i poeta de l'antiga Prsia, fundador de la religi anomenada zoroastrisme.

Es considera un personatge histric per no es coneix amb certesa ni el lloc de naixement ni l'poca en qu va viure.

Basant-se en anlisis lingstiques del llibre d'himnes Gatha, part de lAvesta en la redacci dels quals es considera que hi va intervenir personalment, es creu que va viure al voltant de 1.000 anys aC.

Tot el que es coneix de Zaratustra prov dels escrits religiosos del zoroastrisme: lAvesta o la tradici.

Respecte al lloc de naixement podria ser el nord-est de l'Iran o Bactra, avui Balkh, a l'Afganistan.

Fill del sacerdot Porushaspa (de la famlia dels Spitama), quan Zaratustra tenia 20 anys va experimentar una experincia religiosa en la qual se li va aparixer el Senyor de la saviesa i divinitat del b Ahura Mazda (o Ormazd), que li va transmetre l'ordre de combatre el prncep del mal, Ahriman.

Citacions alienes al zoroastrisme.

Citat pels grecs antics com Plat iPlini el Vell.
Figura simblica en la maoneria, per aix apareix en l'pera de Mozart La flauta mgica.
Reinterpretat per Nietzsche en l'obra Aix parl Zaratustra.




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51459" title="gates" nonfiltered="97" processed="97" dbindex="20106">
Les gates sn un grup de petites illes al oest de Siclia on Lutaci Catul  va derrotar els cartaginesos el 241 aC, posant final a la Primera Guerra Pnica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51460" title="Aegea" nonfiltered="98" processed="98" dbindex="20107">
Aegea fou una ciutat d Acaia a l'antiga Grcia, una de las dotze de la Lliga Aquea. 

Despoblada, la gent es va traslladar a la propera Aegeira. El 280 aC quant es va renovar la lliga va deixar de ser una de les dotze ciutats i fou substituda per Cerineia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51461" title="Aegeira" nonfiltered="99" processed="99" dbindex="20108">
Aegeira fou una de las dotze ciutats de la Lliga Aquea a l'antiga Grcia, que va substituir a la propera Aegea quant aquesta ciutat va entrar en decadncia.

Va deixar de ser part de la lliga el 280 aC. El 220 aC fou atacada pels etolis  des la Lcrida, per els va rebutjar.

La ciutat tenia alguns temples i prop un port i una fortalesa (de nom Phelloe)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51462" title="Haighition" nonfiltered="100" processed="100" dbindex="20109">
Haighition fou una ciutat d Etlia, prop de Lcrida, on Demstenes fou derrotat pels etolis el 426 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51463" title="Aegeion" nonfiltered="101" processed="101" dbindex="20110">
Aegeion (llat Aegium) fou una de les dotze ciutats que van integrar la Lliga Aquea a l antiga Grcia. 

Estava situada prop de la costa a la vora del riu Selinos.

El 373 aC va incorporar el territori de la ciutat d Helice, destruda per un terratrmol i va esdevenir la capital de la Lliga, posici que va conservar al ser reconstituida la Lliga el 280 aC.

Avui es diu Vostitza.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51466" title="Egosptam" nonfiltered="102" processed="102" dbindex="20112">
Egosptams o Egosptam (llat Aegospotami, grec Aegospotamos) fou un riu del Quersons Traci a la vora del qual fou derrotada la flota d Atenes per l espart Lisandre el 405 aC, batalla que va posar fi poc desprs a la guerra del Pelopons.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51468" title="Anders Celsius" nonfiltered="103" processed="103" dbindex="20113">

Anders Celsius (Ovanker, Sucia, 1701 - id., 1744) Fsic i astrnom suec. Professor d'astronomia a la Universitat d'Uppsala (1730-1744). Supervis la construcci de l'Observatori d'Uppsala, del qual va ser nomenat director el 1740. El 1733 public una collecci de 316 observacions d'aurores boreals. El 1736 va participar en una expedici a Lapnia per mesurar un arc de meridi terrestre, la qual cosa va confirmar la teoria d'Isaac Newton de qu la Terra tenia menor radi als pols. En una memria que present a l'Acadmia de Cincies Sueca propos l'escala centgrada de temperatures, coneguda posteriorment com a escala Celsius.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51486" title="Smilodon" nonfiltered="104" processed="104" dbindex="20114">
Smilodon tamb fou el nom original del gnere d'arcosaures actualment anomenat Zanclodon. ;


Smilodon ("dent ganivet" en grec antic) s un gnere extingit de grans flids de dents de sabre macairodontins. Els mascle ms grans d'una de les espcies, S. populator, arribaven a 300 kg, rivalitzant amb el tigre actual per la distinci de flid ms gran de tots els temps, Aparegueren a Amrica del Nord a finals del perode Plioc i s'estengueren a Amrica del Sud durant el gran intercanvi americ. La seva caracterstica ms coneguda sn les seves dents de sabre, que en fan un dels mamfers prehistrics ms coneguts pel pblic general. En ocasions se'ls denomina "gats de dents de sabre" (incorrecte perqu han existit altres felins de dents de sabre que no hi tenien relaci) o "tigres de dents de sabre" (incorrecte perqu no eren tigres). S'extingiren degut als canvis climtics que tingueren lloc a finals del Plistoc i la modificaci dels ecosistemes que comportaren aquests canvis, per s possible que l'arribada dels humans tamb contribus a la seva extinci.

Morfologia.
Smilodon tenia un cervell d'una mida proporcionalment ms petita que el dels grans felins actuals per, en canvi, tenia un bulb olfactori ben desenvolupat. Aix permet saber que aquest macairodont tenia un bon sentit de l'olfacte. Un exemplar adult pesava entre cinquanta-cinc i tres-cents quilograms, segons l'espcie a la qual pertanys. Tenia un coll muscular i llargs ullals. Els seus metpodes de poca longitud, juntament amb la seva cua curta, indiquen que era menys rpid que els grans felins actuals. En canvi, les seves potes eren molt potents; les anteriors estaven dotades de forts msculs flexors i extensors, i les posteriors estaven dotades de forts msculs adductors que podrien haver contribut a mantenir l'estabilitat durant el combat amb les preses. La potncia de les potes davanteres era especialment til si es t en compte la dificultat de mantenir clavades al terra les grans preses que caava aquest fel. Com en la majoria de felins, les seves urpes eren retrctils. Totes aquestes caracterstiques fan que Smilodon sigui ms  proper al linx roig que al lle o el tigre.

La presncia de dents de sabre en tots els exemplars descoberts de Smilodon indica que els ullals no eren pas un tret de dimorfisme sexual, sin que es trobaven en ambds sexes. Com en els grans felins actuals, les diferncies entre mascles i femelles devien ser principalment en la mida general del cos. Aix s'explica perqu els mascles s'han d'ocupar de defensar el seu grup de femelles d'altres mascles, per la qual cosa els mascles ms grans tenen un major xit reproductiu.

Dents de sabre.


Les dents de sabre representen una versi ms gran de les dents canines dels felins.

Se solen associar les dents de sabre amb els felins macairodontins, per aquesta caracterstica ha aparegut com a mnim en quatre tipus diferents de mamfer; els macairodontins, els nimrvids, els creodonts i els borhinids. Tanmateix, les dents de sabre de Smilodon eren les ms llargues; en el cas de S. populator, arribaven a mesurar fins a disset centmetres. Els ullals trigaven ms temps a crixer que les canines normals. Estudiant les variacions en els istops d'oxigen presents en dents de sabre fssils trobades al Ranxo La Brea, Robert S. Feranec arrib a la conclusi que S. fatalis trigava divuit mesos a desenvolupar completament els seus ullals. El ritme de creixement dental era ms rpid que el dels lleons actuals; per Smilodon trigava ms a desenvolupar els seus ullals perqu aquests havien d'atnyer una major longitud.


Els felins solen matar les preses amb una mossegada precisa que serveix per trencar-los el coll. Per fer aix, els grans felins utilitzen ullals (dents canines) especialment adaptats per trencar ossos. Tanmateix, aquesta no era la utilitat de les dents de sabre, car eren relativament delicades i podien quedar malmeses o trencar-se si l'animal intentava usar-les per trencar ossos. s molt ms probable que tinguessin una doble utilitat letal; Smilodon les hauria utilitzat per mossegar el coll de les preses, bloquejant-los la trquea i tallant-los les artries principals que reguen el cervell. Perqu aquesta operaci no esdevingus un risc per les dents de sabre, calia que el fel mantingus quieta la presa.

Tot i la seva constituci ms potent que la d'altres grans felins, Smilodon tenia una mossegada ms feble. Els grans felins actuals tenen arcs zigomtics ms pronunciats, mentre que Smilodon en tenia de ms petits, que limitaven el gruix, i per tant la potncia, del mscul temporal; aix redua la potncia de la seva mossegada. L'anlisi de la seva mandbula estreta indica que noms podia mossegar amb el ter de la potncia d'un lle. Sembla haver-hi una regla general que les dents de sabre amb els ullals ms llargs tenien mossegades proporcionalment ms febles. Tanmateix, les anlisis de la fora de torsi de les canines (la capacitat de les dents canines de resistir forces de torsi sense trencar-se) indiquen que les dents eren ms fortes en relaci a la potncia de mossegada que les dels grans felins actuals. A ms, Smilodon podia obrir la boca fins a 120, mentre que el lle noms assoleix una obertura de 65.

Comportament.
El comportament social d'aquest fel s incert. Per alguns paleontlegs, una evidncia important que Smilodon vivia en grups s que s'han trobat molts fssils amb ferides greus; tanmateix, l'examinaci dels ossos mostra que s'estaven curant. Aix s impossible en el cas d'un caador solitari, car hauria mort abans de tenir temps de curar-se, de manera que aix permet saber que els Smilodon cuidaven els seus companys malalts o com a mnim compartien l'aliment amb ells.. Viure en grups tamb els hauria ajudat a competir amb els lleons i els llops.

En cas que els Smilodon haguessin viscut en grups, el ms probable s que cada grup es compongus d'un o dos mascles dominants que lideraven moltes femelles en edat de reproducci, les cries, i alguns mascles adolescents massa joves com per representar una amenaa pels mascles dominants. En alguns grups de Smilodon s'han trobat ms fssils amb ferides que en altres, i aix fa pensar que es tractava de grups composts exclusivament de mascles que combatien entre ells per aconseguir una posici de dominncia o foragitar el mascle dominant. 

A causa de la seva mida, les dents de sabre triguen ms a crixer que les canines normals. Per aix, s possible que els exemplars joves no poguessin fer-les servir per caar i es veiessin obligats a romandre dins el grup, sent alimentats pels adults, durant un temps ms llarg que en els grans felins actuals.

Dieta i caa.

Smilodon s'alimentava probablement d'una gran varietat de preses que incloen bisons, ants, crvols, camells americans, peresosos gegants i les cries de mamuts i mastodonts.

Els grans felins actuals maten les seves preses principalment per estrangulaci, que pot trigar uns quants minuts. s probable que els msculs de la mandbula de Smilodon fossin massa dbils per fer aix i els seus llargs ullals haurien estat vulnerables a trencar-se en una lluita prolongada. El 2007, una investigaci arrib a la conclusi que s ms probable que Smilodon aprofits la gran potncia dels seus membres davanters per tirar a terra les preses, on les seves dents de sabre en mossegarien el coll per tallar la jugular i la trquea, matant la presa molt rpidament. Els lders d'aquesta investigaci tamb comentaren que aquesta tcnica podria haver convertit Smilodon en un predador ms eficient de preses grans que els tigres o lleons actuals, per tamb l'haurien fet ms dependent en la disponibilitat de grans animals. El seu estil de caa altament especialitzat podria haver contribut a l'extinci de Smilodon, car la seva complexi pesant i els seus ullals sobredesenvolupats l'haurien fet menys efica a l'hora de matar preses ms petites i rpides si mai l'ecosistema canviava per algun motiu.

Hbitat.

En temps de la transici entre Plioc i Plistoc, els continents es trobaven prcticament a la mateixa posici que en l'actualitat. Les plaques tectniques sobre les quals reposen probablement no s'han mogut ms de 100 km en relaci les unes a les altres des de principis del Plistoc.

El clima del Plistoc es caracteritzava per cicles glacials repetits en qu les glaceres continentals arribaven fins el parallel 40 en alguns punts. Es calcula que, durant el mxim glacial, el 30% de la superfcie de la Terra estava coberta de gel. A ms, una zona de permafrost s'estenia vers el sud des del lmit de la capa de gla, uns pocs centenars de quilmetres a Amrica del Nord i ms lluny a Eursia. La temperatura anual mitjana al lmit del gla era de -6 C; al lmit del permafrost, de 0 C.

Al sud de les capes glacials s'hi acumularen grans llacs perqu les vies de drenatge estaven blocades i l'aire ms fred redua l'evaporaci. El centre-nord d'Amrica del Nord estava completament cobert pel llac Agassiz. Ms de cent conques, ara seques o gaireb seques, estaven ben plenes a l'oest americ. El llac Bonneville, per exemple, es trobava on ara hi ha el Gran Llac Salat. A Eursia s'hi desenvoluparen grans llacs com a resultat del drenatge de les glaceres. Els rius tenien un cabal ms important i s'entrecreuaven. Els llacs africans estaven ms plens, suposadament grcies a una menor evaporaci.

Degut al clima, ms fred i ms sec que avui en dia, els deserts eren ms secs i extensos. Les precipitacions eren menors a causa de la reducci de l'evaporaci ocenica i continental, per la qual cosa els boscos eren rars. L'ecosistema terrestre predominant eren les planes d'herba, els prats i les sabanes de salzes. Les estepes cobrien gran part de la zona subglacial a Eursia.

Les condicions climtiques permetien una diversitat vegetal que suportava molts espcies diferents d'animals que normalment habitarien en zones diferents. Espcies que actualment viuen al nord, com els lmmings, convivien amb espcies que actualment viuen al sud, com les mofetes. R. Dale Guthrie argumenta que la llarga temporada de creixement de les plantes del Plistoc era ms favorable a la diversitat que a l'homogenetat. Aix s perqu aquests ecosistemes eren millors pels animals no especialitzats que necessitaven menjar diferents tipus d'animals per alimentar-se correctament.

Smilodon vivia a les grans planes d'herba que existien tant a Amrica del Nord com a Amrica del Sud. L'abundncia i la qualitat de l'aliment vegetal permetia que prosperessin espcies de mamfers grans; la flora del Plistoc era especialment nutritiva degut a qu el clima sever obligava les plantes a acumular fibres i carbohidrats per poder sobreviure. Smilodon depenia d'aquests mamfers grans per alimentar-se, car la seva fisiologia i el seu mtode de caa estaven especialitzats per caar preses de grans dimensions.

Fssils.
S'han trobat restes fssils de les diferentes espcies de Smilodon als Estats Units, Amrica Central i Amrica del Sud. Tot i que la immensa majoria de fssils del gnere dels Estats Units han estat trobats al Ranxo La Brea, tamb se n'han trobat restes a Oklahoma i a Nou Mxic.

Ranxo La Brea.


El Ranxo La Brea s una zona de Califrnia (Estats Units) clebre pels nombrosos llacs d'asfalt que cont. Al llarg de les ltimes desenes de milers d'anys, s'ha filtrat asfalt del terra, formant centenars de basses enganxoses en qu els animals quedaven atrapats i, incapaos de sortir-ne, morien. L'asfalt tamb contribua a la fossilitzaci de les restes dels animals. Al jaciment s'hi han trobat prop de sis mil exemplars d'ocells, uns 3.500 exemplars de mamfers, i grans quantitats de rptils, amfibis i peixos.

Entre molts altres mamfers de l'edat glacial, un dels animals ms comuns al jaciment s Smilodon, del qual s'han trobat nombrosos fssils; el ms probable s que els felins s'acostessin a les basses d'asfalt atrets per l'olor dels animals morts i que hi quedessin atrapats ells tamb. Els fssils de S. fatalis componen aproximadament un ter del total de fssils de mamfers trobats a La Brea, i n'hi ha exemplars de totes les edats i de tots els estadis de desenvolupament dental. Tamb s'hi ha trobat l'nic fssil conegut de dents de sabre amb la boca tancada.

Extinci.

Smilodon s'exting fa aproximadament dotze mil anys, sent noms un dels nombrosos tipus d'animals grans que s'extingiren cap a finals del Plistoc. Altres vctimes d'aquesta extinci foren els mamuts, els crvols gegants o els forusrcids. Sembla ser que, fossin els que fossin, els efectes de l'extinci no afectaren directament Smilodon, sin que primer s'extingiren les grans preses que caava i posteriorment, incapa d'adaptar-se a caar preses ms petites i ms rpides degut a la seva constituci potent per pesant, Smilodon s'exting per falta d'aliment. Com en el cas de la majoria d'animals de la megafauna del Plistoc, hi ha tres teories principals per explicar l'extinci dels grans mamfers i, per conseqent, de Smilodon.

Canvi climtic.
Fa uns tretze mil anys, la temperatura i la humiditat globals comenaren a augmentar, permetent la migraci de vegetals comestibles vers el nord. Durant un temps, els grans mamfers del nord pogueren aprofitar aquest increment en l'aliment disponible, per eventualment el canvi climtic esdevingu perjudicial per a ells. Les noves condicions climtiques donaven avantatge als arbres, que prosperaren a expenses de les plantes baixes de les quals s'alimentaven els mamuts i altres mamfers grans. Alguns dels animals, com els bisons i els ants, s'adaptaren a la nova situaci, per d'altres, com els mamuts, quedaren delmats i acabaren extingint-se.


A ms del canvi en la vegetaci i en els ecosistemes, l'increment de la temperatura (de 6C entre el 13000 aC i el 8000 aC) hauria afegit molta pressi als mamfers adaptats al fred, eventualment causant-ne l'extinci. En el cas d'animals com Smilodon, el problema ms gran causat per aquest canvi climtic hauria estat l'obertura dels boscos. La fi de l'edat glacial hauria pertorbat l'equilibri de la flora, transtornant la cadena alimentria dels mamfers des de la base.

D'altra banda, investigacions recents han demostrat que la temperatura mitjana anual del perode interglacial actual que s'ha experimentat en els ltims deu mil anys no s pas ms alta que la d'interglacials anteriors, de manera que els mateixos mamfers grans havien sobreviscut augments similars de la temperatura. Per tant, l'increment de la temperatura per si sol no s una explicaci suficient.symposium of the British Ecological society, University of Cambridge, 28 30 March 1972 (ed. Birks, H. J. B. and West, R. G) | location = Oxford | publisher = Blackwell Scientific Pubs | isbn = 0-632-09120-7}}

Caa per part dels humans.
En diverses ocasions al llarg dels ltims centenars de milers d'anys, els Homo han causat l'extinci de nombroses espcies d'animals per sobrecaa. Amb l'arribada dels humans a Amrica, la seva caa de mamuts, bisons i altres grans mamfers hauria afectat greument les poblacions de preses de les quals depenia Smilodon. Amb el pas del temps, aquesta situaci s'hauria tornat insostenible pels felins, que s'haurien extingit.

Els proponents d'aquesta teoria, postulada per primera vegada per Paul S. Martin de la Universitat d'Arizona els anys seixanta, assenyalen l'aparent coincidncia de l'expansi dels humans arreu del mn amb l'extinci de nombroses espcies d'animals. L'evidncia ms convincent d'aquesta teoria s el fet que el 80% de les espcies de grans mamfers d'Amrica del Nord s'extingiren en els mil anys segents a l'arribada dels humans al continent. Un altre exemple s el de Madagascar, colonitzat des de fa aproximadament 1.500 anys, i on s'extingiren en els segles segents a l'arribada dels humans els hipoptams que hi habitaven, aix com grans primats com el lmur gegant Megaladapis.

En canvi, els oponents a aquesta teoria argumenten que els mtodes de caa primitius dels humans prehistrics no podrien haver tingut un impacte tan profund sobre les poblacions de mamfers, i posen l'exemple d'frica, on els humans arribaren molt abans i tanmateix no hi hagu cap extinci significativa. Un altre dels arguments en contra d'aquesta hiptesi s que, en la natura, els depredadors no tendeixen a fer una caa excessiva de les preses, car les necessiten per alimentar-se i reproduir-se. Tanmateix, els humans podrien ser una excepci grcies a la seva capacitat de canviar a un altre tipus de presa o fins i tot a una alimentaci a base de vegetals si una determinada espcie s'extingeix.

Hipermalaltia.
La hiptesi de la hipermalaltia atribueix l'extinci dels grans mamfers del Plistoc superior als efectes indirectes de l'arribada dels humans. La teoria de l'hipermalaltia postula que els humans, o els animals que viatjaven amb ells, introduren malalties altament virulents en poblacions vulnerables dels mamfers nadius com ara els mamuts, eventualment causant extincions. Els mamuts i altres espcies grans foren ms vulnerables a l'extinci perqu les espcies petites tenen una resistncia ms gran grcies al seu estil de vida (gestaci ms curta, poblacions ms grans, etc.). Es creu que els humans en sn la causa perqu migracions anteriors de mamfers a Amrica del Nord des d'Eursia no havien causat extincions.

El problema principal d'aquesta teoria s que s totalment hipottica car no s'ha trobat cap mena d'evidncia de malalties d'aquest caire. A ms, una malaltia ha de ser extremament virulent per exterminar tots els individus d'un gnere o espcie. Fins i tot una malaltia tan virulenta com el Virus del Nil Occidental difcilment podria causar una extinci. Finalment, sembla gaireb impossible que una malaltia pogus ser a la vegada prou selectiva com per no matar espcies prou relacionades per de diferent mida, i prou ample com per matar espcies de molts tipus diferents d'animals (ocells, mamfers, rptils...).

Espcies.
El gnere Smilodon fou descrit pel naturalista i paleontleg dans Peter Wilhelm Lund el 1841. Lund descobr fssils de Smilodon populator en coves properes al petit poble de Lagoa Santa, a l'estat brasiler de Minas Gerais. Des d'aleshores se n'han descrit diverses espcies, per actualment noms se'n distingeixen tres.

Smilodon fatalis.



Descrita per Joseph Leidy el 1869. Aparegu fa aproximadament 1,6 milions d'anys a Amrica del Nord, d'on emigr a Amrica del Sud durant el gran intercanvi americ, arribant tant al sud com el Per. Pesava entre 130 i 200 kg i mesurava entre 1 i 1,2 metres d'alada. Se n'han trobat centenars de fssils al jaciment del Ranxo La Brea, a Califrnia. S. californicus i S. floridus sn actualment considerats subespcies de S. fatalis. La primera d'aquestes subespcies s el fssil estatal de Califrnia. El nom de l'espcie significa "Smilodon fatal".

Smilodon gracilis.

Descrita per Edward Drinker Cope el 1880. Era l'espcie ms primitiva de Smilodon, apareixent als Estats Units fa aproximadament dos milions i mig d'anys i extingint-se fa aproximadament 300.000 anys. Noms pesava 55-100 kg, cosa que en feia l'espcie ms petita del gnere, i podria haver evolucionat de Megantereon. Les seves carnisseres tenien una forma triangular caracterstica i estaven dotades d'un protocon. S'estengu cap al sud-oest dels Estats Units a finals del perode Blanc, fa aproximadament dos milions d'anys. El nom de l'espcie significa "Smilodon esvelt".

Smilodon populator.


Descrita per Peter Wilhelm Lund el 1842 a partir de fssils trobats al Brasil. Tamb se n'han trobat restes a Veneuela, Bolvia i Argentina. Aparegu fa aproximadament un mili d'anys a Amrica del Sud, on compet amb el dents de sabre marsupial Thylacosmilus, que s'acab extingint a causa d'aquesta competncia. Pesava entre dos-cents i tres-cents quilograms, per s possible que els mascles ms grans pesessin encara ms. Mesurava 120 centmetres d'alada a l'espatlla i tenia els ullals ms grans de tots els macairodontins, d'entre divuit i vint centmetres de llargria. El nom de l'espcie significa "Smilodon devastador".

Gran intercanvi americ.


A la primera meitat del Plioc, la formaci de l'istme de Panam un les masses terrestres d'Amrica del Nord i Amrica del Sud. La uni d'ambds continents permet que tota mena d'animals terrestres (mamfers, rptils, aus no voladores, artrpodes...) i fins i tot peixos d'aigua dola migressin d'Amrica del Nord a Amrica del Sud i viceversa a travs de Mesoamrica. Aquesta topada de faunes tindria conseqncies drstiques, especialment per la fauna d'Amrica del Sud. Aquest esdeveniment arrib al seu punt lgid durant el Piacenzi, fa tres milions d'anys, i s conegut com a gran intercanvi americ.

Les diferents espcies de Smilodon foren uns dels animals que guanyaren ms amb aquest esdeveniment. Les espcies nord-americanes migraren a Amrica del Sud, substituint les aus del terror com a predadors dominants de les planes pampeanes. L'espcie ms gran del gnere i de tota la famlia dels macairodontins, S. populator, evolucion a Amrica del Sud, i probablement acab causant l'extinci del dents de sabre marsupial Thylacosmilus. Ambdues espcies competien per preses com ara Macrauchenia o Toxodon, i el marsupial no fou capa de competir amb l'euteri.

En documentals.
Un mascle de Smilodon s un dels protagonistes del cinqu episodi de la srie de paleontologia de la BBC Walking with Beasts. L'episodi narra la lluita del mascle amb dos mascles rivals pel domini del seu grup, la seva derrota i la posterior recuperaci de la seva posici de mascle dominant.

La primera aparici de Smilodon s una cria que est sent perseguida per un parell de forusrcids (aus carnvores de gaireb tres metres d'alada). La cria intenta fugir per s atrapada pels forusrcids. Quan els ocells estan a punt de matar i menjar-se la cria, arriba un exemplar adult de Smilodon que els foragita, simbolitzant el canvi de gurdia que est tenint lloc a Amrica del Sud.


El mascle que ha salvat la cria s anomenat Half-Tooth ("mitja dent") i s el mascle dominant del seu grup. Tanmateix, recentment han arribat dos mascles, que sn germans i que es preparen per intentar prendre a Half-Tooth la posici de dominncia. Durant el seu regnat com a lder del grup, Half-Tooth ha engendrat moltes cries i ha foragitat molts rivals, per s la primera vegada que es veu desafiat per dos oponents alhora. Half-Tooth surt a combatre els dos germans, mentre les femelles es donen pressa per amagar les cries. Half-Tooth s derrotat pels germans i es veu obligat a fugir, abandonant el seu grup.

Vivint sol, la vida es torna molt ms dura per Half-Tooth. Mentre liderava el grup, no li havia calgut sortir a caar car eren les femelles les que caaven. Es refugia dins un bosc d'arbusts. Mentrestant, els germans es preparen per matar les cries de Half-Tooth, car les femelles no acceptaran la seva autoritat mentre les cries estiguin en vida. Half-Tooth troba un Megatherium, un peress gegant del qual s'ha d'allunyar per evitar ser atacat.

Unes setmanes ms tard, els germans ja han aconseguit eliminar totes les cries de Half-Tooth tret de dues, i es dediquen a vigilar els lmits del seu terreny. Quan la mare de les dues cries surt a caar, les amaga entre l'herba alta perqu els germans no les trobin. Les femelles surten a caar Macrauchenia, un estrany ungulat sud-americ. Els paren una emboscada i els Macrauchenia comencen la seva fugida, per els felins aconsegueixen derribar i matar-ne un. Degut a la fragilitat de les seves dents de sabre, els Smilodon deixen bastant carn al cadver, i ms tard els forusrcids vnen a alimentar-se de la carronya.

Quan les femelles tornen de la cacera, la mare descobreix que les dues cries han estat finalment mortes pels germans. Half-Tooth encara ha roms a prop del seu antic territori i troba els cadvers de les cries. La seva aparena fsica demostra que est tenint problemes per adaptar-se a la vida en solitari al bosc d'arbusts. Quan es prepara per emboscar un Macrauchenia, aquest s espantat per un Megatherium i la caa de Half-Tooth no t xit. Ms endavant, descobreix una mare i una cria de Macrauchenia que s'han separat del ramat, per un forusrcid se li avana i mata la cria. Tanmateix, Half-Tooth foragita l'ocell i s'alimenta de l'ungulat. Mentrestant, el seu antic grup est prosperant i els germans s'aparellen amb les femelles.

Tanmateix, un esdeveniment est a punt de canviar-ho tot. Intentant defensar la seva caa, un dels germans s mort per un Megatherium. El mascle que queda t problemes per controlar el grup, car no era el mascle dominant, i Half-Tooth decideix tornar a lluitar contra el germ que queda per recuperar el domini del grup. Ambds lluiten a la vora d'un riu, i aquesta vegada s Half-Tooth qui triomfa, ferint mortalment el seu rival. Els forusrcids es mengen el cadver del fel derrotat, mentre que Half-Tooth es torna a convertir en el lder del seu grup i, un any ms tard, torna a engendrar cries.

Bibliografia.

 
 
 
 
 
 
 


Referncies.


Enllaos externs.

Vdeo de Smilodon al cinqu episodi de Walking with Beasts ;
Smilodon a BBC Science & Nature ;
Smilodon i altres dents de sabre ;
Web del Page Museum (Ranxo La Brea) ;
Anlisi en profunditat de les potes de Smilodon, de Jens Schmieder ;
Le Smilodon: Le Tigre aux dents de sabre ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51491" title="Francesc de Vinatea" nonfiltered="105" processed="105" dbindex="20115">
Francesc de Vinatea, nascut a Morella, en data desconeguda, mort l'any 1333, va ser, suposadament, jurat en cap de Valncia al 1333, moment en qu tingu lloc l'intent del rei Alfons III el Benigne, influit per la seua segona muller, Leonor, de cedir part del territori del Regne de Valncia a l'infant Ferran (fill de Leonor).

Francesc de Vinatea s un personatge quasi totalment desconegut, amb potser un component un poc mtic quant a la resistncia foral valenciana. No consta com a jurat a les actes del consell municipal, i l'nica referncia que tenim d'ell ens ve de la Crnica de Pere el Cerimonis, malgrat el qual la tradici el fa jurat en cap de la ciutat de Valncia. 

Fou un personatge clau en el conflicte amb el rei Alfons el Benigne de l'any 1333: arribat de Morella, no sabem quan ni per quina ra a la ciutat de Valncia, encapal la missi davant el rei que visitava Valncia eixe any de 1333. La intenci de repartir part dels senyorius del regne al fill de Leonor, cosa que suposava, per tant, el trencament dels furs i del Regne, va ser vista amb bons ulls pels nobles que defenien d'antuvi l'aplicaci dels furs aragonesos, per d'altres, com ara Ot de Montcada i el poble pla van reaccionar en contra de la decisi i en defensa dels furs valencians. Suposadament, Francesc de Vinatea expos els punts de vista de la ciutat de Valncia i les reivindicacions d'ella amb tanta vehemncia que, malgrat l'opini de la reina castellana Leonor, que apostava per executar-lo donada la insolncia amb qu els havia parlat, Alfons el Benigne decid fer-se enrere i cancellar les donacions de viles reials a l'infant Fernando, i aix va evitar l'avalot que s'estava formant als carrers de Valncia i altres llocs. 

Francesc de Vinatea mor l'any de 1333, no sabem per quina causa.

 Ress histric i s poltic .
Francesc de Vinatea s un dels personatges mtics valencians, com ara pot ser el Palleter, i d'altres, per haver defs el Regne de Valncia d'atacs als seus furs o al seu territori.  

Aix, el seu nom ha estat utilitzat per alguns moviments poltics com a smbol de resistncia en diferents poques. A finals del segle XX es cre el Collectiu Francesc de Vinatea, de marcat carcter blaver.

Existeix una esttua de Francesc de Vinatea a la Plaa de l'Ajuntament de Valncia.

 Vegeu tamb .
 Furs de Valncia;
 El Palleter;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51493" title="Hlne Cixous" nonfiltered="106" processed="106" dbindex="20116">
Nascuda a Or (Algria) el 1937, Hlne Cixous es va fer conixer a Frana com a assagista amb L'exil de Joyce ou L'art du remplacement (Grasset, 1968) i desprs com a novellista amb Dedans (Grasset, 1969) que va obtenir el Premi Mdicis. Ha publicat una obra molt important, uns cinquanta llibres (publicats bsicament a les editorials Grasset, Gallimard, Des femmes i Galile). s tamb autora de teatre i les seues peces han estat portades a escena pel Thatre du Soleil d'Ariane Mnouchkine. Ha estat una de les portadores de la idea d'escriptura feminista.  


Bibliografia.

Ficci.
Le Prnom de Dieu (Grasset, 1967) ;
Dedans (Grasset, 1969) ;
Le Troisime corps (Grasset, 1970) ;
Les commencements (Grasset, 1970) ;
Neutre (Grasset, 1972) ;
Tombe (Seuil, 1973) ;
Portrait du Soleil (Denol, 1974) ;
Rvolutions pour plus d'un Faust (Seuil, 1975) ;
Souffles (Des Femmes, 1975) ;
La (Gallimard, 1976);
Rencontre terrestre (2005) avec Frdric-Yves Jeannet;

Assaigs.
L'Exil de Joyce ou l'Art du remplacement (Grasset, 1968) ;
Prnoms de Personne (le Seuil, 1974) ;
Entre l'criture (Des femmes, 1986) ;
L'heure de Clarisse Lispector (Des femmes, 1989);

Teatre.
La Pupille (Cahiers Renaud-Barrault, 1971) ;
Portrait de Dora (Des femmes, 1975) ;
La prise de l'cole de Madhuba (Avant-Scne, 1984);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51494" title="Dus i deeses budistes" nonfiltered="107" processed="107" dbindex="20117">
Els termes Dus i les deeses budistes tenen un significat diferent al concepte de divinitat de les religions monotestes. Per resumir representent qualitats de la ment desperta.

Deva.

La paraula del snscrit Deva a ms de referir-se a du tamb s'interpreta com a esperit, semi-du, ngel, sant o qualsevol excels sser sobrenatural.

Postura de Buda davant la divinitat.

En l'ensenyament del Buda no cal un lloc per a du o la divinitat. ;

No es tracta que Buda negui l'existncia de Du, en realitat considera que la existncia o no de du s un debat intil i sense soluci que no canvia res (ho compara amb alg que es vol arrencar una fletxa del cos a qui no li ha d'importar de quin material est feta).

El Majjhima-nikaya(109, 90) afirma que Buda, va admetre l'existncia de divinitats (deva), i el principal d'aquests seria el deu hind Brama. ;

S'ha de tenir en compte que aquestes deitats tenen noms una existncia temporal i no poden fer res contra l'acci contnua i automtica del Karma. Fins i tot els dus per aconseguir l'alliberament final (moksa) han de transmigrar (samsara) en humans i convertir-se en deixebles de Buda.

Els dus en els corrents budistes principals. 

El corrent original del budisme que s'anomena Theravada es pot qualificar d'ateu en el sentit concret de no creure en un Du etern i creador.

En un dels altres corrents renovadors com el Mahayana la valoraci i importncia de les divinitats s que est molt considerada. Classifiquen els nombrosos dus com pertanyents al regne del desig, de la forma o a l'inmaterial.

La religiositat popular dels pasos budistes s'ha complagut en el culte de la mateixa figura de Buda tot i que no s propiament una deificaci i tamb, particularment en el budisme tibet o vietnamita ha buscat l'ajut espiritual dels ssers illuminats com Tara i Kuan Yin entre moltssims altres.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51496" title="La Fletxa Valona" nonfiltered="108" processed="108" dbindex="20118">
La Fletxa Valona s una cursa ciclista que es disputa les Ardenes (Blgica) durant el ms d'abril. Tant la Fletxa Valona com la Lieja-Bastogne-Lieja es disputen consecutivament en l'anomenada setmana de les Ardenes. s organitzada per la Amaury Sport Organisation.

La Fletxa Valona es cre l'any 1936 per iniciativa del diari Les Sports. Actualment est inscrita a l'UCI ProTour. Tant la seva allargada com el seu recorregut han variat considerablement al llarg de les edicions disputades. Aix poden trobar moltes ciutats diferents que han estat, o b orgen, o be final de la cursa: Tournai, Lieja, Mons, Charleroi, Verviers, Huy o Spa. En el seu recorregut destaca l'escalada al Mur d'Huy poc abans de l'arribada. La competici ha estat dominada pels corredors belgues i en menor mesura pels italians. Des de l'any 1998 es disputa, tamb, la competici femenina.

Llistat de guanyadors (mascul).


Llistat de guanyadors (femen).



Enllaos externs.
 Web oficial de la cursa masculina  ;
 Web oficial de la cursa femenina  ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51497" title="Hawai" nonfiltered="109" processed="109" dbindex="20119">

El hawai (o  lelo Hawaii) s una llengua austronsia parlada a les Illes Hawaii. Forma part del grup polinesi oriental i s una llengua que pertany al subgrup marqusic, el nucli del qual es troba a les illes Marqueses. El hawai prov d'aquest nucli marques, per tal com al 400 les migracions polinsies procedents d'aquest arxiplag colonitzaren les illes Hawaii i hi portaren el protomarqusic. Desprs, amb l'allament de les illes del nucli marques, aquesta llengua segu la seva evoluci i transformacions separada de la resta, de la mateixa manera que totes les llenges polinsies, que evolucionaven isoladament les unes de les altres.

La major proximitat lingstica del hawai s amb el marques del nord i el marques del sud. Igualment, comparteix una gran part del vocabulari amb la resta de llenges polinsies. Aix, el 76% del vocabulari del hawai t similituds i s idntic al del tahiti o el maori.

Text d'exemple.
S'ha escollit els dos primers articles de la declaraci universal dels drets humans com a text d'exemple en hawai, per tal com s un text el significat del qual pot ser conegut per gaireb qualsevol persona del mn. La versi que s'ofereix s la traducci oficial proveda per l'Oficina de l'Alt Comissionat pels Drets Humans de les Nacions Unides.

Pauk  1

H nau k  oko a  ia n  k naka apau loa, a ua kau like ka hanohano a me n  pono k vila ma luna o k kou p kahi. Ua ku u mai ka no ono o pono a me ka  ike pono ma luna o k kou, no laila, e aloha k kou kekahi i kekahi.

Pauk  2

Ua noa i n  k naka apau loa n  pono k vila i helu  ia ma k ia H  ike, me ka ho okae  ole i ka l hui, i ka wai ho olu u o ka  ili, i ke k ne a i  ole ka wahine ka   lelo, ka ho omana, ka mana o politika a me n  mana o    a e, ka   ina a pilina paha i h nau  ia ai, ka waiwai, ke k lana hanauna a me n  k lana    a e. Eia ho i,  a ole e ho okae  ia ke kanaka ma muli o ke k lana politika a me ke kuleana k loko a k waho ho i o kona aupuni nona mai  o ia, in  paha he aupuni k  oko a he   ina noho kahu  ia, a i  ole ho i he   ina i kaupalena  ia kona k  oko a  ana.

 Manlleus del hawai .
A travs de l'angls algunes paraules d'origen hawai han esdevingut internacionals:

 aa: en vulcanologia s un tipus de lava que deixa una superfcie aspre i rugosa. Ve del hawai a, d'origen onomatopeic pel mal que fa al caminar-hi.
 aloha: salutaci tant per 'hola' com 'adu'. En hawai pot expressar tamb sentiments com amor, compassi o afecte.
 apohele: significa rbita. En astronomia designa a un tipus de planeta menor (asteroides Apohele) amb rbites enterament dins de l'rbita de la Terra.
 hula: s una forma de cant i dansa tradicional d'origen polinesi. Tamb s'utilitza com hula-hula, i en el joc hula hoop.
 lei: s la tpica garlanda de flors de cortesia hawaiana. No confondre amb el plural de leu, la moneda de Romania.
 pahoehoe: s un tipus de lava, tamb anomenada lava cordada, amb una superfcie ondulada o llisa.
 ukulele: s la guitarra que dna un so caracterstic a la msica tradicional hawaiana. Literalment significa 'el poll saltar'.
 wiki: del hawai wikiwiki que significa 'rpid', i s l'origen de la Viquipdia.

Notes.


Enllaos externs.

Diccionaris de hawai  ;
Llions de hawai per a principiants  ;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51498" title="Cas locatiu" nonfiltered="110" processed="110" dbindex="20120">

El cas locatiu s'empra, apart del que s'ha esmentat, o s'ha emprat en: 

 llengua polonesa per exemple: "w dobrej szafie" significa "en bon armari" ;
 llenges bltiques modernes i llenges eslaves, aix com en turc. Per exemple, en turc, elim significa: la meva m, i elimde significa en la meva m. O sigui que en aquesta llengua, el locatiu es marca utilitzant el sufix de aix com el dna. ;
 algunes antigues llenges indoeuropees. En concret, el snscrit i el llat, (Ad Rome esse: ser a Roma). ;
 rares vegades o b en s literari en antigues llenges ndies, com el marathi en la qual el cas ablatiu ha desaparegut. ;

El cas locatiu es correspon, amb certes reserves, amb les expressions preposicionals a o al costat de, i indica la localitzaci final d'una acci o del moment de l'acci. 

En llenges com el fins, hi ha un grup de sis casos que expressen distintes relacions locatives (elatiu, inessiu, illatiu, adessiu, allatiu i ablatiu). En hongars, sn nou el nombre de casos existents d'aquest tipus, per en aquest cas la definici de cas locatiu es refereix exclusivament a una forma que s'empra tan sols amb alguns pocs nom de poblacions, en lloc del cas inessiu o del cas superessiu.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51501" title="Antonio Gramsci" nonfiltered="111" processed="111" dbindex="20121">

Antonio Gramsci, (Abas, 22 de gener de 1891 - Roma, 27 d'abril de 1937), escriptor, poltic i filsof itali d'origen sard.

Antonio Gramsci va ser un dels fundadors del Partit Comunista Itali, el 21 de gener de 1921.

Biografia.

Antecedents familiars.

Antonio Gramsci va nixer a Abas, prop d'Oristany. El pare, Francesco, era originari de Gaeta, de famlia petit-burgesa. Havia estat estudiant de lleis, per en morir el seu pare, coronel de carrabiners, va haver de posar-se a treballar i el 1881 va arribar a Sardenya per treballar-hi a l'Oficina del registre de Bilartzi. Va ser all que hi conegu Peppina (Giuseppina), que havia estudiat fins tercer d'elemental i que era filla d'un recaptador d'impostos i propietari d'algunes terres. Els pares de Francesco eren contraris a la relaci, ja que consideraven la famlia de la dona com una famlia de classe inferior. Tot i aquesta oposici, per, es van casar el 1883.

Van tenir set fills. El primer d'ells, Gennaro, va nixer el 1884, quan el matrimoni encara vivia a Bilartzi. Uns altres tres, per, ja van nixer desprs que l'oficina del registre fos traslladada a Abas, Grazietta el 1887, Emma el 1889 i, el 22 de gener de 1891, Antonio que ser batejat el 29 del mateix mes.

Un any desprs la famlia es trasllada a Sorgono, el poble d'on era originria la mare. Hi naixeran els altres tres fills. Mario, el 1893; Teresina, el 1895 i Carlo, el 1897.  

Quan tenia noms dos anys, Antonio va emmalaltir de la malaltia de Pott, que consisteix en la infecci d'un disc intervertebral o dels cossos vertebrals adjacents pel bacil de la tuberculosi, i que li va deformar la columna vertebral i va impedir que cresqus amb normalitat. De fet, Antonio Gramsci mai no va passar del metre i mig d'alada. L'explicaci, per, que van donar els pares a aquesta deformitat va ser una presumpta caiguda, cosa que fins i tot el propi Gramsci va acabar creient. En tot cas, Gramsci va tenir sempre una salut delicada. Quan tenia quatre anys, posem per cas, arran d'un episodi de convulsions i hemorrgies, va ser donat per desnonat pels metges. La mare va arribar a comprar el tat i el vestit per a enterrar-lo.  

Francesco Gramsci, el pare, va ser arrestat el 9 d'agost de 1898. Va ser acusat de malversaci, concussi i falsedat documental. I va ser condemnat el 27 d'octubre de 1900, tot i que a la pena menor: cinc anys, huit mesos i vint-i-dos dies, que havia de complir a Gaeta. En tot cas va suposar que la famlia queds sense el sou del pare i passs per moments de veritable misria als quals la mare va mirar de fer front venent-se la seua part de l'herncia, allotjant el veterinari del poble o cosint camises.

Per culpa del seu estat de salut, Gramsci va comenar tard a anar a escola, cap als set anys. Va acabar la primria el 1903, amb les millors notes possibles. Per la situaci de la famlia no li permetia de comenar la secundria. Ja l'estiu anterior havia comenat a treballar a l'Oficina del cadastre de Bilartzi per nou lires al mes  l'equivalent d'un quilo de pa al dia  i deu hores de treball, movent arxius que pesaven ms que jo i moltes nits plorava amagat perqu em feia mal tot el cos.

El 13 de gener de 1904, el pare, Francesco Gramsci, es va beneficiar i va eixir de pres tres mesos abans d'acabar la seua condemna. Al principi va treballar en una asseguradora agrcola. Per ms tard va ser rehabilitat i va poder treballar de procurador. I finalment va poder tornar a l'Oficina del cadastre on ja va treballar la resta de la seua vida.



Els pares van poder inscriure Antonio a l'escola municipal de Santu Lussurzu, una localitat a 18 quilmetres de Bilartzi. Es tractava d'una xicoteta escola en qu tres suposats mestres s'encarregaven amb molt poca vergonya de l'ensenyament de les cinc classes. En aquestes condicions, per, hi va poder acabar els seus estudis. I l'estiu de 1908 va obtenir a Oristany la licenza ginnasiale,  els estudis que el capacitaven per a matricular-se al Liceu Dettori, a Cller. Va viure de pensi primer en un edifici de la via Principe Amedeo, al nmero 24, i desprs junt amb son germ Gennaro.

La poca preparaci rebuda a l'escola de Santu Lussurzu es va fer notar aviat. Al principi Gramsci aprova just les diverses assignatures. Per aviat es va recuperar. Tant llegir com estudiar eren ocupacions constants per a ell. No se'n concedia distraccions. No sols pels sacrificis que li haurien significat. Sin tamb perqu tenir noms un vestit no afavoria les ganes d'anar amb els amics ni a locals pblics.

Gennaro, el seu germ, havia tornat a Sardenya, convertit en un militant socialista. A principis de l'any 1911 va ser nomenat tresorer de la Cmera del treball i secretari de la secci socialista de Cller. Una gran quantitat de material propagandstic acabava a casa. Nino (Antonio Gramsci), que la major part de les vegades passava les vesprades tancat a casa, sense ni tan sols una xicoteta eixida, aprofitava per llegir-lo.

Les seues lectures abastaven tamb l'obra de novellistes italians populars com Carolina Invernizio o Anton Giulio Barrili i tamb els de Grazia Deledda que no li acabaven de fer el pes, ja que considerava folklrica la visi que aquesta escriptora oferia de Sardenya. Altres lectures eren Il Marzocco i La Voce de Giuseppe Prezzolini, Papini, Emilio Cecchi. Per all que ms li agradava i el que ms recomanava, els escriptors que sempre demanava de retallar els articles i guardar-los a la cartera eren Benedetto Croce i Salvemini.  

En acabant el segon curs al liceu, a la ctedra de literatura italiana era Raffa Garzia, radical i anticlerical, director, a ms, de L'Unione Sarda, un diari lligat al sardisme representat al parlament per Francesco Cocco-Ortu, llavors fortament oposat al govern de Luigi Luzzatti. Amb Garzia, Gramsci va establir una bona ralaci, ms enll del que s'esqueia com a deixeble. Com que, de tant en tant, era enviat a visitar la redacci del diari, l'estiu de l'any 1910 va rebre el carnet de periodista, amb la invitaci a enviar-hi totes les notcies d'inters pblic. I el 25 de juliol Gramsci va tenir la satisfacci de veure imprs el seu primer escrit pblic. Vint-i-cinc lnies de crnica irnica sobre un fet esdevingut al poble de Bidumajore.  

En un exercici de l'ltim any de liceu que s'ha conservat, Gramsci escrivia, entre altres coses, que Les guerres sn fetes per al comer, no per a la civilitzaci  la Revoluci Francesa ha abatut moltes privilegis, ha alliberat molts oprimits, per no ha fet sin substituir una classe per una altra en el domini. No obstant aix, ha deixat un gran ensenyament: que els privilegis i les diferncies socials, en tant que productes de la societat i no de la naturalesa, poden ser superats. La seua concepci socialista, expressada ac palesament, va unida en aquest perode, a l'adhesi a l'independentisme sard, en una mena de socialsardisme, en qu ell manifestava, junt a la denncia de les condicions d'endarreriment de l'illa i de les desigualtats socials, l'hostilitat cap a les classes privilegiades del continent, entre les quals hi havia, d'acord amb una mentalitat d'origen rural, fins i tot els obrers, concebuts com una corporaci elitista entre els treballadors assalariats.

Estudiant a Tor.

Vaig partir cap a Tor com si fos en estat de sonambulisme. Tenia 55 lires a la butxaca, n'havia gastat 45 en el viatge en tercera classe de les 100 que portava de casa. El 27 d'octubre de 1911 acaba els exmens. Els supera en novena posici. En la segona hi ha un estudiant genovs venut de Ssser, Palmiro Togliatti 

Tot i que de jove, Gramsci, va estar prop de l'autonomisme sard, des que va comenar a la Universitat de Tor, a partir de 1911, es va anar acostant a la milcia socialista i revolucionria.

El 1913 es va inscriure al Partit Socialista Itali el 1913. Va ser director del Grido del popolo i de lAvanti i, desprs de la sublevaci popular d'agost de 1917, va esdevenir secretari de la secci socialista de Tor.

El maig de 1919 va fundar L'Ordine Nuovo, setmanari de cultura socialista adreat sobretot a la classe obrera i que militava en favor de l'adhesi a la Internacional Comunista i al recolzament al moviment dels consells de fbrica. Les posicions polticoideolgiques del peridic van tenir l'aprovaci de Lenin el 1920 i, en la lluita interna del PSI, Gramsci es va acostar cada vegada ms a l'rea revolucionria i autonomista capitanejada per Amadeo Bordiga que auspiciava el naixement d'un Partit Comunista d'Itlia, com a secci italiana de la Internacional.

Membre ja del comit central del partit que acabava de nixer (al gener de 1921), va ser a Moscou des del juny de 1922 fins al novembre de 1923 i va entrar a l'executiva de la Internacional. En aquell any Gramsci es va distanciar clarament de les posicions poltiques de Bordiga (que es trobava enfrontat amb la Internacional), per la qual cosa, tan bon punt va tornar a Itlia, el maig de 1924, i va esdevenir secretari nacional del partit, va desafiar la lnia dura de represi que volia el rgim feixista i va portar la poltica comunista cap a una unitat amb els socialistes maximalistes i cap a un arrelament en la societat italiana que tenia com a fi l'aliana entre obrers i camperols del Sud. Aquesta lnia, que ell va anomenar questione meridionale (qesti del Sud) va ser sancionada al III Congrs del PCI (Li,1926).

Junt a altres dirigents del partit va ser arrestat el novembre de 1926 i condemnat per Tribunal Especial, el 1928, a vint anys de reclusi per activitat conspirativa, incitaci a l'odi de classes i antipatriotisme. La major part d'aquest perode de reclusi el va passar a la pres de Tor. A partir del 1934, per, arran d'un evident empitjorament de les seues condicions fsiques i psquiques, va ser traslladat a una clnica de Formia. Les Cartes de la pres recullen el dens epistolari que va mantenir amb la seua dona Jlia durant perode de pres.



Les seues condicions de salut, ja incertes per culpa d'una caiguda que va patir als tres anys i que li va deixar seqeles per a tota la vida, van empitjorar amb la detenci i Gramsci va morir poc desprs de ser excarcerat grcies a una amnistia.

Va ser enterrat a Roma al Cementeri Civil. Gaireb no se'n va saber, de la seua mort. A Frana els exiliats antifeixistes, per, van fer una manifestaci espontnia en honor seu.

Obra.
Tant els escrits poltics, les Cartes de la pres (publicades el 1947 i amillorades successivament amb les edicions de 1967 i 1988) o Els quaderns de la pres, les obres de Gramsci van tenir un gran relleu en la cultura italiana de la posguerra de la II Guerra Mundial. Pel que fa al terreny poltic, en Gramsci trobem una de les crtiques ms dures i sinceres contra l'stalinisme. Als Quaderns, hi ha tota una estratgia revolucionria fonamentada en una idea del poder no-repressiva (l'hegemonia), capa de tenir en compte totes les complexitats de les articulacions de la moderna societat industrial (pas de la "guerra de moviments" a la "guerra de posicions").

Inspirats fonamentalment per exigncies ms hermenutiques i no noms tangencialment militants, els Quaderns enceten una recerca d'un gran al crtic sobre molts aspectes de la societat moderna: mitjanant el concepte de revoluci passiva Gramsci mira, posem per cas, d'unificar tot un seguit de fenmens actuals lligats a la implicaci i al paper de les masses en la societat moderna: l'"americanismo", la planificaci sovitica de l'economia i el feixisme. Aquest mateix concepte l'utilitza tamb en l'mbit de la historiografia, en la qual va tenir un ress especial amb les seues consideracions sobre els lmits democrtics de l'Estat-naci. Gramsci basa aquest concepte en la lectura que ell fa del Risorgimento com una revoluci popular fracassada.

Sn tamb destacables els seus aprofundiments en temes com ara la histria dels intellectuals italians, el pensament poltic de Maquiavel o la relaci entre literatura i societat. I, pel que fa al terreny netament filosfic, l'aferrissat enfrontament amb Benedetto Croce, l'elaboraci del qual s considerada com una retraducci al llenguatge especulatiu idealista del materialisme histric. Aix, acompanyat d'una interpretaci del marxisme en clau historicista i antideterminista (l'anomenada filosofia de la praxis). Aquesta interpretaci posa al cor de la reflexi l'activitat humana, determinada histricament pel conjunt de relacions, ja siguen econmiques, socials, ideolgiques, jurdiques o politiques que lliguen els homes els uns amb els altres.


El pensament de Gramsci.

Entre les principals aportacions del pensament Gramsci cal destacar tot un seguit d'aportacions a la teoria marxista, aix com d'altres que abasten la teoria crtica o l'educativa. Hi destaquen:

L'Hegemonia.

Per a Gramsci, el domini de la burgesia, si ms no als pasos occidentals, no s degut noms al domini per la fora, sin que consisteix tamb en la fabricci d'un consens per mitjans pacfics. s mitjanant l'hegemonia cultural que s'esdev l'adopci per part del proletariat dels interessos de la burgesia.

L'hegemonia conisteix tamb, en termes generals, en la conquesta de la majoria poltica d'un pas. s a dir, que les forces poltiques expressi d'aquesta majoria, hi diregeixen la poltica i dominen les forces socials que s'hi oposen.

L'hegemonia t, doncs, dues vessants. Una de caire poltic i militar. I una altra de caire cultural. Gramsci es contraposa al concepte leninista d'hegemonia, perqu Lenin donava ms importncia als components poltics i militars. I Gramsci privilegia el camp intellectual, cultural, i moral. Aix, per, no vol dir que l'hegemonia siga noms cultural o moral. La direcci d'un grup social es pot manifestar ja siga com a domini o com a direcci cultural i moral. Un comportament social o un altre es podr donar en funci de les circumstncies, s clar, per tamb en funci dels grups que siguen dirigits pel grup dominant. Aix aquest far servi el domini (poltic i militar) amb aquells grups contraris i oposats i que, per tant, t la tendncia a anorrear. I, en canvi, es comportar com a dirigent (moral i intellectual) am els grups que considere aliats. 

Podrem dir doncs que la concepci gramsciana de l'hegemonia conjuga la coerci  amb el grups dominats  i el consens  am els grups dirigits .

El paper dels intellectuals.
Societat civil i societat poltica.
L'historicisme.
La crtica de l'economicisme.
La critica del materialisme.

Principals obres.
La rivoluzione contro il capitale, 1918;
Lettere dal carcere;
Quaderni del carcere;

Llibres extrets dels Quaderni del carcere.
Il materialismo storico e la filosofia di Benedetto Croce (1948);
Gli intellettuali e l'organizzazione della cultura (1949);
Il Risorgimento (1949);
Note sul Machiavelli, sulla politica e sullo Stato moderno (1949);
Letteratura e vita nazionale (1950);
Passato e presente (1951) ;

Traduccions al catal.
 L'Arbre dels erions;
 Cultura i literatura;
 El materialisme historic i la filosofa de Croce;
 El Prncep modern;


Vegeu tamb.

Hegemonia;
Hegemonia cultural;
Karl Marx;
Partit Comunista Itali;
Manuel Sacristn;
Edward Said;

Enllaos externs.
Enllaos en catal.
 Breu biografia a la secci catalana de www.marxists.org;
 Articles a la secci catalana de www.marxists.org;
 Gramsci a Filosofia en Xarxa;

Enllaos en angls.
 International Gramsci Society;

Enllaos en itali.

 www.antoniogramsci.com ;
 Fondazione Istituto Gramsci - Roma ;
 Entrevista sobre Gramsci a Giorgio Baratta per Sandra Dugo ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51504" title="Smbols del cristianisme" nonfiltered="112" processed="112" dbindex="20122">


Aquest article recull alguns dels principals smbols del cristianisme, tant els lligats a la prpia religi com els consagrats per l'art i altres manifestacions culturals. Molts d'ells provenen de tradicions anteriors i van ser assimilats i transformats, en una prova ms del sincretisme d'aquest culte.

Smbols per referir-se a la religi.

Creu cristiana.

La creu cristiana simbolitza el sacrifici de Jesucrist per la humanitat, portant la seva creu i morint en ella simbolitza que Jess es el Crist, segons els cristians va "dur la humanitat sobre les seves espatlles i va morir en ella i per ella". Per aix es que el smbol de la creu es respectat per tots els pobles encara que siguin d'altres tendncies de la religi cristiana doncs s coneixement intutiu i profundament en el seu inconscient es creu d'origen div. Es curis saber, per, que la creu invertida tamb t un profund significat catlic. Es tracta de la creu petrina, en honor a la humilitat de Sant Pere. Sim Pere va dir, quan estava a punt de morir crucificat en martiri, que ell no era "digne de morir com el seu mestre", per la qual cosa va demanar sser crucificat cap per avall, al l'inrevs que Jess. D'aqu que es defensi l's cristi d'aquest smbol, rescatant-lo d'uns continguts popularment anticristians.

INRI.
INRI era el que es podia llegir a la creu de Jess.

Creu monogramtica.
Creu monogramtica, amb les lletres alfa ( ) i omega ( ): Gravat en una de les inscripcions funerries de la Necrpoli paleocristiana. MNAT(P) 335. 

Peix.
Abans de la creu el smbol dels cristians era el peix. El smbol del peix, l'ichtus, era el que identificava els primers cristians. Lichtus o ichthys s un smbol format per dos arcs que s'intercalen de forma que dibuixen el perfil d'un peix. 

El peix (lichtus o ichthys) s un smbol format per dos arcs que s'intercalen de forma que dibuixen el perfil d'un peix. Quan els primers cristians eren perseguits per Roma, aquest smbol va ser utilitzat com el smbol secret que els identificava. Aquest smbol fou emprat com a smbol secret que els  identificava. Quan un cristi dibuixava unes lnies rectes i corbes al terra, de forma aparentment aleatria, de les quals una d'elles era un arc circular (mig ichtus). Si l'altra persona amb la qual parlava dibuixava ms lnies i completava la figura, ambds sabien que eren cristians.

Des del segle I fins el IV, el smbol del peix es representava tamb al costat d'altres smbols cristians, com el colom, l'ncora o el monograma de Crist, tal i com els trobem en multitud de llocs. La forma del peix va tenir poca rellevancia, excepte des del s.II que se solia utilitzar la forma del dof, sembla que per l'estima popular que tenia el mamfer que se'l considerava com un amic de l'home. A partir del segle IV dC, gradualment, el smbol del peix desapareix, llevat d'exemples ornamentals que trobem en piles o copes baptismals.

El pa i el vi.
El pa i el vi sn uns smbols molt representatius pels cristians ja que en l ltim sopar que va fer Jess amb els 12 apstols els hi va oferir pa i vi i els i va dir que "beguessin la seva sang i mengessin del seu cos (el pa)". Es fa referncia durant l'eucaristia en qu es reparteix l'stia i vi a aquells qui combreguen. 

Smbols de Jess.
El Dof.
La figura del dof representava la "resurrecci de Jesucrist".

Crism.

La representaci ms important, no obstant aix, era el Crism, el monograma format per les primeres lletres gregues del nom de Crist, XP ji i rho , que es va usar profusament per a decorar els llocs sagrats. Sobre les tombes dels mrtirs es representaven Crismons amb una branca de palmell en lloc de la lletra P, simbolitzant la victria de Crist, i els monogrames amb un triangle en el centre expressaven el Misteri de la Trinitat.

L'any 312 l'emperador Constant el Gran, en la nit prvia a la batalla decisiva contra Majencio, el seu principal rival pel tron del Imperi, va somiar que Crist se li apareixia i li deia que gravs aquestes dues lletres, XP, en la part superior dels estendards dels seus exercits. A l'endem, diu la llegenda que va veure aparixer aquest segell, amb l'afegit d'una barra transversal formant la imatge d'una Creu, sobre l'esfera encegadora del sol i, sota, les paraules gregues En toutoi nika, ms conegudes en la seva traducci llatina de In hoc signo vinces,  Amb aquest signe vencers . A finals del s. V el Crism va ser substitut per la creu cristiana o vera crux.

Per tant el significat de la creu arriba a ser el mateix que el del Crism. Al comenament del cristianisme la creu no va ser smbol de cap tipus d adoraci. Els primers cristians ignoraven completament el smbol del martiri.

El Bon Pastor.
El Bon Pastor era la representaci simblica de Crist com a pastor d homes.

Altres smbols usuals.
liga.
Els primers cristians conegueren una antiga llegenda en la que l'liga renovava la seva joventut al llanar-se tres vegades a una font d'aigua pura. Els cristians van prendre l'liga com a smbol del Bateig, en la que el neoflit se submergeix tres vegades (perla trinitat) per obtenir una nova vida. L'liga es tamb smbol de Jesucrist i la seva naturalesa divina. Aquesta es l'emblema de Sant Joan Baptista l'Evangelista.

El Colom.
El colom amb una branca al bec simbolitzava a l Esperit Sant, fou prs de l'Antic Testament com a representaci de l'esperana en els captols sobre No i el diluvi universal.

Halo.

L'halo s un smbol similar a una corona que es posa sobre els caps dels sants quan se'ls dibuixa.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51506" title="Soul" nonfiltered="113" processed="113" dbindex="20123">
La msica Soul s un estil de msica que prov de la combinaci del gospel i el Rhythm and blues (R&B), va aparixer als Estats Units d'Amrica a la dcada del 1950. El terme que significa  nima  en angls. 

Deriven del soul els estils: Funk, Disco i el rhythm and blues contemporani.
El so del  soul clssic sn les accions de ritme a l estil rock, vibrants arranjaments de metalls, ensambles sincronitzats d instrumentaci i vocals.

Segons el crtic musical Meter Guralnick:   El soul s la expressi de la solidaritat negre, de l orgull d una naci que desitjava acabar amb els segles de segregaci i qui van trobar en aquests cants els fins prctics per reclamar la seva identitat i espiritualitat. 

Principalment utilitza la guitarra, el baix elctric, la bateria i la veu

La influncia del gospel s'evidencia en les veus i les harmonies de caire jubils i emocional.


Histria.

Sn temps de lluita pels drets civils, marcats per lders com Martin Luther King, en els qu estava naixent la conscincia racial i estaven a l ordre del dia els motins del carrer. Durant aquest temps s quan la msica soul adquireix un valor simblic dins del context social. Es descobreix l R&B a Europa, cosa que fa possible l aparici de fenmens de fans com The Beatles o The Rolling Stones.

Al 1967 va arribar la revoluci del soul, que va crixer per la reivindicaci dels drets racials i la aparici de l lbum Aretha Franklin  I never loved a man the way I love you , i singles de tal impacte com  Resoect . Aquests moments sn considerats com els de mxim apogeu del soul. Al 1968, artistes com James Brown i Sly & The Family Stone comenen a donar un nou sentit al soul, conseqncia de la mort de Martin Luther King, a l abril del 1968, i de la prdua d aquells ideals de la revoluci del soul.

Amb l arribada de la dcada dels  70 el soul comena a decaure i a renovar-se, sorgint-ne nous estils derivats. Cada vegada comenava a tenir menys de la essncia del gospel, de la que noms la conservava artistes com The Staple Singers. Per aquest temps tamb va sortir el retro soul i el soul pscicodlic, a la vegada que d aqu deriven estils com el disco amb artistes com Donna Summer. 






Noves tendncies('80/'90/'00).

Es diu que amb l assassinat de Marvin Gaye al 1984 acaba una era.

Per aquell temps, la msica negra era mainstream absolut, entre una  marabunta  de msica pop i un mercat en el que quasi tot val, la msica negra es converteix en el segell de qualitat fent triomfar a artistes com Michael Jackson i Whitney Houston.

Amb l arribada dels '80 la msica disco comena a decaure i el soul resurgeix en forma de retro soul i quiet storm abans que pats una altra metamorfosi. A mitjans de la dcada es va transformar en urb per la influncia del hip hop i el disco. 

E la dcada dels 90  el urban va derivar en l R&B contemporani, que a finals de la dcada agafaria un gir cap a les seves arrels donan lloc al hip hop soul i ms actualment, al neo soul, amb un so ms pur i una influncia molt escassa del hip hop; essent representat per artistes com Lauryn Hill, India Arie, Joss Stone, Macy Gray o Alicia Keys.

Principals intrprets de soul.
Aretha Franklin ;
Gladys Knight ;
Marvin Gaye ;
Otis Redding ;
Ray Charles ;
Stevie Wonder ;
The Temptations;

Links.
  Musicasoul;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51511" title="Xunta de Galicia" nonfiltered="114" processed="114" dbindex="20124">
La Xunta de Galicia (Junta de Galcia en catal) apareix definida a l'Estatut d'Autonomia de Galcia com l'rgan collegiat del Govern de Galcia. Est composada pel president, vicepresidents i conselleiros. Els vicepresidents i conselleiros sn nomenats pel president. Galcia exerceix les seves funcions administratives a travs de la Xunta i de les conselleries. La Presidncia de la Xunta de Galicia t la seva seu al Pazo de Raxoi, a Santiago de Compostella.

La Xunta regula els seus propis tributs, elabora les normes per gestionar els impostos estatals i elabora i aplica el pressupost de Galcia. Tamb t competncies exclusives, entre les que es troben les referents a organitzaci de les seves institucions d'autogovern i de les comarques i parrquies rurals com entitats prpies de Galcia; l'ordenament del territori i del litoral, urbanisme i habitatge; actuacions en relaci a les institucions del dret civil gallec; normes processals i procediments administratius que es derivin de l'especfic Dret gallec o de l'organitzaci dels poders pblics; obres pbliques; vies frries, carreteres i transport; ports, aeroports i heliports; aprofitaments forestals, hidrulics i relatius a l'energia elctrica; aiges minerals i termals; pesca a les ries i aiges interiors; fires i mercats; artesania, patrimoni artstic, biblioteques, museus, conservatoris de msica i serveis de Belles Arts; foment de la cultura i la investigaci; promoci de l'ensenyament de la llengua gallega, del turisme i de l'esport; assistncia social; creaci d'una Policia Autonmica; rgim de les fundacions; casinos, jocs i apostes; centres de contractaci de mercaderies i valors; confreries de pescadors i diferents cambres i normes addicionals sobre protecci del medi ambient.


 Presidents de la Xunta de Galcia des de la seva creaci .

Antonio Rosn Prez (Unin de Centro Democrtico) (1977-1979);
Xos Quiroga Surez (Unin de Centro Democrtico) (1979-1981) ;
Xerardo Fernndez Albor (Alianza Popular) (1981-1987) ;
Fernando Ignacio Gonzlez Laxe (Partido Socialista Obrero Espaol) (1987-1990) ;
Manuel Fraga Iribarne (Partido Popular de Galicia) (1990-2005) ;
Emilio Prez Tourio (Partido Socialista de Galicia) (2005-avui);


 Conselleries .

Presidencia da Xunta de Galicia - Emilio Prez Tourio (PSdeG-PSOE) ;

Vicepresidencia da Igualdade e do Benestar - Anxo Quintana (BNG);

Consellera de Presidencia, Administracins Pblicas e Xustiza - Xos Luis Mndez Romeu (PSdeG-PSOE);
Consellera de Economa e Facenda - Xos Ramn Fernndez Antonio (PSdeG-PSOE);
Consellera de Poltica Territorial, Obras Pblicas e Transportes - Mara Jos Caride Estvez (PSdeG-PSOE);
Consellera de Educacin e Ordenacin Universitaria - Laura Snchez Pin (PSdeG-PSOE);
Consellera de Innovacin e Industria - Fernando Blanco lvarez (BNG);
Consellera do Medio Rural - Alfredo Surez Canal (BNG);
Consellera de Cultura e Deporte - nxela Bugallo Rodrguez (BNG);
Consellera de Sanidade - Mara Jos Rubio Vidal (PSdeG-PSOE);
Consellera de Pesca e Asuntos Martimos - Carmen Gallego Calvar (PSdeG-PSOE);
Consellera de Medio Ambiente e Desenvolvemento Sostible - Manuel Vzquez Fernndez (PSdeG-PSOE);
Consellera de Traballo - Ricardo Varela Snchez (PSdeG-PSOE);
Consellera de Vivenda e Solo - Teresa Tboas Veleiro (BNG);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51513" title="Declinaci gramatical" nonfiltered="115" processed="115" dbindex="20125">

En lingstica, declinaci s la inflexi de substantius, pronoms i adjectius per tal d'indicar caracterstiques gramaticals com ara nombre, cas, gnere... Generalment, per, noms es va servir aquest terme per indicar la inflexi d'un mot en casos gramaticals que marquen la seva funci en una oraci.

Gran part de les llenges del mn presenten declinaci, i juga un lloc molt important en les llenges indoeuropees. En catal, per exemple, noms hi ha inflexi per indicar nombre, i en els casos en els quals s possible, gnere:
 ex. catal: el gos, la gossa, els gossos, les gosses.
 ex. castell: el perro, la perra, los perros, las perras.
 ex. francs: le chien, la chienne, les chiens, les chiennes.
Com podem veure, en aquestes paraules hi ha un element primari i fixe que constitueix l'arrel o radical i que aporta l'element semntic, a la qual s'afegeixen les desinncies (-a, -es, etc.) que aporten informaci gramatical.

Cas.

D'altres llenges tenen desinncies que constitueixen marques de cas, s a dir, petites porcions d'informaci que indiquen el rol gramatical de la paraula.
Compareu aquestes oracions en llengua russa, i com canvia el nom de dona que apareix en totes tres:
 1.                            tantsuet ochen horosho L'Olga balla b. ;
 2.                . znaesh' Ol'gu. Coneixes l'Olga.
 3.                     tantsuet s Ol'goi. Ell balla amb l'Olga.
En la primera, "L'Olga" s el subjecte de l'oraci i per tant no hi veiem cap canvi: aquesta s la forma bsica dels substantius, i que se sol anomenar cas nominatiu.

En aquesta segona frase, en canvi, veiem que la darrera vocal del nom Olga esdev Olgu. Per qu passa aix? En aquesta frase, Olga s el complement directe de l'oraci, el qual vol dir que s l'objecte de l'oraci al qual es refereix l'acci (el verb), en aquest cas, conixer. En rus, doncs, els elements de la frase que constitueixin el complement directe, prendran la forma del cas acusatiu, que en femen sol acabar en - . (-u).

Passem a la tercera. El rus t un cas anomenat cas instrumental, que indica amb qu o amb qui es realitza una acci, all que la nostra gramtica anomena complement circumstancial d'instrument (CCT). Els substantius femenins de la llengua russa prenen la desinncia -   (-oi) per indicar-ho.

Com ja hem dit, les llenges romniques no fan aquest tipus de distinci, tot i que un petit nombre de paraules encara posseeix restes de cas, com podem veure en els pronoms personals. Observeu:
 Jo ballo molt b.
 Tu em coneixes.
 Ell balla amb mi.

El romans, a ms, tamb t dos casos gramaticals en els substantius.

Declinaci en llenges indoeuropees.
En llat (la llengua d'origen de les llenges romniques actuals), en canvi, podem trobar fins a sis casos. Vegem les formes mot homo (home), de la tercera declinaci, en singular per illustrar-ho:
 Nominatiu, amb funci de subjecte o atribut: homo - ex. homo ibi stat ("l'home s all");
 Vocatiu, vocaci, rarament emprat: homo - ex. o homo! ("oh home!");
 Genitiu, complement del nom: hominis - ex. nomen hominis est Claudius (el nom de l'home s Claudius);
 Datiu, complement indirecte: homini - ex. homini donum dedi (vaig donar un regal a l'home);
 Acusatiu, complement directe: hominem - ex. hominem vidi (vaig veure l'home);
 Ablatiu, diversos usos, generalment complement circumstancial: homine - ex. sum altior homine (sc ms gran que l'home).

El snscrit, una altra llengua indoeuropea, t un sistema declinatiu similar al del llat, que el gramtic de l'antiguitat Panini anomen Karaka. 

Totes les llenges eslaves (com el rus o el txec), amb l'excepci parcial del blgar, tenen un sistema declinatiu. 
El rus originalment possea set casos, dels quals avui en dia noms se'n fan servir sis.

Tamb algunes llenges germniques, com l'islands i en part l'alemany, conserven el sistema declinatiu. Tot i que la llengua anglesa moderna ha perdut els casos, l'angls antic s que en possea.

En altres llenges.
El basc, el turc, el fins, l'estoni o l'hongars sn exemples de llenges que no pertanyen a la famlia indoeuropea, i que posseeixen un gran nombre de casos, especialment la darrera. 
En el cas d'aquestes llenges, per, no es pot parlar veritablement de "declinaci", sin que es tracta de sufixos que s'afegeixen a l'arrel de la paraula per modificar el seu rol en l'oraci, quelcom que juga gran importncia en les llenges aglutinants, tipologia a la qual pertanyen aquestes tres. La declinaci, tcnicament parlant, s prpia de les llenges de tipus sinttic.

Vegeu tamb.
 Cas gramatical.
 Llista de casos gramaticals.
 Radical o arrel.
 Desinncia.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51514" title="Sabini I" nonfiltered="116" processed="116" dbindex="20126">

Sabini I (Blera, Itlia ? - Roma 606)

Va ser escollit Papa el 13 de setembre de l'any 604 desprs de romandre la Santa Seu vacant durant sis mesos. 

Durant el Pontificat de Gregori I, el seu predecessor, va ser el representant pontifici a Constantinoble. Durant el seu Pontificat va regularitzar el so de les campanes per a indicar al poble les hores canniques, aix com el recolliment i l'oraci. 

Aparentment fou un Papa relativament impopular, especialment al comparar-se amb el seu predecessor Gregori el Gran. Algunes fonts contraposen que mentre Gregori regalava gra entre el poble de Roma en temps de fam, Sabini el venia a preus abusius. En canvi d'altres fonts com el Liber Pontificalis expliquen que Sabini tamb regalava el gra.

Va morir a Roma el 22 de febrer de l'any 606.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51516" title="Bonifaci III" nonfiltered="117" processed="117" dbindex="20127">

Bonifaci III (Roma ? - id. 607) va ser escollit Papa el 19 de febrer de l'any 607.

Tot i ser d'origen grec va nixer a Roma. Sent diaca, Bonifaci III ja va cridar l'atenci de Gregori I, el qual el va nomenar llegat a la cort bizantina el 603. Aquesta va ser una etapa molt important en la vida de Bonifaci que influiria en la seva posterior papat. Com a llegat a Constantinoble, va assolir guanyar-se l'estima de l'emperador Foques i va demostrar ser un diplomtic excellent. 

A la mort del papa Sabini I el febrer de 606, Bonifaci III va ser triat com el seu successor, per el seu retorn de Constantinoble a Roma es va retardar durant gaireb un any. S'ha debatut molt sobre perqu d'aquest llarg interregne; alguns historiadors opinen que la intenci era permetre que Bonifaci III conclogus el seu treball a Constantinoble, encara que molts ms pensen que aix es va deure a problemes en l'elecci. Es creu que Bonifaci III va insistir que l'elecci papal fos lliure i justa i que potser es va negar a assumir el crrec pontifici fins a convncer-se que aix havia estat. En qualsevol cas, una vegada va accedir al crrec va efectuar dos canvis pel que concerneix l'elecci papal. En primer lloc, va prohibir que en vida d'un papa es discuts sobre la seva successi, sota pena d'excomuni. En segon lloc, va establir que no es podrien prendre mesures per a l'elecci d'un successor fins a almenys tres dies desprs de l'enterrament del Papa (avui dia nou dies: novendiali).

Va establir que l'nic bisbe universal fos el de Roma, per tant el Papa. 

Va morir a Roma el 12 de novembre de l'any 607 sent enterrat a la Baslica de Sant Pere.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51518" title="Bonifaci IV" nonfiltered="118" processed="118" dbindex="20128">

Sant Bonifaci IV (Abruzzi, Itlia ? - Roma 615).

Va ser escollit Papa el 25 d'agost de l'any 608, desprs d'estar nou mesos la Seu vacant.

Va ser l'introductor de la Festivitat de Tots Sants el dia 1 de novembre. Aix mateix va consagrar al culte cristi el Pante de Roma.

Va morir a Roma el 8 de maig de l'any 615.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51519" title="Deodat I" nonfiltered="119" processed="119" dbindex="20129">

Sant Deodat I (Roma ? - id. 618).

Va ser escollit Papa el 10 d'octubre de l'any 615. Una bona part del seu pontificat el va dedicar a curar leprosos i apestats.

Va ser el primer en utilitzar el timbre pels decrets pontificis. Aix, el seu s el timbre ms antic que es guarda al Vatic.

Va morir a Roma el 8 de novembre de l'any 618.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51520" title="Bonifaci V" nonfiltered="120" processed="120" dbindex="20130">


Bonifaci V (Npols ? - Roma 625) va ser escollit Papa el 23 de desembre de l'any 619.

El seu pontificat es va iniciar desprs d'onze mesos de la mort de l'anterior Papa, i ho pogu fer un cop l'emperador el va haver reconegut.

Bona part dels seus esforos els va dedicar a la difusi del cristianisme a Anglaterra. Durant el seu pontificat Mahoma va comenar a predicar.

Va morir a Roma el 25 d'octubre de l'any 625.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51521" title="Prncep d'Astries" nonfiltered="121" processed="121" dbindex="20131">

Prncep d'Astries s un dels ttols que ostenta l'hereu de la Corona espanyola. En l'actualitat s Felip de Borb i Grcia.

A ms del ttol de Prncep d'Astries procedent del Regne de Castella, ostenta els ttols de Prncep de Girona, Duc de Montblanc, Comte de Cervera i Senyor de Balaguer, procedents de la Corona d'Arag aix com el de Prncep de Viana, procedent del Regne de Navarra.

 Origen del ttol .
En la segona meitat del segle XIV, existien conflictes d'inters entre Joan I i el duc de Lncaster perqu es disputaven el regne de Castella. En 1388 van decidir posar fi a la seua lluita pactant el matrimoni dels seus fills Enric de Castella i Catalina de Lncaster, als qui se'ls va atorgar la condici de Prnceps de Astries (acord de Baiona) a imitaci del principat de Galles, propi del successor del tron angls. Aix va quedar instaurat el Principat d'Astries i el ttol de Prncep d'Astries que sempre ostentar l'Hereu de la Corona de Castella i d'Espanya. Enric III (1379-1406), fill de Joan I, va ser el primer prncep a posseir aquest ttol.
En els primers temps de la instituci de Prncep d'Astries no va ser un simple ttol d'honor, perqu el territori asturi els pertanyia com a patrimoni, la persona a qui se li atorgava aquest ttol podia nomenar jutges, alcaldes, etc., i governaven el Principat en representaci del seu Senyor. Aquesta situaci va canviar amb els Reis Catlics, que van reduir el ttol de Prncep d'Astries a una condici honorfica, carcter que es va mantenir amb els reis de la Casa d'ustria i amb la dinastia dels Borb.

Llista dels prnceps d'Astries.


 1388-1390 : Enric III, fill de Joan I de Castella, rei de Castella i Lle;
 1405-1406 : Joan II, fill de l'anterior, rei de Castella i Lle;
 1425-1454 : Enric IV, fill de l'anterior, rei de Castella i Lle;
 1462-1464 : Joana la Beltraneja, filla de l'anterior, reina de Castella i Lle;
 1464-1468 : Alfons de Castella, fill de Joan II de Castella, no va arribar al tron;
 1468-1474 : Isabel I de Castella, filla de Joan II de Castella, reina de Castella i Lle;
 1480-1497 : L'infant Joan d'Arag, fill de Ferran II d'Arag i Isabel I de Castella, no va arribar al tron;
 1497-1498 : Isabel d'Arag i de Castella, fill de Ferran II d'Arag i Isabel I de Castella, reina de Portugal, no va arribar al tron;
 1498-1500 : Miquel da Paz, fill de Isabel d'Arag i de Castella i Manuel I de Portugal, no va arribar al tron;
 1500-1504 : Joana I, filla de Ferran II d'Arag i Isabel I de Castella, reina de Castella i Lle;
 1504-1516 : Carles I, fill  de l'anterior, rei de Castella i rei d'Arag;
 1527-1556 : Felip II, fill de l'anterior, rei de Castella, Arag i Portugal;
 1556-1568 : Carles d'Habsburg, fill de l'anterior, no va arribar al tron;
 1578-1598 : Felip III, fill de Felip II, rei de Castella, Arag i Portugal;
 1605-1621 : Felip IV, fill de l'anterior, rei de Castella, Arag i Portugal;
 1632-1646 : Baltasar d'Habsburg, fill de l'anterior, no va accedir al tron;
 1661-1665 : Carles II, fill de Felip IV, rei de Castella i Arag;
 1707-1724 : Llus I, fill de Felip V, rei d'Espanya;
 1724-1746 : Ferran VI, fill de Felip V, rei d'Espanya;
 1759-1788 : Carles IV, fill de Carles III, rei d'Espanya;
 1788-1808 : Ferran VII, fill de Carles IV, rei d'Espanya;
 1830-1833 : Isabel II, filla de l'anterior, reina d'Espanya;
 1851-1857 : Maria Isabel de Borb, filla de l'anterior, no va accedir al tron   Primer nomenament  ;
 1857-1868 : Alfons XII, fill d'Isabel II, rei d'Espanya;
 1874-1880 : Maria Isabel de Borb,   Segon nomenament  ;
 1880-1906 : Maria de la Merc de Borb, filla d'Alfons XII, no va accedir al tron ;
 1907-1931 : Alfons de Borb, fill d'Alfons XIII, no va accedir al tron;
 1977-avui dia : Felip de Borb, fill de Joan Carles I;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51522" title="Vespres Sicilianes" nonfiltered="122" processed="122" dbindex="20132">

Les Vespres sicilianes s un aixecament popular de l'illa de Siclia contra la tutela del rei francs Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287. 

Antecedents.

Quan Manfred I de Siclia ocup el tron del Regne de Siclia, el Papa Climent IV l'excomunicar per ser fill illegtim de l'emperador Frederic II, esdevenint el regne un feu del Papat. El 1262 Constana de Siclia, filla de l'anterior es casa amb Pere el Gran, comte de Barcelona i rei d'Arag. Aquesta situaci d'acostament entre la dinastia Hohenstaufen i el casal de Barcelona, sent Constana l'hereva de Manfred, provoca l'antipatia del francs Climent IV que buscar ajuda en Carles I d'Anjou, germ petit del seu aliat Llus IX de Frana. 

Les tropes de Carles d'Anjou entren a l'illa i batran Manfred I a la batalla de Benevent, mentre Carles s coronat rei de Siclia a Roma el 1266, establint la seva autoritat per la fora desprs de la revolta gibellina de Conrad de Siclia 1268 i buscant la supremacia al Mediterrani va aliar-se amb el destronat Baldu II de l'Imperi Bizant contra Miquel VIII Paleleg conquerint part de Morea el 1271 per coronar-se rei d'Albnia. Va comprar el 1277 els drets com a Rei de Jerusalem a Maria d'Antioquia. Amb l'assistncia de l'estol de la Repblica de Vencia va preparar una croada per reconquerir Constantinoble el 1282. 

Sota Carles d'Anjou, i posteriorment el seu fill Carles II, el nord es privilegia vers el sud, aix la capital es traslladada de Palerm a Npols.

Les vespres.
La revolta incitada per Joan de Prixida pren el nom perqu va comenar a l'inici de la pregria de vespres de dilluns de pasqua 30 de mar de 1282 a l'Esglsia de l'Esperit Sant de Palerm. Dos mil francesos i gelfs sicilians van ser massacrats aquella nit i la segent, i molts altres en les sis setmanes segents, amb un recompte total de morts xifrat en quatre-mil persones

Conseqncies.

Pere el Gran, amb el suport econmic de l'emperador Miquel VIII Paleleg entr en Siclia per Trpani el 30 d'agost, aixec el setge de Messina, entr a Palerm el 4 de setembre i pocs dies ms tard va destruir l'estol angev al combat de Nictena: Desprs del Combat de Malta conquer les illes de Malta i Gozzo.

De resultes d'aquest aixecament, es produeix la divisi del Regne de Siclia el 1282 en el regne de Siclia, peninsular o regne de Npols, sota domini angev, i el regne de Siclia, insular, sota domini aragons. L'incident va tenir conseqncies negatives per a Catalunya iniciant la Guerra de Siclia i donada la fora poltica del papa, la Croada contra la Corona d'Arag.

Referncies.


Bibliografia.
  Steven Runciman, The Sicilian Vespers: A History of the Mediterranean World in the Later Thirteenth Century ISBN 978-0521437745;
  Michele Amari, History of the war of the Sicilian vespers. Earl of Ellesmere. Londres 1850;
  H. J. Chaytor. A History of Aragon and Catalonia ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51526" title="Aretha Franklin" nonfiltered="123" processed="123" dbindex="20133">

Aretha Franklin (Memphis, Tennessee 1942) s una cantant afroamericana especialitzada en els estils gospel i soul, coneguda com La Reina del Soul.

Filla d'un popular predicador baptista, als catorze anys cantava a l'esglsia amb les seves  germanes Carolyn i Erma. Va conixer i va rebre influncies de les estrelles del gospel Clara Ward i Mahalia Jackson. 

Entre 1956 i 1960 es va dedicar noms a cantar gospel

El 1960 va ser contractada per la discogrfica Columbia que va orientar la seva carrera d'una manera amb la qual ella no podia mostrar tot el seu talent. El disc que va tenir ms xit amb aquesta companyia va ser "Rock-a-bye Your Baby with a Dixie Melody"

El 1966 pass a la companyia Atlntic on torn al l'estil R&B i on va gravar el seu primer gran xit del qual es vengueren ms d un mili de cpies: I never loved a man (The way I love you), composat per Ronnie Shannon, en la que, Aretha era la veu i tocava el piano.
 
La carrera musical d Aretha va continuar material original i versions d altres compositors com:  "(You make me feel like) A natural woman" de Gerry Goffin i Carole King , "I say a little prayer" de Burt Bacharach i Hal David, "Eleanor Rigby"  de The Beatles, "Border song (Holy Moses)" d'Elton John, "Bridge over troubled water" de Simon & Garfunkel o "Until you come back to me (That's what I'm gonna do)" de Stevie Wonder

El 1980 va passar a la discogrfica Arista on amb el seu primer lbum titulat Aretha i la can, "United together"  va arribar al "Top Ten".

El duet amb George Michael, "I Knew You Were Waiting For Me" va ser tamb un gran hit.

En cinema va participar en la pellcules "The Blues Brothers" (1980)i "Blues Brothers 2000" (1998)











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51530" title="Bicicleta Brompton" nonfiltered="124" processed="124" dbindex="20134">






La Brompton s una bicicleta urbana plegable de fabricaci britnica. T una gran popularitat a la Gran Bretanya i arreu del mn degut al poc espai que ocupa i la facilitat de transport un cop plegada. Ha estat millorada durant tres dcades i presenta un disseny molt cuidat, tot i la baixa qualitat d'alguns elements.

La velocitat i el plegat compacte la fan sobresortir sobre altres models de bicis urbanes i plegables. La mida petita de plegament permet que es pugui combinar amb el transport pblic, fins i tot podent-hi dur-la a l'hora punta sense problemes, la qual cosa fa que multitud de persones la utilitzin a diari per anar a la feina.

L'any 2006 s'havien venut ms de 100.000 bicicletes Brompton arreu del mn. Actualment la producci anual s de 16.000 unitats.

 Histria .

L'any 1976 el britnic Andrew Ritchie, aleshores jardiner d'ofici, decid provar a fer un bici plegable, concepte que no era pas nou. L'xit d'altres marques de bicicletes plegables havia demostrat que existia un mercat, per la qualitat i utilitat d'aquests models deixava molt a desitjar segons el seu parer.

En Ritchie va obtenir l'ajuda financera d'uns quants amics i fund la companyia Brompton Bicycles. El nom era igual al de la famosa esglsia londinenca de l'Immaculat Sagrat Cor de Maria, coneguda popularment i incorrectament com a Oratori Brompton, i que es podia veure des del seu apartament. Inicialment cerc llicenciar-ne el disseny, per al final els inconvenients superaven els avantatges i desprs de cinc anys, i cinc ms de cercar capital, la idea va romandre a la llibreta de dibuix. Finalment, decid fer-ho tot sol amb el finanament de trenta amics que pagaren per avanat la seva bicicleta. Ell mateix comen la producci i les bicicletes van ser molt ben rebudes, cridant l'atenci d'altres persones.

Malgrat l'entusiasme i el treball esmerats en el naixement de l'empresa, calia ms capital per a la seva expansi. Malgrat el fet que se n'havien venut al voltant de 500 unitats, cap inversor hi estava interessant i la producci es va aturar el 1982. Tanmateix, la companyia encara era solvent, havia demanda per les bicicletes i en Ritchie estava convenut que el producte tenia futur. Va continuar explorant diverses possibilitats, mentre feia altres feines per guanyar-se la vida. Finalment el 1986, i un altre cop amb el finanament dels amics i antics clients (especialment en Julian Vereker, fundador de l'empresa Naim Audio), es van aconseguir prou diners per a reemprendre'n la producci a gran escala a un magatzem ferroviari a Brentford. A comenaments del 1988 les bicicletes Brompton estaven un altre cop al mercat. Des d'aleshores, l'empresa ha crescut fins a ser una de les marques ms conegudes al Regne Unit. El llibre de comandes s ple (el temps d'espera per a una bici nova s actualment de sis setmanes aproximadament) i n'han sorgit molts imitadors. La bicicleta ha guanyat multitud de seguidors, tant a la Gran Bretanya com arreu del mn.

Brompton s una de les poques gran companyies de bicicletes que encara fabriquen al Regne Unit. La companyia fa un sol producte, de qualitat, i actualment est diversificant l'oferta, tant de models com de serveis. Entre els desenvolupaments recents s'inclouen quadres amb parts de titani, diverses opcions de manillar, millors rodes de transport, i la possibilitat de fer-se la bicicleta a la carta, podent triar entre diverses opcions d'equipament i colors.

 La bicicleta .

La bicicleta Brompton s fonamentalment un nic model, amb algunes modificacions en els materials del quadre i diverses opcions d'equipament. Presenta un caracterstic tub principal corbat amb una frontissa per al plegament. La part posterior de la bicicleta est composta per un triangle basculant, mentre que les rodes sn de 16 polzades (40,64 cm), amb un canvi de pinyons interns de tres velocitats (amb un casset opcional de dues velocitats a mode de multiplicador per a obtenir-ne 6), sense canvi de plat. T un tub del seient llarg de longitud fixa (dues mides) o telescpic, i un tub del manillar amb una frontissa per al plegament. El manillar s d'alumini, amb 3 opcions disponibles, incls el tradicional en forma de U. Les manetes de fre sn d'alumini, i els frens presenten un disseny tradicional en forma de U. Els parafangs sn de plstic i varetes d'alumini, amb un fald de tela al de davant i un de goma al posterior per a una protecci addicional.

En posici de pedalada, el triangle basculant posterior es recolza sobre una pea de goma que li proporciona suspensi, mantenint-se a lloc pel pes del ciclista, la qual cosa desconcerta a alguns. A la part esquerra hi ha un pedal plegable de plstic i alumini (de titani com a opci), propi de Brompton, mentre que a la part dreta hi ha un pedal estndard de plstic. Els parafangs sn inclosos de fbrica, mentre que hi ha opcionals estructures portabosses (davant i darrere) i un sistema d'illuminaci. Els tirants on s'encaixen les rodes sn molt estrets, la qual cosa limita les velocitats disponibles. Hi ha moltes parts de la bicicleta que sn exclusives de Brompton, incloent els frens, el canvi de darrere i el tensionador de cadena, i el manillar.

La bicicleta presenta una notable rigidesa ateses les seves caracterstiques com a bicicleta plegable, encara que mant certa flexi comparat amb bicicletes tradicionals.

Actualment, hi ha diverses empreses i particulars arreu del mn que fabriquen components especfics per a la Brompton.

 Especificacions i compra .

Ateses les caracterstiques singulars d'una Brompton, s recomanable que un comprador la provi abans de comprar-la, especialment pel que fa a les preferncies dels canvis, ateses les limitacions. La bicicleta t un preu elevat (des dels 665 als 2.145) i est particularment dissenyada per a un propsit, per la qual cosa els compradors han d'assegurar-se que la bicicleta s'adiu amb el que cerquen. Les Brompton tenen una gran fiabilitat (com la majoria de bicis amb canvis interns) i una llarga vida til. Aix fa que al mercat de segona m la prdua de valor econmic sigui menor a una Brompton que a altres bicicletes.

Hi ha dues principals opcions d'equipament. Una que va amb portabosses i un sistema d'illuminaci per dinamo, i una altra sense aix. Les dues estan disponibles en 3 i 6 velocitats, i tamb amb el triangle posterior i el tub del seient en titani per tal d'estalviar-se uns 2 kg de pes. Per als ciclistes de ms de 1.85 m. (persones de 2 m. poden utilitzar-la), hi ha disponible un tub del seient telescpic. Tamb es pot afegir un tub addicional al manillar, per tal d'eliminar-ne qualsevol tipus de flexi.

Tamb hi ha disponibles diverses opcions d'equipatge especial: estructures per a portar bosses al davant (amb una pea especial al quadre, d'alliberament rpid) i al darrere, bosses especfiques per al portabosses del davant, i rodes de transport de goma, entre d'altres.

Els ciclistes experimentats recomanen l'opci de triar un canvi de -12% o -18% en relaci al de fbrica, encara que hi ha botigues que posen un plat ms petit que el de fbrica. Els canvis estndards sn adequats per a una cadncia de pedaleig baixa, per hi ha consens sobre el fet que una cadncia de pedaleig rpida s ms eficient, gil, i menys perjudicial per als genolls. 

Per als ciclistes amb una mentalitat ms tradicional , hi ha disponibles seients Brompton de cuir i disseny clssic. Tot i que el seient de srie, de plstic i escuma, s lleuger i barat, s percebut com a incmode.

 Plegament .

El plegament es fa en 4 etapes. El fet que la bicicleta s'aguanti dreta sense cap ajuda a cada pas del plegament s un dels seus punts forts, aix com el fet que es pugui plegar per una persona experimentada en uns 15 segons i desplegar en uns 20 segons. Les dues frontisses, al tub principal i al de direcci, estan assegurades per una gruixuda tanca rpida d'alumini i plstic. El plegament es fa situant-nos a la part esquerra de la bicicleta, des del punt de vista del ciclista. Abans de plegar-la, cal treure'n l'equipatge i les estructures d'alliberament rpid, en cas d'haver-les adquirit.

Al primer pas, i amb la roda del davant girada lleugerament cap a la dreta, s'aixeca la bici pel seient i automticament el triangle del darrere se situa sota la bicicleta pel seu propi pes mentre la roda del davant s'ha mantingut en tot moment tocant el terra. Al tornar a deixar caure la part posterior de la bicicleta, la roda del darrera toca la part inferior del quadre, i sn les 3 petites rodes de plstic incloses al parafangs i el triangle posterior les que toquen amb el terra, permetent un desplaament de la bici plegada amb seguretat. Als models amb portabosses posteriors s'hi inclouen 4 rodetes. En aquest pas, el pedal esquerre s'ha de rotar a la posici de les 7 en punt aproximadament. Aquesta s la posici estndard de reps de la bicicleta, es vulgui plegar o no.

Al segon pas, s'obre la frontissa del tub principal; es doblega el tub de direcci cap a endarrere rotant-lo, i s'assegura ajustant al triangle del darrera una pea inclosa a la part esquerra de la forquilla. Els pedals esquerra es mou fins que queda a tocar de la roda, i el dret es plega.

Al tercer pas es baixa el tub del seient obrint la corresponent tanca rpida. Al baixar el tub del seient al mxim es produeix el tancament del triangle del darrera, mantenint-lo a lloc i evitant que la bicicleta s'obri. Als models amb portabosses i 4 rodes de transport que hagin estat substitudes per unes de ms grosses i de goma (de la prpia Brompton), s'afegeix una pea de goma a la base del tub del seient a mode de fre. Al baixar el tub fins al final, la goma toca el terra i evita que hagi cap moviment.

Al quart pas, s'obre la frontissa del tub de direcci i aquest es deixa caure pel seu propi pes, encaixant-se en una tanca per pressi inclosa a la banda esquerra de la forquilla i que el subjecta. Alguns ciclistes reverteixen el pas tres i quatre.

La bici plegada s un paquet que ocupa 565mm x 545mm x 250mm i pesa entre 9,5 i 13kg.

Un cop plegada, es pot tornar a encaixar el portabosses davanter per tal de dur-la com un maleta amb rodes convencional. Als models amb les 4 rodes de transport de goma, es pot pujar el seient per a empnyer o estirar el paquet, tot que en cas d'alar-la s'ha de vigilar que no s'obri (ja que s'ha desblocat el triangle posterior).

 Desplegament .

El desplegament es fa tamb en 4 passos. Al primer pas, s'agafa el tub del manillar i es fa fora cap al terra per tal d'alliberar-lo de la tanca per pressi. Es tanca la frontissa del tub del manillar.

Al segon pas es puja el tub del seient fins a la posici desitjada. Si no es fa aquest pas, no es pot continuar desplegant la bicicleta. El segon i el primer pas es poden intercanviar.

Al tercer pas, s'agafa el tub de direcci i es rota fins a tenir el tub principal alineat. Es tanca la frontissa principal.

Al quart i darrer pas, amb una m s'agafa el manillar, i amb l'altre el seient. A continuaci s'aixeca la part posterior de la bicicleta pel seient, mentre amb l'altr m s'avana una mica la bicicleta. Amb aquesta acci, el triangle basculant s'obre fins a la posici de pedaleig.

 Cultura Brompton .

La Brompton s una bicicleta inusual, i al seu voltant s'ha creat una comunitat de seguidors. Els fans amb coneixements d'enginyeria no han trigat a millorar la bicicleta, incloent canvis de 7 velocitats, frens en V, seients de fibra de carboni i manillars amb suspensi.

A primer cop d'ull la bicicleta no sembla indicada per a llargs recorreguts, tenint un rang de velocitats molt baix, per tot i aix, i amb roba cmoda, es poden afrontar amb garanties diverses hores de pedaleig.

Als Pasos Catalans, la Brompton va comenar a ser distribuda l'any 2001, amb 100 unitats. L'any 2006 se'n distribuen 1.300 unitats, el 9% de la producci mundial. Actualment es poden veure amb facilitat per les principals ciutats, especialment a Barcelona.

Enllaos externs.
Brompton Bicycle;
BIKE TECH - BROMPTON - BARCELONA;
Cap Problema (BCN);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51533" title="Satllits de Nept" nonfiltered="125" processed="125" dbindex="20135">
Nept t 13 satllits coneguts, . El ms gran, amb diferncia, s Trit, que amb 2.707 km t un dimetre comparable al de la nostra Lluna, encara que no tan gran. Va ser descobert per William Lassell el 1846, noms 17 dies desprs del descobriment del planeta. Quant a mida, el segon s Proteu, per noms mesura 418 km de dimetre. Va ser descobert per la nau Voyager 2 el 1989. El tercer s Nereida (340 km), descobert per Gerard Kuiper el 1949. Aquesta lluna destaca per tenir una rbita molt excntrica.

Per a la resta de satllits de Nept i per conixer ms dades sobre els tres anteriors vegeu la segent taula. Els satllits estan ordenats segons la distncia al planeta, del ms proper al ms lluny.

 Taula de dades .


Nota: un perode orbital negatiu indica rbita retrgrada (oposada a la rotaci del planeta).

Dada: el radi equatorial de Nept s de 24.764 km.

 Enllaos externs (fonts) .
 NASA/NSSDC: dades dels satllits de Nept ;
 JPL: parmetres fsics;
 JPL: parmetres orbitals;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51536" title="Eolis" nonfiltered="126" processed="126" dbindex="20136">
Els eolis foren una de les quatre divisions del hellens.

Se'ls considera descendents del mtic ol, fill d'Hellena, que va deixar el seu regne de Tesslia a ol el seu fill gran. La part de Tesslia anomenada Elia tenia per capital Arne per foren expulsats cap a Becia. 

Es troben assentaments eolis a Etlia, Lcrida, Corint, Elis o lide, Pylus i Messnia. Van emigrar tamb al sia Menor (districte d'Elia) i a l'illa de Lesbos.
 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51537" title="Grec elic" nonfiltered="127" processed="127" dbindex="20137">


Com a dialecte de la llengua grega antiga, l'eoli o grec elic designa un grup de sub-dialectes arcaics parlats a Lesbos, Becia i altres parts de Grcia. Va tenir una breu hegemonia parallela a la de Tebes durant el segle IV aC i va ser llengua culta (Safo   Alceu de Mitilene la van usar en els seus poemes) durant un temps.

s possible que els seus parlants pertanyessin a la segona (s a dir, l'aquea) onada migratria d'hellens des de les planes de l'Europa central (o segons altres teories, des del que ara s Ucrana) cap el que va ser la seva terra.

El dialecte eoli presenta molts arcaismes en comparaci amb altres dialectes grecs com ara el jnic-tic, el dric, el grec nord-occidental i l'arcadoxipriota; per tamb moltes innovacions.

 Alguns trets lingstics .

 Psilosi: al subdialecte lesbi, manca d'aspiraci inicial on altres dialectes la feien. Aquest era un tret compartit del grec tic. Per exemple: PIE ,  > protogrec  > lesbi  "sol" (cf. tic , jnic );
 En tessali i beoci (tret compartit amb el dialecte dric), es mant la semivocal protoindoeuropea i protogrega  en posici inicial, representant-la amb la lletra . Per exemple: PIE  > beoci (i dric)  "paraula, pica" (cf. tic-jnic , llat vox);
 La labiovellar  va ser transformada en p en totes posicions, en contrast amb els dialectes tic-jnic, dric i arcadoxipriota, que van transformar-la en t davant de i i. Per exemple: PIE  > lesbi , beoci  "quatre" (cf. tic , jnic , dric ). Aquest tret t la seva contrapartida exacta en el celta P i les llenges sablliques, cosa que pot indicar una relaci propera entre les branques hellnica, cltica i itlica de la famlia indoeuropea.
 La llarga protogrega es conserva en totes les posicions en contrast amb el dialecte tic-jnic, que la va transformar en una e oberta llarga. Per exemple: PIE  > elic  "mare" (cf. tic-jnic );
 s extensiu de l'anomenada conjugaci "atemtica". Per exemple: la conjugaci acabada en -mi:  "amar" (cf. tic-jnic , ). Es troba el mateix en l'irlands, on aquesta selecci s'ha generalitzat a per exemple -im.
 Com en dric, s'usa -men (i en lesbi tamb -menai) com a terminaci de l'infinitiu atemtic, mentre que l'tic-jnic usa -(e)nai. Per exemple, lesbi , , tessali i beoci  (cf. tic-jnic . En el cas del lesbi aquesta terminaci tamb s'estn a la conjugaci temtica (per exemple .);
 En beoci, el sistema voclic va ser en molts casos canviat de manera similar a la pronunciaci usada al grec modern. Per exemple   (cf. tic-jonic  , grec modern  ),   (cf. tic-jnic  , grec modern  ),   (cf. tic-jnic  , grec modern  .);
 Assimilaci a -mm-, -nn-, -rr-, -ll- dels grups consonntics originals de l'indoeuropeu *-sm-, -sn-, -sr-, -sl-, -ms-, -ns-, -rs-, -ls-. Per contra, els dialectes tic-jnic i dric usaven una nasal/lquida curta i un allargament compensatori. Per exemple: PIE  >  (cf. tic-jnic .);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51539" title="Elia (regi grega)" nonfiltered="128" processed="128" dbindex="20138">
Elia fou un territori grec de l sia Menor que Estrab inclou a la divisi de Msia.

Els seus lmits varien segons els gegrafs: Estrab diu que els rius Hermus i Focea marcaven els lmits entre Elia i Jnia. Homer no distingia entre Elia i Troia, i els eolis ocupaven el pas entre el riu Hermus i Czic. En general cal considerar Elia des Lectum, a la part nord de la badia d Adramitium, i al sud fins el riu Hermus incloent per l illa de Lesbos.

Les ciutats eliques entre Adramitium i el riu Caicus foren:

Cisthene (Kisthene);
Coryphantis (Koruphantis);
Heracleia (Herakleia);
Attea (Hattea).
Coryphantis i Heracleia pertanyien a Mitilene.

Herdot dona 11 ciutats per l'Elia: 

Cumes o  Phriconis;
Lerissae;
Neon Teichos;
Temnus;
Cilla;
Notium;
Aegiroessa;
Pitane;
Aegaeae;
Myrina;
Grynexa;
Esmirna, que fou originalment la dotzena ciutat elia, va passar mes tard al jonis. Herdot diu tamb que en territori d Elia totes les ciutats eren elies menys Ida, per tamb diu que els eolis habitaven el districte d Ilium o Ilias, que podria ser el mateix.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51540" title="Eques" nonfiltered="129" processed="129" dbindex="20139">
Els eques (llat aeques) foren una naci d Itlia que habitava l alta vall del riu Anio, entre els llatins i els marsis i propers als hrnics (al est) i sabins (al oest).

 Localitzaci .

La seva ciutat principal fou Nersae, lloc no localitzat esmentat per Virgili. Plini el Vell esmenta com a ciutats eques Carseoli, a la vall del Turano, i Cliternia a la vall del Salto, i tamb Alba Fucencis que segons Livi fou fundada al seu territori desprs de la conquesta romana per que fou poblada per altra gent. Plini esmenta com a poblets eques els de Comini, Tadiates, Caedici, i  Alfaterni per diu que el seu temps ja no existien.

Els eques ocupaven el districte darrera de Tibur i Praeneste, ciutats llatines, per es van estendre a territori llat i van ocupar la ciutat llatina de Bola i altres, encara que van fracassar davant Praeneste per si que van arribar al puig Algidus. Livi descriu la conquesta del castell Fucinum, que si be l atribueix als volscs, segurament fou obra dels eques.

 Origen .

Probablement foren de la mateixa soca que els volscs, que serien de l tnia dels oscs o usons del centre d Itlia, amb influencies sabines.

 Histria .

Durant el regnat de Tarqu Prisc a Roma hi va haver una guerra entre eques i Romans en qu els primers foren derrotats i sotmesos al menys nominalment. Tarqu el Superb va fer un tractat de pau amb els eques. 

El 494 aC van envair territori llat, i els llatins van demanar ajut a Roma. Els eques van tenir com aliats als volscs. Els hrnics es van aliar a Roma. Les lluites van durar molts anys. Del 494 al 450 aC els eques van portar la iniciativa i van tenir moltes victries. El 463 aC van acampar al puig Algidus i per aquestos anys van ocupar les ciutats llatines de Bola, Vitellia, Corbio, Labicum, i Pedum. La victria molt anomenada de Cincinnatus el 458 aC no sembla que suposs cap canvi radical. 

Del 450 aC a la invasi dels gals els eques no van aconseguir cap xit i de fet van perdre empenta. Foren derrotats pel dictador Postimius Tubertus el 428 aC el que va suposar el comenament de la seva decadncia. El 415 aC van perdre el puig Algidus. Es possible que per aquest temps el eques estigueren ajudant als volscs contra els samnites. Pel mateix temps van perdre les citats llatines que ocupaven. 

Desprs de les invasions del gals, la fora dels eques ja fou molt menor, potser per les prdues durant les guerres contra els mateixos gals. Les seves campanyes del 386 aC y 385 aC van fracassar i van deixar la guerra contra Roma doncs no apareixen durant 80 anys. El 304 aC la lluita dels hrnics els va portar a la guerra que va acabar amb una derrota total, i les seves ciutats foren ocupades pels romans (Livi diu que foren 41 per no n esmenta cap); els eques foren exterminats segons Livi si be cal dir que en els anys segents es torna a tronar als eques lluitant contra Roma en dos campanyes en las que foren derrotats.

 Els eques sota domini rom .

Finalment es van sotmetre a Roma i foren admesos com a ciutadans i foren inclosos a les tribus Aniensis i Terentina, recent creades. Llavors els eques foren anomenats llatins i el seu nom va desaparixer excepte pels habitants d algunes valls mes enll del Latium. 

En temps del Imperi encara es troba un municipi amb el seu nom (Res Publica Aequiculanorum i Municipium Aequicolanorum) . Com a colnia s esmenta el ager Ecicilanos que se suposa es una deformaci de Ager Aequiculanus.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51541" title="Esrnia" nonfiltered="130" processed="130" dbindex="20140">
Esrnia (llat Aesernia) fou una ciutat del Samni, dins el territori de la tribu dels Pentris, a la vall de Vulturnus.

Es esmentada per primer cop el 295 aC quant va caure en mans de Roma junt a la vall de Vulturnus. Els romans hi varen establir una colnia de dret llat el 264 aC. El 209 aC fou una de les 18 ciutats que van romandre lleials a Roma durant la Segona Guerra Pnica. Durant la guerra social fou atacada pel general samnita Vettius Cato, i defensada per Marcel, que es va haver de rendir per la fam (90 aC); llavors va romandre en mans dels confederats, i mes tard si va refugiar el lder samnita Papius Mutilus desprs de la seva desfeta davant Sulla. Desprs de la caiguda de Corfinium i Bovianum fou per un temps la seu dels aliats italians. Finalment, ocupada per Sulla, fou severament castigada i va quedar casi be deserta. Csar hi va establir una colnia que no prosperar i vers l'any 65 Ner en va enviar un altra. Era municipi en temps de Traj. Des el  inici del cristianisme fou seu d'un bisbat per l'existncia del bisbe Benedicte al segle IV es dubtosa, per era seu sens dubte el segle V; desprs de la invasi llombarda, seu d'un comtat fundat pel duc de Benevento. Fou destruda el segle IX pels rabs i es va reconstruir lentament per sense tenir importncia.

La ciutat correspon a la moderna Isernia. El 1032 la dicesi de Venafro i la d'Isernia foren unides per separades altra cop el 1230 fins que es van reunir el 1818. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51544" title="Nanase" nonfiltered="131" processed="131" dbindex="20141">

Nanase s un personatge de la srie de videojocs Street Fighter . Nanase s la germana ms jove a Hokuto i Kairi. Quan Hokuto torna a desaparixer a la recerca de Kairi, Nanase ara ha de trobar els dos seus germans desapareguts.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51545" title="Goj?on" nonfiltered="132" processed="132" dbindex="20142">
El goj on (   ) s un sistema japons d'ordenaci de kana. Goj  (  ) vol dir cinquanta, i on ( ) vol dir so, aix que goj on significa ordre dels cinquanta sons. Malgrat el nom, noms cont 46 sons comuns, ms dos ja en dess.

El goj on cont tot el kana bsic, per no inclou:

 versions de kana amb un dakuten com   o  ,
 kana ms petit, com   per a  ,
 kana amb   afegit;, les formes y ons, com    o   .

L'ordre de goj on s el sistema predominant per a japons que es recull al Jap. Per exemple, els diccionaris s'ordenen utilitzant aquest mtode. Altres sistemes utilitzats sn l'ordenaci d'iroha, i, per a kanji, l'ordenaci radical.

Histria.
El goj on s una invenci antiga. L'ordenaci de les consonants en el goj on s'origina a partir de l'ordre consonant del Snscrit. El primer exemple d'una disposici d'estil de goj on data del perode 1004-1028. En canvi, el primer exemple de l'ordenaci alternativa iroha s des del 1079.

Taula.
Aquesta taula utilitza el sistema de vertical d'escriptura japonesa, i hauria de ser llegida de dreta a l'esquerra. En cada entrada, la primera entrada s l'hiragana, la segona entrada s el katakana corresponent, la tercera entrada s el Hepburn Romanitzat del kana, i la quarta entrada s la pronunciaci escrita al Alfabet Fontic Internacional (IPA). Si us plau vegeu Fonologia japonesa per a ms detalls dels sons individuals.  	 



1 Aquests kana ja no sn d'us com.

Ordenaci.

En l'ordenaci basada en el gojuon, les versions ms petites de kana es tracten de la mateixa manera com versions de mida plena:

 el sokuon, el petit kana tsu, s'ordena de la mateixa manera com el tsu gran, i desprs d'ells. Aix, per exemple,

                 (matsu, mattaku, matsuba, matou);

 els sons y on s'ordenen de la mateixa manera com els plens sons dimensionats, i abans d'ells, aix, per exemple,

                  (kyo, kiyo, kyoi, kiyoi, kyou);

Les versions expressades del kana (amb un dakuten) es posen desprs del kana, i es classifiquen sota les seves versions sordes. Aix, per exemple,

                 (susuki, suzuki, suzushii, susumu).

Referncies.
"The Japanese language", de Roy Andrew Miller, ISBN 0226527182, descriu l'origen de goj on en snscrit.
Gendai Kokugo Reikai Jiten, ISBN 4095010428, usat per obtenir exemples d'ordenaci de diccionari.
--;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51550" title="Bruce Lee" nonfiltered="133" processed="133" dbindex="20143">

Bruce Lee (San Francisco, 27 de novembre de 1940 - San Francisco, 20 de juliol de 1973) era un actor d'arts marcials sinoameric que s considerat mpliament entre els artistes marcials ms influents del segle XX. Reconeguda figura i renovador de les arts marcials, dedicant la seua vida a eixs disciplines, buscant la perfecci i la veritat, fundant aix l'art marcial del Jeet Kune Do (JKD) o "cam del puny que intercepta".  Les poques pellcules de Lee, especialment la seva actuaci a  Entra el Drac produda a Hollywood, va elevar les tradicionals pelcules d'arts marcials de Hong Kong a un nou nivell de popularitat, preparant el cam per futurs artistes marcials i actors d'arts marcials com Jackie Chan, Jet Li, Chow Yun Fat, i Chuck Norris.

Noms.

Noms de naixement.
 Lee s'anomenava Lee Admirador de Juny en Cantons (   ; Mandar Pinyin: L  Zhnfn; literalment vol dir enforteix San Francisco, en homenatge al nom xins del seu lloc de naixement,    ).
 En nixer, les infermeres de l'hospital van posar a Lee el nom angls  Bruce , nom que va conservar.
 La mare de Lee inicialment li va donar un nom (   ; en Mandar Pinyin: L  Xunj n), ja que llavors, el pare de Lee estava fora de gira operstica. Quan el pare de Lee va tornar desprs d'alguns mesos, es va abandonar a causa d'un conflicte amb el nom de l'avi de Lee; a la cultura xinesa, es considera un tab donar un nom que s el mateix que un avantpassat a un nen. Lee va ser rebatejat llavors Jun Fan (Admirador de Juny en angls).

 Lee tamb va rebre un nom femen a la seva primera infantesa, Sai Feng (  , literalment Prim Phnix, un nom femen tpic).

Nom artstic.
Lee Siu Lung en cantons o Li Xiao Long en mandar (   ; en Cantons pengyam: Ley5 Siw2 Long4; en Mandar Pinyin: L  Xi olng), literalment Lee petit drac, primer anomenat pel director     a la pellcula cantonesa de 1950,    ). 	 

Biografia.
Bruce Lee va nixer a lhospital xins de San Francisco d'un pare xins, Lee Hoi Chuen (   ), i mare sinoalemanya Grace Lee (   ). Va rebre la seva primera educaci i formaci en Kung Fu a Hong Kong. A causa de la fama del seu pare com actor d'pera xinesa, Lee va tenir l'oportunitat d'aparixer en unes quantes pellcules xineses quan era nen. Va estudiar uns quants anys l'art marcial conegut com Ala Chun i, a una edat fora jove, ja es defensava en angls, cantons, i mandar.

En 1959, Lee va anar a Seattle, a completar els seus estudis d'educaci secundria. Va rebre el seu diploma de l'Edison Technical School (Escola Universitria de la Comunitat de Seattle) i es va matricular en Filosofia a l'Universitat de Washington. Va ser a la Universitat de Washington on va conixer la seva futura muller, Linda Emery, amb la qual es casaria en 1964 desprs de graduar-se en Llicenciatura en Lletres i en Filosofia a la Universitat de Washington. Lee t dos nens- una filla i un fill, Brandon Lee, que va morir trgicament quan un tret el va matar durant el rodatge de la pellcula El corb. Algunes persones xineses creuen que aix va ser una mena de maledicci.

Filosofia.
Encara que s ms conegut com artista marcial i actor, Bruce Lee es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Washington. La seva filosofia sovint reflectia a les seves opinions sobre la lluita. Tanmateix va assenyalar deseguida que les seves arts marcials eren noms una metfora per aquests ensenyaments. Les seves influncies eren en gran part el daoisme, budisme, i una bareja de filsofs hippie contemporanis, potser el ms visible d'aix siguin els seus escrits de filosofia de Krishnamurti, un dels seus autors contemporanis preferits.

Enllaos externs.

 Cronologia de la vida de Bruce Lee ;
 Fundaci Bruce Lee ;
 Informaci sobre els mtodes d'entrenament de Bruce Lee ;
 PMF sobre les arts marcials de Bruce Lee ;
 Article de TIME 100 sobre Bruce Lee ;
 Assaigs de Gung Fu sobre Bruce Lee ;
 Mini-Bruce Lee flash video ;
 Caricatura de Bruce Lee (Chinese-Tools.com);
 Bruce Lee Videos;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51553" title="Nanase Aikawa" nonfiltered="134" processed="134" dbindex="20144">
Nanase Aikawa (     16 de febrer de 1975) s una cantant de rock japonesa. 

Enllaos externs.
  Pgina oficial de Nanase Aikawa  ;
  Pgina oficial de la discogrfica de Nanase Aikawa ;
  Frum sobre Nanase Aikawa ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51572" title="Petita burgesia" nonfiltered="135" processed="135" dbindex="20145">
Petit burgs o Petita burgesia s un terme de la sociologia o l'economia referit en principi a la banda baixa de la burgesia

A Frana Petit-bourgeois era com s'anomenaven durant el segle XVIII i principi del segle XIX als membres de la classe mitjana i se'ls considerava com a subordinats de la classe burgesa.

Pelmarxisme la petita burgesia inclou els botiguers i professionals amb autonomia dels seus ingresos econmics i est ms a prop del proletariat que de la burgesia prpiament dita ja que no controlen els mitjans de producci.

La paraula petit burgs, igual que la de burgs, de vegades s'ha emprat amb un sentit pejoratiu.

Actualment dins la petita burgesia es pot considerar que hi ha la majoria de la poblaci, ja que els empleats dins el sector industrial i primari han disminuit tant que el superen els del sector de serveis.

Vegeu tamb.
Lluita de classes;
Marxisme;
Capitalisme;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51575" title="Antracologia" nonfiltered="136" processed="136" dbindex="20146">
L'antracologia s l'estudi dels carbons vegetals. Ofereix informaci molt important sobre els diferents cicles de canvi climtic associats al desenvolupament de la histria.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51576" title="Oclusiva velar sonora" nonfiltered="137" processed="137" dbindex="20147">

La consonant oclusiva velar sonora s un fonema que es transcriu en l'AFI com a , s a dir, la lletra ge minscula. Dintre de les oclusives s una de les que falten en un 10% dels idiomes. Pot presentar nombroses variacions en forma d'allfons (a l'hindi l'alternana entre el fonema estndard i l'aspirat t carcter fonemtic).

Caracterstiques.

 s una consonant sonora, perqu es produeix amb vibraci de les cordes vocals.
 s una oclusiva velar perqu la llengua es desplaa cap endarrere per interrompre el flux d'aire expulsat pels pulmons.
 s un so oral central.

En catal.

El catal t aquest fonema, present en paraules com gat. Se sol representar amb la lletra G davant a, o, u o consonant; amb el dgraf GU davant e, i; o amb la lletra C sonoritzada davant de consonant sorda (per exemple, ancdota).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51577" title="Paleocarpologia" nonfiltered="138" processed="138" dbindex="20148">

La paleocarpologia s la cincia que s'encarrega de l'estudi de les llavors fssils. La paleocarpologia ofereix informaci molt important sobre els diferents cicles de canvi climtic associats al desenvolupament de la histria.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51579" title="Nasal labiodental sonora" nonfiltered="139" processed="139" dbindex="20149">

La consonant nasal labiodental sonora es transcriu  en l'alfabet fontic internacional, s a dir, una ema minscula amb cua cap a l'esquerra situada a l'extrem dret inferior. s un so molt freqent a les diferents llenges si b t el carcter de fonema en molt poques; en la majoria s noms un allfon o variant de .

Caracterstiques.

 El seu punt d'articulaci s labiodental perqu les dents incisives superiors toquen el llavi per interrompre el pas de l'aire.
 s un so oclusiu perqu la interrupci de l'aire s total per uns moments.
 s un fonema nasal perqu l'aire escapa alhora per la boca i el nas.

En catal.

Es troba aquest so en catal, per no com a fonema. s la variant de  o  davant  i , en un fenomen fontic d'assimilaci (per exemple, infermera ). Si se separen artificialment les sllabes en la parla, no es produeix el fenomen.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51580" title="Ulysses S. Grant" nonfiltered="140" processed="140" dbindex="20150">


Ulysses Simpson Grant (27 d'abril de 1822-23 de juliol de 1885) fou President dels Estats Units d'Amrica (4 de mar de 1869 - 3 de mar de 1877). Va neixer a Point Pleasant, Ohio. Inici la seva carrera militar en la Guerra de Mxic del 1848. Va destacar a la Guerra Civil Americana, on va assegurar el triomf sobre la Confederaci dels Estats Units i derrot l'exrcit de Braxton Bragg. Fou escollit president dels Estats Units el 4 de mar del 1869, fou reescollit el 1872 i ocup el crrec fins el 3 de mar del 1877, i limit la seva poltica a la repressi contra el sud i al proteccionisme econmic. Alhora, va expandir el territori de la Uni arrabassant les terres als indis nord-americans, organitzant campanyes contra els sioux, comanxes, nez perc i altres.

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51581" title="Fricativa alveolar sonora" nonfiltered="141" processed="141" dbindex="20151">

El fonema fricatiu alveolar sonor es transcriu  en l'AFI, s a dir, la lletra zeta minscula. Est present a la majoria de llenges per no als idiomes escandinaus. En algunes llenges, com el castell, no t valor de fonema i s noms una variant de .

Caracterstiques.

 s una consonant oral central pulmnica.
 s una fricativa alveolar perqu la llengua toca darrera les dents per causar una turbulncia o fricci en la columna d'aire.
 T un carcter sibilant.

En catal.

s l'anomenada essa sonora. Pot estar representada per la lletra Z ("zero"), per una S entre vocals ("casa") o per les grafies tpiques de  quan es produeix una sonoritzaci d'aquell fonema. La seva existncia data de l'edat mitjana, ja que el llat no contenia cap so equivalent a .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51587" title="Normandia (desambiguaci)" nonfiltered="142" processed="142" dbindex="20152">

Regi francesa, vegeu Regi de Normandia.
Batalla de Normandia que es va produir a la Segona Guerra Mundial.
Botnica un gnere de plantes de la famlia rubicia Normandia (gnere);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51588" title="San IV de Castella" nonfiltered="143" processed="143" dbindex="20153">
San IV de Castella el Brau ( ? 1258 - Toledo  1295 ), rei de Castella i de Lle (1284-1295).


Antecedents familiars.

Fill segon del rei de Castella Alfons X el Savi i la seva segona muller, Violant d'Arag, princesa d'Arag i filla de Jaume I el Conqueridor.

Ascens al tron.

El primognit del rei Alfons X, Ferran de la Cerda, no va arribar a reinar ja que va morir el 1275, nou anys abans que el seu pare. El rei Alfons va deixar en el seu testament que el regne havia de passar al seu nt primognit, Alfons de la Cerda i al mateix temps va deseheredar el seu segon fill, San. 

San es va alar contra el rei sense respectar la voluntat del seu pare i fou coronat rei el 1284 a Toledo. Fou reconegut pel poble i pels nobles, tot i que els Infants de la Cerda tamb van reunir un bon nombre de partidaris. 

Lluites durant el seu regnat.

Durant el seu regnat hi va haver lluites internes per aconseguir el poder. Aix, l'infant Joan de Castella, germ del rei Alfons X el Sabi, es va unir al noble Lope Daz III de Haro o Llop III, vuit senyor de Biscaia i es va rebellar contra San IV, per fou fet presoner pel seu nebot mentre Llop III fou assassinat el 1288.

Les crniques del moment expliquen que el rei San va menar executar 4.000 seguidors dels infants de la Cerda a Badajoz, Talavera, vila i Toledo.

Vers el 1293 va perdonar el seu oncle Joan de Castella, que al poc temps es torn a sublevar mitjantant el conflicte de Tarifa (Cadis). Dom Joan va demanar ajuda al rei de Marroc i als benimerins, i van posar setge a la ciutat de Tarifa, que estava defensada per Guzmn el Bo, senyor de Lle, sense xit. 

Relacions amb la Corona d'Arag.

Va trencar relacions amb el rei d'Arag Alfons el Franc degut al seu suport a Alfons de la Cerda al tron castell. Per aquest motiu San IV ajud als francesos contra el comte-rei catal.

Amb l'ascens de Jaume el Just al tron de Catalunya-Arag hi va haver un acostament entre els dos en la Concrdia de Monteagudo, cosa que permet un nou impuls a la Reconquesta.

Npcies i descendents.

Es va casar  l'any 1281 a la catedral de Toledo amb Maria de Molina, filla d'Alfons de Molina i nta d'Alfons IX de Lle. Van tenir set fills:
la infanta Isabel de Castella (1283-1328), casada el 1291 amb Jaume II d'Arag;
l'infant Ferran IV de Castella anomenat l'Emplaat (1285-1312), rei de Castella i rei de Lle;
l'infant Alfons de Castella (1286-1291);
l'infant Enric de Castella (1288-1299);
l'infant Pere de Castella (1290-1319), regent de Castella i senyor de Cameros;
l'infant Felip de Castella (1292-1327), regent de Castella i senyor de Cabrera i Ribera, casat amb la seva cosina Margarida de la Cerda, filla d'Alfons de la Cerda;
la infanta Beatriu de Castella (1293-1359), casada el 1309 amb Alfons IV de Portugal;


San IV va morir el 25 d'abril de 1295, deixant com hereu el seu fill Ferran, de nou anys.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51590" title="Tribu urbana" nonfiltered="144" processed="144" dbindex="20154">
Les tribus urbanes componen una gran part de les agrupacions, juvenils majoritriament, en les que la gent es relaciona en el seu temps ocis o simplement pel seu forma de vida. Aquestes tribus conformen una srie de cultura i art al seu voltant per al desenvolupament del seu moral o estil de vivncia i totes elles vnen marcades per una profunda crrega emocional grcies a aqueixa recerca per la realitzaci personal i/o comunal. El segle XXI encara no ha produt cap d'aquests clans, sin que ms prompte s'han anat agrupant al voltant d'interessos comuns per a poder lluitar per la seua causa des d'un flanc major.

Les tribus urbanes es reconeixen per tenir una manera de vestir i uns smbols propis (estil de msica, gestos, colors...) que els permeten la identificaci. Acostumen a tenir unes estones rituals de grup, de manera que els membres prefereixen la companyia d'altres persones de la mateix tribu, freqenten els mateixos llocs i tenen aficions similars. Les tribus urbanes sovint sn temudes o perseguides, ja que se les associa a petits actes delictius o violents.

Tribus destacades.
Hippies;
Latin Kings;
etas (Nietas);
Mod;
Poper;
Punk;
SHARP;
Skinhead;

 Vegeu tamb .
 Sociologia;
 Subcultura;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51591" title="Tiridates II d'Armnia" nonfiltered="145" processed="145" dbindex="20155">
Tiridates II (conegut tambe com a Khosrov I) fou rei d'Armnia des el 216 fins al menys el 238, potser fins el 252.

El 216 Caracalla va proclamar Armnia com a provncia romana per quant l'exrcit i va entrar sota el comandament de Teocrit, fou rebutjat. Els armenis proclamaren rei a Tiridates II el fill del rei Valarsaces, empresonat per Caracalla. A les crniques de Moiss de Khoren se li dona el nom de Khosrov I. Finalment l'emperador Macr va reconixer a Tiridates II el 217 i li va enviar una corona d'or i va alliberar a la seva mare (que havia estat empresonada junt amb el pare).

El 224 l'imperi Part va desaparixer sota l'atac dels perses sassnides. El 331 l'emperador rom Sever Alexandre va atacar als perses des Armnia, entrant tamb a la Mdia (Atropatene). Segons Moiss de Khoren, Tiridates II (Khosrov I) va buscar l'aliana dels albans, ibers, alans, i dels escites del Imperi de Kushan (que regnaven a la part oriental al actual Afganistan i part de Pakistan i el Panjab Indi) el rei dels quals, Vasudeva, es anomenat pels armenis Vehsadjan (els xinesos l'esmenten com Po-Tiao), per els sassnides van envair l'imperi Kushan entre el 241 i el 251, van ocupar Pushkabur (Peshawar) i van deposar a Vasudeva. 

Tiridates II fou tradorament assassinat per un exiliat part, de nom Anak (suposat pare de Gregori l'Illuminat el primer patriarca d'Armnia), que havia acollit a la capital Valarshapat, i que estava secretament al servei dels sassnides. La data tradicional (Aghatange, Moiss de Khoren  i Tornebize) es el 238. Llavors Armnia devia passar als sassnides. El relat tradicional diu que el petit fill del rei, Tiridates (futur Tiridates III), va ser salvat i enviat amb els romans. Per se sap que el 244 el tractat entre l'emperador rom Filip l'rab i Shapur I de Prsia, cedia Armnia als perses per les legions es van aixecar contra aquest fet i van obligar a anullar-lo, aix que ho be la data tradicional sembla errnia. Nomes se sap segur que el 252 Shapur ja dominava Armnia (aix ho testimonia Zonaras) i en aquest any va installar com a rei a Artavasdes VII.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51592" title="Artavasdes VII d'Armnia" nonfiltered="146" processed="146" dbindex="20156">
Artavasdes VII fou rei d'Armnia del 252 al 283 i nominalment fins el 287.

El 252 Shapur I de Prsia ja dominava Armnia (aix ho testimonia Zonaras) i en aquest any va installar com a rei al seu fill Ormuz Ardashir, que va agafar el nom armeni d' Artavasdes. El 260 Valeri I fou derrotat per Shapur I i el domini persa es va consolidar per el 283, l'expedici victoriosa del emperador Car, que va ocupar Ctesifon, va obligar als perses a renunciar a Armnia i el 287 Tiridates III, fill de Tiridates II, fou establert (o restablert) al tron.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51594" title="Taltell" nonfiltered="147" processed="147" dbindex="20157">



Taltell ( o , en francs Tautavel) s un municipi del Rossell. Dins del terme municipal hi ha la cova de l'Arag, on s'hi han trobat restes prehistriques de l'anomenat home de Taltell, de 450.000 anys d'antiguitat.


LLocs d'inters.
Cova de l'Arag;
Centre Europeu de Prehistria;

 Vegeu tamb .
 Home de Taltell;

Enllaos externs.

Web de l'Ajuntament ;
L'home de Taltell;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51595" title="Tellet" nonfiltered="148" processed="148" dbindex="20158">


Tellet (, en francs Taillet) s un municipi del Rossell. Situat al sud dels Aspres, entre els rius Ample i Teix, en ocasions se situa a la comarca del Vallespir. L'esglsia parroquial de Sant Valent va ser construida per l'abad de Sant Joan de les Abadesses, el 1141.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51596" title="Lieja-Bastogne-Lieja" nonfiltered="149" processed="149" dbindex="20159">

La Lieja-Bastogne-Lieja s una de les grans clssiques ciclistes del calendari ciclista professional. A ms s una de les ms antigues ja que la primera edici data del 1892 (organitzada pel Pesant Club Ligeois i la Liege Cyclist Union) i rep el nom de La Doyenne (la decana).

La cursa es disputa a la regi de les Ardenes (Blgica), entre les localitats de Lieja i Bastogne amb recorregut d'anada i tornada, durant el ms d'abril, format, juntament amb La Fletxa Valona, l'anomenada setmana de les Ardenes. s organitzada per la Amaury Sport Organisation. Form part del calendari de la Copa del Mn de ciclisme i actualment est integrada dins l'UCI ProTour. Les principals ascensions de la cursa es troben a la segona part de la mateixa i en destaquen Stockau, Haute-Leve, La Rdoute, Saint-Nicolas i el Col de Forges abans de l'arribada.

Recorregut.
Les cotes;
Provncia de Luxembourg
Cota de Ny (km 57,5): pujada de 1,8 km al 6%;
Cota de la Roche-en-Ardenne (km 82,5): pujada de 2,9 km al 5,9% 	;
Cota de Saint-Roch (km 128,5): pujada de 1 km al 11,2% 	;

Provncia de Lieja	
Cota de Wanne (km 171): pujada de 2,2 km al 7,7% 	;
Cota de Stockeu (km 177,5): pujada de 1,1 km al 11,6% 	;
Cota de la Haute-Leve (km 183): pujada de 3,4 km al 6% 	;
Cota de Rosier (km 195,5): pujada de 3,9 km al 6,3% 	;
Cota de la Vecque (km 208): pujada de 3,2 km al 6,2% 	;
Cota de La Redoute (km 225): pujada de 2,3 km al 7,4% 	;
Cota de Sprimont (km 225): pujada de 1,5 km al 5% 	;
Cota de la Roche-aux-faucons (km 246): pujada de 1,6 km al 10% 	;
Cota de Saint-Nicolas (km 246): pujada de 0,9 km al 11%;


Llistat de guanyadors.



 El 1957, Frans Schoubben va ser declarat coguanyador de la cursa perqu el guanyador Germain Derijcke i alguns altres ciclistes havien travessat un pas a nivell tancat durant la cursa.

 Estadstiques.

 El rcord de victries.

5 edicions (1) :;
  Eddy Merckx (1969, 1971, 1972, 1973, 1975);
4 edicions (1) :;
  Moreno Argentin (1985, 1986, 1987, 1991);
3 edicions (3) :;
  Lon Houa (1892, 1893, 1894);
  Alphonse Schepers (1929, 1931, 1935);
  Fred De Bruyne  (1956, 1958, 1959);
2 edicions (11) :;
  Louis Mottiat (1921, 1922);
  Ren Vermandel (1923, 1924);
  Richard Depoorter (1943, 1947);
  Prosper Depredomme (1946, 1950);
  Ferdi Kubler (1951, 1952);
  Joseph Bruyre (1976, 1978);
  Bernard Hinault (1977, 1980);
  Sean Kelly (1984, 1989);
  Michele Bartoli (1997, 1998);
  Paolo Bettini (2000, 2002);
  Alejandro Valverde (2006, 2008);

 Les victries consecutives .
Tres edicions (3) :;
  Lon Houa (1892, 1893, 1894);
  Eddy Merckx (1971, 1972, 1973);
  Moreno Argentin (1985, 1986, 1987);
Dues edicions (5) :;
  Louis Mottiat (1921, 1922);
  Ren Vermandel (1923, 1924);
  Ferdi Kubler (1951, 1952);
  Fred De Bruyne  (1958, 1959);
  Michele Bartoli (1997, 1998);

 Les victries per pas .

 : 57 (darrer vencedor Frank Vandenbroucke el 1999);
 : 12 (Danilo di Luca el 2007);
 : 6 (Oskar Camenzind el 2001);
 : 5 (Bernard Hinault el 1980);
 : 3 (Adri van der Poel el 1988);
 : 2 (Alejandro Valverde el 2008);
 : 2 (Dietrich Thurau el 1979);
 : 2 (Sean Kelly el 1989);
 : 1 (Rolf Srensen el 1993);
 : 1 (Tyler Hamilton el 2003);
 : 1 (Alexandre Vinokrov el 2005);
 : 1 (Marcel Ernzer el 1954);
 : 1 (Evgeni Berzin el 1994);

Enllaos externs.

 Lloc web oficial, edici 2006;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51597" title="Tes" nonfiltered="150" processed="150" dbindex="20160">


Tes (en francs Thza) s un municipi del Rossell. El lloc era probablement una vila romana, part de la jurisdicci d'Elna. A la faana de l'esglsia parroquial de Sant Pere s'hi poden veure dues inscripcions romanes.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51598" title="Tiridates III d'Armnia" nonfiltered="151" processed="151" dbindex="20161">
Tiridates III fou rei d'Armnia del 287 al 330.

Vers el 238 el seu pare Tiridates II d'Armnia fou assassinat. Llavors Armnia devia passar als sassnides. El relat tradicional diu que el petit fill del rei, Tiridates (Tiridates III), va ser salvat i enviat amb els romans. Per se sap que el 244 el tractat entre l'emperador rom Filip l'rab i Shapur I de Prsia, cedia Armnia als perses per les legions es van aixecar contra aquest fet i van obligar a anullar-lo, aix que ho be la data tradicional sembla errnia. Nomes se sap segur que el 252 Armnia era protectorat persa, i no se sap si entre 238 i 252 va governar el pare Tiridates II o el fill Tiridates III o era domini persa.

El 283, l'expedici victoriosa del emperador rom Car, que va ocupar Ctesifont, va obligar als perses a renunciar a Armnia i el 287 Tiridates III fou establert (o restablert) al tron.

El 296 els perses van atacar Armnia per foren rebutjats pel csar Galeri i Tiridates III. El rei persa Narss va renunciar a Armnia i Ibria, aix com l'alta vall del Tigris (Sofene, Anzitene, Ingilene, Arzanene, Moxoene, Gordiene o Karduene i Zabdiquene, a la tardor segent (297).

La data oficial de conversi al cristianisme es el 301 tot i que l'orientalista Adontz considera mes probable el 288, en tot cas sempre sota Tiridates III. Aquest rei i la seva esposa Ashkhen van ser actius en la conversi del poble. El mateix rei va enterrar els cos dels mrtirs Hripsime i Gai, i va destruir temples pagans. En aquestes feines el rei va demanar i obtenir el suport dels principals nobles del pas, que ara comencen a ser nomenats nakharars (plural armeni nakhararq). No obstant se sap que els prnceps Selkuni d'Olakan al Taron, amb ajut del rei Shapur II de Persia, es va revoltar, per foren derrotats per un Mamikonian que va rebre el feu del venut. Per aquesta no va ser la nica revolta: el senekapet (camarlenc) del rei, d'acord amb el prncep de la Sinuia, van planificar assassinar al rei durant una cacera a la provncia de Ekeleatz al sud d'Erzindjan, i van aconseguit el seu objectiu per el seu fill Khosrov II el jove va poder retenir el poder amb el suport del clergat.

Els nobles que esmenta la llista d'Agathange vers el 300 foren:

Prnceps ngel o Angl de Degiq;
Prnceps d' Altzniq (Arzanene), que portaven el ttol de gran Bdeachkh (comandant de districte fronterer);
Prnceps Bagratuni (que tenien el ttol de Thagadir, es a dir posa-corones, perqu eren els encarregats de coronar als nous reis; i a mes a mes tenien el crrec dAspet o general de la cavalleria).
Prnceps Mandakuni (amb el ttol de generalssim);
Prnceps de Korduq (provncia de Kordjaiq = Gordiene);
Prnceps de Dzophq (Sofanene);
Prnceps de Gugarq (Gogarene) que tenia el ttol de segon Bdeachkh;
Prnceps de Rechtuniq (provncia de Vaspurakan);
Prnceps de Mokq (Moxoene);
Prnceps de Siuniq (Siunia);
Prnceps de Outi (Otene);
Prnceps de Zaravand;
Prnceps d'Her (Khoi);
Prnceps de Malkaz (que era el comandant de la gurdia reial);
Prnceps Ardzruni (que era l'encarregat de portar les insgnies reials);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51599" title="Teuls" nonfiltered="152" processed="152" dbindex="20162">


Teuls (, en francs Taulis) s un municipi del Rossell. Situat a l'est del Canig, en ocasions se situa a la comarca del Vallespir. L'esglsia parroquial de Sant Joan conserva una imatge romnica de la Mare de Du. El retaule va ser construit al segle XVII per Pere Oliva d'Urgell. El lloc era propietat del monestir de Camprodon.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51603" title="Khosrov II d'Armnia" nonfiltered="153" processed="153" dbindex="20164">
Khosrov II anomenat "el jove" o "el petit" fou rei d'Armnia del 330 al 339.

Va succeir al seu pare Tiridates III assassinat pels nobles contraris al cristianisme per va retindre el poder amb el suport del clergat.

Al comeament del regnat es va produir la rebelli del noble Bakur que es va proclamar independent a Altzniq aliat als perses, no va reeixir i fou derrotat pel prncep Valinak de Siunia que va rebre el feu de Bakur (Valinak es va casar amb la seva filla) i el ttol de Bdeachkh.

Tres anys desprs el cap de l'esglsia armnia, Aristakes, fou tamb assassinat a la Sofanene per el seu germ Vertanes va ocupar el seu lloc i un nou intent d'assassinat no va reeixir.

Hi va haver conflictes civil les causes dels quals no es coneixen. Els feudals Manavazian (senyors de Manavazkert o Manazkert) i el Urduni (senyors del Ordoru) es van enfrontar durament. El rei va intentar posar pau per no ho va aconseguir i ho va encarregar a Vatsh Mamikonian, que va exterminar a les dues cases, i les seves terres foren donades en part als bisbes de Manzakert i Basean.

Vatsh Mamikonian i Vahan Amatuni tamb van derrotar els Bzuni del Bzouniq (regi de Khelat) que s'havien aliat als perses, i els hi van confiscar les terres.

El prncep Manadjhir Rechtuni del Rechtuniq (sud del llac Van) va combatre al nakharar del Altzniq per va exercir represlies sobre els camperols; el bisbe Hakob de Nisibe va intervenir al seu favor, per sense xit.

Khosrov II va construir a la vora del riu Azat, afluent del Araxes, una nova capital, anomenada Dwin per substituir a Valarshapat i Artaxata.

Grigor, fill del patriarca Vartanes, amb l'acord del rei, va anar a Ibria per evangelitzar el pas. Tamb va anar a Aghunia (abans Albnia del Caucas) del nom dels habitants els Aluans o Aghuans (abans Albans), per fou martiritzat pel prncep arscida Sanatruk (Sanesan), senyor de la regi de Phaitarakan (la regi a la confluncia entre el Kura i l'Araxes) que restava fidel al paganisme. Sanatruk va envair a mes Armnia ajudat pels alans i altres tribus del Caucas i van assetjar a Khosrov II a la fortalesa de Tariunq (desprs Bayazid) a la provncia de Kogovit, per amb l'ajut del Vatch Mamikonian, Bagrat Bagratuni, Vahan Amatuni, Mehudak Rechtuni, i Garegin Rechtuni va poder-los rebutjar i els invasors foren derrotats prop de Valarshapat, i desprs altre cop davant Oshakan (regi de Aragatzotn), batalla en la que Sanatruk va morir. Els armenis van rebre ajuda dels romans dirigits pel general Antoc.

Vers la fi del regne va comenar la guerra contra Prsia. Va morir el 339 i el va succeir el seu fill Tigranes VII








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51604" title="Jordi Sabater Pi" nonfiltered="154" processed="154" dbindex="20165">
Jordi Sabater Pi (Barcelona, 1922   ) s un primatleg catal, especialista mundial en l'etologia (l'estudi de les conductes dels animals) i el descobridor de diversos comportaments culturals a diverses espcies. Segurament la conducta cultural d'un animal ms coneguda, la utilitzaci d'eines per part dels ximpanzs, s un descobriment fet per Sabater Pi. A l'any 1966 va descobrir Floquet de Neu, un gorilla alb molt rar que va viure al Zoo de Barcelona.

Com a mostra del seu comproms amb els ximpanzs, la constataci de la seua proximitat (tant genticament com en conducta) amb els ssers humans, i els riscs del seus hbitats, Sabater Pi va arribar a dir en alguna ocasi que el descens de poblaci i, en el cas d'algunes subespcies, la situaci de perill d'extinci, era comparable a un genocidi amb ssers humans.

La Generalitat de Catalunya li atorg la Creu de Sant Jordi el 2000.

Referncies.
Okorobik. Una biografia de Jordi Sabater Pi de Joan Tort i Pere Tobaruela, editorial La Magrana / National Geographic (1a edici, desembre 2003) ISBN 84-8264-505-6

 Enllaos externs .
Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;

Collecci Sabater Pi. Centre de Recursos per l'Aprenentatge i la Investigaci (CRAI), Universitat de Barcelona.

Dr. Sabater Pi: Dibuix naturalista. Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigaci (CRAI), Universitat de Barcelona.

Centre de Documentaci Col.lecci Sabater Pi;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51605" title="Palau de la Generalitat de Catalunya" nonfiltered="155" processed="155" dbindex="20166">


El Palau de la Generalitat s la seu de la Presidncia de la Generalitat de Catalunya, i un dels pocs edificis d'origen medieval a Europa que es mant com a seu del govern i de la instituci que el va construir, la Generalitat de Catalunya. Es troba al barri gtic de la ciutat de Barcelona. El Palau de la Generalitat s un dels smbols ms preats de la naci catalana, entre altres motius pel fet que ha aconseguit superar contingncies histriques i poltiques i perqu s'erigeix, juntament amb el Palau del Parlament, en un baluard de la democrcia a Catalunya.

Histria.

El Palau de la Generalitat, s un edifici pblic amb records histrics, i a ms la seu del Govern de Catalunya i de la Presidncia de la Generalitat. Bona part dels cent vint-i-set presidents s'han succet en aquesta casa, des d'Alfons de Tous (1396) fins a l'actual president Jos Montilla. 

Orgens.
L'any 1289, les Corts Catalanes -considerades des de l'any 1300 com una representaci de la totalitat o "generalitat" de Catalunya- van establir una comissi delegada per a la recaptaci dels impostos que les Corts atorgaven al rei. Les Corts, o General de Catalunya, reunides a Cervera el 1359, van institucionalitzar aquella comissi o Diputaci del General, integrada per diputats dels tres estaments: militar o nobiliari, eclesistic i popular o reial (representants dels gremis i ciutadans de les poblacions sotmeses directament al rei). 
s a partir d'assumir aquestes noves funcions que surt la necessitat d'ocupar una seu administrativa i representativa.

Segle XV.

El 3 de desembre de 1400, els representants del tres braos: Alfons de Tous, Jaume Marc i Ramon Despl varen adquirir del comerciant Pere Brunet, per 38.500 sous, la casa originaria del que, amb les posteriors ampliacions, esdevindria l'actual Palau, mes concretament l'edifici del carrer Sant Honorat.

La instituci, va substituint, en certa manera, el poder reial executant les decisions de les Corts Catalanes. L'exercici d'aquestes funcions de govern, justcia i defensa militar, justifiquen la ubicaci i dimensions del Palau de la Generalitat.

Primera abolici.
Segles ms tard, al XVIII, Felip V, rei d'Espanya, va lluitar contra Catalunya perqu aquesta va prendre la decisi de defensar com a pretendent al tron d'Espanya l'arxiduc Carles d'ustria. Aquesta situaci, en el context de la Guerra de Successi Espanyola, va acabar l'11 de setembre de 1714, data en la qual Barcelona queia a les mans de Felip V. La Generalitat i les Corts Catalanes foren abolides. El Palau de la Generalitat es convert en seu de la Reial Audincia.

Primera devoluci.
Tot i l'ocupaci parcial per part de la Mancomunitat de Catalunya al 1914, la recuperaci total del Palau no fou fins el retorn de les institucions de la Generalitat quan, com a conseqncia de les eleccions municipals espanyoles de 1931, Francesc Maci pact el restabliment de la Generalitat i esdevingu el seu president (1931-1933). Maci abol les quatre diputacions provincials i aquest Palau va tornar a ser la seu de la Generalitat i del seu govern. Sobre la base de l'Estatut d'Autonomia de 1932 (Estatut de Nria), Catalunya es dot d'un Parlament, d'una Administraci de Justcia prpia (Tribunal de Cassaci), i d'unes forces d'ordre pblic. El seu successor, el president Llus Companys, va completar l'any 1934 la unificaci del poder poltic autnom mitjanant la supressi dels governadors civils provincials introduts pel Govern de Madrid al segle XIX.

Segona abolici.

Un cop acabada la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, la Generalitat es va exiliar. El nou rgim franquista abol les institucions de la Generalitat. El seu president, Llus Companys, defensor de la republica, fou detingut amb la collaboraci nazi de la Gestapo, li va ser aplicada l'extradici i el van tornar a Espanya, on va ser jutjat en consell de guerra, condemnat a mort i afusellat al castell de Montjuc (1940).



Mort el president Companys, Josep Irla, darrer president del Parlament catal, es fu crrec de la presidncia de la Generalitat a l'exili fins que, l'any 1954, el va succeir Josep Tarradellas, tamb a l'exili. Novament, el centralisme impos els governadors civils i les diputacions provincials, i en aquest Palau s'install la Diputaci de Barcelona. Aquesta divisi provincial ignorava la divisi territorial comarcal, tradicional a Catalunya.

Segona devoluci.
Desprs del restabliment de la democrcia a Espanya i de les eleccions generals espanyoles (1977), aquest Palau esdevingu novament la seu de la Generalitat restablerta el 29 de setembre de 1977, abans de l'aprovaci de la Constituci espanyola de 1978. Com a President de la Generalitat, Josep Tarradellas prepara la restituci de la instituci, els primers traspassos i el nou Estatut d'Autonomia que fou promulgat en desembre de 1979. Als comicis convocats el 20 de mar de 1980 foren elegits els 135 diputats del Parlament de Catalunya i el 10 d'abril restava constitut. Finalment, amb l'elecci d'Heribert Barrera com a President del Parlament i de Jordi Pujol com a president de la Generalitat, qui form el govern de la I legislatura del perode democrtic actual, la Generalitat va quedar bsicament constituda.

 L'edifici .


L'edifici originriament havia format part del call jueu de Barcelona fins al saqueig que va patir el 1391. Va passar per diversos propietaris fins la seva adquisici el 3 de desembre de 1400 per la Diputaci del General. Tenia l'entrada pel carrer Sant Honorat i arribava fins al carrer del Bisbe, on hi havia un hort. Durant el segle XV s'adquiriran gradualment altres immobles: cap a l'actual Plaa de Sant Jaume unes cases de l'apotecari Esteve Satorre i tamb cap al costat nord, la banda ms propera a la Catedral.

 Obres al segle XV .
Les incorporacions desordenades i els requeriments de representaci de la instituci aconsellen encarregar unes obres que, de fet, varen substituir totalment els edificis originals i es va crear el palau gtic que avui podem veure encara, tant pel carrer Sant Honorat com la faana del carrer del Bisbe. Les obres s'encarreguen a Marc Safont, un reconegut mestre de cases que hi treballa entre 1410 i 1425.

D'aquest perode sn la galeria gtica, el cos de Sant Honorat (entrada principal en aquell moment), les cambres de representaci del primer pis, la capella de Sant Jordi i la faana gtica del carrer del Bisbe amb imatges obra de Pere Joan. 
La galeria gtica s de les ms ben conservades i conserva la forma original. Cont una escala lateral a l'estil de les cases senyorials de l'poca, amb roses de traceria a la barana i petits personatges esculpits a l'extrem de cada esgla. Al primer pis apareix una galeria amb columnes nummultiques estilitzades entre les quals es rematen arcs apuntats. Finalment, el sostre s rematat per pinacles i grgoles d'una gran riquesa escultrica.

La faana del carrer Bisbe s un mur de carreus senzill amb una porta d'accs que dna al pati menor adjacent al pati gtic. Est coronada per una cresteria amb pinacles, grgoles i un balustre amb una rica traceria. A sota, just a la part alta del mur, hi ha un seguit de mnsules amb rostres humans que sostenen unes arcuacions. Al centre de la barana, just sobre la porta, hi ha un gran medall amb la representaci de Sant Jordi matant el drac, aparentment inspirat en el segell major de l'ofici de la Diputaci del General. Pere Joan, l'autor d'aquesta faana escultrica, tenia noms vint anys quan la va fer.

La capella de Sant Jordi.
La trobem a la galeria gtica, just davant de l'escala, si b aquest no va ser el seu emplaament original. Construida per Marc Safont entre 1432 i el 28 de juliol de 1434, s una pea quadrada coberta amb volta de creueria amb nervis que arranquen de quatre mnsules amb la imatge dels evangelistes. Al centre una clau de volta amb la imatge de Sant Jordi matant el drac. Al seu voltant altres voltes amb imatges de l'escut de la Generalitat i les quatre barres de Catalunya. La faana presenta una porta amb dues finestres laterals totes elles en forma ogival d'estil gtic flamger, profusament decorades, recordant l'art mudjar. Al 1437, es va guarnir amb un retaule de Bernat Martorell. Es conserva un frontal brodat d'Antoni Sadurn datat al 1450.



Perode renaixentista.
L'evoluci de la instituci fa que cent anys ms tard el palau creixi per la banda de ponent. La part ms destacada d'aquesta ampliaci s la cambra daurada situada al primer pis i continuaci de la sala del Consell. L'obra s'encarreg el 16 de juliol de 1526 a Mateu Capdevila, en aquell moment el mestre de cases oficial de la Generalitat. La decoraci, capitells daurats amb motius herldics, va ser realitzada per Joan de Tours i el teginat de fusta dels sostres s obra de Bartomeu Barcel. 

Entre 1531 i 1537 es produeix una nova ampliaci que fa crixer l'edifici per la cara nord des de Sant Honorat cap al carrer del Bisbe. L'habitatge inclou un hort amb taronges que es respect i es reenquadr amb les noves dependncies. El 1560, el mossn Pere Cassador encarreg pavimentar l'hort convertint-lo en el primer pati dels tarongers.

El Palau a la plaa Sant Jaume.
Les ampliacions renaixentistes fetes fins el moment, havien respectat l'estil gtic del palau original i, llevat de petites modificacions, no s'imposaven formes renaixentistes. 

Tanmateix, a finals del segle XVI s'aborda l'ampliaci cap a migjorn, s a dir l'actual Plaa de Sant Jaume. Al tractar-se d'un bloc compacte adherit al palau original, els diputats opten per un encrrec ms radical. Les obres es comencen  en 1597 amb l'enderrocament dels habitatges adquirits i s'encarreguen a Pere Blai sembla que per imposici del President, Francesc Oliver de Boteller, abat del monestir de Poblet. 

L'obra va tenir molts entrebancs. El primer va ser de caire poltic amb Felip II que paralitz les obres quasi nou mesos. Posteriorment problemes tcnics en l'encaix d'aquest edifici amb el gtic, seguit dels dubtes dels diputats sobre l'evoluci de l'obra de Blai i sobre l'aspecte exterior massa solemne per l'espai que tenia (fins 1824 a l'espai de l'actual plaa hi havia el convent de Sant Jaume). Amb tot i desprs de plantejar-se el seu enderroc i de patir aturades per crisi financera, l'edifici s'acab entre 1616 i 1619, quan el projecte original estimava la durada en quatre anys.
La part mes important de l'obra i nucli de tota la construcci s la capella de Sant Jordi en el centre del primer pis amb tres naus i cpula. Al segle XVIII esdev Sal de Sant Jordi. Encara conserva el paviment original fet de marbre policrom.

Modificacions posteriors.

Amb la primera abolici de la Generalitat en el segle XVIII, l'edifici passa a ser ocupat per la Reial Audincia i a partir del 1822 per la Diputaci provincial de Barcelona. Aquest perode fins la creaci de la Mancomunitat de Catalunya, que tamb ocup l'edifici, aquest no registr ampliacions ni canvis arquitectnics importants, si be pateix una important degradaci fruit dels canvis funcionals (capella de Sant Jordi secularitzada i convertida en Sal Sant Jordi), de l'espoli de bens mobles, tapissos i peces dels tresors de la capella; i de la manca de cura.

La instauraci de la Mancomunitat al 1914 supos una recuperaci d'un smbol del catalanisme. Enric Prat de la Riba encarreg a Puig i Cadafalch la rehabilitaci i eliminaci dels signes deixats durant dos segles d'ocupaci. En aquesta poca es realitzen els frescos de Joaquim Torres Garcia i l'excavaci del Pati dels Tarongers i la construcci de la sala de conferncies qui hi ha sota i que comunica els carrers de Sant Honorat amb els de Sant Sever i del Bisbe.



Durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera, a finals dels anys 20, i sota la direcci de Joan Rubi i Bellver es construeix el pont neogtic del carrer del Bisbe per unir el Palau amb la casa dels Canonges, residncia oficial del President. De la mateixa poca s el Sant Jordi de la font del Pati dels Tarongers, obra de Frederic Galcer Alabart i bona part de les pintures del Sal de Sant Jordi de Galofre Surs i Francesc Galofr Oller.

Notes i referncies.

 Bibliografia .
 Mari Carbonell i Buades El Palau de la Generalitat, 600 anys: art i arquitectura Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2005. ISBN 84-393-6909-3 (edicions catalana, castellana, francesa i anglesa);
 Palau de la Generalitat  Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2005 (DVD multilnge: catal, castell, angls, francs, itali i alemany)                                     ;
 Joaquim Garriga i Riera El Palau de la Generalitat a l'poca del Renaixement Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2004. ISBN 84-393-6443-1;
 Mari Carbonell i Buades El Palau de la Generalitat: del Gtic al primer Renaixement Barcelona. Generalitat de Catalunya, 2003. ISBN 84-393-6055-X;
 Albert Estrada i Rius Una casa per al general de Catalunya Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2000. ISBN 84-393-5105-4;
 Joan Ainaud de Lasarte El Palau de la Generalitat de Catalunya Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2000. ISBN 84-393-1380-2 (edicions en catal-castell-angls i catal-francs-alemany);
 Tresors del Palau de la Generalitat de Catalunya Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2000. 2 volums. ISBN 84-393-5056-2 i ISBN 84-393-5381-2;
 La faana gtica del Palau de la Generalitat de Catalunya Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1999. ISBN 84-393-4719-7;
 Josep Miquel Garcia Obres de les sales Antoni Clav del Palau de la Generalitat Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1995. ISBN 84-393-3346-3;
 Maria Dolors Coll El carill del Palau de la Generalitat Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1990. ISBN 84-393-1125-7;
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Enciclopdia Catalana, Barcelona 2003. ISBN 84-412-0884-0 (vol.1) i ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2);

 Enllaos externs .

 El Palau de la Generalitat. Histria i descripci, a gencat.   ;
 Video institucional de l'edifici;
 Fitxa del patrimoni arquitectnic de l'Ajuntament de Barcelona;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51606" title="Diego Velzquez" nonfiltered="156" processed="156" dbindex="20167">

Diego Rodriguez de Silva Velzquez (o Velsquez), (Sevilla, 6 de juny de 1599   Madrid, 6 d'agost de 1660). s el principal pintor espanyol i un dels artistes ms valorats i influents internacionalment. Com pintor de la cort espanyola, pinta a la famlia reial, escenes histriques per tamb destaca pels seus retrats. Visqu al Segle d'Or.

Biografia.

Va ser batejat (data massa prxima a la de naixement) a  Sevilla el 6 de juny de 1599 . El seu pare era d'origen noble i portugus i la mare, sevillana, pertanyia probablement a la hidalguia. 

Quan tenia deu anys va entrar com aprenent al taller del pintor Francisco Herrera el Viejo i desprs al de  Francisco Pacheco que va influir tant en la manera d'orientar la carrera com en l'estil de Velzquez

Als 19 anys es va casar amb la filla de Pacheco i aquest li va preparar l'entrada com a pintor de la cort aconseguint que fes el retrat de Felip IV el 1623

A ms de pintor reial tamb tenia altres crrecs i obligacions en la Cort com a mestre de cerimnies que li restaven temps per a l'art. El 1659, un any abans de morir, va obtenir l'Orde de Santiago que era una distinci molt desitjada pel pintor

Estades  a Itlia.
Va tenir molta importncia per a la maduresa de l estil pictric de Velzquez que l any 1628 el pintor flamenc Rubens l'aconsells la visita a Itlia cosa que Velzquez va fer en dues estades (1629 i 1649) la segona amb l encrrec oficial de comprar obres d art.

A Roma  va conixer directament les obres mestres de Tici, Tintoretto, Veronese i Caravaggio i tamb va entrar en contacte personal amb el pintor valenci Josep de Ribera.  

En la seva estada italiana va realitzar les seves famoses '"Vistes de la Villa Medicis",' considerades com un precedent clar de l impressionisme.

Estil.
En els seus inicis artstics la seva obra seguia en part l'estil del tenebrisme com es pot apreciar en obres com L'aiguader  de Sevilla (1620)

El mateix Velzquez va manifestar que preferia ser el primer pintor de les coses comunes que el segon en l'art de les coses elevades.

Va aprendre molt estudiant la natura, s considerat  un mestre del realisme. De les seves pintures  es va dir  que sembla que les persones respiren, que els seus cavalls estan plens d acci i els gossos de vida.

Va tenir la gran habilitat d utilitzar color, llum espai i ritme d una manera en la que tots tenen el mateix valor. 

Va ser el predecessor de la tcnica moderna de la pintura directa a travs de les seves calculades pinzellades d'aparena espontnia.

Quadres ms coneguts i ubicaci. 

Las Meninas, (La Famlia de Felip IV), Museo del Prado, Madrid;
Venus del mirall, National Gallery de Londres;
Maria Teresa d'Espanya, Kunsthistorisches Museum, Viena;
El nan Sebastian de Morra, Museo del Prado, Madrid;
Els borratxos (La Festa de Bacus) Museo del Prado, Madrid;
El sopar d'Emmaus, Metropolitan Museum of Art, Nova York;
L'aiguador de Sevilla, Wellington Museum, Londres;
Felip IV, Museo del Prado, Madrid;
La forja de Vulc Museo del Prado, Madrid;
El Comte-Duc d'Olivares a cavall, Museo del Prado, Madrid;
La rendici de Breda (Les llances), Museo del Prado, Madrid;
Les filadores, National Gallery of Art, Washington DC;
Innocenci X, Galleria Doria-Pamphili, Roma;
Juan de Pareja, Metropolitan Museum of Art, Nova York;
Sant Pau, MNAC, Barcelona ;



Enllaos externs.









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51610" title="Edward Hopper" nonfiltered="157" processed="157" dbindex="20168">

Edward Hopper (22 de juny de 1882 - 15 de maig de 1967) fou un pintor nord-americ conegut per les seves representacions realistes i misterioses de la soledat en els Estats Units contemporanis.

Nascut a Nyack, Nova York, Hopper estudi disseny i pintura. Un dels seus professors, l'artista Robert Henri, encoratjava els alumnes a fer servir l'art per causar una commoci al mn. Henri, que va influir Hopper, animava els estudiants a fer representacions realistes de la vida urbana. D'aquesta manera, els seus estudiants, molts dels quals van esdevenir artistes famosos, van passar a ser coneguts com lAshcan School dins l'art nord-americ.

Un cop finalitzats els estudis, Hopper va fer tres viatges a Europa per tal de conixer les noves tendncies artstiques que s'hi desenvolupaven. Per a diferencia de la majoria dels seus coetanis que imitaven el cubisme, Hooper es va sentir atret per l'idealisme dels pintors realistes, tal i com es reflecteix en les seves obres primerenques.

Al mateix temps que treballava en el mn de la publicitat, Hopper continu pintant. El 1925 crea House in the Railroad, una obra clssica que marca el pas a la maduresa artstica. Aquesta pintura s la primera d'una srie de severes escenes urbanes i rurals en les que utilitza lnies afilades i grans formes, que es mostren sota una illuminaci inusual que captura la naturalesa solitria dels ssers que s'hi representen. Sempre es tracta d'escenes de la vida del carrer nord-americana, com ara gasolineres, motels, bars o carreteres.

La seva obra ms popular, Nighthawks (1942), ens mostra els clients solitaris que freqenten un restaurant que obre tota la nit. L'aspra illuminaci elctrica del restaurant fa que l'escena contrasti vivament amb la negra nit que hi ha a fora. els clients, asseguts en tamborets al llarg de la barra, estan allats els uns dels altres, fent que l'espectador es pregunti qu els ha portat a aquell lloc en una hora tan tardana. Altres pintures famoses d'en Hopper sn Chop Suey, Rooms for Tourists i Office in a Small City.

Les escenes rurals de Nova Anglaterra de Hopper, com ara Gas (1940), tamb segueixen una lnia melanclica. si considerem els temes de la seva obra, Hopper pot ser comparat amb Norman Rockwell, per mentre que Rockwell exaltava la vida americana en els pobles, Hopper descriu la vida rural donant-li el mateix sentit de solitud que utilitza en les escenes urbanes. Tamb aqu Hopper fa s dels espais amplis, representat per una gasolinera solitria al costat d'una carretera buida, destacant el contrast entre la llum natural del cel, matisada per la frondositat del bosc, i la brillantor de la llum artificial de l'interior de la gasolinera.

Hopper va morir el 1967 en el seu estudi de Nova York. La seva muller don la seva obra al Whitney Museum of American Art. Altres obres de Hopper es troben al Museum of Modern Art de Nova York i a l'Art Institute of Chicago.

L'any 2004, una vasta collecci de les pintures de Hopper va ser duta de gira per diferents llocs d'Europa. Al museu Tate Modern de Londres l'exposici va ser vista per 420.000 persones al llarg de tres mesos d'exhibici.

 Enllaos externs .
  Edward Hopper at the National Gallery of Art;
Obres i biografia al WebMuseum;
;
Artinthepicture.com: Edward Hopper - Breu introducci a la vida d'Edward Hopper;
Exposici de Hopper a la Tate el 2004;
 Edward Hopper;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51618" title="Sincrotr" nonfiltered="158" processed="158" dbindex="20169">
Un sincrotr s un tipus particular d'accelerador de partcules circular en el que el camp magntic (que fa que les partcules girin) i el camp elctric (que accelera les partcules) estan sincronitzats de forma precisa amb el feix de partcules en moviment.

 Caracterstiques .

A diferncia d'un ciclotr que utilitza camps magntics i elctrics constants, i d'un sincrociclotr en el que es varia un dels dos camps, en el sincrotr es varien ambds camps, incrementant-los apropiadament a mesura que les partcules guanyen energia, per fer que el radi de la seva trajectria es mantingui constant a mesura que aquestes sn accelerades. Aix permet que la cambra de buit per on circulen les partcules tingui la forma d'un llarg i estret torus (ms conegut com  forma de donut ), a diferncia de les cambres en forma de disc dels ciclotrons. En realitat, s ms fcil utilitzar una combinaci de segments de tub rectes i corbats, donant a la forma de donut la forma d'un polgon amb molts costats. Aquesta forma tamb permet i requereix la utilitzaci de mltiples imants per corbar el feix.

La mxima energia que un accelerador circular pot impartir est tpicament limitada per la fora del camp magntic i el radi mxim de la trajectria de les partcules. En el cas d'un electroimant ordinari (no superconductor) la fora del camp magntic est limitada per la saturaci del nucli (quan tots els dominis magntics estan alineats, el camp no es pot incrementar ms). Per tant, per aconseguir una mquina amb una energia el ms gran possible, hem d'intentar aconseguir que el seu radi sigui tamb el ms gran possible (o b trobar una manera de superar la limitaci de fora del camp magntic, per exemple, amb electroimants superconductors).

En un ciclotr, les partcules comencen al centre del disc i es mouen en forma d'espiral cap a l'exterior, de manera que la cambra de buit i el parell d'imants han de ser tan grans com el radi mxim de la trajectria de les partcules. Tan tcnicament com econmicament, aix limita molt el radi mxim de la trajectria, i en estar el radi limitat, l'energia de la mquina esdev tamb limitada per la fora del camp magntic.

Els sincrotrons superen aquestes limitacions, permetent un ample tub de feix que pot ser rodejat per imants ms petits i ms focalitzats. La capacitat d'aquests aparells per accelerar partcules est limitada per la prdua d'energia deguda a la radiaci de llum (radiaci de sincrotr) de les partcules accelerades. L'energia lmit s'aconsegueix quan l'energia perduda en l'acceleraci lateral requerida per mantenir la trajectria circular del feix, iguala l'energia aportada a cada volta. Es poden construir acceleradors ms potents utilitzant trajectries amb un radi ms llarg i tamb utilitzant un major nombre i una major potncia de les cavitats de microones necessries per accelerar les partcules als vrtexs del polgon. Les partcules ms lleugeres (com els electrons) perden una fracci molt important de la seva energia girant. A la prctica, l'energia dels acceleradors d'electrons/positrons est limitada per aquesta prdua de radiaci. Per contra, aquesta no juga cap paper important en la dinmica dels acceleradors de protons i ions. L'energia d'aquests est estrictament limitada per la fora dels imants i pel cost de construcci.

Grans sincrotrons.


El primer sincrotr de protons va ser el Cosmotr, construt en el Laboratori Nacional Brookhaven, als Estats Units. Va comenar a funcionar el 1952, aconseguint una energia de 3 GeV.

Un altre dels primers grans sincrotrons, ara ja retirat, s el Bevatr, acabat el 1954 al Laboratori Lawrence Berkeley (EUA). El nom d'aquest accelerador de protons procedeix de la seva energia, en el rang dels 6,3 GeV, abans anomenats BeV per bili d'electrovolts (els americans anomenen bili al que els europeus anomenem 1.000 milions). El nom precedeix l'adopci del prefix Giga pel SI. Un cert nombre d'elements pesats, inexistents a la naturalesa, van ser creats per primera vegada amb aquesta mquina. Aquest lloc va ser tamb un dels primers a tenir una cambra de bombolles, un tipus de detector de partcules utilitzat per examinar els resultats de les collisions subatmiques.

Actualment el sincrotr de ms alta energia del mn s el Tevatr, al Laboratori Nacional d'Acceleradors Fermi (Fermilab) tamb als Estats Units. Accelera protons i antiprotons a gaireb 1 TeV d'energia cintica i els fa collidir entre ells.

El Gran Collisonador d'Hadrons (LHC) que est sent construt al Laboratori Europeu de Fsica d'Altes Energies (CERN) tindr una energia de 7 TeV i est previst que comenci a funcionar el 2007. Est sent construt en el tnel de 27 km que antigament contenia el Gran collisionador d'Electrons i Positrons (LEP), o sigui que mantindr l'estatus de l'aparell cientfic ms gran mai construt.

L'aparell ms gran d'aquest tipus que es va proposar construir va ser el Super Collisionador Superconductor (SSC) que havia de ser construt al desert de Texas (EUA). En el seu disseny utilitzava imants superconductors que permeten camps magntics ms intensos sense les limitacions de saturaci del nucli. Quan la seva construcci ja havia comenat, el projecte va ser cancellat pel Congrs dels Estats Units el 1994 citant expressament excessives pujades del pressupost. Aix va ser degut a estimacions ingnues del cost i a una mala gesti econmica ms que a grans errors tcnics. Es pot argumentar tamb que el final de la Guerra Freda va provocar un canvi en les prioritats dels fons destinats a investigaci cientfica que va contribuir a la cancellaci.

Aplicacions.
Els grans sincrotrons s'utilitzen per a la investigaci en fsica de partcules, tamb anomenada fsica d'altes energies per les collisions d'altssima energia entre partcules subatmiques. En aquest aspecte, els sincrotrons s'utilitzen com a microscopis on com ms alta s l'energia d'una collisi ms petites sn les partcules que podem observar. Amb aix, els fsics esperen poder descobrir els detalls de l'estructura bsica de l'Univers. Durant anys, els resultats obtinguts dels ciclotrons primer i dels sincrotrons desprs han perms elaborar una teoria sobre quines sn les partcules elementals i com estan relacionades entre elles. Aquesta teoria s'anomena Model estndard.
 
Per la constant necessitat de construir mquines cada vegada de ms alta energia per a poder observar la matria a ms petita escala, han elevat els costos de construcci d'un gran sincrotr a nivells inabastables per a la majoria de pasos (incls els pasos considerats rics). Per aix, actualment noms Estats Units, o grups de pasos com els que formen el CERN (tots pasos europeus) disposen d'aquesta tecnologia. Naturalment, aix fa que el nombre de grans sincrotrons sigui fora baix.

D'altra banda, la majoria dels sincrotrons actuals es construeixen amb la finalitat expressa de la utilitzaci de la llum de sincrotr. Aquesta radiaci, que en un principi noms era una molesta prdua d'energia que s'intentava minimitzar, actualment s'ha convertit en una poderosa eina per analitzar la matria orgnica i inorgnica amb aplicacions en gaireb tots els camps de la cincia: fsica, qumica, biologia, cincia de materials,... Els sincrotrons d'aquest tipus no han de ser ni molt menys tan grans com els dedicats a la fsica de partcules i s per aix que la majoria de pasos desenvolupats en tenen com a mnim un.

A continuaci es mostra una llista no exahustiva de les aplicacions d'aquest segon tipus de sincrotr:

Anlisi qumic;
Anlisi de material geolgic;
Anlisi de materials semiconductors;
Cristallografia de grans molcules;
Cristallografia i microanlisi de molcules inorgniques;
Descobriment i recerca de nous frmacs;
Estudi de les formes de les molcules;
Estudi de protenes;
Estudis de fluorescncia;
Estudis en biologia cellular;
Mtodes d'obtenci d'imatges en medicina;

Enllaos Externs.
El sincrotr Alba (en catal);
CERN Large Hadron Collider (en angls);
Fonts de llum de sincrotr del mn (en angls);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51622" title="Tigranes VII d'Armnia" nonfiltered="159" processed="159" dbindex="20170">
Tigranes VII fou rei d'Armnia del 339 al 350 (o 363).

Tigranes VII va continuar la guerra contra Prsia. Els armenis havien patit una greu derrota (338 o 339) en qu va morir el seu cap Vatch Mamikonian i la direcci de la guerra va passar a Arshavir Kamsarakan prncep de Shirak i de l'Arsharuniq. Mesos desprs va morir el patriarca Vertanes i el va succeir el seu fill Husik (vers 341). Per una ofensa al rei aquest va fer matar a cops el patriarca i el bisbe Daniel de Taron que li recriminava els fets. Per els dos fills de Husik, Pap i Atanakines foren proposats pels clergues com a Patriarques, si b van refusar, i fou nomenat patriarca un parent anomenat Pharen o Faren d'Ashtishat (348-352) ltim de la famlia de Gregori l'Illuminat, car a la seva mort va ser elegit Shahak de Manazkert (352-353) d'una altra famlia.

Zora Rechtuni es va revoltar contra el rei, ajudat pels Ardzruni, en protesta pel tracte del rei a l'esglsia. Tigranes el va atacar a Timoriq (provncia de Kordjaiq o Gordiene) i abandonat pels seus soldats es va rendir. Tigranes va ordenar l'extermini de les famlies Rechtuni i Ardzruni dels que noms es van salvar dos membres, Tadjat Rechtuni (nebot de Zora) i Shavasp Ardzruni, que foren protegits per Vardan i Vasak Mamikonian.

Segons Fauste de Bizanci, el marzban (governador) o strapa persa de Mdia, anomenat Varaz Shapur, va ser invitat a una cacera a Armnia. En una festa el persa va capturar tradorament al rei i al prncep hereu Arshak II. Tigranes fou cegat i el marzban va tornar al seu pas amb Tigranes (Fauste l'anomena Diran). Aix va ser vers el 350. Moiss de Khoren explica la histria de diferent manera: el rei Tigranes (Diran) havia provet al emperador Juli l'Apstata amb auxiliars, i fins i tot el rei armeni va retornar al paganisme; ms tard el rei de Prsia va entrevistar-se amb Tigranes i per venjar-se de l'ajut als romans el va capturar tradorament i el va fer cegar, donant la corona al seu fill Arshak II (vers 363).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51634" title="Fartlek" nonfiltered="160" processed="160" dbindex="20171">
El fartlek s un sistema d'entrenament que consisteix en anar barrejant diversos exercicis gimnstics tant aerbics com anaerbics, principalment exercicis de velocitat.

El terme "fartlek" prov del suec FARTE i LEKG i significa "cama dura". Fou desenvolupat per l'entrenador suec Sonsimp Homer (1891-1983), i posteriorment fou adoptat per molts fisilegs.

Hom inclou jocs de velocitat en els qu els individus corren a travs de boscos, platjes o a camp obert movent-se en llibertat enmig de la natura. Les caracterstiques del fartlek vnen definides per les irregularitats del terreny, quan ms variat millor, i en el qual no hi ha un traat preestablert (excepte en entrenaments ja estudiats, fet que treu emoci a la prctica d'aquest esport) i l'individu es mou per instint canviant la velocitat, la intensitat i el volum al seu gust segons li demani el cos.

Avantatges.
 Treball dels msculs extensors i elevadors(que pujen i baixen repetdides vegades), el que fa millorar la fora elstica i la potncia cclica.
 s un sistema mixt en el que s'hi encabeix el treball aerbic i l activitat neuromuscular degut als canvis de ritme.

Caracterstiques.
 La freqncia cardaca varia entre les 147 i les 170 polsacions per minut, encara que pot arribar a les 190.
 El volum del treball no ha de ser excessiu, ja que aix duria a un empitjorament de la qualitat, ra per la qual es recomana que la duraci no sobrepassi l hora, encara que les especialitats varin la duraci:
fins al Fons (1h);
Mig fons llarga (45-60) ;
Mig fons curta (30-40) ;
Velocitat de penetraci (20-30) ;
Ajuda a que els msculs del cos es tornin durs com la pedra i tenir ms resistncia.
Aquest tipus d'entrenament s molt dur i no serveix per a res ja que noms et canses molt.
.

Enllaos externs.
 Plana sobre fartlek ;













;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51642" title="Llista d'illes d'Itlia" nonfiltered="161" processed="161" dbindex="20172">
A continuaci una llista de les principals illes d'Itlia.

 Illes de la mar Tirrena .
 Arxiplag Tosc .
 Capraia, 19 km;
 Elba, 223 km;
 Giannutri;
 Giglio, 21 km;
 Gorgona;
 Montecristo;
 Pianosa;

 Arxiplag Napolit .
 Capri, 10 km;
 Ischia, 46 km;
 Nisida;
 Procida;
 Vivara;

 Illes Pontines .
 Gavi;
 Palmarola;
 Ponza;
 Santo Stefano;
 Ventotene;
 Zannone;

 Sardenya .
 Sardenya, 23.812 km;

 Asinara, 50 km;
 Arxiplag de la Maddalena:
 Budelli;
 Caprera, 15 km;
 La Maddalena, 20 km;
 Razzoli;
 Santa Maria;
 Spargi;
 Molara;
 Sant'Antioco, 108 km;
 San Pietro, 51 km;
 Tavolara;

 Illes de la mar Jnica .
 Illes Pelgies .
 Lampedusa, 20 km;
 Linosa;

 Siclia .
 Siclia, 25.426 km;

 Illes Egadi:
Favignana, 19 km;
Levanzo;
Marettimo, 12 km;
 Illes Lipari o Eliques:
 Alicudi;
 Filicudi;
 Lipari, 37 km;
 Panarea;
 Salina, 26 km;
 Stromboli, 12 km;
 Vulcano, 20 km;
 Pantelleria, 82 km;
 Ustica;

 Illes de la mar Adritica .

 Llacuna de Marano .
 San Andrea;

 Illes Tremiti .
 Caprara;
 Cretaccio;
 La Vecchia;
 Pianosa;
 San Nicola;
 San Domino;

 Llacuna de Vencia .
 Burano;
 Certosa;
 La Giudecca;
 Le Vignole;
 Lido;
 Mazzorbo;
 Murano;
 San Erasmo;
 San Francesco del Deserto;
 San Giacomo in Paludo;
 San Lazzaro degli Armeni;
 San Michele;
 San Servolo;
 Torcello;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51646" title="Regne de Navarra" nonfiltered="162" processed="162" dbindex="20173">


El regne de Navarra va ser un dels nuclis pirinencs a la Marca Hispnica de resistncia cristiana davant de la dominaci islmica de la pennsula Ibrica, a l'igual que el regne d'Arag i els , o el regne d'Astries a la serralada Cantbrica. 
El ttol del prncep hereu era el de Prncep de Viana.

El nom "Navarra" deriva de nava un nom com per a les valls planes envoltades de turons (vegeu Les Navas de Tolosa) i la paraula basca herri, que vol dir pas. El nom "Navarra" va comenar a aparixer cap a la fi de l'poca visigtica, vers el segle VII. 

El Regne de Navarra va evolucionar com a tal des del comtat de Pamplona, la seva capital histrica, quan el cabdill basc nnec Arista (Eneko Aritza en euskera) dirig una revolta contra els francs i va ser nomenat rei a Pamplona, el 824, creant aix el regne de Pamplona. 
El comtat i el regne de Pamplona.
El comtat de Pamplona es va formar en el territori tradicional dels bascons, una tribu pre-romana, que ocupava el flanc meridional dels Pirineus i la part occidental del Golf de Biscaia. Poc se sap de la histria primerenca del pas, per s cert que ni els romans, ni els visigots ni els musulmans van aconseguir sotmetre els habitants de la regi, que s'havien mantingut al marge del procs de romanitzaci. En el curs del segle VI es produ una emigraci considerable de bascons al nord de la serralada pirinenca, com a conseqncia de la pressi d'atacs dels reis visigots a l'oest i al sud aix com d'un buit de poder als lmits del control franc a Aquitnia. Aix els bascons van mantenir la seva independncia. 

El pas de Roncesvalls, que condueix de Frana a Navarra, va fer de la regi un important punt estratgic a partir del segle VI. Els bascons es van defensar amb xit contra els invasors musulmans aix com dels francs; la dominaci de Carlemany, que va conquistar Navarra el 778, fou de breu durada, ja que el mateix any el derrotaren al mateix pas de Roncesvalls. Sembla, per, que entre l'any 806 i el 812 Navarra estigu de nou sota control franc. Els emperadors francs per, a causa de les dificultats del pas, no podien controlar completament els lmits perifrics del seu imperi. Fou llavors quan va es va iniciar la formaci d'una dinastia de bascons. Aix el 824 el cacic nnec Arista fou escollit rei de Pamplona, mentre el seu germ gran Garcia Ximenes va rebre el ducat de Gascunya. El fill d'aquest, Ximeno I, fou proclamat rei a la mort d'nnec el 852, per els nobles navarresos preferiren el fill d'nnec, Garcia I, com a successor, iniciant una primera dinastia a Navarra. El 905, San I, nt de Ximeno I, fou nomenat rei canviant la dinastia Arista per la dinastia Ximena.

El regne de Navarra.
La dinastia Ximena.


El primer rei histric de Navarra fou San II Garcs, dit Abarca, que va governar des de Pamplona com a rei de Navarra i comte d'Arag a partir de l'any 970 fins el 994 . Sembla que fou el 987 quan es va proclamar rei de Navarra, sent utilitzat el ttol per primera vegada. Tot i aix, els governants anteriors, amb ttol o no, continuen sent considerats tamb reis de Navarra o reis de Pamplona.

Sota San II i el seus successors, Navarra va arribar a estendre's vers el sud. Amb l'arribada de San III el Gran va arribar al mxim esponent de poder. Aix aquest, rei de Navarra i comte d'Arag, es va casar amb l'hereva del regne de Castella Mnia I, unint tamb aquesta corona sota el seu poder a partir de 1029. Aquest fou un perode de gran prosperitat i va aconseguir estendre Castella fins al riu Pisuerga i Cea. A la seva mort per la basta herncia es repart entre els seus quatre fills, uns territoris que no van ser units de nou fins Ferran el Catlic: el regne de Castella es va unir posteriorment al regne de Lle, el comtat d'Arag s'un per matrimoni dinstic amb el comtat de Barcelona, mentre el regne de Navarra es mantingu independent, si b tingu perodes sota poder del comtat de Xampanya i posteriorment del regne de Frana.

Els descendents de San III tingueren sota el seu poder les actuals Navarra i Pas Basc, que posteriorment passarien al Regne de Castella, i al nord dels Pirineus la Baixa Navarra, que actualment forma part de Frana. Aix mateix arribaren a dominar el nord de l'actual provncia de Burgos aix com part de La Rioja i dels voltants de Tarazona.


Mentre Navarra estigu unida al Regne d'Arag i la posterior Corona d'Arag (1076-1234) estigu lliure d'agressions externes a l'est, per mai recuper el territori occidental pres per Castella. L'any 1200 Alfons VIII de Castella va annexionar les provncies basques de Biscaia i Guipscoa. I es que si b San III repart la seva herncia entre els seus fills, separant-se aix Navarra d'Arag, entre 1076 i 1134 estigueren unides novament sota domini dels reis d'Arag. A la mort de l'ltim d'aquests reis, Alfons el Batallador, sense descendncia Arag pass al germ petit Ramir II d'Arag mentre Navarra pass a un descendent illegtim de Garcia IV Sanxes III de Navarra i nt d'El Cid, Garcia V Ramires.

Aquest per ascendir al tron va haver de lliurar La Rioja a Castella el 1136, i la ciutat de Tarazona a Arag el 1157, aix com a declarar-se vassall del rei Alfons VII de Castella. El fill d'aquest, San VI, aconsegu fortificar Navarra i va donar furs a un bon nombre de ciutats.

San VII es va apropiar dels rdits d'esglsies i convents, construint grans palaus. Mentre aquest es trobava absent a frica, en un viatge indut coma expedici aventurera, els reis de Castella i Arag van envair Navarra, cosa que comport la prdua de la provncia d'laba. Per aquest rei sempre ser recordat per la gran empenta que va proporcionar a la batalla de Las Navas de Tolosa el 1212, ja que grcies al seu coratge s'aconsegu la victria definitiva sobre els musulmans i que don el gran salt per a la Reconquesta.

La seva mort sense fills i la de la seva germana Berenguera de Navarra, casada amb Ricard I d'Anglaterra, tamb sense descedncia, comport la fi de la dinastia Ximena i l'instauraci de la dinastia Xampanya, grcies al casament de la seva germana ms jove Blanca de Navarra amb Teobald III de Xampanya.

Dinastia Xampanya.
Tot i la reclamaci per part dels comtes-reis de la Corona d'Arag sobre la sobirania de Navarra, els comtes de Xampanya regnaren a Navarra grcies al suport de la noblesa navarresa.

Teobald I de Navarra, fill de Teobald III, va fer de la seva Cort un gran centre neurlgic per a la poesia trobadoresca. A partir d'aquest moment la dinastia Xampanya inici un aconstament a la monarquia francesa grcies al casament de l'anterior amb la germana del rei Llus IX de Frana, i la del fill d'aquests Teobald II amb la germana de Felip III. Finalment Blanca d'Artois, la vdua del rei, amb una Navarra envaida altre cop per les corones castellanes i aragoneses, busc refugi a la cort francesa i fent que la filla del difunt Enric I de Navarra, la reina Joana I de Navarra, es cass amb el seu cos el rei de Frana Felip IV, i aix, car s'inici una nova dinastia regnant a Navarra, la dinastia Capet.

Dinastia Capet.
Entre 1284 i 1328 la corona navarresa es mantingu sota l'empara dels ltims reis capets francesos. El 1328 a la mort de Carles IV de Frana, ltim rei de la dinastia Capet, Navarra es declar independent i es va entronitzar reina de Navarra a Joana II, filla de Llus X de Frana. Aquesta l'any segent es cas amb Felip III Evreux, que inici una nova dinastia.

Dinastia Evreux.
Joana II i Felip III, nt de Felip III de Frana, governaren conjuntament el Regne. En uns anys de lluita contra els musulmans i de participaci activa, per part de Navrra, en la Guerra dels cent anys, la dinastia Evreux govern fins el 1441. Aquest any es produ la mort de la reina Blanca I de Navarra, per la qual cosa el Regne pass al marit d'aquesta, el prncep Joan d'Arag.

Corona d'Arag.

A la mort de Blanca I el Regne de Navarra pass a mans del seu marit, cosa que comport l'aparici de greus enfrontaments entre Joan i els seus fills. Aix la Guerra civil navarresa provoc l'enfrontament entre els beamontesos, partidaris de Carles de Viana (hereu legtim a la mort de la seva mare Blanca), i els Agramontesos, partidaris del prncep d'Arag. El 1425 Carles fou derrotat, empresonat, i desheretat pel seu pare.

La mort el 1461 de Carles per causes naturals (tot i que hi ha qui parla d'un possible enverinament per part de la seva madrastra Joana Enrquez) va provocar que la filla segona del prncep Blanca II, fos designada hereva del regne pels partidaris de Carles. 

A la mort de Joan II, el qual havia ascendit el 1485 al tron de la Corona d'Arag, la tercera filla entre aquest i Blanca I, Elionor I de Navarra, fou nomenada reina.

ltimes dinasties.
Elionor I s'havia casat el 1436 amb Gast IV de Foix, per la qual el seu nt Francesc I de Navarra inici una nova dinastia regnant. La germana d'aquest, Caterina I de Navarra finatitz la breu dinastia al casar-se amb Joan III Albret.

El 1512 amb Caterina I al poder Ferran el Catlic enva l'Alta Navarra (la part situada al sud dels Pirineus) i l'annexion a la Corona d'Arag i, al cap de tres anys, a la Corona de Castella. A partir d'aquell moment la dinastia Albret pass a governar noms l'Alta Navarra, mantenint-se en el poder fins el 1572, any de la mort de Joana III de Navarra. 

El casament d'aquesta amb Antoni de Borb comport l'entronitzaci d'una nova dinastia regnant a Navarra, la dinastia Borb que en fou l'ltima. Aix el fill de Joana III, Enric III de Navarra ascend el tron el 1572 mentre el 1598 fou nomenat rei de Frana amb el nom d'Enric IV. El fill d'aquest, Llus XIII fou l'ltim rei de Navarra ja que el 1620 aquest ttol ser revertit a la corona francesa.

Vegeu tamb.

 Llista de reis de Navarra;

Enllaos externs.

  Encyclopaedioa Britannica, 1911;

Referncies.
Ariqita y Lasa, Coleccin de documentos para la historia de Navarra (Pamplona, 1900);
Bascle de Lagreze, La Navarre franaise (Paris, 1881);
Blade, Les Vascons espagnols (Agen, 1891);
Boissonade, Histoire de la reunion de la Navarre  la Castille (Paris, 1893);
Chappuys, Histoire du royaume de Navarre (Paris, 1590; 1616);
Favyn, Histoire de Navarre (Paris, 1612);
Ferrreras, La Historia de Espana (Madrid, 1700-27);
Galland, Memoires sur la Navarre (Paris, 1648);
Idem, Annales del reino de Navarra (5 vols., Pamp]ona, 1684-95; 12 vols., Tolosa, 1890-92);
Idem, Diccionario de las antiguedades de Nayanna (Pamplona, 1840-43);
Idem, Historia compendiada del reino de Navarra (S. Sebastian, 1832);
Jaurgain, La Vasconie (Pau, 1898) ;
de Marca, Histoire de Bearn (Paris, 1640);
Moret, Investigationes historicas del reino de Navarra (Pamplona, 1655);
Oihenart, Notitia utriusque Vasconiae (Paris, 1656);
Risco, La Vasconia in Espana Sagrada, XXXII (Madrid, 1779);
Ruano Prieto, Anexin del Reino de Navarra en tiempo del Rey Catolico (Madrid, 1899);
Yanguas y Miranda, Cronica de los reyes de Navarra (Pamplona, 1843);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51652" title="Vod" nonfiltered="163" processed="163" dbindex="20174">


El vod (tamb escrit vud) s una religi originada a l'frica occidental i transportada a Amrica pel comer d'esclaus. Es tracta d'una variant teista d'un sistema animista de creences, acompanyat d'una gran importncia de la mgia. Est lligada a la natura i els seus fenmens, a les divinitats i els esperits amb els quals es pot entrar en contacte. Hi te un fort component de sincretisme i d'elements folklrics, com zombies o ninots de vud. Per la seva vinculaci directa amb la cosmologia i els sistemes de creences neoltiques, el seu estudi resulta de gran inters en el camp de la paleoantropologia.

Un ampla filmografa i literatura existeix respecte a estes tradicions mistiques de vod semblants en antiguitat a d'altres tradicions o religions com el budisme o l'hinduisme, encara que el vod es podria considerar molt ms antic que estes, i que a la cultura popular de vegades s dona la tendencia cap demonitzar o a deformar all que hui en dia hi s, d'una forma o d'un altra, la religi d'uns ms de 40 milions de persones en tot el mn, i principalment concentrats de forma tradicional a l'frica sub-sahariana i l'Amrica llatina.

El trfic d'esclaus cap Amrica produ un fort fenomen de sincretisme entre aquesta religi i les creences cristianes dels esclavistes, aix com amb les religions natives dels llocs on es transport els esclaus. D'aqu sorgiria el vod d'Hait i un gran nombre de derivats. Alguns d'aquests derivats han arribat a Europa en dcades recents, sobretot mitjanant processos migratoris. 

Els pobles fon, ewe, mina i altres compartien unes creences similars que van donar lloc al vodun que en fon significa esperit.

 Els orgens africans: substrat teolgic del vud .

Com s'ha indicat, el vod s una forma teista i mgica de l'animisme que es desenvolup entre alguns pobles de l'frica occidental abans de l'poca histrica, en els territoris del que fou el Regne de Dahomey (actual Benn). L'rea cultural dels pobles fon, gun, mina i ewe t concepcions metafsiques comunes, centrades al voltant de la idea d'un principi cosmolgic dual d'ordre div. Per una banda trobem el Du creador (en un principi Mawu, per el nom del qual pot variar) i per altra banda a una srie de dus o esperits actors, fills del Creador. El Du creador constituiria aix el principi cosmognic, allat dels afers mundans, i els voduns sn els dus o esperits actors que manen sobre les qestions terrenals. s interessant observar la semblana entre aquesta vella dualitat i una altra entre el Du pantocrtor i el Du politeuma que trobem en moltes altres religions monoteistes modernes. 

El pante de voduns s gran i complex. Hi ha set fills directes de Mawu que sn intertnics i estan relacionats amb fenmens naturals o personatges histrics i mtics, juntament amb dotzenes de voduns tnics, defensors d'un determinat clan o tribu. A ms, hi ha els voduns moderns, procedents fonamentalment de Ghana. 



Diversos rgims totalitaris a l'frica occidental van intentar suprimir el vod juntament amb altres formes de religiositat, per avui en dia tornen a estar en boga. Ms de 30 milions de persones practiquen actualment el vud afric en nombrosos pasos del Golf de Guinea. Per a qualsevol persona interessada en el vud originari, la histria comparada de les religions o l'antropologia, visitar els museus i mercats vod de Ouidah i Cotonou, al Benn, on s actualment la religi majoritria,o de Lom, a Togo, resulta una experincia fascinant. 

La religi vod suposa el creure en la vida desprs de la mort, aix com en l'existncia de diverses jerarquies espirituals de caire maligne, benigne o amoral, anomenades los. Aquestes influeixen en el mn terrenal grcies a l'acci d'un alt sacerdot. Aquest s conegut com houngan i la seva funci s, mitjanant l'ajuda dels ens que convoca, aconseguir curacions, informaci determinada (cal no confondre-ho amb les visions xamniques) i influir sobre la naturalesa. Tot aix amb finalitats benignes. Una dona pot ser tamb houngan si t aptituds i s escollida per a realitzar aquesta tasca. En aquest cas passa a denominar-se manbo. 

s posible que el houngan tingui intencions dolentes o que utilitzi el seu poder de convocatria per al mal; aleshores s denominat bokor. 

Caracterstiques del vod al Benn.
El pante de les detats s nombrs i continua obert i est presidit per la parella creadora Mawu i Lis.
En les cerimnies hi ha pregries ofrenes, sacrificis d'animals i es canta i es dansa.
Es creu en la bruixeria i per protegir-se'n s'usen sortilegis i talismans.

 El vod a Amrica .

El vod americ s un clar exemple d'evoluci sincrtica entre aquesta religiositat teista-animista, les creences cristianes dels esclavistes i les religions locals dels pobles com els arauacs, que s'inici quan molts africans del golf de Guinea foren utilitzats com esclaus a Hait i altres zones del Carib. 

En els seus inicis mancava d'un clergat i d'uns rituals regulars establerts (litrgia), ja que fou una religi perseguida pels esclavistes, que foraven la conversi al cristianisme. 

Del vod americ se'n deriven altres religions com la santera, de caire molt ms mistificat pels corrents cristians. La santera  una de les mximes expressions sincrtiques del mn- usa smbols i sants cristians, que representen los i ritus anteriors, semblants als del vod. 

El vod ha estat un gran referent per la cultura popular, degut a capacitat atribuda als bokor per ressucitar els morts i aprofitar-se'n fent-los treballar (zombies), aix com la de provocar la mort a voluntat. Del mateix inters popular han resultat altres elements folklrics com les nines de vod o la popularitat de figures del pante vod com el Bar Samedi. Existeix una gran literatura i filmografia al respecte, que tendeix a deformar i endimoniar el que, avui en dia, s la religi de ms de 40 milions de persones en tot el mn. 

Caracterstiques del vod d'Hait.
Sincretisme dels esperits lo (que en fon significa misteri) amb els sants del catolicisme.
Influncia dels indis tainos.
Divisi dels esperits entre les categories de freds i de calents.
Culte als esperits propis i als dels avantpassats.

Altres formes religioses relacionades amb el vod.
Santeria de Cuba;
Candombl i Umbande al Brasil;

Conceptes equivocats sobre el vod.
Donat que el vod era una prctica religiosa dels esclaus negres clandestina i perseguida aviat la paraula vod va prendre connotacions pejoratives. A ms alguns aspectes d'aquesta religi no van ser entesos pels europeus.
No pertanyen propiament al vod l's de nines on es clavaven agulles o els morts que caminen que en realitat pertany al folklore de Hait.

Enllaos externs.

 -Vud, la histria- Una introducci general al vud ;
-Vud a Benn- El reportatge d'un viatger sobre el vud actualment practicat a Benin;
 -Vudu Congo y Mgia Negra- Una introducci al Vud Congo, ms "negre", practicat pels pobles d'tnia Kongo situats ms al sud;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51653" title="Tribunal de Cassaci" nonfiltered="164" processed="164" dbindex="20175">
El Tribunal de Cassaci era l'organitzaci judicial de la Generalitat de Catalunya fundada el 2 de mar de 1934.  La seva actuaci era purament jurdica, i es referia a matries de dret civil catal, en el qual la seva competncia fou total, i contencis administratiu.  No tenia funcions poltiques, com el Tribunal de Garanties Constitucionals de la Segona Repblica Espanyola, ni sala per a afers penals perqu que la Generalitat de Catalunya no hi tenia competncies prpies. 

El seu primer President va ser Santiago Gubern i Fbregas (Barcelona, 1875 - 1960). Al setembre de 1936, Josep Andreu i Abell, (Montblanc, 1906 - Madrid, 1993) era nomenat president del Tribunal de Cassaci. Les sentncies del tribunal sn poc conegudes, puix que desprs del 1939 no van poder ser invocades, per va tenir un pes decisiu en l'aprovaci de la Llei de Contractes de Conreu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51655" title="Daltonisme" nonfiltered="165" processed="165" dbindex="20176">
El daltonisme s un tipus de discromatpsia congnita que es caracteritza per la incapacitat de percebre un o dos colors, habitualment el vermell i el verd. s una alteraci gentica produda per una mutaci cromosmica recessiva i d'herncia lligada al cromosoma X, ra per la qual la malaltia afecta ms el sexe mascul. La dona pot ser portadora i transmetre la malaltia al fill i la meitat de les filles en seran portadores. La transmissi gentica s igual que en l'hemoflia excepte pel fet que existeixen dones daltonianes. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51656" title="Sincrociclotr" nonfiltered="166" processed="166" dbindex="20177">


Un sincrociclotr s un accelerador de partcules en qu la freqncia del camp elctric de radiofreqncia (que s'utilitza per accelerar les partcules) es varia amb el temps per compensar l'augment de massa de les partcules accelerades a mesura que la seva velocitat comena a acostar-se a la velocitat de la llum.

Els sincrociclotrons sn una millora respecte els ciclotrons en qu la freqncia es mant constant.

Un altre tipus d'accelerador encara ms avanat s el ciclotr iscron. Els ciclotrons iscrons mantenen una freqncia constant i compensen el guany relativista de massa incrementant el camp magntic segons el radi, en lloc del temps. Els ciclotrons iscrons sn capaos de produir un corrent de feix ms gran que els sincrociclotrons. 

 Vegeu tamb .
Accelerador de partcules;
Ciclotr;
Sincrotr;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51657" title="Arshak II d'Armnia" nonfiltered="167" processed="167" dbindex="20178">
Arshak II fou rei d'Armnia del 350 al 368.

Arshak II va donar el seu favor a la famlia dels Mamikonian, proscrita pel seu pare, i que s havien exiliat a Taiq.Vardan Mamikonian i Vasak Mamikonian van ser restablerts als seus honors i el darrer fou nomenat sparapet (generalssim) i la famlia tamb va tenir el crrec de stratelat. Un altra famlia que va tenir el favor reial foren els Gnuni o Kenuni.

La guerra de Roma amb els perses, que s havia iniciat el 338 i que fins el 350 es va limitar a setges a Singara (Sindjar) i Nisibe, no havia afectat encara a Armnia que va mantenir la neutralitat. Arshak en canvi fou sollicitat per Shapur II de Prsia. Estant el rei a la cort persa, una ofensa patida per Arshak va fer reaccionar al seu acompanyant Vasak Mamikonian que va matar al oficial persa que havia fet l ofensa. El rei persa va fingir que felicitava a Vasak per la seva lleialtat. Arshak va acabar jurat fidelitat al rei de Prsia, jurament que va haver de fer sobre els Evangelis. Arshak no va tardar a fugir de la cort persa i retornat al seu pas va renunciar a l aliana amb els sassnides seguint el consell de Vasak que encapalava el partit prorom, mentre el seu germ Vardan Mamikonian encapalava als partidaris dels perses.

El 353 Nerss I el gran, net de Gregori el Illuminador, torn a ser patriarca (tenia 27 anys) fins a la seva mort el 25 de juliol del 373 (menys una retirada de 4 anys). Sa mare era germana del rei Tigranes VII d'Armnia, i estava casat amb a una princesa dels Mamikonian (amb la que va tenir un fill que fou Sant Sahak). Era senyor hereditari d Ashtishat. Enfrontat al rei, fou substitut (359-363) per Sahak de Manazkert conegut per Tshonak, probablement mes comprensiu amb la dinastia reial.

Arshak va fundar la ciutat d Arshakavan que va poblar amb tota classe de criminals als que va perdonar a canvi del seu establiment all. Nerss va condemnar aquests fets i desprs la ciutat fou assolada per una epidmia (segons Fauste de Bizanci) o per un atac dels perses (segons Moiss de Khoren).

Vers el 360 Procopi esmenta que Arshak va tornar a l aliana persa i va fer la guerra a la regi de Nisibe al costat dels perses. L escriv Antoni Marcelli diu que l emperador Constanci el va demanar el 360 que es poses al seu costat i Arshak va jurar fidelitat als romans.  Desprs d aix Arshak es va casar am Olimpies, filla d Ablabi, antic prefecte del pretori, que havia estat promesa de Constant, germ de Constanci. Shapur II va intentar fer tornar al rei a l aliana persa amb regals luxosos per Arshak va restar fidel a Roma. Llavors dos dels mes poderosos, Merujan Ardzruni i Vahan Mamikonian, van passar a Prsia amb Shapur II (310-379) i es van convertir al mazdeisme. Un d ells es va casar amb una princesa sassnida.

El 362 va enviar una ambaixada al emperador Juli l'apostata que acabava de succeir a Constanci. Juli va iniciar la guerra contra Prsia i li va encarregar a Arshak de fer una operaci de distracci cap a la Xiliocome, districte de Mdia, mentre l emperador atacava Ctesifon (363), per Juli va morir d una ferida en un combat i el seu successor Jovi, ve retrocedir i va abandonar les conquestes fetes (Singara, Nisibe i les cinc provncies mes enll del Tigris (Arzanene, Moxoene, Zabdikene o regi de Finik, Rehimene a la confluncia entre el Bohtan Su i el Tigris, i Gordiene). A mes Jovi va pactar amb els perses que Arshak no podria rebre ajuda romana en el futur. 

Els atacs perses al segent any, per la part de la frontera a la zona de Ganzak (Gandja) i a Vanand i Basean, foren rebutjats pel rei i per Vasak, fins a la traci de Merujan Ardzruni, que va guiar als perses cap Armnia, i van atacar pel sud per Altzniq i Dzophq, van saquejar les tombes reials i van ocupar Tigranocerta els habitants de la qual foren fets presoners; els ngel van resistir al oest de Dzophq per tot i aix el perses van poder ocupar el castell de Kamakh-Ani al Daranaliq; segons Fauste de Bizanci, poc desprs Vasak va sorprendre als perses i va alliberar als presoners i va recuperar els ossos dels reis i es va refugiar a una fortalesa inaccessible al Altzq prop de l Ararat; desprs molts nakharars van abandonar al rei (els prnceps de l Altzniq, Korduq, Timoriq, Artzakh i algun altra. 

El rei va fer matar molts nakharars (nakhararq) incorporant les seves terres a la corona. Els mes afectats foren els Kamsarakan de Shirak i Arsharuniq (amb les ciutats d Artagers o Artageras i de Eruandashat) si be un membre de la famlia que es va salvar va recuperar desprs les terres familiars. Igualment va fer matar al seu nebot Gunel (Gnel) i es va casar amb la seva dona Pharantzem (+380) filla d Andok de Siunia. La reina es va desfer (enverinant-la) de la seva rival, la reina Olimpies, la romana que fou la primera dona d Arshak. Tamb va fer matar a Vardan Mamikonian (amb la complicitat del germ d aquest Vasak) al seu castell d Erakhani al Taiq. La fortalesa d'Artagers fou reforada  pel rei que en va fer la seva residencia.

El patriarca Narss va intentar reconciliar al rei amb els nobles revoltats i favorables a Prsia per sense xit. Shapur, coneixent les dificultats del rei al seu pas, i que no podia tenir ajut de Roma, el va cridar a la seva cort, amenaant-lo, si no hi anava, de reprendre la guerra, per si hi anava li oferia garanties. Arshak i Vasak Mamikonian van anar a Prsia, i aviat el rei fou empresonat a Aniutx (el Castell del Oblit) al Khuzestan i Vasak fou torturat i mort i la seva pell exposada al Castell del Oblit (368). Fauste de Bizanci afegeix que fou cegat i que desprs de ser empresonat a una fortalesa anomenada Agabana va morir de les tortures que si li van fer (com que Moiss de Khoren dona desprs del 363 com a data en qu el rei Tigranes VII va ser cegat, cal pensar en una confusi entre el pare i el fill). 

Aix el 368 Armnia es va convertir en una provncia persa governada per l eunuc Cilax i per Artab o Artaban (anomenat tamb per Marcelli com a Karen). La reina Pharantzem es va refugiar a la fortalesa d Artakert o Artagers a la provncia d Arshauroniq amb el tresor reial, va subornar (seduir) a Cilax i a Artaban i amb el seu ajut va posar en fuita a les forces perses. La reina va enviar al seu fill gran Pap (fill d Arshak II) a territori rom on li fou assignada residencia a Neocesarea al Pont. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51658" title="Copa del Mn de ciclisme" nonfiltered="168" processed="168" dbindex="20179">
La Copa del Mn de ciclisme va ser una competici per a ciclistes professionals creada per la UCI l'any 1989. Es premiava al millor ciclista en les deu clssiques d'un dia que formaven part de la competici.

Precedents. Challenge Desgrange-Colombo .

En acabar la Primera Guerra Mundial comenaren a sorgir les primeres idees de trofeus per a premiar als millors ciclistes del mn. Aix es cre la Challenge Desgrange-Colombo (en honor als periodistes i organitzadors ciclistes Henri Desgrange i Emilio Colombo, organitzada pels diaris L'quipe, La Gazzetta dello Sport, Het Nieuwsblad-Sportwereld i Les Sports, entre 1948 i 1958.

En funci de les classificacions al Tour de Frana, Giro d'Itlia, Mil-San Remo, Pars-Roubaix, Tour de Flandes, La Fletxa Valona, Pars-Brusselles, Pars-Tours i Giro de Llombardia s'escollia al millor ciclista de la temporada. El 1949 s'afeg la Volta a Sussa, el 1951 la Lieja-Bastogne-Lieja i el 1958 la Vuelta a Espanya. Els campions foren:

 1948 Briek Schotte;
 1949 Fausto Coppi;
 1950 Ferdi Kubler;
 1951 Louison Bobet;
 1952 Ferdi Kubler;
 1953 Loretto Petrucci;
 1954 Ferdi Kubler;
 1955 Stan Ockers;
 1956 Fred de Bruyne;
 1957 Fred de Bruyne;
 1958 Fred de Bruyne;

Super Prestige Pernod International.

Desavinences entre els organitzadors portaren a la desaparici de la competici. L'any 1961 va ressorgir amb el nom de Super Prestige Pernod International. El premi s'atorg fins l'any 1987 en que Frana prohib l'esponsoritzaci de begudes alcohliques, inclosa Pernod. Els campions foren:

 1958 Jean Forestier;
 1959 Henry Anglade;
 1960 Jean Graczyk;
 1961 Jacques Anquetil;
 1962 Joo De Roo;
 1963 Jacques Anquetil;
 1964 Raymond Poulidor;
 1965 Jacques Anquetil;
 1966 Jacques Anquetil;
 1967 Jan Janssen;
 1968 Herman Van Springel;
 1969 Eddy Merckx;
 1970 Eddy Merckx;
 1971 Eddy Merckx;
 1972 Eddy Merckx;
 1973 Eddy Merckx;
 1974 Eddy Merckx;
 1975 Eddy Merckx;
 1976 Freddy Maertens;
 1977 Freddy Maertens;
 1978 Bernard Hinault;
 1979 Bernard Hinault;
 1980 Bernard Hinault;
 1981 Bernard Hinault;
 1982 Bernard Hinault;
 1983 Greg Lemond;
 1984 Sean Kelly;
 1985 Sean Kelly;
 1986 Sean Kelly;
 1987 Stephen Roche;

La Copa del Mn de ciclisme.

Com ja s'ha esmentat la Copa del Mn de ciclisme (UCI World Cup) es cre l'any 1989. La composici de les clssiques ha anat variant amb els anys, aix han format part el Gran Premi de les Nacions, la Wincanton Classic, el Gran Premi de Frankfurt, Gran Premi Llibertadors o la Copa del Jap. La darrera competici (2004) estava formada per les segents proves:

 Mil-San Remo (Itlia) (mar);
 Tour de Flandes (Blgica) (abril);
 Pars-Roubaix (Frana) (abril);
 Amstel Gold Race (Pasos Baixos) (abril);
 Lieja-Bastogne-Lieja (Blgica) (abril);
 HEW Cyclassics (Alemanya) (agost);
 Clssica de Sant Sebasti (Espanya-Pas Basc) (agost);
 Campionat de Zuric (Sussa) (agost);
 Pars-Tours (Frana) (octubre);
 Giro de Llombardia (Itlia) (octubre);

La competici va ser substituda l'any 2005 per l'UCI ProTour.

Palmars.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51660" title="Neopaganisme" nonfiltered="169" processed="169" dbindex="20180">
El neopaganisme s un grup heterogeni de religions que intenten recuperar el politeisme de l'Europa antiga.

Es fa servir el mot neopaganisme per diferenciar-ho dels paganisme dels temps antics.

Alguns seguidors ms o menys estrictes de religions precristianes com les cltiques, nrdiques, neo romanes o neohellniques rebutgen que se'ls apliqui la paraula neopaganisme.

Aquestes religions sn molt diferents entre elles per tenen com a caracterstiques comunes el respecte de la natura la veneraci de molts dus, l's de la mitologia antiga i la creena en la mgia.

Les religions paganes sempre han estat riques en smbols de molts significats i d'orgens del passat. En la modernitat s predominant un smbol d'orgens greco-romans, el pentacle, que pot ser utilitzat, per tant, com a emblema de totes les religions del neopaganisme. 

Els smbols dels cinc elements associats als vrtexs del pentagrama sagrat. 

Cada tradici neopagana tendeix a tenir els seus propis smbols, que, en el cas de les religions reconstrudes, sn directament heretats del patrimoni cultural de les antigues religions paganes en les quals estan basades.


 Algunes religions dins del neopaganisme .
Wicca ;
Odinisme ;
Celtisme ;
Romanisme ;
Neo-Hellenisme ;
Sciamanesisme ;
Nuraghisme ;
Damanhur;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51661" title="Gesti de drets digitals" nonfiltered="170" processed="170" dbindex="20181">
La Gesti de drets digitals o gesti de restriccions digitals (abreviat en angls DRM Digital Rights Management) s un terme que aplega totes les tecnologies orientades a exercir restriccions sobre els usuaris d'un sistema o forar els drets digitals permesos, per encrrec dels que tenen els drets d'autor i independentment de la voluntat de l'usuari. Generalment aquests dispositius s'installen com una condici previa a la distribuci de programari privatiu, obres musicals, llibres electrnics o qualsevol tipus de fitxer subjecte a drets d'autor. En alguns casos, les restriccions aplicades s'estenen ms enll dels fitxers que han de protegir, afegint restriccions sobre l's d'altres documents o aplicacions presents a l'ordinador.

Introducci.
El DRM ha estat creat i dissenyat pels que publiquen contingut digital amb mesures per permetre'ls-hi el control de la duplicaci i disseminaci del seu contingut. Aquestes eines es representen en forma de maquinari o programari i es denominen sistemes de Gesti de Drets Digitals. Serveixen per protegir els drets d'autor i altres drets del titular (seguretat, regulaci i control de l'accs) amb l'objectiu d'autoritzar sota certes normes l'utilitzaci dels continguts. L'avantatge de la seva aplicaci s la possibilitat d'interactuar i tenir un control continuat sobre l'obra protegida.

Tot i que les mesures de control tcnic sobre la reproducci i l's del programari han sigut comunes des dels 80, el terme DRM se sol referir a l's de mesures aplicades actualment per contingut/treball artstic. Les lleis de drets d'autor estan imposades al propietari de la copia fsica d'un treball.

El debat que plantegen els sistemes de DRM avui en dia s que sovint el fet vetllar pels drets d'autor limita la capacitat dels usuaris a l'hora de manipular, copiar o modificar arxius protegits. Per aquest motiu els crtics de DRM sostenen que la frase "digital rights management" t un nom equivocat. Per aquests crtics el terme "digital restrictions management" o gesti de restriccions digitals s una caracterstica ms exacte de la funcionalitat dels sistemes DRM.

DRM s una extensi del Control d'Accs Obligatori on una poltica central posada per un administrador s reforada per un sistema computacional. Els ben estudiats problemes terics del Control d'Accs Obligatori s'apliquen igualment al DRM. El DRM s vulnerable a una classe addicional d'atacs degut a la seva necessitat de crrer un maquinari resistent a la manipulaci (els sistemes DRM que no corren sota un maquinari resistent a la manipulaci no poder ser tericament segurs ja que el contingut digital es pot copiar al maquinari).

ltimament dir propietari d'aquests continguts s molt arriscat, les llicncies d's estan passant per ser una mena de "prstec". s a dir, la msica, tot i que pagues per ella no s teva, sin que te la deixa la companyia a la que li compres. Aix s'aplica tan al format CD com al descarregat per Internet, per tant si et compres un CD de msica l'nic que s veritablement teu s el suport, s a dir el CD en s (el plstic).

Per tot aix, el DRM causa una problmtica que s'ha de tractar amb coneixement de causa, apreciant cadascun dels matissos en qu pot esdevenir-se.

 Antecedents .
Des dels seus origens, els sistemes de gesti de contiguts han rebut diferents denominacions: DRM, ECMS o ERMS: 
 Una de les primeres implementacions, possiblement la primera, de DRM era el Software Service System  (SSS) ideat per l'enginyer japons Ryoichi Mori l'any 1983 i retocat posteriorment sota el nom de Superdistribution. Es basava en encriptaci, el maquinari controlava la desencriptaci i permetia pagaments que s'enviaven al propietari del copyright.
 Els Electronics copyright management systems (ECMS) tenen la capacitat de gestionar els drets d'autor de la red, mentre que l'expressi Electronic right management systems (ERMS) t un sentit ms ampli, ja que indica el potencial de protecci, tant dels drets d'autor com altres drets contractuals. ;
 L'expressi Digital Right Management (DRM) s la ms simple i la que sembla tenir ms acceptaci, si b no hi ha encara una posici unnime sobre les funcions bsiques de les gestions de drets digitals.

 Funcions i principals aplicacions .
La gesti de drets digitals aplicada en unitats d'informaci realitza les segents funcions:
 Protecci de continguts digitals, al mantenir la integritat d'aquests s'assegura que el document no es modifiqui durant el seu emmagatzament.
 Identificaci dels participants en el mercat, protegint les dades personals i la confidencialitat.
 Autenticaci dels continguts, al integrar la identitat digital de les obres, dels titulars i dels seus representants.
 Control de transaccions, al facilitar pagaments electrnics.
 Seguretat en la distribuci,al establir normes depenent de l'entitat que participa en el procs.

En resum la gesti de drets digitals serevix per protegir continguts i a ms a ms incorpora mecanismes per comprovar i validar els drets dels usuaris a l'hora d'accedir-hi.

 Tecnologies .
 DRM aplicada a la msica .
 CD d'udio .
Al 2002 va ser el primer cop que es va usar DRM per CD d'udio. Primer es va usar per CD promocionals per finalment es va afegir a la resta. L'empresa en qesti que va apostar per aquest sistema va ser Bertelsmann (BMG, Arista i RCA). 

Els CD que incorporaven aquest sistema no es podien reproduir a tots els reproductors ni ordinadors personals (no era un sistema totalment compatible amb Windows).

Al 2005, Sony BMG introdueix un nou sistema DRM basat en un software executat en segon pla sense notificar ni requerir cap acci al usuari. Aquest software inicialment incorporava un rootkit que contenia un seguit de vulnerabilitats que afectaven al sistema. Finalment desprs d'algun intent frustrat per millorar-lo es va decidir descartar el rootkit.

Actualment el sistema DRM de Sony noms limita la cpia de cd sota la plataforma Windows, no en altres equips. Realment no s un sistema gaire robust ja que s bastant violable.

Al gener de 2007, EMI deixa de publicar CD's amb DRM ja que el cost d'incorporar aquest sistema no es rendible amb els resultats. EMI ha estat la ltima companyia en deixar d'incorporar DRM als CD's d'udio.

 Internet .
La major part de la msica que es pot comprar a travs d'internet avui en dia incorpora algun tipus de sistema DRM per restringir-ne l's. Existeixen mltiples opcions de compra pels usuaris d'internet i cada una acostuma a fer servir el seu propi mtode de protecci de drets digitals:
 La tenda virtual iTunes, de la casa Apple, permet als usuaris comprar canons al preu aproximat d'un dlar. Les canons adquirides usen el sistema de DRM FairPlay, tamb desenvolupat per Apple. Actualment, per, els usuaris poden descarregar-se pel mateix preu les canons amb o sense DRM.
 La tenda de msica Napster ofereix un servei de subscripci basat en un sistema DRM de compres permanents. Els usuaris del servei de subscripci poden descarregar una quantitat illimitada de msica codificada amb format d'udio de Windows (WMA). Quan l'usuari deixa d'efectuar els pagaments tota la msica descarregada queda inutilitzada. Adicionalment el sistema contempla la opci de pagar 5 dlars ms al mes per poder escoltar la msica en un dispositiu porttil, aix com un recrreg per realitzar cpies en CD i un altre per poder escoltar-la una vegada s'hagi deixat de pagar la subscripci.
 El Wal-Mart Music Downloads s un altre magatzem en lnia que utilitza sistemes DRM. En aquest cas es cobra 0,88 dlars per can i poden ser reproduides en qualsevol reproductor que incorpori la marca PlaysForSure de Windows.
 La companyia Sony t un servei de descrrega de msica en lnia anomenat "Connect" que utilitza la tecnologia de DRM OpenMG, propietaria d'aquesta. La msica descarregada a travs d'aquest sistema, normalment amb el software SonicStage de Sony, noms es pot reproduir en ordinadors que funcionin sota Windows o dispositius de la casa Sony, com per exemple la PSP.

 DRM aplicada al cinema .

Un dels primers exemples de sistema DRM aplicat en cinema, era el sistema CSS, empleat per a DVD des de 1996. El CSS utilitzava un algoritme simple de xifrat i requeria a fabricants del dispositiu firmar els acords de llicncia que restringien l'inclument de certes caracterstiques. 
Aquestes caracterstiques incluen, entre d'altres parmetres, sortides digitals que es podrien usar posteriorment per extreure cpies digitals d'alta qualitat de la pellcula. D'aquesta manera, l'unic maquinari del consumidor capa de desxifrar les pellcules de DVD era controlat pel DVD Forum. 
Aix va canviar quan Jon Lech Johansen va llenar l'any 1999 un sistema que permetia que un DVD encriptat amb CSS es reprodus correctament usant un ordinador sota Linux. 

Microsoft Windows Vista cont un sistema DRM anomenat Protected Media Path, que a la vegada cont el Protected Video Path (PVP). PVP permet parar el contingut DRM restringit per tal que un software sense firmar est funcionant per evitar que tingui accs al contingut. A ms, PVP pot xifrar la informaci durant la transmissi al monitor o a la tarjeta dels grfics, que fa ms difcil de fer grabacions desautoritzades.

El sistema avanat d'accs al contingut (AACS) s un sistema de DRM per a HD-DVD i els discs Blu-ray desenvolupats per l'administrador de llicncia AACS, LLC (LA) de AACS). s un consorci que inclou Disney, Intel, Microsoft, Matsushita (Panasonic), els germans Warner, IBM, Toshiba i Sony. Al gener del 2007 una clau de procs va ser publicada per certs crackers, permetent l'accs sense restricci al contingut de AACS de HD-DVD.

 DRM aplicada a documents .

La gerncia digital dels drets de l'empresa (E-DRM o ERM) s l's de la tecnologia de DRM al control de l'accs a documents corporatius tals com Microsoft Word, pdf, arxius AutoCAD, e-mails, etc... 
E-DRM s pensat per prevenir l's desautoritzat de documents personals. Els venedors de E-DRM inclouen Adobe Systems, Gigatrust, Oracle i EMC Corporation.

DRM ha estat utilitzat per organitzacions tals com la biblioteca britncia en el seu servei d'entrega segura electrnica per permetre l'accs mundial a documents que, per motius legals, estaven prviament disponibles nicament per usuaris que visitaven la biblioteca al balneari de Boston d'Anglaterra.

Empremtes digitals multimdia.
Les empremtes digitals multimdia sn missatges discrets afegits al contingut a protegir durant el procs de producci o distribuci. Les empremtes digitals es poden utilitzar per diversos propsits:
 Registrar el propietri del copyright.
 Registrar al distribuidor.
 Registrar la cadena de distribuci.
 Identificar al comprador de l'obra.

Les empremtes digitals multimdia en si no sn mecanismes complets de DRM, sin que s'usen en un sistema per cobrir-se les espatlles i simplement deixar constncia sobre el copyright del contingut.

 Aplicaci legal del DRM .
Els controls de DRM s'executen a travs de l'anomenada "computaci fiable" (trusted-computing en angls). Tot i aix, aquests controls creen un sistema informtic del qual un usuari no hi pot confiar, ja que el seu comportament pot ser manipulat remotament en qualsevol moment sense importar els mrits legals que aquestes manipulacions tenen. La majoria dels oponents tenen molt poca fe en qu les corts i legislatures puguin ser capaces de limitar aquesta manipulaci en el legalment perms. Discuteixen que la presncia de DRM violin els drets privats existens i restringeix una gamma de les activitats fins ara normals i legals de l'usuari. Un component de DRM controlaria un dispositiu que un usuari poseeix (per exemple un reproductor d'udio digital) restringint com pot actuar pel que fa a cert contingut, eliminant algun dels desitjos de l'usuari. Un exemple d'aquest efecte es pot considerar en el sistema operatiu de Windows Vista, en el qual el contigut s inutilitzat o degradat depenent del criteri del DRM.

 Exemples de DRM .
 Adobe Lifecycle Policy Server;
 Microsoft Rights Management Server ;
 CoreMedia DRM ;
 Real Media Helix;
 Fairplay (Apple iTunes);
 OMA DRM 1.0 und 2.0;

 Enllaos externs .
  DRM.info;
  DRM.informacin;
  Debat opositors DRM;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51663" title="Odinisme" nonfiltered="171" processed="171" dbindex="20182">

L'odinisme o satr s una religi dintre del corrent del neopaganisme. L'Asatr est reconegut oficialment com a religi a Islndia, Noruega i Dinamarca i el culte s present a altres pasos europeus i a Nord-amrica.

El 1930 l'australi A. Rud Mills va fundar la primera esglsia anglicana d'Odin. Es tracta d'una religi politeista que recupera el culte de les divinitats germniques subdividides en dos grups: els sir i els Vanir. El du principal s Wotan (o Odin) seguit de Thor i els altres dus. 

El Ragnark, s el moment final en la cosmologia nordico-germnica, on les divinitats positives encapalades per Wotan s'enfrontaran a les negatives encapalades per Loki. Segons l'odinisme desprs del Ragnark, l'univers ser destrut i apareixer un nou cosmos segons una concepci cclica de l'existncia. La paraula satr en islands significa Fidelitat a Du (els sir). L'odinisme es basa en la tradici mtica i religiosa dels pobles germnics.

 Enllaos externs .
Odin Brotherhood ;
Die Bruderschaft Odins;
Odinismo;
Odin-Art;
La Hermandad de Odn;
An Odin Brotherhood Discussion Forum;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51668" title="Pharantzem" nonfiltered="172" processed="172" dbindex="20184">
Pharantzem fou reina d'Armnia, com a consort vers el 364 al 368, i sola del 368 al 370.

Era filla d'Andok (Antoc) de Siunia i d'una princesa dels Mamikonian; es va casar a Gunel, nebot del rei Arshak II d'Armnia que fou assassinat pel seu oncle per poder-se casar amb Pharantzem, dona de gran bellesa.

Pharantzen va poder assassinar Valinak prncep de Siunia, i el poder a aquest territori va passar al seu pare Andok, germ de Valinak. 

Va influir en l'elecci dels patriarques Pharen d'Ashtishat (348) i Nerss el gran (353).

En ser empresonat (i posteriorment mort) el seu marit el rei Arshak II, Pharantzem es va refugiar a la fortalesa d'Artakert o Artagers a la provncia d'Arshauroniq amb el tresor reial. Shapur II de Prsia va confiar el govern d'Armnia a l'eunuc Cilax i a un personatge anomenat Artaban (o Karen).

La reina fou prou habil per seduir Cilax i Artaban i amb el seu ajut va posar en fuita les forces perses. La reina va enviar al seu fill gran Pap (fill d'Arshak II) a territori rom on li fou assignada residncia a Neocesarea al Pont. 

El 369 Cilax i Artaban van obtenir el suport d'alguns nobles i van enviar una ambaixada a l'emperador Valent perqu envis a Pap amb les insgnies reials i un exrcit. La delegaci anava encapalada per Mushel Mamikonian. Valent i va accedir i va encarregar al dux Terenci de portar a Pap a Armnia per no li va donar les insgnies reials.

Aix Pap fou portat al pas per sense suport militar i Shapur va enviar all un exrcit. Pap, Cilax i Artaban van fugir cap a Clquida, on Pap va estar cinc mesos amagat. Les forces perses no el van trobar per mentre un exercit persa assetjava Artakert on encara estava la reina. Una epidmia va delmar les defenses i al cap de 14 mesos es va haver de rendir i els perses van ocupar la fortalesa i es van apoderar del tresor reial. Enviada a Prsia va morir de maltractaments. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51670" title="Pap d'Armnia" nonfiltered="173" processed="173" dbindex="20185">
Pap fou rei d'Armnia del 370 al 374.

Era fill del rei Arshak II d'Armnia i de la reina Pharantzem. Mort el seu pare a mans dels perses, la reina es va refugiar a la fortalesa d'Artakert o Artagers a la provncia d'Arshauroniq amb el tresor reial, i va enviar al seu fill Pap a territori rom on li fou assignada residencia a Neocesarea al Pont.
 
El 369 Cilax i Artaban, governadors perses que havien canviat de badl, van obtenir el suport d'alguns  nobles i van enviar una ambaixada a l'emperador Valent perqu envies a Pap amb les insgnies reials i un exercit. La delegaci anava encapalada per Mushel Mamikonian. Valent i va accedir i va encarregar al dux Terenci de portar a Pap a Armnia per no li va donar les insgnies reials.

Aix Pap fou portat al pas per sense suport militar i Shapur va enviar all un exrcit. Pap, Cilax i Artaban van fugir cap a Clquida, on Pap va estar cinc mesos amagat. Les forces perses no el van trobar per mentre un exercit persa assetjava Artakert on encara estava la reina. Una epidmia va delmar les defenses i al cap de 14 mesos es va haver de rendir i els perses van ocupar la fortalesa i es van apoderar del tresor reial. Enviada a Prsia va morir de maltractaments. Armnia fou assolada patint especialment Artaxata (les muralles destrudes), Valarshapat (totalment destruda), Eruandashat (destruda) Zarehavan (prop de Bagravand, tamb destruda), Zarishat, Van (incendiada i destruda totalment) i d'altres.  Hi va haver tamb persecuci religiosa i s'esmenta el cas del capell Zuith d'Artaxata que fou mort per no abjurar. 

Shapur II va venir al pas acompanyat de Merujan Ardzruni i de Vahan Mamikonian. El rei va acampar a les runes de Zarehavan on va exercir cruels represlies com fer aplanar als captius per les potes dels elefants, o fer desfilar despullades les dones dels nakharars (algunes d'elles van passar desprs al harem del rei). Les represlies foren molt fores a la Siunia, governada pel prncep Andok, pare de la reina Pharantzem.

Merujan Ardzruni i Vahan Mamikonian van rebre el govern del pas i van intentar implantar-hi el mazdeisme. Qui es va negar va patir cruels represlies, com la dona de Garegin Rechtuni, de nom Hamazaspuhi, que tot i que era cunyada de Vahan Mamikonian fou penjada dels peus a una torre. Toms Ardzruni escriu que Vahan Mamikonian va desfermar tal odi al pas que fou assassinat pel seu propi fill Samuel.

Vers el 370 l'emperador Valent va enviar per fi un exrcit sota el comandament del comte (comites) Arinteus (que Ami Marcell anomena At). Els romans van expulsar als perses i Pap, retornat de la Clquida, restaurat al poder i proclamat rei. El nou rei es va acostar al patriarca Narss i en va rebre consells de govern. 
Mushel Mamikonian, que va tenir un paper destacat a la lluita, fou nomenat sparapet i va obtenir victories sobre perses i els seus vassals ibers i aghuans.

Pap va fer reconstruir les ciutats destrudes o algunes al menys. 

El 25 de juliol del 373 el rei va enverinar al patriarca Nerss al palau de Khakh a la Acisilene. El patriarcat va passar a l'ardiaca anomenat Albianus, Shahak (Khat) o Husik de Manazkert fins a la seva mort (373-377). Les seves protestes contra la massacra dels Kamsarakan casi li van costar la vida. Les protestes del arquebisbe de Cesarea de Capadcia, Sant Basili, que tenia el dret d'entronitzar al patriarca armeni, no foren ateses. La famlia de Albianus va conservar el patriarcat amb els seu parent Zaven I (377-381) i el germ d'aquest,  Aspurakes I (381-386). 

Enganyat per Shapur II de Prsia, el rei va fer matar a Cilax i Artaban, dels que sospitava que conspiraven. Els seus caps foren enviats al rei de Prsia. Shapur, desprs d'aix va demanar a Valent de respectar el tractat entre Roma i Persia signat per Jovi, per l'emperador rom va rebutjar i el general Arinteus va adoptar una posici de fora a les fronteres entre Armnia i Prsia. Pel seu costat l'altra general, el dux Terenci, va enderrocar al rei d'Ibria i va restaurar vers el 370 a Sauromax (Saurmag II d'Ibria), rei favorable a Roma que havia governat ja del 361 al 368. 

Ami Marcelli diu que Terenci, en els seus comunicats al emperador, desvirtuava els fets del rei Pap. Probablement no exagerava massa. Finalment l'emperador rom va decidir posar fi al regne de Pap, que fou enviat a Tars a Cilcia, per una suposada entrevista amb Valent. Per all, tot i que fou tractat com a rei, fou retingut i no va poder veure al emperador. Quant se'n va assabentar dels comunicats de Terenci el rei es va escapar amb 300 cavallers cap Armnia. Una legi fou enviada a la seva persecuci, per retornar-lo viu o mort. Al Eufrates Pap i els seus van quedar aturats per van aconseguir passar fent servir llits com improvisades armadies i van poder escapar. L'emperador va posar en la seva persecuci al comites Daniel i al trib dels escoltaires Barzimeres amb mil arquers lleugerament armats, per Pap es va poder escapar per un cam de muntanya i va poder arribar a Armnia.

Per contra el que preveia l'emperador roma, Pap va restar lleial a Roma, i Fauste de Bizanci sospita que va ser per consell de Mushel Mamikonian. Per Valent, escoltant a Daniel i Barzimeres, rancorosos del seu fracs, va decidir eliminar a Pap tot i la seva fidelitat i ho va encarregar, segons Ami Marcelli, a Traj, comandant de la fora d'ocupaci romana a Armnia. Aquest va invitar al rei a un dinar a Khou, al Bagrevand, prop del campament rom i un auxiliar barbar va donar mort al rei. Segons Fauste de Bizanci, l'encarregat del assassinat fou Terenci i diu que el nakharar Gunel d'Antzevatziq va matar a un dels legionaris que van perpetrar fsicament l'assassinat.

L'emperador va nomenar rei a Varasdat de la famlia arscida, nebot probablement d'Arshak II. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51675" title="Mushel I Mamikonian" nonfiltered="174" processed="174" dbindex="20187">
Mushel I Mamikonian fou sparapet (generalssim) d'Armnia del 370 al 376.

El 369 Cilax i Artaban, governadors perses d'Armnia que havien canviat de bndol, van obtenir el suport d'alguns nobles i van enviar una ambaixada a l'emperador Valent perqu envis a Pap, prncep refugiat a l'Imperi rom, amb les insgnies reials i un exrcit. La delegaci anava encapalada per Mushel Mamikonian. 

Vers el 370 l'emperador Valent va enviar un exrcit sota el comandament del comte (comites) Arinteus. Els romans van expulsar els perses i Pap fou proclamat rei. Mushel Mamikonian, que va tenir un paper destacat a la lluita, fou nomenat sparapet .

Mushel va reunir un exrcit que va ajuntar al dels romans Terenci i Arinteus per combatre als perses all on encara romanien. La lluita va comenar pel districte de Daranaliq, prop de Capadcia, i va seguir fins a Gandja. Fou molt celebrat l'alliberament del castell de Taronk a la provncia de Kogovit, on la guarnici armnia resistia des de feia molts mesos. Segons Fauste de Bizanci la batalla decisiva es va lliurar a les fonts del Murad Su i al peu de les muntanyes de Nebad (Nifates) al nord-est del llac Van, a la provncia de Bagravand. El rei d'Aghunia, Urnair, al servei dels perses, tenia el comandament de la fora auxiliar persa i fou fet presoner per Mushel li va perdonar la vida, i a ms va deixar marxar a les dames perses que havia fet presoneres.

Segons Moiss de Khoren, Sembat Bagratuni, lloctinent de Mushel, va fer presoner a Merujan Ardzruni, noble armeni al bndol persa, i el va castigar posant-li una corona de ferro ardent al cap que el va matar, per segons Fauste de Bizanci, Merujan es va penedir abans de la batalla i va retornar al camp armeni, i no va morir fins fora desprs.

La segona batalla va tenir lloc a Gandja.

Desprs Mushel va fer tornar a l'obedincia als nakharars de Korduq, Tmoriq, Artsakh, Altzniq, Dzophq, ngel o Angl, i Hanzith. Els districtes d'Uti (Bardaa) Sakasene (Gandja) i Gardman (part oriental del llac Sevan) que pertanyien a Aghunia, foren incorporats a Armnia. Tamb va incorporar el districte de Golt del que no consta que pogus estar ocupar pels aghuans. El riu Kura fou establert com a frontera.

Mushel va anar llavors a combatre als ibers i en concret a la gent de Gugarq (Gogarene) que s'havien desfet de la influncia armnia i romana i s'havien fet vassalls del Regne d'Ibria (o sigui de Prsia). Mushel va arribar fins el Phaitakaran, a la desembocadura del Kura a la mar Cspia, expedici que noms devia ser una incursi.

Vers el 373 els romans van pensar a deposar al rei Pap i van estar a punt de fer-ho per el rei, cridat a Cilcia, es va poder escapar fins a Armnia. Contra el que preveia l'emperador rom, Pap va restar lleial a Roma, i Fauste de Bizanci sospita que va ser per consell de Mushel Mamikonian. Finalment els romans van deposar a Pap el 374 i van proclamar a Varasdat.

Bat o Sembat Saharuni aspirava al crrec de sparapet, va acusar davant el nou rei a Mushel Mamikonian d'aspirar al tron i de participar amb els romans en l'assassinat de Pap. Varasdat va escoltar-lo i va invitar a Mushel a un dinar on Bat Saharuni el va matar. L'assass fou nomenat sparapet. La casa dels Mamikonian va rebre com a cap a Vatsh Mamikonian (v. 376), per aviat va renunciar en favor de Manel Mamikonian (v.377).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51676" title="Mesurador xins" nonfiltered="175" processed="175" dbindex="20188">

Els mesuradors (Xins tradicional:   ; Xins simplificat:   ; pinyin: lingc; Cantons (Yale): leung4 chi4) s'usen juntament amb els numerals per definir la quantitat d'un objecte o objectes, o entre "aquest" i "aquell" per identificar objectes especifics.

En xins, els numerals tot sols no poden quantificar un nom; en comptes de fer aix, depen del que es coneix com a mesuradors o, un menor mesura, classificadors. hi ha dos tipus de classificadors, els nominals i els verbals, els verbals s'empren per quantificar verbs i la quantitat de temps que t prioritat. El catal tamb t aquest tipus de classificadors. No obstant aix, el seu s s rar si no es tracta d'un cas on hi pot haver ambigitat i se'ls considera noms. Per exemple, el la frase "un quilo de llenties" la paraula "quilo" s necesria per saber si es tracta d'un gram o d'una tona. Per tant, la paraula "quilo" per a especificar, s a dir, classificar i mesurar la quantitat de llenties. Per aix, tamb podem dir "vint grams de llenties" o "una tona de llenties".     

Cal tenir en compte, per, que l's del mesurador en xins s obligatori , s a dir, s'han s'emprar sempre que hi hagi un numeral o un pronom (un article definit com sn "el" i "la" no existeixen en xins). A diferncia del catal, on "una bandada d'ocells" equival a "alguns ocells", en xins noms es pot dir "   " (   ). Tanmateix, "un ocell" s'ha de traduir per "   " (   ). Per fer-ho ms entenedor, s com si en catal hagussim de dir "un exemplar d'ocell" per fora.      

L's tamb depen de les preferncies i la cultura del parlant i dels dialectes. Per exemple, per dir tres cotxes algunes persones prefereixen dir     (   ), mentre d'altres diuen     (   ). D'altres fins i tot diuen     (   ) i finalment en cantons es diu     (   ), i, excloent el dialectal, tots tres mesuradors s'empren per dir la mateixa cosa.  

Alguns mesuradors sn unitats reals que totes les llenges tenen, com per exemple la paraula "quilometre". Primer veurem aquests, desprs altres mesuradors nominals i finalment els classificadors verbals. 

La primera columna mostra la versi tradicional del carcter, la segona la versi simplificada si s diferent a la tradicional, la tercera mostra la pronunciaci en pinyin i la quarta la pronuncia cantonesa en Yale. La cinquena els usos principals del mesurador. Finalment, la paraula ente cometes ens mostra el significat literal del mesurador i al costat se n'explica l's si s necessari.  

Mesuradors nominals.
Unitats reals.



Altres mesuradors nominals.



Mesuradors verbals.



Mesuradors colloquials.
En la parla colloquial d'alguns dialectes   (li ) s'usa sovint en comptes de    (li ng ge), d'aquesta manera adquireix l'identitat d'un mesurador que vol dir "dos de (etc...)". El mateix passa amb   (s ), que vol dir "tres de (objecte)".

Exemples.
Codi de colors: Els mesuradors apareixen en verd i els noms en violeta.
         ;
L'any passat vaig cavalcar un cavall.
            ;
Aquest televisor es va trencar desprs d'encendre'l una vegada.
        ;
He reservat (dos bitllets per) aquests dos autobusos.
             ;
Noms desprs que hagi passat aquesta pluja escalar aquella muntanya.
     ;
Un pl, un pl de cabell.
  ( ) ;
Cinc mintus (perode);
  (  ) ;
Deu dies(perode);
     ;
Cent bous, cent caps de bestiar.
     ;
Una poma.
     ;
Una lliura de pomes.
     ;
Algunes pomes, un grup de pomes.

Vegeu tamb.
Gramtica xinesa;
Mesuradors;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51677" title="Xavier Turull i Creixell" nonfiltered="176" processed="176" dbindex="20189">
Xavier Turull i Creixell (Barcelona, 4 de mar de 1922 - Barcelona, 22 de gener de 2000) va ser un reconegut violinista i compositor catal.

Biografia.
Va estudiar amb Joan Massi, Yehudi Menuhin i Pau Casals.

Va viure a l'Amrica del Sud durant vuit anys, combinant les seves activitats publiques i pedaggiques, i va ser director dels estudis de viol i professor de msica de cambra (1947-1950) a la Universitat del Cauca (Colmbia) i del Conservatori Superior Municipal de Msica de Barcelona (1977-1982). Va morir a Barcelona, el 22 de gener de 2000.

Jurats.
Va formar part en mltiples ocasions dels jurats de concursos internacionals de viol com ara: Paganini (Gnova), Jacques Thibaud (Pars), Wieniaswski (Lubin) i Brescia (Itlia).

Professor.
Va fer cursos magistrals d'interpretaci a Glasgow (Esccia, 1977), a Lancut (Polnia, 1981) i a l'Estat espanyol, i va ser catedrtic del Conservatori Municipal de Msica de Barcelona, del que tamb va ser director (1977-1982); tamb va ser membre del Consell d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i president de la branca espanyola de TESTA.

Interpretaci.
Com a concertista ha fet diverses audicions integrals de Sonates (Bach, 1960; Beethoven, 1962-63; Schumann, 1967; Brahms, 1966) i interpretacions d'obres per a dos violins amb Ruggiero Ricci. Va fer concerts a Amrica i a Europa amb estrenes i primeres audicions d'obres contempornies (Sonates de Poulenc, Homs, Granados, Balada, i concerts de Gerhard, Ginastera, Garreta).

Obres.
Com a compositor, algunes de les seves obres ms rellevants sn:
 "Trama 12 x 12" (viol sol), finalista en el concurs Wieniawsky (Polnia, 1977);
 "Rere del Mur" per a soprano i quartet de cordes, guanyadora del premi Eduard Toldr de la Generalitat de Catalunya (1983).

Honors.
 Sala Xavier Turull - a l'Escola Municipal de Msica de Salou, situat al carrer Valncia, 26.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51678" title="Vasak Mamikonian" nonfiltered="177" processed="177" dbindex="20190">
Vasak Mamikonian fou sparapet (generalssim) d'Armnia, desprs del 350 i fins el 368. Fou fill de Artavasdes Mamikonian i net de Vatshe Mamikonian.

Abans del 350 el nakharar Zora Rechtuni es va revoltar contra el rei Tigranes VII d'Armnia, amb l'ajut dels Ardzruni, en protesta per el tracte del rei a l'esglsia. Tigranes el va derrotar i va ordenar l'extermini de las famlies Rechtuni i Ardzruni dels que nomes es van salvar dos membres, Tadjat Rechtuni (nebot de Zora) i Shavasp Ardzruni, que foren protegits per Vardan i Vasak Mamikonian, que per aix foren proscrits i es van exilar a Taiq.

El nou rei Arshak II d'Armnia va donar el seu favor a la famlia dels Mamikonian, proscrita pel seu pare, i els va permetre retornar de Taiq i van ser restablerts als seus honors. Vasak fou nomenat  sparapet (generalssim) i la famlia tamb va tenir el crrec de stratelat. 

En el marc de la guerra de Roma amb els perses, l'aliana d'Arshak fou sollicitat per Shapur II de Prsia. Estant el rei a la cort persa, una ofensa patida per Arshak va fer reaccionar al seu acompanyant Vasak Mamikonian que va matar al oficial persa que havia fet l'ofensa. El rei persa va fingir que felicitava a Vasak per la seva lleialtat. Arshak va acabar jurat fidelitat al rei de Prsia, jurament que va haver de fer sobre els Evangelis. Arshak no va tardar a fugir de la cort persa i retornat al seu pas va renunciar a l'aliana amb els sassnides seguint el consell de Vasak que encapalava el partit prorom, mentre el seu germ Vardan Mamikonian encapalava als partidaris dels perses.

Degu ser desprs del 360, any en que es va formalitzar l'aliana amb Roma,  quant dos dels senyors mes poderosos d'Armnia, Merujan Ardzruni i Vahan Mamikonian (germ de Vasak), van passar a Prsia amb Shapur II (310-379) i es van convertir al mazdeisme. Un d'ells es va casar amb una princesa sassnida.

Els atacs perses al any 364, per la part de la frontera a la zona de Ganzak (Gandja) i a Vanand i Basean, foren rebutjats pel rei i per Vasak, fins a la traci de Merujan Ardzruni, que va guiar als perses cap Armnia, i van atacar per el sud per Altzniq i Dzophq, van saquejar les tombes reials i van ocupar Tigranocerta els habitants de la qual foren fets presoners; els ngel van resistir al oest de Dzophq per tot i aix el perses van poder ocupar el castell de Kamakh-Ani al Daranaliq; segons Fauste de Bizanci, poc desprs Vasak va sorprendre als perses i va alliberar als presoners i va recuperar els ossos dels reis i es va refugiar a una fortalesa inaccessible al Altzq prop de l'Ararat; desprs molts nakharars van abandonar al rei.

El rei va fer matar molts nakharars (nakhararq) incorporant les seves terres a la corona. Fauste de Bizanci diu que va fer matar a Vardan Mamikonian (amb l'aprovaci del germ d'aquest Vasak) al seu castell d'Erakhani al Taiq. 

El patriarca armeni Narss va intentar reconciliar al rei amb els nobles revoltats i favorables a Prsia per sense xit. Shapur, coneixent les dificultats del rei al seu pas, i que no podia esperar ajut de Roma, el va cridar a la seva cort, amenaant-lo, si no hi anava, de reprendre la guerra, per si hi anava li oferia garanties. Arshak II  i Vasak Mamikonian van anar a Prsia, i aviat el rei fou empresonat a Aniutx (el Castell del Oblit) al Khuzestan i Vasak fou torturat i mort i la seva pell exposada al Castell del Oblit (368). 

La direcci de la famlia va passar al seu fill Mushel I Mamikonian el Brau.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51679" title="Vardan Mamikonian" nonfiltered="178" processed="178" dbindex="20191">
Vardan Mamikonian fou cap del partit persa d'Armnia, desprs del 350 i fins a una data propera al 365.

Fou fill d'Artavasdes Mamikonian i nt de Vatsh Mamikonian.

Abans del 350 el nakharar Zora Rechtuni es va revoltar contra el rei Tigranes VII d'Armnia, amb l'ajut dels Ardzruni, en protesta pel tracte del rei a l'esglsia. Tigranes el va derrotar i va ordenar l'extermini de les famlies Rechtuni i Ardzruni dels que noms es van salvar dos membres, Tadjat Rechtuni (nebot de Zora) i Shavasp Ardzruni, que foren protegits per Vardan i Vasak Mamikonian, que per aix foren proscrits i es van exiliar a Taiq.

El nou rei Arshak II d'Armnia va donar el seu favor a la famlia dels Mamikonian, proscrita pel seu pare, i els va permetre retornar de Taiq i van ser restablerts als seus honors. Vasak fou nomenat sparapet (generalssim) i la famlia tamb va tenir el crrec de stratelat.

En el marc de la guerra de Roma amb els perses, l'aliana d'Arshak fou sollicitat per Shapur II de Prsia. Arshak va acabar jurat fidelitat al rei de Prsia, jurament que va haver de fer sobre els Evangelis. Arshak no va tardar a fugir de la cort persa i retornat al seu pas va renunciar a l'aliana amb els sassnides seguint el consell de Vasak, germ de Vardan, que encapalava el partit prorom, alhora que Vardan Mamikonian encapalava els partidaris dels perses, i el seguia son germ Vahan Mamikonian que poc desprs es va exiliar a Prsia.

El rei va fer matar molts nakharars (nakhararq) incorporant les seves terres a la corona. Fauste de Bizanci diu que entre els que va fer matar hi havia Vardan Mamikonian. La seva mort va tenir l'aprobaci del seu germ, el sparapet Vasak, i va tenir lloc al seu castell d'Erakhani al Taiq.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51680" title="Varasdat d'Armnia" nonfiltered="179" processed="179" dbindex="20192">
Varasdat fou rei d'Armnia del 374 al 378

Deposat el rei Pap d'Armnia, l emperador Valent va nomenar rei a Varasdat de la famlia arscida, nebot probablement d Arshak II i per tant net de Tigranes VII d'Armnia. Mushel I Mamikonian fou posat al seu costat com a mentor. Valent va enviar al cap de la cavalleria romana Vctor, i al duc de Mesopotmia, Urbici, per exigir del rei persa de reconixer al nou rei i el protectorat roma al regne d'Ibria. 

Aviat van comenar els conflictes entre els nobles. Bat o Sembat Saharuni aspirava al crrec de sparapet, i va acusar a Mushel Mamikonian d aspirar al tron i de participar amb els romans al assassinat de Pap.  Varasdat va escoltar i va invitar a Mushel a un dinar on Bat Saharuni el va matar. L assass fou nomenat sparapet. La casa dels Mamikonian va rebre com a cap a Vatsh Mamikonian. Per dos germans de Mushel, anomenats Manel i Koms, que per raons desconegudes eren a la cort de Prsia (Fauste de Bizanci diu que era una residencia forada) i havien participat a una campanya contra l imperi Kushan en la que els perses havien patit una greu desfeta; aprofitant el desconcert persa per aquesta derrota, Manel i Koms es van escapar i al arribar a Armnia, Vatch va renunciar a favor de Manel Mamikonian a la direcci dels Mamikonian; el nou cap va reclamar el ttol de sparapet, que considerava hereditari. Els Mamikonian van aixecar els seus fidels i es van enfrontar a les forces reials i de Saharuni a Karin (Erzurum) i Manel va posar en fugida al rei. Hemaiak i Artaxes, fills de Manel, volien matar a Varasdat per Manel ho va impedir i el va deixar marxar. Els Mamikonian van exercir represlies contra els lleials al rei, entre ells Garegin Rechtuni (cunyat d un dels Mamikonian de nom Hamazasp, fill de Manel), que fou assassinat, i Bat Saharuni i el seu fill (el fill fou executat davant del pare abans de matar a aquest). 

Varasdat va fugir a territori rom on fou confinat a Britnia on probablement va morir.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51681" title="Vatsh Mamikonian" nonfiltered="180" processed="180" dbindex="20193">
Vatsh (o Vatshe) Mamikonian fou sparapet d'Armnia en temps del  rei Khosrov II d'Armnia.

Els feudals Manavazian (senyors de Manavazkert o Manazkert) i el Urduni (senyors del Ordoru) es van enfrontar durament a Armnia. El rei va intentar posar pau per no ho va aconseguir i ho va encarregar a Vatsh Mamikonian, que va exterminar a les dues cases, i les seves terres foren donades en part als bisbes de Manzakert i Basean.

Vatsh Mamikonian i Vahan Amatuni tamb van derrotar als Bzuni del Bzouniq (regi de Khelat) que s havien aliat als perses, i els hi van confiscar les terres.

Sanatruk, prncep aghuan de la regi de Phaitarakan (la regi a la confluncia entre el Kura i l Araxes) que restava fidel al paganisme, va envair Armnia ajudat pels alans i altres tribus del  i van assetjar a Khosrov II a la fortalesa de Tariunq (desprs Bayazid) a la provncia de Kogovit, per el rei amb l ajut del Vatch Mamikonian, Bagrat Bagratuni, Vahan Amatuni, Mehudak Rechtuni, i Garegin Rechtuni, i de forces romanes dirigides pel general Antoc, va poder-los rebutjar i els invasors foren derrotats prop de Valarshapat, i desprs altre cop davant Oshakan (regi de Aragatzotn), batalla en la que Sanatruk va morir. 

Vatch fou substituit al front dels Mamikonian pel seu fill Vasak Mamikonian.

Un altre Vatch Mamikonian, de filiaci no establerta (posible fill de Vardan Mamikonian), va dirigir la famlia vers el 376 desprs del assassinat de Mushel I Mamikonian, per decissi del rei, per va abdicar quant va arribar Manel Mamikonian de Persia vers el 377.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51685" title="Vahan Mamikonian" nonfiltered="181" processed="181" dbindex="20195">
Vahan Mamikonian fou cap del partit persa i marzban d'Armnia per espai d'uns mesos vers 369-370.

Vahan era fill d'Artavasdes Mamikonian i nt de Vatsh Mamikonian. 

Degu ser desprs del 360, any en qu es va formalitzar l'aliana amb Roma, quan dos dels senyors ms poderosos d'Armnia, Merujan Ardzruni i Vahan Mamikonian, van passar a Prsia amb el rei Shapur II (310-379) i es van convertir al mazdeisme. Un d'ells es va casar amb una princesa sassnida. El germ de Vahan, Vardan Mamikonian, cap del partit persa, fou assassinat per ordre del rei, per la data no est establerta. En canvi el seu germ, Vasak Mamikonian, fou cap del partit prorom.

El 368 els perses van conquerir Armnia. El 369 Shapur II va venir al pas acompanyat de Merujan Ardzruni i de Vahan Mamikonian.  El rei va acampar a les runes de Zarehavan on va exercir cruels represlies com fer aplanar als captius per les potes dels elefants, o fer desfilar despullades les dones dels nakharars (algunes d'elles van passar desprs a l'harem del rei). 

Merujan Ardzruni i Vahan Mamikonian van rebre el govern del pas i van intentar implantar-hi el mazdeisme. Qui es va negar va patir cruels represlies, com la dona de Garegin Rechtuni, Hamazaspuhi, que tot i que era cunyada de Vahan Mamikonian fou penjada dels peus a una torre. Toms Ardzruni escriu que Vahan Mamikonian va desfermar tal odi al pas que fou assassinat pel seu propi fill Samuel.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51687" title="Naci catalana" nonfiltered="182" processed="182" dbindex="20196">


 Tant en un sentit poltic com cultural acostuma a fer refercia a la naci dels Pasos Catalans.
 D'acord amb l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 pot referir-se a Catalunya.
 Corona d'Arag;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51688" title="Manel Mamikonian" nonfiltered="183" processed="183" dbindex="20197">
Manel Mamikonian fou sparapet (generalssim) i lder d'Armnia del 378 al 385

Era fill de Mushel I Mamikonian el brau, i va assolir la direcci de la famlia el 377 o 378 per abdicaci del seu parent Vatsh Mamikonian.

Enfrontat al rei Varasdat d'Armnia i a Sembat Saharuni, nomenat sparapet al lloc de Mushel I, els va derrotar i el rei va fugir a territori rom.

Desprs de la fugida de Varasdat, Manel Mamikonian va quedar de fet el 378 com a sobir d'Armnia sense corona. Manel per no va voler prescindir del tot de la figura reial i va collocar al tron a la reina Zarmandukht, vdua de Pap, com a nominal regent dels seus dos fills menors Arshak III i Valarshak (segons Moiss de Khoren aix fou fet amb consentiment del emperador Teodosi I el gran).

Manel, per prevenir atacs, va demanar el protectorat persa i van enviar una ambaixada a Ctesifon dirigida per Gardjuil Malkhaz, ambaixada que fou molt ben rebuda per Shapur II de Prsia que aix obtenia al final all pel que havia anat a la guerra moltes vegades durant el seus 70 anys de regnat. Shapur va enviar al pas deu mil cavallers sota la direcci de Suren, amb el ttol de governador (marzban). El principat de la Siunia, que havia estat arrabassat pels perses a la dinastia local (el prncep Andok o Antoc), fou retornat al hereu del darrer prncep, el jove Babik, fill d'Andok, que vivia exiliat a territori rom, i que Esteve Orbelian diu a mes que fou promogut amb el mateix rang que Manel Mamikonian.

L'amistat amb Prsia no va durar. Desprs de Shapur II van seguir altres reis efmers: Ardaxes II (379-383), Shapur III (383-388) i Vahram (388-399) que van fer front a la rebelli de la noblesa persa. Pel contrari l'imperi rom estava altra cop unit i fort sota Teodosi I el gran. Fauste de Bizanci diu que l'antic renegat Merujan Ardzruni, ara aliat de Manel, l'hauria convenut de qu perillava la seva vida ja que els perses pensaven que es volia passar al bndol rom. Manel finalment el va creure i va decidir avanar-se fent massacrar a la guarnici persa. Suren va poder escapar amb uns pocs soldats.

Llavors Prsia va enviar algunes expedicions, per foren rebutjades per Manel. Segons Fauste, durant set anys (probablement foren menys) els perses no van poder trepitjar Armnia. Merujan, que en realitat seguia fidel a Prsia i al mazdeisme, va fugir a la cort sassnida i va convncer al rei d'enviar una nova expedici de la que va demanar el comandament. Aquesta expedici va trobar a les tropes de Manel a Bagevand al Bagrevand. En la batalla va morir Merujan (segons Fauste de Bizanci va morir de la ma de Babik de Sinuia, que hauria estat restaurat al seus dominis no el 378 o 379 per Shapur II, sin vers el 381 per part de Manel, i ara era un lleial aliat de Manel Mamikonian).

Vers el 384 el jove Arshak III es va casar a Karin (Erzurum) amb Vardandukht, filla de Manel Mamikonian. Valarshak, sa germ, es va casar amb una filla de Sahak Bagratuni, el comandant de la cavalleria, posa-corones, i senyor d'Ispir (Sper). Poc desprs Manel va proclamar rei a Arshak III i amb Valarshak com a rei associat (rei segon). Es suposa (Tournebize, a  Histire politique et religieuse de l'Armnie , pag. 69)  que Arshak va governar amb seu a Dwin i Valarshak a Erez (Erzindjan) es a dir que governaven respectivament Armnia i Petita Armnia.

Manel va morir poc desprs a la cimera del seu poder, probablement el 385. Uns mesos desprs va morir Valarshak (386), i va restar sol Arshak III sense l'edat i la fora per dirigir el pas.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51692" title="Humanisme" nonfiltered="184" processed="184" dbindex="20198">
L'humanisme, en sentit ampli, s un corrent de pensament enfocat en l'home.

Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoraci dels clssics greco-llatins que es va desenvolupar a partir del segle XVI. L'erasmisme n's un dels exponents ms emblemtics.

La filosofia de l'humanisme.
El sofista grec Protgores va mantenir una postura d'agnosticisme (qestionant la possibilitat de coneixement de la divinitat) que s reivindicada habitualment per l'humanisme tot i que altres branques d'aquest moviment es declaren formalment atees Existencialisme i fins i tot existeix l'anomenat humanisme cristi . ;
Al corrent del lacisme, en la seva defensa de la independncia de l'home i la societat de tota influncia religiosa, tamb hi ha participat l humanisme.
Scrates  va centrar en l home, especialment en l aspecte tic, la reflexi filosfica i la majoria dels altres filsofs se n van ocupar.
La filosofia de l'humanisme t com objecte l home no noms com sser natural sin tamb en el seu sser essencial i en conseqncia intenta fer de pont entre les cincies positives amb la metafsica.
Ludwig Feuerbach (1804-1872) amb la seva crtica de la religi (que Marx considerava com definitiva) reclamava  que l'antropologia substitus la teologia.
L'home segons l'humanisme t un lloc especial al cosmos grcies a les caracterstiques humanes d'obertura al mn,  llibertat de comportament,  poder de transcendir l'immediat i el seu carcter d'esperit;
L aportaci de l'estructuralisme,  replanteja les qestions de llibertat, subjecte, histria, cultura, societat, i les ms recents sobre el sentit de l'home.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51720" title="Paulo Freire" nonfiltered="185" processed="185" dbindex="20199">

Paulo Reglus Neves Freire, conegut com Paulo Freire, (Recife (Brasil), 19 de setembre de 1921 - Braslia, 3 de maig de 1997) fou un pedagog brasiler.

 Biografia .
Freire va nixer el 19 de setembre de 1921 en una famlia de classe mitjana de Recife, Brasil. Va patir la pobresa i la gana durant de depressi econmica de 1929. Aquesta experincia va modelar el seu criteri en quan a la pobresa i va ajudar a construir un mtode educacional molt particular.
Es va inscriure a la facultat de dret de la Universitat de Recife el 1943. Parallelament va estudiar filosofia, fenomenologia i psicologia del llenguatge. 
Tot i acabar la carrera mai va exercir d advocat. En lloc d aix va fer de mestre a les escoles de secundria ensenyant portugus. El 1944 es va casar amb Elza Maia Costa de Oliveira, que tamb era una professora. Van treballar plegats el resta de les seves vides i van tenir fills.
El 1946 va ocupar el crrec de Director del Departament d Educaci i Cultura del Servei Social  de l Estat de Pernambuco, un estat brasiler la capital del qual s Recife.
Va comenar a treballar amb la gent pobra amb problemes d analfabetisme. Va comenar a utilitzar un mtode poc ortodox del que amb el temps es consideraria Teoria de l Alliberament. En aquells temps, a Brasil, una persona analfabeta no podia votar a les eleccions presidencials.

El 1961 va ocupar el crrec de Director del Departament d Extensi Cultural de la Universitat de Recife. El 1962 va disposar de la primera oportunitat per aplicar les seves teories; va ensenyar a llegir i escriure a 300 treballadors de la canya del sucre amb noms 45 dies. A partir d aquesta demostraci el govern brasiler va aprovar la creaci de milers de cercles culturals al pas.
Per el 1964 hi va haver un cop d estat que va posar fi a tant d esfor. Freire va ser considerat un trador i va ser empresonat 70 dies. Desprs d un breu exili a Bolvia, va treballar cinc anys a Xile pel Moviment Cristi Democrtic per a la Reforma Agrria i per l Organitzaci de l Agricultura i el Menjar de les Nacions Unides.
El 1967, Freire va publicar el seu primer llibre Educaci com a prctica de Llibertat. Posteriorment va publicar el seu llibre ms fams La Pedagogia dels oprimits, imprs el 1968 en portugus. 
El seu treball va tenir una bona rebuda en diversos sectors. El 1969 fou convidat a la Universitat de Harvard. Al segent any, La Pedagogia dels oprimits, es va publicar en castell i angls, expandint el seu radi d acci. A causa del desacord poltic entre les successives dictadures i Freire, un cristi socialista, aquesta obra no es va poder publicar a Brasil fins al 1974, moment en el qual, el general Ernesto Geisel, va prendre el control de Brasil i va comenar un  procs de liberalitzaci cultural.

Desprs de treballar un any a Cambridge, EUA, Freire va anar a Ginebra, Sussa, per treballar al Consell Mundial d Esglsies com a conseller d educaci especial. Durant aquest perode, Freire va fer de conseller en les reformes educatives de les colnies portugueses d frica, especialment a Guinea Bissau i Moambic.

Al 1980 va tornar a Brasil desprs de qu li van donar perms per tornar un any abans. Es va unir al Partit del Treballadors (PT) a la ciutat de Sao Paulo. Freire va ocupar el crrec de supervisor del projecte d alfabetitzaci d adults dins del mateix partit des de 1980 fins al 1986. Quan el PT va guanyar les eleccions municipals del 1988, va ser nomenat Secretari d Educaci de Sao Paulo.

El 1986 va morir la seva dona. Freire es va casar amb Maria Arajo Freire, que encara segueix impulsant el seu mtode radical d educaci.
Freire va morir al 2 de maig del 1997 d un atac de cor.

Estudia Dret. La seva dona, Elza, professora de primria, influ en la seva decisi de deixar Dret i dedicar-se a la Pedagogia. Es dedica a l'alfabetitzaci de persones adultes, desenvolupant el seu propi mtode d'alfabetitzaci. 

s empresonat i exiliat desprs del cop d'estat de 1964. Fixa la seva residncia a Xile, on troba el marc ideal per a seguir desenvolupant la seva teoria i la seva praxi. Va ser nomenat expert de la UNESCO i posteriorment passa a ser professor de la Universitat d'Harvard. 

Va ser assessor de diversos pasos d'frica en programes d'educaci de persones adultes, especialment a Angola i Repblica de Guinea. El 1980 torna a Brasil on posa el seu esfor en la lluita per una escola pblica i de qualitat per a tots. De 1989 a 1992 assumeix la Secretaria d'Educaci de la Prefectura de Sao Paulo. 

A partir de 1992 fa classes en la universitat de Sao Paulo i cursos i conferncies per tot el mn, fins a la seva mort en 1997. 

Entre les seves obres en destaquen  L'educaci com prctica de llibertat  i la  Pedagogia de l'oprimit .

 Model educatiu .
Les persones aprenen mitjanant el dileg (influt per Scrates) i en aquest dileg els aprenents poden recobrar la seva dignitat, ja que comparteixen un estat d'igualtat respecte al professor. Aquesta dignitat primera li servir per adquirir concincia dels seus drets i alliberar-se grcies a l'educaci, basada en la prctica i en les necessitats quotidianes (teoria relacionada amb l'aprenentatge significatiu). Va criticar el concepte de "tabula rasa" segons el qual els aprenents estaven buits mentalment, ja que l'aprenentatge s un procs dual, on tots aporten i on no es parteix de zero, ja que la vida ha proporcionat els primers coneixements que seran la base de tots els posteriors.

 Reconeixements .
A Paulo Freire li va ser atorgat el ttol de doctor Honoris causa per vint-i-set universitats. Pels seus treballs en l'rea educativa, va rebre, entre uns altres, els segents premis: "Premi Rei Baldu per al Desenvolupament" (Blgica, 1980); "Premi UNESCO d'Educaci per a la Pau" (1986) i "Premi Andrs Bell" de l'Organitzaci dels Estats Americans, com Educador dels Continents (1992). 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51725" title="Paganisme" nonfiltered="186" processed="186" dbindex="20200">
El paganisme (del llat, pagus mn rural) s la religi dels pagans.
El cristianisme es va anar introduint primer en el mn urb i entre la  gent del camp van persistir molt ms temps les creences religioses llatines i hellniques antigues, de manera que pag va esdevenir sinnim de no haver abraat el cristianisme. Aquest sentit s anleg al terme "gentil" entre els jueus o "infidel" entre els musulmans, ja que el paganisme sol ser un culte politeista, enfront el monoteisme religis d'aquestes tres cultures.

El paganisme s tamb en l'edat moderna la tendncia d'adoptar, sense modificacions, les religions europees antigues especialment la celta, germnica, grega o llatina. En el cas de religions sorgides en l'poca moderna que no estan identificades amb les religions clssiques s'utilitza el terme neopaganisme. En total, gaireb un 7% de la poblaci mundial pot ser definida com a practicant d'alguna forma de paganime.

Enllaos externs.
 Mareterra.cat - Associaci Pagana dels Pasos Catalans.
 Culte del Reig Bord - Grup Reconstruccionista Pag Catal.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51734" title="Bess i el Maresme" nonfiltered="187" processed="187" dbindex="20201">
El barri del Bess forma part del districte de Sant Mart de la ciutat de Barcelona, a la zona est de la ciutat, limitant amb el terme municipal de Sant Adri del Bess.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51736" title="Fresno" nonfiltered="188" processed="188" dbindex="20202">


Fresno, a Califrnia s la seu del comtat de Comtat de Fresno, Califrnia, i d'un aeroport anomenat Terminal Aeri de Fresno o Aeroport Internacional Yosemite de Fresno. Va ser fundanda el 1872 i tenia 464.727 habitants el 2005 i 471,479 el 2006.

El motor Fresno Scraper va ser dissenyat a Fresno, que est situat a la Vall San Joaquin de Califrnia.

 Vegeu tamb .
Cas Fresno;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51737" title="Conjunt difs" nonfiltered="189" processed="189" dbindex="20203">
Els conjunts difusos sn una generalitzaci de la teoria clssica dels conjunts (vegeu Teoria de conjunts). Mentre que en un conjunt clssic (tamb anomenat conjunt ntid per diferenciar-lo dels difusos) tenim que els elements o b pertanyen o b no pertanyen al conjunt, en el cas dels conjunts difusos la pertinena s gradual. Aix s, tenim elements que noms pertanyen al conjunt en un cert grau.

 Funci de pertinena .
Una de les maneres de representar els conjunts ntids s mitjanant les
funcions caracterstiques. Aquestes funcions aplicades a un element ens
diuen si l'element pertany o no al conjunt. Aix, si tenim que si empram 1
per expressar que un element pertany al conjunt i 0 sin pertany,
aleshores les funcions caracterstiques sn funcions en .

Per permetre la pertinena parcial, els conjunts difusos es descriuen
mitjanant una funci en l'interval . En aquest cas, a un element se
li assignar un valor de zero quan no pertanyi en absolut al conjunt, un
valor de u quan pertanyi completament al conjunt i un valors entremig quan
la pertinena sigui parcial. Naturalment, ser ms gran el valor assignat,
com ms gran sigui la pertinena al conjunt.

Aix, una funci de pertinena definida sobre el conjunt de referncia  
s una funci:



 s . 
Els conjunts difusos s'utilitzen per expressar conceptes vagues. Aix
s, conceptes on no podem trobar un valor clar que ens permeti separar
aquells elements que sn del conjunt d'aquells que no ho sn. El terme
"Alt" en relaci a l'alada d'una persona s un exemple d'aquestes
caracterstiques. Aix s difcil determinar quin s el punt de tall a
partir de quan una persona es pot considerar alta (si ho s una de 1.80,
no ho ser una de 1.799?).

 Aplicacions .
En l'actualitat les aplicacions ms importants dels conjunts difusos i
de la lgica difusa es troba en els sistemes de control, tant en control
industrial com incorporats en aparells de consum massiu (cmeres
digitals, rentadores, microones).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51740" title="Govern de Catalunya" nonfiltered="190" processed="190" dbindex="20204">
El Govern o Consell Executiu de Catalunya s una de les institucions estatutries que conformen la Generalitat de Catalunya. s l'rgan collegiat que dirigeix la poltica i l'Administraci de la Generalitat i s, aix mateix, el titular de la funci executiva i de la potestat reglamentria.

Composici.
Composen el Govern de Catalunya el president de la Generalitat, el conseller o consellera primer del Govern, si escau, i els consellers.

El president de la Generalitat de Catalunya.
El president de la Generalitat de Catalunya ostenta la ms alta representaci de la Generalitat de Catalunya i la ordinria de l'Estat a Catalunya. Aix mateix, dirigeix i coordina l'acci del Govern. Com a membre d'aquest, li corresponen competncies tals com establir les directrius generales de l'acci de govern i assegurar llur continuitat, nomenar i separar els consellers, convocar i presidir les reunions del Govern, demanar que el Parlament es reuneixi de forma extraordinria, demanar la celebraci d'un debat de poltica general al Parlament de Catalunya, signar els decrets acordats pel Govern i ordenar que es publiquin i coordinar el programa legislatiu del Govern. En els casos en qu no hi hagi conseller primer, li correspon tamb convocar i presidir les comissions del Govern, facilitar la informaci que el Parlament solliciti al Govern i encarregar a un conseller o consellera que s'encarregui del despatx o de les funcions d'un departament en cas d'absncia, malaltia o impediment de la persona titular.

El conseller primer del Govern.
El conseller primer del Govern s membre del Govern de la Generalitat. El President de la Generalitat el nomena i el separa per decret, donant compte al Parlament. Son competncies prpies del conseller primer, entre d'altres, el desplegar les directrius generals de l'acci de govern i vetllar per qu s'apliquin, convocar i presidir les comissions del Govern, facilitar la informaci que el Parlament solliciti al Govern i impulsar i coordinar l'activitat dels departaments.
A ms, per delegaci de la presidenta o president de la Generalitat, pot assumir competncies tals com convocar i presidir les reunions del Govern, coordinar el programa legislatiu del Govern i l'elaboraci de les disposicions reglamentries i coordinar l'acci exterior del Govern, entre d'altres.
Aix mateix, assumeix les funcions d'administraci ordinria de la presidenta o el president de la Generalitat en cas d'absncia o malaltia d'aquest. Assumeix tamb les funcions de representaci ordinria, en el que es refereix a funcions executives i representatives, en cas de mort o incapacitat permanent d'aquest reconeguda pel Parlament.

Els consellers.
L'Administraci de la Generalitat est integrada pels departaments en qu s'organitza el Govern, incls el de la Presidncia. Al capdavant de cada departament hi ha un conseller o consellera. Cada departament t, a ms, una secretaria general i s'estructura en serveis, que es poden agrupar en direccions generals.

El funcionament del Govern.
El Govern es reuneix convocat pel president o presidenta de la Generalitat i, per a la validesa de llurs deliberacions i dels acords que adopti, es necessari que estiguin presents el president o, en cas de qu el sustitueixi, el conseller o consellera primer del Govern, i la meitat dels consellers. Els acords del Govern s'adopten per majoria; en cas d'empat, el vot del president dirimeix. Els acords han de constar en acta, de la qual ha de donar coneixement el secretari del Govern, la regulaci i les funcions del qual les estableix un reglament.
Els membres del Govern estan obligats a guardar secret de les deliberacions d'aquest o de les opinions i els vots que cadascun emeti. Tampoc pot divulgar els documents que coneguin per ra de llur crrec mentre no s'hagin fet pblics oficialment. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51750" title="Radical 1" nonfiltered="191" processed="191" dbindex="20205">

El Radical 1, que significa "u", s un dels sis radicals tradicionals de l'escriptura xinesa que noms consta d'un tra. Amb 27 carcters relacionats al Mathews' Chinese-English Dictionary t una freqncia d'aparici mitjana. El radical 1 pertany, com a tra horitzontal (  hng), als traos bsics de l'escriptura xinesa (    Y ngz B f ), el fonament de la calligrafia xinesa     

Explicaci del concepte radical: Radical (escriptura xinesa)


El carcter es desenvolupa a partir de la representaci grfica d'un dit ndex ests, s per aix que, a diferncia del nmero rom I, s'escriu horitzontalment. Altres fonts sostenen que aquest carcter prov d'una antiga eina xinesa.    

El significat bsic del carcter tamb s'amplia cap als significats "unitat" i "uni".  

 Pronuncia .
Xins:  Bopomofo   oder Pinyin y  (= u);
Japons:  Hiragana   ichi (= u);
Core:  Hangul   han (core) o   il (= u);

 Carcters que contenen el radical 1.


 Bibliografia.
Edoardo Fazzioli: Gemalte Wrter. 214 chinesische Schriftzeichen - Vom Bild zum Begriff. ISBN 3937715347 (Pgina 236);
Li Leyi: Tracing the Roots of Chinese Characters. ISBN 7561902042 (Pgina 407);
Cecilia Lindquist: Eine Welt aus Zeichen. ISBN 342626482X (Pgina 336);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51753" title="Wi-Fi" nonfiltered="192" processed="192" dbindex="20207">

Wi-Fi (sovint escrit com Wi-fi, WiFi, Wifi i wifi), acrnim de Wireless Fidelity (Fidelitat sense fils), s una marca per a un conjunt d'estndards de compatibilitat per a comunicacions per a xarxes locals sense fils (WLAN). Es basa en els estndards oberts 802.11a i 802.11b establerts per IEEE, i encara no controlat per cap empresa.

802.11a s un estndard per WLAN que funciona en el rang de freqncia de 5 GHz, a una velocitat de dades mxima de 54 Mbps.

802.11b s un estndard per WLAN que funciona en el rang de freqncia de 2,4 GHz, amb un ample de banda de 11 Mbps. s la freqncia que empren els microones, telfons mbils de tercera generaci i els dispositius Bluetooth

Actualment l'estndard 802.11b ofereix un ample de banda de 11 Mbps i opera en la banda del 2,4 Gigahertzs. Les comunicacions sn a travs d'ones de rdio de curt abast, que pel fet d'estar codificades no interfereixen entre si, i la seva potncia s molt baixa.
El radi de cobertura  d un senyal sense fils pot arribar tericament fins a 300 metres, per la disposici dels equips, parets, etc, fa que el senyal pugui arribar als 100 metres.
La tecnologia Wi-Fi est avanant a Wi-Fi 5, que processa a velocitats de fins a 54,000 Kbps.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51756" title="Rumiko Takahashi" nonfiltered="193" processed="193" dbindex="20208">
Rumiko Takahashi (     ) s una dibuixant de cmics (mangaka), nascuda a Nigata, Jap, el 10 d'octubre de 1957.

Va ser la primera dona a superar la venta d'un mili d'exemplars dels seus mangues.

 Llista d'obres .
Urusei Yatsura(Lamu, Lum)        ;
Maison Ikkoku (     );
El mn de la Rumiko (         );
Ranma   (    );
One Pound Gospel (1      );
La tragedia de P (            );
Un o Dos (1orW);
Inuyasha (   );
Mermaid's Forest;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51758" title="Otaku" nonfiltered="194" processed="194" dbindex="20209">
Un otaku (   ) s conegut fora del Jap com una persona amb gust bastant marcat per l'anime i el manga. En el seu pas d'origen, per, el significat s ms proper a la definici de friki, una persona que es desviu per una afici com els ordinadors, la msica, els autombils, etc. Aquest terme japons ha passat a l'Occident amb el significat d'"aficionat al manga". Al Jap, el terme s generalment despectiu, encara que recentment, de la mateixa manera que el terme geek, alguns japonesos l'empren amb orgull. A l'Occident pot tenir tant connotacions negatives com positives, depenent de la comunitat on s'utilitzi.

La paraula otaku prov del japons   (o, una partcula honorfica) +   (taku, casa). Es va emprar als anys 80 com a un pronom de segona persona entre els fotgrafs aficionats, encara que a mesura que el terme es va anar extenent, va passar a ser empleat per altres per a referir-se als fotgrafs aficionats. Com els fotgrafs aficionats eren vists com socialment maldestres, reservats i obsesionats amb la seva afici, otaku fou adaptant aquelles connotacions negatives i pass a referir-se a qualsevol aficionat obsessiu. Un estereotip com d'otaku s el de l'home jove que viu a casa sense treball i amb pocs contactes socials fora del seu cercle d'amics otakus. Actualment, per a distingir aquest significat modern de l'anterior, tota la paraula s'escriu en hiragana (   ) o katakana (   ).

Tipus d'otaku.
A part de lanime otaku (      ) i manga otaku (     ), la cultura friki japonesa t moltes ms varietats, com el pasokon otaku (       ) (fantic dels ordinadors - pasokon s l'abreviatura japonesa del personal computer), el gmu otaku (      ) (fantic dels videojocs), i els fantics de les idols o cantants joves i maques de moda. Tant al Jap com a l'Occident, el terme otaku es pot emprar de forma positiva o negativa, encara que al Jap t connotacions negatives ms fortes.

Un sub-conjunt dels otakus sn els anomenats Akiba-kei (    ), que es passen molt de temps en el barri d'Akihabara de Tquio, i estan principalment obsessionats per l'anime, les idols i els videojocs.

Icones de la cultura otaku.
Algunes produccions d'anime fortament associades a la cultura otaku sn Neon Genesis Evangelion i Otaku no Video, dels estudis Gainax. Otaku no Video, en particular, inclou un estudi documental sobre la realitat de la cultura otaku de l'poca (1992), mentre que l'anime Genshiken reflecteix la realitat actual de l'otaku.

Dues vegades a l'any, se celebra el mercat de djinshi Comic Market (abreujat Comiket). All, els dibuixants de manga aficionats venen els seus treballs al llarg dels tres des que dura el mercat. Molts dels dibuixants profesionals van tenir els seus comenaments en el Comiket, i alguns segueixen venent els treballs que fan lliurement.

A les convencions d'anime i manga, s habitual veure gent disfressada dels seus personatges preferits, el qual es coneix com a cosplay (    , de l'angls costume play).



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51759" title="UPV" nonfiltered="195" processed="195" dbindex="20210">

Poltica:
Unitat del Poble Valenci, coalici entre el PNPV i AEPV.

Universitats: ;
La Universitat Politcnica de Valncia, universitat politcnica situada a Valncia, Gandia, Alcoi i Xtiva.
La Universitat del Pas Basc (per les seves sigles oficials: UPV/EHU), s la universitat pblica del Pas Basc.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51761" title="Francisco Pizarro" nonfiltered="196" processed="196" dbindex="20211">
Francisco Pizarro Gonzlez. Marqus dels Atebillos. (Francisco Piarro) (Trujillo, Extremadura, Espanya, 16 de mar de 1478 - Lima, Per, 26 de juny de 1541). Explorador i conqueridor espanyol.


 Infncia i joventut .
Francisco Pizarro va nixer a Trujillo, Cceres. No est clara la data exacta del seu naixement, ja que alguns historiadors ho daten el 16 de mar de 1476, i d'altres, en canvi, el mateix dia de l'any 1478. Va ser fill illegtim del noble Gonzalo Pizarro Rodrguez de Aguilar (pare), que va participar a les campanyes d'Itlia, sota el comandament de Gonzalo Fernndez de Crdoba, i de la camperola Francisca Gonzlez Mateos, minyona de Beatriz Pizarro, la tia del seu pare. Era el germ gran de Gonzalo Pizarro (fill), Juan Pizarro i Hernando Pizarro.

La infncia de Francisco Pizarro Gonzlez va ser molt pobre i difcil, fet que va provocar que es dediqus a cuidar porcs. No sabia ni llegir ni escriure, ja que no va anar a l'escola, ni va tenir cap tipus d'educaci particular.Fou sempre un illetrat.

En la seva etapa de joventut, entre el 1498 i el 1501, va lluitar al costat del seu pare a les campanyes italianes de Gonzalo Fernndez de Crdoba. Poc desprs d'arribar les primeres notcies del descobriment del Nou Mn a Espanya, Pizarro vivia a Sevilla. Va salpar cap all el 1502.

 Els primers anys a Amrica .
Pocs mesos ms tard, arriba a Amrica l'expedici de Nicols de Ovando, el nou governador de la Hispaniola. El fort carcter de Pizarro, i la seva poca disposici a l'activitat sedentria, fan que participi a l'expedici d'Alonso de Ojeda per explorar l'Amrica Central (1510). Poc temps desprs, tamb participa a l'expedici de Vasco Nez de Balboa, que es culmina amb el descobriment del Mar del Sud (l'Oce Pacfic) el 1513, desprs de creuar l'istme de Panam. Com a premi, Pizarro va rebre un repartimiento de Pedro Arias de vila, entre el 1519 i el 1523.

El 1524, les histries de Pascual de Andagoya sobre el "Biru" (l'Imperi inca del Per) i les grans riqueses d'or i plata que amagava, encissen a Pizarro, qui s'associa amb el soldat Diego de Almagro i amb el mossn Hernando de Luque, amb l'objectiu de conquerir tot el "Biru". Els 3 homes decideixen repartir-se les responsabilitats de l'expedici: Pizarro era el comandant, Almagro s'encarregava de la logstica militar i dels aliments i Luque s'encarregava del tema econmic i de la provisi d'ajuda. Existeix el rumor que hi havia un quart associat, el llicenciat Espinosa, que no va voler figurar de manera oficial, per que va ser el principal finanador d'aquestes expedicions.

Aquesta missi fou batejada com Empresa del Levante (Empresa de Llevant).

 La Primera Expedici .
El 13 de setembre de 1524 va sortir la primera expedici amb 80 homes i 4 cavalls, des de Panam, amb l'objectiu de conquerir tot el Per. Diego de Almagro es va quedar, durant un temps ms, reclutant ms soldats i queviures.

Aquesta primera expedici va resultar tot un fracs, degut a que l'exrcit no va arribar molt ms lluny que de Colmbia en la seva travesia per l'Oce Pacfic. En aquella zona noms van trobar mal temps, poc menjar i uns nadius molt agressius. Almagro va perdre un ull per culpa d'una fletxa. A ms, els noms que els Espanyols anaven deixant pels llocs on passaven, demostren les situacions tan incmodes que vivien: Puerto Deseado, Puerto del Hambre i Puerto Quemado, en la costa de Colmbia.

Finalment, la batalla de Punta Quemada pos punt i final a la primera temptativa de conquesta de Pizarro, qui decid retornar a Panam, l'any 1525.

 La Segona Expedici .
Dos anys desprs de la primera expedici, Pizarro, Almagro i Luque comencen a preparar la segona expedici, amb el perms del governador de Panam, Pedro Arias Dvila. Quan aquest decideix anar a explorar la zona de Nicaragua, el nou governador, Pedro de los Rios, dna el vist-i-plau a aquesta segona expedici.

L'agost de 1526, l'expedici surt de Panam amb 2 vaixells, 160 homes i bastants cavalls, arribant al riu Sant Joan i ms al Sud que en el primer intent. Mentre Pizarro seguia explorant nous territoris, Almagro retorn a Panam a cercar reforos. En aquell temps, Bartolom Ruiz, un dels capitans de Pizarro, aconsegu capturar una balsa de nadius de Tumbes, que carregava grans quantitats de txtils, objectes de cermica, or, plata i maragdes.

Aquest fet provoca l'augment de la cobdcia del grup en aconseguir ms terres i ms tresors. A partir d'aquell moment van comenar a segrestar a alguns indgenes, per utilitzar-los d'intrprets. El grup de Bartolom Ruiz es va tornar a reunir amb Pizarro, i amb els 80 nous homes que portava Almagro, que havien arribat feia poc des d'Espanya. El descobriment de Ruiz va revitalitzar el grup, que desprs d'un dur viatge arrib a Atacames, en la costa d'Equador. 

En aquestes terres, els conqueridors van trobar una poblaci nativa molt violenta, que acabava d'assimilar-se dins de l'Imperi inca. Desprs d'algunes disputes entre Pizarro i Almagro, s'acord que Pizarro s'esperaria en un lloc segur, l'Illa del Gallo, mentre que Almagro i Luque retornarien a Panam a cercar ms reforos.

Un cop all, Pedro de los Rios va denegar una tercera expedici amb reforos, l'any 1527, desprs de conixer les histries sobre els homes que havien emmalaltit i mort en el trajecte. Es diu que a ms, un soldat ferit, Sarabia, va enviar camuflat el missatge segent: Pues Seor Gobernador, mrelo bien por entero; que all va el recogedor y aqu queda el carnicero. Com a resposta, el governador va decidir enviar dos vaixells, dirigits per Juan Tafur, amb l'objectiu de retornar a Pizarro a Panam.

Quan Tafur va arribar a l'Illa del Gallo, Pizarro va mostrar la seva negativa a tornar i, tot dibuixant una lnia al terra va dir: 

Camaradas y amigos, de este lado se encuentran la muerte, las penas y el hambre. Del otro, el placer. Sean testigos de qu he sido el primero en la necesidad, el primero en el ataque y el ltimo en la retirada. De este lado se va a Espaa, permaneciendo pobre. Del otro lado, hacia el Per para volverse rico y llevar la palabra de Cristo. Ustedes eligen.

Noms 13 homes, dels 80, van creuar la lnia, reunint-se amb Pizarro, i van rebre la denominaci dels Tretze de la Fama. La resta van retornar a Panam. Mesos ms tard, Almagro i Luque van aconseguir el perms per anar a trobar Pizarro, per noms tenien 6 mesos per tornar i donar per finalitzada l'expedici. 

L'abril de 1528, Pizarro, Almagro i Luque van arribar a la costa de Tumbes, on van ser rebuts amb una calorosa benvinguda, de manera molt hospitalria. Els indgenes els van considerar com els Fills del Sol, per la brillantor de les seves armadures. En aquell lloc, va ser el primer cop on els Espanyols van veure una Llama, a qui Pizarro anomen Petit Camell. Poc temps desprs, el grup decid retornar a Panam, per preparar la tercera i darrera expedici. Abans de tornar, van intercanviar a un parell d'homes perqu aprenguessin els costums de la zona. Un dels indgenes que els va servir d'intrpret en el retorn va ser Felipillo.

 La Tercera Expedici: Capitulaci de Toledo .
Desprs de les dues primeres expedicions, i davant la negativa de Pedro de los Rios de seguir donant suport a ms expedicions cap al sur, Pizarro es va dirigir a Espanya el 1529, per demanar a l'emperador Carles V, els ttols i el suport necessari per la conquesta. El rei accepta, i reina Isabel signa la Capitulaci de Toledo, el 17 d'agost de 1529, per l'absncia del rei.

Pizarro obt ajuda i molts beneficis, principalment per a ell, com el nomenament d'ell mateix com a governador, capit general i avanat de les noves terres conquerides, fet que provocar moltes complicacions futures amb Almagro. En aquell temps retorna a Trujillo per convncer els seus germans i amics que l'acompanyin, com Francisco de Orellana, futur descobridor de l'Amazones. Un cop arriven de nou a Panam, comencen els problemes entre ell i Almagro. Finalment, la conquesta del Per s'inicia el 27 de desembre de 1531.

 La conquesta del Per .
Article Principal: Conquesta Espanyola del Per

El 1531 Pizarro arriba al Per, escenari d'una guerra civil dins del cor de l'Imperi inca, que enfronta a l'Inca Atahualpa i al seu germ Huascar. El grup de Pizarro s'endins al territori inca amb 180 soldats i 37 cavalls, tot dirigint-se a Cajamarca i apresonant a Atahualpa.

Desprs de fer pagar un rescat d'una habitaci plena d'or i dues de plata, fins on arribs el bra aixecat de l'Inca, Pizarro no noms no allibera a Atahualpa, com havia proms, sin que l'executa amb l'excusa que havia manat matar el seu germ i preparava una sublevaci a tot el pas.

A continuaci, Pizarro s'alia amb la noblesa del Cuzco, partidria de Huascar, fet que permet completar sense resistncia la conquesta del Per. Desprs de nomenar Inca a un germ de Atahualpa, Manco Cpac II, es dirigeix al Cuzco, capital de l'Imperi inca, conquerint-la el novembre de 1533. El seu germ Juan Pizarro esdev el nou regidor de la ciutat.

El 18 de gener de 1535, es funda la Ciutat dels Reis, ms tard coneguda com Lima. Mentrestant, el seu germ Hernando Pizarro, que havia retornat a Espanya a entregar el Cinqu del Rei a la corona, es reuneix amb Pizarro per donar-li el ttol de marqus, i amb Almagro, per donar-li el d'Avanat, juntament amb els territoris que rebien.

 Guerra Civil entre espanyols .
Almagro, considerant que el Cuzco formava part de la seva jurisdicci, va destituir a Juan Pizarro i el va empresonar amb el seu germ, Gonzalo Pizarro. Francisco Pizarro va viatjar de Lima a Cuzco i va firmar un acord amb Almagro, qui es va dirigir cap a Xile.

Al retornar de la seva infructuosa expedici, Almagro va intentar recuperar la ciutat del Cuzco, defensada per Hernando Pizarro, i que estava sent assetjada per un exrcit d'inques comandats per Manco Cpac II. Almagro va empresonar a Hernando i Gonzalo Pizarro i va derrotar a Alonso de Alvarado, el lloctinent de Pizarro, a la Rota d'Abanday. Poc desprs, es va arribar a un nou acord amb Pizarro a Mala, l'any 1537.

Aquesta segona pau va ser molt curta, i els bndols es van tornar a enfrontar a la Batalla de les Salinas, l'any 1538, a prop del Cuzco. Finalment, els almagristes van ser derrotats, i Diego de Almagro va ser processat, condemnat a mort i executat per Hernando Pizarro, a la Plaa Major del Cuzco, el 8 de juliol de 1538. Desprs de la mort d'Almagro, Pizarro es va dedicar a consolidar la colnia espanyola i a fomentar les activitats colonialitzadores.

Tot i la mort del seu lder, els partidaris d'Almagro es van agrupar al voltant del seu fill, Diego de Almagro (el mozo) i, sota el comandament de Juan de Rada, van aconseguir entrar al Palau de Pizarro a Lima, i el van matar el 26 de juny de 1541.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51764" title="Notari" nonfiltered="197" processed="197" dbindex="20212">


El notari s, als pasos de tradici jurdica continental, un professional del Dret que t a crrec seu la redacci i l'autoritzaci en forma pblica dels actes, els contractes i tota mena d'instruments, aix com donar fe de llur contingut. 

Encara que la regulaci de la figura del notari no sigui homognia, el notari tal i com s'entn en la tradici jurdica continental o romanogermnica s present en una multitud d'estats. A Europa, hom troba notaris a estats com Espanya, Frana, Alemanya, Portugal, Andorra o Itlia. Aix mateix, tamb hi ha notaris a pasos de l'Europa de l'Est, com ara Rssia, on la figura del notari s'ha creat desprs del pas a l'economia de mercat.

Fora del continent europeu, hi ha notaris a Hispanoamrica, a la majoria d'estats de l'frica Occidental, aix com a diversos pasos asitics, d'entre els quals destaquen la Xina, el Jap i el Vietnam.

Tamb hi ha notaris en dos territoris situats dins d'estats on regeix el dret anglosax o common law : la provncia del Quebec i l'estat de Louisiana. Tots dos territoris constitueixen notables excepcions als seus respectius estats, en regir-hi el dret civil, herncia de la colonitzaci francesa. A Louisiana, els notaris sn coneguts pel terme angls notary public, que s el mateix terme que es fa servir per a referir-se a uns altres professionals del Dret, a la resta dels Estats Units, que res tenen a veure amb els notaris del dret civil o continental, coneguts en angls com a civil law notaries.

El notariat a l'Estat espanyol.
Naturalesa de la funci notarial.
A Espanya, el notari t la condici de funcionari pblic, i com a tal s'accedeix a la professi mitjanant oposici. Per a presentar-se a les proves selectives s necessari ser llicenciat en Dret. La retribuci dels notaris, els anomenats aranzels, aix com la delimitaci de les demarcacions notarials i les places per demarcaci sn una competncia estatal.

D'altra banda, la figura del notari presenta aspectes del professional liberal: s un empresari, i com a tal contracta i paga els seus treballadors, i organitza el seu horari. 

Abans de l'any 2000, per, els notaris no eren els nics fedataris pblics en l'mbit mercantil. Amb anterioritat a aquesta data hi havia dos tipus de fedataris pblics mercantils: els notaris i els corredors de comer. Actualment, tots dos cossos s'han unit en un de sol, encara que perdura una certa dualitat perqu no s'han unificat ni el tipus de documents ni els aranzels. Els corredors no feien escriptures pbliques, sin plisses, que ara tamb les poden fer els notaris.

Les funcions bsiques dels actuals notaris sn d'una banda donar forma jurdica a la voluntat de les parts compareixents i de l'altra donar un assessorament jurdic imparcial (mai s un notari de part) informant les parts d'all que estan signant. Tamb exerceix la fe pblica notarial, s a dir, t el monopoli d'acreditar que all que ell veu, sent o percep s tal i com ho ha recollit als seus documents, i alhora garantitza l'autenticitat de les declaracions de voluntat realitzades pels compareixents i de qu aquests estiguin en plena capacitat d'obrar. 
En el supsit de les plisses de comer, aquestes funcions estan ms redudes, ja que el document ja es porta fet al notari, que mirar la identitat de les parts, que no hi hagin vicis i legitimar les signatures. No li dna forma jurdica, car ja en t.

Tipus de documents notarials.
la plissa de comer documenta una contractaci mercantil. Les parts porten al notari el document. Essencialment contractes de crdits i prstecs, els avals, leasing, renting, contractes de descompte o documents de gir. ;
l'escriptura pblica cont una manifestaci de voluntat o una prestaci del consentiment de les parts contractants a les quals el notari dna forma jurdica. ;
l'acta notarial s un document pblic on una persona amb inters legtim requereix al notari perqu aquest doni fe d'una determinada circumstncia. ;
el testimoni notarial s la intervenci notarial ms senzilla. El notari dna fe de qu el document fotocopiat s fidel a l'original que ha pogut examinar o b dna fe de la signatura d'una persona (ja sigui perqu la compara amb la del DNI o b perqu ja coneix la signatura ats que aquesta persona ha signat algun altre document a la notaria). ;

 Referncies .


Vegeu tamb.
Collegi de Notaris de Catalunya;
Capbreu;

Enllaos externs.
Consell General del Notariat d'Espanya ;
Notaires de France ;
Louisiana Notary Association ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51770" title="Llus VII de Frana" nonfiltered="198" processed="198" dbindex="20213">

Llus VII de Frana el Jove (Louis le Jeune, en francs) ( 1120 - Pars 1180 ), rei de Frana (1137-1180)

Orgens familiars.
Segon fill del rei Llus VI de Frana i la seva segona esposa Adelaida de Savoia. Per lnia paterna era nt de Felip I de Frana i Anna de Kev, i per lnia materna d'Umbert III de Savoia i Gisella de Borgonya. Fou germ dels prnceps Enric de Frana, Robert I de Dreux aix com de Pere II de Courtenay.

Hereu de la Corona.
Es convirt en hereu al tron desprs de la mort del seu germ Felip el 1131 en un accident de cavall. El 25 d'octubre d'aquell mateix any fou consagrat rei en presncia del seu pare com manava la tradici de la Dinastia Capet a la catedral de Reims pel Papa Innocenci II.

Npcies i descendents.
Es cas el 22 de juliol de 1137 a Bordeus amb Elionor d'Aquitnia, filla de Guillem X d'Aquitnia i Elionor de Chatellerault. D'aquesta uni nasqueren:
 la princesa Maria de Frana (1145-1198), casada el 1164 amb Enric I de Xampanya;
 la princesa Alix de Frana (1150-1195), casada el 1164 amb Teobald V de Blois;


Es cas, en segones npcies, el 1154 amb Constana de Castella, filla del rei Alfons VII de Castella i Berenguera de Barcelona. D'aquesta uni nasqueren:
 la princesa Margarida (1158-1197), casada el 1172 amb el prncep d'Anglaterra Enric II el Jove, i el 1186 amb Bela III d'Hongria;
 la princesa Alix o Adelaide (1160-1221), promesa el 1169 amb Ricard Cor de Lle, amant del seu pare Enric II d'Anglaterra, casada el 1195 amb Guillem III de Ponthieu;


Es cas, en terceres npcies, el 13 de novembre de 1160 amb Adela de Xampanya, filla de Teobald IV de Blois i Matilde de Carntia. . D'aquesta uni nasqueren:
 el prncep Felip II de Frana (1165-1223), rei de Frana;
 la princesa Agns de Frana (1171-1240), promesa el 1180 amb Alexis II de Bizanci, casada el 1183 amb l'emperador Andrnic I de Bizanci, amant i desprs (el 1204) casada amb Theodoros Branas;

Tingu un fill illegtim:
 Felip de Frana (?-1161);

Ascens al tron.
El 25 de desembre de 1137, quatre mesos desprs de la mort del seu pare, fou novament coronat a Bourges .

Abans de morir, el seu pare va concertar el seu matrimoni amb Elionor d'Aquitnia. Aquest aventatjs matrimoni va proporcionar un dimini reial que triplic el que tenia fins aquells moments grcies al dot proporcionat per la donzella. Aquest dot compronia la Gascunya, Poitou, Llemos, Angomois, Saintonge i Perigord. El carcter del rei, devot, asctic, ingenu i indecs va comportar un mal adveniment amb Elionor, dona de carcter fort.

Els primers anys del seu regnat Llus VII va apartar la seva mare de la Cort, per va conservar els consellers del seu pare, entre ells l'abat Suger de Saint-Denis. Va continuar amb la mateixa poltica duta pel seu pare i va revaloritzar els dominis reials. 
Va fer mltiples concessions a les comunitats rurals, va fomentar l'agricultura i va afavorir l'emancipaci dels serfs. Va propiciar el favor de les ciutats concedint cartes de burgesia,  mitjanant aquesta concessi els burgesos obtenien una srie de beneficis i els municipis s'administraven d'una manera independent al senyor feudal, a tampes, Bourges, Reims, Sens, Compigne i Auxerre. Va mantenir l'elecci dels bisbes consagrats al poder real. 

El maig de 1141, Llus VII s'enfront al comte Teobald II de Xampanya i al Papa Innocenci II, amb motiu de la presa de possessi del bisbat de Langres, ja que ell volia imposar a Bernat de Claravall. De nou torn a oposar-se al Papa l'any 1141 intentant imposar el seu candidat per a la seu de Bourgues contra Pierre de la Chtre, al que donava suport el Papa. Innocenci II dict una ordre d'excomuni contra Llus VII i Pierre de la Chtre es refugi a la Xampanya. El rei va enva el comtat i, al seu pas incendi, durant l'estiu de 1142, Vitry-en-Perthois i la seva esglsia en la qual es trobaven refugiats els habitants de la vila que van tenir una mort horrible. 

Para acabar definitivament el problema, el rei va firmar el tractat de Vitry amb el comte Teobald II la tardor de 1143, acceptant l'elecci de Pierre de La Chtre i aconseguint que s'anuli el veto que pesa sobre el regne, i el 22 d'abril particip en la conferencia de Saint-Denis per solucionar el conflicte aparegut entre la Santa Seu i ell.

La Segona Croada.
Per segellar l'acord, el rei accept prendre part en la Segona Croada encoratjada per Bernat de Claravall i el Nadal de 1145, Llus VII anunci la seva decisi d'unir-se a ella per a socrrer als Estats cristians de Palestina amenaats pels turcs que acabaven d'envair el comtat d'desse el 1144 i van perpetrar la massacre de centenars de cristians.

L'11 de juny de 1146, el rei Llus VII i la seva esposa Elionor parteixen al comandament de 300 cavallers i una quantiosa armada, seguits per desenes de milers de peregrins. Van sortir de Metz i passaren per la vall del Danubi, on foren rebuts per l'armada de l'emperador Conrad III, projectant passar per sia menor per arribar Constantinoble el 4 d'octubre de 1147. 

L'expedici est llastrada per la discrdia existent entre els clans francesos i alemanys, per la inexperincia de Llus VII que es mostra dubitatiu, i per la falsedat dels bizantins que perjudiquen als cristians, ms que ajudar-los. Enganyat per aquests, Llus VII s derrotat pels turcs a sia Menor i sofreix diversos revessos a Sria. Amb grans dificultats arriba a Antioquia el mar de 1148, que estava en mans de Raimon de Poitiers, oncle d'Elionor. 

Raimon espera que Llus VII l'ajudi a combatre l'enemic que li havia pres alguns dels seus territoris, per el rei noms pensava a arribar a Jerusalem. Elionor intenta, en va, convncer al seu marit perqu ajudi al seu oncle per el rei prefereix els consells del templer Thierry de Galer. 

Llus VII oblig Elionor a seguir-li i deixar Antioquia. Arriba fins a la ciutat de Jerusalem en compliment del pelegrinatge que s'havia imposat i el juny de 1168, intent prendre Damasc, davant la qual la seva armada est esperant. La parella reial roman un any en Terra Santa abans de tornar per mar, i per separat, a Frana. El rei s, all mateix, capturat pels bizantins, sent alliberat pel normand Roger II de Siclia. 

Finalment la participaci francesa a la croada va comportar diverses crisis:
 Financera, perqu aquesta expedici va empobrir considerablement el tresor reial ;
 Poltica, perqu el rei no es va ocupar directament del regne durant els dos anys d'absncia i, en conseqncia, va disminuir el seu poder sobre els grans senyors feudals ;
 Militar, perqu la croada va ser una successi de derrotes militars i una part de la seva cavalleria i de la gran armada van ser sacrificades ;
 Dinstica i patrimonial, perqu aquesta croada va provocar la ruptura del rei amb Elionor d'Aquitnia;
 Territorial, perqu desprs de la separaci Elionor va recuperar tots els feus que havia aportat en el seu dot ;
 Estratgica, perqu Elionor, al casar-se amb el futur rei d'Anglaterra va proporcionar immensos territoris a la corona d'Anglaterra, permetent aix la presncia, al continent, d'un temible competidor per al rei de Frana. Pel seu matrimoni el rei Enric II d'Anglaterra, va regnar sobre un territori que s'estenia des del sud d'Esccia als Pirineus, comprenent Anglaterra, Galles, Anjou, Maine, Normandia, Aquitnia i Bretanya.

Separaci d'Elionor d'Aquitnia.
Durant el viatge de tornada a Frana, al novembre de 1149, Llus VII va pensar en separar-se d'Elionor. Per el Papa Eugeni III, desprs d'una parada a l'Abadia de Forest-Casino, i posteriorment l'abat Suger, van aconseguir reconciliar-los.

No obstant aix, desprs de la defunci de Suger el 1151, el rei, desitjant la separaci, troba, en el concili de Beaugency, el motiu: una via d'Elionor, Eduarda de Borgonya, era la nta de Robert el Piads, rebesavi del rei (en 9 grau civil per en 5 grau cannic), i aquest fet propici l'anullaci del matrimoni el 18 de mar de 1152. Elionor recobr el dot i el 18 de maig de 1152 es cas, en segones npcies, amb el comte d'Anjou i futur rei d'Anglaterra Enric II Plantagenet.

Aquesta fallada poltica s el principi d'una rivalitat contnua entre els regnes de Frana i Anglaterra, que va durar fins a mitjans del segle XIII. Llus VII don suport les revoltes de Bretanya i Poitou contra Anglaterra, aix com les dels fills d'Enric II contra el seu pare. Contribux a aquesta situaci: 
 El despotisme d'Enric II, que involucra en les revoltes als seus grans vassalls ;
 El suport de clergat al rei de Frana en ra a la pietat de Luis VII i als estrets llaos histrics entre l'episcopat i el regne capet. ;
 La rebelli dels fills d'Enric II que exigiren el patrimoni i trobaren refugi i protecci al costat de Llus VII.

Mort i successi.
El 18 de setembre de 1180, Llus VII mor al castell de Melun a causa d'una parlisi. El dia segent, s inhumat a l'abadia reial de Saint-Port en Barbeau que ell havia fundat a les ribes del Sena. El seu fill Felip II August el succe, tot i que ja exercia el poder des del 28 de juny d'aquell mateix any.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51776" title="Nanase (desambiguaci)" nonfiltered="199" processed="199" dbindex="20214">


Msica; Nanase Aikawa s una cantant japonesa de rock.
Videojocs; Nanase s un personatge de la srie Street Fighter.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51778" title="Santa Elisabet de Portugal" nonfiltered="200" processed="200" dbindex="20215">

Santa Elisabet o Isabel de Portugal o Elisabet d'Arag i de Siclia ( Saragossa o Barcelona 1271 - Estremoz, Portugal 1336 ), princesa d'Arag i reina consort de Portugal (1282 1325).

Orgens familiars.
Fou filla del comte-rei Pere II el Gran de Catalunya-Arag i la seva esposa, Constana de Siclia. Per lnia paterna era nta de Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria, i per lnia materna de Manfred I de Siclia i Beatriu de Savoia.

Li varen posar el nom d'Elisabet en honor a la seva tresvia Santa Elisabet d'Hongria. Fou germana dels comtes de Barcelona i reis d'Arag Alfons el Franc i Jaume II el Just, aix com de Frederic II de Siclia.

Npcies i descendents.
Dona molt devota des de la seva infncia, el 24 de juny de 1282 la varen casar a Barcelona amb el rei Dions I de Portugal, el qual tenia molt poca moral, sent molt violent i infidel. Del seu matrimoni en nasqueren: 
 la infanta Constana de Portugal (1290-1313), casada el 1302 amb Ferran IV de Castella;
 l'infant Alfons IV de Portugal (1291-1357), rei de Portugal;

Vida caritativa.
Dedic bona part del seu temps lliure a atendre malalts, vells i mendicaires, als quals confeccionava roba ella mateixa. Durant el seu regnat va manar construir hospitals, escoles gratutes i refugis per a orfes. Aix mateix va ordenar la construcci d un bon nombre de convents. Tot i la poca moral del rei Dions I, aquest sentia tanta admiraci per a la reina que li deixava portar la seva vida cristiana lliurement, fins al punt que la reina regularment distribua part de les monedes del Tresor Reial entre els ms pobres. 

En diverses ocasions va partir fins al camp de batalla per aturar les disputes entre el seu marit Dions I i el seu fill Alfons. Aix doncs, se situava enmig dels dos i resava perqu aturessin les seves disputes. 

L'any 1325 Elisabet va enviudar del seu marit i fou llavors quan va renunciar a les seves riqueses i va entrar en el convent de l'Ordre de les Clarisses a Santarem. En un viatge fins a Santiago de Compostella va entregar al bisbe la corona reial per rebre l hbit de l Ordre de les Clarisses.

Un cop retirada va haver de tornar a intervenir, aquest cop, entre el seu fill Alfons IV de Portugal i el seu nt Alfons XI de Castella. Aix doncs va iniciar un viatge fins al camp de batalla a Castella per posar pau entre els dos familiars. Al seu retorn es trob malament i fou duta fins al convent de Santarem, convent que ella mateixa havia fundat, on mor el 4 de juliol de l any 1336.

Canonitzaci.
Va ser canonitzada el 1625 pel Papa Urb VIII. La seva festa se celebra el 4 de juliol, dia de la seva mort.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51779" title="Uni de Nacions Sud-americanes" nonfiltered="201" processed="201" dbindex="20216">

La Uni de Nacions Sud-americanes  en castell Unin de Naciones Suramericanas (UNASUR), en portugus Unio de Naes Sul-Americanas (UNASUL), en angls Union of South American Nations (USAN), en neerlands Unie van Zuid-Amerikaanse Naties (UZAN)  s una uni intergovernamental que integra dues unions duaneres existents: el Mercosur i la Comunitat Andina de Nacions (CAN), com a part del procs d'integraci sud-americana. Est basada en el model de la Uni Europea. 

El tractat constitutiu de l'UNASUR fou signat el 23 de maig del 2008, a la tercera cimera de caps d'estat, que va tenir lloc a Braslia, la capital del Brasil, i fou signat per tots els estats independents de l'Amrica del Sud (en queden fora els territoris dependents de la Guaiana Francesa, les illes Malvines i les illes Gergia del Sud i Sandwich del Sud). Segons el tractat, la seu de l'organitzaci ser a Quito (Equador), el Parlament Sud-americ es reunir a Cochabamba (Bolvia) i el banc central, anomenat Banc del Sud, tindr la seu a Caracas (Veneuela).

Aquesta uni es deia originriament Comunitat Sud-americana de Nacions, terme que es va deixar d'utilitzar a partir de la primera cimera energtica sud-americana, del 16 d'abril del 2007.

Histria.
Durant la tercera cimera sud-americana, el 8 de desembre del 2004, els presidents o representants de dotze estats sud-americans van signar la Declaraci de Cusco, anunciant la seva intenci de fundar una Comunitat Sud-Americana. Panam i Mxic van assistir a la cerimnia com a observadors.

Els lders van anunciar la seva intenci de crear la nova comunitat segons el model de la Uni Europea, amb un parlament i un passaport comuns i una moneda nica per a la regi. Segons Allan Wagner Tizn, en aquell moment secretari general de la Comunitat Andina de Nacions, una uni similar a l'europea seria possible cap al 2019.

A la primera cimera de caps d'estat de la Comunitat Sud-Americana de Nacions, tinguda a Braslia el 29 i 30 de setembre del 2005, es va decidir la mecnica de la nova instituci, amb reunions anuals dels presidents de cada estat membre i dues reunions l'any dels ministres d'afers estrangers. S'havia d'elegir un secretari general i fer diverses reunions ministerials sectorials per desenvolupar els mecanismes d'uni entre el Mercosur i la CAN, i comissions especials per avanar en el procs d'integraci sud-americana. La presidncia temporal ha de recaure en cadascun dels estats membres, que s'aniran canviant anualment de manera rotatria. 

Objectius.
L'UNASUR planeja eliminar les tarifes dels productes no sensibles el 2014 i de la resta del productes el 2019, per tal de crear un mercat nic. 

Hi ha una inicitativa per a la integraci d'infraestructures, que t el suport del Banc Interameric de Desenvolupament i de la Corporaci Andina de Foment. S'ha previst de construir una Autopista Interocenica, que ha d'unir el Per i Xile amb el Brasil i l'Argentina, i dur a terme l'anomenada Anella Energtica Sud-americana, per a l'abastiment com de gas natural.

El lliure moviment de persones s'ha tradut en la signatura d'un acord el 24 de novembre del 2006 segons el qual els ciutadans sud-americans podien viatjar lliurement a qualsevol pas de la uni sense necessitat de visat, sempre que es tracts d'una estada de menys de 90 dies.

Pel que fa al desenvolupament econmic, el desembre del 2007 es va instituir a la reuni de Buenos Aires el Banc Sud-americ, anomenat Banc del Sud. El banc ha de finanar projectes de desenvolupament econmic per millorar la competitivitat local i promoure el desenvolupament cientfic i tecnolgic dels estats membres, per reforar la integraci sud-americana, reduir les asimetries existents i promoure la distribuci igualitria de les inversions. Vol ser una instituci de crdit semblant al Banc Mundial o el BIRD. Xile i Colmbia van participar a la reuni inicial per van decidir no unir-se al projecte. 

Veneuela i el Brasil han impulsat un Consell Sud-americ de Defensa, que hauria de servir com a mecanisme per a la seguretat de la regi. La proposta est en discussi entre els diversos estats membres; Colmbia, que en un primer moment s'hi havia mostrat reticent, va decidir integrar-s'hi el 20 de juliol del 2008. 

Estats membres.

Dotze pasos seran membres de la Uni de Nacions Sud-americanes:
 Membres de la Comunitat Andina de Nacions: ;
 Bolvia;
 Colmbia;
 Equador;
 Per;
 Membres del Mercosur: ;
Argentina;
 Brasil;
 Paraguai;
 Uruguai;
 Altres estats membres:
 Guyana ;
 Surinam ;
 Veneuela;
 Xile   ;

  Aquests estats sn considerats tamb membres associats del Mercosur
  Aquests estats sn considerats tamb membres associats de la Comunitat Andina de Nacions.
  Guyana i el Surinam no s'uniran immediatament a la UNASUR, ja que des del 2006 formen part de la Comunitat del Carib (CARICOM), la qual ja t un procs avanat d'integraci. Podria ser que continuessin com a membres associats.

Altres blocs i la UNASUR.


Amb dades del Banc Mundial, PIB PPP 2004

Vegeu tamb.
 Sud-Amrica;
 Amrica Llatina;
 Mercosur;
 Comunitat Andina de Nacions;
 Integraci econmica;
 rea de Lliure Comer de les Amriques;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51782" title="Becquerel" nonfiltered="202" processed="202" dbindex="20217">


Qumica: Unitat del SI per mesurar l'activitat radioactiva: Becquerel (unitat);
Fsica: Fsic francs de finals del segle XIX: Antoine Henri Becquerel;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51784" title="Becquerel (unitat)" nonfiltered="203" processed="203" dbindex="20218">
El becquerel (Bq) s la unitat de mesura de l'activitat radioactiva del Sistema internacional. Es tracta d'una unitat derivada que es defineix com la radioactivitat d'una quantitat de material radioactiu a la que es desintegra un nucli per segon. El que equival a:

1Bq = 1s 1;

El seu nom prov del fsic francs Antoine Henri Becquerel, va rebre el Premi Nobel de Fsica l'any 1903, conjuntament amb Pierre Curie i Marie Curie, per al seu treball en el descobriment de la radioactivitat. 

Antigament s'utilitzava com unitat de mesura el Curie (Ci), que prenia el nom en honor de Pierre i Marie Curie, sent 1 Ci = 3.71010 Bq

A una massa fixa de material radioactiu la radioactivitat, el nombre de becquerels, canvia al llarg del temps. El becquerel noms mesura el nombre de desintegracions per segon, la perillositat d'aquesta activitat radioactiva dependr de l'energia i de la natura de les partcules emeses. Les unitats que mesuren la dosi de radiaci absorbida pels ssers vius sn el gray (noms quantitat fsica) i el sievert (quantitat i efectes sobre els organismes).













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51785" title="Mandinga" nonfiltered="204" processed="204" dbindex="20219">
Mandinga (Mandinka) s una llengua africana de la branca Mand dins de la famlia lingstica del Congo-Niger.

La parlen 1,2 milions de persones al Senegal, Gmbia (on s la llengua principal), i Guinea-Bissau. S'assembla molt a la llengua Bambara.

Escriptura.
Actualment l'alfabet llat s l'oficial tot i que tamb se segueix utilitzant l'alfabet rab que s el tradicional.

Algunes vegades s'utilitza l'alfabet N'ko inventat el 1949 per a ser usat en tots els idiomes Mand.

Les vocals sn les d'obertura simple a, e, i, o, u que poden ser llargues i aleshores s'escriuen repetides, per exemple: Baabaa (papa)o Teerimaa (amic). Algunes paraules canvien de significat depenent si es pronuncien amb vocal llarga o curta.

No s'usen les consonants V,X,Z,Q i G. La C es pronunciada com la "X" catalana en Xtiva. La lletra especial    es pronuncia com "ng" i la  com "ny";

Vocabulari.
Algunes paraules mandinga sn prstecs de l'angls com per exemple bukoo (de book, llibre) o tabuloo (table, taula). Directament de l'rab v la salutaci mandinga: Salaamalekum (la pau estigui am t)i moltes altres paraules de la vida religiosa que l'Islam s majoritari en aquesta tnia.

Una frase d'exemple.
N ni  saasaa le mu (estic malalt), literalment:jo amb malaltia estic





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51787" title="Jaume d'Arag i d'Anjou" nonfiltered="205" processed="205" dbindex="20220">
Jaume d'Arag i d'Anjou ( 1296 - Tarragona 1334 ), prncep d'Arag.

Orgens familiars.
Nasqu el 29 de setembre de 1296 sent el fill primognit del comte de Barcelona i rei d'Arag Jaume II el Just i la seva segona muller, Blanca de Npols. Per lnia paterna era nt del comte-rei Pere el Gran i Constana de Siclia, i per lnia materna del rei Carles II de Npols i Maria d'Hongria.

Vida religiosa.
Va renunciar a la corona el 1319, per fer-se eclesistic, fugint d'amagat de les seves propies npcies amb Elionor de Castella que se celebraven a Gandesa el 5 d'octubre del mateix any.

El seu germ Alfons, futur Alfons III el Benigne fou designat hereu de la corona, i acab casant-se amb la princesa castellana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51788" title="Etlia" nonfiltered="206" processed="206" dbindex="20221">
Etlia fou un territori de l'antiga Grcia



Estrab dona com a lmits: al Oest, Acarnnia separada pel riu Aquelus; al nord les muntanyes habitades pels Atamans, Dlops i Drops; al nord-est, territoris dels doris i malis; al sud-est el territori de Lcrida; i al sud el golf de Corint.

Estava dividida en dos districtes: Etlia Vella i Etlia Epicteta (o Etlia adquirida), la darrera a la part muntanyosa del nord.

Ciutats de la Vella Etlia:

-Zona del pla entre la mar i les muntanyes Arakuntos (Aracynthus):
Calidon;
Pleuron;
Olenus;
Pliene;
Calcis;
Halicirna;
Eleus;
Phana (Peanium);
Prosquium ;
Ithoria;
Conope (Arsinoe);
Lisimquia;
Elaios;
-Zona alta del pla, al nord del Arakuntos:
Acre;
Metapa;
Pmfia;
Fiteum;
Triconium;
Thestienses;
Thermum (capital);

Ciutats de la Etlia Epicteta:

-a la costa
Macnia;
Molcreia;
-al interior, frontera amb Lcrida:
Potidnia;
Haighition;
Crocileium;
Teiquium;
Egitium;
-mes al interior
Callium Oecalia;
Aperntia;
Agrinium;
Efira (ciutat dels Agrei);

La localitzaci de la ciutat etlia de Ellpion (Ellopium) es desconeguda.

Muntanyes:

Tumfrestos;
Bomi;
Corax;
Tafiassos;
Calcis;
Arakuntos (Zigos);
Panaetolium;
Mienus;
Macinium;
Kourion;

Rius:

Aquelus;
Evenus;

Llacs: 
Tricnis (Apokuro);
Hria (Zigos) ;
Knia;
ria;
Calidon;

 Histria .

Els primitius habitants foren anomenats Curets i venien segons la tradici d'Eubea. El pas s'anomenava llavors Curtia.

Al seu darrera van arribar els Lelegis i els Hiants, aquestos darrers vinguts de Becia, que eren probablement del grup Pelsgic.

Els hellens s'hi van establir dirigits per Etolus fill de Endimi, i venien de l'lide i el Pelopons i van sotmetre als Curets vers el segle XIII aC. Etolus va fundar la ciutat de Calidon que va convertir en capital, mentre els Curets van romandre a la seva ciutat principal, Pleuron i molts d'ells van marxar cap a Acarnnia. Vers el segle XII aC governava el pas el cap Thoas que va participar a la Guerra de Troia. Desprs d'aix (una generaci) els eolis expulsats de Tesslia es van establir a Etlia i es van establir a Pleuron i Calidon i van anomenar la regi con Elia. Desprs d'un altra generaci es va produir la invasi del  Pelopons pels doris dirigits per la nissaga d'Hracles. Un cap dels etolis, Oxilus, va prendre part a aquesta invasi, i en recompensa va rebre l'lide.

Des llavors no se sap res mes d'Etlia i els etolis fins al temps de la guerra del Pelopons, quant formaven un poble poc civilitzat als que Tucidides esmenta junt amb els seus vens els Locrians Ozolis i els Acarnians. Estaven dividit en tres tribus: els Apdotis (a la frontera amb Lcrida), el Ofionesos (al nord dels anteriors i dividits en Bomiesos i Calliesos, aquestos a les fonts del Evenus amb seu a Callium) i els Euritans (els mes nombrosos, encara mes al nord i amb seu a Oecalia) i cadascuna subdividida en diversos clans o ciutats. Les tribus eren independents entre si per s'unien en cas de perill. Al nord-oest d'Etlia vivien tamb els Agrei, a la frontera amb Ambrcia, que tenien un rei propi per mes tard es van unir a Etlia. Els Aperanti, que vivien tamb al nord-oest eren una tribu dels Agrei.

Etlia, que era neutral entre Esparta i Atenes, fou envada per aquesta darrera el 455 aC i els etolis llavors es van posar al costat dels lacedemonis. El messnis, establerts per aquest temps a Naupactos pels atenencs, van patir els saquejos del etolis i van convncer al general atenenc Demstenes d'atacar el interior d'Etlia. Demstenes va sortir de Naupactos amb una fora considerable per ja al interior d'Etlia fou derrotat a Egitium. Els etolis llavors, aliats als espartans de Euriloc, van atacar Naupactos que Demstenes va poder defensar amb ajut dels Acarnanis. Desprs d'aix els etolis no van participar mes a la guerra si be alguns mercenaris va combatre pels atenencs a Siclia. 

El que si hi va haver al segle segent foren freqents lluites amb els Acarnanis.

Se sap que el rei Filip de Macednia els hi va cedir Naupactos i sembla que d'aquesta poca data la constituci de la Lliga Etlia. Desprs de la mort d'Alexandre el gran els etolis es van incorporar a la confederaci grega a les guerres de Lmia o Lamiaques, lluita que es va acabar desprs de la derrota confederada a Crannon (322 aC). Antpater i Crter que havien fet la pau amb Atenes, van envair Etlia per els etolis es van retirar a les muntanyes de difcil accs i els invasors es van haver de retirar, car els soldats feien falta per combatre a Perdicas d'Orstia.
 
El 279 aC els etolis van participar a l'expulsi dels gals de Grcia (vegeu Galcia). La lliga etlia apareix constituda en forma democrtica amb un gran consell nacional (Panaitolik) on podia votar probablement tot ciutad major de 30 anys; cada tardor es trobaven a Thermum per elegir magistrats, legislar i altres qestions com la guerra i la pau. Un altre cos am reuni publica anyal era el Thermik; i un cos deliberatiu era anomenat Apokletoi, i fou una espcie de comit permanent. El cap de la lliga era anomenat Strategus (Hstrategos), es a dir estrateg, i era de duraci anyal, tenint el comandament del exercit. El seguien l'hiparc  (Hipparchos), es a dir el comandant de la cavalleria, i el cap secretari (Grammateus), tamb amb el crrec anyal.

Vers la meitat del segle III aC es va estendre cap els territoris vens; comendats per Agetes van ocupar la part occidental d'Acarnnia, el sud del Epir i de Tesslia, i Lcrida (Locris), Fcida i Becia i van assolir el control del oracle de Delfos i de l'assemblea Amfictinica. Fins i tot van dominar algunes ciutats del Pelopons central, l'illa Cefalnia, i alguna ciutat de Trcia i d'sia Menor (com Lisimquia a l'Hellespont, i Cios a la Propntida, probablement ciutats que van demanar la protecci etlia contra els atacs de naus privades etlies dedicades a la pirateria). 

El lmit del seu poder fou vers el 220 aC quant per la invasi de Messnia es va iniciar una guerra contra la Lliga Aquea (anomenada Guerra social), i aquesta darrera va tenir el suport de Filip V de Macednia. Els etolis foren derrotats el 218 aC en un atac al cor del seu pas on la capital Thermum fou sorpresa i en la que els macedonis es van apoderar del tresor etoli. El 217 aC es va fer la pau per el 211 aC la guerra entre Etlia i Macednia va tornar a esclatar, perqu Etlia s'havia aliat als romans. 

Per els romans, ocupats amb Annbal, no van poder assistir als seus aliats i Filip va ocupar altra cop Thermum i els etolis van demanar i signar la pau el 205 aC. Macednia i Roma van fer tamb les paus per les hostilitats es van reiniciar al 200 aC; els etolis van proclamar la neutralitat per finalment van passar al camp rom i van declarar la guerra a Filip i van combatre a Cinoscfals (197 aC). Per les coses no van anar com els etolis esperaven dels seus aliats i quant els romans es van retirar els etolis van invitar al selucida Antoc el gran a envair Grcia i van declarar la guerra a Roma (192 aC). Antoc fou derrotat a les Termpiles i va passar a sia i els etolis van quedar sols. Van obtenir una treva de Roma que es va trencar aviat quant van arribar rumors de victries d'Antoc a sia. El cnsol rom M. Fulvi Nobilior va entrar a Grcia i va assetjar Ambrcia (189 aC) que pertanyia a la Lliga Etlia. Llavors es va conixer la desfeta total d'Antoc a la batalla de Magnsia del Sipilos i els etolis van demanar la pau. Els hi fou acordada per van perdre la independncia i van esdevenir vassalls de Roma. 

Desprs de la conquesta de Perseu (167 aC), els proromans d'Etlia, ajudats per forces romanes, van massacrar a mig mil de lders enemics de Roma, i els sobrevivents sospitosos foren portats a Itlia. Poc desprs la Lliga fou formalment dissolta i Etlia va passar finalment a formar part de la provncia de Acaia.

Part dels seus habitants foren traslladats per Octavi August a Nicpolis, ciutat que havia fundat per commemorar la seva victria a Accium (31 aC). La dominaci romana no va suposar una gran millora per l'Etlia interior, sense camins i allada; la nica via del pas fou la que anava de la costa d'Acarnnia, creuava el riu Aquelus, passava per Pleuron i Calidon, fins a Calcis i Molcreia, a la costa etlia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51794" title="Elisabet d'Arag i d'Anjou" nonfiltered="207" processed="207" dbindex="20222">
Elisabet d'Arag i d'Anjou ( 1302 - Estria 1330 ), princesa d'Arag i reina consort d'Alemanya (1315-1330).

Orgens familiars.
Filla del comte de Barcelona i rei d'Arag Jaume II el Just i la seva segona muller, Blanca de Npols. Era nta per lnia paterna del rei Pere el Gran i Constana de Siclia, i per lnia materna del rei Carles II de Npols i Maria d'Hongria.

Fou germana del comte-rei Alfons el Benigne, els comtes Pere IV de Ribagora i Ramon Berenguer I d'Empries, entre d'altres.

Npcies i descendents.
L'11 de maig de 1315 es va casar amb el rei d'Alemanya Frederic I d'Habsburg, entre el 1314 i el 1330. D'aquesta uni nasqueren:
 Frederic d'Habsburg (1316-1322);
 Elisabet d'Habsburg (1317-1336);
Anna d'Habsburg (1318-1343),  casada el 1328 amb el duc Enric II de Baviera;


Elisabet d'Arag mor el 12 de juliol de 1330, sis mesos desprs que el seu marit.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51797" title="Apellaci a la tradici" nonfiltered="208" processed="208" dbindex="20223">
L'apellaci a la tradici (tamb anomenada argumentum ad antiquitatem o apellaci a la prctica comuna) s una Fallcia lgica consistent en considerar que el que s'ha vingut fent des d'antic est b. 

Aquesta fallcia assumeix que les raons que van motivar un determinat comportament o raonament en l'antiguitat continuen siguent vlides. Si les circunstncies han canviat s quan el raonament no s cert. 

Alguns exemples sn:

 "A casa sempre s'ha cuinat amb molt de greix, per tant cuinar aix s bo." ;
 "L'home sempre s'ha mogut en cavall. No t sentit comenar a utilitzar cotxes.";
 "La teva idea no pot ser bona perqu ning no ha fet mai res semblant.";

El contrari a aquesta s l'apellaci a la novetat en qu es pressuposa que una cosa (o idea) s bona noms perqu s nova.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51800" title="Jaume I d'Urgell" nonfiltered="209" processed="209" dbindex="20224">
Jaume I d'Arag i d'Entena ( 1320 - Barcelona 1347), prncep d'Arag, comte d'Urgell i vescomte d'ger, bar d'Antilln i d'Alcolea de Cinca (1328-1347).

Orgens familiars.

Fou el segon fill d'Alfons el Benigne de Catalunya-Arag i de Teresa d'Entena. Va heretar el comtat d'Urgell als vuit anys en morir la seva mare i al renunciar-hi el seu pare, coronat rei.

Relacions amb la cort.

Les intrigues de la seva madrastra, Elionor de Castella, provocaren la perdua d'una bona part dels dominis comtals: Als, Ivars, Mei... bona part dels quals pass als fills d'aquesta: Ferran i Joan.

Fou nomenat procurador general del regne i va ser lleial en tot moment al seu germ Pere el Cerimonis, posant-se en diverses ocasions en contra de la seva germana Constana d'Arag i d'Entena, reina consort de Mallorca.

La ruptura amb el seu germ fou el resultat de la decisi del monarca catal de desheretar-lo si moria sense fills mascles, a favor de la infanta Constana d'Arag, filla primognita del rei.

Npcies i descendents.

El 1336 es cas amb Ceclia de Comenge, hereva del comtat de Comenge i de la qual tingu: 
 l'infant Pere II d'Urgell (1340-1408), comte d'Urgell;
 la infanta Elisabet d'Arag, que es cas amb Folc II de Cardona;

Va morir a Barcelona, als 27 anys, enmig de les celebracions de les segones npcies del rei Cerimonis.

El comtat pass a mans de la seva esposa, Ceclia I.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51805" title="PONG" nonfiltered="210" processed="210" dbindex="20227">

El PONG s un videojoc creat per Atari i comercialitzat en mquines recreatives per primera vegada el 29 de novembre de 1972. Fou un dels primers videojocs comercials per a mquines recreatives. El joc s una adaptaci del tennis de taula a la pantalla del televisi. El nom PONG amb majscules, s una marca registrada per Atari, mentre el terme pong, fa referncia al tipus de joc de pilota i bastons.

Funcionament.

El PONG t un funcionament molt bsic: cada oponent controla una de les raquetes, i ha d'evitar que l'altre jugador envi la pilota fora del seu camp. El moviment de les raquetes s en vertical, i la pilota es mou en dues dimensions. Si la pilota xoca contra alguna de les dues raquetes, canvia la seva direcci horitzontal.

Histria.

La versi ms antiga del pong data del 1958; el joc de William A. Higinbotham funcionava amb un oscilloscopi i s'anomenava tennis per a dos.

Ralph Baer, el 1966, cre una altra versi de pong, utilitzant com a sortida de vdeo un televisor.

El 1975 Atari va treure al mercat la seva primera versi del PONG domstic.

Seria al 1977 que les versions de mquina de bar del PONG comencen a ser populars.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51806" title="Pere d'Arag i d'Anjou" nonfiltered="211" processed="211" dbindex="20228">
Pere d'Arag i d'Anjou o Pere I d'Empries i IV de Ribagora (Barcelona 1305 - Pisa, Itlia 1381), infant d'Arag, comte de Ribagora (1322-1381), comte d'Empries (1325-1341), Prades (1341-1381) i senyor de Gandia (1323-1359).

Orgens familiars.
Fill de Jaume II el Just de Catalunya-Arag i Blanca de Npols. 

Ascens als trons comtals.
El seu pare el va investir comte de la Ribagora, acabat de reinstaurar, i comte d'Empries, grcies a la permuta aconseguida amb el comte Hug VI d'Empries a canvi d'algunes possessions valencianes que Pere tenia.

En morir Jaume el Just fou l'encarregat, el 1328, de preparar la solemne coronaci a Saragossa del seu germ Alfons com a rei.

El 1341 va bescanviar amb el seu germ petit, Ramon Berenguer I d'Empries, el Comtat d'Empries pel de les Muntanyes de Prades. Amb la descoberta de mines, Pere va veure molt augmentades les seves rendes.

Vida poltica.
Fou un home molt centrat en la poltica del moment i un gran diplomtic.

El 1328 an a Aviny per gestionar l'establiment d'una pau entre Siclia i Npols.

Durant el regnat del seu nebot Pere III d'Arag en fou un dels homes de confiana i principal conseller. Aix va mediar entre les disputes del Cerimonis amb la seva madrastra Elionor de Castella aix com els infants d'aquesta.

Particip en les expedicions a Mallorca de 1343 aix com en la campanya del rei Cerimonis a Sardenya.

El 1367 va aconseguir que el Papa d'Aviny Urb V pogus retornar a Roma, si b fou per poc temps. Va intentar treure de la neutralitat el rei Cerimonis envers la qesti del Cisma d'Occident, quan ell ja havia pres posici a favor de Roma.

Npcies i descendents.
Es va casar al 12 de maig de 1331, a Castell d'Empries, amb Joana de Foix, filla del comte Gast I de Foix. D'aquest matrimoni tingu quatre fills:
 Alfons IV de Ribagora (1332-1412), comte de Ribagora, senyor de Gandia, marqus de Villena i comte de Dnia;
 Elionor d'Arag (1333-1416), casada el 1353 amb Pere I de Xipre;
 Joan de Prades (1335-1414), comte de Prades i bar d'Entena;
 Jaume de Prades, bisbe de Tortosa i de Valncia;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51809" title="Adutics" nonfiltered="212" processed="212" dbindex="20229">
Els adutics (llati aduatici) foren un poble de la Gllia Belga, vens del eburons i dels nervis, originats en els sis mil cimbres i teutons que van deixar a la resta del grup durant la marxa a Itlia.

El seu assentament fou a l'actual Brabant del sud. La seva fortalesa fou conquerida per Juli Csar i els aduaticis que no van morir foren venuts com esclaus.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51811" title="Aduins" nonfiltered="213" processed="213" dbindex="20230">

Els aduins fou un poble cltic originat en una branca dels squans dels que estaven separats al est pel riu Arar (Saona). Tenien per vens a l'oest els bitriges, al nord-est els lingons i al sud els segusians.

La seva capital fou Bribacte (avui Autun), una altre ciutat era Novodunum.

En temps de Juli Csar eren sotmesos als squans i es van declarar amics de Roma i el seu cap Divitacus va anar a Roma a demanar assistncia al senat per assolir la independncia, per no foren atesos. Csar per els hi va restaurar la llibertat (58 aC) sota el cap Vergobretus, elegit per perodes d un any pels sacerdots, i que a mes era jutge suprem. Els segusians, els ambivarets (al nord) i els aulercs o aulmecis van ser posats sota la seva dependncia. Csar va permetre l establiment al seu territori d un grup de Bois, que s establiren a la ciutat de Gergovia de localitzaci desconeguda per que cal no confondre amb la Gergovia dels arverns. El 42 aC es van unir a la revolta contra Roma, per foren sotmesos. L any 21 aC el cap Juli Sacrovir es va revoltar i va ocupar Augustodorum per fou derrotat per Silius.
Vegeu tamb.
Eporedorix;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51813" title="Agrei" nonfiltered="214" processed="214" dbindex="20231">
Els agrei (llat agraei) foren un poble no hellnic del nord-oest d Etlia a la frontera amb Acarnnia amb la muntanya Tiamos com a frontera. Afrontava al nord-oest amb Argos Amfilquicos i al nord amb Dolpia (pas dels dlops). El pas es deia Agrais o Agraeia.

Al comenament de la guerra del Pelopons apareixen governats per un rei nadiu, de nom Salintius aliat d Ambrcia. Demstenes, cap atenenc, aliat als acarnians, va derrotar el ambracians el 426 aC. Dos anys desprs Demstenes va atacar als agreis i Salintius va haver de passar a l aliana amb Atenes. Un temps desprs ja apareixen com a sotmesos als etolis i al segle segent van integrar-se a la Lliga Etlia. Es creu que els Aperantis eren una tribu d aquest poble.

Les ciutats principals eren Efira (Ephyra) i Agrinium. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51814" title="Fart" nonfiltered="215" processed="215" dbindex="20232">

Els fartons sn una especialitat de pastisseria d'Alboraia (Pas Valenci). Tenen forma de bastonets i es mengen habitualment calents i sucant-los dins d'orxata ben freda.

Es preparen a partir de farina, aigua o llet, sucre, oli, llevat i ous. 

Diverses companyies de venda d'aliments els comercialitzen, amb varietats diferents amb xocolata per dins o diverses cremes. Sent principalment la majoria d'estes empreses valencianes o que operen al Pas Valenci, pel fet de ser un producte gastronmic tan tpic de la terra i amb l'intent encara d'exposar-lo a potencials mercats compradors en un futur.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51816" title="Notre-Dame de Pars" nonfiltered="216" processed="216" dbindex="20233">

Notre-Dame, la catedral de Pars, s una de les catedrals franceses ms antigues d'estil gtic. Dedicada a la Verge Maria (Notre-Dame s la forma francesa per "Nostra Senyora"), se situa a la plaa del Parvis, a la petita Ile de la Cit, al 4t districte de Pars, i envoltada per les aiges del riu Sena. 

 Construcci .
Antigament els celtes havien celebrat en aquest lloc les seves  cerimnies. Ms tard, els romans erigirien un temple de devoci al du Jpiter. Tamb en aquest lloc va existir la primera esglsia cristiana de Pars, la Baslica de Saint-Etienne, projectada per Childebert I als voltants de l'any 528 dC. En substituci d'aquesta obra, sorgeix una esglsia romnica que restar fins l'any 1163, quan es dna el impuls definitiu a la construcci de la catedral actual.

L'any 1160, el bisbe Maurice de Sully considera l'esglsia (de San Esteva) poc digna, i la mana enderrocar. El gtic inicial, amb les seves innovacions tcniques li permeten formes fins a les hores impossibles de fer. Durant el regnat de Llus VII, i sota el seu recolzament, aquest projecta es beneit per totes les classes socials interessades en la creaci d'un smbol de seu nou poder.
La construcci s'inicia l'any 1163, encara hi han dubtes en quant a la identitat de qui hauria posat la primera pedra, si el bisbe Maurice de Sully o el Papa Alexandre III. Al llarg del procs (la construcci, incloent modificacions), dur fins mitjans del segle XIV) foren diversos els arquitectes que participaren en el projecta, justificant aquest factor les diferencies estilstiques presents en el edifici.

L'any 1182 el cor ja prestava serveis religiosos i, durant la transici entre els segles, estar la nau acabada. Al inici del segle XIII arranquen les obres de la faana oest amb les dues torres. Els braos del transsepte (de orientaci nord-sur) son treballs de l'any 1250 a 1267 amb supervisi de Jean de Chelles i Pierre de Montreuil. Simultniament s'aixequen altres catedrals al seu voltant d'un estil ms avanat dins del gtic; la Catedral de Chartres, la Catedral de Reims i la Catedral de Amiens.

L'any 1846 la catedral fou restaurada per Eugne Viollet-le-Duc i Jean-Baptiste-Antoine Lassus, ms tard Lassus mort i Viollet pren el comandament. Entre les modificacions que es feren estan: la inserci de gablets en les finestres, el roset sur es inventat per ell, canvia la pedra dels arcbotants per pedra nova, reconstrueix totes les capelles interiors i altars, en la faana, posa esttues noves en la Galeria dels Reis i com que li faltaven alguns caps d'esttues, les copia de catedrals properes (incls hi ha algunes que son retrat de Viollet). A ms de tot aix planific un allament de la catedral arrasant amb tots els edificis dels voltants.

 Moments importants de la catedral .
1431 - Coronaci de Enric VI d'Anglaterra durant la Guerra dels Cent Anys. ;
1804 - Coronaci, el 2 de desembre de Napole Bonaparte, emperador de Frana i la seva dona Josefina de Beauharnais, emperadriu, en presencia del Papa Pius VII.
1900 - El organista i compositor francs Louis Vierne guanya la plaa d'organista titular desprs de una dura competici contra els 500 millors organistes de la seva poca.
1909 - Beatificaci de Joana d'Arc.
1937 - Mort Louis Vierne durant la interpretaci del seu recital d'orgue nmero 1750.
1980 - El Papa Joan Pau II celebra missa a la plaa Parvis.

 Estil .
Actualment hi ha a la catedral una dualitat d'influncies estilstiques: per un costat, reminiscncies del romnic normand, amb el seu fort i compacta unitat, per altre banda, el ja innovador aprofitament de les evolucions arquitectniques del gtic, que donen al edifici una lleugeresa i aparent facilitat en la construcci vertical i en el suport del pes de la seva estructura (sent el esquelet de suport estructural visible sls des del exterior).

La planta est demarcada per la formaci en creu romana orientada a Occident, d'eix longitudinal accentuat, i no es perceptible des del exterior. La creu est  incrustada  en el edifici, envolta per un doble deambulatori, que circula pel cor en la capalera (al est) i es prolonga para lelament a la nau, donant lloc, aix, a quatre naus laterals.

 Galeria de fotos .




Enllaos externs.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51820" title="Agenum" nonfiltered="217" processed="217" dbindex="20234">
Agenum fou una ciutat de la Gllia, actual Agen (Olt i Garona), que fou la capital dels Nitiobriges.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51821" title="Agendicum" nonfiltered="218" processed="218" dbindex="20235">
Agendicum fou una ciutat de la Gllia, actual Sens. Fou capital dels Snons en temps de Juli Csar. 

Fou capital de la provncia Lugdunensis Quarta, sorgida de la divisi de la provncia Lugdunensis


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51828" title="Suire" nonfiltered="219" processed="219" dbindex="20236">

Suire (nom occit) (en francs Issoire) s una ciutat d'Alvrnia, al nord d'Occitnia. Administrativament, pertany al departament francs del Pui Domat.

Situat a la vora del riu Alir, s un nucli d'indstria metallrgica. Conserva l'antiga abadia benedictina de Sant Pau, caracterstica del romnic alverns del segle XII.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51830" title="Rissa" nonfiltered="220" processed="220" dbindex="20237">


Rissa s un municipi noruec de la pennsula de Fosen al comtat de Sr-Trndelag. De nordoest a sudest fa frontera amb els municipis de Bjugn i fjord a Sr-Trndelag, i Verran i Leksvik a Nord-Trndelag.

El centre administratiu est situat el poble d'rnset.

T una rea de 621 km , on l'any 2004 vivien 6.384 persones.

s conegut per la immensa esllavissada de terres que s'hi produ l'any 1978.

Enllaos externs.

 Pgina de l'ajuntament (en noruec);
 Petita explicaci i vdeos de l'esllavissada ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51833" title="Drudisme" nonfiltered="221" processed="221" dbindex="20238">

El Drudisme o Neodrudisme s un moviment basat en la reconstrucci i adaptaci del drudisme antic que, a ms de la religi, era el fonament de la civilitzaci celta. El druida tenia, entre altres, les funcions de sacerdot, jutge i conservador de les tradicions.

El moviment actualment es divideix en diversos grups o ordes que no comparteixen exactament els mateixos ritus i creences.

Alguns participants d'aquest moviment l'entenen com una religi, altres com una via espiritual o una activitat cultural.

El nombre d adeptes s estima en uns dos milions de persones dividides en diverses obedincies o faccions, principalment entre els pasos de tradici celta i els Estats Units (The Mother Grove) i el Canad.

Orgens del Drudisme.
A partir del final de l'edat mitjana es va produir entre els pobles amb un substrat celta (la Gran Bretanya i la Bretanya principalment) una revaloritzaci de la cultura celta antiga. ;
John Toland (1669-1722), un escriptor lliurepensador nascut a Irlanda del Nord, va ser un dels principals inspiradors dels rituals drudics de diverses lgies de la maoneria, la primera de les quals sembla que va ser The Druid Universal Bond (Germandat Universals dels Druides) l'any 1717.
El 21 de juny de 1792 l'escriptor en galls Iolo Morganwg, creador de la doctrina i els ritus del neodrudisme, va reunir a Londres el primer Gorsedd Beirdd Ynis Prydain (Reuni de Bards de la Gran Bretanya).  ;
El 1899, a la Bretanya continental es va fundar el Gorsedd bret. ;
A partir de 1950 el neodrudisme va experimentar un notable creixement i es va estructurar en diferents nous ordes.

Alguns aspectes i rituals del neodrudisme.
Els especialistes en el drudisme antic sostenen que la interpretaci d'aquesta religi per part del neodrudisme no s'ajusta exactament a la religi dels druides clssics (els druides antics noms utilitzaven l'escriprura amb finalitats funerries i els testimonis antics sn principalment d'autors romans). Algunes formacions neodrudistes reconeixen obertament que no volen fer una rplica del passat.
El neodrudisme utilitza el smbol del Triskell o Tribann, tres ratlles verticals separades convergents cap amunt.
Hi ha tres graus d'iniciaci: el bard, el vat i el druida, que tenen caracterstiques diferents que les de cantant o poeta que tenien en el drudisme antic.
Reverncia per la natura.
Politeisme basat en els dus dels celtes.
Eclecticisme.
Reunions a l'aire lliure, de vegades en una data calculada astrolgicament, abillats amb tniques.
Cants religiosos.
Consum ritual de whisky  (uisce beatha: "aigua de vida" en llengua celta);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51835" title="Ramon Berenguer I d'Empries" nonfiltered="222" processed="222" dbindex="20239">
Ramon Berenguer d'Arag i Anjou ( 1308 - v 1366 ), prncep d'Arag, comte de Prades i bar d'Entena (1324-1341) i comte d'Empries (1341-1364).

Orgens familiars.
Fou el fill petit de Jaume II el Just de Catalunya-Arag i Blanca de Npols. El rei li va concedir el comtat de Prades i la baronia d'Entena per el 1341 el canvi amb el seu germ Pere d'Arag pel Comtat d'Empries.

Npcies i descendents.
El 1326 es volgu casar amb Beatriu de Xrica, filla de Jaume II de Xrica per finalment es cas el 1327 amb Blanca de Trent. D'aquet matrimoni nasqueren:
 la infanta Joana d'Empries (1330-1395), casada el 1346 amb el senyor de Villena Ferran Manuel, fill de Joan Manuel de Castella;
 la infanta Blanca d'Empries (1334-?), casada amb Hug II de Cardona;
 l'infant Joan I d'Empries (1338-1398), comte d'Empries;

El 1339 a la mort de Blanca es cas a la catedral de Valncia amb Maria Alvrez de Xrica, filla del bar Jaume d'Arag. D'aquest matrimoni no hi hagu fills.


El 1364 va fer donaci del comtat al seu fill Joan d'Empries, any en qu es va casar. A partir d'aquell moment no se sap res ms amb certesa sobre Ramon Berenguer I d'Empries, si b semla que va entrar de monjo en algun convent.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51836" title="Zulu" nonfiltered="223" processed="223" dbindex="20240">

El zulu (en zulu, isiZulu) s una llengua africana de la divisi nguni del grup bantu, parlada pels membres del poble zulu.

El parlen uns 10 milions de persones, que en un 95% viuen a Sud-frica, on es troba entre les 11 llenges africanes oficials des de 1994 i on el parla el 25% de la poblaci. S'ensenya en zulu en l'educaci primria i secundria. S'hi editen llibres i revistes.

 Distribuci geogrfica .
La llengua s parlada a la provncia de KwaZulu-Natal (81% dels habitants), Mpumalanga (26%) i Gauteng (21%). Tamb s parlat a altres pasos africans, com Lesotho i Swazilndia. Les llenges ndebele, parlada a Zimbabwe, swazi i la parla nguni de Malawi sn fora properes al zulu. El xosa, llengua predominant al Cap Oriental, i el zulu sn mtuament intelligibles.

 Gramtica .
El 1859 va aparixer la primera gramtica de la llengua zulu.

Actualment la instituci encarregada de regular la llengua escrita s el Zulu Language Board" (Institut de la Llengua Zulu) de KwaZulu-Natal.


Fonologia.
Hi ha 7 sons voclics: els 5 fonemes simples , , , , , a ms de la e neutra i la o oberta que sn semblants a les del catal oriental.
Dues semivocals (,  ).
En les consonants sn caracterstics del zulu els 15 sons aspirats o nasalitzats anomenats clics.
s una llengua tonal, cosa que implica que el significat d'una paraula depn del to en qu es pronuncia. ;

Alguns aspectes gramaticals.
L'ordre de la frase s: subjecte + verb + complement.
El substantiu consta de prefix i arrel: hi ha 15 prefixos diferents, 13 dels quals s'usen actualment i els altres dos sn de la llengua antiga. El plural s'expressa amb un prefix, per exemple: inja "gos"   izinja "gossos".
Verb:
En el temps present, els verbs regulars acaben en -a: sebenza "treballo".
En el temps passat, el verb acaba en -e: umlimi ulime izinsimu "El llaurador conre els camps". ;
El futur s'indica amb la partcula zo dins del verb: Abafundi bazofunda amabhuku "Els estudiants llegiran els llibres".

 Llibres .
 Doke, C.M. (1947) Text-book of Zulu grammar. London: Longmans, Green and Co.
 Wilkes, Arnett, Teach Yourself Zulu. ISBN 0-07-143442-9;
 Nyembezi, C.L.S. (1957) Learn Zulu. Pietermaritzburg: Shuter & Shooter. ISBN 0-7960-0237-1;
 Nyembezi, C.L.S. (1970) Learn More Zulu. Pietermaritzburg: Shuter & Shooter. ISBN 0-7960-0278-9;
 Doke, C.M. (1958) Zulu-English Vocabulary. Johannesburg: Witwatersrand University Press. ISBN 0-85494-009-X;
 Dent, G.R. and Nyembezi, C.L.S. (1959) Compact Zulu Dictionary. Pietermaritzburg: Shuter & Shooter. ISBN 0-7960-0760-8;
 Dent, G.R. and Nyembezi, C.L.S. (1969) Scholar's Zulu Dictionary. Pietermaritzburg: Shuter & Shooter. ISBN 0-7960-0718-7;
 Doke, C.M. (1953) Zulu-English Dictionary. Johannesburg: Witwatersrand University Press. ISBN 1-86814-160-8;

Enllaos externs.
  
Ethnologue;
Llenges sudafricanes -- zulu;

Gramtiques.
Sifunda isiZulu!;
Funda Manje!;

Diccionaris.
isiZulu.net Zulu - English Diccionari Online;
Zulu - English Dictionary;

Diaris.
Isolezwe;

Literatura i cultura.
Mapa literari de KwaZulu-Natal;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51837" title="Blanca d'Anjou" nonfiltered="224" processed="224" dbindex="20241">
Blanca d'Anjou o Blanca de Npols ( Npols 1283 - Barcelona 1310 ), princesa de Npols i reina consort d'Arag (1395-1310).

Orgens familiars.
Filla del rei Carles II de Npols i la seva esposa Maria d'Hongria. Era nta per lnia paterna del duc Carles I d'Anjou i la comtessa Beatriu I de Provena, i per lnia materna d'Esteve V d'Hongria i Elisabet Cuman. Fou germana dels reis Carles I d'Hongria i Robert I de Npols.

Npcies i descendents.
Es cas de nou el 29 d'octubre de 1295 a Vilabertran (Alt Empord) amb el comte-rei Jaume II el Just com a conseqncia del Tractat de Cefal (1284), essent la seva primera esposa, amb la qual va tenir:
l'infant Jaume d'Arag (1296-1334). Va renunciar al seus drets el 1331 i va refusar casar-se amb Elionor de Castella;
l'infant Alfons el Benigne (1299-1336), comte de Barcelona i rei d'Arag;
la infanta Maria d'Arag (1299-1311), casada amb Pere de Castella, fill de San IV de Castella;
la infanta Constana d'Arag (1300-1327), que es va casar amb Joan Manuel de Castella;
la infanta Elisabet d'Arag (1302-1330), casada el 1315 amb Frederic I d'ustria;
l'infant Joan d'Arag (1304-1334), que va ser el primer arquebisbe de Toledo i desprs de Tarragona, i Patriarca d'Alexandria;
l'infant Pere d'Arag (1305-1381), comte de Ribagora, Empries i Prades;
la infanta Blanca d'Arag (1307-1348), religiosa ;
l'infant Ramon Berenguer d'Arag (1308-1366), comte d'Empries i Prades;
la infanta Violant d'Arag (1310-1353), casada amb Felip, dspota de Romania i fill de Felip I de Trent;

Blanca d'Anjou va morir a Barcelona el 14 d'octubre de 1310.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51840" title="Morabat" nonfiltered="225" processed="225" dbindex="20242">
El morabat (en castell maraved o maraveds) fou una antiga moneda de la pennsula Ibrica. Al regne de Castella, la moneda d'or comen a ser encunyada cap al 1172 per Alfons VIII de Castella, i de seguida per Ferran II de Lle en peces anomenades maraveds o morabet, nom que significa moneda almorvit; les de Castella aleshores eren arbigues i bilinges. Aix significa que tenien forma arbiga per fons i significaci cristiana en les llegendes rabs.

Les monedes duien una xicoteta creu i el nom d'Alfons en xifra llatina i es van fer entre 1214 i 1255. S'encunyaren, sens dubte, per tal de facilitar el comer amb els musulmans als dominis de Castilla. El morabat fou substituit per la dobla, desprs d'Alfons X.

L'argent fi fou encunyat en monedes castellanes per Alfons X el Savi, que constitu el gros morabat d'argent o burgals, equivalent a la sisena part de l'abolit morabat d'or. Ms tard, el burgals es transform en morabat nov, que n'era la quarta part.

Altres morabatins.
A part d'aquestes monedes castellanes i lleoneses, en catal s'anomenava tamb morabat el dinar d'or musulm propi dels almorvits i el dirhem d'argent medieval. Tamb en deien morabatins de les monedes d'or del segle XII encunyades per Frederic I Barba-roja, rei de Siclia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51842" title="Elionor d'Anjou" nonfiltered="226" processed="226" dbindex="20243">
Elionor d'Anjou ( 1289 - Arene 1341 ), princesa de Npols i reina consort de Siclia (1303-1337).

Orgens familiars.
Fou filla del rei Carles II de Npols i de Maria d'Hongria. Era nta per lnia paterna del duc Carles I d'Anjou i la comtessa Beatriu I de Provena, i per lnia materna d'Esteve V d'Hongria i Elisabet Cuman. Fou germana dels reis Carles I d'Hongria i Robert I de Npols.

Npcies i descendents.
El 17 de maig e 1302 es cas a Messina amb el rei Frederic II de Siclia, tercer fill del comte-rei Pere II el Gran d'Arag. D'aquest matrimoni en nasqueren:
 el prncep Pere II de Siclia (1304-1342), rei de Siclia;
 el prncep Roger de Siclia (1305-?), mort jove;
 el prncep Manfred de Siclia (1306-1317), duc d'Atenes i Neoptria;
 la princesa Constana de Siclia, casada el 1317 amb Enric II de Xipre i el 1330 amb Lle V d'Armnia;
 la princesa Elisabet de Siclia (1310-1349), casada el 1328 amb el duc Esteve II de Baviera;
 el prncep Guillem de Siclia (1312-1338), prncep de Trent, duc d'Atenes i Neoptria;
 el prncep Joan de Siclia (1317-1348), duc d'Atenes i Neoptria i regent de Siclia (1338-1348);
 la princesa Caterina de Siclia (1320-v1342), abadesssa de Santa Clara de Messina;
 la princesa Margarida de Siclia (1331-v1360), casada el 1348 amb Rudolf II del Palatinat;

A la mort del seu marit es retir a la vida contemplativa i ingress al monestir de Sant Nicolau a Arene, on mor el 9 d'agost de 1341, sent enterrada posteriorment a Catnia al costat del seu marit.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51845" title="Elisabet de Carntia" nonfiltered="227" processed="227" dbindex="20244">
Elisabet de Carntia ( 1298 Goerz, ustria - v. 1349 ), reina consort de Siclia (1337-1342).

Orgens familiars.
Filla d'Ot II de Carntia.

Npcies i descendents.
El 23 d'abril de 1323 s'un en matrimoni amb el rei Pere II de Siclia, la uni de la qual s'hi concebiren sis fills: 
 la princesa Constana de Siclia (1324-1355), regent ;
 la princesa Elionor de Siclia (1325-1375), casada el 1349 amb Pere III d'Arag;
 la princesa Beatriu de Siclia (1326-1365);
 la princesa Eufmia de Siclia (1330-1359), regent;
 la princesa Violant de Siclia (1334-?), morta jove;
 el prncep Llus I de Siclia (1337-1355), rei de Siclia;
 el prncep Joan de Siclia (1340-1353);
 el prncep Frederic III de Siclia (1341-1377), rei de Siclia;
 la princesa Blanca de Siclia (1342-v1373), casada el 1364 amb Joan I d'Empries;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51853" title="Constana d'Arag i de Navarra" nonfiltered="228" processed="228" dbindex="20245">
Constana d'Arag i de Navarra ( Monestir de Poblet 1343 - Catnia 1363 ), princesa d'Arag i reina consort de Siclia (1361-1363).

Orgens familiars.
Fou la filla gran del comte de Barcelona i rei d'Arag Pere III el Cerimonis i de Maria de Navarra, la seva primera esposa. Era nta per lnia paterna del comte-rei Alfons el Benigne i Teresa d'Entena, i per lnia materna dels reis Felip III Evreux i Joana II de Navarra. Fou germana, per part de pare, dels comtes-reis de la Corona d'Arag Joan el Caador i Mart l'Hum.

El 1347, el seu pare Pere el Cerimonis procur infructuosament de fer-la reconixer com a hereva legtima de la Corona, cosa que contribu als conflictes amb la Uni Aragonesa i la Uni Valenciana.

Npcies i descendents.
L'11 d'abril de 1361 es cas a Catnia amb el rei Frederic III de Siclia de la qual tingu una filla:
 la princesa Maria de Siclia (1362-1401), reina de Siclia, casada el 1389 amb el prncep d'Arag Mart el Jove;

Constana d'Arag va morir a Catnia el 18 de juliol de 1363, mesos de nixer la seva nica filla.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51854" title="Elionor d'Arag i de Siclia" nonfiltered="229" processed="229" dbindex="20246">
Elionor d'Arag i de Siclia ( Santa Maria del Puig 1358 - Cullar, Segvia 1382 ), princesa d'Arag i reina consort de Castella (1379-1382).

 Orgens familiars .
Fou filla del rei Pere III el Cerimonis i d'Elionor de Siclia, la seva tercera esposa. Era nta per lnia paterna del comte-rei Alfons el Benigne i Teresa d'Entena, i per lnia materna del rei Pere II de Siclia i Elisabet de Carntia. 

Fou germana dels comtes-reis Joan el Caador i Mart l'Hum. Per part de pare tamb fou germana de les princeses Constana d'Arag, Joana d'Arag i Isabel de Barcelona.

 Npcies i descendents .
El 18 de juny de 1375 es cas a Sria amb el rei Joan I de Castella. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Enric III de Castella (1379-1406), rei de Castella;
 l'infant Ferran d'Antequera (1380-1416), Comte de Barcelona i rei d'Arag, primer monarca de la dinastia Trastmara a la Corona d'Arag.

Mor el 13 d'agost de 1382 a Cullar.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51855" title="Isabel d'Arag i de Forti" nonfiltered="230" processed="230" dbindex="20247">
Isabel d'Arag i de Forti (Barcelona, 1376 - Alcolea de Cinca, Arag, 28 de gener de 1424 ), princesa d'Arag i comtessa consort del comtat d'Urgell (1408-1413).

Fou filla de Pere III el Cerimonis i de la seva quarta muller, Sibilla de Forti.

El 1407 es cas a Valncia amb el comte Jaume II d'Urgell. Aquest matrimoni permet a Jaume II d'Urgell ser el mxim pretendent al tron aragons, durant el Comproms de Casp de 1412, a la mort de Mart l'Hum sense successi. Isabel d'Arag tamb es present com a candidata al tron de la Corona d'Arag per fou descartada automticament per ser dona. 

D'aquesta uni en nasqueren:
 la infanta Elisabet d'Urgell i d'Arag (1409-1443), casada el 1428 amb Pere de Portugal, duc de Combra;
 la infanta Elionor d'Urgell (1414-1438), casada el 1436 amb Raimon Orsini;
 la infanta Joana d'Urgell (1415-1445), casada el 1435 amb Joan I de Foix i el 1445 amb Joan Ramon Folc III de Cardona;
 l'infant Felip d'Urgell (?-v. 1422);
 la infanta Caterina d'Urgell (?-v. 1424);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51857" title="Drham" nonfiltered="231" processed="231" dbindex="20248">
El drham (mot rab:     ) fou una antiga moneda musulmana d'argent que valia la desena part del dinar d'or. Tamb hi ha monedes circulant actualment que porten aquest nom.

Antics drhams.
El nom del drham, temps enrere anomenat dirhem (forma de la qual deriva l'antiga adaptaci catalana direm), prov de la dracma bizantina, ja que Bizanci controlava el Llevant mediterrani i comerciava amb Arbia, de manera que la moneda hi circulava llavors, en temps preislmics, i ms endavant i tot. 

Aquesta moneda fou adoptada inicialment en terres rabs i, cap al final del segle VII, es va generalitzar pels territoris islmics, on portava el nom del sobir i un vers religis. De drhams se'n van encunyar a molts pasos mediterranis, incloent-hi al-ndalus, i segurament es va usar arreu d'Europa entre els segles X i XII.
 

Tamb el dram, l'actual moneda d'Armnia, t un origen similar. L'apropiaci de la dracma i la seva conversi en dirham per part del mn musulm s comparable al que succe amb el denari o diner rom i el dinar.

Drhams actuals.
Actualment s la unitat monetria oficial del Marroc i dels Emirats rabs Units. Tamb s moneda fraccionria de Qatar i de Lbia, ja que s la centsima part del riyal de Qatar i la millsima del dinar libi. Al Tadjikistan, anomenada diram, s la centsima part del somoni. 

Vegeu tamb.
 Drham marroqu;
 Drham dels Emirats rabs Units;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51859" title="Nama" nonfiltered="232" processed="232" dbindex="20249">


El nama s la llengua khoisnida ms estesa i la parlen unes 250.000 persones; t la consideraci oficial de llengua nacional de Nambia.

L's de consonants clics s caracterstic de les llenges khoisnides, tamb es pronuncien algunes vocals amb sns molt particulars (fins 90 fonemes diferents) que sn exclusius de les llenges khoisnides.

Alguns aspectes gramaticals de la llengua nama. 
Hi ha  31 consonants, (20 clics i 11 sense clics).
Hi ha  5 vocals orals i tres nasals. Les vocals poden ser llargues o breus .
T tres tons, ,  .
L'ordre de la frase ms usual s: Subjecte + complement + Verb  per tamb sn possibles altres combinacions que poden comportar  diferncies en el significat.
Per indicar la persona el gnere i el nombre s utilitza uns srie de sufixes amb clicks.

Una frase en nama.
Hoaraka nu kxoe : tota la gent negra, (literalment: tota negra gent)



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51866" title="Haussa" nonfiltered="233" processed="233" dbindex="20250">
Per al poble vegeu hausses.

El haussa o hausa s una llengua del grup occidental de les llenges txadianes, dins la famlia lingstica afroasitica. Es troba lligada al grup hum dels hausses.

El parlen uns 40 milions de persones: 25 com a primera llengua i 15 com a segona. s llengua oficial al nord de Nigria i tamb es parla al Nger i pasos limtrofs i com a llengua franca en gran part de l'frica occidental.

Com que els hausses es varen islamitzar en el segle XIV la seva llengua s'escrivia tradicionalment amb una adaptaci de l'alfabet rab anomenada ajami, per des del segle XX predomina l'alfabet llat adaptat (boko).

Fonologia.
El haussa t 25 sons consonntics dels quals 5 sn fets usant la glotis (glotalitzats).

Cadascuna de les 5 vocals pot tenir tres tons que, per escrit, s'indiquen amb accents.

Alguns aspectes gramaticals.
Els mots femenins normalment acaben amb a i els masculins amb una altra vocal: yarinya (noia) yaro (noi);
Els temps verbals sn diferents de les llenges europees, comprenen el completiu, continuatiu, futur (que no s totalment equivalent), subjuntiu, futur indefinit, habitual i imperatiu.

Fragment de la declaraci dels drets de l'home (article 1). 

Su dai yan-adam, ana haifuwarsu ne duka yantattu, kuma kowannensu na da mutunci da hakkoki daidai da na kowa. Suna da hankali da tunani, saboda haka duk abin da za su aikata wa juna, ya kamata su yi shi a cikin yan-uwanci. ;

Traducci: Tots els ssers humans han nascut lliures i iguals en dignitat i drets. Estan provets de  raciocini i conscincia i poden actuar els una amb els altres en un esperit de germanor. ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51867" title="Nataci" nonfiltered="234" processed="234" dbindex="20251">

La nataci s el mtode pel qual els ssers vius es desplaen a travs de l'aigua en un mtode que no implica simplement el caminar pel fons. La nataci s una activitat recreacional popular i un esport competitiu. s una activitat fsica molt recomanable per a la majoria de les persones, per que requereix unes precaucions bsiques.

La nataci s un esport olmpic, amb proves per als dos sexes. Comprn quatre estils bsics: el crol, la braa, l'esquena i la papallona. Al crol el nedador mou els braos alternativament formant un molinet. s la modalitat ms rpida. L'esquena s el matexi estil per el nedador no mira a l'aigua. La braa consisteix a impulsar-se movent els braos de forma horitzontal, en parallel a la superfcice de la piscina, formant cercles. La papallona s un molinet per els dos braos es mouen alhora, formant cercles perpendiculars a l'aigua (s el ms exigent fsicament).

 Estils de nataci .

 Crol .

Crol o estil lliure s l'estil que un bra es desplaa per fora l aigua disposat a entrar a l aigua davant del cap, mentre l altre bra  avana per sota l aigua, fins els malucs, per tornar a sortir. Els peus es mouen d una manera oscillant, alternativament, amb els peus cap a dins i els dits en punta Per cada cicle de braos es poden fer de dos a vuit patades.  
 Velocitat i rcords .
La mxima velocitat aconseguida  s de dos metres per segon (uns 7 quilmetres per hora)
El rcord en 50m lliures s de 21,28 s., aconseguit per Eamon Sullivan a Sydney al 2008;
El rcord en 100m lliures s de 47,05 s.,  aconseguit per Eamon Sullivan a Pekn al 2008.
El rcord en 200m lliures s de 1:42,96, aconseguit per Michael Phelps a Pekin al 2008.
El rcord en 400m lliures s de 3:40,08, aconseguit per Ian Thorpe a Manchester al 2002;

 Papallona .

Variaci de la braa en qu els dos braos es porten junts fins davant del cap per tornar al mateix temps. Aquest moviment de braos va acompanyat d un moviment ondular de malucs.
Els peus segueixen junts un moviment brusc descendent i ascendent. 

 Rcords .
El rcord en 50 m papallona s de 22'50s. aconseguit per Matt Jaukovic a Syndey al 2008.
El rcord de 100m papallona s de 49'07s. aconseguit per Ian Crocker a EUA Al 2004.
El rcord de 200m papallona s de 1:52'03s. aconseguit per Michael Phelps a Pekin al 2008.

 Esquena .

En l'esquena la seqncia de moviments s alternativa. Quan un bra est a l'exterior, amb el palmell de la m mirant cap a fora, sortint del costat de la cama, l'altre bra impulsa el cos dins l'aigua. En l'esquena, igual que al crol, es fa servir el moviment de peus oscillants.

L'esquena presenta l'avantatja de no tenir  complicacions amb la respiraci, ja que el cap es mant sempre per sobre la superfcie de l'aigua. s l'nic estil on els nadadors surten des de dins de l'aigua.


 Rcords .

El rcord en 50m esquena s de 22,87s aconseguit per  Randall Bal a Berln l'any 2008.
El rcord en 100m esquena s de 49,63 s aconseguit per Peter Marshall a Berln l'any 2008.
El rcord en 200m esquena s de 1:47,84 aconseguit per Markus Rogan a Manchester l'any 2008.

 Braa .


La braa es nada amb els braos apuntant al davant. Els braos que estan estesos s'obren cap endarrere fins que queden alineats amb les espatlles; tot seguit s'encongeixen les cames per aproximar-les al cos, per desprs estirar-les amb impuls, al mateix temps que els braos tornen al punt d'inici.

La braa s l'estil ms lent de tots, arribant a una velocitat mxima de 1,67m per segon.

Aquest s l nic estil en el que el braos no surten fora de l aigua.

El moviment dels braos s simultani. L execuci de l estil comena per la fase d extensi on es partix de la posici de braos estirats, seguidament sobrin fins a l atura dels muscles amb els colzes mitjanament flexionats i les palmes de les mans mirant cap a nosaltres, aquesta ser la fase de propulsi.

Desprs d aquesta ve la fase de tornada a la posici inicial que s realitza juntant les palmes de les mans i estirant els braos com a la posici inicial.

 Rcords .

El rcord en 50m braa s de 25,94s aconseguit per  Cameron van der Burgh a Stockholm l'any 2008.
El rcord en 100m braa s de 58,41s aconseguit per Kosuke Kitajima a Pekin, l'any 2008.
El rcord en 200m braa s de 2:02,92 aconseguit per Ed Moses a Berlin, l'any 2004.

 Vegeu tamb .
Waterpolo;
Nataci sincronitzada ;
Club Esportiu Mediterrani   ;
Club Nataci Barcelona ;
Club Nataci Sabadell    ;
Club Nataci Manresa  ;
Guillem Alsina;

Enllaos externs.
 Federacions internacionals;
 Federaci catalana de Nataci;
 Web oficial de la Federaci nacional de Nataci;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51868" title="Twi" nonfiltered="235" processed="235" dbindex="20252">
El twi s una llengua akan del grup kwa i de la famlia lingstica del Nger-Congo.

s parlat per ms de 7 milions de persones, principalment a Ghana.

El twi s'ensenya fins a nivell universitari.

El Buereau Ghana Languages des de 1961 regula la llengua i unifica l'ortografia akan que s'escriu utilitzant l'alfabet llat.

Es publiquen dos diaris en llengua akan: el Nkwantabisa i l Akwansosem

Els principals dialectes sn l'Asante (Ashanti)i el Fante que sn mutuament intelligibles per que de vegades es consideren com llenges separades per la seva diferent tradici cultural i literria. 

El dialecte literari tradicional s lAkuapem. 

Quan s'utilitza com a llengua franca s diu Akan.
 
 Fonologia .
Com altres llengues sudsaharianes el twi fa servir diversos tons, en concret 3, en la pronunciaci de les vocals de les paraules.

 Alguns aspectes gramaticals .
En les formes verbals es distingeixen els temps verbals estatiu i habitual.
Respecte a la sintaxi, en twi hi pot haver una sequncia consecutiva de verbs en una frase (verbs serials);
Quan la frase amb aquesta seqncia de verbs s negativa tots els verbs porten un prefix negatiu "n":

Me-n-tumi- n-sre- n-k,Literalment: jo no puc/ no aixecar-me/ no anar: "No puc aixecar-me i anar".























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51871" title="Simetria" nonfiltered="236" processed="236" dbindex="20253">
El concepte de simetria s un terme molt usat a les diferents branques de les cincies. En general hom denomina simetria al fet que certs objectes no canvien en aplicar una certa operaci. Aquesta definici tan mplia es pot visualitzar amb el segent exemple: suposem que ens colloquem davant d'un mirall amb els peus i els braos estesos. Aviat comprovarem que la part esquerra i dreta del nostre cos son (com a mnim a primer cop d'ull) iguals. Aquest exemple s el que s'anomena simetria bilateral. En aquest cas l'objecte seria el nostre cos i l'operaci s la comparaci entre els dos costats. Aquest senzill exemple es tecnifica molt al emprar-lo en rees del coneixement com les matemtiques o la fsica.

 Simetria a la fsica .

En fsica el concepte de simetria est molt estretament lligat a la invarincia del Hamiltoni o del Lagrangi. Bsicament es tracta d'un conjunt d'operacions (com per exemple la translaci o la rotaci) que no produeixen cap canvi en el sistema, aix s, el deixen invariant. 

Per veure-ho posem un exemple. Suposem que tenim un sistema que ve descrit per un Lagrangi L i que aquest s invariant sota la translaci:

;

on  denota la posici de la partcula. El fet que L "s invariant" sota la translaci s'expressa matemticament com:

;

s a dir: el sistema no depen d'aquesta. Si fem servir aix a les equacions de Lagrange:

;

obtenim que:

;

on hem fet servir la definici de moment cannic:

;

Per tant: si L s invariant respecte la translaci a , llavors el moment cannic conjugat (el corresponent a ) s constant (diem que es conserva, que no canvia en el temps).

El teorema central que tracta les simetries s el teorema de Noether. A grosso modo aquest ve a dir que per cada simetria tenim una quantitat conservada. En el nostre exemple: a la simetria de translaci li correspon la conservaci del moment.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51872" title="Tor (figura geomtrica)" nonfiltered="237" processed="237" dbindex="20254">

En geometria, un tor s una superfcie de revoluci generada per un cercle que gira al voltant d'un eix coplanar a ell. Vulgarment, es coneix amb el nom de forma de dnut.

Si l'eix de rotaci no interseca el cercle, el tor t un forat al centre i s'assembla a un anell. L'altre cas, quan l'eix de rotaci s una corda del cercle, produeix una espcie d'esfera aixafada semblant a un coix rod. El mot deriva de torus, paraula llatina que designava un coix d'aquesta forma. L'esfera s un cas particular de tor obtinguda quan l'eix de rotaci s un dimetre del cercle.

Paramtricament, un tor es pot definir per:
;
;
;

on 
u, v   2 , ;
R s la distncia des del centre del tub al centre del tor, ;
r s el radi del tub.

L'equaci en coordenades cartesianes per un tor azimutalment simtric respecte a l'eix z s
;

L'rea de la superfcie i el volum interior d'aquest tor vnen donats per

;
;

Segons una definici ms mplia, el generador del tor no ha de ser necessriament un cercle, sin que pot ser una ellipse o qualsevol altra corba cnica.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51873" title="Beatriu de Castella i de Molina" nonfiltered="238" processed="238" dbindex="20255">

Beatriu de Castella ( Toro, Zamora 1293 - Lisboa 1359 ), infanta de Castella i reina consort de Portugal (1325-1357).

Orgens familiars.
Filla del rei San IV de Castella i la seva esposa Maria de Molina, fou germana del rei Ferran IV de Castella.

Npcies i descendents.
El 12 de setembre de 1309 es cas a Lisboa amb l'hereu i futur rei Alfons IV de Portugal, fill de Dions I de Portugal. D'aquesta uni tingueren:
 la infanta Maria de Portugal (1313-1357), casada el 1328 amb Alfons XI de Castella;
 l'infant Alfons de Portugal (1315);
 l'infant Dions de Portugal (1317-1318);
 l'infant Pere I de Portugal (1320-1367), rei de Portugal;
 la infanta Isabel de Portugal (1324-1326);
 l'infant Joan de Portugal (1326-1327);
 la infanta Elionor de Portugal (1328-1348), casada el 1347 amb Pere IV d'Arag;

Va morir el 25 d'octubre de 1359 a Lisboa, on fou enterrada.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51881" title="Sibilla de Forti" nonfiltered="239" processed="239" dbindex="20256">

Sibilla de Forti, anomenada la Fortiana (o Forciana) (Forti?, vers 1350 - Barcelona, 24 de novembre de 1406), fou reina consort d'Arag, de Valncia, de Mallorca, de Sardenya i de Crsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neoptria i comtessa consort de Barcelona, de Rossell, de Cerdanya i d'Empries (1377 - 1387). Als textos medievals el seu nom s escrit sovint Siblia de Forci.

Ascendncia.

Sibilla pertanyia al llinatge dels Forti, de la baixa noblesa, amb possessions al medi rural empordans, dins el comtat d'Empries, del qual eren feudataris. 

Genealogia simplificada de Sibilla de Forti:









   

Ascens, npcies i descendncia.

Sibilla, llavors una jove de gran bellesa per sense cap formaci, entr al servei de la reina Elionor de Siclia, que l'admet entre les seves dames possiblement arran d'algun viatge reial a l'Empord. A la cort s'arranj el seu matrimoni, el 1371, amb Artal de Foces, noble aragons llavors ja d'edat avanada protegit per Pere III. Artal, de qui no va tenir descendncia, mor el 1374 i la reina Elionor el 1375. Aviat la jove vdua va atreure l'atenci del monarca, aleshores amb 56 anys, i n'esdevingu l'amant.

Els infants fills de d'Elionor, Mart i sobretot Joan, el duc de Girona, van veure amb bons ulls que el pare mantingus aquest lligam, que evitava un nou matrimoni i els problemes dinstics que podria comportar. Per Pere III tenia uns altres plans, que desplagueren profundament el seu hereu quan es van fer realitat. Efectivament, l'anunci del matrimoni dels amants reials condu a unes tenses relacions entre el rei i el seu hereu, que aviat empitjorarien, implicarien Sibilla i les esposes successives de Joan (Mata d'Armanyac i Violant de Bar), i facilitarien el perills alineament de poderosos sectors socials i poltics rere cadascun d'ells. 

L'11 d'octubre de 1377, a Barcelona, Sibilla es cas amb el rei Pere III el Cerimonis, convertint-se ax en la quarta muller del sobir catalanoaragons. Fou una de les tres reines catalanes que va tenir la Corona d'Arag (amb Elisenda de Montcada i Margarida de Prades) i, sobretot, un cas excepcional entre les consorts dels seus monarques, ja que no procedia ni d'una famlia reial ni de l'alta noblesa.

Del matrimoni de Sibilla amb Pere III nasqueren:
 l'infant Alfons d'Arag (1376-1377), comte de Morella, nascut abans del matrimoni i legitimitat el 1377. L'existncia real d'aquest infant, per, ha estat discutida, ja que no ha pogut ser documentat i noms apareix citat a l'apndix tard de la Crnica de Pere el Cerimonis i, seguint-lo, en Zurita.
 la infanta Isabel d'Arag (1377-1424), casada el 1407 amb el comte Jaume II d'Urgell i via del conestable Pere de Portugal.
 l'infant Pere d'Arag (1378-1379).

La reina empordanesa.

Pere el Cerimonis s'envolt desprs d'aquest casament de nobles empordanesos aix com de familiars de Sibilla (el seu germ Bernat), fet que motiv la desconfiana i l'enemistat d'un bndol important de la cort -encapalat per l'hereu Joan (futur Joan I) i la seva segona esposa, la francesa Violant de Bar. 

Amb la mort del rei l'any 1387 Sibilla, tement la represlia dels seus fillastres, es va refugiar al castell de Sant Mart Sarroca. Efectivament, Joan I i Violant de Bar ordenaren la seva persecuci i aconseguiren assetjar-la al mateix castell de Sant Mart Sarroca. Sense resistncia, la reina vdua s'entreg a la nova parella reial.

El suport de la petita noblesa i de la burgesia (sobretot del Consell de Cent de Barcelona, que Pere III li havia procurat), d'alguns nobles destacats com el comte Hug Roger II de Pallars Sobir o del papa d'Aviny Benet XIII, imped que Joan i Violant, i l'alta noblesa, poguessin anar massa lluny en la seva venjana.

Joan I la reclogu durant un temps al castell de Montcada i finalment va poder residir, sota vigilncia, a Barcelona. Mart l'Hum millor les seves condicions de vida i la tract amb ms respecte.

D'aquesta poca s l'elogi de Bernat Metge, antic servidor de Joan i Violant que ara, processat, cercava de congratular-se amb el nou monarca amb la seva obra Lo somni (1399):
Qui et poria dar entenent la fortalesa de cor e esfor e gran pacincia de la regina dona Sibilla d Arag, e lo gran saber e bon enteniment que ha? Moltes vegades me sn meravellat de nostre senyor Du, com tan virtus espirit ajust a cos femen, car digne fra d Escipi.

Mort i enterrament.
Sibilla de Forti mor a Barcelona el 24 de novembre de 1406.

Per ordre del rei Mart, fou enterrada, amb funerals d'estat, al convent de Sant Francesc (Framenors) de Barcelona, lloc tradicional d'enterrament dels reis i reines de la Corona d'Arag a la ciutat. Sibilla hi ocup el sepulcre que havia deixat lliure Alfons el Benigne en ser traslladat el 1369 al convent de Sant Francesc de Lleida. Mai no fou traslladada al pante oficial de Poblet.

Quan el convent de Framenors fou enderrocat, al segle XIX, les seves despulles, com les dels altres personatges reials enterrats all, foren traslladades, el 20 d'abril de 1852, a la catedral de Barcelona i dipositades primer en una urna encastada en el mur de la capella dels Mrtirs del claustre, sufragada per Isabel II, i, el 13 d'octubre de 1998, traslladades a l'interior del temple, en una altra urna collocada sobre el mur de l'esquerra de l'altar major. 

Fins fa pocs anys s'ha pensat que la figura jacent d'una reina procedent de Framenors i actualment conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya corresponia a la tomba de la reina Sibilla. S'ha pogut demostrar, per, que pertany a la tomba de Maria de Xipre.

Iconografia.

Es coneixen les segents representacions iconogrfiques medievals de Sibilla de Forti:
Frescos de la capella de Santo Toms, a l'esglsia de San Miguel de Daroca, obra del Mestre de San Miguel de Daroca (entre 1377-1380), conservats al Museo Provincial de Zaragoza.
Custdia reliquiari dels Corporals de Daroca, obra en argent daurat de Pere Moragues (1384), oferta per Pere i Sibilla per commemorar el miracle de Llutxent (Museo de la ex-colegiata de Santa Mara de Daroca).
Sepulcre de l'arquebisbe de Saragossa Lope Fernndez de Luna, obra en alabastre de Pere Moragues, a la capella de San Miguel anomenada la Parroquieta, de la catedral de Saragossa.

Llegenda negra.
L'oposici de la parella reial, Joan I i Violant de Bar, i de l'alta noblesa, triomfants amb l'entronitzaci dels primers el 1387, i el durssim procs que va seguir a continuaci contra Sibilla i els seus familiars i aliats, van posar en circulaci, ja des d'aquell moment, una imatge de Sibilla de Forti com a madrastra malvada, intrigant, dotada de poders malfics, en ltima instncia d'intrusa que ascendeix noms grcies als seus dots sexuals. Una imatge bviament interessada i que no es correspon amb la veritat histrica, per que ha gaudit, ja des de l'Edat Mitjana, de poderosos altaveus. El primer va ser Jaume Roig, que no es va poder resistir a una imatge femenina tan ideal per als seus propsits literaris a lEspill: 

Quant arrib,
de Sent Mart
 castell fort pres
en Peneds,
hon ab gran cuyta
se n'era fuyta 
ne viu cobrar,
presa tornar,
no menys ferrada
que d'ull mirada,


Na Forciana,
qui catalana
ffon natural.
Ab prou de mal
he malaltia,
llexat havia
abandonat,
palau robat,
sense remey
son senyor rey


 propi marit! 
mig mort al llit,
enmetzinat
he fetillat
seguons se deya.
Atre tal feya
a sos fillastres,
he mals empastres
contra sa nora,
hun punt ne hora


nunca sessant;
lo rey ginyant
ab frau, enguan,
major Johan
 aprs rey fon ,
Mart, seguon,
sos fills abds
com ha trayds
deserets;
sols prospers


ella y els seus,
ffent-los ereus
de sos regnats.
Per tals peccats
ffon ben rodada
he turmentada;
moltes cremades
de ses criades,
a llur mal grat.


Zurita, que coneixia la documentaci oficial i tamb l'obra de Roig, neda entre dues aiges als seus Anales de la Corona de Aragn. Per s al segle XIX, amb el drama histric Batalla de reines de Pitarra, que tamb parteix del retrat de Roig, que aquesta imatge distorsionada arriba a grans proporcions, essent, de fet, el principal culpable de la seva pervivncia, demostrada en obres posteriors que ignoren o prefereixen ignorar la Sibilla real. A tall d'ancdota, s ilustrativa la pudorosa resistncia dels habitants de Forti, relativament recent, davant la proposta de rebatejar amb el nom de la reina un dels carrers de la poblaci efectuada per l'alcaldia.

Posteritat.

La reina Sibilla ha estat un personatge present en diferents obres de ficci ja des de finals del segle XIV.

Clssics

Glossen Sibilla de Forti, de forma ben antittica:

Bernat Metge, Lo somni, llib. IV, cap. 6.

Jaume Roig, Espill, llib. I, 2a part, vv. 541-589.

Teatre

L'oposici entre Sibilla de Forti i Violant de Bar s el nucli argumental de les segents obres: 

Frederic Soler (Pitarra), Batalla de reines, estrenada al Teatre Romea de Barcelona el 25 de gener de 1887.

Esteve Albert i Corp, Sibilla de Forti, estrenada a Castell d'Empries el 6 d'agost de 1969.

Montserrat Via i Albert Tell (Companyia Pa amb Teatre), Sibilla de Forti, estrenada al Centre Cvic de Forti el 16 de juny de 2007.

Novella histrica

s la protagonista o un personatge destacat en les segents obres:

Joaquim Borrell Garcia, Sibilla, la plebea que va regnar, Barcelona, Columna, 2001. ;

Jos Luis Corral Lafuente, El invierno de la Corona: Pedro el Ceremonioso, Barcelona, Edhasa, 1999.

Per altra banda, t carrers i places dedicats en algunes poblacions del pas, sobretot a l'Empord (Figueres, Forti, l'Escala, etc.) i dna nom a un restaurant al seu poble natal. A Forti existeix un casal conegut popularment com Casa de la reina Sibilla, la fbrica actual del qual, per, data del segle XVII. Vegeu Forti (llinatge).

Bibliografia.
E. Albert, Dames, reines, abadesses: divuit personalitats femenines a la Catalunya medieval, Barcelona, Albert, 2007.
J. Bassegoda Nonell, "Las tumbas reales de la catedral de Barcelona", Butllet de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 13 (1999), 237-255.
A. Boscolo, Sibila di Forti, regina d'Aragona, Pdua, CEDAM, 1970 catalana: La reina Sibilla de Forti, Barcelona, Rafael Dalmau, 1971.
L. Riber, Sibilia de Forti, Madrid, Ediciones y Publicaciones Espaolas, 1944, pp. 13-55.
J. M. Roca, "La reyna empordanesa", Sobiranes de Catalunya: recull de monografies histriques, Barcelona, Fundaci Concepci Rabell i Cibils, viuda Romaguera, 1928, pp. 9-211.
R. Tasis i Marca, La vida del rei En Pere III, Barcelona, Aedos, 1954.

Enllaos externs.
Sibilla de Forti a l'Enciclopdia;
Pintures de San Miguel de Daroca (Romnico Aragons) ;
Presentaci de Sibilla de Forti (2007) (YouTube);
Restaurant Reina Sibilla (Forti);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51883" title="Atltic Terrassa Hockey Club" nonfiltered="240" processed="240" dbindex="20257">


L'Atltic Terrassa Hockey Club s un club esportiu de la ciutat de Terrassa. Fundat com a club d'hoquei sobre herba, actualment disposa de moltes seccions esportives: tennis, pdel, front, bsquet, esquaix, nataci, gimnstica. Actualment compta amb ms de 5.000 socis.

Seccions esportives.
Entre parntesi la data de creaci de la secci:
 Hockey mascul (1952);
 Hoquei patins (1959);
 Atletisme (1966);
 Halteroflia (1968);
 Tennis (1969);
 Front (1969);
 Hockey femen (1969);
 Escuderia Motor Atltic Hockey Club (1970);
 Patinatge (1977);
 Bsquet (1978);
 Gimnstica (1978);
 Futbol sala (1978);
 Tennis taula (1978);
 Manteniment Fsic (1981);
 Centre d'Iniciaci Esportiva (1982);
 Bridge (1983);
 Esquaix (1987);
 Club d'Infants (1991);
 Campus d'Estiu (1992);
 Club Salut (1996);
 Esports per a Minusvlids (1997);

Equips filials.
 Valls Esportiu (1966);
 Can Salas (1975);
 Atltic 1952 (1952);
 Rusc H.C. (1996);

Histria.
L'Atltic Terrassa HC es va fundar l'1 d'agost de 1952 per un grup de setze joves del Centre Social Catlic de Terrassa. El club nasqu desprs de la dissoluci de l'Educacin y Descanso. D'aquesta manera es van poder crear els dos primers equips que participaren als Campionats de Catalunya de Primera i Segona Categoria. Fou el primer president Oriol Freixa i Vancells.

El primer triomf arrib el 1954 guanyant el trofeu internacional Pere Amat.
Per la situaci econmica de l'entitat no era bona. El 1957-58 es tanca el local al carrer Vall i es trasllada a un espai cedit pel Centre Social Catlic. El 1960 aconsegueix una nova seu social de nou al carrer Vall. La temporada 1960-61, l'Atltic guanya els primers ttols oficials, el Campionat de Catalunya infantil i juvenil i el 1965-66, amb el tcnic hind  Vinicio Carvalho, el Campionat d'Espanya juvenil.

El 1964 el club inagur el seu primer terreny propi al Torrent d'en Pere Parres.
Dos anys ms tard crea una secci d'atletisme i ms tard el tennis i el front. El club es decid a adquirir una nova zona poliesportiva per totes les seccions. Aix, l'any 1969 s'inagur la nova seu a Can Salas. La secci d'hoquei femen aparegu l'any 1970. Comena una poca d'expansi del club.

L'any 1972 a Munic, Jaume Arbs es converteix en el primer olmpic del club. Ja als vuitanta, arriben els ttols sniors, el primer Campionat de Catalunya (1980-81), la primera Lliga (1983), per per damunt de tots, les Copes d'Europa (1985 a Frankentaal (Alemanya) i 1998 a Terrassa) i les Recopes d'Europa (1994, 2000) o la Copa d'Europa de Sala (1999).

Presidents.
 Josep Oriol Freixa i Vancells (1952-1954);
 Josep Marqus i Izard (1954-1990);
 Santiago Morera i Garcia (1990);
 Joan Gal i Barcel (1990-1998);
 Miquel Corbera i Perearnau (1998-2006);
 Josep Maria Biosca i Bertran (2006-?);

Palmars.
Hoquei herba mascul.
 Copa d'Europa: (1984-85, 1997-98);
 Recopa d'Europa: (1993-94, 1999-00);
 Recopa d'Europa B: (2001-02);
 Campionat de Catalunya: (1979-80, 1982-83, 1984-85, 1985-86, 1986-87, 1987-88, 1988-89, 1989-90, 1990-91, 1992-93, 1994-95, 1995-96, 1996-97, 2002-03, 2003-04, 2004-05, 2005-06);
 Copa d'Espanya: (1983-84, 1984-85, 1985-86, 1986-87, 1987-88, 1989-90, 1990-91, 1991-92, 1993-94, 1994-95, 1996-97, 2000-01, 2001-02, 2005-06);
 Lliga d'Espanya: (1982-83, 1983-84, 1984-85, 1985-86, 1986-87, 1987-88, 1988-89, 1989-90, 1990-91, 1993-94, 1994-95, 1996-97, 2003-04, 2004-05, 2005-06. 2006-07);

Hoquei herba femen.
 Campionat de Catalunya: (1987-88, 2006-07);

Enllaos Externs.
 Web oficial del club;
 mowly.com - Portal d'hoquei amb una gran presncia de l'Atltic Terrassa;
 Hockey Images - Pgina de fotografia de hockey amb fotografies de l'Atltic tant de Divisi d'Honor com de hockey base;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51885" title="frica (provncia romana)" nonfiltered="241" processed="241" dbindex="20258">

frica fou una provncia romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algria, establerta el 146 aC.

El nom li fou donat pels cartaginesos i es va estendre a tot el continent. Els grecs en canvi deien Lbia als territoris coneguts del continent.

Fou colonitzada pels fenicis que van establir Hippo Zaritus, tica, Tunis, Hadrumetum, Leptis i Cartago. Aquesta darrera, collocada en lloc estratgic, es va desenvolupar com a principal colnia i desprs estat independent. Les zones al sud i oest estaven poblades pels Bagrades. Al sud-oest estaven les tribus lbies, alguns dels quals van servir com a mercenaris cartaginesos i els roman els anomenaven Nmades d eon va venir Numdia.  Les dos tribus principals al oest de Cartago eren els Massaesilis (a l'oest) i els Massilis (a l'est amb seu a Cirta (Constantina).

El primer cap Massili conegut fou Gala, qualificat com a rei pels romans, que va prendre Hippo (Bona) als cartaginesos, per era aliat a aquestos a la Segona Guerra Pnica, fins que es va girar en contra el 206 aC. Fou el pare de Masinissa I que fou derrotat pels cartaginesos i per Sifax, rei dels Massaesilis i es va retirar al desert de Numdia al sud-est on es va mantenir fins l arribada d  Escipi l'Afric (204 aC) quant es va unir als romans, i aquestos li van tornar els seus dominis i hi van afegir els territoris de Massaesilis, mentre que Sifax, fet presoner el 203 aC, fou portat a Roma on va morir aviat. 

Abans de la tercera guerra pnica el regne de Masinissa es va estendre del riu Malva fins a Cirenaica, deixant als cartaginesos limitats a la Zeugitnia (nord de Tunis) i el petit districte de Bizancium o Bizacena (sud-est de Tunis), que desprs de la guerra foren els lmits originals de la provncia romana. Masinissa va morir el 148 aC i el 146 aC es va constituir la provncia romana. El territori cartagins fou repartit entre l ager publicus i les ciutats aliades de Roma: , tica (capital provincial), Thapsus, Leptis Minor, Acolla, Usalis, Teudalis, i  probablement Hadrumetum . El govern fou encarregat a un pretor i la provncia es va dividir en  conventus, dels que no es coneix els noms mes que els de Zeugis i el d Hadrumetum.

Les guerres de Jugurta van aportar als romans el territori d algunes ciutats del sud-est de Numdia, encapalades per Leptis Magna.

Al comenament de la guerra civil entre Juli Csar i Pompeu la provncia fou ocupada per Ati Varo al servei del senat, i ajudat per Juba I, rei de Numdia, va derrotar el lloctinent de Csar, Curi. Els soldats de Csar es van escapar a Siclia o es van rendir a Juba i la provncia va quedar pels pompeians (49 aC). Mort Pompeu els pompeians van tenir com a cap a frica a Metel Escipi, Afrani i Petrei, als que es va ajuntar Cat que havia reunit un exercit a Cirene i va arribar a tica.  Juba fou derrotat per Boqus i Bogud II, reis de Mauretnia i pel seu cap militar l aventurer Sittius que es va posar al servei de Csar. El 47 aC Csar va arribar a frica i en una breu campanya va derrotar els seus rivals a Thapsus (abril del 46 aC). Numdia fou convertida en provncia i donada al historiador Sallusti, procnsol, i fou anomenada Nova frica, per la part occidental fou donada als reis de Mauretnia, i Cirta fou donada a Sittius. Els pompeians es van refugiar a Hispnia.

Entre els exiliats i havia un tal Arabi, fill de Masinissa (un aliat de Juba), que desprs de la mort de Csar va tornar a Numdia occidental, i va expulsar a Boqus i a Sittius.

Als acords del segon triumvirat del 43 aC frica i Nova frica foren assignades a Octavi August i el govern fou confiat a Sexti, un antic llegat de Juli Csar, per la Vella frica va quedar en mans del partit republic dirigit per Cornoficius i Laelius, que finalment foren derrotats el 42 aC. Un altre cap republic, Fang, fou tamb derrotat per Sexti va haver d entregar les provncies a Lpid, d acord al nou repartiment que va seguir a la batalla de Filipos, acords confirmats desprs de l anomenada Guerra de Persia (41 aC). Lpid es va rendir mes tard i les provncies van passar a Octavi August (36 aC).

Finalment, desprs de la derrota de Marc Antoni (31 aC), Octavi August va donar Numdia, convertida altra cop en regne, a Juba II, fill de Juba I (30 aC). La provncia d frica fou declarada senatorial i encarregada a un procnsol des el 27 aC.

El 25 aC  Octavi August va incorporar altra cop Numdia com provncia i va donar al rei Juba II, a canvi, les Mauritnies. Aix es va reconstituir la  provncia d frica Nova o Numdia, mentre es mantenia la provncia de la vella frica formada per Zeugitnia i Bizancium o Bizacena. La partici entre ambdues provncies anava des la costa pel riu Tusca. El lmit de la vella frica per l est es va establir a Thenae, al nord de l entrada del Golf de Sirtis Minor.

Durant el govern d Octavi (Csar August) i el de Tiberi es va estacionar a frica la Legi III que semblava suficient per defensar-la de les tribus del sud, i estava a les ordres d'un procnsol nic per frica i Numdia.

En temps de Callgula el regne de Mauretnia, que havia passat a Tolomeu, fill de Juba II, va passar a ser provncia desprs de la mort d aquest Tolomeu per ordre del emperador. La frontera Est es va estendre al riu Ampsaga agafant alguns territoris de Numdia. El procnsol d frica, Silanus, s havia fet popular, i Caligulla el va destituir i va encomanar el govern provincial a un llegat (legatus) de la seva elecci. Di Cassi i Tcit no son totalment coincidents i el primer diu que Caligulla va confiar el govern de Numdia, com a provncia imperial, al legatus Cesari, i Tcit sembla indicar que la separaci de poders entre el llegat imperial i el procnsol no afectava al govern d ambds sobre les dues provncies, per mes modernament Marquardt (Becker s Rom. Alt.) pensa que ja existia un legatus per Numdia sota autoritat del procnsol i que el que va fer Callgula es inmediatitzar-lo a l autoritat imperial.

Vers el 284 sota Diocleci, frica i Numdia van formar noves provncies: Numdia Miliciana, Numdia Cirtesa, frica Prpia o Zeugitana, Bizacena (que va incloure una part de Numdia al sud) i Tripolitnia. Zeugitana fou declarada Proconsular i fou anomenada sovint noms com a Provncia Proconsularis, mentre les demes foren provncies consulars excepte Tripolitana que fou governada per un praesides. El procnsol de Zeugitana fou l nic que va tenir aquest crrec al imperi i per aix se l anomenava simplement el Procnsol; tenia a les seves ordres dos legats i un questor, a mes de llegats especfics per branques administratives. La capital fou Cartago. Numdia Miliciana, Numdia Cirtesa, Bizacena i Tripolitana foren posades sota dependncia del prefecte pretori d Itlia, igual que la Mauretnia Cesariense i la Mauretnia Tingitana, que hi tenia com a representants als anomenats vicaris.

Una rebelli important es va produir sota Gordi III per fou sufocada (238). Els emperadors Sptim Sever i Macr eren nascuts a la provncia. Tamb originaris de la provncia foren els escriptors Tertuli, Cipri i August.

A partir del segle III es comena a parlar d incursions de les tribus, els berbers llavors anomenats maures. Els disturbis van ser freqents des el temps de Constant I el gran i els seus successors, destacant la revolta de Firmus, la del comte Teodosi sota Valentini I (373-375) i Valentini II (375-376), la usurpaci de Mxim a continuaci, i la revolta del comte Gild a la mort de Teodosi el gran (395) dominada per Estilic (398).

Finalment es va incorporar als dominis d Honori que va encarregar el seu govern al seu germ Arcadi.

Amb Valentini III (424-455) el governador Bonifaci fou desposset del govern per instigaci del general Aeci, i al resistir fou enviat contra ell un exercit (427). Bonifaci va demanar ajut als vndals establerts com a confederats a la Btica i el maig del 429 el seu rei Genseric, amb un exercit de cinquanta mil homes, va passar a Mauretnia o Mauritnia, va obtenir l ajut dels berbers i de la secta dels Donatistes (que havien estat sotmesos a persecuci) i es va presentar al frica. Bonifaci es va penedir i va tractar de rebutjar-los per fou derrotat a Hippo Regius i va quedar assetjat all. Hippo Regius va resistir 14 mesos i finalment Bonifaci va intentar una batalla decisiva i fou derrotat (431). La conquesta del frica noms fou retardada per llargues negociacions durant les quals s anaven fent repartiments de territoris entre romans i vndals, particions que son poc conegudes. El 9 d'octubre del 439 els vndals van saquejar Cartago i en els segents anys es van assegurar el domini de la provncia. 

El 468 l emperador oriental Lle va enviar una expedici sota comandament d'Heracli, que va fracassar. El 476 l emperador Zen va fer un tractat de pau amb el rei Geisric, que es va mantenir fins el temps de Justini I, sota el qual frica fou recuperada i els vndals quasi be exterminats per Belisari. Arquelau fou nomenat prefecte pretori d frica, provncia formada per set antigues provncies (Mauritnia Sitifena, Mauritnia Cesariense, Numdia, Zeugitana, Bizacena, Tripolitnia i Sardenya). La Mauritnia Cesariense va incorporar la Tingitana que abans pertanyia a la dicesi d Hispnia. Les provncies foren governades per praesides, menys Tripolitana, Bizacena i Zeugitana que foren governades per cnsols.

Va romandre en mans del bizantins sense disputa fins el 647, any en qu el Prefecte Gregori fou derrotat pels rabs a Sufetula al centre de la Bizacena. Els rabs van tornar mes tard, el 665, dirigits per Akbah i van fundar Al-Kairwan per els grecs van conservar la costa i dominaven el mar, i els berbers van ajudar als bizantins, fins que els rabs foren derrotats. El successor d Akbah, Zuheir, desprs de bastants victries, tamb fou derrotat pels bizantins. Finalment el 692, sota la direcci de Hassan, governador d Egipte, els rabs van tornar a atacar i el 698 van conquerir Cartago. Els berbers van iniciar una ofensiva general i van expulsar als rabs, per els grecs i romans preferien als rabs que no pas als berbers (que tenien el seu nom de la paraula grega Barbaroi) i quant els rabs van tornar dirigits per Mussa ibn Nussayr el van rebre com a alliberador. Musa va atreure molts berbers al seu camp (705-709). Els rabs van establir la provncia d Ifriquiya, (versi rab del nom "frica"). Vegeu Ifrqiya.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51886" title="Maria de Navarra" nonfiltered="242" processed="242" dbindex="20259">
Maria de Navarra ( v 1330 - Valncia 1347 ), infanta de Navarra i reina consort de la Corona d'Arag (1338-1347).

Orgens familiars.
Filla de Joana II de Navarra i Felip III Evreux, reis de Navarra. Era nta per lnia paterna del rei Llus X de Frana i Margarida de Borgonya, i per lnia materna del comte Llus d'Evreux i Margarida d'Artois. Fou germana del rei Carles II de Navarra.

Npcies i descendents.
El 1338 es cas a Alagn (Saragossa) amb el rei Pere III el Cerimonis de Catalunya-Arag, convertint-se en la primera dona d'aquest. Del matrimoni en naixeren quatre fills:
 la princesa Constana d'Arag (1343-1363), casada el 1361 amb Frederic III de Siclia;
 la princesa Joana d'Arag (1344-1385), casada el 1373 amb Joan I d'Empries;
 la princesa Maria d'Arag (1345-1348);
 el prncep Pere d'Arag (1347);

Va morir el 29 d'abril de 1347 a Valncia, sent enterrada al Monestir de Poblet.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51889" title="Joana d'Arag i de Navarra" nonfiltered="243" processed="243" dbindex="20260">

Joana d'Arag i de Navarra ( Barcelona 1344 - Castell d'Empries 1384 ), princesa d'Arag i comtessa consort d'Empries (1373-1384).

Orgens familiars.
Fou la segona filla del rei d'Arag i comte de Barcelona Pere III el Cerimonis i de la seva primera esposa, Maria de Navarra. Era nta per lnia paterna del comte-rei Alfons el Benigne i Teresa d'Entena, i per lnia materna dels reis Felip III Evreux i Joana II de Navarra. Fou germana, per part de pare, dels comtes-reis Joan el Caador i Mart l'Hum.

Npcies i descendents.
El 19 de juny de 1373 es cas amb el comte Joan I d'Empries, vidu de la seva primera muller. Del matrimoni tinguren dos fills:
 l'infant Joan II d'Empries (?-1401), comte d'Empries;
 l'infant Pere III d'Empries (?-1401), comte d'Empries;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51890" title="Joana d'Arag i d'Armanyac" nonfiltered="244" processed="244" dbindex="20261">
Joana d'Arag i d'Armanyac (1375 - 1407), princesa d'Arag i comtessa consort de Foix.

Orgens familiars.
Filla primera del comte-rei Joan el Caador i la seva primera muller, Mata d'Armanyac. Era nta per lnia paterna del comte-rei Pere el Cerimonis i Elionor de Siclia, i per lnia materna de Joan I d'Armanyac i Beatriu de Clermont.

Npcies i descendents.
Es cas el 4 de juny de 1392 amb el comte Mateu I de Foix. D'aquest matrimoni, per, no tingueren fills.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51892" title="Violant de Bar" nonfiltered="245" processed="245" dbindex="20262">


Violant de Bar (nord de Frana, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380-1387) i comtessa consort de Cervera (1380-1387) i desprs reina consort d'Arag, de Valncia, de Mallorca, de Sardenya i de Crsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neoptria i comtessa consort de Barcelona, de Rossell i de Cerdanya (1387 - 1396). Violant s la forma en qu, en la historiografia catalana dels ltims segles, ha quedat fixat el nom medieval Iolant (o Yolant).

Ascendncia.

Violant pertanyia al llinatge dels Montbliard, ducs de Bar, emparentat amb la Casa reial de Frana (dinastia Valois).

Genealogia simplificada de Violant de Bar:













   

Npcies i descendncia.

El 1379, a Montpeller, es va prometre amb l'infant Joan, duc de Girona i comte de Cervera, llavors vidu de la seva primera esposa, contra la voluntat del rei Pere III el Cerimonis (que volia casar el seu hereu amb Maria de Siclia per consolidar la influncia catalana en aquest ltim regne). Malgrat aix, el matrimoni es va celebrar el 1380, a Perpiny.

Del seu matrimoni amb Joan I d'Arag (1387-1396) nasqueren:
 l'infant Jaume d'Arag (1382-1388), reconegut com a delf de Girona i comte de Cervera el 1387.
 la infanta Violant d'Arag (1384-1442), casada el 1400 amb Llus II de Npols.
 l'infant Ferran d'Arag (1389-1389), infant primognit.
 la infanta Antnia d'Arag (1391-1392).
 la infanta Elionor d'Arag (1393-1393).
 l'infant Pere d'Arag (1394-1394), duc de Girona i comte de Cervera.
 la infanta Joana d'Arag (1396-1396).

La reina.

Tingu molt bona relaci amb el seu marit, per unes relacions tempestuoses amb els sogres, sobretot amb l'ltima esposa del rei Pere, Sibilla de Forti. El conflicte arrib a tenir tals dimensions que es crearen partits al voltant de cada dama, representatius, en realitat, de diferents faccions de la noblesa (amb l'alta noblesa al costat de Violant i Joan). Tot va acabar el 5 de gener de 1387, amb la mort del rei Pere i l'ascens al tron de Joan i d'ella mateixa. El nou monarca va empresonar Sibilla, la va desposseir de tots els bns que li havien estat cedits pel seu pare i els va transferir a Violant.

A partir de llavors, ella i el seu marit, amb les camarilles respectives, iniciaren una vida de luxe i refinament, a imitaci de les grans corts franceses. Durant aquest perode, Violant afavor unes intenses relacions culturals amb Frana, sobretot en els mbits de la cultura escrita, la msica i l'art. 

Per el cost econmic de la nova orientaci aristocratitzant de la monarquia no s'adeia amb les possibilitats de les rendes que ingressava el rei. Les corts de Monts de 1383-1384 i de 1388-1389 van denunciar el fet, per foren desodes. Joan es va guanyar llavors l'apellatiu de Descurat amb el qual va passar a la posteritat.

El 1396 un accident de cacera va acabar amb la vida del Descurat. El rei moria sense descendncia masculina i la corona corresponia al seu germ, Mart. Els qui s'havien oposat a aquella situaci, amb el Consell de Cent de Barcelona al capdavant, van maniobrar amb rapidesa i, com que Mart era a Siclia, van donar tot el suport a la nova reina, Maria de Luna, que es va fer amb les regnes del govern amb energia i va iniciar un procs contra aquelles camarilles i contra la mateixa Violant. Per protegir-se i guanyar temps va afirmar estar embarassada, per aviat es va descobrir que era fals. El regnat havia durat a penes nou anys. 

Lliure de responsabilitats, per desprs d'un dur procs judicial que va portar a la mort algun dels seus antics collaboradors i Bernat Metge a escriure una de les obres ms importants de la literatura catalana, Lo somni (1399), on la seva figura s glossada, la reina vdua es concentr en l'educaci de l'nica filla que li quedava, la infanta Violant d'Arag.

Els anys posteriors.

No va tornar a participar en poltica fins que va morir el nou rei el 1410, tamb sense descendncia. Durant l'Interregne que segu (1410-1412), va esclatar un conflicte successori que, en un primer moment, donava moltes possibilitats al seu nt Llus de Calbria (fill de la seva filla Violant d'Arag i de Llus II de Npols, rei titular de Npols i comte de Provena). La candidatura tenia el suport d'importants personalitats, com el governador de Catalunya Guerau Alemany de Cervell, l'arquebisbe de Saragossa Garcia Fernndez de Heredia, Roger Bernat de Pallars, etc. i de molts membres de la petita noblesa catalana. Per la mort de l'arquebisbe a mans dels urgellistes va fer que tots els seguidors del seu nt es passessin al partit de Ferran de Trastmara, candidat que finalment va guanyar-se el tron de la Corona d'Arag el 1412 en el Comproms de Casp. A partir d'aquest moment, Violant de Bar ja no torn a la poltica.

Pass l'ltima etapa de la seva vida retirada al palau de Bellesguard, a Barcelona, dedicada a l'administraci dels seus bns, que no sempre resultaven suficients per mantenir el seu estatus. Aquests anys denunci aquesta situaci de forma reiterada  als monarques de la nova dinastia. 

El 1417 va posar un plet al Parlament de Pars contra el seu germ Llus I de Bar, al qual exigia una part de l'herncia dels seus pares. El 30 de setembre va obtenir, en compensaci, una renda anual de 1.500 lliures torneses, i Llus ced el ducat de Bar a Renat d'Anjou, el nt de Violant.

Fou una dona de gran carcter i aptituds de govern, que demostr en els perodes en els quals substitu el seu marit, com a lloctinent general, al capdavant de l'administraci dels regnes. Educada a la cort de Frana, sempre demostr una refinada cultura i uns interessos en aquest terreny que compart amb el seu esps. Junts donaren suport a la producci cultural catalana i en catal en un moment crucial de la seva histria.

Mort i enterrament.

Violant de Bar va morir a Bellesguard el 3 de juliol de 1431 i el seu cos va ser sebollit provisionalment a la catedral de Barcelona. Ms endavant (1460), va ser traslladat al monestir de Poblet, al sepulcre que tenia reservat al costat del del seu marit. Destrut aquest sepulcre, com tots els altres panteons reials de Poblet, el 1835, les seves despulles foren traslladades (1837) a l'esglsia de l'Espluga de Francol i, ms tard, a la catedral de Tarragona. Tornaren a Poblet el 1952, per ser collocades als nous sepulcres reconstruts per Frederic Mars.

A la catedral de Barcelona es conserva una corona reial atribuble a Violant de Bar amb la llegenda "SYRA" ('senyora'), actualment muntada sobre la custdia del temple.

Posteritat.

La reina Violant de Bar ha estat un personatge present en diferents obres de ficci ja des de finals del segle XIV.

Clssics

Glossa de Violant de Bar per

Bernat Metge, Lo somni, llib. IV, cap. 6:
Qui et poria dir, a sser suficient relador, de les virtuts de la regina dona Violant, muller de mon senyor, qui ac s? No m hi tinc per bastant, per dir-te n breument (per no tenir temps) o que por. Natura femenina s naturalment a avarcia inclinada, e aquesta, contra natura, s estada la pus liberal que haja llest ne ot, que em record. Busa cannesa, Quint Fabi Mxim e Glias, qui a mon ju foren superlativament liberals, sn estats avariciosos en esguard d ella. La sua casa s estada, e s encara, temple de liberalitat, e molt pus ocupada en donar que en reebre. De subtilitat singular, d entendre, de comprendre, de gosar emprendre grans fets, no pens que persona del mn vivent li n port avantatge; e jo deig-ho saber entre los altres, qui de mon flac poder l he servida llongament. Si oirs parlar d amor, d ac avant, conjugal e d aquesta no et ser feta singular menci, no hages per bon historial ni disert aquell qui en parlar, car spies que poques en nombre sn a ella estades eguals.
Teatre

L'oposici entre Violant de Bar i Sibilla de Forti s el nucli argumental de les segents obres: 

Frederic Soler (Pitarra), Batalla de reines, estrenada al Teatre Romea de Barcelona el 25 de gener de 1887.

Esteve Albert i Corp, Sibilla de Forti, estrenada a Castell d'Empries el 6 d'agost de 1969.

Montserrat Via i Albert Tell (Companyia Pa amb Teatre), Sibilla de Forti, estrenada al Centre Cvic de Forti el 16 de juny de 2007.

Novella histrica

s la protagonista o un personatge destacat en les segents obres:

Maria Carme Roca, Intrigues de palau, Barcelona, Columna, 2008.

Imatgeria festiva

Dintre dels elements d'imatgeria festiva, Violant de Bar est representada com a Geganta de la ciutat de Sant Feliu de Llobregat, en record d'una breu estada d'aquesta reina a la poblaci. La seva parella s el Cavaller Guillem i foren construts per Manel Casserres i Boix.

Bibliografia.
 J. F. Ainaud i Escudero, "Dos portapaus de cap al 1400: el de Pere d'Urgell i el de Violant de Bar", Butllet del Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2 (1994), 127-144.
 Dawn Bratsch-Prince, "A reappraisal of the correspondence of Violant de Bar (1365-1431)", Catalan Review, 8 (1994), 295-312.
 Dawn Bratsch-Prince, "A Queen's task: Violant de Bar and the experience of royal motherhood in fourthteenth century", La Cornica, 27 (1998), 21-34.
 Dawn Bratsch-Prince, "Pawn or Player? Violant of Bar and the Game of Matrimonial Politics in the Crown of Aragon (1380-1396)", a Marriage and sexuality in medieval and early modern Iberia, Nova York, Routledge, 2002, pp. 59-89.
 Dawn Bratsch-Prince, Violante de Bar (1365-1431), Madrid, Ediciones del Orto, 2002.
 Dawn Bratsch-Prince, "The politics of self-representation in the letters of Violant de Bar (1365-1431)", Medieval Encounters, 12 (2006), 2-25.
 Josep M. Madurell i Marimon, "La reina Violante de Bar y el pleito sucesorio de la Corona de Aragn", Boletn de la Real Academia de Buenas Letras, 19 (1946), 205-224.
Rafael Olivar Bertrand, Bodas reales entre Francia y la Corona de Aragn: poltica matrimonial de los prncipes de Aragn y Catalua, con respecto a Francia, en el siglo XIV, Barcelona, Alberto Martn, 1947.
 Claire Ponsich, "Violant de Bar (1365-1431): ses liens et rseaux de relations par le sang et l'alliance", a Reines et princesses au Moyen ge (Actes du Cinquime colloque international de Montpellier, 1999), vol. 1, Montpeller, Universit Paul Valry, 2001, pp. 233-276.
 Claire Ponsich, "L'espace de la reine dans le palais: l'exemple de la confdration catalano-aragonaise (fin XIVe-dbut XVe sicle)", a Palais et pouvoir, de Constantinople  Versailles, Saint-Denis, Presses Universitaires de Vincennes, 2003, pp. 183-227.
 Claire Ponsich, "Un tmoignaige de la Culture en Cerdagne: la correspondance de Violant de Bar (1380-1431)", a Michel Zimmermann (coord.), Le Moyen ge dans les Pyrnes catalanes: art, culture et socit, Canet de Rossell, Trabucaire, 2005, pp. 147-194.
 Georges Poull, La Maison souveraine et ducale de Bar, Nancy, Presses Universitaires de Nancy, 1994.
 Francisca Vendrell Gallostra, Violante de Bar y el Compromiso de Caspe, Barcelona, Real Academia de Buenas Letras, 1992.
 Jeanne Vielliard, "Yolande de Bar, regine d Aragon", Revue de Questions Historiques, 63 (1935), 39-55.

Enllaos externs.

Violant de Bar a l'Enciclopdia;
Llegenda del cavaller Guillem d'Olorda i Violant de Bar;
Dawn Bratsch-Prince (pgina personal) ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51895" title="Aegys" nonfiltered="246" processed="246" dbindex="20263">
Aegys (en llat Aigus) fou una ciutat de Lacnia, prop de la frontera amb Arcdia a l'antiga Grcia. Inicialment pertany als arcadis per fou conquerida per Carilau, suposat nebot de Lircurg i  annexada a Lacnia.

El seu territori s anomena Aegytis (Aigutis) i incloa les viles dels districtes de Maleatis i Cromitis, incloses Scirtonium, Malea, Cromi, Belbina i Leuctrum.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51896" title="Mata d'Armanyac" nonfiltered="247" processed="247" dbindex="20264">


Mata d'Armanyac, en ortografia antiga Matha d'Armanyach (Armanyac?, 1347 - Saragossa, 13 de juliol de 1378), fou duquessa consort de Girona i comtessa consort de Cervera. El seu nom s'ha volgut fer equivaldre a "Marta" i a "Mateua" (en francs, Mathe); en realitat, sembla que s un diminutiu de Matilde.

Ascendncia.

Mata pertanyia al llinatge de Lomanha, comtes d'Armanyac, de Fesenzac i de Rods, i per via materna descendia de la Casa reial de Frana (dinastia Valois).

Genealogia simplificada de Mata d'Armanyac:













   

Npcies i descendncia.

El 1370 es frustr, per raons que es desconeixen, un projecte de matrimoni amb el comte Pere II d'Alenon. En aquests anys, Pere III el Cerimonis cercava una aliana amb el rei de Frana per prevenir una nova guerra amb Castella, ara governada per Enric de Trastmara. El 1370 negoci el matrimoni del seu hereu, Joan, duc de Girona, amb Joana de Frana, filla de Felip VI de Frana, per el projecte fracass per la mort de la princesa durant el viatge cap a Barcelona (Besiers, 1371). Per altra banda, Enric de Trastmara esdevenia un aliat necessari per a Carles V de Frana (que l'havia ajudat a obtenir el tron castell), com es demostr amb el triomf de la seva armada contra l'anglesa a la batalla de la Rochelle (juny de 1372). 

En aquest context, el comte Joan I d'Armanyac, un dels principals senyors feudals d'Occitnia i, sobretot, un vassall lliure del rei de Frana, apareixia, als ulls del rei Pere i tot i que havien estat enemics durant la Guerra dels dos Peres, com una bona assegurana contra el perill castell. Per al comte d'Armanyac suposava reforar la seva posici a Occitnia i a Frana, i obtenir un bon aliat contra el seu rival, el comte de Foix. Les negociacions s'iniciaren l'estiu de 1372 i el contracte matrimonial de Mata i Joan fou signat el 27 de mar de 1373. El dot ascendia a l'astronmica xifra de 150.000 lliures torneses, l'obtenci de les quals no fou fcil per al comte i menys encara per als seus vassalls. Mata fou rebuda amb gran solemnitat a la frontera, a Salses, per l'infant Mart, d'acord amb un cerimonial curosament preparat per Pere III.

El matrimoni amb l'infant primognit Joan d'Arag, duc de Girona i comte de Cervera, fou celebrat per l'arquebisbe de Tarragona el 24 d'abril de 1373 a la catedral de Barcelona. D'aquest matrimoni nasqueren:

 l'infant Jaume d'Arag (1374).
 la infanta Joana d'Arag (1375-1407), casada el 1392 amb Mateu I de Foix, comte de Foix. ;
 l'infant Joan d'Arag (1376).
 l'infant Alfons d'Arag (1377).
 la infanta Elionor d'Arag (1378).

Duquessa de Girona.

Mata tenia un carcter tranquil i conciliador, trets que li garantiren una bona integraci a la nova famlia i al nou pas. Exerc una influncia moderadora en Joan, que tenia un carcter fora oposat i que l'apreci profundament. Tamb es va saber guanyar el sogre, Pere III, que la tract amb gran afecte, i en general tots els membres de la famlia reial. Elionor de Siclia l'acoll com a filla prpia i Sibilla de Forti hi mantingu una relaci cordial, tot i l'actitud de Joan envers la seva madrastra. La Crnica de Pere el Cerimonis (apndix) li dedica un notable elogi:

Fem prendre per muller al dit nostre primognit, duc Joan de Gerona, la filla del comte d'Armanyac apellada Mata, molt bona e honesta dona, de la qual procre una filla, apellada Joana; la qual duquessa, nora nostra, visqu poc temps, la qual, per sa bondat, fo molt planta per Ns e per la terra

D'acord amb Pere el Cerimonis, Mata aconsegu l'aliana del seu germ, el comte Joan II d'Armanyac, contra Jaume III de Mallorca. Igualment, els seus dots diplomtics foren essencials per acabar, si ms no temporalment, amb la guerra de bndols que assolava Valncia entre els Centelles i els Vilaragut. La seva intervenci aconsegu la formalitzaci d'una pau el 1377. 

Fu valdre les seves influncies a Occitnia a favor de Francesc Eiximenis, que poc desprs obtingu el doctorat en teologia a Tolosa.

Tot i els recursos limitats de qu disposava, mantingu una cort fastuosa i a la seva taula mai no mancaren delicioses menges, sobretot el peix i el marisc de l'Empord.

Mort i enterrament.

Mata mor a Saragossa el 13 de juliol de 1378 i fou enterrada al convent de Sant Francesc (Framenors) de la ciutat. 

El 1381 les seves despulles foren traslladades al monestir de Poblet. Tot i que mai no arrib a ser reina, per desig de Joan I fou enterrada al pante reial, al mateix sepulcre del rei, amb una bella figura jacent amb una garlanda de roses al cap i que sost una corona reial sobre el pit, obra de Jordi de Du. Destrut aquest sepulcre, com tots els altres panteons reials de Poblet, el 1835, les seves despulles foren traslladades (1837) a l'esglsia de l'Espluga de Francol i, ms tard, a la catedral de Tarragona. Tornaren a Poblet el 1952, per ser collocades als nous sepulcres reconstruts per Frederic Mars.

Bibliografia.
Dominique Barrois, Jean Ier, comte d'Armagnac (1305-1373): son action et son monde, tesi doctoral de l'Universi de Lille III-Charles de Gaulle, 2004.;
urea L. Javierre Mur, Matha de Armanyach, duquesa de Gerona, Madrid, Tip. de Archivos, 1930.
urea L. Javierre Mur, Mata d'Armanyac, duquessa de Girona, Barcelona, Rafael Dalmau (Episodis de la histria, 88), 1967.
Josep M. Madurell i Marimon, "Les noces de l'Infant Joan amb Matha d'Armanyac", Estudis Universitaris Catalans, 19 (1934).
Rafael Olivar Bertrand, Bodas reales entre Francia y la Corona de Aragn: poltica matrimonial de los prncipes de Aragn y Catalua, con respecto a Francia, en el siglo XIV, Barcelona, Alberto Martn, 1947.
Josep Trenchs, "El peix a la taula de la princesa Mata d Armanyac: els capritxos i gustos d'una infanta", a Ir Colloqui d'historia de l'alimentaci a la Corona d'Arago. Edat Mitjana. Actes, vol. 2, Lleida, Institut d'Estudis Ilerdencs, 1995, pp. 309-328. ;

Enllaos externs.
Sobre el nom Matilde i els seus derivats ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51898" title="COFDM" nonfiltered="248" processed="248" dbindex="20265">
COFDM (Coded Orthogonal Frequency Division Multiplexing): s un tipus de modulaci OFDM especialment apropiat per a les necessitats dels canals de difusi terrestres. s el sistema de modulaci utilitzat al DAB i als sistemes de televisi digital terrestre. A diferncia d'altres sistemes que modulen en una sola freqncia portadora amb una taxa molt alta de smbols, COFDM modula la informaci en moltes freqncies portadores, on cadascuna porta una taxa de smbols molt baixa. A les xarxes sense fils d ordinadors i als enllaos de tipus DSL, s utilitza d una forma semblant la modulaci OFDM o DMT.

 Caracterstiques i Avantatges .

COFDM pot suportar elevats valors de potencia provinents de senyals multicam ( situaci habitual a grans centres urbans, mercat potencial de la televisi digital terrestre ), amb una alta dispersi de retards entre els senyals rebuts. A ms a ms, COFDM suporta les interferncies co-canal de banda estreta, com les que produirien d altres serveis |analgics terrestres.

Tenir una menor taxa de smbols per portadora es tradueix en un perode de smbol ms gran, el que proporciona protecci contra els ecos produts pels mltiples camins que pren el senyal en la seva propagaci. Aquest cas es dona freqentment a les grans ciutats, on es pot rebre un senyal directe del transmissor ms una certa quantitat de senyals retardats per les reflexions amb els edificis.

El fet de tenir un gran nombre de portadores on es distribueix la informaci proporciona una protecci contra interferncies co-canal, ja que si es perd la informaci d'una portadora degut a aquestes interferncies es perd una petita part de la informaci que no t perqu ser rellevant per a la qualitat de la transmissi.

El senyal modulat t una banda de guarda, que s un perode de temps on el senyal es mant constant durant un temps, repetint el smbol. D'aquesta forma els senyals que arriben amb un retard menor que el temps de banda de guarda es poden aprofitar com a senyals constructius per millorar la recepci.

 Formats .
Al sistema DVB-T l'entrada a un modulador COFDM s un corrent de dades en format MPEG-2 4:2:0, amb les dades dels programes codificats i informaci sobre els seus continguts, el nmero dels programes i les condicions d'accs.
Al sistema DAB l'entrada al modulador COFDM s un senyal d'udio codificat mitjanant el sistema MUSICAM, amb dades addicionals, com el nom del programa, etc.

 Funcionament .

La descripci de cada bloc s la segent:

Inversi del sincronisme/Dispersi d'energia: Serveix per identificar la trama i perqu no es repeteixin freqentment els mateixos punts de la constellaci.

Reed-Solomon: Protegeix contra errors. Afegeix 16 bytes de paritat.

Interleaving extern: Barreja els bytes d'entrada per evitar les rfegues d'errors.

Codificaci de Viterbi: Afegeix bits de redundncia.

Interleaving intern: s'implementen dos barrejadors: 1. barrejador de bits, que provoca que els grups de bits que generen un smbol no siguin consecutius i 2. barrejadors de smbols, per evitar efectes de esvaments en smbols contigus.

Modulador: Mitjanant FFT, els grups de smbols es transformen en portadores 16-QAM i s'utilitzen codis de Gray (La diferncia entre smbols contigus s de noms un bit).

Adaptador de Trama: S'introdueix informaci addicional: Senyals pilot (per sincronitzar el senyal) i Senyals d'informaci (TPS) (diuen quins parmetres s'utilitzen per la transmissi del senyal (mode, interval de guarda...).

IFFT: Per tornar al domini temporal i inserir l'interval de guarda.

Interval de guarda: S'afegeix un espai en blanc entre smbol i smbol per evitar interferncies intersimbliques i intrasimbliques.

Modulador I/Q: Calcula la fase i l'amplitud del senyal de sortida.

Conversor D/A: Com el modulador s digital, cal passar aquest senyal modulat al domini analgic per poder-lo transmetre, el qual encara s'haur de multiplicar per portar-lo a la freqncia portadora corresponent.



COFDM utilitza 1536 o ms freqncies portadores espaiades, depenent del tipus de senyal a enviar (a Europa hi ha dos sistemes on el DVB-T utilitza 2000 portadores o 8000, i el DAB normalment utilitza 1536 portadores). 

En el cas del DAB hi ha una separaci de 1kHz, i en el cas de la televisi digital depn del sistema broadcast utilitzat. Cada portadora es modula independentment utilitzant QPSK, 16 QAM o 64 QAM. 

Les dades multiplexades es distribueixen a les portadores, ocupant aproximadament un ample de banda de 1,54MHz en el cas del DAB.
Com a conseqncia de la distribuci de les dades a les portadores la tasa de smbols a cada una d'elles s molt ms baixa que si utilitzssim un sistema d'una nica portadora.

 La importncia del COFDM .
La importncia del desenvolupament del sistema de modulaci COFDM a Europa prov de la propietat de introduir ms programes de televisi digital o rdio digital a un nombre limitat de canals disponibles. 
En el cas de DVB-T es poden arribar a multiplexar 4 o 6 programes per canal amb una qualitat avanada amb format de 16:9 i so estreo amb ms d'un canal de so per posar fins a un segon idioma.
En el cas del DAB cada bloc (multiplex) t una capacitat per a transportar 6 programes estreo de 192 kbit/S cada un, a ms de serveis addicionals com transport de dades.
Com les interferncies que pertorben la recepci dels senyals FM, causades normalment per edificis o muntanyes, sn eliminades per la tecnologia COFDM, es pot utilitzar una mateixa freqncia per tot un pas sense tenir que tornar a sintonitzar els receptors quan s'est viatjant.

 Enllaos .
Televisi Digital Terrestre;
Sistema Eureka 147;
Xarxa digital COFDM;

 Referncies .
"The how and why of COFDM" Jonathan Stott. EBU: EBU Technical Review 278 (Hivern de 1998).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51899" title="Maria de Luna" nonfiltered="249" processed="249" dbindex="20266">



Maria de Luna (Arag, 1357 - Vila-real, Plana Baixa, 29 de desembre de 1406) fou reina consort de la Corona d'Arag (1396-1407) i comtessa d'Empries (1402-1407).

Maria Lpez de Luna fou filla i hereva de Lope de Luna, primer comte de Luna i senyor de Sogorb, i de Brianda de Got. 

El 1372 es cas amb Mart, aleshores infant i futur Mart I l'Hum, rei  d'Arag del qual tingu quatre fills, per dels que tan sols un, Mart el Jove, super la infantesa.

A la mort de Pere III d'Empries sense descendncia, el rei Mart I reclam el comtat d'Empries i el ced a la seva esposa. A la mort d'aquesta, el comtat pass novament al rei. L'any 1385 va fundar la Cartoixa de Vall de Crist, a Altura (Alt Palncia).

Fou una dona virtuosa i estimada pel rei Mart, a qui don en tot moment suport davant els difcils moments que hagu de viure.

Bernat Metge fu un gran i interessat elogi a Lo Somni (1399), de ... la saviesa e indstria e bons tractaments de la dita senyora.

Francesc Eiximenis li dedic dues de les seves obres: Scala Dei i Tractat de contemplaci; i parlant de la reina, escriv aix al rei: ... sapiats, senyor, que ella viu aix com se pertany a dona excellent e svia e de muller de tan gran senyor, en molta honestat e bonesa e per aital se fa tenir devant Du e devant hmens.

Bibliografia.
Jos Luis Argudo Periz i cols., El seoro jurisdiccional de Mara de Luna: un registro de cartas de 1409, Saragossa, Centro de Estudios de las Cinco Villas, 1988.
Icar Alonso Daz de Alda, "La alimentacin de la monarqua catalano-aragonesa: el consumo de pescado en las mesas de Mara de Luna y Alfonso el Magnnimo", a El poder real de la Corona de Aragn (siglos XIV-XVI): XV Congreso de Historia de la Corona de Aragn (Jaca, 1993), vol. 5, Saragossa, Gobierno de Aragn, 1996, pp. 347-362.
Salvador Claramunt Rodrguez, "Un pliego de cuentas de Mara de Luna conservado en el Archivo de la Baslica del Pino de Barcelona", a Estudios dedicados al profesor D. Julio Gonzlez Gonzlez, Madrid, Universidad Complutense (En la Espaa medieval, 1), 1980, pp. 75-88.
Francisco Javier Cervantes Peris, "El antiguo patrimonio de Mara de Luna: crdito censal y consolidacin feudal (1372-1425)", a El poder real de la Corona de Aragn (siglos XIV-XVI): XV Congreso de Historia de la Corona de Aragn (Jaca, 1993), vol. 4, Saragossa, Gobierno de Aragn, 1996, pp. 51-68.
Francisco Javier Cervantes Peris, La herencia de Mara de Luna: una empresa feudal en el tardomedievo valenciano, Sogorb, Ayuntamiento de Segorbe, 1998.
Aurea L. Javierre Mur, Mara de Luna, reina de Aragn (1396-1406), Madrid, Instituto Jernimo Zurita (CSIC), 1942.
Francisco de Mox y Montoliu, "Un linaje aragons con proyeccin mediterrnea: los Luna. Cauces abiertos de investigacin", a La Mediterrnia de la Corona d'Arag, segles XIII-XVI & VII Centenari de la Sentncia Arbitral de Torrellas, 1304-2004: XVIII Congrs d'Histria de la Corona d'Arag (Valncia, 9-14 setembre de 2004), vol. 1, Valncia, Universitat de Valncia, 2005, pp. 275-284.
Nria Silleras Fernndez, "La piedad urbana de Mara de Luna, reina de la Corona de Aragn (1396-1406)", a El mn urb a la Corona d'Arag del 1137 als decrets de Nova Planta: XVII Congrs d'Histria de la Corona d'Arag (Barcelona-Poblet-Lleida, 7-12 de desembre de 2000), vol. 2, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2003, pp. 889-894.
Nria Silleras Fernndez, "Spirit and force: politics, public and private in the reign of Maria de Luna (1396-1406)", a Theresa Earenfight (ed.), Queenship and political power in medieval and early modern Spain, Aldershot, Ashgate, 2005, pp. 78-90.

Enllaos externs.
Maria de Luna a la Gran Enciclopedia Aragonesa ;
Prncipe de Viana: Mara de Luna ;
Escudos herldicos de la Corona de Aragn: Mara de Luna ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51901" title="Margarida de Prades" nonfiltered="250" processed="250" dbindex="20267">


Margarida de Prades (Falset?, 1387/1388 - monestir de Bonreps, 15 de juliol de 1429) fou reina consort d'Arag, de Valncia, de Mallorca, de Sardenya, de Crsega (nominal) i de Siclia, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neoptria, i comtessa consort de Barcelona, de Rossell, de Cerdanya i d'Empries (1409 - 1410).

Ascendncia.
Margarida pertanyia al llinatge dels Prades, lnia secundria de la Casa reial d'Arag (dinastia de Barcelona).

Genealogia simplificada de Margarida de Prades:













   

Npcies i descendncia.

Almenys des de 1399 fou dama de companyia de la reina Maria de Luna, a la cort de la qual s'educ. La mort de la reina, el 1406, deix el rei Mart l'Hum amb un nic fll supervivent del matrimoni, Mart el Jove, que moriria el 1409 desprs de culminar una reeixida campanya de reconquesta de Sardenya que ell hi encapal.

Havent-se quedat sense hereu, Mart l'Hum decid tornar-se a casar per aconseguir nova descendncia. L'escollida  fou Margarida de Prades, llavors una jove de 21 anys, que Mart prefer a Ceclia d'Urgell, germana del comte Jaume II d'Urgell. El matrimoni fou celebrat pel papa Benet XIII al palau de Bellesguard (Barcelona) el 17 de setembre de 1409. 

La mort del rei el maig de l'any segent (1410) frustr aquests objectius, extingint-se aix el Casal de Barcelona i iniciant-se un perode d'interregne que s'acab amb el Comproms de Casp el 1412.

El 1415 Margarida es torn a casar, ara amb el noble valenci Joan de Vilaragut i lvarez de Haro. Per la seva posici de vdua reial amb una renda assignada, el nou matrimoni i la descendncia que va tenir, un fill de nom Joan Jeroni de Vilaragut nascut el 1416, van haver-se de mantenir en secret. Tot i ser legtim i ben documentat, aquest matrimoni, pel carcter secret, ha donat lloc a una elaboraci llegendria.

Cort literria.

Segons el cronista Pere Tomic (1438), Margarida de Prades fou una de les ms belles senyores que hom sabs en lo mn. Bellesa i inters per la cultura, manifestat en el seu amor als llibres, van contribuir a fer-ne centre, al Palau Reial Menor o al de Bellesguard, d'una important cort literria, en la qual exerc de musa d'algunes figures de la literatura catalana com Jordi de Sant Jordi, Arnau March, Llus Icart o Arnau d'Erill, i de la castellana com Pedro de Santa Fe o igo Lpez de Mendoza, marqus de Santillana, que li dedic un plany amb motiu de la seva mort.

Reina abadessa.

Cap a 1420, potser perqu la seva situaci es divulg i la seva posici econmica fu fallida, Margarida i Joan es retiraren al monestir cistercenc de Valldonzella (Barcelona). El 1422 enviud novament i, probablement el 1423, profess com a monja al mateix monestir. Ms tard, pass al monestir de Bonreps (Priorat), on ja sembla que era el 1426. El 1428 fou nomenada abadessa d'aquest monestir cistercenc, crrec en el qual la sorprengu la mort l'any segent.

Enterrament.

La reina abadessa fou enterrada a Bonreps, que amb ella va perdre les esperances de superar la greu crisi que ja patia i que acabaria, desprs d'una llarga resistncia, amb la seva incorporaci al monestir de Santes Creus el 1473. 

Les despulles de la reina foren traslladades a Santes Creus el maig de 1475 i collocades a l'esglsia, en un tat de fusta, decorat amb les armes reials i abacials, situat a la pilastra que separa el presbiteri de la primera absidiola de la part de la nau de l'evangeli, davant del mausoleu de Pere el Gran, i sota l'epitafi d'aquest monarca.

Sembla que el sepulcre no fou profanat el 1835. Per evitar que ho fos posteriorment, les seves restes foren traslladades a una de les tombes de pedra situades al fons del mateix bra del creuer. Recentment, han estat installades en una urna de pedra en el mur de la nau de l'evangeli.

Bibliografia.
 Amparo Cueves Granero, "Aportacin econmica del Reino de Valencia al matrimonio de Martn el Humano con Margarita de Prades", Estudios Medievales, 1 (1952), 133-166.
 Flix Duran i Caameras, Margarida de Prades, Barcelona, Impremta Porcar, 1956.
 Artemi Folch, Santes Creus, pante reial, Barcelona, Rafael Dalmau (Episodis de la Histria, 91), 1967.
 Eufemi Fort i Cogul, Margarida de Prades, Barcelona, Rafael Dalmau (Episodis de la histria, 7), 1960.
 Eufemi Fort i Cogul, La llegenda sobre Margarida de Prades, Barcelona, Fundaci Salvador Vives Casajuana, 1970.
 Francesc d'A. Ubach i Vinyeta, Margarida de Prades, Barcelona, Estampa de Gayet Campins, 1870.

Enllaos externs.
Margarida de Prades a l'Enciclopdia;
Escudos Herldicos de la Corona de Aragn: Margarita de Prades;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51902" title="Maria de Xipre" nonfiltered="251" processed="251" dbindex="20268">
Maria de Xipre o Maria de Lusignan ( 1279 - Tortosa 1319 ), princesa de Xipre i reina consort de la Corona d'Arag (1315-1319).

Orgens familiars.
Filla del rei de Xipre Hug III Lusignan i Isabel d'Ibelin. Era nta per lnia paterna d'Enric de Poitiers i la princesa de Xipre Isabel de Lusignan, i per lnia materna de Guiu d'Ibelin i Felipa de Berlais.

Fou germana del senescal de Xipre Felip d'Ibelin.

Npcies i descendents.
El 15 de juny de 1315 es cas per poders a la Catedral de Santa Sofia de Nicosia, Xipre, i el 27 de novembre del mateix any en persona a la Catedral de Girona amb el comte-rei Jaume II el Just, convertint-se en la seva tercera muller. D'aquesta uni no tingueren fills.

Maria de Xipre mor a Tortosa el setembre de 1319.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51903" title="Alfons II de Provena" nonfiltered="252" processed="252" dbindex="20269">

Alfons II de Provena ( 1180 - Palerm, Siclia 1209 ), prncep d'Arag i comte de Provena (1184-1209).

Orgens familiars.
Fou el tercer fill del rei d'Arag Alfons I el Cast i la seva segona muller, Sana de Castella. Era nt per lnia paterna del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d'Arag, i per lnia materna d'Alfons VII de Castella i Riquilda de Polnia.

Ascens al comtat.
Fou el successor del seu oncle San I de Provena. Aix, degut a les friccions  que aquest tingu amb el Papat per a casar el seu fill, Nun, el germ d'Alfons, Pere I el Catlic, el design comte de Provena.

Npcies i descendents.
Es cas el 1193 a Ais de Provena amb la comtessa Garsenda de Folcarquier, filla de Raimon I de Sabran. D'aquest matrimoni nasqueren:
 l'infant Ramon Berenguer V de Provena (1198-1245), comte de Provena i comte de Folcalquier;
 la infanta Garsenda de Provena (?-1263), casada amb Guillem II de Moncada, vescomte de Bearn;

Alfons II mor el 2 de febrer de 1209 a Palerm.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51904" title="Cinqu del Rei" nonfiltered="253" processed="253" dbindex="20270">
El Cinqu del Rei o Cinqu Reial (Quinto del Rey i Quinto Real en castell, respectivament) era una ordenana reial, procedent d'Espanya, que regulava els impostos i taxes que s'havien de pagar per extreure metalls preciosos (principalment, or i plata) dins del territori del Virregnat del Per i les altres parts d'Amrica.

Aquest impost que s'havia de pagar al regne d'Espanya era l'equivalent al 20% de tota la riquesa metllica o en joies que s'obtingus en el Virregnat del Per o fora d'ell. La taxa arribava a mans de la monarquia espanyola en forma de barres de metall precis, i era cobrat directament per l'administraci dels Virreis del Per.

La llegendria riquesa del Virregnat del Per va superar els lmits de l'Imperi inca, abastant des de l'Estret de Panam fins l'extrem sud d'Amrica del Sud, bordejant l'Oce Pacfic i part de l'Oce Atlntic. La seva extensi geogrfica i la seva potestat poltica estaven centralitzades a Lima.

Per transportar la mxima quantitat de metalls i joies en els vaixells espanyols de l'poca, moltes peces artstiques es fonien per transformar-les en barres d'or o de plata i facilitar-ne el transport. Per sort, algunes peces es van salvar perqu els Conqueridors s'havien fet molt rics, i es podien permetre el luxe de conservar les obres que consideraven ms valuoses, pels seus palauets de Lima.

 Vegeu Tamb .
Casa de Contractaci d'Indies;
Per;
Virregnat del Per;
Llista de Virreis del Per;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51905" title="Bookcrossing" nonfiltered="254" processed="254" dbindex="20271">

El Bookcrossing consisteix en deixar llibres en llocs pblics per tal que altres els recullin, els llegeixin i els tornin a deixar. 

El funcionament s simple. Quan una persona disposa d'un llibre que pretn alliberar a la jungla el primer que ha de fer s entrar al web oficial del moviment (http://www.bookcrossing.com). All l'ha de registrar per tal d'obtenir un BCID (BookCrossing ID number), una identificaci nica per a cada llibre. Desprs l'hi ha de posar una etiqueta on consti el BCID i les instruccions a seguir per la persona que localitzi el llibre. I, finalment, deixar el llibre en un lloc pblic com un banc o una cabina telefnica. Quan alg localitzi el llibre ha d'entrar a la pgina web, notificar la troballa i, un cop llegit, tornar a lliberar-lo anotant al web la nova ubicaci.

El moviment fou iniciat per Ron Hornbaker el 17 d'Abril de 2001 inspirat per un web de seguiment del recorregut de bitllets: Where's George?. Actualment hi ha 326.000 membres i 1.716.000 llibres registrats a tot el mn. 

Tot i que ha estat criticat per alguns membres del sector editorial, el bookcrossing compta amb destacats escriptors entre els seus membres. Segons els bookcrossers s una forma de promocionar la lectura i, per tant, d'afavorir als escriptors. Quan una persona llegeix un llibre i li agrada pot comprar-lo per distribuir-lo com a nou llibre compartit. 

 Enllaos externs .
 http://www.bookcrossing.com/  Web oficial;
 http://www.bookcrossing-spain.org  Web de Bookcrossing;
 http://www.bookcrossers.eu  European Support Sites;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51907" title="Semieix major" nonfiltered="255" processed="255" dbindex="20272">
En geometria, el terme semieix major s utilitzat per descriure les dimensions d'ellipses e hiprboles.

Ellipse.

L'eix major d'una ellipse s el seu dimetre ms llarg, una recta que passa pel centre i els dos focus, mentre els seus extrems estan als punts ms allunyats de l'ellipse. El semieix major s una meitat de l'eix major, des del centre passa per un dels focus i va fins al costat de l'ellipse.

Est relacionat amb el semieix menor  a travs de l'excentricitat  i el semi-latus rectum , aix:

;
;
;

Hiprbola.
El semieix major d'una hiprbola s una meitat de la distncia entre les dues branques; si aquesta s en la direcci x l'equaci s:



En termes del semi-latus rectum i l'excentricitat tenim



Astronomia.
Perode orbital.
En mecnica celeste, el perode orbital  d'un cos menor que gira al voltant d'un cos central en una rbita circular o ellptica s:

 ;

on:
 s la longitud del semieix major de l'rbita.
 s el parmetre gravitacional estndard.

Fixeu-vos que per totes les ellipses amb el mateix semieix major, el perode orbital s el mateix, independement de l'excentricitat.

En astronomia, el semieix major s un dels elements orbitals ms importants d'una rbita, juntament amb el perode orbital. Per a objectes del sistema solar, el semieix major est relacionat amb el perode de l'rbita per la 3a llei de Kepler,

;

on P s el perode en anys, i a s el semieix major en unitats astronmiques.

En realitat aix s noms una simplificaci de l'equaci general per al problema dels dos cossos, determinat per Isaac Newton:

;

on G s la constant gravitacional, M s la massa del cos central, i m s la massa del cos menor. Tpicament, la massa del cos central s tan gran comparada amb la del cos menor que la massa m d'aquest ltim es pot ignorar en l'equaci. Fent aquesta suposici i utilitzant unitats astronmiques tpiques obtenim la forma ms simple que Kepler va descobrir.

Distncia mitjana.
Es diu sovint que el semieix major s la distncia  mitjana  entre el cos central i el cos menor. Aix no s gaire precs, ja que depn de quina mitjana es pren.

 fent la distncia mitjana respecte l'anomalia excntrica s'obt el semieix major.
 fent la mitjana respecte l'anomalia veritable (l'angle orbital verdader, mesurat al focus) s'obt, curiosament, el semieix menor .
 fent la mitjana respecte l'anomalia mitjana (la fracci del perode orbital que ha transcorregut des del peripside, expressat com un angle), dna la mitjana temporal (que s el que  mitjana  sol significar per a la majoria de la gent): .

La mitjana temporal de la inversa del radi, , s .



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51908" title="Vents alisis" nonfiltered="256" processed="256" dbindex="20273">

Els vents alisis  bufen de manera relativament constant a l'estiu i menys a l'hivern. Circulen entre els trpics, des dels 30-35 de latitud cap a l'Equador. Es dirigeixen des de les altes pressions subtropicals, cap a les baixes pressions equatorials. El moviment de rotaci de la Terra desvia els Alisis cap a l'oest i, per aix, bufen del nord-est al sud-oest a l'hemisferi nord i del sud-est cap el nord-oest en l'hemisferi sud. 

Les poques en qu els alisis bufaven amb menor intensitat van constituir un perill per als primers viatges amb veler que es dirigien cap al continent americ, ats que es formaven perodes de calma del vent que impedien d'avanar els vaixells.

A l'Equador es produeix un ascens massiu d'aire calent, originant una zona de baixes pressions que ve a ser ocupada per una altra massa d'aire que proporcionen els alisis. Les masses d'aire calent pugen, es van refredant paulatinament i es dirigeixen en sentit contrari als Alisis, cap a les latituds subtropicals, d'on procedeixen aquests. Els vents alisis formen part de la circulaci de Hadley que transporta el calor des de les zones equatorials fins a les subtropicals reemplaant l'aire calent per aire ms fred de les latituds superiors. La rotaci terrestre produeix aquests vents en modificar els corrents meridionals de transport de calor.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51909" title="Apatxe" nonfiltered="257" processed="257" dbindex="20274">

Els apatxe sn una tribu ndia atapasca o na-den, el nom de la qual prov del zuni apachu   enemic , degut a que eren hostils a les tribus dels voltants.  Ells s anomenen a si mateixos n de, d n o tind   els homes . 

 Territori ocupat.  
Abans de l'arribada dels blancs ocupaven el territori comprs entre Oklahoma, Nou Mxic, Arizona, Kansas, Colorado, Utah i part de Mxic. Actualment ocupen les reserves Fort Apache, Fort MacDowell, San Carlos, Camp Verde i part de Gila River, a Arizona, i les de Jicarilla i Mescalero, a Nou Mxic.

 Poblaci.
Els apatxe es divideixen en nombroses subtribus, sovint hostils entre si, agrupades en dos grups:

Apatxes de l'est o querecho, que comprn les subtribus:
Jicarilla, que es dividien entre llaneros (situats a les fonts del Canadian i els muntanyes entre els rius Canadian i Grande) i olleros (als marges del Chama).
Mescalero, entre el riu Pecos i Grande ;
Lipan  ;
Chiricahua, a les fonts i al sud del riu Gila.
Faran;
Apatxes de l'oest, que comprn els:
White Mountain, que engloba els coyotero (anomenats aix pel seu aspecte salvatge), entre els rius White i Salt, i pinaleo, aix com els carrizo, cibecue, North Fork i White River.
Arivaipa;
Gileo amb els mimbreo, que vivien a la vall del Mimbres, mogolln (el nom ve de mug-gy-own, 'gent de la muntanya'), i tonto als marges del riu Tonto, relacionats amb els yavapais.
San Carlos, mazetzal i Fort Apache. ;

Es creu que el 1600 eren uns 15.000 individus. El 1945 eren uns 8.996 indis, que augmentaren a 11.000 el 1960. El 1990 eren uns 12.600 a la reserva de San Carlos, 9.800 a la de Fort Apatxe (on hi ha 13.000 residents), 2.687 a Mescalero, 2.800 a Jicarilla i uns 600 a Camp Verde, en total 28.487 a les reserves. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia uns 96.833 apatxes, dividits d'aquesta manera:





Pel que fa a l'idioma, segons Sebeok, el 1962 hi havia aproximadament 14.000 parlants, dividits en grups:

Coyotero, 4.000 parlants;
Jicarilla, 1.800 parlants;
Mescalero, 1.500 parlants;
Cibecue, 1.000 parlants;
Pinaleo, entre 3 i 4.000 parlants;
Chiricahua, entre 100 i 1.000 parlants;
Tonto, uns 500 parlants;
Lipan, entre 1 i 10 parlants;

 Costums . 
Abans eren nmades i practicaven molt poc l agricultura, s alimentaven de magei, baies i dels animals que caaven, llevat del peix i de l s, que els era prohibit, i sobretot de carn de  cavall.

Els jicarilla feien pots, cistells i terrissa amb forta influncia dels navajo i pueblo. Els de l Est vivien en tipis o refugis de matolls en forma de tipi. Els de l Oest vivien en wikiaps de matolls o b en un sostre de parasol sostingut per pals, i la seva societat es dividia en un lalrg nombre de clans; el nounat pertanyia al de la mare. Per la seva banda, els jicarilla es dividien en dues bandes o seccions.

Eren magnfics guerrers, poquies vegades lluitaven muntats a cavall, i tenien una gran habilitant cercant amagatalls al desert. Atacaven noms des d un indret resguardat i per sorpresa, quan comptaven amb avantatges
 
Tamb tenien gran facilitat per escampar-se per les rutes de muntanya, difcils de seguir per la cavalleria. No establien aliances tribals, sin que, en bandes de 15, 20 o com a molt 300 guerrers atacaven i desfeien establiments i caravanes, alhora que burlaven les forces militars que els seguien.

Eren sotmesos a un dur entrenament guerrer (havien de recrrer alguns kilmetres  a peu amb un glop d aigua a la boca i escupir-lo en arribar al final) i les niques finalitats guerreres que perseguien eren el bot i fer esclaus, ja que, a diferncia dels iroquesos o sioux, atrapar o matar l enemic no tenia cap valor especial.

Llurs costums i dances, aix com creences religioses, eren similars a les dels navaho i pueblo, dels quals van prendre molts trets culturals. El seu du originari era Jastasinan-ne (capit del cel) o Usen. 

Histria.
Orgens i primer contacte amb els europeus.
Cap el segle X baixaren del Canad, on vivien amb els altres dens, i es creu que cap el segle XVII arribaren a Kansas i Colorado, o potser ja el 1400. S ha trobat restes dels antics apatxes a Wupatki (800 runes), els habitatges del cany de Walnut (potser del segle XIII), Montezuma Castle, Tuzigoot, etc, a Arizona, pertanyents a la cultura Sinagua. Tamb data del segle XIV la cultura Salado (a Tonto National Monument, vora Phoenix), i adoptaren l irrigaci de la cultura Hohokam.

Foren visitats per primer cop el 1541 per l espanyol Francisco Vzquez de Coronado, qui els anomen  querechos , tot i que es creu que fray Marcos de Niza ja els havia visitat el 1538, i el 1598 per Oate, qui els definiren ms o menys com ara, enemics d indis i de blancs.  Es mostraren hostils al cristianisme, tot i que els franciscans aconseguiren batejar el 1629 al seu cap Sanaba. Llurs incursions no trobaven gaire resistncia organitzada, per acabaren oferint recompenses per cada cabellera apatxe capturada, ja que des del 1688 organitzaren raids contra les possessions espanyoles.

Es calcula que entre el 1748 i el 1770 les seves incursions provocaren la mort de ms de 4.000 espanyols. 

Aix, el 1786 el governador Bernardo de Glvez va procurar que els venguessin alcohol i escopetes velles perqu es matessin entre ells, i amb la finalitat d'exterminar-los el 1789 Manuel Antonio Flores va organitzar una expedici contra ells, sense massa xit.
Desprs del tractat de Guadalupe-Hidalgo, el 1850 el seu territori pass a formar part dels EUA. Fins aleshores, el mimbreo Mangas Coloradas/Red Sleeves, supervivent d una matana feta pels minaires mexicans de Chihuahua el 1837, havia obligat a plegar les mines de Santa Rosa amb els seus atacs. El 1852 havia signat un tractat d amistat amb els EUA, per com no el compliren, el 1861 s uniria a Cochise contra la Uni en la Guerra civil americana; assolaren les Muntanyes Chiricahua i Mogollon, i el 15 de juliol del 1862 van fer fugir una columna de 300 soldats a Apache Pass, tot i que moriren 73 apatxes; per Mangas Coloradas fou capturat a Apache Tejo i mor en captiveri el gener del 1863.

Les guerres amb els EUA.
Per tardor del 1862 es produ una matana de mescalero, comandats per Chato, Cadette i Estrellas. Foren confinats a Bosque Redondo, per el 1863 fugiren a Mxic.
Cochise, qui havia estat tancat a la pres acussat injustament d haver raptat un nen i que havia vist exterminar la seva famlia pels "cassaques blaves" el febrer del 1861, s ajunt amb Victorio, reuniren ms de 300 guerrers i van saquejar la frontera de Rio Grande i El Paso; el 21 d abril del 1865 Victorio i Nana intentaren signar la pau amb els EUA, per foren confinats a una reserva; Cochise es refugi a les Muntanyes Drag, i amb 200 guerrers chiricahua va atacar Tucson, Alburquerque i d altres ciutats frontereres fins que va signar la pau el 1872. El 1868, per, chiricahua i mescalero foren internats a la reserva de Bosque Redondo.

Pel febrer del 1871 Eskimizin i 150 aravaipa s establiren a Camp Grant amb el tinent R.A. Whitman, i pel mar s hi establiren uns 100 ms. Per foren atacats el 30 d abril per una partida de sis nordamericans, 42 mexicans i 92 mercenaris ppago, dirigits per William S. Oury des de Tucson: 144 apatxes moriren i 27 foren fets presoners. Encara que hi hagu judicis i Whitman fou destitut, no es va fer justcia. Pel juliol hi enviaren al general Crook, qui signaria la pau amb Eskiminzin, per no ho acceptaren ni Cochise ni Delshay, cap dels tonto. Tanmateix, pel setembre del 1872 obtingueren una pau honrosa a la reserva del seu territori merc els oficis del general Otis Howard.

Aix, l abril del 1873 Crook rodej Delshay i els tonto, que es rendiren i foren traslladats a la reserva de White Mountain amb els coyotero. Delshay, per, en fug pel juliol cap a la reserva de Campo Verde, on fou assassinat per mercenaris apatxe. Alhora, el febrer del 1873 Eskiminzin i els arivaipa foren traslladats a la reserva San Carlos, per en fugiren un altre cop entre gener i abril del 1874. Aquella mateixa primavera va morir Cochise, i fou substitut com a cap dels Chricahua pels seus fills Taza i Naiche.

El 1875 la BIA va crear l Agncia San Carlos, on s hi pretenia traslladar als Chiricahua el 3 de maig del 1876. Taza n era partidari, per una part de la tribu no el va seguir i fug amb el bruixot Goyathleh; uns 322 chiricahua foren duts a Warm Springs i poc desprs Taza moriria de pulmonia.

El 1877 Victorio i els apatxe de Warm Springs foren traslladats a la reserva de San Carlos, per el 2 de setembre s escap cap a Ojo Cliente amb 80 guerrers. S entregaria, per, el febrer del 1878, per l estiu del 1879, quan intentaren novament arrestar-lo, fug definitivament i pass a Mxic, on declar guerra eterna als EUA.

Cap el 1879 els caps chiricahua Nana i Victorio, que havien aplegat 200 guerrers mescalero i chiricahua, assolarien la frontera, van fer incursions cruels que provocaren l oferta de 3.000 $ pel seu cap. Mexicans i nordamericans organitzaren el 14 d octubre del 1880 una emboscada a Tres Castillos, i mataren Victorio i 77 guerrers, mentre que 68 dones i nens foren fets presoners.  Uns 30 guerrers escaparen amb Nana i assol la frontera durant tot el 1881.
 
Goyathleh ('el que badalla'), ms conegut com a Geronimo, s hi escaparia el mateix 1880 amb un grapat de guerrers, alhora que Naiche s escapava de White Mountain, i tornaren ben armats l abril del 1882. Venceren Forsyth a Horseshoe Canyon, per els mexicans mataren nombroses dones i nens, ra per la qual s uniren a Nana. Alhora, el profeta dels White Mountain, Nakaidoklini, influt per Wovoka, pel juliol del 1881 va introduir una nova dansa a San Carlos que ressucitava els capdills morts. Per aquest motiu, el 30 d agost del 1881 el colonel de Fort Apache, E.A. Carr, amb 85 soldats i 23 scouts va atacar-los i mat el profeta. 

El 4 de setembre del 1882 el general Crook reform el sistema de reserves a favor dels indis, i pel maig del 1883 organitz una expedici a Mxic contra Geronimo. Per l acord del 30 de maig del 1882, tornarien a la reserva 251 dones i 123 guerrers amb Nana i Loco; Gernimo, desprs de diverses incursions frontereres es rend amb Chato al general Crook el febrer del 1884. 

Per els blancs conspiraven contra ell, i el 18 de maig del 1885 tornaria a escapar-se de la Reserva San Carlos (Arizona), i amb els caps Nana, Sleeves i Chiricahua, trenta guerrers, vuit nois i 92 dones i nens s escaparia perqu el volien detenir, burlaria l exrcit de Crook i s amagaria a Mxic. El 25 de mar del 1886 s entregaren novament a Crook, per Geronimo i Naiche tornarien a fugir. El 12 d abril del 1886 el general Nelson Miles dispos de 5.000 soldats, 500 exploradors apatxes i 2.000 voluntaris civils contra Geronimo i 24 guerrers. Cansat, l estiu del mateix any es rendiria al general Nelson Miles, i per aix fou traslladat amb Naiche, Chato, els guerrers, Eskiminzin i 40 arivaipas a la pres de Fort Marion (Florida) fins el 1894, en qu fou confinat amb 340 apatxes ms a Fort Sill (Oklahoma), on va morir el 1909.  Tanmateix, algunes partides continuaren lluitant, amagades a les muntanyes.
  
Des del 1900 tingueren conflictes amb els colons que els volien usurpar les terres per tal de dedicar-les a al ramaderia, i el 1918 la grip mat la meitat dels jicarilla. Aix, els jicarilla passaren de ser 995 el 1905 a 588 el 1920; a San Carlos hi havia 1.172 apatxes el 1909, mentre que a White Mountain eren 1.900 el 1871. Fins el 1937 no es constituiria el Consell Tribal dels Jicarilla. Tamb van rebre noves aportacions religioses, com la del peyote, predicat entre ells pel lipan Billy Chiwat (1870-1915). 

Des del 1960, la seva economia es basava en una estaci d esqu d un mili de dlars, propietat dels mescalero; un centre comercial dels jicarilla; un polgon industrial pels San Carlos,  gestionat merc el seu lder Marvin Hull; i un centre turstic amb 26 llacs artificials pels White Mountain.  Endems, el 1970 l artista San Carlos Ted DeGrazia fundaria l empresa de joieria Tsee yo ba gowa (Casa de Joieria de Pedres) per tal de revitalitzar aquest art entre la tribu.  

Tanmateix, el 1971 el BLM s expropi 89.535 acres de terra apatxe per treure petroli i gas, alhora que Hoesch afirma que no cal informes sobre l impacte mediambiental ja que no es tracta de terra pblica. Aix provoc nombroses protestes, ra per les quals el 1975 el cap de l AIM entre els apatxe, Angel Martnez, va morir misteriosament en un accident de trnsit a Nou Mxic. 

El 1988 l ndex d atur entre els mescalero era del 70%.

 Llista d'apatxes clebres .
Gernimo;
Cochise;
Victorio;
Mangas Coloradas;
Naiche;
Nana;
Chatto;
Taza;
Anna Price;

Referncies.
MELODY Michael E., The apache, Frank W. Porter III General Editor, Chelsea House, New York, 1989.
WISSLER Clark, Los indios de Estados Unidos de America, Paids Studio, n 104, Barcelona, 1993.
BROWN Dee, Enterrad mi corazn en Wounded Knee, Bruguera, Barcelona, 1970.
Encliclopaedia Britannica, Ed. E.B. Inc, 1970.
The New Enciclopaedia Britannica-Micropaedia.
Enciclopaedia Americana, Grooler Inc, Danbury Corn, 1983.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51913" title="Legionellosi" nonfiltered="258" processed="258" dbindex="20275">

La legionellosi, tamb coneguda com a malaltia del legionari (tot i que noms fa referncia a una de les formes de la legionellosi) o, incorrectament, com a legionella, s una malaltia infecciosa causada per l'acci d'alguna de les espcies del gnere de bacteris gramnegatiu Legionella, especialment la Legionella pneumophila. Es manifesta per mitj de diversos smptomes i, en la seva manifestaci ms greu, pot derivar en una pneumnia i acabar produint la mort de la persona afectada.

Origen del nom.
L'origen del nom prov del primer brot conegut de la malaltia, que va tenir lloc durant una convenci de jubilats de la Legi americana que se celebr a Filadlfia (EUA), l'any 1976, i en la qual es va produir un brot de pneumnia que afect 182 assistents a l'acte, 49 dels quals van morir. 

Mesos desprs, el 18 de gener de 1977, els cientfics van acabar identificant la causa de la trgica infecci ocorreguda a Filadlfia: es tractava d'un bacteri, desconegut fins aquell moment, ra per la qual van decidir de batejar-lo amb el nom de Legionella, en referncia a l'antiga professi dels afectats. Per extensi, la malaltia va ser anomenada legionellosi.

Formes de la malaltia.
La legionellosi es pot presentar sota dues formes caracterstiques:
La febre de Pontiac: s la manifestaci lleu de la malaltia, ja que no produeix pneumnia. La persona afectada presenta un estat febril lleu del qual se'n recupera en un mxim de 5 dies.
La malaltia del legionari: s la manifestaci ms greu de la infecci, ats que produeix febre alta i acaba derivant en una pneumnia.

Smptomes de la legionellosi.
La simptomatologia de la legionellosi s semblant a la de la grip. Aix, els afectats presenten febre, esgarrifances o calfreds, malestar, dolors musculars, maldecap, cansament, prdua de gana i tos, que pot ser seca o amb esput. Ocasionalment tamb presenten diarrea. En el cas dels afectats per la variant malaltia del legionari s'hi pot afegir un quadre de pneumnia atpica.

Tanmateix, sovint s difcil distingir la malaltia del legionari d'altres tipus de pneumnia atenent noms als smptomes, ra per la qual es necessiten altres proves per a establir-ne el diagnstic.

El perode d'incubaci, s a dir, el temps que transcorre des de l'exposici del pacient al bacteri i el comenament de la malaltia, oscilla entre els 2 i 10 dies en el cas de la malaltia del legionari. Per a la febre de Pontiac el termini s menor, generalment des d'hores fins a 2 dies.

Epidemiologia.
Diversos estudis han relacionat els brots amb la presncia de Legionella en torres de refrigeraci, condensadors evaporatius i en installacions d'aigua calenta amb recirculaci. La transmissi es produeix per l'aerosolitzaci de petites gotes d'aigua provinent d'aquestes installacions. No s'ha descrit la transmissi de persona a persona. Generalment la infecci passa inadvertida, no obstant en persones amb la resistncia prviament compromesa com sn la gent gran i malalts immunocompromesos la malaltia es pot agreujar necessitant hospitalitzaci i fins i tot arribant a produir la mort.

Prevenci de la legionellosi.
A Catalunya, degut a l'elevada incidncia en diversos brots durant la dcada dels 1990 es pren la decisi de controlar i censar totes les installacions de risc i l'obligatorietat per part dels titulars d'aquestes a realitzar activitats peridiques de neteja, desinfecci i control d'aquestes installacions.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51915" title="Legionella" nonfiltered="259" processed="259" dbindex="20276">

 Biologia: gnere de bacteris gramnegatius, causants de la legionellosi; vegeu Legionella.
 Medicina: terme amb qu sovint es designa (incorrectament) la malaltia anomenada legionellosi; vegeu legionellosi.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51916" title="Agaris" nonfiltered="260" processed="260" dbindex="20277">
El agaris o agars (grec agaroi) foren un poble escita de la regi de la mar d Azov.

En temps de Mitridates VI Eupator el gran, rei del Pont, eren coneguts pels seus coneixements mdics i van servir al rei en aquest aspecte. 

Diodor de Siclia esmenta un Agarus com a rei dels Escites a la regi del Bsfor Cimric.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51917" title="Aelana" nonfiltered="261" processed="261" dbindex="20278">
Aelana fou una ciutat d'Idumea (Edom) a l'Arbia Petrea, 15 km a l'est de Petra, avui anomenada Akaba.

Va passar a Jud en temps del rei David, junt amb altres ciutats d'Edom o Idumea. Salom es va embarcar all en direcci a Ofir (Ophir).

Desprs la ciutat es va revoltar i es va fer independent. Sota domini rom fou quarter de la Legi X. Al segle IV fou seu d'un bisbat. Els jueus es van fer un altre cop independents per foren sotmesos per l'emperador Justini I a la meitat del segle VI. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51918" title="Aenia" nonfiltered="262" processed="262" dbindex="20279">
Aenia  fou una ciutat de la Calcdia a Macednia, a l altra banda de Pidna i propera (uns 30 km) de Tessalnica.

La tradici atribueix la seva fundaci a Enees. Colonitzada pels corintis. Desprs de la mort d Alexandre el gran, Cassandre va fundar Tessalnica i hi va desplaar la poblaci d' Aenia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51919" title="Agatirs" nonfiltered="263" processed="263" dbindex="20280">
Els agatirs (llat agathyrsi, grec agathursoi) foren un poble que Herdot diu que estaven relacionats amb els escites, que vivien a la Sarmcia, vers Dcia (a l'actual regi de Transsilvnia), a la vora dels escites. N'hi ha que els fan tracis o mixtes.

Altres autors posteriors els situen mes al nord junt amb altres tribus escites.

Estaven regits per una monarquia i Herodot anomena al seu rei com Spargapeithes i diu que va matar al rei escita Ariapeithes.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51920" title="Aegosthena" nonfiltered="264" processed="264" dbindex="20281">
Aegosthena (transcrit Egostena) fou una ciutat de Megara, al Golf de Corint, al peu de la muntanya Cithaeron, prop de Becia. Temple de Melampus. 

Els lacedemonis de Cleombrot I d'Esparta van fer una marxa des Creusis a Aegosthena el hivern del 379 aC al 378 aC i es van trobar amb una tempesta molt violenta. Per  la mateixa ruta els lacedemonis es van retirar desprs de la derrota de Leuctres el 371 aC


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51921" title="Aethaea" nonfiltered="265" processed="265" dbindex="20282">
Aethaea fou una ciutat de Messnia, de localitzaci desconeguda, els habitants de la qual es van revoltar contra Esparta el 464 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51922" title="Enos" nonfiltered="266" processed="266" dbindex="20283">
Enos (llat Aenus o Ainus) fou una ciutat de Trcia.

Fou fundada suposadament per Enees durant el seu viatge a Troia. Segons Herdot fou una colnia elica sense especificar de quina ciutat, que podria ser Mitilene o Cumes. Segons Estrab abans es deia Poltibria, i Stephanus dona com a nom antic Apsinthus.

Tucidides diu que Aenus va enviar forces a l expedici de Siclia com aliada d Atenes. Desprs noms torna a aparixer en temps dels diadocs macedonis com  a subjecte a Tolomeu Filopator (222 aC), a Filip de Macednia (200 aC), i a Antoc el gran, quant va ser conquerida pels romans, que li van reconixer la llibertat. En temps de Plini el Vell continuava essent ciutat lliure.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51925" title="Agrais" nonfiltered="267" processed="267" dbindex="20285">
Els agrais foren una tribu rab de la regi entre la mar Roja i l'Eufrates, a la vora de les terres dels Nabateus, dels que potser noms eren una branca. 

El pas dels Agrais era anomenat pels hebreus com Madianites.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51926" title="Assia Djebar" nonfiltered="268" processed="268" dbindex="20286">
Assia Djebar (Fatima-Zohra Imalayen, de nom vertader) s una escriptora algeriana en llengua francesa i cineasta nascuda a Cherchell el 4 d'agost de 1936.

Va comenar a publicar molt prompte, durant la Guerra d'independncia d'Algria.

Es va casar primerament amb Walid Gam (amb qui va escriure Rouge l'aube) i desprs amb Malek Alloula, tamb escriptor.

Des de 1997 ensenya literatura francesa a la Universitat de Baton Rouge, als Estats Units. 

El 1999 va entrar a l'Acadmia reial de llengua i literatura francesa de Blgica. I el 16 de juny de 2005 va ser elegida per a ocupar el seient nm. 5 a l'Acadmia francesa, succeint-hi Georges Vedel.

Ha guanyat els premis Neustadt International Prize i, l'any 2000, el Gran Premi de la Pau de la Fira de Frankfurt. 

Obres principals.

Narrativa.
La Soif, 1957 ;
Les impatients, 1958 ;
Les Enfants du Nouveau Monde, 1962 ;
Les Alouettes naves, 1967 ;
L'Amour, la fantasia, 1985 ;
Ombre sultane 1987;
Loin de Mdine, 1991 ;
Vaste est la prison, 1995 ;
Le blanc de l'Algrie, 1996 ;
Femmes d'Alger dans leur appartement, 2002;
La femme sans spulture, 2002 ;

Poesia.
Pome pour une algrie heureuse, 1969;

Teatre.
Rouge l'aube;

Pellcules.
La Nouba des femmes du Mont Chenoua, 1977 ;
La Zerda ou les chants de l'oubli, 1979;

Obres tradudes al catal.
Les nits d'Estrasburg;
Ombra sultana;
Dones d'Alger en les seves estances;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51927" title="Manel Camp i Oliveras" nonfiltered="269" processed="269" dbindex="20287">
Manel Camp i Oliveras, ms conegut com a Manel Camp, (Manresa, 1947) s un dels msics ms destacats de Catalunya.  Pianista i compositor, la seva tasca est estretament lligada al moviment de la Nova Can catalana dels dels seus inicis, collaborant en la instrumentaci de concerts, l'arranjament de canons i l'enregistrament de discs al costat d'intrprets com Llus Llach, Maria del Mar Bonet, Raimon, Joan Isaac o Esquirols, entre molts d'altres.

La seva trajectria professional es va iniciar amb el grup Fusioon i va continuar amb experincies collectives, com el grup Manel Camp Trio, el duet amb el pianista de jazz Josep Mas 'Kitflus', o amb el percussionista Santi Arisa, l'Acstic Jazz Quintet, o el quartet Jazz Songs. 

Durant la seva carrera ha editat ms de 30 discs i ha compost la banda sonora de diverses pellcules (una mostra de les quals est recollida al CD Banda Sonora editat per PICAP el 2002). Tamb ha compost la partitura per a ballets, obres de cambra i espectacles musicals com El Retaule de la Llum, Ms enll del bosc, Canig i Fades (aquests dos basats en l'obra de Verdaguer) o Solitud (a partir de l'obra de Vctor Catal). 

Entre els seus treballs cal destacar la publicaci de diversos discs on interpreta amb el piano, i en clau de jazz, algunes de les melodies ms emblemtiques de la Nova Can: Canons (PICAP, 1999) i Pas de canons (Audiovisuals de Sarri, 2003. Amb la Polifnica de Puig-reig).

Darrerament combina la seva tasca creativa i interpretativa amb la docncia en l'rea de Jazz i Msica Moderna a l'Escola Superior de Msica de Catalunya (ESMUC).

 Enllaos externs .
Web de Manel Camp;
Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51928" title="Sou" nonfiltered="270" processed="270" dbindex="20288">

Economia: el sou, o salari, s la remuneraci que obt alg per la seva feina.
Numismtica: el sou s el nom de diverses monedes antigues.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51930" title="Salari mnim" nonfiltered="271" processed="271" dbindex="20290">
El salari mnim (SMI) s la mnima retribuci que un treballador ha de cobrar per fer una feina d'acord amb les lleis o convenis vigents al lloc de treball. s doncs un concepte legal, independent del qu les lleis d'oferta i demanda determinarien en un mercat totalment lliure. En general s'expressa en unitats monetries per hora de treball.

No tots els pasos tenen lleis que regulen el salari mnim. I no tots els que tenen un salari mnim establert n'asseguren el compliment, de manera que el sou mnim real hi s de facto menor que el legal.

A l'Estat espanyol a partir del 2004, i tret de la legislaci laboral, l'SMI s'ha substitut per l'IPREM (Indicador Pblic de Renda d'Efectes mltiples).

 Conseqncies del salari mnim .

Si les lleis o convenis sn seguits, el salari mnim pot tenir una srie d'efectes positius i negatius (sovint contradictoris i susceptibles a interpretacions diferents en funci de l'analista):
 Efectes positius .
 Augmentar la remuneraci de les feines mal pagades, que poden ser injustes i abusives (explotaci).
 Estimular el creixement econmic grcies a l'increment del poder de compra dels treballadors.
 Estimular el creixement econmic tot foragitant les indstries basades en la m d'obra barata, i afavorint doncs la inversi en ms formaci i capital.
 Fomentar la formaci de tots aquells qui altrament farien les feines ms mal pagades, tot incrementant el capital hum.

 Efectes negatius .
 Limitar l'ocupaci dels assalariats de sous ms baixos.
 Incrementar les barreres per accedir al mercat de treball per gent amb poca o cap educaci formal: si la feina que poden fer no val un mnim, poden no trobar-ne cap. (s a dir, augmentar el nivell d'atur);
 Moderar el creixement econmic per culpa de l'increment de costs laborals.
 Incrementar el preu de bns i serveis, puix que els patrons poden traslladar els costs laborals a base d'apujar els preus. (els detractors del sou mnim consideren per exemple un impost sobre els ingressos negatiu com una manera ms adequada d'ajudar els treballadors de sous baixos, amb els diners provinents d'aquells qui paguen l'impost, enlloc d'aquells -inclosos els aturats- que paguen pels productes o serveis).
 Disminuir l'incentiu de certs treballadors poc qualificats per formar-se (ja que ja tenen un salari mnim garantit).
 On s'aplica de manera local, augmentar els costs laborals en relaci altres rees, cosa que pot desencoratjar la inversi local i abocar negocis locals a la deslocalitzaci.
 Fomentar la immigraci illegal tot creant una srie de llocs de treball al mercat negre que no poden ser ocupats per ciutadans en situaci legal.
 Fomentar l'increment de competitivitat de negocis illegals basats en l'explotaci i el treball esclau, ja que poden oferir preus ms baixos que la competncia legal (que alhora es veu forada a pagar el sou mnim a treballadors no qualificats).

 Vegeu tamb .
Llista de pasos ordenats per Salari Mnim































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51936" title="Toti Soler" nonfiltered="272" processed="272" dbindex="20291">
Jordi Soler i Gal, conegut artsticament com a Toti Soler (Vilassar de Dalt, Maresme, 7 de juny de 1949) s una de les figures ms destacades de la msica contempornia a Catalunya i del panorama de la Nova Can. Guitarrista, compositor i cantant, va tenir una formaci clssica i va rebre influncies del blues, el jazz i el flamenc.

Biografia.
Va nixer el 7 de juny de 1949 a la ciutat de Vilassar de Mar, poblaci situada a la comarca del Maresme, fill del metge (i msic, encara que no professional) Jordi Soler i Bachs. Va realitzar els seus estudis musicals al Conservatori Superior de Msica de Barcelona i posteriorment va ampliar-los a Londres, estudiant l'any 1969 al "Spanish Guitar Center". A principis de la dcada del 1970 viatj fins a Morn de la Frontera a Andalusia per tal d'ampliar els seus coneixements entorn de la guitarra amb el guitarrista gitano Diego del Gastor.

Activitat musical.
La discografia de Toti Soler es amplia i segueix creixent. Abasta una obra diversa, des dels inicis amb el grup folk-rock Pic Nic, continuant amb enregistraments d'aire folk o rock en solitari. Amb el el grup OM i tocant la guitarra elctrica va fer msica rock progressiva, influida pel jazz fusi desenvolupat per Miles Davis. Amb una de les versions d'aquest grup va acompanyar Pau Riba en la gravaci del disc Dioptria. Part de la gravaci no va ser mai publicada, per el primer volum d'aquest disc es considerat per molts l'obra ms important del rock catal. Des del 1969 fins els primers anys 70, Toti Soler va desenvolupar una de les obres ms slides a la msica moderna catalana, amb una evoluci intensa, mostrada en concerts sovint amb un pblic reduit,i en interacci amb altres msics i cantants de l'escena barcelonina. Dissortadament sols alguns elements es van editar en disc, i encara bona part no resulta accessible en CD avui. Posteriorment va estudiar flamenc a Morn de la Frontera amb el mtic Diego del Gastor. En retornar a Catalunya va reorientar-se cap a una msica ms acstica, que va incorporar elements del flamenc, del jazz i la msica popular brasilenya, aix com de la tradici catalana, i de la msica clssica. 

Una part important de l'obra de Jordi Soler est en les seves collaboracions amb altres intrprets, com Ovidi Montllor, Jordi Sabats, Cinta Massip, Ester Formosa, Carles Rebassa, Francesc Pi de la Serra, Pascal Comelade, Maria del Mar Bonet i la ja esmentada amb Pau Riba. La collaboraci amb el cantant Ovidi Montllor va comenar el 1973 i amb el temps ha esdevingut una de les relacions artstiques ms reeixides del panorama de la can en catal. Durant vint-i-sis anys, van enregistrar discos, fer recitals dins i fora dels Pasos Catalans (com el mtic concert a l'Olympia de Pars) i elaborar diversos espectacles sobre l'obra de poetes com Joan Salvat-Papasseit, Vicent Andrs Estells o Josep Maria de Sagarra. Darrerament tamb destaquen les seves contribucions musicals a espectacles del Teatre Lliure, tocant la guitarra tot integrat a la representaci com a l'Oncle Vania.

El 2005 va rebre el Premi Nacional de Msica, atorgat per la Generalitat de Catalunya, per "L'arxiver de Tortosa", "Racconto" i "Guitarra i canons", i el 2006 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
  Pgina personal de Toti Soler;
  ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51937" title="Cool" nonfiltered="273" processed="273" dbindex="20292">

El  cool  (cool jazz en angls) s un estil de jazz mesurat i subtil i que sovint abasta l'anomenat jazz o cool West coast (de la Costa oest, ja que es va originar a Califrnia). Les primeres gravacions les va fer l'Orquestra de Claude Thornhill i Lennie Tristano a finals dels quaranta. Entre les de Claude Thornhill hi ha "Snowfall", que encara es toca en l'actualitat.

Les arrels del cool es poden trobar a diferents estils del primer jazz

Altres msics que van tocar cool:

Dave Brubeck amb Paul Desmond ;
Modern Jazz Quartet ;
Gerry Mulligan amb Chet Baker ;
Miles Davis amb Bill Evans ;
Lee Konitz ;
Chico Hamilton ;
George Shearing ;
Shelly Manne;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51941" title="Aesti" nonfiltered="274" processed="274" dbindex="20293">
Els aesti foren un poble germnic composat de diverses tribus, esmentat per Tcit, que diu que vivien al nord-est de Germnia i al sud-est de la mar Bltica, prop dels venedis de Sarmcia, ocupant l'antiga Prssia i Curlndia.

Eren semblants als sueus. El seu nom sembla que volia dir homes de l'est i serien els ancestres dels estonis.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51942" title="Llista de Virreis del Per" nonfiltered="275" processed="275" dbindex="20294">
El rei Carles I d'Espanya va crear el Virregnat del Per el 20 de novembre de 1542, mitjanant una cdula reial signada a Barcelona. El virregnat s'estenia des de Panam fins a Xile, cobrint tota l'rea d'Amrica del Sud, excepte els dominis portuguesos (l'est del Brasil) i les provncies no descobertes, com la part central de la Selva Amaznica i la Governaci de Veneuela, que depenien del Virregnat de Nova Espanya. A partir d'aquell moment, tota l'administraci del Per va passar a mans espanyoles.

A continuaci est la llista de tots els virreis que van governar el Per des de l'any 1544, quan arriba el primer virrei, Blasco Nez Vela, fins el 9 de desembre de 1824, amb la derrota del Tinent General Jos de la Serna a la Batalla d'Ayacucho.

 Llista de Virreis del Per .


En 13 ocasions, el President de l'Audincia de Lima va assumir el crrec de virrei inter, i en 2 ocasions, ho va assumir el clergat. ;

El perode ms llarg de govern va ser el de Pedro de La Gasca (1546-1550), que es va dedicar a la reorganitzaci i pacificaci del Per recent conquerit.

Abans de la designaci de Blasco Nez Vela com a virrei, van ser governadors del Per:
Francisco Pizarro (1534-1540);
Cristbal Vaca de Castro, President de l'Audincia 1540-1544;

 Vegeu tamb .
Per;
Histria del Per;
Cinqu del Rei;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51948" title="Existencialisme" nonfiltered="276" processed="276" dbindex="20295">
L'existencialisme s un moviment filosfic que situa l'existncia humana al centre de la reflexi. No pas l'existncia entesa en sentit abstracte, ni tampoc l'existncia de les coses o realitats no humanes, sin l'existncia humana concreta. Entre les tesis fonamentals del pensament existencialista, trobem la supremacia de l'existncia sobre la essncia de l'home, la consideraci de l'sser al drama immediat de l'existncia dins un mateix i amb els altres, l'anlisi dels sentiments que revelen la immersi limitada i individual de l'home al mn, o la consideraci de l'home com a responsable del seu sser, per damunt de creences deterministes. L'existencialisme es planteja la conscincia de la prpia existncia humana i, en certa manera, el sentit d'aquesta, el sentit de la vida, atenent principalment a la finitud del mn hum: la mort, la fragilitat, la responsabilitat, la llibertat...
L'existencialisme s present al pensament de filsofs com ara Sren Kierkegaard, Friedrich Nietzsche, Martin Heidegger, Jean-Paul Sartre o Karl Jaspers, i tamb a la literatura de Franz Kafka, Fiodor Miljhailovic Dostoievski o Albert Camus, entre d'altres.
Origen del pensament: Kierkegaard.
Al filsof dans Sren Kierkegaard (1813-1855) se'l pot considerar el pare de l'existencialisme. Kierkegaard reflexion sobre la subjectivitat de la veritat i la realitat, ats que per al seu pensament, l'sser hum noms pot entendre's des de l'interior, en termes de la seua experincia i realitat viscuda, i no des de l'exterior, en termes biolgics, psicolgics o d'altres teories de la natura humana. L'existencialisme emfatitza l'acci, la llibertat i la decisi com a fonamentals per a l'existncia humana, oposant-se fonamentalment a la tradici racionalista i al positivisme, s a dir, argumenta en contra de la definici de l'sser com a primriament racional, que es relaciona amb la realitat com amb un objecte de coneixement o l'acci del qual pot o ha d'sser regulada per principis racionals, definits en termes de la seua conducta. Ms en general, refusa tota la concepci occidental de l'sser com l'objecte central de totes les coses existents. Kierkegaard tendeix a veure l'home com un subjecte dins un univers indiferent, objectiu, de vegades ambigu i absurd, el significat del qual no li s donat per ordre natural, per tampoc pot crear-se per mitj d'accions o interpretacions humanes.

L'existencialisme cristi: Marcel i Jaspers.
Kierkegaard creia en l'existncia de Du i les seues teories van influir decisivament en la teologia del Segle XX i en pensadors catlics de l'poca com Jaspers o Marcel, qui encuny el terme existencialisme que dna nom global al pensament. La reflexi de Marcel posa especial mfasi en subratllar els aspectes subjectius de l'sser hum considerat com a criatura de Du. Jaspers, per la seua banda, tot i no parlar explcitament de Du, fa allusi a l'encaminament cap a la trancendncia a travs de la forma d'una existncia oculta.

L'existencialisme agnstic: Heidegger .
Heidegger no troba cap rellevncia en la possibilitat d'existncia de Du pel que fa a l'home. Les seues teories aportaren major profunditat al pensament de Kierkegaard, considerant l'sser hum com exposat a, o en paraules de propi filsof, llanat a l'existencia. El seu existencialisme considera l'existncia per damunt de l'essncia humana, afirmant que l'home no pot aspirar a entendre la seva existncia, sin qu ha de dedicar-se a assolir els seus objectius amb convicci, sent conscient de la certesa de la mort i de la total manca de sentit concret de la vida.
L'existencialisme ateu: Sartre.
Sartre, igual que Nietzsche, refusa frontalment l'existncia d'un du i el seu paper en l'existncia de l'home. El pensament sartri, fonamentalment pessimista, l'home no naix amb essncia ni naturalesa, comena per no sser res, i sn els seus fets els qu li concedeixen existncia, que s fonamentalment absurda i, per tant, provoca sensaci de nusea. Tot i aix, Sartre remarca el paper humanista de l'existencialisme, subratllant el paper de les decisions i la llibertat, i la responsabilitat de l'home en les conseqncies de les seves eleccions. El seu pensament ha quedat reflectit, a ms d'en diversos assaigs i treballs purament filosfics, en obres literries (novelles i drames teatrals) com La nusea.

L'existencialisme a la literatura.
A ms de a les obres de Sartre, l'existencialisme t el seu reflex a la literatura de l'poca, a les novelles de l'escriptor jueu Franz Kafka, com ara El procs (1925) o El castell (1926), on els individus allats s'enfronten a potents burocrcies. Tamb a l'obra de Dostoievski com Els germans Karamazov, a diverses obres de l'espanyol Unamuno, que observa el problema de la immortalitat, a prcticament tota l'obra d'Albert Camus, que estudia l'absurd de l'existncia i la indiferncia de l'univers, al teatre de Samuel Beckett o les novelles dels americans Arthur Miller o Norman Mailer.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51953" title="Nudisme" nonfiltered="277" processed="277" dbindex="20297">


S'entn com a nudisme al fet d'estar-se en nuesa en llocs pblics. Una persona que li agrada estar-se nua en pblic pot considerar-se o no nudista, segons la persistncia d'aquesta actitud. 

Pel nuditisme la nuesa s una qesti de llibertat individual, que no pot afectar ms que a persones intolerants amb la llibertat d'altri. Cal tenir en compte que la multiculturalitat, la tolerncia i la no imposici d'una determinada moral per damunt de les altres possibles fa evident que no es puguin imposar indumentries obligatries.

Les persones convencionalment nudistes s'estan nues en determinats llocs pblics autoritzats, tolerats o en altres espais o horaris privats. Tenen tendncia a agrupar-se. Poden estar associades o no. El nudisme t relaci amb el naturisme, i de vegades aquests termes s'usen indistintament.

El nudisme naturista t tendncia a exigir la nuesa en els centres privats i a recomanar-la amb major o menor insistncia en llocs pblics "autoritzats".
Naturalment hi ha altres nueses pbliques que no sn nudisme, com poden ser la nuesa per motius professionals, ldics, en manifestacions o protestes, la d'altres cultures i la del nuditisme.

Vegeu tamb.

 Naturisme;
 Nuesa;

Enllaos externs.
Club Catal de Naturisme;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51958" title="Gernimo" nonfiltered="278" processed="278" dbindex="20298">

Gernimo (1829-1909) fou un cabdill dels apatxes bedonkohes, una fracci dels xiricaues, el nom del qual era Goyathle, "el que badalla". El 1880 es va escapar de la reserva ndia dels xiricaues i s'establ a la frontera amb Mxic. Des del 1883 es va enfrontar amb Crook, i el 1884 va tornar a la reserva. Es va tornar a escapar el 1885 per fou obligat a rendir-se el 1886. Fou confinat a la reserva de Fort Marion (Florida) fins el 1894, quan fou traslladat a Fort Still (Oklahoma), on va morir.

Enllaos externs.
Biografia (en angls);



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51960" title="Cochise" nonfiltered="279" processed="279" dbindex="20299">

Cochise (1812-1874) s el nom amb que fou conegut A-da-tli-chi, o "fusta dura", tamb Cheis. Fou un cabdill apatxe chiricahua. El 1860 fou empresonat injustament pel segrest d'un nen, i desprs de veure com mataven la seva famlia s'un a Red Sleeves i a Victorio, atacant els nord-americans des del 1862. Va saquejar la frontera de Ro Grande i El Paso fins a la pau del 1872.

 Enllaos externs .
Biografia;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51961" title="Victorio" nonfiltered="280" processed="280" dbindex="20300">


Victorio (de Bidu-ya, Beduiat)(Nou Mxic, 1825-1880) fou lder de la banda chihenne dels apatxe chiricahua. Va lluitar el 1855 amb Mangas Coloradas, i el 1862 amb Cochise a Apache Pass. El 1872 es va moure amb la seva tribu a la reserva Tularosa, per el 1877 foren obligats a marxar a San Carlos. Per aix el 1879 s'escaparen i s'establiren a les Black Range, per l'agost del 1880 l'exrcit els oblig a fugir a Mxic, on va morir lluitant contra l'exrcit mexic.

Enllaos externs.
 Biografia d'en Victorio;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51962" title="Mangas Coloradas" nonfiltered="281" processed="281" dbindex="20301">
Mangas Coloradas (1795 Fort McLane, Nou Mxic - 1863) era un membre de la tribu dels apatxe. Esdevingu cap dels mimbreo, el 1837, desprs que el seu antecessor fos massacrat a traci pels mexicans en una trobada comercial. Aleshores va assolar Sonora i Chihuahua. El 1847 va negociar amb Stephen Kearny per aliar-se amb els nord-americans contra els mexicans, per aquesta aliana va fracassar desprs que es trobs or a Califrnia, el 1848. Per aix el 1852 va fer la pau amb els mexicans. Durant la Guerra Civil Nord-Americana, ell i Cochise, van assolar els assentaments nord-americans de Nou Mxic i, el 1861, els massacr a Stein's Peak i Apache Pass. El 1862 fou ferit, i el 1863 capturat a traci. Va morir quan intentava escapar.

Enllaos externs.
Biografia de Mangas Coloradas ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51963" title="Comte Argila" nonfiltered="282" processed="282" dbindex="20302">
Argila va ser comte de Rass i de Conflent (844-846).

Fill del comte Ber de Barcelona.

El 844, Argila va recuperar el comtat de Rass (que anava unit al de Conflent), que el seu germ Guillem havia perdut desprs d'encapalar, junt amb Aiss, una rebelli (826-827) contra el duc Bernat de Septimania. Segurament, mor poc desprs, ja que el febrer del 846 ja apareix com a comte de Rass el seu fill Ber II.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51964" title="Naiche" nonfiltered="283" processed="283" dbindex="20303">

Naiche (1856-1919) fou un cabdill apatxe. Fill petit de Cochise i nt de Mangas Coloradas, el 1872 lluit sota les ordres del seu pare i del seu germ gran Taza fins a la mort d'aquest el 1876, i aleshores fou escollit cap dels chiricahua. El 1880 es va unir a Geronimo i fugiren de la reserva, per va tornar el 1883. Es va fugar altre cop el 1885, per el 1886 fou capturat. El 1897 es va unir als escoltes apaches de l exrcit i se li va permetre tornar a la reserva Mescalero, on va morir.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51965" title="Manuel d'Amat i de Junyent" nonfiltered="284" processed="284" dbindex="20304">

Manuel d'Amat i de Junyent (Vacarisses, 1704-7?   Barcelona, 1782) va ser un militar i virrei del Per.

Pertanyia a una famlia nobiliria borbnica. Fill de Josep d'Amat i de Planella, primer marqus de Castellbell, i de Marianna de Junyent, filla del primer marqus de Castellmei, va estudiar a Valncia i a Barcelona. Va ingressar en l'orde militar de Sant Joan de Jerusalem i va viure durant set anys a Malta. Va participar en les campanyes d'frica (1724-27), i en el regne de Npols a la batalla de Bitonto (1734).

Desprs de viure a Barcelona i a Mallorca, va ser nomenat governador i president de l'Audincia de Xile (1755-61). El rei Carles III el va designar virrei del Per i president de l'Audincia de Lima (1761-76). Durant el seu virregnat va modernitzar les defenses militars del Pacfic i va fundar el cos armat de la Mare de Du de Montserrat. Va promoure l'exploraci de l'illa de Pasqua (1770) i les tres expedicions de lguila (1772-5, amb Domingo de Bonechea) a Tahit que van reanomenar com a illa d'Amat.

La seva vida privada i, especialment, els afers amb la seva amant, l'actriu criolla Micaela Villegas coneguda com la Perricholi, van inspirar a Prosper de Merime l'obra La Carrosse du Saint-Sacrement (1829), i a Jacques Offenbach l'pera La Prichole (1868). Sembla que Manuel d'Amat la introdu a la cort, la fu participar en els actes oficials i que li respectessin jerarquia. La tradici diu tamb que les obres d'infraestructura que va encarregar a Lima les va fer per complaure la seva amant. El fill que van tenir, Manuel d'Amat i Villegas, ms tard firmaria amb el general San Martn l'emancipaci de les colnies d'Espanya.

El 1777, simultniament al judici sobre la seva gesti al virregnat del Per que els seus enemics li van incoar i del que en resultaria absolt, va tornar a Barcelona, on ja des del 1773 s'havia fet construir un palau a la Rambla, avui anomenat Palau de la Virreina i una torre d'estiueig a Grcia que no s'ha conservat. El palau, d'estil rococ, va ser construt per Josep Ausich i els escultors Carles Grau i Francesc Serra sobre els terrenys resultat de l'enderrocament de la casa d'Ametller i la del doctor Fontanet. El 1779 es va casar amb Maria Francesca Fiveller de Clasquer i de Bru, coneguda popularment com la virreina. A la mort de Manuel d'Amat, la seva esposa va continuar vivint al palau i aix li va quedar el seu malnom.

Un nebot seu fou el noble Rafael d'Amat i de Cortada, bar de Mald, autor de la coneguda obra costumista Calaix de sastre.

 Referncies .
Calaix de sastre I 1769-1791. Rafael d'Amat i de Cortada. Bar de Mald. Curial Edicions Catalanes, S.A. ISBN 84-7256-291-3.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51967" title="Nana" nonfiltered="285" processed="285" dbindex="20305">
: Per a la novella de Zola, vegeu Nana (novella)

: Per a la srie de manga i anime d'Ai Yazawa, vegeu Nana (manga)



 
Nana (1800/1815-?1895) fou el cap de la banda oriental dels apatxe chiricahua, lluit contra mexicans i ianquis amb Geronimo i Victorio fins que el 1870 s'establ a la reserva apatxe de Warm Springs. Per el 1877 foren duts a la de San Carlos. El 1880 fou escollit cap de tots  els chiricahua a la mort de Victorio i terroritz Texas, Nou Mxic i Chihuahua. Mat uns 50 soldats durant les seves correries fins que el 1883 es va rendir al general Crook. El 1885 escap amb Geronimo, per fou capturat el 1886 i enviat a Fort Sill (Oklahoma).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51968" title="Chatto" nonfiltered="286" processed="286" dbindex="20306">
(1854-1934) Lder dels apatxe chiricahua, es va rendir al general Crook i va servir a l exrcit com a escorta. El 1886 va rebre una medalla de Washington pels serveis prestats i fou vigilant a Fort Still. El 1913 es va establir amb la seva famlia i va morir d un accident de cotxe.


 Biografies de cabdills indis .
 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51969" title="Taza" nonfiltered="287" processed="287" dbindex="20307">
Taza (1835-1876) fou un cabdill apatxe. Fill gran de Cochise i germ de Naiche, i nt de Mangas Coloradas, a la mort del seu pare fou escollit cap dels chiricahua. Accpt d'anar a la reserva Chiricahua d Apache pass, per Geronimo es va revoltar i va morir de pneumonia quan anava amb una delegaci apache a Washington.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51971" title="Anna Price" nonfiltered="288" processed="288" dbindex="20308">
Anna Price(1837-1937) fou una escriptora apatxe filla de Diablo, un dels caps ms influents dels White Mountain Apache, coneguda tamb com a Her Grey Eyes. Va escriure Western Apache raining and warfare (1931)


 Enllaos externs .
 Biografia en angls;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51972" title="Navaho" nonfiltered="289" processed="289" dbindex="20309">

Els navaho, o navajo, sn una tribu ndia de parla na-den, el nom de la qual procedeix del terme navahuu, 'camp de conreu en cabal sec'. Ells s'anomenen Dineh, 'els homes', i la seva llengua, dineh bizaad. Es divideixen en 60 clans.

 Territori .
Ocupen una reserva de 64.750 km entre Arizona (27% del territori de l'estat), Nou Mxic i sud d'Utah, amb capital a Window Rock, que s gaireb tot el seu territori originari. Es divideix en 18 districtes (amb les ciutats de Ganado, Kayenta i Gallup) i tenen un Navajo Nation Council, autnom per sota la tutela de la BIA. Molts, per, viuen als suburbis de Los Angeles, Phoenix, Albuquerque i Denver. El seu pas l'anomenen Dine bikeyah.

 Poblaci .

Durant un temps se'ls consider com a una branca dels apatxes, per ms tard es demostr que eren una tribu independent. Tenien ramats d'ovelles, cabres i cavalls aconseguits dels espanyols i ms tard dels mexicans.

Es calcula que el 1864 eren uns 8.000 indis, que augmentaren a 12.000 el 1875 i a 16.000 el 1900. El 1940 ja eren 45.000 i havien augmentat a 80.000 el 1960. Es creia que ja eren 150.000 el 1975, uns 175.000 el 1980 (dels quals, 130.000 parlaven la llengua) i pel 1988 es creia que hi havia 149.000 a la reserva, uns 22.000 ms als voltants i 20.000 ms escampats. El 1990 eren uns 225.000 indis a la reserva, i potser uns 60.000 ms fora.

Segons dades del cens dels EUA del 2000, hi havia 269.200 navajo purs, 6.789 barrejats amb altres tribus, 19.491 barrejats amb altres races i 2.715 barrejats amb altres races i altres tribus. En total, 298.197 individus.

 Costums .
La seva cultura s una barreja d'atapasco i de tribus de les planures. Els atuells sn influts pels indis de l'Est, els cistells se semblen als que fan els paiutes. Llurs medicine man, els hatali sn practicament iguals als xamans i coneixedors de diverses cerimnies, com els pueblo. Tamb tenen dret a revelar als indis el veritable nom dels llocs sagrats. Esdevingueren colons i ramaders d'ovelles, fins i tot la riquesa es compta en caps de ramat, per tamb continuaren fent pillatge, com els apatxes. Tamb se sap que cardaven fusta des del 1706.

La seva vivenda era el hogan, casa hexagonal que consta d'un bastiment de fustes muntades com un tipi, amb un vestbul a l'entrada, una mena d'entrecreuament entre borda i cabana de terra, i que ms tard esdevingu una construcci octogonal amb sostre rod. Actualment fan les parets de pedra, per estalvien esfor en construir les habitacions en un mateix edifici, on poden viure moltes famlies en estret contacte. 

Adoptaren tamb dels pueblo les pintures kiva i els engrandiren en les famoses sandpaintings, on reprodueixen centenars de smbols de memria conforme la cerimnia que realitzaven, i la relacionaven amb el seu disseny harmnic curatiu. Llur imaginaci i enginy els permet elaborar teixits, fundicions de plata i joies. Les pintures representen els Yeis (dus), plantes, astres, etc, sense inventiva, tot s precs, de caire sagrat.
  
Actualment, per, a les reserves navajo hi ha ms de 200 confessions diferents (mormons, baptistes i catlics, les que tenen ms adeptes, aix com la NAC). Creien que tant la malaltia com la salut es devien a causes sobrenaturals, com la violaci de tabs o l'acci de bruixes i mals esperits. El pacient era curat amb herbes medicinals, per sudaci, canons i oracions i vomitius, amb pintures de sorra. 

Tamb adoptaren la mitologia pueblo a la seva religi bsica, la principal preocupaci de la qual era estar en harmonia amb Du i la creaci en la Shimah (Mare Terra). La malaltia era smptoma de la prdua de l harmonia, per la qual ra les cerimnies es basaven en el guariment de malalts, alhora que s interessaven en assegurar el benestar de tots.  La meta de llur religi era crear hermosura i felicitat entre els homes i la natura, en harmonia entre la natura, els homes i Du. Segons la seva mitologia, el monstre alat mitolgic Yetso va devorar Dinetah, el poble sagrat, i per aix fou abataut pels Herois Bessons, Fill del Sol i Fill de l Aigua. La seva sang recobreix de lava la vall de Shiprock, entre el Mont Taylor i la ciutat de Grants.

Tamb copiaren dels espanyols i dels pueblo l organitzaci familiar en clans exogmics i matrilinials, on l home era l hoste permanent en casa de la muller llevat si es divorciava. Per en ells la parella formava una llar independent, i el gendre i la sogra no es podien veure, ja que era tab.

Es regeixen per la descendncia matrilinial, i la residncia s ms propera a la de la mare que a la de la sogra. Els germans de la mare podien prendre certes responsabilitats en l educaci de l infant, del casament i les propietats de llurs nebots. L herncia s materna per tradici, per darrerament s ha trencat per influncia nord-americana. Antigament, tant el clan com els parents biolgics podien reclamar les propietats del difunt.

Hi ha 60 clans, i hom pertany al de la mare, per es considera emparentat amb el del pare. Cap navajo podr prendre esposa d un clan al que estigui emparentat. I encara que el cercle de prohibicions s llarg, molts clans sn emparentats i el matrimoni entre aquells clans molt emparentats amb el grup de parentiu s totalment prohibit. Fins i tot avui dia, els clans regulen el patrimoni, l hospitalitat i algunes cortesies protocolries.

Alguns clans sn associats a les cerimnies. Hom tamb tenia certes obligacions vers els parents del clan patern i del clan matern, aix com amb els clans emparentats per matrimoni, totes elles recproques. Les bromes eren permeses a uns i altres no. El codi de conducta no estava relacionat amb el parentiu biolgic. 

D antuvi es vestien amb pells d ant, amb ornamentacions i pl solt sobre les espatlles. Desprs adoptaren dels pueblo la camisa curta semblant al poncho els homes, i robes blaves i negres les dones. El vestit navajo s de dues peces que s uneixen per damunt de les espatllaes. Le dones duien bandes de color vermell brillant, que foren substitudes en el segle XIX per bruses de pana o vellut molt amples amb camises de mnigues soltes que s han emprat fins avui dia. Ambds sexes es pentinen amb una cua de pl a l esquena a la manera dels pueblo. 

Tenien nombroses danses cerimonials i cntics solemnes. Les danses les celebraven a l hivern durant la nit. Milers de persones, vestides amb mantes de colors, es reunien  al voltant de grans fogueres. Entre les cerimnies preliminars figuraven l execuci de pintures de sorra en el hogan del xaman, on hi tenien lloc una srie de rites  davant dels malalts pels quals s organitzava la dansa. Amb aquest simbolisme hom volia que el malalt torns a estar en harmonia amb la natura. Les pintures havien de destruir-se abans de sortir el sol, puix que els dus  no havien de ser representants de forma permanent; i ms tard se celebrava la Yebetchei o dansa del foc. El Dislyidje qacal (Cant de la Muntanya) s l epopeia nacional.

 Organitzaci poltica .
La Navajo Nation t pressupost propi, per gaireb el 50% s subvencionat pel govern federal. L alcohol s prohibit, per es consumeix. Els ingresos procedeixen dels lloguers d explotaci minaire, i endems el 93 % dels obrers de la Peabody Coal Co a la reserva sn navajo, per cap executiu ho s. S hi produeixen a l any ms de 12.000.000 tones de carb, que han generat la construcci de la Navajo Generating Power Plant i la Four Corners Power Plant, que proporcionen gas i electricitat a Las Vegas, Phoenix i a 2/3 d'Arizona, per tamb provoquen molta polluci i la taxa d atur s del 49%. Tots els recursos, per, sn en mans dels blancs, i ells viuen de la venda d artesania de plata i turquesa. Endems, hi ha la Rough Rock Community School, amb 7.000 alumnes de 5 a 20 anys amb ensenyament bilnge dineh-angls i campaments per a nens difcils on se ls ensenya el rem, l arc i el cavall. 

Histria.
 Orgens i primers contactes .
Hom creu que fa uns 900 anys es desplaaren del Nord del Canad, on encara viuen els altres na-den, i s establiren a la zona actual del cany de Chelly. Al seu territori s hi ha trobat el poble-runes de Betatakin i Keet Steel (Navajo National Mountain), pertanyent a la cultura Anasazi (en navajo 'els avantpassats'), similars als de Mesa Verde i Chaco Canyon. El primer en contactar amb ells fou Fray Alonso de Benavides el 1630, qui els anomen nabaju 'poble amb camps de conreu', puix que eren antics nmades que havien adoptat l agricultura per influncia dels pueblo i els grangers del SO, als quals havien causat grans molsties amb els pillatges. Adoptaren el ramat d espanyols i mexicans, i per aix patiren incursions d utes, zunis i hopis, tradicionals enemics.

Fins el 1846 no van tenir els primers conflictes amb els EUA, puix que els espanyols i mexicans gaireb no els molestaren.  El 1849 patiren les primeres matances de part de tropes nordamericanes, els tractats del 1805 i del 1858 i la construcci de Fort Defiance al seu territori.
 
Manuelito fou escollit cap el 1855, i cap el 1859 es produiren els primers xocs amb els blancs. El 1860 es revoltaren dirigits per Manuelito (escollit cap suprem el 21 de febrer del 1861), Barboncito i Herrero Grande.

Guerra del 1861 i establiment de la reserva Navaho.
Gaireb mil navajos conqueriren el fort, i tamb decidiren atacar Santa Fe. Pel setembre del 1861 fins la tardor del 1862 hi hagu una treva. Mentrestant, el general James Carleton decid fer-los-hi una reserva a Bosque Redondo, als marges del Pecos, i per aix, el juliol del 1863 Kit Carson, amb mercenaris utes, crem llurs collites i destru els ramats. El 6 de gener del 1864 atac el Cany de Chelly,  el seu refugi principal, i el dia 31 es rendiren 680 navaho. Pel febrer, ja tenien 1.200 captius i el 21 de febrer ja en tenien 1.500 incls Herrero Grande. El 14 de mar uns 1.430 foren traslladats a Fort Sumner, i uns dies ms tards, un grup de 2.400 ms, dels quals enmoriren 197 pel cam. Cap el 20 de mar, un tercer grup de 946 tamb marx, dels quals en moriren 110. Finalment, el setembre del 1864 capturaren Barboncito amb 21 guerrers, i l 11 de setembre del 1866 s entreg Manuelito amb 23 guerrers. 

Ms de 8.000 navajo marxarien cap a Bosque Redondo el 1864, i els principals cabdills, entre ells Manuelito, foren empresonats a Fort Sumter. Per el 1868 els fou concedit per un tractat 3,5 milions d acres de la seva terra nadiua, i una delegaci que visit Washington DC el 1874 tamb a consegu que gaireb tot el seu territori originari els fou concedit en reserva. Per algunes terres les havien de compartir amb els hopi, llurs tradicionals enemics. Des del 1871 tamb acceptaren l establiment dels trading post a la reserva.

La Navajo Nation.
Des d aleshores experimentaren un fort augment vegetatiu sense precedents en altres tribus ndies dels EUA, tot i que uns 2.000 indis havien mort de fam i privacions en els primers anys de la reserva, i que el 1918 una quarta part d ells moriren de grip. Durant els anys 1940-1960 els principals ingresos els aconseguiren fent d extres cinematogrfics a les pellcules de John Ford (anomenat per ells Natani Nez  Lder alt ). D altres participaren a la segona guerra mundial en els Navajo Code Talkers, cos de transmissions en la seva llengua per enviar missatges davant les lnies enemigues.
  
Cap el 1945 descobriren urani al seu territori, i el 1955, petroli, cosa que els ha obligat a abandonar paulatinament la ramaderia (el 1947 havien  produt 20 tones de llana i tenien 358.000 ovelles). Des del 1960 la Peabodi Coal Co explota el carb de Black Mesa per a dues centrals trmiques, crim ecolgic denunciat sovint per Winona LaDuke Westingard (IITC), per tamb obtingueren 1,5 milions de dlars en royalties pel petroli i el gas, i 0,5 milions ms a l any per explotar altres minerals.

El 1969 aconseguiren l ensenyament de les escoles en navajo i el Dine beiina nahiilna be Agaditaha, programa d assistncia legal i financera, que protegeix ms de 1.600 navaho, mentre el 1969 l Exxon explotava el petroli i la Kerr McGee l urani, qui des del 1971 provoca la mort per cncer de minaires navajo a Red Rock (Nou Mxic).  

Aix, per, no ha pogut evitar l existncia d un 40% d atur crnic i que els salaris mitjans siguin d 1,6 $/hora. La primavera de l969, uns 150 navaho es reuniren per declarar que l explotaci de carb de Peabody contaminava i es carregava la regi. Fins el 1946 van mantenir la religi i els costums tribals gaireb intactes, per a partir d aleshores s introdu l escolaritzaci olbligatria i l anglitzaci. El 1962 uns 27.000 nens navaho (el 90% del grup) ja estaven escolaritzats, i uns 300 navajo ms treballaven en institucions educatives.

El mar del 1973, Rosalind McClanahan aconsegu que el Tribunal Suprem dicts que l Estat d Arizona no podia recaptar impostos en terra navajo. El 1975, alguns militants de l AIM hi protestaren pels abusos salarials, cosa que provoc que la Fairchild Electric Co marxs cap a Corea del Sud. Segons una Comissi Federal del 1975, el carb provoca uns beneficis de 2,26 $/tona per a la companyia, per noms uns beneficis de 15 a 20 centaus la tona pels indis, ja denunciat pel cap del consell tribal, Peter MacDonald. Aquestes denncies tingueren respostes repressives.

La lluita pels recursos.
L'1 de mar de 1973, Larry Casuse, lder del Trail of Broken Treaties a la reserva fou mort per la policia a Gallup. En els dos anys segents, 10 navajos indefensos foren torturats, mutilats sexualment i assassinats a Farmington i Gallup. John Redhouse, del NYIC navaho, ho denuncia com a fet habitual, i que els culpables reben penes minses i aviat la condicional.
Tanmateix, el govern va aprovar una llei el 1974 per la qual permetia a certes companyies extraure carb de Black Mesa (descobert el 1911) i petroli de Big Mountain. Del 23 de febrer al 3 de mar del 1975 el navajo de l AIM Larry Anderson i John Trudell ocuparen la planta elctrica Fairchild Corporation a Shiprock per pagar menys a les dones treballadores a causa d haver fundat un sindicat, i reben suport de Dino Butler i Leonard Peltier. Malgrat aix, han pogut produir certes realitzacions culturals com el documental Broken Rainbow sobre la seva situaci, el qual reb un Oscar el 1986, mentre uns 15.000 navaho eren desplaats de llurs terres per les companyies petrolieres.

Tamb, el 1985 funden l'emissora de rdio The voice of the Navajo Nation a Window Rock, que emet les 24 hores en angls i dineh, i que se sent a 20 estats. Dirigida per Tazbah McCullagh, tamb accepta publicitat en hopi i zuni. Tamb s'edita el diari Navajo Times, fundat el 1954 com a Navajo Today, dirigit per Tom Afriso, germ d un diputat a Nou Mxic. 

Com que s'edita totalment en angls, es distribueix tamb a les reserves hopi, zuni, ute i pueblo. El 1990 Rex Lee Jim (Mazii Dineltsoi) va publicar el primer llibre de poemes en dineh, i pel juny del 1993 uns 11 navaho van morir a causa del virus hantaan.
Del 1990 al 1995 el president de la Navajo Nation fou Peterson Zah, i Marley Shebala, portaveu de la Native American Church (NAC). L'atur, per, era del 50%.

Des de l'1 d'abril del 1997, el govern dels EUA pression 200 famlies navajo perqu abandonessin llurs terres i s'establissin a ciutats artificials de Tuba City i Sanders, on l'atur condueix a l'alcoholisme i al sucidi. Els que s'hi quedaren, havien de signar un leasing amb les autoritats federals pels quals, durant 75 anys, no poden estendre llurs activitats agrcoles fora d'un permetre de 13 acres al voltant de llurs cases d'adob, ni poden llogar les propietats, ni reparar-les o ampliar-les ni fer cap negoci dins d'elles. Tampoc podran fer cap reclamaci sobre llurs terres sagrades ni enterrar-hi els morts, la qual cosa es considera un gran atemptat contra la tradici navajo. Aix ha provocat el desplaament de 12.000 navajo, per 200, dirigits per Roberta Blackgoat, es resisteixen. Aquests fets sn relacionats amb els de Big Mountain, que han provocat que tinguin conflictes de terres amb els hopi.

 Llista de navaho destacats .
Vee F. Browne;
Laura Tohe;
Luci Tapahonso;
Elizabeth Woody ;
Heishman John;
Rex Lee Jim;
Peterson Zah;
Manuelito ;

 Bibliografia .
WISSLER Clark, Los indios de Estados Unidos de America, Paids Studio, n 104    Barcelona, 1993.
BROWN Dee, Enterrad mi corazn en Wounded Knee, Bruguera, Barcelona, 1970.
ZINN Howard, La otra historia de EEUU, Ed. Otras Voces, Hondarribia, 1998.
ENCICLOPAEDIA BRITANNICA, Ed. E.B. Inc, 1970.
THE NEW ENCICLOPAEDIA BRITANNICA-Micropaedia.
ENCICLOPAEDIA AMERICANA, Grooler Inc, Danbury Corn, 1983.
ENCICLOPEDIA ESPASA-CALPE, Editorial Ramn Espasa, Barcelona, 1922.

Enllaos externs.

 Navajo Nation;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51973" title="Manuelito" nonfiltered="290" processed="290" dbindex="20310">

Manuelito (1818 1893), o Hastiin Ch'ilhaajinii ("home del lloc de les plantes negres"), fou un cabdill dels navajo des del 1855. Quan s'enfrontaren als mexicans, en la guerra del 1860, dirig el seu poble contra Kit Carson per, el 1864, fou derrotat i expulsat del cany de Chelly. El 1866 es va entregar i el 1868 fou enviat a la reserva Cherokee d'Oklahoma fins que va signar un tractat amb Sherman acceptant el seu trasllat a la reserva. El 1872 hi fou escollit cap i el 1874 encapal una delegaci que s'entrevist amb el president Grant. El 1885 fou nomenat cap navajo Henry Chee Dodge, per ell continu exercint una forta influncia fins a la seva mort.

Enllaos externs.
 Biografia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51975" title="Henry Chee Dodge" nonfiltered="291" processed="291" dbindex="20311">
Henry Chee Dodge, Adiitsa'ii (Fort Defiance, Arizona, 1857   1947), poltic indi nord-americ.

Fill d'un blanc i d'una navajo-jemez, es qued orfe el 1864 i fou adoptat per una famlia navaho, per desprs fou criat per un Agent Indi. El 1884 viatj a Washington amb una delegaci de bruixots navajo i el 1885 fou nomenat cap de la policia navajo, substituint Manuelito, per haver fet de mitjancer en els conflictes entre navajos i blancs pels lmits de la reserva. Des d'aleshores va promocionar l'artesania tradicional navajo i la ramaderia. Per aix el 1923 fou escollit cap del primer Consell Navajo, crrec que va ocupar fins el 1928, com a cap dels tradicionalistes, en contra dels assimilacionistes de Jacob C. Morgan. Del 1942 al 1946 fou novament cap del Consell Navajo.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51976" title="President de la Navajo Nation" nonfiltered="292" processed="292" dbindex="20312">
 Caps dels Navaho (fins el 1922) .
 18.. - 1849                Narbona (Naat'aa)              (1766 - 1849);
 1849 - 18..                Mariano Martinez ;
 18.. - 1855                Zarcillos Largos  		    (m. 1858) ;
 1855 - 1858                Manuelito (Ch'ilhajini)        (1818 - 1893) ;
 1858                       Zarcillos Largos      ;
 1858 - 1861                Herrero Delgado (A'tsidii Sani)  (1830 - 1870) ;
 1861 - 1866                Herrero Grande ;
 1866 - 1870                Barboncito (Da'ghaaii)          (1820 - 1871) ;
 1870 - 187.                Ganado Mucho (To'tso'nii)      (m. 1890) ;
 187. - 1885                Manuelito    ;
 1885 - 1922                Henry Chee Dodge (Adiitsa'ii)  (1857 - 1947);


 Caps del Consell Navaho .
 1922 - 1923                Business Council (Henry Chee Dodge, Dugal Chee Bekiss i Charley Mitchell);
 1923 - 1929                Henry Chee Dodge  ;
 1929 - 1933                Deshna Chischilze ;
 1933 - 1937                Thomas Dodge ;
 1937 - 1939                Henry Taliman, Sr. ;
 1939 - 1943                Jacob C. Morgan ;
 1943 - 1947                Henry Chee Dodge;
 1947 - 1955                Sam Ahkeah                       (1896 - 1967) ;
 1955 - 1963                Paul Jones ;
 1963 - 1971                Raymond Nakai ;
 1971 - 1983                Peter MacDonald      	      (1928) ;
 1983 - 1987                Peterson Zah ;
 1987 - 1989                Peter MacDonald   ;
 1989 - 1991                Leonard Haskie (interim);

 
 Presidents de la naci Navaho .
 1991 - 1995                             Peterson Zah ;
 1995 - 1998                             Albert A. Hale ;
 1998                                    Thomas E. Atcitty ;
 1998 - 1999                             Milton Bluehouse, Sr.   (1935) ;
 1999 - Gener 2003                       Kelsey A. Begaye        (1951) ;
 Gener 2003 -                            Joe Shirley, Jr.       (1947);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51977" title="Peterson Zah" nonfiltered="293" processed="293" dbindex="20313">
Peterson Zah (Low Mountain, Arizona, 1937) s un lder de la naci navaho. Fill d'una famlia tradicional que a penes sabia angls, ha estat fora actiu en el camp educatiu i en el de les reclamacions legals de terres i sobre els recursos naturals. Fou portantveu del Consell navajo el 1983-1987.  El 1990 fou escollit primer president de la Naci Navajo, i ocup el crrec fins el 1995. Des d'aleshores ha estat assessor presidencial en afers indis en la Universitat d'Arizona.

Enllaos externs.
 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51979" title="Barboncito" nonfiltered="294" processed="294" dbindex="20314">
Barboncito (Hstiin Dgh , home amb bigotis) (1820-1871) fou un cantant cerimonial i cap guerrer navaho, el 1846 es pos en guerra contra els mexicans i sign un acord amb Alexander W. Doniphan. Desprs d'un desafortunat incident el 1860 a Fort Defiance (Arizona) don suport la revolta de Manuelito que fou guerra oberta fins el 1866, ssent un dels caps amb el seu germ Delgadito. Fou un dels signants del Tractat del 1868 i fou cap suprem dels navajo del 1866 al 1870.

Enllaos externs.
 http://www.lapahie.com/Barboncito.cfm Biografia i foto ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51981" title="Jacob C. Morgan" nonfiltered="295" processed="295" dbindex="20315">
Jacob C. Morgan (Nahdeshgizh, Nou Mxic, 1879-1950) fou un cabdill navaho. Estudi agricultura a Virgnia, i des del 1904 treball per a la BIA com a intrpret. El 1910 tamb collabor en la traducci de la Bblia. El 1923 esdev membre del Consell Navajo, per s hi enfront sovint  amb Chee Dodge, i des del 1933, al comissionat de la BIA John Collier. El 1934 cre l American Indian Federation (AIF) i fou president de Consell Navajo el 1938-1942


 Enlla .
 Biografia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51982" title="Rex Lee Jim" nonfiltered="296" processed="296" dbindex="20316">
Rex Lee Jim, en llengua dineh Mazii Dineltsoi, s mestre de llengua dineh a Tsaile (Arizona). Especialista en interaccions globals entre Xina i els EUA. Autor dels poemes Dancing voices: wisdom of the American Indian (1994) i Duchas taa koo dine (1998) poesia trilnge din-angls-irlands. Tamb dirigeix en grup de teatre Da nabaho deeado.

Enllaos externs.
 Ressenya a Fundaci Congrs de Cultura Catalana;
 Ressenya a Native American Authors Project;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51983" title="Vee F. Browne" nonfiltered="297" processed="297" dbindex="20317">
Vee F. Browne (Ganado, Arizona, 1956) s una escriptora navaho. Graduada en periodisme, ha estat redactora del Navajo Hopi Observer i autora de llibres per a infants. Ha escrit Monster Slayer (1991), Monster Birds (1993), Maria Tallchief: prima ballerina (1995), Owl Book (1995), i Ravens dancing (2001).

Enllaos externs.
Biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51985" title="Laura Tohe" nonfiltered="298" processed="298" dbindex="20318">
Laura Tohe (Fort Defiance, Arizona, 1952) s una escriptora navaho. Llicenciada en psicologia i filologia anglesa per diverses universitats, de caire feminista.

Autora de No parole today (1999) i els poemes Making friends with water (1986).
Biografia a 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51986" title="Luci Tapahonso" nonfiltered="299" processed="299" dbindex="20319">
Luci Tapahonso (Shiprock, Nou Mxic, 1953) s una escriptora navaho. Professora d'angls a les universitats de Kansas i Nou Mxic, ha publicat a diverses revistes, com Din Be Iina. Ha escrit One more Shiprock night (1981), Seasonal woman (1982), A breeze swept through (1989), Blue horses in rush (1997), Navajo ABC: a Dine alphabet book (1995) i Saanii Dahataal/The woman are singing (1993).

Enllaos externs.
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51989" title="Elizabeth Woody" nonfiltered="300" processed="300" dbindex="20320">
Elizabeth Woody (Ganado, Arizona 1959) s una escriptora amerndia. Barreja de navaho i wasco, pertany a la tribu Warm Springs. Professora de literatura creativa a lInstitute of American Indian Arts (IAIA), s membre de diverses organitzacions ecologistes. s autora dels poemes Hand into stone (1988), Luminaries of the humble (1994) i Seven hands, seven hearts (1994).

Enllaos externs.
Biografia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51990" title="Heishman John" nonfiltered="301" processed="301" dbindex="20321">
Heishman John s un poeta i professor navaho a Sand Springs. Master en Belles Arts, el 1998, s autor de Wooden Duck (1998), Coyote s eyes (1995) i altres.

Enllaos externs.
 Biografia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51992" title="Pont llevads" nonfiltered="302" processed="302" dbindex="20322">
llevads]

Un pont llevads (o basculant) s un pont on el tauler pot elevar-se, tpicament per deixar pas a vaixells alts o simplement per tallar el pas al trnsit que serveixen. El ms fams de tots els ponts llevadissos s el pont de la Torre, a Londres.

Els ponts llevadissos existeixen des de l'edat mitjana. Aleshores s'utilitzaven als castells i fortaleses per travessar el fossat. S'aixecaven mitjanant politges i cordes o cadenes.

Avui en dia, els ponts llevadissos se solen posar als rius on ha de passar-hi grans vaixells o velers amb els pals alts.
s un pont que porta incorporat un motor i que fa que les dues comportes que t s'obrin i d'aquesta manera deixin passar embarcacions o tallin el pas dels vehicles.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51993" title="Llista de comtes de Provena" nonfiltered="303" processed="303" dbindex="20323">
Llista cronolgica dels reis i comtes regnants al comtat de Provena, des de la seva creaci el 855 fins a la seva intregraci definitiva al Regne de Frana el 1481.

Reis de Provena.
855-863 : Carles de Provena, fill de Lotari I;
863-875 :  Llus II, fill del precedent;
875-877 : Carles II, oncle del precedent i germ de Lotari I;
879-887 : Bos V de Provena, esps d'Ermengarda, nica filla de Llus II.
887-928 : Llus III, fill del precedent;
911-933 : Hug d'Arles, casat amb una filla de Boson V, administrador del regne des de 905;

=Comtes de Provena=

Dinastia de Provena.
948-968 : Bos II de Provena, nebot d'Hug d'Arles i casat amb Constana de Provena, besnta de Bos V;
968-993 : Guillem I de Provena, fill de l'anterior;
993-1018 : Guillem II de Provena, fill del precedent;
1018-1063 : Guifr I de Provena, fill del precedent;
1063-1093 : Bertran I de Provena, fill del precedent;
1093-1112 : Gerberga de Provena, germana del precedent i casada amb Gerbert de Gavald;

Dinastia de Millau-Gavald.
1112-1127 : Dola de Provena, filla de la precedent, casada el 1112 amb Ramon Berenguer III, Comte de Barcelona;

Dinastia del Casal de Barcelona.

Primera branca de Barcelona.
1127-1131 : Ramon Berenguer III de Barcelona (o Ramon Berenguer I de Provena), marit de Dola de Provena;
1131-1144 : Berenguer Ramon I de Provena, fill de la precedent;
* 1144-1150: Guerres baussenques
~1150~1153 : Ramon Berenguer IV de Barcelona (o Ramon Berenguer II de Provena);
~1153-1166 : Ramon Berenguer III de Provena, fill de Berenguer Ramon I de Provena;
1166-1167 : Dola II de Provena, filla del precedent;

Branca anexa de Barcelona.
1167-1173 : Alfons II d'Arag (o Alfons I de Provena), cos de Ramon Berenguer III de Provena, comte de Barcelona com Alfons I el Cast i marqus de Provena;
1173-1181 : Ramon Berenguer IV de Provena, germ del precedent;
1181-1184 : San I de Provena, germ del precedent;

Segona branca de Barcelona.
1184-1209 : Alfons II de Provena, fill d'Alfons II d'Arag, comte de Barcelona i rei d'Arag;
1209-1245 : Ramon Berenguer V de Provena, fill del precedent;
1245-1267 : Beatriu I de Provena, filla del precedent i casada amb Carles I de Npols;

Dinastia del Casal d'Anjou.

Primera Dinastia Capet d'Anjou-Siclia.

1267-1285 : Carles I de Npols, esps de l'anterior;
1285-1309 : Carles II de Npols, fill de la precedent;
1309-1343 : Robert I de Npols, fill del precedent;
1343-1382 : Joana I de Npols, nta de l'anterior, filla de Carles de Calbria;
Joana adopta Llus d'Anjou per a ser el seu successor, per noms podr heretar el comtat de Provena;

Segona branca d'Anjou.
1383-1384 : Llus I de Provena, fill adoptat per Joana I de Npols;
1384-1417 : Llus II de Provena, fill del precedent;
1417-1434 : Llus III de Provena, fill del precedent;
1434-1480 : Renat I de Provena, germ del precedent;
1480-1481 : Carles III de Provena, nebot de l'anterior;

El comtat passa a Llus XI de Frana i s'integra al Regne de Frana;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51996" title="AltaVista" nonfiltered="304" processed="304" dbindex="20324">
Altavista s un cercador de grans caracterstiques, de l'empresa Overture Services, Inc. comprada alhora per Yahoo!. L'edifici es troba a Califrnia i es realitzen unes 61.000 recerques cada dia. 

 Histria .
Fundat pels cientfics del Laboratori d'investigacions de Digital Equipment Corporation format per Mark Van Haren, Ryan McIntyre, Ben Lutch, Joe Kraus, Graham Spencer i Martin Reinfried (5 d'ells hackers i un d'ells expert en cincies poltiques) es van interessar en la recolecta d'informaci de la biblioteca de l'Universitat de Stanford per concentrar-la en un punt perqu es pogus accedir a aquesta informaci rpidament, un buscador especialitzat. El 1995 sortia a la llum aquest projecte; el 1996 compren el motor de cerques Magellan i a continuaci WebCrawler.

El nom del seu motor de cerca deriva del conjunt de Alt amb Vista, aix va aparixer el nom del seu cercador.

Al principi els investigadors del projecte van crear un "robot" que rastreava les webs. Van adquierir reconeixement a Internet grcies a Babel Fish, un mecanisme de traducci molt complex, el primer que traslladava frase, paraules i llocs web.

Un altre avan del cercador va ser poder cercar components multimdia, des de fotografies, msica i videos.

 Aspectes destacats d'Altavista .
 Ofereix el primer ndex de la Web (1995);
 Cerca multilingua;
 Primer motor de cerca multimdia;
 Funcions i capacitats ms avanades de cerca: cerca multimdia, traducci i reconeixament d'idiomes, cerca especialitzada...
 Ha obtingut 61 patents de cerca;

Enllaos externs.
 Lloc web d'AltaVista;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52013" title="Kiowa" nonfiltered="305" processed="305" dbindex="20325">

Els kiowa sn una tribu ndia de la famlia lingstica kiowa-tano, el nom de la qual prov de la deformaci del nom que els donaren els comanxe, ka-i-gwu o gaiqwu, que vol dir "dues meitats diferents", que provenia del nom que els donaven els enemics, kwa da ("arrencant"). Ells s anomenaven tepda ("presentats").  Es sotsdividien en set bandes: kata ("mossegadors"), kogui ("Crvols"), kaigwu,  kingep o khe-ati ("grans escuts"), semat ("lladres", tamb coneguts com a kiowa-apatxe), kuato (extingits), i sindiyvis ("fills de Saynday"). 

 Localitzaci .
Originriament vivien a les fonts del Mississippi i del Colmbia. Cap el 1700 es traslladaren a l oest de Montana, entre el desert i la planura, les Black Hills i el riu Platte, a l actual Yellowstone, juntament amb els xoixon. 

A finals del segle XIX foren assentats a la reserva de Fort Sill (Oklahoma), entre Washita i Three Rivers, on hi sn la majoria, encara que n'hi ha alguns grups a Colorado.

 Demografia .
El 1930 eren uns 1.300 individus vivint a Fort Sill, on augmentarien a 2.692 el 1962.  Pel 1970 es calculaven en uns 3.000, per pel 1980 n hi havia uns 6.000 individus (dels quals 500 encara parlaven la llengua aborigen), i pel 1990 eren declarats uns 8.500 arreu dels EUA. Segons dades de la BIA del 1995, la Kiowa Tribe de l Agncia Anadarko tenia 5.315 habitants (10.182 apuntats al rol tribal).

El seu nombre segons el cens dels EUA de l'any 2000 era d'un total de 12.242 individus, repartits en dos grups:
 Kiowa tribe - 8.263 afiliats a una sola tribu, 1.127 a dues tribus, 2.085 a una tribu i altres races i 429 a dues tribus ms altres races. En total, 11.904 individus.
 Oklahoma kiowa - 295 afiliats a una sola tribu, 5 a dues tribus, 34 a una tribu i altres races i 5 a dues tribus ms altres races. En total, 339 individus.
	     
 Costums i tradicions .
Fsicament sn alts, corpulents i bellicosos, amb la cara fosca, i parlen una llengua aspra i gutural.  

No eren conreadors, vivien en tipis i eren nmades des que adquiriren cavalls en contactar amb els espanyols. Tenien societats guerreres els membres de les quals augmentaven el seu rangle segons llurs proeses. Els Dog Soldiers eren els defensors de la tribu, i es dividien en cinc societats: els ms joves eren els polanyup ("conills") i els ms alts els koitsenko.

Creien en somnis i visions que donaven poder sobrenatural en la  guerra i la cacera. Tamb creien que deu amulets de medicina eren els protectors de la tribu. Celebraven la Dansa Kiowa del Sol, i juntament amb els comantxe van desenvolupar el culte al peyote. Entre llurs mites hi ha el de saynday, "creador del mn", i mankiah, el primer cavall arribat com a un hurac. A ms, el tai-me era la possessi ms sagrada, amb poder espiritual i figura central de la dansa del sol.

Tenen un calendari histric des del 1832 fins el 1939, pintats dos cops l any cada estiu i cada hivern en pells per un artista de la tribu, i hi pintaven els principals esdeveniments tribals.  Aquest tret els ha mantingut fora fidel a llur antiga civilitzaci i reacis a la moderna.


 Histria .
El primer europeu que els visit al seu territori originari fou el francs Ren Robert Cavalier, Sieur de La Salle el 1682, qui en donaria tamb les primeres notcies. Cap el 1700 es traslladaren de les fonts del Mississippi a les Black Hills i el Yellowstone, on s enemistaren amb sioux i apatxes; el 1781 atacaren els campaments arikara i patiren una epidmia de verola, que mat uns 2.000 individus i els deix reduts a 300 guerrers. Tamb el 1790 visitaren Nou Mxic, on comprarien armes i cavalls als espanyols.

El 1795 es dividiren en dos grups: els del Nord, que lluitaren contra els sioux, i els del sud, aliats dels comanxe (merc la pau signada pel cap kiowa Guikate i el cap comantxe Pareiyi), que es tornarien a unificar el 1806. Per la primavera del 1805 foren visitats per Lewis i Clark, qui els numeraren en 700 a Nebraska i 300 kiowa-apatxe.

Cap el 1805, segons el visitant francs Baptiste de La Lande, marxaren a l est de Colorado i oest d Oklahoma; mantingueren la confederaci amb els comanxe, segons els acords de pau del 1790, i amb ells des del 1840 atacarien als colons de Texas, aliats dels crow i enemics dels xeienne.

Des del punt de vista histric, tenen un abans i un desprs de l any 1833, l Imkodatando Pai ( l estiu que tallaren els nostres caps ), any en qu iniciaren el calendari.  Llurs enemics osage aprofitaren que la majoria de guerrers eren cansats desprs d una batuda guerrera i atacaren el campament, mataren el cabdill A'date, decapitaren tots els morts en la lluita, i els robaren el tai-me. El sue successor Dohasan o Little Bluff (mort el 1867) pact amb els osage i aconsegu que el 1836 els tornessin el tai-me.

El 1834 signaren la pau amb els osage, i el 1840 amb xeienne i arapaho. El 1837 els cabdills kiowa Takatacouchi, Sensondacat i Kehinki signaren el primer pacte amb els EUA a Fort Gibson. Units a comantxe, apatxe i xeienne, el 1850 intentaren d impedir l entrada a Territori Indi de les tribus orientals. Per aquesta ra el seu cabdill Setangya o Sitting Bear signaria amb els EUA el Tractat de Fort Atkinson el 1853. Aix no els evitaria, per, haguer-se d enfrontar al govern estatal de Texas, qui s ali amb mercenaris tonkawa, wichita i caddo.

Tanmateix, per, el 21 d'octubre del 1867 foren obligats a signar elTractat de Medicine Lodge Creek, pel qual s incorporaven a una reserva. Per el desembre del 1868 es negaren a rendir-se, i per l estiu del 1870 els cabdills Satanta, Satank, Guipago i Tene-angop'te o Kicking Bird (mort el 1875) organtizaren una campanya guerrera arreu de Texas.  Pel juny del 1871 foren detinguts per soldats nord-americans Satanta, Satank, Mamanti i Big Tree, i conduts a Jacksboro (Texas) per a ser jutjats.

All hi mor Satank en intentar fugir, i els altres foren condemnats a mort, per els fou commutada per pres perptua al penal de Huntsville.

Tanmateix, Guipago i Kicking Bird s'escaparen de la reserva i aconseguiren entrevistar-se amb el president Ulysses S. Grant l agost del 1872.  Guipago li promet establir-se a 100 kilmetres de Fort Sill si alliberava els presos. Aix, Satanta i Big Tree foren alliberats l agost del 1873, per les autoritats nord-americanes no poderen impedir que el 27 de juny del 1874 tant Satanta com Guipago, amb nombrosos guerrers kiowa s unissin al cabdill comantxe Quanah Parker a Palo Duro.

Guipago es va rendir amb 253 kiowa el 25 de febrer del 1875, i Satanta torn presoner a Texas, on se sucid el 1878. Mamanti, Guipago i 23 ms foren duts el 1875 a la pres de Fort Marion (Florida). Tant Guipago, com Mamanti i Kicking Bird van morir entre 1876 i 1881.  Abans, per, el cabdill Kicking Bird esdevingu predicador de la Dansa del Sol, que prengu el nom de Kodolia Pa Kado o Oak Creek Sundance, que fou prohibida des del 1887 per les autoritats i abandonada pels kiowa merc els oficis d A'praten, nebot de Guipago.

Des del 1875 ocuparen amb els comanxe la reserva de Fort Sill, on el 1889 els foren adjudicades 20 reserves, i el setembre del 1892 Joshua Givens, fill de Setangya, aconsegueix que se la separi de la comanxe; cap el 1901 els va ser parcellada, malgrat les protestes dels cabdills i oberta a la colonitzaci blanca.  A les reserves, endems, patiren aculturaci i maltractaments. El 1891 uns 200 nens moriren de fred i malalties, cosa que facilitaria el 1893 les tasques de predicaci de la Dansa dels Esperits (Ghostdance) merc el deixeble kiowa de Wovoka, Paingya. Alhora, el fill ms gran de Satanta, Odlepauh, s aconvert al cristianisme i es va fer predicador tamb. El 1892 el cabdill Setan s entrevist amb l etnleg James Mooney i li parl del Gran Calendari de la histria kiowa.

Des del 1901 el cap Delos K. Lone Wolf, predicador de la Native American Church, protesta davant el Congrs contra el Jerome Agreement que permetia la colonitzaci blanca. Tot i que el Tribunal Suprem el desestim,  aconseguiria el 1906 que el govern entregus 160 acres de terra a cada kiowa.

La dcada del 1920-1930 fou influda pels kiowa six, artistes en pintura i escriptura que foren Monroe Tsotake (1904-1937), Stephen Mopope (1898-1974), Spencer Asah (1910-1954), James Auchiah (1906-1974), Jack Hokeah i Bou-ge-tah Smoky (1907-1981). Tots ells foren els primers kiowa admesos a la Universitat d'Oklahoma el 1928.

El 1950 antics veterans de la primera i segona guerres mundials crearen la Black Leggins Society, per tal d agrupar-se i defensar els interesos de la tribu. Per hi hagu una forta crisi econmica que provoca una fort emigraci (el 1964 hi havia 150 kiowa a Oakland, Califrnia) i atur (un 23 % a Fort Sill el 1970). Durant aquells anys tamb presentaren demandes amb altres tribus contra el govern federal, de manera que el 1960 aconseguiren que el govern dels EUA entregus 200 dlars per cap a 10.000 kiowa, comanxe i kiowa-apatxe en concepte d indemnitzacions a l Indian Claims Commission.

Darrerament, els kiowa ms coneguts sn Kirke Kickingbird, antic fiscal federal que retorn a les  tradicions del seu poble; i Pressly Ware, escollit cap de la tribu el 1982.

 Llista de Kiowa clebres .
 Dohasan;
 Satanta;
 Satank;
 Guipago;
 Kicking Bird;
 White Horse;
 Kirke Kickingbird;
 Scott Momaday;
 Hanay Geiogamah;
 Gus Palmer;

 Bibliografia .
 BROWN, Dee (1970)   Enterrad mi corazn en Wounded Knee   Bruguera, Barcelona.
 WINDER, John R. (1989)  The kiowa   Frank W. Porter III General Editor, Chelsea  House, New York.
 WISSLER, Clark (1993) Los indios de Estados Unidos de America,  Paids Studio, n 104    Barcelona;
 ENCICLOPAEDIA BRITANNICA,  Ed. E.B. Inc, 1970;
 THE NEW ENCICLOPAEDIA BRITANNICA-Micropaedia;
 ENCICLOPAEDIA AMERICANA, Grooler Inc, Danbury Corn, 1983;

 Enllaos externs .

Els Kiowa ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52014" title="Satanta" nonfiltered="306" processed="306" dbindex="20326">

Satanta (1830-1878)  Cabdill kiowa, tamb conegut com a Settainte o Black Bear, qui fou negociador als tractats de Little Arkansas (1865) i Medicine Lodge (1868). De l estiu del 1870 al del 1871 va dirigir una campanya contra els blancs a Texas. Empresonat a Fort Still, fou condemnat a mort per alliberat el 1873, s escap i s un a Quanah Parker fins que fou capturat novament el 1874. Es va sucidar a Texas, on era presoner, el 1878.  

 Enllaos externs .
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52015" title="Satank" nonfiltered="307" processed="307" dbindex="20327">
Setangya (1800-1871) Tamb conegut com a Sitting Bear, guerrer kiowa membre de la societat guerrera Koitsenko, el 1830-1840 atac als cheyennes. Fou el lloctinent de Dohasan fins a la seva mort el 1866, i des d aleshores un dels principals caps. Particip en la signatura del Tractat de Medicine Lodge del 1867, per descontent, particip en la campanya de Satanta a Texas el 1870-1871. Fou mort i escalpat per escoltes tonkawa.


 Enlla .

 Fotografia;
 Biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52016" title="Dohasan" nonfiltered="308" processed="308" dbindex="20328">
Dohasan (1805-1866)  fou un cabdill kiowa, conegut tamb com a Little Bluff, el 1833 esdevingu el cap principal kiowa desprs de la massacre efectuada pels osages. El 27 de juliol del 1852 sign el tractat de Fort Atkinson amb els EUA, aix com el de Little Arkansas el 1865. Tot i aix, el 1864 rebutj l atac de Kit Carson a Adobe Falls. Fou assassinat per un sioux dakota.

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Fotografia amb biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52017" title="Kicking Bird" nonfiltered="309" processed="309" dbindex="20329">

Tene-angop te (1835-1875) Cabdill kiowa. El 15 d agost del 1865 sign un acord amb els blancs a Wichita, i particip tamb a les converses del Tractat de Medicine Lodge del 1867, pel qual foren traslladats a Fort Still. Per aix l acusaren de covard, ra per la qual particip en la campanya de Satanta a Texas el 1870-1871. Capturat pels soldats, va viure pacficament i envi els seus fills a les escoles. Potser va morir emmetzinat.


 Enlla .
 Biografia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52018" title="Agrigent" nonfiltered="310" processed="310" dbindex="20330">



Agrigent (en itali Agrigento, en sicili Girgenti) s una ciutat de Siclia situada a la costa sud-oest entre Selinunt i Gela, a la vora del riu Akragas.

Fou una antiga colnia grega (en grec Akragas, en llat Agrigentum).

Histria.
Akragas (Agrigent) fou una colnia de Gela fundada el 582 aC. Els primers lders foren Aristonous i Pystilus i reb institucions driques derivades de Rodes (de la que Gela fou colnia).

Vers el 570 aC fou sotmesa a la tirania de Falaris que la va portar a ser la ciutat ms poderosa i va estendre el seu domini per les armes sobre bona part de l illa. Una revolta popular va enderrocar i matar a Falaris. 

Durant els segents anys fou una ciutat lliure i dels segents seixanta anys es coneix molt poc, noms que entre els seus governants hi va haver Alcmenes i Alcandre. 

Desprs la ciutat va estar governada per Theron (vers 488 aC) que es va aliar a Gel de Siracusa, i va expulsar a Terillus de Himera annexant els seus dominis. 

La ciutat encara es va engrandir amb la invasi cartaginesa del 480 aC quan es van fer molts presoners cartaginesos que van ser empleats pel cultiu dels camps i construcci d obres publiques i edificis a la ciutat. Theron va morir el 472 aC i el va succeir el seu fill Trasudeus, que al contrari que el pare, fou odiat pels ciutadans i fou enderrocat noms un any desprs.

Es va establir la democrcia que va durar fins vora l'any 406 aC, amb la invasi cartaginesa, i que va ser una poca molt prospera; va arribar segons Diodor de Siclia als vint mil habitants per deu vegades ms comptant residents i esclaus. 

L expulsi de la dinastia geloniana de Siracusa va ser seguida per revolucions a moltes parts de Siclia. Va esclatar la guerra entre Agrigent i Siracusa i la primera fou completament derrotada a la riba del riu Himera (446 aC). Desprs el moderat Empdocles va controlar les lluites faccionals. 

El 415 aC els atenencs van fer la gran expedici a l illa de Siclia i Agrigent es va mantenir neutral, neutralitat que va mantenir quan Atenes ja estava prcticament derrotada. 

Segeste va sollicitar per motius interns la intervenci dels cartaginesos; la primera expedici cartaginesa fou rebutjada (409 aC) per la segona, tres anys desprs, va triomfar amb la conquesta de Selinunt i Himera. Els agrigentins, poc predisposats a la guerra, van disposar d un exercit mercenari lacedemoni sota comandament de Dexippus i van tenir tamb l ajut d un exercit siracus sota comandament de Dafneus, per foren assetjats i van haver de capitular per fam al cap de vuit mesos. Molts habitants foren massacrats i els que van sobreviure van emigrar a Gela. Els cartaginesos van ocupar la ciutat i a la primavera segent (405 aC) la van destruir i la van abandonar. Tot i que Dions de Siracusa va fer las paus amb Cartago, Agrigent, malgrat els habitants hi van poder tornar, ja no es va recuperar. Les muralles no podrien ser reconstrudes segons l acord de pau.

Uns anys desprs per, es van sostreure de la dominaci cartaginesa i es van aliar altre cop a Dionis. La pau del 383 aC va fixar la frontera dels dominis cartaginesos a l'Halycus.

La victria de Timole a Crimissus el 340 aC va permetre una reorganitzaci general. Agrigent, que estava mig destruda, seria colonitzada per ciutadans de Velia (Itlia). Aix la ciutat es va recuperar i amb el temps va tornar la prosperitat.

Agtocles des el comenament del seu govern a Siracusa aspirava a dominar l illa. Agrigent es va aliar a Gela i Messnia i va rebre assistncia d Esparta que va enviar a Acrobat, fill de Clemens. Acrobat fou derrotat i Agrigent va haver de comprar la pau i va haver de reconixer l hegemonia de Siracusa. (314 aC).

Absent Agtocles (que era a l'frica) el 309 aC, els seus partidaris van sofrir algunes derrotes a Siclia, Agrigent va pensar en assolir l hegemonia insular i va elegir com a cap al general Xenodoc; moltes ciutats es van fer independents. Enna i Gela es van unir a Agrigent i Herbessus i Echetla foren conquerides. Per Xenodoc fou derrotat pels generals d Agtocles, Leptines i Demophilius, i la ciutat va quedar assetjada. Al tornar Agtocles poc desprs va recuperar tot el terreny perdut. Leptines va envar el territori agrigent, va derrotar altre cop a Xenodoc i va obligar a la ciutat a demanar la pau.

Al morir Agtocles, Agrigent va passar a Phintias, que fou dspota de la ciutat i desprs va assumir el ttol de rei. En aquesta poca Agyrium i altres ciutats de l'interior foren sotmeses aix com Gela (que fou destruda i reconstruda amb el nom de Phintias). No se sap com va acabar perqu la segent noticia es l arribada de Pirros rei dels molossos (Epir) a Agrigent, que estava dominada per Sosstrates amb una fora de mercenaris, que es van sotmetre a l'epirota.

A la primera guerra pnica Agrigent es va aliar als cartaginesos i el general Annbal va fortificar la ciutadella i va establir una guarnici a la ciutat . Els romans van atacar la ciutat el 262 aC sota la direcci dels cnsols L. Postumius i Q. Mamilius i la van assetjar, per les epidmies van fer patir molt a assetjadors i assetjats durant set mesos. El general cartagins Hann va auxiliar la ciutat amb un exercit per fou derrotat pels cnsols romans i el general Annbal, comandant a l'interior, veient impossible resistir, es va escapar de nit amb els mercenaris i els soldats cartaginesos. Els romans la van ocupar i 25.000 ciutadans van ser convertits en esclaus. El 255 aC, desprs d algunes derrotes romanes a la mar, el general cartagins Cartal va recuperar Agrigent, i en va destruir les fortificacions. Ja no se n sap res ms fins al final de la guerra quant va quedar sota domini de Roma.

A la segona guerra pnica va ser inicialment fidel als romans, per fou sorpresa pel general cartagins Himilc, i Marcel no la va poder socrrer a temps, i va esdevenir seu principal dels cartaginesos a l illa. Fou la darrera ciutat que el cnsol Lavinius va ocupar quant ja tota l illa havia estat reocupada pels romans, encara que finalment va ser senzill perqu els mercenaris nmides, ofesos per Hann, la van entregar al roman sense lluita (210 aC). Els caps locals foren condemnats a mort i la resta venuts com esclaus.

Tres anys desprs hi foren establerts colons d'altres parts de l'illa per ordre del pretor Mamilius. Dos anys desprs va obtindr privilegis municipals i de ciutadania gracia a Escipi l'afric. La ciutat es va tornar a engrandir i a fer prospera. No va arribar a ser colnia, per va emetre moneda amb la inscripci Agkigentum, fins el temps de Csar August. 

Fou seu d un bisbat, i fou ocupada pels rabs el 827 i pels normands el 1086.

Els seus edificis singulars principals foren el temple de Zeus Atabyrios; el temple d'Atenea, el temple de Zeus Polieus, i el gran temple de l'Olimpus Zeus. Tamb cal esmentar un temple d'Hrcules amb una esttua del deu, i un temple d Escolapi amb una esttua d Apollo. Els temples de Juno Lacnia i el temple anomenat de la Concrdia son de menys importncia. Hi hagu tamb un petit temple conegut com Oratori de Falaris.

Articles relacionats.
Rinaldo Acquaviva;
Alexon;
Vall dels Temples;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52019" title="Guipago" nonfiltered="311" processed="311" dbindex="20331">
 
Lone Wolf, Guipago o Quo-pah-ko (1820-1879) fou un cabdill kiowa. L estiu del 1870 amb els cabdills Satanta, Satank, i Tene-angop te o  Kicking Bird organitzaren una campanya guerrera arreu de Texas. El 1871 Guipago i Kicking Bird s escaparen de la reserva i aconseguiren entrevistar-se amb el president U.S. Grant l agost del 1872. Guipago li promet establir-se a 100 kilmetres de Fort Still si alliberava els presos. El 27 de juny del 1874 tant Satanta com Guipago amb nombrosos guerrers kiowa s unissin al cabdill comantxe Quanah Parker a Palo Duro. Per es va rendir amb 253 kiowa el 25 de febrer del 1875. Fou dut el 1875 a la pres de Fort Marion (Florida), on va morir. 

 Enllaos externs .
 Biografia en angls;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52020" title="Club Egara" nonfiltered="312" processed="312" dbindex="20332">


El Club Egara s un dels clubs esportius histrics de la ciutat de Terrassa, destacant en la prctica de l'hoquei sobre herba.

Seccions esportives.
 Hoquei herba;
 Tennis;
 Pdel;
 Hpica;
 Bridge;
 Gimnstica;
 Golf;
 Nataci;

Equips filials.
 Egara 1935;
 E.H.C.

Histria.
El Club Egara neix l'any 1935 amb el nom de CD Armonia Egara, com a secci d'hoquei del club Armonia F.C. L'any 1961 s'inaguren les actuals installacions del Pla del Bon Aire, a Terrassa. Campi de Catalunya i d'Espanya en innumerables ocasions, a nivell esportiu, els anys 1969 i 1970 l'Egara assoleix el seu ms gran xit, la Copa d'Europa d'Hoquei Herba. A ms, el club ha aconseguit diversos sots-campionats i tercers llocs de la mxima competici europea.

Palmars.
Hoquei herba mascul.
 Final four EHL: (2007-08);
 Copa d'Europa: (1968-69, 1969-70);
 Campionat de Catalunya: (1961, 1963, 1964, 1965, 1966, 1967, 1968, 1969, 1970, 1971, 1973, 1976, 1994, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002);
 Copa d'Espanya: (1920-21, 1951-52, 1960-61, 1962-63, 1964-65, 1967-68, 1968-69, 1970-71, 1971-72, 1972-73, 1992-93, 1997-98, 1998-99, 1999-00, 2006-07);
 Lliga d'Espanya: (1970-71 ,1971-72, 1972-73, 1973-74, 1974-75, 1978-79, 1991-92, 1992-93, 1995-96, 1997-98, 1998-99, 1999-00, 2000-01);

Enllaos externs.
 Web oficial del club;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52021" title="Kirke Kickingbird" nonfiltered="313" processed="313" dbindex="20333">
Kirke Kickingbird s un poltic kiowa nascut a Oklahoma. El 1969 es gradu en dret a la Universitat d Oklahoma. Ha estat fiscal federal. Del 1988 al 2000 ha estat director del Native American Legal Resource Center a l Oklahoma City University School of Law, del 1992 al 1995 fiscal de la Cort Suprema Cheyenne i Arapaho i cap de l Oklahoma Indian Affairs Commission. Tamb ha escrit el llibre One Hundred Million Acres (1973) i Indians and the United States Constitution: A Forgotten Legacy (1987).

Enllaos externs.
 Pgina personal ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52022" title="Argument per silenci" nonfiltered="314" processed="314" dbindex="20334">
L'Argument per silenci  (tamb anomenat argumentum ex silentio) suposa que el silenci d'una persona respecte d'un tema s degut a la seva ignorncia sobre aquest. Si b el silenci s una prova de la possible desconeixena, no es pot concloure que sigui aix. 

Per exemple: 

Xevi: Dona'm el mbil de la Maria, si us plau!
Albert: Ara no puc que tinc pressa! ;

En Xevi podria concloure per Argument per silenci que l' Albert no t el mbil de la Maria. Per, en canvi, les causes podrien ser d'altres com, per exemple, que la Maria li ha demanat a lAlbert que no dongui el seu telfon a la gent. 

Legalment l's d'aquesta fallcia est impedit pel Dret al silenci. Aix, si en un judici una persona es nega a contestar una pregunta o es nega a demostrar una habilitat, no es pot pressuposar que en desconeix la resposta. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52024" title="White Horse" nonfiltered="315" processed="315" dbindex="20335">
Tsen-tainte (?-1892) Cabdill kiowa. El 1867 va dirigir un raid de comantxes i kiowas contra els navaho. El 1870-1872 atac Fort Still i assol Texas i Mxic amb la seva banda, matant molts colons i missioners. El 1874 es va unir a Satanta i els comantxes, per el 1875 es va rendir a Fort Still i fou emrpesonat fins el 1878. Marx a la reserva, on va morir d una infecci a l estomac el 1892.

Enllaos externs.
 Fotografies i biografies kiowa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52025" title="Scott Momaday" nonfiltered="316" processed="316" dbindex="20336">

Scott Momaday (Lawton, Oklahoma, 1934) s un escriptor kiowa i membre de la Kiowa Gourd Dance Society, es va  criar a la reserva Navajo. Graduat a la Universitat de Starnford i professor d humanitats a la Universitat d Arizona. El 1993 va obtenir el Premi Pulitzer per House made of dawn (1968). Altres obres seves sn The Way to Rainy Mountain (1969), Angle of Geese (1974), The Gourd Dancer (1976), The Names (1976), The Ancient Child (1989), In the Presence of the Sun (1961-1991), The Man Made of Words (1997), In the Bear s House (1999), i Circle of Wonder (1994)

 Enllaos externs .
 Biografia en angls;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52026" title="Reial Club de Polo de Barcelona" nonfiltered="317" processed="317" dbindex="20337">

El Reial Club de Polo de Barcelona s un club histric i centenari de la ciutat de Barcelona, amb important tradici en els esports hpics i en l'hoquei sobre herba.

Histria.
A Barcelona existia, ja a meitats del Segle XIX, el Cercle Eqestre, amb la seva secci Foment de la Cria de Cavalls on aparegueren els primers pioners dels esports hpics a casa nostra.Enric de Ibarrola i Paulino de la Cruz i uns quants socis d'aquella societat van comenar a practicar el Polo a Barcelona, que es disputava a l'hipdrom de Can Tunis.

Aquests joves es decidiren a crear una nova societat anomenada Polo Club de Barcelona, fundada l'11 de maig de 1897. En els seus inicis es centraren exclusivament en la prctica i difusi del polo.

El primer concurs hpic de Barcelona va tenir lloc a la plaa d'Armes del Parc de la Ciutadella l'any 1902. El Cercle Eqestre organitz un altre concurs el 1907. Un any ms tard l'encarregat d'organitzar el concurs fou el Club de Polo, incorporant, d'aquesta forma, la hpica a les seves activitats. El concurs es celebr a un picador del carrer Casp, propietat del professor d'equitaci Arsenio Abad, i que rebia el nom de Joquei Club.

Als anys 10, el Polo havia adquirit uns terrenys a Can Rbia a Sarri. La idea de crear una societat ms potent que foments la prctica de la hpica port a la fusi del Polo amb el Barcelona Joquei Club, naixent el 2 de juliol de 1912 el Real Polo Joquei Club de Barcelona Societat Hpica. A ms de la hpica es comena a practicar el tennis (1904), l'hoquei sobre herba (1907, el 1912 es disputa el primer partit a Espanya entre dos equips complerts entre el Polo i l'Espanyol).

L'any 1932, el Polo es trasllada als actuals terrenys a la Diagonal. El 1939 adopta la denominaci actual Reial Club de Polo de Barcelona.

El club gaudeix de gran prestigi nacional i internacional, i organitza activitats
de renom com el Concurs de Salts Internacional, el Torneig Internacional de Polo, el Torneig Internacional d'Hoquei de Reis i la Copa Potter de Tennis de Veterans. Ha estat, a ms, seu del Campionat del Mn d'Hoquei (1971), el Campionat del Mn de Veterans de Tennis (1993), els Campionats Internacionals femenins de Tennis (1994 i 1995) o el Torneig Preolmpic d'Hoquei (1996). El 1992, el Reial Club de Polo va ser la seu de les proves hpiques dels Jocs Olmpics de Barcelona 1992.

Als noranta, el club incorpora la secci de pdel.

Seccions esportives.
 Hoquei Herba;
 Tennis;
 Pdel;
 Hpica;
 Polo;

Equips filials.
 Diagonal HC;
 Pedralbes HC;
 CE Pedralbes 1991;
 Gran Reserva HC;

Palmars.
Hoquei herba mascul.
 Copa d'Europa: 2003-04;
 Campionat de Catalunya: 1918, 1920, 1921, 1922, 1923, 1924, 1925, 1929, 1932, 1934, 1935, 1936, 1954, 1955, 1957, 1958, 1960, 1962, 1972, 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984, 2007-08;
 Lliga d'Espanya: 1958-59, 1969-70, 1976-77, 1977-78, 1997-80, 1980-81, 1981-82, 2001-02, 2002-03, 2007-08;
 Copa d'Espanya: 1916, 1917, 1922, 1924, 1925, 1929, 1941, 1957, 1958, 1959, 1960, 1962, 1964, 1970, 1974, 1976, 1979, 1980, 1981, 1982, 1983, 1989, 1996, 2003, 2007-08;

Hoquei herba femen.
 Campionat de Catalunya: 1963, 1967, 1969, 1970, 1971, 1972, 1973, 1974, 1975, 1976, 1978, 1980, 1990, 1993, 1994, 1995, 1996, 2003, 2004;
 Copa d'Espanya: 2002-03, 2003-04, 2004-05;
 Lliga d'Espanya: 2002-03, 2005-06;

Enllaos externs.
 Web oficial del club;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52028" title="Hanay Geiogamah" nonfiltered="318" processed="318" dbindex="20338">
Hanay Geiogamah (Lawton, Oklahoma, 1945) s un escriptor kiowa. Graduat en periodisme a la Universitat d'Oklahoma, usa l'humor i un llenguatge realista per a denunciar l'alienaci que pateix el seu poble. Autor d'un New American Drama (1980), recull de peces de teatre.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52029" title="Gus Palmer" nonfiltered="319" processed="319" dbindex="20339">
Panthaide (Anadarko, Oklahoma, 1943)
Professor de llengua kiowa, ha desenvolupat el currculum de llengua per a batxillerat i universitat. Autor tamb de Telling the stories the kiowa way (2003) on exposa la tradici oral literria kiowa.

Enllaos externs. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52037" title="Confederaci Iroquesa" nonfiltered="320" processed="320" dbindex="20340">

La Confederaci iroquesa era formada per tribus ndies de parla iroquesa, el nom de les quals era nadowa, per foren anomenats pels algonkins mengwe "enemics". El nom que rebren dels blancs prov de l'algonk irok-ois (d'origen francs, dues paraules sacramentals) o d irinakhoiw  real uni . Tanmateix adoptaren el nom de Hodinonhsioni "poble de la casa gran". Comprenia sis tribus, seneca, cayuga, oneida, onondaga, mohawk i tuscarora.

 Demografia .
Potser en el 1520 hi havia un total de 200.000 iroquesos, per foren reduts drsticament a 75.000 el 1600 degut a la verola. El 1960 n'hi havia 16.000 al Canad i 8.000 a Nova York. El 1990 n'hi havia 57.617 al Canad (Ontario i Quebec) i 49.038 als EUA (Nova York, Wisconsin i Oklahoma). Segons el cens dels EUA del 2000 hi havia 78.572 iroquesos dividits en les fraccions segents:



Segons el cens canadenc del 2002, hi havia 57.617 iroquesos al Canad, dividits entre les segents reserves i tribus:



 Estructura de la Confederaci .
Tots ells tenien responsabilitats defensives: els seneca custodiaven les portes de l'Oest, amb responsabilitat defensiva a les cascades del Nigara; els cayuga, el smbol dels quals era el castor, i els oneida aportaven 10 i 9 membres, tres per cadascun dels tres clans, eren germans menors, i ocupaven la Cambra Alta; els onondaga eren la naci central, guardians del foc (smbol del govern) i de les monedes de la Uni, n'aportaven el president, 14 escons i l'arxiver, i eren  amfitrions de l'Assemblea, un edifici de troncs situat a la seva reserva, que convocaven anyalment i on s'hi repetien les constitucions i les lleis, i es resolvien els diferncies; els mohawk custodiaven les portes de l'Est, amb responsabilitats defensives des de Mont-real fins a Nova York.  Durant el segle XVII adoptaren els restes de les nacions hur, neutral i erie, aix com els tuscarora, que esdevingueren la Sisena Naci. 

Concebien la confederaci com una Gran Casa Comunal amb cinc compartiments, des de la qual s ala un Arbre de la Pau amb quatre grans arrels extenent-se per terra (pels quatre punts cardinals). El dehatkadons eren els sachem de la Confederaci. La Gran Llei dels iroquesos s una barreja inspirada de drets electius i hereditaris. Hi ha un Consell de la Confederaci de 50 royaneh ( homes bons ) o sachems (9 oneida, 10 cayuga, 14 onondaga, 8 seneca i 9 mohawk) escollits per les mares del clan, i tots llurs successors han d assumir els noms dels antics fundadors.

Quan un moria, se celebraven complexos retes de condolncia per nominar el successor. Prenen els decissions en una srie de caucus (peties juntes) fins arribar al consens. Les crniques de la Lliga es transmeten oralment pels wampums. 

Van prendre el sistema de clans amb diferents noms, i els caps eren escollits d una llista de 50 noms entre els membres dels clans corresponents, i proposats per les dones. Es dividien en ohwachira (gran famlia), cadascuna de les quals tenia un oyaron (esperit protector personal). Els oneida es dividien en tres clans, i cada comunitat tenia un consell local dirigit per varis cabdills. Eren els ms nombrosos de la confederaci i vivien en un poblat nic fortificat, amb 60-100 cases grans, vora l actual Madison, Nova York. Els onondaga tenien el centre vora l actual Syracuse (NY) amb 140 cases i 24 als voltants, i 350  guerrers. Els cayuga tenia un consell local, guiat pels caps de les tres viles, i comprenia representants dels vuits clans exgams, cadascun dels quals es dividia en nombroses meitats, i cadascuna d elles tenia moltes funciona cerimonials, funerries i a l hora dels jocs. Tamb tenien cinc societats rituals (Cares Falses, Ossos, Bfal, liga i Societat Mdica).  Els seneca es dividien en 8 clans, i cadascun d ells en dues meitats, cadascuna amb un sachem, i cada comunitat tenia un Consell d Adults guiat pel sachem.

Els mohawk es dividien en tres clans: tortuga, s i llop. Pel que fa als tuscarora, es dividien en tres tribus, cadascuna d elles dividida en dues meitats, i cadascuna d elles en nombrosos clans exgams matrilinials, augmentats pel rapte de dones i nens d altres tribus; la seva vestimenta era similar a la dels cherokee.

 Costums tradicionals .
Vivien de l agricultura. Conreaven 17 varietats de moresc, 60 de fsols i 7 de carabasses, considerades les tres germanes del Creador, i tamb conreaven 11 classes de fruites seques, gira-sol, tabac, 12 de begudes i 11 d infussions. Pel que fa als tuscarora, eren experts caadors, conreadors de moresc i recolectors de cnem (Apocynnum cannabium). El seu any ritual s iniciava a la primavera amb les Grcies a l Ar, al maig-juny amb la Sembra del Moresc i el festival de la Maduixa, l estiu amb la Dansa del Moresc Verd i la tardor amb l Acci de Grcies, copiada pels nord-americans.

Les ganonh sees eren cases comunals de base 20 x 6 metres, i de sis metres d alada, on hi vivien entre 5 i 20 famlies llargues clniques. Tenien dues portes, un passads, un rebost i habitacles. Eren clides, per no controlaven la sortida del fum. Les teulades eren d escora de bedoll, i l estructura de mstils de cedre.  Cap el segle XVIII les abandonarien per les cases individuals, i les usaren noms com a consells de comunitats.  Estaven envoltades d empalissades i fossades.  Els tuscarora, per, vivien en cabanes rodones de pals cobertes d escora, un xic diferents. 

Eren considerats guerrers ferotges i tenien el costum de torturar als presoners fins a la mort. Consideraven la frontera com lloc de contacte i relaci, anomenada Teitonateiken   all on dos entren en contacte , i plantejaven als forasters el tekeniteyohe:te  dels dos senders , acceptar la diferncia i respectar-la. 

 Origens de la Confederaci Iroquesa .
Cap el 1570 el lder semidiv hur Dekanawidah (El pacificador), baix d una canoa blanca de pedra i tingu una visi d un gran arbre que arribava al cel per comunicar-se amb el Mestre de la Vida, i que interpret com la germandat de les cinc tribus, i s hi pos una liga, en estat d alerta per la pau. Aleshores s impos la missi d establir, reforar la pau entre les cinc tribus per ser ms forts. Convenc al bruixot onondaga Tatodaho perqu deixs les  males arts  i n esdevingus  primer orador  o sachem president. Aix tota l energia negativa del mn esdev positiva, i tots els oradors diuen el nom de Tatodaho.  Va rebre el suport del cap seneca Hiawatha i de la dona cabdill attawendarok Djigosasen, i va fer una constituci curosament elaborada, trasmesa oralment de generaci en generaci.

El primer blanc que els va visitar fou el bret Jacques Cartier, qui el 1534 arrib al campament de Stadakon i hi segresta els dos fills del xefe per dur-los a Frana. El 1535 els va tornar i arrib fins a la vila mohawk de Hochelaga, que anomenar La Chine. Tamb fou el primer en portar les malalties, en enrolar indis a la fora i en dur conducta violenta. Per aix, quan el 1603 Champlain va arribar a Hochelaga i Stadakon les trob buides, i el pas havia sofert un fort retrocs demogrfic.

El 1609 i el 1615 foren atacats per Champlain amb ajut dels hurons, montagnais i ottawa, qui va matar 200 mohawk a trets, qual cosa va fer que s enemistessin amb els francesos i sempre cerquessin l ajut primer holands (1644) i desprs britnic, qui els canviaren pells de castor per armes de foc. Aix, els mohawk els ajudarien a exterminar els pequots fugitius de Sassacus, alhora que desplaaven els mahican al riu Hudson i sotmetien els munsee. Tot i aix, el 1656 el jesuta francs Ren Menard visit als cayuga, com el 1640 establiren una missi a Kahnawake. Alhora, els principals viles seneca eren Kandagaio (St. Jacques, NY), Sonnontouan o Tiohihakton (Conception, NY), Gandougarae (St. Michel) per presos hurons i Gandachiragon (St Jean) amb presos neutrals, destruides el 1655-1687 per J.R. Brsay, marqus de Denonville. Les principals viles mohawk es trobaven a les actuals Saratoga, Ticonderoga, Canajoharie i Oreonta, tot agrupant 180 cases i 500 famlies.

Per tal de no decaure demogrficament, el 1640 decidiren incorporar llurs enemics en massa, els hurons (uns 10.000) per fondre ls en un sol poble, d antuvi diplomticament. El 1642 al 1653 declararen la Guerra del Castor als hurons per tal d ampliar el comer de pells, i acabaren amb l extermini tant del castor com de la major part dels hurons i de les petites tribus iroqueses dels Grans Llacs; aleshores comptaven amb 16.000 guerrers, i el 1643 els mohawk bloquejaren el corredor comercial cap a Montral. 

Endems, el comer de pells amb els neerlandesos provocaria un desastre ecolgic sense precedents, ja que el 1648-1649 invadiren territori hur a la recerca de castors, ja que al seu territori els havien exterminat. El mar del 1649 mil guerrers mohawk es concentraren a les ciutats hurons cristianitzades de Saint Ignace i Saint Louis i cremaren al p. Jean Le Brebeuf. La desbandada dels hurons provoc que molts d'ells s'uniren als iroquesos.

El 1644 el rei francs Llus XIV va ordenar el seu extermini, per l'ordre no fou gaire efectiva. El mateix any van renovar el pacte o Wampum de dues fileres que havien signat amb els neerlandesos amb la Gran Bretanya. Quan el 1687 els francesos atacaren i destruiren els camps sneca a Niagara, es venjaren destrunt les fortificacions i colnies a l'Oest de Mont-real. Mantingueren molta diplomcia amb un llenguatge fora metafric (qui no ha sentit les expressions  enterrar la destral de guerra ,  cadena de l'amistat , smbol dels vincles?).

 Les guerres amb els europeus .
Aix va fer que el 1687 el governador de Nova York, Thomas Dongan, els reconegus com al principal mur de contenci entre les possessions angleses i franceses. El 1696 els francesos van destruir la ciutat Oneida, i aleshores es dividieren en dos grups, ONEIDA (Castell de dalt) i CANAWAROGHERE (Crani en un pal), i acceptaren els jesutes de la missi de Sant Francesc Xavier. 

Per la seva banda, el 1667-1675 els cayuga, que tenien 300 guerrers i eren molt barrejats amb hurons i siux presoners, s'enfrontaren en una Guerra als Conestoga o Andaste, i el 1688 signaren una declaraci de neutralitat entre francesos i anglesos. 

El 1708 els TUSCARORA eren 5.600 individus, 15 ciutats i 1.200 guerrers, una gran potncia a la zona. Lluitaren contra els colons des del 1711 pel rapte de dones, per foren venuts i el 1713 es traslladaren al Susquehanna (Pennsilvnia) i a Birghampton, vora els oneida, per es cristianitzaren i abandonaren bona part dels costums ancestrals, tot fent-se ferraters. El 1722 foren adoptats per la Confederaci com a sisena naci iroquesa, i el 1742-1756 admitiren sota llur protecci als delaware.  El 1737 el seu capdill Kanickhungo pact amb William Penn i els ced part de les terres de Pennsilvnia.



El pacte fou renovat el 1742 amb Canassatego, sachem onondaga, qui no els ced, per, la propietat en exclusiva, i es queix al governador de Pennsilvnia del robatori de terres. Canassatego represent les Sis Nacions al Tractat de Lancaster (Pennsilvnia) del 4 de juliol del 1744 amb Pennsilvnia, Virgnia i Maryland, on es queix del fet que tenien ms pes els documents dels blancs que els drets histrics dels indis, i aix aconsegu 1.100 lliures de mercaderies a canvi del territori subjugat, per no seu, i que continguessin als colonitzadors;influ molt en Benjamin Franklin a l hora de redactar la Constituci USA, fins i tot el smbol de l liga i el feix de fletxes (eren 5 i no 12). Per en aquest tractat no hi havia cap representant mohawk, guerrers en constant contacte amb els francesos i ms exposats al rom, a les malalties i a les invasions. Molts abandonarien la vall Mohawk i avanaren cap el Saint Laurent, a l actual Kahnawake, agrupats en uma missi catlica, amb un peu a cada banda del riu.

El 1750 va morir Canassatego, i fou substitut com anegociador pel mohawk Thayanoge (King Hendrick), qui el 1710 fou un dels quatre caps mohawk que visitaren Londres i s entrevistaren amb la reina Anna.  El 1753 aniria a Nova York per a queixar-se al governador, l almirall George Clinton, de l exposici als atacs francesos i de les usurpacions i abusos dels colonitzadors, per no va rebre una resposta satisfactria. Tot i aix, William Johnson el convenc perqu particips en el Congrs d Albany del 1754, i els mohawks cristianitzats de la vila de Caughnawaga es mantingueren sota l rbita francesa.

La Guerra del 1753-1763 amb els francesos fou dirigida pel comandant vanits i borratxo Edward Braddock, qui fou venut a Pittsburg (1755) i criticat pel cap oneida Scarouady, mentre Thoyanoguen moria lluitant a Lake George. Aleshores la corona va crear un Departament d afers indis amb dues seccions. 
 
Al Nord, William Johnson, amic de Hendrick i casat amb la mohawk Molly Brant, germana de l aleshores jove Thayanandegea,  futur Joseph Brant (1742-1807), episcopali i coronel de l exrcit britnic.  Malgrat tot seguiren recolzant als anglesos, i el 1758 els seneca destruiren Fort Niagara i el 1759 ajudaren Armherst a prendre Ticonderoga i Wolfe a prendre Quebec (1759); l octubre del 1760 els mohawks de Kahnawake transportessin en barques als britnics pels rpids de La Chine i ocupessin Montral. Per el nou cap militar, Armherst, menyspreava als indis, i per aix els abandon i deix de pagar-los, cosa que facilitaria la propaganda de Pontiac. Es produ una situaci de crisi on noms se ls oferia sobreviure, i alhora el 1762 el profeta lenape Neolin (L illuminat), i el seu deixeble el Profeta Onondaga, predicaren el missatge del Gran Esperit, on s afirmava que havia viatjat a la casa del creador, i que els blancs eren els culpables de tot i que els havien arrabassat les terres. El 1761 el cap seneca Kaiaghshota envi un wampum roig a Detroit exhortant lenapes, ottawa, shawnee, potawatomi, hurons i xippewa a unir-se a les Sis Nacions per expulsar als anglesos d Ohio i dels Grans Llacs, alhora que planejava atacar la frontera occidental amb Pontiac. El maig del 1763 s alaria Pontiac i moririen 2.000 colonitzadors en la guerra. 

La unitat militar es va trencar de fet el 1763, quan seneca i onondaga recolzaren la revolta de Pontiac mentre els altres romanien neutrals. Aleshores disposaven de 1.050 guerrers seneca, 160 guerrers mohawk i 500 ms mingo (iroquesos d Ohio). Armherst envi llenols infectats amb verola de de Fort Pitt.El 1768 foren obligats a signar el Tractat de Fort Stanwix, pel qual cedien les terres al Sud i Est, i la vall Mohawk era ocupada per escocesos. Johnson envi Joseph Brant al Darmouth College, on aprengu angls, llat i grec. El 1775 visitaria Londres amb Guy Johnson, nebot de William, i segell l amistat britano-iroquesa contra els rebels iankis, a canvi d arreglar tots els problemes de la cessi de terres.

Aix es trencaria la unitat poltica iroquesa, ja que durant la Guerra d Independncia del 1770 al 1785, tant mohawk, cayuga com seneca ajudaren als britnics, mentre oneida, tuscarora i onondaga ajudaven als rebels com a exploradors. El 1776 la verola atac els onondaga i en delm la  tribu i els sachem,  cosa que els britnics aprofitarien per celebrar un Consell a Oswego el 1777, per tuscarora i oneida segueixen ajudant als rebels.  Per aquest motiu Sullivan va dirigir una campanya contra Iroqua per cremar 500 cases i les collites de cayuga, mohawk, tuscarora i onondaga el 1779-1780, i Daniel Brodhead mat nombroses dones i nens.

El 1777 molts cayuga emigraren a Grand River (Ontario), i d altres s establiren amb seneca a Ohio. Aix els esperonaria a anihilar les colnies de Nova York, Ohio i Kentucky el 1781, per la tardor del 1782 els britnics es rendiren de cop i volta, i els urgiren a tornar a llurs terres. I pel Tractat del 1783, els abandonaren definitivament. Els mingo, nom que els lenape donaren als iroquesos, vivien al curs superior de l Ohio, aliats dels shawnee. Molts s uniren als wyandot quan marxaren a Kansas i al Territori Indi. El 1774 s enfrontarien als colons de Virgnia Occidental. El seu cap John Logan (1725-1780), potser d origen francs, perd la seva famlia en un atac dels colons del colonel Cressap, i per aix el 1774 declar la guerra al governador Dunmore.

Per tal de superar el seu deute extern, els EUA aboliren la proclama del 1763, i el 1784 els foraren a signar la Pau de Fort Stanwix, per la qual es traaria la lnia fronterera entre els blancs i els indis. Els obligaren a cedir terres i hostatges, a renunciar a tota reivindicaci a Ohio, Pennsylvnia i Oest de Nova York; un miler de mohawks marxaren amb Joseph Brant al Canad, fins i tot oneida i tuscarora, a qui havien obligat el 1785 a signar el Tractat de Fort Herkimer, hagueren d exilar-se a River Thames, encara que molts tornarien. A la mort de Joseph Brant el 1807 els caps oficiosos del grup foren John Norton (Teyoninhokarawen) fins el 1814 i John Brant (Ahyouwaigha) fins a la seva mort el 1832.

 Trencament territorial i poltica de reserves .
Els tuscarora marxaren amb els seneca a Johnson s Landing (Comtat Niagara, NY), on reberen el 1797 dels seneca 2,59 km de terra a la Vall de Genesee, i 5,2 ms grcies a Robert Morris. 
El 1790 el predicador seneca Garyan Wahgah o Cornplanter (1732-1836) viatj a Filadlfia per a renegociar els tractats i denunciar el tractat de Ft. Stanwix a George Washington, per no va donar suport a la revolta de Michikinikwa/Little Turtle a Indiana i Ohio. El 1792 l orador seneca Sagoyewatha (Qui els mant desperts) o Red Jacket (1758-1830) visit Washington, on reafirm la independncia de les Sis Nacions, per l obligaren a acceptar les fronteres del 1784 en una nova reuni a Buffalo Creek el juny del 1794.  Aix aconsegueixen de recuperar alguns territoris i una anyalitat de 4.500 $; el comissionat Thimothy Pickering, anomenat pels indis Connisauti (Costat solellat de la Muntanya) intent convncer Joseph Brant perqu torns. Tamb signaren els tractats de Canandaigua el 1794 i el de Greenville el 1795, pel qual no tindran sobirania fins ms enll del Mississippi, i per aix molts marxaren cap a Oklahoma o Canad. Tamb, per, es va establir una reserva de 6.100 acres per als Onondaga. Els seneca, per la seva banda, signaren el Tractat de Pickering del 1794 pel qual cedeixen terres a canvi de pau i de no reclamar mai ms terra ndia.

Pel que fa als seneca, el 1784 molts marxaren al Canad, i els que es quedaren el 1797 reberen les reserves de Tonawanda, Cattarauga i Alleghany, governades per sachems.
L aculturaci va provocar que molts d ells caiguessin en l avortament i l alcoholisme. Cap el 1799 el germanastre de Cornplanter, oncle de Red Jacket i sachem seneca, Ganjo Dieyo (ms conegut com a Handsome Lake, 1735-1815), que era alcohlic i malalt, tingu algunes visions i abandon l alcohol. Entre 1799 i 1815 adoptaren la seva nova religi, que transmetia un codi o Gai wiio, que ser compilat en unes 100 pgines el 1905 en versi transmesa a Gawasowaneh (Arthur Parker) per Sosondowa (Edward Conrplanter). Rebutjava l one ga (alcohol), l avortament i la bruixeria, i barreja elements cristians, anima al conreu de la terra i fer cases, mant el calendari dels rituals (com els festivals de les Maduixes, l ar, del moresc verd, el sacrifici del gos blanc, el Dia d acci de grcies i el joc de la tassa), i creia que Hanisse ono, el maligne, vivia a Europa. Aix propiciaria que el 1850 es cres la Religi de la Casa Llarga. Cap els anys 60 tenia 5.000 fidels, d ells 800 seneca, a Nova York, Ontario i Quebec dividit en 10 Long houses.  Des del 1805, endems, els enviaren molts missioners, i la Societat Missionera Evanglica de Massachusetts convoc els Seneca a Buffalo, per Sagoyewatha els critic la seva actitud hipcrita. Noms respectaren els cuquers, majoritaris entre els oneida, merc els quals el 1838 van rebre una reserva de 65.000 acres a Green Bay (Wisconsin). 

Desprs de la Guerra del 1812, en la qual els del Canad lluitaren amb els anglesos, per els dels EEU van romandre neutrals, intentaren deportar-los dels EUA, per com que no s organitzaren en el model d estat-naci, no els van veure com a una amenaa i finalment no ho van fer. El 1815 va morir Handsome Lake desprs d entregar el seu missatge al Consell de la Confederaci. El 22 de juliol del 1814 acordaren amb els EUA que els seneca ajudarien als EUA contra Gran Bretanya, i el 29 de setembre del 1817 les terres seneca no eren subjectes a impostos. 

El 1832 un grup de seneca i cayuga marxaria a Territori Indi (Oklahoma). El 1804 els tuscarora havien rebut 4.328 acres del govern federal a canvi de renunciar a les terres de Carolina del Nord. Per la seva banda, el cap cayuga Peter Wilson/Waowawanoonk, afirm el 1847 que la terra de Ganono-o (Nova York) era de la Confederaci Iroquesa. El 1838 l Ogden Land Co compr terra dels seneca per 200.000 $. John Blacksmith i Jimmy Johnson (nt de Handsome Lake) de Towananda lluitaren contra aix durant 15 anys. Per aix el 1848 els seneca patiren un cisma. 

Els de Towananda (uns 700) mantingueren el sachem i fidels a la Uni, tot mantenint la Casa Comuna, oficina central de la religi iroquesa, per Alleghany i Cattarangus es proclamaren repbliques amb un Consell de 18 membres, en reacci contra la corrupci i incompetncia dels capdills hereditaris, i es proclamaren com a Naci Seneca Independent.
  
El 1851 l etnleg Lewis H. Morgan, amb ajut de l advocat seneca Ely Parker, va composar League of the Ho-de-no-sau-nee or Iroquois, estudi sobre la Confederaci, costums i origens. I el 1880 J. Onasakenrat hi tradu la Bblia. Ely Parker o Donehogawa  enginyer seneca originari de Towananda, del gener del 1869 a l estiu del 1878 fou cap del BIA, amic personal del president Grant, qui nombr  com a agents nombrosos ququers i dimit per pressions de tota mena.  
Pel que fa als que residien al Canad, abans de la Constituci Canadenca del 1867 es reconeixia una Iroqua dividida en 15 illots dispersos; el de Grand River (el mohawk Brant), a la pennsula de Nigara, tenia inicialment 1.300 km cedits a les nacions aliades, i Quinte Bay (mohawk). Hi havia reprodut la Confederaci amb 50 sachems i un Foc del Consell guardat pels onondaga. D aquesta manera, hi havia dues confederacions paralleles amb relacions poc definides.

Brant, per tal de recaptar diners, havia llogat terres als blancs (parcelles a Grand River), per el Dominion del 1867 els aconvert en cessions irrevocables. Grand River restaria redut a 100 km i 16.000 habitants (el 1990); molts d'ells treballen fora de la reserva, i la capital era Ohsweken, seu del parlament iroqus. Per altra banda, quan acabaren les  guerres entre Gran Bretanya i els EUA deixaren de ser tils, i intentaren assimilar-los, tot confinant els nens a escoles missioneres i redunt les reserves. Els oferiren la ciutadania canadenca, diners i un lot de terra a canvi de renunciar a ser membres de llur naci, i les dones tenien dret a l alliberament si es casaven amb un blanc, per entre el 1876 i el 1918 noms uns 100 ho van acceptar.

El govern canadenc tamb va aprovar una Indian Law que volia substituir els governs indis per quadrilles de regidors electes que esdevenien titelles del Departament d Afers Indis, destituien els caps hereditaris i eliminaven la matrilinialitat.  El 1880 ho imposaren a Quinte Bay, per quan intentaren tornar al sistema tradicional no els deixaren i enviaren una protesta formal a la Reina. El 1890 els dos establiments del Saint Laurent, Kahnawake, vora Mont-real, i Akwesasne, entre Mont-real i Kingston, es queixaren de la jurisdicci canadenca a Kahnawake. El 1898 les mares de clan d Akwesasne escriviren una carta al governador on protestaven pel sistema electoral. 

Pel mar del 1899 es produiren enfrontaments entre la policia muntada i 200 mohawks durant les eleccions, denunciades pel cap electe d Akwesasne, Michael Mitchell. L'u de maig els atacaren un altre cop i mataren al mohawk Jack Fire, alhora que set caps ms foren empresonats. Per no pogueren imposar el govern a Grand River, tot i que la facci dels dehorners, cristians doctrinaris, considerats per Brian Miracle com a cristianodemcrates, ho van intentar.

 Els iroquesos en el segle XX .

El 1912 els britnics convenceren als EUA per pagar als cayuga de Grand River les cessions de terra prerevolucionria, ja que eren nacions reconegudes.



Durant la Primera Guerra Mundial uns 300 iroquesos lluitaren com a aliats de la Gran Bretanya, i en tornaren 260. El 1919 el Consell de Grand River, dirigit per Levi General o Deskaheh (1873-1925) deman que Iroqua fos considerada com a protectorat britnic igual que Tonga o Botswana, i dirig la Comissi per a l Estatut i s enfront a Duncan Campbell Scott, Comissionat per a Afers Indis el 1931-1932, i partidari de l assimilaci dels indis. Durant la tardor del 1920 ho enviaren a la Cort Suprema del Canad, per fou bloquejat. Quan anaren al a Gran Bretanya, el secretari colonial, Winston Churchill, afirm que no era competncia seva. 

El 1922 s iniciaren noves converses, per la Policia Muntada atac les reserves i ocup Ohswehen. Aleshores, Deskaneh va anar el 1923 a la seu de la SDN a Ginebra, tot viatjant amb passaport iroqus, i present el memorial The red man s appeal for Justice, tot aportant el Wampum de dues fileres, el pacte ms antic signat amb europeus. Reberen suport de Prsia, Irlanda, Estnia i Panam, per el mar del 1924 tots reberen pressions britniques i  paralitzaren el seu reconeixement. El 7 d octubre del 1924 la Policia Muntada dissolgu el Parlament de les Sis Nacions, robant documents i wampums i convocant noves eleccions. Per dels 4.500 electors, noms 27 votaren.

Des d aleshores  organitzaren un parlament a l exili a la Casa Comunal Onondaga del Gran River. El 1959 intentaren novament ocupar el Consell, per foren desallotjats a cops. A les eleccions noms hi participaria el 6 %. Deskaheh s aixoplugaria a la reserva Tuscarora, on era cap el seu amic Clinton Rickard. Va morir malalt el 1925 i fou enterrat a Grand River. Per evitar l aparici de nous lders, el 1927 els canadencs declararen illegal que qualsevol persona recapts diners per a reclamacions ndies. La llei, vigent fins el 1951, fou de fet poc usada.
El 1924 els de Nova York declinaren acceptar la nacionalitat nordamericana, afirmant el principi de sobirania; sn experts en lleis i tractats i mai han abandonat llur concepte com a  naci igual . 

El 1926 Arthur C. Parker, nebot-net d Ely Parker, recopil texts de la confederaci en el llibre The history of the Seneca indians. Per treballaven en condicions penoses, i 33 mohawks moririen el 1907 treballant en la construcci del Pont del Saint Laurent.

El 1957-1959 l Estat de Nova York va prendre 85 acres de conreu als tuscarora per al Niagara Power Project.  Tamb la creaci d un pant el 1961 inund les terres seneca (10.000 acres d Alleghany, un ter de la reserva), i foren obligats a vendre les terres arrabassades pel sistema de tutoria. Com que el 1964 van rebre compensacions per les terres preses pel pant de Kinava, els intentaren imposar la termination per referndum. Les protestes del president seneca, George Heron, no serviren de gaire. Per altra banda, el 1954-1959 al Saint Laurent, els confiscaren 100 km d Akwesasne ( On la perdiu toca el tambor ) i Kahnawake ( Junt als rpids ), i construiren dos embassaments  i contaminaren la terra. L'alta toxicitat els provoc prdues a les granges i pesca. 

Durant els anys 60, els dels EUA foren dirigits pel tuscarora Mad Bear Anderson, qui el 1967 va partir de l antiga religi iroquesa per predicar la pau i el retorn a la puresa abans de la fi del mn, i es va fer militant de l AIM, amb el qual va participar en l ocupaci d Alcatraz el 1969-1970 i ms tard va ajudar les Sis Nacions contra l Estat de Nova York en conflictes per la terra. 

El 1968 els membres tribals de Saint Regis protestaren pel bloqueig del pont continental Lawrence Seaway. El 1971 van fer una marxa fins la Casa Blanca i intentaren arrestar el Secretari d Interior. El 1971 els onondaga reclamaren al Museu de Nova York els wampums de la confederaci. Per el 1973 fou assassinat a Santa Clara (California) el mohawk Richard Oakes, director dels Indian Studies al San Francisco State College, membre de l AIM que havia participat a Alcatraz i havia ajudat als Pit River. 
Vista la situaci a ambds estats, els mohawk van restablir el 1972 la Rotiskenhrakete (Societat dels Guerrers) que es proposa expulsar de Kahnawake als no indis. El 1974 uns 200 mohawk de St Regis establiren a Ganienkeh (Nova York), abans 612 acres d un campament abandonat entre la badia Eagle i el llac Moss, vora les Adirondack, una comunitat agrria autrquica regida segons les normes ndies, i el 1976 fundaren la revista mensual AKWESASNE NOTES, on escriuran indis de totes les nacions. Van treballar estretament amb els lders religiosos de la Casa Comunal i del Consell de la Confederaci a Onondaga.

Tanmateix, la Societat dels Guerrers va perdre influncia en els anys 80. El 1982 Reagan els va tallar el finanament, per els anim a obrir sales de bingo a Akwesasne, cosa que fou molt protestada pels Guerrers, aix com el contraban de cigarretes entre Akwesasne i Kahnawake. Aix enfrontaria els enfrontaria als seguidors seneca de Handsome Lake i provoc divisions. El 1988 200 policies quebequesos van fer un raid a Kahnawake sota la sospita de contraban i intentaren clausurar els casinos, amb collaboraci amb el FBI. Aleshores el lder dels Guerrers, Ateronhiatakon, organitzaria patrulles. El 14 de maig del 1990 hi hagu guerra a Akwesasne (Pas Mohawk) de Saint Regis, on 800 indis treballen en els casinos, per les tensions entre el Comit Antijoc, de Matthew Ty Pike, i la mfia ndia del joc. En els enfrontaments intens moriren Matthew Pyke i Harold Edwards.

Pel que fa a la reserva d'Oka, el 1717 consistia en 150 milles quadrades concedides per Llus XV de Frana als monjos de Sant Sulpici, qui comerciaren amb fusta i terres dels blancs, cosa que provocaria els protestes del cap Joseph Onasakenrat el 1869 i la cremada d'una esglsia. El 1945 fou comprada pel govern canadenc i aconvertida pel govern federal en reserva iroquesa. Per el 1959 el govern quebequs adquir Les Pines, que engloba Oka, comena a tallar els arbres i a contruir camps de golf. Des del 1961 els mohawk protestaren al Comit Parlamentari canadenc recomanant solucions, per quest anunicaria el 1977 que no tenia competncia en reclamacions anteriors a la fundaci del Canad el 1867.

 Els anys 90 .

Aquest perode fou marcat pel conflicte mohawk del 1990 al Quebec. 


 Bibliografia .
WISSLER, Clark (1993) Los indios de Estados Unidos de America,  Paids Studio, n 104    Barcelona ;
WRIGHT, Ronald (1992)  Continentes robados Anaya & Mario Muchnik, Barcelona ;
JACOBS, Wilbur R. (1973)  El expolio del indio norteamericano  Alianza Editorial, n  486,  Madrid. ;
ZINN, Howard (1998)  La otra historia de EEUU  Ed. Otras Voces, Hondarribia ;
ENCICLOPAEDIA BRITANNICA,  Ed. E.B. Inc, 1970;
THE NEW ENCICLOPAEDIA BRITANNICA-Micropaedia;
ENCICLOPAEDIA AMERICANA, Grooler Inc, Danbury Corn,1983;
ENCICLOPEDIA ESPASA-CALPE, Editorial Ramn Espasa, Barcelona, 1922;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52038" title="Agrians" nonfiltered="321" processed="321" dbindex="20341">
Els Agrians foren un poble de Penia, a les fonts del riu Estrim. Van participar a les campanyes d'Alexandre el Gran.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52039" title="Etna (ciutat)" nonfiltered="322" processed="322" dbindex="20342">
Etna fou una ciutat de Siclia al peu de la muntanya del mateix nom. (Vegeu: Etna)

Antigament era poblada per sculs, i anomenada Inessa o Inessum. Pertanyia al tir Hier I per a la seva mort, la colnia de Catana, establerta per ell, fou atacada i els colons es van establir a Inessa i li van donar el nom d Etna (Aetna).

Fou ocupada pels siracusans que hi van establir una guarnici; atacada pels atenencs el 426 aC foren rebutjats. Durant la gran expedici dels atenencs, Etna i Hybla van romandre lleials a Siracusa i van ser assolades per les naus atenenques.

Els cavallers que es van oposar al tir Dionis, es van refugiar a Etna, que fou ocupada per l esmentat Dionis el 403 aC i hi va establir un cos de mercenaris de Campnia que abans havia establert a Catnia (Catana). Va pertnyer als Dionisis desprs de les defeccions dels seus aliats durant la invasi cartaginesa de 396 aC i encara els hi pertanyia el 339 aC quant fou presa per Timole i els mercenaris foren massacrats.

No se n torna a parlar fins a temps de Cicer que l esmenta com a ciutat important.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52040" title="Erie" nonfiltered="323" processed="323" dbindex="20343">
Els erie eren una tribu ndia iroquesa, el nom de la qual volia dir  cua llarga  en referncia a la pantera, ra per la qual tamb eren anomenats Cat indians. El seu idioma era similar als dels hurons o wendat. Vivien als marges del llac Erie, i ocupaven el Nord d Ohio, el NO de Pennsilvnia i l'Oest de Nova York, i les dues viles principals eren Gentaienton i Riqu. Eren 14.500 el 1654 segons Hewitt (1907), encara que Mooney (1928) els rebaix a 4.000, per foren exterminats pel 1660. 

Lewis Henry Morgan els anomen GA-quA'-ga-o-no el 1851. Se n sap ben poc de llur organitzaci poltica, per els jesutes afirmaren que tenien moltes ciutats permanentment fortificades, on hi vivien en dificis semblants als de les altres tribus iroqueses.
Eren agricultors de cot i de tabac, per tamb de carabasses, moresc, i faves, i es dividien en nombroses bandes o tribus. Llurs tradicions parlen de nombroses guerres amb la tradici iroquesa.

No s adheriren a les Cinc Nacions ni en foren llurs vassalls. Quan esclat la guerra entre la Confederaci Iroquesa i els hurons el 1653-1656, acolliren nombrosos fugitius hurons, ra per la qual foren atacats, venuts i exterminats com a tribu, malgrat les seves temudes fletxes enverinades, puix que no pogueren contra els fusells angloneerlandesos adquirits pels iroquesos. Molts dels supervivents s integraren en les bandes tribals de la Confederaci Iroquesa (seneca, onondaga, etc).

 Enllaos externs .

 Indis Erie ;
 Fonts d'Histria de Quebec ;
 Fonts de Geneaologia i histria ;
 Encylopedia of North American Indians  ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52041" title="Agri Decumates" nonfiltered="324" processed="324" dbindex="20344">
Els Agri Decumates o Decumani   fou el nom donat pels romans a les terres al Est del Rin i nord del Danubi, de les que van prendre possessi al retirar-se els germans cap el est i que van donar a germans aliats i emigrants gals i mes tard als seus propis veterans amb el pagament d una desena part de la collita.

Vers el 100 dC el pas fou incorporat a la provncia de Rtia. Una muralla fou construda de Ratisbona a Lorch,el Limes Germanicus i un altre part fou protegit per obstacles i guarnicions (de Lorch al Rin, prop de Colnia).

Els romans van perdre la zona del riu Main, en poca desconeguda, per probablement vers el 270, i desprs al sud en temps del emperador Probe (283), davant el Alamans.

Les ciutats del territori foren Ambiatinus vicus, Alisum , Divitia, Gesonia, Victoria, Biberna, Aquae Mattiacae, Munimentum Trajani, Artaunum, Triburium, Bragodurum o Bragodunum, Budoris i Carithni entre d altres.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52042" title="Conestoga" nonfiltered="325" processed="325" dbindex="20345">

Els conestoga eren una tribu ndia iroquesa, nom que ve de Kanastoge, nom d'una de les seves viles a Pennsilvnia. Tamb eren anomenats Susquehannock, nom que prov de l'algonqu i vol dir "gent del riu fangs", o andaste. Vivien al llarg de la badia de Chesapeake. El 1608 eren uns 8.000 individus, els darrers 20 foren assassinats el 1763. Vivien en ciutats fortificades, com la Confederaci Iroquesa, eren agricultors semisedentaris, i hom creu que llur nom potser va agrupar una confederaci de tribus, ja que va agrupar nombroses subtribus i clans. 

Foren visitats per primer cop per John Smith el 1608, qui els va descriure com a alts, forts i eficients. Cap el 1663 les seves viles eren defensades per petits canons, ja que eren sovint atacats pels iroquesos, que en feien guerres de desgast. Els francesos els anomenaren andaste, nom que prov del que els donaven els hurons, Andastoerrhonon, i els neerlandesos minqua, que vol dir "tracioner".

Foren delmats numricament per les malalties del blancs i els atacs dels colons i iroquesos. El 1675 foren derrotats per les Cinc Nacions i hagueren de traslladar-se al Nord i Oest, assetjats per anglesos i iroquesos. El 1682 signaren un tractat amb William Penn i els permeteren viure a part de les seves terres de Pennsilvnia.

El 1776 participaren en l'anomenada Guerra de Bacon per la poltica del trfic de pells. Aleshores es dividiren en dos grups: un es va unir i fondre amb els iroquesos, i l'altra es va establir a Lancaster County i s'uniria a la revolta de Pontiac. Els que s'anaren amb els iroquesos s'uniren als oneida. Els altres restaren independents, i els 20 darrers supervivents foren exterminats el 1763 per un grup de fantics, els Paxton Boys, a causa de la rebeli ndia a Pennsylvnia.

 Enllaos externs .
"Where are the Susquehannock?" de brokenclaw.net;
"Susquehannock History" per Lee Sultzman;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52043" title="Apstrof" nonfiltered="326" processed="326" dbindex="20346">

L'apstrof s un signe ortogrfic emprat en catal i altres llenges que consisteix en una coma volada (   ). Assenyala l'elisi d'una lletra (com la a de l'article a l'onada i la e del pronom feble a porta'l) i les elisions quan es reprodueix el llenguatge parlat ( 'x, en comptes de la forma completa aix). 

Tamb s'utilitza com a cometa simple (en aquest cas de manera doble, una cometa d'obertura i una de tancament) per marcar grficament el significat d'una paraula (magne vol dir 'gran'). 

Des del punt de vista tipogrfic, existeixen l'apstrof recte (   ) i el rod (   ). En entorn web s'usa principalment l'apstrof recte, per en edici en paper (mbit en qu hi ha una tradici de cinc-cents anys) es considera que s'ha d'utilitzar el rod.

No s'ha de confondre l'apstrof amb el smbol internacional dels minuts (   ) de les coordenades geogrfiques, astronmiques, matemtiques i fsiques, ja que en aquest darrer cas el smbol s una cometa inclinada semblant a l'accent agut o tancat.

Font:

COSTA, Joan; FIT, Ricard; MESTRES, Josep M.; OLIVA, Mireia. Manual d'estil. La redacci i l'edici de textos. Barcelona: EUMO, Universitat de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, Associaci de Mestres Rosa Sensat, 1995. Apartats VII.14 i XII.4.1.i.

Tipografia.
La segent taula mostra els tipus d'apstrofs i smbols relacionats:



Vegeu tamb.
cometes;
tipografia;
ortografia;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52044" title="Agathyrna" nonfiltered="327" processed="327" dbindex="20347">
Agathyrna fou una ciutat del nord de Siclia entre Tindaris i Calacte. S atribueix el seu nom a Agathyrnus fill d ol.

Durant la Segona Guerra Pnica es va convertir en la seu d un grup organitzat de bandits que saquejaven les rodalies i foren sotmesos pel cnsol Levinius el 210 aC, que en va establir quatre mil a Rhegium. Probablement llavors la ciutat fou privada dels drets municipals perqu no l esmenta Cicer per Estrab diu que fou una de les ciutats subsistents de la part nord de Siclia, i apareix tamb a Plini el Vell, Tolomeu i en els Itineraris.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52045" title="Abantiades" nonfiltered="328" processed="328" dbindex="20348">
Abantiades s el nom dels descendents d Abas, llegendari dotz rei d Argos, per generalment s aplica a Perseu, besnet d Abas, i a Acrisi, fill d Abas.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52046" title="Agrnion" nonfiltered="329" processed="329" dbindex="20349">
Agrnion (en llat Agrinium) fou una ciutat del nord-est d'Etlia.
  
La ciutat era aliada dels acarnanis i de Cassandre contra els etolis. Quan Cassandre va sortir d'Etlia la ciutat fou assetjada pels etolis i va haver de capitular i la seva poblaci fou massacrada.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52047" title="Abntides" nonfiltered="330" processed="330" dbindex="20350">
Abntides (Abantidas, ) fou fill de Pasees i va esdevenir tir de Sici despres de matar a Clnies, pare d' rat de Sici (264 aC). Aquest darrer, de 7 anys, es va escapar per poc de la mort. Abntides era aficionat a les discussions filosfiques i durant una discussi fou assassinat pels seus enemics. El va succeir com a tir el seu pare Pasees que fou assassinat per Nicocles.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52048" title="Abdalnim" nonfiltered="331" processed="331" dbindex="20351">
Abdalnim (llat Abdalonymus, grec Abdalonimos) fou un jardiner descendent de reis, al que Alexandre el gran va fer rei de Sid. 

Era fill del rei Tennes (fenici Tabnit) que es va revoltar contra el rei de Prsia amb ajut egipci, que va enviar quatre mil mercenaris grecs dirigits per Mentor de Rodes (vegeu Artabazos II) per Artaxerxes III de Prsia els va derrotar el 346 aC. Tennes fou executat i la ciutat de Sid fou incendiada. El segent rei que apareix es Abdastart (grec Straton) probablement un nebot de Tennes i cos de Abdalonim, que fou lleial a Darios III de Prsia, per desprs de la batalla d'Issos, el rei Abdastart es va rendir a Alexandre.

Alexandre va enviar al seu amic Hefesti de Pella a seleccionar un nou rei, i aquest va seleccionar a Abdalonim que treballava com a "jardiner" (possiblement un crrec secundari de la cort).

Fou aquest rei qui va construir el sarcfag d'Alexandre, una obra d'art grega, descoberta el 1887 a la necrpolis reial de Sid, i que mostra a Alexandre durant una batalla contra els perses i al rei de Sid durant una cacera.

Va governar fins a la seva mort el 312 aC.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52049" title="Agurion" nonfiltered="332" processed="332" dbindex="20352">
Agurion (llat Agyrium) fou una ciutat del interior de Siclia a uns 30km d'Enna. Fou poblada per sculs. 

El 404 aC apareix per primer cop; era governada per un rei de nom Agyris, aliat de Dions de Siracusa. En els anys segents va dominar les ciutats venes i va esdevenir l'estat mes poders de l'illa desprs de Siracusa i va arribar a tenir uns 20.000 habitants. El 392 aC, envada pel cartagins Mag, va continuar aliada a Dionis.

Desprs desapareix de la histria fins el 339 aC quant estava governada pel tir Apolloniades, enderrocat per Timole, que va annexar la ciutat als dominis siracusans. 

Mes tard fou sotmesa a Phintias d'Agrigent, del que fou de les primeres a alliberar-se. Pocs anys desprs era aliada de Hier II rei de Siracusa que li va concedir la meitat del territori que havia estat d'Ameselum.

Durant la dominaci romana era una ciutat prspera segons Cicer grcies a la seva riquesa en moresc, que donava feina a 250 grangers, per que per les exaccions dels pretors es van reduir a 80. Plini el vell la qualifica de ciutat estipendiria (tributria). 

A l'poca cristiana a l'esglsia de Sant Felip hi havia un altar miraculs, que va donar nom a la ciutat actual, Filippo d'Argir
D'aquesta ciutat fou nadiu Diodor de Siclia (Diodorus Siculus)























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52051" title="Manifest dels 2.300" nonfiltered="333" processed="333" dbindex="20353">
El Manifest dels 2.300 va ser un manifest aparegut el 25 de gener del 1981. Fou signat per un grup d'intellectuals, entre ells Federico Jimnez Losantos, Santiago Tarancn, Amando de Miguel, Carlos Sahagn i Jos Lus Reinoso i en principi fins a 2.300 persones ms. En aquest es criticava la poltica lingstica, especialment en educaci, del nou govern de la Generalitat de Catalunya desprs de la transici espanyola. Els primers l'acusaven de discriminar el castell i d'insolidaritat respecte a Espanya.

Desprs de l'atemptat de Terra Lliure contra Federico Jimnez Losantos molts d'ells marxaren de Catalunya.

 Vegeu tamb .

 LOAPA;
 Manifest per la llengua comuna (2008);

 Enllaos externs .
Manifest dels 2.300 (1981)   ;
Text del Manifest a favor del castell (2008) ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52055" title="Rami Saari" nonfiltered="334" processed="334" dbindex="20354">
El poeta Rami Saari va nixer a Petakh Tikvah, Israel, el 1963. Llicenciat en Filologia per la Universitat de Hlsinki, a Finlndia, i Doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat Hebrea de Jerusalem, Saari s traductor, crtic literari i professor d'llengua hebrea. Des del 1988 ha publicat sis llibres de poesia en hebreu, pels quals ha guanyat diversos premis literaris. Entre d'altres, el Premi Primer Ministre d'Israel de poesia (el 1996 i el 2003) i el premi de la Fundaci Olschwung (el 1998). El 2006 va guanyar el premi Txernitxovski per la traducci de Platero y yo de Juan Ramn Jimnez i d'altres seves traduccions. Els seus poemes han estat traduts a nombroses llenges, entre les que s'hi compten el catal i el castell. 

Com a traductor, Saari ha tradut a l'hebreu autors de llengua catalana (Pere Calders, Jordi-Pere Cerd, Salvador Espriu, Feliu Formosa, Toms Garcs, Lloren Goms, Josep Maria Llompart, Joan Margarit, Miquel Mart i Pol, Dolors Miquel, Quim Monz, Joan Navarro, Salvador Oliva, Marta Pessarrodona, Josep Piera, Merc Rodoreda, Pere Rovira, lex Susanna i Joan Vinyoli) i espanyola (Carmen Albert, Rafael Alberti, Jose Mara lvarez, ngel Arango, Reinaldo Arenas, Fernando Arrabal, Mara Victoria Atencia, Bernardo Atxaga, Mario Benedetti, Felipe Benitez Reyes, Irene Bleier Lewenhoff, Francisco Brines, Guillermo Cabrera-Infante, Luisa Castro, Jos Luis Coll, Pablo Armando Fernndez, Luisa Futoransky, Gloria Fuertes, Carmen Martn Gaite, Eduardo Galeano, Antonio Gamoneda, Federico Garca Lorca, Pedro Garfias, Juan Gelman, Jaime Gil de Biedma, Juan Antonio Gonzlez Iglesias, Nicols Guilln, Salvador Gutirrez Sols, Miguel Hernndez, Leopoldo de Luis, Julio Llamazares, Juan Jos Mills, Csar Antonio Molina, Pablo Neruda, Juan Carlos Onetti, Olga Orozco, Jos Emilio Pacheco, Yolanda Pantn, Cristina Peri Rossi, Alejandra Pizarnik, Jos Luis Reina Palazn, Claudio Rodrguez, Ana Rossetti, Daniel Samoilivich, Eloy Snchez Rosillo, Mario Satz, Fernando Luis Seplveda, Jenaro Talens, Miguel de Unamuno, Jos ngel Valente, Ana Varela i Mara Zambrano). Saari ha tradut tamb literatura albanesa, estoniana, finesa, hongaresa, grega i portuguesa. 

s l'editor nacional d'Israel en PIW (http://israel.poetryinternational.org/cwolk/view/19786). 

Enllaos externs.
 Un poema de Saari amb la traducci de Lihie Talmor i Joan Navarro i el quadre de Pere Salinas;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52056" title="Ernest Lluch i Martn" nonfiltered="335" processed="335" dbindex="20355">

Ernest Lluch i Martn (Vilassar de Mar, 21 de gener de 1937   Barcelona, 21 de novembre de 2000), economista i poltic. Doctor en Cincies Econmiques per la Universitat de Barcelona, tamb va estudiar a la Universitat de la Sorbona, a Pars. Va ser militant del PSC i un dels fundadors del PSPV.

Biografia.
Quan era professor ajudant a la Universitat de Barcelona, va ser expedientat, detingut en diverses ocasions i expulsat de la Universitat per la seva activitat poltica anti-franquista. Durant uns anys fou destinat a la Universitat de Valncia, i fou un dels ponents del I Congrs d'Histria del Pas Valenci

L'abril de 1980 va ser escollit portaveu dels socialistes catalans en el Congrs de Diputats i dos anys ms tard, en les eleccions d'octubre de 1982, va resultar elegit diputat pel PSC-PSOE. Felipe Gonzlez el va nomenar Ministre de Sanitat i Consum en el primer govern socialista, lloc en el qual va estar fins a l'any 1986.

El maig de 1986 es va retirar del primer pla poltic per reincorporar-se a la ctedra d'Histria de Doctrines Econmiques de la Universitat Central de Barcelona. El 2 de gener de 1989, va prendre possessi com a rector de la Universitat Internacional Menndez Pelayo de Santander (UIMP).

Va destacar com a defensor del dileg com a eina per aconseguir el respecte pels drets humans, i la pau a Euskadi. El 21 de novembre del 2000 va ser vctima d'un atemptat mortal al garatge de casa seva, a Barcelona reivindicat per ETA i executat per l'anomenat Comando Barcelona . 

De forma pstuma fou guardonat l'any 2000 i 2001 amb el Premi Catal de l'Any i amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya respectivament.

Obres.
 El pensament econmic a Catalunya (1760-1849). Edicions 62, 1973;
 La via valenciana. Editorial Tres i Quatre, 1976;
 Pensament econmic a Catalunya.
 La Catalunya venuda del segle XVIII. Foscors i clarors de la Illustraci. Edicions 62, 1996;
 Las Espaas vencidas del siglo XVIII. Editorial Crtica, 1999;
 L'alternativa catalana (1700-1714-1740).
 Ramon de Vilana i Perlas i Juan Amor de Soria: teoria i acci austriacistes. Eumo Editorial, 2000;

 Honors .
 Biblioteca Municipal Ernest Lluch i Martn a Vilassar de Mar, anomenada en el seu honor.

Ellaos externs.
 Fundaci Ernest Lluch.  ;
Fons Ernest Lluch. Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigaci (CRAI), Universitat de Barcelona.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52093" title="Crregues de profunditat" nonfiltered="336" processed="336" dbindex="20356">

La crrega de profunditat s la ms antiga de les armes contra submarins. El concepte de llenar una mina es va discutir per primera vegada l'any 1911, i la idea va ser desenvolupada i posada en prctica quan el Comandant en Cap de la Royal Navy Sir George Callaghan, va demanar la seva posada en producci el 1914. El treball de disseny el va fer Herbert Taylor a la HMS Vernon Torpedo and Mine School de Portsmouth.

La primera crrega de profunditat efectiva va ser la "Tipus D", desenvolupada al 1916 era un revestiment metllic en forma de bid de 140 kg de pes, farcit d'explosiu, usualment TNT. Un percutor accionat per la pressi de l'aigua la feia detonar a una profunditat pre-establerta. La "Tipus D" podia detonar fina a una profunditat mxima de 100 m.

El primer sistema per usar-les en combat, era sencillament deixar-les rodar per una guia collocada a la popa del vaixell atacant. Ms tart es va dissenyar un projector anomenat "K-gun" que amb un explosiu propelent enviava les carregues a uns 50 m. Estaven montats a les cobertes dels costats. Aix permetia junt amb el sistema de guies de crear uns patrons de sis a deu crregues al voltant del vaixell atacant per encerclar al submar.

El 1943 es va introduir el Torpex, un explosiu 50% ms potent que el TNT, juntament amb un nou diseny en forma de llgrima que permetia que la crrega s'enfonses ms depressa.

Encara que l'explosi d'una crrega estandard de 280 kg. usades en la Segona Guerra Mundial aconseguiar trencar els nervis de les tripulacions dels submarins, noms un impacte directe a menys de cinc metres del casc de pressi podia trencar-lo. Aix era molt difcil d'aconseguir tot i que el blanc realitzava maniobres evasives tota l'estona. La majoria dels submarins enfonsats per a crregues de profunditat era per el dany acumulat durant llargs atacs. Molts sobrevivien centenar de detonacions de crregues de profunditat durant hores. L'abril de 1945 es van llenar 678 crregues contra el U-427 i va sobreviure a l'atac.

Fonts: edici anglesa de la Wikipdia






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52095" title="Sonar" nonfiltered="337" processed="337" dbindex="20357">

El sonar (acrnim de Sound Navigation And Ranging) s, bsicament, un sistema de navegaci i localizaci similar al radar per que, en lloc d'emetre senyals de radiofreqncia, emet impulsos ultrasnics. S'usa principalment en la navegaci submarina, ja que sota l'aigua no es propaguen les ones electromagntiques.

Est compost per un transmissor, un emissor, un receptor i un indicador. El transmissor emet un feix d'impulsos ultrasnics a travs de l'emissor. Quan xoquen amb un objecte els impulsos es reflecteixen i formen un senyal d'eco que s captat pel receptor. El receptor amplifica l'energia de les ones de l'eco i genera un senyal que s'envia a l'indicador, constitut per una pantalla on es veu l' objecte en el qual han rebotat les ones.

El sonar s'utiliza a la mar en la detecci d'objectes submergits: submarins, mines, vaixells enfonsats, moles de peixos, etc. Tamb es usat en metallrgia per a fer inspeccions per ultrasons, en mltiples aplicacions en la medicina, com les ecografies, etc.

Alguns animals posseeixen un  sonar natural  com s el cas dels dofins, aquests l'usen per a orientar-se.

Els ratpenats el fan servir per a orientar-se i caar en la foscor, i emeten vibracions ultrasniques curtes les quals es reflecteixen en les parets de la cambra o all on hi siguin o en la seva presa.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52096" title="Cristbal Vaca de Castro" nonfiltered="338" processed="338" dbindex="20358">
Cristbal Vaca de Castro (Izagre, Espanya, 1492 - Valladolid, Espanya, 1566) va ser un administrador colonial espanyol a Per. Va ser enviat per Carles I per restaurar l'ordre entre les faccions enfrontades de Gonzalo Pizarro i de Diego de Almagro, desprs de l'assassinat de Francisco Pizarro.

Es va autonomenar governador i va derrotar a Diego de Almagro (el mozo), fill de Diego de Almagro, a Chupas, el 1542. Va fer executar-lo per la pressi dels partidaris de Pizarro, tot i que ms endavant, l'aplicaci de les noves Lleis d'Indies i el seu intent de posar fre als abusos del grup, van provocar la rebelli de Gonzalo Pizarro. 

El va succeir Blasco Nez Vela el 1544, de manera oficial, qui ja havia estat elegit com a virrei del Per. Un any ms tard va retornar a Espanya, on va ser empresonat sota l'acusaci d'enriquiment ilcit durant el seu govern. Ms tard, va ser declarat innocent de tots els crrecs i nomenat comandant de l'Orde de Santiago i president del Consell de Castella, entre el 1557 i el 1561.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52097" title="Arshak III d'Armnia" nonfiltered="339" processed="339" dbindex="20359">
Arshak III fou rei d'Armnia del 384 al 389.

Era fill de Pap i el 378 fou portat al tron per Manel Mamikonian sota la regncia de la mare, la reina Zarmandukht. El 384 va ser proclamat rei principal amb son germ Valarshak com associat. El 395 va morir Manel. El 396 va quedar sol en morir el seu germ.

Ja des d'aquest any els nakharars es van comenar a separar del rei i es van aliar amb Prsia. El rei Shapur III de Prsia va enviar un exrcit a Armnia, que amb el suport de molts nakharars va establir com a nou rei a Khosrov III de la casa arscida, que fou reconegut a la gran Armnia mentre Arshak noms va conservar la Petita Armnia, probablement desprs de ser derrotat a una batalla a la vora del llac Sevan. 

Els romans van enviar tropes per protegir Arshak, i finalment es va produir un repartiment de fet entre les dues parts d'Armnia, una sota influncia de l'Imperi rom d'orient i un altre sota influncia de Prsia (entre 387 i 390). La frontera entre ambdues parts d'Armnia restar estable durant uns dos-cents anys i passava per l'est de Karin (Erzurum) i a l'est de Martirpolis (Mayyafariquin). Quedaren sota influncia romana la Derzene, la Keltzene, l'Acisilene, la Khorzene, el Daranaliq, la Balabitene, l'Astianene, la Sofene, l'Anzitene i la Sofanene; a la resta se la va conixer com a Persarmnia. Segons Procopi els nakharars de Sofanene, Anzitene, Sofene, Astianene i la Babilitene esdevingueren de fet funcionaris imperials.

Entre els nakharars que van restar fidels al rei i el van seguir a l'oest hi havia Dara, fill de Babik de la Siunia; Gazavon, senyor de Shirak i Arsharuniq; Peroz Gardmanatsi de Gardman, Atat Gnuni, Kenan Amatuni, i Sura de Mokq. En cavi alguns nakharars d'occident es van passar al costat persa, com Sahak Bagratuni d'Ispir (Sper), que va rebre dominis expropiats pels perses i va sotmetre Vanand (regi de Kars).

Vers el 389 Arshak va ocupar Vanand per fou derrotat per Sahak Bagratuni i va haver de fugir i va morir d'esgotament en arribar a Erzindjan. El pas fou annexionat a l'Imperi i l'administraci confiada a un comte (ms tard un dux), amb un consell de nakharars presidit per Gazavon de Shirak.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52099" title="Scarlett Johansson" nonfiltered="340" processed="340" dbindex="20360">

Scarlett Johansson (Nova York, 22 de novembre de 1984) s una actriu estatunidenca. El seu pare s dans i la seva mare, d'arrels poloneses, prov d'una famlia jueva assentada al Bronx. El 2002 va assolir l'xit a The Professional Children's School de Manhattan.

Les primeres interpretacions que va fer a Hollywood van ser en pellcules aplaudides per la crtica, fet que va promocionar la seva carrera. Els seus papers com a Grace MacLean a L'home que xiuxiuejava als cavalls, Rebecca a Ghost World i Francesca a La puntuaci perfecta van ser molt ben considerats. Per sn les seves interpretacions de Griet a La jove de la perla i de Charlotte a Lost in Translation les que li donen premis i el reconeixement del gran pblic. Amb La jove de la perla aconseguir dues nominacions a millor actriu pels globus d'or del 2003 i una nominaci pels premis BAFTA. Amb Lost in translation obt una altra nominaci als globus d'or i aconsegueix el guard a millor actriu dels BAFTAs. 

Durant el 2004 va donar suport pblicament a la candidatura de John Kerry per a president dels Estats Units juntament amb d'altres actors i cantants com ara Bruce Springsteen o Tim Robbins.

El juliol del 2005 va participar a la pellcula L'illa (The island) juntament amb Ewan McGregor, era la seva primera interpretaci com a personatge principal femen d'una pellcula d'acci. Aquesta nou rol, molt diferent dels interpretats en els anteriors papers, no va agradar al pblic i Scarlett fou criticada pels productors.

El juny de 2007 rod a Barcelona l'ltima pellcula de Woody Allen Vicky Cristina Barcelona. 

 Filmografia .
 Brilliant (2009);
 He's just not that into you (2009);
 The spirit (2008);
 Vicky Cristina Barcelona (2008);
 Les germanes Bolena (2007);
 Diari d'una mainadera (2007);
 Scoop (2006);
 The Prestige (2006);
 The Black Dahlia (2006);
 Delirious (2005);
 The Island (2005);
 Match point (2005);
 In Good Company (2004);
 Bob Esponja (2004) (veu);
 A Good Woman (2004);
 A Love Song for Bobby Long (2004);
 The Perfect Score (2004);
 La jove de la perla (2003);
 Lost in Translation (2003);
 Eight Legged Freaks (2002);
 An American Rhapsody (2001);
 The Man Who Wasn't There (2001);
 Ghost World (2000);
 El meu germ el porc (1999);
 L'home que xiuxiuejava als cavalls (1998);
 Sol a casa 3 (1997);
 Fall (1997);
 Manny & Lo (1996);
 Si la Lucy salts (1996);
 Causa Justa (1995);
 North (1994);





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52100" title="La Bella Dorment" nonfiltered="341" processed="341" dbindex="20361">

Dansa: ballet de Txaikovski basat en el conte tradicional homnim. Vegeu La Bella Dorment (ballet).
Literatura: conte infantil tradicional. Vegeu La Bella Dorment (conte).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52102" title="Micologia" nonfiltered="342" processed="342" dbindex="20362">

La micologia (del grec, mkes "fong, bolet" + lgos "tractat"), s la cincia que estudia els fongs, les seves propietats gentiques i bioqumiques, la seva taxonomia, i la seva utilitat per l'home com a font de medicaments (vegeu penicillina) i aliment (cervesa, vi, formatge, bolets), aix com els seus perills, com ara emmetzinaments o infeccions. La Micologia est relacionada estretament, junt amb la microbiologia i la parasitologia, amb la fisiopatologia: l'estudi de les malalties.

Vegeu tamb.

Bolet;
Fong;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52104" title="Celenterat" nonfiltered="343" processed="343" dbindex="20363">

Els celenterats (Coelenterata) son un antic flum d'animals que incloia els cnidaris i els ctenfors. Hi ha unanimitat en qu aquests dos grups representen flums separats i es dubta si estan directament relacionats.

Ambds flums es classificaven junt pel fet de tenir simetria radial, cos tou i una organitzaci diblstica simple, es a dir, amb dues capes de cllules, una externa i una altra interna, amb una cavitat digestiva en forma de sac proveda d'una sola obertura, que fa les funcions de boca i anus. Aquestes caracterstiques sn plesiomrfiques i no serveixen com a criteri de parentiu filogentic (veure cladstica).

El terme celenterat no es considera actualment com a vlid taxonmicament (seria polifiltic), tot i que se segueix utilitzant de manera informal per referir-se a aquests dos grups d'animals.

Els cnidaris tenen dues formes, la forma plip (forma de sac tubular, amb l'obertura a l'extrem superior del cos; poden viure en grup o individualment) i la forma medusa (forma de paraigua amb l'obertura a l'extrem inferior).

Els ctenfors tenen una sola forma; les espcies pelgiques recorden a les meduses, per les bentniques no s'assemblen en res als plips.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52105" title="Elisabet de Nimes" nonfiltered="344" processed="344" dbindex="20364">
Elisabet de Nimes (? - 1050), comtessa consort de Barcelona (1039-1050).

Probablement era filla de Raimon Bernat I de Nimes, vescomte de Nimes. Es cas el 1039 amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer I, dit el Vell.

D'aquesta uni en naixer el primognit Pere Ramon i hereu, que ser desposset del seu ttol en ordir, i potser materialitzar, la mort de la seva madrastra i tercera dona del comte Almodis de la Marca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52106" title="Berenguer Ramon I de Provena" nonfiltered="345" processed="345" dbindex="20365">
Berenguer Ramon I de Provena ( 1115 - Melguelh, Llenguadoc 1144 ), infant de Barcelona i comte de Provena (1131-1144).

Orgens familiars.
Fill petit del comte Ramon Berenguer III i Dola de Provena. Era nt per lnia paterna de Ramon Berenguer II i Mafalda de Pulla-Calbria, i per lnia materna de Gerbert de Gavald i Gerberge de Provena.

Ascens al comtat.
Mentre el seu germ Ramon Berenguer IV rebia com herncia el Comtat de Barcelona a la mort del seu pare, Ramon Berenguer III rebia el Comtat de Provena.

El seu regnat es caracteritz per les lluites pel poder a Provena amb la famlia dels Baus.

Npcies i descendents.
Es va casar el 1135 amb la comtessa Beatriu de Melguelh, filla de Berant IV de Melguelh i Guillema de Montpeller. D'aquesta uni nasqu un fill:
 l'infant Ramon Berenguer III de Provena (1140-1166), comte de Provena;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52118" title="NP-complet" nonfiltered="346" processed="346" dbindex="20366">
En complexitat computacional, el conjunt de problemes NP-complets representa el subconjunt de problemes de tipus NP ms difcils de resoldre. Aquesta classificaci s deguda a que:
 Qualsevol problema de tipus NP es pot reduir a un problema de tipus NP-complet.
 Com a conseqncia, trobar una soluci en temps polinmic a un problema NP-complet resoldria qualsevol problema NP en temps polinmic, resolent el problema P=NP.

Un exemple de problema NP-complet s el problema del viatjant de comer.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52120" title="Seneca" nonfiltered="347" processed="347" dbindex="20367">
 
Els seneca (de l'holands sinnekens, terme mahikan que feia referncia als oneida) s'autodefineixen com una naci de la Confederaci iroquesa. Ells es deien a si mateixos tshoti-nondawaga o oneniuteronron, gent muntanyenca. Vivien als marges del llac Seneca i del riu Genesee (Nova York), i tenien el foc del consell a Nundawao (avui Naples, a l'estat de Nova York). Durant el segle XVII arribaren a ocupar des del riu Nigara fins al riu Alleghany (Pennsilvnia). Avui ocupen les reserves de Towananda, Catarauga, Alleghany i Oil Springs (Nova York) i n'hi ha un grapat que viuen amb els cayuga a Oklahoma i d'altres a Grand River (Ontrio).

Potser n'eren 5.000 el 1660 en 30 cases, baixaren fins a 3.250 el 1778 i a 3.255 el 1900. El 1960 n'eren 3.507 a Nova York, 877 a Oklahoma i 300 a Ontario. Segons Asher n'hi havia uns 8.000, dels quals 600 parlaven la llengua indgena. Segons dades de la BIA el 1995, hi havia 6.679 i 2.961 amb els cayuga. Segons el cens del 2000, hi havia 13.676 seneca enregistrats, sense comptar els que hi havia amb els cayuga.

 Personatges famosos de la naci seneca .
Red Jacket;
Cornplanter;
Handsome Lake;
Ely Parker;
Arthur C. Parker;
Jesse Cornplanter ;
Paula Underwood;
Jamie Sams;

Enllaos externs.
 The Seneca Nation of Indians;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52121" title="Cayuga" nonfiltered="348" processed="348" dbindex="20368">
Els cayuga sn una naci de la Confederaci Iroquesa, el nom del qual prov d'una de les tres ciutats que tenien, Goi-o gouen (D'on surten les embarcacions), i la seva pronunciaci correcta s Gayogoh:no'. . Les altres ciutats eren Onontar (ms tard Saint Ren) i Thionero (St Stephen). Vivien als voltants del llac Cayuga, al centre de Nova York. Actualment viuen a Nova York, un grup amb els seneca d'Oklahoma, i la resta repartits entre Ohio, Wisconsin i Ontario.

Numricament, passaren de 1.500 el 1660, 1.100 el 1778 i 800 a Ontario i 175 a Nova York el 1812, el 1960 eren 1.500 repartits entre Ontario, Wisconsin i Ohio, 300 a Nova York i 100 a Oklahoma amb Seneca. Segons Asher el 1980 eren 3.000 individus, dels quals 400 parlaven la llengua prpia. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 1.399 cayuga enregistrats, uns altres tants amb els seneca-cayuga, i un nombre indeterminat a Ontario.

 Llista de Cayugues .
 Deskaheh;

 Enlla .
 Pgina Oficial dels Cayuga;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52123" title="Oneida" nonfiltered="349" processed="349" dbindex="20369">

Els oneida sn una naci de la Confederaci Iroquesa, l qual nom prov d o-n -yot-de-:g  gent de la pedra , que  deriva de la roca de  granit que es trobava vora un dels seus poblats.  Vivien a Nova York, i actualment encara hi viuen, per tamb a London (Ontario) i a la Reserva Oneida de Green Bay (Wisconsin).

El 1960 eren 1.070 al Canad, 974 a Nova York i 3.612 a Wisconsin. El 1990 hi havia 5.000 al Canad i uns 200 parlants de la seva llengua segons Asher. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 15.361 a Nova York i 920 a Wisconsin, i 4.930 a la Reserva Oneida d'Ontario.


 Llista d'oneida .
 Minnie Kellogg;
 Graham Greene (actor);
 Oskanondonha;
 Roberta Hill Whiteman;


 Enllaos extenrs .
 Pgina Oficial dels Oneida de Nova York;
 Pgina Oficial de la  Naci Sobirana Oneida de Wisconsin;
 Els Oneida de Wisconsin;
 Els Oneida;
 Cofrin Library : Bibliografia Oneida;
 Oneides tradicionals de Nova York;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52125" title="Onondaga" nonfiltered="350" processed="350" dbindex="20370">

Els onondaga sn una naci de la Confederaci Iroquesa, el qual nom volia dir  muntanyenc . Vivien als marges del llac Onondaga (Nova York). Avui tenen una reserva a Syracuse (Nova York) i d altres viuen a Grand River (Ontario).

Potser eren uns 3.000 en el segle XVIII, per el 1960 eren 1.107 a Nova York i d altres a Ontario. El 1970 eren 800 a Nova York i 900 a Ontario. Segons Asher eren 1.500, dels quals 100 encara parlaven la llengua. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 3.205 enregistrats com a Onondada, i un nombre indeterminat al Canad.


 Llista d'onondagues .
 Oren Lyons;

 Enllaos externs .
 Pgina de l'Agncia Mediambiental sobre els Onondaga;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52130" title="Ramon Berenguer III de Provena" nonfiltered="351" processed="351" dbindex="20371">
Ramon Berenguer III de Provena (v 1135 - Nia 1166), comte de Provena (1144-1166).

Orgens familiars.
Fill del comte Berenguer Ramon I de Provena i Beatriu de Melguelh. Era nt per lnia paterna del comte de Barcelona Ramon Berenguer III i Dola de Provena, i per lnia materna de Bernat IV de Melguelh i Guillema de Montpeller.

Ascens al comtat.
El 1144 el seu pare va morir en una ofensiva contra Gnova i heret el comtat. El seu regnat tamb es vei enterbolit amb la lluita amb la famlia de Baus, arribant a perdre el comtat de Provena. Per el seu oncle, Ramon Berenguer IV de Barcelona el va restablir al tron l'any 1147/1150.

Les lluites amb la famlia de Baus varen continuar fins el 1162, data de la seva rendici.

L'agost del mateix any viatj fins a Tor amb el seu oncle per obtenir la confirmaci de la dominaci de la Provena de l'emperador Frederic I Barba-roja. Aix mateix es cas amb la neboda d'aquest, Riclitza de Polnia. En el viatge de retorn a casa el seu oncle mor, i li confi la tutela d'Alfons I.

Un cop feta la pau amb la Repblica de Gnova, mor la primavera de 1166 en intentar conquerir Nia, que s'havia revoltat i refusava a seva autoritat.

Npcies i descendents.
Es cas el 17 de novembre de 1161 amb Riclitza de Polnia, filla de Ladislau II de Polnia i Agns de Bagenberg. D'aquesta uni nasqu una filla:
 la infanta Dola II de Provena (?-1172), comtessa de Provena;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52131" title="Vram-Shapuh d'Armnia" nonfiltered="352" processed="352" dbindex="20372">
Vram-Shapuh fou rei d'Armnia del 392 al 414.

Fou nomenat pel rei Bahram de Prsia, i tot i que era armeni, port un nom persa armenitzat (el nom armeni fou Vram-Shapu, el persa Bahram-Shapur).

El patriarca Sant Sahak tenia una filla, Sahakanukht, casada amb Hamzasp Mamikonian. Per a aquest el patriarca va demanar al nou rei el crrec de cap de la cavalleria. El rei no li va concedir a menys que ho aprovs el sobir persa. Sahak va anar a Prsia i va obtenir el crrec i altres favors per el gendre (Els Mamikonian van esdevenir els cinquens en rang entre els nakharars).

Vers aquestos anys (abans del 405) el monjo Sant Mesrop Mashtots, originari de Taron, i evangelitzador de la Siunia va inventar l alfabet armeni. Poc temps desprs el mateix Mesrop va inventar un alfabet pels Aghuans (Albans o Aluanqs) que fou protegit per el bisbe de Siunia Anani (deixeble i successor del mateix Mesrop) i pel rei Vasak, alfabet que fou perdut segles desprs i no se n va trobar cap exemple fins el 1937 (Manuscrit d'Etxmiadzin, trobat per Ilia V. Abuladze, publicat a Tbilisi per M. Txanidze el 1938).

Va morir el 414, deixant un fill, Artaxes, de noms 10 anys, que no fou acceptat pels nakharars que van demanar un nou rei al sobir persa, que va designar al ex rei Khosrov III.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52133" title="Mohawk" nonfiltered="353" processed="353" dbindex="20373">

Els mohawk (menjahome o b de makwa llop, smbol del seu ttem) sn un grup de la Confederaci Iroquesa autodeclarats com a naci. Ells s'anomenen Kaniengehaga gent del lloc de la pedranyera. Vivien a la vall del Mohawk, vora el llac Ontrio, ocupant tres viles a l'actual Schenectady. Actualment ocupen les reserves de Sant Regis (Nova York), Oka, Kanesatake i Kahnawake (Quebec) i alguns a Brantford i  Bay of Quinte (Ontario).

El 1650 eren uns 5.000, per foren reduts a 2.500 el 1660. El 1960 eren 1.820 a Nova York, que potser augmentaren a 5.000 el 1980. Segons Asher, uns 3.000 encara parlaven la llengua. El 1990 hi havia 25.000, dels quals, uns 13.154 al Quebec. Al Canad noms uns 530 parlaven llenges iroqueses. Segons dades del cens dels EUA del 2000, hi havia 26.851 als EUA, i 29.742 a Quebec i Ontario.

 Llista de Mohawks .
 Hendrick;
 Joseph Brant;
 Beth Brant;
 Mary Brant;
 Pauline Johnson;
 Maurice Kenny;
 Fred O. Loft;
 Richard Oakes;
 Jay Silverheels;
 Kateri Tekakwitha;

 Enllaos: .
 Histria  ;
 Mohawk nation;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52134" title="Dola II de Provena" nonfiltered="354" processed="354" dbindex="20374">
Dola II de Provena ( ? - 1172 ), comtessa de Provena (1166-1167).

Orgens familiars.
Filla del comte Ramon Berenguer III de Provena i Riclitza de Polnia. Fou nta per lnia paterna de Berenguer Ramon I de Provena i Beatriu de Melghuel, i per lnia materna del rei Ladislau II de Polnia i Agns de Bagenberg.

Ascens al tron comtal.
Al morir el seu pare en l'intent de conquerir la ciutat de Nia, heret el comtat de Provena. Es trob per amb l'oposici del cos del seu pare, el comte de Barcelona Alfons I el Cast que el reclam per a ell en veure que Ramon Berenguer III de Provena no deixava hereus per lnia masculina.

L'any 1167 Alfons I aconsegu fer-se amb el comtat.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52136" title="Khosrov III d'Armnia" nonfiltered="355" processed="355" dbindex="20375">
Khosrov III fou rei d'Armnia del 387 al 392 i per segona vegada del 414 al 415.

El 387 amb el suport dels nakharars, el rei Shapur III de Prsia va enviar un exercit a Armnia i va collocar al tron al arscida Khosrov III. Arshak III d'Armnia va fugir al oest on fou protegit pels romans.

Poc desprs es va consagrar la partici del pas en una zona d'influncia persa i una romana (annexionada al imperi a la mort d'Arshak III). La part oriental, coneguda per Persarmnia, fou sobre la que governava Khosrov. Moiss de Khoren diu que al comenar el seu regnat va fer nomenar patriarca d'Armnia a Sant Sahak, fill del antic patriarca Nerss.

Els nakharars occidentals, desprs de la mort del rei Arshak, no van tardar a sotmetre's a Prsia. Els seus bens els hi foren retornats. Noms Samuel Mamikonian va rebutjar canviar de bndol. Samuel havia matat al seu propi pare Vahan Mamikonian, cap del partit persa.

Khosrov va negociar amb l'emperador Arcadi que li dones l'administraci de l'Armnia occidental a ttol de vassall, sense xit.

El 392 el nou rei de Prsia, Vahram, el va fer cridar a la cort, i el va fer empresonar al Castell del Oblit i el va destituir. Un intent dels seus germans d'alliberar-lo, els hi va costar la vida. Un altre germ, de nom Vram-Shapuh, fou nomenat rei. 

Mes de vint anys desprs, mort Vram-Shapu el 414, fou alliberat per Yazdgard I de Prsia, segons Moiss de Khoren a petici del patriarca Sant Sahak, i fou nomenat rei per segon cop, per va morir al cap de vuit mesos, el 415. Yazdgard va donar llavors la corona al seu propi fill, Shapuh (Shapur).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52139" title="Tuscarora" nonfiltered="356" processed="356" dbindex="20376">

Els tuscarora sn una tribu amerndia membre de la Confederaci iroquesa, el nom del qual prov de ska-ru-ran  recollidors de cnem . Vivien originriament vora Raileigh (Carolina del Nord). Actualment viuen a la reserva Tuscarora de Nova York, vora les cascades del Nigara , i alguns al territori original i a Ontario.
Antigament eren una tribu poderosa, per desprs de la Guerra del 1711 resteren molt delmats i es van veure obligats a demanar el vassallatge de la Confederaci Iroquesa, i n'esdevingueren membres.

Eren 5.600 el 1708, per el 1060 eren 430 a Nova York i el 1970 eren 600 a Ontario i 700 a Nova York i Carolina del Nord. Segons Asher eren 1.000, dels quals 333 parlaven la llengua. Segons el cens dels EUA del 2000 hi havia 3.705 tuscarora.

 Llista de tuscarora clebres .
 J.N.B Hewitt;
 Teresa Morris;

 Enllaos externs .
 Els Tuscarora i les Sis Nacions;
 Reserva Tuscarora;
 Histria dels Tuscarora;
 Tuscarora Native Indian Encyclopedia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52141" title="Arapaho" nonfiltered="357" processed="357" dbindex="20377">

Els arapaho sn tribu ndia algonquina que parla una llengua fora diferenciada, tamb anomenada errniament gros ventre. El seu nom prov del pawnee tirapihu ("comerciants"), o b del crow alappah ("gent amb molts tatuatges", pel costum que tenien de gravar-se alguns cercles cerimonials a la cara), per ells s anomenen a si mateixos inu-na ina ("el nostre poble").  L idioma es divideix en tres dialectes o  subdivisions: els basanw nema,  els atsina o gros ventre,  que esdevingueren tribu independent, i els na  wathinahana

 Localitzaci .
Vivien a l Alt Arkansas i al sud del Platte, al peu de les Muntanyes Rocalloses, als 39-40 latitud nord (Colorado), on potser hi arribaren procedents de Minnesota. Actualment estan dividits entre la reserva Wind River (Wyoming), compartida amb els xoixons, i Oklahoma, on no ocupen reserva especfica, als comtats de Geary i Canton, on l ndex d atur s entre el 40 i 70 per cent.

 Demografia .
El 1867 es calcula que hi havia uns 3.000 individus, per havien baixat a 2.000 pel 1920.  El 1950 es calculaven uns 3.775 juntament amb els atsina, i pel 1970 es calculaven uns 2.000 a Wind River (Wyoming) i uns 3.000 ms a Oklahoma.  El 1980 sumaven encara 5.000 en total, dels quals 2.000 parlaven la llengua prpia.  Segons el cens dels EUA del 2000 hi havia 9.258 arapaho:



 Costums .
Els blancs que els visitaren els descriviren com a alts, forts, tradors i bellicosos. Se ls considerava aliats dels xeienne contra els xoixons, ute, crow, pawnee, comanxe i dakota. Antigament eren nmades, vivien en tipis i depenien del bis de les planures per sobreviure.  Comerciaven amb mandan i arikara, i amb els establiments espanyols del Sudest.  No tenien clans ni practicaven l agricultura.

Eren molt religiosos, i per a ells tenien una significaci especial els objectes i accions quotidianes, com els abillaments.  Llur principal objecte de veneraci era una pipa plana que guardaven en una bossa sagrada amb un disc o una roda. 
La seva principal dansa cerimonial, la Dansa dels Corbs, fou modificada el 1890 com a Dansa dels Esperits (Ghostdance). Tamb es dividien en set societats secretes (una d elles per a les dones) militars graduades per l edat, i societats xamniques, com la dels Guerrers Gossos, fantics guerrers que caminaven i feien les coses a l inrevs.  I creien tots elles els havien d ajudar a pujar els Quatre Turons de la Vida (infantesa, joventut, maduresa, vellesa). Molts d aquests trets foren adoptats dels xeienne, amb qui estan emparentats lingsticament.

 Histria .
Llurs recents tradicions indiquen que emigraren d una zona de boscos on eren agricultors (potser Minnesota). El primer blanc que els va visitar fou el francs Jean Baptiste Trudeau el 1795.  Desprs d un gradual moviment cap a l Oest, s establiren all on els trobaren els blancs cap el 1830. Aquell mateix any se separaren dels atsina, mentre que els arapaho s establien als marges de l Arkansas. 

Estigueren en guerra contnua contra els xoixons, ute i pawnee, i associats durant molt de temps amb els xeienne meridionals, amb els quals lluitaren contra el general Custer fins el 1867. El primer cabdill arapaho conegut fou Friday, qui el 1850-1851 visitaria Washington i signaria un Tractat a Fort Laramie que els assegurava les terres, per el 1858 el territori a rapahoe fou travessat per nombrosos buscadors d or a Paha Sapa, cosa que provoc nombrosos conflictes.  Es calcula que el 1861 eren dividits en dos  grups: el del Nord, format per 750 individus, a Wind River, dirigits per Black Bear i Medicine Man, i el del Sud, per 1.500 individus, vora l actual Denver, per Little Raven.

El 1861 el seu cabdill Ohnasite o Little Raven (mort el 1889) signaria el Tractat de Fort Wise amb els EUA juntament amb els xeiennes, i el 1863 visit Washington. Per el 1862 es descobr or a Montana i el tractat fou violat novament. El 1864 intentaren detenir al General Chevington de manera pacfica en una reuni a Camp Neld, vora Denver.  Com a represlia, l agost del 1865 Patrick Connor atacaria amb 4 columnes de soldats i mercenaris pawnee el campament del riu Tongue, provocant 50 morts i capturant mil cavalls.

Pel juliol del 1866 els caps Black Bear i Sorrel Horse s uniren als dakota de Mahpiua Luta o Red Cloud contra els EUA fins la firma del Tractat de Fort Laramie el 6 de novembre del 1868.  Els del Nord, per, no es volgu rendir fins la desfeta xeienne infligida per Custer desprs de la matana del riu Washita. El 1868 signaren una nova pau amb els xoixons, per foren atacats pels colons, que assassinarien els seus capdills Medicine Man (1871) i Black Bear (1868). 

El seu nou cap, Black Coal (mort el 1893) intent evitar novament els atacs que els infligiren blancs i xoixons el 1874 tot aconseguint que el 1875 els incloguessin dins la reserva de Mahpiua Luta.  El 1877 visitaria al president dels EUA per aconseguir una reserva a Wind River (Wyoming) amb els xoixons, els seus tradicionals enemics, amb qui havien signat la pau definitiva el 1871.  Es calcula que el seu nombre el 1885 era de 972 individus, per el 1893 havien estat reduts a 823, principalment per la manca d aliments a la reserva, les malalties i l alcoholisme. 

Endems, patiren l establiment de tota mena de sectes cristianes, per noms els episcopalians hi establiren escoles des del 1917.  Des del 1887 se ls intentaria aplciar la Dawes Act merc la qual la terra tribal era repartida en parcelles individuals, per finalment el 1904 s acord cedir-los els 2/3 de la reserva per ells. 

Aix no milloraria la situaci de depauperaci i malalties que patien, malgrat les protestes dels seus caps Lone Bear (1854-1920), cap de la tribu des del 1901, i Yellow Calf (1860-1938), successors de Black Coal i que el 1908 visitaren Washington amb Little Wolf per protestar per la seva situaci. 

Els del sud foren obligats a acceptar els termes del Tractat de Medicine Lodge Creek del 1867, pel qual una bona part de la tribu (entre mil i mil cinc-cents invididus), amb Ohnasite (qui el 1870 visitaria altre cop Washington), era traslladada a Fort Sill, Territori Indi (ara Oklahoma) el 1869. El 1871 sumaven uns 1.650 individus, i de seguida foren invadits per predicadors religiosos de tota mena de sectes cristianes, principalment els mennonites, qui els introduiren en el conreu del moresc.

Pel fet de no comptar amb reserva prpia com els del nord, els va fer ms propensos a l aculturaci, ja que, en no comptar amb reserva, no eren reconeguts com a tribu.  Ja el 1879 el capdill Little Raven enviaria el seu fill a estudiar a l escola Carlisle de la BIA per tal de demostrar lleialtat als EUA. El 1890 foren visitats per l antropleg James Mooney, qui estudiaria entre ells el moviment Ghost dance. Aquest moviment fou propiciat per la situaci de depauperaci provocada per la manca d aliments, ja que, privats de la cacera, depenien totalment dels subsidis de la BIA.  El 1889 s havien redut a 1.137 individus, i aix facilitaria la predicaci del profeta Black Coyote, arapaho de Windriver, qui va rebre nombrosos adeptes entre ells.  Anys ms tard, molts d ells es passarien al culte peyote. 
El 1891 els d Oklahoma reberen 4 milions d acres de terres i 25 anys d exempci fiscal, per el 19 d abril del 1892 la seva terra fou oberta a 30.000 colons, i cap el 1901 en perdrien la propietat efectiva.  El 1899 el mateix Black Coyote marx amb una delegaci a Washington a protestar, per no serv de res.  Pel 1900 havien estat reduts a 981 individus, i pel 1929 a 820.  Cap els anys vint, ja tots ells vivien en cases i havien abandonat els habitatges tradicionals.

El 1937 el Congrs dels EUA don 500.000 $ als arapahoe de Wind River en compensaci per les terres que els havia assignat per tractat i que no havien rebut.  Pel 1936 ja havien augmentat a 1.128 individus a Wind River, i el 1955 s uniren als Arapaho del Sud per reclamar terres a l Indian Claims Commission. Fins el 1938 no fou escollida una dona, Nellie Scott, com a membre del Consell Tribal a Wind River.
El 1970 els de Windriver cobraren 4,5 milions $ en royalties per l explotaci del petroli de la seva reserva, cosa que millor la seva situaci econmica en fer-se d una bona part el repartiment individual entre els 4.000 membres de la tribu.

 Llista d'arapaho famosos .
 Little Raven;
 Sherman Coolidge;

 Bibliografia .
 FOWLER, Loretta (1989) The arapahoe Frank W. Porter III General Editor, Chelsea House,  New York.
 BROWN, Dee (1970)   Enterrad mi corazn en Wounded Knee Bruguera, Barcelona.
 WISSLER, Clark (1993) Los indios de Estados Unidos de America,  Paids Studio, n 104  Barcelona;
 ENCICLOPAEDIA BRITANNICA,  Ed. E.B. Inc, 1970;
 THE NEW ENCICLOPAEDIA BRITANNICA-Micropaedia;
 ENCICLOPAEDIA AMERICANA, Grooler Inc, Danbury Corn, 1983;

 Enllaos externs .

 The Northern Arapaho Tribe;
 Wind River Country Events;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52144" title="Ramon Berenguer IV de Provena" nonfiltered="358" processed="358" dbindex="20378">
Ramon Berenguer IV de Provena o Pere I de Cerdanya ( 1158 - Murviel, Montpeller 1181 ), prncep d'Arag, comte de Cerdanya (1162-1168) i comte de Provena (1173-1181).

Orgens familiars.
Segon fill mascle del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d'Arag. Era nt per lnia paterna de Ramon Berenguer III i Dola de Provena, i per lnia materna de Ramir II d'Arag i Agns de Poitiers. Fou germ d'Alfons I de Catalunya-Arag i San I de Provena.

Comtat de Cerdanya i Comtat de Provena.
A la mort del seu pare heret el Comtat de Cerdanya, la senyoria de Carcassona i els drets sobre Narbona. Per de fet no arrib mai a governar aquests territoris. El 1168 ced el comtat al seu germ San I.

El 1173 el seu germ Alfons I li confi el Comtat de Provena. El 1176 participa amb el seu germ San en la conquesta de Nia.

Fou assassinat el 5 d'abril de 1181 pels homes d'Ademar de Murviel en la guerra que enfrontava els senyors de Llenguadoc i els mateixos catalans contra el comte de Tolosa.

A la seva mort el seu germ Alfons I confi tamb a San el comtat de Provena.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52145" title="Little Raven" nonfiltered="359" processed="359" dbindex="20379">

Ohnasite o Little Raven (18??-1889) fou un cabdill arapaho. El 1861 signaria el Tractat de Fort Wise amb els EUAU juntament amb els xeiennes, i el 1863 visit Washington. El 1870 tornaria a visitar Washington, i amb bona part de la seva tribu fou traslladat a Oklahoma, al costat dels Cheyennes del Nord, on va viure fins a la seva mort.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52146" title="Sherman Coolidge" nonfiltered="360" processed="360" dbindex="20380">
Sherman Coolidge, tamb conegut com a Runs on Top (Goose Creek, Wyoming, 1862- Colorado, 1932). Predicador arapaho. Fill de Banasda (Big Heart) i Ba-ahnoce (Turtle Woman), el 1870 la seva mare  l'entreg per la seva seguretat al Capit Coolidge, qui l aconverti al baptisme i el va fer estudiar a una acadmia militar. Nogensmenys, el 1884 decid fer-se missioner entre els indis de Wind River, fou ordenat sacerdot i el 1902 es cas amb  una blanca. Public articles a diaris i el 1911 fou membre de la Society of American Indians. El 1917 tamb public la revista Teepee Neighbours sobre els costums indis.


 Enllaos externs .
 Biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52155" title="Copa d'Europa d'hoquei herba masculina" nonfiltered="361" processed="361" dbindex="20381">
La Copa d'Europa d'Hoquei Herba s la mxima competici oficial d'hoquei sobre herba per a clubs que es disputa a Europa. T periodicitat anual. Es disputa des de l'any 1969, tot i que les cinc primeres competicions no estaven oficialment considerades com a Copa d'Europa per la Federaci Europea.

 Historial .


 Enllaos externs .
 Web de la Federaci europea;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52160" title="Niade" nonfiltered="362" processed="362" dbindex="20382">

Les niades sn unes divinitats menors de la mitologia grega.

Les niades eren nimfes que personifiquen l aigua de brolladors, llacs i fonts, filles de Zeus, Poseid o del du del riu on aporten les seves aiges. Se'ls atribuen propietats curatives bevent o banyant-se en les seves aiges, encara que en alguns casos el bany o el simple fet de veure-les es considerava un sacrilegi que comportava les represlies de les niades.

Hi ha moltes llegendes relacionades amb aquestes nimfes, i segurament es podria considerar com una d'elles la de les goges de les Estunes.

Vegeu tamb.
 Sirena;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52163" title="San de Barcelona i d'Arag" nonfiltered="363" processed="363" dbindex="20383">
San de Barcelona i d'Arag o San I de Cerdanya, Provena i Rossell-Cerdanya ( 1161 - 1223 ), prncep d'Arag i comte de Cerdanya (1168-1223); comte de Provena (1181-1185); i comte de Rossell (1185-1223).

Orgens familiars.
Fill petit del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, i la reina Peronella d'Arag. Era nt per lnia paterna de Ramon Berenguer III i Dola de Provena, i per lnia materna de Ramir II d'Arag i Agns de Poitiers. Fou germ d'Alfons I de Catalunya-Arag i Pere I de Cerdanya.

Comtat de Cerdanya i Comtat de Provena.
El seu pare Ramon Berenguer IV de Barcelona li ced el 1168 el comtat de Cerdanya. A la mort d'aquest el seu germ Alfons el Cast, rei d'Arag i comte de Barcelona, el nomen comte de Provena. Per el 1185 fou desposset per Alfons desprs de signar un tractat de pau amb la casa de Tolosa. Tot i aix va mantenir el ttol honorfic del comtat al qual se li afeg per designaci reial, el de Rossell.

El 1209 el rei Pere el Catlic el nomen governador de Provena i senyor del Llenguadoc.

 Regncia de la Corona Aragonesa .
A la mort de Pere el Catlic, a la desfeta de la Batalla de Muret, on no va arribar amb els reforos que duia, San de Barcelona i d'Arag exerc de regent de la Corona Aragonesa durant 5 anys, durant la minoria d'edat de Jaume el Conqueridor. Durant aquest temps el seu poder es va posar molt en entredit i van ser moltes les disputes per l'hegemonia amb Ferran d'Arag, germ de Pere el Catlic. De fet, l'infant Jaume va haver d'agafar el poder d'una manera inmediata, amb nou anys, quan els nobles catalans, comandats per San, i els nobles aragonesos, comandats per Ferran, anaven a encetar una probable guerra civil.

Despres d'aquest punt, San conspir varies voltes junt amb altres nobles per fer baixar a Jaume del poder, sempre sense xit. L'acci ms destacada sigu quan soborn al noble Rodrigo de Liana per a que ursurpara les terres de Lope d'Albero, altre noble fidel a la Corona. Jaume, amb tretze anys, resolgu la situaci d'una manera contudent, i el de Liana, amb grans prdues, acab refugiant-se en Albarras, dominis que encara no estaven sotmesos a la Corona.

Npcies i descendents.
Es cas, abans de 1184, amb Ermessenda de Rocabert, filla de Jofre I de Rocabert i Ermessenda de Vilademuls. D'aquesta uni nasqu una filla:
 la infanta Sana de Provena, morta jove;

Es cas en segones npcies, abans de 1185, amb Sana Nez de Lara. Amb aquesta segona tingu un fill:
 l'infant Nun I (1185-1241), comte de Cerdanya i comte de Rossell;






Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52165" title="Nun San I de Rosell i Cerdanya" nonfiltered="364" processed="364" dbindex="20384">
Nun I ( v 1185 - 1241 ), comte de Cerdanya i comte de Rossell (1212-1241).(en llat; a 8 de mar de 1239: Nunus Sancii, Dei gratia dominus de Rossillionis, Vallis de Asperii, Conflent et Cerritane)

Orgens familiars.


Fill del comte San I de Cerdanya i la seva segona esposa, Sana Nnyez de Lara. Era nt per lnia paterna del comte de Barcelona i Prncep d'Arag Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d'Arag. Formava part, per tant, de la Casa del Rei d'Arag i tenia dret a llur les seues armes.

Comtat de Rossell-Cerdanya.
El 1212 el seu pare li ced el comtat de Rossell-Cerdanya, la uni dels dos comtats independents del Rossell i de la Cerdanya que s'havia produt sota el regnat del seu pare.

Npcies.
La idea de continuar les unions dinstiques occitanes i catalanes promogu al seu pare casar-lo el 1215 amb la comtessa Perenolla de Bigorra, filla de Bernat IV de Bigorra, matrimoni que fou anullat pel Papa Honori III l'any segent. 

Vers el 1220 es cas amb Teresa Lpez, filla de Llop III de Biscaia. D'aquest matrimoni no en nasqu cap hereu cosa que comport que els seus dominis s'integressin de nou a la lnia principal del comtat de Barcelona.






 Vegeu tamb .
Host de Nun San I de Rosell i Cerdanya a Mallorca;
Croada contra Al-Mayrqa;
Comtat del Rossell;
Comtat de Cerdanya;
Conquesta catalana d'Eivissa i Formentera;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52169" title="Constana d'Arag" nonfiltered="365" processed="365" dbindex="20385">
Constana d'Arag (1238 - 1275), princesa d'Arag. 

Filla de Jaume I de Catalunya-Arag i de Violant d'Hongria. 

El 1256 es cas a Sria amb l'infant Manuel de Castella, fill de Ferran III de Castella, i senyor d'Escalona, Peafiel i Villena.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52170" title="Conflicte mohawk del 1990" nonfiltered="366" processed="366" dbindex="20386">
El 1989 anunciaren l ampliaci del camp de golf amb terres procedents d un cementiri mohawk, cosa que despert una forta oposici entre els indis. Des del mar del 1990 la gent de la Casa Comunal de Kanahsatake i els guerrers es presentaren i organitzaren patrulles, muntaren gurdia i alaren barricades per evitar-ho. L'abril s'iniciaren negociacions entre Oka, el Quebec i Canad, per comenaren a crrer rumors d enviaments d armes. Aleshores demanaren ajut als guerrers, que organitzaren patrulles armades. 

L u de maig del 1990 els mohawk impediren a Oka el pas al territori de Pt Mercier. Un dels caps, Allan Gabriel, i la portantveu Ellen Gabriel, es manifestaren a Quebec i  s enfrontaren a la policia a Chateauguay i a l exrcit al moll de Dorval, provocant 75 ferits, 19 d ells soldats. Amb ajuda de la Societat de Guerrers, dirigida per Billy Two Rivers i Ketih Miyow, aixecaren barricades. Reberen suport de l escriptor i locutor de Grand River, Brian Maracle. Les autoritats arrestaren el lder de la Long House, John Cree, i apallissaren al guerrer Randy Horne. L 11 de juliol l alcalde quebequs d Oka, Jean Ouellette, deman la intervenci policial i 100 SQ atacaren amb gasos, per en el tiroteig mataren el caporal Marcel Lemay. Com a resposta, els guerrers atacaren i bloquejaren Port Mercier, i amenaaren amb volar-lo, alhora que muntaven barricades a Kahnawake. Per els quebequesos de Chteauguay s agruparen en consignes racistes i cremant efgies de mohawks. 

El primer ministre canadenc, Brian Mulroney es neg a involucrar-se; noms John Ciaccia, ministre d afers nadius del Quebec, era partidari de negociar, per fou apartat del conflicte. Tant els nacionalistes quebequesos com Mulroney eren rancuniosos amb els indis, cosa que empitjor la situaci.  El 8 d agost Mulroney pos a disposici de Robert Bourassa uns 2.500 soldats de l exrcit canadenc; el 16 d agost s iniciaren converses amb els mohawk, per alhora els setjaren. Els mohawk van rebre suport de la Lliga Iroquesa i nomenen portantveus Lauren Thompson i Selma Delisle. Foren bloquejats per l exrcit federal i la policia quebequesa, per reberen suport dels altres indis, que convocaren una manifestaci a Ottawa encapalada per Oren Lyons i George Erasmus, un dels caps de l Assemblea de Primeres Nacions, i amb Elijah Harper, Max Gros-Louis (cap dels hurons) i Jesse Jackson. Una setmana desprs, a Syracuse, es reuniren els Consells de la Confederaci Iroquesa Onondaga i Grand River, presidida per Leon Shenandoha (Tatodaho) i on Samson Gabriel (Tekarikonen), sachem de Kahnesatake, va debatre en llengua mohawk. El 25 d agost el Consell Hodenosaune envi una carta a Mulroney on demanaven negociacions i reconeixement de sobirania, per Mulroney ho considerava noms com a una qesti d ordre pblic, sense tenir en compte que la violaci de tractats indis era una violaci del dret internacional (a Quebec, els indis no pogueren votar fins el 1968). 

El 26 d agost observadors del Drets Humans criticaren Quebec i Ottawa pel setge als mohawk, per el 27 Bourassa orden a l exrcit d atacar, mentre una turba blanca els llenava pedres provocant la mort del mohawk Joseph Armstrong.  El 29 els federals atacaren amb avions i tancs. 
Desprs de 78 dies d enfrontaments i negociacions entre el mohawk John Deom i el federal Bernard Roy, els de Kahnawake es rendiren a canvi de ms autonomia i nivell de vida, per a Oka encara hi havia enfrontaments i tallament d arbres. 

Aix provoc revoltes ndies a la Colmbia Britnica i Ontrio, tot bloquejant trents i carreteres. Restaren setjats 40 guerrers i 12 periodistes. Finalment, el 8 de setembre asaltaren i  colpejaren al guerrer Spudwrench, mentre el 18 atacaren i dispararen contra les cases comunals de Kahnawake, provocant ferides a 75 mohawk i 7 soldats. Els d Oka oferiren deixar les armes si una comissi conjunta Quebec-Ottawa-Confederaci Iroquesa-Organitzacions de Drets Humans presidien la retirada i el procs judicial, per fou rebutjada. Finalment, el 26 de setembre, els mohawks s escaparen i els guerrers foren empresonats.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52171" title="Comuna de Pars" nonfiltered="367" processed="367" dbindex="20387">


El terme de la Comuna de Pars es referia originalment al govern de Pars durant la Revoluci Francesa. No obstant aix, en l'actualitat el terme comunament es refereix al govern socialista que va dominar breument a Pars des del 18 de mar (formalment el 26 de mar) de 1871 fins al 28 de maig del mateix any. 

En sentit estricte, la Comuna de Pars de 1871 va ser simplement l'autoritat local (commune en francs s un consell d'un poble o districte) que va exercir el poder a Pars durant dos mesos en la primavera de 1871. No obstant aix, les condicions en la qual va ser formada, els seus controvertits decrets i el seu cruel final la fan un dels ms importants episodis poltics de l'poca (30.000 executats, 38.000 empresonats i 7.000 deportats). 

En diverses ciutats de Frana com Marsella, Li, Saint-Etienne, Tolosa de Llenguadoc, Narbona, Grenoble i Llemotges, altres comunes foren proclamades a partir del 3 de mar de 1871, per totes elles van ser reprimides rpidement. Per en Karl Marx, aquesta s la primera insurrecci proletria autnoma.

Vegeu tamb.
Anarquisme



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52172" title="Ramon Berenguer V de Provena" nonfiltered="368" processed="368" dbindex="20388">

Ramon Berenguer V de Provena ( v 1200 - 1245 ), comte de Provena (1209-1245).

Orgens familiars.
Fill del comte Alfons II de Provena i de Garsenda de Forcalquier. Fou nomenat comte de Provena als nou anys, per no fou fins l'any 1219 quan la seva mare li ced els comtats de Forcalquier i de Provena.

L'arribada de Llus VIII de Frana amb el seu exrcit el 1226 va permetre a Ramon Berenguer V abolir els consolats i les llibertats urbanes d'Aviny i Tarrasc, aix com les de Grassa (1227) i Nia (1229).

El 1243 aconsegu conquerir Marsella, en poder de Ramon VII de Tolosa.

Npcies i descendents.
El 5 de juny de 1219 es va casar amb Beatriu de Savoia, filla del comte Toms I de Savoia i Beatriu Margarida de Ginebra. D'aquest matrimoni en nasqueren: 
 l'infant Ramon de Provena, mort jove;
 la infanta Margarida de Provena (1221-1295), casada el 1234 amb Llus IX de Frana;
 la infanta Elionor de Provena (1223-1292), casada el 1236 amb Enric III d'Anglaterra;
 la infanta Sana de Provena (1225-1261), casada el 1243 amb Ricard de Cornualles, fill de Joan I d'Anglaterra i germ d'Enric III d'Anglaterra;
 la infanta Beatriu I de Provena (1234-1267), comtessa de Provena i casada el 1246 amb Carles I de Npols;

Amb aquest matrimoni Provena deixa de ser catalana, del Casal de Barcelona, per esdevenir francesa, de la Dinastia d'Anjou. Ramon Berenguer V mor el 19 d'agost de 1245



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52174" title="Hendrick" nonfiltered="369" processed="369" dbindex="20389">
Tee Yee Neen Ho Ga Row, Teoniahigarawe o Tiyanoga, conegut pels anglesos com a King Hendrick (1680-1755) Cabdill de la Confederaci Iroquesa. Lder mohawk d origen mahican, ja el 1710 fou considerat pels britnics com a un dels quatre "reis" iroquesos, i el tractaren com a tal. Don suport als britnics contra els francesos i el 1740 visit Londres, cosa que l enfront amb altres faccions iroqueses. El 1753 don novament suport britnic a la Guerra Franco-ndia i va morir lluitant a la batalla de Lake George.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52175" title="Sana de Provena" nonfiltered="370" processed="370" dbindex="20390">
Sana de Provena ( Ais de Provena 1225 - castell de Berkhamsted, Anglaterra 1261 ), infanta de Provena.

Orgens familiars.
Filla de Ramon Berenguer V de Provena i de Beatriu de Savoia. Era nta per lnia paterna d'Alfons II de Provena i Garsenda de Forcalquier, i per lnia materna de Toms I de Savoia i Beatriu Margarida de Ginebra. Fou germana de la comtessa Beatriu I de Provena.

Npcies i descendents.
El 1243 es casa amb Ricard, Comte de Cornualla, fill del rei Joan I d'Anglaterra, convertint-se en la segona esposa d'aquest. D'aquesta uni nasqueren:
 el prncep Ricard de Cornualla (1246) ;
 el prncep Edmond de Cornualla (1249-1300), comte de Cornualla;

Sana mor el 9 de novembre de 1261 al castell de Berkhamsted, Herfordshire.

 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52177" title="Artaxes IV d'Armnia" nonfiltered="371" processed="371" dbindex="20391">
Artaxes IV fou rei d'Armnia del 423 al 428

Era fill de Vram-Shapuh i a la mort del seu pare el 714, quan tenia 10 anys, no fou acceptat pels nakharars.

El 423 desprs d'un perode d'anarquia entre el 721 i el 723 en qu el rei Shapuh (Shapur) va sortir del pas per reclamar el tron persa (i va morir) i els nakharars van governar els territoris respectius sense autoritat central, els mateixos nakharars van demanar al rei Bahram V de Prsia el nomenament d'Artaxes com a rei i els hi fou concedit.

El rei va demostrar des del principi una afici per les dones exagerada per l'poca. Els nakharars aviat van criticar els hbits dissoluts del rei i el van voler deposar. Sant Sahak el patriarca no els va secundar. Els nakharars, enutjats, van enviar una delegaci a la cort de Ctesifont dirigida pel monjo Surmak de Manzakert que va fer una acusaci de Sant Sahak. Bahram V va fer cridar a Sant Sahak i al rei Artaxes i els va deposar. Armnia fou incorporada com a provncia a Prsia i Surmak va substituir a Sant Sahak com a Patriarca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52178" title="Joseph Brant" nonfiltered="372" processed="372" dbindex="20392">

Joseph Brant (Nova York, 1742 - Ontrio, 1807) fou un cabdill dels mohawks, tamb conegut com a Thayendanegea. Estudi a escoles britniques i provocaria el trencament de la Confederaci iroquesa quan, el 1777, es pos de part dels britnics contra els nord-americans. Desprs de firmar el Tractat de Fort Stanwix, el 1783, marx amb part de la tribu a Brantford (Ontrio), on s'establ en terres cedides pels seus antics aliats.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52180" title="Red Jacket" nonfiltered="373" processed="373" dbindex="20393">


Red Jacket (Nova York, 1758-1830) s el nom que reb dels britnics l'orador seneca Sagoyewatha, "el que els mant desperts". El 1792 marx a Washington per negociar la Independncia de les Sis Nacions, aix com ho va fer el 1794 a Buffalo Creek, i hi destacaria pel poder de la seva oratria. El 1805 criticaria l'actitud hipcrita dels missioners cristians i la seva actitud en la venda d'alcohol als indis. Els darrers anys de la seva vida els passaria dirigint una fracci enfrontada tant a Joseph Brant com a Cornplanter, ja que mai accept els ensenyaments de Handsome Lake.

Enllaos externs.
 Biografia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52181" title="Margarida de Provena" nonfiltered="374" processed="374" dbindex="20394">
Margarida de Provena ( v 1221 - Pars 1295 ), infanta de Provena i reina consort de Frana (1234-1270).

Orgens familiars.
Filla del comte Ramon Berenguer V de Provena i la seva esposa Beatriu de Savoia. Fou nta per lnia paterna d'Alfons II de Provena i Garsenda de Forcalquier, i per lnia materna de Toms I de Savoia i Margarida de Gnova. Fou germana de la comtessa Beatriu I de Provena.

Npcies i descendents.
El 27 de maig de 1234 es va casar a la catedral de Sens amb el rei Llus IX de Frana. D'aquest matrimoni van nixer onze fills:
 la princesa Blanca de Frana (1240-1243);
 la princesa Isabel de Frana (1242-1271), casada el 1258 amb Teobald II de Navarra;
 el prncep Llus de Frana (1244-1260);
 el prncep Felip III de Frana (1245-1285), rei de Frana;
 el prncep Joan de Frana (1248);
 el prncep Joan-Trist de Frana (1250-1270), comte de Valois;
 el prncep Pere de Frana (1251-1284), comte d'Alenon ;
 la princesa Blanca de Frana (1252-1320), casada el 1269 amb l'infant de Castella Ferran de la Cerda;
 la princesa Margarida de Frana (1254-1271), casada el 1270 amb el duc Joan I de Brabant;
 el prncep Robert de Frana (1256-1317), comte de Clermont;
 la princesa Agns de Frana (1260-1327), casada el 1279 amb el duc Robert II de  Borgonya;

Margarida mor a Pars el 20 de desembre de 1295 i fou enterrada a la Catedral de Saint-Denis.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52182" title="Cornplanter" nonfiltered="375" processed="375" dbindex="20395">

Cornplanter (Nova York, 1740 - Warren County, Pennsylvania, 1836) s el nom amb que s conegut Garyan Wahgan, tamb conegut com a John O'Bail, fill d'un comerciant angls i una seneca. Assol fort prestigi entre els seneca i durant la Revoluci condu la seva tribu a donar suport als britnics. Un cop acabada la guerra, dirig la negociaci de la seva tribu en els tractats del 1784, 1789 i 1794 i accept les reserves que els oferiren, contra el consell de Red Jacket, amb qui va viure enfrontat la resta de la seva vida. Fou germ del predicador Handsome Lake.

Enllaos externs.
Biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52183" title="Handsome Lake" nonfiltered="376" processed="376" dbindex="20396">
Handsome Lake s el nom amb qu fou conegut Ganjo Dieyo (Gawanangus, NY 1735- Onondaga, NY, 1815). Predicador seneca, germ de Cornplanter, va viure alcoholitzat fins que el 1799 tingu algunes visions i, aleshores, abandon l'alcohol. Entre 1799 i 1815 cre una nova religi, que transmetia un codi o Gai wiio. Rebutjava lone ga (alcohol), l'avortament i la bruixeria, i hi barreja elements cristians, anima al conreu de la terra i fer cases, mant el calendari dels rituals (com els festivals de les Maduixes, l'ar, del moresc verd, el sacrifici del gos blanc, el Dia d'Acci de Grcies i el joc de la tassa), i creia que Hanisse ono, el maligne, vivia a Europa. Aix propiciaria que el 1850 es funds la Religi de la Casa Llarga.

Enllaos externs.
 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52186" title="Ely Parker" nonfiltered="377" processed="377" dbindex="20397">

Ely Parker (Towananda, Nova York 1828-1895), tamb anomenat Hasanoanda, fou un dirigent seneca. El 1852 fou nomenat Donehogawa (Guardi de la Porta  Oriental). Enginyer civil i amic personal d'Ulysses S. Grant, fou el redactor de la rendici d'Appomatox el 1865. De gener del 1869 a estiu del 1871 va dirigir el Bureau of Indian Affairs (BIA), per dimit per pressions de tota mena. Ajud a l'antropleg Lewis Morgan a escriure el seu estudi sobre la Confederaci Iroquesa. Va viure molt respectat pel seu poble, per va morir gaireb en la pobresa.

Enllaos externs.
http://college.hmco.com/history/readerscomp/naind/html/na_027900_parkerelys.htm;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52187" title="Deskaheh" nonfiltered="378" processed="378" dbindex="20398">
Deskaheh s el nom nadiu de Levi General (Grand River, Ontario, 1873 - Reserva Tuscarora, Nova York, 1925). Fou un lder cayuga, educat en una famlia tradicional del clan shao-hyowa (Gran Cel). Va anar el 1923 a la seu de la Societat de Nacions a Ginebra, tot viatjant amb passaport de la Confederaci Iroquesa, i hi present el memorial The red man s appeal for Justice, tot aportant el Wampum de dues fileres, el pacte ms antic signat amb europeus. Reberen suport de Prsia, Irlanda, Estnia i Panam, per el mar del 1924 tots reberen pressions britniques i ho paralitzaren. El 7 d octubre del 1924 la Policia Muntada dissolgu el parlament de les Sis Nacions, robant documents i wampums, i convocant noves eleccions.  Aleshores s exili als EUA, on va morir.

Enllaos externs.
Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52188" title="Veh-Mihr-Shapur d'Armnia" nonfiltered="379" processed="379" dbindex="20399">
Veh-Mihr-Shapur fou marzban (governador) d'Armnia del 428 al 442. El nakharar Vahan Amatuni fou lloctinent reial (hazarapet) al seu costat.

El 429 el patriarca Surmak, que era incompetent, fou deposat a petici dels nakharars, i fou nomenat bisbe de Bznuniq (al nord del Llac Van). El va succeir el sirac Berqitxo, que tampoc va complaure als nakharars i la majoria va demanar la restauraci de Sant Sahak. Per la seva banda el cap de la milcia d'orient del Imperi Bizant, Anatol, va demanar tamb al rei de Prsia que o be restaurs a Sahak o be el deixes lliure per anar a les provncies bizantines de poblaci armnia per exercir com a cap de l'esglsia all. El rei persa Bahram va accedir a deposar a Berqitxo per va nomenar a un altre sirac de nom Samuel (432) per va permetre a Sahak passar als seus dominis ancestrals d'Atxtitxat al Taron. Sahak va obtenir la llibertat del seu net Vardan II Mamikonian que havia estat empresonat quant la seva deposici, i de Gazavon el jove de la famlia de Shirak, que foren restituts en els seus honors.

Les exaccions de Samuel es van fer notar i van provocar hostilitat. Sahak va dirigir dos snodes, un el 432 i un altre el 435 on es va condemnar als nestorians. El 437 Samuel va morir, i els nakharars van pregar a Sahak de ocupar el lloc, assegurant que obtindrien el suport de la cort. Sahak va refusar i Surmak fou elegit altre cop.

El 5 de setembre del 439 va morir Sant Sahak al Bagrevand, i el 17 de febrer del 441 va morir el bisbe Sant Mesrop, inventor del alfabet armeni i lleial collaborador de Sahak.

El marzban fou considerat un bon governat, just i lliberal i que mai es va enfrontar al sentiment nacional armeni. Va morir el 442 i el va succeir Vasak de Siunia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52189" title="Elionor de Provena" nonfiltered="380" processed="380" dbindex="20400">

Elionor de Provena ( Ais de Provena v 1223 - Amesbury, Anglaterra 1291 ), infanta de Provena i reina consort d'Anglaterra (1236-1272).

Orgens familiars.
Filla de Ramon Berenguer V de Provena i de Beatriu de Savoia. Era nta per lnia paterna d'Alfons II de Provena i Garsenda de Forcalquier, i per lnia materna de Toms I de Savoia i Beatriu Margarida de Ginebra. Fou germana de la comtessa Beatriu I de Provena.

Npcies i descendents.
El 14 de gener de 1236 es va casar a la Catedral de Canterbury amb el rei Enric III d'Anglaterra, a qui no havia vist mai abans. Del matrimoni en van tenir cinc fills:
 el prncep Eduard I d'Anglaterra (1239-1307), rei d'Anglaterra;
 la princesa Margarida d'Anglaterra (1240-1275), casada el 1251 amb Alexandre III d'Esccia;
 la princesa Beatriu d'Anglaterra (1242-1275), casada el 1259 amb el duc Joan II de Bretanya ;
 el prncep Edmond d'Anglaterra (1245-1296), primer comte de Lancaster;
 el prncep Ricard d'Anglaterra (1247-1256);
 el prncep Joan d'Anglaterra (1250-1253);
 la princesa Caterina d'Anglaterra (1253-1257);
 el prncep Enric d'Anglaterra (1256-mort jove);
 el prncep Guillem d'Anglaterra (v 1256);

A la mort del seu marit, l'any 1272, Elionor es va retirar a un convent a Amesbury, on va morir el 26 de juny de 1291.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52191" title="Shapuh d'Armnia" nonfiltered="381" processed="381" dbindex="20401">
Shapuh (Shapur) fou rei d Armnia del 415 al 422

Era fill de Yezdegerd I de Prsia i fou nomenat rei pel seu pare a la mort del rei Khosrov III d'Armnia.

La noblesa del pas no li era gaire favorable, per el va tolerar. 

El 421 a la mort del seu pare Yezdegerd I, va sortir del pas per reclamar el tron de Prsia per va morir assassinat pels gran nobles perses (que van fer pujar al tron al seu germ petit Bahram V de Prsia conegut com Gor. 

Els armenis van aprofitar la guerra civil a Prsia per revoltar-se sota la direcci de Nerss Djidjrakatsi i van expulsar a les guarnicions perses, per els nakharars no es van avenir entre ells i cadascun va governar les seves terres durant uns tres anys. Sant Sahak el patriarca va enviar al seu nt Vardan II Mamikonian a demanar ajuda a Bizanci. Fou per aquest temps que l'emperador Teodosi va permetre difondre el nou alfabet armeni per les provncies armnies de Bizanci, i va fer reconstruir Karin a la que es va donar el nom Teodospolis (avui Erzurum)

Vers el 423 els nakharars van demanar al rei Bahram que els hi dons com a rei a Artaxes el fill de Vahram-Shapuh. Segurament fou Sant Sahak qui va fer la petici i segons Moiss de Khoren la delegaci la formaven el seu nt Vardan II Mamikonian i el cap de la cavalleria Sembat Bagratuni. Bahram va accedir i el jove prncep (d'uns 18 anys) fou proclamat rei sota el nom d'Artaxes IV d'Armnia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52192" title="John Breckinridge" nonfiltered="382" processed="382" dbindex="20402">

John Cabell Breckinridge (Lexington, Kentucky, 1821-1875) fou un poltic sudista nord-americ. Fou representant per Kentucky al Congrs el 1851 pels demcrates, fou vice-president dels Estats Units amb James Buchanan (1856-1860). Derrotat a les eleccions presidencials del 1860 per Abraham Lincoln, fou senador per Kentucky, per en fou expulsat per forar el seu estat a unir-se a la Confederaci. General de l'exrcit confederat, lluit a Shiloh, Vicksburg, Wilderness i Shenandoah, i fou el darrer secretari (ministre) de guerra. S'exil a la Gran Bretanya, per torn el 1868, i es dedic a fer d advocat.

 Enllaos externs .
Biografia ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52193" title="Arthur C. Parker" nonfiltered="383" processed="383" dbindex="20403">


Arthur Caswell Parker (Reserva Cattaraugus, 1881-1955) fou antropleg seneca, nebot d'Ely Parker i de mare blanca, treball al Museu d'Histria Natural de Nova York. Des del 1904 recoll dades sobre els iroquesos de Nova York i, el 1911, conegu Ohiyessa i es fa membre de la Society of American Indians. El 1915 dirig la revista American Indian Magazine, des d'on atac Franz Boas. El 1946 tamb particip en el National Congress of American Indians (NCAI). Va compondre uns 250 articles de temtica diversa

 Obres .
 Polysynthesis In The Languages Of The North American Indians (1893);
 Iroquoian Cosmology (1904);
 Iroquois Uses of Maize and Other Food Plants (1910);
 The Code of Handsome Lake, the Seneca Prophet (1913);
 The Constitution of the Five Nations (1916);
 Seneca Fiction Legends And Myths (AMB Jeremiah Curtin) (1918);
 The Archaeological History of New York (1922) ;

Enllaos externs.
Biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52194" title="Richard Oakes" nonfiltered="384" processed="384" dbindex="20404">
Richard Oakes (1942 Santa Clara, Califrnia, 1972) era un estudiant mohawk, membre del grup iroqus White Roots of Peace. Va treballar com a obrer metallrgic fins que fou adms a la Universitat de San Francisco. El 1969 va participar en l'ocupaci d'Alcatraz amb Grace Thorpe i futurs membres de l'AIM, i hi form un comit dirigit per ell amb la cherokee Jeanette Henry i el cahuilla Rupert Costo, fundadors de l'American Indian Historical Society, i Belva Cottier. Desprs es dedic a treballar a favor del seu poble fins que fou assassinat d'un tret per un blanc. Mai ning no fou condemnat en judici per aquest fet.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52195" title="American Indian Movement" nonfiltered="385" processed="385" dbindex="20405">

El Moviment Indi Americ s una organitzaci fundada el 28 de juliol del 1968 a Minneapolis pels chippewa Clyde Bellecourt, Dennis Banks i George Mitchell, com a  societat guerrera al servei del poble indi  amb l'objectiu de reconstruir l'economia per tal de fer que els indis fossin autosuficients a les seves reserves, i que pretenia unificar 20 organitzacions tribals que no havien aconseguit implantar-se als guetos indis (avui dia el 62% dels indis viu en ciutats, i el 32% per es troba per sota del llindar de la pobresa). 
Els seus objectius sn la lluita contra la injustcia racial i contra el subdesenvolupament de les comunitats ndies. Les prioritats sn marcades per les comunitats ndies que informen a la direcci del moviment de les accions que consideren que s prioritari emprendre. L'organitzaci t 79 captols o seccions, 9 d'elles al Canad, i totes elles autnomes, ja que s un moviment panindi. El 1990 el cap era Oyate Wacinyapi o Russell Means, dakota. El 1970 van crear les Survival Schools, per tal de recuperar la cultura ndia.

 Orgens .
El 1962 dos presos ojibway empresonats a Stillwater (Minnesota), Clyde Bellencourt (condemnat a 3 anys per robatori amb arma) i Eddy Benton Banai, excitats per les protestes ndies, arribaren a la conclusi que els indis havien de resoldre llurs propis problemes per tal de sobreviure. Aix, organitzaren 46 presoners indis en una mena de programa d'educaci ndia . Alguns d'ells havien participat en les lluites contra l'extermini de llurs tribus (61 grups tribals foren exterminats entre el 1954 i el 1961).
El 1964 Clyde Bellencourt fou alliberat sota paraula i intent organitzar el Red Ghetto de Minneapolis a l'estil dels moviments pro-drets civils. Aix, el juliol del 1968, amb E.B. Banai, George Mitchel i Dennis Banks (1932) fundaren el Concerned Indian Americans, futur AIM.  Des d'ac denunciaren el racisme a la feina. D'antuvi reclamaren igualtat en la feina, habitatge i educaci. Bellencourt va organitzar patrulles per protegir els indis de la violncia policial, filmar les detencions illegals i informar dels drets als detinguts. Per aquest motiu fou apallissat unes 30 vegades.

El 6 de mar del 1968 el president Johnson fa un missatge on rebutja la Termination. L'AIM va dur a terme aleshores programes socials legals, aix com els "survival schools" a Milwaukee, Saint Paul i Minneapolis. El 1970 Russell Means o Oyate Wacinyapi, de Pine Ridge i cap del Cleveland's Indian Center, participa a la Conferncia ndia de Minneapolis i funda el captol de l'AIM a Cleveland.

El 1969 Richard Nixon va nomenar comissionat d'afers indis el mohawk-sioux Louis  R. Bruce, i  torna 19.200 hectrees de terra sagrada als taos. Per el 1975 aprova l'Autodetermination Indian Land.
Alguns d'ells formaren part del grup Indians of All Nations que entre el 20 de novembre del 1969 i el 14 de juny del 1971 van ocupar l'illa d'Alcatraz, en base a una llei que els permetia ocupar les terres que el govern federal abandons, per tal de fer-ne un centre cultural.

 Lluita pels drets i pels tractats .
Entre la tardor del 1970 i la primavera del 1971 l'AIM i el grup Oglala Siux Tribe establiren un campament simblic al Mont Rushmore, i celebraren el Dia de Dol Nacional a Plymouth  (Massachusetts). Banks, Means i Trudell n'esdevindran portantveus, i posaran de moda el look indi. No es van poder introduir, per, entre els hopi, iroquesos ni entre els puyallup-nisqually, als qui donaren suport, perqu eren sospitosos de ser radicals. Reclamaren l'autodeterminaci en base a l'art 1 de la Resoluci 220 del 12 de desembre del 1966 de les Nacions Unides.

Poc desprs van fer pactes amb la United Native Americans i amb Indians of All Tribes, merc a la qual cosa se'ls uniren Leonard Crow Dog, lakota lder de la Native American Church, i Leonard Peltier, sioux-ojibwa de Turtle Mountain (Dakota Del Nord), parlant d'ojibwa i coneixedor de la medicina ndia, que el 1965 es dedic a rehabilitar alcohlics i delinqents a Seattle, on contact amb els cosins militants de l'AIM Jim i Steve Robideau.
El 1970 Peltier, Richard Oakes, Mad Bear i dirigents xicanos participaren a les protestes de Fort Lawton (Seattle) pels drets de pesca. El mateix any l'AIM va fundar chapters a Milwaukee (Herb Powless), Oklahoma (Carter Camp, potawatomi), Iowa (Lorelei Decora) i Cleveland (Russell Means). A Davis (Califrnia) fou creada la Dehanawigha-Quetzalcoatl University, primera universitat xicano-ndia.
El 1971 l'AIM intent ocupar Fort Lawton; poc desprs va celebrar un Congrs a Farmington (Nou Mxic) on protestaren per l'assassinat i mutilaci de dotze indis, i un altre a Page (Arizona) on protestaren pels maltractes i discriminacions patits pels indis (Peltier i Bellecourt havien estat empresonats). 

Pel febrer del 1972 l'oglala Raymond Yellow Thunder fou assassinat a Gordon. Els assassins noms foren acusats d'agressi, i la famlia de l'assassinat no va rebre cap suport de la BIA ni de les autoritats tribals, ra per la qual el seu nebot Severt Young Bear la demana a l'AIM. Aquests organitzaren manifestacions, i aconseguiren un nou judici i la dimissi dels caps de la policia local.  Aix els donaria prestigi davant els caps tradicionals de Pine Ridge. El cap de la reserva, Dick Wilson, conegut pel seu nepotisme i malversaci de cabals, usats per armar una milcia privada els Guardians of the Oglala Nation o GOON (que tenen tot el suport tant de la BIA com del FBI i del Departament de Justcia) crida a la BIA i prohibeix les activitats de l'AIM a la reserva. 

L'octubre del 1972 Sidney Mills, Russell Means i Hank Adams denunciaren en una roda de premsa a Seattle la mort el 20 de setembre a Santa Clara (Califrnia) de Richard Oakes, i demanaren protecci per als indis. 

Means, Banks i Mad Bear Anderson tamb organitzaren la Marxa dels Tractats Violats, i obtingueren cert suport del comissionat de la BIA Louis Bruce (siux-mohawk), per Harrison Loesch, del Bureau of Land Management, s qui supervisa la BIA. El 1971 decreta que els informes d'impacte ambiental a les explotacions minaires a les reserves no li sn d'aplicaci perqu  no sn terra pblica .  Peltier, el chippewa Stanley Moore i Robert Burnette (cap del Consell Tribal de Rosebud) tamb ocuparen durant cinc dies els edificis de la BIA reclamant habitatges de qualitat.

El secretari d'informaci, Rogers Morton, els va acusar de brtols i comunistes, aix com la John Birch Society, qui els compar als CPUSA i als Black Panthers, acusats d'antiamericans. El FBI els considera una amenaa nacional.

En aquells anys van redactar com a programa els anomenats Twenty Points, on destaca:
 Restauraci de la constitucionalitat dels tractats, abolits el 1871, que reconeixien la sobirania ndia, i el restabliment del Tractat de Fort Laramie del 1868.
 Elaboraci d'una Llei de Reforma de la Terra, per restaurar-ne la base que permeti llur tradicional forma de vida.
El 22 de novembre del 1972 Peltier fou detingut per uns aldarulls en un restaurant a Milwaukee, fou maltractat i tancat cinc mesos.

Per el 8 de gener del 1973 el FBI classifica als lders de l'AIM i dels Trail Fisheries com a  extremistes , i dicta persecuci contra 32 lders indis, i decideixen neutralitzar-los amb els COINTELPRO. Richard Nixon, endems, afirma que ell noms fa tractats amb les nacions estrangeres i no pas amb els seus propis ciutadans.

El gener del 1973 un altre oglala, Wesley Bad Heart Bull, fou assassinat en un bar de Buffalo Gap per un blanc, Darold Schmidt, qui ser jutjat noms per agressi. La mare del difunt demana ajut a l'AIM, qui hi envia Means, Banks, Crow Dog i el choctaw Dave Hill. Hi ha incidents a Custer, i en l'enfrontament entre blancs i l'AIM del 6 de febrer n'arresten 30. En soltaran 19, per no pas Sara Bad Heart Bull ni als lders de l'AIM.
Simultniament, els tradicionalistes de Pedro Bissonette fundaren lOglala Siux Civil Rights Organisation (OSCRO), i pel febrer del 1973 organitzen una marxa cap a l'edifici de la BIA per protestar per la renda de la terra i per demanar la destituci de Dick Wilson, ja que la policia entr illegalment a la reserva per tal de protegir-lo com a un vulgar dictador del Tercer Mn.

 Wounded Knee, 1973 i els incidents d'Oglala .

Aleshores el 26 de febrer del 1973 el portaveu dels caps oglala, Frank Fools Crow (1890-1989), qui havia estat cap suprem dels lakota del 1930 al 1989, demana oficialment ajut l'AIM. Gladys Bissonette recapta diners i aliments, per l'esglsia els nega suport i calla els fets. El dia 28 decideixen marxar cap a Wounded Knee i publiquen un escrit demanant que negocin les demandes i que protegeixin els nens i ancians, amb el suport dels caps oglala Fools Crow, Edgar Red Cloud i Peter Catchey, i dels membres de l'AIM Carter Camp, Vern Young, Pedro Bissonette, Eddie White Wolf, el wichita Stan Holder, Crow Dog, Buddy Lamont, W. Black Elk, Clyde Bellecourt, Ellen Moves Camp, Frank Clearwater, el matrimoni Nogeeshik Aquash (chippewa) i Anna Mae Pictou-Aquash (micmac) i Russell Means. Tamb hi era Rachel Hollow Horn, descendent d'un dels massacrats el 1891. 

El 29 de febrer hi foren assetjats pel FBI. L'1 de mar els senadors George MacGovern i James Abourezk els visitaren i s'entrevisten amb els lders Means, Bissonette i els xamans Crow Dog i Wallace Black Elk, i deploraren llur actitud, ja que havien lluitat pels drets dels indis en els anys seixanta. El 4 de mar arribaren a un acord per a abandonar el setge si s'investigaven els fets, i reben suport dels metodistes. Per el dia 9 de mar corre el rumor d'un assalt i en l'enfrontament s ferit l'oglala Milo Goings.

El 10 de mar hi ha un alto el foc i els permeten llibertat d'acci, cosa que aprofitaren per agafar menjar i armes, de manera que l'11 proclamaren la Independent Oglala Nation, a peu d'igualtat amb els EUA, que tindr un a gran repercussi internacional. Sis blancs intentaren introduir-se, per foren desarmats. El 13 es dictaren interdictes contra Clyde Bellecourt, Dennis Banks, Carter Camp, Russell Means i Pedro Bissonette.

Alhora, el 22 de mar un grup d'advocats encapalats per Kenneth Tilson, de Saint Paul (Minnessotta), formaren el Wounded Knee Legal Defense-Ofense Comittee (WKLDOC), i acusen d'illegal al setge i l'entrada del FBI a la reserva. Tamb reberen el suport dels veterans del Vietnam, del SDS i dels Weathermen. Aix aconseguiren del 26 al 31 de mar entrar a Wounded Knee malgrat l'oposici de Dick Wilson. El FBI deman la intervenci a l'exrcit, per aquest es neg per ser illegal i estar injustificat.

Per el dia 26 de mar els tallaren el telfon i obligaren a marxar els de la NBC. Durant dos dies es produ un tiroteig, i desprs s'obriren negociacions on demanaren que una comissi negocis el Tractat del 1868. Finalment, el 5 d'abril es sign un acord per part de Russell Means, Leonard Crow Dog i Chief Tom Bad Cod, que anaren a Washington, per el govern es neg a negociar mentre els seus companys estiguessin armats, a la qual cosa Holder es va negar tot recordant el Wounded Knee del 1891. 

El 17 d'abril s ferit i mort el cherokee Frank Clearwater, i el 26 d'abril Buddy Lamont, veter del Vietnam. Tots dos foren enterrats a Wounded Knee. El 27 d'abril fou empresonat Pedro Bissonette, per fou alliberat ms tard sense crrecs i torn a Pine Ridge. En total, entre el 1973 i el 1976 foren morts entre 49 i 200 militants de l'AIM.

El 4 de maig una carta de Washington els promet que una Comissi es reunir amb els caps teton per revisar el tractat del 1868; el dia 5 els assetjats ho acceptaren i el dia 9 abandonaren el setge, per en deixar-ho molts foren detinguts i maltractats. Endems, el 17 de maig fan una trobada de la delegaci de Washington a Kyle amb Frank Fools Crow, per no discuteixen res; queden pel dia 31, per no s'hi presenten, i noms reben una carta de Nixon que afirma que ja se'ls ha passat el temps. Alhora, uns 500 militants sn proscrits i se'ls acusa de 1.085 delictes federals.

Del 25 de juliol al 5 d'agost del 1972 es reuneix la Convenci Nacional de l'AIM a White Oak (Oklahoma), on sn escollits Dennis Banks (director nacional), Carter Camp i John Trudell (vicepresidents) i el navaho Larry Anderson (tresorer nacional), i voten continuar la campanya de rebuig a lIndian Reorganisation Act del 1934, pel desmantellament dels Indian Councils i de la BIA, i donar suport als boicots del xic Csar Chavez.  Per no hi ha un acord en com acabar amb la repressi. Clyde Bellencourt s contrari a l's de la violncia, Banks, Powless i Carter Camp reclamen ms disciplina. Per altra banda, Crow Dog i Means sn acusats d'alcoholisme i de racisme vers els blancs i els no sioux. Aix provocar un enfrontament entre els partidaris de Means i els de Banks, i entre Clyde Bellecourt i Craig Camp, germ de Carter, cosa que els donaria fama d'exconvictes violents.

Alhora s'inici la persecuci i cacera contra el grup. El 17 d'octubre del 1973 Pedro Bissonette fou mort a trets per 20 policies de la BIA, esperonats per Dick Wilson. Abans havien mort Aloysious Long Soldier (OSCRO) a Kyle, i feriren Vern i Clarence Cross. En l'enterrament de Pedro hi participaren 2.000 persones i l'AIM organitz patrulles de vigilncia, dirigides per Jim Robideau i Leonard Peltier.

El 8 de gener del 1974 Banks i Means foren jutjats a Saint Paul (Minnessotta), amb una manifestaci a favor seu de 65 lders oglala, entre ells Fools Crow. En base al Tractat del 1868, reclamen l'estatut de presos poltics. Dee Brown i Vine Deloria Jr declaren a favor seu, i el FBI queda en evidncia quan intenta manipular els testimonis. El jutge rebutja la majoria d'acusacions (bandidatge, segrest, possessi d'armes illegals) i acusa el FBI de manipulaci. Finalment, el 17 de setembre sn declarats no culpables, demana la cancellaci de la resta de causes pendents, i acusa el FBI d'assetjament i d'intentar arrunar econmicament l'AIM amb els judicis. Tot i aix, el 1975 uns 32 casos ms acabaren sense judici.

El 24 d'abril del 1974 fou jutjada Sara Bad Heart Bull i condemnada d'un a 4 anys de pres per pressions del fiscal William Janklow, cosa que provoc actes de desobedincia civil ndia i agressions als jutjats.

William Janklow havia estat acusat el 14 de gener del 1967 del rapte i violaci de la noia Jacinta Nilak Eagle Deer (15 anys), neboda de Leonard Crow Dog. La seva mare, Delphine, va morir d'una pallissa a dependncies de la BIA. La noia va reaparixer el setembre del 1974 a Des Moines i ho intent denunciar, per el cas fou rebutjat per manca de proves. El 4 d'abril del 1975 fou assassinada.

El juny del 1974 l'AIM patrocinar la I Trobada del IITC, amb 3.600 indis de 97 tribus a Mobridge (Standing Rock)i s'arribar a un acord perqu l'nica esperana pels indis s l'autodeterminaci. 

Mentrestant, Anna Mae Aquash sospitava que Jimi Durham era un confident; havia treballat al Boston Indian Council rehabilitant alcohlics i drogaddictes, tamb treball a la survival school de Saint Paul, Red School House, i entr a l'AIM amb Banks. Aix tamb ho sospitaven Darreille Dean Dino Butler, i l'actriu inuit Kelly-Jean MacCormick, amiga d'Ernie Petois, cap de la West Coast Office de l'AIM.

El xaman chumash Paul Semu Huaute, lligat a l'AIM, intent atraure a les seves cerimnies a gent de Hollywood com David Carradine. Per el 10 d'octubre del 1974 fou assassinat a Box Canyon un jove taxista blanc, George Aird, i n'acusaren dos militants de l'AIM, l'ojibwa Paul Skyhorse Durant i el tuscarora Richard Mohawk Billings, ambds amb antecedents per robatori i alcoholisme; havien estat abandonats per l'AIM, tot i que el gener del 1973 havien fundat el chapter d'Illinois. Foren jutjats l'1 de juny del 1977, i el 24 de maig del 1978 foren alliberats sense proves. Per aix va fer molt mal la imatge de l'AIM, que va perdre molt suport econmic. Temps ms tard, tots dos foren empresonats novament per robatori i altres crrecs. 
El 1975 la producci econmica a terra ndia era de 2.700 milions $ en petroli i gas, 187 milions $ en carb, 349 milions $ en urani  i 434 milions $ en coure, zinc, fosfats i cal.

Durant el 1975 tamb foren assassinats els membres de l'AIM d'Iowa Harvey Major i Ron Petite. I el 12 de mar del 1975 Durham va fer una roda de premsa a Chicago on va reconixer que era un confident. Poc abans, Leonard Peltier i Powless foren detinguts a Hot Springs (Dakota del Sud) sota acusaci de sindicalisme criminal, com Bill Means ho fou per droga, i Russ Means i Dick Marshall per assalt amb intent d'assassinat. En total, uns 28 militants de l'AIM foren detinguts.

Pel gener del 1975 Harry Jumping Bull, lder espiritual oglala, cedir unes terres a Banks per fer una ciutat alternativa segons els ideals de l'AIM, amb suport d'Anna-Mae Aquash i Leonard Peltier, que s'anomenar Tent City. Alhora, Dino Butler aconsegueix el suport de l'AIM als tututni en la reclamaci de la boca del riu Rogue.

Mentrestant, el 7 de febrer del 1975 se celebraren eleccions al Consell Tribal de Pine Ridge, on Dick Wilson va obtenir 1.714 vots contra els 1.514 de Russell Means, candidat de l'AIM. L'US Commission of Civil Rights va declarar per manca de votants majoritaris. Aleshores Wilson intenta expulsar de la reserva als opositors, i des del 26 de febrer Means i Marshall foren atacats pels GOON. Es produeix un regnat del terror  que portar l'AIM i Wilson als tribunals estatals. L'AIM rebr el suport del nou superintendent de la BIA, Al Trimble (mig oglala), oposat a llogar terres, i els cedeix crdits pel ramat, per ser destitut el 20 de mar del 1975.  Poc desprs es produren set morts en enfrontament amb els GOON, entre ells Jeanette Bissonnette i Richard Eagle (11 anys).    

El juny del 1975 Carter Camp, Crow Dog i Stan Holder foren jutjats a Cedar Rapids (Iowa), per se sald amb petites condemnes i llibertat sota paraula. Clyde Bellencourt ni tan sols arribaria a ser jutjat.  Alhora, l'1 de juny Fools Crow, Frank Kills Enemy (86 anys, nt de Red War Bonnet, un dels 11 signants del tractat del 1868) i Charlie Red Cloud (de 90 anys) signaren una resoluci de sobirania basada en el tractat del 1868, on amenaava que si la policia no investigava els assassinats no reconeixerien l'autoritat de la BIA i establirien un govern tradicional, rebutjava les lleis posteriors i donava suport a l'AIM. El Lakota Treaty Council ser l'nica autoritat reconeguda. Nogensmenys, el dia 10 tropes federals penetraren a Pine Ridge.

Alhora, del 6 al 8 de juny del 1975 se celebr la VIII Convenci Anyal de l'AIM a Farmington (Nou Mxic), on participaren 800 indis, per mostra un fluix lideratge. Peltier defensa Aquash, acusada de confident; Means, ferit al rony per la BIA a Standing Rock, no hi va. En acabar, Peltier, Robideau, Banks i molts ms s'estableixen amb Jumping Bull, ja que Wilson, tot violant el tractat del 1868, pact una transferncia de terres.

El 24 de juny una bomba trenc les finestres del centre de visitants de Mount Rushmore. La nit del 25 al 26 de juny del 1975 es produ un tiroteig quan el FBI i els BIA Robert Ecoffey (oglala) i Glenn Little Bird (nez perc) intentaren invadir Tent City a la recerca de James Theodor Eagle amb tres AIM ms, Teddy Pourier, Hobart Horse i Hermann Thunder Hawk, acusats d'assalt amb armes i intent d'assassinat. Dos agents, Jack Coler i Ronald Williams, foren morts, i la BIA mat Joe Stuntz. Butler, Peltier i Robideau, amagats per la gent de la reserva com Morris Wounded i Oscar Bear Runner, aconsegueixen escapar.  El FBI va manipular els fets, acusant-los de dur metralletes, de fer assassinat ritual, d'afusellament i de fabricar bunkers a Wounded Knee, per fou denunciat per l'USCRC. Per la  seva banda, John Trudell denunci que els FBI atacaren dos adults, sis nens i dos ancians.

L'1 de juliol el coordinador de l'AIM Ted Means, anunci la marxa de Keystone a Mount Rushmore en honor a Stuntz i fan una ofensa a les cares dels presidents, mentre el FBI alerta sobre possibles esquadrons sucides.  Aix, el dia 5 apaareix l'ordre de receerca i captura contra Peltier, Butler, Robideau i Jimmy Eagle: registraren cases sense perms i provocaren la mort d'un anci, James Bings Yellow. El dia 12 el Siux Tribal Council deman la retirada del FBI de Pine Ridge, i reberen el suport de la BIA, mentre l'USCRC acusa el FBI de practicar una invasi militar a  gran escala.

El dia 9 s atrapat Jimmy Eagle, qui s interrogat i inventa la teoria de l'emboscada i incrimina Peltier i Joanna LeDeaux (WKLDOC). L'agost del 1975 uns 30 lders de lOglala Lakota Nation viatgen a Washington per demanar sobirania i denunciar Dick Wilson. Aix, el 5 de  setembre Fools Crow parlar al Senat dels EUA, mentre William Janklow incriminar nombrosos lakota de l'AIM, com Crow Dog, remeier sense armes, qui ser empresonat 27 mesos i Anna Mae Aquash.

 La mort d'Aquash i el cas Peltier .

El 4 d'octubre el FBI assalt les oficines del WKLDOC a Rapid City; el 13 de novembre Banks, Peltier i Aquash fugiren al Canad, per tots tornaran llevat Peltier. El 25 de novembre es dictar ordre d'arrest per a Eagle, Butler, Robideau i Peltier.

El 31 de gener del 1976 Dick Wilson s derrotat a les eleccions tribals per Al Trimble; els seus seguidors provocaren un tiroteig en el qual assassinaren a Wamblee Byron de Sersa, advocat i descendent de Black Elk, i detenen Guy Dull Knife, un  dels partidaris de Trimble; Nilak Butler es arrestada dues setmanes, i el dia 23 de gener Banks, arrestat a Oakland (Califrnia), on reclam asil poltic, mentre Janklow en deman l'extradici. El 24 de febrer trobaran morta a Pine Ridge Ana-Mae Aquash. L'u de mar Hobart Horse (AIM) ser mort a Pine Ridge.

El 29 de mar del 1976 s jutjat Dick Marshal, fundador de l'OSCRO, membre de l'AIM i del Commitee for Better Tribal Government, acusat amb Means d'intent d'assassinat de Martin Montileaux, qui mor poc desprs. Fou condemnat a cadena perptua, per alliberat el 1984.

Peltier, amagat pel cree Robert Smallboy a Alberta, fou arrestat el 6 de febrer del 1976, per reb el suport dels indis canadencs  i d'AI. Steve Robideau i Russ Redner ho aprofitaren per crear un Indian Center a Vancouver. Aquell mateix any, el senador Abourezk va publicar un informe on denunci el fet que 3.406 dones i 142 homes indis fossin esterilitzats sense perms a Oklahoma, Dakota del Sud, Arizona i Nou Mxic. 

El 7 de juny del 1976 Butler i Robideau foren jutjats a Cedar Rapids pels fets de Jumping Bull. El FBI engega una campanya de desprestigi, com quan acus June Little, fundador a Pine Ridge del Citizens Commitee in Oglala amb Edgar Bear Runner i Sam Loud Hawk, d'entrenar 200 guerrers per a matar el governador, d'aliar-se amb els comunistes, etc. Les germanes Iris i Angie Long Visitor foren empresonades fins desembre del 1975 per negar-se a cooperar. Finalment, el 16 de juliol foren declarats no culpables. Fins i tot, l'agost ser sobresset Jim Eagle, tot i que reconegu la seva participaci en els fets.

EL FBI port el testimoni de Myrtle Lulu Poor Bear, qui afirma ser promesa de Peltier i que testifica contra ells, ra per la qual el govern canadenc acced a l'extradici el 18 de juny del 1976. Per la veritat s que el dia dels fets ella no hi era, i no fou cridada a declarar en el judici.  Peltier ser enviat a Rapid City el 16 de desembre del 1976, per el judici es far a Fargo (Minnessotta) el 14 de gener del 1977, amb testimonis hostils o el de la pertorbada Myrtle Lulu Poor Bear.  El desembre del 1977 fou condemnat a dues perptues; l'apellaci li fou denegada el setembre del 1978, cosa que provocaria una marxa de protesta davant la Cort Suprema l'11 de febrer del 1979.

Alhora, Trudell, portantveu de l'AIM, s casat amb Tina Trudell, paiute-xoixon lder dels lluitadors pels drets de l'aigua a la reserva Duck Valley (Nevada) el 1975, i es funda la secci femenina de l'AIM, la Women of All Red Nations (WARN), dirigida per Madonna Gilbert i Lorelei Means. Alhora, apareixen els grups ultradretans South Dakota for Civil Liberties i Congress for Equal Rights and Responsabilities, partidaris d'abolir tant els tractats com les reserves. Els senadors Kennedy, Meads i Cunningham abroguen per una nova termination i es planeja lIndependence Project, pel qual es declararia zona nacional sacrificada les reserves de les planures del Nord amb el desmantellament de les comunitats per la posada en tutela.

 La lluita als 80 .

El 1977 la US Court of Claims va afirmar que no hi havia cap tractat vlid de cessi de les terres de Paha Sapa, i que foren arrabassades sense cap mena de compensaci. Ofereixen a  The Dakota Nation  un total de 17,5 milions $ (valor de Paha Sapa el 1877) i una modesta fracci de 10.000 milions $ en or pel que hi van treure. Per, els tradicionalistes i el Consell Tribal de les Set Tribus el rebutjaren. 

L'11 de febrer del 1978 es va fer una nova marxa San Francisco-Washington (5.500 kms) de protesta. Alhora, Jim Vander Wall participa en les protestes antinuclerars de Fort Saint Vrain (Denver) del 1978. 

EL 1979 la Court decid que tenien dret a 102 anys d'interessos, ra per la qual la quantitat pujava a 122 milions $, malgrat que es calculen en 80.000 milions $ les reserves d'urani. Endems, el Departament de Justcia ho considera massa car, i s'empara, per una banda, en la Decisi Lone Wolf del 1903, per la qual el Congrs tenia tot el poder sobre els indis, incloses terres, i la Decisi Toe-hit-ton del 1955, segons la qual, en establir-se la Termination, s'abolia l'anomenat Indian title.  Per la seva banda, els tradicionalistes reclamaven 1.320.000 acres (el 75 % de Paha Sapa), declarades forest estatal i que podien ser retornades als indis sense perjudicar als ciutadans privats, per aquesta visi fou ignorada.    

El 20 de juliol del 1979 Peltier, qui sospita que el volen assassinar a la pres, es fug amb Dallas Thundershield i Bobby Garcia. Fou capturat novament el dia 27. Aix provocaria un nou judici a Los Angeles el novembre del 1979, on la policia colpej Nacho Flores, coordinador de l'AIM a Califrnia, i a dos testimonis de la defensa. El 4 de febrer del 1980 fou condemnat a 7 anys ms. All contactaria amb Archie Fire Lame Deer, creador d'una tenda de sudaci a la pres de Lompoc. Endems, lluitaria per l'aplicaci al penal de Marion de lAmerican Indian Freedom of Religion Act aprovada el 1978, que els permetia practicar la religi tradicional.

La pressi  contra els membres de l'AIM no es va aturar. El navaho Mike Anderson fou assassinat el 1977, i l'u d'octubre del 1981 Roque Dueas fou ofegat al Puget Sound. Bobby Garca fou trobat mort a la seva cella de la pres de Terre Haute (Indiana) el 13 de desembre del 1980. Means, cap de l'AIM a Dakota del Sud, fou empresonat el 1976 i el 1978. El 1977 obligaren a dissoldre el WKLDOC, dirigit per Kenneth Tilsen i Bruce Ellison, que passar a anomenar-se Native American Solidarity Commitee (NASC). Per Bob Robideau, cos de Peltier, fou alliberat l'abril del 1980.

El juny del 1980 es present el recurs de Louis Bad Wound en nom de l'Oglala Sioux Tribe of Pine Ridge Reservation, oposat a l'AIM de Russ Means, on es demanava que no es pagus cap part de l'acord, per el setembre fou denegat. Aleshores, l'advocat Arthur Lazarus va signar l'acord econmic sense consentiment de la majoria lakota i s'embutxac 10,5 milions $, malgart l'oposici tant de Bad Wound com de l'AIM. Reclamaven 7,3 milions d'acres de Paha Sapa i 11.000 milions $ en perjudicis, i s'uniren al senador Abourezk, a la Native American Rights Fund i a Indian Law Resources Center. Tot i aix, el gener del 1982 el Tribunal Suprem rebutj reobrir el cas. 

Durant la dcada dels 80 els senadors proindis, Abourezk, MacGovern, Bayh i Church, foren pressionats i postergats per Ronald Reagan. Tanmateix, el 1981 els congressistes Tony Moffat i Wyche Fowler demanaren l'anulaci de la sentncia de Peltier. Reagan, endems va retallar els diners dels serveis socials i es van perdre 400 llocs de treball a Pine Ridge.

Nogensmenys, el 4rt Tribunal Russell del 1980, consagrat a la situaci dels indis de tota Amrica, ataca les poltiques governamentals d'expropiaci de terres, i registra 45 demandes de Consells Tribals Tradicionals denunciant la situaci. Aix, entre juny i novembre del 1980 van fer una Segona Llarga Marxa Est-Oest, alhora que xeienne i dakota refusen indemnitzacions per un territori que mai no han cedit (ja que en perdrien drets), sin pels danys fets als boscos de les reserves. 

El 23 de febrer del 1981 Dino i Gary Butler foren detinguts a Vancouver i empresonats a Oakella, acussats de disparar un policia; com que tamb ho estaven de la mort de Donald Pier, empresari fuster de la Georgia Pacific a Toledo (Oregon) el 21 de gener del 1981 per robar fusta als tututni , desfent cementiris tradicionals i venent-ne les troballes, el govern deman la seva extradici, tot i que ja els havien descartat. El mar del 1982, per, Dino Butler fou sentenciat al Canad a 4 anys de pres.

El mar del 1981 el fill de Russell Means, Hank, fou condemnat a 22 anys de pres per un assalt armat que provoc la mort d'un capell.

El 4 d'abril del 1981 una caravana de 20 cotxes estableix un campament a Victoria Creek Canyon, poc desprs de posar sota la jurisdicci de l'estat de Montana els marges del Big Horn que passaven per la Reserva Crow. El camp en terra federal, anomenat pels ocupants Yellow Thunder Camp, era el primer pas per reassentar-se a Paha Sapa, basat en l' s continuat  establit en el Tractat del 1868 , i en la Llei Federal del 1897 per a construir escoles i esglsies. El 6 d'abril Matthew King, lder espiritual oglala descendent de Cavall Boig/Tashunka Witko, reclama 800 hectrees de bosc a l'US Forest Service, i intenten impulsar-hi energia alternativa. Rebran suport dels ecologistes blancs, de la BIA i de les esglsies. Tamb hi participaren Russ Means i tot l'AIM de Dakota. Tamb reberen el suport del cap Fools Crow i de Vine Deloria Jr, qui ho veia una alternativa realista als programes federals, per per disputes tctiques les lders del WARN, Madonna Gilbert i Lorelei Means li retiraren el suport.  All tamb reactivaren el Tokala amb el suport tant de Russ Loud Hawk, representant del Tribal Council del districte de White Clay, com de Jumping Bull. L'entrada a Paha Sapa rebia el nom de Pte Ta-Tiyopa (Porta del Bfal), i editen la revista Oyate Wicaho.
El juny del 1981 els lders tradicionals de les Set Tribus anunciaren a Standing Rock l'establiment d'una casa de sudaci tradicional i centre espiritual vora els petroglifs de Craven Canyon. L'OTC tamb hi va fer un campament, malgrat l'escepticisme d'Al Trimble, ara cap de l'Indian Center de Rapid City, ja que comptaven amb l'oposici de la BIA i perqu el nou cap del Tribal Council, Stanley Looking Elk, s un segon Dick Wilson.

El 25 de juny del 1981, aniversari de la mort de Custer, el Tribul Council va ocupar el Wind Cave National Park, on creien que hi va viure el primer lakota. Tamb rendiren un homenatge a Stuntz i Anna-Mae Aquash, en el que hi particip Trudell, qui organitzar rallies arreu del pas en suport de Peltier amb Butler i Robideau. 

El 13 d'agost del 1981 l'AIM de Dakota muntar un nou camp Yellow Thunder, alhora que Bill Means reclama al secretari d'sgricultura 800 acres de terreny, per aquest ho rebutja. L'agost del 1982 encara hi eren, per fou desmantellat per ordre governativa el 1988.

El setembre del 1981 el Camp Yellow Thunder fou aixecat desprs de la promesa federal d'un possible acord sobre Paha Sapa. Com que no l'acompliren, el novembre del 1981 un grup Tokala va aixecar un campament d'hivern a Flynn Creek, per el dia 15 foren empresonats per la policia.  

Pel gener del 1982 es va fer una trobada dels lders de l'AIM a San Francisco: Banks, Bill Means, Clyde i Vernon Bellencourt, Janet MacCloud (lluitadora dels drets de pesca a Washington) i Philip Deer, lder espiritual dels creek d'Oklahoma. Decideixen donar suport a Peltier, Dick Marshal i Dino Butler i reobren l'oficina de Minneapolis. 
El 9 de febrer del 1982 el senador Thummond va anunciar una nova llei que denegaria tota futura reclamaci de terra basada en la Non-Intercouse Act del 1790, base de les reclamacions ndies a l'Est, alhora que Reagan amenaava amb una nova Termination.
A les eleccions del Tribal Council del mar del 1982 Dick Wilson (mort el 1990) i Stanley Looking Elk foren venuts per Joe American Horse, tradicionalista qui com a primera mesura va prohibir l'alcohol a la reserva.
L'agost del 1982 se celebr la Conferncia sobre els Pobles Autctons de l'ONU, on s'hi fixa normes mnimes a aplicar per garantir-ne l'intervenci de l'Onu quan els drets dels pobles amenaats. Simultniament, s'hi fa el I Tribunal Internacional dels Indis Americans per combatre la poltica racista i genocida de l'administraci Reagan i de les multinacionals.

El 17 d'agost del 1985 uns 50 congressistes redactaren un acord per demanar un nou judici a Peltier, amb suport d'AI, Jesse Jackson, Desmond Tutu i Barbara Means Adams, escriptora de Pine Ridge. Per el 5 d'octubre del 1987 el Tribunal Suprem es nega a escoltar el cas, mentre que el 1992 l'advocada de Peltier, Yvone Bushyhead, denunciar estar assetjada pel FBI.

 I la lluita continua... .

El 1986 el Tribunal Suprem dictamina que la Black Hills National Forest havia discriminat als indis per haver practicat llur religi tradicional.
El 1988 es va aprovar la Llei que legalitzava les apostes i la venda d'alcohol a les reserves, de manera que en acabar l'any ja eren 140 tribus les que havien operat en 150 operacions de gambling, i passaren d'obtenir guanys de 287 milions $ a 32.000 milions $. A Minnessotta, 11 tribus operaven 13 establiments de bingo i casino, amb 120 milions de dlars de beneficis.  
El 1989 protestaren llenant sang a l'esttua de Colom a Denver. Pel 1991 les protestes es van estendre a l's de signes indis als esports, dirigides per Vernon Bellencourt (AIM) contra els Washington Redskins i Don Don Messec (American Indian National Congress) a Atlanta Los Bravos. Reclamen respecte, ja que la seva cultura no s una mascota , i van obtenir el suport del vicepresident de la Comissi Nacional contra el Racisme en l'Esport i els Media, Mike Haney. Tamb van dur la lluita contra els smbols caricaturescs dels indis  a la Destileria Hornell de Brooklyn, elaboradors del licor Crazy Horse, dirigida per un descendent seu, Big Crow, per tal de prohibir-ne la venda (va tenir molt xit a Nebraska, Washington i Minnessota, on obt el suport del senador demcrata blanc Andy Dawkins). 
El 1992 Bernie White Star, qui havia treballat amb Nixon i Ford, va  fundar a Seattle Daybreak Star, centre cultural que pretenia ser una universitat ndia.

 Bibliografia .

 MATTHIESEN, Peter  In the spirit of Crazy Horse  Viking Press, 1988;

 Enlla .

 Pgina oficial de l'AIM;
 American Indian Movement de Colorado;
 Encyclopedia of North American Indians: American Indian Movement;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52196" title="Oren Lyons" nonfiltered="386" processed="386" dbindex="20406">
Oren Lyons (en onondaga Jo Ag Quis Hi) (Reserva Onondaga, Nova York, 1930) s un cap espiritual onondaga. Va servir a l exrcit i el 1958 es gradu a la Universitat de Syracuse. El 1970 torn a la reserva com a cap i des d aleshores  ha estat un dels ms grans advocats de la causa iroquesa. El 1982 va prendre part a Ginebra en la Comissi de l ONU pels Drets Humans dels Pobles Indgenes, i va establir un Grup de Treball dels Pobles Indgenes. El 1990 fou mitjancer en la crisi mohawk amb els governs canadenc i quebequs. s un ferm defensor del medi ambient. Ha escrit Dog story (1973) i Exiled in the land of the free: democracy, indian nations and the US Constitution (1992).

 Enlla .
 Biografia ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52199" title="Steamboat Willie" nonfiltered="387" processed="387" dbindex="20407">

Steamboat Willie (1928) s una pellcula de dibuixos animats de Walt Disney. s la primera pellcula de Mickey Mouse.

Segons indica Lawrence Lessig a Cultura Lliure, "Quan Disney va fer una prova l'estiu de 1928 els resultats van ser clars. Tal com descriu Disney aquell primer experiment:
Un parell dels meus nois sabien llegir msica, i un sabia tocar l'harmnica. Els vam posar en una habitaci on no podien veure la pantalla i ho vam arreglar tot perqu el so arribs a la sala on les nostres dones i amics havien de veure la pellcula."
Dos curtmetratges animats muts posant en escena Mickey Mouse s'havien estrenat abans del 18 novembre de 1928 : Plane Crazy (finals de 1927) i The Gallopin' Gaucho (primavera 1928). Per  aquesta pellcula s la que marca el naixement del personatge, en base a la seva difusi per un ampli pblic i per la utilitzaci d'una banda sonora. Walt va decidir treure els dos curtmetratges amb una pista sonora durant l'any 1929. Steamboat Willie  s considerada, per, com la pellcula que marca el naixement de Mickey Mouse i com la primera pellcula amb del so sincronitzat. 
 Argument .

Mickey i Pat treballen en un vaixell de mercaderies i fan un viatge per un riu poc tranquil amb Minnie com a nic passatger fora dels animals de granja.

Mickey s mariner al vaixell Steamboat Willie , sota les ordres del Capit Pete, i aix es veu com un grumet que xiula a la barra al comenament de la pellcula. Llavors, el capit arriba i reprn els encrrecs ordenant a Mickey llustrar el pont. El vaixell es para en un pont per embarcar una vaca i altres animals. 

A penes han sortit del port Minnie arriba, amb retard, per a l'embarcament. Mickey utilitza una grua per agafar Minnie sobre la vora de la riba i hissar-la a bord. Arribant, perd accidentalment la seva partitura de la can popular "Turkey in the straw". El full de paper se'l menja una cabra, un dels animals embarcats. Mickey i Minnie utilitzen llavors la cua de l'animal com a maneta i la cabra es converteix en un fongraf. Mickey segueix utilitzant els objectes i animals de bord com a instruments de msica.

El capit Pete, molest pel xivarri, retorna Mickey al treball : s condemnat a pelar patates per a la resta del viatge. Un lloro tempta de divertir-lo per Mickey li llana una patata per fer-ho callar-se. Aquesta escena s la final. 

Vegeu tamb.
Cultura Lliure;
Referncies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52209" title="Procs de Bolonya" nonfiltered="388" processed="388" dbindex="20408">

El procs de Bolonya s el nom amb el que es coneix a tot un conjunt de mesures per tal de configurar el que s'anomena com Espai Europeu d'Ensenyament Superior o EEES.

 Histria .

T com a precedent, l any 1988, la signatura per part dels rectors d'universitats europees de la Carta Magna d Universitats i deu anys desprs, el 1998, la Declaraci de Sorbona en una reuni de ministres d educaci de quatre estats europeus (Alemanya, Itlia, Frana i Regne Unit). Un any desprs, 29 ministres d educaci d Europa signen la Declaraci de Bolonya, que dna nom al procs i en la qual s estableixen els fonaments de l EEES establint el 2010 com a data de finalitzaci. 
En posteriors reunions, es perfilen ms canvis i s'hi afegeixen ms estats (Comunicat de Praga 2001, Comunicat de Berln 2003, i  2005 ), encara que el ritme d'implantaci s desigual entre els diferents signants.

 Pasos signants .

Els pasos que formen part del procs de Bolonya sn: Albnia - Alemanya - Andorra - Armnia - ustria - Azerbaidjan - Blgica - Bsnia i Hercegovina - Bulgria - Crocia - Dinamarca - Eslovquia - Eslovnia - Espanya - Estnia - Finlndia - Frana - Gergia - Grcia - Hongria - Irlanda - Islndia - Itlia - Letnia - Litunia - Luxemburg - Malta - Moldvia - Noruega - Pasos Baixos - Polnia - Portugal - Macednia - Repblica Txeca - Romania - Rssia - Srbia - Montenegro - Sucia - Sussa - Turquia - Ucrana - Regne Unit - el Vatic - Xipre.

 Canvis .

Algunes dels canvis ms evidents sn:

 Sistema Europeu de Transferncia de Crdits (ECTS - European Credit Transfer System en angls). Amb aquest es pretn millorar la comparaci i transferncia dels cursos impartits arreu d'Europa. Per a mesurar-ho s'emfatitza el temps d'estudi que ha de dedicar l'alumne ms que no el nombre d'hores lectives.
 Suplement Europeu al Ttol. s un document que s'annexa al ttol i que descriu els estudis cursats per tal de fer possible una homologaci i comparaci a nivell europeu.
 Sistema de titulacions de 2 cicles. Prenent com a model el sistema anglosax, les titulacions consistiran en un primer cicle genric de 3-4 anys que dna lloc al ttol de Grau (bachelor en angls) i un segon cicle de 1-2 anys al de Mster. La diferenciaci entre diplomatures i llicenciatures, per exemple, s'esvaneix.

 Motivacions .


Amb aquest seguit de mesures es pretn promocionar:

 La mobilitat estudiantil i laboral arreu d'Europa, en consonncia amb l'actual programa Erasmus.
 La configuraci d'un sistema europeu d'educaci i de recerca ms atractiu a nivell mundial.
 Una millora de la incorporaci dels estudiants al mn del treball grcies a un carcter ms modular de les titulacions.

 Crtiques .

Des dels seus comenaments, el procs ha patit les crtiques d'un gran nombre de sectors estudiantils a Catalunya, el Pas Valenci, Les Illes Balears i a la resta d'Europa en considerar que les reformes s'emmarquen en una progressiva poltica de privatitzaci de l'ensenyament superior i precaritzaci del mn laboral. Es lamenta especialment que les propostes no garanteixen un finanament adequat ni dels estudiants ni de les universitats pbliques, portant a una conseqent major dependncia amb certs sectors empresarials, que condicionarien per altra banda el panorama acadmic.

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Declaraci de Bolonya. Traducci al catal ;
 Espai Europeu d'Educaci Superior - al web de la Generalitat de Catalunya;
 Butlletins de l'Observatori de Bolonya de la UPF.
 Espai Europeu d'Educaci Superior a la UAB ;
 Pgina contrainformativa de la UAB sobre l'EEES;
 Dossier especial universitari de cafebabel.com;
 Recull de Documents Especial Bolonya;
 El Procs de Bolonya. La reconfiguraci de les universitats europees;
 Recull de documents de la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pblica;
 Recull de documents del Sindicat d'Estudiants dels Pasos Catalans;
 Recull de documents de l'Associaci d'Estudiants Progressistes;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52210" title="Reial Audincia" nonfiltered="389" processed="389" dbindex="20409">

Reial Audincia (Real Audiencia) va ser l'organisme superior de govern instaurats en els diversos pasos de la Corona d'Arag pels decrets de Nova Planta (1707-1716). En el moment de la seva creaci, va ocupar el Palau de la Generalitat de Catalunya.

Aquestes institucions van ser vigents fins l'any 1833.

Evoluci de les Reials Audincies.

Els terrioris del Regne d'Arag i Regne de Valncia des de 1707 van estar governats a travs del sistema de chancilleria seguint el model de les de Valladolid i Granada;
A partir de 1715 un vegada rendides a Felip V el Principat de Catalunya i el Regne de Mallorca, es va estructurar com organismes de govern en tots els antic territoris de la Corona d'Arag la Reial Audincia.
Presidncia: per capitans generals excepte en la part de justcia que era a crrec d'un regent civil;
Funcions de la  Reial Audincia: Tribunal de justcia (sotmesa al Consell de Castella) i rgan assessor (o acord reial) del capit general.

Estructura de la Reial Audincia del principat de Catalunya.
La reial audincia del Principat era formada per un regent, deu ministres o odors per als afers civils i cinc per als criminals, dos fiscals i un algutzir major
Estructura de la Reial Audincia del Regne de Mallorca. 
A Mallorca, l'audincia era formada per un regent, cinc ministres o odors que constituen una sola sala, un fiscal i un algutzir major, i era presidida per la primera autoritat militar.
Estructura de la Reial Audincia del regne de Valncia.
L'audincia valenciana, (aix com l'aragonesa), era constituda per un regent i dues sales, una per als afers civils (posteriorment ampliada a una segona) i l'altra per als criminals, i un fiscal (posteriorment dos).

Funcionament de la Reial Audincia.
En el cas del Principat de Catalunya va significar la oficialitat explcita de la llengua castellana: Los acuerdos de la Real Audiencia se sustanciaran en castellano. En tots els territoris gran part dels crrecs els van ocupar persones de fora del pas respectiu (es van anullar les lleis destrangeria que ho impedien). El sotmetiment al Consell de Castella significava de fet l'anullaci de l'autonomia.  ;
Les reials audincies de fet exercien funcions on es barrejaven assumptes poltics, judicials i policacs. Aquesta situaci va perdurar fins la reforma feta per les corts de Cadis de 1812. El 1834 va ser quan les seves funcions  van quedar circumscrites estrictament a l'esfera judicial.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52213" title="Legislaci" nonfiltered="390" processed="390" dbindex="20410">
La legislaci s el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.

La llei s una norma jurdica de carcter general i obligatori.

Conceptes generals de la legislaci.
El poder legislatiu s l'encarregat de dictar les lleis;
la llei s la font ms important del dret, les altres fonts el costum i els principis generals del dret noms s'apliquen si no existeix una llei al respecte. Es considera que l' estat de dret s aquell on impera la llei.
Les societats democrtiques modernes tenen estrictament determinades les atribucions i les competncies legislatives.
En el sistema parlamentari la constituci constitueix la llei de lleis i t el carcter de norma programtica.
Est establerta una jeraquia en les lleis de forma que un rgan jerarquicament inferior no pot envair la competncia legislativa del superior.

Diversos tipus de lleis.
Llei ordinria: Emanada de l'rgan parlamentari per exemple la Llei Orgnica ;
Llei dictada pel govern per l'execuci de les anteriors: Lleis i normes amb rang inferior a l de la llei com el decret i reglament.
s habitual qualificar les lleis segons l'activitat a fectada. Per exemple: llei tributria, llei laboral, llei pressupostria etc.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52215" title="Lynx" nonfiltered="391" processed="391" dbindex="20411">


 Astronomia: Linx (constellaci);
 Zoologia: Linx;
 Informtica: Lynx (consola) d'Atari;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52217" title="Torre del Negret" nonfiltered="392" processed="392" dbindex="20412">
La Torre del Negret s una construcci que es troba situada a uns dos quilmetres de la poblaci de Beneixama, a la vora dreta de la carretera en direcci Beneixama-Banyeres de Mariola. Forma part d'un edifici situat a la partida de "La Torre", i rep el mateix nom. En tractar-se d'una propietat privada, no s visitable. La torre s d'poca almohade i es troba en un estat acceptable de conservaci. Tanmateix, el seu aspecte extern est molt disfigurat perqu ha estat emblanquinada amb cal al llarg de molts anys. Les seues dimensions sn semblants a les de la Torre de Beneixama. La seua alada, per, s superior a aquesta. No gaudeix de cap catalogaci ni ha estat declarada B.I.C.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52221" title="Normes del Puig" nonfiltered="393" processed="393" dbindex="20413">
Les Normes del Puig sn unes normes ortogrfiques elaborades el 1979 per la Secci de Llengua i Lliteratura de la Real Acadmia de Cultura Valenciana per al valenci, ents com a una llengua independent, segons els seus defensors. Van ser presentades en un acte celebrat el 7 de mar de 1981 en el municipi valenci del Puig.

Tenen per tant un esperit rupturista i cap intenci de crear una normativa comuna per a la totalitat dels parlants de la llengua. Tamb s'ha de comptar que la llengua catalana te una certa prioritzacio en la forma d'escritura amb el catala central i aix crea descontent en gent que pensa que el seu dialecte no esta representat ni per l'IEC i algunes coses ni tan sols per l'AVL.

Hi ha dues versions, admetent noms accents diacrtics o acceptant una normativa molt similar d'accentuaci grfica a la de les Normes de Castell. En la seua primera etapa (1979-1981) portava accents, amb un sistema diferent al de les Normes de Castell. La seua segona etapa (1981-2003), en qu s'eliminaren, tret dels diacrtics, gaudiria no obstant de ms popularitat (a finals de la dcada de 1990, per exemple, el diari Las Provincias va distribuir vora 30.000 exemplars del Diccionari de la Real Acadmia de Cultura Valenciana editats per l'Ajuntament de Valncia). Durant el perode 1981-2003, dels 3.618 registres en el ISBN com "en valenci", 563 ho varen ser en les Normes del Puig, tamb anomenades "secessionistes" pels partidaris de la unitat de la llengua.

El juliol de 2003 es van reintroduir finalment els accents grfics en la seua ortografia, acostant-la a la propugnada per l'Acadmia Valenciana de la Llengua, la qual cosa provoca fortes crtiques per part de certs sectors del blaverisme, si b, entitats com ara Lo Rat Penat o el partit poltic Uni Valenciana, tradicionals defensors de les Normes del Puig, han acceptat els esmentats canvis.

Les diferncies amb les normes oficials de l'Acadmia Valenciana de la Llengua (basades en les Normes de Castell) no comporten una disminuci de la comprensi, de manera que un text escrit segons les Normes del Puig s totalment comprs per qualsevol catalanoparlant que no les haja estudiades. De fet, els robots amb algorismes classificadors de pgines web segons l'idioma, que estan basats integrament en les normatives de l'Institut d'Estudis Catalans, com ara els de Google, classifiquen els texts escrits amb les Normes del Puig com a texts en llengua catalana. No obstant aix, tamb ocorre que nombrosos correctors ortogrfics de catal, aplicats a texts en valenci, assenyalen de forma incorrecta errades que no sn tals, no ja als escrits segons les Normes del Puig, sin fins i tot als realitzats seguint correctament la normativa de l'Acadmia Valenciana de la Llengua.

 Principals caracterstiques de l'ortografia de les Normes del Puig .

Freqentment han rebut crtiques des dels partidaris de la unitat de la llengua per estar massa basades en l'apitxat, o parlar de l'Horta de Valncia, i marginar a la resta de parles valencianes. No obstant, les caracterstiques fontiques de l'apitxat, consistents en la desaparici de:
 la v labiodental /v/ (substituda per la b bilabial /b/);
 la s sonora /z/ (substituda per la s sorda /s/);
 la palatal africada sonora /d / (substituda per la palatal africada sorda /t /),
no sn tingudes en compte per les Normes del Puig, que en mantenen la distinci ortogrfica.

Les principals diferncies ortogrfiques entre les Normes del Puig i les Normes de Castell sn:

 Simplificaci, en les Normes del Puig, de la representaci grfica del so palatal africat sonor /d /, grafiat sempre com a g o j; eliminant per tant els dgrafs tg, tj de les Normes de Castell (com els de metge, platja), que en valenci general es pronuncien igual que les g, j simples (com veges, pujar):

Normes del Puig: veges, pujar, majestat, orige, marge, franja, jove, gerani, per tamb mege, plaja, formage, desijar.
Normes de Castell: veges, pujar, majestat, origen, marge, franja, jove, gerani, per metge, platja, formatge, desitjar. ;

 Adaptaci de l'ortografia, en les Normes del Puig, a la pronunciaci real valenciana (tant de l'apitxat com de la resta de varietats valencianes) de la palatal fricativa sorda / / i la palatal africada sorda /t /, front al sistema de les Normes de Castell. Es mant el dgraf ch, que ja apareixia a l'poca clssica, en tots els casos en qu es pronuncia /t /, eliminant-se el dgraf tx, tamb clssic, de les Normes de Castell. La lletra x es pronuncia sempre palatal fricativa sorda / /, al contrari que en les Normes de Castell, les quals presenten moltes excepcions en reflectir la fontica catalana oriental dels esmentats sons. En posici final de paraula, segons les Normes del Puig es grafia ig en tots els casos:

A principi de paraula:
Normes del Puig: Xtiva, Xeresa, xarop, xaloc, xenofbia, pronunciades amb / /, per chiquet, choc (diferent de joc), chulla, charrar, Chirivella, checoslovac, Chechnia, pronunciades amb /t /.
Normes de Castell: Xtiva, Xeresa, xarop, xaloc, xenofbia, per tamb xiquet, xoc, xulla, xarrar (o xerrar), Xirivella, tot i pronunciar-se /t /, i en canvi, txecoslovac, Txetxnia.

A meitat de paraula:
Normes del Puig:  caixa, patixes, merixer, pronunciades amb / /, per pancha, archiu, coche, brocha, clich, naucher pronunciades totes amb /t /.
Normes de Castell: caixa, patixes (o pateixes), merixer, per tamb panxa, arxiu, tot i pronunciar-se /t /, i si b es distingeix la /t / a cotxe, brotxa, no a clix, nauxer.

A final de paraula:
Normes del Puig:  Puig, maig, mig, despaig, Elig, Barig, pronunciades totes amb /t /.
Normes de Castell: Puig, maig, mig, per despatx, Elx, Barx.

 Manteniment, segons la tradici ortogrfica fins a principis del segle XX i la pronunciaci, de les oclusives finals /t/, /k/, /p/ representades sempre per t, c, p, sense la distinci moderna (entre t y d; c y g; y p y b, respectivament) adoptada, per raons etimolgiques, per Pompeu Fabra i les Normes de Castell per a l'idioma escrit, per que no es veu reflectida en el parlat:
So /t/:
Normes del Puig: pot, buit, salut, nebot, srt, i tamb sort, fret, vert, almut, Davit, Madrit, Bellreguart.
Normes de Castell: pot, buit, salut, nebot, sort, per sord, fred, verd, almud, David, Madrid, Bellreguard.
So /p/:
Normes del Puig: cap, llop, sap, rep, colp, serp, camp, aljup, Alfarp, verp, rap;
Normes de Castell: cap, llop, sap, rep, colp, serp, camp, per aljub, Alfarb, verb, rab.
So /k/:
Normes del Puig: amic, dic, sec, prec, groc, foc, fanc, sanc, amarc, prlec, castic. Es mant a final de paraula l'antic dgraf ch, pronunciat /k/, amb el qual s'escrivien fins al segle XX les esmentades paraules (ortografia antiga: prech, foch, fanch, sanch, etc.), per sols per a cognoms i topnims (per tant, Albuixech, Benlloch, Alfinach, Torre d'En Domnech, March, Bosch, Alborch, Albiach).
Normes de Castell: amic, dic, sec, prec, groc, foc, per fang, amarg, prleg, cstig (o castic), eliminant-se l'antic dgraf ch tamb en la toponmia (Albuixec, Bell-lloc, Alfinac, Torre d'En Domnec) i amb tendncia a elminar-se, encara que continua sent tolerat, en els cognoms.

 Manteniment, segons la tradici ortogrfica fins a principis del segle XX, de la representaci de la i consonntica /j/ com a y; aix com en final de paraula, sols en topnims i "per tradici", de la vocal i final de diftong. Les Normes de Castell  representen els esmentats casos amb i, tret de certes paraules, en qu per etimologia es representen amb j.
Normes del Puig: yo, ya, proyecte, epopeya, feya, yaya, joya, Alboraya, Alcoy, Llombay, per rei, comboi.
Normes de Castell: jo, ja, projecte, per epopeia, feia, iaia, joia, Alboraia, Alcoi, Llombai, rei, comboi.

 L'ortografia de la s sorda /s/ (s, ss, c,  segons etimologia) i la s sonora /z/ (s, z segons etimologia) s similar en ambdues ortografies, amb algunes particularitats:
Les Normes del Puig mantenen, com en les primeres Normes de Castell, l's de s en el sufix -isar i derivats: organisar, castellanisaci, normalisat, mantenint l's del dgraf tz sols en certes paraules en qu realment s pronunciat (dotze, setze, l'Atzvia), front a organitzar, castellanitzaci, normalitzat, segons la normativa oficial de l'Acadmia Valenciana de la Llengua.
Certes paraules amb s sorda, representada amb ss en les Normes de Castell, es representen amb  o c en les Normes del Puig: en paraules com ara engatuar, escabu, o els sufixos -a, -i, -u (granda, manaa, canyi, pobru, gentua, menjua, pasti, hortalia).

 Les Normes del Puig mantenen en l'escriptura la pronunciaci palatal valenciana del grup -xc (vixca, servixca, peixcar, naixc, creixquen), permesa per les inicials Normes de Castell, per que modernament es transcriu sempre com a -sc (visca, servisca, pescar, nasc, cresquen), segons propugna l'Acadmia Valenciana de la Llengua.

 L's de la h muda, la distinci c-q (cuina, quatre) i la distinci b-v (cavall, biga), s tamb semblant en ambdues ortografies.

 Desprs de la reforma de juliol del 2003, les regles d'acentuaci grfica sn iguals en ambdues ortografies, tret de les paraules agudes acabades en -in (com ron), que no s'accentuen en Normes del Puig, i els accents diacrtics, presentant-se ms casos d'accentuaci diacrtica en les Normes del Puig, aix com certes diferncies (com dna/dona, cbra/cobra, du/Deu). Quant a la diferenciaci grfica entre vocals obertes i tancades, les Normes del Puig segueixen estrictament el sistema voclic del valenci, accentuant de forma tancada, no sols paraules com ara caf, squia, francs, depn, psol, que les Normes de Castell tamb accepten (encara que alguns dels seus usuaris les accentuen de forma oberta: caf, squia, francs, depn, psol seguint el vocalisme del catal oriental), sin tamb Valncia, qu, srie o poca, que les Normes de Castell obliguen a accentuar grficament de forma oberta, tot i pronunciar-se tancades, a fi d'evitar discrepncies entre les diverses varietats.

 Les Normes del Puig eliminen els dgrafs ll, tl, tll, tm y tn, aix com el grup de lletres -mpt-. Aix, s'escriu slaba, aquarela, alicient, guala, mole, billet, semana, cona, conte, redenci, en lloc de sllaba, aquarella, allicient, guatla (o guatlla), motle (o motlle), bitllet, setmana, cotna, compte, redempci segons les Normes de Castell.

 Les Normes del Puig mantenen l'escriptura de la -d- intervoclica en paraules com vesprada, mocador, acabades, pesadet, encara que en propugnen la no pronunciaci en tot moment, segons ocorre en tot el valenci, a excepci de part del Maestrat. Certs sectors ms radicals postulen directament la no escriptura de l'esmentada d (vespr, mocaor, acabaes, pesaet), per a no s'ha acceptat de moment per la Real Acadmia de Cultura Valenciana.

 Doctrina gramatical associada a les Normes del Puig .

L'ortografia de les Normes del Puig ha generat de forma parallela una doctrina morfolgica, gramatical i lxica que prioritza per complet i de forma exclusiva les formes tradicionals valencianes, especialment les del valenci del segle XIX. Les qestions ms cridaneres que s'estableixen com a norma d's sn:
 el lo neutre en tots els casos, ;
 l's en certs contexts de l'article clssic lo, los (per lo mat, tots los dies, en lo mn, etc.) que segueix tenint una vitalitat variable en el valenci segons zones i grups d'edat, i la recuperaci del qual va ser descartada en el seu moment per  la doctrina gramatical de Pompeu Fabra,
 l's abundant dels possessius tons (mon/ma, ton/ta, etc.), alternant amb meu/meua, teu/teua, etc.
 l's de la preposici ad davant d'articles i demostratius que comencen per vocal (dona-li-ho ad ell, ad aquell home, per ad aix no fea falta que vingurem, etc.);
 l's de atre, nosatres i vosatres (que tamb era adms per les originries Normes de Castell), en lloc de altre, nosaltres i vosaltres.
 l's exclusiu dels plurals tradicionals valencians, que concorden a ms amb els de la llengua antiga: hmens, jvens, mrgens, rvens, boscs, gusts, texts, que sn tamb normatius en les Normes de Castell juntament amb les formes orientals homes, joves, raves, boscos, gustos, textos.
 l's normal de la preposici en segons el valenci oral, fins i tot davant de topnims, com ja es practicava en la llengua antiga (Yo vixc en Valncia), i tamb amb el signifcat de amb (Llava't en eixe sab); usant alternativament la preposici clssica ab (mai amb) sols en certs contextos, per a evitar confusions.
 l's de la flexi verbal valenciana ms tradicional, excepte deformacions recents, com els gerundis en -guent (correguent, escriguent) que sn considerats incorrectes, i rebutjant frontalment formes que tingueren vitalitat en valenci antic, i modernament, sols en alguns casos i en certes parles, com tenir, venir o veure, o els pretrits imperfets de subjuntiu en -s, -s, -s. Es rebutgen tamb les desinncies en -i del subjuntiu que ha adoptat el catal normatiu modern, per que sn desconegudes en el valenci antic i modern, aix com els increments incoatius amb -e (existeixi o existesca es refusen, front a existixca, nica forma acceptada).
 es rebutgen certes paraules que tingueren un s variable en valenci parlat fins als segles XVII-XVIII (como els demostratius reforats aquest, aqueix, certs adverbis, preposicions i conjuncions com doncs, aleshores, malgrat o tanmateix) i es prioritzen unes altres, encara vives, sobre tot en persones d'edat i certes parles valencianes, com manco, a rant de, ausades, mitan, ms ana, mentrimentres, etc. ;
 es rebutgen per complet formes alienes a la tradici lingstica valenciana, per popularitzades recentment per l'ensenyament i els mitjans de comunicaci, com ara nixer (per nixer), treure (per traure), pop (per polp), cargol (per caragol) o difoses grcies a la prdua de la corresponent paraula valenciana tradicional per castellanitzaci: fraula front a maduixa, fardeta front a esquirol, galf front a dof, renoc front a gripau, primavera d'hivern front a tardor, palometa front a papallona), etc.
 es propugna l's exclusiu de variants com servici, defendre, huit, dsset, dhuit, hui, avant, arrere, etc. que ja existien en l'poca clssica, refusant per complet altres variants que caigueren en dess i han tornat a popularitzar-se recentment, ja que sn les que ha mantingut vives el catal central. Es prioritza per complet el vocabulari tradicional valenci (eixir, granera, rabosa, chiquet, menut, etc.) front a altres paraules que la normativa oficial considera "sinnims", i que per a la Real Acadmia de Cultura Valenciana sn "catalanismes". ;

L'Acadmia Valenciana de la Llengua, mitjanant la publicaci el 2006 de la Gramtica Normativa Valenciana i el Diccionari Ortogrfic i de Pronunciaci del Valenci, no ha acceptat cap de les variants ortogrfiques de les Normes del Puig, per s alguns dels usos gramaticals i lxics ms significatius, donant fins i tot preferncia a alguns d'ells (com l's de este, eixe front a aquest, aqueix; dos tant per al mascul com per al femen; mentres front a mentre; o mitat front a meitat). Fins i tot s'han acceptat les formes bellea, pobrea, riquea, etc. (ja existents en la llengua clssica, per no acceptades fins ara per la normativa oficial) junt a bellesa, pobresa, riquesa; o l's de la variaci mascul-femen en el sufix -iste/-ista, aix com una gran quantitat de vocabulari no acceptat en diccionaris normatius anteriors. Les esmentades "concesions" han mogut a alguns sectors culturals i del professorat, partidaris de la unitat de la llengua, a acusar l'Acadmia Valenciana de la Llengua de "promoure la disgregaci de la llengua" (diari Levante-EMV 14/12/2006).

Enllaos externs.
 Normes del Puig;
 La producci editorial en les Normes de la RACV (1979-2004);
 Diccionari castell-valenci i valenci-castell segons les Normes del Puig;
 Tradici lliterria, identitat i model de llengua prpia en Valncia, ngel V. Calpe, acadmic de l'AVL Defensa del paper jugat per les Normes del Puig en la normativitzaci del valenci.
 Estudi sobre els escrits secessionistes a la xarxa Web crtica amb les Normes del Puig.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52223" title="Colonitzaci d'frica" nonfiltered="394" processed="394" dbindex="20414">
La colonitzaci de l'frica s el procs d'explotaci del recursos humans i materials del continent afric per part de diversos pobles allctons.

Al llarg de la histria el continent afric ha estat objecte de diversos processos colonitzadors que es poden dividir en dos perodes: el colonialisme antic, objecte d'aquest article i el de la cursa per l'frica 
poca antiga.
Es tracta de la colonitzaci de la part nord de l'frica especialment Tunsia per part dels fenicis al segle IV a.C que van establir la capital a Cartago (al costat de Tunis), ciutat i territori ocupat pels romans a partir de la tercera guerra pnica i successivament pels vndals, bizantins i rabs musulmans des del segle VII d.C. En aquests casos no es pot parlar de colonialisme en el sentit econmic i poltic de subordinaci de la poblaci autctona sin que es va tractar de conquestes militars i en part de repoblament.

poca moderna.
Fins l'arribada del comer d'esclaus a gran escala del segle XVII l'frica no era un objectiu del comer europeu ni rab sin un lloc de pas cap l'ndia. Les primeres colnies es van fundar poblant illes fins aleshores deshabitades com Madeira, Sao Tom o Cap Verd i on es va establir rpidament el conreu de la canya de sucre com a base econmica.
Comer d'esclaus.
Va ser el factor decisiu de l'inters per l'frica per part dels europeus dels  musulmans i amb la collaboraci de molts caps de les tribus africanes. El trfic d'esclaus va comenar al segle XV i va ser legal fins a mitjans o finals del segle XIX. De 8 a 10 milions d'esclaus van arribar a les colnies europees i un gran nombre van morir durant la captura o el viatge. Les manufactures europees van trobar un mercat en l'frica i l'economia de les zones d'on venien els esclaus va acabar essent destruda.
Sud-frica.
A partir de 1652 els neerlandesos van colonitzar sudfrica per poblant la zona amb colons dedicats a fer de camperols, cosa que els distingia d'un colonialisme clssic per que implicava la subordinaci de la poblaci autctona.
Algria.
Frana ocup la ciutat d'Alger al juny del 1830. El 1848 Algria va ser declarada territori francs per fins 1875 no va tenir el domini militar complet del pas. Tamb en el cas d'Algria es va fer un poblament del territori conquerit amb europeus, als quals els algerians donaren l'apellatiu de pieds noirs, que eren 110.000 el 1847 el 60% no eren francesos (molts d'ells eren alacantins i menorquins). El model colonial francs es basava en l'agricultura especialment la viticultura. Noms tenien drets poltics els ciutadans europeus i les revoltes de la poblaci autctona van ser contnues per fins 1962 no van obtenir la independncia.  









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52230" title="Tiraspol" nonfiltered="395" processed="395" dbindex="20415">

Tiraspol s el centre administratiu de l'autonomia de Transnstria, i la segona ciutat ms gran de Moldvia, si se la considera part d'aquest pas.  

T una poblaci de 266.789 habitants (2005). Est situada a 4651' N 2938' E, a l'est del riu Dnister.

Enllaos externs.
 Tiraspol Times & Weekly Review;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52231" title="Blasco Nez Vela" nonfiltered="396" processed="396" dbindex="20416">
 
Blasco Nez Vela (vila, Espanya, 1490 - Anyaquito, Per, 18 de gener de 1546) va ser el primer virrei oficial del Per (1544 - 1546), enviat per Carles I per controlar la difcil situaci que all s'estava visquent, i per aplicar, a tot el territori recent conquerit, les noves lleis que el rei volia imposar, i que va aprovar el 20 de novembre de 1542. 

Desprs de ser corregidor de Conca i Mlaga, i cavaller de l'Orde de Santiago, va ser nomenat virrei del Per el 1542. A l'abril de 1543 el rei va confirmar a Nez Vela com a virrei, governador i capit general dels regnes del Per. Nez Vela va arribar al Nou Mn, des de Panam, el 10 de gener de 1544, i a Lima, el 17 de maig del mateix any.

L'aplicaci de les Lleis d'Indies, que prohibien el sistema de lEncomienda i l'esclavitud dels indgenes, aix com definien els impostos que els colons havien de pagar al rei, van provocar una oposici hostil, encapalada per Gonzalo Pizarro, i recolzada per l'Audincia de Lima, el 1544. Aquesta revoluci va tenir el suport de molts colons espanyols, que veien perdre el dret d'explotar i d'esclavitzar els nadius dels pobles que sotmetien, com s'havia fet des del principi de la conquesta. En lloc d'aix, el rei passava a tenir el control de totes les Encomiendas.

Uns mesos ms tard, l'Audincia de Lima va canviar d'actitud i va tornar a reconixer a Nez de Vela com a virrei, provocant que Pizarro la disolgus, capturs al virrei i el desterrs, retornant-lo a Espanya. Blasco Nez Vela va reorganitzar el seus partidaris a Popain, desprs de desembarcar a Tumbes, i es va enfrontar a Gonzalo Pizarro, i els seus 700 homes, a la Batalla d'Anyaquito, el 1546, morint durant el combat i, ms endavant, sent decapitat. L'exrcit de Nez Vela no tenia ms de 200 homes.

El cap de Blasco Nnez Vela va ser arrastrat pel terra fins a Quito, clavat en una estaca i mostrat a tothom, pels carrers de la ciutat, tot demostrant qui havia guanyat i qui tenia el poder a tot el regne del Per.

Vegeu tamb.
 Histria del Per;
 Llista de Virreis del Per;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52232" title="Hidra femella (constellaci)" nonfiltered="397" processed="397" dbindex="20417">





L'Hidra (de vegades anomenada Hidra femella (Hydra segons la denominaci llatina de l'Uni Astronmica Internacional) per evitar la confusi amb l'Hidra mascle) s la ms vasta i la ms llarga de les 88 constellacions modernes, estenent-se sobre ms de 1.300 graus quadrats. El cap de l'Hidra es troba al sud de Cancer i el seu cos sinus s'estn fins a Balana. Malgrat la seva dimensi, no cont ms que dues estrelles realment brillants.

A les latituds septentrionals mitjanes, necessita ms de sis hores per aixecar-se.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52234" title="Horaci" nonfiltered="398" processed="398" dbindex="20418">

Horaci (Quintus Horatius Flaccus) (n. Venusia, actual Itlia, 65 aC - Roma, 27 de novembre de 8 aC) fou poeta lric i satric llat.

Fill d'un esclau alliberat, va tenir l'oportunitat de seguir estudis a Roma, i posteriorment a Atenes, on es va traslladar per a estudiar filosofia. Una vegada all, va ser acollit per Brutus, l'assass de Csar, qui li va donar un alt crrec al seu exrcit. No obstant aix, en la batalla de Filipos (42 aC) es va evidenciar la seva falta d'aptitud per a l'art militar i va decidir tornar a Roma.

Va comenar a treballar com escrib, crrec que li deixava temps lliure per a dedicar-se a escriure versos. En aquells dies va conixer a Virgili, qui el va introduir en el cercle de Mecenes, on a poc a poc va guanyar rellevncia i va afermar l'amistat amb aquest, qui el va presentar a August. Va aconseguir tamb la protecci de l'emperador, que fins i tot li va oferir el crrec de secretari personal seu, que va rebutjar per no adequar-se als principis de la seva moral epicria.

Fou molt respectat en els alts cercles romans, tant literaris com poltics, es va mantenir sempre sota la protecci de Mecenes, juntament amb qui est enterrat.

La seva poesia es divideix en quatre gneres que donen nom a les seves obres:

Stires, retrats irnics del seu temps dividits en dos llibres i escrits en hexmetres;

Epodes, disset poemes imbics de temtica variada i influncia hellenstica;

Carmina (Odes), tamb en hexmetres; ;

Epstoles, la seva ltima obra, en la qual, coincidint amb una actitud vital i literria ms calma i ms propcia a la reflexi moral que a la invectiva i la stira que van caracteritzar les seves obres primeres, va optar per la ficci epistolar sense abandonar l'escriptura en hexmetres.

Entre les Epstoles es troba la clebre Art potica, que va marcar les pautes de l'esttica literria llatina.

La poesia horaciana, amb la seva varietat de temes nacionals i, sobretot, la seva perfecci formal, signe d'equilibri i serenitat, va ser identificada al Renaixement com la mxima i ms excelsa expressi literria de les virtuts clssiques.

 Enllaos externs .

Espace Horace. 



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52236" title="Hidra mascle" nonfiltered="399" processed="399" dbindex="20419">


L'Hidra mascle, Hydrus segons la denominaci en llat de la Uni Astronmica Internacional (no s'ha de confondre amb la immensa Hydra,  Hidra femella) s una petita constellaci situada prop del pol sud celest i retalla una part de l'espai situada sota el pla de la Via Lctia. No cont doncs gaires estrelles visibles. 

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52244" title="Sistema nervis central" nonfiltered="400" processed="400" dbindex="20420">

El sistema nervis central o SNC est constitut per l'encfal i la medulla espinal. Estan protegits per tres membranes (duramter, piamter i aracnoides), denominades genricament meninges.  A ms, l'encfal i la medulla espinal estan protegits per estructures ssies, que sn el crani i la columna vertebral respectivament.

Els buits d'aquests rgans estan plens d'un lquid incolor i transparent, que rep el nom del lquid cefaloraquidi. Les seues funcions sn molt variades: serveix com a mitj d'intercanvi a determinades substncies; com a sistema d'eliminaci de productes residuals; per a mantenir l'equilibri inic adequat i com a sistema amortidor mecnic.

Les cllules que formen el sistema nervis central es disposen de tal manera que donen lloc a dues formacions molt caracterstiques: la substncia grisa, constituda pels cossos neuronals, i la substncia blanca, formada principalment per fibres nervioses.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52246" title="Estrella" nonfiltered="401" processed="401" dbindex="20421">



Una estrella, estrela o estel  encara que el catal no fa diferncia entre els cossos estellars emissors de llum o que la reflecteixen, per tant un estel, o estrella, pot ser qualsevol element de l'astronomia, aqu ens referim als astres emissors de nenet posa't a la fila o et llnare als cocodrils merdosos llum prpia  s plasma en un equilibri semblant al equilibri hidrosttic, que genera energia mitjanant un procs de fusi nuclear. Les estrelles (excepte el sol) apareixen com a punts brillants en el cel nocturn, i fan pampallugues per efecte de l'atmosfera terrestre. 

Les estrelles emeten llum de tots els colors, la barreja dels quals fa que el veiem merds. Tanmateix,en moltes estrelles es poden apreciar certes tonalitats cromtiques, sobre tot les vermelles, com s el cas de Betelgeuse o b d'Antares.
El Sol s clarament groguenc. Aix s perqu l'estrella emet ms llum groga no pas d'altres colors.

Estructura estellar.

Si fas molta caca i et surt sang veuras lesestrellas.Una estrella tpica es divideix en nucli, mantell i atmosfera. En el nucli s on es produxen les reaccions nuclears que generen la seva energia. El mantell transporta aquesta energia cap a la superfcie i segons com la transporta, per convecci o per radiaci, es dividir en dues zones: radiant i convectiva. Finalment, l'atmosfera s la part ms superficial de les estrelles i l'nica que s visible. Es divideix en cromosfera, fotosfera i corona solar. L'atmosfera estellar s la zona ms freda de les estrelles i en ella es produxen els fenmens d'ejecci de matria. Tanmateix, la corona suposa una excepci al que s'ha dit ja que la temperatura torna a augmentar fins a superar el mili de graus. Per s una temperatura enganyosa. En realitat aquesta capa s molt poc densa i est formada per partcules ionitzades altament accelerades pel camp magntic de l'estrella. Llurs grans velocitats confereixen a aquestes partcules altes temperatures.

Al llarg del seu cicle les estrelles experimenten canvis en la grandria de les capes i fins i tot en l'ordre en qu es disposen. En algunes la zona radiant se situa abans que la convectiva i en altres a l'inrevs, depenent tant de la massa com de la fase de fusi en qu es trobi. De la mateixa manera, el nucli tamb pot modificar les seves caracterstiques i la seva grandria al llarg de l'evoluci de l'estrella.

 Temperatura d'un estel .

Els astrnoms calculen la temperatura de les estrelles segons el color que tenen. Les blaves sn ms calentes que les grogues, i les grogues sn ms calentes que les vermelles. Desprs de molts estudis, entre els que cal destacar els de la nord-americana Annie J. Cannon de l'observatori de Harvard a Boston, s'ha establert la segent classificaci de les estrelles segons el seu espectre:

Color blau, com I Cephei;
Color blanc-blau, com Spica;
Color blanc, com Vega;
Color blanc-groc, com  Procyon;
Color groc, com la nostra estrella, el Sol;
Color taronja, com Arcturus;
Color vermell, com Betelgeuse;

La temperatura de superfcie d'una estrella, s a dir, la de la superfcie que emet la llum que nosaltres veiem, s molt menor (ex: 8.000 graus Kelvin en el Sol) que la del nucli del estel, on pot arribar a varies desenes de milions de graus.

Pel que fa a la mida, una estrella, pot arribar a ser tan petita com la Terra. Aleshores s'anomena nana blanca. Quan es fa encara ms petita ja no s'anomena estrella, llavors s un plsar, que s la resta d'una estrella. El Sol s una estrella mitjana.

 Vida d'un estel .

Les estrelles, per, no sn eternes, tamb tenen la seva vida i la seva extinci. L'evoluci d'una estrella sol ser la segent:
Es forma l'estel a partir d'un nvol de gas i pols.
Es fa gegant. Es produeixen reaccions nuclears. Masses de gas i pols es condensen al seu entorn (protoplanetes).
En la seva seqncia principal tenim l'estel amb planetes. L'estel segueix estable mentre es consumeix la seva matria.;
Des de la terra seguim observant l'estel durant un temps, encara que aquest hagi desaparegut.
L'estel comena a dilatar-se i refredar-se.
Creix, engolint els planetes, fins convertir-se en un Gegant Roig.
Es torna inestable i comena a dilatar-se i encongir-se alternativament fins que explota.
Es transforma en una Nova. Llena materials cap a l'exterior.
El que resta, es contreu considerablement.
Esdev una Nana. Es fa molt petita i densa i brilla amb llum blanca o blava, fins que s'apaga.
Al final esdev una nana negra.

 L'estrella prototpica . 
 
El Sol s pres com l'estrella prototpica, no per qu sigui especial en cap sentit, sin perqu s la ms propera a la Terra i per tant la ms estudiada. La majoria de les caracterstiques de les estrelles se solen amidar en unitats solars. Les magnituds solars sn usades en astrofsica estellar com a patrons. 

La massa del Sol s: 

Msol = 1.9891  1030 kg;

i les masses de les altres estrelles s'amiden en masses solars abreujat com Msol.

 Classificaci . 

La primera classificaci estellar va ser realitzada per Hiparc de Nicea i preservada en la Cultura Occidental a travs de Ptolemeu, en una obra anomenada Almagest. Aquest sistema classificava les estrelles per la intensitat de la seva lluentor aparent vist des de la Terra. Hiparc va definir una escala decreixent de magnituds, on les estrelles ms brillants sn de primera magnitud i les menys brillants, gaireb invisibles amb l'ull nu, sn de sisena magnitud. Encara que ja no s'empra, va constituir la base per a la classificaci actual. 

La classificaci moderna es realitza a travs del tipus espectral. Existeixen dos tipus de classificaci, basats en dos catlegs diferents: el Henry Draper Catalogue (HD) realitzat a Harvard a principis del segle XX, el qual determina el que es denomina tipus espectral, i el catleg de l'Observatori de Yerkes, realitzat en 1943, el qual determina el que es denomina classe de lluminositat; aquesta s la classificaci espectral de Yerkes, tamb anomenada sistema MKK.

Ambds sistemes de classificaci sn complementaris. 

Aproximadament un 10% de totes les estrelles sn nanes blanques, un 70% sn estrelles de tipus M, un 10% sn estrelles de tipus K i un 4% sn estrelles tipus G com el Sol. Tan sols un 1% de les estrelles sn de major massa i tipus A i F. Les estrelles de Wolf-Rayet sn extremadament infreqents. Les nanes marrons, projectes d'estrelles que es van quedar a mig fer a causa de la seva petita massa, podrien ser molt abundants per la seva feble lluminositat impedeix realitzar un cens apropiat.

Mites i creences .

Tal com ha succet amb certes constellacions i amb el propi Sol, les estrelles en general tenen la seva prpia mitologia. En estadis precientfics de la civilitzaci les ha vistes com entitats vivents (animisme), dotades de fora sobrenatural o b com a dus. Igualment s'ha identificat les estrelles amb les nimes dels morts o esperits. Un costum popular afirma que en veure una estrella fuga es pot demanar un desig i ser acomplert.

La trajectria de les estrelles i la seva configuraci en l'espai encara avui formen part d'alguns constructors culturals lligats al pensament mgic, com l'astrologia, que proposa d'endevinar el futur en base a la posici relativa dels planetes, la Lluna i el Sol, respecte als estels, vistos des de la Terra.

Vegeu tamb.
Constellacions;
Diagrama de Hertzsprung-Russell;
Estrella doble;
Objectes de Herbig-Haro;

Enllaos externs.

Les 300 estrelles ms brillants;
Directori d'observatoris als Pasos Catalans;
Estels;
SPAAIS Didctica de l'Astronomia;































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52247" title="Centenar de la Ploma" nonfiltered="402" processed="402" dbindex="20422">
El Centenar de la Ploma va ser una companyia de cent ballesters encarregada d escortar i protegir la Senyera de la ciutat de Valncia.

Va ser instituda per Pere el Cerimonis en 1365 sota el nom de Centenar del Gloris Sant Jordi per estar sota l advocaci d aquest sant, per prompte es va conixer popularment com a Centenar de la Ploma, per la caracterstica ploma que portaven els ballesters al capell, i amb aquest nom ha passat a la histria. Va desaparixer el 1707 amb el Decret de Nova Planta.

Histria i funcions.
Alguns autors van afirmar que es tractava d una creaci de Jaume I, car s tradicional al Pas Valenci atribuir-li a aquest rei totes les institucions valencianes que no tenen clars els seus orgens. Grcies a un document de 1503 que en parla directament, avui sabem que aquesta milcia va ser instituda pel Cerimonis el 3 de juny de 1365, al setge de Morvedre estant, en plena guerra amb Castella. Sembla que aquesta concessi va ser una compensaci pels serveis prestats per l host o milcia urbana de Valncia en aquesta guerra, car feia temps que la ciutat demanava la creaci d una milcia fixa que es pogus reunir amb rapidesa, contra la lentitud que suposa la convocatria ciutadana d host. 

Aix i tot la seua funci principal va ser la d escortar i protegir la Senyera de Valncia, que en el moment de la seua constituci era encara una Senyera Reial, que ms tard es convertiria en la Senyera Coronada de la ciutat.

Existeix certa confusi amb un altre Centenar d homes a cavall, distinta de la dels ballesters, per tamb amb la funci de protegir l Estendard Reial, i que va ser creada el 23 de juliol de 1376, a les Corts Generals de Monts, pel mateix Pere el Cerimonis, malgrat que les ordenacions no es van elaborar fins a 1391, sota Joan I. Malgrat la coincidncia de funcions, no sembla que siga la mateixa companyia, i no est massa clar si va continuar existint. Aix i tot sabem que estava constituda per 70 homes a cavall armats i 30 alforrats o genets. 

Organitzaci de la milcia.
El Centenar de la Ploma estava format per cent ballesters, dividits en dehenes, cadascuna comandada per un cap de dehena. El capit de la companyia era, oficialment, el Justcia Criminal, que era el crrec municipal encarregat de portar la Senyera a la batalla i a les desfilades.

Aix mateix la composici social del Centenar era plural i estava establerta en 10 homes de paratge, 30 de la m major, 30 de la m mitjana i 30 de la m menor, segons la divisi social urbana, establerta per Francesc Eiximenis.

Sembla ser, malgrat que la documentaci conservada no ho explicita, que la companyia renovava cada dos o tres anys a la meitat dels seus membres, aconseguint-se aix que sempre hi hagus un 50% de ballesters nous, i un altre 50% amb experincia.

Smbols del Centenar de la Ploma.

La bandera de Sant Jordi era el senyal propi de la Companyia. Per emblema una ballesta a sobre d una creu de Sant Jordi, i a sota el lema de la companyia: In te Domine speravit non confundar

L uniforme consistia en una pea de llen o tafet blanc amb creu de Sant Jordi al davant i al darrere, per sobre del vestit, al que afegirien una cota de malla. Al casc portarien una ploma de garsa que donava nom a la companyia.

La Confraria de Sant Jordi.
Sis anys desprs de la creaci del Centenar de la Ploma, alguns dels seus ja antics membres van sollicitar a Pere el Cerimonis la creaci d una Confraria sota l advocaci de Sant Jordi, que va ser concedida per privilegi el 10 de juliol de 1371. Entre les funcions de la confraria estava la de vetlla de malalts, acompanyament de difunts i cambra morturia, un aplec anual de la confraria, i festes i banquets per Sant Jordi.

La confraria estava formada per un mxim de 100 homes i 150 dones. En 1391 van demanar al rei Joan I i a la reina que es feren confrares, i el rei va ampliar el nombre de confrares a 500 homes i 600 dones, i els va atorgar algunes exaccions.

Bibliografia.
 Francesc Sevillano Colom, El  Centenar de la Ploma  de la ciutat de Valncia, Barcelona, 1966.

Vegeu tamb.
Bandera del Pas Valenci;
Senyera Reial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52248" title="Simfonia" nonfiltered="403" processed="403" dbindex="20423">
Una simfonia s una pea musical normalment feta per a orquestra i que comprn diversos moviments.

Origen de la paraula simfonia.
 Deriva de les paraules gregues syn (junt) i phone (so)i en la Grcia clssica s'utilitzava per denotar concordana entre sons simultanis o successius. ;
 Pels romans la paraula es referia al concurs harmonis de veus i instruments o a un concert.
 A partir del segle XVII es va estendre des d'Itlia el concepte de simfonia a moltes obres com sn les obertures, les seccions instrumentals d'ries i concertos i les sonates.

Principals moviments d'una simfonia clssica.
Primer moviment rpid normalment en forma de sonata;
Segon moviment, lent;
Tercer moviment com una dansa (minuet);
Quart moviment, rpid en forma de rondo o sonata ;

Innovacions en la simfonia desprs de Beethoven.
Ms de 4 moviments ;
Un sol moviment i/o moviments succeint-se sense interrupci ;
Ms variacions en la instrumentaci amb instruments inusuals o nous, apareixen veus solistes o cors.
Simfonies no fetes per a orquestra (per exemple per a orgue).

Msics clebres autors de simfonies.
Beethoven amb les seves nou simfonies va ser el mestre a seguir per les altres generacions de msics. La tercera simfonia s la coneguda com Heroica i la ms emocional mentre que a la novena simfonia innova amb la inclusi de solistes i cors. ;
Robert Schumann, Felix Mendelssohn i Louis Hector Berlioz van compondre simfonies considerades dins del corrent del Romanticisme.

Johannes Brahms, Anton Bruckner, Antonn Dvo k, Piotr Ilich Txaikovski i Camille Saint-Sans van ser altres autors de simfonies de la segona meitat del segle XIX.
 A principi de segle XX Serguei Rakhmninov i Carl Nielsen, van continuar escrivint simfonies tradicionals de quatre moviments mentre que Gustav Mahler i Jean Sibelius van ser ms innovadors.
Els msics posteriors van continuar escrivint simfonies per sense subjectar-se a unes normes estrictes.

 Llista de compositors que han compost simfonies .

No figuren ac ms que compositors que han compost almenys dues simfonies:





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52256" title="San Jos (Saragossa)" nonfiltered="404" processed="404" dbindex="20424">

San Jos s un districte de Saragossa (Espanya), format noms pel barri de San Jos. Limita amb els districtes de Centre, Universitat, Torrero-La Paz i Las Fuentes. T una densitat de poblaci de 17.937,104 habitants/km.

 Serveis .
Les dos principals avingudes del barri sn l'Avinguda de San Jos i l'Avinguda Tenor Fleta, on es troben la major part dels serveis.

Els parcs de Miraflores i de La Memoria formen les rees verdes del districte.

 Histria .
El nom de San Jos procedeix d'un convent amb aquest nom que es trobava a l'Avinguda de San Jos. La avinguda comunicava el Centre amb Torrero.

El Ferrocarril de Utrillas es va inaugurar a principis del segle XX i l'estaci situada en el districte tenia un s principalment miner.

L'rea de Miraflores-Montemoln era d'us agrcola, separada de la ciutat pel riu Huerva. En el 1932 es va crear l'Avinguda de San Jos i en el 1945 un nou tramva comunica el barri amb la ciutat.

El creixement ms gran del barri va passar en la dcada dels 60, amb l'arribada al barri d'imigrants procedents d'rees rurals d'Arag. Tamb s'obre el traat de Tenor Fleta, que comunica el barri amb el Centre.

Festes.
 A principis de setembre;

Enllaos externs.
Asociacin de vecinos del barrio de San Jos;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52258" title="Sistema nervis" nonfiltered="405" processed="405" dbindex="20425">

Conjunt de teixits i rgans que, en els organismes animals, estan relacionats amb la recepci dels estmuls, la transmissi dels impulsos nerviosos o l'activaci dels mecanismes dels msculs.

Encara que el sistema nervis constitueix una unitat morfolgica i funcional, per a simplificar el seu estudi sol dividir-se en dos apartats: sistema nervis central, que comprn el encfal i la medulla espinal, i sistema nervis perifric, a qu corresponen els dotze parells de nervis que ixen de l'encfal, els trenta-un parells que ixen de la medulla espinal i les ramificacions que s'estenen fins a la perifria.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52259" title="Maui" nonfiltered="406" processed="406" dbindex="20426">




Maui s una illa de l'arxiplag de Hawaii, administrativament forma part del Maui County de l'estat de Hawaii, junt amb les illes Lanai, Kahoolawe i Molokai. Amb una superfcie total de 1.880 km  s la segona illa ms gran de l'arxiplag, i amb una poblaci de 117.644 habitants (any 2000) s la tercera illa ms poblada. Maui tamb s coneguda amb el sobrenom de Valley Isle pel frtil istme entre els dos volcans.

Segons la llegenda l'illa porta el nom del semidu Maui. Aquest heroi, conegut a diferents llocs de la Polinsia, va crear les illes pescant-les del fons del mar.

Geografia.
Maui s una illa formada per dos volcans que s'uneixen en un istme. El volc ms antic s el Mauna Kahalawai que est molt erosionat i tamb s'anomena West Maui Mountain. A l'est hi ha el Haleakala, un volc ms jove i ms gran amb una caldera a 3.050 m d'altitud. L'ltima erupci va ser el 1790.

Com que l'orografia est dominada per les dues muntanyes volcniques, el clima s molt variable segons l'orientaci respecte als vents alisis i l'altitud. La precipitaci anual pot variar entre 250 i 10.000 mm segons la localitzaci. La temperatura al nivell del mar s estable amb variacions entre 20C i 29C.

La poblaci s diversa, amb diferents grups tnics d'immigrants que van arribar per treballar en les plantacions de canya de sucre i pinya. Les ciutats principals sn Kahului, Wailuku, Lahaina i Kihei.

Les principals activitats econmiques sn l'agricultura i el turisme. La vall central de Maui, l'istme entre les dues muntanyes, est dominada per les majors plantacions que canya de sucre que queden a les illes Hawaii. L'oferta turstica inclou diversos hotels de luxe i l'observaci de balenes que a la tardor migren d'Alaska a les aiges ms clides de Maui. La majoria de turistes provenen dels Estats Units i del Canad. Aix ha provocat, en els darrers anys, un rpid creixement demogrfic per els turistes que han passat a ser residents.

Histria.
Els polinesis de Tahit i les Marqueses van ser els primers pobladors de l'illa. El capit angls James Cook va descobrir Maui el 26 de novembre de 1778, per no va desembarcar al no trobar un bon port. Va anotar el nom de l'illa com Mowe o Mow'ee. El primer europeu a visitar Maui, el 1786, va ser el francs La Perouse que va desembarcar a la badia que avui porta el seu nom.

El 1790, el rei Kamehameha I de Hawaii va conquerir Maui i va establir la residncia a Lahaina, desprs capital del regne. Poc desprs van comenar a arribar comerciants, baleners i missioners. Com que Lahina era aleshores la capital, aqu es va fundar la primera missi i la primera escola.

Durant la II Guerra Mundial, Maui va ser un centre d'allotjament i d'entrenament de les tropes nord-americanes. S'hi van arribar a concentrar ms de 100.000 militars.

Enllaos externs.

 Web del Maui County;
 Fotos de Maui;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52260" title="Sistema nervis perifric" nonfiltered="407" processed="407" dbindex="20427">

El sistema nervis perifric est compost pel sistema nervis somtic i el sistema nervis autnom o vegetatiu. Simplificant molt, es diu que el simptic activa totes les funcions orgniques (s actiu), mentre que el parasimptic protegeix i modera la despesa d'energia.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52265" title="Beatriu I de Provena" nonfiltered="408" processed="408" dbindex="20428">
Beatriu I de Provena ( 1233 - Nocera, Itlia 1267 ), comtessa de Provena (1245 - 1267) i reina consort de Npols (1266-1267).

Orgens familiars.
Filla petita del comte Ramon Berenguer V de Provena i Beatriu de Savoia. Era nta per lnia paterna d'Alfons II de Provena i Garsenda de Forcalquier, i per lnia materna de Toms I de Savoia i Beatriu Margarida de Ginebra. A la mort del seu pare heret el Comtat de Provena, i ella fou l'ltima comtessa catalana del comtat.

Npcies i descendents.
El 31 de gener de 1246 es cas amb Carles I de Npols, iniciant-se aix un nou casal a Provena, el casal d'Anjou. Del matrimoni en nasqueren set fills:
 l'infant Llus d'Anjou (1248);
 la infanta Blanca de Npols (1250-1269), casada el 1265 amb Robert III Dampierre;
 la infanta Beatriu d'Anjou (1252-1275), casada el 1273 amb Felip I de Courtenay, Emperador de Constantinoble;
 l'infant Carles II de Npols (1254-1309), comte d'Anjou, comte de Provena i rei de Npols;
 l'infant Felip d'Anjou (1256-1277), rei de Tessalnica;
 l'infant Robert d'Anjou (1258-1265);
 la infanta Elisabet d'Anjou (1261-v1300), casada el 1272 amb Ladislau IV d'Hongria;

Beatriu va morir el 23 de setembre de 1267.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52266" title="Vasak de Siunia" nonfiltered="409" processed="409" dbindex="20429">
Vasak de Siunia fou prncep hereditari de Siunia (vers 430-452) i marzban (governador) d'Armnia del 442 al 452.

En una data incerta posterior al 409, potser el 430 va succeir com a prncep de Siunia a Valinak i va aconseguir el favor reial, i el 442, a la mort del marzban Veh-Mihr-Shapur d'Armnia, el va substituir.

El 444 va morir el patriarca Surmak i el va succeir Hovsep I de Holotsim, que quatre anys abans havia ocupat el lloc de Mesrop com a bisbe y lder espiritual, i que fou recomanat per el marzban Vasak.

El seu gendre Varazvahan, d'acord Lltzer de Pharpi, tractava molt malament a la seva dona i aix va deteriorar les seves relacions amb Vasak que va mirar d'eliminar-lo. Varazvahan va fugir a Prsia on es va convertir al mazdeisme, i fou qui va instigar al rei persa Yazdgard II (439-457) i al seu ministre el integrista Mihr-Narse, a una persecuci de cristians. Les primeres vctimes sembla que foren els contingents armenis que van participar a les guerres contra els Kidarites i Heftalites, successors dels Kushan, i estaven reunits a ria (Herat). El 449 un edicte general de persecuci fou ems pel rei, on s'exigia als armenis convertir-se. Els nakharars i el patriarca Hovsep van rebutjat la conversi.  Vasak fou cridat a la cort junt amb els principals nakharars, entre ells Atxutxa, bdeachkh (senyor de frontera) de Gugarq, aix com prnceps d'Ibria i els caps dels Aghuans. Se'ls va exigir unes plegaries en direcci al sol dirigides als principals deus del pante mazdaista: Zurvan, Ohmard, Mihr (el sol), Adhur (el foc) i Bedukht (Den mazdayasr, es a dir la religi mazdaista en forma humana) i els nakharars van haver d'accedir, assistits pels clergues mazdaistes maghan (mags) i mobadhs (prelats) que els acompanyarien de tornada per convertir al poble. Per al poc temps d'arribar a Armnia i comenar les predicacions i les construccions de temples, el poble es va aixecar a Ankl (ngel), instigat pels bisbes (finals del 449) i la revolta es va estendre a altres districtes per no fou general

El net del antic patriarca Sant Sahak, Vardan II Mamikonian, va anar a Bizanci per quant estava de cam Vasak el va fer cridar. Vahan Amatuni li demanava que agafs la direcci de la revolta que Vasak no podia agafar perqu tenia dos fills com hostatges. Finalment Vardan va anar a Ankl (ngel) on es va decidir a encapalar la revolta. Les forces dels nakharars que es van unir a la rebelli es van concentrar a Shahapivan. Vasak va quedar sorprs per l'amplada de l'aixecament, i es va veure forat a unir-se als revoltats. Els mags foren arrestats arreu i molts executats i les guarnicions foren sorpreses i massacrades. Entre les ciutats preses pels rebels hi havia Artataxa, Olakan, Van i d'altres. 

Els perses van reaccionar i un exercit que estava a la regi de Derbent lluitant contra els huns es va desplaar cap Armnia i es va acantonar a Aghunia, a la frontera amb terres armnies. Per la seva banda els rebels van demanar ajuda a Bizanci on Marci acabava de succeir a Teodosi II. Per Marcia, sota consell del cap de la milcia d'orient, Anatol, i del comites d'orient (amb seu a Antioquia) Florentius, va preferir mantenir la neutralitat, enfrontat com estava als huns (acampats a Hongria i Romania).

Els rebels es van organitzar en tres exercits: el primer a les ordres de Nershapuh Remposian, s'encarregaria de defensar el sud-est (districtes d'Her i Zaravand); el segon, sota ordres de Vardan II Mamikonian, el nord-est, a tocar d'Aghunia; i el tercer va quedar a les ordres de Vasak de Siunia. Les forces del darrer estaven formades pels nakharar mes indecisos (Bagratuni, Khorkhoruni, Apahuni, Vahevuni, Paluni, Gabelian i Urdz).

Els perses van entrar al pas creuant el Kura i van acampar a la riba del Khalkhal, encara a l'Aghunia. All els va atacar Vardan que els va derrotar. Vardan va perseguir els perses fins a Derbent, d'eon va expulsar la guarnici persa, i que desprs va entregar als aghuans. Un tractat d'amistat fou signat amb els huns que dominaven des el Caucas a La Gllia. 

Per mentre Vasak va trair als rebels amb una part de la noblesa i va fer hostatges entre les cases mes hostils, com els Mamikonian i els Kamsarakan, hostatges que va tancar a alguna fortalesa de Siunia.  Vasak dominava Garni (prop d'Erevan), Oshakan, Armavir i Artaxata. 

Al tornar Vardan, Vasak va evacuar la regi que dominava, bsicament l'Airarat, i es va retirar a la Siunia, que al any segent va ser envada per Vardan (451). Vasak va passar a Prsia. Es va entrevistar amb Yazdgard II de Prsia i va aconseguir un edicte de tolerncia i una amnistia pels rebels, i aix va tornar a Armnia on molts nakharars es van passar al seu bndol (Rechtuni, Khokhoruni, Vahevuni, Bagratuni, Apahuni, Gabelian , Urdz, Baluni i Aamatuni). 

Els perses per no van tardar a enviar un exercit a Armnia (maig del 451) per liquidar als rebels de Vardan II. Van creuar el Kura i van entrar a Phatakaran, encara en territori d'Aghunia. Vardan va donar la direcci de les famlies tradores a germans, fills o nebots que estaven disposats a seguir-lo. Els perses van passar poc desprs a territori armeni per el sud-est, districtes d'Her i Zarevand. Vardan els va sortir a l'encontre i la batalla decisiva es va lliurar a la vora del Artaz, prop de la vila d'Avarair (2 de juny de 451). A la batalla, que fou guanyada pels perses, va morir Vardan. Vasak, que particip al costat persa, es va proposar al final de la batalla com a mediador per posar fi a la lluita.

La resistncia es va desenvolupar a les muntanyes sobretot a Khaltiq (al oest de la Clquida), al Timoriq,  al Artsakh i sobretot al Taiq, a tocar de territori Bizant, i on secretament arribava ajuda bizantina. Hemaik Mamikonian, germ de Vardan II, acabava de tornar de Constantinoble i es trobava a Taiq, on va assumir la direcci de la rebelli local junt amb Arten Kabelian i Vaz-Shapuh Paluni, per va morir en un combat contra tropes de Vasak prop d'un llogaret anomenat Ordtxenhal (potser Artanudj) entre Taiq i la Klardjtia.

Veient impossible eliminar el cristianisme d'Armnia i tamb la transacci amb els nakharars rebels, el rei Yadzgard II de Prsia va destituir Vasak (vers 452) i va nomenar al seu lloc a un irani de nom Adhur-Hormidz, conegut a les crniques armnies con Adrormizd.

El 452 Vasak va enviar al marzban als seus hostatges religiosos: el patriarca Hovsep d'Holotzim, el bisbe Lleonci (Levond), i dos bisbes de la regi d'Aratz de noms Samuel i Abraham, que tenia presoners a un dels seus castells de Sinuia (als joves prnceps de les cases de Mamikonian i Kamsarakan que tenia com hostatges els va enviar a Prsia).

El nou marzban va enviar les queixes dels bisbes i dels nobles a la cort de Prsia amb una delegaci de nobles. Precisament all havia anat Vasak de Siunia esperant rebre la corona d'Armnia. Els nobles el van acusar de haver pactat amb ells secretament, d'haver pactat amb els huns i d'altres infidelitats al rei. El rei Yazdgard III el va fer empresonar i el va tancar a una masmorra insalubre on va morir rpidament. La Siunia fou entregada (452) al seu gendre, Varaz-Vahan (o Varazvahan 452-460), fanatic mazdaiste. Vasak va dixar dos fills Bagben i Bakur, i una femella que era la dona del nou rei de Siunia, Varazvahan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52267" title="Histria de la pintura" nonfiltered="410" processed="410" dbindex="20430">
La histria de la pintura s la branca de la histria de l'art  que estudia les manifestacions pictriques que s'han donat al llarg de la histria de la humanitat i la seva posterior classificaci i interpretaci. 

La histria de la pintura es remunta al temps dels primers utensilis de la humanitat prehistrica i s'estn al llarg de totes les cultures. En la histria de la pintura s'han emprat diversos materials i aquests han determinat diferents tcniques. Cal valorar que la intencionalitat de les pintures, com qualsevol obra d'art, ha variat segons el context on han estat realitzades.

 Prehistria .

Les fites ms destacades de la pintura prehistrica sn:
Abans de la pintura;
L'art parietal franco-cantbric;
L'art rupestre llevant;
L'art rupestre afric ;
L'art parietal rtic;
La pintura paleoltica i neoltica a Asia;
La cermica pintada neoltica;
La pintura neoltica a Egipte i Mesopotmia;
La pintura dels pobles primitius actuals;

Edat Antiga.
La pintura a l'antic Egipte;
Pintura a l'Imperi Antic;
Pintura a l'Imperi Mitj;
Pintura a l'Imperi Nou;
Pintura Amarniana;
Pintura de l'Egipte crepuscular;
La pintura a Mesopotmia;
La pintura a Creta;
La pintura a la Grcia clssica;
La pintura a Etrria;
La pintura a Roma;
La pintura de l'inici del Cristianisme;

 Alta Edat Mitjana .
La pintura dels pobles brbars;
La pintura Bizantina;
La pintura de l'Islam;
Les pintures de l'Extrem Orient;
La pintura de l'Alta edat Mitjana a Europa;

Pintura Romnica.

Pintura Gtica.

Les fites ms destacades de la Pintura Gtica sn:
Els vitralls de les Catedrals;
La pintura del Trecento a Itlia;
Les miniatures i els llibres illustrats;
L'expansi de la Pintura Gtica;
La pintura gtica a Flandes;
La pintura gtica a Espanya;
La pintura gtica de la Corona d'Arag;

 Edat Moderna .
Renaixement:
La pintura del Quatrocento a Itlia;
La pintura del Quinquecento a Itlia;
La pintura renaixentista fora d'Itlia;
Postrenaixement;
La pintura del Manierisme;
La pintura del Segle d'Or a Espanya;
La pintura espanyola a Amrica;
La pintura realista als pasos protestants;
La pintura del classicisme a Frana;

Pintura barroca;
La pintura del barroc a Itlia;
La pintura del barroc ibric;
Pintura barroca als Pasos Baixos;
La pintura del Barroc al Nou Mn;
La pintura Rococ;

 L'Orient i l'Extrem Orient a l'Edat Moderna .
La pintura en el mn musulm;
La pintura a la Xina;
La pintura al Jap;

 Edat Contempornia .

La pintura Neoclssica;
La pintura en el Romanticisme;
La pintura Realista;
L'Impressionisme;
El Postimpressionisme;

 L'Art Modern .
La pintura Simbolista;
La pintura Modernista;
La pintura Expressionista;
La pintura Eclctica;
La pintura Constructivista;
El Cubisme;
El Post-Cubisme;
Dadaisme;
La pintura Acadmica;
La pintura Neoplstica;
La pintura del segle XX als Estats Units;
La Pintura Actual (des de 1940);
L'Escola de Pars (1940-50);
La pintura a la dcada del 1940;
La pintura Abstracta;
La pintura actual als Estats Units;
El dest de l'Art actual;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52272" title="Vardan II Mamikonian" nonfiltered="411" processed="411" dbindex="20431">
Vardan II Mamikonian fou prncep de la casa Mamikonian d'Armnia, i cap de la revolta nacional contra l'imposici del mazdaisme pels perses el 450-451.

Era fill d'Hamzasp Mamikonian i de Sahakanukht, i pert tant net del pare de la darrera, el patriarca Sant Sahak. 

El 421 els armenis van aprofitar la guerra civil a Prsia per revoltar-se sota la direcci de Nerss Djidjrakatsi i van expulsar a les guarnicions perses, per els nakharars no es van avenir entre ells i cadascun va governar les seves terres durant uns tres anys. Sant Sahak va enviar al seu net a demanar ajuda a Bizanci sense xit. Vers el 423 els nakharars van demanar al rei Bahram que els hi dons com a rei a Artaxes, el fill de Vahram-Shapuh. Segurament fou Sant Sahak que va fer la petici i segons Moiss de Khoren la delegaci la formaven el seu net Vardan II Mamikonian i el cap de la cavalleria Sembat Bagratuni. Bahram va accedir i el jove prncep (d'uns 18 anys) fou proclamat rei sota el nom de Artaxes IV d'Armnia.

Vardan va acompanyar al seu avi a Prsia quant aquest fou cridat per Bahram V, i deposat, el 428. Vardan va quedar presoner a Prsia. 

El 432 el rei Bahram V va accedir a alliberar a Vardan Mamikonian i a Gazavon el jove de la famlia de Shirak, que foren restituts en els seus honors.

El 450 Vardan II Mamikonian, va anar a Bizanci per no haver-se de convertir al mazdaisme, per quant estava de cam el marzban Vasak de Siunia el va fer cridar i va tornar. Vahan Amatuni li demanava que agafs la direcci de la revolta que Vasak no podia agafar perqu tenia dos fills com hostatges. Finalment Vardan va anar a Ankl (ngel) on ja havia esclatat una revolta cristiana local, i va decidir encapalar l'aixecament. Les forces dels nakharars que es van unir a la rebelli es van concentrar a Shahapivan. Vasak va quedar sorprs per l'amplada de l'aixecament, i es va veure forat a unir-se als revoltats. Els mags foren arrestats arreu i molts executats i les guarnicions foren sorpreses i massacrades. Entre les ciutats preses pels rebels hi havia Artataxa, Olakan, Van i d'altres. 

Els perses van reaccionar i un exercit que estava a la regi de Derbent lluitant contra els huns es va desplaar cap Armnia i es va acantonar a Aghunia, a la frontera amb terres armnies. Per la seva banda els rebels van demanar ajuda a Bizanci on Marci acabava de succeir a Teodosi II. Per Marcia, sota consell del cap de la milcia d'orient, Anatol, i del comites d'orient (amb seu a Antioquia) Florentius, va preferir mantenir la neutralitat, enfrontat com estava als huns (acampats a Hongria i Romania).

Els rebels es van organitzar en tres exercits: el primer a les ordres de Nershapuh Remposian, s'encarregaria de defensar el sud-est (districtes d'Her i Zaravand); el segon, sota ordres de Vardan Mamikonian, el nord-est, a tocar d'Aghunia; i el tercer va quedar a les ordres de Vasak de Siunia. Les forces del darrer estaven formades pels nakharar mes indecisos (Bagratuni, Khorkhoruni, Apahuni, Vahevuni, Paluni, Gabelian i Urdz).

Els perses van entrar al pas creuant el Kura i van acampar a la riba del Khalkhal, encara a l'Aghunia. All els va atacar Vardan que els va derrotar. Vardan va perseguir els perses fins a Derbent, d'eon va expulsar la guarnici persa, i que va entregar als aghuans. Un tractat d'amistat fou signat amb els huns que dominaven des el Caucas a la Gllia. 

Per mentre Vasak va trair als rebels amb una part de la noblesa i va fer hostatges entre les cases mes hostils, com els Mamikonian i els Kamsarakan, hostatges que va tancar a alguna fortalesa de Siunia.  Vasak dominava Garni (prop d'Erevan), Oshakan, Armavir i Artaxata. 

Al tornar Vardan, Vasak va evacuar la regi que dominava, bsicament l'Airarat, i es va retirar a la Siunia, que al any segent va ser envada per Vardan (451). Vasak va passar a Prsia. Es va entrevistar amb Yazdgard II i va aconseguir un edicte de tolerncia i una amnistia pels rebels, i aix va tornar a Armnia on molts nakharars es van passar al seu bndol (Rechtuni, Khokhoruni, Vahevuni, Bagratuni, Apahuni, Gabelian , Urdz, Baluni i Aamatuni). 

Els perses per no van tardar a enviar un exercit a Armnia (maig del 451) per liquidar als rebels de Vardan. Van creuar el Kura i van entrar a Phatakaran, encara en territori d'Aghunia. Vardan va donar la direcci de les famlies tradores a germans, fills o nebots que estaven disposats a seguir-lo. Els perses van passar poc desprs a territori armeni per el sud-est, districtes d'Her i Zarevand. Vardan els va sortir a l'encontre i la batalla decisiva es va lliurar a la vora del Artaz, prop de la vila d'Avarair (2 de juny de 451). A la batalla, que fou guanyada pels perses, va morir Vardan que fou guanyada pels perses. Sa germ Hemaik Mamikonian va morir uns mesos desprs quant encapalava la rebelli a la regi de Taiq. La direcci de la famlia va passar a Vahan, Vasak i Artaxes (fills d'Hemaik) i als germans Hamazasp, Artavs i Mushel (fills de Vartan II), tots presoners a Prsia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52274" title="Maria d'Arag i d'Anjou" nonfiltered="412" processed="412" dbindex="20432">
Maria d'Arag i d'Anjou (1299   Barcelona, 1347), princesa d'Arag. 

Filla de Jaume II d'Arag i la seva segona muller, Blanca de Npols. 

Es cas amb Pere de Castella, fill del rei San IV de Castella.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52275" title="MediaWiki" nonfiltered="413" processed="413" dbindex="20433">


MediaWiki s un programari de wikis sota llicncia GPL. Fou creat primriament per a la Viquipdia i altres projectes de la Fundaci Wikimedia.

s escrit en PHP i utilitza el sistema de gesti de bases de dades relacional MySQL. El logo simbolitza com el seu llenguatge d'etiquetatge utilitza els doble claudtors ("","") per a entrellaar els articles. MediaWiki pot interaccionar de forma opcional amb altres programes per a poder millorar la seua eficincia i aportar-hi ms caracterstiques.

 Histria .

Fou escrit originalment per a la Viquipdia per l'estudiant i desenvolupador Magnus Mankse. Abans la Viquipdia utilitzava un programari basat en Perl anomenat UseModWiki (aquest perode s conegut com a "Fase I" per la comunitat viquipedista). Posteriorment, es va canviar a PHP amb aquest programari ("Fase II") el 25 de gener del 2002. Aquest dia ser recordat per la comunitat com el Dia de Magnus Manske.

Cap a mitjans del 2002, el programari fou reescrit i millorat ("Fase III"); des de llavors s'ha estat desenvolupant a partir d'aquell codi. El 29 d'agost del 2003, el motor wiki utilitzat a la Viquipdia, fins a aquell moment sense nom, va batejar-se amb el nom de MediaWiki. Aquest va triar-se de forma juganera a partir del nom de la Fundaci Wikimedia. Tanmateix, precisament per aix, alguns ho critiquen perqu pot portar a confusi entre aquells nous usuaris de la comunitat.

A partir d'aquell moment, en seguiren versions pbliques que poden baixar-se i utilitzar-se en projectes i usos que no tinguin res a veure amb la Viquipdia.

Installaci.
Es recomana installar Mediawiki sobre Linux. En cas de fer-ho damunt Windows, XAMPP s un paquet de programari lliure que facilita aquesta tasca.

 Enllaos externs .

 Pgina oficial;

Guia en catal de mediawiki;





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52276" title="Nou Barons de la Fama" nonfiltered="414" processed="414" dbindex="20434">
Segons la llegenda, els Nou Barons de la Fama tamb coneguts com Els 9 Cavallers de la Terra, eren els ms aguerrits barons de la terra catalana amb el deler de reconquerir els territoris forasteritzats pels sarrans. Aquests nou cavallers foren els senyors de: Cervell, Erill, Ribelles, Montcada, Cervera, Pins, Anglesola, Alemany i Mataplana. En algunes versions el de Mataplana s el Comte l'Arnau.

La Llegenda d'els nou Barons.
 Gerau d Alemany.
 Bernat d Anglesola.
 Galceran (o Guerau) de Cervell.
 Galceran de Cervera.
 Bernat Roger d Erill.
 Hug de Mataplana. (o el Compte l'arnau);
 Dapifer de Montcada.
 Galceran de Pins.
 Gispert de Ribelles.

Otger Catal, el Pare de la Ptria, els va conjurar a lluitar fins a la mort per la terra que els havia vist nixer fins alliberar-la del poder de la "mitja lluna" sarrana que els havia imposat una cultura diferent de la que era la seva fe vernacla.

Els nou cavallers ajuntaren les seves espases, jurant davant l'altar de la verge negra anomenada Nostra Senyora de Montgrony, -que s situada a prop del monestir de Ripoll, que s alhora relacionat amb un altre mite catal: Guifr d'Arri, el Pils-, i juraren complir amb lleialtat la seva paraula.

Bases histriques de la llegenda.
Es creu que la llegenda va ser propagada pels suposats descendents dels nou barons (que porten el nom d'importants famlies nobiliries de l'edat mitjana) per tal de prestigiar les seves nissagues.

 Baronia d'Alemany : No ha existit mai una Baronia d Alemany. Els Alemany son els Barons de Cervell a partir d'Alemany Hug de Cervell ( -1063).
 Baronia d'Anglesola: La Baronia de Anglesola sorg el 1056, quan Ramon Berenguer el Vell de Barcelona (1024-1076) va prendre el castell de Trrega als sarrans, que ced el 1079 a Berenguer Gombau, veritable fundador de la Casa d Anglesola. ;
 Baronia de Cervell: el primer Bar de Cervell conegut va existir casi tres segles desprs d Otger Catal, i no es deia Galcer ni Guerau sin Odalric. Dit Odalric es descendent del Compte Arnau (oncle de Otger Catal).
Baronia de Cervera: Cervera va romandre en poder sarra fins el 1067. Hug Dalmau (1067-1095) va comandar les tropes catalanes al setge de Cervera i ocup la plaa. Ramon Berenguer el Vell annexion la comarca al Arcomtat d Ausona, constituint la Baronia de Cervera, que don em feu a Hug Dalmau, anomenats des de aleshores Hug Dalmau de Cervera.
 Baronia d'Erill: el primer Bar de Erill que es coneix fou At d Erill (...-0977).
 Baronia de Mataplana: el fundador de la primera Casa de Mataplana que coneixem (Casa de Berga-Mataplana) s anomen igualment Hug de Mataplana, per va nixer tres segles desprs d Otger de Catal. El castell de Mataplana est documentat des del 1076.
  Baronia de Montcada:Al suposat fundador llegendari de la Baronia de Montcada se l anomena Dapifer de Montcada o Ramon de Montcada (Un Dapifer a l poca de Otger era un Senescal). Es tracta d un fill d Otger Catal: Ramist ( -0768) Arcomte de Llemotges i Senescal de Aquitania, assassinat el 768 per Pip el Breu (714-0768) rei de Frana (751-768). Segons els cantars de gesta, acompany el 752 al seu pare Otger i al seu fill Arnau en les campanyes contra els sarrans a Septimania, i mor en el setge de Narbona, per no en batalla, sin vctima d unes febres, el que segurament es una confusi amb les circumstancies de la mort del seu pare. La realitat es que de 767 fins a 768 entr en guerra contra Pip, Rei de Frana, per fou venut, capturat i decapitat. El seu fill primognit fou Arnau, (...-0813) Arcomte d Empries (795-813) 1r Bar de Rocabert i 1r Bar de Montcada.
 Baronia de Pins: el primer Pins fou Mir Riculf de Pins (...-1068). El seu fill Galcer de Pins (1068-1117) trasllad la seva seu al castell de Bag.

Enllaos externs.
 Els Nou Barons de la Fama;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52279" title="Guillem Tell" nonfiltered="415" processed="415" dbindex="20435">
Guillem Tell fou un heroi mtic de la independncia sussa (segle XIV). La seva existncia apareix envoltada per una srie de llegendes procedents dels segles XV i XVI, en les quals resulta difcil destriar l'histric del literari.



El mite.

Segons les llegendes, Tell fou un habitant de Brglen (en el cant sus d'Uri); un antic mercenari, retirat a les seves muntanyes i conegut per ser un expert en el maneig de la ballesta. En aquell temps l'emperador d'ustria (un Habsburg) intentava dominar el cant d'Uri (s'havia annexionat alguns cantons sussos en el seu intent de formar un bloc territorial continu des de les seves possessions de l'alt Rin fins a les del Tirol).

El seu governador austrac, Hermann Gessler, va erigir un pilar a plaa del poble i hi va enganxar el seu barret, amb l'objectiu d'obligar tots els habitants a doblegar-se davant el distintiu de la seva dignitat, per tal de posar a prova la lleialtat de la poblaci. Tell va refusar inclinar-se en senyal de respecte davant el barret installat en la plaa pblica de la vila d'Altdorf perqu simbolitzava el sobir de la Casa d'Habsburg.

Per aix, el governador de la vila (Hermann Gessner) va detenir Tell, i havent-li arribat notcies de la fama de la seva punteria, el va obligar com a cstig a disparar la ballesta contra una poma collocada sobre el cap del seu propi fill a 50 passos de distncia. Tell va intentar que el tir Gessner canvis el seu cstig, per va ser debades: o travessava la poma o ell i el nen moririen a les mans del botx. Tell va introduir dues fletxes en la seva aljava, va agafar la ballesta, es va collocar en la marca dels 50 passos, va apuntar i... la seva portentosa punteria li va permetre encertar la poma sense danyar el nen. Per quan el governador deman a l'orgulls Tell la ra de la segona fletxa, aquest li va contestar que estava destinada al cor del tir en cas que la primera fletxa hagus fet mal al nen. Furis per aquesta contestaci, l'empreson al castell de Ksnach.

Mentre el duien al castell de Gessner, i grcies a una tempesta prop d'Axemberg, Tell va aconseguir escapar. Segons la llegenda, Tell va matar Gessner amb la seva ballesta i va organitzar la rebelli contra els Habsburg.

La histria.

La primera vegada que apareix el mite de Guillem Tell a la literatura s en les crniques d'Aegiidius Tschudi, gaireb 200 anys desprs de l'poca que se suposa que van ocrrer els fets anteriorment relatats. Per no hi ha cap prova contempornia que ni Tell ni Gessler existissin. s ms, hi ha nombroses llegendes que, amb altres personatges i en altres paratges, relaten una proesa semblant a la de Tell.

No obstant aix, el mite representa b la resistncia que va sorgir entre els camperols d'Uri des de 1278, que va dur aquest cant a confederar-se amb els de Schwyz i Unterwalden en una Lliga Perptua per impedir que els Habsburg violessin les seves llibertats tradicionals (1291). El conflicte va degenerar en una rebelli oberta, que es va saldar amb la victria dels sussos sobre el duc Leopold d'Habsburg en la batalla de Morgarten (1315). Els tres cantons rurals dels Alps centrals van formar aix la Confederaci Helvtica, a la qual posteriorment es van anar afegint altres cantons fins a formar la Sussa actual.

Schiller i Rossini.

Friedrich von Schiller es va basar en la llegenda de Guillem Tell per a escriure l'obra de teatre Wilhelm Tell el 1804. Tamb, Gioacchino Rossini va utilitzar l'obra de teatre per compondre pera que duu el mateix nom el 1829. L'obertura d'aquesta pera s mundialment coneguda i popular.

Enllaos externs.

obertura de l'opera de Rossini;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52282" title="Gamelan" nonfiltered="416" processed="416" dbindex="20436">


El Gamelan s un conjunt instrumental indonesi tradicional especialment a Bali i Java.

El seu nom prov de la paraula gamel que significa colpejar, s a dir que s una orquestra formada per instruments que es colpegen, anloga a la percussi occidental.

Els instruments utilitzats sn metallfon, xilfon tambors i gongs

Les orquestres poden estar formades per entre 25 i 50 msics que deuen saber tocar tots els instruments.

La msica de gamelan es basa en tema principal, alguns instruments el toquen sencer, parts, ornaments o duen el ritme:

 Tema bsic: tocat per instruments com el saron o lslentem, metallfons;
 Ornamentacions: tocada per instruments com el gender o el bonang que sn metallfons per tamb per xilfons, ctares, rebabs, flauta i solista femenina acompanyada de cor mascul.
 Puntuaci i Ritme: tocada per gongs, campanes com el kempul, blocs de fusta...

No tenen una entonaci exacta, cada orquestra de gamelan t la seua prpia afinaci i s'utilitzen diversos sistemes d'entonaci com l'anomenat slendro amb 5 sons diferents o el pelog amb 7 sons.  Alguns gamelans sols usen una d'aquestes escales i d'altres anomenats gamelans dobles utilitzen les dues.

Hi ha dos estils d'interpretar: El suau amb un flux de so intemporal associat amb el cant i el cals com dansa i el fort amb la dansa Gaga i dirigit per la percussi.

El gamelan s una part important de la cultura en Indonsia i acompanya al teatre o la dansa i s present a les grans celebracions.  Molts pobles tenen un pavell a l'aire lliure expressament per a l'orquestra de gamelan.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52285" title="Sant Graal" nonfiltered="417" processed="417" dbindex="20437">
El Sant Graal o simplement Graal,  s una llegenda, de discutits orgens (potser s celta), que es converteix en tema de moltes obres narratives medievals (especialment les novelles artriques). En la seva tradici cristiana, la ms important i abundosa, el Graal s'identifica amb el calze que va recollir la sang de la crucifixi de Jesucrist (recollida per Josep d'Arimatea), que segons algunes llegendes tamb era el calze emprat per Jesucrist a l'ltim Sopar.

Una reproducci d'aquest objecte sagrat s el que porta Tirant lo Blanc sobre l'elmet. Segons diu la tradici, el rei Mart I l'Hum, n'era el dipositari, i desprs de la seva mort va anar a parar a un lloc de la Corona d'Arag, concretament a la Seu de Valncia.

Mitologia alemanya.
El Sant Graal tamb estaria relacionat amb la mitologia alemanya i s un dels temes centrals de l'pera de Wagner, Parsifal.

Qui begui del calze sagrat assolir la immortalitat, per aix s un b tan preuat. A ms, noms els dignes aconsegueixen veure'l, el viatge de recerca s una prova de coneixement d'un mateix que pocs superen.

Es barreja la simbologia cristiana amb un mite germnic antic (la copa t forma d'aparell reproductor femen, d'aqu el smbol de la vida eterna, renovada en cada dona).

Ficci.
A ms del Parsifal moltes obres de ficci de totes les poques en fan referncia com a un mite recurrent, la ms popular de les recents, el Codi Da Vinci. Recull un corrent que veu "Sant graal" com la corrupci de "sang reial", que faria referncia a la descendncia de Jess amb Maria Magdalena.

Vegeu tamb.
Castell de Verdera;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52289" title="51 Pegasi" nonfiltered="418" processed="418" dbindex="20438">

51 Pegasi s una estrella de tipus solar en la constellaci de Pegs, stuada a uns 50 anys llum del Sistema Solar. Aquest estel va ser el primer planeta extrasolar descobert, 51 Pegasi b. La notcia del descobriment de l'exoplaneta fou anunciat el 6 d'octubre de 1995 per Michelle Mayor i Didier Queloz a la revista Nature.. El mtode utilitzat per al descobriment fou el mtode de les velocitats radials.

L'estel 51 Pegasi s visible amb uns simples binoculars des de la Terra. El seu nmero al catleg Hipparcos s el 113357 i el 217014 al Catleg Henry Draper. Es tracta d'un estel de tipus espectral G5V, semblant al Sol, amb una edat una mica major, estimada en 7.500 milions d'anys i una masa i metallicitat tamb majors. El 1996 els astrnoms Baliunas, Sokoloff i Soon pogueren mesurar les lnies espectrals H i K del calci II i d'aquesta manera determinaren que el perode de rotaci de l'estrella s de 37 dies.

El sistema planetari de 51 Pegasi.
Pel que se sap actualment, el sistema planetari de 51 Pegasi est format per un sol planeta, 51 Pegasi b, un planeta orbitant a 0,05 unitats astronmiques i amb una excentricitat menyspreable. El mtode de velocitats radials permet mesurar el producte de la massa del planeta pel sinus de l'angle d'inclinaci orbital: msini = 0,468  0,007 (mesurat en masses de Jpiter). Un valor tan elevat de la massa s nicament compatible amb un gegant gass tipus Jpiter. Les variacions de velocitat radial tenen una amplitud de 59 m/s i mostren un perode orbital de 4.239  0.001 dies. s possible la existncia d'un company planetari de massa menor.

El descobriment del primer planeta extrasolar va constituir un important xit de la investigaci astronmica, ja que mostr als astrnoms que planetes de tipus gegant podien existir en rbites de perodes molt petits. Una vegada que es va veure que aquests planetes podien existir es van produir molts descobriments de planetes similars.

Enllaos externs.
Dades bsiques a Extrasolar Planets Encyclopaedia. ;
Pgina de l'equip sus descobridor. ;
Dades sobre 51 Pegasi de l'equip de cerca de planetes extrasolars del Carnegie i Califrnia. ;

Referncies.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52290" title="Msica tradicional ndia" nonfiltered="419" processed="419" dbindex="20439">
La msica tradicional de la ndia s'ha generat per un procs de fusi i adaptaci.

La musica popular de la ndia desi, ha rebut la influncia de la msica clssica ragas i s'ha transformat en msica semi-clssica com les canons thumri.
Formes de la msica tradicional a la ndia.
Bhangra: forma musical ballada derivada de l'estil nascut al Punjab.
Lavani: canons derivaci popular de Maharastra;
Dandiya: estil de dansa popular adoptat per la msica pop a tot el mn.
Com exemple de la influncia de la msica tradicional de la ndia en la msica pop occidental es pot esmentar el cas de L. Shankar que va ensenyar a tocar el sitar al membre dels Beatles George Harrison (apareix aquest instrument a la can Norvegian Wood de 1965)i que va donar una empremta ndia a la resta de la carrera d'aquest msic.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52292" title="Mickey Mouse" nonfiltered="420" processed="420" dbindex="20440">
Mickey Mouse (tamb conegut com el Ratol Mickey) va ser el primer personatge de l'empresa Disney. Va ser creat per Walt Disney el 1928 durant un viatge amb tren. Inicialment Walt Disney va batejar sa creaci ms famosa creaci com a Mortimer, i va ser sa esposa qui li va suggerir el nom de Mickey. Quan van tornar, Walt Disney va comenar a treballar amb el seu cap d'animaci, Ub Iwerks, en aquest nou personatge. La primera pellcula es va anomenar Plane Crazy que cap productor va voler distribuir. 

Finalment va ser dut a la pantalla per primera vegada el 18 de novembre de 1928, amb Steamboat Willie, una de les primeres pellcules sonores del cinema. Ats que va ser un gran xit Walt Disney no va deixar de realitzar altres pellcules, sempre amb Mickey com protagonista, fins que en 1940 va realitzar sa pellcula ms famosa, Fantasia, amb la qual va arribar la fama mundial. Aquest film va resultar ser una gran innovaci per a l'poca a causa de les tcniques d'animaci que es van emprar. 

Mickey posseeix una fidel mascota anomenada Pluto, i s un fidel amic de l'eixerit, fidel (i un tant inhbil) Goofy. 

Vegi's tamb.

Farfur































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52293" title="Diputat" nonfiltered="421" processed="421" dbindex="20441">
Un diputat s l'integrant d'un Parlament. Al sistemes poltics de base anglosaxona se'ls anomena Representats del Parlament. Als sistemes bicamerals, els diputats sn membres de la cambra baixa del Parlament. 

Sn els representants de la sobirania popular. Poden ser triats pel vot directe, lliure i secret dels ciutadans, o de forma indirecta per altres representants de la sobirania popular.

Les funcions principals d'un diputat sn les de:
Legislar (conjunt d'actes tendents a crear, reformar, derogar, addicionar o modificar una llei) ;
Fiscalitzar (vigilar l's i aplicaci dels recursos pblics) ;
Gestionar (ajudar als ciutadans en el trmit dels seus assumptes ens les altres instncies de l'administraci pblica).




Els diputats a la Uni Europea.

Els diputats de la Uni Europea tamb sn coneguts com a eurodiputats.

Per a la primera sessi del Parlament Europeu, els diputats van ser designats pels Estats Membre (delegaci). La primera elecci directa fou el 1979, foren escollits 410 diputats en nou Estats Membre. En el moment de l'ampliaci de l'Uni Europea de l'1 de maig de 2004 amb 25 Estats-membres, el nombre dels eurodiputats ha estat elevat temporalment a 788. Des de les eleccions de 2004, aquest nombre ha estat elevat a 732 diputats.

Els diputats al Regne d'Espanya.

Segons la Constituci de 1978 el poble espanyol est representat pel Congrs dels Diputats i el Senat. Les dues cambres formen les Corts Generals. Les Corts Generals exerceixen la potestat legislativa de l'Estat, aproven els pressupostos, controlen el Govern, i exerceixen la resta de competncies que els atribueix la Constituci. Les Corts Generals son inviolables. Ning pot ser al mateix temps membre diputat i senador. El crrec de diputat s incompatible amb el corresponent a l'Assemblea de les Comunitats Autnomes. El mandat dels membres de les corts no s imperatiu. Les reunions del Parlament han de ser convocades de forma reglamentria. El nombre de diputats pot anar de 300 a 400, i han de ser elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret. En l'elecci dels diputats la circumscripci electoral s la provncia. Ceuta i Melilla estan representades cada una per un diputat. La elecci es fa a cada circumscripci segons criteris de representaci proporcional. A Espanya s'aplica la regla D'Hondt per distribuir els crrecs de diputats entre les llistes electorals. El Congrs s'elegix per quatre anys, per la qual cosa el mandat dels diputats acaba quatre anys desprs de la seva elecci o en el dia de la dissoluci de la Cambra. Sn electors i elegibles tots els espanyols en s dels seus drets poltics. Es reconeix, i la llei ha de facilitar el dret al sufragi dels espanyols que es trobin fora del territori d'Espanya. Les eleccions s'han de fer entre els 30 i els 60 dies des de l'acabament del mandat. El Congrs electe ha de ser convocat dins els 25 dies segents a la celebraci de les eleccions.

Sn inelegibles o incompatibles pel crrec de diputat: Els components del Tribunal Constitucional, els alts crrecs de l'Administraci de l'Estat (exceptuant als membres del Govern) que determini la llei, el Defensor del Poble, els Magistrats, Jutges i Fiscals, els militars professionals, els membres dels cossos de seguretat, i de la Policia, els membres de les Justes Electorals. La validesa de les actes i credencials est sotmesa al control judicial en els termes de la Llei electoral.

Els diputats gaudeixen de inviolabilitat per les opinions que manifestin en el seu exercici. Tampoc poden ser (immunitat) detinguts, a no ser en cas de flagrant delicte .  Per ser processats es necessita l'autoritzaci prvia de la Cambra. Les causes contra els diputats sn competncies del Tribunal Suprem. Els diputats reben un sou fixat per la Cambra.

Els diputats formen part de les Comissions de Investigaci designades per la Cambra.

El Congrs nombra una Diputaci Permanent amb un mnim de 21 diputats.

El vot dels diputats no es pot delegar.

Privilegis dels diputats.
A ms de la inviolabilitat i immunitat, els diputats espanyols mantenen una srie de privilegis en virtut del seu crrec, com ara bitllets d'avi i autopistes de peatge gratutes.

Comunitats Autnomes.

A Catalunya, ... (posar aqu el tipus de diputats propis que t)

Al Pas Valenci, ... (posar aqu el tipus de diputats propis que t)

A les Illes Balears,... (posar aqu el tipus de diputats propis que t)

A Arag,... (posar aqu el tipus de diputats propis que t)

Els diputats a la Repblica Francesa.

A la Catalunya Nord, ... (posar aqu el tipus de diputats propis que t, si s que en t)

Els diputats a la Repblica Italiana.

A l'Alguer, ... (posar aqu el tipus de diputats regionals que t, si en t)

Els diputats al Principat d'Andorra.

Enllaos externs.

Plana sobre la Constituci Espanyola de la Universitat de Barcelona;
Plana web del Parlament de Catalunya que permet enviar un missatge a qualsevol dels diputats catalans;

Plana web del Congrs dels Diputats ;

Enllaos a webs de Diputats Catalans .
Bloc de Manel Mas del PSC ;
Bloc de Lourdes Muoz Santamara del PSC;
Bloc de Joan Puig de ERC;
Bloc de Alicia Sanchez-Camacho del PP;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52294" title="Llista de clubs catalans de Corfbol" nonfiltered="422" processed="422" dbindex="20442">
Clubs catalans en actiu.
 CE Uni Korfbalera Sant Adri de Bess (UKSA) - Sant Adri de Bess;
 CE Vilanova i la Geltr - Vilanova i la Geltr;
 CK Badalona La Rotllana- Badalona;
 CK Castellbisbal - Castellbisbal;
 CK Esplai Ca n'Anglada (KECA) - Terrassa;
 CK Pangea - Badalona;
 CK Universitaris Cerdanyola - Cerdanyola del Valls;
 CK Vacarisses - Vacarisses;
 CK Vallparads - Terrassa;
 KC Barcelona - Barcelona ;
 KC Sant Cugat - Sant Cugat del Valls;
 Korfbal Valldemia - Matar;
 Sant Lloren KC (SLKC) - Terrassa;

Equips a 1a divisi.
 CE Vilanova i la Geltr - Stirling;
 CK Assessoria Vallparads 	;
 CK Badalona ;
 CK Cerdanyola	;
 CK Vacarisses;
 KC Sant Cugat;
 SLCA;

Equips a 2a divisi.
Grup A.
 CE Vilanova i la Geltr B;
 CK Assessoria Vallparads B;
 CK Badalona B;
 CK Cerdanyola B;
 CK Vacarisses B;

Grup B.
 CK Pangea;
 CK Castellbisbal;
 KC Barcelona;
 KECA;
 Korfbal Valldemia;
 UKSA;

Clubs desapareguts.
 CEB La Maurina;
 CK Baetulo;
 CK Egara '85;
 CK l'Autnoma;
 CK Les Roquetes;
 CK Matadepera;
 Liceo Egara ;
 Pere Viver;
 Olmpic KC;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52295" title="Friedrich von Schiller" nonfiltered="423" processed="423" dbindex="20443">
Johann Christoph Friedrich von Schiller (10 de novembre de 1759, Marbach am Neckar - 9 de maig de 1805, Weimar) s un poeta i escriptor alemany. 

Biografia.
Schiller va nixer el 1759 a Marbach am Neckar, d'un pare cirurgi dels exrcits del Wurtemberg. Alguns anys ms tard, cap a 1764, la seva famlia s'installa a Lorch i s'hi queda fins a 1766. Encara que passi la seva infantesa i la seva joventut en una certa pobresa, capta l'atenci del duc de Wrttemberg la qual cosa li permet anar a la universitat. 



El 1773, Schiller comena a estudiar dret, desprs a partir de 1775 medicina. El 1780, escriu el seu Diplomarbeit (memria de fi d'estudis) i es fa metge militar a Stuttgart. El 1781, publica Die Ruber annimament. El 1782, Schiller es detengut alguns dies a Asperg per causa d'allunyament no autoritzat. Havia anat a assistir a Mannheim a la representaci de la seva obra Die Ruber sense autoritzaci. El 1783, treballa com a bibliotecari i obt un contracte fins a 1785 com a poeta de teatre a Mannheim. Durant alguns anys, es trasllada sovint (Leipzig, Dresden, Weimar) i troba per primera vegada Goethe el 1788. Al final d'aquest any, alcana una plaa de professor d'histria i filosofia a Jena on s'installa l'any segent. Escriu obres histriques. Simpatitza llavors amb un altre personatge clebre del seu temps: Wilhelm von Humboldt. El 1790, es casa amb Charlotte von Lengenfeld. El 1791, es fa pensionista del prncep Frdric-Christian d'Augustenbourg. El 1794, Goethe el fa escriure com a periodiste satric. El 1792, la Frana de la comuna li dna la ciutadania francesa, en resposta als seus nombrosos escrits contra els tirans. El 1799, torna a Weimar on Goethe el conven d'escriure noves obres teatrals. Funda amb Goethe el Weimar Theater que se situa molt de pressa entre els millors de l'escena teatral alemanya, permetent un renaixement del gnere dramtic. Schiller es queda a Weimar fins a la seva mort. El 1802, es nomenat noble: la partcula von s afegida davant el seu nom. Mor tres anys ms tard, a l'edat de 45 anys, de tuberculosi. 

Des de 1934, la universitat de Jena porta el nom de Schiller.

Traduccions al catal.
 Guillem Tell, traducci de Joan Perpi. Edici de 1907.
 Guillem Tell, traducci de Dolors Hostalrich. Edicions de 1916 i 1931.
 Guillem Tell, traducci de Joan Valls Royo i Jaume Creus. Edici de 1983.
 Guillem Tell, adaptaci de Francesc Nello. Edici de 1987. ;
 El campament de Wallestein, traducci de Joan Perpi. Edici de 1911.
 Els bandits, traducci d'Artur Quintana. Edici de 1983.
 Cbala i amor, traducci d'Artur Quintana. Edici de 1983.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52297" title="Adrormizd d'Armnia" nonfiltered="424" processed="424" dbindex="20444">
Adrormizd (Adhur-Homidz) fou marzban d'Armnia del 452 al 465.

La seva poltica fou de tolerncia religiosa. Va convocar als bisbes cristians que hi van anar casi be tots,  i fins i tot el prncep Vasak de Siunia, l'anterior marzban, li va enviar al patriarca Hovsep d'Holotzim, al bisbe Lleonci (Levond), i dos bisbes de la regi d'Aratz de noms Samuel i Abraham, que tenia presoners a un dels seus castells de Sinuia (als joves prnceps de les cases de Mamikonian i Kamsarakan que tenia com hostatges els va enviar a Prsia).

El nou marzban va enviar les queixes dels bisbes i dels nobles a la cort de Prsia amb una delegaci de nobles. Precisament all havia anat Vasak de Siunia esperant rebre la corona d'Armnia. Els nobles el van acusar de haver pactat amb ells secretament, d haver pactat amb els huns, i d'altres infidelitats al rei. El rei Yazdgard III de Prsia el va fer empresonar i el va tancar a una masmorra insalubre on va morir rpidament.

El rei persa va retenir com hostatges molts nobles del partit nacional armeni, i va exercir represlies contra alguns eclesistics como Samuel i Abraham (decapitats), Thathik de Basean (deportat a Assria i decapitat mes tard) i el patriarca Hovsep. El Eran-ambaraghbadh (administrador de magatzems) del rei, Vehden-Shahpuhr,  fou encarregat de processar al patriarca, a Lleonci o Levond d'Itshavan i altres bisbes (en canvi a Armnia el marzban continuava la tolerncia). Els bisbes processats van patir tota classe de tortures i com que no es van convertir al mazdaisme foren portats a Revand on van ser executats. Els bisbes van nomenar representant a Lleonci i per aix al conjunt de morts se'ls coneix com a mrtirs lleontins o Levondins 

Els segents patriarques d'Armnia (mort Hovsep) foren Melit de Manazkert (452-456) i Movss o Moiss de Manazkert (456-461) de la tendncia siraca, que van estar en bones relacions amb el marzban. El 461 fou nomenat patriarca Gut d'Arahez (461-478) que fou un hellenfil i nacionalista i secretament aspirava a l ajuda bizantina per alliberar al pas.

El 455 fou alliberat a Prsia el bdeachkh de Gugarq o Tashir i va aconseguir emportar-se amb ell als fills d'Hemaik Mamikonian, Vahan (II), Vasak i Artaxes Mamikonian, als que va establir amb la mare dels nois, la princesa Tzuik,  a la seva capital de Tsurtav. Vahan II Mamikonian va tenir desprs un paper destacat com a cap de la rebelli nacional.

Alguns nakharars presoners a Prsia foren alliberats abans del 464 per la majoria no ho van ser fins desprs d aquesta data. Vers el 464 es va revoltar el prncep d'Aghunia Vatsh, fervent cristi; per aix el marzban va prendre mesures evitant que la rebelli s estengus a Armnia. 

El seu govern va acabar el 465 i el va succeir Aderveshnasp (Adhur-Gushnasp).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52298" title="Forma tipogrfica" nonfiltered="425" processed="425" dbindex="20445">
Les formes tipogrfiques sn formes que adopten determinats grups de ratlles en la pgina. Ho sn les segents: 
la distribuci de text sobre una imatge;
les lletres capitulars;
el sagnat;
la tabulaci;

Pel que fa a la distribuci de text sobre una imatge, hi ha dues possibilitats: es pot reservar un rectangle per a un text destacat o una illustraci i deixar el text al voltant alineat segons els nous marges (recurs que s'anomena arracada), o b reservar una forma lliure  un crcol o qualsevol figura amb la silueta que sigui  i deixar que el text s'ajusti a aquest perfil irregular (recurs que s'anomena recorregut).

Vegeu tamb.

tipografia;
ortotipografia;

Referncies.
 MARTN MONTESINOS, Jos Luis; MAS HURTUNA, Montse. Manual de tipografa. Del plomo a la era digital. 3a ed. rev. Campgrfic: 2003, Valncia, pg. 161-165.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52299" title="Aderveshnasp d'Armnia" nonfiltered="426" processed="426" dbindex="20446">
Aderveshnasp (Adhur-Gushnasp) fou marzban d'Armnia del 465 al 481.

El seu govern fou pacfic. El 478 fou elegit patriarca Sant Hovhannes Mandakuni que va succeir a Gut d'Arahez. El nou patriarca fou marcadament nacionalista.

El 481 fou enderrocat per la revolta de Vahan II Mamikonian i va fugir al castell d'Ani i desprs cap Artaxata. Assetjat a aquesta ciutat va fugir altra cop cap a Prsia per la via de Mdia. All va reorganitzar les seves forces i va tornar a entrar a Armnia. Els armenis van espantar-se i es van retirar cap a la frontera bizantina, per finalment van tornar. Vahan II i Sahak Bagratuni (nomenat marzban pels rebels) van posar en estat de defensa a Dwin i Vasak Mamikonian (germ de Vahan II) va marxar contra els perses i els dos exrcits es van veure a Varazkert un llogaret de l'actual Nakhichevan. Vasak que noms tenia 400 soldats, davant la superiorat de l'enemic, es va retirar vers Airarat, on finalment va acceptar el combat prop del llogaret d'Akori. La victria fou pel redut exrcit armeni (els perses eren uns 7000 i els armenis uns 400) i el marzban va morir.

Els rebels havien nomenat marzban a Sahak Bagratuni. Pel seu costat els perses van tenir dos governadors militars, els generals Mihran i Zarmihr (entremig d'ambds va exercir de facto Vahan II Mamikonian), fins el nomenament de Shahpuhr de Rayy, de la casa de Mihran (483).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52300" title="Shahpuhr de Rayy" nonfiltered="427" processed="427" dbindex="20447">
Shahpuhr de Rayy fou un general i marzban persa d'Armnia del 483 al 484.

Pertanyia a la casa de Mihran. Succe al general Zarmihr Karen com a cap de l'exrcit persa a Armnia per va rebre oficialment el ttol de marzban, que els generals Mihran i Zarmihr, els anteriors caps, no havien tingut. 

Va intentar una poltica de conciliaci.

Assabentat de qu el cap rebel Vahan II Mamikonian estava a Erez va voler sorprendre l per fou Vahan qui, advertit per la gent del lloc, va sorprendre el camp de Shahpuhr. Aquest l endem va fer assaltar la vila d'Olin o Xetia on Vahan havia passat la nit. Vahan va fugir abans de l'atac amb el seu germ Mushel, i els seus amics els germans Nerseh i Hrahat Kamsarakan de Shirak. El prncep de Siunia Gdehon va morir en els combats durant la persecuci i Sinuia va passar al prncep Vram.

El 484 el marzban es va assebantar que el rei de Prsia havia mort en la guerra contra els huns Heftalites i l'exrcit persa havia estat destrut, i a ms els heftalites havien ocupat les provncies de Merw (Margina) i Herat (ria) i havien imposat a Prsia un tribut anyal. El marzban d'Armnia i el general Zarmihr d'Ibria van crrer a Ctesifont per influir en l'elecci del nou rei, que va ser Valash, que va quedar sota el control del general Zarmihr Karen.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52306" title="Intest gros" nonfiltered="428" processed="428" dbindex="20448">
Intest gros i intest prim formen les dues subdivisions de l'intest dels mamfers.

En els humans l'intest gros amida aproximadament 1'7 metres.

Des de l'intest prim els pocs nutrients que no han estat digerits prviament, i part de l'aigua, passen a l'intest gros a travs d'un anell muscular que impedeix que els aliments tornin a l'intest prim.

Funcions.
Eliminar aigua de la matria no digerida;
Formar l'excrement slid;
Parts de l'intest gros.
El cec: bossa que s'expandeix en dimetre que uneix les dues parts de l'intest. A l'extrem hi penja l'apndix que sembla un remanent de l'evoluci i no tenir cap funci actual.
Clon: El clon sovint s considerat com a sinnim de tot l'intest gros. Absorbeix lquids i sals i ret les deixalles resultants. T una flora bacteriana de fins 400 tipus diferents.
Anus des de per un moviment intestinal surten els excrements.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52308" title="Histria de la pintura a l'antic Egipte" nonfiltered="429" processed="429" dbindex="20449">



A l'antic Egipte es desenvolup una pintura mural, essencialment narrativa, amb representacions de cerimnies i fets remarcables. Juntament amb aquests temes, apareixen representacions molt reeixides de la vida privada o dels animals i vegetals.

Els egipcis pintaven el baix relleu que degut a la seva escassa profunditat sovint porta a confusi respecte a un o altre art. A partir de la dinastia III, la pintura sobre les parets de les tombes substitueix al baix relleu, del qual adopta les principals convencions.

La pintura, com tot l'art de l'antic Egipte, estava regida per unes convencions o cnons i regles molt estrictes, entre les quals destaquen:

La frontalitat o manera de representar les figures consistent en disposar el cap i les cames de perfil per les espatlles i el pit de front, la qual cosa proporciona a les figures un posat caracterstic. La frontalitat estava reservada a la figura humana o dels Dus i sovint, noms als personatges ms notables.

L'alada de les figures t una relaci directa amb la seva importncia relativa, aix doncs, el fara s alt en les escenes familiars on les seves dones i els esclaus sn petits. Per el fara s petit en presncia dels Dus, els quals en les corresponents escenes sn grans o dhuc gegantins.

La figura humana est orientada generalment cap a la dreta. El color de la pell dels homes era bru, mentre que en les dones era groc. L'or o el seu color eren el smbol del sol. No es feien gradacions de tonalitats de color. ;

La tcnica pictrica dels egipcis era un antecedent de la pintura al fresc o tempera, ja que aglutinaven pigments naturals, extrets de diferents terres de color, amb clara d'ou i ho dissolien en aigua per aplicar-ho sobre les parets nues, s a dir, directament sobre la pedra calcria o revestides amb un enguixat sec.

 Pintura a l'imperi Antic .
Durant l'imperi Antic no s pot dissociar el baix relleu de la pintura ja que, de fet, els temes sn els mateixos i tenen idntica finalitat: imitar la vida quotidiana i la natura per tal que pugui ser recreada a l'altra vida.

A les tombes, els temes representats sn essencialment materialistes: la preparaci dels aliments, del pa o de la cervesa, escenes agrcoles, escenes de caa i pesca, etc., posteriorment s'afegeixen altres com la construcci de vaixells, la fabricaci de joies, esttues i teixits etc.

En els temes cerimonials i representatius o en la figura del difunt, impera el cnon de frontalitat, per en els temes d'animals, com en les famoses oques de Meidium, es dna ja un gran desenvolupament tcnic. Els conjunts de pintura ms destacats de l'imperi Antic sn:

A la Mastaba de Tiy (dinastia V, vers el 2450 aC) hi ha diversos baixos relleus pintats amb escenes de treballs agrcoles, entre ells l'home amb una somera que porta un fardell amb el seu poll i l'escena del pas d'un gual amb un esclau que porta un vedell a coll-i-b. En una mostra de l'excellent realisme de la pintura d'animals, el vedell gira el cap per cridar a la seva mare que va al darrera.
;
Al costat: Fris a la cambra dedicada al culte de la tomba de la princesa Itet. Dinastia IV, vers el 2700 aC.
A la part superior, escena de caa d'aus amb les sis "oques de Meidum".
A la part inferior, escena de treballs agrcoles.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52309" title="Intest prim" nonfiltered="430" processed="430" dbindex="20450">
L'intest prim s la porci del tub digestiu que s'inicia desprs de l'estmac i acaba a l'intest gros, amb qui constitueix les subdivisions de l'intest en els mamfers.

L'intest prim s un tub allargat d'aproximadament 6 metres en els humans que s'inicia en l'orifici pilric en la part final de l'estmac i acaba en la uni ileocecal on s'inicia l'intest gros.

 Funcions .
Digesti de nutrients a travs d'enzims provinents de les glndules intestinals i facilitada per una substncia mucosa tamb d'origen glandular i de les cllules goblet immerses en la membrana intestinal.  ;
Absorci de nutrients i qualsevol altra substncia similar (tamb les txiques) ;
Secreci de substncies mitjanant la bilis cap l'intest gros.


 Digesti i absorci de protenes .
L absorci de les protenes t un mecanisme bastant similar a la dels glcids: s hidrolitzen a subunitats, en aquesta forma entren en els entercits i desprs sn segregades al torrent sanguini. Concretament els passos sn:
 Abans d absorbir, cal digerir les protenes, procs que comena ja en l estmac per mitj de la pepsina. Com que la pepsina s una endopeptidasa, per tant trenca els enllaos peptdics de l interior de les cadenes, de la seva catlisi en resulten majoritriament polipptids de cadena curta.
 Els pptids passen a l intest prim formant part del quim. En el duod i jej s on es finalitza la seva digesti i on sn absorbits. En la llum del principi de l intest hi haur ms endopeptidases (tripsina, quimotripsina i elastasa) i exopeptidases  (carboxipeptidasa) provinents del suc pancretic, i ancorada en el glicoclix de la vora en raspall hi haur l exopeptidasa aminopeptidasa. Aquests enzims convertiran els polipptids de cadena curta en aminocids lliures, dipptids o tripptids. L elastasa digerir les fibres d elastina que mantenen les protenes unides entre si en l aliment.
 Els productes obtinguts tindran diferents destins. Els aminocids lliures sn absorbits mitjanant cotransport amb el sodi cap a l interior dels entercits. En canvi, els dipptids i tripptids penetren en les cllules per un transportador de membrana que empra el gradient d H+. Hi haur diferents tipus de transportador per als diferents tipus d aminocids: bsics, neutres i cids.
 Un cop dins, els di i tripptids sn hidrolitzats a aminocids lliures per l acci de peptidases intracellulars.
 Els aminocids obtinguts pels dos mecanismes, sn segregats als capillars sanguinis per mitj d un transportador d aminocids situat a la porci basal de l entercit. Els capillars presents en les vellositats intestinals transporten la sang cap a la circulaci portal, la qual t com a dest final el fetge. ;


 Digesti i absorci de lpids .
Nota. Tipus de lpid: cids grassos, triacilglicerols o TAGs, ceres, fosfolpids, esfingolpids, derivats del ciclopentaperhidrofenantr (ex. colesterol). La majoria dels lpids en la dieta sn TAGs per aix greixos   TAGs, per en un sentit ms genric, es consideren tamb greixos els fosfolpids i el colesterol.
 La digesti dels lpids comena en la boca per acci de la lipasa lingual secretada per les glndules linguals. Aquest enzim forma part de la saliva, aix que s deglutit amb el bol mentre hidrolitza un 10% dels TAGs.
 Els lpids  vnen de l estmac en forma de gotes. En arribar al duod es produeix l emulsi, procs en el qu les micelles de sals biliars provoquen la fragmentaci/disgregaci de les gotes de lpid, en diminutes gotes, aix hi ha ms TAGs exposats en la superfcie.
 La lipasa pancretica s ancora a les gotes amb l ajuda de la colipasa, per tal d iniciar la digesti dels greixos. La lipasa hidrolitza els TAGs de les gotes obtenint com a producte cids grassos lliures i monoglicrids (glicerol + 1 cid gras). Un altre enzim que actua s la fosfolipasa A, que hidrolitza els fosfolpids separant els cids grassos de la resta.
 Els productes de la digesti i el colesterol s associen amb les micelles de sals biliars formant micelles mixtes, les quals sn solubles en el quim. La superfcie est formada per les sals biliars i el nucli pels lpids i vitamines liposolubles. Aix es dna per evitar la reversi de la hidrlisi dels lpids.
 Les micelles mixtes es desplacen cap a la vora en raspall on tenen dues maneres de ser absorbides. Per una banda i habitualment, els lpids poden abandonar la micella, fusionar-se amb la membrana de l entercit i travessar-la per difusi simple, i les sals biliars restants romanen a la llum de l intest fins que sn absorbides a la porci de l ili. Per l altra banda, la micella pot ser transportada intacta a l interior de la cllula per transport actiu i dins desintegrar-se (opci poc freqent).
 Els lpids incorporats s empren per resintetitzar TAGs i fosfolpids en el reticle endoplasmtic llis, a diferncia dels aminocids i monosacrids absorbits, que travessen la cllula sense patir cap alteraci. ;
 Els lpids formats i el colesterol es combinen amb protenes per formar quilomicrons, que sn com vescules.
 Els quilomicrons es segreguen al conducte limftic central de les vellositats intestinals per exocitosi. Des d aqu aniran al conducte torcic per a desembocar en la sang venosa de la vena subclvia esquerra, aix que en un principi no passen pel fetge, a diferncia dels aminocids i monosacrids. Els cids grassos de cadena curta no passen pel REL, aix que difonen cap a la sang capillar com els aminocids.;


 Parts de l'intest prim .
Duod.
Jej.
lion.

 Vegeu tamb .
Transcavitat dels epiplons;

 Referncies .
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52310" title="Santiago Carrillo Solares" nonfiltered="431" processed="431" dbindex="20451">

Santiago Carrillo Solares (Gijn, Astries, 18 de gener de 1915) s un poltic espanyol, secretari General del Partit Comunista d'Espanya (PCE) des de 1960 fins a 1982 i figura rellevant de la Transici espanyola.

L'any 1977, desprs de la legalitzaci del Partit Comunista d'Espanya, aconsegu l'acta de diputat al Congrs dels Diputats, abandonant l'esc l'any 1986.

Desprs de deixar el crrec, ha collaborat en diferents mitjans de comunicaci, en programes com La Ventana de la Cadena Ser a la secci La tertulia de sabios.

Llista d'obres.
 Adnde va el Partido Socialista? (Prieto contra els socialistes de l'interior) (1959);
 Despus de Franco, qu? (1965);
 Eurocomunismo y Estado (1977);
 El ao de la Constitucin (1978);
 Memoria de la transicin: la vida poltica espaola y el PCE (1983);
 Problemas de la transicin: las condiciones de la revolucin socialista (1985);
 El ao de la peluca (1987);
 Problemas del Partido: el centralismo democrtico (1988);
 Memorias (1993);
 La gran transicin: cmo reconstruir la izquierda? (1995);
 Un joven del 36 (1996);
 Juez y parte: 15 retratos espaoles (1998);
 La Segunda Repblica: recuerdos y reflexiones (1999);
 Ha muerto el comunismo? Ayer y hoy de un movimiento clave para entender la convulsa historia del siglo XX (2000);
 La memoria en retazos: recuerdos de nuestra historia ms reciente (2004);
 Se vive mejor en la repblica? (2005);

Enllaos externs.
  Fitxa de Santiago Carrillo al Congrs dels Diputats;

  




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52314" title="Adolfo Surez Gonzlez" nonfiltered="432" processed="432" dbindex="20452">

Adolfo Surez Gonzlez ( Cebreros, vila, 25 de setembre de 1932 ) s un poltic i advocat espanyol. Va ser president del govern de Espanya entre 1976 i 1981 i s una figura rellevant de la Transici espanyola.

Biografia.
Llicenciat en Dret per la Universitat de Salamanca i doctorat per la Universitat Complutense de Madrid, va ocupar diferents crrecs dintre de les estructures del rgim franquista de la m de Fernando Herrero Tejedor.

En 1958, passa a formar part de la Secretaria General del Moviment ascendint, en 1961, a Cap del Gabinet Tcnic del Sotssecretari General, procurador en Corts per la provncia d'vila el 1967 i governador civil de Segvia el 1968. En 1969 s designat Director General de Rdio Televisi Espanyola, on ja havia ocupat altres crrecs entre 1964 i 1968, romanent en el crrec fins a 1973.

A l'abril de 1975, novament de la m d'Herrero Tejedor, s nomenat Sotssecretari General del Moviment. El 11 de desembre de 1975, desprs de morir Herrero Teixidor en un accident d'autombil, Adolfo Surez s nomenat ministre Secretari General del Moviment, crrec en el qual roman en el primer gabinet de Carlos Arias Navarro, format desprs de la mort de Franco al novembre de 1975.

Formaci de Govern.
Quan al juliol de 1976 el rei Joan Carles I li va encarregar la formaci de govern i el consegent desmuntatge de les estructures franquistes, Surez era un perfecte desconegut per a una gran majoria del poble espanyol. No obstant aix, als seus 43 anys, amb no poques dificultats, va aglutinar a un grup de poltics de la seva generaci que havien arribat a les conviccions democrtiques per diversos camins. Va saber reunir, al costat de falangistes "conversos" com ell, a socialdemcrates, liberals, democristians, entre d'altres.

En aquesta tasca va tenir l'ajuda de Torcuato Fernndez Miranda, que va assolir l'autoliquidaci de les Corts franquistes i treure endavant la Llei per la Reforma Poltica, i amb la del tinent general Manuel Gutirrez Mellado, encarregat de tranquillitzar i controlar, tant com fos possible, a les altes esferes militars, compostes en la seva major part per militars que havien participat en la guerra civil i, per tant, proclius al rgim franquista.

El 15 de juny de 1977, per primera vegada a Espanya des de 1936, es van celebrar eleccions generals lliures. Adolfo Surez surt guanyador de les mateixes, al capdavant d'un conglomerat de formacions de centredreta, aglutinades entorn de la seva persona, sota les sigles UCD (Uni de Centre Democrtic). Les Corts sortides d'aquelles eleccions, convertides en constituents, van aprovar la Constituci, que el poble espanyol confirmava el 6 de desembre de 1978.

El 3 de mar de 1979, Adolfo Surez guanyava per segona vegada unes eleccions generals, i iniciava el seu tercer mandat com president del Govern. Va ser una etapa de govern plena de dificultats poltiques, socials i econmiques, que ho van conduir, davant les tensions sorgides en el seu propi partit, a presentar la seva dimissi el 29 de gener de 1981. En el seu missatge al pas va afirmar: Jo no vull que el sistema democrtic de convivncia sigui, una vegada ms, un parntesi en la Histria d'Espanya.

Retir de la vida poltica.
Poc desprs de la seva dimissi va crear al costat d'altres ex-dirigents de UCD el partit Centro Democrtico y Social (CDS), amb el qual es va presentar a les eleccions del 28 d'octubre de 1982, sent triat diputat per Madrid. Va revalidar el seu esc en 1986 i 1989, per en 1991 va dimitir com President del CDS desprs de la crisi d'aquest partit que abandon la principal escena poltica.

En 1996 se li va concedir el Premi Prncep d'Astries de la Concrdia per la seva important contribuci a la transici espanyola a la democrcia.

Tant la seva esposa, Amparo Illana Elrtegui, como la seva filla gran, Marian Surez Illana, varen patir i, finalment, morir de cncer (Amparo al 2001 i Marian al 2004). La seva filla Sonsoles Surez, presentadora de televisi, tamb ha patit cncer. Surez t altres tres fills: Adolfo Surez Illana, que va ser candidat del Partido Popular a la presidncia de la Comunitat Autnoma de Castella - la Manxa l'any 2003, Laura i Javier.

Precisament el seu fill Adolfo en una entrevista per al programa "Las Cerezas" de Televisi Espanyola ems el 31 de maig de 2005, va fer pblic que l'ex-president Surez patia una demncia senil degenerativa, o alzheimer, des del 2003, i que ni tan sols recordava haver estat president del govern i no reconeixia a ning, responent noms a estmuls afectius. Probablement la tragdia familiar viscuda amb la seva dona i filles hauran influt negativament en el desenvolupament de la seva malaltia.

Al 2005, des del programa "Protagonistas" de Luis del Olmo (Punto Radio) se li va fer un homenatge al que es van sumar Surez Illana, Santiago Carrillo, i els segents quatre Presidents del Govern.

Vegeu tamb.
Consell de Ministres d'Espanya (Legislatura Constituent);
Consell de Ministres d'Espanya (I Legislatura);



Govern del 3 de juliol de 1976




 





Governs del 4 de juliol de 1977 i 25 de febrer de 1978




 





Govern del 6 d'abril de 1979


 

 





Governs del 3 de maig i 9 de setembre de 1980




 


Enllaos externs.
  Informaci d'Adolfo Surez al Congrs dels Diputats;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de la Concrdia 1996;
  Informaci d'Adolfo Surez a elpais.com;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52320" title="Prestige" nonfiltered="433" processed="433" dbindex="20453">



El Prestige fou el petrolier monocasc carregat amb 77.000 tones de fuel que s'enfons en novembre de l'any 2002 enfront de les costes gallegues, produint una gran marea negra que va afectar a una mplia zona compresa des del nord de Portugal fins a les Landes de Frana, tenint especial incidncia a Galcia.

Les investigacions han demostrat la falta de mesures de seguretat en la costa atlntica. El Govern va ordenar al petrolier allunyar-se de la costa, amb la intenci que s'enfonss en alta mar.

El 13 de novembre de 2002, un dels tancs del vaixell va explotar durant una tempesta a Galcia. Es van vessar 63.000 tones de fuel-oil en l'incident. El capit grec del Prestige, Apostolos Mangouras, va ser detingut i acusat de no cooperar amb els equips de salvament durant el naufragi i de danyar el medi ambient.

El 19 de novembre el vaixell es va partir en dos a les 8 del mat, enfonsant-se a una profunditat de 3850 m. El petrolier, que estava a uns 250 Km de la costa espanyola, va provocar les primeres taques negres en la costa.

El president de la Xunta de Galcia, Manuel Fraga, va assegurar que l'enfonsament no tindria efectes sobre el medi ambient. El 10 de desembre el president del Govern, Jos Mara Aznar, va dir que l'executiu havia coms errors d'apreciaci.

La part afectada de la costa no noms t una importncia ecolgica (com s el cas de les Ries Baixes), sin tamb possex una notable indstria pesquera. El 2 de gener de 2003, les taques de combustible estaven a 50 quilmetres de la costa. El Primer Ministre francs va prometre 50 milions d'euros per a la neteja. Des del desastre, els petroliers similars al Prestige han estat apartats de la costa francesa i espanyola.

El 12 de desembre de 2003 el Consell de Ministres d'Espanya va acordar l'extracci del combustible del Prestige mitjanant un sistema de llanadores, tamb denominat "extracci per gravetat". El sistema consisteix a perforar el casc obrint una obertura de 70 cm de dimetre per a installar un sistema de doble vlvula que reguli la sortida del combustible. S'acobla una llanadora d'alumini que es va omplint de combustible (fins a 300 m) per a desprs dur-la fins a uns 40 m de la superfcie i traslladar el combustible a un vaixell el Polar Prince mitjanant una canonada, tota l'operaci trigava entre 6 i 12 hores, segons les condicions del mar i es va repetir 51 vegades. Aix va ser factible ats que la densitat del fuel del Prestige s'acostava a 1,00 quilograms per litre i la del mar a 1,03 quilograms per litre en superfcie. Ms tard l'hidrocarbur es transferia al petrolier Odn.

El cost total est al voltant dels 99,3 milions d'euros.

L'accident va posar al descobert les deficincies dels sistemes de prevenci, i va generar un allau de crtiques contra els governs espanyol i gallec (ambds en mans del Partit Popular en aquell moment) i va donar lloc al naixement d'un ampli moviment de protesta ciutadana liderat per la plataforma Nunca Mis; i va fer que milers de voluntaris d'arreu de l'estat espanyol es desplacessin fins a les costes afectades per tal collaborar solidriament en les tasques de neteja, en un moviment que es va conixer popularment com marea blanca (pel color dels uniformes que utilitzaven els voluntaris, i en oposici a la marea negra provocada per l'accident).

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52322" title="Msica tradicional" nonfiltered="434" processed="434" dbindex="20454">
La Msica tradicional del mn segons el concepte de la UNESCO sn aquelles formes musicals arrelades en les diverses cultures que contribueixen a salvaguardar i revitalitzar el patrimoni cultural immaterial.

Si b la msica s un llenguatge universal, en canvi apareix sota formes distintes i en diferents ocasions de la vida de cada societat. 

Compren les msiques populars, erudites, sagrades, msiques rurals i urbanes, de festa i en general aquelles basades en les formes de vida collectiva.

En aquest mbit actua el Consell internacional de la Msica tradicional (CIMT).

La msica tradicional forma una part important del folklore de cada comunitat i els processos de fusi amb altres formes musicals (per exemple els ritmes afroamericans) han contribut de manera primordial a la creaci de la msica popular actual.



hudba]
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52323" title="Autoedici" nonfiltered="435" processed="435" dbindex="20455">
L'autoedici, publicaci d'escriptori, o en angls desktop publishing (DTP), s el procs  i l'activitat professional  de composici de pgines  de llibres o altres publicacions  mitjanant programes informtics. Ha substitut l'edici tradicional grcies als grans avenos que les noves tecnologies informtiques han introdut en totes les fases de l'edici: composici, compaginaci, tractament d'imatges, confecci d'imatges de lnia, correcci d'estil i tipogrfica, impressi, etc. 

Els programes d'autoedici (QuarkXPress, Adobe InDesign, Scribus, Microsoft Publisher o Apple Pages) es basen en el concepte WYSIWYG (what you see is what you get, 'el que veus s el que obtens'). La tecnologia WYSIWYG permet treballar sense codis en moltes fases del procs. 

En l'autoedici, per exemple, la compaginaci es pot fer sense imprimir galerades, es poden elaborar ndexs sense fer una lectura en paper, es poden inserir illustracions directament de suports electrnics o ptics i es poden automatitzar o simplificar moltes altres accions de l'edici professional.

Font:

MARTNEZ DE SOUSA, Jos. Manual de edicin y autoedicin. Madrid: Pirmide, 2002.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52328" title="Sistema respiratori" nonfiltered="436" processed="436" dbindex="20456">
El sistema respiratori s el sistema biolgic de qualsevol organisme implicat en l'intercanvi de gasos. Els mamfers l'utilitzen per agafar oxigen de l'aire i expulsar el dixid de carboni acumulat a l'organisme. En els peixos realitza el mateix procs sota l'aigua i en les plantes absorbeix dixid de carboni i expulsa oxigen durant el procs de la fotosntesi.

En els mamfers.
En els mamfers i humans, l'aparell respiratori est integrat per les segents estructures;
 Nas;
 Esfag;
 Estmac;
 Faringe;
 Trquea;
 Bronquis;
 Bronquols;
 Alvols;

La seva funci principal es la captaci d'oxigen ambiental i la eliminaci de dixid de carboni. L'intercanvi gasos s produeix a la zona alveolar que en els humans, t una superfcie mitjana d'entre 50 i 100 metres quadrats i en la que s'hi enquibeixen al voltant de 300 milions d'alvols en un volum proper als 4 litres.

Els glbuls vermells de la sang porten oxigen (O2) als teixits i extreuen el dixid de carboni (CO2). Als pulmons aquests glbuls vermells descarreguen CO2 a l'aire i d'ell agafen una nova crrega d'O2 en un procs anomenat hematosi.

Etapes de la respiraci.
La inspiraci o inhalaci que comporta l'entrada d' aire i oxigen  cap els alvols pulmonars. ;
El procs de bescanvi d'oxigen i dixid de carboni entre els alvols pulmonars i la sang. ;
L'espiraci o exhalaci consistent en la sortida de l'aire des dels alvols pulmonars hacia el exterior, amb l'eliminaci de dixid de carboni. ;
Bescanvi d' O2 i CO2 entre las cllules i la sang.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52330" title="Vahan II Mamikonian" nonfiltered="437" processed="437" dbindex="20457">
Vahan II Mamikonian fou cap de la famlia Mamikonian i cap de la rebelli nacional del 481.

Vahan fou un dels hostatges a la cort de Prsia. El 455 fou alliberat a Prsia el bdeachkh de Gugarq o Tashir, Vazgen, i va aconseguir emportar-se amb ell als fills de sa cunyat Hemaik Mamikonian (Vazgen estava casat amb Txutxanik, filla de Vardan II Mamikonian, el germ d'Hemaik), Vahan (II), Vasak i Artaxes Mamikonian, als que va reunir amb la mare dels nois, Tzuik, a la seva capital de Tsurtav. El Gugarq era un territori georgi (iber) per estava governat per una dinastia armnia (amb fora influencia georgiana) i els perses tenien especial inters en mantenir la lleialtat del territori. El prncep s'havia convertit al mazdaisme abans del 455 i va mantenir-se fidel a aquesta religi al tornar al seu pas. La mare Tzuik va criar als seus fills, els tres esmentats i un altra anomenat Vard, en les idees nacionalistes. Vard fou enviat a Taiq per a ser criat a la frontera amb Bizanci. 

El 458 Vazgen va voler obligar a la seva dona a convertir-se al mazdeisme, i com que si va negar la va fer matar (Txutxanik es santa segons el martirologi armeni, i fou segons la tradici qui va salvar la creu de San Nino i la va fer portar a Taron) i tamb pel mateix temps disputava a Vakhtang I Gorgasal d'Ibria  (447-c. 502) el tron d'aquest pas (el rei iber havia cridat als huns el 453 i no va parar d'intentar que els armenis es rebellessin)

El 461 el principat de Siunia va passar a Babik II, germ de Varazvahand, que a diferencia d'aquest fou del partit nacionalista armeni. Babik ser amic de Vahan II.

Vahan destacava per les seves qualitats. El rei persa el volia al seu costat per donar-li el crrec de marzban, per tots els nobles perses i mes d'un d'armeni li desaconsellaven de fer-ho per les repercussions de la rebelli del 451 encapalada per el seu oncle Vardan II Mamikonian i desprs per el seu pare Hemaik Mamikonian. Vahan II va anar a la cort per dissipar les dubtes del rei, i es dedueix de la crnica de Lltzer de Pharpi que va participar en cerimnies mazdaistes segurament per demostrar fidelitat, per no fou suficient, i no va rebre el nomenament.

El 481, fent cas al patriarca i al rei georgi Vakhtang I Gorgasal es va decidir a encapalar la rebelli nacional.  Al seu costat va tenir al seu germ Vasak II Mamikonian. Els revoltats van rebre el suport de molts nakharars i gent del poble. El nakharar Varaz-Shapuh Amatuni va revelar al marzban els plans del rebels.
El marzban es va espantar i va fugir de Dwin cap a Artaxata. Vahan II va entrar a Dwin. Desprs les seves forces van anar a Artaxata d'eon tamb va fugir el marzban cap a Prsia. 

Vahan II va quedar l'amo del pas, per per guanyar-se l'aliana d'uns dels nakharars mes poderosos, Sahak Bagratuni, aspet hereditari (comandant de la cavalleria), va fer nomenar a aquest com a marzban. Vahan II, que era generalssim hereditari d'Armnia, va conservar el comandament militar dels revoltats. El marzban Aderveshnasp va reentrar a Armnia i va lliurar la batalla de Akori, en la qual els armenis, dirigits per Vasak II Mamikonian i Babik II de Siunia, van obtenir la victria. Al mateix temps Vahan II va demanar al rei dels Ibers l'ajuda promesa i Vakhtang I va enviar uns milers d'auxiliars huns, per al hivern el rei els va tornar a cridar al seu pas. 

Al trobar-se sol Vahan II va demanar l'adhesi dels nakharars neutrals: els Ardzruni, els Antzevatsi, els Reshtuni i els senyors de Mokq. Ohan Antzevatsi i Nerseh Erundhuni van entrar a la rebelli (que els rebels anomenaven Santa Lliga) per quant les seves forces anaven a unir-se a les dels rebels foren atacats per les dels nakharars que restaven fidels als perses:  Sevuk Antzevatsi i Ohan de Mokq (24 d'abril del 482) prop d'Arest al districte de Bznuniq. L'atac va fracassar i van poder arribar junt a Vahan II amb poques prdues. 

Mentre un exercit persa es concentrava a Her (Khoi) i Zarevand, al nord-est del Llac Urmia, sota el comandament del gran visir (Hazarbadh) Suren Pahlav i del comandant de la gurdia de corps (Putxtighbansalar) Adhur-Nars. Vahan II va sortir de Dwin amb el seu exercit cap a la provncia de l'Artaz (Maku) i desprs cap a la regi del Llac Van. Prop del llogaret conegut com Nersehapat es van trobar els dos exercits. Vahan II tenia com a principals companys als fidels Nerseh i Hrahat Kamsarakan de Shirak, a Babik II de Sinuia, a Bashel Bavehuni, a Aton Gnuni i a Phapal Paluni; l'ala dreta fou confiada a Sahak Bagratuni. Els armenis van obtenir la victria. A mes, Vard Mamikonian, germ de Vahan, que havia estat empresonat al Taiq pels perses i era el seu hostatge, fou alliberat.

Vahan va fer reposar als seus al districte de Dzalkotn al Airarat. Mentre eren all Vakhtang I Gorgasal va demanar ajut als armenis, doncs els huns no havien arribat i estava sent atacat per el general persa Mihran. Vahan II va passar llavors al districte de Kangark o Kangarni al sud del Gugarq, principat entre Ibria i Armnia (482). Mihran remuntant el Kura (en georgi Mtkwari) va arribar prop dels armenis. La batalla es va lliurar a Akesga, al oest de Gori. Els armenis i ibers van tindre avantatge al comenament per foren superats per el nombre d'enemics. Babik II de Sinuia fou ferit i salvat pel propi Vahan II. Vasak II Mamikonian va morir en combat, com tamb Sahak Bagratuni. Hrahat Kamsarakan fou fet presoner. Vahan es va retirar amb les restes del exercit cap a Taiq. Mihran va entrar a Basean i va arribar fins a Dou al nord-oest d'Erzurum, just fins a la frontera amb Bizanci. Finalment Mihran va parar la persecuci, va oferir un tracte a Vahan (rendici a canvi d'intercedir davant del rei per obtenir una amnistia) per fou cridat a la cort de Ctesifont i va retornar. Durant el trajecte Ners Kamsarakan en una emboscada al Bagrevand , va reeixir a alliberar a sa germ Hrahat, que anava presoner.  Mihran llavors es va venjar amb Hazd, germ petit de Babik II, que havia estat fet presoner tamb a la batalla d'Akesga, i que fou executat el 25 de setembre del 482 a la ciutat de Bagavan, districte de Valarshaket, provncia de Bagrevand, al peu del mont Nipat. La mort fou instigada per sa germ Gdehon, al qui s'havia donat el principat de Siunia. 

Al marxar Mihran,  Vahan va retornar al Airarat i va retornar a Dwin on va romandre fins al any segent. A la primavera del 483 un exercit persa va tornar al pas sota el comandament del Hazaraft Zarmihr de la famlia dels Karen i governador de Sakastene (Sistan). Va creuar l'Araxes i per Artaxata va arribar a Dwin i va preparar el setge. Vahan va ordenar una sortida en la que va causar algunes baixes per que casi va costar la vida al patriarca Hovhannes Mandakuni (fou deixat per mort per encara que ferit va poder tornar a Dwin) i hi van morir els nakharars Ordi Dimaqsean i Qadshadx Saharuni. Vahan va sortir de la ciutat abans de quedar assetjat i es va retirar a les muntanes de Basean i Taiq, territoris fronterers amb Bizanci. El general persa Zarmihr li va preparar una emboscada i encara que va poder fer presoneres a algunes princeses, Vahan i els principals nakharars es van poder escapar. Finalment el general fou cridat per anar a Ibria a fer la guerra a Vakhtang I Gorgasal (que tamb va poder escapar cap a la Clquida). 

Vahan II va passar al Taron i es va establir a la vila de Dzalik (vila que era domini feudal dels Mamikonian) i de all va passar a la Astianene (Hashteanq) i al districte de Karin (Erzurum) i cap al Arshamuniq. 

El 484 el marzban Shahpuhr de Rayy va sortir del pas desprs d'una greu derrota dels sassnides contra els huns heftalites, per influir en l'elecci del nou rei. Vahan II va aprofitar i va ocupar fcilment Artaxata i Dwin. El patriarca del pas va decidir traslladar la seu patriarcal a Dwin.

El nou rei persa i el general Zarmihr, que no podien enviar cap exercit, van enviar a un ambaixador de nom armeni Nikhor Vexnaspadat (en realitat el nkhver Gushnaspdadh) amb la missi d'establir una autonomia poltica i religiosa per Armnia i acabar amb el problema nacional. El enviat va establir el seu quartell a Her i va enviar missatges a Vahan. Aquest va exigir llibertat de culte i prohibici del culte mazdaista a Armnia; i pels nakharars el dret d'apellaci directa al rei (doncs per damunt del marzban). Les condicions foren acceptades. Desprs ambds caps es van reunir i el persa va expressar al armeni que el rei Valash demanava ajut a Vahan contra el seu germ rebel Zarer. Les tropes armnies que Vahan va posar a disposici de Valash van ser decisives per aplanar la revolta. Poc desprs Valash va rebre a la cort a Vahan i el va confirmar com a generalssim hereditari, va retornar totes les terres expropiades i (a petici de Vahan) va fer el mateix amb els Kamsarakan. Mes tard altres nakharars (com  els Ardzruni) tamb van veure restituts tots els seus honors. Un mes desprs Vahan va rebre del rei el nomenament formal de marzban d'Armnia que de fet ja exercia.

El 488 el rei Valash fou enderrocat per la noblesa que el va substituir per el seu nebot Kavadh que va afavorir les tesis comunistes de Mazdak. Vahan per fou confirmat com marzban.

Vahan II fou marzban durant uns 20 o 25  anys, del 485 al 505 o 510. va reconstruir monestirs, esglsies i catedrals i va protegir a escriptors com Lltzer de Pharpi.

El 490 fou elegit nou patriarca Babik o Babgen d'Othmus (490-515).

El 496 el rei persa Kavadh fou enderrocat pels clergues i nobles contraris a les doctrines de Mazdak, per va tornar al tron el 498 o 499 i llavors ja va renunciar a les doctrines de Mazdak. Llavors va comenar la guerra contra Bizanci perqu el rei persa va demanar un impost per la defensa dels passos del Caucas contra les tribus caucsiques que feien el perses per que afavorien tamb als Bizantins, i que l'emperador bizant Anastasi es va negar a pagar, a menys que li fos transferida la possessi de Nisibe. Els perses van atacar l'Armnia bizantina especialment Teodosipolis (armeni Karin, modern Erzurum) i Martiripolis (armeni Neferkert, modern Mayyafariquin) el 502, i van ocupar Amida (modern Diyar Bekir) el 503. Els bizantins van pagar als huns per atacar i aquestos van creuar el pas caucsic de Darial i van envair territori sassnida, i finalment el rei Kavadh va decidir de fer la pau amb Bizanci per set anys (vers el 505 o 506). Amida fou tornat a Bizanci a canvi d'una forta quantitat de diners.

Vahan II va morir com a molt tard el 510 i el va succeir el seu germ Vard Mamikonian conegut com Vard el Patrici, que fou reconegut marzban per la cort de Prsia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52331" title="Sistema auditiu" nonfiltered="438" processed="438" dbindex="20458">


El  sistema auditiu s el sistema que permet l'audici.

Nomenclatura oda/orella .
Degut a una interferncia de l'espanyol sobre el catal hi ha catalanoparlants que confonen els significats dels mots oda i orella, fent-los equivalents als espanyols odo i oreja. En catal oda es refereix noms al sentit i orella a tot l'aparell auditiu, des de l'orella externa a la interna, passant per la mitjana.

Parts del sistema auditiu.
A les persones, l'aparell auditiu consta de tres parts:

Orella externa.

Les ones sonores arriben al pavell auricular, que les dirigeix cap al conducte auditiu extern, on resulten amplificades a certes freqncies. Finalment, el so arriba a la membrana timpnica, a partir de la qual les vibracions es transmeten per mitj slid.
Orella externa: en formen part el pavell auricular i el canal auditiu amb les funcions de recollir i encaminar les ones sonores fins el timp. La cera que es forma en el canal auditiu t la funci de mantenir-lo net i humit. ;

En moltes espcies de mamfers terrestres el pavell auricular est molt desenvolupat i est dotat de moviment.

Orella mitjana.
L'orella mitjana inclou la trompa d'Eustaqui, un conducte que la comunica directament amb la faringe, igualant la pressi entre les dues bandes del timp. D'altra banda tamb hi trobem la cadena ossicular conformada pel martell, l'enclusa i l'estrep, que s el cam de les vibracions mecniques envers la finestra oval, una altra membrana, la qual provoca una vibraci en el lquid que omple el cargol.

Orella mitjana o caixa timpnica: s una cavitat amb aire darrera la membrana del timp a travs de la qual l'energia de les ones s transmesa des de l'orella externa fins la cclea que ja forma part de l'orella interna aquesta transmissi d'energia s efectuada a travs de tres petits ossos que vibren solidaris amb el timp. Tamb en l'orella mitjana hi ha el canal d'Eustaqui, que s en part ossi i en part fibrocartilagins, que el mant en contacte amb la rinofaringe i mant una pressi constant en l'oda mitjana.

La membrana del timp s autoregenerativa i est formada per tres capes, en la part central hi ha l'rea vibrant activa en resposta a un estmul sonor.

Orella interna.
S'hi troba la cclea o caragol; un tub ossi enrotllat de la mida d'un psol, que principalment permet diferenciar i interpretar sons. El cargol cont la membrana basilar, on resideix l'rgan de Corti, format per un conjunt de cllules ciliades (entre 24.000 i 30.000) que vibren a determinades freqncies. La ubicaci dels cilis al llarg de la membrana basilar guarda relaci amb la longitud d'ona a la qual sn sensibles. 

En ella els estmuls mecnics es transformen en impulsos elctrics que es dirigeixen pel nervi auditiu cap el cervell es decodifiquen i s'interpreten. Finalment, la informaci nerviosa arriba al cervell, cada orella per separat, on s'integra.

L'orella s l'rgan que permet el sentit de loda. Tamb en l'orella interna es troba el laberint vestibular format pel scul i el ventricle que sn els rgans del sentit de l'equilibri.

 Llindar d'audici.
Els llindars d'audici considerats estndard, per a una freqncia de 1000 Hz, corresponen a intensitats a partir de 0 dB (20 microPa) el d'audici i a 140 dB (200Pa) el de dolor. El llindar de molstia se situa cap als 120 dB. 

El rang de freqncies audibles es considera de 20 Hz a 20000 Hz, i al llarg de tot aquest espectre varia la sensaci d'intensitat. La sonoritat s la sensaci d'intensitat en relaci a la freqncia, i per a determinar-la s'empra el grfic de Fletcher-Munson (corbes isofniques). La unitat de sonoritat s el fon.

 Sistema de protecci .
Els humans disposen d'un mscul que tensa o relaxa el timp automticament en funci de la intensitat dels nivells suportats, i a ms canvia la disposici dels ossets de l'orella mitjana. L'nic inconvenient d'aquest sistema s el seu temps d'adaptaci, durant el qual l'orella pot patir danys seriosos.

Trastorns i malalties de l'oda i l'orella.


Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52332" title="Quatre Columnes" nonfiltered="439" processed="439" dbindex="20459">


Les Quatre columnes eren 4 columnes, amb capitells jnics, obra de l'arquitecte Puig i Cadafalch, aixecades l'any 1919 a on actualment hi ha la font de Montjuc, a Barcelona. Simbolitzaven les 4 barres de la Senyera catalana, que estaven destinades a convertir-se en un dels smbols del catalanisme i havien d'estar coronades per figures representatives de quatre victries, que no es van realitzar. 

Les columnes van ser enderrocades l'any 1928, durant la dictadura de Primo de Rivera, que va eliminar sistemticament tots els smbols pblics de catalanisme, per tal que no tinguessin el ress que li podia donar l'Exposici Universal de 1929 que havia de tenir lloc a Montjuc. Pel mateix motiu la dictadura va anomenar finalment Poble Espanyol, a la mateixa muntanya, al que s'havia de dir Iberona, en homenatge als Ibers, primers pobladors de les terres catalanes, i va anomenar aix la Plaa d'Espanya, collocant dues torres venecianes.

Recentment el Parlament de Catalunya ha aprovat una proposici no de llei, amb el suport de tots els partits poltics, per promoure la restituci d'aquest patrimoni artstic de Catalunya, de les Quatre Columnes, en homenatge als patriotes catalans.

Darrerament, la Universitat Autnoma de Barcelona ha aixecat quatre columnes al campus de Bellaterra.

Enllaos externs.
 Campanya per la restituci de les Quatre Columnes;
 Les quatre columnes tornaran al seu lloc original (avui.cat);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52334" title="Ewe" nonfiltered="440" processed="440" dbindex="20460">
Ewe s una llengua africana del grup kwa parlada pel grup tnic ewe. s la llengua ms estesa a Benn i al Togo, on s parlada aproximadament per la meitat de la poblaci. s parlada, tamb, a Ghana per un 13% de la poblaci. 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52335" title="Mina" nonfiltered="441" processed="441" dbindex="20461">

 Enginyeria: Mina (enginyeria) s un pas subterrani per accedir a material que no han aflorat: minerals, aigua ...
 Lingstica: Mina (llengua) s una llengua que es parla en el Togo.
 : Mina (mesura) s una unitat de massa emprada antigament a la Mediterrnia equivalent a un seixant del talent.
 Armes: ;
Mina antipersona s un artefacte explosiu que s'activa en fer-hi pressi.
Mina (bomba);
 Eines: Mina (Escriptura) s l'nima de qualsevol instrument tubular que es fa servir per escriure.
Religi: Mina (islam) es un espai sagrat del Islam, a prop de la Meca.
Biografies: Mina (cantant) s una cantant milanesa.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52338" title="Epopeia de Gilgamesh" nonfiltered="442" processed="442" dbindex="20462">

L'epopeia de Gilgamesh s un text literari sumeri d'uns 4700 anys d'antiguitat considerat com el ms antic del mn. El seu heroi, el rei Gilgamesh, ha esdevingut una icona de la cultura popular. La seva influncia es detecta en les narracions del Diluvi universal, en lOdissea d'Homer i en gran part de la literatura ndia. Tamb s'han detectat parallelismes amb els treballs d'Hracles.

Hi ha diverses versions, ja que el poema provindria de l'pica oral. La que es considera estndard prov de les tauletes del rei Assurbanipal.

Contingut narratiu.
Gilgamesh de la ciutat d'Uruk, era un rei heroic ja que era en dues terceres part du i en l'altre part hum. Per els seus sbdits el trobaven massa dur i inflexible i van demanar ajut als dus.
El du Anu va fer d'argila a Enkidu que encara que bestial era bo. Enkidu va ser temptat per la sacerdotessa i prostituta Shamhat.
Enkidu repta Gilgamesh i lluiten per es fan amics i inicien junts una aventura que els porta a matar el dimoni Humbaba guardi d'un bosc de cedres, que tallen per a fabricar un rai per tornar a Uruk. ;
Gilgamesh refusa seguir les insinuacions sexuals de la deessa Ishtar la qual es venja demanant al seu pare, Anu, que envi el "toro del cel" al qual Gilgamesh mata. En represlia de la desobedincia de Gilgamesh, els dus maten Enkidu.
La visi de l'agonia i mort d'Enkidu impulsen l'heroi a fer un perills viatge i conixer Utnapishtim i la seva dona, nics supervivents del diluvi universal i esdevinguts immortals. Quan els troba, Utnapishtim li diu que aconseguir ser immortal si pot mantenir-se despert sis dies i sis nits seguides, per Gilgamesh manca aquesta prova. Utnapishtim l'informa que si menja una planta especial que es troba al fons del mar encara pot esdevenir immortal. Gilgamesh aconsegueix la planta per abans de poder menjar-la una serp la li pren.
Gilgamesh, havent fracassat, torna a Uruk on s mort per un brau i s finalment turmentat per dimonis tauriformes en l'ultratomba.

Interpretaci.
Els temes centrals sn la recerca del poder i de la immortalitat com a aspiracions de tot guerrer. Per en la seva recerca, que t molt de viatge inicitic, el protagonista desafia els dus i s castigat. L'obra recorda aix els lmits dels humans, un tema tpic de la literatura clssica de totes les cultures.

Tamb s'ha interpretat que Gilgamesh s com el sol, que recorre els dotze signes astrolgics o els dotze mesos de l'any (hi ha 12 tauletes o parts) i que, com l'astre, t un moment d'ascens i brillantor per acabar decaient. Representaria la fora de la llum contra Enkidu, que seria el representant de la foscor, en el dualisme oriental caracterstic.

Bibliografia.
L. Feliu  - A. Millet: El Poema de Gilgamesh segons els manuscrits en llengua accdia dels millennis II i I aC. Publicacions de l'Abadia de Montserrat - Servei de Publicacions de la UAB, Barcelona 2007. (Traducci catalana de l'epopeia) ;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52339" title="Reactncia" nonfiltered="443" processed="443" dbindex="20463">
En l'anlisi d'una xarxa elctrica en corrent altern (per exemple un Circuit srie RLC), la reactncia s la part imaginria de la impedncia, i s provocada per la presncia d'inductors o condensadors en el circuit. La reactncia es denota pel smbol X i en unitats del SI es mesura en Ohm (Ohms).

Tipus de reactncies.
Segons el seu signe:

 Si X > 0, es diu que la reactncia s inductiva.
 Si X = 0, llavors el circuit s purament resistiu elctricament, s a dir, no t cap reactncia.
 Si X < 0, es diu que la reactncia del circuit s capacitiva.

La relaci entre impedncia, resistncia, i reactncia ve donada per l'equaci:

;

on 
Z  s la impedncia, mesurada Ohm;
R  s la resistncia, mesurada en  ;
X  s la reactncia, mesurada en  ;
i  j  s la unitat imaginria;

La impedncia s doncs un nombre imaginari, i per tant una |unitat vectorial, amb un mdul i una direcci.

Sovint per conixer la impedncia n'hi ha prou de conixer el seu mdul, que ve donat per la frmula segent:

;

Per a conixer la seva direcci, cal conixer l'angle , anomenat fase, a partir de la frmula:

;

s a dir, podem calcular la seva direcci a partir de la frmula:



O b de la frmula:



Per a un element purament inductiu o capacitiu, la magnitud de la impedncia s simplement la reactncia, i l'angle  s zero.

Reactncia Inductiva.
La Reactncia Inductiva (que s'indica amb el smbol XL) representa el fet que un corrent s'acompanyi d'un camp magntic proper; per aix un corrent variable s'acompanya d'un camp magntic variable; aquest ltim ocasiona una fora electromotriu que resisteix els canvis del corrent. Com ms canvia el corrent, ms s'hi resisteix un inductor: la reactncia s proporcional a la freqncia (per aix s zero per a un corrent continu). Hi ha tamb una diferncia de fase  entre el corrent i el voltatge aplicat.

La Reactncia Inductiva es pot calcular amb la frmula: 

;

on
XL  s la reactncia inductiva, mesurada en  ;
  s la freqncia angular, en radians per segon;
f  s la freqncia, en hertz;
L  s la inductncia, en henrys;

Si la reactncia s inductiva, l'angle  o fase s positiu.

Reactncia Capacitiva.
La Reactncia Capacitiva (que s'indica amb el smbol XC) reflecteix el fet que els electrons no puguin passar a travs d'un condensador, tot i aix el corrent altern (CA) efica pot fer-ho ms fcilment com ms alta sigui la freqncia. Tamb hi ha un desfasament () entre el corrent altern que travessa el condensador i la diferncia de potencial a travs dels elctrodes del condensador.

La Reactncia Capacitiva es pot calcular amb la frmula: 

;

a on :XC s la reactncia capacitiva mesurada en  
  s la freqncia angular, en radians per segon;
f s la freqncia, en hertz;
C  s la capacitncia, en farads;

Si la reactncia s capacitiva l'angle  o fase s negatiu.

Vegeu tamb.
 Sistema Internacional d'unitats;

 Enllaos externs .
  Resistncia, Reactncia, i Impedncia;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52342" title="Alfons X el Savi" nonfiltered="444" processed="444" dbindex="20464">
 
Alfons X de Lle i de Castella o Alfons X el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), rei de Castella i de Lle (1252-1284). 

Orgens familiars.

Fill de gran de Ferran III de Lle i de Castella i de Beatriu de Subia, va heretar el regne de Castella a la mort del seu pare el 1252. 

Va fracassar en la pugna per la corona del Sacre Imperi Romanogermnic a la qual va dedicar molt esfor i diners. Va prendre diverses places andaluses, Cadis entre elles, per va haver de renunciar a l'Algarve i a les seves aspiracions sobre Navarra. El 1260 conquesta i incendia Rabat. 



Va haver de plantar cara a diverses rebellions internes entre les quals destaquen la dels mudjars el 1264 i al problema successori plantejat en els ltims anys del seu regnat. El monarca, casat des de 1249 amb Violant d'Arag, filla de Jaume I de Catalunya-Arag, va tenir deu fills legtims, per el primognit i hereu al tron, don Ferran de la Cerda, va morir el 1275. El rei va tractar de defensar els drets successoris del seu nt, el primognit de Ferran, per San, fill segon del rei i germ de Ferran de la Cerda, va reclamar la successi per a ell rebent moltes adhesions a la seva causa. El rei va conservar solament la fidelitat de Sevilla on va viure els ltims mesos de la seva vida bastant allat i secundat solament per un redut nombre dels seus antics collaboradors. Per aquest motiu en l'escut d'aquesta ciutat andalusa hi figurin les sllabes NO-DO, amb una madeixa entre les dues, que donen comenament i fi a la frase No m'ha dejado ("No m'ha deixat") en allusi a lleialtat dels sevillans. A pesar d'haver decretat el des-heretament de San el 8 de novembre de 1282, aquest es va fer finalment amb el tron a la mort del seu pare. 

Durant el seu regnat va impulsar l'economia destacant entre altres mesures la institucionalitzaci de la Mesta en 1273. Tamb va fomentar la repoblaci de terres conquistades als musulmans (Mrcia), Baixa Andalusia) i la unificaci legislativa amb el Fur Real i les Set Partides.

Poltica cultural.

Va fomentar l'activitat cultural  amb l'Escola de traductors de Toledo i va ser excellent poeta en gallec. De la seva extensa obra jurdica, cientfica, histrica i literria, destaquen El fuero real de Castilla, el Codigo de las siete partidas, les Tablas alfonses, la Crnica general e grand estoria, i les Cantigas de Santa Mara (en gallec), aix com el Lapidario i els Llibres d'escacs, daus i taules. 

Alfons X va realitzar tamb la primera reforma (normalitzaci) ortogrfica del castell, idioma que va adoptar com oficial del regne en detriment del llat. 

L'Escola de Traductors va aglutinar a un grup d'estudiosos cristians, jueus i musulmans que van desenvolupar una important labor cientfica al rescatar textos de l'antiguitat i abocar-los a les llenges occidentals, posant aix els pilars del renaixement cientfic en l'Europa medieval. 

Npcies i descendents.

Es cas en primeres npcies, vers el 1240, amb Maria Guilln de Guzmn, matrimoni que posteriorment fou anullat, i amb qui tingu dos fills:
 la infanta Beatriu de Castella (1242-1303), casada el 1253 amb Alfons III de Portugal;
 l'infant Mart Alfons de Castella, abat a Valladolid;
 la infanta Urraca Alfons de Castella;

El 26 de novembre de 1247 es concert el seu casament amb Violant d'Arag, filla de Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria, que es realitz el 4 d'abril de 1248 a la catedral de Valladolid. D'aquesta uni tingueren: 
 l'infant Ferran, mort molt jove i enterrant al monestir de Las Huelgas a Burgos. ;
 la infanta Berenguera de Castella (1253-1300), promesa a Llus Capet, fill del rei de Frana Llus IX, per no s'arribaren a casar per la mort prematura d'aquest el 1260. Fou enterrada al monestir de Las Huelgas. ;
 la infanta Beatriu de Castella (1254-1280), casada amb Guillem V de Montferrat.
 l'infant Ferran de la Cerda (1255-1275). Hereu al tron castell. La seva mort prematura permet que el seu germ San es convert en rei. ;
 la infanta Elionor de Castella (1257-1275) ;
 l'infant San IV de Castella (1258-1295), rei de Castella i rei de Lle;
 la infanta Constana de Castella (1258-1280), abadesa de Las Huelgas. ;
 l'infant Pere de Castella (1260-1283), senyor de Ledesma;
 l'infant Joan de Castella (1262-1319), senyor de Valncia de Campos;
 la infanta Isabel de Castella (v1272), morta molt jove;
 la infanta Violant de Castella (1265-1296), casada amb Ddac Lpez de Haro, senyor de Biscaia;
 l'infant Jaume de Castella (1266-1284), senyor de Cameros;

 Enllaos externs . 
Reproducci d'una inscripci amb les armes d'Alfons X a la Biblioteca Cervantes. ;

Obres de l'escola d'Alfonso X en la xarxa. 
Lapidario a la Biblioteca Cervantes. ;





 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52343" title="Violant d'Arag i d'Hongria" nonfiltered="445" processed="445" dbindex="20465">
Violant d'Arag (Saragossa 1236 - Roncesvalles, Navarra 1300), princesa d'Arag i reina consort de Castella (1252-1284).

Orgens familiars.
Filla del comte de Barcelona i rei d'Arag Jaume I el Conqueridor i la seva segona dona, Violant d'Hongria. Era nta per lnia paterna del comte-rei Pere el Catlic i Maria de Montpeller, i per lnia materna del rei Andreu II d'Hongria i Violant de Courtenay.

Npcies i descendents.
El 26 de desembre de 1246 el seu pare la va casar, a la catedral de Valladolid, amb el rei Alfons X el Savi, sent la mare de:
 l'infant Ferran, mort molt jove i enterrant al monestir de Las Huelgas a Burgos. ;
 la infanta Berenguera de Castella (1253-v1284), promesa a Llus Capet, fill del rei de Frana Llus IX, per no s'arribaren a casar per la mort prematura d'aquest el 1260;
 la infanta Beatriu de Castella (1254-1280), casada amb Guillem V de Montferrat;
 l'infant Ferran de la Cerda (1255-1275). Hereu al tron castell, es cas el 1268 amb Blanca de Frana, filla de Llus IX de Frana ;
 la infanta Elionor de Castella (1257-1275) ;
 l'infant San IV de Castella (1258-1295), rei de Castella;
 la infanta Constana de Castella (1258-1280), monja a Las Huelgas;
 l'infant Pere de Castella (1260-1283) ;
 l'infant Joan de Castella (1262-1319);
 la infanta Isabel, morta molt jove;
 la infanta Violant de Castella (1265-1296), casada amb Ddac Lpez de Haro ;
 l'infant Jaume de Castella (1266-1284);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52344" title="Mahabharata" nonfiltered="446" processed="446" dbindex="20466">
El Mahabharata s a la vegada una epopeia literria i un llibre religis de l'ndia.

No se sap amb exactitud la data de creaci de l'obra, que recull una tradici oral, per es calcula que com a mnim t uns 2600 anys

Est escrit en snscrit i el ttol pot ser tradut com a: "la gran ndia" (Bharat: ndia)

Tradicionalment es considera que l'autor s un dels protagonistes secundaris Krishna Dwaipaiana Vyasadev

La versi completa cont ms de 100.000 versos molt curts, essent 4 vegades ms extensa que la Bblia.

El Mahabharata s una histria de reis, savis, dus i dimonis i ajuda a instruir sobre els quatre objectius de la vida segons l'hinduisme: artha (riquesa), kama (plaer), dharma (deure religis) i moksa (salvaci).

La llei del karma (els actes humans i la reencarnaci) t un paper integral en la comprensi del Mahabharata.

Histria principal.

Lluita dinstica en el regne Hastinapuru entre els Kaurava i els Pandava ambds pertanyent a al clan Kuru.
La Batalla de Kurukshetra que dura 18 dies i en la que  els Pandava guanyen per fi.
Mort del du Krixna i final de la seva dinastia, i ascens dels germans Pandava a un planeta celestial amb els dus.
Principi de l'era de Kali, quarta i darrera edat de la humanitat on hi ha una gran decadncia moral.














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52347" title="Boris Trajkovski" nonfiltered="447" processed="447" dbindex="20467">
 
Boris Trajkovski (25 de juny de 1956 - 26 de febrer de 2004) (                 en cirllic) va ser president de la Repblica de Macednia entre 1999 i 2004). 

Nascut en la ciutat de Murtino, prop de la ciutat de Strumica (Macednia), d'una famlia metodista, Trajkovski es va graduar com advocat en 1980 en el St. Cyril i Universitat Metodista de Skopje. 

En 2004 mor trgicament desprs d'un accident aeri en l'avi presidencial. Desprs d'aix es celebraren noves eleccons, prenent el crrec de president Branko Crvenkovski, primer ministre durant la presidncia de Trajkovski.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52349" title="Jamie Sams" nonfiltered="448" processed="448" dbindex="20468">
Jamie Sams (1951) s una escriptora nord-americana. Descendent de seneca, cherokee i francs, s resident a Santa Fe (Nou Mxic), i nta de l'escriptora seneca Twyla Nitsch. Ha escrit Dancing the dream: the seven sacred paths of human transformation (1998), Midnight song: quest for the vanished ones (1988) i The 13 original clan mothers: your sacred path to discovering the gifts, talents and abilities of the feminine throught the ancient teachings of the sisterhood (1993).
 
Enllaos externs.
 Pgina oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52350" title="Adolfo Rodrguez Sa" nonfiltered="449" processed="449" dbindex="20469">

Adolfo Rodrguez Sa (nascut el 25 de juliol de 1941) s un poltic argent que govern Argentina durant 7 dies al 2001. 

Germ de l'actual Governador de San Luis, Alberto Rodriguez Sa. Peronista, va ocupar la governaci de la provncia de San Luis durant 18 anys, entre el 1983 i 2001. En el 2001, desprs de la fi del interinat de Ramn Puerta, va ser triat President inter de la Naci en sessi conjunta del Congrs de la Naci Argentina. 

El govern de Rodrguez Sa va durar noms 7 dies. Durant aquest perode va resoldre la cessaci de pagaments del deute extern amb els creditors privats. Va renunciar al crrec, deixant lloc al president de la Camra de Diputats del Congrs, Eduardo Camao. Es va postular a les eleccions presidencials de 2003, obtenint el quart lloc. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52351" title="Jesse Cornplanter" nonfiltered="450" processed="450" dbindex="20470">
 
Hayonhwonhish, per als blancs Jesse Cornplanter (Cattaraugus, Nova York, 1889 1957), era un indi seneca descendent del cabdill Cornplanter, i fill d'Edward Cornplanter Sosondowah, guardi de la religi de la Casa Llarga. Va lluitar a la Primera Guerra Mundial, on fou ferit i condecorat, i es va fer amic d'Arthur C. Parker. Dibuixant i escultor de mscares, va participar en diverses recerques antropolgiques i edit el llibre Legends of the Longhouse, told to Sah-Nee-Wah, the white sister (1963).

Enllaos externs.
Biografia en angls;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52352" title="Paula Underwood" nonfiltered="451" processed="451" dbindex="20471">
Paula Underwood, tamb coneguda com a Turtle Singing Woman (1932- Califrnia, 2000), s una historiadora oral seneca, filla de l'historiador tribal Sharp-Eyed Hawk. Autora de Who Speaks for Wolf, Winter White, Summer Gold (1994) i Many Circles, Many Paths (1994), aix com The Walking People: A Native American Oral History (1993).

Enllaos externs.
Biografia en angls;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52353" title="Ramn Puerta" nonfiltered="452" processed="452" dbindex="20472">


Federico Ramn Puerta (9 de setembre de 1951) s un poltic peronista que fou president inter d'Argentina per un breu perode al desembre de 2001. 

Va ser governador de la provncia de Misiones entre 1991 i 1999. Desprs de ser electe senador nacional pel seu partit en 1999, va ocupar interinament la presidncia de la Naci al desembre de 2001, desprs que Fernando de la Ra renuncis al seu crrec. 

A causa de la renncia del vicepresident Carlos lvarez en 2000, i en virtut de la llei de acefala del poder executiu, la successi presidencial va recaure en el president provisional del Senat, crrec que ocupava Puerta. Aquest va complir el mandat de convocar dintre de les 48 hores a l'Assemblea Legislativa per a triar un president que finalitzs el mandat del sortint. Reunida el 23 de desembre de 2001, l'Assemblea Legislativa va triar a Adolfo Rodrguez Sa per al crrec. Dies desprs, Puerta va renunciar a la presidncia del Senat allegant motius de salut.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52354" title="Vard Mamikonian" nonfiltered="453" processed="453" dbindex="20473">
Vard Mamikonian conegut com Vard el patrici, for marzban d'Armnia  per ms de quatre anys, al darrere de Vahan II Mamikonian. Les dates del seu govern sn incertes per es va iniciar entre el 505 i el 510 i va acabar entre el 509 i el 514.

Fou deposat per la cort persa que el va acusar de conspirar amb els bizantins, i el pas va perdre l'autonomia. El va succeir com a marzban Purzan (Buzan). La direcci dels Mamikonian va passar als seus nebots Manel i Vardan III Mamikonian, fills de Vasak II Mamikonian.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52355" title="Vasak II Mamikonian" nonfiltered="454" processed="454" dbindex="20474">
Vasak II Mamikonian fou lloctinent del seu germ Vahan II Mamikonian durant la rebelli nacional armnia del 481.

Va morir a la batalla d'Akesga, a Ibria (482) i va deixar dos fills, Manel i Vardan III Mamikonian.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52358" title="Karma" nonfiltered="455" processed="455" dbindex="20475">
El karma (mot snscrit, escrit en devanagari "      ", i dit en pali kamma: fer, acte) s un terme de la filosofia ndia que designa el principi de la causalitat universal que resulta de l'acci. Es tracta d'una noci essencial del funcionament del samsara (o "cicle de les reencarnacions"), un dels fonaments del pensament indi; dins d'aquest context, el karma s el conjunt d'actes -positius, negatius o neutres- que efectua cada individu i que marquen la seva conscincia, condicionant les seves futures encarnacions. 

La llei del karma s el centre de les religions originades a l'ndia: hinduisme, sikhisme, budisme i jainisme. Tot i que en el budisme es limita als pensaments, paraules i accions voluntries i no a totes com en l'hinduisme: els efectes de tots aquests actes creen les experincies presents i futures i fan la persona responsable de la seva prpia vida.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52359" title="Camilo Cienfuegos" nonfiltered="456" processed="456" dbindex="20476">

Camilo Cienfuegos (L'Havana, 6 de febrer de 1932 - 28 d'octubre de 1959) fou un revolucionari cub, conegut com "El Comandant del Poble".

Cienfuegos particip en activitats contra el dictador cub Fulgencio Batista i va ocupar un important paper en la Revoluci cubana. Va ser una de les figures ms emblemtiques de la revoluci, juntament amb Fidel Castro, Ral Castro i el Che Guevara. 

Durant la revoluci va dirigir la segona columna (Antonio Maceo) de les forces rebels, que al costat de la columna vuit (Ciro redondo) al comandament del Che Guevara, va dur les accions militars, que havien comenat en la zona oriental, a l'occident del pas. 

Desprs del triomf de la revoluci, Cienfuegos va formar part de l'Alt comandament de l'Exrcit, combatent els aixecaments contra-revolucionaris. Va participar tamb en la reforma agrria. 

Camilo Cienfuegos va morir el 28 d'octubre de 1959, en un accident d'aviaci, a causa del mal temps. Des de l'oposici anti-castrista a Estats Units s'esmenta la possibilitat que Castro ordens derrocar el seu avi. Al mateix temps, hi ha teories similars sobre la implicaci de la CIA en l'enderrocament de l'avi i la mort de Camilo. Aquestes teories es basen en els diversos atemptats contra els revolucionaris que van participar en la guerra contra el dictador Batista, que rebia suport de la CIA. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52360" title="Nacionalisme castell" nonfiltered="457" processed="457" dbindex="20477">

El nacionalisme castell o castellanisme s un moviment que defensa el reconeixement nacional de Castella, i en alguns casos, la seua independncia.

Els nacionalistes castellans reivindiquen la tradici i els valors de la Revoluci de les Comunitats de Castella i per aix acostumen a anomenar-se comuneros. 

Aquests propugnen la uni de les comunitats autnomes de Cantbria, Castella i Lle, Castella - la Manxa, La Rioja i Madrid.

Els castellanistes celebren el 23 d'abril com a diada nacional en record de la derrota de Villalar.
 Origen .

Existeixen diversos moviments que poden qualificar-se de castellanistes: ja siguin de caire regionalista o nacionalista, al marge de la seva orientaci poltica (progressista, esquerrana, socialdemcrata, dretana...). Remunten les seves arrels poltiques al Pacte Federal Castell de 1869, signat per representants i delegats de 17 provncies. Propugna la unificaci de les actuals cinc comunitats autnomes d'arrel castellana: Cantbria, Castella i Lle, Castella - la Manxa, La Rioja i Madrid (aix com de diverses comarques que no pertanyen a aquestes comunitats autnomes per han pertangut histricament a Castella). 

 Territorialitat .


La territorialitat que reivindiquen els moviments castellanistes depn del sector al qual pertanyin. Una part del regionalisme castell fa una distinci amistosa entre el nord i el sud de Castella (considerant la separaci natural del Sistema Central). D'altra banda, les tesis d'Anselmo Carretero fan una lectura molt ms escarida de Castella, restringint aquesta a la denominada "Castella comtal" (els territoris del primigeni comtat de Castella). Finalment, el nacionalisme castell, considera com una mateixa entitat, l'rea scio-cultural que es correspondria amb el mapa de llenges, dialectes i parles d'Espanya que defineixen com de cultura prpiament castellana. Aqu inclouen territoris com les comarques de Utiel i Requena, que desprs de l organitzaci territorial de 1833, van quedar integrats al que avui s la Comunitat Valenciana. Tampoc renuncien a l'enclavament burgals de Trevio, que es troba dintre de la provncia basca d laba.
Quant a ordenament territorial, defensen la comarcalitzaci de la regi i la supressi en ltima instncia la provncies ideades en 1833. 
Histria. 
Histricament, el castellanisme pren com punt de referncia la Guerra de les Comunitats de Castella. I la figura de Juan Martn Dez "El Empecinado", com base del federalisme castell del segle XIX i el posterior Pacte Federal Castell de 1869. La sntesi dels moviments, s'adscriuen als ideals exposats en la revoluci comunera de 1521. Es pot prendre com referencia els escrits de l'hispanista francs Joseph Prez, com mitj d'estudi d'aquells fets. Tamb es consideren pensadors castellanistes (o precursors del castellanisme) a:

Narciso Alonso Corts (1875-1972), escriptor.
Gregorio Fernndez Dez (1891-), economista.
Julio Senador Gmez (1872-1962), escriptor regeneracionista.
Eugenio Merino (1881-1953), escriptor, socileg, etngraf i sacerdot;
 Simbologia .

El castellanisme en general s'identifica amb el pend tradicional vermells del Regne de Castella. Encara que els moviments reinvidicatius en major mesura el qual tradicional encara que errniament  s'ha identificat com a pend comunero, de color morat, actualment representat de color anyil. Si b existeixen altres smbols com la creu de Fernn Gonzlez i el broquel castellanista, aix com els distintius propis de cada collectiu.     



 Celebracions .
La data clau dels moviments reinvidicatius castellans s el 23 de abril, aniversari de la Batalla de Villalar, reivindicada i celebrada com a Diada nacional de Castella. Tamb existeixen altres dates significatives:
12 de febrer. Homenatge als Comuners de Castella a Toledo.
15 de setembre. Celebraci del nom de Castella, registrat el 15 de setembre del 800 a Taranco de Mena (Burgos) "Bardulia Quae nunc vocatur Castella".
12 de novembre. Diada de San Milln, patr de Castella.

 Autors de referncia .
Diversos escrpitors han plantejat tesis sobre la identitat castellana, les quals han estat adoptades com a plantejaments de base del castellanisme actual:
Claudio Snchez-Albornoz;
Juan Pablo Maueco;
Pedro de Hoyos;

 Colectius castellanistes .
Poden considerar-se moviments castellanistes els segents partits i associacions:
Ahora Castilla;
Tierra Comunera;
Juventudes Comuneras (juventuts de Tierra Comunera);
 Foro Castellano 23 de Abril;
Sopa Castellana;
Izquierda Castellana;
Izquierda Comunera;
Yesca (juventuts d Izquierda Comunera);
Unin Castellanista;
Partido Regionalista Castellano;
Partido Nacionalista de Castilla-Len;

Referncies.


Vegeu tamb.
 Espanyolisme;

 Enllaos externs .

  El fet nacional castell;
  Castellano y no Espaol - sobre el nom de la llengua castellana;
  Villalar de los Comuneros - Celebraci de la diada;
 Partits o organitzacions politques;
 Izquierda castellana;
 Tierra comunera;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52362" title="Castellanisme" nonfiltered="458" processed="458" dbindex="20479">

Llengua:;
Castellanismes sn elements lingstics del castell que s'utilitzen en una altra llengua.
Moviment:
Nacionalisme castell s un moviment que defensa el reconeixement nacional de Castella.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52363" title="Jodie Foster" nonfiltered="459" processed="459" dbindex="20480">

Jodie Foster (Los Angeles, Califrnia, 19 de novembre de 1962) s una actriu de cinema estatunidenca, una de les ms dctils i ben preparades de la seva generaci, guanyadora de dos premis Oscar a la millor interpretaci femenina, pel paper de la noia violada a The Accused (1988) i de l'agent de policia Clarice Starling a El silenci dels anyells (1991).

De nom real Alice Christian Foster, la seva mare va inscriure-la en una agncia de publicitat quan tenia dos anys i va aparixer en nombrosos anuncis. Als cinc anys interpret el seu primer paper a la srie de televisi Mayberry R.F.D., en un episodi ems el 18 de novembre de 1968. En el cinema debut el 1972 en el film Napoleon and Samantha. Un moment decisiu a la seva carrera fou quan interpret la prostituta infantil Iris a Taxi Driver (1976), dirigida per Martin Scorsese. El 1980 es gradu en francs i inici estudis de literatura anglesa a la Universitat de Yale.

El seu nom va ser notcia quan el 30 de mar de 1981 el pertorbat John Hickney atempt contra el president Ronald Reagan imitant al protagonista de Taxi Driver per tal de cridar l'atenci de l'actriu. Desprs del segon Oscar esdevingu una de les estrelles ms cotitzades de Hollywood, intervenint tot sovint en la producci dels films que interpretava i en dirig dos, "El petit Tate" (1991) i "A casa per vacances" (1995).

Altres films destacats sn: Tom Sawyer (1973), Alice Doesn't Live Here Anymore (1974, dirigida per Martin Scorsese), Bugsy Malone (1976), The Hotel New Hampshire (1984), Shadows and Fog (1992, en un petit paper, dirigida per Woody Allen), Sommersby (1993), Maverick (1994), Nell (1994), Contact (1997), Anna and the King (1999), L'habitaci del pnic (2002),  Flightplan (2005) i The Brave One (2007).


 Enllaos externs .

 ;
 Jodie Foster a AllMovie;
 ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52364" title="Dola de Provena" nonfiltered="460" processed="460" dbindex="20481">
Dola de Provena (Gavald, Llenguadoc v 1095 - 1127), comtessa de Provena (1112-1127) i comtessa consort de Barcelona (1112-1127).

Orgens familiars.
Filla de Gerbert de Gavald i de Gerberga de Provena. Hereva directa del comtat de Provena de la seva mare aix com de Gavald, Millau i Rods del seu pare.

Npcies i descendents.
El 3 de febrer de 1112 es cas a Arle amb Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, al qual ced tots els seus territoris. D'aquest matrimoni en nasqueren cinc fills:
 la infanta Berenguera de Barcelona (1108-1149), casada el 1125 amb Alfons VII de Castella;
 l'infant Ramon Berenguer IV (1113-1162), comte de Barcelona i prncep d'Arag pel seu matrimoni amb Peronella d'Arag;
 l'infant Berenguer Ramon I de Provena (1115-1144), comte de Provena;
 l'infant Bernat de Barcelona (1117);
 la infanta Estefania de Barcelona (1118-d1131), casada el 1128 amb Centuli III de Bigorra i el 1130 amb Ramon II de Dax;
 la infanta Mafalda de Barcelona (v1120-d1157), casada amb Guillem de Castellvell;
 la infanta Almodis de Barcelona (1126-d1164), casada amb Pon de Cervera, vescomte de Bas;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52365" title="Cefalocordat" nonfiltered="461" processed="461" dbindex="20482">

Els cefalocordats (Cephalochordata), tamb anomenats llancetes, sn un grup d'animals cordats, els ms propers als vertebrats. Noms es coneixen unes 25 espcies, agrupades en dues famlies i tres gneres. Estan formats per un cos allargat i translcid, sense cap i amb un notocordi que va d'un extrem a l'altre, flanquejat per files de msculs que els permeten desplaar-se per l'aigua i enterrar-se al llit mar. Disposen d'una gran cavitat farngea amb solcs branquials. A diferncia dels vertebrats, el nervi dorsal (caracterstic tamb de tots els cordats) no est protegit per ossos. Malgrat les grans semblances que tenen amb els vertebrats el conjunt dels seus carcters especfics suggereixen que no poden ser els avantpassats dels vertebrats i s'han de considerar, com es fa actualment, un grup germ. La seva alimentaci es compon bsicament de plncton i es reprodueixen asexualment.



Taxonomia.
A l'inici de la pgina hi ha la classificaci de les espcies de llancetes actuals; aqu la classificaci completa:

Classe cephalocordata

 Gnere Maetaspriggina[[ ]];

 Espcie pikaia gracilens (extinta);

 Espcie Cathaymyrus diadexus ( extinta);

 Acrania;

'* Paleobranchiostoma hamatotergum ( extinta)'

'* Amphioxiformes'

* Branchiostomidae

* Branchiostoma

'* Brachostoma belcheri' 

*Branchiostoma belcheri tsingtauense

'*Branchiostoma californiense'

'*Branchiostoma capesne'

'*Branchiostoma caribaeum' 

'*Branchiostoma floridae'

'*Branchiostoma lanceolatum, anfiox'

'*Branchiostoma valdividae'

'*Branchiostoma virginiae'

'*Branchiostoma asymmetron'

'*Branchiostoma nigerense'

'*Branchiosotma platae'

'*Branchiostoma moretonensis'

'*Branchiostoma benneti'

'*Branchiostoma longirostrum'

* Asymmentronidae

*Asymmetron

'*Asymmetron lucayanum'

'*Asymmetron maldivense'

*Epigonichtys

'*Epigonichtys cultellus'

'*Epignichtys lucayanus'

Enllaos externs.

Pelicula del desenvolupament embrionari de l'amfiox http://www.youtube.com/watch?v=ycHJMXUT2o0


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52369" title="Tempus Fugit" nonfiltered="462" processed="462" dbindex="20483">

Tempus Fugit s una pellcula catalana d'Enric Folch estrenada en 2003.

Argument.

Ramon s un tmid rellotger solter de Barcelona, que no gosa apropar-se a la dona que estima en secret. Un dia, un visitant del futur li anuncia la imminent fi del mn i el Ramon s l'nic que pot evitar aquest desastre. Per una srie de coincidncies impliquen al seu ve, un seguidor del Bara que descobreix que el seu equip ser apallissat pel Real Madrid a la final de la Lliga de Campions. La dona de qui est enamorat el Ramon ho descobreix tot, i tots aquests granets de sorra provocaran una srie de desenllaos tan surrealistes com imprevistos.

Comentari.
La pellcula s una barreja de surrealisme, d'humor i de picades d'ullet, que mostra un barri de Barcelona on els herois no ho sn mes que per casualitat i que sn els granets de sorra els que poden canviar el dest. Darrere una aparena indolent s'etziba alguna veritat plena de sentit com. El futur no pot ser tant rosa com el pinten ni el present tan fosc. Els petits actes poden desencadenar una srie d'esdeveniments, i tothom t el seu paper a jugar.

Repartiment.
Ramon .... Xavi Mira;
Angie .... Neus Asensi ;
Andros .... William Miller ;
Terrades .... Xavier Bertrn;
Mnica .... Irene Montal;
Boig del barri .... Ferran Frauca;

Altres Dades.
So: Xavier Berruezo;
Fotografia: Andreu Rebs;

Gnere.
 Fantstic ;
 Comdia romntica;
 Cincia-ficci;

Anecdotari.
 Inauguraci de la secci d'Audiovisual catal del Festival Internacional de Catalunya a Sitges. ;

Premis.
Premi Golden Gate en la categoria Narrativa de TV en format llarg, de la 48a edici del Festival Internacional de San Francisco. ;
Premi especial del jurat en la categoria llargmetratge per a televisi del WorldFest Houston 2005 (38th Annual Houston International Film & Video Festival).

Enllaos externs.
Informaci de TVC;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52370" title="Francesc Pi i Margall" nonfiltered="463" processed="463" dbindex="20484">


Francesc Pi i Margall (Barcelona, 1824 - Madrid, 1901) fou president de la Primera Repblica Espanyola i President del consell de Ministres (1873)

 Inicis .
Procedent d'un entorn obrer, va estudiar fins a doctorar-se en Dret en 1847. Va treballar com a professor, traductor i empleat d'un banc. 

Vinculat al Partit Demcrata des que va arribar a Madrid en els anys quaranta del segle XIX, va participar en la Revoluci de 1854 i es va orientar cada vegada ms cap a la poltica. 

Aquell mateix any va publicar les seves idees del federalisme social a La reaccin y la revolucin (1854), on avanava la idea del principi federatiu de Proudhon. Des de 1857 va sostenir polmiques en defensa del socialisme contra els demcrates individualistes o liberals. Al 1864 va adquirir notorietat com director del peridic La Discusin, des del qual va difondre la seva ideologia. Per aquest motiu va haver d'exiliar-se a Pars durant la reacci que va seguir a l'intent revolucionari de 1866.

 Exili . 
L'estada a Pars li va permetre aprofundir en el coneixement de Proudhon, mort l'any anterior. La influncia d'aquest autor s visible en el pensament de Pi i Margall, i ell mateix el traduiria al castell. 

Durant l'exili a Pars, va madurar la seva ideologia revolucionria basada en la destrucci de l'autoritat per a substituir-la pel lliure pacte constitutiu de la federaci. El triomf de la Revoluci de 1868 li va permetre tornar a Espanya i ser triat diputat en les Corts constituents.

 Diputat . 
Es va erigir com un dels grans lders del republicanisme, amb un vessant federalista i proper al socialisme, el que li permetia connectar millor amb les aspiracions socials de les classes treballadores i amb les aspiracions de descentralitzaci poltica de la seva ciutat natal. 

En conseqncia, es va oposar al carcter monrquic de la Constituci de 1869, i - ja com a mxim dirigent del Partit Republic Federal, des de 1870 - va combatre el regnat de Amadeu de Savoia. Quan aquest va abdicar, va ser un dels impulsors de la proclamaci de la Primera Repblica Espanyola (1873). 

El primer president de la Repblica, Estanislau Figueras, que coneixia b a Pi per haver-lo tingut com a empleat en el seu bufet d'advocats, li va encomanar el difcil Ministeri de la Governaci. Des d'aquell crrec, Pi va fer el que va poder per mantenir l'ordre pblic, contenir el moviment cantonalista i procurar que les eleccions llancessin un resultat favorable per al rgim. 

En dimitir Figueras, Pi i Margall es va fer crrec del poder executiu (formalment no existia el crrec de president de la Repblica, mentre no es promulgus una nova constituci).

 Poder Executiu de la Repblica . 
Ho va fer amb un ampli programa de reformes poltiques i socials que no va poder dur a terme, car noms es va mantenir durant una mica ms d'un mes, acorralat per la rebelli cantonalista (que naixia d'una lectura radical de l'ideal federalista) i per la divisi entre les files republicanes: a la tradicional oposici entre socialistes i individualistes s'unia la ruptura entre unionistes i federalistes, i la prpia divisi dels federalistes entre moderats i radicals. 

 Restauraci monrquica . 
Desprs del cop d'estat de 1874 que va restablir la monarquia borbnica, Pi i Margall es va retirar temporalment de la poltica i es va dedicar al seu treball com a advocat i escriptor. En els anys vuitanta, aprofitant la tolerncia dels governs liberals, va tornar a l'activitat pblica per a reorganitzar els republicans federals. Confiant en les possibilitats d'xit que els oferiria la restauraci del sufragi universal el 1890, va crear en aquell mateix any un diari propi, El nuevo rgimen, i va impulsar la definici del programa del partit el 1894. 

El seu prestigi li va permetre ser triat diputat en 1886, 1891 i 1893; per va perdre popularitat en ser l'nic lder republic que no es va deixar arrossegar per l'ardor nacionalista durant la Guerra de Cuba (1895-1898). Va propugnar la concessi de la independncia a les colnies i es va oposar a la guerra contra els Estats Units, model de democrcia republicana i federal. 

 	




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52372" title="Berenguera de Barcelona" nonfiltered="464" processed="464" dbindex="20485">
Berenguera de Barcelona ( Barcelona 1108 - Palncia 1149 ), infanta d'Arag i reina consort de Castella i Lle (1126-1149).

Filla de Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, i de Dola de Provena, es cas el 1125 amb el rei Alfons VII de Castella. D'aquest matrimoni nasqueren:
 l'infant San III de Castella (1134-1158), rei de Castella;
 l'infant Ramon de Castella (v 1136-a 1151);
 la infanta Sana de Castella (1137-1179), casada el 1157 amb el rei San IV de Navarra;
 l'infant Ferran II de Lle (1137-1188), rei de Lle;
 la infanta Constana de Castella (1141-1160), casada el 1154 amb el rei Llus VI de Frana;
 l'infant Garcia de Castella (v 1142-1146);
 l'infant Alfons de Castella (1145-1149);

Va morir a Palncia el 3 de febrer de 1149.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52373" title="Tinya" nonfiltered="465" processed="465" dbindex="20486">
La tinya s una malaltia infecciosa produda per fongs, que afecta la pell, cabells o ungles. Pot aparixer entre una setmana i diversos mesos desprs d'haver contactat amb una persona malalta o animal infectat. 

Smptomes.
La infecci es presenta de diferents formes. La ms freqent s l'aparici d'escames blanques, com caspa, en la zona capilar del cap. Alguns cops apareixen clapes molt localitzades o zones de cabell trencat, com tallat amb raspall. Amb menor freqncia, el fong origina clapes de prdua de cabell amb petites taques negres, crostes o pstules en la superfcie de la pell. Rarament la tinya causa grans clapes de calvcie, amb enrogiment, dolor i que traspuen lquid (queri). 

La picor s tamb freqent i, de vegades, el cabell pot presentar una olor d'humitat.  Tamb s comuna la inflamaci dels ganglis situats en la part posterior del coll. 

Les lesions de la pell solen ser arrodonides, de color vermell i lleugerament elevades, amb una zona de pell normal en el centre que li dna el tpic aspecte d'anell; si no es tracten, poden romandre durant mesos, fins i tot durant anys. 

La tinya del cuir cabellut es contagia per contacte amb altres persones afectades i/o animals infectats (gossos, gats, conills, etc.), per contacte a travs d'articles d's personal (com pintes, raspalls per al cabell, tisores, etc.) o robes contaminades (gorros, sobretot) amb els pls o la descamaci de les persones.

Consells.
 Cal evitar estrictament el compartir accessoris (com pintes, raspalls per al cabell, tisores, etc.) mentre duri la infecci. ;
 Els animals que visquin a la mateixa casa i que presentin lesions a la pell han de ser examinats pel veterinari.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52374" title="Mejej Gnuni" nonfiltered="466" processed="466" dbindex="20487">
Mejej Gnuni fou marzban d'Armnia de vers el 518 fins el 548.

Pertanyia a la famlia de nakharars dels Gnuni que tenien un ttol hereditari (gran canoner).

En el govern anterior, vers el 515 o 516, els huns Sabirs van fer una incursi des el Caucas fins Armnia i sia Menor (fins el Muntanyes del TaureTaure), que tamb va tocar Prsia (Mdia). Els nakharars d'Armnia, en coalici amb les milcies bizantines, van rebutjar als invasors. Per fer front a aquestos atacs el rei de Prsia va fer fortificar la ciutat de Pertav (Bardaa) a l'Aghunia, que va prendre el nom de Peroz-Kavadh que no va conservar molt de temps. Mejej va prendre mesures per evitar un altra incursi i el 527 quant els huns van baixar cap Armnia, els va rebutjar.

Vers el 522 el rei de Prsia va voler imposar el mazdaisme a Ibria i imposar el protectorat a Clquida, on el prncep laz Tzates s'havia fet cristi. Els laces i ibers van demanar ajut a Bizanci. Bizanci va donar les insgnies reials a Tztes i va accedir a protegir-lo. Reiniciada la guerra entre Prsia i Bizanci el 523, els perses van ocupar Somkhtia, d'eon va fugir l'eristavi Gurgen, que estava revoltat perqu es negava a convertir-se al mazdaisme. El 525 hi van haver converses de pau que no van reeixir i el 527 la guerra es va reprendre. Part de Lazika fou ocupada pels perses (527) per Gubaz II, fill i successor de Tzates, les va reconquerir amb ajut bizant (528).

El rei Cosroes I Anusharvan de Prsia, fill i successor de Kavadh, va finalment signar la pau (532) establint una partici de zones d'influncia al Caucas: Lazika quedava com a protectorat   bizant, Ibria protectorat persa, i Armnia mantenia la divisi del 387 amb la Persarmnia com a territori sassnida i l'Armnia occidental sota control bizant. Precisament aqu el nou emperador Justini va nomenar governador a son cunyat general Sittas, casat amb Comito, la germana gran de Justini. Sittas va establir una nova forma de govern provincial que fou confirmada per l'emperador el 18 de mar del 536:
Armnia Prima amb Karin o Erzurum (Teodosipolis) fins al Pont oriental incloent Satala, Nicpolis, Trebisonda i Kerasunte.
Armnia secunda, amb Capadcia.
Armnia Tertia, amb Melitene i algunes viles capadocianes;
Armnia Quarta, amb Martiripolis (Mayyafariquin, armeni Neferket) rebatejada Justinianpolis, incloent Sofene, Anzitene, Balabitene (nica regi on encara va romandre un nakharar hereditari armeni doncs a la resta van deixar de ser hereditaris i passaren a ser de designaci imperial), Astiatene, Sofanene i tota o part de la Khortzene. ;
 
Un comte bizant es va installar a Melitene i tamb dos dux: un a Justinianpolis i un Kitarison (a l'Astianene). El govern militar es va adjudicar a un magister militium Armeniae (crrec que exercia Sittas) al que mes tard va succeir Hamazasp Mamikonian, membre de la famlia passat al servei dels bizantins, executat per per ordre del emperador (vers 540) sota l'acusaci de collaborar amb els perses. El governador de l'Armnia Quarta el va substituir per el pas es va revoltar i el va matar (vers 541). Sittas va tornar a governar per va morir en combat (vers 542) i el seu successor Buzes no va ser acceptat i els armenis van demanar ajut al rei de Prsia Cosroes I Anusharvan, el que va provocar altre cop la guerra oberta.

Els bizantins des Lazika s'havien ests cap Abkhaztia (Abkhzia) i part d'Imertia (els abkhazs s'havien fet cristians vers el 529), i havien construt fortaleses a Sebastpolis (Sukhumi), Pitiunt i Petra (a Gria). Cosroes va ocupar Petra (541) que va retenir durant deu anys. 

El 543 el nakharar Nerseh Kamsarakan es va revoltar esperant ajut bizant, per fou derrotat a Ankl, no massa lluny de Dwin, i els bizantins no van intervenir.

A Metje el va succeir el 548 Gushnasp-Vahram 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52375" title="Gushnasp-Vahram d'Armnia" nonfiltered="467" processed="467" dbindex="20488">
Gushnasp-Vahram fou marzban d'Armnia del 548 al 555.

El 551 la guerra entre Bizanci i Prsia per la Clquida estava en ple desenvolupament. Els bizantins reconqueriren Petra; moltes ciutats foren destrudes com Kotiatissium (Kutais), Rhodpolis (Vardistzikhe), Arxepolis (Nakalakevi a Mingrlia) i Phasis (Poti). El 555 es va ajustar la treva.

Gushnasp-Vahram fou substitut per Tan-Shahpuhr el 555.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52376" title="Tan-Shahpuhr d'Armnia" nonfiltered="468" processed="468" dbindex="20489">
Tan-Shahpuhr fou marzban d'Armnia del 555 al 558.

Del seu govern se sap que va intentar un altre cop d'imposar el mazdaisme. 

El 558 el va substituir Varasdat. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52377" title="Varasdat d'Armnia (marzban)" nonfiltered="469" processed="469" dbindex="20490">
Varasdat fou marzban d'Armnia del 558 al 564

El 562 Prsia i l'Imperi Bizant van convertir la treva del 555 en tractat de pau. Clquida va passar als bizantins que haurien de pagar un tribut anyal de seixanta mil aureis. Els cristians de territoris perses, incls Armnia, obtenien completa llibertat religiosa.  

El va substituir Suren el 564.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52380" title="Diputat europeu" nonfiltered="470" processed="470" dbindex="20491">
Un diputat europeu s un diputat escollit pel Parlament Europeu. Els diputats europeus sn equivalents europeus dels diputats nacionals. Tamb se sol parlar d'eurodiputat.

Per a la primera sessi del parlament, els diputats van ser designats pels Estats Membre (delegaci). La primera elecci directa fou el 1979, foren escollits 410 diputats en nou Estats Membre. En el moment de l'ampliaci de l'Uni Europea de l'1 de maig de 2004 amb 25 Estats-membres, el nombre d'eurodiputats ha estat elevat temporalment a 788. Des de les eleccions de 2004, aquest nombre ha estat elevat a 732 diputats.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52381" title="Gerberga de Provena" nonfiltered="471" processed="471" dbindex="20492">
Gerberge de Provena ( ? - v 1112 ), comtessa de Provena (1093-1112).

Orgens familiars.
Filla del comte Guifr I de Provena i la seva esposa, Dola de Gavald. Fou germana del comte Bertran I de Provena i era nta per lnia materna de Bertran II de Gavald.

Npcies i descendents.
Es cas vers el 1073 amb Gerbert de Gavald, fill de Berenguer de Rods. D'aquest matrimoni nasqu:
 Dola de Provena (v 1095-1127), comtessa de Provena, casada el 1112 amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer III;

Ascens al tron comtal.
A la mort del seu germ Bertran I de Provena fou nomenada hereva del comtat de Provena. 

El seu matrimoni amb Gerbert de Gavald supos l'inici d'una nova branca dinstica al comtat de Provena, aix la dinastia Provena s'exting amb ella naixent la dinastia de Millau-Gavald. La seva filla Dola de Provena amb el seu matrimoni amb Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, permetr l'entronitzaci del casal de Barcelona a Provena durant els segents cinquanta anys.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52382" title="Gerbert de Gavald" nonfiltered="472" processed="472" dbindex="20493">
Gerbert de Gavald (Millau, Llenguadoc 1055 - d 1107), senyor de Millau i de Gavald i comte consort de Provena (v 1073-1107).

Fou el fill de Berenguer de Rods, vescomte de Rods, i Adela de Carlat, vescomtessa de Carlat.

Es cas vers el 1073 amb Gerberga de Provena, comtessa titular del comtat de Provena. Del seu matrimoni en nasqu Dola de Provena que es cas amb Ramon Berenguer III, comte de Barcelona l'any 1112.

La segona filla, Estefania (morta vers 1160), es cas amb Ramon I (1110-1150), senyor dels Baus. Tant Ramon com el seu fill tindran pretensions sobre el comtat de Provena, iniciant-se aix les guerres baussenques.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52383" title="Suren d'Armnia" nonfiltered="473" processed="473" dbindex="20494">
Suren fou marzban d'Armnia del 564 al 571 o 572.

Pertanyia a la famlia persa dels Suren, i els historiadors armenis diuen que el seu govern fou tirnic. 

A Armnia el pas seguia dividit entre els nacionalistes (el cap dels quals era Manel  Mamikonian) i els favorables a Prsia (el cap dels quals era el prncep Vahan de Siunia). Vahan va obtenir la separaci eclesistica i poltica de la Siunia de la resta de la provncia d'Armnia. Phaitakaran fou erigida en seu patriarcal i de l'administraci.

Amb el suport de Vahan, Suren va continuar intentant establir el mazdaisme com a religi. El 570 o 571 el marzban va fer matar a Manel Mamikonian. Aix fou un greu error doncs tots els nakharars del partit nacionalista es van revoltar. La direcci de la rebelli fou assumida per son germ Vardan III Mamikonian i pel patriarca Hovhannes II Gabelian. Els rebels es van concentrar a Artaxata (primavera del 571 o febrer del 572). El poble de Dwin es va revoltar i Suren i la seva gurdia foren massacrats. La guarnici persa va fugir, per els perses van tornar i la van recuperar. Els rebels van demanar ajut a Bizanci i l'emperador Justi II els hi va acordar (572). Vardan va entrar per segona vegada a Dwin, desprs d'una lluita que va comportar la destrucci parcial de la ciutat. 

Cosroes I va enviar a Armnia al general Mihran Mihrevandak amb el ttol de marzban i amb un exrcit de vint mil homes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52386" title="Mihran Mihrevandak" nonfiltered="474" processed="474" dbindex="20495">
El general Mihran Mihrevandak fou marzban d'Armenia del 572 al 573 o 574.

Van entrar al pas, llavors revoltat, amb un exrcit de vint mil homes.

Revoltats els armenis, els ibers els van seguir i els eristavis ibers es van fer amb el control del pas; el cap rebel Guram, descendent de la dinastia cosroida del pas per sa mare, i bagrtida per son pare, fou nomenat governador bizant amb el ttol de Curopalata (vegeu Curopalat de Kartli) vers el 575 o ms tard. 

Vardan III Mamikonian, cap dels rebels armenis, va fer front a Mihran a la plana de Khalamakh, a Taron, el va derrotar i li va prendre els elefants. Mihran va evacuar Armnia (573). Segons Sebeos, un altre general de nom Golon Mihran fou nomenat marzban i va envair Armnia, va ocupar Ankl i algun altre lloc i va dictar una amnistia general (574), poltica que fou defensada pel patriarca Movss II d'Elivard (574-604). Mentre els bizantins van perdre Dara i van fracassar davant Nisibe (573) i van demanar una treva de dos anys que fou ajustada mitjanant el pagament d'una indemnitzaci de 45.000 sous d'or.

No s'ha pogut establir si Mihran Mihrevandak i Golon Mihran (Velon-Mihr) sn la mateixa persona.

El prncep Pilipos de Siunia (Felip de Siunia), lloctinent de Mihran Mihrevank, va exercir un temps com a marzban (574-576). 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52387" title="Sana d'Arag" nonfiltered="475" processed="475" dbindex="20496">
Sana d'Arag ( Saragossa v 1186 - d 1241 ), princesa d'Arag i comtessa consort de Tolosa (1222-1241). 

Orgens familiars.
Filla del rei d'Arag Alfons II el Cast i la seva muller, Sana de Castella. Era nta per lnia paterna del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d'Arag, i per lnia materna del rei Alfons VII de Castella i Riquilda de Polnia. 

Fou germana del comte-rei Pere el Catlic i el comte Alfons II de Provena

Npcies i descendents.
Vers el 1211 es cas amb el comte Ramon VII de Tolosa, esdevenint la seva primera esposa i de qui es va divorciar el 1241. D'aquesta uni nasqu una nica filla:
 la infanta Joana de Tolosa (1220-1271), comtessa de Tolosa conjuntament amb el seu marit Alfons III de Potiers;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52392" title="Constana d'Arag i de Castella" nonfiltered="476" processed="476" dbindex="20497">
Constana d'Arag i de Castella ( v 1183 - Catnia, Siclia 1222 ) fou una princesa d'Arag, reina consort d'Hongria (1196-1204) i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermnic (1210-1222).

 Orgens familiars .
Filla del comte de Barcelona i rei d'Arag Alfons el Cast i la seva segona muller, Sana de Castella, fou germana petita del comte-rei Pere el Catlic. Per lnia paterina era nta de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Arag, i per lnia materna d'Alfons VII de Castella i Riquilda de Polnia.

 Npcies i descendents .
Es cas el 1198 amb el rei Eimeric I d'Hongria. D'aquesta uni nasqu:
 l'infant Ladislau III d'Hongria (1199-1205), rei d'Hongria;

El 1210 es cas a Messina, en segones npcies, amb l'emperador Frederic II del Sacre Imperi Romanogermnic. D'aquesta uni nasqu:
 Enric VII d'Alemanya (1211-1235), duc de Subia i germanastre de Conrad IV d'Alemanya i Manfred I de Siclia.

Va morir a Catnia el 23 de juny de 1222.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52393" title="Vardan III Mamikonian" nonfiltered="477" processed="477" dbindex="20498">
Vardan III Mamikonian fou cap de la rebellio nacional armenia del 571.

El marzban Suren va continuar intentant establir el mazdaisme com a religi del pas. El 570 (o 571) el marzban va fer matar a Manel Mamikonian cap del partit nacional. Aix fou un greu error doncs tots els nakharars del partit nacionalista es van revoltar. La direcci de la rebelli fou assumida per son germ Vardan III Mamikonian i pel patriarca Hovhannes II Gabelian. Els rebels es van concentrar a Artaxata (primavera del 571 o febrer del 572). El poble de Dwin es va revoltar i Suren i la seva gurdia foren massacrats. La guarnici persa va fugir, per els perses van tornar i la van recuperar. Els rebels van demanar ajut a Bizanci i l'emperador Justi II els hi va acordar (572). Vardan III va entrar per segona vegada a Dwin, desprs d'una lluita que va comportar la destrucci parcial de la ciutat. 

El general Mihran Mihrevandak fou nomenat llavors  marzban d'Armenia i va entrar al pas revoltat,  amb un exrcit de vint mil homes. Vardan III Mamikonian va fer front a Mihran a la plana de Khalamakh, a Taron, el va derrotar i li va prendre els elefants. Mihran va evacuar Armnia (573 o 574).  

El 575 va acabar la treva entre Prsia i Bizanci i es va reprendre la guerra. El mateix rei va assumir la direcci de les operacions a Armnia i va creuar el pas per Artaz, Bagrevand, Basean i Karin (Erzurum) des on va arribar fins a Capadcia, on va incendiar Sebaste (Sivas). All va marxar un exercit bizant i el rei es va retirar cap a Melitene. Vardan III Mamikonian es va unir al exercit bizant. A la plana de Melitene es va lliurar una batalla de dos dies, on els perses foren derrotats i Cosroes va haver de fugir. Cosroes va aconseguir passar per l'Arzanene cap a Prsia. A la batalla va morir el Mobadh dels Mobadhs (Mag dels mags, mxima figura religiosa del mazdeisme).

El 577 Cosroes va enviar un altra exrcit a Armnia sota la direcci de Tahm-Khusro. L'exrcit va triomfar a Bolorapahat (a Basean) i a Kethin (Bagrevand)  i va arribar fins a Teodosipolis, on fou rebutjat pel comte bizanti Maurici (desprs emperador). Tahm va passar a l'Arzanene pero Maurici el va seguir i per impedir que la regi esdevingus una base contra Bizanci va deportar en massa a tota la poblaci cap a Xipre. Els rebels armenis de Vardan III Mamkonian, sense ajut bizant, van haver-se de limitar a xoc menors.

Vers el 581 el marzban Pahlav va guanyar una batalla al Shirak. Vardan II Mamikonian es va retirar a territori bizant i va passar al servei del emperador junt amb els seus fidels i els nakharars aliats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52395" title="Pilipos de Siunia" nonfiltered="478" processed="478" dbindex="20499">
Pilipos o Felip de Siunia, membre de la casa reial de Siunia (per no prncep regnant), fou marzban d'Armnia del 574 al 576.

El 575 va acabar la treva entre Prsia i l'Imperi Bizant i es va reprendre la guerra. El mateix rei persa va assumir la direcci de les operacions a Armnia i va creuar el pas per Artaz, Bagrevand, Basean i Karin (Erzurum) des d'on va arribar fins a la Capadcia, on va incendiar Sebaste (Sivas). All va marxar un exrcit bizant i el rei es va retirar cap a Melitene. Vardan III Mamikonian, cap dels rebels armenis es va unir a l'exrcit bizant. A la plana de Melitene es va lliurar una batalla de dos dies, on els perses foren derrotats i el rei Cosroes va haver de fugir. Cosroes va aconseguir passar per l'Arzanene cap a Prsia. A la batalla va morir el Mobadh dels Mobadhs (mag dels mags, mxima figura religiosa del mazdeisme).

El 576 Armnia fou evacuada i vers el 577 fou nomenat nou marzban Tahm-Khusro.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52396" title="Tahm-Khusro d'Armnia" nonfiltered="479" processed="479" dbindex="20500">
Tahm-Khusro fou marzban d'Armnia del 577 al 580.

El 577 el rei Cosroes va enviar un altra exercit a Armnia sota la direcci de Tahm-Khusro amb ttol de marzban. L exrcit va triomfar a Bolorapahat (a Basean) i a Kethin (Bagrevand)  i va arribar fins a Teodosipolis, on fou rebutjat pel comte bizant Maurici (desprs emperador). Tahm va passar a l'Arzanene per Maurici el va seguir i per impedir que la regi esdevingus una base contra Bizanci va deportar en massa a tota la poblaci cap a Xipre. Els rebels armenis de Vardan III Mamikonian, sense ajut bizant, van haver-se de limitar a xoc menors.

El 580 el va substituir Varaz-Vzur (Varaz-Buzurg)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52397" title="Varaz-Vzur d'Armnia" nonfiltered="480" processed="480" dbindex="20501">
Varaz-Vzur (Varaz-Buzurg) fou marzban d'Armnia del 580 al 581.

Se sap que va lliurar una batalla a Uthmus al Vanand, que desprs d'una derrota inicial va acabar per guanyar. 

El 581 el va substituir el gran aspet (aspahbadh) Pahlav.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52398" title="Pahlav d'Armnia" nonfiltered="481" processed="481" dbindex="20502">
Pahlav fou marzban d'Armnia del 581 al 588.

Va guanyar una batalla al Shirak. Vardan II Mamikonian es va retirar a territori bizant i va passar al servei de l'emperador junt amb els seus fidels i els nakharars aliats.

El comte Maurici (ms tard emperador) va construir a la frontera, entre la Sofanene i l'Arzanene, la fortalesa de Samokarton a la vora del riu Nymphios (Batman Su).

El 588 el general bizant Philippicos va guanyar una batalla als perses a Solakhon, al sud de Mardin, i va entrar a l'Arzanene on va deportar a la poblaci armnia que hi restava.

El 588 el va substituir Frahat o Hrahat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52400" title="Frahat d'Armnia" nonfiltered="482" processed="482" dbindex="20504">
Frahat (Hrahat) fou marzban d'Armnia del 588 al 591. Sebeos li dna el nom de Fravardin.

El 589 els perses van ocupar Martiripolis, i els bizantins van construir enfront la ciutat de Maurikipolis. El general persa Bahram Txoben (que l'any segent va usurpar el tron sassnida) fou derrotat a la zona pels bizantins.

El 590 un exrcit bizant sota el comandament del patrici Joan ve entrar en Persarmnia i va assetjar Dwin. Per abans de prendre-la el pretendent al tron persa, Cosroes II Abharcez, fill d'Hormidz IV, es va refugiar a Bizanci i va prometre cedir la Mesopotmia del nord, i part d'Armnia i Ibria fins a Nisibe als bizantins si l'ajudaven a prendre el poder. Maurici va decidir ajudar-lo i els bizantins van passar a l'ofensiva deixant la lluita davant Dwin. D'altra banda Bahram Txoben va oferir als nakharars reinstaurar el regne d'Armnia i nomenar rei a qui ells elegissin. L'oferta fou dirigida a un membre de la casa dels Mamikonian, Mushel (II), de filiaci no determinada (que l'historiador Joan Mamikonian diu que fou nakharar de Mokq i que va tenir com a lloctinent a Khouth nakharar de Taron i Sanasun o Sasun), per fou rebutjada ja que els nakharars se sentien lligats per jurament a la dinastia que representava Cosroes II i a l'Imperi Bizant per lligams religiosos.

Les forces del marzban es van desplaar cap a Mesopotmia per participar a la guerra contra els bizantins a la regi de Nisibe.  En tornar a Armnia va guanyar una batalla prop de Txalkadjur (al Bznuniq, nord-oest del Llac Van). Les forces de Bahram i les de Cosroes i els bizantins es van enfrontar a Balaroth (armeni Vararat) prop de Gandja (grec Kantzakon) a la provncia d'Outi o Uti. Bahram fou derrotat i va fugir a Balkh on va morir. Cosroes fou restablert com a rei de Prsia. El nou rei va complir la seva paraula i va tornar als bizantins (591) la Mesopotmia del nord i una part d'Armnia fins a Dwin (la frontera entre perses i bizantins es va establir als rius Hurazdan i Azat). Dwin ciutat restava en territori persa i cap a l'oest era bizant. A grans trets la frontera anava des del Llac Sevan al Llac Van. Tamb es va modificar la frontera al Curopalat de Kartli, frontera que passava per Tbilisi. 

El nom de Provncia d'Armnia Prima fou donat a la regi de Melitene. El d'Armnia Tertia (abans Melitene) desaparegu substitut per la provncia de Gran Armnia que incloa la Vall del Eufrates; l'Armnia Quarta (Mayyafariquin) es va reanomenar Mesopotmia. Es va crear una nova provncia d'Armnia Quarta o Justiniana Quarta amb l'Anzitene, Astiatene i Arsamosata; i es van crear dos provncies noves Armnia interior (l'antiga Armnia Prima engrandida amb territoris cedits pels perses entre Erzurum i Kars) i l'Armnia Inferior (entre Kars i el Llac Sevan i fins als rius Araxes i Kura).

Poc desprs Frahat va deixar el crrec en el qual fou substitut per Mushel II Mamikonian, nomenat ja per Cosroes II.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52402" title="Mushel II Mamikonian" nonfiltered="483" processed="483" dbindex="20506">
Mushel II Mamikonian fou marzban d'Armnia del 591 al 593.

Desprs del seu nomenament va circular el rumor de qu durant la batalla de Balaroth (591) havia fet presoner al rei persa Bahram per l'havia deixat escapar. El 593 el rei de Prsia el va cridar a la cort i va ordenar que en arribar fos detingut. Mushel, sospitant el que li preparaven, s'hi va presentar amb dos mil homes i no va poder ser detingut. Va presentar-se el rei, que no li va dir res, i va deixar el lloc i va tornar a Armnia. L'emperador bizant reb la queixa de Mushel II per no va voler trencar l'aliana amb Prsia. Llavors Mushel va dimitir i va retornar als seus dominis hereditaris o potser va passar al servei de Bizanci com a general.

Entre el 593 i vers el 600 no es coneix qui fou el marzban. El seu successor conegut, vers el 600, fou Sembat Bagratuni.

Mushel II va morir a Trcia combatent pels bizantins a una data propera al any 600.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52403" title="Histria d'Armnia" nonfiltered="484" processed="484" dbindex="20507">

 Invasi indoeuropea .
Les primeres noticies del Regne d'Armnia sn molt incertes. Els armenis derivaven dels antics frigis, suposadament de la branca del sud (la branca del nord va originar els georgians) barrejats amb altres pobles, i que havien entrar a Urartu vers els 610 aC absorbint part del poble urarti (molts urartians van refugiar-se a les muntanyes i sn anomenats pels historiadors clssics com Alarodians, fins que tamb foren absorbits). Els armenis s'anomenaven a si mateixos com Hai i al pas Haik, per a totes les fonts clssiques apareixen esmentats com Armen o Armin, nom del que l'origen s atribuit a l'heroi epnim que va conduir al poble vers l'est, o al primer rei d'Urartu, Arame; o a la ciutat d'Armavir que es esmentada per Herdot com Armauria o Armaurra, entre d'altres possibles origens; al pas l'anomenaven Armna o Arminiya (grec Armenioi).

 Domini meda i persa .

Uns anys desprs el rei dels armenis, anomenat Tigranes per Xenofont a la seva Ciripedia, va ser sotms pel rei dels medes que Xenofont anomena Ciaxares (653-584) per que fou en realitat el seu fill Astiages (584-555). Aquests fets cal situar-los vers el 560 aC aproximadament. Cirus de Persia va combatre vers el 555 aC als armenis, els hi va imposar tribut i va fer un arbitratge entre el poble armeni i el poble urarti, que tamb hagu de pagar tribut per que va poder conserver les terres que ocupava, sota protecci de Persia, i permetent als armenis de pasturar a les seves muntanyes. Els perses van construir fortaleses al pas. 

El 521 aC, amb els disturbis que van seguir a la mort de Cambises i la proclamaci del fals Esmerdis, els armenis es van revoltar. El rei Darius va enviar al senyor armeni Dadartxitx a sufocar la revolta que prenia molta amplitud per desprs el va substituir pel persa Vaumisa (520 aC) que va derrotar els rebels a Izituch i Autiyara i va deixar sotms el pas (519 aC).

Poc desprs va seguir la reorganitzaci administrativa del Imperi i Armnia fou convertida en satrapia (Satrapia XIII de la llista d'Herdot) i  a  un altra satrapia, la Matiene o Matina, (la satrapia XVIII de la llista d'Herdot), foren incorporats els Alarodians o Urartians, amb els territoris al est del Ararat i el Tendurek. Ambdues satrapies van aportar contingents per l'expedici de Xerxes a Grcia el 480 aC. Herdot esmenta el nom del rei armeni, Artokhmes, casat amb una filla de Darius, i del rei dels Alarodians, Masistos, fill de Siromitres. No coincideixen amb els noms de les tradicionals llistes de reis perqu aquestos noms son llegendaris. La satrapia d'Armnia (Armina) estava formada normalment per tres satrapies menors: 

Armnia (oriental) situada al sud del Centrites (modern Botan ay  o Botan Su); a la uni d'aquest amb el Tigris el limit seguia cap a l'oest fins l'Eufrates que marcava la frontera occidental; al nord limitava amb el Murad Su i el Kara Su; cap a l'oest, desprs de Teleboas, s'entrava a Armnia Menor o occidental;
Armnia Occidental o Menor, que limitava amb el Caucas al nord-est; amb la mar Negra al nord-oest; i amb Armnia a l'est; els altres lmits sn ms incerts.
Clquida, que estava sota domini persa des de els temps de Darios I i enviava tribut que va seguir probablement fins a l'enfonsament del imperi.

El 401 aC Xenofont va travessar la part occidental d'Armnia, mes concretament el pas dels karduks (gordians), probables ancestres del kurds. L'Anbasi fa una detallada descripci del pas, i diu que el riu Centrites (avui Bohtan Su) a les rodalies de la ciutat de Sert, era defensat pel strapa Orontes I, fill del rei Artaxerxes II, i que tenia contingents armenis i alarodians. Els deu mil van aconseguir passar i van arribar al pas de Taron (avui Much), governat per Tiribases. Desprs de travessar el riu Arsanies (avui Murad Su) els deu mil van avanar al nord fins a les fonts del Araxes, on van trobar un poble troglodtic. A les regions armnies eren sota un regim tribal i el poder estava en mans de caps comarcals o caps locals. A totes les regions que van passar i havia abundant menjar, bestiar i la gent era prospera.

El 334 aC Armnia va aportar contingents al exercit de Darius III. El contingent armeni s esmentat a la batalla d'Arbela (30 de setembre del 331 aC) dirigit per els strapes  Orontes i Mitraustes. Nominalment Armnia va passar seguidament al Imperi macedoni, per mai es va fer una conquesta efectiva. El persa Mitranes, antic governador de Sardes, en fou nomenat strapa, i va gaudir d'una independncia de fet. El 223 aC la regi va correspondre al general Neoptlem per combatut per umenes de Capadcia, va morir a la lluita el 321 aC i el pas no va entrar en el segent repartiment i es possible que aviat l'antic strapa persa hagus recuperat el poder que potser mai va perdre del tot, amb l'ajut del general macedoni Peucestes de Mieza. Aix el 316 aC el nom d'Orontes com a strapa s esmentat per Diodor de Siclia i sembla fora probable que es tracti del mateix personatge que era strapa el 331 aC o el seu fill. El 302 aC encara apareix Orontes, Aroantes o Aroandes com a strapa, per no pas com a rei. La capital que era a Armavir, es va tralladar a Ervandashat.

 Strapes: .

Orontes I (Ervand I)  vers 401-344 aC;
Darios Codom 344-336 (desprs Darios III de Prsia);
Orontes I (Ervand II) (fill d'Orontes I) v. 336-331 aC;
Mitranes 331-323 aC;
Perdicas 323 aC;
Neoptlem 323-321 aC;
umenes de Crdia  321 aC;
Mihran 321-317 aC;
Orontes III (Ervand III)  v. 317-desprs de 300 ;
Sames v. 260 - 243;
Arsham (Arsames o Arsabes) 243-226 C (fill) ;
Xerxes o Kserks (Xshayarsha) 226-212 aC (fill) ;
Abdisar  212 (germ) ;
Orontes IV (Ervand IV) 212   200 (germ);

El 301 aC Armnia va quedar inclosa en els dominis de Seleuc I, per de fet va mantenir la seva independncia. Els homenatges fets pels strapes-sobirans del pas als selucides foren en tots els casos merament nominals.

El 227 aC el co-rei selucida Antoc Hierax es  va refugiar a territori armeni on governava Arsames o Arsabes que apareix amb ttol reial a les monedes (Basileus Arsamou). Vers el 212 aC  el pas apareix dividit entre dos reis tericament ambds vassalls del selucides: l'Armnia prpia i l'Armnia Sofene o Armnia Menor. El rei de Sofene, Xerxes, tenia per capital a Arsamosata (armeni Shimshat) i comprenia bsicament el pas de Kharpurt (Hanzith o Anzitene). Aquest any el rei selucida Antoc III el gran, decidit a suprimir les dinasties locals, va assetjar Arsamosata. Xerxes es va rendir i va implorar la clemncia del rei, que va acceptar que conservs el tron, i li va donar com a muller a la seva germana Antiochis. Aquesta princesa no va tardar a assassinar al seu esps i aix la Sofene va tornar als dominis directes selucides. La dinastia d'Armnia fou deposada el 200 aC. 

Antoc va nomenat dos estrategs : Artaxies (Artaxes) per l'Armnia prpia o major, i Zariadris per l'Armnia Sofene o menor. Desprs de la batalla de Magnsia del Sipilos (189 aC) i el tractat d'Apamea (188 aC) els dos estrategs es van proclamar independents, assolint el ttol reial amb consentiment del senat rom. Van sorgir aixi les dinasties dels Artxides i els Zaridrides.

 Regne independent .

Durant els segents anys els armenis es van expandir: al est i sud-est foren conquerides l'Atropatene, la Caspiene (segurament Mughan), la Fauene (possiblement la regi entre Djulfa i Khoi) i la Barospeda (probablement el Vaspurakan); al nord la Gogarene (Gugarq, al nord del llac Sevan fins a Lori) i (segons Estrab) la Khorzene o Khorzanene que ell situa a les fonts del Kura i la regi d'Ardahan, si be aix es un error ja que la Khorzene (armeni Khordzeanq) es molt mes al sud-oest (centrada a l'actua'l Kyghy i la plana de Dersim); al nord-oest els pasos de les tribus georgianes (pntiques)  dels Calibis (Khalibis), Mosinecs (Mosynekhes) i algun altra, la Karenitida (Karin), el pas d'Erzerum i la Derxene (Derdjan o Terdjan). Tamb s'esmenta la conquesta per Armnia Sofene de Taron o Taronitida (Tauranitida) i la Akilisene o Acilisene: la primera segurament referida a l'expulsi dels soldats selucides i la segona arrabassada a Capadcia (Akilisene era una part de la Catania).

Artaxies (Artaxes I) va construir una capital anomenada Artaxata, al sud d'Erivan, potser seguint consells d'Annbal. Zariadris va fer construir o engrandir algunes ciutat destacant Tomisa, que dominava l'accs al Eufrates i la ruta de caravanes entre el riu Halis i el Tigris.

El 166 aC el selucida Antoc IV va atacar al rei Artaxies i el va derrotar per nomes li va poder imposar una contribuci de guerra. Mes tard Artaxies es va aliar amb el rei Ariarates V de Capadcia i li va proposar de conquerir Sofene, on ara era rei Mitrobuzanes, i repartirse-la, per el rei de Capadcia va rebutjar participar-hi i a canvi de la neutralitat va exigir a Sofene la cessi de Tomisa. 

El 140 aC l'Atropatene fou ocupada pels Parts.

 Reis artxides independents .

Artaxes I 189-159 aC (200-189 sparapet o estrateg) ;
Tigranes I (fill) 159-123 aC;
Artavasdes II (fill) 123-95 aC ;
Tigranes II el gran (fill o nebot) 95-55 aC (client rom 66-55 aC);

 Reis artxides clients (domini rom i part i rom i persa).

Artavasdes III (fill) 55-34 aC (+31 aC) client rom;
Alexandre Heli (fill de Marc Antoni) 34-33 aC, client rom;
Artaxes II (fill d'Artavasdes II) 33-20 aC aliat del Imperi part;
Tigranes III (germ) 20-12 aC, client rom;
Tigranes IV (fill) 12-5 aC i 4 aC-1 dC, aliat part;
Erato (germana i muller) 12-5 aC i 4 aC-1 dC, aliada dels parts;
Artavasdes IV (fill d'Artaxes II) 5-4 aC) aliat de Roma;
Artavasdes V (pretendent) 1-2, aliat part;
Ariobarzanes (fill d'Artabaces, rei d'Atropatena)  2-4, client rom;
Artavasdes VI (fill) 4-6, client rom;
Tigranes V (fill) 6-10 o 11, nominal cient rom;
Erato (segona vegada) 10 o 11-14 o 15, favorable als parts;
Vonones o Vonon (ex rei de Prtia 8-11) 12-16, client rom 15-16; rei nominal retingut a Cilcia 16-18;
Orodes (fill d'Artaban III de Prtia) 16-18, client part.
Zenon del Pont (Artaxes III) 18-34;
Arshak (Arsces) (fill d'Artaban III de Prtia) 34-35;
Mitridates prncep d'Ibria 35-36;
Orodes (fill d'Artaban III de Prtia) 36;
Mitridates (segona vegada) 36-37;
annexio a Prtia 37-42;
Mitridates (tercera vegada) 42-51;
Radamist (nebot, fill de Pharsman I d'Ibria) 51-53;
Tiridates I (germ de Vologs I de Prtia) 53-54;
Radamist (segona vegada) 54-55;
Tiridates I (segona vegada) 55-58;
Tigranes VI 58-63;
Tiridates I (tercera vegada) 62-100 (client de Roma);
Axidares 100-113 (client de Roma);
Partamasiris 113-114 (client part);
Provincia romana 114-117;
Lluci Catil Sever, governador 114-117;
Vologs I 118-? (client rom) ;
Aureli Pacoros ?-140/44 ;
Sohemus c. 140/144-161 ;
Pacoros 161-163 ;
Sohemus (segona vegada) 163-? ;
Sanatruk  ?-197 ;
Valarsaces o Vologs II (fill) 197-216;
Tiridates II (Khosrov I) (fill) 216-238 ;
A Persia ? 238-252;
Artavasdes VII 252-283 (protectorat persa) ;
Tiridates III (fill de Khosrov I) 283-330 (protectorat rom) ;
Khosrov II el petit 330-339 ;
Tigranes VII (fill) 339-c.350 ;
Arshak II (fill) c. 350-368 ;
Ocupaci Persa 368-370 ;
Cylax o Cilax (Zig), governador 368-369 ;
Artaban (Karen), governador 368-369 ;
Vahan Mamikonian, governador 369-370 ;
Merujan Ardzruni, governador 369-370 ;
Pap (fill d'Arshak II) 370-374 ;
Varasdat (net de Tigranes VII) 374-378 ;
Zarmandukht (vidua de Pap) 378-379 ;
Govern Provisional de Manel Mamikonian (sparapet) 378-379 ;
A Persia 379 ;
Govern conjunt del marzban (governador) persa Suren, la reina Zarmandukht, i Manel Mamikonian 379-c. 381 ;
Govern conjunt de la reina Zarmandukht i Manel Mamikonian c. 381-384 ;
Arshak III (fill de Zarmandukht) 384-389 (casat amb Vardandukht, filla d'Enmmanuel Mamikonian). Rei d'Armnia occidental 387-389.
Valarshak (associat) 384-386 (casat amb una filla de Sahak Bagratuni);
Vasavurt fou rei de la comarca de Karqayin el 483;

 Disputes entre parts i romans i entre perses i romans .

Al any 12 el ex rei part Vonones o Vonon I (8-11) va entrar al pas i va obtenir algun suport i vers el 13 aC es va fer reconixer com a rei pels feudals armenis; Erato fou enderrocada al cap d'uns tres anys (vers l'any 14 o 15) i amb ella va acabar la dinastia artxida. Per llavors Vonones es va haver d'enfrontar al rei Artaban III de Prtia. Vonones va demanar ajuda als romans; Tiberi el va cridar a Cilcia i quant va arribar alli el va retenir per li va conservar el ttol i els honors reials. Artaban III va fer coronar al seu fill Orodes que va governar del 16 al 18 i fou reconegut per part de la noblesa per els romans van imposar a Zenon l'any 18, i va regnar amb el nom d'Artaxes III.

A la mort de Zenon l'any 34 va tornar la inestabilitat quant el rei part Artaban III va posar al tron al seu propi fill Arsces o Arshak, i Roma va donar suport a un altra candidat, Mitridates, fill de Mitridates d'Ibria i germ del futur rei Farasmanes Pharsman I  d'Ibria (o Farasmanes I), que va triomfar. Artaban III va enviar un altra fill seu, Orodes, que va morir.

L'any 37 Callgula va cridar al rei i el va declarar desposset i l'Armnia va caure altre cop en mans dels parts que van ocupar el pas. Claudi va retornar a Mitridates al pas i amb l'ajut de sa germ i de forces romanes va reconquerir el poder (42). Una guarnici romana es va instalar a Garni, prop d'Erevan.

El 51 el rei georgi va trair al seu germ i va collocar al tron al seu propi fill Radamisto. El rei Vologs I de Prtia va envair Armnia  i va conquerir Artaxata i va proclamar rei al seu germ Tiridates I (any 53), per al hivern, al retirar-se els parts, Radamisto va recuperar el poder, per les venjances produdes van portar a una revolta general i va haver de fugir i Tiridates va tornar a ser rei. El 58 el rom Corbul va installar al tron a Tigranes VI. Tiridates va obtenir suport part i va guanyar la batalla de Rhandeia el 62, amb un tractat que establia la retirada romana. Corbul no ho va acceptar per desprs d'un any de campanya victoriosa, davant Rhandeia, va va enviar com ambaixador Casperi a pactar amb Tiridates que seria rei per com a client de Roma. Aix la dinastia arsacida que governava Prtia, esdevenia tamb la casa reial d'Armnia sota protectorat rom. Tiridates va governar fins l'any 100. El va succeir Axidares, enderrocat pels parts el 113, el que va portar a la guerra entre Roma i Prtia. Partamasiris, el nou rei, va morir i Traj va anexionar Armnia com a provincia romana.

El 116 Traj va envair l'imperi Part i els hi va conquerir la Mesopotmia Central i Assria (Gordiene) fins a Babilnia, Ctesifont i Selucia del Tigris, les seves principals capitals, per al morir el 117 el seu successor, Adri, va decidir evacuar aquestos territoris i fixar la frontera al Eufrates i va restablir el regne d'Armnia amb un rei part sota protectorat rom, ttol que va donar a Vologs. Una guarnici romana formada per la Legi XV Apollinaris es va establir a Satala prop de les fonts del riu Lykos, a la Petita Armnia (Armenia Minor). 

El 135 els alans, aliats al rei Pharsman II d'Ibria (Farasmanes II), van envair Atropatene i van amenaar Armnia i Capadcia. El rei part Vologs IV va comprar la seva retirada, i pel seu canto Adri va aconseguir restablir la fidelitat del rei d'Ibria que va anar a Roma a oferir la seva lleialtat al emperador.

El 117 o 118 el regne fou restablert per Adri. El 161 el rei Vologs III de Prtia va expulsar al rei Sohemo, i el va substituir per l'arscida Pakoros. El 162 el governador de Capadcia, Sedati Severi va envair Armnia per fou derrotat a Elegeia i es va sucidar (segons Di Cassi, Hist. rom. LXXI, 2). El 163 Marc Aureli va enviar al general Prisc, que va ocupar Artaxata, va fer fugir a Pakoros i va restablir a Sohemo, que era senador i cnsol de Roma. Artaxata fou destruda i fou substituda per una nova ciutat no gaire lluny anomenada Kainpolis, dissenyada per l'arquitecte Suides, i que podria correspondre a Valarshapat (segons Moiss de Khoren); all es va installar una guarnici romana que al menys hi va romandre fins el 185. Luci Marci Ver que va substituir a Prisc, la va convertir en la capital.

En temps de Septimi Sever, el 197, desprs de derrotar els parts i ocupar Ctesifon i Selucia. El rei Sanatruk (Sanatruces) no va intentar ajudar als parts per va morir aquell any i fou nomenat rei el seu fill Valarsaces o Valarshak que segons Moiss de Khoren fou qui va rebatejar Kainopolis com Valarshapat, i que es va posar al costat dels Parts, fins que la derrota d'aquestos li va fer veure el seu error, i va oferir hostatges i tributs a Roma. De moment Roma ho va deixar passar per l'emperador Caracalla, uns anys desprs el va cridar a Sria i el va fer empresonar. 

Caracalla va proclamar Armnia com a provncia romana per quant l'exrcit i va entrar sota el comandament de Teocrit, fou rebutjat. Els armenis proclamaren rei a Tiridates II el fill de Valarsaces, tamb conegut per Khosrov I per les crniques de Moiss de Khoren. Finalment l'emperador Macr va reconixer a Tiridates II el 217 i li va enviar una corona d'or i va alliberar a la seva mare (que havia estat empresonada junt amb el pare).

El 224 l'imperi Part va desaparixer sota l'atac dels perses sassnides. El 331 l'emperador rom Alexandre Sever va atacar als perses des Armnia, i entr a la Mdia (Atropatene).

Tiridates II fou tradorament assassinat per un exiliat part, de nom Anak, que havia acollit a Valarshapat, i que estava secretament al servei dels sassnides. 

El 252 Shapur ja dominava Armnia (aix ho testimonia Zonaras) i en aquest any va installar com a rei a Artavasdes. El 260 Valeri I fou derrotat per Shapur I i el domini persa es va consolidar per el 283, l'expedici victoriosa del emperador Marc Aureli Car, que va ocupar Ctesifont, va obligar als perses a renunciar a Armnia i el 287 Tiridates III fou establert (o restablert) al tron. El 296 els perses van atacar Armnia per foren rebutjats pel csar Galeri i Tiridates III. El rei Narss I de Prsia va renunciar a Armnia i Ibria, aix com l'alta vall del Tigris (Sofene, Anzitene, Ingilene, Arzanene, Moxoene, Gordiene o Karduene i Zabdikene, a la tardor segent (297).

El cristianisme a Armnia fou introdut al segle II, doncs Tertuli esmenta l'existncia de nuclis d'aquesta religi. Tradicionalment s'atribueix al rei Abgar V Ukkama (4 aC-7 dC) d'Osroene haver enviar missioners al pas, per en realitat fou Abgar IX a la primera meitat del segle III.  La conversi definitiva fou obra de Sant Gregori l'Illuminat. La tradici el fa membre de la famlia d'origen part dels Suren, i fill d'Anak, que vers el 238 o mes tard va assassinar al rei Tiridates II d'Armnia. La data oficial de conversi es el 301 tot i que l'orientalista Adontz considera mes probable el 288, en tot cas sempre sota Tiridates III. Assassinat el rei, el seu fill Khosrov II el jove va poder retenir el poder amb el suport del clergat. Tres anys desprs el cap de l'esglsia armnia, Aristakes, fou tamb assassinat a la Sofanene per el seu germ Vertanes va ocupar el seu lloc i un nou intent d'assassinat no va reeixir.

Khosrov II va construir a la vora del riu Azat, afluent del Araxes, una nova capital, anomenada Dwin per substituir a Valarshapat i Artaxata. El va succeir el seu fill Tigranes VII el 339. Fou apresat pel rei de Prsia i cegat, i la corona va pasar al seu fill Arshak II, fins que fou capturat pels perses en una nova guerra, el 368, i Armnia fou incorporada a Prsia. La traci dels dos governadors, i els fracs dels dos segents, va anar seguit de la intervenci romana que va collocar al tron a Pap el 370, amb la figura de Mushel I Mamikonian com a clau, per l'emperador el va deposar el 374 i va nomenar a Varasdat, que va fer assassinar a Mushel I. No gaire desprs, el fill d'aquest Manel es va revoltar i va fer fugir a Varasdat que no va rebre suport rom ja que Mushel era el cap del partit prorom i el seu assassinat havia estat mal vist. Manel va governar com a rei per va deixar la regncia de dos prnceps joves a la reina Zarmandukht, vdua de Pap, i desprs d'un temps es va sotmetre a Prsia que va enviar com a marzban a Suren, que va governar conjuntament amb Manel i la reina; al cap d'un temps els perses foren expulsats, i Manel va governar junt amb la reina regent fins que els prnceps es van casar amb una filla de Manel i una del nakharar Sahak Bagratuni, i Manel es va proclamar reis (primer i segon). Manel va morir el 385 i Valarshak (el rei segon) el 386.

 Domini persa (Persarmnia) .

El 387 Arshak III va fugir al oest i els perses van ocupar la major part d'Armnia i van donar la corona a un membre de la dinastia artxida. Es va produir un repartiment: el regne occidental per Arshak sota influencia romana i el regne d'Armnia sota influencia persa i conegut per Persarmnia. El 389, mort Arshak, la part occidental fou annexionada al Imperi rom. El 415 el rei de Prsia va donar el tron a un fill seu que finalment no va obtenir la corona persa el 422, i durant uns tres anys Armnia fou de facto independent sota la direcci d'un nakharar, cap de la revoluci nacional. Finalment vers el 423 la dinastia artxida fou restablerta en la persona de Artaxes IV que fou deposat el 428 i el pas incorporat a Prsia com a provncia sota govern de funcionaris anomenats marzban. Les persecucions religioses van provocar l'aixecament de Vardan II Mamikonian, aixecament que fou liquidat el 451 per desprs d'aconseguir la tolerncia religiosa. La rebelli nacional va tornar a esclatar el 481 dirigida per Vahan II Mamikonian, que finalment va aconseguir autonomia poltica i llibertat religiosa i fou nomenat marzban, crrec que va passar a son germ Vard, destitut per la cort persa. En temps del marzban Suren va esclatar un altra rebelli nacional (570 o 571) desprs del assassinat del cap nacionalista Manel Mamikonian, revolta que va dirigir el seu germ Vardan III Mamikonian i que va triomfar alguns moments (571-572, 576-577) per va acabar vers el 582. El 591 la victria bizantina va deixar en mans del imperi una part de la Persarmnia, i el prncep Mushel II Mamikonian, aliat del nou rei persa i del Imperi Bizant va obtenir el crrec de marzban, del que aviat fou desposset per sospites de manca de lleialtat. Durant el seu successor hi va haver un intent de revolta nacional que no va reexir. Llavors fou nomenat marzban Sembat Bagratuni, de la famlia armnia dels Bagratuni, conegut com el victoris, que havia estat marzban d'Hircnia o Gurgan i havia destacat en lluita contra els Turcs Occidentals. Del 603 al 608 l'exrcit persa va passar a l'ofensiva per venjar al emperador aliat Maurici, enderrocat per Focas, i es va apoderar de casi be tota l'Armnia bizantina, conquesta que es va completar el 612 amb l'ocupaci de Melitene. El 623 l'emperador bizant Heracli va passar a l'ofensiva i el desembre del 627 va obtenir la decisiva victria de la batalla del Zab. El febrer del 628 el rei de Prsia fou enderrocat i el juny del 628 es va acordar la pau segons la qual la frontera armnia tornava a la pactada el 591. Fou nomenat marzban Varastirots Bagratuni, que el 634 va sortir del pas per entrevistar-se amb l'emperador i desprs fou retingut per aquest (el va deportar a una illa perqu havia pres part en una conspiraci, 635). El 640 van aparixer el rabs. Desaparegut l'imperi sassnida i vacant el govern de Persarmnia, el nakharar Teodor Reshtuni, governador de l'Armnia bizantina, va assolir el poder a tota Armnia (de fet des el 638) i el va conservar tot i que el 643 el va compartir voluntriament a Varastirots (alliberat) i el seu fill Sembat II, i per decisi imperial amb altres nakharars, per fou destitut el 653 i les seves funcions traspassades a Sembat II, i llavors Teodor es va revoltar i es va aliar als rabs amb els que va dominar el pas. L'emperador Constant II va recuperar Armnia, i va nomenar governador a Maurianos, que el 655 va perdre el pas davant Teodor i els seus aliats rabs, per el va reconquerir el hivern del 655 al 656, per quant perseguia als rabs va patir una greu derrota, i els rabs van tornar. Teodor ja no tenia la seva confiana i van nomenar a Hamazasp Mamikonian, cap de la famlia Mamikonian amb el que comena el domini califal.
Reis i marzbans:

Khosrov 387-392.
Vram-Shapuh 392-414 (germ);
Khosrov III (segona vegada) 414-415;
Shapuh (Shapur) 415-421 (nominalment fins 422) (sassnida);
Interregne 421-423;
Nerss Djidjrakatsi 421-423;
Artaxes IV 423-428 (fill de Vram-Shapuh);
Annexi a Prsia 428, governada per marzbans:
Veh-Mihr-Shapur 428-442;
Vasak de Siunia 442-451 (de Siunia vers 430-452) ;
Adrormizd (Adhur-Homidz) 452-465.
Aderveshnasp (Adhur-Gushnasp) 465-481;
Mihran  481-482  (govern militar);
Zarmihr Karen  482-483  (govern militar);
Shahpuhr de Rayy 483-484;
Sahak Bagratuni (rebel) 481-482;
Vahan II Mamikonian (rebel) 482-483 i 484;
Vahan II Mamikonian (nomenat) 484-505 o 510;
Vard Mamikonian (Vard el Patrici) 505 o 510-509 o 514;
Purzan (Buzan) 514-518 ;
Mejej Gnuni (Mezetios) 518-548 ;
Gushnasp-Vahram 548-555 ;
Tan-Shahpuhr 555-558 ;
Varasdat 558-564 ;
Suren 564-571 o 572 ;
Vardan III Mamikonian 571 o 572-572 (rebel);
Mihran Mihrevandak 572-573 o 574 ;
Pilipos de Siunia (Felip de Siunia) 574-576 ;
Vardan III Mamikonian 576-577 (rebel);
Tahm-Khusro 577-580 ;
Varaz-Vzur (Varaz-Buzurg o Vzur)580-581 ;
Pahlav 581-588 ;
Frahat o Hrahat (Fravardin) 588-591 ;
Mushel II Mamikonian 591-593 ;
Vaspurakan-hamarakar 593-600;
Sembat Bagratuni el Victoris 600-613 ;
Shahen Vahmanzadhaghan (Armnia occidental) 608-613;
Shahrayanpet, vers 613;
Parsayenpet 613-616 ;
Namdar-Gushnasp 616-619 ;
Sharaplakan (Sarablagas) 619-624 ;
Rozbihan 624-627;
Varastirots Bagratuni 628-635 (nominal 635-643);
Teodor Reshtuni d'Armnia bizantina 638-643, de tota Armnia de facto 638-656.
Sembat II Bagratuni 643-654;
Maurianos  654-656 ;

 Domini arab .

El perode de domini rab a Armnia te diverses fases:

a) A la primera fase es van establir governadors nadius que sovint van estar revoltats contra el califat i dependents del Imperi Bizant. La dominaci del califat al pas era precria. Aquesta poca s'estn del 640 al 702.

b) Des el 702 s'envien governadors califals amb plens poders de vegades amb forts exercits Els governadors sovint eren al mateix temps governadors d'Azerbaidjan o de la Djazira. Al interior d'Armnia els poders locals, es a dir els nakharars, van continuar igual que abans per pagant el tribut corresponent. Aquest perode va continuar durant tota la resta de la  dominaci omeia.

c) Amb els abbssides i desprs de la revoluci del 751 es van establir tribus d'rabs a Armnia. Alguns nakharars van perdre els seus dominis per en general es van establir a terres no ocupades. Aix va canviar el 772 desprs de la derrota de la rebelli nacional. Els rabs ocupen terres per la fora i d'altres encara buscaren la legitimaci per enllaos amb els antics possedors (com els qaisites per les terres dels Mamikonian, quant el shaikh qaisita Djahap al-Qaisi va voler legitimar l'adquisici d'extens territoris amb l'enlla amb la princesa Mamikonian).

d) Del 772 al 802 es produeix una creixent presencia dels gran nakharars en el poder, desprs del desastre del 772. Alguns nakharars obtenen ttols que els hi donen una preeminncia sobre els altres nakharars, mentre el governador del califa domina sobre els grans nakharars i sobre els petits emirs rabs. Aix culmina amb el nomenament el 802 d'Ashot I Msaker com a gran prncep.

e) El 802 els nakharars son posats en conjunt sota l'autoritat d'un gran prncep responsable davant el governador o ostikan. A partir de la rebelli de Babak i d'altres que van seguir, el poder del califat a Armnia minv. 

f) El 852 Bogha al-Khabir es presenta a Armnia, liquida a tots els nakharars incloent el gran prncep i tamb als emirs rabs i restableix el poder total del califat, per aix es efmer, doncs la situaci retorna aviat a la anterior per l'impossibilita't de controlar el pas. Els ostikans seran sovint governants virtualment independents en territoris propers (Azerbaidjan i Arran) i aix afavorir la independncia dels grans prnceps.

g) La situaci culmina el 886 amb el nomenament del gran prncep com a rei amb jurisdicci sobre els nakharars i sobre els emirs. Els ostikans passen a ser un prncep mes del pas sotms al rei. Alguns d'aquests ostikans van voler fer valer una preeminncia al menys fiscal sobre els reis per en general aquestos van tenir un poder complert i creixent mentre el del ostikan era un poder minvant.

h) Els reis per governen el pas com a feudals. Reparteixen els seus dominis entre els seus fills, i cada prncep, nakharar o emir es de fet independent, independncia accentuada a mesura que el poder reial es va fraccionant. Dels successius repartiments sorgeixen els regnes d'Ani (953), Kars (961), Tashir (980), mentre la regi de Klardjtia i Ardahan esdev un curopalat georgi que acaba passant a Bizanci. Vaspurakan per la seva banda es va convertir en regne el 906 per decisi del governador rab com a contraps al rei bagrtida d'Armnia, i tamb els prnceps de Siunia (que es va unir amb el regne de Aghunia) i de Shake agafaren el ttol reial. Aquesta debilitat incrementa el poder dels emirs com el de Her, el de Goltn, el de Gandja, i el de Dwin. Finalment el 1021, davant l'amenaa musulmana el rei de Vaspurakan permuta el seu regne amb Bizanci a canvi del regne de Sebaste o Sebastea. Ani va acabar entregant-se a Bizanci el 1045 i Kars el 1064 a canvi tamb d'un territori bizant (Tzamandos). El regne de Tashir i el de Siunia van subsistir com a poders locals totalment supeditats a altres poders. Vers el 1080 els bizantins van annexionar Tzamandos i vers el 1083 els seljcides tamb van ocupar els territori de Sebastea.

Hamazasp Mamikonian  656-662 (rebel vers 667-661 en qu fou Curopalata bizant);
Grigor Mamikonian 662 al 685 (rebel 682 al 685);
Ashot I Bagratuni 685-690 (rebel vers 689-690);
Nerss Kamsarakan (curopalata bizant) 690-691;
Sembat II Bagratuni (segona vegada) 691-706 (de Bizanci 691-692, Califal 692-698, de Bizanci 698-706 amb ttol de curopalata des el 700);
Muhammad Ibn-Merwan, governador militar 702-706;
Abdallah Ibn-Hatim al-Bahili, governador militar de facto 706-709;
Maslama ben Abd al-Malik Ibn-Marwan (governador d'Armnia, Djazira i Azerbaidjan) 709-721;
Harith ben Amru (governador d'Armnia i Azerbaidjan) 725-729;
Maslama ben Abd al-Malik Ibn-Marwan (governador d'Armnia i Azerbaidjan) 725-729;
Abu Ukba al-Djarrah ben Abdallah al-Hakami (governador d'Armnia  iAzerbaidjan) 729-730;
Maslama ben Abd al-Malik Ibn-Marwan (governador d'Armnia i Azerbaidjan) 730-732;
Said ben Amru al-Harashi, vers 732;
Ashot II Bagratuni, patrici i generalssim  732-744;
Grigor II Mamikonian 744-745;
Ashot II Bagratuni (segona vegada) 745-750;
Marwan ben Muhammad vers 732-744;
Ishak ben Muslim 744-750;
Al-Mansur 750-753;
Grigor II Mamikonian (rebel) 750;
Mushel III Mamikonian  (rebel) 750-752;
Yazid ben Useid al-Sulami 753-755;
Sahak I Bagratuni, patrici i generalssim 754-770;
Sulaiman  755-767;
Salih ben Subai al-Kindi 767-769;
Bagar ben Muslim al Uqaili 769-770;
Hasan ben Qahtaba 770 o 771-774;
Sembat III Bagratuni 771-772;
Yazid ben Useid al-Sulami 774-778;
Uthman ben Umara ben Khozaima vers 778-785;
Tadjat Antzevatsi 780- vers 785;
Khozaima ben Khazim vers el 785-786;
Yusuf ben Rashid al-Sulami 786-vers 787;
Yazid ben Mazyad al-Shaybani vers 787-788;
Abd al-Kadir al-Addaui vers 788;
Yazid ben Mazyad al-Shaybani (segona vegada) vers 778 ;
Sulaiman ben Yazid vers 788-799;
Ibn Doku 788-799;
Yazid ben Mazyad al-Shaybani (tecera vegada) vers 799-801;
Khozaima ben Khazim  (segona vegada) 801-802;

 Grans prnceps i reis d'Armnia .

Ashot I Msaker 806-826;
Sembat I Ablabas 826-854;
Ashot I el gran 854-890 (gran prncep Ashot II dek 854 al 886, rei Ashot I del 886 al 890);
Sembat I el mrtir (Nahadak) 890-914;
Ashot II Erkath 914-928 o 929;
Abas I d'Armnia 928 o 929-953;
Ashot III Olormadz 953-977 (rei d'Ani del 961 o 962 al 977);

Reis d'Ani;
Sembat II Tiezerakal 977-989;
Gagik I d'Ani 989-1020;
Hovhannes-Sembat d'Ani 1020-1040 o 1041;
Sargis (usurpador) 1041-1042;
Gagik II d'Ani 1042-1045;

Reis de Kars;
Mushel I 961-984;
Abas I 984-989;
Abas II 989-1029;
Gagik Abas 1029-1064 (a Tzamandos del 1064 al 1080 o 1081);

Reis de Vaspurakan;
Khatshik Gagik (senyor de Rechtuniq 887-897), prncep de Vaspurakan 904-908 (al nord-oest), rei 908-943 ;
Gurgen Ardzruni (senyor de Parskahaiq 887-897), prncep 904-925 (al sud-est) ;
Derenik Ashot rei 943-953 ;
Abushal Hamazasp III 953-972 ;
Ashot Sahak 972-983;
Gurgen Khatshik 983-1003 (senyor de Antzevaziq 972-983);
Seneqerim Ioan 1003-22 (senyor de Rechtuniq 972-1003) desprs rei de Sebastea 1022-1026;
David 1026-1065 ;
Atom 1065-1083;
Abusahl,  associat 1065-1083;

 Dinasties musulmanes d'Armnia .

Vegeu: Armnia musulmana

 Regne de la Petita Armnia .

Vegeu: Regne d'Armnia Menor 

 Domini Otom .

Vegeu: Armnia otomana

 Armnia moderna .

Vegeu: Histria moderna d'Armnia

Articles relacionats.
Hayreniq;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52406" title="Guillem Alsina i Soto" nonfiltered="485" processed="485" dbindex="20508">
Guillem Alsina va ser un destacat nedador catal.

Guillem Alsina va nixer a Barcelona el 1938. Nedador del Club Nataci Barcelona del 1949 al 1960, va ser internacional amb la selecci espanyola, a ms de quatre cops campi d'Espanya de 100 i 200m braa, aix com medalla d'argent dels Jocs del Mediterrani a Beirut'1959, i participant en els Campionats d'Europa de Budapest'1958 i als Jocs Olmpics de Roma'1960. 

Un cop retirat fou entrenador de nataci des del 1961 al 1982 en diferents clubs catalans i portuguesos, a ms de directiu i rbitre de nataci encara en actiu. Va comenar a escriure articles tcnics i de histria de la nataci en el butllet del C.N. Barcelona i va collaborar tamb amb les revistes Crol de la Federaci Espanyola, i Natao de la Federaci Portuguesa, aix com amb diferents butlletins de clubs, i pgines electrniques.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52408" title="Pauline Johnson" nonfiltered="486" processed="486" dbindex="20509">

Pauline Johnson, tamb coneguda com a Tekahionwake (Brantford, Ontrio 1861-1913), fou una escriptora iroquesa. Era filla del cabdill mohawk Teyonnhehkewea i d'una anglesa, que fou apallissat el 1865 i ferit el 1873 per intentar erradicar el trfic illegal d'alcohol i fusta a la reserva. Es dedic a compondre poesia en angls, i destac The White Wampum (1895), Canadian Born (1903), The Legends of Vancouver (1911), The Shagganappi (1913) i The moccasin maker (1913).

Enllaos externs.
Biografia en angls;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52409" title="Kateri Tekakwitha" nonfiltered="487" processed="487" dbindex="20510">

Kateri Tekakwitha (Ossessernon, 1656- Caughnawaga, 1680) fou una religiosa iroquesa. Filla d'un mohawk i una algonquina cristianitzada, als 4 anys va perdre els seus pares per la verola. Als 20 anys fou batejada pels jesutes francesos. Rebutjada per la seva tribu, marx a les missions quebequeses, el 1677, i va morir molt venerada. Coneguda popularment com "el lliri dels mohawks", el 1980 fou beatificada per Joan Pau II.

Literatura.
Kateri Tekakwitha apareix com a personatge de ficci a la novel la "Beautiful Losers" de Leonard Cohen i "Fathers and Crows" de William Vollmann.

Enllaos externs.
 Biografia;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52410" title="Fred O. Loft" nonfiltered="488" processed="488" dbindex="20511">
Fred Ogilvie Loft o  Onondeyoh (Muntanya Bella) (Brantford, Ontario, 1861-1934)
Fill d anglicans mohawks, va treballar en diversos crrecs administratius menors, fou ma i superintendent de les Sis Nacions. El 1914 collabor en el reclutament per a la guerra, on hi particip com a tinent d enginyers. En tornar el 1917 fund la League of Indians of Canada, que celebr conferncies a Ohsweken (Six Nations Reserve, Ontario) el desembre del 1918, a Sault Ste. Marie (Ontario) el 1919, a Elphinstone (Manitoba) el 1920, Thunderchild Reserve, Saskatchewan, el 1921; i Hobbema, Alberta, el 1922. El govern canadenc, per, els consider subversius per reclamar terres. Collabor al creixement de la Lliga malgrat la seva mala salut.

Enllaos externs.
Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52411" title="Jay Silverheels" nonfiltered="489" processed="489" dbindex="20512">
Jay Silverheels s el nom artstic de Harold J. Smith (Six nations, Ontrio, 1919- Woodlands, Califrnia, 1980). Actor mohawk, fou destacat jugador de lacrosse i boxejador fins que el 1938 debut al cinema com a figurant, fent de germ d'Osceola a Key Largo (1948), per el que li va donar fama fou el paper de Tonto a la srie de televisi The Lone Ranger (1949-1956), amb sequeles cinematogrfiques. Tamb particip a diversos films fent d'indi, com Broken arrow (1950) i The man who loved Cat Dancing (1973).

Enllaos externs.
 Fotografies;
 Biografia i filmografia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52412" title="Maurice Kenny" nonfiltered="490" processed="490" dbindex="20513">
Maurice Kenny (Watertown, Nova York, 1929) s un escriptor mohawk. Estudi a la universitat de St Lawrence i va viatjar arreu d'Amrica. Considerat una de les figures cabdals del renaixement indi dels anys 70 en literatura, autor dI am the sun (1979), Dead letters send (1958), Dancing back strong the nation (1979), Kneading the blood (1981), Greyhouding this America (1988) i Between two rivers (1987).

Enllaos externs.
;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52413" title="Beth Brant" nonfiltered="491" processed="491" dbindex="20514">
Beth Brant, tamb coneguda com a Degonwadonti (Melvindale, Michigan, 1941) s una militant lesbiana d'origen mohawk i irlands. Lectora a les universitats de Columbia i Toronto, escriv les poesies Mohawk trail (1985), les narracions Food and Spirits (1991), Writing as Witness: Essay and Talk (1994) contra el racisme, i edit I'll Sing Til the Day I Die: Conversations with Tyendinaga Elders (1995).

Enllaos externs.
Ressenya literria en angls;
Biografia en angls;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52415" title="Mary Brant" nonfiltered="492" processed="492" dbindex="20515">
Kowatsi tsiaini, ms coneguda com a Mary Brant (Mohawk Valley, Nova York 1736- Kingston, Ontrio, 1796) fou una activista iroquesa. Era mig onondaga i mig hur, per fou criada amb els mohawk (cosa habitual entre els iroquesos), i esdevingu germana de Joseph Brant. Cap el 1750 es cas amb el superintendent britnic William Johnson. La seva influncia entre els iroquesos va fer que lluitessin durant la revoluci amb els britnics, ja que els donaren suport contra els colons americans. Per aix, el 1784, marx com a refugiada al Canad amb el seu germ i molts mohawk ms.

Enllaos externs.
;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52417" title="Oskanondonha" nonfiltered="493" processed="493" dbindex="20516">
Oskanondonha (1710-1816) fou un cabdill oneida del clan Llop, el seu nom apareix per primer cop en la firma del Tractat de Fort Stanwix (1758) i el 1760 atac els francesos de Mont-real. Durant la Guerra de la Independncia va donar suport als nord-americans el 1775-1780, trencant amb altres membres de la Confederaci Iroquesa. Per aix els oneida reberen una reserva a l Estat de Nova York.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52418" title="Parrquia d'Andorra" nonfiltered="494" processed="494" dbindex="20517">
La parrquia s cadascun dels set territoris en qu es divideix administrativament el Principat d'Andorra. s la primera i l'ltima instncia administrativa per sota del govern central. La capital li dna el nom. Algunes parrquies tenen circumscripcions territorials menors. Ordino, la Massana i Sant Juli de Lria estan dividides en quarts. La parrquia de Canillo est distribuda en venats.

La parrquia t tant una funci eclesistica com civil. Com a jurisdicci civil t el nom de com. El Consell del com s'elegeix per sufragi universal cada quatre anys. Est compost pel cnsol major, el cnsol menor i de 8 a 14 consellers comunals. 

El sistema administratiu del Principat d'Andorra fa que la uni de la fora dels diferents comuns sumi ms poder que el propi govern central. El com pot presentar projectes de llei al Consell General.

Existeix un ordre protocollari a l'hora de citar-les. Aquest s el segent:




Nota: els lmits entre Canillo i Encamp sn discutits a l'anomenat Terreny de Concrdia






Referncies.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52419" title="La Massana" nonfiltered="495" processed="495" dbindex="20518">
La Massana (antigament Maana) s una parrquia del Principat d'Andorra, situada al nord-oest del pas. Est conformada per set quarts: Pal, Arinsal, Erts, Sispony, Anys, l'Aldosa, i la Massana, capital de la parrquia. Tamb inclou sis nuclis urbans ms; el Puiol del Pui, Escs, els Plans , el Mas de Ribafeta, Xixerella i el Pui. El nom de la Massana, o tamb escrit com la Maana, prov del llat mattianam, una varietat de pomes agres o mananes.

Els principals rius que la travessen sn el Valira del Nord, el riu de Pal i el riu Montaner. Dins els lmits de la parrquia tamb hi ha quatre llacs: el llac de les Truites, el llac dels Forcats, el llac Montmantell i el llac Negre. De la vegetaci de la Massana en destaquen els boscos de pins, avets, bedolls, i roures. Aquesta parrquia compta amb algunes de les muntanyes ms altes d'Andorra: el Comapedrosa (la gran muntanya, 2.942 m), el Medecorba, el Racofred, el pic del Pla de l'Estany i el de Sanfons, entre d'altres.

La seva economia fins a mitjans del segle XX se centrava, com generalment passava a tot el pas, en la ramaderia i l'agricultura, en aquest cas, especficament dedicada al cultiu de la patata i del tabac. Actualment queden pocs vestigis d'aquest passat. Avui en dia, la base econmica de la parrquia s el turisme (sobretot hivernal), el comer i el sector immobiliari. La Massana disposa de tots els serveis prpis d'un centre turstic i un servei d'autobs que la comunica amb les parrquies venes.










|}

 Enllaos .

Com de la Massana;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52422" title="Marta Roure Besol" nonfiltered="496" processed="496" dbindex="20519">

La Marta Roure Besol s una cantant andorrana que va portar per primera vegada la llengua catalana al Concurs de la Can d'Eurovisi celebrat l'any 2004 a Istambul, Turquia, amb la can Jugarem a estimar-nos, de Jofre Bardag, i en representaci d'Andorra.

Va sortir escollida, primer, a travs del programa Eurocsting d'Andorra Televisi, juntament amb el duet Bis a Bis, i es va endur el triomf definitiu al concurs 12 punts, produt per El Terrat i ems per Andorra Televisi i TV3

Desprs d'actuar en la semifinal d'Istambul del 2004, va obtenir 12 punts atorgats pel televot espanyol. D'aquesta manera va quedar en divuitena posici, tot perdent la possibilitat de passar a la final.

Va nixer a Andorra la Vella el 16 de gener de 1981, i sent passi per la msica des de molt petita. s filla, nta i besnta de msics: el seu besavi, Joan Roure i Riu, era trompetista, el seu avi Joan Roure i Jan, compositor de sardanes i msica Catalana, t dues plaes amb el seu nom, una a Andorra i l'altra a Solsona, la seva ciutat. El seu pare Jordi Roure i Torra, director de  big bands , trompetista i professor del mateix instrument i la seva germana Anna Roure, professora de piano.

Porta 19 anys relacionada amb la Dansa sigui Gimnstic Esportiva, Gimnstica Rtmica, Esbart i Dansa.

Els estudis de msica sn 4rt de Solfeig i 3er de Piano al Conservatori de Msica d'Andorra.

Primer curs de guitarra i cant a l escola de Msics de Lleida.

Estudis de Teatre Musical a Barcelona, amb Marc Montserrat, el  Sueco , Susanna Egea com a professors d interpretaci. Emma Reverter com a professora de Dansa Jazz, Rosa Mateu amb tcnica de veu parlada, Enric Torner com a professor de claqu, Josep Maria Borras professor de solfeig i Repertori, Fulgenci Mestres i Carme Snchez professors de Cant.

Curs intensiu de comdia de l Art amb Ester Cort. 

Actualment collegi de Teatre de Barcelona.

L any 2003 s clau per a la Marta (exactament el 20 de desembre) perqu s seleccionada, juntament amb un duet, per participar al programa "12 punts" d Andorra Televisi en qu es tria qui representar Andorra Televisi al festival d Eurovisi 2004, que es va celebrar a Istambul.

s mare d un nen de 4 anys (nascut al 2002) que s diu Julen.

Abans treballava com a tcnica de salut a Andorra la Vella.

Actualment viu a Barcelona, i ha estat sota les ordres teatrals de Joan Oll, interpretant l'obra de teatre "Coral Romput".



 Enllaos externs .
 Marta Roure WebSite Oficial;
 EuroAndorra, el portal eurovisiu dels Pirineus;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52423" title="Xavi Metralla" nonfiltered="497" processed="497" dbindex="20520">
Xavi Metralla, el nom real del qual s Xavi Escudero Gonzlvez, s un conegut Dj i productor de mkina i hardcore nascut l'11 de desembre del 1977 a Terrassa (Valls Occidental). Des del 1996, s Dj resident de la discoteca Pont Aeri juntament al seu germ Dj Skudero.

Ha punxat a ms de 100 sales per tot el territori dels Pasos Catalans i de l'estat espanyol entre les que es poden destacar: Scorpia (Igualada), Chasis (Matar), Central Rock (Almorad), Coliseum (Almudvar), Sonique (Madrid), Plastic (Madrid), Privilege-X (Madrid), Panic (Madrid), Chocolate (Mislata), Pach (Saragossa), Hook (Alacant), Manssion (Benidorm), Amnesia (Benidorm), Penlope (Alcoi), Masia (Sogorb). 
A l'estranger tamb s conegut per les seves actuacions a Cargo (Frana), Nouba Roll's (Frana), Galaxy (Mountalban, Frana) o The Blue Monkey (Newcastle), entre altres.

 Premis .
 2000: Flying Free Pont Aeri Vol.4. millor tema comercial d'Espanya i millor tema mkina (revista DEEJAY) ;
 2001: Millor Dj mkina 2001 (revista DJ1) ;
 2002: Reaching Dreams: millor tema mkina nacional (revista DEEJAY) ;
 2002: Millor Dj Hardcore 2002 (revista DJ1) ;
 2004: Sweet Revenge: millor tema mkina;

 Discografia .
 Maxi-singles .
 Metramorphosis;
 Diabolica;
 Tiphon;
 Pont Aeri vol.3;
 Pont Aeri vol.4;
 Remixes Flying Free;
 Pont Aeri vol.5;
 Pont Aeri vol.6;
 99 Luftballoons;
 Remixes Reaching Dreams;
 Pont Aeri vol. 7 Phantasies;
 Pont aeri vol. 8 Sweet Revenge;
 Pont aeri vol. 9 This is your Dream;
 Makina Survive sk8ter boy rmx (metralla vs sonic);

 Recopilatoris .
 Tekno-warriors vol.1;
 Tekno-warriors vol.2;
 Pont Aeri;
 The best of Pont Aeri;
 Pont Aeri;
 The Great Family;
 Pont Aeri - trilogy;
 Pont Aeri - for the eternity;
 Pont Aeri - now is the time ;
 heroes del tekno - vol.2;
 The Rave Master live at Pont Aeri vol.2;
 The Rave Master live at Pont Aeri vol.3;
 Live at Pont Aeri;
 Mega aplec Dance 2001 Flaix FM;
 Mega aplec Dance 2002 Flaix FM;
 Revival Sessions;
 Revival Sessions vol 2;
 Revival Sessions vol 3;
 Professional dj's 2002;
 Pont Aeri - 10 aos a toda makina;
 Professional dj s 2003;
 The Megarave live at Pont Aeri;
 Professional dj s summer edition 2003;
 Pont Aeri 4 life;
 Revival live at Pont Aeri;
 Hard Halloween live at Pont Aeri;
 Gladiators live at Pont Aeri;

 lbums en solitari .
 100% metralla;
 100% metralla vol.2;

 Enllaos externs .
http://www.pontaeri.com;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52428" title="Jugarem a estimar-nos" nonfiltered="498" processed="498" dbindex="20521">
Jugarem a estimar-nos s la primera can en llengua catalana que ha prs part al Concurs de la Can d'Eurovisi. Marta Roure va ser l'encarregada d'interpretar-la en nom d'Andorra a la semifinal del concurs televisiu que es va celebrar el maig de l'any 2004 a Istambul. El seu compositor es Jofre Bardag.

Finalment, noms va obtenir 12 punts, atorgats pel televot espanyol. D'aquesta manera no va aconseguir el pas a la final, i va quedar en divuitena posici.

 Enllaos externs .
 Marta Roure WebSite Oficial;
 EuroAndorra, el portal eurovisiu dels Pirineus ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52430" title="John Napoleon Brinton Hewitt" nonfiltered="499" processed="499" dbindex="20522">
John Napoleon Brinton Hewitt (Reserva Tuscarora, 1859-1937)  fou un etnleg i antropleg iroqus. Era un personatge d origen tnic divers (francs, oneida, tuscarora, angls i escocs), des del 1880 comen a estudiar les llenges iroqueses i a recollir llegendes i mites iroquesos per a John Wesley Powell. Public articles a American Anthropologist i Iroquois Cosmology i Seneca Fiction, Legends, and Myths als informes anyals del Bureau of American Ethnology. Del 1912 al 1926 fou tresorer de la Societat Antropolgica de Washington, de la que en fou president el 1932-1934. Tamb fou membre de la Society of American Indians.


 Enllaos externs .
 Biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52431" title="Minnie Kellogg" nonfiltered="500" processed="500" dbindex="20523">
Minnie Cornelius Kellogg (Green Bay, Wisconsin, 1880-1949) fou una lingista i activista iroquesa.

De famlia de grangers episcopalians oneida, aconsegu estudiar a les millors universitats, arrib a ser una de les millors lingistes de la seva generaci, va escriure Our Democracy and the American Indian (1920) i Indian Reveries: Gehdos of the Lost Empire (1921).

El 1911 form part de la Society of American Indians, i en fou secretria. Es cas amb l advocat blanc Orrin Kellogg i es dedic a promoure les reclamacions de terres dels indis iroquesos, ra per la qual fou arrestada el 1913 i el 1925.

Desprs dels anys 30 es va perdre el seu rastre.

Enllaos externs.
 http://college.hmco.com/history/readerscomp/naind/html/na_018400_kelloggminni.htm;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52432" title="Roberta Hill Whiteman" nonfiltered="501" processed="501" dbindex="20524">
Roberta Hill Whiteman (reserva Oneida, Wisconsin, 1947) s una escriptora iroquesa de la naci oneida. Estudi a les universitats de Wisconsin i Montana, i ha donat classes a les reserves Oneida i Rosebud. Autor dels poemes Philadelphia flowers (1996) i Star quilt (1984)

Enllaos externs.
 Ressenya biogrfica;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52433" title="Teresa Morris" nonfiltered="502" processed="502" dbindex="20525">
Teresa Morris s una escriptora ndia tuscarora, s professora a l institut de Croatan (Carolina del Nord-EUA) a O-neh-weh-yuh-ka, nom que rebia en tuscarora, i on habia fundat el Tuscarora Center. Ha escrit Families of the Neuse: story of two friends. 

 Enllaos externs .
 Biografia ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52434" title="Graham Greene (actor)" nonfiltered="503" processed="503" dbindex="20526">
Graham Greene (Six Nations, Ontrio, 1952) s un actor amerindi oneida. Va graduar-se en teatre a les escoles de la reserva i ha participat en els films Running brave (1983) i Powwow Highway (1989), fetes per directors amerindis. Posteriorment ha assolit fama internacional per participar a  Dancing with wolves (1990) de Kevin Costner, que li va valdre una nominaci als Oscar. Desprs ha participat a films ms comercials com Maverick (1994), Thunderheart (1992) i The Green Mile (1996).

 Enllaos externs .
 Fitxa de Hollywood.com;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52435" title="Condici poltica de catal" nonfiltered="504" processed="504" dbindex="20527">
D'acord amb la legislaci catalana vigent, la condici poltica de catal s el conjunt dels drets poltics reconeguts per l Estatut d'Autonomia de Catalunya als ciutadans espanyols que tenen el venatge administratiu en qualsevol dels municipis catalans.

No s ha de confondre el venatge administratiu amb el venatge civil, ni la condici poltica de catal amb la condici de retornat o retornada.

Evoluci de la Condici poltica de catal.
Estatut de 1931.
L'Estatut de 1931, no parla de la condici poltica de catal, sin de la condici de "ciutad de Catalunya".

Article 9;
Tindran la condici de ciutadans de Catalunya els que la tinguin avui, l adquiriran aquells que per ra de residncia guanyin venatge administratiu;

Estatut de Nria (1932).
L'Estatut de Nria, no parla de condici poltica de catal, sin de "condici de catal".

Article 4rt.
Als efectes del rgim autnom d aquest Estatut, gaudiran de la condici de catalans:;
Primer: Els que ho siguin per naturalesa i no hagin adquirit venatge administratiu fora de Catalunya.;
Segon: Els altres espanyols que hagin adquirit venatge dins de Catalunya.;

Estatut de Sau (1979).
L Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 s el primer a parlar de la "condici poltica de catalans".

Article 6;
1. Als efectes del present Estatut, gaudeixen de la condici poltica de catalans els ciutadans espanyols que, d'acord amb les lleis generals de l'Estat, tinguin venatge administratiu a qualsevol dels municipis de Catalunya.;
2. Gaudeixen, com a catalans, dels drets poltics definits en aquest Estatut els ciutadans espanyols residents a l'estranger que hagin tingut a Catalunya el darrer venatge administratiu, i que acreditin aquesta condici al corresponent consolat d'Espanya. Tamb gaudiran d'aquests drets llurs descendents inscrits com a espanyols, si ho solliciten aix, en la forma que determini la llei de l'Estat.;

Estatut de Miravet (2006).
El nou i actual Estatut d'Autonomia aprovat i refrendat el 2006 parla de la "condici poltica de catalans". 

Article 7. La condici poltica de catalans;
1. Gaudeixen de la condici poltica de catalans els ciutadans de l'Estat que tenen venatge administratiu a Catalunya. Llurs drets poltics s'exerceixen d'acord amb aquest Estatut i les lleis.;
2. Gaudeixen, com a catalans, dels drets poltics definits per aquest Estatut els ciutadans de l'Estat residents a l'estranger que han tingut a Catalunya el darrer venatge administratiu, i tamb llurs descendents que mantenen aquesta ciutadania, si aix ho solliciten, en la forma que determini la llei.;

 Efectes legals .
La condici poltica de catal t efectes, nicament, pel que fa a la participaci en les instncies de govern de la comunitat autnoma. Hi ha determinades restriccions per als no catalans, com ara pel que fa al sufragi passiu i actiu per al Parlament de Catalunya, o per a ser Sndic de Greuges (STC 60/1987). Tamb cal tenir present la jurisprudncia del Tribunal de Justcia de les comunitats europees, cas Comissi versus Blgica, de 17 de desembre de 1980.

 Vegeu tamb .
 Histria de Catalunya;
 Histria del Dret catal;
 Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979;

Enllaos externs.
Estatut de Nria de 1932 i de 1931 ;
Estatut de Sau de 1979;
Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (Aprovada el 30 de setembre de 2005 pel Parlament de Catalunya.);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52436" title="Xeienne" nonfiltered="505" processed="505" dbindex="20528">


Els xeienne sn una tribu ndia de la famlia lingstica algonquina.  El seu nom prov del siux sha-hiyena i del teton shai-ela gent que parla una llengua estranya, per ells mateixos s anomenaven dzitsi stao o tsist sistas, que vol dir el nostre poble o ssers humans.

 Localitzaci geogrfica i demogrfica .
Originriament vivien a Minnesota, des d on es traslladarien cap el segle XVIII a l alt Missouri, amb mandans i arikara.  D ac anirien en 1804 als marges del Platte i a les Paha Sapa/Black Hills, mentre un grup se n anava vora l actual Fort Bend, als marges de l Arkansas.  Actualment viuen dividits en dos grups:
 
 Xeienne del nord, als marges del riu Tongue (Montana) en la reserva de Tongue River. El 1995 tenia 4.383 habitants, per hi havia 6.692 apuntats al rol tribal.
 Xeienne del sud, que viuen amb els arapaho a Andarko (Oklahoma), sense estatut de reserva. El 1995 vivien 7.258 xeienne i arapaho (10.903 al rol tribal) a la reserva d Andarko.

El 1781 eren uns 3.500 aproximadament, i cap el 1960 es calculava que uns 1.713 (1.900 segons altres fonts) vivien a la reserva de Montana i 3.100 a Oklahoma.  Pel 1970 es calculaven que eren uns 2.100 a Montana i 6.674 a Oklahoma, que haurien augmentat a 3.177 i 5.220 respectivament el 1985. Segons dades del 1988 en total eren 15.000 individus, d ells 4.000 a Montana i 9.000 a Oklahoma. Les dades del cens dels EUA de l'any 2000 ens els mostren dividits per caracterstiques racials i grups:



 Costums .

S organitzaven en deu bandes formades per grups familiars, ja que no tenien clans;  eren governats per un Consell de 44 cabdills de pau, quatre per cada una de les deu bandes, escollits entre guerrers de reconeguda valentia, i el crrec durava deu anys.  Tamb hi havia unes cinc societats (una d elles, la me e no ist st, exclusivament per a dones) secretes militars conegudes per noms d animals:  Guineu, Antlop, Gos, Escut  i Corda d arc, com la dels Hotam itn iu o Guerrers Gossos, fundada per White Deer i Left Hand, cadascuna de les quals tenia quatre cabdills guerrers, i que aportaven dos caps de guerra i dos missatgers al Consell dels 45.  Tamb celebraven grans rituals, fins i tot alguns actes excntrics, com caminar i fer coses a l inreves.

Decoraven ritualment els seus escuts i barrets, puix que creien que els donaven poders durant la batalla. Honoraven la castedat de les dones, i les filles dels guerrers ms valents eren dames d honor en les cerimnies dels consells, per de fet les dones tenien poc poder en la vida  tribal. 

La seva nica cerimnia anyal era la de la renovaci de les Fletxes Sagrades, les quals simbolitzaven l existncia collectiva del grup tribal, i creien que el seu suport espiritual donava prosperitat a la tribu. Aix ho acompanyaven amb la Dansa del Sol amb pallassos i mmics.  Ms tard adoptarien els rituals del peyote.


Creien en dos dus, Saviesa tota Amunt i el Du que Viu al Camp.  Llurs amulets eren pells i pl de bfal i quatre fletxes (dues per caar i dues per lluitar), fonamentals per a la cerimnia de la Dansa del Sol, que tamb posava gran mfasi en les visions d animals i objectes sagrats.  Tamb tenien dos herois culturals, Banyes Punxegudes i Dola Medicina, instruts per Maiyun (el Gran Sobrenatural) en una cova vora Bear Butte, a Sturgis (Dakota del Sud).
Tamb practicaven un esport propi, l oho knit, similar al lacrosse dels muskogee per ms semblant al futbol.

 Histria .
Antigament vivien a Minnesota, dedicats al conreu de l arrs salvatge i de fer cistelles, per cap el segle XVIII foren empentats pels xippewa cap a l alt Missouri (Dakota del Nord), amb mandans i arikara, on es dedicaren tamb a l agricultura. El primer blanc que els visit fou el francs La Salle el 1680.

Cap el 1804 es traslladaren als marges del Platte i a les Black Hills, on foren visitats per Lewis i Clark, i es tornaren bellicosos, mentre que el 1832 un  grapat d ells s establ vora l actual Fort Bend, als marges de l Arkansas, on adoptarien el tipi i la cacera del bfal. Del 1838 al 1840 mantingueren una cruenta guerra amb comantxes i kiowa. Aquestes dues bandes foren reconegudes pels nord-americans el 1851, quan signaren el Tractat de Fort Laramie.

Fins el 1840 foren enemics dels kiowa, per ms tard, el 1857 i el 1879, s aliaren amb ells contra els blancs.  El 1849 patiren una forta mortandat per una epidmia de clera. 
Els del sud sempre foren ms bellicosos que els del Nord, per aix no els evit la matana provocada per Custer a Ash Hollow el 1860. El conflicte amb els blancs s agreujaria quan el 1858 descobriren or al seu territori.



Per aix, el 1861 els caps MOTAVATO o Black Kettle, Lean Bear i White Deer signaren amb els arapahoe el Tractat de Fort Wise amb els EUA.  El 1863 visitarien Washington, i Motavato reb una bandera nord-americana en senyal d amistat.

Tanmateix, el 16 de maig del 1864 quatre seccions de cavalleria comandades per  John M. Chevington atac als xeienne del nord.  Motavato era partidari de la pau, per Woquini o Roman Nose i els hotamitan prefereixen la guerra.  Tot i la reuni mantinguda amb Ochinee o One Eye, Notanee i Heaps Buffalo a Camp Weld amb Chevington, el 28 de setembre els soldats iniciaren les hostilitats. Black Kettle es traslladaria de Smoky Hill a Sand Creek amb 600 xeienne i arapaho, d ells dos teros dones i nens, i 60 guerrers.  All fou atacat el 28 de novembre per 700 soldats de Chevington amb quatre morters. Mataren els cabdills White Deer, Ochinee i War Bonnet, aix com un total de 105 dones i nens i 28 guerrers.  Els supervivents fugiren a Smoky Hill i rebutjaren el comandament de Motavato i Left Hand, alhora que acceptaren el de Woqini i Tonkahaska o Tall Bull.  S aliarien amb els dakota brul i oglala, i el gener del 1865 atacaren el Platte i incendiaren Julesburg.

Desprs d aquesta acci, es dividiren.  Motavato i 400 ms, la majoria vells i nens, des d ara xeienne del Sud, marxaren a Arkansas amb els arapaho del sud, kiowa i comantxe.  Els del nord, amb 3.000 arapaho i dakota, marxaren al riu Powder amb els teton.  El seu cap fou Tamlapni o Dull Knife, recolzat pel cap oglala Mahpiya Luta (Red Cloud).

Aquesta nova aliana, composta per 3.000 guerrers dirigits per Woqini i Tahmelapashme, va atacar el pont del North Platte el 25 de juliol de 1865, i mataren molts soldats; per el 14 d octubre Motavato i el cap arapahoe Little Raven signaren la pau amb els blancs i s establiren al sud de l Arkansas, a Territori Indi.  Pel juliol del 1866 signarien el Tractat de Fort Laramie, per com els blancs no el compliren recolzaren la guerra de Mahpiua Luta.
Per aix Custer i Hancock destruren el 14 d abril del 1867 amb 1.400 soldats i canons el campament del riu Smoky Hill.  El 16 d octubre Tongahaska, Motavato i Tsenta Inte o White Horse signaren el Tractat de Medicine Lodge. Per Woqini, comandant de 400  guerrers, no l accept i continu la lluita fins a la seva mort a l illa Beecher el 17 de novembre del 1868. Poc desprs, pel desembre del 1868, es rend el cabdill Little Tunica, que s havia unit a Kiowa i comantxe. 

Poc desprs, morira Motavato a Washita amb 103 xeienne ms, atacat per Sheridan i Sherman, que perderen 19 soldats, i van fer 53 presoners. El 1869 foren concentrats a Camp Supply i Fort Still, cosa que provoc que Tonkahaska amb 200 guerers marxs cap al Nord amb Mahpiua Luta i devastessin Smoky Hill, per la majoria moririen el juliol del 1869 a Summit Springs.

El 1873 els del Nord, que encara no s havien rendit, atacaren Camp Supply (Kansas), i el 1876 collaboraren amb Tashunka Witko/Crazy Horse a exterminar els homes de Custer a Little Big Horn, per aix no els comportaria cap guany. s ms, el 5 d agost de 1877 uns 972 xeienne dirigits per Ohcumgache o Little Wolf foren obligats a marxar de Fort Robinson (Nebraska) fins a El Reno (Oklahoma). Dos teros moriren pel cam.  All se ls unirien 937 ms de Tahmelapashme.  Molts hi moririen de fam, malria i xarampi, i per aquesta ra, el 10 de setembre del 1878, ambds cabdills decidiren amrxar amb 295 indis a les Black Hills. Quatre dies desprs foren atacats al riu Cimarron per 10.000 soldats i 3.000 civils; hi moriren 34 guerrers.  A finals d octubre es dividiren: 53 homes, 43 dones i 38 nens marxaren al riu Tongue amb Little Wolf, i els altres 150 de Dull Knife marxaren a la reserva de Mahpiua Luta, per el 28 d octubre es rendirien als soldats.

El 9 de gener es dna l ordre de traslladar-los al sud, per es resistiren: 65 seran fets presoners (d ells, 23 ferits), 38 escaparen i 47 moriren. Dels 38 escapats, 32 foren caats com animals a Hat Creek Bluffs, i noms en sobrevisqueren nou. Els altres sis, amb Dull Knife, s entregaren a la reserva de Mahpiua Luta. Poc desprs, Little Wolf, que havia visitat Washington, aconsegu que els traslladessin als marges del riu Tongue el 1880, on el 1884 els assignaren una reserva. 

Els d Oklahoma, mentrestant, el 3 de mar del 1891 els prometiren 4 milions d hectrees a compartir amb els arapaho del sud, per noms els cediren 529.692 acres, ra de futures reclamacions al govern dels EUA i a l Indian Claims Commission.  

El 1971 els North Cheyenne patiren extraccions de petroli sense comptar amb els impactes mediambientals, i malgrat que el North Cheyenne Tribal Council () vot per cancelar els lloguers i demanar responsabilitats al Departament d Interior, cosa que no aconseguirien fins el 5 de mar del 1973 (unes 440.000 hectrees eren llogades). L explotaci del carb perjudica la terra de conreu, aix com la planta hidroelctrica Coldstrip, que destrueix terra sagrada i contamina l aire. Aix ja fou profetitzat cent anys abans pel xaman Sweet Medicine.

 Bibliografia .
HOIG, Stan (1989)  The cheyenne  Frank W. Porter III General Editor, Chelsea House, New York.

BROWN, Dee (1970) Enterrad mi corazn en Wounded Knee   Bruguera, Barcelona.

WISSLER, Clark (1993) Los indios de Estados Unidos de America,  Paids Studio, n 104    Barcelona

ENCICLOPAEDIA BRITANNICA,  Ed. E.B. Inc, 1970

THE NEW ENCICLOPAEDIA BRITANNICA-Micropaedia

ENCICLOPAEDIA AMERICANA, Grooler Inc, Danbury Corn,1983

 Llista de xeiennes clebres.
  Black Kettle;
  Dull Knife;
  Lance Henson;
  Belle Highwalking ;
  Little Wolf;
  Ben Nighthorse Campbell;
  Roman Nose;
  John Stands-in-Timber;
  Hyemeyohsts (Wolf) Storm ;
  Two Moons;
  Wooden Leg;
  John Woodenlegs Sr;

 Enllaos externs .

 pgina dedicada la poble xeienne

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52438" title="Black Kettle" nonfiltered="506" processed="506" dbindex="20529">
Black Kettle s el nom amb que s conegut Motavato (Paha Sapa, 1803- riu Washita, 1868) cabdill dels xeiennes. El 1861, amb Lean Bear i White Deer, signaren amb els arapaho el Tractat de Fort Wise amb els EUA. El 1863 visitarien Washington DC, i reb una bandera nord-americana en senyal d'amistat. Per el 1864 fou atacat per les tropes de Chevington i el 15 d'octubre del 1865 sign el nou tractat de Little Arkansas River. L'hivern del 1868 fou massacrat amb 103 xeyennes ms al campament d'hivern del riu Washita per les tropes de Custer.

Enllaos externs.
Biografia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52439" title="Dull Knife" nonfiltered="507" processed="507" dbindex="20530">

Dull Knife ("ganivet despuntat") amb que s conegut Vhhve   Tamlapni (1810- 1883. Cabdill dels xeiennes del Nord, el 1865 s ali amb el cabdill oglala Red Cloud i atac als soldats al North Platte. El 1866 sign el Tractat de Fort Laramie, per com que els blancs no el compliren, continu la lluita fins el 1876, quan anaren a la reserva de Red Cloud al riu Tongue. El 1875 lluit contra els xoixons i el 1879 intent lluitar altre cop, per va perdre una tercera part dels efectius. Fou traslladat a la reserva Rosebud, on va morir.

 Enllaos externs .

 Biografia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52440" title="Roman Nose" nonfiltered="508" processed="508" dbindex="20531">

Roman Nose s el nom amb que s conegut Woqini (1830-1868), cabdill dels xeiennes. Esdevingu un important xaman i fou partidari de la guerra contra els blancs, contrriament a Black Kettle. Amb els supervivents de Sand Creek (1864) es va aliar amb els oglala, i el 1865 atac als blancs a les batalles dels rius Platte i Powder. Tamb atac els treballs de la Union Pacific. Va morir lluitant a la batalla de Beecher Island (1868).

 Enllaos externs .
 Biografia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52441" title="Little Wolf" nonfiltered="509" processed="509" dbindex="20532">

Nom amb que s conegut Ohcumgache (1820-1904). Cabdill xeienne, particip en les matances de Fetterman i Little Big Horn. El 5 d agost de 1877 amb uns 972 xeienne foren obligats a marxar de Fort Robinson (Nebraska) fins a El Reno (Oklahoma). Dos teros moriren pel cam. Es va amagar a Montana, per el tinent William Clark el va persuadir que ajuds al general Miles com a escolta.

 Enllaos externs .
 Biografia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52442" title="Two Moons" nonfiltered="510" processed="510" dbindex="20533">
Nom amb que fou conegut Ishi eyo Nissi (1847-1917). Guerrer xeienne. Fou un dels joves guerrers que lluitaren a Little Big Horn el 1876, per es rend poc desprs a Nelson Miles i serv d escolta a l exrcit, ra per la qual fou recompensat amb el nomenament de cap de la reserva Northern Cheyenne. El 1914 viatj a Washington i s entrevist amb Woodrow Wilson. El 1898 el seu relat sobre la batalla de Little Big Horn fou publicat a la Mc Clure s Magazine.

Enllaos externs.
 Cabdills xeiennes;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52443" title="Wooden Leg" nonfiltered="511" processed="511" dbindex="20534">
Nom amb que s conegut Kummonk Quiviotka (1858-1940)  Jutge tribal xeienne, lluit a la batalla de Little Big Horn el 1876. Posteriorment, per, collabor amb la BIA i els ajud en la campanya antibigmia. Fou cap de la policia de la reserva i el 1931 public les seves memries.

Enllaos externs.
 Ressenya biogrfica;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52444" title="John Stands-in-Timber" nonfiltered="512" processed="512" dbindex="20535">
John Stands-in-Timber (1884-1967) fou un intellectual xeienne. Historiador tribal dels North Cheyenne i membre fundador de lAmerican Indian Historical Society. Tamb ocup diversos crrecs a l'administraci tribal. Autor de Cheyenne memories (1967), recull d'histries orals. Una segona edici del mateix llibre es va fer el 1998.

Enllaos externs.
 Ressenya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52445" title="Belle Highwalking" nonfiltered="513" processed="513" dbindex="20536">
Belle Highwalking (Reserva North Cheyenne, 1892-1971) fou una ndia nord-americana. Va viure a la reserva i cap el 1970 va dictar la seva biografia, amb detalls sobre la seva infantesa i cerimonials indis, en xeienne a Katherine M. Weist, i fou traduda per la seva neboda el 1979, com a Belle Highwalking, the narrative of a North Cheyenne woman.

Enllaos externs.
Biografia (en angls);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52446" title="John Woodenlegs Sr" nonfiltered="514" processed="514" dbindex="20537">
John Woodenlegs Sr (Montana, 1910-1981) fou un activista xeienne. Treball de minaire, ranxer, cowboy i de manobre. Del 1955 al 1968 fou cap de la tribu Northern Cheyenne i el primer indi graduat a la Universitat de Montana. Del 1946 al 1975 fou cap de la branca xeienne de la Native American Church, i fou amic d'Archie Fire Lame Deer. Don classes d'histria i costums xeiennes fins a la seva mort al Chief Dull Knife College.

Enllaos externs.
 Ressenyes biogrfiques de xeiennes;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52447" title="Ben Nighthorse Campbell" nonfiltered="515" processed="515" dbindex="20538">

Ben Nighthorse Campbell (Auburn, Califrnia, 1933), fill de xeienne i portuguesa, es gradu en educaci fsica i lluit a la Guerra de Corea (1951-1953). Ranxer i dissenyador de joies, i membre de l'equip olmpic de judo dels EUA a les Olimpiades de Tokio el 1964, el 1982 fou escollit com a representant al Congrs de Colorado, crrec que deix el 1992 en ser escollit membre del Congrs dels Estats Units el 1987-1992, i senador per Colorado als EUA, el primer indi que ocup el crrec des del 1922. El 1998 fou reescollit en el crrec.

Enllaos externs.
 (en angls);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52448" title="Hyemeyohsts (Wolf) Storm" nonfiltered="516" processed="516" dbindex="20539">
Hyemeyohsts Wolf Storm (Lame Deer, Montana 1935) s un escriptor xeienne. Estudi a la Universitat de Montana i ha escrit llibres fora polmics per posar en ficci una interpretaci de la histria sense autoritzaci tribal. Ha escrit Seven arrows (1972), Song of Heyoehkah (1981), i Lighteningbold (1994).

Enllaos externs.
 Bibliografia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52449" title="Lance Henson" nonfiltered="517" processed="517" dbindex="20540">
Lance Henson (Washington DC, 1944) s un escriptor indi nord-americ. Barreja de xeienne, oglala i francs, de jove es va criar a una granja a Oklahoma propietat dels seus oncles, membres destacats de la Native American Church. Es va criar en la tradici xeienne i va lluitar a Vietnam. Es gradu a la universitat i s membre de la Cheyenne Dog Soldier Society, de la Native American Church i de l'American Indian Movement (AIM). Autor de les peces de teatre Winter man (1991) i Coyote Road (1992), del poemari bilnge In a dark mist (1992), Another song for America (1987) i Another distance (1991).

Enllaos externs.
 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52450" title="Comanxe" nonfiltered="518" processed="518" dbindex="20541">

El nom comanxe prov del castell comanche a travs de l'ute kwuma-ci o o koh-mahts, que vol dir  enemic . Els francesos, quan contactaren amb ells, els anomenaren paducah, que era com els anomenaven els siux. Tanmateix, ells s'anomenen nimerim o neermemuth, que vol dir  el poble . Es dividien en 12 o 13 bandes autnomes, subdividides en clans i llinatges: 



Aquesta tribu de la famlia lingstica xoixon vivia originriament als marges del riu Snake; desprs emigrarien al Middle Loup, i ms tard a Kansas, entre els rius Arkansas, Red i Grande. Per el territori que ocupaven a comenaments del segle XIX, anomenat Comanchera,  tenia 24 000 milles quadrades al centre de Texas i sud d'Oklahoma. Actualment viuen en una reserva a Andarko (Oklahoma), al comtat de Lawton, de 3 milions d'hectrees. El 1995 hi havia 5 404 habitants (9 065 apuntats al rol tribal).

 Demografia .
Es calcula que el 1850 hi havia uns 12 000 comantxes.  Cap al 1910 havien baixat a 1 400 individus, per el 1940 ja eren un altre cop 2 700 i es calcula que el 1970 uns 3 000 vivien a la reserva. Es calcula que el 1980 potser eren uns 6 000, dels quals noms uns 500 parlaven la llengua materna, i pel 1990 es calculaven en 8 500 individus. Segosn el cens dels  EUA del 2000 hi havia 19.376 individus censats.

 Costums .
Eren alts, forts, amb el cabell negre, crani curt, nas aquil, cara de color caf amb llet, ulls grans, front espais i faccions regulars. Les dones sn grosses i amb el cabell clar. Els homes vestien camisa i pantal de pell de crvol, manta de pell de bis i mocassins. Les dones duien vestits de pell de daina.

Les seves vivendes eren cniques, de pell de bis adobada, guarnides amb pintures. Del bis n aprofitaven la sang calenta, el fetge i la carn en rodanxes. Conreaven moresc, llegums i maguei, caaven bisons i vivien del saqueig i del pillatge a les tribus venes. Practicaven danses guerreres abans del combat. Tenien fama de genets ferotges, ardits i inquiets, ra per la qual eren anomenats  trtars del desert . 

Creien en un gran esperit, en xamans (anomenats puyacants) o encisadors, amulets i en el Parads. S'enterraven en una fosa poc fonda amb armes, joies, esclaus si en tenien i la dona.  El guerrer tenia un tmul de pedres amb un pal i les sabates.  Hom guardava dol durant trenta dies, per desprs no s'esmentava sota cap ra el nom del difunt. Des del 1892, per, la major part de la tribu s adepta a la Native American Church, els adoradors del peyote.  
Eren governats per capitosts hereditaris i amb autoritat guerrera.

 Histria .
Han estat tradicionalment amics de kiowes i tonkawes, i enemics d'apatxes i arapahoe.
El 1700 obtingueren cavalls per primer cop, en robar-los a la colnia espanyola de Santa Fe. El 1705 arribaren les primeres notcies sobre ells, en contactar amb el capit espanyol Cristbal de la Serna. Tamb l'explorador francs Bernard de la Harpe arrib al Red River i contact amb ells. El 1755 creuaren el riu Arkansas i se separaren de la resta de xoixons del nord, amb cavalls i fusells, i adoptaren els costums de la resta de tribus de les planries, encara que els yamparika vivien primordialment de recollir arrels i no de la cacera del bis.
El 1783 els espanyols, dirigits per Juan Bautista de Anza, atacaren amb 600 soldats el campament del cabdill Cuerno Verde o Green Horn aprofitant que estaven atacant els Taos, i els derrotaren quan tornaren (va fer executar 30 capdills).  Aix aconsegu que el 1785 uns 600 campaments pactessin amb ell en nom del capit Cota de Malla o Ecueracapa, a canvi de comerciar i rebre armes.

Durant el perode 1790-1840 s'aliaren amb els kiowa i els xeienne i organitzaren raids per tota la zona de Texas, arribant fins i tot a saquejar Durango (Mxic). Com a resposta, els texans provocaren la matana de comantxes al riu San Saba (1839), i el mar del 1840 mataren el cabdill Muguara i 65 comantxes ms que havien anat a San Antonio per negociar amb el govern tex.  El 1844 signarien un tractat amb Sam Houston, per els texans tampoc el complirien. 

El 1825 van pactar amb els creek d'Oklahoma i amb els wichita contra pawnee i osage, i el 1834 foren visitats per William Catlin, qui dibuixaria el seu capdill El-shah-ko-nee (Arc i Fletxes). El 1850 noms els penateka acceptaren anar a les reserves, i el 1864 Kit Carson organitz una expedici contra ells per obligar els comantxes del Nord a anar a les reserves. Aix, el 1865 els van prometre el territori existent a l'Oest d'Oklahoma, entre Red River i el Cimarron, per no els el podien garantir. Entre 1867 i 1875 uns 2 500 individus foren traslladats a les reserves de Territori Indi, on fins el 1901 van viure amb els iowa, grcies al Tractat de Medicine Lodge firmat pel seu cabdill Ten Bears el 21 d'octubre del 1867. D'aquesta manera, els yamparika obtingueren una reserva de 5 546 milles quadrades.

Pel desembre del 1868 els exigiren rendir-se, per noms ho va fer Tosawi, ms conegut com Silver Knife, cap dels penateka.  Aquest i Parra-wa Samen, cap dels yamparika, reberen Ulysses S. Grant el 27 de juny del 1872, per tot i aix Ronald Mckenzie Mangoheute (Tres Dits) atac els campaments dels kwahadi al rierol McClellan, provocant 23 morts i 120 presoners i capturant mil cavalls.

Aquests escolliren com a cabdill el mests Quanah Parker (1845-1911), fill del cabdill kwahadi Peta Nocona i de la presonera blanca Cynthia Ann Parker i des del 1874 adepte a la religi de Wovoka, predicada entre els comantxe pel bruixot kwahadi Ishitzi.  El 27 de juny del 1874 s'al amb 700 guerrers, aliats amb els caps kiowa Satanta i Guipago, i atac Adobe Walls, campament dels caadors de bfals, on perd 15 guerrers i molts foren ferits. Reb suport dels arapaho i xeienne, per el 26 de setembre del 1874 els soldats, amb suport de mercenaris tonkawa, descobriren llur amagatall a Palo Duro. Hi foren assetjats i es rendiren l'abril del 1875, des d'on foren conduts a les reserves, alhora que els cabdills eren internats a Fort Still.

El 1880 el Congrs dels EUA, per tal que no tornessin a les seves terres d'origen, declar illegal que entressin a l'Estat de Texas. El 1892 Quanah Parker s'aconvert a la religi peyote, i el 1897 visit Washington com a cap d'una delegaci comantxe que pretenia renegociar el Jerome Agreement, pel qual podien dividir en parcelles llurs terres. Compartiren reserva amb els kiowa fins al 1901, en qu la dividiren en parcelles individuals.  Durant tot el segle XX lluitarien pel reconeixement d'un Consell Tribal propi (el tenien conjuntament amb els kiowa), cosa que no aconseguiren fins als anys 60/70.  El 1970, la destacada lder comantxe Tobbi Tite (LaDonna Harris) fund lAmerican for Indian Opportunity, per tal que els indis poguessin adaptar-se millor a la vida nord-americana,  i el 1972 un grup de comantxes veterans del Vietnam fund el grup Little Ponies, per a la salvaguarda i defensa de les tradicions del seu poble.

 Bibliografia .
ROLLINGS, Willard H  (1989)  The comanche  Frank W. Porter III General Editor,  Chelsea House, New York.
FEHRENBACH, T.R  (1974)  Comanches, a destruction of a people;
BROWN, Dee  (1970)    Enterrad mi corazn en Wounded Knee Bruguera, Barcelona;
WISSLER, Clark (1993) Los indios de Estados Unidos de America,  Paids Studio, n  104  Barcelona;
ENCICLOPAEDIA BRITANNICA,  Ed. E.B. Inc, 1970;
THE NEW ENCICLOPAEDIA BRITANNICA-Micropaedia;
ENCICLOPAEDIA AMERICANA, Grooler Inc, Danbury Corn, 1983;
ENCICLOPEDIA ESPASA CALPE,  Barcelona 1925;

 Llista de comanxes clebres .
 Quanah Parker;
 Silver Knife;
 LaDonna Harris;
 Silvester Brito;
 Paul Chaat Smith;
 Cuerno Verde;

 Enllaos externs .


 Enlla d'histria comanxe ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52451" title="Cuerno Verde" nonfiltered="519" processed="519" dbindex="20542">
Cuerno Verde era un cabdill comanxe mort el 1779 pel capit espanyol Antza en una expedici a Texas (EUA).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52452" title="Ecueracapa" nonfiltered="520" processed="520" dbindex="20543">
Ecueracapa fou un cabdill de les tribus comanxes unificades reconegut pels espanyols el 1786 per tal de negociar tractats.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52453" title="LaDonna Harris" nonfiltered="521" processed="521" dbindex="20544">
LaDonna Harris, tamb coneguda com Tobbie Tite (Temple, Oklahoma, c.1930) s una poltica comantxe. De pare d'origen angls i mare comantxe, es cas amb Fred Harris, senador per Oklahoma. El 1970 va fundar Americans for Indian Opportunity una organitzaci nacional multitribal per a afavorir el desenvolupament econmic. El 1980 fou candidata a la vicepresidncia dels EUA pel Citizen s Party. Des d'aleshores ha treballat per a desenvolupar l'agricultura i defensar el medi ambient.

Enllaos externs.
 Ressenya biogrfica;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52454" title="Paul Chaat Smith" nonfiltered="522" processed="522" dbindex="20545">
Paul Chaat Smith, nascut a Oklahoma, s un escriptor comantxe. Lector de la Galeria d'Art del Smithsonian i fundador del diari Treaty Council News, vinculat a l'AIM. Des del 1991 es dedica plenament a la literatura i ha escrit els assaigs Strong Hearts: Native American Voices and Visions (1995) i Like a Hurricane: The Indian Movement from Alcatraz to Wounded Knee (1996), crnica del moviment activista indi.

Enllaos externs.
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52455" title="Silvester Brito" nonfiltered="523" processed="523" dbindex="20546">
Silvester Brito s un antropleg indi nord-americ, nascut a Oklahoma. Descendent de comantxes i tarascos, s graduat per antropologia i folklore per la Universitat d'Indiana. Preocupat per les qestions metafsiques i filosfiques dels indis, s autor dels estudis The way of a peyote roadman (1989), Man from a rainbow (1983), Red cedar warrior (1986), Looking through a squared-off circle (1985). 

Enllaos externs.
;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52456" title="Quanah Parker" nonfiltered="524" processed="524" dbindex="20547">

Quanah Parker (Wichita Falls, Texas, 1845 - Fort Still, Oklahoma, 1911) fou un cabdill comanxe mests, fill del cabdill kwahadi Peta Nocona i de la presonera blanca Cynthia Ann Parker, que va morir de fam el 1870 quan fou  rescatada  pels soldats i no li permeteren tornar amb els comanxes. Des del 1874 Quanah Parker es va fer adepte a la religi de Wovoka, i des del juny del 1874 fins a l'abril del 1875 resist als blancs amb aliats kiowa, arapaho i xeienne. Assol fama de guerrer valers en l'atac a Adobe Falls, per s'hagu de rendir a Fort Still el 1875. Confinat en una reserva, encoratj els comanxes a adoptar l'agricultura, i fou cap dels comanxes i jutge tribal. El 1892 adopt el culte al peiot i fou el mxim difusor de la Native American Church a Oklahoma.

Enllaos externs. 
 Biografia;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52457" title="Silver Knife" nonfiltered="525" processed="525" dbindex="20548">
Tosawi (1860-1875) o, com l'anomeraren els blancs, Silver Knife ("ganivet d'argent" en angls), fou cap dels comanxes penateka. El desembre del 1868 es va rendir als blancs a Fort Cobb, i fou  rebut per Ulisses S. Grant el 27 de juny del 1872, per tot i aix fou atacat per Ronald Mckenzie Mangoheute (Tres Dits).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52460" title="Sembat Bagratuni" nonfiltered="526" processed="526" dbindex="20549">
Sembat Bagratuni fou marzban d'Hircnia del  597  al  598 i d'Armnia des vers el 600 al 613.

Era membre de la famlia dels Bagratuni.

Vers el 593 la part bizantina d'Armnia patia les mesures anti-armnies del emperador, i la part persa acabava de desprendre's de Mushel II Mamikonian, i es va produir una conjuraci de nakharars. Quant el rei de Prsia va enviar al perceptor de Vaspurakan (Vaspurakan-hamarakar) amb diners (plata) per finanar una campanya a Armnia en la que els perses serien presentats com els defensors del armenisme contra la romanitzaci, fou atacat pel cam per els conjurats encapalats per Samuel Vahevuni, Atat Khorkhoruni, Mamak Mamikonian, Esteve de Siunia, Kotik Amatuni i Teodor Trepatuni. Els nakharars van marxar amb el bot cap a Nakhichevan on esperaven proclamar la independncia de tota Armnia (bizantina i persa). Per quant van arribar all es van barallar pel repartiment de la plata i van perdre l'oportunitat. El rei persa va jugar hbilment i es va aliar amb l'emperador Maurici, i va enviar un exrcit per va anunciar que perdonaria als nakharars conjurats si es rendien. La majoria ho van fer i van poder tornar als seus dominis, mentre que Samuel Vahevuni i Atat Khokhoruni van fugir a Aghunia per finalment tamb van demanar el perd (Atat va passar a Bizanci i fou enviat a Trcia). El Vaspurakan-hamarakar va tornar a Armnia i va aconseguir l'adhesi dels nakharars. 

La poltica bizantina era ara mes dura i Samuel Vahevuni no va tardar en rebellar-se auxiliat per Teodor Trepatuni, que van planejar la mort del curator bizant d'Armnia resident a Teodosipolis. El complot va fracassar perqu el curator se'n va assabentar i els conjurats es van refugiar a Mokq. Els bizantins van enviar contra ells a una milcia sota el comandament d'Heracli i del nakharar Hamazasp Mamikonian. Vahevuni i els seus acompanyants van destruir els ponts del Djermal (Bohtan Su) i es van tancar a la fortalesa de Zriel que fou presa pels bizantins: Samuel Vahevuni va morir combatent i els dems foren fets presoners i portats a Teodosipolis on foren decapitats. Teodor Trepatuni es va refugiar a Prsia per fou entregat pels perses i executat desprs de patir tortura.

Els armenis sota dependncia bizantina foren deportats a Trcia i organitzats en un exercit per lluitar all sota el comandament de Mushel II Mamikonian. Altres grups es van organitzar per lluitar sota comandament dels nakharars Sahak Mamikonian i Sembat Bagratuni. El primer va reunir al seu exrcit a Capadcia, i el segon a Persarmnia i va marxar a territori bizant pel Pont, per al arribar a Trebisonda les tropes es van amotinar i va haver de tornar a Armnia (si be els soldats foren enganyats pels bizantins i enviats a Trcia). Poc desprs Sembat fou cridat per l'emperador i arrestat, per per unes probes de valor extraordinari que va donar (va matar un os, un toro i un lle) va recobrar el favor del emperador, favor que no va mantenir molt de temps, car fou enviat al exercit d'frica (vers 595).

El 596 els nakharars armenis de la Persarmnia foren enviats a la cort sassnida que en aquell moment era a Dastgard a Assria (en persa Asorestan). Sebeos enumera com a principals a Gagik Mamikonian (fill de Manel Mamikonian, cap del partit nacional assassinat el 570 o 571), Mamak Mamikonian, Pap Bagratuni (fill de laspet Ashot), Khosrov Vahevuni, Vardan Ardzruni, Esteve de Siunia i Kotik Amatuni. Aquest nakharars el van ajudar a combatre al seu oncle rebel Vishtahm, derrotat a una batalla prop de Rayy. Un d'aquest nakharars, Esteve, va morir poc desprs executat per ordre del rei per una disputa territorial a la Siunia amb el seu oncle el prncep Sahak de Siunia (598-608). Un altre, Kotik Amatuni tamb fou enviat a una missi a Nisibe i va morir en una emboscada a la que el rei no era ali. Aix va provocar un mot entre els nakharars armenis que estaven concentrats amb els seus exercits a Isfahan, i molts van resultar morts en la repressi i d'altres van fugir a Gilan o Dailam on els governadors estaven revoltats. 

Vers el 597 Sembat Bagratuni, ja retornat d'frica, fou nomenat pel rei de Prsia marzban de Gurgan (armeni Verkan) provncia mes coneguda llavors con Hircnia. Sembat va sufocar una revolta de tribus al Tabaristan. Pels serveis prestats reb molts regals i honors i el seu fill Varastirots Bagratuni fou nomenat canoner reial. Sembat va retornar a Armnia amb perms del rei.

Fou vers aquesta poca que una dinastia sassnida (coneguda per Mihrakan)  representada per un membre de la famlia del ex rei Bahram Txoben, de nom Mihr, establerta a Gardman, va assolir el poder a Aghunia,  Phaitakaran, Outi i Artsakh. Aquesta dinastia de Mihrakan o Eranshahiq es va convertir al cristianisme.

Un temps desprs va esclatar la guerra entre Prsia i les tribus turques al Khorasan (els anomenats Turcs Occidentals). El rei va cridar a Sembat, li va donar el ttol de Khusroshnum (Joia de Cosroes) i un exrcit i el va enviar a combatre als turcs. Amb Sembat van anar Varazchapuh Ardzruni, Sargis Tayetsi, Artavasd Apahuni, Vistam Apahuni, Hemaiak Apahuni, Manel Apahuni, Vram de Goltn, Sargis Dimaqsian i Sargis Trepatuni. Sembat va derrotat als turcs i els va perseguir, va saquejar Herat, Badgh, Talikan i Balkh i va retornar a Merw, a la frontera. El rei li va donar el ttol de Bazmaialth (El Victoris) i el va nomenar marzban d'Armnia (vers 600). 

Pel mateix temps Atat Khorkhoruni, patrici a l'Armnia bizantina, es va revoltar all al rebre l'ordre de marxar amb els seus soldats cap a Trcia. Va passar a Nakhichevan, a la Persarmnia, i els bizantins el van perseguir all per el rei persa no volia tolerar aquesta violaci del territori encara que fos aliat al Imperi, i va enviar tropes de manera que els bizantins es van retirar. Atat fou ben rebut pel rei de Prsia que volia guanyar-se les voluntats dels armenis. No obstant aix l'emperador va ordenar la mobilitzaci de trenta mil persones de l'Armnia bizantina que haurien d'establir-se  a Trcia, i el comissari imperial Prisc va fer acomplir l'ordre.

D'altra banda els conflictes religioses amb Bizanci estaven a l'ordre del dia. El concili de l'esglsia armnia tingut a Dwin el 554 havia establert la condemna de les doctrines del concili de Calcednia. L'emperador havia ordenat de predicar la doctrina de Calcednia a totes les esglsies, per a les d'Armnia no se'l obea. El patriarca Movss II, cridat a Constantinoble, no hi va anar i va restar a Dwin. L'emperador havia nomenat el 590 un patriarca (antipatriarca) per les provncies armnies sota el seu control, anomenat Hovhannes de Bagaran, que es va establir a Avan, al nord de Dwin per en territori bizant (la frontera la marcava el riu Azat). El cisma va durar uns quants anys fins que els perses van expulsar a Hovhannes de Avan (vers 607) i desprs fou fet presoner (610) i deportat a Hamadan on va morir (611). Durant el cisma el patriarca de Siunia, Petros, es va posar sota dependncia del patriarca d'Aghunia, quedant aix separat de l'esglsia armnia, i el seu successor Vertanes, va ser consagrat ple patriarca d'Aghunia Zacaries (Ter Zakharia). D'altra banda el patriarca armeni Movss II va morir el 604 i Sembat va voler nomenar al bisbe del Reshtuniq Abraham d'Albathank, per el snode (reunit a Dwin) estava molt infiltrat pels calcedonians i no va poder trobar una majoria. La seu va quedar vacant per tres anys essent mentre administrada interinament per Vertanes Qerthol el Gramatic, auxiliat per Movss de Tsurtav un anticalcedoni. Abraham fou elegit per fi patriarca al snode de Dwin del 30 d'abril del 607. Poc desprs es va iniciar el conflicte amb l'esglsia d'Ibria o Kartli. El patriarca Kurion o Kyron de la Djavaktia (consagrat bisbe d'Airarat per Movses II vers el 576 i que des llavors s'havia anat inclinat cap a les doctrines calcedonianes i fins i tot nestorianes) fou cridat al ordre pel patriarca inter Vertanes i per Movss de Tsurtav. El 607 Kurion es va ajuntar amb el patriarca d'Aghunia i amb el suport implcit del prncep Aterneseh (Adarnases) es va decidir per la uni amb l'esglsia grega. Abraham va reunir un concili a Dwin en el que Kurion fou excomunicat (vers 608 o 609) i va estendre al ibers el decret d'exclusi ja vigent contra els grecs. En canvi el patriarcat d'Aghunia (del que depenia Siunia) va tornar a l'obedincia armnia; el patriarca de Siunia es feia consagrar a Aghunia i no a Dwin (desprs del patriarca Vertanes foren consagrats Grigor II i Kristaphor), per al snode del 608 o 609 el patriarca Kristaphor i fou present i va decidir de tornar a la dependncia de Dwin. El successor de Kristaphor, David, ja fou consagrat per Abraham, i el seu successor Mathusala es destacar mes tard (vers 629) per la seva oposici als intents bizantins d'adoptar les doctrines de Calcednia.

El 602 l'emperador Maurici fou enderrocat i mort per Focas. Cosroes de Prsia, clamant venjana, va declarar la guerra contra l'imperi, guerra que durar 25 anys (603 a 628). Ja el 603 un exercit dirigit per Djuanveh (transcripci armnia) es va establir a Dwin. Els bizantins es van concentrar a Elevard (nord-oest d'Erevan) i l'atac persa fou rebutjat. El 604 l'exrcit persa, dirigit per un general anomenat Dadoes pels grecs i Datoyean pels armenis, enva la part bizantina i va ocupar el campament de Shirakavan; els bizantins es van retirar a la plana d'Akanish prop del llogaret de Getik on es va produir la batalla, que els perses van guanyar. Els armenis de la regi, que havien ajudat als grecs, foren deportats a la Mdia. L'any 605 les lluites van produir-se al districte de Ankl (ngel) o Ingilene; el comandament bizant correspongu al nakharar Teodor Khorkhoruni, que fou derrotat pels perses (Teodor fou presoner i el rei persa va ordenar la seva execuci). Els perses tamb van guanyar l'any 606 a la provncia de Basean i van conquerir Ankl i altres viles, i la important ciutat de Taron. El 607 les forces perses anaven manades pel general Ashtat Djestavar que va obtenir una gran victria a la regi de Dou (nord-est d'Erzurum) i un altra a Udru, al Basean, es a dir ambdues entre el Basean i la regi d'Erzurum, i va arribar fins a Satala. Teodosipolis fou assetjada i es va rendir quant els perses van presentar a un home que deia ser el fill del emperador Maurici i clamava contra la usurpaci de Focas. Desprs els perses van passar a l'Astianene i a la Capadcia pntica, dominant vers el 608 casi tota l'Armnia bizantina. Fou llavors quant fou ocupada la seu del antipatriarca a Avan. Aquestes provncies occidentals van rebre com a governador Shahen Vahmanzadhaghan amb el ttol de padhghospan del oest (governador del oest). El nou governador va obtenir una gran victria a la regi de Teodosipolis que va assegurar la regi i la poblaci, sospitosa de lleialtats bizantines, fou deportada a Hamadan. Encara va continuar cap a Cesarea de Capadcia i en aquesta campanya van capturar al nakharar Vasak Ardzruni que havia pres partit pels bizantins i que fou crucificat a la ciutat (611) que desprs fou evacuada a l'arribada d'un exercit grec. El 612 va atacar i prendre Melitene amb el que tota l'Armnia bizantina va esdevenir possessi persa. La guerra es va desplaar a altres fronts en els segents anys.

Vers el 613 va morir Sembat i el va succeir Shahrayanpet amb seu a Dwin que va governar molt breument i va seguir Parsayenpet.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52461" title="Parsayenpet d'Armnia" nonfiltered="527" processed="527" dbindex="20550">
Parsayenpet fou marzban d'Armnia del 613 al 616

Fou vers el 613 quan el nou emperador bizant Heracli, d'origen armeni, va enviar una expedici sota el comandament del general Philippicos que va entrar a l'Airarat i va acampar davant Valarshapat per es va retirar en arribar un exrcit persa.

La lluita principal entre perses i bizantins no es lliurava ara a Armnia. El 614 els perses van ocupar Jerusalem i van bloquejar Constantinoble. Armnia va restar tranquilla.

El 615 va morir el patriarca Abraham I d'Albathank i fou elegit Komitas d'Alshkn o Altsits, bisbe de Taron.

El 616 el va succeir Namdar-Gushnasp.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52462" title="Namdar-Gushnasp d'Armnia" nonfiltered="528" processed="528" dbindex="20551">
Namdar-Gushnasp fou marzban persa d'Armnia del 616 al 619.

Va mantenir les fronteres d'Armnia sense amenaces dels bizantins. El 616-617 el patriarca Komitas va restaurar el monument de Santa Rhipsima a Valasharpat i el cos de la santa fou trobat incorrupte durant les obres. El lloc es va convertir en centre de pelegrinatge. Komitas va tenir com auxiliar a Hovhannes Mairavanetsi o Mairavanq, destacat antigrec.

El va succeir el 619 (o 620) Sharaplakan o Sarablagas.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52463" title="Sharaplakan d'Armnia" nonfiltered="529" processed="529" dbindex="20552">
Sharaplakan fou marzban d'Armnia del 619 o 620 fins el 624.

El 623 l'emperador Heracli, va iniciar una campanya. Va sortir de Constantinoble el 5 d'abril del 622 i va arribar a Cesarea de Capadcia i volia atacar les forces perses dirigides per Shahravaz que separaven Capadcia del Pont, per va haver de retornar davant la invasi dels avars.  El 623 va tornar, va desembarcar a Trebisonda va travessar el Pont i va entrar a Armnia. Va passar per Teodosipolis i va anar fins a Dwin ocupant ambdues ciutats i va seguir fins el Nakhichevan i fins i tot va entrar a la Mdia arribant prop de Gandja. Desprs va passar al districte de Phaitakaran a la Siunia. En arribar l'hivern es va establir a Aghunia (623-624).

El general persa Shahrvaraz va anar pel Gardman (entre el llac Sevan i Gandja) i a Aparner o Tigranocerta del Caucas es va reunir amb forces del general Shahen i junts van encerclar a Heracli per aquest va contraatacar i els va derrotar destruint l'exrcit de Shahen; llavors va iniciar una marxa creuant l'Araxes perseguit per Shahrvaraz, va passar pel Bagrevand i l'Apahuniq per fou avanat per Shahrvaraz; Heracli per va detectar l'emboscada i la va eludir i atacant per sorpresa a un grup de les millors tropes perses que s'havia avanat, els va obligar a tancar-se a la ciutat d'Ardjesh i li va calar foc i van morir tots. Shahrvaraz fou dels pocs que van poder fugir i es va reunir amb la resta del seu exrcit a l'Aliovit (desembre del 624). Heracli va passar llavors a la Capadcia i Pont, i va fer hivern a Cesarea i a Amsia.

Sharaplakan fou substitut el 624 i el va succeir Rozbihan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52464" title="Rozbihan d'Armnia" nonfiltered="530" processed="530" dbindex="20553">
Rozbihan (en armeni Rotshvshan) fou marzban d'Armnia del 624 al 627.

El 625 Heracli va atacar Armnia i concretament les ciutats de Mayyafariquin, Amida, Samsata, Marash, i desprs va passar a Adana a la Cilcia i va tornar a Sivas (Sebaste) per passar altra cop el hivern al Pont, a la regi de Trebisonda. 

El 626 Heracli es va aliar als Khzars i el Khan Ziebil (armeni Djiblou) va rebre promeses d enllaos matrimonials. Els khzars amb ajut bizant  van atacar al georgians que sota  leristavi Demetri s havien fet vassalls dels perses. Tbilisi fou presa, Demetri executat, i Adarnases I de la famlia cosroida d'Ibria, fou restablert al tron. Heracli va entrar a la provncia de Shirak i des all a Armnia creuant l'Araxes i passant a la provncia de Kogovit i desprs a Her (Khoi) i Zarevand. All amenaava Mdia per enlloc d'atacar-la va baixar directe cap a Ctesifont i Dastgard, les residencials reials perses. Rozbihan no el va poder parar, i noms el va poder seguir. A la plana del Zab Heracli va esperar a Rozbihan. El 1 de desembre del 627 Heracli va creuar el Gran Zab i va arribar a les runes de Ninive, i des all va fer un canvi de 180 graus i va atacar als perses que foren sorpresos i massacrats (12 de desembre del 627). Heracli va creuar el Petit Zab (27 de desembre) i va entrar a comenaments de gener del 628 a Dastgard. Desprs, sense atacar Ctesifont, va creuar els Zagros i va entrar el 11 de mar del 628 a Gandja (Gandzak) on va passar la resta del hivern. El 24-25 de febrer del 628 el rei Cosroes fou destronat i el juny del 628 les condicions de pau exigides per Heracli foren acceptades. Entre altres punts la frontera Armnia va tornar a la fixada pel tractat del 591. 

Rozbihan probablement va morir a la batalla del Zab el 627  i fou nomenat nou marzban Varastirots Bagratuni fill de Sembat Bagratuni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52465" title="Varastirots Bagratuni" nonfiltered="531" processed="531" dbindex="20554">
Varastirots Bagratuni fou marzban d'Armnia del 628 al 635.

Era fill del marzban Sembat Bagratuni al que va acompanyar a Hircnia i a la guerra contra els Turcs Occidentals. El rei de Prsia el va nomenar canoner reial.

Fou nomenat com a conseqncia de la victria d'Heracli, ja que era un armeni cristi per de famlia tradicionalment fidel als perses. Noms prendre possessi va morir el patriarca Komitas, i a proposta del nakharar Teodor Reshtuni fou elegit Khristaphor II d'Apahuniq, vinculat a la casa dels Reshtuni. Per no era la persona adequada o no va congeniar amb el marzban i fou destitut molt aviat (630) i es va retirar a una ermita. Fou elegit al seu lloc Ezr (Esdras) originari de Pharajnakert (630-641).

Varastirots es comportava com a sobir autnom aprofitant les lluites civils a Prsia. Fou Mejej II Gnuni, governador militar de l'Armnia bizantina, per velles rivalitats familiars, qui va calumniar a Varastirots davant el rei persa Rostam II, del que va demanar la destituci amenaant en cas contrari amb la guerra. Fins i tot va enviar el seu germa Garikhpet Gnuni a Dwin per detenir i emportar-se a Varastirots per la guarnici persa, que li era lleial, ho va impedir. Varastirots davant el perill va fugir al seu feu de Taron. All va demanar justcia a l'emperador Heracli, del que va obtenir un salconduit, i es van entrevistar a l'Osroene. Heracli va reconixer la injustcia que es feia amb Varastirots i el va fer patrici i el va omplir d'honors i regals (634).

Per mentre estava a la cort imperial va entrar en un complot contra l'emperador organitzat pels propis fills d'aquest. El complot va fracassar i els conspiradors foren castigats: a un fill i un nebot de Varastirots, que estaven ms compromesos, se'ls va tallar el nas; Varastirots fou deportat a una illa probablement de la costa d'frica. 

Vers el 643 Teodor Reshtuni va obtenir la seva llibertat i la del seu fill Sembat II Bagratuni, per foren enviats al Bsfor sense poder tornar a Armnia. Llavors es van escapar, van arribar a Trebisonda i de all a Taiq, entrant a Armnia on van ser rebuts per Teodor i pel patriarca armeni, i Varastirots fou reconegut com a governador de tota Armnia. L'emperador finalment el va reconixer i li va donar el ttol de curopalata per va nomenar ishkhan tamb a Teodor i altres nakharars per contraposar el seu poder.

Va morir poc desprs (643) i el va succeir en les seves funcions el seu fill Sembat II Bagratuni.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52466" title="Mejej II Gnuni" nonfiltered="532" processed="532" dbindex="20555">
Mejej II Gnuni fou governador militar de l'Armnia Bizantina del 628 al 635.

Desprs de la victoria d'Heracli, l'Armnia bizantina fou retornada pel tractat del juny del 628. Heracli va nomenar magister militium al nakharar Mejej II Gnuni de la famlia de prnceps Gnuni, grans canoners hereditaris a Prsia (dignitat que havien perdut a l'Imperi). 

El 630 Mejej II va dirigir la reocupaci dels territoris retornats pels perses. Els bizantins esperaven restablir a aquestes terres l'ortodxia grega, i Mejej va invitar al patriarca armeni Ezr a anar a Teodosipolis a sotmetre s a les doctrines del Concili de Calcednia, i si no ho feia es nomenaria per l'Armnia bizantina un antipatriarca. Ezr va acceptar va anar a Teodosipolis on es va reunir un snode (631). Finalment, desprs de mesos de discussi, la qesti de Calcednia es va ometre per motius de convenincia i el snode es va limitar a una condemna del nestorianisme, i aix Ezr va poder adherir a les frmules que  se li presentaven i els grecs el van poder considerar adms a l'ortodxia (632). El patriarcat va rebre terres a l'Airarat concedides per l'emperador. Aquesta transacci va disgustar al seu dogmtic auxiliar Hovhannes Mairavanetsi, que es va retirar al Mairavanq a un convent (el convent del bosc) per Ezr el va expulsar i llavors es va establir a Gardman.

Varastirots Bagratuni, el marzban persa de la Persarmnia, es comportava com a sobir autnom aprofitant les lluites civils a Prsia. Fou Mejej Gnuni, per velles rivalitats familiars, qui va calumniar a Varastirots davant el rei persa Rostam II, del que va demanar la destituci amenaant en cas contrari amb la guerra. Fins i tot va enviar el seu germ Garikhpet Gnuni a Dwin per detenir i emportar-se a Varastirots per la guarnici persa, que li era lleial, ho va impedir. Varastirots davant el perill va fugir al seu feu de Taron. All va demanar justcia al emperador Heracli, del que va obtenir un salconduit, i es van entrevistar a l'Osroene. Heracli va reconixer la injustcia que es feia amb Varastirots i el va fer patrici i el va omplir d'honors i regals (634). 

El nakharar David Saharuni, part tamb de la conspiraci a Armnia, fou detingut per Mejej Gnuni per es va poder escapar, va convncer les tropes (molts dels quals eren armenis) i va matar a Mejej i es va proclamar magister militium el 635.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52467" title="David Saharuni" nonfiltered="533" processed="533" dbindex="20556">
David Saharuni fou governador militar, curopalata i ishkhan de l'Armnia bizantina del 635 al 638.

Era membre de la famlia de prnceps Saharuni.

Mentre el marzban de la Persarmnia Varastirots Bagratuni estava a la cort imperial a l'Osroene, va entrar en un complot contra l'emperador organitzat pels propis fills d'aquest. David fou part d'aquest complot. L'intent de deposar a Heracli va fracassar i els conspiradors foren castigats: a un fill i un nebot de Varastirots, que estaven mes compromesos, se'ls va tallar el nas; Varastirots fou deportat a una illa probablement de la costa d'frica; David Saharuni fou detingut pel governador Mejej II Gnuni per es va poder escapar, va convncer a les tropes (molts dels quals eren armenis) i va matar a Mejej i es va proclamar magister militium. Llavors va obtenir l adhesi dels feudals i funcionaris i Heracli es va veure obligat a acceptar els fets i David fou nomenat Curopalata crrec que va exercir amb encert durant tres anys. El historiador Jean Katholikos encara afegeix que va tenir tamb el ttol de Ishkhan d'Armnia.

El 638 els nobles se li van girar en contra i el van destituir. 
Com Ishkhan fou substituit per Teodor Reshtuni 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52468" title="Azat" nonfiltered="534" processed="534" dbindex="20557">
Azat o Azatani s el nom de la petita noblesa armnia. El nom equival al llat agnatus. 

Si els nobles servien a cavall eren aswar (cavallers). La cavalleria armnia era designada com Azatagund o Azatakoyt (cossos d'Azats).

Els Azat eren segons els clculs entre quatre mil i quinze mil.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52469" title="Tanuter" nonfiltered="535" processed="535" dbindex="20558">
Tanuter s el nom del cap d'una casa de prnceps d'Armnia






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52470" title="Hayreniq" nonfiltered="536" processed="536" dbindex="20559">
Hayreniq s el nom dels dominis patrimonials de la noblesa d'Armnia, que no podien ser alienats i estaven exempts de taxes. Quant les terres eren expropiades pel rei havien de revertir desprs als seus hereus des que aquests les reclamaren.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52471" title="Taghadir" nonfiltered="537" processed="537" dbindex="20560">
Taghadir fou un un ttol hereditari a Armnia, que vol dir possa-corones. El tenien els Bagrtides i vol dir que eren encarregats de coronar a cada nou rei.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52472" title="Sepuh" nonfiltered="538" processed="538" dbindex="20561">
Sepuh s el nom que designava a un noble a Armnia i Prsia. El nom s d'origen persa i vindria del avstic Visuputhra (fill d'una casa senyorial) que va derivar en pehlevi a veshpuhr o vispus (fill de clan). S'aplic tamb als fills dels nakharars armenis. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52474" title="Ishkhan" nonfiltered="539" processed="539" dbindex="20562">
Ishkhan fou un ttol d origen persa equivalent a comandant d'un territori o d'un exrcit, possiblement derivat del sogdi akhshavan o khshevan (rei). El van portar alguns prnceps d'Armnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52476" title="Shahrdaran" nonfiltered="540" processed="540" dbindex="20563">
Shahrdaran fou el nom del prnceps imperials de la Prsia sassnida.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52478" title="Karen" nonfiltered="541" processed="541" dbindex="20564">


Karen, Estat de Myanmar;
Karen, naci;
Karen, llengua;
Karen, famlia persa;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52481" title="Karen (famlia)" nonfiltered="542" processed="542" dbindex="20565">
Karen fou una famlia d'origen part. Els nakharar de Kamsarakan a Armnia allegaven que eren descendents d'aquesta famlia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52485" title="Sparapet" nonfiltered="543" processed="543" dbindex="20566">
Sparapet s el nom d'un ttol hereditari armeni equivalent a generalssim, que tenien els Kamsarakan i els Mamikonian.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52486" title="Aspet" nonfiltered="544" processed="544" dbindex="20567">
Aspet fou un ttol hereditari armeni equivalent a cap de la cavalleria, que tenien els Bagrtides.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52495" title="Indi (constellaci)" nonfiltered="545" processed="545" dbindex="20572">



L'indi, Indus segons la denominaci llatina de la Uni Astronmica Internacional s una constellaci de l'hemisferi sud. La regi que cobreix, prop del pol sud celeste, s relativament pobra en estrelles i poques sn visibles per l'ull nu. 



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52496" title="Hidra" nonfiltered="546" processed="546" dbindex="20573">

Astronomia:
Hidra femella s el nom catal d'una constellaci. Hydra segons la denominaci llatina de la Uni Astronmica Internacional.
Hidra mascle s el nom catal de la constellaci Hydrus ;
Astronomia: La tercera lluna de Plut; vegeu Hydra (satllit).
Biologia: Hidra s el nom com de l'Hydra viridis, tamb anomenada hidra d'aigua dola.
Geografia: L'illa d'Hidra s una de les illes Sarniques, arxiplag pertanyent a Grcia.
Mitologia: L'Hidra de Lerna era un monstre de molts caps, fill de Tif i d'Equidna.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52497" title="Hydrus" nonfiltered="547" processed="547" dbindex="20574">


Astronomia: Hidra mascle s, en catal, una constellaci, Hydrus (la sep d'aigua) segons la denominaci llatina de la Uni Astronmica Internacional.
Mitologia:  La serp de la cabellera les Fries, vegeu Hydrus (mitologia);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52499" title="Krixna" nonfiltered="548" processed="548" dbindex="20575">

Krixna (ombra en snscrit) s una divinitat important de l'hinduisme

En la major part de les tradicions hinds s ell mateix un du i al mateix temps la vuitena encarnaci (avatar) de Vixnu.

Per als membres del corrent Vaishanava chaitanya representa la divinitat suprema i origen de totes les altres.

s la divinitat ms venerada a l'ndia i es considera com un personatge simblic aborigen que adopta molts noms i aspectes, integrat en el pante dels dus indoeuropeus.

Un aspecte important de Krixna s la seva condici de tenir cura de les vaques sagrades.

Els mltiples aspectes de Krixna estan narrats en els llibres sagrats Rig Veda, Mahabharata, Bhagavad-gita, Srimad Bhagavatam, Bhaktirasamrita sindhu i Chaitanya charitamrita.

La vida de Krixna inclou l'episodi del que va succeir amb els seus ossos una vegada mort, s en aquest darrer aspecte similar al que va passar amb les despulles de l'heroi grec Aquilles. Alguns especialistes tamb  destaquen parallelismes en la vida de Krixna i Jesucrist.

Etimologia.
El terme Krixna, en sentit literal significa fosc o negre, i s'usa per mencionar alg de pell fosca. Sovint s representat amb pell blava ms o menys ennegrida. 

Enllaos externs.
Krishna Radha Vrindavana ;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52500" title="ARPANET" nonfiltered="549" processed="549" dbindex="20576">
La xarxa d'ordinadors "ARPANET" (Advanced Research Projects Agency Network) va ser creada per encrrec del Departament de Defensa dels Estats Units com a mitj de comunicaci per als diferents organismes del pas. El primer node es va crear a la Universitat de Califrnia i va ser l'eix central d'Internet fins el  1990, desprs de finalitzar la transici al protocol  TCP/IP al 1983.

 Rerefons .

El concepte d'una xarxa d'ordinadors capa de comunicar usuaris en diferents ordinadors va ser formular per  J.C.R. Licklider de Bolt, Beranek and Newman (BBN) a l'agost de  1962, dins una srie de notes que discutien la idea de "Xarxa Galctica". 

A l'octubre del mateix any, Licklider va ser convocat per ARPA (Agncia d'Investigaci de Projectes Avanats) pertanyent al Departament de Defensa dels Estats Units. En aquest frum, va convncer a Ivan Sutherland i Bob Taylor de la importncia del concepte abans d'abandonar l' agncia, i abans d'iniciar qualsevol mena de treball.

Al mateix temps, Paul Baran estava treballant des de 1959 en la RAND Corporation  en una xarxa segura de comunicacions capa de sobreviure a un atac amb armes nuclears, amb finalitats militars. 

Els seus resultats es van publicar a partit de 1960, i en ells es descrivien dues idees clau: 
L's d'una xarxa descentralitzada amb mltiples camins entre dos punts.
La divisi de missatges complets en fragments que seguirien camins diferents. La xarxa estaria capacitada para respondre davant de les seves prpies errades.

El resum final d'aquest esquema es va  presentar al 1962 i es va  publicar al 1964.

A la mateixa poca, Leonard Kleinrock ja treballava en el concepte d' emmagatzemar i reenviar missatges en la seva  tesi doctoral en el MIT. Aix  incloa una important anlisi de la teoria de cues aplicada a les xarxes de comunicacions (publicat al 1964). El seu treball encara no incloa la idea de fragmentaci en paquets.

Per ltim, Donal Davies, del Laboratori Nacional de Fsica va comenar a relacionar tots aquests conceptes el 1965, desprs d'assistir a una conferncia en el Regne Unit sobre multiplexaci en el temps. La seva investigaci es va efectuar independientement dels treballs de Baran, dels quals no va tenir coneixement fins el 1966. Casualment, va ser Davies qui va comenar a utilitzar el terme "paquet".

D'aquesta manera, quatre centres de investigaci independients (DARPA, la corporaci RAND, el MIT i NPL al Regne Unit) acabarien convertint-se en els primers nodes experimentals d' ARPANET.

 Origens .

En el decurs de tots aquests treballs , ARPA i Taylor seguien interessats en crear una xarxa d' ordinadors. Al final de 1966, Taylor va contactar amb Lawrence G. Roberts (del Laboratori Lincoln, en el MIT) amb l'objetiu  que encapals el projecte de creaci de la nova xarxa. Roberts ja coneixia a Davies grcies a la mencionada conferncia sobre multiplexaci en el temps.

El concepte original de Roberts consistia en utilitzar la tcnica de multiplexaci en el temps, unint mquines directament amb cables telefnics. En una de las primeres reunions (de 1967), molts participants no estaven disposats a que els seus ordinadors haguessin de gestionar lnies telefniques. Un d'aquests participants, Wesley A. Clark, va tenir la idea d'usar petits ordinadors separats noms per a gestionar els enllaos de comunicacions. Aquesta idea va permetre descarregar de treball les computadores principals, a ms d'allar la xarxa de la distinta natura de cada computadora.

Sobre aquesta base va comenar el disseny inicial d'ARPANET. Roberts va presentar el seu primer pla en un simposi de 1967. En aquest mateix esdeveniment se trobava present Roger Scantlebury, collaborador de Davies. Grcies a aquesta trobada van discutir la idea de la commutaci de paquets, i va permetre a Roberts conixer la feina de Baran.

 Naixement d'ARPANET .

A l'estiu de 1968 ja existia un pla complet  aprovat per ARPA. De manera que es va celebrar un concurs amb 140 potencials provedors. Tanmateix, noms 12 va presentar propostes. El 1969, el contracte es va adjudicar a BBN (on  havia treballat Lickliderel, creador del concepte de Xarxa Galctica).

L'oferta de BBN seguia el pla de Roberts. Els petits ordinadors es van denominar Processadors de la interfcie de missatges (IMPs). Aquests processadors implementaven la tcnica d' emmagatzemar i reenviar i utilitzaven un mdem telefnic per a connectar-se a altres equips (a una velocitat de 50 kbits per segon). Els ordinadors centrals es connectaven als IMPs mitjanant interfcies srie a mida.

Els IMP es van  implementar inicialment amb ordinadors DDP-516 de Honeywell. Comptaven amb 24 kilobytes de memria principal amb capacitat per a connectar un mxim de quatre ordinadors centrals,  comunicar-los amb altres sis IMP remots.
BBN va tenir disponible tot el maquinari i el programari necessari en tan sols nou mesos.

 Primer desplegament .

L'ARPANET inicial consistia en quatre IMP instalats en:
 UCLA, on Kleinrock va crear el Centre de medici de xarxa. Un ordinador SDS Sigma 7 va ser  el primer en connectar-se.
 L' Augmentation Research Center a l' Institut d'investigaci de Stanford, on Doug Engelbart va crear el nou sistema NLS, un incipient sistema de hipertext. Un ordinador SDS 940 va ser el primer en connectar-se.
 La Universitat de Califrnia, amb un IBM 360.
 El Departament Grfic de la Universitat de Utah, on Ivan Sutherland es va traslladar. Amb un PDP-10 inicialment connectat.

El primer enlla d'ARPANET es va establir el 21 de novembre de 1969 entre UCLA i Stanford. el 5 de desembre del mateix any, tota la xarxa inicial estava preparada.

El mar de 1970 ARPANET va creuer fins la costa est dels Estats Units quan la prpia BBN es va unir a la xarxa. El 1971 ja existien 23 ordinadors connectats, pertanyents a universitats  i centres d'investigaci. Aquest nmero va crixer fins a 213 ordinadors en 1981 amb una nova incorporaci cada 20 dies de mitjana.

 Programari desenvolupat .

El 1972, Ray Tomlinson de la BBN va inventar el correu electrnic. El 1973, el protocol FTP ja estava definit i implementat, facilitant el moviment de fitxers en ARPANET. Llavors el 75% del trfic ja era degut a l'xit del correu electrnic. Tamb es va especificar un protocol per a transmissi de veu (RFC 741), que va arribar a implementar-se per que va fracassar  per motius tcnics. 

 Vegeu tamb .

Histria d'Internet.

 Referncies bibliogrfiques .

 Publicacions generals .

 Arthur Norberg, Judy E. O'Neill, Transforming Computer Technology: Information Processing for the Pentagon, 1962-1982 (Johns Hopkins University, 1996) pp. 153-196;
 A History of the ARPANET: The First Decade (Bolt, Beranek and Newman, 1981);
 Katie Hafner, Where Wizards Stay Up Late (Simon and Schuster, 1996);
 Janet Abbate, Inventing the Internet (MIT Press, Cambridge, 1999) pp. 36-111;
 Peter H. Salus, Casting the Net: from ARPANET to Internet and Beyond (Addison-Wesley, 1995);
 M. Mitchell Waldrop, The Dream Machine: J.C.R. Licklider and the Revolution That Made Computing Personal (Viking, New York, 2001);

 Referncia tcnica detallada .

 Paul Baran, On Distributed Communications;
 Paul Baran, On Distributed Communications Networks (IEEE Transactions on Communications Systems, March 1964);
 Leonard Kleinrock, Communication Nets: Stochastic Message Flow and Design (McGraw-Hill, 1964);
 Frank Heart, Robert Kahn, Severo Ornstein, William Crowther, David Walden, The Interface Message Processor for the ARPA Computer Network (1970 Spring Joint Computer Conference, AFIPS Proc. Vol. 36, pp. 551-567, 1970);
 Severo Ornstein, Frank Heart, William Crowther, S. B. Russell, H. K. Rising, and A. Michel, The Terminal IMP for the ARPA Computer Network (1972 Spring Joint Computer Conference, AFIPS Proc. Vol. 40, pp. 243-254, 1972);
 John McQuillan, William Crowther, Bernard Cosell, David Walden, and Frank Heart, Improvements in the Design and Performance of the ARPA Network (1972 Fall Joint Computer Conference, AFIPS Proc. Vol. 41, Pt. 2, pp. 741-754, 1972);
 Stephen Carr, Stephen Crocker, Vinton Cerf. Host-Host Communication Protocol in the ARPA Network (1970 Spring Joint Computer Conference, AFIPS Proc. Vol 36, pp. 589-598, 1970);
 Feinler, E.; Postel, Jon B. ARPANET Protocol Handbook (Network Information Center, Menlo Park, 1978);

 Enllaos externs .
 En angls .
 Looking back at the ARPANET effort;
 The Computer History Museum Imatges i mapes d'ARPANET de 1964 en endavant.
 Mapes d'ARPANET 1967 a 1977;
 Ancdota personal del primer missatge enviat per la ARPANET;
 The Internet Society History Page;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52508" title="Llista de presidents d'Espanya" nonfiltered="550" processed="550" dbindex="20577">
Presidents del Consell de Ministres des de 1834 a 1874, en qu el nom canvia a President del Govern.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52510" title="Francisco Serrano Domnguez" nonfiltered="551" processed="551" dbindex="20578">
Francisco Serrano y Domnguez, Duc de la Torre (San Fernando, Cadis, 1810 - Madrid, 1885), militar i poltic espanyol, fou President del consell de Ministres (1868), (1871) i (1872), tamb President del govern espanyol (1874).

Serrano va nixer durant el setge francs a Cadis, fill d'un militar liberal. Va ingressar en l'exrcit en 1822 i va ascendir per mrits propis durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840). En 1839, s'incorpor al partit progressista d'Espartero. 

Durant la Regncia d'Espartero (1841), aquest el va nomenar mariscal i ministre de la Guerra. Desprs, per, es va tornar contra l'excessiu poder del regent, cooperant amb Joan Prim per a enderrocar-lo (1843). Cap a 1846-1848 va ser amant de la reina Isabel II, sobre la qual va exercir una gran influncia poltica. 

Serrano despertava recels entre els poltics moderats de l'poca. En 1848, va ser nomenat Capit General de Granada per tal d'allunyar-lo de la cort. Es va apartar llavors de la poltica, va dimitir del crrec que tenia, es va casar i es va dedicar a viatjar.

En 1854, en esclatar una nova Revoluci progressista, va tornar per a donar suport altra vegada a Espartero. Durant el Bienni Progressista que llavors va comenar va ser director general d'Artilleria, i es va aliniar amb el partit centrista que volia formar O Donnell, la Uni Liberal. 

Ms tard fou ambaixador a Pars (1856), Capit general de Cuba (1859-1862) i Ministre d'Estat (1863). Va ser llavors quan la reina li va nomenar duc de la Torre. 

Un any ms tard de la mort d'O'Donnell, Serrano el va succeir com cap de la "Unin Liberal" i va sumar el partit a les conspiracions antidinstiques de progressistes i demcrates. Va participar de manera decisiva a la Revoluci de 1868 que va destronar a Isabel II, vencent a les tropes governamentals en la batalla d'Alcolea.

De seguida va ser nomenat president del govern provisional (1868-1869) i, vacant la prefectura de l'Estat, va recaure sobre ell com a president del poder executiu (1869-1870). Una vegada instaurada la monarquia democrtica amb la coronaci d'Amadeu de Savoia, Serrano va ser cridat a presidir el govern en dues ocasions (1871 i 1872). 

En esclatar llavors la Tercera Guerra Carlina, Serrano va derrotar el pretendent don Carlos (VII) en Oroquieta i va signar l'Acord d'Amorebieta, amb l'esperana d'acabar amb el conflicte (1872). El rebuig de les Corts a aquest conveni va provocar la caiguda de Serrano del govern. Desprs va admetre la proclamaci de la Primera Repblica, encara que va haver d'exiliar-se per la seva implicaci en una conspiraci (1873).

Quan el cop d'estat del general Pava va dissoldre les Corts republicanes en 1874, Serrano va ser nomenat president del govern i del poder executiu, instaurant una espcie de dictadura republicana de tarann conservador. La seva ambici era perpetuar-se com dictador, per la destrucci de les forces republicanes havia obert el cam per a la restauraci dels Borbons, precipitada en aquell mateix any pel pronunciament de Martnez Campos en Sagunt. Va acceptar el nou rei, Alfons XII, i va pretendre ocupar un paper important en el nou rgim com a cap del Partit Constitucional. Va ser rebutjat per Cnovas i pel rei quan aquests van preferir Sagasta com lder liberal, ra per la qual es va escindir amb el grup de la Esquerra Dinstica (1881).

La seva labor de govern, al llarg de tants avatars, resulta insignificant, ats que va ser un poltic sense ideals ni projectes, al que l'ambici de poder va fer canviar freqentment d'orientaci i de lleialtats (l'anomenaren el Judes d'Arjonilla, per la seva tendncia a la traci i pel lloc on tenia la seva finca).












Vegeu tamb: Llista de presidents d'Espanya












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52512" title="Amadeu I d'Espanya" nonfiltered="552" processed="552" dbindex="20579">




Amadeu I d'Espanya (Tor 1845 - 1890). Prncep d'Itlia de la casa de Savoia amb el tractament d'altesa reial que esdevingu rei d'Espanya des de 1871 fins a 1873 com a conseqncia de ser elegit per les Corts del Sexenni Revolucionari.

Nascut a la ciutat de Tor el dia 30 de maig de 1845, essent el segon fill del rei Vctor Manuel II d'Itlia i de l'arxiduquessa Adelaida d'ustria. Amadeu era nt del rei Carles Albert I de Sardenya i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria-Toscana per via paterna mentre que per via materna ho era de l'arxiduc Rainier d'ustria i de la princesa Elisabet de Savoia-Carignano.

 Regnat .
Desprs de la Revoluci de 1868 a Espanya es proclam una monarquia constitucional, per hi hagu serioses dificultats, pel canvi de rgim, a trobar un rei que accepts el crrec. Espanya en aquell temps era un pas pobre i convuls. Finalment el 16 de novembre de 1870 amb el suport del sector progressista de les Corts i dels carlistes, Amadeu de Savoia s triat rei com Amadeu I d'Espanya, succeint a Isabel II.

La figura d'Amadeu era vista amb predilecci per la classe progressista espanyola. Fill d'un rei liberal anomenat el Galant Home que havia condut la Unificaci italiana a bon port. Finalment fou, desprs de moltes discussions, elegits el duc d'Aosta com a rei d'Espanya.

Mentre Amadeu viatj a Madrid per a prendre possessi del seu crrec, el general Joan Prim, el seu principal valedor, mor assassinat. Desprs d'aix Amadeu va tenir serioses dificultats a causa de la inestabilitat dels poltics espanyols, les conspiracions republicanes, els alaments carlistes, el separatisme de Cuba, les disputes entre els seus propis aliats i algun que altre intent d'assassinat.

Per tot aix el seu regnat va durar tres anys. Va abdicar per iniciativa prpia l'11 de febrer de 1873, tornant a Itlia on va assumir el ttol de duc d'Aosta. A la seva marxa es va proclamar la Primera Repblica Espanyola.

El duc d'Aosta era casat amb la princesa Maria Victria del Pozzo, princesa de la Cisterna i hereva d'una gran fortuna a Itlia. La parella tingu tres fills:

SAR el prncep Manuel Filibert de Savoia-Aosta, duc d'Aosta, nat a Gnova el 1869 i mort el 1931 a Tor. Es cas amb la princesa Helena d'Orleans.

SAR el prncep Vctor Manuel de Savoia-Aosta, comte de Tor, nat a Tor el 1870 i mort a Brusselles el 1946.

SAR el prncep Llus Amadeu de Savoia-Aosta, duc dels Abruos, nat a Madrid el 1873 i mort a Tor el 1933.

Amadeu es cas en segones npcies amb la princesa Maria Letcia Bonaparte, descendent de la casa dels Bonaparte, amb qui Amadeu tingu el prncep Humbert:

SAR el prncep Humbert de Savoia-Aosta, comte de Salern, nat a Tor el 1889 i mort el 1918 en acci en el curs de la Primera Guerra Mundial.

Curiosament, al Territori del Nord d'Austrlia existeix el llac Amadeus anomenat aix en honor seu.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52521" title="Catedral" nonfiltered="553" processed="553" dbindex="20580">

Una catedral o seu episcopal s una esglsia cristiana que t la funci de ser l'esglsia principal d'una dicesi. Aquest nom no s'aplica, per, a les seus episcopals ortodoxes. 

La catedral sol ser una de les construccions religioses ms importants del territori, sovint ms importants que les construccions civils, i el seu apogeu coincideix amb el de l'art gtic europeu. Una de les primeres esglsies que reb el nom d'esglsia catedral, al Concili de Tarragona de l'any 516 va ser la de Tarragona. 

A les catedrals hi ha un captol de canonges que hi celebren els oficis. Com que a les collegiates tamb hi ha captol de canonges que celebren els oficis, per no sn seus episcopals, sovint tamb reben el nom de "seus" per no de catedrals. En sn exemples als Pasos Catalans la collegiata de Gandia, la Collegiata Baslica de Santa Maria de Manresa o la Seu Collegiata Baslia de Santa Maria de Xtiva. Per aquesta presncia d'una comunitat de canonges, a Estrasburg i molts de llocs d'Alemanya, com a moltes esglsies grans d'Anglaterra, la catedral s'anomena mnster en alemany o minster en angls, derivades del llat monasterium.

Etimologia.
El mot catedral prov del grec (       , kathdra), a travs del llat eclesistic cathedralis ecclesia, on cathedralis s un adjectiu derivat de cathedra o "seient", el qual simbolitza la mena de trona per exercir el magisteri. A ms, cathedra significa tamb "dignitat pontifcia o episcopal", la qual s representada fsicament pel lloc en el qual s'asseu el bisbe davant la comunitat que presideix, dins l'esglsia catedral, que en rep el nom.

El mot seu, del llat sedis, "seient" significa "principal esglsia d'una dicesi" pel mateix motiu semntic que Cathedra. Seu tamb s'aplica a la principal esglsia cristiana, la Santa Seu. T el mateix origen i significat l'angls see (episcopal see, seu; Holy See, la Santa Seu), mai aplicat, per, a l'edifici de l'esglsia; en aquest sentit, t el mateix s que soli "tron, sitial" i "dignitat" (soli pontifici, per exemple), donat que aquesta paraula no s'aplica a l'edifici.

En itali el mot llat Domus (casa), en l'expressi domus Dei (la casa del Senyor), ha derivat en duomo, equivalent a la nostra seu. A l'alemany i altres llenges germniques, el mateix procediment ha originat la paraula Dom, sinnim de catedral, sovint complementada amb l'equivalent del mot esglsia. L'espanyol seo s un catalanisme, aplicat primer a les catedrals d'Arag i Navarra. El portugus s prov, per, directament del llat. En la majoria de llenges occidentals el nom procedeix del llat cathedralis.

Tipus de catedrals.

Les catedrals poden tenir diversos graus d'importncia:
 La catedral simple d'un bisbe dioces,
 L'esglsia metropolitana catedral d'un arquebisbe i de la qual sn sufragnies les altres catedrals diocesanes de l'arquebisbat,
 L'esglsia primacial, catedral del primat, sota la qual es troben les esglsies metropolitanes i les catedrals,
 L'esglsia patriarcal, cap de totes les anteriors.

Histria.
Inicialment, la cathedra episcopal no podia estar a l'esglsia d'un poble, sin a la d'una ciutat. Aquest fet no suposava cap dificultat a l'Europa continental, on les ciutats eren nombroses i l'indret des del qual el cristianisme s'anava difonent per les zones rurals. A les illes Britniques, per contra, hi havia poques ciutats i en comptes d'exercir llur jurisdicci sobre unes rees definides, molts de bisbes exercien la influncia sobre determinades tribus o poblacions, com els bisbes dels saxons, els saxons occidentals, etc. La ctedra d'aquests bisbes sovint era migrant, com tamb algunes ctedres escoceses. Una poblaci on s'establia una catedral obtenia l'estatus de ciutat, independentment de la seva dimensi.

La histria de la comunitat de clergues lligada a la catedral s fosca i en tots els casos el seu desenvolupament influt per circumstncies locals. Al principi el bisbe i el clergat de la catedral formaven una mena de comunitat religiosa, que s'anomenava monasterium, encara que no fos un monestir en sentit propi. El terme no tenia el valor limitat que prengu posteriorment i d'aqu venen les aparents anomalies d'esglsies com York Minster i la Catedral de Lincoln, que encara que mai no hi havia hagut monjos han rebut el nom de minster o monestir.  En aquestes primeres comunitats, els clergues vivien sovint lluny, a casa seva, i no era infreqent que hi visquessin amb llurs consorts. En el segle VIII, Crodegang, bisbe de Metz (743-766), va compilar unes ordinacions per al clergat de la catedral que, tot i que foren acceptades a Alemanya i a altres parts del continent, no tingu gaire acceptaci a Anglaterra. Segons les regles de Crodegang, el clergat de les catedrals havia de viure sota un mateix sostre, ocupar un dormitori comunitari i sotmetre's a l'autoritat d'un oficial especial. Aquestes regles eren de fet una variaci de la regla benedictina. Gisa, nadiu de la Lorena i bisbe de Wells del 1061 al 1088, les introdu a Anglaterra i n'impos l'observcia als clergues de les catedrals.

Durant el segle X i el segle XI, el clergat de les catedrals esdevingu ms organitzat i es divid en dues classes. Una de pertanyent a alguna instituci monstica o a algun orde reconegut, sovint benedictins, l'altra formada per un collegi clerical lligat sols als vots del sacerdoci, per governat per uns estatuts, els canonges, el nom dels quals deriva dels cnons que seguien. D'aquesta manera sorgeix la distinci entre catedrals monstiques i seculars.

A Alemanya i a Anglaterra, moltes catedrals eren monstiques. A Dinamarca aparentment totes eren benedictines, amb l'excepci de Brglum que fou premonstratenca fins a la Reforma. Les altres es transformaren totes  en esglsies amb canonges seculars. A Sucia, Uppsala era originalment benedictina, per se secularitz vers l'any 1250, i es man que totes les catedrals sueques tinguessin un captol d'almenys quinze canonges seculars. A Frana, els captols de monjos eren molt freqents, per quasi totes les catedrals monstiques es convertiren en seculars abans del segle XVII. Una de les darreres fou la de Seez, a Normandia, que fou agustiniana fins al 1547, quan el papa Pau III dispens els seus membres de llurs vots, i constitu per a ells un captol de canonges seculars. El captol de Senez fou monstic fins al 1647, i altres encara ms temps, per la majoria se secularitz durant el temps de la Reforma.

En el cas de les catedrals monstiques hi havia "dignataris", el govern intern seguia les regles de l'orde a la qual pertanyia el captol, i tots els seus membres hi tenien perptuament la residncia. Per contra, en els captols seculars, els crrecs de paborde, deg, primatxer, tresorer, etc., es crearen per tal de garantir el bon funcionament de l'esglsia i dels seus serveis, mentre que la no residncia dels canonges esdevingu la norma i tingu com a conseqncia la creaci d'un cos de vicaris que oficiessin als serveis de l'esglsia en lloc d'ells.

D'altra banda, el primer cap de l'esglsia secular sembla que fou el paborde o prebost (praepositus, provost, Probst, etc.), el qual s'encarregava, no sols segons el reglament intern, de la supervisi dels membres del captol i del control dels serveis, sin que tamb era el gestor dels terrenys i de les propietats de l'esglsia. La segona funci fou la que sovint ms atragu la seva dedicaci, fent-li abandonar les obligacions a casa i a l'esglsia, i prompte sorgiren denncies que els pabordes s'ocupaven massa dels afers terrenals i, massa sovint, massa poc dels espirituals.

Aix port molts de cops a la instituci d'un nou oficial anomenat deg, al segle XVI, que s'encarreg de les competncies del prebost lligades a la disciplina interna i als serveis de l'esglsia. Alguns pics, el crrec de prebost s'abol, mentre que altres es mantingu, i aleshores el prebost tamb fou ardiaca i esdevingu el cap del captol. Aquesta organitzaci fou la que s'aplic ms correntment a Alemanya. A Anglaterra el prebost era gaireb desconegut. A Alemanya i a Escandinvia, i a un parell d'esglsies catedrals d'Occitnia, el prebost era el cap ordinari del captol de la catedral, per aquest crrec no era general pertot. Pel que fa a Frana, de 136 catedrals que hi havia en el moment de la Revoluci, noms 38, i totes aquestes a la frontera amb Alemanya o a l'extrem sud, tenien un prebost com a cap del captol. A altres, el prebost era una oficial subordinat. Hi havia dos prebosts a Autun; i Li i Chartres en tenien quatre cadascuna, tots subordinats.

Des del segle XII, a la Corona d'Arag, el paborde fou el canonge administrador dels bns de la catedral i de pagar els altres membres del captol amb les rendes dels bns assignats. A ms, sovint canviava cada mes de l'any, del qual rebia el nom; n'hi havia, doncs, dotze.

Durant el feudalisme, l'ardiaca fou un dels crrecs que ms limitaren la jurisdicci episcopals, sobretot quan introdu els laics en aquest ofici. Els moviments reformadors dels segles XV i XVI i el concili de Trento, ratificant l'autoritat episcopal, reduren les facultats de l'ardiaca, que pass a sser simplement una dignitat dins dels captols catedrals, i d'aquests captols en general, per la qual cosa s'hi oposaren.

Organitzaci dels captols episcopals.
Segons el dret cannic, el bisbe es considera el rector de l'esglsia catedral, la seva parrquia. Tots dos sn rectors d'una zona (la dicesi en el cas del bisbe i la parrquia en el del rector) i tots dos ho sn d'un edifici (la catedral en el cas del bisbe i l'esglsia parroquial en el del rector). Per aquest motiu els juristes parlen de la catedral com si fos l'nica esglsia de la dicesi, mentre que les altres es consideren capelles en la seva relaci amb aquesta. Ocasionalment dues esglsies poden compartir la ctedra episcopal i aleshores s'anomenen cocatedrals (com les de Sogorb-Castell de la Plana i Alacant-Oriola).

El ttol de primat s'aplicava ocasionalment a arquebisbes de seus de gran dignitat o importncia, com Canterbury, York o Rouen, les catedrals de les quals esdevenien simplement metropolitanes. Li, la catedral de la qual sempre s'ha conegut com La Primatiale, i Lund es poden esmentar com a catedrals vertaderament primacials. De Li depenien els arquebisbes de Sens i Pars i llurs dicesis provincials fins a la Revoluci Francesa, i de Lund depenia l'arquebisbe d'Uppsala i la seva provncia. Com en el cas del ttol de primat, tamb el de patriarca s'aplica a seus com les de Vencia i Lisboa, les catedrals de les quals sn patriarcals tan sols de nom. La catedral de Sant Joan del Later, l'esglsia catedral de Roma, s l'esglsia catedral del papa com a bisbe de Roma i patriarca d'occident, i s l'nica d'Europa occidental que t un carcter patriarcal per als catlics, des del moment que el papa s el patriarca de l'esglsia de ritus llat. (Nota: El febrer del 2006 el papa Benet XVI deix d'emprar el ttol de "Patriarca d'occident"). El seu ttol formal s Patriarchalis Basilica, Sacrosancta Romana Cathedralis Ecclesia Lateranensis.

El trasllat del tron o setial episcopal d'una esglsia, la priva de la seva dignitat de catedral, encara que el nom es mantingui en l's com, com per exemple a Anvers que durant la Revoluci Francesa rest sense bisbe.

La composici normal del captol d'una catedral secular incloa quatre dignataris (n'hi podia haver ms) a ms dels altres canonges: el deg, el primatxer, el cabiscol i el sagrist.

El deg (decanus), que sembla que reb la denominaci del deg benedict que tenia deu monjos sota les seves ordres, com ja s'ha dit, es cre per suplir el paper del prebost en la gesti interna de l'esglsia i del captol. Era el president i jutge del captol, tamb el dipositari del seu segell i resolia les causes entre els canonges i els racioners. A la catedral s'encarregava de la celebraci dels serveis, oficiant determinades parts segons els estatuts, en les festes principals. Seia a l'esc principal del cor, que solia ser el primer de la dreta, entrant al cor per l'oest. A Anglaterra, el deg era el cap de la catedral, l'elegia directament el captol i el confirmava en el crrec el bisbe. 

Immediatament sota el deg, com a norma, venia el primatxer o precentor (primicerius, praecentor, cantor, etc.), en contraposici al succentor o cantor menor. La seva funci especfica era la direcci de la part musical del servei. Presidia en absncia del deg, i ocupava l'esc corresponent a l'esquerra del cor, encara que n'hi ha alguna excepci. 

El tercer dignatari era el cabiscol, xantre o mestrescola (scholasticus, chancellor, cancelliere, coldtre, magistral, etc.). El primitiu cabiscol solia sser a la vegada el primatxer o primicier. El cabiscol era l'encarregat de la supervisi de les escoles del segle XII al XV, desprs supervis l'ensenyament de la msica a les escoles eclesistiques, dirig el cant coral,exeercint la funci del precentor, i fou superintendent de les lectures en el cor. Del segle X al XIII exerc les funcions de cantor primer, funci que aTortosa, al Pas Valenci i a Mallorca conserv fins al segle XVIII. Sovint tamb fou el secretari i el bibliotecari del captol. Presidia el captol en absncia del deg i del primatxer. L'esc que se li assigna fou el de ms a l'esquerra de la banda del cor on seia el deg.

El quart dignatari era el sacrista o sagrist (custos, treasurer, cheficier). Era el vigilant de l'edifici i, amb el secretari, de tots els abillaments i ornaments de l'esglsia. Tenia encomanat de fornir pa i vi a la catedral per a l'eucaristia, a ms de la cera i l'encens. A ms a ms s'encarregava de regular assumptes com el toc de les campanes. L'esc del sacrista era l'oposat al del capiscol. Aquests quatre dignataris ocupaven els escons dels quatre cantons del cor, i en moltes ordinacions s'anomenaven quatuor majores personae de l'esglsia.

A moltes de catedrals hi havia dignataris suplementaris: el praelector, el sotsdeg, el sotscabiscol o succentor-canonicorum (tamb dit sots-xantre), i d'altres, que es crearen per suplir els dignataris absents, ats que la no residncia era el principal problema de les esglsies seculars, contrriament a les esglsies monstiques, on tots els membres hi tenien residncia perptua.

A ms dels dignataris, hi havia els canonges ordinaris, cadascun dels quals, com a regla general, tenia una dotaci o prebenda a part, a ms de rebre una part dels fons comuns de l'esglsia.

Al segle X les dignitats i prelacies catalanes eren l'ardiaca, l'arxipreste, el sacrist i el cabiscol. Al segle XIII, Ramon Llull, al Llibre d'Evast e Blanquerna, esmenta els sacrista, e artiaca, prebost e capiscol; al segle XVI s'hi afeg el deg. La dignitat de l'arxipreste estava unida a la cura d'nimes. Antigament havia estat un sacerdot, generalment el mes vell, que exercia les funcions de l'actual vicari general. Els captols catedrals, representats per sndics, participaren en les corts dels regnes de la Corona d'Arag, dins el bra eclesistic. A l'any 1747 a la desapareguda Corona d'Arag el clergat de les catedrals i collegiates era format per 2.704 persones.

El nomenament dels canonges depenia del papa, durant els vuit mesos dits "apostlics"; i del bisbe, durant els altres quatre mesos en qu s'havia de produir el nomenament. En el cas de les catedrals i collegiates sota el patronatge reial, el rei prove tamb les places de canonge fins al concordat entre la Santa Seu i la monarquia espanyola de 1753. A partir d'aleshores, el rei substitu el papa, amb algunes excepcions.

L'organitzaci episcopal del Concordat.
Des del 1885, als Pasos Catalans, d'acord amb el Concordat de l'Estat espanyol i la Santa Seu, els canonges de les seus metropolitanes sn 24 i els de les sufragnies, 16. Els canonges poden ser designats per grcia (canonges de grcia), per torn per l'Estat, la Santa Seu i el bisbe; per el xantre s nomenat pel papa i el deg pel cap de l'Estat. Els altres canonges adquireixen la plaa per oposici.

Per l'ofici, els canonges sn canonges doctorals, canonges magistrals (encarregats de la predicaci), canonges lectorals (encarregats de llegir l'evangeli) i canonges penitenciers (encarregats del sagrament de la confessi).

Generalment, tamb els canonges esdevingueren prest no residents, i aix dugu a la distinci entre canonges residents i no residents, fins que a moltes d'esglsies el nombre de residents arrib a ser petit, i els no residents, que ja no compartien els fons comuns, esdevingueren generalment coneguts com "prebendaris", tot i que llur no residncia no els feia abandonar llur posici de canonges, ni renunciar al dret de vot en el captol. El sistema de no residncia tamb port a la instituci dels vicaris del cor (cada canonge tenia el seu), que seien a l'esc del canonge, i si ell hi era, a l'immediat inferior, al segon rengle. Els vicaris no tenien dret de vot en el captol, noms podien perdre el crrec en cas d'ofenses greus i eren els servents dels canonges absents els escons dels quals ocupaven, e n'exercien les funcions. En algunes zones es coneixien tamb com semiprebendaris i constituren el bachrur de les esglsies franceses. Amb el pas del temps, els mateixos vicaris s'incorporaven sovint a una espcie de captol menor, o collegi, sota la supervisi del diaca i del captol.

No hi havia distinci entre el captol de les catedrals monstiques o regulars (augustinians, premonstratesos, del Sant Sepulcre, del Later, entre d altres) i els de canonges seculars en la relaci entre el bisbe i la dicesi. En ambds casos, el captol era el consell del bisbe, el qual l'havia de consultar en totes les qestions importants, sota la pena de no poder exercir. Una decisi judicial del bisbe necessitava, doncs, la confirmaci de part del captol abans de poder ser ferma. No podia canviar els llibres del servei, o "emprar" l'esglsia o la dicesi sense el consentiment del captol. En realitat, aquesta teoria desaparegu amb el pas del temps, sobretot des del Renaixement.

En la seva funci de collegi, el captol s'encarrega sede vacante de la dicesi.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52524" title="Teodor Reshtuni" nonfiltered="554" processed="554" dbindex="20581">
Teodor Reshtuni fou Ishkhan de Reshtuniq i Armnia vers el 638 al 653.

Al saber-se la noticia de la invasi rab va establir una gurdia a les fronteres i va crear un refugi i reducte defensiu al illot Althamar del llac Van (part sud).

El 640 Teodor va quedar de fet com a governador de tota Armnia per la vacant del govern de Persarmnia i la desaparici del Imperi Sassnida.

Des el 640 al 646 els rabs van enviar cada any una expedici. El primer districte envat fou Goltn (640), i van seguir Artaz (al Vaspurakan) i Kogovit. A aquesta darrera estava lishkhan Teodor junt amb forces bizantines dirigides pel general Procopi. Els bizantins no van actuar per Teodor va fer una emboscada a Saraken, va matar molts rabs, i es va retirar a Garni. En canvi Procopi fou desprs derrotat.

El 641 va morir el patriarca Ezr i fou elegit  Nerss II d'Ishkhan, bisbe de Taiq conegut com Nerss Shinol (el constructor) que va regir l esglsia fins el 652 en qu es va retirar (va tornar el 658 fins a la seva mort el 661).

Vers el 642 els rabs van envair el pas per Taron, Bzuniq, Aliovit i Kogovit i van entrar al Airarat cap a Dwin. El nakharar Vardik de Mokq va guiar als rabs. Dwin fou ocupada el 6 d'octubre del 642. Dotze mil armenis foren massacrats i 35.000 foren fers presoners. Teodor va intentar atacar-los al retirar-se per fou derrotat. 

Teodor va demanar la llibertat del nominal marzban Varastirots Bagratuni i del seu fill Sembat II Bagratuni que tenia el ttol de spathar o spatharios, i eren al frica, per l'emperador nomes va permetre que tinguessin un exili daurat al Bsfor. Tamb va obtenir la llibertat de Vahan Khorkhoruni, tamb presoner dels bizantins. Varastirots es va escapar i va marxar a Trebisonda i de all a Taiq, on fou ben rebut per Teodor i el patriarca que el van reconixer com a governador d'Armnia. 

Teodor no va tardar en perdre la confiana dels bizantins i fou empresonat i portat a Constantinoble, per l'emperador el va alliberar. El 643 l'emperador va acceptar que Varastirots exercs el govern d'Armnia i li va donar el ttol de Curopalata, per va morir poc desprs i el va succeir el seu fill Sembat II que va ser a mes aspet i drungar del exrcit. Al mateix temps per que es nomenava a Varastirots, Teodor fou nomenat ishkhan i patrici per l'emperador Constant II, crrec que tamb fou donat a Khatshean Aravelian i Shapuh Amatuni.

El 643 els rabs van entrar altra cop al Airarat i encara que foren aturats davant Ardzaph al Kogovit, finalment van ocupar la ciutat el 10 d'agost del 643 i van massacrar als defensors, si be a l endem Teodor els va sorprendre i va alliberar als presoners.

El 645 l expedici rab la va dirigir Habib Ibn-Maslama que amb ajut de Vardik de Mokq va saquejar Apahuniq, Shirak i Bagrevand i va ocupar Dwin, per desprs es va retirar.

El 647 els bizantins dominaven tota l'Armnia. L'emperador Constant II va voler cohesionar el pas i va demanar la uni de l esglsia armnia a l esglsia ortodoxa grega. Un concili es va fer a Dwin vers el 648 per la proposta fou rebutjada.

El 653 Teodor fou destitut per l'emperador que va traspassar les seves funcions a Sembat II Bagratuni. En resposta Teodor va fer que els seus contingents, manats pel seu fill Vard Reshtuni, deixessin el combat, el que van fer al mig d'una batalla al Eufrates. Desprs d aix nomes podia aliar-se als rabs, el que va fer en nom propi i de tota l'Armnia sobre la qual de fet tenia el control. El califa Moawiya va acceptar i va donar a l'Armnia autonomia local i set anys d exempci d impostos, a canvi de pagar 500 dinars de plata al any i d aixecar un exercit de quinze mil homes pel califa; cap fora estrangera podria entrar a Armnia per els rabs no hi enviarien tampoc guarnicions, per si exrcits rabs si era envada pels bizantins.  Una assemblea de nakharars va acceptar la proposta i Grigor Mamikonian i Sembat II Bagratuni es van constituir en hostatges del califa.

Constant II va reaccionar i va envair Armnia el 654. Es va establir a Teodosipolis i molts nakharars van anar all i li van fer submissi, entre ells els Bagratuni d'Sper, els Manali, els Daranali, el nakharar d'Ekelatz, nakharars de la reg de Karin (Teodosipolis, desprs Erzurum), del Taiq, de Basean , Vanand i Shirak, els Khorkhoruni, els Dimaqsean, Mushel Mamikonian del Airarat, els Aravelian, els Aranean, els Varajnuni, els Gentuni i els Spanduni. Fins i tot el patriarca Nerss va oferir lleialtat al emperador. Es van enviar oficials a detenir a Teodor a Dwin, per aquest els va empresonar i es va refugiar a l illa de Althamar al llac Van. El seu gendre Grigor Vahevuni es va fortificar a Arphat amb el tresor armeni. Tamb li donaven suport Siunia, Aghunia i Kartli. L'emperador va entrar a Dwin i s hi va establir. Mushel Mamikonian, cap dels nakharars favorables a Bizanci, fou nomenat cap de la cavalleria i lloctinent general. Llavors va imposar la doctrina del concili de Calcednia. Finalment l'emperador va retornar a Constantinoble i va nomenar governador a Maurianos. 

Nomes sortir l'emperador el patriarca Nerss va fugir a Taiq per por de Teodor. Aquest va sortir d'Althamar i es va reunir amb el seu gendre Hamazasp Mamikonian, que era el cap de la famlia Mamikonian i va demanar ajut als rabs que van enviar set mil homes. Teodor va anar a Damasc i es va fer client del califa Moawiya, que el va nomenar senyor d'Armnia, Aghunia  i Siunia. Un exercit rab va fer reconixer la sobirania del califa a tots el nakharars (655). Teodor va entrar a Dwin amb els rabs, que desprs van tornar a Sria.

El general Habib Ibn-Maslama es va establir al Aragadzotn com una espcie d ambaixador i rbitre per els seus soldats no estaven acostumats al fred. Maurianos va reorganitzar les seves forces i va contraatacar i va poder restablir la situaci a favor de Bizanci. Els rabs van creuar l'Araxes en retirada i es van establir a Zarehavand (al Bagrevand). Maurianos va recuperar Dwin i quant anava cap a Nakhichevan (656) fou sorprs pels rabs i derrotat. Maurianos va fugir cap a Gergia. Els rabs van atacar Teodosipolis i van saquejar aquesta i altres ciutats. 

Teodor, acusat pels rabs de la reconquesta bizantina, va ser cridat a Damasc on va morir poc desprs d arribar (vers 656). Els poder dels Reshtuni fou redut (el Bzuniq va ser donat als Mamikonian, i mes tard va passar als Bagrtides) i van quedar com a vassalls dels Ardzruni. Els rabs van nomenar governador a Hamazasp Mamikonian.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52525" title="Sembat II Bagratuni" nonfiltered="555" processed="555" dbindex="20582">
Sembat II Bagratuni fou ishkhan d'Armnia vers el 643 al 656 i curopalata del 691 al .

Era fill de Varastirots Bagratuni, marzban d'Armnia i tenia el ttol dspatar o spatarios. 

El 634 es va traslladar a Osroene a la cort del emperador Heracli per qestions politiques. El 635 fou empresonat al frica amb el seu pare per conspirar contra l'emperador Heracli. 

Alliberat vers el 642 se li va assignar residencia al Bsfor per es va escapar amb el seu pare i van arribar a Armnia on Varastirots fou reconegut com a governador.

El 643 l'emperador bizant va reconixer a Varastirots amb el ttol de curopalata per al morir aquest poc desprs el va substituir Sembat II.

El 653 va unir a les seves funcions les del ishkhan Teodor Reshtuni que havia estat destitut. El 654 l'emperador va ocupar Armnia i va nomenar governador a Maurianos amb el que va collaborar com ishkhan fins a la conquesta rab. El 656 els rabs van dominar Armnia i van establir com a governador a Hamazasp Mamikonian.

Sembat va seguir al servei de Bizanci i el 691 fou nomenat governador en substituci de Nerss Kamsarakan, amb Symbatios, un grec, com a patrici al seu costat.

Per venjar-se del bizantins que el 635 l'havien torturat, quant va tenir el poder es va passar al camp musulm i va cridar als rabs que van enviar un exercit dirigit per Muhammad Ibn-Merwan que va restablir el domini del Califa. Els rabs van designar prefectes per controlar el pas. Muhammad fou derrotat pels khzars  vinguts del Caucas, per el seu nebot Maslama els va poder rebutjar. Symbatios va entregar el pas sense lluita.

El 695 Muhammad va tornar a Sria i va deixar com ostikan (prefecte) al seu lloctinent Abdallah Ibn-Hatim al-Bahili

Tiberi III va enviar un altra exrcit vers el 696, i es va produir una batalla de resultat incert prop d'un lloc anomenat Paik probablement no massa lluny d'Erzurum entre els bizantins i Sembat. Ambds exercits es van retirar.

A una data indeterminada vers el 697 Abdallah feu empresonar a molts nakharars i ishkhans, es va apoderar dels seus tresors  i de les seves terres. Sembat II i el patriarca Sahak III foren enviats a Damasc.

Alliberat Sembat II i retornat a Armnia vers 698, va passar al camp bizant i va organitzar una revolta nacional. Els nakharars que el van secundar es varen concentrar a Akori. Al seu costat estava sa germ Ashot II Bagratuni, Sembat III Bagratuni de Vaspurakan, fill d'Ashot I Bagratuni, i Vard Reshtuni, fill de Teodor Reshtuni. Un exrcit rab va atacar als revoltats quant marxaven en direcci a la frontera bizantina, a la vila de Vardanakert, prop d'Akori. El fred no deixava combatre als rabs i dos mil armenis van aplanar al exercit musulm molt mes nombrs. Els soldats es van escapar cap al Araxes que van creuar perqu estava gelat, per es va trencar el gel i la majoria van morir; noms 300 van retornar a la seva base a Siunia on la princesa Shushan els va acollir i quant va arribat Sembat, que els volia, va aconseguir que els deixs lliures. Sembat llavors va enviar la noticia a la cort de Constantinoble de la que es va declarar vassall, amb regals, i fou reconegut curopalata (vers el 700).

Vers el mateix any una expedici rab que havia entrat al Vaspurakan fou derrotada a Kugank per Vard Reshtuni, i una expedici dirigida per Othman Ibn-Walid Ibn-Oqba al Vanand fou desfeta pels Kamsarakan.

Per per por de les represlies rabs Sembat II es va retirar al Taiq, on es va establir a la fortalesa de Tukharq, prop de la frontera bizantina.

El Califa Abd al-Malik va enviar als seus lloctinents Muhammad Ibn-Merwan i Uqba a Armnia. Els nakharars es van rendir sense lluita. (vers 702).

El patriarca Sahak III que va anar a veure al califa per intercedir va morir al viatge (703). Per les seves spliques van servir perqu no hi hagus represlies. Fou elegit nou patriarca Elia d'Ardjesh, bisbe de Bznuniq (703-717). Llavors el patriarca d'Aghunia (el nom apareix com Bakur i com Nerss) es va separar de l'esglsia armnia i es va decantar cap a les doctrines de la cristologia calcedoniana, amb el suport de la princesa d'Aghunia Sprahm. Elia, amb el suport del califa i del senyor local d'Aghunia Sheroe, va anar a Bardaa, va deposar a Bakur o Nerss al que va arrestar junt amb Sprahm i els va enviar a Damasc. Un nou patriarca d'Aghunia fou nomenat en un snode.

El 705 el nou califa Abd al-Walid va decidir eliminar als nakharars. Sembat II, assabentat del projecte, va demanar ajut a Bizanci. Forces gregues i de Sembat es van ajuntar i van avanar cap a Vanand per foren desfetes per Muhammad Ibn-Merwan prop de Drakhpet. El califa va encarregar llavors de l'eliminaci dels nakharars al governador de Nakhichevan, Qasim. 1200 nakharars van ser cridats i per sorpresa tancats a una esglsia de Nakhichevan i una de Khram (al sud de Nakhichevan, a la riba del Araxes) a les que es va posar foc. Entre els morts cal esmentar a Sembat III Bagratuni de Vaspurakan, Grigor i Kurion Ardzruni i Varaz-Shapuh Amatuni. Els seus fills foren portats a Damasc per ser educats sota la fe musulmana (706). Sembat II va marxar a territori bizant i es va installar a Poti a la Clquida, on va morir.

Vers el 706 el govern, que havia exercit Muhammad Ibn-Merwan fou confiat a Abd al-Aziz Ibn-Hatim al-Bahili.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52526" title="Maurianos d'Armnia" nonfiltered="556" processed="556" dbindex="20583">
Maurianos fou governador imperial d'Armnia del 654 al 656.

El 654 l'emperador Constant II va ocupar Armnia. Quant va retornar a Constantinoble va deixar com a governador a Maurianos, del que no es coneixen dades anteriors.

Teodor Reshtuni, lishkhan aliat als arabs que habia estat destituit, va sortir de la fortalesa d'Althamar al llac Van i es va reunir amb el seu gendre Hamazasp Mamikonian, que era el cap de la famlia Mamikonian, va demanar ajut als rabs que van enviar set mil homes i va intentar dominar el pas. El califa li va donar poder per Armnia, Aghunia i Siunia. Un exercit rab va fer reconixer la sobirania del califa a tots el nakharars (655) i Maurianos va quedar en dificil posici sobretot desprs de qu Teodor va entrar a Dwin amb els rabs.

L'exrtit musulm va tornar a Sria si be el general Habib Ibn-Maslama es va establir al Aragadzotn com una espcie d ambaixador i rbitre per els seus soldats no estaven acostumats al fred. Maurianos va reorganitzar les seves forces i va contraatacar i va poder restablir la situaci, dominant altre cop el pas en nom del Imperi. Els rabs que havien quedat a Armnia van creuar l'Araxes en retirada i es van establir a Zarehavand (al Bagrevand). Maurianos va recuperar Dwin per quant anava cap a Nakhichevan (656) fou sorprs pels rabs i derrotat. Maurianos va fugir cap a Gergia i els rabs van recuperar tota Armnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52527" title="Marzban" nonfiltered="557" processed="557" dbindex="20584">
Marzban fou un ttol persa equivalent a governador de provncia, usat al perode sassnida. Anteriorment els governadors es deien strapes.

Els marzban eren funcionaris estretament subjectes a l'autoritat reial, encara que sovint per la distncia i les comunicacions complexes gaudien d'una real autonomia en el seu territori de govern.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52528" title="Imperi Mongol" nonfiltered="558" processed="558" dbindex="20585">


L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al segle XIII, va ser l'imperi contigu ms extens, s a dir, el que ms superfcie seguida ha controlat al llarg de la histria. Gaireb la meitat de la poblaci mundial de l'poca estava sota el domini mongol. Contenia els pasos des de la Mediterrnia fins al Pacfic, des d'Europa central fins al sud-est asitic. Pel nord, manava sobre totes les terres habitades excepte racons de Sibria i al sud noms la ndia quedava fora del seu abast. L'actual Monglia ocupa una part molt petita de l'imperi.

Histria.

Genguis Khan va aconseguir unir les diferents tribus mongoles al 1206 sota el seu comandament. Va iniciar una agressiva poltica expansionista que el va portar a enfrontar-se amb la Xina. La seva tctica militar, que aprofitava les adversitats del clima, la disciplina i el terror, va aconseguir sotmetre ben aviat la major part de la zona, incloent els territoris de l'Imperi Persa.

A la mort del seu lder, el 1227, l'imperi va quedar en mans dels seus successors, que van iniciar la conquesta de la part sud de Rssia. Van enfrontar-se desprs als rabs, expandint-se cap a Palestina i Egipte. 

Les disputes internes entre els descendents de Genguis Khan van comenar a dividir l'imperi en diverses regions administratives progressivament ms autnomes. Al segle XIV comen la seva desintegraci, amb l'intent poc reeixit de recuperaci de Tamerl.

Caracterstiques.
L'exrcit estava dividit en unitats mltiples de deu homes, que es podien agrupar o treballar de manera individual. La seva especialitat eren els atacs des de diversos fronts alhora, creant en l'enemic una sensaci d'invasi incontrolable. Usaven mquines d'assetjament per trencar la resistncia de les ciutats (aprofitant l'enginyeria xinesa) i es movien pels rius gelats amb gran rapidesa. Massacraven les poblacions que es negaven a rendir-se per atemorir els futurs enemics. 

La llei que regia l'imperi s'anomenava Yassa i es basava en un ordre social rgid sota control militar. Era un sistema de noblesa meritocrtica i no sols hereditria, cosa que assegurava la fidelitat i l'esfor del poble ras. 

Hi havia tolerncia religiosa i cultural, de manera que cada regi conquerida podia mantenir les seves creences i tradicions, moltes de les quals eren assimilades per la resta de l'imperi (sobretot les influncies xineses, perses i musulmanes). Es va crear un alfabet propi per unificar l'escriptura i es va formar un extens i segur sistema de comunicacions internes que afavorien el comer. La Ruta de la Seda deu molt a l'Imperi Mongol.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52529" title="Hamazasp Mamikonian" nonfiltered="559" processed="559" dbindex="20586">
Hamazasp Mamikonian fou governador d'Armnia pel Califat del 656 al 657 i Curopalata d'Armnia per Bizanci del 657 al 662. 

Poc desprs del seu nomenament va canviar de bndol i es va aliar als bizantins que el van nomenar curopalata d'Armnia. Alguns dels hostatges que eren a Damasc foren en represlia executats. 

El Patriarca Nerss, que s havia retirat, va tornar el 658 i va recuperar el crrec que va conservar fins a la seva mort el 661.

El 661 el patriarca Nerss i els nakharars van demanar al califa d enviar com a governador al seu germ Grigor Mamikonian, que era hostatge a Damasc, que fou nomenat el 662.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52531" title="The Sims" nonfiltered="560" processed="560" dbindex="20587">


Els Sims (en angls The Sims) va ser un dels videojocs ms populars de l'any 2000 en el qual l'objectiu era controlar la vida social d'uns Sims, uns ssers que simulaven amb intelligncia artificial als humans.

La versi original ms les seves expansions el converteixen en el videojoc ms venut de la histria dels ordinadors. S'estima que un 60% dels jugadors sn de sexe femen, fet molt poc usual en el mn dels videojocs. A ms a ms, totes les versions de The Sims, han tingut un fort acompanyament de material creat per fans. Aix ha convertit el videojoc en el que molts consideren "un xit".

 Histria .

The Sims va ser editat per Maxis, empresa fundada per Will Wright i Jeff Braun el 1987, i distribut per Electronic Arts.

Maxis va comenar desenvolupant SimCity, un videojoc de construir una ciutat i que posteriorment ha generat la saga SimCity, a ms d'altres jocs menys coneguts com Sim Earth i Sim Ants. Maxis va travessar, durant els seus inicis, perodes de problemes econmics fins que el 1997 Electronic Arts va comprar la major part de Maxis. The Sims va sortir el 2000 el que va significar la clara recuperaci de l'empresa fundada per Wright i Braun.

Posteriorment, Maxis va haver de renunciar a projectes tant ambiciosos com Sim Mars (colonitzaci de planetes) i Sims Ville (una barreja de The Sims i Sim City). Al 2003 Will Wright anunci que estava treballant en un "simulador meteorlgic", un any desprs va sortir The Sims 2. Al 2005 es va fer pblic que Maxis estava treballant en Sim City 5. A la Games Convention del 2005 va presentar-se el projecte de Will Wright: Spore.

 Concepte .
The Sims s un videojoc en qu el jugador ha de maniobrar uns ssers virtuals anomenats "sims" semblants als humans. Aquests ssers tenen sentiments, necessitats, feina, famlia... com una persona de deb. A The Sims 2 els sims tenen desigs, pors, aspiracions, etc.

Com a altres jocs del mateix gnere no hi ha pas un objectiu definit. El ms usual i lgic s voler la felicitat del sim, per poden haver-hi molts ms objectius; com aconseguir una casa molt gran, molts diners, arribar al punt ms alt d'una carrera o fins i tot crear un sim per fer-li passar mals moments.

Un altre factor caracterstic de The Sims s la possibilitat d'intercomunicar-se amb altres partides. Aix els sims viuen en un barri format per totes les partides que l'usuari t desades. D'aquesta manera amb una famlia sim es pot interactuar amb una altra famlia tot i que no formi part del nucli familiar i generar amistats, amors i altres relacions entre sims de diferents partides.

El jugador t el deure de construir una casa i moblar-la perqu el sim hi visqui. El jugador pot anar controlant els sims per no necessriament sempre li faran cas.

 Mode de joc .
Per a jugar a The Sims es necessita una famlia, el jugador pot escollir una famlia predeterminada que ve amb el videojoc, crear-ne una ell mateix o seguir una partida que ja t desada.

A l'hora de crear la famlia de sims es pot escollir si es vol un nic sim o ms d'un (fins a un mxim de vuit) i quin aspecte tindran, a ms del noble i una breu descripci.

Un cop fet aix el jugador ha de mudar el nucli familiar a una casa o terreny. Les cases ja venen construdes per defecte, n'hi ha algunes escampades pel barri, per si es vol tenir una casa personalitzada s'ha d'escollir un terreny buit i construir-hi a sobre. Aix es fa amb un editor que permet posar parets, terres, piscines, llars de foc, jardins... Tamb es poden comprar mobles a travs d'un editor semblant.

La vida dels Sims no t un objectiu definit, sin que l'usuari el pot marcar on vulgui, el ms habitual dels quals s voler que el Sim sigui el ms feli possible, la qual cosa comporta que tingui les necessitats complertes (les necessitats sn les segents: gana, energia, comoditat, diversi, higiene, social, bufeta i habitaci). Per aconseguir pujar aquestes necessitats els sims necessitaran determinats objectes (per exemple per millorar l'energia el sim necessita un llit), aquests objectes necessiten ser comprats amb diners virtuals que noms s'aconsegueixen treballant.

Quan un sim va a treballar desapareix unes hores de la casa i hi torna ms tard amb una quantitat de diners, que major ser com ms amunt de la carrera estigui. Per veure's ascendit a la feina cal treballar algunes habilitats (cuina, mecnica, fsic, lgica, carisma i creativitat), que tamb necessiten objectes per pujar-les; i mantenir relacions socials amb els vens.

El joc permet aturar el temps o passar-lo a major velocitat.

 Apartat tcnic .
 Grfics .
L'any 2000 els grfics de The Sims eren una vista isomtrica que tenia un zoom i la possibilitat de girar en angles de 90. Tot i que al principi els grfics tenien una bona qualitat, poc a poc i a mida que es van anar traient expansions els grfics anaven quedant desfassats respecte les altres propostes del mercat, i fins que no es va llenar The Sims 2 amb grfics en 3D tot va seguir igual. Per sort, els requisits mnims de The Sims no eren massa alts.

The Sims combina grfics 2D amb grfics 3D; de tal manera que els sims (els "ssers") sn representats com a high-poly-count, s a dir, sn objectes 3D, en canvi, la casa i els objectes sn pre-presentats i es mostren diametralment.

 So .
L'apartat sonor no requeria grans efectes, tenia una banda sonora personalitzada. Les veus dels sims es representaven en un idioma fictici anomenat Simlish, creat per improvisats comediants com Gerri Lawlor i Stephen Kearin.

 Expansions i seqeles .
The Sims va tenir 7 expansions oficials. Alguns crtics van especular que era una tctica per guanyar diners perjudicant els usuaris.

La llista d'expansions s la segent:
 The Sims: Living'Large;
Llanament: 27 d'agost del 2000;
Incorporava 4 nous barris, aix permetia tenir ms partides desades. Incloa nous objectes i cinc noves carreres.

The Sims: House Party;
28 de mar del 2001;
Amb una temtica de festes incloa objectes i feines relacionades amb el tema.

The Sims: Hot Date;
14 de novembre del 2001;
Permetia als sims sortida de casa i anar a solars comunitaris, amb botigues i restaurants. Va ser una expansi fora aplaudida tenint en compte les dues anteriors.

The Sims: Vacation;
25 de mar del 2002;
Els sims podien sortir de casa per visitar un barri de vacances amb terrenys de costa, camp i muntanya.

The Sims: Unleashed;
23 de setembre del 2002;
Una de les expansions ms ben rebudes per la comunitat dels sims. Els sims podien tenir animals (gats, gossos, etc.), horts, etc.

The Sims: Superstar;
15 de maig del 2003;
Els sims podien ser estrelles. Al moment de sortir aquesta expansi tothom es pensava que era l'ltima abans de la sortida del The Sims 2.

The Sims: Makin'Magic;
28 d'octubre del 2003;
L'ltima expansi, els sims podien aprendre trucs de mgia. No va tenir els elogis de Superstar, ja que molts la van criticar per treure realisme al joc i van reiterar l'afany de fer diners de Maxis amb tantes expansions.

 Altres versions .
Posteriorment s'han anat editant ms versions de The Sims i les seves expansions, amb preus ms reduts:
The Sims Deluxe Edition (2002): Contenia The Sims, l'expansi The Sims: Livin' Large, un creador skins per als sims anomenat The Sims Creator, 25 objectes exclusius i 50 peces de roba; contingut que noms es podia aconseguir amb aquesta recopilaci, molta gent el va considerar com un pack d'expansi.
The Sims Double Deluxe (2003): Contenia The Sims Deluxe Edition i The Sims: House Party, a ms d'objectes especials, que en aquest cas es podien descarregar de la pgina web oficial del joc gratutament.
The Sims Mega Deluxe (25 de maig de 2004): Contenia The Sims, The Sims: Livin' Large, The Sims: House Party i The Sims: Hot Date.
The Sims: Expansion Collection Volume One: Contenia The Sims: Unleashed i The Sims: House Party.
The Sims: Expansion Collection Volume Two: Contenia The Sims: Hot Date" i The Sims: Makin' Magic.
The Sims: Expansion Collection Volume Three: Contenia The Sims: Vacation i The Sims: Superstar.
The Sims: Three-Pack Volume 1: The Sims: Unleashed, The Sims: Superstar, i The Sims: House Party.
The Sims: Three-Pack Volume 2: The Sims: Hot Date, The Sims: Vacation, i The Sims: Makin' Magic.
The Sims Complete Collection noms als EUA (novembre del 2005): Contenia el joc, els 7 pacs d'expansi, el contingut especial de Deluxe Edition i de Double Deluxe i el creador The Sims Creator. Comprenia 4 CD i el seu cost era, aproximadament, de 40.00$;
The Complete Collection of The Sims noms al Regne Unit: Contenia els joc i les 7 expansions, el seu cost era d'aproximadament 25.
The Sims: Full House noms a Austrlia. Contenia el joc i les 7 expansions, tenia un cost d'uns AU$100 al principi, que va baixar fins a uns AU$36. Constava de 12 CD, aix es podien installar les extensions que l'usuari volia, en comptes de la versi dels EUA on s'havien d'installar totes.

The Sims: On-line;
17 de desembre del 2002;
El desembre de 2002 Maxis va llanar The Sims: On-line, un versi del The Sims per per jugar lnia per va acabar resultant un fracs ja que es va convertir en una mena de "chat room" estil Habbo Hotel, degut a una mala moderaci. Mai es va arribar a comercialitzar a Espanya.

The Sims 2;
 16 de setembre del 2004;
Posteriorment va venir The Sims 2 que va tenir, tamb, una gran xit. Un motor grfic en 3D (22.000 animacions diferents al joc sense expansions), forces novetats, una espera ms llarga del anunciat i una campanya publicitria, van ser les claus de la seqela. El joc va vendre en una setmana, un mili de cpies arreu del mn, la meitat de les quals a Europa.
La segona part va venir acompanyada, com era previsible de diferents expansions, de moment: The Sims 2: University, The Sims 2: Night Live, The Sims 2: Open for Business, The Sims 2: Pets, The Sims 2: Seasons, The Sims 2: Bon Voyage i s'espera per aquest febrer The Sims 2: FreeTime.

 Per a altres plataformes .
Hi ha versions de The Sims i The Sims 2 (amb les seves expansions) per a Mac OS; fetes per Aspyr Media, Inc.

Tamb es pot jugar a "The Sims" des de Linux grcies a Cedega.

Tamb hi ha versions per a consoles. Alguns dels ttols que han sortit sn:
The Sims (consoles) (2003): Per a PlayStation 2 i posteriorment tamb per a GameCube i Xbox.
The Sims Bustin' Out (2003);
The Urbz: Sims in the City (2004);
The Sims 2 (consoles): Per a PlayStation 2, Xbox, GameCube, PSP, Nintendo DS, Game Boy Advance i telfon mvil.

 Vegeu tamb .
The Sims: Living'Large La primera expansi.
The Sims 2 La seqela.
Maxis La desenvolupadora del joc.
EA GAMES La distribudora del joc.
Will Wright El creador del joc.

 Enllaos externs .
 Webs oficials .
The Sims2 La web oficial dels Sims dels Estats Units tot i que s'hi connecta gent d'arreu del planeta. ;
Portalmix - Los Sims La pgina web oficial espanyola s'actualitza molt poc, no serveix per estar informat. Tot i aix t un bon disseny i a vegades s'hi celebren concursos. ;
Los Sims ;
MAXIS La pgina oficial de Maxis, t enllaos a totes les pgines dels seus videojocs. ;
Electronic Arts La pgina oficial d'Electronic Arts t enllaos a les pgines d'EA dels pasos de tot el mn. ;

 Pgines de fans .
Tecno Sims Una altra web amb una gran comunitat i molt contingut. ;
Snooty Sims Una de les millors pgines de notcies. ;

 Anlisis de revistes .
Meristation 8'5/10 ;
Vicio Juegos 88/100 ;
Vandal 9.5/10 ;
GAMESPOT 9.1/10 ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52532" title="John Wilkes Booth" nonfiltered="561" processed="561" dbindex="20588">


John Wilkes Booth (Bel Air, Maryland, 1838- Port Royal, Virgnia, 1865) fou un actor dels Estats Units especialment conegut per haver-ne assassinat el president Abraham Lincoln. 

Fill del popular actor Junius Booth, des del 1860 actu a Richmond i es va fer fams arreu Virgnia i el Sud Profund. Esclavista i sudista furibund, particip en l'escamot que execut John Brown el 1859. El 1864 planej segrestar Lincoln, i per aix es va establir a Washington per a reclutar partidaris. El 14 d'abril del 1865 mat el president Lincoln al teatre Ford d'un tret al cap als crits de Sic semper tyrannis i El sud s venjat. El 26 d'abril fou envoltat per tropes federals a una granja vora Port Royal (Virgnia) i fou mort pels soldats perqu es neg a rendir-se.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52534" title="William C. Quantrill" nonfiltered="562" processed="562" dbindex="20589">

WIlliam Clarke Quantrill (Canal Dover, Ohio, 1837-Louisville, Kentucky, 1865) Guerriller sudista. Fill d'un mestre d Ohio, el 1857 es va traslladar a Kansas, on el 1860 fou acusat de robatori i assassinat. Va organitzar guerrilles irregulars, els Quantrill Riders, i les va posar al servei de la Confederaci. El 21 d'agost del 1863 els seus homes saquejaren la poblaci de Lawrence (Kansas), provocant 150 morts i 200 propietats destrudes. Desprs mat 90 soldats a Baxter Springs. El 1864 marx a Kentucky, on va morir de les ferides provocades en una escaramussa. Entre els membres del seu grup hi havia els germans Frank James i Jesse James i els germans Younger.

 Enllaos externs  .
 Biografia;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52537" title="Ermengol I d'Urgell" nonfiltered="563" processed="563" dbindex="20590">
Ermengol I d'Urgell,  anomenat el de Crdova (975 - Crdova 1010), infant de Barcelona i comte d'Urgell (992-1010).

Fill segon de Borrell II de Barcelona i de la seva primera esposa, Letgarda de Tolosa. Fou l'iniciador de la dinastia privativa d'Urgell.

Poltica.

Home de gran cultura va menar una poltica d'obertura vers Europa realitzant llargs viatges a Roma, el 998 i el 1001 i va estimular el fet que els seus nobles viatgessin fins a Santiago de Compostella o Le Puy.

Va mantenir una intensa activitat bllica contra Al-ndalus. Aix, fou fet presoner el 1004 a Albesa en la lluita contra els sarrans de Lleida. Va particar en l'expedici que el seu germ Ramon Borrell de Barcelona realitz el 1010 contra Crdova, lluitant en la batalla d'Aqbat al-Bakr i en la batalla del riu Guadiaro, en la que mor als trenta-set anys.

Npcies i descendents.

Vers el 1001 es cas amb Tetberga de Provena, germana del comte de Provena Bos II. D'aquesta uni en nasqueren dos fills:
 l'infant Ermengol II (1009-1038), comte d'Urgell,
 la infanta Estefania d'Urgell, casada amb Guillem II de Pallars Sobir.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52542" title="Nathan Bedford Forrest" nonfiltered="564" processed="564" dbindex="20591">

Nathan Bedford Forrest (Chapel Hill, Tennessee, 1821 - Memphis, Tennessee, 1877) fou un oficial sudista.

De formaci autodidacta, fou comerciant de ramat, cavalls i esclaus. Quan esclat la guerra de secessi, assol el grau de tinent coronel de cavalleria i lluit a les batalles de Fort Donelson (1862) i Shiloh, desprs de la qual fou nomenat general. El 1864 massacr 300 negres a Fort Pillow i ms tard fou derrotat pels nordistes a Brice's Cross. L'abril del 1865 es va rendir. Des del 1866 es va dedicar als negocis i el 1867 fou nomenat cap del Ku Klux Klan. Tamb fou cap dels ferrocarrils de Selma fins a la seva mort, potser per diabetis.

 Enllaos externs.
Biografia de Nathan B. Forrest (primers anys i servei militar);
El Memorial General Nathan Bedford Forrest a la University of the South;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52545" title="Pere II d'Urgell" nonfiltered="565" processed="565" dbindex="20592">
Pere d'Arag i de Comenge o Pere II d'Urgell ( 1340 - Balaguer 1408 ), comte d'Urgell i vescomte d'ger, bar d'Entena, d'Antilln i d'Alcolea de Cinca (1348-1408).

Orgens familiars.
Fill del comte Jaume I d'Urgell i la comtessa Ceclia de Comenge. Era nt per lnia paterna del comte-rei Alfons el Benigne i Teresa d'Entena, mentre que per lnia manterna ho era del comte Bernat VIII de Comenge.

Ascens al tron.
En heretar el comtat del seu pare hagu de refer les finances, en una situaci de fallida, reordenant el tresor i la fiscalitat del comtat. Inici grans construccions com el castell d'Agramunt, els claustres de Sant Pere d'ger i la millora del castell Forms de Balaguer. 

El 1376 va atorgar a la ciutat de Balaguer la potestat de celebrar un mercat. Aix mateix va afavorir el seu xit amb l'abolici de feixugues imposicions.

Fou fidel al seu oncle Pere el Cerimonis i l'ajud amb la seva lluita contra Pere el Cruel en la defensa de les fronteres de Terol i Daroca. Per aquesta fidelitat el rei Cerimonis el nomen lloctinent de Valncia.

Npcies i descendents.
El 22 d'agost de 1363 es cas amb Beatriu de Cardona, filla d'Hug Folc I de Cardona i la seva esposa Blanca d'Empries.

El 1375 es cas amb Margarida de Montferrat, filla del magarve Joan II de Montferrat i la reina titular Elisabet de Mallorca. Amb qui tingu:
 l'infant Jaume II d'Urgell (1380-1433), comte d'Urgell i pretendent al Comproms de Casp;
 l'infant Tadeu d'Urgell, mort jove;
 la infanta Beatriu d'Urgell, morta jove;
 la infanta Elionor d'Urgell (1378-1430), eremita a Montblanc;
 la infanta Ceclia d'Urgell (1379-1460), casada el 1409 amb Bernat de Cabrera, IV de Mdica;
 l'infant Pere d'Urgell (1390-1408);
 l'infant Joan d'Urgell (1396-1410), bar d'Entena i d'Antilln;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52546" title="Bloody Will Anderson" nonfiltered="566" processed="566" dbindex="20593">
William Anderson, anomenat Bloody Will Anderson (Randolph County, Missouri, 1840-Orrick, Missouri, 1864) Guerriller sudista. Pass la joventut a Kansas, i quan esclat la guerra civil del 1862 es va unir a les partides sudistes de William C. Quantrill i particip en la massacre de Lawrence (1863). El 1864 particip amb 70 homes a la massacre de Centrlia, on mat nombrosos soldats ferotgement. El 27 d octubre del 1864 va morir en una emboscada a Orrick. El seu cadver fou decapitat i empalat per soldats nordistes. D altres, per, afirmen que va escapar a Oklahoma, on va morir el 1927.

 Enlla .
 Biografia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52547" title="Beln Gopegui" nonfiltered="567" processed="567" dbindex="20594">

Beln Ruiz de Gopegui (Madrid, 1963) s una novellista i guionista de cinema espanyola que ja amb la seua primera novella (La escala de los mapas, 1993) va guanyar dos premis el Premio Tigre Juan i el Premio Iberoamericano "Santiago del Nuevo Extremo" (1994). La tercera va ser portada al cinema per Gerardo Herrero. Ha estat, a ms, descrita per Francisco Umbral com la millor novellista de la seua generaci.  

Biografia.
Beln Gopegui es va llicenciar en Dret a la Universitat Autnoma de Madrid. I va encetar la seua carrera professional collaborant en les seccions literries de diferents mitjans de premsa.  

El 1993, tot i que l'editorial va acceptar de publicar-la temps abans, va publicar a Anagrama la seua primera novella, La escala de los mapas que a ms de ser un xit va obtenir els premis Tigre Juan i el Iberoamericano Santiago del Nuevo Extremo per a nous autors.

El 1995 va publicar la segona, Tocarnos la cara, que tamb va ser acollida favorablement tant pel pblic com per la crtica.

La tercera, i per a molts la seua millor novella, La conquista del aire, la va publicar el 1998 i va ser portada al cinema dos anys desprs, per Gerardo Herrero amb el ttol de Las razones de mis amigos. 

Des d'aquell moment va comenar una relaci amb el cinema que encara a hores d'ara continua. Va collaborar amb Gonzlez-Sinde, en el gui de La suerte dormida i va escriure en solitari el gui de la pellcula El principio de Arqumedes, 2004, dirigida tamb per Gerardo Herrero 

L'any 2001 va publicar Lo real, potser la seua obra ms ambiciosa. 

La seua darrera novella s, El lado fro de la almohada, que es va publicar el 2004 i ha estat el centre d'una polmica al voltant de l'autora per la seua postura poltica de recolzament a la Revoluci Cubana. Fruit d'aquest posicionament poltic ha estat la seua participaci en el llibre collectiu Cuba 2005 junt amb Alfonso Sastre, Carlos Fernndez Liria, Santiago Alba, Carlo Frabetti o John Brown.

Bibliografia.
La escala de los mapas, 1993 (novella);
Premio Tigre Juan 1993 ;
Premio Iberoamericano "Santiago del Nuevo Extremo" 1994 ;
Tocarnos la cara, 1995 (novella). ;
Cuallad: puntos de vista, 1995 ;
En desierta playa, 1995 (conte). ;
La conquista del aire, 1998 (novella). ;
Lo real, 2001 (novella). ;
Finalista del XIII Premio Rmulo Gallegos 2003 ;
Finalista del I Premio Fundaci Jos Manuel Lara de Novela 2002 ;
Finalista del Premi de la Crtica 2001 ;
El lado fro de la almohada. El Cultural, 26 juny de 2003 (conte). ;
 (Amb ngeles Gonzlez-Sinde) La suerte dormida, 2003 (gui de cinema). ;
El principio de Arqumedes, 2004 (gui de cinema). ;
El lado fro de la almohada. Anagrama, 2004 (novella). ;
 (En collaboraci) Cuba 2005, 2005;

Enllaos.

Fitxa bibliogrfica al taller literari Oktubre2003;
Beln Gopegui a Escritoras.com: Informaci sobre escriptores i els seus llibres.
Autor del mes a Escritores.org.
Entrevista per al diari El Mundo (22-4-2001).
Entrevista de Marta Rivera de la Cruz, en Espculo 7, 1997.
Resenya sobre La conquista del aire de Marta Rivera de la Cruz, a Espculo 8, 1997.
Entrevista de Miren Eraso;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52550" title="Jesse James" nonfiltered="568" processed="568" dbindex="20595">
  
Jesse James (Clay County, Missouri 1847 - Saint Joseph, Missouri 1882) fou un guerriller i ms tard bandoler sudista. Fill d un predicador baptista que els abandon per a buscar or a Califrnia, a quinze anys s'un a la guerrilla sudista de William C. Quantrill amb el seu germ Frank James. Acabada la guerra civil dels Estats Units, es ret als soldats de la Uni, per, en no sser respectats els termes de la rendici, reprengu les armes (1866). Cap de la James Band, formada per ell, el seu germ Frank i els germans Younger adquir notorietat per l'audcia dels seus assalts a bancs i a trens. Mor assassinat per dos membres de la seva banda, Charlie i Robert Ford. 

Durant uns anys un tal J. Frank Dalton (mort a Granbury, Texas, el 1951) va dir que ell era en realitat Jesse James; que Bob Ford havia mort un cos de Jesse. Nogensmenys, unes proves d'ADN el 1995 determinaren que l'home assassinat per Bob Ford era l'autntic Jesse James i fou enterrat per nostlgics amb uniforme confederat.

 Enllaos externs .

Biografia;
Jesse James Home Museum (On fou assassinat);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52551" title="Lluans" nonfiltered="569" processed="569" dbindex="20596">


El Lluans, s una comarca natural de transici entre la Plana de Vic i el Bergued, en contacte amb el Prepirineu. 

Dins la divisi administrativa de Catalunya est considerada com una subcomarca. Oficialment comprn territoris de les comarques del Bages, del Bergued i d'Osona.

 Municipis que conformen el Lluans .
 Dins la comarca d'Osona: Alpens, Llu, Olost, Orist, Perafita, Prats de Lluans, Sant Agust de Lluans, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluans, Sant Mart d'Albars, Sobremunt.
 Dins la comarca del Bergued: Santa Maria de Merls;
 Dins la comarca del Bages: Sant Feliu Sasserra.

 Carcterstiques fsiques .
El Lluans s un altipl d'uns 400 km  situat al nord-est de la depressi central inclinat de NNE (900-1.000 metres d'altitud) a SSW (450-550 m). Per la banda d'Osona est clarament delimitat per cingleres.

Les conques hidrogrfiques van a parar als rius Ter o Llobregat cap aquest segon riu drenen les rieres de Merls, Lluans i Gavarresa.

El clima s mediterrani de tendncia continental modificat per l'altitud especialment pel que fa a la moderaci de les temperatures estiuenques. La temperatura mitjana es troba al voltant dels 12 graus. A la temporada freda hi ha uns 50 dies de glaades amb mnimes absolutes prximes als 5 graus per sota de zero. Les precipitacions anuals oscillen entre els 600 i 900 litres. 

 Demografia .


 Enllaos externs .
Consorci del Lluans;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52552" title="Frank James" nonfiltered="570" processed="570" dbindex="20597">


Frank James (Clay County, Missouri, 1843- Kearney, 1915) fou un guerriller i bandoler sudista. Era germ de Jesse James, i comen amb ell com a membre dels guerrillers sudistes Quantrill Riders i particip en la massacre de Lawrence, per el 1865 organitz amb el seu germ i els germans Younger una banda que es va fer famosa pels atracaments a bancs i trens, aix com els enfrontaments contra els detectius de l'agncia Pinkerton. Desprs de la mort del seu germ el 1882, es va entregar. Fou jutjat a diversos estats i declarat no culpable, i aleshores torn a la seva granja, on va morir sense ser molestat d'un atac de cor.


 Enlla .

 Biografia;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52553" title="Ceclia I d'Urgell" nonfiltered="571" processed="571" dbindex="20598">
Ceclia I d'Urgell (? - 1384), infanta de Comenge i comtessa d'Urgell (1348).

Orgens familiars.
Filla del comte Bernat VIII de Comenge i de Martha d'Illa.

Npcies i descendents.
Es cas el 1336 amb Jaume I d'Urgell, amb qui tingu: 
 l'infant Pere II d'Urgell (1340-1408), comte d'Urgell;
 la infanta Elisabet d'Arag, que es cas amb Folc II de Cardona;

Hereva terica del seu pare al comtat de Comenge, aquest li fou usurpat pel seu oncle Pere Ramon de Comenge, sota el vist-i-plau del seu cunyat, el rei Pere el Cerimonis.

ssent tutora va menar una poltica de refeta econmica del comtat aixugant bona part dels deutes que havia contret el seu marit. Va manar construr l'esglsia de Santa Maria de Balaguer aix com el monestir de clarisses d'Almat. 

Fou nomenada hereva per part del seu marit i el mateix any de la seva pressa de posssessi del comtat renunci a favor del seu fill. Ella es retir de la vida pblica i mor el 1384.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52554" title="Germans Younger" nonfiltered="572" processed="572" dbindex="20599">

Els germans Younger foren una banda d'antics guerrillers sudistes formada pels germans  Thomas Coleman (Cole 1844 1916), John (1846 74), James (Jim 1850 1902), i Robert (Bob 1853 89) Younger, originaris de Harrisonville, Jackson County, Missouri. Cole es va unir als Quantrill riders el 1864, on va conixer Frank James. El 1866 tots els germans decidiren unir-se en banda als germans Frank James i Jesse James i atracar bancs a Missouri. John fou mort pels Pinkerton el 1874. I els altres foren atrapats desprs de l atracament al First National Bank de Northfield el 1876. Condemnats a cadena perptua, Bob va morir de tuberculosi a la pres. Jim i Cole foren alliberats sota paraula el 1902. Uns dies desprs Jim fou trobat mort d un tret al cap en un hotel. Cole va escriure les seves memries i torn a la llar de Lee's Summit (Missouri), on va morir d un atac de cor el 1916.

Enllaos externs.
Biografia de Cole ;
 Biografia de Jim ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52556" title="Bob Ford" nonfiltered="573" processed="573" dbindex="20600">

Robert Ford  (Virgnia, 1861-Creede, Colorado, 1892) fou un bandit estatunidenc de finals del segle XIX. El 1879 es va unir a la banda de Jesse James amb el seu germ Charlie, participant en un atracament a Glendale. El 1881 van fer un atracament a Blue Cut (Missouri), i el governador ofer 10.000 $ de recompensa per la mort de Jesse James. Es pos en contacte amb ell i el 3 d'abril del 1882 el mat d'un tret a l'esquena. Detingut i sentenciat a mort, fou amnistiat, per no va rebre cap diner. El seu germ Charlie se sucid el 1884 i ell intent viure de posar per a fotgrafs i va obrir dos salons a Colorado, fins que fou assassinat per Edward O. Kelly, qui fou empresonat fins el 1902, quan fou alliberat sota paraula. El 1904 fou mort per un policia a Oklahoma.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52558" title="Grigor Mamikonian" nonfiltered="574" processed="574" dbindex="20602">
Grigor Mamikonian fou governador d'Armnia nomenat pel Califa del 662 al 685.

Era casat amb una princesa d'Aghunia.

Va restaurar molts edificis i l'economia i va governar pacficament durant mes de 20 anys. Va traslladar les restes de sant Gregori el illuminador des Thordan a Valarshapat. Una relquia del sant fou donada al seu nebot Varasterdat d'Aghunia, que la van confiar al patriarca d'Aghunia Israel i va quedar dipositada a un monestir anomenat Glkhoivanq (Monestir del Cap)

El 661 havia estat elegit patriarca Anastasi I d'Akori que va fer establir un calendari fix (obra d'Anania Anetsi). Anastasi va morir el 667 i el va succeir Israel I d'Othmus que va governar l'esglsia deu anys i llavors (677) el va succeir Sahak II d'Arqunashen (677-703).

El 681 o 682, aprofitant les guerres civils al Califat, els armenis es van revoltar junt amb els ibers i els aghuans. Vers el 685 els Khzars, aprofitant tamb les guerres civils, van envair Kartli i van entrar a Armnia pel nord. Grigor Mamikonian va marxar contra ells per va morir en combat (685).

Els rabs, desprs de dos prnceps Mamikonian revoltats, van decidir canviar de casa, i van nomenar a Ashot I Bagratuni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52561" title="Plana de Vic" nonfiltered="575" processed="575" dbindex="20603">

La Plana de Vic s una depressi allargada en direcci nord-sud que constitueix el nucli central de la comarca d'Osona. La ciutat de Vic, situada al seu centre, n's el nucli ms important.

El riu Ter i els seus afluents amb la seva acci erosiva, molt ms profunda en la banda de llevant que en la de ponent, van originar la Plana de Vic que compta amb uns 30 quilmetres de llargada. 

La Plana de Vic est totalment rodejat de muntanyes; les del Ripolls i la Garrotxa cap el nord; les Guilleries a l'est; el Montseny al sud-est; el Moians i el Lluans cap a Ponent, i queda tancada per un cercle de serralades.
Qu visitar?
Roures Monumentals de Malla:Els roures formen part del paisatge tradicional de la Plana, i a Malla formen part del patrimoni natural del poble amb categoria d'arbres monumentals, forts i nobles.
El Castell de Sant Mart de Centelles: Situat dalt d'un turonet. Conegut popularment com l'Agullola de Sant Mart. En resten les runes.
 	 	 	  
Pou Roqueta a Tona: Baixant les 100 escales de marbre de l'antic balneari Roqueta hi ha el pou de la deu d'aigua, que es pot beure i que anava molt b per a les malalties.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52563" title="Ashot I Bagratuni" nonfiltered="576" processed="576" dbindex="20604">
Ashot I Bagratuni fou nomenat governador d'Armnia pel Califa vers el 685 fins el 690.

La seva primera tasca fou expulsar als Khzars. Desprs va construir a la seva residencia a Dariunq (avui Bayazid) la catedral de Amenaperkitx (Salvador del tots els homes).

Vers el 687 o 689 l'emperador Justini II va enviar un exrcit dirigit pel general Leontios que va imposar la sobirania bizantina per es van comportar com ocupants saquejant i destruint. Els rabs, per expulsar als bizantins, van enviar un exrcit  pel sud-est i tamb van cometre tota classe d abusos. Ashot va marxar contra ells i els va derrotar (690) per quant estaven recollint el bot els rabs van retornar i el van derrotar i Ashot fou greument ferit, per va morir ja a la seva residencia. El va succeir Nerss Kamsarakan, nomenat pels bizantins.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52564" title="Nerss Kamsarakan" nonfiltered="577" processed="577" dbindex="20605">
Nerss Kamsarakan fou governador bizant (curopalata) d'Armnia del 690 al 691.

El 690 l'exrcit de Justini II va creuar el pas i va arribar a Kartli i Aghunia. Quan va sortir va deixar com a governador a Nerss Kamsarakan, casa tradicionalment favorable als bizantins, en substituci d'Ashot I Bagratuni, que tot i que revoltat, havia estat designat pels rabs.

El 691 fou nomenat governador Sembat II Bagratuni, amb Symbatios, un grec, com a patrici al seu costat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52565" title="Jefferson Davis" nonfiltered="578" processed="578" dbindex="20606">

Jefferson Davis (Todd County, Kentucky, 1808 - Biloxi, Mississippi, 1889) fou un poltic sudista, primer i nic president dels Estats Confederats d'Amrica. Fill d'un plantador de cot de Mississippi. Es gradu a l acadmia militar de West Point el 1828 i lluit en la Guerra contra Mxic el 1835, i fou ferit a Buena Vista. Fou senador a Mississippi (1835-1845) i congressista als EUA (1845-1846 i 1847-1861). Don suport als Estats Confederats d'Amrica i en fou escollit primer president el 1862. Dirig enrgicament l'esfor de guerra, trasllad la capital a Richmond i rebutj tots els intents de pau. La derrota de les forces sudistes l'oblig (1865) a fugir. Fet presoner pels federals el 1865, rest empresonat fins el 1868. Aleshores es dedic als negocis privats. Escriv Rise and Fall of the Confederate Governement (1881).

 Enllaos externs .

 Biografia;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52566" title="Alexander Hamilton Stephens" nonfiltered="579" processed="579" dbindex="20607">

Alexander Hamilton Stephens (Wilkes, Georgia, 1812- Atlanta, 1883) fou un poltic sudista, primer i nic vicepresident dels Estats Confederats d'Amrica.
 
De naturalesa malaltissa, fou congressista a Gergia (1837-1842), senador a Georgia (1842-1843) i senador federal (1843-1859). Des d all defens l extensi de l esclavatge, per s opos primer a la Guerra amb Mxic, i ms tard a la secessi. 

Nogensmenys, quan Georgia s un a la Confederaci, s'hi va sumar i fou escollit vicepresident confederat. 

Durant la guerra  s opos a l adopci per Jefferson Davis de poders especials que restessin independncia als estats. 

Desprs de la guerra, el 1865-1866 fou confinat, i fou novament congressista per Georgia el 1873-1882 i governador de Georgia el 1882-1883. 

Va compondre Constitutional View of the Late War Between the States (1868-1870).


 Enlla .

 Biografia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52567" title="Ceclia d'Urgell" nonfiltered="580" processed="580" dbindex="20608">
Ceclia d'Arag i Montferrat

Filla de Pere II d'Urgell i de Margarida de Montferrat. Fou una de les candidates a casar-se amb el rei Mart l'Hum.

Desprs de la revolta del seu germ, Jaume II d'Urgell, contra Ferran d'Antequera s'hagu de refugiar amb la seva germana Elisabet i la seva mare per por a represlies. Ferran I les va privar de tots els seus bns, passant misria i havent de demanar caritat per poder menjar.

Anteriorment havia rebutjat casar-se amb Joan Ramon Folc II de Cardona, per haver-se fet enrere en la causa urgellista. Es cas amb Bernat IV de Mdica i va morir sense descendncia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52568" title="Thomas Stonewall Jackson" nonfiltered="581" processed="581" dbindex="20609">

Thomas Jonathan Jackson, conegut com a Stonewall Jackson (Clarksburg, Virgnia 1824 - Chancelorsville, Virgnia 1863), militar sudista. Graduat a West Point, era un devot presbiteri; fou un heroi a la Guerra amb Mxic del 1848 i hi assol el grau de general. Es disting a la guerra de Secessi, en la qual ser un dels principals generals confederats. Va ser vencedor de les dues batalles de Bull Run (1861 i 1862) i contribu a guanyar la batalla de Fredericksburg (1862). Va morir accidentalment a la batalla de Chancellorsville. La seva mort fou un cop molt dur per als Confederats.

 Enllaos externs .
American Civil War:Comprehensive American Civil War site with forums;
 Biografia ;
 Lloc web de VMI sobre Stonewall Jackson ;
 Retrats de Stonewall Jackson;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52569" title="Muhammad Ibn-Merwan d'Armnia" nonfiltered="582" processed="582" dbindex="20610">
Muhammad Ibn-Merwan fou governador militar d'Armnia del 693 al 695 i del 702 al 706.

Era fill del Califa Merwan i d'una esclava i germanastre del Califa Abd al-Malik.

Va fer una incursi a Armnia vers el 684 o 685.

El 691 va participar a la batalla de Dair al-Djathalik en qu fou derrotat Musab alk-Zubair, enemic d'Abd al-Malik.

El 693, cridats pel governador bizant Sembat II Bagratuni, els rabs que van enviar un exrcit dirigit per Muhammad Ibn-Merwan que va restablir el domini del Califa, als que el prefecte bizant Symbatios va entregar el pas. Va derrotar els bizantins a Sebaste o Sebastopolis (Capadcia o Cilcia). Els rabs van designar prefectes per controlar el pas. Muhammad fou derrotat pels khzars  vinguts del Caucas, per el seu nebot Maslama els va poder rebutjar ms tard. El 694 va derrotar el bizantins a Marash.

El 695 Muhammad va tornar a Sria i va deixar com ostikan (prefecte) al seu lloctinent Abdallah Ibn-Hatim al-Bahili.

Altra cop Armnia en poder dels bizantins des el 698, el Califa Abd al-Malik va enviar als seus lloctinents Muhammad Ibn-Merwan i Uqba a Armnia vers el 702 i els nakharars es van rendir sense lluita. 

El patriarca Sahak III va anar a veure al califa per intercedir, i va morir durant el viatge (703). Per les seves spliques van servir perqu no hi hagus represlies. 

El 705 el nou califa Abd al-Walid va decidir eliminar als nakharars. Sembat II Bagratuni, assabentat del projecte, va demanar ajut a Bizanci. Forces gregues i de Sembat es van ajuntar i van avanar cap a Vanand per foren desfetes per Muhammad Ibn-Merwan prop de Drakhpet. El califa va encarregar llavors de l eliminaci dels nakharars al governador de Nakhichevan, Qasim. 1200 nakharars van ser cridats i per sorpresa tancats a una esglsia de Nakhichevan i una de Khram (al sud de Nakhichevan, a la riba del Araxes) a les que es va posar foc. Entre els morts cal esmentar a Sembat III Bagratuni de Vaspurakan, Grigor i Kurion Ardzruni i Varaz Shapuh Amatuni. Els seus fills foren portats a Damasc per ser educats sota la fe musulmana (706). 

Vers el 706 el govern, que havia exercit Muhammad Ibn-Merwan fou confiat a Abdallah Ibn-Hatim al-Bahili. Muhammad el va conservar nominalment fins el 709 en qu fou nomenat el seu nebot Maslama, germ de Abd al-Walid.

Va morir el 101 de l'hgira (719/720).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52570" title="Tlingit" nonfiltered="583" processed="583" dbindex="20611">
 
Tribu ndia del grup Kolosh del tronc na-den. El seu nom prov de lingit   poble . Tamb els deien kolosh, paraula que prov de l aleut kalohs o kaluga  artesa petita , perqu tenien el costum de guarnir-se els llavis amb peces de fusta. Es divideixen en el grups Auk, Chilkat, Gonaho, Hehl, Henya, Huna, Hutsnuwu, Kake, Kuiu, Sanya, Sitka, Stikine, Sumdum, Taku, Tongass, Tahltan i Yakutat. Ocupen el territori entre la badia de Yakutat i el cap Fox, i sn vens i amics dels haida i tsimshian. 

 Demografia .

Quan arribaren els russos el 1740 hi havia 50 llogarrets, es parlaven 14 dialectes i eren uns 10.000 individus. El 1900 eren uns 5.000 individus. Cap el 1985 eren un 8.700 i el 1985 hi havia uns 10.000 a Alaska (d ells 950 a la Reserva Hoonah), i 500 al Canad, dels quals noms uns 2.000 parlaven la llengua nadiua. En el cens dels EUA del 2000 el nombre de tlingit i haida van junts, separats en algunes divisions:



D'altra banda, els tlingit i haida apuntats al rol de la BIA el 1995 eren 11.757 repartits en les segents reserves:



A Yukon hi ha tlingits tagish a Atlin (156 h), Taku River (364 h) i Teslin (537 h). A la Colmbia Britnica, hi ha 1.557 tahltan a Telegraph Creek. 

 Costums .
Sn considerats com els mxims representants de la Cultura ndia del Noroest.  Vivien en llargues viles envoltades de planxes de fusta amb crestes ornamentals i pals totmics, que sembla ser que representaven els avantpassats i els distintius socials de llurs habitants. Feien cases de taules de cedre de 3,6 metres d alt, amb bigues de fusta, on hi vivia molta gent emparentada. Feien els pals totmics davant de la casa; les habitacions eren installades sobre plataformes, quatre pals angulars escolpits.  Tamb feien pirages de fusta de 20 metres de llarg, usades tant en la guerra com a la pesca. Les dones feien llenols amb guarnicions d ones i mantes chilkat amb botons de nacre i dissenys en relleu amb les imatges de les cimers del clan, fetes de llana, i els homes feien pals totmics i canoes bellament decorades. Tamb elaboraven cistelles d arrels d avet decorades en color. Cuinaven amb pedres calentes. 

Es dividien en 14 grups tribals dividits en dos meitats o fratries (yel o corb i liga-llop), i aquestes es dividien en clans endogmics (el corb en tenia 27) i regits per filiaci materna.  A cada poblat, cada clan tenia un cap, el yitsati o pare de famlia, i cadascun possea cimeres repersentades en forma de totems, heretats per les famlies. Tots llurs membres descendien d un avantpassat com, sempre per lnia materna, i amb una organitzaci i rols molt complexos. Els llinatges o nissagues, tamb basades en clans, eren polticament independents i tenien un cabdill, per, que no tenia cap autoritat tribal. Uns quants llinatges unificaven les diferents tribus i feien viles amb intencions d explotar els recursos econmics d un territori, i per celebrar-hi els cerimonials.`

Pescaven cinc classes diferents de salmons amb arpons, xarxes i trampes, i tamb caaven necs, mamfers terrestres (crvols i ssos) i martims (foques i lldries de mar), i recollien baies i arrels. Les cases les habitaven a l hivern, i durant l estiu es movien per l interior per caar o per pescar.  Com tamb feien els nootka i els kwakiutl, tamb practicaven l esclavatge dels presoners i el potlacht, cerimnia comuna a totes les tribus de la costa Noroest i que consistia en la repartici, amb finalitats diverses, quan es moria alg, i principalment als mesos d hivern, de regals desprs d una ostentosa cerimnia on els qui la convocaven rivalitzaven en generositat, ja que aquest detall els donava prestigi i s exigia reciprocitat, ja que en depenia la posici social.



Pel que fa a la religi, creien que el Corb havia donat el foc al seu poble i posat en curs el sol i la lluna. Tamb creien en un heroi mitolgic, Kaax achgok, similar a Ulisses. Les cerimnies rituals eren complexes. Usaven  grans mscares de fusta que representaven als avantpassats o herois sobrenaturals. Tamb duien carraques de fusta tallades en forma d ocell. Quan un xaman moria, se l decapitava i el cap era guardat en una caixa de fusta amb llurs instruments mgics, i amagat en una cova fosca i seca.

 Histria .
Se sap que cap el 1720 eren agrupats en 13 kwans o rees locals, cadascuna amb sis viles, i sovint s enfrontaven als aleuts, enemics seus. El 1741 foren visitats pel rus irikov, i s enfrontaren a Vitus Bering i als russos, cosa que els impediria la ocupaci formal del seu territori. Es mantingu un estat latent de guerra que provoc incidents com el de badia d Yschugat del 1790, on moriren 12 tlingit, 2 russos i 9 aleuts. Tot i aix, el 1799 els russos aconseguiren fundar Fort Sitka, important centre del comer de pells.
El 1802 Fort Sitka fou atacat pels tlingit, que mataren 20 russos i 130 aleuts i robaren 4.000 pells. Com a represslia, el 1804 Baranov atac els Sitka a canonades, defensats pel cap Ktalean. I el 1805 el cap dels yakutat, Theodore, atac els russos. Tot i aix, els russos construiren el fort de Novo Arkhangelsk del 1804 al 1818.

Del 1834 al 1854 el p. Veniaminov intent convertir-los al cristianisme ortodox, va aprendre la seva llengua i en salv molts de la verola. Aix, el 1835 els koloshi demanaren medicines a Sitka, de manera que s inici una poca de tranquilitat i de comer. Endems, quan el 1849 es trob or a Califrnia augment la demanda de gel i ajudaren als comerciants russos. Per en marxar Vemianinov el 1854 esclataren noves tensions, i destruiren una fortificaci de la Hudson Bay Co, ra per la qual l any segent els russos enviaren 100 soldats a Sitka per prevenir els atacs.
 
El 1862 patiren una forta epidmia de verola que els delm fora. I el 1867 tot el territori d Alaska, incls el seu, fou venut pels russos als EUA. El 1877 acceptaren la introducci dels EUA al seu territori, s hi introdueixen escoles presbiterianes i es guanyen la vida llogant canoes als minaires que buscaven or a la zona. 

Per el 1896 es troba or al Klondyke i uns 40.000 minaires invadeixen el seu territori, cosa que comporta la introducci de l alcohol, prostituci, malalties venries, proletaritzaci i aculturaci.El 1900 s hi introdueixen escoles baptistes i catliques. El 1904 acceptaren l ordre del govern de no celebrar el potlacht i el 1912 els tlingit Susie James (1890-1980) i Frank Johnson (1894-1982), mestre i pescador, participen en la creaci del primer grup indi, Alaska Native Brotherhood, per tal de protegir llurs interesos.  Aix, el 1924 obtindrien el dret al vot, i fins i tot el 1926 el tlingit William Paull esdevindria diputat al parlament territorial d Alaska. El 1931 obtindran el dret de poder reclamar pels jaciments minaires, per el 1942 es construeix l autopista d Alaska pel seu territori, la qual cosa els comporta mobilitzacions. 

Aix el 1953 es constitueix la Haida-Tlingit Lands Claims Council per reclamar llurs terres. Cap el 1960 tamb s hi obren les primeres escoles de la BIA. Finalment, el 1971 l Alaska Native Claims Settlement Act establir 13 corporacions regionals per administrar les terres nadiues. Una d elles, Sealaska Corp. ho ser per a tlingit, haida i tsimshian, i ser privatitzada el 1991. Cap el 1980 obtindrien 500 milions $ de treballs en canonades i conserveres. El seu rgan de govern s el Tlingit & Haida Central Council, per amb seu a Juneau.

 Llista de Tlingits .

   Shakes;
   Nora Marks Dauenhauer ;
   Diane Benson;
   Edward Thomas;

 Bibliografia .

 WISSLER, Clark (1993) Los indios de Estados Unidos de America,  Paids Studio, n 104 Barcelona;
 MOSS, Joyce; WILSON, George (1991)  Peoples of the World. North Americans  Gale Research Inc.  Detroit/London;
 Article Tlingit a ENCICLOPAEDIA BRITANNICA,  Ed. E.B. Inc, 1970;
 Article Tlingit a THE NEW ENCICLOPAEDIA BRITANNICA-Micropaedia;
 Article Tlingit a ENCICLOPAEDIA AMERICANA, Grooler Inc, Danbury Corn,1983;
 Ames, Kenneth M. & Maschner, Herbert D.G. (1999). Peoples of the Northwest Coast: Their archaeology and prehistory. London: Thames and Hudson, Ltd. ISBN 0-500-28110-6.
 Bullen, Edward L. (1968).  An historical study of the education of the Indians of Teslin, Yukon Territory. (Unpublished master's thesis, University of Alberta, Edmonton).
 Emmons, George Thornton (1991). The Tlingit Indians. Volume 70 in Anthropolgical Papers of the American Museum of Natural History. Edited with additions by Frederica De Laguna. New York: American Museum of Natural History. ISBN 0-295-97008-1.
 Dauenhauer, Nora Marks & Dauenhauer, Richard (1987). Haa Shuk, Our Ancestors: Tlingit oral narratives. Volume 1 in Classics of Tlingit Oral Literature. Seattle, Washington: University of Washington Press. ISBN 0-295-96495-2.
 Salisbury, O.M. (1962). The customs and legends of the Thlinget Indians of Alaska. New York: Bonanza Books. ISBN 0-517-135507. ;
 Swanton, John R. (1909). Tlingit myths and texts. Smithsonian Institution Bureau of American Ethnology: bulletin 39. Washington, D.C.: U.S. Government Printing Office.
 Teslin Women's Institute (1972). A history of the settlement of Teslin. Teslin, Yukon.

 Enlla .

 Articles tlingit;
 Sealaska Heritage Institute;
 Sealaska Inc.;
 Consell Central de les tribus ndiesa Tlingit i Haida d'Alaska;
 Artista contemporani tlingit Nicholas Galanin;
 Tlingit Tribus, clans i cases de clan (inclou mapa);
 Tlingit i Tsimshian d'Alaska;
 Taku River Tlingit First Nation (British Columbia);
 Textos digitales de l'Esglsia Ortodoxa en llengua tlingit;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52571" title="Abdallah Ibn-Hatim al-Bahili d'Armnia" nonfiltered="584" processed="584" dbindex="20612">
Abdallah Ibn-Hatim al-Bahili fou governador d'Armnia del 695 al 698 i del 706 al 709, com a lloctinent de Muhammad Ibn-Merwan.

El 695 Muhammad va tornar a Sria i va deixar com ostikan (prefecte) a Abdallah Ibn-Hatim al-Bahili.

El 706 Muhammad (que des del 702 tornava a ser governador) va sortir d'Armnia i Abdallah va restar un altre cop al seu lloc, fins el 709 en qu fou nomenat Maslama ben Abd al-Malik Ibn-Marwan, germ del califa Abd al-Walid.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52573" title="Shakes" nonfiltered="585" processed="585" dbindex="20613">
Shakes fou cabdill  de la fracci niska dels tsimshian de l illa Wrangell, tamb conegut com a We-Shakes, que donar nom a tots els cabdills de la zona potser des del 1831. Fou un conqueridor tlingit que esclavitz els enemics i que es vestia amb capes molt vistoses.

La primera foto coneguda correspon al cabdill Shakes VII el 1940.

 Enlla.  
 Fotografia i estracte biogrfic, en angls;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52574" title="Nora Marks Dauenhauer" nonfiltered="586" processed="586" dbindex="20614">
Nora Marks Dauenhauer s el nom amb que s coneguda Keixwenei (Syracuse, Nova York, 1927),  escriptora tlingit graduada a la Universitat metodista d Alaska el 1976, i que ha fet un fort treball de recerca sobre la llengua tlingit. Tamb s cap de la societat de cistellers Shax'saanikee. Ha escrit Haa tuwunaagu yis, for healing our spirit : Tlingit oratory (1990), Haa shuka, our ancestors speak (1987), Haa Kusteeyi, Our Culture (1994), The droning shaman (1988), Beginning Tlingit (1976) i Life woven with song (2000), totes sobre els costums del seu poble.

 Enllaos externs .
 Biografia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52575" title="Diane Benson" nonfiltered="587" processed="587" dbindex="20615">
Diane Benson, tamb coneguda en tlingit com a Lxeis (Yakima, Washington, 1959)  s una intellectual i poltica tlingit. Ha estat fundadora de l Alaska Native Performance and Film Commission el 1993, tamb s periodista lliure i collaboradora a diversos museus. Ha participat als films White fang i Crimes of the heart (1985), aix com a Kusah Hakwaan, primer film fet a Alaska per un nadiu.  El 2002 es present a les eleccions a governador d Alaska pel Green Party.

 Enllaos externs .
 
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52576" title="Edward Thomas" nonfiltered="588" processed="588" dbindex="20616">
Edward Thomas (nom Tlingit: T'sa Xoo, nom Haida: Skil' Quidaunce) s un poltic tlingit del clan Sukteeniedee (gos salm).

Es gradu en cincies i des del 1984 s president del Tlingit & Haida Central Council.

Enllaos externs.
 http://www.ccthita.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52579" title="Maslama ben Abd al-Malik Ibn-Marwan" nonfiltered="589" processed="589" dbindex="20617">
Maslama ben Abd al-Malik Ibn-Marwan fou governador d'Armnia, Djazira i Azerbaidjan del 709 al 721, del 725 al 729 i del 730 al 732.

Va ajudar al seu oncle Muhammad Ibn-Marwan vers el 704 contra els khzars. Des el 705 fou l'encarregat de les expedicions anyals a territori bizant, cap a Melitene, Amsia iPrgam, i en elles va conquerir Tyana i Amorium (707 i 708). 

El 709 fou nomenat governador d'Armnia (abans ja havia estat governador de Kinnasrin es a dir la regi d'Alep). Va fer dos expedicions fins a Derbent, ciutat que va destruir el 714. El 717 va dirigir el setge de Constantinoble per es va retirar el 718.

El 719 se li va encarregar la lluita contra el kharigites i mes tard la lluita contra el rebel Yazid ben al-Muhallah al que va derrotar completament l'agost del 720. Llavors va rebre el govern del Irak Arab junt amb l'Irak Adjem (juliol del 720)

El 721 va perdre el govern dels dos Irak i altres perqu no va entregar els impostos corresponents i es va enfrontar al Califa per la successi ja que va donar suport a son germanastre Hisham en contra del fill Yazid, al-Walid, i va perdre totes les seves funcions.

El va substituir a Armnia i Azerbaidjan Harith ben Amru.

El 725  Hisham el va nomenar altra cop governador d'Armnia i Azerbaidjan, fins el 729 en qu el va succeir Abu Ukba al-Djarrah ben Abdallah al-Hakami, per a la mort d'aquest (730) fou nomenat altra cop fins el 732.

El 726 va fer una saifa (expedici) que va portar a la conquesta de Cesarea de Capadcia. Desprs va lluitar repetidament contra els khzars. 

El 730 va fer una expedici a Bab al-Abwad (Derbent, rab Darband) on va reconstruir la ciutat i va installar una guarnici.
Vers el 732 va deixar el govern a Said ben Amru al-Harashi i es va retirar a la vida privada a Sria (tenia terres a la regi entre Harran i Rakka).

Va morir el 24 de desembre del 738.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52580" title="Italo Calvino" nonfiltered="590" processed="590" dbindex="20618">
Italo Calvino (Santiago de las Vegas, Cuba, 15 d'octubre de 1923 - Siena, 19 de setembre de 1985) fou un dels ms grans escriptors italians del segle XX.

 Biografia .

Italo Calvino va nixer a Santiago de la Vegas, prop de l'Havana, a Cuba, on treballava el seu pare Mario, agrnom, que dirigia una estaci experimental d'agricultura i una escola d'agronomia. La seva mare, en canvi, Evelina Mameli, d'origen sard, s'havia llicenciat en cincies naturals.

El 1925, per, van tornar cap a Sanremo on, dos anys desprs, va nixer el segon fill, Floriano, que anys desprs va ser un geleg d'anomenada internacional, a ms de docent universitari.
Durant la seua infantesa, Calvino va rebre una educaci laica i antifeixista, d'acord amb l'actitud dels pares, que es consideraven lliurepensadors.

Va anar a l'escola infantil St. George College, desprs, durant l'elemental, a les Scuole Valdesi i durant la secundria al Regio Ginnasio-Liceo G.D. Cassini. Desprs es va matricular a la facultat d'agronomia  de la Universitat de Tor, on el seu pare ensenyava agricultura tropical.

Als pocs mesos, per, desprs de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, va interrompre els estudis. El 1943 va ser cridat al servei militar per la Repblica Social Italiana. Calvino, per, es va unir a les Brigades partisanes Garibaldi amb el seu germ, mentre que els pares van romandre com a hostatges dels alemanys.
Una vegada va acabar la guerra, es va traslladar a Tor, on va collaborar amb uns quants peridics, es va afiliar al PCI i es va matricular a Lletres. S'hi va graduar amb una tesi sobre Joseph Conrad. Va ser durant aquell perode que va fer contacte amb Cesare Pavese, que va fer que fos contractat per l'editorial Einaudi, on ja treballava Elio Vittorini.

L'ambient de l'editorial va ser d'all ms fonamental per a la seua formaci cultural. Tant que, ja el 1947, va publicar la seua primera novella: Il sentiero dei nidi di ragno, basat en les seues experincies com a partis, i el 1949 el recull de contes Ultimo viene il corvo. Totes dues obres van ser escrites dins del corrent que ha estat anomenat neorealisme, tot i que, especialment la primera, tenen un to faulesc.

D'aquesta mateixa poca s I giovani del Po, una novella sense acabar de temtica neorealista i obrera i amb influncies de Pavese. Calvino buscava aleshores uns escriptura objectiva i mirava de definir la condici de l'home de la seva poca.

El 1952, seguint el consell de Vittorini, va bandejar la literatura realisticosocial i picaresca per a dedicar-se a una mena de narraci aparentment fantstica, per que podia ser llegida a diferents nivells interpretatius. Es tracta de la trilogia anomenada I nostri antenati ("Els nostres avantpassats"), una representaci  allegrica de l'home contemporani. En formen part tres novelles: Il visconte dimezzato ("El vescomte migpartit"), Il barone rampante ("El bar rampant") i Il cavaliere inesistente ("El cavaller inexistent"). 
La segona i potser ms famosa, Il barone rampante, s fruit de la decepci ideolgica de l'autor que, desprs de la invasi d'Hongria per l'URSS (1956), havia abandonat el PCI i deixat de banda el comproms poltic.

A banda d'aix, des de l'any 1950 fins el 1956 va treballar tamb en el llibre anomenat Fiabe italiane, un recull de contes populars traduts i comentats amb rigor filolgic per ell mateix.

Va ser durant els primers anys de la dcada dels seixanta que Calvino, amb dos articles titulats Il mare dell'oggettivit i La sfida al labirinto, va enunciar una potica eticocognoscitiva que mirava de definir la situaci de l'home contemporani dins d'un mn com ms va ms complex i difcil de desxifrar. Va entrar en contacte, doncs, amb un corrent naixent de neoavantguardisme, en la potica del qual Calvino hi va veure un aprofundiment en les raons de la tecnologia i de la indstria.

El 1963 va publicar La giornata d'uno scrutatore, un llibre que va aparixer fora de lloc i fora de temps. Mentre l'anomenat Gruppo 63 proposava textos rupturistes, Calvino va publicar un text totalment contrari a aquests ideals neoavantguardistes: una novella sociolgica, psicolgica i ideolgica.

Aquell mateix any va publicar Marcovaldo, ovvero Le stagioni in citt, un recull de faules modernes en qu es fa pals el contrast entre la natura i el progrs.

El 1964 va fer un viatge a Cuba que li va permetre de visitar la casa on havia viscut amb els seus pares i fer diverses trobades, una d'elles amb el Che Guevara. El 19 de febrer, a l'Havana, Calvino es va casar amb l'argentina Esther Judit Singer, Chichita, i es va traslladar a viure a Roma, on naixer, un any desprs, la seua filla Giovanna. L'atmosfera cultural italiana havia canviat molt. La neoavantguarda havia consolidat les seues posicions de prestigi i l'estructuralisme i la semiologia havien esdevingut les cincies socials a qu tothom es referia. D'aquests anys sn Le cosmicomiche (1965), un recull de contes aparentment de cincia-ficci, per que en realitat es basen en un vessant fantstic i surreal. Ti con zero (1967) compartir moltes d'aquestes caracterstiques.

El 1967 es va traslladar a Pars, alhora que s'intensificava el seu inters per les cincies naturals i sociolgiques i entrava en contacte amb l'Oulipo, o Ouvroir de Littrature Potentielle ("Taller de Literatura Potencial"). Il castello dei destini incrociati (1969), La taverna dei destini incrociati (1973), Le citt invisibili (1972) i Se una notte d'inverno un viaggiatore (1979), les obres que pertanyen a la seua poca anomenada combinatria, sn una mostra de com van influir en Italo Calvino aquests contactes. El mtode de construcci d'aquestes obres es basa en la utilitzaci de les diferents combinacions d'un cert nombre d'elements (com ara les figures del tarot a Il castello dei destini incrociati) que donen origen potencialment a innombrables esdeveniments.

L'any 1980 Calvino va tornar a Roma amb la seua famlia. El 1983 va publicar Palomar, llibre en el qual l'ancdota narrativa s reduda al mxim, en favor de les reflexions metafsiques i les descripcions. 

Calvino va patir un atac d'ictus cerebral el 1985, a Castiglione della Pescaia, on era de vacances. Estava treballant en un seguit de conferncies que havia de donar a la Universitat de Harvard (i que es van publicar pstumament amb el ttol de Lezioni americane). Va ser portar a l'hospital Santa Maria della Scala, per no va poder superar la nit del 18 al 19 de setembre i va morir.

Tamb se'n van publicar de manera pstuma Sotto il sole giaguaro, La strada di San Giovanni i Prima che tu dica "pronto".

 La potica .
L'experincia del neorealisme.

El neorealisme ms que una escola va ser una manera de sentir comuna als joves escriptors de desprs de la Segona Guerra Mundial, que se sentien dipositaris d'una realitat social nova. Va ser en aquest clima intellectual que Italo Calvino va concebre una breu novella, Il sentiero dei nidi di ragno, i un bon grapat de contes que van aparixer sota el ttol dUltimo viene il corvo. Tots dos llibres revelen un escriptor amb una singular capacitat per a representar la realitat, conjugant el comproms poltic i la literatura de manera espontnia i lleugera. Segons que contava el mateix escriptor, desprs de la guerra havia mirat d'explicar la seua experincia partisana en primera persona, per no va obtenir-ne resultats satisfactoris. Per quan va comenar a escriure les histries que no l'afectaven personalment i va adoptar un punt de vista objectiu, va aconseguir finalment un treball apreciable. Els seus records d'adolescent i les lluites partisanes van esdevenir oportunitats per al coneixement del mn: cada gest intenta desvelar el significat del mn.

A Il sentiero dei nidi di ragno, l'adopci del punt de vista de Pin  l'adolescent protagonista de la narraci  possibilita el carcter faulesc i fantstic del llibre. Aquesta tcnica permet a l'escriptor de descriure la realitat com si es tracts d'un somni, per sense fer-li perdre consistncia. I permet, tamb, d'escriure una novella sobre la resistncia sense caure en una retrica excessiva.

Amb aquest llibre, Calvino enceta una manera de fer que esdevindr particular d'ell: la simplificaci de la forma narrativa, de manera que l'obra esdev llegible per a diferents menes de lector, fins i tot de lectors no gaire atents.

El perode fantstic.

Calvino sempre s'havia sentit atret per la literatura popular, especialment pel que fa al mn de les faules.

 I nostri antenati. Amb Il visconte dimezzato Calvino va una mica ms enll en el cam de la invenci fantstica. Ara s'installa completament dins del camp de la faula i de la fabulaci. Si aix permet una primera lectura diguem-ne superficial i plaent alhora, la novella t, a ms, una segona lectura allegrica i simblica, carregada de significats histrics i poltics, pblics i privats (migpartiment, divisi entre tica i ideologia, entre blocs poltics, entre illusi i realitat). La conclusi de la novella seria, doncs, una invitaci a la moderaci i a l'equilibri, ja que ning no s el dipositari de la veritat absoluta.

Moltes d'aquestes caracterstiques es troben a les altres dues novelles que completen la trilogia I nostri antenati. El protagonista dIl barone rampante s lalter ego de l'autor, que acaba d'abandonar el Partit Comunista i la idea de la literatura com a missatge poltic. Cal que l'home es desvincule dels condicionaments ideolgics i poltics, de les idees preconcebudes i de les imposicions intellectuals. La novella, ambientada a la Itlia del segle XVIII, s alhora una reivindicaci illustrada de la realitat.

A Il cavaliere inesistente aquesta fe en la realitat, per, ha entrat en crisi i el pessimisme de Calvino s'aprofundeix, mentre que la realitat sembla irracional.

A banda de la producci de caire allgoric i simblic, Calvino es dedica a una narrativa que t com a objecte la realitat contempornia, tot i que mant inalterada la contaminaci del mn de la faula i, sovint, de l'absurd. Torna a examinar la societat i el lloc que hi ocupa l'intellectual, al qual nega unes possibilitats reals d'intervenci. El dualisme narraci - literatura ideolgica no noms es troba en Calvino. Tamb s present en altres escriptors italians de l'poca, com ara Elio Vittorini. Calvino, per, el resol acceptant una literatura narrativa en la qual noms un lector atent percep ms d'un nivell. Vittorini, en canvi, no acabar de resoldre aquesta contradicci i, per no acceptar una literatura no-ideolgica, renunciar a escriure (1956).

 Ja fora de la trilogia I nostri antenati, a aquesta fase de la producci de Calvino tamb pertanyen Marcovaldo i La giornata d'uno scruttatore. ;

Marcovaldo, ovvero Le stagioni in citt s'articula en dues sries publicades en dues dates diferents (1958) i (1963), cosa que permet de veure-hi l'evoluci de l'autor. La primera srie s'acosta ms al terreny de la faula, mentre que la segona tracta els mateixos temes de la societat urbana, portant-los, en canvi, de manera irnica cap a l'absurd. Es pot dir, a ms, que, d'alguna manera, amb el personatge de Marcovaldo Calvino prefigura el que ser el narrador de Palomar.

El 1963 l'escriptor acaba amb un perode de la seua producci literria que s tamb, tot i que de manera aproximada, el de la dcada dels cinquanta. Ho fa amb La giornata d'uno scruttatore. Un militant comunista fa d'interventor (scruttatore) del PCI en un manicomi. Aix el far entrar en crisi en enfrontar-se amb la irracionalitat. Segons paraules de l'autor, els temes tractats pel llibre: la infelicitat, el dolor o la responsabilitat de la procreaci, no havia gosat mai tocar-los fins aleshores. La giornata... suposar, a ms, una mena de relaci del seu propi recorregut ideolgic.

Desprs vindr Sfida al labirinto (dell'esistenza), on Calvino ha pres posici en el debat sobre el lloc de l'intellectual que, al seu parer, ha d'individuar els models terics tics i cognoscitius que ens puguen permetre de comprendre, ni que siga parcialment, el caos de la realitat i donar aix un sentit a la nostra existncia.

Una nova fase de cincia-ficci, per, ser oberta per un altre parell de llibres: Le cosmicomiche i Ti con zero, en els quals s'aprecia la influncia de diverses cincies. En realitat no es tracta ben b de llibres de cincia-ficci. All que fa Calvino s reflectir-hi una peculiar projecci de la seua anlisi humana i social. De fet, als darrers contes de Ti con zero, els protagonistes ja no sn els mateixos que a la resta del llibre o a Le cosmicomiche, ja no sn tant de cincia-ficci, sin que sn persones normals que busquen una soluci cientfica als seus problemes. Calvino es pregunta fins a quin punt la ra i la cincia poden modificar la relaci concreta de l'home amb el mn. La recerca existencial ser sempre frustada, per no interrompuda.

 El perode combinatori.

Cap als seixanta, Calvino s'apunta a una nova manera de fer literatura, entesa ja siga com a aritifici, ja siga com un joc combinatori. Al seu parer, cal fer visible al lector l'estructura de la narraci per a augmentar-ne la complicitat. En aquesta poca, Calvino s'acosta a una mena d'escriptura que podria ser definida com a combinatria perqu el mecanisme mateix que permet d'escriure assumeix un lloc central a l'interior de l'obra; Calvino, de fet, s'ha convenut que l'univers lingstic ha suplantat la realitat i concep la novella com un mecanisme que juga artificialment amb les possibles combinacions de les paraules. Tot i que aquest aspecte pot ser considerat el ms acostat a la neoavantguarda, Calvino se'n distancia tant per l'estil com pel llenguatge extremadament comprensibles.

Aquesta nova concepci de Calvino s fruit de nombroses influncies: l'estructuralisme i la semiologia, les llios fetes a Pars per Roland Barthes sobre lars combinatoria, l'acostament cap a l'Oulipo de Raymond Queneau i l'escriptura laberntica de Jorge Luis Borges, a ms de la relectura del Tristram Shandy de Sterne, que definir com el pare de totes les novelles d'avantguarda del nostre segle.

El primer fruit d'aquesta nova concepci de la literatura ser Il castello dei destini incrociati (1969), obra a la qual s'afegir el 1973 La taverna dei destini incrociati i on el recorregut narratiu s confiat a la combinaci de les cartes del tarot. Un grup de viatgers es troben en un castell. Cadascun tindr una aventura per contar, per no pot perqu ha perdut la veu. Per a comunicar-se, doncs, utilitzen les cartes del tarot i aix reconstrueixen, grcies a les cartes, els esdeveniments que els han ocorregut. En aquest llibre, Calvino fa servir les cartes del tarot com un sistema de senyals, com un autntic llenguatge propi. Cada figura impresa en una carta t un sentit polivalent (com el t una paraula), l'autntic significat de les quals depn del context en qu s pronunciada. L'intent de Calvino s just el de traure la mscara dels mecanismes que hi ha a la base de totes les narracions. La novella, doncs, va ms enll d'ella mateixa, ja que s una reflexi sobre la seua prpia natura i configuraci.

Aquest joc combinatori tamb ocupa un lloc central en el segent llibre de Calvino, Le citt invisibili (1972), una mena de reescriptura del Llibre de les meravelles del mn de Marco Polo, en el qual s el mateix veneci qui descriu a Kubilai Khan les ciutats del seu imperi.

Obres.
Il sentiero dei nidi di ragno (1947);
Ultimo viene il corvo (1949);
I giovani del Po (1951);
Taccuini di viaggio in URSS di Italo Calvino (1951);
Il visconte dimezzato (1952);
L'entrata in guerra (1954);
Fiabe italiane (1956);
Llibret per a La panchina, pera de Sergio Liberovici (1956);
La gran bonaccia delle Antille (1957);
Il barone rampante (1957);
Racconti (1958);
Il cavaliere inesistente (1959);
I nostri antenati (1960);
Marcovaldo, ovvero Le stagioni in citt (1963);
La giornata d'uno scrutatore (1963);
La speculazione edilizia (1963);
Le cosmicomiche (1965);
La nuvola di smog (1965);
La formica argentina (1965);
Appunti sulla narrativa come processo combinatorio (1967);
Ti con zero (1968);
La memoria del mondo e altre storie cosmicomiche (1968);
Il castello dei destini incrociati (1969);
Gli amori difficili (1970);
Orlando furioso di Ludovico Ariosto raccontato da Italo Calvino (1970);
Le citt invisibili (1972);
La taverna dei destini incrociati (1973);
Autobiografia di uno spettatore (1974);
Se una notte d'inverno un viaggiatore (1979);
Una pietra sopra. Discorsi di letteratura e societ (1980);
Llibret per a La vera storia, pera de Luciano Berio (1982);
Palomar (1983);
Collezione di sabbia (1984);
Cosmicomiche vecchie e nuove (1984);

Edicions pstumes:
Sotto il sole giaguaro (1988);
Lezioni americane: Sei proposte per il prossimo millennio (1988);
Sulla fiaba (1988);
La strada di san Giovanni (1990);
Perch leggere i classici (1991);
Prima che tu dica "pronto" (1993);
Eremita a Parigi (1994);

Traduccions al catal.
 1965: El bar rampant, traducci de Maria Aurlia Capmany (Edicions 62) ;
 1967: El cavaller inexistent, traducci de Francesc Vallverd (Edicions 62);
 1985: El castell dels destins encreuats, traducci de Maria Dolors Vents (Laertes);
 1985: Les ciutats invisibles, traducci de Francesc Sales (Empries);
 1985: Marcovaldo, o Les estacions a la ciutat, traducci de Carme Arenas (La Magrana);
 1985: Palomar, traducci de Maria Antnia Oliver (Laia);
 1986: Les cosmicmiques, traducci de Francesc Miravitlles (La Magrana);
 1987: Si una nit d'hivern un viatger, traducci de Montserrat Puig (Edicions 62) ;
 1994: El vescomte migpartit, traducci de Jaume Pomar (Edicions 62) ;
 2000: Els nostres avantpassats (cont El vescomte migpartit, El bar rampant i El cavaller inexistent), traducci de Xavier Lloveras (Edicions 62);
 2000: Llions americanes: Sis propostes per al prxim millenni, traducci d'Anna Casassas (Edicions 62);






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52582" title="Harith ben Amru" nonfiltered="591" processed="591" dbindex="20619">
Harith ben Amru fou governador d'Armnia i Azerbaidjan del 721 al 725.

Va fer un cens de persones amb el qual va apujar els impostos. 

El 725 el govern fou retornat a Maslama ben Abd al-Malik Ibn-Marwan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52583" title="Sonihat" nonfiltered="592" processed="592" dbindex="20620">
Sonihat (Kasaan, Prince of Wales, Alaska, 1855-1912) fou un cabdill haida, un dels darrers caps tradicionals i el primer en acceptar el cristianisme desprs d'una epidmia. Accept que els confinessin al bosc de Tongass.

 Enlla .

Native Americans ;
Find a Grave Cementery Records ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52584" title="Abu Ukba al-Djarrah ben Abdallah al-Hakami" nonfiltered="593" processed="593" dbindex="20621">
Abu Ukba al-Djarrah ben Abdallah al-Hakami, de sobrenom Balal al-Islam (Heroi del islam) i Faris Ahl al-Sham (Cavaller dels sirians) fou un general omeia i governador de Bssora (707-715), de Khorasan i Sistan (717-719) i d'Armnia del 729 al 730

Com a governador de Basra va fer bon servei al califa al-Walid, per al Khorasan va tractar malament als conversos i fou destituir desprs de 17 mesos.

El 723 fou enviat a Armnia per combatre als khzars i es va fixar a Bardaa d eon va ocupar Bab al-Abwad on va derrotar els khzars dirigits per Bardjik, fill del khakan (Khan dels khzars) i va ocupar Balandjar i Walandar, ciutats dominades per ells, arribant fins a Samandar, probablement Kizliyar al Terek, i llavors es va retirar.

El 729 fou nomenat governador d'Armnia i Azerbaidjan. El 730 es va enfrontar amb els khzars  a Ardabil durant uns quants dies de novembre i desembre del 730, batalla que va perdre, i en la que va morir. Els khzars van ocupar Azerbaidjan temporalment i la seva cavalleria va arribar fins a Mossul.

El govern va tornar a Maslama ben Abd al-Malik Ibn-Marwan el seu antecessor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52585" title="Billy Reid" nonfiltered="594" processed="594" dbindex="20622">
Billy Reid (Victoria, Colmbia Britnica 1920-1998) s un escultor haida, que ha estudiat a Gran Bretanya, Canad i Estats Units. Ha illustrat nombrosos llibres sobre cultura indgena com Raven s cry (1992), el 1976 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Colmbia Britnica i el 1996 va rebre el premi especial per la seva escultura The Spirit of Haida Gwaii.


 Enllaos externs .
 Biografia en angls;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52586" title="Carrer de Montcada" nonfiltered="595" processed="595" dbindex="20623">


El carrer de Montcada va ser obert a mitjan segle XII per la famlia del mateix nom per tal de comunicar els barris barcelonins de la Bria i la Ribera.

Anteriorment hi havia un cam que era el que sortia del Portal Major de la ciutat i anava al Valls, on als voltants vivien families de pescadors, aix com mariners i altres treballadors relacionats amb el mar. Va ser al segle XII quan Guillem Ramn de Montcada decid urbanitzar la zona.

Els terrenys eren propietat dels Montcada i ben aviat es convert en la via burgesa per excellncia de la ciutat medieval. Nombrosos palaus es van bastir entre els segles XIV i XVIII, moment en qu va comenar el declivi del carcter burgs d'aquest carrer. 

Amb la creaci del Mercat del Born el 1874, moltes de les cases i petits palaus del carrer van comenar a ser utilitzats com a naus d'emmagatzematze. El decliu de la zona era tan accelerat que el 1930 es va crear la Societat d'Amics del carrer de Montcada per tal de preservar-lo.

Amb el naixement d'aquesta societat es va aconseguir declarar el carrer com a conjunt Monumental-Histrico-Artstic per l'Estat espanyol, cosa que va provocar que paulatinament l'Ajuntament de Barcelona fos adquirint i restaurant edificis de la zona.

Actualment hi trobem magnfics exemples de l'arquitectura gtica civil barcelonina com sn els palaus Berenquer d'Aguilar (seu del Museu Picasso), Cervell-Giudice (Galeria Maeght), Dalmases, Marquesos de Lli (Museu Txtil i d'Indumentria), etc., tots curosament restaurats i convertits en seus de galeries i museus.

Notes.


 Enllaos d'inters .
Patrimoni arquitectnic del carrer Montcada;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52588" title="Chippewa" nonfiltered="596" processed="596" dbindex="20624">

Tribu algonquina, anomenada Ojibwe, Ojibwa (els qui fan pictogrames), Chippewa(de tant arrugat sembla torrat en referncia al cosit en forma d'agulla seu calat) o el seu nom propi, Anishinaabemowin  homes espontanis), i que t la denominaci oficial de chippewa als Estats Units i d'ojibwa al Canad. Sovint, per, tamb se ls ha anomenat Saulteaux, per la vila de Sault Sainte Marie, un dels seus llocs d'origen. Es dividien en 19 tribus. Es divideixen en diversos grups lingstics
 Ojibwa de l'Oest, que se sotsdivideix en:
 Ojibwa de les planures, al sud de Manitoba vora el llac Winnipeg;
 Ojibwa del Llac, al Nord de Minnesota ;
 Ojibwa del Bosc, al Nord de Minnessotta;
 Ojibwa de Saskatchewan ;
 Ojibwa de l'Est, als marges del Llac Huron (SE Ontario) i que inclou el subgrup dels Nipissing (el seu nom ve de Nipisiriniwok  gent de l'aigua petita ).
 Ojibwa del Nord o Saulteaux, que comprn els grups:
 Llac Island, a Manitoba ;
 Llac Trout i Llac Round, a l'Oest d'Ontario.
 Chippewa, a Minnesota, Wisconsin, Montana i Michigan ;
 Odawa, considerats com a una tribu apart, en el llac Manitoulin.

 Subdivisions .
 
Els dels EUA estan dividits en 17 tribus i bandes: a Minnesota, les tribus Font du Lac Chippewa, Grand Portage, Nett Lake, Saginaw, White Earth i Minnesota Chippewa, i la banda Red Lake; a Wisconsin, les tribus Sokoagon i Sainte Croix i les bandes Bad River, Lac Court Oreilles, Lac du Flambeau i Red Cliff; a Michigan, la tribu Sault Sainte Marie i la banda Grand Traverse; a Dakota del Nord, la banda Turtle Mountain, i a Montana la tribu Chippewa-Cree. 
A Canad, hi ha 68 bandes a Ontario (endems de 6 compartides amb els cree, 2 amb els ottawa i un amb els potawatomi), 27 a Manitoba (i 5 ms amb els cree) i 8 amb els Saskatchewan (i 3 ms amb els cree). 

 Localitzaci .

Vivien als marges dels llacs Superior i Huron, i a Dakota del Nord, ocupant tamb amples zones de Wisconsin, SO d'Ontario i NE de Minnesota. Ocupaven tot el territori des de Minnesota fins les Turtle Mountains (Montana). 
Actualment viuen en nombroses reserves tant dels EUA com de Canad. Les principals estan situades a: 
 Michigan:  reserves Isabella i l'Anse. ;
 Wisconsin: reserves de Lac du Flambeau, Bad River,Lac Court Oreilles i Red Cliff.
 Minnesota: reserves Red Lake, Leech Lake, White Earth i Fond du Lac.
 Dakota del Nord: reserva Turtle Mountain. ;
 Montana: reserva de Rocky Boys, compartida amb els cree. ;
 Ontario:  (9 reserves) Fort Albany (amb cree), Fort Hope, Long Lake, Ogoki, Bay Mills, Garden River, Walpole, Spanish River i Wikwemikong.
 Manitoba:  (6 reseves)  Fort Maurepas, Fort Lareine, Berens River, Sandy Bay, Waterhen i Hollow Water. ;
 Saskatchewan:  una amb els cree i l'altra amb els assiniboine.  ;

 Demografia .

Es creu que eren uns 35.000 en el segle XVII, per baixaren a 25.000 el 1760, poca en qu vivien en petites bandes molt disperses. El 1795 hi havia entre 10 i 15.000 a Michigan. El 1900 hi havia 30.000 indis, dels quals 10.144 vivien als EUA (el 1884 hi havia 9.000 Nipissing a Ontario). Cap el 1960 hi havia uns 50.000 al Canad i 32.000 als EUA, repartits entre els segents estats: 
 Minnesota           17.195 individus;
 Dakota del Nord       7.586 individus ;
 Wisconsin             5.063 individus;
 Michigan	         1.513 individus ;
 Montana		   568 individus;
El 1970 hi havia uns 30.000 als EUA (Michigan, Minnessotta, Wisconsin, Dakota del Nord i Montana) i uns 50.000 a Canad (Ontario, Saskatchewan i Manitoba). El 1990 hi havia uns 200.000 individus, dels quals el 66 % vivien al Canad.
Pel que fa a la llengua, segons dades del 1980, hi havia 93.000 individus, dels quals 51.000 parlaven la llengua, i es dividien en:
 Ojibwa de l'Est: 25.000 individus, dels quals 8.000 encara parlen la llengua. Viuen al Llac Huron, SE Ontario, Michigan, Wisconsin i Oklahoma.
 Saulteaux:   8.000 parlants de la llengua, a Manitoba central i Nord d'Ontario.
 Ojibwa de l'Oest:  60.000 individus, dels quals 35.000 encara parlen la llengua, a Sud de Manitoba, Oest d'Ontario i Oest de Minnesota.
Al Canad hi havia enregistrats a les reserves 120.160 ojibwa (61.291 a Ontario, 45.994 a Manitoba i 12.875 a Saskatchewan). Tamb hi ha 24.093 barrejats amb els cree (ojicree), 6.406 a Ontario, 12.726 a Manitoba i 4.961 a Saskatchewan. Hi 1.355 ojibwa-ottawa i 3.884 ojibwa-potawatomi. Segons el cens del 1996, hi havia 140.000. Segons el cens dels EUA del 1960, hi havia 149.550 individus.

 Costums .

Originriament, segons les relacions dels jesuites, es dividien en bandes migratries de cacera de carib i d'animals de pl fi, que se separaven a l'hivern, quan marxaven cap a territori wyandot, en unitats familiars per a obtenir rees individuals de cacera. Eren considerats bons caadors, ja que una banda podia caar 2.400 foques d'hivern noms amb arpons i fletxes. A l'estiu es tornaven a reunir en zones de pesca. El dret als territoris de cacera pertanyia a les famlies i no a l'individu. Alguns grups conreaven blat de moro en petites extensions de terra. Les dones recollien arrs silvestre (zitzania aquatica) amb barques i perxes de 60 cms, el secaven i pel setembre el molien. El sucre d'ar el molien el mes de mar en makuks (recipients d'escora de bedoll) i sempre n oferien una mica a Manitu. Tamb recollien una gran varietat de fruites del bosc.

La wigass (escora de bedoll) era la base de la seva cultura material, l'obtenien pelant l'orbre sense matar-lo. Aix fabricaven els wigwam amb escora de bedoll i mstils flexibles d'om amb teulada feta d'esterilla d'anea (typha latifolia). Empraven escora de bedoll per a les canoes (feien els millors canoes de la regi i se ls considerava experts navegants), que feien 5 metres de llarg per un d'ample, aptes per a sis persones, i vivien en wigwams en forma de volta de 4,5 x 6 metres fetes per les dones.

Es dividien en clans exgams, que distributs entre les bandes servien per imprimir un lla d'uni tribal o per nomenar cabdills nacionals. La direcci d'una banda no era originriament un poder oficial, per els contactes amb els mercaders de pells blancs enfortiren llurs posicions, que acabaren ssent hereditries per via paterna. 

La seva religi nacional era el Midewiwin o Midewigaan, celebraci anyal de la Gran Societat de Medicina, una organitzaci secreta oberta tant a homes com a dones. Es creu que es va formar a Chequamegon vers el 1680. Llurs membres passaven per un noviciat en qu experimentaven visions sobrenaturals, celebrat en la cerimnia anyal que tenia com a finalitat posar-los en contacte amb el mn espiritual. Els membres de la Societat creien en la providncia sobrenatural i en l'assistncia dels dus dels membres de la Gran Societat, la qual cosa els donava molt de prestigi. Els malalts a vegades eren iniciats,  i si sobrevivien n esdevenien membres per vida. Avui dia aquest culte s'anomena Medicine Lodge Religion i t el seu centre de culte a Saint Paul de Minnesota. La cerimnia era dirigida a l'individu i a la seva integraci en una societat jerrquica que anava ms enll de la local i del llinatge del grup. 

En ella, el poder individual es guanyava a travs del contacte directe amb el sobrenatural, que es transferia per una clossa mgica. Tots els membres de les vivendes Mid en tenien una, que era dipsit de poders sobrenaturals, i reproduen a cada vivenda el poder de l'associaci vist com a un tot. Alhora, el mite bsic de l'associaci afirmava que s'havia format abans que qualssevol ttems d'ascendncia de grup, i que per aix tenia prioritat sobre qualsevol grup particular de llinatge.  L'associaci estava graduada en nivells superiors i inferiors. La riquesa era un requisit per a l'ascens social. El lideratge era ms important que el desenvolupament en la guerra i en el comer de pells. L'tica del Midewiwin es basava en la rectitud per tal d'aconseguir una llarga vida, perqu el mal repercutia sobre l'ofensor. Prohibia robar, mentir i beure alcohol, i respectava les dones. Els membres masculins havien d'aprendre a tenir seny i moderaci en el parlar. 

Les cerimnies d'iniciaci volien incorporar poder espiritual al candidat, qui portava una bossa de medicina amb una una clossa o migis, smbol sagrat de la societat que transmitia el poder espiritual.  La cerimnia curava un malalt o interpretava un somni, i se celebrava en comenar la primavera o la tardor.  Tamb feien rotllos d'escora amb pictogrames que tenien escrits instruccions, canons i ensenyaments.  Els xamans vivien en unes estructures de vares, escora i pells on se ls introdua lligats, feien prediccions i parlaven amb els esperits. Eren considerats tamb bons joglars, ra per la qual els hurons els consideraven com a bruxots.
Creien en Kitche Manido com a personificaci dels poders i potncies mgiques i misterioses de la vida i de l'univers. Tamb creien en l'aparici de Rugaru, un home de pl llarg que apareixia quan la comunitat corria perill. Tamb creien en Windigo, monstre canbal sobrenatural de qui tenien por que se ls mengs, i que mostra inconscienment la por a la fam. L'inters pel sobrenatural era molt influenciat per la vida cerimonial.

 Histria .

Sembla que eren originaris de l'actual Sault Sainte Marie (Michigan), i d'ac marxaren al Llac Superior o Gichi-gami (Grans Llacs) potser en el 1.400, on segons les llegendes els va posar un gran ocell. S'ha trobat nombroses puntes de feltxa estil Clovis d'aquella poca a Isle Royale i al llac Nipissing. Estaven emparentats amb crees i maskegons, i es confederaven amb odawa i potawatomi en la Lliga dels Tres Focs, mentre que celebraven amb els menominee la Cerimnia del Tambor. En el segle XVII se ls separaren els odawa, que marxaren a la badia de Georgia, i dels potawatoni, que s'establiren a la pennsula de Michigan.

Cap el 1600 obtingueren armes de foc dels traficants de pells de la Badia de Hudson i dels marges del Saint Laurent. El 1613 foren visitats pels francesos al llac Nipissing. Poc a poc s'anaren fent dependents dels productes comercials europeus, i els caps, ms poderosos quan llurs bns s'acumulaven. El 1650 foren atacats pels iroquesos, ra pre la qual abandonaren els marges del llac Nipigon. El 1671, per, hi tornaren, i  unes 14 tribus van rendir homenatge als francesos, als quals anomenaven, com a tots els blancs, Chi-mookomaan  grans ganivets , a Sault Sainte Marie.

D'altres s'establiren a Three Rivers, vora la missi d'Oka. El 1679 farien una aliana amb els sioux, per quan aquests atacaren als francesos, es posaren de part d'aquests ltims. 
Des del segle XVIII s'iniciaren en el comer de pells, ja que des del 1732 s'establiren en els posts comercials francesos. S'implicarien en totes les guerres en qu aquests participaren. Aix els ajudarien durant la guerra contra els britnics del 1755 al 1763, i desprs donarien suport a la revolta de Pontiac del 1763 i a Blue Jacket fins que fou venut a Fallen Timbers el 1795. Van signar diversos tractats amb els EUA, com el de Greenville el 3 d'agost del 1795, pel qual se ls concedia llibertat de  cacera en els territoris cedits als EUA. 

Durant la guerra del 1812 els capdills Shingwauk i Sessaba de Sault Sainte Marie donaren suport Tecumseh i als anglesos, per John Johnson i Shingaubaywassin el donaren als americans. Tot i aix, hagueren de signar el Tractat de 29 de setembre del 1817 pel qual llurs terres no eren subjectes a impostos, per cedien Ohio i el Llac Erie (1817), Saginaw Bay (1819) i Detroit (1807), i el de Font du Lac de 5 d'agost del 1826, merc el qual cedien  als EUA gaireb tot Wisconsin; podien explotar les terres, per la propietat restava en mans dels indis. El seu territori restaria aix definitivament  dividit entre Canad i els EUA.

Entre el 1810 i el 1831 van fer de mitjancers en el comer de pells entre britnics i nordamericans. Alhora, el 1825 signaren el tractat de Prairie du Chien amb els sioux i el 1836 el seu cap Waubojig, lder de La Pointe, ced tot l'Oest de Michigan.
Foren visitats per Catlin el 1841. EL 1833 els p. E. Jasmes i J. Tanner traduiren la Bblia a la seva llengua, Kekitchemanitomenahn gahbemah jeimunk Jesus Christ, predicada pels germans Kahkewaquonaby (P.Jones) i Thayendanegen (J.Jones), per cap el 1870 no comenaren a rebre missioners cristians.

El 1854 fou creat l'estat de Minnesotta, que des del 1855 els constitu les primeres reserves, per el 90 % de les terres que els van prometre no els les van donar. El 30 de setembre del 1854 s'hi cre la reserva de l'Anse a Michigan. El 1855 els EUA negociaren amb els grups de Detroit, Sault Ste. Marie, Grand River, Grand Traverse, Little Traverse, i Mackinac; el 1860  es va crear la reserva de Bay Mills (Michigan) i el 1864 la de Saginaw. El 1867 es constituiria la reserva de White Earth, merc els oficis de Hole-in-the-Day, on des del 1886 es van dedicar a l'agricultura. Durant aquests anys destacarien els lders religiosos ojibwa David Sawyer Kezhegowinnenne (1812-1889) capell metodista, John Mink Zhonii a Giishing (1850-1943) sacerdot del Midewiwin a Court oreilles, qui don informaci als antroplegs, i el seu net James Mustache Opwagon ( Pipa , 1904-?), lder religis del seu poble, aix com el presbiteri James Redsky Eshkwaycheezhik ( ltim cel ,1899-?).

El 1864 el cap dels de Pembina, Little Shell, va signar un tractat amb els EUA merc el qual se ls assignava 8 milions d'acres de boscos del llac, per en els 30 anys segents la reserva fou drsticament reduda per la pressi dels blancs, de manera que en el 1970 potser restaven 72 milles quadrades de les 1.150 que n eren titulars. D'altres foren cedides a la reserva de Fort Totten, per la majoria foren arrabassades sense pagament. Endems, des del 1887 se ls aplic drsticament lAllotment act pel qual es parcellaven les terres de les reserves. El 1880 els van prndre 13.000 acres a Leech lake, i el 1895 el seu cap Bugonegijig fou arrestat per posseir licor i intentar recuperar les terres (el president el va indultar el 1898).
El 1909 una investigaci federal va concloure que el 80 % de llurs terres no els pertanyia realment, mentre que a la reserva de White Earth un 60 % dels habitatns hi patia tuberculosi, el 33 %  tracoma i el 20 % la sfilis.  El 1911 Charles T. Wright, fill del venerat capdill Wabanquot/White Cloud va demanar a la BIA que aparts del govern tribal als mestissos, per no va tenir ress. El 1905 hi havia 1.214 indis a Lac Court Oreilles. El 1913 es va crear la reserva de Hannaville (Michigan) i el 1917 van morir de grip el 40 % dels que vivien amb els cree al llac Nipigon.

Frances Densmore va conviure entre ells del 1907 al 1930 i en va descriure els costums. El 1934 s'aprovaria l'IRA, que beneficiaria sobretot les reserves de White Earth, Red Lake i Leech Lake. Durant la Segona Guerra Mundial els chippewa tingueren el seu heroi en la figura de l'aviador Charles Moose, per durant la mateixa poca tamb es constituiria la Minnessota Chipewa Tribe.

Les primeres reivindicacions foren dirigides en els anys 60 per Roger Jourdain, cap dels de la Reserva Red Lake, i un dels impulsors de la Twin Cities Chippewa Council, creada a Minneapolis el 1968. El 1952, endems, intentaren traslladar els 7.000 ojibwa de Turtle Mountain (Dakota del Nord) a les ciutats, per l'estat es va negar i com a conseqncia els intentaren imposar la Termination el 1959 tot enviant-los als red ghettos de Minneapolis sense cap ajut estatal. El 1974 els Sault Sainte Marie foren reconeguts com a tribu federal.

S'iniciaren aleshores diverses batalles legals dels indis contra legislaci estatal i federal. Aix, el juny del 1976 Russell i Helen Bryan aconseguiren una sentncia merc la qual no havien de tributar per una casa mbil a Meech Lake (Minnessotta). El 1972 el cas Gurnoe vs Wisconsin els permet pescar fora dels lmits de la reserva al Llac Superior. En total, el 1976 van guanyar en plets $10,109,003.55 per violaci de tractats
Durant els anys setanta tamb es descobr petroli a les antigues terres de Little Shell, de manera que el govern federal ofer 52 milions $ com a compensaci.  El capdill Keyon Little Shell (mort el 1976) succe com a portantveu tribal Mary Cornelius, cosina segona del pare de Leonard Peltier i militant de l'AIM, qui intent convncer a la tribu que no acceptessin ja que perdrien el dret a qualsevol reclamaci posterior i podrien explotar-les qual vulguessin. 

Aquests militants ha vist com des del 1969 la BIA li ha fet perdre un net a la seva filla d'una pallissa i l'ha perseguit. Endems, la situaci social i sanitria s deplorable, com ho mostra el fet que el 1970 els d'Ontario patiren l'epidmia Minimata. I el 1989-1990 els de Wisconsin protagonitzaren alguns actes de violncia tot reivindicant els seus drets de pesca. El 1984 foren reconeguts com a tribu els Grand Traverse (Michigan), el 1988 la Lac Vieux Desert Band i el 1994 la Pokagon Band. El 1984 els de Bay Mills van crear un casino.

 Llista de chippewa .

 Peter Jones;
 Jane Johnston Schoolcraft ;
 Hole-in-the-Day;
 William Whipple Warren;
 George Copway;
 Chief Bender;
 William D'Arcy McNickle;
 Maude Kegg;
 Roger Jourdain;
 Ignatia Broker;
 Norval Morrisseau;
 Basil H. Johnston;
 Adam Fortunate Eagle;
 Wub-e-ke-niew;
 Clyde Bellecourt;
 Vernon Bellecourt;
 Dennis Banks;
 Edward Benton Banai;
 Jim Northrup;
 Wayne Keon;
 Gordon Regguinti;
 Louise Erdrich;
 Winona LaDuke;
 Drew Hayden Taylor;

 Referncies .

 F. Densmore, Chippewa Customs (1929, repr. 1970);
 H. Hickerson, The Chippewa and Their Neighbors (1970);
 R. Landes, Ojibwa Sociology (1937, repr. 1969);
 R. Landes, Ojibwa Woman (1938, repr. 1971);
 F. Symington, The Canadian Indian (1969);
 HORNBECK-TANNER, Helen (1989)  The ojibwa Frank W. Porter III General Editor, Chelsea House, New York.

 Enllaos externs .
 Tractats Chippewa online i mapes de les rees tribals discutides;
 Great Lakes Indian Fish & Wildlife Commission;
 Ojibwe cultura i histria;
 Dicionari Freelang Ojibwe;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52592" title="Cheyenne River" nonfiltered="597" processed="597" dbindex="20626">
Cheyenne River s una reserva ndia dels sioux. Fou creada el 2 de mar del 1889, t un total de 2.850.000 acres (1.650.000 tribals), la capital s Eagle Butte i es divideix en 9 districtes: Eagle Butte, White Horse, Green Grass, Swift Bird, la Plant, Iron Lightning, Red Scafford, Cherry Creek i Bridger. Ocupa els comtats de Dewey i Ziebach (Dakota del Sud).

Fou creada per a les faccions sioux oehe numpa/two kettle, itazapo/sans arc, miniconjou i cheyenne river. La poblaci de la reserva s de 13.270 individus el 2001 (11.825 en el rol tribal). Tradicionalment s han dedicat a l agricultura i la ramaderia. Darrerament s hi ha creat la Cheyenne River Telephone Authority que dna treball en tecnologia punta. La majoria del personal, per, treballa per a la BIA. El govern s en mans del consell tribal

 Enlla .
 Pgina oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52593" title="Rosebud" nonfiltered="598" processed="598" dbindex="20627">

Rosebud s una de les reserves dels pobles sioux. Fou creada el 2 de mar del 1889 i t un total de 922.759 acres (504.410 tribals). La capital s Rosebud i el territori es divideix en 12 districtes: Ideal, Butte Creek/Okreek, Antelope, Saint Francis, Ring Thunder /Soldier Creek, Grass Mountain/Upper Cut Meat, Swift Bear, Parmelee, Rosebud, Black Pipe/He Dog, Corn Creek/Horse Creek i Bull Creek/Milks Camp. Ocupa els comtats de Gregory, Mellette, Todd, Tripp, i part de Lyman (Dakota del Sud)

Fou creada per a les faccions Upper Brul i Sicangu Oyate. La poblaci era de 24.134 el 2001 (30.175 en el rol tribal). L economia es basa en l agricultura i la ramaderia. L atur s del 45 %.
 

 Enllaos externs .
 Pgina Oficial;
 Dades de la reserva;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52596" title="Histria de la pintura a Creta" nonfiltered="599" processed="599" dbindex="20628">

A l'illa de Creta, a l'antiguitat es desenvolup, una pintura innovadora d'extraordinria qualitat. El carcter singular i innovador de la pintura cretenca es distingeix en tres aspectes fonamentals:

Els temes de la pintura cretenca van ms enll dels temes religiosos propis de l'Antic Egipte i la Mesopotmia i tamb van ms enll dels temes de la vida quotidiana d'Egipte. Els cretencs incorporen desfilades i processons de dus i homes, danses variades, jocs arriscats com el salt de les ballarines pel damunt de les banyes dels braus, etc. La incorporaci a la pintura de la composici, del ritme i les proporcions s l'aspecte ms innovador ja que a partir de Creta, aquests elements immaterials seran presents en totes les manifestacions de la pintura.

Les formes de la pintura cretenca sn ms lleugeres i atrevides. Deixen de banda la rigidesa del posat propi del sentit religis de les cultures egpcia i mesopotmica per representar els dus amb la forma humana i a la mateixa escala que els homes. La pintura cretenca, si b a l'inici mant la frontalitat, evolucion i don volum als cossos emprant les mitges tintes o les gradacions de color. Aix mateix, si b recrea els mateixos temes de la vida quotidiana, capta amb ms humor i espontanetat les actituds i els gestos; Finalment, incorpora els ritmes, derivats de la reproducci dels detalls i de les formes geomtriques prpies de les cultures del metall: espirals, bucles, ones etc.

La pintura cretenca es troba als palaus, no a les tombes. L'espai propi de la pintura cretenca sn les habitacions, corredors i altres dependncies dels palaus i les cases. Els cretencs pintaven al fresc sobre els panys de paret enguixats o arrebossats. Les seves millors escenes estan a l'alada de la vista, entre el scol d'alabastre o marbre policrom i el sostre dels palaus i les cases.

Com tot l'Art Cretenc, la pintura cretenca deriva del fet que a l'illa de Creta s desenvolup una civilitzaci de base agrria que evolucion a partir de l'intens comer martim que la va posar en contacte tant amb els Imperis Agraris d'Egipte i Mesopotmia com amb els pobles ms endarrerits del continent europeu, les cultures de l'Edat de Bronze.


Fou a Creta on s'inici el desenvolupament de les arts i tcniques de la metallrgia del bronze en el mn civilitzat. El bronze fou introdut a l'illa poc desprs del 2500 A.C.

Mitjanant el comer martim, la civilitzaci cretenca mantenia intensos contactes tant amb els Imperis Agraris com amb els pobles d'Anatlia i d'Europa on s'havien desenvolupat les primeres cultures de l'Edat de Bronze. Les seves naus  comerciaven amb Egipte i Mesopotmia intercanviant oli, vi i bestiar per llegums, cereals i teixits, tamb intercanviaven objectes d'art i coure. Per les rutes comercials del Danubi i altres vies de penetraci, obtenien l'estany dels jaciments del centre d'Europa.

L'arquitectura cretenca s'inspira en l'arquitectura de Mesopotmia, els seus models sn Acadis, Sumeris o Hitites, per la pintura cretenca s'inspira en la pintura de l'antic Egipte a partir de la qual, crea un nou mon de formes d'extraordinaria influncia en l'evoluci posterior de l'Histria de l'Art.

L'obra ms important de la pintura cretenca s "el Prncep del Lliri" un fresc del Palau de Cnossos que pertany al perode Minoic I. Altres obres sn: la "Cursa de braus" que representa el tema de les ballarines saltant sobre el brau que hem esmentat, i el perfil d'una noia que popularment s'anomena "la Parisina", ambdues, com l'anterior, procedents del palau de Cnossos, sn actualment al Museu de Canda.

Vegeu tambe.
 Creta;
 Civilitzaci minoica;
Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52597" title="Said ben Amru al-Harashi" nonfiltered="600" processed="600" dbindex="20629">
Said ben Amru al-Harashi fou governador d'Armnia vers el 732.

Durant el seu govern va haver de combatre els khzars als quals va aconseguir rebutjar.

El va succeir Marwan ben Muhammad.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52598" title="Pla de Palau" nonfiltered="601" processed="601" dbindex="20630">

El Pla de Palau fou des de ben antic la plaa principal de la Barcelona comercial degut a que era la porta d'entrada de tot all que venia des del mar, ja fossin mercaderies o persones. De fet era la plaa que donava a l'nic accs des del port que es tenia a la ciutat, i era a travs del portal de Mar (segle XVI)

A l'poca medieval es configur com a centre d'intercanvis comercials de primer ordre. De carcter eminentment comercial es construren diverses edificacions com:
 Casa de la Llotja de Mar (1383);
 La Casa del General (s. XV);
 Halla dels Draps (s.XIV);
 L'Armeria (Arsenal);
 Duana (s. XV);
 Consolat de Mar (s.XV);

Al segle XVII l'Halla dels Draps es convert en Palau del Lloctinent o Virrei. D'aquest Palau s d'on procedeix el nom de la plaa. Aquest va sofrir mltiples modificacions segons els estils de cada poca fins que el 1875 va patir un incendi i va ser enderrocat. 

 Enllaos d'inters .
La Llotja de Mar al web de la Cambra de Comer de Barcelona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52599" title="Musca" nonfiltered="602" processed="602" dbindex="20631">


 Musca, nom alternatiu de Mosca (constellaci).
Musca, renom o cognom rom.
 Musca s, en biologia, un gnere que inclou la mosca domstica.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52601" title="Sisseton-Wahpeton" nonfiltered="603" processed="603" dbindex="20632">
La reserva Sisseton-Wahpeton forma part del territori original dels sioux. Fou creada desprs de la llei del 1889. T un total de 250.000 acres (27.046 de propietat tribal). La capital s Old Village Agency i es divideix en set districtes: Old Agency, Big Coulee, Lake Traverse, Long Hollow, Buffalo Lake, Veblen i Enemy Swim. Ocupa els comtats de Roberts, Day, Marshall, Codington, i Grant a Dakota el Sud i els de Richland i Sargeant a Dakota del Nord.

Fou creada per a les fraccions sisseton i mdekanton. La poblaci s de 10.759 el 2001. L economia es basa en la ramaderia i la manufactura de bosses de plstic, aix com el Casino Dakota-Sioux. La taxa d atur s del 59%.


 Enllaos externs .
 Pgina Oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52602" title="Kahoolawe" nonfiltered="604" processed="604" dbindex="20633">

Kahoolawe (oficialment en hawai, Kahoolawe) s l'illa ms petita de les vuit illes majors de Hawaii. Est situada a 11,2 km al sud-oest de Maui i al sud-est de Lanai. Administrativament s part del comtat de Maui. No t una poblaci permanent.

Geografia.
L'illa, de 18 km de llarg i 10 km d'ample, t una superfcie total de 117 km . L'altitud mxima s al crter del Lua Makika, al cim del Puu Moaulanui, de 450 m sobre el nivell del mar. L'illa s relativament seca degut a l'escassa elevaci i a la seva situaci a sotavent de l'elevada Maui.

El 1993, l'estat de Hawaii va establir la reserva de l'illa Kahoolawe. Tant l'illa com les aiges litorals noms es poden utilitzar per finalitats culturals, espirituals i de subsistncia per els nadius hawaiians. Estan prohibits els usos comercials i noms es permeten les activitats de pesca, manteniment medioambiental, preservaci histrica i educaci. Es pretn recuperar l'illa controlant-ne l'erosi, restablint els aqfers i substituint la vegetaci fornia per autctona.

 Histria .  
Fa uns 1.000 anys, Kahoolawe va ser poblat per petites comunitats de pescadors. Terra endins, algunes zones van ser cultivades. Es van construir plataformes de pedra per a les cerimnies religioses, i encara es poden trobar alguns petroglifs. Com que hi ha poca aigua fresca, la poblaci havia de ser escassa. El major establiment era a Hakioawa, al nord de l'illa davant de Maui.

Les guerres entre l'illa de Hawaii i Maui van afectar a Kahoolawe. Els primers europeus ja explicaven que l'illa era deshabitada i sense recursos d'aigua o fusta. Desprs de l'arribada dels missioners, el rei Kamehameha III va substituir la pena de mort per l'exili i, entre 1830 i 1853, Kahoolawe va ser una colnia penal, amb unes condicions molt dures per la falta d'aliments i aigua.

Els intents d'explotaci ramadera van acabar provocant la desertitzaci de l'illa. A la II Guerra Mundial, l'armada nord-americana va ocupar Kahoolawe i va utilitzar l'illa com a camp d'entrenament, especialment per desenvolupar les tctiques d'assalt d'una illa. Acabada la guerra es va continuar utilitzant l'illa com a blanc d'entrenament de les forces aries. Per aix se la coneix popularment com The Target Island.

Entre 1976 i 1990 diversos activistes van estar lluitant perqu se suspenguessin els entrenaments amb foc real, es protegissin les restes histriques i es restaurs el sistema ecolgic de l'illa. Finalment, el 1994 es va transferir l'illa a l'estat de Hawaii, sota el control de la Kahoolawe Island Reserve Comission. Actualment encara s'est netejant el terreny de peces d'artilleria sense explotar.

Enllaos externs.
 Kahoolawe Island Reserve Commission;
 Informaci del Departament de Marina;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52603" title="Flandreau Santee" nonfiltered="605" processed="605" dbindex="20634">
Flandreau Santee s una reserva dels sioux. Fou creada desprs de l Indian Reorganisation Act del 1934. T 2.194 acres, tots ells tribals, i la capital s Flandreau. Est dins el comtat de Moody (Dakota del Sud). 

Fou creada per a la fracci santee del grup dakota. El 2001 tenia 716 habitants, per el rol tribal el 1995 era de 696 habitants. La majoria dels habitants treballen en l administraci tribal, en el casino tribal i en fer artesania per als turistes.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52604" title="Lower Brul" nonfiltered="606" processed="606" dbindex="20635">
Lower Brul s una reserva ndia dels sioux. Fou creada el 2 de mar del 1889, t 225.970 acres (109.943 tribals) i la capital s Lower Brul. Ocupa els comtats de Lyman i Stanley (Dakota del Sud). 

Fou creada per a la fracci Lower Brul. La poblaci el 2001 era de 2.627 habitants (2.100 en el rol tribal el 1995). L economia es basa en la pesca i la cacera. La taxa d atur s del 30 %, malgrat la feina generada pel casino Golden Buffalo.


 Enllaos externs .
 Pgina oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52605" title="Plaa de Sant Jaume" nonfiltered="607" processed="607" dbindex="20636">

 

La plaa de Sant Jaume s el cor administratiu de la ciutat de Barcelona. Es troba en el lloc on es creuaven el Cardo i el Decumanus, vies principals de la colnia romana de Barcino. En aquest encreuament s'hi trobaven el frum i el temple d'August.

El seu nom actual es deu a la parrquia de Sant Jaume que des de l'poca medieval es trobava en aquest lloc. A la porxada que precedia el temple s on el consell de la ciutat es reunia abans de comprar les cases que serien la futura seu de la instituci, al ve carrer de la Ciutat. Fou enderrocada el 1823 per tal d'obrir el carrer de Ferran i la plaa tal i com la coneixem avui dia. Cal destacar que abans d'aquests enderrocs la plaa es limitava a un petit espai en un angle, ja que la mateixa esglsia, el fossar, les cases de la Batllia General i de la Cort del Veguer omplien la resta de l'espai.

Tamb va ser anomenada plaa de la Constituci en diversos moments histrics (Revoluci Liberal,....), i aquest nom encara figura en una placa a la faana de l'ajuntament, per a la fi el nom que ha perdurat s l'actual.

Actualment s'hi ubiquen el Palau de la Generalitat de Catalunya i la Casa de la Ciutat, seu de l'Ajuntament de Barcelona.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52606" title="Crow Creek" nonfiltered="608" processed="608" dbindex="20637">

Crow Creek s una de les reserves dels pobles sioux. Creada el 2 de mar del 1889, t 225.000 acres (64.578 tribals) i la capital s Fort Thompson. Fou creada per a les fraccions Isanti i Ihanktowan, i ocupa els comtats de Buffalo, Hughes i Hyde (Dakota del Sud).

La poblaci s de 3.507 habitants. L economia es basa en l agricultura i la ramaderia, aix com en un magatzem de licor i en el casino Lode Star. El govern s en mans d un consell tribal.

Enllaos externs.
 Crow Creek Sioux Tribe Community Environmental Profile;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52608" title="Frum" nonfiltered="609" processed="609" dbindex="20638">



El frum, o for (del llat forum), era el centre neurlgic, geogrfic, comercial i poltic de la ciutat romana, equivalent a l'gora grega. S'hi creuaven les dues vies principals de la ciutat: el cardo i el decumanus maximus. Pren el nom del frum de la ciutat de Roma.

Era una plaa porticada, envoltada per les tabernae (botigues), on s'hi albergaven els principals edificis, tant dels dus com de l'emperador. Normalment s'hi bastien edificis com el temple, la baslica i la cria.

Ja existia en poca republicana (el Frum Rom), per en poca imperial diferents emperadors hi van afegint els seus propis frums. Els frums imperials de Roma van ser cinc:
 el Frum de Csar o Forum Iulium, construt per Juli Csar. Cal destacar-ne el temple dedicat a la Venus Genitriu.
 el Frum d'August, el temple principal del qual s dedicat a Mars Ultor, el du de la guerra venjador.
 el Frum de Vespasi, construt per la dinastia flvia. Hi destaca el temple de la Pau.
 el Frum Transitori o de Nerva, que es construeix entre el frum d'August i el de Vespasi. ;
 el Frum de Traj. Cal destacar-ne la Columna Trajana, els mercats de Traj i la baslica lpia.

Com que el frum era el principal lloc de reuni de la ciutat romana, la paraula ha passat a designar actualment la reuni pblica per discutir afers d'inters social o cultural en qu els assistents intervenen en la discussi, i tamb el lloc on tenen lloc aquestes trobades (vegeu, per exemple, el Frum Social Mundial o el Frum Universal de les Cultures). Tamb designa els grups de discussi d'Internet sobre un tema especfic.

Articles relacionats.
Frum Rom;
Frums Imperials;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52609" title="Santee Sioux" nonfiltered="610" processed="610" dbindex="20639">

Santee Sioux s una reserva ndia del poble sioux. Fou creada el 2 de mar del 1889, t 9.449 acres (7.857 de propietat tribal) i es divideix en quatre districtes: Bazil Creek, Hobu Creek, Howe Creek, i Santee. Ocupa el comtat de Knox (Nebraska) i la capital s Santee.

Fou creada per als santee de Nebraska. T una poblaci de 603 habitants, tot i que el rol tribal agrupa 2.500 persones. L economia es basa en la ramaderia, un petit motel i artesania tradicional.

 Enllaos externs .
 Pgina Oficial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52610" title="Fort Peck" nonfiltered="611" processed="611" dbindex="20640">

Fort Peck s una reserva ndia de les nacions sioux i assiniboine. Fou creada per l Ordre Executiva del 1888, compartida per les nacions sioux i assiniboine, en el territori dels comtats de Valley, Roosevelt, Sheridan i Daniels (Montana). T 2.174.000 acres (5.149 km), dels quals 395.893 sn de propietat tribal i 509.602 sn parcellats. La capital s Popular.

La reserva t una poblaci 6.800 habitants, tot i que el rol tribal enregistra 10.000 persones. L economia de la reserva es basa en la ramaderia i  en l Assiniboine and Sioux Tribal Industries (ASTI). Tenen constituci escrita des del 1927.

 Enlla . 

 Pgina oficial;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52611" title="Norma" nonfiltered="612" processed="612" dbindex="20641">


Art: Norma o regla de representaci, vegeu Cnon (esttica).
Astronomia: Norma s el nom llat de la constellaci Escaire. ;
Histria de la msica: Norma (pera) s una pera de Vincenzo Bellini.
Matemtiques: Norma (matemtiques) s una aplicaci que assigna a cada vector la seva llargada.
Dret: una  norma jurdica  s una regla o ordenaci del comportament dictada per autoritat competent, l'incompliment de la qual porta aparellat una sanci;
 Informtica: la normalitzaci d'una base de dades  consisteix en aplicar una srie de regles a les relacions per evitar la redundncia de les dades i protegir la seva integritat;
Lingstica: norma (lingstica) es refereix a les construccions usuals o a una abstracci lingstica;

Empresa: Norma editorial s una editorial catalana fundada a Barcelona el 1997.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52612" title="Baslica" nonfiltered="613" processed="613" dbindex="20642">

Una baslica s una estructura arquitectnica d'origen rom.  Tenia la funci econmica i jurdica. Servia per a les transaccions comercials a gran escala i era una mena de jutjat. Es un edifici genunament rom. Els seus orgens sn d'poca republicana   Baslica Emilia (179aC).

A mesura que avana el temps es van afegint diversos canvis que esdevindran cannics. Ser la planta que adoptaran els edificis religiosos cristians de l'poca paleocristiana (ltima fase de l'art antic).   Planta basilical. La planta est formada per una nau central, ms gran que les laterals, tant d'amplada com d'alada. Est composta de 3 o 5 naus. A la nau central s'hi poden obrir galeries de finestres. El sostre solia ser un sostre de fusta pla, per aix evoluciona i es construeix en pedra. T els 2 costats curts plans. A la llarga aquests costats es modificarn i s'afegir un hexedra semicircular a un dels costats. En poca de Traj (baslica Ulpia 96dC), aquesta millora es realitza als dos costats.

La baslica cristiana.

Aquest model d'estructura va ser aprofitat per Constant com a model per als primers centres de culte cristians que ell mateix va fundar (Sant Pere del Vatic i Sant Joan del Later, a la ciutat de Roma) i aix ha perviscut fins a l'actualitat. Aix es degu principalment al carcter assembleari de la litrgia cristiana i al fet que aquesta mena d'espais permet acollir grans quantitats de persones i estableix la jerarquia que se li escau, amb els fidels distributs a la nau (o a les naus) i qui presideix la cerimnia a l'absis o presbiteri que capa el conjunt.

Quan un edifici t aquestes caracterstiques, es parla d'un espai de planta basilical.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52613" title="Marwan ben Muhammad" nonfiltered="614" processed="614" dbindex="20643">
Marwan ben Muhammad fou governador d'Armnia vers el 732 i fins el 744.

Va tenir un bon acord amb els nakharars, que li donaren suport davant el perill dels khzars. Marwan va nomenar a un dels nakharars coma governador indgena, crrec que va recaure en Ashot II Bagratuni amb el ttol de patrici. Grigor i David Mamikonian, que volien el crrec per la seva famlia, es van revoltar per Marwan els va fer detenir i el va enviar a Damasc d'on se'ls va enviar deportats al Iemen.

El 737 va dirigir una expedici contra els khzars amb el suport de la cavalleria armnia. Van arribar fins a la capital Balandjar al nord de Derbent i van fer molt de bot que fou transportat a Bardaa. 

Vers el 737 Vardan o Vahan de Goltn, que havia estat educat com a musulm desprs del 706, per que en tornar als seus dominis havia abjurat i retornat al cristianisme, fou arrestat i enviat a Sria on se'l va executar.

El patriarca David I d'Aramuniq (728-741) que residia a Dwin, considerant que la ciutat, que estava esdevenint una ciutat musulmana i era la residncia dels emirs o governadors rabs, no era segura, va decidir traslladar la residncia a la seva vila natal (Aramuniq) i Dwin va comenar a declinar.

El 744 Marwan va deixar la provncia per participar a la guerra civil que s'iniciava al Califat. El va succeir Ishak ben Muslim.

 Referncia .
Grosset, Histoire de l'Armenie;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52615" title="Llista d'emperadors bizantins" nonfiltered="615" processed="615" dbindex="20644">

Llistat d'emperadors de l'Imperi Rom Oriental (anomenat posteriorment Imperi Bizant). Com no hi ha consens sobre la data d'inici de l'Imperi Bizant hem optat per comenar la llista tenint en compte la data ms allunyada:
 Per alguns la data cal fixar-la en la fundaci de Constantinoble l'any 330.
 Per altres s la data de la mort de Teodosi I (395), que va ser quan l'Imperi Rom va quedar definitivament dividit en dues meitats, l'oriental i l'occidental. ;
 N'hi ha que la situen en l'any 476, la data de la caiguda de l'Imperi Rom. ;

s simptomtic que els emperadors bizantins continuessin anomenant-se a si mateixos emperadors de l'Imperi Rom. Tot i aix, el ttol tradicional rom que usaven, august, es va mantenir fins el regnat d'Heracli (610-641), que el canvi pel de basileu.

Sobre la data final, hi ha acord en establir que la desaparici de l'Imperi Bizant es va produir el 1453 amb la caiguda de Constantinoble a mans de Mehmet II, sold de l'Imperi Otom.


Emperadors Bizantins.
Dinastia Constantiniana.
 306-337 Constant I el Gran;
 337-361 Constanci II;
 361-363 Juli l'Apstata;

Sense dinastia.
 363-364 Jovi;

Dinastia Valentiniana.
 364-378 Valent;

Dinastia Teodsia.
 379-395 Teodosi I el Gran;
 395-408 Arcadi;
 408-450 Teodosi II;
 450-457 Marci;

Dinastia Llenida.
 457-474  Lle I;
 474 Lle II;
 474-491  Zen;
 475-476  Basilisc;
 476-491 Zen (emperador per segon cop);
 491-518  Anastasi I;

Dinastia Justinianea.
 518-527  Just I ;
 527-565  Justini I;
 565-578  Just II ;
 578-582  Tiberi II ;
 582-602  Maurici ;

Sense dinastia.
 602-610  Flavi Focas ;

Dinastia Herclida.
 610-641  Heracli ;
 641-641  Constant III ;
 641-641  Heracleons ;
 641-668  Constant II ;
 669-669  Mecenti  (usurpador a Siclia);
 668-685  Constant IV ;
 685-695  Justini II ;

Sense dinastia.
 695-698  Leonci II ;
 698-705  Tiberi III ;

Dinastia Herclida.
 705-711  Justini II  (emperador per segon cop);

Sense dinastia.
 711-713  Filpic ;
 713-715  Anastasi II ;
 715-717  Teodosi III ;

Dinastia Isuria.
 717-741  Lle III ;
 718-721  Tiberi IV  (usurpador a Siclia);
 741-742  Constant V ;
 742-743 Aravasdes;
 743-775  Constant V  (recupera el poder);
 775-780  Lle IV ;
 780-797  Constant VI ;
 797-802  Irene de Bizanci ;

Dinastia de Nicfor.
 802-811  Nicfor I ;
 811-811  Estauraci ;
 811-813  Miquel I ;

Sense dinastia.
 813-820  Lle V ;

Dinastia Amoriana o Frgia.
 820-829  Miquel II ;
 829-842  Tefil ;
 842-867  Miquel III ;

Dinastia Macednica.
 867-886  Basili I ;
 886-912  Lle VI ;
 912-959  Constant VII ;
 912-913  Alexandre II  (emperador associat);
 919-944  Rom I  (emperador associat);
 959-963  Rom II ;
 963-1025  Basili II ;
 963-1028  Constant VIII ;
 963-969  Nicfor II  (emperador associat);
 969-976  Joan I  (emperador associat);
 1028-1034  Rom III ;
 1034-1041  Miquel IV ;
 1041-1042  Miquel V ;
 1042-1054  Constant IX ;
 1054-1055  Teodora de Bizanci ;

Sense dinastia.
 1056-1057  Miquel VI ;

Dinastia dels Ducas-Comn.
 1057-1059  Isaac I Comn ;
 1059-1067  Constant X Ducas ;
 1068-1071  Rom IV Digenes ;
 1071-1078  Miquel VII Ducas ;
 1078-1081  Nicfor III Botaniates ;
 1081-1118  Aleix I Comn ;
 1118-1143  Joan II Comn ;
 1143-1180  Manel I Comn ;
 1180-1183  Aleix II Comn ;
 1183-1185  Andrnic I Comn ;

Dinastia dels ngel.
 1185-1195  Isaac II ngel ;
 1195-1203  Aleix III ngel ;
 1203-1204  Isaac II ngel  (emperador per segon cop);
 1203-1204  Aleix IV ngel ;
 1204-1204  Aleix V Murzufle ;

Desmembrament de l'imperi.
Entre els anys 1204 i 1261, amb la ocupaci de Constantinoble per part dels croats, l'Imperi Bizant es desmembra en una srie de territoris, alguns d'ells llatins i d'altres grecs; l'Imperi Llat de Constantinoble, l'Imperi de Nicea, l'Imperi de Trebisonda, el Despotat de l'Epir, el Despotat de Grcia, el Ducat de Demtica i el Despotat de Sinope. 

Imperi Llat de Constantinoble.
 1204-1205 Baldu I de Flands;
 1205-1216 Enric I de Flands;
 1216-1219 Pere II de Courtenay;
 1221-1228 Robert I de Courtenay;
 1228-1261 Baldu II;

Imperi de Nicea (Dinastia Lascrida).
 1204-1204 Constant Lscaris;
 1204-1222 Teodor I Lscaris;
 1222-1254 Joan III Ducas Lscaris Vatatzs;
 1254-1258 Teodor II Lscaris;
 1258-1261 Joan IV Ducas Lscaris;
 1259-1261 Miquel VIII Paleleg (emperador associat);

L'any 1261 amb la conquesta de Constantinoble per part de Miquel VIII Paleleg l'Imperi Bizant torna, prcticament, a unificar-se sota els governants grecs de l'Imperi de Nicea.

Reunificaci: Dinastia Paleloga.
 1261-1282 Miquel VIII Paleleg;
 1282-1328 Andrnic II Paleleg;
 1295-1320 Miquel IX Paleleg (emperador associat);
 1328-1341 Andrnic III Paleleg;
 1341-1391 Joan V Paleleg;
 1347-1354 Joan VI Cantacuz;
 1376-1379 Andrnic IV Paleleg;
 1390-1390 Joan VII Paleleg;
 1391-1425 Manel II Paleleg;
 1425-1448 Joan VIII Paleleg;
 1448-1453 Constant XI Paleleg;

 Cronologia de les dinasties .

ImageSize = width:1000 height:100
PlotArea  = width:960 height:60 left:20 bottom:20

Period   = from:300 till:1500
TimeAxis  = orientation:horizontal
ScaleMajor = unit:year increment:100 start:300
ScaleMinor = unit:year increment:50 start:300

Colors =
  id:Teodsia  value:rgb(0.7,0.7,1) # light purple
  id:Justinianea   value:rgb(1,0.7,0.7) # light red
  id:Herclida   value:rgb(0.7,1,0.7) # light green
  id:Isuria   value:rgb(1,1,0.7)  # light yellow
  id:Amoriana   value:rgb(0.7,1,1)  # light blue
  id:Macednica  value:rgb(1,0.7,1)  # rose
  id:Ducas-Comn    value:gray(0.8)   # grey


LineData =
 width:1
 
 at:   330 color:blue tillpos:60
 at:   476 color:blue tillpos:60
 at:   1204 color:blue tillpos:60
 at:   1453 color:blue tillpos:60

PlotData=
 align:center textcolor:black fontsize:8 mark:(line,black) width:25 shift:(0,-5)

 at:   330  align:center shift:(0,50) text:Fundaci de~Constantinoble~(330)
 at:   476  align:center shift:(0,50) text:Caiguda de Roma (476)
 at:   1204  align:center shift:(0,50) text:Quarta Croada (1204)
 at:   1453  align:center shift:(0,50) text:Caiguda de~Constantinoble~(1453)

 from:  306  till: 363 text:Constantiniana  color:Macednica
 from:  364  till: 378 text:Valentiniana  color:Ducas-Comn   shift:(0,5)
 from:  379  till: 457 text:Teodsia  color:Teodsia
 from:  457  till: 518 text:Llenida
 from:  518  till: 610 text:Justinianea  color:Justinianea
 from:  610  till: 717 text:Herclida  color:Herclida
 from:  717  till: 820 text:Isuria   color:Isuria
 from:  820  till: 867 text:Amoriana   color:Amoriana  shift:(0,5)
 from:  867  till: 1057 text:Macednica  color:Macednica
 from:  1057  till: 1185 text:Ducas-Comn    color:Ducas-Comn   
 from:  1185  till: 1204 text:ngel     color:Teodsia shift:(0,5)
 from:  1204  till: 1261 text:Lascrida   color:Justinianea shift:(0,-8)
 from:  1259  till: 1453 text:Paleloga  color:Herclida
 

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52616" title="Barri de la Merc" nonfiltered="616" processed="616" dbindex="20645">

El barri de la Merc s un dels barris histrics que formen part del barri Gtic de Barcelona. 

Des dels seus orgens fou un dels focus principals de residncia aristocrtica de la ciutat. El nom li ve per la parrquia de la Merc, antiga esglsia del convent del mateix nom. L'esglsia data del 1765 i el convent (actual Capitania General) del 1650 aproximadament. Cal destacar l'escultura de la Verge de la Merc del segle XIV, patrona de la ciutat des del segle XVII.

El carrer Ample s l'eix vertebrador de la barriada i alhora s el carrer on es construren la majoria de casalots i palaus del barri. Entre ells destacaren el de l'arquebisbe de Tarragona (on s'hostatj Carles I) i el Palau dels Comtes de Santa Coloma. Actualment podem contemplar com a exemple el Palau Sessa-Larrard, un magnfic exemple de palau rococ barcelon.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52617" title="Little Crow" nonfiltered="617" processed="617" dbindex="20646">

Tayoyateduta (la seva naci roja) (1810-1863) Capdill mdekanton, fracci de la naci sioux, fill del cap Wakenyantanka (Big Thunder), i de Minneakadawin (Woman Planting in Water) i nt de Chetanwakuamani, qui va signar amb Zebulon Pike el tractat del 1805. El 1851 fou obligat a abandonar les terres d Iowa i Dakota a canvi d una reserva a Minnessotta. Degut a les males collites, el 1862 es va revoltar amb els santee i atacaren Fort Ridgely i New Ulm. Fou mort per uns colons el juliol del 1863 i el seu cap posat en una pica.

Enllaos externs.
littlecrow.html;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52618" title="Red Cloud" nonfiltered="618" processed="618" dbindex="20647">

Red Cloud (1822-1909) s el nom que reb dels blancs el cabdill sioux oglala Mahpiua Luta. Va dirigir la resistncia contra els blancs del 1866 al 1868, vencent-los a Fort Phil Kearny i Fetterman, per el 31 de maig del 1870 obt de Washington quedar-se al Platte. Internat a la reserva de Pine Ridge, deix la direcci de la resistncia a Cavall Boig i Bou Assegut.

 Enllaos externs .
 Biografia en angls;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52619" title="Pintura gtica" nonfiltered="619" processed="619" dbindex="20648">

La pintura gtica s'acostuma a datar entre el 1200 i el 1430, mig segle desprs del comenament de l'arquitectura i l'escultura gtica. La transici entre el romnic i el gtic s molt imprecisa per podem veure en les caracterstiques d'aquest estil una pintura ms fosca i emocional que en el perode precedent. Representa sobretot el comenament de la pintura profana, s a dir la pintura que tracta assumptes que no sn religiosos. La pintura Gtica es va desenvolupar a Occident (cap a 1200 a Anglaterra, Frana, Alemanya) per disposa del seu climax a Itlia amb la pintura del trecento.


El desenvolupament de l'arquitectura gtica amb la progresiva substituci del mur per grans finestrals amb vitralls de colors que permeten el pas vers l'espai interior d'una llum polcroma i matissada, va portar, en les grans catedrals |gtiques de Frana, a la prctica desaparici de la pintura mural que s'havia dessenvolupat ampliament en els murs de les esglsies romniques.

S'ha dit que la pintura gtica t el seu espai propi en els grans vitralls de les Catedrals i en les miniatures polcromes dels llibres, per pel que fa a la pintura propiament dita, aquesta subsist en els retaules, en les taules pintades que formen els frontis o els laterals dels altars i en els murs de les capelles laterals.

Els pintors de la Toscana van continuar la tradici de la gran pintura mural i del mosaic, ja que l'arquitectura gtica no va arrelar mai a Itlia com a Frana. La "maniera greca" dels mosaics i frescos evolucion durant el Duecento, i a les Esglsies Superior i Inferior d'Ass, on van coincidir les escoles senesa i florentina tingueren lloc una srie d'innovacions que van canviar per sempre la Histria de la Pintura. Giotto el ms gran pintor del Trecento realitz l'interior de la capella dels Scrovegni de Padua, una obra clau que com Giotto era plenament gtica per anticipa ja el Renaixement.


Les etapes de la Pintura Gtica sn:
Pintura francogtica;
Pintura del Trecento;
Pintura Gtica Internacional;
Pintura flamenca;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52621" title="Wounded Knee" nonfiltered="620" processed="620" dbindex="20649">

Wounded Knee s un indret de Dakota del Sud, fora emblemtic per a la naci sioux desprs de la matana que s'hi produ el 1890 i per les lluites de l'AIM el 1973.

El 28 de desembre del 1890 foren interceptats pel major Whiteside i traslladats a Chankpe Opi Wakpala (Wounded Knee) 120 homes i 230 dones i nens miniconjou sota el comandament de Big Foot. Quan l'endem intentaren desarmar-los un incident amb un anci guerrer sord provoc la massacre quan els soldats comenaren a disparar indiscriminadament: moriren 153 homes i dones, entre ells Big Foot, i uns 300 en total de fam i fred. Tamb moriren uns 25 soldats, tots ells per foc amic, i uns 39 ms foren ferits. Noms en sobrevisqueren 51 indis. Desprs d aquests fets, Kicking Bear fou traslladat a una reserva del nord de Dakota i el moviment Ghostdance es va dissoldre.

Enllaos externs.
 Ressenya;
 Relat dels fets;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52622" title="Ashot II Bagratuni" nonfiltered="621" processed="621" dbindex="20650">
Ashot II Bagratuni fou patrici i cap del exrcit d'Armnia del 732 al 750. Fou conegut com "el cegat" o "el cego".

Fou nomenat per ordre del governador rab Marwan ben Muhammad el 732. Grigor i David Mamikonian, que volien el crrec per la seva famlia, es van revoltar per Marwan els va fer detenir i el va enviar a Damasc d'on se'ls va enviar al Iemen.

El 737 va prendre part al atac a Balandjar, capital dels khzars.

El 744 el governador Marwan va sortir del pas i els germans Grigor II Mamikonian i David Mamikonian, que havien estat deportats al Iemen es van escapar i van tornar als seus dominis on es van revoltar contra Ashot II. El governador rab Ishak ben Muslim va intentar posar fi a la lluita per no ho va aconseguir.
Ashot va estar a punt de ser sorprs en una emboscada de la qual va escapar per va perdre el seus tresors. Ashot va deixar a la seva famlia a la fortalesa de Dariunq i es va traslladar a Damasc a demanar justcia al Califa Merwan o Marwan II. Al deixar el pas Grigor II Mamikonian va obtenir d'Ishak el crrec de patrici dels nakharars i comandant del exrcit armeni.

Ashot fou ben rebut pel califa que va ordenar tallar les mans i peus i estrangular a un dels germans Mamikonian (David) ordre que fou executada rpidament per Ishak. Ashot fou enviat a Armnia altre cop ple d'honors i regals i Grigor II Mamikonian va rebre l'ordre de reconixer al seu rival i ser-li fidel.

Vers el 750 els Bagratuni ja havien desposset als Mamikonian als que van confiscar Bznuniq (amb Khelat) i Taron (amb Mouch i Bitlis)

El 750 els omeies foren enderrocats pels abbssides. Ashot, que restava lleial, va intentar resistir. Els nakharars van formar una Santa Lliga i es van declarar en rebelli general. L'exrcit insurgent es va traslladar a Taiq prop de la frontera bizantina ja que esperaven ajuda del emperador Constant V. Ashot, que volia sotmetre's als abbssides, va haver de seguir la rebelli per la va abandonar aviat i va tornar al Bagrevand, per a la tornada va caure en una emboscada de Grigor II Mamikonian, que el va fer cegar (750). Desprs Grigor es va retirar a Teodosipolis (Erzurum) a la frontera bizantina, per va morir poc desprs. La direcci de la rebelli va passar a sa germ Mushel III Mamikonian.

El califa abbssida Abul Abbas va nomenar governador d'Armnia, Mossul i Azerbaijan a sa germ al-Mansur.

Ashot II va morir algun temps desprs (encara era viu el 761). El va succeir com a cap de famlia el seu fill Sembat III Bagratuni. Un altra fill, Vasak Bagratuni, va rebre vers el 771 les possessions de la branca de Taron.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52623" title="Short Bull" nonfiltered="622" processed="622" dbindex="20651">
Nom donat pels nord-americans a Tatanka Ptecela (1845-1915). Fou cap dels sioux. Membre actiu del moviment de la Ghostdance, el 1890 va visitar Wovoka a Pyramid Lake. El 15 de novembre Short Bull concentraria ms de 3.000 dakota a Badlands, per l assassinat de Bou Assegut precipit els fets de Wounded Knee. Aleshores fou empresonat a Fort Sheridan (Illinois), i fou alliberat el 1891 per tal d unir-se al show de Buffalo Bill per Europa. Va tornar a la reserva de Rosebud, on va morir.


 Enllaos externs .
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52624" title="Sinte Galeshka" nonfiltered="623" processed="623" dbindex="20652">
Sinte Galeshka, o correctssimament Sinte Gle ka (1823-1881) fou un cap sioux conegut entre els anglosaxons com a Spotted Tail ( cua tacada ). Company de Cavall Boig, de jove es va distingir a les guerres amb els pawnee. El 1854 arrass Salt Lake City i fou empresonat pels iankis. Des d aleshores esdevingu un cap pacfic i particip en el Tractat de Fort Laramie del 1866. El 1870 particip en noves converses a Washington amb Red Cloud, per el 1873 atac un campament pawnee i el 1876 ajud Bou Assegut a Little Big Horn. Tot i aix, sign l acord de cessi de Paha Sapa i fou mort per Crow Dog.

Enllaos externs.
 Ressenya biogrfica;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52626" title="Grigor II Mamikonian" nonfiltered="624" processed="624" dbindex="20653">
Grigor II Mamikonian fou patrici i generalissim d'Armnia del 744 o 745 fins al 745 o 746.

Al ser nomenat patrici d'Armnia Ashot II Bagratuni, Grigor i David Mamikonian, que volien el crrec per la seva famlia, es van revoltar per el governador Marwan ben Muhammad els va fer detenir i el va enviar a Damasc d'eon se'ls va enviar deportats al Iemen.

El 744 el governador Marwan va sortir del pas i els germans Grigor i David Mamikonian es van escapar del Iemen i van tornar als seus dominis on es van revoltar contra Ashot II. El governador rab Ishak ben Muslim va intentar posar fi a la lluita per no ho va aconseguir.

Ashot va estar a punt de ser sorprs en una emboscada de la qual va escapar per va perdre el seus tresors. Ashot va deixar a la seva famlia a la fortalesa de Dariunq i es va traslladar a Damasc a demanar justcia al Califa Merwan o Marwan II.

Al deixar el pas Grigor II Mamikonian va obtenir d'Ishak el crrec de patrici dels nakharars i comandant del exrcit armeni.

Ashot fou ben rebut pel califa que va ordenar tallar les mans i peus i estrangular a un dels germans Mamikonian (David) ordre que fou executada rpidament per Ishak. Ashot fou enviat a Armnia altre cop ple d'honors i regals i Grigor Mamikonian va rebre l'ordre de reconixer al seu rival i ser-li fidel.

Vers el 750 els Bagratuni ja havien desposset als Mamikonian, als que van confiscar Bznuniq (amb Khelat) i Taron (amb Mouch i Bitlis).

El 750 els omeies foren enderrocats. Ashot, que restava lleial, va intentar resistir. Els nakharars van formar una Santa Lliga i es van declarar en rebelli general. L'exrcit insurgent es va traslladar a Taiq prop de la frontera bizantina ja que esperaven ajuda del emperador Constant V. Ashot, que volia sotmestr's als abbssides, va haver de seguir la rebelli per la va abandonar aviat i va tornar al Bagrevand, per a la tornada va caure en una emboscada de Grigor II Mamikonian, que el va fer cegar (750). 

Desprs Grigor es va retirar a Teodosipolis (Erzurum) a la frontera bizantina, per va morir poc desprs. La direcci de la rebelli va passar a sa germ Mushel III Mamikonian


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52628" title="Al-Mansur d'Armnia" nonfiltered="625" processed="625" dbindex="20654">
Al-Mansur fou governador d'Armnia, Mossul i Azerbaidjan del 750 al 753.

Era germ del califa abbssida Abul Abbas.

Va imposar un rgim directe i un tributs molt alts. Dotze mil persones dirigides per Shapuh Amatuni van emigrar a territori bizant i es van establir a la Capadcia Pntica.

El Bagrtides, considerats lleials als omeies, van veure confiscades part de les seves possessions al Taiq, Dariunq, Khelat i Vaspurakan. Els Mamikonian, que encapalaven la resistncia, noms es van aprofitar de la desgrcia dels Bagratuni ocupant alguns territoris del Taiq a la frontera amb Bizanci.  Vaspurakan fou donat als Ardzruni i a Khelat es van establir els musulmans.

El va substituir Yazid ben Useid al-Sulami, vers el 753.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52630" title="Cria Hostlia" nonfiltered="626" processed="626" dbindex="20655">
La Cria Hostlia fou la seu preferida del senat rom a diferncia del temple de Jpiter o del temple Belona, els quals foren construts posteriorment. La Cria fou construda per ordre del rei Tulli Hostili i anomenada pel nom del mateix. Actualment es troba dins del Frum Rom, al costat de la Baslica Emlia, ambdues separades pel carrer Argiltum.

Histria.
Construt en el Frum rom, la Cria es va encendre l'any 52 aC durant els funerals de Publi Clodi Pulcre.

D'aquesta manera, fou reconstruda quasi al mateix lloc per ordre de Csar, pel que, d'en llavors port el seu nom, Cria Iulia, que actualment encara es conserva desprs de les restauracions al nord del frum.

El segle VII fou transformada en una esglsia que actualment (any 2005) ha estat restaurada.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52631" title="Vanir" nonfiltered="627" processed="627" dbindex="20656">
Vanir s un dels dos panteons de la mitologia nrdica, l'altre i ms ben conegut sn els sir. Possiblement el nom prov de l'arrel protoindoeuropea wen "esforar-se, triomfar", cognat de Venus (comparable amb Vanadis), Wynn (en Protogermnic *Wanizaz).

Localitzaci.
Els Vanir viuen al Vanaheimr, atamb anomenat Vanaland; Snorri Sturluson anomena a la seva terra Tanakvsl o Vanakvsl (Tanakvsl ea Vanakvsl).  Vanaheimr, de la mateixa manera que Asgard, s la llar dels dus en l'arbre de la vida Yggdrasil.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52633" title="Mushel III Mamikonian" nonfiltered="628" processed="628" dbindex="20657">
Mushel III Mamikonian va succeir a sa germa Grigor II Mamikonian com a cap de la rebelli pro bizantina d'Armnia el 750.

El 751 es va unir a les forces bizantines que van envair Armnia. Va ocupar alguns territoris dels Bagratuni al Taiq, prop de la frontera amb Bizanci.

Vers el 752 es va refugiar a Bizanci quant les tropes bizantines es van retirar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52634" title="Argilet" nonfiltered="629" processed="629" dbindex="20658">
L'Argilet (en llat Argiletum) era un carrer de l'antiga Roma que unia el Frum Rom amb el barri de Subura, on hi havia les rees residencials. Antigament, al carrer de l'Argilet hi havia el temple de Janus Quir i, ms avall, en direcci cap al frum, hi trobvem el frum d'August per una banda, i per l'altra el temple de la Pau, tots dos part dels anomenats Frums Imperials.

El curs de la Claveguera Mxima comenava a l'Argilet, on recollia les aiges de l'Esquil, del Viminal i del Quirinal.

Localitzaci actual.
El carrer de l'Argilet seria la Via Madonna dei Monti, ja que en una banda tenim el ja esmentat frum d'August i en l'altra el temple de la Pau.

Tot i aix, el carrer de l'Argilet no era del tot recte quan s'unia amb el frum, s per aix que una part petita de la Via Cavour formaria part tamb d'aquest antic carrer de Roma.

En tot cas, desprs de passar per la Via Madonna dei Monti, el carrer continuaria tirant cap al Viminal, passant per la Via Leonina, on acabaria.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52635" title="Bria" nonfiltered="630" processed="630" dbindex="20659">

La Bria fou una antiga barriada de Barcelona formada al voltant de la via romana (via Franca) que portava a Frana. Aquesta via, eix vertebrador d'aquest barri, era el carrer de la Bria-Carders i era una zona eminentment comercial, ja que aglutinava l'activitat textil al segle XII-XIII (carrers Assaonadors, Blanqueria, Corders, Flassaders,...) i es trobava a tocar de la plaa del Mercadal (actual plaa de l'ngel).

La proximitat amb la pres que hi havia a una de les torres de la Porta Major (o del blat) de la muralla romana de Barcelona (a l'actual cantonada de baixada de la Llibreteria i plaa de l'ngel) va crear la dita popular de l'anar "Bria Avall" que consistia en l'escarni pblic dels ajusticiats tot passejant-los dalt d'un ase pel dit carrer.

En aquest barri cal destacar la capella d'en Marcs, romnica del segle XII (1150) i algun hostal dels tants que hi havien existit (de la Flor del Lliri, del Lle, de la Massa, dels Cavalls, de la Campana, de l'Estanyer,..) ja que era una de les principals entrades des del nord a la ciutat emmurallada.

Hi ha la teoria que, etimolgicament, Bria vol dir venat als afores, raval, alteraci de boeria, 'casa del bover (o boer)' per contracci del hiat amb allargament de la o, que atragu l'accent.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52636" title="Cprius" nonfiltered="631" processed="631" dbindex="20660">
El Cprius (en llat Ciprius) era un carrer de l'antiga Roma situat entre el Frum Rom i l'Esquil.

Els canvis urbans de la ciutat han provocat greus modificacions del paisatge histric, de manera que, tot i que es coneix el lloc exacte del carrer (entre la Via delle Carine, la Via del Cardello i la Via di Colosseo), aquest ja no existeix, i el seu nom tampoc ha quedat gravat en cap carrer que travessi els seus lmits.

Se sap que hi havia un temple de Diana, i actualment hi ha un carrer que topa amb la Via di Colosseo anomenat Via di Tempio que possiblement hi fa referncia.

Histria.
Tit Livi diu en el seu primer llibre "Ab Urbe Condita" que per aquest carrer hi pujava Tllia, filla de Servi Tulli, qui el mat i, damunt d'un carro, puj per aquest carrer dirigint-se cap a l'Esquil. Ms amunt hi hauria la pujada d'rbia.

A part d'aquesta ancdota, el carrer no fou lloc d'altres esdeveniments rellevants al llarg dels temps.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52637" title="Vanaheimr" nonfiltered="632" processed="632" dbindex="20661">
En la mitologia nrdica, el Vanaheimr o Vanaland s la llar dels Vanir, un dels dos clans de dus essent l'altre els sir. El nom apareix a la Saga de Ynglinga de Snorri Sturluson. Aix est doncs en disputa que Vanaheimr es pugui considerar un dels nou mons de la cosmologia escandinava.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52638" title="Yazid ben Useid al-Sulami" nonfiltered="633" processed="633" dbindex="20662">
Yazid ben Useid al-Sulami fou ostikan o governador d'Armnia des vers el 753 fins al 755.

Els bizantins havien envat Armnia el 751 i havien ocupat Melitene , Cludia i Teodosipolis per no podien mantenir-les i les van evacuar el 752 desprs de destruir-les completament. Tota la poblaci fou traslladada a territori imperial mes al oest.

El 753 el governador Yazid va anar a Teodosipolis (armeni Karin) i la va reconstruir per la va poblar d rabs. 

Vers el 754 Yazid va decidir donar el ttol de patrici i generalssim a Sahak I Bagratuni, de la branca de Taron, que l havia servit lleialment. Al mateix any els Bagratuni van perdre Vaspurakan que va passar a mans del Ardzruni.

Vers el 755 el va substituir Sulaiman.

Fou nomenat per segon cop vers el 774 en substituci de Hasan ben Qahtaba i durant aquest segon govern va participar a les expedicions al sia Menor, a territori bizant.

Vers el 778 el va substituir Uthman ben Umara ben Khozaima. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52642" title="Ishak ben Muslim" nonfiltered="634" processed="634" dbindex="20663">

Ishak ben Muslim fou ostikan (governador) d'Armnia del 744 fins vers el 750.

El 744 el governador Marwan ben Muhammad va sortir del pas i el va substituir Ishak ben Muslim

Va esclatar aviat la lluita entre els Bagratuni i els Mamikonian a la que Ishak no va poder posar final. Ashot II Bagratuni va sortir del pas vers el 745 i Grigor II Mamikonian fou nomenat patrici i generalssim, per uns mesos desprs el califa va ordenar destituir-lo i restituir a Ashot II. 

El 750 els omeies foren enderrocats pels Abbssides i el germ del nou califa, de nom Al-Mansur, fou nomenat governador.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52643" title="Ostikan" nonfiltered="635" processed="635" dbindex="20664">
Ostikan fou el nom dels governadors de les primeres provncies establertes pels rabs. El crrec s equivalent al d'emir.

Els governadors d'Armnia entre el 640 i el 878 portaren el ttol d'Ostikan.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52644" title="Dyeus" nonfiltered="636" processed="636" dbindex="20665">
Dyeus s l'antic du reconstrut de la mitologia indoeuropea. No queden restes directes del seu culte, per la seva existncia i caracterstiques s'ha pogut establir per la relaci etimolgica i funcionals entre els diferents dus que s'ha trobat en les llenges indoeuropees.

Se sap que era un du molt important en el pante perqu va sobreviure en diferents formes en totes les cultures indoeuropees antigues:

Els dus ms tardans que s'han pogut relacionar amb Dyeus sn 
Grecs: Zeus, ;
Romans: Jpiter (nom que prov de Deus Pater du Pare), ;
Vedisme Dyaus Pita, ;
Germnic Tiwaz (ms tard conegut amb el nom ms popular de Tyr), ;
Bltics Dievas,
Eslaus Div, ;
Gals Dis Pater (du pare);
i probablement el frigi Sabazios.
A ms, a ms, d'ell ve el nom de deus que es fa servir en la litrgia catlica per referir-se a Du i tamb en catal per a qualsevol detat.

Per comparaci es pot deduir que era un du suprem del cel, casat i patriarca del conjunt de dus. En les mitologies grega i romana va seguir mantenint aquests estatus superior mentre que en la vdica i germnica el va perdre en favor d'altres dus. En el cas gemnic va seguir sent el du suprem d'un pante (els vanir) per secundari.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52645" title="Ermengol II" nonfiltered="637" processed="637" dbindex="20666">
Ermengol II d'Urgell, anomenat el Pelegr ( 1009 - Jerusalem 1038), comte d'Urgell (1010-1038).

Orgens familiars.

Fill del comte Ermengol I d'Urgell, el va succeir quan encara era un nen. Fou llavors quan el seu oncle, Ramon Borrell de Barcelona, exerc de tutor fins el 1118.

Npcies i descendents.

Es cas en primeres npcies amb una donzella de la qual noms es coneix el nom, Arsenda.

Es cas en segones npcies, vers el 1030, amb Constana de Besal, filla de Bernat I de Besal. D'aquesta uni en nasqu un fill:
 Ermengol III (1032-1066), comte d'Urgell;

Vida poltica.

Amb l'ajuda del seu oncle, Ermengol II va aconseguir reconquerir una bona part de les terres del sud: Montmagastre, Als, Malagastre, Rubi i Artesa. Alhora tamb reb l'ajuda del bisbe d'Urgell Ermengol, el qual reconquer i repobl la zona de Guissona vers el 1015, i tamb d'Arnau Mir de Tost, el qual ocup el castell i la vall d'ger el 1034.

Dels reietons de Lleida i Saragossa reb diverses pries, part de les quals ced a l'esglsia d'Urgell.

Com molts coetanis seus viatj fins a Terra Santa, lloc on trob la mort el 1038.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52646" title="Hausos" nonfiltered="638" processed="638" dbindex="20667">
Hausos (h2aus-os-) era la deessa de l'inframn en la mitologia indoeuropea. No queden restes directes del seu culte, per la seva existncia i caracterstiques s'ha pogut establir per la relaci etimolgica i funcionals entre els diferents dus que s'ha trobat en les llenges indoeuropees.

Les detats en les religions indoeuropees descendents sn Ushas del vedisme, l' Eos de la mitologia grega, l' Aurora de la mitologia romana, l' Aura de la mitologia lituana (l' Eostre de la mitologia germnica s dubts). Com a deessa de l'amor va ser anomenada Wenos "luxria" (Venus, Vanadis).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52650" title="Constituci Espanyola de 1978" nonfiltered="639" processed="639" dbindex="20668">
La Constituci Espanyola s la mxima llei escrita de l'ordenament jurdic i de l'estat espanyol. En ella es regulen els deures i drets fonamentals dels ciutadans, la forma i estructura de l'estat.

La Constituci Espanyola actual fou aprovada en el referndum del 6 de desembre de 1978 i s la novena que t l'Estat.

Gestaci.
El 15 de desembre de 1976 es ratifica la Llei per a la Reforma Poltica que posa punt final al rgim franquista i obr el cam a unes corts constituents, amb la qual cosa s'obre un procs que culminar amb l'aprovaci per referndum del 6 de desembre de 1978 de la Constituci.

Amb les eleccions del 15 de juny de 1977 es formen unes corts constituents, formades per dues Cambres: el Congrs i el Senat. Es va elegir una Comissi Constituent del Congrs, la qual design una Ponncia integrada pels Diputats Gabriel Cisneros de UCD, Manuel Fraga Iribarne (AP), Miguel Herrero y Rodrguez de Min (UCD), Gregorio Peces-Barba (Socialistas del Congreso), Jos Pedro Prez Llorca (UCD), Miquel Roca i Junyent (Minoria Catalana), i Jordi Sol Tura (PCE). Aquestes set personalitats seran conegudes popularment amb el nom de Pares de la Constituci

Desprs de rebre 3.100 esmenes al text inicial fou redactat un segon projecte que va ser aprovat per les dues Cambres i, per referndum, pels espanyols el 6 de desembre de 1978 amb un 88,54% de vots afirmatius.

Contingut.
La Constituci de 1978 dna lloc a un sistema democrtic que es pot homologar amb les altres democrcies occidentals. Proclama els drets fonamentals, les llibertats pbliques, la divisi de poders, la sobirania popular i un Estat social i democrtic de dret, que adopta com a forma de govern la Monarquia parlamentria. La Constituci de 1978 reconeix plenament les Comunitats Autnomes.

Est dividida en ttols:
 Prambul: Es troba fora de l'articulat i no t fora obligatria.
 Ttol preliminar: Recull els principis generals de l'ordenament constitucional;
 Ttol I: Dels drets i deures fonamentals;
 Ttol II: De la Corona;
 Ttol III: De les Corts Generals;
 Ttol IV: Del Govern i l'Administraci;
 Ttol V: De les relacions entre el Govern i les Cortes Generals.
 Ttol VI: Del Poder Judicial;
 Ttol VII: Economia i Hisenda;
 Ttol VIII: De l'organitzaci territorial de l'Estat;
 Ttol IX: Del Tribunal Constitucional;
 Ttol X: De la reforma constitucional.
A ms tamb inclou quatre disposicions addicionals, 9 de transitries, una de derogatria i una de final.

Reformes.
Amb la creaci de la Uni Europea les Corts Generals reformaren l'article 13.2 per fer possible que qualsevol ciutad de la Uni resident a Espanya tingui dret a ser elegible a les eleccions municipals, d'acord amb les exigncies del Tractat de Maastricht.

Es considera una constituci rgida, ja que la seva reforma exigeix un procs ms difcil que qualsevol altra norma jurdica.

 Vegeu tamb .
 Constituci de Cadis de 1812;
 Constituci Espanyola de 1931;
 Transici espanyola sobre el procs de transici entre la dictadura i el restabliment de la democrcia a les dcades del 70 i 80.

Enllaos externs.
Text de la Constituci Espanyola de 1978;
La Llei per la Reforma Poltica;
Plana sobre la Constituci Espanyola de la Universitat de Barcelona;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52651" title="Ermengol III" nonfiltered="640" processed="640" dbindex="20669">
Ermengol III d'Urgell, denominat el de Barbastre ( 1032 - Barbastre 1066 ), comte d'Urgell (1038-1066).

Orgens familiars.

Fou fill d'Ermengol II d'Urgell i la seva muller Constana de Besal, i succe el seu pare al comtat d'Urgell a la seva mort.

Npcies i descendents.

Es cas en primeres npcies, vers el 1050 amb Adelaida de Besal, filla de Bernat I de Besal i tia seva.

Es cas en segones npcies, vers el 1055, amb Clemncia de Bigorra, filla de Bernat II de Bigorra. D'aquest matrimoni nasqu:
 Ermengol IV (1056-1092), comte d'Urgell;
 Isabel d'Urgell (?-v1071), casada vers el 1065 amb San III d'Arag i el 1071 amb Guillem I de Cerdanya;

Es cas en tercers npcies, vers el 1065, amb Sana d'Arag, filla de Ramir I d'Arag i d'Ermessenda de Bigorra. D'aquesta uni en nasqu una filla:
 Sana d'Urgell, casada amb Hug II d'Empries;

Vida poltica.

Comproms amb el seu coetani, i cos segon, Ramon Berenguer I de Barcelona va compartir amb ell el procs d'erosi de l'autoritat comtal veient la creixna de la noblesa al comtat d'Urgell. Va rebre la tercera part de les conquestes comunes amb el comte catal, aix va ocupar Camarasa i Cubells a Yusuf de Lleida el 1050.

Va collaborar amb els aragonessos en la presa de Barbastre el 1064, de la qual en va rebre la senyoria, i on va morir defensant-la dels atacs musulmans el 17 d'abril de 1066.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52652" title="Velnos" nonfiltered="641" processed="641" dbindex="20670">
Velnos era el du de l'inframn o el cel nocturn en la mitologia indoeuropea. No queden restes directes del seu culte, per la seva existncia i caracterstiques s'ha pogut establir per la relaci etimolgica i funcionals entre els diferents dus que s'ha trobat en les llenges indoeuropees. La seva existncia, per, est discutida.

Detats amb les quals se'l relaciona:
Vedisme: Varuna;
Grec: Uranos (que tamb s un mot per al cel);
Eslaus: Veles;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52654" title="Ermengol IV" nonfiltered="642" processed="642" dbindex="20671">
Ermengol IV d'Urgell, anomenat el de Gerb ( 1056 - Gerb 1092 ), comte d'Urgell (1066-1092).

Orgens familiars.

Fill d'Ermengol III d'Urgell i Clemncia de Bigorra, succe el seu pare a la mort d'aquest.

Va regnar als dotze anys sota la tutela de la comtessa-vdua Sana d'Arag, tercera muller del seu pare. El buit de poder fou aprofitat pels nobles urgellencs per ocupar grans dominis. No fou fins el 1075 que Ermengol IV aconsegu imposar-se a la noblesa. 

Npcies i descendents.

Es cas vers el 1077 amb Llcia de la Marca, filla de Bernat I de la Marca. D'aquest matrimoni tingueren:
 Ermengol V (1078-1102), comte d'Urgell;

En segones npcies es cas el 1079 amb Adelaida de Provena, besnta de Guillem II de Provena. D'aquest matrimoni tingueren:
 Guillem III de Forcalquier (v1080-1129), comte de Forcalquier;
 Adelaida, morta jove;

Vida poltica.

Va collaborar amb Pere I d'Arag i es va refer econmicament grcies a les pries rebudes de Lleida i Fraga. Va reconquerir el 1076 la conca del Si amb les viles d'Agramunt i d'Almenara; la zona de Linyola i Bellcaire el 1091, aix com Calassan i Gerb com a pas previ per la presa de Balaguer.

Fou un ferm defensor de la incorporaci de la reforma gregoriana al comtat d'Urgell.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52655" title="Ermengol V" nonfiltered="643" processed="643" dbindex="20672">
Ermengol V d'Urgell, anomenat el Mollerussa ( 1078 - Lle 1102), comte d'Urgell (1092-1102).

Fill d'Ermengol IV d'Urgell i la seva primera esposa, Llcia de la Marca. Pass bona part de la seva vida a Castella on s'espos el 1095 amb Maria Ansrez, filla de Pedro Ansrez, senyor de Valladolid. D'aquest matrimoni tingueren:
 l'infant Ermengol VI (1096-1154), comte d'Urgell;
 Pere d'Urgell;
 Major d'Urgell, casada amb Pedro Froilaz de Trava, comte de Trastmara;
 Teresa d'Urgell, casada amb Bernat I de Cerdanya;
 Estefania d'Urgell (?-1143);

Per les seves llargues estades a Castella deix el govern del comtat d'Urgell a Guerau II de Cabrera.

No es coneix ben b la causa de la seva mort per segurament es degu als atacs musulmans resultants de la primera reconquesta cristiana de Balaguer, el 1101.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52656" title="Sulaiman d'Armnia" nonfiltered="644" processed="644" dbindex="20673">
Sulaiman fou ostikan d'Armnia des vers el 755.

El Vaspurakan s'havia separat del govern patrici d'Armnia i havia quedat sota domini dels Ardzruni i l'ostikan va dirigir cap all una expedici devastadora. Sahak i Hamazasp Ardzruni li van fer front per foren derrotats i Hamazasp fou greument ferit i desprs mort. Sahak va morir combatent. Per un tercer germ, Gagik Ardzruni es va apoderar de Sulaiman i el va matar.

Sulaiman encara s esmentat com a impulsor de la candidatura de Si de Bavonq al patriarcat el 766. El va succeir Salih ben Subai al-Kindi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52658" title="Ermengol VI" nonfiltered="645" processed="645" dbindex="20674">
Ermengol VI d'Urgell, anomenat el de Castella ( Valladolid 1096 - Castella 1154 ), comte d'Urgell (1102-1154).

Orgens familiars.

Fill d'Ermengol V d'Urgell i Maria Ansrez. Durant la seva minora d'edat va restar sota la tutoria del seu avi i senyor de Valladolid, Pedro Ansrez. 

Npcies i descendents.

El 1119 es cas amb Arsenda de Cabrera, filla de Pon de Cabrera, vescomte d'ger. D'aquest matrimoni en nasqueren:
 l'infant Ermengol VII (?-1184), comte d'Urgell;
 la infanta Sibilla d'Urgell, casada amb Ramon Folch, vescomte de Cardona;
 la infanta Estefania d'Urgell (?-1177), casada amb Arnau Mir de Pallars Juss;

Vers el 1135 es cas en segones npcies amb Elvira de Lara, filla de Roderic de Lara i la infanta Sana de Castella. D'aquest matrimoni nasqueren:
 l'infant Galceran de Sales (?-v1184);
 la infanta Maria d'Urgell (?-1196), senyora d'Almenara;

Vida poltica.
Amb l'ajut de Guerau II de Cabrera, governant real del comtat, i de Ramon Berenguer III de Barcelona es conquer el 1106 la ciutat de Balaguer, que pass a ser des d'aquell moment la capital del comtat.

Ja adult va collaborar amb Alfons I d'Arag en la conquesta de Saraqusta l'any 1118, aix com amb Alfons VII de Castella en la Croada contra al-Mariyya el 1147.

La bona relaci amb el casal de Barcelona va portar Ermengol VI a participar en el viatge de Ramon Berenguer IV de Barcelona fins a Provena el 1144 i a collaborar amb el comte de Barcelona en la Croada contra la Taifa de Larida i la repoblaci de la ciutat el 1149.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52659" title="Ermengol VII" nonfiltered="646" processed="646" dbindex="20675">
Ermengol VII d'Urgell, dit el de Valncia ( ? - Requena 1184 ), comte d'Urgell (1154-1184).

Orgens familiars.

Fill d'Ermengol VI d'Urgell i la seva primer muller, Arsenda de Cabrera.

Npcies i descendents.

Es cas vers el 1157 amb Dola de Foix, filla de Roger III de Foix i Ximena d'Osona, la qual va actuar de regent del comtat. D'aquest matrimoni nasqueren:
 l'infant Ermengol VIII (1158-1209), comte d'Urgell;
 la infanta Marquesa d'Urgell, casada el 1194 amb Pon III de Cabrera, vescomte de Cabrera;

Vida poltica.

Sense cap possibilitat d'expansi territorial se sent ms atret per les seves possessions castellanes, heretades de la seva via. Aix va passar bona part del seu regnat com a vassal de Ferran II de Lle, del qual fou majordom i tinent d'un bon nombre dels castells de l'Extremadura lleonesa.

Va fundar la cannica de Bellpuig de les Avellanes vers el 1166 i va atorgar cartes de poblament a Agramunt el 1163 i a Balaguer el 1174. Aix mateix el 1164 va encunyar la moneda d'Agramunt, privativa del comtat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52662" title="Native American Church" nonfiltered="647" processed="647" dbindex="20676">
La Native American Church s la religi nadiua ms extesa entre els amerindis nordamericans, i una de les ms influents formes de panindianisme.  El terme deriva del nhuatl peyotl o peiot (Lophophora williamsii), un cactus el tronc del qual s obt la mescalina, droga alcalode d efectes allucingens que fou usada al Mxic precolomb amb efectes medicinals, i que produa efectes sobrenaturals, com visions que induen a la recerca personal de revelaci sobrenatural, i ms tard tamb fou emprada en rituals tribals de dansa, perqu posava en trance. 

Encara que no hi ha estadstiques fiables, la NAC afirmava comptar amb 225.000 fidels el 1970, i se sap que el 1951 comptava entre els fidels amb una cinquena part dels navaho (malgrat la forta oposici del Consell Tribal), i d'un ter dels indis d'Oklahoma el 1965.

 Ritual i creences .
Hi ha diferents formes de creences peyote, barrejades amb elements cristians i indis. Entre els sioux teton, el grup Cross Fire usa la Bblia i sermons, que sn rebutjats pels seguidors de Half Moon, els quals, per, segueixen una moral similar a la cristiana.  En general, creuen en un du suprem o Gran Esperit, qui tracta amb els homes a travs de diversos espectres, els quals inclouen els dels esperits tradicionals d'aus aqutiques i l'ocell de tro, que duien les nimes cap a Du. En altres tribus creien en l Esperit Peiot, considerat pels indis com a un equivalent de Jesucrist. D altres tribus consideren Jess com a un heroi indi retornat, com un intercessor davant du, o un esperit guardi que ha tornat amb els indis desprs de ser assassinat pels blancs.

El peiot, menjat en el context del ritual, capacitava l individu per comunicar-se amb Du i els esperits (inclosos els morts) en contemplaci i visi, i aix rebia d ells poder espiritual, guia, reprobaci i curaci. Tanmateix, es consideraven cristians, i acceptaven la trinitat, i l tica cristianes.  

La teoria religiosa peyote es podia resumir en els punts:

Poder,  equivalent a l indi mana, fora sobrenatural i immaterial invisible que produeix efectes fsics caracterstics i pot ser transferit d un cos a un altre sota condicions rituals.  L home necessita poder per estar sa i poders, i sense ell s feble i malalt. Els esperits sn les personificacions immaterials del poder. El pante peiotista consisteix en all que s anomenen esperits blancs i esperits indis.  ;

Esperits blancs: La Trinitat. Du equival al Gran Esperit i s reconegut com a sser suprem i font suprema de poder que controla el dest de l univers, incls l home. Podia ser l esperit creador, per depenia de la tribu. En algunes tribus Jesucrist era l heroi cultural, en altres l esperit guardi, rebutjat pels blancs puix que el mataren. Tamb t el rol intercessor entre du i l home. L esperit sant ser adoptat com a part de la Trinitat.
  
Esperits indis: L anomenat Ocell d'Aigua s identificat amb la marbella (snakebird), i alguns l equiparen amb l ocell de tro indi, i d altres amb elements cristians. Sovint t el rol d esperit d esperit missatger que deu els oracions a Du. A d altres tribus el peiot s personificat en Esperit, amb l aspecte que t Jess com a guardi en el cristianisme. L Esperit Peiot s mascul i compassiu, sempre benvol, simptic i caritatiu.

Encarnacions, de les quals el Peiot s la primera. Fou concedida per du als indis perqu li vafer llstima de veure ls pobres, febles, desamparats, ignorants i sotmesos.  Quan hom menja peiot pot usar aquest poderi esdev com a un sacrament. La segent ms important encarnaci de poder s el ritual de beure a la mitjanit i pel mat. L aigua s necessria pels ssers vius, i per aix tota l aigua s sagrada. Per que doni poder, l aigua ha d estar beneda.  Representa la feminitat com a font de vida humana, la qual cosa la fa particularment sagrada.

El menjar utilitzat s l esmorzar de comuni (blat, fruita i carn), que tamb t poder perqu cont la nutrici necessria per als humans.
El codi tic del peiot, conegut com a Peyote Road ("cam del peiot"), consisteix en:

Amor Fratern, els membres han de ser honests, sincers, amigabales i caritatius.
Cura de la famlia, sobretot muller i fills.
Autoseguretat: aconseguir treball estable i saber guanyar-se la vida.
Evitar l alcohol, i no barrejar-lo amb el peiot.

El ritual caracterstic, encara que no sempre, solia fer-se en un tipi de forma semicircular, amb un altar de muntanya deterra i foc sagrat. La cerimnia nocturna comenava un dissabte a les vuit de la nit i acabava el diumenge a les 8 hores del mat, conduda per un Cap o predicador que cantava sol o a l unson, amb menjada sacramental de peiot i contemplaci.

L oficiant menja peiot sota les condicions rituals amb ordre d obtenir poder de comuni efectiva amb Du i els altres esperits. La concentraci en tal comuni porta l oficiant a un nivell exaltat d exaltaci espiritual.  Entre els indis de les planures la tradici individual era la insolaci, i pregava per un esperit aparegut en una visi que li donava poder personal.

El peiot ho canvia perqu t un ritual collectiu, per mant una mena de contemplaci/insolaci collectiva.  Moltes persones no trobaven grat participar, iels era difcil seure a terra en una sola posici. En l oraci per assistncia, Du i alters esperits preguntaven per ajut i pena a travs del peiot, i volia allunyat el pecat.

Les experincies de l oficiant a vegades prenien forma de visi que corresponia a una experincia mstica viscuda directament, o b per deducci o d escoltada. Calia aprendre, per, d un mateix.  Les visions generalment eren de Du, Jess i alters esperits segons les experincies individuals. Creien que era la panacea per a malalties individuals. Un malalt podia vomitar desprs de menjar peiot, de manera que aquest expulsava del cos la malaltia.  El cerimonial acabava amb un esmorzar comunitari diumenge pel mat.    

 Histria .
Durant els segles XVII i XVIII pass de Mxic als actuals estats de Nou Mxic i Arizona, i durant la segona meitat del segle XIX pass al Nord de les Grans Planures, i s establ fermament a Oklahoma.  Cap el 1885 es desenvolup com a religi entre els kiowa i comanxe. Pel 1891 s estengu rpidament als Grans Llacs fins al Canad, on actualment la practiquen ms de 50 tribus. Aix, pel 1918 es cre la Native American Church a Oklahoma, seguint els ensenyaments del caddo John Wilson o Moonhead i del winnebago John Rave.

Ha estat molt perseguida. Ja el 1620 l Inquisidor de Nova Espanya va prohibir el seu s als cristians.  Fou proscrita pels agents del govern el 1888, el 1899 fou prohibida a Oklahoma i ms tard a 15 Estat i expressament pel Congrs. Per fou sostingut per la BIA, les esglsies i alguns grups indis, i resist malgrat els nous atacs que pat del 1916 al 1937, en qu prohibiren el consum, transport i venda de l allucingens un total de nou lleis antipeiot, tot i que reconeixien que no creava addicci.  Per defensar-se, cerc d incorporar-se a els lleis estatals, primer a Oklahoma com a First-Born Church of Jesus Christ el 1914 i com a NAC el 1918.

El 1940 un ordenament del Navajo Tribal Council en prohib el consum a la reserva, i el 1958 s aprov una Llei Antipeiot a Califrnia. El 1960 la cort suprema d Arizona a Flagstaff declar, per, inconstitucional la Llei Antipeiot a causa del recurs de Mary Attakai,  i aleshores s inscriv amb aquest nom en 11 estats. Per la sentncia fou recorreguda a la Cort Suprema d Arizona el 1961, i el 1962 al Tribunal Suprem de Washington, qui afirm que el Tribunal d Arizona no tenia jurisdicci sobre el tema, alhora que tres navaho foren jutjats pel Tribunal de San Bernardino per usar peiot a les cerimnies.

El 1964 la Cort Suprema de Califrnia va suspendre les sentncies i ho compar amb l s d amulets a d altres prctiques religioses. Aix es va permetre n l s a Oklahoma, Iowa, Montana, Nou Mxic, Texas i Utah. Finalment, el 1967 la Cort del comtat de Denver va redactar una sentncia similar, i ser perms a Colorado. I l octubre del 1967 ser autoritzat a la reserva Navaho merc la Navajo Bill of Rights, que garantia el dret a la religi, i la Navajo Law & Order Code, que permetia l s del peiot com a sacrament a les prctiques religioses de la NAC. Durant aquestes protestes reberen suport dels antroplegs i dels defensors de les llibertats religioses.

Enllaos externs.
Pgina oficial (en angls);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52664" title="Ermengol VIII" nonfiltered="648" processed="648" dbindex="20677">
Ermengol VIII d'Urgell, anomenat el de Sant Hilari ( 1158 - 1209 ), comte d'Urgell (1184-1209).

Orgens familiars.

Fill del comte d'Urgell Ermengol VII i la seva muller Dola de Foix.

Npcies i descendents.

El 1178 es cas amb Elvira de Subirats amb la qual va tenir una nica filla:
 la infanta Aurembiaix (1196-1231), comtessa d'Urgell;

Vida poltica.

Durant el seu regnat s'inici el declivi de la casa d'Urgell, amb els freqents enfrontaments amb els vescomtes d'ger.

El 1206 s'obr un perode de torbament de l'ordre per les ambicions de Guerau IV de Cabrera, aspirant a la successi del comtat enfront dels drets de la pubilla, Aurembiaix.

Ermengol VIII va aconseguir del rei Pere I el Catlic el comproms d'ajudar la seva vdua Elvira de Subirats i a defensar els drets de la pubilla urgellenca.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52665" title="Salih ben Subai al-Kindi" nonfiltered="649" processed="649" dbindex="20678">
Salih ben Subai al-Kindi fou ostikan d'Armnia vers el 767. Va substituir a Sulaiman. 

Va aturar la puja d impostos perqu la situaci havia arribat al lmit.

Va governar uns dos anys i el va succeir Bagar ben Muslim al Uqaili


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52666" title="Bagar ben Muslim al Uqaili" nonfiltered="650" processed="650" dbindex="20679">
Bagar ben Muslim al Uqaili fou ostikan d'Armnia vers 769-770.

Nomenat pel califa per arreglar els afers d'Armnia no va arribar a fer res concret.

Vers el 770, desprs de ms d'un any de govern, el va succeir Hasan ben Qahtaba.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52667" title="Aurembiaix d'Urgell" nonfiltered="651" processed="651" dbindex="20680">
Aurembiaix d'Urgell ( 1196 - Balaguer 1231 ), comtessa d'Urgell (1209-1231).

Orgens familiars.

Filla d'Ermengol VIII d'Urgell i d'Elvira de Subirats.

Npcies i descendents.

El 1212 fou casada amb lvaro Prez de Castro, per el casament fou anullat el 1228.

El 1229 es cas en segones npcies amb Pere de Portugal, fill del rei San I de Portugal. D'aquesta uni no tingu fills

Vida poltica.

El 1228 Aurembiaix torn de Castella, on s'havia casat en primeres npcies, per reivindicar els drets de successi enfront de Guerau IV de Cabrera. Jaume I el Conqueridor li don el seu suport, i el 1228 sign un tractat de concubinatge a Agramunt. Fou llavors quan el comte de Barcelona emprengu accions contra els Cabrera, per la noblesa urgellenca arrib a un comproms amb el comte-rei, temorosos d'una possible uni matrimonial entre Urgell i Barcelona.

Aix doncs Aurembiaix va validar el ttol de comtessa d'Urgell el 1229 davant el rei. 

Va morir al cap de dos anys sense descendncia, passant el comtat a mans del seu esps.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52668" title="Pere I d'Urgell" nonfiltered="652" processed="652" dbindex="20681">
Pere I d'Urgell o Pere de Portugal (Portugal v 1187 - Illes Balears v 1255), infant de Portugal, senyor de Mallorca (1236-1255) i comte d'Urgell (1229-1231).

Fill del rei San I de Portugal i de Dola de Barcelona, es cas el 1229 amb Aurembiaix, comtessa d'Urgell.

A la mort de la seva dona el 1231 va heretar els dominis castellans de la casa d'Urgell, per bescanvi el comtat amb el rei a canvi de la tinena feudal del Regne de Mallorca i les illes d'Eivissa i Formentera, ms el domini dels castells de Pollena i Alar aix com del palau de l'Almudaina.

Aquest bescanvi increment la influncia del casal de Barcelona sobre el comtat d'Urgell per Jaume I el Conqueridor reconegu els drets de Pon, fill de Guerau IV de Cabrera, sobre el comtat.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52669" title="Procs Bayer" nonfiltered="653" processed="653" dbindex="20682">
El procs Bayer s un procs pel qual s'obt xid d'alumini a partir de la bauxita, que s la matria primera de la qual s'obt l'alumini. Aquest procs va ser inventat en 1888 pel qumic austrac Karl Bayer.

El mtode Bayer consta de tres parts: digesti, filtraci i calcinaci.

La digesti s un procs pel qual obtenim aluminat sdic a partir de la bauxita i sosa custica mitjanant l'aplicaci de calor.
Amb la filtraci s'eliminen les impureses.
Finalment, en el procs de calcinaci s'hi aplica calor mitjanant aigua a l'aluminat sdic per obtenir l'xid d'alumini.

Desprs, amb l'xid d'alumini s'obt alumini mitjanant un procs electroltic de la massa fosa.

Cal saber que de la bauxita, a ms d'xid d'alumini, tamb s'obt xid de titani, de silici i de ferro.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52670" title="Club Deportiu Terrassa" nonfiltered="654" processed="654" dbindex="20683">


El Club Deportiu Terrassa s un dels clubs esportius histrics de la ciutat de Terrassa, destacant en la prctica de l'hoquei sobre herba.

Seccions esportives.
 Hoquei herba;
 Tennis;
 Pdel;
 Futbol 7x7;
 Front;
 Petanca;
 Bridge;

Equips filials.
 A.D. Rimas;
 Club Terrassa 1910;

Histria.
L'any 1910 un grup de joves de l'Ateneu Calassan crearen el primer club d'hoquei a Catalunya i a Espanya amb el nom Lawn Hoquei Club Calassan. El 2 de juny de 1912 juga el primer partit en front l Espanyol de Barcelona. El 1915 el Calassan s'uneix al Terrassa FC, adoptant aquest darrer nom. El 1920 passa a denominar-se Terrassa Hoquei Club. Passada la Guerra Civil adopt l'actual nom.

El 1926 es guanya el primer Campionat de Catalunya, el 1933 el primer Campionat d Espanya, encetant una llarga llista d'xits.

L'Ajuntament de Terrassa li va cedir uns terrenys, la primera pedra dels quals es va posar el 1961, quan se celebrava el cinquantanari del club. El 1970 el club adquireix uns terrenys a Les Pedritxes, a Matadepera, inaugurant les installacions el 10 de juny de 1973 amb terrenys de joc per a hoquei, tennis, front, entre d'altres esports.

Palmars.
Hoquei herba mascul.
 Campionat de Catalunya: (1926, 1930, 1933, 1940, 1941, 1942, 1943, 1944, 1945, 1946, 1947, 1948, 1949, 1950, 1952, 1953, 1956, 1959, 1992);
 Lliga d'Espanya: (1976);
 Copa d'Espanya: (1933, 1943, 1945, 1946, 1948, 1949, 1950, 1951, 1955, 1966, 1967, 1975);
Hoquei herba femen.
 Copa d'Europa B: (1986, 2003);
 Campionat de Catalunya: (1958, 1959, 1960, 1961, 1962, 1964, 1965, 1966, 1968, 1977, 1983, 1984, 1985, 1989, 1992, 1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2005);
 Campionat d'Espanya: (1958, 1959, 1960, 1961, 1962, 1963, 1966, 1968, 1969, 1980, 1982, 1983, 1985);
 Lliga d'Espanya: (2000, 2001, 2002, 2005, 2008);
 Copa d'Espanya: (1986, 1998, 2000, 2001, 2007);

Hoquei sala femen.
 Copa d'Europa B: (2002);
 Campionat d'Espanya: (1965, 1966, 1989, 2001, 2002);

Enllaos exerns.
 Web oficial del club;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52674" title="Prehistria occitana" nonfiltered="655" processed="655" dbindex="20684">

Occitnia s un pas ric en jaciments arqueolgics antics i de gran importncia. Est ben demostrat que el pas ja estava poblat entre el 50.000 i el 20.000 aC, com ho mostren les troballes fetes el 1868 a Las Eisis de Taiac  (Salards, Guiana), datades del paleoltic superior,  i a Lo Mostir (Dordonya), per el ms important s el de la cova de Crs Manhon, que pertany a l Homo sapiens sapiens i que ha donat nom a la subespcie (cromany).

D poques posteriors sn les venus impdiques de La Mota i l Aujari Bassa, aix com les pintures rupestres de les coves de Las Comabrlas, las Caus (les ms importants d Europa desprs de les d Altamira, i investigades pel savi abat de Breuil)  i la Font de Gaume, on tamb s hi trobaren estris obtinguts amb eines de percussi.  Tamb sn datats en el 26.000 aC els jaciments amb estris obtinguts pel treball de fulles i punxes d Aurinhac (Comenges, Gascunya), que donen el nom a la Cultura Aurinyaciana, i de Graveta (Guiana), que donen nom a la cultura Gravetiana o Peirigordiana.

Cap el 10.000 aC aparegu la cultura messoltica de Mas d Azil (Arija), que correspon a un poble de pescadors i caadors que elaboraven microlits.

Finalment, entre el 3.000 i el 2.000 aC s hi formaren les primeres cultures neoltiques de caire megaltic al Cevenol, a Nia i a Chassey-Chalain (Las Martigas, Provena), relacionades amb les cultures megaltiques mediterrnies de Crsega, Sardenya (els nuragh) i les Balears (talaiots i navetes).

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52675" title="Hasan ben Qahtaba" nonfiltered="656" processed="656" dbindex="20685">
Hasan ben Qahtaba fou ostikan d'Armnia vers el 770 o 771 fins el 773 o 774. 

Va substituir a Bagar ben Muslim al Uqaili. Va arribar amb un cos auxiliar format per gent del Khorasan que van destacar per la seva brutalitat.

El 771 va esclatar la revoluci dirigida per Artavasdes Mamikonian que com a primer acte va matar al recaptador fiscal del districte del Shirak, a la vila de Kumair. Per els rabs eren molt forts oi va haver de fugir cap a Kartli.

Per la persecuci de Artavasdes es va demanar el suport de Sembat III Bagratuni, fill d'Ashot II Bagratruni, anomenat "el cegat" (fou cegat per Grigor II Mamikonian el 750). Van aconseguir atrapar-lo i recuperar una part del bot per Artavasdes va poder arribar a territori de Clquida on es va installar sota protecci bizantina (el 778 fou nomenat strategos del thema d'Anatlia). Sembat III fou nomenat patrici i generalssim (771) en substituci de Sahak I Bagratuni (un bagrtida de la branca de Taron al que havia succet al front de la casa el seu fill Ashot III)

En represlia per la revolta Hasan va tornar a apujar els impostos. Un parent d'Artavasdes, Mushel Mamikonian,  tamb es va refugiar llavors a les muntanyes i va dirigir una guerrilla per algun temps i va obtenir alguns xits notables, essent el principal la derrota de la guarnici rab de Dwin (quatre mil homes) que havia sortit a perseguir-lo, derrota que fou obra de Mushel amb noms 200 homes

Aix va animar als nakharars que van decidir revoltar-se. Una reuni general va decidir l'aixecament. Cinc mil homes van poder ser reunits. Es va decidir atacar Karin (Erzurum), menys defensada que Dwin i mes propera a la frontera bizantina. La ciutat fou assetjada per no va poder ser conquerida. Ashot III Bagratuni recomanava la submissi. Hamazasp Ardzruni (ja alliberat i que havia retornat als seus dominis a la vila de Dariunq) no participava i romania amb les tropes prpies al Vaspurakan junt amb les dels Amatuni i Teruni. En aquestes lluites algunes ciutats foren destrudes (Khalin, Aren i Thalna)

El califa va enviar trenta mil soldats de Khorasan (772) dirigits pel general Amr o Amru conegut per Umar que es va establir a Khelat. Ashot III era a Khelat i va advertir secretament als rebels, per no el van creure i el setge de Karin va seguir. Per la seva banda Hamazasp Ardzruni (que tenia per vassalls als Amatuni, Reshtuni i Teruni)  ajudat principalment pels Amatuni i per Vasak Bagratuni de Taron (germ de Sembat III i que havia adquirit Taron d'Ashot III) va atacar Ardjesh, on hi havia una guarnici rab. Vers all va marxar Amr o Amru que va infringir a Hamazasp una derrota total (15 d'abril del 772). Els rabs es van desplaar al Bagrevand i van acampar a Ardzeni mentre la noticia de la derrota arribava a Karin el setge de la qual fou aixecat i van decidir anar a morir en batalla a Bagrevand on van arribar el 25 d'abril del 772 i efectivament i van morir casi be tots. Entre els morts Sembat III Bagratuni, Mushel Mamikonian,  Samuel Mamikonian, Vahan Gnuni conegut per Dashnak (el del punyal) i fins a 300 mes (i mes de 4000 soldats i nobles secundaris). El fill de Sembat III, Ashot Msaker, es va refugiar a les seves terres a les fonts del Araxes, prop de la frontera bizantina, a la fortalesa de Bagaran (gracies a les seves mines de plata va poder comprar terres al Shirak i Arsharuniq als Kamsarakan). Vasak de Taron (germ petit de Sembat III) va abandonar Taron i es va establir a les muntanyes de la Klardjtia (regi d'Ardahan, a les fonts del Kura, que van acabar dominat anys desprs el seu fill Adarnases i el seu net Ashot). A l'Armnia prpia noms la regi de Moxoene (Mokq) en poder d'una branca dels Bagratuni que no va participar a la revolta, va quedar en poder de la famlia. Per la seva banda els Mamikonian , perduda Taron vers el 754 quant va passar a una branca Bagrtida, van perdre gaireb totes les seves possessions. Els dos fills de Mushel es van refugiar al Vaspurakan on Hamazasp Ardzruni els va fer matar. Noms una filla va conservar algun poder al casar-se amb un capitost rab de nom Djahap al-Qaisi que havia obtingut el domini del districte d'Arsharuniq i altres antigues possessions de la famlia i volia a la dona per legitimar el seu poder (Djahap fou l'origen dels emirs de Manazkert). Es molt possible que tamb una branca dls mamikonian pogus subsistir a les inaccessibles muntanyes de Sasun i que durant un temps va arribar a dominar des Taron a Arsamosata (va existir fins molt avanat el segle XI), i un altre branca va subsistir com a prnceps secundaris vassalls d'altres prnceps al Bagrevand (va existir fins la meitat del segle IX). Els Kamsarakan van haver de vendre els dominis que van conservar i passar a ser vassalls dels Bagratuni. Els Gnuni van perdre part dels seus dominis de l'Aliovit davant el capitost rab Djahap al-Qaisi i del seu fill Abd al-Malik, i es van refugiar amb els Bagratuni a Taiq.

Vers el 773 o 774 Hasan fou substitut per Yazid ben Useid al-Sulami, que ja havia estat governador.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52676" title="Sahak I Bagratuni" nonfiltered="657" processed="657" dbindex="20686">
Sahak I Bagratuni fou patrici i generalssim des el 754 a la seva mort vers el 770.

Pertanyia a la casa Bagratuni i havia adquirit Taron dels Mamikonian fundant una branca de la famlia.

Els Ardzruni es van apoderar de Vaspurakan i es van separar del govern dels patricis d'Armnia.

El 767 fou nomenat patriarca Si de Bavonq (767-775), que segons l'historiador Jean Katholikos fou nomenat per designaci del ostikan (esmenta a Sulaiman).

Amb el ostikan Salih ben Subai al-Kindi els impostos es van incrementar encara mes i la gent va fugir a les muntanyes. Alguns nakharars van emigrar cap a territori bizant. Gagik Ardzruni de Vaspurakan es va tancar a la fortalesa de Nekhan i es va dedicar a fer incursions a les provncies venes (Her, Urmia, Zarevan o Zaharevan), per derrotat a Her va ser assetjat durant un any a Nekhan. Gagik fou capturat a traci i va morir de les tortures, mentre els seus fills Hamazasp i Sahak van ser fets presoners per mes tard Hamazasp va poder recuperar els dominis que el seu pare havia ests cap el Llac Urmia i cap el Llac Van.

Sahak I va morir abans del 770 i el va succeir el seu fill Ashot III Bagratuni de qui, el 771, el Taron va passar a Vasak Bagratuni, germ del patrici Sembat III Bagratuni, i que va ser el tronc de la dinastia bagrtida de Gergia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52677" title="Els primers pobladors occitans" nonfiltered="658" processed="658" dbindex="20687">

Entre els primers pobladors coneguts del territori d'Occitnia, podem distingir, per una banda, tres grups de tribus, i de l'altra, els colonitzadors grecs. Culturalment i racial es divideixen aix:

 A) Iberoaquitnics, que vivien de la ramaderia d'ovelles, vaques i cavalls. Ocupaven la zona compresa entre el Pirineu Occidental, el marge esquerra de la Garona i l'Atlntic; els de les valls pirinenques practicaven la transhumncia cap a la pennsula Ibrica, i els de l'interior de la Gasconha vivien de l'agricultura del blat. Se sap que coneixien el ferro i treballaven l'or i l'argent com els tarbelli de Chalossa. Mai no formaren cap unitat poltica abans de l'arribada dels romans, per tenien un fort sentit de llur identitat d'origen, i que posaven de manifest quan es veien en perill. Posidoni i Csar feien notar que s'assemblaven ms als ibrics que no pas als gals. Segons Gehrard Rohlfs llur llengua, emparentada amb la dels jacetans, era intermitja entre la dels bascons i la dels gals. Les principals tribus eren:
 Sibuzates;
 Oscidates;
 Onesii amb centre a Onobriva (Luchon), als Alts Pirineus.
 Campanii;
 Tarbelli a la Chalossa, i amb centre a Aquae tarbelliae (Dacs).
 Garumni a la Vall d'Aran i la conca de l'alta Garona, amb centre a Salardunum (Salard).
 Bigerriones a la Bigorra.
 Vernani a les planades subpirinenques.
 Tarusates amb centre a Tartessium (Tartas). ;
 Auscii els ms nombrosos i coneguts, ocupaven les Lanes, Gers, Alt Pirineu i gaireb tota la Gasconha, amb centre a Illiberis (Auish. Del seu nom potser deriva l'actual Occitnia i Aquitnia.
 Elusates a Armanyac, dominaven el Condoms (Gers).
 Lactoratenses a la Lomanha, la seva capital era Lactora (entre Gers i Tarn i Garona).
 Sotiates al Nord del Condoms i el cant de Nerac (Olt i Garona), amb centre a Sotium.
 Cocosates amb centre a Cocosa (entre Dacs i Bordeus).
 Boii a les Landes.
 Vesates a les Landes.
 Covenae amb centre a Lugdunum (Sant Bertran de Comenge);
B) Ligurs Ocupaven el territori entre les actuals Marsella (Provena) i La Spezia (Ligria). No se sap quan arribaren al pas, potser des de finals del primer millenni. Eren muntanyencs i mariners de parla indoeuropea de tipus mediterrnic. La seva capital era situada a l'actual Entremont, vora Ais (Provena). I la tribu principal eren els sallusis, que vivien vora Marselha. Alguns noms geogrfics occitans d'origen ligur sn Manosca, Tarascon, Venasca, Lantosca o Artinhosc.

 C) Celtes o tamb anomenats gals , del grup cltic de les parles indoeuropees, que s'establiren a Occitnia aproximadament en el segle IV aC. Coneixien el ferro, ja que foren els difussors de la cultura de La Tne a gran part d'Occident. Tenien un sistema de clans i culturalment se semblaven als antics irlandesos, de manera que importaren a la Gllia la cultura dels camps d'urnes. Les principals tribus eren: ;
 Volques, que ocupaven el Llenguadoc i es dividien en tres grups de pobles: ;
 Arecmacs comptaven amb 24 ciutats, la principal de les quals era Nemassos (Nimes).
 Tectosages que ocupaven el territori entre les viles de Narbo (Narbona) i Julia Carcaso (Carcassona).
 Tolosates als voltants de Tolosa de Llenguadoc.
 Allobregues entre l'Isere i el Roina, aliats amb els arvernes, eren els amos de la major part del Delfinat. ;
 Cadurques Ocupaven l'actual Carcins i el dudoest de l'Alvrnia (departaments d'Olt i Tarn i Garona). La seva capital era Divona o Cadurci (Caors).
 Arvernes els ms poderosos i coneguts, ocupaven el Puei Domat (on tenien el sanctuari), el Cantal, Clarmont i Sent Flor. La capital era Nemossos o Gergovia, avui Clarmont d'Alvrnia. ;
 Lemovices ocupaven la Cruesa i l'Auta Vinhana, i la seva captal era Augustoritorum (Llemotges).
 Belends a la baixa vall de l'Arieja.
 Voconces vivien a la Gllia Narbonensis, entre l'Isre, Roine, Durena i els Alps. Les principals ciutats eren Vasio (Vaison), Lucus Augustii i Dea Augusta (Di).
 Rutenis ocupaven les altes conques de l'Olt i el Tarn. La seva capital era Segodunum (Rods).
 D) Grecs, arribats de la Fcida en 600 aC, fundaren la metrpolis de Massilia (Marsella), que aviat esdevingu un gran centre comerciali contingu l'aven dels cartaginesos i dels etruscs. Crearien factories a la Provena que esdevindrien ciutats com Arelate (Arles), Antipolis (Antbol), Nicea (Nia) i Agathe (Agde). Ms tard expandirien l'hellenisme a les Boques del Roine, i crearien noves factories a l'interior com Mastrabala (Sent Blais) i Glanon (Sent Bertomiu), tot formant una talassocrcia que dominaria des de la Ligria fins les costes d'Hispnia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52678" title="Ashot III Bagratuni" nonfiltered="659" processed="659" dbindex="20688">
Ashot III Bagratuni fou nakharar de Taron on va succeir al seu pare el patrici Sahak I Bagratuni abans del 770.

El 771 el Taron va passar a son cos Vasak Bagratuni, germ del patrici Sembat III Bagratuni.

Estant a Khelat va veure l'arribada de 30.000 soldats del Khorasan i va advertir als rebels que assetjaban Karin (Erzurum), per no el van creure. Fou contrari a la rebelli del 771 per no la va trair.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52679" title="Sembat III Bagratuni" nonfiltered="660" processed="660" dbindex="20689">
Sembat III Bagratuni fou patrici i generalssim d'Armnia del 771 al 772.

El 771 va esclatar la revoluci armenia dirigida per Artavasdes Mamikonian que com a primer acte va matar al recaptador fiscal del districte del Shirak, a la vila de Kumair. Per els rabs eren molt forts oi va haver de fugir cap a Kartli. Per la persecuci de Artavasdes es va demanar el suport de Sembat III Bagratuni, fill d'Ashot II Bagratuni el cegat. Van aconseguir atrapar-lo i recuperar una part del bot per Artavasdes va poder arribar a territori de Clquida on es va installar sota protecci bizantina. Sembat III fou nomenat patrici i generalssim (771) crrec vacant des la mort de Sahak I Bagratuni 

En represlia per la revolta Hasan va tornar a apujar els impostos. Un parent d'Artavasdes, Mushel Mamikonian,  tamb es va refugiar llavors a les muntanyes i va dirigir una guerrilla per algun temps i va obtenir alguns xits notables, essent el principal la derrota de la guarnici rab de Dwin (quatre mil homes) que havia sortit a perseguir-lo, derrota que fou obra de Mushel amb noms 200 homes. Aix va animar als nakharars que van decidir revoltar-se. Una reuni general va decidir l'aixecament. Cinc mil homes van poder ser reunits. Es va decidir atacar Karin, menys defensada que Dwin i mes propera a la frontera bizantina. La ciutat fou assetjada per no va poder ser conquerida. Ashot III Bagratuni de Taron recomanava la submissi per Sembat, tot i el seu crrec, va decidir participar-hi. 

El califa va enviar trenta mil soldats de Khorasan (772) dirigits pel general Amr o Amru conegut per Umar que es va establir a Khelat. Ashot III era a Khelat i va advertir secretament als rebels, per no el van creure i el setge de Karin va seguir. Per la seva banda Hamzasp Ardzruni (que tenia per vassalls als Amatuni, Reshtuni i Teruni)  ajudat principalment pels Amatuni i per Vasak Bagratuni (germ de Sembat III), ara ja senyor de Taron,  va atacar Ardjesh, on hi havia una guarnici rab. Vers all va marxar Amr o Amru que va infringir a Hamazasp una derrota total (15 d'abril del 772). Els rabs es van desplaar al Bagrevand i van acampar a Ardzeni mentre la noticia de la derrota arribava a Karin (Erzurum) el setge de la qual fou aixecat i van decidir anar a Bagrevand on van arribar el 25 d'abril del 772 i van lliurar una desigual batalla en la que van morir casi be tots. Entre els morts Sembat III Bagratuni, Mushel Mamikonian,  Samuel Mamikonian, Vahan Gnuni conegut per Dashnak (el del punyal) i fins a 300 mes (i mes de 4000 soldats i nobles secundaris). 

El fill de Sembat III, Ashot Msaker, es va refugiar a les seves terres a les fonts del Araxes, prop de la frontera bizantina, a la fortalesa de Bagaran. Vasak de Taron (germ petit de Sembat III), va abandonar Taron i es va establir a les muntanyes de la Klardjtia (regi d'Ardahan, a les fonts del Kura, que van acabar dominat el seu fill Adarnases i el seu net Ashot). A l'Armnia prpia noms la regi de Moxoene (Mokq) en poder d'una branca dels Bagratuni que no va participar a la revolta, va quedar en poder de la famlia. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52680" title="Vasak Bagratuni" nonfiltered="661" processed="661" dbindex="20690">
Vasak Bagratuni fou nakharar de Taron del 771 al 772.

Vasak era fill d'Ashot II Bagratuni, que havia estat cegat per Grigor II Mamikonian el 750. El seu germ Sembat III Bagratuni era el cap de la casa i havia estat nomenat patrici i generalssim el 771. Ell va rebre Taron d'Ashot III Bagratuni, fill del patrici Sahak I Bagratuni.

El 771 va esclatar la rebelli armnia i Sembat III Bagratuni hi va participar, i amb ell el seu germ Vasak. Hamazasp Ardzruni, ajudat principalment pels Amatuni i per Vasak de Taron va atacar Ardjesh, on hi havia una guarnici rab. Vers all va marxar Amr o Amru que va infringir a Hamazasp una derrota total (15 d'abril del 772). Els rabs es van desplaar al Bagrevand i van acampar a Ardzeni mentre la notcia de la derrota arribava a Karin (Erzurum) el setge de la qual fou aixecat per l'altre grup rebel, i van decidir anar a Bagrevand on van arribar el 25 d'abril del 772 i van lliurar batalla en la qual van morir gaireb tots incls Sembat III Bagratuni.

Vasak va abandonar Taron i es va establir a les muntanyes de la Klardjtia (regi d'Ardahan, a les fonts del Kura, que van acabar dominant el seu fill Adarnases i el seu nt Ashot) i va acabar originat la dinastia Bagrtida de Gergia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52681" title="Uthman ben Umara ben Khozaima" nonfiltered="662" processed="662" dbindex="20691">
Uthman ben Umara ben Khozaima fou ostikan d'Armnia vers el 778-785

El 778 els bizantins van derrotar els rabs a Cilcia  sota la direcci de dos exiliats armenis: Tadjat Antzevatsi i Artavasdes Mamikonian. Aquest darrer fou nomenat strategos del thema (provncia) dels Buccellaris a Anatlia. Tadjat per la seva banda va caure en desgracia el 780 al arribar al tron l'emperadriu Irene. Tadjat va passar llavors al servei dels rabs. El Califa el va acollir i el va nomenar patrici i generalssim (crrecs vacants des el 772) amb possessi plena del seu districte de Antzevasiq, que entrava a terres del Ardzruni (pel sud-oest). Des llavors els nakharars, sobretot els Ardzruni, no van parar de conspirar contra ell.

Vers el 782 (abans del 785) un atac dels khzars va obligar a Uthman i Tadjat a sortir en campanya  a la zona de Derbent. Van acampar a la plana de Keran, per es va declarar una epidmia i Tadjat va morir.

Va governar fins el 785 en qu fou nomenat Khozaima ben Khazim.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52682" title="Khozaima ben Khazim" nonfiltered="663" processed="663" dbindex="20692">
Khozaima ben Khazim fou ostikan d'Armnia vers el 785-786 i 801-802.

El seu govern s jutjat diferent segons els historiadors rabs o armenis: per uns va mantenir l'ordre i pels altres fou cruel.

Una de les seves primeres decisions va ser empresonar els tres germans Ardzruni: Hazamasp, Sahak i Merujan Ardzruni, que van romandre tancats uns tres anys i desprs se'ls va exigir abjurar o morir. Hamazasp i Sahak van preferir morir per Merujan va preferir convertir-se a l'islam.

Desprs va fer arreglar les vies de comunicacions, especialment la de Dwin a Nakhichevan.

El 786 el va succeir Iusuf ben Rashid al-Sulami.

El seu segon govern (vers 801-802) va incloure tamb altres regions, i fou en temps del califa Harun al-Rashid. Va durar menys d'un any. Va coincidir amb el patriarca  Hovsep II de Pharpi conegut com Havsep Karidj.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52683" title="Yusuf ben Rashid al-Sulami" nonfiltered="664" processed="664" dbindex="20693">
Yusuf ben Rashid al-Sulami fou ostikan d'Armnia del 786 a vers el 787

Va portar a Armnia un grup nombrs d'rabs Nizarites

El va succeir Yazid ben Mazyad al-Shaybani


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52684" title="Yazid ben Mazyad al-Shaybani" nonfiltered="665" processed="665" dbindex="20694">
Yazid ben Mazyad al-Shaybani fou ostikan d'Armnia vers el 787-788

Yazid va establir al pas als Rabi'a que per al menys uns cents anys van ser els rabs majoritaris.

Va coincidir amb el patriarca Hovab de Dwin durant el qual els rabs van saquejar el monestir de Sant Gregori a Bagavan i van executar alguns monjos. 

El va succeir  el 788 Abd al-Kadir al-Addaui 

Va tornar a ser governador vers el 795-797. El 792 el capitost persa Ata al-Moqanna, amb el suport del seu clan i dels perses d'Armnia, s'havia revoltat contra l'ostikan a Bardaa i Beilakan, a la confluncia del Araxes amb el Kura, i havia matat al recaptador en cap de la regi, Abu Sabbah, quedant amo del territori. La seva revolta fou aplanada per Yazid vers el 796.

Yazid ben Mazyad al-Shaybani va governar per tecera vegada vers el 799-801

Vers el 799-800 el perill va venir dels Khazars que van asolar Gergia, ocupant Tbilisi. Un dels pocs que es va salvar del atac Khzar a Gergia fou Vasak Bagratuni, perqu estava sota protecci directa del emperador bizant amb el titol de curopalata (per ell, el seu fill Adarnases, i el seu net Ashot), i els khazar tenien simpatia pels emperadors bizantins.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52685" title="Abd al-Kadir al-Addaui" nonfiltered="666" processed="666" dbindex="20695">
Abd al-Kadir al-Addaui fou ostikan d'Armnia per tres mesos vers el 778. 

Va portar gents del Diyar Mudar (Osroene). 

El va succeir Sulaiman ben Yazid.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52687" title="Sulaiman ben Yazid" nonfiltered="667" processed="667" dbindex="20696">
Sulaiman ben Yazid fou ostikan d'Armnia vers el 788-795

Va tenir com a lloctinent general al seu gendre Ibn Doku, fill d'una esclava grega i d'un rab que va ordenar apujar els impostos un 100%. A la mort del patriarca Esai I d'Elipatrush (vers 788 o 789) es va apoderar del tresor de la baslica. El nou patriarca Esteve va haver de pagar un rescat per les peces de litrgia.

L'increment dels impostos va provocar l'emigraci en massa dels armenis (791) dirigits per Shapuh Amatuni i el seu fill Haman Amatuni, que es van establir a territori bizant, i amb els que va acabar el domini dels Amatuni a l'Aragadzotn (amb la capital Osakan) conservant noms el districte de Maku com a vassalls dels Ardzruni de Vaspurakan.

Vers el 793 els armenis de Kemakh (al Daranaliq, regi de l'Alt Eufrates) maltractats pels bizantins, van entregar la ciutat al rabs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52689" title="Diglssia" nonfiltered="668" processed="668" dbindex="20697">
En lingstica, la diglssia s una situaci que es dna quan, en una societat donada, hi ha dues llenges relacionades de forma propera, una de prestigi alt, que s'utilitza generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que s normalment la llengua vernacla parlada. El llenguatge de prestigi alt tendeix a ser el ms formalitzat, i les seves formes i vocabulari sovint interfereixen el vernacle, tanmateix sovint en una forma canviada. 

La situaci sociolingstica s formalment de diglssia quan la llengua dominada s majoritria en els estrats amb menys poder i prestigi de la societat, mentre que l'altra s prpia de la classe o grup dominant, aix com de l'exercici del poder administratiu. 

Els membres de la classe inferior poden o b acceptar que les llenges tenen funcions distintes i emprar-les segons la situaci, o b emprendre un procs de naturalitzaci cap a la llengua dominant, assumint-la per a totes les situacions i emprant la llengua dominada noms de manera residual. En aquestes situacions, la transmissi intergeneracional de la llengua dominada sempre s complicada i perd parlants a cada generaci. 

Es produeix un conflicte lingstic cada vegada que els parlants de la llengua dominada volen transcendir els lmits imposats i normalitzar-la perqu ocupi el mateix lloc que la llengua dominant. 

Origen del terme.
El terme francs diglossie s'encunyava primer (com a traducci de          , del grec: bilingisme) pel lingista grec i demograf Ioannis Psycharis. L'arabista William Marais utilitzava el terme el 1930 per descriure la situaci lingstica parlada als pasos rabs. A l'article de Charles Ferguson "Diglossia" en el diari Word (1959), la diglssia es descrivia com una classe de bilingisme en una societat donada en la qual una de les llenges s (H) (de l'angls high), s a dir, t prestigi alt, i una altra de les llenges s (L) (de l'angls low), s a dir, t prestigi baix. En la definici de Ferguson, (H) i (L) sn sempre propers. Fishman tamb parla de diglssia amb llenges inconnexes: "diglssia estesa" (Fishman 1967), per exemple Snscrit com (H) i Kannada com (L) o Alsaci (Elsssisch) a Alscia com (L) i Francs com (H). Kloss anomena a (H) variant exoglssia i a (L) variant endoglssia.

En alguns casos, la natura de la connexi entre (H) i (L) s discutida; per exemple, Crioll Jamaic com (L) i Angls Estndard com (H) a Jamaica.

(H) s normalment la llengua escrita mentre que (L) s la llengua parlada. (H) s utilitzat en situacions formals, i (L) s utilitzat en situacions informals.

En (L) les variants no sn noms simplificacions de les variants (H). Moltes (L) llenges tenen certs trets que sn ms complexos que els llenguatges corresponents (H): alguns dialectes alemanys sussos tenen /e/, / / i // mentre Alemany Estndard noms t /e/ i / /. El crioll jamaic t menys fonemes voclics que l'Angls estndard, per t fonemes de /k / i /  / palatals addicionals.

Quan s'origina una tercera llengua?.
Especialment en endoglssia la forma (L) tamb pot ser anomenada "basilecte", i la forma (H) "acrolecte", i una forma intermdia "mesolecte". S'ha de remarcar tanmateix que no hi ha cap "mesolecte" en l'alemany parlat de Sussa i a Luxemburg.

Alguns exemples.
s controvertit si a Paraguai hi ha una forma de diglssia. Guaran i castell sn les dues llengues oficials del Paraguai. Alguns erudits sostenen que hi ha paraguaians que de fet no parlen Guaran. Vegeu: Guaran. El xins tamb ofereix un cas interessant.

Els exemples clssics de Ferguson inclouen l'Alemany Estndard/Alemany Sus, rab Estndard/rab vernacle, Francs Estandard/Crioll d'Hait, i Katharevousa/Dhimotiki a Grcia. Tanmateix, el Crioll es reconeix ara com a llengua estndard a Hait. Els dialectes de l'alemany parlat de Sussa no sn a penes llenges amb prestigi baix a Sussa; i l'rab colloquial t ms prestigi en alguns aspectes que l'rab estndard avui dia (vegeu: Chambers, Teoria Sociolingstica). I desprs del final del rgim militar, el Dhimotiki es convertia a Grcia noms en llengua estndard (1976). Avui dia, el Katharevousa ja no s'utilitza. Harold Schiffman escriu sobre l'alemany parlat de Sussa: "sembla que l'Alemany sus consensuadament s'acceptava com una jerarquia diglssica amb l'Alemany Estndard, per que aquest consens s'estigui trencant ara." Hi ha tamb commutaci de codi al mn rab; segons Andrew Freeman aix s "diferent de la descripci de Ferguson de diglssia que manifesta que les dues formes es distribueixen de forma complementria." En una certa mesura, hi ha commutaci de codi i superposici en totes les societats diglssiques, fins i tot entre els parlants d'Alemany Sus. A ms, en la definici de Ferguson, la diglssia no s bilingisme; tanmateix aix depn de la definici del lingista. Per exemple, les classes diferents d'rab no sn mtuament intelligibles; tot i que n'hi ha molts, per aix tamb pot ser a causa d'exposici a varietats diferents ms que les propietats lingstiques inherents.

Els exemples on la dicotomia Alt/Baix es justifica en termes de prestigi social inclouen dialectes italians com (L) i Itali Estndard com (H) a Itlia, i dialectes alemanys i Alemany estndard a Alemanya. A Itlia i Alemanya, aquells parlants que encara parlen dialectes tpics utilitzen el dialecte en situacions informals, especialment dins la famlia. Parlant de l'Alemany Sus, d'altra banda, s'ha de dir que els dialectes alemanys sussos sn en una certa mesura fins i tot utilitzats a les escoles i en una mesura ms gran a les esglsies. Ramseier anomena al parlar alemany de la diglssia de sussa una "diglssia medial", mentre que Felicity Rash prefereix "diglssia funcional". Paradoxalment, l'alemany sus ofereix als dos el millor exemple per a la diglssia (tots els parlants sn parlants natius d'Alemany sus i per tant diglssics) i el pitjor, perqu no hi ha cap jerarquia definida.

El cas del catal.

El catal est a la catalanofonia en una situaci de diglssia externa (potser se'n podria exceptuar el cas d'Andorra, a pesar que en aquest cas la pressi del castell i del francs s molt forta); no noms perqu les altres llenges (castell, francs, itali) sn els idiomes usats, en gran mesura, pels organismes oficials corresponents; tamb es dna el cas que la immigraci, al menys en el cas del castell, ha estat tan forta en el segle XX, que ha fet que es pugui parlar d'un cas de diglssia, produda per l'augment relatiu de parlants del castell. Tamb s'ha d'esmentar el fet que tant el Govern espanyol com el francs durant molts d'anys han deixat de banda l'escolaritzaci en catal per les seves respectives llenges. En el cas de l'Alguer el catal s en greu perill, la qual cosa ha estat reconeguda per la UNESCO, malgrat aix es podria dir que el catal s en perill a tot arreu per la pressi de les llenges oficials dels diferents estats.

Tmil.
El Tmil s una llengua diglssica. La forma clssica (chentamil) de la llengua s diferent de la forma colloquial (koduntamil). Aquesta diferncia en la llengua ha existit des de temps antics. 

La forma clssica es prefereix per escriure, i tamb s'utilitza per a parlar en pblic. Mentre que el tmil escrit s principalment estndard al costat de diversos tmils que es parlen a les distintes regions, la forma parlada de la llengua difereix mpliament des de la forma escrita.

Les novelles, fins i tot les populars, utilitzen (H) per a tota la descripci i narraci i utilitza (L) noms pel dileg, si s que l'utilitzen gens. El variant (L) s sovint noms utilitzada per al dileg de parlants rurals o menys instruts. Tot i que el poble tmil en la conversa corrent utilitzar (L), les novelles sovint descriuen gent educada que parla en la forma (H). 

A les diferents regions i castes predomina la forma (L). El Tmil de la capital estatal Chennai (anteriorment Madras) s sovint bastant distint del que se parla en qualsevol altre lloc. A causa de la seva proximitat a Andhra Pradesh, hi ha sovint ms paraules Telugu. La forma (L) de Chennai del tmil tamb sovint t ms paraules d'urd (o Deccani) que varietats de tmil de qualsevol altre lloc a l'estat. A causa del paper ms gran d'angls, el Tamil de Chennai tamb mostra una gran influncia d'aquesta llengua. Naturalment, el Tmil parlat a Sri Lanka, encara que s intelligible, tamb t diferncies clares en el vocabulari i la pronunciaci. Per tot l'estat, una divisi basada en la casta tripartida s tamb comuna. Brahmans i les Castes Plebees (anteriorment anomenats Intocables) parlen formes (L) de tmil amb diferncies gramaticals clares respecte als membres d'unes altres castes.

Bibliografia.

Azevedo, Milton. 2005. "Portuguese. A linguistic introduction". Cambridge University Press. ;
Azevedo, Milton; University of California. "Vernacular Features in Educated Speech in Brazilian Portuguese" http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/79117399329793384100080/p0000008.htm;
Bagno, Marcos. "Portugus ou Brasileiro? (Portuguese or Brazilian?)"  http://paginas.terra.com.br/educacao/marcosbagno/;
Bastardas i Boada, Albert. 1997. "Contextos i representacions en els contactes lingustics per decisi poltica: substituci versus diglssia des de la perspectiva de la planetaritzaci", Diverscit Langues http://www.teluq.uquebec.ca/diverscite/SecArtic/Arts/97/0997ab0/esp/0997ab0e_ftxt.htm ;
Eeden, Petrus van. "Diglossie" http://www.afrikaans.nu/pag7.htm;
Freeman, Andrew. "Andrew Freeman's Perspectives on Arabic Diglossia" http://www-personal.umich.edu/~andyf/digl_96.htm;
Lubliner, Jacob. "Reflections on Diglossia" http://www.ce.berkeley.edu/~coby/essays/refdigl.htm;
Mdolo, Marcelo. "As duas lnguas do Brasil.(Two languages of Brazil)"  Editora FAUUSP. ;
Perini, Mrio. 2002. "Modern Portuguese. A Reference Grammar." Yale University Press. New Haven.
Rash, Felicity. 1998. The German Language in Switzerland. Multilingualism, Diglossia and Variation. Bern: Peter Lang.
Schiffman, Harold. "Diglossia as a Sociolinguistic Situation" http://ccat.sas.upenn.edu/~haroldfs/messeas/diglossia/node1.html;

Enllaos externs.

Plana de la UNESCO llenges en perill o desaparegudes;
Plana de Sociolingstica;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52690" title="DAB" nonfiltered="669" processed="669" dbindex="20698">
 El DAB (Digital Audio Broadcasting) s una tecnologia en desenvolupament per a la difusi d'udio en format digital. Es tracta d'un sistema bastant robust dissenyat per a receptors tant d's domstic com porttils i, especialment, per a la recepci en mbils; per a la difusi per satllit i per a la difusi terrestre i que, a ms de l'udio, ens permet introduir dades.

 Histria .

Naixement

DAB (Digital Audio Broadcasting) va aparixer al 1994 i va ser creat per la Uni Europea de Radiodifusi i la Uni Europea a travs del projecte Eureka 147. Per tant es un projecte europeu, tot i que d'altres pasos van estudiar el tema per amb les seves adaptacions del sistema. Per exemple, el cas dels EUA: van comenar a crear el seu propi sistema, l'IBOC.

Primers moments a Europa

Els primers serveis de DAB s'inicien el setembre de 1995 al Regne Unit i a Sucia per la BBC i per la Swedish Broadcasting Corporation respectivament. Posteriorment han estat diversos estats federals alemanys els que han realitzat experincies de DAB.

Pel qu fa a l'Estat Espanyol, la primera recepci en DAB es va fer a la Universitat Internacional Menndez Pelayo, a la seva seu de Santander, l'estiu de 1996 i fruit de la cooperaci entre l'empresa alemanya Blaupunkt i Radio Nacional de Espanya.

El desembre del mateix any Catalunya Rdio promovia la primera experincia en DAB a Catalunya.

Em aquests moments hi ha a l'Estat Espanyol un frum de discussi destinat a reflexionar entorn la implantaci del DAB en les diferents comunitats ibriques.

 Caracterstiques .

 Eficincia. Es caracteritza per l eficincia en la utilitzaci de l espectre i la potncia. S utilitza un nic bloc per a una xarxa nacional, territorial o local terrestre, amb transmissors de baixa potncia. Per aix no cal canviar de freqncia. Fins ara, quan s escolta la rdio analgica en l autombil i es vol seguir un determinat programa, l emissora s ha de tornar a sintonitzar (manual o automticament) diverses vegades al llarg d un recorregut. Hi ha zones d Espanya on els sistemes automtics de seguiment d una rdio (RDS) fallen perqu se superposen dues freqncies de la mateixa emissora, embogint al cercador automtic. Amb la Rdio Digital les estacions emeten en una freqncia que pot ser sintonitzada amb un toc de bot i de la qual no cal moure s ja s estigui a Cadis, Ciudad Real o Bilbao. ;

 Millores en la recepci. Mitjanant el sistema DAB se superen els efectes que la propagaci multitrajecte, deguda a les reflexions en edificis, muntanyes, etc., produeix en els receptors estacionaris, porttils i mbils i es protegeix la informaci davant d interferncies i pertorbacions. Aquestes millores s aconsegueixen mitjanant la transmissi COFDM que utilitza un sistema de codificaci per distribuir la informaci entre un elevat nombre de freqncies. ;

 Rang de freqncies de transmissi. El sistema DAB est dissenyat per poder funcionar en el rang de freqncies de 30 MHz a 3.000 MHz. En Espanya s ha assignat per donar cobertura DAB les freqncies 195-223 MHz, en BIII, que corresponen als canals 8 al 11 de la banda VHF.

 Distribuci: Es pot realitzar per satl lit o transmissions terrenals o de cable utilitzant diferents modes que el receptor detectar automticament. ;

 Qualitat del so. s equivalent a la del Disc Compacte (CD). En el sistema DAB s aprofita l efecte de emmascarament que es produeix a causa de les caracterstiques psicoacsticas de l oda humana, ja que no s capa de percebre tots els sons presents en un moment donat i, per tant, no s necessari transmetre els sons que no sn audibles. El sistema DAB utilitza un sistema de compressi de so anomenat MUSICAM per tal d eliminar la informaci no audible, aconseguint aix reduir la quantitat d informaci a transmetre. La qualitat de so de la Rdio Digital s notablement superior a la de la rdio tradicional: la Rdio Digital s a la rdio analgica el que els CD han estat per al disc de vinil. La Rdio Digital no sofreix els efectes de les interferncies causades per les condicions atmosfriques adverses o per altres equips elctrics que deterioren les emissions analgiques. Amb la Rdio Digital s obt un so pur i clar en tot moment, i no importa, fins i tot, que un es traslladi d un lloc a un altre. ;

 Multiplexat. De manera anloga a com s entra en un multicine on s exhibeixen diverses pel lcules i se selecciona una d elles, s possible entrar en un mltiplex DAB i seleccionar entre diversos programes d udio o serveis de dades. El sistema DAB permet multiplexar diversos programes i serveis de dades per formar un bloc i ser emesos junts, obtenint-se idntica rea de servei per a tots ells. ;

 Capacitat. Cada bloc (mltiplex) t una capacitat til d aproximadament 1,5 Mbit/s, el que, per exemple, permet transportar 6 programes en estreo de 192 kbit/s cadascun, amb la seva corresponent protecci, i diversos serveis addicionals. Amb la  FM, l'Ona Mitja i l'Ona Llarga s utilitza la compressi d udio en gaireb totes les radioemissores per raons tcniques. Encara que t molts avantatges, els amants de la msica d alta fidelitat poden sentir-se irritats per la compressi del so. En el cas de la rdio digital no s imprescindible comprimir el senyal amb la finalitat de proporcionar un so ms ntid. ;

 Flexibilitat. Els serveis pot estructurar-se i configurar-se dinmicament. El sistema pot acceptar velocitats de transmissi entre 8 i 380 kbit/s, inclosa la protecci adequada. ;

 Serveis de dades. A ms del senyal d udio digitalitzada, en el  mltiplex es transmeten altres informacions.

 El canal d informaci. Transporta la configuraci del  mltiplex, informaci dels serveis, data i hora, serveis de dades generals com rdio-recerca, sistema d avs d emergncia, sistema de posicionament global, etc. Destaca la informaci de trnsit. Les dades associades al programa es dediquen a la informaci directament relacionada amb els programes d udio: ttols musicals, autor, text de les canons en diversos idiomes, etc. ;

 Serveis addicionals. Sn serveis que van dirigits a un grup redut d usuaris com, per exemple, cancel laci de targetes de crdit robades, enviament d imatges i textos a taulers d anuncis electrnics, etc. Totes aquestes dades es reben a travs d una pantalla incorporada al receptor. Els nous aparells de Rdio Digital tenen pantalles de cristall lquid (LCD) que mostren informaci textual complementria del que s est escoltant. Es poden conixer aix, simultniament, els resultats esportius, les cotitzacions borsries, el nom del grup musical que est tocant o detalls sobre el ttol i l artista. Alguns aparells tenen pantalles amb la capacitat de fer "scroll" (la informaci va passant al llarg de la pantalla: de dalt a baix, o d esquerra a dreta) el que permet mostrar fins a 128 carcters d una sola vegada.

 Cobertura. La cobertura pot ser local, regional nacional i supranacional. El sistema s capa d afegir constructivament els senyals procedents de diferents transmissors en el mateix canal, el que permet establir xarxes de freqncia nica per a cobrir un rea geogrfica determinada en la qual s possible utilitzar petits transmissors per tal de cobrir les zones d ombra deixades pels mateixos. En Espanya, cada bloc de freqncies de cobertura nacional, autonmica o, si escau, local integrar, inicialment, sis programes diferents, susceptibles de ser explotats les vint-i-quatre hores del dia. La capacitat a utilitzar pels serveis addicionals de transmissi de dades no sobrepassar el 20% de la capacitat total de cada bloc de freqncies del servei de radiodifusi sonora digital terrenal. En el nostre pas, la durada acumulada de les desconnexions territorials en el cas de programes d mbit nacional ser com a mxim el 30% del temps total de programaci diria i no podr superar el 25% del total de la programaci setmanal.

 Com funciona? .

El sistema de transmissi de la rdio digital funciona combinat dues tecnologies digitals per tal de produir un sistema de transmissi radial eficient i molt solvent.

Primer est el sistema de compressi MUSICAM,que desprs es va normalitzar denominant-se MPEG2 o MP2, un sistema de codificaci que funciona descartant sons que no seran percebuts per l oda humana.  Quan hi ha dos senyals molt prximes en freqncia i una d elles s ms forta que l altra, el senyal que t nivell inferior normalment queda emmascarada i no s possible escoltar-la. A ms, l oda t un llindar de soroll per sota del qual no escolta els sons. El que fem amb aquest sistema s eliminar tot all que l oda no va a percebre. D aquesta forma s aconsegueix disminuir l ample de banda que es necessita per transmetre. s un sistema molt semblant a  el  MP3 per necessita menor capacitat de processament que aquest.
En realitat es transmet de forma contnua "un contenidor" d informaci, on d una banda s envia la informaci del seu contingut i la seva configuraci, per a permetre al receptor conixer de forma molt rpida el que es mana i seleccionar qualsevol dels continguts (programes). D altra banda, en el contenidor s envien els programes d udio i altres serveis addicionals, i dintre de cada programa d udio podem introduir dades associades a aquest programa, com pot ser, per exemple, un mapa meteorolgic quan s estigui informant sobre el temps.
La capacitat bruta d informaci de  el  mltiplex s de 2'3 Mbit/s, per en realitat el que tenim s un contenidor amb 864 calaixos, que es van emplenant amb els programes i dades i s emeten de forma contnua.

La segona tecnologia s COFDM (Coded Orthogonal Frequency Division Multiplex). s un mltiplex per divisi de freqncies ortogonals en el qual realitzem una codificaci. D una banda, la codificaci introdueix redundncia per a poder detectar els errors de transmissi i corregir-los i, a ms, el sistema utilitza diversitat en el temps, diversitat en l espai i diversitat en freqncia. La diversitat en el temps s aconsegueix mitjanant un entrellaat en el temps de tota la informaci, de manera que si hi ha alguna pertorbaci, al tenir la informaci distribuda s possible recuperar-la millor. Amb la diversitat en freqncia, utilitzant una relaci matemtica exacta, el senyal MUSICAM s dividida entre 1536 freqncies portadores i aconseguim que la informaci es distribueixi de manera discontnua en tot l espectre del canal i es vegi menys afectada per les pertorbacions; i amb la diversitat en l espai, aconseguim que es pugui enviar des de diferents centres emissors i que tots ells contribueixin positivament creant una xarxa de freqncia nica i, aix mateix, que les reflexions del senyal contribueixin positivament en el receptor.
Les interferncies que pertorben la recepci de senyal FM, causades normalment per edificis o muntanyes, sn eliminades per mitj de la tecnologia COFDM. Aix significa que una mateixa freqncia pot ser utilitzada en tot un pas sense que calgui tornar a sintonitzar el receptor quan s est viatjant(xarxa de freqncia nica).

Un multiplexat de rdio digital est format per 2.300.000 bits, els quals sn utilitzats per a transportar udio, dades i un sistema de protecci contra errors de transmissi. D aquests, al voltant de 1.200.000 bits s utilitzen per al servei d udio i dades. Durant un dia, un nombre de bits pot ser assignat per a cobrir cada servei.

Cada multiplexat pot transportar una barreja d emissions estreo o mono, aix com serveis de dades. El nom de programes depn de la qualitat exigida per a cadascun d ells. Els serveis varien al llarg del dia depenent de la programaci.

 Esquema de distribuci a Espanya .

L'esquema de distribuci de la xarxa amb desconnexions nacionals s el segent: els radiodifusors envien un programa a la capalera nacional on es  multiplexen tots els programes i es manen al satl lit, aquest es rep en les emissores territorials, que podran introduir el seu propi programa si fos necessari, que ho tornen a remetre a l'operador per a distribuir-lo als centres emissors. 

La xarxa nacional sense desconnexions s molt ms simple: s'envia el programa a la capalera nacional i aquesta al satl lit per a distribuir-lo directament als centres emissors. Quan es disposa, com s el cas de RNE, de diversos programes en el mateix mltiplex, es poden escollir diferents estratgies, en funci de la qualitat que es vol difondre, per a la difusi d'aquests programes. S'ha optat per atribuir a Rdio Clssica el major ample de banda, per tant la millor qualitat, i a Rdio Exterior, que t menor contingut musical, se li ha donat un ample de banda inferior. La capacitat utilitzada suma el total de l atribuda.

Actualment, tots els mltiplex es distribueixen com a sense desconnexions, malgrat que alguns (MF1 i MF2) poder fer tcnicament desconnexions.

 Analgic o Digital . 

La rdio que coneixem s analgica, tant en AM com en FM. En aquest cas, l'ona radial transporta el so original  la msica o la veu d'un locutor  que pot veure's sotms a interferncies atmosfriques o d'altres equips elctrics. Els senyals analgics tamb poden resultar bloquejades o distorsionades pels accidents del terreny o els grans edificis. Amb el senyal FM -una microona de curt abast, per de millor qualitat auditiva que la  AM- es requereix un gran nombre de freqncies, generalment distintes, per a cobrir un rea gran. Aix repercuteix que l'espectre electromagntic s utilitzat de manera ineficient i que quan una persona es trasllada ms d'unes desenes de quilmetres cal tornar a sintonitzar l'emissora per a seguir el programa que s'estava escoltant.

La Rdio Digital permet un s ms eficient de l'espectre electromagntic i ofereix als emissors una banda ms ampla per a incloure serveis addicionals. El senyal de Rdio Digital est convertida en "bits", els famosos "1" i "0" del mn de la informtica. Aquests sn transportats per les ones radiofniques de tal manera que resisteixen les interferncies. El so s gaireb perfecte.

Amb la Rdio Digital, l'espai utilitzat en l'espectre electromagntic pot ser optimitzat per mitj d'una Xarxa de freqncia nica (en angls Single Frequency Network, SFN), grcies a la qual tots els emissors utilitzen la mateixa freqncia per a emetre el mateix senyal de Rdio Digital. Aix significa que no cal canviar de sintonia si un es desplaa d'un lloc a un altre.

 Receptors .

Evidentment la radio digital no podrem sintonitzar-la en els aparells que tenim en la actualitat. El receptor DAB, segons l'estndard europeu, ha de permetre treballar en freqncies que van des dels 174MHz als 240 Mhz (en banda III) i entre 1452MHz i 1492MHz (en banda L).
El receptor haur de disposar d'una sortida d'udio i segons els models i necessitats amb una sortida per a dades. Haur de permetre detectar el mode de transmissi i commutar al mode de recepci corresponent. 
El codificador utilitzar una freqncia de mostreig de 24 a 48Khz i haur de permetre commutar entre les diferents trames de dades quan sigui necessari (segons les dades que es vulguin rebre o si ens estem movent). Tamb a de permetre descodificar un programa d'udio estreo amb una taxa binaria de 256Kbit/seg. En cas de ser un servei xifrat (de pagament) el receptor, permetr informar a l'usuari d'aquest servei.
Es recomanable disposar d'una pantalla de 8 carcters alfanumrics(lletres i xifres) i com a mnim han d'informar del servei ofert, tipus de programa, trama i segment seleccionat.

Com sn les rdios digitals?

Components de Hi-Fi. Les primeres rdios digitals que han sortit al mercat sn components de Hi-Fi o aparells separats que poden connectar-se en sistemes Hi-Fi preexistents. Aquests sintonitzadors sn de dos tipus diferents: Sintonitzadors exclusivament de DAB o sistemes combinats de DAB i FM/AM tradicional. Tots els aparells, sense importar quin sigui la seva capacitat de sintonitzaci, tenen una pantalla incorporada que permet mostrar informacions tals com resultats d'esports, ttols de canons o els noms del compositor o artista que estigui sonant en aquest moment en l'emissi digital sintonitzada. Tamb tenen un control remot per infrarojos i una sortida digital tipus SPDIF.

Autordios. Les rdios digitals per als autombils consisteixen en una unitat compatible amb DAB de CD amb un receptor de rdio FM/AM incloses en una caixa (semblant a les dels CD per a autombils) que pot anar instal lada sota els seients o en el maleter del cotxe. A ms conten amb una antena digital.

Targetes d'udio digital per a PC. A l'instal lar una targeta de rdio digital per a PC, l'usuari no noms pot escoltar els seus programes favorits de rdio digital sin que pot accedir a nous serveis d'informaci. En el futur, la DAB permetr transmetre fulles de fax o pgines d'Internet.

Sistema Hi-Fi. La segona generaci de sintonitzadors de rdio digital estar inclosa en els nous sistemes de  Hi-Fi, tant cadenes com mini-cadenes. L'arribada del sistema DAB significa que tots els components  CD, mini-disc i rdio digital- seran compatibles entre si. ;

Porttils. Actualment sn de la grandria d'un mbil i el seu preu mig ronda els 30 euros.

 Per qu no s'ha assolit l'apagada analgica en la rdio? .

El sistema DAB va ser dissenyat a la fi dels anys 80, i els seus objectius principals eren proporcionar a la rdio la qualitat del CD; proporcionar millor qualitat de recepci en el cotxe que FM; usar l'espectre d'una manera ms eficient; permetre la sintonia pel nom de l'estaci en comptes de per freqncia; i permetre la transmissi de dades. DAB va arribar la major part d'aquests objectius, per amb una excepci bastant important: DOB sona pitjor que la FM.

Per quina ra la qualitat del so no s l'esperada?

La ra principal per la qu hi ha un problema amb la qualitat d'udio sobre DAB s degut al fet que les estacions de rdio usen uns nivells de taxa de bit que sn massa baixos per a proporcionar una qualitat bona d'udio. La ra per la qu usen taxes de bit insuficients s a causa de la codificaci d'udio MP2, que ha d'usar taxes de bit de al menys 192 kbps per a proporcionar una qualitat d'udio semblant a  la  de  FM.

Lamentablement la majoria de les estacions usen un nivell de taxa menor, per aquest motiu la qualitat d'udio s pobra. 

La ra per quins nivells tan baixos de taxa de bit sn usats s perqu les emissores han decidit llanar moltes estacions digitals noves i niques, per com hi ha una quantitat limitada d'espectre disponible per a DAB, les emissores van decidir usar baixos nivells de taxa de bit perqu puguin cabre aquestes noves estacions, encara que sabessin perfectament que la qualitat d'udio seria inferior que sobre FM.

Si a aix sumem que els preus dels receptors sn sensiblement majors que els actuals de  FM (que en la seva versi ms simple els pots trobar a preus irrisoris i a ms ja estan incorporats en molts mbils i reproductors de mp3) trobem la resposta del fracs en la implantaci de la tecnologia DAB i ens adonem de la simplicitat i efectivitat de  la  Freqncia Modulada

 TPEG .


El Departament de Viatges de la BBC est experimentant amb la tecnologia TPEG, un format que revolucionar la informaci de trnsit. Ve a ser un servei personal de viatge. Permet a la BBC transmetre ms informaci sobre viatges que si estigussim 24h parlant-ne per rdio, per en cada receptor noms apareixen les notcies de trnsit que interessen al propietari. s com tenir un presentador de notcies sobre trnsit amb l'usuari, el qual sap on va i li diu quina s la millor manera d'arribar-hi.

Aquest servei digital proporciona informaci de trnsit amb el major detall possible o actualitzacions al minut d'informaci d'accidents o embussos. Les dades ses poden facilitar en u ample espectre de formats: text, pantalles, o veus sintetitzades. La informaci tamb pot ser traduda a diverses llenges.

 http://en.wikipedia.org/wiki/TPEG (English);

 Situaci per estats .
 A Andorra .
En el seu moment es fan difondre per aquest sistema les dues emissores pbliques de rdio (Rdio Nacional d'Andorra i Andorra Msica).

La seva cobertura era prcticament del 100% de la poblaci del principat, noms utilitzant dos repetidors: Pic de Mai i Pic de Carroi.

La emissi va realitzar-se pel bloc 12D (229.072 MHz).

A l'any 2005 els emissors estaven desactivats i a l'any 2006 definitivament apagats fins a l'actualitat. Aix es va fer sense donar explicacions.

 A l'Estat Espanyol .

En Espanya al servei de radiodifusi sonora digital terrenal se li han assignat les segents bandes de freqncies:

a.- 195 a 216 MHz (blocs 8A a 10D)

b.- 216 a 223 MHz (blocs 11A a 11D).

c.- 1.452 a 1.467,5 MHz (blocs LA a LI).

d.- 1.467,5 a 1.492 MHz.

Aquests blocs de freqncies han estat dividits per l'autoritat en diferents xarxes que donen origen als 3 multiplexors d'mbit estatal existents.

 Oferta .
Hi ha tres mltiplex d'mbit estatal i sis programes per mltiplex. Dos d'ells amb possibilitat de desconnexi provincial.

Xarxa FU-E (Freqncia nica-Espanya):  Permet programes nacionals sense desconnexions territorials. En aquest multiplexor s'han assignat quatre dels seus sis programes a Rdio Nacional d'Espanya. Els altres dos programes van sortir a concurs pblic el dijous 30 de mar de 2000.

Espanya - bloc 11B
Radio 1;
Radio Clsica;
Radio 3;
Radio 5;
Vocento;
M80 Digital;

Xarxes MF-I i MF-II: Permeten programes nacionals amb la possibilitat d'efectuar desconnexions territorials. En el  mltiplex MF-I s'han reservats dos programes per a RNE. Els altres quatre programes, ms els sis programes del multiplexor MF-II van ser assignats el 10/03/2000 pel ministeri de Foment a deu concessionaris privats:

MF-1

Barcelona - bloc 10A, Tarragona - bloc 10C 
Radio 1;
Radio 5;
Cope Digital;
Radio Intereconoma;
Radio Marca;
El Mundo Radio;

MF-2

Barcelona - canal 8A, Tarragona - canal 8C
SER Digital;
Onda Cero;
Kiss fm;
Europa FM;
Punto Radio;
Onda Meloda;

 Catalunya .
Abans del 4 de novembre de 2008, a l'rea metropolitana de Barcelona, emetent des de Collserola pel bloc 11D, estava disponible el mltiplex de Catalunya Rdio:
 Catalunya Rdio;
 Catalunya Informaci;
 Catalunya Msica;
 iCat fm;
 Catalunya Digital 1 (msica en catal, artista i ttol a la pantalla del receptor);
 Catalunya Digital 2 (msica variada, artista i ttol a la pantalla del receptor);

 Galcia .
La CRTVG, emet al dial 11C, cobrint les grans ciutats, a travs dels repetidors: Pedroso (Santiago de Compostella); Bailadora-Ares (Ferrol y la Corunya); Domaio (Vigo); Tomba (Pontevedra); Seminario (Orense)
 Radio Galega;
 Son Galicia Radio;
 Radio Galega Msica;
 Mrcia .
Per la seva part, Onda Regional de Murcia, emet pel bloc 11A, a travs dels repetidors de Ricote i Carrascoy, cobrint gran part de la Regi Murciana.
 Onda Regional Digital;
 Onda Regional Msica;

 Programaci .

La programaci de les emissores espanyoles exclusives de la rdio digital s pssima.

El Mundo Radio es un jukebox amb msica variada, la majoria rock.

Vocento amb msica variada, tamb inclou a la selecci msica clssica. Utilitzen el programa ZaraRadio per reproduir les locucions de les hores.

 Cobertura .

El Plan Tcnico Nacional de la Radio Difusin Sonora Digital estableix diferents fases d'introducci del DAB a l'Estat Espanyol. Ja s'han complert la primera i la segona fase. La tercera fase, que s'anir implementant fins al 31 de desembre de 2011, consisteix en emetre al 80% de la poblaci de l'Estat, mitjanant l'emissi per a les capitals; Albacete, Almeria, vila, Burgos, Cceres, Cadis, Castell de la Plana, Ceuta, Ciudad Real, Crdova, Conca, Girona, Huelva, Osca, Jan, Lle, Lleida, Lugo, Melilla, Mrida, Ourense, Palncia, Pontevedra, Salamanca, Sant Sebasti, Santiago de Compostella, Segvia, Sria, Tarragona, Terol, Toledo, i Zamora; aix com, al menys, totes les localitats amb ms de 50.000 habitants.

S'estableixen desconnexions territorials no superiors al 30% de la programaci diria total ni el 25% de la programaci setmanal total.

Ja s'han comenat a concedir llicncies digitals de carcter autonmic, o a cada pas, en el seu cas.

 A Frana .

Solament eren disponibles, en simulcast, les emissores pbliques de Radio France i noms a les principals ciutats (Pars, Marsella i Li); per tant mai hi hagut cobertura a la Catalunya Nord.

Emetien per la banda L, a travs d'una xarxa de repetidors que tenia cada gran ciutat, per tant, la cobertura era molt limitada ja que no cobrien amb qualitat les rodalies de les ciutats.

A finals de 2007, el Govern francs va decidir programar una rellanada de la rdio digital a Frana. Des de llavors, els canals de rdio digital s'han reorganitzat i, actualment, estan emetent en proves a les ciutats diferents mltiplex per la banda III utilitzant els tres sistemes d'emissi ms importants: DAB, DAB+ i T-DMB.

Tanmateix, el govern va especificar que s'utilitzaria el estndar T-DMB per emetre, aix que les proves en DAB+ i DAB sembla que tenen els mesos comptats fins a Nadal del 2008.

Com Canal+ tamb est en la banda III, ser ms difcil i llarga l'ampliaci de cobertura. Fins que Canal+ en analgic no deixi d'emetre al 2011 (apagada analgica) la cobertura de poblaci no s'augmentar ms d'un 35%.

 Vegi's tamb .
 COFDM;
 MPEG-2;
 xarxa de freqncia nica;

 Enllaos externs .
 WorldDMB;
 Gua de la Radio.
 Pgina del Proyecto en EUREKA;
 Estndares;
 Conjuntos DAB a nivel mundial (lista de estaciones que emiten actualmente);
 DAB de RTVE y RNE;
 Woodstock DAB 54;
 http://lauke.gmxhome.de/MainGB.htm;
 http://www.caraudioplus.co.uk/acatalog/SHOP_Home_Page_DAB_Radio_58.html;
 Mediacast Trade Fair.
 DAB and Mobile Java Services.;
 DAB Mobile Service Potentialities (Workshop Zurich 2002);
 http://www.bbc.co.uk/digitalradio/;
 http://digitalradionow.com/home.php;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52692" title="Ahhazu" nonfiltered="670" processed="670" dbindex="20699">
Ahhazu (Achchazu, Akhkhazu) s un dimoni femen present en la mitologia acdia. En la mitologia sumria s'anomenava Dimme-Kur. Rep l'eptet de la que captura.

Junt amb Labasu i Labartu forma una trade de dimonis femenins, responsables de les pestes i les febres. Encara que el nom sigui de gnere mascul en acadi, Ahhazu sol ser considerat un dimoni de natura femenina.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52696" title="Labartu" nonfiltered="671" processed="671" dbindex="20700">

Labartu o Lamashtu (Lamatu) (noms acadis), anomenada tamb Dimme (en la mitologia sumria)  era un dimoni femen en la mitologia dels pobles mesopotmics. Era un dimoni especialment maligne, i per tant molt temut.

Aspecte.

Se'l representava amb cos pelut, cap de lleona (a vegades d'ocell) amb orelles  dents d'ase, llargs dits amb ungles tamb llargues, i potes d'ocell amb urpes esmolades. Amb freqncia es mostra montant un ase i amamantant un gos amb el pit dret i un porc (a vegades, un altre gos) amb l'esquerre, mentre sost serps (bicfales segons algunes fonts) a ambdues mans.

Caracterstiques.
 
S'alimentava de nens lactants, que raptava mentre dormien ses mares per menjar-se la seva carn i beure'n la sang. Tamb era responsable dels avortaments, que provocaba tocant set vegades el ventre de la mare gestant, i de la mort sobtada dels nens al bressol. Les mares i els homes adults tamb eren vctimes potencials que devorava.

Era filla del du An, i molt poderosa tamb per dret propi. L'nic ser capa d'actuar contra ella era Pazuzu, el seu consort. Era per aix es collocaven amulets amb la imatge de Pazuzu.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52701" title="Club Pat Sitges" nonfiltered="672" processed="672" dbindex="20701">


El Club Pat Sitges s una entitat esportiva fundada el 1983 a Sitges, Garraf, amb la finalitat de promoure i practicar l'hoquei patins. Ha militat en totes les categories de l'hoquei catal i espanyol, i ha aconseguit l'ascens a l'OK Lliga durant la temporada 2007-08, noms tres anys desprs del seu ascens a la categoria de plata de l'hoquei sobre patins que fou assolit en la temporada 2004-05.

 Plantilla 2008-09 .

Entrenador: Xavi Navarrete  /

Altes.
  Ramon Peralta (de l'Igualada HC);
  Carles Piernas;
Marc Soler(Grup Castillo Lleida)
Sergio Miras(Cerdanyola)

Baixes.
  Quim Aribau (al Santa Margarida Montbui);
  scar Lupin (al Vilafranca );
  Carlos Figueroa (al Reus Deportiu);
  ric Roqueta (al Reus Deportiu);

Temporades.
 2007-2008;

 Equips Base 2008/09 .

1era Catalana:  
Porters: Cristian Angls i Miquel Torralba Jugadors: Jordi Pena, David Garca, Albert Mart, Carles Busquet, Xavier Padreny, Xavi Guerrero, Oriol Mestres, Kilian Gamez i Alejandro Garcia.
Entrenador: Lluis Medrano Delegat: Aleix Ramrez


Juvenil:
Porters: Francesc Nin Jugadors: Marc Castellv, David Cano, Adrin Daz, Joaquim Benad, Juli Camps, Juanma Freire, Alan Corts, Joan Ru, Edgar Lpez
Entrenador: Eduard Gea Delegat: ? 

Infantil:
Porters: Joan Tarrida Jugadors: Marc Navarrete, Marcel Camps, Raul Jan, Albert Gimnez, Jordi Carcasso, Aleu Pons
Entrenador: Pancho Novani Delegat: ? 

Alev:
Porters: Pau Brunat Jugadors: Marc Brunat, Carles Monasterio, Albert Puig, Adri Muoz, Pau Vidal, Arnau Gea, Adri Rubio
Entrenador: Marc Ferr Delegat:Jaume Monasterio

Benjam A:
Porters: Aleix Vidal Jugadors: Eloi Fernndez, Alex Gil, Sergio Prez, Gerard Morera, Daniel Midgley, Mario Rodrguez
Entrenador: Jordi Pena Delegat: ? 

Benjam B:
Porters: Marc Luguera Jugadors: Marcel Limos, Eduard de Sus, Nil Ruiz, Marc Ros
Entrenador: Carles Busquet Delegat: ? 

Prebenjam A:
Porters: Daniel Prez Jugadors: Santiago Figlioz Ghilardi, Daniel Otto Bolea Tarn, Ignacio Gonzlez Vias, Mart Ros Parellada, Marc Gonzlez, Daniel Millan, David Caizares
Entrenador: Marc Barber Delegat: ? 

Prebenjam B:
Oriol Martnez Rodrguez, Javier Romera Gracia, Raul Granados Vicente, David Prez De la Cruz, Miguel Flores Osete, Sergi Arnau, Liam Magire
Entrenador: Bruno Faanas Delegat: ? 

Comarcal--------------------------------

Iniciaci-------------------------------

 Samarretes .

Primer equipatge: 
Samarreta: blanca (maniga blava)
Pantalons: blaus
Mitjons: Blancs i blaus

Segon equipatge:
Samarreta: Taronja (maniga grana)
Pantalons: grana
Mitjons: Grana

Enllaos Externs.
Web oficial del Club Pat Sitges;
 Carlos Figueroa, nou entrenador del CP Sitges ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52703" title="Dire Straits" nonfiltered="673" processed="673" dbindex="20702">
Dire Straits s un grup de msica britnic de rock format el 1977 pels dos germans Mark Knopfler (guitarra i veu) i David Knopfler (guitarra), John Illsley (baix) i Pick Withers (bateria), amb Ed Bicknell com a mnager.

Biografia.
En una etapa en la qual regnava el punk rock, ells tenien un so diferent, gaireb rock and roll com abans. En els seus inicis, Mark Knopfler (el lder de la banda) demanava als gerents dels pubs que els deixessin actuar, de forma que la msica sons de fons, permetent a la gent parlar. Malgrat l'anttesi de la cultura popular del moment, els Dire Straits van arribar a tenir un gran xit.

Dire Straits va enregistrar el seu primer lbum homnim el 1978 amb poca acceptaci fins que cinc mesos desprs van treure el single, "Sultans of Swing" que va convertir el disc en un dels ms venuts. El seu segon lbum "Communiqu" es va publicar dos mesos desprs; aquest dos primers lbums van configurar el so de la banda. El tercer lbum, Making Movies amb la collaboraci als teclats de Roy Bittan (de l'E Street Band de Bruce Springsteen) va marcar un canvi cap als arranjaments i una producci ms elaborada, tendncia que es mantindria al llarg de la carrera de la banda. El 1982 publiquen "Love over gold" i el single "Extended dance'ep play", el 1985 Brothers in Arms que va ser un xit internacional, del que van salir diversos singles, incluint el nmero u "Money for Nothing", i el darrer lbum de l'any 1991 anomenat "Calling Elvis".

Va ajudar a l'xit el fet que Brothers in Arms fos un dels primers discos gravat en la seva totalitat en format digital, el tot noveds CD. Aix va tenir l'efecte collateral de fer-lo un dels lbums ms venuts dins dels consumidors partidaris d'aquesta tecnologia. Aix mateix, el nou format era un excellent aparador de la meticulosa producci de Knopfler dels seus primers lbums, fet que va portar a molts seguidors a comprar els seus treballs anteriors. En part com a resultat d'aix (i d'una reeixida aparici en el concert de celebraci del 70 aniversari de Nelson Mandela el juny de 1988), Dire Straits va ser la banda amb ms vendes al mn a mitjans dels anys 80.

Durant sis anys van estar inactius, amb el llanament de recopilacions d'xits i directes. El seu ltim lbum d'estudi, On Every Street es va publicar el 1991 amb divisi d'opinions i un xit moderat. Mark Knopfler es concentraria en projectes en solitari i bandes sonores de pellcules.

Els components de la banda van canviar amb els anys, la constant va ser Mark Knoplfer, que va escriure la majoria de les canons i va actuar com a lder de la banda. El seu lbum recopilatori Sultans of Swing noms cont dues canons que no van ser compostes per Knopfler en solitari: "Money for Nothing", que va ser escrita per Sting, de fet Sting, es va limitar afegir la tornada "I want my MTV" a l'estil de l'xit de The Police, "Don't Stand So Close To Me".  "Tunnel of Love", cont una secci instrumental basada en msica de Carrousell waltz tota la resta s obra de Knopfler.

Tot i que continuaran sortint recopilacions, el grup es disolgu el 1992, quan s'acaba la gira mundial de Calling Elvis.

Varis.
El seu cantant i guitarrista Mark Knopfler continua al mn de la msica en solitari, i ja ha tret al mercat 4 discs: Golden heart, Sailing to Philadelphia, The Ragpicker's dream i Shangri-la.
Tamb ha composat la banda sonora d'algunes pellcules, entre les que destaquen:
Local hero, Cal, Comfort & Joy, The princess bride, Last Exit to Brooklyn, A shot of glory, etc.

Msics que han passat per Dire Straits: Alan Clark, Terry Williams, Hal Lindes, Tommy Mandel, Mel Collins, Chris White, Guy Fletcher, Joop De Korte, Phil Palmer, Danny Cummings, Chris Whitten, etc.

Temes destacats de la discografia de Dire Straits: Sultans of swing, Romeo and Juliet, Tunnel of love, Money for nothing, Brothers in arms, Walk of life, So far away, Lady writer, Telegraph road, Twisting by the pool, Going home, Solid rock, Private investigations, etc.

 Discografia .
 Dire Straits (1978). Primer disc;
 Communique (1979);
 Making Movies (1980);
 Love over gold (1982).
 Extended dance play. Un temps desprs de Love over gold, amb 3 o 4 canons (depenent de l'edici);
 Alchemy (1984). Directe, recull els seus xits interpretats en una de les seves gires mundials, la del 1982-1983.
 Brothers in arms (1985). El seu disc ms venut, i un dels ms venuts de l'histria, tamb un dels primers que van sortir en CD;
 Money for nothing (1988). Recopilatori;
 On every street (1991.
 On the night (1992). Recull d'un concert de la gira 1991-1992;

Premis Grammy.
Al llarg de la seva carrera els Dire Straits han guanyat 2 Premis Grammy:
 1985 - Millor interpretaci rock d'un duet o grup per Money for nothing.
 1986 - Millor vdeo de format curt per Dire Straits - Brothers In Arms.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52704" title="Filferro" nonfiltered="674" processed="674" dbindex="20703">
La variant d'aquesta paraula en el Catal del Pas Valenci s fil-d'aram.;

El fil-d'aram o filferro, s un fil constitut per algn material metllic, ja sigui ferro, coure, estany o d'altres. Pot presentar-se al mercat en bobines o embolicat en rodones i t diverses utilitats.

En construcci, el fil-d'aram de ferro cru, s'utilitza per relligar barres d'armadures que desprs sn recubertes pel formig i formen part de l'estructura de les edificacions.

En electrotcnia, el filferro de coure, revestit d'una capa de plstc, s'emplea com a conductor d'aquesta energia en installacions elctriques.

En joieria, s'utilitza el filferro d'or o d'argent, per fer soldadures entre peces d'aquests materials.

En informtica i electrnica, s'utilitza el filferro d'estany, per soldar components a una placa de circuts integrats.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52707" title="HDTV" nonfiltered="675" processed="675" dbindex="20704">
HDTV s l'acrnim en angls de High Definition Television, televisi d'alta definici. s un dels formats caracteritzats per emetre senyals en qualitat digital, molt superior als sistemes actuals (PAL, NTSC, SECAM).

Histricament el terme va ser aplicat als estndards de televisi desenvolupats en la dcada del 1930 per a reemplaar models de prova.

 Detalls tcnics .



El format HDTV utilitza exclusivament una relaci d'aspecte 16:9 a diferncia del format convencional que pot utilitzar 4:3 o 16:9. L'alta resoluci de les imatges (1920 pxels  1080 lnies o 1280 pxels  720 lnies) permet mostrar molt ms detall comparat amb la televisi analgica de definici estndard (720 pxels  576 lnies amb l'estndard PAL).

El cdec utilitzat per a la compressi pot ser:

 MPEG-2;
 H.264;
 VC-1 (derivat del Windows Media Vdeo 9);

Cal destacar que MPEG-2 t una eficincia de compressi molt ms baixa que els altres dos, de manera que es necessita ms amplada de banda per a transmetre un mateix senyal amb aquest cdec que amb H.264 o VC-1. Aquest problema s'accentua amb els senyals d'HDTV perqu poden tenir fins a 5 cops ms resoluci que la televisi estndard.

No obstant aix, MPEG-2 s el cdec ms emprat actualment en les transmissions d'HDTV, per per a estalviar amplada de banda es fa servir un submostreig de croma 4:2:0 YCbCr i una quantificaci de 8 bits, encara que MPEG-2 suporta fins a un submostreig de croma 4:2:2 YCbCr i una quantificaci de 10 bits. s d'esperar que H.264 i VC-1 es converteixin en els ms utilitzats en un futur prxim per la seva major eficincia, i, de fet, alguns operadors alemanys com ProSieben ja l'utilitzen en l'actualitat.

Un altre detall d'HDTV s la possibilitat de connectar-se amb un equip de so 5.1 ja que fa servir el cdec d udio Dolby Digital AC-3.

Els senyals d'HDTV habitualment sn en mode 720p (1280720, escombrat progressiu) o b 1080i (19201080, entrellaat), els quals tenen requeriments semblants d'amplada de banda. Tamb existeix el mode 1080p, per s menys utilitzat actualment perqu requereix el doble d'amplada de banda que el 1080i per al mateix nivell de compressi.

 Quadres estndard o ndex de camp .

 24p (carret flmic cinematogrfic) ;
 25p ;
 30p ;
 50p ;
 60p ;
 50i (PAL, SECAM) ;
 60i (NTSC);

Comparaci amb SDTV.
HDTV disposa com a mnim del doble de resoluci que el SDTV, ra per la qual es poden apreciar molt ms detalls que amb un sistema de televisi analgic o un DVD normal. A ms a ms, el contingut en HDTV, al ser sempre en 16:9, utilitza tota la pantalla panoramica, amb el qual no es malgasta espai per a les franges negres horitzontals tal com passa ara en les emissions en 4:3.

Visi ampliada.


Sistemes actuals.

Europa.

Per ara, molts pasos mostren un inters limitat per l'HDTV. El ms com s l'EDTV utilitzant  DVB.

Malgrat que l'HDTV encara s possible amb DVB-T (TDT), la majoria dels pasos prefereixen  ms canals en un sol mltiplex , en comptes d' un nic canal en HDTV , ms com en els EUA, Canad, Jap i Austrlia. Un canal en Alta Definici (HDTV) ocupa fins a quatre canals de Definici Standard (SDTV), el qual suposa un multiplex sencer en l'actual TDT, per tant la majoria d'emissores no es plantejaran emetre en HD a travs de la Televisi Digital Terrestre fins que s'apagui la senyal analogica i s'alliberi parcialment l'espectre radioelectric.

A ms a ms, alguns governs volen commutar a digital en comptes de reassignar les freqncies VHF per a d'altres finalitats.

Una nova versi de DVB-S (DVB-S2), combinada amb el cdec H.264/AVC (MPEG-4 part 10) pot ser la clau per un futur xit de la HDTV a Europa.

Al gener del 2005, l'EICTA va anunciar plans per una etiqueta  "HD ready" (apte per a HD) per equips que complien certs requeriments, incloent-hi el suport de 720p i 1080i a 50 i 60Hz. Les pantalles han d incloure interfcies YUV i DVI o HDMI i tenir una resoluci vertical  nativa de 720 lnies o ms.

Cal entendre que noms pel fet de comprar un televisor preparat per a Alta Definici ("HD ready") aquest  no convertir un senyal de Definici Standard (SDTV) en un d'Alta Definici. No es podr gaudir dels beneficis d'aquests televisors fins que es puguin rebre canals de televisi en Alta Definici o fins que estiguin disponibles els nous formats de video en HDTV, Blu-Ray i HD-DVD

En l'actualitat hi ha una nica plataforma d'Alta Definici que emet en tot el territori europeu. s la plataforma per satllit Euro1080 que emet en 1080i (actualment en MPEG-2 i en el futur sota les normes MPEG-4/H.264)

Uni Europea.

La Comissi Europea va analitzar l estat de les emissions a 16:9 i tamb l'HTDV al document The contribution of wide-screen and high definition to the global roll-out of digital television ("La contribuci de la pantalla ample i l'alta definici a l'expansi global de la televisi digital").

Aquest document exposa que els anteriors objectius per a la introducci a l mbit europeu de l'HTDV de 1999 (o HD-MAC en 1992) no es van assolir perqu el mercat es va enfocar cap a les tecnologies digitals i els serveis ms fcils d'implementar. Per tant, els consumidors europeus mai varen tenir l'oportunitat de provar l'HDTV.

Tamb apunta algunes causes de la pobre representaci de l'HTDV a la Uni Europea (UE):

 Els consumidors del mercat europeu varen pensar que l'HDTV fracassaria a Europa.
 Les emissores es prefereixen centrar a l'STDV multicanal, ms barata.
 Una resoluci de pantalla STDV t un cost efectiu millor que una HDTV equivalent.

Ms tard, els comissionats van suggerir que es requeria alguna coordinaci a la UE per serveis d'HDTV perqu estiguessin a l abast de tots els estats membres.

Frana.

M6 i TF1 han expressat la seva intenci d emetre alguns programes a HD en un futur prxim, per, aquests no estaran disponibles al servei de televisi digital terrestre que va comenar al 2005.

TPS, competidor de Canal Satellite Numrique tamb t la intenci de comenar la seva emissi HD al 2005.

Els canals terrestres de pagament per visi utilitzaran H.264/MPEG-4 AVC des del setembre del 2005, per permetre contingut Prmium (de primera qualitat) HDTV.


Alemanya.
La plataforma de pagament Premiere va comenar a emetre tres canals HD el desembre del 2005. Aquests canals presenten  distints continguts (pellcules, esports i documentals). Igual que HD1 els canals de Premiere utilitzen H.264/MPEG-4 AVC i DVB-S2 com a mtode de compressi. Tot i aix fins aleshores (25 de gener del 2006) noms estan disponibles pocs receptors amb aquestes caracterstiques perqu hi ha dificultats amb la producci dels chips de MPEG-4.

Regne Unit.
La BBC ja produeix alguns programes (principalment documentals) en HD per a mercats estrangers, com Estats Units i Jap. La Corporaci t intenci de produir tots els seus programes en HD per al 2010. Es creu que la BBC aprovar 720p per a la seva tecnologia d escombrat.

No hi ha plans per a versions a HDTV de Freeview i Top Up TV per a serveis de televisi terrestre digital, degut al fet de qu no hi ha ample de banda lliure disponible. Aix canviar desprs de qu es desconnectin els senyals de televisi analgica, per la data per aquesta desconnexi encara s est debatent.

La BBC est emetent un canal en proves en HDTV, BBC HD, a travs de la plataforma per satelit Sky. Quan s'acabin aquestes proves al 2007 es plantejaran emissions regulars en Alta Definici.

Sky ha llanat el 2006 un servei d'HDTV amb el nom Sky HD. Aquest esta limitat a uns pocs canals i t encara un cost bastant elevat. Sky ha confirmat que estaran disponibles tant per a 720p com per a 1080i. NTL (operador de cable) opera un servei similar.

Espanya.
La plataforma de pagament Digital Plus va efectuar algunes proves a Alta Definici sobre el satllit Astra el 16 de juny del 2005. Van consistir en diferents fragments de programes d xit de Canal Plus com  Lo ms + ,  Las noticias del guiol ,  La hora Wiki  i  Cdigo Cine .

Jazztel provedor d Internet i telefonia, estima oferir alguns canals d Alta Definici a travs de lnies ADSL2+ a meitat del 2006, desprs de les actuals proves comercials de televisi sobre IP.

Telefnica oferir a partir del 2007 TV d Alta Definici a la seva plataforma de TV digital Imagenio. Ho far migrant la seva xarxa mixta ADSL/ADSL2+ a una xarxa VDSL2.

Televisi de Catalunya va iniciar emissions en proves del seu canal HD el dia de Sant Jordi de 2007. Aquestes emissions estan limitades actualment a la zona coberta pel repetidor de Collserola a l'rea metropolitana de Barcelona (canal 43). El vdeo s'emet en MPEG-4 AVC / H.264 (1440x1080i) i l'udio en Dolby AC3 estreo.

Encara no hi ha plans per a migrar completament la producci prpia a HD ja que aix suposaria un cost econmic molt elevat. Es preveu que hi hagi ms desenvolupaments quant es produeixi l'apagada d'emissions analgiques i s'alliberi una part de l'espectre.

Jap.

Jap ha estat pioner en HDTV per dcades amb una implementaci analgica. El seu antic sistema no s compatible amb els nous estndards digitals. A Jap, la emissi terrestre de HD per ISDB-T va comenar al desembre de 2003. Fins ara s han venut ja dos milions de receptors HD a Jap.

Corea del Sud.

Desprs d una llarga polmica entre el govern i les emissores, el format ATSC fou escollit davant DVB-t. Al 2005, els serveis digitals estaran disponibles a tot el pas.

Ser necessari que emetin, al menys 10 hores cada setmana, continguts en HD durant el primer any del servei digital comercial.

Austrlia.

Austrlia va  comenar a emetre en HD al gener del 2002 per el contingut en HD no fou obligatori fins a l'agost del 2003. La majoria de les ciutats d'Austrlia amb ms de 40.000 habitants disposen almenys d un canal de TDT (per exemple, a Albany, Austrlia Occidental, es disposa de TDT desde fa quasi un any a data de maig de 2005). De totes maneres, la majoria de les emissores australianes de TDT estan encara experimentant amb transmissions en HDTV.

Brasil.

Les universitats brasileres i institucions d investigaci i del govern, estan debatent les millors poltiques per implantar un sistema de DTV al Brasil.

S espera la realitzaci de proves al 2005.

Mxic.

La companyia de televisi mexicana Televisa va comenar a fer emissions experimentals en HDTV a comenaments del 90 en collaboraci de la companyia japonesa NHK. A dia d avui ja hi ha alguns programes en HDTV, per el seu us s realment limitat.

Durant la primera meitat del 2005, al menys un provedor de cable a la Ciutat de Mxic (Cablevisin) va comenar a oferir canals en HDTV als subscriptors que compressin un gravador digital de vdeo (DVR)

 Gravaci, compressi i medis pregravats .
HDTV pot gravar-se en D-VHS (Data-VHS), W-VHS, o en una gravadora de vdeo digital que suporti HDTV com la TiVo ofertada per DirecTV o la DVR 921 i DVR 942 ofertades per DISH Network. Actualment, en els Estats Units la nica opci de gravat s D-VHS. D-VHS grava en format digital a una velocitat de 28'2 Mbps en una cinta VHS qualsevol, requerint un transport digital FireWire (IEEE 1394) per acoplar la trama comprimida MPEG-2 des del dispositiu modulador fins a la gravadora.

Desafortunadament, l'enorme capacitat d'emmagatzement de dades necessari per a guardar dades sense comprimir fan que sigui poc probable que una opci d'emmagatzement  sense compressor aparegui en el mercat en els prxims anys. La compressi en temps real MPEG -2 d'una senyal de HDTV no comprimida tamb s extremadament cara, la qual cosa la fa prohibitiva  per al mercat, encara que es prediu que el seu cost baixar en alguns anys (tot i que aix s realment ms interessant  per als consumidors de cmeres de vdeo HD que per als gravadors HDTV).

A ms a ms, gravadores de cintes analgiques amb un ample de banda suficient per a emmagatzemar senyals de HD anlogues com les gravadores W-VHS ja estan descatalogades en el mercat del consumidor i son cares i difcils d'aconseguir en el secundari.

Elephants Dream va ser una de les primeres pellcules en oferir una versi d'alta definici.

Futurs medis.
La programaci HD pot ser gravada en un disc ptic utilitzant les tecnologies Blu-Ray o HD-DVD. La tecnologia Blue-Ray noms est disponible a Jap amb els sintonitzadors japonesos de satllit, per s'espera que durant el 2006 s'introdueixi la tecnologia en altres mercats del mn, incls l'espanyol.

Microsoft.
En un esfor per a crear un format d'alta definici compatible amb els bit rates per als vdeos d'alta definici en els DVD-ROM convencionals, Microsoft va introduir el cdec del Windows Media 9  Series amb l'habilitat de comprimir un bitstream d'alta definici en el mateix espai que un bitstream NTSC (que s d'aproximadament de 5 a 9 Mbps per a les resolucions de 720 punts i superior). Microsoft va llenar el cdec d'alta definici de la srie Windows Media 9 com el WMD HD. Cal veure si el cdec  ser adoptat ampliament, o al menys com un estndar de la industria Wi-Fi. El novembre de 2003 el format WMV HD requeria d'un potencial de processament significant per a poder codificar i descodificar una pellcula i com a resultat la nica pellcula que va utilitzar el codec va ser la de Terminator 2.

El requisits mnims recomanats per Microsoft per tal de veure una pellcula a una resoluci de 1080p en Windows XP eren un processador de 3Ghz amb 512MB de memria RAM i una targeta de vdeo de 128MB de memria. El codec ha estat enviat a la SMPTE (societat d'enginyers de pellcules i programes televisius en angls) i est en procs de convertir-se en estndard de la SMPTE, conegut com a VC-1.

Difusi.
Altres cdecs, tal com l'AVC que s la part 10 de MPEG-4 tamb conegut com H.264, han estat aprovats pel grup d'estndards ITU-T i MPEG i tamb han estat aprovats els codecs VP6 i VP7 que van ser dissenyats per On2 Technologies.

Les companyies de difusi ms grans als Estats Units i Europa, ja han adoptat l'estndard H.264. Aquestes companyies inclouen: Direct TV i el DISH Network als EUA i BSkyB, Premiere, Canal+ i TPS a Europa. L'Estndard H.264 va ser escollit per diverses raons:
L'Estndard va ser un estndard obert al menys un any abans que el VC-1 no fos ni tan sols considerat seriosament com un estndard.
Per aquells temps ja existien dubtes sobre els reglaments que Microsoft podria imposar un cop que el algoritme fos adoptat.
Fins a l'actualitat, noms algunes companyies de disfusi han considerat l'estndard VC-1.

S'havia pensat que el VC-1 hagus estat millor que l'H.264 per a l'entorn d'IPTV per d'acord a uns comunicats de premsa fets per companyies ensambladores de STB (Caixes de Cable per Satllit) s'ha demostrat que existeixen solucions basades en l'estndard H.264.

Les rees que ms han arribat a dominar el VC-1 sn les del Blu-Ray DVD i evidentment les dels PC.

VP6.
On2 va informar que Xina havia escollit el VP6 com a l'estndard per al format Enhanced Versatile Disc (EVD). Suposadament Xina volia evitar haver de pagar pels drets d's del WM9 i AVC. L'avantatge d'utilitzar el VP6 era el fet de no haver de pagar drets d's en mitjans de gravaci per aquests costos haguessin estat transferits al preu dels reproductors. A mesura que Xina comena a dominar la fabricaci de TVs i reproductors de DVD, les seves decisions respecte a l'estndard prenen ms pes. El fet que un cdec tingui un baix cost no significa que sigui un avantatge sobre el format DVD, i a ms a ms, els reproductors serien incompatibles amb el format DVD-Video a menys que es paguin els drets de les tecnologies necessries per tal de reproduir-los. Donada la poca quantitat de ttols en format VP6, no es va generar la suficient fora per tal d'aconseguir que la gent comprs els reproductors per a VP6. A ms, s molt difcil que aquest format sigui adoptat per un estudi ens els EUA ja que no s'inclou cap mtode de protecci anti-pirateria.

HD-DVD i Blu-ray.
Recentment el DVD Forum i la Blu-ray Association no van poder arribar a un acord sobre els estndards per als dics de 12 cm d'alta definici i el ms probable s que s'inicii una guerra de formats entre el HD-DVD del DVD Forum i EL Blu-ray de Blu-ray Association. Algunes de les conseqncies d'aquesta guerra segurament ser:
 Algunes pellcules es llancin en un format i altres tan sols en l'altre.
 Apareguin els lectors amb capacitat per suportar ambds estndards.
Grcies al llanament de la PS3, els reproductors Blu-Ray guanyin popularitat.
En el que s estan d'acord les dues companyies s en l's de tres cdecs concrets en el seu disseny. Aquests cdecs sn:
MPEG 2 ;
VC-1;
H.264;
Avui en dia, ja es poden trobar alguns reproductors de DVD que inclouen la capacitat d'enviar senyals d'alta definici al televisor utilitzant DVD de definici estndard. No obstant aquests reproductors no se'ls considera com a reproductors de HD-DVD reals doncs tan sols inclouen un convertidor que millora l'escala de vdeo d'un DVD de definici estndard a la qualitat d'alta definici. Generalment aquesta conversi pot millorar la qualitat percebuda en els vdeos de definici estndard.

Enllaos externs.
 DVB Group;
 DIGITAG;
 Australia;
 Japan HDTV Launch;
 ATSC;
 available HD programs;
 PBS's HDTV programming;
 Canadian Digital Television information site;
 AVS Forum - Forum on-line con informacin sobre recepcin y programacin en HDTV (En ingls) ;
 WMVHD: Microsoft's HD Windows Media & HD-DVD Catalog;
 Euro 1080 TV ;
HDTV - What does it all mean?;
 HDTV Forum;
 Digital TV Group Home Page;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52708" title="Brchules" nonfiltered="676" processed="676" dbindex="20705">

Brchules s un municipi de la provncia de Granada. Pertany a la comarca de Las Alpujarras. Part del seu terme municipal es troba al Parc Nacional de Sierra Nevada. Es troba a mig cam entre Granada i Almeria (a uns 110 km d'ambdues ciutats), a 1.319 metres sobre el nivell del mar, essent un dels pobles ms alts d'Espanya. Dins el seu terme municipal neix el riu Guadalfeo, que desemboca entre Salobrea i Motril (provncia de Granada). T una superfcie de 69 km; i una poblaci de 788 habitants (2004). Els nuclis principals sn: Brchules (el  barrio de arriba ) i Alctar, separats aproximadament 1 km. 

Festes.
27 de juliol (San Pantalen, patr de Brchules);
2n diumenge d'agost (Santo Cristo, patr d'Alctar);
25 d'abril (San Marcos).
Des de 1994, arran d'un tall del subministrament elctric coincidint amb la nit de cap d'any, se celebra la "Nochevieja en Agosto" durant el primer cap de setmana del mes. ;

 Enllaos externs .

 Web no oficial  ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52715" title="Teatre Romea" nonfiltered="677" processed="677" dbindex="20706">

El Teatre Romea s una sala d'espectacles dedicada principalment a funcions teatrals ubicada al barri del Raval de Barcelona. Va ser construt el 1863 ocupant el lloc on hi havia hagut el convent de Sant Agust al carrer Hospital nmero 51 (08001 Barcelona). Reformat el 1913 per un arquitecte desconegut, el Teatre Romea compta amb platea i dos pisos, i una capacitat de 1.500 espectadors. S'hi van fer remodelacions parcials el 1943 i 1964, aquesta del vestbul i la planta baixa.

Des d'un principi va esdevenir el local ms important de teatre en catal i noms de 1939 a 1945 es van deixar de representar obres en aquesta llengua. Hi han actuat totes les generacions d'actors catalans des de Enric Borrs, Iscle Soler, Lle Fontova, Maria Morera i Margarida Xirgu a Joan Capri i Josep Maria Pou. En els anys 20 el teatre va ser gestionat i remodelat per l'empresari Josep Canals. L'empresa propietria actual s Teatre Romea S.A. De 1981 a 1998 el Teatre Romea va ser gestionat per la Generalitat com a seu del Centre Dramtic de Catalunya. El 1992 va ser remodelat, en unes obres dirigides per l'arquitecte Joan Rodon.

Histria.

Al solar on hi havia hagut la biblioteca del Convent de Sant Agust, desamortitzat el 1835, es van aixecar diversos equipaments, entre ells, dos teatres: el Teatre de Sant Agust (desprs Teatre Odeon i el de l'Hospital.



Al Teatre de l'Hospital, i tamb sobre el terreny del convent, hi havia una sala on s'hi feien balls, festes i representacions teatrals. Reformat, es va inaugurar, ja com a teatre, el 18 de novembre de 1863 amb el nom de Teatre Romea en homenatge al popular actor del segle XIX Julin Romea Yangas, mort feia poc. 

En 1867 va canviar el nom del teatre pel de Teatre Catal Romea o Teatre Catal, ja que la majoria de la programaci eren obres teatrals en catal. L'escriptor Frederic Soler (Seraf Pitarra) en va ser coempresari i director artstic de 1870 a 1895.  La majoria de les seves obres van estrenar-se en aquest teatre. El 1876, el rei Alfons XII va assistir-hi, sense avs previ, a una representaci de Lo ferrer de tall.

El teatre va esdevenir el ms destacat en la histria del teatre catal: en ell s'han estrenat bona part de les obres de Guimer, Ignasi Iglsias, Santiago Rusiol o Josep Maria de Sagarra, a ms d'haver-s'hi representat els grans ttols del teatre catal. Hi actuaren habitualment Lle Fontova, Teodor Bonaplata, Enric Gimnez, Margarida Xirgu, Enric Borrs, Maria Vila, Pius Dav, Joan Capri i molts altres.

Tancat desprs de la Guerra Civil, va obrir de nou el 15 de desembre de 1943. 

Entre el 1945 i el 1954 el teatre va estar regit pels germans Joan i Claudi Fernndez i Castanyer, que el 1946 reprengueren les representacions en catal. Els anys segents el Romea fou l'nic teatre de Barcelona de programaci habitualment catalana. La crisi general del teatre a Catalunya, a comenament dels seixanta, l'afect i estigu a punt de tancar. El local fou adquirit per Josep Canals, Agust Pedro i Pons, Francesc Recasens, Rossend Riera i Domnec Valls i Taberner, que el restituren a l'escena catalana (1963).

Els anys seixanta i setanta present un teatre lric en catal, sarsueles, cicles de teatre estranger (sovint en l'idioma original, com en els Cicles de Teatre Llat, iniciats el 1958), i actuacions extraordinries, com les del Piccolo Teatro di Milano (1967), el Living Theatre de Nova York (1967), etc. Destacaren tamb per la seva qualitat les temporades a crrec de la companyia Adri Gual, dirigida per Ricard Salvat (1966-1968), amb obres d'Espriu, Brecht, Rusiol, etc. Tamb ha estat escenari de grups amateurs i experimentals (cicles Dilluns del Romea).
 
El 21 de gener de 1981 va esdevenir Centre Dramtic de la Generalitat de Catalunya, fins que va ser substitut en aquesta funci pel Teatre Nacional de Catalunya. Avui s de titularitat privada. El director artstic s, des de 2006, Calixto Bieito.

Altres activitats. 

El 1864 hi va debutar Isaac Albniz, de quatre anys, amb un concert de piano.

Va ser un dels primers teatres a oferir sessions de cinema: el 21 de desembre de 1897 va exhibir projeccions de l'"Heliocinografo" de Bousset. El cinema, per, va fer-s'hi noms de manera espordica: el 13 de gener de 1927 s'hi project El mstic, sobre l'obra de Rusiol, i el 6 d'abril del mateix any, Entre la vida y la muerte. El 1941 tamb va exhibir dues pellcules, que han estat les ltimes a fer-s'hi. 

Algunes obres estrenades al Romea.
En negreta, les ms rellevants o significatives a la histria del teatre.


1865  L'ajuda de Du, "comedia bilinge" de Francesc de Sales Vidal.
1866  L'ase d'en Mora (30 gener) i Cada un per on l'enfila (16 abril), d'Eduard Vidal i de Valenciano; La muller que fa per casa, comdia de Pere Antoni Ventall i Vintr (21 de febrer); O rei o res! de Frederic Soler (22 de febrer); La pubilla del Valls de Josep Maria Arnau i Pascual (19 de setembre); La creu de plata, drama de Francesc Pelagi Briz; La campana de la Uni, drama histric de Dams Calvet (9 abril).
1867  La rosa blanca de Frederic Soler; Un embolic de cordes(8 d'abril), Un pollastre eixelat(17 de setembre), Els banys de Caldetes (13 de novembre) de Josep Maria Arnau i Pascual.
1868  Palots i ganxos (9 de gener), La urbanitat (abril), Les francesilles(8 d'octubre) i L'ltim rei de Magnlia (1 de desembre) de Frederic Soler;  La mitja taronja (3 mar) de Josep Maria Arnau i Pascual. ;
1869  Les papallones (9 de mar), Si us plau per fora(26 d'abril), La bala de vidre (7 d'octubre), Els cntirs de Vilafranca (12 de novembre), Lo Pla de la Boqueria o Lo rovell de l'ou de Frederic Soler i Josep Feliu i Codina, amb msica Joan Sariols i Porta (20 d'abril); Les pubilles i els hereus de Josep Maria Arnau i Pascual (12 de gener).
1870  Lo collaret de perles (17 de mar), Els egostes (15 de desembre) de Frederic Soler ;
1871  La casaca i la casulla, o sia Un ciri trencat (23 de enero), Els poltics de gambeto (23 de febrero), L'apotecari d'Olot(28 de setembre), Caf i copa (17 d'octubre), Lo rector de Vallfogona (14 de novembre) de Frederic Soler;
1872  Per carta de mes (20 de febrer), L'ngel de la guarda (16 d'abril), La dida (28 d'octubre) de Frederic Soler  ;
1873  La creu de la masia de Frederic Soler (13 d'abril);
1874  Lo ferrer de tall de Frederic Soler (16 d'abril);
1875  El cercado ajeno (9 de novembre) i Lo Jard del General(18 de novembre) de Frederic Soler ;
1876  Lo didot (3 de gener), Teresa de Dolors Monserd de Maci (24 de febrer)Lo plor de la madrastra (4 d'abril), Els segadors (19 d'octubre) i Cura de moro (7 de desembre) de Frederic Soler; ;
1877  Senyora i majora (22 de febrer), L'Hostal de la Farigola (maig), Lo Ret de la Sila (13 de desembre) de Frederic Soler;

1878  Lo contramestre (8 de gener), de Frederic Soler, La fal de Frederic Soler i Francesc Pelagi Briz (21 de novembre); 'El rabad i El mestre de minyons de Josep Feliu i Codina;
1879  Cofis i mofis de Josep Feliu i Codina;
1880  Lo dir de la gent de Frederic Soler (9 de novembre);
1882  La banda de bastardia (25 d'abril), Lo timbal del Bruch (7 de novembre) de Frederic Soler;
1883  Lo llibre d'honor de Frederic Soler i Manuel Mata i Maneja (2 d'octubre);
1884  Lo primer amor ((13 de mar), Un bon partit, ,o, Lo trinc de l'or (21 d'octubre) de Frederic Soler;
1885  Sota terrade Frederic Soler (29 de gener), La ratlla dreta de Frederic Soler i Josep Mart Folguera (15 d'octubre); Tants caps, tants barrets d'Eduard Vidal i de Valenciano;
1886  Lo pubill (15 d'abril), Lo rstic Bertoldo (2 de maig), Lo lliri d'aigua (21 de maig) iL'hereuet (7 d'octubre) de Frederic Soler;
1887  La vivor de l'estornell (8 de mar), Batalla de reines (25 d'abril), La bruixa (11 d'octubre), 100.000 duros i La pena de mort (29 de novembre) de Frederic Soler;
1888  Mar i cel d'ngel Guimer (7 de febrer); Lo sublime y lo vulgar de Jos Echegaray (2 d'agost); Un marido a lnea corta, sarsuela amb msica de Ricardo Gimnez;
1889  Judas de Keriot (15 d'abril), Lo monjo negre (28 de novembre) de Frederic Soler;
1890  Rei i monjo d'ngel Guimer (4 de febrer), Lo teatro per dins de Frederic Soler  (18 de desembre);
1891  La mort d'en Fontova de Frederic Soler (29 de gener);
1892  Barba-roja de Frederic Soler (21 d'abril); Qui... compra maduixes! d'Emili Vilanova; El bon caador, monleg de Santiago Rusiol;
1893  Or (14 d'abril), Les claus de Girona (18 de desembre) de Frederic Soler; L'ase que es trenc el coll d'Emili Vilanova;
1894  La viuda d'Emili Vilanova;
1896  La festa del blat d'ngel Guimer (24 d'abril); Colometa la gitana  d'Emili Vilanova;
1898  Els invencibles i Els conscients d'Ignasi Iglsias; Mossn Janot d'ngel Guimer;
1899  La resclosa  d'Ignasi Iglsias; La farsa d'ngel Guimer;
1900  La filla del mar d'ngel Guimer (6 d'abril);
1901  La Rosons, text d'Apelles Mestres i msica d'Enric Morera (22 de gener); Picarol d'Apelles Mestres, amb msica d'Enric Granados (23 de febrer); Llibertat! de Santiago Rusiol; El to de Alcal, sarsuela d'Antonio Montesinos, amb llibret de Carlos Arniches.
1902  Els Jocs Florals de Canprosa (29 de mar) i El malalt crnic de Santiago Rusiol; El cor del poble d'Ignasi Iglsias; La pecadora i Aigua que corre d'ngel Guimer;
1903  L'hroe (17 de mar) , El pati blau (12 de maig) i El mstic (12 de maig), El prestidigitador (monleg) i Feminista (monleg) de Santiago Rusiol; Els vells d'Ignasi Iglsias;
1904  Misteri de dolor d'Adri Gual; Joventut d'Ignasi Iglsias; Cam del sol d'ngel Guimer; El bomber(monleg) i Els punxa-srries  de Santiago Rusiol; L'endem de bodes de Josep Pous i Pags (14 d'octubre);
1905  Les garses d'Ignasi Iglsias (25 de novembre); El noi mimat de Joan Puig i Ferreter (7 de febrer); La fi de Toms Reynald d'Adri Gual; Sol, solet d'ngel Guimer; L'escudellmetro(monleg) i El bon policia de Santiago Rusiol; La nit d'amor, drama lric de Santiago Rusiol amb msica d'Enric Morera; La can de sempre i La lletja de Santiago Rusiol; Un cop d'estat, comdia de Josep Pous i Pags;
1906  Girassol d'Ignasi Iglsias; L'honor: entre cel i terra d'Apelles Mestres; Gaziel d'Apelles Mestres, amb msica d'Enric Granados (27 d'octubre); Els pobres menestrals d'Adri Gual; En "Barba-Azul"(monleg) i La bona gent de Santiago Rusiol; En Pep Botella, monleg, i Eloi, drama, d'ngel Guimer; Arrels mortes de Joan Puig i Ferreter (2 d'octubre);
1907  La mare de Santiago Rusiol; Els savis de Vilatrista de Santiago Rusiol i Gregorio Martnez Sierra; La barca nova d'Ignasi Iglsias (1 de maig);
1908  'Aiges encantades, drama de Joan Puig i Ferreter (22 de mar); La presentalla d'Apelles Mestres; L'hereu escampa i La llei d'herncia de Santiago Rusiol; L'alegria del sol d'Ignasi Iglsias (22 d'abril);
1909  La pobre Berta d'Adri Gual; Un bon home (monleg) i La intellectual de Santiago Rusiol;
1910  Donzell qui cerca muller d'Adri Gual; Cors de dona de Santiago Rusiol i Gregorio Martnez Sierra; Dol d'"alivio" de Santiago Rusiol;
1911  Ceguera d'Apelles Mestres, Jordi Flama d'Adri Gual; El titella prdig, comdia de putxinellis de Santiago Rusiol; La noia maca d'Ignasi Iglsias;
1912  L'estiuet de Sant Mart d'Apelles Mestres;
1913  Periandre, tragdia d'Ambrosi Carrion;
1917  La baronesa, o, Nau sense tim, comdia de Josep Pin i Soler (29 de setembre);
1918  Rondalla d'esparvers de Josep Maria de Sagarra (10 de gener); La casa de l'art de Santiago Rusiol; Blaiet, vailet i El ms petit de tots, comdies de Josep Maria Folch i Torres; Al cor de la nit, drama d'ngel Guimer; Rei i senyor, de Josep Pous i Pags (22 de novembre);
1919  Dijous Sant de Josep Maria de Sagarra (6 d'octubre); El gran enlluernament de Joan Puig i Ferreter (14 de maig); La senyora Marieta, drama d'Ignasi Iglsias (30 de novembre);
1920  Els solters de Carles Soldevila i Pompeu Crehuet;
1921  L'estudiant i la pubilla(21 de maig), El jardinet de l'amor(7 d'octubre) de Josep Maria de Sagarra; La vida se'n va de Josep Maria Mills-Raurell (16 de juny); Civilitzats tanmateix de Carles Soldevila (18 de desembre);Tardania de Josep Pous i Pags;
1922  El matrimoni secret de Josep Maria de Sagarra (24 d'octubre); Graziella de Santiago Rusiol i Josep Burgas;
1923  Can d'una nit d'estiu(20 de maig)i Les veus de la terra(10 d'octubre) de Josep Maria de Sagarra; Vacances reials de Carles Soldevila (10 de novembre);
1924  A l'aigua! d'Apelles Mestres; Fidelitat de Josep Maria de Sagarra (14 de novembre); Tenorades de Santiago Rusiol; Els fills de Josep Maria Mills-Raurell;
1925  La gropadad'Apelles Mestres; La follia del desig de Josep Maria de Sagarra (15 de desembre); Du hi fa ms que nosaltres de Carles Soldevila; Un casament de convenincia de Santiago Rusiol;
1927  La barca vella i Niu d'aligues d'Apelles Mestres; Una vegada era un rei d'Apelles Mestres,msica de Cassi Casademont; L'assassinat de la senyora Abril de Josep Maria de Sagarra (14 de desembre);
1928  El jard abandonat de Santiago Rusiol (publicada el 1900); Els faritzeus d'Apelles Mestres; La Dolorosa, poema dramtic de Ventura Gassol (11 de maig);
1929  Els tres tambors, rondalla en 3 actes amb msica de Rafael Martnez Valls, llibret de Jordi Canig (31 de gener); Las dues filles de Santiago Rusiol; Pirateria d'Ambrosi Carrion;
1930  La sorpresa d'Eva de Josep Maria Mills-Raurell (8 de gener); Mollock, l'inventor d'Ambrosi Carrion;
1931  L'Hostal de la Glria de Josep Maria de Sagarra (7 d'octubre); Xand, "tragdia gitana" de Josep Maria Mills-Raurell;
1932  L'alegria de Cervera (26 de mar), i Desitjada (7 d'octubre) de Josep Maria de Sagarra; Pare de famlia, comdia de Carles Soldevila;
1933  El Caf de la Marina (14 de febrer) i L'Estrella dels miracles (3 d'octubre) de Josep Maria de Sagarra; Judas Iscariot, de Nicolau M. Rubi i Tudur;
1934  La plaa de Sant Joan de Josep Maria de Sagarra (9 de novembre);
1942  Haz el favor de morirte! farsa de Alfonso Paso y Antonio de Armenteras; El faran decimonono, "historieta en tres actos" de K-Hito;
1946  El prestigi dels morts de Josep Maria de Sagarra (17 d'octubre);
1947  La fortuna de Slvia  de Josep Maria de Sagarra (5 d'abril); Fuga i variacions de Carles Soldevila;
1949  L'hereu i la forastera de Josep Maria de Sagarra (17 de novembre);
1950  Els comediants(18 d'abril) i Les vinyes del Priorat(8 de novembre) de Josep Maria de Sagarra ;
1952  L'alcova vermella (15 de febrer) i L'amor viu a dispesa(26 de novembre) de Josep Maria de Sagarra ;
1953  Albert i Francina, comdia de Ferran Soldevila;
1954  La ferida lluminosa de Josep Maria de Sagarra (18 de novembre);
1956  Vendaval de Josep Castillo i Escalona;
1955  La cancin del Pirineo, sarsuela de J. Lpez Gonzlez de la Rivera, text de Gabino Micn;
1958  Homes i No de Manuel de Pedrolo;
1959  Soparem a casa de Josep Maria de Sagarra (29 de desembre); Primera representaci de Joan Oliver (21 de desembre);
1964  Una vella, coneguda olor de Josep Maria Benet i Jornet;
1967  El rellotger i Collar de cranis de Joan Brossa;
1970  La nau de Josep Maria Benet i Jornet;
1979  Quan la rdio parlava de Franco de Josep Maria Benet i Jornet;
1980  Un lloc entre els morts de Maria Aurlia Capmany;
1981  Revolta de bruixes de Josep Maria Benet i Jornet (publicada el 1976); Nit de Sant Joan, comdia musical del grup Dagoll Dagom (4 de mar);
1985  La pregunta perduda, o, El corral del lle, drama de Joan Brossa (1952), el 17 de maig;
1987  Gran sessi de mgia en dues parts de Joan Brossa;
1990  Tlem de Sergi Belbel;
1991  Desig de Josep Maria Benet i Jornet;
1993  Museu Mir de Joan Brossa;
1994  Fuga de Josep Maria Benet i Jornet;
1998  Platja negra de Jordi Coca;

Bibliografia.
 Romea, 125 anys, a crrec de Ramon Bacardit, Carles Batlle, Enric Galln, Pere Gmez i Anglada, Mariantnia Llad, Anna Vzquez, Manel Zamora. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona 1989.

Enllaos externs.
 Lloc web del Teatre Romea;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52716" title="Las Alpujarras" nonfiltered="678" processed="678" dbindex="20707">
La Alpujarra s una comarca a cavall entre la provncia de Granada i la d'Almeria.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52717" title="Guadalfeo" nonfiltered="679" processed="679" dbindex="20708">

El Guadalfeo s un riu espanyol que neix al terme municipal de Brchules, al sud de Sierra Nevada i desemboca al mar d'Alborn (Mediterrani) entre Salobrea i Motril. Administrativament pertany enterament a la provncia de Granada.

El seu rgim hdric presenta un marcat carcter nivopluvial i torrencial.

Els seus principals afluents sn els rius zbor, Sucio, Chico, Poqueira i Trevlez.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52724" title="Leigh Light" nonfiltered="680" processed="680" dbindex="20709">
La Llum Leight (en angls Leigh Light), abreviada "L/L", fou un element anti-submarins usat pels britnics durant la Segona Guerra Mundial. Era una poderosa llum de prop de 22 milions de candeles de 610 mm (24 polzades) de dimetre ajustada a un nombre de bombarders destinats al Britain's Coastal Command per ajudar-los a veure els U-Boot en superfcie durant la nit.

Es va usar de forma satisfactria des del juny de 1942 fins al final de la guerra (al 1945) per atacar els U-boots que estaven en superfcie recarregant les bateries aprofitant la foscor de la nit. L'avi es podia aproximar al submar usant el radar i noms encendre la llum durant l'aproximaci final. El submar no tenia suficient temps per submergir-se i escapar de l'atac i el bombarder tenia una visi clara de l'objectiu. Va tenir tant d'xit que els submarins alemanys van ser forats a recarregar les bateries durant les hores de llum durant les quals almenys tenien la possibilitat de veure l'avi quan s'aproximava. Desprs de la seva introducci les prdues de vaixells aliats van caure de les 600.000 a les 200.000 tones per mes.

Enllaos externs.
Detalls tcnics de la Leigh Light 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52726" title="Mulhacn" nonfiltered="681" processed="681" dbindex="20710">

El Mulhacn s el pic ms alt de la pennsula Ibrica, amb 3.482 metres d'alada. Es troba a Sierra Nevada (provncia de Granada). Altres pics de la zona sn el Veleta o l'Alcazaba. Existeix una pista de terra que transcorre per la vessant sud fins molt a prop del cim, per el pas de vehicles est restringit a partir de la Hoya del Portillo, a uns 2150 metres d'alada. La vessant nord s molt escarpada i s'hi pot practicar l'escalada.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52729" title="Titanomquia" nonfiltered="682" processed="682" dbindex="20711">
En mitologia grega, s'anomena titanomquia o guerra dels titans a la batalla que s'esdevingu entre dues races de dus, els Titans (dus de segona generaci) i els Olmpics (fills dels titans i dus de tercera generaci). Es situa cronolgicament abans de la creaci de l'home i va durar 10 anys.

La guerra comen poc desprs de qu Cronos arrabasss el poder a Ur, el seu pare. Aquest ltim, en veure's desposset del seu tro, formul una profecia, que el que Cronos havia robat al seu pare, alhora li seria pres pels seus fills. Per aix Cronos acord amb el seu germ gran (a qui li pertocaria la successi) que el deixs governar per que, a canvi, ell mataria tots els seus fills barons. D'aquesta forma, no hi hauria hereter i la successi passaria als fills del germ. Aix ho va fer, per amb tan de rigor que es menjava tots els fills noms de nixer, fossin barons o femelles. La seva dona Rea, cansada de veure morir a tots els fills , amag el darrer, Zeus, i en el seu lloc li entreg una pedra embolicada en bolquers. Cronos s'ho va creure i se la menj, produint-li grans dolors d'estomac que, finalment li feren vomitar a tots els fills que havia engullit. Tots aquests fills s'uniren a Zeus per tal d'arrabassar el poder al seu cruel pare i aix fou com comen la gran guerra dels deus.

Els titans, liderats per Cronos, eren:  Ceo, Crios, Hiperi, Iapetus, Atles i Menoetius. 

Els olmpics, liderats per Zeus, eren:  Hestia, Demter, Hera, Hades, Poseid i tamb els Hcates (Hecatonchires) i els Ciclops, tots ells agrats perqu Zeus els havia alliberat.

Els Ciclops, a ms, van oferir als deus les armes que havien forjat en la seva reclusi. A Hades li donaren un poders casc d'invisibilitat, a Poseid el trident i a Zeus la ms poderosa: el llamp.

Desprs de 10 anys de lluita, els olmpics es proclamaren victoriosos i conquistaren el Mont Olimp. Llavors van castigar als titans amb penes exemplars i van posar els Hecatonchires a la seva vigilncia. Zeus, agrat per l'ajuda dels seus germans, repart els dominis amb els dos ms valerosos. Aix Poseid es queda amb els regnes del mar i Hades amb els mons subterranis. Zeus es guard per a ell la terra i l'aire.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52730" title="Lux" nonfiltered="683" processed="683" dbindex="20712">
El lux, de smbol lx, s una unitat de mesura de la illuminaci (magnitud). De fet, es tracta de la unitat derivada del SI per a aquesta magnitud. El seu valor equival a un flux d'un lumen que incideix en un metre quadrat:
 1 lx = 1 lm/m2 = 1 m2m 4cd;

Mltiples i submltiples del SI.


Exemples d'illuminaci.

La llum del Sol d'un dia mitj illumina entre 32.000 i 100.000 lux.
Els platons de televisi s'illuminen cap als 1.000 lux.
Una oficina ben enllumenada t cap a 400 lux d'illuminncia.
La llum de la lluna representa aproximadament 1 lux.
La llum dels estels mesuren cap a 0,000 05 lux.

Diferncies entre lux i lumen.
La diferncia entre el lux i el lumen s que el lux t en compte l'rea sobre la qual s'estn la llum. Aix, 1.000 lmens, concentrats en un metre quadrat illuminen aquest metre quadrat amb 1.000 lux. Per els mateixos 1000 lumen repartits en 10 metres quadrats, produeixen una illuminncia molt menor: noms 100 lux. Aix, illuminar una rea major amb el mateix nombre de lux requereix augmentar el nombre de lumens.

 Illuminaci i energia .
La illuminaci no s una mesura directa de l'energia de la llum, doncs la relaci entre energia i illuminaci depn de la longitud d'ona. A 555 nm, enmig de l'espectre visible, un lux s igual a 1,46 mW/m2.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52731" title="Bohtan Su" nonfiltered="684" processed="684" dbindex="20713">
El riu Bohtan (turc: Bohtan Su) es un riu d'Anatlia oriental a Turquia, que travessa el centre del Kurdistan en el seu sentit ms ample. s afluent del riu Tigris, el ms oriental dels dos grans rius de Mesopotmia, a la part ms alta del seu curs.

A l'poca clssica, el riu era conegut amb el nom de Centrites (en grec: Kentrides). Un dels canals marcians descoberts per Giovanni Schiaparelli porta el nom de Centrites en record d'aquest riu.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52732" title="Murad Su" nonfiltered="685" processed="685" dbindex="20714">
El riu Murad (turc: Murad Su) es un riu del nord d'Anatlia a Turquia, afluent del Eufrates.

El seu nom clssic fou Arsanies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52733" title="Arsnies" nonfiltered="686" processed="686" dbindex="20715">
Arsanias (en catal Arsnies) fou el nom clssic del riu avui anomenat Murad Su.

Neix prop de l'Ararat i corre ms de 700 km a l'oest i prop de Malatya (Melitene) s'uneix al Karasu ayi per formar l'alt Eufrates.

A la seva riba es va lliurar una batalla l'any 62, coneguda com batalla del riu Arsnies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52736" title="Karenitida" nonfiltered="687" processed="687" dbindex="20717">
Karenitida s el nom clssic de la regi d'Erzurum a Turquia.

El nom ve de la ciutat principal, l'actual Erzurum, que en armeni es deia Karin.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52742" title="Karin" nonfiltered="688" processed="688" dbindex="20718">
Karin s el nom armeni de l'actual ciutat d'Erzurum, a Turquia.

Ciutat molt ben situada dins el regne d'Armnia, va quedar en poder de l'Imperi Rom el 387 quan havia patit fora destrucci. Els romans la van restaurar i li van donar el nom de Teodosipolis el 415, si b la poblaci armnia, que era majoria la va continuar anomenant Karin, nom que des del 415 va portar noms durant el domini persa del 607 al 623.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52744" title="Ori" nonfiltered="689" processed="689" dbindex="20719">


Astronomia: Ori (constellaci) s el nom catal d'una constellaci, Orion segons la denominaci llatina de la Uni Astronmica Internacional.
Astronomia: Nebulosa d'Ori tamb coneguda com a objecte Messier 42;
Mitologia: Ori (mitologia) s el protagonista de diferents mites, segon un d'ells era un gegant caador que fou mort per Diana i transformat en constellaci.
Astronutica: Ori (aeronau) s un projecte de vehicle d'exploraci tripulat de la NASA.
Biografies:
Ori de Tebes, escriptor grec;
Ori d'Alexandria, gramtic grec;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52745" title="Sistema visual" nonfiltered="690" processed="690" dbindex="20720">
El sistema visual dels mamfers est composat del conjunt d'elements receptors, transmissors i processadors que permeten la visi. Es tracta d'un sistema de processament d'informaci.

Recepci de dades.
L'ull capta les caracterstiques de la llum reflectida en els objectes. Estan provets de moviment i d'adaptaci a les caracterstiques de la llum i al moviment dels objectes. 

La visi binocular o en relleu s una fusi que es produeix en el cervell de les imatges molt similars que es capten a cadascun dels dos ulls.

L'enfocament correcte es deu a l'acci de diafragma de la pupilla que adapta la seva mida a les condicions de lluminositat existents determinant la profunditat de camp i el sistema ptic el projectar sobre la retina. 

Transmissi de les dades.
Quan arriben les imatges, en forma d'energia lumnica de l'espectre visible, a la retina les cllules d'aquesta, conus i bastons, la transformen en energia electroqumica cap el cervell a travs del sistema neuronal.

Processament de dades.
Les fibres nervioses condueixen els impulsos visuals cap el sistema nervis central on les caracterstiques de les quals sn analitzades i processades.

Hi ha dos sistemes d'anlisi: l'ascendent en el qual les neurones sn sensibles a un conjunt restringit de formes visuals (vores, color moviment etc.) i el sistema descendent que es guia en l'anlisi de l'escena visual integrat amb les dades provinents del sistema ascendent anterior.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52746" title="Lanai" nonfiltered="691" processed="691" dbindex="20721">


Lanai (oficialment en hawai L na i) s una de les illes Hawaii. Administrativament depn del comtat de Maui.

L'illa s quasi circular amb una superfcie total de 364 km . Lanai est separada de Molokai pel canal Kalohi al nord, i de Maui pel canal Auau a l'est. L'nica ciutat s  City, situada al centre de l'illa. La poblaci total era de 3.193 habitants al cens del 2000.

Lanai va ser descoberta pel capit Clerke del HMS Resolution, el 25 de febrer del 1779, quan partia de les illes pocs dies desprs de la mort de James Cook.

El 1922, James Dole, el president de la Dole Food Company, va comprar tota l'illa de Lanai i la va convertir en la plantaci de pinyes ms gran del mn. Va arribar a produir el 75% del mercat de pinyes, amb especial xit de les pinyes en conserva. Per aix Lanai t el sobrenom de Pineapple Island. A la dcada de 1980 es va comenar a diversificar l'economia cap el turisme.

Enllaos externs.

 Mapa amb fotos;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52751" title="Barca" nonfiltered="692" processed="692" dbindex="20723">


Una barca s un vehicle fet per a navegar i que habitualment s de dimensions ms petites que un vaixell.

L'etimologia s de la paraula llatina barca amb el mateix significat, en llengua catalana est documentat l's d'aquesta paraula des del segle XIII.

Les barques poden ser mogudes per acci humana amb rems, pel vent amb veles  o amb combustible gasoil o gasolina i un motor d'explosi.

Les protoembarcacions estigurem construides de canya, joncs i altres fibres vegetls. Tradicionalment les barques eren de fusta per actualment sovint s'utilitzen materials sinttics com la fibra de vidre i altres. 

Alguns tipus de barques.

 Barca de pas: s un transbordador fluvial;
 Barca de trfec : de vela llatina i tres pals anomenada tamb barca de mitjana a Blanes i barca de costera a Mallorca;
 Barca de bou, tamb dita barca de parella en Valncia, que s una de les dues que s'utilitza en la pesca amb l'art del bou.
 Barca de palangre dedicada a la pesca d'altura amb l'art del palangre (amb una filera d'hams) ;
 Barca cisterna: vaixell que serveix per dur-hi aigua dola per proveir-ne altres vaixells.
Lembus, fou un petit bot rom.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52752" title="IPTV" nonfiltered="693" processed="693" dbindex="20724">
La televisi mitjanant IP o IPTV  descriu un sistema de distribuci de televisi digital als usuaris utilitzant el protocol IP sobre una connexi de banda ampla. Es tracta de contingut televisiu que en lloc de ser transms via els tradicionals formats i cables, es fa arribar a l'espectador a travs de les tecnologies ms avanades utilitzades en xarxes d'ordinadors.

Durant els prxims anys, s'espera un creixement de l'IPTV a un ritme vertigins tenint en compte que la banda ampla arriba en l'actualitat a ms de 100 milions de llars a tot el mn. Les empreses de telecomunicacions ms importants (AT&T, etc.) veuen IPTV com una nova oportunitat de negoci dins dels mercats existents i com una mesura defensiva contra la invasi de les empreses de cable convencionals.

Qu s?.

La televisi mitjanant el protocol IP (IPTV) s un sistema de distribuci de contiguts audiovisuals per la difusi de TV, Vdeo sota Demanda (Video on Demand) i altres serveis multimedia a travs d'una xarxa IP segura i de banda ampla gestionada per un operador. IPTV sovint es subministra conjuntament amb els serveis mencionats de Video sota Demanda, i pot incloure tamb funcionalitats d'accs a Internet i serveis de veu (VoIP). Aquest conjunt de serveis s el que es coneix com a Triple Play i que normalment subministra el mateix operador fent s de la mateixa infraestructura. En afegir-se serveis mbils (wireless) s'anomena Quadruple Play.

IPTV, doncs, no solament permet veure continguts de vdeo sobre Internet. La tecnologia IPTV ofereix grans oportunitats a les empreses de telecomunicacions per competir amb les provedores de serveis mitjanant cable. Per les provedores de serveis tradicionals, Triple Play s'implementa mitjanant una combinaci de tecnologies de fibra ptica i DSL (Digital Subscriber Loop) fins als terminals. Els operadors de cable utilitzen una arquitectura similar basada en l'Hbrid Fibra Coure per utilitzant el cable coaxial en comptes del cable de parells trenats pels enllaos dins de l'ltima milla.

El servei d'IPTV generalment l'ofereix un provedor de banda ampla utilitzant una infraestructura tancada de xarxa. Aquest servei competeix amb l'entrega de contingut pblic de TV a Internet, conegut com TV sobre Internet o Internet TV.

Context actual.

Europa.

L'oferta de serveis d'IPTV est creixent rpidament, essent Europa la regi que est liderant aquest creixement. Inicialment els serveis d'IPTV a Europa havien estat liderats per noves empreses, encara que els operadors establerts al mercat han reaccionat de manera rpida. D'entre els desplegaments ms importants conv destacar el servei Imagenio de Telefnica, establert el 2004 a Espanya i que compta amb ms de 300.000 usuaris en l'actualitat.

A Espanya, a finals de 2005 Jazztel va comenar tamb a oferir aquest tipus de serveis amb el nom de Jazztelia TV. Altres ofertes audiovisuals en aquest sentit sn la d'Orange (Orange TV) i Superbanda. Aix mateix s'espera que Ya.com (Deutsche Telekom) s'uneixi al grup d'operadors que ofereixen aquest servei.

D'altres desplegaments importants a Europa sn els de France Tlcom amb el seu servei MaLigne TV creat el 2003 i amb quasi 400.000 usuaris en l'actualitat, FastWeb a Itlia amb 350.000 usuaris, Deutsche Telekom , Telecom Italia, etc. 

En lnies generals, de moment totes aquestes ofertes es presenten amb paquets Doble o Triple Play.

Estats Units.

Als Estats Units les companyies Verizon i BellSouth estan comenant a oferir els seus serveis en aquest camp i a desenvolupar les seves infraestructures. En mltiples ocasions, les operadores telefniques ofereixen IPTV juntament amb serveis de telefonia i connexi de banda ampla a Internet (Triple Play).

Pel que fa a companyies dedicades al desenvolupament de la tecnologia, Microsoft ha estat la que ha mostrat una intenci ms clara d'actualitzar les seves propostes per tal d'oferir Televisi sobre IP (IPTV). Es basa en la tecnologia Windows Media Series, que permet descarregar des d'Internet continguts de vdeo com pellcules o captols de sries televisives.

Factors diferenciadors.

A diferncia de la televisi per satllit, televisi per cable o la televisi digital terrestre (TDT), el provedor no emet els seus continguts essent aquests seleccionats per l'usuari de forma local una vegada es connecta, sin que els continguts arriben solament en el moment que el client els sollicita de manera explcita.

La clau, doncs, est en la personalitzaci del contingut per a cada client, de manera que l'usuari pot seleccionar els continguts que desitja veure o descarregar per a emmagatzemar-los al receptor (set-top box) i d'aquesta manera poder visualitzar-los tantes vegades com desitgi. Es tracta en definitiva d'un servei que fa possible una televisi o un cinema "a la carta", en el que cada usuari selecciona el que vol veure en cada moment.

Millores de l'experincia d'usuari.

 Guia de programaci interactiva;
 Funcionalitat imatge a imatge;
 Possibilitat de veure estadstiques durant events esportius;
 Canvi de l'angle de la cmara;
 Accs a fotos/msica des del PC a la TV;
 s del telfon mbil per programar grabacions;

Avantatges.

 Possibilitat d'integrar la TV amb altres serveis basats en IP (exemple: Internet de Banda Ampla i VoIP);
 Ms contingut i funcionalitat;
 Noms s'envia el contingut que l'usuari selecciona;
 Allibera l'ample de banda;
 Ms possibilitats a l'hora d'escollir la programaci;

Inconvenients.

 La privacitat del consumidor pot quedar compromesa;
 Possibilita els atacs a xarxes privades;
 Sensible a la prdua de paquets;
 Hi ha retards considerables si la connexi no s suficientment rpida;
 El temps de canvi de canal (zap time) augmenta degut a l'enrutament de paquets;
 T problemes per fer streaming a travs de connexions wireless;

Arquitectura.

La limitaci tcnica que suposa l'emissi sobre el cable de parells trenats de les lnies telefniques, imposa que l'IPTV utilitzi una arquitectura client-servidor sobre una xarxa IP local o extesa, a diferncia de la televisi per cable on la transmissi s broadcast.

La televisi per cable t la capacitat de fer arribar al client de forma simultnia tots els canals que s'emeten, i l'usuari en sintonitza un, ignorant la resta. A l'IPTV en canvi, noms es transmet el canal desitjat. Quan l'usuari vol canviar de canal o seleccionar un programa, s'envia la sollicitud al centre de dades de la companyia telefnica, i un nou flux de dades s enviat des del servidor mitjanant una connexi de banda ampla.

Amb el fi d'establir una arquitectura de referncia pel desenvolupament de xarxes per a serveis d'IPTV, la ITU-T defineix els segents rols: provedor de continguts, provedor de serveis, operador de xarxa i consumidor (vegeu Blocs funcionals).

Funcionament general.

Transmissi.

Amb IPTV, quan es connecta la televisi, l'usuari s'autentifica com a persona autoritzada per utilitzar el provedor de televisi contractat, i automticament, s'assigna una direcci IP temporal, per on es reben els senyals. Per poder-los rebre, els senyals analgics d'udio i vdeo que es volen difondre sn passats a digital, ja que en el domini digital, les manipulacions sn ms senzilles. Seguidament, existeix un procs de compressi per aconseguir d'aquesta manera taxes de transmissi ms baixes. 

Una vegada la informaci s comprimida, s'envia en paquets a travs de la xarxa. En l'emissi dels senyals, el vdeo, les dades i la veu convergeixen en un nic centre de dades abans de ser enviades a un multiplexor (DSLAM) de la centraleta local. En aquest punt, els paquets s'enruten cap a les direccions IP que els han sollicitat. 

Durant el procs, entre d'altres coses, s'han de tractar els paquets que es perden i s'han de reordenar els paquets que arriben a la seva destinaci. En definitiva, s'han d'utilitzar protocols que solventin els problemes clssics que origina la conmutaci de paquets, tal com passa en moltes altres aplicacions. La qualitat de l'udio i del vdeo dependr de la fiabilitat dels protocols utilitzats.

Una particularitat en IPTV s la utilitzaci del buffering: durant la transmissi d'informaci, es guarden paquets tant en el receptor com a l'emissor. Els paquets guardats a l'emissor sn per tenir-los rpidament disponibles en cas de necessitar una retransmissi. En recepci, la utilitat s que es disposi de paquets durant els temps de retransmissi: si no es fes servir aquesta tcnica, l'usuari podria percebre interrupcions en la recepci del senyal. L'inconvenient s que provoca retards. 

Formats.

Els formats utilitzats per IPTV actualment sn:
H.261: Es va utilitzar per a videoconferncia i videotelefonia i serveix com a base per a altres.
MPEG-1: Aconsegueix qualitat similar a VHS i a ms s compatible amb tots els ordinadors i quasi tots els DVD.
MPEG-2: s l'utilitzat en els DVD i permet imatge a pantalla completa amb bona qualitat.
H.263: Permet baixes velocitats amb qualitat acceptable. Utilitzat en especial per videoconferncia i videotelefonia.
MPEG-4 part 2: Qualitat millorada respecte a MPEG-2.
MPEG-4 part 10: Tamb anomenat H.264. s el ms utilitzat per una gran quantitat d'aplicacions.
WMV: S'utilitza tant per vdeo de poca qualitat a travs d'Internet com per connexions lentes o vdeo d'alta definici (HDTV). s el format de compressi de vdeo propietari de Microsoft.

Visualitzaci.

Pel que fa a la visualitzaci, existeixen dos possibles modes:
Downloading: Es guarda tota la informaci del contingut audiovisual que es vol veure en un disc dur. Noms es pot comenar la visualitzaci una vegada s'ha descarregat tot el contingut. L'avantatge d'aquest mtode s que es t la possibilitat de tornar a visualitzar aquest contingut en el futur: sempre est disponible. L'inconvenient s que s'ha d'esperar que es finalitzi la descrrega i tamb que pot ser que no es disposi de suficient espai en el disc dur. ;
Streaming: s el mode que s'utilitza si es vol una visualitzaci en directe. s aqu on ms s'utilitza el buffering. bviament, en aquest cas, no cal esperar la descrrega completa per iniciar la visualitzaci.

Encriptament.

Una altra caracterstica destacable en el funcionament de l'IPTV s que hi ha molts canals restringits pels quals s'ha de pagar (Pay per View (PPV)). Aquest fet s una de les causes que obliga a xifrar la informaci que es transmet mitjanant mtodes d'encriptament.

Blocs funcionals.

L'operador de xarxa: Proporciona la connexi d'alta velocitat necessria (xarxa de transport) per transmetre els senyals de vdeo digital. En aquest punt, el tipus de tecnologia utilitzat pot jugar un paper important en la capacitat i/o la qualitat dels serveis oferts. Els sistemes ms comuns d'accs que hi ha disponibles sn la lnia elctrica, el cable, les lnies de subscripci digital (DSL) i els sistemes inhalmbrics de xarxes d'rea local (3G, WLAN, MMS i LMDS).

El provedor de servei: s l'entitat que organitza i aprovisiona el servei d'IPTV a l'usuari final, inclou el servei d'internet i veu. Identifica i controla les connexions entre els receptors i els provedors de material multimdia. Tot i que s possible pels usuaris contactar directament amb els generadors de contingut multimdia fent s de les adreces IP o els enllaos web, els provedors simplifiquen aquesta feina a travs de les seves guies.
A ms a ms, poden encarregar-se de recopilar el contingut multimdia i transmetre l directament als seus subscriptors (establint una relaci de negoci amb els generadors).
Els diferents elements que intervenen en la transmissi sn:
Streaming server: Codifica fluxos de vdeo d emissions en viu i fluxos que ja estaven precodificats i guardats al servidor de vdeo. Transmet els fluxos al router i aquest els transmet a la centraleta local.
Video server: S encarrega de guardar les transmissions digitals codificades.
DSLAM: est situat a la centraleta local de l usuari i ha de suportar transmissi multicast, en cas contrari el router de la central local ha de replicar el canal per cada abonat.
CPE (Customer Premise Equipment) s un terme que fa referncia al mdem xDSL que rep el flux del DSLAM i el transmet directament al PC o al descodificador.

Els provedors de contingut : Creen els diferents tipus de continguts de televisi que es distribueixen per la majoria de canals existents: cinemes, xarxes de televisi, canals especialitzats, canals de pagament, de pagament per visi, etc. ;

Receptor o adaptador : Converteix el senyal digital a un senyal que pugui ser controlat i visualitzat per l'usuari final. En aquest punt del sistema s on es fa ms important l'estandarditzaci ja que s'han d'especificar les interfcies i s on s'ha d'especificar els mnims necessaris per l'interoperatibilitat del sistema. Entre els tipus d'aparells receptors s'inclouen:
Els ordinadors personals (fixes o porttils). Tenen una gran capacitat de processament d udio i vdeo, i permeten visualitzar els programes de televisi per Internet sense necessitat d adaptadors i ja disposen de navegadors de material multimdia.
Les caixes d adaptaci per televisors (set-top-boxes). Converteixen el senyal digital a les connexions estndard RF de televisi, i permeten als aparells tradicionals visualitzar els canals de televisi IP.
Les televisions IP. Sn aparells especficament dissenyats per visualitzar canals a travs d Internet sense la necessitat d adaptadors ni routers i poden ser connectats directament a xarxes de cable i sense fil.
Els telfons multimdia. Poden ser utilitzats si el sistema mbil proporciona l ample de banda suficient.

IPTV i Internet TV.

IPTV respon a les sigles Internet Protocol Television. Aquesta definici fa referncia nicament al mecanisme de transmissi del servei de la televisi IP, el protocol utilitzat per a la transmissi de paquets a Internet (protocol IP).

No obstant aix, quan es mencionen els termes IPTV i Internet TV, no es fa referncia al sistema de transmissi sin al model d explotaci i negoci d aquests.

Des d aquest punt de vista, el terme IPTV respon a un entorn tancat en el qual el provedor de serveis controla tant la xarxa de transmissi com els continguts o l accs a aquests (semblant al que succeeix en l entorn de la TV per cable o per satl lit). En canvi, el terme Internet TV representa un entorn menys controlat, en el qual tant els continguts com el seu accs tenen un carcter ms obert.

Aix doncs, en els entorns IPTV, el servei s controlat per l operador de xarxa, utilitzada per fer arribar el senyal fins l usuari final. Aix permet que el provedor de serveis pugui controlar la qualitat del senyal, l oferta de continguts o l accs a aquests. El fet de tenir el control sobre la qualitat del senyal s un dels elements ms importants que diferencien els entorns IPTV dels d Internet TV, ja que el primer utilitza una infraestructura de xarxa tancada. Aix li suposa una forta inversi tant de capital com de temps per, d altra banda, li permet una interacci directa i bidireccional entre usuari i operador aix com tamb desenvolupar models de negoci associats com el de subscripci o PPV (Pay Per View).

En l entorn de la Internet TV, la gran diferncia recau en que el contingut s ems des del provedor de serveis fins a l usuari final a travs d Internet. Aquest fet t com a conseqncia que el provedor de serveis no t cap control sobre la xarxa de transport. Aquesta diferncia limita la llibertat pel que fa al desenvolupament de models de negoci i s per aix que l enfocament dels entorns d Internet TV s totalment diferent. En aquests, qualsevol pot generar un contingut i posar-lo a disposici dels usuaris sota el model que desitgi. Per tant, la comunicaci s directa entre l usuari i el provedor de continguts.

Serveis.

Tradicionalment les xarxes de televisi han estat directament relacionades amb la distribuci
(la xarxa determinava les fonts a les quals podia accedir l'usuari: pellcules, programes generalistes, d'esports, serveis de notcies i altres fonts d'informaci com el teletext). A aix s'afegia el desavantatge de tenir un nombre de canals limitat (superat per la televisi per cable o per satllit que sn capaos d'oferir una mica ms d'un centenar de canals). Els sistemes de televisi IP, en canvi, permeten tractar i oferir continguts de provedors de tot el mn a espectadors de tot el mn. Aix permet als provedors oferir una gran diversitat de serveis que no estan disponibles pels sistemes estndard de televisi. Les novetats que ofereix la televisi IP sn les segents; 
Els receptors d'IPTV es poden utilitzar a qualsevol lloc del mn si es disposa de connexi de banda ampla: no importa a quin pas s'hagi contractat el servei. ;
Els canals visualitzables no sn exclusivament els ofertats pel provedor contractat: el nostre provedor pot demanar autoritzaci a un altre provedor perqu puguem veure l'emissi desitjada.
Possibilitat per l'usuari de fer-se la seva prpia programaci: aix s til ja que ning no s'ha de preocupar de "gravar" un determinat programa. Les emissions ja realitzades es poden visualitzar en qualsevol altre moment.
Tota mena de controls, que inclouen reproduir, parar, avanar, rebobinar, pausa, canvis d'idioma  ;
Publicitat personalitzada: en un programa, es poden crear enllaos sobre els objectes que hi apareixen de manera que si l'espectador selecciona l'objecte, s'accedeix a una altra pgina amb tota la informaci comercial sobre el producte. A ms, hi ha l'opci d'enviar publicitat noms a determinats usuaris, segons la direcci i el perfil associat a una determinada direcci. Aix fa augmentar l'efectivitat de les campanyes publicitries.
Conferncies videotelefniques: es pot installar una cmera en el televisor i comunicar-se amb una altra persona.
Canals de televisi personals: grcies a aquests canals, es podran compartir continguts personals amb la gent que es desitgi. Aquests continguts poden ser per exemple fotos, vdeos o msica.
correu electrnic: es podr consultar i enviar missatges a altres persones des del televisor, sense necessitat d'utilitzar l'ordinador.
Jocs: grcies a que el senyal de televisi es transmet sobre IP, s possible crear aplicacions de jocs utilitzables des del televisor.
Vdeo sota comanda (VoD, Video on Demand): aquest servei permet a l usuari escollir entre un catleg de continguts i reproduir qualsevol d ells en qualsevol moment. La reproducci s enviada des dels servidors del provedor a l usuari de forma individual, de manera que aquest pot pausar, rebobinar o avanar la reproducci a la seva voluntat.
Timeshifting: consisteix en la possibilitat de gravar el contingut desitjat per ser vist en el moment ms convenient. El verdader impacte ve de la conjunci de tres factors: la disponibilitat de guies electrniques de programaci (EPG), la utilitzaci de discs durs com a suport de gravaci i la utilitzaci d un software que proporciona a l usuari un mtode senzill de realitzar les programacions i accedir a les gravacions. El precursor d aquest tipus de servei s el TiVo.
Placeshifting: concepte semblant al timeshifting per substituint la disponibilitat temporal per la geogrfica, s a dir, la possibilitat d accedir a la programaci des de qualsevol lloc. Un exemple seria la possibilitat d accedir des de qualsevol lloc de casa a les gravacions de televisi que tenim emmagatzemades en algun dispositiu del menjador. s un servei que ja comena a estar disponible en les ofertes d alguns operadors (com el servei  multi-room dvr  de FiOS TV).

La implementaci d'IPTV permet a les empreses, el servei de conixer els gustos i hbits dels seus clients, generant la possibilitat de nous ingressos. A ms a ms, la qualitat dels serveis oferts ja no depn noms de parmetres objectius com la qualitat de servei sin tamb de subjectius com la qualitat d'experincia.

Provedors.

A Espanya existeixen diferents provedors que ofereixen ofertes d'IPTV i trucades, IPTV i connexi a internet o IPTV, trucades i connexi a internet en una sola quota mensual.
 Telefnica oferta IPTV amb el nom de Imagenio;
 ONO;
 Jazztel a travs del servei Jazztelia;
 JumpTV English Castellano;
 International IPTV Guide;
 : allotjament de media i subministrament de contingut a tota Europa;
 Vision ;
 ;
 Mediaroom;
 TV  ;
  ;
 ;

Referncies.



Enllaos externs.

IneoQuest. Solucions per vdeo de qualitat sobre IP;
Plataforma IPTV catalana de rdio i TV;
ITU IPTV Focus Group (angls);
Pgina web dIPTV industry resources (angls);
Frum d'IPTV (angls);
Internet TV (castell);
IPTV vs Internet TV (angls);
Per qu IPTV (castell);
TDT vs. IPTV;
2007: L any de la TV per Internet (IPTV);






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52758" title="Artaxata" nonfiltered="694" processed="694" dbindex="20726">





Artaxata (Armeni:        , transcripci Artashat o Artaat;tamb apareix esmentada com Artaxiasata), fou una ciutat de les planes de la vora del Araxes, a la vall de la muntanya del Ararat, que fou fundada pel rei Artaxes I d'Armnia desprs del 188 aC, probablement el 176 aC, i que va esdevenir capital de regne d'Armnia. Estava situada als turons Xor Virap a la vora del lloc on el riu Mec mawr (Garni) desaigua al Araxes. La ciutat estava protegida per l'aigua per tres costats i per una empallissada pel quart costat. El seu nom volia dir "Joia d'Arta". Va rebre el seu nom del rei artaxida que la va fundar. s la actual Erevan, situada prop de l'antiga ciutat.

Tradicionalment el lloc de construcci i la seva configuraci es diu que fou idea d'Annbal, exiliat a Armnia desprs del 189. Tenia diverses avantatges sobre Armavir i Ervandashat, anteriors capitals, com estar en millor ruta comercial, i en un lloc de ms fcil defensa.

Tigranes II d'Armnia fou derrotat a Artaxata per Luculle el 68 aC. Els parts la van atacar sense xit el 6 aC.  Fou ocupada pels romans de Corbul el 58, i arrasada el 59, per desprs reconstruda per orde de Ner vers el 64 o 65 i llavors es va dir breument Neroneia o Nernia; altra cop fou ocupada pels romans el 163 quant va quedar molt malmesa i va perdre importncia. La guarnici romana es va establir a Valarshapat, ciutat propera que fou desprs Kainpolis que va esdevenir la nova capital.

Artaxata reduda a una petita ciutat, fou destruda totalment pels perses desprs del 360. El tractat del 387 entre Prsia i Roma, establi Artaxata com un dels punts comercials de intercanvi (n'hi havia tres). Els senyor armenis favorables a Prsia la van destruir vers el 450 cap al final de l'aixecament nacional dirigit per Vardan II Mamikonian (aixecament que fou liquidat el 451). Desprs ja no es va recuperar. La capital armenia es va establir a Dwin i Artaxata, desprs del canvi del curs de l'Araxes i unes greus inundacions, fou definitivament abandonada. La seva comarca es deia Eremyan ("Seu dels armenis") del que va derivar el nom d'Erevan.

Al segle XX els sovitics hi van fer excavacions i van trobar alguna inscripci romana.

 Bibliografia .
"Artashat", Gran Enciclopdia Sovitica, Nova York, 1973, II;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52759" title="Patchanka" nonfiltered="695" processed="695" dbindex="20727">

Patchanka s el primer lbum de Mano Negra que va ser editat l'any 1988. Gravat el mateix any al Mix lt de Pars.

Llista de canons.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52760" title="Pon IV de Cabrera" nonfiltered="696" processed="696" dbindex="20728">
Pon IV de Cabrera o Pon I d'Urgell ( ? - 1243), comte d'Urgell (1228-1243) i vescomte d'ger (1229-1243).

Fill i hereu de Guerau IV de Cabrera, fou el comte intrs del comtat d'Urgell que durant els primers anys del segle XIII s'enfront a Aurembiaix, hereva del comtat, pel domini del mateix.

A la mort d'Aurembiaix sense descendncia i desprs que el comte Pere I d'Urgell bescanvis amb Jaume I el Conqueridor el comtat per una tinena feudal a les Balears, Pon reclam al comte-rei catal els seus drets sobre el comtat. Aix fou com Jaume I li reconegu a Trrega l'any 1236, per reservant-se per a ell les ciutat de Lleida i Balaguer.

El 1242 Pon ajud econmicament al comte-rei catal i aix li va permetre recuperar les ciutats de Lleida i Balaguer, que torn a ser de nou la capital del comtat.

El succeren en el comtat d'Urgell els seus dos fills mascles: Ermengol IX i lvar I.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52761" title="Ermengol IX" nonfiltered="697" processed="697" dbindex="20729">
Ermengol IX d'Urgell, (? - 1243), comte d'Urgell i vescomte d'ger (1243).

Fou el fill de Pon I d'Urgell i heret el comtat el 1243, any de la mort del seu pare. El seu regnat fou molt curt a causa de la seva mort el mateix any.

El succe el seu germ lvar I d'Urgell.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52762" title="Phoenix" nonfiltered="698" processed="698" dbindex="20730">

Astronomia i Astronutica;
La constellaci de Phoenix, vegeu Fnix (constellaci);
Un pla per una missi de la NASA a Mart anomenada Phoenix; vegeu Phoenix (sonda).
L'EADS Phoenix, un projecte de  nau espacial europea no tripulada reutilitzable.

Biologia ;
Phoenix (planta) gnere de arbres de la famlia de les Areccies (inclou la Palmera datilera).

Geografia;
Phoenix (Arizona), capital d'Arizona als EUA.
Fnix (Creta), ciutat a la costa sud de Creta.
Phoenix Islands, o illes Fnix, a Kiribati.

Msica;
Phoenix (banda), banda de pop indie francs.

Vegeu tamb: Fnix


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52763" title="lvar I" nonfiltered="699" processed="699" dbindex="20731">
lvar I d'Urgell (Burgos 1239 - Foix, Llenguadoc 1268), comte d'Urgell i vescomte d'ger (1243-1268).

Fill de Pon I d'Urgell, succe el seu germ Ermengol IX, mort el mateix any de la seva coronaci.

A l'heretar el comtat d'Urgell canvi el seu nom real, Rodrigo, pel d'lvar i es cas el 1253 amb Constana de Montcada per impossici del rei Jaume I el Conqueridor. Amb Constana tingu una filla:

Elionor d'Urgell, casada amb Sanxo d'Antilln.

Per lvar I no li agrad aquest enlla i el 1256 es cas de nou amb Ceclia de Foix, tancant aix els possibles litigis entre el casal d'Urgell i el casal de Foix.

D'aquest matrimoni en nasqueren tres fills:

Ermengol X, darrer comte de la casa Cabrera d'Urgell.
lvar II, vescomte d'ger.
Ceclia d'Urgell, casada amb Jofre IV de Rocabert.

Aquest doble matrimoni comport molts problemes entre ambdues mullers, o sigui, dues possibles aliances poltiques: l'aliana amb els Foix o l'aliana amb el casal de Barcelona.

El 1259 lvar s'enfront amb el comte-rei catal pel seu incompliment dels deures vassallstics. Aix les tropes del senescal Pere de Montcada ocuparen Ponts.

El 1267 hi hagu una nova intervenci per part del comte-rei, en aquesta ocasi pel litigi matrimonial entre les dues dones. Fou llavors quan lvar I s'exili a Foix amb la seva segona muller.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52765" title="Teixit ossi" nonfiltered="700" processed="700" dbindex="20732">
El teixit ossi s una varietat de teixit conjuntiu caracteritzat per tenir una matriu extracellular i calcificada amb cllules allotjades en llacunes. Aquest tipus de teixit respon a estmuls mecnics i a influncies metabliques nutricionals o endocrines. T el seu origen en el mesnquima.

 Propietats .

s dur, ferm i relativament lleuger, t una especial resistncia a la tracci i a la compressi, est vascularitzat, innervat i presenta dinamisme, s a dir, est formant-se i destruint-se durant tota la vida. Respon a estmuls mecnics i a influncies metabliques.

 Funcions .

 Constituent principal de l'esquelet adult;

 Protecci d'rgans vitals;

 Allotja la medulla ssia;

 Ajuda als msculs en la producci de moviment;

 Mant els nivells de calci;

 Components .

 Fibres collagenes del tipus I;
 Matriu extracellular (ssia) ;
 Part orgnica (tamb anomenada osteoide);
 Fibres collagenes del tipus I ;
 Substncia fonamental amorfa ;
 Proteoglucans. Amb menys glucosaminglucans que en el cartlag. Sn el condroitn sulfat i el queratn sulfat. ;
 Glucoprotenes estructurals. ;

 Part inorgnica. Formada per calci, fsfor, magnesi, potassi o sodi. El calci i el fsfor formen cristalls de hidroxiapatita en forma de prismes hexagonals;

 Criteris de classificaci . 

 Segons l'estructura macroscpica ;
 Teixit ossi esponjs o trabecular. Formant trabcules. Delimiten els espais comunicats per medulla ssia. ;
 Teixit ossi compacte. Formant una massa slida contnua. ;

 Segons estructura microscpica. ;
 Teixit ossi immadur o primari. s el primer en formar-se durant el desenvolupament fetal i la reparaci ssia. Cont ostecits desordenats i la matriu ssia est menys mineralitzada que en el madur. Les fibres collgenes no tenen una orientaci definida. ;
 Teixit ossi madur o secundari. s el cridat a substituir al primari, i es caracteritza per una major mineralitzaci de la matriu ssia. A ms els ostecits sn menys nombrosos i amatents regularment entre unes laminilles on les fibres collgenes, ara si, tenen una orientaci parallela. ;

 Articles relacionats .
Os;
Osteoclast;
Osteoblast;
Ostecit;
Ossificaci;
Homestasi del calci;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52766" title="Ermengol X" nonfiltered="701" processed="701" dbindex="20733">
Ermengol X d'Urgell ( v 1274 - Camporrells, Llitera 1314), comte d'Urgell (1268-1314) i vescomte d'ger (1267-1268) i (1299-1314).

Fill d'lvar I d'Urgell i de la seva segona muller, Ceclia de Foix, heret el comtat a l'edat de catorze anys. Aleshores ced el Vescomtat d'ger al seu germ lvar II, per aquest mor sense descendncia el 1299 i el ttol li fou retornat.

Sota la tutela dels Foix particip en una coalici contra Pere II el Gran. Pel conveni d'Agramunt de 1278 aquesta coalici fou reprimida i derrotada al Setge de Balaguer, per Ermengol fou restituit al comtat a canvi d'unes obligacions. Aix a partir d'aquell moment el comte d'Urgell va esdevenir un company inseparable pel comte-rei catal viatjant amb ell fins a Siclia i Bordeus.

A la mort de Pere el Gran esdeven tamb fidel company d'Alfons II el Franc aix com de Jaume II el Just, arribant a participar en la conquesta de Menorca el 1287.

Abans de morir sense descendents deix hereu el segon fill del rei Jaume II, Alfons amb la condici que es cass amb la seva besneboda Teresa d'Entena, hereva legtima del comtat. Amb la seva mort s'acaba la casa de Cabrera.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52767" title="Jos Antonio Primo de Rivera" nonfiltered="702" processed="702" dbindex="20734">
Jos Antonio Primo de Rivera y Senz de Heredia (Madrid 1903 - Alacant 1936), fill del dictador Miguel Primo de Rivera, fou un poltic espanyol, fundador i ideleg de la Falange Espaola.
 
Es llicenci en dret l'any 1925. L'any 1930 va ingresar a l'Uni Monrquica, per defensar el seu pare. En 1931 es present a les eleccions, que perd, per el 1933 aconsegu l'acta de diputat al Congrs dels Diputats. Abandon el parlament el 1936.

Aquell any la Falange fou illegalitzada, i Primo de Rivera fou empresonat. Un cop iniciada la Guerra Civil Espanyola fou condemnat per un tribunal popular de la Repblica i afusellat el 20 de novembre de 1936. Les seves restes mortals reposen al Valle de los Cados.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52768" title="Euglena" nonfiltered="703" processed="703" dbindex="20735">

L'Euglena s una alga flagellada, unicellular que t un o ms flagels; un flagel llarg sobresurt del reservori amb mastigonemes en una fila, amb un engruiximent en l'extrem proximal. Tamb pot aparixer un flagel curt que es fusiona amb la base del flagel llarg. Presenta nombrosos cloroplasts en forma de lent o aplanats, cada un amb un pirenoide. Tamb tenen un estigma o taca ocular amb lutenina, -carot i criptoxantina localitzats en diverses vescules membranoses prximes al marge del reservori.

El nucli dEuglena s gran, ssent la divisi nuclear interna, sense trencament de l'envolcall nuclear (mitosi tancada), els microtbuls es formen dins del nucli, encara que no es formi un tpic fus aromtic.

Presenta una invaginaci anterior (bossa flagelar, on s'inserten els flagels. Associat al mastigonema s'observa la taca ocular que actua com a un filtre de la llum, abans d'arribar a la protuberncia flagelar. Un gran vacol descarrega el seu contingut a la bossa flagelar. La bossa flagelar pot intervenir en la nutrici mitjanant fagocitosi o pinocitosi en espcies sense citosoma.

Forma part del fitoplncton. Apareix en grans quantitats en aiges dolces. 

Euglena t una caracterstica que la fa nica, ja que, es comporta com a vegetal de dia i com a animal de nit.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52770" title="Ceclia de Foix" nonfiltered="704" processed="704" dbindex="20736">
Ceclia de Foix ( ? - Foix, Llenguadoc 1270), comtessa consort d'Urgell (1256-1268).

Filla de Roger Bernat II de Foix es va casar el 1256 amb lvar I d'Urgell, el qual havia rebutjat a la seva primera muller Constana de Montcada, neboda de Jaume I el Conqueridor.

Va defensar la seva uni matrimonial davant el Papa i els bisbes que van formar el tribunal arbitral. Sota la influncia de Ramon de Penyafort, aquest tribunal sentenci en contra seva.

Envat el comtat d'Urgell per les tropes del comte-rei catal, fug amb el seu marit cap a Foix on mor, dos anys desprs del seu marit.

Del seu matrimoni en nasqueren tres fills:
Ermengol X (v 1274-1314), darrer comte de la casa Cabrera d'Urgell;
lvar, vescomte d'ger;
Ceclia d'Urgell, casada amb Jofre IV de Rocabert.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52775" title="Eyaks" nonfiltered="705" processed="705" dbindex="20737">


Els eyaks sn una tribu ndia del grup na-den, que s'autoanomenaven Unalakmiut. El seu nom prov de l'inuit chugach iiyiaraq  coll , per la forma de llac que t la part del riu on viuen. 
Vivien a la costa del sud Pacfic d'Alaska, entre la desembocadura del riu Cooper i les muntanyes Saint Elies. Els supervivents actuals viuen a Prince William Sound (Alaska).

 Demografia i costums .

El 1954 potser eren uns 200 individus. El 1980 hi havia uns 300. A la vila nadiua Eyak noms el 8,3 % eren nadius d'Alaska. Segons dades de la BIA, a la vila Eyak hi vivien 250 individus, tot i que uns 263 eren apuntats al rol tribal. Segons dades del cens dels EUA del 2000, hi havia 379 eyak, 21 barrejats amb altres tribus, 144 amb altres races i 8 amb altres races i altres tribus. En total, 552 individus. 

La seva llengua, ja extinta, es considera com del grup na den, per no sn atapascos. Histricament era parlada a l'Alaska sud-central, a prop de la desembocadura del riu Copper. Marie Smith Jones (14 de maig de 1918   21 de gener de 2008) de Cordova va ser l'ultim parlant del llengua Eyak, igual que l'ltima Eyak de sang pura. Degut a la mort dels seus parlants nadius, l'Eyak es va convertir en un smbol en la lluita contra l'extinci de les llenges.

Vivien de la pesca del salm i de recollir musclos. Culturalment tenen moltes influncies dels inuit, per una banda, dels tlingit, per una altra, i dels ahtena i tanaina, per una altra. Es troben dins l'rea cultural del Nord-oest amb influncia esquimal.

 Histria .

El 1741 foren visitats en nom de Rssia pel dans Vitus Bering. El 1791 estableixen un post comercial a Nuchik, per es negaren a pescar per als russos. El primer informe sobre ells data del 1869, Hyacks o Odiak. Entre ells hi vivien alguns aleuts i tlingits.

El 1889 els EUA construren una envasadora de peix en el seu territori, i cap el 1906 va arribar el ferrocarril. Gaireb oblidats pels blancs, foren descoberts el 1930 per Federica de Laguna i investigats per ella i pel dans Kaj Birket-Smith, autor del llibre The eyak indians of the Cooper river delta, Alaska (1938). Vctimes del genocidi i de l'aculturaci, noms trobaren 38 individus capaos de parlar llur llengua.

El 1961 Robert Austerlitz contact amb els tres darrers parlants de la llengua: Anna Nelson Harry de Yakutat, Lena Nacktan de Crdova i Marie Smith Jones (1918-2008), filla de Scar, darrer cap eyak, i Minnie Stevens, que foren els informants de Laguna. El 1965 tamb foren visitats per Krauss, qui publicaria el 1970 un Eyak dictionnary de 4.000 pgines i 10.000 termes traduts a l'angls, aix com Eyak texts de folklore i llegendes. Uns d'ells, David Lynn Grimes/Yaxadiliayaxinh, pescador, msic i contador d'histries, i Dune Landark/Jamachakih, recullen tradicions del seu poble. Anna Nelson Harry escriv Iyaqdalahgayu,dati'q' lagada'alinu  Lament for Eyak.

 Bibliografia .

 SEBEOK, Thomas A (1977)  Native languages of the Americas (2 toms)  Plenum Press,  Nova York. ;
 New Yorker, June 6, 2005: "Last Words, A Language Dies" by Elizabeth Kolbert;

Enllaos externs.
 Eyak, Tlingit, Haida & Tsimshian ;
 From Stewards to Shareholders: Eyaks Face Extinction (entrevista) ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52776" title="Sunifred II d'Urgell" nonfiltered="706" processed="706" dbindex="20738">
Sunifred II d'Urgell (? - 948), Comte d'Urgell (897-948).

Tercer fill del comte Guifr el Pils. Mentre un germ, Guifr II Borrell, heret els comtats de Barcelona, Girona i Osona i un altre germ, Mir, el comtat de Cerdanya, ell heret el comtat d'Urgell iniciant-se aix la primera dinastia hereditria del comtat.

Va afavorir la recuperaci del territori pallars. L'any 914 va presidir una assemblea eclesistica que va refondre els bns d'antics monestirs decaiguts i els va adscriure a Sant Sadurn de Tavrnoles. Mort sense descendncia, va heretar el comtat el seu nebot, Borrell II, comte de Barcelona.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52777" title="Tsimshian" nonfiltered="707" processed="707" dbindex="20739">

Els tsimshian sn una tribu chimnesyan (grup na-den), segons terminologia de John Wesley Powell, el nom de la qual volia dir  gent del riu Skeena  i que es dividia en tres tribus: Niska (dividida en els grups Kithatch o Gitrhatin, Kitgigenik o Gitwinksilk, Kitwinshilk i Kitanwilksh),  Gitsan, Gyttkshan o Kitsan, i Coast Tsimshian. Ocupava Mainland i les illes als voltants dels rius Skeena i Milbanke Sound, entre Colmbia Britnica i Alaska. Els Niska vivien als marges del Nass, els Tsimshian al baix Skeena i a New Metlakatla (Annette Island, Alaska) i els Kitsan a l alt Skeena. Llur territori t uns 20.000 km.

 Demografia i divisi interna .

El 1910 eren uns 2.100 individus, augmentaren a 7.000 el 1962, d ells uns 800 a Alaska, i el 1992 hi havia uns 15.000: 5.000 niska (dels quals 2.500 parlaven la llengua materna) uns 5.000 kitsan i 1.500 tsimshian a Alaska i uns 1.435 parlants a la Colmbia Britnica. El 2000 hi havia 21.818 indis.

Segons el cens dels Estats Units del 2000, hi havia 2.177 tsimshian purs, 388 barrejats amb altres tribus, 663 barrejats amb altres races i 132 amb altres races i altres tribus. En total, 3.360 individus. Segons el cens del Canad del 2000, hi havia 18.414 individus, i es dividien en els consells tribals:
 GITKSAN-WET'SUWET'EN, que comprn les reserves Gitanmaax (2.004 h), Gitanyow (696 h), Gitwangak (1.045 h), Glen Vowell (358 h) i Kispiox (1.338 h). En total, 5.441 individus.
 OWEEKENO-KITASOO-NUXALK (Tsimshian), que comprn les reserves Kitasoo (501 h), i fora del consell les de Kitkala (1.638 h), Kitsela (492 h), Kitsumkalum (633 h), Lax-kw'alaams (2.917 h), Metlakatla (715 h), Hartley Bay (653 h). En total, 7.549 individus;
 NISGA A NATION, que comprn les reserves Gitlakdamix (1.696 h), Gingolx (1.842 h), Gitwinksihlkw (358 h), Laxgalt'sap (1.532 h). En total, 5.428 individus.

 Costums .
Es dedicaven a la pesca i ala cacera. Pescaven salm i eulaix, molt valorat pel seu oli, amb el qual preparaven un menjar molt apreciat per les tribus de la zona. A l hivern vivien en  grans cases de fusta sovint pintades i escolpides.  Els niska i els costaners es dividien en quatre clans (corb, liga, llop i Gispuwudwada  balena assassina d s ), i els kitsan en tres. Tamb se sotdividien en nissagues, amb descendncia per lnia materna.  Cada nissaga tenia la seva prpia zona de cacera i de pesca, camps de baies, casa o cases, crestes herldiques amb les proeses de la famlia i els seus propis capdills. Generalment hi havia independncia social i unitat de cerimnies. Els grups locals es composaven de vries nissagues, cadascuna amb un relatiu rangle sobre les altres, i el cap de clan de ms rangle era reconegut com a cap de la tribu.

Sn fora coneguts per llur art, escultura i pintura dels pals totmics fets de planxes de cedre, similars a les de les tribus de la cultura del Noroest (tlingit, haida, nootka i kwakiutl). Com totes elles, tamb celebraven el potlacht quan nomenaven un cabdill, celebraven la construcci d una casa o un pal totmic o concedien nous privilegis. Endems, sembla ser que practicaren antigament el canibalisme ritual.

La seva religi era fora personal, creien en forces de la natura que donaven poder a l home per guarir els problemes si es portava b, i que cada home tenia un esperit guardi. Apreciaven als bessons com a xamans, que podien curar i eren poderosos. Tamb tenien societats secretes.

 Idioma .

La seva llengua es caracteritzava per la profunda separaci dels verbs transitius i intransitius, per les formes gramaticals diferents si l objecte era present o absent i per la formaci del plural a base d una altra arrel. Endems, tenien set classes de numeraci:
  Si no refereix a cap objecte determinat;
  Si es numera animals i coses planes;
  Per a divisions de temps i coses rodones;
  Per a ssers humans;
  Per a coses llargues;
  Per a canoes;
  Per a mesures;

 Histria .
 
Es van mantenir allats dels europeus fins el 1862, malgrat que entre el 1700 i el 1800 hi arribaren algunes expedicions angleses, espanyoles, franceses o russes. Fins i tot la Hudson Bay Co hi fund al seu territori els establiments de Fort Simpson el 1831 i Fort Essington el 1835. El 1862 s'hi establiria la missi anglicana de Metlaketla dirigida per William Duncan (1833-1918), arribat al territori el 1857. Per en constituir-se el Territori de la Colmbia Britnica es va construir la Grand Trunk Pacific Railway a Prince Rupert i es va trobar or a Klondyke (Alaska), cosa que va portar al territori molts colons blancs. Per aix el 1887 uns 823 tsimshian s'establiren a Metlakatla (Alaska).

En literatura cal destacar el contador d'histries Robert Frederiksen (Ravenspeaker).

 Bibliografia .

 WISSLER, Clark (1993) Los indios de Estados Unidos de America,  Paids Studio, n 104  Barcelona;
 Article Tsimshian a ENCICLOPAEDIA BRITANNICA,  Ed. E.B. Inc, 1970;
 Article Tsimshian a THE NEW ENCICLOPAEDIA BRITANNICA-Micropaedia;
 Article Tsimshian a ENCICLOPAEDIA AMERICANA, Grooler Inc, Danbury Corn, 1983;
 Article Tsimshian a ENCICLOPEDIA ESPASA CALPE,  Barcelona 1925;
 Enlla en angls sobre la llengua a  i d'art a ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52780" title="Ashot I Msaker" nonfiltered="708" processed="708" dbindex="20740">
Ashot I Msaker (el carnvor) fou prncep d'Armnia. Tamb fou conegut com Ashot Qatj (el brau).

Era fill de Sembat III Bagratuni, patrici i generalssim d'Armnia fins el 772.

Desprs de la batalla de Bagrevand del 772 en la que va morir el seu pare es va retirar al Shirak i Arsharuniq, territoris que va comprar als Kamsarakan amb la plata d unes mines dels seu territori ancestral. Va establir la seva residencia a Bagaran a la confluncia del riu Akhurean amb l'Araxes. 

El 806, el califa, per contraposar un poder al poder dels Ardzruni de Vaspurakan, va nomenar a Ashot com a prncep d'Armnia, encara que supeditat al ostikan de Dwin. 

La seva tasca principal fou la lluita contra l'emir Qaisita Djahap al-Qaisi. Ashot li va prendre la part del Arsharuniq que possea com marit de la darrera princesa Mamikonian (772). Desprs li va ocupar el districte d'Ashotz, el Taiq oriental  (on va construir la fortalesa de Kalmakh a la riba del riu Tshorokh), i Taron on va fundar la fortalesa d'Audz. Al Taiq (Taoklardjtia en georgi, i poblada per georgians i armenis) hi va establir molts colons armenis que van esdevenir majoria.

Per obtenir la bona voluntat dels Ardzruni va donar la ma de la seva filla, Rhipsima, al prncep de Vaspurakan. Al emir rab d'Arzen, Musa ben Zorara, tamb li va donar la ma d'un altra filla o potser d'una neta.

El 809 el emir rab de Tbilisi a Gergia es va revoltar i el Califa va encarregar a la branca bagrtida de Klardjtia o Taoklardjtia, probablement dirigida per Adarnases (fill de Vasak Bagratuni) la seva submissi. Desprs del 810 Ashot Bagration, fill d'Adarnases, fou reconegut pel califa com prncep de Gergia, i els bizantins el van confirmar per la seva banda com a curopalata de Kartli. Aix va reforar l'altra branca bagrtida a Armnia.

El 813, enderrocat el califa Al-Amin per son germ Al-Mamun, aquest va enviar al seu lloctinent Tahir ben Muhammad per portar al seu bndol als caps d'Armnia. Les forces armnies del ostikan Ishak ben Sulaiman (lleial a Al-Amin) el van assetjar a  Bardaa, per les forces del ostikan es van passar finalment al costat de Al-Mamum. En canvi l'emir de Manazkert Djahap es va declarar contrari a Al-Mamun, i va marxar a Dwin que va ocupar. Va morir poc desprs i el va succeir el seu fill Abd al-Malik ben Djahap, que vers el 813 o 814 ja va provar d ocupar Bardaa, feu dels partidaris de Al-Mamun. 

Establert slidament a Dwin, Abd al-Malik va reunir un exercit per conquerir Taron a Ashot Msaker, per aquest el va derrotar.

Sa germ Shapuh Bagratuni fou enviat contra Abd al-Malik i va saquejar la regi de Dwin, i quant tornava els rabs van sortir de la ciutat per perseguir-lo, moment en que els rabs de la ciutat es van revoltar. Segons l'historiador Vardan, Abd al-Malik fou mort pels rebels (desprs del 820) per el mateix historiador en un altra pargraf diu que la mort del emir fou obra del mateix Ashot Msaker.

El 824 Ashot i son germ Shapuh Bagratuni van atacar al nou emir qaisita de Manazkert, Sevada, i Shapuh va morir a la batalla.

Durant el seu govern el clergue siri Epikuros o Abuqara (conegut per Theodoricos Pugla), bisbe d'Harran, va intentar moure el pas cap a les doctrines del concili de Calcednia per Abu Raita (conegut per Buret), patriarca jacobita de Tekrit va enviar al ardiaca Elian (conegut per Nanos) per defensar el monofisisme, i finalment Epikuros fou expulsat.

Va morir vers el 826 i el va succeir el seu fill Sembat I Ablabas, mentre que un altre fill Bagrat I Bagratuni fou mes tard prncep de Khoi, Sasun i Taron, i el seu nebot Ashot (fill de Shapuh) fou prncep d'Sper.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52781" title="Robert Toombs" nonfiltered="709" processed="709" dbindex="20741">

Robert Augustus Toombs (Wilkes, Gergia, 1810- Washington, Gergia, 1885) Poltic sudista. Fiscal de l Estat de Gergia fins el 1843, el 1844 fou nomenat congressista pels EUA fins el 1850, i pel senat el 1852. Fou un dels ms ardents defensors dels drets dels estats sudistes i esclavistes, fins i tot a separar-se. Quan la convenci de Montgomery el 1860, fou nomenat secretari d estat dels Estats Confederats d'Amrica, per als pocs mesos dimit per desacord amb Jefferson Davis. Aleshores s incorpor al front i fou ferit a Antietam. La resta de la guerra se la pass retirat criticant Davis. El 1865 marx a Londres, per torn a Georgia el 1867. Malgrat negar-se a jurar lleialtat al govern, exerc d advocat i influ en la nova constituci georgiana del 1877 que donava supremaca als blancs.

 Enllaos externs .
Biografia;
The New Georgia Encyclopedia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52782" title="Djahap al-Qaisi" nonfiltered="710" processed="710" dbindex="20742">
Djahap al-Qaisi fou un cap tribal rab establert a Armnia que es va apoderar de part de l'Arsharuniq, Taiq, Taron i altres regions desprs del 771 i per legalitzar el seu domini es va casar amb la darrera filla viva de Mushel IV Mamikonian, el darrer prncep d'aquesta casa, i es va convertir en nakharar de bona part dels dominis Mamikonian (772).

Djahap va conservar els dominis fins vers el 810, quan la petita guerra contra els Bagratuni va girar a favor d'aquests que van ocupar moltes de les seves possessions (la part de l'Arsharuniq que possea com marit de la darrera princesa Mamikonian, el districte d'Ashotz, el Taiq oriental, i Taron).

El 813 Djahap es va revoltar com a defensor del Califa Al-Amin contra el seu germ Al-Mamun. L'ostikan d'Armnia, desprs de la resistncia inicial, va passar al bndol d'Al-Mamun a Bardaa, i Djahap va aprofitar per ocupar Dwin i va obtenir el suport d'altres caps favorables a Al-Amin. 

Va morir aquell mateix any i el va succeir del seu fill Abd al-Malik ben Djahap.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52783" title="Leroy Pope Walker" nonfiltered="711" processed="711" dbindex="20743">

Leroy Pope Walker (Huntsville, Alabama, 1817 - 1884) fou un poltic sudista. Es gradu en lleis i fou congressista a Alabama el 1843-1844, 1847 i 1851, i fins i tot en fou portaveu.  Delegat per Alabama en la Convenci Sudista del 1860, fou nomenat secretari de guerra dels Estats Confederats d'Amrica el 1861 i autoritz l atac a Fort Sumter. Va dimitir aleshores i s un a l exrcit, fou cap de les guarnicions de Mobile i Montgomery i cap del Tribunal Militar. En acabar la guerra, fou advocat de Frank James el 1883 i un dels ponents de la constituci del 1876.


 Enlla .

 Biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52784" title="Ishak ben Sulaiman" nonfiltered="712" processed="712" dbindex="20744">
Ishak ben Sulaiman era ostikan d'Armnia vers el 813.

Favorable al Califa Al-Amin, va atacar al nou governador Tahir ben Muhammad, partidari d'Al-Mamun, a la ciutat de Bardaa. Desprs d'un temps de lluita els soldats d'Ishak es van passar a l'altre bndol i l'ostikan va haver de renunciar al crrec i va reconixer al nou califa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52785" title="James A. Seddon" nonfiltered="713" processed="713" dbindex="20745">

James A. Seddon (Falmouth, Virgnia, 1815- Goochland, 1880) fou un  poltic sudista. Graduat en lleis a la universitat de Virgnia el 1835, fou senador demcrata per Virgnia als EUA el 1845-1847 i el 1849-1851. Particip en el Congrs dels Estats Confederats d'Amrica i en fou nomenat Secretari de Guerra del novembre del 1862 al gener del 1865. Fou arrestat el 1865-1866, per el president federal Andrew Johnson el va alliberar.

 Enllaos externs .

 Biografia d'Spartacus;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52786" title="Abd al-Malik ben Djahap" nonfiltered="714" processed="714" dbindex="20746">
Abd al-Malik ben Djahap va succeir al seu pare Djahap al-Qaisi com ostikan d'Armnia a Dwin i nakharar de Manazkert el 813.

El mateix 813 o el 814 ja va provar d'ocupar  Bardaa, feu dels partidaris d'Al-Mamun. 

Va reunir un exrcit per conquerir Taron al prncep bagrtida Ashot I Msaker, per aquest el va derrotar (vers 815).

El 816, aprofitant aquestes lluites, els bizantins van ocupar la fortalesa fronterera de Kamakha (Khemakh).

Abd al-Malik apareix fins el 820 o 825 lluitant a l'Arsharuniq i altres llocs contra els Bagrtides erigits en defensors d'Al-Mamun.

Shapuh Bagratuni, germ d'Ashot I Msaker, fou enviat contra Abd al-Malik i va saquejar la regi de Dwin, i quan se'n tornava els rabs van sortir de la ciutat per perseguir-lo, moment en qu els musulmans de la ciutat es van revoltar. Segons l'historiador Vardan, Abd al-Malik fou mort pels rebels (desprs del 820) per el mateix historiador en un altre pargraf diu que la mort de l'emir fou obra del mateix Ashot Msaker.

Abans del 824 dominava la ciutat de Manazkert on desprs d'aquesta data apareix l'emir Sevada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52787" title="Judah P. Benjamin" nonfiltered="715" processed="715" dbindex="20747">

Judah Philip Benjamin (St Croix, Illes Vrgines, 1811- Pars, Frana, 1884) Poltic sudista. D origen jueu, el 1825 estudi dret a Yale i es va fer ric com a plantador de sucre. Fou el primer jueu escollit senador dels EUA (1852-1860), on va defensar l esclavatge. Quan s acord la secessi, el 1861 fou nomenat fiscal general dels Estats Confederats d'Amrica, ms tard secretari de guerra i el 1862 secretari d estat. En acabar la guerra es neg a jurar lleialtat als Estats Units i marx a Gran Bretanya, on exerc d advocat i el 1872 fou nomenat conseller de la Reina.

 Enllaos externs .
 Biografia;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52788" title="Tahir ben Muhammad" nonfiltered="716" processed="716" dbindex="20748">
Tahir ben Muhammad fou nomenat delegat del Califa Al-Mamun per la provncia d'Armnia el 813 amb la missi d'atreure  als funcionaris i militars a la seva causa, ja que la majoria eren partidaris de son germ Al-Amin.

Tahir es va presentar a Bardaa, on dominaven els partidaris d'Al-Mamun, per fou assetjat all per l'ostikan Ishak ben Sulaiman. Tahir devia acomplir la seva missi perqu les forces d'Ishak es van passar a Tahir, i Ishak es va veure obligat a reconixer el nou califa i a renunciar al crrec.

Per Tahir no va poder entrar a Dwin, que fou ocupada per Djahap al-Qaisi de Manzkert, erigit en defensor del califa deposat. El fill i successor de Djahap, Abd al-Malik ben Djahap, va atacar Tahir a Bardaa vers el 814, per Tahir el va rebutjar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52789" title="Sistema olfactiu" nonfiltered="717" processed="717" dbindex="20749">
El sistema olfactiu converteix les estructures qumiques en olor.

Els mamfers perceben una gran quantitat de substncies qumiques voltils i transmeten la informaci captada pel nas al cervell.

L'inici del procs olfactiu s la detecci dels odorants, que sn les molcules qumiques responsables de la olor, pels receptors d'odorants que es troben en les neurones olfactives del nas.

El segon pas s la transmissi a travs del bulb olfactiu del cervell i desprs pel crtex olfactiu fins arribar a zones del cervell importants en la discriminaci d'olors aix com a altres rees anomenades lmbiques que arbitren els efectes emocionals i fisiolgics generats per aquestes olors.

En l'epiteli olfactiu del nas hi ha milions de neurones sensorials olfactives quan arriben al crtex cerebral aquest est ja organitzat com si fos un mapa per percebre les olors.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52790" title="John H. Reagan" nonfiltered="718" processed="718" dbindex="20750">

John Henninger Reagan (Sevier County, Tennessee, 1818- Palestine, Texas, 1905) fou un poltic sudista. Fill de muntanyencs, el 1837 estudi al seminari de Maryville i el 1839 marx a Texas, on lluit en la guerra contra els cherokee de Chief Bowl. El 1846 es gradu en lleis i fou escollit jutge de comtat. El 1855 fou membre del senat de Texas i el 1857 congressista als EUA. Quan Texas decid unir-se als Estats Confederats d'Amrica fou enviat al Congrs de Montgomery, on fou nomenat secretari de correus de la Confederaci (1861). Confinat el 1865, accept la Uni i l'abolici de l esclavatge. Torn al Partit Demcrata i collabor en la redacci de la constituci del 1876. Fou secretari (ministre) de comer estatal i el 1887 escollit senador per Texas. Tamb fou membre de la Comissi de Ferrocarrils fins el 1903 i mor de pneumnia.

Enllaos externs.
Bibliografia ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52791" title="Illusionisme" nonfiltered="719" processed="719" dbindex="20751">
L'illusionisme, tamb anomenat mgia o prestidigitaci, s l'art d'entretenir al pblic mitjanant illusions misterioses i sorprenents, que creen en el pblic la percepci que s'ha produt quelcom impossible, talment com si l'artista tingus poders mgics o sobrenaturals.

La illusi que crea un mag s espectacle, per per crear-la es necessiten unes habilitats i moltes hores de prctica. Si se sap el truc, es perd tota la mgia i ja no t grcia.
La illusi, per, s creada utilitzant tan sols mtodes naturals. Els practicants d'aquest art misteris poden ser anomenats mags, prestidigitadors o illusionistes. Artistes en altres mitjans com ara el teatre, cinema, dansa, i arts visuals, treballen cada cop ms utilitzant mtodes similars, per no donen un mfasi tan marcat a aquestes tcniques, que consideren secundries a l'objectiu de crear una actuaci cultural.

Vegeu tamb.
 Harry Houdini;
 Mgia;
 Hausson;
 Ramn Campayo;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52792" title="Bureau of Indian Affairs" nonfiltered="720" processed="720" dbindex="20752">

Bureau of Indian Affairs (Oficina d'Afers Indis) s una oficina creada el 1819 i adscrita al Departament de Guerra amb la finalitat oficial d'evitar l'extinci de l'amerindi. El 1849 fou definitivament adscrita al Departament d'Interior. Orgnicament es divideix en deu Agncies o zones:

Minneapolis, que comprn els amerindis de Minnesota, Wisconsin, Michigan i la reserva de Tama (Iowa);
Aberdeen, per a les dues Dakotes i Nebraska;
Billings, per a Wyoming i Montana. El 1895 hi foren adscrits els chippewa de Little Shell (Montana);
Muskoge, per a les Cinc Tribus Civilitzades d'Oklahoma (creek, choctaw, chickasaw, cherokee i seminola);
Andarko, per a la resta de les tribus d'Oklahoma, a la qual s'hi afegiren els indis de Kansas i els choctaw de Mississipp.
Alburquerque, pels indis de Nou Mxic, apatxe, navaho i pueblo.
Phoenix, pels d'Arizona, Utah i Nevada, llevat els navaho.
Sacramento, pels indis de Califrnia.
Portland pels indis de Washington, Oregon i Idaho;
Juneau pels indis i inuit d'Alaska ;
Washington DC pels indis de l'Est del Mississipp, com els seminola de Florida i l'Easter Band Cherokee de Carolina del Nord. ;

Hi ha tribus, per, que no depenen de la BIA, sin dels Estats als quals resideixen, com els tigua d'El Paso, adscrits a l'Estat de Texas, i les tribus de la Confederaci Iroquesa, que depenen del de Nova York.

Les zones funcionen com a mitjancers entre l'indi i la BIA, per sovint hi manquen cooperaci i diners. Cada zona es divideix en agncies, una per cada tribu gran, i les petites s'agrupen en una de general, com l'Agncia Everett per als Puget Sound Salish. L'agncia s'encarrega de distribuir les racions, nomenar interlocutors i la policia indgena, tots els serveis llevat els mdics.

Articles relacionats.
Julian Steward;

 Enllaos externs .
 Pgina principal de la BIA.
 Una altra pgina de la BIA.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52796" title="Pictor" nonfiltered="721" processed="721" dbindex="20753">


Astronomia:;
Cavallet del Pintor, constellaci;
Biografies:;
Pictor (cognom), nom d'una famlia romana ;
Gai Fabi Pictor (pintor) (Caius Fabius Pictor) fou un pintor rom ;
Gai Fabi Pictor (cnsol), cnsol el 269 aC;
Numeri Fabi Pictor, cnsol el 266 aC ;
Quint Fabi Pictor (historiador), un dels principals historiadors romans dels anomenats annalistes.
Quint Fabi Pictor (pretor), pretor el 189 aC ;
Servi Fabi Pictor, cnsol el 51 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52802" title="Occitnia romana" nonfiltered="722" processed="722" dbindex="20755">

L'Occitnia romana o provintia Narbonensis es el territori del golf de Lle dominat pels romans des del 210 aC fins al 475.
Histria. 
Els romans s'enfrontaren als lgurs, establerts a l'actual Occitnia, ja el 237 aC, quan volien impedir la pirateria a les costes toscanes, per no aconseguirien de sotmetre'ls fins al 14 aC. 
El territori occit es trob enmig de les aspiracions imperials tant dels romans com dels cartaginesos. El 218 aC el cartagins Anbal travess el territori occit per tal d'arribar a Itlia, per top amb la forta hostilitat de moltes tribus.  El 154 aC els massaliotes van demanar als romans ajut contra els lgurs d'Entremont. A canvi, van donar suport als romans en totes les guerres pniques. Aquest fet va significar l'inici de la colonitzaci romana del territori occit.  

Aix, el 120 aC s'organitz la Provintia Narbonensis i es fund l'actual Narbo (Narbona), encara que els romans respectaren la llibertat dels massaliotes.  El 118 aC venceren els lgurs salis, allobreges i arvernis, dirigits per Bituitus, als marges de l'Isere, i aprofitaren la caiguda d'Entremont per fundar sobre les seves runes la ciutat dAquae Sextiae(avui Ais de Provena). El 113 aC patiren la invasi dels cimbres i teutons, que assolarien tot el territori occit.  El 105 aC els cimbris van vncer els romans a Aurenja, per el 103 aC el cnsol rom Gai Mari els venc a Aquae Sextiae i els oblig a marxar de la Gllia.

Entre el 80 i el 72 aC esclataren les guerres civils a Hispnia de Sertori, que tamb implicarien al territori occit, ja que desprs de la derrota del sertori Hirtuleu a mans de Luci Manili, el territori esdevingu refugi dels sertorians fugits.

El 56 aC el triunvir Juli Csar envi Publi Cras a l'Aquitnia contra els sotiates, ra per la qual se sublevaren tant els aquitans com els cntabres.  Poc desprs, el 54 aC, tamb se sublevaria contra els romans el cap dels arverns, Vercingtorix, amb suport del cap Lecteri dels carducs  i dels lemvics.  Van destruir Avaricum i vencren Csar a Gergvia, per cometeren l'error de tancar-se a la vila fortificada d'Alsia, on foren assetjats i venuts per Juli Csar el 52 aC.  Llur territori fou incorporat a Roma i dividit entre la Gllia Narbonesa, Aquitnia i la Gllia Cltica.

Encara el 50 aC se sublevarien els cadurcs i Comm, cap dels atrebats.  Els romans, com a represlia, destruren Uxellodunum (Caors) i Narbo esdevingu metrpolis imperial.  Per el 49 aC esclat la guerra civil entre Pompeu i Csar. Els massaliotes cometeren l'error de posar-se de part del perdedor, Pompeu, i com a represlia Csar destru Masslia i la incorpor directament a l'Imperi, de manera que inicia la seva decadncia.

Entre el 42 i el 31 aC Octavi August dominava la regi perqu li pertocava en el triumvirat.  Mantingu l'estatut de ciutat lliure i federada per a Masslia, i quan unific tot l'imperi rom, el 27 aC, va fer de la Gallia Togata Provintia Romana (d'ac Provena). Octavi August va dividir Occitnia en dues parts:

 AQUITNIA,  que ocupava les actuals Gasconha, Peirigord, Carcin, Coserans, Limtges, gran part de Guiena, el Peiteu i Alvrnia.  Limitava amb l'Aunis i la Saintonge. Estava dividida en tres parts:
  AQUITANIA PRIMA amb capital a Avaricum (Bourges), fora de l'actual territori occit;
  AQUITANIA SECUNDA amb capital a Burdigala (Bordeus);
  AQUITANIA TERTIA o NOVEMPOPULANIA, a l'actual Gascunya.
GALLIA NARBONENSIS  amb capital a Narbo Martius (Narbona), tamb fou anomenada Provintia  amb les viles dArausio (Aurenja) i Vienna (Viena del Dalfinat). Ms tard fou dividida en quatre sectors amb centres a Tolosa de Llenguadoc, Masslia i Aquae Sextiae.

Cap el 22 aC la Gllia Narbonesa fou proclamada Provncia Senatorial, i cap al 16 aC Aquitnia fou proclamada Provncia Imperial.  S'hi van fer importants obres d'infraestructura, com la Via Dolomitia, acabada el 120, vital per passar cap a Hispnia.

Des del 212, grcies a l'Edicte de Caracalla, tots els habitants de l'Imperi Rom esdevingueren ciutadans romans. Alhora, des del 260 el territori occit es va veure embolicat en totes les lluites internes pel domini de l'Imperi Rom. D'aquesta manera, el 259 Pstum I s'hi proclam emperador.  Venc tant els brbars com al rebel Ulpi Corneli Leli, i conquer Magncia. Per fou assassinat el 269 per un dels seus soldats. Va intentar succeir-lo Gai Ttric (269-273), cap de les tropes a la Gllia, per no aconseguiria dominar la Narbonensis ni el sud d'Aquitnia. El 268 Victori tamb s'hi va proclamar Emperador.

Cap al 293 l'emperador Diocleci decid descentralitzar l'imperi i  dividir l'antiga Gllia en dues; d'aquesta manera va crear la Diocesis Viennensis, que unia les tres Aquitnies i les quatre Narbonensis (Narbo, Arelate, Viennensis i Aquae Sextiae), ra per la qual tamb fou anomenada Septem Provinciae (d'ac Septimnia).  La capital era Vienna i era governada per un vicarius.

Tanmateix, el mateix any Constanci I (293-306) la va incorporar als seus dominis de Gllia i Britnia, amb seu a Eboracum (York). Per el seu fill i successor, Constant I (306-337) la incorpor a l'Imperi i va impulsar-hi la difusi del cristianisme. Els seus successors, Constant II (337-340), Constant I (340-350), Magnenci (350-353), Constanci II (353-361) i Juli l'Apstata (361-363) comptaren amb la Diocesis Vienneinsis entre llurs dominis, com ho farien els seus successors Valentini I (363-367), Graci (367-383) i Valentini II (388-392).  El seu successor, Teodosi I, va dividir el 395 l'Imperi entre els seus fills Arcadi i Honori II.  La Diocesis  Viennensis passaria a formar part de l'Imperi Occidental, deixat a Honori, i Arelate (Arls) esdevindria seu imperial en comptes de Roma.  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52803" title="Lumen" nonfiltered="723" processed="723" dbindex="20756">


El lumen, de smbol lm s una unitat de mesura del flux llumins. De fet, es tracta de la unitat del SI per a aquesta magnitud. El seu valor equival al flux llumins que emet un focus puntual d'una candela d'intensitat en un estereoradian:

 1 lm = 1 cd sr = 1 cd m2 m 2;

Mltiples i submltiples del SI .



Exemple de flux llumins.
Una bombeta d'incandescncia estndard de 100 Watts emet aproximadament cap als 1500 lumens.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52804" title="Lleis d'ndies" nonfiltered="724" processed="724" dbindex="20757">
Les Lleis d'ndies (o Lleis Noves) sn un seguit de lleis, promulgades el 20 de novembre de 1542 per Carles I d'Espanya amb l'objectiu de prohibir el sistema de lEncomienda, i tots els abusos derivats d'aquest, aix com definir els impostos que els colons havien de pagar al rei.

Des de comenaments del segle XVI van comenar a sentir-se denncies contra els abusos que patien els indis de l'Amrica recentment conquerida. Les Lleis de Burgos (1512-1513) van intentar prevenir aquests abusos amb la creaci de lencomienda. Aquesta figura jurdica tenia tres grans objectius:
Respectar la condici dels indgenes com a sbdits lliures del rei d'Espanya (no esclaus).
Evangelitzar els indgenes, tasca que corresponia al cap de lencomienda.
Explotar els territoris conquerits mitjanant el treball dels indis, que estaven obligats a treballar-hi.

Tot i que el propsit semblava bo, el resultat no ho va ser. Simplement va legalitzar la situaci anterior, on l'indi estava obligat a ser un esclau. Durant el regnat de Carles I d'Espanya, el debat es va revifar, i aquest, mogut per la campanya que estava realitzant el frare dominic Bartolom de las Casas, va revisar la legislaci colonial. El principal objectiu de Las Casas era  abolir lencomienda, perqu considerava que era denigrant pels indis, ats que els forava a abandonar el seu medi natural i instalar-se a les encomiendas.

Totes aquestes discussions no eren fets allats, sin que estaven emmarcades dins d'un debat de reflexi sobre la prpia legitimitat de la conquesta i la colonitzaci. Un dels punts lgids del debat va ser el moment en qu Francisco de Vitoria va pronunciar una lli sobre la colonitzaci, l'any 1539, tot concloent que la independncia i la sobirania de cadascuna de les nacions indies eren fets i necessitats inviolables.

El 20 de novembre de 1542, Carles I d'Espanya logra el seu objectiu i promulga les Lleis d'Indies, que recordaven solemnement la prohibici d'esclavitzar els indis, aix com l'abolici de les encomiendas, que deixaven de ser hereditries, i havien de desaparixer al morir els encomenderos de l'poca. Les principals resollucions de les lleis sn:
Cuidar la conservaci, el govern i el bon tracte als indis.
Que no hi haguessin motius per fer esclaus.
Que els esclaus existents fossin posats en llibertat.
Acabar amb el mal costum de fer que els indis fossin carregadors (tamemes), si no fos que ho fessin per prpia voluntad i amb retribuci econmica.
Impedir que es portessin els indis a regions remotes amb el pretext de la pesca de perles.
Que els oficials reials, del virrei cap avall, no tinguessin cap dret sobre cap encomienda.
Que el repartiment fet pels primers conqueridors desaparegus a la seva mort.

Malgrat els bons objectius d'aquestes lleis, la seva promulgaci va provocar una sublevaci dels colons encapalada per Gonzalo Pizarro, que va aconseguir eliminar el mateix virrei Blasco Nez Vela, l'encarregat d'imposar-les. A la part espanyola van saltar totes les alarmes i, quan Carles I va ser convenut que les lleis significarien la ruina econmica de la colonitzaci, va suprimir el captol 30 de les Noves Lleis, el 20 d'octubre de 1545. En aquest apartat era on es prohibia l'encomienda hereditria.

Bibliografia.
 Historia de Espaa, Joseph Prez. ISBN 84-8432-091-X;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52805" title="Lliga espanyola d'hoquei herba masculina" nonfiltered="725" processed="725" dbindex="20758">
La Lliga espanyola d'hoquei herba masculina s la mxima competici espanyola per a clubs masculins d'aquest esport. La competici s'inici la temporada 1957-58.

Palmars.


Enllaos Externs.
Federaci Espanyola d'Hoquei;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52807" title="Regne Burgundi de Provena" nonfiltered="726" processed="726" dbindex="20759">


La Provintia romana fou repartida en tres dominis: una part als visigots, els burgundis el Nord fins a Durena i els ostrogots ms enll de l Isere. Desprs de la desfeta i mort del cabdill burgundi Gunther (416-443) a Worms en mans d Atila, el seu successor, Gundioc (443-470), formaria un foedus amb Aeci i obtindria la Sapudia (Savoia), amb capital a Geneva (Ginebra). Poc a poc s aniria extenent pels  cursos del Saona i del Roina, amb domini efectiu del Dalfinat i del Nord de la Provena, dominant Occitnia oriental.

El seu fill, Gundemar (470-479), s hauria d enfrontar als visigots per conservar el reialme.  El seu successor, Gundebald ( 479-516) atacaria Itlia i resistiria Clodoveu malgrat la seva derrota a Oucha el 500 i ser ari. Tamb compilaria les lex burgundiae.

Segimon (516-523) es convertiria al catolicisme el 500 i ms tard fou canonitzat. S aliaria amb els francs i aix prendria l Alvrnia als visigots.  El seu successor Gundemar II (523-532) venc els francs a Vezroncey el 524, per finalment aquests el venceren a Autun el 532.  Aleshores fou destronat i el regne, ocupat pels francs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52808" title="Septimnia visigtica" nonfiltered="727" processed="727" dbindex="20760">

La Septimnia visigtica s el perode de temps que la Septimnia fou regida per reis visigots, des del 507 fins el 720.

El rei Gesaleic (507-510) mantingu la Septimnia amb l'ajut del rei ostrogot Teodoric, qui finalment el destron pel seu nebot Amalaric (510-531), qui hagu de cedir Narbona als francs.

No cal destacar res dels regnats de Teudis, Teudisel, quila I i Atanagild del 531 al 567.  Liuva I (567-573), duc de la Narbonensis, associ al tro el seu germ Leovigild i ell es reserv la Septimnia.  En morir pass al seu nebot Recared (573-601), qui governaria la zona en nom del seu pare fins que el 586 fou coronat rei de tota Hispnia.  El 585 s aconvert al catolicisme i recuper Carcassona, per el 588 hagu de sufocar una revolta a la Septimnia.

No aportaren res al pas els seus successors del 601 al 621, Liuva II, Viteric, Gundemar, Sisebut i Recared II.  El rei Sisenand (621-636) havia estat duc de la Septimnia durant el regnat de Suintila, i un altre rei, Tulga, fou comte de Rass.

El rei Vamba (672-680) va expulsar els jueus de la Septimnia desprs de sufocar la revolta del comte Paulus, qui es va proclamar rei de la Septimnia i de la Tarraconensis (el primer i nic que va proclamar la sobirania sobre els actuals territoris catal i occit).

Desprs dels regnats d'Ervigi, gica i Vtiza (680-710), en els quals s'inicia la decadncia del regne visigot, quila II (710-713), fill de Witiza, domin la Narbonensis i la Tarraconensis i s'enfront a Roderic, escollit rei a Crdova i que havia deposat el seu pare. El 711 pact amb el cabdill berber Triq ibn Ziyad, per tot i aix Mussa ibn Nussayr li va prendre les possessions el 712. Aleshores adopt el nom de Rmul, abandon la Septimnia i governaria fins el 719 el valiat d'al-Hurr com a cap de la comunitat cristiana.

El 713 els nobles septimans coronarien com a rei dels visigots Ard (713-720), per aquest ced poc a poc Arag, Valncia (718) i el Rossell (720). Mor defensant Narbona dels rabs, i a la seva mort els musulmans ocuparien tamb la Septimnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52813" title="Bernat Tallaferro" nonfiltered="728" processed="728" dbindex="20761">
Bernat I de Besal Tallaferro ( v 970 - Provena 1020 ), comte de Besal (988-1020) i comte de Ripoll (1003-1020).

Orgens familiars.
Fill del comte Oliba Cabreta i la seva esposa, Ermengarda d'Empries, la qual exerc de regent els primers anys del seu nomenament, fins a la mort d'ella el 994. 

En retirar-se Oliba Cabreta al monestir de Monte Cassino, semblava previst un heretatge a favor dels tres fills, Bernat, Guifr i Oliba, i en restava excls el petit, Berenguer, dedicat a l Esglsia i bisbe d Elna temps a venir.
Finalment fou Ermengarda la que divid l'herncia del seu pare Oliba Cabreta en els seus dos fills, aix mentre Bernat rebia Besal els seus germans Guifr rebia la Cerdanya i Oliba rebia el comtat de Berga i el de Ripoll.

Npcies i descendents.

El 992 es cas amb Toda de Provena, filla de Guillem I de Provena. D'aquesta uni en nasqueren:
 l'infant Guillem I de Besal (?-1052), comte de Besal;
 l'infant Guifr de Besal (?-1054), bisbe de Besal i Carcassona;
 l'infant Hug Berenguer de Besal;
 la infanta Adelaida de Besal, casada amb Pon I d'Empries i el 1050 amb Ermengol III d'Urgell;
 la infanta Garsenda de Besal, casada amb el vescomte Berenguer I de Narbona;
 l'infant Enric de Besal;
 la infanta Constana de Besal, casada amb Ermengol II d'Urgell;

Vida poltica.
Domin el Vallespir i el Fenollet i adquir el comtat de Ripoll per la renncia del seu germ l'Abat Oliba el 1003.

Viatj fins a Roma en dues ocasions, la primera el 998 per participar en un snode i la segona el 1016 per reclamar un bisbat propi per a Besal. En va ser bisbe el seu fill Guifr, per dit bisbat dur molt poc (1017-1020).

El 1010 va ajudar a Ramon Borrell de Barcelona en la seva expedici a Crdova i tamb va ajudar el comte Gausfred II de Rossell contra Hug I d'Empries per tal d'assegurar la separaci dels dos comtats.

Va morir cam de Provena, en terres del riu Roine, l'any 1020.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52815" title="Baht" nonfiltered="729" processed="729" dbindex="20762">

El baht (en alfabet tai    , smbol  , codi ISO 4217 THB) s la moneda oficial de Tailndia. Es divideix en 100 satang (      ). s ems pel Banc de Tailndia (                   , Thanakhan haeng Prathet Thai). 

En circulen monedes d'1, 5, 10, 25 i 50 satang i d'1, 2, 5 i 10 bahts, encunyades per la Reial Casa de Moneda Tai. Hi ha bitllets de 10, 20, 50, 100, 500 i 1.000 bahts. Totes les monedes i els bitllets porten l'efgie del rei Bhumibol Adulyadej. 

Baht s tamb una unitat de mesura d'or usada habitualment pels joiers i orfebres tailandesos, amb el valor de 15,244 grams en el cas d'or en brut; quan es tracta d'or treballat, un baht fa ms de 15,16 grams.

El sistema decimal actual el va introduir el 1897 el rei Chulalongkorn. De tota manera, fins a la dcada de 1940 la moneda s'anomenava tical, que va adoptar el nom de baht (unitat de pes d'uns 15 g) ja que un tical equivalia a 15 g d'argent.

 Taxes de canvi .
 1 EUR = 43.65 THB (27 d'Octubre del 2008);
 1 USD = 34.64 THB (27 d'Octubre del 2008);

Enllaos externs.
 Banc de Tailndia (en tai i angls);







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52817" title="Sevada" nonfiltered="730" processed="730" dbindex="20763">
Sevada conegut com Sevada al-Djahapi fou successor de Abd al-Malik ben Djahap com emir Kaysita (Qaista) de Manazkert vers el 820/825. L'epoca mes probable del seu regnat fou del 821 al 832.

Vers el 821 o 822 ja apareix saquejant diverses parts d'Armnia i especialment a Siunia on es va establir a la fortalesa de Shalat, al districte de Dzoluk. Aqu governava Vasak Bagratuni (vers 780-vers 822), en disputa amb una dinastia anterior. Vasak, expulsat per Sevada, va cridat en ajut seu al cap khurrmita Babek, al qui va donar la seva filla en matrimoni. La mort poc desprs de Vasak va deixar Siunia a Babek. El poble es va revoltar i Babek va aplanar la rebelli amb crueltat, per atacat per arreu va evacuar el pas que fou recuperar pels fills de Vasak, Felip (Pilipos) i Sahak que es van repartir el primer la part oriental i del sud (districtes de Vaiots Tzor i Balq o Shusha) i el segon la occidental  (el Gelarquniq) es a dir la costa oest i sud-oest del llac Sevan, amb capital a Khoth.

Vers el 826 Sevada, que era a Khelat, es va sotmetre al governador (ostikan) de Dwin, Khalid ben Yazid ben Maziyad per el 830 es va rebellar de nou amb ajut de Sembat I Ablabas i de Sahak de la Siunia Occidental. El patriarca armeni David II va intentar fer de mediador. Khalid i els seus homes van xocar amb Sevada i els seus aliats a la vora del riu Hrazdan o Zenga (riu Erevan) prop de Kavakert, batalla en la que va morir Sahak de Siunia, i Sevada i Sembat van fugir. Tot i aix el fill de Sahak,  Grigor-Supan I, va succeir al pare sense mes problema (826-851). El governador va tornar a Dwin en triomf. 

Sevada deixa de ser esmentat desprs del 832 i per aquestes dates cal situar la seva mort. El successors qaistes de Sevada seran emirs de poca importncia, destacant nicament Djahap II ben Sevada i Ablhert.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52818" title="Khalid ben Yazid ben Maziyad" nonfiltered="731" processed="731" dbindex="20764">
Khalid ben Yazid ben Maziyad fou ostiakan d'Armnia vers 826-833.

A l'entorn del 826 l'emir Sevada al-Djahapi, rebel a l'autoritat de l'ostikan, i que era a Khelat, es va sotmetre Khalid ben Yazid ben Maziyad (anomenat Houl per l'historiador Jean Katholikos).

Aquesta amistat per no va durar i vers el 830 Sevada es va rebellar de nou amb ajut de Sembat I Ablabas, prncep bagratida, i de Sahak de la Siunia Occidental. El patriarca David II va intentar fer de mediador. Khalid i els seus homes van xocar amb Sevada i els seus aliats a la vora del riu Hrazdan o Zenga (riu Erevan) prop de Kavakert, batalla en la qual va morir Sahak de Siunia, i Sevada i Sembat van fugir. Tot i aix el fill de Sahak,  Grigor-Supan I, va succeir al pare sense ms problema a Siunia (826-851) perqu Yazid no va intervenir. El governador va tornar a Dwin en triomf.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52826" title="Sagitta" nonfiltered="732" processed="732" dbindex="20765">


Onomstica:

 Saggita o Sageta (constellaci);
Octavi Sagitta, trib de la plebs el 58 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52830" title="Osteoblast" nonfiltered="733" processed="733" dbindex="20766">
Un osteoblast s la cllula encarregada de la sntesi del component orgnic de la matriu ssia. Sn cuboidees i basfiles a causa de tenir un reticle endoplasmtic rugs bastant prominent. 

 Origen .
 Cllules osteo-progenitores en el cas de persones adultes. ;
 Cllules mesenquimtiques indiferenciades en el cas d'embrions. ;

 Funcions .
 Sntesis del component orgnic de la matriu (osteoid).
 Comena el procs de mineralitzaci (component inorgnic) de la matriu ssia emetent vescules matricials. ;
 Interv en en el procs de reabsorci ssia, alliberant uns factors de reconeixement als osteoclast perqu aquests comencin el procs.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52831" title="Osteoclast" nonfiltered="734" processed="734" dbindex="20767">
Un osteoclast s una cllula que forma part del sistema fagoctic mononuclear i que deriva de les cllules mare hematopoitiques. Sn cllules grans, poden tenir diversos nuclis i el citoplasma acidfil. Al microscopi ptic s'observa que estan allotjades en una cavitat de la superfcie de l'os produda per elles mateixes, cridades llacunes de Howship. 

 Funci . 

 Absorci ssia o eliminaci de la matriu ssia. A travs de: ;
 cid ctric i bicarbonat, que al tenir un baix pH afavoreix el procs de destrucci de la part inorgnica. ;
 Enzims hidroltics, que hidrolitzen el component orgnic de la matriu. ;

 Fagocitosis dels productes de degradaci. ;

 Control hormonal del procs: ;
 Hormona paratiroidea que afavoreix una elevada reabsorci ssia. ;
 Calcitonina, que l'afavoreix per en menor quantitat. ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52832" title="Ostecit" nonfiltered="735" processed="735" dbindex="20768">
Un ostecit s una cllula de forma lenticular i poc basfila. Es troben allotjades en llacunes dintre de la matriu ssia calcificada. T un reticle endoplasmtic rugs i un aparell de Golgi poc desenvolupat. La seva finalitat s la de mantenir el teixit ossi traduint estmuls del voltant.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52835" title="Real Madrid Club de Ftbol" nonfiltered="736" processed="736" dbindex="20769">



El Real Madrid Club de Ftbol s un club esportiu de la ciutat de Madrid, Espanya. Va ser fundat el 6 de mar del 1902 amb el nom de Sociedad Madrid Foot-Ball Club. T ms de 85.000 socis i ms de 1.800 penyes. 

Poseeix a l'actualitat dos seccions esportives: una de futbol, on s l'equip amb ms ttols d'Espanya i un dels clubs ms prestigiosos d'Europa i del mn, siguent el club amb ms victries a la seva mxima competici continental, la Lliga de Campions de la UEFA, i el tercer amb ms campionats internacionals oficials en total, escollit per la FIFA com el Millor Club del Segle XX (Club of the XX Century); i una altra secci de bsquet amb la qual s el club amb ms ttols nacionals d'Espanya i amb ms campionats internacionals d'Europa. El seu mxim rival s el Bara, tot i que tamb mant una gran rivalitat amb l'Atltico de Madrid.

Els smbols.
Equipaci.
L'uniforme de l'equip, a la temporada 2007-2008 s de samarreta, pantalons i mitjons blancs; amb les tres lnies caracterstiques de la firma esportiva Adidas. La gran novetat del nou equipament s la tornada del color morat tant als costats com al coll; i la aparici del nou patrocinador oficial, Bwin.



 Evoluci grfica de l'equipaci .

Fitxer:Equipacionreal3.gif|1911
Fitxer:Equipacionreal4.gif|1925
Fitxer:Equipacionreal6.gif|1931
Fitxer:Equipacionreal8.gif|1955
Fitxer:Equipacionreal9.gif|1980, amb la primera marca esportiva, Adidas
Fitxer:Equipacionreal10.gif|1982, amb el primer patrocinador, Zanussi


 Escut .
El primer escut del Madrid Football Club va tenir un disseny molt simple. Consistia en entrellaar les tres inicials del club, s a dir, la "M", la "F" i la "C", que anaven a un fons blau fosc, sobre la samarreta blanca. Per a la vegada, el reglament establia que per partits amb conjunts d'altres societats, el equip tindria que portar l'escut de la ciutat de Madrid al costat esquerre del pit, reemplaant l'escut del club.

La primera variant data de 1908. Les lletres entrellaades van adoptar una forma ms estilitzada i van aparixer inscrites en un cercle. El segent canvi en la configuraci de l'escut no va ser fins al 1920, any en el qual el rei Alfons XIII va concedir al club el ttol de Real. Per aquesta ra se li va afegir la Corona Reial, les inicials es van veure una mica ms estilitzades i el club va passar a anomenar-se Real Madrid Football Club. Als partits oficials, es va adoptar l'escut de la ciutat junt amb la corona borbnica.

Amb la instauraci de la II Repblica al 1931 es van eliminar tots els smbols de la Reialesa, de manera que es va perdre la corona que anys abans havia obtingut. A canvi, se li va afegir la banda en diagonal de la regi de Castella.

Un cop acabada la Guerra Civil, al 1941 l'escut va recuperar la Corona Real, per tamb va mantenir la franja morada. A ms, es van modificar els colors, sent aleshores el daurat el predominant, i el club va passar a denominar-se Real Madrid Club de Ftbol. s amb aquest escut amb el que el club guanyaria els mxims xits del futbol mundial, i que es va mantenir fins a finals dels anys noranta.

L'ltima modificaci es va donar al 2001 sota la presidncia de Florentino Prez, creant un escut ms adient amb els nous temps, i adequant-lo al mrqueting, fent les lnies ms gruixudes i la banda va passar a ser de color blau.

 Himne .
L'himne del Real Madrid cantat per Jos de Aguilar va anar prenent forma a un tren que feia el trajecte Aranjuez-Madrid. Hi anaven Marino Garca i la seva senyora, Mercedes Amor Faria, Antonio Villena Snchez i el mestre Cisneros. A uns tovallons de paper del restaurant La Rana Verde es van posar les primeres notes del que seria l'himne del Real Madrid. L'enregistrament es va fer a Discos Columbia sota els arranjaments i direcci del mestre Cisneros. Hi va anar el president Don Santiago Bernabu en persona per veure l'enregistrament on van intervenir a part de Jos de Aguilar, 32 msics d'aquella poca que eren primeres figures ja que entre ells hi havien catedrtics de conservatori i integrants de la Orquestra Nacional d'Espanya. A aquest enregistrament hi estava Enrique Garca (violinista), que s el pare del director d'orquestra Enrique Garca Asensio.




Al 2002, any del Centenari del Real Madrid, es va crear un segon himne composat per Jos Mara Cano i cantat per Plcido Domingo. Aquest himne no va substituir el primer, sin que tots dos conviuen a l'actualitat com himnes del Real Madrid.

A l'any 2005 amb motiu del rodatge de Real, la pellcula, Jos Merc va versionar l'himne clssic del Real Madrid.

Merengues.
El 1913 apareix per primer cop el sobrenom de "merengues" a la premsa madrilenya.

Installacions.
 Estadi .



El estadi del Real Madrid s el Santiago Bernabu, que s propietat del propi club. Obra dels arquitectes Llus Alemany Soler i Manuel Muoz Monasterio, va ser inaugurat el 13 de desembre del 1947 i posseeix una capacitat de 80.354 espectadors, tots asseguts, i el terreny de joc t unes dimensions de 107 x 72 metres. L'estadi Santiago Bernabu es troba al Passeig de la Castellana, al districte de Chamartn de la Rosa. Ocupa l'illa de cases delimitada pel Passeig de la Castellana i els carrers de Concha Espina, Padre Damin i Rafael Salgado, i posseeix un accs del Metro de Madrid propi, la Estaci Santiago Bernabu, a la lnia 10.

L'11 de febrer de 1982 s'estrenen els videomarcadors de l'estadi, sent el primer club del mn en incorporar-los. 

Ciutat Esportiva.


El 12 de maig del 2004 s'inicien les obres de la Ciudad Real Madrid a les afores de Madrid, al Parque de Valdebebas. 120 hectrees de terrenys de futbol i installacions esportives per als equips de bsquet i futbol i les seves categories inferiors.

Actualment ja estan acabats els camps d'entrenament del primer equip de futbol, i els terrenys de joc de les categories inferiors. Tamb est enllestit el mini-estadi Alfredo Di Stfano.

Camps anteriors.
Els antics camps del Real Madrid sn: Camp de la Estrada, Hipdromo, Campo de la Avenida de la Plaza de Toros, Campo de O'Donnell, Veldromo de la Ciudad Lineal i el vell estadi de Chamartn.

El 17 de maig del 1924 s'inaugura l'estadi de Chamartn.

 Histria .




Madrid Foot-Ball Club.
El futbol fou introdut a Madrid per professors i estudiants de la Institucin Libre de Enseanza entre els quals hi havia diversos graduats d'Oxbridge. Aquests fundaren el Football Sky el 1895, jugant els diumenges al mat a Moncloa. Aquest club es divid el 1900 en dos clubs, el New Foot-Ball de Madrid i el Club Espaol de Madrid. El president d'aquest darrer club era Julin Palacios. D'una escissi d'aquest darrer club el 1902 nasqu el Madrid FC.

El 6 de mar de 1902 es va constituir oficialment la societat Madrid Foot Ball Club. Els germans Joan i Carles Padrs i Rubi, uns empresaris catalans establerts a Madrid, van ser els fundadors i primers presidents de l'entitat blanca, al costat de Julin Palacios. Es crea la primera junta directiva que estableix l'uniforme de l'equip: samarreta i pantalons blancs, mitges i gorra blaves. El primer partit desprs de l'oficialitzaci va ser entre jugadors del club, al camp de l'avinguda de la Plaza de Toros, el 9 de mar.

El 15 d'abril segent, la directiva del club s'entrevista amb l'alcalde de Madrid, per organitzar un campionat durant les celebracions de la coronaci del Rei Alfons XIII. Aix es va crear la que avui s'anomena Copa del Rei. 

Al gener del 1904 el Madrid Foot Ball Club es fusion amb el Moderno, lAmicale i el Moncloa, i el fins aleshores president de la Federacin Madrilea de Clubs de Foot-Ball, Carles Padrs assoleix la presidncia del club, que mesos ms tard, juntament amb altres clubs va impulsar la creaci de Federaci de Futbol Internacional Amateur (FIFA).

El 18 d'abril del 1905, guanya la seva primera Copa del Rei, davant el campi de totes les edicions fins aleshores, l'Athletic de Bilbao, que jugava reforat amb jugadors de l'Atltico de Madrid, a un partit disputat al Parque del Retiro de Madrid. Al 23 d'octubre d'aquest any, juga el seu primer partit internacional, davant el Gallia Sport de Pars, amb motiu de la visita del president de la Repblica Francesa, amb empat a 1 gol.

Al 1907 aconsegueix la Copa d'Espanya en propietat, al guanyar-la tres vegades seguides.

Real Madrid i primers anys de lliga.
El 29 de juny de 1920 el rei Alfons XIII li va concedir el ttol de Reial (Real).

El 17 de maig del 1924 s'inaugura l'estadi de Chamartn. El partit inaugural enfront l'equip madrileny contra el Newcastle United angls, campi de la Copa Anglesa.

La primera jornada de lliga espanyola va enfrontar al Madrid i al CE Europa de Barcelona el 10 de febrer de 1929. El conjunt blanc va guanyar per 5 gols a 0, siguent el primer lder de la histria de Primera Divisi. El club fitxa a Ricard Zamora al RCD Espanyol al setembre de 1930 per 150.000 pessetes, un dels millors porters de tots els temps.

Amb l'inici de la Segona Repblica Espanyola (1931) el club perd la denominaci de Real i torna a ser Madrid Club de Ftbol, guanyant la primera lliga espanyola, sense perdre cap partit.

Post-Guerra i presidncia de Santiago Bernabu.
Desprs de la Guerra Civil, el camp va quedar desmantellat, havien tret els taulons de fusta de les grades, i l'estadi es va transformar en un camp de presoners. El dirigent del club Pedro Parages va ser l'encarregat de convocar una assemblea el 19 d'abril de 1939 per reunir els socis que quedaven a la capital madrilenya, intentar buscar els jugadors dispersats per la guerra, i aconseguir un esfor econmic mitjanant donatius dels socis per refer el terreny de joc.


El 15 de setembre de 1943 Santiago Bernabu va ser escollit president per unanimitat. A partir d'aleshores es va decidir iniciar la construcci de l'estadi Santiago Bernabu, acabat el 1947. L'estadi s'inaugur el 14 de desembre de 1947 davant l'Os Belenenses portugus.

Al 1952 se celebren les Npcies d'Or del club amb un important torneig internacional entre el Madrid, el IFK Norrkping, campi de Sucia i el Club Deportivo Los Millonarios d'Alfredo Di Stfano, campi de Colmbia. El torneig el va guanyar el Millonarios grcies a un apassionant partit que va acabar 4 - 2. Durant l'estiu, el conjunt blanc va viatjar a Colmbia i Veneuela per negociar per Alfredo Di Stfano i jugar la Petita Copa del Mn, ttol aconseguit per l'equip madrileny.

Inici del domini a Europa, Real Madrid Imperial.
Al 1953 comena una etapa daurada al fitxar a Alfredo Di Stfano, Paco Gento y Marquitos. Les negociacions pel jugador argent van ser molt difcils, ja que el FC Barcelona tamb volia el jugador. Desprs de molts contactes entre River Plate, Club Deportivo Los Millonarios, el Real Madrid, el FC Barcelona i el Torino itali (equip on el Bara volia vendre el jugador), la Federaci Espanyola de Futbol va decidir que el jugador jugus dues temporades al club blanc, i dues a l'equip blaugrana, alternant una a cada conjunt. La directiva barcelonina no ho va acceptar, desprs de veure un baix rendiment del jugador, i va acabar fitxant pel Real Madrid. 

El 13 de juny de 1956 aconsegueix la primera Copa d'Europa de la histria davant de l'Stade de Reims. Aquesta va ser la primera de cinc Copes d'Europa seguides, guanyant tamb la primera Copa Intercontinental contra el Pearol de Montevideo. 

El Real Madrid dels y-ys, ltima etapa de Santiago Bernabu.
A l'any 1965, guanya la seva cinquena lliga consecutiva establint un nou rcord que encara no ha estat superat. Aquesta temporada es fitx als primers jugadors d'una nova generaci anomenada la dels y-ys. Hi destacaven Grosso i Pirri. Di Stfano havia deixat el Madrid la temporada anterior. L'11 de maig de 1966, el Madrid tornaria a guanyar la Copa d'Europa a l'estadi belga de Heysel.

Al 1972 lAgrupacin Deportiva Plus Ultra desapareix per a formar l'equip filial, el Castilla. Aquest any es celebren les Npcies de Plata de l'estadi Santiago Bernabu, que va servir d'homenatge a Paco Gento.

Anys vuitanta i la Quinta del Buitre.
Al mes de juny de 1978, mor el president Santiago Bernabu. El seu crrec l'ocupa Luis de Carlos. A la temporada segent el Madrid dedicaria la seva segona lliga consecutiva al seu ex-president.

A finals del 1983 i 1984 comena a debutar amb el primer equip la generaci batejada com La Quinta del Buitre. El 4 de desembre de 1983, amb Alfredo Di Stfano com entrenador, van debutar Rafael Martn Vzquez i Manolo Sanchs, que marcaria l'nic gol del partit, donant el triomf al conjunt blanc. El 5 de febrer de 1984 debutaria el jugador que va donar nom a la seva generaci, Emilio Butragueo, que marcaria dos gols al seu debut, al camp del Cdiz CF, aconseguint la victria per 2-3. Aquell any, arribaria a ser el major golejador de Segona Divisi amb el Castilla. Miguel Pardeza tamb debutaria aquell any, i a la temporada segent, Mchel tamb jugaria amb el primer equip.

Desprs de guanyar dues Copes de la UEFA, l'any 1985 i el 1986, va aconseguir arribar a 3 semifinals consecutives de la Copa d'Europa, perdent contra el Bayern de Munic al 1987, contra el PSV Eindhoven, (que va ser campi empatant els ltims cinc partits de la competici) i contra el poders AC Milan.

Segona poca daurada a Europa, el Madrid dels Galctics.

El 12 de gener de 1998, abans de guanyar la seva setena Lliga de Campions, l'equip blanc va ser escollit per la FIFA com el Millor Club del Segle XX (Club of the XX Century). Els seus ex-jugadors, Alfredo Di Stfano i Ferenc Puskas sn triats entre els 10 millors jugadors de la histria.

Al 1998, desprs de 32 anys, el Real Madrid guanya de nou la Copa d'Europa contra el Juventus de Tor amb un gol de Predrag Mijatovic. Conquereix al desembre la seva segona Copa Intercontinental davant del Vasco de Gama a Tquio amb gols de Roberto Carlos i Ral.

Torna a guanyar la Lliga de Campions de la UEFA l'any 2000 davant el Valncia CF per 3-0 a la primera final entre equips d'un mateix estat. Florentino Prez guanya les eleccions presidencials i fitxa a Lus Figo, del FC Barcelona. El 5 de novembre, l'Assemblea General de Socis Compromisaris nomena President d'Honor a Alfredo Di Stefano, ex-jugador del club. 

El 15 de maig del 2002 guanya la seva novena Lliga de Campions, davant l'equip alemany del Bayer Leverkusen, guanyant tamb la Supercopa d'Europa i la Copa Intercontinental el 2003.

 Jugadors .

Plantilla actual.


































Equip tcnic.

Entrenador:  Juande Ramos;
Segon entrenador:  Marcos lvarez;
Preparador fsic:  Walter Di Salvo;
Entrenador de porters:  Pedro Jaro;

Jugadors cedits durant la temporada 2008/09.






Altes per a la temporada 2008/09.










Baixes per a la temporada 2008/09.












Plantilles d'anteriors temporades.

 Plantilla de la temporada 2007-2008;
 Plantilla de la temporada 2006-2007;
 Plantilla de la temporada 2005-2006;
 Plantilla de la temporada 2004-2005;
----

Jugadors destacats.


 Entrenadors destacats.





Estructura organitzativa.
 President:  Vicente Boluda;

 Vicepresidents:
  Jos Ignacio Rivero Pradera ;
  Amador Surez Villa;

 Secretari de la Junta Directiva:
  Jos Manuel Serrano;

Vocals:
  Jos Manuel Serrano;
  Francisco Moreno Cariena;
  Melchor Miralles;
  Pascual Cervera De La Chica;
  Pedro Trapote Avecilla;
  Antonio Medina Cuadros;
  Enrique Riquelme De La Torre;
  Antonio Serrano;
  Luis Guerrero;

Director de la secci de futbol:  Predrag Mijatovi ;

Director de la secci de bsquet:  Antonio Martn Espina;

Secretari Tcnic:  Miguel ngel Portugal;

Director de les Categories Inferiors:  Javier Lozano;

Llista de presidents del club.


 Estadstiques .
 Temporades a 1a: 78.
 Partits jugats a 1a : 2382.
 Victries a 1a : 1363.
 Empats a 1a : 506.
 Derrotes a 1a : 513.
 Gols a favor a 1a : 4914.
 Gols en contra a 1a : 2759;
 Millor posici a la lliga: 1r;
 Pitjor posici a la lliga: 11;
 Posici histrica: 1r;

 Major victria com a local a la Lliga;


 Major victria com a visitant a la Lliga;


 Major victria com a local a la Copa d'Europa;


 Major victria com a visitant a la Copa d'Europa;


 Major derrota com a local a la Lliga;


 Major derrota com a visitant a la Lliga;


 Major derrota com a local a la Copa d'Europa;


 Major derrota com a visitant a la Copa d'Europa;


Palmars.
Ttols destacats.
Ttols nacionals (58).
 31 Lligues: 1931/32, 1932/33, 1953/54, 1954/55, 1956/57, 1957/58, 1960/61, 1961/62, 1962/63, 1963/64, 1964/65, 1966/67, 1967/68, 1968/69, 1971/72, 1974/75, 1975/76, 1977/78, 1978/79, 1979/80, 1985/86, 1986/87, 1987/88, 1988/89, 1989/90, 1994/95, 1996/97, 2000/01, 2002/03, 2006/07, 2007/08.
 17 Copes del Rei: 1904/05, 1905/06, 1906/07, 1907/08, 1916/17, 1933/34, 1935/36, 1945/46, 1946/47, 1961/62, 1969/70, 1973/74, 1974/75, 1979/80, 1981/82, 1988/89, 1992/93.
 8 Supercopes d'Espanya: 1988, 1989, 1990, 1993, 1997, 2001, 2003, 2008.
 1 Copa de la Lliga: 1984/85.
 1 Copa Eva Duarte: 1947;

Ttols internacionals (20).
 9 Copes d'Europa: 1955/56, 1956/57, 1957/58, 1958/59, 1959/60,  1965/66, 1997/98, 1999/00, 2001/02.
Desprs de guanyar-la 5 vegades seguides, t la Copa d'Europa en propietat i el dret a portar a la mniga esquerra de la seva equipaci un cercle blau (UEFA badge of honour) on s'hi mostra la copa i damunt d'aquesta, el nmero de cops que s'ha guanyada.
 2 Copes de la UEFA: 1984/85, 1985/86.
 1 Supercopa d'Europa: 2002.
 3 Copes Intercontinentals: 1960, 1998, 2002.
 1 Copa Iberoamericana: 1994.
 2 Copes Llatines: 1955, 1957.
2 Petita Copa del Mn: 1952, 1956;

 Altres ttols .
Campionats regionals (24).

Campionat Regional Centre (18): 1902/03,1903/04, 1904/05, 1905/06, 1906/07, 1907/08, 1912/13, 1915/16, 1916/17, 1917/18, 1919/20, 1921/22, 1922/23, 1923/24, 1925/26, 1926/27, 1928/29, 1929/30, i 1930/31;
Trofeus Mancomunitat de Madrid (5): 1932, 1933, 1934, 1935, i 1936;

 Distincions individuals .
Trofeus Pichichi.
Manuel Olivares 1932-33 ;
Paho 1951-52;
Alfredo Di Stfano 1953-54, 1955-56, 1957-58, 1958-59;
Ferenc Pusks 1959-60, 1960-61, 1962-63, 1963-64;
Amancio 1968-69, 1969-70;
Juanito 1983-84;
Hugo Snchez 1985-86, 1986-87, 1987-88, 1989-90;
Emilio Butragueo 1990-91;
Ivn Zamorano 1994-95;
Ral 1998-99, 2000-01;
Ronaldo 2003-04;
Ruud van Nistelrooy 2006-07;


Trofeus Zamora.
Ricard Zamora 1931-32, 1932-33;
Jos Ban 1945-46;
Juanito Alonso 1954-55;
Vicente Tran 1960-61, 1962-63, 1963-64;
Araquistain 1961-62;
Betancort 1964-65, 1966-67;
Junquera 1967-68;
Garca Remn 1972-73;
Miguel ngel 1975-76;
Agustn 1982-83;
Buyo 1987-88, 1991-92;

Pilotes d'Or.
Alfredo Di Stfano 1957, 1959;
Raymond Kopa 1958;
Luis Figo 2000;
Ronaldo 2002;
Fabio Cannavaro 2006;

FIFA World Player.
Luis Figo 2001;
Ronaldo 2002;
Zindine Zidane 2003;
Fabio Cannavaro 2006;

Bota d'Or.
Hugo Snchez 1990;

Onze d'Or.
Zindine Zidane 1998, 2000, 2001;
Ronaldo 2002;

World Soccer.
Luis Figo 2000;
Ronaldo 2002;
Zindine Zidane 2003;

Trofeu Bravo.
Emilio Butragueo 1985, 1986;
ker Casillas 2000;

 Classificaci a la Lliga Masculina de Futbol per temporades .


1928-29 1a Divisi 2n ;
1929-30 1a Divisi 5;
1930-31 1a Divisi 6;
1931-32 1a Divisi 1r ;
1932-33 1a Divisi 1r ;
1933-34 1a Divisi 2n ;
1934-35 1a Divisi 2n;
1935-36 1a Divisi 2n ;
1936-39 Sense competici;
1939-40 1a Divisi 4t;
1940-41 1a Divisi 6;
1941-42 1a Divisi 2n;
1942-43 1a Divisi 10;
1943-44 1a Divisi 7;
1944-45 1a Divisi 2n ;
1945-46 1a Divisi 4t ;
1946-47 1a Divisi 7 ;
1947-48 1a Divisi 11 ;
1948-49 1a Divisi 3r ;
1949-50 1a Divisi 4t;

1950-51 1a Divisi 9 ;
1951-52 1a Divisi 3r ;
1952-53 1a Divisi 3r ;
1953-54 1a Divisi 1r ;
1954-55 1a Divisi 1r ;
1955-56 1a Divisi 3r;
1956-57 1a Divisi 1r ;
1957-58 1a Divisi 1r ;
1958-59 1a Divisi 2n;
1959-60 1a Divisi 2n ;
1960-61 1a Divisi 1r ;
1961-62 1a Divisi 1r  ;
1962-63 1a Divisi 1r ;
1963-64 1a Divisi 1r ;
1964-65 1a Divisi 1r ;
1965-66 1a Divisi 2n;
1966-67 1a Divisi 1r ;
1967-68 1a Divisi 1r ;
1968-69 1a Divisi 1r ;
1969-70 1a Divisi 6 ;

1970-71 1a Divisi 4t ;
1971-72 1a Divisi 1r ;
1972-73 1a Divisi 4t;
1973-74 1a Divisi 8 ;
1974-75 1a Divisi 1r  ;
1975-76 1a Divisi 1r ;
1976-77 1a Divisi 9;
1977-78 1a Divisi 1r ;
1978-79 1a Divisi 1r ;
1979-80 1a Divisi 1r  ;
1980-81 1a Divisi 2n ;
1981-82 1a Divisi 3r ;
1982-83 1a Divisi 2n ;
1983-84 1a Divisi 2n;
1984-85 1a Divisi 5 ;
1985-86 1a Divisi 1r ;
1986-87 1a Divisi 1r ;
1987-88 1a Divisi 1r ;
1988-89 1a Divisi 1r  ;
1989-90 1a Divisi 1r ;

1990-91 1a Divisi 3r ;
1991-92 1a Divisi 2n ;
1992-93 1a Divisi 2n ;
1993-94 1a Divisi 4r ;
1994-95 1a Divisi 1r ;
1995-96 1a Divisi 6;
1996-97 1a Divisi 1r ;
1997-98 1a Divisi 4r ;
1998-99 1a Divisi 2n ;
1999-00 1a Divisi 5 ;
2000-01 1a Divisi 1r ;
2001-02 1a Divisi 3r;
2002-03 1a Divisi 1r ;
2003-04 1a Divisi 4t ;
2004-05 1a Divisi 2n ;
2005-06 1a Divisi 2n ;
2006-07 1a Divisi 1r ;
2007-08 1a Divisi 1r ;


 Lliga espanyola
 Copa del Rei

 Seccions .
Secci de bsquet.

La secci de bsquet del Real Madrid Club de Futbol va ser constituida el 1932. s el club europeu amb ms ttols i l'nic junt amb el Joventut de Badalona i el Club Baloncesto Estudiantes que sempre ha estat a la lliga espanyola de primera divisi.

Secci de voleibol (desapareguda).
7 Campionats de Lliga Masculina:
1972, 1976, 1977, 1978, 1979, 1980, 1983;
12 Copes d'Espanya:
1954, 1956, 1960, 1969, 1973, 1976, 1977, 1978, 1979, 1980, 1981, 1983;
1 Copa de la Reina:
1981;

Secci de tennis (desapareguda).
1 Torneig de Wimbledon:
 1966 (Manuel Santana);

Secci d'handbol (desapareguda).
1 Campionat d'Espanya d'handbol a onze: 1951.

 Referncies .


 Vegeu tamb .
 Real Madrid Castilla;
 Real Madrid C;

 Enllaos externs .

 Lloc Web oficial;















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52836" title="Alfredo Di Stfano Laulh" nonfiltered="737" processed="737" dbindex="20770">

Alfredo Di Stfano Laulh (Barracas -Buenos Aires, 4 de juliol del 1926), ha estat un jugador i entrenador de futbol d'origen argent nacionalitzat espanyol.

Se'l considera com un dels millors jugadors argentins de tots els temps i una de les figures legendries i mtiques de la histria del futbol per la seva velocitat i tncica amb la pilota. Se'l considera, junt a Cruyff, Maradona i Pel, un dels millors jugadors de tots els temps.


La Saeta Rubia, com se'l coneixia popularment, va defensar les samarretes dels equips sudamericans de River Plate, CA Huracn i Millonarios de Bogot i posteriorment a Europa les del Real Madrid i l'Espanyol de Barcelona.

Va actuar 29 vegades en la selecci argentina (incluint categories inferiors) i 31 amb l'espanyola.

Trajectria en clubs de terres de parla catalana. 




Histria 

L'any 1953 va venir a Espanya amb una situaci de fitxatge poc clara, El Futbol Club Barcelona havia avanat diners al River Plate, per els directius del Real Madrid amb negociacions amb el Millonarios de Bogot, asseguraven tenir els drets sobre el seu contracte. La intervenci de les instncies oficials del futbol espanyol van proposar que jugus una temporada a cada club alternativament. Finalment el president del Bara Enric Mart Carreto va dimitir i la comissi gestora del club va renunciar al jugador.
Desprs de triomfar plenament en les files del Real Madrid, on va aconseguir 5 Copes d'Europa i cinc ttols de pichichi de la lliga espanyola. Del 1963 al 1965 va jugar amb l'Espanyol.

L any  1998, la Federaci Internacional de Futbol  (FIFA) el va escollir, junt  amb altres nou grans jugadors, per a ingressar en l'anomenat Sal de la Fama d'aquest organisme. El novembre de 2003 fou nomenat Golden Player d'Espanya com el futbolista del pas ms destacat dels darrers 50 anys .


Els seus passos en la Direcci Tcnica 

Desprs de retirar-se es va dedicar a la conducci tcnica, dirigint equips com l'Elx,  Boca Juniors, Valncia, Reial Madrid, Sporting de Lisboa, Rayo Vallecano, Castell i River Plate. 

En la seua carrera com tcnic va aconseguir un Campionat Nacional amb CA Boca Juniors, un Campionat Nacional amb River Plate, una Lliga espanyola i una Recopa d'Europa amb el Valncia i una Supercopa d'Espanya amb el Reial Madrid.

 Referncies .



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52840" title="Sistema sensorial" nonfiltered="738" processed="738" dbindex="20773">
El sistema sensorial d'un mamfer s la integraci del 5 sentits: vista, oda, olfacte, gust i tacte.

 Sistema visual;
 Via ptica;
Ull;
Nervi ptic;
Quiasma ptic;
Crtex visual;
 Sistema auditiu;
 Via auditiva;
Oda;
Oda externa;
Oda mitjana;
Oda interna;
Nervi auditiu;
Nucli coclear;
Lemnisc lateral;
Oliva superior;
Tubrcul quadrigeminat inferior;
Tlem;
Crtex auditiu;
Sistema gustatiu;
 Via gustativa;
Sistema olfactiu;
 Via olfactiva;
Sistema tctil;
 Via tctil;
Sistema somatoestsic;
 Via somatoestesica;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52842" title="Museologia" nonfiltered="739" processed="739" dbindex="20774">
Museologia s la disciplina que tracta dels museus i altres centres patrimonials dedicats a la conservaci, documentaci, estudi, exhibici i difusi del patrimoni cultural.

La museologia es dedica a l estudi i organitzaci dels museus, les colleccions i la museitzaci del patrimoni cultural.

La museologia com a cincia est lligada als museus els quals trobem ja a l antiga Grcia (del grec          = musein 'museu', lloc de les muses i       = logos, raonament i parla).  Per no s formulada com a disciplina cientfica fins a principis del s. XX. Un dels seus primers terics va ser Georges-Henri Rivire

 Enllaos externs .

Pgina de l'Associaci de Muselegs de Catalunya;
Pgina de l'AMC ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52843" title="Sistema gustatiu" nonfiltered="740" processed="740" dbindex="20775">
El sistema gustatiu d'un mamfer s el procs que va des de la recepci a la identificaci del sabor d'un producte tastat.

Els cinc sabors bsics sn: dol, amarg, salat, cid i  umami (del glutamat). La resta de sabors sn sensacions producte de la combinaci d'aquests cinc estimulats per les olors emeses. 

La llengua s el principal rgan gustatiu del cos, en la seva superfcie es troben tres tipus de papilles, les calciformes i les fungiformes tenen funci gustativa i les filiformes sn tctils.

Les papilles gustatives estan formades per una agrupaci de cllules receptores envoltades de cllules de suport estan provistes d'un petit porus a travs del qual es projecten fines perllongacions de les cllules sensorials exposades a la saliva que entra per aquest porus. 

La membrana cellular, amb doble capa lipdica, s la responsable de la recepci de l'estimul gustatiu. La diferncia de concentraci d'ions entre l'interior de la membrana i l'exterior donen lloc a un senyal elctric que tindr una intensitat que dependr del tipus de component i de la concentraci del producte tastat.

L'impuls nervis es transmet al cervell mitjanant els quatre nervis del crani.

La sensaci del sabor s'obt quan al cervell s'han rebut els senyals corresponents al conjunt de cllules sensorials per a totes les substncies qumiques i el cervell les transforma mitjanant un complex sistema de reconeixement en un gust concret. La freqncia amb que es repeteixen els impulsos indica la intensitat del sabor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52844" title="Museu etnolgic de Beneixama" nonfiltered="741" processed="741" dbindex="20776">
El Museu Etnolgic de Beneixama es troba a la plaa "del Mesn (sic)". Aprofita part de l'edifici de l'antic llavador del poble. Recull una interessant collecci d'eines agrcoles, mobles i objectes que mostren maneres de fer i de viure al passat recent de Beneixama. Els materials es troben organitzats temticament segons la utilitzaci dels mateixos (la verema, l'habitaci, l'escola, etc...). Encara necessita millorar alguns aspectes, com ara, la installaci de panells explicatius de les peces i els seus usos, aix com l'poca a qu pertanyen. El seu horari d'obertura s variable. Si el voleu visitar, conv que en demaneu informaci a l'Ajuntament.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52846" title="Babak" nonfiltered="742" processed="742" dbindex="20778">
Babak o Babek (persa Papak) (mort 838) fou cap de la secta dels khurramites a l'Azerbaidjan, a la primera meitat del segle IX.

Fill d'un comerciant d'oli a Al-Madain va treballar de jove al Azerbaidjan, i fou captat per Djawidhan ben Sahl, cap dels Khurramtes de la regi que va morir poc desprs. Babak va dir que l'esperit del difunt havia entrar en ell i va atreure molta gent i va comenar a preparar la revolta del seus.

Els khurramtes es van concentrar a Al-Badhdh, al Arran, prop del Araxes. El moviment tenia fortes connotacions socials (fou una derivaci del mazdaquisme comunista) per li va afegir mtodes nous i violents. La rebelli va comenar el 816 o 817 i sembla que la rebelli del governador d'Armnia Hatim ben Harthama va influir en el seu inici, aix com d'altres dificultats que trobava el Califat a la regi. En poc temps es van apoderar de la regi.

El 204 de l'hgira (819 o 820) el califa Al-Mamun va enviar contra Babak a Yahya ben Muadh, que no va aconseguir derrotar-lo. Altres caps rabs tamb van fracassar en els anys segents i la revolta es va estendre i va arribar fins al Djibal. 

Al-Mutasim va enviar contra ell, el 835, a al-Afshin Haydar que va restaurar les fortaleses de la regi destruides per Babak; encara que el cap rab Bugha el vell fou derrotat a Hastad-Sar, Afshin va aconseguir sorprendre a un dels caps rebels, Tarkhan (836). Desprs va rebre reforos dirigits per Djafar al-Khayyat i els voluntaris d'Abu Dulaf i va preparar l'assalt a Al-Badhdh (837) que fou ocupada el 15 d'agost del 837. Babak va fugir i es va refugiar amb l'armeni Sahl ben Sembat Bagratuni (germ d'Ashot I el gran) que el va entregar a Al-Afshin, el qual el va enviar a Samarra on va arribar el 4 de gener de 838.

El califa el va fer morir amb sofisticades i cruels tortures. El seu cos fou exposat en pblic .

Vegeu tamb.
Babakiyya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52848" title="Babakiyya" nonfiltered="743" processed="743" dbindex="20780">
Els Babakiyya foren els sectaris partidaris de Babak, que van existir des del 816 fins el 837 en qu Babak fou derrotat, i que van romandre encara actius durant la resta del segle.

Els Babakiyya esperaven un Mahdi i tenien alguns ritus particulars.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52851" title="DSLAM" nonfiltered="744" processed="744" dbindex="20781">

DSLAM (deslam) sn les sigles angleses de Digital Subscriber Line Access Multiplexer. s a dir, Multiplexor d'Accs Digital a la Lnia d'Abonat. s el mecanisme a travs del qual una companyia de telfon ofereix transmissi de dades d'alta velocitat sobre lnies de coure ja existents des de la seva central als usuaris de connexions DSL. Aquest mecanisme separa els senyals de veu dels de dades i controla i dirigeix el trfic de les lnies DSL entre l'equip final de l'usuari (enrutador, mdem, ...) i la xarxa de servei del provedor.

Detalls pel que fa al maquinari.

Els usuaris es connecten al DSLAM mitjanant mdems o enrutadors DSL, els quals estan connectats a la xarxa PSTN (Public switched telephone network, s a dir, Xarxa Telefnica Commutada (XTC) mitjanant les tpiques lnies telefniques de cable de parell trenat.
Cada DSLAM t un conjunt de targetes de connexi, cadascuna de les quals t diferents ports als quals van connectades les lnies dels usuaris. Normalment aquestes targetes solen haver de l'ordre de 24 ports, per aquest valor pot variar depenent del fabricant. 

Pel que fa a l'equipament, els DSLAMs ms comuns contenen:
 Convertidors.
 Xasss del DSLAM (normalment alimentat a -48 V DC).
 Targetes de connexi.
 Cablejat.
 Enllaos de pujada (upstream links). Normalment les tecnologies ms utilitzades sn Gigabit ethernet o fibra ptica.

Funcionament: Per a qu serveix el DSLAM?.

El DSLAM, que es troba a la central telefnica, s'encarrega de recollir els senyals digitals que li arriben dels diferents ports i, mitjanant la multiplexaci, els fusiona convertint-los en un de sol. 
Aquest senyal, llavors, es carrega a un equip de commutaci central viatjant a travs d'una xarxa d'accs (coneguda tamb com Network Service Provider (NSP)) a velocitats de fins a 1 Gbit/s i connectant-se a Internet.

Depenent del producte, els multiplexors DSLAM poden connectar lnies DSL amb alguna combinaci d'ATM, frame relay o xarxes d'Internet. Tamb cal tenir en compte que, des de la perspectiva d'un enrutador, el multiplexor DSLAM actua com una immensa xarxa de commutaci perqu el seu funcionament s bsicament la capa 2.

Per, a ms a ms, el DSLAM s un conjunt gran de mdems, cada mdem de la targeta de connexi es comunica amb el mdem DSL de l'usuari. Aquesta funci de mdem s'implementa normalment dins del DSLAM en comptes de ser maquinari per separat; a ms de ser de banda ampla. T la capacitat de provar la lnia i intentar compensar els possibles ecos i interferncies per poder moure les dades a la mxima velocitat que la lnia permet. Per aix aconsegueix un rang ms gran que el que t el parell balancejat d'Ethernet.

La trajectria de les dades.

En el viatge de les dades, hi ha diferents etapes:

Etapa 1: L'enviament de les dades.

 La font (residencial o comercial): El mdem DSL connectat a l'ordinador de l'usuari.
 El bucle local: El cablejat (fet per la companyia de telfon) des de la casa de l'usuari fins a la central telefnica (tamb anomenada last mile.
 Main Distribution Frame (MDF): Connecta les lnies externes amb les internes. Normalment s'utilitza per connectar lnies privades o pbliques que estan entrant a un edifici amb xarxes internes. En una central de telecomunicacions, el MDF normalment es troba a prop als cables de tensi i al commutador de circuits.
 DSLAM: Dispositiu de la central telefnica per al servei DSL. Barreja el trfic de veu i de DSL a la lnia DSL de l'usuari, de manera que envia els senyals de dades upstream cap a la xarxa portadora ms apropiada; i els senyals de veu els envia cap al commutador de veu (commutador de circuits).

Etapa 2: El retorn de les dades.
 Des del DSLAM a la central telefnica, el senyal netejat de senyals DSL (hem enviat les dades DSL per una altra xarxa de manera que ara noms ens queda la senyal de veu) viatja a travs del MDF al commutador de circuits de manera que l'usuari pugui tenir un altre cop servei telefnic.

Velocitats de transmissi.

DSLAM es basa en l's de parell trenat, el qual presenta ms atenuaci a freqncies altes. De manera que com ms distncia hi hagi entre l'usuari i el multiplexor DSLAM, la velocitat de transmissi ser ms petita. 
Aix, depenent de la distncia, podem tenir les segents velocitats de transmissi de dades:

 25 MG (0.3048 Km).
 24 MG (0.6096 Km).
 23 MG (0.9144 Km).
 22 MG (1.2192 Km).
 21 MG (1.524 Km).
 19 MG (1.8288 Km).
 16 MG (2.1336 Km).

Altres caracterstiques.
El multiplexor DSLAM tamb ofereix l'habilitat d'etiquetar el trfic VLAN quan passa des dels usuaris als enrutadors dupstream. A ms suporta algunes caracterstiques de Qualitat de Servei (QoS) com contenci, qes de prioritat, ...
Cal tenir en compte tamb que alguns d'aquests DSLAMs ofereixen servei de tallafocs com, per exemple, els paquets de filtratge.

Aplicacions.
A part de ser una connexi s molt utilitzada sobretot amb packs Triple-play, els DSLAMs tamb sn molt utilitzats per hotels, venats residencials, cases de camp, i altres corporacions per la seva prpia lnia telefnica.

Vegeu tamb.
Digital Subscriber Line (DSL).
Asymmetric Digital Subscriber Line (ADSL).
ISDN Digital Subscriber Line (IDSL).
Triple-play.

Enllaos externs.
Web de la iec sobre DSLAM.;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52852" title="Cambra baixa" nonfiltered="745" processed="745" dbindex="20782">
La cambra baixa o cmera baixa s una de les dues cambres d'un cos legislatiu bicameral; l'altra s la cambra alta. Les funcions i caracterstiques dels parlaments unicamerals sn idntiques a aquelles de les cambres baixes. 

En les democrcies parlamentries la cambra baixa s la cmera ms poder explcit o implcit per convenci. La cambra baixa s l'nica que designa al cap de govern o al primer ministre i pot remoure'l per mitj d'una moci de censura. La cambra baixa es considera la representaci directa del poble, ja sigui per mitj de l'elecci de representats d'una llista de diputats en un escrutini proporcional plurinominal o per l'elecci de representants directes de cadascuna de les circumscripcions en qu est dividit l'Estat en un escrutini uninominal majoritari. La cambra alta t menys poder (com a Espanya), i en altres casos les seves funcions sn merament cerimonials (com al Regne Unit). 

En les democrcies presidencialistes la cambra baixa sol tenir el mateix poder que la cambra alta, principalment en els sistemes federalistes: la cambra baixa representa a tots els ciutadans per igual (un diputat s elegit per cadascuna de les circumscripcions electorals en qu est dividit el pas amb la mateixa grandria poblacional) mentre que la cambra baixa representa a cadascun dels estats o provncies membres per igual. Les funcions de la cambra baixa de les democrcies presidencialistes es restringeixen a la creaci de lleis, per, no elegeix al cap de govern ni t la capacitat de deposar-lo.

La segents s una llista dels ttols ms comuns de les cambres baixes o unicamerals:
 Cambra de Diputats (a Mxic);
 Cambra de Representants (als Estats Units);
 Cambra d'Assemblea (a alguns estats constituents d'Austrlia);
 Cambra dels Comuns (al Regne Unit);
 Assemblea Legislativa (a Ontrio);
 Assemblea Nacional o Federal (a Alemanya). ;
 Congrs de Diputats (a Espanya);
 Dil ireann (a la Repblica d'Irlanda);
 Consell Nacional (a Sussa);
 Sejm (a Polnia);
 Tweede Kamer o Segona Cambra (als Pasos Baixos);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52853" title="Triple-play" nonfiltered="746" processed="746" dbindex="20783">
En l'mbit de les telecomunicacions s'anomena triple play a l'oferta de les companyies de telfon i cable que consisteix en oferir un triple servei de veu, dades i vdeo (telefonia, internet d'alta velocitat i televisi) en una mateixa quota a travs de les lnies DSL.

Avui en dia el triple-play ha perms a les companyies telefniques fer la competncia a les de cable, ja que amb un ample de banda molt ms redut han aconseguit un servei molt eficient de televisi.

El triple play es basa en el concepte de que una soluci integrada s ms rendible i dna ms possibilitats als usuaris.

L'nic que fa falta per a obtenir aquests serveis triple-play s disposar d'una lnia de connexi telefnica.

A Espanya Telefnica ofereix el seu pack Trio, en el qual ofereix lnia ADSL, trucades gratuites, i Imagenio IPTV.

El triple play tamb s'utilitza per descriure les targetes i el xips que combinen el processament de veu, vdeo i dades.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52855" title="Sistema somatosensorial" nonfiltered="747" processed="747" dbindex="20784">
El sistema somatosensorial en un mamfer produeix sensacions tctils, trmiques, proprioceptives(una part de l'equilibri), cinestsiques(de moviment) i nociceptives (de dolor) elaborades a partir d'estats especfics de l'organisme.

Els receptors principals de les sensacions del sistema somatosensorial sn, en el cas dels tctils, el disc de Merkel i els corpuscles tctils de Meissner, ambds situats en en la capa ms superficial de la pell, i els receptors barestsics o de pressi de Golgi i Pacini que es troben en la capa ms profunda.

En el cas del sentit de l'equilibri  el sistema proprioceptiu o d'autopercepci tamb t com a receptors els fusos neuromusculars amb funcions sensitiva i motora situats, en part, en els peus i el clatell.

Altres receptors de sensacions del cos es troben en vsceres, tendons i  articulacions

La transmissi de les  distintes sensacions procedents del cos segueix una via paralella i al contrari de la via motora , recorren els nervis perifrics i medulla i arriben fins la zona sematosensorial del lbul parietal del cervell.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52858" title="Excreci" nonfiltered="749" processed="748" dbindex="20786">
L'excreci en un mamfer s l'expulsi del cos de qualsevol substncia lquida o slida de rebuig.

Sistema excretor en lquids.

1. L'orina s'elabora en els dos ronyons i s conduda  pels conductes anomenats urters a la bufeta  on s'emmagatzema i d'all sortir a l'exterior per una altre conducte: la uretra.

2. L'orina cont aigua,clorur sdic, urea i cid ric, aquest dos ltims compostos sn txics per l organisme.

3. La urea procedeix de les protenes dels aliments ingerits i s'ha format alfetge.

4. La micci es produeix quan s'expulsa l'orina a travs de la uretra, la qual t un esfnter que permet que estigui tancada voluntriament. La  contracci de la bufeta empeny l'orina i aquesta surt a l'exterior pel meat urinari . 

5. La suor amb la mateixa composici que l'orina per menys concentrada, s excretada  per les glndules sudorpares

Sistema excretor de slids. 

La femta prov de la digesti dels aliments i est formada per restes d'aliments no digerits, superfcie mucosa i altres substncies secretades per les parets intestinals i del lquid biliar.

El procs d'expulsi de l'excrement comena quan el contingut fecal del clon passa al recte dins d'un acte reflex ,aleshores el recte es distensa i provoca la dilataci de l'esfnter intern de l'anus mentre l'esfnter extern es dilata voluntriament. Tamb hi interv l'acci dels msculs abdominals

La medulla lumbosacra s el centre d'aquest segon procs.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52859" title="Encomienda" nonfiltered="750" processed="749" dbindex="20787">
L'Encomienda s una instituci caracterstica de la colonitzaci espanyola a Amrica i Les Filipines. Es tractava d'un dret atorgat pel monarca a favor d'un sbdit espanyol (l'encomendero), qui rebia tots els pobles conquerits, a canvi que s'encarregus de recaptar els impostos i les taxes que els indis havien de pagar a la monarquia. L'encomendero tenia l'obligaci de vetllar pel benestar dels indgenes, tant en l'mbit espiritual, com en el terrenal, assegurant la seva protecci i el seu adoctrinament cristi. A l'hora de la veritat, l'Encomienda va suposar un abs absolut dels encomenderos contra els indgenes dels seus pobles, forats a treballar en condicions d'esclavitud infrahumanes. Fray Bartolom de las Casas, a la seva Historia de las Indias (1561) realitza una crtica a aquesta forma d'organitzar el treball.

LEncomienda estava regulada per les Lleis de Burgos (1512-1513), i va ser modificada per les Lleis d'ndies (1542). Durant un temps, la pressi de l'Esglsia Catlica va provocar una modificaci de l'encomienda original, anomenada Repartimiento. Malgrat els diferents maquillatges que li van fer, l'encomienda no va ser abolida, de forma definitiva, fins l'any 1791.

Aquesta mesura va suposar una manera de recompensar a aquells homes distingits pels seus serveis a la corona d'Espanya, aix com assegurar l'establiment d'una poblaci espanyola a les terres recentment conquerides. En una primera etapa, les encomiendas tenien un carcter hereditari, tot i que, amb el pas del temps, es va anar limitant la duraci de les mateixes.

LEncomienda procedia d'una vella instituci medieval, implantada per la necessitat de protecci dels pobladors de la frontera peninsular en els temps de la Reconquesta. A Amrica, aquesta instituci s'havia d'adaptar a una situacio molt diferent, fet que va plantejar molts problemes i moltes revoltes, a diferncia del que havia succet a Espanya.

Vegeu tamb.
Comanda;
Mita;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52860" title="Emirat d'Arzen" nonfiltered="751" processed="750" dbindex="20788">
Arzen (Arzan) fou un emirat d Armnia occidental, centrat a la ciutat d Arzen (rab Arzan, armeni Ardzen o Arzn). 

Destruda pels bizantins el 752 fou repoblada pels musulmans que foren regits per un bal.

A les lluites que van esclatar vers el 813 per la successi del Califat, el capitost local, Musa ben Zorara es va constituir en una fora autonoma amb el ttol d emir, per generalment va guardar fidelitat al ostikan d Armnia, si be en alguns moments fou independent durant el periodes turbulents. D un passatge poc clar d un historiador podria deduir-se que Musa estava casat amb una filla o neta d Ashot I Msaker, prncep d Armnia. 

Tot i aquest possible parentesc, el 850 l emir Musa ben Zorara fou encarregat de cobrar els impostos al prncep de Taron, Bagrat I Bagratuni (fill d Ashot), que el va derrotar. No obstant el 851 i 852 va donar un cert suport a Bagrat contra Yusuf ben Abu Said ben Marwazi, fill i successor del ostikan Abu Said Muhammad ben Marwazi (al que Musa havia estat lleial).

El nou ostikan Bogha al-Khabir es a dir Bogha el vell el va fer presoner el 853 i el va enviar a Samarra. El va succeir el seu fill Abul Makhra ben Musa ben Zorara que el 868 va perdre part dels seus dominis davant el prncep de Mardastan. Les lluites a Taron (897) li van permetre estendre's per Sasun i Khoit. 

El mateix 897 l emir de Diyar Bakr, Ahmed ben Isa ben Shaikh, de la dinastia Shaybnida, cridat pels feudals de Vaspurakan, va atacar l emir d Arzen Abul Makhra ben Musa ben Zorara (que era lleial al rei d Armnia) i el principat de Taron, en mans d una branca dels Bagrtides, on ara (des el 895) regnava Gurgen, fill d Ashot de Taron i net de Bagrat I Bagratuni, que havia derrotat al altra pretendent de nom tamb Ashot (fill de David Arqaik, germ d' Ashot, prncep del 878 al 895). Gurgen va morir en la lluita contra l emir shaybanida Ahmed que va annexar Taron. Tamb l emirat d Arzen i les muntanyes de Khoit i Sasun (que abans havien estat de Taron per ara pertanyien a Abul Makhra) fou atacat i annexionat el 898 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52861" title="Sistema endocr" nonfiltered="752" processed="751" dbindex="20789">

El sistema endocr en un mamfer est format per glndules i altres rgans que produeixen emmagatzemen o secreten hormones 

Les glndules endocrines fabriquen hormones que s'utilitzen internament en el cos i la seva acci pot tardar en manifestar-se de minuts a mesos. Totes les hormones produdes estan interrelacionades.

El procs de funcionament necessita glndules que funcionin correctament ,un fluxe de sang per a  transportar les hormones al llocs de recepci i un sistema, regit per l'hipotlam, per a controlar com es produeixen i utilitzen.

Funcions del sistema endocr.
El sistemes endocrns,nervis i reproductiu junt amb ronyons, intestins fetge i el greix ajuden a mantenir i controlar:

Els nivells d energia del cos;
La reproducci;
El creixement i desenvolupament;
L'equilibri intern (homeostasi);
Reaccions a les condicions ambientals;

 Vegeu tamb .
Endocrinologia;
Malalties endocrines;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52862" title="Joaquim Claret i Valls" nonfiltered="753" processed="752" dbindex="20790">
L'escultor Joaquim Claret i Valls va destacar per la seva obra de petit format, inscrita en el moviment de relectura del classisme que es va dur a terme a l Europa meridional durant el primer ter de segle XX. A cavall entre Catalunya i Frana, Claret particip de moviments artstics com el Noucentisme i el Nou classicisme francs. Claret reb influncies de l art grecollat i es va inspirar en l univers popular mediterrani, per alhora va saber adaptar tot aquest material a les necessitats i llenguatges plstics contemporanis. Amic d  Aristide Maillol, Maurice Denis, Josep Clar o Enric Casanovas, la figura de Claret resulta molt interessant de cara a l anlisi de l art modern d arrel clssica. 

Formaci.
Joaquim Claret i Valls va nixer a la poblaci de Camprodon (Ripolls, Pirineus gironins) el novembre de 1879 i fou el ms petit de set germans. La seva famlia regentava el Caf "de Can Cisco", al cntric Carrer Valncia de Camprodon. Joaquim va mostrar molt aviat gran habilitat per les arts, i va ser inscrit el 1893 a la famosa Escola de Dibuix d  Olot (Garrotxa), dirigida pel pintor paisatgista Josep Berga i Boix y reformada feia poc per iniciativa del tamb pintor Joaquim Vayreda. Claret estudi a Olot tres anys, fins que el 1896 es va traslladar a Barcelona, per tal de continuar amb la seva formaci a l Escola de Llotja. En el decurs dels anys passats a Barcelona, treball com ajudant a diversos tallers d escultura, aix com d escenografia. Ms tard, hagu de marxar a les Illes Canries, on va realitzar el seu servei militar. Havent acabat, el 1901, va tornar a la Pennsula i pass cert temps entre les poblacions de Camprodon, d Olot i de Figueres (Alt Empord), treballant ja com a escultor. 

Pars.
Joaquim Claret es va traslladar a Pars, llavors considerada la capital mundial de l art i de la cultura, el 1906. Aviat entr a treballar al taller del clebre escultor rossellons Aristide Maillol, amb qui establ una relaci d amistat durant molts d anys. Claret resid a Pars fins el seu casament el 1914, i durant aquell temps va freqentar els cenacles artstics ms importants del moment, si b sempre es mantingu lluny de les avantguardes. El juliol de 1914, acabat de casar, va tornar a la seva regi natal per la seva lluna de mel, i es vei forat a romandre a la zona ats l esclat de la Primera Guerra Mundial. No fou fins el  1920 que el escultor i la seva famlia pogueren  tornar a Frana - grcies als trmits efectuats per Maillol i per Denis   i es van establir a Saint-Germain-en-Laye, poblaci propera a Pars.

A Frana, Claret particip gaireb anualment als Salons de Pars, especialment al de la Socit Nationale des Beaux-Arts. La seva primera exposici individual tingu lloc a les prestigioses galeries Bernheim-Jeune el 1921, i esdevingu un xit tant de pblic com de crtica. Durant aquests anys tamb va exposar a Catalunya, en ocasi de les exhibicions de "Les Arts i els Artistes" i de l' "Agrupaci d'Escultors". Finalment, Claret va crear tres peces destinades a l Exposici Internacional de Barcelona de 1929. 

ltims anys.
Claret visqu en Saint-Germain de forma intermitent fins el 1940, quan les tropes alemanyes va envair Pars. En aquell moment, l escultor comptava ja seixanta anys, aix que decid tornar a Olot i installar-se a la vila. Treball al taller d imatgeria religiosa El Arte Cristiano fins la seva jubilaci. Joaquim Claret va morir a Olot el Nadal de 1964, a l edat de vuitanta-cinc anys. 

 Obra .
Joaquim Claret destac per les seves escultures de dimensions redudes, generalment femenines. Els materials que empr per a la confecci de les seves obres foren variats, bo i sobresortint  les terres cuites i les foses en bronze, encara que tamb va crear marbres mitjanant la tcnica de la talla directa.

D altra banda, Claret va ser un aquarellista notable, particularment quan ja era gran i el treball fsic necessari per l escultura se li fu ms difcil. Es conserven, alhora, molts dibuixos de l autor, apunts del natural i esbossos previs a les seves escultures. 

Hom pot contemplar creacions de Claret als carrers i Cementeri de Camprodon, al Museu Comarcal de la Garrotxa d Olot, al Muse Dpartemental Maurice Denis de Saint-Germain-en-Laye (Yvelines, Frana) i al Cementeri de Montparnasse de Pars. 

 Bibliografia .
 Cristina RODRIGUEZ SAMANIEGO, Joaquim Claret, escultor de la Mediterrnia. Tesi llegida a la Universitat de Barcelona l octubre de 2006.
 J.C. BEJARANO VEIGA; Cristina RODRIGUEZ SAMANIEGO, Modelant el gust. L escultura de sal a l obra de Lambert Escaler i Joaquim Claret (1890-1930) . A: M.-T. SALA; R.-M. CREIXELL; E. CASTAER,  Espais interiors. Casa y Art. Barcelona: Ediciones de la Universidad de Barcelona, 2007, pp.589-598.

 Enllaos externs .
 Museu Comarcal de la Garrotxa;
 Muse Dpartemental Maurice Denis;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52863" title="Birr" nonfiltered="754" processed="753" dbindex="20791">

El birr (nom amhric) s la unitat monetria oficial d'Etipia. Es divideix en 100 cntims (en amhric santim, derivat del francs centime). El codi ISO 4217 s ETB. 

Introdut el 1945, el birr sovint fou anomenat internacionalment "dlar etop", nom que es va deixar d'utilitzar definitivament el 1976, en qu es va conservar el nom etop que havia tingut sempre, birr, que en amhric vol dir "argent". 

Ems pel Banc Nacional d'Etipia (Ya'Ityopy Behrwi Bnk), en circulen monedes d'1, 5, 25 i 50 santim i bitllets d'1, 5, 10, 50 i 100 birr.

Monedes usades prviament.
La primera moneda nacional d'Etipia fou el talari o "tler de Menelik", ems per primera vegada el 1894, si b durant els segles XVIII i XIX s'hi usaven tamb els tlers de Maria Teresa i uns terrossos de sal anomenats amole. El 1934, les forces ocupants italianes van imposar-hi la lira com a moneda d's legal fins que en foren expulsats el 1942.

Taxes de canvi.
 1 EUR = 10,28 ETB (22 de novembre del 2005);
 1 USD = 8,76 ETB (22 de novembre del 2005);

Enllaos externs. 
  Banc Nacional d'Etipia ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52870" title="Bolvar (moneda)" nonfiltered="755" processed="754" dbindex="20792">


El bolvar s la unitat monetria de Veneuela i porta aquest nom en honor a l'artfex de la independncia veneolana, Simn Bolvar. El codi ISO 4217 s VEF, mentre que localment s'abreuja Bs o b BsF. Es divideix en 100 cntims (en espanyol cntimos). 

Desprs de la reforma monetria de l'1 de gener del 2008, en qu de 1.000 antics bolvars (codi ISO 4217: VEB) se n'ha fet un de nou, anomenat bolvar fort (en espanyol bolvar fuerte), el bolvar ha de deixat de ser la tercera moneda de valor ms baix d'Amrica desprs del guaran del Paraguai i del peso colombi. 

s ems pel Banc Central de Veneuela (Banco Central de Venezuela). 

L'antic bolvar.

Abans de la revaluaci del bolvar, en circulaven monedes de 10, 20, 50, 100, 500 i 1.000 bolvars i bitllets de 1.000, 2.000, 5.000, 10.000, 20.000 i 50.000 bolvars. Els cntims havien caigut en dess.

Totes les monedes, encunyades per la Casa de la Moneda de Veneuela, tenien el mateix disseny: a l'anvers hi havia una efgie del Libertador Simn Bolvar, juntament amb la llegenda Bolvar Libertador, dins d'un heptgon que simbolitzava les set estrelles de la bandera. Al revers hi figurava l'escut, encerclat pel nom oficial del pas i, a sota, l'any d'emissi; el valor facial de la moneda es trobava a la dreta de l'escut.

Pel que fa als bitllets, a l'anvers presentaven el retrat de grans figures de la histria veneolana: Simn Bolvar, Antonio Jos de Sucre, Andrs Bello, Francisco de Miranda, Simn Rodrguez i Jos Mara Vargas. Al revers hi figuraven paisatges, edificis i elements representatius de la geografia, la histria i la societat del pas.

El nou bolvar, o bolvar fuerte.

Actualment els valors en circulaci sn, pel que fa a les monedes, 1, 5, 10, 12 , 25 i 50 cntims i 1 bolvar, i pel que fa als bitllets, 2, 5, 10, 20, 50 i 100 bolvars.

La moneda d'un bolvar recorda les tradicionals, amb l'efgie de Simn Bolvar i la llegenda Bolvar Libertador a l'anvers, i el valor facial i l'escut veneol al revers. La resta de monedes segueixen totes el mateix patr: el valor facial a l'anvers, amb les set estrelles a l'esquerra (excepte la de 12  cntims, en qu les estrelles sn a sota del valor i que, a ms, incorpora dues fulles de palma), i l'escut al revers, amb la llegenda Repblica Bolivariana de Venezuela.
 
Els bitllets tenen un disseny modern, i a l'anvers presenten tamb personatges representatius: Francisco de Miranda, Pedro Camejo, el cacic Guaicapuro, Luisa Cceres de Arismendi, Simn Rodrguez i Simn Bolvar. El revers est illustrat amb exemples de la fauna del pas.

Taxes de canvi.
 1 EUR = 2,71 VEF (21 de novembre del 2008);
 1 USD = 2,15 VEF (taxa de canvi fixa);

Enllaos externs.

   Banc Central de Veneuela ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52871" title="Llista de comtes de Besal" nonfiltered="756" processed="755" dbindex="20793">
Llista cronolgica dels comtes regnants al comtat de Besal, des de la seva creaci el 785 fins a la seva intregraci definitiva al comtat de Barcelona el 1111. Les terres que formaven el comtat de Besal esdevingueren, desprs de la conquesta franca, al final del segle VIII, una dependncia del comtat de Girona. El seu territori no adquir plena autonomia fins que es produ la reordenaci territorial portada a terme per Guifr el Pels al final del segle IX i es convert en un comtat independent i separat de la influncia Gironina, encomenant el govern al seu germ Radulf I de Besal, a qui nomen comte de Besal. 


Comtes de Besal nomenats pels reis Francs, vinculat al comtat de Girona.

785-entre 801 i 811 : Rostany, comte de Girona;
entre 801 i 811-entre 812 i 817 : Odil, comte de Girona;
entre 812 i 817-820 : Ber, comte de Barcelona i comte de Girona ;
820-825 : Ramp, comte de Barcelona i comte de Girona;
825-844 : Berenguer de Tolosa, comte de Barcelona i comte de Girona;
844-848 : Sunifred I, comte de Barcelona i comte de Girona;
848-878 : Guifr el Pils, comte de Barcelona i comte de Girona;

Comtes de Besal del Casal de Barcelona, vinculat al comtat de Cerdanya.

878-920 : Radulf I de Besal, germ de Guifr el Pils, comte de Barcelona;
920-927 : Mir I, comte de Cerdanya, nebot de l anterior;
927-957 : Guifr II de Besal, fill de l'anterior;
957-966 : Sunifred II, comte de Cerdanya, germ de l'anterior;
966-984 : Mir II de Besal, comte de Cerdanya, germ de l anterior;
984-988 : Oliba Cabreta, comte de Cerdanya, germ de l anterior;

Comtes de Besal del Casal de Barcelona, independent.

988-1020 : Bernat I de Besal, fill de l anterior;
1020-1052 : Guillem I de Besal, fill de l anterior;
1052-1066 : Guillem II de Besal, fill de l anterior;
1066-1097 : Bernat II de Besal, germ de l anterior;
1097-1111 : Bernat III de Besal, fill de Guillem II de Besal;

 comtat a Ramon Berenguer III, sogre de Bernat III, integraci al comtat de Barcelona;
 Vegeu tamb .

Comtat de Besal;
Comtats catalans;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52872" title="Molokai" nonfiltered="757" processed="756" dbindex="20794">


Molokai (oficialment en hawai Moloka i) s una de les illes Hawaii. Est situada a 40 km a l'est d'Oahu, separada pel canal Ka-iwi, i al nord de Lanai, separada pel canal Kalohi. Administrativament Molokai depn del comtat de Maui, excepte la pennsula de Kalaupapa que forma el comtat de Kalawao.

L'illa est formada per dos volcans, coneguts com East Molokai i West Molokai. La superfcie total s de 673,44 km . L'altitud mxima s Kamakou a l'East Molokai amb 1.515 m sobre el nivell del mar.

La meitat de la poblaci s d'ascendncia hawaiana. La poblaci total al cens del 2000 era de 7.404 habitants. L'nica ciutat de l'illa s Kaunakakai, amb un port. L'aeroport s a West Molokai. La platja de P p haku, a la costa oest de l'illa, s la ms llarga de les illes Hawaii.

Leproseria de Kalaupapa.

La pennsula de Kalaupapa, al nord de l'illa, est allada de la resta per uns penyasegats de 1.010 m d'altitud, uns dels ms alts del mn. Al peu dels penyasegats hi ha la vila de Kalaupapa. Va ser el lloc escollit pel rei Kamehameha V per a allar els leprosos. Els primers exiliats van arribar el 1866. Les vctimes eren transportades en vaixell, tirades per la borda i abandonades. El 1873 hi va arribar el Pare Dami, el missioner catlic belga Jozef van Veuster Wouster avui mrtir de la caritat. Durant 16 anys es va dedicar a la cura dels malalts fins que, el 1889 va morir afectat de lepra. Amb la constituci de l'estat de Hawaii, la pennsula va quedar apart sota l'administraci del Departament estatal de Salut, formant el comtat de Kalawao. La reclusi dels leprosos va continuar fins el 1969 quan es va comenar a tractar la malaltia i es tenien els mitjans per evitar el contagi. Molts dels pacients van decidir continuar vivint a Kalaupapa i l'estat els va assegurar la residncia de per vida.

Avui no s'admeten nous pacients ni altres residents. Les visites estan estrictament regulades i prohibides als menors de 16 anys. El comtat de Kalawao s el segon menys poblat dels Estats Units. L'any 1900 hi havia 1.177 habitants i avui hi queda un centenar d'antics pacients. El comtat no t un govern local i l'nic oficial s un sheriff nomenat pel Departament de Salut. Amb una superfcie de 34 km  s el comtat ms petit dels Estats Units. El president Bill Clinton va designar tot el comtat com a Parc Histric Nacional.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52873" title="Bat Ye'or" nonfiltered="758" processed="757" dbindex="20795">
Bat Ye'or, que en hebreu vol dir Filla del Nil, s el pseudnim de l'escriptora jueva Giselle Littman, nascuda a Egipte i nacionalitzada britnica. Bat Ye'or es dedica a la investigaci sobre la histria de l'Orient Mitj i es pionera en l'estudi de la situaci dels dhimnis i del Jihad.


 Biografia .

El 1955, a Bat Ye'or li va ser retirada la nacionalitat egpcia, per aix, el 1957 va traslladar-se al Regne Unit on va demanar-hi asil com a refugiada aptrida. El 1959, aconsegu la nacionalitat britnica per matrimoni. Entre 1958 i 1960, va treballar a l'Institut Arqueolgic de la Universitat de Londres.

L'octubre de 1960, va fixar la seva residncia a Sussa; va ensenyar cincies socials a la Universitat de Ginebra entre 1961 i 1962 i des de 1969 s'ha fet coneguda per les seves moltes recerques i publicacions.


 Els Dhimnis .

Bat Ye'or s coneguda per difondre l's del terme dhimnis, sobre el qual tracta en el seu llibre Islam and Dhimmitude: Where Civilizations Collide. Ella atribueix al poltic libans i lder milici  Bachir Gemayel la creaci del terme dhimnitud.

Segons Bat Ye'or, el concepte dhimnitud deriva de la rendici del clergat cristi als dirigents dels exrcits del Jihad musulm, i de la submissi al domini islmic de les terres i de la gent. A canvi d'aquesta rendici, els cristians rebien de les autoritats musulmanes la promesa de protecci ('dhimma'). Aquesta protecci estava condicionada al pagament d'un tribut (jizya), exigit a les poblacions venudes de jueus i cristians, els dhimmis.

Eurbia.


Bat Ye'or tamb s coneguda per haver encunyat el terme Eurbia, tema sobre el qual tracta el seu ms recent llibre: .

Segons Bat Ye'or, Eurbia s una realitat geopoltica dissenyada el 1973 per mitj de tota una srie d'aliances informals entre els nou pasos que aleshores formaven la Comunitat Europea, la qual, el 1992 va esdevenir la Uni Europea, i els pasos rabs de la Mediterrnia. Aquestes aliances i acords es van elaborar al ms alt nivell de cada pas de la Comunitat Europea amb el representant de la Comissi Europea i els seus homlegs rabs, amb un delegat de la Lliga rab. El sistema fou sincronitzat sota l'empara d'una associaci anomenada El Dileg Euro-rab (DEA), creada el juliol de 1974 a Pars. Una comissi de treball formada per comits presidits conjuntament per un delegat europeu i un altre d'rab va dissenyar-ne les agendes i organitz l'aplicaci de les decisions.


 Repercussi.

Bat Ye'or ha aconseguit un renom mundial com a pionera en l'estudi dels dhimnis i de les tctiques del Jihad.

Les seves obres sn mpliament citades i molt valorades entre els medis de la lluita contra el terrorisme. Bat Ye'or ha parlat en una conferncia organitzada per la Comissi de Drets Humans de l'ONU i abans havia parlat davant del Congrs dels Estats Units. Ha publicat articles en revistes de tot arreu del mn i ha concedit moltes entrevistes a la rdio i a la televisi.

Alguns historiadors consideren tendencioses les seves obres mentre que d'altres les troben rigorosament acadmiques. L'article "Europe's Jews Seek Solace on the Right", publicat al New York Times el 20 de febrer del 2005, descriu Bat Ye'or com una de les ms extremades veus de la nova dreta jueva.

 Les seves idees.

Bat Ye'or diu que escriu els seus llibres

 perqu he presenciat la destrucci, en uns pocs anys, d'una vital comunitat jueva existent a Egipte durant ms de dos mil sis-cents anys, des dels temps del profeta Jeremies. Vaig veure la desintegraci i la fugida de famlies, despossedes i humiliades, la destrucci de les seves sinagogues, el bombardeig dels barris jueus i la terroritzaci d'una poblaci pacfica. He patit personalment les penries i la duresa de l'exili, la misria de ser una aptrida i he volgut buscar l'arrel de tot aix. Volia entendre per qu els jueus dels pasos rabs, gaireb un mili de persones, van compartir la meva experincia 

Ella considera la dhimitud com la condici social resultant del Jihad, tal com ho exposa a  i la defineix com l'estat de por i d'inseguretat dels infidels, als quals s'exigeix d'acceptar una condici d'humiliaci.Articles. Ella considera que la condici dels dhimnis noms pot entendre's dins del context del Jihad  Dhimmitude Past and Present i estudia la relaci entre la teologia de l'Islam i els patiments dels cristians i els jueus que, en diferents llocs i poques, han viscut en regions majoritriament musulmanes.. Segons ella, les arrels del Jihad es troben en els telegs musulmans del segle VIII, posteriors a la mort de Mahoma, i va dur a la conquesta de grans territoris dels tres continents en el curs d'una llarga histria

Segons Bat Ye'or:

La Dhimmitud s la conseqncia directa del jihad. Compren totes les lleis i costums islmics aplicats durant ms d'un milleni a les poblacions sotmeses de jueus i cristians, residents en territoris conquerits pel Jihad i, per tant, islamitzats. Podem observar una represa del retorn de la idea del Jihad des de 1960, com tamb el retorn de les prctiques de dhimmitud en pasos musulmans on s'aplica la xara o llei islmica. Insisteixo en la incompatibilitat del concepte de tolerncia tal com l'entenn la ideologia del jihad i la dhimnitud amb els concepte de drets humans basat en la igualtat de tots els ssers humans com un dret inalienable. 

Jacques Ellul intenta resumir els punts de vista de Bat Ye'or afirmant que ella veu el jihad i la dhimnitud com dues institucions complementries. La interpretaci del jihad com l'esfor que ha de fer el creient per superar les seves males inclinacions no explica la totalitat del concepte de jihad. Sovint hom no vol adonar-se'n que l'Islam va expandir-se mitjanant la guerra. Ellul. Tot i admetre que no sn pas tots els musulmans els que accepten les teories socials del jihad militant, ella afirma que el paper de la xara en la Declaraci de Drets Humans en l'Islam, promulgada a El Caire el 1990 demostra que la idea d'una guerra perptua contra aquells infidels que es neguen a sotmetre's s encara vigent als pasos musulmans. 

En els seus estudis sobre la rpida conversi a l'Islam dels cristians de l'Orient Mitj, ella conclou que la corrupci i la divisi entre els cristians van contribuir-hi, com tamb que ha subministrat el model de control legal de poblacions sotmeses.Christian West Confronted by Militant Islam. Ella suggereix que els Balcans sn un exemple dels efectes a llarg termini de la dhimnitud

El ms controvertit dels conceptes de Bat Ye'or s la seva afirmaci que el Mn Occidental est sent islamitzat i dut cap a la dhimnitud; per expressar aquesta afirmaci, ella ha encunyat el terme  Eurabia. Ella veu aquest procs com el resultat d'una poltica europea d'apropament als pasos rabs dirigida per Frana concebuda per incrementar el poder d'Europa enfront dels Estats Units. La principal conseqncia d'aquesta poltica s l'hostilitat europea cap a Israel.

Segons ho confirma el cercador Google, l's del terme dhimmitud ha crescut en els darrers anys; alguns autors l'usen alladament   o referit a les obres de Bat Ye'or, com ara en cursos i conferncies sobre la relaci dels musulmans amb gent aliena a l'Islam   o b per a l'estudi de regions com ara Sria  , . 

Les obres de Bat Ye'or tamb apareixen citades en estudis sobre la histria de les religions.


Els estudis duts a terme per Bat Ye'or tamb inclouen:

 Pluralisme en el mn islmic, amb un inters especial en l'Europa de l'Est ;
 Violacions dels Drets Humans en societats islmiques;
 Els principis teolgics del jihad ;
 Com interpreten els musulmans la histria dels pobles dhimmi  ;
 Com la interpretaci musulmana dels textos religiosos infuencia la interpretaci islmica de la histria i els fets d'avui dia  ;
 El dileg de civilitzacions i la negaci de l'altre ;

 Llibres de Bat Ye'or .

, 2005, Fairleigh Dickinson University Press, ISBN 083864077X.

Islam and Dhimmitude: Where Civilizations Collide, 2001, Fairleigh Dickinson University Press, ISBN 0838639437.

The Decline of Eastern Christianity: From Jihad to Dhimmitude, 1996, Fairleigh Dickinson University Press, ISBN 0838636888.

The Dhimmi: Jews & Christians Under Islam, 1985, Fairleigh Dickinson University Press, ISBN 0838632629.

 Pgines relacionades.

 Daniel Pipes;
 Ayaan Hirsi Ali;
 Ibn Warraq;
 Oriana Fallaci;
 Victor Davis Hanson;
 Bernard Lewis;
 Robert Spencer;
 Steven Emerson;
 Ali Sina;

 Enllaos externs.

Dhimmi.org i Dhimmitude.org;
Her Curriculum Vitae;
"How to concoct a conspiracy theory" by Thomas Jones (London Review of Books);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52874" title="Musa ben Zorara" nonfiltered="759" processed="758" dbindex="20796">
Musa ben Zorara fou emir d'Arzen des d'una data desconeguda per vers el 813.

Fou per un temps rebel a l'ostikan d'Armnia, al qual estava sotms ms tard. 

L'historiador Tomas Ardzruni diu que el 847 la princesa de Bitlis, que era la germana de Bagarat (Bagrat) Bagratuni, va salvar Musa, que havia estat venut; d'aix els historiadors dedueixen que va enllaar amb els Bagratuni quan es va casar amb una filla (alguns suposen que ms aviat seria una nta) d'Ashot I Msaker.

Vers el 850 Musa ben Zorara fou encarregat per l'ostikan de recollir el tribut del prncep Bagrat I, el seu suposat parent, per aquest, amb ajut dels Ardzruni, va derrotar l'emir a l'Altzniq (850).

Vers 851/852 va donar un cert suport a Bagrat contra Yusuf ben Abu Said ben Marwazi, fill i succesor de l'ostikan Abu Said Muhammad ben Marwazi (al qual Musa havia estat lleial). Aix va provocar l'expedici del nou ostikan Bogha al-Khabir el vell (853) en qu fou fet presoner i enviat a Samarra.

El va succeir el seu fill Abul Makhra ben Musa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52876" title="Guifr II de Besal" nonfiltered="760" processed="759" dbindex="20797">
Guifr II de Besal ( ? - 957 ), comte de Besal (927-957).

Orgens familiars.
Fill de Mir I de Besal i la seva muller Ava. Va heretar el comtat de Besal mentre el seu germ Sunifred rebia el comtat de Cerdanya. Ambdos eren menors d'edat i la seva mare Ava va fer de regent fins el 941.

Vida poltica i successi.
Fou l'ltim comte catal que an a retre homenatge al rei carolingi. Viatj fina a Roma el 952 i fund el monestir de Sant Pere de Camprodon.

Va morir a mans dels seus vassalls rebels. En morir sense descendncia el succe el seu germ Sunifred.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52877" title="Guillem I de Besal" nonfiltered="761" processed="760" dbindex="20798">
Guilllem I de Besal, el Gras ( ? - 1052 ), fou comte de Besal i de Ripoll (1020-1052).

Orgens familiars.
Fill del comte Bernat Tallaferro i la seva muller, Toda de Provena, heret els comtats de Besal i de Ripoll a la mort del seu pare.

Vida pblica.
El seu pare viatj fins a Roma el 1016 per demanar al Papa la creaci del Bisbat de Besal. Aquest bisbat fou creat l'any 1017 ssent Guifr el primer i nic bisbe, ja que fou abolit per pressions dels bisbes de Girona el 1020.

Npcies i descendents.
Es cas el 1020 amb una donzella anomenada Adelaida, amb la qual va tenir dos fills:
 Guillem II de Besal (?-1066), comte de Besal i de Ripoll.
 Bernat II de Besal (?-1100), comte de Besal i de Ripoll.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52878" title="Guillem II de Besal" nonfiltered="762" processed="761" dbindex="20799">
Guillem II de Besal el Tro ( ? - 1066 ), comte de Besal i Ripoll (1052-1066).

Orgens familiars.
Fill del comte Guillem I de Besal, heret el comtat de Besal a la mort del seu pare.

Vida poltica.
A l'igual que ell tingu conflictes amb l'Esglsia, i en sotmetre-s'hi va haver de lliurar la poblaci de Bscara al Bisbat de Girona.

Govern conjuntament amb el seu germ Bernat II de Besal. 

Npcies i descendents.
Es cas amb Estefania de Provena, filla de Guifr I de Provena. D'aquesta uni nasqueren dos fills:
 l'infant Bernat III de Besal (?-1111), comte de Besal;
 la infanta Estefania de Besal, casada amb Roger II de Foix;


Guillem II fou assassinat el 1066.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52879" title="Crow" nonfiltered="763" processed="762" dbindex="20800">

Els crow sn una tribu ndia de parla hoka-sioux, el nom de la qual era Absarokee o  fills de l ocell de bec llarg , anomenats pels francesos krahen i kroison, d ac crow o corbs. Se sotsdivideixen en tres grups:

Mountain Crow (A`c'araho', Many-Lodges), a les muntanyes Bighorn.
River Crow (Min'sepre, Black Lodges), entre els rius Bighorn i Powder;
Kicked-in-their-bellies (Erarapi'o),  entre els rius Missouri i Yellowstone;

Ocupaven el territori entre els rius Yellowstone, Bighorn i Fougne, entre els comtats de Rosebud i Custer, a Montana i Wyoming. Actualment viuen a la Reserva Crow de Montana. 

 Demografia .
Cap el 1740 els francesos els calcularen en uns 4.000 individus. Segons el cens del 1960 hi havia 3.565 crow a la reserva de Montana, i havien augmentat a 5.000 el 1970. Pel 1980 eren uns 7.000, dels quals 5.500 encara parlaven la llengua prpia. El 1990 eren uns 9.000 individus, dels quals 8.000 vivien a la Reserva i uns 1.000 a Harden i Bilings. Segons dades de la BIA del 1995, a la Reserva Crow de Montana hi havia 7.153 habitants, 9.263 apuntats al rol tribal. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 9.117 crows, 574 barrejats amb una altra tribu, 2.812 crows barrejats amb altres races i 891 crow i altres tribus barrejats amb altres races. En total, 13.394 individus.

 Costums .
Eren tradicionalment enemics dels sioux, blackfoot, arapaho, pawnee, omaha i xeienne.  Duien una vida nmada, caaven bis, vivien en teepees, practicaven la Dansa del Sol i llur cultura era similar a la de les altres tribus de les planures. Eren alts i duien el pl llarg, bons guerrers i amb fama d elegants. La seva vida tradicional girava al voltant del bis i del cavall; del primer ho aprofitaven tot: de la pell en feien vestits, tendes, bosses, etc.  Per tal de caar-lo usaven el sistema surround, el mataven amb arcs i fletxes de banya de dant i cordes de tend. La carn era assecada i emmagatzemada en bosses de cuir. La roba era de pell de crvol, dant o de bfal (els homes duien camisa, polaines, mocasins, eslip i barret de plomes d liga, les dones duien camis llarg i mocasins). 

Es dividien en bandes, cadascuna amb un cap hereditari. Eren fora importants els clubs militars masculins, que actuaven tamb de policia en la cacera, en la Dansa del Sol i en els trasllats de la tribu. Es dividien en 13 clans matriarcals, units en sis fratries sense nom, cadascun amb un guerrer que feia de cap, i entre els quals hi havia una estricta lleialtat i descendncia matrilinial.

Les dones feien el menjar, la roba i la casa mentre els marits caaven. El capdill o bacheeitche  bon home  era el lder guerrer que havia pres el cavall a l enemic, colpejat l enemic amb un bast o l hi havia pres la llana. Llur sistema de parentiu era d estil crow.  Els parents paterns eren tractats amb respecte i venerats, per amb abstinncies especials, incloses el tab de conversar amb la sogra.  Els germans i germanes eren separats i se ls prohibia de parlar i tenir contacte fsic.  Tanmateix, un home podia ser parent en potncia de les seves esposes, que podien ser germanes dins del clan.  Aix, amb els acudits sobre parents, ridiculitzava la societat crow. La guerra estava pensada per aconseguir cavalls, i la Dansa del Sol fou arranjada per reclamar venjana.  Els graus de valor eren:
Ferir amb llana l enemic;
Colpejar l enemic amb un bast;
Prendre un cavall del camp enemic;
Anar a una batalla sense perdre la vida;


 Creences .
La seva religi era bsica. Creien en visions sobrenaturals, provocades per insolacions i turmentant-se tot travessant-se el pit amb broquetes, en les que havien de buscar una mena de guardi sobrenatural. El que tenia una visi l adoptava com a gurdia sobrenatural i l incloia entre els objectes-medicina, generalment associats al tabac, al bis, a la Dansa del Sol i a les fletxes de medicina. Tamb celebraven les cerimnies pel conreu del tabac, ja que creien que se ls havia donat per poder vncer als enemics, i tenien una Societat del Tabac, tant per homes com per llurs esposes, i els membres havien de passar un ritual d iniciaci. Tamb celebraven la Trobada dels No Vitals per rememorar la separaci dels hidatsa.

 Histria .
Sn descendents d una escisi dels hidatsa awatixa, que cap el 1700 marxaren vers l actual territori crow. Cap el 1100 vivien a Riu Knife (Dakota del Nord) i cap el 1600 ja s havien establit a Glendave (Montana), on el 1680 aconseguiren cavalls, i el 1700 s establiren definitivament al territori del Yellowstone.

Mantingueren un comer fora important amb els hidatsa: els venien cavalls, pells i roba a canvi de fusells, municions, moresc, destrals i cafeteres. Des del 1740 van fer de mitjancers en el comer d arcs, cavalls i armes de foc amb els xoixons d Idaho. I cap el 1750 prengueren el nom d Absaroka.

Cap el 1806 foren visitats per Lewis i Clark, i el 1805 el francs Antoine Larocque fou testimoni de l arribada de 645 guerrers crow al campament hidatsa per comerciar. El 1807 foren contactats pel diplomtic espanyol Manuel de Lisa, i el 1825 pel comerciant nordameric James Beckworth, qui aconsegu que del 1821 al 1851 obrissin Fort Raymond al comer. Segons Larocque, la verola els redu de 16.000 a 2.400 individus. El seu principal cap aleshores, Eelapuash o Sore Belly, mor lluitant amb els blackfoot. 

Cap el 1851 el seus caps Deer Bull i Big Robber celebraren un conveni amb els EUA que els va deixar un territori de 30 milions d acres i els va prometre 50.000 $ anyals durant 50 anys, augmentats a 64.000 $ el 1861. Big Robber en fou reconegut portantveu fins a la seva mort el 1858. Aix, el 1868 els caps Sits-in-the-Middle-of-the-Land, Long Horse i White Calf cediren al territori de Montana la vall del Bighorn i acceptaren una reserva de 2.282.764 acres al seu territori tradicional. Per el mateix any es descobr or a Montana.  Malgrat que els intentaren prendre encara ms terres, no s uniren a la revolta lakota de Bou Assegut i Cavall Boig.  Fins i tot, els caps Iron Bull, Plenty Coups i Two Belly serviren com a exploradors en l exrcit nord-americ, ra per la qual els sioux els consideraren com a tradors.
  
El 1880 els caps Old Crow, Doctor Crow, Two Belly, Tall Deer, Aleek-chea ahoosh o Plenty Coups (mort el 1932) i Pretty Eagle visitaren Washington i iniciaren les inacabables cessions de terra nadiua. El 1882 cediren 1,5 milions d acres a canvi de 25.000 $; el 1892 en cedirien 1,8 milions d acres ms a canvi d 1,03 $ l acre, i el 1904 la reserva crow assoliria la seva configuraci actual.

Des del 1883 comenaren a conrear patates, i el 1887 reberen una missi jesuita. Iron Bull s aconvert al catolicisme, cosa que provocaria que el dissident Sword Bearer, qui afirmava tenir poders sobrenaturals, promogus la Sundance.  Sword Bearer mor quan la policia ndia an a arrestar-lo i la Sundance fou prohibida el 1890. Tamb es promourien d altres cultes, ja que el 1891 s hi establiria una missi protestant dirigida per James Burgess, i cap el 1941 hi predicaren la Native American Church per tal de cercar adeptes.

Plenty Coups (mort el 1932), ltim dels caps tradicionals crow, fou convidat a Arlington el 1921 per a representar als indis en la cerimnia d inauguraci de la Tomba del soldat desconegut.  Robert Yellowtail (1890-1988) fou des del 1934 contacte oficial a la reserva de la BIA pels afers crow. I el 1941 William Big Day intent reorganitzar la Sundance a la reserva, tot i que tingu pocs adeptes.

El 1960 reberen 10.242.000 $ en concepte de compensaci per terres expropiades indegudament, ja que llogaren 125.000 hectrees per a l explotaci de mines (aleshores la majoria de famlies crow rebien un suplement d ingrs de 2.000 $). El 5 de mar del 1973 cancelaren els permisos d explotaci minaire com els xeienne, i aconseguiren que el govern aprovs el 1977 la moratria d explotaci al riu Yellowstone.

El 1980 es descobr petroli a la reserva i els companyies explotadores els pagaren per ra de 2 $ per barril, quan l OPEP en paga 40 $.  Alguns membres destacats de la naci sn Edison Real Bird, qui des del 1980 presideix els programes socials per a la Reserva, aix com Bill Yellowtail, senador crow al parlament de l Estat de Montana.

 Caps de la Naci Crow .

Crrec creat el 1920, reconegut per la BIA i en ordre invers des d'aleshores:

2002-2008     Carl Venne
  
2000-2002     Clifford Birdin Ground  

1990-2000     Clara Nomee  

1986-1990     Richard Real Bird Richard Real Bird Administration
 
1982-1986     Donald Stewart 
 
1977-1982     Forest Horn  

1974-1977     Patrick Stands Over Bull  

1972-1974     David Stewart  

1966-1972     Edison Real Bird  Edison Real Bird Administration

1964-1966     John Wilson  

1960-1964     John Cummings 
 
1956-1960     Edward "Posie" Whiteman  

1954-1956     William Wall  

1946-1954     Robert "Robbie" Yellowtail 
 
1941-1946     Henry Pretty On Top  

1938-1941     Charles Yarlott  

1934-1938     Hartford Bear Claw 
 
1927-1934     William Bends  

1921-1927     James Carpenter  

1920-1921     Ralph Saco (Gets Down Often)

 Llista de personatges clebres .

 Cap Blackfoot;
 Brooke Medicine Eagle;
 Curly;
 Gregory Frazier;
 Plenty Coups;
 Pretty Eagle;

 Bibliografia .
HOXIE, Frederick E. (1989)  The crow  Frank W. Porter III General Editor, Chelsea House, New York.
WISSLER, Clark (1993) Los indios de Estados Unidos de America,  Paids Studio, n 104  Barcelona;
ENCICLOPAEDIA BRITANNICA,  Ed. E.B. Inc, 1970;
THE NEW ENCICLOPAEDIA BRITANNICA-Micropaedia;
ENCICLOPAEDIA AMERICANA, Grooler Inc, Danbury Corn, 1983 ;

 Enllaos externs .

Reserva Crow de Montana;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52880" title="Bernat II de Besal" nonfiltered="764" processed="763" dbindex="20801">
Bernat II de Besal ( ? - v 1100 ), comte de Besal i Ripoll (1066-1097).

Orgens familiars.
Fill del comte Guillem I de Besal i la seva esposa Adelaida. Fou germ del tamb comte Guillem II de Besal.

Ascens al comtat.
Va esdevenir comte a la mort del seu germ Guillem II el 1066. Inicialment reg el comtat com a tutor del seu nebot, Bernat, per de fet en fou comte titular entre 1066 i 1085, i finalment, associat a ell entre el 1085 i el 1097.

Proteg decididament la reforma de Gregori VII i en fou un dels principals introductors a Catalunya. Aix mateix acoll el concili de bisbes que el 1077, reunits a Girona, en foren expulsats per l'arquebisbe de Narbona.

Npcies i successi.
Es cas amb la seva cosina Ermengarda d'Empries, filla de Pon I d'Empries i la seva tieta Adelaida de Besal. D'aquesta uni no hi hagu descedncia. 

El comtat llavors pass al seu nebot Bernat III de Besal.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52882" title="Bolvar" nonfiltered="765" processed="764" dbindex="20802">

Histria: Un dels lders de la independncia hispanoamericana; vegeu Simn Bolvar. En honor a Simn Bolvar porten el seu nom, entre molts d'altres:;

Estats.
 Bolvia, anomenada originriament l'Alt Per, per que en separar-se del Virregnat peru es va passar a designar amb el nom actual en honor al Libertador;
 la Repblica Bolivariana de Veneuela, nom oficial de l'estat veneol a partir de la Constituci de 1999, emparada en la doctrina de Simn Bolvar. ;

Monedes.
 la unitat monetria de Veneuela, el bolvar (abreviat Bs., codi ISO 4217 VEF);

Divisions poltiques i administratives.
 l'estat de Bolvar, a Veneuela;
 el departament de Bolvar, a Colmbia;
 la provncia de Bolvar, a l'Equador;

Ciutats.
 diverses poblacions de l'Argentina, Colmbia, els Estats Units, Mxic, l'Uruguai (vegeu Bolvar) o Veneuela, la principal de les quals s Ciudad Bolvar, capital de l'estat veneol de Bolvar;

Places, parcs i monuments.
 a tots els nuclis de poblaci de Veneuela hi ha una Plaza Bolvar, que s la plaa major;
 a Bogot (Colmbia) hi ha el Parque Simn Bolvar i la Plaza de Bolvar, que s la plaa principal de la ciutat;
 a Guayaquil (Equador) hi ha un monument a la trobada de Bolvar amb San Martn;
 al Caire (Egipte) hi ha la plaa Simn Bolvar,                    (Mid n Simon Bolivar);

Accidents geogrfics.
 el Pico Simn Bolvar s la muntanya ms alta de Colmbia, juntament amb el Pico Cristbal Coln (5.775 m);
 el Pico Bolvar s el punt ms alt de Veneuela (5.007 m);
 el Cerro Bolvar s una muntanya de l'est de Veneuela (802 m);
 la Bolivar Peninsula s una pennsula de Texas, als Estats Units;

Aeroports.
 l'Aeroport Internacional de Maiqueta Simn Bolvar, a Maiqueta (Veneuela), amb el codi IATA CCS;
 l'Aeroport Internacional Simn Bolvar de Guayaquil (Equador), amb el codi IATA GYE;

Centres educatius.
 el Colegio del Mundo Unido de Agricultura Simn Bolvar, a Caracas (Veneuela);
 la Universitat Simn Bolvar, tamb a Caracas;
 la Universitat Pontifcia Bolivariana, a Medelln (Colmbia);

Museus.
 la Casa Museo Simn Bolvar, a Lima (Per);
 la Quinta de Bolvar, a Bogot;
 el Simn Bolvar Museoa, a Bolibar (Biscaia, Pas Basc);

Altres.
 el Club Bolvar s un club professional de futbol de La Paz, a Bolvia.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52884" title="Hatim ben Harthama" nonfiltered="766" processed="765" dbindex="20803">
Hatim ben Harthama fou ostikan (governador) d'Armnia vers 815-817, amb seu a Bardaa ja que Dwin estava ocupada per Abd al-Malik ben Djahap.

La seva rebelli el 816, va ser l'element que va fer decidir a Babak a iniciar la seva revolta a Al-Badhdh. La rebelli d'Hatim no va prosperar per la de Babak es va estendre rpidament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52887" title="Bernat III de Besal" nonfiltered="767" processed="766" dbindex="20804">
Bernat III de Besal ( ? - 1111) comte de Besal i Ripoll (1097-1111).

Orgens familiars.
Fill del comte Guillem II de Besal  i la seva esposa Estefania de Provena.

Ascens al tron.
Heret el comtat de Besal i el de Ripoll a la mort del seu pare, tot i que primerament compt amb la tutela del seu oncle Bernat II de Besal. No fou fins el 1097 que deix de tenir la tutela d'aquest. 

Npcies.
El 1067 ambds havien reconegut la senyoria superior del comte de Barcelona, cosa que es tradu en una forta collaboraci entre els dos. Aix es cas l'1 d'octubre de 1107 amb Ximena d'Osona, comtessa d'Osona, filla del comte Ramon Berenguer III i nta d'El Cid. Per aquest casament Bernat III reb en dot de matrimoni de la seva esposa el comtat d'Osona.

Els dos comtes llavors firmaren un pacte de successi mtua en cas de no tenir descendncia i per aix el comtat de Besal s'un al de Barcelona en morir Bernat III el 1111.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52888" title="Sembat I Ablabas" nonfiltered="768" processed="767" dbindex="20805">
Sembat I Ablablas (tamb Sembat Khostovanol, s a dir, el Confessor) fou prncep i generalssim d'Armnia del 826 al 854.

El 826 era hostatge del Califa (des el 806) i havia adoptat el nom rab de Abul Abbas (en armeni Ablabas). El califa li va donar la dignitat de gran sparapet (generalssim) i el va enviar a Armnia en conixer la mort del pare el 826. A la partici de dominis va rebre els territoris de l'Araxes (Shirak, Archaruniq i altres) amb capital a Bagaran. El seu germ Bagrat o Bagarat va rebre Taron, Khoith i Sasun (l'alta vall del Eufrates occidental).

El 830 els rabs van donar tamb el ttol de prncep al seu germ per contrarestar el seu poder.

Sembat fou lleial als ostikans governadors d'Armnia. El 853 va anar a fer acta de fidelitat al general Bogha el vell a Dwin. El seu fill Ashot (el futur Ashot I el gran) era assessor de Bogha pels afers militars. Bogha preparava una expedici contra l'emir d'Arzen, que tot i que el 850 havia obet l'ordre de recaptar els impostos i tributs endarrerits del prncep Bagrtida de Taron, desprs el va ajudar (851-852); i tamb contra l'emir de Tbilisi, Ishak. El primer fou fet presoner i enviat a Samarra i el segon, que feia 20 anys que governava (833-853) fou crucificat i decapitat i la ciutat incendiada (amb ajut del curopalata de Klardjtia Bagrat).

El 854 va participar a la campanya de Bogha contra el prncep armeni d'Artaskh a l'Aghunia que va acabar amb laman (perd) pel prncep, per ordre directa del Califa.

El mateix any va morir el patriarca Hovhannes IV i Sembat va fer elegir a Zakaria I de Tsak (855). 

Poc desprs fou cridat per Bogha que li va dir que ans a Samarra on el Califa el faria prncep d'Armnia. Per quan va arribar el Califa el va fer empresonar amb altres presoners. Se li va oferir la llibertat a canvi de convertir-se per es va negar i va romandre presoner fins a la seva mort que fou entre el 862 i el 867. Per aquestos darrers anys se li va donar el nom de Sembat Khostovanol (el Confessor). 

El seu fill, Ashot que va restar a Bagaran, fou desprs conegut com Ashot I el gran.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52889" title="Cap Black Foot" nonfiltered="769" processed="768" dbindex="20806">
Black Foot (Montana, 1795-1877) fou el cap principal dels indis crow a la dcada de 1850. Era el delegat crow en el Tractat de Fort Laramie del 1868. Considerat un gran orador, sempre fou aliat dels EUA contra els sioux oglala i proteg els colons blancs al territori.

 Enllaos externs .
 Llengenda sobre  Cap Black Foot;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52891" title="Radulf I de Besal" nonfiltered="770" processed="769" dbindex="20807">
Radulf I de Besal ( ? - 920 ), comte de Besal (878-920).

Orgens familiars.
Fill petit de Sunifred I i per tant germ de Guifr el Pils, comte de Barcelona; i de Mir el vell, comte de Rossell.

Vida poltica.
Primer comte hereditari del comtat de Besal. Fou designat per Guifr el Pils, comte de Barcelona, qui separ el pagus de Besal del comtat de Girona i n'encomen el govern al seu germ Radulf, a qui nomen comte de Besal a condici, per, que a la seva mort el comtat havia de ser per als descendents de Guifr. A la mort de Radulf entre 913 i 920, passa a amans de Mir, fill de Guifr.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52892" title="Sper" nonfiltered="771" processed="770" dbindex="20808">
Sper o Speri fou un principat armeni del 837 fins al 1071. Les terres d'Sper pertanyeren tradicionalment als Bagrtides. Posteriorment va passar a ser una regi de Gergia. La seva capital era Ispiri, acutalment Ispir.

Els bizantins van envair Armnia el 837 per la van evacuar rpidament. Per, abans de marxar, van deixar installat com a prncep d'Sper (avui Ispir) a un protegit seu, Ashot Bagratuni fill de Shapuh Bagratuni (el germ d'Ashot I Msaker), amb ttol de cnsol. La capital es va establir a Ashkharaberd o Asharhaberd

Ashot d'Sper va morir a una data no coneguda per anterior al 850 quant ja s'esmenta com a prncep al seu fill Galabar Ishkhanik (o Grigor Ishkhanik) que al contrari que el seu pare feu la guerra als bizantins. Tenia al oest al emirat de Melitene i la regi de Tefrcia (Tephrike) sota un govern Paulici (es a dir de la secta Paulicians), que eren aliats i feien la guerra a Bizanci. Grigor, veient ocupats als bizantins, va considerar possible atacar als grecs de la regi sota el seu control per expropiar-los dels seus bens i ramats, el que va poder fer amb l'ajut de Gurgen Ardzruni, fill d'Abubeldj que s'havia refugiat all desprs de la incursi de Bogha el Vell ostikan d'Armnia al Vaspurakan (abans va passar pel principat dels Mamikonian de Bagrevand per els Mamikonian foren rpidament massacrats pels musulmans). Galabar, per les confiscacions fetes, es va enfrontar amb els bizantins, als que en la lluita va arrabassar la fortalesa de Aramaniak (prop de la actual Beiburt). Les forces redudes que hi va enviar Bogha foren rebutjades per Galabar i per Gurgen. Galabar, amb por de ser atacat per dos costats, va fer la pau amb els bizantins als que va tornar Aramaniak.

Sper va restar sota influencia bizantina fins el 1071 en qu va passar als seljcides. Fou ocupada pels georgians el 1123 i pels otomans cap el 1530.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52895" title="Brooke Medicine Eagle" nonfiltered="772" processed="771" dbindex="20809">
Brooke Medicine Eagle (Reserva Crow, Montana, 1943) s una activista crow, nascuda de pare crow i mare blanca. Es gradu en literatura per la Universitat de Denver, s ecologista, practicant de Feng Shui i del xamanisme, autora de l'autobiografia espiritual Buffalo Woman Comes Singing (1991). Darrerament ha publicat The last Ghost Dance (2000). Tamb ha fundat l'ONG FlowerSong Earth Wisdom Institute, per tal de fomentar el desenvolupament sostenible.

 Enlla .
 Pgina web personal;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52896" title="Curly" nonfiltered="773" processed="772" dbindex="20810">

Curly (Montana, 1859-1923) fou un explorador crow de l'exrcit dels Estats Units. Desprs de lluitar sovint contra els sioux, l'abril del 1876 esdev explorador de l'exrcit dels EUA, i el juny entr al servei de George A. Custer. Particip en la batalla de Little Big Horn, i sovint se'l consider com a nic supervivent de la batalla, tot i que ell ho va negar. Va morir de pneumonia a la reserva Crow.

Enllaos externs.

Bibliografia ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52897" title="Mir II de Cerdanya" nonfiltered="774" processed="773" dbindex="20811">
Mir II de Cerdanya i I de Besal ( ? - 927), comte de Cerdanya i Comte de Conflent (897-927), i comte de Besal (920-927).

Orgens familiars.

Fill de Guifr el Pils, comte de Barcelona. Heret el comtat de Cerdanya i el de Conflent del seu pare, mentre el seu germ Sunifred rebia el comtat d'Urgell i els seus germans Guifr II Borrell i Sunyer el comtat de Barcelona.

A la mort del seu oncle, Radulf de Besal, l'any 920 heret el comtat de Besal, que rest unit al comtat de Cerdanya per un perode de seixanta vuit anys.

Va continuar l'obra repobladora del seu pare collaborant amb la restauraci eclesistica del pagus de Berga.

Npcies i descendents.

Del seu matrimoni amb Ava, probablement de Ribagora, en tingu quatre fills, tots ells comtes, i una filla:
 Sunifred II de Cerdanya (915-968), comte de Cerdanya i comte de Besal;
 Guifr II de Besal (?-957), comte de Besal;
 Mir III de Cerdanya (?-984), comte de Cerdanya i comte de Besal;
 Oliba Cabreta (920-990), comte de Cerdanya, Besal i comte de Ripoll;
 Fredeburga, abadessa del Monestir de Sant Joan de Ripoll;

Tingu com a amistanada a Virglia d'Empries, filla del comte d'Empries Del, i amb la qual tingu entre altres:
 Gotruda de Cerdanya (?-v 960), casada amb Llop I de Pallars;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52899" title="Plenty Coups" nonfiltered="775" processed="774" dbindex="20812">

Plenty Coups (de l'angls, 'Molts Cops') s el nom donat pels blancs al cabdill crow Aleek-chea-ahoosh (Billings, Montana, 1848-1932). El 1873 esdevingu cap dels Mountain Crow. Fou amic dels EUA, de manera que els va fornir de guerrers exploradors per a les guerres contra els sioux del 1876 i contra els nez perc el 1877. El 1883 visit Washington per a discutir el pagament de les terres crow, ra per la qual dirig un petit aixecament el 1887. El 1904 fou escollit cap de tots els crow i el 1914 encoratj els joves crow a enllistar-se a les files de l'exrcit nord-americ. Va tenir 11 esposes, per cap fill.

 Enllaos externs .
 Biografia en angls;
 Biografia a l'Enciclopdia dels Indis Americans;
 Biografia a Spartacus.schoolnet;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52900" title="Pretty Eagle" nonfiltered="776" processed="775" dbindex="20813">
Pretty Eagle ("liga Bella") fou un cabdill crow (1840-1904). Era el principal dels caps crow quan l'arribada dels nord-americans a Montana, i es pos de part de Plenty Coups quan aquest es va aliar amb ells contra els tradicionals enemics sioux, xeienne i arapaho. Tamb particip en les converses a Washington el 1883 i va tenir fama de negociador dur.

 Enllaos externs .
 Fotografia;
 Petita biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52901" title="Disseny intelligent" nonfiltered="777" processed="776" dbindex="20814">
La ideologia del disseny intelligent sost que la vida a la Terra i l'origen de l'home sn el resultat d accions racionals empreses de forma deliberada per un o ms agents intelligents. Si b els seus defensors argumenten que es tracta d'una proposta cientfica legtima, capa de sustentar un programa d'investigaci metodolgicament rigors, la majoria dels cientfics considera que el disseny intelligent s simplement una justificaci a posteriori de la creena en un creador absolut i transcendent (el du de les religions monoteista), en una versi superficialment secularitzada. 

El debat, especialment intens en els Estats Units s'ha ests a altres pasos per mitj de la influncia d'esglsies evangliques i altres grups religiosos fonamentalistes. El disseny intelligent tamb s'ha convertit en una posici de creixent fora en diversos pasos llatinoamericans. No obstant aix, la posici de l Esglsia Catlica, majoritria en els pasos hispanoparlants, s la de respectar l'autonomia de la cincia i respectar les seves troballes, resituant la discussi, sobre la veritat de les Escriptures i la justificaci de les creences, en un plnol cada vegada ms metafsic. 

La frase disseny intelligent, amb aquesta accepci, va ser popularitzada per Phillip I. Johnson en utilitzar-la en el seu llibre de 1991 Procs a Darwin. La posici de Johnson, i la base per al moviment en suport a la creena sobre el disseny intelligent s que consideren fals el naturalisme filosfic. Els proponents del disseny intelligent argumenten que el model cientfic de l evoluci per selecci natural s insuficient per a explicar l'origen, la complexitat i la diversitat de la vida, i que l'univers est massa ben adaptat per a les criatures vivents com per a pensar que s aix per pura casualitat. Els proposadors del disseny intelligent no prenen partit explcit sobre la identitat del o dels creadors o sobre els mitjans que van utilitzar per a dissenyar i desprs crear la vida, per sn protegits per la majoria dels partidaris de la lectura literal de la Bblia.

Arguments.
Els arguments en favor de l'anomenat disseny intelligent fan referncia sobretot a dos aspectes: 

 La improbabilitat que en un determinat univers, concretament el perceptible, tants diversos parmetres (constants fsiques) coincideixin tan exactament amb els valors que requereix la vida. Hi ha dos contraarguments principals. El primer es refereix a qu els parmetres siguin compatibles amb la vida coneguda no prova que la conscincia no pugui desenvolupar-se, sota altres caracterstiques, en un altre univers sota parmetres diferents. Segon, la baixa probabilitat no s prova d'intencionalitat. A qui li toca la loteria, no pot deduir noms de la baixa probabilitat del fet que alg ha manipulat el sorteig per a afavorir-li. Per altra banda, la teoria del multivers, segons la qual existeixen una infinitat d'universos parallels que es diferencien tan sols per diferencials de qualsevol magnitud de l'univers, simplement desmunten l'argument perqu dna a entendre que aquest univers s tan probable com a qualsevol altre de la infinitat que existeixen, per que noms s posible fer-se preguntes sobre la ra de la vida en aquelles dimensions en qu existeixen les caracterstiques per a crear-les, la qual cosa fa que la probabilitat de (vida)/(parlar de la vida) existeixi en proporci 1:1.
 La complexitat irreduible. Formulada pel bioqumic M. J. Behe en termes de "complexitat bioqumica irreducible", s una reedici d'un argument usat contra el darwinisme des d'antic, per exemple pel que fa a la complexitat de l'ull. Behe ho ha intentat renovar pel que fa a agregats macromoleculars funcionals com el cili. Allega que la complexitat d'una estructura d'aquest tipus, on no s'observa redundncia, s irreducible, perqu l'alteraci de qualsevol de les parts destrux per complet la funcionalitat del conjunt (el que s cert). Argumenta (fallament) que aquest fet inhabilita a la selecci natural (el mecanisme essencial darwini de l'evoluci) per a donar-li origen. Efectivament la selecci natural treballa sobre petites diferncies fenotpiques, basades al seu torn en petites diferncies gentiques, i la coincidncia per atzar i d'una vegada de totes les innovacions evolutives implicades en la complexa estructura del cili, s tan improbable que caldria declarar-se increble. L'argument s falla perqu el cili no es forma d'una vegada. El que cal explicar sn les etapes successives de la seva evoluci, explicant o demostrant la verosimilitud de cadascuna d'elles tocant a la seva determinaci gentica, el seu desenvolupament ontogentic i la seva funci, i per tant justificant quines pressions selectives han promogut cadascun dels passos. s molt important recordar que moltes estructures biolgiques passen per estadis de doble funci, en els quals, desprs d'haver evolucionat per a un s, comencen a veure's sotmeses a noves pressions selectives per a un segon s. Si es pensa noms en aquest ltim, l'origen de l'rgan pot tornar-se incomprensible. El carcter prensil de la m humana va aparixer en relaci amb una vida arborcola, ha estat aprofitat per innombrables espcies de primats per a la manipulaci i, amb aquesta segona funci, s'ha convertit en el nostre grup en una adaptaci principal. Les vies versemblants de l'evoluci de l'ull es van aclarir grcies a l'anatomia comparada i a l'embriologia. Quant a l'evoluci de maquinries moleculars complexes, com el cili, les ltimes dcades han proporcionat els arguments equivalents. Per a aquest cas no es conten amb termes de comparana perfectes, perqu no queda cap eucariont que no tingui cilis o derivi d'una avantpassat ciliat. Els components molleculars dels cilis estan presents fora d'ells, en el citoesquelet superficial contigu a la membrana plasmtica, on treballen en la motilitat sense formar estructures tan elaborades, i dels seus components n'existeixen formes homlogues fins i tot en procarionts.

Crtiques al disseny intelligent.

La gran majoria dels cientfics i institucions cientfiques rebutgen les afirmacions sobre disseny intelligent per la seva aparent falta de base cientfica. L'Acadmia Nacional de Cincies dels Estats Units i altres organismes cientfics classifiquen el disseny intelligent com a pseudocincia. Tot i aix, els moviments en suport del disseny intelligent han assolit suscitar una mobilitzaci poltica als Estats Units amb seguidors, inclosos alguns membres de les cmares legislatives, que advoquen per la inserci del disseny intelligent en els programes d'educaci com a teoria alternativa a l'evoluci. Es tracta dels mateixos sectors que han militat des de fa temps, amb xit desigual, per la supressi de l'ensenyament de l'evoluci biolgica o per la introducci en parallel, amb el mateix temps, de la cosmogonia bblica.

Al gener de 2005, en un districte escolar de Pennsylvania, Estats Units, els estudiants de batxillerat van haver d'escoltar la lectura d'un text en el qual s'explica l'existncia de teories alternatives a l'evoluci, en particular el disseny intelligent. Donat el carcter polmic de la decisi, es va permetre que els pares sollicitessin la no presencia dels seus fills durant la lectura del text. Alguns professors de biologia es van negar a llegir el text argumentant la seva falta de base cientfica o la seva estreta relaci amb el creacionisme.

El moviment Disseny Intelligent s una campanya organitzada amb la finalitat de promoure els arguments del disseny intelligent cap al pblic en general, especialment als Estats Units. Est impulsada pel Centre per a la Cincia i la Cultura. Si b els arguments del moviment sn seculars, el disseny intelligent s'associa amb el cristianisme conservador i amb el creacionisme.

En resposta a aquestes iniciatives, el juny de 2005, les acadmies de Cincies, Enginyeria i Medicina van crear un lloc web on es tracta d'aclarir al pblic que la Teoria de l'Evoluci no s una teoria ms sin la teoria ms sustentada que actualment existeix sobre l'origen dels ssers vivents. Una altra reacci a aquestes iniciatives de forma caricaturista est representada en el pastafarisme, supsit conjunt de creences que donen una explicaci alternativa a l'origen de la vida.

Enllaos externs.
Assenyat Canal amb vdeos que desmonten els arguments del Disseny Intelligent ;
Preguntes clau i respostes sobre la Teoria del Disseny Intelligent des del punt de vista dels seus partidaris. ;
Article de M. Ruse sobre el Creacionisme en la Stanford Encyclopedia of Philosophy: Inclou una secci sobre el disseny intelligent. ;
Article de K.E. Himma sobre arguments ontolgics per a l'existncia de Du a la Internet Encyclopedia of Philosophy. Cont una secci sobre el disseny intelligent. ;
Nmero especial de la revista Nature sobre els intents de difusi del Disseny Intelligent en el mn acadmic ;
Disseny intelligent: Qui t designis sobre la ment dels vostres alumnes? Nature 434, 1062-1065. ;






 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52902" title="Sistema integumentari" nonfiltered="778" processed="777" dbindex="20815">
El sistema integumentari o de coberta d'un mamfer est constitut per la pell i altres estructures derivades com el pl, les ungles i les glndules sudorpares.

L'epidermis de la pell est formada fonamentalment per cllules de queratina estratificades en cinc capes: Estrat basal que es transforma per queratinitzaci,estrat espins, estrat granuls, estrat lcid amb propietats hidrfugues i estrat corni superficial amb cllules mortes que es desprenen.
 
Els pls i les ungles creixen per acumulaci de cllules de queratina en zones de l'epidermis anomenades respectivament follicles pilosos i matrius unguials. 
  
La derma de la pell t una capa amb papilles i una capa reticular ms profunda amb fibroblasts que sintetitzen collagen i elastina que donen resistncia i elasticitat. A ms es trobem msculs voluntaris i involuntaris.
 
Les glndules sudorpares secreten suor, les sebcies su i les ceruminoses la cera de les orelles.

Funcions de la pell. 
Protecci;
Sensibilitat: el sistema nervis rep informaci des dels receptors cutanis per al tacte , pressi, vibracions, dolor i temperatura.
Excreci de suor;
Sntesi de vitamina D a travs de la transformaci del colesterol;
Immunitat les cllules de l'epidermis collaboren amb els limfcits en l'eliminaci de microorganismes ;
Termoregulaci;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52903" title="Gregory Frazier" nonfiltered="779" processed="778" dbindex="20816">
Gregory Frazier (Richmond, Indiana, 1947) s escriptor i activista crow. Graduat en economia, tamb ha recorregut bona part del pas en motocicleta i ha participat en diversos documentals. s cap de l ONG Indians For United Social Action, Inc per a ensenyar les tradicions ndies. Autor d Urban indians: drums from the cities (1993), The smoke signals (1989), The American indian index: a directory of indian country, USA (1985) i altres.

 Enllaos externs .
 Petita biografia.
 Referncia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52905" title="Hanbi" nonfiltered="780" processed="779" dbindex="20817">
Hanbi o Hanpa s, en la mitologia sumria i acdia, un du del mal, rei de tots els esperits malignes, i pare de Pazuzu.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52906" title="Ahuzotl" nonfiltered="781" processed="780" dbindex="20818">
En la mitologia asteca, l'ahuzotl s un monstre aqutic amb la grandria i forma general de gos per amb mans i peus de mico, orelles punxegudes i cobert de pelatge gris fosc d'aspecte relliscs que, fora de l'aigua una vegada mullat s'enduria en metxes que semblaven espines per les que l'ahuzotl rep el seu nom: en nhuatl a(tl) significa "aigua" i huiz(tli) "espina". Disposava tamb d'una llargussima cua rematada amb una m amb la qual atrapava a tot all que s'acosts als gorgs i cursos d'aigua on habitava i l'ofegava.

L'atac de l'ahuzotl, que estava al servei de les divinitats de la pluja, suposava que els dus havien triat la vctima i les seves nimes eren portades al parads. Els cossos dels infortunats, que noms podien ser tocats per sacerdots a causa de l'inters dels dus per les seves nimes, sempre apareixien als tres dies de la mort i a tots la bstia els havia arrencat els ulls, les ungles i les dents a l'interior del seva gruta subaqtica. Generalment, l'ahuzotl atreia els humans, especialment els pescadors, plorant com un nad des de les ribes i de vegades provocava remolins que expulsaven fora de l'aigua a peixos i granotes.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52907" title="Sunifred II de Cerdanya" nonfiltered="782" processed="781" dbindex="20819">
Sunifred II de Cerdanya i Besal ( v 915 - Cuix 968 ), comte de Cerdanya i de Conflent (927-968) i comte de Besal (957-968).

Orgens familiars.
Fill de Mir II de Cerdanya i I de Besal, heret del seu pare el comtat de Cerdanya, i el de Besal del seu germ, Guifr II de Besal.

Vida poltica.
L'any 927, a la mort del seu pare, reb en herncia el comtat de Cerdanya i el de Conflent. Tingu fins el 941 el domini de la comtessa-vdua Ava.

El 951 viatj fins a Roma, d'on obtingu una srie de butlles de privilegis per als monestirs de Ripoll i de la Grassa. Impuls la construcci de l'esglsia de Sant Miquel de Cuix, consagrada el 953, i la construcci del monestir. Va protegir tamb el monestir de Sant Pere de Rodes.

El 957 en morir el seu germ Guifr II de Besal fou designat hereu d'aquest, per la qual cosa un novament els dominis del seu pare sota un mateix domini.

En morir Guifr II de Besal enmig d'una revolta dels seus vassalls intervingu per posar pau entre els vassalls drecetant la confiscaci dels bns dels rebels. Fou succet pel seu germ Mir III.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52909" title="Gregorio Peces-Barba Martnez" nonfiltered="783" processed="782" dbindex="20820">

Gregorio Peces-Barba Martnez (Madrid, Espanya 1938) s un advocat, poltic i professor unviversitari espanyol, considerat un dels Pares de la Constituci i que fou President del Congrs de Diputats entre 1982 i 1986.

Biografia.
Va nixer el 13 de gener de 1938 a la ciutat de Madrid. Desprs de cursar el batxillerat al Liceu Francs de Madrid, es va llicenciar en dret en la Universitat Complutense de Madrid i es va doctorar cum laude amb una tesi sobre el pensament social i poltic de Jacques Maritain. Posteriorment ampli els seus estudis a la Universitat d'Estrasburg, on es llicenci en dret comparat. 

Des de l'any 1986 ha centrat els seus esforos en la creaci de la Universitat Carlos III, amb el propsit de crear una universitat pblica de qualitat en els municipis del sud de Madrid (Getafe i Legans). Va presidir al juny de 1989 la comissi rectora de la universitat, sent escollit el seu primer rector, crrec que ha ostentat fins el 2007. 

Activitat professional.
De tornada a Espanya va participar, entre 1963 i 1975, com a advocat defensor en nombrosos processos davant el desaparegut Tribunal d'Ordre Pblic (TOP) i en diversos consells de guerra, distingint-se en la seva defensa dels drets humans i de la democrcia com a forma de govern per a Espanya. 

La seva activitat com a jurista li va costar l'any 1971 ser detingut per la policia franquista i susps de l'exercici de l'advocacia durant diversos mesos. Va simultanejar la seva activitat com advocat amb la de professor de filosofia del dret a la Complutense de Madrid. 

Activitat poltica.
L'any 1963 va participar en la fundaci, juntament amb altres intellectuals com Joaqun Ruiz-Gimnez, de la revista Cuadernos para el Dilogo ("Quaderns per al Dileg"). Quan aquest fund posteriorment Izquierda Democrtica, un grup d'orientaci democristiana, Peces-Barba s'un a ell. 

L'any 1972 es va afiliar al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), encara en clandestinitat. En les eleccions generals de 1977 fou escollit diputat al Congrs de Diputats per la provncia de Valladolid, esdevenint un dels redactors de la Constituci Espanyola aprovada en referndum el 6 de desembre de 1978. 

Escollit novament diputat en les eleccions de 1979 i 1982, any en el qual el PSOE va arribar al poder grcies amb la majoria absoluta aconseguida (202 diputats sobre 350). Seguidament el novembre d'aquell any fou escollit President del Congrs dels Diputats amb 338 vots a favor, 8 en blanc i cap en contra. Va ostentar el crrec noms durant la II Legislatura (1982-1986), ja que l'any 1986 va decidir no tornar a presentar-se com a candidat a diputat i retornar aix a la vida acadmica. 

El 17 de desembre de 2004 va ser nomenat Alt Comissionat per al Suport a les Vctimes del Terrorisme pel Consell de Ministres, un crrec de nova creaci, amb rang de Secretari d'Estat que ha coordinar l'acci de diversos ministeris. Durant la seva estapa al capdavant d'aquesta Secretaria d'Estat ha sofert fortes crtiques per part del PP i de l'Associaci de Vctimes del Terrorisme (AVT), sent acusat de representar al govern i no a les vctimes, fonamentalment per no assistir a algunes manifestacions convocades per la AVT. Peces-Barba ha argumentat que, per pura coherncia, el seu crrec li impedeix manifestar-se en contra del propi govern del qual forma part i de la seva prpia persona. A ms afirma que pel seu crrec de coordinador no ha prendre partit per unes vctimes solament. Per aix afirma que noms anir a convocatries unitries. 

Vegeu tamb.
 Constituci espanyola de 1978 ;
 Pares de la Constituci;

Enllaos externs.
  Informaci de Gregorio Peces-Barba al Congrs dels Diputats;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52910" title="Mir III de Cerdanya" nonfiltered="784" processed="783" dbindex="20821">
Mir II de Besal i III de Cerdanya Bonfill  ( v 920 - Girona 984 ), comte de Cerdanya, de Conflent i comte de Besal (968-984).

Orgens familiars.
Fill tercer del comte Mir II de Cerdanya i la seva esposa Ava, fou successor del seu germ Sunifred II de Cerdanya.

Joventut i ascens al tron.
Fou primer clergue, ardiaca (957), i desprs fou bisbe de Girona (970-984). 

Va fer dos viatges fins a Roma, i fou amic de Gerbert d'Orlhac, el futur Papa Silvestre II. Fou un gran escriptor, d'un estil molt particular. Els seus escrits de carcter histric es dediquen a recordar i exalar els personatges de les famlies comtals catalanes.

s autor de les actes de consagraci de Sant Miquel de Cuix el 974 i del Monestir de Ripoll l'any 977. Aix mateix fund Serrateix l'any 977 i Sant Pere de Besal el 978.

Successi.
Sense renunci mai als seus vots eclesistics el succe el seu germ Oliba Cabreta en els dos comtats, si b en el de la Cerdanya governaren plegats des del 968.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52912" title="Henry Timrod" nonfiltered="785" processed="784" dbindex="20822">

Henry Timrod (Charleston, Carolina del Sud, 1828   Columbia, Carolina del Sud, 1867). Poeta sudista, anomenat Poeta llorejat de la Confederaci. Estudi lleis i literatura  a Gergia, i apleg els seus poemes a l assaig Literature of the South (1859) i a l antologia Complete Poems (1899). Durant la Guerra es va allistar a l exrcit confederat, per fou llicenciat per motius de salut. La tuberculosi li provocar la mort. El seu amic Paul Hamilton Hayne recopilara la seva obra.

 Enllaos .

 Faint Falls the Gentle Voice of Prayer Un cant a la pau per Timrod desprs de veure els horrors de la guerra (text i veu);
 Recull de poemes;
 Petita ressenya ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52914" title="Copa espanyola d'hoquei herba masculina" nonfiltered="786" processed="785" dbindex="20823">
La Copa d'Espanya d'hoquei herba masculina s la segona competici espanyola d'aquest esport a nivell de clubs masculins. La competici  s'inici la temporada 1914-15. Actualment es denomina Copa del Rei.

Palmars.


Enllaos Externs.
Federaci Espanyola d'Hoquei;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52915" title="John Pendleton Kennedy" nonfiltered="787" processed="786" dbindex="20824">


John Pendleton Kennedy (Baltimore, Maryland, 1795 ndash; Newport, Rhode Island, 1870), escriptor i poltic sudista, Secretary of the Navy (Ministre de Marina) entre 1852 i 1853. Originari de Virgnia. Fou advocat a Maryland, acompany l expedici del Commodor Perry a Jap i tamb an en missi diplomtica a Xile. Escriv les novelles Swallow Barn (1832), Horse-Shoe Robinson (1835) i Rob of the Bowl (1838), on mostra un Sud amb forta conscincia prpia. Tot i aix, era contrari a la secessi i a l esclavatge.

 Enlla .
 Biografia ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52916" title="Gegant (mitologia)" nonfiltered="788" processed="787" dbindex="20825">

El gegant s un monstre que apareix a gaireb totes les cultures. s antropomorf, per molt ms alt i fort que un sser hum normal i corrent.


Els gegants a la mitologia grega.
A la mitologia grega els gegants sn uns ssers nascuts de la sang d'Ur. Eren uns ssers de grans dimensions armats amb llustroses armadures i poderoses maces. Tenien llarga cabellera, una barba prominent, cos de serp i una fora monstruosa. El seu poder era tal que van gosar enfrontar-se als deus en la batalla coneguda com a gegantomquia.

La seva creaci es remunta a la batalla pel poder entre Ur i Cronos. Quan aquest darrer tall el membre viril del seu oponent, de la sang que brot en nasqueren les fries, les nimfes Melisees i els gegants.

Encara que eren d'origen div, als gegants se'ls podia matar a condici que ho fessin alhora un du i un mortal. Aix, en la batalla entre dus i gegants, Heracles fou el mortal que collabor amb els deus per eliminar-los. A les seves mans moriren, entre d'altres, Alcioneu, cap dels gegants, Porfiri, Efialtes, Eurito, Clito, Mimante, Pelante, Enclad, Polibotes, Hiplit, Grati, Agrio i Toante.
A l'Odissea apareix el cclop, gegant d'un sol ull que fou venut per Ulisses. Aquesta histria apareix amb variants a narracions d'altres cultures.

Altres mitologies.
A la mitologia hebrea els gegants apareixen com a raa antiga (nephilim), encreuament entre ngels i humans que va engendrar els grans herois. Entre els gegants que, com aquests, sn esmentats a la Bblia, destaca el clebre Goliat.
 A la mitologia germnica els gegants sn enemics dels dus. Sembla haver-hi una influncia grega, sobretot en el motiu de la lluita dels titans.
 A la mitologia basca els gegants sn els constructors dels menhirs, dlmens i altres monuments megaltics.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52917" title="Sons of Confederate Veterans" nonfiltered="789" processed="788" dbindex="20826">
Sons of Confederate Veterans (SCV) s una organitzaci fraternal sudista creada el 1896 a Richmond (Virgnia), i oberta als descendents masculins dels veterans de guerra dels Estats Confederats d'Amrica. La seu s actualment a Columbia (Tennessee). Han rebutjat qualsevol associaci amb grups neoconfederats o supremacistes blancs.

Va sorgir de la United Confederate Veterans, formada a Nova Orleans set anys abans.

 Enllaos .

Pgina oficial ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52919" title="United Daughters of Confederacy" nonfiltered="790" processed="789" dbindex="20827">
United Daughters of Confederacy (UDC) Organitzaci fraternal sudista creada el 1894 per Caroline Meriwether Goodlett (1833-1914) i Anna Davenport Raines (1853-1915), antigues infermeres de l exrcit sudista, amb finalitat similar a l'associaci Sons of Confederate Veterans per pensada per a dones, principalment rfenes i vdues de guerra confederades. Ha estat una de les encarregades de mantenir la flama sudista a nivell cultural.

Enllaos externs.

Pgina oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52921" title="William Gilmore Simms" nonfiltered="791" processed="790" dbindex="20828">

William Gillmore Simms (Charleston, Carolina del Sud, 1806-1870) Escriptor sudista. Orfe de petit, va fer diversos oficis, i el 1827 es doctor en lleis, per ho deix per la literatura. Escriv els poemes Lyrical and Other Poems and Early Lays (1827), Tile Vision of Cones, Cain, and Other Poems (1829), The Tricolor, or Three Days of Blood in Paris (1830), Atlantis, a story of the sea (1832) i les novelles Martin Faber, the Story of a Criminal (1833), The Yemassee (1835), The Lily and the Totem, or, The Huguenots in Florida (1850), Vasconselos (1853), The Cassique of Kiawah (1859). Partisan (1835), Katherine Walton (1851), Mellichampe (1836), The Kinsmen (1841), The Forayers (1855), Eutaw (1856), i Joscelyn (1867). Per la ms famosa fou The Sword and the Distaff (1852), un alegat a favor de l esclavatge. Fou diputat per Alabama i durant la guerra don suport la Confederaci.

 Enlla .
 Ressenya enciclopdica;
 1911 Britannica.
 Caroline Lee Hentz's Long Journey de Philip D. Beidler Alabama Heritage nm. 75, Winter 2005;
 An Overview of Southern Literature by Genre de Lucinda MacKethan Southern Spaces Feb. 2004.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52922" title="Oliba Cabreta" nonfiltered="792" processed="791" dbindex="20829">
Oliba Cabreta, I de Cerdanya i I de Besal (v 920 - Montecassino, Itlia 990), comte de Cerdanya (965-988), comte de Besal, Berga i Ripoll (984-988).

Orgens familiars.

Quart fill del comte Mir II i d'Ava. Durant la minoria d'edat dels fills del matrimoni, la comtessa-vdua exerc de tutora.

Npcies i descendents.

Oliba es cas amb Ermengarda d'Empries, filla de Gausbert I d'Empries, de la qual tingu sis fills: 
 Bernat Tallaferro (v970-1020), comte de Besal i comte de Ripoll;
 Guifr II de Cerdanya (970-1050), comte de Cerdanya i Comte de Conflent.
 Abat Oliba (971-1046), comte de Berga i comte de Ripoll.
 Berenguer de Cerdanya (?-1003), bisbe d'Elna;
 Adelaida de Cerdanya (?-1024), casada amb Joan d'Oriol, senyor de Sales;

De la seva amistanada Ingelberga de Besora tingu una filla illegtima:
 Ingelberga de Cerdanya (? - 1046), abadessa del Monestir de Sant Joan de Ripoll entre el 996 i el 1017.

Vida poltica.

L'any 979 el comte Roger I de Carcassona li ced forossament el Capcir. A partir de l'any 984, morts els seus germans sense descendncia, assum el govern de tots els comtats.

Viatj dos cops a Rom, el primer l'any 968 amb l'abat Gar de Cuix; i el segon el 988 en motiu del seu retir com a monjo a Montecassino, junt amb Sant Romuald. Amb el seu retir la seva muller pass a ser regent entre 988 i 994.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52923" title="Sidney Lanier" nonfiltered="793" processed="792" dbindex="20830">

Sidney Lanier (Macon, Georgia, 1842   Lynn, Carolina del Nord, 1881), escriptor sudista. Estudi msica i lluit amb els Confederats intentant burlar el bloqueig a Maryland. Fou capturat i va emmalaltir de tuberculosi. Va escriure la novella Tiger lilies (1867) i nombrosos poemes en dialecte del sud, Corn (1875), The Symphony (1875), Centennial Meditation (1876), The Song of the Chattahoochee (1877), The Marshes of Glynn (1878) i Sunrise (1881). Tamb va compondre assaigs sobre literatura anglesa.

 Enllaos externs .
Poemes;
 Edici el Projecte Gutenberg A Biography Of Sidney Lanier;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52926" title="Jacques Maritain" nonfiltered="794" processed="793" dbindex="20831">
Jacques Maritain (Pars, 18 de novembre de 1882   Tolosa de Llenguadoc, 28 d'abril de 1973) fou un filsof catlic francs.

Fou precursor de la democrcia cristiana i de la renovaci de l'inters per l'obra de Sant Toms d'Aquino.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52928" title="Llista de comtes de Cerdanya" nonfiltered="795" processed="794" dbindex="20832">
Llista cronolgica dels comtes regnants al comtat de Cerdanya des de la seva creaci el 798 fins a la seva intregraci definitiva a la Corona d'Arag el 1375.


Comtes de Cerdanya d'arrel hispano-goda.
798-820 : Borrell I, comte d'Urgell i comte d'Osona;

Comtes de Cerdanya d'arrel aragonesa.
820-824 : Asnar I Gal, comte d'Urgell;
824-834 : Gal I Asnar, comte d'Urgell, fill de l'anterior;

Comtes de Cerdanya del casal de Barcelona (primera branca).

834-848 : Sunifred I, comte de Barcelona, fill de Bell de Carcassona;
848-869 : Salom I, nebot de l'anterior;
870-897 : Guifr el Pels, comte de Barcelona, fill de Sunifred I;
897-927 : Mir II de Cerdanya, fill de l'anterior;
927-968 : Sunifred II de Cerdanya, fill de l'anterior;
968-984 : Mir III de Cerdanya, germ de l'anterior;
968-988 : Oliba Cabreta, germ de l'anterior;
988-1035 : Guifr II de Cerdanya, fill de l'anterior;
1035-1068 : Ramon I de Cerdanya, fill de l'anterior;
1068-1095 : Guillem I de Cerdanya, fill de l'anterior;
1095-1109 : Guillem II de Cerdanya, fill de l'anterior;
1109-1118 : Bernat I de Cerdanya, germ de l'anterior;
 comtat a Ramon Berenguer III de Barcelona, cos germ de Bernat I;

Comtes de Cerdanya del casal de Barcelona (segona branca).
instaurada per Ramon Berenguer IV de Barcelona;

1162-1168 : Pere I de Cerdanya;
1168-1223 : San I;
1223-1241 : Nun I, fill de l'anterior;
 comtat a Jaume I el Conqueridor, nebot segon de Nun I;

Reis de Mallorca, Comtes de Rossell i Cerdanya.

1276-1285 : Jaume II de Mallorca, fill de Jaume I el Conqueridor, primer perode. ;
 el 1285 perd el Regne de Mallorca a favor d'Alfons el Franc, el seu nebot, per li ser retornat el 1295;
1295-1311 : Jaume II de Mallorca, segon perode;
1311-1324 : San I de Mallorca, fill de l'anterior;
1324-1349 : Jaume III de Mallorca, nebot de l'anterior;
1349-1375 : Jaume IV de Mallorca, fill de l'anterior;
1375-1403 : Elisabet de Mallorca, germana de l'anterior, reina titular;
 el Regne de Mallorca, el comtat de Rossell i el comtat de Cerdanya incorporats a la Corona d'Arag per Pere III el Cerimonis;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52931" title="Regionalisme occit" nonfiltered="796" processed="795" dbindex="20833">

La segona meitat del segle XIX ser la gran oportunitat perduda per a la formaci d'un nacionalisme (o regionalisme occit). El felibre oficial va adoptar un to poltic conservador, literari, elitista i sectari, dominat fins el 1891 pel corrent reaccionari legitimista de Josp Romanilha, reialista nostlgic de la societat preindustrial, per d inspiraci girondina i positivista.  Tamb era ambigu en l abast geogrfic, centrat a la Provena i en la prioritat del dialecte rodanenc.  I les apellacions a la descentralitzaci territoria tenien referncia vague i oscillant entre tot el Midi i l antic comtat de Provena, del qual en crearien el cor de la Gran Provena que englobaria tot el Midi. Tanmateix, mai no gosaren plantejar reivindicacions separatistes, al contrari dels nacionalistes bretons i corsos, i l amistat occitano-catalana no es concret mai en una petici poltica concreta.

El 1870 el moviment comunalista parisenc esclataria tamb a Marsella, Llemotges, Tolosa i Narbona, cosa que que accentuaria la dretanitzaci i allunyament de la vida poltica del felibritge.  Aix, el 1876 els estatuts del Felibre mostren una tendncia legitimista, catlica i descentralitzadora a nivell provincial, cosa que provocaria tensions entre el monrquic Romanilha i el republic Aubanl, qui comptava amb el suport del felibre de Pars, per que tot i aix fou expulsat del moviment el 1879. Aquell mateix any Mistral s aconvertiria en un idealista mediocre, monrquic, regionalista i buit de contingut social, que mantindria estretes relacions amb cercles legitimistes i nacionalistes conservadors francesos, com Maurice Barrs.

Durant aquest perode destacaren tamb dos autors occitans que escrivien en francs sobre temtica provenal.  Eren Alfons Daudet (1840-1897), fams pel seu Tartarin de Tarascon (1868), i Pau August Arna (o Arno, 1843-1896) amb Jean des Figues (1868) i Le chevro d or (1884), on presenten una Provena idllica i un prototipus d occit fatxenda i somniatruites. Sense adonar-se n, van preparar l arribada dels turistes oferint un pas meravells.  Per altra banda, van mantenir bones relacions amb els felibres, i fins i tot Arno va publicar alguns poemes a l antologia del felibre parisenc Li souleiado (1904).

 El felibre llat .

Des del 1870 Frederic Mistral plantej algunes alternatives poltiques inconcretes, com la descentralitzaci, el federalisme i la confederaci llatina; pretenia aprofitar la desfeta de la terra cltica per tal que la federaci llatina regeners Frana (Idea Llatina).  Aquesta idea fou difosa des del 1870 per la Revur des langues romanes del bar Charles de Tourtolon, durant el V Centenari de la mort de Francesco Petrarca (1874), en els Jocs Florals de Montpeller de 1875, a les Festes Llatines del 1878 i a la Conferncia de Marsella sobre l Empire du Soleil celebrada el 1882.  Totes aquestes propostes s engloben, per, en la situaci de traumatisme viscuda desprs de la desfeta en la Guerra Franco-Prussiana del 1870, i els principals protagonistes en foren Mistral, Tourtoulon, Lois-Xavier de Ricard, Berluc-Perussis i Alfons Rcaferrier.

Tots ells pretenien, amb la Federaci Llatina, frenar tant el nacionalisme prussi com el paneslavisme, i en el fons era un tradicionalisme basat en una societat patriarcal i rural que volia denunciar la centralitzaci i l internacionalisme de la Comuna tot denunciat el programa de Cremieux .  La Provena hi havia de jugar un rol fonamental: "la perpetuaci de les nacionalitats menors sn una necessitat per a la vida i la llibertat del mn". Provena havia de regenerar Frana, i el felibre havia de ser un centre de convergncia de tots els pobles que els dugus a l universalisme.

Definiren la comunitat llatina al voltant d una missi mtica o mstica a mb el catolicisme com a element de cohesi.  Per aix provocaria el rebuig de Charles de Tourtoulon, republic llenguadoci i federalista partidari de la regeneraci de la vida local per oposar-ho al germanisme. Alhora, August Fours (1848-1894), defensor de l albigeisme com a smbol d identitat meridional i anticlerical, i Lois-Xavier de Ricard (1843-1911), deixeble de Proudhon i autor de Le fderalisme (1911) on predicava una demmocrcia ascendent i rebutjava el cesarisme com a contrari a l ideal llat, advocaven per un panllatinisme federal, ja que creien que el federalisme era una idea esclusivament llatina (hi eren determinats histricament) i que la guerra del 1870 la va fer Alemanya per tal d aixafar la possibilitat d una federaci llatina encapalada per Frana.

Ja el 1843 Claude-Franois Lallemand public Le hachych, on preveia una espontnia i futura uni de neollatins  Ibers, italians i nosaltres  , liderada per Frana i amb capital a Marselha, ja que era centre de l arc.  Aquesta idea fou retrobada el 1862 a l  Armana Prouvenau i en la Conferncia de Marsella del 1882. La Idea Llatina, tamb exposada pel llenguadoci Alfons Rcaferrir(1844-1907) -qui des del 1878 sota patrocini inicial de Mistral va celebrar les festes llatines per tal de promoure una federaci llatina gil i tolerant, en les que se celebraven trobades internacionals (catalans, romanesos, italians) per sense ress poltic - basada en l experincia de l amistat occitano-catalana i oberta a italians i romanesos.  Entre els elements per definir la llatinitat hi podem trobar:

 La idea llatina, conscincia de pertnyer al mn llat, iniciada amb l amistat catalana i el 1870 amb la Revue des langues romanes, el V Centenari de Petrarca, celebrat el 1874 quan diverses personalitats italianes s uniren al moviment felibre, auspiciades per Lon de Berluc-Perussis (1860-1902), qui havia fundat l Acadmie du Sonnet, criticada per Mistral per questions de lideratge i per oposar-se a la presncia d intellectuals francesos.  Hi participaren l ambaixador itali Constantino Nigra, Teodr Aubanl i Flis Gras, autor d un Catechisme du bon felibre (1893).  Alhora, Tourtoulon i Rcaferrir indicaren aspectes de la realitat histrica de solidaritat llatina inconscient (Carlemany, Carles V, Llus XIV, els Borbons), i ho remarcaren a les festes llatines de Forcalquir i Gap del 1886. Afirmaren fins i tot que la Confederaci Llatina no sols havia de cenyir-se a Europa, sin tamb a Amrica, tot i que eren ms aviat luterans.
 L Empire du Soleil, exposat a la Conferncia de Marsella del 25 de novembre del 1882.  Ja fou reivindicat per Mistral als Jocs Florals de Montpelhir del 1875, on hi particip el romans Vasile Alecsandri.  Era considerat com a l Imperi de les Set Nacions Llatines (Espanya, Catalunya, Occitnia, Frana, Portugal, Itlia i Romania). La conferncia tamb abord la protecci de la llengua provenal, en resposta a les acussacions de separatisme fetes per les consideracions de l Imperi.  Hi participarien Constantino Nigra, Vasile Alecsandri, i Frederic Donnadieu.  La capital de l imperi havia de ser Marsella pel seu tarann cultural i artstic, malgrat la commune i ser refractria a la reforma ortogrfic provenal.  Es tracta d un nacionalisme dins la supranacionalistat, ja que creien que totes les energies llatines devien convergir a Pars.  Per la Itlia era recin unificada, Romania lluitava contra el paneslavisme, i Catalunya per reafirmar la seva identitat, de manera que tot qued en orris. Endems, Itlia va signar la triplice amb Alemanya i Austria, cosa que fou rebutjada per Mistral.

 El federalisme occitanista .

Per altra banda, el 1891 apareixeria la revista provenalista i federalista L ALHOLI, rgan del Jovent Occitan, dirigit per Folco de Baroncelli-Javon (1869-1943), qui aplegaria els joves felibres com Frederic Amouretti, August Marin (1860-1904) i Charles Maurras, i que el 1892 publicarien a Pars el Manifest dels Felibres Federalistes, fora confs ja que barreja  termes com federalisme, confederaci, regionalisme, descentralitzaci i provincialisme, i on es proposa un federalisme i regionalisme de caire tradicionalista i catlic que reclama una nova monarquia. D ac en sorgirien dues sntesi en el moviment occitanista d aleshores:

 Una de progressista, de caire federalista i proudhoniana i que oferia un programa poltic amb consideracions econmiques i socials. L.X. de Ricard, traductor de Francesc Pi i Margall, autor de Le Federalisme, i traductor amb Fors de la Declaraci dels Drets de l Home i alguns texts d histria local a l occit, contrari a l apoliticisme de Mistral i precursor del Felibre Roig.  El 1876 havia fundat amb Maurice Faure el centre LA CIGALO per tal de servir de moviment lingstic, poltic i literari del Midi, i que intent de guanyar-se al felibre d Aviny, fora conservador i instrument de l esglsia. El Felibre Roig  volia fer prevaler els interesos de les tendncies republicanes en la redacci dels nous estatuts felibres, en  contra de l apoliticisme de Mistral, i crear una minoria republicana dins el moviment felibre (i alhora fer prevaler l especifitat llenguadociana en la  tradici de lluita per la llibertat i contra la centralitzaci monrquica) i crear un rgan republic al Llenguadoc. Aquest seria La Lauseto, setmanari socialista i anticlerical del que se n publicaren quatre nmeros entre 1877 i 1879 i on hi collaboraren endems de Ricard i Fors, Jean Aicart, Flis Gras, Alban Germain, Napoleon Peirat i Leon Cladel (1835-1892) , entre d altres. Creien que el federalisme havia de ressucitar la ptria romana, recuperar la tradici dels girondins, albigesos i d altres heterodoxos. Opinava que els llatins eren hostils a les tradicions unitries i clamava per l antiga llibertat ibrica, i que la Ptria Llatina tenia una missi quasi providencial influda pel romanticisme, i no pas negada per Edgar Quinet o Augustin Thierry.  Tamb va treure la teoria dels cercles concntrics: 1) Cercle central, vila o comuna, 2) provncia, 3) naci, 4) raa, que s una confederaci de nacions emparentades. Aquesta federaci s en la tradici mateixa del poble.
 Dins la progressista, va influir sobremanera el catal Francesc Pi i Margall, president de la Primera Repblica Espanyola i autor de Las nacionalidades (1877), on clama per la sobirania total de l home contra la centralitzaci, i que cal un contracte social per tal d evitar l antagonisme entre llibertat i autoritat, basat en els cercles concntrics famlia-vila-provncia-naci.  El seu federalisme era basat en la geografia i la histria, i on la independncia no era pas sinnim de separatisme.  Tamb reberen certes influncies marxistes; Valeri Bernard i els marsellesos Juli Boissire i Los Funel fundarien el grup federalista Lou Roble di Jouve, Jean Lombard fundaria el 1879 el Parti du Travailleur Socialiste de France (PTSF), on hi destacaren Antide Boir, Auguste Marn, Pire Bertas (socialista i federalista influt per Pi i Margall i per Proudhon), i els llenguadocians Prosper Estieu, Antonin Perbsc i Ricard, que animaren les reivindicacions obreres a la premsa local en occit.  El 1890 Pire Bertas pronunciaria una conferncia en marsells, La naciounalita prouvenalo e lou felibruji on afirma que unitat no s el mateix que uni i defensa la especificitat provenal (ve fer una ardent defensa de la bandera blava de Provena), que malgrat el felibre la llengua occitana ha reculat i critica l apoliticisme de Mistral.
 Conservadora, influt pel catalanisme de Francesc Camb. Len de Berluc-Perussis adopt el programa descentralitzador del comte de Chambord i la Declaraci dels joves felibres del 22 de febrer del 1892.  El moviment se situar en la reneixena literria aromntica, influts pel neotradicionalisme de Taine, qui influiria tant en Murras com en el catal Prat de la Riba.  Berluc considera com a una trinitat Mistral, Le Play  i Caumont, als quals s uniria ms tard Paul Marieton (1882-1902), autor de L idee latine (1883). Maurras tamb parlaria de Joseph Maistre i de Renan, d Amouretti, Comte i de Fustel de Coulanges.  Per Berluc-Perussis s considerat avui dia com el veritable doctrinari del felibre, ja que distingeix clarament els dominis potic, lingstic i poltic del moviment; d altra banda, ell s l origen de l acci per la salvaguarda de la llengua com a mitj pel reviscolament nacional.  Veu la descentralitzaci com a un patriotisme provincial, La idea provincial,  de caire descentralitzador i federalista, termes que usa confusament. Nogensmenys, el 1886 Paul Marieton rebutj el federalisme per a reclamar la descentralitzaci, oposant-se aix a Ricard.  I el 1892 pensava que regionalisme, romanticisme, fraternitat del Poble d Oc, Idea Llatina i federalisme eren vessants del mateix ideal del felibre.

 El fracs del federalisme occit .

La Declaraci dels joves felibres del 1892, d Amouretti i Maurras, fou parallela a les Bases de Manresa a Catalunya i ms infludes per Berluc-Perussis que no pas per Mistral, ja que eren partidaris de passar del rgim de  canons i banquets a l acci poltica, i veien en la llengua no pas una finalitat sin un mitj pel revetllament provincial i renaixena municipal.  Foren felicitats pels federalistes marsellesos A. Marin i P. Bertas, aix com per Ricard, per foren rebuts amb reserves per Gaston Jourdanne, qui opinava que federalisme no era reconstituir les circumscripcions de l antic rgim.  

El 1898 Bertas fou nomenat adjunt de l alcalde socialista de Marsella, Dr. Flassires, i des del seu crrec denunci la poltica proteccionista de Pars que perjudicava la vila de Marsella i que matava el comer, alhora que exigia un port franc integral dominat per les autoritats municipals, ra per la qual fou titllat de separatista.  El 1891 el felibre republic i capoli Flis Gras tamb reclam descentralitzaci, per era partidari de conservar la llengua "per parlar del pas", ja que "era germana de la bella llengua nacional, el francs" (Discurs als Jocs Florals de Carpentrs del 1892).  Amb el temps, el moviment perdria  especificitat i s integraria en l espai francs de la III Repblica.  La  descentralitzaci ser contemplada noms a nivell municipal, i per aix considerada com a negativa. Com que coincid amb el Manifest dels Joves Felibres, on federalisme era equiparat a regionalisme, fou considerat com a conservador. 

Per altra banda, el 1885 Marsella enviaria al Parlament francs els dos primers diputats del Parti Ouvrier Franaise, Antide Boier i Clovis Hugues.  Tanmateix, no podrien impedir pas que des del 1883-1885 s aprovessin i apliquessin les Lleis Ferry d educaci, merc les quals s estenia a tot Frana l escolaritzaci obligatria, gratuta, laica   i en francs. En ella no sols no hi ha cap espai reservat per a les parles regionals, que rebran el nom despectiu de patus, sin que se seguir el lema Soyez prope, parlez franais i s emprar el senyal contra els que es resisteixen. Poques veus s alaren en els poltics d abast nacional per protestar.  Una de les poques fou la del socialista llenguadoci Jean Jaurs 1858-1914), professor de filosofia a la Universitat de Tolosa i fundador el 1901 del Parti Socialiste Franois, pel qual en seria escollit diputat per Caramaus el 1902, i el 1904 del diari L'Humanit.  Defin el patus com a "la llengua d un poble venut", i va defensar l ensenyament de les llenges regionals a l escola, tot i que sense gaire xit.

Finalment, sense res mes a dir, els felibres assistiren a la desestructuraci econmica del pas i es tancaren en una resistncia literria semenfotista que els divorciar del seu poble. 

 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52935" title="Djahap II ben Sevada" nonfiltered="797" processed="796" dbindex="20835">
Djahab II ben Sevada fou emir de la dinastia qaista de Manazkert vers la meitat del segle IX. Era fill de l'emir Sevada al-Djahapi.

Vers el 864 Djahap II que havia usurpat la ciutat califal de Dwin, va envair l'Arsharuniq, possessi d'Ashot I el gran d'Armnia per va patir una derota completa, i com a consequncia d'ella va perdre Dwin.

Abans de Dajahp apareixen com emirs Ablhert i Ala al-Djahapi. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52936" title="Bogha al-Khabir" nonfiltered="798" processed="797" dbindex="20836">
Bogha al-Khabir (o Bugha al-Kabir tradut com Bogha el vell), fou general i governador (ostikan) d'Armnia del 852 al 855. 

Va participar a les operacions contra Babak el 837.

El 230 de l'hgira (844-845) va participar a les expedicions contra les tribus rebels de la regi de Medina.

El 852 el Califa Al-Mutawakkil el va enviar a Armnia amb la missi de fer tornar a l'obedincia als emirs musulmans i als prnceps armenis. Es va installar a Khelat d'eon va passar a Taron per fer presoners als fills de Bagrat I Bagratuni, Ashot i David. A la regi va matar a trenta mil persones. Va saquejar l'Apahuniq, al nord del Llac Van mentre el seu lloctinent Zirak devastava la part sud (el Reshtuniq), els habitants del qual es van refugiar al Mokq on els va perseguir i en va matar centenar i va fer molts presoners que foren convertits en esclaus. Desprs va atacar la ciutat de Van que va incendiar. Ashot de Vaspurakan es va tancar a la fortalesa (Dleak) de Nkan (Nekhan) on fou assetjat per Bogha que va establir el seu camp a Lokoravat. Dos lloctinents d'Ashot, Mushel Vahevuni i Vahan Truni es van aliar secretament a Bogha. Ashot es va haver de rendir i fou empresonat amb el seu fill, el nen Grigor Derenik, i altres familiars, i foren enviats a Samarra. Jordi Haketsi i Khosro Gabelian, que van tractar d'alliberar-los, foren capturats i executats.

Llavors Bogha es va llanar contra Gurgen Ardzruni, germ d'Ashot , Aquest es va refugiar al Orsitaniq (al Albag) a la vila de Thov a la vall del Arianlidj (Llac de la sang). Gurgen va encarregar a sa mare Rhipsime de negociar, per no va reeixir i finalment va haver de presentar combat. Els armenis, combatent amb la desesperaci de la situaci, desferen l'exrcit musulm. Llavors va demanar audincia a Bogha i aquest el va reconixer com a prncep de Vaspurakan al lloc de sa germ Ashot. Noms proclamat Bogha va fer traci i el va fer agafar i carregar de cadenes i el va enviar a Samarra junt amb la mare Rhipsime. Grigor Ardzruni, germ de Gurgen, va fugir a Abkhzia. La branca menor dels Ardzruni, representada per Gurgen fill d'Abubeldj, va fugir a terres del seu oncle matern Kurdik Mamikonian al Bagrevand. Bogha va anar all i va capturar al fill de Kurdik, Grigor Mamikonian, que tamb fou enviat a Samarra, i Kurdik va haver de fugir a Sper, seu d'un prncep bagrtida protegit dels bizantins.

Bogha va passar el hivern del 852 al 853 a Dwin. El 3 de novembre del 853 va fer matar a centenars de captius que no es volien convertir al Islam (els anomenats mrtir Atomians).

El 853 Sembat I Ablabas va anar a fer acta de fidelitat al general Bogha el vell a Dwin. El seu fill Ashot (el futur Ashot I el gran) era assessor de Bogha pels afers militars. Bogha va dirigir una expedici contra l'emir d'Arzen, que tot i que el 850 havia obet l'ordre de recaptar els impostos i tributs endarrerits del prncep Bagrtida de Taron, desprs el va ajudar contra el segent ostikan; i tamb una expedici contra l'emir de Tbilisi, Ishak. El primer fou fet presoner i enviat a Samarra i el segon, que feia 20 anys que governava (833-853) fou crucificat i decapitat i la ciutat incendiada (amb ajut del curopalata de Klardjtia Bagrat)

Seguidament Bogha va fer una expedici contra els Tsanar, muntanyesos indmits de la fonts dels rius Aragvi i del Alazan, als que no va poder sotmetre i va deixar la regi amb milers de baixes a les seves files.

El prncep armeni de Katshen o Artsakh (a l'Aghunia), Abu Musa Isai, fill d'Aternerseh de Siunia (Aternerseh havia conquerit Artsakh vers 828 o  i des llavors es va titular rei dels Aghuans), que havia rebut l'ordre de Bogha de sotmetre's, va decidir resistir davant l'exemple dels Tsanar. Bogha es va establir a Bardaa, la vila que feia de capital quant Dwin estava en mans d'ostikans rebels. Els atacs de Bogha no van reeixir. Sembat I Ablabas li va recomanar coratge. Desprs d'un any de lluita sense xit, va arribar l'ordre de Samarra (seu del Califa) de donar laman (perd) al prncep. Una vegada establerta la pau Abu Musa fou rebut amb honors, per se'l va obligar a viatjar a Samarra. Tamb el seu pare Aternerseh fou fet presoner mes tard. Per aquest temps Ashot Bagratuni (el futur Ashot I el gran) va obtenir el perd per a Gurgen (fill d'Abubeldj) que va poder tornar d'Sper a les seves terres ancestrals de Mardastan. Per al Vaspurakan els naturals del pas, desprs del que havia passat amb els Tsanars, s'havien revoltat contra Bogha dirigits per Abu Djafr Ardzruni, i Gurgen al tornar va agafar la direcci de la revolta (Abu Djafr va fugir) i va derrotar el exercit enviat per Bogha a Ordakh a l'entrada del Haiots Tzor (la Vall dels Armenis) al sud-est del llac Van, victria que de fet va alliberar d'rabs el Vaspurakan ja que Bogha va optar per reconixer a Gurgen com a prncep a canvi d'una submissi nominal. No va tardar a disputar-li el poder Grigor Ardzruni, germ d'Ashot Ardzruni, que havia fugit a Abkhzia i havia tornat amb suport del curopalata bagrtida de Klardjtia i dels bizantins. Gurgen el va rebutjar i davant el perill rab els dos cosins van fer les paus  i es van repartir el pas: Gurgen el Reshtuniq i Mardastan i Grigor la resta. Per Grigor va morir poc desprs i Gurgen va recuperar el poder complet.

Vers el 855 Bogha va atacar el principat de Siunia Oriental governat per Vasak i son germ Ashhot. Els atacats es van refugiar a la fortalesa de Balkh que si be no va poder ser ocupada, va patir molt, i Vasak va fugir a Kotaiq  i finalment al Gardman on el prncep local, l'ishkhan Ketridj, el va empresonar i el va entregar a Bogha; tamb el seu germ Ashot fou fet presoner poc desprs. Per la traci de Kutridj no li va servir per lliurar-se de Bogha doncs aquest va entrar al principat i el va fer presoner; desprs va envair el Outi o Uti i va fer presoner a Esteve Kun senyor dels Sevordiq. La vila de Shamkur, a la riba del Kura, que havia estat destruda un temps abans pels khzars, fou repoblada de musulmans i formaria amb Gandja i Bardaa la triada de ciutats per vigilar l'Armnia oriental. El ltim prncep que Bogha va enviar a Samarra fou a Sembat I Ablabas, el mes lleial per que no per aix se'n va lliurar: li va dir que ans a veure al Califa que el faria prncep d'Armnia per quant va arribar el van empresonar.

Avanat el 855 Bogha va tornar a Samarra. All estaven tots els prnceps armenis que havia derrotat: Bagrat I Bagratuni de Taron (y els seus fills Ashot i David), Sembat I Ablabas prncep de Bagaran, Ashot Ardzruni de Vaspurakan (amb el seu fill Grigor i el seu germ Gurgen), els prnceps de Siunia Oriental Vasak i Ashot i els seus parents de Grigor i Felip, els prnceps de Siunia i Aghunia Aterneseh i Abu Musa Esai, el prncep Shal de Shake, Hovhannes de Sasun, Grigor Mamikonian de Bagrevand, Esteve Kun dels Sevordiq, Ketridj de Gardman i Nerseh de Garithaianik. Hovhannes de Sasun fou executat per haver matat al ostikan Yusuf  ben Abu Said ben Marwazi (851-852). Esteve fou tamb executat per una venjana personal del califa. Els demes es van salvar mitjanant conversi al islam, menys Sembat Ablabas que no es va voler convertir i va ser retingut fins a la seva mort.

Bogha encara va prendre part a l'expedici contra els bizantins del any 857.

El 861 quant fou assassinat Al-Mutawakkil estava absent, i va retornar corrent a Samarra  i va donar suport als altres oficials turcs per imposar a Al-Mustain com a califa (862).

Va morir el mateix 862. El seu fill Musa ben Bogha va dirigir temporalment a Samarra el servei del Barid (correus i informaci del califat).

El seu succesor com ostikan fou Muhammad ben Khalid


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52937" title="Ablhert" nonfiltered="799" processed="798" dbindex="20837">
Ablhert fou un emir qaista de Manzkert.

S'esmente desprs de Sevada al-Djahapi vers el 844 quant va fer una expedici a la Siunia Oriental per encrrec del ostikan d'Armnia.

El va succeir Ala al-Djahapi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52938" title="Ala al-Djahapi" nonfiltered="800" processed="799" dbindex="20838">
Ala al-Djahapi fou emir qaista de Manzakert vers la meitat del segle IX.

S'esmente despres d'Ablhert (constatat el 844)

Estava sotms al califa i al ostikan d'Armnia, i fou encarregat per aquest darrer de fer operacions militars al Vaspurakan. Ala va saquejar els districtes de Albag i sud-est del llac Van i desprs va entrar al Vaspurakan prpi i es va installar a Ardjudj (Ardjesh), per fou sorprs pel prncep Ashot Ardzruni que el derrota completament. Ala al-Djahapi va fugir i es va refugiar a Berkri (850). En aquesta batalla va destacar al bndol armeni el nakharar Gurgen, fill d'Abulbedj Ardzruni, que tenia el feu de Mardastan.

Mes tard apareix com emir Djahap II ben Sevada


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52939" title="Bagrat I Bagratuni" nonfiltered="801" processed="800" dbindex="20839">
Bagrat o Bagarat I Bagratuni fou prncep d'Armnia, successor del seu pare Ashot I Msaker. Sa germ Sembat I Ablabas Bagratuni va rebre una part dels dominis paterns.

Bagrat o Bagarat va rebre Taron, Khoith i Sasun (l'alta vall del Eufrates occidental) i son germa va rebre els territoris de l'Araxes (Shirak, Archaruniq i altres) amb capital a Bagaran.

Fins el 830 no va rebre el ttol de prncep de Armnia del Califa que hi van afegir el dishkhan dels ishkhans d'Armnia

El 837 els bizantins van fer una expedici per Armnia. Varen ocupar Zapetra, assolaren la regi de Melitene i de all varen passar a la regi de Hanzith (pas de Kharput), va assetjar Arsamosata (Shinshat, armeni Ashmushat) i de all cap a Palin (Baghin, prop de Meckert), Ankl (al Degiq) i Khozan. Bagrat es va unir al contingent rab i al dels Ardzruni que van rebutjar als bizantins prop de Melitene. Un altra columna bizantina avia anat cap a Karin (Erzurum), travessant el Basean i Asolik i arribant fins al Vanand prop de Kars, per foren rebutjats per Ishak ben Ismail, emir de Tbilisi, a la batalla de Kadjkaqar, prop de Kars. Els bizantins per, abans de marxar, van deixar installat com a prncep d'Sper (Ispir) a un protegit seu, Ashot Bagratuni fill de Shapuh Bagratuni (el germa d'Ashot I Msaker), amb ttol de cnsol. El 828 Bagrat, els Ardzruni i els rabs van prendre represlies i van entrar a territori bizant, saquejant Amorium

El 841 va fer deposar al patriarca Hovhannes IV d'Ova que es va retirar a un monestir; el patriarca va obtenir la protecci de Grigor Supan I de la Siunia Occidental, i aquest va aconseguir el suport de Sembat I Ablabas de Taron, que va reunir un snode i va restablir a Hovhannes

Nerseh fill de Felip de Siunia Oriental va vncer (821?) a Morgog al prncep d'Aghunia Varaz Terdat (de la dinastia Mihrakan) i desprs va vncer tamb (828) a Esteve (fill de Varaz Terdat). La viuda de Varaz va casar a la seva filla Sprham a un prncep de Siunia de nom Aternerseh, de la Siunia Occidental, que va regnar desprs amb residencia a Khatshen (sud de Bardaa) i fou l'equivalent del gran ishkhan d'Aghunia. Vers aquestes dades (prop del 844) l'emir qaista (Kaysita) de Manazkert, Ablhert, va fer una expedici a Siunia Oriental. Al mateix any l'emir de Tbilisi Muhammad ben Khalid va implantar colons musulmans a Gandja (Gandzak) abans poblada per armenis i aghuans.

El 849 el nou califa Al-Mutawakkil va enviar un exrcit a Armnia sota el comandament del nou ostikan Abu Said Muhammad ben Marwazi. Aquest va exigir un fort tribut al nakharars armenis, que feia un temps que de fet no pagaven. L'emir qaista de Manazkert, Ala al-Djahapi, ara sotms al califa, fou encarregat de fer operacions militars al Vaspurakan. Ala va saquejar els districtes de Albag i sud-est del llac Van i desprs va entrar al Vaspurakan i es va installar a Ardjudj (Ardjesh), per fou sorprs pel prncep Ashot Ardzruni que el derrot completament. Ala va fugir i es va refugiar a Berkri (850). En aquesta victria va destacar Gurgen, fill d'Abulbedj Ardzruni, que tenia el feu de Mardastan. Un altre emir, Musa ben Zorara d'Arzen fou encarregat de recollir el tribut de Bagrat per aquest, amb ajut dels Ardzruni, va derrotar el emir al Altzniq (850).

El 851 va morir el ostikan Abu Said i el califa va nomenar al seu fill Yusuf ben Abu Said ben Marwazi. Yusuf va entrar pel districte d'Albag i va acampar a Adamakert saquejant la regi, per la princesa Rhipsime Bagratuni li va oferir regals i li va assegurar la lleialtat dels Ardzruni (que allegaven que nomes es queixaven dels alts impostos) i Yusuf va evacuar el pas. Llavors es va installar a Khelat on va fer cridar a Bagrat al que va indicar que el califa volia donar el govern d'Armnia. Bagrat i va anar i quant va ser a Khelat fou carregat de cadenes i enviat al Califa a Samarra. Llavors va sotmetre als habitants de Taron a tota classe de servituds fins al punt que molts van emigrar. Al hivern ja el 852 el poble es va rebellar i va matar a la guarnici rab de Taron. Yusuf, que era a Mush es va amagar a una esglsia per fou descobert i mort (mar del 852). El govern fou confiat al general Bogha al-Khabir (el vell).

Bagrat va morir al exili a Samarra vers el 860.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52948" title="Sistema circulatori" nonfiltered="802" processed="801" dbindex="20840">


El sistema circulatori d'un mamfer s el conjunt del sistema cardiovascular, l'encarregat de la distribuci de la sang, i el sistema limftic, l'encarregat de fer circular la limfa per l'interior de l'organisme. 

En general tots els vertebrats disposen de sistemes circulatoris molt semblants, aix com els insectes i altres animals. 

S'encarrega de transportar els nutrients i l'oxigen a totes les cllules del cos i rebre substncies nocives d'origen metablic i transportar-les als rgans d'excreci. Tamb s la via per on circulen les hormones i participa en importants funcions de defensa immunitria i homeosttica.

La circulaci sangunia en els mamfers s fa amb dos circuits: El pulmonar o menor porta la sang des del ventricle dret del cor cap els pulmons on s'oxigena i la retorna a l'aurcula esquerra. El general o major porta sang oxigenada des del ventricle esquerre del cor a la resta d'rgans del cos i retorna aquesta sang ja desoxigenada al cor. Est completament separada la sang rica en oxigen amb la sang rica en dixid de carboni.

El sistema limftic es distingeix del sanguini pel fet que els seus vasos van des dels teixits cap al cor. Transporta la limfa que s semblant al lquid intersticial i al plasma sanguini, encara que amb menys protenes i cap glbul vermell.

Principals rgans de l'aparell circulatori. 
Cor: que actua com bomba propulsora amb vlvules per fer un corrent unidireccional.
Vasos sanguinis: Artria (quan surt del cor, t vlvules sigmoides) Vena (quan arriba al cor) Capillar (vas molt fi on hi ha el bescanvi cellular);
Vasos limftics;
Ganglis limftics;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52952" title="Sistema reproductor" nonfiltered="803" processed="802" dbindex="20841">


Els sistema reproductor s el conjunt d'rgans que entre les seves funcions principals tenen la reproducci dels ssers vius.

Tots els ssers vius es reprodueixen, per hi ha diverses formes de reproducci que poden ser o no sexuals: escissi, gemmaci, espores i partenognesi sn formes de reproducci asexual. En la reproducci asexual els nous individus sn clnics, ja que comparteixen una crrega gentica idntica, excepte per les mutacions espontnies. 
Comparteixen una mateixa sensibilitat als canvis ambientals, de tal manera que un canvi drstic pot suposar la desaparici d'alguna d'aquestes espcies. Moltes espores sn, aix no obstant, formes de vida altament resistents a l'espera del restabliment de circumstncies favorables.

La reproducci sexual suposa l'intercanvi de material gentic, amb la qual cosa els individus sn diferents, excepte en el cas dels bessons idntics. L'avantatge de la reproducci sexual s que els individus d'una determinada espcie tenen ms capacitat d'adaptaci davant de circumstncies adverses, de tal manera que sobreviuen els individus que poden adaptar-se a un determinat canvi o que resisteixen una determinada malaltia. 

La reproducci sexual pot ser externa o interna. s externa quan la fecundaci es produeix en el medi extracorporal i interna quan ocorre en l'interior. 

La reproducci externa suposa l'emissi coordinada d'vuls o d'ous per part d'individus femella i d'esperma per part d'individus mascles.

La reproducci interna es dna quan la fecundaci es produeix a l'interior del cos de l'individu femella que acta com a receptor i que aporta un o diversos vuls, al mateix temps que un individu mascle aporta l'esperma. En el cas d'ssers hermafrodites hermafrodita es dna una fecundaci mtua, amb els vuls de cada individu i l'esperma que l'altre li aporta. 

Els mamfers mamfer tenen un tipus de reproducci sexual interna.

La reproducci sexual implica la fecundaci que s la fusi de gmetes haploides i forma un zigot diploide que acabar formant un embri i un nou individu. 

Entre els mamfers hi ha diferncies en els inicis del procs reproductiu: La reproducci comena amb l'aparellament precedit sovint d'un festeig o exhibici per part d'un membre de la parella de les seves caracterstiques fsiques o de fortalesa davant els competidors. En molts animals les femelles noms permeten la cpula  quan es troben dins del moment frtil o estre per la qual cosa la fecundaci prcticament est garantida i la sexualitat est molt lligada a la reproducci. En animals com la guineu i alguns mustlids la femella pot reabsorbir l' embri si les condicions ambientals sn desfavorables. En la subespcie de ximpanzs bonobo els aparellaments homosexuals i heterosexuals s'utilitzen a banda de la necessitat reproductiva com una forma de mantenir la cohesi social dins del grup. 

Procs reproductiu en el mascle.
Formaci d'espermatozoides (espermatognesi) que s'inicia en la pubertat i continua tota la vida. ;
Hormones sexuals: testosterona, formada amb substncies precursores originades en la hipfisi i hipotlem, amb funcions de producci d'espermatozoides i determinaci dels carcters sexuals secundaris ;
Conducci d'espermatozoides travs del conducte deferent que connecta al conducte ejaculatori que desemboca en la uretra. El semen el formen els espermatozoides  i les secrecions emeses per vescula seminal, glndula prosttica i glndula bulb uretral. El penis en erecci durant la cpula podr penetrar a la vagina i alliberar-hi el semen.
Procs reproductiu en la femella.
L'oognesi es fa a l'ovari i un ocit s'allibera cada mes des de la pubertat a la menopausa. ;
L'ocit passa a l'oviducte (trompes de Fallopi)que desemboca en a l'ter.
La vagina que connecta amb l'ter pel crvix rep el penis en el coit i l'ocit podr ser fertilitzat.
Regulaci hormonal del cicle ovric per estrogen i progesterona emesos per la hipfisi i l'hipotlem que estimulen el desenvolupament i preparaci de la capa de l'endometri de l'ter per a la implantaci del zigot. Si no hi ha embars cauen els nivells hormonals i l'endometri necrotitzat s'expulsa.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52955" title="Oersted" nonfiltered="804" processed="803" dbindex="20842">


Biografia: Hans Christian rsted, fsic i qumic descobridor de l'electromagnetisme;
Unitat: Oersted (unitat) s l'unitat d'inducci de camp magntic en el sistema CGS.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52958" title="Pseudocodi" nonfiltered="805" processed="804" dbindex="20843">
El pseudocodi s una forma genrica d'escriure un algorisme fent servir les convencions tpiques dels llenguatges de programaci, per sense haver de recrrer necessriament a la sintaxi especfica d'algun d'ells. La intenci s que el lector pugui entendre el concepte i traduir-lo ms fcilment a aquell llenguatge que prefereixi.

No hi ha cap forma estandarditzada per a escriure'l i qui l'utilitza habitualment acaba prenent l'aparena d'aquell llenguatge amb el que pugui estar ms familiaritzat. Aquells detalls que no sn rellevants per a l'algorisme, com ara el codi de gesti de memria, normalment s'ometen. De la mateixa manera, quan es considera convenient, es pot detallar en llenguatge natural aquells aspectes que puguin ser ms foscos. Per aquest motiu, podem trobar una gran varietat d'estils de pseudocodi, des d'aquells escrits que sn prcticament una imitaci gaireb exacta d'un llenguatge de programaci concret fins a aquells que sn prcticament prosa amb format.

Els diagrames de flux poden tamb considerar-se com un tipus de pseudocodi grfic.

 Exemple .

A continuaci un exemple de codi escrit en PHP i un possible pseudocodi que el descriu.

 <?php
 if ($daixonses == "dallonses")
 
 else
 
 ?>

 Si el valor de daixonses s igual a dallonses
    llavors fes que resultat sigui true
    sin, fes que resultat sigui false




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52961" title="Pit" nonfiltered="806" processed="805" dbindex="20844">

El pit, mama o mamella s cadascun dels rgans glandulars, que en les femelles d'un mamfer, secreten la llet

En els humans hi ha dos pits que estan en estat d'atrfia en el mascle i que en les femelles estan constituts per la pell, a la part anterior de la qual hi ha el mugr envoltat per l arola, i per teixit adips subcutani que envolta la glndula mamria

La glndula mamria s de secreci externa i consta fonamentalment dels acins glandulars on es troben les cllules productores de llet i els ductes que sn uns conductes ramificats tubulars que conflueixen en canalets progressivament ms gruixuts que acaben en uns galactfors o reservoris de llet situats darrere del mugr.

Les cllules mioepitelials localitzades en la base de la zona del mugr i l'arola provoquen la sortida de la llet emmagatzemada en els galactfors i l'erecci del mugr davant de certs estmuls.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52962" title="Digesti" nonfiltered="807" processed="806" dbindex="20845">
La digesti s el procs biolgic de convertir qumicament una substncia en nutrients.

La digesti es fa en organismes vius de tots tipus, des del nivell subcellular als multicellulars.

Digesti en humans.
La digesti comena a la boca on els aliments sn comenats a triturar per les dents, les glndules exocrines alliberen enzims a la saliva com l'amilasa que acaben facilitant la formaci de la bolla o bolus que passa a travs de l'esfag a l'estmac. ;
Dins l'estmac es barreja el bolus amb cids i enzims digestius per descomposar-se en components qumics. ;
Desprs de l'estmac l'aliment descomposat passa a l'intest prim on es barreja amb secrecions com la bilis i enzims com la maltasa, lactasa i sucrasa i on s'absorbeixen la majoria dels nutrients la resta passa a l'intest gros d'on les restes sn excretades.

El procs de la digesti.
En la digesti tenen lloc dos tipus de processos:

 Mecnics, o fsics, en els quals es transformen les molcules. Comencen a la boca (amb la trituraci dels aliments i la seva barreja amb la saliva) i continuen a l'estmac.
 Qumics. Produts pels enzims dels sucs digestius, que converteixen les molcules en d'altres de ms simples.
L'absorci dels nutrients.
Els enzims que contenen els sucs digestius converteixen els aliments, excepte la fibra vegetal, en una dissoluci de molcules senzilles, que s'absorbeixen en la mucosa de l'intest prim.
La paret de l'intest est plegada i t vellositats, formades per cllules amb microvellositats. Aquestes adaptacions fan que augmenti molt la superfcie d'absorci.

 Principals hormones digestives.
Gastrina ;
Secretina  ;
Colecitoquinina (CCK) ;
Pptids gstrics (GIP) ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52964" title="Respiraci" nonfiltered="808" processed="807" dbindex="20846">
El terme respiraci ve del llat respiratio que vol dir expirar i originalment definia l'intercanvi de gasos que realitza un sser viu amb el medi ambient, s a dir, feia referncia al mecanisme respiratori global, que s fcilment observable en els animals.

En el cas dels vertebrats aquest intercanvi es realitza principalment a nivell dels pulmons i les brnquies per l'acci de l'anomenat sistema respiratori, prenent oxigen (O2) i alliberant dixid de carboni (CO2).

Amb el desenvolupament de la cincia es va descobrir que aquest mecanisme global est al servei d'una activitat a nivell cellular que s imprescindible per a obtenir l'energia necessria per viure. Aix, la respiraci s un procs bioqumic que realitzen els ssers vius amb la finalitat d'obtenir energia per poder portar a terme les funcions vitals. 

Per tant, cal diferenciar aquest mecanisme fonamental de la respiraci, que es produeix dins de les cllules (respiraci interna), de l'activitat respiratria general que est al servei d'aquest mecanisme cellular (respiraci externa). 

 Intercanvi de gasos .

Segons els diferents hbitats, els organismes aerbis han desenvolupat diferents sistemes d'intercanvi de gasos: cutani, trquea, brnquial, pulmonar. Consisteix en un intercanvi gass osmtic (o per difusi) amb l'entorn en el qual es capta oxigen, necessari per a la respiraci cellular, i s'elimina dixid de carboni, como a subproducte del metabolisme energtic.

 Respiraci cellular .

La respiraci cellular s una reacci qumica d'oxidaci-reducci que fa possible que se subministri l'energia necessria perqu una cllula funcioni. Per a qu aquesta reacci sigui possible, calen dos components bsics:
 El combustible, que pot ser la glucosa, un cid gras o d'altres molcules orgniques com aminocids o cossos cetnics. ;
En el cas dels ssers humans, i dels animals en general, el carburant s'obt mitjanant la digesti i arriba a les cllules a travs del sistema circulatori. En el cas de les plantes, sovint prov de la degradaci de la glucosa, sacarosa i mid obtinguts al procs de la fotosntesi.
 El comburent, que habitualment s l'oxigen. ;
En el cas dels ssers humans i en la majoria dels vertebrats, l'oxigen s'extreu de l'aire mitjanant l'acci dels pulmons o de les brnquies i tamb arriba a les cllules grcies al transport per la via sangunia, viatjant fixat en l'hemoglobina que hi ha en els eritrcits (glbuls vermells).

Aquesta reacci produeix dos subproductes:
 Dixid de carboni (CO2), que s evacuat per la circulaci sangunia, per on viatja dissolt en el plasma.
 Aigua (H2O).

Tipus de respiraci cellular.
 Respiraci aerbica .


La respiraci aerbica s un procs metablic en el qual els ssers vius extreuen energia de molcules orgniques, com la glucosa, per un procs complex en el qual el carboni queda oxidat i l'oxigen procedent de l'aire s la substncia oxidant. L'oxigen, com molts gasos, travessa sense obstacles les membranes biolgiques; primer la membrana plasmtica i desprs les membranes mitocondrials.

La respiraci aerbica s el procs actiu en la majoria dels ssers vius, i per aquest motiu se'ls anomena aerobis. En general, s prpia dels organismes eucarionts i d'alguns tipus de bacteris.

La glucosa s oxidada al citosol de la cllula a cid pirvic durant la gliclisi; l'cid pirvic penetra a la matriu mitocondrial on s descarboxilat a acetil coenzim A; aquest ingressa al cilce de Krebs on ser totalment oxidat a CO2. Els electrons arrencats als substrats durant aquests processos sn captat pels coenzims NAD+ i FAD que els conduiran a les crestes mitocondrials, on seran cedits a la cadena transportadora de electrons, que en ltim terme combinarn dos electrons, dos protons i 1/2 O2 per formar una molcula d'aigua; simultniament, l'enzim ATP sintasa generar ATP amb l'energia alliberada en el procs, fenomen conegut com a fosforilaci oxidativa.

s aquesta srie de reaccions el que es coneix amb el nom de respiraci aerbica. La reacci qumica global s la segent:
C6 H12 O6 + 6O2  6 CO2 + 6 H2O + energia (ATP)

 Respiraci anaerbica .

En alguns casos, poc habituals, l'oxidant no s l'oxigen i llavors la respiraci s'anomena anaerbica.

La respiraci anaerbica s un procs biolgic d'oxidaci-reducci d'hidrat de carboni i altres compostos en el qual el receptor terminal d'electrons s una molcula, generalment inorgnica, diferent de l'oxigen. Aquest tipus de respiraci la realitzen exclusivament alguns grups de bacteris.

En la respiraci anaerbica, per tant, no s'usa oxigen i per a realitzar la mateixa funci cal una altra substncia oxidant, com un sulfat o un nitrat.

En els bacteris amb respiraci anaerbia interv tamb una cadena transportadora d'electrons en la qual es tornen a oxidar els coenzims reduts durant l'oxidaci dels substrats nutrients. s un procs anleg al de la respiraci aerbica, ja que es compon dels mateixos elements (citocroms, quinones, protenes ferro-sulfriques, etc). L'nica diferncia s que l'acceptor ltim d'electrons no s l'oxigen.

En la respiraci anaerbica tots els possibles acceptors tenen un potencial de reducci menor que el de l'O2, per la qual cosa, partint dels mateixos substrats (glucosa, aminocids, triglicrids), es genera menys energia que en la respiraci aerbia convencional.

No s'ha de confondre la respiraci anaerbica amb la fermentaci, en la qual no hi ha en absolut cadena de transport d'electrons, i l'acceptor final d'electrons s una molcula orgnica; aquests dos tipus de metabolisme tenen sol en com el no ser dependents de l'oxigen.

 Respiraci i fotosntesi .

La fotosntesi duta a terme per les plantes, i en un sentit ms ampli en tots els organismes auttrofs, s'ha mostrat sovint com la reacci inversa o antagnica a la respiraci aerbica, ja que l'equaci global s justament la inversa:

6 CO2 + 6 H2O + energia (ATP)  C6H12O6 + 6 O2 

Les plantes realitzen exactament la mateixa respiraci aerbica descrita anteriorment. Durant la nit, la fotosntesi queda en suspens i la respiraci s'activa produint-se l'oxidaci de glcids per part d'enzims que condueix a l'alliberament de dixid de carboni al medi ambient. Tanmateix, la quantitat de dixid de carboni que els auttrofs desprenen s menor que la quantitat que absorbeixen per realitzar la fotosntesi, i l'oxigen que necessiten tamb s menor que el que arriben a desprendre. L'emissi neta de dixid de carboni s relativament molt petita en comparaci amb la producci d'oxigen.

Com a resultat d'aquestes accions metabliques les plantes afavoreixen l'equilibri que ha d'existir entre l'oxigen i el dixid de carboni de l'atmosfera, i la presncia de vegetaci, per exemple a les ciutats, neteja l'atmosfera i la fa ms respirable.

La respiraci s un procs de vida essencial en les plantes. s necessari per a la sntesi de metablits essencials incloent-hi carbohidrats, aminocids i cids grassos, aix com per al transport de minerals i altres soluts entre les cllules. Consumeix un entre 25 i 75% de tots els carbohidrats produts en la fotosntesi.

 Vegeu tamb .
 Sistema respiratori;
 Sistema traqueal;
 Exercicis respiratoris;
Respiraci profunda;

Referncies.


 Enllaos externs .
 T. Cassany: Biohumana 2002. Aparell respiratori ;
 X. Varela: Cienciesnaturals.com ;
 Cellular Respiration and Fermentation, at Clermont College ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52967" title="Abu Said Muhammad ben Marwazi" nonfiltered="809" processed="808" dbindex="20847">
Abu Said Muhammad ben Marwazi fou ostikan (governador) d'Armnia del 849 al 851.

El 849 el nou califa Al-Mutawakkil va enviar un exrcit a Armnia sota el comandament d'Abu Said Muhammad ben Marwazi. Aquest va exigir un fort tribut al nakharars armenis, que feia un temps que de fet no pagaven. Alguns emirs foren encarregats de la recaptaci sobretot al Vaspurakan i al Taron, sense xit.

Va morir el 851 i el califa va nomenar nou ostikan al seu fill Yusuf ben Abu Said ben Marwazi. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52968" title="Yusuf ben Abu Said ben Marwazi" nonfiltered="810" processed="809" dbindex="20848">
Yusuf ben Abu Said ben Marwazi fou ostikan (governador) d'Armnia del 851 al 852.

El 851 va morir el ostikan Abu Said Muhammad ben Marwazi i el califa va nomenar al seu fill Yusuf ben Abu Said ben Marwazi. Yusuf va entrar al Vaspurakan pel districte d'Albag i va acampar a Adamakert saquejant la regi per la princesa consort Rhipsime Bagratuni li va oferir regals i li va assegurar la lleialtat dels Ardzruni (que allegaven que noms es queixaven dels alts impostos) i Yusuf va evacuar el pas. 

Llavors es va installar a Khelat on va fer cridar a Bagrat I Bagratuni de Taron al que va indicar que el califa volia donar el govern d'Armnia. Bagrat i va anar i quant va ser a Khelat fou carregat de cadenes i enviat al Califa a Samarra. Llavors va sotmetre als habitants de Taron a tota classe de servituds fins al punt que molts van emigrar. Al hivern, ja el 852, el poble es va rebellar i va matar a la guarnici rab de Taron. Yusuf, que era a Mush es va amagar a una esglsia per fou descobert i mort pels rebels (mar del 852). 

El nou governador fou el general Bogha al-Khabir (Bogha el vell)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52970" title="Muhammad ben Khalid" nonfiltered="811" processed="810" dbindex="20849">
Muhammad ben Khalid fou ostikan d'Armnia del 855 al 862.

Vers el 860 havia retornat de Samarra Grigor Mamikonian, fill de Kurdidj Mamikonian, prncep de Bagrevand, i havia estat restaurat a la seva herncia. El ostikan Muhammad ben Khalib va encarregar a Ashot I el gran prncep de Bagaran, d agafar-lo i portar-lo a la seva presencia. Grigor va provar d establir-se a Gazaneaq a la comarca de Bagaleanq, per va morir subitament als set dies d arribar i aix va evitar a Ashot una situaci complicada en la que no podia desobeir al ostikan i no volia perjudicar a Grigor. Va fer veure que havia complert les ordres enviant el cap del difunt com si fos ell que li hagus tallat per castigar a Grigor del que va dir que sospitava que es volia passar als bizantins. Ashot fou recompensat amb la cessi del Bagrevand.

El 862 el va succeir com ostikan Ali ben Yahya al-Armeni


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52971" title="Ali ben Yahya al-Armeni" nonfiltered="812" processed="811" dbindex="20850">
Ali ben Yahya al-Armeni fou ostikan d'Armnia del 862 fins vers el 863 o 864.

Fou nomenat pel califa Al-Mostain i va succeir a Muhammad ben Khalid.

Vers el 862 va conferir a Ashot I el gran de Bagaran el ttol de  prncep dels prnceps  que donava a Ashot una preeminncia protocolria i administrativa sobre els altres prnceps armenis.

El 863 el cap dels Paulicians de Tefricia, Karbeas, fou derrotat i mort pels bizantins que tamb van lluitar contra l'ostikan.

Vers el 863 o 864 Yahya va morir en lluita amb els bizantins prop de Mayyafariquin. Dwin, seu dels ostikans, fou ocupada per Djahap II ben Sevada, emir de Manazkert.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52974" title="Maxis" nonfiltered="813" processed="812" dbindex="20851">
Maxis s un del editors de videojocs amb ms xit dels ltims anys grcies al seu producte estrella The Sims.

Va comenar com a una petita companyia desenvolupadora de videojocs; ara s un dels majors editors d'EA GAMES.

 Histria .
Will Wright, el creador de Sim City i fundador de Maxis juntament amb Jeff Braun el 1987, el 1989 comenaren a distribuir Sim City amb la distribudora Brotherbund que va suposar una revoluci al mn del videojocs elogiada per Sid Meier.

Posteriorment, i entre altres projectes com Sim Earth i Sim Ants (1991), la pressi popular van fer que Will Wright torns a desenvolupar un nou Sim City, se'n diria Sim City 2000. Aquest es van llanar al mercat el 1994 amb novetats com una vista isomtrica i noves opcions, va tenir tant xit que se'n va fer una expansi. Al 1995 Maxis va entrar a la borsa. L'empresa va patir greus problemes ja que ni Sim Park, ni Sim Tunes, ni Sim Copter, ni un joc de pinball van aconseguir portar guanys suficients a l'empresa. Sim City 3000, en principi pensat per ser 3D, va tenir una vista semblant a la del 2000, tot i que molt ms detallada amb la important participaci de Lucy Bradshaw, desprs de qu EA GAMES comprs la major part de Maxis el 18 de juliol de 1997. Si es compara la compra de Maxis, amb d'altres empreses tamb adquirides per EA GAMES (com Origin Sistems i Westwood Studios) s'observa que va ser molt ms lent en el primer cas. Gran part del personal de Maxis va seguir, i Wright va conservar part de les accions. Al 1999 va sortir Sim City 3000 repetint l'xit del seu predecessor, tamb va tenir una expansi. Mentre Will Wright preparava un projecte molt ambicis: un simulador de vida social, se'n diria "The Sims".

The Sims va sortir el febrer de 2000 amb gran xit de vendes.

Posteriorment, Maxis va estar interessada en realitzar projectes com Sim Mars (de colonitzaci de planetes) on la NASA i va collaborar, per es va cancellar per la poca qualitat de les tecnologies a aquella poca que no permetien jocs aix; tamb Sims Ville, que tamb es va cancellar perqu era una fusi entre "The Sims" i "Sim City" i s'havia de controlar cada Sim de cada casa, fet que era impossible de jugar. Al 2003 Will Wright va dir que estava creant un nou joc: segons ell un simulador meteorolgic.

El setembre de 2004 va sortir a la venta "Los Sims 2" la seqela de "Los Sims", tenia grfics 3D, era molt innovador, i tamb va tenir un xit aclaparador.

Al 2005 Luc Bhartelet va confirmar que Maxis est treballant en una nova versi de Sim City, Sim City 5.

L'empresa presenta a la Games Convention del mar de 2005 el nou projecte de Will wright , el simulador meteorolgic abans esmentat, se'n diu Spore i tractar de crear una espcie d'sser viu i controlar-la fins que conquereixi tots els sistemes planetaris.

The Sims 2, The Urbs, Los Sims: Toman la calle, etc. sn alguns del jocs de la saga Sim que han sortit per a consoles.

 Videojocs .
The Sims.
(Al costat el nom amb qu es va comercialitzar a Espanya)
 The Sims (Los Sims);
 The Sims: Living'Large (Ms vivos que nunca);
 The Sims: House Party;
 The Sims: Hot Date (Primera Cita);
 The Sims: Vacation (De vacaciones);
 The Sims: Unleashed (Animales a raudales);
 The Sims: Superstar;
 The Sims: Makin'Magic (Magia Potagia);
 Packs;
 The Sims Deluxe Edition (Edicin Deluxe);
 The Sims Double Deluxe;
 The Sims Mega Deluxe;
 The Sims: Expansion Collection Volume One;
 The Sims: Expansion Collection Volume Two;
 The Sims: Expansion Collection Volume Three;
 The Sims: Complete Edition;
 The Sims: Three-Packs Volumes;
 The Sims Online (no comercialitzat a Espanya);
 The Sims 2 (Los Sims 2) (hi ha una edici especial amb DVD);
 The Sims 2: University (Universitarios);
 The Sims 2: Nightlife (Noctmbulos);
 The Sims 2: Open for Business (Abren Negocios);
Consoles.
 The Sims (consoles) (Los Sims);
 The Sims: Bustin' Out (Los Sims Toman la Calle);
 The Urbz: Sims in the City (Los Urbz: Sims en la Ciudad);
 The Sims 2 (consoles) (Los Sims 2);

Telfons mbils.
 The Sims 2 (mbils);

Sim City.
 Sim City;
 Sim City 2000;
 Sim City 2000 Network Edition;
 Sim City 2000 Special Edition;
 Sim City 3000;
 Sim City 3000 Unlimited (Sim City 3000 World Edition);
 Sim City 4;
 Sim City 4: Rush Hour (Sim City 4: hora Punta);
 Packs;
 Sim City Deluxe Edition (Sim City 4 i Sim City 4: Rush Hour) (no comercialitzat a Espanya);

Especials Sim City.
 Streets of Sim City;
 SimCopter;

Spore.
 Spore;
Altres.
D'aquests jocs no hi ha molta informaci. Pot ser que la informaci sigui errnia,
 SimFarm;
 SimEarth ;
 SimAnt;
 SimTown ;
 SimPark ;
 SimSafari ;
 SimTunes;
 SimIsle ;
 SimTower ;
 SimLife ;
 SimHealth ;
 SimThemePark (Theme Park World);
 SimCoaster (Theme Park Inc);
 SimGolf ;
 Sid Meier's SimGolf ;
 El Fish ;
 Simsville (No comercialitzat);
 SimMars (No comercialitzat);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52976" title="The Sims: Living Large" nonfiltered="814" processed="813" dbindex="20852">

The Sims: Living Large (en catal Els Sims: Vivint Gran) va ser un dels videojocs ms populars de l'any 2000. Era una expansi del popular videojoc The Sims on la feina de l'usuari era la de controlar la vida social d'uns Sims, uns ssers amb intelligncia artificial.

 Caracterstiques .
Com totes les expansions, aquesta inclogu una gran quantitat de novetats de les que se'n llisten les ms importants:
Increment del nombre de barris: va permetre expandir-se als jugadors que ja havien ocupat tots els terrenys del seu barri i no tenien sortida. La capacitat es va multiplicar per 5.
Nous estils de cara i nous models de vestit.
Pocs canvis en la construcci: noves rajoles pel terra, parets o columnes.
125 nous objectes per comprar, entre els quals destaquen:
un laboratori qumic on s'hi podien fer 8 pocions amb diferents efectes cada una.
un lmpada meravellosa amb la que es podia cridar a un mag i demanar-li un desig encara que no sempre ho aconsegus.
un llit en forma de cor vibrador on els Simss'hi podien relacionar.
una guitarra elctrica que permetia pujar alguns punts de creativitat.
una bola de cristall que donava consells del joc.
un telescopi.
un ninot per fer bud.
un robot electrnic encarregat de les tasques de la llar.

Molts dels objectes nous pertanyien a les noves temtiques que incorporava, com la futurista, lhortera, la gtica, la rstica, etc...

Tamb es van afegir cinc feines ms on treballar (gandul, periodista, paranormal, pirata informtic i msic) i nous personatges.

Vegeu tamb.
 The Sims - Informaci general del joc.
 Maxis - La desenvolupadora del joc.
 EA GAMES - La distribudora del joc.
 Will Wright - Creador del joc.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52984" title="Boliviano" nonfiltered="815" processed="814" dbindex="20853">

El boliviano (nom espanyol) o bolivi  s la unitat monetria de Bolvia. Es divideix en 100 centaus (centavos). El codi ISO 4217 s BOB. Tamb es deia aix una antiga moneda de Bolvia. 

 El primer boliviano .

El primer boliviano va aparixer el 1864. Equivalia a vuit sols o mig escut del sistema monetari anterior. Inicialment es dividia en 100 centsimos, per la fracci es va passar a anomenar centavo a partir del 1870. La quantitat de deu bolivianos s'anomenava un bolvar. El 1963, el boliviano fou substitut pel peso bolivi (ISO 4217: BOP), a ra de 1.000 antics bolivianos per peso.

 El boliviano actual .
Desprs d'anys i anys d'inflaci imparable, el 1987 es va substituir el peso bolivi per un nou boliviano a ra d'un mili de pesos per boliviano.

Ems pel Banc Central de Bolvia (Banco Central de Bolivia), en circulen monedes de 10, 20 i 50 centaus i d'1, 2 i 5 bolivianos, i bitllets de 5, 10, 20, 50, 100 i 200 bolivianos. 

Taxes de canvi.
 1 EUR = 8,91 BOB (21 de novembre del 2008);
 1 USD = 7,07 BOB (21 de novembre del 2008);

Enllaos externs. 
  Banc Central de Bolvia ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52985" title="Micrmetre" nonfiltered="816" processed="815" dbindex="20854">


Un micrmetre (unitat) s una unitat de longitud.

El micrmetre (aparell) s un aparell per a mesurar distncies petites.

El micrmetre ocular s un instrument relacionat amb el microscopi.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52986" title="Cedi" nonfiltered="817" processed="816" dbindex="20855">

El cedi s la unitat monetria de Ghana.Es divideix en 100 pesewas. Tant el nom de la unitat principal com de la fraccionria provenen de l'kan, el principal grup de llenges parlat a Ghana. Fan referncia a les petxines (cedi) i llavors (psewabo) utilitzats originriament com a unitats de compte. 

El codi ISO 4217 s GHS. El smbol del cedi, ( ), una C amb una barra al bra superior, t des del 2004 un codi Unicode que s'escriu U+20B5 i, segons la representaci decimal, 8373. 
Histria.

El cedi va aparixer el 1965 en substituci de la lliura ghanesa a ra de 2,4 cedis per lliura o, el que era el mateix, 1 pesewa = 1 penic. Aquest primer cedi fou substitut per un altre el 1967 (codi ISO 4217: GHC). El nou cedi valia 1,2 cedis dels antics, amb la qual cosa es feia molt ms senzilla la conversi de lliures a cedis, a ra de 2 nous cedis per lliura. 

A causa de la gran inflaci dels darrers anys, el juliol del 2007 va entrar en vigor un nou cedi (GHS), que substitua l'anterior a ra de 10.000 cedis antics per cada un de nou. A causa d'aquest canvi de moneda, el cedi, que la moneda de valor ms baix de l'frica, ara s la que t ms valor de tot el continent i figura entre les monedes de valor ms alt del mn.

Monedes i bitllets.
Ems pel Banc de Ghana (Bank of Ghana), en circulen monedes d'1, 5, 10, 20 i 50 pesewas i d'1 cedi, i bitllets d'1, 5, 10, 20 i 50 cedis.

Taxes de canvi.
 1 EUR = 1,42014 GHS (3 de gener del 2008);
 1 USD = 0,964536 GHS (3 de gener del 2008);

Enllaos externs.
 
 Banc de Ghana  ;
 El nou cedi  ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52988" title="Micrmetre (unitat)" nonfiltered="818" processed="817" dbindex="20856">
El micrmetre (smbol m) s una unitat de longitud equivalent a la milionsima part d'un metre (o el que s el mateix una millsima part d'un millmetre).

En el passat es va anomen ar micra (smbol ), per aquest nom ara s obsolet.

Equivalncies: 

1 micrmetre = 1 m = 10-6 metres = 10 -3 millmetres;
1.000 micrmetres = 1000 m = 10-3 m = 1 mm;
0,001 micrmetres = 1 nanmetre (nm);















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52989" title="Ossificaci" nonfiltered="819" processed="818" dbindex="20857">
La ossificaci s el procs que dna lloc a la formaci dels ossos. Els processos que engloba sn els segents. 

 Ossificaci primria. s la formaci inicial del teixit ossi inmadur. Ocorre en l'embri. ;

 Ossificaci secundria. Que s la substituci del teixit ossi inmadur per teixit ossi madur. Aix suposa la reabsorci de l'os inmadur i la formaci del nou os madur. T lloc aquest procs una vegada s'ha format el teixit ossi inmadur (a partir de la primera trabcula t lloc el comenament del procs). ;

 Remodelaci ssia. Substituci de teixit ossi madur per nou teixit ossi madur, implicant el procs de reabsorci de l'antic teixit madur i de creaci de nou teixit. T lloc al llarg de la vida. ;

Tipus de ossificacin.

 Desmal. s la formaci d'os en una placa o membrana de mesnquima condensat. Es formen ossos plans del crani, maxilar inferior i clavcula. ;

 Endocondrial. Formaci d'os a partir d'un model de cartlag hial. ;

Articles relacionats.
Os;
Teixit ossi;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52990" title="Kainpolis" nonfiltered="820" processed="819" dbindex="20858">
Kainpolis fou una ciutat d'Armnia que desprs de l'any 163 en qu fou destruda Artaxata pels romans, va ser construda no massa lluny. El seu nom vol dir Ciutat Nova.

Moiss de Khoren diu que fou la ciutat anomenada Valarshapat pels armenis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52991" title="Homeostasi del calci" nonfiltered="821" processed="820" dbindex="20859">
La homeostasi del calci en la sang s un procs que implica la reabsorci de l'os en condicions de baixos nivells de calci en sang a fi, precisament, d'alliberar aquest element de la part inorgnica de la matriu extracellular del teixit ossi, dissolent el calci en la sang i augmentant la seva concentraci. L'encarregat del procs s l'hormona paratirodal que activa el funcionament dels osteoclasts. 

Una vegada els nivells de calci en sang es restableixen, la calcitonina s'encarrega d'inhibir l'activitat dels osteoclasts.

Articles relacionats.
Os;
Teixit ossi;
Osteoclast;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52992" title="Maset de la Fil de Moros" nonfiltered="822" processed="821" dbindex="20860">

Amb el terme Maset es coneixen les seus socials de les entitats festeres de Beneixama i de molts altres pobles on es celebren festes de moros i cristians.

Aquest, concretament, s la seu social de la "Fil de Moros".

Es troba situat al carrer de l'Abeurador, just enfront de la torre de Beneixama
s un edifici de grans dimensions, no de bades s l'espai d's social ms gran de la poblaci. De construcci recent, presenta una faana molt sbria amb pocs detalls de carcter orientalitzant, ben tpics, fins no fa massa, en aquesta mena de construccions.

Una vegada accedim a l'interior, ens trobem amb un pati de dimensions grans, amb una font que refresca els dies forts de l'estiu.
Immediatament al costat del pati, ens trobem amb la part ms impactant, quant a les proporcions, de tota la construcci: la gran sala central, on caben assegudes ms de cinc-centes persones. Disposa de cuina i barra de bar, aix com altres dependncies, com ara, secretaria, sala de banderes, sala de juntes, habitacions, banys i cuines per als msics...

La Fil de Moros s una entitat de carcter festiu radicada a Beneixama i que participa activament a les festes de moros i cristians del poble.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52996" title="Ciclisme de muntanya" nonfiltered="823" processed="822" dbindex="20861">
El ciclisme de muntanya , tamb anomenat Mountain Bike, s aquella modalitat de ciclisme que es disputa per camins de muntanya (de terra, no asfaltats). Consta de les segents modalitats:

Camp a travs (Cross Country) 
Descens (Downhill) 
Esllom (Slalom) 
Les primeres competicins es disputaren a la dcada dels 70. El 1990 es disputaren els primers Campionats del Mn.

 Ciclistes famosos .
Margalida Fullana Riera;
Bernardita Pizarro;

 Itineraris .
Activitats de aventura;

Enllaos externs.
UCI Mountain Bike & Trials World Championships "Val di Sole 2008" ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52999" title="Llenges algonquines" nonfiltered="824" processed="823" dbindex="20862">


Les llenges algonquines (tamb Algonqu-Wiyot-Yurok o Algonqu-Ritwan) sn una famlia lingstica de llenges amerndies, una de les ms importants per extensi territorial, que s'aplega al voltant de la costa occidental dels EUA i part de les planures. Sn llenges flexionals que distingeixen netament els radicals verbals dels nominals, que fan molt ms s dels sufixos que no dels prefixos, hom creu que sn les llenges amerndies que semblen menys distants del tipus indoeuropeu. Sn molt conegudes merc els treballs de Bloomfield el 1925. aplic a quatre llenges del grup (fox, menominee, chippewa i cree) els mtodes de la gramtica comparada, i va poder reconstruir en gran mesura el protoalgonqu, amb el gran mrit de no comptar amb cap document escrit antic.

Tant Sapir com Voegelin han proposat una classificaci d'aquesta famlia organitzant les parles en aquests grups: 

I. Wiyot
1. Wiyot (tamb Wishosk) ( );

II. Yurok
2. Yurok (tamb Weitspekan);

III. Algonqu (tamb Algonkian), dividida en subgrups
A. Central i Planures;
I. Planures;
1. Arapaho (tamb Arapaho-Atsina) ;
Arapaho (tamb Arrapahoe or Arapahoe);
Besawunena;
Atsina (tamb Gros Ventre, Ani, Ahahnelin, Ahe, A'aninin, A'ane, A'ananin);
Nawathinehena;
Haanahawunena;
2. Blackfoot (tamb Blackfeet);
3. Xeienne;
Xeienne;
Sutaio (tamb So taa e);
II. Central;
4. Cree (tamb Cree-Montagnais o Cree-Montagnais-Naskapi) ;
Oriental:;
Cree oriental (tamb James Bay Cree o Eastern Cree);
Naskapi;
Innu (tamb Innu-aimun o Montagnais);
Occidental:;
Atikamekw (tamb Attikamek, Attikamekw, Atikamek or Tte de Boule);
Bungee (tamb Bungi, Bungie, Bungay, o Red River Dialect) (barreja de Plains Cree i galic escocs);
Swampy oriental i Moose Cree;
Cree de les Planures;
Michif (tamb Mitchif, Mtif, or Mtchif) (barreja de Cree de les planures i francs);
Western Swampy Cree;
Woods Cree;
5. Fox i sauk (tamb Fox-Sauk-Kickapoo o Mesquakie-Sauk-Kickapoo) ;
Fox (tamb Mesquakie or Meshkwahkihaki);
Sauk (tamb Sac and Fox);
Kickapoo;
Mascouten (poc coneguda) ;
6. Menominee (tamb Menomimi);
7. Miami-Illinois ;
Miami;
Peoria;
Wea;
Illiniwek;
8. Ojibwa (tamb Ojibway, Ojibwe, Chippewa, Ojibwa-Potawatomi, or Ojibwa-Potawatomi-Ottawa);
Saulteaux;
Northwestern Ojibwa;
Southwestern Ojibwa;
Severn Ojibwa;
Central Ojibwa;
Ottawa (tamb Odawa);
Eastern Ojibwa;
algonqu;
9. Potawatomi (tamb Ojibwa-Potawatomi);
10. Shawnee;

B. Oriental;
11. Abnaki de l'Est (tamb Abenaki o Abenaki-Penobscot) ;
Penobscot (tamb Old Town o Old Town Penobscot);
Caniba;
Aroosagunticook;
Pigwacket;
12. Abnaki de l'Oest (tamb Abnaki, St. Francis, Abenaki, or Abenaki-Penobscot);
13. Etchemin (uncertain - See Note 1);
14. Lenape (tamb Delaware) ;
Munsee;
Unami Septentrional;
Unami Meridional;
15. Loup A (potser Nipmuck o Pocumtuck ??);
16. Loup B (potser pennacook, wappinger, etc);
17. Mahican (tamb Mohican);
Stockbridge;
Moravian;
18. Maliseet (tamb Maliseet-Passamquoddy o Malecite-Passamquoddy) ;
Maliseet (tamb Malecite);
Passamakoddy;
19. Massachusett (tamb Natick) ;
North Shore;
Natick;
Wampanoag;
Nauset;
Cowesit;
20. Mi kmaq (tamb Micmac, Mi kmag, or Mi kmaw);
21. Mohegan-Pequot ;
Mohegan;
Pequot;
Niantic;
Montauk;
22. Nanticoke (tamb Nanticoke-Conoy) ;
Nantikoke;
Choptank;
Piscataway (tamb Conoy);
23. Narragansett;
24. Pamlico (tamb Carolina Algonquian, Pamtico, Pampticough, Christianna Algonquian);
25. Powhatan (tamb Virginia Algonquian);
26. Quiripi-Naugatuck-Unquachog ;
Quiripi (tamb Quinnipiak or Connecticut);
Naugatuck;
Unquachog;
27. Shinnecock (incert);


La gran majoria tenen pocs parlants, llevat les del grup septentrional, i en general sn en vies d'extinci. D'altres sn poc conegudes, com la que parlaven els wappinger o els nauset.

Bibilografia.
 Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
 Goddard, Ives (Ed.). (1996). Languages. Handbook of North American Indians (W. C. Sturtevant, General Ed.) (Vol. 17). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-1604-8774-9.
 Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
 Sturtevant, William C. (Ed.). (1978-present). Handbook of North American Indians (Vol. 1-20). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. (Vols. 1-3, 16, 18-20 not yet published).

 Vegeu tamb .
Pobles algonquins;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53002" title="Abd Terradas i Paul" nonfiltered="825" processed="824" dbindex="20863">
Abd Terradas i Paul (Figueres, 1812 - Medina Sidonia, Andalusia, 1856) fou un poltic republic federal.

Fill d'un tractant de grans i bestiar, estudi a Perpiny. La seva actuaci poltica assol inicialment una gran notorietat a Barcelona, on pass a residir el 1840. Hi fund una organitzaci secreta, la Societat Patritica, i comen a difondre un ideari republic a travs d'una full volant ben aviat transformada en "El Republicano" (1842). 

Antiesparterista, fou escollit al gener del 1842 alcalde de Figueres, per les autoritats no acceptaren l'elecci, que hagu d'sser repetida fins a cinc vegades, i finalment, pel fet d'haver-se negat a jurar lleialtat a la regncia de Baldomero Espartero, el duc de la Victria, i fou empresonat al castell de Figueres, on romangu fins l'abril que pogu exiliar-se a Perpiny. 

Des de Perpiny envi un fams Pla de la Revoluci conegut per la can de La campana, possiblement musicada per Josep Anselm Clav i que tingu una extraordinria popularitat, sent publicat per "El Republicano". 

Mentre intentava de recollir un fons econmic per a preparar una insurrecci antiesparterista, deslligada per dels moderats, es relacion amb cabetians francesos i fou implicat en el complot comunista de Tolosa del gener del 1843. Detingut, no fou absolt sin fins l'agost del 1843. Torn a Figueres el setembre i es vei implicat en el moviment centralista o de la Jamncia. 

Amb residncia vigilada (primer a Vilafranca del Peneds, desprs a Sarri), fou desterrat finalment a Sigenza (1844) i aviat torn a l'exili. Des de Pars llan l'1 de juliol de 1848 una crida als republicans espanyols instant a la insurrecci, alhora que critic els matiners i la coalici entre republicans i carlins. Desprs de la revoluci del juliol del 1854, fou elegit de nou, alcalde de Figueres, crrec que ocup de l'octubre del 1854 al juliol del 1855, fins que el capit general Zapatero destitu l'ajuntament i el bandej. Malalt, resid els darrers mesos a Cadis. 

Obra.
 Com a escriptor, s autor d'una novella romntica en castell, La esplanada (1835), sobre els fets del 1828 on compagina les aglomeracions ciutadanes que esdevenen una multitud annima i incontrolable, que racciona instintivament, inesperadament, amb nim destructiu amb la visi d'unes exultants imatges de la Barcelona monumental descrita des de la faana de mar.

 Escrigu l'obra de teatre El rei Micomic (1838), pardia de la instituci monrquica que, malgrat la manca de percia de l'autor, cont una vivacitat i uns elements ldics que encara la fan representable. ;

 Tradu la Historia popular de la revolucin francesa, d'E.Cabet (1846).

Altres.
 Josep Anselm Clav li dedic l'obra coral La Revolucin (1868).
 L'octubre de 1984 el Taller de Teatre de Figueres va representar "El Rei Micomic" al Teatre Municipal el Jard, sota la direcci d'Alfons Gumbau i Mas, autor tamb del prleg que situava l'obra i l'autor en el seu context.
 El 1985, l'Ajuntament de Figueres va batejar els gegants de la ciutat (que fins llavors eren coneguts com "els Reis Catlics") amb els noms de Janet i Justa, els dos protagonistes de "El Rei Micomic".
 Els Geganters de Figueres li dediquen un gegant el 2001.

Vegeu tamb.
Ricard Guasch;
Josep Anselm Clav;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53003" title="Denis Diderot" nonfiltered="826" processed="825" dbindex="20864">

Denis Diderot (Langres, Frana, 5 d'octubre de 1713 - Pars, 31 de juliol de 1784) escriptor i filsof francs.

Va dirigir de 1751 a 1772 la redacci de la primera enciclopdia universal editada a Frana (la segona del mn occidental, ja que l'angls Ephraim Chambers va fer el mateix en 1729), sota el nom de L'enciclopdia, o diccionari raonat de les cincies, arts i oficis (L'encyclopdie, ou Dictionnaire raisonn des sciences, des arts et des mtiers, 28 volums, 71.818 articles, 2.885 illustracions). Hi van participar Voltaire, Montesquieu, Jean-Jacques Rousseau i Jaucourt entre d'altres.

Va ser un intellectual polivalent. Va escriure Jacob el fatalista (Jacques le fataliste), Carta sobre els cecs (Lettre sur les aveugles), La paradoxa del comediant (Le paradoxe du comedien), El fill natural (Le fils naturel), El nebot de Rameau (Le neveu de Rameau), i va crear una revista de crtica d'art (Salons).

Va ser conseller de Caterina II de Rssia.

Va ser empresonat el 1749 en el castell de Vincennes, on correg l'enciclopdia i pogu mantenir correspondncia amb els seus companys de treball.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53008" title="Pawnee" nonfiltered="827" processed="826" dbindex="20865">

Els pawne sn una tribu ndia de la llengua caddo, el nom de la qual procedeix de paariki, 'banya', i que s'anomenava Chahiksichahik, 'home dels homes'. Es dividien en quatre grups:

 Skidi o skiri, tamb anomenats Loup Pawnee.
 Chaui o gran pawnee;
 Kitkahahki o Republican Pawnee;
 Pitahauirata o tapage (sorollosos) pawnee.

Vivien a la conca mitjana del Platte, a Nebraska. Actualment viuen a Oakland, Pawnee County (Oklahoma), on comparteixen reserva amb els otoe, peoria i tonkawa.

 Demografia .
Cap el 1702 eren 2.000 famlies. Augmentaren a 10.000 el 1802, nombre que es mantingu estable el 1835, per les malalties i els atacs els delmaren a 2.447 individus el 1872 i a 1.521 el 1876, de manera que el 1900 noms en restaven 649, i el 1960 noms restaven 1.149 pawnee a Oklahoma, dels quals 670 vivien al territori de la reserva. El 1980 eren uns 2.300 a Oklahoma, dels quals 200 encara parlaven la llengua caddo, i alguns a Nebraska i Kansas.

Segons dades de la BIA el 1995, a la reserva pawnee hi vivien 954 individus (2.462 apuntats al rol tribal).

Segons dades del cens del 2000, hi ha 2.485 pawnees purs, 487 barrejats amb altres tribus, 1.246 barrejats amb altres races i 322 barrejats amb altres races i altres tribus. En total, 4.540 individus.

 Costums .
Vivien en cabanes cniques de troncs cobertes de terra com les dels arikara, hidatsa i mandan, de 9 a 15 metres de dimetre i de 3 o 4 d'alt amb la llar al centre, llargues i en forma cupulada; per un cop l'any es dedicaven a la cacera del bfal i aleshores vivien en tipis de pell de bfal. La resta de l'any es dedicaven a l'agricultura de moresc, psols i cebes. Llur dansa ms important era la hako, que simbolitzava la bona voluntat entre les tribus. Llur unitat social era el llogarret. Tamb feien terrissa, per decaigu quan adquiriren cavalls i armes de foc en el segle XVII-XVIII dels establiments espanyols del sud-oest. Les distincions de classe afavorien als cabdills, xamans i sacerdots. 

Cada cabdill s'encarregava d'un mall sagrat, i els sacerdots s'encarregaven dels cants i rites sagrats. Tamb tenien societats militars i de cacera. Es casaven amb una dona del mateix llogarret. Cada llogarret tenia un embolcall sagrat que restava a cura del capdill, a la principal casa del llogarret, i que era dut pel cap quan es reunia amb un altre cap. Aix els servia per fer una Confederaci tribal, i nomenar un Gran Cap. 

Eren profundament religiosos, i creien que algunes estrelles eren dus, i crearen rituals per a obtenir llur presncia, encara que tamb usaven l'astronomia per a coses quotidianes (com quan plantar el blat de moro). Els xamans s'agrupaven en una societat, i guarien malalts i prevenien la sequera i escassetat, alhora que creien en el poder de les oracions i dels rites. Es reunien peridicament per fer proves de mgia. Els embolcalls, per, eren a crrec d'una casta independent de sacerdots, que aprenien de memria els rituals, canons i pregries.  



En general, els pawnee eren famosos entre les altres tribus per la seva filosofia mitolgica. Creien que el Blat de Moro era com a una Mare simblica font de tota vida, que havia aparegut al mn en forma de dona i que la germinaci de grans simbolitzava la vida, mitjanant la qual el Sol concedia les seves benediccions. Tirawa era la divinitat del poder suprem, representada per la volta celest, i tamb creien en les estrelles de la nit i del mat, a les quals cada any recitaven llargs poemes rituals dirigits a invocar la seva presncia, per tamb li oferien sacrificis humans; tenien un gran embolcall on guardaven els objectes sagrats rituals per a l'Estrella del Mat, i li immolaven una dona captiva per a obtenir bones collites; quan una partida agafava una jove supervivent, la vestia i arreglava b pel sacrifici, tot arrancant-li el cor amb un ganivet i abandonant el cos a la planura, rite que fou abolit el 1816 pel cap Petalesharo quan salv una jove comanxe que anava a ser sacrificada.

 Histria .
Es creu que procedien de ms al sud, potser del golf de Mxic, d'on marxaren ms cap al nord, tot seguint el curs del Mississippi. Arribaren a Nou Mxic en el segle XVIII a la recerca de cebes, i s'enemistaren amb els sioux perqu els atacaren per robar-los cavalls, armes i provisions. Aleshores vivien a Nebraska, on hi vivien unes 2.000 famlies en 20 llogarrets permanents, anomenats pels francesos Repbliques Paunis. El 1626 contactaren amb els espanyols i el 1673 foren visitats pel francs Jacques Marquette. Possseen cavalls i comerciaren amb els francesos fins el 1763, any en qu, en passar tota Luisiana als anglesos, decaigu el comer. Per el 1709 l'esclavatge de negres i pawnee era legal al Canad.

Ajudaren als independentistes nord-americans contra els anglesos, i es mostraren amistosament amb ells desprs de la Compra de Luisiana del 1802. Des del 1803 van fer comer amb el port de Saint Louis, i el 1804 foren visitats pels exploradors nordamericans Lewis i Clark als marges del Platte. 

El cap skidi Petalesharo o Man Chief (1797-1841), fill del capdill Knife Chief, i que el 1816 havia abolit el rite de l'Estrella del Mat, va signar el 1818 el Tractat de pau de Saint Louis amb els EUA, i el 1821 va visitar el President Monroe amb una delegaci de 60 pawnee. Alhora, el 1825 van reconixer la sobirania dels EUA sobre llurs terres. 

Van signar tractats de cessi de terres el 1833, pel qual abandonaren el sud del Platte i acceptaren un agent indi, i el 1848. El 1857 cediren llurs terres i acceptaren un territori a Nebraska, als marges del riu Loup. Tanmateix, els atacs dels sioux que els empentaven cap al sud, les epidmies de verola i les plagues de llagosta els delmaren i reduiren. Molts s'allistaren a l'exrcit com a exploradors en les campanyes contra sioux i xoixons del 1865-1880. 

El cap chaui Petalesharo (1823-1874), partidari de respectar la pau amb els blancs i marxar cap a Oklahoma, fou assassinat per un dels seus per aquest motiu, per els pawnee marxaren el 1876 cap a Oklahoma. Quan Wovoka va predicar la Ghostdance entre els sioux, les males condicions de la reserva d'Oklahoma provocaren que aquesta religi s'extengus tamb entre ells, merc la conversi el 1890 del lder skidi Mark Ridder i del lder kitkahahki Frank White (mort el 1893), qui fou empresonat i s'aconvert al culte del peyote. Tamb una skidi anomenada Mrs Washington va crear el 1892-93 els Seven Eagles Brothers, una versi prpia del moviment. Alhora, el chaui Tahirussawichi (1830-?) va proporcionar informaci als antroplegs sobre la cerimnia hako i sobre el manteniment dels objectes sagrats el 1898-1900.

En els anys 80 el cap ms destacat era Uncle Frank Davies, lder de la Native American Church entre els pawnee.

 Llista de pawnees .
 Petalesharo;
 James Murie;
 White Eagle;

 Bibliografia .
WALDMAN Carl, Encyclopaedia of Native American Tribes, Facts of File, NY, 1988.
WISSLER Clark, Los indios de Estados Unidos de America, Paids Studio, n 104, Barcelona, 1993.
Enciclopaedia Britannica, Ed. E.B. Inc, 1970.
The New Enciclopaedia Britannica-Micropaedia.
Enciclopaedia Americana, Grooler Inc, Danbury Corn, 1983.

 Enllaos externs .
Pawnee Nation of Oklahoma ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53011" title="Petalesharo" nonfiltered="828" processed="827" dbindex="20866">
Petalesharo, nom d'un cabdill pawnee (1797-1874?) tamb conegut pels anglosaxons com a Man Chief, potser era un ttol i no pas el nom de cap cabdill. Segons el seu poble, va abolir els rituals sanguinaris  com l Estrella del Mat. El 1818 va signar el Tractat de pau de Saint Louis amb els EUA, i el 1821 va visitar el president nord-americ James Monroe amb una delegaci de 60 pawnee. Alhora, el 1825 van reconixer la sobirania dels EUA sobre llurs terres Hom creu que en realitat hi va haver dos cabdills amb aquest nom, un skidi que va viure entre el 1797 i el 1841, i un chaui que va viure entre el 1823 i el 1874.

 Enllaos externs .
 Biografia en itali ;
 Biografies de cabdills indis, entre elles la seva. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53012" title="James Murie" nonfiltered="829" processed="828" dbindex="20867">
James Murie, nom donat pels anglosaxons a l'antropleg pawnee Saku:r ta  o "Coming Sun  (Nebraska, 1862-1921), fill d una skidi i un escocs, va aprendre angls a l escola i va fer d intrpret.

S install a Oklahoma amb la tribu i es va fer episcopali. Va fer de mestre i des del 1890 es va interessar pel cerimonialisme pawnee, de manera que des del 1902 va collaborar amb l antropleg George Dorsey. Tanmateix, publicaria en solitari Pawnee Indian Societies (1914) i Cerimonies of the Pawnee (1921).


 Enllaos externs .
 Biografia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53013" title="White Eagle" nonfiltered="830" processed="829" dbindex="20868">
White Eagle (?-1879) fou un important cap dels skidi pawnee de mitjans del segle XIX, i cap de cacera de tots els pawnee, a causa dels seus poders xamnics. Les matances que els provocaren les malalties com la verola i els atacs dels dakota l obligaren el 1871 a acceptar el trasllat cap a Oklahoma.

 Enllaos externs .
 Cabdills indis;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53018" title="Jordi Bonareu i Bussot" nonfiltered="831" processed="830" dbindex="20869">
Jordi Bonareu ha estat un gran jugador de bsquet catal de la dcada dels 50.

Histria.
Jordi Bonareu Bussot va nixer a Matar (Maresme) el 16 de novembre de 1934. Amb 1,92 metres d'alada jugava a la posici de pivot. Era dret. Malgrat que noms va jugar sis anys a bsquet, ha passat a la histria com un dels millors jugadors de bsquetbol catalans (i per tant espanyols) de la seva poca. La seva autntica especialitat era el tir: els seus percentatges van estar sempre per sobre del 90% d'encert en totes les competicions. 

Va jugar 17 partits amb la selecci de bsquet d'Espanya, amb la qual va participar en els Jocs del Mediterrani de 1955. En aquests Jocs va anotar 46 de 48 tirs lliures llanats. A ms, va tenir el rcord d'anotaci de Espanya en anotar 45 punts, davant Blgica el 12 de febrer de 1956, que no va ser superat fins a agost de 1990 per Jordi Villacampa. Actualment encara t el rcord d'anotaci de la Selecci de bsquet de Catalunya, a l'anotar 42 punts en un partit davant Castella. 

El 1957, essent considerat el millor jugador d'Espanya va fitxar pel Reial Madrid, per la malaltia del seu pare li va obligar a tornar a Matar. De retorn a Catalunya, Bonareu va fitxar pel Futbol Club Barcelona, al que, al costat de Nino Buscat, va portar a guanyar el doblet (Lliga i  Copa d'Espanya).

El 1959 es va retirar del bsquet actiu per a poder-se dedicar als negocis de l'empresa de la seva famlia. Desprs de 20 anys allunyat del bsquet, va retornar en qualitat de directiu responsable de la secci de bsquet del Futbol Club Barcelona la temporada 1979-1980, essent artfex del ressorgir del bsquet blau-grana: va fitxar a Antoni Serra com entrenador i va promoure una renovaci a fons de jugadors, donant protagonisme a joves com Nacho Solozbal, Epi o Sibilio. La segent temporada, amb Bonareu com responsable, el Bara va tornar a guanyar la Lliga espanyola, 22 anys desprs, just des de l'ltima Lliga de Bonareu com jugador. Al finalitzar aquesta temporada, malgrat l'xit, Bonareu va deixar la directiva per desavinences amb el president. Des de llavors no va tornar a relacionar-se amb el mn del bsquetbol.

Trajectria esportiva.
 UE Matar: 1953-1955 ;
 CB Orillo Verde: 1955-1957 ;
 FC Barcelona: 1957-1959 ;

Ttols.
 1 Lliga espanyola: 1958-1959, amb el FC Barcelona. ;
 1 Copa d'Espanya: 1958-1959, amb el FC Barcelona.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53019" title="Pedro Csar Ansa Araiz" nonfiltered="832" processed="831" dbindex="20870">
Pedro Csar Ansa ha estat un destacat jugador de bsquet catal de les dcades dels 70 i 80.

Histria.
Pedro Csar Ansa Araiz (conegut amb el sobrenom de Perico Ansa) va nixer a Barcelona el 6 d'abril de 1957. Media 1,92 metres i jugava d'aler. Entre les seves millors caracterstiques destacava, un bon tir exterior, una gran rapidesa per a crrer al contra-atac i penetrar a cistella, aix com per la seva capacitat defensiva. 

La major part de la seva carrera va transcrrer al FC Barcelona, on va militar deu temporades, entre 1975 i 1985. Va conquistar diversos ttols entre els quals destaquen un Mundial de Clubs de Bsquet, una Recopa d'Europa, dues Lligues espanyoles i sis Copes del Rei. Va acabar la seva carrera esportiva al Cajamadrid, retirant-se el 1988. Va ser internacional amb la Selecci Espanyola Jnior i 20 vegades internacional amb la Selecci d'Espanya Absoluta. 

Trajectria esportiva.
 FC Barcelona: 1975-1985;
 Cajamadrid: 1985-1988;

Ttols.
 1 Mundial de Clubs de Bsquet: (1985);
 1 Recopa d'Europa de Bsquet: (1984-85);
 2 Lligues espanyoles: (1980-81 i 1982-83) ;
 6 Copes d'Espanya: (1977-78, 1978-79, 1979-80, 1980-81, 1981-82 i 1982-83) ;
 1 Medalla de Bronze en el Eurobasket Jnior de 1976;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53020" title="Cuatro" nonfiltered="833" processed="832" dbindex="20871">

Cuatro s un canal de televisi generalista d'mbit estatal en obert pertanyent al grup empresarial Sogecable que va comenar a emetre el dia 7 de novembre de 2005. Substituia el canal de pagament Canal+ en la seua mateixa freqncia, que havia utilitzat des de 1990. Juntament amb CNN+ i 40 Latino formen part dels canals de TDT que t Sogecable.

 Histria .

Al febrer del 2005, el consell d'administraci de Sogecable (empresa propietria de Canal+ i Digital+) sollicita al Consell de Ministres la modificaci de les condicions subscrites en 1989 amb el Govern, per a eliminar les restriccions de la llicncia de televisi analgica amb qu opera Canal+, que noms permeten emetre en obert durant sis hores, i poder aix fer-ho 24 hores diries.

Desprs d'aquesta petici de Sogecable, els altres grups possedors de llicncies de televisi nacional en analgic (Antena 3 i Telecinco) i en digital (Net TV i Veo TV) a Espanya van amenaar d'acudir als tribunals, davant un fet que al seu parer perjudicava els seus interessos i a la lliure competncia, ja que Sogecable possea el monopoli de la televisi digital per satllit i nombrosos drets d'emissi del futbol i de cinema.

El govern de Jos Luis Rodrguez Zapatero va decidir posposar diversos mesos el canvi de llicncia de Canal+ fins a obtenir un informe del Consell d'Estat a petici de Sogecable, i, el ms important, arribar a un acord amb els altres grups meditics. L'acord amb els grups meditics va arribar desprs de concedir-los un mltiplex complet (4 canals) a cada un d'ells desprs de l'apagada analgica previst per al 2010.

Finalment, el Consell de Ministres, desprs de rebre l'informe favorable del canvi de llicncia a Canal+, va decidir en sessi del 29 de juliol de 2005, canviar les condicions de la llicncia de Canal+. Tamb es va decidir iniciar un concurs per a adjudicar una nova llicncia analgica de TV.

Desprs del vistiplau del Consell de Ministres, Sogecable va fer pblic un comunicat en el que especificava que a la tardor Sogecable llanaria el seu nou canal de TV en obert a travs de la freqncia analgica per la que emetia Canal+. Aquest comunicat tamb aclaria que Canal+ passaria a emetre's nicament per la plataforma Digital+.

La concessi d'aquesta llicncia, a pocs anys de l'apagada analgica, ha sigut motiu de queixes per part del Partit Popular que opina que l'adjudicaci s'ha realitzat a dit, i que est influda per la proximitat ideolgica del PSOE i el grup de comunicaci PRISA.

El 30 d'agost de 2005 Sogecable a travs de la Cadena SER anuncia que Iaki Gabilondo, la seva principal estrella, director i presentador del programa Hoy por Hoy durant els ltims dinou anys, deixava la direcci d'aquest programa per a ser el presentador de l'informatiu nocturn del nou canal.

Cuatro va nixer amb unes aspiracions de captar al 7% de l'audiencia.

Enllaos externs.
 Web oficial de Cuatro ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53021" title="Caroline Lee Hentz" nonfiltered="834" processed="833" dbindex="20872">
Caroline Lee Hentz  (Massachusetts, 1800-1856) Escriptora nord-americana, es cas ben joveneta amb un plantador de Carolina del Sud i va escriure novelles en favor de l esclavatge i del modus vivendi del Sud. Autora de Lovell's Folly, 1833; De Lara, or, The Moorish Bride, 1843; Aunt Patty's Scrap-bag, 1846; Linda, or, The Young Pilot of the Belle Creole, 1850; Rena, or, The Snow Bird, 1851; Eoline, 1852; Ugly Effie, or, the Neglected One and the Pet Beauty, 1852; Marcus Warland, 1852; The Planter's Northern Bride, 1854; The Banished Son, 1856; Courtship and Marriage, 1856; Ernest Linwood, 1856; The Lost Daughter, 1857 i altres. La seva obra fou fora apreciada entre els lectors sudistes, que sovint s'hi veien reflectits.


 Enlla .
 Biografia ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53024" title="Voltaire" nonfiltered="835" processed="834" dbindex="20873">

Franois Marie Arouet, conegut com a Voltaire, (Pars, 21 de novembre de 1694   Pars, 30 de maig de 1778) fou un escriptor i filsof francs del Segle de les Llums. Escollit membre de l'Acadmia francesa el 1746. 

 Vida .
Fill del notari Franois Arouet. La seva mare mor quan Voltaire tot just t set anys. Estudia en el collegi jesuta de Louis-le-Grand. Ja des de la seva joventut destaca pel seu enginy en els cercles llibertins en els quals l'havia introdut un oncle seu.

En 1713 s designat secretari de l'ambaixada de Frana a L'Haia, d'on s expulsat, pel que sembla, a causa de certes relacions amoroses. En 1718 adopta el pseudnim de Voltaire. Exerceix diversos oficis amb gran xit: agricultor, arquitecte, rellotger, industrial, entre d'altres. Es diu d'ell que els salaris que pagava als seus treballadors eren els millors de tota Frana.

Comena la seva carrera literria escrivint versos contra el Regent, Felip II, duc d'Orlens, a qui acusava d'atroos crims. Aquests escrits, aix com les seves opinions poltiques liberals, li valdran una estada d'onze mesos a la pres La Bastilla. Durant aquest temps comena a escriure la seva tragdia dip, basada en l'obra de Sfocles, a ms de comenar un poema pic sobre Enric IV de Frana. dip s'estrena en 1718 al Thtre/-Franais, amb molt bona acollida. El poema pic sobre Enric IV va ser imprs annimament en Ginebra en 1723 amb el ttol de Pome de la ligue.

Torna per un temps a Pars i quan cau en desgrcia en la cort francesa, es refugia en la del rei de Prssia, Frederic el Gran. Al cap de tres anys, les relacions amb el monarca es deterioren i Voltaire altra vegada ha de marxar. Posteriorment va ser rebut en la cort de Caterina II de Rssia amb la qual va tenir una relaci ntima. Arriba a la regi de Ginebra (Sussa), en 1755 i dos anys ms tard compra un territori molt a prop, a Ferney, on organitzar tota la vida d'una comunitat de 1.200 homes.

Obra.
Voltaire no veu oposici entre una societat alienant i un individu oprimit, idea defensada per Jean-Jacques Rousseau, sin que creu en un sentiment universal i innat de la justcia, que ha de reflectir-se en les lleis de totes les societats. La vida en comuna exigeix una convenci, un pacte social per a preservar l'inters de cadascun. 

L'instint i la ra de l'individu el duu a respectar i promoure tal pacte. El propsit de la moral s ensenyar-nos els principis d'aquesta convivncia fructfera. La labor de l'home s prendre la seva destinaci en les seves mans i millorar la seva condici mitjanant la cincia i la tcnica, i embellir la seva vida grcies a les arts. 

Com es veu, la seva filosofia prctica prescindeix de Du, encara que Voltaire no s ateu: com el rellotge suposa el rellotger, l'univers implica l'existncia d'un "etern gemetra". No obstant aix, no creu en la intervenci divina en els assumptes humans i denuncia el providencialisme en el seu conte filosfic Cndid o l'optimisme (1759). 

Va ser un fervent opositor de la Esglsia catlica, smbol segons ell de la intolerncia i de la injustcia. S'obstina a lluitar contra els errors judicials i a ajudar a les seves vctimes. La burgesia liberal i anticlerical fan d'ell el seu dol.

Si per alguna cosa ha passat Voltaire a la histria, s per haver-nos proporcionat el concepte de tolerncia religiosa. Va ser un incansable lluitador contra la intolerncia i la superstici. Va defensar incansablement la convivncia pacfica entre persones de diferents creences i religions.

Els seus escrits sempre es van caracteritzar per la senzillesa del llenguatge fugint de qualsevol tipus de grandiloqncia. Mestre de la ironia, la va utilitzar sempre per a defensar-se dels seus enemics, dels quals en ocasions feia burla demostrant en tot moment un finssim sentit de l'humor. Sn conegudes les seves discrepncies amb Montesquieu sobre el dret dels pobles a la guerra. 
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53025" title="Copa d'Or de la CONCACAF" nonfiltered="836" processed="835" dbindex="20874">
La Copa d'Or de la CONCACAF (en angls CONCACAF Gold Cup) s el torneig de futbol realitzat cada dos anys per la CONCACAF per a les seves seleccions nacionals.

En aquest torneig participen 12 equips, dels quals 2 corresponen a convidats d'altres confederacions. El torneig es realitza, des de 1991 als Estats Units, llevat de dues oportunitats (1993 i 2003) que ha estat organitzat conjuntament per Estats Units i Mxic.

Anteriorment a la Copa l'Or de la CONCACAF es disputaren diverses competicions, ja des dels anys 40. El primer Campionat de la CONCACAF es disput el 1963 i reempla el Campionat de la CCCF (per nacions d'Amrica Central i el Carib) que datava del 1941. Entre 1973 i 1989 no es disput cap torneig especfic, i el campi de la fase de classificaci per al Mundial de la Confederaci, fou considerat campi de la CONCACAF. El 1991 va renixer el campionat amb l'actual nom de Copa d'Or.

Resum del campionats de la CONCACAF
 Campionat de la CCCF (1941-1961);
 Campionat de la NAFC (1947-1991);
 Campionat de la CONCACAF (1963-1971);
 Fase de classificaci per al Mundial (1973-1989);
 Copa d'Or de la CONCACAF (1991-avui);

El guanyador de la Copa d'Or s un dels convidats a participar en la Copa Confederacions.

 Campionats de la Copa d'Or.


(equips convidats en cursiva)
(1) Costa Rica i Jamaica empataren a 1 desprs de la prrroga i compartiren el tercer lloc.
(2) No es disput el partit i el tercer lloc fou compartit.
go prrroga i gol d'or (mort sobtada).
pr prrroga.
pp penals.

 Palmars de la Copa d'Or.


 Predecessors de la Copa d'Or .
 Campions de la CCCF .
Organitzat per la Confederacin Centroamericana y del Caribe de Ftbol, fundada el 1938 i precursora de la CONCACAF.



 Campions de la NAFC .
Organitzat per la North American Football Confederation, fundada el 1946 i precursora de la CONCACAF.



 Campions de la CONCACAF .



 Campions de la fase de classificaci per al Mundial .



 Palmars dels diversos campionats .
Exclosos els campionats de la CCCF i la NAFC


 Enllaos externs .
Copa d'Or a RSSSF;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53026" title="Mardastan" nonfiltered="837" processed="836" dbindex="20875">
Mardastan fou un principat armeni virtualment independent del 863 al 897 i exist dins al Vaspurakan al menys fins el 923.

Vers el 850 el Mardastan era un districte del Vaspurakan que possea com a vassall Abubeldj Ardzruni i el va transmetre al seu fill Gurgen Ardzruni, conegut com Gurgen fill d Abubeldj. 

Desprs de la invasi del Vaspurakan per Bogha al-Khabir, Gurgen es va refugiar al principat de Bagrevand que possea Kurdik (o Kurdidj) Mamikonian per Bogha tamb va entrar a aquest territori i Gurgen va haver de passar al principat d Sper, d una branca bagrtida protegida dels bizantins.

Vers el 854 Ashot Bagratuni de Bagaran  (el futur Ashot I el gran) va obtenir el perd per a Gurgen, que va poder tornar d Sper a les seves terres ancestrals (per no com a prncep).

Per all els naturals del pas, desprs del que havia passat amb els Tsanars (que havien resistir a Bogha al-Khabir vers el 853-854), s havien revoltat contra Bogha dirigits per Abu Djafr Ardzruni (vers 854)  i Gurgen, al tornar, va agafar la direcci de la revolta (Abu Djafr va fugir) i va derrotar el exercit enviat per Bogha a Ordakh a l entrada del Haiots Tzor (la Vall dels Armenis) al sud-est del llac Van, victria que de fet va alliberar d rabs el Vaspurakan ja que Bogha va optar per reconixer a Gurgen com a prncep a canvi d una submissi nominal. 

No va tardar a disputar-li el poder Grigor Ardzruni, germ del prncep llegitim Ashot Ardzruni. Grigor vers el 852 havia fugit a Abkhzia i havia tornat amb suport del curopalata bagrtida de Klardjtia i dels bizantins. Gurgen el va rebutjar i davant el perill rab els dos cosins van fer les paus  i es van repartir el pas: Gurgen el Reshtuniq i Mardastan i Grigor la resta. Per Grigor va morir poc desprs i Gurgen va recuperar el poder complet (vers 856)

El 858 el califa va enviar al Vaspurakan, per governar-lo, al jove Grigor Derenik Ardzruni, sota la tutela de son oncle Gurgen Ardzruni, homonim del prncep regnant de Vaspurakan. Gurgen Ardzruni fill de Abubeldj estava de fet exercint el govern a Vaspurakan, per va accedir a la restauraci de la branca legitima sense lluitar, i va abandonar el pas per anar a servir al emperador de Bizanci. Per de cam va passar per Arzen, on fou fet presoner i entregat a Ashot el gran. L emir de Tbilisi va exigir l entrega de Gurgen i Ashot no va tenir mes remei que lliurar-lo. El regent de Vaspurakan (que tenia el mateix nom: Gurgen Ardzruni) va morir vers el 860, repenedit d haver-se convertit al islam, i el seu nebot Grigor Derenik va assolir el poder sol i va comenar a aixecar el pas amb construccions i obres. Aix va durar fins el 862 quant Gurgen fill d Abubeldj es va escapar de la pres de Tbilisi i es va presentar per reclamar el tron al Vaspurakan, on fou derrotat  per dues vegades, i fet presoner essent tancat a Hadamakert.

El 863 el prncep de prnceps, Ashot I el gran, va imposar un arbitratge al Vaspurakan on Gurgen fill d Abubeldj fou alliberat per son cos Grigor Derenik i va rebre (863) el feu de Mardastan, a la costa oriental del Llac Van (al nord de la ciutat de Van) com a prncep.

Gurgen es va apoderar aviat (vers el mateix 863) de Taron (o al menys d una part) durant l absncia dels bagrtides d aquesta branca presoners a Samarra. Havia tingut el suport de Bizanci que el 863 havien derrotat decisivament al emir de Melitene i als paulicians de Tefricia. Tamb es va apoderar del Antzevasiq (angle sud-est del Llac Van) a la mort del prncep Mushel Antzevatsi, que com que noms deixava un hereu infant li va cedir en testament l administraci amb el castell de Noraberd, per la viuda, Helena, amenaada per Grigor Derenik del Vaspurakan, va oferir la seva ma a Gurgen i aix Gurgen va entrar a Kangovar, la capital, vers el 867 i es va casar amb Helena. 

Poc desprs es va apoderar de part de l Arzanene (Arzen) en direcci al Tigris. Dominava tamb el Reshtuniq que li va cedir Ashot I el gran a canvi de la pau. Les muntanyes de Khoit i Sasun tamb eren territoris vassalls i fins al pas de Mush. Grigor Dereneik va tractar d ocupar Antzevasiq i Mardastan per fou rebutjat.

El 868 el prncep legtim de Vaspurakan, Ashot Ardzruni, hostatge del califa, va aprofitar que fou enviat a una expedici a la regi de Kazwin (dirigint un cos d auxiliars armenis), per (desprs de guanyar la batalla) escapar-se cap al seu pas. El seu fill Grigor Derenik el va acollir i junts van planejar prendre les terres del prncep de Mardastan al Antzevatsiq. Va esclatar la guerra en la que Gurgen va tenir el suport del seu fillastre Grigor Antzevatsi fill de la seva dona Helena, i del difunt prncep Mushel; junts van rebutjar a Ashot i el seu fill. La victria de Gurgen a Blrakin (al Reshtuniq) va obligar a Ashot Ardzruni a fugir. Ashot va demanar l ajut del prncep de prnceps Ashot I el gran de Bagaran, que va enviar al seu fill Sahak; tamb va rebre ajuda de Mushel prncep de Mokq, i fins i tot del emir d Arzen que veia els seus propis dominis amenaats. La coalici va assetjar a Gurgen a la fortalesa de Kangevar, la principal del Antzevatsiq per no van poder ocupar-la. Finalment es va acordar la pau sota la base del statu quo. Fou mes tard quant el Taron, en circumstancies que no es coneixen, va tornar a la branca bagrtida de Taron (vers 878 o 879).

Abans del 870 els rabs de la tribu d Othman s havien apoderat d una regi de la part oriental del Llac Van, amb la fortalesa inaccessible d Amiuk., i feien incursions de pillatge al Vaspurakan. El nakharar Rostom Varajnuni va morir en lluita contra ells. Ashot Ardzruni de Vaspurakan i el seu fill Grigor Derenik els van combatre per ni amb l ajut d Ashot I el gran van poder conquerir la fortalesa. Els othmanides i l emir de Manazkert i d Apahuniq (que el historiador Toms Ardzruni anomena els Manavaz) van cridar al governador-emir rab de Diyar Bakr (Diyarbekir), Isa ben Shaikh al Shaybani, que fou reconegut pel califa com ostikan d Armnia (871-882).

Isa va marxar contra Ashot Ardzruni que estava assetjant Kokhpanik; Ashot va deixar el setge i ambds exercits es van trobar prop de la ciutat de Van. El cavalleresc Gurgen de Mardastan no va dubtar en unir les seves forces a les del seu antic enemic Ashot, per els rabs eren 15000 i els armenis dos mil. Fou un prncep ardzruni, Gagik Abu Morvan qui va negociar un acord, i ambds exercits es van retirar i a canvi de parar l ofensiva i d entregar hostatges, Ashot fou deixat en pau.

Gurgen va poder romandre a Mardastan fins a la seva mort esdevinguda vers el 896 o 897. El va succeir el seu fill Atom, darrer prncep de Mardastan congeut que s esmentat fins vers el 923.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53027" title="Manel Bosch Bifet" nonfiltered="838" processed="837" dbindex="20876">
Manel Bosch ha estat un destacat jugador de bsquet catal de les dcades dels 80 i 90.

Histria.
Manel Bosch Bifet va nixer a Lleida el 19 de setembre de 1967. Media 1,98 metres i jugava en la posici d'aler. Trotamon del bsquet catal i espanyol ha jugat a Espanyol, Granollers, Bara i CE Lleida Basquetbol.

Va ser internacional amb la Selecci espanyola jnior, sub-23 i 41 vegades amb l'absoluta, amb la qual guany la medalla de bronze al Eurobasket de Roma de 1991. El Lleida Basquetbol li va retirar la seva samarreta, amb el nmero 12, el 29 de desembre del 2003, com homenatge al que ha estat un dels millors jugadors Lleidetans de tots els temps. 

Trajectria esportiva.
 UE Lleida: 1984-1985 ;
 RCD Espanyol: 1985-1989 ;
 Granollers EB: 1989-1991 ;
 CAI Zaragoza: 1991-1992 ;
 Unicaja Mlaga: 1992-1995 ;
 FC Barcelona: 1995-1997 ;
 Caja San Fernando de Sevilla: 1997-1999 ;
 Cantbria Lobos: 1999-2000 ;
 CE Lleida Bsquetbol: 2000-2003 ;

Ttols.
 1 Medalla de Bronze al Campionat d'Europa de Roma'1991;
 1 Medalla de Bronze al Campionat del Mn sub-22 d'Andorra-Teruel 1989;
 2 Lligues ACB: (1995-96 i 1996-97);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53028" title="Francesc Buscat i Durlan" nonfiltered="839" processed="838" dbindex="20877">
Francesc Buscat ha estat un dels millors jugadors del bsquet catal de tota la histria i dels anys 60 en particular.

Histria.
Francesc Buscat i Durlan, conegut amb el sobrenom de Nino Buscat va nixer a Pineda de Mar (Maresme) el 21 d'abril de 1940. Amb una alada de 1,78 metres, dret, jugava a la posici de base, un dels millors d'Europa al seu moment.

Com a jugador va tenir una trajectria llarga entre el seu debut el 1955 i el 1974 en quatre clubs diferents, per sempre a Catalunya. Destac al FC Barcelona i sobretot al Club Joventut de Badalona on va militar deu temporades. Amb ells va guanyar dues Lligues i dues Copes, una i una amb cada club.

A nivell internacional fou 222 vegades internacional amb Espanya que va significar un rcord fins entre els anys 1973 i 1993, quan va ser superat per un altre jugador mtic: Epi. Va participar en tres Jocs Olmpics (Roma 1960, Mxic 1968 i Munic 1972) i en vuit edicions de l'Eurobasket (Istanbul 1959, Belgrad 1961, Wroclaw 1963, Moscou 1965, Hlsinki 1967, Npols 1969, Essen 1971 i Barcelona 1973). En aquest darrer guany la medalla de plata. 

Desprs de la seva retirada com jugador en actiu en 1974 va iniciar una curta carrera com entrenador. Des de 1992 s el seleccionador de Catalunya. 

Trajectria esportiva.
Com jugador.
 UDR Pineda: 1955-1957;
 FC Barcelona: 1957-1960;
 Aismalbar Montcada: 1960-1964;
 Club Joventut de Badalona: 1964-1974;
Com entrenador.
 Club Joventut de Badalona: 1974-1975;
 FC Barcelona jnior: 1975-1980;
 CB L'Hospitalet: 1980-1981;
 Seleccionador de Catalunya: 1992-avui;

Ttols i guardons.
 2 Lligues espanyoles: (1959, 1968);
 2 Copes d'Espanya: (1959, 1969) ;
 Medalla de plata al Campionat d'Europa de Barcelona de 1973;
 2 cops al cinc ideal d'Europa, va jugar set vegades amb la Selecci Europea;
 Premi Fair Play de la UNESCO el 1970;
 Medalla d'Or al Mrit Esportiu d'Espanya;
 Medalla d'Or al Mrit Esportiu de la Federaci Espanyola de Basquetbol;
 Medalla d'Or i Medalla de Plata al Mrit Esportiu de la Diputaci de Barcelona.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53029" title="Joaquim Costa Puig" nonfiltered="840" processed="839" dbindex="20878">
Joaquim Costa ha estat un destacat jugador de bsquet catal de la dcada dels 80.

Histria.
Joaquim Costa Puig (Quimet Costa) va nixer a Badalona el 30 d'octubre de 1957. Era un base dret que media 1,84 metres d'alada i que destacava per la seva rapidesa i gran capacitat defensiva (fou escollit dos cops millor defensor de la lliga ACB els anys 1989 i 1990). En la seva etapa de formaci S'inici al Collegi Escoles Pies de Granollers i a les categories inferiors del Crcol Catlic.

Des de l'any del seu debut, el 1974 al Crcol Catlic, fins a la seva retirada el 1997 ha jugat en diversos clubs, sempre a gran nivell. Els seus millors anys els va passar al Futbol Club Barcelona (cinc lligues, tres copes i una Korac l'avalen) i al Crcol Catlic/Cotonifici/Licor 43.

Va ser 71 cops internacional amb Espanya. La temporada 1985-86 va coincidir al Licor 43 amb el seu germ Joan Costa, que n'era l'entrenador. Es retir al final de la temporada 1991-92 i pass a formar part de l'equip tcnic del Futbol Club Barcelona. Posteriroment ha entrenat diversos clubs. Essent entrenador del CP Sant Josep de Badalona el 1996-97 s'incorpor temporalment com a jugador al Joventut.

Trajectria esportiva.
 Crcol Catlic de Badalona: 1974-1976;
 Cotonifici Badalona: 1976-1982;
 FC Barcelona: 1982-1983;
 Licor 43 Santa Coloma: 1983-1986;
 FC Barcelona: 1986-1990;
 Valvi Girona: 1990-1992;
 Joventut de Badalona: 1996-1997 (2 partits);

Ttols.
 1 Medalla de Bronze a l'Eurobasket Jnior de 1976;
 1 Copa Korac: (1986-1987);
 5 Lligues ACB: (1982-83, 1986-87, 1987-88, 1988-89 i 1989-90);
 3 Copes del Rey: (1982-83, 1986-87 i 1987-88);
 1 Copa Prncep d'Astries: (1987-88);
 A ms fou sots-campi de la Copa d'Europa el 1989-90;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53030" title="Xavier Crespo i Clar" nonfiltered="841" processed="840" dbindex="20879">
Xavi Crespo ha estat un destacat jugador de bsquet catal de les dcades dels 80 i 90.

Histria.
Xavier Crespo Clar va nixer a Barcelona el 7 de maig de 1966. Amb 2,01 metres d'altura, jugava a la posici d'aler. Es va formar a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i va jugar al primer equip durant sis temporades dividides en tres perodes diferents al llarg de la seva carrera. D'aquestes sis temporades daten els majors xits de la seva carrera, entre els quals destaquen un Mundial de Clubs, dues Recopes d'Europa i dues Lligues ACB. L'nic gran ttol que no va poder guanyar al llarg de la seva carrera va ser la Copa d'Europa, encara que va ser finalista la temporada 1989-1990. No va ser mai un gran anotador per s que ha ajudat en moltes ocasions a tirar a l'equip endavant.

Posteriorment jug tres temporades en dos perodes diferents al Club Joventut de Badalona. Amb la penya tamb va guanyar diversos ttols: una Copa del Rei i una Copa Prncep d'Astries. Va ser internacional amb la selecci espanyola juvenil, promeses, i 19 vegades amb l'absoluta.

Trajectria esportiva.
 FC Barcelona: 1984-1986;
 Club Joventut de Badalona: 1986-1988;
 FC Barcelona: 1988-1991;
 Elosa Len: 1991-1993;
 FC Barcelona: 1993-1994;
 Pamesa Valncia: 1994-1995;
 Club Joventut de Badalona: 1995-1997;

Ttols.
 Medalla de Plata a l'Eurobasket juvenil de Tubingen'1983;
 1 Mundial de Clubs: (1984-85);
 2 Recopes d'Europa: (1984-85 i 1985-86);
 2 Lligues ACB: (1988-89 y 1989-90);
 1 Copa del Rei: (1996-97);
 1 Copa Prncep d'Astries: (1986-87);
 A ms fou sots-campi de la Copa d'Europa amb el Bara (1990) i de la Recopa d'Europa amb la Penya (1988).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53032" title="Sopa de Cabra" nonfiltered="842" processed="841" dbindex="20880">

Sopa de Cabra fou un grup de msica en actiu entre 1986 i 2002 que s'encabia dins del moviment de rock catal, tot i que ells van renunciar sovint que els fessin entrar dins d'un mateix sac musical pel sol fet de cantar en catal.

Histria.
Es va formar l'any 1986 a Girona i, desprs d'alguns anys de concerts, de moments crtics on van arribar a pensar-se en la dissoluci i d'una maqueta, van enregistrar el seu primer disc "Sopa de Cabra" l'any 1989. Amb canons com L'Empord van ser un dels grups revelaci del moment. Poc temps desprs, van enregistrar el seu segon lbum "La Roda" (1990) amb la producci de Marc Grau i molt ms elaborat. Comencen a donar-se a conixer a Barcelona, tot i que fa bastant que sn fora populars entre els joves de tot Catalunya. Amb ells, Sau i Els Pets sorgeix el moviment del Rock Catal, tot i que ells lluitaran sempre per negar-se a entrar dins una homognia d'estil manipulada per la Generalitat. L'any 1991, va ser el dels directes, amb l'enregistrament d'un doble disc en directe "Ben endins" a la sala Zeleste de Barcelona (amb cinc canons d'estudi, com Podr tornar enrera -un altre himne dels seus seguidors, al costat de L'Empord- o Sota una estrella), i del multitudinari concert al Palau Sant Jordi juntament amb Els Pets, Sau i Sangtrat davant ms de 22.000 persones.
A partir d'aquest moment, sorgeixen nvols negres en el futur dels Sopa. Treuen la notcia que pensen fer un disc en castell per a intentar donar-se a conixer a l'altra part de la Pennsula i fins i tot potser a les Amriques. La majoria de seguidors no veuen aix amb bons ulls. Cada vegada amb ms freqncia reben insults en els seus concerts o veuen pancartes en contra (La Sopa estrangera provoca vomitera) degut a la intolerncia d'una petita part del pblic catal. Per no sols del public catal, sin tamb en certs concerts fets a Madrid, on reben agressions i insults per cantar en catal. 

L'any 1992 editen "Girona 83-87 Somnis de carrer" amb un recull d'antigues canons, un any abans de canviar de discogrfica i llengua en el seu "Mundo Infierno". Aquest disc va ser un gran fracs comercial, tot i que denotava un progrs i una maduresa musical. Les poques vendes que va obtenir el disc van fer que la discogrfica Ariola els retirs gran part del suport que els havia donat en firmar el contracte.  L'any 1994, desprs de certa polmica lingstica, tornen a editar un disc ntegrament en catal "Allucinosi". Per no recuperen el seu antic pblic tant a causa del cstig que els han imposat aquests com al poc finanament pel disc d'Ariola i l'inici de la recessi del Rock Catal. Cremats de difamacions i mals moments, els Sopa decideixen entrar dins grupets que ells mateixos van creant amb amics o coneguts. Destaquen sobretot el grup de Gerard Quintana (Els miralls de Dylan) i d'en Ninyin (Gran Cirrousis).
L'any 1996, publiquen el seu set disc "Sss...". Tot i que no t el ress d'altres discos, presenta una gran qualitat musical. Hi va haver poca participaci de la discogrfica una altra vegada, aix que decideixen canviar un altre cop i signen amb Msica Global per a treure, l'any 1997, el seu segon disc en directe La nit dels anys, un acstic gravat a la sala l'Espai. En aquest disc, hi collaboren diversos artistes convidats, com Gossos o les cantautores Ldia Pujol i Slvia Comes, i fan tant versions de les seves canons mtiques com algun que altre cover de Pau Riba, Jaume Sisa o Bob Dylan. s amb aquest disc que tornen a recuperar gran part del pblic catal degut al suport de Gossos i a les gires de promoci del disc.

L'any 1998, treuen el disc "Nou". Sopa de Cabra torna al carrer i a la rdio, i reben crtiques positives d'arreu. Destaquen com a canons El far del sud i Instants del temps, que sorgeixen com a nou himne entre els adolescents. Participen en el primer festival Senglar Rock i en altres tipus d'esdeveniments, cosa que demostra la recuperaci del grup. L'any 2000, reben un disc de plat (100.000 cpies venudes) pel "Ben Endins", publicat vuit anys abans.

Al 2001, publiquen "Plou i fa sol", el seu disc de comiat, tamb molt complet, i fan una reeixida gira de comiat per Catalunya, el Pas Valenci i les Illes Balears.

L'any 2002, treuen el "Bona Nit Malparits!", un disc CD/DVD enregistrat en els darrers concerts de Sopa de Cabra a la sala Razzmatazz.

s al 2003 quan surt a la venda el darrer disc "El llarg Viatge", un concert acstic realitzat a la sala l'Espai l'any 2001.

Coincidint amb el 5 aniversari de la seva dissoluci, el 2006 surt publicat el disc "Podr Tornar Enrere. El Tribut a Sopa de Cabra", que consta de 15 versions de canons del grup fetes expressament per a l'ocasi per formacions d'mbit catal i estatal com Amaral, Gossos, Lax'n'Busto, Bunbury i Pereza, entre d'altres. A ms, el disc inclou el tema "Seguirem somniant", amb msica de Thi i lletra de Quintana, una can en homenatge al desaparegut Joan "Ninyn" Cardona. 

Desprs de Sopa de Cabra.
Un cop dissolt el grup, han comenat carrera musical pel seu compte Gerard Quintana, Josep Thi i ha aparegut el grup Kabul Bab, on hi ha Jaume Soler "Peck" i Francesc "Cuco" Lisicic. Josep Bosch tamb va formar part d'aquest grup durant la gravaci del seu primer disc ("Club") i la gira posterior.

El 2007, desprs de la publicaci del disc d'homenatge al grup, Sopa de Cabra (Quintana, Thi i "Cuco") es va reunir en una nica entrevista i actuaci exclusiva al programa El Club de TV3, on va interpretar el tema "Seguirem somniant".

Durant els ltims mesos, tant Gerard Quintana com Josep Thi s'han mostrat oberts a oferir un concert amb Sopa de Cabra, sempre que rebin una proposta que els convenci. Es va parlar d'una possible actuaci en el marc de la celebraci dels 25 anys de Catalunya Rdio, que finalment no es va materialitzar.

Membres.
 Gerard Quintana - veus;
 Josep Thi - guitarra;
 Joan "Ninyin" Cardona - guitarra;
 Francesc "Cuco" Lisicic - baix;
 Josep Bosch - bateria;
 Julio Lobos - teclats (de 1994 a 1999);

 Jaume Soler "Peck" - guitarra (a partir de 1997);
 Eduard Font - teclats (a partir de 1999);

Discografia.
lbums.
 Sopa de Cabra                                  (1989) ;
 La Roda                                        (1990) ;
 Ben endins                                     (1991) (Directe);
 Girona 83-87 "Somnis de Carrer"                (1992) ;
 Mundo Infierno                                 (1993);
 Allucinosi                                    (1994) ;
 Sss...                                         (1996) ;
 La nit dels anys                               (1997) (Directe);
 Nou                                            (1998) ;
 Dies de Carretera                              (2000) ;
 Plou i fa sol                                  (2001) ;
 Bona nit, malparits!                           (2002) (Directe) ;
 El llarg viatge                                (2003);
 Podr tornar enrere. El tribut a Sopa de Cabra (2006);

Altres discos.
 "900 300 100" (Salseta Discos, 1991). Disc benfic dedicat a la infncia maltractada. Gerard Quintana participa amb la can Perqu em feu callar.
 "Com un hurac" (Discmedi, 1996). Disc homenatge a Neil Young, on participen amb la can Resistint en el mn lliure (Rocking in the free world).
 "Concert homenatge a Carles Sabater" (Blanco y Negro Music S.A., 2000). Toquen una versi, amb Dani Nello, de la can Si un dia he de tornar, del grup Sau.

Enllaos externs.
 Pgina oficial del grup;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53033" title="Joan Creus i Molist" nonfiltered="843" processed="842" dbindex="20881">

Joan Creus (nascut el 24 de novembre de 1956) ha estat un dels millors jugadors de bsquet catal de les dcades dels 80 i 90 i dels ms destacats de tota la histria.


Biografia.
Joan Creus i Molist, conegut amb el sobrenom de Chichi Creus, va nixer el 24 de novembre de 1956 a Ripollet. Es va estrenar al mn del bsquet amb l equip de la seva poblaci, el Ripollet, a la Segona Divisi.

Joan Creus i Molist va fer el salt a l'Asociacin de Clubs de Baloncesto (ACB) el 22 de setembre de 1975, contra el C.D.Basconia. El resultat fou 93 a 77, a favor de l'Hosptalet. En aquest partit anot 6 punts. 

Trajectria esportiva.
 Sant Gabriel (equips inferiors);
 Ripollet (equips inferiors);
 CB L'Hospitalet: 1975-1977;
 Granollers EB: 1977-1980;
 FC Barcelona: 1980-1982;
 Granollers EB: 1982-1993 ;
 TDK Manresa: 1993-1999;

Ttols.
 2 Lligues ACB: (1980-81, 1995-96);
 3 Copes del Rei: (1980-81, 1981-82 i 1995-96);
 1 medalla de plata al Campionat d'Europa Nantes 1983;

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53034" title="Roger Esteller i Juyol" nonfiltered="844" processed="843" dbindex="20882">
Roger Esteller ha estat un destacat jugador de bsquet catal de les dcades dels 90.

Histria.
Roger Esteller Juyol va nixer al barri de Sants (Barcelona) el 6 de juliol de 1972. Amb una altura de 1,91 metres, i 101 kg. de pes, est considerat com un dels millors alers catalans dels anys 90. Va destacar per la seva gran fortalesa fsica i rapidesa de moviments, tant a l'hora de penetrar a la zona com en els contra-atacs. Tamb va ser un bon defensor i tirador. I sempre es va destacar per la gran intensitat, concentraci, i esperit de sacrifici amb la qual jugava tots els partits, convertint-se en un dels jugadors ms idolatrats de les aficions dels clubs on va militar.

Rodamon del bsquet, va destacar especialment en els seus anys al Bsquet Manresa, al Futbol Club Barcelona, amb el qual va aconseguir 2 lligues ACB, dues Copes del Rei i una Copa Korac, i al Pau Orthez francs, amb qui va guanyar una Lliga i una Copa francesa i fou nomenat Millor jugador comunitari de la Lliga francesa en la temporada 2000-2001. Fou 35 vegades internacional en categories inferiors i internacional absolut 37 vegades (aconseguint la medalla de plata a l'Eurobasket de Pars de 1999) i particip amb la selecci europea al homenatge a Richard Dacoury.

Trajectria esportiva.
 Grup IFA Granollers (categories inferiors);
 FC Barcelona (categories inferiors);
 FC Barcelona: 1990-1993 ;
 TDK Manresa: 1993-1996 ;
 FC Barcelona: 1996-1999 ;
 Tau Cermica: 1999-2000 ;
 EB Pau Orthez (Frana): 2000-2002 ;
 Unicaja Mlaga: 2002-2003 ;
 Caprabo Lleida: 2003-2004 ;
 Gran Canaria: 2004-2005;

Ttols.
 Medalla de Plata al Campionat d'Europa de Pars 1999;
 1 Copa Korac: (1998-99);
 2 Lligues ACB: (1996-97 i 1998-99);
 2 Copes del Rei: (1990-91 i 1995-96);
 1 Lliga de Frana: (2000-01);
 1 Copa de Frana: (2001-02);
 1 Campionat d'Espanya Jnior: (1991-92);
 1 Campionat d'Espanya Juvenil: (1989-90);
 A ms fou dos cops sots-campi de la Copa d'Europa (1990-91 i 1996-97);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53035" title="Xavi Fernndez Fernndez" nonfiltered="845" processed="844" dbindex="20883">
Xavi Fernndez ha estat un destacat jugador de bsquet catal de les dcades dels 90.

Histria.
Xavier Fernndez Fernndez va nixer a L'Hospitalet de Llobregat el 12 de febrer de 1968. Amb uns escassos 1,94 metres d'altura es caracteritz per ser un aler amb un excellent tir de llarga distncia i els seus grans fonaments tcnics.


Professionalment destac en els seus anys al Futbol Club Barcelona on va guanyar quatre Lligues ACB, una Copa Korac i fou dos cops sots-campi de l'Eurolliga, en els seus cinc anys al club. Va ser 52 vegades internacional absolut, participant als Jocs Olmpics de Barcelona 1992. Desprs de retirar-se del basquetbol professional el 2003 es va integrar a l'equip tcnic del Club Bsquet Girona la temporada 2003-04. La seva vlua queda ben reflectida en els diferents guardons atorgats per la premsa especialitzada (Gigantes, El Mundo Deportivo) com foren: Millor Debutant 1990-91, Millor Jugador Espanyol 1992-93  i 1993-94, Millor Jugador de la Final 1995-96 i Jugador Ms Valus de la temporada 1995-96.

Trajectria esportiva.
 CB L'Hospitalet (categories inferiors);
 Club Joventut de Badalona: 1987 (jnior);
 Caixa Sabadell: 1987-1988;
 Metro Santa Coloma: 1988-1989;
 Elosa Len: 1989-1994;
 FC Barcelona: 1994-1999;
 Unicaja Mlaga: 1999-2000;
 Canarias Telecom: 2000-2001;
 Casademont Girona: 2001-2003;

Ttols.
 1 Copa Korac: (1998-99);
 4 Lligues ACB: (1994-95, 1995-96, 1996-97 i 1998-99);
 A ms fou dos cops sots-campi de l'Eurolliga (1995-96 i 1996-97) i un de la Copa Korac (1999-00);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53036" title="Joan Ferrando" nonfiltered="846" processed="845" dbindex="20884">
Joan Ferrando ha estat una de les grans estrelles del bsquet catal de les dcades dels anys 40 i 50.

Histria.
Joan Ferrando va nixer el 23 de juny de 1923 a Barcelona. Media 1,69 metres d'altura i era un aler dret que destacava pel seu gran talent, rapidesa i visi del joc, aix com pel seu esperit de lluita i un excellent tir exterior. Est considerat com un dels millors jugadors d'Espanya de la seva poca. Va rebre el sobrenom de Met. El seu debut va ser a l'any 1935 i va estar a l'elit del bsquetbol durant 17 anys, anys en els quals va jugar en sis clubs diferents, tots ells catalans, destacant el Futbol Club Barcelona, en el qual va militar dotze temporades, entre 1939 i 1951. 

Sis copes d'Espanya, nou campionats de Catalunya i el campionat organitzat la temporada 1946-47 com assaig de la lliga espanyola sn els seus majors xits. A ms fou 20 vegades internacional amb la selecci espanyola, amb qui va a la primera edici de la histria dels Mundials (Buenos Aires'1950), aix com amb la selecci catalana de bsquetbol. Es va retirar l'any 1956.

Trajectria esportiva.
 Laiet Bsquet Club: 1935-1939;
 FC Barcelona: 1939-1951;
 UE Montgat: 1951-1952;
 RCD Espanyol: 1952-1954;
 Aismalbar Montcada: 1954-1955;
 Club Bsquet Manresa: 1955-1956;

Ttols.
 6 Copes d'Espanya;
 9 Campionats de Catalunya;
 1 Campionat d'Espanya: (1946-47);
 Medalla al Mrit Esportiu de la Federaci Catalana de Bsquet.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53037" title="Pedro de La Gasca" nonfiltered="847" processed="846" dbindex="20885">

Pedro de La Gasca (Navarregadilla, vila, Espanya, 1494 - Espanya,
1567) va ser virrei del Per (1544-1550), substituint en el crrec a Blasco Nez
Vela. Era llicenciat en Teologia en el Collegi Major de San Bartolom, de la Universitat de Salamanca, d'on va ser mestre, cap d'estudis i rector. Va ser nomenat vicari d'Alcal, el 1537, d'on va passar a formar part del Consell de la Suprema Inquisici.

Carles I d'Espanya va decidir enviar-lo al Per per posar punt i final a la rebelli que havien comenat els germans de Pizarro i que havia provocat l'assassinat del mateix virrei, Blasco Nez Vela. Va sortir de San Lcar de Barrameda el 1546, acompanyat per Alonso Alvarado, i va arribar a Panam, on es va enterar de la derrota i mort de l'anterior virrei.

Pedro de la Gasca va rebre el poder general per actuar en una situaci d'excepci. Tenia l'encrrec de restablir l'Audincia Reial i el dret per exercir la justcia en qualsevol afer que es trobs, incloent indults i expulsions. Tamb tenia el dret de gastar els diners de l'Hisenda Reial i de demanar ajuda a totes les provncies.

Tot i que va arribar al Per amb ganes de solucionar el conflicte de manera pacfica, Gonzalo Pizarro es va negar a realitzar qualsevol transacci amb ell. Desprs de reunir un exrcit important, va guanyar als rebels en la Batalla de Xaquixahuana, amb el suport de Pedro de Valdivia, a qui ms endavant va nomenar governador. Gonzalo Pizarro va ser condemnat a mort i la seva casa va ser arrasada fins als ciments. Sobre aquella zona es van llenar grans quantitats de sal, per evitar que no hi torns a sortir ni la gespa.

Desprs de posar ordre al pas i als grups rebels, Pedro de la Gasca es va ocupar de temes administratius i judicials, com el restabliment de l'Audincia de Lima. Tamb es va preocupar d'enviar visitadors a diferents localitats per supervisar el tracte que rebien els indgenes i regular els tributs que havien d'entregar. 

Va retornar a Espanya el 1550, sense roba ni diners. Carles I va pagar tots els deutes que tenia i va promoure el seu nomenament a l'obispat de Palncia. Felip II el va promoure, de la mateixa manera, a Sigenza. Finalment, Pedro de la Gasca va morir el 13 de novembre de 1567.

Vegeu tamb.
 Histria del Per;
 Llista de Virreis del Per;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53038" title="Manel Comas i Hortet" nonfiltered="848" processed="847" dbindex="20886">
Manel Comas ha estat un destacat entrenador de bsquet catal.

Histria.
Manel Comas Hortet, anomenat el xriff pel seu fort carcter i els seus grans bigotis, va nixer a Barcelona el 29 de novembre de 1945. s un dels grans entrenadors catalans de bsquet, des dels seus inicis a finals dels 70 fins l'actualitat. Esportivament, els majors xits els ha aconseguit amb el Club Joventut de Badalona, el CAI Zaragoza i el Taugrs Vitria. Amb el conjunt vitori va assolir una Copa d'Europa i una Copa del Rei de Bsquet. Amb el Joventut de Badalona va conquerir la Copa Korac. A ms ha estat sots-campi de la Recopa d'Europa tres cops amb CAI Zaragoza i Taugrs Vitoria (2 cops). A ms ha estat seleccionadors espanyol jnior.

s autor de la collecci Baloncesto, mas que un juego, vint volums dedicats a diversos aspectes del mn del bsquet. El 2-9-97 va rebre la insgnia d'or del club Saski Baskonia (Taugrs) en reconeixement a la seva trajectria al club.

Trajectria esportiva.
 Bsquet Badalona;
 Cotonifici Badalona: 1977-1979, segon entrenador;
 Mollet Sedimar: 1979-1980 ;
 Club Joventut de Badalona: 1980-1981 ;
 Licor 43 Santa Coloma: 1983-1985 ;
 CAI Zaragoza: 1985-1987 ;
 Cacaolat Granollers: 1987-1990 ;
 CAI Zaragoza: 1990-1992 ;
 CB Cceres: 1992-1993 ;
 Taugrs Vitria: 1993-1997 ;
 FC Barcelona: 1997 ;
 CB Cceres: 1997-1998 ;
 Bsquet Manresa: 1999-2000 ;
 Club Joventut de Badalona: 2000-2003 ;
 Frum Valladolid: 2003-2004 ;
 Caja San Fernando: 2005-avui;

Ttols.
 1 Copa d'Europa: (1995-96, amb el Taugrs Vitria);
 1 Copa Korac: (1980-81, amb el Club Joventut de Badalona);
 1 Copa del Rei de Bsquet: (1994-95, amb el Taugrs Vitria);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53044" title="Prxedes Mateo Sagasta" nonfiltered="849" processed="848" dbindex="20887">

Prxedes Mateo Sagasta Escolar (Torrecilla en Cameros, La Rioja 1825 - Madrid 1903), poltic i reconegut orador espanyol. President del consell de Ministres (1871-1872) i President del govern Espanyol (1874-1874), (1881-1883), (1892-1895), (1897-1899) i (1902-1902).

En la seva joventut abra idees fora  revolucionries per la seva poca per evolucion cap al liberalisme democrtic.

Va estudiar la carrera d'enginyer de camins per mai la va exercir i es va dedicar al periodisme i la poltica.

A partir de 1871 va ser diverses vegades president del govern espanyol dintre de l'alternncia de poder pactada amb Cnovas del Castillo.

Va participar en la poltica espanyola dins del Partit Liberal prenent algunes mesures avanades entre les que destaca la reimplantaci definitiva, el 1890, del sufragi universal (exclusivament mascul)

L'assassinat de Cnovas el 1897 el va retornar al poder i durant la guerra angloamericana per les colnies espanyoles va decidir intervenir militarment malgrat que sembla que era conscient de la completa supremacia dels Estats Units. El tractat de Pars de 1898 va representar la prdua d'aquestes darreres restes de l'imperi colonial espanyol i l'opini pblica el va fer el gran responsable de la desfeta amb la qual cosa es retir de la poltica.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53045" title="Wa-na-ta" nonfiltered="850" processed="849" dbindex="20888">
Wa-na-ta o Waneta (1755-1848) era el cap dels sioux yaktonai, en la Guerra de 1812 don suport als britnics contra els nordamericans i es pos sota les ordres de Tecumseh, cap dels shawnee. El 1820 planej atacar Fort Snelling, per fou fet presoner. Aleshores fou aliat dels nord-americans i considerat gran cap dels dakota fins a la seva mort el 1848.


 Enllaos externs .
Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53046" title="Arsenio Martnez-Campos Antn" nonfiltered="851" processed="850" dbindex="20889">

Arsenio Martnez-Campos Antn (Segvia, 14 de desembre de 1831 - Zarautz, 23 de setembre de 1900) va ser un oficial espanyol que es va pronunciar en contra de la primera Repblica el 1874, donant inici a la restauraci borbnica. Fou ms tard Capit General (governador) de Cuba i president del govern espanyol (1879-1879)

Va ser un militar de carrera format a l'Escola d'Estat Major. En 1854 va ser nomenat membre de l'Estat Major Espanyol, en el qual ms tard es convertiria en professor. En 1860 va ser destinat a frica, en una expedici conjunta amb Frana i Anglaterra, i tamb va pendre part en la campanya de 1862 en Mxic sota les ordres del General Prim.

Desprs de la Revoluci de 1868, va ser enviat a Cuba on va lluitar contra els rebels en 1868, amb una brillant campanya que li va valer l'ascens a brigadier. En 1872, va tornar a Espanya, on va recolzar el pronunciament de Pava. Aqu va pendre el control de diverses brigades, per a lluitar contra els aixecaments Carlistes, amb poc xit. Desprs d'aix, se li va encomanar l'exrcit de Valncia per a lluitar contra els aixecaments cantonals d'Alacant i Cartagena. Reprim el moviment del cantonalisme a Valncia bombardejant i ocupant aquesta ciutat. El govern republic finalment el confin a Mallorca. 

Pass a Castella, on conspir per restaurar la monarquia borbnica; malgrat l'oposici de Cnovas del Castillo, que preferia d'arribar-hi per la via parlamentria, el 29 de desembre de 1874 es pronunci a Sagunt, a favor d'Alfons de Borb, fill de l'exiliada Isabel II, precipitant la seva pujada al tron com a Alfons XII. Ms tard va ser nomenat Capit General de Catalunya, desprs de derrotar els carlistes a Navarra i Catalunya (on va ocupar Olot i la Seu d'Urgell el 1875). En la Restauraci, va ser destinat a Cuba en 1876 com Capit General, i va signar un tractat de pau en 1878, donant a Cuba ms autonomia.

De retorn a Espanya, va presidir en 1879 el govern, per solament com a "titella" de Cnovas del Castillo. Va ser forat a deixar el partit Conservador, desprs de proposar donar la total llibertat als negres a Espanya. Va passar a les files liberals, convertint-se en Ministre de Guerra en el gabinet Sagasta, i va fundar l'Acadmia Militar General.

En 1893, va ser designat general en cap de l'exrcit afric, i va aconseguir un tractat de pau amb el Sult magreb en 1894. Aquest mateix any (1893), va sofrir un atemptat, del que va sortir ills, a Barcelona, on era com a Capit General de Catalunya. Dos anys mes tard, va tornar a Cuba, per enfrontat amb la necessitat d'endurir les mesures contra els rebels, en aquests moments recolzats pels Estats Units, va deixar el seu lloc, i va tornar a Espanya on va ser nomenat president del Suprem de Guerra i Marina fins a la seva mort en 1900.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53047" title="Llus I de Provena" nonfiltered="852" processed="851" dbindex="20890">

Llus I d'Anjou ( Vincennes, Frana 1339 - Bari, Itlia 1384 ), comte d'Anjou (1356-1384), elevat a duc el 1360; Rei titular de Npols, comte de Provena i Emperador titular de Constantinoble (1383-1384) i rei titular de Jerusalem.

Orgens familiars.
Nasqu el 23 de juliol de 1339 sent el segon fill mascle del rei Joan II de Frana i Judit de Bohmia. 

Ascens al tron.
A la mort del seu germ, el rei Carles V de Frana, el 1380 va presidir el consell de regncia, sent regent del seu nebot, Carles VI de Frana, fins el 1382. Va abandonar Frana per esdevenir rei de Npols a la mort de la reina Joana I de Npols, que l'havia adoptat el 1380 com a successor del seu reialme. 

Aquesta anmala successi comport que Llus I noms pogu heretar el comtat de Provena deixant el Regne de Npols en mans del cos segon de la reina Joana, Carles III de Npols. Per el 30 d'agost de 1383 Llus I va pendre el ttol de Rei de Siclia, sent rei de Npols i de Jerusalem, cosa que comport una dualitat reialstica en el regne de Npols.

Npcies i descendents.
Es cas el 1360 amb Maria Chatillon-Blois, filla de Carles de Blois i Joana de Penthivre. D'aquest matrimoni en nasqueren tres fills:
 Maria d'Anjou (1370-v 1383);
 Llus II d'Anjou (1377-1417), comte de Provena i duc d'Anjou;
 Carles d'Anjou (1380-1404), prncep de Trent i comte d'Etampes;

Fou succet pel seu fill segon Llus II d'Anjou, que lluit contra els seus cosins Anjou-Durazzo pel Regne de Npols.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53048" title="American Horse" nonfiltered="853" processed="852" dbindex="20891">


American Horse, nom donat pels nord-americans al cabdill sioux Wasechun-tashunka (1830-1876). Era fill del cap oglala Old Smoke. El 1866 particip en la massacre de Fetterman i en l'atac a Fort Phil Kearny. Accept el tractat de Fort Laramie, per el 1875 es va unir a Bou Assegut i Cavall Boig en la revolta contra els EUA. Particip en la batalla de Little Big Horn, per va morir en l'emboscada de Slim Buttes del capit Anson Mills.

 Enlla .
Biografia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53049" title="Agalla" nonfiltered="854" processed="853" dbindex="20892">


Agalla, nom donat pels nordamericans al cabdill sioux Pizi (1840-Oak Creek, Dakota del Sud, 1894). Cabdill dels hunkpapa, particip a la batalla de Little Big Horn (1876). Desprs narx al Canad amb Bou Assegut, per el 1881 va tornar i es rend a Montana al general Ilges. Fou enviat a la reserva de Standing Rock, on es dedic a l agricultura i don suport a l educaci dels nens a les reserves.

 Enllaos externs .
 Bibliografia;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53051" title="Rain-in-the-face" nonfiltered="855" processed="854" dbindex="20893">
Rain-in-the-face, nom donat pels nordamericans al cabdill sioux  Itomagaju  (riu Cheyenne, 1835 - Standing Rock, 1905).  Cap dels hunkpapa, el 1866 particip en l atac a Fort Philip Kearney i en la matana de Fetterman amb Red Cloud. El 1876 es va unir a Cavall Boig i Bou Assegut i particip a la batalla de Little Big Horn; hom creu que fou ell mateix qui mat el general George A. Custer. Marx al Canad, per el 1880 torn a Montana i es va rendir. Fou traslladat a Standing Rock, on va morir.


 Enllaos externs .

 Biografia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53052" title="Kicking Bear" nonfiltered="856" processed="855" dbindex="20894">

Kicking Bear nom donat pels nordamericans al guerrer sioux Mato Wanatarka (1846-1904). Membre de la tribu oglala, lluit amb Bou Assegut a Rosebud i a Little Big Horn el 1876. Aconvertit a la Ghostdance per Wovoka, n esdevingu apstol entre els sioux i va convertir Bou Assegut. Detingut el gener del 1891 com a instigador pels fets de Wounded Knee del 1890, fou traslladat a Dakota del Sud el 1892.

 Enlla .
 Bibliografia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53054" title="Black Elk" nonfiltered="857" processed="856" dbindex="20895">
Black Elk (Riu Powder 1863 - Pine Ridge 1950) fou un indi de la subdivisi oglala dels Lakotao Sioux que el 1872 va tenir una visi considerada important per a tots els pobles sioux, ja que rebia poderes espirituals dels seus avantpassats, i el 1876 particip a la batalla de Little Big Horn. El 1882 esdev xaman de la tribu i el 1886-1889 viatj per Europa. El 1904, desprs d una greu malaltia, es va batejar com a Nicholas Black Elk i el 1931 va dictar les seves memries a John Neihardt, Black Elk Speaks.

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Biografia;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53055" title="League of the South" nonfiltered="858" processed="857" dbindex="20896">

La League of the South s una agrupaci neoconfederada y sudista apareguda el 1980, de caire nacionalista i secessionista dels EUA. Demana els mateixos drets que Quebec i reclama com a idelegs tant Edmund Burke com Karl Marx. Sn cristians conservadors, reclamen els vells smbols (bandera, himne) i defensa els drets dels estats, l'autogovern i els drets individuals de la segona esmena. Ha estat acusat de racisme, tot i que hi ha alguns negres entre els seus activistes com H. K. Edgerton, antic cap de la NAACP d'Asherville (Carolina del Nord). La seva base s a Tuscaloosa (Alabama). El 2005 tenia uns 10.000 membres i el seu cap era Michael Hill.

 Enllaos externs .
Pgina oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53056" title="Ashot de Taron" nonfiltered="859" processed="858" dbindex="20897">
Ashot de Taron fou prncep bagrtida de Taron, Khoit i Sasun. Era fill de Bagrat I Bagratuni.

El 851, l'ostikan d'Armnia Yusuf ben Abu Said ben Marwazi va enviar al pare d'Ashot a Samarra, on va quedar com presoner i Ashot va exercir mal que b el poder, si b el pas fou assolat. Vers el 853 l'ostikan Bogha al-Khabir el va enviar a Samarra junt amb el seu germ David. 

Vers el 863, abans de retornar, part del Taron fou ocupat per Gurgen Ardzruni, fill de Abubeldj, prncep de Mardastan.

Ashot va poder tornar per les mateixes dates. Amb el ttol de curopalata va governar el principat de Taron (segurament nomes una part) i els territoris de Khoit i Sasun. Vers el 878 el Taron tornava a estar a les seves mans sense que es spiga com li havia arribat.

El germ d'Ashot, David, conegut com David Arqaik, s'havia casat amb Miriam Ardzruni, germana de Grigor Derenik de Vaspurakan. Grigor va capturar en una emboscada a Ashot vers el 878 i el va substituir pel seu germ (s a dir el seu cunyat), canvi que fou confirmat pel governador Muhammad ben Khalid. Ashot fou empresonat a la casa d'un noble anomenat Hasan, fill d'un tal Vasak conegut per Vasak el renegat, que era nebot per la seva mare de Grigor Derenik. David va continuar al poder i vers el 880 el seu fill Ashot es va casar amb una nta del prncep dels prnceps (i desprs rei) Ashot I el gran, filla de Shahpuh

Ashot va romandre tancat, i desprs d'un temps, quan havien fracassats les peticions de llibertat del patriarca Jordi II,  Hasan, el seu guardi, va trair el seu oncle i va alliberar l'hostatge i, a traci, va fer presoner a Grigor Derenik. Com que Grigor era gendre d'Ashot I el gran, prncep de prnceps d'Armnia, aquest va haver de deixar el setge de Manazkert en el que en aquell moment estava ocupat, per venir al Taron (vers 884). Ashot ja no va recobrar el poder a Taron doncs va morir poc desprs el seu alliberament.

El 895, a la mort de David, el fill d'Ashot, Gurgen, es va proclamar prncep de Taron, en lluita amb son cos germ Ashot (fill de David) per per poc temps perque el Taron va passar als Shaybnides uns tres anys desprs (897/898).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53062" title="Qaisita" nonfiltered="860" processed="859" dbindex="20902">
Els Qaisites o dinastia Qaisita, fou un llinatge que va governar Manazkert al segle IX amb ttol d'emirs. Es tenen molt poques dades dels emirs i la seva histria s'ha de reconstruir a partir de les histries d'Armnia. El seu nom deriva probablement de la tribu rab dels Qaisi tot i que la relaci del fundador, Djahap, amb aquesta trib no ha estat probada.

Els qaisites foren tamb una divisi entre rabs del comenament del Califat (Qaisites i Kalbites).

 Llista d'emirs qaisites de Manazkert.

Djahap al-Qaisi 872-813 ;
Abd al-Malik ben Djahap 813-821 ;
Sevada al-Djahapi 821-832 ;
Ablhert vers 844 ;
Ala al-Djahapi vers 850 ;
Djahap II ben Sevada vers 864 ;
Abelber vers 880 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53064" title="Manazkert" nonfiltered="861" processed="860" dbindex="20903">
Manazkert fou un emirat musulm d'Armnia sorgit vers el 772. La capital fou la ciutat de Manazkert, l'antiga Arzachku que fou la primera capital d'Urartu, al nord del llac Van a uns 30 km de la costa, i que en armeni s'anomenava tamb Manavazakert.

Amb l'enfonsament dels Mamikonian, una filla era la darrera de la branca principal de la nissaga, i es va casar-se amb un capitost rab de nom Djahap al-Qaisi que havia obtingut el domini del districte d'Arsharuniq i altres antigues possessions de la famlia i volia a la dona per legitimar el seu poder. Els Gnuni van perdre part dels seus dominis de l'Aliovit davant el mateix capitost rab Djahap al-Qaisi i mes tard el seu fill Abd al-Malik i es van refugiar amb els Bagratuni a Taiq. Djahap va fundar la dinastia Qaisita que de moment va restar supeditada al Califat.

El 806, el califa, per contraposar un poder al poder dels Ardzruni de Vaspurakan, va nomenar a Ashot I Msaker com a prncep d'Armnia, encara que supeditat al ostikan de Dwin.  La tasca principal del prncep fou la lluita contra l'emir Qaisita Djahap al-Qaisi. Ashot li va prendre la part del Arsharuniq (que possea com marit de la darrera princesa Mamikonian  des el 772). Desprs li va ocupar el districte d'Ashotz, el Taiq oriental  (on va construir la fortalesa de Kalmakh a la riba del riu Tshorokh, i Taron on va fundar la fortalesa d'Audz. 

El 813 l'emir de Manazkert es va declarar contrari al califa Al-Mamun, i va marxar a Dwin (dominada per lleials al anterior califa) que va ocupar. Va morir poc desprs i el va succeir el seu fill Abd al-Malik ben Djahap, que vers el 813 o 814 ja va provar d'ocupar  Bardaa, feu dels partidaris de Al-Mamun. Desprs del 820 va morir a Dwin on la poblaci es va revoltar, i que va tornar a la fidelitat al Califa.

El va succeir suposadament Sevada al-Djahapi que apareix lluitant a Bardaa el 821 o 822 i el 824 s esmentat expressament com emir de Manazkert rebutjant un atac armeni.
El 826 es va sotmetre al ostikan per vers el 830 es va tornar a rebellar. Va morir vers el 832.

Vers el 844 apareix com a emir Ablhert en una expedici a la Siunia, i vers el 850 Ala al-Djahapi en una expedici al Vaspurakan. Djahap II ben Sevada apareix vers el 864 quant dominava Dwin que va perdre desprs d'una greu derrota davant el prncep d'Armnia Ashot I el gran (Mzed). L'emir segent, Abelbar, va conspirar contra Ashot el 878 i fou assetjat per aquest prncep a la seva capital el 884, setge que Ashot va haver d'aixecar per atendre afers al Vaspurakan.

Des el 886 corresponia al emir esser vassall del rei d'Armnia Ashot I el gran, cosa que gaireb no va respectar.

El 902 l'emir qaisita de Manazkert governava a Manazkert, Ardjesh, Khelat i Berkri) i no pagava el impost ni aportava contingents militars i el rei va decidir castigar-lo. Els contingents del rei, entre els quals els de Vaspurakan, i els de Grigor Bagratuni de Mokq es van concentrar a Oshagan (al Aragadzotn) i van avanar cap al Apahuniq on molts turcs i rabs s'estaven unint al exercit del emir. Els armenis van arribar a Manazkert i la van assetjar. L'emir va demanar la pau que li fou acordada mitjanant el pagament del impost endarrerit, entrega d'hostatges i la fortalesa d'Erikan (a la vall de Halatsovit, antic feu dels Gnuni). Nakhichevan havia passat als qaisites de Manazkert en una poca incerta per possiblement en els darrers anys, i tradicionalment Nakhichevan havia pertanyut a Vaspurakan, per el 902 va quedar en poder del rei que el 903 el va cedir a Siunia Oriental que potser l'havia posseit en alguns moments en lluita amb els musulmans.


 Llista d'emirs .

Djahap al-Qaisi  872-813;
Abd al-Malik ben Djahap  813-821;
Sevada al-Djahapi 821-832;
Ablhert  vers 844;
Ala al-Djahapi  vers 850;
Djahap II ben Sevada vers 864;
Abelber  vers 880;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53065" title="Ashot I el gran" nonfiltered="862" processed="861" dbindex="20904">
Ashot I el gran (Ashot I Medz) fou prncep de Bagaran, prncep d Armnia, prncep de prnceps d'Armnia i rei del 854 al 890.

 Antecedents .

Fill de Sembat I Ablabas i destacat guerrer, fou assessor militar de l'ostikan Bogha al-Khabir el 853

Enviat el seu pare a Samarra el 854 (on va quedar presoner fins a la mort) Ashot es va fer crrec del principat en el que va governar de fet sense que l'ostikan el considers un perill. El califa el va confirmar com sparapet i prncep el 856.

 Prncep de Bagaran i d'Armnia .

Vers el 857 els bizantins van expulsar els sectaris paulicians del thema d'Armnia i es van establir a Treficia (Tephrike) sota protecci de l'emir de Melitene. El 858 el cap paulici, Karbeas, amb ajut de l'emir, va derrotar als bizantins davant de Samsata.

El 858 el califa va enviar al Vaspurakan, per governar-lo, al jove Grigor Derenik, sota la tutela de son oncle Gurgen Ardzruni. Un altre Gurgen Ardzruni (el fill d'Abubeldj) estava de fet exercint el govern a Vaspurakan, per va accedir a la restauraci de la branca legtima sense lluitar, i va abandonar el pas per anar a servir a l'emperador de Bizanci. Per de cam va passar per Arzen, on fou fet presoner i entregat a Ashot. L'emir de Tbilisi va exigir l'entrega de Gurgen i Ashot no va tenir mes remei que lliurar-lo. El regent de Vaspurakan que tenia el mateix nom va morir vers el 860, repenedit de haver-se convertit a l'islam, i el seu nebot Grigor Derenik va assolir el poder i va comenar a redrear el pas. Aix va durar fins el 862 quant Gurgen fill d'Abubeldj es va escapar de la pres de Tbilisi i es va presentar per reclamar el tron al Vaspurakan, on fou derrotat per dues vegades, i fet presoner essent tancat a Hadamakert.

Vers el 860 havia retornat de Samarra Grigor Mamikonian, fill de Kurdidj Mamikonian, prncep de Bagrevand, i havia estat restaurat a la seva herncia. L'ostikan Muhammad ben Khalid va encarregar a Ashot d'agafar-lo i portar-lo a la seva presncia. Grigor va provar d'establir-se a Gazaneaq a la comarca de Bagaleanq, per va morir sbitament als set dies d'arribar i aix va evitar a Ashot una situaci complicada en la qual no podia desobeir l'ostikan i no volia perjudicar a Grigor. Va fer veure que havia complert les ordres enviant el cap del difunt com si fos ell que li hagus tallat per castigar a Grigor del que va dir que sospitava que es volia passar als bizantins. Ashot fou recompensat amb la cessi del Bagrevand.

 Prncep dels prnceps .

El 862 l'ostikan Ali ben Yahya al-Armeni, que acabava de ser nomenat pel califa Al-Mostain per succeir a Muhammad ben Khalid (855-862), va conferir a Ashot el ttol de  prncep dels prnceps . Ashot va demanar a Bizanci, com era tradicional, la confirmaci del ttol, per els bizantins van tornar a demanar l'adopci de les tesis del Concili de Calcednia per mitja del patriarca bizant Photius. El patriarca armeni Zakaria va reunir un concili a Shirakavn (Erazgavorq) al Shirak, entre Kars i l Araxes, per la resposta (redactada per l'anticalcedoni Sahak Apikuresh, exbisbe d'Ashunk) no va satisfer als bizantins.

 Poltica al Vaspurakan .

A partir d'aquell moment Ashot va intervenir activament en poltica concertat amb el patriarca Zakaria de Tsak. Va imposar un arbitratge al Vaspurakan on Gurgen fill d Abubeldj fou alliberat per son cos Grigor Derenik i va rebre el feu de Mardastan, a la costa oriental del Llac Van (al nord de la ciutat de Van), vers 863.

El 863 el cap dels Paulicians de Tefricia, Karbeas, fou derrotat i mort pels bizantins. Poc desprs el governador Ali ben Yahya al-Armeni va morir en lluita amb els bizantins prop de Mayyafariquin.

Vers 864 la guerra va esclatar entre Ashot i Grigor Derenik i Ashot va fer presoner a Grigor en un combat prop de la ciutat de Van. Ashot va annexionar el Reshtuniq. Gurgen fill d'Abubeldj, prncep de Mardastan, mentrestant s'havia apoderat (vers 863) de Taron (o al menys d'una part) durant l'absncia dels bagrtides d'aquesta branca presoners a Samarra. Havia tingut el suport de Bizanci que el 863 havien derrotat decisivament l'emir de Melitene i els paulicians de Tefricia. Quant va saber que Ashot havia annexionat el Reshtuniq es va presentar all i va presentar batalla al prncep dels prnceps prop de Noragiul. Per Ashot no va voler lluitar i va fer les paus. A ms va alliberar a Grigor Derenik i li va donar com a dona a la seva filla Sofia, enlla que es va fer a Bagaran. Des llavors les cases de Bagaran i Vaspurakan van estar reconciliades.

 Poltica a la Siunia .

Un altra filla d Ashot, Mariam, es va casar amb Vasal Gabur, prncep de Siunia occidental, que va rebre del seu sogre el ttol d ishkhan dels siunians (que en tot cas no garantia l hegemonia sobre la branca de Siunia Oriental). El ishkhan de Siunia Oriental (amb capital a Sisakan), Vasak Ishkahnik, no obstant, va veure convenient  aliar-se estretament amb Ashot que li va fer entrega d alguns territoris (segons el historiador Jean Katholikos, que no diu de quins territoris es tracta).

 Guerra amb l'emirat de Manazkert .

Vers 864 Djahap II ben Sevada emir de Manazkert i que havia ocupat Dwin va envair el Arsharuniq, possessi d Ashot. Aquest va enviar contra Djahap al seu germ Abas. Els dos exercits es van trobar al lloc desprs conegut com Karasunq (Els Quaranta) on Abas va obtenir una victria completa en que nomes 60 homes (incls l emir) es va poder escapar). Gracies a aix un emir lleial al califa va poder entrar a Dwin. Abas fou nomenat gran sparapet.

 Arbitratge de Mardastan .

Vers el 869 Ashot I va ajudar al prncep Ashot de Vaspurakan (retornat del exili a Samarra) i al seu fill Grigor Derenik, contra el prncep de Mardastan, per la guerra es va resoldre en un acord de pau (sobre la base de mantenir el statu quo), acord propiciat per Ashot I el gran.

 Guerres contres els othmnides d'Amiuk, el val de Varag i l'emir Shaybanida del Diyar Bakr .

Abans del 870 els rabs de la tribu Banu Othman s havien apoderat d una regi de la part oriental del Llac Van, amb la fortalesa inaccessible d Amiuk, i feien incursions de pillatge al Vaspurakan. El nakharar Rostom Varajnuni va morir en lluita contra ells. Ashot Ardzruni de Vaspurakan i el seu fill Grigor Derenik els van combatre per ni amb l ajut d Ashot I van poder conquerir la fortalesa; per Ashot si que va conquerir un altre fortalesa, la de Varag, on un grup d rabs s havia fet fort i des all saquejava sovint el monestir de Surb-Khatch, lloc on hi havia les tombes dels prnceps Ardzruni de Vaspurakan (el abat superior del monestir era presoner d aquestos rabs). Els othmanides i l emir de Manazkert i d Apahuniq (que el historiador Toms Ardzruni anomena els Manavaz) van cridar al governador-emir rab de Diyar Bakr, Isa ben Shaikh al Shaybani, que fou reconegut pel califa com ostikan d Armnia (871-882 de fet noms fins el 878). Isa va marxar contra Ashot Ardzruni que estava assetjant Kokhpanik; Ashot va deixar el setge i ambds exercits es van trobar prop de la ciutat de Van. El cavalleresc Gurgen de Mardastan no va dubtar en unir les seves forces a les del seu antic enemic Ashot, per els rabs eren 15000 i els armenis dos mil. Fou un prncep ardzruni, Gagik Abu Morvan qui va negociar un acord, i ambds exercits es van retirar i a canvi de parar l ofensiva i d entregar hostatges, Ashot de Vaspurakan fou deixat en pau i Isa ben Shaikh al Shaybani es va traslladar a Bardaa on va fixar la seva residencia. Ashot Ardzruni va morir el 27 de maig del 874.

 Poltica georgiana d'Ashot .

Vers el 875 el prncep de Gardman, Gablutz, un bagrtida cos germ patern d Ashot el gran que havia ocupat aquest territori (contra el desig d Ashot) fou enderrocat per Guram, germ del Curopalata de Klardjtia i feudatari d aquest per Djavaktia, Trialet, Tashir, Ashotz i Ardahan. Guram tamb es va enemistar amb el seu germ Bagrat I i llavors Ashot el gran es va aliar amb Bagrat contra Guram, el van enderrocar (i tancar en un castell) i es van repartir els seus dominis (casi tot va passar a Bagrat per Ashot va adquirir l Ashotz i lgicament Gardman. Mes tard Ashot va intervenir a Gergia en suport del fill de Bagrat, David I (876-881), contra el fill de Guram, Nasr, i mort David donant suport al partit legitimista dirigit pel prncep Liparit Orbelian, prncep de Trialet, que van poder portar al tron (881) al fill de David, Adarnases II (881-923), i especialment el 887 quant el prncep abkhaz Bagrat, amb ajut bizant, va intentar restaurar a Nasr, i Adarnases va rebre un important ajut d Ashot gracies al qual va guanyar la batalla d Aspindza (al Samtskh) en la que va morir Nasr i els bizantins i abkhazs foren rebutjats

 Poltica religiosa a Agunia i Armnia .

Per aquest temps el patriarca d Aghunia es va separar del patriarcat d Armnia. Ashot va cridar als prnceps aghuans i els hi va demanar que pressionessin al patriarca perqu ans a consagrar-se a Dwin de mans del patriarca armeni. 

El 877 va morir el patriarca Zakaria i Ashot va fer elegir a Georg II de Garni (Jordi II) que ser patriarca del 878 al 898. 

 Els darrers ostikans .

El mateix 877 el lloctinent del ostikan Isa, de nom Muhammad al-Yemen, es va revoltar a Bardaa. Durant un any Isa va tractar d expulsar-lo de Bardaa sense xit. Ashot va donar suport a Isa. Com que va passar el temps i Isa no aconseguia imposar-se els feudals armenis van anar a la cort califal a demanar un altre governador i en concret van demanar a Muhammad ben Khalid que havia estat governador del 858 al 862. El Califa o va concedir (878) i Muhammad va arribar a Datuan o Datovan (probablement prop de Khelat) on fou rebut pels prnceps armenis i l emir qaisita Abelbar de Manazkert, que l havien d escortar fins a Dwin. Muhammad ben Khalid va confirmar l enderrocament de Ashot Bagratuni, curopalata de Taron (substitut per sa germ David Arqaik cunyat del prncep Grigor Derenik del Vaspurakan), cosa que no va agradar a Ashot I el gran, que tot i aix va anar a presentar els respectes al ostikan a la ciutat de Dwin. El ostikan va planejar eliminar a Ashot amb l ajut dels emirs i caps rabs per el prncep va interceptar els missatges, i es va avanar  i va enviar a sa germ el sparapet (generalssim) Abas, que va fer presoner per sorpresa al emir, li va ensenyar les probes i desprs li va perdonar la vida i el va deixar marxar cap a Manazkert. Ashot el gran va fer la guerra llavors als seus enemics, l emir de Manazkert Abelbar, i al emir de Bardaa Muhammad al-Yemen. 

 Nova intervenci al Vaspurakan .

Estava assetjant Manazkert (vers 884) quant va haver-ho de deixar per anar al Taron on el seu gendre Grigor Derenik havia estat fet presoner per Ashot de Taron aliat amb Hasan, un nebot de Grigor. Ashot va imposar a Hasan la llibertat de Grigor. Al ser alliberat Grigor va empresonar a Hasan i li va confiscar les terres, per poc desprs li va prometre la llibertat si es desfeia del germ petit Gagik Abu Morvan, cosa que Hasan va aconseguir i Gagik fou empresonat. Aix fou desaprovat per Ashot I. El 887 quant Grigor Derenik va iniciar una campanya contra els caps rabs de Her (Khoi) i Zarevan, Ashot no el va ajudar. L emir d Her es va sotmetre. Grigor va entrar en el territori musulm i va arribar a una ciutat que es deia Pherotak, on un emir de nom Abelbers li va parar una emboscada i Grigor va morir de cops de llana, quant tenia uns 40 anys. Com que nomes deixava fills petits (el mes gran, Sargis Ashot tenia 9 anys) Ashot I va enviar al seu propi fill Shahpuh per confiar l administraci del Vaspurakan al jove Sargis per sota la regncia del seu oncle Gagik Abu Morvan, que es va casar amb la filla de Shahpuh. La princesa vdua Sofia, que fou qui a la mort del marit havia fet alliberar a Gagik, va rebre el consol personal d Ashot I el gran, i va morir pocs anys desprs potser de pena. Per aquest temps una neta d Ashot (filla de Shahpuh) es va casar amb Ashot, fill de David Arqaik de Taron.

 Submissi dels Sevordiq .

A una poca indeterminada entre el 880 i el 890 els Sevordiq (Fills negres), un poble muntanyenc que habitava a la provncia de Uti, a la dreta del Kura, cap a Shamkor i els lmits del Gugarq, al oest, i del Artsakh al sud, es van sotmetre a l autoritat d Ashot (el seu prncep Esteve Kun fou portat a Samarra el 853 i executat)

 Nomenament com a rei .

Aquesta hegemonia a tota Armnia va provocar que els nakharars i ishkhans del pas proposessin a Ashot Medz fer-lo rei (884), per per aix calia demanar el perms al Califa. Fou l ostikan Ahmed ben Isa ben Shaikh, amic particular d Ashot qui va transmetre la petici al califa Al-Motamid. Aquest va enviar al prncep una corona reial que l ostikan li va entregar personalment. El patriarca Jordi II, assistit pel bisbe de Siunia Hovhannes, el va consagrar pblicament a Bagaran. Aquest coronament es pot datar entre l abril del 885 i febrer del 886 segons el historiador Samuel d'Ani. Cal esmentar que l emperador bizant Basili I (que va morir l 1 de mar del 886) va enviar tamb (per mitja del patriarca bizant Photios) una corona reial a Ashot amb un tros de la verdadera creu de Crist, i es va concloure un tractat d amistat entre Armnia i Bizanci. I cal dir tamb que aquest acte va suposar el fi de l ostikan com a governador califal, ja que des llavors els ostikans de Dwin (com els emirs de Manazkert) foren un mes dels prnceps d Armnia feudataris d Ashot, noms que de religi musulmana en lloc de cristians.

 Mort del rei . 

El 887 va morir el seu gendre Vasak Gabor de Siunia Occidental (casat amb la filla d Ashot, Mariam) i el fil d aquest Grigor Supan II el va succeir (era net per tant d Ashot el gran)
Abans del 885 Ashot Mzed havia donat el govern de Kars i Gugarq al seu germ Abas, sparapet d Armnia. Abas es va absentar el 888 i durant la seva absncia es va revoltar la provncia de Gugarq. Fou Sembat, fill d Ashot Mzed qui va sufocar la revolta i estava precisament all el 890 quant va morir Ashot a Bagaran i Sembat (Sembat I el mrtir) i va acudir rpidament i va recollir la successi. Ashot tenia al morir 71 anys i la causa de la mort fou una caiguda prop de la roca de Tsiele Abaraj. Jordi II li va administrar els sagraments abans d expirar. Fou enterrat a Bagaran.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53066" title="Federaci Catalana de Korfbal" nonfiltered="863" processed="862" dbindex="20905">

La Federaci Catalana de Korfbal s la federaci que regeix la prctica del korfbal a Catalunya. Actualment organitza la Lliga Catalana de Corfbol i la Copa Catalunya de Corfbol. Tamb participa a travs de les seleccions a les competicions internacionals de corfbol.

Histria.
Els precedents de la Federaci Catalana de Korfbal apareixen l'any 1982 amb lAssociaci Catalana per a la Promoci i Prctica del Korfbal (ACPPK), la primera associaci d'aquest esport a Catalunya. 

L'any 1990 el korfbal s reconegut per la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya.

L'any 1999 l'ACPPK es transforma en Uni Catalana de Korfbal (UCK).

La Uni Catalana de Korfbal obt l'estatus de membre provisional de la Federaci Internacional de Korfbal (IKF) l'any 1997, a l'assemblea de Lahti (Finlndia).

El dia 9 de juliol de 2004 la UCK es constitueix en Federaci Catalana de Korfbal, amb el nmero de 24 entitats fundadores.

El reconeixement internacional definitiu s'aconsegueix a l'assemblea que la Federaci Internacional de Korfbal (IKF) va celebrar a Terrassa el 29 d'octubre de 2005. 

La Federaci Catalana de Korfbal ha estat la primera Federaci Catalana d'un esport reconegut pel Comit Olmpic Internacional (COI) en obtenir el reconeixement internacional.

Presidents.
2004 - 2007: Antoni Jurado (President des del 1982, abans de constitur-se la FCK);
2007...: Joaqun Blzquez Buisan.

Vegeu tamb.
Corfbol;
Equips catalans de Corfbol;
Selecci Catalana de Corfbol;
Seleccions Catalanes;
Cas Fresno;

Enllaos externs.
Federaci Catalana de Korfbal;
Federaci Internacional de Korfbal;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53067" title="Cas Fresno" nonfiltered="864" processed="863" dbindex="20906">
Es coneix com a Cas Fresno la celebraci irregular de l'assemblea de la Federaci Internacional de Patinatge (FIRS) que va tenir lloc a Fresno (Califrnia), el 26 de novembre de 2004. Va comportar que per primer cop a la histria, una Federaci Esportiva nacional que havia estat acceptada provisionalment no fs ratificada definitivament. L' 11 de novembre de 2004, el Parlament de Catalunya va aprovar, amb els vots de tots els partits menys el PPC, una proposici no de llei que demana al Govern espanyol "respecte" per les decisions de les federacions esportives, dies abans de la cita de Fresno (Califrnia), on s'hauria de decidir sobre el reconeixement de la Federaci Catalana de Patinatge. Est documentada la pressi que alguns membres de l'assemblea van rebre per part d'organismes espanyols de l'esport per tal de votar contra de la incorporaci definitiva de la federaci catalana. Aquest fet va privar a la selecci catalana d'hoquei patins de participar en el Mundial A de l'any 2005, celebrat a San Jos (EE.UU.). Desprs que l'admissi fs rebutjada en la votaci, la Federaci Catalana va portar el cas al Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS) a Lausana, que va reconixer les irregularitats, va invalidar la votaci i va obligar la FIRS a repetir la votaci seguint els estatuts de la prpia Federaci Internacional de Patinatge.

Antecedents.
Reconeixement provisional i Mundial de Macao.
El 27 de mar del 2004 la Federaci Catalana de Patinatge va ser reconeguda de forma provisional com a membre independent de la Federaci Internacional de Patinatge (FIRS), a l'assemblea celebrada a Miami.

Com a conseqncia d'aix, durant el ms d'octubre de l'any 2004, Catalunya va participar i vncer al Campionat del Mn B. 

El balan de Catalunya en el Mundial B, celebrat a Macau, (Xina), a l'octubre de 2004, va ser rotund: vuit partits disputats, amb vuit victries i 78 gols a favor (una mitjana de 9,75 per encontre) davant noms un en contra (0,12 per partit) .
La selecci de Taiwan va ser l'nica capa de marcar un gol a Catalunya, i des del punt de penal, en el partit de quarts de final en qu va caure derrotada per 1-12.

El 25 d'octubre la selecci va ser rebuda i aclamada per 2.000 persones a l'aeroport de Barcelona i a la Plaa Sant Jaume de Barcelona a la recepci que es va fer a la Generalitat. Uns dies desprs una multitudinria manifestaci reclamava a Barcelona les seleccions catalanes.

Amb aquell ttol Catalunya obtenia per dret propi el passaport cap al Mundial A, que se celebraria a la ciutat nord-americana de San Jos del 6 al 13 d'agost de l'any 2005. 

La votaci de Fresno.
La Federaci Catalana tenia l'estatus d'"admesa provisionalment", i s'havia de ratificar la seva admissi definitiva. Calia una votaci per part de les federacions de ple dret, cosa que va succeir a Fresno el novembre de 2004. El resultat va ser aclaparadorament contrari a l'admissi definitiva de la FCP: 114 vots en contra, 8 a favor i 2 abstencions. 

Fresno: soroll meditic, pressions diplomtiques i irregularitats.
La Federaci Catalana de Patinatge i la Secretaria General de l'Esport comptaven amb el fet que l'admissi definitiva es faria efectiva, basant-se en els diversos contactes que havien tingut amb altres federacions nacionals. Per el soroll meditic i les fortes pressions de la Federaci Espanyola envers altres federacions que havien de votar va portar al resultat final esmentat.

Les pressions poltiques documentades de l'Estat espanyol,       van provocar que en una gens ortodoxa assemblea, celebrada el 26 de novembre de 2004 a Fresno (Califrnia), Catalunya no fs ratificada com a membre de ple dret de la Internacional. Catalunya fou exclosa, per tant, de participar al Mundial A, on el campi final del torneig fou la selecci d'Espanya, formada ntegrament per jugadors catalans.

Entre les irregularitats d'aquesta assemblea, que va ser transmesa en directe per Catalunya Rdio i RAC 1, destaca el fet que tot i que diversos membres van demanar que la votaci fs secreta, i que els estatuts aix ho obligaven en cas que ho demanessin un mnim de dos assistents, la votaci es va produir a m alada, fet que no permetia oferir les garanties necessries perqu no es produssin pressions entre diferents pasos.

A ms del fet que el vot no fs secret, la delegaci catalana no va poder exposar els seus arguments, en una assemblea catica on la federaci catalana tan sols va poder obtenir vuit vots favorables a la pertinena a la FIRS.

En declaracions posteriors, diversos membres de federacions internacionals de patinatge sudamericanes i europees van reconixer haver rebut indicacions de l'Estat espanyol sobre el sentit del seu vot.

L'aleshores president de la FIRS, el catal Isidre Oliveras va dimitir desprs de la votaci.

El nou President de la FIRS l'itali Sabatino Aracu, diputat de Forza Italia va reconixer en una nota de premsa, publicada el 26 de novembre de 2004, que havia rebut instruccions precises del president del Consell de Ministres d'Itlia sobre el sentit del seu vot.

Uns dies desprs de l'assemblea de Fresno, en declaracions a Catalunya Rdio, el representant de la federaci xilena, Armando Quintanilla, acusava la federaci espanyola de pressionar els pasos sud-americans en contra de l'admissi de Catalunya. Quintanilla va manifestar que els membres de la federaci espanyola que havien viatjat a Sud-amrica al 16 Campionat, dues setmanes abans del Congrs de la FIRS, van prometre a molts pasos ajudes per votar contra Catalunya.

Quintanilla tamb va manifestar la federaci espanyola ens ha enviat molts faxos i correus electrnics en qu ens diuen que per si no votem aix perdrem part de les ajudes econmiques.

Segons Quintanilla, el Congrs de la FIRS va ser una vergonya i l'esport de l'hoquei sobre patins va rebre un cop molt dur.

El representant de la Repblica Txeca Radek Pavelec, tamb ha adms que la seva federaci havia rebut pressions del govern espanyol.

A ms a ms, s'ha fet pblica una carta del Consejo Superior de Deportes espanyol (CSD) a la federaci colombiana en la qual els espanyols demanaven el vot negatiu per Catalunya. En aquesta carta, el CSD manifesta que el reconeixement de Catalunya canviaria la unitat nacional de l'esport espanyol i crearia un precedent erroni.

La mateixa carta es va enviar a altres federacions sud-americanes.

La representant alemanya va admetre que el parlamentari per l'esport alemany va contactar amb ella per demanar el vot negatiu per a Catalunya. Literalment demanava que s'assegurs que tornava de Fresno amb un "no" en contra de Catalunya.

Per part espanyola en tot moment es va negar haver pressionat ning.

Sense Mundial A i recurs al TAS.
La votaci de Fresno primer, i la posterior negativa de la Federaci Internacional de concedir una carta d'invitaci a la Federaci Catalana de Patinatge van impedir que aquesta pogus participar al Mundial A. Aquesta negativa va produir-se desprs que el TAS hags determinat que s'hauria de repetir l'assemblea on la FIRS va denegar l'entrada de Catalunya com membre de ple dret de la federaci internacional. 

El TAS anulla la decisi de Fresno.
Posterioment, la Federaci Catalana interpos un recurs el 15 de desembre de 2004 davant el Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS), amb seu a Lausana que finalment don la ra a la Catalana, invalidant l'assemblea de Fresno i obligant a repetir la votaci sobre la admissi de la Federaci Catalana a la Internacional. Segons el TAS, a Fresno hi va haver irregularitats durant la votaci, el mateix Tribunal va admetre a trmit les demandes que l'advocat belga JM Dupont va presentar en nom de la FCP.

La sentncia del TAS.
Traducci lliure de la part dispositiva de la sentncia:

TAS 2004/A/776 FCP c/FIRS ; page 22

PER AQUESTS MOTIUS

El Tribunal Arbitral de l'Esport:

 Declara admissible el recurs presentat per la FCP el 14 de desembre de 2004.
 Anulla la decisi del Congrs de la FIRS del 26 de novembre de 2004, en all que decideix sobre la qesti de l'afiliaci de la FCP en qualitat de membre de la FIRS.
 Ordena a la FIRS que es torni a pronunciar de nou sobre la qesti de l'afiliaci de la FCP com a membre de ple dret en un termini mxim de nou mesos a partir de la data de notificaci d'aquesta Sentncia, aplicant els regles que eren en vigor en el moment del vot anterior del 26 de novembre de 2004.
 Rebutja el recurs de la FCP per t l'excedent.
 Diu que les despeses de l'arbitrage, que seran calculades per l'Escrivania del TAS i notificades per acte separat, seran sostingudes a parts iguals per les dues parts.
 Diu que cada part sost els seves prpies despeses.
Lausanne el 15, de juliol de 2005 
El President, Bernard Foucher 
Massimo Coccia, rbitre 
Michele Bernasconi, rbitre

Repetici de la votaci a Roma.
El 29 de novembre de 2005, l'assemblea de la FIRS, reunida a Roma, va repetir la votaci de l'admissi definitiva de la Federaci Catalana de Patinatge.

La pregunta que els assistents havien de formular va ser redactada en els segents termes literals, que van ser denunciats per la delegaci catalana:

Esteu d'acord amb l'informe contrari del Comit Central a l'ingrs de la Federaci Catalana de Patinatge?;

En aquest cas el mtode de votaci va ser secreta i el president de la catalana, Ramon Basiana, va poder defensar la candidatura.

L'assemblea extraordinria de Roma de la FIRS va rebutjar per 125 vots a 43 l'admissi com a membre de ple dret de la Federaci Catalana de Patinatge.

El diputat de CiU Josep Maldonado, que havia estat secretari general de l'Esport durant el govern de CiU, va denunciar que el govern espanyol havia fet gestions en contra de la la federaci catalana. Tamb va acusar el president de la FIRS, l'itali Sabatino Aracu (Forza Itlia), de ser partidista i haver-se situat en contra dels interessos de l'esport catal, com a resultat - segons va publicar la premsa - de les pressions del govern espanyol de Jos Mara Aznar davant del govern itali de Silvio Berlusconi.

Vegeu tamb.
Seleccions catalanes;

Enllaos externs.
Plataforma Fresno 04;
Uni de Federacions Esportives de Catalunya;
Seleccions catalanes, Ara!;

Referncies.
Resultats del mundial de  Macao;
 Comunicat de la federaci espanyola sobre la sentncia del TAS;
 Relaci de fets de l'assemblea de Fresno, minut a minut;
Sentncia del Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (PDF);
 http://www.forzaitalia.org/gruppo/deputati/deputati.asp?codiceDeputato=17 Pgina de Sabatino Aracu a Forza Italia;
Intervenci de Ramon Besiana a l'assamblea de Roma el 24 de novembre de 2005 (DOC);
Noticia a Vilaweb de l'assamblea de Roma;
Catalunya, un altre cop derrotada;

Pressions.
 Connivncia La delegada hondurenya denuncia haver estat sotmesa... a l'Avui;
 Els presidents de les federacions d'Hndures i Panam denuncien pressions...;
 La FEP paga viatges i estades als Sudamericans. Les noies d'Olot paguen elles.;
 Opini del jugador argent Gabi Cairo, que es considera neutral;
 Nota de premsa de Sabatino Aracu en la que reconeix haver rebut instruccions precises del president d'Itlia sobre el sentit del seu vot;
  The plot reveals Sobre les denncies dels representants xil, txec, colombi i alemany.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53068" title="Seleccions esportives catalanes" nonfiltered="865" processed="864" dbindex="20907">
Les seleccions esportives catalanes sn les formacions que han competit, tant en el si de l'Estat Espanyol com internacionalment, b de forma oficial o b amb carcter amists, sota la jurisdicci de les respectives federacions catalanes.

Algunes d'aquestes seleccions catalanes poden competir internacionalment de manera oficial en ser reconegudes les federacions catalanes per les respectives federacions internacionals. Tot i que la majoria no ho poden fer aix sin que ho fan com a seleccions autonmiques en les competicions que organitzen les respectives Federacions Espanyoles, sovint en categories inferiors. 

Des de mitjans de la dcada del 1990 es disputen regularment partits amistosos de caire internacional per part de les seleccions absolutes dels principals esports, fruit de la voluntat de les federacions, la Generalitat i algunes associacions d'impulsar-ne el reconeixement internacional.
 
Des de finals del segle XX la Plataforma Pro Seleccions Catalanes pretn obtenir el reconeixement de les federacions catalanes que no el tenen, i aix poder competir internacionalment de forma oficial, com ja havia ocorregut abans de la Guerra Civil Espanyola.

A data de novembre de 2008, hi ha 15 esports  en els que la federaci catalana corresponent s reconeguda internacionalment de manera oficial.

Actualment hi ha al voltant de 50 "pasos esportius" al mn, incloent-hi Catalunya, que participen en competicions oficials en determinades modalitats esportives sense tenir Estat propi.

Aquesta tradici histrica, juntament amb el fet que en molts esports sn les federacions internacionals (i no els Estats) les que donen reconeixement a les federacions territorials, s el que ha possibilitat el reconeixement internacional d'algunes federacions catalanes, i per tant de les respectives seleccions per tal de participar en competicions oficials internacionals.

Histria.
Les seleccions catalanes van ser en molts esports les pioneres a l'Estat Espanyol, creant-se en molts casos les federacions catalanes anys abans que les espanyoles i tenint presncia internacional en les competicions de l'poca.

En el decurs del primer ter del segle XX es va produir l'esclat definitiu de l'esport a Catalunya, tot i la variabilitat del context poltic de cada poca. La progressiva dinamitzaci de la prctica esportiva, entesa com a element d'oci i de salut, fu aparixer tot tipus d'entitats que fomentaven l'esport a la majoria de comarques catalanes. Parallelament, es creaven associacions o federacions amb la voluntat d'aglutinar esforos i compartir vivncies.

Aix, ja l'any 1900 es funda la Federaci Catalana de Futbol; el 1903, la de Tennis; el 1915, la d'Atletisme; el 1922, la d'Esgrima i la d'Hoquei sobre herba; el 1924, la de Lluita; el 1925, la de Bsquet; el 1929, la de Beisbol, etc. Totes aquestes associacions tenen un nexe com: sn pioneres a l'Estat espanyol i predecessores de les respectives federacions espanyoles. 

Selecci Catalana de Rugbi.
Cas d'especial esment s el de la creaci de la Federaci Catalana de Rugbi, al 1922. Grcies als drets que li reconeixia l'Estatut d'Autonomia de 1931 en temes esportius, quan al 1934 es funda a Pars la Federaci Internacional de Rugbi Amateur (FIRA), entre les federacions estatals de Frana, Itlia, Alemanya, Txecoslovquia i Romania, hi figura tamb la de Catalunya com a fundadora i membre de ple dret. Aix va provocar un incident poltic-esportiu notable a l'poca. La Federaci Espanyola va protestar perqu tamb en volia formar part, i grcies a la mediaci de la Federaci Catalana, va poder adherir-s'hi. Malgrat aix es produ un gran malestar a Madrid i la Federaci Espanyola va expulsar la Catalana de les competicions estatals. Catalunya va haver d'organitzar la seva prpia competici i diferents partits oficials internacionals de la Selecci Catalana de Rugbi contra les seleccions de Frana i Itlia. Aquesta independncia esportiva es perllong fins el 1940, any en qu es prohib dins del conjunt de mesures repressores de la dictadura de Francisco Franco.

Selecci Catalana de Futbol.

La Selecci Catalana de Futbol, la primera de les seleccions catalanes de la histria, va jugar el primer partit al 1904, un any desprs de  crear-se la Federaci Catalana de Futbol. Tamb es va avanar un anys a la selecci espanyola, que va fer el seu debut als Jocs Olmpics d'Anvers de l'any 1920). L'any 1912 es produa el debut internacional seris contra la selecci de Frana a l'estadi de Colombes.

El 13 de mar de 1924 t lloc un fet histric: un enfrontament Catalunya-Espanya. Es tracta del primer de tres partits d aquestes caracterstiques i en el que el combinat catal va perdre per 0-7. En la selecci espanyola hi jugaven tres catalans, Zamora, Piera i Samitier; aquest ltim autor de dos gols.

Segons Antoni Closa, coautor del llibre Selecci catalana de futbol. Nou dcades d histria, "els anys 20 sn els anys d or de la selecci catalana perqu es van disputar molts campionats estatals i la selecci va fer moltes gires europees en pasos com ara Sussa o Txquia."

Altres seleccions.
Tamb la Selecci Catalana de Bsquet t una llarga trajectria, que arrenca un 25 de mar de 1927, quan s'enfront a l'Hind de Buenos Aires: un equip de jugadors argentins cinc vegades campions d Amrica del Sud que van iniciar una gira per Europa. Noms havien passat quatre anys des de la celebraci del primer Campionat de Catalunya i de l aparici dels primers equips, l any 1923.

poca moderna.

La Secretaria General de l'Esport, entre moltes altres prioritats, t la de la internacionalitzaci de l'esport catal. Tot i que la major part dels enfrontaments de les seleccions catalanes absolutes avui encara sn amistosos, aquest impuls continuat est facilitant el coneixement internacional de les seleccions catalanes i l'experincia organitzativa de competicions de tot ordre i de tota mena de disciplina esportiva.

Cal destacar la tasca que en pro de l'esport federat catal i de la seva participaci internacional est fent la Uni de Federacions Esportives de Catalunya, amb la collaboraci de la Generalitat. En aquest sentit, la recent creaci de la Fundaci Catalana per a l'Esport suposa una nova eina per aconseguir una major implicaci en la internacionalitzaci de l'esport catal i envers les seleccions catalanes.

El 29 de desembre de 2007 es va signar la Declaraci de San Mams, acord de collaboraci en matria esportiva entre els governs catal, basc i gallec.

Seleccions catalanes reconegudes internacionalment.

Corfbol.  


La Federaci Catalana de Korfbal ha estat la primera Federaci Catalana d'un esport reconegut pel Comit Olmpic Internacional (COI) que ha obtingut el reconeixement internacional, en ser admesa primer com a membre provisional l'any 1997 i finalment com a membre de ple dret a l'assemblea de la Federaci Internacional de Corfbol (IKF), celebrada a Terrassa, el 29 d'octubre de 2005. La selecci catalana de corfbol va debutar l'any 1999 al Campionat del Mn d'Austrlia. L'any 2005 van guanyar l'European Bowl.

Pitch and Putt.

La Federaci Catalana de Pitch and Putt (FCPP) t el reconeixement internacional en ser Membre Fundador de l'Associaci Europea de Pitch and Putt (EPPA) l'any 1999, juntament amb les associacions d'Irlanda, Gran Bretanya, Frana, Pasos Baixos i Itlia. 

L'any 2006, durant la celebraci de la 2a Copa del Mn a Tei (el Maresme), es constitueix la Federaci Internacional de Pitch and Putt (FIPPA), formada per les federacions o associacions d'Austrlia, Catalunya, Frana, Gran Bretanya, Pasos Baixos, Irlanda, Itlia, Noruega, San Marino, Sussa i Xile. 

La selecci catalana de pitch and putt ha guanyat les dues primeres edicions de la Copa del Mn, l'any 2004 a Itlia i l'any 2006 a Catalunya. Al Campionat d'Europa ha aconseguit tres sotscampionats.

Curses de muntanya.

El 21 d'octubre de 2000 la Federaci d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) va aconseguir per unanimitat de totes les federacions reunides a Pars (fins i tot l'espanyola) el seu ingrs mundial. Des d'aleshores, la selecci catalana de curses de muntanya participa a les competicions internacionals, proclamant-se campions del mn com a selecci els anys 2005, 2006, 2007 i 2008, i des del 2002 de manera individual amb Agust Roc, Teresa Forn, Anna Serra i Kilian Jornet. 

Fsic-culturisme.
L'any 2002 la Federaci Catalana de Fsic-culturisme s admesa a la Union International de Body Building Network (UIBBN), desprs d'haver-hi competit de manera provisional des de l'any 1999.

Futbol Sala.

La Federaci Catalana de Futbol Sala (FCFS) s admesa per la Uni Europea de Futbol Sala (UEFS) a l'assemblea feta a Volgograd (Rssia) durant la celebraci del campionat d'Europa femen, el mes de maig de 2004.

Anteriorment la Federaci Catalana de Futbol Sala va haver de recrrer als tribunals per a poder inscriure's com a federaci independent de la Federaci Catalana de Futbol (FCF), federaci que forma part de la FIFA a travs de la FEF. L'Associaci Mundial de Futsal (AMF) i la FIFA estan enfrontades pel control del Futbol Sala mundial, ja que la FIFA considera que el futbol sala ha de dependre de la federaci de futbol i l'AMF (que existeix abans que la FIFA s'ocups del futbol sala) considera que s un esport totalment diferent i ha d'estar regit per una federaci prpia.

El reconeixement per part de l'Associaci Mundial de Futsal (AMF) arrib el mar de 2006, a l'assemblea feta a l'Argentina.

La Selecci Catalana de Futbol Sala debuta l'any 2004, a l'Europeu de Rssia femen i a l'Europeu de Bielorssia mascul.

L'xit ms important va arribar l'any 2008 quan la selecci catalana femenina es va proclamar campiona del mn, al Mundial disputat a Reus.

La selecci masculina es va proclamar sotscampiona d'Europa l'any 2006, a l'Europeu disputat a Catalunya.

L'any 2007 va participar a la 1a copa del mn, destacant el fet que en el partit inaugural del torneig va vncer a la selecci espanyola per un resultat de 5 a 3 . En aquest partit es don l'ancdota de qu el combinat representant d'Espanya va haver d'exigir la interpretaci del seu himne desprs que per error es fes sonar l'himne angls . Aquest fet, unit a la tensi de rerefons, va fer que es cres certa polmica poltica a l'Estat , que va fer servir tots els mecanismes al seu abast per a impedir aquest partit .

En el mes de setembre d'aquell mateix any, va debutar en un Campionat del Mn, assolint la tretzena posici a l'Argentina.

Futbol Australi.

La selecci catalana de futbol australi competeix oficialment a nivell internacional en ser reconeguda per la Federaci Internacional de Futbol Australi (ARI-Aussie Rules International).

Tot i ser un esport fora desconegut a casa nostra, l'any 2002 es va crear la Lliga de Futbol Australi de Catalunya.

El debut internacional es va produir al Campionat d'Europa que es va disputar a Londres el 9 d'octubre de 2005. Catalunya, que juntament amb Frana va ser l'nica selecci que no va alinear cap jugador australi, va sorprendre amb la seva 7a posici final, quan les previsions inicials eren no guanyar cap partit i quedar desens i ltims.

 Raquetbol .

El 10 de novembre de 2006 la selecci catalana de raquetbol, depenent de la Federaci Catalana d'Esquaix i Raquetbol, fou reconeguda oficialment a nivell internacional, i des d'aleshores competeix en els campionats europeus i mundials amb el nom de Catalunya. A aquest acord, hi van arribar el president de la Federaci Catalana d'Esquaix i Raquetbol, Josep Maria Ripoll, el president de la Federaci Europea de Raquetbol, Erik Meyer, i el president de l'International Racquetball Federation, Keith D. Calkins. La primera participaci de la selecci catalana en un Campionat del Mn va ser a Santo Domingo l'agost del 2006 com a membre provisional.

Twirling.

El 24 de maig de 2007 la Federaci Esportiva Catalana de Twirling fou reconeguda per la Confederaci Europea de Twirling Baton (CETB) com a membre oficial de ple dret. Aquest fet permet a Catalunya competir a nivell internacional amb delegaci prpia a travs de la selecci catalana de twirling baton, ja que fins el moment tot i haver estat reconeguda de forma provisional, havia de competir com a representaci espanyola. La primera cita en qu s'estren la selecci de forma oficial fou el Campionat d'Europa 2007, que es disput a als Pasos Baixos entre el 4 i el 8 de juliol.

Fistbol.
La Federaci Catalana de Fistball es crea l'any 2007 i l'agost del mateix any s reconeguda internacionalment de manera oficial per l'Associaci Internacional de Fistbol (International Fistball Association).

El seu debut en una competici va ser el mes de maig de 2008 en un torneig amists a ustria. La primera participaci en competici oficial va ser al Campionat d'Europa 2008 disputat a Alemanya, el mes de juliol de 2008.

Bitlles i Bowling.

El 27 d'octubre de 2007, s'anunci pblicament la incorporaci de la Federaci Catalana de Bitlles i Bowling com a membre de ple dret de la Federaci Internacional de Bowling (FIQ). Cal destacar la rellevncia que t aquesta fita ja que es tracta del primer esport reconegut pel COI en el que la selecci catalana es pot enfrontar a Espanya. El procediment s'inici el 28 d'agost de 2007 al congrs ordinari de la FIQ a Monterrey (Mxic) amb el reconeixement de membre provisional, per voluntat del Presdium. Dos dies desprs, el 30 d'agost, el congrs aprova per unanimitat l'adhesi de la federaci catalana com a membre oficial. De manera automtica va passar a ser membre de la World Tenpin Bowling Association (WTBA) i de la European Tenpin Bowling Federation (ETBF). D'altra banda, al mateix congrs, Joan Ricart i Aguil, president de la federaci catalana, va ser escollit vicepresident primer de la Federaci Internacional de Bowling per aclamaci, a proposta de les federacions d'Alemanya i Luxemburg.

El 24 d'abril de 2008 el Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS) desestim la reclamaci de la Federaci Espanyola contra l'acord de reconeixement oficial de la Federaci Catalana de Bitlles i Bowling per part de la Federaci Internacional, argumentant que la clau jurdica en aquest tipus de fets no la tenen les lleis espanyoles sin els estatuts de les federacions internacionals.

Seleccions catalanes en procs de reconeixement internacional.

Patinatge.


El 27 de mar del 2004 la Federaci Catalana de Patinatge va ser reconeguda de forma oficial com a membre independent de ple dret a la Federaci Internacional de Patinatge (FIRS), a la reuni del comit internacional, celebrada a Miami, per aquesta decisi havia de ser ratificada per l'assemblea. Degut a les pressions poltiques de l'Estat espanyol, en l'anomenat Cas Fresno, finalment va denegar la ratificaci.

Aquesta decisi va ser posteriorment anullada pel Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS). El 29 de novembre de 2005, l'assemblea de la FIRS, reunida a Roma, va repetir la votaci sobre l'admissi definitiva de la Federaci Catalana de Patinatge. L'assemblea extraordinria de Roma de la FIRS va rebutjar per 125 vots a 43 l'admissi com a membre de ple dret de la Federaci Catalana de Patinatge perqu el patinatge del pas pugui competir internacionalment de manera oficial.

L'any 2004, entre aquestes dues assemblees i essent membre provisional de la FIRS, la selecci catalana va guanyar el Campionat del Mn "B" de manera oficial. 

El novembre de 2006 la Federaci Catalana de Patinatge va ser admesa a la Confederaci Sud-americana del Pat com a membre adherit, podent competir des d'aleshores de manera oficial en els campionats organitzats per aquesta confederaci, com la Copa Amrica d'hoquei patins.

Referncies.


Enllaos externs.
 Anunci televisiu de la campanya  Una Naci, una selecci  2006: a YouTube, a Google video;
 Projecci internacional de l'Esport catal. Seleccions catalanes amb una ressenya histrica.
 Seleccions catalanes, Ara!;
 Juga als videojocs d'esports ms populars amb la Seleccio Catalana;
Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes;
Seleccions catalanes a EsportCatal.org;
 Directori d'enllaos de les Federacions esportives;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53075" title="Google" nonfiltered="866" processed="865" dbindex="20908">


Google Inc. s una corporaci pblica americana propietria de la marca Google i que t com a principal producte el motor de cerca del mateix nom. Va ser fundada el 7 de setembre de 1998 per dos estudiants de doctorat en informtica a l'escola d'enginyeria de la Universitat de Stanford, Larry Page i Sergey Brin.

Encara que el seu principal producte s el cercador, l'empresa ofereix tamb entre altres serveis, com una plataforma de publicitat en lnia i a travs de mbil (Google AdSense, Google AdWords...), webmail i missatgeria instantnia (Gmail i Google Talk), mapes en lnia (Google Maps), ofimtica en lnia (Google Docs...), xarxes socials, vdeos en lnia (YouTube, Google Video...).

Actualment el Google est treballant en diversos projectes per a augmentar el nombre d'usuaris d'Internet i facilitar els recursos per a que aquests puguin accedir a la xarxa. Entre aquests projectes destaquen el PC de 100 dlars, aplicacions GNU, collaboraci i promoci d'aplicacions gratutes com el Firefox, installaci de diverses xarxes sense fil gratutes, desenvolupament d'un sistema de protocol obert de comunicaci per veu entre d'altres. A ms s'especula que estaria treballant en el desenvolupament d'un sistema operatiu, un Google Office i una xarxa de fibra ptica amb cobertura global.

Vinton Cerf, considerat un dels pares d'Internet, va ser contractat per Google el 2005. La companyia va vendre les seves accions al NASDAQ sota la clau GOOG.

L'any 2008 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats al considerar que "Google ha fet possible, en tot just una dcada, una gegantina revoluci cultural i ha propiciat l'accs generalitzat al coneixement. D'aquesta manera, Google contribueix de manera decisiva al progrs dels pobles, per sobre de fronteres ideolgiques, econmiques, lingstiques o racials". 

Cercador.
El Google, s el motor de cerca actual internet ms gran i usat. Ofereix una forma rpida i senzilla de trobar informaci en la web, amb accs a un ndex de ms de 8.168 milions de pgines web. Segons la companyia, actualment el Google respon a ms de 200 milions de consultes al dia.

El nom Google s un joc de paraules de googol, referit al nombre que representa el 10 elevat a la 100. Aquest terme va ser improvisat pel nebot d'Edward Krasner i Milton Sirotta, el 1938. Va ser votada com la marca de l'any (2003), segons l'agncia britnica de marques Interbrand.

Hi ha tamb un motor de cerques per a imatges, grups de notcies i directori. La tcnica que permet situar una pgina en una bona posici d'un cercador s el posicionament Web (conegut tamb com PageRank) patentat per Google.

Existeix un lloc de notcies per a Alemanya, Argentina, Austrlia, Canad, Xile, Espanya, Estats Units, Frana, ndia, Itlia, Jap Mxic, Nova Zelanda i Regne Unit.

A ms dels llocs locals de cada pas existeix la Pgina Principal Personalitzada de Google en la que a ms del clssic cercador s'hi poden agregar enllaos, notcies temtiques, i fer una ullada a la safata d'entrada del Gmail.

Spiders.
El Google empra diversos spiders (aranyes) que tenen per funci recollectar i ordenar la informaci. L'spider que ms temps duu rastrejant la xarxa s el Googlebot, encarregat de recollir els enllaos que desprs es trobaran en el Google. A ms compta amb altres robots com FreshBot, que escaneja amb freqncia els principals llocs amb informaci actualitzada, com portals de notcies.

Maneig.
En arribar a la pgina principal del cercador destaca la simplicitat de la seva interfcie, on es pot distingir principalment el seu logotip (canviant segons diversos esdeveniments de diferent ndole que puguin ser rellevants) les diferents categories, el quadre, els botons i l'mbit de la *busqueda, a ms d'un petit men d'opcions.

El bot Segur que tinc sort directament ens remet al primer resultat, til quan se cerquen coses molt populars (Microsoft, Renault, Google, etc.) i un bot Cerca Avanada que ens permet concretar les cerques sense necessitat de conixer tots els operadors que oferix Google.

Darrere de la senzillesa de la interfcie principal de Google s'hi troba un complex intrpret capa de concretar les cerques.

Cerques i operadors simples.

s de cometes: pot especificar al motor de Google que es desitja cercar una expressi composta de dues o ms paraules literalment, escrivint els termes a cercar entre cometes.
"cotxes d'ocasi" cerca tots els llocs que continguin l'expressi cotxes d'ocasi textualment.
AND: de forma predeterminada Google es llana a la cerca de resultats unint les paraules introdudes per l'usuari utilitzant aquest operador. Aix el resultat final d'una cerca sense especificar res o utilitzant l'operador AND seran els resultats que continguin alhora la llista de paraules especificada.
Les cerques cotxes AND ocasi o cotxes ocasi obtindran els mateixos resultats, una llista dels llocs Web que continguin la paraula cotxes i la paraula ocasi.
OR o smbol  |  : Si es desitja especificar que no s necessria l'aparici de les dues paraules en cada resultat de la cerca, si no cadascuna d'elles per separat, haur d'especificar l'operador OR entre els termes que hagin de complir aquest criteri.
cotxes OR ocasi obtindr com a resultat una llista dels llocs Web que continguin el terme cotxes o ocasi.
L'operador   : permet excloure resultats de la cerca. Cal especificar-ho abans del terme a obviar perqu se cerquin els resultats que no continguin la paraula especificada.
cotxes  ocasi cerca els llocs web que continguin la paraula cotxe per no ocasi.
Es poden assignar diferents mbits als operadors delimitant-los amb parntesis.
(cotxes OR motos) AND ocasi cerca totes les webs que continguin la paraula cotxes o motos i amb qualsevol d'aquestes dues s indispensable que aparegui ocasi.

Comandaments especials.
 site:nomdellloc paraules per a cercar cerca noms en aquest lloc. Exemple;
 site:ca.wikipedia.org matemtiques cerques per a totes les pgines que contenen la paraula "matemtiques" dintre del web http://ca.wikipedia.org;
 Es pot consultar un lloc fins i tot quan no funciona, fent clic a memria clau.

 Directori .
El Google, tamb compta amb un directori, basat en l'Open Directory Project, actualment el major directori de pgines web organitzat per humans.

 Manipulaci dels resultats del Google .

Arran de la seva important posici de lideratge en el mercat, el Google s objectiu principal de l'anomenat spamming contra cercadors. En aquest sentit s'intenta posicionar la major quantitat possible de paraules de cerca entre els primers resultats. Aquestes paraules claus moltes vegades no tenen cap relaci amb el contingut real de les pgines. S'utilitzen tcniques com Pagines-Doorway, Farm-Links o Page-Cloacking.

Aquesta possibilitat va arribar per primera vegada a la llum pblica en relaci amb una Google bomb, que estava orientada al president dels Estats Units George W. Bush. La frase de cerca "miserable failure" (en catal: "fracs miserable") va ser enllaada pels adversaris de Bush a la pgina oficial amb la biografia de Bush a la Casa Blanca.

Com a contrapartida, els partidaris de Bush van intentar fer el mateix contra Michael Moore (director del documental Farenheit 9/11). De manera que els dos primers llocs de la mateixa cerca varien freqentment entre tots dos.

Per a evitar l'abs, el Google canvia el seu algorisme amb freqncia. Els "spammers" per la seva banda continuen investigant i optimitzant les seves pgines.

 Calculadora .
La calculadora, s un sistema integrat al cercador del Google, a la barra de cerca es pot fer una multiplicaci, suma, etctera. Per exemple si es fa una cerca de "15*63", el Google retorna el resultat: 945. Tamb dna el resultat de funcions trigonomtriques com sin(pi/6) i cos(pi). Tamb realitza conversions d'unitats (en angls).

A ms, calcula el valor de "the answer to life, the universe, and everything" en homenatge a la novella Guia de l'Autoestopista Galctic de Douglas Adams. Resposta del Google en fer-li la pregunta "answer to life the universe and everything".

Tamb s possible utilitzar la calculadora com a conversor de divises, per exemple, convertint 10 dlars americans en pesos xilens. Aix s'aconsegueix amb l'ordre: "10 usd to clp".

Conversor de divises.
Servei integrat en el cercador que permet fer conversions entre diferents divises. Per exemple la cerca  25 USD to EUR  dna com a resultat el valor actual de 25 dlars americans en euros. El mateix sistema s aplicable a d'altres divises, emprant els codis corresponents.

 Principals serveis .
Encara que el cercador s el seu servei ms conegut, Google compta amb una srie de serveis addicionals.

 Cerques .
 Cerca d'imatges .
La cerca d'imatges, s una secci del cercador que permet trobar imatges. Des del 2005 es poden filtrar segons les seves dimensions en petites, mitjanes i grans.

 Google Blogsearch .
El dia 13 de setembre de 2005, sense previ anunci, Google va oferir el Blogsearch, un potent cercador especfic per a blocs.

Google News.
Google News s un cercador de notcies, que les classifica i les agrupa per la relaci que tenen entre elles. Se'ls assigna una categoria i sn presentades per l'ordre d'antiguitat o rellevncia. La cerca de notcies la realitza sobre la base d'una srie d'agncies d'informaci.

Google Books.
Aquest sistema pretn posar a la disposici dels usuaris diversos llibres en format digital, sent una espcie de biblioteca virtual. Va ser presentat al pblic el 3 de novembre del 2005.

Aquest projecte es divideix en dos programes: "Programa d'Afiliaci per a Google Llibres", on els editors envien els continguts dels llibres i "Projecte per a Biblioteques", en el qual el Google escaneja els llibres continguts en diverses biblioteques del mn. 

El llanament d'aquesta eina ha causat controvrsia entre els editors de llibres, autors i altres portals.  Des del 17 de novembre de 2005 aquesta eina passa a anomenar-se Google Books per a facilitar la comprensi del seu concepte.

Gmail.

El 31 de mar de 2004 Google va fer pblic el seu servei Gmail, en aquell moment en fase beta. Al principi funciona amb un sistema d'"invitacions" i el registre no estava obert a tothom. El servei de correu electrnic en lnia va esdevenir molt popular perqu proporcionava 2 gigabytes d'emmagatzemament (davant els 2,4 o 6 megabytes dels serveis de la competncia). 

El sistema de cerca dins els missatges similar al cercador de web tamb va ser una caracterstica significativa, amb l'eslgan "No organitzis, cerca". Tamb oferia la possibilitat d'aplicar etiquetes, filtres avanats, afegir ms comptes per a correu sortint, etc. El servei funciona sobre la base de tecnologia AJAX i va ser un dels serveis que va popularitzar aquesta combinaci de llenguatges de web.

Google 3D WareHouse.
Google 3D WareHouse permet compartir els objectes 3D creats amb Google SketchUp, amb l'aplicaci Google Earth. Des de la pgina web es poden descarregar els objectes creats pels usuaris per a Google SketchUp o per a Google Earth.

Google Chrome.


Google Chrome s un navegador web lliure del qual la primera versi beta es va llanar el 2 de setembre del 2008.

Google Earth.
Google Earth, conegut anteriorment com a KeyHole s un programa que permet, a travs d'un programa que es pot descarregar lliurement de sa pgina oficial, tenir una vista, ms o menys detallada, de qualsevol part del globus terrestre a travs de fotos de satllit o fotos aries (segons la zona), podent moure's al llarg de tot el planeta, apropar i allunyar d'un objectiu, collocar marques, imprimir les imatges i enviar-les per correu.

Actualment s'est actualitzant i ara, es poden veure les estrelles des del punt on et trobes amb la opci "Sky".

Google Groups.
Google Groups s un servei en el que es poden crear llistes de correu per mantenir comunitats i fer ms fcil la comunicaci entre persones.

Google Maps.

Google Maps s un servei en el que es pot consultar direccions, mapes i fotografies de satllit. Els mapes cobreixen tota la superfcie terrestre tot i que la resoluci varia segons la zona.

Google Reader.
Lector de RSS i atom. Permet organitzar i accedir rpidament des d'una interfcie Web a totes les notcies de les pgines configurades en el sistema que suporten RSS o atom.

Google SketchUp. 
El mar del 2006 Google va adquirir l'empresa Last Software, desenvolupadora de SketchUp, una aplicaci editora de 3D (fins llavors noms de pagament) que s'integra amb Google Earth.

Google va llenar una versi gratuta d'aquesta aplicaci el 27 d'abril del 2006.

Amb ell tamb es va crear Google 3D WareHouse, que permet compartir els models i trobar-ne d'altres. Aquest models poden es poden descarregar per a Google SketchUp i Google Earth.

Google Talk.

El 24 d'agost de 2005, Google va fer pblic el seu programa de missatgeria instantnia que treballa amb el protocol lliure Jabber, aquest projecte encara es troba en etapa beta, de moment noms est disponible per a usuaris de Windows 2000 i XP. Per al seu s cal tenir un compte al Gmail.

Google Video. 

Cercador de vdeos, amb visor de flash.

 Galeria de fotos .



Referncies.


Vegeu tamb.
 Android;
 Google Summer of Code;
 Googleplex;

Enllaos externs.
Pgines del Google.
 Pgina principal del Google en catal;
 Correu electrnic: Gmail;
 Lector RSS i Atom: Google Reader;
 Missatgeria instantnia: Google Talk;
 Cercador de Vdeos: Google Video;
 Notcies: Google News, disponible en 40 versions internacionals.
 Traductor del Google;
 Cercador de compres: Froogle;
 Cercador de texts acadmics: Google Acadmic;
 Espai per fer pgines web: Googlepages;
 Laboratori d'experimentaci de noves funcions;
 Consultes de pagament: Google Answers;
 Classificaci de les paraules ms cercades al Google: Google Zeitgeist;
 Alertes de notcies: Google Alertes (en fase beta);
 Fer servir el Google per cercar a la Viquipdia en catal;

Eines del Google.
 Barra d'eines del Google (barra de cerca integrada al navegador): Internet Explorer 5.0 o superior, Mozilla Firefox 1.0 o superior. ;
 Google Deskbar: integra una barra de cerca en la barra de tasques del Windows.
 Google Desktop: integra un men en la safata del sistema permetent estendre les cerques a l'ordinador de l'usuari.
 GGSearch (Google SearchTool);
 Google Print. Repositori de llibres. Versi beta que requereix compte del Gmail;

Pgines sobre el Google.

 Notcies sobre el Google ;
 Ms notcies referides a Google ;
 Llocs de tot el mn des de satllit (Google Maps);

Diversos.
 Mi Pagerank;
 El Google amb el logo amb el vostre nom (enlla erroni).
 Google, ms que un cercador: llistat dels seus productes;

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53076" title="Selecci Catalana de Pitch and Putt" nonfiltered="867" processed="866" dbindex="20909">


La selecci catalana de pitch and putt s l'equip que representa Catalunya a les competicions internacionals de pitch and putt a travs de la Federaci Catalana de Pitch and putt , un dels membres fundadors de l'Associaci Europea de Pitch and Putt i de la Federaci Internacional de Pitch and Putt.

La selecci catalana de pitch and putt ha guanyat 2 Copes del Mn, els anys 2004 i 2006.

Selecci nacional.





Jugadors.
Selecci nacional a la Copa del Mn 2008
Salvador Garangou;
Daniel Gimnez;
Fernando Cano;


Selecci nacional al Campionat d'Europa 2007
Marc Lloret ;
Joan Poch;
Fernando Cano;
Jordi Serra;
David Sol;
Daniel Coleman;


Vegeu tamb.
Pitch and Putt;
Campionat d'Europa de Pitch and Putt;
Copa del mn de Pitch and Putt;


Enllaos externs.
Federaci catalana de Pitch and Putt;
Campionat d'Europa de Pitch&Putt;
EPPA Associaci Europea de Pitch and Putt;
FIPPA Federaci International d'Associacions de Pitch and Putt;
Seleccions catalanes, Ara!;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53081" title="Federaci Catalana de Patinatge" nonfiltered="868" processed="867" dbindex="20910">


La Federaci Catalana de Patinatge s l'organisme rector del patinatge artstic sobre rodes, l'hoquei sobre patins, l'hoquei en lnia i el patinatge de velocitat a Catalunya. s membre de la Confederaci Sud-americana del Pat (CSP) .

 Origens .
Els inicis del patinatge sobre rodes a Catalunya el trobem el 1915, en disputar-s'hi el primer partit d'hoquei patins entre els equips de l'Sport Hoquei Club i l'Indian Hoquei Club. L'esport, per, encara no arrel. El 1925 es juga al Tur Park barcelon. Finalment, el 1928 s'organitza la Federaci Catalana de Patinatge i neixen els primers clubs a Catalunya. Immediatament s'organitzaren els primers campionats. El primer president de la federaci fou un itali establert a Barcelona, Luis Pirenti di Campagna.

Desprs de la Guerra Civil i amb la creaci de la Real Federacin Espaola de Patinaje y Hockey el 1943 i la posterior refundaci en Federacin Espaola de Patinaje el 1954, la Federaci Catalana com a tal queda diluda en quatre federacions provincials perdent d'aquesta manera la independncia.

Durant la dcada dels 50, coincidint amb els campionats del mn de 1951 i 1954 celebrats a Barcelona l'hoquei patins rep un fort impuls per tot Catalunya. Les modalitats de patinatge artstic i patinatge de velocitat, tot i que es practicaven des de feia temps, tenen les seves primeres competicions oficials el 1945. L'hoquei catal es converteix en primera potncia mundial de l'esport i la selecci espanyola, formada ntegrament per catalans, guanya molts campionats del mn i d'Europa. L'hoquei en lnia entra a Catalunya desprs dels Jocs Olmpics de Barcelona 1992 i dos anys ms tard s'organitza la primera Lliga Catalana. 

La federaci catalana, per, no torna a funcionar orgnicament com a entitat jurdica fins l'arribada de la democrcia. El 1982 la FCP s'inscriu en el registre d'entitats esportives de la Generalitat de Catalunya.

Reconeixement internacional .
El vist-i-plau de la Federaci Internacional de Patinatge (FIRS) per poder disputar competicions de primer ordre internacional ha estat, des de sempre, la major reivindicaci de la Federaci Catalana de Patinatge.

El cas Fresno.


El 26 de mar de 2004, el Comit Central de la Federaci Internacional de Patinatge reconeix a la Federaci Catalana com a nou membre de ple dret per participar en competicions oficials. D'aquesta manera Catalunya va prendre part i va guanyar el Campionat del Mn B. Finalment, les pressions poltiques van impedir que Catalunya fos ratificada definitivament.

Admissi a l'Amrica Llatina.
L'11 de novembre de 2006, la Federaci Catalana de Patinatge va ser admesa a la Confederaci Sud-americana del Pat (CSP) amb un estatus de membre amb dret a veu per no a vot. D'aquesta manera, Catalunya pot competir en campionats sud-americans d'hoquei patins, hoquei en lnia, patinatge de velocitat i patinatge artstic. Aquest fet pot suposar un futur reconeixement en el s de la Federaci Internacional de Patinatge (FIRS). A efectes numrics, la federaci disposaria d'un 30% de suport ms el d'alguns membres africans.

El 21 de desembre de 2006, Ernesto Cajaravilla, president de la Confederaci Sud-americana de Patinatge, va anunciar provisionalment la suspensi de l'acord  davant l'espera que l'aprovs un congrs extraordinari que es reuniria el proper any.

L'11 de febrer de 2007, la Confederaci Sud-americana de Patinatge decid en l'assemblea general reunida aquell mateix cap de setmana a Buenos Aires (Argentina), mantenir la federaci catalana com a membre sense que s'arribs a produir una votaci. Aquesta maniobra fou interpetrada per la federaci espanyola com una negativa . A la reuni assistiren el president de la federaci catalana, Ramon Basiana, com a membre associat, a ms del president de l'espanyola i un representant del Consejo superior de Deportes que intentaren forar l'expulsi de la federaci catalana. La reuni fou molt tensa i el president, Ernesto Cajaravilla, partidari de la postura espanyola dimit en no veure recolzada les seves tesis.

 Presidents .
1930-????: Luis Pirenti di Campagna;
1982-2002: Pere Torras i Escud;
2002-avui: Ramon Basiana i Vers;

Vegeu tamb.
Associaci Catalana d'Hoquei Patins Femen;

Enllaos externs.
 Federaci Catalana de Patinatge;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53087" title="Espcie amenaada" nonfiltered="869" processed="868" dbindex="20911">
En termes generals, una espcie amenaada  (de fauna o flora) s aquella que podria arribar a trobar-se en perill d'extinci si segueixen operant factors que ocasionen deteriorament o modificaci de l'hbitat o que disminueixen les seves poblacions.

Per tal que els termes d'espcie amenaada o d'espcie en perill puguin ser tils a efectes cientfics o de conservaci, aquestes espcies han de ser classificades en aquestes categories seguint uns criteris predeterminats que disminueixin al mxim la subjectivitat de la categoritzaci.

L'organitzaci UICN (International Union for Conservation of Nature and Natural Resources) determina en les espcies que avalua i que compten amb dades suficients, el grup d'espcie amenaada subdividit en les  categories, amb increment del risc, de vulnerable, en perill i en perill crtic.

La dinmica de les poblacions biolgiques fa que l'estat de conservaci d'algunes espcies s'hagi de reclassificar al llarg del temps. Per exemple l'antlop saiga (Saiga tatarica) de l'sia Central ha disminuit la poblaci des d'un mili d'exemplars el 1993 a noms 50.000 el 2008 i ha passat en aquests anys de la categoria de mantingut amb mesures de conservaci a la de perill crtic. Tamb hi ha espcies com el talp de Baviera (Microtus bavaricus) considerat extingit i que amb l'aparici d'alguns exemplars passa a la categoria de en perill crtic.

La Llista Vermella de la IUCN s l'inventari ms complet de l'estat de conservaci de les espcies de la fauna i la flora a nivell mundial; en la seva edici de 2008 registrava 16.928 espcies amenaades.

A Espanya es publiquen tamb catlegs propis d'espcies amenaades, tant de carcter estatal com autonmic, en total hi ha unes 1.200 espcies amenaades. De les espcies animals peninsulars, la ms amenaada s el linx ibric (Lynx pardinus).

Referncies.


Vegeu-ne tamb.
 Llista d'espcies animals en perill d'extinci;
 Llista Vermella de la IUCN;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53091" title="Dlar zimbabus" nonfiltered="870" processed="869" dbindex="20913">

El dlar zimbabus (en angls Zimbabwean dollar o, simplement, dollar) s la unitat monetria de Zimbabwe  El codi ISO 4217 des de la revaluaci del 2008 s ZWR (abans, ZWD). Normalment s'utilitza el smbol $ o Z$ per a distingir-lo d'altres dlars. Nominalment es divideix en 100 cntims (cents), si b la moneda fraccionria fa molts anys que no s'utilitza (de fet actualment no en circula cap mena de moneda, noms bitllets). 

s, i amb molta diferncia, la unitat monetria de valor ms baix del mn. A causa de la hiperinflaci de la darrera dcada, moltes organitzacions de Zimbabwe fa temps que utilitzen el dlar dels Estats Units (USD), l'euro (EUR), la lliura esterlina (GBP) o el rand sud-afric (ZAR) per a les transaccions monetries.

Histria.
El primer dlar (ZWD).
El 1970 Rhodsia va adoptar el dlar de Rhodsia, en substituci de la lliura de Rhodsia, a ra de dos dlars per lliura. Posteriorment, el 1980, es va declarar l'estat de Zimbabwe i es va establir el dlar zimbabus amb el mateix valor que el dlar de Rhodsia. En aquest moment, un dlar zimbabws equivalia aproximadament a mitja lliura esterlina, per la gran inflaci i la caiguda econmica van devaluar rpidament la moneda. El 2003 la inflaci va ser d'un 385%, la ms alta de tot el mn; per el 2004 fou d'un 624%, i el 2005 d'un 586%. 

El 26 d'agost del 2005, per exemple, un dlar dels Estats Units (USD) es canviava, oficialment, a ra de 24.500 ZWD; tot i que en el mercat negre aquesta relaci era aproximadament del doble. Malgrat aix, el bitllet en circulaci de ms valor era el de 1.000 dlars. Aquest fet va portar les empreses i el mateix govern a emetre xecs al portador de ms valor, tot i els inconvenients que representava per al ciutad la seva utilitzaci.

A comenament de setembre del 2005, el Banc de Reserva de Zimbabwe (Reserve Bank of Zimbabwe) tamb va emetre xecs al portador per valor de 5.000, 10.000 i 20.000 Z$ i va declarar com a illegals els xecs emesos per les entitats privades.

Per tant, a part d'aquests xecs al portador, circulaven bitllets de 1.000, 500, 100, 50, 20, 10, 5 i 2 dlars (aquests darrers, gaireb sense valor real). Pel que fa a les monedes, n'hi havia d'1, 5, 10, 20 i 50 cents i d'1, 2 i 5 dlars, de les quals encara se'n podia trobar alguna de 5Z$ en comunitats rurals; l's general de les monedes era com a fitxes en els casinos del pas. 

A causa de la gran inflaci, el dlar zimbabus va arribar a ser la unitat monetria de valor ms baix, condici que noms perdria durant un curt perode arran de la revaluaci del 2006. 

El segon dlar (ZWD).
L'1 d'agost de 2006 es va substituir la moneda en curs a ra de 1.000 dlars antics per un de nou, el dlar revaluat, si b es va mantenir el mateix codi ISO 4217.

Se'n van posar en circulaci tretze tipus de xecs al portador en denominacions des d'1 cent revaluat fins a 100.000 dlars revaluats, que el 2007 es van haver d'ampliar fins als 750.000 a causa de la hiperinflaci. Els xecs al portador tenien els valors segents: 1, 5, 10 i 50 cents, i 1, 10, 20, 50, 100, 500, 1.000, 5.000, 10.000, 50.000, 100.000, 250.000, 500.000 i 750.000 dlars. No en van arribar a circular monedes.

Per la inflaci no sols no es va aturar, sin que es va disparar extraordinriament: el 2006, la taxa oficial d'inflaci des de la independncia era del 1.281%; l'agost del 2007, del 6.693%; el desembre d'aquell any, del 66.213%; al final del juny del 2008, del 10.500.000%, i al juliol ja era del 231.000.000%. 

Es van haver de posar en circulaci nous xecs al portador: d'un mili, cinc i deu milions de dlars (el gener del 2008), 25 i 50 milions (l'abril), 100, 250 i 500 milions (el maig), agroxecs de 5.000, 25.000, 50.000 mil milions (tamb el maig), agroxecs de 100.000 mil milions (el juliol)... Per tant, es feia evident que calia fer una nova revaluaci de la moneda. 

El tercer dlar (ZWR).
El nou dlar va entrar en vigor l'1 d'agost del 2008 a ra de deu mil milions de dlars antics (10.000.000.000 ZWD) per un de nou (1 ZWR).

Es van reintroduir les antigues monedes, afegint-n'hi de noves de 10 i 25 dlars. Els nous bitllets en circulaci eren d'1, 5, 10, 20, 100 i 500 $. Com que la inflaci continuava imparable, el setembre es van emetre bitllets de 1.000, 10.000 i 20.000 $, l'octubre un de 50.000 $, el novembre bitllets de 100.000, 500.000 i un mili de dlars; el desembre, progressivament, s'emeteren bitllets de 10, 50, 100, 500, 1.000, 5.000 i 10.000 milions de dlars; el gener del 2009 entraven en circulaci bitllets de 20.000 i 50.000 milions i de 10, 20, 50 i 100 bilions de dlars (aquest darrer bitllet t un valor inferior als 30 euros).

Taxes de canvi.
 1 EUR = 18.425.625,71 ZWR (16 de gener del 2009);
 1 USD = 13.856.763,00 ZWR (16 de gener del 2009);

Vegeu tamb.
Dlar;
Unitat monetria de valor ms baix;

Enllaos externs. 
  Banc de Reserva de Zimbabwe ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53096" title="Valarshapat" nonfiltered="871" processed="870" dbindex="20914">
Valarshapat fou una ciutat d'Armnia, capital del pais des vers el 165 (inicialment amb el nom de Kainpolis) fins vers el 335.

El 163 el general rom Prisc va ocupar la capital Artaxata, va fer fugir al rei Pakoros i va restablir al rei Sohemo, que era senador i cnsol de Roma. Artaxata fou destruda i fou substituda per una nova ciutat no gaire llunyana anomenada Kainpolis, dissenyada pel arquitecte Suides, i que d'acord a Moiss de Khoren correspon a Valarshapat, nom armeni que va prendre del rei Valarsaces.
 
All es va installar una guarnici romana que al menys hi va romandre fins el 185. Marci Ver, que va substituir a Prisc, la va convertir en la capital.

Durant el regnat de Khosrov II d'Armnia (330-339) es va construir una nova capital, Dwin, i Valarshapat va perdre aquesta condici.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53097" title="Moiss de Khoren" nonfiltered="872" processed="871" dbindex="20915">
Moiss de Khoren (Movses de Khoren o Movses Khorenatzi) fou un historiador armeni que va viure vers el segle V. Fou dirigent espiritual i filsof. Va ser ordenat bisbe per va acabar martiritzat.

La seva obra principal es diu "Histria dels armenis". Tamb va escriure poemes, himnes, oracions i cntics.

Referncies.

Britannica.com;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53098" title="Gregori l'Illuminat" nonfiltered="873" processed="872" dbindex="20916">
Gregori l'Illuminat fou el primer patriarca d'Armnia (298-325).

Va nixer el 257 i el seu pare se suposa que fou Anak, un  noble part de la famlia de Suren que va assassinar al rei Khosrov I d'Armnia. Fou enviat a Cesarea de Capadcia per evitar la mort com a revenja. Es va casar i va tenir dos fills.

Fou bisbe d'Ashtishat i patriarca el 285. Presoner dels perses va retornar al seu pas i fou torturat durant 13 anys. El seu exemple va produir la conversi del rei d'Armnia vers el 301.

Va morir el 325.

Agatngelos va escriure la seva biografa.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53101" title="Medalla Fields" nonfiltered="874" processed="873" dbindex="20917">
La Medalla Fields s un premi atorgat durant els congressos internacionals de la Uni Matemtica Internacional que es celebren cada quatre anys. El premi es pot arribar a donar a un mxim de quatre matemtics. Aquest premi s'atorga des de 1936, des del 1950 amb regularitat, a iniciativa del matemtic canadenc John Charles Fields. La intenci del premi s proporcionar reconeixement a matemtics joves que hagin fet contribucions significatives al desenvolupament de les matemtiques.


Medalles Fields atorgades.



 Enllaos externs.
  Pgina oficial;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53102" title="Terra (geologia)" nonfiltered="875" processed="874" dbindex="20918">
La paraula terra dins l'ambit de la geologia, quan s'escriu amb la lletra inicial en majscula (Terra), es refereix al planeta Terra i escrita amb minscules terra fa esment al producte de la descomposici fsico-qumica i biolgica de la roca mare.

Els components fsics que componen una terra es categoritzen, a partir de partcules menors de 2 mm, en  arena (sorra), llim i argila. 

En resultar terra un concepte molt genric i per tant poc especialitzat, en la cincia de l'edafologia es fa servir el de sl i  en horticultura especialitzada el de substracte. 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53104" title="Llim" nonfiltered="876" processed="875" dbindex="20920">
El llim s una fracci mineral del sl composada per partcules amb un dimetre de 0'063 a 0'002 mm.

Segons un altre criteri els dimetres dels components del llim es considerarien  entre 1/16 i 1/256 mm

Les partcules de llim tenen un gruix intermig entre les d'arena, que sn ms grosses, i les d'argila, que sn ms petites.

Les fraccions que formen el llim no s'aprecien al tacte, per es veuen al microscopi ptic.

En un sl agrcola hi sn presents unes determinades proporcions de llim, arena i argila que sn les que donaran lloc a la classificaci granulomtrica final. En el cas de classificar-se com terra franca significa un equilibri entre els tres components, no que aquests estiguin en igual proporci. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53105" title="Roca mare" nonfiltered="877" processed="876" dbindex="20921">
La roca mare en edafologia designa dins el perfil del sl l'horitz ms profund i originari que encara no ha experimentat canvis.

Aquest material base tindr molta influncia en el resultat final del sl, especialment pel que fa a pH, permeabilitat i altres caracterstiques qumiques.

L'edafognesi s el procs de formaci de sl a partir del material compacte de la roca mare per meteoritzaci mecnica, qumica, acci biolgica i mescla de components.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53107" title="Can Tries" nonfiltered="878" processed="877" dbindex="20922">
Can Tries (tradicionalment ortografiat Can Trias) s un barri del municipi de Viladecavalls, al Valls Occidental. Est situat a l'extrem nord-oriental del terme, tocant a Terrassa, entre l'autopista C-16 i la via del tren Barcelona-Manresa i a banda i banda de la carretera C-58, coneguda com l'autovia de la Bauma. Dista uns 3 km del nucli antic de Viladecavalls. 

Amb 2.654 habitants (2003), s el nucli ms poblat del municipi. Es va formar en terrenys de la masia de Can Tries a partir de la dcada de 1970 com a nucli residencial de nivell mitj-baix i a la prctica funciona com a barri dormitori de Terrassa, ciutat amb la qual est unit a travs del barri del Roc Blanc. Entre els diversos serveis que ofereix hi ha una zona esportiva, un local social, una llar d'infants, una escola, un centre d'assistncia primria i el centre cvic Paco Cano. 

A l'oest del barri, a l'altra banda del torrent de Sant Miquel, hi ha el Polgon Industrial Can Tries on, entre d'altres serveis i indstries, trobem un dels quatre centres d'inspecci tcnica de vehicles (ITV) del Valls Occidental i la deixalleria de Viladecavalls.

Dins el polgon industrial, i adossada al magatzem de la masia de Can Tries, hi ha l'esglsia romnica de Santa Maria de Toudell, una de les tres parrquies que conformaven l'actual municipi de Viladecavalls, juntament amb les de Sant Miquel de Toudell i Sant Mart de Sorbet, totes tres incloses al terme del castell de Terrassa i, ms tard, al municipi de Sant Pere de Terrassa, fins que al darrer ter del segle XIX es va configurar el terme municipal de Viladecavalls. Els orgens de Santa Maria es remunten al segle XI, s de planta rectangular amb absis semicircular i coberta de volta de can, i hi destaca un interessant campanar de torre adossat a la capalera.


 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53113" title="Moxoene" nonfiltered="879" processed="878" dbindex="20924">
Moxoene fou una regi d'Armnia dins l'Imperi persa que fou cedida a l'Imperi rom el 298 junt amb les regions d'Arzanene, Ingilene, Zabdicene, i (Gordiene), pel rei part Nerss I. Tenia un senyor territorial.

Estava al sud del llac Van i al nord de la Gordiene. Els armenis l'anomenaven Mokq. 

En temps de Shapur II de Prsia, vers 368, va tornar al seu domini i va quedar a la Persarmnia a la partici del 387.

A finals del segle IV els perses van enderrocar al senyor Suran, que s'havia revoltat per que mes tard va recuperar el poder. Al segle V estava sota control d'una famlia armnia o armenitzada. 

Vegeu: Mokq.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53118" title="Hoka-sioux" nonfiltered="880" processed="879" dbindex="20925">
La Hoka-siux s una famlia de llenges amerndies que es caracteritzen per una gran abundncia de fricatives sordes i sonores, labials, dentals i palatals. Segons la classificaci feta per Edward Sapir el 1929, comprenia els segents grups:

Llenges iroqueses, als voltants dels Grans Llacs i a la zona de les dues Carolines, que es dividien en tres grups:
Septentrional, que inclou mohawk, cayuga, seneca, onondaga i oneida;
Meridional, que comprn  tuscarora i cherokee.
Oriental, que  comprn els hurons, erie i conestoga. ;
Llenges caddo, parlades a l'actual Oklahoma, que aplega les parles dels pawnee, arikara, wichita, tawaconi, natchitoche, kadohadacho i hasinai.
 Les llenges	Keres, que agrupa les llenges d'algunes tribus pueblo de Nou Mxic i Arizona: acoma, laguna, cochiti, sia, santa ana, san felipe i santo domingo.
Els chumash, un grup allat.
Llenges muskogi, que es parlaven originriament als Estats del Sud i avui sn a Oklahoma que aplega els creek, choctaw, chickasaw, seminola, biloxi, alibamu, natchez, cheraw, apalachee, tuskegee i timucua.
Les llenges tunican, que aplega les taensa, tunica, atakapa, chitimacha, karankawa, tonkawa, carrizo i altres.
Les llenges uchean, que aplega els yuchi i yamasee.
Llenges siouan o sioux, que aplega els grups:
Dakota o sioux, a Minnessota i les dues Dakota, amb els santee, yanktonai, yankton, teton i assiniboine.
Deghia, que vivien originriament a Nebraska i Kansas, amb els  ponca, kaw, omaha, osage i quapaw;
Chiwere, tamb a Nebraska i Kansas, amb els ioway, missouria i otoe.
 Altres, com els crow de Montana, els hidatsa i mandan de Dakota del Nord, els catawba de Carolina del Sud, els winnebago de Minnessotta i els eno, saponi, congaree, monacan i ofo de les dues Carolines.

A la classificaci de Charles F. Voegelin i Mary R. Haas, el gurp siouan i iroqus han passat a formar el grup Macro-Siouan, mentre que els hoka prpiament dits agrupen els famlies:

 Llenges Esselen-Yuman  (10);
 Esselen;
 Llenges Yuma-Cochim ;
 Cochimi;
 Llenges Delta-Californianes (2);
 Cocopa;
 Kumiai;
 Kiliwa;
 Paipai;
 Yuma del Riu  ;
 Mohave;
 Maricopa;
 Quechan o Yuma prpiament dits;
 Llenges Yuma de l'Altipl                                                                                                      ;
 Havasupai 404 parlants (cens 1990);
 Walapai (Hualapai) 440 parlants (cens 1990);
 Yavapai 163 parlants (cens 1990);
 Llenges Hoka del Nord (13);
 Chimariko;
 Llenges Karok-Shasta (4);
 Karok;
 Llenges Shasta-Palaihnihan (3);
 Llenges palaihnianes(2);
 Achumawi;
 Atsugewi;
 Shasta;
 Llenges Pomo (7);
 Riu Russian i Pomo Est(6)                                                                                                          ;
 Pomo de l'Est;
 Pomo del Riu Russian (5);
  Pomo del Nord-oest ;
  Pomo del Nord;
  Kashaya;
  Pomo del Sud;
  Pomo del Centre;
  Pomo del sudest;
 Yana;
 Yuki;
 Llenges Salinan-Seri (2);
 Salinan;
 Seri;
 Llenges Tequistlatecan  (2)                                                                                                          ;
 Sierra Chontal de Oaxaca;
 Costa Chontal de Oaxaca;
 Washo;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53121" title="Sant Miquel de Gonteres" nonfiltered="881" processed="880" dbindex="20926">
Sant Miquel de Gonteres, o Sant Miquel de Guanteres, s una urbanitzaci del Valls Occidental, a mig cam entre Viladecavalls i Terrassa i en terres pertanyents a tots dos municipis. Est situada entre la riera de Gai i el torrent de Can Gonteres i la travessa el ferrocarril Barcelona-Manresa, que hi t una estaci de la lnia de rodalies R-4. T accs per la carretera C-58 o autovia de la Bauma, per una carretera que surt de Terrassa mateix (al barri de Can Boada) i per la carretera B-122, o carretera de Rellinars.

T 1.200 habitants (2003), la majoria dels quals, 1.101, en terme municipal de Viladecavalls. A Terrassa, on la urbanitzaci es coneix amb el nom de Can Gonteres, hi estaven censades les 99 persones restants; segons el cens del 2005, per, a la part pertanyent a Terrassa (0,27 km2) ja hi residien 344 persones.

Depn de les parrquies de Sant Mart de Sorbet (la part de Viladecavalls) i la Sagrada Famlia de Ca n'Aurell (la part terrassenca).

La urbanitzaci es va formar cap a la dcada del 1960 com un seguit de torres de segona residncia, als terrenys de la masia de Can Gonteres i de l'esglsia de Sant Miquel, situats entre les masies de Can Mitjans i Can Tries, de l'antiga parrquia de Santa Maria de Toudell i avui pertanyents a Viladecavalls. En un origen la urbanitzaci era illegal, per la seva situaci es va anar normalitzant durant la dcada del 1980. 

Prop de la urbanitzaci hi ha les caseries del Molinot i Can Pepet. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53124" title="Ariel Sharon" nonfiltered="882" processed="881" dbindex="20927">

Ariel Sharon (          ), (n. Kfar Malal, Jaffa, Israel, 27 de febrer de 1928), s un militar i poltic israeli, primer ministre d'Israel entre el mar de 2001 i l'abril de 2006, quan fou rellevat del seu crrec per problemes de salut. Sharon sofr dues hemorrgies cerebrals i actualment es troba ingressat en estat vegetatiu, amb escasses esperances de recuperaci.

Primer Ministre d'Israel des de mar de 2001 fins abril de 2006, les seves competncies van ser assumides per l'actual Primer Ministre Ehud Olmert, des de la feridura que Sharon va patir el 4 de gener de 2006. Actualment es troba en estat vegetatiu i s molt improbable que mai es recuperi completament.

Durant la seva llarga carrera Sharon ha estat una figura que ha suscitat gran controvrsia entre molts sectors, tant a dins com a fora d'Israel. Els seus seguidors el veuen com un lder capa d'establir la pau sense sacrificar la seguretat d'Israel. D'altra banda, molts israelians el consideren un heroi de guerra perqu va defensar el pas en la majoria de guerres decisives. Per al mateix temps, ha estat criticat per haver coms crims de guerra, com per exemple els relacionats amb les matances de Sabra and Shatila durant la Guerra del Lban de 1982, per la qual la Comissi  Kahan, creada per la Knesset, el va assenyalar com a responsable "indirecte" i "personal". Encara que els israelians no van participar en la massacre, la investigaci va acusar Sharon de la seva responsabilitat personal per negligncia i complaena amb els fets que van succeir. El resultat de tot plegat va ser la destituci de Sharon com a Ministre de Defensa. Tanmateix, Sharon va continuar sent un dels lders del seu partit, el Likud, i va continuar ostentant diferents crrecs al govern i al partit, arribant a ser el lder del partit al 1999 i Primer Ministre al 2001. 

Durant el mandat de Primer Ministre les poltiques de Sharon van provocar enfrontaments amb el Likud, fins que Sharon va abandonar-lo per formar un nou partit anomenat Kadima. I va esdevenir el primer Primer Ministre d'Israel que no pertanyia a cap dels dos partits que tradicionalment havien dominat la poltica del pas, el Partit Laborista i el Likud. El nou partit creat per Sharon, amb Olmert com a lder accidental per la malaltia del primer va ser el ms votat a la Knesset a les eleccions de 2006, amb 29 escons. I actualment s el principal partit del govern. 

Biografia.
Sharon va nixer amb el nom Ariel Scheinermann del matrimoni de Shmuel i Dvora (anteriorment Vera) a Kfar Malal.  La seva famlia va migrar al Mandat Britnic de Palestina procedent de l'Rssia fugint de l'Exrcit Roig. El pare de Sharon parlava Jiddisch i la seva mare, Rus, fet que va permetre que Sharon aprengus a parlar la llengua de sa mare des de molt petit.

La famlia va arribar a Israel durant la Segona Ali i van establir-se en una comunitat socialista i secular de seguidors del Mapai, de la qual n'eren uns ferms detractors. 

Al 1942 a l'edat de 14 anys Sharon entra al Gadna, un batall juvenil paramilitar, i posteriorment a la Haganah, la fora paramilitar clandestina i la precursora del Tsahal, l'exrcit israeli. Amb la proclamaci d'Israel i la transformaci de la Haganah en el Tsahal Sharon va ser nomenat comandant de brigada. En aquest perode, va ser ferit greument a l'angonal per la Legi rab Jordana a la Segona Batalla de Latrun en un intent de d'alliberar del setge la comunitat hebrea de Jerusalem. Sharon tindr seqeles de les ferides durant tota la vida.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53129" title="Osage" nonfiltered="883" processed="882" dbindex="20928">


Els osage sn una tribu ndia de parla hoka-sioux, englobada en el grup deghia de la famlia sioux, el nom de la qual prov de la pronunciaci francesa del seu nom originari, Ouazhigi o Wah-she-she  la gent de les aiges del mig . Quan arribaren els europeus es trobaven a les valls dels rius Ohio i Osage, a Missouri. Cap el 1808 marxaren a la vall de Neosho (Kansas), i d ac el 1870 cap a Territori Indi (Oklahoma). Actualment viuen a Oklahoma, a la Reserva Osage.

 Demografia .
Cap el 1840 eren uns 5.000 individus, per baixaren a 3.500 el 1855. Pel 1906 hi havia 1.988 osage, que augmentaren a 2.229 el 1907 i a 3.672 el 1939.  El 1945 havien pujat a 4.500, a 4.621 el 1960, a 4.900 el 1965 i a 5.000 el 1970.  El 1990 eren uns 10.000 individus. Segons dades del 1995, l Osage Agency d Oklahoma tenia censats a la reserva 10.525 individus (per 5.197 al rol tribal). I segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 7.658 membres de la tribu, 1.354 barrejats amb altres tribus, 5.491 barrejats amb altres races i 1.394 barrejats amb altres tribus i altres races. En total 15.897 individus.

 Costums .
La seva cultura s del tipus de les planures, per  amb una combinaci de l agricultura i de la cacera del bfal.  Caaven ssos, crvols i castors. Llurs cases eren cobertes de pells, escora i esteres de canyes amb terra, i de forma irregular, amb un espai obert per a dances i discursos del consell. La seva estructura era gran i baixa, cupuliforme. Per a l estiu vivien en tipis i caaven bfals.

Llur vida tribal era centrada en les cerimnies religioses on els clans estaven dividits en una divisi legendria: els osage es creien descendents de la fusi de dos pobles apareguts quan Wah kon-tah, la fora espiritual, acab amb el ga-nitha (caos) i separ la terra de l aigua: Tzi-sho ( Poble del cel ), del qual en procedien 9 clans, i Hun-kah ( Poble de la terra ), del qual en procedien 15 clans, alhora sotsdividits en sotsclans dividits en els representacions de la terra seca i de l aigua. 

Llur organitzaci social era similar a la dels omaha, amb clans patrilinials dividits en meitats que simbolitzaven el cel i la terra.  En la seva dansa tradicional, I nlon schka, cada meitat de terra inclou dues subdivisions que simbolitzaven la terra seca o molla, i cada meitat de terra tenia un cap hereditari encarregat de reforar la poca laxitud que tenien en el lideratge.  Eren coneguts per llurs reituals potics, i tenien el costum de recitar la histria des de la creaci de l univers a cada nen nounat.

Tamb eren prou coneguts pel seu costum de dur el crani rapat i posar-se un parell de plomes, que eren indicaci dels enemics que havien ferit o matat en combat. A la reserva destacaren per llur afecci a la cultura prpia, vestint amb pells i no bevent whisky, i tenien el costum de tatuar-se  la marca de l honor  a aquells que respectaven les tradicions. La Native American Church, per, el 1980 noms tenia 150 adeptes entre ells.

 Histria .
Sembla ser que emigraren des dels rius James i Savannah, a Virgnia i les Carolines, cap a les muntanyes Ozark, amb les altres tribus deghia (ponca, quapaw, kaw). El primer i n-shta-heh (blanc) que contact amb ells fou el francs Jacques Marquette, qui els va trobar el 1673 a les valls dels rius Ohio i Osage, a l actual estat de Missouri. Vivien en cinc viles permanents al llarg del Missouri. Cal el 1714 s aliaren amb els francesos contra els fox algonquins, per foren venuts vora Detroit (Michigan).  EL 1723 formaren una aliana formal amb els francesos merc els oficis del Sieur de Bourgmont, i una delegaci osage visitaria Pars el 1725.  Aix, durant les guerres franceses del 1730-1740 els cediren guerrers, i durant uns cent anys es mantingueren en constant estat de guerra amb les altres tribus dels voltants. El 1755 uns 200 osage ajudaren als francesos contra les tropes de Braddock, per el 1763 passaren a mans britniques. El 1770 foren amenaats pels espanyols de Louisiana, qui els enviaren missioners. Per aquest motiu el 1790 declararen la guerra a Espanya i el 1794 els destruren la fortificaci de Santa Genoveva.

La seva situaci estratgica a la zona del Missouri els va fer poderosos; endems, tenien 800 guerrers el 1770, que augmentaren a 1.500 el 1800.  Per aix el 1802 els caps Pawhuska/White Hair i Cashesegra/Big Foot es traslladaren a Claremore (avui Clermont). El 1806 Lewis i Clark en trobaren 600, o Gran Banda Osage, al riu Arkansas, i uns 500 ms a Missosuri. El 1802, per intrigues dels comerciants a causa de les rivalitats pel domini del comar de pells, els van fer dividir-se: un grup, convenut pels francesos, marx al riu Arkansas (Oklahoma), i els altrs restaren on eren. Per el 1808 entregaren la major part del seu territori, 200 milles quadrades, a canvi de 500 $, al govern dels EUA, i emigraren a la vall de Neosho (Kansas) el 1822. Pressionats pels colons, entre el 1808 i el 1836, i atacats des del 1815 pels indis remoguts del Misissippi, anaren abandonant la vall del Mississippi.

El 1840 es dedicaren a vendre armes i plvora als comanxes i kiowa, i deposaren el cap White Hair per intentar que el poble es dediqus a l agricultura. El 1847 el jesuta p. John Schoenmakers construeix les primers escoles per a ells a Neosho, i el 1854 obriren les terres del nord als no blancs (entre ells els nika sale o negres).  Quan esclat la guerra civil nordamericana el 1861, 57 caps osage amb 500 guerrers decidiren ajudar als Estats Confederats d'Amrica, per els caps Big Chief, Little Bear, Striking Axe i Chetopa o Four Lodge aportaren 200 guerrers perqu ajudessin als unionistes. Per aquest motiu, durant els anys de la guerra la reserva fou arrassada.

Un cop acabada la Guerra de Secesi, el 1869, uns 2.000 colons illegals invadiren llurs terres. Per aquest motiu, cap el 1870 signaren un tractat amb els EUA merc el quaquer Isaac Gibson, agent indi, amb Josep Paw-ne-no-pashe i amb Chetopa, pel qual els compraren 1.470.599 acres per 9 milions de dlars i en cediren 102.400 als kansa (a Key County), i emigraren cap a Oklahoma, on es dedicaren al conreu del blat de moro; el 1872 els constituiren una reserva a l actual Osage County, amb 1.500.000 acres comprats als cherokee, per entre 1870 i 1875 patiren una forta plaga de fam a causa de l extinci del bfal i per una plaga de llagosta que els mald la collita de moresc.

Aix els obligaria, malgrat el seu orgull, a acceptar racions de menjar que els ofer la BIA. El 1878 constituiren el primer govern tribal, format per Paw-ne-no-pashe com a cap de govern i per Wah-than-kah com a cap del consell tribal. I el 1881 James Bigheart reclam una constituci, que instaurava un Consell Nacional i dividia el pas en cinc districtes, cadascun dels quals enviava  tres representants al Consell. A les eleccions del 1882 Paw-ne-no-pashe fou reescollit com a prsident, i Strike Axe en fou nomenat ajudant.  Alhora, Tchong-tas-sap-bee/Black Dog era el segon cap en influncia. Per aix no podia impedir la forta afluncia blanca al seu territori. El 1894 ja eren 5.000 no indis que vivien a terra osage, i augmentarien a ser entre 10 i 15.000 el 1904. Com a resposta, el govern federal abol el Consell Tribal l u d abril del 1900. 

A comenaments del segle XX es descobr petroli al seu territori (el 1904 ja es van fer 155 estraccions de petroli i 18 de gas natural), i per aix el 28 de juny del 1906 els imposaren la Osage Allotment Act, per la qual cadasc rebria una parcella igual de terra i drets de mineria (segons el cens d aquell any, en el rol tribal hi havia 830 osages purs i 1.158 mestissos, que augmentaren a 926 i 1.303 el 1907).

Desprs de la mort del cap Bigheart el 1908, Tom Baconrind o Washing-ha (1860-1932) fou cap de la tribu del 1908 al 1914, adepte de la NAC (peiotistes) i mxim portantveu dels sectors tradicionalistes durant els anys 20. Aconsegu que el 1916 reberen 10 dlars per persona a causa dels rendiments petrolers, per no pogu impedir que el 1920 la Standart Oil Co els espolis 200 hectrees per extraure petroli.  Tot i aix, 120 osages lluitaren amb els EUA durant la Primera Guerra Mundial, i 381 a la segona (tamb tingueren el seu propi heroi de  guerra, el major general d aviaci Clarence Tinker, mort en un accident el 1942), alhora que 200 traballadors osage treballaren a l aeronutica de Tulsa.

El 1926 se celebr a Pawhuska (Reserva Osage) la III Convenci de la Society of American Indians, i el 1920 l osage John Joseph Matthews (1894-l979) fou el primer graduat universitari en histria.  El 1924 el president Calvin Coolidge entreg al capdill Fred Lookout/Wy-hah-shah-shin-kah, cap  de la tribu del 1914 al 1956,  una medalla per la contribuci de la tribu en la Primera Guerra Mundial.

Del 1907 al 1929 van vendre ms terra als no indis, i el FBI fou obligat a intervenir en un cas de matrimoni amb assassinat per les terres. El 1930 els caps Henry Pratt/Nopawalla i George Wright guiaren la tribu en els anys de la Depressi contra el licor i la prdua de terres. Com a personatges destacats, Esther Quinton Cheshewalla, fou la primera dona ndia a l exrcit d aviaci nord-americ, i les germanes Tallchief, ballarines.

El 1964 es form l Osage Nation Organisation (ONO), comit de greuges dirigit per Leroy Logan i Raymond Lesley, que tenia 250 membres el 1965 i que arribaria als 800 el 1970.  Va fer crides a canviar l estructura del govern tribal, per no aconseguiren cap mesura favorable al respecte.

 Llista d'osage .
 Pawhuska;
 Fred Lookout;
 John Joseph Matthews;
 Clarence Tinker;
 Rosella Hightower;
 Maria Tallchief;
 Marjorie Tallchief;
 Carter Revard;
 William Least Heat-Moon;
 Elise Paschen ;

 Bibliografia .
 WILSON, Terry P. (1989)  The osage  Frank W. Porter III General Editor, Chelsea House, New York.
 WISSLER, Clark (1993) Los indios de Estados Unidos de America,  Paids Studio, n 104    Barcelona;
 ENCICLOPAEDIA BRITANNICA,  Ed. E.B. Inc, 1970;
 THE NEW ENCICLOPAEDIA BRITANNICA-Micropaedia;
 ENCICLOPAEDIA AMERICANA, Grooler Inc, Danbury Corn,1983;

 Enllaos externs .

 Pgina oficial de la tribu;
 Enllaos osage;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53131" title="Electronic Arts" nonfiltered="884" processed="883" dbindex="20929">


Electronic Arts s una companyia de programari dedicada exclusivament als videojocs de PC o de consola. s la companyia ms gran de producci de videojocs del planeta. Les seves oficines centrals es troben a Redwood City, Califrnia tot i estar estesa a molts pasos i tenir oficines als Estats Units, Canad, Jap i Anglaterra. Electronic Arts t diferents subsidiaries com EA SPORTS (encarregada de tots els videojocs esportius), EA GAMES (encarregada de tots els videojocs restants) o EA RECORDING (encarregada d'enregistrar msica, usualment dels videojocs).

 Histria .

Fundada en 1982, era una productora discreta de videojocs per a PC, es va decidir especialitzar en aquest sector amb jocs apropiats per al suport, com els gneres d'estratgies i militar. A principis dels 90 va comenar a produir simuladors esportius de forma massiva i va decidir produir per a consola, sent Sega Mega Drive i Super Nintendo, les plataformes on la companyia va traure ms jocs a mitjans dels anys 90. Els ingressos de la companyia va pujar vertiginosament, a causa d'una campanya agressiva publicitria i l's de llicncies, per exemple al 1994 va traure el FIFA International Soccer, el primer simulador esportiu amb noms reals dels jugadors i d'indumentries d'equip, la qual cosa li va donar molta popularitat i una saga interminable que va desterrar la resta de competidors si exceptuem les sagues de International Super Star Soccer i Pro Evolution Soccer de Konami.


En la segona meitat de la dcada dels 90, va comenar a produir molts jocs d'esports, carreres i d'estratgies per a la Sony Play Station, tamb va ser la que va produir ms jocs per a l'efmera Panasonic 3DO, va recolzar a ms una miqueta ms tmidament a Nintendo 64 i Sega Saturn. Sorprenentment no va traure un sol joc per a Dreamcast (abans recolzava activament a totes les consoles de Sega). En la nova generaci de principi del segle XXI va decidir EA recolzar a totes les plataformes: Xbox, Playstation 2 i Gamecube, sense deixar de costat al PC. Aquesta immensa producci per a consoles casolanes contrasta amb l'escs llanament per a les porttils i molts menys per a mquines de recreatives, en tota les histria de la companyia.

Al 2005 va aconseguir la llicncia exclusiva de la federaci de NFL del futbol nord-americ, va intentar el mateix amb la lliga de basquetbol NBA, per aquesta vegada sense xit; va comprar a diverses companyies del sector com el grup de programaci de Criterion i intent a comprar a Ubisoft, la major d'Europa i una de les majors del mn, no aconseguit per la negatives dels seus amos.

 Estudis .

 Estudis actuals .
 Criterion a Guildford, Regne Unit;
 Digital Illusions CE a Estocolm, Sucia;
 EA Black Box a Vancouver, Colmbia Britnica;
 EA Canada a Burnaby, Colmbia Britnica;
 EA China a Shanghai, Xina;
 EA Los Angeles a Los Angeles, Califrnia;
 EA Chicago a Xicago, Illinois;
 EA Mobile;
 EA Montral;
 EA Mythic a Fairfax, Virginia;
 EA Japan a Tquio, Jap;
 EA Korea a Sel, Corea;
 EA Redwood Shores a Redwood City, Califrnia;
 EA Singapore;
 EA UK a Chertsey, Regne Unit;
 Maxis a Emeryville, Califrnia;
 EA Phenomic a Ingelheim, Alemanya;
 EA Tiburon a Maitland, Florida;
 EA Salt Lake a Bountiful, Utah (anteriorment Headgate Studios);

 Antics estudis .
 Original HQ a San Mateo, Califrnia   mogut a Redwood City el 1998;
 Origin Systems a Austin, Texas   obtingut el 1992, tancat el 2004;
 Bullfrog Productions a Surrey, Anglaterra   obtingut el 1995, tancat el 2001;
 EA Baltimore a Baltimore, Maryland   establert el 1996 com a part d'Origin, tancat el 2000;
 EA Seattle a Seattle, Washington   originriament Manley & Associates, obtingut el 1996, tancat al 2002;
 Maxis a Walnut Creek, Califrnia   obtingut el 1997, tancat el 2004 (mogut a l'estudi de Redwood City);
 Westwood Studios a Las Vegas, Nevada   obtingut el 1998, tancat el 2003;
 EA Pacific (conegut per un temps com a Westwood Pacific) a Irvine, Califrnia   originriament era part de Virgin Interactive, obtingut amb Westwood el 1998, tancat el 2003;
 Kesmai (conegut tamb com a GameStorm); obtingut el 1999, tancat el 2001.
 DICE Canada a London, Ontario (va crear el pack d'expansi de Battlefield 2: Special Forces, i tots els seus pedaos BF2). Obtingut per DICE completament el 2 d'octubre de 2006; l'estudi DICE Canada va ser tancat hores desprs.

 Informacions financeres .
L'any fiscal 2005, EA va registrar ingressos de 3.100 milions de dlars americans i va produir 31 ttols que van vendre ms d'un mili de cpies. Sent la companyia ms rendible del sector, desprs de Nintendo.


Vegeu tamb.
Llista de videojocs d'Electronic Arts;

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial d'EA;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53136" title="Eisstock" nonfiltered="885" processed="884" dbindex="20930">
 
L'eisstock o eisstocksport, en terninologia alemanya, i icestock en, terminologia anglesa, s un esport que t el seus orgens als Alps. Les primeres imatges daten del segle XVI, ms concretament l'any 1564 en dos olis  de l'autor Pieter Brueguel  el vell , pintor costumista de l'poca que va immortalitzar la principal activitat de lleure que realitzaven a l'hivern els habitants dels Alps. s un esport amb llarga tradici i histria. avui en dia petits i grans segueixen practicant de forma habitual l'eisstock, no noms a l'hivern sin tamb a l'estiu amb la variant del joc sobre asfalt. 

Es podria dir que s una espcie de petanca que es jugava en el gel. Aquest joc va anar evolucionant i actualment es pot jugar en equip i individual i en diverses modalitats (llanament, en equip, tcnica...) i es pot jugar al gel (modalitat d'hivern) i sobre asfalt (modalitat d'estiu). s un esport amateur que compta amb federaci internacional, amb normes de joc, antidopatge, etc... en aquests moments s un esport reconegut pel comit olmpic internacional (COI) i que aspira a sser esport olmpic en un futur.
Va sser esport d'exhibici d'hivern als jocs olmpics els anys 1936 a Garmisch i l'any 1964 a Innsbruck. 

Als pasos amb ms tradici l'eissotck es practica de forma diria, amb campionats locals, regionals i lligues semi-professionals com l'alemanya (Bundesliga) o l'Austraca. La federaci internacional igualment organitza campionats europeus de clubs, europeu de nacions i mundial de nacions en totes les modalitats existents.

Les dades ms destacables a nivell internacional sn: 

- 38 Federacions i associacions internacionals (la nm. 33 s l'associaci d'icestock Catalunya) agrupades a la Federaci Internacional.
- Nacions amb ms federats: 125000 (cent vint-i-cinc mil) federats a ustria, 85000 (vuitanta-cinc mil) federats a Alemanya, 8500 (vuit mil cinc-cents) federats a Itlia, 2300 (dos mil tres-cents) federats a Sussa i 550 (cinc-cents cinquanta) a  la Repblica Txeca.

A Catalunya, s'hi ha introdut l'any 2005 i s'ha creat l'Associaci Icestock Catalunya que s l'associaci que algutina els jugadors d'aquest esport a Catalunya,  organitzant clnics d'aprenentatge i formaci, aix com la primera competici catalana d'Icestock.



Normes de Joc.
Team Shooting (per equips de 4 persones).



Un partit consiteix en 6 jocs. Cada equip comena 3 jocs (alternant). El  Daube  (disc) est sempre al centre de la pista a l'inici del joc. Durant el joc, el  Taube  romany al lloc a on va quedant fins al final del joc a no ser que sigui empenyat fora de la pista, llavors es colloca un altre cop al mig de la pista.

La finalitat s tenir ms IceStock d'un equip a la vora del  donut de goma  ( daube  de 4 de dimetre) al final del joc. 
La puntuaci s'obt al final de cada joc. La puntuaci per joc pot ser de un mxim de 9 punts. Noms un equip suma punts en cada joc.
Stock ms proper al  taube 		3 punts
2on Stock ms proper al  taube 		2 punts
3er Stock ms proper al  taube 		2 punts
4art Stock ms proper al  taube 	2 punts
Total:					9 punts per joc

Al final de cada joc, els capitans dels equips avaluen quants Stocks estan ms propers al  Taube .

P.E.: Si l'equip A t 2 Stocks ms propers al  Taube  i el tercer ms proper s de l'equip B. L'equip A suma 5 punts (3 del primer Stock ms proper i 2 del segon ms proper).

Al final del partit, els capitans del equips sumen les puntuacions dels 6 jocs i l'equip amb puntuaci global ms alta guanya el partit.

En cas d'un campionat, el guanyador t dos punts (match points) en la classificaci general i un empat representa 1 punt (match point) per a cada equip (com el futbol abans dels 3 punts per victria).
L'equip amb ms  match points  guanya el campionat.

Exemple 1: L'equip A suma 3 punts (1 stock ms proper de l'equip A)

Exemple 2: L'equip B suma 7 punts (3 stocks ms propers de l'equip B)

Target Shooting (individual).

Un partit consisteix en 4 jocs, cada joc amb diferents tasques a realitzar. L'objectiu pot ser el  taube  o un Icestock.

Game 1:

Fer 6 tirades tant a la vora com sigui possible del centre de la pista. Es pot puntuar 10 punts per tirada, La posici dintre dels anells de la  diana  determina la puntuaci, hi ha anells de 2, 4, 6, 8 i 10 punts. 
La mxima puntuaci s de 50 punts (si es fan 6 tirades al 10, noms compten 50 punts)

Game 2:

Fer 6 tirades, s'ha de treure fora de la pista uns Icestocks collocats en les caselles A-B-C-D-E-F.
Es puntuen 2, 4  9 punts per tirada
L'objectiu s colpejat per no surt de la  house 			                                        2 punts. 
L'objectiu s colpejat i surt de la  house  per l'Icestock que hem tirat tamb surt de la  house 		4 punts.
L'objectiu s colpejat, surt de la  house  i el nostre Icestock es queda dins de la  house 			9 punts.
La mxima puntuaci s de 50 punts (si es fan 6 tirades de 9, noms compten 50 punts)

Game 3: 

El Game 3 s igual que el Game 1, per amb 3 tirades a cada una de les  dianes  que hi ha a les cantonades de la pista.
Fer 3 tirades el ms a prop possible de la cantonada esquerra.
Fer 3 tirades el ms a prop possible de la cantonada dreta.  
La mxima puntuaci s, doncs, de 50 punts

Game 4:

Aquest joc s un  mix  dels altres 3. Hi ha 6 tirades amb tasques especfiques
Els objectius A i B puntuen un mxim de 10 punts.
L'icestock que tirem ha de colpejar l'objectiu cap al centre de la diana, la puntuaci es determina segons la posici de l'Icestock que tirem desprs de colpejar l'objectiu 2, 4, 6, 8 o 10 punts.
Els objectius G i H puntuen un mxim de 10 punts
L'Icestock que tirem ha d'empnyer l'objectiu cap al centre de la diana, la puntuaci la dona la posici de l'objectiu en la diana, 2, 4, 6, 8 o 10 punts.
Els objectius E i F sumen 5 punts cada un.
L'objectiu ha de sortir de la diana i l'Icestock que tirem ha de quedar dins de la diana, qualsevol altre cosa dona 0 punts.
Puntuaci Total: 50 punts
La puntuaci total del joc sn 200 punts (l'actual rcord del mn est en 182 punts)


Long Shooting (Tir de llarga distncia).

El Tir de Llarga distncia s la disciplina individual ms atltica d'equip en esdeveniments internacionals. Tots els competidors utilitzaran el mateix cos i plat, per utilitzen la seva prpia maneta. La maneta ha d'sser inspeccionada per l'rbitre abans de l'inici de la competici. 

L'objectiu s de llanar l'icestock tan lluny com sigui possible dintre dels lmits de la Pista.

No s perms moure el peu de la Placa de partida abans que llencem l'icestock. 

El competidor ha de romandre en l'rea de llanament fins que l'rbitre hagi finalitzat la distncia aconseguida i validi el llanament. 

Cada competidor t 5 llanaments. Els dos millors aconseguits per cada membre de l'equip (4 persones) sn els que sumats ens dona la puntuaci i classificaci final de l'equip.

Els 2 tirs ms llargs sumats de cada competidor  ens determinen la posici individual de cada jugador. El top 8 juga la ronda final.

En La ronda final tamb es totalitzen els 2 millors llanaments dels 5 realitzats i qui sumi ms puntuaci guanyar el ttol individual.

Enllaos externs.
Associaci Icestock Catalunya;
Federaci internacional;
Web en angls sobre l'esport;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53141" title="Pawhuska" nonfiltered="886" processed="885" dbindex="20932">
Pawhusta era un cabdill osage, tamb conegut com a White Hair o Teshunhimga, Cahagatonga fou cap principal dels osage del 1794 al 1809 i el 1806 va rebre la visita de Zebulon Pyke. El 1808 va signar el Tractat de Fort Clark amb els Estats Units i marx amb part de la tribu a Neosho (Kansas).

 Enllaos externs .
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53142" title="Fred Lookout" nonfiltered="887" processed="886" dbindex="20933">
Fred Lookout, nom angls del cap osage Wy-hah-shah-shin-kah (Independence, Kansas, 1865-Pawhuska, Oklahoma, 1949). Fill d un cap de clan, va estudiar a l escola Carlisle i el 1908-1910 i 1914-1931 fou escollit cap principal assistent del Consell Osage, substituint Tom Baconrid, i guany fama d honradesa i eficcia. Aconvertit al culte peyote de la Native American Church, en fou un dels principals propagadors.


 Enllaos externs .
 Biografia;
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53143" title="Primitiva" nonfiltered="888" processed="887" dbindex="20934">

En matemtiques, una primitiva d'una funci f d'una variable real definida sobre un interval I s una funci F definida i derivable sobre I la derivada de la qual s f, en altres paraules tal que:
;
Una condici suficient perqu una funci f admeti primitives sobre un interval s que hi sigui continua.

La primitiva s lineal, es adir:
 Si f s una funci que admet una primitiva F sobre un interval I, llavors per a tot real k, una primitiva de kf sobre l'interval I s kF.
 Si F i G sn primitives respectives de dues funcions f i g, llavors una primitiva de f  + g s F + G.
La linealitat es pot expressar com segueix:
;
Si una funci f admet una primitiva sobre un interval, n'admet una infinitat, que difereixen entre elles d'una constant: si F1 i F2 sn dues primitives de f, llavors existeix un real k0 tal que F1 = F2 + k0.

El conjunt de totes les primitives d'una funci f donada s'anomena de vegades integral indefinida de la funci f. Si la funci f est definida en un interval connex llavors la seva integral indefinida es pot expressar com la suma d'una primitiva F ms una contant arbitrria C:
 ;
Segons el teorema fonamental del clcul, si  s una primitiva de , llavors 
.

 Constant d'integraci .

La derivada de qualsevol funci constant s zero. Un cop s'ha trobat una primitiva F, sumant-li o restant-li una constant C s'obt una altra primitiva, perqu (F + C) ' = F ' + C ' = F '. La constant s una manera d'expressar que cada funci t un nombre infinit de primitives diferents.

Per interpretar el significat de la constant d'integraci es pot observar el fet que la funci f (x) sigui la derivada d'un altre funci F (x) vol dir que per a cada valor de x, f (x) li assigna el pendent de F (x). Si es dibuixa a cada punt (x, y) del pla cartesi un petit segment amb pendent f (x), s'obt un camp vectorial com el que es representa a la figura de la dreta. Llavors el problema de trobar una funci F (x) tal que la seva derivada sigui la funci f (x) es converteix en el problema de trobar una funci la grfica de la qual, en tots els punts sigui tangent als vectors del camp. A la figura de la dreta s'observa com en variar la constant d'integraci s'obtenen diverses funcions que compleixen aquesta condici i sn translacins verticals les unes de les altres.

 Clcul de primitives.
 Regles i mtodes de clcul .
 Taula de primitives .


principals primitives:




 Vegueu tamb .

Integraci per canvi de variable

Integraci per parts

Integraci per sries

Integraci per substituci trigonomtrica

Integraci de fraccions racionals

Taula d'integrals




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53144" title="John Joseph Matthews" nonfiltered="889" processed="888" dbindex="20935">

John Joseph Mathews, antropleg nord-americ (Pawhuska, Oklahoma 1894-1979). Mests d osage, va escriure la seva autobiografia Boy, horse and dog (1921) i estudi a Oxford. Durant la primera guerra mundial lluit com a pilot i es gradu en geologia a Oklahoma, tot i que treball a Europa i frica fins el 1924. Cap el 1930 torn a la reserva i va escriure Wah'Kon-Tah: The Osage and the White Man's Road (1932), on denuncia la situaci a la reserva. Posteriorment public Talking to the moon (1952) i The Osages: Children of the Middle Waters (1962).

 Enllaos externs .
 Ressenya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53146" title="Gerard Quintana" nonfiltered="890" processed="889" dbindex="20936">
Gerard Quintana, nascut a Girona el 27 de novembre de l'any 1964, s cantant de pop-rock, primer en el grup Sopa de Cabra i desprs en solitari, passant per altres grups i espectacles.

Histria.
Abans de formar part de Sopa de Cabra havia estat en els grups Hasta los huevos de Mili i Ninyin'sMine Workers Union Band.

Ms endavant va entrar a formar part de Sopa de Cabra com a cantant i compositor des dels inicis del grup (1986) fins la seva dissoluci l'any 2003.

Aquell mateix any inicia la seva carrera en solitari amb el disc Senyals de fum, gravat als estudis de Quimi Portet.

L'any 2004 edita el seu segon disc en solitari Les claus de sal, ms intimista i on el piano agafa ms importncia.

El novembre de 2005 treu el disc Per un tros de cel.    

Parallelament ha gravat dos treballs amb Jordi Batiste Els miralls de Dylan i Sense reina ni as, on versionen Bob Dylan.

Tamb l'hem vist en el grup de versions Astun Kiki i en l'espectacle de l'ngel Bo. Desprs de la dissoluci de Sopa de Cabra va presentar l'espectacle Els Enfants du Paradis on compartia escenari amb Dani Nello i Ldia Pujol. Tamb va fer una gira de petit format amb en Francesc Bertran, anomenada Doble Zero.

Ha collaborat en nombrosos discs d'altres artistes com ara Gossos, Albert Pla, Albert Fibla, Kabul Bab, Van de kul, Esteve de Franc, Quimi Portet i Ricard Puigdomnech, entre d'altres.

Una altra faceta del cantant de Girona, ara establert a Eivissa, s com la d'actor. L'hem pogut veure en alguns films, com per exemple  Rateta, Rateta (1990), de Francesc Bellmunt.

Tamb ha fet programes de rdio a Onagirona, on presentava Latribu, i ms recentment a Catalunya Cultura Al mig del cam.

Discografia.

 Amb Sopa de Cabra .
 Sopa de Cabra        (1989) ;
 La Roda              (1990) ;
 Ben endins           (1991) (Directe);
 Girona 83-87 "Somnis de Carrer" (1992) ;
 Mundo Infierno       (1993);
 Allucinosi          (1994) ;
 Sss...               (1996) ;
 La nit dels anys     (1997) (Directe);
 Nou                  (1998) ;
 Plou i fa sol        (2001) ;
 Bona nit, malparits! (2002) (Directe) ;
 El llarg viatge      (2003);
 Podr tornar enrere. El tribut a Sopa de Cabra (2006) (En la can "Seguirem somniant");

 Amb Jordi Batiste - "Els miralls de Dylan" .
 Els miralls de Dylan (1998);
 Sense Reina Ni As (2000);

 En solitari .
 Senyals de fum (2003);
 Les claus de sal (2004);
 Per un tros de cel (CD+DVD) (2005);
 Treu banya (2007);

 Enllaos externs .
Pgina web oficial d'en Gerard Quintana;
Bloc personal d'en Gerard Quintana;
Pgina web no oficial d'en Gerard Quintana;
Especial Gerard Quintana a Ritmes.cat;

 Vegeu tamb .
Sopa de Cabra;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53147" title="Clarence Tinker" nonfiltered="891" processed="890" dbindex="20937">
Clarence Leonard Tinker (Oklahoma, 1887-1942) fou un militar nord-americ d'tnia osage, fou el primer amerindi que assol rangle de general a l'exrcit dels EUA. El 1906 va ingressar a l Acadmia Militar de Lexington; el 1912 fou destinat a Hawaii com a sotstinent i el 1919 es pass a aviaci. Major general de l exrcit de l aire als EUA, va morir en un accident d aviaci al Pacfic Sud l u de juny del 1942.

 Enlla .
 Biografia en angls;
 Fotografia de Clarence Tinker ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53148" title="Rosella Hightower" nonfiltered="892" processed="891" dbindex="20938">
Rosella Hightower (Ardmore, Oklahoma, 1920). Ballarina nord-americana d'tnia osage, el 1935-41 form part del Ballet Rus de Montecarlo, el 1946-1947 del Ballet Rus i el 1969-1972 fou nomenada directora del Ballet de l pera de Marsella. Fou la primera nord-americana que del 1964 al 1967 fou artista convidada del Grand Ballet Classique de France. Darrerament, ha estat directora del Ballet del Teatre de Nancy (1973-1974) i professora de Ballet del segle XX del Conservatori de Dansa de Nia (1977-1980), any en qu succe Violette Verdy en la direcci de la dansa de l'Opera de Pars.


 Enllaos externs .
Pgina oficial de la seva escola de dansa ;
Biografia ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53149" title="Maria Tallchief" nonfiltered="893" processed="892" dbindex="20939">
Maria Tallchief  (Fairfax, Oklahoma, 1925) s una ballarina nord-americana, filla d'un cap osage i germana de la tamb ballarina Marjorie Tallchief. El 1942 s'un al Ballet Rus de Montecarlo, el 1947 fou artista convidada a l'pera de Pars, el 1948 s un al NYC Ballet, el 1960 a l'American Ballet Theatre, el 1965 fou director artstic del Ballet d pera Lrica de Chicago, i el 1980 fund i dirig el Chicago City Ballet.

 Enllaos externs .
Biografia a www.greatwomen.org ;
Biografia a www.ballerinagallery.com ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53150" title="Marjorie Tallchief" nonfiltered="894" processed="893" dbindex="20940">
Marjorie Tallchief (Denver, Colorado,1927) Ballarina nordamericana, filla d'un cabdill osage i germana de Maria Tallchief. Fou la primera nord-americana premire danseuse toile de l pera de Pars. Tant ella com la seva germana foren alumnes de Bronislawa Nijinskaja.

 Enllaos externs .
 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53151" title="Carter Revard" nonfiltered="895" processed="894" dbindex="20941">
Carter Revard, nom angls de Nompehwahteh (Pawhuska, Oklahoma, 1931). Escriptor nordameric, osage per part de pare. Graduat a la universitat de Tulsa, actualment hi s professor de literatura medieval. Ha escrit Ponca War Dancers (1980), Cowboys and Indians Christmas Shopping (1992). Ms recientment, An Eagle Nation (1993),  Family Matters, Tribal Affairs (1997) i els poemes Talking Leaves (1991) i New Worlds of Literature (1989).

 Enllaos externs .
 Biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53152" title="William Least Heat-Moon" nonfiltered="896" processed="895" dbindex="20942">

William Least Heat-Moon (Kansas City, 1939) Escriptor nordameric. Mig irlands i mig osage, es gradu a la universitat de Missouri, i ha escrit Blue Highways (1982), Prairy earth (1991) i River Horse (1999).


 Enllaos externs .
 Ressenya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53159" title="Elise Paschen" nonfiltered="897" processed="896" dbindex="20943">
Elise Paschen (1959) s una escriptora nordamericana d'tnia osage. Ha estat directora executiva de la Poetry Society of America del 1988 al 2001. Ha rebut diversos premis i ha escrit Infidelities (1996), guanyadora del Nicholas Roerich Poetry Prize, i Houses: Coasts (1985). Es coeditora de Poetry in Motion (Norton, 1996), nom d'un programa nacional per a difondra la poesia al transport urb, i Poetry Speaks (Sourcebooks, 2001). 



 Enllaos externs .
 Biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53164" title="Armada" nonfiltered="898" processed="897" dbindex="20945">
L'armada s la part de l'exrcit que desenvolupa la seva activitat en el medi aqutic, habitualment  el mar per tamb en llacs o rius.

Inclou principalment l's de diveros tipus de vaixells i submarins com el portavi, el cuirassat, creuer destructor, fragata, corbeta i dragamines.

El grau ms alt dins l'armada o marina de guerra acostuma a ser el d'almirall mentre els aprenents s'anomenen cadets o guardamarines.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53165" title="Forces aries" nonfiltered="899" processed="898" dbindex="20946">

Les forces aries sn la part de l'exrcit que opera en el medi aeri de forma directa o indirecta.

Els pilots no constitueixen la majoria del personal de les forces aries ja que l'equip de suport en terra els supera.

Els aparells utilitzats comprenen els avions i els helicpters amb funcions entre altres de combat (fighter), bombarders, de reconeixement (espies), transport, comunicacions i subministre de combustible.

Alguns exrcits tenen tamb forces aries equipades amb mssils intercontinentals i satllits geostacionaris.
L'organitzaci i estructura de les forces aries s molt variable: en els Estats Units i el Regne Unit (Royal Air Force) estan dividits en comandaments, grups i esquadrons.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53167" title="Virrei" nonfiltered="900" processed="899" dbindex="20947">
Un virrei s un oficial reial que governa un pas o provncia en nom i representaci del monarca. El terme es deriva del prefix llat vice-, que significa "en lloc de", i el catal rei. Una virreina, pot ser tant la dona que governa un pas o provncia en nom i representaci del rei, com la dona del rei. Sovint, encara que no sempre, el territori o provncia governat per un virrei es coneix com a virregnat. 

L'allusi etimolgica dna a entendre que la posici del virrei s superior a qualsevol altre crrec oficial, siguin capitans o governadors-generals. En alguns casos, el ttol i l'ofici del virrei, era reservat als membres d'una dinastia regnant, i en d'altres qualsevol persona de la noblesa podia ocupar el crrec, per designaci del rei.  

El virrei en la monarquia hispnica.
En la monarquia hispnica, el ttol de virrei va ser utilitzat en la corona d'Arag des del segle XIV en la designaci de l'ofici de governaci a Sardenya i Crsega. Els virreis procedien de famlies aristocrtiques hispniques o italianes, i solien sser tamb militars d'alta graduaci o prelats de l'Esglsia.  Amb la uni amb el regne de Castella, el rei designava virreis per a Arag, Valncia, Catalunya, Sardenya, Siclia, Npols i Portugal. Els virreis governaven en representaci del rei, per llurs territoris no eren pas coneguts com a virregnats.

Per contra, al Nou Mn, els territoris de la corona de Castella es van organitzar com a virregnats, governats per un virrei designat pel rei. El primer virregnat, i el ms important, va ser el virregnat de la Nova Espanya, creat el 1535, la capital de qual era la ciutat de Mxic. El virregnat de la Nova Espanya s'estenia des de l'Amrica del Nord a l'Amrica Central, i administrava les Antilles i les Filipines. El segon virregnat creat, el 1544, va ser el virregnat del Per, amb capital a Lima, que va administrar les possessions espanyoles a Sud-amrica. El 1717 es va crear el virregnat de Nova Granada, que administrava els estats actuals d'Equador, Colmbia i Veneuela, susps el 1723 i restaurat definitivament el 1739, la capital del qual era Bogot. L'ltim virregnat a crear-se, va ser el virregnat del Riu de la Plata, el 1778, que administrava els territoris actuals de l'Argentina, Bolvia, el Paraguai i l'Uruguai, la capital del qual era Buenos Aires.

Altres virreis.
A la Xina imperial, el mot virrei es referia a la traducci del crrec de "General Supervisor i Protector", tamb conegut com a Governador-General. Tenia com a subordinades a les divisions administratives, que acostumaven a incloure 2 o 3 provncies. Algunes d'aquestes regions eren Zhili, Huguang, Liangjiang, Liangguang, Shangan, Minzhe, Yungui i Sichuan. Li Hongzhang va ser virrei de Hukwang des de l'any 1867 fins al 1870, mentre que Yuan Shikai va ser virrei de Chihli.

Des de l'any 1858 al 1947, el Governador General de la ndia era reconegut com a virrei de l'ndia. El Lord Lieutenant d'Irlanda tamb era reconegut com a virrei. A molts pasos de la Commonwealth, el Governador General tamb tenia el reconeixement de virrei, sobretot per la premsa.

Referncies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53168" title="Oahu" nonfiltered="901" processed="900" dbindex="20948">
 

Oahu (en hawai Oahu) s l'illa ms poblada de Hawaii. La ciutat ms gran s Honolulu, la capital de l'estat. Tota l'illa est sota l'administraci de la Ciutat i Comtat de Honolulu, encara que la ciutat mateixa noms ocupa una part al sud-est de l'illa. Altres llocs d'Oahu amb renom internacional sn: Waikiki, Pearl Harbor i Diamond Head.

 Geografia .
Oahu est formada per dos volcans, Waianae i Koolau, amb una ampla vall entre ells. L'altitut mxima s al Mount Kaala de Waianae amb 1.225 m sobre el nivell del mar. Amb una superfcie total de 1.545,3 km  s la tercera illa ms gran de l'arxiplag de Hawaii.

Al cens del 2000 la poblaci total era de 876.156 habitants, un 75% aproximadament del total de l'estat. La Ciutat i Comtat de Honolulu administra, a ms del municipi, tota l'illa d'Oahu i les illes de Sotavent, excepte l'atol Midway.

 Histria .
Oahu va ser la primera de les illes Hawaii que va trobar l'angls James Cook, el 18 de gener de 1778, durant el seu tercer viatge al Pacfic. Es dirigia des de les illes de la Societat cap el nord per una ruta suposadament similar a la que havien seguit les antigues migracions polinsies. Desprs d'haver explorat tot el Pacfic Sud es va quedar sorprs de trobar unes illes altes al bell mig del Pacfic Nord, amb la mateixa cultura que s'estenia fins a Nova Zelanda i l'illa de Pasqua.

El rei Kamehameha III va traslladar la seva capital de Maui a Oahu, el 1845. El palau Iolani s una mostra de la presncia de la monarquia.

Avui, Oahu s una destinaci turstica internacional amb ms de cinc milions de visitants anuals, principalment dels Estats Units continentals i del Jap. Multitud de pellcules i sries de televisi s'han filmat a l'illa, per exemple Magnum P.I. o Hawaii Five-O.




 Llocs d'inters .
Honolulu, s la capital de l'estat. Disposa del Bishop Museum, el ms important de cultura polinsia; Honolulu Academy of Arts, un museu d'art amb una important collecci d'art asitic; Lyon Arboretum, jard botnic tropical.
Waikiki s el gran centre turstic de Hawaii, situat a la costa sud d'Oahu, que concentra el 90% dels hotels. La platja de Waikiki, una de les ms famoses del mn, ofereix sol, platja i surf. Al segle XIX ja era un lloc de descans de la famlia reial hawaiiana. El nom hawai Waik k  significa 'aigua drenada' ja que abans estava envoltada d'aiguamolls. ;
Pearl Harbor s una badia situada a l'oest de Honolulu. La major part del port i els voltants de la badia sn una base naval nord-americana, el quarter general de la flota del Pacfic. Va ser l'atac  a Pearl Harbor, el 7 de desembre de 1941, que va provocar l'entrada dels Estats Units a la II Guerra Mundial. Les restes del USS Arizona i el USS Missouri sn monuments commemoratius de la guerra.
Diamond Head (en hawai L ahi) s un con volcnic, situat a l'est de Waikiki, que mostra una vista panormica que ha esdevingut un smbol turstic. El nom li van donar navegants anglesos del segle XIX que van confondre els cristalls de calcita encrostats a la roca amb diamants. Est declarat com a State Monument.

 Enllaos externs .

 Fotografies d'Oahu;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53170" title="Shelby Foote" nonfiltered="902" processed="901" dbindex="20949">
Shelby Foote (Greenville, Mississippi, 1916-Memphis, Tennessee, 2005). Escriptor nord-americ. Estudi a la Universitat de Carolina del Nord, lluit a la Segona Guerra Mundial i treball de periodista. Es dedic a la literatura i va escriure obres de ficci ambientades en la Guerra civil dels Estats Units, com Tournament (1949), Follow Me Down (1950), Love in a Dry Season (1951), Shiloh (1952), Jordan County (1954) i September, September (1978), per li don fama el recull histric The Civil War: A Narrative (1974) amb les narracions Fort Sumter to Perryville (1958), Fredericksburg to Meridian (1963) i Red River to Appomattox (1974), que reflecteixen fidelment l'ambient sudista. Tamb ha estat lector de la Universitat de Virgnia, i alguns crtics l'han comparat amb William Faulkner.  

 Enllaos externs .
 Biografia;
 ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53171" title="Aztln" nonfiltered="903" processed="902" dbindex="20950">
Aztln (lloc de blancor o lloc de les garces (del nahuatl azta=ocells + tlan (tli)=lloc d'origen) s la llar ancestral llegendria dels asteques/mexiques. s representat com una illa en un llac localitzat en el que ara s el nord de Mxic (o possiblement el sud-est dels Estats Units), des del qual els primers mexiques van emergir al principi del quart mn. La paraula asteca, rarament emprada pels mexiques per a descriure's a si mateixos, deriva de la paraula Aztekatl, que significa "d'Aztln". Les caracterstiques d'aquest lloc tenen un rol que no va mes enll de la llegenda de la qual diu que el du Huitzilopochtli els va ordenar que partissin des d'Aztln i s'assentessin en un lloc on haurien de trobar un llac, en aquest un illot amb una pedra, sobre la pedra un cactus i en aquest una guila devorant una serp, pel que les tribus asteques es van assentar a la vall de Mxic i van fundar Tenochtitln (tamb una illa en un llac, la reproducci de la seva llar original).

Durant la conquesta espanyola de Mxic, la histria d'Aztln va guanyar importncia i va ser divulgada per Fra Diego Durn (1581) i altra gent com una mena de parads o Edn, lliure de malaltia i de mort, que havia existit en alguna del lluny nord. Aquestes histries van ajudar a iniciar expedicions dels castellans en el que ara s el sud-oest dels Estats Units.

Aztln tamb dna el seu nom a diversos moviments poltics hispnics als Estats Units, com el consell revolucionari i Govern provisional de Aztln i de METXA, tamb conegut com a Moviment Estudiantil Chicano d'Aztln. Refereix sovint a ambicions irredentistes d'independncia o uni amb Mxic per als estats al sud-oest dels EUA que Mxic va controlar abans del Tractat de Guadalupe Hidalgo el 1848.

Enllaos externs.
Aztln virtual ;
El mite de Mexcaltitln com a Aztln ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53172" title="Southern Party" nonfiltered="904" processed="903" dbindex="20951">

Southern Party (Partit del Sud). Partit poltic de caire neoconfederat, s a dir, partidari de la reconstituci de la independncia dels Estats Confederats d'Amrica, i que va assolir el mxim efecte el 1999. Els seus principals caps han estat George Kalas, Mike Crane i Madison Cook. El darrer cap del partit fou Jerry Baxley, qui ms tard fundaria el Southern Independence Party i hi aplegaria les restes del partit, que s'ha dividit en nombroses seccions locals, principalment les de Gergia, Tennessee i Kentucky. 


 Enllaos .

 Pgina oficial del SP;
 Pgina del SP de Gergia;
 Pgina del SP de Kentucky;
 Plataforma del SP;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53173" title="Southern Independence Party" nonfiltered="905" processed="904" dbindex="20952">
Southern Independence Party (Partit de la Independncia Sureny, SIP). Plataforma poltica creada a New Braunfels (Texas) el 4 de mar del 2000 per Jerry Baxley, antic cap del Southern Party (SP) i Al Benson Jr. El juny del 2000 fou enregistrat legalment com a partit i ha organitzat dues convencions on han promogut la refundaci dels antics Estats Confederats d'Amrica per vies legals amb representants dels antics estats membres. Merc ell es va constituir una Federaci d Estats amb Vance Beaudreau com a secretari. Sovint s'ha enfrontat amb el Southern Party per qestions de lideratge del moviment neoconfederat.


Enllaos externs.
 Pgina oficial;
 SIP de Tennessee ;
 SIP de Texas;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53174" title="Harper Lee" nonfiltered="906" processed="905" dbindex="20953">
Harper Lee (Monroeville, Alabama, 1926) s una escriptora nord-americana, rebesneta del general Robert Lee. El seu pare fou senador de l'Estat d'Alabama del 1926 al 1938. Estudi a Oxford i Nova York, on el 1959 fou secretria de Truman Capote, que l'encoratj a escriure la seva gran obra To kill a mockingbird (1960), allegat contra els prejudicis racials i influda per l'afer Scostsboro; fou duta al cinema el 1962, on assol un gran xit (scar al millor actor per a Gregory Peck) i va obtenir el premi Pulitzer. Desprs, per, va desaparixer de la vida pblica i no ha tornat a publicar res ms.

 Enllaos externs .
 Biografia en castell;
 Biografia en angls;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53175" title="Robert Lee" nonfiltered="907" processed="906" dbindex="20954">


Robert Edward Lee (Westmoreland, Virgnia, 1807-Lexington, Virgnia, 1870) fou un militar nord-americ. El 1829 es gradu a l'Acadmia Militar de West Point i inici una carrera brillant; es destac especialment a la campanya de Mxic (1846-48). Tot i que considerava que la secessi dels Estats del Sud era inconstitucional, i que personalment s'oposava a l'esclavatge perqu anava contra les lleis de Du, quan Virgnia es va unir a la Confederaci va oferir els seus serveis al govern de Jefferson Davis. Durant la guerra de Secessi (1861-65) fou general en cap de l'exrcit sudista. Malgrat obtenir victries notables, a la batalla de Gettysburg (1863) s'iniciaren una srie de derrotes que acabaren amb la capitulaci de l'exrcit confederat a Appomattox. El 1865 fou elegit president del Washington College fins a la seva mort.

 Enllaos externs.
 Biografia d'en Robert Lee











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53177" title="Ambrose Powell Hill" nonfiltered="908" processed="907" dbindex="20955">

Ambrose Powell Hill (Culpeper, Virgnia, 1825- Petersburg, Virgnia, 1865) fou un militar sudista. Graduat a West Point el 1847, es va unir com a coronel a l'exrcit confederat el 1860 i particip a la batalla de Bull Run. Nomenat general, lluit a Williamsburg (1862), Seven Days i la segona batalla de Bull Run. Desprs d'Antietam esdev m dreta de Robert Lee i participa a Fredericksburg i Chancellorsville (1863), on fou ferit. Nomenat tinent general, particip a Gettysburg, Wilderness (1864) i Petersburg, on va morir per les ferides rebudes.

 Enlla .
Ambrose Powell Hill;
  Biografia;
  Web dedicada a A.P.Hill;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53181" title="Charles Alexander Eastman" nonfiltered="909" processed="908" dbindex="20956">

Charles Alexander Eastman, nom angls d'Ohiyesa (guanyador) (Minnesota, 1858-Detroit, 1939) fou un intellectual sioux. Membre de la tribu santee, va rebre l'educaci tradicional fins els 15 anys, i fou el primer sioux graduat en medicina a Darmouth i va escriure llurs vivncies i les del seu poble en angls, com Indian Boyhood (1902), Red Hunters and the Animal People (1904), Old Indian Days (1907), The Soul of the Indian(1911), Indian Child Life (1913) Indian Scout Talks (1914), The Indian To Day (1915), From Deep Woods Into Civilization (1916) i Indian Heroes and Great Chieftains (1918). Fou metge a la reserva de Pine Ridge el 1890, on protest pels fets de Wounded Knee i fou acomiadat. Desprs de moltes penries, el 1900 fou nomenat metge de la reserva de Crow Creek, per el 1901 en fou acomiadat per enfrontar-se a la BIA. Aleshores comen a escriure i a recrrer tot el territori indi. El 1911 es va establir a Nova Hampshire i el 1923 fou nomenat Inspector d'Indis. Tamb fou un dels impulsors de la Society of American Indians, primera associaci panamerndia moderna.

 Enllaos externs .
 Biografia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53182" title="Luther Standing Bear" nonfiltered="910" processed="909" dbindex="20957">

Luther Standing Bear, nom donat pels nordamericans al sioux Ota Kte (Reserva de Pine Ridge, Dakota del Sud, 1868-1939). Indi brul, el seu pare el va enviar a l escola de Carlisle el 1879-1884, on va aprendre amgls i adopt un nom anglitzat. Fou ajudant a l escola de la reserva de Rosebud i el 1902 marx a Europa amb el show de Buffalo Bill. El 1905 torn per ser cap del seu clan i viatj a Washington per a demanar la ciutadania nordamericana. Aix deix la reserva, el 1912 va fer d actor a films de Tom Ince i va escriure My People, the Sioux (1928), My Indian Boyhood (1931), Land of the Spotted Eagle (1933), i Stories of the Sioux (1934).


 Enllaos externs .
 Biografia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53183" title="Gertrude Simmons Bonnin" nonfiltered="911" processed="910" dbindex="20958">

Gertrude Simmons Bonnin o Zitkala-a (Reserva Yankton, 1876 - Washington DC, 1938) fou una escriptora nord-americana de mare ndia sioux i pare blanc. Va estudiar a l'escola per a indis de Carlisle i comen a publicar en angls Old Indian Legends (1901) on denunci les falses percepcions sobre els indis, i es va fer amiga del yavapai Carlos Montezuma. El 1916 public "The Indian's Awakening" a American Indian magazine. El 1916 fou nomenada secretria de la Society of American Indians per el 1920 trenc amb ells per discussions de lideratge. Tamb s'opos a la influncia de la Native American Church entre els sioux.


 Enllaos externs .

 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53184" title="Ella Cara Deloria" nonfiltered="912" processed="911" dbindex="20959">
Elle Cara Deloria o Anpetu Waste Win (Beautiful Day) (reserva Yankton, Dakota del Sud, 1889-1971) fou lingista i escriptora sioux yankton. Era nta del cap tribal i bisbe episcopali. Estudi magisteri i collabor amb Franz Boas i Ruth Benedict, cosa que la va moure a compondre Dakota texts (1932), Dakota grammar (1942), Speaking of indians (1944). Va escriure la novella Waterlily (1988), ambientada en la histria dels dakota.

 Enllaos externs .
Biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53186" title="Torneig Ciutat de Barcelona" nonfiltered="913" processed="912" dbindex="20960">
Histria.
El Torneig Ciutat de Barcelona s un torneig amists de futbol, organitzat anualment pel Reial Club Deportiu Espanyol al seu estadi, i que enfronta l'Espanyol amb diversos clubs mundials. El torneig pren el nom de la ciutat seu del club. El torneig es disputa durant el ms d'agost i serveix com a preparaci de l'equip de cara a les competicions oficials i com a presentaci dels jugadors davant de l'afici.

El torneig s'inici l'any 1974, disputant-se en format quadrangular (dues semifinals, un partit pel tercer lloc i una final). Des de l'any 1983 es disputa a partit nic, excepte l'any 1995, que es disput en el format de 3x1 (tres partits de 45 minuts).

El Reial Club Deportiu Espanyol s el club que ha guanyat el torneig ms cops, amb un total de 18 vegades.

Palmars.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53187" title="John Fire Lame Deer" nonfiltered="914" processed="913" dbindex="20961">
John Fire Lame Deer (Reserva de Rosebud 1903-1976) fou remeier dels sioux oglala. De jove va fer de ranxer, cowboy de rodeo, policia tribal, etc. Va tenir visions i es va passar a la Sundance. EL 1971 va escriure Lame Deer, seeker of visions. s el pare d'Archie Fire Lame Deer. 

 Enllaos externs .
 Fitxa de Native American Authors;
 La famlia Lame Deer;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53188" title="Rosebud Yellow Robe" nonfiltered="915" processed="914" dbindex="20962">
Rosebud Yellow Robe  (Rapid City, Dakota del Sud 1907- Nova York, 1992). Historiadora i contista sioux, filla del cap Chauncey Yellow Robe. Estudi a Carlisle, i represent als indis al Congrs de Nacions de l Exposici de Chicago del 1895. Fou membre de la Society of American Indians i el 1927 va rebre amb el seu pare el president Calvin Coolidge.  Autora de The Album of the American Indian (1969) i Tonweya and the Eagles and Other Lakota Indian Tales (1979).


 Enllaos externs .
 Biografia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53189" title="Ben Reifel" nonfiltered="916" processed="915" dbindex="20963">
Ben Reifel o Wiyaka Wanjila (Parmalee,  Reserva Rosebud, 1906-1990). Poltic nordameric. De mare sioux brul i pare alemany, es cri a la reserva i fou bilnge angls-lakota. Estudi bioqumica i va servir a l exrcit el 1931. El 1932 va treballar a la BIA, el 1946 enfou superintendent a la reserva de Fort Berthold i el 1954 en la de Pine Ridge. El 1955 fou nomenat director de l oficina de la BIA d Aberdeen. Del 1960 al 1971 fou congressista republic al parlament de Dakota del Nord, i el 1976 fou Comissionat d afers indis amb Gerald Ford.


 Enlla .

Biografia en angls a  




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53190" title="Occitnia durant la Revoluci Francesa" nonfiltered="917" processed="916" dbindex="20964">

Evoluci histrica al territori occit durant la Revoluci Francesa, del 1788 al 1795
 Abolici dels antics Estats .
Ja poc abans de comenar la Revoluci Francesa, el 1788, els nobles del Delfinat demanaren que les noves Assemblees Territorials fossin substitudes pels vells Estats Provincials, alhora que el Parlament de Bordu intent impedir la constituci de l Assemblea del Llemos.  L aristocrcia provinciana demanava descentralitzaci i el predomini local.  Lomnie de Brienne, arquebisbe de Tolosa, el 1787 intent impedir les reformes de Calonne, qui volia fer augmentar els impostos, abolir les duanes internes, abolir la gabella i reduir el poder dels parlaments locals. Alhora, el 5 de maig del 1788 Lamoignon, canceller del parlament de Pars, intent modificar el sistema judicial tot abolint els tribunals dels nobles.

A la Provena, els funcionaris muncipals eren escollits per una Assemblea de les Comunitats, enemiga dels pobles. El desembre del 1787, per pressions, es reuniren els Estats de Provena, per hi dominava la noblesa, de manera que que l hivern del 1788-1789 esclat la revolta a Ais, Tol i Marsella.  Alhora, al Parlament de Bearn es neg a acceptar a l intendent i al comandament militar i els expulsa, tot desafiant Pars.

El 1785 el Delfinat era la zona ms industrialitzada de Frana, i convoca Estats Provincials , celebrats a Grenoble entre l u de desembre del 1788 i el 16 de gener del 1789 i on es produdiren els primers conflictes per la representaci. Mounier en ser escollit cap, per el juny del 1789 els bandits assaltaren els magatzems i s endugueren el menjar,  Simultniament, el 1790 cremaren el palau del duc d Aguillon a Agen i el Parlament d Ais votaria la seva autodissoluci.

 Participaci occitana a la Revoluci .
Els occitans participaren fora activament en la Revoluci. Des del 1789 es va fer fort al pas el Partit Girond (que rep aquest nom de la comarca de la Gironda, a Bordeus, d on eren originaris molts dels dirigents). Eren volterians influts per la revoluci nord-americana, que reclamaven ms poder per a les provncies i departaments. Els principals dirigents girondins occitans foren el llemos Pierre Vergniaud (1753-1793), president de la Convenci Nacional el gener del 1793, i el marsells Charles Barbaroux (1767-1794). Un altre grup posterior fou el Club des Feuillants, dit aix per reunir-se en aquest monestir aquit, eren jacobins moderats que defensaren la constituci del 1791 i s oposaren a l execuci del rei. Els principals caps eren l alverns Marqus de La Fayette (1757-1834), heroi de la Guerra en els EUA; el provenal Emmanuel-Joseph Siyes (1748-1836), autor dels estudis Essai sur les privilges (1788) i Qu est-ce que le Tiers tat (1789), qui el 1799 formaria part del Directori francs i seria fautor del Cop d'estat de brumari i un dels  tres cnsols; el dalfins Antoine-Pierre Barnave (1761-1793) diputat per Grenoble executat per Robespierre, i el francs Jean Bailly, tamb executat el 1793.

D antuvi, la revoluci fou molt ben rebuda. Els provenals Mirabeau i Pascalis demanaren el restabliment dels antics drets i autonomies a Barn i Provena, per Pascalis fou executat el 1790, i els seus seguidors, burgesos rurals i aristcrates arrunats, no rebran el suport del poble.

El 1790 Latrosne va abolir l antiga divisi provincial i va dividir Frana en 25 generalitats, 250 districtes i 4.500 cantons, que foren concretats el 1793 en 81 departaments, dels quals 31 corresponien a territori occit. Cadascun d ells tenia un jutge de pau, i d aquesta manera restaven definitivament abolides les Assemblees Provincials del 1787 i els Furs, considerats anacrnics.


Per altra banda, la Declaraci dels Drets de l Home suprim l antiga divisi de la Frana en cinc zones fiscals, de manera que tothom era igualat a l hora de pagar impostos.  El 12 de juny del 1790 el Comtat Venaissin, que ja s havia revoltat contra els Papes el 1659-1662 i el 1665, es proclam independent, i el 18 d'agost del 1791, per 70 vots contra 19, decid incorporar-se a Frana.

Endems, el 1792 el girond Barbaroux propos Petion i Roland establir-se a una Republique du Midi, i ms tard conquerir des d ac el Nord, si les coses no els anaven b.  Aix, els voluntaris marsellesos arribaren a Pars i participaren en l establiment de la Convenci Nacional (juliol del 1792) . El montpeller Joseph Cambon (1756-1820) fou conseller de finances el 1793.

Pel setembre del 1792 el general francs D Anselme ocup Nia amb 7.000 marsellesos i hi expuls el comte de Saint-Andr.   El 3 de gener del 1793 s aprovaria la seva incorporaci a Frana, s hi introduirien les lleis i institucions franceses, i formaria part del departament dels Aups Maritims.  Tres anys ms tard, el 1796, i ratificat a la caiguda de Napole, tornaria a mans de Savoia.

 Repressi i Terror .
Tanmateix, la reacci d'el Terror per part de Robespierre i Georges Jacques Danton, aix com la caiguda i execuci dels dirigents girondins, provocaria una espiral d insurreccions al pas occit.  El 7 de juliol del 1793 es produ una revolta federalista a Bordeus, ofegada en sang pels enviats Isabeau i Tallien, qui guillotinaren l alcalde i 881 resistents ms.  Per aix esperon el 12 de juliol la revolta de Tol, on executaren al prefecte jacob Jacob Sevestre i cridaren en demanda d ajut l almirall angls Hood. Napole I Bonaparte la conqueriria el 18 de desembre del 1793 i reduiria la poblaci en una quarta part, alhora que enviava 12.000 tolonesos a fer treballs forats.  Alhora, del 12 de juliol al 25 d agost se sublevava tamb Marsella, que finalment fou dominada per Doppet i Carteaux. Les revoltes en general s acabarien, i noms el 9 d agost del 1799 es produ una nova revolta de pagesos a Tolosa, que fou molt durament reprimida.

 Persecuci lingstica .
Per acabar de donar el cop de grcia al pas, noms faltava atacar la llengua. Ja el 17 de juny del 1789 l Assemblea Nacional declar la  unitat nacional de Frana , a proposta del gasc bigordi Bertrand Barre de Vieuzac, qui endems propos que la llengua oficial noms fos el francs.

Fins aleshores, el francs era la llengua de l administraci, i les altres parles eren discriminades, per no pas objecte de persecuci sistemtica. Fins i tot alguns reis els agradava de portar intrprets a les provncies.  La primera proposta partiria de gent del pas, com Charles-Maurice de Talleyrand-Prigord, bisbe d Autun, qui en un Rapport sur instruction publique afirmava que calia implantar als ciutadans uns nous sentiments, uns nous costums, uns nous hbits. El decret del 14 de gener del 1790 promovia la traducci i la difusi de missatges a les parles regionals, on hi destacaria el llenguadoci Dugs, redactor de LO POINT DU JOUR.  Per se li opos el gasc Barre de Vieuzac, qui va fer pblic un informe del 27 de gener del 1794 on afirmava que el feudalisme i la superstici parlen baixbret, l emigraci i l odi a la repblica parlen alemany, la contrarevoluci parla itali, i el fanatisme parla basc. 

Per acabar-ho d adobar, el 8 d agost del 1793 l abat lorens Henri Grgoire, bisbe de Blois des del 1791 i que odiava els patuesos, sobretot els provenals, presentaria a la Convenci el Rpport sur la necesit et les moyens d anantir les patois et universaliser l use de la langue franaise, on tracta les parles locals amb un menyspreu sense precedents fins aleshores , i en proposa la virtual eliminaci per  contrarevolucionries i reaccionries .  Aix, el 12 de maig del 1794 el Consell Municipal de Marsella prohibeix la representaci de peces de teatre en provenal perqu la unitat dels francesos ha d existir fins i tot en el llenguatge, i alhora fa suprimir les Acadmies Occitanes.

Un cop acabat el Terror, la poltica de persecuci lingstica contra els nous dimonis, els patuesos, va continuar. El 27 de gener del 1794 el francs esdev per decret l idioma obligatori en tots els actes pblics, mentre que el 4 de juny l s del patois s prohibit en els actes pblics.  Endems, en l informe del 9 de juliol del 1794 el Delegat del Departament del Var qualifica l occit de jarg estrafolari d aquesta contrada. Endems, el 4 de juny del 1794 es van fer pbliques les propostes de l informe de Grgoire, de manera que es proposa l s exclusiu del francs a les discussions municipals, aix com la modificaci dels rtols i noms dels carrers.

Desprs, un cop acabat el Terror, la pressi afluixaria.  El 25 d octubre del 1795 el foixenc Josp Lakanal va canviar hbilment el sentit de la Loi d enseignament DEL francs perqu no hagus de ser expressament EN francs. Endems, la repblica d aleshores no disposava ni dels diners ni dels efectius humans per tal de dur-ho a terme   en aquest segle

 Articles relacionats .
 Bretanya durant la Revoluci Francesa;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53194" title="Dinamo" nonfiltered="918" processed="917" dbindex="20965">
La dinamo va ser el primer generador elctric capa de produir potncia elctrica per a la indstria, i s encara el generador ms important pel que fa al seu s durant el segle XXI. La dinamo utilitza l'electromagnetisme per convertir la rotaci mecnica en electricitat, en forma de corrent altern.

Hippolyte Pixii, un fabricant d'instruments francs, l'any 1832 va construir la primera dinamo basada en els principis de Michael Faraday. Utilitzava un imant permanent que feia girar una excntrica. L'imant giratori estava collocat de manera que els seus pols passaven per una pea de ferro amb un conductor enrotllat al seu voltant. Pixii va  trobar que l'imant giratori produa un corrent oscillant al conductor cada vegada que un pol passava pel rotlle. A ms, els pols nord i sud de l'imant induen corrents en direccions oposades. Afegint un commutator, Pixii podia convertir el corrent altern en corrent continu.

 Dinamo de Gramme .
Aquests dos dissenys patien un problema similar: provocaven "puntes" de corrent i a continuaci no produen cap corrent en absolut. Antonio Pacinotti, un cientfic itali, ho va solucionar reemplaant el rotllo de fil per una bobina toroidal, que preparava embolicant un anell de ferro. Aix feia que una part del rotllo passs contnuament pels imants, allisant el corrent. Znobe Gramme, va reinventar aquest disseny uns quants anys desprs en dissenyar les primeres centrals elctriques comercials, que van operar a Pars l'any 1870. El seu disseny es coneix ara com la Dinamo de Gramme. Des de llavors se n'han fet diverses versions i millores, per el concepte bsic d'un bucle de fil sense fi que gira, roman al cor de totes les dinamos modernes.

 Antecedents: el disc de Faraday .

Durant 1831 i 1832, Michael Faraday va descobrir que un conductor elctric movent-se perpendicularment a un camp magntic generava una diferncia de potencial. Aprofitant aix, va construir el primer generador electromagntic, el disc de Faraday, un generador homopolar, emprant un disc de coure que girava entre els extrems d'un imant amb forma de ferradura, generant-se un petit corrent contnu. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53196" title="Mitj de comunicaci de massa" nonfiltered="919" processed="918" dbindex="20966">



Un mitj de comunicaci de massa (en angls:Mass media) s un terme usat per anomenar el sector dels mitjans de comunicaci especficament concebuts i dissenyats per arribar a una gran audincia.

Tot i que en principi un mitj de comunicaci s qualsevol instrument usat per a transmetre i rebre dades, actualment el terme s'usa per a designar uns ens capaos de fer arribar a un gran pblic la informaci, l'entreteniment o la propaganda. Amb l'establiment d'una xarxa de rdio a partir de la dcada de 1910 i la generalitzaci de peridics amb gran tirada es va originar el terme de Mass media, concepte de la dcada de 1920. 

El desenvolupament econmic i tecnolgic dels darrers cent anys va portar a poder oferir a un gran pblic i a preus progressivament  ms baixos tota una sria de productes adreats a la comunicaci. La incidncia en la societat d'aquesta nova forma comunicativa ha estat molt diversa, en part ha fet disminuir la comunicaci interpersonal directa i tamb ha facilitat la formaci d'una opini pblica. Els mitjans de comunicaci de massa es fan servir a bastament en la publicitat i tamb la propaganda poltica directa o indirecta.

La histria dels mitjans de comunicaci est molt lligada al desenvolupament de la tecnologia que els fa possibles. Per la seva gran influncia en l'opini i els hbits de la gent, sn l'objectiu de governs i empreses. Han ajudat decisivament a la globalitzaci. Sn objecte d'estudi de disciplines molt diverses, des de la sociologia fins a l'economia, passant per l'art. 

Tipus de mitjans de comunicaci de massa.
Els mitjans de comunicaci ms habituals sn:
 Telfon;
 Telgraf;
 Premsa;
 Rdio;
 Televisi;
 Cinema;
 Internet;
 Llibre;
 Canal web;
 Publicitat;
 Disc compacte;
 DVD;
 Videocasset;
 Cassette;

Articles relacionats.
 Audincia (mitjans de comunicaci);





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53198" title="Via frria" nonfiltered="920" processed="919" dbindex="20967">
Una via frria s la part de l'estructura ferroviria per on es desplaa un vehicle.

Les vies de fusta ja s'utilitzaven, per desplaar vagons en la mineria, molt abans de la invenci del ferrocarril.

Les vies actuals habitualment estan formades per dos carrils per pot ser un de sol en el cas de trens especials monocarrils.

Les vies dobles estan formades per dues peces d'acer laminat amb una secci adient i paralleles que sostenen i guien les rodes dels vehicles, habitualment en forma de tren.

La construcci d'una via ha d'evitar els revolts amb un radi menor d'uns 800 metres i sovint aix implica fer una infraestructura viria (ponts, tnels, terraplens, etc.).

Sempre sobre el terreny aplanat es colloca una capa de grava o balast que distribueix la crrega i anivella la via.

Les barres d'acer o carrils d'una via acostumen a estar dividits en peces (per exemple de 12 metres de llargada) que es munten de forma que la base o pat descansi sobre les travesses transversals de fusta, acer o formig i hi quedi fixada.

Es deixa una separaci entre les peces metlliques per compensar l'efecte de la dilataci. 1

La distncia entre les cares interiors dels carrils s  l' ample de via. A Espanya existeixen dos tipus d'amplada, l'Amplada Ibrica que s de 1.668 mm i l'Amplada  Internacional que s de 1.435 mm. Per tal de que els trens poguessin continuar el recorregut s'ha de canviar ample dels eixos i per realitzar aquesta operaci hi han dos sistemes:
 El sistema dissenyat per l'empresa TALGO;
 El sistema dissenyat per la empresa CAF per a eixos que portin el sistema BRAVA. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53206" title="Energia hidrulica" nonfiltered="921" processed="920" dbindex="20968">

Energia hidrolgica o energia hidrulica s una energia renovable que prov de l'aprofitament de l'energia mecnica de la caiguda de l'aigua. Des de temps molt antics s'han bastit molins hidrulics la pea de treball dels quals era moguda per la fora d'un corrent d'aigua. Des del segle XIX la capacitat potencial i energia cintica de l'aigua s'ha transformat en energia elctrica en una installaci anomenada central hidroelctrica.

Histria. 
La fora de l'aigua ha estat utilitzada durant molt temps per a moldre blat, per va ser amb la Revoluci Industrial, i especialment a partir del segle XIX, quan va comenar a tenir gran importncia amb l'aparici de les rodes hidruliques per a la producci d'energia elctrica. Poc a poc la demanda d'electricitat va ser en augment. El baix cabal de l'estiu i tardor, unit als gels de l'hivern feien necessria la construcci de grans preses de contenci, pel que les rodes hidruliques van ser substitudes per mquines de vapor amb quan es va poder disposar de carb.
 
La primera central hidroelctrica moderna es va construir el 1880 a Northumberland (Gran Bretanya). El renaixement de l'energia hidrulica es va produir pel desenvolupament del generador elctric, seguit del perfeccionament de la turbina hidrulica i a causa de l'augment de la demanda d'electricitat a principis del segle XX. El 1920 les centrals hidroelctriques generaven ja una part important de la producci total d'electricitat. 

De totes les fonts d'energia renovables va ser la primera que va assolir un desenvolupament a gran escala. De fet, l'electrificaci de Catalunya va basar-se en les seves primeres dcades en l'energia hidroelctrica.

Energia hidroelctrica.
L'energia hidroelctrica s l'electricitat produda per l'energia hidrulica. Aquesta energia, avui dia, subministra aproximadament 715.000 MW energtics o ms ben dit, el 19% de l'electricitat mundial, que representa ms del 63% del total de l'electricitat de fonts renovables en el 2005.

A pesar de qu les grans installacions hidroelctriques generin la major part de l'energia hidroelctrica del mn, els rgims de petites centrals hidroelctriques sn especialment populars a Xina, que conten amb el 50% de la capacitat mundial de petites centrals hidroelctriques. 

Centrals hidroelctriques.

Les centrals hidroelctriques utilitzen l'energia potencial de l'aigua embassada per l'obra de presa ("dic" si no s molt gran) que fa de barrera. L'aigua circula a travs d'una canonada on l'energia potencial es transforma en energia cintica. La fora de l'aigua fa girar el conjunt de turbines, generadors i alternadors, generant l'energia elctrica de corrent alterna. En aquest cas, l'energia extreta de l'aigua depn del cabal, de la diferncia d'altura d'on s'extreu l'aigua i del tipus, altura i mida de les turbines. 

Trobarem centrals hidruliques a les zones on hi hagi cabals d'aigua (rius i llacs) i diferncies de nivell importants. Per tant, a Catalunya, aquestes centrals es concentren preferentment a les valls del Pirineu i a les conques dels rius Ter, Llobregat, Segre i les Nogueres Pallaresa i Ribagorana.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53209" title="Can Mir" nonfiltered="922" processed="921" dbindex="20969">

Can Mir s un petit nucli de poblaci i un polgon industrial del municipi de Viladecavalls, al Valls Occidental. Est situat a la part oriental del terme, a ponent de la carena del Plag, entre l'autopista C-16, la riera de Gai i el torrent de Sant Miquel, i vora la carretera B-120, a 2 km del nucli antic de Viladecavalls i a un parell ms de Terrassa. 

Amb 18 habitants censats dins el petit venat (2003), cont el primer polgon industrial que es va establir al municipi, cap als anys 70 del segle passat, en un principi en terrenys de la masia de Can Mir, avui convertida en restaurant i en una banda de la carretera, vora la riera de Gai, mentre que el polgon s'estn a l'altre costat de la carretera.

A la banda del polgon, dalt d'un cingle, hi ha les restes del castell de Toudell, una de les antigues cases fortes del terme (del segle XIII), del qual noms en queden alguns murs, i l'esglsia romnica de Sant Miquel de Toudell, propera al castell, una de les tres parrquies que conformaven l'actual municipi de Viladecavalls, juntament amb les de Santa Maria de Toudell i Sant Mart de Sorbet, totes tres incloses al terme del castell de Terrassa i, ms tard, al municipi de Sant Pere de Terrassa, fins que al darrer ter del segle XIX es va configurar el terme municipal de Viladecavalls. Els orgens de Sant Miquel es remunten al segle XII, s de planta rectangular amb absis semicircular i coberta de volta de can, amb la faana remodelada al segle XVIII i rematada a la dreta per un campanar d'espadanya.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53217" title="Can Turu" nonfiltered="923" processed="922" dbindex="20970">
Can Turu, o les Carenes de Can Turu, s una urbanitzaci de Viladecavalls, al Valls Occidental, al sud del poble. Est situada en terreny boscs, seguint la carena de la serra de Sorbet i el cam de Can Sanaja, a ponent del torrent del Frare, emissari de la riera de Gai.

Amb 614 habitants (2003), la urbanitzaci s'ala tur amunt amb la masia de Can Turu als peus, de la qual pren el nom, avui unida al poble i transformada en edifici de serveis per a la comunitat. L'antiga masia alberga, entre d'altres, la biblioteca Pere Calders, gestionada per la Diputaci de Barcelona.
 
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53218" title="Aloc" nonfiltered="924" processed="923" dbindex="20971">

L'aloc o ximbla (Vitex agnus-castus) s un arbust caducifoli d alria compresa entre els 1 i 3 m que es caracteritza per tenir les fulles oposades, llargament peciolades i palmades; les flors, d un blau lils, es reuneixen en llargues i estretes espigues molt flairoses i vistoses a l estiu; el fruit s petit, esfric i de color negre.

Dels mltiples usos i virtuts medicinals que se li han trobat, cal destacar el seu s per tractar disfuncions hormonals femenines (estimula la producci i sortida de la llet materna i produeix una millora en la majoria de dones amb sndrome pre-menstrual (SPM)), infertilitat i en la malaltia de Parkinson. Popularment s ha usat per les seves propietats anafrodisaques, com indica el seu nom en llat. Tradicionalment havia estat usat per la pagesia per consolidar les motes de terra aix com per fer estris de vmet i foragitar els polls del bestiar.

L'aloc s originari de Grcia i Itlia i es troba disseminat per tota la costa mediterrnia. A Catalunya viu junt amb un seguit de plantes de flors vistoses (la vinca grossa, l'lbia, la barretera i el magraner) associat als marges de les rieres, torrents i rambles del litoral silcic, i s al Maresme on es troba ms ben representat. Cada cop, per, s ms difcil trobar-hi alocs. Les causes poden estar relacionades amb l's del sl amb la implantaci d indstries, urbanitzacions, carreteres, etc. que han accelerat la degradaci d aquesta comunitat i afavorit l expansi d espcies, com ara la canya. En determinades zones, com a les illes Balears est amenaada i s considerada una espcie d especial inters.

Enllaos externs.
Projecte Alocs;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53219" title="Energia de les ones" nonfiltered="925" processed="924" dbindex="20972">
L'energia de les ones s'origina en darrer terme per l'acumulaci i concentraci de l'energia solar ja que els vents que produeixen l'onada estan causats per diferncies de pressi per la radiaci solar.

Les ones de ms amplitud contenen ms quantitat d'energia.

Les diferncies en la intensitat del vent i per tant l'energia potencial continguda en les onades, junt amb altres factors geogrfics o econmics, fa que certes localitzacions (Mar del Nord a Europa, per exemple) siguin les ms adequades per aprofitar aquest tipus d'energia.

A banda d'Europa occidental tamb la ndia, Jap i Estats Units compten amb centrals d'aquesta mena.

Es tracta d'una energia, objecte de molta recerca cientfica i tcnica i no contaminant, el principal inconvenient de la qual s que noms s factible en determinats indrets i que pot ocasionar un fort impacte visual en les costes.
 
Les installacions per aprofitar aquest tipus d'energia es poden construir a la lnia de la costa, prop de la costa en aiges somes, o al mar quan aquest fa ms de 40 metres de fondria.

Principals mecanismes utilitzats.
Columna d'aigua oscillant (OWC) que per l'acci de les ones emet aire a pressi sobre una turbina accionada per aire. Es tracta d'un dels dissenys ms utilitzats a tot el mn. ;
Canal convergent (TAPCHAN) compren un canal que progressivament es fa ms estret i amplifica l'alada de la cresta de l'ona i aixeca l'aigua a un dipsit d'on va a una turbina convencional. Aquest sistema noms es pot installar en llocs amb marees suaus.
Pndul, s una comporta pendular que en moure's per l'onada dna energia a una bomba hidrulica i un generador. N'hi ha pocs d'installats;
Altres sistemes en aiges profundes utilitzen mecanismes basats en l'acci de les ones sobre bombes hidruliques.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53224" title="La Planassa" nonfiltered="926" processed="925" dbindex="20973">
La Planassa s una urbanitzaci de Viladecavalls, al Valls Occidental, al nord del poble. Est separada de la urbanitzaci de Can Corbera per la via del tren Barcelona-Manresa i per l'autopista C-16 Terrassa-Manresa i unida al poble. A l'extrem nord del barri hi ha l'estaci de ferrocarril de Viladecavalls.

L'any 2003 hi estaven censades 614 persones. La Planassa es va originar als voltants de l'antic cam que duia al cementiri, installaci que avui dia est inserida dins la urbanitzaci i que encara presta els seus serveis al poble.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53228" title="Can Corbera" nonfiltered="927" processed="926" dbindex="20974">


Toponmia:
Can Corbera (Viladecavalls), nucli de poblaci de Viladecavalls;
Can Corbera (Vallromanes), nucli de poblaci de Vallromanes;
Can Corbera (Sant Quirze del Valls), nucli de poblaci de Sant Quirze del Valls;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53229" title="Energia no renovable" nonfiltered="928" processed="927" dbindex="20975">
L'Energia no renovable s aquella font d'energia que una vegada exhaurida no es podr o ser molt costs i difcil tornar a formar.

El terme anterior fa referncia a l'escala de vida humana ja que processos com l'acumulaci de carboni han tardat fins 500 milions d'anys.

Les fonts d'energia no renovables convencionals sn el carb, el petroli i el gas natural, tamb anomenats combustibles fssils i les de reaccions qumiques entre determinats materials (bateria).

Les no convencionals sn les provinents dels combustibles nuclears com urani i plutoni en reaccions de fissi nuclear. (L'energia de fusi nuclear, en canvi entraria dins la categoria d'energia renovable) 

L' energia geotrmica, que aprofita les aiges calentes, tamb seria no renovable en determinades localitzacins.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53233" title="Transformador" nonfiltered="929" processed="928" dbindex="20976">



Un transformador s una mquina elctrica esttica (sense parts en moviment) d'inducci electromagntica que permet convertir els valors de tensi i d'intensitat de corrent subministrat per una font de corrent altern en un o ms sistemes de corrent altern amb valors de tensi i intensitat de corrent diferents per de la mateixa freqncia. En resum, els transformadors sn uns aparells que converteixen energia elctrica d'unes caracterstiques en energia elctrica amb d'altres caracterstiques, essent una de les mquines elctriques ms eficients que existeixen.

Un transformador acostuma a constar de tres parts:
 Un nucli de material ferromagntic que forma un circuit magntic tancat.
 Un enrotllament o debanament primari al qual s'aplica un corrent elctric.
 Un enrotllament o debanament secundari que proporcionar un corrent elctric de sortida. En alguns casos hi pot haver ms d'un secundari.

El corrent altern aplicat al primer circuit, el primari, crea un camp magntic variable; aquest camp magntic indueix una fora electromotriu al segon circuit, el secundari. Entre el circuit primari i el secundari no hi ha cap connexi, l'energia es transmet a travs del flux magntic que es crea dins del nucli.

El voltatge indut al secundari VS s proporcional al que s'ha aplicat al primari VP segons una ra relacionada amb el nombre de voltes de fil elctric (espires) en cada bobinat, idealment seria: 



El nombre d'espires que componen les bobines determinar la relaci de variaci entre les tensions d'entrada i de sortida. Aix implica que fent una selecci adequada del nombre de voltes o espires que componen els bobinats primari i secundari podrem determinar el voltatge que ens proporcionar el secundari.

Els transformadors tenen una importncia cabdal a la nostra societat, sense ells no es podria fer el transport d'energia a grans distncies com les que que hi ha entre les centrals elctriques productores d'electricitat i els consumidors. I, a una altra escala, sn imprescindibles per al funcionament de la majoria dels aparells que funcionen amb electricitat ats que necessiten voltatges molt ms petits que els que ens arriben a casa, un ordinador o un televisor tenen un transformador per poder funcionar. Parallelament a la varietat d'utilitzacions, domstiques o industrials, hi ha una gran variaci de tipus, formes, mides i prestacions, poden anar de pocs millmetres i pocs grams de pes fins a metres i centenars de tones, per tots els transformadors es basen en els mateixos principis de funcionament.


 Histria .

El principi sobre el que es fonamenta el funcionament del transformador va ser demostrat per Michael Faraday el 1831, lanell d'inducci que va crear va ser el primer transformador, per es va limitar a utilitzar-lo per a demostrar el fenomen de la inducci electromagntica i mai li va donar cap aplicaci prctica.

El 1876, l'enginyer rus Pavel Yablochkov va inventar un sistema d'illuminaci basat en un conjunt de bobines d'inducci i unes lmpades de la seva invenci (Lmpada Yablochkov), les bobines funcionaven com un transformador. Aquest sistema va tenir fora xit comercial i fins i tot es va utilitzar als carrers de Pars el 1881.

Lucien Gaulard i John Dixon Gibbs van desenvolupar entre 1881 i 1884 un ginys que anomenaren generador secundari que no era altra cosa que un transformador. El primer prototip utilitzava un nucli de ferro obert i era poc eficient. El 1883 van utilitzar un nucli de barres per a transportar corrent altern de 2000 volts a una distncia de 40 Km. El darrer model patentat per Gaulard el 1886, ja amb un circuit magntic tancat, t poc a envejar als dissenys actuals. El 1885 la companyia nord-americana "Westinghouse Electric Corporation" es va interessar pels transformadors de Gaulard i va comprar-ne els drets per als Estats Units.

Desprs que George Westinghouse va comprar les patents de Gaulard, l'enginyer William Stanley, un enginyer de la companyia Westinghouse, va dissenyar el primer transformador comercial el 1886 amb un nucli fet amb plaques de ferro en forma de E.

El 1885 els enginyers hogaresos Zipernowsky, Blthy i Dri de la companyia Ganz de Budapest van crear a partir dels dissenys de Gaulard i Gibbs un transformador molt eficient anomenat "ZBD" amb un nucli tancat. La seva patent va ser la primera que va utilitzar el mot "transformador".

El 1889 l'enginyer rus Mikhail Dolivo-Dobrovolsky va desenvolupar el primer transformador trifsic.

El 1891 Nikola Tesla va inventar la bobina Tesla, un transformador amb nucli d'aire composat per una srie de circuits ressonants acoblats que pot generar corrents a molt alta tensi i freqncia. La idea inicial de Tesla era aconseguir de transmetre l'energia elctrica sense necessitat de conductors, per no va reeixir perqu la transmissi es feia en totes direccions. Aquesta idea ha estat represa el 2006 per un equip d'investigadors del Massachusetts Institute of Technology sota el nom de witricity.

Tot i les noves tecnologies han substitut la utilitzaci dels transformadors en algunes aplicacions electrniques, encara sn utilitzats en moltes d'altres i jugant un paper essencial en el transport d'energia elctrica, fent-la possible i econmicament rendible. Els transformadors van ser un factor essencial en l'adopci del corrent altern front el corrent continu en fer possible el transport a grans distncies.

Principi de funcionament.


El funcionament del transformador es basa en dos principis:
 un corrent elctric pot produir un camp magntic ;
 un camp magntic canviant a un bobinat de fil elctric indueix un corrent elctric als seus extrems;

En canviar el corrent de l'enrotllament primari canvia la fora del camp magntic, quan el camp magntic variable afecta l'enrotllament secundari s'hi indueix una diferncia de potencial elctric.

La imatge de la dreta representa l'esquema del funcionament d'un transformador simplificat. El marc quadrangular representa un nucli ferromagntic d'alta permeabilitat magntica, com el ferro, sobre el qual hi ha dos enrotllaments o bobinats de fil esmaltat, el de l'esquerra s el primari perqu s el que rebr l'aplicaci d'un corrent elctric; el de l'esquerra s el secundari perqu s al que s'induir una diferncia de potencial als seus extrems. Noti's que no hi ha connexi entre el primari i el secundari, l'esmalt que cobreix el fil elctric utilitzat fa que no hagi contacte entre les diferents voltes o espires ni amb el material del nucli

El corrent d'intensitat I1 i voltatge U1 aplicat passa pel bobinat primari (N1, a l'esquerra) genera un camp magntic (que ser variable perqu apliquem un corrent altern) i s'estableix un flux magntic   al llarg del circuit magntic que es crea dins del nucli que transporta energia del primari al secundari de manera que s'indueix un corrent al secundari (N2, a la dreta) d'intensitat I2 i voltatge U2.

 La llei de la inducci .
El voltatge indut pot ser calculat amb la llei de Faraday, que estableix que 

;

on

   s la fora electromotriu (fem) induda;
 N s en nombre de voltes del bobinat;
 d /dt s la taxa de canvi al llarg del temps del flux magntic  .

Si les voltes o espires del bobinat sn orientades de manera perpendicular a les lnies del camp magntic, el flux ser igual al producte de la fora del camp magntic  B i l'rea que talla. L'rea s constant, essent igual a la secci del nucli magntic del transformador, per tant el camp magntic canviar amb el temps d'acord amb la variaci del corrent. El signe negatiu de la frmula, la direcci de la fora electromotriu, va ser introdut per la llei de Lenz i indica que s contrria a la causa que crea la fem.

Seguint l'exemple de l'esquema, tindrem que el corrent altern aplicat (U1) produir en el circuit primari una intensitat que generar un flux magntic tancat ( ) a travs del nucli magntic. Al seu torn aquest flux magntic   induir una fem  1 a l'enrotllament primari 



i una altra fem  2en el secundari:



Si dividim les dues expressions anteriors arribarem a l'equaci que relaciona les tensions d'entrada i sortida amb el nombre de voltes del primari i del secundari:



Si  es tractar d'un transformador que redueix la tensi d'entrada. Si  es tractar d'un transformador que augmenta la tensi d'entrada. Podem tenir transformadors que redueixin la tensi d'entrada i d'altres que l'augmentin.

Classificaci i aplicacions.

Podem classificar els transformadors tenint en compte varis criteris:

Segons el tipus de nucli, s a dir, segons la forma del circuit magntic: columnes, cuirassat,    ;
torodal, etc.

Segons l aplicaci:
	
a) De potencia, utilitzats per a distribuir energia entre centrals generadores i substacions     
transformadores; per tant, treballen en alta i mitjana tensi. Potencies entre 1 MVA i 20 
MVA.

b) De distribuci, utilitzats per al l alimentaci d edificis, empreses, centres 
comercials,etc. Treballen amb potencies menors a 1 MVA i en mitjana tensi.

c) De baixa potencia, a sovint utilitzats com a reductors de tensi per a fonts   
d alimentaci o per a funcions de seguretat.

d) De mesura i protecci, es fan servir per a reduir els nivells de tensi o corrent de manera que en sigui possible la mesura amb voltmetres i ampermetres convencionals o tamb per a protegir conta excessos de corrents o tensions (mitjanant rels de protecci).Dos tipus:

Transformadors de tensi;
Transformadors de corrent;


Els transformadors de potencia i distribuci es poden classificar, considerant diferents aspectes:

 Funci: Elevador, reductor o estabilitzador.
	
 Nombre de fases: Monofsics, trifsics o polifsics.

 Ubicaci: Instal laci exterior o interior.

 Ventilaci: natural o forada.

 Agent refrigerant: refrigeraci en sec o per oli.	;

Connexions Trifsiques.

Connexi delta-delta

S utilitza aquesta connexi quan es desitgen mnimes interferncies en el sistema. A ms, si es t crregues desequilibrades, compensa l equilibri, ja que els corrents de la crrega es distribueixen uniformement en cadascun dels debanaments. 

La connexi delta-delta s utilitza generalment en sistemes els voltatges dels quals no sn molt elevats especialment en aquells que s ha de mantenir la continutat d uns sistemes. Aquesta connexi s empra tant per a elevar la tensi com per a reduir-la. 

Connexi estrella-estrella

Els corrents en els debanaments en estrella sn iguals als corrents en la lnia. Si les tensions entre lnia i neutre estan equilibrades i sn sinuositats, el valor efica de les tensions respecte al neutre s igual al producte de  pel valor efica de les tensions entre lnia i lnia i existeix un desfasament de 30 entre les tensions de lnia a lnia i de lnia a neutre ms prxima.

Les tensions entre lnia i lnia dels primaris i secundaris corresponents en un banc estrella-estrella, estan gaireb en concordana de fase.

Per tant, la connexi en estrella ser particularment adequada per a debanaments d alta tensi, en els quals l allament s el problema principal, ja que per a una tensi de lnia determinada les tensions de fase de l estrella noms serien iguals al producte  per les tensions en el triangle.

Connexi delta-estrella

La connexi delta-estrella, de les ms emprades, s utilitza en els sistemes de potncia per a elevar voltatges de generaci o de transmissi, en els sistemes de distribuci (a 4 fils) per a alimentaci de fora i enllumenat.

Connexi estrella-delta

La connexi estrella-delta s contrria a la connexi delta-estrella; per exemple en sistema de potncia, la connexi delta-estrella s usa per a elevar voltatges i la connexi estrella-delta per a reduir-los.

En ambds casos, els debanaments connectats en estrella es connecten al circuit de ms alt voltatge, fonamentalment per raons d allament. En sistemes de distribuci aquesta connexi s poc usual, tret en algunes ocasions per a distribuci a tres fils.

Vegeu tamb.
 Electromagnetisme;
 Inductor;
 Transformador d'impedncia (balun);
 Llei de Faraday;
 Nucli magntic;
 Circuit magntic;

 Notes .




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53238" title="Antonio de Mendoza" nonfiltered="930" processed="929" dbindex="20977">

Antonio (Lpez) de Mendoza (Granada, Espanya, 1493 - Lima, Per, 1552) va ser el primer virrei de Nova Espanya (1535-1550) i el tercer virrei del Per (1551-1552).

Era el sis fill de Iigo Lpez de Mendoza, comte de Tendilla i primer marqus de Mondjar, i de Francisca Pacheco Portocarrero. Es va casar amb Catalina de Vargas, filla del comptable dels Reis Catlics, amb la que va tenir tres fills. A la mort del seu pare, el 16 de juliol de 1516, va heretar la Encomienda de Secullanos, a Ciudad Real, convertint-se en Comendador i cavaller nmero tretze de l'Ordre de Santiago.

Desprs d'algunes campanyes a la Guerra de les Comunitats i algunes missions diplomtiques, el 17 d'abril de 1535 va ser nomenat primer virrei de la Nova Espanya. El 2 d'octubre del mateix any va arribar a Veracruz, i el dia 14 de novembre va entrar solemnement a la capital de Nova Espanya. Va ser l'nic virrei amb un mandat illimitat, ja que a partir d'ell, tots els virreis van tenir el lmit de 6 anys per governar el seu Virregnat.

L'any 1536, el virrei Mendoza va introduir a Nova Espanya la primera impremta d'Amrica, que va funcionar a casa de l'itali Juan Paolo o Pablos. Tamb va fundar la Casa de la Moneda de la Ciutat de Mxic. El 25 de mar de 1544, va promulgar les Noves Lleis, per a les primeres revoltes, va decidir suspendre la seva execuci, fins a conixer la resoluci de l'emperador.

El 4 de juliol de 1549, Carles I d'Espanya va nomenar a Antonio de Mendoza com a nou virrei i governador del Per, i president de l'Audincia de Lima. Per acomplir amb el mandat del rei, va fer entrega del Virregnat de Nova Espanya al seu successor, Luis de Velasco, el novembre de 1550. A mitjans de l'any segent va salpar del port de Guatulco, amb destinaci al Per. 

No va durar molt en el crrec de virrei del Per, ja que el 21 de juliol de 1552 va morir a Lima. Va ser enterrat a la Catedral de Lima, al costat de la tomba de Francisco Pizarro.

Vegeu tamb.
 Histria del Per;
 Llista de Virreis del Per;
 Histria de Mxic;
 Llista de Virreis de la Nova Espanya;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53243" title="El Molinot" nonfiltered="931" processed="930" dbindex="20978">
El Molinot s una urbanitzaci del Valls Occidental, a cavall entre els municipis de Viladecavalls i Terrassa, situada en terreny boscs a la falda de la carena del Molinot, entre el torrent del Llor i la riera de Gai. 

S'hi accedeix per un trencall de l'autovia de la Bauma, o carretera C-58 entre Terrassa i Manresa. Hi passa el sender de gran recorregut GR-96 de Barcelona a Montserrat, conegut com el Cam Romeu de Montserrat.

La poblaci resident censada el 2003 era de 25 persones al terme de Viladecavalls i un nombre indeterminat a Terrassa, ja que el seu cens municipal no ho indica.

 

 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53247" title="Patum" nonfiltered="932" processed="931" dbindex="20979">
Una patum s una figura que representa un animal fabuls que es fa desfilar a les processons i festes populars. Formen part dels  entremesos tpics catalans propis del Corpus. La festa ms coneguda on s'empren aquestes figures s la Patum de Berga que s'ha arribat ha declarar Patrimoni de la Humanitat, concretament patrimoni oral i immaterial de la humanitat, segons la UNESCO l'any 2005.

Les figures ms habituals sn:
l'liga;
Mulassa (Guita);
Gegants;
Guites;
Nans;
Plens;
Tirabols;
Turcs i Cavallets;

Per extensi i de manera figurada, s'aplica a aquella persona que t una gran consideraci o popularitat, sovint ms pel seu crrec o per la fama aconseguida  que no pas pels seus mrits reals i presents.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53248" title="Can Palet de Vista Alegre" nonfiltered="933" processed="932" dbindex="20980">
Can Palet de Vista Alegre (de vegades ortografiat Can Palet de Vistalegre) s una urbanitzaci de Terrassa, a un parell de quilmetres al sud-oest de la ciutat, adscrita al districte 4 o de Ponent. Situada damunt la carretera C-243c, o carretera de Martorell, a la zona boscosa de la falda del tur de Montagut (403 m) i travessada pel torrent Fondo, emissari de la riera de Gai. Es troba prop dels termes municipals de Rub, Ullastrell i Viladecavalls i s adjacent a les urbanitzacions de les Martines i les Carbonelles, a l'altra banda de la carretera. 

Segons el cens del 2005, hi residien 1.143 persones en una extensi de 0,76 km. 

El pla urbanstic de Terrassa conegut com el Pla Vinyals, de 1933, ja en preveia la creaci com a "ciutat jard". s un barri de cases de segona residncia amb zona verda, moltes vegades d'autoconstrucci. Es va crear en terrenys de la masia de Can Palet de Vista Alegre, d'on prov el seu nom actual, ja que anteriorment s'havia anomenat aquesta rea residencial El Sosiego. Depn de la parrquia de la Sagrada Famlia, a Ca n'Aurell.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53255" title="Teoria de grups" nonfiltered="934" processed="933" dbindex="20981">
En aquest article es desenvolupar un enfocament tcnic de la teoria de grups, per una introducci planera vegeu: Introducci a la teoria de grups


La teoria de grups dins la matemtica estudia les propietats dels grups, i com classificar-los.

Un  grup matemtic s un magma ( un parell  ), on G s un conjunt no buit i * una llei de composici interna, aix s , verificant:

 (associativitat);
 (element neutre);
 (element invers);

En altres paraules un grup s un conjunt amb una operaci binria associativa, tancada que t element neutre i inversos.

Un grup on es verifiqui  per a qualsevol parell d'elements  en  s'anomena abeli o commutatiu.

Exemples:
(R,+) s un grup abeli. R s el conjunt dels nombres reals i + la suma usual.
(R-,) s grup abeli. (A remarcar que el zero no t invers multiplicatiu, per aix se l'exclou).
(Zn,+) s grup.

Un grup s finit o infinit si el conjunt s finit o infinit. En l'exemple citat, els formats amb R sn infinits i el format amb Zn s finit.

Els grups sn els blocs per construir estructures algebraiques ms elaborades tals com anells, camps i espais vectorials, i sn recurrents a les matemtiques. La teoria de grups t moltes aplicacions en qumica i fsica i s potencialment aplicable a qualsevol problema caracteritzat per la seva simetria.

L'ordre d'un grup s la cardinalitat de G; els grups poden ser d'ordre finit o infinit. La classificaci dels grups simples finits s un dels grans avenos matemtics del segle XX.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53259" title="Alabanda" nonfiltered="935" processed="934" dbindex="20982">
Alabanda fou una ciutat de Cria al sud de Tralles que va destacar pels hbits luxuriosos dels seus habitants.

Durant el domini rom fou seu d'un conventus juridicus de la provncia d'sia. Produa una pedra coneguda per lapis alabandicus amb la que es feia vidre.

Hi va haver una altra Alabanda a Frgia de situaci desconeguda.
Vegeu tamb.
Aridolis;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53263" title="Halesa" nonfiltered="936" processed="935" dbindex="20983">
Halesa  o Alaisa (llat Alaesa) fou una ciutat del nord de Siclia,  entre Cefalodium i Calacta, fundada pels siculs que abans poblaven Herbita i que el 403 aC desprs de la pau amb Dionis de Siracusa van fundar una colnia que es va dir Halesa en la que es van establir gent de la ciutat i tamb els mercenaris que havien lluitat al seu costat.

A la primera guerra pnica era una ciutat important i aviat es va sotmetre a Roma (fou una de les primeres) a la que sempre va restar fidel.  Va conservar la independncia i va quedar lliure de taxes (avantatges que noms tingueren 5 ciutats a Siclia), prosperant fins a esdevenir una de les principals ciutats de l illa, que noms va ser exaccionada en temps de Verres, i des llavors va declinar i era un municipi ordinari en temps de Csar August. Plini el vell l anomena com a ciutat estipendiria.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53264" title="Torrebonica" nonfiltered="937" processed="936" dbindex="20984">
Torrebonica s un venat del municipi de Terrassa, situat a un parell de quilmetres a l'est de la ciutat, vora el terme de Sabadell i dels terrenys de la Mancomunitat Sabadell-Terrassa. Es troba en una rea boscosa i plana vora el torrent de la Batzuca, tributari del riu Sec, i s'hi accedeix per un trencall de la N-150, o carretera de Montcada, que tamb porta a l'Hospital de Terrassa. Est limitat al nord per la via del tren Barcelona-Manresa ms enll de la qual s'estenen els plans de Can Bonvil.

En la Via del Tren, es troba el Baixador de Torrebonica, de la RENFE. Actualment no t servei degut a diversos incidents.

Segons el cens del 2006, tres persones hi tenien la residncia permanent. 

T l'origen en el sanatori de tuberculosos Mare de Du de Montserrat creat el 1911, anomenat popularment la Casa de Torrebonica, al voltant del qual s'hi van desenvolupar diversos horts i s'hi van aixecar algunes cases. Tots aquests terrenys van ser cedits a l'obra social de La Caixa el 1922 i, un cop el sanatori va deixar de funcionar, van ser adquirits el 1998 pel Reial Club de Golf el Prat, que hi ha construt les seves noves installacions, ja que la seu original era als terrenys on ara hi ha la tercera pista de l'aeroport del Prat.  

El camp de golf de Torrebonica i Can Bonvil, de 270 hectrees, vol ser el ms gran d'Europa i t projectada la creaci d'una urbanitzaci de luxe i un vial d accs propi amb entrada des de l autopista C-58. El projecte ha desencadenat fortes protestes a tot el Valls per part de grups ecologistes i ciutadans, ja que parallelament l Ajuntament de Terrassa ha fet una requalificaci dels terrenys dels voltants de Torrebonica, que de rurals han passat a ser considerats urbanitzables. De resultes de tot plegat, tot i que el camp de golf ja est en funcionament si b no ha estat inaugurat oficialment, encara t pendents diversos contenciosos administratius i expedients sancionadors que dificulten la consecuci del projecte inicial. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53269" title="Cali (cantant)" nonfiltered="938" processed="937" dbindex="20985">
Bruno Caliciuri, de pseudnim Cali, s un autor, compositor i intrpret francs de msica pop nascut el 1968.

Biografia.
Cali, el vertader nom del qual s Bruno Caliciuri va nixer el 28 de juny de 1968 a Vernet prop de Perpiny (Rossello). Els seus orgens sn  italians. El seu avi, que va formar part de les Brigades Internacionals va venir per combatre Franco i es va casar a Barcelona on va nixer el pare de Cali.

Fan del rock anglosax (Simple Minds, The Waterboys, The Clash), ha dedicat 17 anys de la seua vida al rugbi (va arribar a ser seleccionat a escala regional). Va decidir, per, de dedicar-se completament a la msica arran d'un concert memorable de U2 al Palais des Sports de Tolosa de Llenguadoc el 1984.

Als 17 anys, va fugir alguns mesos a Irlanda i hi va descobrir la msica  punk, que va adoptar amb el seu primer grup  Pntration anale (!). Dels 25 als 28 anys, va formar part dels grups Indy (dos lbums autoproduts) i Tom Skarlett. Des de 1997 a 2001, canta, compon, interpreta i escriu tots els seus textos. Va ser llavors que va llanar un altre CD autoprodut.

En deu anys, va fer centenars de  concerts, entre els quals le Chantier des Francofolies, el 2001. A la fi de 2001, Cali es posa davant del piano i acaba amb Tom Skarlett. El productor Didier Varrod fa escoltar aleshores per France Inter una de les seues canons,  Tout va bien  (Tot va b). Comena llavors a fer de teloner d'artistes com Brigitte Fontaine o Bnabar i toca sovint a El Mediator, un local de rock de Perpiny.

El juliol de 2002, desprs d'un concert al Festival de les  Francofolies, crida l'atenci de la seua actual casa de discos, que el contracta. Ix llavors, a la fi d'agost de 2003 l'lbum L amour parfait (L'amor perfecte).

L'octubre de 2005 ix un altre lbum Menteur (Mentider) (l'anunci per a la televisi del qual ha estat censurat perqu es reia del govern francs!) un disc amb sonoritats ms acostades al rock i amb uns arranjaments menys improvisats. Ha estat enregistrat en part a Irlanda pel productor Daniel Presley. Hi apareixen ms persones properes a Cali, Daniel Darc i sobretot Steve Wickham dels Waterboys, grup irlands del qual Cali s fan. Aquest disc marca, a ms, l'entrada de Cali en el nucli dels millors artistes francesos amb canons com Je ne vivrais pas sans toi (No viuria sense tu). El nombre dels seus fans no deixa de crixer, ja siguen atrets pel seu costat ms proper a la chanson franaise de l'lbum o pels concerts ms propers al  rock (fins i tot punks) d'un Cali que es dna del tot al seu pblic. 

El 2006, la cantant i actriu Jane Birkin va incloure una can de Cali, Sans toi, en el seu disc Fictions. Aquesta pea forma part del seu repertori en la gira mundial del 2008.
   
Recompenses.
Ha estat selecionat als Victoires de la musique 2003 dins de la categoria de Revelaci musical i el 2004, en tres categories: Grup o artista intrpret mascul de l'any, Can original de l'any amb  Pensons  l'avenir  (Pensem al futur) i Espectacle musical/gira/concert pel seu  concert a la sala Bataclan.

Ha obtingut el 2004 el premi Vincent Scotto lliurat per la Socit des auteurs, compositeurs et diteurs de musique (SACEM) per la can C'est quand le bonheur i el premi Prix Constantin 2004 que premia els nous talents de la can francesa.

L'lbum L'amour parfait eixit a la fi d'agost de 2003 s, a principis de 2005, disc d'or, amb 350.000 cpies venudes.

Discografia.
 L'amour parfait (agost de 2003);
 Plein de vie (tardor de 2004) : DVD enregistrat el 26 de maig de 2004 a la sala Bataclan;
 Menteur (octubre de 2005);

Els msics.
 Hugues Baretge (guitarra);
 Julien Lebart (piano);
 Aude Massat (alt (viol));
 Patrick Flics (baix, contrabaix);
 Benjamin Vairon (bateria);

Enllaos.
Lloc oficial;
Portal Cali a Music City;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53279" title="Alata Castra" nonfiltered="939" processed="938" dbindex="20986">
Alata Castra fou el fort rom ms al nord de la Gran Bretanya (provncia de Britnia), prop d Inverness. Fou construt per Loli Urbicus al territori dels Vacomagis, desprs de la seva victria sobre els britans el 139, principalment per rebutjar els atacs dels clans caledonis. Fou abandonat al cap de pocs anys.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53281" title="Cali" nonfiltered="940" processed="939" dbindex="20987">

Geografia: una ciutat de Colmbia: Santiago de Cali;
Onomstica: un cantant francs: Cali (cantant);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53283" title="Futbolistes catalans als Mundials i Eurocopes" nonfiltered="941" processed="940" dbindex="20988">
Llista dels futbolistes catalans que han participat a les fases finals dels 
Campionats del Mn de Futbol (Mundials) i als Campionats d'Europa de Nacions (Eurocopes). S'inclouen futbolistes catalans i no catalans formats futbolsticament a Catalunya.

Campionats del Mn.
1934 Itlia.
 Ricard Zamora;
 Joan Josep Nogus;
 Ramon Zabalo;
 Mart Ventolr;
 Crisant Bosch;

1950 Brasil.
 Antoni Ramallets;
 Josep Parra;
 Josep Gonzalvo;
 Mari Gonzalvo;
 Josep Juncosa;
 Estanislau Basora;

1962 Xile.
 Salvador Sadurn;
 Francesc Rodrguez 'Rodri';
 Mart Vergs;
 Sgfrid Grcia;
 Joan Segarra;

1966 Anglaterra.
 Eladi Silvestre;
 Ferran Olivella;
 Josep Maria Fust;

1978 Argentina.
 Antoni Olmo;
 Carles Rexach;

1982 Espanya.
 Josep Vicen Snchez;

1986 Mxic.
 Ramon Maria Calder;
 Francisco Jos Carrasco (Valenci);

1994 EUA.
 Albert Ferrer;
 Sergi Barjuan Esclusa;
 Josep Guardiola;

1998 Frana.
 Albert Ferrer;
 Sergi Barjuan Esclusa;
 Guillermo Amor (Valenci);
 Albert Celades (Andorr);

2002 Corea del Sud-Jap.
 Carles Puyol;
 Curro Torres;
 Sergio Gonzlez;
 Xavi Hernndez;
 Albert Luque;

2006 Alemanya.
 Carles Puyol;
 Xavi Hernndez;
 Luis Garca;
 Cesc Fbregas;
 Jos Manuel Reina (Madrileny);

Campionats d'Europa.
1964 Espanya.
 Josep Vicente;
 Francesc Rodrguez 'Rodri';
 Ferran Olivella;
 Josep Maria Fust;

1980 Itlia.
 Antoni Olmo;
 Francisco Jos Carrasco (Valenci);

1984 Frana.
 Salvador Gacia Puig 'Salva';

1988 Alemanya.
 Miquel Soler;
 Ramon Maria Calder;

1996 Anglaterra.
 Sergi Barjuan Esclusa;
 Guillermo Amor (Valenci);
 Jordi Cruyff;

2000 Blgica-Pasos Baixos.
 Sergi Barjuan Esclusa;
 Josep Guardiola;
 Vicente Engonga;
 Gerard Lpez;

2004 Portugal.
 Joan Capdevila;
 Carles Puyol;
 Gabri Garcia;
 Xavi Hernndez;
 Albert Luque;

2008 ustria i Sussa.
 Carles Puyol;
 Xavi Hernndez;
 Joan Capdevila;
 Cesc Fbregas;
 Jos Manuel Reina (Madrileny);
 Fernando Navarro;
 Sergio Garca;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53284" title="Sembat I el mrtir" nonfiltered="942" processed="941" dbindex="20989">
Sembat I el mrtir fou rei d'Armnia del 890 al 914

 Antecedents .

Era fill d'Ashot I el gran qui abans del 885 havia donat el govern de Kars i Gugarq al seu germ Abas, sparapet d'Armnia. Abas es va absentar el 888 i durant la seva absncia es va revoltar la provncia de Gugarq (Somkhtia). El fill d'Ashot el gran, Sembat, fou qui va sufocar la revolta i estava precisament all el 890 quant va morir Ashot a Bagaran i Sembat i va acudir rpidament i va recollir la successi. Es va establir a Shirakavan (Erazgavorq).

 Aspiracions d'Abas de Gugarq al tron .

El seu oncle, lsparapet Abas, tamb aspirava a la successi. La mediaci del patriarca Jordi II va portar a un acord, aviat trencat. Abas va retenir al curopalata georgi Adarnases II, vassall de Sembat, quant el va anar a visitar al castell de Kars. Sembat el va anar a assetjar. Abas va alliberar a Adarnases II a canvi del perd (892). Poc desprs Sembat va rebre la confirmaci del crrec del califa Al-Motamid i del emperador Lle VI. La corona califal li fou remesa per Afshin al-Sadj, governador del Azerbaidjan i ostikan d'Armnia.

 Shake es proclama regne .

El ishkhan de Shake (a l'Aghunia), Hamam, tamb va voler el ttol reial i el va agafar unilateralment el 893, per va mantenir la lleialtat a Sembat.

 Primeres lluites amb Afshin al-Sadj .

El 893 va enviar una ambaixada a Bizanci per retre homenatge de vassall al emperador. Al mateix temps l'emperador va acollir al prncep Ashot de Taron, fill de David Arqaik, establert a Constantinoble. 

Afshin va considerar l'ambaixada una traci i va preparar una expedici. Sembat va reunir un exercit i ambds parts es van trobar a la frontera, al districte de Radokq. Sembat va explicar que la seva amistat amb Bizanci era en inters del Califat, amb certa decadncia i a qui interessava un estat tamp i fins i tot una bona relaci comercial. Afshin i Sembat van fer les paus.

 Doble destrucci de Dwin .

A la seva tornada Sembat va passar per Dwin on governava un emir depenent d'Afshin per ser vassall del Califa i del rei d'Armnia per estar dins als seus territoris, i que en aquest moment era governada per dos germans que es deien Muhammad i Umai, que li van tancar les portes. Sembat va atacar la ciutat que va patir destruccions importants; els dos emirs es van escapar de nit per foren capturats i enviats a la cort de Bizanci (la caiguda de Dwin est datada el divendres sant del any 893). Aquest mateix any Dwin fou destruda per un terratrmol que va fer setanta mil morts. El patriarca Jordi II que va resultar ills, es va establir a Norkalak (Etxmiadzin).

 Segon conflicte amb Afshin .

Durant els segents anys Armnia va prosperar, i Afshin per la seva banda va esdevenir de fet independent (dinastia Sadjida o dels Sadjides), i un dia va envair Armnia des el Nakhichevan i va ocupar Dwin abans que Sembat pogus reaccionar. Sembat va concentrar forces a Vazdan al peu de la muntanya Aragadz (Alagoz). El patriarca Jordi II va tractar de fer de mediador i fou fet presoner per Afshin. Les forces de Afshin i Sembat van xocar a Tols o Dols, prop de la muntanya Aragadz i l'emir fou rebutjat, i va demanar la pau per no va voler tornar a Jordi mes que contra un fort rescat. 

 Tracions de Siunia i Vaspurakan .

Durant la guerra, Sargis de Vaspurakan i el  gran ishkhan de Siunia van fer acte de vassallatge al emir Sadjida. Acabada la guerra el siuni va demanar perd al rei que li va concedir, per en canvi va decidir atacar a Sargis de Vaspurakan i al seus dos germans. Va demanar la collaboraci de Gurgen de Mardastan i Abu Morvan de Djahuk i Thornavan. La ciutadella de Van, on residia la princesa (filla de'Abu Morvan), fou assetjada i desprs d'una breu resistncia el seu defensor, de la famlia Akeatsi, la va entregar. Sargis va demanar ajuda a Afshin. Llavors Abu Morvan va deixar la coalici i Gurgen va quedar sol. Els dos exercits es van trobar a Karkinian, a la vall del Kulan, per all Abu Morvan va imposar la seva medicaci: Gurgen es va retirar als seus feus, amb residencia a la fortalesa de Kanguar, i desprs es va dedicar a fer la guerra a Mushel de Mokq, fill de Sembat, que va morir en combat, per Gurgen va morir poc desprs de la caiguda d'un cavall (vers 897). El seu fill Atom es va acontentar en mantenir el feu de Mardastan sense pretendre en cap moment el Vaspurakan. Un dia Abu Morvan va fer empresonar als seus tres pupils i els va deposar. Probablement tenia l'aprovaci del rei, tot i que molts feudals no hi van estar d'acord. Sembat una mica desprs el va reconixer com a prncep de Vaspurakan.

 Shaybanides de Diyar Bakr . 

El 897 l'emir de Diyar Bakr, Ahmed ben Isa ben Shaikh, cridat pels feudals de Vaspurakan, va atacar l'emirat d'Arzen Abul Makhra ben Musa ben Zorara (lleial al rei d'Armnia) i el principat de Taron, en mans d'una branca dels Bagrtides, on ara (des el 895) regnava Gurgen, fill d'Ashot de Taron, que havia derrotat al altra pretendent de nom tamb Ashot (fill de David Arqaik).  Gurgen va morir en la lluita contra l'emir Ahmed que va annexar Taron. Tamb l'emirat d'Arzen i les muntanyes de Khoit i Sasun (que abans havien estat de Taron per ara pertanyien a Abul Makhra) fou atacat i annexionat. 

 Lluites pel Taron .

L'hereu de Taron, Ashot (fill de David Arqaik) que era gendre de Shahpuh (germ del rei Sembat I), va demanar l'auxili del rei que va reunir un exercit (en el qual hi havia contingents georgians, aghuans i de Vaspurakan) i va marxar al sud, va travessar l'Apahuniq, va passar prop del llac Van pel Bznuniq i de all va entrar al Taron oriental. L'emir Ahmed va venir a trobar-lo des la part occidental. En quest moment Abu Morvan va canviar de bndol i secretament es va aliar al emir i va portar l'exrcit reial per contrades inadequades. Al pou d'aigua de Thukh, on l'exrcit armeni va arribar en malt estat, l'emir va passar al atac. L'exrcit armeni va aguantar per l'aband del camp per Abu Morvan va portar al aband d'altres i l'emir va obtenir la victria. Molts soldats i nakharars van morir y entre ells Ashot, germ de Grigor Supan II de Gelarquniq o Siunia Occidental.

 Tercera intervenci d'Afshin .

La derrota del rei fou seguida amb atenci per Afshin al-Sadj d'Azerbaidjan.. Els seus intents de qu els prnceps de Kartli i de Gugarq trenquessin amb Sembat no van reeixir. Afshin llavors va envair Armnia (vers 898) i va assetjar Kars on era la reina (l'esposa de Sembat) amb d'altres princeses. El intendent reial que defensava Kars, Hasan Kentuni, desprs de fora resistncia, es va rendir en condicions honorables. Quant Afshin va sortir de Kars la ciutat torn a caure en mans de Sembat I per estava molt damnada i va passar el hivern a la fortalesa de Kalzovan al districte de Eraskhadzor, des on va enviar missatgers a Afshin per intentar l'alliberament de la seva muller. L'emir va exigir a canvi una filla del rei i una de son germ Sahak. Finalment els hostatges foren Sembat (fill de Sahak) i Ashot (fill del propi rei, conegut desprs com Ashot II Erkath). Una filla de Shahpuh (un altra germ del rei) fou donada en matrimoni al emir. No fou fins a la primavera que Shahpuh (que ja era el sogre del emir) va anar a la residencia d'Afshin i va poder emportar-se a la reina i altres princeses.

 Patriarcat de Joan Katholikos .

El 898 va morir el patriarca Jordi II de Garni (durant un viatge al Vaspurakan) i fou enterrat a Dsoroivanq (Salnabad, al Vaspurakan), prop de Van. El rei va fer nomenar a un religis que vivia retirat al llac Sevan, Mashtots I d'Elivard, que va morir al cap de set mesos (13 d'octubre del 899). Llavors va ser elegit el seu deixeble Hovhannes de Drashkhonakert (es a dir de prop de Dwin) amb el nom de Hovhannes V, conegut com Patmaban (el historiador) i que ha passat a l'histria com Joan Katholikos (es a dir Joan el Patriarca). Ocupar la seu fins a la seva mort el 931.

 Relacions amb el curopalata bagrtida de Klardjtia .

L'aliana del curopalata de Kartli (Gergia), que sempre va ser lleial a Sembat, fou premiada el 899, segons el historiador Joan Katholikos, amb la corona reial que Sembat va donar a Adarnases II (amb el ttol de  rei d'Ibria ), per les fonts georgianes diuen que Adarnases es va proclamar rei dels Kartvels (Ibers) vers el 888, i la corona que li va donar Sembat, si realment va anar aix, fou un reconeixement mes que una instauraci.

 Quarta i darrera intervenci d'Afshin .

Un temps desprs Afshin va ocupar Tbilisi i des all va envair el Shirak, domini personal del rei Sembat, que es va retirar al Taiq i de all a Gergia. Afshin va entrar a Dwin, on va installar com a governador al seu propi fill Diwdad amb un eunuc de confiana de nom Yusuf. En aquesta situaci la mare del rei fugit va anar a veure al emir per demanar la llibertat del seu net (fill de Sembat) Ashot Erkath, i altres hostatges com un altre net, Sembat, fill de Sahak, i l'emir  va alliberar a Sembat.

El rei Sembat va tornar i prop d'Ani es va entrevistar amb l'eunuc Yusuf, i a costa de molts regals va aconseguir que el deixes tranquil en els dominis reials, per no va obtenir cap mes promesa per a altres territoris. Yusuf va saquejar poc desprs la provncia d'Uti a l'Aghunia i el pas dels Sevordiq, (entre Shamkor i Gugarq). El nakharar dels Sevordiq, Jordi (Georg) va resistir l'atac per fou derrotat i fet presoner essent enviat a Phaitakaran on hi havia Diwdad, que va oferir alliberar-lo si es convertia, i com que no ho va fer el va fer matar.

Yusuf l'eunuc es va enemistar am Afshin, i per por del seu cap, va fer alliberar als seus hostatges armenis especialment a Ashot Erkath, fill del rei, i la cunyada (esposa de Mushel, germ del rei) i va fugir amb ells cap a Armnia. El rei li va fer molts regals i el va fer ric i Yusuf se'n va anar a viure a Egipte, on un dia es va saber la seva traci i el van matar.

Afshin estava reunint a Bardaa un exercit per castigar a Yusuf quant va morir (mar del 901). Diwdad, el seu fill, va tornar precipitadament a Azerbaidjan i les tropes que restaven (principalment al Vaspurakan) tamb van tornar. Diwdad ben Afshin no va aconseguir el poder doncs fou expulsat pel seu oncle Yusuf al-Sadj (agost del 901). 

 Sembat i Yusuf al-Sadj .

Sembat va renovar llavors el vassallatge (nominal) al Califa que va enviar la tradicional corona reial i li va permetre de lliurar-se del vassallatge envers l'emir d'Azerbaidjan. Aix va enfurir a Yusuf que va envair l'Armnia per Phaitakaran i Uti arribant al Tashir (a la provncia de Gugarq (Somkhtia), per el passos cap a la vall del Akhurean foren tallats per Sembat. Yusuf va poder passar i va arribar al Shirak i es va establir a Dwin, vila de poblaci musulmana amb un emir local (902) nomenat pels sadjides.

 Emirat qaisita de Manazkert .

El 902 l'emir qaisita de Manazkert (que governava a Manazkert, Ardjesh, Khelat i Berkri) no pagava el impost i no aportava contingents militars i el rei va decidir castigar-lo. Els contingents del rei, entre els quals els de Vaspurakan, i els de Grigor Bagratuni de Mokq (que vers el 896 havia succet a Mushel Bagratuni quant aquest va morir) es van reunir. L'exrcit es va concentrar a Oshagan (al Aragadzotn) i va avanar cap al Apahuniq on molts turcs i rabs s'estaven unint al exercit del emir. Els armenis van arribar a Manazkert i la van assetjar. L'emir va demanar la pau que li fou acordada mitjanant el pagament del impost endarrerit, entrega d'hostatges i la fortalesa d'Erikan (a la vall de Halatsovit, antic feu dels Gnuni).

 Primeres lluites amb Yusuf al-Sadj .

En front de Yusuf al-Sadj el rei va prendre posicions a la muntanya Aragadz (Alagodz) i l'emir finalment va decidir fer la pau. El rei armeni es va establir a Erazgavorq (Shirakavan) al Shirak on va rebre l'ambaixada de Yusuf que va entregar a Sembat una corona pel hereu Ashot Erkath al que a mes va dona el ttol d'ishkhan dels ishkhans. Aix va suposar el restabliment del vassallatge nominal d'Armnia als Sadjides.

 El rei a la Siunia .

El 903 el rei va haver d'anar a la Siunia Oriental on el prncep Sembat no pagava el tribut pel districte de Vaiots-Tzor i fins i tot havia fet acte de vassallatge al emir d'Azerbaidjan. Davant l'exrcit reial, Sembat es va sotmetre i va enviar al seu germ Sahak a pagar el tribut i fer acte d'homenatge al rei, que va perdonar a Sembat. El prncep siuni era casat amb la germana de Sargis de Vaspurakan, que va fer de mediador. Segons Brosset el prncep va rebre la vila de Nakhichevan que havia pertanyut als qaisites de Manazkert fins l'any anterior.

 Lluita amb Constant d'Abkhzia .

El 904 el prncep Constant d'Abkhzia (governava a Mingrlia) va intentar conquerir Gugarq, provncia que reconeixia la sobirania del rei armeni. Aix va suposar el trencament entre Sembat i Constant abans en bones relacions. Adarnases dels Kartvels i curopalata va prendre partit per Sembat i va fer presoner a Constant durant unes negociacions, i el va tancar a Ani. Segons les crniques armnies Sembat el va alliberar i li va donar el ttol de rei. Aix va molestar a Adarnases i des llavors es van trencar de fet les bones relacions entre ambds reis.

 Conflicte amb Vaspurakan .

El prncep de Vaspurakan va conquerir als musulmans la fortalesa d'Amiuk que fou confiada a Abu Sakr Vahuni vers 905, per aquest la va cedir al rei Sembat. El rei la va tornar al prncep Gagik per a canvi d'una forta compensaci. Aix va ser el inici de la desconfiana entre el rei i el prncep de Vaspurakan que a mes a mes reclamava Nakhichevan.

 Segon conflicte amb Yusuf al-Sadj .

El 905 l'emir Yusuf d'Azerbaidjan es va revoltar contra el califa Moktafi. El califa va demanar l'ajut de Sembat que era vassall d'ambds. Per l'emir i el califa van fer les paus i llavors el califa va demanar als armenis de pagar els tributs endarrerits a Yusuf. Aix va provocar malestar entre els nakharars i entre ells el principal nakharar del Vanand, Hasan Havnuni que es va posar a conspirar i es va aliar amb Adarnases de Kartli. Hasan va encarregar a son sogre assassinar al rei i el 907, aprofitant una absncia del rei, nakharars rebels van entregar Ani i Erazgavorq a Adarnases (amb part del tresor reial). El rei va tornar i Adarnases es va retirar corrent cap al Taiq, on el rei el va perseguir. Adarnases va sollicitar el perd que li fou concedit deixant com hostatge el seu fill. Hasan i altres nakharars foren cegats.

 Yusuf conquesta les Siunies .

El 909 Yusuf va envair les dos Siunies, aliat amb el regne de Vaspurakan (elevat a regne el 908 pel propi Yusuf). Sembat, sense aliats d'importncia, va oferir una forta contribuci a Yusuf per fer les paus i es va refugiar a la fortalesa de Kelardjq (Gelardjq) o (mes probablement) a Odsun (al Tashir). Yusuf no el va poder capturar i va anar a Tbilisi i desprs a Dwin. Aqu el va vindre a trobar el nebot del rei, Ashot, nakharar de Bagaran i Kolb (fill de Shahpuh el germ del rei Sembat) que li va retre homenatge. Hovhannes va ser alliberat i es va refugiar amb lishkhan Sahak d'Aghunia i mes tard en terres del curopalata i rei Adarnases II de Kartli establint-se temporalment al Gugarq sota la seva protecci.

 Yusuf conquesta Armnia .

El 910 Yusuf i Sembat es van preparar a combatre. Sembat va donar la direcci del exercit als seus dos fills Ashot Erkath i Mushel. El combat es va lliurar a Nig, al nord d'Erevan, al lloc concret de Tzknavadjar ("el mercat de peixos") i Yusuf va obtenir la victria al desertar els contingents dels Sevordiq d'Uti. Mushel i el prncep de Siunia Grigor Supan II caigueren presoners i foren enverinats per ordre del emir. Yusuf va quedar amo absolut del nord d'Armnia. Mentre el germ de Grigor Supan II, Vasak, presoner des feia un any de Yusuf, va aconseguir escapar. El seu germ Sahak i la mare Miriam (germana del rei Sembat, morta vers 912) es van refugiar a Gardman. Yusuf va fer assetjar Valarshapat, setge que va fracassar segons Joan Katholikos, per segons Asolik fou ocupada (910) si be aquest diu que no fou Valarshapat sin Valarshakert al Bagrevand. 

 Captura i martiri del rei .

Sembat es va refugiar a la fortalesa de Kapuit-Berd (Castell Blau) al Arsharuniq. Desprs d'un temps assetjat va decidir a anar ell mateix a demanar la pau a Yusuf (vers 913) que des uns mesos abans estava revoltat contra el Califa Moktadir. Rebut per l'emir es va acordar la pau per va haver-se d'escapar del campament quant se'l anava a fer presoner, i va marxar al Shirak. Yusuf va mantenir la paraula donada per va fer buscar al rei que fou capturat i portat a la fortalesa d'Erendjak a Siunia on estava Yusuf assetjant a Shushan, la mare del fugit prncep Sembat de Siunia Oriental i va fer torturar al rei fins que Shushan es rends, per no ho va fer. Sembat va aguantar les tortures i finalment, mes mort que viu, fou executat (crucificat) el 914. Per aix se li va dir Sembat I el mrtir (Sembat Nahadak). La fortalesa va caure per fi i els defensors massacrats. Shushan fou empresonada a Dwin on va morir.
Sembat va deixar dos fills: Ashot  conegut per Ashot Ferro (Ashot II Erkath) i Abas I (el fill Mushel havia mort el 910) i varies filles.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53286" title="Abul Makhra ben Musa ben Zorara" nonfiltered="943" processed="942" dbindex="20990">
Abul Makhra ben Musa ben Zorara fue emir d'Arzen del 853 al 898.

Fet presoner el seu pare Musa ben Zorara per Bogha al-Khabir, ostikan d'Armnia, Abul Makhra va recollir la successi. 

El 868 el prncep Gurgen de Mardastan li va prendre alguns territoris de l'orient de l'emirat.

Des del 886 fou vassall del rei d'Armnia Ashot I el gran.

El 897 l'emir de Diyar Bakr, Ahmed ben Isa ben Shaikh, cridat pels feudals de Vaspurakan, va atacar l'emirat d'Arzen on Abul Makhra era lleial al rei d'Armnia. Va atacar tamb el principat de Taron que va annexar. Llavors va annexar tamb l'emirat d'Arzen i les muntanyes de Khoit i Sasun (que abans havien estat de Taron per darrerament pertanyien a Abul Makhra).

Abul Makhra estava casat amb una princesa armnia per els autors no estan d'acord en si era una bagrtida de Taron (com diuen els historiadors rabs) o una Ardzruni de Vaspurakan (com diu l'armeni Joan Katholikos).

Desprs de la conquesta d'Arzen fou empresonat pels Shaybanides i va morir en captivitat no massa desprs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53287" title="Salt atltic" nonfiltered="944" processed="943" dbindex="20991">
El salt atltic comprn les proves de l'atletisme on l'objectiu s realitzar un salt de diferents maneres segons la prova ms alt o llarg.

Salt d'alada.
Vegeu Salt d'alada;
Tcnica.
L'atleta realitza un carrera corva en forma de "J" fins a arribar al llist, que saltar fent la batuda amb la cama contrria de la direcci del salt i arquejant l'esquena.

Marques.
El rcord del mn mascul el t Javier Sotomayor amb 2 metres 45 centmetres. El rcord femen corre a crrec de Stefka Kostadinova amb una marca de 2 metres i 5 centmetres.

Salt amb perxa.
Vegeu Salt amb perxa;
Tcnica.
L atleta s'ajuda d'una perxa de fibra de vidre o de carboni d'uns 5 metres de llargada per superar el llist del saltmetre. El saltador, desprs d'una cursa d'uns 40 metres, recolzant la perxa en un caixet reglamentari i agafant-la amb les mans, intenta de superar el llist passant primer les cames, desprs el cos i finalment els braos, prviament havent deixat anar la perxa. L'atleta acaba la prova eliminat desprs del tercer intent fallit.
Marques.
El rcord mundial mascul s de 6 14 metres (1994), assolit per S. Bubka, i el femen de 5 metres per Ielena Issinbaieva.


Salt de llargada.
Vegeu Salt de llargada;
Tcnica.
L atleta corre uns 40 m fins a la taula de batuda, enterrada al mateix nivell de la pista (d'1,22 m de llargada per 0,20 m d'amplada), i, sense trepitjar-la, efectua un salt en extensi sobre la zona de caiguda coberta de sorra (fossat de sorra); la llargada del salt s amidada des del final del llist d'impuls fins a la marca ms propera deixada per l'atleta.
Marques.
El rcord mundial mascul s de 8,95 metres (1991), assolit per M. Powell (EUA), i el femen s de 7,52 metres (1988), assolit per G.  istjakova (URSS).

Triple salt.
Vegeu Triple salt;
Tcnica.
L'atleta, desprs d'una cursa d'impuls fins a la taula de batuda, salta sobre el mateix peu amb qu ha efectuat la impulsi i, a continuaci, ho fa sobre l'altre peu per caure amb tots dos peus sobre la zona de recepci, situada a uns 13 m de distncia.
Marques.
El rcord mundial mascul s de 18,29 metres (1995), assolit per J. Edwards (Gran Bretanya) i, per al femen, de 15,50 m, assolit per I. Kravets (Ucrana) el 1995.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53288" title="Taron" nonfiltered="945" processed="944" dbindex="20992">
Taron fou una regi d'Armnia, feu originari dels Mamikonian i mes tard d'una branca bagrtida. Fou anomenada tambe Taurantida i Tarontida i el seu nom deriva de les muntanyes del Taure.

Hi havia possessions de nakharars Mamikonian i Palauni i probablement algun altra.

La capital fou la ciutat de Mush (avui Mus) a la riba del Murad Su.

S'estenia per les dues parts del Murad Su, al nord fins el Peris Su i al sud fins a les muntanyes de Sasun i Khoit (al est de Sasun) que el separaven del Aldzniq (Arzanene) que fou mes tard l'emirat d'Arzen. Al oest tenia Neferkert, modern Mayyafariquin (antiga Martiripolis) i Amida (Diyar Bakr), i al est el Reshtuniq (al sud del llac Van), el propi llac i el Mardastan. La part nord del Llac Van, que formava part del Taron histric, va passar als rabs i a Manazkert es va establir la dinastia qaisita, que vers el 900 dominava tamb als emirs locals de Khelat, Ardjesh, Berkri i Nakhichevan.

Aquest territori va formar part dels dominis del prncep Ashot I Msaker i va correspondre al seu fill Bagrat I Bagratuni en el repartiment desprs del 826. A Bagrat I, fet presoner pels musulmans, va seguir el despotic govern del ostikan Yusuf ben Abu Said ben Marwazi que va provocar la rebelli de la regi el 852, sufocada per Bogha al-Khabir. A Bagrat el va poder succeir el 858 el seu fill Ashot de Taron. El 863 fou ocupat en part per Gurgen de Mardastan, per Ashot el va mantenir fins el 878 en qu fou usurpat pel seu germ David Arqaik (casat amb Maria Ardzruni prncesa de Vaspurakan), que el va conservar fins a la seva mort el 895. 

El 895 va morir David i el poder va passar al seu nebot Gurgen, fill d'Ashot de Taron, en circumstancies poc clares ja que Ashot fill de David, casat amb una neta del rei Ashot I el gran, filla de Shahpuh, tamb apareix com a prncep, per finalment es va exiliar i establir a Constantinoble.

Gurgen va morir en la lluita contra l'emir de Diyar Bakr, Ahmed ben Isa ben Shaikh al-Shaybani que va annexar Taron el 897. El rei d'Armnia Sembat I el mrtir va demanar al emir de retornar el pas al hereu legtim Ashot, fill de David Arkaiq per l'emir s'hi va negar. Els armenis van atacar el pas per foren derrotats prop de Thukh (898). Per poc desprs va morir l'emir i llavors la dinastia local va recuperar el poder sense lluita.

La dinastia estava representada per Gregorigos, fill de Thornik (germ petit de David Arkaiq), que es creu que va derrotar a Ashot el pretenent i el va empresonar. Perqu Ashot no fos lliurat als rabs, el rei armeni va demanar la mediaci del emperador Lle VI que va enviar com a negociador a protospatari Constant fill de Lips. Es va assegurar que Ashot no seria lliurat als rabs i Constant es va emportar com hostatge a un altra Ashot, fill de Grigorigos (Krikorikos en grec). El jove Ashot va rebre a Constantinoble el ttol de protospatari i se'l va deixar tornar aviat al Taron. El germ de Grigorigos, Aponagem, fou enviat com hostatge a la cort bizantina i tamb fou nomenat protospatari. Llavors Grigorigos va anar a la cort bizantina i fou nomenat magistros i estrateg de Taron i se li va donar un palau a la capital i una renta, per el taronita el va canviar per un domini a la provncia de Keltzene. De tornada al Taron, Aponagem va tornar a la cort bizantina i fou nomenat patrici i es va casar amb la filla del ambaixador protopastari Constant. Mes tard Ashot el jove va tornar a la cort i fou nomenat tamb patrici de Taron.

Grigorigos va morir el 923 i el pas es va repartir entre els seus dos fills Bagarat-Pankratios i Ashot, d'una banda, i els nebots Thornik, Vahan i Sembat, fills d'Apoganem. Thornik fou el primer a anar a Constantinoble on va rebre el ttol de patrici. El va seguir Bagarat-Pankratios que va rebre el ttol de patrici i estrateg de Taron i li va donar la ma d'una princesa imperial, filla del magistros Teofilactos. Les dos branques estaven en disputa per la possessi de Keltzene, que finalment l'emperador va atribuir a Bagarat-Pankratios. Thornik, de resultes d'unes ofenses, va demanar la mediaci del emperador que va enviar al comissari imperial Krinites, per abans d'arribar Thornik va morir deixant la seva part de principat al imperi. (vers 938). Krinites volia llavors annexar Taron per l'altra branca va fer apellaci al emperador, que els hi va deixar (tot el Taron probablement) mitjanant la cessi d'Olnut.

Bagarat Pankratios va morir vers 940. El seu germ Ashot el va succeir i fou nomenat (abans del 944) protospatari de Taron per l'emperador Rom I Lecap. Ashot va morir el 966 o 967. Va deixar dos fills: Grigor i Bagarat-Pankratios per els bizantins van annexionar el pas (968) segons el historiador Cedrenos per cessi voluntria, a canvi del patriciat i un domini molt frtil. Grigor (Grigorigos) va rebre el ttol de magistros. Els prnceps van conservar tamb alguns dominis al mateix Taron. El Taron fou incorporat a una unitat administrativa amb el Derdjan (Derxene) sota un protopastari (crrec que ocupava un tal Lle el 975). Des el Taron els bizantins no van tardar a conquerir l'emirat de Manazkert (vers 969), conquesta feta per Bardas Focas, que va destruir les muralles de la capital. Vers el 976 els prnceps bagrtides de Taron, contraris de fet a l'annexi, van donar suport a la rebelli de Bardas Skleros, junt amb el prncep de Mokq, un tal Zaphanik, per com que Skleros fou derrotat el 978, aquest dominis van restar possessi bizantina.

 Llista de prnceps Bagrtides de Taron .

Bagrat I Bagratuni 830-851;
Ashot de Taron (fill) 851;
Domini rab 851-858;
Ashot de Taron 858-878 (restaurat);
David Arqaik (germ) 878-895;
Gurgen Bagratuni (fill de Ashot de Taron) 895-897;
Ashot (fill de David Arqaik) 895-896;
a Shaybanides de Diyar Bakr 897-898;
Grigorigos, magistros i estrateg de Taron i nakharar de Keltzene, fill de Thornik (germa de Dabid Arqaik) 898-923;
Apoganem, protopastari de Taron (germ) 898;
Bagarat (Pankratios) (fill) a Keltzene 923-940;
Romanos (fill associat);
Ashot III (germ de Bagarat) 940-966 o 967;
Grigor (fill) a Keltzene 966 o 967-968;
Bagarat II (Pankratios) 966 o 967-968 (associat);
Thornik (fill d'Apoganem) a part de Taron vers 923-938.
Vahan (germ, associat) 923-?
Sembat (germ, associat) 923-?
Annex a Bizanci 968;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53289" title="Kde domov muj" nonfiltered="946" processed="945" dbindex="20993">
Kde domov m j s l'himne nacional de la Repblica Txeca.

Lletra de l'himne.
Kde domov m j?
Kde domov m j?
Voda hu  po lu inch,
Bory um po skalinch,
V sad  skv se jara kv t,
Zemsk rj to na pohled;
A to je ta krsn zem ;
Zem   esk domov m j,
Zem   esk domov m j.

Traducci al catal.
On s casa meva?
On s casa meva?
L'aigua murmura pels prats,
les pinedes remoregen pels rocalls,
a l'hort esclata la flor primaveral,
parads terrenal per a la vista;
i aix s aquesta bella terra,
la terra txeca, casa meva,
la terra txeca, casa meva.

Enlla extern: gravaci de l'himne;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53290" title="Diwdad ben Afshin" nonfiltered="947" processed="946" dbindex="20994">
Diwdad ben Ashfin  fou fill d'Afshin al-Sadj (Muhammad ben Abul Sadj) i es va proclamar emir a Maragha a la mort del seu pare el mar del 901.

Va prendre el nom de Diwdad II perqu considerava al fundador de la dinastia sadjida, el seu avi Abul Sadj Diwdad ben Yusuf Diwdasht, com el primer emir de la nissaga (Diwdad I)

Fou enderrocat al cap de quatre o cinc mesos pel seu oncle Yusuf al-Sadj (Abul Kasim Yusuf bem Abul Sadj).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53298" title="Pablo Iglesias Posse" nonfiltered="948" processed="947" dbindex="20995">

Pablo Iglesias Posse (Ferrol, 1850 - Madrid, 1925) fou un dirigent socialista espanyol, fundador del Partit Socialista Obrer Espanyol i la Uni General de Treballadors. 

Iglesias s sens dubte el dirigent ms carismtic del sindicalisme socialista estatal. Amb la seva llarga i prolfera trajectria al capdavant de la UGT (1899-1925) i del PSOE ha esdevingut un smbol del socialisme espanyol. Orfe de pare, la seva famlia es trasllad a Madrid l'any 1860 i hagu de romandre en un hospici, on li fou ensenyat l'ofici d'impressor. A l'edat de 12 anys comen a treballar en una impremta madrilenya. El mes de mar de 1870 s'adher a la FRE de l'AIT i en fou membre del Consell Federal. Assist al congrs de Saragossa (1872) i aquest mateix any fou expulsat pel sector bakuninista. Impuls la formaci de la Nueva Federacin Madrilea, formada pels dissidents marxistes de la FRE de l'AIT. President de l'Associaci General de l'Art d'Imprimir (1873-1885), el 1879 particip en la fundaci del PSOE (en la clandestinitat) partit del qual en ser president fins l'any 1925. Fou detingut a Madrid per participar en una vaga, juntament amb Antonio Garca Quejido (1882). El 1886 s nomenat director del diari El Socialista. Particip en la fundaci de la UGT a Barcelona (1888), de la qual en ser l'alma-mater i president de l'any 1899 fins la seva mort. El 1891 assist al congres obrer de Madrid per a la reconstituci de la FTRE, on intent desviar el congrs cap a la UGT. El 1894 fou novament detingut a Mlaga durant una vaga. Intervingu en el congressos de la Segona Internacional de Pars (1889), de Brusselles (1891), de Zuric (1893), de Londres (1896), Pars (1900), Amsterdam (1904), Stuttgart (1907) i Copenhaguen (1910). Empresonat per un article en El Socialista (1904), arran d'una petici d'indult, escrigu: no demanar mai grcia a l'enemic i si aquesta m's atorgada sense demanar-la, no la rebr amb bones maneres. L'any 1905 fou elegit regidor a l'ajuntament de Madrid i diputat a Corts l'any 1910, essent el primer diputat socialista. Membre del Bureau International Socialiste, el 1917 assist com a delegat del PSOE a l'Assemblea de Parlamentaris de Barcelona. Amb la seva forta oposici a la III Internacional va provocar l'escissi del PSOE i la formaci del PCOE (1921), posteriorment integrat dins el PCE. Auster i exigent en la tasca sindical i poltica ha esdevingut el model de capdavanter obrer respectat i imbut d'una particular autoritat. Una greu malaltia el va recloure a casa seva, malgrat tot dirig el partit i el sindicat prcticament fins la seva mort l'any 1925.

Enllaos externs.
 Fundacin Pablo Iglesias ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53300" title="Despert" nonfiltered="949" processed="948" dbindex="20996">
Per la pronncia valenciana de "despertada". Per tant, el plural s "despertaes" o "despertades".;

Una despert s un tipus de cercaviles que se sol fer de bon mat dins de les festes populars valencianes que consisteix en despertar el barri o el poble on se celebra, fent s de masclets o petards.

Tradicionalment, les despertades, es feien amb petards anomenats trons de bac, que esclataven amb el xoc d'aquestos contra el sl, per l'alt perill que representaven per a la ciutadania, feu que es retiraren del mercat. Actualment, estan permesos noms per a la celebraci de les esmentades despertades.

 Vegeu tamb .
 Crem;
 Cord;
 Masclet;
 Traca;
 Foc d'artifici;
 Nit del Foc;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53301" title="Sadjides" nonfiltered="950" processed="949" dbindex="20997">
La dinastia Sadjida va governar l'Azerbaidjan, Arran i Armnia, nominalment com emirs governadors del califat abbssida del 889 al 929.

La famlia sadjida es va original a Ushrusana a la Transoxiana, governada per un prnceps locals que portaven el ttol dAfshin i eren d'origen sogdi.

Un membre de la famlia, Haydar, fou un destacat general conegut universalment com Al-Afshin (o Al-Afshin Haydar). Al seu servei va combatre un parent seu, de nom Abul Sadj Diwdad ben Yusuf Diwdasht (pstumament Diwdad I), contra Babak i al Tabaristan contra els Tahrides del rebel Karnida Mazyar. 

Va deixar dos fills Abul Musafir Muhammad (o Abu Ubayd Allah) i Abul Kasim Yusuf ben Abul Sadj Diwdad. El 889 o 890 el primer fou nomenat governador de l'Azerbaidjan i el 893 es va apoderar all de Maragha, que estava en poder del rebel Abd Allah ben al-Hasan al-Hamdani. Les seves lluites amb el rei armeni Sembat I el mrtir (que els rabs anomenen Sunbat) es poden seguir en detall al article sobre aquest rei. Es va rebellar contra el Califa Abbssida i va prendre l'antic ttol dAfshin pel que fou conegut. Per no va tardar a reconciliar-se al Al-Mutamid que el va confirmar com a governador. Va morir de pesta a Bardaa el mar del 901.

El seu fill Diwdad ben Afshin (Diwdad II, o Diwdad ben Muhammad fou enderrocat al cap de pocs mesos (901) pel seu oncle Abul Kasim Yusuf al-Sadj (Yusuf ben Abul Sadj Diwdad). Va traslladar la capital de Maragha a Ardabil. Les seves lluites amb el rei d'Armnia Sembat I el mrtir poden seguir-se en detall al article sobre aquest rei. Yusuf es va rebellar el 905 contra Moktafi i per la revolta no va durar gaire i fou confirmat com a governador. El 912 es va repelar contra Moktadir que l'havia confirmat al crrec de governador d'Armnia, Azerbaidjan i Arran. Per una vegada mes hi va haver reconciliaci.

Desprs del 917 va conquerir la Prsia del nord als samnides. Altre cop enfrontat al Califa, aquest va enviar a l'Azerbaidjan un exrcit sota el comandament del eunuc Munis, que va derrotar a Yusuf el 919 i el va portar presoner a Bagdad i va romandre tancat tres anys, per desprs fou alliberat i restaurat en el seu govern d'Azerbaidjan aix com al govern de Rayy i el Djibal (Hamadan). El 926 el califa el va cridar per encarregar-li el comandament de l'expedici contra els Crmates, i en aquesta expedici fou derrotat i mort prop de Kufa el febrer del 928. 

El califa va nomenar (de fet confirmar) al nebot de Yusuf, Abul Musafir Fath ben Muhammad Afshin, per fou enverinat el setembre del 929. La Prsia del nord-oest va passar a diversos senyors kurds i mes tard daylamites.

Un fill d'Abul Musafir Fath, de nom Abul Faradj, estava al servei dels Abbssides a mitjans de segle per sense exercir cap govern.

Emirs sadjides .

Abul Sadj Diwdad ben Yusuf Diwdasht (Diwdad I);
Abul Musafir Muhammad ben Abul Sadj Diwdad (o Abu Ubayd Allah) conegut per Afshin al-Sadj 889-901;
Diwdad II ben Muhammad 901;
Abul Kasim Yusuf ben Abul Sadj Diwdad conegut per Yusuf al-Sadj 901-928;
(presoner del califa del 919 al 922, van governar els seus generals)
Abul Musafir Fath ben Muhammad Afshin 928-929;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53303" title="Afshin al-Sadj" nonfiltered="951" processed="950" dbindex="20999">
Abul Musafir Muhammad ben Abul Sadj Diwdad (o Abu Ubayd Allah ben Abul Sadj Diwdad) conegut com Afshin el Sadjida (Afshin al-Sadj) fou el primer emir de l'Azerbaidjan, Arran i Armnia del 889 al 901.

Era fill de Abul Sadj Diwdad ben Yusuf Diwdasht, general al servei dels saffrides mort el 879 que va deixar dos fills Abul Musafir Muhammad (o Abu Ubayd Allah) i Yusuf ben Abul Sadj Diwdad que no van seguir els passos del seu pare i van estar al servei del califat abbssida. El 879/880 fou nomenat guardi dels camins de la Meca.

Abul Musafir Muhammad ben Abul Sadj Diwdad va prendre part a les operacions contra els rebels al Hedjaz i va actuar com a delegat del saffrida Amr ben allayth pels llocs sants (880). El 883 fou nomenat governador de Rahba i Anbar. El 884, al morir el tulnida Ahmad ben Tulun, va participar a l'expedici califal contra el fill Khumarawayh, sota la direcci del general Ishak ben Kundadjik de Mawsil que fou nomenat governador d'Egipte i Sria i va prendre part a l'anomenada batalla dels molins. Un temps desprs Abul Musafir Muhammad estava barallat amb Kundadjik al que combatia a la regi de Mawsil (Mossul).

El 889 o 890 fou nomenat governador d'Azerbaidjan i el 893 o 894 es va apoderar all de Maragha, que estava en poder del rebel Abd Allah ben al-Hasan al-Hamdani. Les seves lluites amb el rei bagrtida Sembat I el mrtir (al que els rabs anomenen Sunbat) es poden seguir en detall al article sobre aquest rei. Es va rebellar contra el Califa Abbssida i va prendre l'antic ttol sogdi dAfshin pel que fou conegut, ttol que apareix a una moneda (un dirham) emes a Arran el 898. Per no va tardar a reconciliar-se al Al-Mutamid que el va confirmar com a governador. 

Va morir de pesta a Bardaa el mar del 901. nEl va succeir el seu fill Diwdad ben Afshin (Diwdad II), o Diwdad ben Abul Musafir Muhammad.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53304" title="Abul Sadj Diwdad ben Yusuf Diwdasht" nonfiltered="952" processed="951" dbindex="21000">
Abul Sadj Diwdad ben Yusuf Diwdasht fou un general al servei dels abbsides i desprs del Saffrides, que fou el tronc de la dinastia d'emirs Sadjides de l'Azerbaidjan.

Va estar al servei del fams general Al-Afshin (Haydar ben Kaus), parent seu, en les lluites contra Babak (836/837) i tamb al Tabaristan contra els Tahrides del rebel karnida Mazyar. El 389 va dirigir l'expedici contra Mankadjur, un lloctinent d'Afshin que s'havia revoltat a l'Azerbaidjan.

El 856 o 858 el califa Al-Mutawakkil el va nomenar encarregat de la vigilncia de la ruta de la Meca i va conservar el crrec fins el 865 quan va esclatar la lluita entre Al-Mustain i al-Mutaaz. Llavors va donar suport al primer i va anar a reunir-se amb ell a Bagdad amb una fora militar  de 700 cavallers. Fou nomenat comandant de Al-Madain i encarregat de reclutar contingents turcs per atacar cap al sud-est.

Desprs, amb la pau, fou nomenat recaptador d'impostos a Sawad, a la riba de l'Eufrates i desprs altre cop vigilant de la ruta de la Meca amb el govern de Kufa. En aquest govern el seu lloctinent va poder capturar al rebel alida Abu Ahmad Muhammad ben Djafar. Desprs va rebre la vigilancia de la ruta de Khurasan. Vers 865-871 va exercir com ostikan d'Armnia crrec segurament simultani a altres. El 868 fou nomenat lloctinent Salih ben Wasif com a governador de la Sria del Nord i el territori d'Awasim, amb seu a Alep i va governar Kinnasrin. El 870 va perdre aquest lloc que va passar a Ahmad ben Isa ben Shaykh. Fou tamb shahib al-shura (cap de policia) de Bagdad i va participar al conflicte entre els emirs turcs i el califa. El 874/875 fou nomenat governador de Khuzestan pero derrotat pels Zindj, la ciutat d'Al-Ahwaz fou saquejada

El 876 quan el saffrida Yakub al-Layth es preparava per marxar a l'Iraq contra els abbssides, Abul Sadj es va posar al servei de Yakub i va prendre part a la batalla de Dayr al-Akul. Amb la derrota les seves propietats a l'Iraq li foren confiscades per ordre del Califa Al-Muwaffak. Va restar lleial als saffrides i va morir al servei d'Amr ben al-Layth a Djundishabur el 879.

Fou conegut pstumament com Diwdad I, per ser el primer Sadjida rellevant.

Va deixar dos fills Abul Musafir Muhammad (o Abu Ubayd Allah) i Yusuf ben Abul Sadj Diwdad. Abul Musafir Muhammad, conegut per Afshin al-Sadj, fou el primer emir de la dinastia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53307" title="Yusuf al-Sadj" nonfiltered="953" processed="952" dbindex="21003">
Abu l-Kasim Yusuf ben Abi l-Sadj Diwdad (conegut com Yusuf al-Sadj, es a dir Yusuf el Sadjida) fou emir de l'Azerbaidjan, Arran i Armnia del 901 al 928.

Va succeir (juliol o agost del 901) el seu nebot Diwdad II, o Diwdad ben Afshin,  enderrocat als pocs mesos de ser proclamat emir.

Va traslladar la capital de Maragha a Ardabil. Les seves lluites amb el rei d'Armnia Sembat I el mrtir poden seguir-se en detall al article sobre aquest rei.

Yusuf es va rebellar el 905 contra el califa Moktafi, per la revolta no va durar gaire i fou confirmat com a governador. El 912 es va repelar contra Moktadir que l'havia confirmat al crrec de governador d'Armnia, Azerbaidjan i Arran. Per una vegada mes hi va haver reconciliaci gracies als bons oficis del visir abbssida Ibn al-Furat.

Desprs del 917 va conquerir la Prsia del nord: Zandjan, Abhar, Kazwin i Rayy que pertanyien als samnides que hi tenien un governador anomenat Muhammad bel Ali Suluk. Altre cop enfrontat al Califa, aquest va enviar al Azerbaidjan un exercit  dirigit per Munis al-Muzaffar que va derrotar a Yusuf el 919 i el va portar presoner a Bagdad i va romandre tancat tres anys, per desprs fou alliberat i restaurat en el seu govern d'Azerbaidjan aix com al govern de Rayy i el Djibal (Hamadan). Durant la seva absencia el seu lloctinent Sunbuk va exercir el govern, i va restablir relacions d'amistat amb els armenis. Fou Sunbuk qui va establir un emir a Goltn. 

El 926 el califa el va cridar per encarregar-li el comandament de l'expedici contra els Crmates, i en aquesta expedici fou derrotat i mort prop de Kufa pel cap crmata Abu Tahir al-Djannabi (febrer del 928). Les tropes turques de Yusuf van passar al servei del Califa i van formar un regiment especial anomenat dels Sadjiyya.

El va succeir el seu nebot de Yusuf, Abul Musafir Fath ben Muhammad Afshin.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53308" title="Fets del Cu-Cut!" nonfiltered="954" processed="953" dbindex="21004">
Els Fets del Cu-Cut!, tamb coneguts com La Cuartelada van esdevenir a Barcelona el 25 de novembre de 1905, quan militars espanyols van assaltar i destrossar les redaccions del setmanari satric Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya.

La reacci.
Mentre a Catalunya la reacci va provocar la creaci de la Solidaritat Catalana, a Espanya el vandalisme dels oficials espanyols va provocar un moviment d'adhesi als assaltants. El govern Montero Ros, davant la crisi provocada per l'incident, va adoptar la decisi de castigar els militars. L'oposici del Cap d'Estat, Alfons XIII, a aquesta mesura va motivar la seva dimissi, i puj Segismundo Moret qui suspengu les garanties constitucionals a Barcelona i, amb el seu ministre de Governaci Alvaro de Figueroa y Torres (Comte de Romanones), impuls la Llei de Jurisdiccions que afavoria els militars.

Els antecedents.
Desprs d'un multitudinari pat de celebraci de la Lliga Regionalista al Frontn Condal de Barcelona amb motiu de la victria a les eleccions municipals, gran part dels assistents sortiren cantant l'himne Els Segadors i, tot passant per davant un local lerrouxista, alguns manifestats foren ferits de trets. El setmanari Cu-Cut! public un acudit de Joan Garcia Junceda en qu, partint del ttol de l'pat, Banquet de la Victria, ridiculitzava les derrotes dels militars espanyols. Aleshores, uns 300 oficials de la guarnici de Barcelona destrossaren i calaren foc a la redacci del setmanari Cu-cut!, a la impremta-llibreria Baguny del carrer Avign on s'editava tamb el setmanari En Patufet, i a la redacci del diari La Veu de Catalunya.

El catalanisme i l'exrcit espanyol.
Les relacions entre l'exrcit espanyol i el catalanisme eren dolentes. Durant el mes de maig d'aquell any, el peridic independentista La Tralla havia publicat un nmero extraordinari dedicat a commemorar la independncia de Cuba, pel qual foren processats el director, Josep Maria Folch i Torres, i tres redactors.

Enllaos externs.
Acudit de Joan G. Junceda que provoc l'assalt al Cu-cut!;
Article al diari avui en complir-se el centenari dels Fets del Cu-Cut!;
Article de Pere Prat i Ubach;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53309" title="Llei de Jurisdiccions" nonfiltered="955" processed="954" dbindex="21005">
La Llei de Jurisdiccions s una llei que l'any 1905 i 1906 va impulsar el Govern espanyol de Segismundo Moret i el ministre de la Governaci, Alvaro de Figueroa y Torres (comte de Romanones) amb clar suport d'Alfons XIII, com a reacci davant els Fets del Cu-Cut!.

La Llei de Jurisdiccions permetia que els militars poguessin jutjar tot all que consideressin que atemptava contra la unitat de l'Estat espanyol o contra ells mateixos. Moltes persones varen interpretar la llei com un atac a Catalunya. 

Aquesta polmica llei, que havia fet caure el govern d'Eugenio Montero Ros, va provocar la unificaci de tots els partits catalans al voltant de la coalici Solidaritat catalana, als quals posteriorment s'uniria tota l'oposici que va acabar abandonant el Congrs el 13 de mar de 1906, en protesta pel descrdit que suposava la subordinaci del govern progressista. 

Des de la intellectualitat, Miguel de Unamuno va fer una conferncia en contra de la llei, al Teatre de la Zarzuela. 

Amb tot, la llei es va aprovar el 22 de mar i, a continuaci, es varen tancar les Corts. 

El 20 de maig, s'aixec l'estat d'excepci a Barcelona i es celebr un homenatge als diputats i senadors de Solidaritat catalana que havien votat contra la llei.

La llei de Jurisdiccions va durar fins al 17 d'abril de 1931, quan el govern va derogar-la per un Decret, que posteriorment les Corts van convertir en llei.

 Enllaos externs .
Text sencer de la Llei de Jurisdiccions





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53325" title="Patum de Berga" nonfiltered="956" processed="955" dbindex="21006">
La Patum de Berga s una festa tradicional i popular que se celebra a la ciutat de Berga, capital de la comarca del Bergued, durant la festivitat de Corpus. Consisteix en diferents representacions al carrer i amb la participaci ciutadana, a les quals n's caracterstica la presncia de foc i pirotcnia. El seu nom prov del so que produeix el Tabal, un gran timbal caracterstic de la festa.

L'any 1983 va ser declarada per la Generalitat de Catalunya festa tradicional d'Inters Nacional
El 25 de novembre de 2005 fou declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Aquest esdeveniment i la gran quantitat de publicacions, moltes d'elles fetes per un historiador bergued, Albert Rumbo, que ha publicat ms de quatre-cents articles sobre cultura popular i sis llibres sobre la temtica, han fet que la Patum sigui coneguda arreu del mn.

Histria.
La Patum era, a finals del segle XIV, una festa de carcter religis i popular, documentada des de l'any 1525. Llavors s'anomenava Bulla. Probablement fou el resultat de la sacralitzaci de festes ancestrals.

Tots els anys, per a les festes de Corpus Christi, a Berga se celebra La Patum. El dimecres anterior al dijous de Corpus, al migdia, el tabal i els gegants recorren totes els carrers de la ciutat anunciant el comenament de les festes, que es porten a terme des del dijous de Corpus fins al diumenge segent. 

La majoria d'actes consisteix en uns drames mmics que representen les lluites dels cristians contra els musulmans, de l'arcngel Sant Miquel que, ajudat per ngels, lluita contra Llucifer i els seus diables, les burles contra Abul-Afer o Bullafer, cabdill rab que va envair aquest pas. En canvi l'acte de l'guila expressa la satisfacci de Berga per haver acabat amb el domini feudal i passar a dependre directament i exclusivament del rei.
 
L'endem de Corpus, es realitza una Patum infantil, per a implicar en la festa a tots els berguedans des de nens en la seva tradici ms preuada. s una cpia exacta de la festa dels adults feta a la seva escala. 



Les comparses.
Les comparses que trobem a la Patum sn:
 El Tabal;
 Turcs i Cavallets;
 Les Maces;
 Les Guites;
 L'liga;
 Els Nans Vells;
 Els Gegants;
 Els Nans Nous;
 Els Plens;
 El Tirabol;

Anotacions:
 Les maces i els plens formaven part de la mateixa comparsa, ara tenen actuacions diferents.
 El Tirabol no s una comparsa, s una actuaci en qu participen les comparses del Tabal, Guites i Gegants;

Durada.
La festa, prpiament dita, t 5 dies de durada i comena sempre en dimecres (dia anterior al dijous de corpus) i acaba el diumenge.
Els principals actes de cada dia son:
 Dimecres: passacarrers al migdia i passacarrers al vespre;
 Dijous: Patum de llument al migdia i Patum completa al vespre;
 Divendres: Passacarrers infantil a les 10:00, Patum infantil de llument al migdia i Patum infantil completa al vespre;
 Dissabte: passacarrers al vespre;
 Diumenge: Patum de llument al migdia i Patum completa al vespre;

El sentiment patumaire.
Per als patumaires, la festa s nica i incomparable (aquesta va ser una ra per ser declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la Unesco). Cap Patumaire accepta comparar el passacarrers amb un correfoc (tot i les similituds que pugui tenir), ni tampoc un salt de gegants amb qualsevol trobada gegantera. Per als berguedans la Patum s un sentiment cultural propi, viuen la festa com una expressi cultural que han rebut "de pares a fills", tamb un forani pot aprendre a ser Patumaire, de fet noms cal viure-la, la resta s'esdev sola com per art de magia, per aix, s evident el sentiment de propietat que tots els Patumaires tenen respecte la festa.

 Indumentria patumaire .
 Roba vella;
 Un bon calat;
 Un mocador;
 Un barret;
I moltes ganes de saltar i passar-s'ho b tot respectant la festa.

 Beguda tpica .
La barreja s la beguda tpica de la festa, s un dol empalags a base d'ans i moscatell que puja de seguida al cap.

Actes relacionats.
Cal remarcar que el conjunt de la festa inclou actes, molts d'ells no oficials, que en major o menor mesura han collaborat a donar a conixer la festa entre els propis berguedans i foranis. A tall d'exemple cal destacar els segents:

 El Cap d'Any Patumaire;
 Els Quatre Fuets;
 El concert de la Patum;
 La patum dels pobres (tamb anomenada Patum dels borratxos);

Els Quatre Fuets.
Els quatre fuets s un simple salt de maces que es realitza el diumenge anterior a la setmana de corpus al vespre. Aquest acte, d'origen inexacte, era antigament una prova dels fuets que s'utilitzarien a la Patum, de manera que hom podia valorar si "petaven b", ja que antigament els fuets eren elaborats a m per artesans i, lgicament, podien tenir variacions respecte d'altres fuets d'altres anys o d'altres elaboradors. Avui en dia, els fuets sn fabricats de forma mecnica i el resultat sol ser ptim. No obstant aix, s'ha conservat aquest acte ja que representa una trobada prvia per als patumaires.

Vegeu tamb.
Turcs i cavallets;

Notes.


 Enllaos externs .
Web oficial de La Patum;
La Patum vista des de l'Ajuntament;
La Patum des de Bergued.com;
La Patum infantil;
;



Bibliografia.
RUMBO I SOLER, Albert-Patum-2001 Berga- Amalgama edicions ISBN 84-89988-39-0 ;
 FARRAS, Jaume, La Patum de Berga-Barcelona 1992;
 NOGUERA I CANAL, Jaume. La Patum de Berga. Barcelona 1992.
 FELIP, Ramon. Bibliografia i discografa de la Patum, L'EROL, suplement 2, Berga, 2003;
 FELIP, Ramon. La Patum, el Corpus Christi de Berga, Tarragona, 2005;
 FELIP, Ramon. Antigues imatges de La Patum, Barcelona, 2006;
 NOYES, Dorothy, Fire in the plaa: catalan festival after Franco, Filadelfia, 2003.
 AMADES I GELATS, Joan-La Patum de Berga -1932 Barcelona- Junta de Museus. Butllet dels Museus d' Art.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53330" title="Concorde" nonfiltered="957" processed="956" dbindex="21008">


L'avi supersnic Arospatiale-BAC Concorde fou un dels dos nics models d'avi de passatgers supersnics en servei. El Concorde tenia una velocitat de creuer Mach 2,04 (ms de dues vegades la velocitat del so) a una alada de 60.000 peus (17,7 quilmetres) amb una configuraci d'ala delta i una evoluci de motors amb postcombusti dissenyats originalment per al bombarder estratgic Avro Vulcan. Fou tamb el primer avi comercial equipat amb un sistema de control de vol fly-by-wire. Els vols comercials del Concorde, operats per British Airways i Air France, comenaren el 21 de gener del 1976 i finalitzaren el 24 d'octubre del 2003, amb un ltim vol d'acomiadament el 26 de novembre del mateix any.

Orgens.

Al final dels anys 50 el Regne Unit, Frana, els Estats Units i la Uni Sovitica estaven desenvolupant programes de transport supersnic (SST o Supersonic Transport).

L'empresa britnica Bristol Aeroplane Company (BAC) i la francesa Sud Aviation estaven treballant en els dissenys del Bristol Type 233 i el Sud-Caravelle respectivament. Ambdues companyies estaven mpliament subvencionades per els seus respectius governs per guanyar terreny en un mercat d'avions dominat principalment per els Estats Units. Ambdos dissenys estaven apunt de passar a la fase de construcci del prototip a principis dels 60, per els costos foren tan grans que els dos governs van decidir d'unir forces. El desenvolupament del projecte va ser negociat com un tractat internacional entre la Gran Bretanya i Frana en comptes d'un simple acord comercial entre corporacions. Aquest incloa una clusula, a petici dels britnics, de penalitzaci per cancellaci. L'esborrany del tractat fou signat el 28 de novembre de 1962. En aquell punt les dues companyies s'havien unit i el projecte Concorde es portaria a terme grcies a British Aircraft Corporation i Arospatiale. El consorci va signar ms de 100 comandes de les principals lnies aries del moment. Pan Am, BOAC i Air France eren les primeres lnies aries destinatries amb sis Concordes cada una. Algunes de les lnies aries amb comandes eren Japan Airlines, Luthansa, American Airlines, United Airlines, Air Canada, Braniff, Iran Air, Qantas, CAAC, Middle East Airlines i TWA.

L'aeronau fou anomenada inicialment Concord al Regne Unit, per el 1967 el govern britnic va anunciar el canvi de denominaci a Concorde per tal d'igualar-la a la francesa.

El Concorde 001 es va enlairar per el primer vol de proves de l'aeroport de Tolosa de Llenguadoc, Frana, el 2 de mar del 1969 i efectu el primer vol supersnic el segent 1 d'octubre. Seguint el programa previst, el Concorde 001 va comenar una gira de demostraci el 4 de setembre de 1971. El Concorde 002 va prendre el relleu el 2 de juny de 1972 amb una gira per l'sia i l'Orient Mitj. El Concorde 002 va fer la primera visita als Estats Units al 1973, aterrant al nou aeroport internacional de Dallas per commemorar la seva obertura. Aquestes gires van impulsar les vendes i es varen rebre ms de 70 noves comandes. Tanmateix, una combinaci de factors causats principalment per la crisi del petroli als anys 70, dificultats financeres de les lnies aries, l'accident mortal del competidor sovitic, el Tupolev Tu-144, i inconvenients mediambientals com l'estrpit snic i la contaminaci, van causar una inesperada cascada de cancellacions de comandes. Air France i British Airways van quedar com a niques companyies compradores. L'avi i els seus components foren venuts al preu simblic d'una Lliura Esterlina la unitat.

Els Estats Units van cancellar el seu programa de transport supersnic al 1971, en el moment que ja hi havia dos dissenys sobre la taula: el Lockheed L-2000, una versi escalada del Concorde, com a projecte guanyador, seguit pel Boeing 2707 concebut per a ser ms gran i rpid i transportar fins a 300 passatgers amb un concepte d'ala mbil. Tamb es va parlar en aquell moment a Frana i al Regne Unit que la oposici americana al Concorde, en especial a la contaminaci acstica, va ser orquestrada o, al menys, secundada per el govern nord-americ, veient-se incapa de proposar un avi competidor vlid. Tanmateix, altres pasos com Malisia van restringir els vols supersnics del Concorde precisament per la contaminaci acstica.

Les dues lnies aries europees van operar vols de demostraci i proves a diverses destinacions des del 1974 en endavant. Les proves del Concorde van establir rcords encara avui no superats: 5.334 hores de vol en avions de prototip, preproducci i producci final. Ms de 2.000 hores de vol van ser supersniques. En total fins a quatre vegades ms preparaci que la d'un avi subsnic de similars mesures.

 Caracterstiques tcniques .

Moltes de les caracterstiques comuns dels avions del segle 21 van ser utilitzades per primera vegada en el Concorde.

Optimitzaci de la velocitat:

Ales doble delta;
Motors Rolls-Royce/Snecma Olympus turbojet amb postcombusti i capacitat supersnica;
Motors controlats amb tecnologia thrust-by-wire, precursors dels controls FADEC (control de gas digital) actuals.
Morro abatible per millorar la visibilitat en l'aterratge;

Optimitzaci i millora del pes:

Punt de consum ptim de combustible a Mach 2.04 amb motors d'alta eficincia a velocitats supersniques;
Construcci predominant en alumini per economitzar pes;
Pilot automtic a temps complert i control d'impuls automtic permetent un control complert de l'avi sense mans, des de l'enlairament fins a l'aterratge;
Sistemes de control de vol plenament controlat de forma electrnica (fly-by-wire);
Superfcies de control multifunci (MDF);
Control hidrulic d'altra pressi a 28 MPa per alleugerir els components del sistema hidrulic;
Sistema de frenada amb control electrnic brake-by-wire;
Emmagatzematge eficient del combustible entorn el fusellatge per optimitzar el centre de gravetat.

La experincia en la construcci del Concorde va desembocar en la base del consorci europeu Airbus i moltes d'aquestes caracterstiques formen part dels avions comercials d'Airbus. Snecma Moteurs, per exemple, va entrar a la comercialitzaci de motors per aviaci civil amb la producci del Concorde. La experincia amb el Concorde li va obrir cam per establir la CFM International juntament amb General Electric produint amb xit la srie de motors CFM56.

Encara que el Concorde fos en el seu moment una meravella tecnolgica, trenta anys desprs d'entrar en servei la cabina, plena de dials i interruptors analgics, es veu ja completament obsoleta. Sense competidors en el mercat no hi va haver ra de millorar l'avinica o el confort als passatgers, al revs del que acostuma a passar en avions obsolets o de dissenys antics.

Els principals socis, BAC (actualment BAE Systems) i Arospatiale (actualment EADS), son els propietaris de la certificaci del Concorde. La responsabilitat d'aquesta certificaci est actualment transferida a Airbus.

Vols regulars.



El 21 de juny del 1967 van comenar a operar els vols regulars del Concorde amb les rutes Londres Bahrain i Pars Rio de Janeiro. El Congrs dels Estats Units va prohibir els aterratges en sol nord-americ, principalment a causa de les protestes dels ciutadans sobre la contaminaci acstica, impedint l'inici de les rutes transatlntiques.

Quan es va aixecar la prohibici americana per vols supersnics sobre l'oce, la ciutat de Nova York va prohibir el Concorde a nivell local. Amb poca elecci de destinacions, Air France i British Airways van comenar els serveis transatlntics a Washington DC el 24 de maig. Finalment, a finals de 1977, Nova York va permetre l'operaci del Concorde, prioritzant les avantatges del transport supersnic davant dels inconvenients del soroll i es van programar vols regulars des de Pars i Londres a l'aeroport John F. Kennedy de Nova York, amb el primer vol el 22 de novembre de 1977. Els vols operats per British Airways tenien l'indicador BA001, BA002, BA003 i BA004.

El temps mig d'un vol transatlntic estava per sota les 3 hores i mitja. Fins al 2003, Air France i British Airways van continuar operant vols a Nova York de forma diria. Addicionalment, el Concorde volava a les illes Barbados en la temporada hivernal i, ocasionalment, operava vols charter a destins com Rovaniemi, Finlndia. L'1 de novembre de 1968 un Concorde charter va circumnavegar el planeta en 31 hores i 51 minuts.

Per un curt perode de temps durant el 1977 i de nou al 1979 i al 1980, British Airways i Singapore Airlines van compartir un Concorde per operar vols entre Bahrain i Singapur. L'avi, amb matrcula G-BOAD, es va pintar dels colors de Singapore Airlines al costat de babord i els de British Airways al d'estribord. Els vols es van cancellar als tres mesos per qestions acstiques a petici del govern de Malisia. Es va traar una nova ruta que no sobrevols l'espai aeri malai per al entrar en conflicte amb les autoritats ndies es va declarar la ruta com a inviable. Des del setembre del 1978 al novembre de 1982 Air France va volar dos cops a la setmana a Ciutat de Mxic via Washington D.C. La crisi econmica, per, va forar la cancellaci de la ruta a aquesta ciutat i els ltims vols estaven gaireb buits. En algun moment donat el Concorde va retornar a Ciutat de Mxic i a Acapulco en vols charter.

Del 1979 al 1980, Braniff International va llogar dos Concordes, un de British Airways i un d'Air France per cobrir la ruta, en modalitat subsnica, Dallas   Nova York. Els avions es van registrar als Estats Units i als seus respectius pasos d'origen per raons legals. Els vols portaven tripulacions de Braniff tot i mantenir els colors de la lnia aria original. Els vols, per, no foren rentables i tenien una mitja de reserves del 25% cosa que va forar a cancellar la ruta i finalitzar la nica operaci del Concorde en sl exclusivament nord-americ.

Experincia per als passatgers.

Comparant amb altres avions comercials, el Concorde oferia una experincia inusual als seus passatgers. Tan British Airways com Air France configuraven la cabina de passatgers en classe nica i amb una configuraci de quatre seients per fila amb el passads al mig. Encara que es tractava d'una classe de luxe, molts passatgers se sorprenien de les mides redudes de la cabina, amb un passads central de noms 1,8 metres i seients de pell amb una separaci per les cames similar a la classe turista de mols altres aparells.

Als anys 90, moltes de les caracterstiques ms comunes de la primera classe i la classe business dels vols de llarg recorregut (coberts per exemple pel Boeing 747) com ara entreteniment en vdeo i seients rotatoris i reclinables no es trobaven en el Concorde. L'nic entreteniment fou una pantalla de plasma a la part anterior on es mostrava l'alada, la temperatura de l'aire i la velocitat de creuer. Sense espai superior per l'equipatge de m aquest estava severament restringit. Aquestes condicions eren notablement inferiors a qualsevol altre vol en primera classe en altres aparells per es compensava, aix si, amb un temps de vol considerablement inferior (tres hores i mitja des de Nova York a Londres) i aix feia el Concorde molt atractiu als executius de les empreses.

Per tal de maquillar aquestes carncies, el servei del Concorde havia de ser de primera classe en el sentit mes extens de l'expressi. Les peticions de begudes o altres necessitats eren ateses a l'instant i els pats se servien amb coberts de plata i plats Wedgwood. 

L'experincia nica de travessar la barrera del so era menys dramtica del que s'esperava. El moment era anunciat per un dels pilots i presentat a la pantalla informativa. Si no, hom es podia perdre el lleuger aconteixament.

Al doble d'alada de creuer habitual, les turbulncies eren molt ocasionals i per les finestres es podia veure clarament la corba de La Terra. En vol supersnic, i encara que la temperatura exterior era d'uns 60C sota zero, la fricci de l'aire sobre el fusellatge escalfava el morro de l'avi a temperatures superiors al 120C, entelant les finestres i produint un escalat de temperatures al llarg de la cabina de passatgers. 

L'accident de Pars.

El Concorde fou l'avi de passatgers ms segur del mn d'acord al nombre de morts per distncia viatjada fins l'accident del vol 4590 d'Air France a Gonesse, Frana, el 25 de juliol del 2000. Com a apunt en la seguretat, si tenim en compte que la flota completa del Boeing 737 transporta ms passatgers en una setmana que persones va transportar el Concorde en tota la seva vida til, el Concorde no fou un avi segur. En tot cas, van morir totes les persones que viatjaven en l'aparell i quatre a terra. Quan l'avi estava accelerant a la pista, una pea metllica va rebentar els neumtics. Aquests van incendiar-se i van rebentar els tancs de combustible, causant l'accident mortal. L'informe es va publicar el 14 de desembre del 2004 atribuint l'accident a una tira metllica de titani despresa d'un DC-10 de Continental Airlines que es va enlairar minuts abans que ho fu el Concorde. La pea despresa no estava aprovada per l'Administraci Federal d'Aviaci dels Estats Units.

De totes maneres hi va haver cert escepticisme sobre aquest informe ja que es centrava nicament en la pea com a causa de l'accident. El govern francs va sser molt reticent a compartir informaci durant la investigaci i aix es va veure com un encobriment. Antics pilots francesos i britnics del Concorde van apuntar a moltes altres possibilitats que l'informe ignorava, incloent que un anivellat incorrecte en la distribuci del pes del combustible podria portar a la prdua del tren d'aterratge, desviant el Concorde de la pista i a la reducci de la velocitat inicial sota els mnims necessaris per enlairar l'aparell amb seguretat. S'han escoltat veus que diuen que aquest encobriment es deu a un intent de salvar la reputaci del Concorde i a el fet de que el Concorde en els ltims instants es va aproximar molt al Boeing 747 que transportava al president francs Jacques Chirac. De totes maneres, l'accident va accelerar la fi de la carrera del Concorde, independentment de les causes.

L'accident va aterrar la flota de Concordes i va fer modificar molts aspectes de l'aparell. Desprs de les actualitzacions de seguretat necessries, incloent un control elctric ms eficient, lnies de kevlar cap als tancs de combustible i pneumtics resistents al foc, les rutes del Concorde es van reobrir de nou el 7 de novembre del 2001.

El nou estil de pneumtics i tren d'aterratge del programa Concorde va aportar una nova contribuci al futur disseny d'avions.

A octubre de 2005, l'antic enginyer d'Aerospatiale Jacques Herubel est sota investigaci per negligncia en l'accident de l'aparell. Un informe de l'empresa conclou que hi va haver almenys 70 incidents relacionats amb les rodes del Concorde del 1979 al 2000 per no es van seguir els passos adequats per solucionar-los.

Retirada de servei.



El primer vol de proves del millorat Concorde es port a terme des de Regne Unit fins a mig Atlntic i de retorn, preparant-lo aix per l'entrada en servei aquella mateixa setmana. El vol va tenir lloc l'11 de setembre del 2001 i estava en ple vol quan van tenir lloc els atacs al World Trade Center de Nova York.

El 10 d'abril del 2003, British Airways i Air France van anunciar de forma simultnia la retirada del Concorde aquell mateix any. Les causes que es van citar van ser el redut nombre de passatgers, l'accident del 25 de juliol del 2000, la caiguda del transport aeri desprs de l'11-S i l'increment dels costos de manteniment. 

Aquell mateix dia Richard Branson es va oferir per adquirir els Concordes de British Airways al seu preu original d'una lliura esterlina per posar-los en servei amb la seva empresa Virgin Atlantic Airways. Branson va argumentar que aquell era el preu que British Airways va pagar al govern britnic per British Airways ho va negar i va refusar l'oferta. Desprs de declarar enormes prdues en els vols del Concorde als anys 80, British Airways va adquirir els Concordes al govern britnic a baix cost. Desprs de realitzar un estudi de mercat i descobrir que els seus clients potencials pagarien ms per viatjar en l'aparell, British Airways va apujar les tarifes i va aconseguir no tenir prdues, per tampoc beneficis, en les rutes del Concorde. A diferncia dels francesos, per, British Airways no va fer mai pbliques les contes.

Richard Branson va escriure un article al setmanari The Economist l'octubre de 2003 exposant que la seva ltima oferta per adquirir la flota de Concordes va sser de 5 milions de lliures i que tenia la intenci d'operar la flota per molts anys. Per tota esperana de seguir operant els Concordes es va esvair ja que Airbus va anunciar que no donaria suport tcnic ni manteniment als antics avions.

Air France.

Air France va fer l'ltim aterratge als Estats Units des de Pars el 30 de maig del 2003. Camions de bombers van projectar arcs d'aigua per sobre l'avi a la pista de l'aeroport JFK. Va fer l'ltim vol comercial de retorn a Pars el segent dia. La fi del Concorde d'Air France va ser un vol charter entorn la badia de Biscaia.

Una subhasta d'objectes i records del Concorde d'Air France es va portar a terme a la casa Christie s de Pars el 15 de novembre del 2003. Mil tres-centes persones van assistir a l'acte i molts dels lots van superar ms de deu vegades els preus previstos.

British Airways.

L'ltima sortida d'un Concorde de British Airways es va produir a l'aeroport internacional Grantley Adams a les Barbados el 30 d'agost del 2003. El Concorde amb matricula G-BOAG va visitar Toronto l'11 d'octubre. En una setmana, el Concorde va visitar les ciutats angleses de Birmingham el dia 20, Belfast el 21, Manchester el 22, Cardiff el 23 i Edinburgh el 24. Cada dia l'avi feia el trajecte d'anada i tornada des de l'aeroport londinenc de Heathrow cap a les ciutats programades, sobrevolant aquestes ciutats a poca alada. Ms de 650 guanyadors d'un sorteig i 350 convidats van omplir aquests vols.

El 23 d'octubre del 2003, la reina Elisabet II del Regne Unit va consentir en illuminar el castell de Windsor i el Concorde el va sobrevolar en el seu ltim vol comercial sobre sol britnic. Aquest honor est reservat a importants esdeveniments d'estat i dignataris visitants.

British Airways va retirar els Concordes al segent dia, el 24 d'octubre de 2003. Un concorde va abandonar Nova York amb una fanfrria similar a la del seu predecessor d'Air France mentre dos vols charter especials, un sobre la badia de Biscaia i l'altre cap a Edinburgh van transportar antics pilots i convidats VIP. Aquests tres avions van sobrevolar desprs Londres amb un perms especial per a volar a baixa alada i van aterrar en seqncia a l'aeroport de Heathrow. Els dos aparells que sobrevolaren Europa van aterrar a les 16:01 i a les 16:03, hora britnica, i a les 16:05 el provinent de Nova York. Els tres avions van circular per l'aeroport durant 45 minuts abans de desembarcar els ltims passatgers. El pilot de l'ltim vol transatlntic fou Mike Bannister. 

Alguns dels passatgers convidats van ser:

La ex-model nord-americana Christie Brinkley;
El propietari de la Frmula 1 Bernie Ecclestone;
L'actor Nigel Havers;
La model Jodie Kidd;
El president de British Airways Lord Colin Marshall, bar de Knightsbridge;
El llavors editor del Daily Mirror Piers Morgan;
El presentador de la CNN Richard Quest;
Els presidents de:
GlaxoSmithKline;
BAE Systems;
Merrill Lynch;
Deutsche Bank;
P&O;
The Royal Bank of Scotland;
un passatger afortunat que havia reservat el vol amb un any d'antelaci.

Bonhams va conduir la subhasta d'objectes dels Concordes de British Airways l'1 de desembre del 2003 a l'Olympia Exhibition Centre de Londres. Entre els objectes subhastats hi havia el mesurador de Mach, el con del morro, seients de pilot i passatgers i fins i tot cendrers. Es van recaptar uns tres quarts de mili de Lliures Esterlines i mig mili van ser donats a "Get Kids Going!", associaci caritativa que ajuda a nens i nenes amb discapacitat la oportunitat d'accedir i participar en l'esport.

Historial dels avions.

Noms es van construir 20 Concordes, 6 per a desenvolupament i 14 per al servei comercial. Aquests eren:

Dos prototips;
Dos avions de pre-producci;
2 avions de producci que no van entrar en servei;
14 avions de producci, 12 dels quals encara estaven en servei el 2003;

S'han conservat fins al dia d'avui tots aquests avions menys dos: l'F-BVFD retirat de servei el 1982 i desmantellat el 1994 degut a una mala conservaci, i l'F-BTSC estavellat a Pars.

Impacte cultural i poltic.



L'aeronau s encara avui un poders smbol de tecnologia ultra-moderna tot i tenir ja ms de 30 anys. s tamb considerat per molts anglesos i francesos com un smbol d'orgull nacional.

La reacci de la gent envers el soroll extrem de l'aparell va representar tamb un canvi important. Abans de fer les proves del Concorde, el desenvolupament de la industria de l'aviaci civil era enterament acceptada per els governs democrtics i els electors. El rebuig popular, per, al soroll del Concorde va representar un punt i apart en el desenvolupament cientfic i tcnic, i les industries comenaren a considerar seriosament l'impacte ambiental i social de les noves tecnologies. Tot i les queixes es va descobrir tamb que altres aeronaus eren encara ms estridents que el propi Concorde ja que els pilots del transport supersnic reduen la velocitat al sobrevolar nuclis de poblaci. Aix va forar a pilots d'altres aparells a fer el mateix. Una ironia fou que la mnima producci del Concorde es degu al mite que relacionava la destrucci de la capa d'oz amb l'avi. Cientfics anti-transport supersnic van suggerir que l'emissi de gasos dels motors jet causarien la destrucci de la capa d'oz de la Terra, provocant un increment massiu de cncers de pell i altres efectes nocius. Aix en general es va acceptar i va mobilitzar un enorme rebuig entorn la construcci d'aparells supersnics. La cincia actual, per, ha determinat que les emissions del Concorde contenien xids de nitrogen, cosa que en realitat incrementa la capa d'oz (en la infinitament mnima proporci que pertoca a un simple avi).

Des d'aquesta perspectiva, l'impuls tecnolgic que va suposar el Concorde va significar tamb un pas endavant en la visi i comprensi que van tenir els ciutadans envers la tecnologia i la ecologia. Una de les conseqncies ms directes la trobem en els actuals avions de passatgers, amb menys emissions i menys soroll, legat de l'experincia amb el Concorde. A Frana, per exemple, al llarg de tot el traat de les lnies de tren d'alta velocitat TGV s'han utilitzat allants acstics. Al Regne Unit la campanya de protecci de l'Anglaterra rural ha traat mapes de tranquillitat i moltes agncies governamentals han seguit tamb aquest exemple en altres camps.

Un bitllet pe al Concorde era un privilegi per a gent adinerada, per alguns vols charter especials o els bitllets noms d'anada combinats amb el retorn en altres avions estaven rebaixats per donar una oportunitat econmica als ms entusiastes. Aquesta expectaci i admiraci per el Concorde ha quedat gravat al subconscient collectiu i el millor exemple el tenim al pronunciar el seu nom, ja que no ens referim a un Concorde sin a el Concorde, com si en realitat noms n hagus existit un.

Un avi de British Airways realitzava ocasionalment vols all on es produen esdeveniments reials, exhibicions aries i, en ocasions especials, en formaci amb els Red Arrows de l'exrcit britnic.

Dimensions i especificacions.



Les dimensions tpiques dels avions de producci, sense tenir en compte algunes variacions:

Llargada: 61,66 m;
Llargada del fusellatge intern: 39,32 m;
Amplada mxima del fusellatge extern: 2,88 m;
Amplada mxima del fusellatge intern: 2,63 m;
Alada mxima del fusellatge extern: 3,32 m;
Alada mxima del fusellatge intern: 1,96 m;
Amplada d'ala: 25,6 m;
Superfcie d'ala: 358,25 m;
Superfcie de la cua: 33,91 m;
Superfcie de control: 16 m2;
Superfcie de la cua: 16 m2;
Superfcie del tim: 10,41 m2;
Planta de potncia: Quatre motors Rolls-Royce/SNECMA Olympus 593 Mk 610;
Potncia mxima amb postcombusti: 169 kN per motor;
Pes operacional en buit: 78.700 kg;
Combustible mxim: 95.680 kg;
Pes mxim durant l'operaci de taxi: 186.880 kg;
Pes mxim en enlairament: 185.070 kg;
Pes mxim en aterratge: 111.130 kg;
Pes mxim en aterratge sense combustible: 92.080 kg;
Velocitat de creuer mxima: Mach 2.04 (~2.170 km/h);
Alada mxima operacional: 18.000 m (60.000 peus);
Recorregut mxim: 7.250 km;
Temperatura del morro a Mach 2: 127C;

Curiositats.

Degut a l'escalfament causat per l'aire a velocitats supersniques, el fusellatge es dilatava fins a trenta centmetres, fent-se clarament visible la dilataci a la cabina de comandament.

El 13 de juliol de 1985 es van celebrar per tot el planeta diversos concerts benfics per ajudar econmicament al tercer mn, l'esdeveniment es va anomenar Live Aid. L'estrella del pop Phil Collins va volar amb el Concorde des de Londres fins a Philadelphia i aix va permetre que en un mateix dia actus a les dues ciutats.

Possible substituci.

El novembre de 2003, la companyia aria EADS (matriu d'Airbus) va anunciar que es considerava treballar juntament amb empreses japoneses el desenvolupament d'un substitut ms gran i rpid per al Concorde. Tanmateix, informes recents han suggerit que s'ha invertit al voltant d'un mili de dlars anuals en aquest desenvolupament i que s'estima que la inversi mnima necessria fora de mil milions de dlars anuals.

L'octubre de 2005 la JAXA (agncia espacial japonesa) va dur a terme proves aerodinmiques del model a escala d'un aparell dissenyat per transportar fins a 300 passatgers a Mach 2. Pensat per al servei comercial, s'espera que estigui en funcionament entorn el 2020.

Cinema i televisi.

El Concorde ha aparegut en les segents pellcules:

Aeropuerto 79;
Un dels robots de Els Transformers, la pellcula s un Concorde.
A La Bsqueda es pot veure el Concorde al museu de l'USS Intrepid de Nova York;
James Bond viatja amb el Concorde a Moonraker;
L'episodi Timeflight de la srie britnica Dr. Who;

 Vegeu tamb .

Boeing 2707;
Tupolev Tu-144;
Nmero Mach;
Velocitat del so;

Enllaos externs.

 Pgina de fans del Concorde ;
 Intrepid Museum de Nova York ;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53332" title="Nucli cellular" nonfiltered="958" processed="957" dbindex="21009">


En biologia cellular, el nucli (del llat nucleus o nuculeus, amb el significat de "petita nou") s un orgnul embolicat en una membrana present en totes les cllules eucariotes. Cont gran part del material gentic de la cllula, organitzat en forma de mltiples llargues molcules lineals d'ADN en combinaci amb una gran varietat de protenes, com ara les histones, que contribueixen a formar cromosomes. Els gens d'aquests cromosomes sn el genoma nuclear de la cllula. La funci del nucli s mantenir la integritat d'aquests gens i controlar les activitats de la cllula per mitj de la regulaci de l'expressi gnica.

 Caracterstiques .
Est delimitat per una doble membrana (membrana nuclear o carioteca). ;
Sol ser l'orgnul ms gran de la cllula. ;
Generalment s esferodal. ;
No existeix en les cllules procariotes, en les quals la regi del citoplasma on es concentra l'ADN se sol denominar nucleoide per a diferenciar-lo. ;
Tendeix a ocupar una posici central en la cllula.

 Funcions .
Dirigeix l'activitat cellular, ats que cont el programa gentic, que dirigeix el desenvolupament i funcionament de la cllula. ;
s la seu de la replicaci (duplicaci de l'ADN) i la transcripci (sntesi de ARN), mentre que la traducci ocorre en el citoplasma. En les cllules procariotes tots aquests processos coincideixen al mateix compartiment cellular. ;

 Estructura .
Es divideix en tres rees principals: 
Embolcall nuclear: Consta d'una doble membrana (2 bicapes lipdiques). Est perforada per porus nuclears. La membrana exterior presenta ribosomes adherits i s la continuaci del reticle endoplasmtic rugs. ;
Cromatina: consisteix en ADN associat a protenes. ;
Cariolinfa: es tracta del medi intern del nucli, semblant al citosol. ;
s l'estructura ms destacada de la cllula eucariota, all es troba confinat l'ADN (excepte l'ADN mitocondrial o l'ADN plastidial). La seva grandria s de 5 a 10 m. En la cllula eucariota s un cos gran i sovint esfric. Est envoltada per la membrana nuclear, composta per dues membranes del reticle endoplasmtic, que cada tant es fonen i formen porus, a travs dels quals l'interior del nucli es comunica amb el citosol (component lquid del citoplasma d'una cllula). Els porus es troben envoltats per uns grans grnuls que contenen protenes i estan disposats en forma octogonal. L'embolcall nuclear es troba reforat per dues armadures de filaments intermedis, l'una adossada a la seva superfcie interna (la lmina nuclear) i l'altre situada sobre la cara citoslica de la membrana externa. 



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53336" title="Eli" nonfiltered="959" processed="958" dbindex="21010">

Biografies:;
Loli o Eli, emperador rom;
Elianus (Eli), cap de la revolta bagauda ;
Casperi Eli, prefecte de la guardia pretoriana ;
Claudi Eli, escriptor rom;
Eli Mecci, metge roma ;
Plauti Eli cnsol de Roma;
Eli Tctic, escriptor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53337" title="Loli" nonfiltered="960" processed="959" dbindex="21011">
Lluci Eli (Lucius Aelianus), anomenat tamb Ulpi Corneli Loli,  fou un dels anomenats trenta tirans de l'Imperi rom (259-268). Loli es el nom que li dona la "Historia Augustum", pero el seu nom correcte era Leli.

Era general i fou proclamat el 266 per l'exrcit a Maguncia en front de Marc Casi Latini Pstum, emperador a les Gllies proclamat per les legions a Treveris el 258. Pstum va atacar Maguncia el 267 i el va derrotar, per no va permetre el saqueig de la ciutat provocant la revolta dels seus propis soldats que van matar a Pstum, al seu fill Pstum II, i al mateix Loli.

Vegeu: Leli


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53340" title="Reticle endoplasmtic" nonfiltered="961" processed="960" dbindex="21012">
El reticle endoplasmtic o endoplsmic s un orgnul cellular tpic de cllules eucariotes. Estructuralment s una xarxa de membranes interconnectades que formen cisternes, tubs aplanats i sculs comunicats entre si, que intervenen en funcions relacionades amb la sntesi proteica i el transport intracellular.

Els reticles comuniquen el nucli fins al aparell de Golgi.
La quantitat de reticles en una cllula depn de la seua activitat cellular.
El reticle es pot trobar en una cllula eucariota, be sigui animal o vegetal, per no en cllules procariotes (bacteris) o arquea. Els reticles noms es troben en les cllules eucariotes.
 
El reticle endoplasmtic llis es troba en el citoplasma connectat amb el reticle endoplasmtic rugs que es localitza adjacent al nucli. 

El reticle endoplasmtic rugs t aqueixa aparena a causa dels nombrosos ribosomes adherits a les seues parets. T uns sculs ms arredonits que el reticle endoplasmtic llis. Est connectat a l' embolcall nuclear, a travs dels porus de la qual passa l'ARN missatger (ARNm) que s el que codifica la sntesi proteica. ;
El reticle endoplasmtic llis no t ribosomes i participa en el transport cellular entre altres funcions. ;

Els RER i REL es diferencien, a part de en l'absncia o presncia de ribosomes, en les funcions que exerceixen: 

Funcions del RER.

Transferncia de cadenes polipeptdiques: Els ribosomes d'aquest RE sintetitzen les cadenes polipeptdiques que passaran al lumen del RE i quan tinguen l'estructura necessria ja siga; 1a, 2a o 3a seran transportades per les cavitats fins que isquen del RE per una vescula de transici, i passen a l'aparell de Golgi. ;

Segregaci i acumulaci: Els productes cellulars (de la prpia cllula) o exgens, d'alguna cosa externa, entren a les cavitats o s'acumulen. ;

Via de circulaci cellular: Els productes que hi ha dins de les cavitats circulen entre elles. Tals productes no sn la secreci final, ja que aquesta es formar desprs en l'aparell de Golgi, les que hagen d'eixir. Algunes substncies s'emmagatzemen en aquestes cavitats.

Funciones del REL.

Metabolisme de lpids: En no tenir ribosomes al REL li s impossible sintetitzar protenes per s que sintetitza lpids, com ara el colesterol i derivats d'aquest com les sals biliars o les hormones esteroidees. ;

Detoxificaci: s un procs que es du a terme principalment en les cllules del fetge i que consisteix en la inactivaci de productes txics com ara drogues, medicaments o els propis productes del metabolisme cellular, per ser liposolubles (hepatcit);














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53341" title="Emili Alexandr" nonfiltered="962" processed="961" dbindex="21013">
Emili fou un dels trenta tirans de l'Imperi Rom (259-268). Era prefecte d Alexandria (Egipte) i fou proclamat emperador per les tropes el 262. Com emperador va prendre el nom d Alexandre o Alexandr. Fou derrotat pel general Teodot, lleial a Gali, que el va fer presoner i el va enviar a l'emperador que el va fer matar a la pres.

Vegeu: Mussi Emili


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53345" title="Marc Emili" nonfiltered="963" processed="962" dbindex="21014">

Marc Emili (Marcus Aemilus Aemilianus), conegut simplement com Emili o Emili, fou un general rom nascut a Mauritnia vers el 206, que governava Pannia i Msia durant el govern de Gal. Va destacar per haver rebutjat als brbars al altra costat del Danubi el 253. Va distribuir entre els soldats el bot de la batalla i llavors fou proclamat emperador. A les monedes apareix com Marc Emili, Gai Emili i Juli Emili. 

Va marxar a Itlia contra Gal el 253 i aquest va enviar contra ell al general i senador Publi Aureli Licini Valeri, per els soldats van aclamar aquest  com emperador. Treboni Gal i el seu fill Volusi Gal van anar personalment a sotmetre a Emili, per els seus soldats van canviar de bndol i Gal i Volusi van morir a mans dels soldats a Terni (febrer del 253). Emili va arribar a Roma on fou reconegut emperador pel senat rom per al cap de tres o quatre mesos, al acostar-se Valeri, fou eliminat pels soldats a Spoleto (segons Zsim i altres va morir de mort natural). Valeri fou reconegut emperador pel senat, designant Csar al seu fill Publi Licini Gali.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53346" title="Transcripci gentica" nonfiltered="964" processed="963" dbindex="21015">
La transcripci de l'ADN s el primer procs de l'expressi gentica. Durant la transcripci gentica, les seqncies d'ADN sn copiades a ARN mitjanant un enzim anomenat ARN polimerasa. La transcripci produeix ARN missatger com a primer pas de la sntesi de protenes. La transcripci de l'ADN tamb podria anomenar-se sntesi de l'ARN missatger.

 Transcripci en procariotes .
La transcripci de l'ADN en bacteris ocorre en el citoplasma (en no posseir nucli cellular com les cllules eucariotes) i consta d'una srie de fases consecutives que sn la iniciaci, elongaci i terminaci de la sntesi d'ARN.
 Iniciaci .
El complex de transcripci en qu forma part l'ARN polimerasa, necessita factors d'iniciaci que s'uneixin a seqncies especfiques d'ADN per a ser reconegudes i se sintetitze l'ARN encebador. Les seqncies d'ADN en les que s'acoblen els complexos de transcripci s'anomenen promotors. Els promotors tenen seqncies de nucletids definides, on la ms coneguda s la caixa TATA. Els promotors es localitzen als extrems 5'-terminals dels gens. L'ARN polimerassa s'uneix a les seqncies promotores que inclou la caixa TATA. La seqncia promotora est formada per uns 70 parells de bases nitrogenades, que conforme amb la grandria de l'holoenzim ARN polimerassa que s una esfera d'aproximadament 20 nanmetres de dimetre. L'ARN polimerassa s'uneix a una de les cares de l'ADN bicatenari i aquest s'enrotlla en l'enzim de forma semblant a com ho fa amb el nucleosoma. La interacci entre l'ARN polimerassa i l'ADN est estabilitzada per diversos tipus d'enllaos dbils com interaccions iniques, interaccions de Van der Waals i enllaos d'hidrogen. La uni d'ARN polimerassa a ADN s'anomena complex tancat. El reconeixement del promotor per l'ARN polimerassa va a crrec de la subunitat delta. Encara que la recerca del promotor per l'ARN polimerasa s molt rpida, la formaci de la bambolla de transcripci o obertura de l'ADN i la sntesi de l'encebador s molt lenta. La bambolla de transcripci s una obertura d'ADN desnaturalitzat de 18 parells de bases, on comena a sintetitzar-se l'ARN encebador a partir del nucletid nmero 10 de l'ADN motlle de la bambolla de transcripci. La bambolla de transcripci s'anomena complex obert. Els ribonucletids trifosfat es van unint a l'ADN motlle per a formar l'encebador. La subunitat delta abandona el complex de transcripci quan l'encebador aconsegueix una longitud de 10 ribonucletids.

 Elongaci .
L'ARN polimerassa catalitza l'elongaci de cadena de l'ARN. Una cadena d'ARN s'uneix per aparellament de bases a la cadena de ADN, i perqu es formen correctament els enllaos d'hidrogen que determina el segent nucletid del motle de ADN, el centre actiu de l'ARN polimerassa reconeix als ribonucletids trifosfat entrants. Quan el nucletid entrant forma els enllaos d'hidrogen idonis, llavors l'ARN polimerassa catalitza la formaci del enlla fosfodister entre la cadena d'ARN ja formada i el ribonucletid entrant amb l'alliberament de pirofostat. La velocitat de sntesi d'ARN en E. coli est compresa entre 30 i 85 nucletids per segon, ms lenta que la sntesi d'ADN.

 Terminaci .
En finalitzar la sntesi d'ARNm, aquesta molcula ja s'ha separat completament del ADN (que recupera la seua forma original) i tamb de l'ARN polimerassa, acabant la transcripci. La terminaci s una altra etapa diferent de la transcripci, perqu just quan el complex de transcripci s'ha acoblat activament ha de desacoblar-se una vegada que l'elongaci s'ha completat. La terminaci est senyalitzada per la informaci continguda en llocs de la seqncia de l'ADN que s'est transcrivint, per la qual cosa l'ARN polimerassa es det en transcriure algunes seqncies especials de l'ADN. Aquestes seqncies sn riques en guanina i citosina, situades a l'extrem dels gens, seguides de seqncies riques en timina, formant seqncies palindrmiques, que quan es transcriuen l'ARN recent sintetitzat adopta una estructura en ganxo que desestabilitza el complex ARN-ADN, obligant a separar-se de l'ARN polimerassa, renaturalitzant-se la bambolla de transcripci. 

Algunes seqncies de ADN no tenen la seqncia de terminaci, sin que posseeixen una altra seqncia a qu s'uneixen una srie de protenes reguladores especfiques de la terminaci de la transcripci com rho.

 Transcripci en eucariotes .

En el cas de les cellules eucariotes, el procs es realitza en el nucli, i s semblant al de les procariotes, per de major complexitat. Una vegada transcrit l'ARN, pateix un procs de maduraci que desprs de talls i entroncaments successius elimina els introns per a produir l'ARNm final.
Durant aquest procs de maduraci es pot donar lloc a diferents molcules d'ARN, en funci de diversos reguladors. Aix, un mateix gen o seqncia d'ADN, pot donar lloc a diferents molcules d'ARNm i per tant, produir diferents protenes.

Un altre factor de regulaci propi dels eucariotes sn els coneguts enhancers, que incrementen bruscament l'activitat de transcripci de la cllula i no depn de la ubicaci d'aquests en el gen, ni la direcci de la lectura.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53348" title="Kanza" nonfiltered="965" processed="964" dbindex="21016">

Els Kanza sn una tribu ndia siouan del grup deghia, el nom del qual prov d ak a (vent) i vol dir  gent del vent del sud . Vivien als marges dels rius Kansas i Salino, entre el sud d Indiana i Illinois. Actualment tenen terres no reserves a Kay County (Oklahoma).


 Demografia .
En el segle XVIII eren uns 3.000, per el 1843 havien estat reduts a 1.600, i el 1970 noms en restaven 600 a Oklahoma. El 1990 eren uns 750. Segons Asher, per, noms eren uns 250 i la llengua havia desaparegut.
Segons dades de la BIA del 1995, a la reserva Kaw (Agncia Pawnee) d Oklahoma hi havia 972 habitants (1.879 al rol tribal). Segons dades del cens dels EUA del 2000, hi havia 1.150 kaws purs, 149 barrejats amb altres tribus, 563 barrejats amb altres races i 130 barrejats amb altres races i altres tribus. En total, 1.992 individus.

 Costums .
Llurs llogarrets estaven llunyanament organitzats, i llurs cabdills eren escollits per llur habilitat i valor, per ms endavant escolliren cinc capdills hereditaris. Dues o tres famlies vivien en bordes grans i cniques. Els homes duien polaines sobre els pantalons de pell de crvol. Eren fora coneguts per dur el crani afaitat llevat el pericrani des del front fins al capdamunt.
La seva religi envoltava un pante de misterioros esperits o Wakondes, tots de diferent rangle i poder, associats amb la natura (sol, llum, foscor, boscos). Els adolescents eren sotmesos al rite de pubertat conegut com a la  visi indagadora , un perode d insolaci i abnegaci sencera a invocar somnis de futures proeses i fenmens sobrenaturals.
Els enterraments eren ben desenvolupats i de considerable complexitat. Desprs de la mort, les dones de la tribu pintaven el rostre del cadver i el cobrien amb escora i una pell de bis. Desprs es dirigien cap a la zona de l enterrament. El cos anava acompanyat de les seves vestimentes, armes, pipa i queviures, i era collocat en una fosa poc fonda a un tur, i coberta de roques.
Eren sedentaris, caaven bisons i conreaven moresc. Comerciaven amb totes les tribus llevat els osage, amb els quals estaven estretament units per lligams lingstics i matrimonials. 
Es dividien en 16 clans sobsdividits en fratries. Els clans eren manyinka ("cabana"), ta ("dant"), panka ("Ponca"), kanze ("Kansa"), wasabe ("s negre"), wanaghe ("esperit"), kekin ("porta una tortuga a l esquena"), minkin ("porta el sol a l espatlla"), upan ("crvol"), khuva ("liga blanca"), han ("nit"), lbache ("porta el foc de les pipes sagrades"), hangatanga ("hanga llarg"), chedunga ("bfal"), chizhuwashtage ("chizhu pacificador"), i lunikashinga ("tro que fa gent").

 Histria .
Es creu que antigament emigraren des de Savannah amb els osage, ponca, quapaw i d altres tribus siouan, i s establiren als marges dels grans llacs, des d on els sioux i els iroquesos els desplaaren als marges del Mississippi. El 1601 foren visitats per Juan de Oate (qui els anomen encansaques), on descriu 20 viles, i el 1723 per Bourgmont (els anomen quansa). El 1702 Iberville els va calcular en 1.500 individus. All foren delmats des del segle XVIII per constants guerres amb fox, omaha, pawnee i xeienne. El 1804 foren visitats per Lewis i Clark. Les principals viles kansa eren Bahekhube, Cheghulin (2), Djestyedje, Gakhulin, Gakhulinulinbe, Igamansabe, Inchi, Ishtakhechiduba, Manhazitanman, Manhazulin, Manhazulintaman, Manyinkatuhuudje, Neblazhetama, Nudje, Padjegadjin, Pasulin, Tammangile, Waheheyingetseyabe, Wazhazhepa, Yuzhemakancheubukhpaye, Zandjezhinga, Zandjulin, i Zhanichi. 

El 1815 signaren una treva amb els EUA, i el 1825 cediren llurs terres als estats de Kansas, Nebraska i Missouri (2 milions d acres), i es quedaren amb un territori de 60 milles a l Oest del riu Kansas. Aleshores eren 1.850.

El 1846 foren duts a Council Grove (Kansas), vora el Niobrara, per el 1852 la part nord fou incorporada a l Estat de Kansas, de manera que el 1859 els 1.588 individus foren duts a Territori Indi (Oklahoma), on el 1873 obtingueren una reserva. La creaci dels estats de Kansas el 1861 i Nebraska el 1867 els restaren tota la terra. La poblaci baix de 1.700 el 1850 a 209 el 1905, ja que uns 400 van morir de verola el 1852.

Molts foren aconvertits al cristianisme pels metodistes (1850-1854) o ququers (1869-1873). El membre ms destacat de la tribu fou Charles Curtis, advocat i joquei, diputat republic el 1892-1906 i artfex de l article 24 de la constituci que declara als indis ciutadans nordamericans. El 1929-1933 fou vicepresident dels EUA.

 Llista de kanza .
 Wah-Shun-gah;
 Charles Curtis;

 Bibliografia .
 WISSLER, Clark (1993) Los indios de Estados Unidos de America, Paids Studio, n 104 Barcelona;
 Article Kansa a ENCICLOPAEDIA BRITANNICA, Ed. E.B. Inc, 1970;
 Article Kansa a THE NEW ENCICLOPAEDIA BRITANNICA-Micropaedia;
 Article Kansa a ENCICLOPAEDIA AMERICANA, Grooler Inc, Danbury Corn,1983;

 Enllaos externs .
 Kaw nation today;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53349" title="Abul Musafir Fath ben Muhammad Afshin" nonfiltered="966" processed="965" dbindex="21017">
Abul Musafir Fath ben Muhammad Afshin fou el darrer emir sadjida de l'Azerbaidjan del 928 al 929.

Era fill del primer emir Afshin al-Sadj i va succeir al seu oncle Yusuf al-Sadj quan va morir en una batalla al sud de l'Iraq el febrer del 928.

El califa el va nomenar (de fet confirmar) per fou enverinat per un dels seus esclaus a Ardabil el setembre del 929.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53351" title="Charles Curtis" nonfiltered="967" processed="966" dbindex="21018">


Charles Curtis (Eugene, Kansas, 1860-Washington DC, 1936) fou un poltic nordameric. Era kanza per part de mare (que tamb era en part osage i ponca) i parlava angls, francs i kansa. Estudi dret i fou fiscal a Topeka el 1885-1889, tamb fou congressista republic per Kansas el 1893-1907, i senador el 1907-1917. Se'l considera l'artfex de l article 24 de la constituci que declara als amerindis ciutadans nordamericans. El 1929-1933 fou vicepresident dels EUA sota el mandat de Herbert Hoover.


 Enlla .
 Biografia;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53352" title="Casablanca" nonfiltered="968" processed="967" dbindex="21019">



Casablanca (en rab,              , ad-D r al-Bay   , literalment la Casa Blanca, redut en el llenguatge popular a Dar-l-Bid, aix com tamb a Casa amb pronunciaci a la francesa) s la ciutat ms gran del Marroc i el seu port ms important. 

s considerada la capital econmica del pas, encara que la capital oficial i seu del govern s Rabat. Situada a l'oest, en la costa del Oce Atlntic. Segons el cens de setembre de 2004, la poblaci de Casablanca s de 2.950.000 habitants. 

Limita a l'oest amb l'oce Atlntic, al NE amb la provncia de Ben Slimane, i al sud amb la provncia de Settat. Es troba a la regi d'Hispania Nova. 

 Histria . 

Vegeu: Anfa

Desprs de la destrucci d'Anfa pels portuguesos, la llegenda de la seva tornada el 1515 i la fundaci de la ciutat el 1515 o 1575 no s ms que aix, una llegenda. Els portuguesos van tenir el projecte d'anar a Anfa el 1515 per no el van executar al fracassar a Mamura. La tradici diu que  van fundar Casa Branca el 1575 i la van abandonar el 1755 desprs de l'augment dels atacs provinents de les tribus musulmanes dels voltants. La realitat es que el lloc va romandre desert fins que el sult Sidi Muhammad ben Allah la van fer construir amb el nom de Dar al-Bayda a la meitat del segle XVIII.

En el segle XIX la poblaci va comenar a crixer considerablement i el comer martim es va incrementar. Casablanca fou un port estratgicament important durant la Segona Guerra Mundial i va albergar la Cimera Anglo-americana en 1943. 

El 16 de maig de 2003, es van produir atemptats terroristes islamistes a la ciutat. Al restaurant de la Casa d'Espanya, van morir vint persones, 4 d'elles espanyoles; atemptat que va precedir els atemptats del 11 de mar de 2004 a Madrid.

Monuments d'inters. 

A Casablanca es troba la Mesquita Hassan II, la major del mn desprs de la de La Meca. El seu minaret s tamb el ms alt del mn, amb 210 metres d'altura. Fou feta construir pel rei Hassan II i conclosa en 1993. 




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53354" title="Wah-Shun-gah" nonfiltered="969" processed="968" dbindex="21020">
Wah-Shun-gah (Council Grove, Kansas 1837-1908). Cabdill dels kanza del 1875 al 1908, el 1851 es neg a anar a l escola de les missions i rob cavalls als pawnee, merc la qual guany fama de guerrer i remeier entre els seus. Merc aquest prestigi aconsegu ser reconegut com a cap suprem dels kanza. Malgrat aix, no va poder evitar l'aculturaci i el confinament definitiu del seu poble a la reserva.

 Enllaos externs .
 Fotografia i petita biografia


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53356" title="Velocitat orbital" nonfiltered="970" processed="969" dbindex="21021">
La velocitat orbital d'un cos, generalment un planeta, un satllit natural, un satllit artificial, o una estrella mltiple, s la velocitat a la qual orbita al voltant del baricentre d'un sistema, normalment al voltant d'un altre cos ms massiu. Aquest terme s'utilitza tant per referir-se a la velocitat orbital mitjana al llarg de l'rbita, com a la velocitat orbital instantnia, en un punt concret d'aquesta rbita.

Per un cos orbitant al voltant d'un altre cos molt ms massiu, la velocitat orbital en un punt qualsevol de l'rbita es pot calcular a partir de la distncia al cos central en aquell punt, i de l'energia mecnica del cos, que s la suma de la seva energia cintica i potencial i que s independent de la posici en l'rbita. Per al cas d'una rbita ellptica, l'energia mecnica s negativa i la velocitat orbital () s:

rbita ellptica: 

on:
 s la constant gravitacional;
 s la massa del cos central;
 s la distncia entre el cos que orbita i el cos central;
 s el semieix major;

Si la velocitat del cos augmenta prou com per a que l'energia mecnica sigui zero, l'rbita ser parablica i el cos aconseguir la velocitat d'escapament:

rbita parablica: ;

Si la velocitat augmenta ms encara, l'rbita ser hiperblica i la velocitat:

rbita hiperblica: ;

Velocitat orbital mitjana.
La velocitat orbital mitjana es pot deduir a partir d'observacions del perode orbital i el semieix major de l'rbita, o tamb a partir del valor de les masses dels dos cossos i el semieix major.

;

;

on  s la velocitat orbital, r s la llargada del semieix major, T s el perode orbital, m s la massa de l'altre cos, i G s la constant gravitacional. Aix s noms una aproximaci vlida quan la massa del cos que orbita s menyspreable respecte la massa del cos central.

De forma ms precisa,

;

on  s ara la massa del cos orbitant,  s la massa del cos central i r s la distncia entre els dos cossos. Aix s encara una simplificaci que noms val per a rbites circulars i no ellptiques, per almenys val per a cossos amb masses similars.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53361" title="Al-Afshin Haydar" nonfiltered="971" processed="970" dbindex="21022">
Al-Afshin Haydar (ms correctament Khaydar) fou prncep d'Ushrusana, territori muntanys entre Samarcanda i Khudjanda, a la Transoxiana (Mawara al-Nahr) i va succeir al seu pare Kawus, el primer prncep musulm, desprs del 822.

General al servei d'Al-Mamun, i desprs del califa Al-Motamid, va ser designat pel germ d'aquest darrer, que era governador d'Egipte, com a governador de Barka (Cirenaica) des d'on va reprimir la revolta els coptes i rabs del delta el 831.

Va crear el regiment Maghariba per al qual reclutava rabs del delta i del desert occidental.

Del 835 al 837 va dirigir la campanya contra Babak a l'Azerbaidjan. En recompensa el califa li va donar una corona, dues espases amb pedres precioses i els governs de Sind, Armnia i Azerbaijan. Tamb va participar a l'expedici a Amorium dirigida personalment pel Califa Al-Mutasim el 838. Va planejar la mort del governador de Damasc Abu Dulaf al-Kasim ibn Isa, per es va lliurar de represlies.

Desprs es va enemistar amb l'emir Tahrida Abd Allah ben Tahir, que exercia la sobirania sobre el seu principat i va instigar la revolta del ispahbadh de Tabaristan, el karnida Muhammad ben Karin conegut per Al-Maziyar. Quan aquest fou derrotat Afshin fou arrossegat a la seva caiguda. Acusat d'apostasia fou jutjat i tancat a una pres a Samarra on se'l va deixar morir de fam (maig-juny del 841).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53362" title="Guerra francoholandesa" nonfiltered="972" processed="971" dbindex="21023">
Guerra francoholandesa (1672-1678) s el nom amb qu es coneix la guerra que es lliur entre Frana, per una part, i una qudruple aliana per l'altra. Aquesta aliana estava formada per Brandenburg, el Sacre Imperi Rom, la Monarquia Hispnica, i les Provncies Unides. La guerra finalitz amb el Tractat de Nimega 1678, que garant a Frana el control del Franc Comtat (cedit pel rei Carles II de les Espanyes).

Frana encapalava una coalici que incloa la ciutat de Mnster i el Regne Unit. La Guerra francoholandesa va coincidir en el temps amb la Tercera Guerra Angloholandesa, fet que propici al 1672 el rampjaar (any del desastre dels holandesos).

Guerra. 
Llus XIV estava contrariat per la negativa neerlandesa a collaborar en la divisi dels Pasos Baixos Espanyols. Arran de la inoperncia de l'exrcit neerlands, els francesos no van tenir massa problemes per prendre la fortalesa de Maastricht i marxar desprs vers el cor de la Repblica, prenent Utrecht. El Prncep Guillem III d'Orange (aleshores tamb Rei d'Anglaterra) havia fet assassinar Johan de Witt (home fort de la Repblica), proclamant-se alhora nou stadhouder. Tanmateix els francesos es van haver d'aturar per les inundacions provocades pels holandesos: la lnia d'aigua holandesa. El bisbe de Mnster va posar setge a Groningen, per no va tenir xit. Frana va intentar envair la Repblica pel mar, per els esforos van frustrats per l'almirall Michiel de Ruyter, en quatre victries estratgiques contra la flota combinada francobritnica. 

Com a conseqncia d'aix, la Gran Bretanta va abandonar la guerra al 1674 (fi de la Tercera Guerra Angloholandesa).

Pau i Tractat de Nimega.
Els aliats es van unir als neerlandesos: Frederic Guillem, elector de Brandenburg, Leopold I emperador del Sacre Imperi Rom , i Carles II d'Espanya. El rei de Frana es va veure forat a abandonar els seus plans de conquerir els Pasos Baixos, i la guerra es va convertir en una guerra de desgast de baixa intensitat al voltant de les fronteres franceses. Tanmateix, al 1678, Llus XIV se les va enginyar per dividir la coalici, i finalment aconsegu guanyar considerables territoris al Tractat de Nimega. Entre aquests cal ressaltar la incorporaci del Franc Comtat i diversos territoris dels Pasos Baixos cedits per la Corona Hispnica. Tot plegat, les Provncies Unides (llavors les actuals Blgica i Luxemburg formaven part dels Pasos Baixos) van aconseguir frustrar les ambicions de dues de les ms grans dinasies reials de l'poca: els Estuards i els Borbons.

Vegeu tamb.
Guerra de Devoluci (1667-68);
Guerra de la Lliga d'Augsburg (1688-97);
Guerra de Successi Espanyola (1700-14);
Guerres Angloholandeses;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53363" title="Billy Mills" nonfiltered="973" processed="972" dbindex="21024">







William Mills o Makata Taka Hela (Respecta la Terra)  (Pine Ridge, Dakota del Sud 1938). Atleta sioux oglala, es qued orfe als 12 anys i consegu beques per anar a l'institut i a la universitat fent  atletisme. El 1959 i el 1960 fou campi nord-americ de cross i deix un temps l atletisme per a fer de tinent a la marina. El 1964 particip als Jocs Olmpics de Tquio i va obtenir la medalla d or en la prova de 10.000 metres. Fins el moment ha estat l'nic nord-americ en aconseguir-ho. El 1965 deix l'atletisme i s'ha dedicat als negocis i a ocupar diversos crrecs relacionats amb l esport. Tamb ha participat en diverses activitats a favor dels indis americans i per afavorir l esport entre els joves indis. El 1984 es va fer el film Running Brave sobre la seva vida.



 Enlla .

 Biografia en angls;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53364" title="Ushrusana" nonfiltered="974" processed="973" dbindex="21025">
Ushrusana fou un principat de Transoxiana (que els rabs van anomenar Mawara al-Nahr) format per un territori muntanys entre Samarcanda i Khudjand.

Tenia una dinastia local de prnceps originats en els Turcs Occidentals, que eren probablement del grup Oghuz i portaven el ttol d'Afshin.

El primer prncep conegut fou Tarvank vers el 700. L'Afshin Ghurak regnava sobre Samarcanda al comenament del segle VIII amb el nom de Kutayba ben Muslim, i portava el ttol de Ikhshidh de Sogdiana i afshin de Samarcanda.

El 794/795 Fadl ibn Yahya Marmaki va dirigir una expedici a Transoxiana i el afshin local (al-Tabari dona el seu nom com Karakana) se li va sotmetre. La submissi degu ser nominal perqu posteriorment van caler ms expedicions en temps quan al-Ma'mun era governador a Merv; quan al-Ma'mun va esdevenir califa el afshin Kawush ibn Karakana va desconixer l'autoritat abbssida. Poc desprs vers el 820, van esclatar dissensions internes entre la famlia governant a Ushrusana.

Haydar fill de Kawus va matar a una rival per la successi i va haver de fugir al Khurasan i desprs a la cort del califa a Bagdad que el va rebre amistosament. Tropes del califa dirigides per Ahmad ben Abi Khalid al-Ahwal (mort 826/827), secretari del califa Al-Ma'mun (813-833) i guiades per Haydar per una ruta poc coneguda, van entrar a Ushrusana. Kawush es va sotmetre i el rival d'Haydar en la successi, el seu germ Fadl ibn Kawush, va fugir a les estepes (ms tard va retornar i es va posar al servei del califa). Haydar va retornar a Bagdad i fou el primer afshin que es va convertir al islam vers el 822  i fou un destacat general al servei dels abbssides.

Kawus va morir en una data desconeguda i Haydar el va succeir i s esmentat com a tributari del califa per Ushrusana. Fou general comandant de la gurdia del governador d'Egipte Abu Ishak Muhammad (futur califa al-Mutasim), germ del califa al-Ma'mun, des de desembre del 830 (o gener del 831) i com a tal fou enviat a governar la ciutat de Barca i el seu districte; desprs fou cridat al Caire per reprimir la revolta dels coptes i els beduins Banu Mudledj a Alexandria i el Delta del Nil (831). Es considerat el fundador de la gurdia d'al-Mutasim coneguda com els al-Maghareba, rabs del delta i els deserts adjacents. Fou desprs nomenat suprem comandant en la lluita contra Babak i el moviment khurramiya a l'Azerbaidjan i Arran (centrat a la fortalesa de Badhdh) i governador del Djabal (probablement Armnia i Azerbaidjan, juny del 835). Va reconstruir les fortaleses destrudes par Babak entre Bardjan i Ardebil, i va enfrontar al seu enemic a Arshak, i el va derrotar obligant-lo a fugir cap a Mughan i llavors va tirar endarrere per atacar la fortalesa de Bashdh, per mentre un general de Babak, de nom Tarkan o Adin va derrotar a Hashtadsar a un exrcit del califa dirigit pel general Bhuga al-Kabir (836) en el que anava el germ d'Afshin Haydar, Fadl. Haydar va rebre reforos dirigir per Djafar ibn al-Kayyat i un contingent de voluntaris dirigits pel magnat rab Abu Dulaf Ikhil (Edjli). Haydar va establir el campament a Rud al-Rud a uns 10 km de Badhdh; desprs d'un atac fracassat dels voluntaris d'Abu Dulaf, Haydar va atacar la fortalesa l'agost del 837 i la va conquerir.

Haydar va rebre diverses recompenses del califa incloent el govern del Sind, que va afegir als de Armnia i Azerbaidjan. Va lluitar amb al-Mutasin a la campanya d'Anatlia del 838 quan va arribar fins a Amorium i en l'assalt a aquesta fortalesa va dirigir l'ala dreta. Sembla que Abu Dulaf fou objecte d'un intent d'assassinat que es va frustrar i del que Afshin Haydar fou acusat, segurament amb ra. Tamb el va perjudicar la rivalitat amb Abd Allah ibn Tahir, governador del Khurasan, que el veia com un rival potencial a la Transoxiana.

El 839 el ispahbad de la zona de la mar Cspia, Mazyar ibn Karen, es va revoltar al Tabaristan en resposta als intents de ibn Tahir de intervenir als seus territoris. Afshin Haydar va encoratjar la revolta secretament per provocar la caiguda de Ibn Tahir i ocupar el seu lloc; per la rebelli fou aplanada i la posici d'Haydar va esdevenir complicada. Fou acusat pels seus enemics d'hostilitat al islam, de fer practiques mazdaistes o al menys de tenir-hi simpatia, d'haver fuetejat un imam i un muetz a Ushrsana per haver convertit una capella local en una mesquita (ho van fer en contra de l'acord per la regi que establia la llibertat de culte), de posseir riqueses i ornaments hertics o llibres contra el islam i de no estar circumcidat. Fou portat a judici davant el ghazi Ahmad ibn Abu Duwad i el visir Ibn al-Zayyat, i fou empresonat a Samarra i deixat morir de fam a la pres el maig/juny del 841. Suposadament a casa seva es van trobar llibres dels mags (en realitat probablement llibres maniqueus) i dols (probablement budistes) ja que el zoroastrisme no s'havia ests ms enll del Sir Darya.

Encara s'esmenta un Afshin, de nom Abd Allah vers la segona meitat del segle IX, i el seu fill Sayr ben Adb Allah, sota domini del Saffrides, fins el 893.

Desprs el principat desapareix segurament annexionat pels samnides.

Bibliografia .

Barthold, Turkestan, ;
Cambridge History of Iran IV  ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53365" title="Oscar Howe" nonfiltered="975" processed="974" dbindex="21026">
Oscar Howe (Crow Creek, Dakota del Sud, 1915-1983). Artista sioux yanktonai, va viure de jove enmig de la pobresa i la malaltia, i fou maltractat a l escola per no parlar angls. Estudi a la Universitat de Santa Fe] i el 1938 torn a Pierre, on fou professor d art. Lluit a la Segona Guerra Mundial, i en tornar guany diversos premis de pintura i es cas amb una alemanya. El 1952 es va fer fams pels seus dibuixos sobre temes indis amb motius abstractes, i des del 1957 don classes a la Universitat de Dakota del Sud.


 Enlla .

 Biografia i treballs;
 Biografia i fotografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53366" title="Sntesi proteica" nonfiltered="976" processed="975" dbindex="21027">
La sntesi de protenes o traducci de l'ARNm s el procs anablic mitjanant el qual es formen les protenes a partir dels aminocids. s el pas segent a la transcripci de l'ADN a ARNm.

 Caracterstiques de la sntesi proteica .
Com existeixen 20 aminocids diferents i noms hi ha quatre nucletids en l'ARNm (Adenina, Uracil, Citosina i Guanina), s evident que la relaci no pot ser un aminocid per cada nucletid, ni tampoc per cada dos nucletids, ja que els quatre presos de dos en dos, noms donen setze possibilitats. La colinearitat ha d'establir-se com a mnim entre cada aminocid i triplets de nucletids. Com hi ha seixanta-quatre triplets diferents (combinaci de quatre elements o nucletids presos de tres en tres amb repetici), s obvi que alguns aminocids han de tenir correspondncia amb diversos triplets diferents. Els triplets que codifiquen aminocids es denominen codons. La confirmaci d'aquesta hiptesi es deu a Nirenbert, Ochoa i Khorana.
En la biosntesi de protenes es poden distingir les etapes segents:

a) Activaci dels aminocids.

b) Traducci: 	
 Iniciaci de la sntesi.
 Elongaci de la cadena polipeptdica.
 Terminaci de la sntesi.
c) Associaci de diverses cadenes polipeptdiques i a vegades de grups prostsics per a constituir les protenes.

La sntesi de protenes o traducci t lloc en els ribosomes del citoplasma cellular. Els aminocids sn transportats pel ARN de transferncia (ARNt), especfic per a cada un d'ells, i sn portats fins al ARN missatger (ARNm), on s'aparellen el cod d'aquest i l'anticod de l'ARN de transferncia, per complementarietat de bases, i d'aquesta forma se situen en la posici que els correspon. 

Una vegada finalitzada la sntesi d'una protena, l'ARN missatger queda lliure i pot ser llegit novament. De fet, s molt freqent que abans que finalitze una protena ja est comenant una altra, amb la qual cosa, una mateixa molcula d'ARN missatger, est sent utilitzada per diversos ribosomes simultniament.

 Procs de la sntesi .
 Activaci dels aminocids .
Els aminocids en presncia de la enzim aminoacil-ARNt-sintetasa i d'ATP sn capaos d'unir-se a un ARNt especfic i donen lloc a un aminoacil-ARNt, alliberant-se AMP, fosfat i quedant lliure l'enzim, que torna a actuar.
 Iniciaci de la sntesi de protenes .
s la primera etapa de la traducci o sntesi de protenes. L'ARNm s'uneix a la subunitat menor dels ribososmes. A aquests s'associa l'aminoacil-ARNt, grcies a qu l'ARNt t en una de les seues anses un triplet de nucletids denominat anticod, que s'associa al primer triplet cod de l'ARNm segons la complementarietat de les bases. A aquest grup de molcules s'uneix la subunitat ribosmica major, formant-se el complex ribosomal o complex actiu. Tots aquests processos estan catalitzats pels anomenats factors d'iniciaci (FI). El primer triplet o cod que es tradueix s generalment l'AUG, que correspon amb l'aminocid metionina en eucariotes. En procariotes s la formilmetionina.

 Elongaci de la cadena polipeptdica .
El complex ribosomal posseeix dos llocs d'uni o centres. El centre peptidil o centre P, on se situa el primer aminoacil-ARNt i el centre acceptor de nous aminoacil-ARNt o centre A. El radical carboxil (-COOH) de l'aminocid iniciat s'uneix amb el radical amine (NH2) de l'aminocid segent mitjanant enlla peptdic. Aquesta uni s catalitzada per l'enzim peptidil-transferasa. El centre P queda perqu ocupat per un ARNt sense aminocid. L'ARNt sense aminocid ix del ribosoma. Es produeix la traslocacin ribosomal. El dipeptil-ARNt queda ara al centre P. Tot aix s catalitzat pels factors d'elongaci (FE) i precisa GTP. Segons la terminaci de la tercera cuera, apareix el tercer aminoacil-ARNt i ocupa el centre A. Desprs es forma el tripptid en A i posteriorment el ribosoma realitza la seua segona traslocaci. Aquests passos es poden repetir mltiples vegades, fins a centenars de vegades, segons el nombre d'aminocids que continga el polipptid.

 Terminaci de la sntesi de la cadena polipeptdica .
El final de la sntesi ve informat pels anomenats triplets sense sentit. Sn tres: UAA, UAG i UGA. No hi ha cap ARNt l'anticuera del qual siga complementari d'ells i, per tant, la biosntesi del polipptid s'interromp. Indiquen que la cadena polipeptdica ja ha acabat. Aquest procs ve regulat pels factors R.

Un ARNm, si s prou llarg, pot ser llegit o tradut, per diversos ribosomes al mateix temps, l'un darrere de l'altre. Al microscopi electrnic, s'observa com un rosari de ribosomes, que es denomina polirribosoma.

 Associaci de diverses cadenes polipeptdiques per a constituir les protenes .
Conforme es va sintetitzant la cadena polipeptdica, aquesta va adoptant una determinada estructura secundria i terciria mitjanant els enllaos per pont d'hidrogen i els enllaos disulfur, respectivament. Aix la cadena polipeptdica adquireix una configuraci espacial determinada.

Desprs de la traducci hi ha protenes enzimtiques que ja sn actives i altres que precisen eliminar alguns aminocids per a ser-ho. Generalment se separa l'aminocid metionina o aminocid iniciador. Alguns enzims precisen associar-se a ions o coenzims (grup prosttic) per a ser funcionants o actives.

Les protenes poden estar constitudes per una cadena polipeptdica o per diverses subunitats. Les subunitats poden ser iguals o distintes, segons provinguen del mateix o de gens diferents.

El control de qualitat del plegament de les protenes per a adquirir l'estructura quaternria o conformaci tridimensional, es du a terme per xaperones i proteases. Les protenes xaperones tenen la funci de plegar o replegar correctament a les protenes acabades de sintetitzar (modificaci postraduccional), i les proteases han de degradar aquelles protenes que a pesar de l'acci de les xaperones no es pleguen correctament. Quan els mecanismes de control fallen, les protenes danyades s'acumulen causant malalties amiloidogniques.

Enllaos externs.
http://soko.com.ar/Biologia/Sintesis_Proteinas.htm

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53367" title="Afshin" nonfiltered="977" processed="976" dbindex="21028">
Afshin (o Af n, persa Pishin o Pi n; avesta Pisinah) fou un ttol preislmic que portaven els prnceps d'origen turc d'Ushrusana a la Transoxiana, a la part superior del riu Zarafshan. En la tradici preislmica Afshin fou el nom d'un net del kaynida Kobad (Kav d). Durant el perode islmic fou tamb un nom propi testimoniat per historiadors armenis en la forma  in (Oshin o Ushin, derivat dAwshin o Awin)

Des del 822 o poc desprs aquest prnceps van esdevenir musulmans. El ttol va desapareixer amb el principar vers el 893.

 Vegeu tambe . 

Al-Afshin Haydar,  governador-emir d'Azerbaidjan;
Ushrusana;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53368" title="Frank Fools Crow" nonfiltered="978" processed="977" dbindex="21029">
Frank Fools Crow (Pine Ridge, Dakota del Sud 1890-1989).Lder espiritual sioux lakota, nebot de Black Elk, seguidor de la religi tradicional i de la sundance, ha estat cap de districte a la reserva i des del 1925 Cap de Cerimnies de tota la Naci Sioux. El 1965 va tenir visions acceptades per tots. Els lders de l AIM el consideraren un guia espiritual.


 Enllaos externs .
 Ressenya;
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53369" title="Elizabeth Cook-Lynn" nonfiltered="979" processed="978" dbindex="21030">
Elizabeth Cook-Lynn (Reserva Crow Creek, Dakota del Sud 1930). Escriptora sioux. Filla d'un cap tribal, es gradu a la universitat de Dakota del Sud en angls i periodisme. Professora a la Universitat de Nebraska, el 1977 fund la revista Wicazo Sa Review. Ha escrit Then Badger Said This (1977), Seek the House of Relatives (1983), From the River's Edge (1991), The Politics of Hallowed Ground: Wounded Knee and the Struggle for Indian Sovereignty (amb Mario Gonzalez) (1998), Aurelia: A Crow Creek Trilogy (1999) i Anti-Indianism in Modern America: A Voice from Tatekeya's Earth(2001).


 Enllaos externs .

 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53371" title="Tim Giago" nonfiltered="980" processed="979" dbindex="21031">
Timothy Giago o Nanwica Kciji (Reserva Pine Ridge, Dakota del Sud, 1934). Escriptor i periodista sioux. Estudi a la Universitat de Nevada i edit el diari Lakota Times. Autor de l estudi The American indian and the media (1991), Notes from indian country (1984) i The aboriginal sin: reflections on the Holy Rosary Indian Mission School (1978). El 2004 es present a les eleccions per al Senat de Dakoa del Sud com a independent tot fent campanya per a curar la diabetis entre el poble sioux.


 Enllaos externs .
 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53372" title="Archie Fire Lame Deer" nonfiltered="981" processed="980" dbindex="21032">
Archie Fire Lame Deer o Tahca Ushte (Rosebud, Dakota del Sud, 1935-2001)
Xaman sioux minneconjou de Pine Ridge que pren el seu nom del seu avi minoconjou. Fill de Silas Fire Wawi Yohiya, tingu visions de medicina que l'induren a reactivar la religi tradicional teton i el restabliment de la Sundance, amb molts adeptes a Oglala i Rosebud. De jove lluit a la Guerra de Corea i fou actor a Hollywood. El 1992 escrigu Gifts of power: the life and teachings of a Lakota medicine man.


 Enllaos externs .
 Biografia ;
 Biografia ;
 Fotografia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53374" title="Vine Deloria Jr" nonfiltered="982" processed="981" dbindex="21033">
Vine Deloria Jr (Martin, Dakota del Sud 1933-2005) fou un intellectual sioux. Fill del predicador oglala Vine Deloria Sr (1901-1990) i nebot d Ella Cara Deloria, i descendent de yanktonais i francesos. Ha estat professor d histria, lleis, cincies poltiques i estudis religiosos a la Universitat de Colorado, director executiu del National Congress of American Indians (NCAI), fundador i director de la revista Akwesasne Notes i autor de Custer died for your sins, an indian manifesto (1969), que va influir sobremanera en els dirigents de l'AIM, God is red (1974), We talk, you listen (1970) i altres.

Treballs.
Aggressions of Civilization: Federal Indian Policy Since The 1880s, Philadelphia: Temple University Press, 1984. ;
American Indian Policy In The Twentieth Century, Norman: University of Oklahoma Press, 1985. ;
American Indians, American Justice, Austin: University of Texas Press, 1983. ;
Behind the Trail of Broken Treaties: An Indian Declaration of Independence, New York: Dell Publishing Co., 1974. ;
A Better Day for Indians, New York: Field Foundation, 1976. ;
A Brief History of the Federal Responsibility to the American Indian, Washington: Dept. of Health, Education, and Welfare, 1979, ;
Custer Died For Your Sins: An Indian Manifesto, New York: Macmillan, 1969. ;
For This Land: Writings on Religion in America, New York: Routledge, 1999. ;
Frank Waters: Man and Mystic, Athens: Swallow Press: Ohio University Press, 1993. ;
God Is Red: A Native View of Religion, Golden, Colorado: North American Press, 1994. ;
The Indian Affair, New York: Friendship Press, 1974. ;
Indians of the Pacific Northwest, New York: Doubleday, 1977. ;
The Metaphysics of Modern Existence, San Francisco: Harper & Row, 1979. ;
The Nations Within: The Past and Future of American Indian Sovereignty, New York: Pantheon Books, 1984. ;
Of Utmost Good Faith, San Francisco: Straight Arrow Books, 1971. ;
Red Earth, White Lies: Native Americans and the Myth of Scientific Fact, New York: Scibner, 1995. ;
The Red Man in the New World Drama: A Politico-legal Study with a Pageantry of American Indian History, New York: Macmillan, 1971. ;
Reminiscences of Vine V. Deloria, Yankton Sioux Tribe of South Dakota 1970, New York Times oral history program: American Indian oral history research project. Part II; no. 82. ;
The Right To Know: A Paper, Washington, D.C.: Office of Library and Information Services, U.S. Dept. of the Interior, 1978. ;
A Sender of Words: Essays in Memory of John G. Neihardt, Salt Lake City: Howe Brothers, 1984. ;
Singing For A Spirit: A Portrait of the Dakota Sioux, Santa Fe, N.M.: Clear Light Publishers, 1999. ;
Spirit and Reason: The Vine Deloria, Jr., Reader, Golden, Colorado: Fulcrum Pub, 1999. ;
Tribes, Treaties, and Constitutional Tribulations (with Wilkins, David E.), Austin: University of Texas Press, 1999. ;
We Talk, You Listen; New Tribes, New Turf, New York: Macmillan, 1970.

 Enllaos externs .

 Indigenouspeople;
 Ressenya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53376" title="Virginia Driving Hawk Sneve" nonfiltered="983" processed="982" dbindex="21034">
Virginia Driving Hawk Sneve  (Reserva Rosebud, Dakota del Sud 1933)  Escriptora sioux. Filla d un ministre episcopali, es gradu a la universitat i ms tard don classes a la Universitat de Dakota del Sud i a la reserva Flandreau. Autora de llibres d histria per a joves The apaches (1997), The cherokees (1996), The cheyennes (1996), The Chichi Hoohoo Bogeyman (1993) i Completing the circle (1995).


 Enllaos externs .
 Biografia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53377" title="Delphine Red Shirt" nonfiltered="984" processed="983" dbindex="21035">
Delphine Red Shirt (Gordon, Nebraska, 1957). Escriptora sioux oglala, va aprendre angls a l escola, va servir a la marina i el 1995-1996 fou portantveu de la United Nations NGO Committee en representaci dels pobles indgenes. Tamb ha estat professora d estudis americans a Yale. Ha escrit Bead on an Anthill: A Lakota Childhood (1999) i Turtle Lung Woman's Granddaughter(2002).


 Enllaos externs .

Biografia en angls 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53378" title="Tiffany Midge" nonfiltered="985" processed="984" dbindex="21036">
Tiffany Midge  s una escriptora sioux hunkpapa-alemanya, que actualment viu a Seattle, on ha estat directora del grup de teatre Red Eagle Soaring. Ha escrit els poemaris Outlaws, renegades and saints. Diary of a mixed-up halfbreed (1996) i Animal lore and legend: buffalo  (1995).


 Enllaos externs .
 Biografia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53379" title="Kevin Locke" nonfiltered="986" processed="985" dbindex="21037">
Kevin Locke o Tokeya Inajin "El primer en alar-se" (Standing Rock, Dakota del Sud, 1954). Msic sioux. Barreja de lakota i anishinabe, s mestre i artista, toca i balla la dansa amb els anells, amb la qual cosa ha anat a molts powwows. Ha enregistrat nombrosos discs, com The first flute.


 Enllaos externs .
 Pgina oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53380" title="Guerra de Devoluci" nonfiltered="987" processed="986" dbindex="21038">

La Guerra de Devoluci (24 de maig de 1667   2 de maig de 1668) fou una guerra entre el Regne de Frana de Llus XIV i la monarquia hispnica de la Dinastia dels Habsburg duta a terme en el territori dels Provncies Unides. La pau va ser resolta al Tractat d'Aquisgr.

Va ser la primera guerra que la Frana de Llus XIV de Frana lliur en pro de l'engrandiment territorial de la corona, rebent:
 Les riques i mercantils ciutats catliques del sud dels Pasos Baixos i la seva ben establerat xarxa de comer txtil (Competidora dels interessos francesos).
 Els ports que oferien una posici avantatjosa al Canal de la Mnega i al Mar del Nord ;
 El control del trfic fluvial a la boca del Rin. ;

Rerefons de la guerra.
Les reclamacions de Llus XIV sobre les Provncies Unides no estaven mancades de ra, tot i que la ra era feble. La seva dona, Maria Teresa, filla del primer matrimoni de Felip IV de Castella amb Isabel de Borb, havia renunciat als seus drets hereditaris (Tractat dels Pirineus) com a contraprestaci per la dot del matrimoni. La dot, que era fora quantiosa, mai va acabar de ser pagada per Felip IV. Quan Felip IV de Castella va morir al 1665, els advocats de Llus van justificar les reclamacions del rei francs argumentant que les antigues lleis de Brabant establien que els Pasos Baixos Espanyols havien d'sser cedits en herncia a la filla de Felip, nascuda fruit del primer matrimoni del monarca, i no pas al fill hereu tingut fruit de relaci amb la seva segona muller, Marianna d'ustria, que era el ja regnant Carles II de Castella. 
Tanmateix, aquest dret - ius devolutionis - segons el qual als Pasos Baixos noms els fills del primer matrimoni eren legtims hereus dels bens paterns, eren vinculants noms pel patrimoni privat.

Frana va intensificar la pressi en les reclamacions al 1667, i la Monarquia Hispnica s'hi opos. En els preparatiu per a la guerra, Colbert, l'hbil primer ministre francs, va organitzar un exrcit d'entre 50.000 i 80.000 homes.  

Passejada triomfant.
Espanya, un conjunt de regnes immersos amb el que podrem dir primer episodi modern d'inflaci, no podria oposar massa resistncia a l'assalt, tal i com pronosticava el veter Vescomte de Turena, Henri de la Tour d'Auvergne. Amb una armada petita als Pasos Baixos espanyols, els episodis inicials de la guerra resultaren en un setge francs a ciutats i fortaleses que estaven poc protegides i sense possibilitats de rebre reforos. La major part d'aquests setges acabaven rpidament, i Turena va prendre ciutats com Charleroi, Tournai, i Douai en una campanya que els francesos recorden amb el nom de "promenade militaire" (passeig militar).  L'nic setge llarg va ser el de Lilla, que an des del 28 d'agost al 25 de setembre de 1667.

La Triple Aliana.
Aquests rpids xits van comenar a preocupar a la resta de potncies europees, especialment als neerlandesos, aliats histrics. Aquests, juntament a anglesos, alemanys i suecs, estaven fora contents de que la feble i no amenaant Monarquia Hispnica tingus el control d'aquesta estratgica i capdevantera regi.  Si Frana obtenia el control de la regi, un agressiu i fort estat s'establiria a la frontera amb els Pasos Baixos, obtenint el control d'excellents ports per operar al Mar del Nord. 
Per tal d'evitar que Frana consolids aquest poder, al 1668 Anglaterra, Sucia i els Pasos Baixos van establir la Triple Aliana. Van garantir per decret els territoris que Llus XIV havia conquerit al comenament de la guerra, per alertaven de que si els francesos continuaven amb la seva ofensiva ms enll de les fronteres establertes en aquell moment, totes tres potncies s'unirien a la Monarquia Hispnica i declararien la guerra Frana.

Tropes franceses sota el comandament del destre Llus II de Borb-Cond ocuparen rpidament el Franc Comtat al febrer de 1668, per llavors Llus va haver de cedir al Tractat d'Aquisgr enfront l'Aliana. Frana va guanyar alguns territoris a Flandes, per els Pasos Baixos Espanyols , aix com el Franc Comtat, van ser retornats a Espanya.
El Rei Sol estava  encoleritzat: quan ms confiat estava de poder arrabassar-li els Pasos Baixos als espanyols, va ser "trat" pels holandesos, que, segons el punt de vista francs, havien aconseguit la independncia grcies a l'ajut francs a la seva guerra d'alliberament nacional contra els ustries hispnics. Con a conseqncia, la Guerra de Devoluci va portar a la Guerra francoholandesa (1672 1678), en la que Carles II d'Anglaterra va acceptar l'or "solar" per lluitar en contra de les "tulipes".














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53382" title="Mary Brave Bird" nonfiltered="988" processed="987" dbindex="21039">
Mary Brave Bird (He-Dog, Reserva Rosebud 1952). Activista sioux. s descendent del guerrer brul Pakeska Maza. De petita s aconvert al catolicisme i estudi infermeria. Activista poltica des de ben jove, el 1971 es va unir a l AIM, amb el que el 1972 particip en el Trail of Broken Treaties. El 1973 es cas amb l'activista de l'AIM Leonard Crow Dog i fou present als fets de Wounded Knee del 1973. Ha dictat a Richard Erdoes les autobiografies Lakota Woman (1990) i Ohitika Woman (1993).

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Biografia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53383" title="Joseph Marshall III" nonfiltered="989" processed="988" dbindex="21040">
Joseph Marshall III s un escriptor sioux de la reserva Rosebud. Es va educar en les tradicions i la seva llengua materna s el lakota. Va lluitar amb els marines a Vietnam. s artes, historiador i escriptor, cofundador de la Universitat Sinte Galeshka. Autor de Winter of the Holy Iron (1994),  On Behalf of the Wolf and the First Peoples (1995),  The Dance House: Stories from Rosebud (1998), Thunder Dreamer: The Journey of Crazy Horse (2003), The Lakota Way: Stories and Lessons for Living (2002) i Thunder Dreamer: The Journey of Crazy Horse (2003).


 Enlla .
Pgina oficial 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53384" title="Floyd Red Crow Westerman" nonfiltered="990" processed="989" dbindex="21041">
Floyd Westerman, anomenat tamb Red Crow, traducci a l'angls del seu nom dakota Kanghi Duta (Corb Vermell) (Dakota del Sud, 1936) s un xaman sioux sisseton, un dels caps espirituals del seu poble. Es va graduar en art dramtic i ha fet d'actor a diversos films com Powwow Highway, The Doors, Grey Owl, Renegades i a diversos episodis televisius (X-files). Tamb ha estat cantautor, amb els discs Custer died for your sins (1970) i The land is your mother (1982). Ha estat membre destacat de l AIM i ha fet diversos concerts de suport al seu poble.

 Enllaos externs .

 Ressenyes a  i ;
 Llista dels seus films ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53385" title="Adri VI" nonfiltered="991" processed="990" dbindex="21042">

Adri VI, de nom real Adriaan Floriszoon (Utrecht, Pasos Baixos, 1459   Roma, 1523) va ser papa de l'Esglsia Catlica des de 1522 fins el 1523.

Va ser l'ltim Papa no itali fins 450 anys ms tard, amb l'elecci del polons Joan Pau II.

Biografia.
Adri d'Utrecht nasqu a la ciutat d'Utrecht el 2 de mar de 1459 i fou professor de Teologia a la Universitat de Lovaina i havia estat mestre de Carles I d'Espanya i V d'Alemanya, des que aquest comptava amb sis anys d'edat. Una dcada desprs, el 1516, l'hereu de la corona de Castella i Arag enviava a Adri com a llegat davant el Cardenal Cisneros, en aquell temps regent d'aquests regnes desprs de la defunci al gener d'aquest mateix any de Ferran el Catlic. Convertit en rei d'Espanya, Carles I agrairia els serveis prestats pel seu fidel mentor impulsant el seu ascens en la carrera eclesistica, primer com bisbe de Tortosa, ms tard com a inquisidor general de la Corona d'Arag i desprs de la de Castella, i per fi com membre del collegi cardenalici, mentre ell mateix el distingia confiant-li la regncia d'Espanya quan va haver d'absentar-se del pas el 1520 per ra de la seva designaci com cap del Sacre Imperi Romanogermnic. No va ser una tasca fcil la que se li va demanar fer a Adri, que va haver d'enfrontar-se als gravssims incidents ocasionats per les revoltes de les Comunitats castellanes i les Germanies llevantines. No s d'estranyar que, triat Papa el 9 de gener de 1522, no pogus desplaar-se a Roma per a prendre possessi de la cadira apostlica fins el 31 d'agost.

Elecci com a Papa. Influncies.

Lluny de l'avidesa, les maniobres i la llarga espera d'anteriors aspirants al tron de Sant Pere en el seu afany per aconseguir-lo, Adri VI es va mostrar indiferent al crrec, no va maniobrar gens per arribar-hi, i submergit com estava en les difcils tasques de la regncia d'Espanya, ni tan sols va assistir al conclave en el qual es va produir la seva designaci. 

La seva aparent desdia per erigir-se en la mxima autoritat de l'esglsia estava plenament compensada amb l'inters del seu deixeble que va pressionar quant va ser necessari: aix la llarga m de l'emperador Carles V es va fer notar en pujar Adri al Soli Pontifici. 

El seu breu pas pel Vatic no li va oferir l'oportunitat d'utilitzar l'experincia adquirida en les tasques d'estat. Podria pensar-se que pel fet que Carles V el va pratocinar seria un pontfex dcil i subms a l'emperador, per no va ser aix, o si ms no, de forma incondicional. Adri VI va fer esforos per treballar amb imparcialitat en la pugna continuada entre Carles V i Francesc I de Frana i no sempre va estar del costat del primer. Al final, per, va entrar en aliana secreta amb Carles V, Anglaterra i Vencia en contra de Frana; la seva prematura mort, 14 de setembre de 1523, li va impedir realitzar qualsevol acci doms aquesta aliana, com tampoc li va permetre posar algun remei a l'avan del luteranisme. Tot i aix tingu temps per volguer reformar la Cria romana amb la celebraci de la Dieta de Nremberg, que finalment se celebraria el 1525.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53389" title="Kauai" nonfiltered="992" processed="991" dbindex="21043">


Kauai (oficialment en hawai Kauai) s una de les illes Hawaii situada a 170 km al nord-oest d'Oahu. Administrativament el Comtat de Kauai inclou a ms l'illa Niihau. Les seves coordenades sn .

Geografia.

L'illa s d'origen volcnic i muntanyosa amb una altitud mxima de 1.598 m al mont Kawaikini. El segon cim ms alt s el Mount Waialeale, que significa 'onades d'aigua', situat al centre de l'illa. s un dels llocs ms humits del mn amb una precipitaci anual d'11.700 mm, aproximadament. L'alta pluviositat ha format per erosi profundes valls a l'interior de l'illa, congostos i espectaculars salts d'aigua. Popularment Kauai es coneix com l'illa Jard (Garden Isle). La superfcie total s de 1.430,4 km .

La poblaci total al cens del 2000 era de 58.303 habitants. La ciutat de Lihue (L hue), situada a la costa sud-est de l'illa, s la ciutat ms gran i la capital del Comtat de Kauai. Waimea, al sud-est de l'illa, s l'antiga capital situada a la desembocadura del riu Waimea que ha format un impressionant congost de 900 m de profunditat, el Waimea Canyon. 

Histria.

Kauai tenia un dialecte diferenciat del hawai, avui extingit. Una caracterstica dialectal era la pronunciaci de /k/ com /t/. Per aix el nom local de Kauai era Tauai. El 1778 va arribar l'angls James Cook a Waimea, al sud-oest de Kauai, anotant el nom com Atooi o Atuhi.

Les illes de Kauai i Niihau, les ms allunyades de l'illa de Hawaii, van ser les ltimes a integrar-se al regne de Hawaii, el 1810 durant el regnat de Kamehameha.

L'illa de Kauai t desenvolupament turstic moderat i el paisatge no ha sigut gaire modificat. Aqu s'han filmat pellcules com Blue Hawaii d'Elvis Presley, Jurassic Park a Waimea Canyon, o els dibuixos de Lilo & Stitch.

Llocs d'inters.
Lihue.
Lihue (L hue) s la ciutat ms important de l'illa. Disposa de l'aeroport de L hue i del principal port a N wiliwili Bay, al sud-est de la ciutat. s la seu administrativa del comtat i el centre comercial de l'illa.


Waimea Canyon.
El congost de Waimea est incls al Parc Estatal de Waimea Canyon amb una superfcie total de 7,5 km . s un rea natural amb nombroses senderes excursionistes. s una atracci turstica anomenada el Gran Cany del Pacfic.

Na Pali.
El Parc Estatal de la Costa N  Pali compren 26 km al llarg de la costa nord-oest de Kauai. Els pali, o penya-segats, tenen una alada de 1.200 m sobre l'oce. s inaccessible per carretera i es visita per senders excursionistes i des del mar, sovint amb caiacs.

Mont Waialeale.
La pluviositat del Mont Waialeale forma el riu Wailua. s l'nic riu navegable de Hawaii i un centre d'activitat en forma de barques de passeig, caiacs o esqu nutic. Els salts de Wailua, de 24 m d'alada, alimenten el riu.

Enllaos externs.

 Salts d'aigua de Kauai;
 Platges de Kauai;
 Costa Na Pali;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53392" title="Corona danesa" nonfiltered="993" processed="992" dbindex="21044">

La corona danesa (en dans dansk krone o, simplement, krone; en plural, kroner) s la unitat monetria usada a Dinamarca i a la dependncia danesa de Grenlndia. A les illes Froe tamb es fan servir les monedes daneses, per en canvi noms hi circulen bitllets de corones feroeses, amb motius propis de l'arxiplag; malgrat tot, la corona feroesa no s, legalment parlant, una unitat monetria independent. La corona danesa es divideix en 100 re (forma tant singular com plural). El codi ISO 4217 s DKK.

Histria. 
La corona es va introduir a Dinamarca com a moneda de curs legal el 1873 (en substituci del rigsdaler a ra de dues corones per rigsdaler), com a resultat de la Uni Monetria Escandinava, que va durar fins a la Primera Guerra Mundial. Els integrants inicials de la uni monetria foren els estats escandinaus de Sucia i  Dinamarca, i Noruega s'hi va afegir dos anys desprs. 

La moneda comuna es va dir "corona" (krone a Dinamarca i Noruega i krona a Sucia). Arran de la dissoluci de la uni monetria, tots tres estats van decidir de mantenir el nom de les respectives monedes individuals.

Dinamarca, en el tractat de Maastricht, va negociar l'opci de mantenir la corona mentre la majoria de la Uni Europea adoptava la moneda comuna, l'euro, el 1999. En un referndum que va tenir lloc l'any 2000, la poblaci danesa va reafirmar el manteniment de la corona. El govern liberal-conservador d'Anders Fogh Rasmussen havia plantejat de fer un altre referndum sobre l'adopci de l'euro el 2004, per al final no es va dur a terme ja que les enquestes indicaven una caiguda del suport a la moneda nica. El govern, per, encara s partidari d'entrar en el sistema de l'euro. 

El canvi de la corona va estrictament lligat a l'euro des de l'entrada en l'ERM II, el mecanisme de taxes de canvi de la Uni Europea. Abans de la introducci de l'euro, el canvi de la corona estava lligat amb el marc alemany, cosa que va fer que fos sempre una moneda molt estable.

Monedes i bitllets.
Emesa pel Banc Nacional de Dinamarca (Danmarks Nationalbank), en circulen monedes de 25 i 50 re i d'1, 2, 5, 10 i 20 corones, i bitllets de 50, 100, 200, 500 i 1.000 corones.

Taxes de canvi.
 1 EUR = 7,46 DKK (25 de novembre del 2005);
 1 USD = 6,36 DKK (25 de novembre del 2005);

Vegeu tamb. 
Corona;
Corona feroesa;

Enllaos externs.

 Banc Nacional de Dinamarca  ;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53396" title="Corona feroesa" nonfiltered="994" processed="993" dbindex="21045">

La corona feroesa (en feros froysk krna o, simplement, krna; en plural, krnur) s la unitat monetria de les illes Froe. s emesa pel Banc Nacional de les Illes Froe (Landsbanki Froya). Malgrat tot, la corona feroesa no s, legalment parlant, una unitat monetria independent, sin que de fet es tracta d'una emissi especial de corones daneses amb motius especfics per a l'arxiplag (majoritriament animals i paisatges naturals).  

Com que no es tracta, doncs, d'una moneda independent, no t un codi ISO 4217 especfic. Per tant, comparteix el codi estndard internacional de les monedes daneses, DKK. L'abreviaci ms habitual de la corona feroesa s FKr.

Els bitllets en circulaci sn de 50, 100, 200, 500 i 1.000 corones feroeses. No hi ha monedes especfiques per a les illes, on s'utilitzen les mateixes corones daneses que a Dinamarca i Grenlndia: en circulen de 25 i 50 re i d'1, 2, 5, 10 i 20 corones (els re danesos, la moneda fraccionria, s'anomenen oyrur en feros, en singular oyra).  

El Banc Nacional de Dinamarca canvia les corones daneses per feroeses i viceversa sense cap mena de crrec. Si b en teoria les corones daneses no sn moneda de curs legal a les Froe, en la realitat s'accepten en un gran nombre d'ocasions. 

Taxes de canvi.
 1 EUR = 7,46 DKK (25 de novembre del 2005);
 1 USD = 6,36 DKK (25 de novembre del 2005);

La taxa de canvi s la mateixa que la de la corona danesa. 

Vegeu tamb. 
Corona;
Corona danesa;

Enllaos externs.
   Banc Nacional de les Illes Froe;
   Banc Nacional de Dinamarca;
  Bitllets de les illes Froe ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53398" title="Selecci Catalana de Corfbol" nonfiltered="995" processed="994" dbindex="21046">

La Selecci Catalana de Corfbol participa en campionats oficials des de l'any 1997 de manera provisional i des de l'any 2005 com a membre de ple dret.

Selecci Absoluta.


Equip actual.
Jugadors de la selecci nacional al Campionat del Mn 2007


 Entrenador: Tilbert la Haye;
 Segon entrenador: Rosendo Garcia;

Selecci sots'23.



Selecci sots'21.



Selecci sots'19.



Selecci sots'16.



Selecci universitria.



Vegeu tamb.
 Corfbol;
 Federaci Internacional de Corfbol;
 Federaci Catalana de Korfbal;

 Campionat del mn de corfbol;
 Campionat d'Europa de corfbol;

Enllaos externs.
Federaci Catalana de Korfbal;
Seleccions catalanes, Ara!;
Federaci Internacional de Korfbal;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53401" title="Provncia d'Almeria" nonfiltered="996" processed="995" dbindex="21047">


Almeria s una provncia andalusa, situada al sudest de la pennsula Ibrica. La capital de la provncia s la ciutat d'Almeria. El Govern i l'Administraci dels interessos provincials estan encomanats a la Diputaci Provincial d'Almeria.

Abasta 8.774 km i en 2005 la seva poblaci era de 611.037 hab., sent lleugerament superior el nombre d'homes. La densitat de poblaci s de 69,64 hab/km, xifra sensiblement inferior a la mitjana espanyola. 

Compta amb una dicesi, 8 partits judicials i 103 municipis, entre els quals figura Njar, un dels termes municipals ms extensos d'Espanya amb gaireb 600 km.

 Vegeu tamb .
 Andalusia;
 Llista de municipis d'Almeria;
 Provncies d'Espanya;

Enllaos externs.
 Diputaci Provincial d'Almeria;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53403" title="Primera Repblica" nonfiltered="997" processed="996" dbindex="21049">

 Primera Repblica Espanyola;
 Primera Repblica Francesa;
 Primera Repblica de Portugal;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53405" title="Corona sueca" nonfiltered="998" processed="997" dbindex="21050">

La corona sueca (en suec svensk krona o, simplement, krona; en plural, kronor) s la unitat monetria de Sucia. Es divideix en 100 re (forma tant singular com plural). El codi ISO 4217 s SEK.

La introducci de la corona sueca, que va substituir el rigsdaler com a moneda de curs legal, fou resultat de la Uni Monetria Escandinava, que tenir lloc el 1873 i va durar fins a la Primera Guerra Mundial. Els integrants inicials de la uni monetria foren els estats escandinaus de Sucia i  Dinamarca, i Noruega s'hi va afegir dos anys desprs. La moneda comuna es va dir "corona" (krone a Dinamarca i Noruega i krona a Sucia). Arran de la dissoluci de la uni monetria, tots tres estats van decidir de mantenir el nom de les respectives monedes individuals.

Monedes i bitllets.

Emesa pel Reial Banc Suec (Sveriges Riksbank), en circulen monedes de 50 re i d'1, 5 i 10 corones, i bitllets de 20, 50, 100, 500 i 1.000 corones.

Tradicionalment, la moneda d'una corona porta l'efgie del monarca a l'anvers i l'escut de Sucia, o b la imatge d'una corona reial, al revers. El lema reial o Valsprk tamb hi figura; per exemple, el lema del rei actual, Carles Gustau, s Fr Sverige i tiden, "Per Sucia a travs dels temps". 

Taxes de canvi.
 1 EUR = 9,48 SEK (25 de novembre del 2005);
 1 USD = 8,09 SEK (25 de novembre del 2005);

Vegeu tamb. 
Corona;

Enllaos externs.

  Reial Banc Suec;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53411" title="Troia" nonfiltered="999" processed="998" dbindex="21051">



Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del du hittita Taru/Tahui; en grec       o       ; tamb anomenada Ilium, en grec       o       i Wilusha en hitita) s una ciutat tant histrica com llegendria, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilada, un poema pic de l'Antiga Grcia. L'autoria d'aquest poema s'atribueix al poeta Homer, qui ho compondria al voltant del segle IX o VIII aC, encara que cont material ms antic. Homer tamb fa referncia a Troia en L'Odissea. La llegenda homrica de Troia va ser continuada pel poeta rom Virgili a l'Eneida.

 La Troia Histrica .
La Troia histrica estava situada en l'estret d'Helespont, entre els rius Escamandre (actualment Menderes ay) i Simois (avui dia Dmruk Su) ocupant una posici estratgica en l'accs a el Mar Negre.

A la dcada de 1870, l'arqueleg alemany Heinrich Schliemann va excavar l'rea, que est situada en la provncia de Canakkale de la Turquia actual, al costat d'Hirsalik, al llogaret que porta el nom turc de Truva. Excavacions posteriors van revelar diverses ciutats construdes successivament unes sobre altres. Un dels nivells s comunament identificada amb la Troia homrica. Schliemann, buscant la Troia homrica, va destruir parcialment altres nivells. El lloc era anomenat Wilusa als texts hittites i Ilion es noms la seva versi grega.

Els diferents nivells arqueolgics a Troia son: 

Troia  I 3000-2600 aC;
Troia II 2600-2250 aC;
Troia III 2250-2100 aC;
Troia IV 2100-1950 aC;
Troia V: 1950-1750 aC  ;
Troia VI: 1750-1500  ;
Troia VIh: Edat del Bronze vers 1400 aC ;
Troia VIIa: vers 1300   1190 aC, probablement la ciutat homrica ;
Troia VIIb1:  vers 1190-1100 aC;
Troia VIIb2: vers 1100-1000 aC;
Troia VIIb3:  1000-950 aC ;
Troia VIII: vers 700 aC ;
Troia IX (Ilium):  segle I aC ;

Els primers nivells (I a V) corresponen a una ciutat fundada vers el 3000 aC. A l'edat del Bronze fou una ciutat mercantil que controlava els Dardanels, per la ciutat fou destruda vers el 1300 aC segurament per un terratrmol. 

Troia VIIa fou destruda aparentment per una guerra, per la investigaci encara es en marxa. 

Troia VIIb1 i b2 foren destrudes aparentment per focs.

 La Troia Llegendria .

 La Fundaci .
La fam assolava l'illa de Creta quan el prncep Escamandre i un grup de seguidors van marxar cap a l'est buscant un lloc ms frtil on installar-s'hi. Abans d'abandonar l'illa, va consultar un oracle que li don les segents instruccions:

<<Installa't en qualsevol lloc on els enemics nats de la terra desarmin els teus homes durant la nit>>

Van arribar a les costes prop de Frgia i van acampar prop d'una muntanya (que van anomenar Ida, igual que la muntanya de Creta) i d'un riu (a qui el prncep pos el seu nom, Escamandre). Van acampar all i l'endem al mat, es van trobar que unes rates els havien rosegat les corretges dels escuts i les cordes dels arcs. Escamandre va ordenar comenar a edificar una ciutat i conrear les terres frtils prop del riu Escamandre.

Anys ms tard, durant el regnat de Laomedont (descendent d'Escamandre), Zeus va condemnar per rebelli Posid i Apollo a ser esclaus del rei troi durant un any. Els dos dus i un semidu anomenat ac foren castigats a construir unes muralles per a Troia.

 La Destrucci .
Laomedont, en veure les monumentals muralles que estaven construint, va prometre pagar-los un sou, per en acabar les obres, va negar-los-hi tot. Quant Laomedont no va voler pagar als dus, Posid va inundar la terra i va exigir el sacrifici d'Hesone, filla de Laomedont, al monstre del mar.

Quan aquesta sortia de Troia per lliurar-se a la fera, passava per all Hracles, que va matar el monstre. Aleshores deman la m d'Hesone per el rei se la hi neg. Hracles, enfurismat, va ocupar la ciutat, va matar a Laomedont i tots els seus fills menys un, Pram, que desprs fou rei, i es va endur Hesone a Salamina.  

Durant el seu regnat, els grecs van envair i conquerir Troia, que era aliada als licis i a les amazones. L'Odissea diu que els assetjadors van construir un cavall de fusta (el cavall de Troia) buit dins dels qual es van amagar i quant els troians se'l van emportar a la ciutat, en van sortir per obrir les portes. La dinastia troiana fou substituda per la dinastia heracliada a Sardes (Ldia), que va governar fins el temps de Candaules, 505 anys despres.

 Vegeu tamb .
Guerra de Troia;
La Ilada;
L'Odissea;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53414" title="Udmurt" nonfiltered="1000" processed="999" dbindex="21052">

L'udmurt (          , udmurt kyl) s la llengua de branca fino-hongaresa de les llenges uralianes parlada pels habitants de la regi situada al Nord-oest dels Urals, d'tnia finlandesa oriental, que sn els anomenats "udmurts". Aquesta poblaci fa un total de 750.000 habitants, tot i que noms un 67% viu a la regi esmentada. La resta s dispersa en grups vers l'est i el sud. s propera al mordovi, mari i komi.
 Dialectes .
Es divideix en dos dialectes:

 Septentrional, que inclou els besermians;
 Meridional, que inclou els grups de Viatka i Kama;
 Caracterstiques .
Per a l'escriptura fa servir l'alfabet cirllic des de finals del segle XVIII. 



Cinc d'aquests carcters () sn propis de l'alfabet udmurt. 

Segons fonts russes, el parla mig mili de persones, per altres fonts ms pessimistes afirmen que noms 15.000 el tenen com a llengua materna. Forma el subgrup permi amb les parles komi, de les que se n diferenciava per les caracterstiques:

 Accentuaci en la sllaba final de la paraula.
 Aparici de la mitja vocal  noms en la primera sllaba de la paraula.
 Correspondncia regular de dzh i dz amb R inicial de formes principals (dzhichi-ruch guineu).
 Presncia de dues formes conjugal, un mode condicional acabat en el sufix sal i un mode futur amb els sufix o i lo.
 El lxic cont molts prstecs turcs, per via del vell blgar o del ttar, aix com alguns termes iranians.
 Manteniment de les vocals i i  finals, que cauen en el komi, com bibuli- bobul (farfalla).
 Sovintegen els compostos de dos termes que units dnen un concepte ms general i nic, per exemple im (boca) i nir (nas); nil (noia) i pi (noi), nen, fillol.

Vegeu tamb.
 Udmrtia;
 Literatura udmurt;

Enllaos externs.

Llengua udmurt;
Literatura;
Udmurtologia: llengua, cultura i histria udmurt;
El primer forum udmurt;
Universitat Estatal Udmurt (ensenyament d'udmurt per a anglfons);





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53418" title="Nombre abundant" nonfiltered="1001" processed="1000" dbindex="21053">

Un nombre abundant o excessiu s un nombre natural menor a la suma dels seus divisors propis.

Tots els mltiples propis de nombres perfectes i abundants sn abundants. Aix, els primers nombres abundants sn: 12, 18, 24 i 30. El primer nombre abundant imparell s el 945.

Tots els mltiples de 6 i els mltiples imparells de 945 sn abundants, i s'ha demostrat que tot sencer major que 20161 s suma de dos nombres abundants.

Vegeu Tamb.
Nombres amics;
Nombre deficient;
Nombre perfecte;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53421" title="Javier Krahe" nonfiltered="1002" processed="1001" dbindex="21054">
Javier Krahe (Madrid, 1944) s un cantautor espanyol. El seu estil es caracteritza per les lletres satriques i una presncia contnua de la rima consonant.

Biografia.

Javier Krahe va nixer a Madrid i va estudiar al Colegio del Pilar, com molts dels actuals poltics espanyols. Va comenar a estudiar Empresarials, per ho va deixar estar per a treballar al cinema com a ajudant de direcci.

Mentre feia el soldat, va conixer l'amor de la seua vida, una dona canadenca anomenada Annick, amb qui se'n va al Canad. El 1967 s'estableix a Pars, on enceta la seua carrera com a lletrista, inspirat en l'exemple de Georges Brassens i Leonard Cohen. s el seu germ Jorge qui s'ocupa de posar msica als seus textos. 

Ja de nou a Espanya, Chicho Snchez Ferlosio l'encoratja a actuar a locals com ara La Aurora, on coneix Joaqun Sabina i Alberto Prez. Com a trio graven el disc La mandrgora (1981), que pren el nom d'un dels locals on acostumaven a  actuar en aquella poca.

Obra.

Com a solista, va debutar amb Valle de lgrimas (1980), on ja hi ha l'essencial del seu estil: lletres irniques, enginyosa rima, amb un embolcall musical senzill (al principi, Krahe anomenava l'acord de Fa "la difcil", per all de la celleta), per ben treballat pels msics amb qui grava. Als discos que havien de venir, els arranjaments s'acosten sovint al jazz, cosa que convertir Krahe en un assidu d'un dels locals emblemtics d'aquest gnere a Madrid, el Caf Central.

El perfil de Krahe s el d'un cantautor de culte, sense grans promocions per amb un pblic fidel (un cas semblant al de Javier Bergia). Ja des dels inicis, Javier Krahe realitza sovint actuacions de carcter minimalista arreu de tota Espanya per donar a conixer la seva obra.

Els contactes amb els mitjans de masses han estat escadussers i controvertits. El 1986, TVE va censurar la seua can Cuervo ingenuo (stira dels canvis ideolgics del PSOE), que hauria d'haver-se ems com a part d'un concert de  Joaqun Sabina. El 2004, durant una entrevista al programa de Canal Plus Lo ms plus, s'emet un curtmetratge de Krahe en qu es mostra com preparar un Crist al forn. Aviat es va inciar una campanya de protestes de la premsa ms conservadora, a la qual va cedir el director de la cadena, Jess Polanco, que va acabar declarant el cantautor persona non grata per al grup PRISA.

Discografia.

Valle de lgrimas (1980);
La Mandrgora (amb Joaqun Sabina i Alberto Prez) (1981);
Aparejo de fortuna (1984);
Corral de cuernos (1985);
Haz lo que quieras (1987);
Elgeme (en vivo) (1988);
Sacrificio de Dama (1993);
Versos de Tornillo (1997);
Dolor de garganta (1999);
Surtido selecto (recopilatori) (2000);
Cbalas y cicatrices (en directe) (2002);
Homenaje a Javier Krahe - Y todo es vanidad (2004);
Cinturn negro de karaoke (2006);
Querencias y extravos (en directe) (2007);

Bibliografia.

ngel Vivas (1991), Javier Krahe, Barcelona: Jcar.
Javier Krahe (2001), Canciones, Algorta (Biscaia): 400 Golpes.
Javier Krahe (2003), Todas las canciones, Madrid: Visor.
Javier Krahe y Paloma Leyra (2007), JK: Charlas con vago burln, Madrid: 18 Chulos.

Enllaos.
Proyecto Krahe;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53425" title="Odontologia" nonfiltered="1003" processed="1002" dbindex="21055">

L'odontologia s una professi sanitria que s'ocupa de la prevenci, diagnstic i tractament de les alteracions de les dents i teixits adjacents del cap, coll i boca. Un dentista s una persona que posseeix els coneixements, experincia i titulaci necessaris per a practicar l'odontologia o qualsevol de les seues branques. La prctica de l'odontologia inclou la neteja, l'empastat i l'extracci de les dents, el tractament dels trastorns gingivals (de les genives), la correcci de les irregularitats de l'alineaci dental, la realitzaci d'intervencions quirrgiques a la boca o la mandbula, i la construcci i collocaci de dents artificials o dentadures postisses.

Els trastorns de la boca poden produir malalties en altres parts del cos. Al revs, les dents i les seues estructures de suport es veuen afectats per alteracions localitzades en zones distals de l'organisme. Pel fet que les estructures dentals generalment no es poden reparar per si soles, el cuidat de la boca representa un problema de salut singular per al que l'odontologia empra els seus propis procediments i tcniques aix com els de la medicina, a fi de prevenir les complicacions locals i els efectes adversos sobretot l'organisme.

La majoria dels dentistes sn odontlegs generals que practiquen totes les branques de l'odontologia. Per a detectar els trastorns en un estadi preco sn necessries exploracions peridiques, incloent l's de rajos X i instruments i proves especials. La tosca, que est format per la placa bacteriana mineralitzada, els productes del metabolisme bacteri, el moc de la saliva i els residus dels aliments, s'han d'eliminar de les dents almenys una vegada a l'any. Les cavitats de les dents s'omplin amb algun dels diversos materials apropiats que existeixen. Es corregeixen les irregularitats de l'alineaci. Les dents trencades s'han de reconstruir, o pot ser necessari extraure la polpa dental d'una dent infectada. Les dents que no es poden reconstruir s'han d'extraure, i les que es perden, reemplaar-se per altres artificials.

L'odontologia es pot subdividir en set especialitats, encara que l'odontleg general pot encarregar-se de tantes com el seu inters o capacitat li permeta.
 Cirurgia maxillofacial;
 Ortodncia;
 Prostodncia;
 Periodncia;
 Endodncia;
 Odontologia peditrica;
 Odontologia comunitria;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53426" title="Papa Honori I" nonfiltered="1004" processed="1003" dbindex="21056">

Honori I (Cpua, Itlia ? - Roma 638).

Era fill d'un cnsol, de bona posici econmica dins l'estatus social de la ciutat de Roma. 

Va ser escollit Papa el 25 d'octubre de 625.

Va introduir la celebraci de lExaltaci de la Santa Creu, celebrada el 14 de setembre. Va enviar missioners arreu del mn conegut en aquells moments.

Va morir a Roma el 12 d'octubre de l'any 638.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53427" title="Sever I" nonfiltered="1005" processed="1004" dbindex="21057">

Sever I (Roma ? - id. 640).

Nascut a la ciutat de Roma va ser escollit Papa el 28 de maig de 640 per morir el 2 d'agost del mateix any.

Durant l'any i mig de seu vacant l'emperador Heracli I de Bizanci, amb qui mantindria greus enfrontaments per la condemna del monoteisme, va ordenar saquejar la Baslica de Sant Joan del Later i el Palau Later per part del governador de Roma. 

Sever I va morir a mans dels seus rivals bizantins.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53429" title="Papa Joan IV" nonfiltered="1006" processed="1005" dbindex="21058">

Joan IV (Dalmcia ? - Roma 642).

Fou escollit Papa el 24 de desembre del 640, viglia de Nadal.

Va ordenar traslladar fins a la Baslica de Sant Joan del Later els mrtirs Venanci, Anastasi I i Mauri. Per assegurar-se de la seva fe i devoci va ordenar 28 sacerdots i 18 bisbes.

Va morir a la ciutat de Roma el 12 d'octubre de l'any 642.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53430" title="Teodor I" nonfiltered="1007" processed="1006" dbindex="21059">



Teodor I (Jerusalem ? - Roma 649), d'origen grec.

Fou escollit Papa el 24 de novembre de l'any 642.

Al ttol de Pontfex li va agregar el ttol de  Sobir . Va realitzar una organitzaci interna del clergat.

Va morir a Roma el 14 de maig de l'any 649, presumiblament enverinat per ordres de l'emperador de Bizanci.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53433" title="Cent catorze" nonfiltered="1008" processed="1007" dbindex="21060">

El Cent catorze s un nombre abundant, un nombre esfric i un nombre Harshad que s'escriu 114 en xifres rabs i CXIV en romanes. La seva representaci binria s 1110010, la representaci octal 162 i l'hexadecimal 72.
La seva factoritzaci en nombres primers s 2319; altres factoritzacions sn 1114 = 257 = 338 = 619; s un nombre 3-gaireb primer: 3  2  19 = 114.

No existeix resposta a l'equaci Euler's totient function(x) = 114, fent de 114 un nontotient. 114 apareix en la seqncia Padovan, precedit pels nombres 49, 65, 86 (essent la suma del dos primers).

114 s tamb:
 El nmero atmic d'un element temporal anomenat ununquadi.
 El nombre de captols que t l'Alcor, llibre sagrat dels musulmans.
 El nombre de sentncies que Jess fa a l'evangeli de sant Toms;
Stanley Kubrick feia freqentment referncies a aquest nombre en les seves pellcules.
 L'any 114 aC o 114 dC.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53434" title="Partit Occit" nonfiltered="1009" processed="1008" dbindex="21061">

El Partit Occit o Partit Occitan (POC) s un partit autonomista (no independentista) d'Occitnia. Alguns dels seus membres es consideren "nacionalistes".

Es form a Tolosa de Llenguadoc el 1987 de la uni d'algunes llistes regionalistes de les eleccions del 1986 com Union Occitana de Tarn o Per las regionalas, Los Regionalistas de l'Alta Garona, aix com les restes de Volem Viure al Pas i Pas Nstre. 
 Histria .
Ja el 1985 represent Occitnia en la Conferncia de Nacions Sense Estat d'Europa Occidental (CONSEO) on hi participaren Emgann (Bretanya), MCA (Crsega), Sinn Fin (Irlanda), Herri Batasuna (Euskalerria), Bloque Nacionalista Galego (Galcia) i la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Naci Catalanes.

S'ha presentat amb un cert ress a les eleccions locals, ja que dominen algunes comunes rurals, i a les regionals a Llenguadoc i Provena. Forma part de l'Aliana Lliure Europea i es proposa fer emergir la qesti occitana del domini pblic, desalienar i concientitzar el poble occit i rellanar un moviment occitanista creble en favor del reconeixement occit. 
 Programa i ideari .
El seu camp d acci poltica sn l economia i l autogovern, aix com en la preserva de la natura occitana, en la lluita contra la indstria nuclear i dems problemes que afecten als i les occitanes.
Els principals objectius de la nova formaci poltica eren i sn: comenar un autntic moviment poltic Occitanista, excls de tots els partits i que lluiti per un propi governament dels occitans, la desalienaci i conscienciaci de la poblaci occitana i fer arribar el cas occit al camp poltic.

 Resultats electorals .
A les eleccions regionals franceses del 1992 obtingu el 5,87 % dels vots a la Provena. A les eleccions generals franceses del 1993, va obtenir l'1% al districte d Ais de Provena (havia tret el 0,73% el 1992) i el 7,12% a Castres (1,64% el 1992). Per a les generals del 1997 noms va obtenir l'1,6% arreu d'Occitnia

 Enllaos externs .
 Partit Occitan ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53435" title="Pintura del Trecento" nonfiltered="1010" processed="1009" dbindex="21062">

La pintura del Trecento o italogtica s la pintura realitzada a Itlia durant el segle XIV,  sota la influncia clssica de models bizantins. Destaca per ser una pintura que pretn transmetre els estats d nim dels personatges representats, per l'ampliaci de la gamma tonal i per la introducci d objectes o paisatges que anuncien el futur domini de la perspectiva.



 Histria.
Antecedents.
S'ha dit que la pintura gtica t el seu espai propi en els grans vitralls de les Catedrals i en les miniatures polcromes dels llibres illustrats. Aquest predomini de la vidriera va tenir l'excepci a Itlia on la tradici muralista no s'havia interromput des de l'Antiguitat clssica, de tal forma que la pintura va subsistir tant en els murs de les esglsies i en les capelles laterals com en retaules i en la pintura sobre taula que formen els frontis i els laterals dels altars.

L arquitectura gtica mai va arrelar del tot a Itlia, on la manera de construir les esglsies del Cster fou impulsada pels franciscans i els dominics. La nau, com a recinte o lloc principal de l esglsia, es caracteritz per un canvi de proporcions a favor de l amplada o per la restituci dels murs que  s impos en les esglsies toscanes de Santa Maria Novella (1278) de Florncia, en les Basliques d Asss o a l esglsia de Santa Maria sopra Minerva de Roma. A l esglsia de la Santa Croce (1294) de Florncia, l arquitecte Arnolfo di Cambio torna al sostre teginat basilical, abandonant la volta ogival en una tendncia de l arquitectura que preludia el Renaixement.

Durant el Duocento es varen fusionar les tradicions de l art bizant amb les de l art paleocristi, s la maniera greca que regnar en la pintura italiana durant tot el Duocento. Pietro Cavallini, al segle XIII, va fusionar la pintura de la tradici local de Roma amb les convencions bizantines. El pintor, arquitecte i mosacista Cimabue  va continuar el cam de Pietro Cavallini a Florncia,  que en un viatge a Roma va prendre contacte amb el mn clssic i amb la pintura paleocristiana i romnica, les influncies de la qual van contribuir a alliberar-lo dels cnons i grafismes bizantins.


El trecento.
El terecento, amb la figura destacada de Giotto, assoleix les segents fites:

 Visualitzaci d'un espai tridimensional amb paisatges versemblants i una arquitectura que mostra un grau elevat del domini de la perspectiva.
 Els personatges queden integrats dins d'aquells espais, sn caracteritzats de forma individual i mostren un elevat grau de naturalisme en els seus moviments i les seves expressions.
 Augment de la diversitat cromtica, i del mats.
  
Les basliques d'Asss van ser el lloc on van coincidir els grans pintors del final del Duocento amb els del Trecento. Aproximadament entre 1295 i 1300, Cimabue, Giotto i altres pintors de l escola florentina aix com Duccio di Buoninsegna, Simone Martini i altres pintors de l escola senesa varen ser a Asss. Reinventaren el retaule o la pintura sobre taula que decorava la part posterior dels altars de les catedrals i esglsies toscanes i van continuar la tradici de la gran pintura mural que culminar en el Palau dels Papes d Aviny.

Els historiadors apunten a que Giotto va imposar el seu estil i va pintar les histries de Sant Francesc a la Baslica Superior d'Asss.


 
 

La impressi que va causar la fidelitat a la naturalesa de l obra de Giotto als seus contemporanis, va ser irresistible. La capacitat de simplificar i ordenar l'experincia de la realitat per a assolir la representaci directa de les coses, al costat de la disposici de les histries en compartiments historiats concebuts com finestres on Giotto situa els personatges carregats encara d'un pes escultric que contrasta amb l'eloqncia de la seva gestualitat. Sobre el fons d arquitectures o paisatges dibuixats en complexes perspectives, Giotto desenvolup l espai pictric, en un mbit tridimensional que s'estn en profunditat per darrere de la superfcie pintada en el que s'ha considerat tradicionalment com la principal innovaci de la pintura del Trecento i el ms important avan que s'hagi donat en tota la Histria de la Pintura. Amb l'espai pictric neix la pintura moderna.

A mitjans del segle XIV, Itlia fou devastada per una epidmia de pesta bubnica. Tal com si es tracts d'una allegoria ombrvola de la devastaci, les pintures al fresc del Campo Santo de Pisa marquen el crepuscle de la gran pintura italiana del Trecento. L'herncia de Giotto i Martini, de les escoles senesa i florentina que havia suscitat la major renovaci pictrica de tota l'Histria de la pintura, no ser retrobada a Itlia fins un segle ms tard, quan el geni del arquitecte Brunelleschi, juntament amb els pintors Masaccio i Piero della Francesca o de l'escultor Donatello, portin els destins de l'Art vers el Renaixement.

Les escoles del trecento.
Les escoles destacades de la Pintura del Trecento sn :

 L'escola florentina: Inicialment Cimabue i desprs la forta empremta de Giotto estableixen les bases del Renaixement itali. Alguns dels seus artistes destacats sn:
 Cimabue;
 Giotto;

 L'escola senesa: Escola que conserva elements de l'art bizant (preocupaci espaial), per aferma estratgies del gtic internacional (delicadesa i simbologia).Alguns dels seus artistes destacats sn:
 Duccio di Buoninsegna;
 Ambrogio Lorenzetti;
 Pietro Lorenzetti;
 Simone Martini;




vegeu tamb.

 La Pintura del Duocento;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53437" title="Volm Viure al Pas" nonfiltered="1011" processed="1010" dbindex="21063">
El Moviment Socialista Occitan-Volm Viure al Pas (VVAP) fou una plataforma o bloc popular amb ms de mil adherents, de contingut esquerr i defensa de camperols i viticultors, socialista i autogestionari, creat el 1974 amb les restes dels comits de suport a Robrt Lafont. Es diferencia de Lucha Occitana per tenir una organitzaci ms flexible (en comits locals amplament responsables i que autoritza la doble afiliaci poltica).  T la seu a Als i compta amb els diaris Volm Viure al Pas, editat a Narbona, Front Occitan, a Auric (Alvrnia), L'Escoure, a Gap, Naveth Monde a Bordeus i Vida Nova a Puegmainada (Provena). El mateix any elaboren un Projecte d'Estatut d'Autonomia d Occitnia, i participen en algunes llistes cantonals de la Union de la Gauche a Besiers, Gap i Breis, per el 1975 entrar en crisi a causa de ls crisi provocada pel trencament de l'esquerra francesa.

Durant l'estiu del 1975 els VVAP va dur a terme la campanya Toristes defora! contra el turisme indiscriminat i poc respectus amb el medi ambient. Per, tot i aix, a les eleccions generals del 1978 un sol candidat del VVAP obt el 2,57%, un socialista occit independent l'1,9 % i el Moviment Socialista Autonomista el 4,1 % a un districte. El 1979 adopt postures ms nacionalistes i es va recloure ms en la problemtica local llenguadociana. Aquest fet li va fer guanyar adeptes a les zones vitcoles, per pat escissions obreristes com la del Front Occitan de l'Auta Garona, de caire local, a Tolosa de Llenguadoc. I encara que a les eleccions del 1978 els vots dels occitanistes no arribaren al 3%, per primer cop algunes de llurs reivindicacions foren assumides pels sindicats (FDT i CGT).  

L'octubre del 1980 el VVAP present a Narbona un nou projecte d'estatut d'autonomia per a tota Occitnia, on es don especial importncia a la llengua i a la gesti dels recursos propis.  A les eleccions del 1981 tornaria a presentar un nou candidat a les presidencials franceses, G. Alirol, per en general els occitanistes donaren suport al socialista Franois Mitterrand. Aviat, per, es desencisaren en veure la poltica de regionalitzaci que, endems, no respectava els lmits lingstics i histrics de les provncies occitanes (el Delfinat era repartit entre la Provena i Roine-Alps, i la Guiana entre el Llenguadoc i el Migdia-Pirineus, alhora que englobaven el Rossell i Iparralde, zones no occitanfones), i on tampoc es definia un estatut d'oficialitat per a les llenges regionals. Poc a poc, el partit s'an dissolguen i els seus militants s'integraren en altres formacions, com Uni del Poble d'Oc i el Partit Occit.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53438" title="Amistat occitanocatalana" nonfiltered="1012" processed="1011" dbindex="21064">



L'amistat occitanocatalana s com es coneixen els contactes mantinguts entre intellectuals catalans i occitans a mitjans del segle XIX en el marc de la Renaixena literria del catal i de l'occit, aix com en els inicis del catalanisme poltic, que no fou correspost amb el naixement d'un moviment poltica occitanista. 

Es considera com a inici els contactes que va mantenir el cap del felibritge, Frederic Mistral amb Vctor Balaguer, qui s havia exilat del 1865 al 1867 a Occitnia per les seves idees republicanes i que hi fou rebut com a representant dels poetes catalans. Poc abans, el 1864, l'Armana Prouvenau havia proposat com a llengua literria panoccitana el dialecte rodanenc, parlat a la lnia Arle-Aviny, alhora que el 1861 el poeta catal Damas Calvet havia participat en el Felibritge de Tarascon.

El 1867 Balaguer i alguns poltics catalans regalaren als felibres provenals la Copa Santa, feta d'argent cisellat, en agrament a l'acollida dispensada pels occitans Mistral, Romanilha, Teodr Aubanu, Romieu, Crosilhat, Brunet, William Bonaparte-Wyse, Anseume Matiu i Paul Meyer. Aquests visitaren Barcelona en tornar Balaguer de l'exili, i Mistral fou mantenidor dels Jocs Florals del 1868. Tamb va compondre l himne occit Canon de la Copa, amb msica d una nadala de Sboli, i que s'acostumava a cantar a totes les cerimnies occitanes, i en especial, als banquets de Santa Estela. El mateix any, Mistral deman oficialment al govern francs, en nom dels felibres, l'ensenyament de l'occit a l'escola. Per el poeta no era pas un poltic i no pass mai de demanar una tmida descentralitzaci administrativa i cultural.

Dos fets van estroncar aquesta amistat. Per una banda, la revoluci contra Isabel II del 1868-1869, que va dur Balaguer, ja dedicat plenament a la poltica, a installar-se a Madrid, alhora que el 1870 es fundava a Barcelona la Jove Catalunya, de caire reivindicatiu i poltic. Per l'altra, l'alament de la Comuna de Pars del 1870, que va dur als felibres, incapaos de crear un espai poltic propi, a adoptar un t ms conservador que amb els anys els allunyaria de les reivindicacions populars. 

 Referncies .
 BALDIT, Joan-Pire (1982) Occitnia, trad. de Jordi Bols i Maria Dolors Duran, La Magrana, Collecci Alliberament, 14 Barcelona ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53439" title="Felibritge" nonfiltered="1013" processed="1012" dbindex="21065">

El Felibritge (en occit: lo Felibritge segons la norma clssica o lou Felibrige segons la norma mistralenca) s un moviment cultural dedicat a la llengua i la cultura occitanes, amb algunes connexions als Pasos Catalans. El seu domini d'acci s especialment de caire literari, per la seva histria tamb va tenir relacions amb certs esdeveniments poltics.

Els seus membres sn els felibres i les felibresses. El que s relatiu o pertanyent al Felibritge rep l'adjectiu felibrenc -a.

 Situaci jurdica dels Occitans a Frana a comenament del segle XIX .

Del 1800 al 1804 fou elaborat el Codi Napolenic, en el qual hi participarien el montpeller Jean-Jacques de Cambacres (1753-1824), aleshores ministre de Justcia, i el provenal Jean-tienne Portalis (1746-1807), aleshores ministre de cultes. La seva aplicaci suposaria la desaparici definitiva del dret occit, d'origen romnic i visigtic i de caire escrit, mentre que el dret francs era de caire germnic i consuetudinari. El dret occit es basava en la mxima  cap senyoria sense ttol  i tenia un dret martim propi influt pel catal (Roles o Judicis d'Auloron).

D'aleshores en, les lits occitanes, alienades lingsticament i poltica, comprometeran llur futur amb el de l'Estat, i en controlaran l'aparell, per no sabran o no podran orientar-lo en profit propi.  La industrialitzaci i modernitzaci de Frana ser, en part, obra de ministres occitans, per noms servir per accentuar la dependncia del Midi i el desequilibri econmic a favor del Nord.

D'aquesta manera, el segle XIX occit es caracteritzar per la incapacitat d'estructurar-se socialment i ideolgica, i pel refs de proposar una reivindicaci nacional clara i precisa.  Tamb anir perdent pes especfic dins Frana, ja que si b el 1801 la poblaci occitana suposava el 28 % de l'Estat francs, cap el 1975 haur baixat al 22,5 %.

El 1825 el provenal Honor-Charles de Reille (1775-1860), antic mariscal bonapartista, fundaria la Compagnie de les Mines, Fonderies et Forges d'Als i comen a extraure carb a La Sala.  El 1826 el girond Elie de Decazes-Glucksberg (1780-1860), antic ministre de Llus XVIII, fund la Socite des Houlleries d'Aveyron i crearia el complex de Decazeville a La Sala (Avairon), de manera que el 1840 produiria 12.000 tones anyals de carb.

 Inters per Occitnia .

Encara que en francs, alguns intellectuals comenaren a interessar-se per la llengua i histria del Midi, alhora que arreu d'Europa el romanticisme despertava l'inters per les cultures locals. Com a fites destacarem :
 Entre el 1816 i el 1821 el provenal Franois Raynouard (1761-1836) public Choix des posies originales des troubadors,  estudi lxic-lingstic-literari, acompanyat d'una Grammaire de la langue romane.
 El 1819 Rochegude publica un Parnasse occitan.
 El 1825 Antoine Fabre d'Olivet publica La langue occitane restitue, on fa una crida a la unitat de la llengua occitana i una lloana a la civilitzaci destruda per la croada.
 El 1840 aparegu l'obra pstuma del francs Jacques Thierry (1795-1836) Rcits des temps des merovingiens, on interpreta la histria francesa com a una lluita entre opressors (Nord) i oprimits (Sud).
 El 1842 el montalbans Jean-Bernard Mary-Lafon (1812-1884) publicaria Histoire potique, religieuse et militaire du Midi de France, seguida el 1868 de La croisade contre les albigeoises on tamb analitza les relacions entre el pas vencedor (el Nord) i el pas venut (el sud).
 El 1847 el dalfins Simon d'Honnorat (1783-1852), lexicgraf i naturalista, publicaria el Dictionnaire provenal-franaise, seguit el 1849 d'un Vocabulaire franois-provenal, un nou intent de normalitzar la grafia occitana, per seguint les normes del dialecte provenal.
 El nimenc Franois Guizot (1787-1874) compos Histoire gnerale de la civilisation en Europe, on tamb es considera al Midi com d'una cultura apart, ja que la veritable Frana s la Frana del Nord.
 El francs Jules Michelet (1798-1874) public entre el 1830 i el 1869 la Histoire de France, autntica ofensiva nacional-francesista, per on tamb es considera, des de la banda francesa, que l'autntica Frana s la del Nord.

Aquests estudis contribuiren, juntament amb d'altres, no sols a popularitzar el mot occit per referir-se a la llengua, i Occitnia per referir-se al pas d'Oc, sin que despertaren els erudits occitans pel seu propi pas i la seva prpia llengua i cultura.

 Evoluci econmica, ideolgica i poltica a Occitnia.

Els reialistes obtingueren el suport dels obrers de Nimes (cebets) i dels pagesos de Roergue i Gavald (Companhs de Jeh), que provocaren algunes revoltes contra les autoritats republicanes. 

Entre el 1850 i el 1856 es crearen importants companyies navilieres a Marsella, com les Messatgeries Maritimes, Fraissinet, Navigation Mixte, etc.  Aix don una forta embranzida a la ciutat, per la depressi econmica del 1847-1852, seguida de la plaga d'odium al Llenguadoc, que gaireb delm la producci de vi i ram dels anys 1853 al 1858, aix com l'epidmia de clera a l'Arija el 1854, estancaren el possible creixement del pas.  Endems, el 1849 es constru el ferrocarril Pars-Li-Marsella, que mostrar la prosperitat provenal, per alhora marcar l'inici del desarrelament i la despersonalitzaci occitanes, aix com el cam cap a l'emigraci.

Alhora, alguns occitans contribuiren al nou desenvolupament ideolgic del segle XIX.  El montpeller Auguste Comte (1798-1857), autor del Catechisme positiviste (1852) i considerat el pare de la sociologia moderna, ja introdu la tesi de la  desconcentraci de poders  en cert sentit d'mbit regional.  Alhora, el francs Pierre-Joseph Proudhon (1809-1864) aniria ms lluny amb la Philosophie du progrs (1853), on propos l'abolici de l'estatisme com a sistema d'opressi per tal d'accelerar la descomposici del capitalisme.  Tamb proposaria un nou model d'estat federatiu, on el govern global es limitaria al camp de les decisions i de l'orientaci poltica, alhora que cada regi seria autnoma en el pla administratiu.  Aquestes idees tingueren motls seguidors al pas occit i influren tant en els aldarulls antibonapartistes del 1851 com a les Ligues du Midi, de caire republic i federalista.

Tamb hi tingueren molts seguidors les idees socialistes. En aquest terreny cal destacar per una banda Louis Blanc (1811-1882) nascut a Madrid per d'origen provenal, fundador de la revista socialista Revue du Progrs (1839) i autor de L'organisation du travail (1839), membre del govern provisional del 1848 que s'hagu d exilar a Anglaterra durant el bonapartisme i fundador el 1876 del Parti Radical Socialiste; i el provenal Louis Auguste Blanqui (1805-1881), republic radical influt per Gracchus Babeuf i els carbonaris, cap de la Societ Republicaine Centrale el 1848 i director de la revista La Critique Sociale, de caire socialista revolucionari; fou antagonista de Karl Marx i un dels inductors de la Comuna de Pars.

 Precursors del Felibritge .

Es consideren precursors del Felibritge els provenals Joan Baptista Fabre i Josp Desanat (1795-1872), autor dels mediocres poemes Lou troubador nacionau, lo chantre tarasconenc (1831) i director del setmanari provenal escrit totalment en vers Lo buil-abasso (La bullabesa), que es public del 1841 al 1846 i on publicaren els seus primers poemes Vctor Gelu, Camil Raybant, Benedit, Chailan i Josp Romanilha.  Tamb ho fou Pire Bellot (1783-1855), fundador el 1841 dels setmanaris prefelibrencs Lou tamborinaire, amb Los Mry, i Lou descaladaire, similar a l'anterior, i autor dels poemes Moussu Canulo (1832) i Poueto cassaire (1821).

El 1851 es publicaria l'obra potica collectiva Li prouvenalo, on apareixien poemes de Peyrotas, Cavalhon, Jasmin, Romanilha i Aubanel, i que servia d'iniciador del nou moviment que s'estava gestant, per que s'inspirava en l'obra d'Honnorat, Mary-Lafon i els altres. Aix, el 29 d'agost del 1852 dos joves escriptors provenals, Frederic Mistral i Josp Romanilha, convocarien a Arles el Congrs d'Escriptors Provenals, on esperaven tractar temes de caire lingstic i educatiu, sobretot un acord de cara a la possible unificaci ortogrfica a nivell provenal.  Hi participarien D'Astros i Gaut, d'Ais; Bourrely, Benedit, Bellot i Barthlemy , de Marsella; Boudin, Cassau i Gira, d'Avinhon; Bonnet, de Beucire; Gautir, de Tarascon; Raybant i Dupuy, de Carpentras; Castel-Blaze, Cavailhon i Grouzilhat, de Salon; Garcin i Matiu, de Castlnou-dau-Papa; Moquin-Tandon, Peyrotas, La Fare-Alays, Romanilha i Aubanel.  Vctor Gelu no hi volgu participar.

 La fundaci .
El mateix dia del 1853 se celebraria un nou congrs a Ais, amb el francs mile Zola com a convidat, i tractaren temes com l'ortografia de la llengua i el futur de l'educaci, per no es va prendre cap decisi. Finalment, el 21 de maig del 1854, a Font Segunha (Provena), set poetes provenals. Frederic Mistral, Teodr Aubanl, Josp Romanilha, Ansume Matiu, Pau Gira, Anfs Tavan i Joan Brunet crearen el Felibritge, paraula d'origen incert, ja que segons el mateix Mistral, provenia de la mala pronunciaci de la dita occitana sefer libre de lei en se felibre de lei; segons altres provenia de feligrs (llat filii ecclesiae); segons altres de la fe libre dels ctars, o b de fellibris, "nad" (se suposava que els poetes eren els nadons de les muses).

Van redactar un programa ben delimitat per vague en les seves aplicacions, i que responia als objectius segents:
 Reviscolament de la raa llatina;
 Restauraci de la llengua i literatura occitanes;
 Tornar la dignitat a la llengua mitjanan la poesia;
 Retornar a la naci occitana la gubi ("cortesia") prpia i el seu ime ("esperit") nacional;

Abandonaren el nom de trobaires pel de felibres, i la nova llei potica ser recollida per Mistral el 1886 en Lou trsour dou Felibrige, veritable compendi lingstic occit.  Alhora, del 1855 al 1896 publicarien l'almanac armana prouvenau, redactat per Aubanel i on es publicaria l'obra potica del grup. Tenia la redacci a Aviny i un tiratge inicial de 500 exemplars, que arribarien a 20.000 el 1896.

Proposaren una federaci literria a l'estil grec, per amb reminiscncies de l'poca dels trobadors medievals i ambicions panoccitanes. Pel que fa al nom de la llengua, l'anomenaren indistintament occitan, lou dialcte roudanen, prouvenal o miejournau (meridional), per la llengua base per la seva literatura fou el sotsdialecte rodanenc del provenal.  Escolliren un capouli (caporal), considerat com a cap espiritual del grup, el 1876, i des del 1878 nomenaven una court d'amour amb una rino, que aleshores fou M Llusa Rivire, esposa de Mistral, un majorau i els mantenaires.

 Contactes entre felibres i precatalanistes .
Els primers contactes els va mantenir Frederic Mistral amb Vctor Balaguer, qui s'havia exilat del 1865 al 1867 a Occitnia per les seves idees republicanes, i que hi fou rebut com a representant dels poetes catalans.  Poc abans, el 1864, l'Armana Prouvenau havia proposat com a llengua literria panoccitana el dialecte rodanenc, parlat a la lnia Arle-Avinhon, alhora que el 1861 el poeta catal Damas Calvet de Budalles havia participat en el Felibritge de Tarascon.

El 1867 Balaguer i alguns poltics catalans regalaren als felibres provenals la Copa Santa, feta d'argent cisellat, en agrament a l'acollida dispensada pels occitans Mistral, Romanilha, Aubanel, Los Romieu, Crosilhat, Brunet, William Bonaparte-Wyse, Matiu i Paul Meyer.  Aquests visitaren Barcelona en tornar Balaguer de l'exili, i Mistral fou mantenidor dels Jocs Florals del 1868.  Tamb va composar l'himne occit Canon de la coupo, amb msica d'una nadala de Sboli, i que ser cantat a totes les cerimnies occitanes, i en especial, als banquets de Santa Estla. El mateix any, Mistral deman oficialment al govern francs, en nom dels felibres, l'ensenyament de l'occit a l'escola.  Per el poeta no era pas un poltic i no pass mai de demanar una tmida descentralitzaci administrativa i cultural.

Dos fets van estroncar aquesta amistat. Per una banda, la revoluci contra Isabel II del 1868-1869, que va dur Balaguer, ja dedicat plenament a la poltica, a installar-se a Madrid, alhora que el 1870 es fundava a Barcelona la Jove Catalunya, de caire reivindicatiu i poltic.  Per l'altra, l'alament de la Comuna de Pars del 1870, que va dur als felibres a adoptar un to ms conservador

 Expansi del Felibritge .
L'xit literari de Mistral va consolidar el moviment, del qual se'n publicarien els estatuts el 1862. Durant el segle XIX els capouli del grup foren:
 Frederic Mistral (1876-1883);
 Josp Romanilha (1883-1891) ;
 Flis Gras (1891-1901);
El Felibritge es basava en seccions o manteneno que seguien divisions dialectals regionals, i cadascuna d'elles subdividida en escoles provincials o escolo. El 1882 hi havia 440 mantenidors a tot Occitnia, que augmentaren a 879 el 1914, i cap el 1937 havien augmentat a 53 escoles (16 d'elles fundades desprs del 1920), per l'impuls s'exting degut a les escissions.  

Malgrat que afirmaven escriure per al poble, realment escrivien per als burgesos, literatura plena d'epopeies i drames pagesos que noms servia per a almanacs, oblidant la gran literatura oral occitana  i sense jugar cap rol contestatari, a diferncia de a Catalunya o a Bretanya. La composici dels membres del Felibritge, per sectors socials, no va variar pas gaire durant els anys:




Entre les ms destacades escoles felibrenques, podem esmenar la Mantenena Felibrenca d'Aquitnia, fundada pel comte de Toulouse-Lautrec, pare del fams pintor, gasc i amic de Mistral.  El 1877 es fundaria a Marsella l'Escolo dei Felibre de la Mar, per Aufred Chailan, Anfos Tavan, August Verdot, Jous Huot, Csar Marjoulhier, Los Astruc,i Gonzague de Rey, que fou seguida per les Escolo des Aup, Escolo de Lar i Lou Flourege.  En totes elles s'havin de fer composicions en occit i usaven el dialecte marsells, llevat Astruc que emprava el rodanenc. Publicarien el recull La calanco (1879-1882), aix com els butlletins Aemana de la mar (1897-1898), La calanco (1912) i L'art de faire la crche (1942).  Organitzaren conferncies, concursos de teatre i pastorals, i hi participarien destacats autors com August Marin, Clovis Hugues, Charles Maurras i Frderic Amouretti.

A aquestes en seguirien d'altres, com l'Escolo Gaudenco a Castel de Pulharis el 1892; l'Escolo Moundino a Tolosa el 1892, on es feien concursos potics i contactaren amb Prosper Estieu, qui aleshores publicava la revista Lou terradour; l'Escolo de Mount-Segur el 1896, per Estieu i Cassou, August Teuli, Francs Rigal i Joan Gradat, als qui s'afegiren Paul Dunac, Josep Aybram i Adrian Arispura, que publicaren la revista Mount Segur del 1896 al 1899; l'Escla Occitana a Avinhonet el 6 de juliol del 1919, el Grelh Roergs a Castel de Slvas el 1921; l'Escla Rcaguda d'Albi i l'Escla d'Autpol.  D'altres foren l'Escolo Audenco de G. Jourdanne, l'Escolo Oubergnato del duc de la Salle de Rochemaure, i l'Escolo Parisenco dou Felibrige, per Carles Brun.

Per altra banda, el p. Josp Ros va fundar a Limtge el 1893 la revista Lemouzy per tal d'extendre el Felibritge al Llemos, com el 1894 van fer Francis Corchinoux i Arsne Vermenouze amb l'Escla Alvernesa i la revista Lo cobreto, per tal de fer el mateix a Alvrnia. Alguns aconseguirien la collaaboraci a les revistes de cientfics i intellectuals occitans destacats, com l'entomleg Jean-Henri Fabre.

Finalment, el 1896 el Felibritge agafaria fora al Bearn amb la fundaci pels joves Miquu Camelat i Maximin "Simin" Palay de l' Escolo Gaston Febus i la revista Reclams de Bearn e Gasconha, per que amb els anys no sols va prendre un caire reaccionari, sin que fins i tot separatista i combatiu amb l'occitanisme. Entre les revistes ms importants relacionades amb el Felibritge, hi havia L gril a Tolosa i Mount Segur (1901-1904).  La majoria dels autors, per, s'uniren el 1904 a l' Escolo deras Pirenos de Bernard Sarrieu, que seria reviscolada el 1970 per Andriu Meynard i Arlta Homs-Chabbert. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53445" title="Corona noruega" nonfiltered="1014" processed="1013" dbindex="21066">

La corona noruega (en noruec norsk krone o, simplement, krone; en plural, kroner) s la unitat monetria de Noruega. Es divideix en 100 re (forma tant singular com plural). El codi ISO 4217 s NOK.

Histria. 
La introducci de la corona com a moneda de curs legal noruega el 1875 fou resultat de la Uni Monetria Escandinava, que va durar fins a la Primera Guerra Mundial. Els integrants inicials de la uni monetria foren els estats escandinaus de Sucia i  Dinamarca, i Noruega s'hi va afegir dos anys desprs. La moneda comuna es va dir "corona" (krone a Dinamarca i Noruega i krona a Sucia). Arran de la dissoluci de la uni monetria, tots tres estats van decidir de mantenir el nom de les respectives monedes individuals.

Monedes i bitllets.
Emesa pel Banc de Noruega (Norges Bank), en circulen monedes de 50 re i d'1, 5, 10 i 20 corones, i bitllets de 50, 100, 200, 500 i 1.000 corones.

 
Les monedes de 10 i 20 corones porten l'efgie del monarca. Abans tamb la duien les monedes d'1 i de 5 corones, per ara aquests valors noms van guarnits amb smbols reials o nacionals estilitzats. A la moneda de 10 corones tamb hi ha inscrit el lema reial del monarca actual, Harald V: Alt for Norge, "Tot per Noruega". 

 Tipus de canvi .
El valor de la corona noruega, comparat amb el d'altres monedes, varia considerablement d'un any per l'altre, majoritriament a conseqncia de les fluctuacions dels preus del petroli i per la variaci dels tipus d'inters. 

El 2002 la corona va comenar a pujar fins a nivells rcord en comparaci amb l'euro i el dlar dels Estats Units, i continua a nivells molt alts si els comparem amb els d'abans de l'any de les pujades continuades. Les taxes de canvi a data 17 d'agost del 2008 sn les segents: 

 1 EUR = 7,97 NOK;
 1 USD = 5,43 NOK;

Vegeu tamb. 
Corona;

Enllaos externs.

  Banc de Noruega;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53446" title="Admetos" nonfiltered="1015" processed="1014" dbindex="21067">



Admetos Mols, rei dels molossos ;

Admetos de Feres, fou rei de Feres.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53448" title="Embri" nonfiltered="1016" processed="1015" dbindex="21068">

Un embri (del grec:        ) s un eucariota diploide en un estat primerenc del seu desenvolupament. 

En els organismes que es reprodueixen sexualment, el zigot es forma un cop l'esperma fertilitza un vul, i cont l'ADN d'ambds progenitors. En plantes, animals, i alguns protistes, el zigot comenar a dividir-se mitjanant mitosi fins a arribar a formar un organisme multicellular. El terme embri fa referncia a les primeres etapes del desenvolupament, des de la primera divisi del zigot, per no s'utilitza per a etapes posteriors. El terme s'empra de forma distinta depenent dels organismes estudiats. 

Plantes: En botnica, un embri de planta forma part de la llavor, i est format per teixits precursors de fulles, tija, (vegeu hipocotil), i arrel., (vegeu radicle), aix com un o ms cotiledons. Un cop l'embri comena a germinar, creix fora de la llavor i s'anomena plntula.

Animals: L'embri dels vertebrats es defineix com a l'organisme des de la primera divisi cellular del zigot (un vul fertilitzat) fins que al naixement o eclosi de l'ou. En mamfers tamb s'usa la paraula fetus, que correspondria a aquell embri en un grau superior de desenvolupament, i que ja presenta les caracterstiques principals de l'individu adult, per abans del naixement.En humans s'empra aquesta paraula cap als tres mesos de gestaci.

Etapes: mrula-> blstula->gstrula.

 Vegeu tamb .

Embriognesi;
Embriologia;
Fertilitzaci in vitro;
Embriognesi de plantes;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53449" title="Corona islandesa" nonfiltered="1017" processed="1016" dbindex="21069">

La corona islandesa (en islands slensk krna o, simplement, krna; en plural, krnur) s la unitat monetria d'Islndia. Tradicionalment s'ha dividit en 100 aurar (singular eyrir), per ja fa anys que la moneda fraccionria no circula. El codi ISO 4217 s ISK.

La corona islandesa va esdevenir una moneda separada de la corona danesa desprs de la dissoluci de la Uni Monetria Escandinava arran de la Primera Guerra Mundial i havent aconseguit la independncia de Dinamarca el 1918. La circulaci de la corona islandesa s controlada des del 1961 pel Selabanki slands, el Banc Central d'Islndia. El 1981 es va produir una revaluaci de la corona: una de nova en valia cent de les antigues. 

N'hi ha en circulaci bitllets de 10, 50, 100, 500, 1.000, 2.000 i 5.000 corones, i monedes d'1, 5, 10, 50 i 100 corones. De tota manera, l's de diner en metllic a Islndia va disminunt cada vegada ms, ja que la poblaci s'estima ms usar les diferents formes de diner electrnic.

Taxes de canvi.
 1 EUR = 228,78 ISK (23 de gener de 2009);
 1 USD = 178,89 ISK (23 de gener de 2009);

Vegeu tamb. 
Corona;

Enllaos externs.

  Banc Central d'Islndia ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53450" title="Corona estoniana" nonfiltered="1018" processed="1017" dbindex="21070">

La corona estoniana (en estoni eesti kroon o, simplement, kroon; en plural, krooni) s la unitat monetria d'Estnia. Es divideix en 100 cntims o senti (singular sent). El codi ISO 4217 s EEK.

Histria.
La primera corona es va introduir el 1928. Va substituir el marc estoni a ra de cent marcs per corona. Va circular fins a la invasi sovitica del 1940. Aleshores es va canviar la corona pel ruble a ra de 0,8 corones per ruble.

La segona corona es va introduir el 1992, substituint el ruble sovitic a ra de 10 rubles per corona. Inicialment, la taxa de canvi de la corona es fixava segons el marc alemany i va ser estable fins al 20 de juny del 1992. Des de l'entrada de la moneda estoniana en el ERM II, el mecanisme de canvi de la Uni Europea, la corona s'ha passat a fixar respecte a l'euro, a 15,64664 EEK per EUR.

Monedes i bitllets.
Emesa pel Banc d'Estnia (Eesti Pank), en circulen bitllets d'1, 2, 5, 10, 25, 50, 100 i 500 krooni i monedes de 5, 10, 20 i 50 senti i d'1 i 5 krooni.

De monedes de 5 cntims i de bitllets d'1 corona ja no se n'emeten ms, i de les monedes de 5 corones noms se n'han fet emissions commemoratives, de manera que tots tres valors circulen molt rarament.

Taxes de canvi.
 1 EUR = 15,63 EEK (25 de novembre del 2005);
 1 USD = 13,34 EEK (25 de novembre del 2005);

Vegeu tamb. 
Corona;

Enllaos externs.

 Banc d'Estnia  ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53453" title="Krone" nonfiltered="1019" processed="1018" dbindex="21071">


 Krone s el nom dans de la moneda de Dinamarca i Grenlndia. Vegeu corona danesa.
 Krone s el nom noruec de la  moneda de Noruega. Vegeu corona noruega.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53454" title="Koruna" nonfiltered="1020" processed="1019" dbindex="21072">


 Koruna s el nom txec de la moneda de la Repblica Txeca. Vegeu corona txeca.
 Tamb van rebre aquest nom txec i eslovac monedes avui desaparegudes com la corona austrohongaresa, la corona eslovaca, la corona del protectorat de Bohmia i Morvia i la corona txecoslovaca.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53455" title="Krna" nonfiltered="1021" processed="1020" dbindex="21073">


 Krna s el nom feros de la moneda de les illes Froe. Vegeu corona feroesa.
 Krna s el nom islands de la moneda d'Islndia. Vegeu corona islandesa.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53463" title="Virgo" nonfiltered="1022" processed="1021" dbindex="21074">


Astronomia: ;

Verge (constellaci) s el nom catal d'una constellaci, Virgo segons la denominaci llatina de la Uni Astronmica Internacional.
 
Tamb pot fer referncia a VIRGO, observatori d'ones gravitatries.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53466" title="Fageda d'en Jord" nonfiltered="1023" processed="1022" dbindex="21075">





La Fageda d'en Jord s un bosc de faigs excepcional perqu creix en un terreny planer i s'assenta damunt d'una colada de lava procedent del volc del Croscat, la qual ofereix un relleu accidentat, amb abundoses prominncies molt caracterstiques, que poden assolir ms de 20 m d'alada i que reben el nom local de tossols.

Forma part del Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa.

Es troba a la comarca de la Garrotxa, a prop del coll de can Batlle i Sant Miquel de Sacot (esglsia romnica, del segle XI) i del pla de Sacot i pel collet de Bassols se situa al flanc sud-oest del volc de Santa Margarida.

Volcans.
La Fageda est envoltada de bona part dels vint-i-un volcans que hi ha a la comarca de la Garrotxa.

Cooperativa.
Al vell mig de la fageda, trobem la Cooperativa La Fageda. s una empresa sense nim de lucre que es dedica a l'elaboraci de iogurts i altres productes lctics que comercialitzen per tota la comarca i la resta de Catalunya. La pecularietat d'aquesta empresa s que el 70% de treballadors sn persones amb alguna discapacitat.
A part de productes lctics, tamb tenen un viver de plantes amb el qual s'encarreguen del manteniment dels parcs de la ciutat d'Olot.

Vegeu tamb.
 Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa;



Enllaos externs.
 Web oficial de la Zona volcnica de la Garrotxa;
 Itinerari pel Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53470" title="Guerra dels Nou Anys" nonfiltered="1024" processed="1023" dbindex="21076">

La Guerra dels Nou Anys (tamb coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliana, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successi del Palatinat, o la Guerra de Successi Anglesa) va ser una guerra lliurada a Europa i Amrica del 1688 al 1697, entre Frana i la Lliga d'Augsburg   que des del 1689, amb l'entrada d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliana". La guerra es produ com a resistncia a l'expansionisme francs al llarg del Rin, aix com tamb, per part d'Anglaterra, per salvaguardar els resultats de la Revoluci Gloriosa d'una possible restauraci de Jaume II d'Anglaterra i VII d'Esccia auspiciada pels francesos.

L'escenari de guerra a Nord-Amrica, representat per colons francesos i anglesos, va ser conegut a les colnies angleses com la Guerra del rei Guillem.

La Lliga d'Augsburg.

La Lliga d'Augsburg va ser formada al 1686 entre Leopold I, Emperador del Sacre Imperi Romanogermnic, i diversos principats alemanys (el Palatinat, Baviera, i Brandenburg) per tal de resistir l'agressi francesa. L'aliana fou secundada pel Regne de Portugal, les Espanyes, Sucia, i les Provncies Unides.

Frana havia especulat amb una neutralitat benevolent per part de Jaume II d'Anglaterra, per desprs del canvi d'aquest pel seu gendre Guillem d'Orange, histric enemic de Llus XIV de Frana, Anglaterra va declarar la guerra a Frana el maig del 1689, i d'en la Lliga d'Augsburg va ser coneguda com a la  "Gran Aliana", amb el Regne d'Anglaterra, les Espanyes, el Regne de Portugal, les Provncies Unides, i la majoria dels Estats Alemanys units en contra del Regne de Frana.

Inici de les campanyes.

La guerra va comenar amb la invasi francesa del Palatinat el 1688, aparentment per tal de donar suport a les reinvindicacions de la cunyada de Llus XIV  la Elisabet Carlota, Duquesa d'Orleans  sobre aquest territori, desprs de la mort del seu nebot al 1685 i per fer valer els drets d'herncia de la branca jove de la famlia Neuburg. La severitat i duresa en les accions empreses per rei francs van unir a tots els estats alemanys a les ordres de l'Emperador, que aleshores es trobava fora enfeinat lluitant a Hongria contra l'Imperi Otom.

D'acord amb aquesta nova poltica agressiva a Alemanya, Llus hi va enviar ms tropes a la tardor de 1688. Es van cometre abusos i saquejos a les parts meridionals del pas, com a Augsburg. Com a reacci, nous membres es van unir a la Lliga d'Ausgsburg grcies al Tractat de Viena el maig de 1689, esdevenint aix la Gran Aliana: les Espanyes, Provncies Unides, Sucia, Savoia i alguns estats italians, el Regne d'Anglaterra, l'Emperador i Brandenburg.

El Marqus de Louvois havia enllestit la gran tasca d'organitzar un exrcit francs regular i permanent, i l'havia convertit no noms en el millor, sin tamb - i de llarg- en el ms nombrs d'Europa, amb no menys de de 375.000 soldats i 60.000 mariners pels vols de 1688. La infanteria estava uniformada i instruda, i la baioneta i els moderns mosquetons havien estat introduts. L'nica relquia era la pica, que encara era emprada aproximadament per una quarta part de l'exrcit, tot i que comenava a caure en dess. El primer regiment d'artilleria va ser creat al 1684.

 Una destrucci sistemtica .
El 1689 el rei de Frana disposava de sis exrcits de terra. A Alemanya, on havia executat l'atac la tardor anterior, no estava en bona posici per resistir al principal exrcit de la coalici. Per aix, Louvois orden moure's al Palatinat, a on la devastaci del pas al voltant de Heidelberg, Mannheim, Speyer, Oppenheim i Worms va ser despietada i metdicament realitzada entre gener i febrer de 1689. 

Hi havia hagut devastacions en guerres prvies, fins i tot Turenne havia utilitzat l'argument de foc i espasa per aterrir una poblaci o un prncep, mentre que la histria sencera dels deu darrers anys de la gran guerra havia tingut uns exrcits incendiaris que deixaren un rastre al seu pas que costaria mes d'un segle en ser esborrat. Per aqu la devastaci va ser una mesura purament militar, executada sistemticament sobre un front estratgic sense cap altre propsit que retardar l'aven de l'exrcit enemic. Diferia del mtode de Turenne o Oliver Cromwell ja que les vctimes no eren aquells que la guerra volia reduir a submissi, sin d'altres que no tenien gens d'inters en l'enfrontament. 

La teoria feudal que tots els subordinats d'un prncep en la guerra eren vassalls armats, i per tant un enemic de l'enemic del prncep, havia esdevingut en la prctica obsoleta durant els dos segles anteriors; en 1690 l'organitzaci de la guerra, les seves causes, els seus mtodes i els seus instruments havien quedat sense sentit en la gent corrent, i s'havia assumit que noms l'exrcit estava relacionat amb l'activitat armada. Aquesta devastaci provoc un rebuig universal i, en paraules d'un escriptor francs modern, la idea d'Alemanya va nixer de les flames del Palatinat.

Com a mesura militar aquesta acci era, a ms, bastant poc profitosa ja que era impossible que el comandant francs,Marshal Duras, pogus resistir al costat est del Rin central, i consider millor retirar-se ms cap al sud i destruir, de pas, Baden i Breisgau, que no eren ni tan sols una necessitat militar. El gran exrcit dels aliats va arribar molt mes al nord i els francesos no varen trobar cap oposici al seu avanament. 

 Les accions dels aliats .
Carles IV, Duc de Lorena i Maximili de Baviera (camarades en la guerra turca) assetjaren Magncia, i l'elector de Brandenburg feu el mateix amb Bonn. Aquest ltim, seguint el mal exemple dels seus enemics, bombardej la ciutat intilment en comptes d'obrir una bretxa al seus murs i dominar la guarnici francesa. 

Magncia es va haver de rendir el 8 de setembre de 1688. El governador de Bonn, sense intimidar-se pel bombardeig, resist fins que l'exrcit que havia pres Magncia refor l'elector de Brandenburg, i llavors, rebutjant els durs termes de rendici es resist fins a un ltim atac el 12 d'octubre de 1688. Noms 850 homes d'entre el seu 6.000 quedaven per rendir-se, i el Duc de Lorraine, menys agressiu que l'Elector, els escort de manera segura a Thionville.

Boufflers, amb un altre dels exrcits de Llus, operava des de Luxemburg, capturada pels francesos el 1684, i Trarbach cap al Rin. Malgrat obtenir una victria menor el 21 d'agost a Kochheim, no va ser capa d'alliberar ni Magncia ni Bonn.

Campanya irlandesa de 1690-91.

Per mirar de restaurar Jaume II i deixar a Anglaterra fora de la Gran Aliana, Llus XIV aport homes, ajuda militar i financera als seguidors de Jaume (Jacobitisme) a Irlanda. Guillem d'Orange es veu forat a anar a Irlanda per lluitar, i all derrota Jaume a la Batalla del Boyne, el juliol de 1690, i va acabar aix amb les esperances que Jaume tenia de recuperar el seu tron. La guerra continua fins al juliol de 1691, quan Ginkel, general del rei Guillem, infligeix una derrota que destrossa les tropes franceses i irlandeses a la batalla d'Aughrim.

Campanya als Pasos Baixos. 
A l'escenari principal de la guerra, el continent, les primeres campanyes militars tenen lloc principalment als Pasos Baixos espanyols i van ser guanyades generalment per Frana. Desprs d'un contratemps a la Batalla de Walcourt, l'agost de 1689, en el que els francesos sn derrotats per l'exrcit aliat dirigit pel Prncep Georg Friedrich de Waldeck, el 1690 els francesos a les ordres del Mariscal Luxemburg, vencen a la Batalla de Fleurus.

Els francesos tamb tenen xit als Alps el 1690, amb el Mariscal Catinat que derrot el Duc de Savoia a la batalla de Staffarda i ocupen Savoia. La recuperaci de Belgrad pels turcs l'octubre del mateix any va ser una benedicci per als francesos, ja que aquest fet impedia l'Emperador de fer la pau amb els turcs i l'obligava a enviar una part de les seves forces a l'oest. 

El francesos segueixen amb xit en 1691 quan el Mariscal Luxemburg captura Mons i Halle, Blgica, i derrota a Waldeck a la Batalla de Leuze, mentre el Mariscal Catinat continuava el seu aven a Itlia, i un altre exrcit francs avanava cap a Catalunya. En 1692 Namur era capturat per un exrcit francs sota l'ordre directa del rei, i els francesos tiren enrere una ofensiva aliada sota Guillem d'Orange a la Batalla de Steinkeerke.

Batalles Navals. 
El costat naval de la guerra no est marcat per cap demostraci gaire conspcua d'energia o capacitat, per va estar singularment decisiu en els seus resultats. Al comenament de la lluita la flota francesa navegava al complert buscant d'enfrontar-se a les flotes de la Gran Bretanya i Holanda. Ja en 1690 mostrava una superioritat marcada i les va vncer a la batalla de Beachy Head. 

Els francesos fracassaren en consolidar el seus xits degut a l'enviament d'ajuda de les forces Jacobites a Irlanda i al fet de no fixar-se com a objectiu estratgic el control sobre el Canal de la Mnega. Tanmateix, el seu fracs era tamb degut, en gran mesura, a causa de l'esgotament de les finances franceses, a la incapacitat dels almiralls francesos de fer un s adient de les seves flotes, i la incapacitat dels ministres del rei per dirigir els esforos dels seus oficials navals amb propsits ms eficaos.

Domini francs inicial. 
Quan la guerra comenava en 1689, l'almirallat britnic estava encara patint els desordres del regnat de Carles II d'Anglaterra, i que s'havien atenuat, noms en part, durant el curt regnat de Jaume II. Els primers esquadrons s'enviaren tard i en nombre insuficient. D'altra banda, Els neerlandesos, esgotats per l'obligaci de mantenir un gran exrcit, trobaven cad cop ms dificultats per tenir a punt una flota per a una acci avanada. Llus XIV, amb uns recursos fins ara inesgotables, tenia el poder per colpejar primer. L'oportunitat que se li presentava era molt apetitosa. Irlanda era encara lleial a Jaume II, i per aix hauria resultat una admirable base d'operacions per a la flota francesa, per no es va produir cap intent seris per aprofitar aquesta avantatge. 

El mar de 1689, el rei Jaume desembarcava i es preparaven reforos a Brest. Un esquadr britnic, sota les ordres d'Arthur Herbert, 1r comte de Torrington, fou enviat per a interceptar-los, per van arribar massa tard al port francs, i en retornar a la costa d'Irlanda  el 10 de maig van veure el comboi del Cap Vell de Kinsale. L'11 de maig, l'almirall francs Franois Louis de Rousselet, Marqus de Chateaurenault, resist a la badia de Bantry i es produ un enfrontament poc decisiu; pogueren desembarcar les tropes i provisions per al rei Jaume. Com a conseqncia, britnics i francesos retornaren a casa, i ni aquell any ni el segent Frana va fer cap esfor seris per fer-se amb el domini del mar entre Irlanda i Anglaterra.

Revifada anglesa i holandesa. 
El 10 de juliol de 1690, una gran flota francesa que havia entrat al canal d'Anglaterra, aconsegu un xit sobre les flotes britniques i holandeses combinades en l'anomenada Batalla de Beachy Head, que no va ser seguida d'intervencions importants. Durant l'any segent, mentre la causa de Jaume s'arrunava finalment a Irlanda, la flota francesa navegava pel golf de Biscaia, principalment per tal d'evitar enfrontaments. 

Durant el 1689, 1690 i 1691, els esquadrons britnics varen estar actius a la costa irlandesa. Un dels esquadrons aixecava el setge de Londonderry el juliol de 1689, i un altre transportava les primeres forces britniques enviades sota les ordres de Frederic Schomberg, 1r Duc de Schomberg. El 1690, immediatament desprs dels fets de Beachy Head, una part de la flota del Canal realitzava una expedici sota el comandament de John Churchill, 1r Duc de Marlborough, que prenia Suro i posava sota el seu control una gran part del sud de l'illa.

El 1691 els francesos feien poc ms que ajudar a capturar els nufrags dels seus aliats i dels seus propis destacaments. El 1692 intentaren un vigors per tard intent per atacar la flota amb l'objectiu de cobrir una invasi d'Anglaterra a la Batalla de La Hougue. Acabada en derrota, els aliats romanien els amos del Canal. Tot i aix, la derrota de La Hougue no va afectar el poder naval de Llus i, l'any 1693, va poder donar un cop sever als aliats.

En aquest sentit, els acords dels governs aliats i els almiralls no eren bons. No feien cap esfor per bloquejar Brest, ni feien passos eficaos per descobrir si la flota francesa havia deixat el port. El comboi era vist ms enll de les Illes Scilly prop de la flota principal. Per com l'almirall francs Tourville havia deixat Brestpel per l'estret de Gibraltar amb una fora potent i s'havia unit a un esquadr de Tol, el comboi sencer s'escamp, en els ltims dies de juny, a prop de la Badia de Lagos. Encara que aquest xit era un just contrast per a la derrota a La Hogue, era l'ltim esfor seris fet per l'armada de Llus XIV en aquesta guerra. La necessitat de diners l'oblig a conservar la seva flota.

Els aliats eren ara lliures per a actuar, assetjar la costa francesa, interceptar comer francs, i cooperar de diferents maneres contra Frana. Algunes de les operacions empreses van destacar ms per la violncia de l'acci que per a la magnitud dels resultats. Els nombrosos bombardeigs de ports francesos del canal, i els intents de destruir Saint Malo, la gran infermeria dels corsaris francesos actius, van ser menys efectius del que pot semblar.

Un atac britnic contra Brest el juny 1694 era rebutjat amb fortes prdues. Tanmateix, tamb cal destacar la incapacitat del rei francs per evitar aquestes accions, el que mostrava la debilitat de la seva armada i les limitacions del seu poder, tot i que la protecci de comer britnic i holands no va ser mai completa, perqu els corsaris francesos varen estar actius fins al final. Ara b, el comer martim francs es va arrunar completament.

Cooperaci amb la Marina Espanyola. 
La desgrcia dels aliats va ser que la seva cooperaci amb altres exrcits ho era en gran part amb les forces d'una potncia tan lnguida i tan arrunada com Espanya. Encara la srie d'operacions dirigides per Russel a la Mediterrnia entre 1694 i 1695 demostrava la superioritat de la flota aliada, i verificava l'aven dels francesos a Catalunya.

Contemporniament amb les campanyes a Europa va haver una srie llarga de creuers contra els francesos a les ndies Orientals, empresos per l'armada britnica, amb ms o menys ajuda des dels neerlandesos i una feble aluda des del bndol espanyol. Comenaven amb el creuer del capit Lawrence Wright en 1690 1691, i acabava amb el de l'Almirall John Nevell en 1696 1697. No es pot dir que assolessin cap xit notable, per debilitaven el control francs en les seves possessions a les ndies orientals i Amrica del Nord. 

Cal destacar, el 1690, l'atac dirigit per Guillem Phips sobre Quebec, amb una fora reclutada a les colnies britniques, que acab en derrota. Cap d'aquestes accions va tenir tan xit com el saqueig, el 1697, de Cartagena (Amrica del Sud) pel francs Pointis, al front d'una fora semi-pirata. 

En aquestes forces navals massa sovint hi havia conductes indesitjables per part dels bucaners i pirates de les ndies orientals. Els oficials navals   que vivien lluny de casa, per assegurar-los immunitat, adquirien hbits gaireb al nivell de pirates i bucaners. La no implantaci de les normes sanitries i la seva ignorncia, provocaren la difusi de malalties. En el cas de l'esquadr de l'Almirall Nevil, el mateix almirall i tots els seus capitans, excepte un, moriren durant el creuer, i els vaixells restaren sense comandaments. Tanmateix eren els seus propis vicis que provocaven el fracs d'aquestes expedicions, i no la fora defensiva francesa. Quan la guerra acab, l'armada del rei Llus XIV havia desaparegut del mar.

 La campanya terrestre . 
Tanmateix, a terra, la guerra continuava amb xits de les tropes franceses. El 1693 es produa una altra victria de Luxemburg sobre Guillem a la Batalla de Landen, i la captura de Charleroi per part dels francesos, a ms d'una victria decisiva a la Batalla de Marsaglia, al Piemont. El 1694 els francesos avanaven cap a Catalunya i assetjaven Barcelona, per que van ser obligats a retirar-se per la intervenci de la flota anglesa.

La causa francesa va quedar significativament perjudicada per la mort de Luxemburg, el 1695, i desprs de l'estiu Guillem obt alguns triomfs i pel setembre captura Namur. El 1696 es signa el Tractat de Tor que donava per acabada la participaci de Savoia a la guerra, i ara els francesos podien enviar ms tropes al front del nord; aix van poder rebutjar les posteriors ofensives de Guillem. Tot aquest perode va estar marcat per la fam i la recessi.

La campanya a Catalunya.


L'nic teatre d'operacions decisiu al continent europeu fou Catalunya. Les tropes espanyoles noms podien oferir resistncia, i els aliats eren incapaos de aportar el suport suficient. Els combats van estar dominats per una guerra amfbia, amb el bombardeig naval de diverses ciutats costaneres de la Corona d'Arag, com Barcelona, Vinars, Penscola i Alacant. Les forces franceses comptaven amb uns 12.000 homes el 1690, per aquesta xifra va baixar a 10.000 homes el 1691.

El 1694, quan la resta de fronts estaven ms tranquils, el front catal va adquirir ms importncia i les tropes franceses van incrementar els seus efectius fins als 26.000 homes. Degut al Setge de Roses, la ciutat va caure el 1693, tot i que posteriorment els francesos van vncer als espanyols a la Batalla de Verges el 27 de maig de 1694, prenent Palams el 31 de maig, Girona el 10 de juny, Hostalric el 29 de juny, i Castellfollit de la Roca el 8 de setembre, amb un front que es mantindria estable fins l'ofensiva de 1697. 

La negativa d'algunes poblacions a pagar, i les accions dels miquelets produeixen represlies en forma de crema de cases i esglsies.

L'arribada de la flota aliada comandada per l'almirall Russell va evitar el setge que es planejava per Barcelona. Per quan, el 1696, la flota marx de Cadis cap al nord, va fer possible que el 1697 Llus Josep de Borb, duc de Vendme, amb la flota francesa de Victor-Marie d'Estres, va capturar Barcelona amb la acci militar ms important del finals de la guerra.

Pau.
La guerra no va tenir un clar guanyador, i els acords del Tractat de Ryswick obligaren a retornar al statu quo ante. Llus va acceptar el retorn de Mons, Luxemburg, i Kortrijk als espanyols, tot i que tothom ho va veure com un intent d'augmentar les seves possibilitats d'accedir al tron espanyol desprs de la mort de Carles II, que s'intua que moriria sense fills.

Referncies.


 Vegeu tamb .
Guerra francoholandesa (1672-78);
Guerra de Successi Espanyola (1702-13);

 Enllaos externs .
Les terres gironines durant l'ocupaci francesa 1694-1698
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53472" title="Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici" nonfiltered="1025" processed="1024" dbindex="21077">
El Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici s un espai natural protegit de l'Alt Pirineu de Lleida. s un dels dotze parcs de l'Estat Espanyol amb la categoria de Parc Nacional i l'nic que hi ha a Catalunya. Fou declarat parc nacional el 21 d'octubre de 1955.

Est situat a la part central de la Serralada Pirinenca entre les comarques de l'Alta Ribagora, el Pallars Sobir, la Vall d'Aran i el Pallars Juss. El nucli central del parc est en els termes municipals de Vall de Bo i Espot.

La geografia del parc s d'alta muntanya perqu gran part del territori s'ala ms amunt dels 1.000 m amb pics que superen els 3.000 m d'alada. Hi ha gran abundncia de llacs d'origen glacial quaternari. Hi destaquen dues valls, a l'oest la vall del riu Sant Nicolau amb els caracterstics prats i meandres d'on ve el nom d'Aigestortes. I a l'est la vall del riu Escrita amb l'Estany de Sant Maurici.

El parc t un gran valor biolgic. Els grans desnivells que presenta fan que hi hagi diferents ecosistemes: prats, conreus i boscos caducifolis a les cotes ms baixes, boscos perennes a les cotes mitjanes, i prats i rocalls d'alta muntanya a les cotes ms altes. El fet que faci molts anys que est protegit aix com la seva inaccessibilitat natural ha preservat la flora i la fauna en un estat fora salvatge. Malgrat tot l'empremta de l'home s inevitable, el parc encara s explotat per la ramaderia, el turisme i les centrals hidroelctriques.

 Situaci i mbit del parc .


El parc t 40.852 ha de superfcie en dues zones de protecci diferenciades, la zona interna i la zona perifrica. La zona interna s el propi Parc Nacional i t 14.119 ha. Les 26.733 ha de la zona perifrica envolten la zona interna i estan destinades a protegir-la de la influncia humana.

La zona interna es troba ntegrament als municipis de Vall de Bo i Espot. A la vessant de Bo n'hem de distingir la vall del Riu Sant Nicolau i la capalera de la vall del riu Noguera de Tor. Entre els estanys Llong i Llebreta el riu de Sant Nicolau forma els caracterstics meandres que donen el nom d'Aigestortes, aquests meandres, que no sn exclusius d'aquest lloc, es formen pel replenament de sediments sobre antics llacs glacials. 

A la vessant d'Espot s'hi troba el riu Escrita i l'estany de Sant Maurici. Aquest llac, com molts altres dins del parc, t les aiges reelevades mitjanant un conjunt de preses per poder-ne treure un millor rendiment hidroelctric. El llac es troba sota els imponents Encantats. Aquest conjunt format per l'estany de Sant Maurici i els Encantats s l'altra de les estampes caracterstiques de la bellesa del Parc.

La zona perifrica inclou els municipis de Vielha e Mijaran i Vilams a la Vall d'Aran; de Vilaller i Vall de Bo a l'Alta Ribagora; La Torre de Cabdella al Pallars Juss; i Espot, Alt neu, Esterri d'neu, la Guingueta d'neu i Sort al Pallars Sobir.
En aquesta zona perifrica s'hi troben indrets de gran bellesa i valor naturalstic, com el bosc de la Mata de Valncia, les valls de Gerber i Cabanes, el circ de Colomers, el circ de Tord, el circ de Saboredo, la ribera de Valarties, els estanys de Cabdella, el pic de Montardo i molts d'altres.

 Histria .
El poblament hum de l'Alt Pirineu es va anar produint a mida que reculava la ltima glaciaci. Dintre dels lmits del Parc no s'hi va establir mai cap poblament estable. Per durant el segle XIX i comenament del XX la pressi humana sobre el Parc va ser mxima, per la constant explotaci forestal i a l'iniciar-se l'explotaci hidroelctrica.

Ja al 1932, el Pla Maci va contemplar la creaci del Parc Nacional de l'Alt Pirineu. Per va ser en un decret del Ministeri d'Agricultura que fou declarat parc nacional el 21 d'octubre de 1955 segons la llei de Parcs Naturals de 1916, amb una extensi inicial de 9.851 ha. En aquell moment fou el cinqu parc nacional d'Espanya i el segon dels Pirineus desprs d'Ordesa.

Amb l'aprovaci de l'Estatut de Catalunya la Generalitat obt competncies en la gesti i legislaci dels Parcs Naturals. El 30 de mar de 1988 es reclassifica i se'n propugna una ampliaci que en regula les explotacions tradicionals per protegir-lo.

Amb la Llei 22/90, del 28 de desembre, es modifiquen parcialment els lmits de la zona perifrica, la composici del Patronat de gesti del Parc i les activitats d'explotaci permeses.

El 5 de juliol de 1996, es produeix una nova ampliaci del Parc, que abasta les actuals 14.119 ha de superfcie.

 Geografia .
Rius.
De la conca del Noguera de Tor:
 riu de Sant Nicolau;
 riu de Sant Mart;
De la conca del Garona:
 Valarties;
 Aiguamoix;
 Garona de Ruda;
De la conca del Noguera Pallaresa:
 riu Cabanes;
 riu Escrita;
 Flamisell;
Estanys.

A dintre del Parc Nacional es poden contar fins a 80 estanys. Els principals sn:
Llebreta, Serrader, Contraig, Llong, Mussoles, Ribera, Major, Dellur, Bergus, Red, Negre de Portarr, Ratera, Barbs, Munyidera, Gran d'Amitges, Sant Maurici, Negre de Peguera.

A la zona perifrica:

Cap al nord hi ha Rius, Tort de Rius, de Mar, Restanca, Monges, Travessany, Mangades, Major de Colomers, Obago, Major de Saboredo, Saboredo de Dalt, St. Gerber, Xemeneia, Negre o de Cabanes. 

Cap al sud hi ha Pesso, Castieso, Marto, Eixerola, Cubesso, Neriolo, Tort, Sabur, Vidal, Colomina, Frescau, Reguera, Fosser, Ribanegra, Salat, Morera i Gento.

Muntanyes.
Les ms altes:
 Pic de Comaloformo, 3.033 m;
 Besiberri Nord, 3.015 m;
 Besiberri Sud, 3.017 m;
 Punta Alta, 3.014 m;

Les ms famoses:
 Montardo, 2.833 m;
 Gran Tuc de Colomers, 2.933 m;
 Gran Encantat, 2.747 m;
 Tuc de Ratera, 2.857 m;
 Pic de Peguera, 2.942 m;
 Pic de Subenuix, 2.949 m;
 pica d'estats,1.343 m;

 Patrimoni biolgic .

El patrimoni biolgic del parc s riqussim. La geomorfologia de l'alt Pirineu fa que els ecosistemes que es poden trobar dins del parc siguin molt variats. Una primera causa s la diferncia d'alades, una altra l'orientaci de les vessant.

A totes les alades hi ha petits ecosistemes, formats ja sigui per tarteres assolellades o obagues, marges de rius rpids o llacs d'aiges tranquilles.

 La vegetaci .
A les valls baixes, fins a 1.100 m, es troben majoritriament boscos caducifolis (bedoll "Betula pendula", roure "Quercus robur", lber "Populus alba", faig "Fagus sylvatica").

Amb l'alada, de 1.000 m als 1.700 m, es van imposant les pinedes, pi roig "Pinus sylvestris" i sobretot pi negre "Pinus mugo uncinata". L'estrat arbustiu s molt important (neret "Rhododendrum ferrugineum", nabius "Vaccinium myrtillus", bruguerola "Calluna vulgaris" i ginebrons "Juniperus communis"). 

En el estrat subalp, de 1.700 m a 2.300 m, els boscos predominants sn les avetoses "Abies alba". 

En els prats alpins, per sobre dels 2300 m a on ja no poden crixer els boscos, es pot trobar nombroses espcies de la flora alpina, per exemple la genciana alpina. Moltes de les espcies que es poden trobar a aquesta alada sn endemismes pirenaics, algunes de distribuci estrictament boreo-alpina o rtic-alpina, en perill d'extinci i extingides ja fora del parc.

 La fauna .
De les aproximadament 200 espcies que tenen el seu hbitat en el parc, n'hi ha gaireb dues terceres parts que sn aus. Destacables sn el gall fer "Tetrao urogallus", l'liga daurada "Aquila chrysaetos", el voltor "Gyps fulvus" i el trencals "Gypaetus barbatus". Per s'hi veuen fcilment mallerengues, pardals, perdius, gralles i corbs.

Els mamfers ms representatius sn l'isard "Rupicabra pyrenaica", l'ermini "Mustela erminea", la marmota alpina "Marmota marmota" (encara que no n's autctona), la daina i el cabirol. 

Dels amfibis el trit pirinenc "Euproctus asper" s significatiu per la seva raresa, en canvi la granota vermella "Rana temporaria" s molt abundant. 

En les aiges del parc la truita com "Salmon trutta fario" s molt important.

 Geologia i climatologia .
L'interior del parc ofereix una magnfica representaci de la geologia dels Pirineus. De l'Era Primaria en sn testimonis els relleus de granits i pissarres. 

Per sense cap mena de dubte qui imprimeix el carcter geolgic del Pirineu central s d'una banda l'elevaci de l'Era Terciria, de l'altra, el glacialisme l'Era Quaternaria.
La forma en U de les valls sn una magnfic exemple de l'acci erosiva de les glaciacions del Quaternari.

En l'actualitat l'aigua s la principal protagonista, tant pels caracterstics meandres d'alta muntanya, com per la gran concentraci de llacs pirinencs. Aquest Parc s la zona lacustre ms important dels Pirineus.

La temperatura mitjana en el parc oscilla entre cero i cinc graus. L'hivern d'alta muntanya s molt fred, a les parts altes del Parc durant ms de quatre mesos les temperatures no pugen de 0 graus.

Les precipitacions anuals estan entre 900 mm i 1.300 mm, repartides en uns 150 dies de precipitacions. D'aquests 150 dies com a mnim 100 la precipitaci s en forma de neu.

 Explotaci .
Les terres que formen el parc sn de propietat estatal, comunal i particular. El pla director del Parc estableix les diferents utilitzacions que poden tenir els recursos naturals del parc. Bsicament permet les explotacions tradicionals anteriors a la declaraci de parc i el turisme.

 Gesti .
El parc es regula d'acord a un Pla rector aprovat pel Parlament de Catalunya.
L'rgan rector s el Patronat del parc i la Comissi Permanent (amb seu als centres de Bo i Espot). 
L'rgan gestor s el Departament de Medi Ambient i Habitatge, Direcci General del Medi Natural, Servei de Parcs.

 Cases del Parc Nacional .
A Bo es troba una de les dues Cases del Parc Nacional, actua com a centre de documentaci i mant un servei de biblioteca a disposici del pblic, s'hi pot trobar obres especialitzades o de divulgaci sobre aquest territori.

La Casa del Parc Nacional d'Espot tamb s'hi pot trobar una biblioteca, s'hi pot visitar una exposici permanent per conixer amb detall la vegetaci, les especies animals i els orgens i la seva evoluci al llarg del temps.

 Turisme .
A l'actualitat el Parc Nacional d'Aigestortes i estany de Sant Maurici s un dels principals destins turstics del Pirineu, especialment a l'estiu.

Totes les activitats turstiques estan regulades. L'accs a peu hi s lliure per hi est prohibida l'acampada, la recollecci qualsevol tipus de planta, la caa i la pesca. Hi s prohibit l'accs amb vehicles privats, noms s'hi pot entrar amb taxi des d'Espot i des de l'entrada de la Vall de Bo.

Senderisme.
Durant l'estiu el parc s'omple de senderistes que recorren tots els camins. 
El sender de gran recorregut transpirinenc, GR11, creua el parc de banda a banda.

Les excursions fcils ms recomanables sn:
 A la part de Bo, des de l'Estany Llebreta fins a l'estany Llong tot seguint el riu Sant Nicolau. En aquest recorregut es pot contemplar els magnfics prats i meandres d'Aigestortes.
 A la part de estany de Sant Maurici, des de Sant Maurici cap a l'estany Ratera i fins al mirador sobre el llac. Des de aqu es pot contemplar el estany de Sant Maurici des de la millor perspectiva.
 Tamb des de Sant Maurici cap a la vall de Monestero, impressionants avetoses i rierols similars a Aigestortes.
Amb una mica ms de dificultat:
 Travessa Espot-Bo pel Portarr d'Espot, amb panormiques inoblidables.
 Travessa Arties-Espot pujant cap al Refugi de la Restanca passant desprs per Colomers, Amitges i baixar cap al estany de Sant Maurici.
Pels ms agosarats:
 La cursa Carros de foc.

 Bicicleta tot terreny .
 Pedals de Foc: Ruta per a BTT que encercla el parc.

Refugis.

Dintre del lmit del parc es pot pernoctar en els segents refugis:
Refugi del Pla de la Font;
Refugi de la Restanca;
Refugi de Colomers;
Refugi d'Amitges;
Refugi Ernest Mallafr;
Refugi Josep Maria Blanc;
Refugi de Ventosa i Calvell;
Refugi del Besiberri;
Refugi de l'Estany Llong;
Refugi de Colomina;

 Ramaderia .

L's ramader dels prats d'alta muntanya que avui pertanyen al Parc es remunta a molts segles enrere.

La protecci de l'economia local no s la nica causa de qu a dins del Parc estiguin permeses les pastures tradicionals. S'ha d'entendre que segles d'explotaci ramadera han transformat els ecosistemes dels prats i que aquests no serien com sn sense les pastures.

 Hidroelctrica .


Encara que dins del parc no hi ha cap central hidroelctrica, es fa s de les aiges del parc per produir electricitat fora de l'rea protegida. Amb aquesta finalitat dins del parc hi ha grans canalitzacions soterrades.

Les centrals que usen les aiges del parc sn:
Central hidroelctrica de Sant Maurici a Espot, aprofita les aiges recollides al estany de Sant Maurici;
Central hidroelctrica de Sallente-Estany Gento a Torre de Cabdella, aprofita les aiges recollides per una immensa xarxa de canals subterranis construda a principis del segle XX. Aquesta xarxa de canals s'estn des dels estanys de Cubielo, Mariolo, Tort, Sabur, de Mar i molts d'altres ms petits. La central de Sallente-Estany Gento s reversible, s a dir, pot bombejar l'aigua des de l'estany inferior de Sallente fins al superior d'estany Gento, per a poder absorbir part de la producci elctrica de les nuclears a les hores vall.
Central hidroelctrica de Caldes a la Vall de Bo, aprofita les aiges de la Presa de Cavallers i del riu Nicolau.

Fonts.
 Guia del Parc Nacional d'Aigestortes-Sant Maurci. Marcela Chinchilla i Manuel Crespo. Ketres Editora, Barcelona, 1988. ISBN 94-85256-69-7;
 Meravelles geolgiques del Pallars Sobir. Llus Ardvol i altres. Arola Editors. Tarragona, 2005. ISBN 84-85985-89-6;
 Refugi d'Amitges. Nria Garcia i Quera. Collecci Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona 1996. ISBN 84-7826-735-2;
 La Vall d'Assua. Nria Garcia i Quera i altres. Editorial Piolet. Barcelona 2000. ISBN 84-923984-4-2;

Enllaos externs.

Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya;
 Web oficial del Ministerio de Medio Ambiente;
 Recull d'enllaos web, llibres i articles sobre el Parc;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53473" title="Planell de Valdai" nonfiltered="1026" processed="1025" dbindex="21078">
El planell de Valdai (en rus                         , Valdiskaia vozvxennost) o, simplement, Valdai (      ) s una regi elevada del nord-oest de la Rssia central que s'estn en direcci nord-sud al llarg de ms de 600 km, a mig cam entre Sant Petersburg i Moscou, per les provncies o blasts de Nvgorod, Tver, Pskov i Smolensk.  

Aquesta regi aturonada s una extensi septentrional de les Altures de la Rssia Central. Est recoberta per materials d'origen glacial, com ara morrenes terminals i altres detrits. El planell de Valdai arriba a la mxima altitud de 343 m prop de la ciutat de Vixni Volotxok. Hi neixen els rius Volga, Dvina Occidental, Lvat, Msta i d'altres. Valdai s una regi amb nombrosos llacs, com el Volgo, Peno, Seliger, Brosno i el llac homnim Valdai. 

El planell de Valdai s una destinaci turstica molt popular, sobretot per als pescadors. Les ciutats d'Ostixkov i Valdai sn tamb molt notables pel seu passat histric.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53474" title="Ashot II Erkath" nonfiltered="1027" processed="1026" dbindex="21079">
Ashot II Erkath (Ashot II el ferro) fou rei d'Armnia des 914 al 928 o 929.

Va succeir al seu pare Sembat I el mrtir quant aquest va morir presoner de Yusuf al-Sadj. Inicialment fou poc mes que un cap de la resistncia a l'ocupaci sadjida. Les accions de la resistncia van anar creixent i vers el 915 va quedar alliberat el Bagrevand i tot seguit l'Arsharuniq, Shirak i Gugarq. Les guarnicions sadjides es van fortificar al nord, a l'Alstev (regi de Lori) on Ashot els va atacar i els vi anar prenent els fortins. Llavors es va aliar al prncep abkhaz Giorgi II d'Abkhzia (921-955), fill de Constant d'Abkhzia (906-916). Tamb va rebre suport de Adarnases II de Kartli (915) que va coronar al rei armeni. Aquestes guerres van portar una epidmia de fam a Armnia, i algunes provncies com l'Airarat es van despoblar.

El 918 el patriarca de Constantinoble Nicolau el mstic va demanar a Hovhannes V (Joan Katholikos) de mediar entre reis per fer una Santa Aliana entre Bizanci, Gergia, Abkhzia i Armnia contra els Sadjides. Hovhannes va proposar a Adarnases (que el tenia acollit sota la seva protecci) que encapales la coalici. Desprs va viatjar a Taron on el prncep bagrtida local Grigorigos, era amic personal seu, i des all va mirar de posar fi a les discrdies entre feudals. El 920 va escriure al emperador Constant Pofirogeneta (i de fet al co-emperador Rom Lecap) per demanar ajuda. Els bizantins van enviar un ambaixador, de nom Teodor Basilicos, amb un tractat d'amistat; Teodor es va reunir a Taron amb Hovhannes i desprs va anar a la cort d'Ashot II. Hovhannes es va installar al districte de Terdjan, a tocar de la frontera amb territori bizant, i mes tard al convent de Garnik, al Daranaliq (al oest d'Erzindjan). Finalment es va establir a Erazgavorq (Shirakavan).

El 921 el rei va anar a Constantinoble per va retornar aviat. Molts llocs, durant l'absncia de Yusuf (presoner del califa del 919 al 922, per haver-se revoltat) es van sotmetre al rei. La resistncia mes forta trobada pel rei fou a Kolb, on hi havia una guarnici sadjida per que era part del principat del cos germ del rei, Ashot fill de Shapuh (que tenia el ttol d' sparapet), principat que tenia com a centres a Bagaran i Kolb, al nord i al sud de la confluncia del riu Akhurean i l'Araxes, i que des el 909 o 910 era vassall dels Sadjides. Durant l'atac reial a Kolb, lsparapet estava a Dwin i el consell sadjida va decidir coronar-lo com a rei d'Armnia. Potser fou el mateix Yusuf al tornar el 922 qui li va donar la corona reial. Les destruccions dels armenis a Kolb van acabar d'incitar al sparapet a la lluita contra el rei. Va demanar l'aliana a Sembat, ishkhan de Siunia Oriental (que possea com a feu principal el Vaiots Tzor) i els seus tres germans Sahak, Bagben (senyor de Shusha o Balkh) i Vasak, i de Sahak, Ashot i Vasak, ishkhans de Siunia Oriental (Vasak possea el feu del Gelarquniq), per tots van preferir el partit del rei Ashot Erkath. Hovhannes V va aconseguir una treva en la lluita. Aquesta guerra fou anomenada  guerra dels dos Ashots .

Ashot va aprofitar la treva per anar a Gugarq a reduir la fortalesa de Shamshwilde, possessi dels germans Vasak i Ashot Gentuni, que s'havien fet independents vers el 914. Els dos germans van demanar ajut als muntanyesos de la regi i al emir de Tbilisi. Aquestes forces van sorprendre al exrcit reial i el van derrotar a Askureth, per els realistes van reaccionar i finalment van aconseguir la victria en una segona batalla al mateix lloc. El resultat no devia ser prou clar perqu els dos rebels es van sotmetre per el rei els va perdonar.

La guerra amb l' sparapet Ashot es va reprendre aviat quant aquest va ocupar la regi de Valarshapat (Etshmiadzin). El rei el va atacar i els va causar una desfeta militar, desprs del qual va entrar a la ciutat de Valarshapat on per un temps va establir la seva residencia. Lsparapet es va refugiar a Dwin. Hovhannes V va negociar una segona treva.

El 923 el rei va decidir anar al Azerbaijan i fer homenatge a Yusuf. Aquest el va reconixer i li va donar la corona reial. Li va donar autoritzaci per sotmetre a Ashot l' sparapet, que era a Dwin. Ashot va atacar Dwin per fou rebutjat amb moltes prdues. Hovhannes va ajustar una tercera treva. El rei va viatjar llavors a Abkhzia on Giorgi li va donar contingents per compensar les prdues del atac de Dwin. No obstant com que lsparapet va perdre el suport dels sadjides va deixar de representar un perill.

Seguidament es va dedicar a sotmetre a Moiss, ishkhan de la provncia d'Uti, que no li feia homenatge. Ashot s'havia casat el 922 amb la filla de Sahak Sevada ishkhan de Gardman (costa oriental del Llac Sevan) que li don suport contra el rebel. Moiss pel seu cant va tenir l'aliana del fill del sobir (ttol hereditari de Corovek) de Kakhtia (el prncep Phadia o Padala II, fill de Kvirike I) i dels Tsnars. Moiss fou derrotat i va fugir a la Siunia Oriental, d'on pensava passar al territori dels Tsanars i demanar protecci al seu Corovek, per fou atrapat abans d'arribar-hi i el mateix Ashot el va capturar i el va fer cegar i va nomenar ishkhan del Uti a un tal Amramtzlik o Tzulik (Petit Toro).

Ashot va tornar a la seva residencia a  Erazgavorq (Shiravakan) i es va rodejar dels mes propers: el seu germ Abas (creat ishkhan dels ishkhans), el seu sogre Sahak Sevada de Gardman, i Giorgi d'Abkhzia, per els tres estaven conspirant contra el rei el que sembla indicar que el rei no era adequat o no es comportava correctament ja que va concitar tants enemics entre fins i tot entre els mes propers. Van planejar assasinar-lo per uns minuts abans de portar-ho a terme el complot fou descobert i Ashot va poder fugir a Uti, i es va emportar com hostatge al seu nebot (fill d'Abas). A la conspiraci van participar Vasak de Siunia Oriental (gendre de Giorgi d'Abkhzia) per va demanar perd al rei que (desprs de tenir-lo tancat un temps) el va perdonar a petici del patriarca (923)

Restablerta la situaci es van intentar alguns atacs contra possessions musulmanes com Dwin, atac rebutjat) i la fortalesa de Erendjak al districte de Golten (sud-est de Nakhichevan), aquest darrer atac fet pels prnceps siunians (Erendjak havia estat ocupat per Yusuf no massa abans) i Vasak de Siunia Oriental va morir a aquestes lluites vers 923.

Per aquest temps es van formar dos coalicions: la del rei i el rei de Kartli Adarnases II, i la de sa germ Abas, Giorgi d'Abkhzia i l'sparapet Ashot de Bagaran. Un primer xoc entre els dos bndols fou favorable al rei armeni i els abkhazs es van retirar i van haver de demanar la pau. Sahak Sevada del Gardman (i de Tzorophor, est i nord-est del llac Van) pel seu costat va envair la provncia d'Uti. Quant el rei va acudir Sahak Sevada es va retirar al Gugarq. Ashot el va empaitar, va prendre la fortalesa de Kaian i el va atrapar a Tashir, al nord de Lori. Sahak fou fet presoner i cegat i Gardman va passar al domini reial.

No massa desprs es va produir una nova rebelli de Vasak Gentuni a Shamshwilde, amb l'ajut de Giorgi d'Abkhzia. Vasak va cedir la fortalesa al sibir abkhaz a canvi d'un altra a Mingrlia, per els defensors de la fortalesa, al veure aparixer a Giorgi van pensar en un parany i no el van deixar entrar i van demanar que Vasak (que havia sortit per rebre'l) entrs sol. Giorgi va pensar tamb que aix era un parany i va atacar la fortalesa. Els assetjats van demanar ajut al rei Ashot i quant el rei va arribar Giorgi i els seus van fugir amb Vasak com hostatge. Per els defensors de la fortalesa tampoc van voler que entrs el rei doncs eren extremament lleials a Vasak. Giorgi assabentat del que passava va enviar un missatge a la fortalesa oferint alliberar a Vasak si l'entregaven i si no el mataria. Els defensors van deixar entrar tres-cents abkhaz a la fortalesa que quant van ser dins la van ocupar i la guarnici es va refugiar a la ciutadella i van cridar altra cop al rei. Aquest, que era a la vora, va acceptar i li van obrir les portes, i els 300 foren massacrats i el sobrevivents cegats.

Vers el 923 l'ostikan Nars (Subuk), deixat a Armnia per Yusuf, (que va deixar tamb un fort contingent),  va enviar tropes que van assolar l'Armnia (sense ocupar cap territori) destruint esglsies i monestir i altres edificis i saquejant els camps i bens. Hovhannes V es va escapar i desprs d'algunes peripcies va haver de demanar protecci a Bagaran. Molts armenis foren fets presoners per Nasr els va fer alliberar. El 924 Nasr va sortir d'Armnia cap a Azerbaijan i va deixar com a lloctinent a Dwin a un tal Bekr, que va provar de capturar a Ashot, sense xit; els atacs musulmans foren contestats pel rei, sobretot per la gent de Georg Marzpetuni, que els va fer retirar cap a Dwin.

Vers el 924 aquest Nasr (Subuk), va fer un acord de pau amb el rei d'Armnia i el va reconixer com a Shahanshah (rei de reis). Ashot lsparapet el va reconixer, i el Shahanshah li va permetre de conservar el ttol de rei al seus territoris de Bagaran i Kolb, ttol que va conservar fins a la seva mort el 936. L'emir de Dwin tamb va reconixer la supremacia d'Ashot II (davant de l'amenaa dels soldats dels dos Ashots)

Poc desprs el seu governador a Uti, Amram Tzulik, aliat amb Giorgi d'Abkhzia, es va revoltar. Sense arribar a la batalla es va fer un acord de pau amb la mediaci del patriarca Hovhannes V.

El rei va morir segons el historiador Asolik el 378 de l'era armnia (que va del 8 d'abril del 929 al 7 d'abril del 930). Brosset i la majoria d'historiadors moderns fixen com a data de la seva mort l'any 928. No va deixar fills i el va succeir el seu germ Abas I d'Armnia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53475" title="Hispnia" nonfiltered="1028" processed="1027" dbindex="21080">

Hispnia era el nom donat durant l'Imperi Rom a la Pennsula Ibrica. Contenia les provncies Hispnia Tarraconensis, Hispnia Baetica (a la futura Espanya) i Lusitania (Portugal i Extremadura), si b en una primera divisi les dues ltimes formaven una nica provncia (Hispnia Ulterior) en contraposici a Hispnia Citerior.

El nom.

El nom apareix per primer cop el 200 aC i ve dels fenicis. Sembla que voldria dir "ocult"  o "terra de conills" (un animal abundant a la pennsula i desconegut a frica aleshores). La paraula fencia i hebrea per conill era "tsapan" i la primera vocal s'eliminava al dialecte parlat al sud de la pennsula, el que deixava de fet "span". A una medalla d'Adri, Hispnia es personificada en un conill.

Als textos de l'poca hi ha confusi amb el terme Ibria, emprat pels grecs, i que sembla derivar del riu Iberus (Ebre). Hespria fou el seu nom grec utilitzat pels poetes, equivalent a Occident en la divisi del mon en quatre parts (Lbia o sud, sia o est; Europa el nord i Hespria el oest)

Cltica fou el nom donat a les regions occidental i en especial a Hispnia poblada pels celtes. Ephorus anomen Cltica al oest de la pennsula i Ibria al est. Finalment tamb es va dir Tartessos a la part sud a la vora de l'Estret, en contraposici a Ibria per la resta.

En textos de l'edat mitjana, de vegades s'utilitza errniament el nom d'Hispnia per a indicar el comtat d'Hesbania, el nom llatinitzat del comtat merovingi d'Haspengouw.

 Antigues descripcions .

Desprs de les semimtiques descripcions d'Hesiod, van seguir Karon de Lampsacos (amb un periple per la costa dels pilars d'Hrcules que s'ha perdut), Hecateos de Milet (vers 500 aC) al qual cal atribuir l'esment de les ciutats de Tartessii, Elibyrge, Iliberris, Illiturgis, Mastia i els mastiani, Suel o Suyalis, Maenoba o Mainobra, Sixos o Saxetanum, Molybdana i Calathe, recollides per Festus Avienus, o les de Sicane, Crabasia i Hyops, els pobles dels ilaraugatae (potser els ilergets), els Melesses i els misgetes, i les illes de Cromyusa i Melussa.

Herdot parla de l'Europa occidental molt vagament i esmenta els cynesii o cynetes com el poble mes occidental, desprs de la gran naci dels celtes, que situa a la riba del riu Ister i a una ciutat anomenada Pyrene. Herdot esmenta al rei Argantoni de Tartessos com amic dels grecs foceus. 

Desprs d'Herdot la pennsula fou descrita per Eudoxos de Cnidos (vers 380-360 aC). Ephoros va estendre els confins d'Ibria fins a Gades. Scylax en parla vagament al seu Periplos, i esmenta el riu Iber i dos illes: Gades i Emprion. Herdoros parla dels cynsetes com a poble mes occidental i al nord d'ells els gletes i igletes, dels que els ibers en serien una branca; desprs els tartessis, els elbysinii, els mastiani i els capiani. Erasttenes millora la informaci gracies a Timstenes (almirall del rei d'Egipte Ptolomeu Filadelf) per encara molt lluny de la realitat; descriu tres pennsules, la de Grcia, la d'Itlia i la de Ligria de la que Ibria formava part; esmenta la ciutat de Tarraco i parla dels Pirineus com a frontera.

 La conquesta cartaginesa .

Els colons de Tir van establir el seu domini sobre una part del territori adjacent a la seva colnia de Gades, part coneguda com a Tarsis (Isaies XXIII 10) o Tartessis pels grecs. Els establiments fenicis no es van limitar a Gades sin que foren nombrosos a tota la costa sud a la regi de l'Estret. Estrab diu que el poble fins a la Sierra Nevada (Ilipula) era una barreja de fenicis i nadius coneguts per Mizophoinikes.

Desprs de la primera guerra pnica el 241 aC Cartago havia esgotat els seus recursos econmics, i el 236 aC la revolta dels seus mercenaris va ser aprofitada per Roma per dominar Sardenya i Crsega. Amlcar Barca va dirigir llavors les seves esperances a la dominaci d'Hispnia (237 aC). No fou difcil i per una poltica de fora i de cooperaci amb molts matrimonis mixtes, aviat es va establir el domini cartagins a bona part de la pennsula (237-229 aC). Es va edificar Cartago Nova. Amlcar Barca va morir el 229 aC i va deixar el poder al seu gendre Asdrbal que va seguir les passes del seu sogre fins el 221 aC en qu fou assassinat; llavors el va succeir Annbal quant ja els romans havien quedat lliures de l'amenaa dels gals que fins llavors el havia tingut ocupats. Asdrbal i Roma van establir per un tractat que el riu Ebre seria el limita de la zona d'influncia de cada part (228 aC). El tractat que va posar fi a la primera guerra pnica establia no obstant que els aliats de cada part no podrien ser molestats per l'altra, i segons Tit Livi (Polibi no ho esmenta) la mateixa garantia es va afegir al tractat del 228 aC per la presencia mes al sud de l'Ebre de la ciutat de Sagunt, aliada de Roma. En tot cas Annbal va posar setge a Sagunt i els romans ho van fer servir de pretext per iniciar la guerra en la qual els romans van conquerir part de la pennsula.

Vegeu: Conquesta romana d'Hispnia.

La conquesta romana.

Desprs del 205 aC quant els cartaginesos ja havien estat expulsats d'Hispnia els romans van prosseguir la seva conquesta. Inicialment es va formar una sola provncia (Hispnia) governada per pretors, de vegades un de sol i de vegades dos; dos legions es van estacionar permanentment a la provncia; els legionaris es van aparellar amb dones peninsulars i quant les legions foren dissoltes es van quedar a Hispnia. Mes tard foren dos provncies (Citerior i Ulterior) i ms tard tres, quatre, cinc i sis.

Els celtibers eren el poble principal a l'Hispnia central i conservaven el seu autogovern, en forma de repblica i nominalment aliats dels romans; al nord i oest hi havia pobles independents. La guerra amb els celtibers va ocupar molts anys del segent segle, va tenir molts episodis i molts protagonistes, i va acabar, amb el triomf dels romans. Els pobles mes hostils als romans foren els vacceus i els lusitans. El 171 aC quant va comenar la guerra de Macednia, la pennsula es podia donar per sotmesa llevat de les tribus muntanyeses del nord i alguns llocs concrets dins la pennsula. La revolta celtibera del 153 aC va renovar la guerra que va durar fins el 149 aC i fou conegut com primera guerra celtibrica. El 149 aC els romans van lliurar la tercera guerra pnica desprs de la qual es va iniciar la guerra amb els lusitans dirigits per Viriat, que va acabar el 138 aC, mentre es va renovar la guerra (la segona guerra celtibrica o guerra de Numncia). El 143 aC Quint Cecili Metel Macednic va iniciar la guerra oberta contra els celtibers, que desprs va seguir amb variada fortuna, fins a la conquesta de Numncia el 133 aC que va establir definitivament el poder rom. El 137 aC Junius Brutus va conquerir Gallaecia de manera precria per el domini es va consolidar posteriorment.

El 105 aC els cimbris van obtenir una gran victria sobre els romans i van entrar a Hispnia, part de la qual van assolar durant els anys 104 aC i 103 aC, per la resistncia de la poblaci local i el perill rom els va obligar a la retirada.

Les terres hispniques servien per abastir els magatzems romans de llana, oli i vi. Van ser un dels escenaris de la lluita entre Juli Csar i Gneu Pompeu, que va acabar en una guerra civil.

La conquesta dels cntabres i sturs fou obra d'August i es va acabar el 19 aC.

La romanitzaci va ser relativament rpida. Els latifundis s'imposaren al camp i es van aprofitar les ciutats ja existents per crear una xarxa urbana estable, complementada per nous nuclis. Sota August es van fundar algunes colnies com Cesaragusta (Saragossa), Emerita Augusta (Mrida), Pax Julia (Beja), Pax Augusta (Badajoz), Legio VII Gemina (Lle), i d'altres. Es van construir nombroses vies (la primera el 124 aC). Al segle I els turdetans estaven tant romanitzats que havien oblidat la seva prpia llengua; molts van obtenir la ciutadania llatina i alguns la romana. Alguns hispans van destacar en diversos camps com el poeta Luc, els dos Sneca, Columella, Pomponi Mela, Quintili, Marc Valeri Marcial, i mots altres.

 Introducci del cristianisme .

El cristianisme es va anar expandint a partir del segle I. La cristianitzaci d'Hispnia va ser obra dels romans o romanitzats, limitant-se a les ciutats. El camp (pagus) va mantenir les seves creences ancestrals o, en algunes zones, l'antiga religi politeista romana (per aix se'ls anomen pagans, del llat pagus = camp).

La tradici sost que l'apstol Santiago va predicar a la Vall de l'Ebre, per aquesta informaci no sols no t cap suport histrica, sin que, al contrari, certs fets indueixen a creure que s totalment incerta.

En canvi si van poder tenir lloc, encara que afectant ms aviat a la Btica i zona costanera de la Tarraconense, les predicacions de Sant Pau, sobre les quals tamb existeixen dubtes fundades.

Cap a l'any 65 semblen haver-se fundat esglsies a Acci (Guadix), Urci (prop d'Almeria), Bergium (Berja), Illiturgi (Andjar), Illiberis (prop de Granada), Carteya (Algesires) i Abula (vila), governades respectivament pels bisbes Torcuat (Guadix)), Ctesifont (Berja) ), Secundus (vila) ), Indaleci (Urci)), Cecili (Ilberis), Hesiqui (Algesires)) i Eufrasi (Andjar)). Poc desprs apareixen bisbats a Sevilla (amb Sant Geronci), Tortosa (amb Sant Ruf), Braga (amb Sant Pere) i Evora (amb Sant Manci) i progressivament (Segle II) apareix en altres ciutats de la Tarraconense.

On es fundava una esglsia s'organitzava el "Presbyterium" (el Bisbe i el clero) i aquesta organitzaci eclesistica va tenir un carcter municipal-ciutad i no es va estendre a les petites viles i a les explotacions del camp, llevat d'algun cas individual allat. En les mateixes ciutats la seva existncia no fou majoritria. Eren pel cap alt un culte ms, sovint clandest, que arrelava en un petit percentatge de la poblaci. Les persecucions i martiris dels cristians van tenir l'efecte contrari tpic d'augmentar el nmero d'adeptes per sempre com minoria.

L'organitzaci de l'Esglsia es feia mitjanant un ordre jerrquic (Bisbes, preveres, diaques i ministres), i entre els adeptes es distingia als batejats i als catecumens.

Cap al 300 o 301 el Concili d' Illiberis registra l'assistncia del bisbe de Cesaraugusta, i no cap dubtar de l'existncia de Bisbats a Calagurris, Tarraco, Barcino, Gerunda i Dertosa.

El 311 la religi cristiana va entrar a la legalitat i el 313 es va convertir en la religi cooficial de l'Estat, i mes tard en religi oficial, el que va fer possible la seva extensi.

Els visigots.

Els visigots van entrar a la Pennsula el 415 per els seus costums ja estaven fortament romanitzats i per tant van respectar la majoria de tradicions locals (excepte en religi, on van imposar les creences arrianes). La provncia de Galcia va quedar pels sueus, per les altres (menys una part de la Tarraconense) van restar com a provncies del Imperi al menys fins a l'abolici d'aquest el 476 i de fet encara desprs. Els visigots van establir un sistema de dos nacions amb un territori i els antics ciutadans romanitzats van restar subjectes a les lleis romanes i els gots eren subjectes de la llei germnica. Expulsats de la Gllia desprs de la batalla de Vouille el 507, la capital es va establir a Barcino i desprs a Toledo i el regne visigot fou conegut com a Regne de Toledo.

 Costa d'Hispnia .

Els principals accidents geogrfics de la costa, des el Pirineus cap al sud, eren:

Veneris Promontorium (Cap de Creus);
Cervaria Sinus o Portus Veneris, entre Rodes i Empries (Badia de Roses);
Sucronensis Sinus (golf de Valncia);
Dianum Promontorium (Cap de Sant Mart);
Illicitanis Sinus (Badia d'Alacant);
Saturni Promontorium (Cap de Palos);
Charidemi Promontorium (Cap de Gata) al que precedia el Massienus Sinus, que no t nom modern.
Urcitanis Sinus (Golf d'Almeria);
Gaditanum Fretum (Estret de Gibraltar) i Herculis Columnae (Gibraltar);
Cuneus Promontorium (Cap de Santa Maria);
Sacrum Promontorium (Cap de Sant Vicen);
Barbarium Promontorium (Cap Espichel);
Magnum Promontorium (Cap de la Roca);
Lunarium Promontorium (Cap Carvoeiro);
Celticum o Nerium Promontorium (Cap de Finisterre) ;
Coru o Trileucum  Promontorium (Cap Ortegal);
Oeaso promontorium (Cap del Higuer);

 Rius principals .

Els rius principals foren: 

Tagus (Tajo);
Ana (Guadiana);
Iberus (Ebre);
Durius (Duero);
Baetis (Guadalquivir);
Minius (Mio);

 Comarques i muntanyes .

La part central es deia Idubeda al nord i Orspeda al sud. La regi de Sierra Morena es deia Marianus Mons i la Sierra Nevada Ilipula. Les muntanyes del nord eren el Vasconum Saltus i les del sud Castulonensis Saltus i Argentarius Mons





























 



 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53478" title="Institut Ramon Llull" nonfiltered="1029" processed="1028" dbindex="21081">

L'Institut Ramon Llull (IRL) s un consorci constitut la primavera de 2002 pels governs de Catalunya i de les Illes Balears, amb la collaboraci del Ministeri d'Afers Exteriors del govern espanyol. Actualment est en procs de refundaci per tal de donar cabuda tamb al govern d'Andorra.

Tamb alguns municipis valencians com Gandia, Sueca, Morella o Vinars formen part de l'Institut Ramon Llull .

Objectius.
L'Institut Ramon Llull t com a finalitat la projecci exterior de la llengua i la cultura catalana en totes les seves modalitats i mitjans d'expressi.

Per tal d'acomplir aquesta finalitat, s'ocupa de:

 Promoure l'ensenyament del catal a les universitats i altres centres d'estudis superiors, aix com afavorir els estudis i la investigaci sobre la llengua i la cultura catalanes fora del seu domini lingstic.

 Promoure l'ensenyament del catal al pblic general fora del domini lingstic.

 Promoure la difusi del coneixement de la literatura catalana a l'exterior per mitj del foment i el suport a les traduccions a altres llenges i de les accions de promoci exterior pertinents.

 Promoure la difusi del pensament, l'assaig i la investigaci a l'exterior mitjanant el foment i el suport a les traduccions a altres llenges, l'organitzaci de trobades, seminaris i intercanvis, i altres accions de promoci exterior dins l'mbit acadmic, intellectual i cientfic internacional.

 Promoure i donar suport a les societats de catalanstica a l'exterior i a les seves iniciatives, projectes i actuacions.

 Promoure la projecci exterior de la creaci cultural catalana, mitjanant les accions i estratgies de promoci exterior adequades, el foment de la internacionalitzaci de les manifestacions artstiques d'excellncia, el suport a la circulaci a l'exterior d'artistes i obres i la difusi del coneixement del patrimoni artstic catal.

 Promoure les relacions, els projectes i les iniciatives conjuntes amb institucions i organismes de projecci de la cultura, de dins o fora del domini lingstic, i, especialment, amb les institucions homlogues d'altres pasos o cultures.

Projecci internacional.
 El 27 de novembre de 2004 - El President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall inaugura a Guadalajara (Mxic), la Fira del Llibre que, sota els auspicis de l'Institut Ramon Llull, tingu la Cultura Catalana com a convidada d'honor; la visitaren unes 450.000 persones.
 El 10 d'octubre de 2007 tingu lloc la inauguraci de la Fira del Llibre de Frankfurt, la ms important del mn, on la Cultura Catalana fou la convidada d'honor, tamb sota els auspicis de l'Institut Ramon Llull ara en collaboraci amb el govern andorr.

Seu.
 La seu de l'Institut Ramon Llull a Barcelona s al Carrer de la Diputaci, 279 baixos, 08007 Barcelona.

Referncies.


Enllaos externs.

 Web de l'Institut Ramon Llull   ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53479" title="Aleutians" nonfiltered="1030" processed="1029" dbindex="21082">
Els aleutians sn una tnia amerndia de parla esquimo-aleutiana, el nom de la qual prov del txuktxi aliat ( illenc ), per ells s'anomenen allithuh "comunitat" o unangan  el poble de la costa . Es divideixen en tres grups: unalaskan o est, atkan o centre i attuan o oest, que inclou els grups naamirus, qarus, saskimar, commander i attuan. Habiten a les illes Aleutianes Commander i Shumagin, i a la costa nord d'Alaska, de Pt Moller a Kupreanoff Point. La seva distribuci geogrfica s:
 Unalaskan, a les illes Shumagin i Fox, i a la pennsula d'Alaska fins al riu Ugashik.
 Atkan, a les illes Andreanof, Near i Rat.
 Attuan, a les illes Attu.

 Demografia .

El 1700 potser eren entre 12 i 15.000 en una rea de 2.000 kilmetres quadrats, i cap el 1740 es calcula que eren uns 20 o 25.000 individus, per l'esclavatge i els malalties europees els reduren a una vuitena part dels que hi havia abans de l'arribada el 1799, de tal manera que el1825 noms en restaven 8.000 i 1834 noms eren 2.500 i uns 1.500 el 1900. Tot i que Hrli ka els va calcular en 1.400 el 1945 (500 a 11 viles de la pennsula, 500 a les Pribiloff i 300 a les Commander), es creu que el 1950 ja eren 2.099, dels quals, per, noms 600 seguien la manera de vida tradicional. Foren calculats posteriorment en 3.892 el 1960 i en 5.700 el 1970, dels quals, per, noms 700 parlaven la seva llengua. El 1980 eren 8.090 individus. Segons el cens del 2000, hi havia 6.606 purs, 737 barrejats amb altres tribus, 2.888 barrejats amb altres races i 317 amb altres races i tribus. En total, 10.548 individus. Pel que fa als habitants sobre el terreny, segons dades de la BIA del 1995 els habitants aleuts per llogarrets eren:



 Idioma .

Lingsticament, la parla aleutiana es dividia en tres dialectes, que actualment sn en vies d'extinci:

Unalaskan, que tenia uns 500 parlants el 1970;
Atkan, que en tenia 115 el 1970;
Attuan, que es dividia entre els dialectes naamirus (extingit el 1950), qarus (extingit el 1900), saskimar (eren 100 el 1745), Commander, que tenia 50 parlants el 1970, i attuan, que en tenia 35 el mateix any.

Hi ha certs indicis de recuperaci. En aquesta taula veiem el nombre d'alumnes apuntats a aprendre la llengua unangan a l'escola, aix com el nombre de parlants, segons les diferents viles aleutianes:



 Costums .

Fsicament sn ben format, d'alria baixa, pell fosca, ulls foscos, peus i mans petits, cames curtes, cap i faccions allargades, nas petit, cabells llargs i negres i crani braquicfal. La meitat tenen el grup sanguini A i la resta se'l reparteixen entre el B i el 0, amb Rh positiu. 

La riquesa natural de la zona permetia de suportar una gran quantitat de poblaci. Caaven foques, balenes, lleons marins, lldries, morses, caribs i ssos, amb arpons, i els ocells amb xarxes. Tamb recollien baies i marisc, ous i pops.  Per caar balenes es valien d'uns rituals especials, que noms feien els iniciats. Tenien un coneixement excepcionals de l'anatomia basada en els animals, i momificaven els persones distingides, com els baleners. Fabricaven embarcacions peculiars com kaiaks o bidarkes (canoes per a 40 ocupants) i umiaks (bots de pell llargs i oberts). Tamb feien cistelles i elaboraven instruments de pedra, os i ivori.



Els homes noms duien dues llargues camises de plomes d'ocell, i les dones faldilles de cuir, i es cobrien amb abrics de budells de foca. Endems, les dones es tatuaven la cara. Tamb feien cistelles amb la molsa de la platja.

Vivien en cases comunals llargues i de fusta cobertes de joncs i canyes, on hi podien habitar entre 10 i 40 famlies emparentades, dividides en aldees. Estaven excavades a 1,5-2 metres i cobertes amb sostres d'ossos de balena, fusta flotant i herbes; l'entrada era un forat al sostre i baixaven per un tronc. Les antigues viles aleutes eren situades al costat del mar, vora de l'aigua dola, amb un bon port per als bots i una posici de salvament per si eren atacats. Per amb la dominaci russa acabaren llurs lluites internes i les viles se situaren als marges dels rius per tal de pescar salmons. Fins i tot copiaren la divisi social tsarista, en unitats familiars i amb toions o petits nobles. Els russos els portaren tamb el kvass.

La xefatura era hereditria, i representava ms prestigi i poder que no pas autoritat real. Un cabdill podia governar moltes o tota una illa, per no era pas cabdill de totes les viles ni de tots els aleutes. Durant l'ocupaci russa van adoptar l'esclavatge, i tenien una srie de classes socials molt marcades. Es creu que ja coneixien el ferro, potser per influncia japonesa, i feien ganivets. Comerciaven amb escora de pi i bedoll, i es visitaven per celebrar festes i balls de mscares, per els assassinats, la bruixeria i els ofenses provocaven atacs mortals i silenciosos. Els captius esdevenien esclaus, i els assaltants esbocinaven el cadver per tal que el seu esperit no els ataqus.

Ja que durant l'ocupaci russa gaireb tots foren aconvertits al cristianisme ortodox, es desconeix gaireb tot el referent a llurs antigues creences. Consideraven l'Orient la llar del Creador, i per aix es feien les cases sobre un eix orientats cap a l'Est i Oest. El patriarca i la seva famlia ocupaven la part situada ms a la vora d'on sortia el sol, mentre que l'esclau vivia ms a la vora de ponent.


 Histria .

Tot i que es creu que travessaren l'Estret de Bering fa 8 o 10.000 anys, hom suposa que el primer grup arrib cap el 2000 aC (restes com la mmia de l'illa Kagamil), quan se separaren dels inuit (es calcula que el 25% del seu vocabulari s similar al dels inuit).

El 1741 el dans Bering i el rus Txirikov arribaren a les illes Aleutianes, i el comer de pells de lldria va atreure molts promylenniki (comerciants russos). Eren sovint llogats com a portadors a Port Ross (Califrnia), les Kurils, Pribiloff i Commander. El 1778 tamb foren visitats pel britnic James Cook. Ja el 1747 van tenir un conflicte amb el vaixell rus Sv EVODKIN, que acab amb la mort de 17 guerrers aleuts i el segrest de dones i nens. El 1760 es rebellaren, i fins i tot el 1763 destruren quatre vaixells de guerra russos, per foren aixafats per Soloviev. D'aquesta manera, pel 1799 noms n'hi havia una vuitena part dels que havia el 1740.

El 1785 els russos van obtenir fins a 20.600 $ en beneficis per les pells, de manera que finanaren les expedicions de Guerasim Privolov el 1787 i d'Aleksander Baranov el 1791, qui portaria exploradors que els esclavitzaren. El 1799 la Russian-American Company monopolitzava les relacions comercials a Alaska i explotava els aleuts, de manera que el 1800 els assent a les illes Commander i Pribiloff, on el 1836 patiren una epidmia de verola.

Des del 1821 els obriren escoles, i mercs als oficis del p. Ivan Veniaminov, qui del 1824 al 1824 va viure entre els unalaskans i hi va construir la primera esglsia ortodoxa, i de Jakov Netsvetov, qui el 1828 va construir hospitals i esglsies entre els atkan, s'aconvertiren i mestissaren, de manera que des del 1830 es produ el trencament de la vida i cultura comunitries (cap el 1840 hi havia 10 esglsies ortodoxes) i pel 1867 estaven fora russificats.

El 1867 les illes Aleutianes foren venudes als EUA pel govern tsarista, com tota Alaska. El govern nord-americ passa el control a l'Alaska Commercial Company, qui es dedic a exterminar les caceres fins el Tractat signat el 1911 per Rssia, Canad, Jap i EUA que limitaria la cacera de balenes. Des del 1876 foren emprats en la salaci del bacall, i el 1880 es dedicaren a la cacera de guineus, fins el 1941, que abandonaren per l'enfonsament del mercat de pells, i des del 1911 els reduren la cacera de lldries.

El 1886 els obriren escoles metodistes i els prohibiren parlar la seva llengua, malgrat els esforos fets des del 1880 per Katherine Dyakanoff Seller, mestre aleuta a Atkan. El 1899 es trob or a Alaska i s'estengueren conflictes, com quan el 1910 dos vaixells nord-americans feriren 40 aleuts que caaven mamfers marins fora de la llei. 

Finalment, el 1913 les illes Aleutianes foren declarades Refugi Natural Nacional, cosa que els portaria, nogensmenys, pobresa i discriminaci. El 1916 van fer una petici al govern queixant-se de l'esclavatge i obrint una escola ortodoxa on s'ensenyava en aleuti. El 1918 patiren una epidmia de grip. El 1924 obtingueren la ciutadania nord-americana, i des del 1934 autogovern tribal. 

Entre el 1942 i el 1944 van ser ocupades temporalment pels japonesos, ra per la qual des del 1947 s'hi construren algunes bases dels EUA al territori. I quan el 1958 Alaska pass a ser estat de la uni, formaren part de l'Alaska Federation of Natives. El 1960 hi havia 6.011 residents a les illes Aleutianes, dels quals 3.690 eren blancs, 222 indis, negres o asitics, i noms 2.099 aleutians (amb un 25 % d'ascendncia).

El 1967 es fundaria l'Aleut League i el 1968 es descobr petroli al seu territori. Aconseguiren que el 1971 s'aprovs l'Alaska Native Claims Settlement Act per la qual els donen 44 milions d'acres, ra per la qual crearen l'Aleut Corporation per controlar les inversions.  Tot i aix, el 1980 tenien una taxa d'atur de l'11% i el 1989 patiren el vessament de petroli a les seves costes del petroler Exxon Valdez. 

 Bibliografia .

 MOSS, Joyce; WILSON, George (1991)  Peoples of the World. North Americans  Gale Research Inc.  Detroit/London;
 Article Aleut a ENCICLOPAEDIA BRITANNICA,  Ed. E.B. Inc, 1970;
 Article Aleut a THE NEW ENCICLOPAEDIA BRITANNICA-Micropaedia;
 Article Aleut a ENCICLOPAEDIA AMERICANA, Grooler Inc, Danbury Corn,1983;

 Enllaos externs.


L'Institut AMIQ;
Texts digitals de l'Esglsia Ortodoxa en llengua aleuta;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53480" title="Abas I d'Armnia" nonfiltered="1031" processed="1030" dbindex="21083">
Abas I fou rei d Armnia del 928 o 929 fins el 953.

Havia participat en un complot contra el seu germ i estava fugit quant aquest va morir, per els gran del regne el van proclamar rei per manca de cap altra candidat. 

Vers el comenament del seu regnat (entre el 928 i el 935) els bizantins dirigits pel general Joan Korkuas i el seu germ Teofil Korkuas van conquerir Karin que era musulmana i que fou donada al curopalata de Tao (Taiq) David. El 19 de maig del 934 els bizantins van posar fi al emirat de Melitene, i la ciutat fou ocupada (i destruida) i els habitants rabs expulsats. A altra costat del riu es va fundar la fortalesa de Romanpolis (en honor del emperador Rom I Lecap).

El 936 va morir Ashot l sparapet, rei de Bagaran i Kolb, que no va deixar fills i el seu regne va passar a Abas sense cap problema. 

El seu general Georg Marzpetuni va netejar el pas de bandes de musulmans, i va fer un intercanvi de presoners amb l emir de Dwin.

Vers el 937 hi va haver una darrera incursi sadjida (el darrer emir Abul Musafir Fath ben Muhammad Afshin va morir el 929, i la incursi la va haver de dirigir un dels lloctinents sadjides) cap al districte de Golten o Goltn, que va arribar a Dwin i va demanar el tribut a la provncia del Airarat i al districte d Aragadzotn, territoris reials. Abas fou derrotat a Valarshapat i va perdre 400 soldats i es va retirar cap a la frontera amb Gergia, per els musulmans foren derrotats pel rei de Vaspurakan.

Durant el seu regnat, en general pacfic, es va introduir als monestirs armenis la regla de Sant Basili, que tenia com a mxima la pobresa absoluta. 

El rei va fer construir una catedral a Shirakavan entre 930 i 937. Al acabar es va presentar a la zona un cap abkhaz de nom Ber, amb molts soldats, que va demanar consagrar la catedral segons el ritus calcedoni (es a dir bizant). El rei hi va anar amb soldats i els va rebutjar, i el cap invasor, Ber, fou cegat que desprs fou alliberat contra una compensaci econmica.

A la mort del patriarca Hovhannes V (Joan Katholikos) el va succeir Esteve Reshtuni (931-932), i al morir el va seguir Teodor Reshtuni (932-938) i desprs Elishe Reshtuni (938-943). Tots van residir a Althamar al Vaspurakan. El 943 fou elegit Anani de Moks o Anani Moktasi (943-967) que desprs d establir-se per un temps a Varag (al Vaspurakan) va tornar al regne d Armnia i es va establir a Arkina, prop d Ani (vers 959).

Des el 943 Anania va combatre l heretgia dels Thondrakians, continuadors dels paulicians. L heretgia havia nascut el 840 a Thondrak iniciada per Sembat de Zarehavan, i foren anomenat abans Thulalians (durant el temps que van tenir com a centre la ciutat de Thulail) i tamb Arevordiq (fills del sol). El patriarca de Siunia, Hakob (918-959) es va ajuntar amb el d Aghunia Sahak (el seu amic personal) i es va voler separar del patriarcat armeni, per Anania va actuar amb energia, va anar a Siunia i va obtenir la submissi (947). El patriarca d Aghunia per va continuar de fet preparant la secessi afavorida pel fet de qu des al menys el 893 Hamam d Aghunia havia pres el ttol de rei igualant-se als reis d Armnia. El 949 Sahak va morir i el va succeir el seu germ Gagik, per Anania va prohibir de reconixer-lo i va nomenar a Iunan o Hovhannes, si b com que aquest es va mostrar indigne, el patriarca armeni va convocar un snode a Ardakh i el va deposar. Gagik va restar patriarca fins a la seva mort el 958 (doncs el rei no el va voler destituir) i va mantenir una aliana amb Hakob de Siunia, reticent de fet encara a la supremacia armnia, fins que tamb va morir el mateix 958, quant la dissidncia es va acabar.

Vers el perode posterior al 950 els bizantins va avanar cap els territoris musulmans d'Amida (Diyar Bakr), Martirpolis (Mayyafariquin), Arzen i Nisibe.

Abas I va morir el 953 i el va succeir el seu fill gran Ashot II Olormadz (el misericordis o el caritatiu).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53481" title="Partit Socialista d'Andalusia" nonfiltered="1032" processed="1031" dbindex="21084">
El PSA o Partit Socialista d'Andalusia, s un partit poltic nacionalista andals i d'esquerres. Fou fundat el 1976 per Alejandro Rojas Marcos, Luis Uruuela i altres i cap el 1984 canvi el nom pel de Partit Andalusista. 

Fou constituit el 2001 per la uni d'Izquierda Andaluza (una escisi d'Izquierda Unida) i una escisi del Partit Andalusista liderada per Pedro Pacheco. Fins el 2004 van tenir dos diputats al Parlament d'Andalusia, el propi Pacheco i Ricardo Chamorro. A les eleccions municipals de 2003 va obtenir un total de 59.000 vots i 55 regidors arreu d'Andalusia. Tanmateix, a les eleccions autonmiques d'Andalusia del 2004 va obtenir 42.000 vots i cap diputat. Ha participat tamb a les eleccions europees del 2004 formant part de la coalici Europa dels Pobles. La coalici va obtenir un eurodiputat.

Les ltimes eleccions en les quals ha participat el PSA foren les municipals de l'any 2007, en les quals van augmentar el seu numero de regidors, fins a obtenir mes de 60. Quant a nmero de vots, va obtenir gaireb 50.000 vots. El seu lder i secretari general, s Pedro Pacheco, que va ser alcalde de Jerez de la Frontera des de l'any 1979 fins a l'any 2003. Des de llavors fins a mar de 2007 ocup la cartera de Poltica territorial a l'esmenat ajuntament.

Enllaos externs .
 Web oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53482" title="Proposta de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya" nonfiltered="1033" processed="1032" dbindex="21085">
Actualment (novembre de 2005) s'est duent a terme el procs de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979. 

El 30 de setembre - El Parlament de Catalunya va aprovar per 120 vots a favor i 15 en contra, del Projecte de Llei de Nou Estatut d'Autonomia de Catalunya, que proclama al seu ttol preliminar, article 1, que "Catalunya s una naci".

Aquest s el text de la Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya aprovada.;

El 3 d'octubre - El President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach Pascual va lliurar al Congrs de Diputats (Madrid) el Projecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.


Vegeu tamb.
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979;
Estatut d'Autonomia;
Dret catal;

Enllaos Externs.
Estatut de Sau de 1979;
Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (Aprovada el 30 de setembre de 2005 pel Parlament de Catalunya.);
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53483" title="Prefectura d'Aichi" nonfiltered="1034" processed="1033" dbindex="21086">


La prefectura d'Aichi (    Aichi-ken) est localitzada a la regi de Chubu, al Jap. La capital s Nagoya.

 Histria .
Originalment la regi estava dividida en les tres provncies d'Owari, Mikawa i Ho. Desprs de l'era Taika, Mikawa i Ho es van unir en una sola entitat. El 1871, desprs de l'abolici del sistema Han, Owari, amb l'excepci de la pennsula de Chita, va ser institucionalitzada com a prefectura de Nagoya, mentre que Mikawa juntament amb la pennsula de Chita varen formar la prefectura de Nukata.

La prefectura de Nagoya va ser reanomenada prefectura d'Aichi l'abril de 1872, i unida a la prefectura de Nukata el 17 de novembre del mateix any.

 Geografia .
Situada prop del centre de Honshu, l'illa principal del Jap, la prefactura d'Aichi es troba davant del golf d'Ise i el golf de Mikawa al sud, i limita amb les prefectures de Shizuoka a l'est, Nagano al nord-est, Gifu al nord i Mie a l'oest. Fa 106 km d'est a oest i 94 km de nord a sud. Amb 5.153,81 km , compta amb aproximadament l'1,36% de la superfcie total del Jap. El pic ms alt s el Chausuyama, a 1.415 m per sobre del nivell del mar.

La part occidental de la prefectura est ocupada per Nagoya, la quarta ciutat ms gran del Jap, i els seus suburbis, mentre que la part de llevant s relativament menys densament poblada per encara cont diversos centres industrials d'importncia.

 Ciutats .



Poblacions.





Aquestes sn les poblacions de cada districte:



 Economia .
El pes industrial d'Aichi s el ms elevat de totes les prefectures del Jap: la prefectura s coneguda com el centre de les indstries automobilstiques i aeroespacials japoneses. Entre les principals indstries d'Aichi es poden destacar:

Aisin Seiki (Kariya);
Brother Industries, Ltd. (Nagoya);
Central Japan Railway Company (Nagoya);
Makita Corporation (Anj );
Matsuzakaya (Nagoya);
Nagoya Railroad (Nagoya);
Nippon Sharyo (Nagoya);
Noritake (Nagoya);
Toyota Motor Corporation (Toyota);

Companyies com Daimler Chrysler, Fuji Heavy Industries, Mitsubishi Motors, Pfizer, Sony, Suzuki i Volkswagen tamb tenen plantes operatives a Aichi.

 Demografia .
El 2001 la poblaci de la prefectura d'Aichi era d'un 50,03% d'homes i un 49,97% de dones. .
139.540 residents, prop del 2% de la poblaci de la prefectura, sn de nacionalitat forana .    



Referncies.


 Enllaos externs .
Pgina oficial de la Prefectura  Aichi ;
Associaci Turstica de la Prefectura del Jap ;
Wikitravel: Aichi ;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53492" title="Ashot III Olormadz" nonfiltered="1035" processed="1034" dbindex="21087">
Ashot III Olormadz fou rei d'Armnia del 953 al 977.

Al iniciar el seu regne els bizantins estaven en expansi a la zona del Tigris. La frontera al 960 passava per Arsamosata o Shimshat, Romanpolis (al altra costat de Melitene), Karkaron, Samsata (Sumaisat, ocupada vers el novembre del 958), Behesni, Kokusos (Goksun), Comana i Podandos (Bozanti) i s'havien creat themes als territoris reconquerits de Mesopotmia, Anzitene, Likandos, Melitene, Samosata i Cilcia occidental (Selefke).

Des el 958 es va acabar la dissidncia de les esglsies de Siunia i Aghunia. Es va reunir un Snode a Kapan a la Siunia. Vahan o Vahanik  de Vahanuvanq, fill del prncep Djevansher de Balk (que el 967 ser patriarca d'Armnia), fou nomenat bisbe cap de l'esglsia de Siunia, amb seu a Tathev. A Aghunia Anani va nomenar katholikos a David de Khotakerats, tamb lleial a l'esglsia armnia.

La reina Khosrovanush va fundar alguns monestirs (Sanahin i Halbat) en territori dels Sevordiq (961 i 967)

Ashot es va fer consagrar a Ani l'any 961 i va donar a sa germ Mushel la regi de Kars (Vanand) que havia estat la capital del seu pare, com a feu, amb el ttol de rei (961 o 962). vegeu: Regne de Kars 

El 962 les fonts armnies diuen que un tal Hamdan, un antic general del califa Moti es va revoltar contra aquest, i amb les seves forces es va apoderar del Altzniq per fou mort pel rei d'Armnia. El 973 encara dominava a Amida o Diyar Bakr. Es possible que sigui una confusi amb l'emir Hamdnida de Mosul Nasir al-Dawla (929-968) o d'Alep, Saif al-Dawla (947-967), si be cap d'ells va morir en lluita contra els armenis. Fou en aquest any 962 quant el general bizant Nicfor Focas (desprs emperador) va conquerir Anazarbe i (Turquia)|
 (Turquia)|Sis]] i els passos del Amanos, a Cilcia, que eren del emir Hamdnida d'Alep, i desprs (963) van seguir Marash, Duluk, Aintab i Menbidj i van arribar fins a les afores d'Alep. Ja emperador Nicfor va conquerir Adana, Mopsuestia o Mamistra (965) i Tarse (16 d'agost del 965). Tanmateix Amida, Dara, Nisibe i Mayyafariquin van ser amenaades en els segents anys. Cilcia fou repoblada amb molts armenis.

Vers el 965 va morir el patriarca Anani. Es va reunir un concili a Shirakavan presidit per Hovhannes, patriarca d'Aghunia i pel bisbe de Siunia Vahanik (el petit Vahan) que finalment fou elegit patriarca. Aquest tenia certes simpaties per les tesis calcedonianes i per posar-hi fi el rei va convocar un concili a Ani. El patriarca es va refugiar a Vasporakan i el concili va elegir al seu lloc a Esteve de Sevan (Esteve III) que fou consagrat pel patriarca d'Aghunia Hovhannes el 969. El patriarca va anar a Vaspurakan a demanar l'adhesi de Vahanik, per protegir pel rei d'aquest pas fou empresonat i va morir el 971. Al seu lloc fou elegit Khatshik I d'Arsharuniq, nebot d'Anani. Vahanik va morir algun temps desprs al Vaspurakan, quant ja Khatshik havia estat generalment reconegut.

El 968 els bizantins van arribar a Manazkert sota la direcci del general Bardas Focas (nebot del emperador Nicfor Focas) i encara el 969 (29 d'octubre del 969) van conquerir Antioquia.

Vers el 969 el prncep de Siunia Oriental, Sembat (963-997), volia ser rei. Estava casat amb Shahandkht, filla del rei d'Aghunia, Sevada. Va aliar-se als emirs de Tauris (Azerbaidjan) i d'Arran i el 970 va prendre el ttol reial. Ashot III no va tenir cap reacci.

El 972 els bizantins va reprendre l'ofensiva contra el Hamdnides sota la direcci del general d'origen armeni Mleh. Aquest fou capturat prop d'Amida el 4 de juliol del 973 i l'emperador Joan Tzimisces va anar personalment a la zona. Els prnceps armenis van tmer per la seva sort i es van agrupar entorn de Ashot III, comenant per Gurgen, el seu fill, que havia rebut el feu de Tashir al Gugarq, amb capital a Lori, i seguit pel rei de Kars, el de Siunia, el de Vaspurakan i altres. Van reunir un exercit que es va concentrar a Harq entre Manazkert i Zernaq. Es va enviar una ambaixada al emperador que de seguida va assegurar les seves intencions favorables a Armnia i es va establir una aliana formal. L'emperador va entrar a Much, capital del Taron, recentment incorporat. All fou hostilitzat pels muntanyesos de Sasun, hostils a l'annexi. L'acord amb els armenis es va mantenir desprs de complicades negociacions.  Finalment l'emperador va baixar cap a Mesopotmia, va incendiar Mayyafarikin, i va ocupar Diyar Bakr i Nisibe. Desprs va retornar a Constantinoble per celebrar el triomf. Va tornar l'any segent (975)  i se li va sotmetre Homs, ocupant Baalbek el 20 de maig del 975. L'emir de Damasc li va fer submissi. Els imperials van arribar fins a Galilea.

Ashot III va morir el 977. El va succeir el seu fill gran Sembat II Tiezerakal.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53494" title="Federacions esportives de Catalunya" nonfiltered="1036" processed="1035" dbindex="21088">
Llista de les federacions esportives catalanes:



 Articles relacionats .
 Uni de Federacions Esportives de Catalunya;

 Vegeu tamb .
 Projecci internacional de l'Esport catal. Seleccions catalanes  amb una ressenya histrica.
 Uni de Federacions Esportives de Catalunya;
 Comit Olmpic de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53502" title="Muhammad Ali (boxador)" nonfiltered="1037" processed="1036" dbindex="21089">









Muhammad Ali-Haj (rab:         ) (nascut el 17 de gener del 1942 com Cassius Marcellus Clay Jr.), s un boxejador retirat nord-americ. se'l considera com un dels boxejadors ms grans de tots els temps, alhora que un dels ms famosos, fama que obtingu tant per la seva activitat esportiva com pel seu activisme poltic. L'any 1999 va ser elegit Esportista del Segle per la revista Sports Illustrated.

Ali tenia un estil poc ortodox per ser un pes pesat. Es posava les mans als costats, ms que no pas l'estil convencional en la boxa consistent a protegir-se la cara. A ms, tenia molta confiana en la seva rapidesa i en el llarg abast dels seus braos per mantenir-se allunyat dels cops dels contrincants. Al dirigia la gran majoria dels cops al cap dels seus oponents, en un percentatge ms elevat que la majoria de boxejadors, i aix era una estratgia arriscada, perque en combats llargs els cops al cos poden ser molt ms efectius a l'hora de deixar l'oponent sense forces.

 Biografia .
 Els inicis .
Va nixer a Kentucky lany 1942. Als 12 anys li van robar la bicicleta, i Cassius va denunciar-ho a un policia i entrenador de boxa, Joe Martin, qui li aconsell que aprengus a lluitar sota el seu tutelatge. Aviat avan rpidament en els rnquings pugilstics. Malgrat les seves males notes, el fet de guanyar 6 vegades el ttol de Guants d'or de Kentucky li va suposar graduar-se a l'educaci secundria.

En els Jocs Olmpics de Roma de 1960 va guanyar la medalla d'or en la categoria de pesos semipesats. La llegenda diu que Cassius va tirar la medalla d'or al riu Ohio desprs de qu en un restaurant noms per blancs es neguessin a atendre'l, per posteriorment ell mateix va admetre que simplement l'havia perduda. Desprs dels jocs de 1960 Clay es passa al professionalisme, i ben aviat es fa un nom pel seu estil poc convencional, els seus resultats espectaculars i la seva infatigable autopromoci. En aquests moments se'l coneix com el Llavi de Louisville per la composici de versets satrics i prediccions del nmero d'assalt en qu el seu oponent cauria noquejat. Li agradava de lloar-se ell mateix amb frases com ara "Sc el millor" o b "Sc jove, sc guapo, sc rpid i ning no pot guanyar-me"

Al ha explicat posteriorment que utilitzava l'ostentaci per fer-se publicitat. De jove va adonar-se que el fet d'sser un bocamoll imprudent atreia molta ms gent als seus combats, pel fet que volien veure com alg li feia tancar la boca amb una derrota.

 Carrera professional .
A Louisville, el 29 d'octubre de 1960, Cassius Clay guany el seu primer combat professional. Entre 1960 i 1963 el jove boxejador va aconseguir un rcord de 19-0, amb 15 victries per KO. Entre les seves victries ms impressionants s'hi troben les de Sonny Banks, Alejandor Lavorante i Archie Moore, una llegenda de la boxa que havia guanyat ms de 200 combats. Cassius es convertir aix en el primer aspirant al ttol que ostentava Sonny Liston. Liston era temut, alguns han dit que era com el Mike Tyson de l'poca. Gaireb ning li donava possibilitats a Cassius Clay; la data del combat fou fixada pel 25 de febrer de 1964, i en el pesatge previ al combat Al va declarar que en el combat es ..."mouria com una papallona i picaria com una abella".

 El combat pel primer ttol .
Clay, malgrat tot, tenia un pla. Liston, interpretant la fanfarroneria de Clay com a nerviosisme, es va confiar excessivament, i no estava preparat per un combat llarg, pensant que el guanyaria rpidament. Als assalts inicials, la velocitat de Clay, ms gran encara que la dels seu dol Sugar Ray Robinson, el va mantenir allunyat dels poderosos cops de Liston. Ja al tercer round, Liston es mostrava visiblement cansat, i Clay se'n va aprofitar connectant diversos cops i obrint-li un trau sota l'ull. Liston va recuperar terreny en el quart assalt degut a que una substncia desconeguda va cegar momentniament els ulls de Clay. Es desconeix si es tractava d'una substncia usada per curar les ferides de Liston o b va ser-li aplicada als guants de Liston amb el propsit de jugar brut. Amb la visi limitada, Clay va ser capa de no deixar-se emportar per la rbia, i en el cinqu i sis assalts va buscar la victria. Abans de qu comencs el set assalt, Liston es va retirar a la banqueta, justificant-se ms tard que se li havia dislocat l'espatlla. Clay va saltar del seu rac, proclamant-se el "'Rei del mn" i invitant els periodistes a menjar-se les seves paraules.

Clay es va proclamar aix campi del mn dels pesos pesats. Reconfirmaria el ttol quan va noquejar Liston en el combat de revenja que va tenir lloc a Lewinston el 25 de maig de 1965, tot i que amb certa controvrsia. Alguns observadors van afirmar que el cop guanyador havia estat un cop fantasma. El novembre del mateix any Clay va derrotar l'antic campi Floyd Patterson. L'rbitre va parar el combat al dotz assalt desprs de qu Patterson rebs una tremenda pallissa.

 El canvi de nom .
Entremig d'aquest dos combats, Ali tamb es va fer fams per altres motius. Entra a formar part de la Naci de l'Islam i es canvia el nom a Muhammad Ali, tot i que la majoria de periodistes continuen referint-s'hi com a Cassius Clay. Entre l'any 1966 i inicis del 1967 defensa fins a set cops el seu ttol mundial. Cap altre campi ha dut a terme tantes defenses d'un ttol en un perode tan curt. El mar de 1966 Ali guanya per decisi unnime dels jutges al dur campi canadenc, George Chuvalo, qui mai va arribar a ser noquejat. desprs Ali viatja a Anglaterra per enfrontar-se a British Bulldog Brian London i a Henry Cooper, el qual havia noquejat Ali en un combat el 1963. ali va guanyar els dos combats per KO. Posteriorment viatja a Alemanya per enfrontar-se a l'esquerr Karl Mildenberger. En un dels seus combats ms durs, Ali el derrota per KO al dotz assalt. El novembre de 1966 se'n torna als Estats Units per lluitar contra Cleveland "Big Cat" Williams a Houston. Williams tenia un dels percentatges de victries per KO ms alts de tota la histria de la boxa, i se l'ha qualificat sovint com un dels millors boxejadors que mai van guanyar cap ttol. Malgrat que tothom esperava un combat igualat, Ali el va noquejar amb facilitat al tercer assalt. El febrer de 1967 lluita amb Ernie Terrell al Madison Square Garden de Nova York. Terrell havia refusat reconixer el nou nom d'Ali, i aquest proclam que el castigaria severament per tal insolncia. Tot i que el combat va decidir-se als punts, Ali va infringir-li una pallissa, guanyant als punts tots els assalts. Durant tot el combat, desprs de cada cop Al li cridava "Quin s el meu nom?" Molts van acusar-lo de brutalitat innecessria. El Mar del mateix any, tamb a Nova York, s'enfront a Zora Folley, un veter de 35 anys. Aquest combat ha estat considerat per molts especialistes com la millor actuaci d'Ali en un quadrilter, llanant cops precisos i potents que van dur l'aspirant al KO al set assalt.

1967 tamb va ser l'any en qu Ali va refusar servir a l'exrcit nord-americ durant la Guerra del Vietnam fent s de l'objecci de conscincia. En resposta a la pregunta de per qu no volia anar a la guerra, Ali va afirmar: "No tinc res contra cap Vietcong". Aix sovint s'ha citat de forma errnia amb la frase "Cap vietnamita m'anomena negrata". Ali fou desposset del seu cintur de campi i de la seva llicncia per a boxejar, i fou sentenciat a 5 anys de pres. Aquesta sentncia fou revocada tres anys ms tard, per decisi unnime del Tribunal Suprem.

Els actes d'Ali refusant ser enrolat en l'exrcit nod-americ i unint-se a la Naci de l'Islam van convertir-lo en una figura extremadament controvertida i polmica. Fent acte de presncia en manifestacions al costat de lders de la Naci de l'Islam com ara Elijah Muhammad i Malcolm X i declarant-los la seva lleialtat en una poca en qu la corrent general de l'opini pblica nord-americana els veia amb franca hostilitat, Al va convertir-se en objecte d'odis i sospites. fins i tot semblava que ell buscava provocar aquestes reaccions, amb punts de vista que oscillaven des del suport als drets civils fins a fer apologia del separatisme racial. 

El 1970 li va tornar a ser concedida la llicncia per boxejar, seguint la sentncia del Tribunal suprem on tamb es reconeixia el seu dret a no servir a l'exrcit allegant motius religiosos. En el seu retorn, Ali va patir un seris contratemps quan, l'any 1971 a Nova York, en la lluita pel ttol contra Joe Frazier, fou derrotat en 15 assalts. Aquest combat, conegut popularment com el combat del segle, fou un dels combats ms famosos de tots els temps, en el qual hi prenien part dos pgils amb una tcnica extraordinria, els dos amb mrits suficients per coronar-se campions. El combat va ser molt igualat, i Frzsier va fer inclinar la balana a l'enviar al terra a Ali amb un ganxo d'esquerra al darrer assalt. El 1974, per, Al derrota Frasier als punts en el combat de revenja, collocant-se aix un altre cop en posici per disputar el ttol.

Els punts de vista religiosos d'ali tamb van anar canviant amb el temps. Va comenar a estudiar l'Alcor i es converteix al sunnisme, donant l'esquena aix als postulats de la Naci de l'Islam.

 Els combats de Kinshasa i Manila .
El titular del campionat del mn era George Foreman, un boxejador jove i invicte que, dotat d'una gran envergadura i una forta pegada, havia derrotat clarament a Frazier en el combat pel ttol, deixant-lo KO en el segon assalt. Foreman era el clar favorit. La promoci del combat va anar a crrec de Don King, qui decid cellebrar el combat a Kinshasa, al Zaire. El 30 d'octubre de 1974 Ali, en un combat molt tctic, demostraria al mn per qu continuava sent el millor. Dominant el quadrilter amb la seva m dolenta i evitant anar a les cordes, Ali va absorbir tots els cops de Foreman, alhora que llanava alguns contracops. Cap a la f del sis assalt, quan Foreman comenava a estar cansat de llanar tants cops, Ali va poder atacar una mica ms. Foreman continuava intentant-ho, per els seus cops resultaven molt menys efectius, i cap a la fi del vuit assalt, la dreta d'Ali va enviar un esgotat Foreman al terra.

El 1975 Ali tornaria a derrotar Frazier, aquest cop a Manila. Aquest combat passaria a la histria de la boxa com un dels millors de tots els temps. Desprs de 14 assalts durssims, l'entrenador de Frazier va impedir-li continuar el combat, i Ali va resultar-ne guanyador per KO tcnic. Molts van considerar que Ali s'hauria d'haver retirat desprs d'aquest combat, per malgart tot va continuar boxejant. El 1976, desprs de noquejar dos adversaris desconeguts, s'enfronta a Jimmy Young, en el que molts consideren el seu pitjor combat. Ali hi apareix en un mal estat de forma, visiblement gras, rebutjant prendre's seriosament el seu jove adversari. Ali va guanyar als punts per unanimitat dels jutges, per va ser ferotgement escridassat pel pblic. Fins i tot l'entrenador d'Ali va reconixer que el seu combat havia estat horrors.

Ali mantindria el ttol fins el 1978, quan el va perdre contra el campi dels Jocs Olmpics de Montreal, Leon Spinks. en el combat de revenja Ali va derrotar Spniks i es va fer amb el seu tercer cintur. El 27 de juny de 1979 Ali anuncia la seva retirada de la boxa, deixant el ttol vacant.

Aquesta retirada per, va durar poc. El 1980 desafia el campi Larry Holmes, amb la intenci de ser el primer home en guanyar quatre cops el cintur dels pesos pesats. Ali va perdre per KO tcnic a l'onz assalt. El combat va ser menyspreat pels aficionats, que consideraven Ali com una ombra d'all que una vegada havia estat. Holmes havia estat el sparring d'Ali en el passat, i va admetre que durant el combat havia moderat els seus cops per respecte a la seva figura. Desprs d'aquest combat Ali es va trobar que li costava parlar i que les mans li tremolaven. Els metges van trobar-li un forat en la membrana del cervell, per Don King va ignorar els informes mdics i va permetre que Ali continus lluitant.

Ali encara lluitaria un cop ms. El 1981 s'enfront amb l'aspirant Trevor Berbick. Com que a Ali se'l considerava de forma unnime un boxejador acabat amb graus problemes de salut, el combat va despertar molt poc inters. Ali, amb 42 anys, va perdre als punts, tot i que la seva actuaci va ser millor que en el combat contra Holmes.

 El boxejador retirat .
El 1982 a Ali se li va diagnosticar la malaltia de Parkinson com a resultat de la seva activitat pugilstica. Progressivament les seves funcions motores comenaren a declinar. Malgrat tot, continua sent una llegenda. El 1985 va fer de negociador per alliberar els hostatges nord-americans segrestats al Lban. Als Jocs Olmpics d'Atlanta de 1996 va ser escollit per fer el darrer relleu de la torxa olmpica. 

El 2005 es fund el Muhammad Ali Center a Louisville, Kentucky. L'objectiu d'aquesta fundaci, a ms de mostrar la carrera boxstica d'Ali, consisteix en promoure la pau i la responsabilitat personal. Ali va rebre la medalla presidencial de la llibertat de mans de George W. Bush el 2005.

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53508" title="Nagoya" nonfiltered="1038" processed="1037" dbindex="21090">

Nagoya (    ) s la quarta ciutat ms gran (tercera regi metropolitana) i la tercera ciutat ms prspera del Jap. Ubicada a la costa de l'Oce Pacfic al a regi de Chubu cap al centre de Honshu, s la capital de la Prefectura Aichi.

 Histria .
La ciutat va ser fundada l'1 d'octubre del 1889 essent totalment destruda durant els bombardejos de 1945 i reconstruida desprs de nou.

 Districtes .
Nagoya t 16 ku (districtes):



 Enllaos externs .

 Lloc web oficial ;
 Lloc web oficial ;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53515" title="Albert S. Johnston" nonfiltered="1039" processed="1038" dbindex="21091">

Albert Sidney Johnston (Washington, Kentucky, 1803- Shiloh, Tennessee, 1862). Militar al servei dels Estats Confederats d'Amrica. Graduat a West Point el 1826, va lluitar en la Guerra de Black Hawk (1832), amb Mxic (1846-1848) i en l expedici contra els mormons d Utah el 1857. Adoptat per Texas, el 1861 fou nomenat segon general en rangle confederat. S encarreg de la lnia del Mississip i les Alleghany. Mor de les ferides provocades a la batalla de Shiloh.

Refrencies.
Eicher, John H., & Eicher, David J.: Civil War High Commands, Stanford University Press, 2001, ISBN 0-8047-3641-3.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53517" title="Belle & Sebastian" nonfiltered="1040" processed="1039" dbindex="21092">

Belle & Sebastian s un grup de msica pop escocs format a Glasgow al gener de 1996. El nom del grup prov de Belle et Sbastien, un llibre infantil escrit per la francesa Ccile Aubry i on es relaten las aventures d'un noi (Sbastien) i el seu gos (Belle). Aquesta obra va ser portada a la televisi en forma de srie a 1965 i en format de dibuixos animats a 1981.

Els membres actuals del grup sn: Stuart Murdoch (veus, guitarra i teclats), Stevie Jackson (veus i guitarra), Chris Geddes (teclats), Sarah Martin (viol, flauta travessera i veus), Mick Cooke (trompeta y baix), Bobby Kildea (guitarra i baix) i Richard Colburn (bateria). Entre els seus antics membres es troben Isobel Campbell (veus i cello) i Stuart David (baix). Alguns projectes parallels inclouen els grups The Gentle Waves, V-Twin, i Looper.

 Histria .
Es van formar al gener de 1996 sota la tutela d'un curs de negoci musical i format recolzant-se principalment al talent creatiu de Stuart Murdoch. El seu primer lbum, Tigermilk, va ser gravat com a part d'aquest curs i publicat pel segell independent Electric Honey.

Desprs d'haver signat amb un segell independent lleugerament major, Jeepster Records, llanaren a la venda d'lbum If You're Feeling Sinister a 1996 i una seqncia de senzills durant 1997. El seu tercer lbum, The Boy With The Arab Strap (1998), va entrar al top 20 de les llistes del Regne Unit i el grup va ser proclamat "Millor banda revelaci" als premis Brit Awards de 1999. Aquest va ser tamb l'any del Bowlie Weekender, un festival musical llanat per la banda. Durant tot aquest perode, la msica de la banda va estar produda per Tony Doogan.

A juliol de 2002 anunciaren un nou canvi de segell discogrfic, aquesta vegada a Rough Trade Records, i a 2003 presenten un nou treball, Dear Catastrophe Waitress, abandonant l'habitual producci de Tony Doogan per la de Trevor Horn. Per aquest treball van rebre una nominaci pel Mercury Music Prize de 2004. Encara que les canons de Belle & Sebastian s'han convertit en relativament habituals de les emissores de rdio britniques, encara els queda conquerir el mercat estatunidenc.

Encara que presenten una imatge de grup alternatiu al gran pblic, les canons agredolces del grup inspiren una lleialtat fantica entre els seus seguidors, similar a l'experimentada per The Smiths durant els seus dies de glria. Part d'aquesta lleialtat s deguda a que, fins el seu fitxatge per Rough Trade Records a 2003, els seus senzills no contenien canons ja publicades als lbums. Aix doncs, estar en possessi de la seua discografia complerta es pot considerar com una distinci de pura devoci.

A gener de 2005 Belle & Sebastian van ser votats millor banda escocesa a una enquesta realitzada per la guia escocesa d'entreteniment The List, arribant a superar a Simple Minds, Idlewild, Travis, Franz Ferdinand i The Proclaimers, entre altres.

Discografia.

lbums.
 Tigermilk, 1996; #13 Regne Unit (no arrib a les llistes fins la reedici a 1999);
 If You're Feeling Sinister, 1996 (no arrib a les llistes);
 The Boy with the Arab Strap, 1998; #12 Regne Unit ;
 Fold Your Hands Child, You Walk Like a Peasant, 2000; #10 Regne Unit , #80 EUA;
 Storytelling, 2002; #26 Regne Unit , #150 EUA;
 Dear Catastrophe Waitress, 2003; #21 Regne Unit , #84 EUA;
 If You're Feeling Sinister: Live at the Barbican, 2005 (noms com a descrrega);
 The Life Pursuit, 2006;

Senzills.
 Dog On Wheels (EP), 1997; #59 Regne Unit ;
 Lazy Line Painter Jane (EP), 1997; #41 Regne Unit ;
 3.. 6.. 9.. Seconds Of Light (EP), 1997; #32 Regne Unit ;
 This Is Just a Modern Rock Song (EP), 1998 ;
 Legal Man (senzill), 2000; #15 Regne Unit ;
 Jonathan David (senzill), 2001; #31 Regne Unit ;
 I'm Waking Up to Us (senzill), 2001; #39 Regne Unit ;
 Step into My Office, Baby (senzill), 2003; #32 Regne Unit ;
 I'm a Cuckoo (senzill), 2004; #14 Regne Unit;
 Books (EP), 2004; #20 Regne Unit);
 Funny Little Frog (senzill), 2006; #13 Regne Unit;
 The Blues are still blue (senzill), 2006;
 White collar boy (senzill), 2006;

Recopilacions.
 Lazy Line Painter Jane (caixa amb els tres primers tres senzills), 2000;
 Push Barman to Open Old Wounds (2xCD recopilaci dels senzills publicats per Jeepster Records), 2005; #40 Regne Unit;
  (recopilaci de canons d'altres intrprets amb una can de Belle and Sebastian, recopilat per Chris Geddes);

DVDs.
 Fans Only, 2003;

Enllaos externs.
Pgina oficial de Belle & Sebastian ;
Pgina de Jeepster ;
Sinister: Llista de correu ;
Bowlie frum ;
Llista de les Millors Bandes Escoceses de Tots els Temps ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53518" title="Joseph E. Johnston" nonfiltered="1041" processed="1040" dbindex="21093">

Joseph Eggleston Johnston (Farmville, Virgnia, 1807- Washington, 1891). Militar sudista. Graduat a West Point el 1829, quan esclat la Guerra Civil es pass al bndol confederat i fou artfex de la victria de Bull Run (1861) i de Seven Pines (1862), alhora que organitzava la defensa de Richmond. Per fracass a Vicksburg i tingu fortes diferncies amb Davis, ra per la qual fou substitut. En acabar la guerra, es dedic als negocis privats, per fou congressista dels EUA el 1879-1881 i comissionat federal per ferrocarrils el 1885.


Refeencies.
 Eicher, John H., & Eicher, David J., Civil War High Commands, Stanford University Press, 2001, ISBN 0-8047-3641-3.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53522" title="James Longstreet" nonfiltered="1042" processed="1041" dbindex="21094">

James Longstreet (Edgefield, Carolina del Sud, 1821- Gainesville, Georgia, 1906). MIlitar sudista. Graduat a West Point el 1842, quan es form la Confederaci hi fou nomenat general de brigada. Va lluitar a les dues batalles de Bull Run, Antietam i Fredericksburg (1862). Nomenat tinent general, particip amb Lee a la batalla de Gettysburg (1863), tot atribuint-se-li la responsabilitat de la derrota. Fou vencedor a Chickamauga (1863), per fou ferit a Wilderness. Es va rendir amb Robert Lee a Appomatox. Desprs de la guerra mostr admiraci per Ulysses S. Grant i es va unir al partit republic, cosa que el va fer fora impopular al Sud. Fou ambaixador a Turquia (1880-1881) i comissionat de ferrocarrils del Pacfic (1898-1904).

Lligams Externs.
 The Longstreet Society ;
 The Longstreet Chronicles ;
 The Longstreet Society ;
 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53523" title="Rose O'Neal Greenhow" nonfiltered="1043" processed="1042" dbindex="21095">

Rose O'Neal Greenhow, nascuda Maria Rosatta O'Neale (Montgomery, Maryland, 1817 - Cape Fear, Carolina del Nord, 1864). Tamb coneguda com a Wild  Rose, espia sudista que va dur el missatge al general Beauregard que facilit la victria de Bull Run. Fou empresonada a Washington i finalment exiliada als Estats Confederats, on fou ben rebuda per Jefferson Davis. El 1863 viatj per Frana i Gran Bretanya per aconseguir suport per a la causa confederada, i fins i tot fou rebuda per Napole III. Va morir en un naufragi quan tornava a territori Confederat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53530" title="Valdai" nonfiltered="1044" processed="1043" dbindex="21096">
Pel que fa a l'altipl de Rssia, vegeu planell de Valdai.;

Valdai (en rus       ) s una ciutat del sud-est de la provncia o blast de Nvgorod, a Rssia, a la carretera entre Sant Petersburg i Moscou. Situada a la regi coneguda com el planell de Valdai, vora el llac de Valdai (                , Valdiskoie zero), s la capital del districte o raion de Valdai. El 2003 tenia una poblaci de 18.700 habitants.

Fundada el 1495, va obtenir el ttol de ciutat el 1770. Ciutat rica en histria, la seva mxima atracci s el monestir d'Iverski, del segle XVII, situat en una illa del llac de Valdai, davant la ciutat.


Enllaos externs.
Pgina oficial de la ciutat (en rus);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53535" title="PSA" nonfiltered="1045" processed="1044" dbindex="21097">


 Poltica: Partit Socialista d'Andalusia;
 Medicina: Antigen especfic de la prstata;
Automobilisme: PSA;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53541" title="Salt d'alada" nonfiltered="1046" processed="1045" dbindex="21099">

El salt d'alada s un salt atltic de l'atletisme on l'atleta tracta de superar el llist que indica una alada determinada impulsant-se amb un sol peu. L'atleta acaba la prova quan no supera una mida determinada desprs de tres assaigs.

 Tcnica .
Independentment de la tcnica que es dugui a terme, la carrera es realitza amb una forma de "J", amb una corba final que ha de tenir entre 3 i 10 metres de radi segons l'estil de salt.



ImageSize = width:220 height:1000
PlotArea  = width:35  height:950 left:50 bottom:40
Legend    = columns:2 left:15 top:25 columnwidth:50
AlignBars = early

DateFormat = yyyy
Period     = from:1920 till:2004
TimeAxis   = orientation:vertical
ScaleMajor = unit:year increment:5 start:1920

Colors=
  id:Basis  value:red legend:Rcords_mundials_femenins

PlotData=
  bar:Leaders width:25 mark:(line,white) align:left fontsize:XS shift:(22,-4)
  
  from:1922 till:end color:Basis
  at:1922               text:Nancy_Vorhees_1,46_m
  at:1926               text:Phyllis_Green_1,55_m
  at:1929               text:Carolina_Gisoll_1,60_m
  at:1932               text:Jean_Shiley_1,65_m
  at:1939               text:Dorothy_Adams_1,66_m
  at:1943               text:Fanny_Blankers-Koen_1,71_m
  at:1956               text:Mildred Singleton_1,76_m
  at:1958               text:Iolanda_Balas_1,80_m
  at:1960 shift:(22,-8) text:Iolanda_Balas_1,85_m
  at:1961 shift:(22,-7) text:Iolanda_Balas_1,90_m
  at:1961 shift:(22,0)  text:Iolanda_Balas_1,91_m
  at:1971               text:Ilona_Gusenbauer_1,92_m
  at:1972               text:Jordanka_Blagojewa_1,94_m
  at:1974               text:Rosemarie_Ackermann_1,95_m
  at:1976 shift:(22,-8) text:Rosemarie_Ackermann_1,96_m
  at:1977 shift:(22,-8) text:Rosemarie_Ackermann_1,97_m
  at:1977 shift:(22,-1) text:Rosemarie_Ackermann_2,00_m
  at:1978 shift:(22,-2) text:Sara_Simeoni_2,01_m
  at:1982 shift:(22,-6) text:Ulrike_Meyfarth_2,02_m
  at:1983 shift:(22,-8) text:Ulrike_Meyfarth_2,03_m
  at:1983 shift:(22,-1) text:Tamara_Bykowa_2,04_m
  at:1984 shift:(22,-5) text:Tamara_Bykowa_2,05_m
  at:1984 shift:(22,2)  text:Ludmilla_Andonowa_2,07_m
  at:1986               text:Stefka_Kostadinova_2,08_m
  at:1987               text:Stefka_Kostadinova_2,09_m




Fosbury.
La tcnica actualment emprada s el salt de fosbury, es va comenar a utilitzar als Jocs Olmpics de 1968 per Dick Fosbury que va ser desqualificat per utilitzar la seva tcnica, fins aleshores indita, tot i que finalment se li va concedir la medalla d'or en veure que no infringia cap regla.

Es tracta de fer la batuda amb el peu contrari a la direcci del salt, i passar el llist d'esquena arquejant l'esquena.


Aquest salt que ja no s'usa en competicions professionals, per si en categories inferiors, consisteix en fer la batuda amb el peu contrari a la direcci de salt, i fer passar l'altra cama per sobre el llist, i posteriorment la de batuda, fent que es pugui caure de peu
Es una tcnica molt bona

 rea de competici .
El salt d'alada es du a terme a una pista d'atletisme coberta o descoberta.
S'utilitza un dels extrems de la pista dins la corba.
Pista d'entrada.
T forma de ventall i est ubicada davant el llist.
Llist.
s una barra feta de metall o fusta amb els extrems plans per obtenir un major suport als suports. L'objectiu del saltador s saltar per sobre el llist sense fer-lo caure. Pot pesar, com a mxim 2 kg. Fa 4 metres de llargria.

Suports.
Tamb anomenats saltmetres, estn disposats entre la colxoneta i l'atleta, es disposen a 4 metres de distncia, el seu objectiu s el d'aguantar el llist i marcar-ne l'alada.
Matals.
Anomenat tamb llit, s una superfcie de gomaespuma de 3'96 m de llarg i 4'87 d'ample.

 Equipament .
Per realitzar el salt d'alada s necessari un conjunt de roba (samarreta i pantalons o malles) i unes botes de claus d'atletisme. Les botes de claus del salt d'alada tenen claus a la part posterior i anterior de la planta del peu per tal que la bota no rellisqui amb el terra i unes soles de mitja polzada.

 Paralmpics .
Els deficients visuals poden disposar d'un avisador que els proporcioni la situaci acsticament, tamb poden tocar el llist prviament del salt per poder-se orientar ms fcilment.

 Rcords .
(actualitzat a 31-08-2007)



Atletes amb millors marques mundials.	
(actualitzat a 31-08-2007)

Millors marques masculines.



Millors marques femenines.



Campions olmpics.


Campions mundials.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53544" title="Sembat II Tiezerakal" nonfiltered="1047" processed="1046" dbindex="21100">
Sembat II Tiezerakal (Amo del mon) fou rei d'Armnia a Ani del 977 al 989.

Al inici del seu regnat Bardas Skleros, general i cunyat del emperador bizant Joan Tzimisces, i governador del thema de Mesopotmia, es va revoltar (976) contra Basili II i va obtenir una victria sobre els imperials al thema de Likandos (finals del 976) suposadament governat per Sakhakios Brakhamios (Sahak Bahram) que seria d'origen armeni i favorable a Skleros. Aquest darrer va obtenir tamb el suport dels prnceps espoliats de Taron, Grigor i Pankratios (fills d'Ashot i nets de Gregorigos) i del seu cos Romanos (fill de Bagarat o Pankratios), i tamb d un prncep anomenat Zaphraki, senyor de Mokq o Moxoene. El 978 Skleros va derrotar a Amorium a Bardas Focas, enviat contra ell. Bardas es va retirar al thema de Kharsianos, i desprs a Sebaste on va demanar ajuda al curopalata de Klardjtia David, al que a canvi del ajut es van cedir uns quants districtes fronterers que foren Khaltoyarish, Tshormairi o Tzurmere, Karin, Basean o Fasiana, la fortalesa de Sevuk o Mardali (avui Tekman), i li van prometre tamb Harq i Apahuniq, es a dir les terres de l antic emirat de Manazkert. David va enviar dotze mil homes dirigits per Joan Thornik i amb un lloctinent de nom Djodjk, gracies als quals Bardas Focas va aplanar a Skleros a la batalla de Pankalia el 24 de mar del 979.

Va reformar la ciutat d'Ani i al darrer any del regnat i va comenar una catedral (que va acabar la seva germana Katramida. Tamb va construir un monestir a Marmashen (a un afluent oriental del Akhurean) construcci encarregada a Bahram Pahlavuni (fou acabat mes tard del 994).

El 982 el seu germ Gurgen que havia rebut del pare el feu de Tashir amb Lori com a capital (incloent el Tzoroget, el pas del Sevordiq, els districtes de Kaien, Kaidzon, Khorkhoruniq i Bazkert (territoris anomenats pels georgians Somkhtia) va prendre el ttol reial (Thagavor = rei) sense que Sembat II pogus evitar-ho. Aquesta dinastia (reis Korikian de Lori i tamb reis dels Aluanq o Aghuans i reis de Tzoroget) va durar del 982 fins a la meitat del segle XIII. Gurgen va morir vers el 989 i el va succeir el seu fill David Anholin (989-1048).

Les relacions de Sembat II amb el seu oncle Mushel rei de Kars foren tenses. La fortalesa de Shatik, que era de Mushel, fou ocupada per Sembat i Mushel va demanar ajut al curopalata de Klardjtia David (990-1001) que va venir a Armnia i va acampar a Bavatsdzor al Shirak. Sembat va haver de tornar a Mushel la fortalesa de Shatik, i es va establir la pau. Per Mushel no va quedar satisfet i es va aliar al musafrida Abul Haidja (Abelhadj) emir de Dwin i Arran. Aquest va entrar al Vanad (Kars) per hi va fer destruccions d esglsies; llavors va atacar al emir de Goltn (Ordubad, al sud-est de Nakhichevan), Abu Dulaf al-Shaybani (dinastia Shaybnida de Goltn), que el va derrotar i li va prendre les seves possessions armnies, principalment Dwin i mes tard el Arran.

L'emir kurd de Ardjesh i Khelat, el marwnida Badh (Abu Abdallah al-Husain ben Daustak al-Tsharbukhti, mentre, havia conquerit el 983 Diyar Bakr, Mayyafariquin i Nisibe, que abans havien posset els emirs byides o Buwyihdes del Djibal i va aprofitar les guerres dels bizantins per fortificar Manazkert. Llavors va atacar i saquejar Mush al Taron i va conservar l'Apahuniq (Manazkert) i Diyar Bakr fins a la seva mort el 990 o 991.

Vers el 987 l emir rawwdida Abul Haidja ben Rawwad (que cal no confondre amb el musafrida Abul Haidja de Dwin i Arran, derrotat per Abu Dulaf i desprs refugiat a Constantinoble i retornat a Armnia on fou assassinat per un criat)  va derrotar el emir Abu Dulaf de Goltn (est de Nakhichevan) i va seguir fins a Dwin, que se li va sotmetre. Llavors es va considerar ostikan d Armnia com temps enrere i va emanar el tribut als prnceps armenis. Sembat II per evitar la guerra va pagar el tribut demanat i desprs d aix l emir va retornar al Azerbaidjan. El 988 l emir va morir durant una expedici a Vaspurakan i el seu fill i successor Mamlam ben Abul Haidja va signar un tractat de pau amb Sembat II.

Desprs del 979, quant va acabar la revolta de Bardas Skleros, la poltica bizantina es va dirigir a prohibir el culte armeni entre els nombrosos armenis del imperi, establerts a Trcia i Macednia, Capadcia i Cilcia entre d altres llocs. Mes tard es va demanar al patriarca Khatshik I que s uns a l esglsia grega, cosa que no va acceptar. El 986 Bardas Skleros va tornar del seu exili a Bagdad i es va proclamar emperador a Melitene, i va demanar l ajut del emir kurd marwnida Badh, senyor de Diyar Bakr, Khelat, Ardjesh i Manazkert.  L emir li va enviar al seu germ Abu Ali i nombrosos soldats. D altra banda el general bizant Bardas Focas es va revoltar a Kharsian a Capadcia i tamb es va proclamar emperador (15 d'agost del 987)  i per una traci va capturar a Skleros i el va tancar a la fortalesa de Tyariaion (Ilghin) el 12 de setembre del 987. Els contingents marwnides van tornar als seus dominis per van aprofitar per saquejar territoris armenis. Nicfor Focas, fill de Bardas, va anar al curopalat de Klardjtia i va demanar ajut a David, que li va donar dos mil cavallers, a les ordres de dos fills de Bagarat senyor de Khldia, probablement dos prnceps de Taron (Romanos i un germ) o be el lloctinent de David, Tshordvanel i sa germ; en canvi Grigor, fill d Ashot, de l altra branca taronita, va participar a la lluita del costat de Constantinoble, i va desembarcar amb tropes a Trebisonda que van distreure als auxiliars georgians de Focas. Llavors Bardas va poder ser derrotat a la batalla d Abydos, als Dardanels, el 13 d'abril del 989. mentre els georgians havien derrotat a Grigor i s havien apoderat de Derxene i Taron. Contra ells va enviar l emperador al patrici Joan Portiz que va guanyar als seus enemics a la plana de Bagaritx al Djerdjan (990). David de Kartli es va sotmetre al Imperi i va prometre que al morir transferiria els seus estats (Taiq o Taoklardjtia) al Imperi (David ja era gran i no tenia fills): Basili va confirmar a David com a curopalata. 

Desprs d aix David es va enfrontar amb Bagrat III l'unificador d Abkhzia. Segons el historiador armeni Asolik (no s esmentat a les fonts georgianes) David (i el seu aliat Bagrat II Regwan de Kartli) va demanar ajut al rei d Armnia que hi va anar amb contingents propis, del rei de Kars, del de Vaspurakan, del de Siunia i del de Aghunia i Bagrat va demanar la pau. Bagrat va haver de cedir com indemnitzaci de guerra la fortalesa de Sakhureth prop de Shamshwilde, que fou donada a Sembat (va tornar a Abkhzia a la mort del rei).

Vers el final de la seva vida el historiador Asolik li retreu una execuci injusta d un boig; una aliana amb l emir Abul Haidja contra Abu Dulaf, i relacions amb la seva neboda, filla de sa germana.

Sembat II va morir el 989 i el va succeir el seu germ Gagik I. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53545" title="Corona eslovaca" nonfiltered="1048" processed="1047" dbindex="21101">

La corona eslovaca (en eslovac Slovensk koruna o, simplement, koruna; en plural, korun) s l'antiga unitat monetria d'Eslovquia. Es dividia en 100 halierov (singular halier, abreujat h). El codi ISO 4217 era SKK i habitualment s'abreujava Sk. Fou substituda per l'euro l'1 de gener del 2009 a ra de 30,1260 SKK per EUR.

Histria.
La primera corona, coneguda com la corona eslovaca de la Segona Guerra Mundial, es va establir el 1939 en substituci de la corona txecoslovaca (introduda el 1919 per reemplaar la corona austrohongaresa) i va durar fins al final de la guerra, ja que l'1 de novembre del 1945 fou substituda de nou per la corona txecoslovaca.


La segona corona fou introduda el 8 de febrer del 1993, amb la independncia eslovaca arran de la dissoluci de Txecoslovquia i, per tant, de la desparici de la corona txecoslovaca. 

La corona va entrar en l'ERM II, el mecanisme de canvi de la Uni Europea, el 28 de novembre del 2005, i el tipus de canvi es va fixar a ra de 38,4550 SKK per EUR. El 19 de mar del 2007 es va revaluar, amb qu el tipus central quedava fixat a 35,4424 SKK per EUR. La taxa de canvi definitiva es va fixar el 8 de juliol del 2008 en 30,1260 SKK per EUR. El govern eslovac va substituir la corona per l'euro l'1 de gener del 2009.

Monedes i bitllets.
Emesa pel Banc Nacional Eslovac (Nrodn banka Slovenska), abans de l'entrada de l'euro en circulaven bitllets de 20, 50, 100, 200, 500, 1.000 i 5.000 korun i monedes de 50 halierov i d'1, 2, 5 i 10 korun. Les monedes de 10 i 20 h es van retirar de la circulaci el 31 de desembre del 2003.

Vegeu tamb. 
Corona;

Enllaos externs.

  Banc Nacional Eslovac;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53546" title="Irlanda del Nord" nonfiltered="1049" processed="1048" dbindex="21102">



Irlanda del Nord s una regi administrativa del Regne Unit situada al nord-est de l'illa d'Irlanda. 
 Orografia .
En aquesta zona afloren les capes ms recents: margues trisiques, cretes secundries i basalts terciaris de l'altipl d'Antrim.
 Divisi administrativa .
Comprn sis comtats irlandesos de la regi d'Ulster:
 Comtat d'Antrim;
 Comtat de Fermanagh;
 Comtat d'Armagh;
 Comtat de Tyrone;
 Comtat de Derry;
 Comtat de Down;
 Economia .
L'agricultura i la ramaderia aporten prop del 5% del PIB, i ocupen prop del 6% de la poblaci activa (1996). Produeix cereals, lli, patates, hortalisses i fruita. De la ramaderia, t rellevncia el vac. La indstria, basada en el txtil, l'alimentaci i els productes farmacutics, representa el 19% del PIB i ocupa el 24% de la poblaci activa. El principal sector sn els serveis, especialment les finances, que aportaren prop del 16% del PIB. 

El turisme s un sector en expansi. La violncia poltica permanent ha frenat el desenvolupament de l'economia nord-irlandesa: tot i l'estreta vinculaci d'aquesta a la de la Gran Bretanya, la renda per habitant s considerablement inferior a la de la resta de l'estat (12 679 $ enfront de 18 410 $ el 1994), i l'atur s elevat (10,4% el 1996). Des del 1994, que hom rellan el procs de pau, l'economia ha experimentat una certa reactivaci.

 Religi .
Les afiliacions religioses, basades en resultats de cens, variaren de la segent forma entre 1961 i 2001:







 Govern .
El territori es regeix per la Government of Ireland Act del 1920, que regula unes funcions autonmiques a nivell interior i gesti de certs recursos. Gaudeix d'un parlament a Stormont de 78 membres amb funcions legislatives no totalitries, i l executiu s revisat per un Governor nomenat per Londres en nom de la Reina. Tamb envien 19 diputats al parlament de Londres. La diada nacional protestant s el 12 de juliol (la batalla de Boyne).

Tanmateix, per tal de mantenir la supremacia protestant, es va mantenir molts anys el sistema de gerrymandisme, que obligava als possibles votants a tenir la propietat d'una casa (sufragi censatari) i tamb un sistema de recompte de vots i distribuci dels districtes electorals que evitava l existncia d algun que fos de majoria catlica.  El 1987 l autogovern fou susps pel govern de Londres, i des d aleshores govern directament el territori. Des del 1998, per, l autogovern s ha restablert i es mant malgrat les pressions d'ambdues bandes.

 Histria .

 La guerra de la independncia (1919-1921) .

El 1919, quan encara tota l'illa d'Irlanda es mant sota sobirania britnica, els 73 diputats del Sinn Fin, partit independentista majoritari a Irlanda, deixen els seus escons buits al Parlament Britnic, tal i com havien anunciat, mentre que al mateix temps, s'impulsa el Dil Eireann (Assemblea d'Irlanda), que nombr un govern irlands presidit per De Valera. Ni l'assemblea ni aquest govern sn reconeguts pel Govern Britnic, per de fet, ser un autogovern que la gran majoria d irlandesos aproven i legitimen. El Govern britnic, veient com la situaci se li escapa de les mans, decideix enviar un exrcit de mercenaris a combatre la desobedincia. Aquests mercenaris seran coneguts com a "Black and tans" ('Negres i marrons') grcies als colors del seu uniforme i seran els responsables d'autntiques barbaritats i crims contra la poblaci irlandesa. Es produeixen dos anys de guerra entre Black and tans i l IRA. Finalment, el 1921, una representaci del Sinn Fin, amb Michael Collins al capdavant i el govern britnic negocien una treva. Els britnics no podien controlar la situaci de cap manera i el problema irlands comenava a tenir uns costos econmics massa elevats. Gran Bretanya just acabava de sortir de la Primera Guerra Mundial, amb el desgast que aix suposa i la guerrilla irlandesa causava veritables estralls, la poblaci donava suport en massa a l IRA. Es signa un pacte entre les dues parts amb els segents punts principals:

 Gran Bretanya reconeix la sobirania irlandesa sobre tota l illa, per exigeix la creaci d un estat transitori que comprendr els sis comptats del nord, de majoria protestant. Aquest estat transitori, haur de decidir si s incorpora a Irlanda o pel contrari a Gran Bretanya, cosa que fa l any segent, deixant a milers d irlandesos  abandonats  sota sobirania britnica. L'antic "Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda", passa a denominar-se "Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord".

 Per altra banda, la nova Irlanda ser reconeguda com a una Monarquia Constitucional de 26 comtats, on el monarca britnic regnar sota el ttol de Rei d Irlanda. Irlanda haur de formar part de la Commonwealth i es crea la figura del Governador General (collocat pels britnics) i el Primer Ministre (escollit mitjanant sufragi). Tamb es redacta una constituci prpia.

Quan el tractat s conegut per la comunitat irlandesa, les opinions estan molt dividides. Al Dil Eireann (Assemblea d Irlanda) es produeixen fortes discussions sobre els resultats de la negociaci. Finalment, la votaci obt 64 vots favorables al tractat i 57 en contra.

La guerra civil irlandesa.

La major part de l IRA es mostra totalment en contra del tractat i no l accepta. L IRA ocupa l edifici de Four Courts a Dubln i el 22 de juny de 1922, l exrcit de l Estat Lliure, aprovisionat per les forces britniques obre foc contra l edifici, fent esclatar diversos artefactes. Aquest fet ser l inici de la Guerra Civil, que acabar causant ms morts que la Guerra d Independncia. Alguns destacats membres del bndol anti-tractat seran executats com Liam Mellows al desembre del mateix any. Tamb morir Michael Collins a mans de la guerrilla anti-tractat durant una emboscada al comptat de Cork. La guerra acaba quan Eamon De Valera, que s'havia posicionat contrari al tractat, l abril de 1923, fa una crida a aturar les accions armades, d un i altre costat, de manera urgent i definitiva. A partir d aquest moment, els camins dels 26 comptats del sud aniran separats del cam que seguiran els 6 comptats de l Ulster sota dominaci britnica.

Desprs de l aplicaci del tractat i de la partici, la comunitat irlandesa dels sis comptats que romandran sota dominaci britnica se sent abandonada per la resta d Irlanda, el moviment republic caur en una profunda crisi de la qual no en sortiran fins a alguns anys posteriors. La comunitat protestant de l Ulster, per la seva banda, s creix davant el triomf de la seva permanncia al Regne Unit i s estableix un sistema poltic, social i econmic que clarament marginar la comunitat catlica i/o irlandesa. Es crea, en paraules de James Craig  un parlament protestant per a una comunitat protestant , sense el ms mnim inters per integrar la comunitat irlandesa. Electoralment, s impulsa un sistema electoral conegut com a "Gerrymandering", en qu noms poden votar els propietaris dels habitatges i on els propietaris de les empreses tenen la possibilitat de votar fins a 4 o 5 vegades en unes mateixes eleccions segons els impostos pagats. Aquest sistema, no cal dir-ho, sobrerepresenta la comunitat protestant i feia que cada ajuntament tingus batlle unionista, fins i tot en aquells municipis on la majoria de la poblaci era catlica. Al mateix temps, es crea el RUC (Royal Ulster Constabulary), que ser la Policia d Irlanda del Nord. Els membres d aquest cos policial seran recrutats entre els sectors unionistes i protestants ms radicals (entre un 90 i un 95% dels seus membres), creant d aquesta manera una fora policial totalment polititzada i imparcial.

El 1925 es forma una comissi  independent  que haur d elaborar un informe on s haur de delimitar la frontera definitiva entre La Repblica d Irlanda i Irlanda del Nord. Molts republicans posen esperances en qu aquesta comissi inclogui dins la Irlanda del Sud a alguns territoris que han quedat al nord i que sn majoritriament catlics, per aquesta comissi acaba dictaminant que les fronteres no hauran d sser objecte de modificaci. Al mateix temps el govern irlands (Fine Gael) signava un document garantint que els sis comptats de l Ulster pertanyen al Regne Unit. El 1937, com ja s ha dit, amb De Valera a la presidncia del govern irlands, es publica una nova constituci per a Irlanda on es reconeix com a territori nacional la totalitat de l Illa d Irlanda, article que romandr vigent fins els acords de pau de finals dels noranta.

 El renaixement del moviment republic .

Els primers anys de crisi republicana van tocant la seva fi quan la repressi per part dels governs britnic i irlands vers alguns membres de l IRA empresonats torna a despertar la conscincia d alguns sectors. Aix, el 1940, Peter Barnes s penjat a Anglaterra, mentre que Tom D Arcy i Sen McNeela moriran desprs de la realitzaci d una llarga vaga de fam reclamant els seu estatus com a "Prisoners of War" (Presoners de Guerra). El 1942, un altre membre de l IRA, Tom Williams torna a ser penjat i a aquest li seguiran d altres. Els funerals d aquests activistes sn multitudinaris a Dubln i reactiven l adormit esperit de lluita i protesta. El 1948 un nou diari republic, "The United Irishmen", comena a circular. El 1951, activistes de l IRA assalten una caserna a Derry, coincidint amb la visita oficial de la famlia reial britnica. El 1954, l IRA assalta una caserna de l exrcit britnic a Armagh, apropiant-se d un nombrs arsenal. A les eleccions de 1955, el Sinn Fin es recupera i obt 12 representants al parlament britnic. El 1956, l IRA inicia l operaci Harvest, consistent en l atac a casernes i oficines que les forces d ocupaci britniques tenen a Irlanda del Nord.

 La resposta britnica .

L autoritat britnica respon a l augment d activitat per part de l IRA i la resistncia irlandesa procedint a la illegalitzaci del Sinn Fin, fet que s acaba produint el 1957 i que durar fins el 1974. Alhora, el RUC (Policia nordirlandesa) augmenta la seva duresa en la seva repressi. El mateix any 1957 Sen Sabhat i Fergal O Hamlon sn morts per l actuaci d aquest cos policial. Tamb el RUC, a partir d aquell mateix any de 1957, seguint les directrius de les autoritats britniques, comenaran a aplicar la practica del "internment without trial", s a dir, empresonament sense judici. Circulen uns documents entre els membres del RUC on es diu que tota persona sospitosa de voler acabar amb l autoritat britnica a la zona podr ser empresonada de manera  preventiva . El 1958, James Crossan, membre del Sinn Fin s disparat i assassinat pel RUC sense que cap agent fos imputat per cap tipus de conducta inapropiada. El 1965, el Sinn Fin decideix variar la seva estratgia i decideix ocupar els escons al parlament de Dubln i d Irlanda del Nord. Aix provoca una escisi al s de l IRA el 1969. Mentre l ala oficial decidir optar per declarar una treva, sorgeix tamb l IRA provisional, que mantindr vigent la lluita armada.

 La lluita pels drets civils .

Diversos agents socials de la poblaci civil irlandesa/catlica de l Ulster es comencen a mobilitzar per acabar amb les injustcies i les desigaltats que afecten a aquest sector de la poblaci d Irlanda del Nord. El moviment s organitza en la "Nothern Ireland Civil Rights Association" (NICRA), que aconsegueix aglutinar a diversos sectors republicans i fins i tot algun que altre de protestant. Es produeixen multitudinries manifestacions, que presionen el govern britnic. Es reclama la fi del Gerrymandering (sistema electoral discriminatori) sota el lema: "One man, one vote" (Un home, un vot), la fi del sectarisme, el final de la discriminaci laboral i la fi de l empresonament sense judici. Les marxes que es van anar succeint durant la segona part de la dcada dels seixanta, vren culminar en la gran marxa de 1968 a Derry, la qual va ser durament reprimida pel RUC. Aquesta repressi, que va afectar a membres de la premsa, va acabar jugant en contra de l autoritat britnica, ja que les dures imatges de la repressi a una manifestaci pacfica van ser objecte de comentari a multitud de mitjans de comunicaci arreu del mn.


 Els "troubles", o els 30 anys de conflicte armat .

Encara que mai ha estat reconeguda oficialment com a  guerra  els anys que van des de finals de la dcada dels seixanta fins als acords de pau als noranta han sigut una guerra de facto entre dues societats fortament enfrontades a Irlanda del Nord.

A Derry, desprs de la dura repressi a la manifestaci pels drets civils del 1968, el moviment republic es radicalitza encara ms. El 1969, es produeix una autntica revolta al barri catlic del Bogside, que acabar sent popularment conegut com "The battle of the Bogside". La  batalla  durar un any i es desencadena desprs de qu el RUC assassinara dos civils al barri. La comunitat republicana aixec enormes barricades al Bogside i als barris catlics vens (Brandywell i Creggan) impedint l entrada de les forces policials. El RUC inicia llavors una ofensiva per recuperar el control de la zona per aquesta ofensiva fracassar degut a la resistncia venal que durant tres dies i tres nits impedeixen l entrada de la policia. Nombrosos membres del RUC resultaran ferits i la policia es veur obligada a retrocedir. Uns dies ms tard, el govern britnic decideix posar f a la revolta enviant els B Specials, que s la policia d lit britnica. Aquests tamb seran testimonis de la  rebuda  del Bogside i finalment, un any desprs, s el propi exrcit britnic l encarregat de posar punt i final a la revolta emprant un contingent de 5000 soldats recolzats amb carros de combat.

El mateix any (1969), a Belfast, es produeix una autntica batalla entre barris catlics i protestants. Carrers de transici entre barris sn escenari de trets i explosions i ser famosa una  incursi  d unionistes a Bombay street (barri catlic) on els protestants aniran cremant impunement les cases del carrer, tot mostrant l Union Jack (bandera oficial del Regne Unit).

El 1972, a Derry la NICRA promou una nova manifestaci per tornar a incidir en la reclamaci dels drets civils per a tothom. La manifestaci recorre els carrers del Bogside, aplega 20.000 persones reclamant el final de l internament sense judici, la discriminaci laboral, etc... per la marxa ser finalment recordada com a "Bloody Sunday" (Diumenge Sagnant), ja que el cos de paracaigudistes de l exrcit britnic reprimir la manifestaci amb foc real, matant 14 persones. Desprs d aquells fets cap militar britnic va sser inhabilitat. L excusa va ser que els manifestants van atacar els militars amb foc real i bombes i que l exrcit es va veure obligat a respondre, per no s aix el que testimonien els nombrosos presents i fotografies. Cap soldat britnic va resultar ferit aquell dia. Les famlies dels morts encara esperen avui (35 anys desprs) una investigaci oficial sobre aquells fets que pugui servir per jutjar els responsables.

L internament sense judici va ser una prctica habitual entre el RUC i resta de forces d'ordre britniques, sent ms de 2000 persones afectades per aquesta prctica instaurada fins a 1975.

El 1972, a Belfast 5 civils sn morts desprs de trets del RUC. L IRA provisional realitza accions contra diversos interessos britnics durant la dcada dels setanta, com la bomba que va esclatar a la pres de Montjoy, per a l augmentar tamb la repressi a la Repblica d Irlanda, tamb actua a l altre costat de la frontera, atemptant contra comissaries de la Garda (Policia de la Repblica d Irlanda) i altres objectius. El 1974, es produeix un mot a la pres de Long Kesh per part dels presoners poltics de l IRA, la revolta ser reprimida durament. L autoritat britnica decideix optar per l estratgia del cstig al republicanisme radical i la negociaci amb el republicanisme ms moderat, representat per l SDLP (Social Democratic Labour Party). Es prohibeixen els esports galics (Hurling i Futbol Galic). Sn anys de revoltes, atemptats d ambds bndols, morts, tortures a les comissaries i presons, etc... El 1979, es produeix a Belfast un meeting realment massiu on diversos oradors demanen enrgicament la retirada de l autoritat britnica d Irlanda. El 1980 diverses presoneres poltiques irlandeses asseguren haver patit diversos maltractes i vexacions a les presons.

El 19 de desembre de 1980, els presoners del Bloc H (mxima seguretat) de la pres d Armagh finalitzen una vaga de fam, ja que existeixen indicis d una possible negociaci amb les autoritats. Els presoners rebutgen vestir amb l uniforme de la pres, ja que el consideren un uniforme criminal, a canvi, van despullats amb una manta al voltant del cos. Esperen que se ls deixi portar la seva prpia roba i millorar algunes de les pssimes condicions en la que es troben (manca de tota l aigua necessria, manca de matalassos per dormir...). Les negociacions fracassen i els presos es revolten a les seves celes, trencant tot all que tenen a l'abast. A partir de mar de 1981, els presos decideixen tornar a comenar una vaga de fam, aquest cop fins a les darreres conseqncies. El primer presoner en posar-se en vaga s Bobby Sands i els altres aniran entrant paulatinament. La situaci s molt delicada, les autoritats es neguen a negociar i les famlies dels presos pateixen moltssim amb la situaci. Davant l immobilisme britnic, el Sinn Fin i els presos decideixen que una bona estratgia de pressi seria proposar a Bobby Sands com a candidat al comptats de Tyrone i Fermanagh en les properes eleccions. La candidatura de Sands mou a moltssima gent en la seva campanya electoral i s aconsegueix que els altres partits republicans no es presentin separant el vot catlic. Finalment, el 30 d abril de 1981, Sands guanya les eleccions a Fermanagh i Tyrone (30.492 vots contra 29.046 del candidat unionista) convertint-se en diputat del parlament britnic. L alegria de la victria contrasta amb la rbia i tristor que provoca l immobilisme britnic en el tema de les presons. Finalment, molt poc desprs de les eleccions, Sands mor i desprs d ell, nou presos ms seguiran el seu cam. Algunes famlies decideixen posar fi a la dramtica situaci i autoritzar l alimentaci forosa. La mort dels 10 presos provoca un impacte brutal en la societat republicana, produint-se bullangues a algunes localitats. Els funerals seran multitudinaris.

Es segueixen ms de 10 anys de tensions i conflicte on es produeixen diverses morts d un i altre costat. El 1983 es produeix la fugida de 38 presos del bloc H de la pres de Long Kesh, El govern britnic emprar molts dels seus recursos en la detenci del fugits. Entre 1983 i 1987 uns 25 funerals republicans sn atacats pel RUC. Es fan tristament famoses les escenes de cops de porra d antiavalots als cementiris. El 1988 tres membres de l IRA desarmats sn disparats a Gibraltar per soldats britnics, causant-los la mort. El funeral d un dels membres ser atacat amb granades i trets per part de paramilitars unionistes, matant a tres persones ms i ferint-ne unes quantes. El mateix any, el Sinn Fin i l SDLP emprenen unes primeres converses amb la finalitat de poder crear un  escenari de pau . El 1989, al mateix temps que queia el mur de Berln, diversos activistes, desafiant les forces policials i militars britniques, procedeixen al desbloquejament i la reapertura de les carreteres, tallades anys enrera amb terra, runa i deixalles, entre la Repblica i Irlanda del Nord.

 El procs de pau .

Ser a partir de la dcada del noranta quan comena el final de l activitat armada d ambds bndols a Irlanda del Nord. El 1994, l IRA declara una treva desprs de l evoluci de diversos contactes secrets amb el govern britnic. Un mes desprs, les principals organitzacions armades unionistes tamb s afegeixen a l alto el foc. Es reapropen presos des de presons angleses i el Sinn Fin veu reconegut el seu paper com a actor poltic imprescindible, tan al Nord com al sud d Irlanda. Aquelles negociacions es van acabar truncant i el 1996 l IRA anuncia la reanudaci de la seva activitat armada, fent dos atemptats a zones de negoci de Londres i Manchester que causaran unes prdues econmiques brutals pel Regne Unit. El Sinn Fin torna a quedar excls per la resta de forces poltiques, tot i que les darreres eleccions li donen el 16% dels vots. Durant els anys segents es produeixen violents enfrontaments quan en les cellebracions del 12 de juliol, les marxes orangistes insisteixen en desfilar tamb pels barris catlics. Finalment, el 1997, ja amb Tony Blair com a Primer Ministre, l IRA anuncia un segon alto el foc. A partir d aqu, per primera vegada des de 1921, republicans i catlics s asseuen a una mateixa taula per negociar el futur d Irlanda del Nord. Tamb ser la primera vegada, des que Michael Collins negoci el tractat d independncia d Irlanda (del sud) en qu un Primer Ministre britnic rebr publicament a un representant del Sinn Fin.

Les negociacions entre totes les forces poltiques i els governs britnic i irlands comencen des d aquest moment. Finalment, la setmana santa de 1998 s arriba a un acord que passar a la histria com "the Good Friday Agreement" (l Acord de Divendes Sant) . Aquest acord t bastantes ambigitats, cosa que permet sortir amb el cap alt a totes les forces. Aquestes ambigitats, per, hauran d sser concretades en els anys posteriors. L acord estableix la creaci de tres noves institucions:

 Un parlament propi per a Irlanda del Nord amb 108 escons. Aquest parlament tindr certs poders legislatius i executius, s escollir un president i 10 ministres sortits de tots els partits de la provncia. Aix obliga a tots els partits a  conviure  a l executiu amb la resta de forces de tots dos costats. ;
 Un Consell que relacionar Irlanda del Nord i la Repblica d Irlanda en relaci a certs mbits (agricultura, turisme, pesca, transports...). Per primera vegada algunes decisions que afecten a Irlanda del Nord sn preses des de Dubln. ;
 Un altre Consell que relacionar Irlanda del Nord, Esccia, Gales i Anglaterra on es tindr l objectiu d afavorir les relacions entre aquests territoris.

A part d aquestes noves institucions, es pacten una srie de voluntats per part de totes les parts: El respecte a la voluntat del poble d Irlanda del Nord en les eleccions democrtiques. El comproms amb la pau de totes les forces poltiques representades. Cercar el desarmament dels diversos grups armats. L alliberament de la majoria de presos d aquelles organitzacions que respecten l alto el foc. La modificaci de la demanada constitucional irlandesa sobre Irlanda del Nord (La constituci de la Repblica d Irlanda modifica el seu segon punt on es reconeixia com a territori nacional a la totalitat de l illa). Finalment, tamb es reconeix el galic com a idioma oficial d Irlanda del Nord.

Durant els anys posteriors, s ha anat avanant, encara que amb molts entrebancs, cap el compliment d alguns dels diversos acords, molts altres, deu anys desprs continuen sense cap aven. L autonomia norirlandesa ha estat suspesa per Londres degut a les pressions del DUP, partit unionista ms radical i majoritari, contrari a la negociaci, si aquesta inclou el Sinn Fin. Aix, el DUP es neg a governar al costat del Sinn Fin. Finalment, per, el 2007 es tornen a produir eleccions i, desprs d'alguns mesos de negociaci, s'arriba a un acord entre el DUP i el Sinn Fin per a restablir el Parlament nordirlands. El reverent Ian Paisley (DUP) governar com a primer ministre, mentre que Martin McGuinness (Sinn Fin) ser escollit vice-primer ministre.

A la banda republicana, diversos sectors s han sentit trats per la deriva reformista que est prenent el Sinn Fin. No veuen amb bons ulls les negociacions amb els britnics i totes les cessions que s estan fent. Aix, hi ha hagut diverses escisions, com el sector anomenat Republican Sinn Fin o el "32 counties sovereignty movement" (Moviment per la sobirania dels 32 comptats), que es mantenen favorables a mantenir la lluita armada, juntament amb l IRSP (Irish Republican Socialist Party), tot considerant la negociaci com a l inici de la derrota i l acceptaci de la llei britnica a Irlanda.

Referncies.






































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53548" title="Telecinco" nonfiltered="1050" processed="1049" dbindex="21103">


Gestevisin Telecinco, S.A., () s una cadena de televisi espanyola d'mbit estatal les emissions regulars de la qual van comenar el 3 de mar de 1990.

 Orgens .

A l'agost de 1989, el Govern de Felipe Gonzlez ordena la liberalitzaci de la televisi atorgant tres noves llicncies. A ms de Tele 5, Antena 3 rep una altra per a emetre en obert i Canal+ una que li permet efectuar emissions en codificat.

 Identitat actual .

En 1997 el canal renova completament la seua imatge corporativa, sent els canvis ms visibles el pas de la marca Tele 5 a l'actual Telecinco i el nou logotip eliminant la flor prpia del grup Mediaset de Silvio Berlusconi, un smbol que encara mantenen els seus homnims a Itlia.

 Grup Telecinco .

Desprs de la seua eixida a borsa en 2003, l'accionariat del Grup Telecinco queda en l'actualitat format per: Mediaset (52%), Vocento (13%), Accionistes (35%). Les empreses controlades pel grup sn: Atles (agncia de notcies i productora de programes de televisi), Grup Editorial Telecinco GET (explotaci comercial de les obres musicals en la cadena), Publiespaa (gesti de publicitat) i Publimedia Gesti (comercialitzaci de suports multimdia).

 Cronologia .

 2005 .

La cadena comena l'any des de Consuegra (Toledo); Jordi Gonzlez i Carmen Alcayde sn els responsables de donar la benvinguda al nou any del quart centenari del Quixot. Desprs del nadal, estrena El programa de Ana Rosa amb Ana Rosa Quintana, que es converteix des del primer dia en lder d'audincia, superant en diversos punts a Mara Teresa Campos ('Cada da', Antena 3). Durant el primer trimestre de l'any estrena dues sries de ficci: Ada, primera spin-off d'una srie nacional ("7 vidas") protagonitzada per l'actriu Carmen Machi; i Motivos personales, drama d'intriga i misteri interpretat per Lydia Bosch.

Tamb va emetre la tercera temporada de Los Serrano la qual va mantenir el seu xit a pesar de la forta rivalitat horria en hora punta amb la srie d'Antena 3, Aqu no hay quien viva.

Va collir grans quotes d'audincia a causa de l'estirada del fenomen conegut com "alonsomana" derivat dels bons resultats de Fernando Alonso, campi del mundial de pilots de Frmula 1 2005 i que durant el Gran Premi del Brasil 2005 (carrera en qu es va proclamar campi matemticament Alonso) va obtenir 8 milions d'audincia mitjana, les emissions sn presentades per Antonio Lobato i Gonzalo Serrano des de la cabina i Victor Seara des del box, compten a ms amb els comentaris durant les carreres del pilot Pedro Martnez de la Rosa.

Amb l'ampliaci de les cadenes de TDT, Telecinco engega dos canals ms: Telecinco Estrellas (dedicat a les pellcules i sries de ficci) i Telecinco Sport (dedicat a l'esport)


 2008 .

El programa de Ana Rosa amb Ana Rosa Quintana, continua sent lder, per hi ha dies que la competncia com Espejo pblico d'Antena3 la supera. Les sries de ficci de producci prpia: Ada, primera spin-off d una srie nacional ("7 vidas") protagonitzada per l'actriu Carmen Machi; Hospital Central,... continuant sent xits indiscutibles d audincies. Excepci de El Comisario que hi ha hagut un progressiu declivi de l'audincia. El 2008 va se un any de comiats,  va emetre la ltima temporada de Los Serrano la qual va mantenir el seu xit a pesar de la forta rivalitat horria. Tamb es va acomiad el programa del cor Aqu hay tomate, essent lder indiscutible d audincia. 

Va continuant acollin grans quotes d'audincia a causa de l estirada del fenomen conegut com "alonsomana" amb la emissi de la formula 1 i tamb va donar suport a la guerra del futbol emitint diversos partits que haurien de haver siguts retransmesos per TV3 i la sexta.
Tamb ser l'any de la tornada de la destrada reina dels matins Maria Teresa Campos a la franja dels matins en aquest cas a l'informatiu mirada critica.

Telecinco cambiar aquest anys els seus canals  de TDT,  Telecinco Estrellas (dedicat a les pellcules i sries de ficci) es nomenar FDF Telecinco i Telecinco Sport (dedicat a l'esport) es nomenar Telecinco 2 on a ms de esports emetr realitis e informatius.

 Enllaos externs.
 Web oficial de la cadena ;
 Informaci corporativa Telecinco;
 Mediasetonline ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53549" title="Antena 3" nonfiltered="1051" processed="1050" dbindex="21104">
Antena 3 (antigament coneguda com Antena 3 Televisin) s un operador privat de televisi d'mbit estatal espanyol. Va ser la primera cadena privada a emetre al pas. Actualment forma part del Grupo Antena 3 junt amb les empreses Onda Cero, Movierecord, Atres Advertising i Unipublic.

Histria.

Va comenar a gestar-se quan el govern estatal va anunciar l'esperat concurs per a atorgar tres llicncies de televisi privada el 1988. Antena 3 ja s'havia introdut al mercat audiovisual durant els anys 1980 mitjanant una cadena de rdio del mateix nom i portava anys exercint pressi per a l'obertura de la TV al territori espanyol.

Desprs de guanyar una de les tres llicncies atorgades (les altres serien per a Telecinco i Canal+) va comenar les seues emissions en proves al setembre de 1989, per a iniciar les regulars el 25 de gener de 1990, amb un informatiu presentat pel periodista Jos Mara Carrascal, amb gran expectaci a nivell nacional pel naixement de la televisi privada. Des de llavors, va ser creixent fins al seu quinz aniversari en 2005, situant-se en els ltims anys amb una quota de pantalla o share al voltant del 20%.

Programes reeixits retransmesos per aquesta cadena al llarg de la seua histria sn, per exemple, Farmacia de guardia, Los Simpson, Sorpresa, sorpresa o Aqu no hay quien viva.

Pel canal han passat rostres tan coneguts com Jess Hermida, Mercedes Mil, Matas Prats, Jess Vzquez, Constantino Romero, Mara Teresa Campos o Andreu Buenafuente.

El seu actual president s Jos Manuel Lara Bosch i el seu conseller delegat s Maurizio Carlotti. Cotitza en borsa des d'octubre de 2003.

A ms, Antena 3 TV tamb va produir un segon canal, dedicat ntegrament a la informaci, anomenat A3N24, que emetia a la plataforma Va Digital per que va desaparixer a l'abril de 2005 a causa del seu alt cost de producci i quasi nul rendiment. Abans ja s'hauria iniciat en la televisi digital amb un canal semblant anomenat Telenoticias, que emetia en la fracassada plataforma Cotelsat.

Amb la Televisi digital terrestre aquest canal ha ampliat la seua oferta de canals a un dedicat al pblic infantil, Antena Neox, i un altre canal al pblic femen, Antena Nova. A ms a ms desde la fundaci Antena 3 s'inaugur un canal d'assistencia hospitalaria anomenat "FAN3".

 Enllaos externs .
 Web Oficial d'Antena 3 TV;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53551" title="Regions del Jap" nonfiltered="1052" processed="1051" dbindex="21105">
 

Les regions del Jap no sn unitats administratives oficials, per han estat tradicionalment emprades com a divisi administrativa del Jap en un gran nombre de contextos: per exemple, els mapes i llibres de text de geografia divideixen el Jap en les vuit regions, les informacions de l'oratge normalment donen el temps per regi, i moltes empreses i institucions inclouen els noms de les seves regions en el propi (Kinki Nippon Railway, Chugoku Bank, Tohoku University, etc.). Tot i que el Jap t vuit Corts Supremes, les seves jurisdiccions no es corresponen amb les vuit regions de sota.

De nord a sud:

Hokkaido (l'illa de Hokkaido i les illes collindants com Sapporo);
Tohoku (el nord de Honshu, incloent Sendai);
Kanto (l'est de Honshu, incloent Tquio i Yokohama);
Chubu (el centre de Honshu, incloent el Mont Fuji), algunes vegades dividit en:
Hokuriku (el nord de Chubu);
Koshinetsu (el nord-est de Chubu, incloent Nagano);
Tokai (el sud de Chubu, incloent Nagoya);
Kinki (entre l'oest i el centre de Honshu, including Osaka, Kobe, i Kyoto);
Chugoku (l'oest de Honshu, incloent Hiroshima);
Shikoku (una illa, incloent Matsuyama);
Kyushu (una illa, incloent Fukuoka) i Okinawa;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53555" title="Televisi Espanyola" nonfiltered="1053" processed="1052" dbindex="21106">

Televisin Espaola (TVE), fundada el 28 d'octubre de 1956 durant el govern del general Francisco Franco, forma part de l'ens pblic espanyol Radiotelevisin Espaola (RTVE), que engloba tant Televisin Espaola com Radio Nacional de Espaa. 

La seva creaci va suposar l'entrada de la televisi a Espanya al mateix temps que l'aparici d'un canal d'mbit pblic a nivell estatal. Actualment, part de la seua funci est definida per l'article 20 de la Constituci Espanyola, que protegeix el dret "a comunicar o rebre lliurement informaci vera per qualsevol mitj de difusi".

En 1962 l'empresa passa a dependre del Ministeri d'Informaci i Turisme, dirigit per Manuel Fraga Iribarne. Els seus continguts es basaven en musicals, informatius, el conegut NODO i publicitat que van tenir una gran repercussi en la societat de l'poca. La producci es realitzava en els estudis del Passeig de la Havana (Madrid), en rigors directe.

El 15 de novembre de 1966 va aparixer un segon canal de TVE (TVE 2), coneguda en els seus orgens com la UHF, per utilitzar per a la seua emissi aquesta banda de radiofreqncies. En TVE 2 s'emetrien els continguts culturals, esportius i de servei pblic de baixa audincia de la seua germana major, la qual cosa en el futur havia de permetre que TVE entrara en el cam de la competncia per l'audincia.

Desprs de la Llei de Televisi Privada es va liberalitzar el mercat televisiu i es van crear les cadenes privades (Telecinco, Antena 3 i Canal+), en 1990. 

Tamb en els 90 es transformaria totalment la imatge corporativa dels canals principals de l'ens, passant a anomenar-se oficialment La Primera i La 2 i ms tard, al 2007, La Primera passa a anomenar-se La 1.

Aviat comenaria a preparar-se l'aterratge de la televisi per satllit a Espanya, i l'ens pblic va voler ser qui liderara la seua implementaci amb la creaci en 1994 de la societat Cotelsat i dels seus primers canals temtics Teledeporte i Canal Clsico, encara existents avui, que van emetre durant un temps totalment en obert. A ms, per a llavors ja hauria comenat a emetre's el senyal del canal TVE Internacional.

Amb la creaci de la plataforma digital Via Digital, TVE va continuar apostant pels canals temtics i expressament per a "Va" va anar sumant a la seua oferta de Teledeporte i Canal Clsico els canals Alucine, Cine Paraiso, Grandes Documentales Hispavisin, Nostalgia i ms tard Canal 24 Horas. Tots ells han perdurat fins ara excepte els de cinema. Tamb va ser un projecte el Canal Todo Toros, que mai va arribar a constituir-se definitivament. D'aquests canals ara perduren en la nova TDT el Canal 24 Horas i Teledeporte i es crea el canal Clan TVE destinat al pblic infantil.

 Enllaos externs .
 Web oficial de RTVE;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53556" title="Corona txeca" nonfiltered="1054" processed="1053" dbindex="21107">

La corona txeca (en txec koruna  esk o, simplement, koruna; en plural, korun) s la unitat monetria de la Repblica Txeca. Es divideix en 100 hal   (singular hal , abreujat h). El codi ISO 4217 s CZK i l'abreviaci habitual s K .

Fou introduda el 8 de febrer del 1993, en obtenir la independncia la Repblica Txeca arran de la dissoluci de Txecoslovquia i la desparici consegent de la corona txecoslovaca, que fou substituda per la corona txeca. 

Monedes i bitllets.
Emesa pel Banc Nacional Txec ( esk nrodn banka), en circulen bitllets de 20, 50, 100, 200, 500, 1.000, 2.000 i 5.000 korun i monedes de 50 hal   i d'1, 2, 5, 10, 20 i 50 korun. 

Tot i que els valors de 20 i 50 corones es troben tant en moneda com en bitllet, sn ms comunes les 20 corones com a moneda, mentre que les 50 corones circulen ms habitualment en bitllet. Les monedes de 10 i 20 h es van retirar de la circulaci el 31 d'octubre del 2003.

Taxes de canvi.
 1 EUR = 24,5939 CZK (6 de juny del 2008);
 1 USD = 24,82 CZK (25 de novembre del 2005);

Vegeu tamb. 
Corona;

Enllaos externs.
  Banc Nacional Txec;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53560" title="Subprefectures de Hokkaido" nonfiltered="1055" processed="1054" dbindex="21108">

La Prefectura Hokkaido est composta de subdivisions anomenades    (shich ) en japons, que podria ser traduit com a subprefectura. Normalment, l'rea d'una subprefectura consisteix d'unes poques a una dotzena de ciutats, viles i pobles.

Per raons histriques, alguna gent gran de Hokkaido fan servir el nom de la subprefectura amb el sufix -kannai en les seves adreces.

 Llista de subprefectures .
Abashiri;
Hidaka;
Hiyama;
Iburi;
Ishikari;
Kamikawa;
Kushiro;
Nemuro;
Oshima;
Rumoi;
Shiribeshi;
Sorachi;
Soya;
Tokachi;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53566" title="Quatre Motors d'Europa" nonfiltered="1056" processed="1055" dbindex="21109">
Quatre Motors d'Europa s un consorci creat el 1988 per les regions de Baden-Wrttemberg, 
Catalunya, Llombardia i Roine-Alps per collaborar en diferents camps del seu inters.

Membres.
Les regions membres sn:

 Baden-Wrttemberg;
 Catalunya;
 Llombardia;
 Roine-Alps;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53570" title="Polis" nonfiltered="1057" processed="1056" dbindex="21110">
A la Grcia clssica, la polis s la ciutat-estat, el marc essencial on es desenvolup i s'expand la civilitzaci grega fins a l'poca hellenstica. La unificaci entre el nucli urb i el camp, caracterstica essencial de la polis arcica i clssica, no s'acompl fins a la segona meitat del segle VII aC. 

L'estructura de la polis comporta un establiment urb, generalment installat al peu d'una acrpoli, les terres propietat dels ciutadans particulars, els camps sense conrear, i els boscs.

Socialment la polis es caracteritz per l'existncia d'un grup de ciutadans que gaudien de tots els drets, d'un grup d'estrangers sense drets per lliures, i d'un tercer grup, els esclaus, privats de llibertat i que en teoria no disposava de cap dret.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53572" title="Teorema de Weierstrass" nonfiltered="1058" processed="1057" dbindex="21111">
Segons el Teorema de Weierstrass les funcions contnues reals d'una variable en un interval fitat tancat tenen la segent propietat:

Hiptesi: Si la funci f s contnua en un interval fitat tancat b llavors ;

Tesi: hi ha com a mnim dos punts x1, x2 de  on f t valors extrems absoluts, s a dir f(x1)   f(x)   f(x2) per a qualsevol valor de x dins l'interval .

Corollari: el conjunt imatge de la funci f est fitat, s a dir:

Im f = f(b) = f(M);

on m = f(x1) simbolitza el valor mnim absolut i M = f(x2) el valor mxim absolut.

Aquest mateix teorema es generalitza per funcions reals en d'altres espais mtrics (per exemple Rn) enunciant que una funci contnua en un conjunt compacte sempre t extrems absoluts (o sigui, mxim i mnim).

Vegeu tamb.
Teorema de Bolzano-Weierstrass;
 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53573" title="Luscia" nonfiltered="1059" processed="1058" dbindex="21112">


Luscia (alemany Lausitz, alt srab  uica, baix srab  uyca, polons  u yce, txec Luice, a vegades nomenada Sorbia, s una regi histrica entre els rius Bbr-Kwisa i Elba al noroest d'Alemanya (estats de Saxnia i Brandenburg), el Sudoest de Polnia (voivodats de Baixa Silsia) i el Nord de la Repblica Txeca. Es divideix entre Baixa Luscia: part septentrional amb la ciutat de Cottbus, i l'Alta Luscia amb la ciutat de Bautzen.


 Territori .

Dins la regi avui majoritriament alemanya de la Luscia o Sorbia, que t aproximadament 12.878 km i potser 1.600.000 habitants, hi ha uns 3.500 km habitats per l tnia sraba, en uns 449 pobles i llogarrets dels districtes de Calau/Cottbus, Forts, Guben, Hoyerswerda, Weisswater, Bautzen, Kamentz i Niesky. Conformen les rees al voltant de les ciutats de Bautzen, Hoyeswerda, Weisswasser, Spremberg i Cottbus. Segons el cens del 1981 hi vivien 489.000 persones a l rea sraba, dels quals uns 54.000 eren immigrants establits entre el 1971 i el 1981. Administrativament, el territori srab est dividit en dues zones:

 A l Estat de Brandenburg, l Alta Sorbia , dividida en els cercles de;
 Kreis d Oberspreewald-Lautsiz, principalment a les regions de Lbbenau, Vetschau, Altdbern, Grorschen i Am Senftenberger See. T 1.217 km i 145.000 habitants.
 Kreis Spree-Neisse, amb 1.661,55 km i 153.000 habitants, inclou la ciutat de Cottbus/Chosebus. Potser hi viuen uns 15.000 serbolusacians.
 A l Estat de Saxnia, la baixa Sorbia , dividida en els cercles de:
 Kreis de Kamenz/Kamjenc, amb 1.340 km i 156.000 habitants.
 Kreis de Bautzen/Budyin, amb 955 km i 157.000 h habitants.
 Kreis de Niederschlesischer/Oberlausitz (abans Niesky/Niska), amb 1.340 km i 106.000 habitants.

Les principals zones srabes sn als voltants de les ciutats de Chsebuz/Cottbus (65.000 h), Budyin/Bautzen (42.000 h), Wojerecy/Hoyeswerda (49.000 h) i Chitava/Zittau, aix com els llogarrets de Sunow/Schonaw, Cemjericy/Temmeritz, Hrodzisco/Groditz, Budestecy/Poswitz, Slony Borsc/Selzenforst, Kukow/Kuckaw, Lohsa/Laz, Pancicy/Pauschwitz,  Tsupci/Straupitz, Kozly/Cosel, Bukezy/Hochkirche, Becicy/Pietschwitz i Dazin/Gross Dehsa.

 Situaci poltica .

No es pot parlar de l existncia de partits poltics srabs. Com a societats populars, destaca la Serbska Domowina (Ptria Sraba), creada el 1912, i la Fundaci per a la Naci Serbolusaciana, grup nacionalista alternatiu creat el 1992 que intenta defensar el seu poble de les amenaces sorgides de l explotaci salvatge de les mines d acer.

La desaparici com a estat de l antiga Repblica Democrtica Alemanya, que subvencionava gaireb tot el que es feia en srab, feia tmer pel futur de la llengua. Tot i que el nou govern unificat alemany ha ratificat totes les disposicions legals que mantenia l antiga RDA, el perill per al poble lusaci prov de la prdua de les comunitats i l assimilaci. Darrerament ha aparegut la Zalobka za Serbski Lud (Fundaci per als srabs) per fomentar la vida cultural i subvencionar-la; fundada el 1991 i reactivada el 1998. Tamb destaquen la Macica Serbska, fundada el 1847 per promoure la vida acadmica, i la Serbska Recna Komisija (Comissi de la Llengua Srbia), per tal d estandaritzar la terminologia. Tamb hi ha altres associacions culturals com la Serbske M od inske Towarstwo Pawk (Associaci de la Joventut Sraba Aranya), fundada el 1995 de caire cultural, Serbski Soko  (Sokol Srab), per a les associacions esportives, fundada el 1920-1933 i reactivada el 1993, la Sp chowanski kruh za serbsku ludowu kulturu (Cercle de Suport a la Cultura Popular Sraba), fundada el 1991, la Towarstwo Cyrila a Metoda (Germandat de Cirili i Metodi), fundada el 1862 com a cercle catlic i la Zwjazk serbskich wum  cow (Uni d Artistes srabs).

 Histria .
 Poblament eslau a Luscia .
Els lusacis sn un poble eslau, tamb anomenat wenden o vends. La seva manifestaci cultural ms antiga s la cultura de Przeworsk (s. II aC-s.V), situada a l rea de l actual Cracvia, i caracteritzada per l enterrament en forats. Per els eslaus no arribaren al territori entre l Elba, el Saale i l Oder fins als voltants dels 600; cap el 631 sn esmenats per primer a la Crnica de Fredegard.

Aix els lucicki, com tamb eren anomenats, formaven part dels polabis de l Elba, juntament amb els bodri i i els pomeranii, qui el 1044 s unificaren i formaren un estat entre els rius Elba i Oder. D ell se n sap poc, i noms ens han arribat els noms de tres reis, el prncep bodri i Gotshalk (1044-1066), el seu successor Krutoi (1066-1093) i el darrer, Henrikh (1093-1129), l nic que va mantenir el ttol de rei i que hagu de lluitar contra els danesos, saxons i alemanys.   

Cap el segle IX s establiren a l actual Luscia, i l Imperi Germnic hi va establir l anomenat limes sorabicus entre els rius Saale, l alt Havel i el Spree, les muntanyes Erzegbirge i l actual vila de Frankfurt-an-der-Oder. Cap el 990 els milceni perden la independncia i sn cristianitzats pels alemanys.

Endems, des del 929 els lusacis hauran de pagar un impost especial a l emperador, i el 938 gran part del seu territori ser incorporat a l Imperi, qui l atribuir al marcgraviat de Msnia.  Fins al segle X el srab era parlat entre els rius Bober i Queiss, a l Est del Saale i a l Oest entre l Erz i les muntanyes de Luscia, arribant fins als voltants de les actuals ciutats de Frankfurt der Oder, Jteborg i Kpenick.  Entre el 1000-1100 foren obligats a conrear la terra en rgim feudal, mentre el 1104 Wiprecht von Groitzsch inici l assentament francnic, que fou continuat entre el 1150 i el 1300 amb flamencs, turingis i saxons.

 L'Edat Mitjana .
Tot el territori a l Est de l Elba formava part del Marcgraviat de Msnia. Tots els primers marcgravis, des de Ger (955-965), Wigbert (965-978), Tietmar (978), Gunther (978-982), Rikdag (982-985) i Ekkard I (985-1002), patiren un procs d espoliaci de  terres per part dels grans senyors alemanys. Foren foragitats de les ciutats que s anaven fundant, molts foren cristianitzats a la fora i acabaren la gran majoria com a serfs dels grans senyors imperials.

A la mort del darrer marcgravi de la lnia fundada per Ger, Ekkard II (1002-1046), el territori rest en disputa. El 1018 el rei eslau Boleslaw I de Bohmia intent incorporar-la al seu reialme, per el 1031 l emperador germnic la va recuperar. Finalment, el 1089 la marca lusaciana fou entregada en feu a Heinrich von Eilenburg el vell, cap de la famlia Wettin, menter que la casa de Saxnia rebia l Alta Luscia.  Els seus successors, Heinrich von Eilenburg el jove (1102-1123), Conrad von Wettin (1123-1131), Heinrich von Groltzch (1131-1136) i Conrad von Meissen (1136-?) van rebre endems tota la Msnia, i el seu comportament no va diferenciar-se gaire dels anteriors marcgravis de la lnia de Ger.

Endems, el 1147 el rei Valdemar de Dinamarca i l emperador Enric el Lle dirigiren una croada contra els lusacians, molts dels quals encara es mantenien pagans, alhora que s iniciava la penetraci de colons alemanys en el territori lusaci, cosa que els faria minvar en nombre per assimilaci. Otto el ric (1156-1190), cap de la famlia Wettin i marcgravi de Msnia, va cridar a la seva cort el bisbe Axel de Lund (1178-1201), i va dirigir noves croades contra els srabs pagans amb la finalitat de desposseir-los de llurs terres. Per el 1158 va haver de cedir Budyin a Bohmia. Bohmia i Polnia detindran aix l expansi colonial alemanys fins ben entrat el segle XVI.

El marcgraviat entr en crisi durant el curt regnat d Albrecht l altiu (1190-1195), i el seu successor Dieterich el valent (1195-1221), darrer Wettin de Msnia, va repartir els seus dominis entre els seus fills a la seva mort. Alhora, el 1213 Bru de Meissen fund la vila de Bautzen sobre el campament lusaci de Budyin, ja fortificat des del 1004, mentre que el rei de Bohmia hi funda Lobau el mateix 1213, i el 1255 fundar Chitava/Zittau.

El 1253 Msnia s atorgada a Ot III de Brandenburg, qui far que una nova onada d immigrants alemanys aconverteixin als srabs en serfs. Des d aleshores, el component tnic i lingstic alemanys passar a ser hegemnic demogrficament a la Luscia. Per altra banda, del 1293 datar la promera prohibici oficial de parlar srab en pblic a Bernburg/S., Altenburg, Zwickau i Leipzig el 1327. El 1264 es fundar el monestir de Marienstern a l Alta Sorbia. Els srabs eren el 90 % de la poblaci entre el Saale i el Bober, mentre que els alemanys eren exclusivament les classes dirigents.

El 1329 l Alta Sorbia ser cedida com a feu a la Casa de Luxemburg, qui dominava aleshores tamb Bohmia. Com a resposta, el 1346 es formar la Lliga de les Sis Ciutats, compsota per Bautzen, Grlitz, Lauban, Lobau i Kassenz, que mantenien una semi-independncia. Cap el 1372 les dues Sorbies passaren a formar part del Regne de Bohmia, dominat encara per la Casa de Luxemburg. Durant aquest temps milloraren algunes de les condicions socials dels eslaus sorabis.  Cap el 1462 la vila germnica de Cottbus passar a mans de l elector de Brandenburg, mentrre que l Alta Luscia ser ocupada durant els anys 1467 al 1490 pel rei d Hongria Maties Corv

 Veure tamb. 
 Literatura sraba;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53574" title="Trofeu Moscard" nonfiltered="1060" processed="1059" dbindex="21113">
El Trofeu Moscard fou un torneig de futbol creat l'any 1958 que jugaven, acabada la temporada oficial, els clubs de Tercera Divisi catalans. Fou un trofeu que en aquella poca havia esdevingut molt prestigis entre els equips catalans de categories inferiors. Va canviar diverses vegades de format. En les cinc primeres edicions les semifinals i final es jugaven el mateix dia, en partits reduts en camp neutral. Els anys 1965 i 1966 la final es disput a doble partit d'anada i tornada. Les darreres edicions es torn a la final a partit nic en camp neutral. La competici es disput fin l'any 1969.

Un cop suprimit  el Trofeu es va organitzar un torneig, el 1971, que va rebre el nom de finalssima per a decidir la propietat de la copa amb tots els equips que havien inscrit el seu nom en el palmars. A la final arribaren Europa i Girona proclamant-se campi els gironins.

Palmars.


Nota: El Reus no va voler disputar un desempat a doble partit.

Finalssima.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53575" title="Quimera" nonfiltered="1061" processed="1060" dbindex="21114">


En la mitologia grega, Quimera (en grec,         Khimaira) era un monstre amb cap de lle, cos de cabra i cua de serp, que treia foc per la boca. La seva mare era la serp Equidna i el seu pare era Tif; els seus germans eren el ca Crber, Ortro, l'Esfinx i el lle de Nemea.

Vivia a la regi de Lcia (Anatlia, actual Turquia). Ibates, el rei d'aquest indret, orden a l'heroi Bellerofontes que mats aquell monstre perqu devastava el seu regne i devorava els ramats. Un oracle aconsell a l'heroi que doms el cavall alat Pegs perqu aquest l'ajudaria en la seva comesa. Bellerofontes trob Pegs a Corint, bevent de la font Pirene, i amb suavitat li pos al cap una brida d'or que la deessa Atena li havia regalat. El cavall va deixar que Bellerofontes el cavalqus i s'elev pels aires. Volaren molt temps fins que veieren la Quimera. Per a matar-la, Bellerofontes havia construt una arma especial: a la punta d'una llana havia lligat un tros de plom, i quan la Quimera obr la gola per llenar foc sobre l'heroi, aquest li va introduir la llana dins la boca. El foc de la boca del monstre va fondre el plom, que li rellisc gargamella avall i li crem el ventre, provocant-li la mort.

En la literatura, Quimera apareix entremig de dus, Titans i herois al llibre Teogonia del poeta grec Hesode, a la Metamorfosi d'Ovidi (llibre 4), a la Ilada d'Homer, a lEneida de Virgili (llibre 6), i tamb la trobem a la Biblioteca d'Apollodor (llibre 1).












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53577" title="Gagik I d'Ani" nonfiltered="1062" processed="1061" dbindex="21115">
Gagik I fou rei d'Armnia a Ani del 989 al 1020.

Va succeir al seu germ Sembat II Tiezerakal. Es va casar amb Katramida, filla de Vasak rei de Siunia, que va construir a Ani el Temple del Hexgon (any 1000).

A la mort del bisbe de Siunia Grigor vers el 1005 l'esglsia local va aprofitar per recuperar alguns privilegis religiosos que li havien estat privats en temps del patriarca armeni Anani, cosa que va facilitar la relaci entre les dos cases reials. 

Mort el patriarca Khatshik I (991) el rei va fer entronitzat a Sargis I (2 de mar del 992) que va traslladar la seu del patriarcat de Arkina a Ani immediatament.

La mort del fundador del emirat marwnida, Badh el 990, i les dificultats del seu successor Abu Ali al-Hasan, van afavorir la conquesta de Manazkert per David de Taoklardjtia desprs d'un llarg setge (vers 993). La ciutat fou repoblada d'armenis i georgians. L'emir rawwdida d'Azerbaidjan, Mamlan va exigir l'entrega de la ciutat. David va demanar l'ajut de Gagik  d'Ani, d'Abas, rei de Kars, i de Bagrat III l'unificador d'Abkhzia. Les forces de David anaven dirigides per tres germans: Vatsh, Tevdat o Terdat i Phers (Pakurianos, Phevdatos o Pherses a les fonts armnies). L'emir va entrar a Armnia i va acampar a Kosteanq al nord-est de Manazkert i va incendiar el Bagrevand, per no van voler lluitar a una sola batalla contra les forces armnies - georgianes i es van retirar al seu pas. Segons Mateu d'Edessa, encara foren derrotats parcialment per Karmrakel de Meskhtia, un dels lloctinents del curopalata David, per Brosset considera que aix va succeir en una campanya diferent.

Al retirar-se Mamlan , David de Taoklardjtia no va tardar a assetjar Khelat (vers 998) per l'emir marwnida Muhammad al-Dawla (997-1011) va venir en ajuda de la ciutat i va fer aixecar el setge.

Desprs d'aix Mamlan va sortir de la seva seu de Tauris (prop del pas de Her o Khoi) i va arribar al Apahuniq. Seria aqu que Karmrakel de Meskhtia va derrotar els invasors, derrota noms parcial doncs el gruix de les forces del rawwdida van restar intactes. David va cridar en ajut al rei Gagik d'Ani i al rei de Kartli, Gurgen (successor de Bagrat II Regwan que havia regnat del 958 al 994), pare de Bagrat III l'unificador d'Abkhzia. Gagik va enviar sis mil homes sota el comandament de Bahram, fill de Grigor Pahlavuni, del magistros Sembat fill de Bahram i pel marzban Ashot. Tamb van acudir forces del rei de Kars; les forces de Gurgen de Kartli, sis mil cavallers, eren manades per Phers fill de Djodik; i les forces de David estaven dirigides per un tal Gabriel fill d'Otxopentir, amb Karmrakel com un dels lloctinents. Els dos exercits es van trobar front a front prop del llogaret de Dzumb, no lluny d'Ardjesh. Els musulmans van atacar el 18 d'octubre del 998 per els armenis i georgians van obtenir la victria. Mamlan va fugir. David va morir enverinat (pel arquebisbe georgi Hilarion) el 31 de mar del 1000, segons les crniques georgianes per instigaci de Basili II de Constantinoble que desprs va fer matar a Hilaron.

Basili II va anar al juny a la zona amb moltes forces, va passar per Melitene, i de all a la ciutat d'Erez. All va rebre la visita del emir marwnida de Mayyafariquin, Muhammad al-Dawla Abu Mansur Said que li va retre homenatge i al que va donar el ttol de magistros. Desprs va rebre a Bagrat III l'unificador, rei d'Abkhzia i hereu de David, que va renunciar a fer valdre els seus drets sobre Taoklardjtia  i va rebre el ttol de Curopalata. Durant els dies de l'entrevista i va haver un enfrontament sagnant entre els cavallers de Taoklardjtia i els russos del exercit imperial, que aquestos darrers van guanyar i on van morir els principals senyors del pas annexat. Abans de marxar encara van anar all els reis de Kars i  de Vaspurakan als qui l'emperador va acordar la seva protecci. Desprs va sortir cap a Manazkert, que era part de l'herncia de David i que fou incorporada al Imperi, i de all va passar a Valarshkert on va esperar al rei Gagik I, que no es va presentar. Un prncep armeni, Abushal, fill d'una germana de Gagik,va incitar l'odi del emperador contra Gagik per no haver-se presentat. Gagik, assabentat, va enviar al seu fill Hovhannes-Sembat a assolar les possessions d'Abushal (Kogovit i Dzalkotn) vers el 1001.

De Valarshakert Basili II va passar a Taoklardjtia i va entrar a Olti (Ukhhiq) i va establir nombroses guarnicions. Desprs, a la primavera del 1001 va tornar a Constantinoble, passant per Karin.

El 1001 Gurgen de Kartli, enfadat perqu al seu fill Bagrat se'l havia nomenat curopalata i a ell noms magistros, va trencar relacions amb Bizanci i va atacar el Taiq (Tao) per no va poder ocupar les fortaleses. Basili va enviar contra ell al prefecte del kaniklion que va acampar amb les seves forces al Basean (Fasiana) on es va entrevistar amb Gurgen prop de la muntanya Medzobq i es va concloure la pau, renunciant Gurgen a les seves reivindicacions al Tao. Gurgen de Kartli va morir el 1008 i el seu fill Bagrat III d'Abkhzia que el va heretar, no va fer cap acte contra Bizanci i va dirigir aviat les seves accions contra els koroveks de Kakhtia. Tamb va annexionar a la branca reial georgiana d'Artanudj a la Klardjtia, dirigida pels germans Sembat i Gurgen, als que va fer presoners (1011) i van morir al seu captiveri (1011 i 1012).  Desprs, vers 1011, Bagrat va decidir castigar un atac del emir shadddida d'Arran (Gandja) Fadlun a l'Herthia i va demanar la collaboraci de Gagik. Van passar pel regne de Tashir o Lori, i van entrar als dominis de Fadlun. Els armenis i georgians van assetjar Shamkor al nord-oest de Gandja; a punt de prendre-la Fadlun va demanar la pau i va oferir a Bagrat de pagar-li el kharadj (tribut) vitalciament i de combatre a les seves guerres.

El 7 de maig de 1014 va morir el rei Bagrat III i el va succeir el seu fill Giorgi I de Gergia (o Gurgen I) de 18 anys. Ardahan, Kol i alguns altres dominis de Djavakhtia i Shavshetia , donats en feu vitalici al pare junt amb el ttol de curopalata havien de retornar a Bizanci per Giorgi es va negar a entregar-los i va envair Tao i Basean. Basili va enviar un exrcit (vers finals del 1015 o el 1016) que fou derrotat a Olti.

El 1019 el patriarca Sargis es va retirar i el va succeir Petros I Getadartz, germ del antic patriarca Khatshik I.

Gagik va morir el 1020 (segons Brosset) o 1021 (segons el Continuador de Toms Ardzruni). El va succeir el seu fill gran Hovhannes-Sembat amb lots pels altres dos germans Abas i Ashot IV Qadj.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53578" title="Servidor" nonfiltered="1063" processed="1062" dbindex="21116">


En informtica un servidor s un sistema que proporciona serveis a altres sistemes informtics (anomenats clients) dins d'una xarxa informtica, usant l'arquitectura client-servidor. El terme pot fer referncia a una mquina (per exemple un ordinador que cont una web) o a un tipus de programari (com per exemple un programari de base de dades).

Tots els llocs web, serveis de correu electrnic, IRC, etc., sn emmagatzemats en servidors web. Per a fer-nos-en una idea, cada pgina web s un arxiu que hi ha a un disc dur local del servidor, i a la que qualsevol persona autoritzada que estigui connectada a la xarxa (Internet) pot accedir-hi.



Vegeu tamb.
Client;
Servidor web;
Servidor autogestionat;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53579" title="Equips catalans de futbol americ" nonfiltered="1064" processed="1063" dbindex="21117">
Des de la seva implantaci a Catalunya la situaci dels equips ha estat fora inestable ja que de la mateixa manera que anaven sorgint nous equips, d'altres desapareixien en una quantitat destacable.

Equips catalans en actiu (2008).

 AFA Badalona Dracs (fundaci: 1987);
 Barber Rookies (fundaci: 2002);
 Bocs d'Argentona (fundaci: 1992, anteriorment anomenats Argentona Llops);
 Bfals de Barcelona (fundaci: 1988, anteriorment anomenat Bfals de Poblenou);
 Barcelona Linx (fundaci: 2006);
 Barcelona Pops  (futbol flag);
 Senglars de Castell d'Aro (fundaci: 2007);
 Falcons de Salt (fundaci: 1989);
 CFA Granollers Fnix (fundaci: 1995, fusi de Granollers Gralles (1990) i Flippers (1992));
 CFA Reus Imperials (fundaci: 1989);
 Igualada CFA  (anteriorment anomenats Anoia Warriors );
 CFA L'Hospitalet Pioners (fundaci: 1988);
 Trojans Roda de Ber (fundaci: 2005);
 Sant Josep Obrer Hospitalet 49ers;
 Valls Reds AFT (fundaci: 1993, anteriorment anomenats Terrassa Reds i JGE Egara Reds);
 Barcelona Uroloki (fundaci: 1990);
 CFA Vilafranca Eagles (fundaci: 1988);

Equips catalans inactius.
 American School of Barcelona Bills;
 Alics d'Amposta;
 Andorra Bunkers;
 Anoia Power d'Igualada;
 Barcelona Badgers;
 Barcelona Bxers (fundaci: 1988);
 Barcelona Queens (femen);
 Barcelona Tigres;
 Bucaners de Sant Feliu;
 Cerdanyola Braus;
 El Prat Wailers;
 Elisa Badia Jaguars;
 Esparraguera Halley;
 Flippers de Lli de Munt (fundaci: 1992);
 Horta Taurons;
 Howlers de Sant Feliu (anteriorment anomenat Barcelona Howlers);
 Isards de Lleida;
 Manresa Bagmonts;
 Maresme Sauris de Matar;
 Maresme Wilks d'Argentona;
 Rebels de Sants;
 Sants Broncos (fundaci: 1989);
 Sants Warriors de Barcelona;
 Sarri Demons;
 Terrassa Sticks;
 Titans Platja d'Aro;
 Trons de Sant Just Desvern;
 Vickings de Vic;
 Vilanova Cavaliers;
 Vilassar Bxers;
 Vilassar Strikers;

Equip professional inactiu.

 Barcelona Dragons ;

Vegeu tamb.
 Futbol americ;

Enllaos externs.
 Federaci catalana de Futbol Americ;
 Badalona Dracs;
 Barcelona Bfals;
 Falcons de Salt;
 Pioners de l'Hospitalet;
 Uroloki de Barcelona;
 Vilafranca Eagles;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53580" title="Subprefectures del Jap" nonfiltered="1065" processed="1064" dbindex="21118">

Algunes prefectures japoneses estan compostes de subdivisions anomenades    (shich ) en japons que poden traduir-se com a subprefectures. Normalment, l'rea d'una subprefectura consisteix d'unes poques a una dotzena de ciutats, viles i pobles.

Prefectures amb subprefectures:
 Hi ha catorze subprefectures a Hokkaido;
 Hi ha una sola subprefectura a Nagasaki que s Tsushima;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53583" title="Servidor web" nonfiltered="1066" processed="1065" dbindex="21119">
El terme servidor web pot tenir un d'aquests dos sentits:
 Un ordinador que accepta requeriments HTTP de clients, normalment coneguts com a navegadors web, i de servir-los pgines web, que normalment sn documents HTML.
 Un programa que proveeix la funcionalitat descrita en el primer sentit d'aquest terme.


 Funcionalitat comuna .

Encara que els diversos programes servidors web difereixen en els detalls, tots comparteixen unes funcionalitats bsiques.

Tots els servidors web accepten requeriments HTTP des de la xarxa, i proveeixen respostes HTTP al client que ha fet el requeriment. Aquestes respostes tpicament consisteixen d'un document HTML, per tamb poden ser simples fitxers de text, o altres tipus de documents.

Normalment els servidors web tamb poden enregistrar informaci sobre la seva utilitzaci en un fitxer de bitcora, tamb conegut com fitxer de registre, aix permet al webmestre recollectar estadstiques fent servir programes analitzadors d'aquest tipus de fitxers.

 Origen del contingut retornat .

L'orgen del contingut enviat pel servidor s'anomena esttic si prov d'un fitxer informtic ja existent o dinmic si ha estat generat per altres programes o per guions executats pel servidor web.

Servir contingut esttic s normalment molt ms rpid que servir contingut dinmic.

 Traducci de camins .

Els servidors web normalment tradueixen la part del cam d'un URL al sistema de fitxers local. El cam de l'URL especificat pel client s relatiu al directori arrel del servidor web.

Considerant el segent URL de la manera que seria requerit per un client:

 http://www.exemple.cat/cam/fitxer.html

El navegador web d'aquest client traduir aix com una connexi a www.exemple.cat amb el segent requeriment HTTP 1.1:

 GET /cam/fitxer.html HTTP/1.1
 Host: www.exemple.cat

El servidor web de www.exemple.cat afegir el cam donat al cam del seu directori arrel. Per exemple, en sistemes Unix, aquest directori arrel s normalment /var/www/htdocs. El resultat s el fitxer del sistema de fitxers local:

 /var/www/htdocs/cam/fitxer.html

Llavors el servidor web llegir quest fitxer, si s que existeix, i enviar una resposta al navegador web del client. Aquesta resposta descriur el contingut del fitxer i contindr el fitxer mateix.

 Lmits de crrega .

Cada servidor web pot mantenir un nombre limitat de connexions de clients a la vegada (normalment entre 2 i 60.000) i pot servir noms un nombre mxim de requeriments per segon depenent de la seva configuraci, el tipus de requeriment HTTP, i els lmits del maquinari i del sistema operatiu on s'est executant.

Per superar aquests lmits, els llocs web ms populars fan servir tcniques com:
 fer servir diferents URLs per servir;
  contingut esttic (ex. http://imatges.exemple.cat) i
  contingut dinmic (ex. http://www.exemple.cat)
per servidors web diferents;
 fer servir molts servidors web agrupats per actuar com a un de sol, fent el que s'anomena balan de crrega.

Els smptomes d'un servidor web sobrecarregat sn:
 els requeriments se serveixen amb (llargs) retards (entre 1 segon a uns quants centenars de segons);
 es retornen al client errors HTTP 500, 503 (i a vegades tamb errors 404 sense sentit);
 el refs de connexions TCP, o el reinici d'aquestes abans que cap contingut s'envii als clients.

 Nota histrica .


El 1989 Tim Berners-Lee va proposar un nou projecte al CERN (European center for nuclear research), el lloc on treballava. L'objectiu del projecte era fer ms fcil l'intercanvi d'informaci entre els cientfics fent servir un sistema d'hipertext. Com a resultat de l'implementaci d'aquest projecte, Berners-Lee va escriure dos programes: un navegador anomenat WorldWideWeb i el primer servidor web, que s'executava en NeXTSTEP.
Avui en dia aquesta mquina s'exhibeix al museu pblic del CERN, Microcosm.

 Programari .

Els quatre servidors web o servidors HTTP ms comuns sn:
 Apache HTTP Server de l'Apache Software Foundation.
 Internet Information Services (IIS) de Microsoft.
 Sun Java System Web Server de Sun Microsystems, prviament anomenat Sun ONE Web Server, iPlanet Web Server, i Netscape Enterprise Server.
 Zeus Web Server de Zeus Technology.


Existeixen milers de programes servidors web, la majoria d'aquests especialitzats per a usos concrets i per satisfer necessitats especfiques.


 Estadstiques .

Els servidors web ms populars, sn seguits per l'enquesta Netcraft Web Server Survey, amb detalls donats a Netcraft Web Server Reports.

El projecte de servidor HTTP Apache s un esfor per desenvolupar i mantenir un servidor de codi obert per a sistemes operatius moderns, incloent UNIX i similars i Windows NT. L'objectiu d'aquest projecte s prover un servidor segur, eficient i extensible que proveeixi serveis HTTP en concordana amb els estndards HTTP.

Apache ha sigut el servidor web ms popular d'Internet des de l'abril de 1996. En febrer del 2006 l'enquesta de Netcraft va trobar que el 68.01% dels llocs web d'Internet feien servir Apache, ssent aix ms utilitzat que tota la resta de servidors sumats. El servidor Apache s un projecte de l'Apache Software Foundation.

Un altre lloc web que proveeix aquestes estadstiques s SecuritySpace:

i tamb proveeixen detalls d's per a cada versi dels servidors web:


 Vegeu tamb .
WWW;
HTTP, HTTPS;
PHP, ASP, CGI;
Navegador web;
Hospedatge virtual;
Programari LAMP;
 Cherokee;


 Enllaos externs .

RFC 2616, el document que defineix el protocol HTTP 1.1;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53587" title="Montblanc (desambiguaci)" nonfiltered="1067" processed="1066" dbindex="21120">


Geografia:
el Mont Blanc s la muntanya ms alta dels Alps.
Montblanc s la capital de la comarca catalana de la Conca de Barber.
Montblanc s un municipi francs del departament de l'Erau.
Montblanc s un antic municipi francs dels Alps de l'Alta Provena, avui dia integrat a Val-de-Chalvagne.

Histria:
 "Duc de Montblanc" s un ttol nobiliari creat el 1387.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53591" title="Vedella" nonfiltered="1068" processed="1067" dbindex="21121">
Una vedella s una vaca que no ha assolit l'edat adulta.


La definici exacta depn del pas. En el cas d'Europa actualment s'est intentant arribar a un consens sobre la seva definici, per tal d'armonitzar els criteris d'importaci i exportaci de la seva carn.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53596" title="Principat" nonfiltered="1069" processed="1068" dbindex="21122">
Un principat s un territori histric sota la jurisdicci d'un prncep, com per exemple Andorra. Al llarg de la histria i a diferents indrets es poden distingir diversos tipus de principats:
Petit territori on el sobir s un Prncep hereditari. Exemples actuals sn Mnaco i Liechtenstein.
En algunes monarquies s el territori associat al ttol exclusiu de l'hereu, per sense cap paper com a governant. Per exemple, el Prncep de Girona a la Corona d'Arag, el Prncep d'Astries al Regne de Castella, el Prncep de Viana al Regne de Navarra, el Prncep de Galles al Regne Unit.
En el sentit llat de principatus, 'sobirania', s el territori on el sobir no en t un ttol especfic o ho s en funci d'un altre ttol. Per exemple, el Principat de Catalunya amb el rei de la Corona d'Arag, el Principat d'Andorra amb un bisbe i un president electe.

En catal el Principat s, per antonomsia, el Principat de Catalunya. Andorra se sol anomenar coprincipat i els coprnceps no sn ni hereditaris ni vitalicis.

Vegeu tamb.
 Principat de Catalunya;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53604" title="Catepanat" nonfiltered="1070" processed="1069" dbindex="21123">
Catepanat fou el nom bizant donat al territori administratiu de l'antic regne de Vaspurakan, desprs de la seva incorporacio a l'Imperi. El nom complert era catepanat imperial de Basprakabia o Asprakania.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53606" title="Trentino-Tirol del Sud" nonfiltered="1071" processed="1070" dbindex="21125">




El Trentino   Tirol del Sud (en itali Trentino-Alto Adige, en alemany Trentino-Sdtirol, en lad Trentin-Sdtirol; oficialment, Trentino-Alto Adige/Sdtirol) s una regi amb Estatut Especial d'Itlia. El territori comprn la regi de parla alemanya del Bozen (Sdtirol/Tirol del Sud), al nord, i la part italianfona del Trento (Trentino) al sud; algunes valls alpines sn de llengua ladina, de la famlia retoromnica. 

El seu primer Consell Regional fou escollit a les eleccions regionals de 1948.

Enllaos externs.
Pgina oficial en alemany i itali;
Regi Autnoma Trentino   Tirol del Sud - introducci a l'estatut d'autonomia regional.
Informaci turstica del Tirol del Sud: www.suedtirol.info ;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53609" title="Marc Gasol i Sez" nonfiltered="1072" processed="1071" dbindex="21126">

Marc Gasol i Sez s un jugador professional catal de bsquet.

Biografia.
Marc Gasol i Guix va nixer a Barcelona el 29 de gener del 1985, tot i que de ben jove es trasllad a Sant Boi de Llobregat. Germ menor del tamb jugador Pau Gasol est considerat un dels jugadors amb ms futur del bsquet catal. Amb 2,15 metres d'altura juga a la posici de pvot i destaca per la seva gran fortalesa que, unit a la seva gran alada, el converteix en un excellent rebotador. T uns bons fonaments tcnics, una bona visi de joc i un gran tir a mitjana distncia.

Quan el seu germ va marxar a Memphis, en Marc el va acompanyar, fitxant per una High School (Lausanne High School) amb intenci de seguir formant-se. Va debutar a la Lliga ACB el 26 d'octubre de 2003 amb el primer equip del Futbol Club Barcelona. Aquesta mateixa temporada va collaborar en la conquesta de la Lliga ACB, encara que va alternar les seves actuacions al primer equip amb l'equip filial, el FC Barcelona B que competeix en la Lliga EBA. La temporada 2005-06 entr a formar part, de manera definitiva, del primer equip del conjunt blaugrana. Ha estat internacional amb la selecci espanyola Sub-20, Jnior i cadet. Amb aquesta darrera va guanyar la medalla de bronze al Eurobasket de l'any 2001 disputat a Riga.

Debut l'estiu 2006 a la selecci absoluta, i form part de l'equip que disput el Mundial de Bsquet de Jap 2006. Tingu un paper destacat en la conquesta de l'or en el Mundial, suplint la baixa del seu germ a la final.

El 29 d'octubre del 2008 debut en partit oficial de l'NBA anotant 12 punts i capturant 12 rebots, registres que el convertien en el millor debutant de l'NBA provinent de l'ACB.

Trajectria esportiva.
 Escola Esportiva Llor Sant Boi (categories inferiors);
 FC Barcelona (categories inferiors);
 Lausanne High School (Memphis): 2001-2003;
 FC Barcelona: 2003-2006;
 Akasvayu Girona: 2006-2008;
 Memphis Grizzlies: 2008-present;

Ttols.





 1 Lliga ACB: 2003-04;
 1 FIBA EuroCup: 2006-07;
 Medalla de Bronze al campionat d'Europa cadet de Riga'2001;
 Medalla d'Argent als Jocs Olmpics de Pequn 2008;
 Medalla d'Or al Campionat del Mn;

Referncies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53612" title="Roger Grimau i Gragera" nonfiltered="1073" processed="1072" dbindex="21127">

Roger Grimau s un jugador de bsquet catal del Futbol Club Barcelona, equip on s l'actual capit.

Histria.
Roger Grimau Graguera va nixer el  14 de juliol de 1978 a Barcelona. Amida 1,96 metres i juga a la posici d'escorta.

La seva millor etapa esportiva la va viure al Lleida Basquetbol, club amb el que va ascendir de la Lliga LEB a la ACB, va portar a disputar competicions europees i on es va convertir en jugador de referncia. Des del 2003 milita al Futbol Club Barcelona, amb el qual ha conquerit una Lliga ACB. Internacional absolut amb Espanya, Roger Grimau va participar en la consecuci de la medalla de plata al campionat d'Europa de 2003 celebrat a Sucia, i en la medalla d'or aconseguida als Jocs del Mediterrani de l'any 2001, celebrats a Tunsia.

Trajectria esportiva.

 JAC Sants Barcelona: (categories inferiors);
 CB L'Hospitalet: (categories inferiors);
 Dosa Badalona: (categories inferiors);
 CP Sant Josep Badalona: (categories inferiors);
 Club Joventut de Badalona: 1996-1999;
 CE Lleida Basquetbol: 1999-2003;
 FC Barcelona: 2003-avui;

Ttols.
 1 Lliga ACB: (2003-04);
 1 Copa del Rei: (2006-07);
 3 Lligues Catalanes: (1998-99, 2002-03, 2004-05);
 1 Supercopa ACB: (2004-05);
 1 Lliga LEB: (2000-01);
 1 Medalla de Plata al campionat d'Europa de Sucia'2003;
 1 Medalla d'Or als Jocs del Mediterrani de Tunsia'2001;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53613" title="Rafael Jofresa i Prats" nonfiltered="1074" processed="1073" dbindex="21128">
Rafael Jofresa ha estat un dels grans jugadors de bsquet catal de les dcades dels 80 i 90.

Histria.
Rafael Jofresa Prats va nixer a Barcelona el 2 de setembre de 1966. Amb 1,83 metres d'altura, fou un base que destacava pel seu talent i capacitat de dirigir a l'equip, aix com per un excellent tir exterior. Va jugar un total de 21 temporades a l'elit del bsquet espanyol, militant sempre en clubs catalans (en el Club Joventut de Badalona, el Futbol Club Barcelona i el Club Bsquet Girona).

Format en les categories inferiors del Joventut de Badalona, va debutar en la Lliga ACB el 1983, amb tot just 17 anys. En aquest club va desenvolupar la major part de la seva carrera professional, arribant a jugar un total de 16 temporades dividides en dos perodes. A ms aconsegu els majors xits de la seva carrera (campi de l'Eurolliga, una Korac, dues Lligues ACB i tres Copes Prncep d'Astries). En el club va coincidir amb el seu germ menor Toms Jofresa.

El 1996 va fitxar pel Futbol Club Barcelona, militant-hi dues temporades, en les quals va contribuir a guanyar una Lliga ACB i a ser sots-campi de l'Eurolliga. Acab la seva gran trajectria en el Club Bsquet Girona i de nou al Club Joventut de Badalona, abandonant la prctica de l'esport l'any 2004. Fou internacional absolut amb Espanya en 75 ocasions amb la que aconsegu una medalla de bronze en un campionat europeu.

El 3 de gener de 2006 el Joventut de Badalona va retre homenatge a Rafael Jofresa. El club va penjar la samarreta de l'exbase amb el dorsal nmero 5 al sostre del Palau Olmpic al costat de les altres dues llegendes de la Joventut de Badalona: Josep Maria Margall i Jordi Villacampa. L'homenatge va comptar amb un partit d'exhibici entre llegendes de la lliga ACB (Jos Luis Llorente, Juan Antonio Corbaln, Nacho Solozbal, Juan Antonio San Epifanio Epi, Manel Bosch, Sasha Djordjevic, Fernando Romay i Zan Tabak, entre d'altres) i l'equip histric del Joventut que l'any 1994 va guanyar la Copa d'Europa (Jordi Villacampa, Toms Jofresa, Carles Ruf, Ivan Corrales, Jordi Pardo, Corny Thompson, Juanan Morales, Mike Smith, Dani Prez, ms els reforos de dos mites de la Penya com sn Josep Maria Margall i Reggie Johnson). Com a entrenadors hi va haver Lolo Sainz, Alfred Julbe, Randy Knowles i Pedro Martnez.

Rafael Jofresa s Secretari General de l'Associaci de Basquetbolistes Professionals (ABP)

Trajectria esportiva.
 Club Joventut de Badalona: 1983-1996;
 FC Barcelona: 1996-1998;
 Club Bsquet Girona: 1998-1999;
 Club Joventut de Badalona: 2000-2003;
 Club Bsquet Girona: 2003-2004;

Ttols.
 1 Eurolliga: (1993-94);
 1 Copa Korac: (1989-90);
 3 Lligues ACB: (1990-91, 1991-92, 1996-97);
 3 Copes Prncep d'Astries: (1986-87, 1988-89 i 1990-91);
 Diverses Lligues Catalanes;
 1 Medalla de Bronze al campionat d'Europa de Roma'1991;
 1 Medalla de Bronze en la Universada de Zagreb'1987 (jnior);
 1 Medalla de Plata al campionat d'Europa Juvenil de Tubingen'1983;
 A ms fou sots-campi de l'Eurolliga el 1991-92 i 1996-97 i una de la Recopa d'Europa el 1987-88;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53614" title="Mrtir" nonfiltered="1075" processed="1074" dbindex="21129">
Mrtir (del grec martys, "testimoni") s, en general, la persona morta en la defensa d'alguna causa, amb el que dna "testimoniatge" de la seva fe en la mateixa. 

Els mrtirs cristians dels tres primers segles desprs de Crist eren crucificats, de la mateixa manera que els presoners romans, o menjats per lleons en un espectacle al circ rom. 

En altres mbits el terme no t connotacions religioses i s'utilitza amb el seu significat primari. Aix per exemple, ha estat emprat per a referir-se a les persones mortes en una lluita histrica per alguna causa, com s el cas d'Steve Biko o Rachel Corrie, o aquelles la mort de les quals ha servit per a galvanitzar un moviment, com s el cas de Matthew Shepard. 

 En el cristianisme .

Un mrtir cristi s aquell que s mort per causa de la seva fe cristiana. 

En un inici, el terme s'aplicava als Apstols. Un cop que els cristians van comenar a patir persecucions, el terme va passar a aplicar-se a aquells que havien patit per causa de la fe, i finalment va quedar restringit a aquells que havien estat morts. El perode inicial del Cristianisme abans de Constant va ser l'era clssica del martiri. El martiri era considerat un baptisme en sang, netejant els pecats tal i com ho fa l'aigua baptismal. Els primers cristians veneraven als mrtirs com a uns poderosos intercessors, i les seves ensenyances eren atresorades com inspirades especialment per l'Esperit Sant.

Als segles posteriors, durant els perodes de persecuci, i en particular durant la Reforma Protestant, molts cristians van ser martiritzats, sent acusats alternativament d'hertics o de Papistes. Tamb la llista dels mrtirs s'increment amb la persecuci al Jap durant el perode del Shogunat Tokugawa. S'estima que la xifra de mrtirs cristians s als voltants d'uns 70 milions. El seu smbol s una palma.
 
 Al mn judaic .
Al Judaisme, el martiri es refereix a la sentncia jueva Kiddush Hashem, referint-se a la Santificaci del Nom de Du.

Al Primer i al Segon llibre dels Macabeus apareixen nombrosos casos de martiris soferts pels jueus que es resistien a l'Hellenisme Seleucides, sent executats per crims com l'observana dels Sabbath, la circumcisi dels fills o el rebuig de menjar porc o carn sacrificada als dols. Aquests llibres van influir als primers cristians a entendre les persecucions a les que es trobaven sotmesos.

Una narraci histrica del Rabbi Ephraim ben Yaakov (1132-1200) descriu les matances comeses pels croats, incloent una matana a Blois. Durant la Inquisici Espanyola, molts dels executats eren jueus que havien rebutjat convertir-se al cristianisme.

 A l'Islam .
En rab, un mrtir s anomenat shaheed (testimoni). El concepte del shaheed s discutit al hadit, les ensenyances de Mahoma: el terme no apareix al Qur'am en el seu sentit tcnic, per aix ho entn la posterior tradici exegtica.

Els musulmans que moren en una jihad bis saif  (lluita amb l'espasa) sn considerats com shaheed. Aix ha obert certes controvrsies degut a que l'islam parla contra el sucidi, davant els atacs sucides realitzats per diversos grups islmics. 













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53617" title="Hovhannes-Sembat d'Ani" nonfiltered="1076" processed="1075" dbindex="21130">
Hovhannes-Sembat fou rei d'Armnia a Ani del 1020 al 1040 o 1041. 

El nou rei era molt gros fins al punt que casi no es podia moure.

Va succeir al seu pare Gagik I d'Ani a Ani i Shirak , Ashotzq o Ashotseq, Anberd, Kaian, Kaiozn, Tavush, i el pas dels Sevordiq. La resta es va dividir entre els seus germans Ashot IV Qadj i Abas. Aquest darrer va morir o fou eliminat rpidament doncs ja no torna a aparixer, aix que cal considerar noms dos regnes.

Ashot immediatament va protestar del repartiment, i va demanar una mediaci. Fou nomenat mediador Giorgi I de Gergia. La mediaci degu ser efectiva perqu de moment es va arribar un acord amb Hovhannes-Sembat posseint la regi d'Ani (Shirak), i Ashot les regions mes properes a Prsia i Gergia (Gugarq). Per aviat van esclatar noves discrdies i Ashot va amenaar  Ani i va demanar l'aliana del rei de Vaspurakan Senaquerim-Hovhannes. Va obtenir soldats de Vaspurakan i diners del Califat i va assetjar Ani per el rei, immobilitzat pel pes, va ordenar una lleva general i tot el pas es va mobilitzar contra el pretenent. Ashot va guanyar la batalla per no va poder prendre la ciutat. Amb una nova mediaci, aquesta vegada del patriarca Petros, es va tornar a establir la pau, per Ashot tindria tamb el ttol de rei i governaria sobre tota Armnia menys Ani on seria rei Hovhannes.

Per una discussi sobre la possessi de Shatik al Djakatq, que Hovhannes es va apropiar i que segons la primera mediaci de Giorgi I havia estat atribut a Ashot, el rei de Gergia, per fer valer la seva actuaci, va atacar al rei d'Ani vers el 1021. El rei fou fet presoner i les esglsies armnies d'Ani saquejades. Per ser alliberat Hovhannes-Sembat va haver de cedir tres districtes fronterers a Gergia.

Aviat els nobles es van revoltar contra Ashot que va fugir a Bizanci. Els bizantins li van deixar soldats amb els que va tornar i va expropiar a tots els nakharars hostils. Ashot va preparar un atemptat contra el rei per Apirat Pahlavuni, quant anava a portar-lo a terme, va tenir pietat del rei caigut en un parany i el va alliberar. Apirat, home de confiana d'Ashot, es va haver de retirar a Dwin amb l'emir shadddida Abul Uswar de Dwin i Gandja, que algun temps desprs el va fer matar (els seus fills Abdeljahap i Vasak foren salvats pell lloctinent Sari i portats a Ani on el rei els hi va tornar els feus hereditaris del pare al districte de Nig).

El 1018 l'emperador Basili II, acabada la conquesta de Bulgria,va comenar a reforar Teodosipolis (Karin). L'emperador va anar a la zona la primavera del 1021 i va arribar a Manazkert i desprs a Karin, per atacar a Giorgi I de Gergia. Com que Giorgi no es va presentar, Basili va assolar el Basean. Giorgi va fer incendiar Olti i no va presentar batalla per finalment fou atrapat i va haver de combatre prop del llac Palakatsis (Tshaldir-gol), batalla que els bizantins van guanyar. Giorgi es va retirar a fortaleses d'Abkhzia i Basili va fer assolar 12 districtes sense cap resultat. Va creuar el Kura (georgi Mtkvari) i va entrar al Akhaltzikhe. Giorgi va recular cap a Djavaktia, i all va arribar l'emperador, i va recular mes encara fins a Trialthia. Amb reforos de Kakhtia, Herthia i dels Tsanars i Shakians (la gent de Shake) va poder refer el seu exercit per no va presentar batalla. 

Basili, al acostar-se el hivern, es va retirar cap al Pont i va passar el hivern a Trebisonda al thema de Khldia. Per el mateix temps Armnia va patir l'atac dels dailemites o musafrides, i el gran sparapet Vasak Pahlavuni (fill d'Apirat) i el seu fill Gregori (mes tard conegut com Gregori Magistros) els hi van fer front al districte de Nig. El pare, avanat amb poques forces, va escapar ferit de la lluita i fou mort per un malefactor quant descansava de cam de retorn a les seves lnees. 

Desprs del que havia passat a Gergia, i coneguda la incorporaci al imperi del Vaspurakan (1021), el rei va tmer que el seu regne fos ocupat en pocs mesos. A Trebisonda, on passava el hivern l'emperador, va enviar un ambaixador (1022) en la persona del patriarca Petros Getadartz, en la qual el rei, que no tenia fills (un nen de pocs anys havia mort), oferia fer hereu del regne d'Ani i Shirak al emperador. El rei fou nomenat magistros i el ttol imperial vitalici d'arcont d'Ani i de la Gran Armnia. El patriarca desprs de la seva missi no va tornar a Ani i es va establir al regne de Sebaste, continuador del de Vaspurakan (noms va viatjar breument a Ani el 1025 i 1029 i el 1030 es va establir a territori bizanti al antic Vaspurakan).

Desprs d'aquest xits diplomatics l'emperador va iniciar la segona campanya contra Gergia. Giorgi va iniciar negociacions per al mateix temps conspirava amb dos generals rebels, Nicfor Focas i Xiphias. Quant Basili es va assabentar de la rebelli dels dos generals  es va tancar a la fortalesa de Mazdat a les fonts del Araxes. Per Nicfor va morir a mans del hereu de Vaspurakan David, que rebutjava entrar al seu servei (o segons les fonts bizantines a mans de Xiphias) i aix Basili va poder seguir la campanya. El patrici Phers, cmplice de Nicfor Focas, fou capturat al nord-est del Basean i executat. Basili va enviar un ultimtum al rei de Gergia. Aquest va refusar. Un missatge personal portat per Zakaria, bisbe de Valarshapat, finalment va convncer a Giorgi que va accedir a renunciar als seus drets al curopalat de Tao, per quant el bisbe anava a marxar cap el campament imperial el rei georgi li va prendre la carta. Quant Zakaria va tornar fou deportat pel seu fracs, i se li va tallar la llengua. Giorgi va enviar al eristhavi Zviad al Basean, per reocupar el pas i al mateix temps negociar, i el rei marxaria al darrera amb l'exrcit per si calia combatre. I va caldre perqu es van trobar a Shelpa i els georgians, sense ordres precises, van atacar als bizantins. Els grecs van obtenir una victria total. Giorgi va demanar la pau i va acceptar totes les condiciones de Basili incls la cessi de fortaleses. Tanmateix va deixar com hostatge al seu fill, el futur Bagrat IV de Gergia (1027-1072). Des all Basili va passar cap a l'Azerbaidjan  travessant Armnia. El primer atacat fou l'emir d'Her per el setge de la capital es va produir al hivern que va ser extremament fred i feia impossible les operacions i Basili, desprs de rebre una  submissi nominal del emir, va decidir retirar-se (1023)

Basili II va morir el 13 de desembre de 1025. El 1026 els bizantins (Nicfor Comn, catep de Basprakabia) van ocupar Ardjesh, possessi dels marwnides i tot el seu territori (entre 1023 i 1026). Nicfor Comn fou descobert conspirant amb el rei Giorgi de Gergia contra l'emperador Constant VIII, i fou destitut i cegat. El 1034 el catep Constant Kabasilas va ocupar Berkri al musafrida Abul Haidja ben Rabib al-Dawla, nebot de Wahsudan ben Mamlan d'Azerbaidjan. El nou governador bizant, Gantzi, va deixar la ciutat desguarnida per uns dies (per anar a buscar farratge pels animals) i un presoner de la ciutat, un antic cap militar de nom Kehtrik o Alim, va fer saber als musafrides que estava sense protecci; la ciutat fou sorpresa i Gantzi va morir. Un exercit enviat el 1035 sota comandament del patrici Nicetes Pegonites, va recuperar la ciutat que els defensors van lliurar a canvi de poder sortir sans i estalvis. Mentre el catep bizant de Samsata, Jordi Maniakes, va sorprendre als rabs a Edessa (1030) i es va apoderar d'aquesta ciutat. Hi fou assetjat pels emirs de Mayyafariquin i d'Alep per va resistir (1031); desprs la ciutat fou atacada pels rabs numarites per foren rebutjats (1036). A Edessa es van establir milers d'armenis que en 50 anys van esdevenir majoria a la ciutat.

Atacat el rei de Lori per l'emir Abul Uwar de Dwin vers el 1030, va demanar ajut a Hovhannes-Sembat que va enviar tres mil homes que van contribuir a la victria. 

El 1034 el rei va demanar al patriarca Petros de tornar a Ani i quant va tornar el va fer empresonar durant un any i mig i desprs el seu rival Dioskoros fou nomenat patriarca (1036). Alguns clergues van excomunicar al rei i tots van demanar l'alliberament i restabliment de Petros. Finalment Hovseph d'Aghunia va obtenir del rei la llibertat de Petros que es va reconciliar amb el rei. El 1038 es va convocar un snode que va declarar deposat a Dioskoros i va restablir a Petros.

El 1039 o comenaments del 1040 va morir el seu germ Ashot IV Qadj. Hovhannes-Sembat el va seguir uns mesos desprs el mateix 1040 o el 1041. La successi va recaure en el fill d'Ashot, Gagik  II que ja havia succet al seu pare en la meitat del Shirak, i que noms tenia 15 anys. Per el testament del rei establia que el regne havia de passar al Imperi Bizant, reclamaci que immediatament va fer l'emperador Miguel IV.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53618" title="Ashot IV Qadj" nonfiltered="1077" processed="1076" dbindex="21131">
Ashot IV Qadj (el valent) fou rei d Armnia al Gugarq del 1021 al 1039 o 1040. 

El seu germ gran Hovhannes-Sembat va succeir al seu pare Gagik I a Ani i Shirak, Ashotzq o Ashotseq, Anberd, Kaian, Kaiozn, Tavush, i el pas dels Sevordiq i la resta es va dividir entre els seus germans Ashot IV Qadj i Abas. Aquest darrer va morir o fou eliminat rpidament doncs ja no torna a aparixer, aix que cal considerar noms l'existncia de dos regnes. Ashot immediatament va protestar del repartiment, i va demanar una mediaci. Fou nomenat mediador Giorgi I de Gergia. La mediaci degu ser efectiva perqu de moment es va arribar un acord amb Hovhannes-Sembat posseint la regi d'Ani (Shirak), i Ashot les regions ms properes a Prsia i Gergia (Gugarq). Per aviat van esclatar noves discrdies i Ashot va amenaar Ani i va demanar l'aliana del rei de Vaspurakan Senaquerim-Hovhannes. Va obtenir soldats de Vaspurakan i diners del Califat i va assetjar Ani per el rei, immobilitzat pel seu pes, va ordenar una lleva general i tot el pas es va mobilitzar contra el pretenent. Ashot va guanyar la batalla per no va poder prendre la ciutat. Amb una nova mediaci, aquesta vegada del patriarca Petros, es va tornar a establir la pau, per Ashot tindria en endavant tamb el ttol de rei i governaria sobre tota Armnia menys Ani on seria rei Hovhannes-Sembat.

Per una discussi sobre la possessi de Shatik al Djakatq, que Hovhannes es va apropiar i que sembla que segons la primera mediaci de Giorgi I havia estat atribut a Ashot, el rei de Gergia, per fer valdre la seva actuaci, va atacar al rei d'Ani vers el 1021. El rei fou fet presoner i les esglsies armnies d'Ani saquejades. Per ser alliberat Hovhannes-Sembat va haver de cedir tres districtes fronterers a Gergia.

Aviat els nobles es van revoltar contra Ashot que va haver de fugir a Bizanci. Els bizantins li van deixar soldats amb els quals va tornar, va recuperar el Gugarq i va expropiar a tots els nakharars hostils, i va regnar en endavant sense oposici. 

Ashot va preparar un atemptat contra son germ el rei Hovhannes-Sembat d'Ani, per el seu lloctinent Apirat Pahlavuni, quan anava a portar-lo a terme, va tenir pietat del rei, caigut en un parany, i el va alliberar. Apirat, assass frustrat per la gent d'Ani, i home que havia trat la confiana per la gent d'Ashot Qadj, es va haver de retirar a Dwin amb l'emir shadddida Abul Uswar de Dwin i Gandja, que algun temps desprs el va fer matar (els seus fills Abdeljahap i Vasak foren salvats pel lloctinent Sari i portats a Ani on el rei els hi va tornar els feus hereditaris del pare al districte de Nig).

Va conservar el regne i va mantenir la disciplina de l'exrcit (on era molt popular per la seva valentia) fins a la seva mort el 1039 o 1040. El va succeir el seu fill Gagik II.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53619" title="Gagik II d'Ani" nonfiltered="1078" processed="1077" dbindex="21132">
Gagik II fou el darrer rei d'Armnia al Gugarq i Shirak (Ani) del 1040 al 1045.

El 1039 o 1040 va succeir al seu pare Ashot IV Qadj com a rei de Gugarq. El 1040 (o 1041) va tractar de succeir al seu oncle Hovhannes-Sembat d'Ani (regi de Shirak). L'emperador bizanti Miguel VIII va reclamar el regne en virtut del testament de Hovhannes-Sembat del 1022, en qu el va llegar a la seva mort a l'Imperi Bizant.

El vestiari de la cort d'Ani, Sargis, de la famlia reial de Siunia, conspirava per fer-se amb el poder per manca d'hereu, per Bahram Pahlavuni i trenta nobles ms no ho van acceptar. Sargis s'havia fet amb el domini d'Ani aprofitant el buit, per els nobles de Pahlavuni van proclamar a Gagik II al qual van fer entrar en secret a Ani. Sargis va fugir a la fortalesa de Surb Mariam per fou fet presoner.

Vers el 1042 els bizantins van enviar un exrcit a assetjar Ani per els armenis els van atacar i els van rebutjar. Llavors els nakharars encapalats per Bahram Pahlavuni i el patriarca Petros van consagrar rei a Gagik II.

En els segents dos anys va reforar l'exrcit i va combatre contra bandes turques a les quals almenys un cop Gregori Pahlavuni (conegut com Gregori Magistros) nebot de Bahram, va derrotar prop de Bedjni a la riba del riu Huradzan.

El 1043 Bahram va iniciar converses amb el nou emperador bizant Constant Monmac. Gagik II va oferir ser vassall (doulos) del emperador, per els bizantins no van acceptar i van preparar una nova expedici que van encarregar a l'arcont d'Ibria, Miguel Iasites, per va fracassar davant la resistncia armnia. 

Llavors els bizantins es van aliar a Abul Uswar de Dwin al qual el parakimomene Nikolaos (encarregat de la conquesta d'Ani) va demanar atacar Ani a canvi de diners i dignitats per l'emir va demanar la possessi dels territoris que conquers i finalment l'emperador ho va acceptar per un crisbul segellat amb la gran butlla d'or reservada als caps d'estat aliats.

Abul Uswar va atacar Shirak i va conquistar algunes fortaleses i viles (1044).

L'exvestiari Sargis, que havia estat alliberat pel rei, fou cridat per aquest per aconsellar-lo. Sargis volia venjar-se i no va tardar a difamar a Gregori Pahlavuni (Gregori Magistros) que fou destitut (i va exiliar-se a Bizanci on va obtenir aviat el ttol de magistros pel que s conegut). Desprs Sargis va escriure a l'emperador per preparar un parany contra Gagik.

L'emperador va escriure a Gagik i li va oferir que l'ans a veure i que li conservaria el regne per seria possessi bizantina. L'emperador oferia tamb tornar les claus de la ciutat (que Petros havia entregat a Bizanci el 1022). El rei el va creure i quan va arribar a Constantinoble fou ben rebut i tractat amb consideraci per ja no va poder tornar. 

A Ani el poble es negava a rendir-se a l'eunuc Nikolaos. Van fer una sortida que va derrotar a les forces bizantines (hivern del 1044 al 1045) i els bizantins van anar a passar l'hivern a Olti al Taiq.

Els nakharars comprenent que Gagik no podria tornar, van estudiar donar la corona al bagrtida David Anholin de Lori o a l'emir de Dwin, Abul Uswar, casat amb una germana de David Anholin, i fins i tot a Bagrat IV de Gergia. En canvi ning va pensar en el bagrtida Gagik Abas rei de Kars. El patriarca Petros no aprovava cap dels tres candidats i finalment va acordar l'entrega de la ciutat i altres fortaleses als bizantins, cosa que es va produir el 1045. Algunes fonts diuen que Sargis, encarregat pel rei en la seva absncia, del govern de la ciutat, fou qui la va entregar amb la autoritzaci del patriarca.
Finalment el rei, gaireb un presoner, va haver de confirmar la cessi i va obtenir el ttol de magistros, el palau de Galane a Constantinoble, i terres a Capadcia als themes de Khrsian i Lykandos (dominis de Kalonpeghat i de Pizu).

Miguel Iasites, duc d'Ibria fou encarregat del govern d'Ani, i va fer tornar a l'emir de Dwin les fortaleses que ocupava i que els bizantins havien solemnement proms que podria conservar. Per no solament aix sin que van atacar Dwin que esperaven ocupar. Per Abul Uswar els hi va preparar un parany i desenes d'arquers amagats a les vinyes de la rodalia van destruir l'exrcit grec. En aquestes lluites dirigides per l'arcont Iasites i el magister Constant l al van morir Bahram Pahlavuni i el seu fill Grigor. El parakimomene Nikolaos fou informat de la desfeta a finals del 1045. Miguel Iasites fou substitut al govern d'Ani per Katakalon Kekaumenos, i Nikolaos per un oficial d'origen rab, el gran heteriarc l'eunuc Constant. El nou governador va enviar al patriarca Petros a Ardzen, al nord de Teodosipolis i mes tard fou tancat a una fortalesa (Seavqar = La Roca Negra) junt amb el seu nebot i futur patriarca Khatshik, per ser finalment portats a Constantinoble davant l'emperador.

Sargis va passar al servei de Bagrat IV de Gergia al qual va entregar 9 fortaleses.

El hivern del 1046-1047 els bizantins van tornar a atacar Dwin sense xit, per van conquerir les fortaleses que abans foren d'Ani: Sourb Mariam, Ampier o Anberd, Hagios Gregorios i Khelidonion  (probablement la ciutadella d'Erevan).

Gagik II va viure a la Capadcia, i fou reconegut pels reis de Sebaste i el de Tzamandos com al seu superior feudal.

Vers el 1066 va viatjar a territori selucida buscant restablir la independncia sota protecci d'Alp Arslan, per no va arribar a concretar res.

Un dia quan tornava d'un viatge a Tarse va parar a la fortalesa de Kizistara o Kyzistra on els governadors bizantins (tres germans anomenats els fills de Mandalo o Pantale) el van assassinar (entre 1077 i 1080).

Va deixar dos fills, Hovhannes (+ vers 1080) i David, aquest darrer casat amb una filla d'un prncep Ardzruni de nom Abdelgharib fill de Hasan que havia rebut en feu la vila de Tarse. 

El fill de Hovhannes, Ashot, va anar a Ani vers 1080 i es feu investir amb el govern de la ciutat per Manutsher, fill i successor del governador shadddida Fadlun ben Abul Aswar, per els auxiliars de Manutsher el van enverinar.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53620" title="David Anholin" nonfiltered="1079" processed="1078" dbindex="21133">
David Anholin (David sense terra) fou el segon rei korikain de Lori o Tashir del 989 al 1048.

Va succeir al seu pare Gurgen I (prncep de Tashir del 972 al 980 i rei del 980 al 989) que fou germ de Gagik I d'Ani

Va establir la seva residncia a Samshwilde i es va apoderar de Dmaniq, prop de Tbilisi, domini d'un emir rab, al qual va sotmetre a vassallatge. Aix va provocar la reacci musulmana dirigida per Fadlun, emir de Gandja, de la dinastia dels Shadddides (o Banu Shaddad) que va atacar a David per fou derrotat a la vora del Kura. 

Es va casar amb Zorakertsel, filla del rei de Kakhtia Kvirike III (1010-1029)

El marzban de Gag, prop de Lori, Demetri, es va inquietar de tant de poder i es va aliar a Gergia i va proclamar al seu fill com mamful (reiet, del georgi memfe que vol dir rei) del Tashir. David va anar a Gag, va ocupar la fortalesa i va expropiar a Demetri i la seva nissaga de tots els seus dominis hereditaris. 

El rei Gagik I d'Ani el va atacar i el va saquejar vers l'hivern del 1001-1002 i va arribar fins a Lori. David no va poder resistir al superior exrcit armeni. Finalment amb la mediaci del patriarca armeni Sargis de Sevan, es va fer la pau i David va reconixer la preeminncia de Gagik.

Vers el 1030 l'emir de Dwin Abul Uswar (armeni Apu-Svar, pels bizantins Aplesphares) es va barallar amb David Anholin, del qual era cunyat, i va envair el territori del regne korikain de Lori ocupant una part (el sud) i al cap d'un any es va preparar per atacar el nord. David va demanar ajut al rei d'Ani que va enviar tres mil homes;  al de Siunia (anomenat per Mateu d Edessa com  rei de Kapan ) que igualment va enviar tres mil homes; a Bagrat IV de Gergia que va enviar un contingent dirigit per Liparit Orbelian del que feien part uns centenars de soldats del rei de Kakhtia Kvirike III el gran i uns quants de l'emir de Tbilisi; i al patriarca Hovseph d'Aghunia que dirigs als religiosos i monjos. Amb aquesta ajuda els musulmans foren derrotats i David va fer molt de bot i va recuperar tot el terreny perdut. 

Al 1041-1042 amb els fets que van succeir al regne d'Ani (usurpaci de Sargis, victria de Gagik II) va aprofitar per adquirir alguns territoris per fou finalment rebutjat.

El 1045 no va obtenir l'aprovaci del patriarca armeni per ser nomenat rei d'Ani.

Va morir el 1048 i el va succeir el seu fill Gurgen II  (1048-1089).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53624" title="Capacitncia" nonfiltered="1080" processed="1079" dbindex="21136">
En electromagnetisme, la capacitncia s una magnitud fsica que defineix la facultat d'un cos per emmagatzemar crrega elctrica. La manera ms habitual d'emmagatzemar crrega s la utilitzaci de condensadors de dues plaques. Si les crregues a les plaques sn +Q i -Q, i V s la diferncia de potencial entre les plaques, la capacitncia es determina per mitj de la relaci entre la crrega i el voltatge:

;

La unitat de capacitncia al SI s el farad, que es defineix com la capacitat d'un conductor que en ser sotms a una diferncia de potencial d'un volt adquireix una crrega elctrica d'1 Coulomb. s a dir, 1 farad = 1 coulomb per volt.

 Condensadors .

La capacitncia de la majoria dels condensadors que s'utilitzen als circuits electrnics s d'un ordre de magnitud diverses vegades ms petit que el farad. Les unitats de cpacitncia ms utilitzades sn el millifarad (mF), el microfarad (F), el nanofarad (nF) i el picofarad (pF).

La capacitncia pot ser calculada si la geometria dels conductors i les propietats del dielctric que alla els dos conductors sn conegudes. Per exemple, la capacitncia d'un condensador de plaques paralleles construt amb dues plaques paralleles d'rea A separades per ls distncia d s aproximadament:

;

on
C s la capacitncia en farads, F;
  s la permitivitat del allant utilitzat (o 0 per al buit);
A s l'rea de cada placa, mesurada en metres quadrats;
d s la separaci entre les plaques, mesurada en metres;

L'equaci s una bona aproximaci si d s petita en comparaci a la dimensi de les plaques.

El coeficient dielctric   canvia en funci del camp elctric aplicat per a un cert nombre de dielctrics molt utilitzats, com per exemple els materials ferroelctrics, per tant la capacitncia d'aquests condensadors ja no ser tan sols funci de la seva geometria. Si s'utilitza corrent altern amb un condensador, el coeficient dielctric, o millor dir, la permitivitat del dielctric ser funci de la freqncia. Una permitivitat canviant amb la freqncia porta a la dispersi, que s governada pels processos de relaxaci, com la relaxaci de Debye.

 Energia .

L'energia (mesurada en joules) emmagatzemada en un condensador s igual al treball utilitzat per carregar-la. Si considerem una capacitncia C, que mant una crrega +q en una placa i -q a l'altra. Movent un petit element de crrega  d'una placa a l'altra contra la diferncia de potencial V = q/C requereix un treball :

;

on

W s el treball mesurat en joules;

q s la crrega mesurada en coulombs;

C s la capacitncia, mesurada en farads;

Podem buscar l'energia emmagatzemada a una capacitncia integrant aquesta equaci. Comenant amb una capacitncia nulla (q=0) i moure crregues d'una placa a l'altra fins que les plaques arribin a la crrega +Q i -Q requereix un treball W:

;

Combinant aix amb l'equaci anterior per a la capacitncia d'un condensador de plaques paralleles, tenim:

 .

on

W s l'energia mesurada en joules;

C s la capacitncia, mesurada en farads;

V s el voltatge mesurat en volts;

 Capacitncia i corrent de desplaament .

El fsic James Clerk Maxwell va inventar el concepte de corrent de desplaament, , per tal de fer la llei d'Ampre consistent amb la conservaci de la crrega en els casos on la crrega s'acumula, com per exemples en els condensadors. Maxwell va interpretar aix com un moviment real de crregues, fins i tot al buit, que va suposar que correspondria al moviment de crregues dipolars en l'ter. Malgrat aquesta interpretaci ha estat abandonada, la correcci de Maxwell a la llei d'Ampre continua essent vlida (un camp elctric canviant produeix un camp magntic).

Les equacions de Maxwell combinen la llei d'Ampre amb el concepte de corrent de desplaament: . (Integrant els dos costats, la integral de  pot ser remplaada, grcies al teorema de Stokes, amb la integral de  sobre un contorn tancat, demostrant d'aquesta manera la interconnexi amb la formulaci d'Ampre.)

 Coeficients de potencial .

Ms amunt noms s'ha tractat el cas de dues plaques conductores, tot i que de mida i forma arbitrria. La definici C=Q/V s vlida encara que noms una placa tingui crrega, ats que reconeixem que les lnies de camp produdes per una crrega com aquesta serien com si la placa fos al centre d'una esfera oposada i carregada situada a l'infinit.

C=Q/V no es pot aplicar quan hi ha ms de dues plaques, o quan la crrega neta entre les dues plaques no s zero. Per tractar aquest cas Maxwell va introduir les seus coeficients de potencial. Si tenim tres plaques amb crregues , llavors el voltatge de la placa 1 vindr donat per

 ,

i de manera similar per als voltatges de les altres plaques. Maxwell va mostrar que els coeficients de potencial eren simtrics, de manera que , etc

 La dualitat capacitncia-inductncia .

En termes matemtics, la capacitncia ideal pot ser considerada com la inversa de la inductncia ideal ats que les equacions de voltatge i corrent dels dos fenomens poden ser transformades l'una en l'altra intercanviant els termes del corrent i el voltatge.

 Autocapacitncia .

Als circuits elctrics, el terme capacitncia correspon de manera habitual a l'abreviaci de capacitncia mtua entre dos conductors adjacents, com sn les dues plaques d'un condensador. Tamb existeix una propietat, anomenada autocapacitncia, que s la quantitat de crrega elctrica que pot ser afegida a un conductor allat per tal d'augmentar el seu potencial elctric en un volt. El punt de referncia per a aquest potencial seria una hipottica esfera conductora buida, de radi infinit centrada sobre el conductor. Utilitzant aquest mtode, l'autocapacitncia d'una esfera conductora de radi R vindr donada per:

 ;

Valors tpics d'autocapacitncia serien:

 per a la placa superior d'un generador de Van de Graaff, tpicament una esfera de 20 cm de dimetre: 20 pF;
 el planeta Terra: uns 710 F;

 Elastncia .

La inversa de la capacitncia rep el nom d'elastncia, i la seva unitat s la inversa del farad (F-1), que de manera informal rep el nom de daraf.

 Capacitncia parsita .

Qualsevol conjunt de conductors adjacents pot ser considerat com un condensador, malgrat la capacitncia ser molt petita a no ser que els conductors siguin molt propers. Aquest efecte no desitjat s'anomena capacitncia parsita. Aquest efecte pot provocar prdues del senyal als circuits (com en el cas de la diafonia), i s un factor limitador del bon funcionament dels circuits d'alta freqncia.

La capacitncia parsita es troba habitualment als circuits amplificadors en forma de capacitncia de retenci que interconnecta els nodes d'entrada i sortida (ambds definits en relaci a un com). 

 Referncies .
  Tipler, Paul (1998). Physics for Scientists and Engineers: Vol. 2: Electricity and Magnetism, Light (4th ed.). W. H. Freeman. ISBN 1-57259-492-6;
  Serway, Raymond; Jewett, John (2003). Physics for Scientists and Engineers (6 ed.). Brooks Cole. ISBN 0-534-40842-7;
  Saslow, Wayne M.(2002). Electricity, Magnetism, and Light.  Thomson Learning. ISBN 0-12-619455-6. Vegeu captol 8, i en especial les pgines 255-259 per als coeficients de potencial.

 Vegeu tamb.
 Condensador;
 Electromagnetisme;
 Electricitat;
 Electrnica;
 Inductor;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53625" title="Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa" nonfiltered="1081" processed="1080" dbindex="21137">



El Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa s un Parc Natural que es troba a la comarca de la Garrotxa.

Importncia.
s el millor exponent de paisatge volcnic de la pennsula Ibrica. T una quarantena de cons volcnics i ms de 20 colades de laves basltiques. L'orografia, el sl i el clima proporcionen una variada vegetaci, sovint exuberant, amb alzinars, rouredes i fagedes d' excepcional valor paisatgstic.

s un espai protegit molt poblat, que no es correspon amb la imatge que es t, en general, d'un espai protegit; imatge que s associada a un espai pblic ordenat per promoure i facilitar les activitats ldiques i recreatives, o b a un territori protegit per a la salvaguarda d'espcies faunstiques.

T una superfcie protegida de 15.000 Ha., que inclou 11 municipis, 26 reserves naturals, i pretn fer compatible la conservaci amb el desenvolupament econmic, en rgim de protecci arran dels impactes de les extraccions mineres, el creixement urbanstic i els abocadors incontrolats de residus.

Llocs d'especial inters natural.

Inclou, entre d'altres, els segents llocs d'especial inters natural:

 La Fageda d'en Jord;
 El volc del Croscat;
 El volc de Santa Margarida;
 L'altipl de Batet i volc Pujals;
 El bosc de Tosca;
 La colada basltica de Castellfollit de la Roca;
 El riu Fluvi;
 Els aiguamolls de la Deu i la Moixina;
 Diferents volcans a Olot:
 Montsacopa;
 Volc Bisaroques;
 Volc de la Garrinada;
 Volc de Montolivet;


Municipis.
 Castellfollit de la Roca;
 Mieres;
 Montagut;
 Olot;
 Les Planes d'Hostoles;
 Les Preses;
 Sant Aniol de Finestres;
 Sant Feliu de Pallerols;
 Sant Joan les Fonts;
 Santa Pau;
 La Vall de Bianya;

Punts d'informaci.
 Casal dels Volcans - Av. Santa Coloma, s/n - 17800 Olot - Tel.:972 266 202 -  972 266 012;
 Can Serra (Fageda d'en Jord) - Ctra. Olot- Santa Pau, Km 4 - 17811 Santa Pau - Tel.: 972 195 074;
 Can Passavent - Volc del Croscat - 17800 Olot - Tel.: 972 195 094;
 El territori no s homogeni i es poden considerar, tant des del punt de vista fsic com hum, dues subcomarques: el sector que s'estn al nord de la vall del Fluvi, denominat Alta Garrotxa, i el que ocupa la part meridional, conegut correntment per comarca d'Olot. 

En el sector occidental, la cubeta de Olot-Santa Pau, la presencia de materiales volcnicos contribuye a dar acusada personalidad al paisaje. Al sector occidental, la cubeta d'Olot-Santa Pau, la presncia de materials volcnics contribueix a donar acusada personalitat al paisatge. Las formas que ms resaltan en el paisaje son los conos volcnicos, unos 40, entre los que destacan el Croscat y el volcn de Santa Margarida. Les formes que ms ressalten en el paisatge sn els cons volcnics, uns 40, entre els quals destaquen el Croscat i el volc de Santa Margarida. 

El Fluvi, de rgimen mediterrneo, tiene un caudal ms bien escaso, no tanto por la escasez de lluvias sino por lo reducido de su cuenca dentro de la comarca (1,07 m/s en Olot). El Fluvi, de rgim mediterrani, t un cabal ms b escs, no tant per l'escassetat de pluges sin pel redut de la seva conca dins de la comarca (1,07 m / s a Olot). 

La Garrotxa contrasta con las comarcas vecinas por su elevada humedad . La Garrotxa contrasta amb les comarques venes per l'elevada humitat. La lluvia anual oscila en torno a los 1000 mm. La pluja anual oscil  la al voltant dels 1.000 mm. Existe un refrn que dice Si no plou a Olot, no plou enlloc ( Si no llueve en Olot, no llueve en ningn lugar ). Hi ha un refrany que diu Si no plou a Olot, no plou enlloc (Si no plou a Olot, no plou a cap lloc). 

Por lo que respecta a las temperaturas, en Olot la mnima de enero es de 0,09C, y la mxima de agosto, de 27,7C. Pel que fa a les temperatures, a Olot la mnima de gener s de 0,09  C, i la mxima d'agost, de 27,7  C. Las frecuentes formas de cubeta existentes ocasionan inversiones trmicas, y el relieve en la alta Garrotxa y en el Puigsacalm, particularmente, una variante climtica de montaa, con importancia de precipitaciones en forma de nieve . Les freqents formes de cubeta hi ocasionen inversions trmiques, i el relleu a l'alta Garrotxa i al Puigsacalm, particularment, una variant climtica de muntanya, amb importncia de les precipitacions de neu. 

La vegetacin sigue las lneas del clima. La vegetaci segueix les lnies del clima. Existe una parte de tipo mediterrneo que se extiende por la Alta Garrotxa y este de la comarca, mientras que el resto del terreno lo recubre vegetacin submediterrnea que pasa a ser atlntica en los puntos ms hmedos. Hi ha una part de tipus mediterrani que s'estn per l'Alta Garrotxa i de la comarca, mentre que la resta del terreny el recobreix vegetaci submediterrani que passa a ser atlntica en els punts ms humits. 


 Poblacin y actividad econmica     Poblaci i activitat econmica 
Municipios Municipis  Habitantes Habitants  
Argelaguer Argelaguer  406  
Besal Besal  2.112  
Beuda Beuda  139  
Castellfullit de la Roca Castellfollit de la Roca  984  
May de Montcal Maya de Montcal  346  
Mieras Mieras  347  
Montagut i Oix Montagut i Oix  839  
Olot Olot  31.264  
Las Planas Les Planas  1.728  
Preses Preses  1.554  
Riudaura Riudaura  411  
Salas de Llierca Sales de Llierca  109  
San Aniol de Finestres Sant Aniol de Finestres  292  
Sant Feliu de Pallarols Sant Feliu de Pallerols  1.190  
San Ferriol Sant Ferriol  209  
San Jaime de Llierca Sant Jaume de Llierca  764  
San Juan les Fonts Sant Joan les Fonts  2.718  
Santa Pau Santa Pau  1.481  
Tortell Tortell  713  
Vall de Bas Vall de Bas  2.790  
Vall de Bianya Vall de Bianya  1.172  
Los ncleos de poblacin concentrada son poco importantes. Els nuclis de poblaci concentrada sn molt poc importants. En 1986 el 9,4% de la poblacin activa trabajaba en el sector primario , el 59,4% en el sector secundario y el 31,2% restante en el sector terciario . El 1986 el 9,4% de la poblaci activa treballava en el sector primari, el 59,4% en el sector secundari i el 31,2% restant en el sector terciari. 

La superficie cultivada ha ido disminuyendo. La superfcie conreada ha anat disminuint. Con todo, es la primera comarca productora de maz de secano de Catalua . Amb tot, s la primera comarca productora de blat de moro de sec de Catalunya. 

La ganadera presenta una fuerte expansin ayudada por su modernizacin tcnica, particularmente en lo que respecta al porcino y el bovino. La ramaderia presenta una forta expansi ajudada per la seva modernitzaci tcnica, particularment pel que fa al porc i el bov. 

La industria recibi un impulso decisivo tras 1940. La indstria va rebre un impuls decisiu desprs del 1940. Actualmente el sector textil, sobre todo el de hilados y gneros de punto, el alimentario (industria crnica) y el metalrgico (la metalurgia de transformacin) son los ms importantes. Actualment el sector txtil, sobretot el de filats i gneres de punt, l'alimentari (la indstria crnia) i el metal  lrgic (la metal  lrgia de transformaci) sn els ms importants. En un segundo lugar estn los sectores de las artes grficas y el papelero, el qumico y el de los plsticos. En un segon lloc hi ha els sectors de les arts grfiques i el paper, el qumic i el dels plstics. La actividad industrial se concentra en la ciudad de Olot y los municipios vecinos de Sant Joan les Fonts y Besal . L'activitat industrial es concentra a la ciutat d'Olot i els municipis vens de Sant Joan les Fonts i Besal. 


 Zona volcnica de la Garrotxa     Zona volcnica de la Garrotxa 
Parque Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa 

La zona volcnica de la Garrotxa se encuentra en los Pirineos orientales, donde existen una cuarentena de conos volcnicos, en buen estado de conservacin y con importantes corrientes de lava basltica . La zona volcnica de la Garrotxa es troba als Pirineus orientals, on hi ha una quarantena de cons volcnics, en bon estat de conservaci i amb importants corrents de lava basltica. 

El foco principal es el llano de Olot y sus vertientes (el campo de lava ocupa una gran parte del llano, unos 25 km), donde la lava fluy siguiendo el valle del Fluvi y lleg hasta Sant Jaume de Llierca . El focus principal s el pla d'Olot i els seus vessants (el camp de lava ocupa una gran part del pla, uns 25 km ), on la renta afluir seguint la vall del Fluvi i va arribar fins a Sant Jaume de Llierca. 

Otro sector importante lo constituye el valle tectnico del Ro Ser , al pie de la escarpa de falla de las sierras del Corb y de Finestres, donde se encuentran los volcanes ms importantes ( Santa Margarida y el Croscat ). Un altre sector important s a la vall tectnica del riu Ser, al peu de l'escarpament de falla de les serres del Corb i de Finestres, on es troben els volcans ms importants (Santa Margarida i el Croscat). La lava sigui en este caso el valle por la vertiente del ro hasta el Molino de Gibert, pasado el Sallent de Santa Pau . La lava va seguir aqu la vall del riu fins al mol de Gibert, passat el Sallent de Santa Pau. 

Finalmente puede afirmarse la existencia de un tercer grupo constituido por una serie de volcanes situados en el valle del Llmena y los de la riera de Adri. Finalment es pot afirmar l'existncia d'un tercer grup constitut per una srie de volcans situats a la vall del Llmena i els de la riera d'Adri. 

 

 El volcn Croscat, en La Garrotxa El volc Croscat, a La Garrotxa En el sector de Olot tambin hubo erupciones en la antigedad, ya que se pueden encontrar guijarros de basalto en los materiales pliocnicos del valle del Fluvi. Al sector d'Olot tamb hi va haver erupcions en l'antiguitat, ja que es poden trobar cdols de basalt en els materials d'edat Plioc de la vall del Fluvi. 

En las erupciones modernas se reconocen diferentes fases, aunque podemos datarlas todas en torno a la mitad del Cuaternario . En les erupcions modernes es reconeixen diferents fases que han datarlas totes al voltant de la meitat del Quaternari. 

Por lo que respecta a las formas de relieve , adems de los conos volcnicos de tipo estromboliano, de los cuales existen con crter central ( Montsacopa ), con crteres laterales ( Garrinada , Santa Margarida ), constituidos por piroclastos uniformes y de pequeo tamao (Croscat) o heteromtricos Montolivet , Montsacopa), sin embargo mesas de lava, descubiertas por la erosin fluvial diferencial, como en Castellfollit de la Roca o en Sant Joan les Fonts , lugares donde se puede ver la constitucin interna consolidada en prismas alargados de basalto (columnatas baslticas). Pel que fa a les formes de relleu, a ms dels cons volcnics de tipus estromboli, dels quals existeixen amb crter central (Montsacopa), amb crters laterals (Garrinada, Santa Margarida), constituts per escries petites i uniformes mida (Croscat ) O heteromtricos Montolivet, Montsacopa), hi ha taules de lava, descobertes per l'erosi fluvial diferencial, com a Castellfollit de la Roca oa Sant Joan les Fonts, llocs on es pot veure la constituci interna consolidada en prismes allargats de basalt (columnatas basltiques). 

Son abundantes, en el sector del Ser, las acumulaciones de lapillis denominadas tambin grederas y, cerca de Olot, las formaciones de lavas porosas, consolidadas en sectores de humedales, como en el Bosc de Tosca. Sn abundants, en el sector del Ser, les acumulacions de lapillis anomenades tamb grederes i, prop d'Olot, les formacions de laves poroses, consolidades en sectors d'aiguamolls, com en el Bosc de Tosca. 

En el ao 1982, la zona comprendida entre los valles del Fluvi y del Ser y la cabecera de los valles de Aiguavella y Sant Iscle fue declarada, por la Generalidad de Catalua , Paraje Natural de Inters Nacional . L'any 1982, la zona compresa entre les valls del Fluvi i del Ser i la capalera de les valls de Aiguavella i Sant Iscle va ser declarada, per la Generalitat de Catalunya, Paratge Natural d'Inters Nacional. Por la misma ley van ser declaradas Reservas Integrales Geobotnicas la mayor parte de los conos volcnicos y el hayedo de Jord (en cataln Fageda d en Jord). Per la mateixa llei van ser declarades Reserves Integrals Geobotnicas la major part dels cons volcnics i la fageda d'en Jord (en catal Fageda d'en Jord). En 1985 la ley de espacios naturales recalifica la zona volcnica como Parque Natural y las reservas integrales pasan a ser Reservas naturales parciales. El 1985 la llei d'espais naturals requalificar la zona volcnica com a Parc Natural i les reserves integrals passen a ser Reserves naturals parcials. 

Toda esta zona volcnica se encuentra actualmente protegida como Parque Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa , que incluye los 40 volcanes de la zona, con una extensin de 12.007 ha (120,07 km). Tota aquesta zona volcnica es troba actualment protegida com a Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa, que inclou els 40 volcans de la zona, amb una extensi de 12.007 ha (120,07 km ).

Enllaos externs.
 Web oficial de la Zona volcnica de la Garrotxa;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53626" title="Guany" nonfiltered="1082" processed="1081" dbindex="21138">
El guany en electrnica i referit a la part del so, s una magnitud que expressa la  relaci entre un senyal de sortida, respecte el senyal d'entrada.

El guany en audio es mesura en decibels

Si el guany s menor de la unitat s'anomena atenuaci

Com el decibel sempre expressa una comparaci entre dues magnituds, es fa esment al tipus de decibel.

: Es refereix al nivell de pressi sonora en volum.
: La W indica que el decibel es refereix al Watt. ;
: s de miliwats (mW)quan s necessari. ;
: El dBu expressa el nivell de senyal en decibels i referit a 0 775 volts. Els 0 775 sn la tensi que aplicada a una impedncia de 600 ohms, desenvolupa una potncia de 1mW. (la impedncia de 600 ohms, s la que fa que el nivell del senyal endBm i en dBu coincideixin);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53634" title="Component electrnic" nonfiltered="1083" processed="1082" dbindex="21139">
Un component electrnic s un dispositiu destinat a sser connectat amb altres i que poden realitzar unes o diverses funcions electrniques.

En general estan combinats en circuits destinats a controlar i aprofitar els senyals elctrics.

Es diferencien del component que noms s elctric, com podria ser el cas d una bombeta, en qu aquesta noms aprofiten el flux del corrent elctric.

Els components en electrnica sn de tipus molt diversos i a ms un esquema electrnic previ defineix el seu muntatge.

La fsica dels components s la branca cientfica que s ocupa de la concepci i estudi dels components electrnics i est connectada amb cincies fonamentals com la fsica de l'estat slid i la qumica.

Classificaci dels components electrnics. 
 Actius (solid-state) habitualment amb semiconductors: transistor,dode, circuit integrat;
 Passius agrupen la resistncia, condensador, filtre,bobina i els seus muntatges  ;
 Hbrids o complexos: sn mduls amb components actius i passius.

Vegeu tamb.
 Component discret;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53637" title="Cases del carrer de les Monges" nonfiltered="1084" processed="1083" dbindex="21140">
Les Cases del carrer de les Monges s una agrupaci arquitectnica d'especial inters, situat a la poblaci de Beneixama. Es troben situades a l'actual "carrer de la Constituci"; en concret, en el tram comprs entre les crulles dels carrers de la Carretera i Cardenal Pay.

Aquestes cases, que daten  de les acaballes del segle XIX i primeries del XX, presenten un conjunt de faanes ben interessants, amb motius i detalls decimonnics i modernistes. Sn de les anomenades "dels senyorets", i mostren la puixana econmica de determinades famlies de l'poca a Beneixama.

Alguna d'elles t taulells cermics amb imatges de sants. La majoria de taulells que apareixen a les socolades, als voladissos i als contramarcs de les finestres i les portes d'entrada sn de taulelleria de Manises, de l'anomenada "hidrulica". Tenen motius diversos, predominant-hi les flors, les sanefes i alguns elements d'ocells d'inspiraci orientalista. 

D'entre tot el conjunt de cases, destaca l'anomenada "dels lleons", per tal com hi apareixen uns caps de lle d'estil modernista com a motllures decoratives als balcons de la faana. A la vora dreta i a l'esquerra tamb trobarem exemples excellents de la combinaci de diversos estils arquitectnics a l'hora de compondre una faana. 

Totes les faanes d'aquest carrer estan pendents d'un pla de protecci integral per part de l'ajuntament de Beneixama. El nom que ha rebut aquest carrer ha rebut tradicionalment deriva de la presncia d'un convent de Monges Teresianes, que en l'actualitat (2006) s una "escola llar".



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53638" title="Alexis Bledel" nonfiltered="1085" processed="1084" dbindex="21141">

Kimberly Alexis Bledel s una actriu nord americana nascuda el 16 de setembre de 1981 a Houston, Texas. De pare argent, Martin Bledel, i mare Mexicana per d'origen Francs i Alemany, Nanette Dozier, la seva llengua nativa s el castell. 

Comen a fer teatre als vuit anys per tal de superar la seva timidesa. De jove intervingu en produccions locals com El mag de Oz i treball com a model. Estudi a Page Parkes Center per a actrius i models i, posteriorment, destac en el seu primer any a NYU's Tisch School of Arts on va ser cridada per participar a la srie de televisi Gilmore Girls.

Aquest paper com a Lorelai "Rory" Leigh Gilmore a Gilmore Girls li va donar el reconeixement del gran pblic. Posteriorment feu el salt al cinema on ha intervingut en pellcules tan destacades com The Sisterhood of the Traveling Pants o la recent Sin City.

Filmografia.
I'm Reed Fish (2006) ... Kate Peterson;
The Sisterhood of the Traveling Pants (2005) ... Lena Kaligaris;
Sin City (2005) ... Becky;
The Orphan King (2005) ... Dylan;
Bride & Prejudice (2004) ... Georgie Darcy ;
DysEnchanted (2004) ... Goldilocks;
Tuck Everlasting (2002)... Winnifred "Winnie" Foster;
Gilmore Girls (srie) (2000) ... Lorelai "Rory" Leigh Gilmore (2000-Actualitat);
Rushmore (1998) (petita aparici fora dels crdits);

 Enllaos externs .
 Alexis Bledel a IMDB ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53639" title="Herncia" nonfiltered="1086" processed="1085" dbindex="21142">

L'herncia sn les possessions que passen de pares a fills, quan els primers moren. A Catalunya hi ha la tradici que el fill gran sigui l'hereu o pubilla i el segon el cavaler. Aix vol dir que el gran es queda l'herncia i el segon rep uns diners amb els que pot fer el que vulgui, antigament aquet era el que marxava del mas mentre el gran era l'encarregat de mantenir la casa i les terres pel seu fill.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53643" title="Estadi delle Alpi" nonfiltered="1087" processed="1086" dbindex="21143">
L'estadi delle Alpi s l'estadi de la ciutat de Tor (Itlia). T una capacitat per 71.012 persones i unes dimensions de 105x68 metres. Fou projectat per l'estudi Hutter per al mundial d'Itlia de 1990. L'estadi era propietat del municipi i l'usen els dos grans clubs de la ciutat, el FC Juventus i el Torino Calcio. Fou seu de tres partits del Mundial d'Itlia 1990: Brasil-Sucia, Brasil-Costa Rica i Brasil-Esccia, aix com d'un partit de vuitens de final (Brasil-Argentina) i una semifinal (Alemanya Occidental-Anglaterra).

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53646" title="Samshwilde" nonfiltered="1088" processed="1087" dbindex="21145">
Samshwilde fou una fortalesa armnia al sud-oest de Tbilisi, a la riba d'un afluent de la dreta del riu Kura.

Va ser la capital del regne de Tashir (dinastia dels reis Korikian de Lori) des vers el 972 a la meitad del segle XIII.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53649" title="Lori" nonfiltered="1089" processed="1088" dbindex="21146">
Lori (avui Lori Berd, Fortalesa de Lori) s una ciutat d'Armnia al nord-oest del Llac Sevan, avui dins de la regi del mateix nom de la qual la capital es Vanadzor, tercera ciutat del pas (anteriorment Kirovakan i mes abans Kharakilisa). Lori est a la riba del riu Dzoragel i a tocar de la ciutat de Stepanavan.

Al segle XI i fins la meitat del XIII fou seu dels anomenats reis Korikian de Lori, entre els que va destacar David Anholin (989-1048) que dominaven el Tashir. Al segle XII Lori va passar als germans Ivane i Zakare Zakarian, eristhavis georgians, i encara la posseen quant van arribar els mongols.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53650" title="Algonqu (poble)" nonfiltered="1090" processed="1089" dbindex="21147">

Els algonquins sn un poble amerindi d'Amrica del Nord,
parlen l'algonqu, una llengua algonquina.
Culturalment i lingsticament estan relacionats amb els ottawa
i els ojibwa, amb els qu formen el grup dels anishinaabe.

Encara que llur cultura era principalment la caa i la pesca, alguns algonquins praticaven l agricultura i cultivaven pans, fesols i carabasses, les "tres germanes" de l horticultura indigena. Elaboren diverses eines.

Combatiren els iroquesos a causa de la seva rivalitat en el comer de pells;
formaren una aliana amb els innus (tamb montagnais) de l est en 1570.

El 1603, s aliaren amb els francesos.

La majoria dels algonquins viuen avui al Quebec al se de nou bandes.
Afegint la d'Ontario, obtenim una poblaci aveinant els 11 000 individus.

 Vegeu tamb .
 Algonqu (llengua);
 Pobles algonquins;
 Llenges algonquines;
 Micmac;
 Indgenes del Quebec;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53651" title="Algonqu" nonfiltered="1091" processed="1090" dbindex="21148">


Algonqu pot referir-se a:

 Pobles algonquins;
 Llenges algonquines;
 Algonqu (poble);
 Algonqu (llengua);
Algonquin s un municipi d'Ontario, al Canad.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53653" title="Pobles algonquins" nonfiltered="1092" processed="1091" dbindex="21149">


Els pobles algonquins sn un dels ms nombrosos i un dels grups ms ests dels pobles amerindis d'Amrica del Nord. Originriament agrupaven centenes de tribus i hui en dia centenes de milers d'individus reclamen la pertinena a un poble algonqu. Aquest agrupament engloba els pobles qu parlen una llengua algonquina.

Abans l'arribada dels europeus, la majoria de les tribus algonquines vivia de la caa i la pesca, encara que algunes completaven la seua alimentaci cultivant pans, fesols, carabasses, i (particularment els ojibwa) arrs salvatge.

A l'poca de l'establiment de les primeres colnies en Amrica del Nord, les tribus algonquines ocupaven el qu s'ha convertit en Nova Angleterra, New Jersey, el sud-est de l'Estat de Nova York, Nova Brunsvick, Nova Esccia, tot el Canad a l'est de les montanyes Rocoses, Minnesota, Wisconsin, Michigan, Illinois, Indiana i, ocasionalment, Kentucky. Estaven principalment concentrats en la regi de Nova Anglaterra. La ptria dels pobles algonquins no s pas coneguda. A l'arribada dels europeus, estaven regularment en guerra amb els seus vens de la Federaci Iroquesa, el que els va obligar a installar-se en regions no ocupades pels iroquesos.

Les tribus algonquines de Nova Anglaterra compten amb els mohican, els pequot, els narragansett, els wampanoag, els massachusetts, i els penacock (o Pennacook). Els abenaki estaven assentats en Maine i a l'est de Quebec. Aquestes tribus practicaven l'agricultura. Els maliseet de Maine, de Qubec et de Nova Brunsvick, i les tribus micmacs, de les provncies martimes canadenques vivien principalment de la pesca. Ms al nord es trobaven els betsiamites, els atikamekw, els algonquins i els innus. Es creu que el poble beothuk de l'illa de Terra Nova s tamb un poble algonqu, per van desaparixer al principi dels anys 1800 i pocs testimonis de llur llengua i llur cultura han subsistit. A l'oest, els chippewa  o ojibwa  i alguns grups cree vivien a Minnesota, Wisconsin, al nord del Michigan, l'oest d'Ontario i les praderes canadenques.

Cal afegir a la xifra dels pobles algonquins els miami, els mahican, els ojibwa, els lenape (o delaware), els mohegan, els powhatan, els pamlico, els nanticoke, els montauk, els menominee, els shawnee (o shawano), els fox, els potawatomi (o potawatami), els sauk (o sac, o sack, o asakiwaki), els ottawa, els kickapoo, els arapaho, els blackfoot, i els xeiennes.

Durant dos segles, els algonquins van ser l obstacle major a l avan de l home blanc, qui ha signat centenes de tractats de pau amb ells. Cornstalk, Tecumseh i Pontiac eren els cabdills algonquins.

El fet d'utilitzar els noms de tribus per identificar grups particulars de pobles algonquins i llurs llenges s sovint enganys. Incls avui, els casaments entre membres de grups diferents i les estretes aliances entre comunitats sn comuns entre estes poblacions. Les seves llenges sn igualment similars. Arreu del Canad, els locutors cree podran comprendre's sens massa dificultats, i la llengua ojibwa s prou propera de les llenges cree de l'oest per romandre parcialment intelligible. Aquestes divisions sovint han estat imposades per els esforos europeus per controlar els pobles indgenes, i donar-los una identitat poltica a l'europea, millor adaptada als objectius dels colonitzadors. Per dins estes comunitats, les identitats sn sovint molt ms intercanviables.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53655" title="Pilota d'Or" nonfiltered="1093" processed="1092" dbindex="21150">


La Pilota d'Or (Ballon d'Or en francs) s el guard que distingeix el millor jugador europeu de futbol. L'atorga la revista francesa especialitzada France Football.

El jurat el composen periodistes europeus especialitzats, cadascun representant un estat, que han de triar els seus cinc jugadors preferits d'entre el llistat de cinquanta que ha elaborat prviament la redacci de la revista. El primer jugador escollit per cada periodista rep cinc punts, mentre que el segon en rep quatre i aix successivament.

Aquest guard va ser creat l'any 1956 per en Gabriel Hanot. Inicialment noms hi aspiraven els jugadors europeus. Per des de 1995, qualsevol jugador que formi part d'un equip europeu pot ser escollit. Aix, aquell mateix any, el liberi George Weah va ser triat com a pilota d'or.

El premi tan sols es concedeix al millor jugador de l'any, aix doncs, no existeix pilota d'argent, ni pilota de bronze.

 Palmars .


Edicions.
Edici del 2007.
Kak (AC Milan), 444 punts;
Cristiano Ronaldo (Manchester United), 277 punts;
Lionel Messi (FC Barcelona), 255 punts;
Didier Drogba (Chelsea FC), 108 punts;
Andrea Pirlo (Milan AC), 41 punts;
Ruud van Nistelrooy (Real Madrid), 39 punts;
Zlatan Ibrahimovic (Inter Milan), 31 punts;
Francesc Fbregas (Arsenal FC), 27 punts;
Robinho (Real Madrid), 24 punts;
Francesco Totti (AS Roma), 20 punts;

Edici del 2006.

Fabio Cannavaro (Juventus-Reial Madrid), 173 punts;
Gianluigi Buffon (Juventus), 124 punts;
Thierry Henry (Arsenal), 121 punts;
Ronaldinho (FC Barcelona), 73 punts;
Zinedine Zidane (Reial Madrid-Retirat), 71 punts;
Samuel Eto'o (FC Barcelona), 67 punts;
Miroslav Klose (Werder Bremen), 29 punts;
Didier Drogba (Chelsea FC), 25 punts;
Andrea Pirlo (AC Milan), 17 punts;
Jens Lehmann (Arsenal), 13 punts;

Edici del 2005.
Ronaldinho (FC Barcelona), 225 vots;
Frank Lampard (Chelsea FC), 148;
Steven Gerrard (Liverpool FC), 142;
Thierry Henry (Arsenal), 41;
Andrii Xevtxenko (AC Milan), 33;
Paolo Maldini (AC Milan), 23;
Adriano (Inter), 22;
Zlatan Ibrahimovic (Juventus), 21;
Kak (AC Milan), 19;
Samuel Eto'o (FC Barcelona) i John Terry (Chelsea FC), 18;

 Classificaci per clubs .

 Juventus - 8;
 AC Milan - 7;
 FC Barcelona, Real Madrid - 6;
 Bayern de Munic - 5;
 Manchester United - 4;
 Dynamo Kiev, Ajax, Hamburger SV, Inter - 2;
 Blackpool FC, Dukla Praga, Dinamo Moscou, Benfica, Ferencvrosi TC, Borussia Mnchengladbach, PSV, Olympique Marsella, Borussia Dortmund, Liverpool FC - 1;

 Classificaci per nacionalitat .

  i  - 7;
  - 6;
  i  - 5;
  - 4;
 , ,  i  - 3;
  - 2;
 , , , , , ,  Irlanda del Nord - 1;

 Imatges .














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53657" title="Estadi Olmpic de Roma" nonfiltered="1094" processed="1093" dbindex="21151">

L'estadi Olmpic de Roma (en itali Stadio Olimpico di Roma) fou construt l'any 1952 (sota un projecte de Carlo Roccatelli i Annibale Vitellozzi) per a poder albergar les proves de la XVII Olimpiada de l'any 1960. Fou inaugurat el 17 de maig de 1953 amb un encontre de futbol entre Itlia i Hongria. T una capacitat per a 82.307 persones. s propietat del CONI (Comit Olmpic Itali) i s'usa bsicament pel futbol i l'atletisme, essent usat pels clubs romans A.S. Roma i S.S. Lazio. El 1989 sofr una remodelaci en vista a acollir partits del mundial d'Itlia 1990. Tamb fou seu dels mundials d'atletisme de 1987 i del meetings de la Golden Gala.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53658" title="Classificaci" nonfiltered="1095" processed="1094" dbindex="21152">
Correspon a la determinaci d'una categoria (d'entre un conjunt de
categories possibles, per exemple en una taxonomia) per a un objecte o
concepte.

Son exemples de classificaci taxonmica la classificaci bibliogrfica, 
la nomenclatura binomial (per a la classificaci de
les espcies) o la classificaci mdica.

 Classificaci estadstica i classificaci en intelligncia artificial .
L'estadstica i la intelligncia artificial han desenvolupat eines per a
la construcci de models per classificar objectes. En intelligncia artificial 
aquests mtodes (algorismes) formen part del que es coneix
com a aprenentatge automtic.

Aquestes eines construeixen un model a partir d'uns exemples pels quals es
coneix la categoria. Desprs aquest model es pot aplicar a nous casos. La
detecci de correu brossa (spam en angls) s un dels camps d'aplicaci d'aquestes eines. En
aquest cas, es construeix un model a partir d'uns quants missatges pels
quals coneixem si s spam o no. Desprs, el model s'aplica per classificar
nous missatges d'acord amb el model.

En el camp de la intelligncia artificial, es distingeixen dues fases en
el procs d'aprenentatge dels models: la fase d'aprenentatge i la fase de
test. La primera correspon a la construcci del model a partir d'exemples
i la segona a la d'avaluaci del model.

 Eines per a la classificaci .
Algunes de les eines de classificaci sn les segents: el ve ms proper,
mquines de vectors de suport...



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53659" title="Enregistrador personal de vdeo" nonfiltered="1096" processed="1095" dbindex="21153">


Enregistrador personal de vdeo (PVR) s el terme genric utilitzat per descriure un dispositiu interactiu de gravaci de televisi en format digital. Es podria considerar un Set-top box ms sofisticat i capacitat de gravaci. Un PVR es composa, per una part, del maquinari que consisteix principalment en un disc dur del de gran capacitat, un processador i els busos de comunicaci; i per l'altra del programari, que proporciona diverses funcionalitats pel tractament de les seqncies de vdeo rebudes, accs a guies de programaci i cerca avanada de continguts.

El PVR neix grcies al nou format digital de la televisi, aquest fet permet emmagatzemar la informaci i manipular-la posteriorment amb un processador. D'aquesta manera es podria classificar al PVR com un ordinador especialitzat en el tractament d'imatges digitals. Aix el PVR s'ha diferenciat del seu predecessor analgic el VCR (Vdeo Cassette Recording) en el qual tan sols es podien emmagatzemar imatges de forma passiva, amb la possibilitat de rebobinar-les cap endavant o cap enrere, i per suposat pausar-les.

Funcions.
Les funcions ms habituals dels PVR's actuals sn les segents:

 Gravaci retroactiva .
Grcies al buffer d'emmagatzemament de dades amb un PVR es pot gravar de forma continua els programes de televisi emesos, de manera que si, s'est rebent una emissi, es pot rebobinar fins al principi d'aquesta i veure-la fins al final, ometent si l'usuari ho desitja els anuncis publicitaris, o b gravar l'inici del programa i seguir mirant-la des del punt actual, recuperant posteriorment el fragment gravat. Aquests buffers continus tenen actualment una capacitat d'uns 45 minuts de gravaci.

 Gravaci auxiliar .
Suposem que s'ha ajustat el temporitzador de gravaci, per ha oblidat carregar el disc o b ha carregat el disc per el espai en blanc que queda es insuficient pel programa que pretn gravar. Alguns PVR detecten automticament l'absncia de disc o la falta d'espai graven el programa, en la unitat de disc dur des del principi fins al final.

Llista de preferncies.
En un PVR per exemple es pot anotar el nom d'un actor o el ttol d'una pellcula que interessi, encara que no estigui en una guia televisiva si s'emet en algun canal en qualsevol moment el PVR ho gravar per tu. Per exemple, si l'usuari s seguidor de John Wayne el PVR gravar tots aquells programes en qu aparegui aquest actor.

 Season Pass .
Terme propi d'una funci del TiVo, encara que tamb s present en altres PVR.
Amb el PVR un usuari pot gravar una srie de televisi que s'emeti peridicament, car b, amb aquesta opci el PVR pot descartar el programes repetits. Tamb pot fixar un lmit mxim de gravacions, per tal d'evitar aglomeracions de material si no s'ha pogut visionar.

 Arxivar en carpetes .
En un PVR els programes gravats poden ser classificats en funci del nom o de la data de gravaci. Aix mateix es poden organitzar en la mateixa carpeta tots el episodis d'una srie i alhora formar altres grups que incloguin aquestes carpetes, com pot ser un grup de sries.

 Altres funcionalitats .
Un PVR permet al usuari gravar la programaci desitjada filtrant els talls publicitaris, aquest fet ha provocat una batalla legal per part de les principals marques comercials, que veu en aquesta tecnologia un medi per eludir les seves campanyes publicitries. Un PVR permet tamb restringir l'accs a determinada programaci o realitzar cerques avanades d'arxius multimdia i llistes de reproducci. 
Tamb s'ofereixen serveis d'accs a internet i interacci per medi de PDA's, telfons mbils etc.
En definitiva un PVR, ofereix un ampli ventall de serveis propis de la televisi digital i segurament en el futur s'aniran implementant noves funcions a aquests a aquests gravadors intelligents que poden canviar completament la manera actual de  veure la tele .

Terminologia.
Existeix tot un recull de termes associats als PVRs, que tant usuaris com membres de la indstria utilitzen de forma comuna i que habitualment fan referncia als nous hbits i prctiques que han sorgit grcies a les innovacions introdudes per aquests dispositius. A continuaci hi ha una descripci de les expressions ms significatives:

Buffering.
El buffering s la prctica que es duu a terme quan es grava un programa de televisi per moure'l a una franja horria en la qual a l'usuari del PVR li resulti ms cmoda la seva visualitzaci. Aix permet, per exemple, que un espectador retardi durant un cert perode de temps la emissi d'un programa per adaptar-lo a les seves activitats quotidianes (tornada de la feina, sopar, banyar o ficar els nens al llit, etc.). Aix s'evita el que passa amb la televisi convencional, on s l'espectador el que ha d'adaptar-se al horari establert per les cadenes si no vol perdre's el seu espai preferit. Una altra aplicaci del buffering molt estesa entre els usuaris consisteix en comenar a veure els programes de televisi uns quants minuts desprs que aquests hagin comenat, de forma que el que es veu s el programa gravat i no l'emissi real. Aquests fet proporciona a l usuari la capacitat de fer skipping que, al seu torn, li permet evitar els espais publicitaris. 

Bookmarking (Favorits).
Es coneix com bookmarking a la selecci d'una srie de programes que el PVR ha de gravar cada cop que siguin emesos. Aix permet a l'usuari despreocupar-se de l'hora i dia de emissi del programa, fins i tot si es produeixen canvis inesperats en la programaci. Normalment, els dispositius permeten ser programats perqu enregistrin qualsevol passada de l'espai seleccionat (independentment del canal o de si es tracta d'una repetici) o perqu  ho facin noms quan s'emet una entrega indita d'aquest espai. Cal tenir en compte que, perqu el bookmarking sigui efica, el PVR ha de disposar d'accs a una EPG (Guia Electrnica de Programes) que sigui actualitzada amb la deguda freqncia.   

Grazing (Pastar).
En televisi analgica aquest terme es refereix a la visualitzaci de diversos programes a la vegada, aprofitant que la publicitat n'interromp un per a canviar de canal i enllaar amb un altre. Quan parlem de televisi digital i PVRs aquesta expressi pren una significaci diferent. En aquest context,  el grazing consisteix en explorar, amb major o menor intensitat, la programaci d'un perode determinat de temps (un dia sencer o tota una tarde, per exemple) a travs de l'EPG per fer una selecci de tots els programes que  poden interessar a l'usuari i que cal que siguin emmagatzemats pel PVR. Ms endavant, en el moment de la visualitzaci, aquest usuari pot decidir quins programes vol veure realment. Mitjanant aquesta prctica, d'alguna manera, un espectador pot confeccionar el seu propi canal en el qu noms s'emeten els continguts que a ell l'interessen.  

Stacking.
Els usuaris es refereixen amb aquest terme a la recopilaci de diversos episodis d'una srie o programa determinat al disc dur de l'aparell per a la seva posterior visualitzaci en una sola sessi. Enregistrar les entregues d'un espai que s'emet diriament (p.ex. de dilluns a divendres) i desprs veure-les totes de forma intensiva el cap de setmana s una prctica habitual. En cas de qu el dispositiu gravador ho permeti,  s'acostuma a aprofitar les sessions de stacking per emmagatzemar el conjunt d'episodis recopilats en un medi permanent, com un DVD, per aix poder conservar-los i, al mateix temps, alliberar espai al disc dur. 

Skipping.
El skipping no es ms que l'aprofitament de les funcionalitats d'un PVR que permeten retrocedir i avanar rpidament a travs dels continguts audiovisuals enregistrats a la seva memria, amb la finalitat d'accelerar els espais publicitaris que puguin contenir. Grcies a aquesta capacitat s'aconsegueix una supressi virtual dels talls publicitaris amb el que s possible desfer-se de les interrupcions no desitjades. L'antecedent del skipping que es practica sobre aparells VCR es coneix com zipping.

Comprimir.
Aquesta prctica consisteix fonamentalment en la utilitzaci de les possibilitats que ens ofereix un PVR per avanar rpidament a travs dels continguts emmagatzemats, per visualitzar noms els moments ms destacats d'un espai televisiu determinat, principalment un esdeveniment esportiu. Resulta habitual en el cas dels continguts esportius comenar a veure el programa un temps desprs de qu aquest hagi comenat, quan el dispositiu gravador ja t una part del mateix emmagatzemada a la seva memria. En aquest moment s'inicia una visualitzaci resumida de l'esdeveniment que acaba aproximadament al mateix temps que l'emissi en directe del programa.  

Estendre.
Aquest concepte es refereix a la prctica oposada a la de comprimir: en aquest cas els usuaris aprofiten la capacitat  de gravaci dels PVRs per  rebobinar  part d'un programa i obtenir aix repeticions de determinats moments de l'espai que estn veient. En el cas d'esdeveniments esportius s com comenar a visualitzar el programa justament quan s'inicia la seva emissi en directe. Desprs la seva durada s'estendr degut a la repetici dels moments clau que s'ha escollit tornar a veure. Amb aix, en el cas de qu l'esdeveniment comprengui un intermedi, el que s'aconsegueix s reenganxar-se a la emissi en directe aproximadament al comenament de la segona meitat. D'aquesta forma, l'espectador no t la sensaci d'haver vist un espai enregistrat.    

 PVR vs. PC .
Com hem dit anteriorment un PVR es podria definir com un ordenador especialitzat en el tractament d'imatges de televisi. Doncs b ja hi ha actualment en el mercat programari disponible per fer del teu ordinador un perfecte gravador personal de vdeo, aix si, necessites un receptor de televisi installat en ell. Els principals programes sn MythTV (per sistemes Linux) i Windows Media Center (per sistemes Microsoft Windows).

Vegeu tamb.
 Centre multimdia;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53663" title="Estadi San Paolo" nonfiltered="1097" processed="1096" dbindex="21157">

L'estadi San Paolo s una installaci esportiva de la ciutat de Npols (Itlia). Fou inaugurat el 1959. T una capacitat per a 76.824 espectadors i el camp de joc mesura 110x68 metres. Fou seu del campionat del mn de 1990. L'estadi acull l'equip local de futbol, el SSC Napoli, actualment anomenat Napoli Soccer.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53669" title="Estadi San Nicola" nonfiltered="1098" processed="1097" dbindex="21158">



L'estadi San Nicola s una installaci esportiva de la ciutat de Bari (Itlia). Fou construda l'any 1990 (segons un projecte de l'arquitecte Renzo Piano) amb motiu d'acollir partits del Mundial de 1990. T una capacitat per a 58.500 espectadors i s utilitzat pel club local de la ciutat, el Bari.


Histria.
Es va iniciar la seva construcci en 1987 sota la supervisi de l'arquitecte genovs Renzo Piano. D'immediat es va guanyar el naixent estadi l'lies de "La Astronave" ("L'Astronau" en catal) per la seua inconfundibile esttica avantguardista caracteritzada perqu en la seva safata superior es troba dividida en 26 seccions independents, amb espais buts entre elles, permetent asolejar parts de l'estadi fcilment.

La realitzaci de les obres eren realment necessries a fi de reemplaar al vell estadi municipal "Stadio della Vittoria", degut al fet que la ciutat havia estat escollida com una de les dotze seus per al mundial d'Itlia 1990.

En 1991 va albergar la final de la Lliga de Campions de la UEFA, entre l'Estrella Roja de  Belgrad i el Olympique de Marsella, adjudicant-se el trofeu continental de clubs l'elenc balcnic.

El 28 de gener del 2007 s'ha tingut el ms recent partit, corresponent a la fase de classificaci per a l'Eurocopa 2008, contra Esccia, guanyat per 2-0 amb els gols de Lucca Toni.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53673" title="Ve ms proper" nonfiltered="1099" processed="1098" dbindex="21159">
El ve ms proper (en angls nearest neighbor) s un algorisme de classificaci.

Per a la construcci del model de classificaci, l'algorisme requereix un conjunt d'exemples pels quals es conegui la categoria.  Llavors, donat un nou cas, la classificaci consisteix en trobar quin s l'exemple ms proper, i assignar-li al nou cas la mateixa categoria.

La determinaci de quin s aquest exemple ms proper es basa en la definici d'una distncia entre els exemples. Ats que normalment els exemples es descriuen en un cert espai multidimensional, la distncia haur de ser definida en aquest espai. 

 -ve ms proper .
El -ve ms proper es una variaci del ve ms proper on en lloc d'un nic ve es consideren els  vens ms propers. En aquest cas s'assigna al nou cas la categoria majoritria del conjunt de  vens.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53675" title="Estadi Marcantonio Bentegodi" nonfiltered="1100" processed="1099" dbindex="21161">
L'estadi Marcantonio Bentegodi s una installaci esportiva de la ciutat italiana de Verona on es disputen els encontres de futbol dels dos clubs professionals de futbol de la ciutat, el Hellas Verona FC i el AC Chievo Verona. Fou inagurat el 15 de desembre de 1963 substutuint el vell estadi comunal de la plaa Cittadella. T una pista atltica que permet la disputa de proves d'aquest esport, unes dimensions de 105x67 metres i capacitat per a 42.160 espectadors. El seu nom fou posat en memria de Marcantonio Bentegodi, un histric benefactor de l'esport verons al segle XIX. Va acollir diversos partits del mundial de 1990.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53676" title="Programari intermediari" nonfiltered="1101" processed="1100" dbindex="21162">

Programari intermediari (Middleware en angls) es defineix com la capa de software que es troba entre el sistema operatiu i les aplicacions del sistema. El principal objectiu del middleware s ajudar a resoldre els problemes de conectivitat i interoperabilitat entre aplicacions, servint de traductor entre diferents tecnologies i protocols. s a dir, que qualsevol aplicaci (independentment del seu origen) es pugui executar sota qualsevol sistema operatiu o maquinari, facilitant aix el desenvolupament de la mateixa i amagant detalls de programaci de baix nivell. 

Estrictament parlant el programari intermediari no s imprescindible pel correcte desenvolupament d'un procs d'integraci per s que s cert que la seva utilitzaci simplifica molt aquests processos.

Una aplicaci com per a un programari intermediari s permetre que programes desenvolupats per accedir a determinades bases de dades puguin accedir a d altres bases de dades. Tamb s com el seu s com a servei de missatgeria, permeten aix que diferents aplicacions es puguin comunicar fcilment. 

Adaptat al mn de la Televisi, el middleware serveix de plataforma d enlla entre els diferents provedors de serveis interactius i els diferents suports fsics de decodificaci (Receptor de televisi). Els programaris intermediaris amb ms implantaci a l'estat espanyol sn el MHP i el MediaHighway.


Funcions del programari intermediari.

El programari intermediari proporciona les segents funcions:

 Homogenetzar  els diferents components del maquinari, sistemes operatius i protocols de comunicaci.
 En sistemes distributs, ocultar el fet que normalment  una aplicaci est formada per diferents parts interconnectades que s executen en diferents localitzacions.
 Proporcionar interfcies uniformes d alt nivell pels desenvolupadors i integradors d aplicacions, facilitant la composici, reutilitzaci, portabilitat i interoperabilitat d aquestes aplicacions.
 Proveir un sistema de serveis comuns per realitzar diverses funcions de finalitats generals, per tal d evitar el duplicat d esforos i facilitar la collaboraci entre les aplicacions.

Tipus de programari intermediari.

Estacions de missatgeria.
Les estacions de missatgeria (EM) proporcionen assistncia als  sistemes en referncia a la gesti del medi de comunicaci.  Concretament alliberen a las aplicacions de la tasca que suposa mantenir els parmetres de la connexi i gestionen directament amb elles l enviament i recepci de missatges. Amb una EM l'nic que precisen saber las aplicacions s com intercanviar missatges amb ella. 

La EM assumeix el comproms de fer arribar  els missatges al seu dest d'una manera rpida i segura aparti de parmetres de qualitat i acords de nivell de servei. Aquests acords s'expressen en termes d'un temps mxim d'entrega, reenviament fins a un nmero determinat de vegades o si el sistema remot no est disponible, etc.  Les EM acostumen ocupar el centre d una topologia en estrella.

Motors d'integraci.

Els motors o brokers d'integraci (MInt) van aparixer  como una evoluci de les EM. Els MInt hereten totes las caracterstiques de les EM i incorporen un nou tipus de funcionalitats basades en la interpretaci i tractament dels missatges (recordem que les EM no intervenien en el contingut dels missatges). 

Entre els nous serveis cal destacar la traducci de missatges i l enrutament basat en el contingut. Tamb utilitzen topologia en estrella.

Busos d'integraci.
Es un tipus de programari intermediari dissenyat per a superar les limitacions dels MInt i respondre a les necessitats d'integraci a una escala superior a la considerada fins aquell moment. 

La mesura d'aquesta nova escala la proporciona el concepte d'organitzaci estesa, es dir aquella amb varies seus, fins i tot repartides per diferents continents i que a la vegada estableixen processos amb altes organitzacions sobre les quals no t cap control del seu sistema d'informaci  o comunicaci.

Els ESB poden estar fsicament distributs en diferents segments per constitueixen una unitat lgica mitjanant  topologia  bus.

Enllaos relacionats.

 http://middleware.objectweb.org/;
 http://www.sei.cmu.edu/str/descriptions/middleware.html;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53677" title="Sant Sahak" nonfiltered="1102" processed="1101" dbindex="21163">
Sant Sahak fou patriarca d'Armnia en temps del rei Artaxes IV d'Armnia.

El rei va demostrar des el principi del seu regnat molta afici per a les dones. Els nakharars (senyors) aviat van criticar els hbits dissoluts del rei i el van voler deposar. Sant Sahak el patriarca no els va secundar. Els nakharars, enutjats, van enviar una delegaci a la cort de Ctesifont, dirigida pel monjo Surmak de Manzakert, que va fer una acusaci de Sant Sahak. El rei persa Bahram V va fer cridar a Sant Sahak i al rei Artaxes i els va deposar. Armnia fou incorporada com a provncia a Prsia i Sant Sahak fou substituit per Surmak com a Patriarca.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53680" title="Francois Coty" nonfiltered="1103" processed="1102" dbindex="21165">
Propietat de l'AC Ajaccio, l'estadi de futbol Francois Coty, situat a Ajaccio (Frana), va ser inaugurat el 1910. L'estadi t una capacitat de 11.000 espectadors.

Enllaos Externs.
 http://www.ac-ajaccio.com;
 http://www.alours.com;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53687" title="Ponca" nonfiltered="1104" processed="1103" dbindex="21166">


Els ponca sn una tribu ndia siouan, de la branca deghia (tronc hoka-sioux) af als omaha, osage i kanza o kaw. No se n sap l origen, eren anomenats Dhit, Li-hit' o Rhit pels pawnee, Kan'kan pels winnebago i Tchi sokush pels . Es creu que en temps remots emigraren amb els osage des dels marges dels rius James i Savannah fins les muntanyes Ozark. Desprs s establiren a Minnessotta, i definitivament, als marge dret del Missouri amb confluncia amb el Niobrara (Nebraska).  Actualment estan dividits en dos grups, un a la Reserva Omaha de Nebraska i la resta als comtats de Kay i Noble, a Oklahoma. 


 Demografia .

Mai han estat un poble gaire nombrs. A mitjans del segle XVIII foren calculats en 800 individus, per el 1800 noms en quedaven 200. El 1829 havien augmentat a 600. El 1906 eren 833, dels quals 225 a Nebraska, i el 1960 uns 926 a Oklahoma. El 1990 eren 3.200 individus. Segons dades de la BIA del 1995, la Ponca Tribe of Nebraska tenia 19 habitants a Dakota del Sud i 534 a Nebraska, i a la Ponca Tribe d Oklahoma hi ha 2.031 habitants (2.419 apuntats al rol tribal). Segons les dades del cens dels EUA del 2001 el nombre de membres de la tribu era:



 Costums .

Eren semblants a les de les altres tribus de les planures. Llurs llogarrets eren semipermanents, i vivien en cabanes cobertes de terra; es dedicaven a l agricultura, i a la primavera i a la tardor es traslladaven en tipis a les zones de cacera. Estaven emparentats a omaha, osage, quapaw i kansa.

Es dividien en els grups Wasabe (s grizzly), Deagheta (molta gent), Nakopozna (dant), Mohkuh (mofeta), washaba (bfal), wazhazha (serp), Nohga (medicina) i Wahga (gel). Tamb se sotsdividia en dues sotstribus, chizhu i wazhazha.

 Histria .

Arribaren al seu territori de Nebraska a mitjans del segle XV. Mai no foren una tribu nombrosa, i cap el 1804, quan Lewis i Clark els van visitar, una epidmia de verola els havia delmat. Reberen constants atacs dels sioux dakota, ra per la qual el 1858 cediren les terres a canvi d una reserva als marges del Niobrara. El 1865 reberen una reserva a llurs prpies terres, per per una trgica errada burocrtica les terres foren concedides als sioux dakota, i el 1876 el Congrs dels EUA decid que els ponca fossin duts a Territori Indi (Oklahoma), on vivien en condicions miserables.

Per el gener del 1877 els capdills Standing Bear, White Eagle i Big Elk es negaren a marxar. L abril el general Sherman va engarjolar Standing Bear i 170 ponca foren traslladats a Oklahoma. El 21 de maig del 1877 la resta de la tribu fou desplaada a la reserva Quapaw, per a la primavera del 1878 la meitat va morir de malria, i per aix els portaren al marge oest de l Arkansas.

El gener del 1878 Standing Bear i 65 parents seus marxaren al seu antic territori per tal d enterrar el seu fill. Pel mar foren arrestats i engarjolats a Omaha. El general Crook i la premsa local els ajudaren legalment i guanyaren el judici del 18 d abril del 1879, tamb grcies als oficis de la jove mestra d escola omaha Imshtatheampa/Bright Eyes, ms coneguda com a Susette La Flesche (1854-1903), filla del cabdill omaha Inshtamara/Iron Eye, conegut com a Joseph La Flesche. Aix fou declarat illegal el trasllat de 530 ponca i se ls ofer tornar al Niobrara, per el 31 d octubre del 1899 assassinaren Big Snake, germ de Standing Bear, i els altres decidiren quedar-se a Territori Indi. Finalment, el 1906 obtingueren una reserva a Niobrara per a 225 individus de la tribu, amb omahas i missouris.

El 1971 el jove ponca Carter Camp fou cap de l AIM a Oklahoma, i denunci agressions i mala publicitat per a la tribu.

 Bibliografia .

 WISSLER, Clark (1993) Los indios de Estados Unidos de America,  Paids Studio, n 104    Barcelona;

 BROWN, Dee (1970)   Enterrad mi corazn en Wounded Knee   Bruguera, Barcelona.

 Article Ponca a ENCICLOPAEDIA BRITANNICA,  Ed. E.B. Inc, 1970;

 Article Ponca a THE NEW ENCICLOPAEDIA BRITANNICA-Micropaedia;

 Article Ponca a ENCICLOPAEDIA AMERICANA, Grooler Inc, Danbury Corn,1983;

 Llista de Ponca .

Standing Bear;
Carter Camp;

Enllaos.

Descripci i histria de la atribu;
Informaci sobre els Ponca i el judici a Standing Bear;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53690" title="Standing Bear" nonfiltered="1105" processed="1104" dbindex="21167">

Standing Bear, nom donat pels nordamericans a Mo-Chu-No-zhi (1834-1908). Cap dels ponca, quan el 1876 la tribu reb l ordre de marxar a Oklahoma, ell i uns quants ms es negaren i iniciaren una batalla legal per tal de mantenir-se a la seva terra. El 1878 fou arrestat i jutjat, i guany el judici amb l ajut del general Crook i de l omaha Suzette La Flesche. El 1906 aconsegu el reconeixement oficial de la reserva a Nebraska.


 Enllaos externs.
 Histria dels ponca a Nebraska ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53694" title="Estadi Abb-Deschamps" nonfiltered="1106" processed="1105" dbindex="21168">
Propietat de l'AJ Auxerre, l'estadi de futbol Abb Deschamps, situat a Auxerre (Frana), t una capacitat de 28.000 espectadors i unes dimensions de 110x60.

Enllaos Externs.
http://www.aja.fr/















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53697" title="Carter Camp" nonfiltered="1107" processed="1106" dbindex="21170">
Carter Camp. Activista amerindi. Militant de l AIM d'tnia ponca, va participar en l ocupaci de Wounded Knee del 1973 i actualment participa en les campanyes per l alliberament de Leonard Peltier i en la dignificaci de la figura dels indis en l esport i les mascotes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53708" title="Tractat de Mallarino-Bidlack" nonfiltered="1108" processed="1107" dbindex="21171">
El Tractat Mallarino-Bidlack es va signar el 12 de desembre, 1846, entre la Nova Granada (actual Colmbia) i els Estats Units. Va ser anomenat oficialment el "Tractat de Pau, Amistat, Navegaci i Comer", i va ser essencialment un conveni de reciprocitat comercial entre ambds pasos. Per, es va convertir en la primera acci jurdica per mitj de la qual els Estats Units intervindrien a l'istme de Panam, que aleshores formava part de la Nova Granada.

Histria.
Desprs de la desintegraci de la Gran Colmbia el 1830, el departament del Panam havia intentat separar-se el mateix any, el 1831, i de 1840 a 1841, data en la qual s'establiria com a estat independent. Durant aquest breu perode d'independncia, el Secretari de Relacions Exteriors del Panam, Mariano Arosemena, va plantejar la convenincia d'assolir que el Regne Unit, els Estats Units i Frana protegissin la integritat i la neutralitat de l'istme.

En reintegrar-se l'istme de Panam a Nova Granada el 1841, les autoritats neogranadines van contemplar la mateixa idea de suggerir als tres pasos les garanties per tal que la Nova Granada mantingus el control sobre l'istme.

Amb aquest propsit, el ministre de Relacions Exteriors de la Nova Granada, Manuel Mara Mallarino va entregar un document confidencial del seu govern al encarregat dels afers nord-americans, Benjamin Bidlack, per mitj del qual el govern neogranad advertia als Estats Units del perill que significaven les ambicions del Regne Unit de controlar "els punts ms mercantils del continent americ". La Nova Granada sollicitava dels Estats Units que garants la possessi, la sobirania i la neutralitat de l'istme de Panam, i l'oferia, a canvi, avantatges per a la transportaci a travs de l'istme, per a les seves mercaderies, correus, passatgers, etc.

Aix doncs, es va signar el Tractat de Pau, Amistat, Navegaci i Comer, el 12 de desembre, 1846. No obstant aix, va ser desavantatjosa per a Panam, especialment l'article 35, per mitj del qual els Estats Units es comprometien a garantir la neutralitat de l'istme i el lliure trnsit entre l'oce Pacfic i l'oce Atlntic, obrint el cam per a l'intervencionisme a Panam.

Resum del tractat.
Alguns punts fonamentals de l'article 35 sn:
 Els ciutadans, bucs i mercaderies dels Estats Units gaudiran, als ports de Nova Granada, incloent els ports de l'istme de Panam, de totes les franqucies, privilegis i immunitats, quant al comer i navegaci; i que aquesta igualtat de favors es far extensiva als passatgers, correspondncia i mercaderia dels Estats Units, que transitin a travs del dit territori.
 El govern de la Nova Granada garanteix al govern dels Estats Units el dret de via o trnsit a travs de l'istme de Panam, per qualsevol mitj de comunicaci que ara existeixi, o que en el futur pugui obrir-se, i ser franc i expedit per als ciutadans, el govern dels Estats Units, els productes manufacturats o les mercaderies.
 No s'imposaran ni cobraran als ciutadans dels Estats Units, ni a les seves mercaderies, cap altre peatge de pas per qualsevol cam o canal, llevat dels que s'imposin o cobrin als neogranadins.
 Els Estats Units garanteixen a la Nova Granada, la perfecta neutralitat de l'istme de Panam, amb la mira de qu en cap temps, mentre existeixi aquest tractat, no sigui interromput el lliure trnsit d'un mar cap a l'altre.
 Els Estats Units garantiran, de la mateixa manera, els drets de sobirania i propietat que la Nova Granada t i possex sobre el dit territori.

Amb aquest tractat s'inicien formalment les relacions econmiques, socials, poltiques dels Estats Units amb Panam, amb la conseqncia d'un retard de la separaci de l'istme de Nova Granada, en impedir els moviments d'emancipaci la segona meitat del segle XIX.

Vegeu tamb.
 Intervencions nord-americanes al Panam.
 

Enllaos externs.
 Resum de la histria i de les relacions entre Panam i els Estats Units ;
  Escrito: El concepte de protecci de l'istme de Panam ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53712" title="Coordinadora d'Estudiants dels Pasos Catalans" nonfiltered="1109" processed="1108" dbindex="21172">
L'any 2000 va nixer la Coordinadora d'Estudiants dels Pasos Catalans (CEPC), un sindicat d'estudiants sorgit de la fusi del BEI, AEN i l'ACE. 
El dia 1 de maig de 2006 es va fusionar amb Alternativa Estel per a crear el Sindicat d'Estudiants dels Pasos Catalans.

Els seus objectius eren la construcci d'un ensenyament pblic, catal, popular, de qualitat i antipatriarcal-no sexista. S'organitzaven en nuclis  i assemblees territorials de forma assembleria i publicaven l'Estaca. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53715" title="La 2" nonfiltered="1110" processed="1109" dbindex="21173">
TVE 2 o La 2 s el segon canal de televisi, de Televisi Espanyola (TVE), de carcter pblic que inici les emissions el 15 de novembre de 1966. A diferncia del primer canal La 1, La 2 ofereix una programaci ms intellectual, on abunden els documentals de natura, pellcules clssiques, algunes sries ms alternatives i els reportatges d'investigaci.

Les emissions de La 2 es diferencien entre la programaci de carcter estatal i les desconnexions  regionals on es programen continguts adaptats segons les comunitats autnomes.

Programaci estatal.
 La 2 noticias;
 Documentos TV;
 Saber y ganar;
 Estadio 2;
...

Programaci en catal.
Les desconnexions regionals en catal de La 2, assoliren un paper important en el marc de la societat catalana durant la dcada dels 60. Espais com l'informatiu diari Miramar, Giravolt, Personatges, Vost pregunta, Tot art, Lletres catalanes, Memria popular, Terra d'escudella i altres can contribuir a consolidar un concepte de servei pblic de televisi.

Alguns dels programes emesos en catal sn;
 135 escons;
 Amb ulls de dona;
 Catalunya Avui;
 Continuar...;
 Doctor Caparrs, medicina general ;
 El Rondo;
 Els camins de la calma;
 Els nous catalans;
 Geometria variable;
 Giravolt;
 Gran Angular;
 L'informatiu;
 La banda;
 Mare Nostrum;
 Oficis que es perden;
 Senyores i senyors;
 Teatre Catal;
 Terra d'escudella;
 Vost pregunta;

 Enllaos externs .
 http://www.rtve.es Pgina web de Radiotelevisin Espaola (RTVE);
 http://www.tve.es/catalunya/ Pgina web de TVE Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53728" title="John Trudell" nonfiltered="1111" processed="1110" dbindex="21175">
John Trudell (Omaha, Nebraska, 1947). cantant i poltic indi sioux, del 1963 al 1967 va lluitar a Vietnam. Fou portantveu de l Indian of All Tribes Occupation of Alcatraz Island el 1970-71. Tamb fou portantveu de l AIM del 1973 al 1979, quan la seva sogra, esposa i tres fills morissin en un incendi d origen desconegut. Ha aparegut en films com  Thunderheart (1992), On Dangerous Ground (1995) i Smoke Signals (1998). Tamb ha escrit Songs called poems (1982) i Stickman (1994). El 1982, amb ajut de Jackson Browne, va treure el disc Tribal voice.

 Discografia .
 1983  Tribal Voice;
 1986 Original A.K.A. Graffiti Man;
 1987 ...But This Isn't El Salvador;
 1987 Heart Jump Bouquet;
 1991 Fables and Other Realities;
 1992 Child's Voice: Children of the Earth;
 1992 A.K.A. Graffiti Man;
 1994 Johnny Damas & Me;
 1999 Blue Indians;
 2001 Descendant Now Ancestor;
 2001 Bone Days (produt per l'actriu Angelina Jolie);

 Enllaos externs .
 Official John Trudell website;
 The Trudell documentary;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53729" title="Arthur D. Amiotte" nonfiltered="1112" processed="1111" dbindex="21176">
Arthur Douglas Amiotte (Pine Ridge, 1942) Pintor sioux oglala. Descendent del cap minneconjou Standing Bear. s un artista, educador i coneixedor del lakota tradicional. El 1979-1981 fou assessor presidencial en el Kennedy Center de Washington. Ha fet exposicions arreu del pas i va illustrar la part dels siux en An Illustrated History of the Arts in South Dakota (1988).


 Enllaos externs .

 Native Arts Studies Association;
 Biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53731" title="Leonard Crow Dog" nonfiltered="1113" processed="1112" dbindex="21177">
Leonard Crow Dog (Reserva Rosebud 1942). Activista sioux. Lder espiritual de l AIM durant els 60 i 70, fou un dels impulsors de renaixement de la Sundance, el 1995 va escriure Crow Dog: Four Generations of Sioux Medicine Men on descriu la vida dels xamans sioux des de Bou Assegut fins a ell.


 Enllaos .
 Biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53732" title="Russell Means" nonfiltered="1114" processed="1113" dbindex="21178">

Russell Means, conegut en lakota com a Oyate Wacinyapi (Treballa per a la gent) (Pine Ridge, 1939). Activista sioux. Fou un dels caps de l AIM el 1968-1972, ra per la qual fou empresonat sovint, i particip en els fets de Wounded Knee del 1973. El 1979 organitz l AIM a Dakota i fins i tot el 1987 intent presentar-se a la presidncia dels EUA. Tamb va fer diversos actes de protesta el 1992. Ha fet d'actor a The Last of the Mohicans, Poltergeist, Natural Born Killers. El 2002 es present a les eleccions com a governador de Nou Mxic i com a president de la reserva Oglala. El 1995 va escriure la seva autobiografia Where white men fear to tread.

Enllaos externs.
 Russell Means, website pesonal;
 A collection of critical statements sonre Means des d'un grup rival de l'AIM;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53735" title="Time-slicing" nonfiltered="1115" processed="1114" dbindex="21179">
S'anomena time-slicing, o divisi del temps en eslots a una tecnologia que permet disminuir el consum de les bateries en els serveis mbils.

En qualsevol sistema mbil, el temps de durada de la bateria s un factor molt important, s per aix que els usuaris d'avui en dia, prefereixen treballar amb aquests serveis sense tenir la necessitat ni la obligaci d'estar carregant diariament les bateries, incls arribant a trigar dies en fer la recarga.

Degut a aquesta necessitat, apareix una forma de disminuir el consum de les bateries en els serveis mbils, l'anomenat time-slicing o divisi del temps en eslots.

Funcionament.

Time-Slicing significa que les dades que es representen en un sistema convencional, sn repartides en sistemes mbils en rfagues mitjanant intervals de temps. D'aquesta manera quan el receptor no est rebent la rfaga de dades desitjada, el sistema queda inactiu i com a conseqncia s'est utilitzant menys capacitat de la bateria i aporta un guany de crrega al sistema.

Tot i existir aquest perode on el sistema est inactiu l'usuari no s conscient.


Time-Slicing pot arribar a permetre un percentatge major al 95% en la reducci del consum si fem la comparaci amb sistemes convencionals que utilitzen una transmissi continua.

Encara que el Time-Slicing ens permeti estalviar en bateria, no es pot evitar el no consum d'aquesta ja que normalment descodificadors d'audio i video aix com displays s que en consumeixen.

s important saber que mentre que el receptor est inactiu durant diferents perodes de temps, el transmissor de radiodifuci segueix actiu durant tot el temps, enviant tota una srie de rfagues d'intervals de temps per cada sistema en ordre.

A ms a ms, els sistemes basats en intervals de temps i els que no es basen poden tenir lloc en la mateixa multiplexaci.

Un dels sistemes de radiodifusi que utilitzen el time-slicing s el DVB-H.

Enllaos interns.
 Televisi mbil;
 DVB-H vs DMB;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53737" title="Leonard Peltier" nonfiltered="1116" processed="1115" dbindex="21180">
Leonard Peltier (Turtle Mountain, 1944) Activista sioux-chippewa. Es considera un guerrer anishinabe-lakota de Turtle Mountain, particip en l ocupaci de Fort Lawton (1970) i en The trail of broken Treaties (1972). EL 26 de juny del 1975 se l acuss de la mort de dos agents del FBI i fug al Canad, d on fou extraditat desembre 1976. Condemnat a cadena perptua, s ha demanat sis cops la revisi del judici. Avui s el smbol per excelncia de la resistncia ndia. El 1986 va rebre el premi de l Associaci Pro Drets Humans de Madrid.  

 Enllaos externs .
 Official International Leonard Peltier Defense Committee Website;
 FreePeltier.org;
 Peltier's 2002 Parole hearing;
 Leonard Peltier's Legal Team's website;
 California Secretary of State Voter Guide statement by Peltier;
 No Parole Peltier Association;
 Documents de l'expedient de Leonard Peltier en el FBI;
 Federal Bureau of Investigation, Minneapolis Division: Leonard Peltier Case;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53741" title="Processador digital del senyal" nonfiltered="1117" processed="1116" dbindex="21181">
El processador digital del senyal (PDS) conegut en angls DSP (digital signal processor) s un processador o microprocessador que incorpora el maquinari capa de executar els algoritmes pel processament digital d'un senyal d'entrada en temps real, com pot ser l'entrada del senyal d'un fitxer d'udio, per obtenir les operacions corresponents i extreure'n la sortida. Com que treballa amb senyals digitals necessita un convertidor de les senyals analgiques a digitals (ADC) a l'entrada, i un convertidor digital analgic (DAC) a la sortida, normalment.

La seva principal avantatge s la potencia que li proporciona la seva estructura, la qual li permet treballar en parallel, amb una memria de dades d'accs rpid i gran capacitat, gran poder d'execuci grcies a les unitats MAC i ALU, i tot en temps real.

Estructura.
ALU: La unitat lgica algortmica (ALU), la qual s'encarrega de l'execuci dels clculs algorsmics.
DMA: Memria d'accs directe que treballa a freqncia tan rpida com el processador;
MAC: Multiplicador Acumulador encarregat de realitzar el producte i acumular el resultat.
Busos de dades: En parallel per donar ms potncia.
Registres de desplaament:;
Estructura Harvard: Basada en l'emmagatzemament per separat usant ms de un bus.
Pipeline: Execuci en cadena.
Coma fixa/Coma flotant:;

El 1979, Bell va introduir el primer xip DSP, era el Mac 4 Microprocessor, capa de processar senyals digitals.

Un altre avan en PDSs va ser l'Altamira DX-1, el qual treballava utilitzant pipelines(cadenes d'execucions amb retard entre elles) i que permetia una gran potencia d'execuci.

Per el primer PDS fabricat per Texas Instrument (TI),presentat el 1983, va ser un dels majors xits. Actualment Texas Instrument, s un dels fabricants de PDSs ms importants.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53743" title="Guifr II de Cerdanya" nonfiltered="1118" processed="1117" dbindex="21182">
Guifr I de Berga i II de Cerdanya ( ? 970 - Sant Mart del Canig 1050 ), comte de Cerdanya i de Conflent (988-1035), i comte de Berga (1003-1035).

 Orgens familiars .
Fill del comte Oliba Cabreta i la seva esposa Ermengarda d'Empries. Fou germ dels comtes Bernat I de Besal i l'Abat Oliba.

 Ascens al tron comtal .
Va heretar el comtat de Cerdanya del seu pare el 988, quan aquest decid fer-se monjo a Montecassino, tot i que tingu a la seva mare Ermengarda de regent entre l'any 988 i el 994. Aix mateix, va rebre el comtat de Berga l'any 1003 quan el seu germ Oliba decid fer-se monjo.

Particip activament en la consagraci d'esglsies i monestirs com ara el de Sant Mart del Canig, fundat per ell el 1007 i consagrat el 1009. Aix mateix, va lluitar per independitzar-se del bisbat d'Urgell tot i la resitncia de Sant Ermengol.

El 1023 va arribar a un acord de bona concrdia entre el comte de Barcelona i el comte de Besal.

El 1035 es retir al monestir de Sant Mart del Canig on es va fer monjo, i hi mor l'any 1050.

 Npcies i descendents .
Es cas amb Guisla de Pallars, amb la qual va tenir:
 Ramon I de Cerdanya (1035-1068), comte de Cerdanya;
 Guifr de Cerdanya (?-1079), arquebisbe de Narbona;
 Berenguer de Cerdanya (?-1053), bisbe d'Elna;
 Ardoina de Cerdanya (?-1050);
 Guillem Guifr de Cerdanya (?-1075), bisbe d'Urgell;
 Bernat I de Berga (?-1050), comte de Berga;
 Berenguer I de Berga (?-1093), comte de Berga i bisbe de Girona;
 Fe de Cerdanya, casada amb el comte Hug I de Roergue;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53744" title="Llangardaix (constellaci)" nonfiltered="1119" processed="1118" dbindex="21183">


Llargandaix (Lacerta en llat) s una de les 88 constellacions modernes segons la divisi de la Uni Astronmica Internacional. No figurava a la llista de les 48 constellacions ptolemaiques, sin que la va crear Johannes Hevelius al voltant de 1687. No cont estrelles gaire brillants, cap objecte del Catleg Messier, cap galxia de magnitud superior a 14,5, cap cmul globular i cap estrella amb nom. Per tant, s fora difcil de reconixer. Es troba a l'hemisferi nord de l'esfera celeste, entre el Cigne, Cassiopea i Andrmeda. s com una "petita Cassiopea", perqu tamb t forma de W.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53745" title="Ramon I de Cerdanya" nonfiltered="1120" processed="1119" dbindex="21184">
Ramon Guifr I de Cerdanya de Pallars (? - 1068), comte de Cerdanya i de Conflent (1035-1068), i Comte de Berga (1050-1068).

Orgens familiars.
Fill del comte  Guifr II de Cerdanya i la seva muller Guisla de Pallars. Fou germ gran dels comtes Bernat I de Berga i Berenguer I de Berga.

Ascens al tron comtal.
Va heretar el comtat de Cerdanya mentre el seu germ Bernat heretava el comtat de Berga.

Quinze anys ms tard, per morts sense descendncia i renncies dels seus germans, va heretar tamb el Comtat de Berga, aconseguint aix reunir de nou les terres del seu pare.

El seu pare s'havia enemistat amb el comtat d'Urgell, Ramon I aconsegu arribar el 1063 a un pacte de no agressi i ajuda amb Ermengol III. Aix mateix va retre homenatge al comte de Barcelona Ramon Berenguer I i va manar casar el seu hereu amb la filla del comte.

Npcies i descendents.
Es cas amb una donzella anomenada Adelaida, amb la qual va tenir:
 Guillem I de Cerdanya (?-1095), comte de Cerdanya;
 Enric de Cerdanya (?-v 1102);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53746" title="Vall d'Aosta" nonfiltered="1121" processed="1120" dbindex="21185">

La Vall d'Aosta (en arpit Vl d'Aota, en francs Valle d'Aoste, en itali Valle d'Aosta) s una regi muntanyenca del nord-oest d'Itlia. Fa frontera amb Frana a l'oest, Sussa al nord i la regi del Piemont al sud. s una regi amb Estatut Especial i t un estatut d'autonomia especial dins l'estat itali. La capital s Aosta.

 Llengua .

El francs s emprat en els actes i lleis del govern, encara que la llengua ms emprada es l'arpit o francoprovenal, originari tamb de Savoia, la Sussa francoparlant, l'rea francesa de Li i el Jura. A algunes rees frontereres amb Valais els membres de l'tnia walser parlen altalemany.

La Vall d'Aosta s l'nica regi on encara s'utilitza ampliament aquest idioma, encara que durant el segle XX, i degut a l'educaci en itali i a la inmigraci, la llengua ms parlada ha resultat ser la italiana.

El govern autnom de la Vall d'Aosta promou l's del francs com a smbol d'identitat cultural.

 Histria . 
Els lgurs van anar els primers pobladors de la regi en la Prehistria. Els van succeir els salassis, d'origen lgur i cltic, expulsats desprs de llargues lluites pels romans, que en el segle I a. C. van conquistar la regi. En l'Edat Mitjana, la Vall d'Aosta va ser dominada pels francs i desprs es va fraccionar en feus. En el segle VIII es va donar la curiositat que aquesta vall alpina es va trobar sota domini rab per uns 50 anys. L'rea va estar sota control de diversos comandaments fins que va passar a la casa de Savoia en el segle XI. 

En el segle XII la regi va obtenir del duc Toms I de Savoia una constituci, que els concedia una certa autonomia. Es va establir com regi autnoma d'Itlia en 1944 i a les eleccions regionals de 1949 va escollir el primer Consell de la Vall. La regi t un status especial i forma una de les Provncies d'Itlia. En acabar la Segona Guerra Mundial, Frana va pretendre incorporar la Vall de Aosta al seu territori com compensaci i en salvaguarda de les poltiques italianizantes aplicades en perjudici de la poblaci (abans majoritriament de llengua francesa i francoprovenal). No obstant aix aquest propsit no va prosperar per oposici de les altres potncies aliades, per a canvi se li va atorgar al govern de la regi un estatus especial amb una extraordinria autonomia (major que les quals gaudeixen les altres regions italianes).

 Enllaos externs .
Regi Vall d'Aosta ;
Rgion autonome de la Valle-d'Aoste ;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53748" title="Guillem I de Cerdanya" nonfiltered="1122" processed="1121" dbindex="21186">
Guillem Ramon I de Cerdanya, o senzillament Guillem I de Cerdanya, (v 1068 - 1095), comte de Berga (1068-1094) i comte de Cerdanya i de Conflent (1068-1095).

Orgens familiars.
Fill del comte Ramon I de Cerdanya. Va heretar el comtat de Cerdanya a la mort del seu pare, presumiblement l'any mateix del seu naixement. Aix mateix va heretar el comtat de Berga el mateix any.

Pel seu casament amb Sana de Barcelona, filla de Ramon Berenguer I i germana del comte Ramon Berenguer II, va dur a Guillem I a ser tutor del futur comte de Barcelona Ramon Berenguer III.

Va estar molt interessat en repoblar bona part de la Cerdanya, atorgant aix la carta de poblaci de Vilafranca de Conflent.

Npcies i descendents.
Es cas, en primers npcies, amb Adelaida de Carcassona, filla del comte Pere II de Carcassona. D'aquesta uni no tingueren fills.

Es cas, en segones npcies, amb Sana de Barcelona, filla del comte de Barcelona Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis de la Marca. D'aquesta uni nasqueren:
 Guillem II de Cerdanya (?-1109), comte de Cerdanya, comte de Conflent i comte de Berga;
 Bernat I de Cerdanya (?-1118), comte de Cerdanya, comte de Conflent i comte de Berga;

Es cas, en terceres npcies, vers l'any 1071 amb Isabel d'Urgell, filla del comte Ermengol III d'Urgell. D'aquesta uni no tingueren fills










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53749" title="Piemont" nonfiltered="1123" processed="1122" dbindex="21187">



El Piemont (Piemont en piemonts i occit) s una regi del Nord d'Itlia.

Enllaos externs.
Pgina Oficial Regi Piemont ;
Pgina dos comunes ;
Consiglio Regionale ;
Meteorologia ;
Mapa del Piemont;
Geografia Global ;















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53750" title="Guillem II de Cerdanya" nonfiltered="1124" processed="1123" dbindex="21188">
Guillem II Jord de Cerdanya ( v 1079 - Trpoli, Lban 1109 ), comte de Berga (1094-1109) i comte de Cerdanya i de Conflent (1095-1109). Va rebre el sobrenom de Jord desprs de rebre bateig a les aiges del riu del mateix nom a Palestina.

Orgens familiars.
Fill del comte Guillem I de Cerdanya i la seva segona esposa, Sana de Barcelona. Fou germ del tamb comte Bernat I de Cerdanya.

Ascens al tron.
El 1094 va heretar, juntament amb el seu germ, el comtat de Berga. A la mort del seu pare l'any segent ell fou nomenat hereu, en solitari, del comtat de Cerdanya.

El 1102 viatj fins a Palestina com a croat acompanyant a Ramon IV de Tolosa, germanastre de la seva mare. 
L'any 1105 va substituir el seu oncle en el comandament de les tropes al setge de Trpoli, conegut pels arabs com "al-Cerdani" van endurir el setge i va orquestrar la presa de la ciutat. L'any 1109 l'exercit croat va conquerir Trpoli. 
Va morir a Trpoli el 1109 assassinat per ordre del seu cos Bertran de Tolosa, per apoderar-se de la ciutat de Trpoli.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53752" title="Melchor Bravo de Saravia" nonfiltered="1125" processed="1124" dbindex="21189">
Melchor Bravo de Saravia i Sotomayor (Sria, Espanya, 1517 - 1577), va ser el quart virrei oficial del Virregnat del Per i governador de Xile.

El 1549 va viatjar a Amrica per fundar la Reial Audincia de Nova Granada i convertir-se en el seu Oidor (qui sentenciava en els pleits i els judicis). Ms endavant, va desenvolupar el mateix crrec a l'Audincia de Lima, des d'on va assumir, en dues ocasions, el govern inter del Virregnat.

En el seu primer govern inter (juliol de 1552 a juliol de 1556), l'Audincia va haver de combatre la rebelli de Francisco Hernndez Jirn. Desprs de finalitzar el seu govern a Lima, va arribar a Xile, per actuar a la Guerra d'Arauco, com a nou governador de la zona. 

Les seves campanyes com a governador van anar dirigides contra els pobles indgenes de Xile, els Maputxe. Desprs de numeroses desfetes, Felip II va acceptar la dimissi de Bravo de Saravia el 1573. La seva gesti administrativa s'havia vist molt perjudicada pels gastos blics en el sud i pel fort terratrmol que va assolar la Concepci, el 1570. El va substituir Rodrigo de Quiroga en el crrec, el 1575. Dos anys ms tard va retornar a Sria, on va morir a finals de 1577.

Vegeu tamb.
 Histria del Per;
 Llistat de Virreis del Per;
 Histria de Xile;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53763" title="Regne de Kars" nonfiltered="1126" processed="1125" dbindex="21190">
El regne de Kars fou format pel Vanand (capital Kars) cedit per Ashot III Olormadz al seu germ Mushel el 961.

Mushel va morir el 984 i el va succeir el seu fill Abas I (984-989) que va eliminar el bandidisme i va restablir la seguretat davant dels lladres que havien esdevingut una plaga. Va fundar el convent de Shirim.

El va succeir el seu fill Abas II que va regnar fins el 1029.

El 1029 va pujar al tron el fill del anterior, Gagik Abas.

El 1054 un cap dels seljcides, Ibrahim Inal, que s'havia barallat amb son cos el sold dels seljcides Toghrul Beg, va fer una incursi a Kars que va ocupar i va matar milers, per no va poder prendre la ciutadella, i com que son cos s'acostava va evacuar la ciutat que de totes maneres va quedar arrunada.
El any segent Toghrul Beg va ocupar la ciutat de Berkri i la d'Ardjesh, ciutats poblades per musulmans . De all va anar a assetjar Manazkert, possessi bizantina governada per Basili, fill d'Abukab (en grec Apokapis) que era mig armeni i mig georgi. La ciutat fou bombardejada amb pedres per no va poder ser conquerida. 

El 1056 entre d'altres atacs en va dirigir un a la ciutat de Kars. L'exrcit reial fou derrotat desprs d'una certa resistncia. L'any segent va tornar a Manazkert que va atacar altre cop sense xit, i es va retirar cap a Prsia. Abul Uswar de Dwin, que el 1055 s'havia sotms a Toghrul, va dirigir una expedici a la ciutat bizantina d'Ani per va deixar en pau Kars. Els bizantins  van enviar un exercit sota el comandament del eunuc Nicfor, que va derrotar el emir i va arribar fins a Gandja. Abul Uswar va reconixer la sobirania bizantina i va donar al seu nebot com hostatge.

El 1057-1058 la guerra civil es va desenvolupar a Bizanci i Ivan Liparit, el mes important eristhavi georgi va aprofitar per engrandir els seus territoris. Ja li havien cedit Erez a l'Astianene (Hashteanq)  i ara va agafar Olnut entre la Gordiene i l'Arsharuniq, i desprs Khabtzitzin a la riba del Araxes. Llavors va marxar contra Karin que va voler ocupar fent-se passar per enviat del emperador, per les portes se li van tancar i la va assetjar. Katakalon Kekaumenos d'Ani va marxar cap a Karin i Ivan Lipartit es va retirar. 

No massa desprs bandes turques van tornar la regi i van saquejar el thema de Khldia (la regi de Trebisonda). Les rodalies de Kars i d'Ani van patir l'envestida.  Poc desprs va seguir una segona rtzia que va afectar principalment a Mananali (regi de Bizand al sud de Derdjan) que va saquejar Ekeleatz (Ekeleats), Blour (prop d'Erzurum) i Harav  (a la riba del Eufrates); i encara una tercera rtzia abans de final de 1057 que va saquejar Melitene, fins que el 1058 van passar a la Khorzanene (Khordzenq). Cal destacar la victria parcial que aqu, a Glakavanq, va obtenir  Thornik Mamikonian, fill de Mushel Mamikonian, un dels nakharars del Taron sota sobirania bizantina. 

El 1063 Alp Arslan I va succeir al seu oncle Toghrul Beg i el 1064 va dirigir una expedici a la zona del Caucas. Va sortir de Marand, va creuar l'Araxes prop de Nakhichevan i es va dirigir a Gergia, creuant el Gugarq armeni. A la tornada es va casar amb una princesa bagrtida de la branca de reis korikain de Lori o de Tashir, filla de Kvirike I  (conegut tamb com Gurgen II 1048-1089) i neta de David Anholin,  el que va permetre fer la pau amb els turcs. Fou en aquest moment que els reis de Lori van cedir Samshwilde a Gergia.

A continuaci Alp Arslan va assetjar Ani que ara estava sota el govern de dos caps mercenaris Bagrat pare de Sembat i Gregori fill de Pakurian, un armeni i un georgi. El segon era el personatge conegut com Gregori Pakurianos, d'una famlia georgiana al servei de Bizanci, autor del Typikan (escrit el 1083), que abans havia ja governat Kars. Desprs d'un llarg setge Ani fou ocupada el 16 d'agost de 1064. La ciutat fou donada en feu a Fadlun ben Abul Uswar, fill del emir de Dwin i Gandja.

Seguidament Alp Arslan va invitar al rei Gagik Abas de Kars a retre-li homenatge . Aquest va rebre al enviar turc vestit de dol i quant fou preguntat va dir que era pel seu amic Toghrul Beg. Alp Arslan llavors el va considerar un amic i va anar a Kars a visitar-lo i el sold va rebre regals del rei i es van separar molt amics (estiu del 1064).

Nomes sortir Alp Arslan el rei va fer cessi del regne a Bizanci a canvi del mantenir el ttol reial en un domini de Capadcia, que en aquest cas fou Tzamandos (armeni Tzamendav) amb les viles d'Amasia i Comana. El nou patriarca Bahram Pahlavuni (que va prendre el nom de Grigor II Vekaiase "amic dels mrtirs"), fill de Gregori Magistros,  ja fou elegit a Tzamandos el 1065 quant els bizantins ho van permetre a instancies de la princesa Maria, filla del rei Gagik Abas. Quant a Kars, noms installats els bizantins, al cap de tres mesos (vers la fi del 1064) ja fou ocupada pels seljcides.

El patriarca Grigor es va retirar el 1069 i fou elegit Georg de Lori (Georg II) el mateix any. Grigor II va retornar per fer-lo renunciar el 1072 i ell mateix va recuperar el patriarcat. Aviat els bizantins (Philaretos Brachamaios) va fer elegir un antipatriarca de nom Sargis de Honi (1076) al que van seguir Teodor Alakhosik (1077-1090). Grigor va viatjar a Ani, amb perms dels selucides i va consagrar bisbe al seu nebot Barsel Pahlavuni que desprs el va succeir com a patriarca (1105-1113).

El rei Gagik Abas fou assassinat a Tzamandos pels bizantins el 1080 (o 1081) i el regne reincorporat al Imperi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53764" title="Regne de Sebaste" nonfiltered="1127" processed="1126" dbindex="21191">
El Regne de Sebaste fou un estat del sia Menor, sorgit el 1022 i que va durar fins el 1081.

Fou creat per l'emperador bizant per donar a Senaquerim-Hovhannes, rei de Vaspurakan, a canvi de la cessi del seu regne. Vegeu Vaspurakan.

Senaquerim-Hovhannes va regnar a Sebaste fins a la seva mort el 1026 i el va succeir el seu fill gran David, que va governar amb l'ajut dels seus germans Atom i Abushal. Va morir encara jove el 1037 i el va succeir el seu germ Atom, que va fer construir moltes esglsies. El 1041 un servidor d'Atom i d'Abusahl va denunciar un suposat pla de revolta contra l'imperi. Miguel IV va enviar al regne 15000 soldats sota el comandament del cap de la gurdia varega, amb l encrrec de detenir a Atom i al seu germ. El general Shahpuh va proposar resistir per els sobirans van preferir anar voluntriament a Constantinoble. Finalment l'emperador va fer executar al servidor i els hi va mantenir el regne.

Vers el 1048 el patriarca Petros fou cridat a la cort bizantina. Va romandre all mes de tres anys, essent ben tractat, per no se'l va deixar tornar per por de qu aixeques Ani. Finalment vers el 1052 el patriarca va poder anar a Sebaste on va morir dos anys desprs (1054). Va tenir com successor al seu nebot Khatshik II que ja exercia interinament el crrec.

El nou patriarca tamb va ser cridat a Constantinoble, i tamb va ser retingut all. Finalment el 1057 se'l va permetre establir-se a les possessions d'Atom al thema de Lykandos (regi d'Elbistan). Va morir all el 1060 i el patriarcat va romandre cinc anys vacant per maniobres politiques imperials.

Poc desprs el bizantins van acusar als senyors de Palin, al districte de Ingilene, de voler revoltar-se. Els principals nakharars eren quatre germans, Harpik, David, Lle i Constant. L'emperador va enviar all un exercit. Els senyors amenaats es van tancar a la fortalesa d'Arkni (Argana). Harpik fou assassinat per un trador i els altres tres es van rendir.

El 1059 bandes turques van aparixer al regne, dirigits per Samukh, i van avanar sense resistncia cap a Sebaste. Atom i Abusahl van fugir a Gabadonia (en armeni Khavataneq, i avui Develi). El 4 de juliol de 1059 Sebaste va quedar assetjada i, quant es van adonar que no hi havia cap guarnici, fou conquerida i saquejada, sortint desprs el turcs.

Els districtes de Balin i Arkni foren objecte d'una rtzia el 1062. En aquest any l'emir del Diyar Bakr (Amida) el marwnida Said al-Dawla, va concloure un acord amb els seljcides pel qual els presoners armenis serien venuts al mercat d'Amida en lloc de ser massacrats.

A la regi va arribar un cos bizant dirigit pel mercenari normand Herv, conegut com Francopoulos. Es va establir al districte de Thelkhum, amb el duc bizanti d'Edessa Davatanos (o Tavatanos). Assabentats de qu l'emir havia estat enverinat Davatanos va decidir atacar Amida, per els habitants van subornar a Herv que es va abstenir de participar a l'atac. Davatanos va morir a la lluita. Herv es va trobar mes tard amb els destacaments turcs que havien saquejat Thelkhum dirigits per un tal Yusuf, i els va derrotar completament, alliberant als captius.

Vers 1066 l'emperador va cridar als prnceps a la cort. Els dos prnceps, temorosos del que pogus passar, van fugir al Bsfor i van cridar a la mediaci del ex rei Gagik II d'Ani, al que reconeixien com el seu sobir superior i amb el que estaven emparentats ja que la neboda d'Atom (filla de son germ David) s havia casat amb un nebot del rei. Desprs de la medicaci els tres van poder tornar al regne de Sebaste. 

Gagik des la tornada al sia Menor va voler entrevistar-se amb Alp Arslan buscant el restabliment de la independncia armnia pero no va reexir. 

Mentre el governador selucida del sud-oest d'Armnia, anomenat el Khorasan-salar, va iniciar (1066-1067) la conquista de les regions de la vora de Sebaste.  Va ocupar Thelkhum, va atacar Severak (on fou rebutjat) i altres algunes a la regi d'Edessa. El 1067 fou saquejada Cesarea de Capadcia.

El 1068 va arribar al tron imperial Rom Digenes que va iniciar una ofensiva. Va arribar a Cilcia, va ocupar Menbidj a Sria i va establir una guarnici a Artah, al Est d'Antioquia de l'Orontes, per per la part nord d'Anatlia els turcs saquejaven Neocesarea i Amorium. Rom va entrar a Capadcia i en va expulsar a les bandes turques el 1069 per el seu lloctinent Philaretos fou derrotat a Melitene i altres bandes van entrar a la regi i van saquejar Iconium (Konya).

El 1070 un cunyat  d'Alp Arslan, de nom Arisiaghi,  es va barallar amb el sold i va passar al territori bizant i va arribar a Sebaste. Alp Arslan va demanar l extradici al imperi, per l'emperador va posar a Arisaghi sota la seva protecci. Aix va provocar la guerra. Poc desprs Alp Arslan va ocupar Manazkert i Ardjesh ; desprs va ocupar Thelkhum  i Ariudzathil, i finalment, amb l'ajut de Abul Uswar de Dwin, va atacar Edessa el 10 de mar de 1071. Basili, el seu defensor (un blgar o un armeni, no se segur) va resistir heroicament.

L'emperador va contraatacar. Va passar per Sebaste, on va rebre salutacions  d'Atom i Abushal, per per foscos motius va desposseir als dos prnceps i va castigar la ciutat; desprs l'emperador se n va penedir i va restaurar als prnceps; va anar a Teodosipolis i aviat es van iniciar les operacions prvies de la batalla de Manazkert, a Khelat i altres llocs (estiu del 1071). Entre el 19 i el 25 d'agost del 1071 es va lliurar la batalla de Manazkert en la que els bizantins van patir una derrota total. Encara que es va fer un tractat que establia una frontera similar a la que ja existia de facto, a la practica en els segents anys el seljcides es van estendre per Anatlia. Cesarea de Capadcia fou ocupada el 1073. 

El 1081 els prnceps Atom i Abushal foren assassinats pels bizantins i els seus dominis reincorporats al imperi, per poc temps ja que al cap de poc mes d'un any foren ocupats pels seljcides (1083).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53765" title="Espai de Minkowski" nonfiltered="1128" processed="1127" dbindex="21192">
A fsica i matemtiques, l' espai de Minkowski  (o espai-temps de Minkowski) s un ajust matemtic en el qual la teoria especial de la relativitat d'Einstein est ms convenientment formulada. En aquest ajust, les tres dimensions ordinries d'espai sn combinades amb una dimensi de temps per formar una varietat de 4 dimensions i aix representar l'espai-temps.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53766" title="Hermann Minkowski" nonfiltered="1129" processed="1128" dbindex="21193">


Hermann Minkowski (22 de juny de 1864 - 12 de gener de 1909) va ser un matemtic alemany d'origen jueu que va desenvolupar la teoria geomtrica dels nombres. Els seus treballs ms destacats van ser realitzats en les rees de la teoria de nombres, la fsica matemtica i la teoria de la relativitat.

Hermann Minkowski va nixer a Aleksotas, Rssia (actualment Kaunas, Litunia), i va cursar els seus estudis a Alemanya a les universitats de Berln i Knigsberg, on va realitzar el seu doctorat al 1885. Durant els seus estudis a Knigsberg al 1883 va rebre el premi de matemtiques de l'Acadmia francesa de cincies per un treball sobre les formes quadrtiques. Minkowski va impart classes a les universitats de Bonn, Gttingen, Knigsberg i Zuric. A Zuric, va ser un dels professors d'Einstein.

Minkowski va explorar l'aritmtica de les formes quadrtiques que concernien n variables. Les seves investigacions en aquest camp el van portar a considerar les propietats geomtriques dels espais n dimensionals. Al 1896 va presentar la seva geometria dels nombres, un mtode geomtric per resoldre problemes a la teoria de nombres.

Al 1902 es va incorporar al departament de matemtiques de la universitat de Gttingen collaborant d'aprop amb David Hilbert.

Al 1907 Minkowski es va adonar que la teoria especial de la relativitat, presentada per Einstein al 1905 i basada en treballs anteriors de Lorentz i Poincar podia entendre's millor amb una geometria no euclidiana en un espai quatridimensional, fins aleshores conegut com "espai de Minkowski", en el qual el temps i l'espai no sn entitats separades sin variables ntimament lligades a l'espai de quatre dimensions de l'espai-temps. En aquest espai de Minkowski la transformaci de Lorentz adquireix el rang d'una propietat geomtrica de l'espai. 
Aquesta representaci sens dubte va ajudar a Einstein en els seus treballs posteriors que van culminar amb el desenvolupament de la relativitat general.

En el seu discurs d'inauguraci de la 80 reuni de l'Assemblea general alemanya de cientfics naturals i fsics el 21 de setembre de 1908 va pronunciar una frase que ara s clebre:

Les idees sobre l'espai i el temps que desitjo mostrar-los avui descansen al terra ferm de la fsica experimental, en el qual jeu la seva fora. Sn idees radicals. Aix que, l'espai i el temps per separat estan destinats a desaparixer entre les ombres i tan sols una uni d'ambdues pot representar la realitat.;

Vegeu tamb.

Espai-temps;
Funci signe d'interrogaci;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53779" title="Metical" nonfiltered="1130" processed="1129" dbindex="21194">

El metical (en portugus metical, plural meticais) s la unitat monetria de Moambic. El codi ISO 4217 s MZN (fins a l'1 de juliol del 2006 era MZM). Tradicionalment s'ha abreujat Mt, si b a hores d'ara, amb la nova revaluaci, s'acostuma a fer servir l'abreviaci MTn (amb la "n" de novo). Se subdivideix en 100 centaus (centavos), fracci que ltimament no s'utilitzava de feia temps, per que es va reintroduir en la revaluaci de la moneda.

Histria.
Es va introduir el 1980 en substituci de l'escut moambiqus, a ra d'un metical per escut. Desprs de la revaloraci del leu romans de juliol del 2005, el metical va passar a ser durant un breu temps la unitat monetria de valor ms baix del mn. Posteriorment el dlar zimbabws va passar a encapalar la llista a causa de la forta devaluaci a qu es va veure afectat. 

Amb la revaloraci experimentada l'1 de juliol del 2006, a ra de 1.000 antics meticals (MZM) per un de nou (MZN), ha deixat d'encapalar les primeres posicions d'aquesta llista de monedes de baix valor. 

Monedes i bitllets.
Ems pel Banc de Moambic (Banco de Moambique), en circulen monedes d'1, 5, 10, 20 i 50 centaus i d'1, 2, 5 i 10 meticals, i bitllets de 20, 50, 100, 200, 500 i 1.000 meticals. 

Els bitllets i monedes anteriors (el valor ms alt dels quals era el bitllet de 500.000 meticals) es podran bescanviar al banc central fins al 31 de desembre del 2012.

Taxes de canvi.
1 EUR = 32,8162 MZN (12 de juliol del 2006);
1 USD = 25,8100 MZN (12 de juliol del 2006);

Enllaos externs.
 Banc de Moambic    ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53781" title="Carcter xins" nonfiltered="1131" processed="1130" dbindex="21195">
L'escriptura xinesa est basada en l's dels signes propis anomenats carcters xinesos, en xins    /    (en transcripci pinyin  hnz ).

Els carcters xinesos o les seves adaptacions han estat tamb utilitzats per les llengues coreanes, annamita i japonesa on s anomenen kanji i s'escriu amb el mateix carcter que el xins   .

Els escrits ms antics en xins es remunten a la dinastia Shang i se'n conserven algunes realitzades sobre ossos i closques de tortuga conegudes com ji g wn (   ,)

Aspectes rellevants dels carcters xinesos.
Cada signe es refereix a la unitat mnima de significaci (morfema);
En el lxic la gran majoria dels mots actuals sn bisllabs composts per uni de dos monemes, que habitualment tenen identitat i significaci prpies, per exemple    (benvinguda).
Hi ha inventariats uns 50.000 carcters diferents dels quals 10.000 sn els realment utilitzats en la llengua culta i 3000 en el llenguatge corrent.
Pocs hnz sn ideogrames i des de temps antics els signes tenen valor fontic encara que aquests signes no determinen exactament el so i per tant s molt difcil saber com han d sser pronunciats;
 La majoria de carcters estan compostos per un radical semntic (de significat ms o menys com) i un de fontic, la qual cosa s aprofita per ordenar-los en els diccionaris;
Cada carcter s indivisible i invariable per per raons tcniques i d estudi es classifiquen en simples i compostos (segons els traos), ideogrfics (sentit deduble de les parts) i fontic (si contenen alguna vaga indicaci sobre la pronncia).

Evoluci de l escriptura xinesa.
 Al llarg de la histria s han fet servir diversos estils de grafisme que es conserven encara en l art calligrfic tradicional: El primer estil d escriptura, sorgit durant la dinastia Shang, es coneix com  dzhunsh     , "escriptura del segell gran  altres estils sn l escriptura del segell petit xi ozhunsh     , l escriptura administrativa lsh    , el xngsh    , i el d herba c osh    .
L estil escrit o llengua literria anomenat wenyan, originat a partir del xins antic permet comprendre els  texts de qualsevol poca. ;
L estil baihua ms prxim al llenguatge parlat i utilitzat ja pel budisme, va desplaar progressivament al wenyan i el va substituir completament amb la reforma educativa de la Xina del segle XX.
La forma tradicional d escriure era en vertical i de dreta a esquerra per modernament es fa en horitzontal i d esquerra a dreta.
A partir del 1956 el govern de la Repblica Popular de la Xina va simplificar els carcters i va adoptar oficialment l any 1979 el sistema de transcripci pinyin. Singapur va fer el mateix.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53783" title="Ruble bielors" nonfiltered="1132" processed="1131" dbindex="21197">


El ruble bielors (en bielors                 , bielaruski rbiel') s la moneda de Bielorssia. El codi ISO 4217 s BYR i s'acostuma a abreujar Br. Un ruble tradicionalment est dividit en 100 copecs (      , kapiiek; en singular        , kapieika; abreujat kap), fracci que actualment no s'utilitza.

El nom prov del ruble rus i es va introduir desprs de la caiguda de la Uni Sovitica, el 1992, en substituci del ruble rus, a ra de 2 rubles bielorussos per un de rus el 15 d'agost i, ms tard, de 3 rubles bielorussos per un de rus (el 14 d'octubre). El sistema monetari bielors, controlat pel Banc Nacional de la Repblica Bielorussa (                                    , Natsionalni bank Respbliki Bielars), va refusar introduir la moneda nacional: el taler. 

El 20 d'agost de 1994 es va substituir l'antic ruble bielors pel nou ruble, a ra de 10 d'antics per un dels nous. Ms tard, l'1 de gener del 2000 es va fer una altra devaluaci, amb un nou ruble que en valia 1.000 dels de 1994. Al comenament del 2008 era la unitat monetria de valor ms baix d'Europa.

Monedes i bitllets en circulaci.
Actualment noms n'hi ha monedes commemoratives que no s'utilitzen habitualment.

N'hi ha en circulaci bitllets de 10, 20, 50, 100, 500, 1.000, 5.000, 10.000, 20.000, 50.000 i 100.000 rubles. Els d'1 i 5 rubles circulen molt rarament.

Taxes de canvi.
1 EUR = 2.541,4 BYR (29 de novembre del 2005);
1 USD = 2.150,0 BYR (29 de novembre del 2005);

Vegeu tamb.
Ruble;

Enllaos externs.

  Banc Nacional de la Repblica Bielorussa;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53784" title="Wetzlar" nonfiltered="1133" processed="1132" dbindex="21198">

Wetzlar s una ciutat alemanya. Situada a la vora del riu Lahn , s la ciutat del Land de Hessen.

La poblaci se situa per sobre dels 53.000 habitants (que sn ms de 0,54 milions a l'aglomeraci).

 Economia .

Wetzlar s un dels centres de l'economia a Hessen, basada en l'ptica. Multinacionals com Minox, Buderus i Leica, tenen la seva seu executiva a Wetzlar, aix com les filials de Philips i Siemens. 


 Ciutats agermanades .

Aviny, Frana;
Siena, Itlia;
Colchester, Anglaterra;
Psek, Repblica Txeca;
Ilmenau, Alemanya;
Neuklln, Alemanya;
Schladming, ustria;
Windhoek, Nambia;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53786" title="Lent de Fresnel" nonfiltered="1134" processed="1133" dbindex="21199">
Una lent de Fresnel s un tipus de lent inventada per Augustin Jean Fresnel. Desenvolupades originalment per als fars, el seu disseny permet la construcci de lents de grans dimensions i amb un punt focal ms curt sense el pes i volum de materials que es requeririen en un lent de disseny convencional. Comparades amb les primeres lents, es perdia molta menys llum i era visible en distncies ms llargues. 

Una lent de Fresnel redueix la quantitat de material requerit per a una lent esfrica convencional, aix s'aconsegueix dividint la lent en un conjunt de seccions anulars concntriques conegudes com zones de Fresnel. Per a cada una d'aquestes zones, el gruix de les lents es disminueix, tallant la superfcie contnua de la lent estndard en un conjunt de superfcies de la mateixa curvatura amb discontinutats entre elles. Aix permet una reducci substancial del gruix de la lent.

A l'esquema segent es pot observar el principi de construcci de les lents de Fresnel:






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53787" title="Graham Greene" nonfiltered="1135" processed="1134" dbindex="21200">
Henry Graham Greene (Berkhamsted, Hertfordshire, 2 d'octubre de 1904 - Vevey, Sussa 3 d'abril de 1991) va ser un escriptor, dramaturg, guionista i crtic angls que, amb la seua obra, va explorar l'ambigitat de l'home modern i un seguit de qestions poltica i moralment ambivalents en la societat contempornia.

Tot i que Graham Greene mai no va voler ser descrit com a "novellista catlic", la seua religiositat dna forma a la majoria de les les seues novelles i gran part de les seues obres ms rellevants (Brighton Rock, The Heart of the Matter o The Power and the Glory), tant en el contingut com en les preocupacions que contenen, sn explcitament catliques.

 Obra dramtica .
 The Living Room (1953) ;
 The Potting Shed (1957) ;
 The Complaisant Lover (1959) ;
 Carving a Statue (1964) ;
 The Return of A.J.Raffles (1975) ;
 The Great Jowett (1981) ;
 Yes and No (1983) ;
 For Whom the Bell Chimes (1983);

 Traduccions al catal .
 La sala d'estar. Traducci de Rafael Tasis (1962) ;
 El poder i la glria. Biblioteca A tot vent, 114;
 El fons de la qesti. Biblioteca A tot vent, 130;
 El nostre home a l'Havana. Biblioteca A tot vent, 195;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53794" title="Navegaci" nonfiltered="1136" processed="1135" dbindex="21202">


El terme navegaci descriu originalment la circulaci d'embarcacions a travs de medis navegables i les tcniques necessries prpies d'aquesta activitat. Vegeu navegaci martima;

El terme navegaci area es refereix a la circulacin d'aeronaus a travs de l'espai aeri.
 
A Internet s'utilitza el terme navegaci per a descriure l'accs a pgines web fent servir una aplicaci coneguda com a navegador web.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53796" title="Monica Bellucci" nonfiltered="1137" processed="1136" dbindex="21204">

Monica Bellucci s una actriu i model nascuda el 30 de setembre de 1964 a Citt di Castello, Itlia. Casada amb l'actor Vincent Cassel - amb qui ha rodat diversos films - t una filla anomenada Deva. Parla amb fludesa l'itali, el francs i l'angls, llenges que ha utilitzat en la seva carrera cinematogrfica. 

Estudiant de dret a la Universitat de Perusa, comen a treballar com a model per pagar-se la carrera. L'xit que va tenir fu que deixs els estudis i el 1988 es trasllads a Mil on sign un contracte amb Elite Model Management. L'any 89 va ser el de la seva eclosi com a model, posant per Dolce & Gabanna i ELLE entre d'altres i fent-se famosa tan a Pars com a Nova York. Aquest mateix any va comenar la seva carrera cinematogrfica i comen les seves classes d'interpretaci.

Filmografia.
 Shoot 'Em Up (2006);
 N - Napolon (2006);
 Combien tu m'aimes?;
 El secret dels germans Grimm (2005) ... Reina Mirror;
 Agents Secrets (2005);
 Remember Me, My Love (2004);
 She Hate Me (2004);
 La Passi de Crist (2004) ... Maria Magdalena;
 The Matrix Revolutions (2003);
 The Matrix Reloaded (2003);
 Irreversible  (2003);
 Les llgrimes del sol (2003);
 Astrix i Oblix: Missi Cleopatra (2002);
 El pacte dels llops (Le Pacte des loups) (2002);
 Franck Spadone (2000);
 Malna (2000);
 Sota sospita (2000);
 Like a Fish Out of Water (1999);
 L'Appartement (1996);
 Drcula de Bram Stoker (1992);

Altres papers.
 Prince of Persia: Warrior Within veu de Kaileena;

Enllaos externs.

 ;
 Monica Bellucci's website ;
 Web italiana de la model ;
 Monica Bellucci a Fashion Models Directory;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53797" title="Dinar algeri" nonfiltered="1138" processed="1137" dbindex="21205">

El dinar algeri (en rab               dinar jaza'iri o, simplement,        dinar) s la moneda d'Algria. El codi ISO 4217 s DZD i l'abreviaci s DA. Se subdivideix en 100 cntims (         santimat, en singular        santim, del francs centime). El dinar algeri es va introduir el 1964 en substituci del nou franc, a ra d'un dinar per franc. s ems pel Banc d'Algria (             Bank al-Jaza'ir).    

En circulen monedes de 5, 10, 20, 50 i 100 dinars. A causa de la forta inflaci, les monedes d'1 i 2 dinars prcticament no s'utilitzen. Tot i aix, hom anomena els preus en cntims; aix, un preu de 100 dinars s anomenat           ashra alf, aix s, deu mil.    

Els bitllets en circulaci sn els de 100, 200, 500 i 1.000 dinars. 

Taxes de canvi.
1 EUR = 84,050 DZD (29 de novembre del 2005);
1 USD = 71,135 DZD (29 de novembre del 2005);

Vegeu tamb.
Dinar;

Enllaos externs.
  Banc d'Algria ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53805" title="Joc de daus" nonfiltered="1139" processed="1138" dbindex="21206">
Els jocs de daus sn jocs d'atzar en els quals s'utilitzen un o ms daus.

Els nombres que apareixen amb els daus no sn d una aletorietat perfecta per motiu de lleugeres imperfeccions en la construcci i l'influncia en el nombre de punts a cada cara. Els dels casinos serien en principi els que ms s hi atansen.

Els origens dels jocs amb daus sn molt antics i es conserven imatges de faraons egipcis llenant els daus. Els emperadors romans tamb sembla que eren jugadors prcticament compulsius de daus.

s important destacar que en aquelles poques antigues no es consideraven com jocs d atzar sin controlat pels dus (especialment per la deessa Fortuna filla de Jpiter) i el llenar daus servia, entre altres coses, com a mtode de predicci del futur.

El rei Enric VIII d'Anglaterra va perdre les campanes de l esglsia de Sant Paul en una jugada de daus.

Entre els mltiples sistemes de joc amb daus destaquen els dels jocs de taula com per exemple el parxs i  els que es juguen a travs d'apostes de diners habituals en Casinos com el Craps, tamb anomenat Seven eleven, amb dos daus que han d entrar dins d un lmits marcats de la taula. En el Backgammon tamb formen part del joc.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53806" title="Reis korikain de Lori" nonfiltered="1140" processed="1139" dbindex="21207">
Els reis Korikian de Lori (o reis korikian de Lori) foren una dinastia de reis armenis de la famlia dels bagrtides, que van regnar al Tashir amb seu principal a Lori, amb ttol reial del 982 fins vers el 1280.

El rei Ashot III Olormadz va repartir els feus entre els seus fills: Sembat II Tiezerakal, rei principal a Ani, que no va deixar fills, fou succet pel seu germ Gagik I d'Ani. El tercer germ Gurgen havia rebut vers el 972 el feu del Tashir (incloent el Tzoroget, el pas dels Sevordiq, els districtes de Kaien, Kaidzon, Korkhoruniq i Bazkert, territoris anomenats pels georgians Somkhtia):

Vers el 982 Gurgen va prendre el ttol reial (Thagavor = rei) sense que Sembat II pogus evitar-ho. Aquesta dinastia (reis korikain de Lori i tamb anomenats reis dels Aluanq o Aghuans i reis de Tzoroget) va durar del 982 fins passada la meitat del segle XIII.

Gurgen va morir vers el 989 i el va succeir el seu fill David Anholin (989-1048). A David el va succeir el seu fill Gurgen II conegut Tamb com Kvirike I (1048-1089) i a aquest el seu fill David II (1089-1145). El pas, vassall dels seljcides des el 1065, fou ocupat pels seljcides el 1118. David II es va establir a Berd, a la  regi de Tavush   i va portar el ttol musulm de Malik (rei) fins a la seva mort el 1145. All van fundar el monestir de Nou Varak, centre espiritual del regne.

Els Zakaria, una famlia georgiana emparentada als Ardzruni de Matznaberd i Haghbat ocupaven importants llocs a la cort de Gergia i Sargis Zakaria (el gran) i el seus fills Zakaries i Ivan foren comandants en cap de Gergia i gran visirs. Van expulsar els seljcides de molts llocs i entre ells del antic regne dels Kurikian: Kayan (Dzorapor), Kaytson, Tavush, la fortalesa de Gaga, Matsnaberd (Matznaberd) i Mahkanaberd i de fet es van crear un principat independent fins que el 1236 els mongols van conquerir el principat i els territoris del entorn que fou incls en el vilayat de Gurjistan a la provncia de Atrpatakan. El cens del 1254 va suposar un increment dels impostos que va liquidar la noblesa armnia i la poblaci armnia de la regi va disminuir, i fins i tot algunes ciutats es van despoblar. Els prnceps Kurikian van perdre tota importncia per esdevenir caps locals d una regi empobrida i els seus noms desapareixen.  

Una famlia vassalla que havia conservat des vers desprs del 1200 el control de la regi de Kiranots al districte de Manatzbert, els Kherumian, van comenar a recuperar-se vers el 1500 i van eixamplar els seus dominis per al segle XVIII noves invasions (des el Dagestan el khan Ibrahim de Shushi) i guerres van tornar a arrunar la regi. Finalment a finals del segle una campanya militar d Agha Muhammad de Prsia va empobrir del tor a la poblaci armnia. Els Maliks que restaven, a la regi del Artsakh (Karabagh) van demanar ajut a Rssia. El 9 de mar de 1798 els maliks Junshud i Fridon va formalitzar la petici d ajut al tsar Pau I, o b el perms per installar-se a territori rus. El 29 de juny de 1799 el tsar va donar el perms per establir-se al Gugarq, despoblat en el sehle anterior, i ara sota control de Rssia; en els mesos segents els armenis de Tashir i Artsakh si van establir en gran nombre.

 llista de reis i maliks .
 Gurgen I 982-989;
 David Anholin (David I) 989-1048 (fil);
 Gurgen II (Kvirike I) 1048-1089 (fill);
 David II 1089-1145 (fill);
 Gurgen III 1145-1185 (fill) ;
 Abas (Lori) 1185-1192 (germ) ;
 Axsatan I 1192-1215 (fill) ;
 Gurgen IV, son (1215-1258) (fill);
 Pahlavan 1258-1260 (nebot);
 Tagiatin vers 1260 ;
 Axsatan II vers 1260-1280;
 als mongols Il-khan;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53810" title="Aghunia" nonfiltered="1141" processed="1140" dbindex="21209">

Aghunia fou el nom del pas del Aghuans o Aluanqs, que el romans van conixer com albans i el pas com Albnia (Albnia del Caucas). La capital fou Kapaghak.

El primer sobir esmentat es un tal Vashagan I el brau, de la famlia arscida, vers 250-280. El va seguir Vatsh I. No es coneix cap mes rei fins vers el 360 que apareix Unair (vers 360-380). El van seguir Vashagan II, Sargavan (o Margavan), Sato I i Asai.  Vers el 420-450 era rei Artzvagen (Yesvahan) i el va seguir Vatsh, que el 464 es va revoltat contra el perses, i que era fervent cristi. El pas fou ocupat pels perses fins el 487 quant va ser proclamat Vashagan III l'amable (487-510). Vers el 530 era rei Gurgen, quant el pas fou ocupat per Prsia i unit al govern de Mdia.

El cisma de l esglsia armnia iniciat el 590 va durar uns quants anys fins que els perses van expulsar al patriarca Hovhannes de Avan i desprs fou fet presoner (610) i deportat a Hamadan on va morir (611). Durant el cisma el patriarca de Siunia, Petros, es va posar sota dependncia del patriarca d'Aghunia, quedant aix separat de l esglsia armnia, i el seu successor Vertanes, va ser consagrat ple patriarca d'Aghunia Zacaries (Ter Zakharia).

Fou vers l'any 600 que una branca familiar sassnida (coneguda per Mihrakan)  representada per un membre de la famlia del ex rei Bahram Txoben, de nom Mihr, establert a Gardman, va assolir el poder a Aghunia, Phaitakaran, Uti i Artsakh. Aquesta dinastia, coneguda com Mihrakan i tamb com Eranshahiq es va convertir al cristianisme uns anys desprs.

El bisbe armeni Kurion o Kyron de la Djavaktia (consagrat bisbe dAirarat pel patriarca Movss II vers el 576 i que des llavors s havia anat inclinat cap a les doctrines calcedonianes i fins i tot nestorianes) fou cridat al ordre pel patriarca inter Vertanes i per Movss de Tsurtav. El 607 Kurion es va ajuntar amb el patriarca d'Aghunia es van decidir per la uni amb l esglsia grega. Es va reunir un concili a Dwin en el que Kurion fou excomunicat (vers 608 o 609) i va estendre al ibers el decret d exclusi ja vigent contra els grecs. En canvi el patriarcat d'Aghunia (del que depenia Siunia) va tornar a l obedincia armnia. Per el patriarca de Siunia es feia consagrar a Aghunia i no a Dwin (desprs del patriarca Vertanes foren consagrats Grigor II i Kristaphor). Per al snode del 608 o 609 el patriarca Kristaphor i fou present i va decidir de tornar a la dependncia de Dwin.

El hivern del 623-624 l'emperador Hercli el va passar a Aghunia.

La genealogia dels Mihrakan es complicada als primers temps. Brosset dona com a successors de Mihr a Vard I, Vardan Qatj (Vardan el fort) prncep de Gardman i Vard II. Altres fonts inclouen com a primer successor a Armael, seguit de Vard, Vardan I el fort, Varasman i Varas Grigor.

Al segle VII el rei Varas Grigor es va batejar vers el 627. Va deixar dos fills, Varas Pheroj (628-642)i Djevansher el gran (642-680). El primer va ser el pare de Varasdat que regnava vers el 705. Grigor Mamikonian governador d'Armnia nomenat pel Califa del 662 al 685 era casat amb una princesa d'Aghunia i va donar una relquia de Sant Gregori el Illuminador al seu nebot Varasdat o Varasterdat d'Aghunia, que la va confiar al patriarca d'Aghunia Israel i va quedar dipositada a un monestir anomenat Glkhoivanq (Monestir del Cap). 

El 690 l exrcit de Justini II va creuar el pas i va arribar a Kartli i Aghunia.

El 793 el patriarca d'Aghunia (el nom apareix com Bakur i com Nerss) es va separar de l esglsia armnia i es va decantar cap a les doctrines de la cristologia calcedoniana, amb el suport de la princesa d'Aghunia Sprahm (Spram). El patriarca armeni Elia, amb el suport del califa i d'un senyor local d'Aghunia Sheroe, va anar a Bardaa, va deposar a Bakur Nerss al que va arrestar junt amb Sprahm i els va enviar a Damasc. Un nou patriarca d'Aghunia fou nomenat en un snode.

Varasdat fou pare de Vardan II, Gagik, Esteve, Varasman i Djevansherik. A Vardan III va seguir el seu fill Nerseh Djanada, el fill d aquest Gagik, el fill d aquest Esteve (Stephanos) i el fill d aquest Varas Terdat, mort el 821, derrotat per Nerseh, fill de Felip de Siunia Oriental, a Morgog  i desprs ve vncer tamb (828)  a Esteve (fill de Varaz Terdat). La viuda de Varas va casar a la seva filla Sprham a un prncep de Siunia Occdiental de nom Aternerseh, que va regnar desprs amb residencia a Khatshen (sud de Bardaa) i fou l'equivalent del gran ishkhan d'Aghunia. 

Spram era doncs germana d'Esteve, i el seu esps Aternerseh era prncep de Gelarquniq a la Siunia. Aterneseh de Siunia va conquerir Artsakh vers 828 o 829 i des llavors es va titular rei dels Aghuans i ishkhan de Siunia.

Spram i Aterneseh foren els pares de Grigor i Abuseth o Abu Musa Esai. Grigor va tenir tres fills: Abuli (mort el 898), Sembat i Sevada (Sahak).

Vers el 880 el patriarca d Aghunia es va separar del patriarcat d Armnia. Ashot d'Armnia va cridar als prnceps aghuans i els hi va demanar que pressionessin al patriarca perqu ans a consagrar-se a Dwin de mans del patriarca armeni. 

El 893 el ishkhan de Shake (una de les regions de l Aghunia), Hamam, va voler el ttol reial i el va agafar unilateralment el 893.

Sevada va deixar dos fills (Grigor i David) i dos filles: la princesa Shahandukht (casada amb el rei Sembat de Siunia) i un altre de nom desconegut, casada (922) a Ashot II Erkath d'Armnia.

El patriarca de Siunia Hakob (918-959) es va ajuntar amb el d Aghunia Sahak (el seu amic personal) i es va voler separar del patriarcat armeni, per el patriarca armeni Anani va actuar amb energia, va anar a Siunia i va obtenir la submissi (947). El patriarca d Aghunia per va continuar de fet preparant la secessi afavorida pel fet de qu des al menys el 893 Hamam de Shake havia pres el ttol de rei igualant-se als reis d Armnia.

Des el 958 es va acabar la dissidncia de les esglsies de Siunia i Aghunia. Es va reunir un Snode a Kapan a la Siunia. Vahan o Vahanik  de Vahanuvanq fou nomenat bisbe cap de l esglsia de Siunia, amb seu a Tathev. A Aghunia Anani va nomenar katholikos a David de Khotakerats, tamb lleial a l esglsia armnia.

Vers el 965 va morir el patriarca armeni Anani. Es va reunir un concili a Shirakavan presidit per Hovhannes, patriarca d Aghunia i pel bisbe de Siunia Vahanik (el petit Vahan) que finalment fou elegit patriarca. Aquest tenia certes simpaties per les tesis calcedonianes i per posar-hi fi el rei va convocar un concili a Ani. El patriarca es va refugiar a Vaporen i el concili va elegir al seu lloc a Esteve de Sevan (Esteve III) que fou consagrat pel patriarca d Aghunia Hovhannes el 969.

Grigor va tenir dos fills: Sevada Ishkhan (casat amb una princesa de nom Sofia) i Aternerseh. De Sevada va nixer el seu fill i successor Senaquerim-Hovhannes, i una filla de nom Shahandukht que es va casar amb el prncep de Siunia Oriental (1019-1084).

A la mort de Grigor sense fills, el regne de Siunia va passar a son cunyat Senaquerin-Hovhannes. Des llavors el nom d'Aghunia va casi be desaparixer en favor del de Siunia. Vegeu Siunia






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53812" title="Juguesca" nonfiltered="1142" processed="1141" dbindex="21210">
Una juguesca s pactar el guany  prdua d'una certa quantitat de diners ,o un altre b, segons quin sigui el resultat futur d'un esdeveniment.

L'esdeveniment esmentat pot ser qualsevol en el qual hi hagi un marge d'incertesa sobre el resultat final: jocs de cartes, jocs de societat (ruleta, bingo i altres), jocs populars com una porra , curses de cavalls i qualsevol altre que es pacti entre particulars o no.

Des del punt de vista legal o b resta prohibit totalment (com en els pasos islmics)o se'n regula l'activitat (apostes de l'estat o autonmiques, concessi de casinos i escurabutxaques etc).

Cal tenir en compte que, en general, les deutes de joc per apostes illegals entre particulars, no sn exigibles davant la llei i en canvi poden  donar lloc a activitats criminals.

Les apostes, a banda del problema econmic, poden generar el trastorn del comportament conegut com ludopatia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53813" title="Monestir de Sant Miquel de Crulles" nonfiltered="1143" processed="1142" dbindex="21211">


Sant Miquel de Crulles s un antic monestir romnic en runes que es troba en el venat del mateix nom, pertanyent al municipi de Crulles, Monells i Sant Sadurn de l'Heura, comarca del Baix Empord. Es troba a 4 km. de la Bisbal d'Empord per la carretera de Cass de la Selva.

Amb la seves runes i la seva desolaci s una viva mostra dels estralls que hi han fet el pas del temps i el pillatge.

L'esglsia es va consagrar l'any 904 i es va construir, molt probablement, sobre les runes d'un edifici anterior. De fet, s'hi han trobat restes d'origen rom. En resten arcades del claustre, una de les quals amb columna i capitell. T planta basilical: tres naus, pilars cruciformes, voltes de can, creuer, absis i dues absidioles semicirculars amb cpula sobre la intersecci de la nau amb els braos del creuer. Restes de pintures murals a l'absis. Campanar quadrat.
Crist en majestat i biga d'un baldaqu procedents del monestir es conserven al Museu d'Art de Girona.

Amb la localitzaci d una part important dels fons documentals del monestir  a l Arxiu de la Corona d Arag, Elvis Mallorqu va iniciar una recerca sobre l'edici dels documents anteriors a 1300 acompanyada per un estudi sobre els primers segles d histria del monestir: la fundaci, la constituci i la gesti del patrimoni territorial, la comunitat benedictina i la relaci amb altres institucions eclesistiques , , les parrquies, des de l'any 1144 va posseir la parrquia de Santa Eullia de Crulles i el priorat de Sant Gens de Rocafort , el bisbe, l abadia de San Michele della Chiusa (Piemont, Itlia)- i l influx sobre els habitants de la vila formada a reds dels edificis del monestir.

Enllaos externs.
 Monestirs de Catalunya. Sant Miquel de Crulles;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53814" title="Monells" nonfiltered="1144" processed="1143" dbindex="21212">

Monells s una entitat de poblaci pertanyent al municipi de Crulles, Monells i Sant Sadurn de l'Heura, comarca del Baix Empord. s travessat pel riu Rissec.
 Llocs d'inters .

 Esglsia de Sant Gens;
 Plaa de Jaume I;

Inters genealgic.
El cognom Ventayol s originari d'aquesta poblaci i una branca s'expand a Mallorca durant la conquesta de Mallorca.

L'historiador Piferrer a finals del segle XIX destac a la seva obra: "Nobiliario de los Reinos y Seoros de Espaa" que una branca establer-ta a Palma lluit contra els agermanats a favor del emperador Carles V, condecorant-los pel monarca.  S'establiren a Alcdia (Mallorca) en 1525.  Avui en dia encara hi ha descendents d'aquells que s'establiren al segle XVI a Alcdia.



 Enllaos externs .

 Monells al web de Crumosa;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53815" title="Rissec" nonfiltered="1145" processed="1144" dbindex="21213">



El Rissec s un riu empordans afluent per l'esquerra del riu Dar. Neix a les Gavarres a la zona dels ngels, i aboca les seves aiges al riu Dar en el terme municipal Cor. Durant el seu recorregut rep les aiges de la riera de Rodonell i del torrent de Sant Pere








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53817" title="Riera de Pastells" nonfiltered="1146" processed="1145" dbindex="21214">

La riera de Pastells, tamb anomenada de Can Mercader, s un afluent del riu Dar. 

Neix a les Gavarres, al nord-oest del Puig d'Arques, i aboca les seves aiges al Dar al barri de Rabioses, terme de Crulles. 

Les seves aiges han estat utilitzades durant segles per a l'obtenci d'energia hidrulica per a molins fariners, com ara el Mol de Can Molines. La discussi pel pas damunt del pont construt sobre la canalitzaci de l'aigua del mol va ocasionar el fams litigi del Pont de les Dobles, narrat al llibre de Josep Matas i Balaguer.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53819" title="Les Rabioses" nonfiltered="1147" processed="1146" dbindex="21215">
Les Rabioses s un barri de Crulles, situat al sud-est de la poblaci. Est format per masos escampats entre la zona del Vilar i el Dar. El nom de rabioses prov, segons la llegenda, d'unes noies que, no volent sotmetre's al dret de cuixa van matar el senyor que el volia exercir.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53821" title="Bernat I de Cerdanya" nonfiltered="1148" processed="1147" dbindex="21216">
Bernat Guillem I de Cerdanya i II de Berga ( ? - v 1118 ), comte de Cerdanya, comte de Conflent i comte de Berga (1094-1118).

Orgens familiars.
Fill del comte Guillem I de Cerdanya i la seva segona esposa, Sana de Barcelona, filla del comte de Barcelona Ramon Berenguer I. 

Ascens als comtats.
Va heretar el comtat de Berga a la mort del seu pare. A la mort del seu germ Guillem va heretar el comtat de Cerdanya.

El 1111, a la mort de Bernat III de Besal, s'opos a la integraci del comtat de Besal al comtat de Barcelona ja que el comtat de la Cerdanya tenia com a feu el de Besal, Fenollet i el Vallespir. Tot i aquesta opossici, hi renunci a favor del seu cos germ i amic Ramon Berenguer III.

Npcies.
Es cas amb Teresa d'Urgell, filla del comte Ermengol V d'Urgell. D'aquesta uni no tingueren fills.

En morir sense successi el comtat de Cerdanya es va integrar al comtat de Barcelona.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53824" title="Bernat I de Berga" nonfiltered="1149" processed="1148" dbindex="21217">
Bernat I de Berga ( ? - 1050), comte de Berga (1035-1050).

Fill segon de Guifr II de Cerdanya i Guisla. El seu pare sent alhora comte de Cerdanya i comte de Berga decid repartir els dos comtats entre els seus fills, aix Ramon es qued el de la Cerdanya i Bernat el de Berga.

A la seva mort sense descendncia pass al seu tercer germ Berenguer.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53825" title="Lgica matemtica" nonfiltered="1150" processed="1149" dbindex="21218">
La lgica matemtica s la disciplina inclosa en la matemtica que estudia els sistemes formals en relaci amb la manera amb que aquests codifiquen els conceptes intuitius de demostraci matemtica i computaci com una part dels fonaments de la matemtica

Es pot entendre com la matemtica de la lgica ja que comprn aquelles parts de la lgica que poden ser modelades matemticament.

Anteriorment la lgica matemtica es coneixia com lgica simblica i metamatemtica que ara sn termes restringits a determinats aspectes de la teoria de la prova.

Van ser George Boole i Augustus De Morgan, durant el segle XIX, els que van sistematitzar matemticament la lgica, per aix van haver de reformar i completar la lgica tradicional aristotlica.
 
La lgica matemtica inclou la teoria del model i la teoria de la prova i recursi o altrament computabilitat. Hi ha molta relaci amb la cincia informtica. 

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53826" title="Berenguer I de Berga" nonfiltered="1151" processed="1150" dbindex="21219">
Berenguer I de Berga ( ? - ?), comte de Berga (1050).

Tercer fill de Guifr II de Cerdanya i Guisla. A la mort del seu germ Bernat I reb el comtat de Berga.

Aquell mateix any per fou escollit bisbe de Girona (1050-1093). A la seva renncia el comtat pass a mans del seu germ gran Ramon I de Berga.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53831" title="Demostraci matemtica" nonfiltered="1152" processed="1151" dbindex="21220">

En matemtiques, una demostraci (a vegades prova)  s una justificaci que estableix la veritat d'un enunciat matemtic. A partir d'uns axiomes i unes regles d'inferncia correctes hom mostra que si els axiomes sn vertaders, aleshores necessriament l'enunciat tamb s vertader. Com que les matemtiques sn una cincia formal, no emprica, la demostraci ha de ser un argument que no apelli a cap fet empric. El rigor de la metodologia matemtica exigeix que cap proposici no s'accepti com a vlida fins que hom no en conegui una demostraci correcta. Els enunciats matemtics demostrats que es consideren d'una especial rellevncia s'anomenen teoremes i els d'importncia menor proposicions, lemes o corollaris. Una proposici matemtica que no ha estat provada ni refutada i per la qual hi ha algunes intucions que fan pensar que s vertadera, s una conjectura.

Les demostracions matemtiques normalment s'escriuen i s'expliquen en llenguatge natural (amb un cert nivell d'artifici formal propi del quefer matemtic), i aix pot deixar lloc a una certa ambigitat. s per aix que la teoria de la demostraci ha desenvolupat mtodes per formalitzar completament el raonament matemtic i poder aix determinar amb tota precisi la noci de demostraci matemtica correcta. Aquestes investigacions han tingut sens dubte un gran valor per a la fonamentaci i la filosofia de la matemtica.

Entre els mtodes de demostraci ben habituals en matemtiques podem enumerar la demostraci directa, la demostraci per inducci, la demostraci per contradicci o reducci a l'absurd, la demostraci per separaci de casos, la demostraci constructiva, etctera.



Fonts d'informaci.
Polya, G. Mathematics and Plausible Reasoning. Princeton University Press, 1954.
Fallis, Don (2002) What Do Mathematicians Want? Probabilistic Proofs and the Epistemic Goals of Mathematicians.  Logique et Analyse 45:373-88.  ;
Franklin, J. and Daoud, A. Proof in Mathematics: An Introduction. Quakers Hill Press, 1996. ISBN 1-876192-00-3;
Solow, D. How to Read and Do Proofs: An Introduction to Mathematical Thought Processes.  Wiley, 2004. ISBN 0-471-68058-3;
Velleman, D. How to Prove It: A Structured Approach.  Cambridge University Press, 2006. ISBN 0-521-67599-5;

Enllaos externs.
 What are mathematical proofs and why they are important?;
 How To Write Proofs by Larry W. Cusick;
 How to Write a Proof by Leslie Lamport, and the motivation of proposing such a hierarchical proof style.
 Proofs in Mathematics: Simple, Charming and Fallacious;
 The Seventeen Provers of the World, ed. by Freek Wiedijk, foreword by Dana S. Scott, Lecture Notes in Computer Science 3600, Springer, 2006, ISBN 3-540-30704-4.  Contains formalized versions of the proof that  is irrational in several automated proof systems.
 What is Proof? Thoughts on proofs and proving.
 ProofWiki.org An online compendium of mathematical proofs.
 planetmath.org A wiki style encyclopedia of proofs;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53834" title="Prova per deducci" nonfiltered="1153" processed="1152" dbindex="21222">
La prova per deducci o prova directa s una demostraci matemtica on la conclusi est establerta a travs de la combinaci lgica dels axiomes, definicions o teoremes ja existents.

Donada una hiptesi, hi ha un mtode lgic que, pas a pas, prova si aquesta hiptesi s veritable.  

Exemple

Si , provar que .


Prova:

Des de  aleshores, per la propietat multiplicativa del sistema de nombres reals,













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53836" title="Prova per inducci" nonfiltered="1154" processed="1153" dbindex="21223">
La prova d'inducci en matemtica s'aplica quan un cas base s provat i una regla d'inducci s usada per provar una srie d'altres casos que normalment s infinita.

En una forma general mostra que les formes que poden ser avaluades sn equivalents en el que es coneix com inducci estructural.

L'any 1575 Francesco Maurolico va fer la primera prova per inducci.

 Exemple. 

Suposem que volem provar la relaci (frmula de la suma dels n primers nombres naturals) :

;

per a tots els nombres naturals n.

 Prova .

Comprovar si s veritat per n = 0.  Clarament, la suma dels primers 0 nombres naturals s 0, i 0(0 + 1) / 2 = 0. Per tant l'expressi s certa per a n = 0. 

Ara cal provar si el fet que la frmula es verifiqui quan n = m implica que tamb ho far quan n = m + 1. Es pot fer de la manera segent:

Assumir que la frmula s certa quan n = m, 

;

Afegint m + 1 a les dues bandes es t

;

Per manipulaci algebraica s'obt



Aix, resulta

;

Aquesta s la frmula per a n = m + 1. No ha estat provat que sigui certa i hem d'assumir que P(m) s veritat i d'aix derivar que P(m + 1). Simblicament s'ha demostrat que

;

Per tant es pot concloure per inducci que la relaci P(n) es compleix per a tots els nombres naturals n.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53840" title="Chickasaw" nonfiltered="1155" processed="1154" dbindex="21224">
Els chickasaw sn una tribu muskogi (del tronc hoka-sioux), el nom de la qual prov potser de chickasha "rebel", o potser vol dir  Els descendents de Chicsa , personatge mtic del que diuen ser descendents. Es dividien en dos grups: Impsaktea i Intcukwalipa. Ocupaven el NE dels marges dels rius Mississippi i Alabama, vora l'actual Memphis (Tennessee) i Oklahoma. Sn relacionats lingsticament amb els creek i choctaw

 Demografia .

Cap el 1560 eren potser uns 8.000 individus. Les malalties i les guerres els minvaren a 5.000 el 1600, a 1.200 el 1786, per augmentaren a 3.500 el 1820 i a 6.068 el 1832 (comptant els esclaus). El 1900 foren censats uns 5.652 indis purs, 4.600 negres i 650 mestissos; cap el 1950 es calcularen en uns 9.000 (5.350 a Oklahoma) i a finals del 1990 hi havia censats 19.000 chickasaw. Segons el cens indi als EUA del 2000, hi havia 20.887 xickasaw purs, 3.014 barrejats amb altres tribus ndies, 12.025 xickasaw barrejats amb altres races i 2.425 xickasaw-altres tribus barrejats amb altres races. En total, hi ha 38.351 persones amb ascendents chickasaw. Segons xifres  de la BIA el 1995, a l'Ardmore Agency de la Reserva Chickasaw, hi havia 23.036 habitants (34.000 apuntats al rol tribal).

 Costums .

Habitaven pels voltants de Memphis, el seu lloc central, en viles estretes i irregulars de fins i tot sis kilmetres de llarg, connectades entre si per camins d'unes 160 milles; i cada famlia possea tres edificis: una casa rectangular d'estiu, amb fusta ajustada de pals i rebrots coberts d'escora, un graner i una casa d'hivern rodona de pals coberts per un entrellaament de pals i rebrots, coberta d'herbes i fang. Per molts d'ells, desprs de la Independncia dels EUA, adoptaren els cabanes de les fronteres. Eren seminmades i se separaren dels choctaw, amb qui originriament potser formaven una sola tribu, ja que els chacta ocuparen el Nord i els chicsa el sud; eren comerciants i tenien clans matrilinials, cadascun dels quals es distingia per un emblema animal i era comandat per un minko i un Consell d'Ancians. El tishu minko era el cap principal. Tenien una divisi social dual amb matrimonis exogmics, i vivien del conreu intensiu del moresc.

Associaven el ser suprem al cel, al sol i al foc; afirmaven que el du del sol, Ababinili, va eliminar la foscar i envi els homes a la terra perqu hi plantessin moresc. Altres dus eren Hottuk Ishtohcollo, du bo, i Hottuk Ookproose, du maligne. Creien en una nima immortal, sense cstig etern, en el diluvi universal i en un judici final on plour oli, sang i foc. Enterraven els morts en una fossa davant de la seva casa, sentats i embolicats en una manta, amb les seves millors vestimentes.



Practicaven els mateixes danses que els creek, seminola i choctaw, com la del Busk, la del Nou Foc i la cerimnia de la collita; tenien aliktce, xamans curadors, i hopoye, homes sagrats. Els principals jocs eren toli i akabatli, similar a l'anomenat lacrosse. La seva principal cerimnia era la picofa, que creien que servia per a guarir malalties. Actualment, per, sn baptistes.

La seva llengua s molt similar a la dels choctaw, i fou molt usada durant els segles XVII i  XVIII a la vall del Mississippi com a llengua de comer i comunicaci intertribal.
Se ls considerava ferotges guerrers que absorbien els pobles conquerits i controlaven les tribus del Nord del seu territori, per no aspiraven a subjugar-les, sin a defensar el seu propi territori. Les dones i nens presoners eren adoptats per la tribu, per els guerrers presoners eren torturats per les dones de la tribu fins a morir. Sovint feien atacs a les viles enemigues per tal de demostrar el seu valor personal. I com a trofeus de guerra, agafaven caps i cabelleres (scalps).

 Histria .
Foren descoberts el 1540 per Hernando de Soto, qui els anomenaria chicaza i atac llurs campaments.  Cap el 1600 eren uns 5.000, contra uns 22.000 choctaw, uns 26.000 creek i 23.000 cherokee. El 1673 foren visitats pel francs Jolliet i el 1682 per La Salle, qui pretengueren aliar-se amb ells, per el 1698 els comerciants britnics Thomas Welch i Anthony Dodsworth aconseguiren que s'aliessin amb Anglaterra.  Durant el segle XVIII es van veure embolicats en els conflictes colonials entre francesos i anglesos. El 1702 van fer una guerra amb els choctaw. El 1732 reptaren la Confederaci Iroquesa i penetraren en llur territori. Enemics tradicionals dels choctaw, quan aquests s'aliaren amb els francesos, ells ho van fer amb els anglesos. El 1736 els venceren a Amalahta (Missouri) i tamb ajudaren als supervivents natchez, ra per la qual el 1739 foren atacats per francesos, iroquesos i choctaws alhora. Des d'aleshores vivien en fortificacions i controlaven el comer entre Louisiana i Illinois. Tant homes com dones lluitaven a cavall.

El 1760 pactaren amb els francesos de Luisiana, merc els oficis del cap Piomingo, oposat al cap creek McGuillivray. El 1775, dirigits per James Colbert, ajudaren als britnics contra els colons nordamericans, fins que es rendiren el juny del 1785. I el novembre del 1786, pel tractat de Hopewell, els EUA reconegueren el territori chickasaw amb frontera al Nord del riu Ohio, de manera que des del 1791 ajudaren als nordamericans. El 1801 el seu cap Chinubbe Minko negoci venda de  terres amb els EUA, i pel 1805 cediren la major part de Tennessee; el 1816 totes les terres d'Alabam, el 1818 la resta de Tennessee. El 1820 els obriren al territori nombroses escoles metodistes, baptistes i presbiterianes, i cap el 1822 alguns comenaren a marxar a l'Oest del Mississippi. Fins i tot, el 1828 un grup, dirigit per Levi Colbert, marx ja a Oklahoma. Finalment, el 20 d'octubre del 1830 els imposaren el tractat de Pontotoc Creek, pel qual havien d'abandonar les terres i marxar cap a Oklahoma.

Entre el 1832 i el 1834, desprs de vendre les terres del Mississippi, foren traslladats a Territori Indi (Oklahoma) amb els seus caps Tishomingo (darrer cap de guerra, qui va morir en el cam), i els germans George i Levi Colbert, amb un total de 4.914 indis i 1.154 esclaus. All van rebre 6.422.400 acres de terra, per el 1838 uns 500 indis van morir en una epidmia. 
El 1838 van escollir un Consell Nacional; van fundar sis viles (Pontotoc, Fort Washita, Colbert, Fort Arbuckle, Burney i Tishomingo City) i dividiren el territori en quatre comtats (Pontotoc, Panola, Pickens i Tishomingo). El 1841 els EUA van installar al seu territori Fort Washsita, per tal de defensar-los dels atacs comantxes; tanmateix, el 1851 van haver d'acceptar l'arbitri dels EUA contra els choctaw per la frontera de terres. El 1855 els fou concedit el territori entre els rius Canadian al Nord i Texas al Sud, separats dels choctaw, i van establir plantacions fora prsperes.

El 1856 fou escollit el primer governador xickasaw, Cyrus Harris (reescollit el 1866); el 1861 foren atacats per la Confederaci, malgrat que un dels seus lders, Winchester Colbert, lluitava amb ells, i els imposaren una mena de vassallatge; per 225 indis no ho acceptaren i s'exilaren cap a Kansas. El 1866 van signar un nou tractat amb els EUA i el 1872 el ferrocarril pass pel seu territori. El governador William Leander Byrd (1888-1892) es va veure obligat a negociar la parcellaci de llurs terres des del 1887. Fins el 1893 no s'arribaria a un acord, pel qual se signaria el Tractat d'Atoka del 1896.

El 4 de mar del 1906 fou dissolt el govern tribal chickasaw, i es va fer un cens de la tribu (1.538 chickasasw purs, 4.156 mestissos i 635 blancs casats amb indis); el 1907 la reserva fou parcellada en propietats individuals, i la terra que va  sobrar  fou repartida entre els no indis; per ells seguiren escollint els seus propis governadors: Douglas Johnston (1908-1939), qui va dirigir nombroses protestes per les  violacions dels acords d'Atoka i aconseguiria que entre el 1916 i el 1925 cada chickasaw rebs 1.75 $ en compensaci per les terres arrabassades; Floyd E. Maytebby (1939-1963), qui va aconseguir que el 1946 l'Indian Claims Comission ressolgus que havien de rebre 3.489.843 $ per les  terres no venudes, per que no pogu evitar que els imposessin la Termination Bill del 1958, i Overton James (1963-1971).

Des del 1971 el govern dels EUA els reconegu com a Chickasaw Nation i els permet d'escollir els seus propis presidents: Overton James (1971-1987) i Bill Anoatubby (1987-?).

 Dirigents de la Naci Chickasaw .

Minko (cap hereditari) ;
1838-1846  Ishtehotopa;
Caps del Districte Chickasaw, Caps de la Naci Chickasaw ;
1838 - 1839    George Colbert ;
1839 - 1844     . ... ;
1844 - 1846    Isaac Alberson (Samuel Seeley) ;
1846 - 1848    James McLaughlin ;
1848 - 1850    Edmund Pickens ;
1850 - 1856    Daugherty Colbert;
Governadors  ;
1856 - 1858    Cyrus H. Harris (primer cop) (1817-1888) ;
1858 - 1860    Daugherty Winchester Colbert (primer cop)  (1810-1880) ;
1860 - 1862    Cyrus H. Harris (segon cop)              ;
1862 - 1866    Daugherty Winchester Colbert (segon cop)   ;
Febrer 1864-16 Juliol 1865, a l'exili de Texas;
1864           Horace Pratt (provisional) ;
1866           Jackson Kemp (provisional) ;
1866 - 1870    Cyrus H. Harris (tercer cop) ;
1870 - 1871    William P. Brown ;
1871 - 1872    Thomas J. Parker   (1775-1890) ;
1872 - 1874    Cyrus H. Harris (quart cop)               ;
1874 - 1878    Benjamin Franklin Overton (primer cop)  (1836-1884) ;
1878 - 1880    Benjamin Crooks Burney     (1844-1892) ;
1880 -  8 Feb 1884    Benjamin Franklin Overton (segon cop)      ;
1881                  Hickeyubbee (provisional)  ;
1884 - 1886           Jonas Wolfe (primer cop)     (?1900) ;
1886 - 1888           William Malclom Guy         (1845-1918) ;
1888 - 1892           William Leander Byrd   (1844-1915);
1892 - Juny 1894      Jonas Wolfe (segon cop)                     ;
Jun 1894 - Oct 1894   Tecumsah A. McClure (provisional) ;
Oct 1894 - Ago 1896   Palmer S. Mosely (primer cop)   (1851-1908) ;
Ago 1896 - 1898       Robert Maxwell Harris           (1850-1927) ;
1898 - 1902           Douglas Henry Johnston          (1858-1939) ;
1902 - 1904           Palmer S. Mosely (segon cop)             ;
1904 - 26 Apr 1906    Douglas Henry Johnston (segon cop)       ;
1906                  Peter Maytubby  ;
1906 - 1939           Douglas Henry Johnston (tercer cop)  ;
1939 - 1963           Floyd Ernest Maytubby           (1893-1963)  ;
1963                  Hugh Maytubby  ;
1963 - 1987           Overton James ;
1987 -                Bill Anoatubby                  (1945) ;

 Llista de Chickasaw .
 Piomingo;
 Tishomingo;
 Cyrus Harris;
 Benjamin Franklin Overton;
 William Malcolm Guy;
 William Leander Byrd;
 Te Ata;
 Bill Anoatubby;
 Linda Hogan;
 Lynn Moroney;
 Tom Cole;

 Bibliografia .
 HALE, Duane K & GIBSON, Arrelll M. (1989)  The chickasaw Frank W. Porter III  General Editor, Chelsea House, New York.
 WISSLER, Clark (1993) Los indios de Estados Unidos de America,  Paids Studio, n 104    Barcelona;
 ENCICLOPAEDIA BRITANNICA,  Ed. E.B. Inc, 1970;
 THE NEW ENCICLOPAEDIA BRITANNICA-Micropaedia;
 ENCICLOPAEDIA AMERICANA, Grooler Inc, Danbury Corn,1983;
 ENCICLOPEDIA ESPASA-CALPE, Editorial Ramn Espasa, Barcelona, 1922.

Referncies.
Calloway, Colin G. The American Revolution in Indian Country. Cambridge University Press, 1995.

Enllaos externs.

 The Chickasaw Nation of Oklahoma (web oficial) ;
 "Chickasaws: The Unconquerable People", petita histria per Greg O Brien, Ph.D. ;
 Encyclopedia of North American Indians ;
 "Chickasaw History" per Lee Sultzman ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53841" title="Sana de Barcelona" nonfiltered="1156" processed="1155" dbindex="21225">
Sana de Barcelona (v 1057 - 1095), comtessa consort de Cerdanya.

Orgens familiars.
Filla del comte de Barcelona Ramon Berenguer I i la seva tercera esposa, Almodis de la Marca. Era nta per lnia paterna de Berenguer Ramon I i Sana de Castella, i per lnia materna de Bernat I de la Marca. Fou germana petita dels comtes de Barcelona Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer II.
A la mort del seu pare (1076), encara era fadrina i, en el testament d'aquest, fou posada sota la bajulia de Guerau Alemany de Cervell, "fins que es cass".

Npcies i descendents.
Es cas desprs del 1076 amb Guillem I de Cerdanya, comte de Cerdanya i de Berga. D'aquest matrimoni en nasqueren dos fills:
 Guillem II de Cerdanya (?-1109), comte de Cerdanya, comte de Conflent i comte de Berga;
 Bernat I de Cerdanya (?-1118), comte de Cerdanya, comte de Conflent i comte de Berga;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53843" title="Transsilvnia" nonfiltered="1157" processed="1156" dbindex="21226">




Transsilvnia (en romans Transilvania, Ardeal o  ara Ungureasca; en hongars Erdly; en alemany Siebenbrgen) s una regi composta per les rees occidental i central de Romania. Va ser un principat des del segle X fins al 1918 quan es va unificar amb Moldvia i Valquia per configurar l'estat romans. 

Geografia.

El territori que avui es coneix com a Transsilvnia est format per 16 comtats (en romans jude i), amb una superfcie total de gaireb 103.600 km , ms de la meitat de la superfcie total de Romania, i localitzats al centre i al nord-oest del pas. Els 16 comtats sn: 
 Alba;
 Arad;
 Bihor;
 Bistri a-N s ud;
 Bra ov;
 Cara -Severin;
 Cluj;
 Covasna;
 Harghita;
 Hunedoara;
 Maramure ;
 Mure ;
 S laj;
 Satu Mare;
 Sibiu;
 Timi ;

L'altipl transsilv, amb una altitud mitjana de 400-700 m sobre el nivell del mar, cont els rius Mure , Some , Cri  i Olt, aix com altres tributaris del Danubi. Cluj-Napoca, amb una poblaci de 318.027 habitants, n's la ciutat principal; altres centres urbans importants sn: Timi oara (317.651), Bra ov (283.901), Oradea (206.527), Arad (172.824), Sibiu (155,045), Trgu Mure  (149.577), Baia Mare (137.976) i Satu Mare (115.630).


Economia.
La Transsilvnia cont nombrosos recursos minerals, principalment lignit, ferro, plom, mangans, or, coure, gas natural, sal i sofre. Hi ha grans indstries siderrgiques, qumiques i txtils. Altres ocupacions importants de la poblaci sn la ramaderia, la producci de vi i el cultiu de fruites. 

A Transsilvnia es produeix el 35% del PIB de Romania, i t un PIB per cpita (PPP) de 11.500 dlars EUA, un 10% ms alt que la mitjana romanesa. 

Poblaci.
D'acord amb el cens del 2002, la regi tenia una poblaci de 7.221.733 persones, amb una majoria romanesa (75% del total de la poblaci). Hi existeixen tamb comunitats de grups de parla hongaresa, principalment magiars i sculs (20% del total de la poblaci), gitanos (3,5%) i alemanys (1,5%). Antigament la poblaci romanesa, fou discriminada. Tot i haver-ne una poblaci considerable de parla romanesa, no fou fins al 1780 que es va crear una escola on tant sols es parlava romans, ja que a la resta es parlava magiar i alemany, i a partir de llavors els romanesos van comenar a reclamar els seus drets. Durant la revoluci de 1848 molts hongaresoparlants es van sentir romanesos al mateix temps que molts romanesoparlants recolzaven la corona hongaresa, amb tot, la majoria de la poblaci magiar o scula va posar-se de part de Budapest i la valaca, de Bucarest. Mes tard Ceausescu va descriminar i fins i tot assassinar i deportar molts magiars. Actualment els romanesos i els hongaresos conviuen sense tantes tensions al pas.

Etimologia.
El nom de Transsilvnia va ser utilitzat per primera vegada en un document llat el 1075 com a "Ultra Silvam", que significa "ms enll de la forest". El nom va ser canviat desprs a "Transylvania", que conserva el mateix significat. Aquest nom s una traducci de l'expresi hongaresa Erd -elve, ja que a Hongria fins al segle XIX el llat era la llengua oficial.

El nom actual en hongars s Erdly, del qual es deriva el nom romans Ardeal. Aquest fet, per, es negat en cercles nacionalistes romanesos amb l'argument de qu en realitat es tracta d'un nom d'origen desconegut. En romans tradicionalment s'ha fet servir tamb el nom de  ara Ungureasca, literalment "Terra dels Hongaresos".

El nom alemany Siebenbrgen significa "set ciutats", en referncia a les ciutats dels saxons transsilvans de la regi.

Histria.

 Histria antiga: Transsilvnia en el cor de l'estat daci .



Herodot informa del Agathyrsi, que vivien a Transsilvnia en el segle V aC.


Vegeu tamb.
Hongaresos de Romania;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53846" title="Eurbia" nonfiltered="1158" processed="1157" dbindex="21227">
L'origen del terme Eurbia es troba en el ttol d'una revista dirigida a mitjans dels anys 70 del segle XX per Lucien Bitterlein, president de l'Associaci per a la Solidaritat Francorab, i publicada conjuntament pel Groupe d'Etudes sur le Moyen-Orient (Ginebra), France-Pays Arabes (Pars), i el Middle East International (Londres).

Posteriorment, Bat Ye'or va difondre l's del mot Eurbia amb el propsit de descriure el procs que, segons ella, s'est esdevenint d'integraci poltica i cultural d'Europa a l'Islam. Aquesta evoluci va ntimament lligada a un canvi demogrfic que significa passar del predomini d'una poblaci europea occidental a una altra d'araboislmica. Bat Ye'or considera aquest procs com el resultat d'una poltica encapalada per Frana d'intentar contrarestar el poder dels Estats Units mitjanant l'apropament als pasos rabs, i el veu com la causa principal de l'hostilitat europea contra Israel.

El concepte Eurbia s'ha popularitzat en grans mitjans de comunicaci dels Estats Units, com ara la FOX, per referir-se al futur d'Europa, amb una poblaci musulmana jove i en gran creixement, que, de cap manera, vol integrar-se a la civilitzaci occidental.


 Eurbia segons Bat Ye'or .

La maquinria que ha convertit Europa en un nou continent de dhimnitud es va engegar ara fa uns trenta anys per iniciativa de Frana. Es va dissenyar una mplia poltica de simbiosi d'Europa amb els pasos arabomusulmans, concebuda per conferir a Europa -i especialment a Frana- un poder i un prestigi suficients com per competir amb els Estats Units. Aquesta poltica va ser iniciada sigilosament sota l'innocent nom de Dileg Eurorab. Aquesta estratgia, l'objectiu de la qual era la creaci d'una entitat mediterrnia eurorab, basada en la lliure circulaci de persones i mercaderies, tamb va determinar les poltiques d'immigraci envers els rabs a seguir per la Comunitat Europea. Els rabs van establir les condicions d'aquesta associaci:

Una poltica exterior europea independent i hostil als Estats Units;

 El reconeixement per Europa del poble palest i el suport a la creaci d'un estat palest. Vegi's Palestina;

Suport europeu per a l'Organitzaci de l'Alliberament de Palestina (OAP), grup terrorista dirigit per Iasser Arafat;

Reconixer Iasser Arafat com l'nic representant del poble palest;

La deslegitimaci de l'estat d'Israel, tant a nivell histric com poltic, i la defensa del control rab sobre Jerusalem, la qual cosa ha dut a l'antisemitisme i a l'antisionisme ;

Bat Ye'or resum les seves idees sobre Eurbia a National Review d'aquesta manera:

 La desmesurada cobdcia econmica d'Europa fou instrumentalitzada per la Lliga rab en una estratgia poltica a llarg termini dissenyada contra Israel, Europa i els Estats Units. Per mitj del laberint del sistema del Dileg Eurorab, es va dissenyar una poltica de deslegitimaci d'Israel. Estratgicament, la Cooperaci Eurorab fou un instrument poltic per fomentar l'antiamericanisme a Europa, el fi del qual era separar i afeblir els dos continents mitjanant una incitaci a l'hostilitat i la permament denigraci de la poltica americana a l'Orient Mitj. 

Enllaos externs.
Eurabia, Bat Ye'or, National Review, 9 d'octubre 2002 ;
Eurabia?, Niall Ferguson, The New York Times, 4 d'abril 2004;
 The New York Times: Europe's Jews Seek Solace on the Right 20 de febrer 2005;
 The New York Sun: Slap at European Jewry Prompts Backlash 3 de mar 2005;
The Press and dhimmitude in the Netherlands, 24 de mar 2005;
The Civilization of Dhimmitude a review of , by Bat Ye'or. Review by Bruce Thornton, 26 de mar, 2005. ;
 Eurabia defined;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53847" title="Piomingo" nonfiltered="1159" processed="1158" dbindex="21228">
Piomingo (1750-c.1837) Cabdill chickasaw. El 1786 va fixar els lmits territorials en el Tractat de Hopewell. Va ajudar als nord-americans amb un altre cap, Tishomingo, durant la revoluci i a derrotar Little Turtle a Fallen Timbers el 1793, el 1795 els va demanar ajut contra els creek. Aix va celebrar amb George Washington la Conferncia de Nashville (1792) pel qual se li reconeixia els lmits de terres.


 Enllaos externs .
 Biografia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53848" title="Tishomingo" nonfiltered="1160" processed="1159" dbindex="21229">
Tishomingo o Tishu Minku (m. 1841). Se sap poc de la seva vida, fou un dels caps principals chickasaw i el 1832 fou obligat desprs de ser empresonat a Mississippi a signar el tractat pel qual la seva tribu cedia als blancs llurs terres i marxava a Oklahoma. Va morir malalt pel cam.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53850" title="Cyrus Harris" nonfiltered="1161" processed="1160" dbindex="21230">
Cyrus Harris   (Pontotoc, Mississippi, 1817- Mill Creek, Oklahoma, 1888). Governador dels chickasaw els periodes 1856-1858, 1860-1862, 1866-1870 i 1872-1874. El 1837 fou traslladat amb la seva famlia a Oklahoma i ja el 1855 fou delegat chickasaw a Washington. Fou partidari dels Estats Confederats d'Amrica, i el 1862 a marxar al front; va construir nombroses escoles i el 1866 fou obligat a alliberar tots els esclaus de Territori Indi.

 Enllaos externs .
Biografia ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53851" title="Benjamin Franklin Overton" nonfiltered="1162" processed="1161" dbindex="21231">
Benjamin Franklin Overton (Mississippi, 1836-Red river, Oklahoma, 1884). Governador chickasaw. Descendent dels fundadors de Memphis i noms era en part indi, rest orfre de petit i va anar poc a l escola. Es dedic a l agricultura fins que el 1874 fou nomenat governador chickasaw amb suport del Pullback Party (Indis Purs), i ho fou del 1874 al 1878 i del 1880 al 1884. Malgrat defensar els valors tradicionals indis, va fer ciutadans chickasaw tots els blancs del territori.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53852" title="William Malcolm Guy" nonfiltered="1163" processed="1162" dbindex="21232">
William Malcolm Guy (Boggy Depot, Oklahoma, 1845 - Sulphur, Oklahoma, 1918). Governador chickasaw. Fill de mare escocesa, el seu pare es va establir a Oklahoma el 1837; tamb era parent de Cyrus Harris. Durant la guerra civil americana es va enllistar com a coronel de l exrcit confederat i lluit a Bull Run i Gettysburg. Fou present tamb en la rendici d Appomatox el 1845. Desprs va tornar i es dedic als negocis. El 1882 fou escollit cap del parlament chickasaw i fou cap chickasaw del 1886 al 1888, pel partit progressista. Desprs de dos anys controvertits i turbulents per oposar-se a la discriminaci dels no indis, fou derrotat i es retir a la seva granja.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53855" title="William Leander Byrd" nonfiltered="1164" processed="1163" dbindex="21233">
William Leander Byrd  (Marshall, Mississippi, 1844-1915) Governador chickasaw. Mests de chickasaw i angls, treball en la seva granja fins que es va enllistar en l exrcit confederat el 1864. Es cas amb una choctaw i esdevingu lder dels chickasaw  purs  (no mestissats), i aconsegu aix ser cap dels xickasaw el 1888-1892. Intent infructuosament ser escollit novament el 1902, i com no ho aconsegu es retir als seus negocis.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53856" title="Te Ata" nonfiltered="1165" processed="1164" dbindex="21234">
Te Ata  (Tishomingo, Oklahoma, 1895-1995). Artista chickasaw. Filla d un membre del Consell Tribal, va estudiar i organitz de jove alguns grups de teatre. Ha viatjat arreu en representaci de la cultura del seu poble. Destacada contadora d histries, destaca Baby rattlesnake (1989).


 Enllaos externs .
 Biografia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53857" title="Linda Hogan" nonfiltered="1166" processed="1165" dbindex="21235">
Linda Hogan (Denver, Colorado 1947). Escriptora chickasaw. Criada a Oklahoma, el 1978 es gradu a la Universitat de Colorado, on ha donat classes al departament d angls, i des d aleshores es dedic a la poesia. Autora d Eclipse (1983), Seeing through the sun (1985), Mean spirit (1990), Red Clay (1991), Solar storms (1995), Power (1998) i The woman who watches over the world: a native memoir (2001).


 Enllaos externs .
 Biografia;
 Crtica literria;
 Biografia i obres;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53858" title="Core" nonfiltered="1167" processed="1166" dbindex="21236">



El core s una llengua d'origen asitic. s la llengua oficial de Corea del Nord i Corea del Sud. Tamb es parla a la prefectura autnoma coreana de Yanbian de la Repblica Popular de Xina. Hi ha, en tot el mn, 78 milions de parlants del core, incloent grans grups als pasos de l'ex-Uni Sovitica, Austrlia, els Estats Units, el Canad, el Brasil, el Jap i recentment les Filipines. Tamb n'hi ha minories de grandria considerable a l'Argentina i a Mxic. 

La classificaci lingstica del core s incerta. Sovint, alguns fillegs l'han relacionada amb les llenges altaiques, i altres la consideren una llengua allada. Va tenir molts prstecs per part del japons durant l'ocupaci japonesa (1910-1945), per tamb hi existeixen molts vocables xinesos per la influncia cultural. 

El core s una llengua aglutinant en la seva morfologia, i t una sintaxi Subjecte-Objecte-Verb. 

Quant a l'escriptura, s'usen tant els hanja (manllevats de l'escriptura xinesa) com el hangul, un sistema alfabtic creat al segle XV, que antigament s'escrivia de dalt a baix i de dreta a esquerra, per que actualment s'escriu d'esquerra a dreta. Aquest ltim est desplaant als ideogrames fins el punt que avui ja no s'usen els hanja per a escriure paraules natives coreanes.


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53859" title="Lynn Moroney" nonfiltered="1168" processed="1167" dbindex="21237">
Lynn Moroney s una escriptora chickasaw d'Oklahoma. Contadora i recollidora d histries, pass cinc anys al Planetari Kirkpatrick d Oklahoma per a recollir llegendes sobre el sistema solar. Autora d Elinda Who Danced in the Sky: An Estonian Folktale (1990), Moontellers: Myths of the Moon from Around the World (1995), The Boy Who Loved Bears: Adapted from a Traditional Pawnee Tale (1994) i Viborita de cascabel (1996) en espanyol.

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Contistes indis;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53860" title="Micalet" nonfiltered="1169" processed="1168" dbindex="21238">




El Micalet, o Miquelet, s el nom que rep popularment el campanar de la Catedral de Valncia, i s un dels principals smbols de la ciutat de Valncia.
El seu nom s un diminutiu del de la campana principal, Miquel, que amb la fontica local ha esdevingut Micalet, nom amb el que vertaderament es coneix a la torre. Durant molts segles fou anomenat Campanar Nou o Campanar de la Catedral, per diferenciar-lo del Campanar Vell, una torre de planta quadrada i de factura romnica, ubicada en el carrer de la Barcella. 

 Histria .

Una placa collocada a la base de la torre ens parla dels seus orgens:   Aquest campanar fonch comensat en l'any de la Nativitat de Nostre Senyor Du Jesuchrist MCCCLXXXI, reynant en Arag lo molt alt senyor rey en Pere. Estant de bisbe en Valncia lo molt alt en Jaume, fill del alt infant en Pere e cosin germ del dit rey  . Inici l obra el mestre picapedrer Andreu Juli, fins que en 1396 un terratrmol va interrompre les obres, encara al primer cos de la torre. Al 1402 dirigeix l obra Josep Franch, mestre d obres de la Seu, i al 1414 s encarrega Pere Balaguer, constructor tamb de les Torres de Serrans a la mateixa ciutat. En 1425 es dona per acabada la construcci faltant el remat final, que mai arribaria a construir-se, una agulla projecte d Antoni Dalmau. Al seu lloc es faria una estructura de fusta que subjectava la campana de les hores, substituda entre 1660 i 1736 per una espadanya de pedra qu s la que roman avui. Tenia una elegant cresteria calada que li servia de corona, que va ser arrasada al segle XVIII, sent substituda primer per una barana de fusta i en el segle XIX per una barana metllica fins la restauraci de 1983, realitzada sense respecte als testimonis arqueolgics conservats fins aquell moment en la mateixa terrassa i que ara estan exposats a la Casa del Campaner



 Caracterstiques i funcions .

Inicialment era una torre exempta, unida a la Seu a finals del segle XV al perllongar-se la nau central. T accs per una portada angular adornada amb arquivoltes i un pas cobert amb curioses voltes nervades. La torre del Micalet s d estil gtic catal, amb una decoraci sbria, bsicament els prismtics contraforts de les arestes i les primes motllures que senyalen els diferents nivells dels pisos. T forma de prisma octogonal, amb un permetre i una altura iguals: 58 80 metres. Hi ha al seu interior una escala helicoide de caragol amb 207 escalons de pedra, des d on s accedeix a l interior dels diferents pisos i a la terrassa superior. El primer pis o cos s masss excepte al lloc de l escala. Al segon cos trobem l antiga  Pres  o Asil de la Catedral, de planta octogonal i amb sostre de volta. Al tercer cos hi ha una sala semblant, per ms gran, coneguda com a Casa del Campaner, i al quart i ltim cos la Sala de les campanes, amb set finestres des d on pengen les 11 campanes, i una vuitena que dona llum a l escala. Finalment, des de la terrassa, on trobem la campana de les hores i la dels quarts, es pot veure una magnifica perspectiva de la ciutat de Valncia, sobretot del centre histric.

Les campanes del Micalet van ordenar la vida civil i religiosa de la ciutat de Valncia des del segle XV fins a vora el segle XX, per histricament la torre ha servit per a ms coses que com a simple campanar. La segona planta era el lloc on s acollia als refugiats de la Seu, i des d ella es feien les fumades, que amb les nombroses torres que hi havia al llarg de la costa valenciana s avisava del perill de pirates i turcs. Al segle XIX avisava de l entrada i sortida de naus del port de Valncia, i des de sempre les seues vistes han impressionat els visitants de la ciutat, deixant constncia en alguns escrits, com ara Vctor Hug, o la descripci que al 1792 feia el botnic Antoni Josep Cavanilles de l horta de Valncia vista del de dalt la torre.


 Les Campanes .

El Miquel s la campana principal, que dna nom a la torre. s la que dna les hores, es va fondre al 1532, i pesa 10.997 quilograms, la ms gran encara en s de tota la Corona d'Arag. El Sant Vicent Ferrer s la campana dels quarts, pesa 724 kg. i s de 1736. Ambdues sn a l espadanya del campanar.

Ja a la Sala de Campanes en trobem onze des del primer moment de la construcci de l edifici. En temps medievals parlaven de els cinc senys i les sis morlanes; en temps ms recents de les cinc grans i els sis tiples. Aquestes sn les utilitzades per als diversos senyals diaris, festius, de mort i extraordinaris. Per als vols, no obstant, s costum antiga utilitzar sols les cinc grans. 
La ms antiga s la Caterina (512 kg.), de 1305, fins ara la ms antiga en s de tota la Corona d'Arag, mentre que la ms nova s la Violant (409 kg.), de 1735. Els altres tiples sn l Eloi (260 kg.), l rsula (307 kg.), de 1438, la Brbera (767 kg.), de 1681, el Pau (767 kg.), de 1489 i l Arcs (2.047 kg.) de 1529. De les grans, el Vicent (1.740 kg.) s de 1569, l Andreu (2.047 kg.) de 1604, el Manuel (2.500 kg.) de 1621, el Jaume (3.075 kg.) de 1429 i la Maria  (3.590 kg.) de 1544. 

s de notar la manera peculiar d anomenar-les, que sols coincideix, en un parell de casos, amb les inscripcions: s hi afegeix "el" o "la" davant el nom de la campana, segons es tracte d un personatge femen o mascul, sense posar-hi cap altre adjectiu. 
Es tracta d un dels conjunts ms nombrosos de campanes gtiques de tot l Estat, amb dues de majscula gtica (la Caterina i el Jaume) i cinc de minscula gtica, l rsula, el Pau, l Arcs, el Vicent, l Andreu i la Maria, a les quals cal afegir el Miquel.

 Enllaos externs .

 Pgina oficial dels Campaners de la Catedral de Valncia. En concret, sobre el Micalet ac.
 Vol general de les campanes del Micalet, pel gremi de Campaners de Valncia, en mp3.
 Vol de les cinc grans, pel gremi de Campaners de Valncia, en vdeo.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53861" title="Bill Anoatubby" nonfiltered="1170" processed="1169" dbindex="21239">
Bill Anoatubby (Tishomingo, Oklahoma, 1945). Poltic chickasaw. Escollit governador chickasaw el 1987, ha fomentat l estudi de la llengua chickasaw i ha procurat eliminar el dficit econmic de la naci chickasaw.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53864" title="Capgrs" nonfiltered="1171" processed="1170" dbindex="21240">

El capgrs, cabot, cap de bou, renoc, cullereta o papibou s la forma que presenten els amfibis anurs en el seu estat larvari, com la granota o la reineta.

Neix dels ous dipositats entre les plantes palustres en llocs de poca fondria, tot i que alguns amfibis porten les cries al damunt fins que es desenvolupen. El capgrs es caracteritza per la manca d'extremitats, les quals li van apareixent a mesura que es desenvolupa. A la vegada, la cua va desapareixent.

Referncies.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53865" title="Pirene" nonfiltered="1172" processed="1171" dbindex="21241">
Pirene, en la mitologia grega era la filla del rei Tbal.

La llegenda explica que Pirene, s'escapava de Geri, el monstre de tres caps, a travs dels Pirineus, i aquest per tal que no es pods escapar els va incendiar, per tal de deixar-la allada.

Heracles, que passava per all, sent uns gemecs, i entre les flames trob a Pirene, greument ferida, que abans de morir li explic que Geri prengu el tron al seu pare, Tbal, rei d'Ibria, motiu pel qual ella hagu de fugir i amagar-se a aquells boscos. Geri temors que Pirene retorns algun dia a reclamar el tron, va calar foc a les muntanyes i es retir a Gades.

A continuaci Pirene ced els seus dominis a Heracles i mor en els braos d'aquest. Heracles, va cobrir el cos de Pirene amb moltes pedres grandioses, fins que es form un masss de roca que comenava al Cantbric i acavaba al Mediterrani, on va llenar les pedres restants, formant-se el cap de Creus.

Desprs, aquest s'embarca cap a Montjuc, on va prometre que fundaria una ciutat, i perseguiria a Geri.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53866" title="El Cid" nonfiltered="1173" processed="1172" dbindex="21242">
 

Rodrigo Daz de Vivar (Vivar del Cid, andalucia 1055 - castilla la mancha 1058) conegut com Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'rab vulgar       sidi, el meu senyor) va ser un noble castell, mercenari i figura llegendria de la Reconquesta espanyola. 

Antecedents.
Era fill de Diego Lanez i d'una filla de Rodrigo lvarez. Per via paterna descendia de Lan Calvo, un dels mtics Jutges de Castella. En quedar orfe de pare, es va criar a la cort del rei Ferran I al costat del fill del rei, el prncep San. 

Al servei de San II de Castella.
Entre els anys 1063 a 1072 va ser el bra dret de l'infant San de Castella i va guerrejar al costat d'ell en diverses batalles, entre elles la Batalla de Graus, en la que els castellans, aliats amb la taifa de Saragossa, van impedir que Ramir I d'Arag, que va morir en la batalla, aconquers Graus. Va ser nomenat alferes reial quan San va accedir al tron de Castella el 1065. 

Cap al 1066 va obtenir el ttol de Campeador (Campidoctor) al vncer en combat singular a Jimeno Garcs, l'alferes del rei de Navarra, per a dirimir una disputa per uns castells fronterers. Com a cap de les tropes anals, el Cid va acompanyar al rei San en la guerra que aquest va mantenir amb els seus germans, Alfons VI de Castella, rei del Lle i Garcia, rei de Galcia, pel repartiment de l'herncia del seu pare. Alfons va caure derrotat a les batalles de Llantada (1068) i Golpejera (1072) i va acabar exiliat al regne morisc de Toledo. 

San es va enfrontar a la seva germana Urraca i va assetjar Zamora. All va morir assassinat pel noble lleons Bellido Dolfos, per la qual cosa Alfons es va convertir en sobir de Lle i Castella. 



Al servei d'Alfons VI de Castella.
Degut a que era alferes reial i expert en el dret castell, el Cid va prendre jurament al nou rei a l'Esglsia de Santa Gadea. El contingut del jurament tradicionalment est relacionat amb l'assassinat de San, tot i que altres interpretacions simplement diuen que va ser un jurament dels furs de Castella. 

Amb el nou rei, el crrec d'alferes reial va passar a Garca Ordez, comte de Njera. Alfons va concedir al Cid la m de la seva neboda donya Ximena Daz, filla del comte de Oviedo, amb qui es va casar al juliol de 1074. 

El 1079, el Cid va ser comissionat pel rei per a cobrar les pries al rei de Sevilla i va ser atacat pel rei de Granada i Garca Ordez. Rodrigo va sortir victoris d'aquests enfrontaments, per al seu retorn a la cort s trat per Garca Ordez i Pedro Ansrez, poderosos nobles lleonesos, qui van convncer al rei perqu el desterrs. 

Primer desterrament.
Acompanyat de la seva tropa, el Campeador va oferir els seus serveis primer al comte de Barcelona Ramon Berenguer II i desprs a Berenguer Ramon II, per al ser rebutjat, va decidir ajudar a al-Muqtadir, emir de Saraqusta, que era tributari del Regne de Castella. L'any 1082 a la batalla d'Almenar va vncer a Berenguer Ramn II i prop de Morella a San III d'Arag i a al-Muzafar, germ de al-Muqtadir i sobir de Larida, Turtuixa i Dniyya, el 1084. 

La invasi almorvit i la derrota d'Alfons VI de Castella a la batalla de Sagrajas el 1086 va propiciar l'acostament entre rei i vassall, a qui se li va encarregar la defensa de la zona llevantina. Entre 1087 i 1089, va fer tributaris als monarques musulmans de l'Emirat d'Albarras i l'Emirat d'Alpont i va impedir que la ciutat de Balansiya, governada pel rei Yahya Al-Qadir, aliat dels castellans, caigus en mans de al-Mundir i del comte de Barcelona Berenguer Ramon II. L'any 1089 es produex una nova distensi amb Alfonso VI, a l'arribar tard les tropes de El Cid al Setge d'Aledo, el que provoca un segon desterrament. 

Segon desterrament i Conquesta de Balansiya.
El 1090 El Cid va retornar a Balansiya, on es va convertir en protector de Yahya Al-Qadir i va derrotar una vegada ms a Berenguer Ramon II a la batalla de Tbar. Desprs de l'ocupaci de la ciutat per part dels almorvits a l'octubre de 1092, Rodrigo va iniciar un setge a Balansiya fins el maig de 1094, data en la qual el setge s'acab, i Rodrigo entr a la ciutat, creant aix el seu propi regne. Oficialment aquesta conquesta es fu en nom del monarca castell per realment Rodrigo ho va fer independentment d'aquell. La resposta almorvit no es feu esperar per foren derrotats a la Batalla de Quart de Poblet.

El 1097, en plena ofensiva de Yusuf ibn Tashfin contra Toledo i Balansiya derrota als almorvits a la Batalla de Bairn per perd el seu fill Diego Rodrguez a la Batalla de Consuegra, en la que els castellans son severament derrotats.

El Cid va morir a Valncia el 10 de juliol de 1099. La seva muller, Ximena Daz, va aconseguir defensar la ciutat amb l'ajuda del seu gendre Ramon Berenguer III de Barcelona, fins a l'any 1102, en el qual el rei Alfons VI de Castella va ordenar l'evacuaci de la ciutat i va caure en poder dels almorvits. Valncia va ser capturada per aquests el 5 de maig de 1109 i no va ser cristiana fins 125 anys desprs.

Aliances i descendents.
Establert ja a Valncia, Rodrigo es va aliar amb Pere I d'Arag i amb Ramon Berenguer III amb el propsit de frenar conjuntament l'embranzida almorvit. Les aliances militars es van reforar amb matrimonis de les seves filles. 

 Maria, casada el 1098 amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer III;
 Cristina, casada amb l'infant Ramir de Navarra. ;

Aix mateix va tenir un fill Diego Rodrguez, que va morir a la batalla de Consuegra el 1097, on el rei Alfons VI de Castella va caure derrotat. 

Les seves gestes van ser cantades al Cantar de Mio Cid, datat al segle XII valorant-lo de gran capit i bon poltic i la seva figura adquireix perfil llegendari en el roman castell, encarnant els trets ideals de l'nima castellana. La imatge del Cid que transmet el romancer castell es, per, diferent de la del Cantar: s un Cid molt ms orgulls, rebel contra el rei, front al Cid mesurat i sempre desitjs de reconcialiar-se amb el rei que trobem al poema pic. La mateixa visi del romancer ser la que trobarem a l'pica cidiana tardana del poema Mocedades de Rodrigo.

La seua histria va ser recreada a la pellcula El Cid, de coproducci italo-estatunidenca, i rodada en part a Penscola. El personatge d'en Rodrigo va ser interpretat per Charlton Heston.






Referncies.


Enllaos externs. 
  Cam del Cid ;
 Fil Cavallers del Cid de les Festes de Moros i Cristians de Callosa d'en Sarri;
  The march of conquest of Yusuf ibn Tashfin: The birth of the Lamtuna-Banu Turjut empire;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53867" title="Garrotn" nonfiltered="1174" processed="1173" dbindex="21243">
El garrotn (de l'asturi garrotinada, cop de blat a l'era per desgranar-lo) s un tipus de can improvisada.

El seu origen s asturi. Al segle XIX es va estendre pel territori espanyol i davant l'auge de la moda del flamenc ja en el segle XX va agafar un toc d'aquest estil musical, concretament de canto chico de mans de la Nia de los Peines amb el que es va estendre. Hi ha la creena de qu va arrelar especialment entre els gitanos de Lleida tot i no haver-hi proves documentals que ho permetin assegurar.

Consta d'una tornada fixa amb una melodia rtmica, i les estrofes es van improvisant a mesura que es canta. El contingut de les estrofes sol ser burlesc o irnic, amb l'nic objectiu de divertir a la gent que l'escolta.

En l'anomenat Garrotn de Lleida l'estrofa sol ser, tot i que amb petites variacions:
Al garrotn, al garrotan,
de la vera vera vera de Sant Joan;
al garrotin, al garrotan,
de la vera vera vera de Sant Joan.

La tornada s una estrofa de quatre versos d'entre cinc i set sllabes, que es fan concordar amb la msica, per la qual cosa sn irregulars. Aquests, solen rimar noms el segon i el quart, atenent al fet que solen ser improvisats durant la can. Entre estrofa i estrofa es canta la tornada per tal de deixar temps a preparar-se el segent. Un exemple seria:

Jo tenia una amigueta
amb un do molt especial
cada cop que veia un noi
li feia aixecar el pardal.

Actualment el garrotin s present en concerts de grups de folk i fins i tot de rock catal sense perdre el seu carcter participatiu i festiu.

 Vegeu tamb .
 Corranda;
 Glosa;
 Nyacra;

Enllaos externs.
Llibre Lo garrotin de Lleida, sintonia d'una ciutat de paios i gitanos;
Garrotiner, pgina sobre els garrotins i can improvisada;
Partitura de garrotn;
Cor de Carxofa, associaci pel foment de la can improvisada;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53869" title="Cantar de Mio Cid" nonfiltered="1176" processed="1174" dbindex="21245">
Cantar de Mio Cid, can de gesta annima, que se suposa que fou composta a principis del segle XII. 

Tan sols es conserva un text escrit el 1307 i no publicat fins al segle XVIII. s un document molt valus pel seu carcter histric, que ens dna a conixer l'poca que va ser compost: costums, classes socials i esdeveniments, entre altres.

Literriament segueix el model de l'pica francesa, per amb ms escenes domstiques que apropen l'obra als lectors, com acostuma a passar en les adaptacions espanyoles. Era una obra que es transmetia oralment per s'ha conservat perqu va ser escrita una de les seves versions.

El manuscrit. 

 

Existeix un exemplar nic que actualment es troba a la Biblioteca Nacional d'Espanya a Madrid. 

Al segle XVI es guardava en l'Arxiu de Vivar del Cid. Desprs se sap que va estar en un convent de monges del mateix poble. Eugenio Llaguno y Amrola, secretari del Consell d'Estat, el va rescatar el 1779 perqu ho publiqus Toms Antonio Snchez. Quan es va acabar l'edici, Emilio Llaguno ho va retenir en el seu poder i ms tard als seus hereus. Va passar desprs a Pascual de Gayangos i durant aquest temps, cap a 1858, ho va veure i va consultar Dames-Hinard. A continuaci va ser enviat a Boston perqu ho veis Ticknor. 

El 1863 ja ho possea el primer marqus de Pidal. Finalment i abans de la seva custdia a la Biblioteca Nacional de Madrid, (va ser comprat el 20 de desembre de 1960) ho va heretar Alejandro Pidal i a casa seva ho van estudiar Vollmller, Baist, Huntington i Ramn Menndez Pidal. 

Es tracta d'un tom de 74 fulles de pergam gruixut i gaire ben preparat. Altres 2 fulles li serveixen de guardes. A l'inrevs de la fulla 74 hi ha unes escriptures amb taques de color marr, degudes a reactius antics. Menndez Pidal va assolir llegir el primer pargraf (amb ajuda d'altres reactius qumics) per no va tenir la mateixa sort amb el segon pargraf. En aquesta mateixa pgina hi ha tamb diverses ratlles en llat, escrits amb lletra gran, del segle XIV. 

L'enquadernaci del tom s del segle XV. Est feta en taula folrada de badana i amb orles estampades. Les fulles estan repartides en 11 quaderns; al primer li falta la primera fulla; al set li falta una altra, igual que al des. 

La lletra del manuscrit s clara i cada vers comena amb majscula. De tant en tant hi ha lletres cabdals amb adorns. Precisament pel tipus de lletra que s'empra, alguns erudits van creure que el manuscrit podria ser de l'any 1207. Per nous estudis asseguren que en realitat pertany al segle XIV, basant-se que aquesta lletra se sembla ms a la qual s'usa en els privilegis d'Alfons XI de Castella (1312-1350). Les lletres majscules tenen en el seu interior dos trets parallels, detall que era com a la fi del segle XIII i durant tot el segle XIV. Altres detalls que tenen en compte els investigadors per a situar el manuscrit en el segle XIV sn: que s'empra molt la y (en paraules com myo, rey, yr), cosa rara en documents de la primera meitat del segle XIII i molt com en el XIV i XV i que utilitza la v com inicial de paraula en lloc de la u (en paraules com valer, vno) i finalment l's de Gonalo, Gonalez en lloc de Gonalvo o Gonalvez.

En l'explicit es llegix: 

Quien escribi este libro d Dios paraiso: amen ;
Per abbat le escribi en el mes de mayo;
En era de mil e CC XLV aos ;

Hi ha hagut sempre molta controvrsia entre els erudits sobre la interpretaci d'aquest explicit. Heus aqu algunes deduccions: 

Abbat s nom i no ttol, car si fos un abat duria un dom, segons l'acostumat en abats benedictins de l'poca. 

Hi va haver un Pero Abad, Chantre de la Clereca Real que apareix en documents el 1253. Potser sigui l'autor del manuscrit i que va escriure era per equivocaci en lloc dany, sent llavors l'any de 1245. 

Desprs d'estudis fructuosos sobre el tema es va arribar a la conclusi que el manuscrit s probablement del segle XIV per que s una cpia d'un anterior que es va escriure segurament en el segle XII, any de 1140, en temps d'Alfons VII de Casetella. 

L'any 2003, els professors de la Universitat de Burgos Timoteo Riao Rodrguez i Mara del Carmen Gutirrez afirmen que es tracta d'una cpia realitzada al voltant de 1235, conclusi a la qual arriben arran d'un estudi lingstic i paleogrfic.

Els autors. 

Seguint la interpretaci del text, l'estil, els temes, els llocs descrits, els investigadors han arribat a la conclusi que van ser dos els autors i ambds joglars. Tenint en compte les segents caracterstiques, el Cantar de Mo Cid es pot enclavar en l'anomenat Mester de Joglaria, aix com en l'pica mitjeval dels canatars de gesta 

El seu contingut sn fetes piques ;
Era recitat i cantat al so d'un instrument ;
S'utilitza el vers pic ;

El tema. 

Es tracta d'un heroi desterrat injustament, que ha de recuperar el seu honor. A travs de l'obra es viu l'engrandiment progressiu del personatge. Tot aix es completa a ms amb el desenvolupament de l'acci guerrera i poltica. 

Estructura de l'obra i argument. 

El Poema de Mo Cid conta les fetes de Rodrigo Daz de Vivar, El Cid Campeador. 

Se sol dividir l'obra en tres parts: 

Cantar del destierro (vv. 1-1086). El Cid ha estat desterrat de Castella. Deixa a la seva esposa i filles, i inicia una guerra plagada de victries, enviant un present al rei desprs de cadascuna. ;

Cantar de les bodas de les hijas del Cid (vv.1087-2277). El Cid conquesta Valncia i la hi dna al rei Alfonso, que el perdona. Es concerta les noces de les seves filles amb els infants de Carrin. ;

Cantar de la afrenta de Corpes (vv. 2278-3730). Ms victries de l'heroi castell. Els seus gendres acumulen gran rencor contra ell i parteixen amb les seves esposes a les seves terres. A la roureda de Corpes les assoten i les abandonen. El Cid ha estat deshonrat i demana justcia al rei. Els infants de Carrin sn derrotats pel cid. Els matrimonis sn nuls i les seves filles es casen amb els infants de Navarra i Arag. ;

Enllaos externs.
Edici facsmil de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes (en castell);
Cantar de mo Cid - Espaol ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53875" title="Free-jazz" nonfiltered="1177" processed="1175" dbindex="21246">
El Free-jazz (jazz lliure) s un estil de jazz que es caracteritza per la disminuci de la dependncia dels lmits formals. Es va desenvolupar en la dcada dels cinquanta i seixanta. Els capdavanters de l'estil van ser msics com ara Ornette Coleman, Cecil Taylor, Albert Ayler, Archie Shepp, Bill Dixon i Paul Bley. Tot i que, potser, els exemples ms coneguts sn les darreres obres de John Coltrane 

Tot i que el free-jazz s sovint associat amb l'poca en qu va nixer, hi ha tot un seguit de msics que han mantigut viu l'estil fins a l'actualitat i n'han continuat l'evoluci dins del jazz. Cal destacar-ne Peter Brotzmann, Cecil Taylor, Mars Williams, Theo Jrgensmann, Ken Vandermark o William Parker. 





.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53876" title="Velocitat d'escapament" nonfiltered="1178" processed="1176" dbindex="21247">

La velocitat d'escapament s la velocitat mnima que es necessita per poder escapar de l'atracci del camp gravitatori generat per un objecte qualssevol, enlloc de caure de nou sobre ell o entrar en rbita a una alada concreta sobre la seva superfcie. Assumim que aquest objecte no es veu afectat per cap altre fora externa apart de la gravetat. 

Emprant una definici una mica ms formal, la velocitat d'escapament s la velocitat inicial que es necessita per anar des d'un punt inicial a un camp gravitatori (amb una energia potencial concreta) fins a l'infinit amb una velocitat residual de zero respecte al camp. Normalment el punt inicial es trobar a la superfcie d'un planeta o satllit natural. Des de la superfcie de la Terra la velocitat d'escapament s d'uns 11,2 km/s, de totes maneres a 9.000 km d'alada a l'espai la velocitat d'escapament del nostre planeta s de tant sols un 7,1 km/s. A aquesta velocitat tamb se la denomina "segona velocitat csmica".

Tots els objectes sobre la Terra tenen la mateixa velocitat d'escapament, independentment de si la seva massa es d' 1 kg o de 1000 kg. El que s diferent es la quantitat d'energia necessria per accelerar la massa fins assolir la velocitat d'escapament. Com ms massiu sigui l'objecte ms energia es necessitar per aconseguir la velocitat necessria per escapar de la gravetat terrestre.

Si b la velocitat d'escapament s sempre la mateixa, la velocitat d'escapament "relativa a la superfcie" d'un cos en rotaci com la Terra, depen de la direcci a la que viatja l'objecte. Per exemple, donat que la velocitat de rotaci de la Terra a l'alada de l'equador s d'uns 465 m/s cap a l'est, un coet llanat tangencialment en direcci est necessita una velocitat d'aproximadament 10.735 km/s "respecte a la superfcie" de la terra per assolir la velocitat d'escapament, mentre que si el llancem en direcci oest la velocitat que necessitarem ser d'uns 11.665 km/s. Donat que la velocitat de rotaci disminueix conforme ens desplacem cap al nord (augmenta la latitud), la majoria d'emplaaments pel llanament de coets s'intenten ubicar el ms a prop de l'equador possible. Aix la zona de llanaments de la ESA (Agncia Espacial Europea) es troba a la Guaiana Francesa a noms 5 graus per sobre de l'equador.

A causa de l'existncia d'atmosfera al nostre planeta no s possible accelerar un objecte a 11,2 km/s prop de la superfcie. Aquestes velocitats sn molt lluny de les possibilitats de la majoria de sistemes de propulsi hipersnics actuals, i probablement causarien la combusti de l'objecte en qesti a causa del fregament atmosfric. Actualment, el sistema que utilitzen les naus i sondes espacials  consisteix en collocar-les prviament a una rbita terrestre baixa (LEO, Low Earth Orbit en angls) i desprs son accelerades fins a la velocitat d'escapament, que a aquesta alada s d'aproximadament 10,9 km/s. De totes maneres l'acceleraci necessria s generalment encara menys perqu, a aquest tipus d'orbita, les naus acostumen a anar a uns 8 km/s.

Clcul de la velocitat d'escapament.

Per a calcular la velocitat d'escapament d'un objecte qualsevol de massa m es considera que l'energia cintica d'aquest cos ha d'igualar l'energia potencial gravitatria que el lliga al cos celeste, de massa M. Qualsevol energia cintica igual o superior a aquesta permetr escapar de l'atracci gravitatria:

;

allant d'aqu la ve:

;

on:
ve s la velocitat d'escapament.
G s la constant de la gravitaci universal (6,67210-11 Nm/kg).
M s la massa del cos celeste (planeta, satllit natural o estrella).
r s la distncia entre el centre del cos i el punt en el que estem calculant ve (si som a la superfcie del cos, r ser igual al seu radi).
  s el parmetre gravitacional estndard.  ;


Cal destacar que el valor de la velocitat d'escapament no depen de la massa m de l'objecte; noms depen de la massa del cos celeste i augmenta amb la massa d'aquest i disminueix a mesura que ens allunyem del seu centre.

Mltiples fonts gravitatries.

La velocitat d'escapament des d'una posici en un camp gravitatori amb mltiples origens es deriva de la quantitat total d'energia potencial per kg en aquesta posici concreta relativa a l'infinit. L'energia potencial generada per totes les fonts a el punt concret es poden sumar simplement. Per la velocitat d'escapament aquest clcul resulta ser l'arrel quadrada de la suma dels quadrats de les velocitats d'escapament individuals de totes les fonts.

Per exemple, des de la superfcie de la Terra, la velocitat d'escapament per la combinaci Terra i Sol s . D'aqu es desprn que la velocitat necessria per abandonar el sistema solar s de 13,6 km/s relativa a la Terra en la direcci de l'rbita terrestre, ja que a aquesta velocitat cal sumar-li els 30 km/s que representen la velocitat orbital de la Terra al voltant del Sol.

Llista de velocitats d'escapament.




 Vegeu tamb .
 Velocitat orbital;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53881" title="Competicions catalanes de futbol americ" nonfiltered="1179" processed="1177" dbindex="21248">
La Federaci catalana de Futbol Americ (FCFA) organitza competicions des de la temporada 1988-89, quan va crear la Lliga catalana de futbol americ, que va comenar amb quatre equips: els Badalona Drags, el Bfals del Poble Nou, el Pioners de l'Hospitalet i els Boxers de Barcelona.

Campions de les competicions catalanes.
Senior i Jnior Masculina.



Senior Femenina.



Vegeu tamb.
 Futbol americ;
 Equips catalans de Futbol Americ;

Enllaos externs.
 Federaci Catalana de Futbol Americ;
 Palmars competicions;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53883" title="Mafalda de Portugal i de Savoia" nonfiltered="1180" processed="1178" dbindex="21249">
Mafalda de Portugal, (Coimbra, Portugal 1149 - 1160), princesa de Portugal.

Filla d'Alfons I de Portugal i de Mafalda de Savoia, i germana del rei San I de Portugal.

El 30 de gener de 1159 s'acord el seu casament amb Alfons I el Cast de Catalunya-Arag, un infant de vuit anys. Tanmateix, aquest casament no es pogu realitzar per la mort de la princesa portuguesa aquell mateix any.

Aquest succs per no imped estrnyer els lligams entre la Corona d'Arag i el Regne de Portugal ja que el mateix germ de Mafalda i futur rei de Portugal, San I, es cas el 1175 amb Dola de Barcelona, germana d'Alfons el Cast.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53884" title="Fril-Vencia Jlia" nonfiltered="1181" processed="1179" dbindex="21250">


El Fril   Vencia Jlia (en itali Friuli-Venezia Giulia, en furl Fril Vignesie Julie, en eslov i serbocroat Furlanija-Julijska krajina, en alemany Friaul-Julisch Venetien) s una regi amb Estatut Especial del nord-oest d'Itlia, rodejada per la regi del Vneto, les repbliques d'ustria i Eslovnia i el mar Adritic. Est formada per les antigues regions histriques del Fril i de la Vencia Jlia. T 7.844 kilmetres quadrats i 1,2 milions d'habitants. Les principals ciutats sn Trieste (en eslov Trst, en alemany Triest; 210.000 hab) i Udine (en furl Udin, 95.000 hab).

 Orografia .
El pas s dividit en dues zones orogrfiques diferenciades: al nord, la muntanya, i al sud, la planura. Les principals unitats muntanyenques sn:
 Al nord-oest, els Monz Carnichis (monts Crnics), amb les alries del Canin (2.585 m), el Corno (1.478 m), Coglians (2.781 m), Sernio (2.190 m) i el Carneget (2.322 m).
 Al nord-oest, els Monz Julis (monts Julians), amb les alries del Raut (2.026 m), Pramaggiore (2.479 m), Montalcone (2.548 m), Preti (2.703 m) i Duranno (2.668 m).

Els principals rius que reguen el pas sn: Tagliamento, Livence, Maduna, Cellina, Fella i Natisone. Tamb hi ha alguns llacs (ms aviat albuferes), com els de Maran i Grado. El pas, aix, es divideix en tres zones:
 Fril Occidental, del riu Livence al Tagliamento.
 Fril Central, entre els rius Tagliamento i Judrio.
 Fril Oriental, fins al riu Timavo.

 Economia .
Tradicionalment es basava principalment en l agricultura (9,4 % de la poblaci activa), la ramaderia i la fusta de muntanya. Produeix el 8 % del blat de moro d Itlia, per tamb sn importants les produccions de blat, patata i bleda-rave sucrera. Noms el 18 % del terreny s conreable, per s fora ben aprofitat.  Fins a la segona guerra mundial es basava nicament en l agricultura, sobretut al Fril Central, per la producci s insuficient per al consum intern, i noms exporta vi i oli d oliva merc el capitalisme d empresa i les noves tcniques de conreu. Desprs de la guerra es produ un fort despoblament de la muntanya, amb l aband dels conresus de la plana i una forta urbanitzaci i industrialitzaci. 

A partir dels anys 50 es produ un fort desenvolupament industrial amb inversi de capital pblic i privat no furl que es va tallar quan la crisi dels anys 70. Tanmateix, a Pordenone, Udine i Manzano hi hagu una certa expansi industrial rapidssima i rellevant (Snaidero i Zanussi-AEG a Podernone), juntament amb mitjana empresa. Per durant aquells anys tamb hi hagu una influncia negativa de la servitud militar (ja que, en estar al costat de la frontera iugoslava, el Fril era considerat zona calenta), cosas que comportava forces limitacions a les possibilitats d ampliament dels centres urbans i a la creaci d infraestructurse essencials per a l increment industrial ja existent.  

Hi ha una central trmica a San Giovanni di Duino, i dues hidroelctriques a Somplago i Soverneze. Posseeix jaciments de plom i zinc a les Monz Carnichis, i s hi ha installat diverses empreses amb capital monopolstic alemany i austriac. Els principals centres sn Pordenone (amb vidrieres, terrissa i txtil), Udine (papereres, fusteres i mecnica), Cividt (cimenteres), Glemone (teixits i fusteries), Torviscos (papereres) i Ranchi dei Legionari (mecnica). Tanmateix, tot aix gira al voltant del port de Trieste, un dels ms importants de l Adritic, i punt de sortida de les exportacions furlanes. 

Darrerament, degut a la crisi econmica dels anys setanta, s ha desenvolupat una important indstria turstica aprofitant la proximitat amb Vencia, aix com el desenvolupament dels esports d hivern a les Muntanyes Crniques.  Segons dades dels 90, el 5,1 % ers dedica a l agricultura, el 29,5 % a la indstria i el 59,6 % als serveis. 

 Poltica .
El 1948 s acordaria un estatut d autonomia, per noms de caire administratiu, similar al que tenen Sardenya, Trentino-Alto Adige i la Vall d'Aosta, per hagu d esperar a l aprovaci de la Llei Scelba d Ordenament Regional del 10 de febrer del 1953, que unia el Fril a Trieste, per tal que per la Llei Constitucional del 31 de gener del 1963 s aprovs l estatut furl, que no prendria una redacci definitiva fins el 22 de maig del 1971. Les primeres eleccions regionals se celebraren el 10 de maig de 1964.

Com a les altres regions autnomes italianes, compta amb un Consiglio regionale i amb una assemblea regional, amb poders limitats. L article 3 de l estatut de la regi noms fa referncia a la protecci de la llengua eslovena, de manera que el furl no s idioma oficial, malgrat les diverses reivindicacions, i el seu s administratiu s nul.

Pel que fa a l estatut de la llengua, a diferncia d altres regions italianes, el furl compta amb un important suport no oficial. I merc la Llei Regional 68/1981 la llengua i cultura furlanes estan protegides

 Pgines que s'hi relacionen .
 Fril;
Mataiur;

 Enllaos externs.
Pgina Oficial de la regi del Fril   Vencia Jlia;
Mapa del Fril   Vencia Jlia;
Turisme del Fril   Vencia Jlia;
Aeroport del Fril   Vencia Jlia;
La Patrie dal Fril (en frils);
ItalianVisits.com;






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53885" title="Maria Daz de Vivar" nonfiltered="1182" processed="1180" dbindex="21251">
Maria Daz de Vivar ( 1080 - 1105 ), comtessa consort de Barcelona (1098-1105).

Filla de Rodrigo Daz de Vivar, anomenat El Cid Campeador, i de Ximena d'Oviedo. 

Npcies i descendents.
Es cas en primeres npcies el 1098 amb l'infant Pere d'Arag, fill del rei Pere I d'Arag i Agns d'Aquitnia. D'aquesta uni no hi hagueren fills.

Vers el 1103 es cas, en segones npcies, amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer III. D'aquest matrimoni en nasqueren dues filles:
 la infanta Maria de Barcelona, casada amb Bernat III de Besal;
 la infanta Ximena d'Osona (1105-?), comtessa d'Osona, casada el 1107 amb Bernat III de Besal, i el 1117 amb Roger III de Foix.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53888" title="Rabat" nonfiltered="1183" processed="1181" dbindex="21252">


Rabat (rab       , ar-Rab   o ar-Rib  ) s la capital del regne de Marroc, situada a la costa atlntica, a la riba sud de la desembocadura del riu Bu Regreg, que la separa de la vena ciutat de Sal. El cens de l'any 1994 reflectia una poblaci de 787.745 habitants.

Histria.
El nucli original de la ciutat fou el campament fortificat o ribat construt pel sult almohade Abd al-Mumin en 1150, aprofitant una alta paret rocosa que domina la desembocadura del riu. El lloc va ser base per a incursions almohades en la Pennsula Ibrica i va ser batejat com Ribat al-Fath o Campament de la Victria. 

En 1198 el seu nt Yaqub al-Mansur va projectar la construcci d'una gran ciutat que s'estenia sobre ms de quatre-centes hectrees, envoltada d'imponents muralles amb grans portes i sobre la qual havia d'erigir-se la mesquita ms gran del Magrib, la de Hassan.

En 1260, Alfons X de Castella conquesta i incendia la ciutat. La ciutat no va arribar a albergar el gran nombre d'habitants per a la qual va ser construda, i des de la fi de l'imperi almohade a la fi del segle XIII fins al segle XVII la seva importncia va decrixer considerablement. D'aquest perode data la necrpoli de Chellah, situada extramurs de la ciutat. 

A partir de 1610 a Rabat i la vena Sal es van installar nombrosos refugiats moriscs expulsats d'Espanya, el que va revitalitzar la ciutat. En la fortalesa dels Udaia, la part ms antiga de la ciutat, es va installar la prctica totalitat de la poblaci del poble extremeny d'Hornachos, que durant molt temps va mantenir el seu idioma i del que queden nombroses petjades. 

Durant algunes dcades, Rabat (coneguda a Europa com Sal la Nova) i Sal van conformar l'anomenada Repblica de les Dues Ribes, dedicada fonamentalment a l'activitat corsria contra vaixells cristians. Va acabar en 1666, al ser pres l'estuari pels alaus, dinastia que governaria El Marroc en endavant. 

Sal va mantenir l'activitat corsria fins a 1829. En 1912 el mariscal Lyautey va triar Rabat com capital administrativa del Protectorat Francs.












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53890" title="Eduard Kucharski i Gonzlez" nonfiltered="1184" processed="1182" dbindex="21253">
Eduard Kucharski ha estat un jugador mtic del bsquet catal de les dcades dels 40 i 50.

Histria.
Eduard Kucharski Gonzlez va nixer a L'Hospitalet de Llobregat el 22 de maig de 1925. Jugava a la posici d'aler i est considerat com la primera gran estrella del bsquet catal i espanyol. Va debutar l'any 1941 amb noms 15 anys amb el CE Laiet, club amb el que guany els primers ttols. Posteriorment, i sempre a Catalunya va jugar al Futbol Club Barcelona, Joventut de Badalona i Aismalbar de Montcada. A ms fou titular indiscutible a la selecci espanyola entre els 17 i 33 anys, disputant un total de 50 partits (xifra molt alta per l'poca) amb la qual va participar en el Campionat del Mn de Bsquet de 1950 (on noms van guanyar un partit contra Iugoslvia perque aquests es negaren a jugar en protesta per al Rgim franquista)) i en els Jocs del Mediterrani del 1955 on aconsegu la medalla d'or. Es retir el 1958.

Desprs de la seva retirada com jugador va iniciar una llarga carrera com entrenador, principalment a l'Aismalbar de Montcada (on compagin el crrec amb el de jugador), per tamb al Futbol Club Barcelona i al Joventut de Badalona. El 1960 fou el primer entrenador de l'estat que marx a l'estranger (Itlia) per entrenar. Dirig a un dels grans d'Europa, la Virtus de Bolonya. Va arribar a ser seleccionador espanyol entre 1959 i 1960, dirigint a la selecci espanyola als Jocs Olmpics de Roma 1960, els primers en la histria del bsquet espanyol.

Trajectria esportiva.
Com jugador.
 CE Laiet: 1941-1946;
 FC Barcelona: 1946-1947;
 Joventut de Badalona: 1947-1948;
 FC Barcelona: 1949-1953;
 Aismalbar Montcada: 1953-1958;

Com entrenador.
 Aismalbar Montcada: 1953-1960;
 Selecci Espanyola: 1959-1960;
 Virtus Bolonya: 1960-1963;
 Aismalbar Montcada: 1963-1964;
 Joventut de Badalona: 1964-1969 i 1975-1976;
 FC Barcelona: 1977-1979;

Ttols.
Com jugador.
 5 Copes del Rei: (1942, 1944, 1947, 1950 i 1948);
 Diversos Campionats de Catalunya;
 Medalla d'or als Jocs del Mediterrani de 1955.

Com entrenador.
 1 Lliga espanyola: (1967);
 2 Copes del Rei: (1969 i 1978);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53891" title="Sal" nonfiltered="1185" processed="1183" dbindex="21254">
Sal (en rab,     Sal  o Sl ) s una ciutat del Marroc situada en la costa atlntica, en la riba sud de la desembocadura del riu Bu Regreg, que la separa de la ciutat de Rabat. T uns 400.000 habitants (2003). Forma, juntament amb Rabat, la Prefectura de Rabat-Sal.


Fou en origen una factoria romana cridada Sala Colnia. La ciutat com a tal es va fundar en el segle X, quan la tribu berber dels Beni Ifran va fer d'ella el seu capital. Es va desenvolupar desprs sota els almohades (segle XII) i els marnides (segle XIV), grcies a la seva posici estratgica en la ruta que lligava a Fes i Marrqueix i grcies al seu port, principal punt d'intercanvi martim entre El Marroc i Europa.

Grcies a la seva gran mesquita, construda entre 1163 i 1184, i a la seva madrassa (centre d'estudis islmics) fou tamb un dels centres religiosos ms importants del Marroc. En 1260 va ser atacada per tropes castellanes, el que va propiciar la construcci d'una muralla. A l'altre costat del riu es trobava Sal la Nova, tamb anomenada Rabat, construda a principis del segle XII sobre un antic fort o ribat. A partir de 1610 arriben a ambdues ciutats diversos milers de refugiats moriscs expulsats d'Espanya, el que suposa un considerable augment de poblaci i d'activitat de la ciutat.

En 1627 Rabat i Sal es converteixen en una repblica independent, anomenada Repblica de les Dues Ribes, dirigida per corsaris (els "pirates berberiscos" de les crniques espanyoles) i dedicada fonamentalment a la pirateria. En 1666 els alauites, dinastia que actualment regna al Marroc, van prendre Rabat i van acabar amb la repblica, encara que no van poder evitar que Sal mantingus certa activitat corsria fins a una data tan tardana com 1829. En 1912 s'establ el Protectorat Francs del Marroc, amb Rabat com a capital. La fins llavors ciutat menor es converteix en una gran ciutat administrativa, i Sal qued relegada, encara que es mant com a focus cultural i religis davant de la seva vena europetzada. El port de Sal va perdre tota la seva importncia comercial, mantenint-se noms com port pesquer. En 1957 s'inaugura el primer pont que uneix ambdues ciutats.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53893" title="Armnia Sofene" nonfiltered="1186" processed="1184" dbindex="21255">
Armnia Sofene o Armnia Menor es va erigir en regne poc desprs de la derrota persa d Arbela del  davant Alexandre el gran.

La seva gnesis es desconeguda per cal pensar que un governador persa va aprofitar el moment per independitzar-se a la zona occidental. La capital era a Ani-Kamah. La regi central era la Sofene amb capital Carcatiocerta i per aix es coneix al regne com Armnia Sofene, per la seva extensi real est indeterminada. Desprs del 300 aproximadament el regne va ser vassall dels Selucides.

No es coneix cap rei fins el final del segle III aC en qu apareix un sobir de nom Arsames al que va succeir vers el  el seu fill Xerxes, que tenia per capital a Arsamosata (armeni Shimshat) i comprenia bsicament el pas de Kharpurt (Hanzith o Anzitene). Aquest any el rei selucida Antoc III el gran, decidit a suprimir les dinasties locals, va assetjar Arsamosata. Xerxes es va rendir i va implorar la clemncia del rei, que va acceptar que conservs el tron, i li va donar com a muller a la seva germana Antiochis. Aquesta princesa no va tardar a assassinar al seu esps i aix la Sofene va tornar als dominis directes selucides prop del .

Antoc va nomenat un estrateg de nom Zariadris per l Armnia Sofene o menor. Desprs de la batalla de Magnsia del Sipilos () i el tractat d'Apamea () es va proclamar independent, assolint el ttol reial amb consentiment del Senat rom. Va fundar la dinastia dels Zaridrides. El primer rei va fer construir o engrandir algunes ciutat destacant Tomisa, que dominava l accs al Eufrates i la ruta de caravanes entre el riu Halis i el Tigris.

Zariadris va morir vers el  i el va succeir el seu germ Mitrobuzanes o Merujan que va governar al tomb de trenta anys. En aquestos anys es va produir la conquesta del Taron o Tarontida (Taurantida) i de la Akilisene o Acilisene: la primera segurament referida noms a l expulsi dels soldats selucides i la segona arrabassada a Capadcia (Acilisene era una part de la Catania).

Vers el  el rei Artaxes I d'Armnia, es va aliar amb el rei Ariarates V de Capadcia i li va proposar de conquerir l Armnia Sofene, on ara ja era rei Mitrobuzanes, i repartir-se-la, per el rei de Capadcia va rebutjar participar-hi, per a canvi d aquesta neutralitat va exigir a Sofene la cessi de Tomisa.

El successor de Mitrobuzanes va ser probablement Artan o Artanes. Vers el  el regne va patir els atacs del rei del Pont. Artanes va recuperat Tomisa dels Capadocis, que va comprar al rei d aquest pas que necessitava finanament per la seva guerra amb el Pont. Vers el  Armnia Sofene fou atacada per Tigranes II d Armnia el gran, i el rei Artanes va morir a la lluita; amb aix el regne de Sofene va arribar a la fi i fou incoporat al regne d Armnia (Gran Armnia)

La Petita Armnia fou donada a Polem I rei del Pont vers el . A la seva mort vers l any  el va succeir en els territoris armenis el seu fill Zen (Artaxis Zen) que l any 18 en va rebre les insignies i el va posseir fins l any 34 en qu en fou desposeit. L emperador Claudi el va restaurar el 38 per donar-lo a Cotis, fill de Cotis III de Trcia (mort l any 19 i que era fill de Remetalces I), mentre que un Remetalces fill de Rescuporis va obtenir Trcia. El 47 Cotis va intentar obtenir el tron d Armnia (la Major) pero fou disuadit pels nobles i finalment va facilitar la continuitat de Mitridates. Al comenament del regnat de l emperador Ner l any 54, el general Corbul fou enviat amb plens poder al Orient. En primer lloc es va formar un regne a la Petita Armnia que fou donat al asmoneu Aristbul (Nicpolis i Satala) mentre que al rab Sohemos, de la casa d Emessa (Osroene), se li va donar la resta amb titol reial (Armnia Sofene). El regne fou suprimit vers l any 61 i incorporat a la Petita Armnia (vers 63), i va ser annexionat a Roma al ser incorporat aquest regne vers el 71.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53895" title="Ligria" nonfiltered="1187" processed="1185" dbindex="21256">


La Ligria s una regi de la costa del nord-oest d'Itlia, la tercera ms petita. Fa frontera amb Frana a l'oest, el Piemont al nord, i l'Emlia-Romanya i la Toscana a l'est.  La capital s Gnova.

 Orografia .
Constitueix una regi martima que s'allarga entre la Provena, a l'W, i la Toscana, a l'E, formada per una estreta faixa costanera que voreja la mar Lgur. Els ltims contraforts dels Alps Martims i les primeres serralades dels Apenins l'envolten i formen un arc en forma d'amfiteatre, alhora que la separen de l'alta vall del Po i de la mitjana. El sector alp ofereix els relleus ms alts (mont Saccarello, 2 200 m), mentre que en el sector apennic els relleus sn ms suaus. Protegida per les muntanyes, la Ligria gaudeix d'un clima suau i temperat, sobretot a la faixa costanera (Gnova, 6,5C de temperatura mitjana al gener i 23,7C al juliol). A l'interior, l'altitud fa els hiverns ms rigorosos. Els rius sn curts i de rgim torrencial; noms es destaquen el Magra i la Roia.

 Poblaci .
s una de les regions ms poblades d'Itlia, amb una densitat molt superior a la mitjana del pas (301 hab/km  i 188 hab/km  respectivament al ). La seva poblaci, per, s molt desigualment repartida; es concentra principalment a la costa, on solament la ciutat de Gnova agrupa el 43,8% del total.

 Economia .
El carcter muntanys de la regi no hi ha afavorit gaire l'activitat agrcola, la qual a l'interior va en regressi i en decadncia, b que a la costa s'ha especialitzat en conreus intensius d'hortalisses, fruiters i flors. La pesca, activitat tradicional, avui hi t poca importncia. La principal riquesa de la Ligria s la indstria i el comer, que tenen com a base els ports de Gnova, Savona i La Spezia. Les indstries principals sn les metallrgiques i siderrgiques, les construccions navals, les de refinatge de petroli, les mecniques, les qumiques  que han tingut un gran impuls els ltims anys  i les alimentries. L'activitat turstica, afavorida per les excellents condicions climtiques, s tamb important.

 Histria .
Fou habitada en poca antiga per pobles lgurs, que adquiriren la ciutadania romana (segle I aC). Les invasions brbares no l'afectaren greument, i el 553 fou ocupada per l'Imperi Bizant. Ser dominada successivament pels llombards (641) i pels francs (774), pass a dependre del Sacre Imperi Romanogermnic, b que el poder es disgreg en mans dels senyors laics o eclesistics. Devastada per incursions sarranes (ss VIII-X), les croades i la represa del trfic martim permeteren el desenvolupament de la regi i l'aparici de comuns autnoms (Gnova, Savona, Noli, etc), per Gnova s'esfor a unificar-la sota el seu domini (repblica de Gnova). 

La poltica lgur oscill entre els grans poders vens (l'Imperi, els senyors de Mil, Frana i, desprs, Espanya i ustria), i mantingu la independncia, llevat de breus perodes de dominaci estrangera durant la Revoluci Francesa, quan es va transformar en la Repblica Lgur i el Primer Imperi Francs que l'absorb fins el 1814, fins a entrar a formar part del regne de Savoia (1815).

Vegeu tamb.
Ligusticum mare;
 Enllaos externs.

 Pgina Oficial del Govern Regional Ligur;
 Mapa de Ligria;
 Pgina Oficial de la Provncia de La Spezia, en itali;
 Cinque Terre;
 Informaci General de Ligria;














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53898" title="Vneto" nonfiltered="1188" processed="1186" dbindex="21257">


El Vneto s una regi nord-oriental d'Itlia amb 4,5 milions d'habitants, la capital de la qual s Vencia. Limita a l'est amb el Fril-Vencia Jlia, al nord amb ustria (Tirolo i Carinzia), al nord-oest amb el Trentino-Tirol del Sud, a l'oest amb la Llombardia, al sud amb l'Emlia-Romanya i a l'est amb la mar Adritica (tamb anomenada Golf de Vencia).

El Vneto s una de les dues regions italianes als habitants de les quals se'ls ha atorgat l'estatus de "popolo" (poble) per la llei constitucional del parlament itali. (L'altre regi s Sardenya, per aquesta tamb t el ttol de regi "autnoma"). Els vnets son un poble molt identitari de l'estat Itali.

Aquesta regi s rica en art i cultura. El seu patrimoni arquitectnic inclou els edificis i ponts de Vencia, i moltes de les cases de Palladio. L'arena de Verona s un amfiteatre rom antic, tradicionalment utilitzat per a les presentacions d'pera. Els banys termals d'Albano Terme sn tamb una atracci turstica.

Molts vins d'alta qualitat provenen de la regi del Vneto i inclouen els vins Soave i Valpolicella. Una tradici local pel que fa al consum dels vins s fer una ombra; es tracta d'un got de vi, usualment novell, que es consumeix en un breu descans de les activitats diries en el temps que ve marcat pel pas de l'ombra del Campanile de San Marco. Un altre costum caracterstic s la passeggiata, que es fa entre les set i les deu del vespre, inclosa la degustaci d'algun spritz com a aperitiu del sopar.

L'economia regional, la qual solia dependre completament de l'agricultura, avui dia est orientada a la indstria de la manufactura i de la moda, i el turisme cultural representa una important activitat de la regi.

Provncies.
Belluno;
Pdua;
Rovigo;
Treviso;
Vencia;
Verona;
Vicenza;

Enllaos externs.
 Vneto;
 Veneti in Movimento par  a Indipendensa de a Venetia;










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53900" title="Emlia-Romanya" nonfiltered="1189" processed="1187" dbindex="21258">

L'Emlia-Romanya s una regi d'Itlia formada per la fusi de les antigues regions de l'Emlia i la Romanya. La capital s Bolonya. Est situada al sud del Po, limitada per la Llombardia i el Vneto al nord, pel Piemont a l'oest, per la Toscana i les Marques al sud i per la mar Adritica a l'est.
Prpia de la regi es la llengua emlia-romanyesa (emili-romanys), una llengua neo-latina en greu perill extinci.
 
 Orografia .
Morfolgicament el territori s constitut pel vessant oriental dels Apenins toscans, al peu dels quals s'estn la plana alluvial del Po (de Piacenza a l'Adritica). Els Apenins s'estenen en direcci NW-SE, i l'altitud ms important correspon al mont Cimone (2.163 m). Els rius de la part occidental de la regi sn cabalosos, i desguassen al Po; uns altres (Lamove, Renco) desguassen directament a la mar. El clima s subcontinental (estius calorosos i secs i hiverns llargs i rigorosos). Les precipitacions es distribueixen en funci de l'altitud i de la distncia de la costa (ms de 2.000 mm a les muntanyes, i de 500 a 800 mm a la plana) i es produeixen especialment a la primavera i a la tardor. Entre l'octubre i el mar sovintegen les boires a la plana, degudes a la inversi trmica.

 Poblaci .
El poblament s dispers, i s'acumula al llarg de l'antiga Via Emlia, la qual constitueix tamb l'eix de l'economia de la regi; la densitat de poblaci s elevada (178 hab/km  ), per el creixement demogrfic s escs.

 Economia .
Ms de la meitat de la poblaci es dedica a l'agricultura, el seu fonament econmic. Els conreus (66,5% de la superfcie) sn a la plana, formada abans per terres pantanoses i transformada avui per l'home en una rica rea agrcola. Els dos teros de l'rea conreada sn dedicats als cereals, en la producci dels quals ocupa el primer lloc a Itlia amb 17 114 000 q (1983); uns altres productes sn la bleda-rave sucrera, el cnem, el blat de moro, l'arrs, la civada, l'ordi i el sgol. Hi s molt considerable la producci de tomquets i ram, i s'hi ha incrementat notablement la fructicultura. La ramaderia tamb hi experimenta un increment constant: 1 128 000 bovins, 2 283 000 porcins i 143 000 ovins el 1983. Els recursos minerals es basen en el petroli, el met, el sofre, la torba i el ciment. La indstria agafa com ms va ms impuls: hidroelctrica (558 768 kW de potncia installada), trmica, mecnica de precisi, de motocicletes i conservera. El turisme i la pesca constitueixen tamb fonts econmiques importants. 

Enllaos externs.
Regi Emlia-Romanya;
Mapa de l'Emlia-Romanya;












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53901" title="Petita Armnia" nonfiltered="1190" processed="1188" dbindex="21259">
Petita Armnia (Armenia minor) fou el nom d'un regne creat pels romans l'any 18 (per que de fet ja havia estat donat a Polem I com a part del Pont), per a Artaxis Zen, fill de Polem I que el va posseir fins l'any 34 en qu en fou desposset. L'emperador Claudi el va restaurar el 38 per donar-lo a Cotis, fill d'un altra Cotis, rei de Trcia mort l'any 19 (que era fill de Remetalces). El 47 Cotis va intentar obtenir el tron d'Armnia (la Major) per fou dissuadit pels nobles i finalment va facilitar la continutat de Mitridates. Al comenament del regnat de l'emperador Ner l'any 54, el general Corbul fou enviat amb plens poder a l'Orient. En primer lloc es va formar un regne a la Petita Armnia que fou donat al asmoneu Aristbul (Nicpolis i Satala) mentre que a l'arab Sohemos, de la casa d Emessa (Osroene), se li va donar la resta amb ttol reial (Armnia Sofene). 

Aristbul era net d'Herodes el gran. Abans  de ser rei de la Petita Armnia hauria exercit breument com a rei de Calcis. L'any 61 Ner va decidir  incorporar-li el regne l'Armnia Sofene, que havia estat donada a Sohemos, cosa que es va portar efecte vers el 62 o 63.

Aristobul fou succet per un altre Aristbul, el seu nebot. Ambds van prendre el nom de Tigranes. El 64, a la mort de Ner, el regne tenia els dies comptats i el territori havia de ser annexionat a Roma. La decisi es va portar a terme en temps de Vespasi, vers l'any 71.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53902" title="Armnia Menor" nonfiltered="1191" processed="1189" dbindex="21260">



Regne d'sia Menor a la zona d'Erzurum, vegeu Petita Armnia;
Regne d'sia Menor a la zona del Alt Tigris. Vegeu Armnia Sofene;
Regne de Cilcia del temps de les Croades. Vegeu Regne d'Armnia Menor;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53904" title="Transformaci de Lorentz" nonfiltered="1192" processed="1190" dbindex="21261">
La Transformaci de Lorentz (Hendrik Lorentz, 1853 - 1928) estableix una de les bases matemtiques de la teoria de la relativitat especial que havia sigut introduda per resoldre certes inconsistncies entre l'electromagnetisme i la mecnica clssica. La transformaci de Lorentz permet calcular com varien les propietats d'un sistema fsic entre diferents observadors inercials i actualitza la transformaci de Galileu utilitzada a fsica fins aleshores. La transformaci de Lorentz permet preservar el valor de la velocitat de la llum constant per a tots els observadors inercials.

Per un sistema O' en moviment uniforme a velocitat v al llarg de l'eix x del sistema O de coordenades (x, y, z, t), les segents equacions:

 ;
 ;
 ;
 ;

siguin t i t  els temps relatius transcorreguts per a cada sistema de coordenades, on:

 , ;
s'anomena el factor de Lorentz i   s la velocitat de la llum en el buit.

La transformaci de Lorentz requereix per alguns sistemes que l'origen de coordenades dels dos sistemes de referncia sigui el mateix per a t=0. La generalitzaci matemtica de la transformaci de Lorentz sense aquesta restricci s'anomena transformaci de Poincar.

Desenvolupament histric.
Lorentz va descobrir l'any 1900 que les equacions de Maxwell resultaven invariants sota aquest conjunt de transformacions. Lorentz pensava que la hiptesi de l'ter llumins era correcta i encara que el seu conjunt de transformacions semblaven matemticament correctes faltava dotar-les d'un significat fsic precs, ja que tenen dues conseqncies que topen amb la intuci quotidiana i amb la mecnica clssica:
El temps s diferent per a diferents observadors (fins aleshores el temps s'havia considerat una magnitud absoluta i igual per a tots els observadors).
La longitud d'un objecte en moviment ser diferent per un observador que viatgi amb aquest objecte i per un observador en reps.
Desprs del desenvolupament per part d'Albert Einstein de la teoria de la relativitat especial la importncia i significat fsic d'aquesta transformaci va quedar de manifest. Les transformacions de Lorentz van ser publicades al 1904 per el seu formalisme matemtic inicial era imperfecte. El matemtic francs Henri Poincar va desenvolupar el conjunt d'equacions en la forma consistent amb la qual es coneixen avui en dia.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53909" title="Algorisme per trobar el dia de la setmana" nonfiltered="1193" processed="1191" dbindex="21262">
D'algorisme per trobar el dia de la setmana d'una data concreta, passada o futura, n'hi ha diverses variants que arrriben al mateix resultat utilitzant diferents regles. Els passos de l'algorisme requereixen un conjunt de nombres clau per al mes dia i segle que es determinen amb unes taules. O b es converteix l'algorisme en un programa d'ordinador.

L'algorisme anomenat Doomsday s un dels que permeten calcular mentalment el dia de la setmana i es basa en el fet que  el 4 d abril (4 /4), el 6 de juny (6/6), el 8 d agost ( 8/8), el 10 d octubre (10/10), el  12 de desembre (12/12) i el 28 o 29 de febrer de cada any cauen tots en el mateix dia de la setmana. Utilitza una regla  mnemotcnica per als altres mesos (Jo treballo 5-9 del 7/11)

L'algorisme que a continuaci es presenta opera des de 1700 a 2099 i dins del calendari gregori.

Bases d'aquest algorisme.

Posa els nombres de 0 a 6 per cadascun dels 7 dies de la setmana i aix es podr usar el mdul aritmtic 7 per sumar al nombre de dies passats des del comenament del perode considerat.
Buscar  o calcular usant una regla coneguda el dia de la setmana amb el qual comenava el perode any 0 del segle. ;
Fer les mateixes operacions pel dia del mes donat del perode d'inici.
Sumar el dia del mes, altrament dit: dies passats des que el mes ha comenat.
Usar per aix  el mdul aritmtic 7 ignorant els mltiples de 7 durant els clculs Aix significa que si agafem diumenge com dia 0 aleshores 7 dies desprs (per exemple dia 7) tamb  ser diumenge i el dia 18 ser el mateix que el dia 4 (dijous) ja que passa 4 dies desprs de diumenge.

 
 Exemple d'un algoritme vlid de 1700 a 2100.

Passes de l algorisme
Pas primer:El nmero format pels dos ltims dgits de l'any (Per exemple per la data de 30 de novembre de 2005 ser 05) ;

El nmero del punt anterior, dividir-lo per 4, ignorant la part fraccional (05/4=1'25 =1), a continuaci busqueu la clau corresponent al mes de la data, el nmero del dia del mes i  la clau corresponent al segle de l'any. (en aquest cas, 3,30,6)
Pas segon: Sumeu els 5 nombres del pas primer (5+1+3+30+6=45) ;
Pas tercer: Dividisi de la suma del pas segon entre 7 i anotar el residu (45/7=6 i residu de la divisi 3) ;
Pas quart cerca en la taula de dies de la setmana el corresponent al resultat del pas tercer (en aquest exemple seria 3=dimecres) ;



Taula de segles.
 1700-1799     4
 1800-1899     2
 1900-1999     0
 2000-2099     6

Taula de mesos.
 gener      0 (en any de trasps 6)
 febrer     3 (en any de trasps 2)
 mar       3     agost     2
 abril      6     setembre  5
 maig       1     octubre   0
 juny       4     novembre  3
 juliol     6     desembre  5

Taula de dies.
 Diumenge   0
 Dilluns    1
 Dimarts    2
 Dimecres   3
 Dijous     4
 Divendres  5
 Dissabte   6












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53910" title="Dinar de Bahrain" nonfiltered="1194" processed="1192" dbindex="21263">


El dinar de Bahrain (en rab              dinar bahraini o, simplement,       dinar) s la moneda oficial de Bahrain. El codi ISO 4217 s BHD, i l'abreviaci s BD. Se subdivideix en 1.000 fils (   ), a diferncia de la majoria de monedes, que tenen una subdivisi centesimal.  
 
T una taxa de canvi fixa respecte del dlar dels Estats Units, a ra de 2,6526 dlars per dinar. Segons les taxes de canvi actuals, s la segona unitat monetria de valor ms alt del mn, desprs del dinar kuwaiti.

Es va establir el 1965 en substituci de la rupia del Golf a ra de 10 rupies per dinar. 

Ems pel Banc Nacional de Bahrain (                    Bank al-Bahrain al-Watani), en circulen bitllets de 500 fils i d'1, 5, 10 i 20 dinars, i monedes de 5, 10, 25, 50, 100 i 500 fils.

Taxes de canvi.
1 EUR = 0,4440 BHD; 1 BHD = 2,5116 EUR  (30 de novembre del 2005);
1 USD = 0,3770 BHD; 1 BHD = 2,6526 USD (fixa);

Vegeu tamb.
Dinar, per a la resta de monedes anomenades aix.
Rupia del Golf, pel que fa a l's de la rupia ndia i, ms endavant, de l'anomenada "rupia del Golf" fora de la Uni ndia.

Enllaos externs.
  Banc Nacional de Bahrain ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53912" title="Estella Warren" nonfiltered="1195" processed="1193" dbindex="21264">

Estella Warren s una model i actriu nascuda el 23 de desembre de 1978 a Peterborough, Ontario, Canad. Filla d'un venedor de cotxes de segona m i d'una directora d'escola de primria, la seva joventut va estar marcada per la nataci, afici que combina amb muntar a cavall, tocar el piano i cantar.

 Nadadora .

Als set anys va comenar nataci sincronitzada, disciplina que l'obligaria a marxar de casa, a l'edat de dotze, per anar a Toronto a entrenar amb l'equip nacional. Va nedar fins als disset, esdevenint campiona de Canad tres vegades i quedant segona al World aqutic Championship. A ms, va participar als Jocs Olmpics d'Atlanta de 1996 i va fer bronze en solo als Mundials Junior del 95.

 Model .
La seva carrera com a model comen per casualitat quan, en un "fashion show" caritatiu de la seva escola, un caa talents la vei i envi una foto a una agncia de models novayorquina. Aix va convertir-se en model de banyadors de la revista Sports Illustrated. El seu pare decid actuar com a mnager i, poc desprs, sortiria en tres nmeros de la versi italiana de la revista Vogue. La seva bellesa s'an estenent i Estella seria portada en les versions francesa i espanyola de Marie Claire, la francesa, alemanya, espanyola i italiana d'Elle, l'alemanya GQ, Vanity Fair i a Yahoo Internet Life. Per la fama li arriba amb la proposta de 5 per ser la protagonista de dos espots de televisi. Aquests anuncis, dirigits per Luc Besson, van donar la volta al mn i van convertir-la un sex smbol. La revista Maxim la va nomenar Hottest woman del 2000.

 Actriu .

Desprs del seu xit com a model decid mudar-se a Los Angeles per provar sort com a actriu, el seu somni des de petita. L'aparici en pellcules tan comercials com El planeta dels simis o a Driven (actuant amb Sylvester Stallone) en el seu primer any va catapultar-la en el mn cinematogrfic i des d'aleshores ha participat en nombroses pellcules i sries de televisi com That 70's show el 2003 o Law & Order el 2005.

 Filmografia .
 Glamorama (2005) (pre-producci) .... Chloe Byrnes;
 In Your Dreams (2005) (pre-producci) .... Olivia;
 Nomad: The Two Worlds (2005) (gravant-se);
 Pre Approved (2005) (post-producci) .... Jessica;
 Her Minor Thing (2005) .... Jeana;
 Pursued (2004) .... Emily Keats;
 Trespassing (2004) .... Kristy Goodman;
 Blowing Smoke (2004) .... Faye Grainger;
 I Accuse (2003) .... Kimberly Jansen;
 The Cooler (2003) .... Charlene;
 Kangaroo Jack (2003) .... Jessie;
 Tangled (2001) .... Elise Stevens;
 El planeta dels simis (2001) .... Daena;
 Driven, els reis de la frmula 1 (2001) .... Sophia Simone;
 Perfume (2001) .... Arrianne;

 Enllaos externs .

 IMDB - Pgina d'Estella Warren a l'imdb;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53913" title="Serra Calderona" nonfiltered="1196" processed="1194" dbindex="21265">

La serra Calderona, situada entre les provncies de Castell i Valncia, queda constituda per una alineaci muntanyosa d'orientaci nord-oest a sud-est que separa les conques dels rius Palncia i Tria, estenent-se per les comarques de l'Alt Palncia, Camp de Morvedre, Camp de Tria i l Horta Nord. Amb una distncia de solament 20 km de la ciutat de Valncia abraa els segents municipis que tenen tot o part del seu terme municipal dins de la Serra Calderona: Albalat dels Tarongers, Alcublas, Algmia d'Alfara, Estivella, Gtova, Gilet, Llria, Marines, Nquera, Olocau, El Puig, Puol, Sagunt, Albalat de Segart, Serra, Torres Torres, Altura i Sogorb.

Descripci fsica. 
La serra Calderona forma part del sistema Ibric. Constitueux, amb l'Espad, una de les derivacions ms prximes a la costa. Una cadena muntanyosa que es troba entre les comarques del Camp de Tria, l'Alt Palncia, el Camp de Morvedre i l'Horta Nord, que ocupa aproximadament 60.000 hectrees. s una serra amb un paisatge molt humanitzat, de clars contrastos entre els terrenys calcaris, de grisos clars, i els rojos dels gresos o "rodenos", on solen crixer les alzines sureres, els marfulls i alborcers..., que juntament amb els camps cultivats de garrofers i oliveres configuren un espai tpicament mediterrani. s un espai natural frgil. Aquesta fragilitat, determina la necessitat de protecci. Per la serra no s una srie de cims mes o menys pintorescs que s'albiren des de la ciutat i la seua rea urbana. Es tamb un sistema complex, de mltiples dimensions que posseeix una gran quantitat de recursos importants com espai natural que s i ocupa una posici previlegiada a l'rea metropolitana valenciana. Zona boscosa amb una rica mquia poblada de mil arbusts que protegeix un sl on conservar i guardar l'aigua filtrada de les escasses pluges que el cel ens vol donar, mquia que evita l'augment de la velocitat d'escorrentia de les pluges als llits dels barrancs, entre els quals destaca el Carraixet i els seus afluents, que pot produir episodis importants d'inundacions en l'rea urbana i l'Horta Nord, a ms d'altres funcions que aquestes modestes mquies plenes d'olors agradables fan, la de recarregament ordenat dels aqifers, de tants pous com hi ha en aquest entorn. La serra s tamb un espai agrcola ordenat per segles i segles de treballs , amb plantacions agraonades de garrofers i oliveres, hortetes envoltant les poblacions, amb marges de pedra seca que han rets la protecci del sl, amb unes construccions rurals que son dignes de conservar-se amb la seua funci, de camins i sendes on encara es agradable passejar i admirar un paisatge humanitzat en segles, com un jard angls d'aquells que manaven fer els illustrats... Heus ac altres recursos que cal potenciar, deixant i recolzant la tasca d'una agricultura del paisatge integrat en la natura, recursos d'una Serra situada en lloc privilegiat per ser un parc metropolit... Per aix, es necessari mantenir o recuperar els processos fsics que han donat existncia a aquests recursos. Cada recurs no s una pea allada. Conjuntament forma un sistema d'interrelacions i coherncies, que tenen funcions ecolgiques, hdriques, territorial i socials molt concretes.

Els lmits.

Els seus lmits sn clars, excepte al nord-oest, on enllaa amb les serres que davallen de Javalambre (serres d'Andilla, la Bellida, Les Alcubles, i la Cova Santa). Segons el criteri, l'mbit pot ser ms gran o ms petit. Sento Puchades, a "Notes sobre la Serralada de Portaceli i la Calderona", proposa el Coll de Carcasses, un espai que Cavanilles ja va tractar com a "Montes de Cucacl". Darrerament, s'inclouen dins l'mbit de la serra les muntanyes de la Cova Santa, bo i prenent com a lmit el Montmajor d'Altura (1.015 m). La vessant septentrional de la serra s la Vall del Palncia. Les meridionals davallen vers les planes del Camp de Tria i l'Horta Nord. Els cims ms representatius que hi trobem sn: el Gorgo (907 m), Montmajor (892 m), Alt de la Calera (850 m), Rebalsadors (798 m), Alt del Pi (798 m), el  Garb (593 m).

El nom de la serra. 

La denominaci no ha estat clara. Els escriptors que l'han tractat, han variat el topnim al llarg del temps. El botnic Cavanilles va ser el primer que el descriur i el tractar com a Muntanyes de Portaceli. Desprs, els excursionistes, ja en el segle XX, seguint el criteri d'unificaci i de recerca de solucions, han divulgat el nom de Calderona, que correspon al sector ms meridional, on existia un coll i un barranc amb aquest nom. Possiblement, la difusi de la dita popular "a robar a la Calderona"* tinga molt a veure amb el nom definitiu d'ara. *durant el segle XVII, amb els moriscos, i desprs, en el XVIII, que va ser niu de roders i bandolers. La serra presenta un desordenat conjunt de muntanyes i moles, trencades per barrancs, valls i colls, que han mantingut un paisatge esquerp, ple d'amagatalls, coves i avencs , cosa que va facilitar que fos usada de refugi pels bandolers. 

Fonts i ullals. 

Una srie de cursos d'aigua drenen la serra, bo i portant les aiges de la carena principal del Nord cap al riu Palncia, i al sud al Tria i al barranc de Carraixet. Aquest ltim s el curs autcton ms important de la serra. Naix entre els termes d'Altura i Gtova, i, desprs de recrrer quaranta-cinc quilmetres desaigua a la mar, en el terme d'Alboraia. . Generalment, a a la tardor, t un llarg historial de barrancades. Carcter de la xarxa hdrica de la serra sn les fortes pendents, els cabals minsos i la irregularitat extrema. Com les pluges sn escases, no existeixen grans manantials, i els cusros dels barrancs van gaireb sempre eixuts a l'estiu, llevat d'alguns trams del Carraixet i algun dels seus afluents, com el barranc d'Olla. Per s l'aigua de les nombroses fonts que hi ha a la serra, ms per la seua qualitat que no pel seu cabal, les que li han donat fama. El tast i les propietats de l'aigua de cada font depenen dels materials que ha dissolt en el seu circular pel subsol. Les de ms renom sn les situades en terrenys calcaris. Hi ha centenars de fonts, al llarg de la serra  el Berro, el Llentiscle, la Vella, la Gota, la Magdalena, el Salt, l'Or, el Poll, el Marge, el Frare, la Penya, etc.

 Vegeu tamb .
 Paratge Natural Municipal La Torreta-Puntal de Navarrete;
 Barranc de Carraixet;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53918" title="Lira maltesa" nonfiltered="1197" processed="1195" dbindex="21266">

La lira maltesa (en malts lira Maltija o, simplement, lira; plural liri) fou la moneda oficial de Malta fins a la seva substituci definitiva per l'euro a comenament del 2008. El codi ISO 4217 era MTL, i l'abreviaci era Lm (ocasionalment s'usava el smbol tradicional de la lliura ). Fins al 1983 es coneixia com a lliura maltesa (nom que encara s'utilitzava darrerament), ja que la taxa de canvi era d'una lliura maltesa per una lliura esterlina fins al 1960, i d'1,6 lliures malteses per lliura esterlina fins el 1980.

Se subdividia en 100 cntims (cents). Inicialment cada cntim se subdividia en 10 mils i el primer cop que se'n van encunyar monedes van ser de 2, 3 i 5 mils i d'1, 2, 5, 10 i 50 cntims. La moneda de 25 cntims es va introduir el juny del 1975 en commemoraci de la creaci de la Repblica Maltesa com a membre del Commonwealth. El 19 de maig del 1986 es va introduir la moneda d'1 lira en substituci del bitllet equivalent. Emesa pel Banc Central de Malta  (Bank  entrali ta' Malta / Central Bank of Malta), en el moment de la seva substituci per la moneda comuna europea en circulaven monedes d'1, 2, 5, 10, 25 i 50 cntims i d'1 lira, i bitllets de 2, 5, 10 i 20 lires.

El 2 de maig del 2005 la lira va entrar al mecanisme europeu de taxes de canvi ERM II, segons el qual un euro equivalia a 0,429300 MTL. Aquesta taxa de canvi fou considerada definitiva el 10 de juliol del 2007 i la lira maltesa fou reemplaada per l'euro el primer de gener del 2008. 

Abans de la seva substituci per l'euro, era la segona unitat monetria de valor ms alt del mn desprs del dinar kuwaiti i la primera d'Europa.

Vegeu tamb.
Lira;
Lliura;

Enllaos externs.
 Banc Central de Malta;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53920" title="Nirvana (grunge)" nonfiltered="1198" processed="1196" dbindex="21267">

Nirvana fou un grup de msica grunge americ molt popular, fundat l'any 1987 a Aberdeen, Washington. Amb la can "Smells like teen spirit" del disc Nevermind de l'any 1991, Nirvana assoliren el seu mxim nivell de popularitat i, amb ells, el punk-rock alternatiu els mitjans de comunicaci anomenaven grunge. Uns altres grups de grunge de Seattle com ara Alice in Chains, Pearl Jam i Soundgarden tamb van guanyar popularitat, fent que el rock alternatiu esdevingus un dels gneres principals a la rdio i la televisi musical de la primera meitat dels anys 90.

Els seus membres principals van ser Kurt Cobain (veu principal i guitarra) , Krist Novoselic (baix) i Dave Grohl (bateria). Nevermind fou el seu disc mes fams.

Com a lider de Nirvana, en Kurt Cobain va ser anomenat "el portaveu d'una generaci", amb Nirvana com a "grup bandera" de la "Generaci X". En realitat, Cobain va rebutjar aquesta posici i es va centrar en la msica del grup, tot desafiant l'audincia de la banda amb el seu tercer disc, In Utero. Mentre la popularitat del grup disminua en els mesos segents a la seva publicaci, els seguidors ms fidels apreciaven la cara ms obscura del grup, especialment desprs de l'actuaci acstica Unplugged que van fer a la MTV el 1993. 

La breu carrera de Nirvana va acabar amb la mort d'en Kurt Cobain per sucidi el 1994, per la popularitat del grup va continuar els anys segents. Vuit anys desprs de la mort d'en Kurt Cobain, una maqueta inacabada que el grup va enregistrar dos mesos abans de la mort de Cobain va arribar al cim de les llistes de les principals rdios del mn. Des de la seva fundaci el grup ha venut ms de 50 milions de discs arreu del mn, incloent-hi ms de 10 milions de cpies vengudes de Nevermind noms als Estats Units. Nirvana encara conserva una presncia constant a les rdios de tot el mn.

Histria.
Inicis.
En Cobain i en Krist Novoselic es van conixer el 1985. Tots dos eren fans del grup The Melvins i sovint anaven als seus assajos. Desprs d'uns quants intents fallits de formar la seva prpia banda, el duet va reclutar el bateria Aaron Burckhard, i aix es cre la primera encarnaci del que seria ms tard Nirvana. Durant els primers mesos, la parella va treballar amb diversos bateries, incloent en Dave Crover de The Melvins, que va tocar en les seves primeres maquetes. Al mateix temps, el grup va canviar de nom diversos cops (Skid Row, Pen Cap Chew i Ted Ed Fred), abans que finalment s'establs el de Nirvana el Febrer del 1988. Uns quants mesos ms tard, el grup finalment troba un bateria estable, en Chad Channing.

La primera publicaci oficial de Nirvana va ser el single "Love Buzz"/"Big Cheese" el 1988. El 1989 van publicar el seu primer disc, "Bleach", a la discogrfica Sub Pop Records. La gravaci es va limitar a 1000 cpies en vinil, venudes al Lamefest a Seattle el 8 d'agost de 1989. "Bleach" estava molt influt per grups com els Melvins, Mudhoney, i el rock dels anys 70 de Black Sabbath i Led Zeppelin. En Novoselic va explicar en una entrevista de la publicaci Rolling Stone que, durant una gira, el grup havia escoltat a la seva furgoneta una cassette que contenia un disc de The Smithereens en una cara i un disc del grup de black metal Celtic Frost a l'altra, tot assenyalant que aquesta combinaci probablement tamb els influ. "Bleach" va esdevenir un disc molt ben considerat a les emissores de rdio universitries nacionals, per donava poques pistes de l'estil que mostraria la banda noms dos anys ms tard.

Tot i que no va tocar-hi, en Jason Everman va sortir als crdits com a guitarrista a l'lbum "Bleach" perqu va pagar els diners per a les sessions d'enregistrament: 606,17S. Desprs que el disc fos acabat, Everman tenia previst de quedar-se al grup com a segon guitarrista, per va ser-ne expulsat durant la primera gira pels Estats Units. No gaire temps ms tard, tocava el baix amb els Soundgarden abans d'unir-se al grup Mink Funk.

A principis del 1990, el grup va comena a treballar amb el productor Butch Vig en les sessions que donarien com a fruit el successor de "Bleach". Durant aquestes sessions, en Kurt i en Krist es van adonar que en Chad no era el bateria que el grup necessitava, i de fet ell mateix va deixar la banda desprs de completar-les. Desprs d'unes quantes setmanes amb Dale Crover de The Melvins com a substitut, van contractar el bateria de Mudhoney, amb qui van enregistrar la can "Sliver". A finals d'aquell any, en Buzz Osborne dels Melvins va presentar-los en Dave Grohl, que estava cercant un grup nou.

Nevermind.
Seguint les repetides recomanacions de la Kim Gordon (membre de Sonic Youth), en David Geffen va contractar els Nirvana per a DGC Records el 1990. El grup va comenar a enregistrar amb una gran discogrfica; el resultat fou Nevermind, considerat tot un clssic.

Per a l'enregistrament del disc, el grup va decidir de continuar treballant amb en Vig. En lloc d'utilitzar l'estudi d'en Vig a Madison com van fer el 1990, el grup va decidir d'anar a Sound City a Los Angeles. Durant dos mesos, el grup va treballar en una varietat de canons del seu catleg. Algunes de les canons, com "In Bloom" i "Breed", havien estat en el repertori del grup durant anys, i d'altres com "On a Plain" i "Stay Away", van ser creades durant el procs de gravaci.

Un cop finalitzada la sessi, en Vig i el grup van analitzar el resultat de les mescles; com que no van quedar satisfets amb el resultat, van decidir de cercar alg per millorar la qualitat de les mescles, d'una llista de possibles opcions proposada per DGC. La llista contenia fora noms coneguts, com ara Scott Litt (conegut pel seu treball amb R.E.M.) i l'Ed Stasium (conegut pel seu treball amb els The Smithereens). No obstant aix, en Cobain creia que escollir un d'aquells famosos mescladors faria que el disc sons com els treballs d'aquells grups. Va decidir escollir l'ltim nom de la llista desprs del nom 'Slayer': l'Andy Wallace (Wallace va coprodur el disc de Slayer de l'any 1990, Seasons in the Abyss).

En Wallace va portar el disc un nivell diferent, afegint-hi capes de reverberaci i "trucs" d'estudi perqu no sons tan obscur. Uns quants mesos desprs de la publicaci de l'lbum, en Cobain es va criticar la feina de Wallace a la premsa; segons ell, Wallace havia tret fora al so del disc, oblidant que Wallace havia estat escollit pel grup mateix i que ells tamb havien participat en el procs de mescla. Tot i que el grup estava decebut amb el so de "Nevermind", Wallace havia aconseguit, eliminant les seves arrels indie, crear un rock "radiofnic" que molts grups voldrien imitar durant la dcada.

Inicialment, DGC Records esperava vendre 250.000 copies de "Nevermind", els mateixos resultats que havien aconseguit amb el disc de Goo de Sonic Youth. En comptes d'aix, el disc va rebre el certificat de triple-plat (tres milions de cpies) als Estats Units menys de sis mesos desprs de la seva publicaci. "Smells Like Teen Spirit" es va fer molt popular a la MTV, tot inspirant una allau d'imitadors i portant el so grunge a les masses. La popularitat del rock alternatiu, aix com el "hair metal", sovint s'atribueix a l'xit de "Nevermind". Al mes de gener de 1992, amb 12 milions de cpies venudes, el disc va arribar al nmero u de la llista Billboard nord-americana, substituint el disc Dangerous de Michael Jackson, un fet considerat com la superaci de la msica alternativa sobre el pop. Aix va ajudar a d'altres discs de grups de grunge (com Ten, de Pearl Jam) a entrar a les llistes. Allegant cansament, i desprs d'una petita gira per la costa est nord-americana, i una per Austrlia i Jap, el grup va decidir no fer una gira per Estats Units per promocionar "Nevermind" (tot i fer presentacions promocionals al fams programa Saturday Night Live i a la MTV), i optaren per fer diverses presentacions posteriorment.

Al mes de febrer del 1992, desprs d'una gira per Austrlia, Kurt Cobain es va casar amb la Courtney Love a Hawaii. Courtney Love va donar a llum una filla, la Frances Bean, l'agost segent. Alguns dies desprs del naixement de la Frances, Nirvana va fer un dels seus concerts ms coneguts, com un dels actes centrals del Festival de Reading a Anglaterra. En Kurt va entrar-hi amb cadira de rodes i una perruca, fent una pardia dels rumors que corrien sobre el seu estat mental; desprs es va unir a Grohl i Novoselic fent un dels concerts ms variats del grup, afegint a la llista canons que encara no havien estat publicades i fins i tot versions de "The Money Will Roll Right In" de Fang, "D-7" de The Wipers; Novoselic va cantar com a introducci de "Smells Like Teen Spirit" el tema "More than a Feeling", de Boston (que t un riff semblant al de "Smells Like Teen Spirit") i tamb van tocar una versi a l'estil de Jimi Hendrix de The Star-Spangled Banner. Al mig del concert, Kurt Cobain va comunicar al pblic el naixement de la seva filla, i va aconseguir que la gent crids "T'estimem Courtney!" a l'unson. Grohl va confessar el 2005 al programa de radio "Loveline" que el grup creia que el concert seria un desastre total, a causa de tot el que havia passat durant els mesos anteriors i que no havien assajat des del juny. No obstant aix, aquesta presentaci va acabar sent una de les ms memorables de la seva carrera.

Al cap de poc menys de dues setmanes, Nirvana va fer una altra actuaci memorable als MTV Video Awards de 1992. Kurt va pensar que, degut a l'xit que estaven tenint, el canal musical els permetria de tocar la seva nova can, "Rape Me". Els executius de la MTV, que preferien el seu gran xit "Smells Like Teen Spirit", estaven molt espantats: pensaven que era una can en contra d'ells (degut que "Rape" no tan sols vol dir "violar" en angls, sin que tamb vol dir "esclavitzar"), i noms van deixar que el grup toqus el seu senzill "Lithium". Al comenament de la presentaci, Cobain va tocar i cantar les primeres notes de "Rape Me", cosa que provoc un ensurt a la MTV, que acab quan el grup comen a tocar "Lithium". Quan ja estaven acabant la can, Novoselic  frustrat perqu l'amplificador del seu baix va deixar de funcionar i per donar un "aire dramtic"  va llenar enlaire el seu instrument. Per mala sort, el baix va caure al seu davant i va fer-li mal. Quan va acabar la can i mentre Kurt Cobain estava fent la "clssica" destrucci dels instruments que feia al final de quasi cada actuaci, Grohl es va aproximar al micrfon i va comenar a cridar "Hola, Axl!", repetidament, referint-se al cantant de Guns N'Roses Axl Rose, amb qui el grup i la Courtney havien tingut una enganxada prvia a la seva actuaci.

Al desembre d'aquell any van publicar el disc Incesticide, una collecci de cares B i rareses. Algunes sessions radiofniques del grup a la BBC i el material no publicat dels seus inicis van comenar a circular mitjanant els circuts illegals de venda de msica; el disc va servir, doncs, per frenar els involucrats en el negoci, que incloa seguidors que enregistraven els seus concerts sense autoritzaci. El disc contenia algunes de les canons preferides dels seguidors com "Sliver", "Dive", "Been a Son" o "Aneurysm", aix com algunes versions de canons de The Vaselines, un grup que, com a resultat de les versions que en va fer Nirvana, aconsegu una certa fama.

In Utero.
Per al disc In Utero, el grup va decidir de treballar amb el productor Steve Albini, ms conegut pel seu treball al disc Surfer Rosa dels Pixies. Les sessions amb Albini van ser productives i fora rpides: la versi inicial del disc va ser enregistrada i mesclada en dues setmanes, molt lluny dels mesos que van caler per enregistrar i mesclar "Nevermind". Les gravacions van tenir lloc als estudis Pachyderm, a Minnesota.

Utilitzar Albini semblava un moviment deliberat per part de Nirvana per donar al disc un so menys polit i artificial, com si el grup es volgus distanciar de part de la seva nova audincia de masses, que paraven poca o gens d'atenci als grups alternatius, obscurs o experimentals, a qui Nirvana va intentar donar suport (com el cas de The Jesus Lizard): per exemple, una can d"In Utero" que tenia llargs perodes de soroll de retroalimentaci va ser anomenada irnicament "Radio Friendly Unit Shifter" (a la indstria musical, un disc "amic de la rdio" ("radio friendly") s descrit com un disc ideal: susceptible de ser ems freqentment per la rdio i de vendre moltes cpies o "unitats"). No obstant aix, Cobain va insistir que el so d'Albini era, simplement, el que sempre havia volgut tenir Nirvana: una gravaci "natural", sense capes i capes de trucs d'estudi.

Desprs de la seva publicaci, els fans van pensar que el grup volia que aquesta obra mestra sons distorsionada. En realitat, el grup no estava satisfet amb certs aspectes de les mescles de l'Albini: especialment, pensaven que el baixos no havien estat mesclats amb nivells prou alts, i Cobain sentia que "Heart-Shaped Box" i "All Apologies" no sonaven "perfectes". El futur productor dels R.E.M., Scott Litt, va rebre l'encrrec d'ajudar a remesclar aquestes dues canons, amb el mateix Cobain afegint-hi instruments i veus addicionals. Litt tamb va remesclar "Pennyroyal Tea", per finalment la versi que va aparixer al disc s la d'Albini (DGC va suggerir ms endavant publicar la remescla d'en Litt com a single).

Amb "In Utero", el grup tamb es va enfrontar a la censura corporativa. Grans cadenes de magatzems com Kmart o Wal-Mart van rebutjar de tenir el disc als seus prestatges, argumentant que ttols de canons com "Rape Me" i el collage del fetus de plstic de la contraportada eren molt "polmics" per a cadenes "orientades a la famlia". El grup va decidir canviar el disseny del CD publicant-ne una versi "neta", que canviava el nom de "Rape Me" per "Waif Me". A part de la inclusi de la remescla de Litt de "Pennyroyal Tea", la msica del disc era idntica a la versi inicial. Quan li van preguntar sobre la ra de fer una versi modificada del disc, Kurt va explicar que els residents de molts pobles petits no tenen botigues locals de msica i es veien obligats a comprar la seva msica a llocs com Kmart.

Tot i que "Heart-Shaped Box" va tenir bona rebuda per part de les emissores alternatives i de masses, i que "In Utero" va debutar en el nmero u de la llista Billboard d'lbums, el disc no va causar el mateix impacte que "Nevermind". Quan el grup va iniciar la gira per Estats Units de promoci del seu nou disc  la seva primera gran gira pels Estats Units des de l'xit de "Smells Like Teen Spirit" , normalment tocaven a auditoris a mig omplir, principalment per la falta de gira per la promoci de "Nevermind" i pel carcter "arriscat" del seu nou llanament. En aquesta gira promocional, el grup va afegir en Pat Smear (del grup de punk rock The Germs) com a segon guitarrista.

Al mes novembre de 1993, el grup decid d'aturar la gira per enregistrar un concert acstic al programa MTV Unplugged. Les sessions van revelar la profunditat de les canons escrites per Kurt, sovint estaven soterrades pel so agressiu del grup. Tamb demostrava el gran inters musical de Cobain, per la seva selecci de canons originals de David Bowie, The Vaselines, Meat Puppets (que els van acompanyar en les tres canons seves que el grup va versionar) i del cantant de folk nordameric Leadbelly. Aquest concert es va convertir en un dels moments ms importants de la histria de Nirvana, ampliada posteriorment amb la tragdia que s'acostava.

La mort d'en Kurt.
A principis de 1994, el grup va emprendre una gira per Europa. Tot i que la gira va comenar b, els concerts van anar decaient gradualment, amb la imatge d'un Kurt avorrit i distret durant els concerts, particularment durant el seu pas per Itlia. Desprs de la presentaci al Terminal Eins de Munich (Alemanya) l'1 de mar, Kurt va rebre un diagnstic de bronquitis i laringitis severa. L'actuaci de la nit segent va haver de ser cancellada. 

Al mati del 4 de mar, a Roma, Kurt va ser trobat inconscient per la seva dona, Courtney Love, i va ser portat a l'hospital. Un metge va declarar en una roda de premsa que el cantant havia reaccionat malament a una combinaci de Rohypnol i alcohol. La resta de la gira va ser cancellada, incloent una visita planejada, desprs de dos anys sense anar-hi, al Regne Unit.

En les setmanes posteriors, l'addicci a l'herona de Cobain va reaparixer. Es va organitzar una intervenci i Kurt va ser convenut per entrar a un programa de desintoxicaci. Desprs de menys d'una setmana, en Kurt va escalar els murs del centre de desintoxicaci i va volar cap a Seattle. Una setmana ms tard, el divendres 8 d'abril de 1994, un electricista va trobar el cos sense vida de Kurt Cobain a la seva casa de Seattle.

La investigaci oficial que es dugu a terme posteriorment va dictaminar que Cobain s'havia sucidat. No obstant aix, certs indicis com els alts nivells d'estupefaents a la sang insinuaven que Kurt Cobain no podia haver-se autoinfligit una ferida mortal. Tamb hi ha certa controvrsia amb l'edici de la darrera part de la nota de suicidi, car hi ha gent que afirma que no la va escriure el propi Kurt. La hiptesi de l'assassinat s encara defensada per moltes persones, com l'Eddie Vedder i Kim Gordon.

Desprs de la mort d'en Kurt.
S'han publicat diversos discos de Nirvana des de la mort de Kurt Cobain. El primer va sortir el novembre de 1994 amb l'actuaci enregistrada l'any anterior a l'espai MTV Unplugged, sota el ttol de MTV Unplugged in New York. Aquest disc cont les aparicions dels membres de Meat Puppets, aix com les versions de les canons dels Leadbelly, The Vaselines i David Bowie.

Dues setmanes desprs del llanament d"Unplugged in New York", va aparixer un vdeo recopilatori anomenat "Live! Tonight! Sold Out!". En Kurt havia recopilat una part important del vdeo, que documentava bona part de la gira promocional de "Nevermind". Tamb incloia material "memorable", com ara un incident amb un gurdia de seguretat en un club de Texas al mes d'octubre de 1991, o una versi d"Aneurysm" feta amb vestits en el festival de Hollywood Rock a Rio de Janeiro, Brasil al gener de 1993.

La intenci original era de publicar "Unplugged in New York" com a disc doble, juntament amb un disc de material elctric en directe per compensar el contingut acstic. No obstant aix, els dos membres restants del grup, estaven emocionalment massa afectats per recopilar el disc elctric, degut al poc temps que havia passat des de la mort de Cobain. El disc, una recopilaci de gravacions de concerts de Nirvana, va ser publicat finalment al mes d'octubre de 1996, amb el ttol From the Muddy Banks of the Wishkah.

A l'agost de 1997, la pgina web de notcies musicals "Wall of Sound" va publicar que Grohl i  Novoselic estaven organitzant un box set de rareses de Nirvana. Quatre anys ms tard, el segell discogrfic del grup va anunciar que el box set estava complet i que seria publicat el setembre per commemorar el des aniversari del llanament de "Nevermind". Tamateix, poc abans de la data de publicaci, Courtney Love va frenar-ne la publicaci i va denunciar en Grohl i en Novoselic, allegant que "estaven segrestant el llegat de Nirvana per interessos personals". Tot seguit hi va haver una batalla legal per saber qui era l'amo de la msica de Nirvana, que va durar ms d'un any.

Bona part de la batalla legal es va centrar en una can no publicada, "You Know You're Right", l'ltim enregistrament d'estudi del grup. Grohl i Novoselic volien incloure-la en el box set, intentant publicar totes les rareses en un nic disc. Courtney, per, va allegar que la can era ms que una simple "raresa" i que havia de ser inclosa en una recopilaci de "grans xits". Desprs de ms d'un any d'enfrontaments pblics i legals, les parts van firmar un acord, que desemboc en la publicaci immediata del disc de "grans xits", incloent aquesta can, amb el ttol Nirvana. A canvi, la Courtney acceptaria de donar maquetes en cassette enregistrades per Kurt per al seu s en el box set.

Els seguidors del grup van tenir un primer contacte amb "You Know You're Right" a principis de 1995, quan la Courtney va tocar una versi de la can amb el seu grup Hole a l'MTV Unplugged amb el ttol de "You've Got Not Right". Una versi inicial de la can tocada per Nirvana en el seu concert del 23 d'octubre de 1993 a l'Aragon Ballroom de Chicago va sortir a la llum pblica en cercles de compra-venda de cassets de Nirvana pocs mesos desprs. Durant els anys posteriors, els rumors de l'existncia d'una versi d'estudi de la can van comenar a circular i crixer fins a arribar a proporcions quasi "mtiques". Per als seguidors, la primera confirmaci real de l'existncia d'aquesta versi va aparixer el novembre de 2001 quan Access Hollywood va difondre un clip de deu segons com a part d'una entrevista a la Courtney. Per maig del 2002, diversos clips d'una durada superior van aparixer a Internet per via d'una font desconeguda, que va anunciar que planejava publicar la can completa. No obstant aix, la font va fer-se enrere en les seves intencions, per por d'accions legals. Quan la batalla legal estava a punt de finalitzar al setembre de 2002, la can completa va aparixer per aquest mitj, dies abans de l'anunci del llanament de "Nirvana". Tot i que la versi d'estudi era un "esborrany" amb lletres sense acabar, la can va agradar fisn i tot als seguidors menys habituals del grup, que la convertiren en una de les canons ms escoltades a la rdio alternativa entre el 2002 i el 2003.

"Nirvana" va veure la llum el 29 d'octubre de 2002. Juntament amb la can "You Know You're Right", el disc cont xits dels seus tres discos d'estudi, aix com remescles i gravacions de canons ja conegudes. Desprs de la seva publicaci, diversos seguidors veterans es van queixar de la selecci de canons, justuficant que la versi alternativa de "Been a Son" (de l'EP "Blew") no era la versi preferida del grup, i que faltaven canons com "Sappy" (originalment llanada en la recopilaci "No Alternative" com a "Verse Chorus Verse"), que havia tingut molt d'xit als Estats Units desprs de la mort de Kurt Cobain. Els seguidors de fora dels Estats Units van qestionar la inclusi de la versi Unplugged de "All Apologies" (en lloc de la publicada al senzill, inclosa a "In Utero") i la versi de "Bleach" d"About a Girl" (quan la versi Unplugged va ser un senzill molt popular el 1994). Tamb, amb una durada de menys de cinquanta minuts, hi havia prou lloc per incloure d'altres xits, com "Love Buzz", "Drain You", "Aneurysm" i "Where Did You Sleep Last Night?" (que seria posteriorment incls en algunes publicacions no americanes del disc).

Al mes de novembre de 2004 finalment es va publicar el box set, amb el ttol de "With the Lights Out". Aquest llanament contenia una mplia recopilaci de maquetes de Kurt Cobain, gravacions d'assaigs i rareses, i canons en viu enregistrades durant tota la histria del grup. Alguns seguidors veterans van tenir l'oportunitat d'escoltar les gravacions de maquetes que mai no havien estat acabades com "Old Age" i "Verse Chorus Verse" (una can diferent de "Sappy"), enregistrada durant les sessions de "Nevermind". Una altra can destacable en el box set va ser una demo acstica d'una can anomenada "Do Re Mi", gravada per en Kurt a la seva habitaci. La can va demostrar que fins i tot durant els seus ltims dies, tan dramtics, Kurt Cobain encara tenia aquell "do" per a la melodia que havia demostrat anys enrere en canons com "About a Girl".

Una recopilaci d'"el millor del box set" titulada  fou publicada a la tardor de 2005. El CD va recopilar dinou canons del box set, juntament amb tres canons no publicades, incloent-hi una versi de la can "Spank Thru" de la demo de 1985 "Fecal Matter". Segons diu la revista Rolling Stone, Frances Bean Cobain va collaborar a escollir el ttol i la portada.

En una entrevista a l'any 2002 amb en Jim DeRogatis, Courtney Love va comentar els incomptables cassets d'assajos, demos i gravacions a l'habitaci que hi havien quedat desprs de la mort d'en Kurt. Per exemple, una versi de quatre pistes de la can "Do Re Mi", aparentment gravada per Kurt a la bateria, Part Smear a la guitarra i l'Eric Erlandson al baix, una setmana abans de la seva mort. S'espera que qualsevol can d'aquest arxiu que no hagi estat publicada veur la llum algun dia no molt lluny.

Projectes post-Nirvana.
Durant els anys posteriors a la dissoluci de Nirvana, els seus dos membres supervivents han restat en actiu. Al cap d'un temps desprs de la mort d'en Kurt, en Grohl va gravar una srie de demos que finalment es van convertir en l'lbum de debut dels Foo Fighters. Fins al 2006, els Foo Fighters han publicat cinc discos amb un gran xit comercial. El llanament ms recent, In You Honor, cont una can anomenada "Friend of a Friend", que Grohl va escriure el 1990 en una de les primeres trobades amb en Kurt i en Novoselic.

A ms a ms, en Grohl a participat com a bateria a grups i artistes com Tom Petty and the Heartbreakers, Mike Watt, Queens of the Stone Age, Tenacious D, Nine Inch Nails, Garbage, Cat Power i Killing Joe, a ms de participar com a guitarrista al disc Heathen del David Bowie. Tamb va enregistrar un disc de canons de heavy metal amb diversos dels seus cantants preferits de metal de comenaments dels 80, amb el nom de "Probot".

Desprs de la fi de Nirvana, Novoselic va formar Sweet 75, amb qui edit un disc homnim el 1997. Ms recentment, va fundar Eyes Adrift juntament amb Curt Kirkwood (ex-membre de Meat Puppets) i Bud Gaugh (ex-membre de Sublime). Tamb va tocar al grup No WTO Combo amb Kim Thayil, de Soudgarden, i Jello Biafra dels Dead Kennedys, que es va presentar coincidint en una de les dates en qu es realitzava la reuni de la OMC de 1999. D'altres participacions de Novoselic inclouen la can "Twisted Willie", on va tocar amb Johnny Cash, per al disc de tribut a Nirvana Willie Nelson de 1996, aix com tocar el piano a "Against the 70s" en el disc de Mike Watt Ball-Hog or Tugboat, on tamb hi va collaborar Grohl, i diversos msics de grunge i rock alternatiu com en Eddie Vedder de Pearl Jam, Flea de Red Hot Chili Peppers i Thurston Moore de Sonic Youth.

Membres del grup.
Kurt Cobain - cantant, guitarrista;
Krist Novoselic - baixista;
Aaron Burckhard - bateria (1987);
Dale Crover - bateria (1987-1988, 1990);
Dave Foster - bateria (1988);
Chad Channing - bateria (1988-1990);
Jason Everman - guitarrista (1989);
Dan Peters - bateria (1990);
Dave Grohl - bateria (1990-1994);
Pat Smear - guitarrista (1993-1994);

Discografia.
Discs i recopilatoris



Singles i EPs







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53921" title="Euskaltzaindia" nonfiltered="1199" processed="1197" dbindex="21268">

L'Euskaltzaindia (1919) s la instituci acadmica oficial que regula les normatives (gramtiques, diccionaris, ...) del basc. Euskaltzaindia en basc vol dir Reial Acadmia de la Llengua Basca.

Va ser fundada en 1919. El seu smbol s un roure i el seu lema "comenar i seguir". Est oficialment reconeguda pels Estats de Frana i Espanya. Publica anualment la revista Euskera per difondre la seva activitat.

Es divideix en diverses comissions de treball: comissi de lexicografia, comissi de gramtica, comissi per a l'elaboraci d'un atlas lingstic (on es vegi la distribuci dels diferents dialectes), comissi d'onomstica, comissi de literatura i comissi de llengua oral. Cadascuna actua de manera independent per en coordinaci.

La seva tasca ha servit sobretot per afianar l'euskera batua, el basc unificat que es fa servir com a estndard. Aquesta s la llengua que es fa servir a les ikastoles (escoles basques) i als mitjans de comunicaci i ha possibilitat el resorgiment de l'idioma desprs de la dictadura franquista. 

Enllaos externs.
Pgina web de l'Euskaltzaindia.
Euskera, publicaci de l'Euskaltzaindia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53922" title="Joan Ainaud de Lasarte" nonfiltered="1200" processed="1198" dbindex="21269">

Joan Ainaud de Lasarte (Sarri (Barcelona) 25 de mar de 1919 - Barcelona 5 de novembre de 1995). Fou un eminent historiador i crtic d'art. Fill de Manuel Ainaud Snchez, germ de Josep Maria Ainaud de Lasarte i nt de Carme Karr. Casat amb Maria Assumpta Escudero i Ribot (1962), tingueren quatre fills: Joan-Francesc, Maria del Mar, Jordi i Josep. Est enterrat al cementiri del port de Llan (Alt Empord).

Biografia.
Estudi a la Mtua Escolar Blanquerna i a l'Institut Escola de la Generalitat de Catalunya. A causa de la mort del seu pare quan ell tenia 13 anys, de seguida es pos a treballar (entre altres oficis, com a topgraf). Tamb form part de Palestra (entitat catalanista) i del moviment escolta catal, introdut per Josep Maria Batista i Roca a travs de Minyons de Muntanya i posteriorment dirigit per mossn Antoni Batlle i Mestre. Fou reclutat durant la Guerra Civil espanyola per l'Exrcit Popular republic; quan acab la guerra, fou empresonat i enviat a un camp de concentraci a Betanzos (Galcia), d'on pogu sortir al cap d'un temps, per molt malalt i debilitat, i posteriorment hagu de fer el servei militar. Estudi per lliure Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Es doctor en histria a Madrid l'any 1955. 

El 1941 va comenar a treballar a la Junta de Museus de Barcelona, i l'any segent va iniciar la seva collaboraci amb l'Institut Amatller d'Art Hispnic. Fou director del Museu Nacional d'Art de Catalunya i director general dels Museus d'Art de Barcelona (1948-1985), president de l'Institut d'Estudis Catalans (1978-1982); membre de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de la Reial Acadmia de Bones Lletres de Barcelona, de l'Acadmie de Beaux Arts belga i del Consell Internacional de Museus (ICOM), corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i de la Real Academia de la Historia, aix com president del Patronat de l'Institut Amatller d'Art Hispnic. Dirig el programa del Corpus dels Vitralls Medievals de la Uni Acadmica Internacional, a la qual pertanyia. Tamb fou nomenat pel Parlament de Catalunya com a Vicepresident de la Junta de Museus. Fou membre de la Junta Consultiva d'mnium Cultural.

Fou comissari de nombroses exposicions, entre les quals destaquen  Catalunya, la fbrica d'Espanya  (1985) o la  Gran Exposici d'Art Romnic  (1961) al Palau Nacional, patrocinada pel Consell d'Europa, el catleg de la qual s un llibre de referncia de l'art romnic a Catalunya i altres llocs d'Europa. Va  remodelar i ampliar les colleccions del MNAC, les quals project traslladar al Monestir de Pedralbes, a causa del pssim estat del Palau Nacional. Intervingu en la creaci de noves infraestructures culturals, com el Museu de Cermica (1961), el Museu Picasso de Barcelona o la Fundaci Mir, i don impuls a la Biblioteca dels Museus d'Art. Va ser professor de la Universitat Autnoma de Barcelona (1968-1978), on va esdevenir un dels fundadors del departament d'Histria de l'Art. Fou deixeble d'Agust Duran i Sanpere i de Ferran Soldevila als Estudis Universitaris Catalans, i collaborador de Josep Gudiol a l'Institut Amatller.

Amb formaci d'historiador, el seu mtode es basava en una prodigiosa memria fotogrfica i el coneixement de les dades d'arxiu, per ho combinava amb una intelligent tasca deductiva de caire estilstic. Home de coneixements enciclopdics, fou especialista en art medieval -romnic i gtic- i del Renaixament a Catalunya, per tamb va fer aportacions importants a l'art contemporani, especialment a la figura de Pablo Picasso. Fou referent principal en Art a Catalunya, collaborant en la recuperaci i la recerca de fons per a la preservaci del patrimoni artstic arreu dels Pasos Catalans. Va realitzar nombrosos viatges arreu del mn (Estats Units, Xina, Argentina, Regne Unit, Frana, Itlia, URSS...) per donar a conixer diferents aspectes de l'art catal.

s autor de nombrosos llibres, assajos i articles, principalment sobre art romnic, gtic i cermica, per tamb va abordar altres perodes i artistes com Casas, Fortuny, Nonell, Xavier Nogus, Caravaggio, Picasso i Mir, ja que sempre va tenir una visi globalitzadora de l'art. Public els Anales y Boletn de los Museos de Arte de Barcelona. s autor, entre d'altres obres, de  Jaume Huguet  (1955), "Tossa" (1957),  Pinturas espaolas romnicas  (1962),  Cermica  (dins de la collecci "Ars Hispaniae"), la guia d'Art Romnic del MNAC (1973),  La Pintura Catalana  (tres volums, 1989-91; Premi al llibre millor editat de l'any atorgat pel ministeri de Cultura; Premi al llibre millor editat de l'any atorgat pel Gremi d'Editors de Catalunya; Premi Nacional d'Arts Plstiques de Catalunya a l'autor), i de les obres collectives  L'art catal  (1958),  Un segle de vida catalana  (1960), amb Josep Gudiol i Frederic-Pau Verri i Faget d' El catleg monumental de Barcelona  (1947), i "Els vitralls medievals de l esglsia de Santa Maria del Mar" amb Joan Vila-Grau i Maria Assumpta Escudero i Ribot (Premi Crtica Serra d'Or de Recerca, 1986). La seva bibliografia completa est recollida al primer dels dos volums de la  Miscellnia en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte  (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998 i 1999).

s citat a la Gran Enciclopdia Catalana, al Diccionari d'historiografia catalana (Barcelona, Enciclopdia Catalana, 2003, p. 48-49), i a "Escriptors i erudits contemporanis: quarta srie" (per Josep Massot i Muntaner, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004, p. 340), entre altres obres.

Reb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1982), la Medalla d'Or de Bellas Artes del Ministerio de Cultura (1982), la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona al mrit cientfic (acord del Consell Plenari del 30 d'abril de 1993, per la seva dedicaci a l'estudi de l'Art de Catalunya en les seves facetes d'investigador, docent i organitzador d'institucions culturals a Barcelona) i el Premi d'Honor Jaume I (1994), entre altres distincions, incloses de fornies.

Fotografies.


Enllaos externs.
Fitxa d'Enciclopdia Catalana.
Joan Ainaud de Lasarte al web de l'Institut d'Estudis Catalans;
Fotografia de Joan Ainaud de Lasarte 1982. Entrevista amb el president de la Diputaci de Barcelona, Francesc Mart i Jusmet. A la dreta, hi sn Joan Ainaud, president de l'IEC, i Ramon Aramon, secretari.
Entrevista a Joan Ainaud: "L'art de llegir pedres i pintures" al llibre "Perfils", per Zeneida Sard. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999. Pg. 65-76. ISBN 848415078X.
Joan Ainaud de Lasarte ens va deixar Anuaris.cat del 1996.
Cerimnia fnebre per Joan Ainaud de Lasarte Tanatori de Les Corts (Barcelona), 7 de novembre de 1995. Anuaris.cat.
Ressenya d'"Els vitralls de la catedral de Barcelona i del monestir de Pedralbes" Jess Alturo i Perucho; Faventia, Vol. 21, Nm. 1 (1999).
Joan Ainaud de Lasarte, "Dades indites sobre la Catedral Romnica de Vich" 1953, Ausa, Vol. 1, Nm. 5.
Joan Ainaud de Lasarte, "Homenatge del Cercle Artstic de Sant Lluc al bisbe Josep Torras i Bages. Any 1898" 1983, Ausa, Vol. 11, Nm. 106 - 107.
Joan Ainaud de Lasarte, "El Dr. Marqus, l'art i els museus" 1994, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Vol. 33.
Joan Ainaud de Lasarte, "Un llibre de comptes d'una fbrica de teixits de Sant Mart de Sesgueioles" 1963, Ausa, Vol. 4, Nm. 46.
Joan Ainaud de Lasarte, "Eduard Junyent, historiador de l'art" 1979, Ausa, Vol. 8, Nm. 91 - 92.
Joan Ainaud de Lasarte, "Un relleu indit del Mestre de Cabestany" 2000, Locus Amoenus, Nm. 5, 2000-2001.
Joan Francesc Ainaud i Merc Ribas, "Bibliografia de Joan Ainaud de Lasarte" 1996, Miscellnia litrgica catalana, Vol. 7.
 Vicent Ferrer al camp de concentraci de Betanzos.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53926" title="Llista d'illes del Jap" nonfiltered="1201" processed="1199" dbindex="21270">
Les quatre illes principals del Jap sn:
Hokkaido;
Honshu;
Kyushu;
Shikoku;

Okinawa s la cinquena ms gran si no es tenen en compte els territoris septentrionals disputats, i la ms petita que t una capital de prefectura.

 Llista d'illes menors del Japn .
A ms de les quatre illes principals, el Jap en t unes 3.000 de menors. Vet aqu una llista de les ms grans d'aquestes illes menors:

 Territoris septentrionals .
Aquestes sn les quatre illes en disputa de les illes Kurils, controlades per Rssia i reclamades pel Jap. Vegeu el conflicte de les illes Kurils per a ms informaci.
Etorofu;
Habomai;
Kunashiri;
Shikotan;

 Illes de la mar del Jap .
Oki;
Okushiri;
Rishiri;
Rebun;
Sado;
Takeshima (o Rocs de Liancourt   en disputa amb Corea del Sud, que en t el control efectiu, i Corea del Nord);

 Illes de l'oce Pacfic .
Illes Izu;
Aogashima;
Hachij ;
Izu  shima;
Kozu;
Miyake;
Mikura;
Niijima;
Shikine;
Toshima;
Illes Ogasawara;
Chichi;
Haha;
Iwo;
Minami Torishima (o illa Marcus);
Okino Torishima (o Parece Vela);
Enoshima;

 Illes de la mar Interior .
Awaji;
Etajima;
Itsukushima (popularment coneguda com a Miyajima);
Sh doshima;

 Illes al voltant de Kyushu .
La majoria se situen a la mar Oriental de la Xina.

Amakusa;
Illes Got ;
Hirado;
Iki;
Koshiki;
Tsushima;

 Illes Ryukyu .
Vegeu illes Ryukyu per a una llista ms completa.

Amami  shima;
Miyako;
Okinawa Hont  (o illa gran d'Okinawa);
Illes Senkaku (en disputa amb la Repblica Popular de la Xina i Taiwan);
Tanegashima;
Illes Yaeyama;
Iriomote;
Ishigaki;
Yaku;

 Illes artificials .
Aeroport Internacional Central del Jap (o Aeroport Internacional de Chubu);
Dejima;
Aeroport Internacional de Kansai;
Aeroport de Kobe;
Odaiba;
Port Island;
Rokko;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53928" title="Districtes del Jap" nonfiltered="1202" processed="1200" dbindex="21271">

Els districtes ( ; gun) del Jap han estat emprat recentment sobretot com a unitat administrativa entre el 1878 i el 1921. Podrien ser comparats amb una comarca. La seva categoria est per sota de les prefectura i per sobre de les ciutats, viles i Jap. Els districtes eren inicialment anomenats k ri i tenen profundes arrels en el Jap. Encara que el Nihon Shoki diu que van ser establerts durant les Reformes Taika, k ri s'escrivien originricament  . No va ser fins el Codi Penal i Civil de Taih  que k ri varen comenar a ser escrites com a  . Sota el Codi Penal i Civil de Taih , la unitat administrativa de la provncia ( ; kuni) estava per sobre del districte i el poble ( ; sato o  ; sato) estava per sota. El concepte de   ha roms i s emprat en el Sistema Postal Japons per identificar la ubicaci de viles i pobles. Les ciutats depenen directament de les prefectures i sn independents dels districtes, potser la diferncia ms gran respecte les comarques.

Casos confusos a Hokkaido.

Com que els noms districtes han estat nics en les provncies i actualment els lmits de les prefectures estan estretament alineats amb els de les provncies, la majoria de noms de districtes sn nics en una prefectura. Tanmateix, la Prefectura de Hokkaido, consistent en onze provncies, tenen alguns casos confusos.

Hi ha tres Districtes Kamikawa Districts i dos Districtes Nakagawa a la Prefectura de Hokkaido.
Districte Kamikawa (Ishikari), en la Subprefectura Kamikawa;
Districte Kamikawa (Teshio), en la Subprefectura Kamikawa;
Districte Kamikawa (Tokachi), en la Subprefectura Tokachi;
Nakagawa (Teshio), en la Subprefectura Kamikawa;
Districte Nakagawa (Tocachi), en la Subprefectura Tokachi;

Els districtes Abuta, Rumoi, Sorachi i Yufutsu District sn similars a la resta per cada un d'ells sn un sol districte a ssignat a dues  subprefectures.
Districte Abutact, en les subprefectures Iburi i Shiribeshi.
Districte Sorachi, en les subprefectures Kamikawa i Sorachi.
Districte Teshio, en les subprefectures Rumoi i Soya.
Districte Yufutsu, en les subprefectures Iburi i Kamikawa.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53932" title="Atsuta-ku" nonfiltered="1203" processed="1201" dbindex="21272">
Atsuta (   , -ku) s un dels ku de la ciutat de Nagoya de la Prefectura Aichi, Jap. Atsuta s coneguda per la Capella d'Atsuta. Hi ha les oficines principals de Nippon Sharyo.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53936" title="Carles Martell" nonfiltered="1204" processed="1202" dbindex="21273">
Vegeu tamb: Carles Martell d'Anjou (1271-1295).;

Carles Martell (23 d'agost del 686   22 d'octubre del 741), majordom de palau dels tres regnes francs: Austrsia (714-741) i Nustria i Borgonya (717-741).

Nasqu a Herstal, en el que ara s Valnia a Blgica, essent el fill illegtim de Pip d'Hristal i la seva concubina Alpaida.

Tot i que va ser majordom de palau dels tres regnes dels francs, en Martell s ms recordat per haver guanyat la Batalla de Tours el 732, que s'ha descrit tradicionalment com la batalla que salv Europa de l'expansi de l'emirat de Crdova ms enll de la pennsula Ibrica. L'exrcit franc d'en Martell derrot un exrcit rab que havia esclafat tota resistncia amb qu s'havia trobat. L'emirat de Crdova havia envat la Gllia i havia estat aturat a la Batalla de Tolosa. L'heroi d'aquell esdeveniment menys celebrat havia estat Eudes, que no era el progenitor d'un llinatge de reis i patrons, tanmateix. Entremig, l'arribada d'un nou emir a Crdova, Abd-ar-Rahman ibn Abd-Allah al-Ghafiq, que port amb ell una fora immensa d'rabs i de cavallers berbers, desencaden una invasi molt ms gran. Eudes, heroi de Tolosa, va ser derrotat sense palliatius a la batalla del riu Garona, on alguns escrivans occidentals van escriure "Noms Du coneix el nombre de morts" i fug cap a Carles, cercant ajuda. Aix, Eudes desaparegu de l'histria, mentre que Carles hi entr.




A la batalla de Tours, Carles es guany el sobrenom "Martell" per la manera inclement amb qu martellejava els seus enemics. Molts historiadors creuen que, si hagus caigut a Tours, probablement l'islam hauria arrassat la Gllia i potser la resta de l'Europa catlica. Altres pensen que el dest del cristianisme tal com el coneixem es decid en aquesta batalla. Per d'altres opinen que els rabs tenien poc inters en ocupar el nord de Frana.

La batalla de Tours probablement tingu lloc en un indret entre Tours i Poitiers. L'exrcit franc, comandat per Carles Martell, consistia d'infanteria veterana, d'entre 15.000 i 75.000 homes. En resposta a la invasi musulmana, els francs havien evitat les antigues vies romanes, esperant agafar els invasors desprevinguts. Segons les crniques musulmanes de la batalla, els rabs foren sorpresos en trobar-se una fora important que s'oposava al seu saqueig previst de Tours, i van esperar-se sis dies, observant l'enemic. El set dia, l'exrcit musulm, d'entre 60.000 i 400.000 homes comandats per Abd-ar-Rahman al-Ghafiq, va atacar. Durant la batalla, els francs derrotaren l'exrcit islmic i l'emir mor. Mentre que les crniques occidentals sn mers esbossos, les musulmanes detallen que els francs formaren un gran quadre i lliuraren una brillant batalla defensiva. Abans de la batalla, Abd-ar-Rahman al-Ghafiq dubtava que els seus homes estiguessin preparats per tal combat, i els hagus volgut fer deixar el bot que els alentia, per va decidir ms aviat confiar en els seus cavallers, que mai l'havien fallat. De fet, es pensava que era impossible per a infanteria d'aquella poca resistir contra guerrers muntats i amb armadura. En Martell aconsegu inspirar els seus homes perqu aguantessin l'assalt d'una fora que els degu semblar invencible, enormes cavallars amb armadura, que a ms probablement superaven de llarg en nombre els francs. Per la mort de Abd-ar-Rahman al-Ghafiq port a conflictes entre els generals supervivents, i els rabs abandonaren el camp de batalla l'endem de la seva mort, deixant a en Martell un lloc nic en la histria com a salvador d'Europa i com a l'nic home que mai aconsegu una victria tal entre forces tant dispars. Els francs d'en Martell, quasi tots infants sense armadura, aconsegu resistir cavallers amb armadura sense l'ajut d'arcs o armes de foc, una fita d'armes inaudita en la histria medieval.

Tot i que calgueren dues generacions ms perqu els francs expulsessin totes les guarnicions rabs de Septimnia i ms enll dels Pirineus, l'aturada de la invasi per part d'en Carles Martell canvi la direcci de la guerra, i la unificaci dels regnes francs sota en Martell, el seu fill Pip el Breu i el seu nt Carlemany evit l'expansi de l'emirat de Crdova ms enll dels Pirineus.

Desprs de la mort de Pip d'Hristal el 714, la successi pass al seu nt, encara un nen, Teodoald. La facci de nobles austrasians que donaven suport a Teodoald estava encapalada per la seva madrastra, vdua de Pip, Plectruda. Carles, que ja era un adult, dirigia una facci rival i va prevaldre en una srie de batalles contra tant les invasions de francs neustrians com les forces de Plectruda. Entre els 718 i el 723, Carles consolid el seu poder per mitj d'unes quantes victries i aconseguint la lleialtat d'alguns clergues importants. Aix ho fu en part donant terres i diners per a la fundaci d'abadies com la d'Echternach.

A la dcada segent, Carles encapal l'exrcit franc contra els ducats orientals (Baviera i Alamnia), i meridionals (Occitnia i Provena). Es va encarregar del conflicte amb els frisis i els saxons, per la conquesta completa dels saxons i la seva incorporaci dins el regne franc haurien d'esperar al seu nt Carlemany. Per el ms important va ser que, en lloc de concentrar-se en la conquesta a l'est, es prepar per la tempesta que es preparava a l'oest. Sabent el perill que duien els musulmans desprs de la batalla de Tolosa, el 721, va utilitzar els anys segents per consolidar el seu poder, i reunir i entrenar un exrcit veter que pogus defendre el cristianisme a Tours.

Carles Martell es cas amb:
Rotruda (690-724), amb fills:
Pip el Breu;
Carloman;
Swanachild;
Grif;

Carles Martell mor el 22 d'octubre del 741 a Quierzy, el el que avui s el dpartement d'Aisne, a la regi de Picardia a Frana. Va ser enterrat a la baslica de Saint Denis a Pars. Els seus territoris foren dividits entre els seus tres fills.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53938" title="Transport supersnic" nonfiltered="1205" processed="1203" dbindex="21274">


Transport supersnic, o SST de les sigles angleses Supersonic Transport, s la denominaci que rep un avi civil de passatgers amb capacitat d assolir velocitats superiors a les del so. Irnicament, des de l any 2003 ja no hi ha transports supersnics en servei. L nic aparell que va volar de forma regular en vols comercials fou el Arospatiale-BAC Concorde i l altre nic disseny que va passar a fase de producci i s utilitz tamb en l aviaci civil fou el Tupolev Tu-144. L ltim vol de passatgers del Tu-144 fou el juny del 1978 i el Concorde es va retirar del servei el 26 de novembre del 2003.

Disseny d avions supersnics.

El avions dissenyats per al vol supersnic es caracteritzen sobretot per un fusellatge esvelt i ales delta per minimitzar i limitar els efectes de la turbulncia a velocitats supersniques.

Inconvenients comercials del vol supersnic.

Cost econmic.

Els elevats costos del combustible combinats amb una capacitat de passatgers molt reduda per les raons aerodinmiques abans exposades fan que els avions supersnics siguin una forma de viatjar econmicament molt costosa comparada amb el vol subsnic.

Assolir velocitats supersniques requereix una potncia de motor molt elevada, en especial en les velocitats que oscillen entre Mach 0.8 i Mach 1.2, o velocitat transsnica. Entre aquestes velocitats la fricci augmenta fins a tres vegades i, per sobre la velocitat transsnica, la fricci torna a caure en picat, quedant-se en entre un 30% i un 50% del fregads a velocitats subsniques. Aix significa que, tot i tenir una fricci superior (gaireb el doble), es compensar assolint velocitats molt ms elevades (gaireb el triple de velocitat que la subsnica habitual).

Un altre factor s la ineficincia de les ales. Al voltant de Mach 2, un disseny tpic d ala perd prcticament tota la seva sustentaci. s per aix que els transports supersnics disposen d un disseny d ala que s estn per tot el fusellatge en una configuraci tpica d ala delta per tal de sostenir l aparell a velocitats supersniques.

Bombes sniques.

Un aparell a velocitats supersniques crea un fenomen sonor conegut en aviaci com a bomba snica (per la seva similitud a una explosi). Aquest fenomen pot ser minimitzat volant a velocitats subsniques sobre terra o nuclis de poblaci i assolint velocitats supersniques al volar sobre l oce i a grans alades.

Danys a la capa d oz.

Els vols supersnics s efectuen a molta alada (gaireb al doble d alada que els vols convencionals) i aix implica un dany a la capa d oz superior al normal a causa dels gasos contaminants del motor. Tanmateix aquesta hiptesi ha estat qestionada darrerament i, de ser certa, les emissions d un sol avi sn mnimes.

Disseny dinmic.

La forma d un aparell supersnic ha de canviar segons la seva velocitat per tal d optimitzar el seu rendiment a diferents velocitats. Aix implica que un transport supersnic ideal canvia la seva forma, en especial les ales, a vol subsnic i supersnic. Aix implica optimitzar el disseny amb el valor afegit d elevar els costos de manteniment, els costos operacionals i les mesures de seguretat. 

Velocitats ms elevades.

Un transport supersnic requereix velocitats d enlairament i aterratge ms elevades, necessitant aix pistes ms llargues i incrementant els riscos en seguretat.

Histria.



Als anys 50 del segle XX el transport supersnic semblava possible per es dubtava de la seva viabilitat econmica. Els arguments, per, eren favorables i llevat del cost d assolir velocitats supersniques, la velocitat del transport i el baix cost en vol supersnic feien el projecte viable. L argument ms avantatjs, per, fou el que si aquests aparells podien volar almenys tres vegades ms rpid que qualsevol altre avi comercial, es podrien reemplaar tres avions convencionals per cada avi supersnic, reduint aix costos de manteniment.

A mitjans dels 50 es va comenar a dissenyar el transport supersnic, just quan la primera generaci d avions militars supersnics entraren en servei. A Europa els programes de transport supersnics finanats pels governs van conduir rpidament a un disseny d ala delta com es va plasmar en els dissenys del Sud Aviation Super-Caravelle i el Bristol 223, tot i que Armstrong-Whitworth va proposar un disseny del tot radical: el Mach 1.2 Armstrong-Whitworth M-Wing. A principis dels 60, els dissenys van avanar de tal forma que ja tot estava preparat per passar a fase de producci per els costos foren tant elevats que les dues corporacions europees, Bristol (BAC) i Sud Aviation, es van fusionar per produir el Concorde amb ajut governamental.

Una onada de pnic es va estendre rpidament per la industria nord-americana ja que tothom va pensar que el Concorde reemplaaria a tot altre disseny d avi de llarg recorregut. El congrs dels Estats Units va finanar rpidament un disseny propi de transport supersnic, seleccionant els dissenys del Lockheed L-2000 i el Boeing 2707 per produir un disseny ms avanat, gran i rpid, i de ms llarg recorregut. El disseny de Boeing va ser escollit per passar a producci. Mentrestant la Uni Sovitica estava ja produint el seu propi disseny, el Tupolev Tu-144.

Als anys 60, les preocupacions mediambientals van veure la llum. El transport supersnic es veia particularment ofensiu degut a l enorme soroll que produen aquests aparells en vol a velocitats per sobre del so i a la eventual destrucci de la capa d oz degut als gasos nocius emesos pels motors. Es pensava, tanmateix, que el problema amb el soroll s evitaria volant a grans alades, per proves efectuades per les forces aries nord-americanes amb el North American B-70 Valkyrie van aportar resultats oposats. La creixent sensaci entre els ciutadans nord-americans de qu es reduiria significativament el seu nivell de vida i la retallada pressupostria al programa SST al 1971 van desembocar en la cancellaci del programa nod-americ i la prohibici de vols supersnics civils (estrangers) en territori dels Estats Units.

El Concorde ja estava a punt per entrar en servei i encara que es va aixecar la prohibici nord-americana, la ciutat de Nova York va prohibir regionalment l aparell. Aix va destruir els objectius econmics del Concorde (amb una clara ruta Londres - Nova York en ment). Es van permetre les operacions de l avi a Washington DC i el servei es va tornar tan popular que els ciutadans de Nova York es van preguntar perqu no podia aterrar el Concorde a la seva ciutat. Poc desprs, el Concorde ja volava cap a l aeroport John F. Kennedy International, principal aeroport de la ciutat.

La opini pblica estava canviant. Es va veure que el dany a la capa d oz es va exagerar i volar a velocitats supersniques sobre l oce semblava una esplndida idea. Es van iniciar nous dissenys al mercat americ, sota el nom de AST o Advanced Supersonic Transport (transport supersnic avanat). El nou disseny de Lockheed, l SCV, i la recuperaci del Boeing 2707 foren la base.

En aquell moment, per, les preocupacions econmiques del transport supersnic es van fer evidents. La seva concepci inicial fou per competir amb avions de llarg recorregut amb capacitat per uns 80 o 100 passatgers per amb avions al mercat com el Boeing 747 amb capacitats fins a quatre vegades superiors, les avantatges de la velocitat dels SST es va esvat rpidament en favor d una major capacitat.

Un altre problema afegit fou la dificultat d incorporar motors eficients a les diferents velocitats que havia d operar un transport supersnic, ja que es convidaven diverses tecnologies a vegades no compatibles. A principis dels 80, els nord-americans van abandonar definitivament el seu programa de transport supersnic avanat.

Dos descobriments recents, per, podrien alterar la concepci econmica dels projectes SST. Als anys 60 es va suggerir que un disseny de fusellatge eficient minimitzaria el soroll de la bomba snica. En aquell moment va ser impossible de provar ja que es necessitava un disseny escrupolosament eficient per amb el disseny assistit per ordinador actual, aquesta tasca es considerablement ms senzilla. El 2003 es va enlairar un avi de proves que va demostrar un disseny silencis reduint els efectes sonors a la meitat.

El principal problema amb el Concorde i el Tu-144 fou el soroll dels motors convidat amb una velocitat d enlairament i aterratge superior a la normal. El disseny d aquests aparells, optimitzat per al vol supersnic, necessitaven un impuls inicial superior, cosa que repercutia en una potencia i soroll de motor superior. Un disseny futur de SST hauria d incorporar un motor de cicle variable, que contribuiria a reduir el soroll al enlairar-se i aterrar i donaria un rendiment mxim a velocitats superiors a les del so.



L abril de 1994, Arospatiale, British Aerospace i Deutsche Aerospace AG (DASA) crearen l European Supersonic Research Program (ESRP) o programa europeu per a la recerca supersnica, amb la intenci de desenvolupar una segona generaci de Concorde per entrar en servei el 2010. En parallel, SNECMA, Rolls-Royce, MTU Aero Engines i Fiat van comenar a treballar junts el 1991 per desenvolupar un nou motor. Amb una inversi de 12 milions de dlars a l any, finanats per les prpies companyies, el programa de recerca cobreix els materials, la aerodinmica, els sistemes de vol i la integraci del motor. El disseny es basa en una aeronau amb una autonomia de 5.500 milles nutiques, 250 seients i capacitat per volar a Mach 2. El disseny es molt similar al d un Concorde ms gran i amb alerons a la part frontal.

La NASA, mentrestant, comen una srie de projectes per desenvolupar un nou disseny de SST. Com a part del programa, un Tu-144 va ser redissenyat per tal de portar a terme diversos experiments a Rssia a mitjans dels anys 90.

Tot i que el Concorde i el Tu-144 van ser els primers avions en transportar passatgers a velocitats supersniques, no foren els primers avions comercials en trencar la barrera del so. El 21 d agost de 1961 un Douglas DC-8 va sobrepassar la barrera del so a Mach 1.012 en un vol en picat controlat des de 41.088 peus. El propsit del vol fou el d aconseguir informaci per un nou disseny d ala. El fabricant Boeing tamb ha declarat que durant els vols d assaig i certificaci del 747 aquest va sobrepassar tamb la barrera del so.

Futur.

Jap disposa d un programa de recerca de transport supersnic des de fa alguns anys. El 2005 va anunciar que un acord entre Frana i Jap permetria continuar aquesta lnia de recerca amb l esperana de disposar d un aparell que entres en servei el 2015. Un model a escala d onze metres i mig de llargada es va provar ja de forma satisfactria. Tot i aix queda encara per veure la viabilitat econmica d aquests nous dissenys.

Una altra rea d inters es la recerca d un jet privat supersnic. Els alts executius de les corporacions estarien disposats a pagar sumes elevades per adquirir un aparell que escurcs els temps de vol i en un avi petit els problemes de soroll es minimitzarien. Sukhoi va comenar a investigar aquests tipus d avions a mitjans dels 90 i a partir de l any 2000 tamb ho feu Dassault Aviation. Els informes ms recents sobre la producci d un jet privat supersnic provenen del fabricant nord-americ Lockheed-Martin, sota recerca secreta.

En el camp del desenvolupament de motors es centra tamb en el motor de detonaci d ones de pols, i aquest est guanyant suport per esdevenir la segent generaci de motors. Aquests motors ofereixen ms eficincia que els turboreactors convencionals. La NASA t una lnia d investigaci amb la ment posada en un jet comercial amb capacitat per volar a Mach 5.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53944" title="Choctaw" nonfiltered="1206" processed="1204" dbindex="21275">


Els choctaw sn una tribu amerndia de parla muskogi (grup hoka-sioux), el nom del qual pot ser "descendents de Chacta", un personatge mitolgic, i potser de l espanyol chato. Es dividien en quatre districtes:

Okla Falaya  ("el poble llarg"), al Noroest;
Okla Tannap o Ahepat Okla  ("poble de la banda oposada") al Noroest;
Okla Hannali  ("poble de les sis viles") al Sud;
Okla Chito  ("gran poble");

 Localitzaci geogrfica .
Vivien als marges del riu Yazoo (Mississippi inferior) i a l Oest dels rius Alabama i Tombigbee (centre i sud de Mississippi), en una rea de 63.000 milles quadrades. Actualment, un grup viu a set reserves a l estat de Mississippi (Redwater, Standing Pine, Pearl River, Tucker, Bogue Chito, Conehatta i Bogue Homa) amb un total de 21.000 acres, alguns a Luisiana, i la resta a Oklahoma. Actualment estan repartits en tres reserves:
 Jena band of choctaw, a Louisiana, amb 109 habitants (188 apuntats al rol tribal) el 1995.
 Mississippi choctaw, a Mississippi, amb 7.419 habitants (11.240 apuntats al rol tribal) el 1995.
 Choctaw nation, Talihina Agency, a Oklahoma, amb 59.832 habitants (97.550 apuntats en el rol tribal).

 Demografia .
Es calcula que el 1650 eren uns 15.000 individus. Cap el 1780 eren unss 20.000 individus en 60 o 70 establiments. El 1872 eren 16.000, el 1885 uns 12.816 amb 38 negres, i el 1890 uns 10.017 amb 4.406 negres, i cap el 1900 en censaren 25.000, dels quals 18.981 vivien a Oklahoma, 1.639 a Mississippi i 5.449 eren negres. Des d aleshores, el seu nombre ha estat objecte d especulaci: el 1930 eren 18.000 a Oklahoma, Mississippi i Luisiana, per l Eciclopdia Britnica en compta 17.500 a Oklahoma i 3.119 a Mississippi el 1960, i 11.000 el 1970 l Enciclopdia Americana. Cap el 1990 hi havia un total de 45.000 choctaws, dels quals 8.100 viuen a Mississippi, 27.500 a Oklahoma i 11.200 a California, Luisiana i altres estats. La seva llengua, per, era parlada per uns 12.000 individus el 1980. Segons el cens dels EUA del 2000 eren 158.774 dividits en els segents grups:



 Costums .
No tenien fama de ser tant guerrers com els seus vens creek i chickasaw, i practicaven l agricultura del moresc, carabasses, psols, melons, fsols, batates, gira-sol i tabac, realitzada tant per dones com per homes.  Aclarien la terra per tal d envoltar-la d arbres i cremaven els herbots.  Empraven bastons d s de bis per remour els forats i plantar la llevor, i per cavar els homes empraven un estri fet amb l espatlla del bis, una clossa o una pedra  tallada unida a un bast. Amb la collita feien graners i l amagaven a cabanes especials.
Llur armament consistia en arcs o sagetes i una llarga sarbatana de canya buida, i quan arribaren els blancs obtingueren cavalls. La pesca era comunal, amb xarxes, arc i fletxes o b drogant l aigua. 
Vivien en cases de sostre de palla fetes de  troncs o escora i cobertes de fang.  Caaven crvols i ssos, aplanaven el cap dels nadons i celebraven el busk o cerimnia del moresc verd (poskit), com les altres tribus muskogi. Es dividien en dues fratries, kushapokla ("poble dividit") dividida en els grups kushiksa ("canya"), lawokla, lulakiksa i linoklusha, i watakihulata ("poble estimat"), dividida en chufaniksa ("gent estimada"), iskulani ("poble petit"), chito ("poble gran") i shakchukla ("poble del cranc").
S agrupaven en ciutats, la principal de les quals era Nanih Waiya, creada pel voltant del 500 com a centre espiritual.  La societat tenia dues divisions, de pau i de guerra: roig i negre, com els cherokee i creek.  Cada divisi tenia rols propis en ritus funeraris de la divisi oposada: els cossos eren embolicats en pells i deixats a l aire lliure, a vegades en una plataforma feta expressament.  Tenien un cos especial de sacerdots que s encarregava de netejar els ossos i deixar-los sense carn.  Es ossos nets eren guardats en una casa feta ossari, sobre les quals hi havia un catafalc amb escenes de cacera, corones i imatges  gravades per assistir els esperits.  Quan ja eren plenes d ossos, es realitzava una festa per als morts i els ossos eren enterrats en un tmul cnic de terra. Tamb tenien alikchi o bruixots i creien en els shilup (fantasmes). Entre el 1825 i 1830 Gideon Lincecum recoll llurs tradicions de boca de l anci Ghanta Imataha.
 
Tamb jugaven al ishtaboli, anomenat lacrosse pels francesos i chunckey pels anglesos, joc de pilota similar al hockey amb una pilota de pell i raquetes anomenades kapucha, o b amb un disc rod.

 Histria .
Foren descoberts per Hernando de Soto el 1540, qui els anomen chaetas. El cap dels Tuscaloosa el reb a la vila de Mabila (potser avui s Mobile), on els espanyols mataren 1.500 indis. Ja aleshores eren enemics dels chickasaw, i culturalment eren relacionats amb les altres tribus de la cultura del Mississippi.

El 1673 foren visitats pels francesos Joliet i Marquette, que foren ben rebuts. Aix, el 1699 hi construiren el Fort Maurepas, aix com les viles de Mobile (1702) i Fort Rosalie el 1716.
Cap el segle XVIII eren exportadors de moresc, i s aliaren amb els francesos; per el seu capdill Red Shoes s al contra els francesos el 1746 pel tracte del comer de pells, ajudat pel governador de Carolina del Sud. El conflicte acabaria amb l execuci del cabdill i una guerra civil choctaw, desprs de la qual, tornarien a aliar-se amb Frana. 

Per aquesta ra desprs de la derrota francesa en la guerra del 1756-1760 hagueren de cedir territori als britnics. Aix els obligaria vers el 1780 a moure s  cap a l Oest, on xocaren amb les tribus caddo. Aleshores vivien en 60 o 70 viles als marges dels rius Pearl, Pascagoula i Chickasawhay. El 3 de gener del 1786 signaren amb els colons dels EUA el Tractat de Hopewell, pel qual els declaraven "pau perptua", tractat que fou renovat el 1792. Per aquest motiu, no ajudaren als anglesos en la guerra del 1812. 

Aix no els salv, per, dels diferents tractats en qu els obligaven a cedir terra als EUA. El 1801, pel de Fort Adams, el cant del Mississippi; el 1803, pel de Hoe Buckintopae, els van cedir tota Alabama (853.760 acres); el 1805, pel de Mound Dexter, 4.142.720 acres ms entre el sud d Alabama i Mississippi; el 1816, pel de Fort  Saint Stephens, la part externa del riu Tombigbee (Alabama), que suposava uns 3 milions d acres; i el 1820, pel de Doak s Strand, 5.169.788 acres ms. El 1819 Cyrus Kingsbury va fundar Elliot, primera escola choctaw.


Durant la Guerra Creek del 1811-1814 van ajudar com a mercenaris al president Jackson, qui des del 1820, quan els oblig, mitjanant suborns i amenaces, a cedir cinc milions d acres del centre de Mississippi al govern dels EUA, va fer tot el possible per arrabassar-los la terra i fer-los marxar. Pel tractat del 20 de gener del 1825, signat pel cap Mushulatubbee, cedeixen 2 milions d acress a canvi que no els distribueixin les terres. Per pel nou tractat de Dancing Rabbit Creek del 1835, signat pels caps Mushulatubbe, Greenwood La Flore (d Okla Falaya), Nitakiche i Killihota amb 172 caps ms i 6.000 indis, malgrat haver adoptat un sistema constitucional, posseir prsperes granges i ramats i tenir un bon sistema docent, foren obligats cedir les terres a canvi d un ajut econmic per pagar el trasllat i a marxar cap a Oklahoma, amb les altres tribus civilitzades.  El 1848 traduiren la Bblia al choctaw i la majoria es van fer baptistes. 

El 1831 uns 14.000 choctaw marxaren en canoes i creuaren el Mississippi en transbordadors, per el caos amb la distribuci del menjar provoc que uns 2.500 moriren en el trasllat per fam i clera. I endems no els pagaren la indemnitzaci que els havien proms. A Oklahoma aixecarien novament escoles, esglsies i tribunals, i fins i tot crearien una milcia.

El 1837 signarien el Tractat de Doaksville amb els chickasaw, amb el qual signaven la pau. Peter Pitchlynn (1806-1881), mests conegut com Ha-Tchoctucknee (Tortuga Mossegadora) fou un dels inspiradors del tractat de Dancing Rabbit Creek i de la Federaci de les Cinc Tribus Civilitzades el 1859, i unionista, aix com cap de la tribu del 1864 al 1866
Uns 69 caps de famlia (per en realitat 7.000 indis), per, van decidir quedar-se i sotmetre s a les lleis estatals. Tanmateix, 5.720 ms marxarien a Oklahoma entre 1845 i 1854. El 1860 establirien una constituci i un consell de representants, i durant la guerra de secessi donaren suport al Sud, malgrat que el cap Pitchlynn el don al Nord. Ell mateix inspiraria el nou tractat del 1866. A Oklahoma refarien Nana Waiyah a Tuskahoma, i dividirien el territori en tres districtes:

 Pushmataha,  a l Oest del riu Kiamichi, per al cap Nikatichi.
 Apukshunaubee, a l Est del riu Kiamichi, per al cap La Flore.
 Moshulatubee, entre els rius Arkansas i Canadian, per al cap Moshulatubee.

El 1890 adoptarien tots el baptisme com a religi, i el 1984 els aplicarien l Allotment act, malgrat l oposici del seu cap Green McCurtain. El 1906 fou dissolt el govern tribal, tot i que continuaren mantenint-lo de manera limitada. El 1907 la reserva choctaw fou parcelada en propietats individuals, i la resta venuda a blancs, per el 1960 encara uns 17.500 vivien en terres tribals, en una mena de reserva informal. 

Alhora, el 1908-1916 descobriren que uns mil encara vivien a Mississippi i s inici una investigaci del Congrs dels EUA, de ma nera que el 1944 els retornaren 16.000 acres i els reconegueren com a tribu per tal que entressin sota tutela de la BIA.

Durant la Primera Guerra Mundial 8 choctaws varen ser reclutats per tal d'enviar missatges xifrats fent servir el seu idioma

Un choctaw membre de l AIM, Dave Hill, participaria en els fets de Wounded Knee del 1973.  Harry Belvin, cap dels choctaw del 1945 al 1978, el 1975 van adoptar una constituci ms actual. Per la seva banda, Philip Martin, cap dels Choctaw del Mississippi des del 1979, ha aconseguit ms reconeixement federal per a la seva tribu. 

 Llista de governants choctaw del Mississippi .
 Caps d Okla Tannip ;
 180? - 1809 Homastubbee (m. 1809) ;
 1809 - 1826 Moshulatubbee (primer cop) (1778-1838) ;
 1826 - 1830 David Folsom (1791-1847) ;
 1830 - 1834 Moshulatubbee (segon cop)       ;
 Caps d Okla Falaya ;
 180? - 1824 Apukshunnubbee (m.1824) ;
 1824 - 1826 Robert Cole ;
 1826 - 1834 Greenwood LeFlore (1800-1865) ;
 Caps d Okla Hannali ;
 180? - 1824 Pushmataha (1764-1824) ;
 1824 - 1826 Humming Bird (m.1828) ;
 1826 - 1830 John "Sam" Garland ;
 1830 - 1834 Nitakechi (1792-1846) ;
 Portantveus ;
 1945 - 1949 Joe Chitto ;
 1949 - 1959 Emmett York (1st time) ;
 1959 - 1967 Phillip Martin (1926) ;
 1967 - 1975 Emmett York (2nd time) ;
 Caps ;
 1975 - 1979 Calvin Issac ;
 1979 - 2007 Phillip Martin (s.a.);
 2007 -      Beasley Denson;

 Llista dels caps de la Naci Choctaw d'Oklahoma .
 Caps de Moshulatubbee ;
 1834 - 1836 Moshulatubbee ;
 1836 - 1838 Joseph Kincaid ;
 1838 - 1842 John McKinley ;
 1842 - 1846 Nathaniel Folsom ;
 1846 - 1850 Peter Folsom ;
 1850 - 1854 Cornelius McCurtain ;
 1854 - 1857 David McCoy ;
 Cap del Oklafalaya  ;
 1834 - 1838 Thomas LeFlore ;
 Caps de Apukshunnubbee   ;
 1838 - 1842 James Fletcher ;
 1842 - 1850 Thomas LeFlore ;
 1850 - 1857 George Washington Harkins ;
 Caps de Pushmataha ;
 1834 - 1838 Nitukechi (1st time) ;
 1838 - 1841 Pierre Jusan ;
 1841 - 1846 Isaac Folsom ;
 1846        Nitukechi (2nd time) ;
 1846 - 1850 Silas D. Fisher ;
 1850 - 1854 George Folsom ;
 1854 - 1857 David McCoy ;
 Governadors ;
 1857 - 1858 Alfred Wade ;
 1857 - 1859 Tandy Walker ;
 1859 -  1 Oct 1860 Basil LeFlore ;
 Presidents de la Naci Choctaw;
 1 Oct 1860 -  6 Oct 1862 George Hudson (1808-1865);
 6 Oct 1862 -  3 Oct 1864 Samuel Garland (1803-1870) ;
 3 Oct 1864 -  1 Oct 1866 Peter Perkins Pitchlynn    (1806-1881) ;
 1 Oct 1866 -  3 Oct 1870 Allen Wright ;
 3 Oct 1870 -  5 Oct 1874 William J. Bryant  ;
 5 Oct 1874 -  7 Oct 1878 Coleman Cole (m. 1886) ;
 7 Oct 1878 - 1880        Isaac Levi Garvin (1831-1880) ;
 1880 -  6 Oct 1884       Jackson Frazier McCurtain  (1830-1885) ;
 6 Oct 1884 -  3 Oct 1886 Edmund McCurtain (m. 1890) ;
 3 Oct 1886 -  1 Oct 1888 Thompson McKinney (m. 1889) ;
 1 Oct 1888 -  6 Oct 1890 Benjamin Franklin Smallwood  (1829-1891) ;
 6 Oct 1890 -  1 Oct 1894 Wilson Nathaniel Jones (1831-1901) ;
 1 Oct 1894 -  5 Oct 1896 Jefferson Gardner (1847-1906) ;
 5 Oct 1896 -  1 Oct 1900 Green McCurtain (1910) ;
 1 Oct 1900 -  6 Oct 1902 Gilbert Wesley Dukes (1849-1916) ;
 6 Oct 1902 - 1910        Green McCurtain        ;
 1910 - 1918 Victor Locke, Jr. (1876-1929) ;
 1918 - 1922 William Finley Sample (1883-1969) ;
 1922 - 1929 William Henry Harrison (1876-1929) ;
 1930 - 1936 Ben H. Dwight (1890-1953) ;
 1937 - 1948 William H. Durrant (1866-1948) ;
 1948 - 1975 Harry J.W. Belvin (m. 1975) ;
 1975 - 1978 C. David Gardner ;
 1978 - 1997 Hollis E. Roberts ;
 9 Jun 1997 Gregory E. Pyle  ;

 Llista de choctaw clebres .

 Mushulatubbee;
 Pushmataha ;
 Peter Pitchlynn;
 Allen Wright;
 Jim Barnes;
 Clara Sue Kidwell;
 Louis Owens;
 James BlueWolf;
 LeAnne Howe;
 Devon Abbot Mihesuah;

Bibliografia.
Bushnell, David I. Smithsonian Institution Bureau of American Ethnology Bulletin 48: The Choctaw of Bayou Lacomb, St. Tammany Parish, Louisiana. Washington, DC: Government Printing Office, 1909.
Byington, Cyrus. Smithsonian Institution Bureau of American Ethnology Bulletin 46: A Dictionary of the Choctaw Language. Washington, DC: Government Printing Office, 1915.
Carson, James Taylor. Searching for the Bright Path: The Mississippi Choctaws from Prehistory to Removal. Lincoln: University of Nebraska Press, 1999.
Galloway, Patricia. Choctaw Genesis 1500-1700. Lincoln and London: University of Nebraska Press, 1995.
Haag, Marcia and Henry Willis. Choctaw Language & Culture: Chahta Anumpa. Norman, Okla: University of Oklahoma Press, 2001.
Mould, Tom. Choctaw Tales. Jackson, Miss: University Press of Mississippi, 2004.
O'Brien, Greg. Choctaws in a Revolutionary Age, 1750-1830. Lincoln: University of Nebraska Press, 2002.
Pesantubbee, Michelene E. Choctaw Women in a Chaotic World: The Clash of Cultures in the Colonial Southeast. Albuquerque, NM: University of New Mexico, 2005.
Swanton, John R. Source Material for the Social and Ceremonial Life of the Choctaw Indians. Tuscaloosa and London: The University of Alabama Press, 2001.
Tingle, Tim. Walking the Choctaw Road. El Paso, Tex: Cinco Puntos Press, 2003.


Enllaos externs.
Mississippi Band of Choctaw Indians (Pgina Oficial);
Choctaw Nation of Oklahoma (Pgina Oficial);
article "Choctaw" a Encyclopedia of North American Indians;
Pearl River Resort;
Fira ndia Choctaw;
Mushulatubbee i el desplaament Choctaw;
Pushmataha: guerrer choctaw, diplomtic, i cap;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53946" title="Andrs Hurtado de Mendoza" nonfiltered="1207" processed="1205" dbindex="21276">

Andrs Hurtado de Mendoza (Granada, Espanya, ? - Lima, Per, 1561), segon Marqus de Caete, va ser virrei del Per (1556-1561), en l'poca del rei Felip II. Abans, per, havia succet al seu pare com a Montero Mayor de Castilla, acompanyant Carles I a Alemanya i Flandes.

Abans de ser nomenat virrei, va estar a Panam, sotmetent totes les insubordinacions de la zona. Un cop va arribar a Lima, el 29 de juny de 1556, va comenar a imposar la seva m dura i va expulsar tots els funcionaris que havien participat en enfrontaments anteriors entre Pizarristes i Almagristes. Tamb va crear una gurdia permanent, l'any 1557, i va reorganitzar algunes galeres com a flotes de costa.

Entre les seves principals actuacions cal destacar la rendici i submissi de Sayri Tupac, el darrer Inca de Vilcabamba, i fill de Manco Capac, l'any 1560, a canvi del ttol nobiliari de Senyor de Yucai i una renta de 10.000 pesos. L'any 1559 va iniciar l'expedici de l'Amazones, liderada per Pedro de Ursa i Lope de Aguirre. Tamb va nomenar el seu fill Garca Hurtado de Mendoza com a governador de Xile, amb noms 22 anys. En el seu mandat va fundar les ciutats de Cuenca (1558), Mendoza i Osorno (1559).

El rei Felip II va destituir Hurtado de Mendoza, desprs de moltes acusacions de descontrol econmic i militar, sobretot per part dels exiliats. El disgust de la destituci i el tracte que va rebre del nou virrei, Diego Lpez de Ziga y Velasco, van provocar la seva mort, el 30 de mar de 1561. Les seves restes van ser traslladades i enterrades a Conca.

Vegeu tamb.
 Histria del Per;
 Llistat de Virreis del Per;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53949" title="Pushmataha" nonfiltered="1208" processed="1206" dbindex="21277">


Pushtamataha o Apushim-alhtaha (Noxubee, Mississippi, 1764-Washington DC, 1824) Cap choctaw. El 1785 es va distingir militarment en una expedici contra els osage, cosa que li va valdre el nomenament de mingo d Okla Hannali. Es destac cap el 1800 en enfrontaments contra els cherokee i tawakoni. El 1811 imped que els choctaw s unissin a Tecumseh i intent mantenir-se neutral en la guerra Creek, per el 1813 s un a Andrew Jackson. Negoci els tractats del 1805, 1816 i 1820 amb els EUA. El 1824 va morir d una malaltia quan negociava un nou tractat a Washington.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53954" title="Pirateria" nonfiltered="1209" processed="1207" dbindex="21278">


La pirateria moderna es refereix a la cpia, venda o distribuci de material sense el pagament dels drets d'autor, per tant, es considera una infracci deliberada a la legislaci que protegeix la propietat artstica o intellectual. Aquestes copies no sn legals en la majoria de pasos per en alguns s'admeten fer copies de material propi per a s privat. Aquests actes es van comenar a denominar d'aquesta manera com a metfora del robatori de la propietat d'altres com feien antigament al mar els pirates. La forma en qu la justcia a d'actuar respecte la realitzaci d'aquestes copies no autoritzades es un tema que genera polmica a molts pasos del mn.

 Pirateria a l'Internet .

La pirateria a l'Internet es refereix a l's de l'Internet per a copiar o distribuir illegalment programari no autoritzat. Els infractors poden utilitzar l'Internet per a totes o algunes de les seves operacions, incloent publicitat, ofertes, compres o distribuci de programari pirata. Internet planteja nous reptes que no s'havien enfrontat anteriorment, degut al fet que ha potencialitzat les condicions per a generar reproduccions no autoritzades d'obres, mutilacions i llocs no autoritzats o illegals. Un cas tpic d'aquest fenomen ho evidencia clarament Napster que funcionava sense pagar regalies, encara que va desapareixer degut al problema legal que es va suscitar. 


 Pirateria informtica .

La pirateria informtica s la distribuci o reproducci illegal de les fonts o aplicacions de programari per a la seva utilitzaci comercial o particular. L'opini d'un gran sector de la comunitat informtica, dintre del que s'escolten les veus dels propis pirates, s que el problema no s solament legal sin tamb comercial: si les empreses fabricadores de programari, que sn les grans vctimes de la pirateria, no inflessin els seus preus, la gent no necessitaria acudir als plagis. 

 A Espanya .

Respecte a la distribuci geogrfica de la pirateria, l'estudi Mystery Shopper revela que a Espanya un 41% de les botigues informtiques venen programari pirata. Madrid, amb un 42%, se situa molt a prop d'aquesta xifra, mentre que a Barcelona ascendeix al 54%. Per autonomies, la Comunitat Valenciana s la que presenta el menor ndex de pirateria, amb un 22%. Les provncies ms legals sn Lugo, Palma, Valncia i Mlaga, en les quals en cap se supera el 20%.

 Delictes contra la Propietat Intellectual .

El dret penal noms tracta les infraccions ms greus del ordre jurdic. En el marc de les
Propietats intellectuals, generalment noms se sancionen els actes de copiar o plagiar obres protegides amb anim de comercialitzar amb productes illegals.

 Penalitzacions .

La proposta de Directiva presentada per la Comissi Europea per a combatre les falsificacions i la pirateria recull penes de pres de fins a 4 anys i multes de 300.000 euros per als responsables d'aquest tipus de delictes dintre d'organitzacions criminals internacionals. 

 Conseqncies .

La violaci dels drets d'autor per part dels pirates de productes culturals nega als artistes i intrprets el guany legtim que genera la seva labor de creaci. En conseqncia, les prdues mundials en els sectors de la msica, del cinema i del programari, podrien ascendir a desenes de milers de milions de euros anuals. 

En relaci a la indstria musical, la majoria de grups musicals afirmen que la seva gran font d'ingressos est en els concerts en viu i que la disponibilitat del material dels msics afavoreix la afluncia de pblic als seus concerts. D'altre banda hi ha qui pensa que amb la venta de copies illegals disminueixen els ingressos i perjudiquen el sector.

L'xit de programes del tipus P2P ha arribat a fer que grups musicals canviessin la seva opini negativa al respecte. Intenten aprofitar-se d'aquestes noves tendncies per oferir el seu material de formes alternatives, de manera que el que en principi els perjudica poden arribar a treure'n benefici. Aix es pot aconseguir amb descrregues de temes concrets d'algun disc per preus ms reduts que els actuals CDs.

 Vegeu tamb .
 P2P;
 SGAE;
 Propietats intellectuals;
 Patent;

 Enllaos .
 5 mentiras sobre la piratera Segons la SGAE. ;
 NoSoyPirata.Com - Plataforma alternativa que tracta, desde la legalitat, de desmitificar la pirateria a la xarxa. ;
 Piratera, en Algunas palabras y frases confusas que vale la pena evitar segons GNU ;
 Propietat Intellectual Ministeri de Cultura. ;
 La pirateria delito dificil de sancionar, ;
 , al ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53955" title="Mosholatubbee" nonfiltered="1210" processed="1208" dbindex="21279">

Mushulatubbee ("el que elimina i mata") (finals s. XVIII-1838) Cabdill choctaw. El 1812 ajud Andrew Jackson en la guerra contra els creek i sign els Tractats de Chowtaw Trading House del 24 d octubre del 1816 i de Treaty Ground de 18 d octubre del 1820. El desembre del 1824 encapal la delegaci choctaw que visit Washington, i el 26 de setembre del 1830 sign el de Dancing Rabbit Creek, pel qual cedia bona part de la terra choctaw i marxava a Oklahoma. Va morir de verola a Arkansas.

Referncia.
Lafarge, Oliver. (MCMLVI). A Pictorial History of the American Indian. Crown Publishers Inc. Pgina 41.


 Enllaos externs .
El seu paper en el "Removal"





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53956" title="Arsamosata" nonfiltered="1211" processed="1209" dbindex="21280">
Arsamosata (armeni ) fou una ciutat d Armnia a la vora del Eufrates. 

Fou cap d un districte militar desprs del 395. Possessi persa fins el 591, any en qu fou tornada al Imperi Rom i, amb la seva comarca, l Anzitene i l Astiatene, es va crear una nova provncia anomenada Armnia Quarta.

Va caure en poder dels musulmans i fou assetjada pels Bizantins el 837. Vers el 960 tornava a ser bizantina.

Ritter la identifica amb Kharput i D Anville considera que fou abans Tigranocerta.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53957" title="Nau espacial" nonfiltered="1212" processed="1210" dbindex="21281">
Una nau espacial s un vehicle que viatja per l'espai. Les naus espacials poden ser robtiques o sondes no tripulades i tamb vehicles tripulats. El terme tamb s'utilitza per a descriure satllits artificials amb criteris de disseny similars. 

El terme nau espacial s'aplica, en general, noms a les naus que poden transportar persones. Als vestits espacials tamb se'ls pot anomenar naus espacials en miniatura, amb mfasi en el seu propsit de mantenir al seu portador en vida mentre travessa el buit de l'espai exterior.

La nau espacial s un dels elements primaris de la cincia-ficci. Hi ha moltssims contes i novelles que tracten temes relacionats amb les naus espacials. Alguns llibres de cincia ficci dura s'enfoquen en detalls concernents a les naus, mentre que uns altres consideren que les naus espacials ja existeixen i no tracten gaireb gens sobre com funcionen.

 Vegeu tamb .
 Estaci espacial;
 Llista de satllits astronmics del passat;
 Llista de satllits astronmics del present;
 Llista de satllits astronmics del futur;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53959" title="Armnia Quarta" nonfiltered="1213" processed="1211" dbindex="21282">
Armnia Quarta fou una provncia del Imperi Bizant creada el 591 amb territoris cedits pel nou rei persa, i que va subsistir fins a l invasio rab vers el 760.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53962" title="Aragadzotn" nonfiltered="1214" processed="1212" dbindex="21283">
Aragodzotn fou un dels districtes en qu estava dividida la regi armnia del Airarat, a la seva part centre-oriental.

Estava situat al nord del riu Araxes, limitada al est pel riu Hrazdan (a la vall del qual se situada Erevan), i al oest pel riu Akhurian. Les principals ciutats foren Valarshapat, Osakan i la ciutat-fortalesa d'Armavir, antiga capital.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53966" title="776 aC" nonfiltered="1215" processed="1213" dbindex="21284">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Dcada del 770 aC;
----
Un any abans / Un any desprs





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53967" title="Peter Pitchlynn" nonfiltered="1216" processed="1214" dbindex="21285">

Peter Pitchlynn o Ha-Tchoctucknee (Tortuga Mossegadora) (Mississippi, 1806-1881) fou un cap dels choctaw. Era un quart de choctaw i fill d un granger blanc, estudi a la universitat de Nashville, el 1820 fou nomenat cap de les milcies choctaw i el 1826 particip en la redacci de la constituci choctaw. Fou un dels inspiradors del Tractat de Dancing Rabbit Creek (1830) i marx a Oklahoma amb la seva tribu. Fou membre del Consell Choctaw desde el 1834, portantveu el 1842 i durant la guerra civil, a desgrat de bona part dels choctaws, es pos de part de la Uni. Fou president choctaw el 1864-1866 i reclam ms terres al govern dels EUA.

 Enllaos externs .
Retrats de la famlia Pitchlynn;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53968" title="DAT" nonfiltered="1217" processed="1215" dbindex="21286">

DAT s l'acrnim en angls de Digital Audio Tape. En catal s'anomena Cinta d'udio Digital.

s una cinta magntica utilitzada per a enregistrament de so i reproducci. La DAT es va crear per a la indstria professional durant la dcada de 1970, i va arribar al mercat de consum a la fi de la dcada de 1980. Les grabadores digitals converteixen els senyals d'udio a dades digitals en la cinta magntica per mitj d'un microprocessador (un convertidor analgic-digital) el qual converteix de nou les dades en senyals sonors analgiques (mitjanant un convertidor digital-analgic), per a la seva reproducci en l'amplificador de qualsevol sistema de so estereofnic. En els enregistraments digitals les ones de so se sotmeten a mostreig diversos milers de vegades per segon, i es transformen en una srie de polsos que corresponen a una configuraci de nombres binaris que es graven en cinta (o en disc ptic).

Els equips digitals d'enregistrament/reproducci van fer la seva aparici a principis de la dcada de 1980 en forma d'adaptadors de modulaci mitjanant codis de polsos (PCM), per als equips domstics de vdeo. Els enregistraments digitals proporcionen una reproducci del so amb major fidelitat  major gamma dinmica i resposta en freqncia, i menor distorsi  que les tcniques analgiques convencionals.

L'ltim obstacle per a la comercialitzaci de les cintes udio digitals per a l's domstic  la possibilitat d'efectuar cpies impossibles de distingir dels enregistraments originals i protegides per drets d'autor  va quedar superat a la fi de la dcada de 1980. Els fabricants van adoptar el Serial Copy Management System (SCMS), que limita la possibilitat de duplicar cpies digitals, al mateix temps que permet la cpia digital directa i de primera generaci de discos compactes i altres suports digitals (no s'imposa cap restricci a la duplicaci analgica). Cap a mitjans de la dcada de 1990 els usuaris particulars disposaven de la possibilitat d'efectuar enregistraments amb qualitat CD de fins a dues hores de durada, sobre cintes no peribles i reutilizables amb una grandria gaireb la meitat de les cintes normals d'udio.

Avui dia existeixen dos formats de DAT:
 S-DAT (DAT de capal estacionari);
 R-DAT (DAT de capal rotatori).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53969" title="Marxa atltica" nonfiltered="1218" processed="1216" dbindex="21287">

La marxa s una modalitat atltica en la que s'han de realitzar passos continuats sense perdre, a simple vista, el contacte amb el terra. La cama que s'avana ha d'estar recta des del primer contacte amb el terra fins que arriba a una posici vertical. s present als Jocs Olmpics des del 1908 a la categoria masculina, i des del 1992 a la categoria femenina.

Les proves masculines sn: 20 km (en carretera), 30 km (pista), 50 km (pista), 50 km (en carretera) i les femenines: 5 km (pista), 10 km (pista), 20 km (pista), 20 km (en carretera).

Els jutges avisen, mitjanant unes targetes, els marxadors que incompleixen alguna norma. La marxa s una prova molt exigent on la resistncia, la coordinaci i l'agilitat juguen un important paper.

La marxa atltica a Catalunya.
Una de les disciplines on histricament han destacat els esportistes catalans s la marxa atltica:
 Josep Marn ;
 Campi d'Europa dels 20km (1982);
 Subcampi d'Europa dels 50 km (1982);
 Subcampi del Mn dels 50 km (1983);
Millor atleta catal als anys 1979-82-83-87-88.;
 Jordi Llopart ;
 Campi d'Europa dels 50 km (1978);
 Medalla d'argent dels 50 km als Jocs Olmpics de 1980.
Millor atleta catal als anys 1978 i 1980.;
Daniel Plaza;
 Primer campi olmpic catal ;
 Medalla d'or als 20 km marxa als Jocs Olmpics de Barcelona 1992;
Millor atleta catal l'any 1992.;
 Valent Massana ;
 Campi del Mn de 20 km (1993);
 Tercer al Campionat d'Europa de 20 km (1994);
 Subcampi del Mn de 20 km (1995);
 Medalla de bronze dels 50 km als Jocs Olmpics de 1996 ;
Millor atleta catal als anys 1993-94-95-96 i 2000.;
Mara Reyes Sobrino ;
 Campiona d'Europa Jnior als 5 km marxa a Cottbus 85.
 Campiona d'Europa Indoor als 3 km marxa en Budapest 88.
 Medalla de bronze als Campionats d'Europa Indoor als 3 km marxa en La Haya 89.
 Medalla de bronze als Jocs Iberoamericans de 10 km marxa a Mxic 88.
 Campiona dels Jocs Iberoamericans als 10 km marxa a Manaos 90.
 Millor atleta catalana 1990.;
Mari Cruz Daz;
 Campiona d'Europa Junior als 5 km marxa a Cottbus 85.
 Medalla de bronza als Campionat d'Europa Indoor als 3 km marxa en Budapest 88.
Millor atleta catalana 1992.;
Encarna Granados;
 Medalla de bronze als 10 Km als Campionats del Mn Stuttgart 1993.
 Participaci a 3 Jocs Olmpics (Barcelona 1992, Atlanta 1996 i Sydney 2000);
 Maria Vasco;
 Medalla de bronze dels 20 km als Jocs Olmpics de 2000;
 Medalla de bronze dels 20 km als Campionats del Mn de 2007;
 Millor atleta catalana 1998-99-00-01 i 2004  y 2007 ;

 Notes i referncies .


 Veure .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53970" title="Allen Wright" nonfiltered="1219" processed="1217" dbindex="21288">
Allen Wright o Kilihoti (Mississippi, 1825-Oklahoma, 1885) fou un cap dels choctaw. Del 1832 es trasllad a Oklahoma amb la seva famlia i es qued orfre. Fou adoptat per un capell que l aconvert al cristianisme i l ajud a graduar-se al seminari presbiteri el 1855. Va aconseguir molt prestigi i fou membre del Consell Choctaw i tresorer. El 1866 an a Washington amb Peter Pitchlynn, i del 1866 al 1870 fou president choctaw. Va traduir els psalms de l hebreu al choctaw, tradu la constituci chicasaw i compos un Chahta Leksikon (1881).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53971" title="Bagaran" nonfiltered="1220" processed="1218" dbindex="21289">
Bagaran fou una ciutat del districte de l'Arsharuniq a la regi de l'Airarat, situada a la part oriental del districte i a la confluncia entre el riu Akhurian i el riu Araxes. Fou capital d'un regne que portava el seu nom, del 922 al 936.

Fou residncia principal del prncep Ashot I Msaker a finals del segle VIII i desprs del seu fill Sembat I Ablablas i del seu net Ashot I el gran; aquet darrer la va donar al seu fill Shahpuh.

Ashot, fill de Shahpuh, era nakharar de Bagaran i Kolb vers el 909 o 910, data en qu es va sotmetre als sadjides.

El 921 Ashot el gran va atacar Kolb, on hi havia una guarnici sadjida; el prncep de Bagaran, al que pertanyia Kolb, Ashot (conegut com Ashot l' sparapet), estava a Dwin on llavors va rebre la corona reial de l'emir Yusuf al-Sadj (vers 922). Les destruccions provocades pels realistes al seu principat van incitar al sparapet a combatre al rei, en lo que es va anomenar "Guerra dels dos Ashots" (vers 922); una mica desprs es va fer una treva negociada pel patriarca, per al 923 es va reiniciar la lluita i l' sparapet va ocupar Valarshapat (Etshmiadzin). El rei el va atacar i li va causar una desfeta militar, desprs del qual va recuperar la ciutat de Valarshapat, on per un temps es va establir la residencia reial. L sparapet es va refugiar a Dwin. El patriarca Hovhannes V va negociar una segona treva. 

El 923 el rei va decidir anar a l'Azerbaijan i fer homenatge a Yusuf. Aquest el va reconixer i li va donar la corona reial. Li va donar autoritzaci per sotmetre a Ashot l sparapet, que era a Dwin. Ashot el gran va atacar Dwin per fou rebutjat amb moltes prdues. Hovhannes va ajustar una tercera treva. L sparapet per, com que va perdre el suport dels sadjides, va deixar de representar un perill. 

Vers el 924 l'emir d Azerbaidjan, Nasr (Subuk) va fer un acord de pau amb el rei d'Armnia i el va reconixer com a Shahanshah (rei de reis). Ashot l sparapet tamb el va reconixer i llavors el Shahanshah li va permetre de conservar el ttol de rei als seus territoris de Bagaran i Kolb, ttol que va conservar fins a la seva mort el 936, en qu, en no deixar fills, va passar al seu cos Abas I d'Armnia i va seguir els destins del regne d'Ani.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53972" title="Regne d'Ani" nonfiltered="1221" processed="1219" dbindex="21290">
Regne d'Ani es el nom que va portar el regne d'Armnia del 961 a la seva incorporaci l'Imperi Bizant el 1045. 

El nom li fou donat per distingir-lo del regne de Kars, que en el repartiment entre els dos fills de Abas I d'Armnia,  va quedar per Mushel I el 961 (o 962) mentre Ashot III d'Armnia (953-977) va governar la regi d'Ani o Shirak.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53973" title="Jim Barnes" nonfiltered="1222" processed="1220" dbindex="21291">
Jim Barnes (Summerfield, Oklahoma, 1933) fou un escriptor nordameric. Barreja de choctaw i galls, graduat en literatura per la universitat d Arkansas. Ha escrit The American book of the dead (1982), Five Missouri Poets (1979) i On native ground: memoirs and impressions (2003).

 Enllaos externs .
 Biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53974" title="Senglar" nonfiltered="1223" processed="1221" dbindex="21292">

El senglar o porc senglar (Sus scrofa) s un mamfer cetartiodctil.

s de mida mitjana, amb un cap gros i allargat, amb ulls molt petits. El coll s gruixut i les potes son molt curtes, les de davant mes llargues que les de darrera, a diferncia del porc domstic, que t ms desenvolupada la part posterior del  cos.

 Subespcies .

A la Pennsula Ibrica s'hi localitzen dues subespcies que es diferencien pel pelatge:
 El Sus scrofa castilianus, en qu el pelatge est format per cerres i borra.
 El Sus scrofaa baeticus, que s el que es localitza a Andalusia, en qu el pelatge s nicament cerres.

 Morfometria.

Longitud del cos: 120 cm;
Longitud de la cua: 22 cm;
Alada fins a la creu: 65 cm;
Pes: els mascles entre 70 i 90 kg (excepcionalment fins a 150), les femelles entre 40 i 65 kg.

El senglar s un mamfer de mida mitjana amb un cap allargat i gran, en la que hi destaquen uns ulls molt petits. El coll s ample i les potes molt curtes, aix accentua la forma arrodonida de l'animal. s major l'alada dels quarts davanters que els posteriors, a diferncia del porc domstic, que per selecci gentica ha desenvolupat ms la part posterior del cos, on es localitzen les peces que arriben a un major preu al mercat de la carn.

El senglar compensa la seva poca visi con un important desenvolupament de l'olfacte, que li permet detectar aliment, com ara tfones o vegetals i animals sota terra, o fins i tot enemics a ms de 100 metres de distancia. L'oda est tamb molt ben desenvolupada i pot captar sons imperceptibles per a nosaltres.

Els seus pls sn gruixuts i negres mesurant entre 10 i 13 mm a la creu i uns 16 mm a la punta de la cua. El color del pelatge s molt variable i va des de colors grisencs a negre fosc, passant per colors rogencs i marrons. Les potes i el contorn del musell sn ms negres que la resta del cos. La crinera que recorre el llom a partir del front, s'erissa en cas de clera. La muda del pelatge ocorre entre maig i juny, encara que la femella amb cries muda ms tard. A l'estiu els flocs sn ms curts.

Habitat.
El senglar s'adapta a tot tipus d'hbitats sempre que disposi d'una mnima cobertura i aliments, encara que prefereix els llocs amb una vegetaci alta on poder-se camuflar i abundi l'aigua per a beure i revolcar-se en el llot i fang. Els seus hbitats predilectes son els alzinars i els macissos forestals caducifolis o mixtes, sobre tot si estan poc visitats i el seu nivell inferior es ric en matolls, esbarzers i gatosa on pugui revolcar-se en sec a recer del vent. Per tamb se'l troba a la mquia i maresmes, sense desdenyar les rees de cultiu, sempre que mantenguin una mnima cobertura arboria o arbustiva on refugiar-se. En cas necessari, neda sense dificultats i durant molt temps. Suporta fcilment els rigors de l'hivern grcies al seu pelatge i dura capa de pell; cosa que li permet residir a les zones altes i mitjanes de muntanyes durant l'hivern si disposa d'aliments..

Notes.






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53976" title="Clara Sue Kidwell" nonfiltered="1224" processed="1222" dbindex="21293">
Clara Sue Kidwell (Talequah, Oklahoma, 1941). Escriptora choctaw. Historiadora i professora associada d estudis americans a la universitat de Berkeley, aix com a assistent del Smithsonian. Ha escrit The choctaws: a critical bibliography (2000) i Choctaws and Missionaries in Mississippi, 1818-1918 (1997).

 Enllaos externs .
Biografia




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53977" title="Airarat" nonfiltered="1225" processed="1223" dbindex="21294">
Airarat fou una regi o provncia de l'antiga Armnia.

Estava formada per territoris al nord i sud del riu Araxes, i al nord-est tocava al Llac Sevan.

Els seus districtes eren:

Terutuniq ;
Basean;
Anpait Basean;
Adeghianq (Manazkert);
Havniq;
Gabeqhianq;
Bagrevand;
Arsharuniq;
Shirak;
Jataq;
Kogovit;
Masiatsun;
Aragadzotn;
Kotav;
Vostan;
Urtsadzor;
Arats;
Haiots;
Mazaz;
Varazruniq;
Apahiunq (Nig);

A aquesta provncia hi havia les ciutats de Dwin, Valarshapat (i propera la d'Erevan), Osakan, Garni, Zarehavan, Bagaran, i Armavir.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53979" title="Louis Owens" nonfiltered="1226" processed="1224" dbindex="21295">
Louis Owens (Lompoc, Califrnia 1947). Escriptor nord-americ. Amb ascendents cherokee, choctaw i irlands, es gradu a la universitat i treball com a bomber forestal. Ha estat lector a diverses universitats i ha escrit  The sharperst sight (1995), Wolfsong (1995), Bone game: a novel (1996), Nightland (1996), Dark river (1999) i els estudis com Other destinies: understanding the American indian novel (1994).


 Enllaos externs .
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53981" title="James BlueWolf" nonfiltered="1227" processed="1225" dbindex="21296">
James BlueWolf (Oklahoma, 1950). Escriptor i poeta mests de choctaw, com a cantant va enregistrar el disc Strike the drum. Ha estat autor dels poemes Sitting by his bones (1999) i Grandpa says: stories for a Seventh generation (2000).


 Enllaos externs .
 Biografia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53983" title="Aintab" nonfiltered="1228" processed="1226" dbindex="21297">
Aintab (tamb apareix com Ain Tab, Ain-Tab, Ayn Tab o Ayntab; en armeni Anthap, en llat Hamtab) s l'antic nom d'una ciutat de la Sria clssica, a uns 100 km al nord-est d'Alep, avui a Turquia i anomenada Gaziantep paraula derivada Gazi + Ayntab. El nom modern fou adoptat el 1921. Els seus habitants es deien antabis o aynis.

El 1919 Aintab fou ocupada pels anglesos i transferida a Frana el 1921 que la va ocupar el 7 de febrer de 1921 desprs de vencer una forta resistncia local que va valdre a la ciutat el ttol de Gazi (guerrera victoriosa contra els infidels) que es va afegir al seu nom habitual (Anteb). La forma francesa del nom fou An-Tab. Formava llavors un mutassarrif que va emetre segells de correos (juliol de 1921) en curs fins el 27 d'agost de 1921.

Vegeu. Gaziantep

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53984" title="LeAnne Howe" nonfiltered="1229" processed="1227" dbindex="21298">
LeAnne Howe  (Oklahoma, 1951). Escriptora choctaw. Graduada en literatura i periodisme per la Universitat d Oklahoma, viu a Iowa i la seva obra s molt autobiogrfica. Autora de Coyote papers (1985), Shell shaker i Miko Kings.

 Enlla .
 Biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53987" title="Devon Abbot Mihesuah" nonfiltered="1230" processed="1228" dbindex="21300">
Devon Abbot Mihesuah (1957). Escriptora choctaw. El 1989 es gradu a la Universitat de Texas i dna classes d histria a la Universitat d Arizona. Tamb edita a l American Indian Quarterly. Autora de les novelles Roads of My Relations (2000) The Lightning Shrikes (2004) i Lost and Found, i dels assaigs Cultivating the RoseBuds: The Education of Women at the Cherokee Female Seminary, 1851-1909 (1993) i American Indians: Stereotypes and Realities (1996). 


 Enllaos externs .
 

Biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53988" title="Althamar" nonfiltered="1231" processed="1229" dbindex="21301">
Althamar fou el nom d'una illa de la part sud del Llac Van que fou fortificada per Teodor Reshtuni, Ishkhan del districte de Reshtuniq al Vaspurakan, vers el 640, per protegir-se davant de la invasi rab.

Tenia a l'oest, l'illa Arter i estava enfront de la fortalesa de Manakert, a la costa.

El 928 s'hi va establir el patriarca Hovhannes V (Joan Katholikos) que hi va morir el 931. Els segents patriarques Esteve Reshtuni (931-932), Teodor Reshtuni (932-938) i Elishe Reshtuni (938-943) van residir a Althamar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53991" title="Udi" nonfiltered="1232" processed="1230" dbindex="21303">
Els udi o udin sn un poble d'uns centenars de persones al Caucas rus a la ciutat de Nidzh. Parlen la llengua udin. Sn els descendents dels antics aghuans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53993" title="Udin" nonfiltered="1233" processed="1231" dbindex="21304">
L'udin s la llengua del poble udi o udin, derivada de l'antic llenguatge aghu. Est dins el grup lesgui de llenges caucsiques.

Existia com a llengua escrita (es va redescobrir el 1930), per va perdre l'escriptura prpia al segle XIII. Posteriorment, l'udi ha emprat els alfabets zeri, georgi, armeni i rus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53995" title="Aghu" nonfiltered="1234" processed="1232" dbindex="21306">
Aghu s una persona o cosa pertanyent o relatiu a l'Aghunia.

s tamb la llengua dels aghuans de l'Aghunia. Fou llengua escrita, amb un alfabet inventat pel mateix monjo que va inventar l'alfabet armeni, i que avui parlen es Udi o Udin (llengua Udin).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53996" title="Heinrich Geissler" nonfiltered="1235" processed="1233" dbindex="21307">
Heinrich Geissler (lgelshieb 1814- Bonn 1879) fou un inventor alemany. Geissler dominava la tcnica del bufat de vidre i possea un negoci de fabricaci d'instruments cientfics. A l'any 1885 va inventar una bomba de buit, sense elements mecnics mbils, basada en els treballs fets per E. Torricelli. D'aquesta manera, aprofitant el buit creat pel descens de la columna de mercuri tancada en el tub, va aconseguir assolir nivells de buit no aconseguits amb anterioritat. Els recipients en els que es practica el buit d'aquesta manera, anomenats tubs de Geissler, va tenir un paper molt important en els experiments de descarrega en tubs de buit i van contribuir a l'estudi de l'electricitat i dels toms.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53998" title="Mir de Cerdanya" nonfiltered="1236" processed="1234" dbindex="21308">

Antroponmia: nom de dos comtes de Cerdanya;
Mir I de Cerdanya s Mir el Vell, ( ? - 896), comte associat de Cerdanya amb poder sobre el pagus de Conflent (870-896). El comte de Cerdanya era el seu germ Guifr el Pils.
Mir II de Cerdanya ( ? - 927), comte de Cerdanya (897-927) (tamb comte de Besal com a Mir I).
Mir III de Cerdanya dit Bonfill (v 920 - Girona, 984), comte de Cerdanya (968-984) (tamb comte de Besal com a Mir II).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54000" title="Amida (Armnia)" nonfiltered="1237" processed="1235" dbindex="21309">
Amida (persa Amed) fou una antiga ciutat de l'antiga Armnia, avui anomenada Diyarbakir a Turquia, a la riba occidental del Tigris.

L'estela de Naramsin, net de Sargon, erigida vers 2300 aC, es va trobar a la rodalia de la ciutat; la ciutadella es creu que data del segle IV aC. Segurament Tigranes II d'Armnia hi va tenir un palau (segle I aC) i fins i tot se la identifica sovint com Tigranocerta tot i que hi ha altres possibilitats i sembla ms probable que aquesta capital fos a Mayyafarikin (grega Martiripolis). Podria ser l'Ammaia de Claudi Ptolemeu. L'esmenten Ami Marcell i Procopi. Fou fortificada pels romans al comenament del segle IV i fou la base de la Legio V Parthica.

En el regnat de Constanci fou ocupada pel rei Shapur de Prsia (359) desprs d'un setge narrat per l'escriptor Ami Marcell que fou un dels defensors de la ciutat. Recuperada pels romans fou altra cop ocupada pels perses el 502 pero per poc temps ja que el rei Kavadh va decidir de fer la pau amb Bizanci (vers el 505 o 506) i Amida fou tornada al imperi a canvi d una forta quantitat de diners. Justini en va reparar les muralles. Altre cop en mans dels perses, el 625 Heracli, en el seu avan  a Armnia, va atacar Amida. La ciutat es va entregar als rabs (639) que la van ocupar i la van anomenar Diyar Bakr.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54005" title="Sant Ermengol" nonfiltered="1238" processed="1236" dbindex="21311">
Sant Ermengol ( ? -   Pont de Bar 1025), bisbe d'Urgell (1010-1035).

Fou nebot i successor del bisbe Salla, pertanyent a la famlia comtal del Conflent.

El seu pontificat s'inici amb la reforma de la cannica catedralcia. Aix, Ermengol la dot amb els bns propis situats al Vallespir, la Cerdanya i l'Alt Urgell.

El 1012 viatj fins a Roma per veure's amb el Papa Benet VIII, el qual li confirm tots els seus bns i lmits del bisbat, incloent el pagus de la Ribagora. El 1017 va consagrar bisbe de Roda a Borrell, el qual li jur fidelitat i el va reconixer com a superior jerrquic.

No va dubtar a presentar-se a judicis pblics en contra de les decisions preses per la noblesa del comtat d'Urgell.

Va afavorir grans construccions pbliques i va morir en caure de les bastides del nou pont de Bar.

La seva festivitat se celebra el dia 3 de novembre.

Durant deu dies del mes d'agost es fa un representaci plstica a la Seu d'Urgell de la vida del sant, dins del claustre de la Catedral, s El Retaule de Sant Ermengol. La representaci es duu a terme des de fa ms de 50 anys, per voluntaris del poble de totes les edats. Podem trobar actors que l'han representat des de la primera edici aix com noves incorporacions. s una obra de teatre de valor histric per a la cultura catalana.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54006" title="Ardjesh" nonfiltered="1239" processed="1237" dbindex="21312">
Ardjesh (o Ardjish) fou una ciutat de l'antiga Armnia, prop de la costa nord-est del Llac Van, i a la riba del llac Ardjish capalera del districte d'Arjishakoit al Vaspurakan. s la moderna ciutat d' Erci   a la provncia de Van a Turquia (armeni: Artzike). La poblaci s de 78.397 habitants (2007). La superfcie del districte es de 2.115 km i inclou 143 localitats amb 3 municipalitats, 85 pobles i 39 entitats diverses; la poblaci total del districtes s de 145.229 habitants.

Existia ja en temps del regne d'Urartu i fou documentada per grecs i romans. Va pertnyer a Armnia i en el segle VII fou ocupada pels rabs durant el califat d'Uthman, per abandonada. El 772 va passar junt amb Akhlat (Khelat) a mans dels Qaisites de Manazkert. El 849 el nou califa Al-Mutawakkil va enviar un exrcit a Armnia sota el comandament del recent nomenat ostikan Abu Said Muhammad ben Marwazi; aquest va exigir un fort tribut al nakharars armenis, que feia un temps que de fet no pagaven; l'emir qaisita (kaysita) de Manazkert, Ala al-Djahapi, que darrerament estava sotms al califa, fou encarregat de fer operacions militars al Vaspurakan. Ala al-Djahapi va saquejar els districtes d'Albag i sud-est del llac Van i desprs va entrar al Vaspurakan i es va installar a Ardjudj (Ardjesh), per fou sorprs pel prncep Ashot Ardzruni que el derrota completament per lo que va fugir i es va refugiar a Berkri (850).

L emir rawwdida d Azerbaidjan, Mamlan, fou derrotat pels prnceps armenis i georgians colligats sota la direcci del curopalat bagrtida David de Taoklardjtia al llogaret de Dzumb, prop d'Ardjesh, el 18 d'octubre del 998; Mamlan va fugir desprs de la derrota

Ardjesh fou conquerida pel segon catep bizanti de Basprakabia, Nicfor Comn, entre el 1023 i el 1026.

El 1055 va caure en poder de Toghrul Beg, sult seljcida i form part desprs del estat del Shah-Armin d'Akhlat i seguidament dels seus successors Aibides. Al segle XIII fou saquejada primer pels georgians i desprs pels mongols.

A comenaments del segle XIV fou fortificada (abans no ho estava) per ordre d'Ali Khan visir dels Il-khan. Fou possessi dels Kara Koyunlu. Saquejada per Tamerl fou desprs possessi otomana i capital d'un districte fins al segle XVII en qu la ciutat de Van va ocupar el seu lloc. 

Fou abandonada a la meitat del segle XIX per la pujada de les aiges del llac que la van cobrir casi del tot. Una ciutat moderna ha sorgit una mica mes al nord; aquesta ciutat nova, fundada el 1841, va portar inicialment el nom d'Alada. Fou ocupada pels russos el 1914 per recuperada pels otomans el 1 d'abril de 1918. 

Enllaos externs.
 ;
 Video;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54007" title="Catep" nonfiltered="1240" processed="1238" dbindex="21313">
Catep fou un ttol bizant equivalent a governador de districte fronterer, que van portar entre d'altres els governadors de Vaspurakan desprs del 1022. Al ttol apareix tamb a Itlia (a la Pulla).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54013" title="Occitnia sota el rgim de Vichy" nonfiltered="1241" processed="1239" dbindex="21314">

El 17 de juny del 1940 l exrcit francs es va rendir als alemanys, qui ocuparien Frana.  Tanmateix, Occitnia no fou ocupada directament pel Tercer Reich, i Bordeus fou durant un temps la seu del govern francs fugit de Pars. Desprs de l'Armistici de Compigne, que establ les zones d ocupaci, tota Occitnia llevat la costa gascona form part del territori posat sota el govern titella del mariscal Philippe Ptain, anomenat Govern de Vichy perqu en va establir la seu a aquesta vila fronterera entre Frana i Occitnia (Vichi).  Va rebre el suport i collaboraci tant del provenal Charles Maurras com del seu partit, Action Franaise, i l alverns Pierre Laval (1883-1945) en fou nomenat viceprimer ministre.  Els occitanistes procatalans foren acusats de  rojos , i alguns foren empresonats. La major part del felibre oficial hi va collaborar de bon grau, potser refiat de les paraules del mariscal a favor del  retorn a la regi , i des del 1940 tamb s hi adheriren els occitanistes de Tolosa, i aprofitaren l avinentesa per reclamar descentralitzaci i ensenyament en occit.  Tamb  van crear les Prefectures Regionals, conjunt de departaments amb mplies competncies en qesti d abastiments, policia i propaganda, per controlats, aix s, per addictes al nou rgim. 

Alhora, el 1940 nomenarien al bordels Pire-Los Berthaud (1899-1956) cap de premsa del Ministeri d Informaci, on hi va crear un centre permanent de defensa de la llengua d oc, aix com una oficina de premsa occitana, que tanmateix no arribaria a funcionar. Des d ac ajudaria als catalanistes exiliats com Pompeu Fabra, i collaboraria amb els occitanistes resistents Carles Camprs i Ismael Girard fins que fou enviat al camp de Dachau el 1944.

Pel que fa a les publicacions en occit, poc abans de comenar la guerra es van tancar les revistes felibres Lo Gai Saber, Lo Bornat, Reclams de Biarn e Gascougne, Era Bouts dera Muntanho, Calendau, Trencavel, Marsyas i La Pignato allegant censura i manca de paper, cosa que provocar la dispersi tant dels autors com dels lectors.  Per un cop ocupat el pas, intentaren publicar de nou. Ja el gener del 1940 P.L. Berthaud, animador d  Amics de la Lenga d Oc havia rellenat Oc (tancada des del 1934) a Pars; entre maig i juny el felibre Josp Loubet fa el mateix amb Gazeto Loubetenco; el gener del 1941 A.J. Boussac del SEO llena La Terra d Oc; a Ais, Mrius Jouveau i el seu fill Reni treuen Fe.

De totes aquestes, per, la que va tenir ms continutat fou La Terra d Oc, que es va publicar des de gener del 1940 fins agost del 1945. Sorg de la uni de les revistes Occitnia, rgan de la joventut occitanista dirigit per Carles Pelissir, "Clardeluno", E. Vieu i E. Barthe, i de Lo Ligam d Albigs.  El redactor en fou Andriu Jacme Boussac i l administraci va crrer a crrec d Ernst Vieu, autor de teatre i director artstic de La Tropa Teatrale dels Cigalous Narbouneses, i Lauren Malaterre, a Tolosa; l impresor en fou el catal Josep Castellv, mort el 1942. Es va dedicar a publicar sorbe activitats culturals i lingstiques occitanes, i en ella cadasc podia desenvolupar llurs prpies opinions poltiques aprofitant el cert regionalisme de Ptain.  Hi collaborarien els aleshores joves poetes Pire Roqueta, Ismael Girard o Los Alibrt, i merc la revista es publicaren els llibres Fanga e fum de Leon Crdas  Clardeluno ,  Un amor de pota de Marcl Carrire,  Lo cat de la coa corta de Boussac i La font de Berdilha de Josp Maffre.

Pel setembre del 1940 Ptain, anomenat pels felibres lo marescau, va fer el fams missatge al Comitat Mistralenc de Malhana, on fa lloana a Mistral i al felibrisme pel seu regionalisme.  Aix ho aprofita Boussac, nomenat majoral felibre a la mort d Emili Barthe el 12 de maig del 1940, per assumir tamb la direcci del SEO i unificar les dues organitzacions. Pel febrer del 1941 hi dedica un nmero als projectes i iniciatives per unificar felibres i occitanistes.  Girard propos la creaci a cada departament de comissions d acci i propaganda regionalista, i per la tardor es fan seccions de la revista: Terra Catalana, dirigida per Alfons Mias, Josep Sebasti Pons, E. Caseponde i Enric Guiter;  Terra Provenala, per A. Conio, Pire Roqueta i Jrdi Rbol; Terra Gascona, per Ismael Girard; Terra Lemosina, per Joan Mozat; Terra Alvernesa, per Boussac, Camprs i Pire Azema.

El 1942 conseguiren celebrar, sota patrocini de Girard, el Cinquant Aniversari de la Declaraci Federalista del 1892, per a finals del 1942 el projecte hagu de retallar les mires degut a l ocupaci alemanya de tot el territori occit, la manca de paper i les dificultats econmiques, tot i que es va poder treure la collecci de poesia Messatges, que donaria a conixer els membres de la futura Generaci del 1945 (R. Lafont, B. Manciet, D. Saurat, P. Lagarda), ms compromesos i occitanistes.  Alhora, el govern de Vichy va instaurar el Service de Travail Obligatoire (STO), qui enviaria nombrosos occitans a fer treballs forats a Alemanya, entre ells el futur escriptor Joan Bodon. 

Des del 1943 s incoporaria a la revista el jove Robrt Lafont i el grup Novl Lemosin de Joan Mozat, Ramon Buche i Antni Dubernard.  Lafont dirigir la pgina Occitnia, que pretenia ser un rgan de la joventut occitanista.  Alhora, s organitzar clandestinament una Federaci de la Joventut Occitana amb diferents nuclis a Clarmont d Alvrnia (amb Clarence Lelong), Briva (J. Segonds), Sant-Romieg (Marcl Bonnet), Rorgue (Rudelles), Castelnu-d Ari (A. Peyre) i el suport individual de Pire Lagarda i Flis Castanh, que criden a superar el felibrisme i en critiquen la grafia.  Aix, el febrer del 1943, la publicaci Oc s independitzar com a rgan del SEO, del qual el futur IEO en copiar la divisa LA FE SENS OBRA, i hi marxaran tots els joves. Boussac, aleshores, dimit del SEO i es qued sol.  L octubre del 1943 publicarien La Relha, rgan de les joventuts camperoles, per Los Soubis, enginyer agrcola de Purpan, per sota el guiatge i secci de La Terra d'Oc.

El 1943 tamb es formaria la revista francesa Cahiers du Sud, que contribuiria a fer conixer el fet occit entre l esquerra francesa (merc les collaboracions de Simone Weil, Tristan Tzara, Louis Aragon i d altres, refugiats al Sud) amb el treball de Renat Nelli i Jo Bousquet Le gnie d oc et l homme mediterrneen, on apareixen els temes occitans de la postguerra: necessitat de la desprovincialitzaci de la llengua i cultura occitanes, inters pels trobadors i el catarisme, simpatia per la cultura catalana i crtica al passat mistrali.  

En acabar la guerra, els collaboracionistes foren jutjats. Laval fou condemnat a mort i executat; Maurrs tamb fou condemnat a mort, per fou indultat i tancat a la pres. Molts felibres foren empresonats pels mateix motiu, i a la llarga, el moviment qued desprestigiat.  Tot i aix, la persecuci al moviment occit no arrib al grau de paroxisme que va prendre contra el moviment bret, i en menor mesura, contra corsos i alsacians.      




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54017" title="Bienni Progressista" nonfiltered="1242" processed="1240" dbindex="21315">
Bienni Progressista s el nom amb el qual es coneix el perode de la Histria d'Espanya transcorregut entre juliol de 1854 i juliol de 1856, durant el qual el Partit Progressista pretenia reformar el sistema poltic del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les caracterstiques prpies del rgim liberal. 
Al 1854 es va anomenar Espartero com a primer ministre, i aquest va formar el govern en coalici amb Leopoldo O'Donnell.
Van realizar una nova constituci que no va ser promulgada: La Constituci del 56. Era una constituc molt democrtica:
 Sufragi censatari molt ampli;
 Dret a vet queda eliminat;
 El govern emana del parlament, no del rei;
 Jurats populars, milicia nacional;
La constituci va ser acompanyada d'alguns decrets:
 Llibertat d'associaci;
 Reinici de la desamortitzaci i venda de les terres comunals.
La desamortitzaci de Madoz va permetre al govern progressista espanyol obtenir una garantia per a poder aconseguir un prestec de la banca estrangera (la hisenda estatal estava en dficit crnic)

Llei de Ferrocarrils: Espanya necessita el ferrocarril, i com no hi ha capital nacional disposat a invertir, l'estat ha de patrocinar la construcci: entrega el negoci als inversors estrangers, l'estat va pagar la construcci del ferrocarril als Pereire. Fent aix, Espanya va perdre la oportunitat d'engegar una industria siderrgica.
Al Juliol del 1856 a Barcelona i a les ciutats industrials del Valls s'inicia una vaga general. Els industrials s'espanten i exigeixen al govern un augment de la repressi. El govern de Madrid es trenca, O'donnel abandona Espartero, fa un pronunciament i xigeix a la reina que retorni el poder a Narvaez.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54018" title="Partit Progressista" nonfiltered="1243" processed="1241" dbindex="21316">
El Partit Progressista fou una formaci poltica a Espanya durant el segle XIX, que adoptar aquest nom el 1836 com oposici liberal extremista al rgim de la regent Maria Cristina de Borb-Dues Siclies, que desprs dels fets de la Granja el 12 d'agost del 1836 la val obligar a acceptar un govern liberal radical, i va anar-se disgregant poc a poc desprs de l'inici de la Restauraci a Espanya en 1874.

Aquesta divisi entre exaltats, "veinteaistas" o progressistes i moderats, "doceaistas", moderats o conservadors va a caracteritzar el panorama ideolgic del segle XIX i XX a Espanya. 

Els progressistes van a ser partidaris de la milcia nacional, el jurat popular, la sobirania nacional, l'ampliaci del sufragi censitari, de la desamortitzaci dels bns del clergat i el lacisme. Per la seva banda, els moderats s'oposen a aix i sn partidaris de la sobirania compartida, les bones relacions amb l'Esglsia i la restricci del sufragi censitari. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54019" title="Lacisme" nonfiltered="1244" processed="1242" dbindex="21317">
El lacisme s una posici d'autoafirmaci basada en qu les societats i els estats s'han de mantenir independents de la religi, la qual s'ha de desenvolupar, si cal, en l'mbit privat i personal. El lacisme doncs, s el sistema que exclou qualsevol mena d'esglsia de l'exercici del poder poltic, administratiu o educatiu entre d'altres. Les seves arrels estan fonamentades en l'humanisme renaixentista i en els canvis de la Illustraci.

 El concepte modern i tradicional del lacisme .
 El lacisme modern .
Aquest terme va prendre aquest significat a partir de l'arrel llatina original per designar l'impuls modern (sorgit durant el segle de les llums) dels estats, organitzacions i persones per a la independncia de les institucions respecte el poder eclesistic, el desig de limitar la religi a l'mbit privat, particular o collectiu, de les persones i permetre millors condicions per a la convivncia de la diversitat religiosa, posant a l'Estat d'rbitre i fonamentant-se en els drets humans). Crtics creients i agnstics, han criticat aix dient que s'elimina la religi o les diferents creences dels ciutadans per imposar una religi nica d'Estat.  

Un estat laic, d'aquesta forma pretn assolir una millor convivncia en ordenar les activitats de les diferents creences, assegurant la igualtat de totes davant de la llei, i en molts casos servint com a eina per sotmetre el sentiment religis, pretenent aix anteposar els interessos generals de la societat civil sobre els interessos particulars.

En altres camps ms especfics, per exemple l'educaci, s'usa el terme d'educaci laica quan defensa l'ensenyament pblic o privat per mantenint la independncia de qualsevol religi o creena. El segle XIX francs la paraula lacitzaci va significar sobretot l'esfor de l'estat per sostreure l'educaci al control de les ordres religioses, oferint una escola pblica controlada exclusivament per l'estat igual per a tots.

A Occident, l'Esglsia Catlica ha estat la major crtica d'aquesta visi del lacisme, acusant-lo que no garanteix la llibertat religiosa i de culte dels catlics.

L'Esglsia es va apropar a les posicions poltiques ms modernes, aproximant-se a una renncia a l'estat confessional, durant el Concili Vatic II, i retrocedint desprs a les seves posicions inicials. S'accepta un rgim de separaci de l'Estat, per l'Esglsia proclama que aquesta "separaci" no implica la renncia a exigir que les lleis s'emmotllin a les seves posicions doctrinals als pasos que considera catlics, all on els batejats sn majoria, en els quals exigeix una posici especial. L'Esglsia Catlica distingeix actualment entre un estat laic, que reconeix l'autonomia mtua de l'Esglsia i l'estat en les seves respectives esferes, i l'estat laicista, que es resisteix a la tutela espiritual de l'estat per part de l'Esglsia.

 El lacisme tradicional, concepte religis .
El terme laic ha tingut diferents significats segons la religi: 
Per als catlics: s un dels estats en els quals el cristi pot exercir la seva missi dins de l'esglsia, a ms del clerical i del religis. El laic doncs, s aquella persona batejada, pertanyent a l'Esglsia que no ha rebut el sagrament de l'Ordre Sacerdotal ni ha fet vots dins d'alguna comunitat religiosa. La constituci dogmtica Lumen gentium aprovada en el Vatic II estableix que "els laics els correspon, per prpia vocaci, tractar d'obtenir el Regne de Du gestionant els assumptes temporals i ordenant-los segons Du". El Compendi de Doctrina Social de l'Esglsia assenyala tamb que "s tasca prpia del fidel laic anunciar l'Evangeli amb el testimoni d'una vida exemplar, arrelada en Crist i viscuda en les realitats temporals... " (Comp DSI, 543); "Els fidels laics estan dits a conrear una autntica espiritualitat lacal, que els regeneri com a home i dones nous, immersos en el misteri de Du i incorporats en la societat, sants i santificadores" (Comp DSI, 545).
Per als budistes: un budista laic s aquell que no necessita clergat o temple.


 Lacisme a l'educaci .

Lacisme a l'escola s fomentar l'estructura de valors que han de permetre la llibertat individual per optar i actuar en cadascuna de les inflexions importants de l'existncia humana, segons les prioritats que considera cadasc a la seva prpia vida, a les relacions personals, a les creences, a l'afectivitat, a les voluntats, i canviar-les si aix ho considera convenientment. s suprimir tota ingerncia externa que suposi una barrera a l'autorrealitzaci.

Per tant, s'entn la lacitat com a mtode que afavoreixi la persona lliure i en faciliti la prctica. Aquesta prctica dels drets de llibertat que sovint es veu impedida per les diverses situacions sociopoltiques (i no cal per aix que pensem exclusivament en rgims dictatorials, que s el que hom sol fer, sin que es comenci a reconixer les nombroses limitacions que tamb estableixen les poltiques anomenades "democrtiques") les quals sn capaces d'elaborar uns redactats meravellosos sobre els drets, per que no possibiliten (tot al contrari, neguen) el seu real exercici.

Es parteix tamb de l'antidogmatisme com a plantejament per tal d'eliminar les veritats absolutes i les manipulacions que es duen a terme en nom d'aquestes. Des de la lacitat es pot parlar de relativisme com a conjunt de veritats provisionals pel desenvolupament del pensament independent i racionalista.

Opta tamb per la tolerncia, acceptant el pluralisme i la diversitat d'ideologies, el que no significa que totes siguin vlides, naturalment se'n poden excloure aquelles que es basen en la supressi de la prpia tolerncia o de les llibertats personals i/o socials.

 Antecedents histrics del lacisme a l'educaci .


s al s.XVIII quan es comena a parlar de lacitat en matria d'educaci, i ms concretament a Frana. Seran Talleyrand i Condorcet els que ho facin: el primer en el seu informe a l'Assemblea Constituent francesa (1791), el segon en la seva relaci sobre la "Pblica Instrucci" (1792). 

 L'Estat espanyol .
A principis del s.XIX, els lliberals van encetar la possibilitat d'una escola laica, proposici no massa ben acollida per part de diversos sectors socials a causa de la prdua de privilegis que aix els suposava.

Les primeres propostes en aquest sentit sorgiran dels corrents europeus anteriorment esmentades. Les Corts de Cadis no trigaran a donar la seva resposta, ja partint del discurs preliminar: "Las ciencias sagradas y morales continuarn ensendose segn los dogmas de nuestra santa religin y la disciplina de la iglesia de Espaa,...". Aix, es conclou en la necessitat d'una inspecci de la Instrucci Pblica. 

L'any segent apareix l'Informe Quintana, el qual es manifesta clarament contrari al monopoli eclesistic: "Cmo, por otra parte, proponer ni esperar mejora alguna en la instruccin pblica de un pas sujeto a la Inquisicin? (...) Si el espaol no poda dejar de ser esclavo, ) a qu empearse que no fuese ignorante?..."

 Alternana liberalisme/absolutisme-conservadorisme respecte el lacisme .
Fins els anys 30, es dna un perode d'alternana liberalisme/absolutisme que provocar l'oscillaci constant de la qesti religiosa:

"Proyecto de Decreto para el arreglo general de la enseanza pblica" el 1814.

"Plan de instruccin pblica" del Duque de Rivas el 1836 (que no es va aprovar).

"Plan de Instruccin Primaria" el 1838;

 La "Ley Moyano" de 1857 pretn un control centralitzat de l'ensenyament (inclosos continguts), a ms de la protecci de l'ensenyament religis sense exigncia de ttol als docents religiosos; s a dir, volen el monopoli ideolgic estatal. L'ambigitat de la idea de llibertat d'ensenyament permetr la continutat de l'educaci religiosa. Ms tard, els lliberals  exigiran la llibertat de ctedra.

 Desprs la Revoluci del 1868 ("La Gloriosa"), sorgiren uns decrets sobre llibertat d'ensenyament (21.10.1868) i se suprim la Facultat de Teologia.

 Un cop desterrada Isabel II, el Ministre de Fomento, Ruz Zorrilla, anullar els privilegis de les ordres religioses i mant la llibertat d'ensenyament.

 Al 1875, el Marqus de Orovio, en funci de Ministre de Fomento, publica la Circular dirigida als Rectors de les Universitats, basada en els segents principis: ;

Respecto a la religin: en el orden moral i religioso, invocando a la libertad ms absoluta, se ha venido a tiranizar a la inmensa mayora del pueblo espaol, que siendo catlica, tiene derecho, segn los modernos sitemas polticos, fundados precisamente en las mayoras, a que la enseanza oficial, que sostiene y paga, estn en armona con sus aspiraciones y creencias...;

Defensa de la institucin monrquica: la libertad de enseanza de qu hoy disfruta el pas y que el gobierno respeta, abre a la ciencia un ancho campo para desenvolverse (...) y a todos los ciudadanos los medios de educar a sus hijos segn sus deseos y hasta sus caprichos; pero cuando la mayora, y casi la totalidad de los espaoles es catlica, y el Estado es catlico, la enseanza oficial debe obedecer a este principio, sujetndose a todas sus consecuencias. Partiendo de esta base, els Gobierno no puede consentir que en las ctedras sostenidas por el Estado se explique contra un dogma que es la verdad social de nuestra patria...;

 En el perode comprs entre 1875 i 1879 es tracta d'afavorir la iniciativa privada, cosa que es pot traduir com a privilegis dels collegis religiosos. A ms, no es requerir ttol als professors d'aquests collegis i es controlaran els continguts dels altres professors. Per tamb, el 16 d'agost del 1876 es formul el Decret de creaci de la Institucin Libre de Enseanza (ILE).

 El 1881 (durant el govern d'Alfons XII), Jos Luis Albareda far sortir una circular que deroga el decret Orovio (3 de mar), i introdueix la llibertat de ctedra, i comptar amb el suport dels ministres lliberals i de la ILE (Instituto de Libre Enseanza), malgrat es mantingui a les corts el carcter conservador.

 El 1883, el 6 de juliol, es concedeixen a les mestres, el mateix sou que als mestres.

 El Marqus Alejandro de Pidal, Ministre de Fomento (conservador extremista) a l'any 1884 afavorir les escoles privades en deslliurar-les de la inspecci, matrcula... Eugenio Montero Ros, successor d'aquest marqus, anulla la legislaci vigent i fa tornar a la situaci anterior, mitjanant el Decret de 1886. Per abans, al 1885 hagueren greus incidents a les universitats de Madrid a conseqncia dels nous atemptats a la llibertat de ctedra.

 A l'agost del 1888, hi hagu la Convocatria del Congreso de Amigos de la Enseanza Laica, patrocinat per Llunas i Pujals i el diari Tramuntana. En aquella mateixa poca es constitu a Barcelona l'UGT (14 d'agost) i es fu el congrs fundacional del PSOE a Barcelona (23 i 25 d'agost).

 Entre el 1882 i el 1896 es crearen a Catalunya 70 escoles laiques, es cre lExtensin Universitaria (inicialment a la universitat d'Oviedo, i s'estengu per Madrid, Barcelona, Tarragona, Sevilla, Valncia, etc.);

 El 1895 es declara facultatiu l'ensenyament religis a les escoles, i durant el 1896 es continua la repressi contra els centres culturals i escoles laiques.

 El 1899 Pidal (ultraconservador) estableix l'obligatorietat de l'ensenyament de la religi als Instituts d'ensenyament mitj.

 El 1900, es crear el Ministeri d'Instrucci Pblica (durant la Regncia de Maria Cristina de Habsburgo-Lorena), del qual ser primer ministre Garca Alix, dels conservadors. L'actualitzaci de la Ley Moyano, es va quedar en projecte.

 I un any ms tard (1901) els mestres comencen a cobrar de l'Estat. Tamb en aquell any es cre lAsociacin Nacional del Magisterio Primario (26 de setembre) i es fund a Barcelona (8 de setembre) l'Escola Moderna de Ferrer i Gurdia. ;

Romanones, dels liberals, promou (a principis de segle) una nova reforma educativa mitjanant la qual intenta aliar les diferents ideologies. ;

Al 1907 (2 de juliol) surt de la pres Ferrer i Gurdia (empresonat el 4 de juny de 1906 acusat de complicitat amb Mateo Morral que va atemptar contra el rei Alfons XIII). Tamb en aquest any, continuant amb la repressi a la llibertat, el 18 de novembre sorgeix el Decreto sobre inspeccin que en el fons persegueix la supressi de les escoles laiques. A l'any segent el Pressupost extraordinari de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, "boicoteja" el lacisme.

 I el 1909 segueix la "persecuci" renovada l'any anterior amb el pressupost de Barcelona, i es tanquen a aquesta ciutat unes 150 escoles uns mesos desprs (24 i 26 d'agost) de la Setmana Trgica de Barcelona (26 juny a 3 de juliol). El 13 d'octubre s'executa a Ferrer i Gurdia i als seus companys. Dimiteix Maura.

 Un mes ms tard, al novembre hi ha una Carta de los Prelados al Presidente del Consejo de Ministros "Contra la existencia de escuelas laicas" (que inicia una gran campanya de catlics contra el lacisme).

El 1910, govern liberal que reobre les escoles clausurades a Barcelona (2 de febrer). Al novembre es constitueixen els orgens de la CNT.

 Al 1911, durant el regnat d'Alfons XIII, es crea la Direccin General de Primera Enseanza.

 Al 1913, es declara voluntari l'ensenyament del catecisme a les escoles pbliques.

 La Mancomunitat potenciar tamb l'ensenyament tcnic i formaci de mestres.

 Durant el desembre de 1918, se celebra el Congrs del PSOE (i fan les bases per un programa d'instrucci pblica, es demana ensenyament gratut i laic en tots els graus).

 En arribar la Dictadura de Primo de Rivera, s'atorga als inspectors de Primera Enseanza el control ideolgic de les escoles (Ordre de 1924), i aix, el poder per a tancar centres i suspensi de mestres: dichos funcionarios tomarn las medidas necesarias, incluso la clausura (...) si en qualquiera de las escuelas los textos que en ellas se usen contienen enseanzas en qu no resplandezca el mayor amor a la patria y a su unidad, que es una de las bases en qu debe fundamentarse la educacin de los futuros ciudadanos (...) se suspende a los maestros nacionales o municipales que no enseen en castellano o que en sus explicaciones viertan doctrinas opuestas a la unidad de Patria, ofensivas a la Religin.... Per Primo de Rivera no aconseguir el suport de cap base social important, tots els partits "preparen" la Repblica. Aquesta neix enfrontada als privilegis de l'oligarquia terratinent i de l'Esglsia, i lluitar per la separaci Esglsia-Estat, promovent l'escola estatal, nica i laica. El primer ministre d'Instrucci Pblica, s Marcell Domingo. ;

 Segons l'article 48 de la Constituci republicana: La enseanza ser laica, har del trabajo el centro de la actividad metodolgica, y se inspirar en ideales de la solidaridad humana...;

 Un decret de maig del 1931 (desprs de la victria dels republicans a les eleccions municipals i la proclamaci de la 2a Repblica) promou la llibertat religiosa a les escoles per respecte a les conscincies de pares, alumnes i docents.

 Vegeu tamb .
 Laic (l'article per noms contempla la concepci de no eclesistic, visi religiosa de laic);
 ateisme;
 religi;
 apostasia;
 agnosticisme;

 Enllaos externs .
 Escola Lliure El Sol, escola d'educaci en el lleure i formaci de dirigents del moviment laic i progressista de Catalunya;
 Fundaci Francesc Ferrer i Gurdia;
 Article d'en Henri Pena-Ruz sobre el lacisme;
 Document de treball del Frum de Barcelona 2004 sobre lacisme i religi;
 Esplais Catalans (Esplac), associaci de persones i d entitats d educaci en el lleure compromeses amb la transformaci social i amb la transmissi dels valors laics i progressistes.;
 Web de la Lliga per la Lacitat;
 Lacitat i lacisme: antinmia inventada, Luca Tedesco, Critica Liberale, Nov-Des. 2005, vol XII, nm. 121-122, pg. 222.;

 Bibliografia i fonts documentals .

 Aguilera, E. et al. (1989): L'Esglsia ahir i avui, Religi Catlica, 2n de BUP, Editorial Crulla/Ediciones sm, Barcelona;

 Alighiero Manacorda, Mario (1978): "Para una interpretacin histrica de la pedagoga socialista", in Cuadernos de Pedagoga, n.43-44, suplement nm. 9 (Socialismo y Educacin), pp.43-46;

 Bartolom, M. et al. (1979): Educacin y valores (Sobre el sentido de la accin educativa en nuestro tiempo), Narcea, Madrid;

 Bigord, Josep (1979): "La qesti escolar una altra veu d'Esglsia", in L'Hora, n.15, pp. 43-44, juny de 1979;

 Editorial d'El Peridico (1994): "Golpe reaccionario a la Espaa Plural, Las autonomas de la caverna", in El Peridico, 2 d'octubre de 1994, p.11;

 ESPLAC i Fundaci Ferrer i Gurdia: Ideari Escola lliure El Sol, Escola Lliure El Sol;

 Ferrater Mora, Jos (1984): "Librepensadores", in Diccionario de Filosofia, n.3, pp. 1978-1981, Alianza Editorial, Madrid;

 Gervilla Castillo, Enrique (1990): La escuela del Nacional-Catolicismo, Ideologa y Educacin religiosa, Impreisur, Granada;

 Gil Delgado, Francisco (1975): Conflicto Iglesia-Estado, Sedmay, Madrid;

 Goffi, T. (1979): "Laicismo" i "Laico", in Enciclopedia Filosfica, vol 4, pp. 1031-1036, Edipem, Milano;

 Hasquin, Herv (1979): Histoire dela Lacit, La Renaissance du livre, Bruxelles;

 Llimona, Jordi (1979): "Els partits poltics s'han de confessionalitzar?", in L'Hora, n.24, pp.28-29, agost de 1979;

 Mata i Garriga, Marta (1989): "En Memria de Ferrer i Gurdia", in Perspectiva escolar, n.140, pp.41-46, desembre de 1989;

 Navarro, Ramon (1979): L'educaci a Catalunya durant la generalitat, 1931-1939, Edicions 62, Barcelona;

 Oliver, Jaume (1985): Joan Comas i la poltica educativa de la segona repblica (1936-1939), Jorvich sl, Palma de Mallorca;

 Plandiura Vilacs, Ramon (1980): "Els acords entre l'Estat Espanyol i la Santa Seu sobre ensenyament", in Perspectiva escolar, n.42, pp. 31-40, febrer de 1980;

 Raimon (1981): "La Religi a l'escola; no a la confessionalitat amagada", in Perspectiva escolar, n. 52, pp. 52-54, febrer de 1981;

 Riera, Ignasi (1982): "Per un pacte laic entre religi i Cultura", in Perspectiva escolar, n.66, pp. 4-7, juny de 1982;

 Seccin Femenina de FET y JONS (1962): Enciclopedia Elemental, sexta edici, Magerit, Madrid;

 Vzquez, Jess (1994): "Iglesia, Estado, FAGC-Girona y t", in La Trompeta de Txirona, n.1, pp. 7, septembre de 1994;

 VV.AA. (1979): III Jornades d'Histria de l'Educaci als Pasos Catalans, Grafis/sant sa, Girona;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54020" title="Laic" nonfiltered="1245" processed="1243" dbindex="21318">
Laic (del grec       , laiks - alg del poble de l'arrel     , las - poble ) s una paraula que apareix primerament en un context cristi. Sobretot el Concili Vatic II va impulsar el redescobriment d'aquesta paraula per a indicar als fidels que no sn membres del clergat. 

Per extensi la paraula indica tamb l'actitud d'una persona o organitzaci que s'oposa a l'extensi de normes religioses cap a la societat. Els laicistes busquen garantir la llibertat de conscincia, a ms de la no imposici de les normes i valors morals de cap religi o creena.

Aquest concepte modern de lacisme s distint i durament rebutjat per algunes religions com la catlica. S'argumenta per exemple que se separa la societat del sentiment religis. No obstant aix, altres confessions com els protestants o grups humanistes defensen un estat i una societat laica.

 Vegeu tamb .
 Lacisme;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54022" title="Elijah Wood" nonfiltered="1246" processed="1244" dbindex="21319">

Elijah Jordan Wood, nascut el 28 de gener de 1981 a Cedar Rapids (Iowa), s un actor dels Estats Units.

Filmografia.

 Back to the Future II (1989);
 Internal Affairs (1990);
 Avalon (1990);
 Paradise (1991);
 Radio Flyer (1992);
 Day-O (1992);
 Huck Finn (1993);
 Forever Young (1992);
 North (1994);
 The Good Son (1993);
 The War (1994);
 Flipper (1996);
 The Ice Storm (1997);
 Oliver Twist (1997);
 Deep Impact (1998);
 The Faculty (1998);
 Black and White (1999);
 Chain Of Fools (2000);
 El senyor dels anells: La germandat de l'anell (2001);
 El senyor dels anells: Les dues torres (2002);
 All I Want (2003);
 Spy Kids 3-D: Game Over (2003);
 El senyor dels anells: El retorn del rei (2003);
 Eternal Sunshine of the Spotless Mind (2004);
 Sin City (2005);
 Green Street Hooligans (2005);
 MTV Presents: The Next Generation Xbox Revealed (2005);
 Everything Is Illuminated (2005);
 Bobby (2006);
 Happy Feet (voice) ;
 Day Zero (2007);
 The Passenger (2007);
 Picasso At The Lapin Agile (2008);

Enllaos externs.


 The Elijah Wood Fan Network ;
 Elijah Wood Fansite  ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54023" title="Serbska Domowina" nonfiltered="1247" processed="1245" dbindex="21320">
 
Serbska Domowina (Ptria Sraba) s una entitat poltica i cultural de Luscia creada el 1912 per Pawo  Nedo i Jan Cy, que ha exercit d'aglutinador i com a factor de normalitzaci. Els rgans de govern sn el H owna zhromad izna (Consell General) i Zwjazkowe p edsydstwo (Oficina federal). Darrerament s'ha atribut paper d'editor de llibres i publicacions en srab, de manera que el 1987 s'editaven 2.000 llibres en la seva llengua.

Forma part de la Uni Federalista de les Comunitats tniques Europees (UFCEE), juntament amb 4 organitzacions tniques ms i partits com el Sdtiroler Volkspartei del Tirol del Sud i la Uni Eslovena d'Itlia.

 Enllaos externs .
 
  Pgina Oficial  ;
  Informaci sraba  ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54025" title="Restauraci borbnica" nonfiltered="1248" processed="1246" dbindex="21321">


La Restauraci borbnica fou el perode de la Histria d'Espanya comprs entre el pronunciament del General Arsenio Martnez Campos, que en 1874 dna fi a la Primera Repblica Espanyola, i la proclamaci de la Segona Repblica el 14 d'abril de 1931. 

El perode es caracteritza per una certa estabilitat institucional, la conformaci d'un model liberal de l'Estat i la incorporaci dels moviments socials i poltics, fruit de la revoluci industrial, que comena la seva decadncia amb la dictadura de Miguel Primo de Rivera en 1923. El pronunciament de Martnez Campos en 1874 restableix la dinastia borbnica en el fill de Isabel II, Alfons XII.

El rgim poltic abans de la Crisi del 98.
El sistema poltic de la Restauraci fou predissenyat per Antonio Cnovas del Castillo, poltic ms aviat prctic que desconfiava de la puresa de les idees. Aix doncs, Cnovas es mostrava escptic pel que fa a tots els principis llevat dels de ptria, monarquia, dinastia histrica (s a dir, la borbnica), llibertat, propietat i govern conjunt entre el Rei i les Corts; la resta de punts eren discutibles.
Tan s aix que, segons aquest poltic, qualsevol individu que no estigus d'acord amb aquests pocs principis no hauria de tenir dret a estar en el marc poltic de la Restauraci ni de contribuir al redactat de la nova Constituci Espanyola de 1876

De fet, la clau de la Restauraci caigu sobre aquesta constituci, la qual era prou ambigua com perqu els dos blocs poltics principals existents, el Partit Liberal Conservador i el Partit Liberal Fusionista, es poguessin sentir cmodes sense la necessitat de canviar-la cada vegada que es formava un nou govern. Aquesta constituci s'havia de completar amb diverses lleis que elaborava el govern imperant, les quals eren en la majoria dels casos respectades pel govern segent, amb excepcions per com la llei del sufragi censatari del 1878 elaborada pel Partit Conservador, que es canvi per la llei de sufragi universal de 1890 del Partit Liberal.

Malgrat aix, el caciquisme convert qualsevol tipus d'eleccions en una farsa, ja que, en realitat, el mecanisme de govern seguia sempre el mateix patr. Un partit (el Liberal o el Conservador) governava fins que una crisi o un escndol obligaven al president a dimitir, aleshores es convocaven eleccions on el Ministeri de Governaci vetllava perqu fs el partit contrari el que arribs al govern.

Aix doncs, s'observa com el rgim poltic de la Restauraci estava clarament marcat per un bipartidisme que excloa altres formacions poltiques com els de caire nacionalista o el mateix Partit Socialista Obrer Espanyol. Aquest bipartidisme s'aferr amb el denominat Pacte del Pardo, pacte acordat l'any 1885 entre els lders del Partit Conservador (Cnovas del Castillo) i del Partit Liberal (Prxedes Mateo Sagasta), segons el qual cap dels dos grups usaria una crisis del govern per deslegitimar l'altre formaci de tal manera que l'alternana dels poders fos pacfica.

La Crisis del 98 i els inicis del sXX.
Desprs de la prdua de totes les colnies, el pessimisme s'apoder de tot Espanya. L'antic gran Imperi es redua ara al territori peninsular.
No obstant aix, el desastre del 98 fou relatiu, ja que no caigu la monarquia i el sistema de partits es mantingu intacte. Per altre banda, aquesta crisis desemboc el Regeneracionisme, una corrent que pretenia reformar Espanya que contava amb el suport d'intellectuals com Joaqun Costa i la Generaci del 98 a ms de poltics com Silvela i Polavieja. Aquesta ltima proposava que Espanya s'havia d'acostar a Europa (a diferncia del que s'havia estat pensant fins aleshores).
A partir del 1898, la Restauraci es caracteritz per tot un seguit de crisis que tindrien com a conseqncia final l'enfonsament del sistema i la Dictadura de Primo de Rivera.
Pel que fa a la situaci de principis del segle XX podem destacar els segents trets:

 Retard econmic i cultural respecte la resta d'Europa;
 Rgim poltic corrupte caracteritzat pel caciquisme i tolerat per una societat inculta;
 Exrcit macroceflic amb recursos antiquats amb una moral minada a causa de la derrota de Cuba;
 Reivindicacions del nacionalisme perifric;

La crisi del civilisme.
L'any 1905, Junceda public en el setmanari Cu-cut! una vinyeta on es satiritzava l'exrcit espanyol a causa de les seves constants derrotes. Com a resultat, la guarnici de Barcelona assalt la seu d'aquesta revista i tamb la de La Veu de Catalunya. La resta de guarnicions de l'Estat hi donaren el seu suport en comtes de denunciar-lo i, a ms a ms, l'estament militar exig al govern que establs la Llei de Jurisdiccions, llei que establia que qualsevol atemptat a l'exrcit o a la Ptria havia de ser jutjat en un tribunal militar. Finalment, el govern liberal de Segismundo Moret y Prendergast hi acced l'any 1906, cosa que signific un important retrocs del civilisme.
Com a resposta a tots aquests fets, des de Catalunya es cre la gegantina coalici Solidaritat Catalana, vertebrada per la Lliga Regionalista

La crisi del Pacte del Pardo.
L'any 1909,arran de la Setmana Trgica, el Partit Liberal liderat per Segismundo Moret y Jos Canalejas incompl per primera vegada el Pacte del Pardo i exig, aliant-se amb els partits d'esquerres, la dimissi del govern del Partit Conservador, de tal manera que els Liberals aconseguiren arribar el poder.

La crisi mltiple de 1917.
La crisi mltiple de 1917 foren en realitat tres crisis consecutives que es donaren en 3 vessants diferents -l'exrcit, el nacionalisme perifric i l'obrerisme- l'estiu de l'any 1917.
Per una banda, al Juny de 1917, els soldats de la pennsula es mostren molestos pel sistema d'ascensos que beneficia als soldats africanistes, a ms, desconfien dels partits poltics imperants i reclamen un augment de sou. Tot aix tingu com a resultat la creaci de diferents Juntes de defensa que es dediquen a pressionar al govern. Aquest ltim, no noms no prohibeix les Juntes, sin que decideix tancar les Corts, deixant la Constituci sense garanties; pel qual, altre vegada el civilisme es veu arraconat. 
Seguidament, al Juliol, es crea un contraps a les Juntes de defensa, l'Assemblea Nacional de Parlamentaris, una iniciativa bsicament catalana que intent tornar obrir les Corts,no obstant com constituents per tal de redactar una constituci on es pogus contemplar el concepte d'autonomia. Aquesta Assemblea fou tota detinguda desprs de la segona reuni.
A continuaci, a l'Agost, una vaga de ferroviaris acaba desencadenant una vaga general fortament reprimida.

Descomposici del sistema.
Els ltims anys de la Restauraci (del 1918-1923) es caracteritzaren per un govern inestable amb constants dimissions, un nacionalisme perifric creixent amb reclamacions autonomistes i el fenomen del pistolerisme.
A tot aix se li ha de sumar la forta depressi que caus la Derrota d'Annual, que cre una segona onada de pessimista a tot l'Estat.
Sent aix, el general Primo de Rivera s'al el 13 de Setembre de 1923 per establir la seva dictadura.

La dictadura.
El rgim de Primo de Rivera pot ser considerat un fet homleg a la dictadura de Mussolini; aquesta s'inici amb una certa comprensi de l'Espanya rural i monrquica. A ms, la burgesia industrial li don suport en els primers moments aix com el PSOE i la UGT, que veieren en la dictadura una possibilitat d'entrar al joc parlamentari i una forma de deteriorar la CNT
Per altra banda, reb la clara oposici del nacionalisme perifric, de la CNT i el moviment universitari.
La valoraci que es pot fer d'aquest perode es pot resumir en els segents punts clau: menys conflictivitat social grcies a la forta repressi i a un cert grau de prosperitat, grans millores en les infraestructures que acabaren endeutant la hisenda pblica per no haver fet una reforma fiscal, continutat d'un mercat interior molt pobre per no haver fet cap reforma agrria, i una clara poltica antinacionalista demostrada per la voluntat d'eradicar tots els smbols pblics del catalanisme.
Finalment, Primo de Rivera hagu de dimitir en veure que havia perdut el suport dels militars el 28 de Gener de 1930.

L'arribada a la II Repblica.
Seguidament, el Rei encarreg la formaci d'un nou govern a Berenguer, govern conegut com la dictablanda.
Aquest, represent la impossibilitat de retornar al sistema inicial de la Restauraci a causa de la impopularitat del Rei (que era associat amb el dictador i per tant, se'l feia culpable de la situaci), de la desorganitzaci i a la vegada desconfiana del poble dels partits Liberal i Conservador, i del Pacte de Sant Sebasti, pacte acordat el dia 17 d'Agost del mateix any per part de tots els republicans de l'Estat per enderrocar la Monarquia i establir la Repblica.
No obstant aix, l'estratgia acordada al Pacte de Sant Sebasti (una crisi generalitzada causada per una vaga general feta simultniament amb un pronunciament militar) fall a causa de la manca de coordinaci.
Seguidament, al 14 de Febrer de 1931, Berenguer dimitir i en lloc seu s'hi establ el govern d'Azaa. Aquest ltim, convoc unes eleccions municipals pel dia 12 d'Abril on el sector republic, malgrat perdre en el mn rural, obtenir una important victria; de tal manera que, el Rei, en vistes de la manca de suport, decid exiliar-se sense renunciar per als seus drets com a tal.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54027" title="Emilia Pardo Bazn" nonfiltered="1249" processed="1247" dbindex="21322">


Emilia Pardo Bazn (La Corunya, 15 de setembre de 1851 - Madrid, 12 de maig de 1921) fou una escriptora gallega, introductora del naturalisme a Espanya.

Filla de Jos Pardo Bazn i d'Amalia de la Ra. Va ser la seva mare qui l'estimulava a llegir, i a l'edat de 9 anys ja comenava a mostrar un gran inters per l'escriptura. Contrau matrimoni en 1868, amb Jos Quiroga. En 1876, guanya un premi per l'Estudi Crtic de Feijoo, competint en aquest certamen amb Concepcin Arenal. Aquest mateix any neix el seu primer fill, a qui dedic un llibre de poemes titulat Jaime 

La seva primera novella va ser Pascual Lpez, escrita el mateix any del naixement de la seva filla Blanca. 

 Enllaos externs . 
 Obres completes d'Emilia Pardo Bazn ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54028" title="Atropatene" nonfiltered="1250" processed="1248" dbindex="21323">
Atropatene s el nom amb el que es va conixer al perode clssic la regi que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan irani. Durant l'imperi Persa, el pas formava part de Prsia integrat en la satrapia de Matiana (XVIII) i la de Caspiana (XI) mentre la Mdia cal buscar-la en aquest temps a l'est de la Matiana. Vers el 331 aC la Matiana havia esdevingut la Mdia.

Alexandre el Gran va entrar a la regi de la Mdia el 330 aC i en va donar el govern a Atropates o Atrpat, que era el strapa i antic general de Darius III, vers el 329 aC. 

Atrpat, a la mort d'Alexandre (323 aC) i del repartiment de Triparadisos (320 aC), en que li va tocar la part nord de Mdia, va establir un regne independent, conegut aviat com Mdia Atropatene o simplement com Atropatene. La capital fou Gazaka. 

Apart de Atrpates (vers 328-280 aC) es coneix el seu successor Artabas o Artabazus (vers 275 aC) i Artabarzanes (vers 222-211 aC) al que Antoc el gran va imposar un tractat desavantatjs el 220 aC.

Desprs del 211 aC fou vassall dels selucides per es desconeix que va passar internament; vers el 180 aC el pas va quedar en mans dels armenis fins que el 140 aC fou ocupat pels parts. 

Vers l'any 100 aC apareix un rei de nom Artabas o Artavasdes i desprs segueix Gotarces, un arscida que fou rei de Partia del 91 al 78 aC. Vers el 85 aC el dinasta local, Darius, es va sotmetre a Tigranes II d'Armnia, del que fou el gendre. A comenaments del 67 aC el rei d Atropatene, Mitridates (rei de Partia el 58 aC per quatre anys), fou enviat contra Capadcia on va combatre a les guarnicions romanes que foren aniquilades i a l estiu ja dominava una bona part del pas, per la guerra va a comenar a anar malament i el 66 aC Tigranes va quedar sota protecci romana i Atropatene va restablir de fet la seva independncia. 

Mitridates, al arribar al tron de Partia, va donar el regne a Ariobarzanes. Vers el 35 aC sota Antoni, l'Atropatene va esdevenir client rom. La filla del rei, anomenada Iotape, es va casar amb el rei d'Armnia Alexandre Heli (fill d'Antoni i Clepatra).  Amb l ajut part, Artaxes II va recuperar el tron armeni (32 aC) i a mes va rebre el regne d Atropatene (Artaxes I) del seu aliat i protector rei de Partia (30 aC).

L any 2 aC, mort el rei d'Armnia Artavasdes IV en un combat, els romans van donar la corona armnia a Ariobarzanes, fill del rei Artabas d Atropatene, d origen mede i que fou acceptat pels nobles degut a les seves bones qualitats; l any 4 Ariobarzanes (II d'Atropatene) va morir en un accident i les dues corones van passar al seu fill, anomenat Artabas o Artavasdes (II d'Atropatene) que fou assassinat dos anys desprs. Llavors Atropatene i Armnia van agafar camins separats i a la primera apareix un rei de nom Ariovast, possible germ de Artavasdes II. Diversos prnceps arscides van governar desprs: Artaban que des el 12 era rei dels parts; Vonon, rei dels parts el 51; Pacorus i d'altres. El regne vassall part va subsistir fins a la conquesta sassnida el 226.

 Llista de reis d'Atropatene .

	Atrpat  vers 328-280 aC;
	Artabazus vers 275 aC;
       Artabazanes vers 222-211 aC;
       Desconeguts 211-100 aC;
       Al Imperi Part des el 140 aC;
       Artabas vers 100 aC;
       Gotarzes (rei de Partia 91-78) 95-87 aC;
       Darius vers 87-70 aC (vassall d'Armnia 85-70 aC);
       Mitridates (rei de Partia 58-54 aC, vassal d'Armnia 70-65) 70-58 ;
	Ariobarzanes I d'Atropatene  vers 58-30 aC;
	Artaxes vers 30-20 aC;
	Artabas I vers 20-1 aC;
	Ariobarzanes II d'Atropatene (d'Armnia 2 aC-4)  vers  1aC-4  ;
	Artabas II (d'Armnia 4-6) 4-6 ;
	Ariovast 6-20 ;
	Artabanes III (de Prtia 12-38) vers 20-38 ;
	Vonon (de Prtia 51)  vers 38-51 ;
	Pacorus  51-72 ;
	Reis desconeguts 72-vers 140;
	Bagayash (germ de Mitridates I) vers 140 ;
	Desconeguts  vers 140-210;
	Artabanes (rei de Prtia 216-224) 210-216 ;
	Rei o reis desconeguts 216-226 ;
	Als sassnides 226;

Articles relacionats.
Vtia;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54031" title="Atrpat" nonfiltered="1251" processed="1249" dbindex="21325">
Atrpat (Aturpat = portador del foc o protegit pel foc, avesta At r p ta) fou un general i strapa persa, i desprs strapa per compte d'Alexandre el Gran per esdevenir finalment rei de la part nord-oest de la Mdia que del seu nom es va dir Mdia Atropatene o simplement Atropatene

Membre d'una noble famlia mazdaista, el seu nom vol dir "el que porta el foc". Abans del 331 aC havia estat ja nomenat strapa de Mdia. Va participar a la batalla de Gaugamela (1 d'octubre del 331 aC) al front dels cadusis (cadusii), albans (albani) i saquesines (sacesinae). El rei Darius III es va refugiar el hivern del 331 al 330 aC a Echbatana, capital de la Mdia on amb ajut d'Atrpat va intentar reclutar un nou exercit, per no ho havia aconseguit quant va aparixer all Alexandre el juny del . Darius va fugir i Atrpat va fer submissi a Alexandre, que el va confirmar com a strapa de dia, satrapia que havia donat a Oxidates i que li va prendre.

Atrpat fou lleial i quant Parmeni fou assassinat a Echbatana va dominar la situaci. El 324 un tal Bariaxes, rebel que deia ser rei dels medes i perses, fou detingut per Atrpat, que el va entregar a Alexandre a Parsagarda.

Poc desprs Atrpat va anar a Susa amb Alexandre i la seva filla es va casar amb Perdicas d'Orstia. Al hivern del 324 al 323 aC va allotja a Alexandre a Echbatana i li va oferir cent dones soldats. All va morir Hephaesteion, amic ntim d'Alexandre, poc desprs d arribar.

Al 323 aC va morir Alexandre i el 320 aC a la Conferencia de Triparadisos la Mdia fou dividida: la part sud pel general macedoni Pit i la part nord per Atrpat. No va participar a les guerres subsegents i es creu que es va dedicar a restaurar el mazdeisme, que havia estat perseguit al temps d'Alexandre i que per aix el seu nom es va donar al pas.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54038" title="Artanudj" nonfiltered="1252" processed="1250" dbindex="21326">
Artanudj fou la capital d'una branca bagrtida de la Klardjtia.

Bagrat III l'unificador, rei d'Abkhzia, va annexionar aquesta branca reial georgiana d Artanudj, que estava dirigida pels germans Sembat i Gurgen, als que va fer presoners (1011) i van morir al seu captiveri (1011 i 1012).  


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54042" title="Ardzen" nonfiltered="1253" processed="1251" dbindex="21327">
Ardzen fou una ciutat armnia de segon ordre, situada al nord de Karin.

Tamb s una transcripci del nom d'Arzan, capital de la regi d'Arzanene (armeni Arzn).

Vegeu tamb Emirat d'Arzen


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54045" title="Michael Collins (lder irlands)" nonfiltered="1254" processed="1252" dbindex="21328">


Michael Collins (Clonakilty, Comtat de Cork 16 d octubre de 1890 -Bal an Blath, vora Cork, 22 d agost de 1922) fou un lder revolucionari irlands. El 1909 es va unir al moviment independentista irlands Sinn Fin. Prengu part en la revolta de Pasqua de 1916 a Dublncom a simple voluntari.

Ministre de finances de la Repblica Irlandesa el 1919, organitz els serveis secrets de l'IRA (exrcit republic irlands). Ms tard fou membre de la delegaci irlandesa que va negociar el Tractat anglo-irlands del 1921  que acceptava la separaci de l'Ulster, en qualitat de President del Govern Provisional i Comandant en Cap de l Exrcit Nacional. Fou assassinat en una emboscada,a Beal na Mblath, comtat de Cork,  el 22 d agost de 1922 durant la Guerra Civil Irlandesa.

La pellcula.

El 1996 la vida de Michael Collins es va portar al cinema amb la pellcula Michael Collins, dirigida per Neil Jordan, amb Liam Neeson en el paper de Michael Collins i Julia Roberts en el de la seva amada, Kitty Kiernan. Aidan Quinn interpreta el paper de Harry Boland.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54055" title="Arzanene" nonfiltered="1255" processed="1253" dbindex="21329">
Arzanene fou el nom clssic rom del districte armeni d'Arzn, al sud d'Armnia i sud-oest del llac Van, que s'estenia per l'esquerra i dreta de la primera part del Tigris, i anava a l'est fins a la vall de Bidlis (o Bitlis) i a l'oest fins el riu Kadiri.

El seu nom venia del llac Arzan (Arzen) o de la ciutat d'Arzan o Arzen (a la riba del llac).

El 577 el rei Cosroes de Prsia va enviar un exrcit a Armnia sota la direcci de Tahm-Khusro. L'exrcit va triomfar a Bolorapahat (a Basean) i a Kethin (Bagrevand) i va arribar fins a Teodosipolis, on fou rebutjat pel comte bizant Maurici. Tahm va passar llavors a l'Arzanene per Maurici el va seguir i per impedir que la regi esdevingus una base contra Bizanci va deportar en massa a tota la poblaci cap a Xipre.
El comte Maurici (ms tard emperador) va construir a la frontera, entre la Sofanene i l'Arzanene, la fortalesa de Samokarton a la vora del riu Nymphios (Batman Su). 

El 588 el general bizant Philippicos va guanyar una batalla als perses a Solakhon, al sud de Mardin, i va entrar a l'Arzanene on va deportar a la poblaci armnia que hi restava.

Destruda pels bizantins el 752 fou repoblada pels musulmans que foren regits per un val que desprs va esdevenir emir (813, Musa ben Zorara).

Vers el 867 Ashot I el gran, gran prncep d'Armnia es va apoderar de part de l'Arzanene (emirat d'Arzen) en direcci al Tigris i l'any segent fou el prncep de Mardastan el que va ocupar la part oriental.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54067" title="Llista de prefectures japoneses per rea" nonfiltered="1256" processed="1254" dbindex="21330">




Notes: 1 km 


 Referncies .
 Associaci Nacional del Govern ;

 Vegeu tamb .
 Govern del Jap;
 Prefectures del Jap;
 Llista de prefectures japoneses per poblaci;
 Codis ISO 3166-2 per al Jap;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54070" title="Llista de prefectures japoneses per poblaci" nonfiltered="1257" processed="1255" dbindex="21331">
Poblaci absoluta: 127.708.050.




Notes:   dades de l'1 d'octubre del 2003


 Referncies .
 Oficina d'estadstiques ;


 Vegeu tamb .
 Govern del Jap;
 Prefectures del Jap;
 Llista de prefectures japoneses per rea;
 codis ISO 3166-2 per al Jap;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54071" title="Jordi Villacampa i Amors" nonfiltered="1258" processed="1256" dbindex="21332">
Jordi Villacampa Amors (Reus, 11 d'octubre de 1963) ha estat una de les grans estrelles del bsquet catal dels anys 80 i 90.

Ha estat 21 anys jugador d'altssim nivell, sempre al mateix club, el Joventut de Badalona. Amidava 1,96 metres i jugava a la posici d'aler. Destacava per la seva velocitat i bon tir exterior, cosa que el convert en un dels millors alers europeus. Debut amb el primer equip de la penya el 1980 amb noms 16 anys i s'hi mantingu fins la seva retirada el 1997 amb 35. Durant tots aquests anys va guanyar una Copa d'Europa, a ms de dues lligues ACB, entre d'altres ttols que conformen un brillant palmars.

Fou 158 cops internacional amb Espanya (debut el 1984), amb la que particip a totes les grans competicions internacionals del moment: 2 Jocs Olmpics (Sel 88, Barcelona 92), 3 Mundials (1986, 1990, 1994), 4 Europeus (1985, 1987, 1991, 1993). A ms havia estat 35 vegades internacional jnior. T el rcord d'anotaci en un partit de la selecci amb 48 punts (contra Veneuela l'agost de 1990). El millor resultat fou la medalla de bronze a l'Europeu de Roma'91.

La seva samarreta, amb el nmero 8, fou retirada el 22-12-1998 al pavell de la Penya. Integrant de la Selecci Europea en diverses ocasions. Des de l'any 1999 s president del seu club de tota la vida, el Club Joventut de Badalona.

Trajectria esportiva.
 Club Joventut de Badalona (categories inferiors);
 Club Joventut de Badalona: 1980-1997;

Ttols.
 1 Copa d'Europa: (1994);
 2 Lligues ACB: (1991 i 1992);
 2 Copes Korac: (1981 i 1990);
 1 Copa del Rei: (1997);
 7 Lligues catalanes: (1986/87, 1987/88, 1988/89, 1990/91, 1991/92, 1992/93 i 1994/95);
 3 Copes Prncep d'Astries: (1987, 1989 i 1991);
 Medalla de bronze a l'Europeu de Roma 1991;
 A ms t un sots-campionat de la Copa d'Europa (1992) i un de la Recopa (1988);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54074" title="Llus Miquel Santillana i Fraile" nonfiltered="1259" processed="1257" dbindex="21333">
Llus Miquel Santillana i Fraile ha estat un dels grans jugadors del bsquet catal dels anys 70 i 80.

Va nixer a Barcelona el 13 d'agost de 1951. Amb 2,05 metres d'alada, fou un dels millors pivots estatals del seu temps. Era dret. Es form a les categories inferiors del Joventut de Badalona i fou amb la Penya que es mantingu ms anys a l'elit del basquetbol (catorze anys) aconseguint una Copa Korac, aix com diverses Lligues i Copes d'Espanya. L'any 1981, quan tenia 30 anys es retir del basquetbol, per una temporada desprs, el 1982, sorprenent, torn a la competici fitxant pel Futbol Club Barcelona amb qui aconsegu nous ttols. De nou es retir el 1984, per el 1985 torn a reaparixer per jugar al Cartagena de Tercera Divisi. Fou 159 cops internacional amb Espanya amb la que aconsegu la medalla de plata a l'Europeu de Barcelona'73.

Trajectria esportiva.
 Club Joventut de Badalona: 1967-1981;
 FC Barcelona: 1982-1984;
 Cartagena: 1985-1986;

Ttols.
 2 Lligues espanyoles: (1977-78, 1982-83);
 3 Copes del Rei: (1968-69, 1975-76, 1982-83);
 1 Copa Korac: (1980-81);
 Medalla de Plata a l'Eurobasket de Barcelona'1973;
 A ms fou sots-campi de la Copa d'Europa el 1983-84;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54076" title="Municipis del Jap" nonfiltered="1260" processed="1258" dbindex="21334">

Jap t tres nivells de govern: estatal, prefectural, i municipal. L'estats est dividit en 47 prefectures. Cada prefectura consisteix en nombrosos municipis. Hi ha quatre tipus de municipis al Jap: ciutats, viles, pobles i ku especials (el ku de Tquio). En japons, aquest sistema s conegut com a shichosonku (    ).

Municipis bsics.

Ciutats (  shi, i els ku especials     tokubetsu-ku), viles ( , pronunciat tamb ch  o machi), i pobles ( , pronounciat tant son com mura) sn els municipis bsics. 

Shi i tokubetsu-ku, ch  i machi, son i mura sn sinnims, la diferncia noms resideix en la pronunciaci de lectura. En la llengua parlada els municipis noms sn anomenats pel seu nom, sense el sufix, llevats d'algunes excepcions com Shinshu-shinmachi i Shinmachi, tots dos en la Prefectura Nagano.

L'estatus d'un municipi, si s poble, vila o ciutat s decidit pel govern de la prefectura. Generalment, un poble pot ser recategoritzada com a ciutat quan la poblaci supera els 50.000 habitants i a la inversa, una ciutat pot ser recategoritzada (tot i no haver-hi obligatorietat) a vila o poble quan la seva poblaci devalli per sota d'aquesta xifra. La ciutat amb menys poblaci s Utashinai, amb noms sis mils habitants quan Otofuke, una vila de la mateixa prefectura t prop de 40.000 habitants.

Una shi pot tenir diverses subdivisions administratives conegudes com a ku ( ). Aquestes entitats, emper no sn municipis. L'nica excepci s el cas de Tquio que tenen caracterstiques especials.

Seguidament hi ha les ciutats ms grans:
Fukuoka, la ms poblada de la regi de Kyushu.
Hiroshima, la ciutat manufacturera de Chugoku regi de Honshu;
Kobe, un port important del Mar Interior, ubicada al centre de Honshu a prop d'Osaka.
Kitakyushu, una ciutat de ms d'un mili d'habitants a Kyushu.
Kyoto, la capital del pas.
Nagasaki, un port de l'illa de Kyushu;
Nagoya, centre de la indstria automobilstica;
Osaka, una vasta ciutat manufacturera a la costa del Mar Interior de Honshu;
Sapporo, la ciutat ms gran de Hokkaido;
Sendai, el principal centre del nord-est de Honshu;
Yokohama, una ciutat porturia del sud de Tokyo;

Cal destacar que Tokyo no s realment una ciutat. La Prefectura de Tokyo comprn 23 special ku, cada una de els quals es podria considerar una ciutat per si mateixa.

Vegeu Llista de ciutats del Jap per a una llista completa.

Totes les grans ciutats sn senyalades per ordenana governamental.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54078" title="Hiptia" nonfiltered="1261" processed="1259" dbindex="21335">

Hiptia d'Alexandria (Hypatia, ) (370 a 415) es considera com la primera dona coneguda en fer una contribuci substancial al desenvolupament de la matemtica. Tamb s'esmenta com Hipcia.

Tamb va ser molt reconeguda en el camp de l'Astronomia (hi ha un crter i un espadat lunars amb el nom dHypatia) i en el de la filosofia neoplatonisme.

Filla de Te (Theon), matemtic i cap del Museu d'Alexandria a Egipte, va collaborar en l'obra filosfica i matemtica del seu pare. Tant el seu pare com ella eren pagans. Vora l'any 400 Hiptia era una autoritat en l'ensenyament de la matemtica i la filosofia. Es diu que va arribar a presidir l'escola neoplatnica de Plot a Alexandria, i que era maca, graciosa i modesta.

Els cristians d'aquella poca acostumaven a identificar la cincia amb el paganisme de tota manera entre els alumnes i amistats d'Hiptia tamb s'hi comptaven cristians preeminents. En establir-se un greu conflicte entre el patriarca i el prefecte d'Alexandria Orestes, Hiptia fou considerada una amenaa per alguns seguidors del cristianisme i la van acusar  d'excessiva familiaritat amb el prefecte; el clergat la va voler forar a abandonar aquesta relaci ja que l'acusava d'haver influt en el trencament de relacions entre Orestes i el bisbe Ciril d'Alexandria.
 
Un dia fou sorpresa al carrer per fantics encapalats per un anomenat Pere el lector i la van atropellar amb un carro i la van matar probablement el 415. Teodoret va acusar Ciril d'haver aprovat els fets. 

Suides diu que es va casar amb Isidor i va escriure algunes obres sobre astronomia i altres temes. 

Treballs.
Tots els treballs d'Hiptia s han perdut i noms es coneixen els ttols de les obres per referncies d'altres autors:
Comentari de l'aritmtica de Diofant d'Alexandria ;
Comentari de la Cnica d'Apolloni de Perge ;
Editora del comentari del seu pare Theon de l'Almagest de Claudi Ptolomeu i dels elements d'Euclides. ;
Perfeccionament de l'astrolabi ;



Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54081" title="Bfal" nonfiltered="1262" processed="1260" dbindex="21336">

El bfal s un animal que sol viure en grup, te unes grans banyes i orelles. El seu pes mitj es de 700 k, s'alimenta d'herba, i de fulles. Viu dins les sabanes i a zones boscoses. La gestaci de la famella dura 11 mesos, i al naixement pesen devers 25 k.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54084" title="Njar" nonfiltered="1263" processed="1261" dbindex="21337">

Njar s un municipi de la provncia d'Almeria, a Andalusia. Est situat a l'est de la provncia, entre els estreps de la Sierra Alhamilla i la costa sud-oriental mediterrnia, i s el cap de la comarca del Campo de Njar. T una superfcie de 599,8 km, amb la qual cosa s un dels municipis ms extensos d'Espanya. La poblaci, de 17.824 habitants (2002), es reparteix en els nuclis principals de Campohermoso, San Isidro i la vila de Njar. 

 Demografia .



 Entitats de poblaci .


 Economia .
Una de les principals fonts d'ingressos s l'agricultura, fonamentalment amb el predomini de l's d'hivernacles, i en aquest aspecte l'rea s la ms productiva de la provncia desprs de la comarca del Campo de Dalas. L'altra font principal d'ingressos del municipi s el turisme, principalment al nucli de San Jos, que t port esportiu. Tamb sn importants en aquest sentit Las Negras, Los Escullos, La Isleta del Moro, Agua Amarga i Rodalquilar. 

Hi destaquen la indstria del plstic, la ramaderia, la pesca (residual en comparaci amb els anys previs al turisme) i la mineria, amb jaciments de plom, plata i antimoni, principalment a la vall de Rodalquilar, on temps enrere hi va haver famoses explotacions d'or. No obstant aix, desprs del tancament de les mines de Rodalquilar, la mineria hi va quedar reduda a no res. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54086" title="Pobles del Jap" nonfiltered="1264" processed="1262" dbindex="21338">

Un poble (  mura o son) s un unitat administrativa local en el Jap.

s un cos local que geogrficament est contingut en les prefectures.

Sn ms grans que els assentaments humans reals. Aix s degut a qu els districtes estan absolutament dividits en viles, ciutats i pobles sense superposar-se ni deixar cap regi sense cobrir per alguna d'aquestes entitats.

Prefectures sense pobles .
(Al dia del 16 de gener del 2005)
Hy go.
Hiroshima.
Kagawa.
Shiga (la vila de Kutsuki es va ajuntar amb diverses altres viles per formar la nova ciutat de Takashima l'1 de gener del 2005).
Ehime;

 Prefectures amb noms un poble .
(Al dia del 6 de gener del 2005)
Kanagawa (Kiyokawa, Districte Aiko);
Ky to (Minamiyamashiro, Districte Soraku);
saka (Chihayaakasaka, Districte Minamikawachi);
Tottori (Hiezu, Districte Saihaku);
Nagasaki (Oshima, Districte Kitamatsura);

Vegeu tamb.
Municipis del Jap;
Sistema Postal del Jap;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54087" title="ISO 3166-2:JP" nonfiltered="1265" processed="1263" dbindex="21339">
ISO 3166-2:JP s un estndard ISO que defineix geocodis: aquest s el subconjunt de l'ISO 3166-2 que s'aplica al Jap.

Cobreix les 47 prefectures. La primera part s el codi ISO 3166-1 per al Jap, la segona part s el codi numric de dos dgits.

Els noms estan lletrejats d'acord a la romanitzaci del sistema Kunrei-shiki que s el sistema recollit en la llista, estant el sistema Hepburn entre parntesis que s el que es fa servir en la Viquipdia.

Codis .


Clau de localitzaci .

Vegeu tamb.
ISO 3166-2, la taula de referncia de tots els codis de regi.
ISO 3166-1, la taula de referncia de tots els codis de pas, tots ells emprats per noms de dominis d'internet.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54089" title="Felip III de Frana" nonfiltered="1266" processed="1264" dbindex="21340">

Felip III de Frana l' Ardit ( Poissy 1245 - Perpiny 1285 ), rei de Frana (1270-1285).

Orgens familiars.
Fill quart del rei Llus IX de Frana i Margarida de Provena. Per lnia paterna era nt de Llus VIII de Frana i Blanca de Castella, i per lnia materna del comte Ramon Berenguer V de Provena i Beatriu de Savoia. 

Ascens al tron.
A la mort del seu pare el 1270 a Tunis en motiu de la seva participaci en les croades fou proclamat rei. El 15 d'agost de 1271 fou coronat rei a la Catedral de Reims.

Hereter del seu oncle Alfons III de Poitiers el comtat de Tolosa i de Poitou, aix com una part de l'Alvrnia, que seran incorporats al domini reial.Negoci diversos anys amb Eduard I d'Anglaterra sobre les demandes angleses d'Agenais, i es finalitz amb la victria anglesa amb el tractat d'Amiens de 1279. 

Npcies i descendents.
Es cas el 28 de maig de 1262 a Clermont-en-Auvergne amb Elisabet d'Arag, filla del rei d'Arag Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria. D' aquest matrimoni van neixer cinc fills:
 el prncep Llus de Frana (1267-1276);
 el prncep Felip IV de Frana (1268-1314), rei de Frana;
 el prncep Robert de Frana (1269-1271);
 el prncep Carles I de Valois (1270-1325), comte de Valois i comte d'Anjou;


El 27 d'agost de 1274 es cas, en segones npcies, a Vincennes amb Maria de Brabant, filla d'Enric III de Brabant i Adelaida de Borgonya. D'aquest matrimoni naixren tres fills:
 la princesa Margarida de Frana (1275-1317), casada el 1299 amb Eduard I d'Anglaterra;
 el prncep Llus d'Evreux (1276-1319), comte d'Evreux;
 la princesa Blanca de Frana (1278-1305), casada el 1299 amb Rodolf III d'ustria.

Regne de Navarra.
A la mort d'Enric I de Navarra el 1274 intervendr al Regne de Navarra on aquest deixar com hereva la seva filla Joana I de Navarra, que restar sota la tutela de la seva mare Blanca d'Artois, nta de Llus IX de Frana. Aquesta intervenci permetr concertar el matrimoni entre el fill segon de Felip III, i hereu de la corona, i Joana de Navarra.

Problemes amb la Corona d'Arag.
Va donar suport aix mateix a la poltica siciliana del seu oncle Carles I d'Anjou, rei de Siclia, desprs de les Vespres Sicilianes de 1282. El Papa excomunic el rei d'Arag Pere el Gran, com a instigador de la massacre angevina, i va donar el seu regne a Carles I de Valois, fill de Felip III.

Desprs de l'afer sicili, Felip III engegar la Croada contra la Corona d'Arag, atancant Catalunya el 1285, i posant setge a la ciutat de Girona el 7 de setembre d'aquell any. Felip III va morir a Perpiny, el 5 d'octubre de 1285, enmig d'una retirada desastrosa, causada per les epidmies i per la falta d'avituallament. Fou enterrat el 3 de desembre del mateix any a la Baslica de Saint-Denis.

Va ser un governant piets, como son pare. Fou tamb un poltic i governant exemplar, amb molt de tacte i encert en els seus actes, decisions i accions. Lamentablement, es deix influenciar per la personalitat i el carcter de la seva segona esposa, Maria de Brabant.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54092" title="Lluminositat" nonfiltered="1267" processed="1265" dbindex="21341">
La lluminositat s la quantitat de flux llumins que emet una font de llum en una direcci, en una unitat d'angle slid.

La seva unitat de mesura en el Sistema Internacional d'Unitats s la candela (cd) que s la intensitat lluminosa, en la direcci perpendicular respecte a una superfcie de 1/600.000 m d'un cos negre a la temperatura de congelaci del plat, a una pressi de 101.325 pascals.

La seva expressi s:

;

on E s la lluminositat, I la intensitat i D la distncia. La intensitat lluminosa forma part de les magnituds fonamentals de la fsica.


En fsica de partcules es defineix la lluminositat instantnia com el nombre de partcules per unitat de superfcie i per unitat de temps en un feix. Es mesura en unitats inverses de secci efica per unitat de temps. En integrar aquesta quantitat durant un perode de temps s'obt la lluminositat integrada, la qual es mesura en unitats inverses de secci efica (per exemple el pb-1). Quant ms gran es aquesta quantitat ms gran s la probabilitat que es produeixin successos interessants en un experiment d'altes energies. En un procs la secci efica ( ) del qual coneixem, per a una lluminositat integrada L donada, podem estimar el nombre de vegades que es produir aquest succs simplement multiplicant ambdues quantitats:

Nombre de successos = L    ;

En astronomia, la lluminositat o lluminositat absoluta s la quantitat d'energia per unitat de temps emesa en totes direccions per un cos celeste. Est directament relacionada amb la magnitud absoluta. Usualment se sol mesurar per comparaci amb la lluminositat del Sol.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54097" title="Detector de moviment" nonfiltered="1268" processed="1266" dbindex="21342">
La funci d un detector de moviment, tal com diu el seu propi nom, s la de detectar qualsevol cosa o persona en moviment. Es troben, generalment, en sistemes de seguretat i/o en circuits tancats de televisi. 

El sistema pot estar compost, simplement, per una cmera de vigilncia connectada a un ordinador, que s encarrega de generar una senyal d alarma o posar el sistema en estat d alerta quan alguna cosa es mou enfront de la cmera. Encara que, per millorar el sistema, se sol utilitzar ms d una cmera, multiplexors i gravadors digitals. 

A ms, es maximitza l'espai d'enregistrament, noms gravant quan es detecta moviment.


Detecci de moviment.

Un algoritme que compara la imatge actual amb una de referncia i, posteriorment, conta els pxels en qu difereixen les dues imatges, s una forma senzilla i eficient de detectar moviment. Encara que, els algoritmes que s'empren sn ms complexos, degut a que lo explicat anteriorment porta problemes quan la cmera que enregistra no es troba fixa o quan hi han canvis, com per exemple, d'illuminaci.


Pgines relacionades:.
Seguretat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54098" title="Abu Abdullah Muhammad bin Musa al-Khwarizmi" nonfiltered="1269" processed="1267" dbindex="21343">

Al-Khwarizmi (                    , Abu Abdullah Muhammad bin Musa al-Khwarizmi) (Bagdad ?, 780 - 850) fou un matemtic, gegraf i astrleg/astrnom creador dels termes lgebra i algorisme.

Les seves dades biogrfiques sn insegures: segons l'historiador del seu temps al-Tabari va nixer prop de Bagdad, altres fonts el fan originari de Prsia cosa que concordaria amb la presumpci que era o havia estat seguidor de la religi persa del Zoroastrisme.

El seu treball cientfic es va desenvolupar entre els anys 813 i 833 dins de les institucions fundades pel califa al-Mamun, Casa de la saviesa (dedicada a traduir obres clssiques), biblioteca i observatori astronmic de Bagdad. Grcies a aix es van transmetre a la cultura rab els coneixements dels clssics en grec, llat o  snscrit . 

Durant els segles de l'edat mitjana, al-Khwarizmi va ser la principal font de coneixements matemtics entre l'Orient i l'Occident.

El tractat d'lgebra  Hisab al-jabr w'al-muqabala va ser dedicat al califa Al-Mamun. La paraula lgebra deriva de la part del ttol al-jabr.

En aquesta obra, escrita amb finalitats prctiques de resoldre problemes de repartiment d'herncies (molt complicades en el mn islmic) i obres d'enginyeria, es resolen matemticament i aplicant la lgica equacions lineals i quadrtiques.

Al-Khwarizmi ensenya per exemple com multiplicar l'expressi (a + b x) (c + d x); tot aix expressat en paraules ja que la notaci simblica de la matemtica actual no s'utilitzava. 

De la traducci llatina del segle XII de l'obra sobre clcul amb nombres hinds anomenada  Algoritmi (transcripci llatina d'al-Khwarizmi) de numero indorum deriva la paraula algorisme. En aquesta obra sembla ser la primera en exposar sistemticament el valor posicional dels nombres en el sistema decimal (incls el zero), a partir del sistema de numeraci utilitzat a l'ndia.

Vegeu tamb.
lgebra;





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54100" title="Liv Tyler" nonfiltered="1270" processed="1268" dbindex="21344">


Liv Tyler s una actriu nord-americana nascuda l'1 de juliol de 1977 a Nova York, EUA. El seu nom de naixement era Liv Rundgren. Nta d'un itali, t arrels russes, noruegues i dels americans natius.

Est casada amb el lder de la banda Spacehog, el britnic Royston Langdon amb qui t un fill, Milo William Langdon, nascut el 14 de desembre de 2004 a l'hospital de Nova York.

 Els seus primers anys .

Filla de la cantant de rock i model americana, Bebe Buell, Liv cregu fins als 11 anys que era filla de l'estrella del rock Todd Rundgren. Fou a aquesta edat que s'adona de la seva semblana amb l'amic de la famlia, el cantant i lder del grup Aerosmith, Steven Tyler i, sobretot, amb la seva germana Mia Tyler. Davant de l'evidncia, la seva mare li explic la veritat i a partir de llavors adopt el cognom del seu pare biolgic: Tyler.

Als 14 anys es mud amb la seva mare a Nova York per exercir com a model. Va ser portada de diverses revistes i va rodar el seu primer anunci publicitari. Aquest primer contacte amb el mn de l'interpretaci la feu adonar que el que volia ser realment era actriu.

 Carrera artstica .

L'any 1994 va ser el del seu debut en el cinema essent escollida en el csting de dues pellcules: Testimoni en silenci (Silent Fall) i Heavy. La gravaci d'aquesta segona es va haver d'endarrerir fins l'any 1995 per esperar a que acabs la filmaci de la primera. A ms, prviament, la seva cara s'havia fet famosa per la gravaci del videoclip Crazy del grup Aerosmith juntament amb la encara desconeguda Alicia Silverstone.

La seva primera gran oportunitat arriba l'any 96 quan actu a Bellesa Robada de Bernardo Bertolucci. A partir d'aqu la seva valoraci fou a ms, participant en pellcules tan conegudes com The Wonders o El secret dels Abbott. Finalment, l'any 1998 tingu el seu primer contracte estrella, a la taquillera pellcula Armageddon, juntament amb Ben Affleck i Bruce Willis.

Per la seva carrera encara no havia tocat sostre, i l'any 2001 aconsegu un paper protagonista en una de les pellcules ms ambicioses de la histria del cinema, esdevingu la princesa Arwen a la trilogia del Senyor dels anells de Peter Jackson i es consolid com una de les grans actrius de Hollywood.

 Curiositats .

 El nom de Liv el van triar per l'actriu Noruega Liv Ullmann;

 Filmografia . 

 Coin Locker Babies (2006) (pre-producci);
 Lonesome Jim (2005) .... Anika;
 Jersey Girl (2004) .... Maya;
 El senyor dels anells: El retorn del rei (2003) .... Arwen;
 El senyor dels anells: Les dues torres (2002) .... Arwen;
 El senyor dels anells: La germandat de l'anell (2001) .... Arwen;
 Divina per perillosa (One Night at McCool's) (2001) .... Jewel;
 Dr T i les dones (2000`) .... Marilyn;
 Onegin (1999) .... Tatyana Larina;
 Cookie's Fortune (1999) .... Emma Duvall;
 Plunkett i Macleane (1999) .... Lady Rebecca Gibson;
 Armageddon (1998) .... Grace Stamper;
 Can't Hardly Wait (1998) (veu fora dels crdits) .... Gum Girl;
 U Turn (1997) .... Girl in Bus Station;
 El secret dels Abbott (1997) .... Pamela Abbott;
 That Thing You Do! (1996) .... Faye Dolan;
 Bellesa robada (1996) .... Lucy;
 Empire Records (1995) .... Corey Mason;
 Heavy (1995) .... Callie;
 Silent Fall (1994) .... Sylvie Warden;

 Enllaos externs . 

 'Liv Tyler Fan' Fansite  ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54105" title="Hans Christian Andersen" nonfiltered="1271" processed="1269" dbindex="21345">


Hans Christian Andersen fou un escriptor dans conegut sobretot pels seus contes infantils. Va nixer a Odense l'any 1805 i mor a Copenhaguen el 1875. Fill d'un humil sabater, aviat va aprendre diversos oficis per no en finalitz cap. Amb 14 anys i pocs diners, va fugir a Copenhaguen disposat a fer fortuna com actor i cantant; va malviure , va escriure algunes obres dolentes i desprs de privacions i desenganys , aconsegu d'interessar a personalitats del pas que s'ocuparen de la seva formaci. Andersen va sentir sempre que el seu origen humil era un llast i, aix , fantasiejava que era fill illegtim d'un gran senyor . 

A ms de novelles, poesia i teatre, va escriure tamb una autobiografia (L'Aventura de la meva vida, 1855) i va publicar valuosos llibres de viatges fruit de les seves experincies, ja que es va passar aproximadament deu anys de la seva vida viatjant; l'autor va visitar Alemanya, Gran Bretanya, Turquia i Espanya, entre molts altres pasos. Viatjava sempre amb una corda a la maleta, en previsi per si havia d'escapar per la finestra a causa d'un incendi. Fruit del seu viatge ms llarg s el llibre El Basar d'un poeta (1848). L'any 1851 publicaria les seves vivncies per Sucia i el 1862 el que va viure durant la seva estada a Espanya.

Tanmateix, a Hans Christian Andersen hom el coneix sobretot pels seus contes infantils, alguns inspirats en rondalles i llegendes nrdiques, per la majoria inventats per ell i caracteritzats per una gran imaginaci, humor i sensibilitat. Alguns crtics actuals suggereixen que aquestes histries no eren tan innocents, que van ser censurades a l'hora d'editar-se i que, en qualsevol cas, reflecteixen part dels conflictes interns de l'escriptor. S'ha parlat molt, entre d'altres, del parallelisme entre L'Aneguet lleig i la vida d'Andersen. En qualsevol cas, aquests ms de 200 relats, alguns traduts a moltes llenges, han estat reeditats i grcies a ells va gaudir del privilegi de ser reconegut en vida com a autor tot esdevenint un dels clssics de la literatura infantil. 

A Odense, ciutat natal de l'escriptor, es troba la seva casa-museu, amb fotografies, dibuixos i records d'Andersen, que ha esdevingut centre difusor que organitza activitats adreades fonamentalment als nens.

 Biografia .
Va nixer a Odense, Dinamarca, fill d'una famlia molt pobre, de manera que fins i tot va haver de dormir sota un pont i demanar almoina.

Era fill d'un sabater instrut per malalts, de vint-i-dos anys i d'una rentadora fora major que ell, de religi protestant. Andersen li va dedicar per la seva pobresa el seu conte de La petita venedora de llumins i tamb No serveix res pel seu alcoholisme.

El pare adorava el seu fill i segurament es deu a ell la passi d'Andersen pel teatre, ja que li va fabricar un teatret i unes marionetes per a les quals el nen cosia roba. Tota la famlia vivia (i dormia) en una petita habitaci.
Hans Christian va mostrar una gran imaginaci des dels seus inicis, que va ser alentada per la indulgncia dels seus pares i les supersticions de la seva mare.

En 1816 el pare d'Andersen va morir i aquest va deixar d'assistir a l'escola. Es va dedicar a llegir totes les obres que podia aconseguir, entre elles les de Ludvig, Holberg i Shakespeare.

Al setembre de 1819 Andersen va decidir convertir-se en cantant d'pera, i es va traslladar a Copenhaguen. All va ser considerat un lluntic i rebutjat, quedant-se prcticament sense res. No obstant el seu viatge li serviria per fer amistat amb alguns msics com Christoph Weyse i Siboni, i ms tard amb el poeta Frederik Hoegh Guldberg.

Va ser adms com alumne de dansa al Teatre Real de Copenhague. Degut a la seva mandra va perdre el recolzament de Guldberg, per va fer amistat amb el director del Teatre Real, Jonas Collin, amistat que duraria tota la vida.

El rei Federic VI es va interessar en aquell estrany noi, enviant-lo durant alguns anys a l'escola de Slagelse. Tot i la seva aversi pels estudis, Andersen va romandre a l'escola de Slagelse, i ms tard a la d' Elsinor (en dans Helsingor) fins al 1827, encara que ms tard admetria que aquests anys van ser els ms durs i amargs de la seva vida. 

Finalment Collins va considerar per acabats els seus estudis i Andersen va tornar a Cophenaguen.

Aquell mateix any, el 1827, Hans Christian va aconseguir la publicaci del seu poema "El nen moribund" a la revista literria Kjbenhavns flyvende Post, la ms prestigiosa del moment. El poema va aparixer tant en la versi danesa com en l'alemanya de la revista.

L'any segent Andersen va ingressar a la universitat de Copenhaguen.

Al 1929 quan els seus amics consideraven que res bo sortiria de la seva excentricitat i vivacitat, va tenir un considerable xit amb un volum anomenat Un passeig des del canal de Holmen a la punta d'Est de la illa d'Amager.

Andersen era un viatger empedernit (afirmava que "viatjar s viure") i escrivia desprs les seves impressions als peridics. D'aquestes anades i tornades tamb va treure tema pels seus escrits.

Tamb va ser molt reeixida la seva primera obra de teatre L'amor a la torre de Sant Nicolau, publicada al 1839.
Al 1831 va publicar el poemari Fantasies i esborranys i va realitzar un viatge a Berln, la crnica del qual va aparixer amb el ttol Siluetes.

Dos anys desprs (al 1833 va rebre del rei una petita beca de viatge i va fer el seu primer gran viatge per Europa. El1834 va arribar a Roma.

El viatge per Itlia va inspirar la seva novella L'improvisador, publicada al 1835 amb fora xit. Aquell mateix any van aparixer tamb les dues primeres edicions de Histries d'aventures per a nens, seguides de bastants sries histries curtes. Abans, havia publicat un llibret d'pera, La nvia de Lammermoor, i un llibre de poemes titulat Els dotze mesos d'aventures per a nens. El valor d'aquestes obres no va ser massa considerat al principi i van tenir poc xit de venta. No obstant al 1838 Andersen era ja un escriptor establert. 

Com s'ha dit abans, Andersen era un gran viatger. El ms gran dels seus viatges (1840-1841), el va portar a travs d'Alemanya, Itlia, Malta i Grcia, fins a Constantinoble. El viatge de tornada el va portar fins al Mar Negre i el Danubi. El llibre El basar d'un poeta est considerat com el seu millor llibre de viatge.

Mentrestant, la seva fama com escriptor de contes de fades anava creixent. Tant es aix que va comenar a escriure una segona srie al 1838 i una tercera al 1843, que va aparixer publicada sota el ttol de Contes nous.

Andersen es va convertir en un personatge conegut a Europa, tot i que a Dinamarca encara hi havia qui l'acceptava amb desgana. Les seves obres ja eren tradudes al francs, a l'angls i a l'alemany. 
Al juny del 1847 va visitar Anglaterra i la seva visita va ser un xit. A la sortida el va acompanyar Charles Dickens.
Desprs d'aix Andersen va continuar publicant, aspirant a convertir-se en novellista i dramaturg, cosa que no va aconseguir. De fet (tot i que resulti curis) Andersen no tenia gaire inters en els seus contes de fades, encara que s grcies a ells que s recordat avui en dia. Tot i aix va continuar escrivint-los i els anys 1847 i 1848 van aparixer dos nous volums.

Desprs d'un llarg silenci, el 1851 Andersen va publicar les seves vivncies per Sucia i, poc desprs, al 1857 una altre novella Ser o no ser. Al 1863, desprs d'un altre viatge va publicar un dels seus altres llibres de viatges A Espanya, pas del qual li van impressionar especialment les ciutats de Granada i Toledo.

Qualsevol tema era prou per inspirar-li un conte, un poema o una pea teatral. El soldat li va inspirar un soldat espanyol dels que Napole va enviar a Dinamarca. Aquell noi va somriure al nen que era llavors Hans, el va agafar en braos i li va fer besar la medalla de la Verge que duia al coll, fet que no va fer gaire grcia a la mare de Hans (que era protestant). No obstant Andersen mai no va oblidar l'atenci i simpatia d'aquell home i el va salvar de l'oblit amb la composici esmentada, a la qual van posar msica Robert Schumann i Edvard Grieg. 

Una costum que Andersen va mantenir des del 1858 durant molts anys, era narrar amb la seva veu els contes que el van tornar fams. 
Al 1866 el rei de Dinamarca li va concedir el ttol honorfic de Conseller d'Estat i al 1867, va ser declarat Ciutad Illustre de la seva ciutat natal.

Els seus contes per a nens van continuar apareguent fins al 1872 quan les ltimes histries van ser publicades per Nadal. Durant la primavera d'aquell mateix any, Andersen va sofrir una caiguda des del seu propi llit, fet que li va produir serioses ferides. Mai va tornar a recuperar-se del tot, i el 4 d'agost de 1875 va morir a la casa anomenada Rolighed, prop de Copenhaguen on s enterrat.
En el seu honor, des del 1956 es concedeix cada dos anys el Premi Hans Christian Andersen de literatura infantil, i des de 1966 tamb un d'illustraci.






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54107" title="Basean" nonfiltered="1272" processed="1270" dbindex="21346">
Basean (pels romans Fasiane) fou un districte de la provncia o regi de l'antiga Armnia anomenada Airarat, i situat a la part sud-oest d'aquesta regi. La capital fou Valarshavan.

Els seus lmits foren, al nord la regi de Mazankert (Abelianq o Abeghianq); al oest el sud del Taiq i la Karenitida; al sud les muntanyes del Tauruveran (Taure armeni); i al est l'Avnuniq, el Gabelian (o Gabeghian) i el Bagrevand.

El 577 el rei de Prsia Cosroes va enviar un exercit a Armnia sota la direcci de Tahm-Khusro; aquest exrcit va triomfar a Kethin (Bagrevand) i a Bolorapahat (a Basean) i  va arribar fins a Teodosipolis, on fou rebutjat pel comte bizant Maurici.

El 607 les forces perses manades pel general Ashtat Djestavar van obtenir una gran victria a la regi de Dou (nord-est d'Erzurum) i un altre a Udru, al Basean, es a dir ambdues entre el Basean i la regi d'Erzurum, i van arribar fins a Satala. Teodosipolis fou assetjada i es va rendir al perses.

El 837 una columna bizantina va avanar des Karin (Erzurum), travessant el Basean i Asolik (regi d'Ani) i arribant fins al Vanand prop de la ciutat de Kars, per foren rebutjats per Ishak ben Ismail, emir de Tbilisi, a la batalla de Kadjkaqar, prop de Kars i van evacuar Basean.

El 7 de maig de 1014 va morir el rei Bagrat III l'unificador d'Abkhzia i Kartli i el va succeir el seu fill Giorgi I de Gergia (o Gurgen I) de 18 anys. Ardahan, Kol i alguns altres dominis de Djavakhtia i Shavshtia , donats en feu vitalici al pare junt amb el ttol de curopalata havien de retornar a Bizanci per Giorgi es va negar a entregar-los i a mes va envair Tao i Basean. Basili va enviar un exrcit (vers finals del 1015 o el 1016) que fou derrotat a Olti. En represlia, el 1018 l'emperador Basili II, acabada la conquesta de Bulgria, va comenar a reforar Teodosipolis (Karin) i va anar a la zona la primavera del 1021;  va arribar a Manazkert i desprs a Karin, per atacar a Giorgi I. Com que Giorgi no es va presentar, Basili va assolar el Basean. Giorgi va fer incendiar Olti per tampoc no va presentar batalla i es va retirar al nord del Basean en direcci a Kars, per finalment fou atrapat i va haver de combatre prop del llac Palakatsis (armeni Hyusisakan, turc Tshaldir-gol), batalla que els bizantins van guanyar. Giorgi es va retirar a fortaleses d'Abkhzia i Basili va fer assolar 12 districtes sense cap resultat.

El 1022 Basili va iniciar la segona campanya contra Gergia. El rei Giorgi va iniciar negociacions per al mateix temps conspirava amb dos generals bizantins rebels, Nicfor Focas i Xiphias. Quant Basili es va assabentar de la rebelli dels dos generals  es va tancar a la fortalesa de Mazdat a les fonts del Araxes. Per Nicfor va morir a mans del hereu de Vaspurakan David, que rebutjava entrar al seu servei (segons les fonts bizantines va morir a mans de Xiphias) i aix Basili va poder seguir la campanya. El patrici Phers, cmplice de Nicfor Focas, fou capturat al nord-est del Basean i executat. Basili va enviar un ultimtum al rei de Gergia que aquest va refusar. Un missatge personal portat per Zakaria, bisbe de Valarshapat, finalment va convncer a Giorgi que va accedir a renunciar als seus drets al curopalat de Tao, per quant el bisbe anava a marxar cap el campament imperial el rei georgi li va prendre la carta. Quant Zakaria va tornar fou deportat pel seu fracs i se li va tallar la llengua. Giorgi va enviar al eristhavi Zviad al Basean, per reocupar el pas i al mateix temps negociar, i el rei marxaria al darrera amb l'exrcit per si calia combatre. I va caldre perqu es van trobar a Shelpa i els georgians, sense ordres precises, van atacar als bizantins. Els grecs van obtenir una victria total. Giorgi va demanar la pau i va acceptar totes les condiciones de Basili incls la cessi de fortaleses. Tanmateix va deixar com hostatge al seu fill, el futur Bagrat IV de Gergia (1027-1072). Aix Basean va restar Bizantina fins la conquesta seljcida vers el 1065 reconeguda desprs del 1071.
Vegeu tamb.
Orduniq;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54110" title="Javakh" nonfiltered="1273" processed="1271" dbindex="21347">
Javakh (en georgi Djavakhtia) fou una regi armnia a la provncia de Gugarq, a l'entorn del llac Parvana.

Limitava al nord amb el Samtskh (avui Meskhtia); a l'est amb els districtes de Trelq i Kanagq; a l'oest amb l'Artahan o Ardahan; i al sud amb l'Ashotz. La ciutat principal era Kajatun.

Actualment es una regi de majoria armnia dins Gergia, que grcies a la presncia d'una base militar russa va romandre autnoma del 1990 al 2004, on circulava la moneda armnia i el ruble rus. Per disminuir la proporci d'armenis el govern georgi intent unir-la a altres provncies, per top amb els preceptes constitucionals.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54111" title="Balk" nonfiltered="1274" processed="1272" dbindex="21348">
Balk o Balq (tamb anomenat Shushsa) fou un districte de la part sud-est de Siunia. La capital fou Kapan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54118" title="Santa Eullia" nonfiltered="1275" processed="1273" dbindex="21351">


Segons la tradici cristiana, Santa Eullia de Barcelona fou una noia barcelonina (ms concretament, del Desert de Sarri), del segle III o IV, que per defensar la seva fe va patir diferents turments i va morir a la creu, si b hi ha seriosos dubtes sobre la historicitat de la narraci del seu martiri, i fins i tot sobre si la seva llegenda no s una versi local de la de Santa Eullia de Mrida, ja que el primer testimoni escrit que se'n t s un himne del bisbe de Barcelona Quirze, de cap al 660, o sigui, ms de tres segles desprs de la seva poca. La tradici que la fa originria de Sarri encara s posterior.


D'acord amb la tradici, un dels turments que va patir va consistir a llanar-la rodolant dins una bta plena de vidres pel carrer actualment anomenat Baixada de Santa Eullia, on hi ha una imatge de la santa en una petita capella. Un altre turment fou el del foc, per miraculosament les flames s'apartaven del cos d'Eullia per dirigir-se contra els seus botxins. Diu la llegenda que la van clavar tota despullada en una creu en forma de 'X' (forma coneguda com a creu de Santa Eullia). En aquell moment per preservar la seva intimitat li van crixer els cabells i va comenar a nevar. s co-patrona de Barcelona.

Les seves despulles foren localitzades el 878 pel bisbe Frodo i traslladades solemnement a la catedral.

Moltes dones i noies duen el nom de Laia, que s una adaptaci del nom "Eullia", que en grec significa "ben parlada"

Referncies i enllaos externs.


La histria de santa Eullia a la patrologia tardoantiga - Narcs Amich Raurich, Les seus episcopals de Girona i Empries i les terres del nord-est de Catalunya a les fonts escrites d'poca tardoantiga (segles IV-VII) ;

Transmissi de la histria de santa Eullia a la Baixa Edat Mitjana - Pere Quer i Aiguad, L'adaptaci catalana de la Historia de Rebus Hispaniae de Rodrigo Jimnez de Rada: textos i transmissi (segle XIII-XV);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54122" title="Viles del Jap" nonfiltered="1276" processed="1274" dbindex="21354">

Una vila (  ch ) s un unitat administrativa local del Jap.  s un organisme pblic local que est geogrfiacment en les  prefectures.

Cal dir que les mateixes paraules (  machi o ch ) tamb sn emprades per referir-se a noms de regions ms petites, normalment una part d'un ku en una ciutat.

Vegeu tamb.
Municipis del Jap;
Sistema postal japons.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54128" title="Acilisene" nonfiltered="1277" processed="1275" dbindex="21356">
Acilisene (a algunes fonts apareix com Acisilene), fou una regi de l'antiga Armnia, al sud-oest del regne, zona situada a l'oest de Martiripolis.

Entre el 387 i el 390 Armnia fou repartida per tractat entre perses i romans (Tractat de pau d'Acilisena, vers 387). La part occidental va quedar sota influncia del Imperi Rom d Orient i la resta sota influncia de Prsia (la Persarmnia). La frontera entre ambdues parts d'Armnia va restar estable durant uns dos-cents anys i passava en una lnia irregular que anava de l'est de Karin (Erzurum) a l'est de Martiripolis (Mayyafariquin). Quedaren sota influncia romana la Derzene, la Keltzene, l'Acilisene, la Khorzene, el Daranaliq, la Balabitene, l'Astianene, la Sofene o Sofanene i l'Anzitene; a la resta se la va conixer com a Persarmnia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54132" title="Balabitene" nonfiltered="1278" processed="1276" dbindex="21360">
Balabitene s el nom clssic de la regi armnia de Balahovit. La capital fou Arsamosata i la principal fortalesa Balu, possible origen del nom.

Estava situada al sud de la Khorzene i a l'est de l'Anzitene. A la partici d'Armnia vers el 390 va quedar sota influncia romana.
Vegeu tamb.
Bolbene;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54133" title="Bandera del Jap" nonfiltered="1279" processed="1277" dbindex="21361">


La bandera del Jap, coneguda com a Nissh ki (   ) o Hinomaru (    "disc solar") en japons, s una bandera de base blanca (representant l'aixecament del Sol) en el centre. s doncs, un pictograma del nom del pas, ja que    (nihon) vol dir literalment origen del Sol, o sigui pas del Sol naixent, el pas ms oriental.

Una llegenda diu que els orgens es poden trobar en els dies de les invasions Mongols al Jap en el segle XIII, quan es diu que el budista Nichiren va oferir la bandera del disc solar a l'Emperador del Jap, qui era considerat un descendent de la deessa del Sol Amateratsu. El que se sap del cert s que va ser profusament carregat a les esquenes dels samurais dels feuds entre els clans Taira i Minamoto. Va ser amplament emprat en els estendards del Sengoku ("Guerres d'estats") perode dels segles XV i XVI. El 7 d'agost del 1854, poc desprs de qu el comer fos obert amb l'Oest la Hinomaru va ser establerta com la bandera oficial de la flota naval japonesa.

Durant la Restauraci Meiji del 1868, el disseny del disc solar es va veure convertida de facto en l'ensenya del Jap i va ser oficialment adoptada com a insgnia naval en la Proclamaci Nm. 57 del 27 de gener de 1870. Tanmateix, no va ser formalment adoptada com la bandera estatal fins al 13 d'agost del 1999 la Proclamaci Nm. 127, en la a ms es van reafirmar les seves dimensions alada:amplada de 2:3, el disc ha de ser al centre exacte de la bandera i el seu dimetre ser tres cinquenes parts de la seva alada.


Una variant molt coneguda del disc solar s el disc amb 16 raigs, que histricament ha estat feta servir per les forces militars japoneses, particularment la naval. Va ser adoptada com a insgnia naval per primera vegada el 7 d'octubre del 1889 i va ser feta sevir fins al final de la Segona Guerra Mundial. Va ser readoptada el 30 de juny de 1954 i actualment s emprada com a l'insgnia naval japonesa.



La Fora Japonesa d'Autodefensa Terrestre t una insgnia amb el disc solar amb 8 raigs estenent-se cap als voltants anomenada Hachij -Kyokujitsuki (     ). Esta envoltada per un marge daurat.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54134" title="Astianene" nonfiltered="1280" processed="1278" dbindex="21362">
Astianene, en armeni Hashteanq fou una regi del oest d'Armnia, al sud-est de la Khorzene i al est de la Balabitene.

Al tractat d'Acilisene, l'Astianene, junt amb la Derzene, la Keltzene, l'Acisilene, l'Anzitene, el Daranaliq, la Balabitene, la Khorzene i la Sofene o la Sofanene va quedar sota domini rom i la resta d'Armnia va quedar per Prsia i se la va conixer com a Persarmnia.

L'emperador bizant Justini va nomenar governador de les regions confirmades a Bizanci pel tractat de pau amb Prsia del 632 a son cunyat general Sittas, casat amb Comito, la germana gran de Justini. Sittas va establir una nova forma de govern provincial que fou confirmada pel emperador el 18 de mar del 536, que va incloure  Sofene, Anzitene, Balabitene (nica regi on encara va romandre un nakharar hereditari armeni doncs a la resta van deixar de ser hereditaris i passaren a ser de designaci imperial), Astiatene, Sofanene i tota o part de la Khorzene, a la nova provncia d'Armnia Quarta. Un dux bizant es va establir a Kitarison, a l'Astianene.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54145" title="Mandala" nonfiltered="1281" processed="1279" dbindex="21364">


Un mandala, literalment cercle o roda en snscrit,  s un dibuix, pintura o  baix relleu normalment amb trets geomtrics que es desenvolupa a partir d'un punt central o axial fins a formar normalment una figura circular o concntrica. S'hi poden trobar punts o eixos de simetria de manera que tot el dibuix est subordinat i equidistant respecte d'aquest punt central.

Als mandales, se'ls dona una significaci mstica i simblica.
Mstica: Representen un tot i una unitat alhora. Amb el seu centre i les seves polaritats positives i negatives, totalment relacionades formant una dansa al voltant del centre. Podem arribar a la reflexi que el mn i moltes de les figures que composen la vida sn circulars o esfriques. Ex: la terra, les partcules, les cllules, els planetes, les pedres dels rius, el circuit del sistema solar, les galaxies... tot, absolutament, sn mandales.;

Simblica: Simbolitzen tot l'univers, explica la seva aparici, la seva existncia i la seva desaparici. A tots els mandales la manifestaci principal es troba en el centre; el seu objectiu s servir d'instrument de contemplaci i de concentraci, i els seus elements bsics sn figures geomtriques contraposades i concntriques. El cercle exterior t sempre una funci unificadora.

Els llibres de mandales generalment obren camins cap a la reflexi sobre el mn i sobre un mateix. N'hi ha de diferents orgens i sn ideals per a la meditaci.
Pintar un mandala ens pot informar, entre altres coses, dels nostres estats d'nim i  de les nostres inquietuds. Ens hem d'autoconixer molt b per a llegir un mandala correctament i entendre qu som i qu ens manca.
Mai hem d'anar a buscar en el mandala noms la vessant esttica; el qu ens importa, s el qu ens suggereix a nosaltres mateixos la figura i el perqu ho pintem.
El mandala representa funcions tant meditatives com relaxants.

S'utilitzen tant en l'edificaci arquitectnica (baix relleus, rajoles, pintures, rosetons ...)  com en les produccions plstiques budistes.

 El mandala i el budisme .


Mandala de Kalachakra significa en snscrit roda del temps o roda de la vida. s un mandala que els lames confeccionen amb sorra de colors. Una de les seves caracterstiques es la no permanncia del mateix, es construeix (normalment hi asisteix el Dalai-Lama qui en colloca el primers grans de sorra en el centre), els monjos el segueixen construint mentre mediten sobre el seu significat, es realitza l'ofrena un cop acabat i posteriorment es procedeix a la seva dissoluci, donat que tot s transitori i mutable.

Al Mandala de Kalachacra hi trobem representat el palau de cinc nivells on resideix la divinitat Kalachakra i la seva consort Vishvamata, que simbolitzen la compassi i la saviesa. S'hi representen tamb les altres 722 divinitats menors. Segons l'antiga tradici budista, aquest mandala cont tres nics i simultanis cercles en qu se'ns mostra una completa visi cosmolgica de l'univers, una descripci detallada de la natura humana i finalment un cam per assolir, mitjanant la reflexi, la saviesa i la compassi, el nirvana.

Fonts.
Barcelona 2004;
Museu de Pollena;
 Rdiger Dahlke, El Poder de los Mandalas, RBA Coleccionables. Barcelona 2003;

Enllaos externs.
 Mandalas, de franc, (dibuixos circulars) preparats per a imprimir i acolorir per a la gent gran;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54148" title="Llista de comtes de Rossell" nonfiltered="1282" processed="1280" dbindex="21365">
Llista cronolgica dels comtes regnants al comtat de Rossell, des de la seva creaci el 812 fins a la seva intregraci definitiva a la Corona d'Arag el 1375.


Comtes nomenats pels reis francs.

812-832 : Gaucelm;
832-834 : Berenguer de Tolosa ;
834-848 : Sunyer I de Rossell , fill de Bell de Carcassona i germ de Sunifred I de Barcelona;
848-850 : Guillem II de Tolosa ;
850-852 : Aleran/Isembard ;
852-857 : Odalric ;
857-863 : Unifred de Gtia ;
863-878 : Bernat de Gtia ;
878-896 : Mir I de Rossell, fill de Sunifred I i germ de Guifr el Pils;

Comtes d'Empries i Rossell.

896-915 : Sunyer II de Rossell, fill de Sunyer I de Rossell;
915-916 : Benci, fill de l'anterior i gendre de Mir I de Rossell;
915-931 : Gausbert, germ de l'anterior;
931-991 : Gausfred I, fill de l'anterior;

Comtes de Rossell.

991-1013 : Guislabert I, fill de l'anterior;
1013-1074 : Gausfred II, fill de l'anterior ;
1074-1102 : Guislabert II, fill de l'anterior;
1102-1113 : Girard I, fill de l'anterior;
1113-1164 : Gausfred III, fill de l'anterior;
1164-1172 : Girard II, fill de l'anterior;
 comtat a Alfons el Cast d'Arag;

Comtes de Rossell i Cerdanya.

1185-1223 : San I de Rossell-Cerdanya, germ d'Alfons el Cast d'Arag;
1223-1242 : Nun I de Rossell-Cerdanya, fill de l'anterior;
 comtat a Jaume I el Conqueridor, nebot segon de Nun I;

Reis de Mallorca, Comtes de Rossell i Cerdanya.

1276-1285 : Jaume II de Mallorca, fill de Jaume I el Conqueridor, primer perode. ;
 el 1285 perd el Regne de Mallorca a favor d'Alfons el Franc, el seu nebot, per li ser retornat el 1295;
1295-1311 : Jaume II de Mallorca, segon perode;
1311-1324 : San I de Mallorca, fill de l'anterior;
1324-1349 : Jaume III de Mallorca, nebot de l'anterior;
1349-1375 : Jaume IV de Mallorca, fill de l'anterior;
1375-1403 : Elisabet de Mallorca, germana de l'anterior, reina titular.
 el Regne de Mallorca, el comtat de Rossell i el comtat de Cerdanya sn incorporats a la Corona d'Arag per Pere III el Cerimonis;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54153" title="Charles Mingus" nonfiltered="1283" processed="1281" dbindex="21366">

Charles Mingus (22 d'abril de 1922 - 5 de gener de 1979) fou un contrabaixista nord-americ de jazz. Igualment exerc de compositor i lder de banda. Tamb se'l coneix pel seu activisme contra la segregaci racial. El llegat musical de Mingus s notable; se'l considera com dels ms grans msics i compositors de jazz de tots els temps, i molts dels seus lbums es consideren obres mestres. Dotzenes de msics desenvolupat importants carreres musicals en individual desprs d'haver passat pels seus conjunts. Les seves canons, tot i ser meldiques i originals, rarament han estat interpretades per altres msics, degut en part a la seva complexitat interna. Mingus tamb va ser creatiu i tingu una gran influncia com a lder de banda, contractant artistes poc coneguts per amb talent als quals conjuntava en formacions arriscades i poc convencionals.

Mingus es gaireb tan conegut pel seu temperament problemtic com per la qualitat de la seva msica. El refs a comprometre la seva integritat musical el va portar a protagonitzar diverses reaccions extranyes dalt dels escenaris, tot i que s'ha argut que el seu mal carcter provenia del fet de descarregar la frustraci que portava al damunt. Irnicament, una actuaci perfecta el podia irritar per no deixar-li alliberar aquesta rbia. Mingus era propens a la depressi; probablement es tractava de depressi maniaca. Tendia a tenir breus perodes d'intensa activitat creadora combinats amb llargs periodes d'abatiment i inactivitat.

Molta de la msica de Mingus desprn el so clid i ple de sentiment del hard bop, enllaant directament amb el gospel, tot i que alguns cops tamb s'apropa al free jazz. Tot i aix Mingus evitava qualsevol tipus de categoritzaci, forjant el seu estil nic en una barreja de tradici i exploraci de nous camins. Mingus es va centrar en la improvisaci collectiva, similar a les desfilades de jazz de Nova Orleans, parant especial esment en com cada membre de la banda interactuava amb el conjunt. A l'hora de crear les seves bandes, Mingus es fixava no noms en les habilitats musicals de les persones, sin tamb en el seus carcters. 

Sovint ha estat considerat com l'hereu de Duke Ellington, a qui admirava. A inicis dels 50, abans d'obtenir reconeixement comercial com a lder de banda, va tocar en un bon nombre d'actuacions en directe amb Charlie Parker, les composicions i improvisacions del qual el van influir sobremanera. Mingus considerava Parker com el geni i l'innovador ms gran de tota la histria del jazz, per tenia una relaci d'amor-odi amb el seu llegat musical. Mingus culpava la mitologia parkeriana de la manca d'originalitat de tots aquells que volien convertir-se en els successors de Parker. Tamb li desagradaven els hbits autodestructius del Bird, criticant que aix havia portat altres msics a idealitzar l'adicci a les drogues.

 Biografia .
 Els inicis .
Mingus va nixer a Nogales (Arizona), per va crixer a Los Angeles (California).

La seva mare noms permetia que s'escolts a casa msica relacionada amb l'esglsia, per de ben jove Mingus es va aficionar al jazz, especialment a la msica d'Ellington. Va anar a classes de tromb i desprs de violoncel. Gran part de la tcnica del violoncel la va aplicar al contrabaix quan va comenar a tocar l'instrument a l'institut.

Ja a l'adolescncia, Mingus escrivia un nombre considerable de peces complexes en l'estil del Third Stream Jazz. Algunes d'aquestes peces serien gravades el 1960 sota la direcci de Gunther Schuller i posades al mercat amb l'lbum Pre-Bird.

 El comenament de la carrera professional .
Mingus aviat es guanya una reputaci com a nen-prodigi del contrabaix, anat de gira amb Louis Armstrong el 1943. desprs va tocar en la banda de Lionel Hampton cap a finals dels 40. Hampton va interpretar i gravar algunes de les peces de Mingus. El 1950 i 1951 Mingus va formar un popular trio amb Red Norvo i Tal Farlow que va rebre les lloances de la crtica. 

Mingus va formar part breument del conjunt d'Ellington a inicis dels 50, per el seu mal carcter el va portar a ser l'nic msic que Ellington acomiad en tota la seva carrera.

El 1952 Mingus funda la discogrfica Debut Records conjuntament amb Max Roach, amb la finalitat de ser l'amo de la seva prpia obra. Quan el contrabaixista Oscar Petitford es va trencar un bra jugant a beisbol, Mingus fou l'escollit per substituir-lo en el mtic concert al Massey Hall de 1953, unit-se a Dizzy Gillespie, Charlie Parker, Bud Powell i Max Roach.

Malauradament, en aquells temps Mingus no estava acostumat al repertori bebop, i va escollir posteriorment doblar la seva part del contrabaix en la gravaci. Els dos lbums del primer concert del Massey Hall, amb el trio format per Powell, Mingus i Roach, van constituir els primers llanaments discogrfics de Debut Records. Malgrat que Mingus es queixava constantment del tractament que rebien els msics per part de les discogrfiques, Gillespie va comentar que no va rebre compensacions en forma de drets d'autor durant anys per la seva actuaci al Massey Hall. Tot i aquestes desavinences, el concert del Massey Hall es considera de forma unnime com una de les millors gravacions de jazz en directe.

El 1955 Mingus es va veure involucrat en un polmic accident en una actuaci en un club juntament amb Parker, Powell i Roach. Bud Powell, que venia patint durant anys d'alcoholisme i malalties mentals -agreujades pel fet d'haver estat apallissat per la policia i haver estat objecte de tractaments amb electroshock- va haver de rebre assistncia a dalt l'escenari, incapa de tocar o de parlar de forma coherent. Quan la incapacitaci de Powell es va fer evident, Parker es posa davant del micrfon i comen a corejar el nom de Bud Powell, com demanant el seu retorn. Parker continu amb els cntics durant diversos minuts per desesperaci de Mingus, qui agaf un altre micrfon i es dirig al pblic amb les segents paraules: "Senyores i senyors, sisplau, no m'associn amb res de tot aix. Aix no s jazz, aix s gent malalta." Una setmana ms tard Parker moria a causa de l'addicci a les drogues.

 Pithecanthropus Erectus .
Tot i que per llavors ja havia gravat prop de 10 lbums com a  lder, l'any 1956 per Mingus va ser crucial, amb el llanament de Pithecanthropus Erectus, la seva primera obra mestra com a lder de banda i com a compositor. A l'igual que Ellington, Mingus escrivia les canons pensant en msics concrets, i la seva banda en aquest disc comptava amb msics intrpids i orientats cap al blues com ara el saxofonista Jackie McLean o el pianista Mal Waldron. El tema que dona ttol a l'lbum s una composici simfnica on es representa l'evoluci de l'home des de les seves arrels homnides (Homo Erectus) fins arribar al declivi de l'espcie. Una secci de la pea era improvisada, sense cap tipus d'estructura o tema.

Un altre lbum per Atlantic Records, The Clown, va ser el primer en comptar amb la presncia del bateria Dannie Richmond. Richmond estaria al costat de Mingus durant els 20 anys segents, fins la mort del contrabaixista. Ell i Mingus van formar una de les seccions rtmiques ms impressionants i verstils dins el mn del jazz. Els dos eren intrprets complidors que buscaven superar els lmits del jazz alhora que es mantenien fidels a les arrels. Quan s'hi va unir el piantista Jaki Byard se'ls coneixia amb el nom de The Almighty Three, es a dir, "Els Tres Totpoderosos".

La dcada dels 60 es considera l'poca ms productiva i frtil de Mingus. Es succeren un alt nombre de composicions impressionants i lbums d'una qualitat excellent a un ritme altssim. En total, tretze lbums entre les diferents discogrfiques (Debut, Candid Records, Impulse Records i altres), en un ritme potser impossible d'assolir per qualsevol altre msic o grup, exceptuant Duke Ellington. 

Mingus treballava sovint amb un conjunt de mida mitjana (entre 8 i 10 membres) amb msics rotants conegut com el Jazz Workshop. Mingus va dedicar-se e explorar terrenys musicals nous, demanant als seus msics que fossin capaos d'explorar i desenvolupar la seva percepci d'all que estaven fent. Aquests desitjaven ingressar al Workshop perqu els atreia el concepte musical que mingus desnvolupava. Mingus don forma a unes joves promeses musicals fins a convertir-los en una mquina d'improviar fortament cohesionada que d'alguna manera prefigur el que ms tard seria el free jazz.

Van formar part del Jazz Workshop entre altres:
Pepper Adams;
Jaki Byard;
Eric Dolphy;
Booker Ervin;
Rahsaan Roland Kirk;
Jimmy Knepper;
John Handy;
Jackie McLean;
Charles McPherson;
Horace Parlan;

 Charles Mingus Presents Charles Mingus .
Charles Mingus va presenciar les llegendries i controvertides actuacions d'Ornette Coleman al club de jazz Five Spot de Nova York.

Tot i que inicialment va tenir sentiments contraposats davant la innovadora msica de Coleman, Mingus fou de fet una influncia primordial per a l'etapa primerenca del free jazz. Va formar un quartet amb Richmond a la bateria, Ted Curson a la trompeta, i Eric Dolphy amb el saxfon alt, en el que s'ha considerat com un intent de Mingus d'apropar-se al repte que suposava la msica de Coleman. L'lbum del quartet s'anomen Charles Mingus Presents Charles Mingus, i ha esdevingut un disc imprescindible en la trajectria de Mingus.

 The Black Saint and The Sinner Lady .
El 1963 Mingus treu al mercat The Black Saint and The Sinner Lady una extensa obra mestra que alguns han considerat com una de les fites ms grans en orquestraci dins la histria del jazz. Mingus va demanar-li al seu psicleg que li escrigus els comentaris del llibret de l'lbum.

El 1963 tamb va ser l'any de l'aparici de Mingus Plays Piano, on Mingus tocava el piano en solitari. La seva tcnica en aquest instrument, tot i estar capacitat i ser expressiu, era poc refinada comparada amb la d'un Ahmad Jamal o altres pianistes de jazz contemporanis, per tot i aix el resultat de l'lbum no s dolent. Unes quantes peces eren completament improvisades i remetien tant al jazz com a la msica clssica, anticipant-se aix a l'impacte que Keith Jarret 12 anys desprs amb el seu The Koln Concert.

El 1964 Mingus va reunir una de les seves formacions ms conegudes, un sextet on hi apareixien Dannie Richmond, Jaki Byard, Eric Dolphy, el trompetista Johnny Coles In 1964 Mingus put together one of his best-known groups, a sextet including Dannie Richmond, Jaki Byard, Eric Dolphy, trumpeter Johnny Coles i el saxfon tenor Clifford Jordan. Aquest grup va gravar de forma intensiva durant la seva curta existncia.

 El final, l'obra pstuma i el seu llegat .
A meitat dels anys 70 Mingus es vei afectat per l'esclerosis , que l'imped tocar el contrabaix, per tot i aix continu component i supervisant diverses gravacions.

Va Morir el 1979 a Cuernavaca (Mxic), on havia anat per tractar-se la malaltia. Les seves cendres van ser escampades pel riu Ganges.

Poc abans de morir, Mingus havia estat gravant un disc amb la cantant Joni Mitchell, en una barreja de versions vocals de composicions de Mingus i canons de Mitchell. En aquest lbum tamb hi prengu part el baixista Jaco Pastorius.

L'obra Epitaph va ser descoberta desprs de la seva mort. Es tracta d'una composici de unes 2 hores pensada per ser interpretada per una orquestra. La pea es va interpretar en directe per primera vegada als 10 anys de la seva mort.

 Discografia.
Principals lbums
 Pithecanthropus Erectus (1956, Atlantic);
 The Clown (1957, Atlantic);
 Tijuana Moods (1957);
 New Tijuana Moods (1957);
 Blues and Roots (1959, Atlantic);
 Mingus Ah Um (1959, Columbia);
 Mingus Dynasty (1959, Columbia);
 Pre Bird (1960, Mercury);
 Charles Mingus Presents Charles Mingus (1960, Candid);
 Oh Yeah (1962, Atlantic);
 The Black Saint and the Sinner Lady (1963, Impulse);
 Mingus Plays Piano (1963, Impulse);
 Mingus Mingus Mingus (1963, Impulse);
 Let My Children Hear Music (1972, Columbia);
 Changes One (1974, Atlantic);
 Changes Two (1974, Atlantic);
 Cumbia & Jazz Fusion (1976, Atlantic);
 Epitaph (1990, Columbia, pstum);

 Enllaos externs .
lloc oficial de l'artista 
Biografia, entrevistes i crtiques de discos de l'artista 
Discografia completa































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54155" title="Llista d'emperadors del Jap" nonfiltered="1284" processed="1282" dbindex="21368">


Tot seguit hi ha una llista dels emperadors del Jap. Les dades dels 28 primers emperadors, especialment els 16 primers, estan basades en la tradici. s inversmil pensar que el Jap actual va ser fundat en el 600 aC; vegeu tamb el Perode Yamato, Himiko.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54158" title="Sirena" nonfiltered="1285" processed="1283" dbindex="21369">



L'origen de les sirenes no s clar. Eren filles de Forcis, o d'un du fluvial, el riu Aqueloos, segons uns mites la seva mare era la musa Melpmene, segons altres Terpscore o Callope. Les sirenes de la mitologia grega eren niades (nimfes marines), meitat dones i meitat aus, no molt diferents de les Harpies. A partir de la Edat Mitjana es va considerar que  tenien el cos de dona i cua de peix. Els noms de les sirenes, companyes de la deessa Persfone, sembla ser, que depenen del seu nombre: si sn tres sn Leucsia (blanca), Ligeia (cridanera), i Partnope (veu de donzella). Quan eren dues: Himeropa (dola veu) i Telxiepea (parla encantadora). Si sn quatre: Telxiepea, Aglafoe (bella veu), Pisnoe (persuasiva), i Molpe (can). La sirena Partnope est lligada a l'origen de Npols.


Vivien a la illa Antemessa (florida) on la terra era blanca degut als ossos blanquejats dels navegants morts. Segons una altra versi les seves victimes naufragaven als esculls. Segons altres versions vivien a l'estret entre Escilla i Caribdis, a la costa occidental de la Itlia Meridional. Foren representades sovint en vasos pintats, cermiques, mosaics, sarcfags amb cos d'ocell amb cua i ales amples tocant un instrument com la ctara o voltant la nau d'Ulisses.

Segons un oracle quan un vaixell passs davant la seva illa sense morir els mariners saltarien al mar i s'ofegarien. Aquesta situaci es don en dues ocasions.

Segons el mite dels argonautes, Orfeu tap amb la seva veu el cant de les sirenes, i aix evitaren xocar contra les roques del Sirenum Scopuli, on habitaven les nimfes. Butes va sentir el cant de les nimfes i es va llanar per la borda, per Afrodita el va salvar. Segons la llegenda les sirenes, abatudes,  es transformaren en pedra, mentre segons altres versions moriren ofegades a la mar.


Segons l'  Odissea, d'Homer, Ulisses, aconsellat per Circe, va poder evitar el perill del seu cant tapant les orelles dels seus companys amb cera, mentre ell, que volia escoltar el seu encisador cant, es va fermar al pal del vaixell, ordenant als seus companys que quan demans que el deslliguassin l'havien de fermar ms fort. 

Segons Ovidi (cant V de les Metamorfosis) Persfone fou raptada per Plut (anomenat tamb Hades) i les sirenes la van buscar per la terra sense trobar-la, per la qual cosa imploraren als dus unes ales per poder cercar-la tamb per la mar.

Sirenes.
Baldemora;

Bibliografia.

P. Ovidi Nas, Les Metamorfosis traducci de Adela M Trepat i Anna M de Saavedra. Fundaci Bernat Metge. Barcelona, 1929.
Michael Grant i John Hazel, traducci de Marcel Farran. Diccionari de Mitologia Clssica. Enciclopedia Catalana. Barcelona, 1997. ISBN 978-84-412-2789-7 ISBN 84-412-2789-6;

Enllaos externs.

Ulisses i les Sirenes;
Les sirenes i altres elements mitolgics;
Plana de mitologia;
Les Sirenes, en castell ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54159" title="Diego Lpez de Ziga y Velasco" nonfiltered="1286" processed="1284" dbindex="21370">
Diego Lpez de Ziga y Velasco (Valladolid, Espanya, 1510 - Lima, Per, 1564), Comte de Nieva, va ser virrei del Per (1561-1564), en l'poca del rei Felip II. 

Va prendre possessi del crrec de virrei el 17 d'abril de 1561. Entre les seves principals actuacions cal destacar la fundaci de la ciutat de Santiago del Estero (situada actualment a Argentina), l'any 1562, i la instauraci de l'Audincia de Quito, l'any 1563. Tamb va organitzar i millorar les escoles per a fills d'Indis Cacics, va afavorir molts monestirs i va fundar diverses parrquies. Va ser el primer en establir els rituals i les cerimnies de la cort virregnal al Per.

Va ser assassinat el 20 de febrer de 1564, degut a una venjana amorosa.

Vegeu tamb.
 Histria del Per;
 Llistat de Virreis del Per;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54162" title="Creek" nonfiltered="1287" processed="1285" dbindex="21371">

Els creek eren una confederaci tribal anomenada tamb muskogee o muskogi, del grup lingstic muskogi, que inclou altres tribus com hitchitis i yamasees. S anomenaven Atasi o Abihki. Es dividien en dos grups: 
 Upper Creek,  tamb anomenat Muskogee (segons alguns, prov del protoalgonqu maskeg  pant"). La seva capital era la vila de Coweta, vora Chattahooche (Flint, Gergia).
 Lower Creek, que inclou els hitchiti i alibamu.

 Localitzaci .

Ocupaven el territori limitat al Nord pel riu Congaree (Carolina del Sud), fronterer amb els catawba, al NO a mb els Apalatxes i el riu Tallapoosa (Georgia), on limitaven  amb els cherokee, a l Oest amb el riu Coosa (Alabama) fronterer amb els alibamu i koasati, i al sud amb Florida. Es dividien en ciutats, que encara el 1900 eren agrupades aix:

 BLANQUES: Kasihta, Hitchiti, Abihka, Okfuskee, Okchai, Ochiapofa, Tulsa, Lochapoka, Tuskegee, Koasati, Wiwohka, Wiogufki, Tokpfka, Nuyaka, Okmulgee, Asilanapi, Yuchi i Pakana.
 ROGES: Coweta, Tukabahchee, Laplako, Atasi, Kealeychi, Chiaha, Osochi, Alibamu, Eufoula, Hilabi, Hothliwahali i Talmuchasi.

Des del 1835 viuen majoritriament als comtats de Hughes i Tulsa (Oklahoma), on formaren una reserva a l'antic Territori Indi i posseixen la terra en fideicoms, com els de les Ciutats Tribals de Thlopthlocco i Kialegee. Un grup d ells, la Poarch Band of Creek, viuen a Mississippi, i d altres petits grups a Alabama i Louisiana.

 Demografia .

El 1775 hi havia 11.000 individus en 55 viles; el 1785 eren 19.000, dels quals 5.400 eren homes, i cap el 1789 eren 24.000, dels quals 6.000 eren guerrers. El 1830 eren 22.000 individus. El 1901 eren 18.761 membres de la tribu, dels quals 11.952 eren indis purs i 6.809 eren negres i mestissos. El 1940 n hi havia uns 16.000 de pura sang, i cap el 1970 vivien uns 20.000 a Oklahoma, dels quals noms la meitat parlava la llengua aborgen. 

El 1990 eren uns 30.000 individus, dels quals uns 15.000 vivien a Oklahoma a les terres que posseeixen en fidecoms, uns 600 a Florida i uns 500 al SO d'Alabama, que han perdut la llengua i bona part dels costums de la tribu. El 1995 eren 43.550 segons la BIA, dels quals uns 1.673 (2.154 al rol tribal) a la Poarch Creek d Alabama i 64.330 (40.170 en el rol tribal) a l agncia Okmulgee d'Oklahoma. 

Segons dades del cens dels EUA del 2000, hi havia 71.310 creek als EUA, repartits entre els segents conceptes:



 Costums .

Eren agricultors, conreaven blat de moro, psols i carabasses, de la qual cosa se n encarregaven els dones. Cada famlia disposava d un petit hort conreat per les  dones de la propietat; endems, cada vila tenia un hort comunal que era organtizat en seccions familiars. Cada famlia recollia pel seu propi s, per una porci sempre era guardada en el graner comunitari.  La cacera i la pesca eren importants com a suplement.  Cada vila tenia territoris de cacera, alguns dels quals arribaven a 320-480 kilmetres lluny. Caaven amb arcs, fletxes i llances de canya, per a l arribada dels europeus adoptaren els fusells. Eren d alada mitjana, el color de cara entre groc i gaireb blanc.

Vivien en ciutats, que es dividien en blanques, encarregades de la pau i dels afers civils i que controlaven el poder executiu de la Confederaci, i roges, encarregades dels afers militars i preparades per a la guerra i que controlaven el legislatiu i el judicial.  La principal era Okmulgee. Cada ciutat era fortificada i tenia una plaa o mercat comunal al voltant del qual s agrupaven les cases, les quals tenien una estructura rectangular de quatre parets enganxades amb pals i fang embardissat.  Les cases tenien el sostre caigut, cobert de palla o escora, amb forats per al fum.

Des del 1865 dominaren les ciutats roges.  Nogensmenys, les ciutats no eren permanentment blanques o roges, sin que podien canviar quan era venuda quatre cops per una ciutat de l altra banda en el joc de pilota, esport molt dur que substitua la guerra.  Les ciutats eren unitats sociopoltiques equivalents a els tribus, compostes de persones pertanyents a un centre cerimonial, una plaa quadrada. Parlaven muskogi i hitchiti, per tamb alibamu, koasati, natchez i yuchi, tot i que el muskogee era la llengua de la confederaci.
 
Els centres cerimonials eren anomenats chafoka. Consisitien en rotondes circulars fetes de morter amb sostre d argila i escora. Tenien temples, que eren edificis amb forma de cpula coberts de pals sobre un monticle de vuit peus, el qual gaudia d unes escales tallades a l entrada del temple.  A cada vila hi havia una plaa central i un lloc per jugar a chunckey, un popular joc de pilota, i tamb el lloc on els presoners  eren cremats lligats en pals.  Cada famlia tenia dues cases, una d hivern amb sostre  de palla o escora i una llar enmig, i una cabana oblonga d estiu, i si eren moltes, agrupades davant un foc. 

Socialment, es dividien en 46 o 50 clans maternals (dels quals 23 eren hitchitis), de caire totmic, distributs desigualment entre les ciutats on s hi encarregaven de diferents oficis, alhora que s encarregaven de castigar els assassinats. Cada clan tenia el seu consell anyal, i grups de clans podien reunir-se ocasionalment.  A cada vila els clans tenien dues divisions, la blanca, relacionada amb la pau, i la chiloki ( parla diferent ), combinaci de blanc i vermell.  Alhora, cada vila era independent i era governada per un miko (cap) d un clan escollit junt a un  cap bess  posat per un altre clan. Eren ajudats per dos edils, un portantveu de pau i un portantveu de guerra anomenat tustennuggihlako (gran cap), i un Consell d Homes Estimats escollits entre els guerrers dels diferents clans. Temps ms tard, un altre grup o heniha, generalment del clan blanc, va prendre fora autoritat en el consell.  

Donaven gran importncia als rangs, per ms als mrits propis que no pas als heretats. Com la majoria de pobles del SE, es tatuaven tot el cos. Cada tatuatge era una insgnia oficial d en que era infant fins que assolia el rang de guerrer.  Tamb duien abillaments de cuir i plomes. No mataven els personers, sin que els seus fills, lliures, passaven a formar part de la tribu.  El seu principal ritual era el Poskit o Festa del Moresc Verd, celebrada un cop l any a la chakofa de la ciutat, i que podia durar vuit dies.

 Histria .

Segons sembla, podrien ser descendents dels creadors de la cultura mississippiana dels Mount Builder, com els cherokee i iroquesos (complex de Moundville, vora Birmingham, Alabama, amb 20 tmuls grans a dos costats d una plaa rectangular). El 1539 l espanyol Hernando de Soto visit Cahokia i descriur el seu territori, com tamb ho faria Tristan de Luna el 1559. No se sap ben b quan es va fundar la federaci. Durant el segle XVII vivien als marges del Mississippi, i al segle segent, amb 4.000 guerrers, ja dominaven tota Alabama i Georgia, ja que formaven entre 70 i 80 viles amb 7-8.000 habitants cadascuna. Fins aleshores la confederaci havia mantingut lligams fora llunyans i febles, i fins el segle XVIII no es va instituir el Consell Anyal de la Confederaci (aleshores tenien 20 viles i 20.000 habitants).

S aliaren amb els anglesos en la Guerra Apalachee del 1703-1708 i durant la Guerra Yamasee del 1715-1728, alhora que atacaven les tribus de Florida (timuquanan, caluses) i hostilitzaren als espanyols. Van vendre a Oglethorpe llurs drets sobre la costa de Gergia. Durant la Guerra del 1755-1762 van ajudar als anglesos contra els francesos i llurs aliats potawatomi, ottawa i chippewa. Els caps dels creek de l alt Canadian foren Little Doctor, Opothleyahola, Tamarthla Micco, Tukabatchee Micco (m. 1859) i Echo Harjo (1859-1861).

El 7 d octubre del 1763 el cap Yahya Tustanage o Gran Morter va signar la Convenci d Augusta amb els anglesos, per la qual es delimiten les fronteres de la colnia de Georgia i renuncien a la zona costanera de Georgia a canvi de restringir la colonitzaci blanca al seu territori, de manera que no secund la rebeli de Pontiac. Per el cap creek ms important de l poca fou Alexander McGillivray (1759-1793), fill d un comerciant escocs, Lachlan McGillivray, i de la mestissa creek Sehoy Marchand; comerciant probritnic, durant la guerra d independncia dels EUA fou probritnic, per el 1783-1793 signaria acords amb els EUA, qui el farien brigadier general, i amb Espanya.  Fou partidari de no vendre la terra als blancs, en contra del parer d altres caps com Hopoithle Mico de Tallahassee i Eneah Mico de Cussetta, que se sospiten que el van fer assassinar.  Tamb van redactar una constituci escrita i escolliren un Consell Nacional Creek.

El 1811 es produ la revolta dels Red Sticks, dirigits per Hillis Hadjo o Crazy Medicine (Josiah Francis 1770-1818) profeta indi influt per Sekaboo, profeta amb Tecumseh, Cusseta Tustunnige (High Head Jim), Paddy Walsh i Peter MacQueen en suport de la revolta de Tecumseh. En general, vacillaren a l hora de donar-lo suport, per la pressi de la frontera i la propaganda britnica decid als Upper a sumar-se a la guerra. 

En esvair-se la revolta de Tecumseh i iniciar els britnics la Guerra del 1812, els creek es revoltaren i iniciaren la Guerra Creek quan el 27 de juliol del 1813 venceren als blancs a Burnt Corn, desprs de la qual Hillis Harjo va construir la vila sagrada d Ecunchatee; per el 30 d agost del 1813 els Red Sticks atacaren 553 colons fronterers a Lake Tensaw (Nord de Mobile) i massacraren Fort Mimms (250 morts). Aix don l excusa perfecta al general Andrew Jackson per atacar Tallasahatchee i Talladega, matant moltes dones i nens. Endems, el 27 de mar del 1814 venc els creek a Horsehoe Bend (Tohopeka, Alabama), on mat 800 creek i va fer 500 presoners.  D aquesta manera, els obligaria el 9 d agost del 1814 a signar el Tractat de Fort Jackson, pel qual hagueren de cedir 23 milions d acres, la meitat del seu territori. Endems, el 1815 va cremar Ecunchatee i el 1818 va fer penjar de la forca Hillis Hadjo i Himollemico.

El 12 de febrer del 1825 els EUA signaren el Tractat d Indian Springs amb el cap dels Lower Creek, William McIntosh de Coweta, pel qual va  vendre la major part de les terres creek a canvi de marxar a Oklahoma.  Aquest motiu provoc que el 29 d abril el Consell Nacional Creek el condemns a mort i fos executat per Menawa d Okfuskee, cap dels Red Sticks, i Etomne Tustunnugee. 

Per la sort era decidida. El 1828 el president Andrew Jackson va ignorar tots els tractats fets amb els indis i recolza les accions dels estats: no se ls pot obligar a marxar cap a l Oest, per si decideixen quedar-se, hauran d acomodar-se a les lleis estatals, que destrueixen llurs drets tribals i personals, alhora que els exposa a vexacions inacabables i a la invasi de colons blancs que volen llurs terres.  En canvi, si decideixen marxar, els ofereix terres i ajuda econmica per tirar endavant. Aix, uns 22.000 creek d Alabama decidiren signar el Tractat de Washington, pel qual cedeixen 5 milions d acres, dels quals dos milions serien per a creeks particulars, que els podien quedar-se a Alabama sota protecci federal, o vendre ls.  Per molts passaven fam, i les terres foren envades pels especuladors, cosa que provocaria la Guerra Creek del 1836 quan un grup d indis afamats atacaren les granges dels blancs a la recerca de menjar.  Jackson consider aleshores que havien violat el tractat i els va fer traslladar encadenats sota vigilncia militar en grups de dos o tres mil, amb les dones i nens a la reraguarda, i sense compensaci econmica. Els caps dels creek d Arkansas fou William McKintosh (1795-1825), Roley McKintosh (1828-1859) i Motey Canard (1859-1861).

Per altra banda, uns 800 voluntaris creek que lluitaven amb els EUA contra els seminola sota la promesa de quedar-se a la tornada amb la protecci federal, van veure com llurs famlies eren atacades pels saquejadors blancs vids de terres, robaren, expulsaren i violaren les dones. L exrcit les tanc a un camp de concentraci a Mobile Bay, on moriren milers de fam i malalties.  Quan els guerrers tornaren, tamb foren obligats a emigrar. I dels 611 que creuaren el Mississippi, en moriren 311. 

Entre el 1836 i el 1840 foren desplaats cap a Oklahoma, i separats dels osage per una franja de 90 kilmetres; es van veure obligats a fer pactes amb comanxes i wichita. Un dels primers en arribar fou Roley MacKintosh, fill de William, amb 3.000 seguidors el 1837. Per altra banda, Opothleyahola fou un dels caps principals dels conservaduristes. Endems, el 1835 els metodistes fundaren el diari en muskogee per a infants Istutsi in Naktsoka. 
Els Upper (dirigits per Daniel MacKintosh, James Smith i George Stindham, aristcrata i propietari d esclaus) foren ms influents i progressius, i per aix, durant la guerra civil del 1860-1865, van tenir tractes amb els Estats Confederats d'Amrica, mentre que els Lower (Coweta Mico Lotchochee i Oktarhassars Harjo, ms conegut com Sands), ms assedegats de sang, van donar suport a la Uni, cosa que provoc divisions i enfrontaments interns entre ells. 

Durant la guerra civil els caps foren Sands pels Upper Creek i Samuel Chocote pels Lower creek. El 1867 es van veure obligats a adoptar una nova constituci (Constitution of Nation Creek) i van fer un govern segons el sistema dels EUA. Samuel Chocote, pastor metodista, en fou el primer president del 1867 al 1879; aix provocaria la revolta dels sectors ms conservacionistes, dirigits per Sands, qui amb 300 partidaris va intentar donar un cop d Estat. Lochar Harjo fou nomenat cap adjunt dels Creek del 1875 al 1875, i apaivag els nims; fou substitut per Locher Harjo (1875-1875) i Ward Coachman (1876-1879), per el 1879 Checote fou reescollit president i es repet el conflicte amb guerres el 1881 i 1883 fins la detenci dels caps, Sands i Ispaphechar. El 1883 fou nomenat president Joseph Perryman (1883-1887), Legus Perryman (1887-1895), Edward Bullette (1895) i Sparhecher (1895-1899).

El 1887 traduren la bblia al muskogee i bona part de la tribu fou convertida a la secta baptista. El darrer president creek, Pleasant Porter (1899-1907), intent impedir l Allotment Act del 1881 i la constituci de l Estat d Oklahoma, per no ho pogu impedir i el 1907 hagu de cessar el govern tribal, de manera que continuarien de manera oficiosa.  Cap el 1909 eren 49 viles, governades per la House of Warriors (Congrs) i la House of Kings (Senat). 

EL 1901 hagueren de signar un tractat amb la Comissi Dawes per a parcellar les terres entre els 18.761 membres de la seva tribu, dels quals 11.952 eren indis purs i 6.809 eren negres i mestissos. Per el 1900-1901 es produiria la revolta de Crazy Snake o Chitto Hanjo contra els efectes de la Dawes Act, que acab amb nombrosos detinguts i tancats a penitenciaries nord-americanes.

Durant els anys posteriors lluitaren pel reconeixement d un govern tribal propi i per la recuperaci de les terres que havien hagut de vendre, cosa que els empent ala misria. Alguns es convertiren a la Native American Church. Tot i aix van nomenar presidents no reconeguts per EUA: Moty Tiger (1907-1917), George W. Grayson (1917-1920), Washington Grayson (1921-1923), George Hill (1923-1928), Henry Harjo (1930), Peter Ewings (1931), Roley Canard (1935-1939), Alex Noon (1939-1943), Roley Canard (1943-1951), John Davis (1951-1955), Roley Buck (1955-1957), Turner Bear (1957-1961) i W. E. Dode Mackintosh (1961-1971).

El 1971 els permeteren formar de nou un govern tribal. Claude Cox en fou escollit president del 1971 al 1991, i el 1975 redactaren una nova constituci.  Alhora, Phillip Deere (1920-1985), lder espiritual dels creek d Oklahoma, cap tradicionalista i descendent de resistents, pass a formar part de la direcci de l AIM el 1982 i tamb form part del IITC en representaci dels creek i fund el Cercle of Traditional Indian Elders. El 1991 fou escollit nou president creek Billy Fife, que el 1995 fou substitut per P. Perry Beaver. El 1999 fou escollit A. D. Ellis, actual president.

 Llista de creek .

 Opothleyahola;
 Alexander McGillivray;
 Menawa;
 Peter McQueen;
 William McIntosh ;
 Pleasant Porter;
 Alexander Posey;
 Louis Little Coon Oliver ;
 Will Sampson;
 Vincent Mendoza;
 K. Tsianina Lomawaima;
 Joy Harjo;
 Cynthia Leitich Smith ;

Enllaos.

 LostWorlds.org | Ocmulgee Mounds: Creek/Orgens Muskogi;
Muscogee (Creek) Nation of Oklahoma (pgina oficial);
Creek (Muskogee) by Kenneth W. McIntosh -- Encyclopedia of North American Indians;
Histria dels Creek a Georgia;
Poarch Creek Indians d'Alabama;
http://www.poarchcreekindians.org/tribal_history.htm;
Material lingstic creek online;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54165" title="Fes" nonfiltered="1288" processed="1286" dbindex="21372">

Fes (        s en rab, Fs en francs) s la tercera ciutat ms gran del Marroc, desprs de Casablanca i Rabat, amb una poblaci de 940.000 habitants. 

Es troba a la regi de Fes-Boulemane. s una de les quatre ciutats anomenades imperials, juntament amb Marrqueix, Mekns i Rabat. Sovint se la considera centre espiritual del Marroc. La universitat ms antiga del mn es va obrir en aquesta ciutat el 859.

Fes gaudeix d'un clima ms aviat continental, amb hiverns bastant freds i secs, a causa de la proximitat de les muntanyes del Rif i del Atles Mitj.

Fundada el segle IX per Idris II, Fes acull la Medina ms antiga del Marroc i una de les ms grans de tot el Magrib, declarada Patrimoni de la Humanitat des de 1981. La ciutat, dividida en tres zones clarament diferenciades, conserva tradicions perdudes ja al mn occidental com l'adobat de pells de forma artesanal, una feina que es realitza de la mateixa forma des de fa segles.

 En realitat, Fes sn tres ciutats en una. La ciutat nova, fundada pels francesos el 1920, Fes-el-Bali (Fes la Vella), la medina ms antiga de la ciutat, i Fes-el-Jedid (Fes la Nova), una ampliaci de la metrpoli anterior, realitzada sota la dinastia dels benimerins el segle XIII. Fes-el-Bali s un laberint medieval amb ms de 9.400 carrers. Els diferents gremis professionals que hi coexisteixen es distribueixen en diferents barris segons l'especialitat que exerciten, existint el barri dels artesans, el dels terrissers, forjadors, sastres... del mn rab contemporani noms els socs del Caire i Damasc superen els de Fes-el-Bali.

A ms d'haver-se convertit en un dels principals reclams turstics de la ciutat, el barri dels adobadors subministra la matria primera per als clssics articles de marroquineria que donen fama internacional a aquest pas. s una de les zones ms famoses i visitades de Fes, ja que s'hi troben les clebres adoberies on s'hi fa tot el procs de transformar les pells animals en productes de marroquineria. A tot el Marroc noms hi ha dues ciutats (Fes i Tetuan) on es practiquin aquestes tcniques d'adobar i tintar les pells sent el de la Medina de Fes el ms conegut.

L'adoberia d'Al-Chauara s la ms important de la ciutat. Al voltant d'un pati central, on es disposen nombroses fosses de ma, se situen els tallers on es processen les pells. Els adobadors s'introdueixen a les fosses de diversos colors per remullar, rentar i fregar les pells.

Histria.

La medina de Fes fou el lloc on Moulay Idris II va arribar al final de segle VIII per acabar l'obra del seu pare: la creaci del Regne Marroqu. La medina de Fes s un entorn natural ric i divers, amb rius i fonts d'aigua abundants, amb abundncia d'argila, de calcria i de guix, de boscos de cedres i roures de l'Atles Mitj, de terres frtils i generoses, amb un clima sec. En resum, el necessari per construir una ciutat com Fes. Per, calien homes per fer-ho, els primers eren aquells que havien rebut Moulay Idris: els berbers.



 Llocs d'inters .

 Tombes marnides;
 Palau reial;
 Barri jueu;
 Kasbah Cherarda;
 Fondouk el-Nejjarine;
 Barri dels adobers;
 Borj Nord;
 Madrassa Bou Inania;
 Madrassa Attarin;
 Mesquita Quaraouyine;
 Zaoua de Mulay Idris;
 Museu Dar Bahta;
Portes.

 Bab Bou Jeloud;
 Bab Chorfa;
 Bab el-Semarine;

Referncies.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54167" title="Opothleyahola" nonfiltered="1289" processed="1287" dbindex="21373">

Opothleyahola (Tukabatchee, ara Montgomery, Alabama, 1780- Leroy, Kansas 1863). Cap creek. Mests descendent d un comerciant blanc, fou portantveu del cabdill Tustunnuggee Thlucco en el Consell dels Alts Creek, i el 1824-1825 s opos a vendre la terra als blancs per marxar a Oklahoma contra William Mackintosh. Dirig l oposici al trasllat a Oklahoma, pere l 1836 fou obligat a marxar. D aleshores en fou reconegut com a cap dels creek del Canadian. Oposat a la Confederaci, aquests l atacaren el 1861 i s aixoplug a Quenemo (Kansas), a l'Agncia Fox i Sauk, on va morir.

 Referncies .

 White, Christine Schultz and White, Benton R., Now The Wolf Has Come: The Creek Nation in the Civil War, Texas A & M University Press, 1996. ISBN 0-890-96689-3.
 U.S. War Department, The War of the Rebellion: A Compilation of the Official Records of the Union and Confederate Armies, 70 volumes in 4 series. Washington, D.C.: United States Government Printing Office, 1880-1901. Series 1, Volume 8, Part 1, pages 5-12.
 Woodson County history;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54171" title="Lliura xipriota" nonfiltered="1290" processed="1288" dbindex="21374">
La lliura xipriota (en grec              , kipriak lira, o, simplement,     , lira; en turc K br s liras  o, simplement, lira) fou la moneda oficial de Xipre fins a la seva substituci definitiva per l'euro a comenament del 2008. El codi ISO 4217 era CYP, i l'abreviaci C. Tamb es coneixia com a lira xipriota, pel nom que rebia en les dues llenges oficials de l'illa.

Es va introduir el 1879. Fins al 1960 valia igual que la lliura esterlina i es dividia en 20 xlings (       selini / s ilin). De tota manera, a diferncia de la lliura esterlina, es dividia en nou piastres (       grsia / kurus ), amb qu s'establia un lligam amb la moneda anterior, el kurus  turc. El 1955, Xipre va adoptar el sistema decimal i la lliura es va passar a dividir en 1.000 mils (     mils / mil), divisi fraccionria que es va canviar per 100 cntims (     sent / sent) el 1983. Darrerament, les monedes de mils ja no tenien valor legal. Emesa pel Banc Central de Xipre (                            Kentrik Trpeza tis Kprou / K br s Merkez Bankas ), en el moment de la seva substituci per la moneda comuna europea en circulaven monedes d'1, 2, 5, 10, 20 i 50 cents i bitllets d'1, 5, 10 i 20 lliures.

El 2 de maig del 2005 la lliura xipriota va entrar al mecanisme europeu de taxes de canvi ERM II, segons el qual una lira equivalia a 0,585274 EUR. Aquesta taxa de canvi fou considerada definitiva el 7 de desembre del 2007 i la lira maltesa fou reemplaada per l'euro el primer de gener del 2008. 

Abans de la seva substituci per l'euro, era la cinquena unitat monetria de valor ms alt del mn.

Vegeu tamb.
Lliura;
Lira;

Enllaos externs.
  Banc Central de Xipre;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54172" title="William McIntosh" nonfiltered="1291" processed="1289" dbindex="21375">

Wiliam McKintosh o Tustunnuggee Hutke (Guerrer Blanc) (Coweta, 1775-1825). Cabdill creek, fill d'un escocs i d'una creek anomenada Senoya. 

Parent d Alexander McGillivray, el 1800 fou nomenat micco de Coweta. Es va enriquir venent carn a l exrcit nordameric, i per aix va lluitar al seu costat a la Guerra Creek del 1813, en contra de Menawa, que donava suport Tecumseh, cosa que l enfrontaria amb Menawa, aleshores cap dels Upper. El 1825 va signar el Tractat d Indian Springs pel qual cedia gaireb tot el territori creek als EUA a canvi de marxar a Oklahoma. Aix provoc que un consell creek el condemns a mort i l assassins.

 Enllaos externs .
 Biografia en angls;
 McIntosh Biografia a l'Encyclopedia of American Indians;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54174" title="Pleasant Porter" nonfiltered="1292" processed="1290" dbindex="21376">
Pleasant Porter (Wagoner County, Oklahoma, 1840-1907) Cap creek. Fill de comerciants de Pensilvnia i creeks partidaris del trasllat, va rebre una educaci bilnge i presbiteriana, i lluit amb els Estats Confederats d'Amrica. Es va fer ric amb el comer de ramat, i el 1867 fou nomenat superintendent de les escoles creek. El 1871 el nomenaren cap de la milcia creek contra la rebeli de Sands del 1876. Tamb fou membre del parlament creek. Del 1899 al 1907 fou President Creek. Per el 1900 accept la fi del Territori Indi com a fet inevitable.

 Enllaos .
 Biografia a lEnciclopdia dels Indis d'Amrica.
 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54177" title="Alexander Posey" nonfiltered="1293" processed="1291" dbindex="21377">

Alexander Posey (Eufoula, Oklahoma (EUA), 1873   1908) fou un poltic creek.

Fill d'un escocs i d'una descendent dels Harjo, va collaborar a lIndian Journal publicant-hi poemes, i el 1895 fou elegit membre del parlament creek. Va dirigir l'orfenat creek i el 1901 va editar el diari Eufaula Gazette on va satiritzar la vida poltica creek. El 1904 fou intrpret de la Comissi Dawes i accept la parcellaci de terres com a inevitable. Va morir en un accident quan tornava a casa. El 1910 es public l'antologia dels seus poemes.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54178" title="Louis Little Coon Oliver" nonfiltered="1294" processed="1292" dbindex="21378">
Louis Little Coon Oliver (Coweta, 1904-1991). Escriptor creek. Va viure entre els cherokee i es preocup per la preservaci de la cultura nadiua, amb poesia pastoral i idllica que ha influt fora en les generacions posteriors; va escriure els poemaris bilnges The Horned Snake (1982) i Estiyt Omayat: Creek Writings (1985), Caught in a Willow Net (1983) i Chasers of the Sun: Creek Indian Thoughts (1991).


 Enlla (biografies en angls) .
 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54180" title="K. Tsianina Lomawaima" nonfiltered="1295" processed="1293" dbindex="21379">
K. Tsianina Lomawaima (1955) s una escriptora creek. Graduada en antropologia per la Universitat de Stanford, s professora a la universitat d Arizona; va publicar They Called it Prairie Light: The Story of Chilocco Indian School (1994) recull d entrevistes sobre els efectes de l aculturaci entre els indis.


 Enllaos externs .
 Biografia en angls;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54182" title="Joy Harjo" nonfiltered="1296" processed="1294" dbindex="21380">
Joy Harjo (Tulsa, Oklahoma 1951). Escriptora creek. Graduada per la Universitat d Iowa el 1978, els seus poemes i canons reflecteixen els problemes indis actuals (alcohol, drogues, ect). Ha escrit The Last Song (1975), What Moon Drove Me to This (1979), She had some horses (1983), Secrets from the center of the world (1989), In Mad Love and War (1990), The woman who fell from the sky (1994) i  The good luck cat (2000). Tamb toca el saxo.


 Enllaos externs .
 Pgina oficial;
 Sobre la seva obra, en angls;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54183" title="Cynthia Leitich Smith" nonfiltered="1297" processed="1295" dbindex="21381">
Cynthia Leitich Smith (Kansas City, Missouri, 1967)  s una escriptora mestissa creek; ha desenvolupat diversos oficis (profesora d angls per a immigrants, caixera, dependent de gasolinera, telefonista) fins a dedicar-se a la literatura. Ha escrit Jingle Dancer (2000), Rain Is Not My Indian Name (2001) i Indian Shoes (2002).


 Enllaos externs .

 Pgina oficial, en angls;
 Tantalize ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54184" title="Vincent Mendoza" nonfiltered="1298" processed="1296" dbindex="21382">
Vincent Mendoza o Eto Cate Tecakkeyvte/Red Stick Brother (Tulsa, Oklahoma, 1947) s un escriptor nordameric, fill d un mariachi mexic i una creek. Ha estat veter de la guerra de Vietnam, les experincies de la qual va recollir a Son of Two Bloods (1994)

 Enllaos externs .
 Biografia ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54185" title="Sunyer II d'Empries" nonfiltered="1299" processed="1297" dbindex="21383">
Sunyer II d'Empries o Sunyer II de Rossell ( v 840 - 915), comte d'Empries (862-915) i comte de Rossell (896-915).

Orgens familiars.

Fill de Sunyer I, amb el seu germ Del obtingu el 862 el comtat d'Empries, confiscat al comte rebel Unifred de Gtia, on exerciren un govern conjunt.

Vida poltica.

El 878 assist al concili de Troyes, on fou destitut Bernat de Gtia, que tenia sota el seu poder des de l'any 865 el comtat de Rossell. Aquest comtat fou traspassat a Mir el Vell, que en morir sense descendncia fou heretat per Sunyer.

Sunyer II, juntament amb el seu germ Del, va pretindre ocupar el comtat de Girona per el seu cos el comte de Barcelona Guifr el Pils, li ho imped.

El 888 viatj fins a Orleans per a retre homenatge al rei Od I de Frana. Aix mateix el 891 prepar una expedici contra els sarrans enviant una flota de quinze vaixells que van arribar prop d'Almeria, acabant tot amb una treva.

Npcies i descendents.
Es cas amb una donzella anomenada Ermengarda, amb la qual va tenir:
 Benci (?-v 916), comte de Rossell i comte d'Empries;
 Gausbert I d'Empries (?-v 931), comte de Rossell i comte d'Empries;
 Elmerat (?- v 920), bisbe d'Elna;
 Guadal (?- v 947), bisbe d'Elna;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54189" title="Will Sampson" nonfiltered="1300" processed="1298" dbindex="21384">
Will Sampson (Okmulgee, Oklahoma, 1937 - Houston, Texas 1987) era un actor cinematogrfic creek, conegut per papers secundaris com els de "Chief Bromden" a One Flew Over the Cuckoo's Nest de Milos Forman i "Taylor el xam" a Poltergeist II. Tamb ha participat en alguns telefilms. Va morir desprs d'una operaci de rony, provocats per malnutrici, segons alguns, provocada desprs del rodatge de Poltergeist II.

Filmografia.
 Poltergeist II - The Other Side (1986);
 Orca (1977);
 The White Buffalo (1977);
 Buffalo Bill and the Indians o Sitting Bull's History Lesson (1976);
 Alg va volar sobre el niu del cucut (1975) de Milos Forman;

Televisi.
 Vega$ - (1978-1981);

 Enllaos .
 IMDB Internet Database;
 Biografia ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54191" title="Subcomandant Marcos" nonfiltered="1301" processed="1299" dbindex="21385">
Potser buscveu: Glria Marcos i Mart


El Subcomandant Marcos (o Subcomandant Insurgent Marcos) s el principal portaveu (a voltes vist com a lder) de la organitzaci armada indgena mexicana denominada "EZLN - Ejrcito Zapatista de Liberacin Nacional" (en catal, Exrcit Zapatista d'Alliberament Nacional), que va fer la seva primera aparici pblica l' 1 de gener de 1994, quan van llanar una ofensiva militar i va agafar el poder de sis municipis de l'estat mexic de Chiapas, tot demanant democrcia, llibertat i justcia per als indgenes.

El Subcomandant Marcos es caracteritza per les seves habilitats literries i la traa amb els mitjans de comunicaci. La seva cara coberta amb un passamuntanyes, corre pel mn com a smbol de resistncia com una visi contemporanea del vell rostre del Che Guevara.

La seva identitat segons el Govern Mexic.
El 9 de febrer de 1995 el govern mexic va declarar pblicament que ja sabia la identitat del encaputxat, identificant-lo com a Rafael Sebastin Guilln Vicente, ex-professor universitari a la Ciutat de Mxic.

Guilln va nixer a Mxic, fill d'immigrants de Zamora. Va estudiar a un institut jesuta a Tampico per desprs traslladar-se a Mxic DF, on es va llicenciar en Filosofia per la Universitat Nacional Autnoma de Mxic (UNAM) amb la tesi "Filosofia i educaci: prcticas discursives i prctiques ideolgiques en els llibres de primria". Desprs va comenar la seva activitat com a professor a la UNAM, que es va veure truncada per la seva activitat revolucionria.

Marcos sempre ha negat ser Rafael Guilln, la famlia d'aquest diu que no sap on para i que mai diran si Marcos i Rafael sn la mateixa persona. Tot i aix, durant la Gran Marxa a la capital l'any 2001, Marcos va visitar la UNAM i durant el discurs va deixar clar que ja havia estat all abans.

Com moltes persones de la seva generaci, Marcos va estar afectat per la Matana de Tlatelolco l'any 1968 i va ingressar a una organitzaci maoista per passar posteriorment al zapatisme.

Tot i aix, el fet de participar en moviments indgenes de Chiapas, va transformar la seva ideologia tot acostant-la a visions revolucionries ms modernes. Altres idees que ha anat exponent als seus discursos i accions estan ms relacionades amb els ideals marxistes revisionistes del itali Antonio Gramsci, molt populars a Mxic, quan ell estudiava a la UNAM.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54192" title="Alexander McGillivray" nonfiltered="1302" processed="1300" dbindex="21386">

Alexander McGillivray (1759 1793) fou lder dels Creek durant la Revoluci Americana i treball per a establir una identitat nacional creek, aix com un lideratge centralitzar per tal de resistir l'expansi nord-americana al territori creek. 

McGillivray va nixer a Hoboi-Hilr-Miko a Little Tallassie, Alabama als marges del riu Coosa. fill del comerciant i tramper escocs Lachlan McGillivray i de Sehoy Marchand, mestissa de creek i d'un militar francs. Educat a Charleston (Carolina del Sud), on va aprendre llat i  grec, va tornar amb el seu poble en comenar la Revoluci Americana, desprs que el govern de Georgia confisqus les propietats del seu pare, declarat lleialista, que va tornar a Esccia. 

Tamb lleialista, era molt ressentit amb la poltica ndia dels nordamericans. Esdevingu lder i portantveu per a totes les tribus de la frontera entre Florida i Georgia. El 1790 George Washington el convid a la Conferncia de la ciutat de Nova York de la que en result el Tractat de Nova York, intent de pacificar la frontera meridional. Fou resident a Pensacola i membre de la Maoneria.

Enllaos.
Encyclopedia of North American Indians;
"Alexander McGillivray, Emperor of the Creeks" de "Chronicles of Oklahoma" (1929);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54193" title="Apamea" nonfiltered="1303" processed="1301" dbindex="21387">

Apamea fou una antiga ciutat de |Sria a la vora del riu Orontes. Fou la capital de la regi anomenada Apamene.

Fou la ciutat de Pharnake dins l'Imperi Persa i va prendre el nom d'Apamea quan fou possessi de Seleuc I Nictor desprs del 301 aC. Seleuc la va engrandir i fortificar i li va donar el nom de la seva dona Apama, i fou una de les ciutats principals de l'Imperi Selucida, junt a Antioquia i Selucia. Fou la seu principal del pretendent selucida Trifon Didot. Desprs de la batalla de Magnsia del Sipilos (189 aC) el 188 aC es va signar all el Tractat de pau d'Apamea entre l'Imperi Selucida i Roma. En algun moment es va reanomenar Pella per el nom no va prevaldre.

El 84 aC va passar a Tigranes II d'Armnia el gran. El 64 aC fou incorporada a Roma dins la provncia de Sria. El 49 aC durant la revolta de Q.Cecilius Bassus a Sria, els rebels van controlar Apamea per tres anys fins l'arribada de Cassius el 46 aC. D'aquesta poca s fams el seu carrer de columnes (de gaireb 2 km de llarg i 37 metres d'ample) que s conegut com Cardo Maximus, amb temples i altres edificis a ambds costats, avui en runes.

Al segle VI fou teatre de disputes entre bizantins i perses. Al segle VII fou presa pels rabs sense lluita. Llavors es va dir Famiah.

Form part dels dominis dels hamdnides d'Alep, i fou ocupada als fatimites pel prncep llat Tancred, el 1106, quan se li va donar el nom de Femia. El 1149 Nur al-Din la va reconquerir i hi van construir una fortalesa que es va dir Kalaat al-Mudiq. El 1157 fou destruda per un terratrmol.

Altres ciutats portaren tamb aquest nom:

Vegeu:

Apamea de Frgia;
Apamea de l'Eufrates, abans Til Barsip i avui Birejik;
Apamea de Bitnia, abans Myrlea de Bitnia i avui Mudania (port de Brusa);
Apamea del Tigris, ciutat no identificada esmentada per Stephanus i Plini.
Apamea de Prtia, ciutat propera a Rhagae.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54195" title="Sunyer I d'Empries" nonfiltered="1304" processed="1302" dbindex="21388">
Sunyer I d'Empries o Sunyer I de Rossell ( v 800 - 848), comte d'Empries i comte de Rossell (834-848).

Fill de Bell de Carcassona i germ del comte Sunifred I.

Reb la investidura dels dos comtats de mans de Llus I de Frana, juntament amb Odalric.

En la revolta de Guillem, fill de Bernat de Septimnia, l'any 848, va perdre els comtats i, probablement, la vida en favor del primer.

Descendents.

Sunyer I va ser pare de:

 Sunyer II d'Empries (840-915);
 Del (?-894);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54198" title="Barspeda" nonfiltered="1305" processed="1303" dbindex="21390">
Barspeda fou el nom donat pels romans i bizantins a una regi d'Armnia que probablement correspon al Vaspurakan.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54200" title="Menawa" nonfiltered="1306" processed="1304" dbindex="21392">

Menawa o Gran Guerrer (Oakfuskee, vora el riu Tallapoosa, 1765- ?) fou un lder militar creek, mests d'escocs i amerindi. Durant la Guerra Creek fou un dels lders dels Red Sticks, i en la Guerra del 1812 don suport als britnics i Tecumseh, s'enfront a Andrew Jackson a la batalla de Horseshoe Bend (1812). Fou ferit set cops a la batalla, per aconsegu escapar. Desprs de la guerra, s'opos a la cessi de terres als nordamericans, ra per la qual fou un dels artfex de l'assassinat de William McIntosh, qui havia signat el Tractat d'Indian Springs. Tamb fou membre del Consell Nacional Creek que el 1826 an a Washington per a oposar-se a la cessi de terres a l'Estat de Gergia. Va morir durant el trasllat a Oklahoma.

Enllaos externs.
 Menawa, cap dels Upper Creek;
 Tractat amb els Creeks, 1826. Jan. 24, 1826;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54203" title="Benci" nonfiltered="1307" processed="1305" dbindex="21393">
Benci d'Empries i de Rossell ( ? - 916), comte d'Empries i comte de Rossell (915-916).

Fill del comte Sunyer II d'Empries i Rossell. Es cas amb Gotlana de Rossell, filla del comte de Rossell Mir el Vell.

A la mort del seu pare tant ell com el seu germ Gausbert el succeren al comtat d'Empries i de Rossell. 

A la seva mort sobtada el 916 el seu germ govern en solitari.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54205" title="Gausbert" nonfiltered="1308" processed="1306" dbindex="21394">
Gausbert ( ? - 931), comte d'Empries i comte de Rossell (915-931).

Orgens familiars.

Fill de Sunyer II d'Empries i Rossell i germ de Benci.

A la mort del seu pare el 915 govern els dos comtats amb l'ajuda del seu germ, que mor el 916, passant ell a regir el comtat de forma individualitzada. 

Vida poltica.

Mentre el seu pare va visitar el rei franc per retre-li homenatge, ell ja no ho f marcant la independncia de la Marca Hispnica vers el Regne Franc.

El 927 reedific Sant Mart d'Empries. Aix mateix va participar en una campanya, juntament amb el marqus de Gtia, contra la invasi magiar l'any 924 i es defens dels atacs sarrans.

Npcies i descendents.

Es cas amb Trudegarda, amb la qual tingu:
 l'infant Sunyer;
 Gausfred I d'Empries (?-v 991), comte de Rossell i comte d'Empries;
 Ermengarda d'Empries (?-994), casada amb Oliba Cabreta;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54207" title="Niihau" nonfiltered="1309" processed="1307" dbindex="21395">
Niihau (en hawai Hiihau) s l'illa ms petita de les illes habitades de Hawaii. Est situada a 29 km a l'oest de Kauai i depn administrativament del comtat de Kauai. L'illa s de propietat privada i els pocs habitants han mantingut les tradicions i la llengua hawaiiana. Popularment es coneix com l'"illa prohibida". Les seves coordenades sn: .

Geografia.
Niihau s geolgicament l'illa ms antiga de les vuit illes majors de l'arxiplag de Hawaii. L'illa s relativament rida ja que es troba a sotavent de l'alta Kauai i no t suficient elevaci per capturar la pluja dels vents alisis. L'altitud mxima s de 390 m al mont Paniau. La superfcie total s de 179,9 km .

A les platges de l'illa s'hi troben unes petxines que s'utilitzen per bijuteria. Sn les niques petxines classificades com a gemmes i apreciades pels colleccionistes. L'especial brillantor s'atribueix als baixos nivells de polluci. La venda de petxines i de bijuteria s una font d'ingressos per la poblaci.

La poblaci total, al cens del 2000, era de 160 habitants, quasi tots d'origen hawai que viuen a la vila principal de Puuwai. La poblaci s rural, amb una agricultura i ramaderia de subsistncia, sense electricitat, carreteres ni hotels. Es parla quasi exclusivament el hawai.

Histria.
El 1863, el rei Kamehameha IV va posar l'illa en venda amb la condici contractual de qu es preservs la cultura i tradicions hawaianes. Niihau va ser comprada per Elizabeth Sinclair. La famlia Sinclair-Robinson van convertir tota l'illa en un ranxo per a l'explotaci de bestiar bov i ovelles, fins que van tornar a Kauai i van deixar el ranxo a crrec de la poblaci nativa. El 1915 el nt Aubrey Robinson va tancar l'illa als visitants forasters, fins i tot els familiars necessitaven un perms especial.

Des dels inicis de la II Guerra Mundial la marina dels EUA hi va fer una installaci d'observaci, per sense personal militar permanent. En ocasions s'ha utilitzat l'illa per a l'entrenament d'unitats especials, i avui per a l'assaig d'armes.

La majoria dels habitants eren empleats del ranxo de la famlia Robinson, per finalment van tancar la seva explotaci el 1999. Avui s possible la visita turstica per sota una estricta supervisi i limitaci.

Enllaos externs.
 Turisme a Niihau;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54208" title="Bagrevand" nonfiltered="1310" processed="1308" dbindex="21396">
El Bagrevand (o Bagravand) fou un districte de l'antiga Armnia a la provncia o regi de l'Airarat. La capital fou Valarshakert. El seu nom prov del riu Bagrevand que creua el territori.

Limita al oest amb el Basean; al nord amb el Gabelian, Arsharuniq i Jataq; al est amb el Kagovit i el Tsalkotn; i al sud els districtes de l'Aratsatap, l'Apaquniq i l'Aliovit, dins la provncia del Tauruberan (Turuberan).

El segle IV governaven la regi els Mamikonian (junt amb Taron i Aragadzotn)

El 577 el rei persa Cosroes va enviar un exercit a Armnia sota la direcci de Tahm-Khusro. L'exrcit va triomfar a Kethin (Bagrevand) i al Basean i va arribar fins a Teodosipolis, on fou rebutjat pel comte bizant Maurici.

El 645 una expedici rab dirigida per Habib ben Maslama, va tenir l'ajut del nakharar Vardik de Mokq, i va saquejar Apahuniq, Shirak i Bagrevand.

A la gran rebelli nacional armnia del 771 Hamzasp Ardzruni ajudat principalment pels Amatuni i per Vasak Bagratuni de Taron  va atacar Ardjesh, on hi havia una guarnici rab. El general rab Amr o Amru va marxar cap all i va infringir a Hamazasp una derrota total (15 d'abril de 772). Els rabs es van desplaar llavors al Bagrevand i van acampar a Ardzeni mentre la noticia de la derrota arribava a Karin on eren la resta dels rebels assetjant la ciutat. El setge de Karin fou aixecat i van decidir anar a vncer o morir en batalla contra els musulmans. La batalla de Bagrevand va tenir lloc el 25 d'abril del 772 i en ella van morir casi be tots els nakharars destacats d'Armnia. El domini dels Mamikonian sobre la regi va quedar redut considerablement, per encara va subsistir al menys un principat fins la meitat del segle segent.

Vers el 851 el cap de la branca menor dels , Gurgen fill d'Abubeldj, va fugir a terres del seu oncle matern Kurdik Mamikonian al Bagrevand. El governador musulm Bogha al-Khabir va anar-hi i va capturar al fill de Kurdik, Grigor Mamikonian, que fou enviat a Samarra, i Kurdik va haver de fugir a Sper, principat bagrtida protegit pels bizantins. Vers el 860 va retornar de Samarra Grigor Mamikonian, i va recobrar la seva herncia. Per l'ostikan d'Armnia Muhammad ben Khalib el volia tenir controlat i va ordenar al prncep Ashot I el gran agafar-lo i portar-li. Grigor va provar d'establir-se a Gazaneaq a la comarca de Bagaleanq, per va morir de sobte als set dies d'arribar i aix va evitar a Ashot una situaci complicada en la que no podia desobeir al ostikan i no volia perjudicar a Grigor. Va fer veure que havia complert les ordres enviant el cap del difunt com si fos ell que li hagus tallat per castigar a Grigor del que va dir que sospitava que es volia passar als bizantins. Ashot fou recompensat amb la cessi del Bagrevand que des llavors va pertnyer als Bagrtides.

El 910 segons l'historiador conegut com Asolik, la ciutat de Valarshakert al Bagrevand fou assetjada per Yusuf al-Sadj durant la guerra contra Sembat I el mrtir, rei d'Armnia, i fou ocupada. De fet el 914 els sadjides dominaven el Bagrevand i la resta d'Armnia per les accions de la resistncia van anar creixent i vers el 915 el Bagrevand va quedar alliberat.

Vers 993 l'emir rawwdida d'Azerbaidjan, Mamlan va exigir l'entrega de la ciutat de Manazkert, ocupada per David de Klardjtia. David va demanar l'ajut de Gagik I d'Ani, d'Abas, rei de Kars, i de Bagrat III l'unificador d'Abkhzia. L'emir va entrar a Armnia i va acampar a Kosteanq al nord-est de Manazkert i va incendiar el Bagrevand, per no va voler lluitar a una sola batalla contra les forces armnies- georgianes i es va retirar als seus dominis.

Vers el 1071 va quedar en poder dels seljcides.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54211" title="Bagaleanq" nonfiltered="1311" processed="1309" dbindex="21398">
Bagaleanq fou una comarca del Bagrevand on va intentar conservar la independncia el darrer Mamikonian de Bagrevand, Grigor, abans de morir al cap de set dies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54213" title="Ashunk" nonfiltered="1312" processed="1310" dbindex="21400">
Ashunk fou un bisbat d'Armnia que existia vers el segle V.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54217" title="Nacho Solozbal" nonfiltered="1313" processed="1311" dbindex="21404">
Nacho Solozbal ha estat un dels grans jugadors del bsquet catal dels anys 80.

Histria.





Ignacio Solozbal Igartua, conegut com Nacho Solozbal o Iaki Solozbal, va nixer a Barcelona el 8 de gener de 1958. Ha estat un dels millors bases catalans de la histria i dels millors d'Europa del seu moment. Amidava 1,85 metres i es caracteritzava per ser un gran defensor, gran tirador de llarga distncia per sobretot per ser un gran penetrador a cistella i la seva capacitat per donar assistncies. 

Va debutar amb el Futbol Club Barcelona l'any 1978 i es mantingu en el club fins la seva retirada el 1994. Prova de la seva gran vlua s el fet que entre 1979 i 1992 va guanyar 19 ttols de mxima categoria. Especialment brillant fou la final de la Copa del Rei de l'any 1988. Disputada en un ambient molt hostil a Valladolid, contra el Reial Madrid i amb l'ancdota de qu presidia el partit Jos Mara Aznar (president de la Junta de Castella i Lle del moment i declarat madrilista), un llanament triple de Solozbal al darrer segon don el triomf als blau-grana en una de les finals ms recordades de la histria.

Va ser 142 vegades internacional amb la selecci de bsquet d'Espanya, amb la qual va participar en 3 Jocs Olmpics, a ms de mundials i europeus, i guany la medalla de plata el 1984 com a triomf ms destacat. T el rcord d'assistncies (29) en els playoff finals de la Lliga ACB, aix com de recuperacions de pilota (46) en els mateixos playoff.

Retirat del bsquet professional, actualment dirigeix una escola a Barcelona (Estaci del Nord i Nova Icria) de bsquet per a nens i fa de comentarista per TV3. Fou el primer portador de la torxa olmpica en la seva arribada a Barcelona.

El 8 d'octubre del 2006 va rebre un homenatge al Palau Blaugrana i la seva samarreta amb el nmero 7 va ser retirada i penjada al pavell.

Trajectria esportiva.
 Collegi Immaculada de Barcelona: categories inferiors;
 FC Barcelona: categories inferiors;
 FC Barcelona: 1976-1992;

Ttols.
 6 Lligues ACB: (1981, 1983, 1987, 1988, 1989 i 1990);
 9 Copes del Rei: (1978, 1979, 1980, 1981, 1982, 1983, 1987, 1988 i 1991);
 2 Recopes d'Europa: (1985 i 1986);
 1 Copa Korac: (1987);
 1 Mundial de Clubs de Bsquet: (1985);
 Diverses Lligues Catalanes;
 1 Copa Prncep d'Astries: (1988);
 Medalla de plata als Jocs Olmpics de Los Angeles 1984;
 Medalla de plata al Europeu de Nantes 1983;
 Medalla de bronze al Europeu jnior de Santiago de Compostella 1976;
 Campi del mn escolar amb el Collegi Alp.
 A ms fou sots-campi de la Copa d'Europa (1984, 1990 i 1991) i de la Recopa (1981);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54218" title="Jordi Trias i Feliu" nonfiltered="1314" processed="1312" dbindex="21405">


Jordi Trias Feliu (nascut el 5 de novembre de 1980 a Girona) s un jugador catal de bsquet del Futbol Club Barcelona.

Histria.
Jordi Trias Feliu va nixer a Girona el 5 de novembre de 1980. Fa 2,06 metres d'altura i pesa 92 kg. El seu cos lleuger per la seva alada el converteix en un home molt gil per la seva alada i el fa jugar a la posici d'ala-pivot. T a ms un molt bon tir exterior, que li permet combinar posicions a prop i lluny de l'anella. Es va formar a les categories inferiors del Club Bsquet Girona, club amb el que va debutar a nivell professional. Va fitxar pel Futbol Club Barcelona a principis de la temporada 2004-2005. A mitjans temporada, no obstant aix, va ser cedit de nou al seu ex-club, el Casademont Girona, per a poder jugar ms minuts. A principis de la temporada 2005-2006 es va guanyar una plaa en el primer equip del FC Barcelona grcies a la confiana dipositada pel nou entrenador Dusko Ivanovic. Ha estat internacional amb la selecci espanyola B.

Trajectria esportiva.
 CB Sant Josep Girona: categories inferiors;
 Club Bsquet Girona: categories inferiors;
 Club Bsquet Adepaf: 1998-2001 (juga partits puntuals amb el CB Girona);
 Etosa Murcia: 2001-2002 (cedit);
 Casademont Girona: 2002-2004;
 FC Barcelona: 2004;
 Casademont Girona: 2005 (cedit);
 FC Barcelona: 2005-actualitat;

Ttols.
 1 Supercopa d'Espanya: 2004-05;
 1 Copa del Rei: 2006-07. MVP de la competici.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54220" title="Ashotz" nonfiltered="1315" processed="1313" dbindex="21407">
Ashotz fou un districte de la provncia de Gugarq a l'antiga Armnia, al nord del Vanand i del Shirak, i l'est d'Ardahan. Tenia al nord el Javakh (Javaktia o Djavakhtia).

La principal fortalesa era la d'Ashotz o Ashotsk que va donar nom al territori.

Fou feu hereditari de la famlia de prnceps Ashots o Ashotzi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54221" title="Abelbar" nonfiltered="1316" processed="1314" dbindex="21408">
Abelbar fou un emir qaisita de Manazkert a la segona meitat del segle IX.

Vers el 878 apareix com escorta de l'ostikan d'Armnia Muhammad ben Khalid en el seu viatge cap a Dwin. Vers el 883 o 884 va entrar en guerra contra Ashot I el gran d'Armnia que el va assetjar a la capital de l'emirat, setge que va haver d'aixecar per atendre altres afers al Vaspurakan (884).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54222" title="Bandera de Catalunya" nonfiltered="1317" processed="1315" dbindex="21409">


La Senyera o bandera de Catalunya s la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha d'sser present als edificis pblics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya (article 8.2 de l Estatut d'Autonomia de Catalunya). La senyera t la categoria de smbol nacional de Catalunya (article 8.1 de l'Estatut).

Prov de l'emblema herldic del llinatge dels comtes de Barcelona, un dels ms antics d'Europa, posat sobre tela. L'adoptaren els seus descendents com a comtes de Provena, comtes de Foix, al segle XII, com a reis de Mallorca el XIII i com a reis d'Arag desprs que la branca principal familiar succes a Ramir el Monjo en el regne d'Arag el 1137. A partir de Jaume I els reis les anomenaran senyal reial, Pere el Cerimonis l'anomen bandera de la Casa reial d'Arag, i les crniques medievals, les de Desclot i Muntaner, senyal dels reis d'Arag.

Ms enll del Comtat de Barcelona, la seva identificaci amb tot el Principat de Catalunya es remunta, com mnim, al segle XVII, tal com figura en els escuts del Saln de Reinos del Palacio del Buen Retiro de Madrid. A partir del segle XIX, la Renaixena i el Catalanisme n'afermaren la seva identificaci com a Bandera Nacional de Catalunya. 

 Orgens .

A la Bblia de Citeaux (1109) els personatges bblics hi sn representats amb escuts amb emblemes que seran herldics -xebrons,bandes...- per que encara no ho sn perqu no sn permanents ni hereditaris. L'herldica estava a punt de nixer. A la conquesta de Mallorca del 1115, Ramon Berenguer III comparteix l'host amb Guillem V de Montpeller que ja t insgnies, com indica la crnica de la batalla. La imitaci ser el motor de la difusi rpida de l'herldica per tot Occident. Guillem comte de Luxemburg ja t un segell amb el pen armoriat el 1123. La data del segell noms indica que ja es tenia emblema no quan el va adoptar, que sempre s anterior. Alfons el Cast, el 1187 concedeix a la vila de Millau que pugui incloure a l'escut la nostra ensenya -bandera, pen- ("vexillum nostrum", no scutum o signum). Confirma que l'emblema prov d'una bandera preexistent que Ramon Berenguer IV inclou en el seu escut. L'emblemtica de les banderes s molt ms antiga que l'herldica, que noms tracta dels escuts. Confirma que els emblemes geomtrics coms els pals provenen de banderes ja existents.

 Blasonament .

El blasonament herldic s: en camper d or, quatre faixes de gules.

 Sepulcres de la catedral de Girona .


El document ms antic que es conserva sn les tombes originals romniques de la comtessa Ermessenda i del comte Ramon Berenguer II ( 1082) a la Catedral de Girona, on hi ha pintades 17 franges grogues i vermelles que concorden plenament amb altres anlisis de pigments vermells de la mateixa poca. Les pintures en forma preherldica han d'sser anteriors a l'poca herldica i al 1150, ja que si fossin posteriors les armes s'haguessin pintat en forma d'escut.. Les tombes es trobaven a ambds costats de l'escala de la galilea o vestbul per on s'accedia al temple. La galilea a principis del segle XII encara s'estava acabant d'enllestir i s molt probable que fos llavors quan es pintaren els sepulcres per diferenciar-los de la resta de tombes de la galilea. Aquest vestbul havia de ser ample per poder superar amb l'escala els dos metres de desnivell que tenia amb la seu. Va ser enderrocat a principis del segle XVIII. L'any 1385 es traslladaren els sepulcres a l'interior de la seu i el rei Pere el Cerimonis encarreg a l'escultor Morei nous sepulcres gtics, que van recobrir els primitius romnics, amb esttues jacents dels comtes i escuts barrats. Godofred de Plantagenet, comte d'Anjou ( 1141) tamb t les armes pintades al seu sepulcre a la catedral de Le Mans, des del 1160.

 Documents sigillars . 

Els segells ms antics que es conserven sn 7 exemplars del comte Ramon Berenguer IV de dues matrius. De la primera, sn els segells de 1150, 1157 corresponents a dos documents provenals i de 1160 d'una escriptura del monestir de Poblet. De la segona matriu, i ja en poca del seu fill Alfons el Cast, el de 1164, 1166, 1170 de documents provenals i catalans, i un altre desprs del document, per tant indatable.. Els set segells duien l'emblema herldic dels pals a l'escut i al pen tot i que a la majoria d'ells el pas del temps ha esborrat aquests detalls. El fet que noms en un d'ells aparegui l'emblema automticament indica que a la matriu (dues en aquest cas) hi havia els emblemes. La llegenda a l'anvers diu raimundus berengarii comes barchinonensis i al revers et princeps regni aragonensis . El seu fill Alfons utilitz el segell del seu pare, mort el 1162, durant els primers anys del seu regnat en no tenir segell propi. Com que en el segell no s intitulat comte de Provena l'escut d'armes difcilment pot ser originari de Provena. El nombre de pals ser variable fins que el 1344 es fixaren en quatre als segells de la cancelleria reial. En un primer moment, per, predominaven els tres pals. Els segells dels infants i de les reines tenien menys barres que els dels reis.

 Documents medievals .




A l'edat mitjana ning no discutia l'origen familiar dels comtes de Barcelona de l'emblema dels pals. Es conserven documents des del segle XIV que aix ho testifiquen.

Els documents de la Cancelleria reial neguen l'origen aragons de l'emblema:
El rei Pere el Cerimonis a les seves Ordinacions de la casa Reial, el 1345 "un escut en lo qual sien les armes Darag (territorials) que son aytals, una creu per mig del escut e a cascn cart un cap de sarray"(creu d'Alcoraz).
A la Crnica dels Reis d'Arag i Comtes de Barcelona es diu que Alfons el Cast "mud armes e senyals darag e pres bastons" . A la versi catalana d'aquesta crnica, que Pere ter envi al monestir de Ripoll perqu la guardessin, una miniatura representa el comte Guifr el Pils amb l'escut barrat en homenatge a Carlemany. L'autor va projectar l'emblema del llinatge al pare i fundador de la dinastia. ;
A la Genealogia encarregada pel futur rei Joan I a Jaume Domnech, el 1380, hi diu que Ramon Berenguer IV, desprs de casar-se amb Peronella, "no canvi les armes comtals que ara sn les armes reials";
El rei Pere el Cerimonis, el 1373 "seales Daragn antiguos, y es a saber, el campo crdano y las cruzas blanchas, segund que antigament los reyes Daragn los solan fazer", s a dir, d'abans de la uni.
El mateix rei Pere el Cerimonis, el 1385, man posar escuts barrats a les tombes del comte Ramon Berenguer II, del qui diu que "per Grcia de Du nos descendim de lnia recta" (agnatcia) i de la comtessa Ermessenda. ;
El rei Joan I, el 1384 "senyal antich d'Arag, lo camp blau e la creu blancha.";
La reina Maria de Luna, el 1396, a les Corts catalanes de Barcelona "que les galees no porten banderas, cendals ne panyos de senyal alc sin del comptat de Barchelona, o es, barres grogues e vermelles tantsolament.";
Una descripci del joiells del rei el 1399 on s'hi diu "Item un reliquiari, en lo qual peu ha 6 esmalts, los 3 a senyal Darag e los 3 a senyal reyal de comte de Barchinona.";
El rei Mart l'Hum, el 1406, a les Corts catalanes de Perpiny "Fil, yo us do la bandera nostra antiga del principat de Cathalunya (...) la dita nostra bandera reyal." ;
La reina Margarida, el 1410, "un estandart de tafet blau ab creu blanca Darag".
El rei Alfons el Magnnim, el 1453, concedeix al noble aragons Clavero les armes del nostre Regne d'Arag, la creu de Sant Jordi i els caps de moro (Alcoraz).

El notari de la Generalitat Jaume Safont, el 1466, quan descriu les exquies del rei Pere IV el Conestable ( 1466) a Barcelona, ja parla de bandera de Catalunya "E los 4 d'aquests 8 cavallers portaven 4 banderes (a)rossegants, les dues ab armes de Cathalunya barrades d'or i vermell, e una de Siclia e l'altra blava d'Arag ab la dita crehueta blancha".

Cap de les crniques d'Arag ms antigues publicades a Arag atribueix l'origen del senyal als aragonesos. Una annima de Terol del temps de Joan II,1458-1479, diu que les barres eren de Catalunya i la creu d'Alcoraz, l'emblema d'Arag. La Cornica de Aragn, 1499, de F Vagad diu que la bandera d'Arag s la creu d'Alcoraz. La De Aragoniae regibus et eorum rebus gestis, 1509, de Marneo Sculo "insignias de Aragn que son segun primero diximos una cruz blanca en campo azul"; "Colorado y amarillo que son las armas del condado de Barcelona", Els Anales de la Corona de Aragn, 1562, de Jernimo Zurita "armas del conde de Barcelona, bastones rojos en campo de oro"; "se preferan las armas de Catalua por descender los reyes por lnea de varn de aquellos prncipes", ni tampoc la Aragonensium rerum commentarii, 1588, de Jernimo de Blancas "fueron preferidas las armas de Barcelona a las reales de Aragn".

En els estatuts universitaris de la Universitat de Saragossa, del 1583, s'indica que l'emblema d'Arag s la Creu d'Alcoraz.

Els reis es consideraven del llinatge del comtes de Barcelona i.

 Armorials i heraldistes .
Els armorials van nixer ben entrat el segle XIII, ms d'un segle desprs de la donaci del Regne d'Arag per part del rei Ramir a Ramon Berenguer IV i la majoria anomenen l'emblema noms pel ttol principal del sobir, rei d'Arag, i no inclouen el ttol de comte de Barcelona tot i aix, aquest fet no l'exclou. 
Els dos grans armorials universals medievals, de Gelre i d'Urf, inclouen la creu d'Arista com l'emblema del regne d'Arag abans dels reis de la casa de Barcelona als quals els atribueix els pals. L'armorial de Gelre, 1370-1395, "D'or,  quatre pals de gueules (Barcelone)". i L'armorial d'Urf, 1380, "armes de le conte de Cathalogne."

L'armorial de Vermandois del 1388 inclou l'entrada 1051. Conte de Barsellonne, "dor a 3 paulx de gueulles" , el de Charolais 1425 diu que el rei d'Arag porta les armes dels comtes de Barcelona i el Le Blancq, que utilitza fonts de 1420 indica que els pals als reis d'Arag li vnen dels comtes de Barcelona.

Per l'heraldista Paul Adam-Even "la prova decisiva que els pals eren les armes dels comtes de Barcelona resulta del fet que els comtes de Provena i els comtes de Foix, descendents, ja sigui per lnia masculina o femenina, de la casa catalana abans de l'aliana aragonesa, van portar els pals en els escuts, cosa que no haguessin pogut fer si haguessin estat armes prpies de la casa d'Arag, d'on no eren descendents."

Avui en dia, s acceptat per tota l'herldica internacional que el segell ms antic amb l'emblema herldic del pals s el de 1150 de Ramon Berenguer IV. Tamb ho accepten els aragonesos Faustino Menndez-Pidal  i Alberto Montaner Frutos  

 Llegendes .

La llegenda ms antiga que ens ha arribat escrita sobre l'origen de l'emblema s d'una crnica de 1509 que diu que eren les armes d'Otger Catal, mtic fundador de Catalunya, i que l'emperador dels francs Llus I el Piets man al tamb mtic Guifr d'Arri, comte de Barcelona, que les ports ell i els seus successors. L'armorial de Llupi, compilat entre 1530-1544 assigna l'escut dels quatre bastons a Otger Catal.

Per la llegenda ms coneguda s de l'any 1551 i diu que el mateix emperador Llus el Piets (814-840), va mullar els seus dits amb la sang que li brollava de les ferides a Guifr el Pils, Comte de Barcelona, en la batalla contra els normands i pass els quatre dits per sobre de l'escut daurat del Comte.

F. Diago, el 1603, canvia el nom de l'emperador pel de Carles II el Calb, (840-877), contemporani del fins aleshores noms comte d'Urgell i de Cerdanya, Guifr el Pils, tot i el fet que qui va nomenar aquest, al 878, Comte de Barcelona, Girona i Besal fou Llus el tartamut (877-879).

 Identificaci histrica amb Catalunya . 

Catalunya, com la resta de territoris de l Europa feudal, no va tenir cap bandera territorial prpia abans de l'aparici de les nacions contempornies al segle XIX.

La preeminncia de la ciutat de Barcelona dintre del Principat va fer que en ocasions aparegus representat el territori en mapes i portolans per la bandera de Barcelona, el que ha creat la confusi en algunes persones per creure que aquesta era la bandera de Catalunya. Cal dir que la Generalitat de Catalunya va elegir al segle XIV la creu de Sant Jordi com a senyal representatiu nicament de la instituci.

A principis del segle XX va aparixer l'estelada, una bandera reivindicativa de la independncia dels Pasos Catalans, que afegia un estel a les barres tradicionals, imitant la bandera de Cuba.

 Teories aragoneses .


Alguns autors aragonesos del segle XX, trencant la tradici historiogrfica aragonesa, han reivindicat l'origen aragons de l'escut dels pals amb diverses teories.

Teoria de la instituci del casamiento en casa al s.XII. .
L'escut seria propi del llinatge d'Arag ja que Alfons el Cast va heretar el llinatge de la seva mare Peronella, i no el del seu pare, en haver-se aplicat la figura jurdica del dret aragons del Casament a casa en la donaci del regne de Ramir a Ramon Berenguer. Aquesta teoria va ser refutada el 1997 pel doctor en dret Josep Serrano Daura. ja que no existeix cap rastre documental d'aquesta instituci en el segle XII, la seva existncia seria incompatible amb les diferents compilacions dels furs de Jaca fins a finals segle XIV i amb els furs d'Arag de 1247, i que, a ms a ms, els juristes aragonesos que ms han estudiat la instituci noms la remunten al segle XVIII. A ms a ms, si Alfons hagus heretat el llinatge de sa mare aquest hagus estat el de la casa de Pamplona o Ximena propi dels reis d'Arag anteriors a l'arribada de la casa catalana. 

Els colors papals i els cordills de les bolles dels documents papals.
El rei d'Arag i Pamplona, San Ramrez va infeudar-se ell i el seu regne a la Santa Seu el 1089 i hauria adoptat els colors del seu nou senyor feudal que serien groc i vermell. Que aquests eren els colors "ho demostrarien" dos frescos del 1247 on es veu el Papa amb un signfer que porta un conopeum amb aquests colors.(fig.1) i. Els frescos sn de la capella de Sant Silvestre reconstruda al XIII, s a dir, sn posteriors a la visita a Roma que va fer el rei Pere el Catlic, acompanyat per nobles catalans i provenals per fer-se coronar pel Papa el 1204. En aquesta visita, el rei ofer al papa el seu emblema i aquest accept portar-lo ell i els seus successors.
No hi havia armes ni pen amb armes de l'Esglsia catlica anteriors al segle XIII i quan les van tenir no van ser palades sin dues claus en sautor. . Els colors de l'esglsia a l'edat mitjana era el vermelli si fos certa aquesta teoria Navarra tamb tindria les barres en el seu escut en ser un emblema del llinatge. L'actual bandera de Roma, groga i vermella, va ser adoptada el 1860.

Quant als colors dels cordills, les referncies d'una cinquantena de documents papals que es conserven amb bolles, dels segles XI i XII, indiquen que els cordills que les subjectaven eren de colors verd, blau, blanc, groc o vermell barrejats entre ells. Documents que combinessin el groc i el vermell noms n'hi ha vuit.

 Altres teories .
Una altra hiptesi ha sigut proposada per l'historiador i heraldista  Michel Pastoureau, qui veu en el matrimoni de Ramon Berenguer III de Barcelona i de Dola de Provena l orgen de l'escut amb quatre pals. De fet, a la vall del Roina i al piemont alp s on el escuts ornats de pals sn ms nombrosos.

 Referncies .


 Vegeu tamb .	
 Senyera Reial;
 Estelada;
 Bandera del Pas Valenci;
 Bandera de Mallorca i Bandera de les Illes Balears;
 Bandera d'Arag;

 Enllaos externs .

Teoria de l'origen de la Senyera, segons Armand de Fluvi;
Teoria de la territorialitat de la Senyera al segle XIV, exposada per Armand de Fluvi;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54223" title="Fotograma" nonfiltered="1318" processed="1316" dbindex="21410">

Un fotograma (frame), o quadre de pellcula, s una de les moltes imatges individuals en una pellcula de cinema, l'element ms petit de la pellcula. Si es projecta una cadena de fotogrames a una determinada freqncia, com a mnim 12 fotogrames/segon, podem obtenir sensaci de moviment. En el cas de la televisi, utilitzant la resoluci completa de NTSC o PAL, un fotograma consta de dos camps entrellaats.

 Mida .

La mida d'un quadre de pellcula varia depenent del format d'aquesta. Podem tenir des del format de 8mm, amb una mida de 4,8 per 3,5mm, fins a un quadre d'IMAX de mida 69,6 per 48,5mm; tot i que el ms utilitzat s el de 35mm, de 22 per 16, mida estndard utilitzada en cinema.

Pel que fa a la mida del fotograma, hem de tenir en compte que quan ms gran s, ms definici tindrem. Per exemple, si reprodum un format de 35mm i un de 70mm en la mateixa pantalla, pel format de 35mm haurem d'ampliar molt ms la imatge que amb la de 70, amb lo qual tindrem menor resoluci. Els fotogrames dels diferents formats sempre sn ms amples que alts degut a que el camp de visi hum s elliptic.

Tamb varien les proporcions del fotograma en funci de la relaci d'aspecte amb que es capta la pellcula. Les cmeres utilitzades per la filmaci permeten modificar la mida de l'obturador per tal d'adaptar la relaci d'aspecte segons el format desitjat. Els formats ms utilitzats a cinema sn 1:1,66 i 1:1,85.

 Freqncia .

L'ull hum s capa de percebre moviment a partir d'una cadena de fotogrames degut al fenomen phi i a la persistncia.

Al cinema, per estalviar costos en el celluloide, s'ha optat per representar 24 fotogrames per segon, suficient per a proporcionar una sensaci de moviment correcta. No obstant aix, la presentaci directa d'aquests fotogrames produiria una sensaci de parpelleig. Per evitar-lo, el que es fa s presentar dues vegades el mateix fotograma. Aix obtenim una sensaci d'uniformitat a la pantalla.

Alguns formats de cinema han utilitzat ms fotogrames per segon, com per exemple les pellcules de 70mm, que utilitzaven 30 f/s, o els cinemes IMAX, que utilitzen 60 fotogrames per segon. Per el que normalment s'utilitza sn 24 fotogrames per segon.

 Formats .

Tamb s'ha de tenir en compte que quan es parla d'un determinat format realment el que s'est indicant s l'amplada de la pellcula (fotograma ms perforacions). I dins d'aquest format hi pot haver diferents tamanys de fotograma indicats amb la relaci d'aspecte. Per exemple, podem parlar del format 35mm i dins d'aquest hi podem trobar diferents relacions d'aspecte.

Els formats de les pellcules utilitzades en el cinema els podem classificar en dos grups:

 Pas estret: Sn aquells formats que tenen una amplada de la pellcula inferior als 35mm. Com per exemple, el 8mm i el 16mm.
 Professionals: Amplada ms gran de 35mm. Com per exemple, el 35mm o el 70mm.

 Tipus de filmaci .

Hi ha dos tipus de filmaci:

 La filmaci ordinria, on els quadres sn fotografiats automticament, un rere l'altre, en una cmera.
 Efectes especials o filmaci d'animaci, on els quadres molt sovint s'enganxen un per un.

 Bibliografia .


 Francesc Tarrs. Sistemas Audiovisuales. Televisin analgica i digital. Edicions UPC;
 Xavier Gir. Apunts assignatura Comunicacions Audiovisuals. EUETIT;

 Vegeu tamb .
 Quadre;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54228" title="Guernsey" nonfiltered="1319" processed="1317" dbindex="21411">



La Batllia de Guernsey s una dependncia de la Corona Britnica, que amb Jersey forma part de les Illes Anglonormandes. Endems de l'illa de Guernsey comprn les d'Alderney, Sark, Herm, Jethou, Brecqhou, Burhou i altres illots.

 Administraci .
En la direcci de l'illa hi ha un Lieutenant Governor nomenat per la reina d'Anglaterra, amb els mateixos poders que a Jersey, i l executiu s en mans de l Assemblea dels Estats, que s formada per:

 12 counselors;
 Un bailiff  (qui amb els counselors formen la Court Royal de Guernsey);
 Un procurator, que detindr el poder judicial;
 33 deputies populars;
 10 douzaines (representants parroquials);
 2 representants per Alderney.

Tots ells sn escollits per sufragi universal.  

 Histria .
Cap a l'any 6000 AC l'ascens mundial del nivell del mar va transformar els fins a llavors promontoris del continent europeu en les actuals Illes Anglonormandes. En aquest temps, agricultors neoltics van poblar les costes i van construir els dolmenes i menhirs. La illa de Guernsey cont tres menhirs esculpits de gran inters arqueolgic; el dolmen conegut com L'Autel du Dehus tamb cont una detat de dolmen. 

Durant la seva migraci a Bretanya empesos per l'assentament a Gran Bretanya dels saxons, els britnics van ocupar les illes Lenur (l'antic nom de les Illes Anglonormandas) incloent Lisia (Guernsey) i Angia (Jersey). Anteriorment es pensava que el nom original de l'illa era Sarnia, per la investigaci recent mostra que era el nom llat per a la illa de Sark. Procedent del regne de Gwent, Sant Sans (l'abat de Dol, a Bretanya) s acreditat com a introductor de cristianisme a Guernsey. 

En 933 les illes van passar a dependre directament del Ducat de Normandia a l'annexionar-se aquest al Ducat de Bretanya. L'illa de Guernsey i altres Illes Anglonormandes representen els ltims remanents del Ducat medieval de Normandia. A les illes, el sobir d'Anglaterra ostenta el ttol de Duc de Normandia. 

Guernsey va ser ocupat per tropes alemanyes en la Segona Guerra Mundial. Abans de l'ocupaci, molts nens del Guernesey van ser evacuats a Anglaterra per a viure amb parents o forasters durant la guerra. Alguns nens mai van ser reunits amb les seves famlies. Durant l'ocupaci, moltes persones de Guernsey van ser deportades pels Alemanys a camps en el sud-oest d'Alemanya, notablement a Biberach un der Riss i internades en el Camp Lindele.

 Divisi administrativa .
L'illa de Guernsey s dividida en 10 parrquies:



 Enllaos externs.

States of Guernsey - Pgina oficial;
Guernsey Tourism - Pgina oficial;
This Is Guernsey - Portal local;
The Guille-Alls Library - Llibreria Pblica Guille-Alls  ;
Mapa de Guernsey;
Guernsey Airport (EGJB) - Aeroport de Guernsey (EGJB);











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54229" title="Exploraci entrellaada" nonfiltered="1320" processed="1318" dbindex="21412">
L' exploraci entrellaada (interlaced scanning) s un mtode d'adquisici d'imatge inventada per Randall C. Ballard, ingenier de la Radio Corporation of America, l'any 1932. 
Consisteix en la divisi d'un fotograma de video en dos meitats o camps, separant les lnies horitzontals en parells i senars. L'objectiu d'aquesta exploraci s eliminar el flickering (parpelleig) mostrant 50 imatges per segon a partir d'un senyal original de 25 imatges per segon.
Aquest tipus d'exploraci s'utilitza en els sistemes de transmissi de senyals de televisi analgica que, segons el seu nmero de lnies i la seva freqncia de quadre, es divideixen en:
PAL/SECAM: 25 quadres/segon i 625 lnies/quadre.
NTSC: 30 quadres/segon i 525 lnies/quadre. ;

 Breu histria .
L'entrellaat s una tcnica de millora de la qualitat de la imatge d'una senyal de vdeo especialment en dispositius CRT , sense consumir ample de banda extra. L'entrellaat fou inventat per un enginyer de la Randall C. Ballard (RCA) l'any 1932. Fins a la dcada dels 70 aquesta tcnica va estar limitada a la televisi, posteriorment s'expandiria en l's de les pantalles dels ordinadors, tanmateix, la creixent demanda dels requeriments dels usuaris en quant a definici i l'aparici d eles pantalles LCD marginaren el seu s en els darrers temps, quedant desplaat en part per l'escanneig progressiu.

L'exploraci entrellaada (2:1), es va implantar en la televisi analgica per a reduir l'ample de banda, que s de 4.2 MHZ en el sistema de TV NTSC. 


 Principi i Descripci .
 Principi .
Com moltes altres tcniques, la exploraci entrellaada es basa en les limitacions del sistema visual hum. L ull hum percep moviment a partir d una freqncia de reproducci de 12 fotogrames/segon, pero a freqncies tan baixes, a la pantalla s'aprecia parpelleig (flickering) degut a les limitacions de la resoluci temporal de l'ull.

La resoluci temporal de l ull ve marcada pel fenmen de la persistncia visual que es basa en el fet que la sensaci de lluminositat desprs d una excitaci lluminosa no desapareix immediatament, sin que tarda un temps en desaparixer (Exemple: quan apaguem un televisor, durant un instant de temps seguim veient la imatge en pantalla).

A partir d aquest fenmen, s va extreure la Llei de Ferry-Porter, que, en funci del nivell de brillantor mitja de la excitaci B, proporciona un llindar a partir del qual el sistema visual hum no aprecia pampallugues. 




S ha demostrat que pel nivell de brillantor habitual en pantalles, aquesta freqncia de reproducci oscil la entre els 40 i el 60 Hz.
En cinema la captaci d imatges es fa a 24 fotogrames/s i en televisi a 25 fotogrames/s. Aix doncs, per no tenir flickering a la pantalla, hi hauria dues opcions:
Gravar al doble de freqncia: ms car.
Enviar el doble de fotogrames: ms ample de banda. ;
La soluci s el sistema d'exploraci entrellaada.

 Descripci .

L exploraci d una imatge es realitza de la mateixa manera que es llegeix un llibre, es divideix la imatge en lnies horitzontals i es llegeixen de dreta a esquerra i de dalt a baix.
Primer es llegeixen les lnies imparells i desprs les lnies parells, obtenint aix dos camps anomenats camp parell i camp senar. La proximitat entre lnies consecutives fa que l' ull de l' espectador integri els dos quadres com a imatges completes i obtingui la sensaci que aquestes es van refrescant al doble de la freqncia real. Amb aquest mtode s'aconsegueix mantenir un cabdal d informaci redut, s a dir, un menor ample de banda a transmetre, per suficient perqu en recepci tinguem la representaci de les imatges sense que aparegui el fenomen de parpelleig (flicker). 





Aix vol dir que cada frame o fotograma cont dos camps que s exposen en dues passades de lnies d exploraci alterna, on cadascun d ells t una de cada dues lnies horitzontals del fotograma. El fotograma complet sols es veuuna vegada han recorregut el seu cam les lnies d exploraci del primer camp i posteriorment les del segon.s important destacar que l entrellaat s tan sols un tret caracterstic de la captura i reproducci de les imatges, no s un component estructural dels formats d arxiu ni dels mitjans de reproducci. 
Per entendre-ho millor, imaginem-nos que els dos quadres inferiors estan integrats en la pantalla d un televisor per on es passa una pellcula.Per cada fotograma de la pellcula primer cal que facin el seu recorregut progressiu les lnies del Camp 1 i posteriorment les lnies del Camp 2.



 Detalls tcnics .
 Conceptes previs .
Prviament s'han de definir un parell de conceptes per a entendre per qu s'utilitza l'exploraci entrellaada. Per una banda en un sistema d'entrellaat s important determinar quina ser la seva definici horitzontal () i tamb cal esmentar la importncia de la durada del temps de lnia activa ().  s el nombre de cicles que caben a la pantalla per unitat d'amplada i es mesura en cpw (cicles per wide). s el temps necessari per a projectar una linia.
Les relacions que segueixen aquests conceptes sn les segents:

On BW s l'ample de banda del senyal rebut. alhora s el temps de lnia real ())s el temps de guarda (), que per a casos aproximats es pot dir que:

Amb  la freqncia d'imatge i  el nombre de lnies horitzontals.
El fet d'entrellaar repercuteix, per tant, en la freqncia d'imatge dividint-la per un factor 2 (recordem que cada imatge es descomposa en dues). s a dir, per a un sistema de 50Hz amb entrellaat obtindriem una freqncia d'imatge de 25Hz . D'aquesta manera podem veure perfectament que l'ample de banda resultant resulta ser la meitat que si no utilitzssim entrellaat (exploraci progressiva).

 Implementaci .


Per tal d' obtenir un correcte entrellaat dels quadres, es necessari fer servir un senyal, que controli amb precisi la desviaci del feix en el tub de raigs catdics. Aquest tipus de senyals reben el nom de senyals de deflexi.
Els senyals de deflexi tenen forma de  dent de serra , on el perode dels senyals coincideix amb el perode de lnia per la deflexi horitzontal i amb el perode de camp per la deflexi vertical.
Aquesta desviaci del feix de llum del tub de raigs catdics s d' esquerra a dreta i de dalt a baix, corresponent el valor mxim del senyal amb la posici del feix a l esquerra de la pantalla i el valor mnim amb la posici del feix a la dreta de la pantalla.

Per tal de mantenir la periodicitat del senyal d'escombrat que controla el feix, es va decidir que el nombre de lnies d una imatge ha de ser un nombre imparell. Aix cada camp ha de tenir un nombre de lnies completes ms mitja lnia addicional.
De manera que el primer camp acaba quan el senyals d escombrat horitzontal es troba a la meitat de la pantalla, permetent que el feix de llum pugui tornar a l extrem superior tot centrant-se en la pantalla. Aquesta primera mitja lnia del segon camp comenar just per sobre de la primera lnia del camp anterior, la segona lnia es dibuixar just entre la primera i segona lnia del camp anterior, i aix successivament; tot aconseguint una perfecte imbricaci entre les lnies dels dos camps.

Com que les transicions entre lnies o camps no pot ser instantnia, es va introduir el temps de guarda, per tal de que el feix de llum tingui temps per tornar a la part esquerre de la pantalla. Durant aquest temps de guarda no es pot transmetre informaci de luminncia, s a dir, l energia del feix ha de ser nul la, de no ser aix es podria observar el retorn del feix en pantalla.
Per tal de no malgastar l ample de banda s aprofita el temps de guarda de lnia per transmetre senyals de sincronisme de lnia i una referncia de fase de la portadora de la informaci de croma, i el temps de guarda de camp s aprofita per transmetre senyals de sincronisme de camp, teletext i senyals de prova.

El perode de transici no s lineal ja que les bobines de deflexi representen una crrega inductiva que impedeix la commutaci instantnia del generador de dent de serra, aix que apareixen unes oscil lacions anomenades de Barkausen.
El temps de guarda de lnia i de camp sn diferents, en el sistema de televisi PAL sn de 12  segons i 1 6ms, respectivament. Com que el temps de lnia s de 64  segons, quedaran  54  segons per envair l informaci de luminncia.

 Altres conceptes .

En televisi a ms de la definici horitzontal, el temps de linia activa i el nombre de linies horitzontals existeixen altres parmetres. Aquests sn la relaci d'aspecte (W/H) i la definici vertical ().
La relaci d'aspecte s una ratio adimensional que dna informaci sobre les dimensions reals de la pantalla. W s l'amplada de la pantalla i H l'alada. S'utilitza per a calcular la definici horitzontal i la definici vertical en funci d'una certa distncia a la que se situa l'observador (normalment sol ser de 6H amb una resoluci ocular 1'). Usualment solen ser de 4:3 o b de 16:9 (visi panormica).
, anlogament a , s el nombre de cicles verticals que caben en una pantalla per unitat d'alada i es mesura en cph (cicles per high). La definici vertical per a un sistema ideal hauria de ser de /2 (s a dir, podria representar el nombre mxim de cicles verticals, sabent que el cicle mnim necessita dues lnies per a representar-se). A la prctica aix no s aix; s'ha de considerar el factor de Kell calculat com a el nombre real de lnies horitzontals representades () dividit entre la meitat del nombre de lnies actives (). Per tant:




 Aplicaci als sistemes de transmissi de TV .
Pel que fa a la visualitzaci d'imatges en la TV tradicional analgica, a Europa s'utilitza el sistema de TV PAL, mentre que als EUA, Jap i pasos com el nostre usen el NTSC. En aquest sistema es mostren un total de 30 quadres o frames per segon. Cadascun consta de 525 lnies. El sistema s entrellaat, la qual cosa significa que cada quadre est format per dos camps independents: les lnies senars, que es dibuixen primer a la pantalla, i les lnies parells. Aquest traat succeeix tan rpid que l'll hum difcilment ho percep, sobretot quan es transmet una imatge en moviment. Tanmateix, el format entrellaat s inadequat per a la correcta exhibici de certes imatges esttiques, especialment aquelles que contenen objectes amb lnies horitzontals de poc gruix. L'aparici i desaparici dels camps parells i senars de la imatge causa aleshores un efecte visual de parpelleig d'aquestes lnies horitzontals.

Com ja s'ha vist, les principals caracterstiques que presenta l'exploraci entrellaada es poden resumir en: tecnologia mpliament experimentada en el sistema PAL, millor ressoluci espacial per un determinat ample de banda, menor amplada de banda, notable parpelleig (flicker), major complexitat de processament que l'exploraci progressiva i no adequada per a pantalles de nou disseny (plasma, LCD, etc.).

 Inconvenients .

El vdeo entrellaat est dissenyat per ser enregistrat, transms i mostrat en el mateix format, s a dir, entrellaat. Donat que cada frame de l entrellaat est compost per dos camps capturats en diferents instants de temps, es pot donar el cas que all que estem enregistrant es mogui prou rpid com per aparixer en diferents posicions quan cadascun dels camps s capturat; aix causar un desfasament de moviment. Aquesta alteraci es podr apreciar ms fcilment quan aturem la imatge o b quan la freqncia a la qual es reprodueix s molt menor que la freqncia a la qual s ha enregistrat.

Degut a que actualment les pantalles dels ordinadors utilitzen el sistema progressiu, en veure imatges enregistrades amb entrellaat podrem observar efectes no desitjats. Habitualment, quan s ha d editar un vdeo, emprem un ordenador, aix doncs, a menys que utilitzem un hardware especfic per poder veure correctament la imatge, no aconseguirem tenir una percepci real de com es veur el vdeo quan s emeti per televisi.

Pel que fa als efectes no desitjats, podem trobar 4 casos diferents:

 El primer inconvenient s que en les transicions verticals s aprecia un lleuger parpelleig, aquest efecte es coneix com vibraci interlnia (interline Twitter), que consisteix en qu en els extrems horitzontals s aprecia un efecte de parpelleig de freqncia meitat del quadre.



 Un altre efecte, s el d arrossegament de lnia (Line Crawl). Aquest ve donat per la diferencia de temps en l enregistrament de les imatges en diferents instants de temps, la qual cosa pot donar la sensaci que els contorns s estan desplaant en sentit vertical, quan realment la imatge roman esttica.

 El principal inconvenient s la prdua de resoluci vertical respecte la que s obt amb el mateix nombre de lnies si s utilitza l exploraci progressiva. Aquest fet va ser experimentalment provat per Kell.

 L efecte pinta  es dna perqu els camps entrellaats estan poc correlacionats, s a dir, l entrellaat no s correcte. El que passa en aquest cas s que veiem la diferencia entre els dos camps al contorn de la figura.


Tot i aquests inconvenients, l exploraci entrellaada es pot considerar una gran fita sense la qual no hagus estat possible o hauria estat difcil, dur a terme la transmissi d imatges de televisi en el moment que van comenar les primeres emissions.

 Avantatges .

La implementaci del model entrellaat va venir motivada per la necessitat de transmetre imatges amb resultat ptim i respectant les restriccions d'ample de banda. 
Calia doncs cumplir una premisa complicada: enviar suficient informaci per emetre amb una cadncia d imatges que no fes visible el parpalleig i evitar que l ample de banda s exceds (problema que s accentuava amb l aparici de les imatges en color). L entrellaat fou una gran soluci com a resposta a aquestes limitacions.
	L ample de banda (normalment mesurat en Mhz en cas del video anal lgic i tasa de bits en el cas de sistemes digitals) es redueix en un factor de dos respecte els sistemes progressius i per un determinat nombre de lnies i freqncia de refresc. ;
	L altre gran ventatge s la fluidesa de moviment; en un partit de futbol per exemple si desentrellaem el senyal apreciarem fcilment falta de fluidesa.

 Present i futur .

Actualment, el problema del parpelleig s ha solucionat d una manera diferent, s utilitzen memries que emmagatzematgen la imatge completa i posteriorment, la repeteixen els cops necessaris, aconseguint un major refresc de la imatge. 

Dues tcniques que es fan servir dins l mbit domstic sn:

         Repetir dues vegades cada quadre per continuar efectuant l exploraci entrellaada, per tant, en un sistema com el PAL on es reprodueixen 50 quadres per segon, arribem a obtenir 100 quadres per segon.
        Emmagatzemar la imatge sencera per representar-la posteriorment sense efectuar exploraci entrellaada, s a dir, emmagatzemem els dos quadres entrellaats i els ajuntem per representar-los dues vegades, per tant, obtenim 50 imatges per segon. ;
Aquesta per no s una bona soluci ja que la imatge est explorada de manera entrellaada i no evitem amb aquesta tcnica els inconvenients d'aquest tipus exploraci.

Avui en dia per, amb l'aparici i introducci de la televisi digital, aquest sistema anir perdent fora al mercat. L'ample de banda necessari per emetre un programa per exemple, ja no t res a veure amb el que es requeria amb sistemes anallgics. Aix doncs, podem enviar imatges progressives a 50/60 imatges per segon.

D'aquesta forma ens beneficiarem dels avantatges del sistema progressiu que a grans trets serien:

 Qualitat cinematogrfica sense parpelleig (flickering).
 Compressi ms eficient.
 Bit-rate menor per una bona qualitat d'imatge.
 Mxima facilitats de conversi bidireccional de la resoluci. ;
 Mximes facilitats per a reduir el soroll.
 Totalment compatible amb la nova generaci de pantalles (Pantalla de plasma, LCD, FED, ILA, D-ILA...);
 Millor resoluci vertical percebuda (factor Kell).

 Entrellaat i pantalles .

En la pantalla de televisi l'efecte de parpadeig s suportable, tot i que es percep en determinades condicions. Fa pocs anys que existeixen altres televisors amb una freqncia de quadre ms gran. Donat que l'emisora continua enviant el mateix, el que es fa s repetir-ho dos cops en la meitat de temps, per la qual cosa ara el parpadeig resulta quasi indetectable.

En informtica es va comenar amb imatges entrellaades donat que s'aprofitaren els desenvolupaments bsics que s'havien dut a terme en les pantalles de televisi. Per degut a qu se solen passar moltes hores davant la pantalla de l'ordinador, de seguida es va percebre que el parpadeig produa fatiga. La primera millora consist en augmentar la freqncia de quadre (dels 60 originals -pels orgens americans- es va passar als 75 o fins i tot als 100 o 120 Hz). A ms, s'utilitza l'exploraci no entrellaada, amb la qual cosa es milloren les condicions de visualitzaci. Aix, actualment quasi totes les pantalles d'ordinador es fabriquen per funcionar amb exploraci no entrellaada i amb freqncies de refresc elevades.
Aix doncs, en una pantalla d ordinador, s empra el sistema de vdeo no entrellaat o tamb anomenat d exploraci progressiva. En aquest cas, les lnies de cada fotograma s exposen en un sol recorregut, que va de dalt fins a baix, i la imatge apareix progressivament a mesura que el recorregut linealavana.




Tanmateix, hi ha tipus de pantalles, com per exemple les LCD, que no tenen aquesta casustica que s'ha comentat, doncs els punts estan constantment illuminats. Aix no treu, per, que presentin altres problemes.

 Entrellaat i ordinadors .

A la dcada dels 70, es va comenar a utilitzar els sistemes de TV per a ordinadors i videojocs com a monitors. Fins al moment el senyal NTSC de 480 lnies cobria molt ms enll de les capacitats grfiques dels ordinadors, de manera que aquests sistemes vren comenar a utilitzar un senyal de video ms senzill: escanejar progressivament. Per tant, aix va implicar una redefinici en els senyals que per al cas de NTSC va ser 240p i per al PAL de 288p. Mentres per als equips domstics es podia generar aquest tipus de senyals, els organismes reguladors van prohibir la difusi en aquest tipus de format. Els monitors estndards com els CGA eren simplificacions del NTSC, el qual millorava la imatge omitint la modulaci del color i permitint ms connexions directes entre els sistemes grfics i el tub de raigs catdics (CRT en angls).

A mitjans dels 80 aquests sistemes van comenar a quedar obsolets per als monitors. La companya Apple amb el seu model Apple IIGS va tenir moltes dificultats per emprar el sistema antic en altes resolucions (640x200) que deformaba notablement la imatge real (per l'efecte de no tenir pxel quadrat). Ja que no eren sistemes per a difusi, l'ample de banda no era una limitaci i per tant es podia passar la barrera establerta per NTSC o PAL. Apple va treure la seva versi de 342p i EGA per a IBM el seu de 350p. L'empresa Amiga va crear un senyal NTSC (com una variaci del RGB) i aix va fer que Amiga domins la producci de video fins a metitats dels 90. Per el fet d'utilitzar exploraci entrellaada va comportar problemes de flickering per a aplicacions tpiques de PC. Al 1987 els ordinadors es van estandaritzar amb VGA i Apple va trigar una mica ms fins que l'estndard de VGA va adaptar-se a la versi estndard de 24 bits de color (tamb introduda al 1987).

A finals dels 80 i principis dels 90, els fabricants de monitors i de targetes grfiques van innovar amb un sistema que de nou utilizava el sistema d'exploraci entrellaada. Aquests monitors funcionaven amb freqncies ms altes, cosa que alleugeria el flickering. En el seu moment foren impopulars; mentres els problemes de parpelleig no eren tan evidents al principi, el cansament de la vista i la falta d'atenci es van convertir en un problema greu. Els fabricants immediatament van desistir amb l'entrellaat i la resta dels anys van haver de donar garanta que els seus monitors eren  sense-entrellaat . Aquest motiu s pel qual la industria dels fabricants d'ordinadors est en contra de l'exploraci entrellaada a la televisi d'alta definici HDTV i pressiona per l'estndard de 720p. Tamb la industria est pressionant per a sistemes ms enll del 720p; en concret per als pasos amb NTSC el model 1080/60p i per als pasos amb PAL el de 1080/50p.

 Enllaos externs .
LLibre Sistemas audiovisuales I. Televisin analgica y digital, de F. Tarrs;
 http://cintliluna.blogspot.com/2007/11/1.html;
 http://www.docum.com/tekno/entrela.htm;
 http://jesubrik.eresmas.com/progresivo.htm;
 http://jesubrik.eresmas.com/exploracion.htm;
 http://www.fuac.edu.co/autonoma/pregrado/ingenieria/ingelec/proyectosgrado/compresvideo/video_analogo.htm;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54230" title="Gaucelm" nonfiltered="1321" processed="1319" dbindex="21413">
Gaucelm ( ? - Chalon-sur-Sane, Frana 834), comte de Rossell (812-832), d'Empries (v 817-832), de Conflent i de Rass (828-832).

Origens familiars.

Fill de Guillem de Tolosa i de Cunegunda.

Fets destacables.

Va succeir al seu pare en el comtat de Rossell l'any 812.

L'any 828, un cop acabada la revolta d'Aisso en contra del seu germ, el Duc de Septimnia, es va celebrar a Aquisgr una assamblea presidida per l'emperador. Una de les decisions que es va pendre va ser la de desposer a Guillem, fill de Ber, dels seus territoris. Com a conseqencia, Gaucelm va ser designat nou comte de Rass i Conflent.

Quan l'any segent el seu germ, Bernat de Septimnia, fou cridat a la cort de Llus el Piets, Gaucelm s'encarreg tamb dels comtats d'ell, aix tingu tamb sota les seves mans el comtat de Barcelona, el comtat de Girona i el comtat de Narbona. Aquest fet li va supossar convertir-se, tot i que de manera provisional, en Marqus de Septimnia.

Implicat en les guerres del final del regnat de Llus el Piets, Gaucelm va perdre els honors catalano-septimans a favor de Berenguer de Tolosa, enemic acrrim del seu germ, i fou decapitat el 834.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54231" title="Ahmed ben Isa ben Shaikh" nonfiltered="1322" processed="1320" dbindex="21414">
Ahmed ben Isa ben Shaikh ben al-Salil fou emir de Diyar Bakr i ostikan d'Armnia a Dwin, de la dinastia anomenada Shaybnida o dels Shaybnides (Banu Shayban). Va succeir al seu pare Isa ben Shaikh ben al-Salil Abu Musa al-Dhuhli al Shaybani vers el 882 o 883.

El 884 els nakharars i ishkhans d'Armnia van proposar fer rei al gran prncep Ashot Medz (Ashot I el gran), per per aix calia demanar el perms al Califa. Fou l'ostikan Ahmed ben Isa ben Shaikh, amic particular d'Ashot qui va transmetre la petici a Al-Motamid. Aquest va enviar al prncep una corona reial que l'ostikan li va entregar personalment. 

El 896 el califa li va nomenar un nou ostikan d'Armnia, per va conservar el govern de Diyar Bakr.

El 897 Ahmed ben Isa ben Shaikh, cridat pels feudals de Vaspurakan, va atacar a l'emir d'Arzen, Abul Makhra ben Musa ben Zorara (lleial al rei d'Armnia) i va atacar tamb el principat de Taron, en mans d'una branca dels Bagrtides. Ahmed va matar en la lluita al prncep de Taron, Gurgen, i va annexionar el principat. Tamb l'emirat d'Arzen i les muntanyes de Khoit i Sasun (que abans havien estat de Taron per ara pertanyien a Abul Makhra) fou atacat i annexionat. Abul Makhra fou empresonat i va morir en captivitat. L'hereu de Taron, Ashot fill de David, que era gendre de Shahpuh (germ del rei Sembat I el mrtir), va demanar l'auxili del rei armeni, que va reunir un exrcit (en el qual hi havia contingents georgians, aghuans i de Vaspurakan) i va marxar al sud, va travessar l'Apahuniq, va passar prop del llac Van pel Bznuniq i d'all va entrar al Taron oriental. L'emir Ahmed ben Isa va venir a trobar-lo des de la part occidental. En quest moment el prncep de la casa dels Ardzruni del Vaspurakan, Abu Morvan, va canviar de bndol i secretament es va aliar al Ahmed i va portar l'exrcit reial per contrades inadequades. Al pou d'aigua de Thukh, on l'exrcit armeni va arribar en mal estat, l'emir va passar a l'atac. L'exrcit armeni va aguantar per l'aband del camp per Abu Morvan va portar a l'aband d'altres i l'emir va obtenir la victria. Molts soldats i nakharars armenis van morir.

Ahmed va morir el 898 i el va succeir el seu fill Muhammad ben Ahmed ben Isa. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54232" title="Jersey" nonfiltered="1323" processed="1321" dbindex="21415">


La Batllia de Jersey (en jrriais: Jrri) s una dependncia de la Corona Britnica a la costa de Normandia (Frana). Endems de l'illa de Jersey, tamb inclou les illes deshabitades de Minquiers i Ecrhous. Amb la Batllia de Guernsey forma part del grup de les Illes Anglonormandes. 
 Administraci .
La batllia de Jersey est regida per un Lieutenant Governor nomenat per la Reina d Anglaterra, que s el mxim representant de govern, amb veu i esc als States of Jersey (53 membres), per sense vot, encara que sense dret de veto. El poder legislatiu el detenen l Assemblea dels Estats, que est formada per:

 12 senators, escollits per sis anys;
 12 constables, escollits per tres anys;
 29 deputies, escollits per tres anys;

L executiu resta en mans de la Court Royale, dirigida pel Bailiff, que s nomenat per l Assemblea. Tots els membres sn escollits per sufragi universal. T el seu propi sistema administratiu, fiscal i legal, i corts de justcia. A cada parish (parrquia) hi ha un conntable amb poders civils i un rector amb poders eclesistics.

 Enllaos externs .
  Turisme de Jersey;
  Maison de Jersey en France;
  tats de Jersey;
  Socit Jersiaise;
  Jersey polish Web;

 Bibliografia .
 L migration franaise vers Jersey 1850-1950 de Michel Monteil. Publications de l Universit de Provence. 2005.
 Jersey in Figures 2003 - 2004 des tats de Jersey;
 Cens de Jersey del 2001;














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54234" title="Gausfred I" nonfiltered="1324" processed="1322" dbindex="21416">
Gausfred I d'Empries i de Rossell ( ? - 991), comte d'Empries i comte de Rossell (931-991).

Orgens familiars.

Fill del comte Gausbert d'Empries i Rossell. Va consolidar l'autoritat del llinatge mantenint junts el Rossell, Perelada i Empries. 

Npcies i descendents.

Es cas, en primeres npcies, amb Ava Guisla de Roergue, probablement filla del comte Raimon de Roergue. D'aquest matrimoni nasqueren:
 Hug I d'Empries (v 965-1040), comte d'Empries i comte de Perelada;
 Sunyer d'Empries (?-v 978), bisbe d'Elna;
 Guislabert I de Rossell (?-1013), comte de Rossell;
 Guisla d'Empries;

En segones npcies es cas amb una donzella anomenada Sibilla, amb la qual no va tenir descedncia.

En el seu testament, datat de 989, va dividir els comtats entre dos dels seus fills, aix a Hug li va correspondre Perelada i Empries mentre Guislabert rebia el Rossell.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54236" title="Isa ben Shaikh ben al-Salil" nonfiltered="1325" processed="1323" dbindex="21417">
Isa ben Shaikh ben al-Salil (Isa ben Shaikh al-Shaybani) fou un governador rab que va exercir les seves funcions a Palestina, Diyar Bakr i Armnia.

El 848 apareix esmentat com a funcionari; el 863 ere prefecte de Ramla i ms tard fou governador de Damasc. Fou nomenat governador de la Djezira i Diyar Bakr vers el 870.

El 871, davant l'inactivitat de l'emir Sadjida i ostikan d'Armnia, Abul Sadj Diwdad ben Yusuf Diwdasht, els othmanides de Amiuk i l'emir de Manazkert i d'Apahuniq, atacats pels armenis, van cridar al governador (emir) de Diyar Bakr, Isa ben Shaikh al Shaybani, que fou reconegut pel califa com ostikan d'Armnia (871). Isa va marxar contra Ashot Ardzruni de Vaspurakan que estava assetjant Kokhpanik; Ashot va deixar el setge i ambds exrcits es van trobar prop de la ciutat de Van. El cavalleresc Gurgen prncep de Mardastan no va dubtar en unir les seves forces a les d'Ashot, que era el seu antic enemic, per els rabs eren 15000 i els armenis dos mil. Fou un prncep ardzruni, Gagik Abu Morvan qui va negociar un acord, i ambds exrcits es van retirar i a canvi de parar l'ofensiva i d'entregar hostatges, Ashot fou deixat en pau. Isa es va traslladar a Bardaa on va fixar la seva residncia.

El 877 el lloctinent de l'ostikan, de nom Muhammad al-Yemen, es va revoltar a Bardaa. Durant un any Isa va tractar d'expulsar-lo de Bardaa sense xit. Isa va obtenir el suport del rei d'Armnia per no fou suficient. Com que va passar el temps i Isa no aconseguia imposar-se els feudals armenis van anar a la cort califal a demanar un altre governador i en concret van demanar a Muhammad ben Khalid que havia estat governador del 858 al 862. El Califa ho va concedir (878). 

Va morir l'any 269 de l'hgira, s a dir els anys 882/883. Al govern de Djezira i Diyar Bakr el va succeir el seu fill Ahmed Isa ben Shaikh, que tamb va obtenir del califa el govern d'Armnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54238" title="Xaibnides" nonfiltered="1326" processed="1324" dbindex="21419">

Els Xaibnides (Shaybnides) foren una dinastia (dinastia Shaybnida) originada en la tribu rab del Banu Shayban, que vivia al Nedj, i que tingueren com ancestre a Bakr ben Wail ben Khalikan.

Sota el califa Umar el sahybnida Al-Muthanna ben Haritha, va participar a la conquesta d'Iraq. Els Banu Shayban es van establir llavors a la Djazira (o Djezira), al Diyar Rabia i al Diyar Bakr, i una part tamb a Armnia i al Azerbaidjan.

El 697 el cap Kharigita Shahib ben Yazid ben Nuaym al-Shaybani va poder reunir un grup de membres dels Banu Shayban amb els que va atacar Kufa. Un altra Shaybnida, Al-Dahhak ben Kays al-Shaybani va dirigir un altre revolta kharigita a Kufa el 745.

Man ben Zaida al Shaybani per al contrari va combatre als kharigites i va obtenir el perd del califa Al-Mansur, per desprs va morir a la lluita. El mawla del Banu Shayban, Isa, es va revoltar amb alguns membres de la tribu contra el califa Al-Mansur, per fou derrotat i mort per Ziyad ben Mushkan de la tribu dels Banu Mazin.

El Califa Al-Amin va tenir com a general al cap dels Banu Shayban de Diyar Rabia, Ahmad ben Mazyad al-Shaybani. 

El seu germ Yazid ben Mazyad al-Shaybani fou governador d'Armnia i Azerbaidjan, on va combatre als Khurramiyya, i el 795 va derrotar i matar al cap kharigita Al-Walid ben Tarif al-Shari. Tamb va lluitar contra els khzars que feien incursions a Armnia i Azerbaidjan. En temps del califa Al-Hadi va participar a la lluita contra el rebel persa Wandad-Hurmuzd al Tabaristan. Va morir el 801.

El seu fill Khalid ben Yazid ben Maziyad conegut tamb com Mukhalid va lluitar contra Ubayd Allah ben al-Sari a Egipte el 812 o 813. Fou tamb governador d'Armnia on exercia vers el 830. Son germ Abdallah ben Yazid ben Mazyad va dirigir una expedici a Al-Gharbiyya (Egipte) el 831 o 832.

Isa ben Shaikh ben al-Salil Abu Musa al-Dhuhl al-Shaybani fou el primer a governar Djazira i Diyar Bakr havent estat nomenat pel califa, vers el 870. El 871, cridat pels musulmans d'Armnia, va ser reconegut governador d'aquest pas i Azerbaidjan pel califa, per enderrocat el 877 o el 878 en el govern d'Azerbaidjan pel seu lloctinent Muhammad al-Yemen, el crrec d'ostikan d'Armnia fou donat a Muhammad ben Khalid al que va substituir Ishak ben Kundadjik governador de Mosul. Isa va morir el 882 o 883 conservant noms la Djazira i el Diyar Bakr.

El govern de la Djazira i Diyar Bakr fou reconegut al seu fill Ahmed ben Isa ben Shaikh al-Shaybani al que vers el 883 tamb es va donar el govern d'Armnia que va exercir fins el 886. Va morir el 898.

El seu fill Muhammad ben Ahmed ben Isa al-Shaybani el va succeir com emir de Djezira i Diyar Bakr, per uns mesos desprs li foren arrabassats per ordre del califa. Muhammad fou assignat a residencia i desprs empresonat a Bagdad.

Emirs shaybanides .

Yazid ben Mazyad al-Shaybani, governador a Armnia i Azerbaidjan mort el 801;
Ahmad ben Mazyad al-Shaybani, governador de Diyar Rabia vers 809-813;
Khalid ben Yazid ben Maziyad, governador d'Armnia vers 830;
Isa ben Shaikh ben al-Salil Abu Musa al-Dhuhl al-Shaybani, de Djazira i Diyar Bakr 870-883 (d'Armnia i Azerbaidjan vers 871-878);
Ahmed ben Isa ben Shaikh al-Shaybani 883-898;
Muhammad ben Ahmed ben Isa al-Shaybani 898-899;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54242" title="Arsharuniq" nonfiltered="1327" processed="1325" dbindex="21423">
Arsharuniq fou un districte de la provncia armnia del Airarat, que tenia al nord el Shirak, al oest el Vanand, el Havnuniq i el Gabelian; al sud el Bagrevand, i al est l'Aragadzotn i el Jakatq.

La principal ciutat era Yervandashat, al est del territori, prop de  la confluncia del riu Akhurian amb el riu Araxes (armeni Yeraskh), per la capital fou Bagaran, situada al altra banda del riu Akhurian no lluny de Yervandashat.

La major part del territori va pertnyer al Kamsarakan fins el 772. Desprs el van haver de vendre als Bagratuni. La part dels Mamikonian (al sud) va passar als emirs qaisites de Manazkert el 772 per enla del emir Djahap al-Qaisi amb la darrera princesa Mamikonian.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54243" title="Apahuniq" nonfiltered="1328" processed="1326" dbindex="21424">
Apahuniq fou un districte de la provncia armnia del Tauruberan, situada al nord del llac Van (sense tocar a la costa). Limitava al nord amb el Bagrevand (del que el separa el riu Mel o Megh), a l'est amb l'Aliovit; al sud amb el Bznuniq (marcant el lmit el puig Sipan), i a l'oest amb el Kori, el Harq i el Dalar.

La ciutat de Manazkert (o Manavazkert) era al centre-oest de la regi a la riba del riu Badnots que creua el territori d'est a oest.

Va pertnyer inicialment als Apahuni i desprs als Reshtuni. El 771 fou ocupat per l'emir qaisita Djahap al-Qaisi i es van convertir en l'emirat de Manazkert.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54244" title="Nombre p-dic" nonfiltered="1329" processed="1327" dbindex="21425">
El sistema de nombres p-dics fou descrit per primera vegada per Kurt Hensel al 1897. Per a cada nombre primer p, el sistema de nombres p-dic estn l'aritmtica simple dels nombres racionals en una forma diferent de la manera tradicional en la que s'estenen els nombres racionals als nombres reals o als complexos. Les principals aplicacions d'aquest sistema es produeixen en el camp de la teoria de nombres. 

Aquesta nova extensi es deu a una interpretaci diferent del concepte de valor absolut. Els nombres p-dics apareixeren com a resultat dels intents d'incorporar les idees, tcniques i mtodes de les sries de potncies a la teoria de nombres. La seva influncia, per, avui en dia s'estn molt ms enll d'aquests objectius inicials. Per exemple, el camp de l'anlisi p-dica aporta una forma alternativa d'anlisi matemtica o clcul.

Ms formalment, per una p donada, el cos p dels nombres p-dics s una extensi de cossos de dels nombres racionals. Si considerem collectivament totes les extensions p arribem al principi local-global de Helmut Hasse, el qual ve a dir que certes equacions poden sser resoltes sobre els nombres racionals si i noms si poden sser resoltes sobre els nombres reals i sobre els nombres p-dics per a tot p primer. El cos p t una topologia derivada d'una mtrica, la qual ella mateixa prov d'una valoraci dels nombres racionals. Aquesta mtrica s completa en el sentit que tota successi de Cauchy convergeix. Aix s el qu permet el desenvolupar el clcul en p i s la interacci d'aquesta estructura algebraica i analtica el que dna als nombres p-dics llur fora i utilitat.  

En el context de les corbes ellptiques als nombres p-dics se'ls anomena habitualment nombres -dics, degut al treball de Jean-Pierre Serre on el nombre primer p es reserva normalment per l'aritmtica modular d'aquestes corbes.

 Motivaci .
La introducci ms simple als nombres p-dics s considerar els nombres 10-dics, els quals sn simplement enters en els que permetem que tinguin un nombre infinit de dgits cap a l'esquerra, per exemple el nombre ...9999, i aleshores fem aritmtica usual amb aquests nombres. En altres paraules, fem aritmtica tal com si treballssim amb nombres reals per amb el nombre infinit de digits cap a l'esquerra en lloc de cap a la dreta. Les referncies de ms endavant a valoracions i mtriques sn senzillament raons tcniques que justifiquen les operacions. Per exemple, hom t la operaci

  

que s cert perqu hi ha un nombre infinit de zeros, per tant no podr arribar a aparixer mai el dgit "1" a l'esquerra de tot del resultat. Per tant, un primer resultat 10-dic s que ...9999 =  1. D'aqu podem deduir que els nombres negatius poden sser representats com a expansions en les quals tots els dgits cap a l'esquerra a partir d'un punt sn igual a 9. Aquesta representaci recorda a la usada pels informtics, en la qual els nombres negatius es representen a l'ordinador amb un 1 al bit de l'esquerra de tot: en els nombres 2-dics, els nombres negatius es representaran amb tots els dgits de l'esquerra a partir d'un cert moment igual a 1 (i en general p   1 pels nombres p-dics).

Un aspecte que sol confondre en general s el per qu la p dels nombres p-dics ha de sser sempre un nombre primer. Tal com hem vist anteriorment, aquest no s un fet absolutament necessari, ja que tot funciona raonablement b en base 10 (generalment s'usa el terme nombre g-dic quan g no s un nombre primer). Tanmateix, els nombres p-dics sn molt ms tils a l'hora de fer clculs de tipus analtic ja que s sempre important poder dividir, s a dir, hom vol poder treballar en un cos. El punt clau s que els nombres p-dics formen un cos noms quan p s una potncia d'un nombre primer i a ms a ms, el cos obtingut per a la potncia de p s el mateix que el que obtenim amb p (s a dir, base 16 no s altra cosa que base 2 escrita amb menys dgits). En particular, si p no s una potncia d'un nombre primer, hom pot trobar sempre dos nombres p-dics diferents de zero A i B tals que AB = 0, la qual cosa impedeix la possibilitat que aquests elements tinguin element invers. s un exercici interessant trobar tals elements per a p = 10, com per exemple els segents (s'ha de comprovar que el producte est ben definit sobre els 10-dics):

 

Si p s un nombre primer fixat, aleshores qualsevol nombre enter pot sser expressat en una expansi p-dica (escrivint el nombre en base p) de forma

;

on els ai sn enters entre 0 i p  1. Aix s'expressa dient que el nombre est "escrit en base p". Per exemple, la representaci binria de 35 s 1 25 + 0 24 + 0 23 + 0 22 + 1 21 + 1 20, generalment escrita amb la notaci simplificada 1000112.

La manera habitual de generalitzar aquesta descripci al major domini dels racionals s incloent sumes de la forma:

;

Aquestes sumes basades en successions de Cauchy prenen significat usant el valor absolut com a mtrica. Aix, per exemple, 1/3 es pot expressar en base 5 com el lmit de la seqncia (0,1313131313...)5. En aquesta formulaci, els nombres enters sn justament els nombres que poden sser representats en la forma ai = 0 per a tota i < 0.

Com a alternativa, si estenem les expansions p-diques permetent sumes infinites de la forma

;

on k s un nombre enter (no necessriament positiu), obtenim el cos p de nombres p-dics. Aquells nombres p-dics tals que ai = 0 per a tota i < 0 tamb s'anomenen enters p-dics. Els enters p-dics formen un subanell de p, denotat p. (Nota: p s'usa tamb de vegades per representar el conjunt d'enters mdul p. Si tamb s'usa aquest conjunt, aleshores el darrer se sol escriure /p o b /p. Estigueu segurs de comprovar la notaci per cada text que llegiu).

Intutivament, i de forma oposada a l'expansi base p cap a la dreta, en la qual les sumes sn cada vegada ms petites a mesura que augmenta negativament la potncia de la base p (tal com hem vist en els nombres reals descrits anteriorment), aquests nombres p-dics poden crixer cap a l'esquerra indefinidament. Per exemple, l'expansi p-dica d'1/3 en base 5 s ...1313132, s a dir, el lmit de la seqncia 2, 32, 132, 3132, 13132, 313132, 1313132, ... Informalment, podem veure que si multipliquem aquesta "suma infinita" per 3 en base 5 ens dna ...0000001. Com que no hi ha potncies negatives de 5 en aquesta expansi d'1/3 (s a dir, cap nombre a la dreta de la coma decimal), veiem que 1/3 s un enter p-dic en base 5.

El principal problema tcnic s definir adequadament la noci de suma infinita que doti aquesta expressi de significat. Per fer-ho es necessita la introducci de la mtrica p-dica. Tot seguit presentarem dues solucions equivalents.

 Construccions .
 Punt de vista analtic .
Podem definir els nombres reals com la classe d'equivalncia de successions de Cauchy de nombres racionals. Aix ens permet, per exemple, escriure 1 com a 1,000... = 0.999... . Tanmateix, la definici de successi de Cauchy depn de la mtrica escollida, aix escollint-ne una de diferent, es poden construir nombres diferents dels reals. La mtrica usual que ens construeix els nombres reals s'anomena mtrica euclidiana.

Per a un nombre p donat, definim la mtrica p-dica en  de la manera segent:
per cada nombre racional x diferent de zero, hi ha un nic nombre enter n que ens permet escriure x = pn(a/b), on cap dels enters a i b s divisible entre p. Aix, si ni el numerador ni el denominador dx no contenen cap factor de p, n ser 0. Ara definirem |x|p = p n. Tamb definirem |0|p = 0.

Per exemple, amb x = 63/550 = 2 1 32 5 2 7 11 1
;
;
;
;
;


Aquesta definici de |x|p t l'efecte que les potncies grosses de p esdevenen "petites".

Est demostrat que tota norma en  s equivalent o b a la norma Euclidiana o a una de p-dica per algun p primer. La norma p-dica defineix una mtrica dp en  mitjanant 

;

El cos p de nombres p-dics pot sser definit aleshores com la compleci de l'espai mtric (,dp); els seus elements sn les classes d'equivalncia de successions de Cauchy, on dues successions sn equivalents si la seva diferncia convergeix a zero. D'aquesta manera obtenim un espai mtric complet que s alhora un cos i cont .

Es pot demostrar que en p, tot element x pot ser escrit de forma nica com a 
;

on k s un enter i cada ai s en . Aquestes sries convergeixen a x respecte la mtrica dp.

 Punt de vista algebraic .
En el punt de vista algebraic definim primer l'anell dels enters p-dics i aleshores construm el cos de fraccions d'aquest anell per tal d'obtenir el cos de nombres p-dics.

Comencem amb el lmit invers dels anells /pn (veure aritmtica modular): un enter p-dic s aleshores una successi
(an)n 1 tal que an s en
/pn, i si n < m, 
an   am (mod pn). 

Tot nombre natural m defineix una srie (m mod pn), i pot ser considerat per tant com a un enter p-dic. Per exemple, en aquest cas 35, com a enter 2-dic s'escriuria amb la successi .

Cal destacar que la suma i multiplicaci d'aquestes successions est ben definida, car les dues operacions commuten amb l'operador 'mod'. Tamb, tota successi (an) el primer terme de la qual no s un 0, t invers: com que en aquest cas, per a tota n, an i p sn coprimers, i aix an i pn sn primers relatius. Aix doncs, cada an t invers mod pn, i la successi d'aquests inversos, (bn), s l'invers de (an) esperat.

Cada una d'aquestes successions pot sser escrita alternativament com a sries de forma descrita anteriorment. Per exemple, en el cas del 3-dics, la successi (2, 8, 8, 35, 35, ...) pot sser escrita com a 2 + 2*3 + 0*32 + 1*33 + 0*34 + ... Les sumes parcials d'aquesta darrera srie sn els elements de la successi donada.

L'anell dels enters p-dics no t divisors de zero, per tant podem prendre el cos de fraccions per tal d'obtenir el cos 

p dels nombres p-dics. Notem que en aquest cos de fraccions, cada nombre pot sser escrit de forma nica com a p nu amb un nombre natural n i un enter p-dic u.

 Propietats .
El conjunt dels nombres p-dics s no numerable.

Els nombres p-dics contenen els nombres racionals  i formen un cos de caracterstica 0. Aquest cos no admet un ordre.

La topologia de conjunt dels enters p-dics s la del conjunt de Cantor; la topologia del conjunt de nombres p-dics s la del conjunt de Canor menys un punt (que naturalment seria anomenat infinit). En particular, l'espai dels enters p-dics s compacte mentre que el dels nombres p-dics noms localment compacte. Com a espais mtrics, tant els enters p-dics com els nombres p-dics sn complets.

Els nombres reals tenen una sola extensi algebraica prpia, els nombres complexos; en altres paraules, aquesta extensi quadrtica s ja algebraicament tancada. Per contra, la clausura algebraica dels nombres p-dics t grau infinit. Encara ms, p t un nombre infinit d'extensions algebraiques no equivalents. Un altre cop en comparaci amb els nombres reals, la clausura algebraica de p no s mtricament completa. La seva compleci (mtrica) s'anomena  p. Aqu s'assoleix un final, puix que  p s algebraicament tancat.

El cos  p s isomorf al cos  dels nombres complexos, per tant podem veure  p com els nombres complexos dotat d'una mtrica extica. s important de destacar que l'existncia de tal isomorfisme de cossos depn de l'axioma de l'elecci i que tal isomorfisme no es pot donar explcitament.

Els nombres p-dics contenen les n-sim cos ciclotmic si i noms si n divideix p   1. Per exemple, el n-sim cos ciclotmic s un subanell de 13 sii n = 1, 2, 3, 4, 6, or 12.

El nombre e, definit com a la suma infinita
 ;
no pertany a cap cos de nombres p-dics. Tanmateix, ep s un nombre p-dic per a tot p llevat de 2, pel qual hom ha de prendre com a mnim la quarta potncia. Per tant, e s un nombre algebraic sobre els nombres p-dics per a tota p.

Sobre els reals, les niques funcions amb derivada derivada nulla sn les constants. Aix, sobre p no s pas cert. Per exemple, la funci
f: p   p, f(x) = (1/|x|p)2 per x   0, f(0) = 0,

t derivada zero a tot arreu, per no s ni localment constant a 0.

Donat qualssevol elements r , r2, r3, r5, r7, ... on rp pertany a p (i   val per a ), s possible trobar una successi (xn) en  tal que per a tota p (incloent  ), el lmit dxn en p s rp.

 Generalitzacions i conceptes relacionats .

Els nombres reals i els nombres p-dics sn complecions dels racionals; tamb s possible completar de forma anloga altres cossos, com per exemple els cossos de nombres algebraics generals.

Suposem que D s un domini de Dedekind i que E s el seu cos de fraccions. Els ideals primers no nuls de D s'anomenen tamb llocs finits o primers finits de E. Si x s un element de E diferent de zero, aleshores xD s un ideal fraccional i pot ser factorizat de forma nica com a producte de potncies positives i negatives de primers dE. Si P s un tal lloc finit, escrivim ordP(x) per l'exponent de P en aquesta factoritzaci, i definim
;
on NP denota la cardinalitat (finita) de D/P. Completant respecte aquesta norma |.|P obetnim aleshores un cos EP, la generalitzaci prpia del cos de nombres p-dics en aquest punt.

Hom necessita sovint tenir alhora informaci sobre totes les complecions anteriorment esmentades, les quals donen una informaci "local". Aix es resol amb els grups d'adeles i d'ideles.

Vegeu tamb.
 Teorema de Mahler;
 Algoritme de divisi p-dica;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54269" title="Director teatral" nonfiltered="1330" processed="1328" dbindex="21426">
Un director s la pea principal en el teatre camp en qu supervisa i orquestra el muntatge d'una obra unificant diversos aspectes de producci. La funci del director s assegurar la qualitat i completesa d'un producte teatral. El director treballa amb els individus clau i la resta de l'equip, coordinant la recerca el joc escennic, disseny de vestits, disseny d'illuminaci, representaci, disseny de conjunt i disseny slid per a la producci. El director tamb pot treballar amb el dramaturg sobre obres en curs. En teatre contemporani, el director s generalment el visionari principal, prenent decisions sobre el concepte artstic i la interpretaci del text. Els directors ocupen llocs diferents d'autoritat i responsabilitat, depenent de l'estructura i la filosofia individual de les companyies teatrals. Els directors utilitzen una varietat mplia de tcniques, filosofies, i nivells de collaboraci.

El director, es una posici en ell mateix, una innovaci relativament nova en la historia del teatre, 
els primers exemples apareixent a les darreries del segle XIX i extenent-se i creixent al principi del segle XX.  Abans d'aquesta innovaci, sembla que els actors eren els responsables de representar i de coordinar els esforos. Tot i que algunes produccions i grups individuals encara funcionen sense un director especificat, ara el director es considerat una figura vital en la creaci d'una actuaci teatral.

Estils de direcci.
Dirigir s una forma d'art que ha crescut amb el desenvolupament de la teoria i la prctica del teatre. Amb l'emergncia de noves tendncies els directors adoptaven metodologies i participaven en prctiques noves. En general, els directors adopten un estil de dirigir que cau en una o ms de les categories segents:

  el dictador ;
 En aquest estil de dirigir, el director t un paper fortament assertiu i s molt dominant en el procs de creaci de l'obra teatral. Els assaigs sn ms o menys controlats i previsibles, amb els actors que tenen poc o res a dir.

  els negociador ;
 'El negociador ' s un estil de direcci en la qual el director se centra en una forma ms improvisada i aconseguida d'assaig i creaci, utilitzant les idees de l'equip de producci i actors per formar una obra teatral en un estil bastant democrtic.

  l'artista creatiu ;
 El director es veu a ell mateix o a ella mateixa com un artista creatiu que treballa amb els 'materials' de la creativitat dramtic , sent ells els actors, dissenyadors i equip de producci. L'"artista creatiu" vol l'aportaci dels actors per, com artista, t l'ltima paraula sobre qu s incls i com s'incorporen les idees.

  el confrontador ;
 En aquest estil de direcci, el director cerca un constant dileg i debat amb el csting i amb l'equip de producci sobre les decisions creatives i interpretacions. El director busca fora i activament participa en els intercanvis. Fora d'aquests intercanvis, que pot ser controvertit a vegades o arriscat, surt un producte final disputat.

Molts directors contemporanis utilitzen una amalgama creativa d'estils, depenent del gnere de l'obra, la natura del projecte i el tipus de csting.

Articles relacionats.
 Llista de directors de teatre;
 Dramaturg;
 Director_Cinematogrfic;
 Director Televisiu;
 Director Artstic;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54275" title="Vicente Rocafuerte" nonfiltered="1331" processed="1329" dbindex="21427">
Vicente Rocafuerte (Guayaquil 1783   Lima 1847), poltic i escriptor equatori. President de l'Equador (10-09-1834   31-01-1839).

Abans de la independncia de l'Equador, Rocafuerte es destac com a poltic i la ciutat de Guayaquil l'escoll com a portaveu per a les corts de Cadis de 1812. Fins el 1817 resid a Europa i poc desprs de retornar a l'Equador inici una tasca diplomtica com a representant de Simn Bolvar a Estats Units, Mxic i el Regne Unit, recolzant el projecte bolivari d'uni americana.

Desprs del fracs d'una uni sud-americana i de la Gran Colmbia, Rocafuerte retorn a l'Equador, on combat el govern de Juan Jos Flores i fou desterrat al Per. Posteriorment fou un dels principals impulsors de la revoluci de mar de 1845 que derroc a Flores i el colloc com a president de la Repblica. Durant el seu govern liberalitz l'economia, refora l'educaci primria i universitria i s'enfront a les elits de Guayaquil en un intent d'enfortir la unitat del pas. Una vegada finalitzat el seu govern fou nomenat governador de la provncia del Guayas.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54279" title="Reassignaci d'espectre" nonfiltered="1332" processed="1330" dbindex="21428">
La reassignaci d espectre s una de les maneres en qu la FCC reutilitza part de l espectre freqencial per la seva posterior reutilitzaci.

La FCC (Federal Communication Comisin), va ser creada al 1934 als EUA, i es el comissi encarregada de la distribuci de llicencies als EUA per a la utilitzaci  de l espectre freqencial. La FCC s doncs la que dictamina en quines freqncies pot un sistema determinat operar.

El problema sorgia en el moment en qu la FCC observava com les freqncies s esgotaven i, en conseqncia aix implicava l impediment de la entrada de noves tecnologies que necessitaven de noves freqncies i per lo tant de nou espectre.

Al maig del 2003 la FCC va estudiar el tema i va proposar diferents maneres de poder solucionar aquesta falta de espectre. Una d aquestes maneres en qu la FCC va proposar una soluci a aquest aspecte va ser la reassignaci d espectre.

Aquest aspecte consisteix en que, tant el govern com altres empreses del sector reutilizen el seu espectre disponible per a altres serveis no previstos prviament. s a dir, una empresa amb llicncia per a emetre en un determinat amplada de banda per a un determinat servei, pot utilitzar aquest amplada de banda per a un altre servei no previst inicialment. Per exemple, una empresa de televisi la qual tenia una llicencia per emetre els seus serveis audiovisuals de manera analgica, amb la nova entrada de la televisi digital, la qual necessita menys amplada de banda que una emissi analgica, aquesta empresa podr reutilizar part de l amplada  de banda anteriorment dedicat a la versi analgica para prestar altres serveis. Ja que en el canvi de senyal analgic a senyal digital l amplada de banda a utilitzar pot ser menor i per lo tant ser reutilizat per a un diferent servei.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54318" title="Tauruberan" nonfiltered="1333" processed="1331" dbindex="21429">
Tauruberan o Turuberan fou una provncia de l'antiga Armnia, al nord i nord-oest del Llac Van i al sud de l'Airarat. El seu nom deriva de les muntanyes del Taure (Taurus) conegudes con Taure armeni.

Era dividida en els segents districtes:

Mardali;
Ashmuniq o Arshamuniq;
Taron;
Varazuniq;
Dasnavorq;
Dalar;
Tuaratsatap;
Harq;
Bznuniq o Bzuniq;
Apahuniq (regi de Manavazakert);
Datvan;
Aliovit o Aghiovit;

Les ciutats principals foren Manavazakert (Manazkert) a l'Apahuniq, Mush al Taron i Zarishat a l'Aliovit.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54322" title="Essen" nonfiltered="1334" processed="1332" dbindex="21431">

Essen  s una ciutat del Land de Rin del Nord-Westflia, Alemanya. Situada a la riba del Ruhr, s la segona ciutat en nombre d'habitants de la Regi del Ruhr (darrere de Dortmund, amb entre 160 i 1500 habitants ms, depenent de les fonts 1,2), i la 7a. ciutat d'Alemanya. Poblaci: 586.382 (30-06-2005).

Malgrat la seva grandria, Essen destaca menys que altres ciutats de la seva mida. Essen fou una ciutat agrcola insignificant fins el segle XIX, encara que fou fundada cap el 845. L'explotaci minera del carb va impulsar un rpid creixement de la ciutat i en general de tota la regi del Ruhr. La famlia Krupp prov d'Essen; van establir la seva producci d'acer a Essen el 1811. Desprs d'haver fet importants canvis econmics desprs de la Segona Guerra Mundial, Essen disposa avui en dia en la seva oferta cultural d'un destacat museu d'art (Folkwang Museum) i diversos vestigis industrials (Zeche Zollverein).

 Ciutats agermanades .
Algunes ciutats agermanades d'Essen sn:
 Sunderland, des de 1949;
 Tampere (Finlndia), des de 1960;
 Grenoble (Frana), des de 1974;
 Nizhny Novgorod (Rssia), des de 1991;
 Tel Aviv-Jaffa (Israel), des de 1991;

 Punts d'inters .

 Villa Hgel: Construda a finals del segle XIX per l'industrial Alferd Krupp com a casa familiar. Allotja regularment exposicions d'art i concerts de msica.
 Zeche und Kokerei Zollverein: Mina de carb (construida el 1932, tancada el 1986) i planta de carb de coc (construda el 1961, tancada el 1993). Fou la mina ms gran i bella del mn. Se'n van arribar a extreure 12.000 tones de carb diaries. Avui en dia els visitants tenen accs a diverses zones, on generalment s'hi mostren exposicions temporals.
 Essener Mnster: catedral del segle XIV, ampliada i reconstruda el 1958; sense tenir una aparena espectacular, exhibeix alguns objectes exquisits a una sala annexa: obres d'art dels voltants de l'any 1000 dC., la corona d'Ot III, emperador romanogermnic, l'escultura conservada ms antiga del mn de la Verge Maria (Goldene Madonna).;
 Alte Synagoge: La comunitat jueva va inaugurar la sinagoga el 1913. Fou destruda pels Nazis el 1938 i fou restaurada desprs de la Segona Guerra Mundial. Tot i que ja no s actualment un temple de culte, s'hi fan diverses exposicions sobre el judaisme i l'antisemitisme.
 Werden: Fou una ciutat independent fins que el 1929 fou assimilada per Essen; el centre de la ciutat mant parcialment alguns aspectes medievals amb fora bars i restaurants. s a prop del Baldeney See i s'hi troba el conservatori de msica Folkwang Hochschule.
 Kettwig: Tamb fou una ciutat independent fins el 1975, est situada al sud d'Essen, prop del riu Ruhr.
 Baldeney See: El gran llac del sud de la ciutat s una rea d'esbarjo ptim per practicar esports aqutics, patinar, crrer o anar en bicicleta. Fou construt entre el 1931 i el 1933, quan 10.000 miners a l'atur el van excavar a canvi de pa i cervesa. .
L'ajuntament (Rathaus) d'Essen: tot i no destacar per la seva bellesa, s l'ajuntament ms alt d'Alemanya, amb uns 120 metres d'alria.

Enllaos externs.
 Pgina web oficial;
 http://www.meinestadt.de/essen-ruhr/home;
 http://www.museum-folkwang.de/;
 http://www.zollverein.de;
 http://www.folkwang-hochschule.de;
 http://www.essener-filmkunsttheater.de/site/kinos/lichtb/lichtb01.htm;
 http://www.kvr.de/freizeit/sehenswuerdigkeiten/e_abtei_werden.shtml;
 http://www.philharmonie-essen.de;
 http://www.theater-essen.de;

----





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54323" title="Noguera de Tor" nonfiltered="1335" processed="1333" dbindex="21432">


La Noguera de Tor s un riu d'alta muntanya, afluent del Noguera Ribagorana per l'esquerra.
Neix a la capalera de la Vall de Bo (Alta Ribagora), i desemboca a la Noguera Ribagorana en el terrme de Pont de Suert. 


 Embassaments .
 Embassament de Cavallers;
 Embassada de Cardet;
 Pant de Llesp;

 Nuclis .

 Caldes de Bo;
 Erill la Vall;
 Barruera;
 Llesp;
 Castill de Tor;


 Afluents .
 riu de Sant Nicolau;
 riu de Sant Mart;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54324" title="Aliovit" nonfiltered="1336" processed="1334" dbindex="21433">
Aliovit fou un districte de la provncia o regi armnia de Tauruberan, a la part nord de la punta nord-est del llac Van.

Lmita a l'est amb els districtes de Garni i Arberani; al nord amb el Bagrevand; a l'est amb l'Apahuniq, i al sud amb el Bznuniq i el llac Van. La capital fou Zarishat.

Possessi dels Gnuni va passar a l'emir qaisita Djahap al-Qaisi (el 772 emir de Manazkert) vers el 771.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54325" title="Bznuniq" nonfiltered="1337" processed="1335" dbindex="21434">
Bznuniq o Bzuniq fou un districte de la provncia armnia de Tauruberan, al nord del llac Van, limitat a l'est pel llac Van; al sud pel Datvan, el Taron i el llac; a l'oest, pel Taron; i al nord pel Kori, el Harq i el Apahuniq.

El marzban persa Frahat (Hrahat) d'Armnia va guanyar una batalla als bizantins prop de Txalkadjur, al Bznuniq, el 590.

Possessi dels Reshtuni, vers la meitat del segle VIII va passar als Bagratuni. Khelat va passar als musulmans per la mateixa poca.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54327" title="Apahuni" nonfiltered="1338" processed="1336" dbindex="21435">
Els Apahuni foren una important famlia de nakharars armenis que governaven la regi d'Apahuniq al Tauruberan.

Alguns membres destacats de la famlia sn Manedj envers l'any 430, i Artavasdes, Vistam, Hemaiak i Manel, que governaren junts envers el 445. Artavasd Apahuni, Vistam Apahuni, Hemaiak Apahuni i Manel Apahuni foren nakharars envers el 600.

Durant el segle VII quedaren sotmesos a la famlia dels Reshtuni.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54330" title="Neve Campbell" nonfiltered="1339" processed="1337" dbindex="21438">


Neve Adrianne Campbell (coneguda simplement com a Neve Campbell) s una actriu canadenca nascuda el 3 d'octubre de 1973 Guelph, Ontrio. s filla de Gerry Campbell, un professor d'interpretaci escocs, i de Marnie Campbell, una professora de yoga holandesa.  Els seus pares se separaren quan Neve tenia 2 anys i posteriorment ambds es tornaren a casar. El seu pare, fins i tot, es cas una tercera vegada. T tres germans. Christian, el germ gran per 18 mesos, tamb s actor. Damian i lex sn els germans petits, fills dels altres casaments del seu pare. lex tamb es dedica a la interpretaci. Damian pateix una estranya malaltia neurolgica anomenada sndrome de Tourette i, per aix, Neve Campbell s la portaveu de l'organitzaci contra la sndrome de Tourette.

El 3 d'abril de 1995 es cas a Westminster amb Jeff Colt, un cambrer estudiant d'art dramtic que va conixer mentre estava a Toronto fent una obra de teatre, i van anar a viure a Los Angeles. El 30 de juliol de 1997, per, van anunciar la seva separaci. Posteriorment va estar amb Matthew Lillard i Pat Mastroianni (tamb es rumorej que amb  Matthew Perry) fins que l'any 1999 comen a sortir amb la seva parella actual, John Cusack)

 Inicis .

Neve comen la seva carrera artstica com a ballarina als 6 anys. Als 9 ingress a l' Escola Nacional de Ballet de Canad on interpret obres com el trencanous o la bella dorment. Tamb estudi cant. Una srie de lesions als 15 anys l'apartaren de la dansa -provocant-li una crisi nerviosa- i l'obligaren a orientar la seva carrera cap a la interpretaci. La seva primera obra important va ser El fantasma de l'pera al Pantages Theatre de Toronto. Tamb va participar en sries televisives canadenques com La meva doble identitat i The kids in the hall, per la que la feu realment famosa al seu pas fou Catwalk l'any 1992.

 Carrera artstica .
L'any que va saltar a la fama mundial fou el 1994 grcies al seu paper com a Julia Salinger en la srie televisiva Tots cinc (Party of Five) en qu va intervenir fins l'any 2000. Aquell mateix any 94 particip en la seva primera pellcula, Paint Cans de Paul Donovan. Treball en diverses produccions canadenques fins que l'any 1996 feu el salt a Hollywood amb Joves i Bruixes d' Andrew Fleming actuant al costat de Fairuza Balk, Robin Tunney i Rachel True. Aquell mateix any li arribaria l'xit desprs de protagonitzar Scream, de Wes Craven.

 Curiositats .

 Neve Campbell fa 1.66 m.
 La mare de Neve s d'Amsterdam. Tot i estudiar per a psicoanalista treballa com a professora de ioga.
 El seu nom, Neve, prov de neu en castell (nieve) i s degut al nom de soltera de la seva mare: Marnie Neve.
 Neve es pronuncia nev o neifa.
 Va comenar a estudiar ballet desprs de veure l'obra El trencanous amb el seu pare.
 Les seves aficions sn la nataci, l'equitaci, la msica clssica, la meditaci i el ioga i la lectura sobre el Budisme.

 Filmografia .

 Adina (2006) (pre-producci) .... Adina;
 The Death of Harry Tobin (2006) (pre-producci);
 Ecstasy (2006) .... Marie;
 The Mermaids Singing (2006) .... Grace;
 A Private War (2005);
 Relative Strangers (2005) .... Ellen Minola;
 Partition (2005) .... Margaret Stilwell;
 Reefer Madness: The Movie Musical (2005) (TV) .... Miss Poppy;
 Churchill: The Hollywood Years (2004) .... Princess Elizabeth;
 When Will I Be Loved (2004) .... Vera Barrie;
 Blind Horizon (2003) .... Chloe Richards;
 The Company (2003) .... Ry;
 Lost Junction (2003) .... Missy;
 Last Call (2002) (TV) .... Frances Kroll;
 Investigating Sex (2001) .... Alice;
 Scream 3 (2000) .... Sidney Prescott;
 Panic (2000) .... Sarah Cassidy;
 Drowning Mona (2000) .... Ellen Rash;
 Tango per a tres (Three to Tango) (1999) .... Amy Post;
 El rei lle II (The Lion King II: Simba's Pride) (1998) (Vdeo) (veu) .... Adult Kiara;
 Hairshirt (1998) .... Rene Weber;
 54 (1998) .... Julie Black;
 Jocs salvatges (Wild Things) (1998) .... Suzie Marie Toller;
 Scream 2 (1997) .... Sidney Prescott;
 Scream (1996) .... Sidney Prescott;
 The Craft (1996) .... Bonnie;
 El fantasma de Canterville (The Canterville Ghost) (1996) (TV) .... Virginia 'Ginny' Otis;
 Love Child (1995) .... Deidre;
 Baree (1994) (TV) .... Nepeese;
 Tots cinc (Party of Five) (1994) (Srie de TV) .... Julia Salinger;
 The Forget-Me-Not Murders (1994) (TV) .... Jess Foy;
 I Know My Son Is Alive (1994) (TV) .... Beth;
 The Dark (1994) .... Jesse Donovan;
 Paint Cans (1994) .... Tristesse;
 The Passion of John Ruskin (1994) .... Ephemera/Effie;
 Catwalk (1992) (Srie de TV) .... Daisy McKenzie;

 Enllaos externs .

IMDB - Neve Campbell a la imdb.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54336" title="Arran" nonfiltered="1340" processed="1338" dbindex="21439">
Arran s el nom que va portar a partir de la dominaci musulmana la regi situada entre el Kura i l'Araxes. Aquesta regi la formaven principalment les provncies armnies de Siunia i Artsakh.

El nom s aplicava anteriorment a la part oriental de Transcaucsia, s a dir a l'actual repblica d'Azerbaidjan (provncies armnies d'Artsakh, Uti i Phaitarakan o Paitarakan). Els armenis l anomenaven Aluanq, els grecs Albnia, i els georgians Rani. Probablement va derivar de Rani (Al-Ran).

Fins el 387 aquesta zona era part integrant d'Armnia amb les provincies d'Artshakh, Uti i Paitakaran, pero en aquest any, en el repartiment entre bizantins i sassnides, les dos primeres probvincies van passar a Albnia (Aghunia) i la tercera a Persia. La poblaci tant de les unes com de les altres estava molt barrejada i al segle VII encara parlava una llengua anomenada rani (que encara es parlava a Bardaa al segle X). A la caiguda dels sassnides els senyors locals es van sotmetre als khzars.

Les primeres incursions rabs es van fer sota la direcci de Salman ben Rabia i Habib ben Maslama, al final de califat d'Umar. Al comenament del califat d'Uthman es van sotmetre les principals ciutats: Baylakan, Bardaa, Kabala i Shamkor. Els musulmans per van estar en guerra contra els prnceps locals i els khzars que feren incursions freqents a la zona. Sota el califa Abd al-Malik ben Marwan (685 705) els cristians de l'Arran (Aghunia), que s'havien sotms a l'esglsia grega ortodoxa , es va incorporar a l'esglsia armnia amb l'ajut i l'aprovaci dels rabs. Vegeu Aghunia.

Els omeies van designar governadors, entre ells a Maslama ben Abd al-Malik nomenat per Hisham el 725) que va establir guarnicions permanents, principalment a Badjarwan i a Bardaa que fou el centre de la lluita contra els khzars. Entre el 731 i el 744 sota el govern de Merwan ben Muhammad (darrer califa omeia) els khzars foren rebutjats definitivament. 

Es coneixen monedes emeses a Bardaa i Baylakan entre el 762 i el 840.

El rei d'Aghunia, de la dinastia Mihrakan, era conegut pels rabs com batrik d'Arran. El 821 va morir en combat el rei Varaz Terdat.

El ishkhan de Shake (Shakki), Sahl fill de Sumbat, va estendre el seu domini sobre part del Arran i es va declarar independent, per desprs es va reconciliar amb el califat i va collaborar en la lluita contra Babak entregant al cap rebel que s havia refugiat als seus dominis; Shake fou ocupat per Bogha al-Khabir vers el 853 i el prncep deportat a Samarra el 854. L'ishkhan Hamam va agafar el ttol reial el 893, si be va mantenir certa lleialtat al rei d'Armnia Sembat I el mrtir. En aquestos anys el territori al sud del Kura fou en mans dels Sadjides, directament o a traves de prnceps locals vassalls.

Mazurban ben Muhammad ben Musafir fou emir d'Arran i Azerbaidjan del 941 al 957 i gaireb tots els prnceps locals es van declarar els seus vassalls. Durant el seu govern els russos de Kiev van fer una incursi fins a Bardaa. 

Desprs Arran va caure en poder dels emirs Shadddides de Gandja i Dwin, entre els que destaca Abul Aswar Shawur ben Fadl ben Muh ben Shaddad (1049-1067).

El 1075 els shadddides foren eliminats pels seljcides. Alp Arslan va nomenar governador al general Sawtakin, i les tribus turques es van establir a la regi. La capital, abans a Bardaa, es va desplaar a Baylakan fins el 1221 en qu fou destruda pels mongols. Llavors l'Arran va quedar unit a Azerbaijan i ambdues regions governades com una sola provncia i amb un sol governador.

La regi va prendre el nom de Karabagh (segles XIII-XIV) i el nom d'Arran desapareix desprs del segle XV.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54340" title="Hubert Lyautey" nonfiltered="1341" processed="1339" dbindex="21441">

Louis Hubert Gonzalve Lyautey (Nancy, 17 de novembre de 1854 - Thorey, 27 de juliol de 1934), militar francs que fou la mxima autoritat del Protectorat Francs al Marroc. 

Va entrar en l'cole Spciale Militaire de Saint-Cyr el 1873. Va servir a Algria durant dos anys com oficial de cavalleria. Va estar a Indoxina de 1894 a 1897 i a Madagascar entre 1897 i 1902. 

El 1907, sent general de divisi va ser encarregat d'ocupar la ciutat marroquina d'Oujda i nomenat alt comissari de la regi ocupada. Quan la Convenci de Fes de mar de 1912 va establir el Protectorat Francs al Marroc, Lyautey es va convertir en el primer resident general, mxima autoritat francesa al Marroc. 

Va ser l'artfex de l'anomenada "pacificaci" del pas, s a dir, l'obedincia dels seus habitants al poder central, representat pel sult.

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54343" title="Segell imperial del Jap" nonfiltered="1342" processed="1340" dbindex="21442">




El Segell Imperial del Jap, anomenat      Kiku No Gomon en japons, que literalment vol dir "Noble Smbol del Crisantem" o "Segell Imperial del Crisantem".

El segell imperial s emprat pels membres de la Famlia Imperial Japonesa. Sota la Constituci Meiji, estava prohibit que fes servir aquest smbol ning que no fos l'Emperador del Jap, de manera que cada membre de la Famlia Imperial havia de fer servir una versi lleugerament modificada. Les capelles xintoistes relacionades amb la Famlia Imperial tamb fan servir versions modificades del segell en els seus propis. De fet tamb apareixen en algunes capelles xintoistes no relacionades amb la Famlia Imperial.

Al dia del 2005, no hi ha cap llei que especifiqui que aquest s el smbol nacional Jap, per s considerat de facto com si aix fos. Per aix apareix per exemple a la portada del passaport japons, per exemple. 

Vegeu tamb.
 Tron del cristantem;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54347" title="Crisantem" nonfiltered="1343" processed="1341" dbindex="21443">

El crisantem s una planta amb flor perenne del gnere Chrysanthemum (Asteraceae).

s el smbol de l'Emperador del Jap representat en el Segell imperial del Jap.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54349" title="Tiwanaku" nonfiltered="1344" processed="1342" dbindex="21444">

Tiwanaku o Tiahuanaco s el recinte arqueolgic ms important de Bolvia i d'Amrica del Sud. Coneguda com la "Ciutat del sol" o "Ciutat dels Dus", es troba ubicada en un paratge desrtic, a 3.844 m sobre el nivell del mar i a 72 km de La Paz, capital de Bolvia.

Tiwanacu va ser una ciutat, possiblement capital, d una civilitzaci que va sorgir a la vall Pampa Koani, al sud-est del llac Titicaca, a l'actual Bolvia. S estima que aquesta ciutat ja existia al segle V aC i va perdurar durant ms de 1500 anys.

La civilitzaci de Tiwanacu, va destacar pels seus extensos camps de cultiu. S estima que la seva agricultura era capa d abastir la poblaci actual de Bolvia. Tamb eren bons guerrers i van arribar a conquistar totes les altres cultures del voltant del llac i gran part de l'altipl. Van realitzar intercanvis comercials amb altres regions, arribant fins a les costes de Xile i les zones tropicals de la conca amaznica.

La civilitzaci Tiwanacu va abandonar les seves ciutats i temples al segle XII. Existeixen teories de terratrmols, atacs d altres cultures i sequeres. s possible que Tiwanacu hagi estat vctima d una d aquestes desgrcies, per tamb s molt possible que la seva desaparici fos causada per una revoluci interna.

Actualment Tiwanacu s un reclam turstic degut a les seves restes arqueolgiques. Segons els experts, tant sols han estat recuperades una mnima part de les restes i valoren que encara poden estar soterrades el 80% d elles.

Restes ms destacats:

 Acapana. Pirmide de 15 m d'alada i 152 de costat;
 Porta del Sol. Monument de pedra;
 Kalasasaya. Centre cerimonial;
 Monolit Bennett ;

 Enllaos externs .
Informaci sobre Tiwanacu;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54350" title="Dersim" nonfiltered="1345" processed="1343" dbindex="21445">
Dersim s el nom d'una plana de l'oest d'Armnia, a l'antiga Derzene o Derxene i avui a Anatlia. El seu nom significa porta d'argent en persa, i actualment forma part de la provncia de Tunceli a Turquia. El seu nom turc, Tunceli, vol dir la terra de bronze.

A l'poca de Claudi Ptolemeu rebia el nom de Daranalis, que podria provenir de l'emperador persa Darios I el Gran.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54353" title="Derzene" nonfiltered="1346" processed="1344" dbindex="21447">
La Derzene o Derxene (armeni Derdjan) fou una regi d'Armnia, a la seva part occidental, que limitava al nord amb la regi d'Sper; al sud amb l'Ekeleatz o Keltzene, a l'est amb el Shalagom, la Karenitida i el Mananali; i a l'oest amb territori bizant amb la ciutat de Nicpolis com a principal. La capital fou Derdjan al sud-est de la regi.

A la partici d'Armnia el 387 entre Rom i Prsia, Derzene fou part de la zona d'influncia romana junt amb, la Keltzene, l'Acisilene, la Khorzene, el Daranaliq, la Balabitene, l'Astianene, la Sofene o Sofanene i l'Anzitene; a la resta se la va conixer com a Persarmnia i va quedar sota domini persa. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54354" title="Sofene" nonfiltered="1347" processed="1345" dbindex="21448">
Sofene es una regi d Armnia, a la part occidental, anomenada Tsopq en armeni i tambe Shahuni. Si be es el nom d una regi concreta fou aplicat en general a tota la part al nord d una linea entre Melitene i Amida, fins a la vall del Eufrates en la primera part de recorregut abans del gir al sud. En el perode hellenstic es va anomenar Armnia Sofene a l Armnia occidental o Regne de la Petita Armnia . Els romans al segle I van dividir per un temps l Armenia Menor
en dos regnes, el de Petita Armnia al nord (sense incloure Sofene) i el d Armnia Sofene, amb les regions de Derzene, Keltzene, Acisilene,  Khorzene, Daranaliq, Balabitene, Astianene,  Sofene prpia o Sofanene, Anzitene i Arzanene.

La sofene propia es esmentada com Sofanene per Di Cassi i d altres, i tenia com a limits: a l'oest el Eufrates (tota la comarca a tocar del riu era el Degik), al nord el Daranaliq, al sud l Anzitene i a l'est el Palnatoun i el Balahovit o Balabitene.

La capital segons Estrab era Carcathiocerta, potser Herapolis.

A la partici d Armnia el 387 entre Rom i Prsia, Sofene fou part de la zona de influencia romana junt amb, la Keltzene, l'Acisilene, la Khorzene, el Daranaliq, la Balabitene, l'Astianene, i l'Anzitene; a la resta, que va quedar sota influncia persa, se la va conixer com a Persarmnia. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54359" title="Daranaliq" nonfiltered="1348" processed="1346" dbindex="21453">
Daranaliq (o Daranali) fou una regi de l'oest d'Armnia a la vall de l'Eufrates en la primera part del seu recorregut abans de girar al sud en direcci a Melitene.

Limitava al nord amb la regi bizantina de Nicpolis; a l'est amb l'Ekeleatz (Keltzene); al sud amb la comarca de Muzur i la Sofene; i a l'oest amb l'Eufrates i la comarca d'Aghiun.

La ciutat principal fou Kamakh o Kemakh al centre, a la riba de l'Eufrates.

A la partici d'Armnia el 387 entre Roma i Prsia, Daranaliq fou part de la zona d'influncia romana junt amb la Derzene, Keltzene, l'Acisilene, la Khorzene, la Balabitene, l'Astianene, la Sofene o Sofanene i l'Anzitene; a la resta, que va quedar sota influncia persa, se la va conixer com a Persarmnia. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54360" title="Ulldeter" nonfiltered="1349" processed="1347" dbindex="21454">
Ulldeter s un circ muntanys del Pirineu Oriental situat al nord del municipi de Setcases (Ripolls). El seu nom prov del fet que acull el naixement del riu Ter.

Unit pel nord-est amb el circ de Morens (i limitats tots dos al nord per una carena que els separa del Conflent i per tant de la vall del Tet), est emmarcat pel pic de la Dona a l'est (2.704 m), el pic de Bastiments (2.881 m) al nord, i el Gra de Fajol (format pel gra de Fajol de Dalt, de 2.706 m, i pel Gra de Fajol de Baix, de 2.536 m), al sud-oest. Aquests estan separats pel coll de la Marrana (que separa el Gra de Fajol Alt del Pic de Bastiments), que dna accs a la vall del Freser.

Esqu.
El nord del circ est ocupat per les installacions de l'estaci de d'esqu de Vallter 2000, que disposa a ms d'una pista que segueix tot el circ fins al Pla dels Hospitalets.

Excursionisme.

Ulldeter fou un dels primers nuclis de l'excursionisme catal: s'hi va edificar un dels primers refugis del pas (posteriorment dinamitat pel franquisme per evitar-ne la utilitzaci per part dels maquis, i del qual es poden veure actualment les restes prop del naixement del Ter). Actualment, existeix un altre refugi, ms modern, situat a uns 500 m de distncia i 150 m de desnivell de l'antic, i al qual s'accedeix a partir de la carretera que duu a l'estaci d'esqu.

s una de les escoles d'alpinisme ms freqentades del Pirineu, tant per part d'esquiadors de muntanya (pujada al Bastiments i travesses vers Nria o el Coll de Caran) com d'escaladors (amb les populars escalades de les cares nord del cims del Gra de Fajol).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54362" title="Ciutats del Jap" nonfiltered="1350" processed="1348" dbindex="21455">

Una ciutat   (shi) s una unitat administrativa del Jap. Estan situades al mateix nivell que les viles (machi) i pobles (mura), per a diferncia d'aquestes no sn part dels districtes (gun). Com altres unitats administratives estan regulades per la Llei Local d'Autonomia del 1947.

Generalment, els pobles o viles poden ser declarades ciutats quan la seva poblaci supera els cinquanta mil habitants. Al mateix temps una ciutat pot (encara que no s obligatori) ser convertida en poble o vila quan la seva poblaci disminueix per sota d'aquesta xifra. Les ciutats ms grans de com a mnim 200.000 habitants poden obtenir un estatus superior de ciutat especial, ciutat base o ciutat senyalada. 

Vegeu la Llista de ciutats del Jap i Llista de ciutats del Jap per poblaci per a una llista completa.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54365" title="Keltzene" nonfiltered="1351" processed="1349" dbindex="21456">
La Keltzene (armeni Ekeleatz o Yekeliats) fou una regi de l'oest d'Armnia que ocupava la regi de les fonts del riu Eufrates.

Limitava al nord amb la Derzene, a l'est amb el Mananali; al sud amb la Khorzene i la comarca de Muzur; i a l'oest amb el Daranaliq.

La capital fou Eriza (Yeriza) o Eliza (Yeliza), l'actual Erzindjan, i que cal no confondre amb un altre ciutat d'igual nom a l'est de l'Acisilene.

A la partici d'Armnia el 387 entre Roma i Prsia, Keltzene  fou part de la zona d'influncia romana junt amb, la Derzene, l'Acisilene, la Khorzene, el Daranaliq, la Balabitene, l'Astianene, la Sofene o Sofanene, i l'Anzitene; a la resta, que va quedar sota domini persa, se la va conixer com a Persarmnia. 

Des d'al menys el segle V i fins el 980 era un bisbat depenent de Sebaste i ms tard de Kamashos i en aquest any ja era arquebisbat amb unes 20 seus dependents desprs separades o suprimides.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54366" title="Drham marroqu" nonfiltered="1352" processed="1350" dbindex="21457">

El drham marroqu (en rab            drham maghrib o, simplement,      drham) s la moneda del Marroc. El codi ISO 4217 s MAD i l'abreviaci s Dh. Se subdivideix en 100 cntims (        santimat, en singular       santim, del francs centime). Tamb s utilitzat al Shara Occidental, ocupat militarment pel Marroc.   

El drham es va introduir el 1960 en substituci del franc marroqu, tot i que aquesta darrera moneda va circular al Marroc fins al 1974, a ra de 100 francs per drham o, el que s el mateix, 1 cntim de drham per franc.

Monedes i bitllets.
Ems pel Banc del Marroc (           Bank al-Maghrib), en circulen monedes d'1, 5, 10 i 20 cntims i de  , 1, 5 i 10 drhams, i bitllets de 10, 20, 50, 100 i 200 drhams.

Taxes de canvi.
1 EUR = 10,924 MAD (1 de desembre del 2005);
1 USD = 9,270 MAD (1 de desembre del 2005);

Vegeu tamb.
Drham;

Enllaos externs.
    Banc del Marroc ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54368" title="Persarmnia" nonfiltered="1353" processed="1351" dbindex="21458">
Persarmnia fou el nom donat a l Armnia Major o oriental a partir del 387, com a contraposici a l Petita Armnia o occidental. El nom deGran Armnia cal reservar-lo per la uni de tots els territoris armenis, per exemple sota el rei Tigranes II d'Armnia, o desprs de la I Guerra Mundial.

El tractat de l Acilisene el 387 va establir la partici d Armnia entre Rom i Prsia. Les provncies occidentals (Keltzene, Derzene, Acisilene, Khorzene, Daranaliq, Balabitene, Astianene, Sofene o Sofanene, i Anzitene) van quedar sota influencia de Roma i desprs de Bizanci; la resta, la Persarmnia, va quedar sota influncia persa. La regi d Arzanene, tradicionalment part de l Armnia menor, va quedar dins la Persarmnia, formada a mes a mes per les provncies de Gordiene, Moxuene, Vaspurakan, Siunia, Marpetakan, Phaitakaran, Uti (Utiq), Gugarq, Airarat, Tauruberan i Taiq.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54376" title="Mardpetakan" nonfiltered="1354" processed="1352" dbindex="21459">
Mardpetakan fou el nom d'una regi dins el Vaspurakan, situada al est d'Her ((Khoi) i nord de llac Urmia, fins el riu Karmir, afluent del Araxes. Les ciutats principals foren Bakurakert (Filadelfia) i Zaharevan (a la riba del llac Urmia)

Tenia els segents districtes:

Bakan o Bakian;
Gazrikan;
Artavanian;
Gabitian, dividit en:
Tajgrian;
Zarehavan;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54377" title="Cafarnam" nonfiltered="1355" processed="1353" dbindex="21460">

Cafarnam o Capernaum (hebreu               far N   m, poble de Nahum), s un antic assentament situat a Galilea, a l'actual Israel, a la riba del mar de Galilea, tamb anomenat llac Tiberedes o Kineret. s coneguda pels cristians com "la ciutat de Jess". Esmentada al Nou Testament, va ser un dels llocs escollits Jesucrist per transmetre el seu missatge i realitzar alguns miracles. Es troba a 2,5 km de Tabga i a 15 km de la ciutat de Tiberies, a la riba nord-oest del llac.     

 Marc 1, 21: Desprs van anar a Cafarnam. El dissabte, Jess entr a la sinagoga i ensenyava.;
 Marc 2, 1: Al cap d'uns quants dies, Jess entr novament a Cafarnam. Va crrer la veu que era a casa,;


 Etimologia .
El nom semtic de la petita ciutat era Kfar Nahum (poble de Nahum), sent el nom de Nahum el d'un profeta. En els escrits de Flavi Josefus el nom s transcrit al grec com "K          (Kapharnaum)". En rab aquest indret se l'anomena "Tell Hum", s a dir, el tur (Tell) d'Hum (abreviatura de Nahum).

 La recuperaci de Cafarnam .
El 1838, el nord-americ Edward Robinson, va descobrir les runes d'aquest indret. L'anitga Cafarnam es mostr als primers exploradors com un indret desolat i trist.  

El 1866, l'explorador britnic Capit Charles W. Wilson identific les restes de la sinagoga i, l'any 1894, el francisc itali Giuseppe Baldi, en nom de la Custdia de Terra Santa, va aconseguir adquirir una bona part de les runes als beduns. 

Els franciscans van posar una tanca per protegir les ru nes dels freqents actes vandlics; van plantar palmeres i eucaliptus portats des d'Austrlia per crear un petit oasi on rebre els peregrins a aquesta zona, situada a 210 metres sota el nivell del mar. A ms a ms, van construir un petit port per facilitar l'entrada pel llac. Aquestes obres van emprendre un gran impuls sota la direcci del francisc Virgilio Corbo    

 Descobriments arqueolgics .
Les excavacions ms importants van comen ar l'any 1905, sota la direcci dels alemanys Heinrich Kohl i Carl Watzinger i es van continuar pels franciscans Vendelin von Benden (1905-1915) i Gaudencio Orfali (1921-1926). Els resultats d'aquestes excavacions van ser el descobriment de dos edificis pblics, la ja esmentada sinagoga i una esglsia de planta octagonal. Anys desprs, les excavaciones van ser represes per Corbo i Stanislao Loffreda, amb l'ajuda financera del govern itali. El descobriment ms significatiu d'aquestes excavacions va ser la casa de Sant Pere i alguns barris de l'poca evanglica. Aquestes excavacions van concloure l'any 1986.  

Les excavacions van permetre saber que l'assentament fou creat probablement durant el regnat de Judes Macabeu, pels volts del segle II aC, i que fou abandonat pels volts del segle XI.  

 Histria de l'assentament .
Els arquelegs, basant-se en les font literries i en els resultats de les excavacions, han pogut reconstruir part de la histria d'aquest assentament.

El poble no s esmentat a l'Antic Testament. Est demostrat arqueolgicament que ja existia al segle II aC, durant el regant de Judes Macabeu. El poblat no tenia cap mena de mur defensiu i s'estenia per la riba del llac (d'est a oest).  

A 200 metres al nord de la sinagoga s'hi trobava el cementiri, allunyat del nucli habitat. Tenia una extensi de 3 km, que arribava fins a Tabga, dedicada a l'agricultura, fet que s'ha demostrat pels nombrosos molins d'oli i gra trobats durant les excavacions. Una altra font d'ingressos era la pesca. Es van trobar vestigis d'un port a l'oest del que van construir els franciscans.

Cafarnam era a prop de les pricipals artries que unien Galilea amb Damasc. 

Jess va escollir aquest poble com a centre del seu ministeri pblic, desprs d'abandonar Natzaret, que, simplement, era un humil poblet de muntanya.  

No s'han trobat fonts que facin pensar que Cafarnam particips en les sagnants revoltes jueves contra els romans dels anys 70 i 135.

 Descripci de l'assentament .
El plnol de l'assentament era bastant regular. De totes dues bandes d'un ample carrer orientada de nord a sud en sorgien petits barris i illes de cases, que limitaven amb carrers transversals i carrerons sense sortida. Els murs es feien amb blocs de basalt i eren reforats amb pedres i fang. La parte ms espaiosa de les cases solia ser el pati, on s'hi trobava el forn circular fet de terra refrctria, molins pel gra i l'escala de pedra que duia a la terrassa. El terra de tots les cases era empedrat. Al voltant del pati s'hi trobaven unes celles petites humils que rebien la llum d'unes petites obertures o finestres baixes. El descobriment de l'escala a la terrassa ha perms comprendre el passatge bblic en qu es fa passar a un paraltic a travs del sostre:

 Marc, 2, 1-12:Veient que amb tanta gent no podien dur-lo fins a Jess, van fer un forat al sostre sobre l'indret on ell era i van baixar la llitera on jeia el paraltic.     ;

Pel tipus de construcci, no era gens difcil pujar al sostre per les escales del pati i treure'n una part per fer baixar al paraltic a l'habitaci on es torbava Jess.  

Un estudi del barri situat entre la sinagoga i l'esglsia octogonal va revelar que diverses famlies viven a l'estil patriarcal, s a dir, feien servir els mateixos patis i a l'interior no hi havia portes. Les cases eren, generalment, bastant pobres. No hi haba serveis de sanejament i ni tant sols desguassos, les habitacions eren estretes i gens confortables. S'hi van trobar objectes la majoria dels quals eren de cermica: olles, plats, mfores i llums d'oli. Tamb s'hi van trobar hams, punxons, fusos per teixir i molins de basalt que es feien servir per premsar el gra i l'oliva. En aquella societat, el mol era un b molt preuat que s'heretava de pares a fills durant segles.   

A partir del segle IV milloraren les condicions de vida dels habitants de Cafarnam: a partir d'aquell moment, les cases es construen amb argamassa i s'emprava cermica fina d'importaci. No obstant aix, no es noten canvis significatius entre les classes socials, com ho demostra el fet que els edificis construits durant la fundaci del poblat se seguiren utilitzant fins l'abandonament.   

 La casa de Sant Pere .

L'illa sagrada on es trobava la casa de Sant Pere t una histria molt complexa. All els arquelegs es van trobar amb un laberint de murs que, en realitat, eren d'poques diferents. S'han identificat els segents estrats principals:
 Un conjunt de cases construides pels volts del segle I aC i es van usar fins el segle IV.
 La transfomraci del segle IV.
 L'esglsia octagonal de meitats del segle V. ;

Les cases de l'poca evanglica .
Les cases de basalt s'agrupaven al voltant de dos grans patis, el del nord i el del sud. La casa tradicional de Sant Pere era gaireb quadrada, fent cada costat uns 7'50 m, comunicava amb ambds patis. A la banda oriental hi ha un espai lliure on s'hi troba el forn de terra refractria. Encara es conserva en molt bon estat el llindar pel qual s'entrava al pati nord.

La casa de Sant Pere, santificada per la presncia de Jess, es va convertir molt aviat en un centre de reunions religioses (domus-ecclesia) del primers cristians d'origen jueu.

A partir de la segona meitat del segle I, la casa de Sant Pere es comena a distingir de la resta. Els murs toscos van ser decoratas amb cura i es van omplir d'inscripcions, el paviment es va cobrir amb capes fines de guix. D'aquesta poca ja no es van trobar ms instruments de cermica domstica i hi aparegueren un gran nombre de lllums d'oli. 

 La transformaci del segle IV .
En aquesta poca, l'illa sagrada adquir una nova fisonomia. Primer, es va construir un recinte de murs gruixuts i de traat lleugerament trapezodal al voltant. Els seus costats tenen entre 27 i 30 metre. Van ser construts amb argamassa i tenen una alada d'uns 2,30 metres a la cara nord. La finalitat d'aquest mur era doble: centrar la casa de Sant Pere dins l'illa sagrada i remarcar la seva sacralitat. Tenia dues portes: una a la cantonda sud-oest i l'altra a la nord-oest.
    
Encara que les cases privades es van seguir usant desprs de la transfomraci, la casa de Sant Pere va ser profundament retocada i ampliada. L'habitaci venerada, originriament quadrada, va ser dividida en dos espais rectangulars units per un arc central. 

Aquesta domus-ecclesia va durar fins la meitat del segle V, quan els bizantins van desmantellar tota l'illa sagrada per construir-hi una esglsia al damunt.

 L'esglsia octagonal .
L'esglsia es forma d'un octgon cental amb vuit pilars, d'un octgon externs amb els llindars encara in situ i d'una galeria o prtic que introdua tant a l'interior de l'esglsia com a les habitacions situades a l'est, que es comunicaven per un passads. Posteriorment, aquest passads va ser bloquejat i al centre de la banda oriental s'hi va construir un absis amb una pila baptismal, del qual s'han trobat dos esgraons a cada banda i la sortida de l'aiga que s'usava durant el ritu.  
 Mosaics .
El terra de l'esglsia era de mosaic. El mosaic del prtic es un motiu purament geomtirc amb quatre files de cercles contigus i creus. A la zona de l'octgon extern, els mosaics trobats representen la flora i la fauna amb un estil molt similar al trobat a la baslica de la Multiplicaci dels Pans de Tabga. A l'octgon central, el mosaic est compost d'una franja amb flors cailiciformes, un camp d'escates de peix amb floretes i un gran cercle amb un gran pa al centre.

s important destacar la relaci estreta entre l'esglsia octogonal i la casa de Sant Pere: els bizantins, en contruir la nova esglsia, van situar l'octgon central al damunt dels murs de la casa, amb l'objectiu de perpetuar la seva situaci. A partir d'aquell moment, ja no es podia veure la casa humil perqu estava coberta pels mosaics de la nova estructura. 

 La sinagoga .

Les runes d'aquest edifici, descobertes per Wilson, destaquen notablement entre les humils vivendes de l'assentament. Va ser construda gaireb amb noms blocs blancs de pedra calcria que van ser portats des de pedreres llunyanes.

L'edifici es compon de quatre parts: la sala d'oracions, el pati oriental, la balustrada meridional i una petita habitaci (al nord-oest de la construcci). La sala d'oracions mesura 24'40 m per 18'65 m i t la faana orientada cap al sud, cap a Jerusalem.

Les parets internes estaven cobertes amb morter pintat i estucs excellentment realitzats. Tant Watzinger com Orfali consideres l'existncia d'un pis superior reservat a les dones, amb accs a travs d'una escala externa situada a la petita habitaci. no obstant aix, aquiesta opini no va ser fonamentada en les excavacions posteriors. 

De l'antiga sinagoga s'han conservat dues inscripcions, l'una en grec i l'altra en arameu, que recorden als benefactors que van permetre la construcci de l'edifici.

El 1936, el francisc Orfali, va comenar la restauraci de la sinagoga. Desprs de la seva mort, va ser continuada per Virgilio Corbo a partir de l'any 1976.

 El bot pesquer .
L'any 1986, en una inusual baixant del llac, va ser descobert un antic bot pesquer que data del segle I aC. T una longitud de de 8 metres i es preserv grcies al llot. Desprs d'un ardu treball, que s'havia de realitzar abans de la pujada de les aiges, el bot va ser retirat del lloc on es trobava i va ser dut al seu emplaament actual, a prop del kibbutz de Ginosar

 Visita papal .
El mes de mar de l'any 2000, Joan Pau II, entre d'altres ciutats, va visitar les runes de Cafarnam durant la seva visita a Israel.

 Enllaos externs .

 Imatges de Cafarnam;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54380" title="Folk" nonfiltered="1356" processed="1354" dbindex="21463">
Folk (de l'angls folk, poble) s un estil de msica que parteix de la msica popular i tradicional per arranjar-la. Aquests arranjaments poden partir originriament de temes musicals populars o noms prendre'n l'estil i formar temes propis dels autors. La fora de la msica folk s l'arrelament tradicional que el lliga amb la societat popular, que es tracta d'una msica que parteix de les melodies del poble.

Sovint s'associa la msica folk amb instruments tradicionals, com s el banjo o el viol als Estats Units, el viol i el Tin whistle a Irlanda, la gaita a Esccia, la gralla i la dolaina a Catalunya, la Trikitixa al Pas Basc, etc. Als Estats Units el moviment folk (la folk-song) tingu durant els anys '60 un fort ress internacional, principalment amb Bob Dylan i Pete Seeger. A Irlanda tamb hi hagu durant aquella poca un moviment semblant amb la msica de taverna d'arrel tradicional, de mans de grups com The Dubliners.
Grups de folk en catal.
A Catalunya hi va haver durant la segona meitat del Segle XX un fort moviment de recuperaci de la msica tradicional catalana, liderat pel Grup de folk (actiu entre 1967 i 1969), que tamb se servia del moviment de msica folk a Amrica i als pasos anglosaxons. Actualment podem trobar diversos grups molt interessants com per exemple els Traginant Dringant.
Ansamora;

Grups de folk en el mn.
Les Batinses, ciutat de Quebec;
Oskorri, Euskadi;

Vegeu tamb.
Folc, publicaci del Grup Enderrock;

 Enllaos externs .
    Msica popular i tradicional del Comtat de Nia;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54385" title="Jaume Sisa" nonfiltered="1357" processed="1355" dbindex="21464">

Jaume Sisa (Barcelona, 1948) s un cantautor catal que s'autodefineix com a galctic.

 Trajectria professional .

Vinculat a l'efmer Grup de Folk, l'any 1968 publicava L'Home Dibuixat, el seu primer disc senzill de ressonncies ye-ye, un dels sons que havia captivat Sisa des de l'adolescncia.

Desprs de fundar -i enterrar- el conjunt instrumental Msica Dispersa, Sisa publicaria el 1971 el seu lbum de debut: l'heterodox Orgia, densa mostra de varietats musicals i potiques. Gravat en temps de total confraternitzaci generacional, Orgia va comptar amb el concurs de diversos elements del panorama underground de la Barcelona d'aquell tombant de dcada.

Passats uns anys d'ostracisme, Jaume Sisa va reaparixer a escena el 1975 amb Qualsevol Nit Pot Sortir El Sol, que ha esdevingut el ms reeixit dels seus lbums. En aquest disc, el cantant comenava a forjar un so caracterstic, en el qual insistir en propers treballs.
Una prohibici governativa de Sisa al Festival Canet Rock d'aquell any, convertiria en gaireb mtica la can que donava ttol a l'lbum. L'xit assolit per Sisa va fer que es multipliquessin les seves presentacions en viu, que aviat transcendirien l'mbit catal.

Galeta Galctica (1976), reflecteix l'ambient d'aquelles gales, que feia amb una banda prpia; part dels seus msics militaven tamb a l'Orquestra Plateria, que el mateix Sisa havia contribut a infantar. El cantautor  que ja basteix canons per damunt dels set minuts  comena a divulgar amb aquest plstic la seva etiqueta astral.

Amb La Catedral (1977), Jaume Sisa resol el repte de concebre el seu primer disc doble. La reflexi mstica  que, juntament amb el surrealisme, sempre han planat per l'obra de Sisa  aportaria a l'lbum noves dosis de qualitat potica. Part de la nova entrega del seu talent s'havia enregistrat  al llarg de dos anys consecutius  fora dels estudis de gravaci, ja fos en masies, ermites o els mateixos despatxos de la sala Zeleste.

La carrera de Sisa pren un primer revulsiu l'any 1979, quan enllesteix l'lbum La Mgia De L'Estudiant. L'artista -que comena a lluir corbata amb assidutat- opta per un tractament sonor ms formal, i s'abriga d'orquestracions que, de vegades, sn molt a prop de la can lleugera. Sisa decideix tamb canviar el seu directe, tot i que no podr concretar la seva idea inicial d'actuar amb un combo de senyoretes. Sisa va presentar les canons de La Mgia De L'Estudiant en companyia de Melodrama, una jove banda elctrica que el cantant lider vestit de robot.

El 1980 es posava a la venda Sisa i Melodrama. En aquell plstic, gravat en directe durant una festa, Jaume Sisa revisava part del seu material anterior, a banda d'oferir algunes composicions indites.

Passada l'experincia elctrica, Sisa es lligar a Dagoll-Dagom. La relaci teatral arrenca de 1977, quan va inventar la banda sonora dAntaviana, espectacle basat en textos de Pere Calders. Sisa tamb va escriure les canons de Nit de Sant Joan, que interpretaria per tota Espanya en les representacions de Dagoll-Dagom. L'artista, per, no es va poder lluir a l'estrena de l'espectacle, el 1981, per motius de salut.

L'any 1982, mentre seguien les funcions amb Dagoll-Dagom, Sisa va cuinar amb Antoni Miralda, artista conceptual, el projecte plurilinge Barcelona Postal. El cantant -glosador d'escenes barcelonines ja amb anterioritat- noms va signar la can homnima d'aquell lbum. La resta de material procedia dels compositors ms variats, tant pel que fa als orgens com a les poques.
La voluntat de tornar als orgens de la cantautoria va empnyer Sisa a fer el llarga-durada Roda La Msica (1983), amb totes les canons dedicades a amics, institucions o personalitats pbliques. Sisa va reaparixer amb una tanda d'actuacions a Zeleste per presentar el nou lbum.

Per aquells dies, l'artista va passar una temporada recls en un monestir benedict, on va prendre la resoluci de retirar-se. El comiat de Sisa desprs de 16 anys d'activitat creadora es va concretar en diverses accions, iniciades amb el doble lbum Transcantautor: ltima notcia (1984). Amb freqents intervencions d'alguns dels seus millors amics, el disc dna compte del pas emprs per l'artista, que no s'est de versionar canons corresponents a les seves primeres poques.

El poemari Lletres Galctiques i l'exposici Memria Representada van certificar la desaparici -temporal- de Jaume Sisa. 

Bola voladora (Drac/Virgin) s el ttol del seu ltim treball, una revisi magistralment adulterada de clssics del seu repertori com Qualsevol nit pot sortir el sol, El set cel, L'home dibuixat o La primera comuni; aporta tamb versions extremes com Limbo rock i Can del lladre, es recrea en el seu gust per la revetlla  Marcianitos i Te esperar en domingo , s'atreveix amb l'electrnica amb una adaptaci tecno-coral de Boletaires i deixa rastre amb un tema de puny i lletra, Parc Hotel. Tot aix i alguns regalets ms s el que podem trobar en el nou directe que Sisa proposa acompanyat d una banda elctrica anomenada La Verbena Galctica, banda que molts ja han considerat com els Melodrama del segle XXI. Bola voladora repassa la trajectria d un artista nic, inclassificable, que no renuncia a la recerca de noves vies galctiques.

 Discografia .

Com a Sisa
 1968- L'Home Dibuixat ;
 1969- Miniatura (amb Pau Riba, Cachas i Albert Batiste);
 1971- Orgia ;
 1975- Qualsevol Nit Pot Sortir el Sol ;
 1976- Galeta Galctica ;
 1977- La Catedral ;
 1979- La Mgia de L'Estudiant ;
 1979- Antaviana ;
 1980- Sisa i Melodrama ;
 1981- Nit de Sant Joan ;
 1981- Noche de San Juan ;
 1982- Barcelona Postal ;
 1983- Roda la Msica ;
 1984- Transcantautor: ltima Notcia ;
 1985- Sisa (Recopilatori) ;
 1994- El ms galctic (Recopilatori) ;
 2001- Visca la llibertat ;
 2002- Bola voladora;
 2005- Sisa al Zeleste 1975;
 2005- El congrs dels solitaris;
 2006- Sisa y Suburbano cantan a Vainica Doble;
 2008- Ni cap ni peus;

Amb Msica Dispersa
 1970- Msica Dispersa;

Com a Ricardo Solfa
 1987- Carta a la novia;
 1988- Cuando t seas mayor;
 1992- Ropa fina en las runas;
 1993- Yo quiero un tebeo (amb Pascal Comelade);

Com a El Viajante
 1996- Sisa Mestres Llamado Solfa;

 Bibliografia .
 1984- Lletres Galctiques (ed. El Mall);

 Enllaos externs .
 El Cabaret Galctic - Blog sobre Jaume Sisa;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54387" title="Balustre" nonfiltered="1358" processed="1356" dbindex="21465">


Un balustre (de l'itali balaustro, i aquest del llat balaustium, i aquest, del grec            'flor de magraner') s un tronc modelat, circularment o en forma de quadrat, fet amb pedra o fusta i de vegades metall, que suporta la brana d'un ampit o d'una escala, balc, etc. I el conjunt dels quals s conegut amb el nom de balustrada. Els primers balustres que ens sn coneguts apareixen als baixos relleus dels palaus assiris, on eren emprats a les finestres i, segons sembla, tenien capitells jnics. No sembla que fossin emprats ni pels grecs ni pels romans, sin que els primers exemples d's els tenim als balcons dels palaus de Vencia i de Verona. Grcies als renaixentistes italians, esdevingueren trets de gran importncia, i van comenar a sser molt emprats en balcons i ampits. En l'arquitectura normanda, se li van afegir bases i capitells, juntament amb el tronc cilindric simple caracterstic d'aquesta arquitectura.         





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54390" title="Multiplexor i demultiplexor" nonfiltered="1359" processed="1357" dbindex="21468">
El multiplexor i el demultiplexor sn, en l'electrnica digital, circuits utilitzats per a controlar el flux d'informaci que equival a un commutador.
Es diferencien en el nombre d'entrades i sortides.

Multiplexor.
Bsicament es compon de dues entrades de dades, una sortida de dades i una entrada de control. Quan l'entrada de control es posa a 0 lgic, el senyal d'entrada A s connectat a la sortida. En canvi si l'entrada de control es posa a 1 lgic, el senyal de sortida ser igual al senyal d'entrada B.
Amb el mateix funcionament, es pot ampliar el nombre d'entrades, i en conseqncia, tamb el nombre d'entrades de control per a poder controlar-les.

La funci d'un multiplexor dna lloc a diverses aplicacions:

 Selector d'entrades;
 Per passar dades de srie a parallel;
 Transmissi multiplexada. Per una mateixa lnia de connexi s'envien dades de diferents procedncies.
 Realitzaci de funcions lgiques.

Si un senyal s multiplexat a l'inici de la cadena de comunicaci ha de ser demultiplexat al final de la mateixa.

En el camp de les telecomunicacions el multiplexor s'utilitza com dispositiu que pot rebre diverses entrades i transmetre-les a un mitj de comunicaci compartit. per aix el que es fa es dividir el medi de transmissi en diversos canals, per a que diversos nodes es puguin comunicar al mateix temps.

Segons la forma en qu es realitzi aquesta divisi del medi de transmissi existeixen diverses classes de multiplexaci:

 Multiplexaci per divisi de freqncia: (MDF) o (FDM), aquest tipus de multiplexaci s utilitzada generalment per sistemes de transmissi analgics. Mitjanant aquest procediment l'ample de banda del medi de transmissi s dividit en porcions, assignant cada porci a un canal.
 Multiplexaci per divisi de temps: (MDT) o (TMD), aquest tipus de multiplexaci s utilitzada generalment per sistemes de transmissi digital. L'ample de banda total del medi de transmissi s assignada a cada canal durant fraccions de temps o intervals.
 Multiplexaci per divisi de codi.
 Multiplexaci per divisi de longitud d'ona: Aquesta tecnologia el que fa s multiplexar diversos senyals en una sola fibra ptica mitjanant portadores de diferent longitud d'ona utilitzant un lser o un LED.

Demultiplexor.

Bsicament es compon d'una entrada de dades, i dues sortides de dades (A i B), i una entrada de control (al contrari que el multiplexor). Quan l'entrada de control es posa a 0 lgic, el senyal d'entrada de dades s connectada a la sortida A; quan l'entrada d habilitaci es posa a 1 lgic, el senyal d'entrada de dades s la que es connecta a la sortida B.
Igual que el multiplexor, amb el mateix funcionament es poden construir demultiplexors amb un major nombre de sortides i, en conseqncia, d'entrades de control.

La funci d'un multiplexor dna lloc a diverses aplicacions:

 Selector de sortides.
 Converteix dades des del format srie al format parallel.
 Transmissi multiplexada: Utilitzant les mateixes lnies de connexi, es transmeten diferents dades.

Un senyal que est multiplexat cal ser demultiplexat a l'altre extrem i viceversa.

En el camp de les telecomunicacions el demultiplexor s'utilitza com a dispositiu que pot rebre un medi de transmissi compartit i transmetre'l a diverses sortides. Per tal d'aconseguir-ho, cal dividir el medi de transmissi en mltiples canals, per tal que diversos nodes puguin comunicar-se al mateix temps.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54394" title="Albnia del Caucas" nonfiltered="1360" processed="1358" dbindex="21470">
Albnia del Caucas s el nom del pas equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l poca  romana.

Estrab indica els seus lmits: a l'est la mar Cspia (llavors mar Alb segons Plini el vell), al nord el Caucas (Ceranius Mons) i mes enll la Sarmcia asitica; a l'oest l'Ibria, i enmig un districte de poblaci ibera i aluanq de nom Vall de Cambises o Cambisene; i al sud el riu Kura (Curus). Ms tard altres gegrafs,  fan el riu Alazan el lmit occidental i l estenen mes al nord; Tolomeu posa el lmit nord en el riu Sulak un afluent del Terek.

Di Cassi diu que la seu del aluanqs era Albana (Derbent) a les Caspiae Pylae (Portes de Derbent). Gangara o Gaetara, esmentada per Tolomeu, era probablement Baku, famosa per la seva nafta. Plini esmenta com a capital la ciutat de Cabalaca, a l'interior del pas, probablement Kapalak.
 
Els aghuans o Aluanqs eren un poble independent del Caucas i el seu pas fou conegut pels romans com Albnia, que correctament hauria de ser Alunia o Aghunia.  Alguns etnlogues pensen que eren escites, relacionats amb els masagetes i sobretot amb els alans. No se segur que foren autctons del Caucas.  Feien algunes incursions de pillatge cap Armnia perqu eren sempre pobres ja que enterraven els morts amb totes les seves possessions d'algun valor. Vers el 84 aC van acceptar la sobirania del rei Tigranes II d'Armnia. 

Pompeu, amb la neutralitat de Tigranes, va poder derrotar els albans o aluanqs del Baix Kura (hivern del 66 aC) i als ibers (65 aC). Aquest fou el primer contacte dels romans amb els aluanqs, que eren mes civilitzats que els ibers. Tenien un exercit de 60.000 infants i 20.000 cavallers.  Estrab diu que estaven subjectes a un sol rei per es dividien en 26 grups i dotze tribus entre elles els Legai (Lesguians o Lezguin), Gelai (Gilanians) i Gerrhi o Gerroi (a la zona del riu anomenat Gerrhus)

Els aluanqs tenien un deu principal i adoraven tamb al sol i la lluna (la principal detat, amb un temple prop de la frontera amb Ibria). El pontfex mxim era la segona autoritat del pas desprs del rei i possea un estens domini territorial pel seu manteniment i tamb molts temples.

Desprs del 65 aC el rei es va fer client de Roma, per va romandre tant independent com abans i els romans mai van fer res per imposar una influncia efectiva. L'any 4 van fer un atac a Armnia, sota influncia romana, el que pressuposa que ja no es consideraven clients de Roma.

Grigor, fill del patriarca Vartanes (333-341), va anar a Ibria per evangelitzar el pas i va anar tamb a Aghunia (Albnia del Caucas) per fou martiritzat pel prncep arscida Sanatruk (Sanesan) prncep de la regi de Phaitarakan que restava fidel al paganisme. 

Vers el 370 el rei Unair era vassall de Prsia. Bizanci i Prsia eren en guerra i la batalla decisiva es va lliurar a les fonts del Murad Su i al peu de les muntanyes de Nebad (Nifates) al nord-est del llac Van, a la provncia de Bagravand. El rei d'Albnia Urnair, al servei dels perses, tenia el comandament de la fora auxiliar persa i fou fet presoner per Mushel Mamikonian li va perdonar la vida, i a mes va deixar marxar a les dames perses que havia fet presoneres. Els districtes de Uti (Bardaa), Sakasene (Gandja) i Gardman (part oriental del llac Sevan) que pertanyien a Albnia, foren incorporats a Armnia que tamb va incorporar el districte de Goltn (sud de Siunia, regi de Nakhichevan) del que no consta que fos dels aghuans tot i que hi havien viscut anteriorment; el riu Kura fou establert com a frontera.

Per l historia posterior vegeu Aghunia.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54395" title="Kaula" nonfiltered="1361" processed="1359" dbindex="21471">

Kaula (en hawai Kaula) s una de les illes de Sotavent de Hawaii. Est situada a 34 km al sud-oest de Niihau. Les seves coordenades sn: .

L'illa, amb forma de mitja lluna, s part del crter d'un volc antic prcticament submergit. La superfcie total s de 0,64 km  i l'altitud mxima s de 167 m. L'oce ha erosionat el litoral creant penya-segats i coves, particularment l'anomenada cova del taur, Kahakauaola.

Kaula s deshabitada per els pescadors la freqenten. L'illa era recordada en les tradicions orals hawaianes i s'han trobat algunes restes de la seva presncia, per no hi ha evidncies d'assentaments permanents. Ocasionalment s'ha utilitzat com a blanc per a exercicis militars de bombardeig aeri.

Enllaos externs.
 Imatge de Kaula;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54397" title="Ample de banda" nonfiltered="1362" processed="1360" dbindex="21472">



 
L'ample de banda per senyals analgics s l espai existent per transmetre una informaci a travs d'una xarxa de comunicaci mesurada en hertz, del rang de freqncies en el que es concentra la major part de la potncia del senyal. Es pot calcular a partir d'un senyal temporal calculant la transformada de Fourier. Tamb sn anomenades freqncies efectives les pertanyents a aquest rang. Es podria fer una analogia amb el cabal d aigua que pot passar per una canonada, on el dimetre d aquesta sigui l equivalent a l ample de banda. Si el tub s ms gruixut, podr passar ms aigua (el cabal ser major), per tant ms informaci per unitat de temps.

Aix, l'amplada de banda d'un filtre s la diferncia entre les freqncies en les quals la seva atenuaci al passar a travs del filtre es mantenen igual o inferior a 3dB (decibel) comparada amb la freqncia central de pic (fc). 

Mentre que en el camp de les telecomunicacions l'ample de banda s'expressa en Hertz, en informtica es parla de bits per segon. Els dos conceptes estan relacionats pel teorema de Shannon-Hartley (dins la Teoria de la informaci). 

Dins el camp de les telecomunicacions, el concepte d ample de banda (BW) apareix en diferents disciplines (teoria i processament del senyal, telemtica...) i s utilitza amb matisos diferents, per tots remeten al mateix origen. En aquest camp, les informacions a transmetre poden ser text, veu, imatges, msica, dades... i podrem transmetre n ms quan ms ample de banda disposem.

 

 s com del terme .
s com anomenar amplada de banda digital a la quantitat de dades que es poden transmetre per unitat de temps. Per exemple, una lnia ADSL de 256 kbps pot, tericament, enviar 256.000 bits (no bytes) per segon. Aix s, en realitat, la taxa mxima de transferncia permesa pel sistema, que depn de l'amplada de banda analgic, de la potncia del senyal, de la potncia del soroll i de la codificaci del canal. 

Un exemple de banda estreta s el que es realitza per mitj d'una connexi telefnica i un exemple de banda ampla s el que es realitza per mitj d'una connexi DSL, microones o T1. Cada tipus de connexi t la seva prpia amplada de banda analgica i la seva taxa de transferncia mxima. L'amplada de banda i la saturaci de la xarxa sn dos factors que influeixen directament en la qualitat dels enllaos i les comunicacions.

Ample de banda en teoria del senyal i comunicacions analgiques.
L ample de banda definit de forma genrica, fa referncia a un rang de freqncies compreses entre dos lmits i es mesura en Hz, de manera que:

 BW = fmax-fmin 

Quan es tracta de senyals, s ms senzill entendre el concepte d ample de banda des del domini freqencial, s a dir, estudiant les components freqencials dels senyals temporals. Mitjanant la transformada de Fourier (TF) es pot passar d un domini a l altre.

En aquest cas, l ample de banda d un senyal seria el rang de freqncies mesurat en Hz en el qual es concentra la major part de la potncia del senyal.

En disseny de sistemes de comunicacions l ample de banda s un factor limitat inferiorment per les exigncies d un senyal (per exemple, l ample de banda que necessita un canal de rdio s inferior al requerit per un canal de televisi), i limitat superiorment per les caracterstiques tcniques que ofereixi el sistema (per exemple les limitacions de components electrnics o capacitat de processament) i la capacitat del canal utilitzat (per exemple l espai de radiofreqncia disponible o ample de banda mxim suportat del cablejat).

Un altre us freqent del concepte d'ample de banda es troba en parlar de filtres informtics. En aquest cas l ample de banda es defineix com el rang de freqncies d un senyal que es veuen inalterades al passar per un filtre, s a dir, el conjunt de freqncies que el filtre  deixa passar  (d aqu la seva classificaci general com a filtres pas-baix, pas-alt, pas-banda o banda-eliminada). Els lmits de l ample de banda s anomenen freqncies de tall i se situen a les freqncies on l atenuaci provocada pel filtre s de 3 dB (o ms) respecte la banda de pas.

Ample de banda en teoria del senyal i comunicacions digitals.
Quan parlem d ample de banda referit a comunicacions digitals s'usen d'una manera diferent per a quantificar-lo, ja que la informaci s envia en forma de seqncies de bits i per tant el que ens interessa s la capacitat que tinguem d enviar bits per unitat de temps. s'anomena velocitat de transmissi, i es mesura en  (taxa de bits).

 BW = velocitat de transmissi = nombre de bits transmesos/unitat de temps 

Actualment, amb la transici cap als sistemes digitals, es relaciona l ample de banda analgic i el digital quan es parla de sistemes de transmissi en medis compartits. Donat que han de suportar diverses comunicacions simultnies, les informacions digitals es modulen en bandes de freqncies analgiques (d un BW determinat), que en funci de les modulacions utilitzades son capaces de suportar taxes de bits majors o menors. 
Un exemple d aix el trobem en la TDT. Es diu que es necessita un ample de banda analgic de per exemple 900 Mhz per transportar la informaci digital corresponent a un canal de televisi amb una velocitat de transmissi determinada (que dependr de la modulaci utilitzada i la codificaci/compressi del canal de televisi).

En medis de comunicaci que utilitzen canals de transmissi no compartits (per exemple les pistes d un circuit integrat, els busos interns d un PC o un sistema Ethernet) l ample de banda analgic s molt elevat (no s ha de compartir, depn de limitacions fsiques del medi) i normalment no modulem les senyals digitals, s'introdueixen directament dins el cable de manera que l'ample de banda depn de la capacitat de bits que s'ha d introduir al medi.
Aix, per exemple, es pot dir que un sistema Fast-Ethernet disposa d un ample de banda de 100 Mbps o que una lnia ADSL convencional (a Espanya) disposa d un ample de banda de 2 Mbps.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54398" title="Amiuk" nonfiltered="1363" processed="1361" dbindex="21473">
Amiuk fou una fortalesa de la costa oriental del Llac Van, al nord de la ciutat de Van i a l'oest d'Ardjesh, dins de la provncia armnia del Vaspurakan.

Vers el 771 els rabs de la tribu d'Othman s'havien apoderat d'una regi de la part oriental del Llac Van, amb la fortalesa inaccessible d'Amiuk i feien incursions de pillatge al Vaspurakan.  Ashot Ardzruni de Vaspurakan i el seu fill Grigor Derenik els van combatre per ni amb l'ajut del rei Ashot I el gran van poder conquerir la fortalesa; per Ashot s que va conquerir una altra fortalesa, la de Varag, on un grup d'rabs s'havia fet fort i des d'all saquejava sovint el monestir de Surb-Khatch, lloc on hi havia les tombes dels prnceps Ardzruni de Vaspurakan (l'abat superior del monestir era presoner d'aquestos rabs).

Els othmanides (i l'emir qaisita de Manazkert i d'Apahuniq tamb objecte d'atacs dels armenis) van cridar en ajut seu al governador-emir rab de Diyar Bakr Isa ben Shaikh ben al-Salil al-Shaybani, que fou reconegut pel califa com ostikan d'Armnia (871-882). Isa va marxar contra Ashot Ardzruni que estava assetjant Kokhpanik; Ashot va deixar el setge i ambds exercits es van trobar prop de la ciutat de Van. El cavalleresc Gurgen, prncep de Mardastan, no va dubtar en unir les seves forces a les del seu antic enemic Ashot, per els rabs eren 15.000 i els armenis dos mil. Fou un prncep ardzruni, Gagik Abu Morvan qui va negociar un acord, i ambds exrcits es van retirar i, a canvi de parar l'ofensiva i d'entregar hostatges, Ashot de Vaspurakan fou deixat en pau.

El prncep Gagik de Vaspurakan va conquerir finalment als musulmans othmnides la fortalesa d'Amiuk en un atac sorpresa a la nit i els seus habitants van ser degollats. Aix va provocar l'aixecament dels camperols i pobladors musulmans de zones properes que estaven sotmesos als Ardzruni. Amiuk fou confiada pel prncep al seu feudatari Abou Sakr Vahuni vers el 905, per aquest la va cedir al rei Sembat I el mrtir. El rei la va tornar al prncep Gagik per a canvi d'una forta compensaci. Des llavors va seguir unida al Vaspurakan.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54402" title="Anells Olmpics" nonfiltered="1364" processed="1362" dbindex="21477">

Els Anells Olmpics sn el smbol principal dels Jocs Olmpics, sn cinc anells enlleats de color blau, negre, vermell, groc i verd; la bandera olmpica consisteix en el smbol dels anells sobre un fons blanc.

 Histria .
L'origen dels Anells Olmpics ve de l'any 1913 quan Pierre de Coubertin, a la Revue Olympique d'agost va informar que aquest sera el smbol utilitzat pel Congrs Olmpic de Pars.

Es van buscar aquests colors perqu eren els ms presents a les banderes de tots el pasos, simbolitzant la internacionalitat de l'olimpisme. La teoria popular, per, va voler identificar cada anell amb un continent, essent:
 Negre: frica (pel color de pell de moltes tnies);
 Groc: sia (dem);
 Vermell: Amrica (dem);
 Blau: Europa (smbol tradicional, relacionat amb el Mediterrani, tamb s el fons de la seva bandera);
 Verd: Oceania (el continent ms verge i natural);

Usos.
Els anells apareixen a:
 les medalles olmpiques;
 la Bandera Olmpica;
 el marxandatge oficial de cada convocatria;
 els emblemes de cada convocatria;
 als segells commmemoratius;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54406" title="Cos (matemtiques)" nonfiltered="1365" processed="1363" dbindex="21478">
En l'lgebra abstracta, un cos s una estructura algebraica en la qual es poden efectuar la suma, resta, multiplicaci i divisi (llevat de la divisi per 0), i en la qual se satisfan les mateixes lleis aritmtiques que en els nombres naturals.

Introducci.
Els cossos sn uns objectes molt importants d'estudi en l'lgebra ja que proporcionen una til generalitzaci de molts sistemes de nombres, tal com els nombres racionals, els nombres reals i els nombres complexos. En particular es poden aplicar les lleis usuals d'associativitat, commutativitat i distributivitat. Els cossos apareixen tamb en moltes branques de les matemtiques tal com veurem en exemples posteriors.

Quan l'lgebra abstracta va comenar a sser desenvolupada, la definici de cos normalment no incloa la commutativitat de la multiplicaci, aix el qu avui anomenem cos fa un temps hauria estat anomenat cos commutatiu o domini racional. Avui en dia per, un cos s sempre commutatiu. Una estructura que satisfaci totes les propietats d'un cos llevat de la commutativitat, l'anomenem avui anell de divisi encara que cos no commutatiu s encara fora usat. Altres llenges han mantingut aquesta antiga notaci. Aix per exemple, en itali i francs, els anells de divisi se'ls anomena corpo i corps. En canvi, en angls, alemany i castell, field, Krper  (d'aqu v que  denoti normalment un cos) i cuerpo signifiquen cos. Remarquem que en francs no tenen una paraula concreta per dessignar un cos, amb la qual cosa han d'usar la forma corps commutatif. En itali existeix tamb la forma campo que es tradueix exactament per la nostra noci de cos.

El concepte de cos s'usa, per exemple, per definir vectors i matrius, dues estructures d'lgebra lineal els components de les quals poden sser elements d'un cos arbitrari. La teoria de Galois estudia la simetria de les equacions investigant les maneres en les quals els cossos estan continguts entre ells. Vegeu teoria de cossos per a ms informaci.

 Histria .

El 1910 Ernst Steinitz va donar la primera definici axiomtica de cos en el seu article Algebraische Theorie der Krper (en alemany:Teoria algebraica dels cossos).

Definici.

Un cos s un anell commutatiu (F, +, *) tal que 0 no s igual a 1 i tots els elements dF llevat del zero tenen invers respecte la multiplicaci (notem que aqu 0 i 1 representen els elements neutres de la suma i la multiplicaci, respectivament, i no pas necessriament els nombres 0 i 1).

En altres paraules, se satisf:

Clausura dF respecte + i * : Per a tots elements a i b de F, tant a + b com a * b pertanyen a F (o ms formalment, + i * sn operacions binries en F).

Tant + com * sn associatives : Per a tot a, b, c en F, a + (b + c) = (a + b) + c  i  a * (b * c) = (a * b) * c.

 Tant + com * sn commutatives : Per a tot a, b en F, a + b = b + a i a * b = b * a.

 L'operaci * s distributiva respecte la suma + : Per a tots a, b, c, en F, a * (b + c) = (a * b) + (a * c).

 Existncia d'element neutre per la suma :  Existeix un element 0 en F, tal que per a tot a en F, a + 0 = a.

 Existncia d'element neutre per la multiplicaci :  Existeix un element 1 en F, diferent del 0, tal que per a tot a en F, a * 1 = a.

 Existncia d'element invers per la suma : Per a tot a en F, existeix un element  a en F, tal que a + ( a) = 0.

 Existncia d'element invers per la multiplicaci: Per a tot element a   0 en F, existeix un element a 1 en F, tal que a * a 1 = 1.

La condici 0   1 ens assegura que el conjunt que noms cont un sol element no s un cos. Directament dels axiomes, hom pot demostrar que (F, +) i (F   ,*) sn grups abelians commutatius i per tant l'invers de la multiplicaci d'un producte s igual al producte dels inversos:

(a*b) 1 = b 1 * a 1 = a 1 * b 1;
tals que a i b sn diferents de zero. Altres propietats tils sn:
 a = ( 1) * a;
i ms generalment
 (a * b) = ( a) * b = a * ( b);
aix com
a * 0 = 0,
i totes les lleis de l'aritmtica elemental.

Si traiem la condici de commutativitat de la operaci *, distingim aleshores entre cossos commutatius i cossos no commutatius, anomenats generalment anells de divisi.


 Exemples de cossos .

Els nombres complexos , amb les operacions habituals de suma i multiplicaci. El cos de nombres complexos cont els segents subcossos (un subcs d'un cos F s un conjunt que cont el 0 i l'1, tancat respecte les operacions + i * de F i amb les seves prpies operacions definides mitjanant la restricci):
Els nombres racionals  =  on  s l'anell dels enters. El cos dels nombres racionals no cont cap subcs propi (s a dir, estrictament contingut).
Un cos de nombres s una extensi finita dels nombres racionals , s a dir, un cos que cont  i que t dimensi finita com a espai vectorial sobre . Aquests cossos sn molt importants en la teoria de nombres.
El cos dels nombres algebraics, la clausura algebraica de .
El cos dels nombres reals , amb les operacions habituals de suma i multiplicaci. Quan en aquest cos es defineix l'ordre habitual, aleshores forma un cos completament ordenat que s categric   aquesta s l'estructura que aporta la base de la majoria de tractaments formals del clcul.
El cos dels nombres reals cont diversos subcossos interessants: els nombres algebraics reals, els nombres computables, i els nombres definibles.
Si q > 1 s una potncia d'un nombre primer, aleshores existeix (llevat d'isomorfisme) un nic cos finit amb q elements, denotat normalment , o b GF(q). Qualsevol altre cos finit s isomorf a un d'aquests cossos. A aquests cossos se'ls anomena moltes vegades cos de Galois, d'on prov la notaci GF(q).
En particular, per a un nombre primer p donat, el conjunt d'enters mdul p  s un cos finit amb p elements:  =  on les operacions es defineixen efectuant les operacions a , divident entre p i quedant-nos amb el residu (vegeu aritmtica modular).
Prenent p = 2, obtenim el cos ms petit , que t noms dos elements: el 0 i l'1. Pot ser definit mitjanant les dues taules de Cayley;

      +  0  1        *  0  1
      0  0  1        0  0  0
      1  1  0        1  0  1

Aquest cos t un rol imporant en cincies de la computaci, especialment en criptografia i teoria de codis.
Els nombres racionals poden ser extesos als cossos de nombres p-dics per a cada nombre primer p. Aquests cossos sn molt importants tant en teoria de nombres com en anlisi matemtica.
Siguin E i F dos cossos tals que F s un subcos de E. Sigui x un element de E que no pertany aF.  Aleshores F(x) es defineix com el subcos de E ms petit que cont F i x. Anomenem F(x) una extensi simple de F. Per exemple,  s el cos de nombres contingut en  tal que els seus elements sn nombres de la forma a + bi on tant a com b sn nombres racionals. De fet, es pot demostrar que tot cos de nombres s una extensi simple de .
Sigui F un cos. El conjunt F(X) de funcions racionals de variable X amb coeficients en F s un cos, definit com el conjunt de quocients de polinomis amb coeficients en F. Aquest s l'exemple ms simple dextensi trascendental.
Si F s un cos i p(X) s un polinomi irreductible en l'anell de polinomis F, aleshores l'anell quocient F/<p(X)> s un cos amb un subcs isomorf a F. Per exemple,  s un cos (de fet, s isomorf al cos dels nombres complexos). Es pot veure que tota extensi algebraica simple de F s isomorfa a un cos d'aquesta forma.
Si F s un cos, el conjunt F((X)) de sries formals de Laurent sobre F s un cos.
Si V s una varietat algebraica sobre F,  aleshores les funcions racionals V   F formen un cos, el cos de funcions de V.
Si S s una superfcie de Riemann, aleshores les funcions meromorfes S    formen un cos.
Si I s un conjunt indexat, U s un ultrafiltre en I, i Fi s un cos per a cada i en I, l'ultraproducte dels Fi (usant U) s un cos.
Els nombres hiperreals i els nombres superreal extenen els nombres reals amb l'addici d'infinitesimals i infinits nombres.

Tamb hi ha classes prpies amb estructura de cos, que sn de vegades anomenades Cossos, amb C majscula:
Els nombres surreals formen un Cos que cont els reals, i seria un cos si no fos que sn una classe prpia i no pas un conjunt. El conjunt de tots els nombres surreals amb aniversari ms petit que algun cardinal inaccessible formen un cos.
Els nimbers formen un Cos. El conjunt de nimbers amb aniversari ms petit que  i els nimbers amb aniversari ms petit que qualsevol cardinal infinit sn exemples de cossos.

 Alguns teoremes introductoris .
El conjunt d'elements diferents de zero d'un cos F (denotat normalment per F ) s un grup abeli amb la multiplicaci. Tot subgrup finit de F  s cclic.

La caracterstica de qualsevol cos s o b 0 o b un nombre primer. (La caracterstica es defineix com el nombre enter positiu n ms petit que n1 = 0, o zero si no existeix tal nombre; aqu n1 significa la suma 1 + 1 + 1 + ... + 1 n vegades. Una definici equivalent s la segent: la caracterstica d'un cos F s l'nic generador no negatiu del ncli de l'nic anell d'homomorfismes    F que envia 1 |-> 1.);

El nombre d'elements d'un cos finits una potncia d'un nombre primer.

Com a anell, un cos no t cap ideal llevat del  i d'ell mateix.

Assumint l'axioma de l'elecci, per a cada cos F, existeix un nic cos G (llevat d'isomorfisme) que cont F, s algebraic sobre F, i s algebraicament tancat. G s'anomena la clausura algebraica de F.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54410" title="Bardaa" nonfiltered="1366" processed="1364" dbindex="21480">
Bardaa (armeni Partav, rab Bardha, turc Barda)  fou una ciutat del Arran, a uns 20 km del Kura i a la vora d'un riu anomenat Terter  (armeni Trtu), suposadament construda pels sassnides (rei Kubad 488-531) segons el historiador Al-Baladhuri. Efectivament se sap que vers el 518, per fer front a atacs dels huns, el rei de Prsia va fer fortificar la ciutat de Pertav a l'Aghunia, que ja existia, i que va prendre el nom de Peroz-Kavadh que no va conservar molt de temps. El nom podria venir del persa Bardahdar que vol dir "Lloc de captius".

Fou capital del regne d'Aghunia i seu dels patriarques d'Aghunia sota dependncia del patriarcat d'Armnia. 

Fou conquerida pel general del califa Salman ben Rabia al-Bahili vers el 651, desprs d'una breu resistncia. 

Va fer part del govern d'Armnia o d'Azerbaidjan o d ambds units durant el perode dels omeies i dels abbssides. Durant el califat de Abd al-Malik les seves muralles foren reconstrudes i reformades per Abd al-Azis ben Hatim i una mica mes tard encara millorades per Muhammad ben Marwan.

Harith ben Amru fou enviat a Armnia el 723 per combatre als khzars i va fixar la seva residencia a Bardaa d eon va ocupar Bab al-Abwad on va derrotar els khzars dirigits per Bardjik, fill del khakan (Khan dels khzars) i va ocupar Balandjar i Walandar, ciutats dominades per ells, arribant fins a Samandar, probablement Kizliyar al Terek, i llavors es va retirar a Bardaa. 

El 729 Maslama ben Abd al-Malik Ibn-Marwan fou nomenat governador d'Armnia i Azerbaidjan i va seguir residint a Bardaa. El 730 es va enfrontar amb els khzars a Arbabil durant uns quants dies de novembre i desembre del 730, batalla que va perdre i en la que va morir. Els khzars van ocupar Azerbaidjan temporalment i varen atacar Bardaa. Marwan ben Muhammad, governador d'Armnia vers el 732, va lluitar tamb contra els khzars contra els que va dirigir una expedici el 737 amb el suport de la cavalleria armnia, i va arribar fins a Balandjar al nord de Derbent i van fer molt de bot que fou transportat a Bardaa. 

El 813, enderrocat el califa Al-Amin per son germ Al-Mamun, aquest va enviar al seu lloctinent Tahir ben Muhammad a Armnia i es va establir a Bardaa. Les forces armnies del ostikan Ishak ben Sulaiman (lleial a Al-Amin) el van assetjar a  Bardaa, per finalment les forces del ostikan van passar al bndol de Al-Mamum i es va acabar la lluita. El 814 o 815 Bardaa fou atacada per l'emir qaisita de Manazkert Abd al-Malik ben al-Djahap que es considerava el governador legtim d'Armnia (Bardaa era el feu dels partidaris de Al-Mamun).

Nerseh fill de Felip de Siunia Oriental va vncer el 821 al prncep d'Aghunia Varaz Terdat (de la dinastia Mihrakan) a Morgog i desprs (828) ve vncer tamb  a Esteve (fill de Varaz Terdat). La viuda de Varaz va casar a la seva filla Sprham a un prncep de Siunia de nom Aternerseh, de la Siunia Occidental, que va regnar desprs amb residencia a Khatshen (al sud-oest de Bardaa).

Bogha al-Khabir, nomenat governador, es va establir a Bardaa el 852. El 855 va sotmetre als prnceps armenis de la regi i la vila de Shamkor, a la riba del Kura, que havia estat destruda un temps abans pels khzars, fou repoblada de musulmans, per formar amb Gandja i Bardaa la triada de ciutats que havien de vigilar l Armnia oriental.

El 872 fou nomenat governador Isa ben Shaikh ben al-Salil, emir shaybnida de Diyar Bakr, i va enviar el seu lloctinent Muhammad al-Yemen a Bardaa. Muhammad es va revoltar el 877 i es va fer l amo de la ciutat i les rodalies. Durant un any Isa va tractar d expulsar-lo de Bardaa sense xit. 

Vers el 900 el governador sadjida Afshin al-Sadj, que residia a Bardaa, hi va tenir com hostatges  als prnceps de Vaspurakan Gagik (per sis mesos) i Gurgen (per un any) , deixats pel seu germ gran Sargis com a penyora de la seva submissi al emir. Vers el 901 Gurgen (amb el seu company hostatge Shahpuh Amatuni) es va escapar de Bardaa i va tornar a Vaspurakan. Furis Afshin va atacar Vaspurakan, per va morir de pesta al tornar a Bardaa.
 
La ciutat va arribar al seu maxim esplendor al segle X quant era tant gran com Rayy o Isfahan. El 943 fou conquerida pels russos de Kev que van derrotar a l'emir musafrida del Azerbaidjan Mazurban ben Muhammad i hi van romandre casi be un any. Quant van arribar els russos ja estava en decadncia doncs els alts impostos (imposats pels musafrides que afavorien la ciutat d' Arbela) havien fet marxar molts comerciants, i desprs de l ocupaci, amb el creixement de Gandja on regnaven els Shadddides, la sortida es va fer mes gran, i la decadncia va ser mes rapida.

Al segle XI es va recuperar lleugerament i fou atacada per Bagrat IV de Gergia (vers 1066) el que va provocar les represlies d'Alp Arsland (1068).

Amb els turcs i mongols va perdre desprs la seva importncia.

La moderna Barda es una petita ciutat d uns 30.000 habitants capital d'un districte de la Repblica d'Azerbaidjan.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54411" title="Guislabert I" nonfiltered="1367" processed="1365" dbindex="21481">
Guislabert I de Rossell ( ? - 1013), comte de Rossell (991-1013).

Orgens familiars.

Fill de Gausfred I, comte d'Empries i de Rossell. A la mort d'aquest, els seus dos fills hertaren per separat els dos comtats, nasquent aix una dinastia privativa per a cada un d'ells. Mentre Guislabert rebia el Rossell, el seu germ Hug I rebia Empries.

Tot i la separaci dels comtats, ambds comtes van seguir mantenint possessions dis el territori de l'altre, provocant sovint relacions hostils entre els dos germans, aix com els seus successors.

El 1013, a la mort de Guislabert, el seu germ Hug I d'Empries va invadir el comtat de Rossell, que no abandon definitivament fins el 1020.

Npcies i descendents.

Es cas amb una donzella anomenada Beliarda, amb la qual va tenir:
 Gausfred II de Rossell (?-1074), comte de Rossell;
 Sunyer de Rossell (?-1031), bisbe d'Elna;
 Berenguer de Rossell (?-1053), bisbe d'Elna;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54413" title="Gausfred II de Rossell" nonfiltered="1368" processed="1366" dbindex="21482">
Gausfred II de Rossell ( ? - 1074), comte de Rossell (1013-1074).

Orgens familiars.

Fill de Guislabert I i de la seva muller Beliarda, va heretar el comtat de Rossell a la mort del seu pare.

Vida poltica.

Acced al govern del comtat molt jove encara i de seguida va haver de fer front a la invasi del seu oncle, el comte Hug I d'Empries, que aprofit la mort del seu germ Guislabert per intentar reconstruir la unitat dels comtats d'Empries i Rossell, dissolta a la mort del pare d'aquests dos ltims, Gausfred I. Amb l'ajuda de Bernat I de Besal aconsegu aturar la invasi i, grcies a la medicaci de l'abat Oliba de Ripoll, el litigi finalitz el 1020 amb l'acord de pau entre oncle i nebot.

A partir del 1040 foren Gausfred i el seu fill Guislabert els que intervingueren en els dominis del comtat d'Empries, controlat en aquell moment pel seu cos, Pon I d'Empries. Hi menaren expedicions de saqueig i hi van fer construir el castell de Requesens, que provoc una llarga disputa entre els dos comtats.

A Perpiny, que era residncia comtal des del govern del seu pare, va prendre part en la consagraci de l'esglsia parroquial de Sant Joan el Vell (1025). Poc desprs, va tenir lloc al seu territori la primera assemblea de Pau i Treva, coneguda com a primer snode de Toluges, presidida per l'abat Oliba 1027. Ms tard, vers 1065-1066, ell mateix presid el segon snode celebrat a Toluges, amb l'assistncia del seu fill, dels comtes Pon I d'Empries, Guillem II de Besal i Ramon I de Cerdanya i d'altres nobles.

Associ al govern del comtat el seu fill Guislabert.

Npcies i descendncia.

Del seu matrimoni amb la jove Adelaida nasqueren:
 Guislabert II de Rossell (?-1102), comte de Rossell;
 Arnau Gausfred de Rossell, regent del comtat de Rossell;
 Berenguer de Rossell;
 Sunyer de Rossell, bisbe d'Elna;
 Garsenda de Rossell, casada amb Guillem de Montesquiu;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54417" title="Armavir" nonfiltered="1369" processed="1367" dbindex="21483">


Armavir s una provncia, un districte i una ciutat d'Armnia.

La provncia d'Armavir es troba al sud-oest del pas, i la ciutat d'Armavir ciutat n s la capital. La provncia te 315.000 habitants i 1.408 km2. Les ciutats principals sn Ejmiatzin, Armavir i Metsamor.

Est dividida en tres districtes:

Ejmiatsin;
Baghramian;
Armavir.

El districte d'Armavir est format per la vall del riu Matsamor (Kara Su) i la capital s la ciutat d'Armavir.

La ciutat d'Armavir est situada a la riba de l'Araxes, a l'oest d'Erevan, al districte de l'Aragadzotn, provncia histrica de l'Airarat. s d'origen urarti (es deia Argishtihinili que vol dir ciutat d'Argishti) i la va fundar el rei Argishti I d'Urartu (vers 786-764 aC) en un tur no ocupat que tenia vista al Araxes. Va ser la segona capital d'Urartu i capital de les provncies del nord. Degut a les incursions dels escites al segle VII aC primer va perdre importncia i finalment va acabar destruda.  

Els armenis s'hi van installar al segle IV aC segurament per emigracions desprs de la conquesta de Prsia per Alexandre el Gran. Els governadors perses de la casa dels Orntides van establir el primer regne armeni en aquesta zona i segurament fou llavors que fou erigida en capital degut a estar en les rutes de comer entre Iran i Clquida. Tamb fou el centre religis del regne. Amb el darrer rei orntida, Orontes IV o Ervand IV (212-200 aC) la capital va passar a Eruandashat suposadament degut a una alteraci del curs del riu Araxes. En endavant la ciutat va entrar en decadncia, especialment amb la construcci d'Artaxata (Artasat o Artaxiasata) avanat el segle II aC 

Va continuar subsistint sota domini rom. En grec s'anomen Armaouira i en llat Armavira. Amb l'auge de Valarshapat (Kainpolis) la ciutat es va anar despoblant i finalment fou abandonada. Les excavacions a la ciutat s'han fet de manera limitada, i han revelat que era una ciutat amb muralles; es van trobar algunes inscripcions en grec (1911 i 1927) per res assenyala a una ciutat hellenstica

Avui s capital d'una provncia que porta el seu nom i d'un districte de la mateixa provncia, per s la segona ciutat provincial per darrera d'Ejmiatzin. T uns 28.000 habitants.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54419" title="Quints" nonfiltered="1370" processed="1368" dbindex="21485">
Els Quints eren uns impostos que corresponien a la cinquena part dels ingressos de cada poble i que s'havien de pagar al rei de Castella.

En poca de Felip II de Castella (1556 -1598), feia molts anys que a Catalunya no es pagaven i Felip II els reclam. Els municipis catalans s'hi negaren, la qual cosa va donar lloc al Conflicte dels quints.

No confondre-ho amb l'Avalot de les Quintes de 1773, ni amb la Revolta de les Quintes de 1870.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54427" title="Simon Marius" nonfiltered="1371" processed="1369" dbindex="21486">

Simon Marius (en llat; en alemany Mair, Mayr o Mayer) (1573   1624) va ser un astrnom alemany que va reclamar a Galileu el descobriment dels quatre grans satllits de Jpiter.

Va nixer el 10 de gener de 1573 a Gunzenhausen a l'antiga regi de Francnia (actualment es troba a Baviera, sud d'Alemanya). Durant la seva poca d'estudiant a la ciutat de Heilsbronn, es va comenar a interessar per l'astronomia i la meteorologia. El 1601 va aconseguir una feina de matemtic a la ciutat d'Ansbach on passaria la major part de la seva vida.

El 1614 va publicar una obra titulada Mundus Iovialis on descrivia el planeta Jpiter i els seus satllits. En ella reclamava haver descobert les quatre grans llunes del planeta uns dies abans que Galileo Galilei. Galileu havia publicat el seu descobriment quatre anys abans, en la seva obra Sidereus Nuncius. Aix va conduir a una disputa entre els dos astrnoms en la que Galileu acusava a Marius de mentider i de plagi. Galileu va poder demostrar que l'nica observaci de Marius que era tan antiga com les seves era una que coincidia amb el diagrama publicat en el Sidereus per a aquella mateixa data.

Actualment, s considera possible que Marius descobrs les llunes de forma independent, per ho va fer almenys alguns dies ms tard que Galileu; en cas de ser aix, seria l'nica persona coneguda en haver observat les llunes en el perode anterior a la publicaci de les observacions de Galileu. Independentment de la prioritat del descobriment, els noms mitlogics pels que aquests satllits sn coneguts actualment: (I, Europa, Ganimedes i Callisto) sn els que Marius els va donar en el seu moment.  

Simon Marius tamb va reclamar ser el descobridor de la galxia d'Andrmeda (llavors anomenada nebulosa), que en realitat ja havia estat observada per astrnoms rabs de l'edat mitjana.

Va morir de malaltia el 26 de desembre de 1624 a Ansbach (sud d'Alemanya).

Enllaos externs.
 The Galileo Project    biografia de Simon Marius.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54430" title="Satllits galileians" nonfiltered="1372" processed="1370" dbindex="21487">


Els satllits galileians sn els quatre satllits de Jpiter descoberts per Galileo Galilei. Els seus noms sn: Ganimedes, Callisto, I i Europa. Sn, amb molta diferncia, els ms grans dels molts (63) que t Jpiter. Sn visibles fins i tot amb un telescopi de baixa resoluci. De fet, si les condicions d'observaci sn prou bones, s possible veure Callisto, el ms exterior, a ull nu.

 Descobriment .
Van ser observades per primera vegada per Galileu el 7 de gener de 1610. Actualment, se sap que un astrnom xins anomenat Gan De, els podria haver descobert ja el 362 aC, quasi dos millenis abans. Galileu va observar els moviments dels satllits durant diversos dies i va adonar-se que estaven en rbita al voltant de Jpiter. Aquest descobriment va recolzar la teoria heliocntrica de Nicolau Coprnic i va demostrar que no tot dna voltes al voltant de la Terra (vegeu teoria geocntrica). El descobriment va ser publicat a l'obra Sidereus Nuncius, publicada a Vencia el mar de 1610.

 Els seus noms .
Inicialment, Galileu els va anomenar Cosmica Sidera (estrelles de Cosme), en honor de Cosme II de Mdici, gran duc de la Toscana des del 1609, el patrocini del qual Galileu es volia assegurar. A suggeriment del gran duc, Galileu va canviar el nom a Medicea Sidera (estrelles de Mdici) perqu els Mdici eren quatre germans. 

Entre els altres noms que es van proposar, hi havia Principharus, Victipharus, Cosmipharus and Ferdinandipharus, per a cada un dels quatre germans Mdici, proposat per Giovanni Batista Hodierna, un deixeble de Galileu autor de les primeres efemrides (Medicaeorum Ephemerides, 1656). Johannes Hevelius els va anomenar els Circulatores Jovis o Jovis Comites, i Jacques Ozanam els va batejar com Gardes o Satellites (del llat satelles, satellitis: escorta o squit). Per serien els noms proposats per Simon Marius, qui va reclamar el descobriment de les llunes al mateix temps que Galileu, els que finalment prevaldrien: I, Europa, Ganimedes i Callisto, extrets de personatges de la mitologia grega i publicats a la seva obra Mundus Jovialis el 1614.

Galileu va rebutjar rotundament utilitzar els noms de Marius i, a resultes d'aix, va inventar un sistema de nomenclatura mitjanant xifres romanes. En aquest sistema, els nombres van en ordre creixent des del satllit ms proper a Jpiter cap a l'exterior, aix sn: I (I), Europa (II), Ganimedes (III) i Callisto (IV). Amb el temps, aquest sistema es va estendre a tots els altres satllits del sistema solar (normalment de forma parallela als noms mitolgics). Fins a mitjans segle XX, els satllits galileians encara eren coneguts pel sistema de Galileu i no ha estat fins recentment que ha quedat en segon terme desplaat pels noms de Marius. Galileu va utilitzar aquest sistema en les seves notes per no el va publicar mai.

 Observats a l'antiguitat? .
Els satllits galileians podrien haver estat coneguts a l'antiguitat: es deia que el du babiloni Marduk (Jpiter) estava acompanyat per quatre gossos (Jensen, Die Kosmologie der Babylonier, p. 131) i l'egipci Horus (Jpiter) tenia quatre fills (Mercer, Horus, the Royal God of Egypt, 1942). Per aix s una conjectura, i generalment no s'accepta com a probable.

En el seu punt ms proper a la Terra, les llunes galileianes tenen una magnitud d'entre 4,6 (Ganimedes) a 5,6 (Callisto). I (el ms interior) est separat de Jpiter per dos minuts d'arc. s tericament possible que observadors tenaos i ben preparats aconseguissin veure les llunes a ull nu, per si aix realment va ser realitzat per antigues civilitzacions no passa de ser una hiptesi.

 Taula de dades .



 Enllaos externs .
 NASA/NSSDC  (Dades dels satllits galileians comparades amb les d'altres cossos del Sistema Solar);







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54437" title="Djuash" nonfiltered="1373" processed="1371" dbindex="21488">
Djuash o Djuashrot (tambe Juash o Juasrot) fou un districte del nord-est del Vaspurakan. Estava creuat pel riu Djuashrot. La capital era Djuash (o Juash) a la riba dreta del riu Djuashrot .

El 904, a la mort del prncep Sargis de Vaspurakan, el Djuash va quedar en la part del prncipat que va correspondre a Gagik en el repartiment amb son germ Gurgen. Gagik va fer construir una fortalesa a Marakan (al Djuashrot, al sud-est de Djulfa, a la part oriental del pais, a la dreta del riu Djuashrot prop de la confluncia amb el Karmir) que havia d impedir qualsevol atac musulm des Azerbaidjan.

Quant el 905 el prncep Gagik de Vaspurakan va conquerir Amiuk als othmnides en un atac sorpresa de nit, i va degollar a tots els habitants, els camperols i pobladors musulmans de zones properes que estaven sotmesos als Ardzruni es van aixecar, sobretot a la regi al nord i nord-est del llac Urmia, i una incursi musulmana va arribar fins prop de Van i fou rebutjada per Thadeos Akeatsi governador de Shamiram  (una fortalesa del nord del Djuash) i governador de tot el districte de Djuash, a la batalla de Phaitakshtan.

El 983 l emir de Goltn, Abu Dulfa al-Shaybani va derrotar el musafrida d Arran i Dwin, Abul Haidja, i li va prendre Dwin i tot seguir va atacar el Vaspurakan on regnava Ashot-Sahak; el rei li va oposar les seves forces dirigides pel prncep Abel Kharib, el prncep Grigor i el marzban Tigranes que es van estacionar al Djuash, al sud del Araxes en front a Goltn, on foren sorpresos pel shaybnida i van quedar assetjats a la propera fortalesa de Bakear. Van negociar i van obtindr sortida lliure sense armes, i al sortir foren massacrats, i els tres caps mantinguts presoners per ser alliberats desprs contra un fort rescat (vers 983 o 984).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54438" title="Fauene" nonfiltered="1374" processed="1372" dbindex="21489">
Fauene s el nom donat pels historiadors romans a una regi no ben localitzada situada a l'est del llac Van. Es tractaria probablement de la regi entre Djulfa i Her (Khoi) s a dir els districtes de Djuash i Zaravand al nord-est del Vaspurakan. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54439" title="Caspiene" nonfiltered="1375" processed="1373" dbindex="21490">
Caspiene fou una regi a l'est d'Armnia poblada pels caspis (kaspioi), a la boca del Kura. Una muntanya de la regi portava el nom de puig Caspi. La mar llavors no es deia mar Cspia sin mar Aluana o Albana. Quedava fora de les fronteres de l'imperi Persa i tampoc no fou conquerida per Alexandre el Gran. Els caspis ocupaven un districte a l'Albnia del Caucas, probablement sense estar sotmesos al rei dels aghuans. Per aquest districte, anomenat Caspiene, els armenis s'hi varen expandir vers el segle II aC.

Els caspis habitaven tamb una part de la satrapia de l'Hircnia segons Herodot i Estrab, per no s segur si fou el seu hbitat originari o s'hi van traslladar. Els caspis eren molt incivilitzats i s'assemblaven a la gent de Bactriana i Sogdiana.

Correspon probablement a la provncia armnia de Phaitakaran i a la regi actual de Mughan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54440" title="Manuel Flores Snchez" nonfiltered="1376" processed="1374" dbindex="21491">
Manolo Flores ha estat un destacat jugador de bsquet catal de les dcades dels 70 i 80.

Histria.
Manuel Flores Snchez va nixer a Mrida (Extremadura) el 23 de juliol de 1951, tot i que de petit es va traslladar a a viure a Catalunya, on es va iniciar en el mn del bsquet. Considerat un dels millors jugadors espanyols dels anys 70. Jugava d'aler i destacava per la seva rapidesa al contra-atac, bon tir exterior i per la seva gran personalitat a la pista.

Sempre en clubs catalans, s'inici al CB L'Hospitalet el 1967, RCD Espanyol i finalment al FC Barcelona, on, durant 14 temporades, demostr la seva calitat, arribant a ser capit durant la segona meitat dels anys 70 fins a la seva retirada, al finalitzar la temporada 1983-1984. Va jugar 128 partits oficials amb la selecci espanyola de bsquet (entre 1972 i 1981) amb la que guany la medalla de plata al Campionat d'Europa de Barcelona de 1973 i un cop amb la selecci europea.

Un cop abandon el bsquet com a jugador va iniciar la seva carrera d'entrenador, que l'ha dut a dirigir al primer equip del FC Barcelona en diverses ocasions i on aconsegu la Recopa d'Europa i el Mundial de Clubs. Posteriorment ha dirigit a altres conjunts com el Cceres CB, amb el qual va arribar a ser sotscampi de la Copa del Rei. Actualment forma part de l'organigrama tcnic del Futbol Club Barcelona.

Trajectria esportiva.
Com a jugador. 
 CB L'Hospitalet: 1967-1968;
 RCD Espanyol: 1968-1970;
 FC Barcelona: 1970-1983;

Com a entrenador.
 FC Barcelona: 1983-1992 (segon entrenador, encara que fou primer entrenador el 1985 i 1991-92);
 CC Cornell: 1992-1993;
 Cceres CB: 1993-1997;
 Recreativos Orenes Murcia: 1998-2000;
 FC Barcelona: 2004-2005;

Ttols.
Com a jugador. 
 2 Lligues espanyoles: (1980-81 i 1982-83);
 6 Copes del Rei: (1977-78, 1978-79, 1979-80, 1980-81, 1981-82 i 1982-83);
 Campi d'Espanya de Segona Divisi: (1969-70);
 Medalla de Plata al Europeu de Barcelona de 1973;
 A ms fou sotscampi de la copa Korac el 1974-75;

Com a entrenador.
 1 Recopa d'Europa: (1984-85);
 1 Mundial de Clubs: (1984-85);
 Campi de Primera Divisi: (1992-93);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54441" title="Ctesifont" nonfiltered="1377" processed="1375" dbindex="21492">
Ctesifont fou la capital de l'imperi Part i desprs de l'imperi dels perses sassnides, a la riba del Tigris a uns 30 km al sud de Bagdad.

Fou construda al lloc d'una vella ciutat de nom Opis, propera a la confluncia del Tigris i el Diyala i a la carretera reial que connectava Susa amb Assria i ms tard amb la capital de Ldia, Sardes.

Vers el 301 Seleuc I Nictor va construir la ciutat de Selucia del Tigris a l'altre costat del riu i fou poblada per grecs. A la segona meitat del segle II aC va passar als parts que hi establiren la capital occidental a Selucia, per van bastir els edificis administratius a l'altra banda de riu, al lloc de l'antiga Opis (que subsistia com a barri de Selucia), a la que van donar el nom de Tyspwn (Ctesifont). Des de 129 aC fou residncia d'hivern dels reis que abans residien a Hecatompylos. Durant la campanya contra Roma de l'any 41 ja era considerada la principal ciutat de l'imperi i encara fou millorada.

Desprs de la rebelli de Selucia contra el rei Bardanes (acabada l'any 43) el rei hi va fer construir alguns edificis i potser li va donar el rang de capital principal. Uns anys desprs Pacoros va construir unes muralles i hi va portar ms poblaci. La ciutat era al doble de gran que Roma. Vers l'any 60 es va fundar una tercera ciutat (no localitzada) anomenada Vologesocerta, de caire comercial.

El estiu del 116 fou ocupada per Traj (que va capturar una filla del rei part Osroes i el tron d'or dels reis), el desembre del 165 per Lucius Verus (el seu general Avidius Cassius, que va demolir el palau reial), i el 197 per Septimi Sever, sempre junt amb Selucia a l'altra banda del riu. El 117 Traj hi va coronar al nou rei part Fartamaspates. En la darrera conquesta els romans van prendre tones d'or, plata i altres objectes de valor, i va solucionar els problemes econmics de l'imperi rom per va enfonsar l'economia de l'imperi part.

Uns anys desprs l'imperi part fou enderrocat per la rebelli d'un vassall del Fars, els prnceps Sassnides el 224. El 226 el primer rei sassnida Ardashir hi va ser coronat. Ctesifont fou mantinguda com a capital d'estiu (la capital d'hivern fou Hamadan). Selucia fou rebatejada Veh-Ardashir (La bona ciutat d'Ardashir) i va conservar tamb el seu rang. El 238 l'emperador Gordi III va amenaar la ciutat per va morir abans de poder ocupar-la. El 262 la va ocupar Odenat de Palmira, i el 283 la va ocupar l'emperador Car. El 363 Juli l'Apstata va morir en el seu intent d'ocupar la capital persa. La poblaci era majoritriament aramea, siriana i rab i de religi cristiana i jueva; la ciutat fou seu de l'exiliarca jueu i del patriarca nestori, i el 410 s'hi va celebrar un snode dels nestorians.

El segle V fou un centre de la dissidncia nestoriana. Els clergues nestorians de Ctesifont van evangelitzar regions orientals com Margiana i ria i fins i tot al segle segent (vers 635) van arribar a Xina. Vers el 450 la ciutat de Veh-Ardeshir (Nova Selucia) va quedar dividida en dues per un canvi del curs del Tigris.

El 540 el rei persa Cosroes I va conquerir Antioquia a Sria i els seus habitants deportats a Ctesifont. Al costat de Veh Ardashir, l'antiga Selucia, fou fundada Antioquia de Cosroes (Weh Antok Khosrow o tamb Rumagan). Habitants d'altres ciutats tamb foren portats en anys segents a les rodalies de Ctesifont. El 627 l'emperador bizant Heracli va arribar davant la ciutat per imposar els termes de la pau per els perses van forar la seva retirada.

Els rabs l'anomenaven Al-Madain (les ciutats) perqu eren de fet varies ciutats diferents per casi juntes, si b la transcripci era Taysafun. Fou ocupada per les forces del califa sota comandament de Sad ben Abi Wakkas el mar del 637. El 762 el nou califa abbssida va decidir construir una nova capital a 30 km: Bagdad.

Queda una part important del palau reial sassnida (l'altra part fou destruda durant la primera guerra mundial) conegut com Avian-e-Kesra. Les runes foren excavades el 1903.

Articles relacionats.
Maogamalcha;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54442" title="Josep Llus i Corts" nonfiltered="1378" processed="1376" dbindex="21493">
Josep Llus Corts ha estat un gran jugador i entrenador de bsquet catal de les dcades dels 50 i 60.

Histria.
Josep Llus i Corts va nixer a Badalona el 13 de desembre de 1937. Jugava a la posici de base. Vinculat, principalment a dos club de la seva ciutat natal, el Crcol Catlic i el Club Joventut de Badalona va jugar 13 anys en la mxima categoria del bsquet espanyol, on tamb defens els colors del Orillo Verde de Sabadell i del Reial Madrid. Els seus mxims xits com jugador els va assolir militant en el Reial Madrid amb el qual, en quatre temporades, va conquistar tres Lligues espanyoles, quatre Copes d'Espanya i fou dues vegades finalista de la Copa d'Europa. Posteriorment, al Club Joventut de Badalona guany una altra Lliga i Copa ms.

Va ser 116 vegades internacional amb la selecci espanyola absoluta, essent el primer jugador espanyol que va arribar als cent partits internacionals, guanyant la medalla de plata als Jocs del Mediterrani de 1959 i participant als Jocs Olmpics de Roma 1960. Un cop retirat fou entrenador, tant a nivell de club com de selecci. Des de 1986 s l'actual president de l'Associaci Catalana d'Entrenadors de Bsquet. A ms, s vicepresident de la Federaci Catalana de Bsquet des de 1998, i vicepresident de l'Associaci Espanyola d'Entrenadors de Bsquet des de 1987.

Trajectria esportiva.
Com jugador.
 Crcol Catlic de Badalona: 1947-1956;
 Orillo Verde de Sabadell: 1956-1958;
 Reial Madrid: 1958-1962;
 Club Joventut de Badalona: 1962-1969;

Com entrenador.
 Crcol Catlic de Badalona: 2 temporades;
 Club Joventut de Badalona: 7 temporades;
 RCD Espanyol: 1 temporada com entrenador i 2 com Director General esportiu;
 CN Sabadell: 4 temporades Director General;
 Selecci espanyola femenina: 2 anys entrenador;
 Selecci espanyola masculina: 20 anys segon entrenador;
 Selecci espanyola universitria: quatre vegades seleccionador;

Ttols.
Com jugador.
 4 Lligues espanyoles: 3 amb el Reial Madrid i 1 amb el Joventut;
 5 Copes d'Espanya: 4 amb el Reial Madrid i 1 amb el Joventut;
 4 Campionats de Catalunya de bsquet (Trofeu Joan Antoni Samaranch);
 2 vegades sotscampi de la Copa d'Europa, amb el Reial Madrid;
 Medalla de plata en els Jocs del Mediterrani de 1959;
 Millor jugador de la Lliga espanyola de l'any 1957;

Com entrenador.
 Medalla de plata als Jocs Olmpics de Los ngeles 1984;
 2 medalles de plata als Campionats d'Europa de Barcelona 1973 i Nantes 1983;
 Medalla de bronze al Campionat d'Europa de Roma 1991;

Altres guardons.
 4 medalles de plata al mrit esportiu, del Consell Superior d'Esports d'Espanya;
 Medalla de plata al Mrit esportiu de la Ciutat de Badalona;
 Medalla de plata al Mrit esportiu de la Diputaci de Barcelona;
 Medalla de plata al Mrit esportiu de la Federaci Espanyola de Bsquet;
 Medalla de plata al Mrit esportiu de la Federaci Catalana de Bsquet;
 Insgnia d'or i brillants de la Federaci Espanyola de Bsquet;
 Insgnia d'or i brillants de la Federaci Catalana de Bsquet;
 Insgnia d'or i brillants del Reial Madrid;
 Insgnia d'or i brillants del Club Joventut de Badalona;
 Insgnia d'or del Club Bsquet Olesa;
 Insgnia d'or del Club La Salle Ma;
 Insgnia d'or de l'Associaci de Clubs de Bsquet;
 Medalla Olmpica de l'Ajuntament de Barcelona;
 Agulla de corbata d'or i brillants de la FIBA;
 Agulla de corbata d'or i brillants del Club Joventut de Badalona;
 Agulla de corbata d'or i brillants de la Federaci Espanyola de Bsquet;
 Premi Raimundo Saporta 2003 a la dedicaci al bsquet de l'Associaci Espanyola d'Entrenadors de Bsquet;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54443" title="Opis" nonfiltered="1379" processed="1377" dbindex="21494">
Opis fou una ciutat de Mesopotmia (Babilnia) esmentada per Herdot que diu que era a la vora del Tigris. Xenofont l'esmenta a la riba d'un afluent, el Physcos (modern Adhem). Arri diu que Alexandre el Gran s'hi va embarcar per anar al Tigris quant tornava de l'est, i va destruir un obstacle posat al riu per impedir el pas. La seva situaci exacta es desconeix.

Sobre aquesta ciutat o a la rodalia els parts van construir Ctesifont







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54468" title="Kwacha" nonfiltered="1381" processed="1378" dbindex="21499">

El kwacha s la moneda dels estats africans de Zmbia (des del 1968) i Malawi (des del 1971). El kwacha de Zmbia (codi ISO 4217: ZMK) es divideix en 100 ngwee, mentre que el de Malawi (ISO 4217: MWK) es divideix en 100 tambala.

El mot prov del bemba, en qu significa alba o aurora, i apareix en l'eslgan del nacionalisme zambi: "La nova alba de la llibertat". 

El 2003 Zmbia fou el primer estat afric a emetre bitllets de polmer (concretament els de 500 i 1.000 kwacha).

Vegeu tamb.
 Kwacha malawi;
 Kwacha zambi;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54469" title="Brett Anderson" nonfiltered="1382" processed="1379" dbindex="21500">

Brett Lewis Anderson, conegut com a Brett Anderson (nascut el 29 de setembre de 1967) s un cantant i escriptor musical, ex-vocalista de la banda britnica "indie" dels anys 90, Suede, i actual co-lder (junt amb el guitarrista i tamb ex-Suede Bernard Butler) del grup The Tears, encara que ara mateix el grup no est en actiu. Brett ha estat treballant els darrers anys en un nou disc en solitari el qual ja s'ha gravat i vor la llum en 2007.

Biografia.

Va nixer a Haywards Heath, Sussex, Anglaterra, on va anar al collegi i on a va viure fins la seua adolescncia. Fou al collegi on Anderson conegu el seu amic Matt Osman, qui desprs es convertiria en el baixista de Suede, encara que abans de Suede Brett ja havia format part d'altres grups, com The Pigs o Geoff (del darrer tamb formava part Osman).

Al final dels 80, Anderson marx a Londres per a anar a la universitat, on conegu la seua nvia Justine Frischmann, amb qui va formar Suede, juntament amb Osman. A travs d'un anunci al setmanari musical angls NME conegueren Bernard Butler, qui es convertiria en guitarrista de Suede i es reconegut tant pel seu caracterstic estil amb la guitarra com pel fet que va abandonar el grup desprs d'haver tret el reeixit primer disc. Va ser tamb a Londres on Anderson va conixer Simon Gilbert, bateria de Suede.

Ha despertat controvrsia all llarg de la seua carrera tant per la seua imatge andrgina i comentaris ambigus sobre la seua sexualitat (encara que es declara i s heterosexual) com per l'adicci a l'herona que va patir durant la dcada de 1990.

L'any 2002 Suede va traure el seu ltim disc, i el 2004 Bernard Butler i ell van tornar a treballar junts formant el grup The Tears, el qual va llanar un debut amb el qual aconseguiren bones crtiques i que van dur en concert durant la major part de 2005. Tanmateix, actualment no sembla que estiguen treballant en un segon disc, ats que entre d'altres coses, Brett est treballant en el seu disc en solitari, de ttol homnim i que eixir a la venda en 2007.

Discografia en solitari.
lbums.
Brett Anderson (2007);
Singles.
Love Is Dead (2007);

Enllaos externs.
Pgina oficial;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54473" title="Kwacha zambi" nonfiltered="1383" processed="1380" dbindex="21501">

El kwacha zambi (en angls Zambian kwacha o, simplement, kwacha) s la unitat monetria de Zmbia. El codi ISO 4217 s ZMK i  l'abreviaci s K. Se subdivideix en 100 ngwee, que significa brillant en nyanja; el nom del kwacha, d'altra banda, prov del bemba i significa "alba", "aurora", en allusi a l'eslgan del nacionalisme zambi, "La nova alba de la llibertat".

El kwacha es va introduir el 1968 en substituci de la lliura zambiana a ra de 2 kwacha per lliura.

Ems pel Banc de Zmbia (Bank of Zambia), en circulen bitllets de 50.000, 20.000, 10.000, 5.000, 1.000, 500, 100, 50 i 20 kwacha, i monedes de 10, 5 i 1 kwacha i 50 i 25 ngwee.

El 2003, Zmbia va ser el primer estat afric a introduir bitllets de polmer, concretament als bitllets de 500 i 1.000 kwacha.

A comenament del 2009, el kwacha de Zmbia era la vuitena unitat monetria de valor ms baix del mn.

Taxes de canvi.
1 EUR = 4.022,0 ZMK (3 de desembre del 2005);
1 USD = 3.485,0 ZMK (3 de desembre del 2005);

Vegeu tamb.
 Kwacha;

Enllaos externs.

  Banc de Zmbia ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54474" title="Game Boy Micro" nonfiltered="1384" processed="1381" dbindex="21502">


La Game Boy Micro s una nova versi de la consola porttil, Game Boy Advance, de Nintendo, a la qual s'ha canviat el seu disseny, fent-lo aix ms prctic i modern. Mesura 10 cm de llarg, 5 cm d'altura, 2 cm de gruix, amb un pes de 80 grams, cont una bateria de i-liti i una pantalla retroilluminada amb ajustament d'intensitat, hi ha 4 dissenys, el plata, el rosa, el blau i el verd. Els jocs sn compatibles amb els de la Game Boy Advance.

 Introducci .

El Game Boy Micro va ser revelat per primera vegada el 17 de maig de 2005 per Reggie Fils-Aime en el E3 del 2005.
El sistema va ser llanat en Jap el 13 de setembre del 2005, en Amrica el 2 d'octubre del 2005, en Austrlia el 3 de novembre del 2005, en Europa el 4 de novembre del 2005 i en Xina, davall el nom de iQue GameBoy Micro, l'1 d'octubre del 2005.

El sistema es ven a menys de 99$ als Estats Units, un preu quelcom major als 79$ que costa el Game Boy Advance SP. El sistema des del llanament es trobava disponible en color roig i plata, i en l'edici especial de 20 aniversari.  
A Jap es ven a 12,000, que sn 2,800 ms que el Game Boy Advance SP.

 Disseny i especificacions  .

El Game Boy Micro conserva moltes de les funcionalitats del Game Boy Advance SP, per amb nous elements. s el ms xicotet de tots els Game Boy,  i molt ms lleuger, t dos teros de pes menys que el iPod Mini. A  tot a destaca la capacitat de reajustar la illuminaci de la pantalla a quatre tons: Plata, Rosa, Blau i Verd.     
En el Game Boy Micro tamb destaca, que igual que alguns telfons mbils se li pot canviar la carcassa, hi ha molts dissenys colleccionables.

Dimensions: 50 x 101 x 17.2 millmetres, aix s la mitat d'una targeta de crdit.
Pes: 80 grams (2.8 unces) ;
Processador: 32-bit  processador 16.8-MHz (AMRM7TDMI)   ;
Pantalla: 51 millmetres, 2 polzades. Llum amb illuminaci ajustable.    ;
Bateria: La bateria d'i-liti recarregable, tarda 2 hores a carregar al mxim. Dura 7 hores amb el volum i la llum al mxim i 13 hores amb el volum i la llum mitjans.  ;

El Game Boy Micro t tamb un interruptor sobre el seu costat dret per a ajustar el volum. En la part superior esquerra es troba el bot L que pot ser usat per a ajustar el to d'illuminaci. 

Nintendo ha dissenyat la seua adaptador msica-video per al Game Boy Micro, conegut com Play-Yan Micro. Este adaptador pot reproduir (nicament en el Game Boy Micro i en el Nintendo DS Lite, s molt xicotet per a les altres consoles) arxius MP3 i arxius digitals de vdeo amb targetes SD.

Programari

El Game Boy Micro s compatible amb tots els cartutxos de Game Boy Advance, incloent els cartutxos de Game Boy Advance Vdeo. A diferncia del Game Boy Advance i el Game Boy Advance SP, el Game Boy Micro no s compatible amb cartutxos del Game Boy Color o Game Boy Pocket. Els e-reader de Game Boy Advance tamb sn incompatibles amb el Game Boy Micro, ja que este no possex el lector apropiat. 

El Game Boy Micro es pot connectar amb altres Game Boy Micros per mitj d'un cable especfic per a Game Boy Micro (diferent del de Game Boy Advance, Game Boy Advance SP, i Game Boy Player). Hi ha un adaptador per a connectar una Game Boy Advance, Game Boy Advance SP, o Game Boy Player a este cable i connectar-la amb el Game Boy Micro. Tamb s possible connectar amb qualsevol altra Game Boy Advance, Game Boy Advance SP, Game Boy Player o Game Boy Micro per mitj del Wireless Adapter (diferent del de Game Boy Advance, Game Boy Advance SP i Game Boy Player), noms per a jocs compatibles amb l'adaptador Wireless. Oficialment no es pot connectar al Nintendo Game Cube ja que no s compatible amb el cable connector GBA-GCN, i no hi ha cap compatible amb el Game Boy Micro, no obstant aix s possible realitzar un adaptador casol a partir del cable connector GBA-GCN i el cable de connexi entre Game Boy Micros. 

El Game Boy Micro no t problemes regionals, per la qual cosa un Game Boy comprat a Amrica s que funcionar amb jocs de Jap i viceversa.

 Sortida i vendes  .

El Game Boy Micro va vendre ms de 170.000 unitats en els seus primers dies de venda al Jap. Segons els informes financers, el Game Boy Micro va vendre ms de 1.900.000 unitats en tot el mn (sense comptar els 7 milions de consoles Game Boy Advance que es van vendre en tot el mn), que sn: 590.000 unitats al Jap, 530.000 unitats a Amrica i 800.000 a Europa i Austrlia. 

 Enllaos externs .

Pgina oficial del Game Boy Micro (en espanyol);
Pgina oficial del Game Boy Micro (en angls);
Pgina oficial del Game Boy Micro (en japons);
Frum sobre les consoles GBA al VaDeJocs.Cat ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54475" title="Duluk" nonfiltered="1385" processed="1382" dbindex="21503">
Duluk s una ciutat propera a Gaziantep a Turquia. 

Fou una ciutat hitita que portava el nom de Dolike. Els selucides anomenaven la regi Toros Antakya que va subsistir en temps dels romans; els bizantins li van dir Telukh i els rabs Diba. El 1516 va passar a domini otom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54477" title="Dara" nonfiltered="1386" processed="1383" dbindex="21504">
Dara o Daras fou una fortalesa bizantina situada al sud-est d'Amida, a la riba del riu Bouron, afluent del Khabur, de situaci exacta desconeguda.

El 263 fou cedida a Prsia per Roma i era una vila petita. Segons Procopi de Cesarea vers el 506 fou fortificada per ordre el emperador Anastasi I que la va convertir en ciutat i se li va donar el nom de Anastasipolis que no va arrelar; l'objectiu era establir una ciutat de frontera per vigilar als perses. El 527 Justini I va ordenar completar les fortificacions el que, juntament amb altres causes, va portar a enfrontaments amb Prsia. El general Belisari va atacar Prsia des la seva base a Dara, per fou derrotat i els perses es van presentar amb un exercit davant Dara el 529. Fou atacada pels perses i va resistir diversos atacs grcies a les muralles i a les reserves de subministraments, i tamb a que estava defensada per soldats veterans. Una font assegurava el subministrament d'aigua i no podia ser tallat per l'enemic. Procopi esmenta diversos combats lliurats a les rodalies de Dara. Aquesta combats son conegut com la batalla de Dara, que es va lliurar el 530 i en qu finalment Belisari va obtenir la victria. 

El 540 i 544 Dara va patir els atacs perses per foren rebutjats. la campanya militar del general bizant Marci contra Khusraw que es va fer el vuit any de Just II (565-578) es a dir el 573, va tenir com a conseqncia final la conquesta de Daras pels perses el 574 i els perses van entrar mes profundament a territori bizant. Desprs de la caiguda de la ciutat, Marci va caure en desgracia i a la mort de Khusraw (579) es va acordar una treva amb els perses. Tefanes diu que el general que va ocupar la ciutat fou Hosmuzd, que desprs fou el rei Hormuzd IV, successor de Khusraw, i el que va signar la treva amb Bizanci.

L'emperador Maurici va derrotar els perses a Dara el 586 i la va reconquerir, per els perses la van recuperar el 604 i la van destruir. Fou reconstruda pels bizantins el 628 i poc desprs ocupada pels rabs (639); els bizantins no hi van tornar fins el 942 en qu fou saquejada, i altre cop ho fou el 958, per sense poder recuperar-la.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54481" title="Ekeleatzi" nonfiltered="1387" processed="1384" dbindex="21507">
Els Ekeleatzi o Yekeliatsi foren una famlia de nakharars armenis que van governar la regi d'Ekeleatz o Keltzene.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54485" title="Djahuk" nonfiltered="1388" processed="1385" dbindex="21511">
Djahuk fou una comarca del Vaspurakan, propera al Thornavan, que va pertnyer al nakharar Gagik Abu Morvan, d'una branca collateral dels Ardzruni, que desprs fou prncep de Vaspurakan.

Abu Morvan la va cedir vers el 890 al prncep Sargis (incloent la fortalesa d'Agarak) a canvi de Djuash i Thornavan amb les importants fortaleses de Shamiram i Nkan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54486" title="Provncia de Pastaza" nonfiltered="1389" processed="1386" dbindex="21512">

Pastaza s una de les 22 provncies de l'Equador, situada a la part central de l'Amaznia equatoriana i formada en la seva major part per bosc tropical humit. T una poblaci de 61.779 habitants (2001) i una superfcie d'uns 29.000 km2. La seva capital s Puyo.

La provncia consta de quatre cantons (capital entre parntesi):
Arajuno (Arajuno);
Mera (Mera);
Puyo (Puyo);
Santa Clara (Santa Clara);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54487" title="Berkri" nonfiltered="1390" processed="1387" dbindex="21513">
Berkri fou una ciutat del Vaspurakan, poblada per rabs a partir del 770. Va quedar inclosa a l'emirat de Manazkert des el 771. Estava situada al est de la punta nord-est del llac Van, al nord-est d'Ardjesh.

Ala al-Djahapi de Manazkert fou encarregat vers el 850 de fer operacions militars al Vaspurakan. Ala va saquejar els districtes del Albag i sud-est del llac Van i desprs va entrar al Vaspurakan i es va installar a Ardjudj (Ardjesh), per fou sorprs pel prncep Ashot Ardzruni que el va derrotar completament. Ala va fugir  i es va refugiar a Berkri (850). El seu emir era encara feudatari dels qaisites vers el 900.

Mes tard fou incorporada als dominis dels musafrides i el 1034 el catep de Basprakabia (Vaspurakan) Constant Kabasilas va ocupar Berkri al musafrida Abul Haidja ben Rabib al-Dawla, nebot de Wahsudan ben Mamlan d'Azerbaidjan. El nou governador bizant, Gantzi, va deixar la ciutat desguarnida per uns dies (per anar a buscar farratge pels animals) i un presoner de la ciutat, un antic cap militar de nom Kehtrik (o Alim), va fer saber als musafrides que estava sense protecci; la ciutat fou sorpresa i Gantzi va morir. Un exercit enviat el 1035 sota comandament del patrici Nicetes Pegonites,  va recuperar la ciutat que els defensors van lliurar a canvi de poder sortir sans i estalvi.

L'any 1055 el seljcida Toghrul Beg va ocupar la ciutat de Berkri i la d'Ardjesh, poblades ambdues per musulmans.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54488" title="Monarquia absoluta" nonfiltered="1391" processed="1388" dbindex="21514">
La monarquia absoluta s aquell sistema de govern basat en el principi de qu el sobir (rei, emperador, tsar,...) ostenta el poder poltic absolut.

Caracterstiques.
En la monarquia absoluta no existeix cap divisi de poders, ja que la font d'ells s el mateix sobir i aquest no ha de respondre davant ning pels seus actes. Tot i que el poder judicial hagi pogut tenir en el decurs de la histria d'aquests tipus de rgims una autonomia relativa en relaci amb el sobir - a diferncia dels poders executiu i legislatiu, que per definici sn el sobir en persona - el dspota podia canviar les decisions o dictmens dels tribunals en ltima instncia, o b reformar les lleis per a la seva necessitat o desig.

Altres trets caracterstics d'aquests rgims han estat:
 Absncia de cap constituci o codi de lleis per sobre de l'autoritat del sobir (el sobir s l'nica font de legalitat);
 Absncia de cap tipus de forma d'oposici legalitzada;
 Total poder sobre l'aristocrcia i els exrcits (noms el Rei pot reunir exrcits);
 Connivncia del poder eclesistic, control sobre els grups religiosos, i, ocasionalment, preeminncia sobre la secta o ritu dominant (cesaropapisme);

Histria.
Formalment la monarquia absoluta es present a Europa entre els segles XVI i XVIII (entre el Renaixement i la Revoluci Francesa), essent especialment contundent a les monarquies d'Espanya, Frana i el Regne Unit. El segle XVII constitueix la gran poca de l'absolutisme regi, tot i que a Anglaterra la lluita de la corona contra el parlament per donar carcter absolut al poder reial acaba en un total fracs.
A mitjans del segle XVIII encara molts pasos europeus eren regits amb sistemes de monarquia absoluta legitimada a travs de diverses teories.

Segle XVI.
Histricament els inicis de la monarquia absoluta es remunten a les acaballes de l'alta edat mitjana on, com a conseqncia de la creaci de les administracions centralitzades, el paper creixent dels exrcits i la prpia evoluci del feudalisme, el poder dels monarques va anar creixent en detriment del de la noblesa. L'origen d'aquesta concepci prov de les teories imperials del Baix Imperi Rom on es considerava que l'Emperador era el representant de Du a la Terra, i que tenia ms autoritat que fins i tot el Papa.

En una primera fase la monarquia autoritria es desenvolup progressivament, i a les acaballes del segle XVI s'assol l'estadi veritables monarquies absolutes. El grau de sofisticaci va fer que fins i tot es creessin justificacions ideolgiques en les que es defenia la necessitat de qu el poder poltic fos nic i estigus concentrat totalment en la corona.

Segle XVII.
Com que malgrat tot l'exercici quotidi del poder no podia estar concentrat exclusivament en la persona del monarca, al segle XVII la concentraci de poders realitzada a la corona en l'poca absolutista dugu al reforament de les institucions connectades directament amb la reialesa - bsicament consells i secretaris - en detriment de les institucions parlamentries, que veuen progressivament afeblides les seves atribucions, arribant a prcticament desaparixer vers la fi del perode absolutista.

Tanmateix, les qestions d'importncia poltica cabdal - Afers d'Estat - sn tractades i resoltes preferentment pel mateix rei, fent s de secretaris que inicialment apareixien com a secretaris del Consell d'Estat, per que progressivament va anar prenent autonomia respecte d'aquest, i passaren a tractar amb el rei de forma gaireb exclusiva.

Una altre actuaci derivada de l'anterior va consistir en dipositar de forma preferent la confiana en un dels seus secretaris, tot conferint-li especials atribucions, que van arribar (cas de la monarquia hispnica) a una delegaci gaireb total de l'acci de govern. s la figura del valido o del ministre universal.

Sobre el territori la acci del poder reial s'exerc per mitj de funcionaris als que es confi la vigilncia general i l'impuls dels assumptes de provncies y ciutats, alhora que se'ls mantingu cota el control permanent dels organismes centrals de govern.

Segle XVIII: despotisme illustrat.

Amb la illustraci sorgeix el concepte de despotisme illustrat, que atribueix al monarca la funci i missi de portar el progrs i el benestar social i econmic al seu poble, mitjanant reformes i l'assessoria dels seus funcionaris (nomenats per ell i sota la seva directa dependncia). Aix va significar trencar amb el paper tradicionalista d'aquest ltims, alhora que es va crear un important conflicte amb els interessos de la noblesa.
Un exemple clssic de monarquia absoluta s la que va exercir Llus XIV  a Frana: la monarquia va ser capa de centralitzar el poder i fer seure els nobles en un  "parlament".  La teoria de la monarquia absoluta va ser recolzada per filsofs francesos illustrats en el nou concepte de despotisme illustrat.  Argumentaven que noms el monarca illustrat podria ser cap d'introduir reformes progressives per tal d'anar eliminat el feudalisme i apaivagar a l'esglsia ms reaccionria.

Fi de l'Antic Rgim.
Desprs de la Revoluci Nord-americana i especialment de la Revoluci Francesa, juntament amb la independncia de Llatinoamrica s'esdev la crisi de las monarquies absolutes com a formes de govern. Aix dugu a la creaci de monarquies constitucionals o de repbliques com a formes de govern, basades - en teoria - en la sobirania popular.(Rgim Liberal)
Tanmateix el "gran cop" al despotisme illustrat va ser la caiguda de Napole.

A la teoria, molts monarques absoluts van disposar d'un poder total, per a la prctica alguns van trobar limitacions als seu poder.
Aix, mentre Llus XV i Llus XVI foren formalment monarques absoluts , van haver de competir contra molts interessos privats (especialment els de l'alta noblesa), i a diferncia del "Rei Sol", van acabar cedint quan aquesta s'opos puntualment a la seva autoritat.   

Fonaments i Teories.

Drets Divins. Els primers absolutistes advocaven la teoria del Dret Div dels Reis per tal de justificar la seva posici.  Al segle XVI molts monarques van aprofitar-se de la feblesa de l'Esglsia durant la Reforma per tal d'imposar la seva autoritat. Alguns fins i tot van prendre's la potestat de decidir la religi dels seus sbdits.  Enric VIII d'Anglaterra fins i tot es va deslligar de l'Esglsia Catlica mentre que la Frana va reivindicar les "llibertats Gallicanes". Al llarg del segle XVII va sorgir la teoria de qu el sobir noms estava obligat pels seus actes davant Deu, i per tant era poc menys que el seu poder a la terra. Evidentment la teoria volia legitimar les decisions i la posici del rei davant els seus sbdits.(Teoria del Dret Div).

Al costat de tradicions doctrinals, herncia de l'edat mitjana els idlegs de l'absolutisme, que bsicament cercaven l'exaltaci del poder reial com a superaci del mn feudal, trobaren en els corrents humanistes del Renaixement, amb els seus aspectes de racionalisme i secularitzaci del pensament, noves fonts d'elaboraci doctrinal del sistema. D'entre ells ellos destaquen, per la difusi i repercussi de les seves obres, els noms de Bodin i de Hobbes:

Teoria de Bodin del poder sobir. Jean Bodin, autor de La Repblica, obra on defineix el concepte de sobirania. La definici de conceptes com Estat i poder sn una constant a la seva obra. Defineix la monarquia com a forma perfecta de govern, concedint-li el poder suprem sobre els sbdits, i a on el rei s l'nica font de dret, tot i que s responsable davant Du i est sotms a principis morals. Pot crear lleis, declarar la guerra, designar magistrats, imposar tributs i actuar com a tribunal suprem, per no apareix com un autcrata amb facultats omnmodes. Malgrat ser la font nica de la legalitat, el propi monarca es troba sotms a les lleis divines i tamb al Dret Natural. Aquest Dret Natural protegeix a institucions com la famlia i la propietat privada, significant en la prctica que tota apropiaci de bens ha da ser indemnitzada. La subjecci del monarca al Dret Natural s la que distingeix la monarquia absoluta de la desptica. Se li atribueix la frase "El poder, un i lluny, dol menys". (Les lluites entre la Corona i la noblesa tenien sempre a favor del Rei al poble, que creia que era millor dependre d'un rei lluny que d'un noble proper...).

Justificaci Racionalista. Podrem dir que Hobbes va ser el gran defensor de les monarquies absolutistes, al intentar racionalitzar l'Estat absolutista a travs de l'anlisi hum. Va exaltar el carcter total i ple del poder, no ja com a poder reial, sin com a poder de l'Estat en s. Considerava que l'home es mou per nsies de poder sobre els altres i les seves riqueses. En el Leviathan (publicat al 1651) parla de l'estat natural en el que es troba sumit l'home, estat de guerra de tots contra tots. (L'home s un llop pel mateix home, gaireb ms coneguda en boca seva que no pas pel seu autor real, Plaute). L'nica manera de fer viable la vida en societat s la de traspassar aquestes nsies de poder a un ens superior: l'estat absolutista, que no garanteix cap llibertat per que ofereix protecci.

Exemples de monarquies absolutes.
 Exemples moderns .
Algunes monarquies actuals tenen parlaments meraments simblics o sense poder, amb constitucions i altres estructures guvernamentals que el monarca pot alterar o dissoldre a la seva voluntat. Aix, mentre tcnicament poden ser autodefinides com a monarquies constitutionals, sn monarquies absolutistes de facto.

Les monarquies absolutes que formalment encara queden al mn modern sn l'Arbia Saudita, Brunei i Swazilndia.
Des de cert punt de vista es podria considerar que l'Estat-Ciutat del Vatic tamb ho s, ja que t un "monarca" electe amb poder absolut assegut al tron.  
A Jordnia i Tonga el monarca ret un poder molt considerable (tot i que no absolut).
Al Nepal, el Rei Gyanendra va fer dimitir el Primer Ministre Sher Bahadur Deuba due to the ongoing conflict with the Maoists, i va formar el seu propi gabinet , tot i que afirma que la democrcia tornar en 3 anys.
A Liechtenstein, vora de dues terceres parts dels electors del petit principat han acordat atorgar al Princep Hans Adam el poder de vet que ell havia demanat. Tot i que aix no el converteix en un monarca absolutista, s la cosa ms propera a aquesta definici que existeix a Europa avui en dia.
Molts pasos de l'Orient Mitj, com Qatar i Kuwait, sn considerats monarquies absolutes, ja que els monarques retenen molt poder sota les respectives constitucions. S'ha de dir que l'existncia d'un parlaments i altres rgans consultius restringeixen l'autoritat efectiva del monarca.
Una situaci semblant seria la del Marroc.

Exemples del passat.
Sempre des d'una visi "Eurocntrica", la Histria ha demostrat que, per tal de tenir xit i sobreviure com a monarca absolut, cal assegurar un ferri control poltic i eliminar rpidament qualsevol amenaa que es presenti. Aquesta premisa inclou un control absolut sobre les faccions religioses dels territoris governats.
Els sobirans que van seguir aquestes senzilles normes van prosperar i van mantenir-se en el poder, mentre que els que no seguiren aquestes premises foren enderrocats o executats.
Llus XIV de Frana, Pere el Gran de Rssia, i Carles I d'Anglaterra van ser exemples, en grau divers, d'all que va caldre fer (o calia haver fet) per mantenir-se al poder.

Llus XIV de Frana va governar sota el Dret Div i va ser "El Poder" en majscules. Va mantenir-se tant de temps en el govern degut a dues causes principalment:
 Va desfer-se de les amenaces i persones que gosaven enfrontar-se amb ell. Quan detectava una amenaa, enviava a aquella persona a una rea rural dels seus dominis per tal que deixs de ser un problema. Conseqentment va acabar envoltat noms de nobles fidels.
 Va fer-se cap de l'Esglsia Catlica a Frana, obtenint encara ms control sobre el poble. Va ordenar que els no Catlics triessin entre convertir-se al catolicisme o ser executats, fet que va traduir-se en la consecuci d'un pas unit tamb en el camp religis, molt important llavors, cosa que el va ajudar a perpetuar-se en el poder.

Pere el Gran de Rssia va governar Rssia durant molt de temps principalment a travs de la violncia i les amenaces. Si creia que alg era una amenaa, el feia executar. Pel que fa a la religi, va ostentar una molt gran influncia sobre l'Esglsia Ortodoxa Russa. Finalment va prohibir el patriarcat de l'esglsia i va crear el Sant Snode, nomenant un representant seu com a cap d'aquest cos i exercint finalment un poder absolut en el camp religis. Tot i que va ser amenaat per molts, va mantenir el control de Rssia fins la seva mort i va fer el pas ms gran i poders.

Carles I d'Anglaterra noms va governar a Anglaterra durant un curt perode de tmps, abans de qu el seu propi exrcit l'enderroqus i fes executar. Va permetre, errniament, que els seus enemics romanguessin a prop de la cort, alhora que no va saber imposar-se a la seva principal amenaa: el Parlament. Permetent la seva existncia, Carles I no va poder governar de forma absoluta. L'altre gran problema del seu regnat va ser el no haver aconseguit eliminar les tensions religioses d'Anglaterra. Tot i ser el cap de l'Esglsia Anglicana, no va poder controlar a protestants i puritans, que van acabar creant problemes i revoltes i li van fer perdre fora i poder. Finalment l'Exrcit i el Parlament decidiren que era perjudicial pel pas, i van ordenar la seva execuci.


 Vegeu tamb .
 Absolutisme;
 Poder absolut;
 Monarquia constitucional;
 Totalitarisme;
 Dictadura;
 Feixisme;

 Enllaos .
Absolutisme;
Cincia Poltica;
Leviathan;
Sobirania i dret internacional;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54489" title="Calibis" nonfiltered="1392" processed="1389" dbindex="21515">
Els calibis o calibes foren una de les tribus pntiques d arrel georgiana, a la part oriental del Pont, al sud-oest de la Clquida. Es creu que vivien a la regi de la actual Giresun.

Els deu mil en la seva retirada van passar pel pas dels mosinecs i de all al pas del calibis, que era un poble poc nombrs que vivia de treballar el ferro (i a la costa alguns eren pescadors), i era tributari dels mosinecs. Al territori hi havia mines de plata. Xenofont descriu tamb un poble guerrer i ben armat que portaven ganivets amb els que mataven als enemics i els hi tallaven el cap, per no se sap si esta parlant del mateix poble o de dos tribus diferents amb el mateix nom.  D'aquest territori van passar al dels tibarens i fins a Cotiora. 

Foren sotmesos per Artaxes I d'Armnia vers la meitat del segle II aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54492" title="Hurons" nonfiltered="1393" processed="1390" dbindex="21516">

Els hurons eren una confederaci ndia que parlaven un dialecte iroqus, formada a comenaments del segle XVII de la uni de les tribus:
 Wendat o  Hur  prpiament dits, que ocupaven entre 18 i 20 llogarrets entre la badia de Georgia i el llac Simcoe fins a la confluncia del Saint Laurent, al llac Ontrio. Format per les tribus Attignaouantan (Poble de l s), Attigneenongnahac (Poble de la Corda), Arendahronon (Poble de la Roca), i Tohontaenrat (Atahonta'enrat o Tohonta'enrot, Poble del Crvol).
 Tionontati o Tobacco Nation, que ocupaven el nord de la Pennsula de Nigara, entre la badia de Georgia i el llac Hur.
 Attawendarok o Neutral Nation, que ocupaven el territori comprs entre Saint Claire, vora l actual Detroit, i Niagara Falls, junt al Llac Erie.
 Wenrohronon o Wenro, que vivien a la desembocadura del riu Genesee junt al llac Ontario, a Pennsylvania.

El seu nom provenia del francs hure  "salvatge de cap pelat", i el pas fou anomenat  Huronia, per ells s anomenaven Wendat "illenc".  Els Tobacco eren anomenats aix pels conreus i comer del tabac, i els Neutral perqu d antuvi ho foren en les disputes entre les Cinc Nacions i els Hurons.

 Localitzaci geogrfica .
El territori de l antiga Ouendake/Huronia ocupava la llenca canadenca entre el Llac Huron i el riu Saint Laurent, als actuals Ontario i Quebec.  La derrota del 1653 els va fer uns pries. Un grup s establ a Quebec, i un altre va anar emigrant cap a Wisconsin, desprs a Ohio el 1751; d ac a Kansas el 1842 i finalment a Oklahoma el 1867.

 Demografia .

A comenament del segle XVIII era una poderosa confederaci formada per 20.000 wendats          (1621), 8.000 tionontatis (1621), 10.000 attawendaroks (1600) i 600 wenros (1639). La guerra del 1650 amb la Confederaci Iroquesa els va delmar moltssim, de manera que el 1653 noms restaven uns 500 attawendaroks a Pennsylvnia i un miler de wendats i tionontatis. El 1990 hi havia 2.648 hurons a la reserva Wendake de Loretteville (Quebec), i uns 3.045 escampats pels EUA, principalment a l antiga reserva Wyandotte (Oklahoma), d on passaren de 824 el 1960 a 385 el 1990.

La seva llengua est extingida. El darrer parlant de wendat va morir el 1912 a Lorette.
Segons dades de la BIA del 1995, hi havia a la Reserva Wyandotte 1.712 habitants (3.666 apuntats al rol tribal). Segons dades del cens dels EUA del 2000, hi havia 1.850 purs, 139 barrejats amb  altres tribus, 1.380 barrejats amb altres races i 162 amb altres races i altres tribus, en total 3.531 individus. Al Quebec hi ha 2.975 a la reserva Wendate, d ells noms 1.277 residents. En total 6.506 individus.

 Costums .

Vivien en ciutats fortificades amb estacades i cases comunals fetes d escora d om. Conreaven tabac a gran escala, moresc i psols, caaven i pescaven. I qual la terra s esterilitzava, emigraven vers un altre indret. Es dividien en clans, fratries, famlies, tribus i federacions.  La dona tenia molta importncia i posseen un bon codi de lleis, alhor aque havien desenvolupat molt el dret personal.  Llur vida religiosa, similar a la dels iroquesos, incloia cerimnies, balls i sacrificis.  Entre d altes, celebraven la festa de guerra Ononharoia ("posar el cervell al revs") i feien el crit de guerra Wii, amb cants, insults i baralles;  era preparada per les dones i el seu origen s atribut a un gegant que els hurons van trobar als marges d un llac. Com que no obtingueren una resposta amable a la seva salutaci, un d ells el va ferir al front i ell va sembrar la discrdia.

Pel que fa als seus orgens, creien que Aataensic, una dona que vivia en el cel, va tenir dos fills, Iouskiha i Tawiscaron; ambds van crear el mn, per finalment es barallaren. Venc Iouskiha, i se l considera pare de tots els hurons. Creien en Oki, el cel, al qual li oferien sacrificis cruents de presoners, qui eren torturats fins a la mort (procuraven que no es morissin abans de sortir el sol) i es menjaven ritualment el cadver.  Atacaven els campaments seneca a la recerca de presoners i dones, per pretenien  fer proeses, no matances.  Endems, els presoners de guerra que es trobaven joves i sans sovint eren adoptats per la tribu per tal de substituir els guerrers morts en combat.  Llur arma era una maa amb cap de pedra o de fusta, substituda ms tard pel tomahawk.

 Histria .

El primer blanc que els va visitar fou el bret Jacques Cartier el 1534, qui travess tot el Saint Laurent el 1534.  Es calcula que pels voltants del 1590 els clans de l Os, Corda, Roca i Antlop s uniren per tal de formar la Confederaci Wendat.

Malgrat el paper desenvolupat pel cabdill wendat Deganawida i l attawendarok Djigonsasen en la fundaci de la Confederaci iroquesa, eren enemics mortals de la confederaci.  El 1609 foren visitats per Samuel de Champlain, qui els ofer ajut dels agnonha (homes de ferro) contra els atacs mohawk, i aix venceren a les batalles de Ticonderoga i de Lac Champlain. Fins i tot un d ells, anomenat Savignon, va visitar Frana amb Champlain el 1611. Tamb reberen des del 1621 la visita dels missioners francesos (Le Caron fou el primer el 1615, i va descriure els sacrificis rituals amb tortures), i el 1634 dels jesutes. 

Els calcularen en ms de 35.000 individus, per el 1625 i el 1640 patiren dues epidmies de verola, fruit dels contactes amb els blancs, que els redu a 10.000 individus. L hur Amantacha (1610-1636) fou batejat i ajud als jesutes, ra per la qual fou assassinat pels iroquesos. Per si no s hi hagus prou, entre el 1642 i el 1653 esclat entre ells i els iroquesos l anomenada Guerra del Castor, esperonada des de bastidors per francesos i anglesos, que ansiaven el control de la zona.  Els iroquesos havien exterminat els castors de llurs territoris i en necessitaven ms pel comer de pells amb britnics i neerlandesos.  Fou una de les guerres interndies ms cruentes, i supos el gaireb extermini dels hurons.  El 1677 noms en restaven 500, encara que el 1656 els hurons captius entre els seneca constituen un llogarret sencer, i n hi havia ms de mil entre els onondaga. 

Els supervivents fugiren el 1649 als marges del Misissippi, des de l illa de Manitoulin fins a Mackinaw i Green Bay (el centre principal era Petun, a l illa Michilimackinac, al llac Michigan), i el 1661 uns 500 fundarien el llogarret Chequamigon amb els jesutes. Per hi foren atacats des del 1670 pels sioux i el 1677 hagueren de tornar a Mackinaw.  El 1702 s establirien a Detroit amb els missioners jesutes francesos, per el 1723 hagueren de passar pel trngol humiliant de demanar l admisi a la Confederaci iroquesa.  El 1745, finalment, constituirien un llogarret a Sandusky (Ohio), on adoptaren el nom de wyandots. El seu cabdill, Orontony, per, el 1747 marx amb cent guerrers a Indiana. Per altra banda, el 28 de juny del 1650 un altre grup de 400 hurons marx al Quebec amb els francesos i cercaria diversos emplaaments: Orleans (1651-1656), Beauport (1668-1689) i Lorette (1673).  

El 1772 els francesos els cediren 1.352 acres i hi formaren l establiment de Quarante Arpentres, vora Lorette.  El 1851 el govern canadenc els don 9.600 acres ms a Cabane d Automne.  Ambds, per, els van vendre al govern canadenc el 1903 i el 1904 respectivament, i tornaren a Loretteville.

Pel que fa als dels EUA, donaren suport a Pontiac en la guerra del 1763; el 1782 foren subjugats pel coronel Crawford i el 1789 signarien el primer tractat amb els EUA juntament ams els sauk i fox, ottawa, lenape i potawatomi. El 3 d agost del 1795 en signaren un altre pel qual tenien llibertat de cacera en els terres cedides als EUA, de manera que el 1805 cediren llurs terres a Sandusky i marxaren cap a Ohio. Durant la Guerra del 1812 donaren suport Tecumseh, per el 22 de juliol del 1814 signaren un pacte d amistat amb els EUA.  Tot i aix, els imposaren el Tractat del 1815 pel qual cedien els terres entre Ohio i Michigan. 

El 29 de setembre del 1817 signaren el Tractat de Rapids of Maumee, pel qual les terres ndies no eren subjectes a impostos i rebien 5.000 acres a Michigan.  Tanmateix, el 1818 les van vendre per traslladar-se a Upper Sandusky (Ohio) i als marges del Llac Hur. El 1842 es van veure obligats a vendre novament les teres i a traslladar-se a Kansas, fins que el 1867 les van vendre i s establiren definitivament a una reserva de Territori Indi (Oklahoma).  El 1875 els seus delegats Matthew Mudeater i Nicholas Cotter intentaren evitar la prdua de terres, per des del 1890, la reserva fou dividida en parcelles individuals de 160 acres per individu, fins que el 1901 fou abolida definitivament.

El 1973 es public l estudi First among the hurons on s analitza els problemes de la reserva de Lorette. L autor fou Max Gros-Louis, cap dels hurons de Quebec el 1964-1984 i novament des del 1987. Ha estat l nic cap indi en donar suport a una eventual independncia del Quebec, ja que la gran majoria sn francfons.  El 1988 vivien 959 a la reserva i 1.051 ms als voltants, dedicats majoritriament a fabricar canoes de fusta. Pel que fa als dels EUA, ms dispersos, el 1986 els dirigents Leaford Bearskin i Jim Bland protestaren davant les autoritats per les restriccions que patien els hurons en atenci sanitria.

 Llista d'hurons .

 Joseph Chihoatenhwa;
 The Crane ;
 Max Gros-Louis;
 Leaford Bearskin;
 Lyda Conley;
 George Zane III;
 David Seals;
 Georges Sioui;
 Allison Adelle Hedge Coke ;
 
Fonts.
Dialectes Wendat i desenvolupament de la Confederaci Hur;
Bruce G. Trigger. 1969. The Huron:  Farmers of the North. Holt, Rinehart and Winston , USA. ISBN 03-079550-8;
Bruce G. Trigger. 1987. The Children of Aataentsic: A History of the Huron People to 1660. Kingston and Montreal: McGill-Queen's University Press. ISBN 0773506276.

 Enllaos externs .

 Naci Wyandotte d'Oklahoma;
 Sobre la llengua hur;
 Wendake, vila tradicional hurona;
 Pgina oficial dels Hurons de Quebec;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54493" title="Guislabert II de Rossell" nonfiltered="1394" processed="1391" dbindex="21517">
Guislabert II de Rossell ( ? - 1102), comte de Rossell (1074-1102).

Fill i hereu del comtat de Rossell, a la seva mort, del comte Gausfred II.

Juntament amb el seu pare inici el 1020 el saqueig i pillatge del comtat d'Empries, sota poder de Pon I d'Empries. Aquesta intervenci en el comtat ve dur fins el 1074, acordant-se acords de pau entre ambdues famlies comtals els anys 1075 i 1085.

Del seu matrimoni amb la donzella Estefania en nasqu:
 Girard I de Rossell (?-1113), comte de Rossell;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54494" title="Commagena" nonfiltered="1395" processed="1392" dbindex="21518">
La Commagena fou una regi situada al sud-oest d'Armnia i nord de Sria, a la zona al sud de Melitene fins el riu Eufrates. La capital fou Samsata que a partir del 73 es va dir Flvia Samsata. La frontera oriental i del sud era l'Eufrates, i l'occidental Cilcia ; al nord estava limitada per les muntanyes Amanus. Era un pas ric i frtil. Fou regi, satrapia selucida, regne independent i provncia romana. La capital fou Samsata .

Sota els hitites la regi fou coneguda per Khashshuwa o Hassuwa o Hasu. Dominada pels hitites (Hattusilis I vers 1650-1620 aC) es va perdre en temps d'Ammunas (1550-1530 aC) i fou ocupada pels hurrites i va formar part del regne de Mitanni. A l a seva caiguda (desprs del 1350 aC) va tornar als hitites fins al 1185 aC quant l' Imperi Hitita es va enfonsar.

Al segle IX aC apareix a la regi un regne dels anomenats neohitites conegut com Kummuhu que es va declarar tributari d'Assria. Va pertnyer a Assria del comenament del segle IX aC al final del segle VII aC i es coneixen els noms de cinc dels seus reis: Hattusil (vers 870 aC), Kuhdashpi (vers 854 aC), Uspilulume (vers 810 aC-770 aC), Kushtashpi (vers 750-732 aC) i Muwattalli (vers 732 aC a 708 aC). Probablement ms tard, sota Sargon II, el regne fou annexionat a Assria.

Va passar a Prsia el 546 aC. El 332 aC va caure en mans d'Alexandre el gran i a la seva mort va formar part bsicament del domini d'Antgon fins que el 301 aC va quedar dins els dominis de Seleuc I Nictor. Sembla que vers el 260 aC fou incls al territori de Sames, rei d'Armnia i de Sofene, el qual fou substitut el 243 aC pel seu fill Arsames, i aquest el 226 aC pel seu fill Xerxes. El seu germ Abdisar, rei d'Armnia breument vers el 212 aC, no se sap si va governar la Commagene, ni tampoc el seu successor Orontes IV (Ervant IV) que fou rei del 212 aC al tomb del 201 aC. La regi fou desprs assignada a un prncep selucida segurament com a strapa, crrec que s'esperava que fos exercit sempre per un prncep de confiana de la famlia selucida. El primer esmentat es Ptolomeu vers el 201 aC o poc desprs, emparentat amb els arscides parts i segurament tamb amb els selucides, que devia ser molt jove quant fou nomenat doncs va regnar fins el 130 aC. Vers el 163 aC, aprofintant la guerra civil a l'Imperi Selucida, es va proclamar rei i va esdevenir independent. Va morir vers el 130 aC desprs d'un llargussim regnat i el va succeir el seu fill Sames (II) Theosebes Dikaios i a aquest, el 109 aC el seu fill Mitridates I Calinicos. 

El seu fill Antoc I Theos Dikaios Epiphanes Filorhomaios Philhellen el va succeir el 86 aC i el84 aC va reconixer la sobirania de Tigranes II d'Armnia el gran. 

El 65 aC Pompeu va posar fi al regne selucida i va marxar contra Antoc per aquest va demanar la pau i es va fer client rom i es va establir des llavors el protectorat; el regne fou augmentat amb la ciutat de Selucia del Tigris i amb els territoris mesopotmics ocupats per Pompeu.

El governador de Cilcia, Cicer, va tenir en Antoc un fidel aliat contra els parts; a la guerra civil entre Csar i Pompeu, Antoc fou partidari de Pompeu al que va ajudar amb soldats. L'any 38 Ventidius, llegat de Marc Antoni, va atacar a Antoc per prendre-li el seu tresor, i durant les operacions va arribar Marc Antoni que va establir el setge de Samsata per no la va poder ocupar i finalment van acordar la pau. Una filla del rei es va casar amb Orodes rei de Partia. Antoc va morir abans de l'any 31 aC i desprs de l'any 38 aC, i el va succeir el seu fill Mitridates II del que nomes se sap que fou aliat de Marc Antoni. 

A Mitridates II el va succeir el seu suposat fill Antoc II que va fer matar al seu germ Mitridates i a un ambaixador que aquest havia enviat a Roma. August el va cridar a Roma el 29 aC i el va fer executar. August va donar el regne a Mitridates (III), el fill del germ assassinat, vers l'any 20 aC, quant era encara infant. A Mitridates III el va succeir Antoc III que va morir l'any 17 dC.

A la mort del rei Antoc III, Commagene va esdevenir provncia romana per el regne fou restaurat el 38 per l'emperador Callgula per a Antoc IV Epiphanes, fill del darrer rei i amic personal de l'emperador, ampliat amb una part de Cilcia i amb les rendes de Commagene durant els 20 anys que havia estat provncia romana. Per al cap d'un temps (vers el 39) fou deposat per Callgula si be va estar restaurat el 41 per Claudi. El seu fill Antoc Epifanes es va casar amb Drusila, filla d'Agripa . Va sufocar la revolta tribal dels Clitis a Cilcia. El 55 i el 59 va posar soldats al servei de Roma en les campanyes contra els parts i va obtenir una part d'Armnia. El 70 va donar suport a Vespasi i va enviar tropes sota la direcci del seu fill per ajudar a Titus durant el setge de Jerusalem. El 72 fou acusat per Petus, governador de Sria, de conspiraci amb els parts i poc desprs el seu regne fou suprimit i annexionat (73). El rei es va retirar a Roma on va viure amb els seus fill Antoc i Callnic. La capital Samsata es va reanomenar Flavia.

Mes tard se li va unir el districte de Cyrrhestica i es va convertir en la provncia Eufratense o Eufratensis o Augusta Eufratense (Augustofratensis) sota un praeses.

En temps de Constant la capital va passar a Hierpolis.

El 543 la provincia fou envaida pels perses de Khosraw (Cosroes), pero foren rebutjats per Belisari i va romandre bizantina fins a la conquesta rab al segle VII quant el nom de Commagene, que ja casi no s'usava, va desaparixer.


 Llista de reis .

Ptolemeu (strapa vers 201-163 aC, rei des 163 aC) 163-130 aC;
Sames Theosebes Dikaios 130-109 aC;
Mitridates I Callnic 109-86 aC;
Antoc I Theos Dikaios Epifanes Filoromaios Filohellen 86-35 aC (vassall del rei Tigranes II d'Armnia del 83 al 65 aC);
Mitridates II Filohellen 35-31 aC;
Antoc II 31-29 aC;
Interregne 29-20 aC;
Mitridates III 20-12 aC;
Antoc III 12 aC-17 dC ;
Provncia romana de Commagena 17-38 ;
Antoc IV Epfanes 38-39 ;
a la provncia romana de Sria 39-41;
Antioc IV Epfanes (restaurat) 39-73;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54497" title="Girard I de Rossell" nonfiltered="1396" processed="1393" dbindex="21520">
Girard I de Rossell ( ? - 1113), comte de Rossell (1102-1113).

Succe al seu pare el comte Guislabert II, a la mort d'aquest el 1102.

De jove partcip en la Primera Croada a Terra Santa, participant activament en els setges d'Antioquia el 1098 i de Jerusalem el 1099.

El 1103 retorn al comtat de Rossell per fer-se crrec d'ell.

Es cas amb la donzella Ins amb la qual va tenir dos fills:
 Gausfred III de Rossell (?-1164), comte de Rossell;
 Beatriu de Rossell, casada amb Guillem de Narbona;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54499" title="Gausfred III de Rossell" nonfiltered="1397" processed="1394" dbindex="21521">
Gausfred III de Rossell ( ? - 1164), comte de Rossell (1113-1164).

Fill de Girard I i hereu del comtat de Rossell a la mort d'aquest.

Va mantenir disputes amb els seus vens, els Trencavell, vescomtes de Besiers. Per una altra banda segu la coordialitat amb el comtat d'Empries, iniciada pel seu avi Guislabert II, amb la signatura els anys 1121 i  1155 de convenis en els quals es reconeixien els drets mutus.

Es cas amb Ermengarda de Besiers, filla de Bernat At, vescomte de Besiers i l'Albi. D'aquesta uni en nasqu Girard II de Rossell, ltim comte privatiu de Rossell.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54501" title="Girard II de Rossell" nonfiltered="1398" processed="1395" dbindex="21522">
Girard II de Rossell ( ? - 1172), comte de Rossell (1164-1172).

Fill de Gausfred III, i hereu del comtat de Rossell a la mort d'aquest el 1164.

Igual que el seu pare va signar convenis de pau amb els seus parents del comtat d'Empries.

Girard II, ja molt debilitat al davant del comtat, va posar-se sota el vassallatge del comte-rei Alfons I el Cast, al qual ced el comtat al morir sense fills.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54504" title="Dariunq" nonfiltered="1399" processed="1396" dbindex="21523">
Dariunq fou una fortalesa i ciutat d'Armnia, al districte de Kogavit, provncia del Airarat, al est del Bagrevand, avui Dogu Bayazid a la provncia d'Agri a Turquia. 

Era possessi dels Bagratuni i Ashot I Bagratuni la va convertir en la seva capital i hi va construir la catedral de Amenaperkitx (salvador del tots els homes). Desprs del 750 el Kagovit fou confiscat als bagrtides i donat als ardzruni. Ocupada pels rabs el 772 fou retornada als Ardzruni i va quedar inclosa en el seu domini del Vaspurakan. Va passar ms tard als bizantins (1022) i als seljcides desprs del 1050.

Va prendre el nom de Dogu Bayazid del prncep Jalarida Bayazid, germ del sult Ahmad (1382-1410), si be generalment es creia que fou pel sult otom Bayazid I (1389-1403). Fou capalera d'un sandjak (districte) depenent a vegades del eyalat de Van i d'altres del d'Erzurum. Fou ocupada per Rssia, durant les guerres amb Turquia, el 1828, 1854, 1877 i 1914.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54505" title="Joseph Chihoatenhwa" nonfiltered="1400" processed="1397" dbindex="21524">
Joseph Chihoatenhwa (1602-1640) fou un dels primers hurons aconvertits al cristianisme. De jovenet contact amb els hati- tsihenstaatsi (jesutes) del p. Jean le Brebeuf i s aconvert al catolicisme vers el 1636. Establ una missi a la vila d Ossossane, per l acusaren de bruixeria i de traci i fou mort pels seus companys de tribu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54506" title="The Crane" nonfiltered="1401" processed="1398" dbindex="21525">
The Crane, nom que donaren els nordamericans a Tarhe (Detroit, 1742-1818), cap dels hurons d Ohio, va lluitar contra els colons que atacaren les terres des del 1763, i collabor a vncer els blancs a Point Pleasant, per fou derrotat a Fallen Timbers. Tot i aix, sempre fou partidari de fer la pau amb els blancs. A la Guerra del 1812 va donar suport als nord-americans contra els anglesos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54507" title="Max Gros-Louis" nonfiltered="1402" processed="1399" dbindex="21526">
Max Gros-Louis, en wendat On Onti, (Wendat, Quebec, 1931). Cabdill dels hurons. Estudi a Loretteville i s especialitz en Dret Autcton al Quebec, alhora que fomentava el desenvolupament de l artesanat indgena. Del 1965 al 1976 fou secretari tresorer de l Asociation des Indiens du Quebec. Del 1964 al 1984 fou Cap de la Naci Huronne-Wendat, i el 1994 fou reescollit cap. Tamb ha ocupat crrecs a l Assemblea de les Primeres Nacions.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54508" title="Cesarea" nonfiltered="1403" processed="1400" dbindex="21527">

Ciutats romanes a l'actual Turquia:
Cesarea de Bitna;
Cesarea de Capadcia o Cesarea Mazaca (abans Mazaca);
Cesarea de Cilcia (Anazarbos o Anazarbe).
Cesarea de Palestina, i la ciutat moderna adjacent de Cesarea (Israel), ambdues a la costa d'Israel.
Cesarea de Filip, ciutat romana als actuals alts del Golan.
Cesarea de Mauritnia, moderna Cherchell o Sersell, a la costa d'Algria.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54509" title="Cesarea de Capadcia" nonfiltered="1404" processed="1401" dbindex="21528">
Cesarea de Capadcia fou una ciutat de la Capadcia al peu del puig Argeus, en zona volcnica. Abans es va dir Mazaca i fou la capital del regne de Capadcia.

El seu primer nom fou Mazaca i fou capital del Regne de Capadcia. Fou ocupada per Tigranes II d'Armnia, aliat de Mitridates del Pont, vers el 78 aC o 77 aC que va deportar a la poblaci cap a la seva nova capital Tigranocerta. Desprs fou ocupada pels romans i una part dels seus antics habitants van tornar. 

Estrab diu que a la ciutat es regia pel codi de Carondes i que hi havia un nomodos (expert en lleis, nomikos sota els romans) per interpretar-lo. Quan Capadcia fou convertida en provncia romana per Tiberi, a la mort del rei Arquelau, el nom de Mazaca fou canviat a Cesarea. Fou una ciutat important sota l'Imperi essent coneguda com Cesarea Mazaca. Fou capital de la provncia de Capadcia Prima, quan la provncia de Capadcia fou dividida en Prima i Secunda.

Al segle IV esdevingu seu d'un bisbat cristi del que va ser bisbe Basili el gran, nascut a la ciutat el 370. Ocupada pels perses del rei Shapur durant el regnat de Valeri I (253-260), milers de ciutadans van ser massacrats. Sota el govern de Justini I es restauraren les seves muralles.

El 602 l'emperador Maurici fou enderrocat i mort per Focas i el rei Cosroes I de Prsia, clamant venjana, va declarar la guerra contra l'Imperi, guerra que va durar 25 anys (604 - 629). Els perses van dominar vers el 608 casi tota l'Armnia bizantina i aquestes provncies occidentals van rebre com a governador Shahen Vahmanzadhaghan amb el ttol de padhghospan del oest (governador del oest). El nou governador va obtenir una gran victria a la regi de Teodosipolis i va continuar cap a Cesarea de Capadcia, que fou ocupada, si b desprs fou evacuada a l'arribada d'un exercit grec. 

El 623 l'emperador Heracli, va iniciar una campanya contra els perses i va sortir de Constantinoble el 5 d'abril del 622 arribant a Cesarea des d'on volia atacar les forces perses dirigides per Shahravaz que s'havien collocat separant Capadcia del Pont, per va haver de retornar davant la invasi dels avars.

Maslama ben Abd al-Malik Ibn-Marwan, governador d'Armnia va fer el 726 una saifa (expedici) que va portar a la conquesta temporal de Cesarea de Capadcia.

El 1022 fou inclosa al regne de Sebaste, creat a canvi del regne de Vaspurakan.

El 1067 Cesarea de Capadcia fou saquejada pels seljcides que la van ocupar el 1071. Sota domini turc es va dir Kayseri nom que porta avui dia. Conserva moltes runes de la ciutat romana.

Personatges illustres.
Eusebi de Cesarea, bisbe, segle III dC;
Arquelau de Cesarea.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54510" title="Lyda Conley" nonfiltered="1405" processed="1402" dbindex="21529">


Lyda Conley (Kansas, (1874-1946) fou una advocada wyandot  hurons dels EUA , que va enfrontar-se al govern dels EUA per tal de preservar el cementiri indi dels hurons de Kansas el 1909 (fou la primera dona amerndia que va pletejar al Suprem per un afer de terres ndies), i el 1913 li donaren la ra.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54511" title="Deqiq" nonfiltered="1406" processed="1403" dbindex="21530">
Deqiq o Degiq fou una comarca de l'oest de la Sofene, formada per la part tocant al riu Eufrates. Limitava al nord amb el Daranaliq i al sud amb l'Anzitene. Tenia diverses fortaleses properes al riu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54512" title="Leaford Bearskin" nonfiltered="1407" processed="1404" dbindex="21531">
Leaford Bearskin (Wyandotte, Oklahoma, 1921) s un lder dels hurons als EUA. Serv en l aviaci durant la Segona Guerra Mundial, i en acabar continu servint a Berln (1948), Corea (1950) i es retir el 1960 com a tinent coronel. El 1983 fou escollit cap dels Wyandot d Oklahoma.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54513" title="George Zane III" nonfiltered="1408" processed="1405" dbindex="21532">
George Zane III  (1922-1997) fou cap dels wyandot (hurons) de Kansas des del 1957, descendent de Noah Zane, curador del cementeri wyandot, ra per la qual marx a Washington el 1959 per a reclamar els drets pel Cementeri Hur.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54515" title="Josep Rovira i Soler" nonfiltered="1409" processed="1406" dbindex="21534">
Josep Rovira i Soler (1900-1998) va ser un pintor catal destacat sobretot per la seva habilitat com a retratista.


Biografia.

Nascut el 6 de febrer del 1900 a Santiago de Cuba. Els seus pares eren catalans (originaris de Moja) i havien tingut cinc fills, per la seva nica germana mor de molt jove de sarrampi. Els seus pares viatjaren a Cuba per participar en el negoci familiar del tabac i aix explica el seu naixement en terres llunyanes. Aquest fet que sembla circumstancial i anecdtic, no ho fou, en realitat, ja que al llarg de la seva vida, grcies al fet que tenia la nacionalitat cubana, pogu evitar de fer de soldat i li permet residir a Cuba durant la Guerra Civil espanyola.

Va nixer malalt de paludisme i fins els dos anys l'anomenaren  "el vivir y morir" perqu la seva salut sofria alts i baixos constantment. Fins als dos anys va tenir una vaca per a ell sol, i el van alimentar embolcallant-lo de tant en tant amb un vedell acabat de sacrificar. Als dos anys, en el viatge amb vaixell de tornada a Espanya, es guar de la seva malaltia per sempre.

Van residir a Vilafranca del Peneds uns anys vivint del negoci familiar del vi. Al cap dels cinc anys van tornar a Cuba on van viure dos anys ms. Quan van tornar a Espanya va comenar a anar a l'escola. Ja des d'aleshores comenaren a entreveure's les seves dots de pintor, perqu omplia els marges dels seus llibres d'estudi amb dibuixos i retrats dels companys de classe. Fins als setze anys va estudiar amb els jesutes i, posteriorment, com que el seu pare volia enviar-lo a Cuba a treballar en el negoci familiar, va comenar estudis de comer. A ell, per, no li va agradar i fou aleshores que deman al seu pare que el deixs dedicar-se a la pintura. La resposta del seu pare va ser que el plat a taula mai no li seria negat per que tampoc no rebria cap ajuda per fer-ho.

El fet de pertnyer a una famlia burgesa els fills de la qual eren advocats, qumics i comptables no li pos les coses gens fcils, perqu dedicar-se a la pintura com a professi implicava una vida ms bohmia i heterodoxa de la que estaven acostumats a casa seva. L'nica persona que li mostr un cert suport moral fou la seva mare que li proporcionava diners perqu pogus desplaar-se en tranvia fins a la Llotja, que era l'escola d'arts i oficis on va comenar a estudiar pintura. En aquell moment noms comptava amb vint anys.

Un dels seus companys d'estudi, que portava diversos anys a la Llotja, en veure la facilitat que tenia amb la pintura des del primer moment, desencoratjat, va decidir deixar de pintar. Quan el seu pare an a parlar amb el mestre per veure com anava el seu fill, el mestre li digu que el seu fill no servia per res ms que per pintar. Estudi a la Llotja durant dos anys, ell compaginava aquesta activitat amb llargues estades al Parc de la Ciutadella per poder pintar la naturalesa en moviment.

Ben aviat pogu mostrar la seva obra en una exposici collectiva dels estudiants ms destacats de la Llotja que se celebr a les Galeries Fayans Catal i en la qual guany el primer premi amb el retrat d'una cosina seva.

Una de les virtuts ms lloades del pintor va ser sempre la seva facilitat pel retrat, ja que amb quatre pinzellades ja aconseguia extreure els trets ms caracterstics de cada persona i li eren especialment estimulants les cares difcils o "amb carcter" com ell mateix les anomenava. Molt fidel a la realitat mai no va intentar de millorar els trets d'un rostre.

Guany una beca per anar a estudiar un any a Itlia i tamb fou becat per estudiar a Madrid. La resta de la seva obra est ambientada a Cuba (1936-1939) i en paisatges de la geografia catalana.

Als trenta-cinc anys va conixer la seva dona a Cadaqus, mentre pintava, s clar. Ell cantava mentre pintava i aix crid l'atenci d'una joveneta que l'observava des del balc de casa seva. Aquella joveneta, Merc Forns Sant Gens, quinze anys ms jove que ell, seria la seva futura esposa i la dona que li va fer de musa tota la vida. Per l'esclat de la Guerra Civil espanyola trunc els seus plans de noces. La seva marxa a Cuba encet el perode d'una dolorosa i llarga separaci. La relaci i l'amor es van mantenir, per, per carta durant quatre anys i finalment, en acabar la guerra, ell torn a Barcelona per casar-se.

La seva llarga separaci va retardar el naixement dels fills. Per aix no va ser fins als quatre anys de casats que van tenir el primer, en Carles; i dos anys i mig ms tard el segon, en Joan.

El pintor feia exposicions de manera peridica. Entre les galeries on va exposar hi ha la Fayans, la Pinacoteca, l'Augusta, etc. Aquest pintor no va voler mai que un marxant condicions la seva manera de treballar i entendre la vida. Les seves reticncies cap als intermediaris van dificultar molt l'organitzaci d'exposicions i la seva projecci cap a les lits artstiques. Malgrat aix, per, la seva tasca, especialment la de retratista, ha estat molt lloada pels seus collegues en el si del Cercle Artstic de Barcelona, els quals li atorgaren una medalla. Una altra prova de la seva gran qualitat com a artista s el fet que la pintura ha estat la seva nica activitat i font d'ingressos durant tota la seva vida fins els 88 anys en qu, a causa d'una prdua de la visi molt important, es vei obligat a deixar de pintar. 

Si voleu conixer la seva obra podeu visitar les segents pgines:

http://obrajoseprovira.blogspot.com/
http://joseprovira.artelista.com/







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54516" title="David Seals" nonfiltered="1410" processed="1407" dbindex="21535">
David Seals (1947). Novellista i editor amerindi de l'tnia dels hurons. s periodista simpatitzant de l AIM i productor de documentals. Actualment viu a Dakota del Sud i ha escrit Powwow Highway (1990), Sweet medicine (1992), Zero Babel (1999), Third eye theatre (1996) i Thunder nation (1996).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54518" title="Georges Sioui" nonfiltered="1411" processed="1408" dbindex="21536">
Georges Sioui (1948) s un historiador de l'tnia dels hurons. Resident a Regina (Canad), s professor d histria de la universitat de Saskatchewan. Ha estat portantveu del seu poble davant organismes internacionals i president del govern indgena de Vancouver. Autor de Les wendats, une civilisation malconnue (1994), Huron-Wendat: the heritage of the circle (1999) i Pour une autohistoire amerindienne (1992).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54519" title="Josep Rovira" nonfiltered="1412" processed="1409" dbindex="21537">

Josep Rovira i Soler (1900-1998), pintor catal.
Josep Rovira i Canals (Rub, Valls Occidental 1902 - Boulogne-Billancourt, Alts del Sena 1968), poltic socialista catal.
Josep Rovira i Armengol (Barcelona, 1903 - Buenos Aires, 1970), escriptor i diplomtic catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54520" title="Allison Adelle Hedge Coke" nonfiltered="1413" processed="1410" dbindex="21538">
Allison Adelle Hedge Coke s una escriptora amerndia nordamericana, barreja d hurons, cherokee, francs i portugus. Es cri a Carolina del Sud, i s llicenciada en arts i poetessa. Ha editat diverses obres per a l Institute for American Indian Arts. Ha escrit el poemari Dog road woman (1997), i altres poemes seus han estat recollits a les antologies Speaking for the Generations and the Lands (1998) i Reinventing the Enemy's Language (1997). 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54523" title="Albag" nonfiltered="1414" processed="1411" dbindex="21540">
Albag o Albaq  foren dos districtes del Vaspurakan, coneguts com Gran i Petit Albag.

El Gran Albag, al nord, estava format per la primera part de la vall del riu Albaq a la riba del qual hi havia la capital Adamakert o Hadamakert. Limitava al nord amb el Anzakhi Tsor, a l'oest amb el Terpatuniq al sud amb l'Aqe (zona central entre els dos Albag) i a l'est amb el Zarehavan.

El Petit Albag al sud, era la segona part de la vall del riu i la fortalesa principal era la de Zelmar. Limitava al nord amb l'Aqe, al sud amb l'Aitvanq i Motolanq, a l'est el Vorsiranq o Orsiranq i a l'oest el Tshauq.

L'Albag fou saquejat per l'emir de Manazkert Ala al-Djahapi el 850. Yusuf ben Abu Said ben Marwazi va entrar al districte d'Albag el 851 i va acampar a Adamakert saquejant la regi per la princesa Rhipsime Bagratuni, dona del prncep de Vaspurakan, li va oferir regals i li va assegurar la lleialtat dels Ardzruni (que allegaven que noms es queixaven dels alts impostos) i Yusuf va evacuar el pas.

El 852 Bogha al-Khabir es va llanar contra Gurgen Ardzruni, germ del prncep Ashot del Vaspurakan. Gurgen es va refugiar al Orsitaniq (al Albag) a la vila de Thov a la vall del Arianlidj (Llac de la Sang). Gurgen va encarregar a sa mare Rhipsime de negociar, per no va reeixir i finalment va haver de presentar combat que va guanyar. Llavors va demanar audincia a Bogha i aquest el va reconixer com a prncep de Vaspurakan al lloc de son germ Ashot. Noms proclamat Bogha va fer traci i el va fer agafar i carregar de cadenes i el va enviar a Samarra junt amb la mare Rhipsime.

El 887 a la mort del prncep Grigor Derenik l'Albag  va passar al seu fill petit Gurgen. Vers el 901 Gurgen (que estava com a hostatge pel seu germ gran el prncep Sargis a la cort de l'emir d'Arran Afshin al-Sadj, junt amb el nakharar Shahpuh Amatuni) es va escapar de Bardaa i va tornar a Vaspurakan. Furis Afshin va marxar contra Van. Sargis i els seus germans Gagik i Gurgen es van retirar cap el petit Albag. Afshin va anar en persona al Albag en persecuci dels prnceps. Va arribar fins al sud, a Adamakert; a prop d'all, a Kakenik, s havia fet fort el prncep Sargis. Afshin hi va enviar al seu eunuc Hivor. Es va lliurar un combat de resultat incert, ja que l'historiador Toms Ardzruni diu que van ser derrotats, fets presoners i morts mentre que l anomena t  el continuador de Toms  diu que els musulmans es van retirar. Afshin va deixar guarnicions al Vaspurakan i va tornar a Bardaa per va morir el mar del 901.

Mort Sargis el 904 l'Albag va quedar integrat en el principat de son germ Gurgen que es va establir a Adamakert i va lluitar contra els musulmans a la Gordiene.

Vers el 938 o poc desprs els dailemites van arribar fins a la regi i van saquejar Adamakert i l Albag, estenent-se fins a l Antzevatsiq.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54525" title="Llista de personatges, objectes i llocs de la mitologia germnica" nonfiltered="1415" processed="1412" dbindex="21541">
Personatges.
Dus i Deesses.
Od s el du principal del pante germnic, nt de Buri, fill de Bor i Bestla;
Norna sn tres germanes anomenades Urd (el que ha succet), Verdandi (el que est succeint) i Skuld (el que succeir).
Asa s un prefix en forma genitiva del mot ss que serveix per indicar la pertinna d'un du al clan div dels Aesir. ;
Heimdall;
Buri;
Bor s el fill de Buri, el qual es va casar amb Bestla i va tenir Odn, Vili i Ve.
Herecura;
Hludana;
Thor;
Loki;

Gegants.
Bergelmir;
Bestla;
Ymir;

Humans i herois.
Ask i Embla. ;
Adils;
Aun rei llegendari;
Berserker;
Bdvar Bjarki;
Domalde.
Domar;
Dyggve.
Embla. ;
Fafnir, un nan.
Harald Hildetand.
Ingjald.
Ivar Vidfamne.
Ohthere, rei semihistric de Sucia.
Ragnar Lodbrok;
Shieldmaiden ;
Skirnir;
Skjld, rei llegendari;
Sigmund;
Sigurd;
Sigurd Ring;
Starkad, heroi llegendari;
Veleda;

Animals .
Auumbla, vaca del gegant Ymir. ;
Fenrir;
Jrmungand;
Hugin i Munin;
Ratatsk;
Skoll;

Altres ssers.
Alebarich;
Draugr;
Fenrisulfr;
Geri i Freki;
Goin;
Graback;
Grafvolluth;
Gultopp;
Hati;
Hatri;
Moin;
Les Nornes;
Nidhogg;
Nhggr;
Ratatosk;
Sleipnir;
Skoll;
Tanngrisnir i Tanngnjstr;
Valiquries;
Yggdrasil. ;

Mns i localitzacions.
Asgard;
Bifrst;
Bilskirnir ;
Breidablik;
Elivagar;
Fyris Wolds;
Gandvik;
Ginnungagap  ;
Helgardh;
Hlidskjalf ;
Hvergelmir;
Jtunheimr ;
Kormet;
Midgard;
Muspell;
Muspelheim ;
Nastrond;
Nidavellir;
Niflheim  ;
Ormet;
Reidgotaland;
Svartalfheim;
Utgard;
Valhalla ;
Vanaheim;
Yggdrasil el freixe sobre el que se sost el mon. ;

Rius.
Leipter. ;
Slidr.
Vimur. ;

Esdeveniments.
Fimbulwetr;
Ragnark;

Objectes.
Balmung;
Brisingamen;
Draupnir;
Dromi;
Eitr;
Mjolnir;
Skblanir;
Gram;
Gungnir;
Tyrfing;
Pou d'Urd (vegeu Urd).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54528" title="Cria" nonfiltered="1416" processed="1413" dbindex="21542">



Cria romana, consell municipal de cada ciutat a l'antiga Roma;
Curia comtal o Cort Comtal de Barcelona;
Cria eclesistica;
Cria diocesana ;
Cria Pontifcia;
Cria judicial;
Cria regia;
Cria de mar o Consolat de mar;
Gens Cria, famlia romana;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54529" title="Alderney" nonfiltered="1417" processed="1414" dbindex="21543">

Alderney (francs Aurigny, auregnais Aoeur'gny) s la ms septentrional de les Illes Anglonormandes i Dependncia de la Corona Britnica. Forma part de la batllia de Guernsey.
T 3 milles, (5 km) de llarg i 2 milles (3 km) d'ample, convertint-la en la tercera de les Illes del Canal en extensi. Es troba aproximadament a 10 milles a l'oest del Cap de la Hague en la Pennsula de Cotentin, Normandia, Frana; 20 milles al noeste de Guernsey i 60 milles al sud de la costa anglesa. Tamb s la Illa ms propera a Frana aix com a Anglaterra. Es troba separada del Cap de la Hague pel perills corrent d'Alderney (La Raz). 
La illa t una poblaci de 2.400 habitants. L'nica parrquia d'Alderney s la de Saint Anne, la qual s tamb la poblaci principal, i compte amb una bella esglsia, i un carrer principal empedrada, a ms d'escola primria, secundria, una oficina postal, hotels, restaurants, bancs i botigues. Alderney t una poblaci una miqueta madura, sent per a moltes persones majors una destinaci de retir. 

 Histria .
Alderney comparteix la historia de les altres Illes del canal, convertint-se en illa en el perode neoltic, quan les aiges del Canal de la Mnega van pujar de nivell. L'etimologia del nom de la illa s obscur. Se sap que el nom en llat s Riduna (donant-los el gentilici de Ridunis als habitants d'Alderney), per tal com els altres noms de la resta de les Illes del Canal, en el perode rom va existir un grau de confusi. Ridunia podria ser el nom original de Tatihou, quan es conjectura que el d'Alderney podria haver estat Sarmia. Alderney/Aurigny s suposadament un nom germnic o fins i tot cltic. Pot ser tamb una corrupci d'Adreni o Alrene, que es deriva de la paraula en l'Antic Norse que significa "illa propera a la costa". Alternativament pot derivar d'altres tres termes: alda (ona), renna (corrent fort), i oy o ey (illa). 

Desprs d'escollir la independncia de Frana i lleialtat al monarca angls, en el seu lloc de Ducat de Normanda, en 1204, Alderney es va desenvolupar lentament i no va estar molt relacionada amb la resta del mn. Aix fins que el govern britnic va decidir fortificar massivament les illes en el segle XIX, i construir un port per a protegir-se de possibles atacs francesos. Una entrada d'obrers anglesos i irlandesos, ms la guarnicin britnica estacionada en la illa, va dur a una rpida anglitzaci. El port mai va ser completat  l'escullera restant (dissenyat per James Walker) s un dels paratges de l'illa. 

Quan l'exrcit alemany amenaava amb ocupar la illa en 1940, la poblaci sencera va ser evacuada. Els alemanys van ocupar la illa fins al seu alliberament el 16 de maig de 1945 (una setmana desprs de retirar-se de la resta de les Illes del Canal), per la poblaci no va tenir oportunitat de regressar fins a desembre d'aquest any. Els alemanys van deixar la seva petjada en Alderney, deixant un Camp de Concentraci, (Lager Sylt), construint bnkers i altres construccions. Durant els dos anys segents al final de la Segona Guerra Mundial, Alderney funcion com a una gran granja. Els artesans eren pagats pel seu empradors, mentre altres eren empleats pel govern local amb els guanys de les vendes de la granja. La resta del guany es va reservar per a pagar al govern del Regne Unit per la reconstrucci de la illa. 

El ressentiment de la poblaci local per no poder controlar la seva prpia terra va ser un catalitzador perqu el Regne Unit promulgus la "Llei del Govern d'Alderney, 1948", que va entrar en vigor el primer de gener de 1949. La llei fixa l'organitzaci i elecci dels Estats de Alderney, el sistema judicial i, per primera vegada a Alderney, la imposici d'impostos. A causa de la reduda poblaci d'Alderney, es creia que la illa no podria ser autosuficient per a donar servei a l'aeroport i al port, aix com per a proveir altres serveis equivalents als del Regne Unit. Els impostos es recolliren juntament amb els ingressos generals del Batlle de Guernsey i administrats pels Estats de Guernsey. Guernsey es va convertir en responsable de proveir algunes de la les funcions i serveis governamentals. 
Durant el segle XX Alderney ha vist fora canvis, des de la construcci de l'aeroport a la fi del 1930, fins a la mort dels ltims parlants de la llengua autctona (l' auregnais, un dialecte de l'idioma normand). L'economia s'ha desplaat d'una dependncia en l'agricultura als serveis financers i el turisme. 
 Administraci .
T un governador propi (el 1994 era G. Baron) i uns Estats de 12 membres per als afers interns, escollits per sufragi universal.
Geografia. 
Geogrficament Alderney s similar a les altres illes Anglonormandes que t serrals abruptes contornejats per platges sorrenques i dunes. T un clima temperat, i moderat pel mar, i estius usualment ms clids que en la resta de les Illes Britniques. Viatjar a Alderney s bastant senzill, i en temporada s un centre vacacional popular. Existeixen vols diaris des de Bournemouth, Brighton. Southampton, Jersey i Guernsey. Per vaixell, hi ha rutes entre les Illes i Frana, aix com amb les altres Illes del Canal. 
El Ferrocarril d'Alderney, s l'nic ferrocarril a les Illes del Canal. La illa est envoltada per illots, que han causat centenars de naufragis. Existeixen dos corrents molt tracioneres a banda i banda de la illa: "he Swinge" entre Alderney i Burhou, just fora de la badia, i "La Raz" entre l'illa i la costa de Normandia.

Cultura. 
L'Auregnais, el dialecte normandlocal es troba extint, i el francs ha deixat de ser utilitzat en l'illa (excepte per turistes); deix de ser idioma oficial en 1966, s negligit en el sector educatiu, i tamb quan la majoria de la poblaci va ser evacuada durant la Segona Guerra Mundial. Encara aix actualment, molta de la toponmia local es troba en francs. El golf, aix com la pesca i altres esports aqutics sn esports populars a l'illa, la qual compta amb una bona quantitat de clubs i associacions relacionats amb aquestes i altres activitats d'esplai. Degut en part al gran nombre de turistes, Alderney compta amb un sorprenent nombre de restaurants i llocs pblics. L'"Alderney Week" s celebrada des del primer dilluns d'agost, durant la qual es porten a terme un nombre d'esdeveniments. "Calvacade Day" pren lloc en el mateix dilluns, en el qual els residents construxen flotants alegricos a un tema particular. La Process de la Torxa, en la tarda del dissabte, consta d'una desfilada popular en el centre del poble, carregant torxes fins a una fogata general en el camp comunitari. La jornada acaba amb focs artificials i un concieto a l'aire lliure en una pedrera abandonada. Com que s un lloc tranquil, Alderney ha atret a un nombre de residents famosos, incloent els autors T. H. White, i Elizabet Beresford, i l'actriu Julie Andrews. 
 
Referncies.
Alderney Place Names, Royston Raymond, 1999 Alderney ISBN 0953712702;
 Noms de lieux de Normandie, Ren Lepelley, 1999 Paris ISBN 2862532479;

Enllaos externs.
Alderney Pgina Odicial;
Aurigny Airlines - Aerolnies d'Alderney;
Rockhopper Airlines - Vols a Alderney;
Llengua d'Alderney;
Fortress Alderney;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54530" title="Sark" nonfiltered="1418" processed="1415" dbindex="21544">

Sark (en francs, Sercq, en Sercquiais Sr) s una petita illa de les Illes Anglonormandes, i forma part de la batllia de Guernsey. s l'estat independent ms petit de la Mancomunitat Britnica de Nacions i fou un dels ltims bastions del feudalisme en el mn occidental, fins que fou abolit l'any 2008.
 Economia .
T una superfcie de 5 km i una poblaci aproximada de 600 habitants, que augmenta fins a uns 1.000 durant l'estiu. L's de cotxes est prohibit a l'illa, i sn substituts per bicicletes, cotxes de cavalls i tractors. La principal font d'ingressos de la poblaci s el turisme. 


Geografia. 
L'illa est formada per les de Gran Sark (al nord) i la Petita Sark (al sud) que estan connectades per un estret i elevat istme amb un ample d'uns 3 m i una altitud de 92 m. En 1900 van ser posats passamans de protecci, fins a llavors els nens havien de creuar agenollats per a evitar que el vent els llencs cap al precipici. 

Actualment hi ha una carretera de formig construda per presoners de guerra alemanys, sota la direcci del cos d'enginyers de Gran Bretanya. La petita illa de Brecqhou, situada a l'est, tamb forma part de Sark. s una illa privada i est tancada als visitants. 
 
 Poltica . 
Sark s considerat com l'ltim estat feudal d'Europa. El Seignour de Sark s el cap del govern feudal de la illa. Moltes de les lleis, especialment les quals tenen relaci amb l'herncia i el paper del Seignour, han canviat poc des que van ser redactades en 1565 sota el govern de la reina Elisabet I d'Anglaterra. 

La constituci de Sark fou democratitzada fa uns anys, desprs de la mort de Sybil Hathaway, dama de sark, i ara els Chief Pleas, que sn membres escollits de la legislatura, tenen ms poder. 

En 2003, els Chief Pleas votaren per a canviar la prohibici del divorci, concedint el poder de  permetre els divorcis a la cort reial de Guernsey. Fins a la data, hi ha hagut 22 Seignours de Sark i dos representants alemanys. El Seignour actual de Sark (2005) s John Michael Beaumont, que va heretar el crrec de la seva mare (Sybil Hathaway). 

Veure tamb Llista de Seigneurs de Sark

Enllaos externs.
 Turisme de Sark;
 Pgina oficial del govern;
 Reportatge del 30 minuts de TV3 sobre les primeres eleccions democrtiques a Sark, l'any 2008;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54531" title="Antzevasiq" nonfiltered="1419" processed="1416" dbindex="21545">
Atntzevasiq (o Antzevatsiq) fou un districte d'Armnia situat al sud-oest del Vaspurakan. La principal fortalesa era Kangavar o Kangovar o Kangevar. Limitava al nord amb el Ervanduniq (Yervanduniq), a l'oest amb el Bazhuniq i el Arnoiotn, al sud la comarca d'Agarak al Tshauq; i a l'est amb el Terpatuniq i el petit Albag.

La regi fou feu dels Antzevatsi. El 778 els bizantins van derrotar els rabs a Cilcia sota la direcci de dos exiliats armenis: Tadjat Antzevatsi i Artavasdes Mamikonian. Aquest darrer fou nomenat strategos del thema (provncia) dels Buccellaris a Anatlia, per Tadjat va caure en desgrcia el 780 a l'arribar al tron l emperadriu Irene. Tadjat va passar llavors al servei dels rabs. El califa el va acollir molt b i el va nomenar patrici d'Armnia (crrec vacant des el 772) i generalssim amb possessi plena del seu districte de Antzevasiq, que entrava a terres del Ardzruni (pel sud-oest). Des llavors els nakharars vens, sobretot els Ardzruni, no van parar de conspirar contra ell.
 
Vers el 782 (abans del 785) un atac khzar va obligar a Tadjat a sortir en campanya  a la zona de Derbent junt amb l'ostikan d'Armnia. Van acampar a la plana de Keran, per es va declarar una epidmia i Tadjat va morir. Antzevasiq va romandre en mans de la famlia fins el 863 quant, a la mort del prncep Mushel Antzevatsi, que noms deixava un hereu infant, el va cedir en testament al prncep d'Armnia Ashot I el gran junt amb el castell de Noraberd; per la viuda de Mushel, Helena, amenaada per Grigor Derenik del Vaspurakan, va oferir la seva m a Gurgen prncep de Mardastan i aix Gurgen va entrar a Kangovar la capital vers el 867 i es va casar amb Helena. Grigor Dereneik va tractar d ocupar Antzevasiq i Mardastan per fou rebutjat.

Grigor Derenik i el seu pare Ashot Ardzruni van planejar un temps desprs (vers 869) prendre les terres del prncep de Mardastan al Antzevatsiq. Va esclatar la guerra en la que Gurgen va tenir el suport del seu fillastre Grigor Antzevatsi, fill de la seva dona Helena amb el difunt prncep Mushel Antzevatsi; junts van rebutjar a Ashot i al seu fill Grigor Derenik. La victria de Gurgen a Blrakin (al Reshtuniq) va obligar a Ashot a fugir. Ashot va demanar l ajut del prncep de prnceps Ashot I el gran, que va enviar al seu fill Sahak; tamb va rebre ajuda de Mushel prncep de Mokq, i fins i tot de l'emir d Arzen que veia els seus propis dominis amenaats. La coalici va assetjar a Gurgen a la fortalesa de Kangavar, la principal del Antzevatsiq, per no van poder ocupar-la. Finalment es va acordar la pau sota la base de lstatu quo.

A Gurgen el va succeir el 987 el seu fill Atom (vegeu Mardastan) que encara governava poc abans del 930. Desprs el pas va passar al Vaspurakan i va seguir la seva histria.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54533" title="Parc de la Ciutadella" nonfiltered="1420" processed="1417" dbindex="21547">

El Parc de la Ciutadella s un parc pblic situat al barri de Ciutat Vella, de Barcelona, al triangle comprs entre l'Estaci de Frana, l'Arc de Triomf i la Vila Olmpica, entre el Passeig Pujades, el Passeig Picasso i el carrer Wellington. Disposa de deu accessos i t una extensi de 17,42 hectrees, sense comptar els terrenys que ocupa el Zoo de Barcelona.

Orgens.

Ocupa els terrenys de la ciutadella que orden construir Felip V per a dominar Barcelona i Catalunya desprs de la Guerra de Successi.

L'11 de setembre de 1714, desprs d'un setge de ms de 13 mesos, Barcelona capitul davant l'exrcit francoespanyol del rei Felip V que, per mantenir la ciutat i Catalunya sota ferm control, va manar construir, el 1716, aquesta ciutadella o fortalesa, la ms gran d'Europa, amb forma d'estrella, de la qual pren el seu nom actual el parc i el barri circumdant de la Ciutadella. Per a la seva construcci i per a l'alliberament de terrenys militars al seu voltant, cara a la ciutat, es decid enderrocar part del barri de la Ribera, comesa a la qual es for els propis vens, que, juntament amb els operaris contractats, foren traslladats al nou barri de la Barceloneta tres dcades ms tard.

Enderroc de la ciutadella.
El seu carcter de representant de l'opressi (la de l'ocupaci militar a la qual fou sotmesa Catalunya i la seva capital, havent suprimit la seva antiga llibertat, i la de l'absolutisme de l'Antic Rgim sobre els sectors liberals) la convert en smbol odiat. Per aix, la Junta de Vigilncia de Barcelona n'inici l'enderrocament l'any 1841, tot i que, quan va ser suprimida el mateix any, Espartero la fu restaurar. Amb la Revoluci de Setembre de 1868, el nou amo del govern espanyol fou el general catal Joan Prim que, coneixedor dels anhels dels barcelonins, decret la cessi de la fortalesa a la ciutat i aquesta n'orden immediatament l'enderroc, que es va allargar fins 1878 (prop de l'entrada de l'actual Parc que dna a l'Estaci de Frana es colloc un monument al general Prim).

De la fortalesa restaren noms els principals edificis interns (a excepci de l'odiada torre de la pres): la capella, el palau del governador (actualment, un institut d'ensenyament secundari) i l'arsenal, que el 1888 fou convertit en Palau Reial i el 1931 i, novament, el 1979 (de forma doblement simblica), en seu del Parlament de Catalunya.



L'Exposici Universal de 1888.
Amb motiu de l'Exposici Universal de 1888, l'alcalde Francesc Rius i Taulet, va encarregar la construcci del parc a Josep Fontser i Mestre, als terrenys alliberats per la ciutadella enderrocada i aquell lloc d'oprobi serv aix per obrir Barcelona al mn internacional.

Fontser encarreg la font de la cascada al jove Antoni Gaud, rematada pel grup escultric de ferro forjat la Qudriga de l'Aurora, de Rossend Nobas.

Enllaos externs.
 Investigaci sobre el parc, de la Universitat de Barcelona;
 Parc de la Ciutadella - Visita, Ajuntament de Barcelona;
 Parc de la Ciutadella - Parcs i Jardins de Barcelona;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54535" title="Antzevatsi" nonfiltered="1421" processed="1418" dbindex="21548">
Els Antzevatsi foren una famlia feudal armnia de grans senyors (nakharars) que va governar el districte d'Antzevatsiq.

El primer nakharar esmentat es Gnel o Gunel vers el 374. Shmavon, Zuaren i Aravan apareixen junts vers el 445. Vers principis del 482 el nakharar Ohan Antzevatsi, que dubtava entre el partit persa i el partit nacional, va entrar en la rebelli (el que s anomenava la Santa Lliga) junt amb Nerseh Erundhuni, per quant les seves forces anaven a unir-se a les dels demes rebels foren atacats per les dels nakharars que restaven fidels als perses: Sehuk o Sevuk Antzevatsi i Ohan de Mokq (24 d'abril del 482) prop d'Arest al districte de Bznuniq; aquest atac va fracassar i Ohan es va poder reunir amb la resta de rebels. Sehuk representava la tendncia pro persa de la famlia.

Tadjat Antzevatsi fou el membre mes destacat de la famlia. Primer al servei de Bizanci, va passar desprs al servei dels musulmans i va rebre el ttol de patrici d'Armnia i la possessi plena del districte d'Antzevatsiq el 780. Va morir al cap de poc temps, vers el 785, per el territori va romandre en poder del seus descendents. Un descendent, Mushel, va morir el 863 i va deixar el pas al prncep d'Armnia Ashot I el gran, per la vdua Helena es va casar amb Gurgen de Mardastan que va adquirir aix l'Antzevatsiq i el va conservar fins a la seva mort vers el 897 en qu el va succeir el seu fill Atom, que governava abans del 930, retornant desprs als Ardzruni del Vaspurakan.

El prncep Grigor Antzevatsi, fill de Mushel, ltim membre rellevant de la famlia, fou lleial al seu padrastre en la lluita per la possessi del pas contra el Vaspurakan.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54536" title="Artaz" nonfiltered="1422" processed="1419" dbindex="21549">
Artaz fou un districte del nord-est del Vaspurakan, la capital del qual fou Maku. Limitava al nord amb el Kogovit i el Masiatsun; a l'est amb el riu Artaxes que el separava del districte de Nakhjavan (Nakhichevan); al sud amb el Djuash; i a l'oest, amb el Mardastan i el Thornavan. El formava la vall del riu Tghmut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54538" title="Adamakert" nonfiltered="1423" processed="1420" dbindex="21551">
Adamakert (o Hadamakert) fou una ciutat antiga d'Armnia, capital de l'Albag, situada al Gran Albag, a l'oest del districte i del riu Albaq. Avui es diu Bashkale.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54546" title="Calbria" nonfiltered="1424" processed="1421" dbindex="21554">


Calbria (en calabrs: Calbbria, en grecano o griko: Calavra, en grec:        , en albans Kalabria),  s una regi d'Itlia meridional. La capital s Catanzaro.

 Orografia .
s una regi accidentada per l'extrem meridional de l'Apen i amb elevacions que oscillen entre 1 800 i 2.300 m. La costa s, en general, retallada a la vora de la mar Tirrena i baixa i pantanosa a la vora de la mar Jnica, i ni l'una ni l'altra presenten bons ports naturals. Hi sn freqents els moviments ssmics violents. El clima s mediterrani a les rees baixes i mitjanes; a les parts altes les temperatures sn ostensiblement baixes, i les precipitacions  molt sovint de neu  sn d'uns 1.400 mm anuals. La vegetaci natural s'esglaona des de la Mediterrnia occidental al nivell de la mar fins a les pastures alpines i els boscs de les altures, en especial al masss de la Sila (castanyers, faigs i conferes).

 Poblaci .
El poblament s predominantment rural, i s'hi combinen l'explotaci agrcola dispersa o masseria i els grans pobles de jornalers. La poblaci ha crescut lentament en els temps moderns, a causa del migrat desenvolupament dels recursos naturals, l'antic domini de la malria, la freqncia dels terratrmols, les poques facilitats de comunicaci i l'emigraci cap a d'altres regions d'Itlia (Laci, Piemont i Llombardia) i del mn, especialment als EUA. Els nuclis urbans principals sn Reggio di Calabria, Crotona, Catanzaro i Cosenza.

 Economia .
L'agricultura s el recurs ms important (sobretot ctrics, i tamb blat, oliveres, vinya, arbres fruiters i farratge). La petita propietat domina al litoral tirrnic, mentre que la resta s en bona part regi de latifundi, i continua essent la regi ms pobra de la pennsula Itlica. Altres activitats primries sn la pesca, la sericicultura i l'explotaci de la sal gemma i del sofre. La industrialitzaci s molt endarrerida, b que ltimament hi han estat installades nombroses plantes hidroelctriques. El nucli industrial ms important s Crotona. Com a ports destaquen Reggio i Crotona.

 Histria .
Ja era habitada des del paleoltic, i fou colonitzada pels grecs al segle VIII aC, els quals fundaren Reggio, Sbaris, Crotona, etc. Conquerida per Roma (segle III aC), tingu un perode d'intensa activitat econmica, a causa de la importncia dels seus productes agrcoles.

Vegeu tamb: Calbria (regi histrica).

Adscrita a l'Imperi Bizant (mitjan segle VI), reb el nom de Calbria al s VII, i fou objecte d'una intensa hellenitzaci. 

Fou conquerida pels normands el 1060, i la integraren al regne de Siclia. La decadncia iniciada sota els bizantins prossegu al llarg de l'edat mitjana. Pere II de Catalunya-Arag, desprs d'alliberar Siclia, enva els territoris calabresos sotmesos a Carles d'Anjou i ocup Reggio (1283). El catal Guillem Galceran de Cartell fou nomenat governador de Calbria (1286). Jaume II continu la lluita contra els angevins, puix que Calbria formava part del Regne de les Dues Siclies; per, per la pau d'Anagni (1295), es compromet a tornar a Carles II d'Anjou les terres i els castells calabresos que tenia en poder seu. La proclamaci d'un rei de la dinastia catalana, Frederic de Siclia (1296), prolong les hostilitats fins a la pau de Caltabellotta (1302). Finalment (1421) la reina Joana II de Npols proclam Alfons IV de Catalunya-Arag com a duc de Calbria i, en sser coronat rei, reincorpor Calbria a la corona de Npols i de les Dues Siclies i hi nomen un virrei. 

En morir el seu fill Ferran I (1494), Npols fou ocupada per Carles VIII d'Anjou; per el rei Ferran II, ajudat per un estol catal comandat per Galceran de Requesens, desembarc a Calbria i recuper el regne. Ferran II de Catalunya-Arag, que pel tractat de Granada (1500) s'havia repartit el regne de Npols amb Llus XII de Frana i s'havia adjudicat Calbria, hi envi el seu general Gonzalo Fernndez de Crdoba, que en una espectacular campanya ocup Npols (1503), proclam rei Ferran II i envi captiu a Valncia el primognit Ferran d'Arag, duc de Calbria. Aquesta situaci fou terreny propici per a les revoltes, de les quals cal esmentar la del 1459, dirigida pel noble catal Antoni de Centelles, casat amb Enrichetta Ruffo, d'antiga famlia calabresa, i la del 1599, dirigida per Tommaso Campanella, que intentava d'implantar una repblica teocrtica perfecta. 

Les guerres i les revoltes agreujaren una situaci ja perjudicada pels terratrmols, la malria i la manca de comunicacions i originaren un bandolerisme endmic. Les greus tensions entre la noblesa i els camperols foren aprofitades per la facci reaccionria del cardenal Ruffo, que pel febrer del 1799 organitz una insurrecci camperola contra la Repblica Partenopea. L'ocupaci napolenica (1806-1810) no gaud del favor popular, malgrat l'abolici legal del feudalisme. 

El segle XIX visqu una gran agitaci per part del moviment carbonari i patritic; pel maig del 1848 es produ un primer aixecament antiborbnic, i el 1860 un altre, aprofitat per Giuseppe Garibaldi, el qual hi desembarc el 20 d'agost per dirigir la lluita. Pel desembre del 1861 hi desembarc el general catal Josep Borges per restaurar el rei de Npols Francesc II, per fou venut i afusellat. Integrada al regne d'Itlia, form una de les regions ms endarrerides en el marc del subdesenvolupament del Mezzogiorno, situaci agreujada per la mfia local ('ndranghetta). L'elecci de Catanzaro com a capital de la regi (juny del 1970) produ greus avalots a Reggio de Calbria, que es considera amb el dret exclusiu de la capitalitat, i tamb a Catanzaro.

Enllaos externs.
Pgina oficial regional;
Mapa de Calbria;
Diccionari calabrs - angls de Webster's Online Dictionary - the Rosetta Edition;
 ItalianVisits.Com: Calabria;
 Web Portal Calabria;









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54547" title="Histria del Dret catal" nonfiltered="1425" processed="1422" dbindex="21555">

El Dret catal inicia el seu recorregut histric amb el Liber Iudiciorum, una compilaci del dret rom vigent a Hispnia duta a terme al segle VII per ordre del rei visigot Recesvint.

El Dret catal actual s fonamenta en els drets histrics que el Principat de Catalunya va tenir en els temps de la Corona d'Arag i es veuen plasmats en el Pacte de Tortosa (1869) i les reclamacions del Memorial de Greuges (1885), les Bases de Manresa (1892) i els darrers Estatuts d'autonomia.

La segent cronologia organitza les bases del Dret catal i les seves institucions a les etapes de l'Histria de Catalunya.

Cronologia del Dret Catal.

Edat mitjana de Catalunya.

 Cort Comtal - segle XI;
 Sota la presidncia de l'abat Oliba, t lloc a Toluges (Rossell), la primera Pau i Treva de Deu - 1027.
 Usatges de Barcelona - segle XII;
Uni dinstica amb Arag: Naixement de la Corona d'Arag.
 Uni dinstica amb el regne d'Arag - 1137 en casar-se Ramon Berenguer IV el Sant (1131-1154) amb Peronella d'Arag.
 Jaume I estableix el sagramental - segle XIII, origen del sometent.
Uni dinstica amb Tolosa.


 Aliana dels comtes de Tolosa amb el Casal de Barcelona - 1200, en casar-se Ramon VI de Tolosa (1194-1222) i Elionor d Arag, germana de Pere el Catlic.
 Consolidaci de l'aliana dels comtes de Tolosa amb el Casal de Barcelona - 1204 En casar-se Pere el Catlic amb Maria de Montpeller, l'nica hereva de Guillem VIII de Montpeller, obtinint els drets sobre aquesta ciutat i assegurant  les seves posicions al Llenguadoc, en cas de produir-se l'anunciada Croada algigesa.
 Jaume I promulga a Xtiva el primer Costum de Valncia - 1238.

Reconeixement de la Independncia.
 Els representants de Jaume I i de Llus IX signen el Tractat de Corbeil - 1245, segons el qual Frana reconeix la plena independncia dels , a canvi de renunciar a la Provena.
 Jaume I institucionalitza el Sometent segle XIII;

El primer tractat de Dret Internacional neix a terres catalanes.
 Tribunal de la Carta Consular - 1258  de Barcelona.

 Creaci del Consell de Cent - l'any 1265, per tal assistir els consellers i els oficials reials en casos referents a la defensa de la ciutat de Barcelona i les seves possessions.
 Comuna del Camp - 1274;
 Constitucions catalanes de les Corts de Barcelona -  1283 amb el Privilegium Magnum: el rei no podr imposar nous impostos sense aprovaci de les Corts.
 Pere II autoritza la installaci del Consolat de Mar a la ciutat de Valncia - 1283.
 Jaume III de Mallorca autoritza la installaci del Consolat de Mar a la ciutat de Mallorca - 1283.
 Jaume II ocupa l'illa de Sardenya - 1291-1327 i ms tard engrandeix els seus dominis amb els ducats d'Atenes i Neoptria.

 Corts Catalanes - 1283 expressi de la sobirania nacional durant l'edat mitjana ;
 Lo mal any primer - 1333, la mala collita de blat provoca una gran pujada dels preus, comena una srie de crisis que amb l'entrada al segle XIV, interromp l'expansi territorial i la prosperitat adquirides en els segles anteriors.

 La Pesta Negra - 1348, que s'havia ests des de Crimea l'any anterior, ja minva la poblaci de la Corona d'Arag.
 Diputaci del General 1359 rgan permanent ms representatiu del Principat, amb Berenguer de Crulles 1r President de la Generalitat de Catalunya;
 Fundaci del Consolat de Mar a Tortosa - 1363.
 Fundaci del Consolat de Mar a Girona - 1385.
 Joan I autoritza la fundaci del Consolat de Mar a Perpiny - 1388.

Edat moderna de Catalunya.
 Al Comproms de Casp - 1412 sobre la successi de Mart I, les Corts Catalanes trien com a successor Ferran d'Antequera nebot de Mart I i germ d'Enric III de Castella;
 Ferran I crea el ttol de Prncep de Girona - 1416;
 Fundaci del Consolat de Mar a Sant Feliu de Guxols - 1443.
 Guerra civil catalana entre Joan II i la Diputaci del General - 1462 La guerra deixa el pas exhaust, sense donar resposta a les reivindicacions populars.
 Fundaci del Consolat de Mar a Montpeller - 1463.
 Fundaci del Consolat de Mar a Marsella - 1474.

Uni dinstica amb Castella.
 Uni dinstica amb el regne de Castella - 1474 en casar-se secretament, l'any 1469, Ferran II amb Isabel de Castella. El dos regnes mantenen les seves caracterstiques econmiques (moneda prpia), territorials (fronteres) i culturals (idioma) i, sobretot, es conserven les lleis i les tradicions. s la data reivindicada per alguns, no sense discussi, com la del naixement d'Espanya.
 Contractes d'assegurana martima a Catalunya, ms antics que es conserven - 1476.
 Ferran II signa la Sentncia de Guadalupe - 1486 per tal de donar soluci als conflictes que havien motivat les dues guerres remences. Apareixen els pagesos benestants, que treballen sota el rgim d'emfiteusi (usdefruit de la terra a perpetutat) i viu als masos.
 Instauraci de la Inquisici castellana a Catalunya - segle XV i consegent ...
 Decret d'expulsi dels jueus - 1492 que provoca la seva persecuci i exili.
 Constituci del Consell Suprem d'Arag - 1494, que far de pont entre el rei i la Corona d'Arag.
Ferran II i Llus XII de Frana signen el Tractat de Granada per repartir-se el Regne de Npols - 1500.

Regnat dels ustries.

 Fundaci del Consolat de Mar a Bilbao - 1511.
 Fundaci del Consolat de Mar a Sevilla - 1543.
 poca daurada del bandolerisme - 1600 a 1630, el temps dels famosos Perot Rocaguinarda i Joan Serrallonga.
 Expulsi de moriscos del Regne de Valncia i d'Arag - 1610 que accentua la crisi demogrfica.
 La Guerra dels Trenta Anys - 1618 al 1648 assetja bona part del continent, esclata el conflicte bllic entre la corona espanyola i Frana. Aquest s aprofitat per Felip IV per tal exigir l'ajuda i la implicaci del Principat amb Castella.
 Felip IV des del comenament del seu regnat, l'any 1621, deixa el govern en mans del comte-duc d'Olivares, que intentar imposar de les lleis de Castella, els quints (impost a pagar que equivalia a una cinquena part de les rendes dels municipis catalans) i el que ms tard es coneixeria com la Uni d'Armes, s a dir, la creaci d'un nic exrcit distribut per tots els regnes.
 Revoluci popular coneguda com el Corpus de Sang - 1640. amb el crit "Visca la terra i morin los tradors" s'inicia la Guerra dels Segadors.
Els representants de Frana i Catalunya signen a Ceret (el Vallespir) una aliana en contra Felip IV - 1640.

 Tractat de Lisboa - 1668 va reconixer la independncia de Portugal de la monarquia hispnica, de la qual s havia separat el 1640.

Repblica Catalana de Pau Claris.
 Pau Claris 94 President de la Generalitat de Catalunya, proclam la Repblica Catalana - 1641;
 Llus XIII de Frana s proclamat comte de Barcelona - 1641;

Repartiment de Catalunya.
 Tractat dels Pirineus - 1659 en qu Castella i Frana acorden a esquenes de la Generalitat el repartiment de Catalunya;
 Fundaci del Consolat de Mar a Sant Sebasti - 1682.
 Revolta dels Barretines - 1687, reacci popular contra els abusos de les tropes del rei Felip IV.
 A la Guerra de Successi Espanyola 1700-1714 Catalunya pren partit per l'Arxiduc Carles d'ustria.;
 Les Corts de Barcelona institueixen la inviolabilitat de les comunicacions - 1702:
A Catalunya, la correspondencia es inviolable.;
 Les Corts Catalanes declaren rei a Carles III i, per imposici d'aquest a la constituci, aproven que els Borbons no podran ser mai reis de Catalunya - 1706. Aquesta constituci va ser fora discutida, per anar contra l'esprit del pactisme.
 Carles III marxa immediatament cap a ustria, en morir el seu germ Josep I d'Habsburg, on ser nomenat Sacre Emperador Rom, abandonant els catalans a la seva sort - 1711.
 Els Decrets de Nova Planta - 1714 deroguen de fet, que no de dret, les Constitucions de Catalunya de forma illegal ja que segons les prpies constitucions, com a dret paccionat no podien contradir-se per decrets o sentncies reials:
...Statuim i ordenem que les Constitucions de Cathalunya, Capitols, y Actes de Corts no pugan esser revocades, alterades, ni suspeses, sino en Corts Generals i si lo contrari sia fet no tinga ninguna fora ni valor (lib. 1.tit.17.const.19.pag.52);



Histria Contempornia de Catalunya.
 Creaci dels Mossos d'Esquadra - 1719;

 Decret de la Rabassa morta - 1756;
 L'Avalot de les quintes - 1773 sistema pel qual un de cada cinc minyons catalans s'incorpora de manera obligada a l'exrcit espanyol, fa evidents les discrepncies internes entre els dirigents monrquics espanyols i els republicans catalans.
 Prohibici de l'ensenyament en catal - 1773.
 Decret de llibertat de comer amb Amrica - 1784.

Incorporaci napolenica a l'imperi francs.
 L'entrada de les tropes napoleniques, inicia la Guerra del Francs o guerra de la independncia espanyola - 1808.
 Napole incorpora el Principat a l'Imperi francs. 1812, Catalunya es dividida en quatre departaments: Montserrat amb capital a Barcelona, Boques de l'Ebre, Segre i Ter.
 Els francesos ocupen Lleida - 1810 Poltica conciliatria d'Augereau. La Junta Suprema de Catalunya reclama la restituci dels furs i privilegis.
 Constituci de Cadis - 1812 promou la coordinaci del territori catal i significa una revoluci poltica. Les Corts assumeixen ms sobirania i el dret d'elaborar lleis segons els principis bsics del liberalisme: sobirania nacional, divisi de poders, llibertats personals i pbliques, i igualtat davant la llei, de la Revoluci Francesa. En aquesta primera constituci no surt cap cop la paraula Espanya sin Espanyes en plural.
 Retorn de Ferran VII al poder: Fi de la Guerra del Francs -  1814, restableix l'absolutisme i invalida les constitucions de les Corts de Cadis.
 Trienni Liberal - 1820 a 1823. El monarca jura la Constituci s'engega un procs reformista que aboleix el rgim senyorial, suprimeix els delmes i estableix desamortitzacions.
 Destrucci de fbriques a Alcoi - 1821. Primeres protestes obreres antimaquinistes.
 Dcada Ominosa - 1823 al 1833, Ferran VII, amb el suport del clergat i el sector conservador de la societat, aconsegueix tornar al poder absolut i els darrers intents de resistncia de l'Antic Rgim queden del tot ofegats.
 Guerra dels Malcontents - 1827, Ferran VII visita Catalunya.
 Fundaci a Barcelona de la fbrica Bonaplata - 1832, primera fbrica de vapor de Catalunya i de l'Estat espanyol.


El Carlisme.
 Primera Guerra Carlina - 1833 al 1840, entre dues concepcions diferents de la societat liberal que es forja: la republicana i la carlista.
 Bonaventura Carles Aribau publica Oda a la Ptria - 1833;
 Desamortitzaci de Mendizbal - 1836, se subhasta el patrimoni dels clergues entre la burgesia urbana i rural, el que dinamitza la producci agrria i consolida la propietat privada.
 Segona Guerra Carlina - 1840 al 1868, noms a Catalunya.

 Aixecament de Barcelona contra Espartero i bombardeig de la ciutat -1842.
 Fundaci de la Caixa d'Estalvis de la Provncia de Barcelona -1844, primera Caixa d'Estalvis.
 Construcci del tram ferroviri Matar-Barcelona - 1848.
 Bienni Progressista - 1854 al 1856, el Partit Progressista pretn reformar el sistema poltic del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les caracterstiques prpies del rgim liberal.
 Primera vaga general obrera del sector txtil - 1855.
 Fracs del pronunciament carl de Sant Carles de la Rpita - 1860.
 Sexenni Democrtic - 1868 al 1874.
 La Revoluci de Setembre - 1868 encapalada pel general Prim, enderroca la monarquia dels Borb i renncia de la reina Maria Cristina (mare d'Isabel II) a la regncia.
 Implantaci de la pesseta que acaba amb les darreres monedes catalanes - 1868.
 Pacte de Tortosa - 1869 republicans federals catalans propugnen el retorn de la Confederaci catalano-aragonesa sota un estat republic de caire federal.
 Constituci de 1869 que vol aprofundir la democrcia i el liberalisme: estableix el sufragi universal (noms per a homes), el republicanisme, un cert reformisme social i la descentralitzaci de Catalunya en relaci amb l'Estat espanyol.
 Primer Congrs Obrer Espanyol a Barcelona - 1870, on es constitueix formalment la Federaci Regional Espanyola de l'AIT l'Associaci Internacional de Treballadors.

 Promesa de restauraci de les Constitucions catalanes i primera democrcia a Espanya.

 Tercera Guerra Carlina - 1872 (Carles VII) promet restaurar les constitucions catalanes);
 Abdicaci d'Amadeu de Saboia i proclamaci de la Primera Repblica Espanyola. Primer perode democrtic a Espanya- 1873 amb corrents federals.

Intent fracassat de proclamaci de l'Estat Catal.
 Batallons de voluntaris comandats pel Xic de les Barraquetes intenten proclamar l'Estat Catal, i sn derrotats a Sarri - 1873, sota el govern d'Estanislau Figueras.
 Cop d'Estat del general Pavia - 1874 que instaura Alfons XII com a rei d'Espanya.  Restauraci monrquica borbnica, que durar fins al 1898.
 El Partit Liberal arriba al poder - 1881 Sagasta forma govern.
 I Congrs Catal a favor del Dret Civil Catal - 1881.
 Valent Almirall funda el Centre Catal - 1882 Presidit per Frederic Soler Naixement de la bandera de combat, l'estellada republicana. Que presentar el Memorial de Greuges.
 Segon Congrs Catalanista, congrs del republicanisme federal d'on surt un projecte de Constituci de l'Estat catal dins la Federaci espanyola - 1883 Acord de no-militncia ni collaboraci amb els partits espanyols.
 Un Reial Decret estableix el monopoli del servei telefnic a favor de l'Estat - 1884.
 Memorial de Greuges - Presentat al rei Alfons XII, l'any 1885;
 Valent Almirall, Publica Lo Catalanisme - 1886, formulaci terica del catalanisme.
 Primera commemoraci de l'11 de setembre amb una missa a Santa Maria del Mar - 1886.
 Creaci de la Lliga de Catalunya - 1887, que reivindica l'oficialitat de la llengua catalana, aix com l'execuci d'una poltica exclusivament catalanista.
 Fundaci de l'Orfe Catal - 1891.

 Fundaci de la Uni Catalanista - 1891 com a entitat coordinadora de tots els nuclis catalanistes comarcals i regionals.
 Les Bases de Manresa per la Constituci Regional Catalana - 1892 Tornen a reclamar les Constitucions catalanes.
 Atemptat anarquista al Liceu - 1893.
 La Direcci General de Correus dicta una ordre que prohibeix fer servir el catal a les comunicacions telefniques interurbanes i als telegrames - 1896, caldr que un Reial Decret ho autoritzi poc desprs.
 Guerra de Cuba 1895-1898.

Segle XX a Catalunya.

 Creaci de la Lliga Regionalista - 1901, amb Enric Prat de la Riba com a principal dirigent.
 Fets del Cu-Cut! Militars espanyols assalten i saquejen el setmanari satric Cu-Cut! i el diari La Veu de Catalunya - 1905. Creaci de la Solidaritat Catalana, el Govern Maura suspn les garanties constitucionals a Barcelona i impulsa la Llei de Jurisdiccions.
 La Setmana Trgica - 1909 - Reacci popular a la crida a files de reservistes catalans per a la guerra del Marroc. El Govern espanyol qualifica la revolta de separatista. Hi han centenars de detencions. Afusellament al castell de Montjuc de Francesc Ferrer i Gurdia i de quatre persones ms.
 Fundaci de la CNT - 1910.
 Mancomunitat de Catalunya - 1914;
 La CNT convoca la Vaga de la Canadenca - 1919, l'Estat decreta l'estat de guerra.
 poca del pistolerisme 1919 fins al 1923.
 Bandera Negra projecta un cop d'Estat contra Alfons XIII - 1926, conegut com el complot de Prats de Motll.
 Pacte de Sant Sebasti - (1930) Per liquidar la monarquia borbnica.
 Segona Repblica Espanyola - 1931;
Repblica Catalana de Maci.

 Francesc Maci proclama la Repblica Catalana - 1931 i aconsegueix que...
 El govern provisional de la repblica restauri la Generalitat de Catalunya - 1931.
 A la Conferncia d'Esquerres, es funda Esquerra Republicana de Catalunya, per la uni del Partit Republic Catal, el grup de L'Opini i Estat Catal - 1931;
 Primer cop d'Estat dels militars espanyols contra la Repblica - 1932.
 Estatut d'Autonomia de 1932;
 Primeres eleccions al Parlament de Catalunya 1932;
 Bienni Negre - 1933 al 1936, la CEDA (Confederacin Espaola de Derechas Autnomas) encapala el govern, suspn l'Estatut d'Autonomia catal, suprimeix el rgim autonmic i empresona la totalitat del govern de la Generalitat.

Repblica Catalana de Companys.


 Llus Companys proclama l'Estat Catal - 1934;
 Fundaci del Tribunal de Cassaci - 1934;
 Supressi dels governadors civils - 1934, completant la unificaci del poder poltic autnom.
 Alament militar del General Franco contra la Repblica Constitucional - 1936;
 El President de la Repblica, Doctor Negrn anuncia la retirada de les Brigades Internacionals a les Nacions Unides - 1938, que comdemna el cop militar, per no aten les peticions d'ajuda.

Abolici franquista de la Generalitat.
 La dictadura franquista torna a abolir les Institucions catalanes - 1939 i reescriu la histria d'Espanya, que ensenya a les escoles i persegueix novament la llengua catalana.
 El President de la Generalitat Llus Companys s capturat a Frana pel govern de Hitler i executat per Franco - 1940.
 La Generalitat de Catalunya a l'exili denuncia el cop militar feixista a la primera Conferncia Internacional de les Nacions Unides a San Francisco - 1945;

Les Nacions Unides condemnen el rgimen franquista.
 Espanya s rebutjada com a membre de la Societat de Nacions - 1945, i no ser acceptada fins a deu anys ms tard.
 Franco cedeix als Estats Units la Base Naval de Rota - 1950.
 Fets del Palau de la Msica - 1960;
 Espanya entra a les Nacions Unides - 1955 ;
 El govern de la UCD decreta la oficialitat de la llengua catalana - 1975;
 Josep Tarradellas 125 President de la Generalitat de Catalunya torna de l'exili - 1977.

Restauraci de la Generalitat.

 Restauraci de la Generalitat de Catalunya i del Parlament de Catalunya i Estatut de 1979;
 Restauraci dels Mossos d'Esquadra - 1980;
 Cop d'estat del Coronel Tejero - 1981.
 El Congrs dels Diputats aprova la Llei Orgnica d'Harmonitzaci del Procs Autonmic (LOAPA), amb el vot favorable dels socialistes, 30 de juny del 1982.
 El Tribunal Constitucional resol el recurs previ d'inconstitucionalitat sobre la LOAPA - 5 d'agost de 1983 .
 Entrada a la Uni Europea - 1986;


Catalunya a l'actualitat.
 Entrada en vigor de l'euro com a moneda nica - 2002.
 El govern de Jos Montilla (2006-);
 La Fundaci Trias Fargas publica un informe sobre l'espoli fiscal - 2005, en el que afirma que el dficit fiscal s de 450 Euros cada segon ;
Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (Aprovada el 30 de setembre de 2005 pel Parlament de Catalunya.);

 Referncies .


Vegeu tamb.
 Histria de Catalunya;
 Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979;
 Condici poltica de catal;
 Drets histrics;
 Corts Catalanes;
 Constitucions catalanes;
 Diputaci del General;
 Decrets de Nova Planta;
 Tercera Guerra Carlina;
 Mancomunitat de Catalunya;
 Generalitat de Catalunya;
 Sobirania;

Enllaos externs.
 Historia del derecho en Catalonia, Mallorca y Valencia, B. Oliver (Madrid, Espanya, 1876-1880);
 Antigua marina catalana, by F. de Bofarull y Sans (Barcelona, 1898);
 Les causes de la situaci actual del catal en el mn del dret;
Dret civil catal;
 La prescipci al dret histric catal al Collegi de Notaris de Catalunya;
 Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (Aprovada el 30 de setembre de 2005 pel Parlament de Catalunya.);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54549" title="Enric Margall i Tauler" nonfiltered="1426" processed="1423" dbindex="21556">
Enric Margall (Malgrat de Mar, 28 d'agost del 1944   1986) va ser un destacat jugador de bsquet catal de les dcades dels 60 i 70.

Histria.
Enric Margall i Tauler va nixer el 1944 a Malgrat de Mar i va morir el 1986 a causa d'una aturada cardaca, a l'edat de 42 anys. Membre d'una nissaga de jugadors de bsquet, juntament amb els seus germans Narcs Margall i Josep Maria Margall, amb els que arrib a coincidir al Joventut la temporada 1972-73.

Amidava 1,94 metres d'altura i va destacar jugant en la posici d'aler-pivot. Era esquerr, i especialista a ms a defensar als millors pivots del conjunt rival. A tot aix li afegia unes bones aportacions ofensives. Ja als setxe anys era titular a l'UE Malgrat, per, prcticament tota la seva carrera esportiva la va desenvolupar al Club Joventut de Badalona, en el qual va jugar onze temporades entre 1963 i 1974.

Va jugar 136 partits internacionals amb la selecci absoluta d'Espanya, on debut el 1964 amb tot just 20 anys d'edat. Va guanyar la medalla d'argent al Campionat d'Europa de Barcelona de 1973 i particip als Jocs del Mediterrani de Tunis 1967, dos Jocs Olmpics (Mxic 1968 i Munic 1972) i en cinc Campionats d'Europa consecutius (entre 1965 i 1973).

El 1974, amb 30 anys d'edat, es va veure obligat a abandonar la prctica activa del bsquet per prescripci mdica, al ser-li diagnosticada una malaltia coronria. Dotze anys desprs, el 1986, va morir a causa d'una aturada cardaca.

Trajectria esportiva.
 UE Malgrat: 1960-1963 ;
 Club Joventut de Badalona: 1963-1974;

Ttols.
 1 Lliga espanyola: (1967);
 1 Copa d'Espanya: (1969);
 1 medalla de plata al Europeu de Barcelona de 1973;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54550" title="Pulla" nonfiltered="1427" processed="1424" dbindex="21557">



La Pulla s una regi d'Itlia meridional a la costa Adritica. En la zona propera a Trent s'hi parla -a ms de l'itali- el tarent.

 Histria antiga .

La regi antigament estava vorejada pels frentans (frentani) al nord, Calbria i Lucnia al sud, i el Samni a l'oest. Els grecs la van anomenat Iapgia i incloa la pennsula de Messpia, per mes tard Iapgia fou limitat a la pennsula Messpia i Pulla va restar una regi separada. Sota domini rom va estar en algun perodes unida a Calbria (Pulla i Calbria). Amb Vespasi la provncia de Calbria es va eixamplar cap el territori dels peuquetis, que vivien a Pulla; la frontera es va fixar al riu Bradanus, al lmit amb Lucnia, i al riu Tifernus al lmit amb els Frentani; el seu territori equivalia a la Capitanata.

Era poblada per diversos pobles: els apulis de l'tnia dels ausonis (mentre els vens Lucans eren Sabellics), que vivien al interior i en general foren enemics dels samnites; els Daunis, de l'tnia Pelsgica, pobladors de la costa; i els peuquetis, tamb pelsgics, vens al sud (a la costa) dels daunis (el iapigis o messapis la tercera tribu pelsgica, vivien a la pennsula de Messpia) 

Els apulis apareixen a la histria durant la segona guerra samnita (326 aC) quant algunes ciutats foren aliades dels romans i altres enemigues; el grup de ciutats del apulis tenia com a principals a Arpi, Canusium, Luceria, i Teanum.  La guerra va durar fins el 317 aC i les principals ciutats quedaren sotmeses a Roma que va dominar aix tot el territori de la Pulla. El 297 aC es van revoltar tmidament a favor dels samnites. El 279 aC va estar al pas Pirrus d'Epir que, al  servei de Trent, va sotmetre algunes ciutats de la Pulla, si be la majoria van romandre subjectes a Roma i van participar amb els romans a la batalla d'Asculum. Durant la segona guerra pnica Annbal va estar a la regi i la va assolar i hi va passar el hivern del 217-216 aC,  desprs del qual va guanyar la batalla de Cannas (216 aC) i els apulis es van declarar llavors al seu favor i aix Annbal la va convertir en el seu quarter general principalment als hiverns dels anys segents. Algun temps desprs els romans van recuperar Arpi i Salpia, i el 207 aC desprs de la batalla de Metaure i la mort d'Asdrubal, Annbal va abandonar el pas en direcci al Bruttium. Les ciutats apulies van ser castigades pels romans i tot el territori va haver de pagar una forta contribuci de guerra que s'ajunt a les exaccions dels cartaginesos, el que va produir un empobriment general.

A la guerra social la Pulla fou una de les regions capdavanteres contra Roma, i les ciutats de Venusia i Canusium en van portar la direcci. El 90 aC el lder samnita Vettius Judacilius va obtenir algunes victries per el 89 aC la major part de la regi fou sotmesa pel pretor C. Cosconius; Salpia fou destruda i  Larinum, Ascilum, i Venusia, despoblades; des llavors la regi encara es va empobrir mes i va romandre com a regi deprimida durant la resta de la repblica i amb l'imperi on les ciutats d'Arpi, Canusium i Luceria eren en decadncia.

La Pulla fou inclosa junt amb Calbria i Hirpnia, a la segona regi en temps d'August, i aquesta divisi es va conservar fins al temps de Constant menys el territori d'Hirpnia que n'havia estat separat abans per ser unit a la primera regi (formada per Campnia i Latium. Amb Constant, la Pulla i Calbria foren unides sota una nica autoritat (un Corrector) i van formar una provncia. La regi fou travessada per dues branques de la Via pia, una que anava de Benevento a Brundusium (coneguda com Via Trajana)  i una de Benevento a Trent.

A la caiguda de l'Imperi Occidental la regi fou disputada entre bizantins i llombards i mes tard rabs, per en general foren els bizantins els que la van dominar, i al segle X la direcci era per un magistrat anomenat Catep del nom del qual va derivar Capitanata, fins a la conquesta normanda.

 Geografia .
Rius;
Tifernus (Biferno);
Fiento (Fortore) ;
Cerbalus (Cervaro) ;
Aufidius (Ofanto);
Bradanus (Bradano) ;
Muntanyes;
Garganus;
Golfs;
Sinus Urias ;
Golf de Manfrednia;
Llacs;
Lacus Pantanus (llac de Lesina);
Salapina Palus (Llac de Salpi);
Illes;
Insulae Diomedeae (Illes Tremiti);
Ciutats (de nord a sud);
Larinum;
Cliternia;
Gerunium;
Calela;
Teanum (Teanum de Pulla);
Luceria;
Aecae;
Asculum;
Arpi;
Salpia;
Herdnia;
Sipontum;
Vibinum (Bovino) ;
Accua ;
Colltia (Collatina);
Ceraunilia (Cerignola);
Ergitium;
Merinum;
Portus Agasus;
Portus Garnae;
Hyrium o Urium;
Anxanum (Torre di Rivoli);
Salinae;
Canusium ;
Cannas;
Rubi;
Butuntum;
Caelia;
Azetium;
Norba;
Netium;
Barium;
Egnatia;
Bardulum (Barletta);
Turenum (Trani);
Natiolum (Bisceglie);
Respa (Molfetta o Giovenazzo);
Arnestum o Apanestae;
Dertum (Monopoli);
Nepolis (Polignano);
Ciutats de l'interior;
Venusia ;
Aquerontia ;
Bantia ;
Ferentum ;
Silvium Plera (Gravina in Puglia) ;
Luptia (Altamura);
Mateola (Matera);
Genusium (Ginosa);










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54552" title="Campnia" nonfiltered="1428" processed="1425" dbindex="21558">


La Campnia s una regi d'Itlia meridional. La capital s Npols. Est formada per les provncies d'Avelino, Benevent, Caserta, Npols i Salern. T 13.595 km i quasi sis milions d'habitants.

 Orografia .

S'hi distingeix una part muntanyosa (Apen meridional) i una part plana (Terra de Llavor, Campnia prpiament dita), situada al nord de la ciutat de Npols. El clima s mediterrani, amb una temperatura mitjana anual de 19,1C (11,3C el mes de gener i 28,6C el mes de juliol) i una pluviositat mitjana de 631 mm anuals. Els rius desemboquen a la mar Tirrena (Garigliano, Volturno, Sarno i Sele). A la costa destaquen, de nord a sud, els golfs de Gaeta, Npols i Salern, i les illes d'Ischia, Procida i Capri. Els sls sn a la plana, frtils, formats per alluvions i cendres volcniques. 

 Poblaci .

La densitat mitjana de poblaci s elevada (420 h/km2 ), per s molt desigualment distribuda; el 85% de la poblaci viu en nuclis urbans. L'emigraci exterior, que adquir gran extensi al principi del s XX (hom calcula un mili d'emigrats als EUA i a l'Argentina entre el 1900 i el 1915), ha anat minvant, sobretot desprs dels anys vint, com tamb la interior, que es dirigeix principalment al Laci, a la Llombardia i al Piemont.

 Economia .

L'agricultura, a la planura, el sector ms poblat, s el recurs econmic ms important (cereals, arbres fruiters, oliveres, vinya, conreus d'horta) i sovint hom hi practica la cultura promiscua (arbres fruiters, vinya i lleguminoses); la propietat s molt dividida. A la muntanya, els recursos bsics sn l'explotaci forestal (carb vegetal) i la ramaderia de llana, ovina i bovina. Campnia s la regi ms industrialitzada de la Itlia meridional; hi destaquen els productes alimentaris (conserves de fruita i de productes hortcoles, fbriques de farina), les indstries txtils (de cot, de lli, de cnem i fibres artificials), siderrgiques (a Bagnoli, a Pozzuoli i a Torre Annunziata), mecniques, de la confecci, del vidre i del sab; drassanes a Npols i a Castellammare di Stabia. D'altres recursos sn la pesca, l'ostrecultura, la mineria del sofre i l'explotaci de les marbreres. El turisme ocupa un lloc important: Npols, Amalfi, Sorrento, illes de Capri i d'Ischia, Pompeia, Hercul, Paestum. La regi s travessada per lAutostrada dal Sole i bon nombre de lnies de ferrocarril. 

 Regi histrica de Campnia .

La regi histrica de Campnia tenia al nord el Laci (Ltium), a l'est el Samni, al sud Lucnia i a l'oest la mar Tirrena. Inicialment el riu Liris era el lmit pel nord per ms tard el territori al sud del riu inclosa la ciutat de Sinuessa fou incls al Ltium. Al sud el lmit amb Lucnia el formava el riu Silarus, per ms tard el territori entre el riu i els Apenins de la zona del golf de Posidnia, fou ocupat pels picentins, i ja no va pertnyer ms a Campnia mes que administrativament. A l'est en canvi es va expandir i el Mons Callicula i el Mons Tifata formaven el lmit.

Campanis foren al principi els habitants de la gran plana al sud de la regi, sense els habitants de les zones altes (Suessa, Cales i Teanum) ocupades pels uruncs (usons) i els Sidicins. Per mes tard es va donar el nom a una regi mes extensa. Venafrum  i el territori annex a la vall del Volturnus, originalment samnites, foren inclosos a la regi. Una serralada separava el golf de Cumae o Crater (avui golf de Npols) del Golf de Posidnia on era el lmit amb els picentins que havien ocupat el territori al sud de la serralada.

Les illes de la vora com Ischia (Aenaria) i Procida (Prokyta), foren d'origen volcnic. Els volcans sn a Solfatara, prop de Pozzuoli (Puteoli). La darrera erupci important s del 1538. La muntanya del Vesuvi s a l'altre costat i es va destacar a l'erupci del 79 aC. Rocca Monfina o Puig de Santa Croce, s un volc extingit.

 Els campanis .

El poble dels campanis sn descrits com luxuriosos i efeminats. Per apareixen notcies del seu s com a mercenaris d'alguns dels dspotes o tirans de Siclia. El 410 aC apareixen a Siclia al servei dels cartaginesos, i ms tard de Dions de Siracusa. Els mercenaris es van establir a Etna i Entella de les que van tenir possessi bastant de temps. En temps d'Agtocles van constituir una part important del seu exrcit i foren coneguts com els Mamertins (per una part important devien ser samnites) que desprs foren independents a Entella i Messana (Mesina) i van massacrar als ciutadans de Rhegium.

 Rius de Campnia .
Entre parntesis el nom antic:
Volturno (Volturnus);
Garigliano (Liris);
Savone (Savo);
Lagno (Clanius);
Flume della Maddalena (Sebethus);
Veseris (avui sec);
Sarno (Sarnus);

Muntanyes .

Castellamare (Mons Lactarius);

 Llacs .

Averno (Avernus);
Lago di Patria (Literna Palus);
Lago di Fusaro (Acheriusia Palis);
Mare Morto (Lucrinus Lacus);

 Illes . 

Ischia (Aenaria);
Procida (Prokyta);
Capri (Caprae);
Nesis;

 Ciutats antigues .
Entre parntesis algun nom modern:
Des el Ltium per la costa  cap al sud:
Volturnum  (avui Volturno);
Liternum;
Cumae ;
Misenum;
Bauli;
Baiae o Baia (catal Baies);
Puteoli (catal Putols), abans es va dir en grec Dicerkia (avui Pozzuoli);
Nepolis (avui Npols);
Herculanum;
Pompeia;
Stabiae (Castellammare di Stabia);
Surrentum (avui Sorrento);
Retina (avui Resina);
Aequa (avui Equa);
 Interior:
Venafrum;
Teanum;
Suessa;
Cales;
Trebula;
Forum Popilii;
Urbana;
Aurunca, capital dels uruncs o usons, desapareguda ja en temps dels romans;
Casilinum;
Cpua;
Hamae;
Calatia (catal Caltia);
Atella;
Acerrae;
Suessula;
Nola;
Abella;
Nocera (Nuceria, catal Nucria);
Alfaterna;
Taurania (catal Taurnia);
Hyrium o Hyrina;
Al territori dels Picentins de Campnia;
Salernum (Salern);
Marcina;
Picenta (catal Picntia);
Eburi;

 Vies antigues i modernes .

La principal via antiga  fou la Via pia que anava de Roma a Cpua i mes tard es va estendre a Beneventum. Una via es va construir en temps de Domici que anava de Sinuessa a Cumae i de Puteoli a Nepolis.

Modernament la travessa la Autostrada dal sole.

 Histria .

Els seus primers habitants foren els usons (tamb anomenats pics) suposadament d'tnia osca. Els grecs es van establir a la costa i van anomenar pics als habitants. La primera colnia fou Cumae vers el 1050 aC segons la data tradicional. Els habitants de Cumae van fundar colnies a Dicerkia, Palpolis, i Nepolis, i es possible que al interior a Nola  i Abella, que potser noms foren estacions comercials per esdevenir desprs ciutats per ja no gregues.

 Domini etrusc .

Quant Campnia fou conquerida pels etruscs el perode d'expansi grec es va acabar. Els etruscs van fundar, segon Estrab, 12 ciutats a Campnia, la principal Cpua. Tamb Nola fou una ciutat etrusca. Cat diu que la dominaci etrusca es va establir el 471 aC per sembla que seria un perode massa curt. Cpua va haver de reconixer als samnites els privilegis de la ciutadania i compatir les terres i finalment algunes ciutats de la confederaci etrusca van quedar sotmeses als samnites. El poble barrejat d'etruscs i oscs de la regi es va dir "campanis (poble de la plana)", nom que ja esmenta Diodor de Siclia vers el 440 aC. Segons Tit Livi els campanis van quedar sotmesos als samnites el 423 aC. Segons Diodor el 428 aC i segons Livi el 420 aC, els campanis van ocupar la ciutat grega de Cumae. Cpua exercia l'hegemonia sobre les venes Acerra, Atella, Caltia i Suessula; Nola depenia dels Samnites; Nucria, al sud, pertanyia als Alfaternis que devien ser una tribu independent. Els usons (uruncs) i els Sidicins del nord del Volturnus es van mantenir independents.

 Samnites i Romans .

El 343 aC els Sidicins foren atacats pels samnites i van demanar ajuda als campanis per tots dos foren derrotats pels samnites en una batalla a les portes de Cpua. Els derrotats van demanar ajut a Roma i podria ser que a canvi oferissin una submissi absoluta de la ciutat i territori (Deditio). Les victries de Valeri Corv i M. Gaurus a Suessula va alliberar la Campnia del perill samnita. Per mes tard quant els llatins i els romans van entrar en guerra, les ciutats de Campnia van donar suport als Llatins. Al peu del Vesuvi els llatins i campanis foren derrotats en una gran batalla pels cnsols T. Manlius i P. Decius el  340 aC i els campanis es van haver de sotmetre. Foren castigats amb la prdua del seu territori frtil al nord del Volturnus (terres que foren conegudes com el Falernus Ager). Els cavallers de Cpua (Equites Campani) que s'havien oposat a lluitar contra Roma, foren recompensats amb la ciutadania romana per la resta de la poblaci va rebre  la condici de civitas sine suffragio. Similars arrengaments foren fets amb Cumae, Suessula i Acerrae. Com que la uni es va mantenir els segents cent anys els campanis foren admesos a servir com a regulars a les legions en lloc de com auxiliars i aix el  225 aC els romans i Campanis eren considerats casi be una unitat mentre es distingien encara els llatins i altres aliats. El territori fou ocasionalment lloc de combats amb els samnites i algunes ciutats es van posar del costat d'aquestos i desprs foren castigades. El 326 aC els romans van ocupar la ciutat de Palpolis i els seus vens de Nepolis van haver de signar un tractat amb Roma que els va convertir en aliats. El 313 aC Roma va conquerir Nola i el 308 aC Nucria. El 304 aC es va acabar la segona guerra Samnita amb el domini rom consolidat al sud de Campnia.

 Pirros i Hannbal .

El 280 aC Pirros d'Epir va creuar Campnia per els seus intents d'apoderar-se de Cpua o Nepolis no van reeixir. Els campanis van restar fidels a Roma. Per el 216 aC desprs de la batalla de Cannae i la victria d'Hannbal, les ciutat d'Atella i Caltia es van declarar en favor de Cartago, i les va seguir Cpua que va obrir les portes al cartagins. Hannbal va conquerir Nucria i Acerrae, per no va poder ocupar Nepolis ni Nola. Casilinum noms fou ocupada desprs d'un llarg setge. La regi fou teatre de les operacions de la guerra durant bastant de temps. El 212 aC els romans van assetjar Cpua i la van ocupar el 211 aC. Hannbal va perdre tota la Campnia casi al mateix temps. Les ciutats revoltades foren castigades amb severitat i van perdre els privilegis municipals. Per la regi es va recuperar molt aviat. 

 Campnia sota Roma .

No va prendre part a la guerra social per va quedar exposada als saquejos dels vens samnites, i Papius Mutilus va entrar a la regi a sang i foc i va ocupar Nola, Nuceria, Stabiae, i  Salernum, fins que fou derrotat per Sext Juli sota les muralles d'Acerrae. Al any segent Sulla va recuperar la regi menys Nola que va continuar resistint quant ja totes les ciutats eren sotmeses i que fou la darrera ciutat d'Itlia que els romans van haver de sotmetre per les armes. Durant les guerres civils el territori fou creuat per les dues parts per va jugar un paper secundari. El 73 aC fou escenari del comenament de la guerra social, amb la revolta d'Espartac, que amb noms 70 companys, es va escapar de Cpua i es va refugiar al Vesuvi i es va dedicar a saquejar la regi. En canvi casi be no hi van haver fets durant la guerra civil entre Csar i Pompeu, ni desprs entre August i Antoni.

 Les viles i el Vesuvi  .

Fou residencia de molts romans rics que hi van construir les seves viles especialment a Baia (Baiae) i Bauli, prop de Npols, i a Pompeia i Surrentum. L'erupci del 79 aC va destruir Pompeia i Hercul i va deixar buides extenses regions frtils, que es van recuperar al cap d'un cert temps.

Segons la divisi d'August, Campnia i el Ltium foren constitudes en la Primera Regi d'Itlia, per mes tard el nom de Campnia es va aplicar de fet a la primera regi i Adri encara li va afegir el territori de Beneventum i altres ciutats dels Hirpins.

 Edat Mitjana .

Desprs de passar als gots als hruls i gots al final del Imperi, va ser part dels dominis llombards. Una part fou dominada per Bizanci i la resta pel ducat llombard de Benevent (571). Npols, seu del dux bizant, va perdre progressivament Amalfi i Gaeta que es van independitzar. Cpua i Salern van esdevenir independents de Benevent. Aix va durar fins que fou conquerida pels normands al segle XI i va quedar integrat en el regne de Siclia i mes tard regne de Npols i Regne de les Dues Siclies, fins que el 1861 la darrera posici d'aquest regne, Gaeta, es va rendir i les Dues Siclies passaren a formar part d'Itlia.

 Edat Moderna .

Va ser constituda en regi quant aquest sistema amb limitada autonomia fou introdut a Itlia el 1970. La regi sempre ha estat dominat per la Democrcia cristiana excepte del 1995 al 2000 en qu els dos presidents de l'poca, Rastrelli i Losco van pertnyer a l'Aliana Nacional i a la Unione Democratici per l'Europa, conservadora. El president actual, democrata-cristi, est integrat a l'Unione de centre-esquerra.

Els presidents regionals fins ara han estat:

Carlo Leone  30 novembre 1970-22 octubre 1971                ;
Nicola Mancino (primera vegada)   22 octubre 1971-21 setembre 1972  ;
Alberto Servidio   21 setembre 1972-20 juliol 1973;
Vittorio Cascetta    20 juliol 1973-11 agost 1975              ;
Nicola Mancino (segona vegada)  11 agost 1975-12 agost 1976        ;
Gaspare Russo   12 agost 1976-12 setembre 1979       ;
Ciro Cirillo    12 setembre 1979-13 agost 1980 ;
Emilio De Feo   13 agost 1980-23 mar 1983                   ;
Antonio Fantini    23 mar 1983-31 maig 1989   ;
Ferdinando Clemente di San Luca  31 maig 1989-14 abril 1993  ;
Giovanni Grasso  14 abril 1993-14 juny 1995        ;
Antonio Rastrelli  14 juny 1995-20 gener 1999  ;
Andrea Losco   20 gener 1999-11 maig  2000;
Antonio Bassolino    11 maig 2000- ;

 Smbols .

La seva bandera es blava (to mitj) amb l'escut al mig (blanc amb diagonal vermella). Escut i gonfan foren adoptats el 21 de juliol de 1971, i la llei fou publicada al Butllet oficial de la regi tres dies desprs. La bandera no est regulada i deriva del gonfan.









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54553" title="Basilicata" nonfiltered="1429" processed="1426" dbindex="21559">
 
La Basilicata s una regi d'Itlia meridional. La capital s Potenza. 

 Orografia .
S'estn de nord a sud des del riu Ofanto fins a Calbria, i entre el golf de Trent i el golf de Policastro; s constituda per blocs calcaris, plecs de conglomerats durs, conques excavades al flysch i margues del Trisic i del Plioc, molt perjudicades pels terratrmols. La part occidental s travessada per l'Apen Luc (mont Sirino, 2.005 m), que s'escalona cap al golf de Trent. L'rea de turons oriental, d'uns 600 m, s constituda per materials sedimentaris sense bosc i amb forta erosi; cap al nord s'eleva el mont Vulture (1.330 m), antic volc amb llacs de crter. Els rius sn de carcter torrencial: Bradano, Basento, Agri i Sinni, i corren per amples valls plenes d'esbaldregalls vers la mar Jnica.

 Clima .
Les pluges sn notables a l'rea muntanyosa occidental; a Potenza, 11,2C de temperatura mitjana i 916 mm de pluja anual. La vegetaci natural dominant s la mquia mediterrnia a la terra baixa fins als 400 m, el bosc mixt de caducifolis (en el qual predominen roures i castanyers) a la muntanya mitjana fins als 1.000 m, i la fageda i el bosc de conferes (generalment de pi negre) a altituds compreses entre els 1.000 i els 2 000 m; en els cims ms alts hom pot trobar encara un prat semblant a l'alp.

 Economia .
L'agricultura s el principal recurs econmic (blat, tabac, oli, bleda-rave, fruita), amb producci inferior a les planes del nord, malgrat el dessecament d'extenses rees d'aiguamolls costaners. La ramaderia, constituda per l'ov, el bov i el cabrum es nodreix de les pastures de muntanya. La indstria s limitada (txtil i alimentria), encara que el descobriment de gas met a Pisticci, Ferrandina i Tramutola obr nous horitzons al desenvolupament industrial de la regi, travessada per la lnia ferroviria Npols-Trent-Brndisi.

 Poblaci .
La poblaci de Basilicata ha augmentat poc els ltims 150 anys a causa de la malria, el clera i l'emigraci, sobretot cap a Amrica, per actualment es dirigeix vers la Itlia industrialitzada. Les ciutats principals sn Potenza i Matera, capitals de les dues provncies homnimes que constitueixen administrativament la regi.

 Histria .
Antigament form part de la regi anomenada Lucnia. Desprs d'sser colonitzada pels grecs, form part de l'Imperi Rom, i quan aquest declin, fou envada pels gots, els longobards, els bizantins i (s XII) els normands. Unida posteriorment (s XV) al regne de Npols, experiment la decadncia general del perode dels darrers ustria, durant el qual el mot de Masaniello (1647-48) repercut tamb a la Basilicata. Desprs de l'ocupaci napolenica (1806-15), segu la sort del regne de les Dues Siclies, fins a l'annexi d'aquest al regne d'Itlia. El 1980 un terratrmol afect greument la regi. 
Galeria fotogrfica.

Fitxer:Matera Sassi.jpg|Matera
Fitxer:Castello di melfi1.JPG|Castell de Melfi
Fitxer:Hero Temple at Metaponto (Italy).JPG|Metaponto
Fitxer:Craco0001.jpg|Craco
Fitxer:Rivello.JPG|Rivello
Fitxer:Dolomitilucane0002.jpg|Dolomiti Lucane


Enllaos externs.

 Pgina Oficial ;
 Mapa de Basilicata;
 Oficina Turstica de Basilicata;
 ItalianVisits.com: Basilicata;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54554" title="Forat blanc" nonfiltered="1430" processed="1427" dbindex="21560">
Un forat blanc s un objecte celeste amb una densitat tal que deforma l'espai, per que a diferncia del forat negre, deixa escapar matria i energia en lloc d'absorbir-la. Si b no s'han pogut trobar a l'espai, se suposa que dins de la soluci matemtica proposta per Schwarzschild al 1916  l'astre fosc  tindria una anatomia que integraria un forat negre, un forat de cuc i un forat blanc. En tot cas el concepte ms seris d'aquests objectes va nixer dels treballs independents dels matemtics Igor Nivikov i Yuval Ne'eman a la dcada dels 60, ja que hi havia importants buits respecte al que succea amb la informaci fsica d'un astre desprs de collapsar. En un principi, es pensava que simplement desapareixia, que arribava a un punt d'espai nul on un cop perdut la seva identitat material i qumica, deixava l'espai per  sempre , caient en un infinit vrtex. 

 Forats blancs i termodinmica: la baula perduda del forat negre clssic .
Al ser la desaparici de la matria en un punt que ning sap on esta, es va arribar a la conclusi que la matria devia anar-se i va ser aleshores la ra per la qual es va proposar els forats blancs com els responsables que l'univers anava a explotar. Per aquells anys, es creia que els forats negres molt masius eren capaos de conectar sectors distants de l'espai o b universos parallels, produint diversos fenmens a escala d'univers i multivers. 

Quant a escala d'univers , es pensava que un forat blanc era el responsable de fenmenos com els qusars, car la matria prov d'algun punt de l'espai lluny empassat per un forat negre o b d'un altre univers, i era aleshores expulsada amb violncia en un doll energtic que donava lloc desprs a una jove galxia. Sabem avui desprs de molts anlisis terics, que en realitat els qusars sn resultat d'activitat de forats negres super masius, car la matria es concentra en un punt i comena a delinear-se a travs de la rotaci.

Quant a escala de multivers, es creia que l'activitat dels forats blancs podia donar lloc a la formaci d'universos nous, que creixien desprs d'haver-se acumulat la suficient matria crtica com per iniciar una expansi a gran escala. Tamb estava en voga la idea que els universos mantenien el seu equilibri energtic a causa d'intercanvis de matria entre ells per xarxes de forats de cuc, sent els forats blancs els seus canals d'escapament, obeint aix la primera llei de la termodinmica.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54555" title="Molise" nonfiltered="1431" processed="1428" dbindex="21561">


Molise s una regi d'Itlia meridional. Fou constituda el 1963 quan va obtenir l'autonomia administrativa dels Abruos, i que englobava la Provncia de Campobasso fins el 1970, que fou dividida en dues provncies: Campobasso i Isernia. La capital s Campobasso. S'estn des del vessant oriental de la serralada dels Apenins fins a la mar Adritica, i passa d'un paisatge de muntanya, que es va degradant, fins a la plana litoral. L'agricultura s la base principal dels recursos econmics, i el conreu ms ests sn els cereals; tamb hi ha vinya i oliveres i t ramaderia. Hi ha indstria de la confecci i alimentria.





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54556" title="Orsini" nonfiltered="1432" processed="1429" dbindex="21562">

La famlia Orsini fou una poderosa famlia aristocrtica de la Roma medieval i renaixentista. Els Orsini afirmaven ser descendents de la famlia |patrcia dels Julis, el mateix llinatge que Juli Csar, descendents a la vegada, segons la tradici, de Iulus Ascani, fill d'Enees i nt de Venus.

Tres membres de la famlia Orsini arribaren a ser Papes: Celest III (1191-1198), Nicolau III (1277-1280) i Benet XIII (1724-1730).

L'any 1426 la famlia Orsini va construir el castell d'Orsini-Odescalchi, a la ciutat de Bracciano.

Una membre dels Orsini, Clarice Orsini, fou esposa de Lorenzo de Mdici, dit el Magnfic, amb qui tingu 7 fills.

La famlia Orsini va dominar Cefalnia i Zante des el 1194 fins el 1358 i tamb durant un temps el despotat de l'Epir.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54557" title="mbria" nonfiltered="1433" processed="1430" dbindex="21563">


L'mbria s una regi centre-meridional d'Itlia situada entre les Marques, a l'est; el Laci, al sud; i la Toscana, a l'oest. La capital s Perusa. Comprn les provncies de Perusa i de Terni.

 Geografia .
Enclavada en plena serralada apenina, s constituda per la conca alta i mitjana del Tber, la vall del qual separa la zona apenina, a l'est, ms alta (monts Sibillins, 2.478 m), de la subapenina, a l'oest, amb altituds ms modestes. El clima s submediterrani, amb temperatures mitjanes anuals de 13,4C. Les escasses possibilitats econmiques la fan una de les regions menys poblades d'Itlia.

 Economia .
D'economia bsicament agrcola, el 66% del territori s dedicat al conreu. Predominen els cereals (blat), la vinya i les oliveres; tamb hi ha ramaderia bovina, ovina i porcina. Les indstries ms desenvolupades sn les mecniques, qumiques, txtils i alimentries, centrades, principalment, a Terni. 

 Histria .

mbria fou antigament una de les principals divisions de l'Itlia central, a l'est d'Etrria, des de la vall del Tber fins a la mar Adritica. El Tber fou sempre el lmit oest per l'est va variar lleugerament segons l'poca i noms arribava fins als Apenins centrals desprs de qu els gals snons conqueriren la plana fins a la mar Adritica vers el segle V aC.

En temps d'August fou inclosa dins la regi VI d'Itlia juntament amb la plana costera coneguda com Ager Gallicus. Plini el vell esmenta lAger Gallicus com Gallia Togata desprs ests a tota la Gllia Cisalpina. En el perode rom s clar que l'mbria prpia fou una zona ben diferenciada de la plana costanera i no fou fins ms tard quan el nom d'mbria es va tornar a estendre a les dues parts que formaven la VI regi. 

El lmit de l'mbria pel sud era Ocriculum; des d'aqu la frontera pujava per la vall del Nar que separava la terra dels sabins d'mbria fins la cadena centrals del Apenins i arribava per l'est fins a Camerinum i Matilica i fins al naixement del riu Aesis (Esino) que formava el lmit d'mbria amb el Pic, i el Rubic marcava el lmit entre mbria i Gllia Cisalpina pel nord. Abans de Constant el gran, mbria fou unida administrativament a Etrria i sembla que fou el nom d'aquesta el que va predominar mentre la plana costera de la mar Adritica va comenar a ser anomenada Picenum Annonarium. 

Els rius principals de l'mbria romana foren:

Aesis (Esino) ;
Sena (a la vora de Sinigaglia);
Metaurus (desaiguava a Fanum o Fano);
Pisaurus (a la vora de Pisaurum avui Pesaro);
Crustumius (Conca) ;
Ariminus (Marecchia) que va donar nom a Ariminum (Rimini);
Rubic;
Sapis;
Tinia;
Clitumnus ;

Ciutats d'mbria durant el perode rom:
A l'oest dels Apenins, des mes prop a mes lluny de Roma:
Ocriculum;
Narnia;
Interamna;
Ameria;
Carsulae;
Tuder;
Spoletium;
Treba;
Mevania;
Hispellum;
Fulginium;
Assisium;
Arna;
Tifernum Tiberinum;
Iguvium;
Vesionica;
Forum Flaminii;
Nuceria;
Tadinum;
Hevillum;

A l'est dels Apenins:
Camerinum;
Prolaqueum;
Pitulum;
Matilica;
Attidium;
Sentinum;
Tuficum;
Suasa;
Calles;
Tifernum Metaurense;
Urbinum Metaurense;
Forum Sempronii;
Urbinum Hortense;
Sestinum;
Pitinum Pisaurense;
Sarsina;
Mevaniola;

 A la costa de la mar Adritica:
Sena Gallica;
Fanum Fortunae;
Pisaurum;
Ariminum;
Aesis o Aesium;
Ostra;

Les tribus esmentades sn poques: sarsinats, camerts, casuentilani, dolates (salentini), forojulienses (concubienses), forobrentani, pelestini, vindinates, i viventani. 

El pas destacava pels seus ramats i les seves muntanyes que produen abundant pastura pels ramats d'ovelles que eren portats cap al sud. A la part nord es produa fruita, vi i olives.

Els umbres era un poble itlic que ja vivia a la regi i a Etrria des el segon millenni; el cnsol rom Fabius va tenir l'aliana d'algunes tribus d'umbres mentre els etruscs van tenir la d'altres. Desprs de la victria de Fabius sobre els etruscs aquestos foren derrotats dues vegades pels romans, i la segona d'aquestes victries la va obtenir Fabius prop de Mevania el 308 aC i sembla que fou una victria decisiva i fou seguida per la submissi de totes les tribus dels umbres a Roma. Ocriculum se sap que va entrar a l'aliana amb Roma en termes fora favorables. Desprs d'aix ja noms s'esmenta una expedici contra una tribu muntanyesa d'umbres que es dedicaven al saqueig.

El 296 aC el lder samnita Gellius Egnatius va organitzar una aliana contra Roma a la que van entrar els umbres, els etruscs i els gals snons, junt amb els samnites, per les forces aliades foren desfetes pels romans a la batalla de Sentinum. No se sap ben b com fou per el 266 aC una  tribu dels umbres (els sarsinats) es va revoltar per darrera vegada, i fou reduda junt amb els sallentins.

Els tractats amb ciutats i pobles umbres foren diferents. Els ms favorables era la ciutat de Ocriculum i el poble dels camerts. El districte dels gals snons fou ocupat per colnies romanes entre les quals Sena Gallica (289 aC), Ariminum (268 aC) i Pasaurum (183 aC). Una part de l'mbria fou dividida entre ciutadans romans segons una llei del trib C. Flaminius el 232 aC i la resta del territori va romandre com a territori aliat de Roma, territori que fou fidel a Roma fins i tot durant l'avan d'Annbal.

A la guerra social els umbres es van revoltar com altres regions i foren derrotats pels llegat C. Plotius; per assegurar la seva fidelitat els hi fou concedida la ciutadania el 90 aC junt amb els etruscs. Desprs ja no van existir els umbres com a naci i noms mbria com a divisi administrativa.

Ms tard el nom d'mbria es va donar a la regi que formava el ducat llombard d'Spoleto i ms endavant a la regi sota sobirania del Papa amb capital a Spoleto. Va esdevenir provncia de Perusa al segle XIII. El domini eclesistic respect les autonomies i hegemonies locals, per imped la formaci de grans dominis senyorials, grcies sobretot a l'actuaci del cardenal lvarez de Albornoz (s XIV).

Del 1798 al 1800 form part de la Repblica Romana i desprs de l'Imperi Francs (1808-1814) retornant al Papa el 1814, domini confirmat el 1815 al congrs de Viena. El 1860 va passar a Itlia.







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54559" title="Marques" nonfiltered="1434" processed="1431" dbindex="21565">


Les Marques s una regi del centre d'Itlia. s banyada, a l'est, per la mar Adritica, i comprn les provncies d'Ancona, Ascoli Piceno, Macerata, i Pesaro i Urbino. La capital s Ancona.

 Orografia .
T una morfologia molt variada, predominantment muntanyosa, que culmina al Monte Vettore (2.478 m), als Apenins d'mbria-Marques. Presenta un relleu barrancs, amb cursos fluvials parallels, que desguassen a l'Adritica; els principals sn el Metauro, el Foglia, l'Esino, el Potenza, el Chienti i el Tronto. Les planes ocupen noms l'11% del territori (al fons de les valls i, sobretot, al sector nord-oest de la costa adritica d'Ancona).

 Economia .
Els nuclis ms importants sn els d'Ancona, primer centre regional, de Pesaro, d'Ascoli Piceno i de Macerata. El sector primari ocupa un 30% de la poblaci activa, amb conreus de blat, blat de moro, farratge, oliveres i vinya. Hi ha activitat pesquera a San Benedetto del Tronto i a Ancona. S'hi practica una ramaderia destinada a la producci de carn. La indstria s modesta, b que es destaquen alguns centres, de tradici antiga, com Fabriano, de fabricaci de paper. Hi ha construcci naval a Ancona, indstria txtil a Iesi i cermica a Pesaro i Recanati. Al sector nord de la costa pren impuls l'activitat turstica, sota l'rea d'influncia de Rimini. Hom ha installat una refineria de petroli a Falconara Marittima.

 Enllaos externs .

Regione Marche;
Mapa Marche;
ItalianVisits.com: Marche;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54561" title="Llista dels verbs forts de l'alemany" nonfiltered="1435" processed="1432" dbindex="21566">
Aquesta llista s dels verbs forts, o irregulars, de l'alemany.

Aquesta classificaci resulta del patr de grups d'apofonia tradicional que, aix no obstant, difereix dels grups actuals d'apofonia. Per apofonia s'entn el canvi de la vocal del lexema, canvi que assenyala tot el seu grup de verbs corresponent. A les entrades allades dels verbs es donen les quatre formes segentes del verb: l'infinitiu, la primera i la tercera persona del singular del pretrit i el participi segon. Tamb apareixen les vocals modificades a la segona i tercera persona del singular del present a part. A ms a ms, tamb apareix la traducci al catal.      

 Primer grup apofnic: verbs amb el diftong "ei" al lexema .

 ei - ie - ie .


 ei - i - i .


 ei - i - i amb canvi consonntic .


 Segon grup apofnic: apofonia amb "o" .

 Verbs amb la vocal del lexema "ie" i apofonia amb "o" llarga .


Amb canvi de l'ltim so.


: Kiesen s un verb que noms s'empra en poesia i sol aparixer com a erkiesen. Normalment es fa servir whlen.

 Verbs amb la vocal del lexema "ie" i apofonia amb "o" curta .


 Verbs amb altres vocals al lexema i apofonia amb "o" llarga .


: Erlschen s una excepci perqu la seva vocal apofnica s, en tots els casos, curta.

Tercer grup apofnic: e/i - a - o/u.
i - a - u .


:Tant el pretrit de dingen com el de schinden no presenten apofonia.

i - a - o (curtes).


i - o - o (curtes).


e - o - o (curtes) amb canvi voclic a la segona i tercera persona del singular del present d'indicatiu.


: Verschellen s un arcaisme.

e - o - o (llargues) sense canvi voclic a la segona i tercera persona del singular del present d'indicatiu.


e - a - o (curtes) amb canvi voclic a la segona i tercera persona del singular del present d'indicatiu.
 

: La forma ward del pretrit de werden est en dess. A ms a ms, werden tamb funciona com a verb auxiliar del futur d'indicatiu i de l'oraci passiva.

e (curta) - a (llarga) - o (curta) amb canvi voclic a la segona i tercera persona del singular del present d'indicatiu.


Quart grup apofnic: e/o - a - o amb canvi voclic a la segona i tercera persona del singular del present d'indicatiu.


: Stecken noms s un verb fort quan actua com a verb intransitiu-

: Quan el participi de verhehlen actua com a adjectiu passa a ser verhohlen.

o (curta) - a (llarga) - o (curta).


Cinqu grup apofnic: e/i - a - e.
i (curta) - a (llarga) - e (llarga).


: El pretrit de verwenden, verwandt, s un arcaisme.

ie - a - e (totes llargues).


e (curta) - a (llarga) - e (curta) amb canvi voclic a la segona i tercera persona del singular del present d'indicatiu.


e - a - e (totes llargues) amb canvi voclic a la segona i tercera persona del singular del present d'indicatiu. 


Sis grup apofnic: a - u - a amb diresi a la segona i tercera persona del singular del present d'indicatiu.
 a (curta) - u (llarga) - a (curta).


 a - u - a (totes llargues).


Set grup apofnic: apofonia amb -ie-.
a - ie - a (totes llargues) amb diresi a la segona i a la tercera persona del singular del present d'indicatiu.


a (curta) - ie - a (curta) amb diresi a la segona i a la tercera persona del singular del present d'indicatiu.


Altres vocals llargues del lexema amb -ie- al pretrit.


a - i - a (totes curtes) amb diresi a la segona i tercera persona del singular del present d'indicatiu.


Verbs amb canvi al lexema.


Verbs reduplicatius.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54564" title="Dilataci del temps" nonfiltered="1436" processed="1433" dbindex="21567">
La dilataci del temps s un fenomen observat per la Teoria de la Relativitat en el qual el temps medit per un observador en un sistema que est en moviment uniforme respecte un altre, s ms gran que el temps que medeix aquest sistema per els esdeveniments que ocorren en ell. Ha d'entendre's aquest fenomen com una conseqncia real del principi d'invarincia de la velocitat de la llum i no com un fenomen aparent.

L'interval de temps amidat per un observador per al qual els extrems de l'interval ocorren en el mateix punt espacial, s'anomena temps propi. Tot observador que estigui en moviment uniforme pel que fa al observador propi amidar un interval de temps major per al mateix interval espai-temporal.

Es diu aleshores que un rellotge en moviment "endarrereix" pel que fa a un rellotge estacionari, i aquesta diferncia es pot calcular mitjanant la segent equaci:



on  s el temps amidat pel rellotge en moviment,  s el temps amidat pel rellotge estacionari i  s la velocitat a la qual es desplaa el rellotge en moviment.

Es pot observar que quan  ambds temps coincideixen com prediu la mecnica clssica i que, quan , es t que .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54569" title="Adiabene" nonfiltered="1437" processed="1434" dbindex="21568">
Adiabene fou el nom clssic de l'antiga regi anomenada tamb Assria, entre Armnia (al nord), el Tigris (al sud i sud-oest), Susiana (al sud-est), i Atropatene (a l'est). Estrictament l'Adiabene era la regi entre el Tigris i la Gordiene a la zona del rius Gran Zab i Petit Zab.

La gran regi d'Assria es dividia en els segents districtes: 

Aturia;
Calacene;
Cazene;
Dolomene;
Arrhapacitis;
Adiabene (entre el Gran Zab o Lycus i el Petit Zab o Caprus);
Arbelitis;
Apolloniatis (Calonitis);
Sittacene;

Ciutats principals de la gran regi foren Ninus, Niniveh, Ctesifont, Arbela, Gaugamela, Apollonia, Artemita, Opis, Cala o Celonae i Sittace o Sitta.

La ciutat principal i capital del regne fou Arbela.

EL poble que segons Estrab vivia a l'Adiabene, eren els Saccopodes

Durant l poca selucida fou una satrapia.

Els strapes foren mantinguts pels parts que van ocupar el pas a finals del segle II aC. En algunes satrapies com a Caracene (governada per Hyspaosines que va emetre moneda el 125 aC) els governadors selucides hi van restar algun temps per desprs foren enderrocats pels parts. Adiabene fou conquerida pels parts a una data entre el 121 aC i el 113 aC, any en qu ja dominaven Dura-Europos. Vers el 95 aC el strapa (al que els parts van donar el dret d'anomenar-se rei) d'Adiabene (junt amb els de Gordiene i Osroene), era vassall del rei part Mitridates, per a la seva mort (el 87 aC com a molt tard) van fer submissi a Tigranes II d'Armnia (vers 85 aC). Desprs de la derrota armnia el 69 aC en front dels romans, els regnes de Mesopotmia van retornar a l obedincia del rei dels parts. Al nord d'Adiabene la provncia de Beth Nuhadra (nom en arameu) fou governada per un general directament responsable davant el rei part.  La capital era Arbela, i Nnive es possible que hagus estat refundada i convertida en una ciutat autnoma grega. El coneixement d'aquesta poca deriva dels autors clssics com Estrab, Claudi Ptolemeu, Plini el Vell, Flavi Josep i Tcit.

A finals del segle I aC se suposa que era rei Izates I al que va succeir el seu fill Monobaz I (Monobazos, Monobazus, Monobazes). El fill d'aquest, el rei Izates II (Ezad II) mentre era hereu fou enviat per seguretat a la cort d'Abinerglos, rei de Caracene o Mesene, la capital del qual era a Karax Spasinos, que li va donar a la seva filla Samaca (Samacha) com esposa i va ser convertit al judaisme per Ananies (Hannan) un mercader jueu; simultniament a la cort de Monobaz I (Monobazos I) la reina Helena (mare d'Izates) va adoptar la mateixa fe potser pel seu contacte amb jueus de la vena Nisibis dirigits pel rab Judah ben Bathyra. La ruta Edessa, Nisibis, Adiabene fins al golf era molt utilitzada pels mercaders jueus i en aquesta ruta havien expandit la seva religi (mentre a la ruta sud, per Carres (Harran) no hi havia gaire transit per les depredacions dels nmades beduins. Els jueus d'Adiabene es van destacar per la seva estricta observana. 

Quan Monobazes I va veure que s'acostava la seva hora va cridar al seu fill que va rebre una residncia prop de la capital. A la mort del rei (desprs de l'any 30) la reina Helena va convocar una assemblea de nobles, governadors i comandants militars i va proclamar al seu fill Izates i per seguretat va fer matar als seus germanastres i parents i va confiar el govern al fill gran Monobazes fins  l'arribada d'Izates. Contra el que solia passar Monobaz no va oposar cap resistncia a entregar el poder al seu germ Izates quan aquest va arribar i finalment fou coronat vers l'any 36. Izates II va actuar amb clemncia i va enviar als seus parents a Roma i Prtia com hostatges i per protecci. De moment va amagar el fet de la seva conversi al judaisme per quan es va circumcidar pblicament (contra la opini d'Helena que pensava que el poble ho veuria com una cosa contraria a les costums nacionals), es va saber.

Descoberta la seva conversi, la noblesa va comenar a conspirar i va cridar al rei Abia d'Arbia, per Abia fou derrotat (i es va sucidar). La noblesa va conspirar llavors amb el rei de Prtia. Artaban prncep rival de Tiridates III de Prtia es va refugiar l'any 39 a Adiabene, i Izates va aconseguir restaurar a Artaban com a rei (40) que fou cridat pel mateix rei Cinmamos (elegit pel nobles parts) que li va entregar la corona.  En compensaci pels seus bons oficis li fou cedida al rei d'Adiabene la ciutat de Nisibis. Izates va gaudir aviat de la simpatia popular. Va fer el peregrinatge a Jerusalem l'any 46 on va reduir els efectes d'una fam fent portar gra des de Alexandria, i figues des de Xipre.

A la mort d'Artaban (42) el va succeir el seu fill Vardanes I (Bard n) que va demanar a Izates de participar a una expedici contra els romans. Izates s'hi oposava i la sort es va aliar amb ell doncs Vardanes va morir en lluita amb el seu germ (adoptiu) Gotarces II  de Prtia (G darz) fill (adoptiu) d'Artaban, al que Izates va donar suport per no va gosar enfrontar-se als romans que volien com a rei a Mitridates IV (any 49), que quan es va presentar a Adiabene es va trobar que ja no tenia partidaris i amb ajut o no de Izates fou fet presoner per Gotarces i el va mutilar per inhabilitar-lo per regnar.

La noblesa d'Adiabene seguia conspirant i quan va pujar al tron Vologs I de Prtia (Wala) li va demanar d'enderrocar a Izates i posar al tron un rei que respects les prctiques ancestrals. Vologs va revocar els privilegis concedits a Izates per Artaban, i va estar a punt d envair el pas per ho va evitar una incursi dels escites. 

Izates va morir entre el 55 i el 60 i la seva mare Helena el va seguir al cap de poc (foren enterrats a Jerusalem). El va succeir el seu fill Monobaz II (un dels 24 fills del rei), que el 61 va enviar un contingent a Armnia en defensa de Tiridates I d'Armnia i contra Tigranes VI d'Armnia que havia intentar conquerir Adiabene (amb aprovaci de Roma), per tot i rebre ajut de Prtia fou derrotat a Tigranocerta. El 63 Monobaz va signar la pau de Rhandeia (entre Roma i l'Imperi Part). Monobaz II fou tamb de religi jueva i dos parents seus van morir lluitant contra Vespasi i Tit en la guerra del 66 al 71.

Gaireb no hi ha notcies immediatament posteriors. Tanmateix, l'escriptor Teodoret esmenta que Adiabene pertanyia als parts i formava part d'Osroene, la qual cosa indicaria que els dos pasos es van unir (de fet en els anys segents troben a una filla de Monobaz II casada amb rei de Caracene, Symmaco, i la filla d'ambds, que es deia Awde, es va casar amb  Mannus VI  rei d'Osroene del 57 al 71). Vers el 109 el rei d'Edessa va comprar el seu tron al rei de Prtia (probablement Osroes I) i en aquest moment s'hauria tornat a separar Osroene de Adiabene

El 114 Traj va ocupar Nisibe, que pertanyia al rei o strapa d'Adiabene i va enviar ambaixadors al governant adiab Mebarzapes (Meharaspes o Mebarsapes), que els va detenir. El 115 Traj va enderrocar a aquest governant, que estava aliat amb Mannus de Singara. Adiabene fou convertida en la provncia romana d'Assria. Un contraatac part va recuperar la regi mentre Traj era a la costa del Golf Prsic, per l'emperador va retornar cap al nord i va expulsar als parts i va crear un regne client amb Mesopotmia i Assria al front del qual va posar a Phartamaspates.

Adri va abandonar la regi el 117. El regne d'Adiabene va ser conservat  pels parts i suposadament establerta una dinastia arscida. Durant les lluites entre Pesceni Nger i Sptim Sever (193-194) el rei d'Adiabene aliat amb el d'Osroene van atacar Nisibis. Desprs de la victria de Sptim els dos reis van justificar la seva acci dient que Nisibis era partidria de Nger per en realitat se suposa que el rei d'Adiabene es volia expandir cap all. El 195, amb l aprovaci del Senat, Sptim Sever va envair Adiabene, va imposar l hegemonia de Roma i va rebre el ttol de Adiabenicus. El rei d'Adiabene, Nerss, es va fer client de Roma, i el 196, quant els parts van contraatacar, va romandre lleial als romans i per aix fou enderrocat i executat. Caracalla va ocupar Arbela el 216, quan ja Adiabene tenia una poblaci cristiana important.

Desprs el 224 l'Imperi part va passar als sassnides per la dinastia local va romandre fidel als reis parts i es va aliar amb Armnia. El 331 els romans van atacar als perses per la Mdia Atropatene per finalment vers el 238 Adiabene va ser conquerida pels perses i foren senyors locals armenis el que poc a poc van anar ocupant els llocs principals i les terres, especialment els ardzruni.

El 354 l'emperador Constant II hi va fer una expedici que li va valdre el ttol de Adiabenicus Maximus. 

Per aquest temps Arbela, a l'Adiabene, fou la seu d'un bisbat nestori que vers el 600 va establir la seva seu primada o patriarcat a Arbela.

Vers el 378 la regi va passar als Ardzruni segurament per concessi del rei de Prsia. Encara eren uns fidels vassalls perses quant va esdevenir la invasi rab que va posar fi al seu domini. Des llavors es va dir Haydab i no va tornar a tenir entitat administrativa diferenciada.

 Llista de Bisbes Nestorians d'Adiabene .

Pkidha 104-114 ;
Semsun 120-123;
Isaac 135-148 ;
Abraham 148-163 ;
Noh 163-179 ;
Habel 183-190 ;
Abedhmiha 190-225 ;
Hiran 225-258;
Salupha 258-273;
Ahadabuhi 273-291 ;
Sria 291-317 ;
Iohannon 317-346 ;
Abraham 346-347 ;
Maranzkha 347-376 ;
Subhaliso 376-407 ;
Daniel 407-431 ;
Rhima 431-450 ;
Abbusta 450-499 ;
Josep 499-511 ;
Huana 511-??? ;

 Bibliografia .
N. C. Debevoise, A Political History of Parthia, Chicago, 1938;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54574" title="Marco Pantani" nonfiltered="1438" processed="1435" dbindex="21570">

Marco Pantani (Cesenatico, Itlia, 13 de gener de 1970 - Rimini, Itlia, 14 de febrer de 2004) va ser un destacat ciclista itali.

Amb una alada de 1,72 metres i 57 quilos de pes, Pantani tenia la planta clssica d'un escalador. Es va donar a conixer internacionalment en el Giro de 1994 en que, en una mtica etapa al cim del Mortirolo, va aconseguir deixar despenjat primer a Miguel Indurin i, posteriorment, a Eugeni Berzin, qui tanmateix acabaria sent el vencedor final de la prova.Aquell mateix any va debutar al Tour, aconseguint la tercera posici a la classificaci final i obtenint la victria d'etapa al mtic cim de l'Alpe d'Huez. Just quan comenava a consolidar-se, Pantani va patir un terrible xoc amb un vehicle durant la cursa Mil - Tor que li va provocar una doble fractura a la cama. 

El 1997, recuperat de la greu lesi, va tornar a la competici, per durant el Giro va patir novament una caiguda al topar amb un gat negre que creuava la carretera, havent d'abandonar la cursa. Al Tour d'aquest any va protagonitzar una intensa lluita pel maillot groc; per tot i mostrar-se molt fort a la muntanya, Jan Ullrich, molt superior a les etapes contrarrellotge, va saber limitar les prdues de temps als Alps i als Pirineus aconseguint la victria final i relegant Pantani a la tercera posici. 

Tanmateix, l'any segent(1998) Pantani va aconseguir derrotar a Ullrich a l'aconseguir sobre ell un avantatge de 7 minuts en una mtica etapa de muntanya al Galibier. Tot i que Ullrich va intentar de totes totes recuperar el temps perdut en les etapes posteriors, la remuntada no va ser possible i Pantani es va convertir en el primer itali, des de Felice Gimondi, en vestir el maillot groc a Pars. La seva gesta va ser molt notable ja que durant anys el Tour havia estat dominat per especialistes de la contrarrellotge com Miguel Indurin, Jan Ullrich i Bjarne Riis, des dels temps de Lucien van Impe cap escalador havia obtingut la victria, i el seu xit, en certa manera, va fer resorgir la llegenda de l'especialista de la muntanya. 

El mateix any es va imposar en un Giro amb multitud d'etapes de muntanya. L'avantatge que va obtenir als cims italians, on va guanyar dues etapes, li va permetre superar finalment a especialistes de la contrarrellotge com Alex Zlle i Pavel Tonkov. 

L'excellent 1998 li s reconegut amb l'obtenci de la Bicicleta d'or, premi que reconeix el millor ciclista de l'any i que entrega la revista Velo Magazine.

Al Giro de 1999, desprs d'imposar-se a quatre etapes, i sent el lder de la carrera, va ser desqualificat al observar-se alts nivells d'hematcrit a la seva sang, el que suggeria un cas de dopatge amb EPO, tot i que aquest extrem no va poder ser provat de forma concloent. Al Tour del 2000 va crrer sense possibilitats de victria tot i que va mostrar la seva qualitat a la muntanya, imposant-se en l'ascens al Ventor,per davant de Lance Armstrong, que no li va disputar la victria, fet que va fer enfadar a Pantani. Aquesta va ser la seva darrera victria, i en endavant, noms va pujar a la bicicleta en comptades ocasions.

Tot i l'acusaci de dopatge (que ell sempre va negar), la popularitat de Pantani no es va veure gaire resentida, ja que els seus atacs explosius animven les carreres, desprs d'anys de domini per part dels especialistes en la contrarrellotge.

Considerat per molts com el millor escalador de la seva generaci, sobretot grcies a les seves victries de l'any 1998. La cinta que acostumava a portar al seu cap calb, i el seu estil atacant, li varen valdre el sobrenom de 'Il Pirata'.

El 14 de febrer de 2004, afectat per una forta depressi, Pantani va morir a un hotel de Rimini, Itlia; existint diverses versions sobre la causa de la seva mort, des d'un sucidi a base de medicaments, fins a una sobredosi de droga. 









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54577" title="Occitnia del segle XIV al XVII" nonfiltered="1439" processed="1436" dbindex="21571">

La histria d'Occitnia dels segles XIV al XVII es caracteritza per la resistncia a la lenta per inexorable incorporaci a Frana i a la prdua dels seus estats.

 El Llenguadoc .
Desprs de la desfeta dels ctars, el pas rest delmat i arrunat.  El 1295 els burgesos de Carcassona iniciaren una protesta comandats pel francs Bernard Delicieux, per aquest fou empresonat i com a resposta el 1296 hi nomenaren un Lieutenant du Roi. Abans del conflicte, el Llenguadoc tenia aproximadament un mili d'habitants, i la ciutat de Tolosa uns 20.000. 

El nom de Languedoc apareix a finals del segle XIII a les actes de les administracions reials franceses per designar les regions Partes Occitaniae Linguae obtingudes pel Tractat de Meaux del 1229 i el comtat de Tolosa incorporat a Frana el 1271 a la mort d'Alfons de Poitiers, gendre de Ramon VII de Tolosa.  El Llenguadoc es repartia en tres senescalies: Carcassona,  Tolosa i Beucire, i incloa el territori comprs entre el Roine i la Garona Tolosana, amb el Velai, fins a Catalunya.  Ms tard, es crearen noves senescalies: Roergue, Alvrnia, Carcin i Albigs.  


Entre el 1302 i el 1305 una plaga de fam sacsej el pas, i el 1306 en foren expulsats els jueus, la qual cosa agreuj la crisi econmica.  El 1321 tamb fou cremat a la foguera a Vila-roja de Trmens (Narbona) el darrer predicador ctar, Guilhem Belibasta, la qual cosa signific la desaparici definitiva de la secta a Occitnia.

El 1348 el pas pat una forta epidmia de pesta negra procedent de Provena. Fins aleshores, al camp hi havia superpoblaci, terres en estat de penria i empetitiment de les viles, aix com escasSetat de m d'obra que comportava una economia de subsistncia.  Desprs de la plaga, es desertitz l'interior del pas i es redu l'agricultura, alhora que apareixia el bandidatge endmic (grups com los pastorls).  A causa de l'epidmia de la Pesta Negra, el 1343 Albi tenia 2.669 focs i baixaria a 1.200 el 1357; Tolosa tenia 30.000 habitants el 1335 i baixaria a 26.000 el 1385, a 20.400 el 1398 i a 19.000 el 1405.

Per altra banda, durant els anys 1357 i 1358 el territori fou arrassat per la Grand Copagnie de l'arxipreste Arnaud de Cervole amb l'excusa d'atacar els anglesos a la Guiana, mentre que Rodrigue de Villandrando ocup Alvrnia.  Aquest fet provocaria el 1360 la revolta dels tuchins a Alvrnia i Llenguadoc, pagesos i artesans tips dels impostos i dels bandolers anglesos i francesos que atacaren les viles i castells dels nobles.  El 1380 fou enviat per reprimir-ho l'exrcit del duc de Berry com a Lloctinent reial del Llenguadoc, fet que aprofitaria la vila de Tolosa per revoltar-se contra l'autoritat reial.  El 1382 fou sufocada la revolta a tot Llenguadoc, i la vila de Tolosa fou multada pel rei amb 800.000 francs d'or.

En general, el Llenguadoc don suport als borgonyons contra el rei de Frana, per el 1420 decidieren canviar l'aliana i donaren suport a Carles VIII.  En agrament, aquest els conced uns Estats Generals amb separaci els de Llengua d'Oc dels de Llengua d'Oil.  El 1444 aquest parlament s'install a Tolosa, per redactava les actes en francs, i el 1478 s'installaria definitivament a Montpeller.

El 1440 s'install a Montpeller el mercader Jacques Coeur, visitador de les gabelles i comissari en els Estats del Llenguadoc. Inici el comer amb la Mediterrnia amb roba de Normandia i Anglaterra, teles d'Holanda, sedes, orfebreria, espcies i cot d'Orient.  El 1450 s'install a Marsella, poca en qu els francesos iniciaren la colonitzaci econmica al Baix Carcin, Roergue i Llemos.  Endems, el 1463 un incendi devast la ciutat de Tolosa, ra per la qual fou reorganitzada urbansticament.

El 1510 Pire Lancefoc (mort el 1519) de Tolosa cre l'Associaci Lancefoc-Cheverry-Serravre per tal de desenvolupar la indstria del pasts, que fou fora important durant el perode del 1515 al 1540 a la  zona del Lauragus fins l'Albigs.  Se'n feien pans (cocanhas) i tintura blava, la qual va moure un comer fora important a Tolosa i Bordu.  El 1549 fou creada la Borsa de Tolosa, representativa de la forta embranzida econmica produda al pas durant el segle XVI: els telers de Rods i lese monedes i orfebreria de Vilafranca, per exemple.  Tanmateix, la introducci de l'ndigo americ en provocaria el declivi, i a la llarga la runa dels nous burgesos occitans, que en ser la causa de l'endarreriment econmic i de les nombroses revoltes que es produren en aquest segle i el segent.

Des del punt de vista religis, el 1555 s'establiren els jesutes al pas, alhora que els protestants obriren escoles a Nimes (1561), Aurenja (1573), Dia (1603), Montpellier i Montauban.

 Incorporaci de la Provena .

El 1481 Carles III d'Anjou va vendre els seus drets sobre la Provena al rei de Frana, per fins el 1487 els Estats Generals no van votar la incorporaci a Frana, i quan ho van fer, ho van fer segons el model confederatiu que garantia el manteniment de l'autonomia. D'aquesta manera, el 1501 es cre a Ais un Parlament que obtenia poders jurdics, poltics i  fiscals a Provena, per, aix s, amb funcionaris francesos.

Del 1524 al 1544 fou atacada per l'emperador Carles V, qui el 1524 entr a Ais i assetj infructuosament Marsella.  Desprs d'aquest fet, Francesc I de Frana castig els provenals que s'hi havien sotms.  El 1527 Carles V atac de nou per mar, i el 1536 fins i tot desembarc a Ais per proclamar-se Rei d'Arle, per torn a fracassar davant Marsella.

Per l'Edicte de Jovainville del 1555, se suprimiren els jutjats de primera instncia de comtat, i el pas fou dividit en senescalies, a l'estil francs, alhora que es limitava l'exercici del poder parlamentari.  Finalment, el 1547, el rei de Frana sancion definitivament la uni franco-provenal.  El 1552 fou nomenat un Tresorer Reial a Ais, seu dels Estats Provenals, i el 1555 la Cambra d'Ais esdev Tribunal de Comptes.

Per aquestes mesures xocaren amb les nsies particularistes del consolat de Marsella.  D'antuvi la noblesa provenal, dirigida per Cristina Daguerre, comtessa de Saut, el 1589 crid Carles Manuel I de Savoia, qui fou nomenat comte de Provena en nom de la Lliga Catlica amb el suport del Parlament d'Ais per oposar-se a Enric IV de Frana, protestant.  Tanmateix, el 1590  Enric IV es convert al catolicisme, i el moviment s'esva.  Encara i aix, el 1591 es produ la secessi del Consolat de Marsella, que es proclam Repblica, recolzada per Espanya, i dirigida pel proclamat dictador Carles Calsaulx, cap de la Lliga Catlica, qui orden installar una impremta oficial i fu venir Mascaron d'Aviny.  D'aquesta manera s'editarien alguns clssics provenals.  El Consolat marsells resist fins l'assassinat de Calssaux el 1596.  Quan es van rendir, Enric IV  va suprimir el consolat i la ciutat de Marsella fou ocupada pel govenador francs Guillaume du Vair.

Nia, en poder dels Savoia, el 1543 fou setjada per francesos i turcs perqu era aliada de l'Imperi, i resist l'intent d'ocupaci merc l'aixecament ciutad dirigit per Caterina Segurana.  Com a llengua, el 1562 s'hi imposaria l'itali, malgrat l'edici d'un diccionari occit per Joan Badat (1516-1567). I finalment, el 1588 Joan de Breuil infeudaria Nia a Savoia de manera que conservaria les llibertats, franqucies i llengua prpia, encara que influda per l'itali, fins a comenaments del segle XIX.

 Humanisme i guerres de religi .
 
Durant el segle XVI el territori occit fou un centre d'impulsi del modernisme humanista amb influncia italiana i llatina. El College de Guyanne, a Bordeus, amb Andr de Gouva i Joan de Gelida, form els famosos humanistes perigordians Miquu Eyquem, senyor de Montaigne (1533-1592), autor d' Essais (1572-1592) i Etienne de la Botie (1530-1563) traductor de Xenofont, Aristtil i Plutarc, i autor del Discours de la servitude volontaire ou contr'un (1576), fort allegat contra la tirania, i el guians Clment Marot (1496-1544), secretari de Francesc I i exilat a Itlia que introdud a Frana el sonet itali, aix com d'altres com Joseph Scaliger, Elie Vinet, Salluste du Bartas, Brntome i, uns segles ms tard, Fenlon i Montesquieu.  A Limtge destacarien Jean Dorat (1508-1588), preceptor dels fills d'Enric II i autor d'una Poematia (1586) en llat, francs i grec, i Marc-Antoine Muret (1526-1586), mestre de Montaigne, amb Juvenilia (1552) i Hymnorum sacrum liber (1576). A la Provena, destacaren els germans Joan de Nostra Dama (1507-1577) procurador del Parlament de Li i autor de les Vies des plus clebres et anciens potes provenaux (1575) inicialment escrita en provenal per acabada en francs, i Csar de Nostra Dama (1555-1629), cronista oficial de Provena i autor dHistoire et chronique de Provence; el 1555 Vasquin Philieul d'Ais traduiria al francs les obres de Petrarca, de la mateixa manera que ho van fer el bar d'Oppde i Enric d'Angulema. A Bearn, tamb destacarien el poeta en francs Bernard du Poey de Montclar, autor de les Odes du grave, fleuve en Barn (1551) i Joan-Enric de Fondevila (1633-1703) autor bilnge de Calvinisme en Barn, que no fou publicat fins el 1880, i Pastorale du paysan, que no fou publicat fins el 1761.

Seguint aquest exemple, tamb es fundarien collegis majors a Tornon (1536), Auish (1543), Clarmont (1555) pel bisbe Guilhem Dupart, Pmias (1558) i Lo Puei (1588), endems de les escoles dels jesutes de Tolosa.

Cap el 1530 arribaria al pas el moviment escptic de l'Escola de Pdua, que facilitaria durant el perode del 1528 al 1532 l'expansi del luteranisme al Baix Llenguadoc, merc els oficis de Gerard Roussel i Lefevre d'Etaples, que foren protegits per la cort de la reina Margarida de Navarra a Nerac. Per la seva banda, els calvinistes convertiren les regions de Nimes-Uss-Als, la vall de l'Erau, la Roergue (llevat Rods), Montalban i fins i tot aconseguirien la conversi del rei de Navarra Joan d'Albret.  Aquesta expansi fou facilitada pel fort anticlericalisme dominant a Occitnia i per la desconfiana generalitzada envers Roma.

Aquest fet provocaria la reacci catlica que va encendre les guerres de religi del perode 1547-1574.  El partit catlic, anomenat Ligue Catholique, fou dirigit pel gasc Blaise de Montluc i pel provenal Pontevs-Flassancs, i s'enfrontaria a la Union Protestant, de caire antimonrquica i federal, i dirigida pel prncep de Cond i pel rei de Navarra.  El conflicte sembl apaivagar-se amb la Pau d'Amboise del 1563 i el nomenament del protestant Enric de Navarra com a hereu de la corona francesa, per la Matana de la Nit de Sant Bartomeu desferm la guerra un altre cop.  Finalment, Enric III de Navarra esdevindria rei de Frana el 1589 amb l'nica oposici dels ducs de Joiosa, atrinxerats al Llenguadoc i que es rendiren a Tolosa el 1596. Per contra ,els francesos aprofitarien aquest perode per abolir els drets del Llemos el 1531 i els del Delfinat el 1560.

 El regne de Navarra, darrer reducte occit .

Caterina I de Navarra (1483-1518) fou la successora del seu germ Francesc Febus, i es cas amb el noble bearns Joan d'Albret.  Va seguir una poltica filofrancesa que provocaria que el rei de Castella i Arag, Ferran el Catlic, en conxorxa amb el Papa de Roma, invads la part peninsular de Navarra, i que el 1510 el rei francs intents annexar-se el Bearn. D'aquesta manera, el regne restaria redut al Bearn, Foix, Iparralde i els altres feus gascons, tot i que conservaria el nom de Regne de Navarra. 

El seu fill Enric II de Navarra (1513-1555) fou tamb comte de Foix i d'Armanyac, intentaria recuperar la part peninsular el 1521, per no trob suport, i el 1526 fou empresonat amb Francesc I a Pava.  Per aix, el 1527 va obtenir la Gasconya i Roergue, i el 1530 el rei de Frana va reconixer la independncia bearnesa com a estat independent i protestant on el gasc era llengua oficial.  Institu els Fors (Organitzaci Foral), que tenien els Syndicats com a poder electiu, i uns Estats que es componien del Cour Majour (per als barons) i el Cour dels Communautes.  Tanmateix, el cap del parlament bearns era nomenat pel rei de Frana.  Alhora, el 1538 va establir un cens de les propietats, una impremta (que promour la publicaci d'obres en gasc i basc), un exrcit propi i una Cambra de Comptes.  Totes aquestes institucions seran regulades amb la publicaci el 1552 dels Fors et Costumas de Bearn.

La seva successora,  Joana II de Navarra (1555-1562) es cas amb Antoni I, duc de Vendme i lloctinent de Frana, cosa que l'aproximar a les posicions franceses. Es produ un renaixement literari en occit i la cort antiga d'Orts s'installa a Pau.

El darrer rei fou Enric III (1562-1610), ms tard Enric IV de Frana, el 1564 va fer publicar Styl de la Justicy deu Pays de Bearn, i promour les obres pbliques, aix com el comer amb Lisboa, Sevilla i Barcelona. El 1566 va fer obrir una escola protestant a Orts, per el 1572 es convert al catolicisme per tal d'accedir al tron de Frana.  El 1576 tornaria a unir Gasconha i Roergue, per hagu de fugir de Pars i traslladaria la cort a Nrac.  Esdevindria una mena de rei de Gascunya i venceria als protestants a Caurs (1580) i Courtras (1587). El 1584 fou declarat definitivament hereu del tron francs, al qual no accediria oficialment fins el 1589. Integraria definitivament el Bearn i la Gascunya a Frana, per hagu de sufocar una revolta de pagesos.

 El segle XVII i el "problema occit" .
  
Durant el perode de govern d'Enric IV es produ un fort desenvolupament econmic, alhora que una forta presncia dels gascons a la cort de Pars: Adri de Montluc fou nomenat lloctinent al Pas de Foix i conseller particular del rei; Antni de Roquelaure, lloctinent reial a la Guiana, i els Montmorency-Damville, governadors del Llenguadoc.  I pel que fa a l'economia, des del 1600 fou introduda la vinya al Llenguadoc i a Besiers, de manera que poc a poc substitu al blat en les exportacions del pas, i des del 1636 s'introduiria tamb el conreu del mill a tot Aquitnia, important com a farratge.  Per augmentar les terres de conreu, el 1642-1649 l'enginyer Van Ens va dessecar les ma rismes d'Arle i Tarasc (Provena), de manera que aquestes terres esdevingueren tils per al conreu.  Ms tard, el 1680, Grizot portaria d'Anglaterra el primer teler a Nimes, bressol d'una futura indstria txtil, alhora que el 1681 s'inauguraria el Canal de les Dues Mars.

El pas del Llemos fou objecte de diverses revoltes antireials.  Per una banda, hi hagu les insurreccions dels croquants, provocada per la misria produda per l'augment dels impostos, i que s'extendria al Perigord i al Carcin.  La primera d'elles, el 1594, acab amb una baixada general dels impostos; la segona, el 1624, amb l'execuci dels seus caps, Donat i Barran; i la tercera, el 1636, amb una amnistia general.  Per una altra, el 1602, la conspiraci de Turenne, la qual cosa comportaria l'abolici definitiva dels drets al Llemos i ala Marca incorporada el 1531 pels Borbons.

La gravetat del problema, per, es mostr en el gran debat sobre el protestantisme als Estats Generals del 1614, ja mort Enric IV, i on tamb es propos per primer cop l'anullaci de l'autonomia bearnesa.  Ja la gran majoria d'intellectuals occitans s'expressaven en francs, com el poeta gasc Theophile de Viau (1590-1626), autor de Le parnasse satirique (1623), l'humanista bordels Isaac de la Peyrre (1600-1676) perseguit per la inquisici castellana des del 1655 per sostenir que exist vida humana abans d'Adam, i el perigordi Fenelon (1651-1715). El 1640 Pire de la Marca (1594-1662), president del Parlament de Pau des del 1622 i conseller d'estat per a la Pau dels Pirineus (1659) va compondre una Histoire du Barn en francs, i hi associa el futur del pas al de Frana.

El 1619 es produ un alament dels protestants bearnesos que fou reprimit el 1620 amb l'entrada en persona del mateix Llus XIII a Pau.  Ms important, per, fou l'aixecament a Privas (Llenguadoc) del bret Henri de Rohan (1579-1638), cap del partit protestant des del 1611.  El rei aconsegu de reprimir l'alament a Montalban, Sant Antonin-Nblaval, Lairac. Nrac, Castlhgels i Montpelhir el 1622, per Rohan es tornaria a rebellar el 1625-1626 i el 1627-1629.  Per aquest motiu el rei Llus XIII dict el 1628 l'Edicte de Nimes, pel qual els protestants perderen llur autonomia poltica, i finalment el 1629 el rei i Rohan signarien la Pau d'Als, que suposava el desmantellament de totes les fortaleses d'Occitnia.

Tanmateix, la promulgaci de l'Edicte dels Elegits el 1630, merc el qual retirava als Estats Provincials i als agents del pas el repartiment i percepci d'impostos, crearia un nou clima de descontentament, agreujat per les plagaues de fam i pesta, aix com per una forta alada de preus.  Aix les coses, es produiren dos aixecaments importants.

Per una banda, el 1630 Laurent de Coriolis dirig a la Provena l'alament dels cascavus (cascabells) fins a la seva repressi el 1632. Per l'altra, es produ la conspiraci contra el rei de Gast d'Orleans amb el suport d'Enric II de Montmorency (1595-1632), governador general del Llenguadoc des del 1613.  Es tractava d'una revolta de caire federal i un xic anacrnic a que supos la sublevaci de tot el Llanguadoc, la Marca, el Llemos i la Gasconha.  Per foren venuts l'u de setembre del 1632 a Castelnaudari.  Ferit i presoner, Montmorency fou executat a Tolosa el 30 d'octubre del mateix any.  Durant el conflicte va rebre el suport de Montpelhir i Tolosa pel conflicte que mantenien els Estats contra Richelieu, per no pas de Nimes ni de Narbona. 

El fracs d'aquesta revolta provcoaria la liquidaci de les classes dirigents occitanes.  El nou lloctinent general, Schmberg, va fer empresonar el 1637 Adri de Montluc per ordre de Richelieu.  Mancada del suport de les classes dirigents, la llengua occitana se'n ressent. I el segent governador del Llenguadoc, el prncep de Conti (1653-1657) ja no protegiria cap escriptor occit, i fins i tot far venir a Tolosa escriptors francesos, com Molire i d'altres.

El ress d'aquestes revoltes provocaria a Pars un seguit d'obres ltierries fortament antioccitanes.  Agrilppa d'Aubign escriv Aventures du Baron de Faeneste (1617-1620) on oposa l'sser (homme d'oil) a semblar sser (homme d'oc).  Fou recolzat pel provenal Franois de Malherbe (1555-1628) i pel mateix Molire, autor del Monsieur de Pourceaugnac on fa burla de la  barroeria llemosina . 

El 1639 foren susprimits els Estats Provincials de la Provena, tot i que el Parlament es va mantenir fins el 1771. 	Continuaren, per, les revoltes.  El 1645 es produ una nova insurrecci a tota Aquitnia i Montpellier contra la fiscalia reial.  Els rebels es van fer forts tres dies a la vila, per hi foren sotmesos i s'inciaria una  forta repressi.  Endems, el rei dictaria el 1648 l'Edicte del Rescat, pel qual se suspenia durant quatre anys el salari dels diputats dels parlaments regionals.  El de Bordu ho rebutj i s'iniciaria l'alament anomenat de la FRONDA, en connexi amb d'altres d'arreu de Frana, i que gaud del suport del prncep Louis II de Borbon-Cond (1621-1686), qui marxaria a Guiana ressentit contra Mazzarino i hi rebr el suport de lOrme, milcia republicana bordelesa que dirigir contra Pars.  Nogensmenys, fou venut per Turenne el juliol del 1652 i hagu de marxar a l'exili.  Tot i aix, durant els perodes del 1648 al 1650 els exrcits reials saquejaren la Gasconha per tal de reduir els rebels.  I finalment, el 1675 es produiria l'exili definitiu dels parlamentaris de Bordu.

Durant el 1655-1660 esclat una altra revolta frondista a Marsella, dirigida pel cnsol Gaspard de Glandevs-Niozelles, quan el rei intent substituir illegalment els cnsols, i impediren l'entrada al port marsells de la galera del cavaller de Vendme.  Llus XIV en persona dirigiria l'assalt final a la ciutat, i hi va fer construirla fortalesa de Sant Joan per tal de vigilar la ciutat, ra per la qual reb el nom de ciutadella. Endems, durant el 1665-1666 s'establ un Tribunal Reial a Clarmont per tal de suprimir definitivament els nobles que havien participat en els alaments frondistes, aix s, amb gran alegria del poble.  Tamb el bandolerisme endmic faria estralls; un dels bandolers ms coneguts fou Marcoman, qui assolaria Arle, Erau i Aude i venc sovint les  tropes reials fins que fou atrapat i executat a Ais el 1667.

Com a colof, el 1685 fou revocat l'Edicte de Nantes, cosa que obligaria els protestants francesos a canviar de fe o a marxar-se.  Aix provocaria ja en el segle segent esclats de violncia com la revolta dels camisards del Cevenol. Vist el que ha passat en aquest segle, podem analitzar les causes de la manca d'un futur nacionalisme occit:
 La burgesia deixa d'elaborar valors de civilitzaci.
 Noms apareix un localisme de perspectives redudes (com a Marsella) o b de caire reaccionari (com a Tolosa).
 Transformaci de les lites, que esdevenen conservadores en defensa de llurs privilegis, i anquilosen la vida econmica.
 Els escriptors prenen els models francesos i abandonen la vida nacional tnica (com Montaigne o La Botie).  La separaci entre lites i tnia far que la literatura produda en aquest perode sigui dialectal i es perdi el sentiment d'identitat collectiva  (per exemple, de l'expressi bretona bar ha gwin  pa i vi  es formar l'expressi francesa baragouin   argot .

Les conseqncies d'aquests fets arrossegaran Occitnia cap a la manca d'un model nacional oposat al francs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54578" title="Arbela" nonfiltered="1440" processed="1437" dbindex="21572">
Arbela (assiri Arbairu, persa Arbaira, grec Arbela, rab Erbil o Irbil, kurd Erbel o Hawler) s una ciutat de Mesopotmia, entre els dos Zab, administrativament part del Kurdistan (Iraq).

En el perode assiri fou centre del culte de la deessa Ishtar coneguda al segle VII aC com la "Senyora d'Arbailu". Fou ocupada per Cir II el Gran el 547 aC.

El 534 aC, conquerida Assria pels perses, es va crear una satrapia d'Assria (Assura) que va tenir a Arbela per capital. El 521 el mede Taxmapasda es va revoltar a la zona per fou derrotat i executat a la ciutat. L'octubre del 331 aC els perses, comandats per Bagofanes i Orxines, foren derrotats per Alexandre el gran a la batalla de Gaugamela, al nord d'Arbela, batalla coneguda tamb com Batalla d'Arbela. El territori es va convertir en la satrapia de Arbelites donada al seu general Anfimacos.

El 301 aC va esdevenir possessi selucida i seu d'una eparquia coneguda com Adiabene. El 141 aC els parts van ocupar la regi per els selucides la van reconquerir el 130 aC quant el rei Antoc VII Sidetes va derrotar el general part Idates a la vora del Lycus o Gran Zab. Fraates II la va reconquerir pels parts en una data vers el 129 aC. El 87 aC va passar a Armnia amb el regne d'Adiabene. El 69 aC Tigranes II d'Armnia va oferir retornar Adiabene al Imperi Part a canvi de l'ajut dels parts contra els romans.

Va seguir l'histria d'Adiabene. El 216 l'emperador Caracalla i va fer destroces buscant les tombes dels reis parts.

Vers el 238 un governador persa (maupat, persa mowbed) es va establir a Arbela. Entre els maupats cal destacar a Cosroes II que desprs va ser rei, que va governar vers el 570-580. Un governador de nom Qardagh fou assassinat el 358 per ordre de Sapor II de Prsia per haver-se convertir al cristianisme.

Ocupada pels rabs sense lluita, va perdre importncia i al segle IX el patriarcat nestori es va traslladar a Mosul. El 1167 el senyor musulm kurd de Sindjar, Harran i Takrit,Zayn al-Din Ali Ku uk ibn Begtegin, va iniciar la dinastia dels Begtegnides. A la mort del emir Muzaffar al-Din Gokburi el 1223, desprs de 43 anys de regnat, l'emirat fou llegat al califa Al-Mustansir, que va assetjar Erbil o Irbil per poder-ne prendre possessi.

El 1237 fou atacada i saquejada pels mongols que no van poder ocupar la ciutadella fins el 1258, gracies a l'ajut de Badr al-Din Lulu, rival del antic emir Gokburi, que va rebre la ciutat dels mongols. El 1261 es va revoltar el fill de Lulu, Al-Malik al-Salih Ismail, i es va produir una matana.  Poc desprs fou nomenat governador  Tadj al-Din Muktas, que era cristi i va afavorir la vinguda a la ciutat de cristians de les rodalies amb l aprovaci del metropolit nestori Denba (resident a Bagdad des el 1265), i que van establir una esglsia a la ciutat. El 1268 el patriarca Denba que havia estat expulsat de Bagdad es va refugiar a Arbela per el 1271 va marxar cap a l'Azerbaidjan. Tadj al-Din fou destitut i executat el 1289 i desprs d'ell els cristians foren perseguits; el 1309 uns mercenaris cristians van provocar incidents a la ciutat i la poblaci cristiana en va ser casi be exterminada.

Va passar als otomans  el 1517 i fou inclosa al pashalik de Bagdad i mes tard al govern de Mosul. El 1743 fou atacada per Nadir Shah. La ciutat era cada vegada mes petita (tres mil habitants vers el 1900). Amb l'Iraq independent fou convertit en capalera de provncia que portava el seu nom.

El 1991 es va convertir en la seu del govern de facto del Kurdistan fins el 1996. En aquesta data la lluita entre Masud Barzani (PDK) i Jalal Talabani (PPK) va convertir la ciutat en feu del primer mentre el segon es va retirar a Sulaymaniyah. El 31 d'agost de 1996 els iraquians van ocupar la ciutat per van permetre a Barzani conservar el poder a la seva area d'influencia. Desprs de l'ocupaci americana d'Irak, el 2003 els iraquians en van sortir, i la ciutat fou reanomenada Hawler.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54583" title="Del" nonfiltered="1441" processed="1438" dbindex="21576">
Del ( ? - v 894), comte d'Empries (862-894).

Fill del comte Sunyer I d'Empries. A la mort d'aquest el 862 fou designat hereu del comtat juntament amb el seu germ Sunyer II d'Empries. 

Juntament amb el seu germ intentaren ocupar el comtat de Girona, per el seu cos Guifr el Pils els ho imped.

Es cas amb una suposada filla de Sunifred I, Sixilona de Barcelona amb la qual tingu dos fills:
 Raml (?-960), abat del Monestir de Sant Joan de Ripoll;
 Virglia (?-957), que tingu fills illegtims amb Mir II de Cerdanya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54588" title="Hug I d'Empries" nonfiltered="1442" processed="1439" dbindex="21580">
Hug I d'Empries ( v 965 - 1040), comte d'Empries (991-1040).

Orgens familiars.

Fill de Gausfred I, comte d'Empries i de Rossell, i de la seva primera muller Ava Guisla de Roergue.

El testament del seu pare, datat el 989, va deixar escrit que Hug rebria el comtat d'Empries mentre el seu germ Guislabert rebia el comtat de Rossell, iniciant-se aix una dinastia privativa per a cada un d'ells.

Vida poltica.
El 1010 va participar en l'expedici que va organitzar el general Wadih per donar suport al califa Muhammad II i derrocar a Sulayman al-Mustain, derrotat a la batalla d'Aqbat al-Bakr. Muhammad II va recuperar Crdova, per fou assassinat pels homes de Wadih, que va reposar a a Hixem II.

En morir el seu germ Guislabert el 1014, Hug intent la reunificaci del comtat penetrant en ell. El seu nebot Gausfred II de Rossell, per, va obtenir l'ajuda de Bernat I de Besal aix com de l'Abat Oliba, i van arribar a una entesa pacfica vers l'any 1020.

Va tenir molts problemes d'entesa amb els seus vens, aix la comtessa-vdua de Barcelona Ermessenda de Carcassona reclam per a ella l'alou d'Ullastrell, el qual havia estat venut al seu marit Ramon Borrell i que Hug enva. Aix en una assemblea judicial reunida a Girona, i presidida per l'Abat Oliba i per Bernat I de Besal, s'acord la devoluci de l'alou el 1019. Tamb s'enemist amb l'esglsia per la possessi del monestir de Sant Salvador de Verdera. 

Npcies i descendents.

Del seu matrimoni amb Guisla de Besiers va tenir tres fills i dues filles: 
 Guislabert d'Empries, del qual no se'n coneix res de la seva vida;
Pon I d'Empries (v 990-1078), comte d'Empries;
 Ramon d'Empries, bisbe d'Elna;
 dues filles de les quals es desconeix el nom;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54590" title="Steven Patrick Morrissey" nonfiltered="1443" processed="1440" dbindex="21581">

Steven Patrick Morrissey (nascut el 22 de maig de 1959 a Manchester, Anglaterra), s l'ex-vocalista del grup pop dels anys 80 The Smiths. Desprs que The Smiths desaparegueren l'any 1987 Morrissey va comenar la seua carrera en solitari que encara continua.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54591" title="Ankl" nonfiltered="1444" processed="1441" dbindex="21582">
Ankl (o Angl o ngel) fou un districte de l'extrem sud-oest d'Armnia, amb capital a la fortalesa d'Ankl (Arkatiokert) a l'est del districte (al nord d'Amida) format per la regi de les fonts del Tigris fins a l'Eufrates. Limitava al nord amb l'Anzitene, la Balabitene i l'Astianene; a l'oest, el riu Eufrates que la separava de la Commagena; al sud la Migdnia; i a l'est el Npert o Nprkert (regi de Martiripolis).

Es esmentada a les fonts hitites com Ingaluwa. Els romans li van dir Ingilene.

El 449 i fins al 454 la regi fou el centre d'un aixecament nacional i religis. Vegeu:  rebelli d'Ankl.

El 543 el nakharar Nerseh Kamsarakan es va revoltar esperant l'ajut bizant, per fou derrotat a Ankl, i els bizantins no van intervenir.

El 591 la regi va passar a Bizanci mitjanant un tractat amb el nou rei Cosroes (que va arribar al tron amb l'ajut bizant). La frontera es va fixar aproximadament en una lnia entre el llac Sevan i el llac Van.

L'any 605 en la guerra entre Bizanci i Prsia (603-628) iniciada un any abans, les lluites van produir-se al districte d'Ankl; el comandament bizant correspongu al nakharar Teodor Khorkhoruni, que fou derrotat pels perses (Teodor fou presoner i el rei persa va ordenar la seva execuci). Els perses tamb van guanyar l'any 606 a la provncia de Basean i van conquerir Ankl i altres viles, i la important ciutat de Taron.

El 625 la regi va ser ocupada un altre cop per Bizanci. El 24-25 de febrer del 628 el rei Cosroes fou destronat i el juny del 628 les condicions de pau exigides per l'emperador Heracli foren acceptades. Entre altres punts de l'acord, la frontera Armnia va tornar a la fixada pel tractat del 591.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54593" title="Ingilene" nonfiltered="1445" processed="1442" dbindex="21584">
Ingilene fou el nom donat pels romans (Epiphanius, Haeres. LX. vol. i. p. 505, ed Valesius; comp. St. Martin, Mm. sur l'Armenie, vol. i. pp. 23, 97.) a una regi del sud d'Armnia al sud-est de l'Anzitene que fou cedida per Prsia a Roma, essent emperador Galeri, el 297.

Els armenis l'anomenan Ankl.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54594" title="Rebelli d'Ankl" nonfiltered="1446" processed="1443" dbindex="21585">
La rebelli d'Ankl s el nom donat a la revolta de la noblesa i la poblaci armnia contra el decret que obligava a la seva conversi al mazdeisme.

El 449 un edicte general de persecuci fou emes pel rei de Prsia, on s'exigia als armenis convertir-se al mazdaisme. Els nakharars i el patriarca Hovsep van rebutjat la conversi. Es va exigir als nakharars unes plegaries en direcci al sol dirigides als principals deus del pante mazdaista: Zurvan, Ohmard, Mihr (el sol), Adhur (el foc) i Bedukht (Den mazdayasr, es a dir la religi mazdaista en forma humana) i els nakharars van haver d'accedir, assistits pels clergues mazdaistes maghan (mags) i mobadhs (prelats) que els acompanyarien de tornada per convertir al poble. Per al poc temps d'arribar a Armnia i comenar les predicacions i les construccions de temples, el poble es va aixecar a Ankl instigat pels bisbes (finals del 449) i la revolta es va estendre a altres districtes per no fou general.

El net de l'antic patriarca Sant Sahak, Vardan Mamikonian, va anar a Bizanci per quant estava de cam Vasak de Siunia, prncep hereditari de Siunia i marzban d'Armnia (442-452) el va fer cridar. Vahan Amatuni li demanava al marzban que agafes la direcci de la revolta, que Vasak no podia agafar perqu tenia dos fills com hostatges. Finalment Vardan va anar a Ankl (o ngel) on va decidir encapalar la revolta. Les forces dels nakharars que es van unir a la revolta es van concentrar a Shahapivan. El governador Vasak va quedar sorprs per l'amplada de la revolta, i es va veure forat a unir-se als revoltats per no quedar aillat. Els mags foren arrestats arreu, i molts executats, i les guarnicions foren sorpreses i massacrades. Entre les ciutats preses pels rebels hi havia Artaxata, Olakan, Van i d'altres. 

Els perses van reaccionar i un exercit que estava a la regi de Derbent lluitant contra els huns es va desplaar cap Armnia i es va acantonar a Aghunia, a la frontera amb terres armnies. Per la seva banda els rebels van demanar ajuda a Bizanci on Marci acabava de succeir a Teodosi II. Per Marci, sota consell del cap de la milcia d'orient, Anatol, i del comites d'orient (amb seu a Antioquia) Florentius, va preferir mantenir la neutralitat, enfrontat com estava als huns (acampats a Hongria i Romania). 

Els rebels es van organitzar en tres exercits: el primer a les ordres de Nershapuh Remposian, s'encarregaria de defensar el sud-est (districtes d'Her i Zaravand); el segon, sota ordres de Vardan Mamikonian, el nord-est, a tocar d'Aghunia; i el tercer va quedar a les ordres de Vasak de Siunia. Les forces del darrer estaven formades pels nakharar mes indecisos (Bagratuni, Khorkhoruni, Apahuni, Vahevuni, Paluni, Gabelian i Urdz).

Els perses van entrar al pas creuant el Kura i van acampar a la riba del Khalkhal, encara a l'Aghunia. All els va atacar Vardan que els va derrotar. Vardan va perseguir els perses fins a Derbent, d'eon va expulsar la guarnici persa, i que va entregar als aghuans. Un tractat d'amistat fou signat amb els huns que dominaven des el Caucas a La Gllia. 

Per mentre Vasak va trair als rebels amb una part de la noblesa i va fer hostatges entre les cases mes hostils, com els Mamikonian i els Kamsarakan, hostatges que va tancar a alguna fortalesa de Siunia.  Vasak dominava Garni (prop d'Erevan), Oshakan, Armavir i Artaxata. 

Al tornar Vardan, Vasak va evacuar la regi que dominava, bsicament l'Airarat, i es va retirar a la Siunia, que al any segent va ser envada per Vardan (451). Vasak va passar a Prsia. Es va entrevistar amb Yazdgard II i va aconseguir un edicte de tolerncia i una amnistia pels rebels, i aix va tornar a Armnia on molts nakharars es van passar al seu bndol (Rechtuni, Khokhoruni, Vahevuni, Bagratuni, Apahuni, Gabelian, Urdz, Baluni i Amatuni). 

Els perses per no van tardar a enviar un exercit a Armnia (maig del 451) per liquidar als rebels de Vardan. Van creuar el Kura i van entrar a Phaitakaran, encara en territori d'Aghunia. Vardan va donar la direcci de les famlies tradores a germans, fills o nebots que estaven disposats a seguir-lo. Els perses van passar poc desprs a territori armeni pel sud-est, districtes d'Her i Zarevand. Vardan els va sortir a l'encontre i la batalla decisiva es va lliurar a la vora del Artaz, prop de la vila d'Avarair (2 de juny de 451). A la batalla, guanyada pels perses, va morir Vardan. Vasak, que particip al costat persa, es va proposar al final de la batalla com a mediador per posar fi a la lluita.

La resistncia posterior es va desenvolupar a les muntanyes sobretot a Khaltiq (al oest de la Clquida), al Timoriq,  al Artsakh i sobretot al Taiq, a tocar de territori Bizant, i on secretament arribava ajuda bizantina. Hemaik Mamikonian, germ de Vardan, que acabava de tornar de Constantinoble i es trobava a Taiq, va assumir la direcci de la rebelli local junt amb Arten Kabelian i Vaz-Shapuh Paluni, per va morir en un combat contra tropes de Vasak prop d'un llogaret anomenat Ordtxenhal (potser Artanudj) entre Taiq i la Klardjtia.

Veient impossible eliminar el cristianisme d'Armnia i fer cap transacci amb els nakharars rebels, el rei Yadzgard II de Prsia va destituir a Vasak (vers 452) i va nomenar al seu lloc a un irani de nom Adhur-Hormidz, conegut a les crniques armnies con Adrormizd. La seva poltica fou de tolerncia religiosa. Va convocar als bisbes cristians que hi van anar casi be tots, i fins i tot el prncep Vasak de Siunia li va enviar al patriarca Hovsep d'Holotzim, el bisbe Lleonci (Levond), i dos bisbes de la regi d'Aratz de noms Samuel i Abraham, que tenia presoners a un dels seus castells de Sinuia (als joves prnceps de les cases de Mamikonian i Kamsarakan que tenia com hostatges els va enviar a Prsia).

El nou marzban va enviar les queixes dels bisbes i dels nobles a la cort de Prsia amb una delegaci de nobles. Precisament all havia anat Vasak de Siunia esperant rebre la corona d'Armnia. Els nobles el van acusar de haver pactat amb ells secretament, d'haver pactat amb els huns i d'altres infidelitats al rei. El rei Yazdgard III el va fer empresonar i el va tancar a una masmorra insalubre on va morir rpidament.

El rei persa va retenir com hostatges molts nobles del partit nacional armeni, i va exercir represlies contra alguns eclesistics como Samuel i Abraham (decapitats), Thathik de Basean (deportat a Assria i decapitat mes tard) i el patriarca Hovsep. El Eran-ambaraghbadh (administrador de magatzems) del rei, Vehden-Shahpuhr,  fou encarregat de processar al patriarca, a Lleonci o Levond d'Itshavan i altres bisbes. En canvi a Armnia el marzban continuava la tolerncia. Les dues coses combinades van suposar el final de la revolta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54597" title="Aristbul Asmoneu" nonfiltered="1447" processed="1444" dbindex="21586">
Aristbul (o Aristbul Asmoneu, Aristobulus, Aristboulos ) fou fill d'Herodes de Calcis, net d'Aristbul (fill d'Herodes) i besnt d'Herodes el gran.

L'any 38 Calgula va donar el Bashan a Herodes Agripa el qual va cedir el regne de Calcis al seu germ Herodes Plio l'any 41 a petici de Claudi. A Herodes Plio, quan va morir l'any 48 el va succeir el seu germ Herodes Agripa II el menor, per l'any 52 en fou deposat i el regne va passar a son cos Aristbul per concessi de Ner.

L'any 54 el regne de l'Armnia Sofene fou repartit i la part nord (amb centre a Nicpolis i Satala) fou donat a Aristbul (per assegurar la zona contra els parts) i la resta de la Sofene a l'rab Sohemos de la casa d'Osroene. 

L'any 61 Ner va afegir als seus dominis una part d'Armnia (l'Armnia prpia o Gran Armnia), donant la resta a Tigranes, cosa que es va fer efectiva realment vers el 62 o 63. La figura de Tigranes s confusa: un segon personatge amb el mateix nom de Tigranes, fill d'Alexandre (germ del primer Aristbul), i nebot d'Aristbul devia regnar a continuaci. El regne unificat d'Armnia Sofene o Petita Armenia fou suprimit i annexionat en temps de Vespasi, desprs de l'any 71. L'any  73 apareix esmentat quan es va unir al procnsol de Sria, Ceseni Pet (Caesennius Paetus) en la Guerra contra Antoc rei de Commagena. 

Aristbul Asmoneu estava casat amb Salom, filla d'Herdies, amb la que va tenir tres fills: Herodes, Agripa i Aristbul, dels que res s sap. Alexandre, que va ser rei de Cilcia, alguns el fan fill seu.

El nom d'Aristbul fou portat tamb per dos altres prnceps herodians anteriors:

Aristbul, fill d'Herodes el gran, executat pel seu pare el 6 aC acusat de conspirar contra ell.

Aristbul el jove, fill del anterior i germ de Herodes Plio i Herodes I Agripa, del que se sap que va estar casat amb Iotape o Istape, filla de Sampsigeramus II rei-sacerdot d'Emesa (11 aC-42 dC).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54601" title="Faust de Bizanci" nonfiltered="1448" processed="1445" dbindex="21587">
Faust de Bizanci (Faustus Byzantinus) fou un historiador bizant del segle XI, nascut a Constantinoble.

Va escriure una Histria d'Armnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54602" title="Erez" nonfiltered="1449" processed="1446" dbindex="21588">
Erez fou una ciutat de l'Astiatene situada al nord-est del territori a la frontera amb l'Arshamuniq. Pertany als Arshamuni o Ashmuni i va passar a sobirania de Bizanci confirmada el 628. El 1056 fou cedida en feu al erishtavi georgi Ivan Liparit per por poc temps. El 1071 va passar als seljcides.

Erez fou tamb el nom armeni de la ciutat turca coneguda avui com Erzincan, i histricament com Erzindjan. Tamb s'esmenta como Eriza o Yeriza, i era a la Keltzene. Vegeu Erzindjan.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54604" title="Ecbatana" nonfiltered="1450" processed="1447" dbindex="21590">
Ecbatana (o Echbatana) fou la capital de l'imperi dels Medes, capital d'estiu dels perses Aquemnides, i seu de la satrapia de Mdia durant el perode aquemnida, part i sassnida.

Est situada a les muntanyes Zagros, i prop de les muntanyes Mosaalla, Tell Hagmatana i Sang-e-sar i del riu Alushjerd.
Antigament es deia Hamgmatana (elamita: Agmadana, acadi: Agamatanu) que voldria dir "lloc de reuni" (l'elamita "terra de medes seria Halmatana). Els grecs li deien Ekbatana o Agbatana i els romans Ecbatana. A la Bblia s'esmenta amb el nom arameu Ahameta. En armeni era Ahamatan o Hamatan i tamb Ekbatan.

Segons Herdot, Ecbatana fou capital dels medes des del voltant del 750 aC. Deioces fou elegit rei en aquesta ciutat. La ciutat fou capturada per Cirus II que va derrotar a Astiages vers el 549 aC i es va emportar els tresors a Anshan. La ciutat fou declarada capital d'estiu de la dinastia i tenia probablement l'arxiu reial. Plini diu que la ciutat era governada pels maghs (mags = sacerdots). Darius I es va fer fort a Ecbatana durant la revolta del pretendent mede Fravartes o Fraortes i quant fou capturat fou portat a la ciutat i va ser mutilat i executat (521 aC). Artaxerxes II va erigir una esttua de Anahita o Anauhed a la ciutat, per tamb a altres grans ciutats del imperi. El palau reial es descrit per Polibi. 

Alexandre el gran va entrar a Prsia el 331 aC i va visitar Ecbatana per dues vegades: la primera el 330 aC quant des Perspolis va marxar en persecuci de Darius III cap Ecbatana on va capturar el tresor reial; el seu lloctinent Parmeni es va quedar a la ciutat per supervisar les comunicacions per fou aviat assassinat per ordre d'Alexandre; el tresor va restar a la ciutat. La segona vegada fou el 334 aC i en aquella ocasi hi va morir el seu ntim amic Hefaestion. Les muralles de la ciutadella foren demolides (la ciutat no tenia muralles exteriors).

El 328 aC Alexandre va substituir a Oxydates, strapa de Mdia, per Atrpat, general i probablement  governador tamb de Mdia. El 320 aC a la reuni de Triparadiso, Ecbatana i la Mdia del sud fou donada al general Peithon. Un temps desprs Peithon fou executat per Antgon i substitut per Orontobates, que era irani (vers 316) per potser la seu de la satrapia s'havia traslladat a Asadabad, al oest del Halvand (Alvand).

El 305 aC la ciutat fou dominada per Seleuc I Nictor que la va conservar desprs del 301 aC. Antoc IV Epiphanius (175 aC-164 aC) li va canviar el nom a Epifnia. Vers aquesta poca fou nomenat strapa Timarcos de Milet que es va rebellar contra Demetri I (161 aC-150 aC) i va emetre moneda a la ciutat. Tamb Demetri I i Alexandre Balas (150 aC-148 aC) i van emetre moneda.

El 149 o 148 aC era strapa el grec Cleomenes. Desprs d'aquesta data, entre 147 i 140 aC els parts van ocupar la regi. Els parts van mantenir Ecbatana com a capital d'estiu.  El 130 aC la contraofensiva d'Antoc VII es va parar a Ecbatana. Des el 87 aC la regi va quedar oberta a l'influencia d'Armnia que va durar fins el 69 aC.

El 226 fou ocupada pels sassnides junt amb tota la Mdia i  l'Atropatene. Sembla que fou utilitzada com a capital d'estiu per les evidencies manquen.

El 642 fou ocupada pels musulmans i des llavors es coneix com Hamadan.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54607" title="Esteve Orbelian" nonfiltered="1451" processed="1448" dbindex="21592">
Esteve Orbelian (Stephanos Orbelian) fou un historiador armeni del segle XIII de la famlia de prnceps que va governar la Siunia al segle XV. Va escriure una "Histria de la Siunia" en armeni que fou traduda per Brosset.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54609" title="mesa" nonfiltered="1452" processed="1449" dbindex="21594">
mesa (tamb Emissa) es una antiga ciutat sria que va pertnyer al regne d'Hamah.  
Era situada a la dreta o orient del riu Orontes.

Va estar sota domini assiri (719 aC-612 aC) i babiloni (612 aC-539 aC) fins que el 539 aC fou ocupada pels perses.

El 332 aC va quedar en poder dels macedonis d' Alexandre el gran, i desprs dels seus didocs fins que el 301 aC en qu va correspondre a Tolomeu i el 298 aC va passar definitivament als selucides i form part del districte d'Apamene.

Al 83 aC va passar a Tigranes II d'Armnia per el 69 aC va quedar en mans de Roma. La ciutat tenia un temple del sol. Els grans sacerdots de la ciutat, adoradors del deu fenici Gabaal, van assolir de fet el poder local que van mantenir mes de 100 anys (dinastia dels Samsigermides) i encara va continuar desprs per noms amb poder espiritual i protocollari. 

Vers la segona centria la dinastia local fou la dels Bassinides iniciada per Juli Bassianus la filla del qual, Jlia Domna es va casar amb Septimi Sever abans de ser emperador, i fou doncs l'avi de Caracalla i el besavi de Elagbal, cos de Caracalla. Fou aquesta darrer qui li va donar el ttol de colnia.

Sever va portar el culte del seu deu a Roma. Va adoptar al seu cos Alexandre Sever per mes tard va tractar de matar-lo. Finalment va morir en una revolta dels pretorians i Alexandre Sever va pujar al tron.

Vers el 261 va quedar sota domini de Palmira. A la seva rodalia Aureli va derrotar a Zenbia de Palmira el 272 aC i la ciutat pertanyia altre cop als romans el 271. Va romandre en poder de Roma i de Bizanci fins el 628. Fou la capital del districte de Fencia Libanesa.

Sota els rabs es va dir Homs o Hims.

Llista de reis-sacerdots .

Sampsigeramus I 69-43 aC;
Imblic I (Iamblichus  I) 64-31 aC;
Alexandre 31-29 aC;
vacant 29-20 aC;
Imblic II (Iamblichus II) 20-11 aC;
Sampsigeramus II 11 aC-42 dC ;
Aziz (Asisus) 42-54 ;
Julius Sohemos 54-73;
Julius Alexios vers 75;
Julius Sampsigeramus III (Shamashgeram)  vers 79 ;
Julius Bassianus  desprs del 100 ;
Desconeguts, segle II;
Varius Avitus Bassianus Elagabalus vers 200-222 ;
Desconegut o desconeguts, segle III ;
Sulpicius Uranius Antoninus vers 250 ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54610" title="Samsigermides" nonfiltered="1453" processed="1450" dbindex="21595">
Els samsigermides foren una famlia de sacerdots-reis que van governar mesa del 69 aC fins desprs el 100 dC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54611" title="Bassinides" nonfiltered="1454" processed="1451" dbindex="21596">
Els Bassinides foren una dinastia de sacerdots que varen governar mesa des desprs del 100 fins al menys el 261. Van emparentar amb Sptim Sever.

Vegeu:mesa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54612" title="Homs" nonfiltered="1455" processed="1452" dbindex="21597">

Homs (Hims) s una ciutat de Sria a la riba del Nahr al-Asi (Orontes).

Hims es va dir mesa des del regnat de Domici (81-96). Al segle IV era un centre cristi assentat i Emesa fou la seu del bisbat de la Fencia Libanesa depenent del arquebisbat de Damasc. El 451 va esdevenir arquebisbat. En el segle VI s'hi van installar els Bahra. 

El 637 fou evacuada per Heracli. Abu Ubayda ben al-Djarrah i Khalid ben al-Walid es van presentar davant la ciutat que va demanar laman i va pagar un tribut. L'esglsia es va transformar en mesquita. A partir del 638 s'hi van installar tribus iemenites exercint l'hegemonia el Banu Kalb. Amb el seu vell nom d'Hims (Homs) fou governada per Said ben Amir durant el califat d'Umar. El 647 Muawiya va ocupar Hims i Kinnasrin i les va englobar al govern de Sria dividida en cinc djunds o circumscripcions militars, una de les quals fou Homs amb la zona al nord amb Kinnasrin i la zona fronterera amb Bizanci (Awasim). En fou nomenat emir (governador) Shurahbil. El 657 a la batalla de Siffin, els habitants d'Homs es van decantar per Ali.

El 661 sota Yazid ben Muawiya el districte va perdre la part nord amb Kinnasrin, Mandbij i Halapb(Alep). Mort Yazid el govern de la ciutat va passar a Numan ben Bashir (mort el 684) per alguns autors donen com a successor al fill de Yazid, Khalid ben Yazid.

El 744 a la mort de Yazid III, Marwan II va intervenir a Sria amb el suport del qaysites mentre Sulayman ben Hisham tenia el suport dels kalbites. Sulayman fou derrotat el 745 i va fugir a Hims (feu dels Banu Kalb o Kalbites) i d'all a Kufa. Hims va plantar cara a Marwan que finalment la va ocupar i va fer destruir les muralles.

El 750 van venir els abbssides (Abd Allah ben Ali al-Abbasi) que van enderrocar als omeies. El 754 el califa abbssida va donar Hims, Alep, Kinnasrin a Salih ben Ali ben Abd Allah ben al-Abbas. La ciutat es va revoltar sovint contra els kaysites o Banu Kays, i va patir les represlies del califat a partir del regne d'Harun al-Rashid (786-809). La darrera expedici va tenir lloc el 864 i encara els tres governs romanien units.

El 878 va reconixer l'autoritat de l'emir tulnida d'Egipte Ahmad ben Tulun. El 883 Ahmad va designar governador a Lulu que va estendre l'autoritat fins el Diyar Mudar (a mes d'Alep, Homs i Kinnasrin). La dominaci tulnida va durar fins el 896.

El 903 van aparixer grups de crmates. Husayn Shahib al-Shama va entrar a Hims el 903 i l'oraci (khutba) es va dir en nom seu. Husayn va ocupar Hamat, Salamiyya i Maarat al-Numan i va arribar a Alep on va trobar la resistncia del hamdnides.

Mes tard la ciutat per evitar caure en poder del ikhshdides de Damasc va demanar l'ajut dels hamdnides d'Alep, que el 944 van guanyar la batalla de Rastan, al Orontes, i Sayf al-Dawla va entrar a Hims. Els hamdnides la van dominar fins el 1016.

A la mort de Sayd fou governador Abu Firas (967), destacat poeta, que es va revoltar contra l'emir Sad al-Dawla, per fou derrotat i capturat essent executat el 4 d'abril del 968.
El 969 Homs fou ocupada per Nicfor Focas, que la va incendiar en evacuar-la el 973. La primavera del 975 Joan Tzimisces va ocupar gran part de Sria i va percebre tribut per Homs, Damasc, Beirut i Baalbek. A Hims va ocupar el govern un emir turc Alp Takin Badjkur que es va revoltar contra els Hamdnides, per no va rebre reforos bizantins i es va haver de retirar. El 978 Badjkur va rebre Homs en feu del hamdnida Sad al-Daula.
El setembre del 993 fou altra cop incendiada pels bizantins durant el seu atac a la ciutat. El 995 fou altra cop ocupada per Basili II junt amb Alep i Shayzar. Hims fou arrasada i posada sota dependncia del dux d'Antioquia. El 999 la vila fou incendiada per odre del emperador.

El 1016 Alep va caure en mans del Mirdsides. El 1026 Salih ben Mirdas emir dels Banu Kilab dominava a Hims. El 1029 era governada per Shini al-Nasr ben Mirdas.

El 1082 ja apareix en mans d'un emir de nom Khalaf ben Mulaib que reconeixia als fatimites d'Egipte, per en fou expulsat el 1090 per les exaccions comeses que van arribar a orelles del califa fatimita Malik Shah. Khalaf fou capturat i enviat presoner a Isfahan. La ciutat fou donada a Tadj al-Dawla Tutush i el 1094 al seu fill Ridwan, emir d'Alep. El seu atabek, Djanah al-Dawla Husayn, es va barallar amb l'emir i va fugir a Homs on es va fer independent el 1097. Quan van arribar els llatins es va aliar a Dukak, emir de Damasc.

El 1098 els croats van assetjar sense xit la ciutat, governada per Karadja, lloctinent de Djanah. El maig del 1103 Djanah va ser assassinat per tres ismalites a la mesquita d'Homs. Dukak de Damasc va aprofitar la ocasi i es va fer reconixer davant el perill d'un atac croat. El 1104 va morir Dukak i el va succeir Zahir al-Din Tughtakin, que va confiar a Karadja el govern d'Homs. El 1112 Khayrakhan va succeir al seu pare Karadja. El 1114 Nadjm al-Din Il Ghazi va presentar-se davant Homs per fou capturat per Khayrakhan el gener del 1115. El 1118 la ciutat fou ocupada per Zahir al-Din Tughtakin ben Buri Khayrakhan va haver de reconixer la seva sobirania per fou un reconeixement efmer. El 1123 Zahir al-Din va tornar a atacar la ciutat per fou rebutjat. El 1126 les rodalies de Homs foren assolades pels croats per el setge va haver de ser aixecat en arribar des d'Alep Izz al-Din Masud ben Ak Sunkur amb un exrcit. El 1129 Khayrakhan es va posar al servei de Zangi (Zengi) per aquest el va empresonar i va posar setge a Homs. La ciutat, lleial a Khayrakhan no es volia rendir i Khayrakhan fou torturat a la vista de la ciutat per ni aix va cedir i Zangi es va haver de retirar. Els fills de Khayrakhan foren reconeguts sobirans i Khumartash va exercir la regncia.

Al cap d'uns anys va tornar Zangi. Khumartashh va demanar ajut a l'emir de Damasc Shihab al-Din Mahmud, i els fills de Khayrakhan van cedir la ciutat a Damasc el desembre del 1135. Yusuf ben Firuz en fou nomenat governador.

El 1137 Zangi va tornar a atacar. La ciutat fou defensada per Muin al-Din Anar. El 1138 hi va tornar un altre cop. Finalment Damasc i Mosul (Zangides) van fer les paus i l'emir de Damasc es va casar amb una filla de Zangi i aquest es va casar amb Safwar ak-mulk, mare de l'emir de Damasc que li aportava en dot la ciutat d'Homs. Muin al-Din Anar va rebre el govern de Barin, Lakmah Hisn al-Sharki i el 1140, a la mort de Zangi, va intentar recuperar Homs i les seves dependncies de Rahba (al Eufrates) i Tadmur. 

El 1149 Nur al-Din va ocupar la ciutat i el 1153 va bloquejar Damasc que va ocupar poc temps desprs (25 d'abril de 1154). Llavors va donar Homs a Mudjir al-Din Abak, l'emir derrotat, que no hi va restar molt de temps.

El 1170 va patir un fort terratrmol.

El 1164 la ciutat fou donada en ikta (feu) per Nur al-Din al amir isfahsalar Asad al-Din Shirkuh, junt amb Rahba i Tadmur, i aix fou l'origen de la dinastia Asadita. Shirkuh va morir el 1169 i el va succeir el seu fill Nasir al-Din Muhammad, per Nur al-Din no va tardar a prendre-li la ciutat.

El 1175 Salah al-Din al-Ayyub va conquerir Homs i Hamah que va entregar el 1179 a son cos Nur al-Din Muhammad, l'emir asadita. El 1186 Al-Malik al-Mudjahid Asad al-Din Shirkuh va succeir al seu pare com emir. El 1205 va combatre contra els cavallers hospitalaris del Hisn al-Akrad (Krak dels Cavallers). El 1207 en les lluites contra els croats va demanar ajut al prncep aibida d'Alep Al-Malik al-Zahir Ghazi. El 1208 el control de Homs fou assumit per Malik al-Mansur Ibrahim que va rebutjar els atacs croats.

El 1226 Malik al-Mansur es va declarar a favor de Al-Malik al-Ashraf d'Alep, per la qual cosa Muazzam Isa de Damasc va atacar la ciutat.
El 1242 Malik al-Mansur va derrotar els Khwarizmians i va morir el 1244 succeint-lo el seu fill Al-Ashraf Musa. El 1248 la ciutat fou ocupada per l'aibida d'Alep Al-Malik al-Nasir i va interrompre la dinastia asadida.

El 1260 els mongols es van presentar davant Homs i la van ocupar. La ciutat fou llavors tornada a Musa que va combatre amb Hulagu a Ayn Djalut (setembre del 1260). Desprs de la derrota Musa va obtenir laman i va poder conservar Homs. Va derrotar a un exrcit mongol vers el 1261, amb ajut de Hamah. Baybars d'Egipte des del 1261, va vetllar perqu la ciutat ests en estat de defensa per un eventual retorn dels mongols. Musa va morir el 1262 i amb ell va acabar la dinastia i des de llavors la ciutat fou governada per un delegat de Hamah o de Damasc.

El 1281 els mongols foren derrotats prop d'Homs per Kalawun. El desembre de 1299 els mamelucs foren derrotats a Homs pel mongol Ghazan per desprs va sortir del pas.

El 1400 Tamerl, desprs d'ocupar Alep i Hamah va entrar a Homs i desprs va marxar cap a Damasc.

El 1510 la ciutat fou amenaada per la poderosa tribu beduna dels Al-Fadl ben Nuayr per foren rebutjats per Sibau, governador de Damasc.

El 1516 va passar a sobirania otomana i Homs fou un dels cinc liwas dependents de Tarabulus. El 1520 el governador de Damasc Djanbird es va proclamar independent i es va apoderar Tarabulus, Homs i Hamah. El mukaddam Ibn al-Harfush fou nomenat governador de Homs, per la revolta no va prosperar i Homs va restar otomana fins al 1831, en qu va caure en poder d'aventurers i fou ocupada per Ibrahim Pasha que fins el 1840 va representar el poder de Muhammad Ali d'Egipte a Sria. El 1840 la ciutat es va revoltar contra els egipcis per l'aixecament fou reprimit en sang. Desprs va retornar als otomans que la van mantenir fins el final de la I Guerra Mundial.

Desprs de la guerra va pertnyer al regne de Sria, al mandat francs i a la Sria independent a la que pertany actualment.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54648" title="Lax'n'Busto" nonfiltered="1456" processed="1453" dbindex="21603">

Lax'n'Busto s un grup musical de pop-rock en catal que es form l any 1986 a El Vendrell.

Cronologia.
 El 1989 van treure a la venda el seu primer disc: Vas de punt... o qu!!!.
 El 1991, el seu segon disc, "Lax'n'Busto" i el seu single fou Miami Beach.
 El 1992 va comenar amb la reedici del disc Vas de punt... o qu!!! sense la can Carme Flavi!, perqu va ser prohibida, ja que segons Carme Flavi atemptava contra la seva persona.
 El 1993 treuen  Qui ets tu?, que ser el seu tercer treball, en pocs dies venen 20.000 cpies.
 El 1995, el seu cinqu disc: La caixa que puja i baixa per la seva gira comenar un any ms tard.
 El 1996 enregistren el seu disc A l'auditori. Aquest mateix any canvien de mnager.
 El 1998, surt el disc nmero set, titulat: S.
 El 2000, treuen un nou disc titulat Llena't.
 L'any 2000 els Lax'n'Busto van tenir ms de 50 concerts.
 El 2002, va ser la gira ms esperada per tots els fans dels Lax'n'Busto, Elctric Tour.
 El 2004, gira d'enregistrament de lAmb tu.
 El 2005, gira Amb tu, 48 concerts.
 El 2006, gira Lax'n'busto en concert, 42 concerts.
 El 20 d'octubre de 2006, darrer concert de la gira on en Pemi Fortuny anuncia, via el frum de LNB, que abandona el grup. Entre les seves raons, destaca dedicar temps a aquelles persones que no han tingut la sort a la vida que ha tingut ell mateix. Se'n va a viure a Sierra Leona i participa en diverses iniciatives solidries.
 El 20 d'octubre de 2006 anuncien la incorporaci d'en Salva Racero com a cantant  i que se'n van a Califrnia a enregistrar el nou disc de la m de Sylvia Massy.
 El 19 de mar de 2007 surt a la venda Relax enregistrat del 15 de gener al 15 de febrer a Weed, als Radiostar Studios de la Sylvia Massy.
 El 27 d'Octubre de 2008 surt a la venda ; enregistrat als estudis La Casamurada entre els mesos d'agost i setembre d'aquest mateix any. La productora ha estat Sylvia Massy i el tcnic Mike Phillips.

Discografia.
 Vas de punt... o qu!!! (1989);
 Lax'n'Busto (1991). DiscMedi;
 Qui ets tu? (1993). DiscMedi;
 La caixa que puja i baixa (1995). DiscMedi;
 A l'auditori (1996). DiscMedi;
 S (1998). DiscMedi;
 Llena't (2000). DiscMedi;
 Morfina (2003). Msica Global (segell propi);
 Amb tu en directe (2004). Msica Global (segell propi);
 Relax (2007). Msica Global (segell propi);
  (2008). Msica Global (segell propi);

Components.
 Jimmy Piol Mercader: bateria i cors.
Va nixer al Vendrell el 20 de juliol de 1971.
 Jess Rovira Costas: baix i cors.
Va nixer al Vendrell el 24 de maig de 1968.
 Pemi Rovirosa Morgades guitarra i cors.
Va nixer al Vendrell el 5 de juny de 1969.
 Cristian G. Montenegro: guitarra.
Va nixer a Vilafranca del Peneds, el 15 d'octubre del 1970.
 Eduard Font: teclista.
Va nixer a Torroella de Montgr l'11 de novembre del 1975.
Abans havia estat amb Sopa de Cabra i Glaucs.
 Salva Racero Alberch: veu des de l'octubre 2006.
Va nixer a Manresa el 8 d'agost del 1976.

 Ex-components .
 Pemi Fortuny Soler: veu i guitarrista del grup.
Va nixer al Vendrell el 16 de setembre de 1965, abandona el grup el 20 d'octubre de 2006.

Collaboradors (del disc MORFINA). 
 Jofre Bardag va cantar amb el grup i va collaborar en la producci de les veus.
 Eduard Font va tocar els teclats en la majoria de les canons (en els crdits del CD les veureu detallades);
 ngel Valent va tocar la 2 bateria a  s per tu  i  Com jo .
 Xavi Lloses va tocar el Fender Rhodes a  Vas tot sol .
 Pere Bardag va fer l'arranjament i va tocar el viol i viola de  Fum .

Referncies.


Enllaos externs.
 Web Oficial;
 Diari de gravaci (blog oficial);
 Lletres de Lax'n'Busto a KumbaWorld;
 Ritmes.net;
 Ritmes.cat;
 Botiboti.org;
 Facebook;
 Fotolog;
 Myspace;
 Youtube;

 Votaci sobre quin es el millor disc dels Lax'n'Busto;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54655" title="Blackfoot" nonfiltered="1457" processed="1454" dbindex="21605">

Els Blackfoot eren una confederaci de tribus de parla algonquina, anomenats pels anglesos Blackfoot perqu duien els mocasins negres, per que s'anomenaven ells mateixos Niitsitapii (el poble autntic). Comprenien tres tribus: 

 Siksika o tamb Sitsekay o Satsikaa, "gent dels peus negres".
 Kainah o Blood que vol dir "molts cabdills", tamb Kana o Kena;
 Piegen que vol dir pobrament vestit, o tamb Pikuni, Jiegan o Picancoux. Se sotsdividien en Piegan del Nord o Aapatohsipiikanii i Piegan del Sud Aamsskaapipiikanii.

La confederaci extenia el seu protectorat a  altres tribus com els sarsi o atsina.

 Localitzaci geogrfica .

Ocupaven la lnia que va a l Est d Edmonton fins Battlefort, al Sud fins al Missouri (Montana) i les Rocalloses (Glacier park), en un rectangle de 650 per 560 kilmetres, s a dir, la major part de les planures i valls del Saskatchewan, Winnipeg i alt Missosuri.  Pel que fa als membres de la confederaci, restaven distributs aix:
 Els Siskira al Nord, als marges del Saskatchewan vora Edmonton;
 Els Kainah  al voltant del llac Calgary.
 Els Piegan, ms meridionals, a Montana.
Actualment estan dividits en dos grups: els piegan del sud, que viuen a la Reserva Blackfoot de Montana (EUA), i la resta, que viuen a les reserven Peigan i Blood (aquesta, de 136.760 acres), vora Lethbridge, i a la Blackfoot, vora Calgary, a Alberta (Canad)

 Demografia .

El 1780 eren potser uns 15.000 individus.  Cap el 1830 havien augmentat a 30.000, la ms poderosa de la zona, per una epidmia de verola els redu a 10.000 el 1840.  El 1960 hi havia 4.850 piegan a Montana (5.164 segons altres fonts, i noms el 20 % eren purs) i 2.600 blackfoot a Alberta.  Cap el 1985 hi havia 8.500 a Montana i 6.500 a Alberta, un total de 15.000 individus, dels quals, per, noms 9.000 parlava la seva llengua.

Segons dades de la BIA del 1995, a la reserva Blackfoot de Montana hi viuen 8.208 individus, per al rol tribal hi ha apuntats 14.630 individus. Segons el cens dels EUA del 2000, hi ha 27.104 blackfeet purs, 4.358 barrejats amb altres tribus, 41.389 blackfoot amb altres races i 12.839 blackfoot barrejats amb altres tribus i altres races. En total, 85.750 individus. Pel que fa al Canad, el 2000 hi havia censats 9.645 a la reserva Blood (Saskatchewan), 5.844 a la reserva Siksikan (Saskatchewan) i 3.354 a la reserva Piikani (Alberta).

 Costums .

Vivien en comunitat amb els sarsi i els atsina. Eren coneguts per llur fortalesa, i el seu poder militar aera el ms agressiu de les planries del Noroest. Posseen grans manades de cavalls, i la seva religi, barreja de supersticions i rites mgics, constitua un important factor d aglutinaci tribal.  Les ms importants d elles giraven al voltant del bis, al qual anomenaven Estipah-Sikikini-Kots ( Quan es va aixafar el cap ) i sobre el qual existia una rica mitologia (creien que apareixia quan invocaven els esperits del vent, la muntanya i del corb, al qual consideraven l au perfecta), igual com sobre el cavall, anomenat per ells Pono-Kamita (antlop-gos).



Segons la seva mitologia, sn descendents dels set fills que van tenir el matrimoni format pel sol i la lluna.  La lluna, desprs, es va fer amant de l home-escur i fou morta pels seus fills.

Vivien en tipis de pell de bis, guarnits de manera molt barroca. Cada tribu de la confederaci es dividia en nombroses bandes de cacera sense xefatura hereditria, amb un o dos cabdills sense gaire poder efectiu.  Com els altres tribus de les planures, tenien societats guerreres com els Gossos Valents, dels Bfals, de les Banyes i els Kisapa (pls recollits) encarregats de danses.  Se separaven entre octubre i novembre per a hivernar a les valls dels rius ms protegits, i a l agost es reunien en un gran campament per a secar pemmican i ballar la dansa del sol.  Molts individus es preparaven amulets de medicina propis, amb els quals creien que obtindrien victries en la guerra i en la cacera, aix com a protecci contra la tristesa i la dissort 

 Histria .

Segurament emigraren cap a l Oest procedents dels Grans Llacs, com tamb ho feren xeienne i arapaho, a peu amb travois tirats per gossos, en els quals duien llurs bns.  A comenaments del segle XVIII eren caadors de bfals que ocupaven la vall del Saskatchewan, 400 milles a l est de les Rocalloses.  Cap el 1750, segons els testimonis dels pocs comerciants que els visitaren, adquiriren cavalls, i cap el 1770 armes de foc merc els traficants de la Hudson Bay Company, i s expandiren cap a l Oest i Sud fins a Montana i l alt Missouri tot atacant les  tribus venes.  Tamb afirmen que tenien el costum que el cabdill monts sobre una mula blanca.
El 1787 foren visitats pel diplomtic britnic David Thompson, qui comerci amb el cabdill piegan Saukamapee. Ja aleshores tenien una mena de protectorat sobre els sarsi, atsina i part dels arapaho. Tanmateix, el 1803 els piegan atacaren els nordamericans Lewis i Clark quan intentaven visitar-los.

Des del 1806, i durant un quart de segle, varen impedir la rapinya dels comerciants i l entrada de caadors furtius blancs de pells de castor al seu territori. Alhora, tamb lluitaven contra llurs vens teton, cree, atsina, xoixons, assiniboine, chippewa i xeiennes, capturant-los cavalls i cabelleres.  El 1808 tamb foren visitats pels comerciants John Coltre i John Potts, per no aconseguiren cap avantatge comercial. El 1822 la Missouri Fur Company intent entrar a la zona, per foren atacats. En canvi, el 1830 el prncep Arthur Philippe Maximilian von Wied els visit i fou molt ben rebut.  Ms tard, entre el 1832 i el 1840 foren visitats per George Catlin, qui els va dibuixar i descriure llurs costums.  De fet, fins el 1820 els blancs no aconseguiren entrar a llur territori, ja que mataven els mercaders i els prenien la mercaderia per vendre-la al Canad.

El 1836 van patir una epidmia de verola que els redu en dues terceres parts, per tot i aix eren fora temuts, i fins el 1850 dominaren el territori entre les Rocalloses i el Missouri.  El 1846 Alexander Culbertson fundaria Fort Benton entre el riu Marias i el Mississippi, per tal de comerciar amb pells de bis, per el 1873 l assaltaren i el destruiren.  Patiren noves epidmies el 1845 i el 1847, alhora que els canadencs els venien whisky i els incitaven a robar cavalls i a prostituir les dones per obtenir diners per a l alcohol, cosa que els degrad moralment fora.  El 1855 els EUA els van imposar el tractat de Lame Bull, pel qual feien amb llurs vens a canvi de 2.000 $ a l any en serveis i estris per tal que es dediquessin a l agricultura, per no ho van fer.  Fins el 1886 van atacar crows, assiniboines, kutenais, kalispell i flathead per tal de robar-los cavalls.



El 1860 els kainah van marxar cap al Canad amb el seu cabdill Crowfoot (1830-1890). El 1877 ell i Red Crow signaren un acord amb el govern britnic per tal d establir una reserva a la colnia d Alberta, on s el seu territori originari.  D aquesta manera, quan esclat la gran revolta ndia del 1885, ells no la van secundar i foren lleials a la Gran Bretanya. Tot i aix, es produren alguns conflictes quan el xam blood Si k-okskitsis/Charcoal (1856-1897) fou empresonat un any per matar el timonell encadenat d un vaixell, i desprs quan el 1897 mat la seva esposa per infidel i un policia muntada que el perseguia perqu fos el seu missatger davant els esperits, fou condemnat a mort i executat. Els que continuaren als EUA van fer tractats amb el govern federal el 1865. Per el 1868 els colons de Montana decidiren atacar-los per tal de robar-los el ramat i les terres. 

L nic incident armat que van tenir amb l exrcit dels EUA, per, fou l anomenada Guerra Piegan, amb l nica batalla del 6 de gener del 1870 quan el coronel E.M. Baker provoc una matana de piegans a Riu Marias (Montana), amb 173 morts (d ells 90 dones i 50 nens), la majoria d ells malalts de verola (aquell any patiren una nova epidmia). Noms sobrevisqueren 46 de la matana, i el fet es va mantenir en secret per les autoritats.

Aix i la reducci dels bfals provoc epidmies de fam entre els piegan de Montana el 1875. Quan el bfal fou exterminat cap el 1880 pels caadors contractats pel govern nordameric, una quarta part dels piegan (uns 600 individus) va morir de fam i fred l hivern del 1883-1884.  Desprs d aix, es van dedicar a l agricultura. Pel tractat del 1888 se ls impos la General Allotment Act del 1887, pel qual obtingueren la seva reserva, que havia de ser trencada en parceles individuals, per no s arrib a complir.

El 1896 se ls impos un altre tractat pel qual es fixaren les fronteres definitives de la reserva. I el 1907, per la Blackfeet Allotment Act, trencaren la reserva tribal en petites unitats. Aix facilitaria que dels 800.000 acres inicials, cap el 1930 noms uns 210.000 pertanyien a membres de la tribu. El 1916 els piegan de Montana van enviar una delegaci a Washington encapalada per Wolf Plume, Sing of Bird i Curly Bear per tal de denunciar les condicions miserables en qu vivien: el 64,3 % tenia tracoma i el 30 % tuberculosi, i l alcoholisme feia estralls.  Alhora, entre el 1900 i el 1920 els d Alberta es van veure obligats a vendre una quarta part de la reserva al govern canadenc.  I mentre que els de Montana obtindrien la ciutadania nord-americana el 1924, els del Canad no obtindrien la ciutadania canadenca fins el 1966.

El 1966 el president de la Reserva Blackfoot de Montana, Earl Old Person, denunci l Omnibus Bill i la poltica de Termination com a un intent d extermini.
El 1980 es descobr petroli a la reserva de Montana, per les companyies noms els paguen 2 $ per barril, quan l OPEP en paga 40 $.  Pel que fa  als d Alberta, la Universitat de Lethbridge va elaborar un diccionari blackfeet el 1989 i una gramtica el 1991 per tal que puguin aprendre llur llengua a l escola.


 Llista de blackfoot .

 Crowfoot;
 Two Guns White Calf;
 Mountain Chief;
 Bear Bull;
 Mike Mountain Horse;
 Earl Old Person;
 Elouise Cobell;
 James Welch;
 Beverly Hungry Wolf;
 Steve Reevis;

 Bibliografia .
 JENSEN LACEY, Theresa (1989)  The Blackfeet  Frank W. Porter III General Editor,  Chelsea House, New York.
 BROWN, Dee (1970) Enterrad mi corazn en Wounded Knee Bruguera, Barcelona.
 WISSLER, Clark (1993) Los indios de Estados Unidos de America,  Paids Studio, n 104  Barcelona.
 MARIENSTRAS, Elise (1982)  La resistencia india en los EEUU Siglo XXI, Madrid;
 ENCICLOPAEDIA BRITANNICA,  Ed. E.B. Inc, 1970;
 THE NEW ENCICLOPAEDIA BRITANNICA-Micropaedia;
 ENCICLOPAEDIA AMERICANA, Grooler Inc, Danbury Corn, 1983;

Enllaos externs.
Blackfoot Country - Pgina oficial dels Blackfoot.;
Introducci a l'assaig fotogrfic 'Nitsitapiisinni: Our Way of Life' exhibici;
Descripci de les tribus Blackfoot;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54662" title="BLOOD" nonfiltered="1458" processed="1455" dbindex="21606">

BLOOD s una banda originria d'Osaka (Jap) formada a principis del 2002.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54666" title="Brams" nonfiltered="1459" processed="1456" dbindex="21607">

Brams va ser un grup de msica en actiu entre 1990 i 2005, marcat pel comproms  nacional i social de les seves lletres, que s'encabia dins del moviment de rock Catal.

Histria.
L'any 1990 en Sergi Valero, en Francesc Ribera i en Josep Maria Gmez van idear el grup i poc desprs s'hi van afegir en Toni Romero, l'August Gendrau i en Francesc Xavier Martnez que tocaven junts en un grup de Berga i en Jordi Castilla.

Van comenar fent un concert a Cercs (el Bergued), i desprs d'altres concerts per la comarca, l'any 1991 van fer la seva primera actuaci a Barcelona, a les Cotxeres de Sants.

A principis de 1992 van treure el seu primer disc Amb el Rock a la faixa, produt per Reyes Torino, que tamb els va fer de productor en els segents treballs: Segona Assemblea (1993) i La diplomcia de la rebellia (1994). En aquest darrer disc van tenir la collaboraci del grup basc Negu Gorriak.

L'any 1995 editen el seu quart treball Cal seguir lluitant, on hi ha un salt qualitatiu en l'aspecte musical. 

El 1997 treuen el seu primer disc en directe Brams al Liceu que va ser gravat a la sala "La Capsa" d'El Prat de Llobregat.

Del viatge a Nicaragua d'alguns membres del grup en un  en surt el seu sis disc Nena de Nicaragua (1998).   

El seu set disc Tot s possible (1999) va significar una altra millora tant a les lletres com en la msica del grup, desprs d'un canvi de discogrfica i de producci.

L'any 2001 treuen Aldea Global Thematic Park, on continuen amb la seva incisiva crtica poltica i social.

El 2003 apareix el seu darrer disc en estudi Energia, un treball on traspua molt d'optimisme.

Semprems (2005) va ser el seu disc de comiat, gravat en directe en el seu darrer concert, a Berga. El concert de comiat va reunir vora 10.000 seguidors del grup. El seu ltim treball es va presentar amb un doble CD amb les ms de dues hores de concert i la gravaci en DVD.
 
Discografia.
 Amb el rock a la faixa (1992);
 Ni un pas enrere (1993);
 La diplomcia de la rebellia (1994);
 Cal seguir lluitant (1995);
 Al Liceu (1997) (en directe);
 Nena de Nicaragua (1998);
 Tot s possible (1999);
 Aldea Global Thematic Park (2001);
 Energia (2003);
 Semprems (2005);

Altres projectes.
A part dels Brams, en Francesc Ribera "Titot" i en David Rosell participen en el grup de folc-rock Mesclat, juntament amb Joan Reig d'Els Pets, Carles Belda de Pomada, i d'altres; i a l'hora tamb formen el duo Titot i David Rosell.

En Francesc Ribera "Titot" va formar part d'un altre projecte anomenat Dijous paella, amb msiques d'aire rumber.

En David Rosell per la seva banda s el cantant i guitarrista del grup Dept..

L'any 2006 en Francesc Ribera "Titot", juntament amb en Xevi Vila "Xef", en Sergi Beringues i altres incorporacions, engeguen un nou projecte musical amb el nom d'Aramateix.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54667" title="Ardzruni" nonfiltered="1460" processed="1457" dbindex="21608">
Els Ardzruni o Artzruni foren una famlia armnia que va governar diversos territoris, i principalment des el segle VIII el Vaspurakan, on van assolir el ttol reial. Duien el ttol hereditari d'Ardzuvuni, equivalent a porta-ligues.

El seu ancestre llegendari fou Sanasar. Els prnceps Ardzruni eren els encarregats de portar les insgnies reials al regne d'Armnia

Desprs del 340 Zora Reshtuni, en protesta pel tracte que el rei donava a l esglsia, es va revoltar contra Tigranes VII d'Armnia. Els Ardzruni, dirigits per Vash, es van unir a la revolta. Tigranes va atacar a Zora al Timoriq (provncia de Kordjaiq o Gordiene) i aquest, abandonat per els seus soldats, es va rendir. Tigranes va ordenar l extermini de las famlies Reshtuni i Ardzruni dels que nomes es van salvar dos membres, Tadjat Reshtuni (nebot de Zora) i Shavasp Ardzruni, que foren protegits per Vardan i Vasak Mamikonian.

Vers el 368 Merujan Ardzruni (junt amb Vahan Mamikonian) va passar a Prsia amb Shapur II (310-379). El 363 la traci de Merujan Ardzruni, que va guiar als perses cap Armnia, els va permetre atacar pel sud per Altzniq i Dzophq, i van saquejar les tombes reials i van ocupar Tigranocerta. Merujan fou governador d'Armnia del 368 al 369. Segons Moiss de Khoren, Sembat Bagratuni, lloctinent de Mushel Mamikonian el cap nacional, va fer presoner a Merujan Ardzruni i el va castigar posant-li una corona de ferro ardent al cap que el va matar, per segons Fauste de Bizanci, Merujan es va penedir abans de la batalla i va retornar al camp armeni, i no va morir fins fora desprs. 

El 482 els Ardzruni, desprs de vacillacions, van entrar a la rebelli nacional.

Vers el 596 el nakharar Vardan Ardzruni, i molts altres, foren cridats a la cort del rei persa. Aquests nakharars van ajudar al rei a combatre al seu oncle rebel Vishtahm, que fou derrotat en una batalla prop de Rayy. Vers el 598 Varazshapuh Ardzruni tamb combatia pel rei persa.

En la guerra entre Prsia i Bizanci, els perses van fer presoner al nakharar Vasak Ardzruni, que havia pres partit pels bizantins, i que fou crucificat a la ciutat de Cesarea de Capadcia (611) que desprs fou evacuada a l arribada d'un exercit grec.

El 656 els Ardzruni que havien estat lleials als rabs en la lluita contra els bizantins, van veure incrementat el seu patrimoni, i els abans poderosos Reshtuni van perdre el Bznuniq i van quedar com a vassalls dels Ardzruni.

El 705 el Califa va decidir eliminar als nakharars i entre els assassinats hi havia Grigor i Kurion Ardzruni. Els seus fills foren portats a Damasc per ser educats sota la fe musulmana (706).

Vers el 752 el governador rab, Al-Mansur, que era germ del califa, va donar las possessions dels bagrtides al Vaspurakan als Ardzruni, que ja hi tenien possessions, i que des llavors hi van exercir l hegemonia. 

El 773 els Amatuni i els Teruni van esdevenir els seus vassalls.

Per l'historia posterior, vegeu Vaspurakan.

 Llista de nakharars ardzruni .

Vatsh, vers 320-345 ;
domini de la corona vers 345-355;
Shavasp (fill de Vatsh), vers 355-360 ;
Merujan (fill), vers 355-369 o 371;
Babken o Babik (fill), vers 369 o 371-410;
Vasak, vers 390 ;
Alan (fill) ? ;
Vatsh (fill), vers 410-430 ;
Mershapuh (fill), vers 430-460 ;
Shavasp, vers el 415 ;
Vatsh, vers el 428 spandarat vers el 428 ;
Nershapuh, vers 440 ;
Shavasp,  vers 450 ;
Arshavir,  vers 450 ;
Merujan, vers 451 ;
Khoren, vers 451 ;
Apersam, vers 451 ;
Shengin, vers 451 ;
Barkev, vers 451 ;
Tadjat, vers 451 ;
Iashkur, vers 483 ;
Sahak, vers 485 ;
Desconeguts vers 500-596;
Vardan, vers 596 ;
Varashapuh, vers 598 ;
Vasak, mort el 611;
Desconeguts vers 600-680;
Grigor, vers 680-705;
Korion, mort el 705;
Vahan (fill de Grigor) vers 705-742 ;
Sahak (fill) 742-768 ;
Hamazasp (germ) vers 754-768;
Hamazasp (fill de Sahak) 768-786 ;
Gagik (germ de Sahak i Hamazasp) 768-?
Hamazasp (fill), vers 771-778 (sol 772-773);
Sahak (germ), vers el 771-772 i 773-778 (mort 778) ;
Merujan (germ) vers 773-778, sol 778-785;
vacant 785-788 ;
Diversos prnceps 788-826;
Ashot (fill d'Hamazasp) vers 826-852 i 859-875 ;
Gurgen (germ) 852-853;
Vasak Kovaker (fill) 854  ;
Gurgen Apupelsh (fill d'Ashot) 854-857 ;
Grigor Derenik (germ) 857-859 ;
Ashot (restaurat) 859-875;
Grigor Derenik (segona vegada) 875-885 ;
Sargis-Ashot (fill) 885-904 ;
Gagik Abu Morvan, regent i usurpador  885-897 ;
Gagik (germ de Sargis Ashot) 904-936, rei des el 908 ;
Gurgen (germ) 904-916 ;
Ashot-Derenik (fill de Gagik) 936-953 ;
Hamazasp-Abusahl (germ) 953-972 ;
Ashot-Sahak (fill) 972-983 ;
Senaquerim (fill) 983-1028 (rei a Sebaste 1022-1026) ;
Gurgen-Kashik (germ) (de Mardastan i Antzevatsiq 963-997) ;
Atom (fill) (al Antzevasiq del 997 fins al menys fins el 1023);
Nicfor Komnin (regent al Vaspurakan 1022-1027) ;
David (fill de Senaquerim) 1026-1065 ;
Atom (fill) 1065-1081;
Abusahl (germ) 1065-1081;
Ocupaci bizantina 1081-1083 ;
Ocupaci seljcida 1083;

Branca d'ishkhans a Karin i Sasun .

Desconeguts 1021-1160 ;
Qurd vers 1160-1190 ;
Sadun vers 1190-1210 ;
Sherbaruk vers 1210-1230 ;
Sadun vers 1230-1260 ;
Ocupaci dels mongols 1260;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54670" title="Bergens Tidende" nonfiltered="1461" processed="1458" dbindex="21610">

Bergens Tidende ( Els temps de Bergen  en noruec) s un diari publicat a la ciutat de Bergen, Noruega. Amb una tirada de 88.867 exemplars s llegit diriament per ms de 250.000 persones. s el diari de ms difusi de tot el comtat de Hordaland.

El Bergens Tidende dna llibertat als seus periodistes per escriure en la versi del noruec que prefereixin. Tanmateix, hi ha l'acrd tcit de publicar els assumptes relatius a Bergen en bokml i els referents als municipis de predomini de nynorsk o els comtats de Hordaland i Sogn og Fjordane (on tamb s molt llegit), en nynorsk.

El diari fou fundat per Johan Wilhelm Eide i aparegu publicat per primera vegada el 2 de gener de 1868. s doncs un dels diaris ms antics de Noruega. 

Einar Hlien n's el director (2004).

 Enllaos externs .
Bergens Tidene amb informaci corporativa en catal;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54671" title="Gordiene" nonfiltered="1462" processed="1459" dbindex="21611">
Gordiene (Kordjaiq) fou una regi o provncia d'Armnia durant el perode clssic. Estava situada al sud del pas. Limitava al est amb la provncia anomenada Parskahaiq o Armnia persa (regi del oest del Llac Urmia), al nord amb l'Albag i l'Antzevatsiq (del Vaspurakan), i amb la provncia de Mokq; al oest amb l'Arzanene; i al sud amb l'Adiabene.

Les principals ciutats eren Teman i Phinik i la fortalesa mes coneguda la d'Agarak o Tshauk.

Estava formada pels segents districtes:

Korduq (Korduene);
Kordiq Nerkin;
Kordiq Verin;
Kordiq Mijin;
Tshauk;
Aitvanq;
Vorsirank o Orsirank;
Aigarq;
Motolanq ;
Kartuniq;
Petit Albag (tot i que geogrficament feia part de la Gordiene el districte era incls al Vaspurakan);

Vers el 2000 aC els assiris ja esmenten un pas anomenat Kardaka als sud-est del llac Van. Tiglatfalasar va combatre a un poble anomenat Kurti. Els pobles muntanyesos de la zona es van sotmetre als medes. Els Carducs de Xenofont se situen en el mateix mbit geogrfic, ja sota domini dels perses aquemnides. La regi fou conquerida per Alexandre el gran i esdevingu una satrapia selucida. Vers el 120 aC va passar als parts i fou seu d'un regne que desprs del 85 aC va caure en poder de Tigranes II d'Armnia. Desprs del 68 aC va oscillar entre els parts i Roma. A partir del 224 els sassnides es van apoderar del Imperi part i Gordiene va quedar com un principat del regne d'Armnia, sotms sovint a Prsia i Roma fins que el 387 va quedar dins la Persarmnia. Els prnceps de Gordiene van seguir en possessi del pas al menys fins la conquesta turca al segle XI.

Godesho era bdeashkh de la regi vers el 445 i el segueix Khoren. Gadish i un altra Khoren van participar a la rebelli del 451. Desprs de la lluita, apareix com a nakharar Gardshuil vers el 480. Atat era nakharar vers el 590 i Teodor vers el 605. El 640 la regi era governada per Vahan.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54672" title="Bear Bull" nonfiltered="1463" processed="1460" dbindex="21612">
Bear Bull o Kyaiyi-stamik (1859-?) fou un membre de la tribu blackfoot i un dels seus guerrers ms destacats, que va lluitar contra els xeiennes i fou molt assotat per la verola i malalties; fotografiat per Curtis el 1926.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54673" title="Korduq" nonfiltered="1464" processed="1461" dbindex="21613">
Korduq o Korduene fou un districte d'Armnia a la part occidental de la provncia de Kordjaiq (Gordiene). Limitava a l'oest amb l'Arzanene, al nord amb la provncia de Mokq; a l'est amb els districtes de Kordiq dins la provncia de Kordjiq; i al sud amb la regi de les fonts del Khabur.

Les ciutats del districte eren Teman i Phinik.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54678" title="Goltn" nonfiltered="1465" processed="1462" dbindex="21615">
Goltn (o Golten o Goghtn) fou una regi i emirat d'Armnia.

El districte o regi de Goltn se situa al sud-est de Nakhichevan. La seva capital es Ordubad o Orduad, a la riba del riu Araxes. Limita al oest amb el Nakhichevan; al nord amb el Yerndjaq o Erndjaq i el Dzorq; al est amb el Areviq; i al sud amb l'Araxes que el separava del Mardpetakan (regi oriental del Vaspurakan).

Alguns prnceps armenis de Goltn son esmentats des el segle V en endavant. El primer fou Shabit vers el 400; Vram governava la regi vers el 595. El darrer prncep armeni fou Vahan vers el 705.

Des del 640 al 646 els rabs van enviar cada any una expedici a Armnia i el primer districte envat fou Goltn el 640. Els prnceps locals van romandre al poder durant la primera part del perode musulm. El 705 el prncep fou assassinat i el seu fill Vardan o Vahan enviat a Damasc el 706 per ser educat com a musulm. Uns anys desprs Vardan o Vahan de Goltn, havia tornat als seus dominis i havia abjurat i retornat al cristianisme, per el 737 fou arrestat i enviat a Sria on se l va executar. Desprs d'aquesta poca el territori va pertnyer als bagrtides fins que fou poblat de musulmans.

Vers el 920 Sunbuk, lloctinent del sadjida Yusuf al-Sadj, presoner del califa, va establir un emir a Goltn, que al desaparixer els sadjides va esdevenir independent (vers 937).

Vers el 937 hi va haver una darrera incursi sadjida a Armnia (el darrer emir Abul Musafir Fath ben Muhammad Afshin va morir el 929, i l incursi la va haver de dirigir un dels lloctinents sadjides que es va dirigir al districte de Golten o Goltn, i que va arribar fins a Dwin i va demanar el tribut a la provncia del Airarat i al districte d Aragadzotn, territoris reials. 

Vers el 982 o 983 Mushel rei de Kars es va aliar al musafrida Abul Haidja ben al-Rawwad,  (Abelhadj), emir de Dwin i Arran. Aquest va atacar l'emir de Goltn (o Ordubad), Abu Dulaf Shaybani, que el va derrotar, prenent-li les seves possessions armnies, principalment Dwin. El rei de Vaspurakan es va oposar amb les seves forces dirigides pel prncep Abel Kharib, el prncep Grigor i el marzban Tigranes, que es van estacionar al Djuash, al sud del Araxes en front a Goltn, on foren sorpresos pel shaybnida, quedant assetjats a la propera fortalesa de Bakear. Van negociar i van obtenir la sortida lliure sense armes, essent massacrats al creuar les portes, i els tres caps mantinguts presoners per ser alliberats desprs contra un fort rescat (vers 983 o 984). Vers el 987 l emir Rawwdida Abul Haidja va derrotar per fi al seu enemic l emir Abu Dulaf de Goltn (est de Nakhichevan) i va seguir fins a Dwin, ciutat que se li va sotmetre.

El 988 l emir d Her fou assassinat quant travessava de viatge el Vaspurakan, segons els historiadors armenis perqu havia segrestat dos infants cristians. El pare del emir assassinat va cridar a Abul Haidja (al que va oferir cedir l emirat) i el rawwdida va tornar al Vaspurakan on ara regnava Gurgen-Khatshik, per va morir durant la invasi. El va succeir el seu fill Mamlan ben Abul Haidja, per Abu Dulaf de Goltn, el seu vell rival, va aprofitar per recuperar Dwin.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54687" title="Pon I d'Empries" nonfiltered="1466" processed="1463" dbindex="21618">
Pon I d'Empries ( v 990 - 1078), comte d'Empries (1040-1078).

Orgens familiars.

Fill d'Hug I d'Empries i de Guisla de Besiers, heret el comtat d'Empries a la mort del seu pare l'any 1040.

Vida poltica.

Fou l'iniciador de la construcci de la seu de Castell d'Empries, a la consagraci de la qual van ser-hi presents els comtes de Barcelona i de Besal el 1064.

Va assistir a les reunions de Toluges, els anys 1064-1066, on es va proclamar la pau i treva de Du. El 1067 es feu vassall del comte de Barcelona i l'any segent particip en el concili de Girona, que presid el legat pontifici Hug Cndid.

Npcies i descendents.

Es cas amb Adelaida de Besal, filla del comte de Besal Bernat Tallaferro, amb qui tingu vuit fills:
 Hug II d'Empries (v 1035-1116), comte d'Empries;
 Ermengol d'Empries, senyor de Vilanova;
 Berenguer d'Empries (?-1098), vescomte de Peralada i senyor de Rocabert pel seu matrimoni amb Arsenda de Rocabert.
 Garsenda d'Empries;
 Pere d'Empries, abat del monestir de Sant Pere de Rodes;
 Guisla d'Empries;
 Ermessenda d'Empries, senyora de Beuda i Montagut;
 Ermengarda d'Empries, casada amb Bernat II de Besal;

Pel seu testament s'establ un condomini del comtat entre dos dels seus fills (Hug i Berenguer), els quals per van dividir-se l'herncia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54689" title="Hug II d'Empries" nonfiltered="1467" processed="1464" dbindex="21619">
Hug II d'Empries ( v 1035 - 1116), comte d'Empries (1078-1116).

Orgens familiars.

Fill primer de Pon I d'Empries i d'Adelaida de Besal, succe al seu pare en el comtat d'Empries mentre el seu germ Berenguer d'Empries ho feu en el vescomtat de Peralada.

Vida poltica.

Acord amb Guislabert II de Rossell un conveni de collaboraci mtua contra els enemics comuns, aix com de govern interior.

Va tenir rdues disputes amb l'esglsia. Aix tot i que fu donacions al monestir de Sant Pere de Rodes, va disputar amb els canonges de Girona i amb el bisbe Berenguer Guifr sobre delmes de la parrquia de Santa Maria de Castell.

Viatj fins a Santiago de Compostella i fins a Jerusalem. Fou un dels consellers del comte de Barcelona Ramon Berenguer III en la seva expedici a Mallorca el 1114.

Npcies i descendents.

Es cas amb Sana d'Urgell, filla d'Ermengol IV d'Urgell, i tingueren el futur hereu Pon II d'Empries.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54699" title="Pon II d'Empries" nonfiltered="1468" processed="1465" dbindex="21620">
Pon II d'Empries o Pon Hug I d'Empries ( v 1070 - 1154), comte d'Empries (1116-1154).

Orgens familiars.

Fill d'Hug II d'Empries i de Sana d'Urgell, heret el comtat d'Empries a la mort del seu pare el 1116.

Vida poltica.

El 1121 renov els pactes d'ajuda mtua amb Gausfred III de Rossell, per el comte de Barcelona Ramon Berenguer III l'oblig a trencar-lo i a fer-se vassall seu.

Va tenir moltes rivalitats poltiques amb el seu parent Berenguer Renard de Peralada, i tamb volgu apropiar-se dels delmes i drets dels bisbes de Girona sobre l'esglsia de Castell d'Empries. En aquest perode entr al comtat de Besal i s'apoder de Llers i Navata. El 1128, per, el comte de Barcelona el commin a restituir-ho tot.

El 1130 torn a realitzar un pacte amb Guasfred III, el qual previa la successi mtua en el comtat que rests vacant.

El 1134 particip en les reunions de Pau i treva de Du realitzades a Lleida.

El nou comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV li feu jurar fidelitat de nou el 1138. s probable que viatgs amb aquest fins a Almeria el 1147 i particips en la conquesta de Lleida el 1149.

El 1147 s'enfront a Jofre (I) de Rocabert i a Gausfred III per la possessi del castell de Requesens.

Npcies i descendents.

Del seu matrimoni amb Brunisenda en nasqu el seu hereu, Hug III d'Empries.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54702" title="Hug III d'Empries" nonfiltered="1469" processed="1466" dbindex="21621">
Hug III d'Empries ( ? - 1173), comte d'Empries (1154-1173).

Fil de Pon II d'Empries i de Brunesilda, muller d'aquest. Va succeir el seu pare a la seva mort vers l'any 1154.

Es cas amb Jessiana d'Entena, senyora d'Alcolea de Cinca  amb la qual tingu:
 Pon III d'Empries (v 1135-1200), comte d'Empries;
 Pon Hug d'Entena (?-1175), senyor d'Alcolea de Cinca;
 Brunissenda d'Empries;
 Maria d'Empries, casada amb Jofre II de Rocabert, vescomte de Rocabert;

La mala situaci econmica, ja heretada del temps del seu pare, provoc que empenyors la vila d'Ull al bisbat de Girona el 1167.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54705" title="Crowfoot" nonfiltered="1470" processed="1467" dbindex="21622">

Crowfoot o Isapo-Muxila (vora Calgary, Alberta, 1825-1890) fou un cabdill sitsika, que esdevingu cap de la confederaci blackfoot i partidari de la pau. El 1866 rescat dels cree el capell Albert Lacombe. El 1876 rebutj aliar-se amb Bou Assegut en la seva lluita contra els nordamericans, i el 1877 fou el principal portantveu de la confederaci blackfoot en el Tractat Nmero 7 amb Canad. El 1883 cerc la pau amb els ferrocarrils i rebutj unir-se a les revoltes tant del seu fill adoptiu, el cree Poundmaker, com la del lder mtis Louis Riel. Tots els seus fills van morir de verola, i ell mateix va morir de tuberculosi.

 Enllaos externs .
Biograpfia al Dictionary of Canadian Biography Online;
Crowfoot;

 Literatura .
 Hugh A. Dempsey, Crowfoot: Chief of the Blackfeet, University of Oklahoma Press 1980, ISBN 0806115963;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54706" title="Two Guns White Calf" nonfiltered="1471" processed="1468" dbindex="21623">

Two Guns White Calf (Fort Benton, Montana, 1872-Browning, Montana 1934) fou el fill del darrer cabdill dels pikuni, membres de la confederaci blackfoot. White Calf es convert al catolicisme, i esdevingu fams perqu la seva efgie fou usada per a fer monedes de nquel, com la del sneca John Big Tree i el sioux Iron Tail. Va fer alguns actes publicitaris i va morir de pneumnia a la seva reserva.


 Enllaos externs.
 Biografia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54707" title="Mountain Chief" nonfiltered="1472" processed="1469" dbindex="21624">

Mountain Chief o Ninastoko (Alberta, 1848-1942) fou un dels ms destacats cabdills blackfoot. Des del 1866 fou un reconegut guerrer contra els crow i kutenai, tot enfrontant-se al seu cap Cut Nose. El 1873 rest coix per una ferida crow, per viatj sovint a Washington per a signar tractats amb els nordamericans, com el de Sweetgrass Hills del 1866, o el del 1895 pel que cedien el Glacier National Park. Fou l ltim cap hereditari blackfoot.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54710" title="Trialtia" nonfiltered="1473" processed="1470" dbindex="21626">
Trialtia o Trialet fou una regi de Gergia, al sud-oest de Tbilisi i nord-est del Samtskh






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54711" title="Gardman" nonfiltered="1474" processed="1471" dbindex="21627">
Gardman fou un districte de la provncia d'Uti (Outi) a la frontera amb Aghunia.

Limitava al nord amb l'Aghunia (districte de Kambejan); al est 
amb el Kust-Parnes, el Kolt i el Shakashen; al oest amb el Tush-Kataq (comarca dins del Shaksen); i al sud el Sotq (a la Siunia). La capital era Gardman al sud-est.

El pas tenia els seus prnceps armenis vers el segle V (els Gardmanatsi) quant es van establir all una famlia sassnida que fou coneguda per els Mihrakan, representada per un membre de la famlia del ex rei Bahram Txoben, de nom Mihr, que vers el 600 va assolir el poder a Aghunia,  Phaitakaran, Uti i Artsakh. Aquesta dinastia de Mihrakan o Eranshahiq es va convertir al cristianisme, mentre la dinastia local va romandre com a feudatria.

Vers el 855 Bogha al-Khabir va atacar el principat de Siunia Oriental governat per Vasak i son germ Ashhot. El prncep Vasak es va refugiar finalment al Gardman on un prncep local, lishkhan Ketridj, el va empresonar i el va entregar a Bogha. Ketridj de Gardman fou enviat a Samarra el 855. Poc desprs el Gardman va ser ocupat pel bagrtida Gablutz, un cos germ del rei Ashot I el gran (contrari a aquesta ocupaci). Vers el 875 el prncep Gablutz, fou enderrocat per Guram, germ del Curopalata de Klardjtia i feudatari d'aquest per Djavaktia, Trialet, Tashir, Ashotz i Artahan. Guram tamb es va enemistar amb el seu germ el curopalat Bagrat I Bagratuni, i llavors Ashot el gran es va aliar amb Bagrat contra Guram, el van enderrocar (i tancar en un castell) i es van repartir els seus dominis (casi tot va passar a Bagrat per Ashot va adquirir l'Ashotz i Gardman on fou installada o restablerta la dinastia local).

Ashot II Erkath vers el 922 va fixar la seva residencia a  Erazgavorq (Shiravakan) i es va rodejar dels mes propers: el seu germ Abas (creat ishkhan dels ishkhans), el seu sogre Sahak Sevada de Gardman, i Giorgi d'Abkhzia, per els tres estaven conspirant contra el rei i van planejar assasinar-lo per uns minuts abans de portar-ho a terme el complot fou descobert i Ashot va poder fugir a Uti, i es va emportar com hostatge al seu nebot (fill d'Abas).

Al tomb del 923 es van formar dos coalicions a Armnia: la del rei Ashot II Erkath amb el rei de Kartli, Adarnases II; i la de Abas (germ del rei armeni), Giorgi d'Abkhzia, i l'sparapet Ashot de Bagaran. Un primer xoc entre els dos bndols fou favorable al rei armeni i els abkhazs es van retirar i van haver de demanar la pau. Sahak Sevada prncep del Gardman i de Tzorophor o Dzorpor (nord-est i nord del llac Sevan) pel seu costat va envair la provncia d'Uti. Quant el rei va acudir Sahak Sevada es va retirar al Gugarq. Ashot el va empaitar, va prendre la fortalesa de Kaian i el va atrapar al Tashir, al nord de Lori. Sahak fou fet presoner i cegat i Gardman i  Tzorophor van passar al domini reial.

Mes tard, vers el 972, el territori va quedar dins a les possessions dels que aviat foren els reis korikain de Lori.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54712" title="Pon III d'Empries" nonfiltered="1475" processed="1472" dbindex="21628">
Pon III d'Empries o Pon Hug II d'Empries (v 1135 - 1200), comte d'Empries (1173-1200).

Orgens familiars.

Fill primer d'Hug III d'Empries i de Jenssiana d'Entena, va heretar el comtat d'Empries a la mort del seu pare el 1173.

Vida poltica.

Durant el seu regnat el comtat va sofrir grans pestes, fam i inundacions, que el sumiren en una gran crisi econmica. Tot i aix va fer grans donacions als monestirs de Sant Pere de Rodes i de Sant Quirze de Colera.

Npcies i descendents.

Es cas en primeres npcies Adelaida de Montcada, filla de Guillem Ramon I de Montcada el Gran Senescal, de qui va tenir el seu hereu:
 Hug IV d'Empries (v 1170-1230), comte d'Empries;

En segones npcies es cas amb Ermessenda de Peratallada, de la qual volgu adquirir nombrosses terres, per s'hi hagu de separar poc abans de morir perqu l'enlla s'havia fet sense dispensa apostlica.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54715" title="Mike Mountain Horse" nonfiltered="1476" processed="1473" dbindex="21630">
Mike Mountain Horse o Miistatosomitai (1884-1964) fou un membre de la tribu blood (confederaci blackfoot), que durant la Primera Guerra Mundial lluit en l exrcit canadenc. Des del 1920 fou membre de la Policia Muntada i treball pel ferrocarril, i des del 1950 fou membre del Consell tribal. Va escriure My people the bloods, publicat el 1979.


 Enlla .
 Biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54716" title="Mihrakan" nonfiltered="1477" processed="1474" dbindex="21631">
Els Mihrakan foren una famlia iraniana que al segle VI es va establir al Gardman, des d'on van assolir el poder a Aghunia, pas del que van esdevenir reis vers el 600. T el seu origen en un membre de la famlia del rei de Prsia Bahram Txoben, anomenat Mihr. La famlia dominava Aghunia, Phaitakaran, Uti i Artsakh. La dinastia Mihrakan o Eranshahiq d'Agunia, inicialment mazdaista, es va convertir al cristianisme al segle VII.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54718" title="Aranean" nonfiltered="1478" processed="1475" dbindex="21633">
Aranean fou una comarca de l'Occident d'Armnia governada per la famlia Aranean (desprs Aranian) que cal no confondre amb els Aravelian. El 654 van quedar sotmesos a Bizanci.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54719" title="Earl Old Person" nonfiltered="1479" processed="1476" dbindex="21634">
Earl Old Person (Montana, 1929) ha estat el cap dels blackfoots de Montana des del 1978, aix com lder espiritual del seu poble. Ha discutit nombrosos tractats amb el govern dels EUA i tamb ha discutit amb el de Canad per defensar els drets de la seva
gent. Tamb ha construt nombrosos equipaments educatius a la reserva.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54720" title="Josep Maria Margall i Tauler" nonfiltered="1480" processed="1477" dbindex="21635">





Josep Maria Margall  ha estat un destacat jugador de bsquet catal de les dcades dels 70 i 80.

Histria.
Josep Maria Margall Tauler, conegut amb el sobrenom de "Matraco" Margall va nixer a Calella el 17 de mar de 1955. Amidava 1,98 metres i era un aler dret caracteritzat per un excellent tir exterior. Germ menor dels tamb basquetbolistes, Enric Margall i Narcs Margall.

El club de la seva vida fou el Club Joventut de Badalona on debut el 1972 i va jugar 18 temporades, arribant a ser capit. Al final de la seva carrera tamb jug al Club Bsquet Girona i al Club Bsquet Andorra. Es va retirar en 1993, desprs de jugar 20 temporades en la mxima categoria del bsquet espanyol. Ha jugat 187 partits amb la selecci de bsquet d'Espanya, participant entre d'altres tornejos a tres Jocs Olmpics: Moscou 1980, Los Angeles 1984 i Sel 1988.

Trajectria esportiva.
 Club Joventut de Badalona: 1972-1990;
 Valvi Girona: 1990-1991;
 Festina Andorra: 1991-1993;

Ttols.
 2 Copes Korac: (1980-81 i 1989-90);
 1 Lliga espanyola: (1977-78);
 1 Copa del Rei: (1975-76);
 2 Copes Prncep d'Astries: (1986-87 i 1988-89);
 Medalla de plata als Jocs Olmpics de Los Angeles 1984;
 Medalla de plata a l'Europeu de Nantes 1983;
 Medalla de plata a l'Europeu Jnior d'Orleans 1974;
 A ms fou sots-campi de la Recopa d'Europa el 1987-88;
 Triat "Millor Sis Home" de la Lliga ACB la temporada 1989-90;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54721" title="Aravelian" nonfiltered="1481" processed="1478" dbindex="21636">
Els Aravelian foren una famlia feudal armnia amb possessions al Vanand (Kars) i Airatat.

El 451 s'esmenten com a caps de la famlia Phapag, Phabak, Varonden i Tal o Dal Aravelian. Vers el 640 apareix Khatshean Aravelian, nomenat ishkhan i patrici pel emperador bizant Constant II.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54722" title="Elouise Cobell" nonfiltered="1482" processed="1479" dbindex="21637">
Elouise Cobell s una economista blackfoot graduada en dret i economia a la Universitat de Montana. Tamb s Directora executiva de la Native American Community Development Corporation, organitzaci afiliada al Native American Bank, i des del 1997 presidenta del Blackfeet National Bank, des d'on ha lluitat pel desenvolupament econmic de la reserva Blackfoot.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54723" title="James Welch" nonfiltered="1483" processed="1480" dbindex="21638">
James Welch (Browning, Montana, 1940-2000) fou un escriptor blackfoot. Estudi a la Universitat de Montana i ha donat classes a les presons, ra per la qual ha rebut diversos premis. Autor de Winter in the Blood (1974), The death of Jim Loney (1979), Fools Crow (1986), The indian lawyer (1990), Killing Custer: the Battle of Little Big Horn and the fate of the Plain Indians (1994) i Earthsong of Charging Elk (2000).


 Enllaos externs .

 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54724" title="Hug IV d'Empries" nonfiltered="1484" processed="1481" dbindex="21639">

Hug IV d'Empries ( v 1170 - Mallorca 1230), comte d'Empries (1200-1230).

Orgens familiars.

Fill de Pon III d'Empries i d'Adelaida de Montcada, heret el comtat d'Empries el 1200, a la mort del seu pare.

Vida poltica.

Hug IV particp en la Tercera Croada a Terra Santa el 1190.

El 1210 ret homenatge al comte-rei Pere I d'Arag i an amb ell a la batalla de Las Navas de Tolosa el 1212. Fou excomunicat pel Papa de Roma per acollir els albigesos dins el seu comtat, a la mort del comte-rei, aix com per envair els dominis eclesistics.

Va fer pactes d'amistat amb el comte Nun I vers l'any 1220, el qual el va ajudar en la seva lluita amb el rebel Gausbert de Palol.

Va participar decisivament en l'assemblea de Barcelona el 1228, juntament amb el seu fill i un bon nombre de cavallers, on es decid l'empresa de Mallorca. A la batalla de Portop el 1229, va conduir l'ala dreta de l'exrcit catal, i al setge de la ciutat de Mallorca va rebutjar un ataca enemic que va permetre obrir flancs favorables a l'exrcit catal. 

Va morir el 1230, durant el repartiment de les terres conquerides a Mallorca, vctima de la pesta.

Npcies i descendents.

Es cas amb Maria de Vilademuls, baronessa de Vilademuls i senyora de la Roca, la dot de la qual s'un al comtat. D'aquesta uni en nasqu:
 Pon IV d'Empries (v 1205-1269), comte d'Empries;
 Guillermina d'Empries (?-1277), casada amb Berenguer de Cabrera;

 Vegeu tamb .
Host de Hug IV d'Empries a Mallorca;
Croada contra Al-Mayrqa;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54727" title="Beverly Hungry Wolf" nonfiltered="1485" processed="1482" dbindex="21640">
Beverly Hungry Wolf o Sikski-Aki (Dona de cara negra) (Cardston, Alberta, 1950) s una ndia blood (confederaci blackfoot) educada en la  tradici, i casada amb un alemany acceptat com a membre de la tribu. Dedic estudiar i compilar les tradicions del seu poble, i per aix va escriure The Ways of My Grandmothers (1980), Shadows of the Buffalo (1983) i Children of the Sun: Stories by and About Indian Kids (1987).

 Enlla .

 Biografia en angls;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54728" title="Steve Reevis" nonfiltered="1486" processed="1483" dbindex="21641">
Steve Reevis s un actor blackfoot, nascut a Browning, Montana. Ha participat en films com Twins (1988) d Arnold Schwarzenegger, Dancing with wolves (1990) de Kevin Kostner, The Doors (1991) d Oliver Stone, Geronimo (1993) amb Wes Study (on feia  de Chato), Wild Bill (1995) de Walter Hill, Last of the Dogmen (1995) amb Tom Berenger i Barbara Hershey, Fargo (1996) dels germans Coen i The missing (2003) amb Tommy Lee Jones i Cate Blanchet. Tamb ha aparegut en episodis de TV de sries com Malcolm in the Middle, JAG o Walker Texas Ranger.


 Enlla .

 Ressenya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54730" title="Hoorn" nonfiltered="1487" processed="1484" dbindex="21642">

Hoorn (Hoarn en fris) s una ciutat d'Holanda Meridional, al nord-oest dels Pasos Baixos. El seu municipi, que tamb inclou els poblets de Blokker i Zwaag, t una poblaci de 68.037 habitants (1 de juny del 2005). La seva superfcie total s de 52,49 km  dels quals 32,62 corresponen a aigua i noms 19,87 a terra ferma.

Situada a les riba oriental de l'IJsselmeer, s un dels principals centres comercials de Westflinge, una comarca de l'antiga Frsia Occidental. 

 Histria .
Fundada el segle XII sobre una llengua de terra que s'endinsava al mar (el nom de Hoorn vol dir "cap"), la ciutat reb els seus drets municipals el 1357. La seva poca d'esplendor foren els segles XVI i XVII (Segle d'Or Neerlands) durant els quals esdevingu una important base de la Companyia de les ndies Orientals i centre comercial destacat. La seva flota hi duia productes de luxe d'arreu del mn, entre els quals les espcies. El 1616, Willem Schouten, fill de la ciutat, batej el Kaap Hoorn en honor seu (actualment, Cap d'Hornos). 



Arran de la competncia d'Amsterdam i Anglaterra com a bases de comer transocenic, el port inici durant el segle XIII un declivi que fou segellat el 1932 amb l'Afsluitdijk (que li tall l'accs directe a l'oce). La ciutat per, s'havia bolcat des del segle XIX a la producci agrcola i lletera, tot esdevenint de nou un centre comarcal, que accentu amb l'arribada del ferrocarril. Actualment compta amb un tren turstic de vapor.

 Fills notables .
 Jan Pieterszoon Coen treballador de la Companyia de les ndies Orientals (s. XVII);
 Willem Corneliszoon Schouten navegant del segle XVII;
 Gerard Boedijn, compositor del segle XX;
 Bart J. Bok astrnom del segle XX (nacionalitzat estatunidenc);
 Maarten Houttuyn, metge i naturalista del segle XVIII ;

 Enllaos externs .
 Pgina de l'ajuntament (en neerlands, angls, francs i alemany);
 Pgina de l'associaci histrica Oude Hoorn (en neerlands, i, parcialment, en francs, angls i alemany);




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54733" title="Gugarq" nonfiltered="1488" processed="1485" dbindex="21644">
Gugarq o Gogarene fou una provncia o regi d'Armnia, al nord del pas a la frontera amb Ibria (Kartli). Els georgians l'anomenaven Somkhtia.

La regi tenia al nord la Clquida, Samtskh, Tbilisi, Kakhtia i Aghunia (mes tard Herthia); al est el Shaksen (al oest de la provncia d'Uti); al oest els territoris de tribus pntiques d'arrel georgiana; i al sud (d'oest a est) el Taiq (Tao) i l'Airarat (amb els districtes de Vanand, Ashotz del sud, Nig i Varazhnuniq). 

La ciutats principals eren Tzurtav o Gadjenk i Kajatun o Tsunda. La principal fortalesa fou Shamshwilde.

Tenia els segents districtes:

Klarjq o Katar distribut en les comarques de:
Mrul;
Nigal;
Shavsheth (Djavjtia);
Klarjq (Klardjtia);
Artahan (Ardahan);
Ashotz;
Javakh;
Trelq;
Kangarq;
Mangleatspor;
Kueshapor;
Sobopor;
Kolbopor;
Dzoropor;
Tashrats Sephakanutiun;

Formava un districte fronterer governat per un Bdeashkh (equivalent a marqus) amb poder tamb sobre el Tashir i algun altre districte del nord del Airarat. Ashudha vers el 425 portava el ttol de Bdeashkh.

Vers el 770 la part occidental el Gugarq va quedar en poder d'una branca dels Bagratuni que van anar ocupant el poder a la regi rebent el ttol de curopalates bizantins, i que es van georgianitzar perdent les seves arrels armnies. Aquesta regi va ser el centre del Curopalat de Klardjtia i desprs Curopalat de Kartli. A la resta es va anar imposant el domini dels prnceps d'Armnia desprs reis.

Abans del 885 Ashot I el gran Mzed havia donat el govern de Kars (Vanand) i Gugarq central al seu germ Abas, sparapet d'Armnia. Abas es va absentar el 888 i durant la seva absncia es va revoltar la provncia de Gugarq. Fou Sembat, fill d'Ashot Mzed qui va sufocar la revolta.

El 904 el prncep Constant d'Abkhzia (que governava a Mingrlia) va intentar conquerir Gugarq, que reconeixia la sobirania del rei armeni. Aix va suposar el trencament entre Sembat I el mrtir i Constant, abans en bones relacions. Adarnases dels Kartvels i curopalata de Klardjtia va prendre partit per Sembat i va fer presoner a Constant durant unes negociacions, i el va tancar a Ani.

Ocupat pels sadjides vers el 912, fou alliberat vers el 916 per la resistncia nacional encapalada per Ashot II Erkath. Ashot el 922 va anar al Gugarq a reduir la fortalesa i regi de Shamshwilde (al districte de Trelq), possessi dels germans Vasak i Ashot Gentuni, que s'havien fet independents vers el 914. Els dos germans van demanar ajut als muntanyesos de la regi i al emir de Tbilisi (situat al nord-est). Aquestes forces van sorprendre al exrcit reial i el van derrotar a Askureth, per els realistes van reaccionar i finalment van aconseguir la victria en una segona batalla al mateix lloc. El resultat no devia ser prou clar perqu els dos rebels es van sotmetre per el rei els va perdonar. No massa desprs es va produir una nova rebelli de Vasak Gentuni a Shamshwilde, amb l'ajut de Giorgi d'Abkhzia. Vasak va cedir la fortalesa al prncep Abkhaz a canvi d'un altra a Mingrlia, per els defensors de la fortalesa, al veure aparixer a Giorgi van pensar en un parany i no el van deixar entrar i van demanar que Vasak (que havia sortit per rebre'l) entrs sol. Giorgi va pensar que aix era un parany i va atacar la fortalesa. Els assetjats van demanar ajut al rei Ashot i quant el rei va arribar Giorgi i els seus van fugir amb Vasak com hostatge. Per la fortalesa tampoc va voler que entrs el rei doncs era extremament lleial a Vasak. Giorgi assabentat del que passava va enviar un missatge a la fortalesa oferint alliberar a Vasak si l'entregaven i si no el matarien. Els defensors van deixar entrar tres-cents abkhaz a la fortalesa que quant van ser dins la van ocupar i la guarnici es va refugiar a la ciutadella i van cridar altra cop al rei. Aquest que era a la vora va acceptar i li van obrir les portes, i els 300 foren massacrats i el sobrevivents cegats.

En les successives particions del regne la part occidental (el Vanand) va quedar incls al regne de Kars (961), la part central al nord de Shirak va quedar dins el regne d'Ani (961) i la part oriental (Tashir) fou donada en feu vers el 972 a un fill del rei d'Ani i va derivar en el regne de Tashir governat pels reis korikain de Lori.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54735" title="Bergen" nonfiltered="1489" processed="1486" dbindex="21646">
Per a la ciutat belga homnima vegeu Mons;

Bergen s una ciutat situada la costa sud-oest de Noruega, la segona ms gran del pas pel qu fa a nombre d'habitants (244 620 el 2007). Tamb s el segon port ms important. Ciutat universitria i bisbat.

Prop de l'Atlntic Nord, se situa en una petita plana litoral vorejada de set turons que en dificulten l'expansi urbana, i s'estn per l'estret que divideix el Vgen Fjord, on hi ha les installacions porturies.  El clima s martim (1,6C al gener i 14,4C al juliol), amb precipitacions abundants (2.000-2.500 mm).

s unida per ferrocarril a Oslo i hi ha aeroport internacional.

s un centre comercial, portuari i industrial. Destaquen la indstria naval, electrometallrgica, de conserves pesqueres, txtil i de productes lctis.

El barri de Bryggen, sobre el port, s inscrit al patrimoni mundial de l'UNESCO. Les seves cases de fusta colorides sn una mostra dels vestigis de la poderosa lliga hansetica.

Bergen ha estat l'any 2000 la Ciutat Europea de la Cultura.

Edvard Grieg va nixer a Bergen i hi va compondre la major part de la seva obra.

La ciutat acull diversos museus histrics (museu de la Marina, de l'Hanse, de la lepra) i d'art (collecci Rasmus Meyers Samlinger).

El port.

El port de Bergen continua sent actualment el segon de Noruega i s sobretot el lloc de sortida de l'Exprs Coster (Hurtigruten), veritable instituci noruega. Una flota d'onze vaixells assegura l'avituallament de 34 ports, i tamb dels creuers, al llarg de la costa entre Bergen i Kirkenes a la frontera russa.
El mercat del peix s un punt central de la ciutat on s'hi poden trobar diferents entrepans de peix, cranc, balena.

La ciutat universitria.

Bergen s una important ciutat universitria amb uns 10.000 estudiants. Acull, entre altres, la reputada escola superior de comer de Noruega (Norges Handelshyskole, NHH), la facultat de dret, medicina, cincies socials i una escola d'arquitectura.

Histria.

Fundada cap al 1070 per Olaf III i anomenada Bjorgvin, fou la capital i la residncia de la cort fins el 1300. Va ser la ciutat ms important de Noruega durant l'edat mitjana. Malgrat deixar de ser capital, va continuar sent la ciutat ms poblada i el centre comercial ms gran del pas fins a finals dels segle XIX. Le base de la seva riquesa provenia del trfic martim. Era sobretot el llu, capturat al llarg de la costa escandinava, que movia l'economia ciutadana. El peix, salat i assecat, es venia a tot el mercat europeu.

L'any 1349 va arribar la pesta, portada, sembla, dins l'equipatge d'una nau anglesa.

Des del segle XIV form part de la lliga hansetica. El 1360 la ciutat va entrar oficialment a la Hansa. Els hansetics disposaven del seu propi barri que governaven amb autonomia disposant de grans privilegis com el monopoli del comer de peix.

La relaci entre els alemanys i la ciutat va estar plena d'incidents i episodis sangnants. Per exemple, el 1526, el rei va imposar als mercaders hansetics de fer-se ciutadans noruecs o b serien expulsats. Aleshores la comunitat es va anar reduint i convertint-se els que es quedaven per mantingueren el monopoli del comer amb el nord del pas fins a finals del segle XVIII.

Bergen era tamb el principal centre religis amb la presncia de nombrosos monestirs. Fou a travs d'aquesta ciutat que el Luteranisme, portat pels mercaders hansetics, es va difondre pel pas.

Cristiania, desprs anomenada Oslo, esdev la capital de Noruega l'any 1814 i, a partir del 1850, es referma com la principal ciutat del pas, superant Bergen.

L'any 1916, un incendi devast bona part del centre histric de Bergen (es t constncia d'altres incendis els anys 1702 i 1855). Durant la Segona Guerra Mundial fou ocupada pels alemanys (1940) i durament bombardejada pels aliats (1944). Una nau alemanya va explotar al port, causant moltes vctimes i greus desperfectes als edificis.

El 1972 la ciutat va ser reconstruda amb l'aspecte actual.

 Diaris .
 Bergens Tidende amb informaci en catal;

Enllaos externs.

 Lloc web de l'ajuntament (en noruec i angls);

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54737" title="Gelarquniq" nonfiltered="1490" processed="1487" dbindex="21647">
Gelarquniq fou una regi d'Armnia dins la provncia de Siunia. A partir d'una data propera al 825 es confon amb el principat de Siunia Occidental.

Limitava al est amb el llac Sevan i el Sotq (per la part sud-est del Llac); al nord amb el Mazaz (districte del Airarat); al oest amb la regi de Vostanaiots i el districte de Urtsadzor (ambds del Airarat); i al sud amb el Vaiots Tzor.

La capital era Kot o Khoth.

Vers el 780-822 va governar Siunia el prncep Vasak Bagratuni en disputa amb una dinastia anterior. Vasak, expulsat per l'emir Sevada al-Djahapi de Manazkert, va cridat en ajut seu al cap dels khurramiyya Babek, al qui va donar la seva filla en matrimoni. La mort poc desprs de Vasak va deixar Siunia a Babek. El poble es va revoltar i Babek va aplanar la rebelli amb crueltat, per atacat per arreu va evacuar el pas que fou recuperar pels fills de Vasak, Felip (Pilipos) i Sahak que es van repartir el primer la part oriental i del sud (els districtes des el Vaiots Tzor fins a Balq o Shusha) i el segon la occidental (el Gelarquniq) es a dir la costa oest i sud-oest del llac Sevan, amb capital a Khoth.

Vegeu: Siunia


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54738" title="Heniocs" nonfiltered="1491" processed="1488" dbindex="21648">
Els heniocs o henioques (llat Heniochi, grec Eniochoi) foren un poble de la Clquida, al est del Pont. Estrab els fa descendents dels llegendaris cariotips dels dioscuris, i els descriu com un poble mariner que practicava la pirateria amb petites barques anomenades pels grecs kamarai que portaven de 25 a 30 homes.

Quant Mitridates VI Eupator va fugir del Pont cap el Bsfor Cimmric els heniocs ocupaven la part occidental del Caucas a la vora del Eux. Foren aliats del l'emperador Traj.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54744" title="Mare de Du de la Merc" nonfiltered="1492" processed="1489" dbindex="21650">

Cultura;
 festa major de Barcelona, La Merc ;
Verge de la Merc;
Edificis;
 esglsia d'estil barroc, Baslica de la Mare de Du de la Merc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54745" title="Bsquet Manresa" nonfiltered="1493" processed="1490" dbindex="21651">

El Bsquet Manresa s un club catal de bsquet de la ciutat de Manresa que juga al pavell Nou Congost.

Histria.
L'any 1931 es funda el Manresa Basquetbol Club. El club es fusion l'any 1934 amb el CB Bages i naixia aix la Uni Manresana de Bsquet. L'any 1940 guany el seu primer ttol, la Copa Barcelona   Trofeo General Orgaz i pass a formar part, com a secci de bsquet, del Centre d'Esports Manresa. L'any 1967-68 el club assoleix una gran fita esportiva amb l'ascens a Primera Divisi i la inauguraci del pavell del Congost (novembre de 1968) i la primera participaci en una competici continental (Copa Korak, 1971-72).

El 1979 s'independitza del CE Manresa i canvia el seu nom per Manresa Esportiu Bsquet. L'equip s un habitual a l'ACB sota el patrocini de la firma TDK (entre el 1985 i el 2000). El 1992, el club es va constituir com a Societat Annima Esportiva i va adoptar la denominaci actual: Bsquet Manresa SAE. En l mbit esportiu, s ha proclamat campi de la Copa del Rei la temporada 1995/96, i tamb de la Lliga ACB, la temporada 1997/98. El Bsquet Manresa s actualment el sis equip en el rnquing histric de l ACB per partits jugats.

Desprs de passar tres temporades a la Lliga LEB-1 (2000/2001, 2001/2002 i 2006/2007) l'ultima temporada a l'ACB va quedar en 11ena posici a la lliga ACB. Actualment s l'equip de l'ACB amb el pressupost ms baix.

Des de l'any 2003, el patrocinador oficial del Ricoh Manresa, es l'empresa japonesa Ricoh, tamb t altres patrocinadors menors com l'empresa constructora Cedinsa, Suzuki, Caixa de Manresa,Netejes Deyse,T-Systems i entitats pbliques com la Diputaci de Barcelona i l'ajuntament de Manresa.

El Pavell del "Nou Congost", inaugurat el setembre de 1992 amb la celebraci de la XIII Edici de la Lliga Catalana, va prendre el relleu del "Congost" que, en funci de les normatives ACB, havia quedat obsolet. El nou pavell, amb capacitat per a 5.000 espectadors, s un exemple d'installaci funcional. Seu social i centre administratiu del Bsquet Manresa SAE, el pavell compta amb un espai fsic destinat als mitjans de comunicaci. Les cabines de premsa, ubicades a la part superior de la tribuna de la llotja, tenen capacitat per poder-hi treballar fins a 20 informadors. El recinte disposa, a ms, d'un espai habilitat com a sala de premsa a la part inferior de la tribuna. Per altra banda, des del Bsquet Manresa SAE i la Fundaci Foment del Bsquet es treballa la potenciaci del Museu del Bsquet Manres, en l'espai que es troba sota de l'altra tribuna del Pavell.

Pel que fa al vell "Congost" s'inaugur el novembre de 1968 com a conseqncia de l'ascens de l'equip a la 1 Divisi. Cal destacar que fins aquells moments l'equip jugava en una pista descoberta situada al costat del camp de futbol del Pujolet. Actualment, el "Vell Congost" acull els entrenaments i els partits de bona part dels equips base de l'entitat.

El CB i Uni Manresana, format la tardor del 1999, s l entitat que engloba els equips inferiors del Bsquet Manresa, compta amb una estructura consolidada de vint-i-tres equips repartits en diferents categories.

 Palmars .
 1 Lliga ACB: 1997-98;
 1 Copa del Rei espanyola: 1996;
 2 Lligues Catalanes: 1997, 1999;
 3 Lligues Catalanes LEB: 2000, 2001, 2006;
 1 Lliga LEB: 2006-07;
 1 Lliga Espanyola de Segona Divisi: 1969-70;
 1 Trofeu General Orgaz-Copa Ciutat de Barcelona: 1940;

A ms cal destacar els sots-campionats:
 1 cop sots-campi de la Copa del Rei: 1980;
 3 cops sots-campi de la Lliga Catalana: 1996, 1998, 2000;
 2 cops sots-campi de la Copa Prncep d'Astries: 1987, 2001;

Jugadors histrics.


  Ed Johnson;
  Josep Maria Jofresa;
  Ramon Juli;
  Joan Martinez;
  Joan Colell;

  Bob Fullarton;
  George Gervin;
  Pep Pujolrs;
  Jordi Singla;
  Rolando Frazer;

  Juan Domingo De la Cruz;
  Roger Esteller;
  Lisard Gonzlez;
  Joan Creus;

  Andrs Nocioni;
  Harper Williams;
  Ferran Lavia;
  Albert Oliver;


Trajectria esportiva.
Lliga espanyola.


 1967-68: Manresa Kan's: Segona Divisi : 2n i ascens;
 1968-69: Manresa Kan's: Primera Divisi : 11 i descens;
 1969-70: Manresa Kan's: Segona Divisi : 2n i ascens;
 1970-71: Manresa Kan's: Primera Divisi : 4t;
 1971-72: Manresa La Casera: Primera Divisi : 8;
 1972-73: Manresa La Casera: Primera Divisi : 7;
 1973-74: Manresa La Casera: Primera Divisi : 6;
 1974-75: Manresa La Casera: Primera Divisi : 5;
 1975-76: Manresa La Casera: Primera Divisi . 6;
 1976-77: Manresa La Casera: Primera Divisi : 9;
 1977-78: Icab Manresa: Primera Divisi : 5;
 1978-79: Icab Manresa: Primera Divisi : 7;
 1979-80: Marlboro Manresa: Primera Divisi : 6;
 1980-81: Manresa (sense espnsor): Primera Divisi : 8;
 1981-82: Caixa Manresa: Primera Divisi : 7;
 1982-83: Seguros Velzquez Manresa: Primera Divisi : 9;
 1983-84: Ebro Manresa: Lliga ACB : 16 i descens;
 1984-85: Caixa Manresa: Primera Divisi B : 3r i ascens;
 1985-86: TDK Manresa: Lliga ACB : 10;
 1986-87: TDK Manresa: Lliga ACB : 10;
 1987-88: TDK Manresa: Lliga ACB : 15;

 1988-89: TDK Manresa: Lliga ACB : 20;
 1989-90: TDK Manresa: Lliga ACB : 22;
 1990-91: TDK Manresa: Lliga ACB : 18;
 1991-92: TDK Manresa: Lliga ACB : 13;
 1992-93: TDK Manresa: Lliga ACB : 13;
 1993-94: TDK Manresa: Lliga ACB : 7;
 1994-95: TDK Manresa: Lliga ACB : 4t;
 1995-96: TDK Manresa: Lliga ACB : 4t;
 1996-97: TDK Manresa: Lliga ACB : 8;
 1997-98: TDK Manresa: Lliga ACB : 1r i campi;
 1998-99: TDK Manresa: Lliga ACB : 11;
 1999-00: TDK Manresa: Lliga ACB : 17 i descens;
 2000-01: Minorisa.net Manresa: LEB : 3r;
 2001-02: Minorisa.net Manresa: LEB : 2n i ascens;
 2002-03: RICOH Manresa: Lliga ACB : 13;
 2003-04: RICOH Manresa: Lliga ACB: 9;
 2004-05: RICOH Manresa: Lliga ACB: 13;
 2005-06: RICOH Manresa: Lliga ACB: 17 i descens;
 2006-07: RICOH Manresa: Lliga LEB: 1r i ascens;
 2007-08: RICOH Manresa: Lliga ACB : 11;



Internacional.
 1971-72: Copa Korac : Primera eliminatria;
 1987-88: Copa Korac : Vuitens de final;
 1994-95: Copa Korac: Vuitens de final;
 1995-96: Copa Korac: Vuitens de Final;
 1996-97: Eurocopa: Vuitens de final;
 1997-98: Copa Korac: Setzens de Final;
 1998-99: Eurolliga: Segona ronda preliminar;

Grups de suport.
 Fora Dubtes;
 Diables del Congost;
 Sector Nord Manresa;
 Front Com;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54746" title="Sucre (desambiguaci)" nonfiltered="1494" processed="1491" dbindex="21652">

Gastronomia
Sucre: Substncia usada per a endolcir aliments.

Geografia
Sucre: capital administrativa de Bolvia.

Museus
Museu Gran Mariscal d'Ayacucho: Museu dedicat a Antonio Jos de Sucre.

Personatges
Antonio Jos de Sucre: (1795-1830) Poltic i militar veneol, destacat lder independentista d'Amrica del Sud.
Josep Maria de Sucre i de Grau: (Barcelona, 1886-1969) Intellectual, poeta i pintor.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54747" title="Bznuni" nonfiltered="1495" processed="1492" dbindex="21653">
Els Bznuni foren una famlia feudal armnia, que va governar el Bznuniq, que a la meitat del segle IV van perdre davant els Reshtuni. Van continuar posent terres a alguns llocs d'Armnia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54748" title="Dimaksean" nonfiltered="1496" processed="1493" dbindex="21654">
Els Dimaksean (ms tard Dimaksian) foren una famlia feudal armnia que va posseir terres al Taiq, Shirak i altres districtes de l'Airarat.

Apareixen Mushe i Hemaiak Dimaksean vers el 450 i tot seguit Tathoukm Hemaiak i Gazrik Dimaksean que governaven junts vers el 451, al temps de la rebelli nacional armnia. No tornen a aparixer fins al 483 amb Ordi Dimaksean. Sargis Dimaksean era cap de famlia el 598.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54750" title="Fliscorn" nonfiltered="1497" processed="1494" dbindex="21656">


El fliscorn s un instrument musical de vent-metall molt paregut a la trompeta.

Consta d'un tub de menys d'1 cm de dimetre i d'aproximadament 1.35 m de llargada, enrotllat sobre si mateix. El broquet s paregut al de la trompeta per amb un tudell ms curt i el granell ms fons, cosa que li proporciona un so ms dol i obscur que la trompeta (a menor profunditat del granell sons brillants, a major profunditat sons dolos). El tub del fliscorn t una secci cnica i acaba en una campana d'uns 20cm de dimetre.

El fliscorn t incorporat un sistema de vlvules (pistons o cilindres) que li permeten canviar la srie d'harmnics que es desitja fer sonar. Aix, podem realitzar unes determinades notes sense pressionar cap vlvula i aconseguir les restants amb les sries d'harmnics que apareixen amb la combinaci de les seues tres vlvules.

Aquest instrument apareix de la famlia dels Bugles i va ser inventat per Adolphe Sax. Guarda gran similitud amb la tuba tenor (bombard), ats que l'nica diferncia que existeix amb aquest s el registre en qu es troben l'un i l'altre.

Donada la seva tardana aparici s un instrument que no podem trobar a les orquestres simfniques. No obstant aix, s un dels instruments ms representatius de les bandes militars americanes. En les bandes de msica espanyoles s un instrument que dna un color molt especial al conjunt. No obstant aix, amb el pas dels anys els compositors estan oblidant aquest instrument i el seu paper s'est veient absorbit pel de la trompeta.

La literatura de concerts per a fliscorn s quasi nulla, no existeixen prcticament concerts per a aquest instrument, encara que algunes tendncies diuen que qualsevol concert per a trompeta de l'poca romntica pot adaptar-se per a ser tocat amb el fliscorn.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54753" title="Separador balstic" nonfiltered="1498" processed="1495" dbindex="21657">
Un separador balstic s una mquina utilitzada en plantes mecanitzades, que separa els materials ms lleugers dels que pesen ms. Els podem trobar en plantes de reciclatge o triatge.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54755" title="Eschelbronn" nonfiltered="1499" processed="1496" dbindex="21658">


Eschelbronn, s una vila amb una poblaci de 2.597 habitants, propera a Sinsheim, situada al districte de Rhein-Neckar pertanyent al estat de Baden-Wrttemberg a Alemanya.

 Enlaos externs .
  Eschelbronn.de;
  Museu del Moble;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54756" title="Elisabet Cristina de Brunsvic-Bevern" nonfiltered="1500" processed="1497" dbindex="21659">

Elisabet Cristina de Brunsvic-Bevern (Bevern 1715 - Berln 1797. Nascuda princesa de Brunsvic-Bevern es convert amb reina de Prssia en contraure matrimoni amb el rei Frederic II de Prssia. Era filla del duc Ferran Albert II de Brunsvic-Bevern i de la princesa Antonieta Amlia de Brunsvic-Wolfenbuttel.

Casada amb Frederic II de Prssia l'any 1733 el seu casament fou concertat entre els pares d'ambds, el duc de Brunsvic i el rei Frederic Guillem I de Prssia. Frederic II era homosexual i al llarg de la seva vida mantingu nombroses relacions homosexuals. Elisabet Cristina visqu amb el seu esps fins a la mort del seu sogre, el rei de Prssia, desprs se'n separ de fet i visqu al castell de Niederscnhausen Schloss, al nord de Berln.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54758" title="EA" nonfiltered="1501" processed="1498" dbindex="21660">

 Poltica: Eusko Alkartasuna;
 Videojocs: Electronic Arts;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54761" title="Baluni" nonfiltered="1502" processed="1499" dbindex="21662">
El Baluni o Paluni foren una famlia de nakharars armenis amb possessions al Balahovit (Balabitene) i Tsopq Sofene: Una branca tamb va tenir terres al Vaspurakan.

Un nakharar de nom Varas Shapuh s'esmenta vers el 445 i un Artak Paluni va participar a la revolta nacional del 451 junt amb un altre Varas Shapuh, probablement diferent del primer.
Tot i la derrota el 480 tornavan a dominar les seves terres sota Phapal. A la meitat del segle VI estaven sotmesos a Bizanci. Un Varas Paluni s'esmenta com a nakharar encara el 605.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54762" title="Lisard Gonzlez i Termens" nonfiltered="1503" processed="1500" dbindex="21663">
Lisard Gonzlez  ha estat un destacat jugador de bsquet catal de les dcades dels 90.

Histria.
Lisard Gonzlez Termens va nixer a Barcelona el 26 d'agost de 1971. Tenia una altura de 1,99 metres i jugava en la posici d'aler. Format a les categories inferiors del FC Barcelona, va jugar tres temporades al primer equip del conjunt catal, amb el qual va guanyar una Lliga ACB, una Copa del Rei i fou dos cops sots-campi de la Copa d'Europa. La seva poca daurada la va viure al Bsquet Manresa, on va jugar cinc temporades, i va tornar a guanyar una nova Lliga ACB i una altra Copa del Rei. Desprs va jugar a diferents clubs, entre ells els portuguesos del SL Benfica i el CAB Madeira. Va ser internacional amb la selecci espanyola cadet i jnior, amb la qual va aconseguir la medalla de bronze al campionat d'Europa Jnior de 1990.

Trajectria esportiva.
 FC Barcelona: 1989-1992 ;
 Argal Huesca: 1992-1993 ;
 Gran Canria: 1993-1994;
 TDK Manresa: 1994-1999 ;
 Tau Vitria: 1999 ;
 SL Benfica Lisboa (Portugal): 2000 ;
 Badajoz Caja Rural: 2000-2001 ;
 Ulla Oil Rosala: 2001-2002 ;
 CAB Madeira (Portugal): 2002-2004;

Ttols.
 2 Lligues ACB: (1989-90 i 1997-98);
 2 Copes del Rei: (1990-91 i 1995-96);
 Medalla de Bronze al campionat d'Europa Jnior de Groningen 1990;
 2 vegades sots-campi de la Copa d'Europa: (1989-90 i 1990-91);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54763" title="Helena de Borb i Grcia" nonfiltered="1504" processed="1501" dbindex="21664">
Helena de Borb i Grcia, Infanta d'Espanya i Duquesa de Lugo s la filla gran dels reis d'Espanya, Joan Carles I d'Espanya i Sofia. Va nixer el 20 de desembre del 1963 a Madrid i fou apadrinada per la seva via paterna la comtesa Maria de la Merc de Borb-Dues Siclies i per l'infant Alfons d'Orleans-Borb. El seu nom real s Elena Mara Isabel Dominica de Silos de Borbn y Grecia. s la quarta a la lnea de Sucessi desprs de Felip de Borb i Grcia, Elionor de Borb i Ortiz i Sofia de Borb i Ortiz.

Va casar-se a la catedral de Sevilla amb Jaime de Marichalar i t dos fills: Felip Joan Froil de Tots els Sants, Gran d'Espanya i Victria Frederica, Gran d'Espanya. El 13 de novembre de 2007, la Casa Reial va anunciar el "cessament temporal de la seva convivncia matrimonial" amb el duc de Lugo . 

s llicenciada en magisteri infantil amb especialitzaci en angls per no exerceix. s presidenta d'honor del Comit Paralmpic Espanyol assistint als Jocs Paralmpics de Barcelona, Atlanta o Sydney. s una gran aficionada a l'equitaci i als esports d'hivern els quals practica assiduament.

La infanta Helena va comprar a l'any 2007 Global Cinoscfalos, una societat limitada per un capital de 3.600  i el seu objectiu era de caire social i es dedicava a l'assoserament en materia economica. En el mes de juliol de 2008 la Casa Reial va anunciar que l'infanta tenia un contracte amb la Fundacin MAFRE i s'encarregaria de dirigir l'rea d'acci social.

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54764" title="Djahan" nonfiltered="1505" processed="1502" dbindex="21665">
Djahan fou una comarca del Vaspurakan que fou possessi de la famlia feudal dels Thornetsi, vassals dels Ardzruni.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54767" title="Frederic Guillem I de Prssia" nonfiltered="1506" processed="1503" dbindex="21667">

Frederic Guillem I de Prssia (Knigsberg) actual (Kaliningrad) (1688) - (Berln) (1740). Rei de Prssia des de 1713 i fins a 1740.

Infncia.

Fill del primer rei de Prssia el monarca Frederic I de Prssia i de la princesa Sofia Carlota de Hannover. Era nt per via paterna de l'elector Frederic Guillem I de Brandenburg i de la princesa Llusa Enriqueta de Nassau i per via materna de la princesa Sofia del Palatinat, nta del rei Jaume I d'Anglaterra i del duc Ernest August I de Brunsvic-Lneburg, ser precisament aquesta la lnia hannoveriana per la qual els electors de Hannover es convertiran en reis d'Anglaterra el 1713.

Casament i descendncia.

Casat amb la princesa Sofia Dorotea de Hannover, filla del rei Jordi I del Regne Unit i de la princesa Sofia de Celle. Tingueren deu fills en com:

SAR la princesa Guillemina de Prssia nat a Berln el 1709 i morta a Bayreuth el 1758. Es cas amb el marcgravi Frederic de Brandenburg-Bayreuth el 1735.

SM el rei Frederic II de Prssia nat a Berln el 1710 i mort a Potsdam el 1790. Es cas amb primeres npcies amb la princesa Elisabet-Cristina de Brunsvic-Bevern.

SAR la princesa Frederica Llusa de Prssia nata a Berln el 1714 i morta a Ansbach el 1794. Es cas amb el marcgravi Carles de Bransdenburg-Ansbach el 1726.

SAR la princesa Felipa Carlota de Prssia nata a Berln el 1716 i morta a Wolfenbttel el 1801. Es cas amb el duc Carles I de Brunsvic-Wolfenbttel el 1733.

SAR la princesa Sofia Dorotea de Prssia nata a Berln el 1719 i morta el 1765. Es cas amb el marcgravi Frederic Guillem de Brandenburg-Schwedt el 1734.

SM la reina Llusa Ulrica de Prssia, nata a Berln el 1720 i morta a Estocolm el 1782. Es cas amb el rei Adolf Frederic I de Sucia.

SAR el princep August Guillem de Prssia nat a Berln el 1722 i mort a Potsdam el 1758. Es cas amb la princesa Llusa de Brunsvic-Wolfenbttel el 1744. El seu fill s el rei Frederic Guillem II de Prssia.

SAR la princesa Anna Amlia de Prssia nata a Berln el 1723 i morta a Quedlinburg el 1785. Es cas amb secret amb el bar Frederic von der Trech.

SAR el prncep Enric de Prssia nat a Berln el 1726 i mort a Potsdam el 1802. Es cas amb la princesa Guillemina de Hessen-Kassel el 1752.

SAR el prncep Ferran de Prssia nat a Berln el 1730 i mort el 1813. Es cas amb la princesa Llusa de Brandenburg-Schwedt el 1755.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54776" title="Amatuni" nonfiltered="1507" processed="1504" dbindex="21668">
Els Amatuni foren una famlia de nakharars armenis que posseen terres al Aragadzotn (provncia d'Airarat) centrades a la ciutat de Osakan (al nord de Valarshapat) i que a partir del segle IX van continuar amb una branca al districte d'Artaz al Vaspurakan, amb centre a Maku, com a vassalls dels Ardzruni.

Els prnceps Amatuni posseen el ttol hereditari de Hazaraspets (gurdies de frontera). 

Vahan I Amatuni era nakharar vers comenaments del segle IV i el va succeir Karen, i desprs, ver la meitat del segle IV, Vahan II que va tenir per successors a Zareh i Kenan Amatuni; aquest darrer el 387 fou deposat per Prsia. Vahan III Amatuni va recuperar els honors i governava vers el 428; Vardan Amatuni era nakharar a la meitat del segle V quant tamb apareixen altres membres de la nissaga com Manen Amatuni. Vahan Amatuni, Arantzar Amatuni i Arnak Amatuni, dirigien la famlia vers el 451. Varaz Shapuh va revelar els plans del rebels als perses al 481.  No torna a aparixer cap mes membre fins el 593 en qu s esmenta a un Kotik o Kotir o Kotil Amatuni que va participar en la rebelli contra Prsia i el 596 es va haver de presentar a la cort persa i fou enviat pel rei a una missi a Nisibe durant la qual va morir en una emboscada a la que el rei no era ali; l'emperador Constant II va donar vers el 644 el crrec de patrici i ishkhan a  Shapuh i tamb a Khatshean Aravelian. Varaz Shapuh apareix al seu darrera (vers 680-705) assassinat el 705 quant els rabs van eliminar molts nakharars i es van emportar als seus fills per ser educats com a musulmans. Shapuh II Amatuni va emigrar vers el 750 amb dotze mil fidels cap a territori bizant i es va establir a la Capadcia pntica. El 791 el increment dels impostos va provocar l emigraci en massa dels armenis que dirigits per Shapuh III Amatuni i el seu fill Haman Amatuni, que es van establir a territori bizant, i amb els que va acabar el domini dels Amatuni a l'Aragadzotn (amb la capital Osakan) conservant noms l'Artaz amb capital a Maku com a vassalls dels Ardzruni de Vaspurakan (des el 772).

La branca d'Artaz, amb residencia a Maku, va restar vassalla dels reis de Vaspurakan i alguns van tenir un cert paper a l'historia del regne.

Vers el 898 Abu Morvan, usurpador del Vaspurakan que tenia presoners als tres prnceps legtims, es va establir a la ciutat de Van (Dosp) i va fer alliberar al prncep Khatshik-Gagik, un dels tres prnceps, que tenia uns 15 anys (al que va deixar en llibertat vigilada) per va mantenir tancats als altres dos (el gran Sargis i el petit Gurgen). Per Gagik es va entendre amb alguns senyors lleialistes, especialment els germans Shahpuh i Vahan Amatuni, i amb Abou Sakr Vahuni i tots junts van assassinar a Abu Morvan durant una festa vers el 899. Sargis fou proclamat per va haver de donar hostatges al emir Afshin al-Sadj. 

Vers el 901 el prncep de Vaspurakan Gurgen era hostatge del emir Afshin al-Sadj junt amb el nakharar Shahpuh Amatuni, i ambds es va escapar de Bardaa i van tornar a Vaspurakan. Furis Afshin va atacar Vaspurakan, per va morir de pesta al tornar a Bardaa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54779" title="Osakan" nonfiltered="1508" processed="1505" dbindex="21669">
Osakan (o Olakan o Oshakan) s una ciutat d'Armnia a uns 15 km a l'oest d'Erevan i uns 10 km al nord de Valarshapat. Antigament era la capital del districte de l'Aragatzotn (provncia d'Airarat) ubicant-se 10 km al nord de Valarshapat.

Fou la seu dels Hazaraspets Amatuni que van governar all fins el 791 quan van emigrar a territori bizant. Des llavors l'Aragadzotn va esdevenir territori reial.

Es conserven la restes d'una esglsia on hi a la tomba de Mesrop Mashots inventor de l'alfabet armeni i de l'alfabet aghu, mort el 443.

L'agost de 1827 els russos van derrotar aqu les forces perses d'Abbas Mirza, batalla en la qual l'armeni Hakob Harutyunian, que pertanyia a l'exrcit persa, va girar el can contra els seus i fou torturat, per va sobreviure i va rebre una pensi del tsar.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54780" title="Mesrop Mashots" nonfiltered="1509" processed="1506" dbindex="21670">
Mesrop Mashots fou un sacerdot armeni, inventor de l'alfabet armeni i de l'alfabet aghu, mort el 443.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54782" title="Constituci Espanyola" nonfiltered="1510" processed="1507" dbindex="21671">
Durant els segles XIX i XX, Espanya ha tingut moltes constitucions degut a la seva histria convulsa des de la invasi de Napole.

Aquestes en sn algunes:
 Constituci de Cadis de 1812;
 Constituci Espanyola de 1837;
 Constituci Espanyola de 1845;
 Constituci non-nata de 1856;
 Constituci Espanyola de 1869;
 Constituci Espanyola de 1873;
 Constituci Espanyola de 1876;
 Constituci Espanyola de 1931;
 Constituci Espanyola de 1978 (l'actual);

 Vegeu tamb .
 Constitucions catalanes;

 Enllaos externs .
 Totes les constitucions espanyoles, reformes i lleis equivalents.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54784" title="Khorzene" nonfiltered="1511" processed="1508" dbindex="21672">
Khorzene o Khorzanene (armeni Khordzeanq) fou una regi de l'oest d'Armnia, limitada al nord per la Keltzene, el Mananali i el Muzur (districte adjacent al Daranaliq); a l'est pel Mardali i l'Ashmuniq; a l'oest pel Palnatoun o Palnatuniq (adjacent a la Balabitene); i al sud per l'Astiatene.

Les fortaleses principals foren Koloberd, Orzaberd i Artales.

Al tractat d'Acilisene, la Khorzene, junt amb la Derzene, la Keltzene, l'Acisilene, l'Anzitene, el Daranaliq, la Balabitene, l'Astianene i la Sofene o la Sofanene va quedar sota domini rom i la resta d'Armnia va quedar per Prsia i se la va conixer com a Persarmnia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54787" title="Manuel de Tern lvarez" nonfiltered="1512" processed="1509" dbindex="21673">
Manuel de Tern lvarez (Madrid, 1904 - 1984), gegraf vinculat a la Generaci del 27, fou el renovador de la Geografia a Espanya.

Com a gegraf hagu de formar-se prcticament en solitari, ja que en la dcada del 1920 la recerca geogrfica era absent en la Universitat de Madrid, en la qual va formar-se. 

Durant la Guerra Civil fou perseguit per les tropes franquistes degut a les seves relacions d'amistat o parentiu amb personalitats intellectuals i artstiques rellevants en el Madrid de preguerra com Fernndez de los Ros, Julin Besteiro, Ortega y Gasset, Alberto Jimnez Fraud, Lorca, Buuel, Menndez Pidal, Snchez Albornoz, motiu pel qual hagu de passar a la clandestinat durant un temps. Fou expulsat de la Societat Geogrfica Nacional i romangu separat de la seva ctedra d'Institut fins al 1942, any en qu Tern s'incorpora, cridat per Eloy Bulln, a l'Institut Juan Sebastin Elcano, del CSIC. 

No fou fins al 1951 que assol la ctedra universitria, aparellant-la amb l'Ensenyament Mitj per vocaci docent fins al 1970, com va fer abans de la guerra al Instituto Escuela, reflex i conseqncia de les tradicions intellectuals i pedaggiques de la Institucin Libre de Enseanza. El seu accs a la Universitat va ser decisiu per a l'arrencada de la recerca geogrfica a Madrid, a travs de la seva tasca de formaci de deixebles.

Acadmic de la Llengua i de la Histria, fou el renovador de la geografia i gran figura intellectual de l'Espanya del seu temps, per a ell la geografia no es podia entendre sense el dileg permanent amb altres camps de coneixement, com la histria, la etnografia, la sociologia i les cincies naturals, i va saber moure's amb soltesa entre ells sense renunciar al seu projecte geogrfic. Com investigador i des de l'Institut Elcano del CSIC, amb la revista Estudis Geogrfics, va engegar un programa renovador i modern d'estudi de la realitat geogrfica espanyola. Gran escriptor, ens ha llegat valuoses imatges dels paisatges espanyols,  pastats de terra i de cultura , en un moment que els rurals i els urbans estaven en plena transformaci secular. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54792" title="Llac Van" nonfiltered="1513" processed="1510" dbindex="21675">


El llac Van (en turc Van Gl; en armeni         , Bznuniats) s el llac ms gran de Turquia, situat a la part oriental del pas. s salat i d'origen volcnic, i rep nombrosos rius i rierols de les muntanyes de la rodalia.

Fa 120 km de llarg i 80 d'ample i t una superfcie de 3.755 km. s a 1.719 metres sobre el nivell del mar.

Fou el centre del regne d'Urartu. La capital del regne, Tushpa, es trobava gaireb al lloc que ocupa actualment la ciutat de Van o Dosp. Fou el llac central del regne d'Armnia i en algunes de les seves illes s'hi van construir monestirs, com per exemple a Althamar. 

La regi va pertnyer principalment als Bznuni, Reshtuni i Ardzruni. Aquests darrers en van obtenir la major part i hi van establir el principat de Vaspurakan (regne el 908), que comprenia tota la part a l'est del llac, que desprs fou bizant (1022) fins al domini seljcida vers el 1070. Al sud-est del llac hi havia la regi d'Arguqiu.

Enllaos externs.
Llac Van;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54793" title="SVG" nonfiltered="1514" processed="1511" dbindex="21676">
Scalable Vector Graphics (SVG) s un llenguatge per descriure grfics vectorials bidimensionals, ja siguin esttics o animats (aquests amb l'ajuda de SMIL), en XML.

L'SVG es va convertir en una recomanaci del W3C el setembre del 2001, per tant ja ha sigut incls de forma nativa al navegador del W3C Amaya. D'altres navegadors requereixen un connector o plug-in, com ara el Visualitzador SVG d'Adobe.
Cal destacar que recentment el Mozilla Firefox ja suporta l'SVG nativament, aix com l'Opera a partir de la versi 8.

Extret del Resum sobre SVG del W3C:

SVG permet tres tipus d'objectes grfics: 
 Figures de grfics vectorials (com ara paths, que consisteixen en lnies rectes i curves);
 Imatges;
 Text;

Els objectes grfics es poden agrupar, estilitzar, transformar i compondre en objectes prviament renderitzats. El text pot estar en qualsevol espai per noms XML adequat per l'aplicaci, cosa que estn la cercabilitat i accesibilitat dels grfics SVG. El conjunt de caracterstiques inclou transformancions niuades, truncament de rutes, mscares alfa, efectes de filtre, objectes de plantilles i extensibilitat.

Els dibuixos SVG poden ser dinmics o interactius. El Model d'Objectes Documentals (DOM) per a SVG, que inclouen el DOM de XML complet, permet l'animaci directa i eficient dels grfics mitjanant scripting. Es pot assignar un gran conjunt de manipuladors d'esdeveniments com el onmouseover i onclick a qualsevol objecte SVG.

El SVG s un bon rival amb Macromedia Flash quant a potencial, amb la diferncia de qu es un estndard obert.

 Vegeu tamb .

 Web semntica;
 Inkscape;

 Enllaos externs .

W3C Scalable Vector Graphics (SVG);
Adobe SVG;
Mozilla SVG i Exemples;
Cartografia o plnols SVG;
SVG Wiki;
Editor SVG Sketsa, privatiu.
aulambra.com - Manual SVG;
Articles sobre SVG;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54794" title="Llac Sevan" nonfiltered="1515" processed="1512" dbindex="21677">


Llac Sevan (armeni            o "          " transcrit Gelamai; turc Gokcha o Goktscha) s el llac ms gran d'Armnia a la provncia oriental o Gelarquniq. Rep 28 rius i el Hradzan s'emporta l'aigua cap l'Araxes.

Te una superfcie original de 1,360 km (el 5% de la superfcie de la Repblica d'Armnia) i un volum de 58 km. Mesura 260 km de permetre i est a 1.950 sobre el nivell del mar. 

El 1933 es va posar en marxa un projecte per reduir-lo i aprofitar les terres, treballs que van acabar el 1949; per el projecte fou revisat a la mort d'Stalin el 1956 i el 1962 es va rebaixar fins a 18 metres (inicialment eren previstos 55) per desprs va seguir baixant. Els treballs subseqents iniciats el 1981 van quedar parats vers el 1989 degut a la guerra amb l'Azerbaidjan per l'Alt Karabagh. El 2003 es van acabar els treballs i es va deixar el nivell 20 metres per sota del seu nivell original per amb tendncia a pujar. La superfcie actual s de 940 km.

El monument ms fams de la rodalia s el monestir de Sevanavank prop de la ciutat de Sevan. Un altre monestir s Hayrivanq ms al sud.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54796" title="Franco Alfano" nonfiltered="1516" processed="1513" dbindex="21678">
Franco Alfano (8 de mar de 1875, Posillipo, prop de Npols - 27 d'octubre de 1954 a San Remo) fou un compositor i pianista itali. Seguidor tard del verisme, probablement el qu avui el fa ms fams s el fet d'haver completat el 1926 l'pera inacabada Turandot de Puccini.  

Alfano va estudiar al conservatori de San Pietro a Majella de Npols abans d'anar a Leipzig el 1895. Mentre hi treballava conegu el seu dol Edvard Grieg i escrigu diverses peces per a orquestra i per a piano. El 1896 comen la seva carrera com a pianista a Berln, on complet la seva primera pera Miranda que encara resta sense publicar. La seva obra La Fonte Di Enschir fou refusada per Ricordi per s'estren el 1898 a Breslau com a Die Quelle von Enschir. El 1900 escriu ballets a Pars pel Folies-Bergre. Poc desprs viatja a Moscou, on compongu la seva pera ms famosa, Risurrezione (a partir de l'obra homnima  de Tolstoi). Amb l'estrena a Tor el 30 de novembre de 1904 d'aquesta obra, Alfano esdevingu rpidament fams. L'pera comen una passeig triomfal per nombrosos teatres d'pera, incloent-hi una estrena a Nova York el 1977.

El 1914 Alfano torn a Itlia on obtingu diverses places de professor de composici (entre altres, a partir de 1918 a Bolonya) i ocup diverses de les places ms importants de la vida musical: del 1923 al 1939 fou director del Conservatorio Giuseppe Verdi de Tor, del 1940 al 1942 intendent del Teatro Massimo de Palerm, del 1942 al 1947 director de l'pera de l'Accademia di Santa Cecilia de Roma i del 1947 fins al 1950 fou el director del Conservatorio Gioacchino Rossini de Pesaro. Durant aquest perode Alfano compongu tamb diverses peres que foren interpretades en els teatres d'pera ms importants d'Itlia.

Desprs que el 1924 Giacomo Puccini deixs en morir inacabada la seva pera Turandot, Alfano es disput amb l'amic de Puccini i director Arturo Toscanini la conclusi de l'pera de la qual Puccini noms n'havia deixat alguns esbossos. Alfano acab finalment escrivint la versi que, desprs d'uns retalls radicals per part de Toscanini, esdevingu el final estndard de l'pera fins a la proposta de Luciano Berio del 2001. El dia de l'estrena de Turandot sota la batuta de Toscanini, aquest en arribar al punt el qual Puccini havia deixat la pea inacabada, va parar de dirigir l'pera i digu: E qui l'opera finisce, perche a questo punto il maestro mor (i aqu finalitza l'pera perqu en aquest punt el Mestre mor).

 Obres .

1896 Miranda pera ;
1898 La Fonte di Enschir pera ;
1899 Four Romanian Dances per a piano ;
1901 Napoli Ballet ;
1901 Lorenza - Ballet;
1904 Risurrezione pera ;
1909 Suite Romantica per a orquestra (esdevingu Eliana);
1909 Il principe di Zilah - pera;
1910 Simfonia n. 1 ;
1910 I Cavalieri e la Bella pera (inacabada);
1914 L'ombra di Don Giovanni pera (posteriorment Don Juan de Manara);
1918 Tre poemi de Tagore per a veu i piano;
1918 Quartet n. 1 per cordes;
1919 Sis canons per a veu i piano;
1921 La Leggenda di Sakntala pera ;
1923 Eliana Ballet de la Suite Romantica;
1923 Sonata per a viol i piano;
1925 Sonata per a violoncel i piano;
1926 Turandot final de l'pera;
1926 Quartet n. 2 per a cordes;
1927 Madonna Imperia pera;
1928 Tre Liriche de Tagore per a veu i piano;
1929 Trio ;
1930 L'ultimo Lord pera semisria;
1930 Himno al Libertador dedicat a Simon Bolivar;
1933 Vesuvio Ballet;
1933 Simfonia n. 2;
1935 Divertimento per a piano i orquestra de cambra;
1936 Nuove Liriche Tagoriane per a veu i piano;
1936 Quintet per a piano i cordes;
1936 Cyrano de Bergerac pera;
1939 Tre Nuove Liriche ;
1941 Don Juan de Manara pera;
1943 E'Giunto il Nostro Ultimo Autunno per a veu i piano;
1945 Quartet n. 3 per a cordes;
1948 Cinque Nuove Liriche Tagoriane per a veu i piano;
1949 Il Dottor Antonio pera;
1950 Vesuvius pera;
1952 Sakntala pera (reconstrucci);
1953 Sinfonia Classica de la primera simfonia.

Altres obres: 
Suite Adriatica; 
Intermezzi for Strings; 
Ninna-Nanna Partenopea.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54797" title="Josep Antoni Montero i Botanch" nonfiltered="1517" processed="1514" dbindex="21679">
Josep Antoni Montero ha estat un destacat jugador de bsquet catal de les dcades dels 80 i 90.

Histria.
Josep Antoni Montero Botanch va nixer a Barcelona el 3 de gener de 1965. Amb una altura de 1,93 metres, va ser un dels primers bases alts del bsquet espanyol. Va ser un base de gran talent, un bon tir exterior i una molt bona defensa.

Es va formar a la pedrera d'Estudiantes i Joventut de Badalona i de ben jove va debutar a la primera plantilla del Joventut a lliga ACB. Amb els verd-i-negres va disputar un total de 9 temporades (1981-1990) on form part d'un equip d'altssim nivell amb Jordi Villacampa, Josep Maria Margall o el tamb base Rafael Jofresa, i on guany molts ttols: una Copa Korac, 2 Copes Prncep d'Astries i on va ser sots-campi de la Recopa d'Europa i de la Lliga ACB.

El 1990 va acabar contracte amb el Joventut i va fitxar pel Futbol Club Barcelona en una decisi que mai li va perdonar l'afici del Joventut. Al Bara va viure un perode ms complert en quan a ttols: 3 lligues ACB i 2 Copes del Rei. La gran assignatura pendent de Montero en la seva etapa barcelonista va ser la Copa d'Europa, que mai va guanyar malgrat disputar dues vegades la final, el 1991 i 1996. La final de 1996 va ser especialment dolorosa. Es va jugar a Pars enfront el Panathinaikos grec. Desprs d'anar perdent tot el partit el FC Barcelona va fer una espectacular remuntada i en els ltims cinc segons de partit Montero va disposar de l'oportunitat de donar-li la volta al marcador i la victria als blau-grana, per un tap illegal d'un jugador grec que els arbitres van concedir va impedir el triomf del club catal. Mesos desprs la FIBA va resoldre un recurs del FC Barcelona reconeixent que el tap va ser illegal i que la cistella s'havia d'haver concedit, per no li va prendre el ttol al Panathinaikos. Al finalitzar la temporada 1996-97 Montero va abandonar el Bara i va fitxar pel CSP Llemotges de la lliga francesa, on va jugar una temporada. El 1998 es va retirar com a jugador en actiu. 

Fou un dels primers jugadors catalans en ser triat en un draft de l'NBA (Atlanta Hawks a la cinquena ronda del draft de 1987, en la posici 113) tot i que mai va arribar a jugar-hi. A nivell individual cal destacar que el 1996 va establir el rcord histric de recuperacions de la Lliga ACB, amb 750 recuperacions.

Va ser internacional amb la selecci espanyola juvenil, jnior i absoluta (on va arribar a disputar 78 partits). Tamb va jugar en diverses ocasions en la Selecci Europea.

Trajectria esportiva.
 Estudiantes: categories inferiors;
 Joventut de Badalona: categories inferiors;
 Joventut de Badalona: 1981-1990 ;
 FC Barcelona: 1990-1997 ;
 CSP Limoges (Frana): 1997-1998 ;

Ttols.
 3 Lligues ACB: (1994-95, 1995-96 i 1996-97);
 2 Copes del Rei: (1990-91 i 1993-94);
 1 Copa Korac: (1989-90);
 Diversos cops campi de la Lliga Catalana.
 2 Copes Prncep d'Astries: (1986-87 i 1988-89);
 2 vegades sots-campi de la Copa d'Europa: (1990-91 i 1995-96);
 1 vegada sots-campi de la Recopa d'Europa: (1987-88);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54798" title="Llac Urmia" nonfiltered="1518" processed="1515" dbindex="21680">

El Llac Urmia (Persa               ) s un llac salat del Azerbaidjan irani, al nord-oest de l'Iran. Antigament s'anomenava Mariane

La superfcie s de 5.200 km; t una llargria mxima de 140 km i una amplada mxima de 55 km. La profunditat mxima s de 16 m.

El llac rep el nom de la ciutat d'Urmia, nom siri que vol dir "ciutat d aigua".

Vers 1930 el xa Reza Pahlavi li va canviar el nom a Rezaiyeh (             ) per el nom fou eliminat desprs de la revoluci islmica els anys setanta. 

Antigament es deia Shishast en persa. Els armenis li van dir Kaputan i la regi cap a l'oest va pertnyer al regne d'Armnia; el segle VIII es va islamitzar.

T 102 illes que sn punts de migracions dels ocells. En canvi a l'aigua no hi ha peixos perqu s massa salada. La major part del llac s un parc nacional i s una reserva de la biosfera de la Unesco.

A l'illa de Kabudi (la segona ms gran) hi ha la tomba del khan mongol Hulagu.

El llac perd per evaporaci quasi un metre cada any.

El nom de les 102 illes s el segent d acord a Farahang-e Joghrafiyayi-e shahrestnh-ye Keshvar (Shahrestn-e Orumiyeh, Tehran 1379 Hs): 

Arezu, Ashk, Espir, Kabudan, Shahi (Eslami), Espiro, Espirak, Azin, Mehr, Mehran, Mehrdad, Borzu, Borz, Siyavash, Siyah-Tappeh, Tanjeh, Tanjak, Bon-Ashk, Ashksar, Ashku, Chak-Tappeh, Day, Magh, Meydan, Cheshmeh-kenar, Miyaneh, Samani, Azar, Sangan, Sangu, Tak, Jowzar, Jovin, Jodarreh, Sepid, Bastvar, Zirabeh, Bahram, Gorz, Ardeshir, Nahid, Penhan, Shahin, Kenarak, Zartappeh, Khersak, Naviyan, Omid, Garivak, Gordeh, Giv, Kalsang, Golgun, Aram, Panah, Kariveh, Zagh, Meshkin, Sahran, Pishva, Kam, Kameh, Sorush, Sorkh, Shabdiz, Nakhoda, Kuchek-Tappeh, Tus, Borzin, Arash, Atash, Siyah-sang, Karkas, Shurtappeh, Navi, Nahoft, Shush-Tappeh, Iran-Nezhad, Shamshiran, Mahdis, Kakayi-e Bala, Kakayi-ye Miyaneh, Kakayi-e Pain, Takht, Takhtan, Markid, Kaveh, Mahvar, Nadid, Kaman, Zarkaman, Zarkanak, Nahan, Bard, Bardin, Bardak, Tir, Tashbal, Sarijeh, Bon, Kafchehnok.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54799" title="Pon IV d'Empries" nonfiltered="1519" processed="1516" dbindex="21681">
Pon IV d'Empries o Pon Hug III d'Empries ( v 1205 - 1269), comte d'Empries (1230-1269).

Orgens familiars.

Fill d'Hug IV d'Empries i Maria de Vilademuls, va heretar el comtat d'Empries a la mort del seu pare el 1230.

Vida poltica.

El seu comtat continu sota la crisi econmica que ja pat en temps del seu pare. Per intentar redrear-la l'any 1231 va vendre terres en alou a l'abat de Santa Maria de Roses, don feus al vescomte de Rocabert i realitz diverses permutes: la ms destacada fou la cessi al comte-rei de Barcelona d'unes terres del Rossell a canvi de la poblaci de Banyuls (1248).

Juntament amb Pere Nolasc fund el 1238 a Castell d'Empries el convent de la Merc. Aix mateix tamb proteg el monestir de Sant Quirze de Colera.

Particip, juntament amb el seu pare, en la Croada contra Al-Mayrqa el 1229-1230, com tamb ho fu en solitari en la conquesta de Valncia.

Fou conseller reial i particip en les Corts de Monts el 1236, aix com en les dels catalans del 1251, on fu homenatge a l'infant Pere com hereu del comtat de Barcelona. El 1246 fou ambaixador a Tunis i el 1264 a Frana, juntament amb el bisbe de Barcelona.

Npcies i descendents.

Es cas, en primeres npcies, amb Beneta de Lacon-Gundale, d'orgen sard i amb la qual no tingu fills. 

Es cas el 1234 amb Teresa Fernndez de Lara amb la qual tingu quatre fills:
 l'infant Hug V d'Empries (v 1240-1277), comte d'Empries;
 la infanta Sibilla d'Empries, casada amb Ramon Folc V, vescomte de Cardona;
 l'infant Pon Hug d'Empries;
 la infanta Major d'Empries;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54804" title="Urmia" nonfiltered="1520" processed="1517" dbindex="21684">
Urmia (tamb Uromieh, Uromiyeh, Oroomieh, Orumiyeh o Orumiye; persa:       , kurd: Wurm), anteriorment entre 1935-1979 Rezaieh o Rezaiyeh (      ) s una ciutat del Azerbaidjan Meridional, Iran, a la costa oest del llac Urmia. T una poblaci d'uns 600.000 habitants.

Urmia t cinc parts:

 Markazi (Central): Baranduzchay, Baranduzchay Shomali, Baranduzchay jonubi, Bashqale, Bakshluchay , Torkman, Dol, Rozechay, Nazluchay Jonubi, i el seu centre s Urmia. ;

 Anzal: Anzal Jonoubi, Anzal Shomali, i el seu centre s Qushchi.

 Silvan: Tergever, Mergever, Dasht, i el seu centre s Silvane ;

 Somay Brados: Somay Jonubi, Somay Shomali, Bradost, i el seu centre s Sero.
 
 Nazlu: Talatape, Nazluchay, Nazluchay shomali, i el seu centre s Nushin.

T una universitat amb un collegi d'agricultura.

El nom Urmia s d'origen arameu i li fou donat pels assiris i voldria dir "Forca d'aigua". Les restes ms antigues de vi es van descobrir a Urmia.

Va pertnyer al Imperi Mede, als perses aquemnides, a Alexandre el gran, al regne d'Armnia (en armeni es va dir Vormi) i finalment al segle VIII s'hi va establir un emir que tenia la capital a Her o a Zarehavan. L'emirat va existir fins al segle XI quant els turcs seljcides es van apoderar de la regi. Desprs va estar a la zona en disputa entre Prsia i els otomans.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54808" title="Hug V d'Empries" nonfiltered="1521" processed="1518" dbindex="21688">
Hug V d'Empries (v 1240 - 1277), comte d'Empries (1269-1277) i vescomte de Bas (1262-1277).

Orgens familiars.

Fill de Pon IV d'Empries i la seva segona muller, Teresa Fernndez de Lara, el va succeir al comtat d'Empries a la seva mort el 1269.

Vida poltica.

Ajud al comte-rei Jaume I el Conqueridor en la campanya a Mrcia els anys 1265 i 1266.

Va fer nombroses donacions al monestir d'Amer i va obtenir del vescomte de Rocabert el domini sobre diverses viles.

A partir de 1270 Hug trenc relacions amb el comte-rei participant en la rebelli nobiliar que saquej Figueres el 1274 i hostilitz Girona. Les tropes reials, per, van entrar al comtat i l'obligaren a rendir-se el 1275.

En els ltims anys del seu regnat aconsegu de nou la benvolena del comte-rei, aix com de l'infant Pere.

Npcies i descendents.

Es cas el 1261 amb Sibilla de Palau, vescomtessa de Bas, filla de Sim de Bas i Garsenda d'Anglesola, incorportant el vescomtat als dominis d'Empries. D'aquest matrimoni en nasqueren dos fills:
 l'infant Pon V d'Empries (v 1264-1313), comte d'Empries;
 l'infant Ramon d'Empries, vescomte de Bas i prior de l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem;

Tingu un fill natural:
 l'infant Hug VI de Bas (?-1335), vescomte de Bas. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54809" title="Ramadi" nonfiltered="1522" processed="1519" dbindex="21689">
Ram d  (       ) s una ciutat a la part central de l'Iraq, a uns 100 quilmetres a l'oest de Bagdad. s la capital de la provncia d'Al Anbar. La seva poblaci s d'uns 800.000 habitants i controla la lnia frria principal que enllaa l'Iraq amb Sria.

Durant la guerra d'Iraq fou ocupada per tropes estatunidenques l'1 de maig de 2003. Des de llavors Ramadi est considerada el punt ms meridional del triangle sunn iraqui i s'ha convertit en un punt important de resistncia contra l'ocupaci americana.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54829" title="Pon V d'Empries" nonfiltered="1523" processed="1520" dbindex="21690">

Pon V d'Empries o Pon Hug IV d'Empries (v 1264 - 1313), comte d'Empries (1277-1313) i vescomte de Bas (1285-1291).

Orgens familiars.

Fill d'Hug V d'Empries i de Sibilla de Palau, heret el comtat d'Empries a la mort del seu pare el 1277.

Vida poltica.

La seva mare, vdua, va vendre el vescomtat de Bas al comte-rei Pere el Gran el 1280. Va participar el 1282 en les lluites de les Vespres sicilianes i la Croada contra la Corona d'Arag, quan va defensar Banyuls de la Marenda i el Coll de la Massana. A al costat del comte-rei i per aix li retorn el vescomtat el 1285,  aix com drets sobre Ferran i Castellfollit de Riubregs.

Fou almirall de la flota de Jaume II el Just com a rei de Siclia, i l'acompany en el seu retorn a Catalunya el 1291. 

Va cedir el vescomtat de Bas al seu germ Hug, a condici de restituir-lo si no tenia descendents legtims. A canvi el 1292 adquir les senyories de Castellfollit, Montros i Montagut.

Contrari a molts interesos reials, va foragitar amb les armes els funcionaris enviats pel comte-rei, per arrunat el 1306 s'hi hagu de sotmetre.

Npcies i descendents.

Es cas el 1281 amb Marquesa de Cabrera, per la qual cosa un el senyoriu de Cabrera al comtat d'Empries. Tingu tres fills:
 l'infant Hug d'Empries, nomenat hereu per mort assassinat el 1309;
 l'infant Pon VI d'Empries (v 1290-1322), comte d'Empries;
 la infanta Blancaflor d'Empries (?-1313);

Bibliografia.
Daniel Gens i Mas, "Un procs poltic difamatori: l acusaci per pecat de sodomia contra Pon Hug IV", Mot, So, Razo, 6 (2007), 18-31.
Ramon Rossell, El procs contra Pon Hug, comte d'Empries, per pecat de sodomia, Palma, Lleonard Muntaner, 2003.
Pep Vila, "Un text autntic: el procs contra el comte d'Empries per pecat de sodomia", Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 46 (2005), 481-489.;






Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54902" title="Terranova" nonfiltered="1524" processed="1521" dbindex="21691">




Terranova (Newfoundland) s una illa de l'oest de l'Oce Atlntic, situada davant les costes del nord-est de l'Amrica del Nord. L'estret de Belle Isle la separa de la pennsula del Labrador. T una superfcie de 111.390 km.

Administrativament, forma part de la provncia canadenca de Terranova i Labrador, la ms oriental de l'estat. La capital provincial, St. John's est situada al sud-est de l'illa.
Fou anomenada Terra Nova per l'itali Giovanni Caboto el 1497.

A L'Anse aux Meadows (al nord de l'illa) s'hi han trobat restes arqueolgiques d'un possible assentament vking. Probablement corresponen a la Vinland (Terra del Vi) citada per la saga de Leif Eriksson.

 Lectures .
Prowse, D.W. 2002. A History of Newfoundland. Boulder Publications, Portugal Cove, Newfoundland.
Neary, Peter. 1996. Newfoundland in the North Atlantic world, 1929-1949. McGill-Queen's University Press, Montreal, Quebec.
Gibbons, Henry K. 1997. The Myth and Mystery of John Cabot: The Discoverer of North America, Marten Cat Publishers, Port Aux Basques, Newfoundland.
Harris, Michael. 1992.  Rare Ambition: The Crosbies of Newfoundland. Penguin. ISBN 0-14-023220-6  ;
Vintage literature  ;
 Charles Pedley, History of Newfoundland, (London, 1863)  ;
 Philip Tocque, Newfoundland as it Was and Is, (London, 1878)  ;
 Joseph Hatton and Moses Harvey, Newfoundland: Its History and Present Condition, (Lonson, 1883)  ;
 Arnold Kennedy, Sport and Adventure in Newfoundland and West Indies, (London, 1885)  ;
 D. W. Prowse, History of Newfoundland, (second edition, London, 1897)  ;
 Moses Harvey, Newfoundland, England's Oldest Colony, (London, 1897)  ;
 F. E. Smith, The Story of Newfoundland, (London, 1901)  ;
 Beckles Wilson, The Truth About Newfoundland, The Tenth Island, (second edition, London, 1901)  ;
 J. P. Howley, Mineral Resources of Newfoundland, (St. John's, 1909)  ;
 P. T. McGrath, Newfound in 1911, (London, 1911);
 Kevin Major, As Near To Heaven by Sea, (Toronto, 2001);
 John Gimlette, Theatre of Fish, (Hutchinson, London, 2005). ISBN 0-09-179519-2;

 Enllaos externs .
VisitNewfoundland.ca;
Govern de Terranova i Labrador.;
Newfoundland and Labrador Heritage (pgina de la Universitat Memorial de Terranova, fundada pel Govern de Terranova i Labrador i l'Agncia Canadenca d'Oportunitats Atlntiques);
Turisme a Terranova i Labrador;
Terranova: La major part de llocs d'origen irlands fora d'Irlanda;
Arxius Provincials de Terranova i Labrador;
Terra Nova National Park;
Histria de Terranova;
Religi, Societat, i Cultura a Terranova i Labrador;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54904" title="Van" nonfiltered="1525" processed="1522" dbindex="21692">
Van (en armeni Dosp) s una ciutat de Turquia a la costa est del llac Van. Te prop de 400.000 habitants i s la capital de la provncia del mateix nom de 20.927 km i ms de 900.000 habitants.

La provncia de Van limita amb les de Bitlis (a l'oest), Siirt (al sud-oest), S rnak i Hakkari (sud), i Agri (nord).

 Histria .

La ciutat fou anomenada Tushpa i fou la capital del regne de Urartu. 

Fou una poblaci important del regne d'Armnia establert desprs del 331 aC.

El 450 fou presa pels rebels armenis en lluita contra els perses (Rebelli d'Ankl)
 
El 852 fou incendiada per el governador califal, el general Boga al-Khabir.

Vers 864 la guerra va esclatar entre Ashot I el gran d'Armnia i Grigor Derenik Ardzruni del Vaspurakan i Ashot va fer presoner a Grigor en un combat prop de la ciutat de Van i va annexionar el Reshtuniq. 

Vers el 770 els rabs de la tribu d'Othman s'havien apoderat d'una regi de la part oriental del Llac Van, amb la fortalesa inaccessible d'Amiuk, al nord de Van i vers el 870 feien incursions, algunes a la ciutat de Van, i altres cap a altres llocs del Vaspurakan. Contra ells es va iniciar una guerra de tots els prnceps armenis per Amiuk no va poder ser conquerida; els othmnides van cridar en ajut al governador-emir rab de Diyar Bakr Isa ben Shaykh al-Shaybani. Isa va marxar contra Ashot Ardzruni que estava assetjant Kokhpanik; Ashot va deixar el setge i ambds exercits es van trobar prop de la ciutat de Van. Els rabs eren 15000 i els armenis dos mil. Fou un prncep ardzruni, Gagik Abu Morvan qui va negociar un acord, i ambds exercits es van retirar i a canvi de parar l'ofensiva i d'entregar hostatges.

A finals del segle IX el prncep de Vaspurakan Gagik Abu Morvan va establir la seva capital a Van.

Vers el 900 l'emir Afshin al-Sadj d'Azerbaidjan va atacar Vaspurakan. El prncep Sargis, al arribar l'emir per la part del Thornavan, va decidir no lluitar i va anar a retre-li homenatge. Va haver d'entregar com hostatge un dels seus germans, que primer fou Gagik (per sis mesos) i desprs (per un any) el petit Gurgen, que foren portats a Bardaa. Vers el 901 Gurgen  es va escapar de Bardaa i va tornar a Vaspurakan. Furis Afshin va marxar contra la ciutat de Van. Sargis i els seus germans es van retirar cap el petit Albag. Van fou ocupada i s'hi va installar un eunuc de confiana, un renegat d'origen grec de nom Safi; un altre eunuc fou installat a Ostan, un altra ciutat de la costa sud del llac, la segona del pas. Per aquesta ocupaci es va acabar al morir l'emir el mar del 901. 

El 905 la ciutat fou atacada pels rabs del Zaheravan en represlia per la conquesta de la fortalesa d'Amiuk pel prncep de Vaspurakan.

A partir de l'establiment del regne de Vaspurakan el 908 la ciutat va anar en ascens, mentre la seva rival musulmana Ardjesh (Ardjish) va entrar en decadncia. A partir del segle XII va patir un estancament. 

A la primera guerra mundial fou destruda pels russos. El genocidi armeni va tenir un efecte molt acusat en la disminuci de la poblaci i quant fou reconstruda als anys vint era una ciutat petita prop de la vella ciutat de la qual encara es conserven les runes. Ha experimentat un gran augment els darrers anys. Una part de la poblaci es avui kurda.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54906" title="Othmnides" nonfiltered="1526" processed="1523" dbindex="21694">
Els othmnides foren una dinastia que va governar a Amiuk, a l'est del Llac Van del 771 al 905. El seu ancestre fou Othman.

Fou eliminada pel prncep de Vaspurakan, que va conquerir Amiuk el 905, en un atac sorpresa de nit.

Vegeu: Amiuk.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54907" title="Pavell Nou Congost" nonfiltered="1527" processed="1524" dbindex="21695">

El Nou Congost s la installaci esportiva de la ciutat de Manresa on es disputen els partits de bsquet del Bsquet Manresa.

Va ser inaugurat el setembre de 1992 amb la celebraci de la XIII edici de la Lliga Catalana. La installaci va prendre el relleu del vell "Congost" que havia quedat obsolet i no complia les normatives de la lliga ACB. T una capacitat per a 5.000 espectadors i s la seu social i centre administratiu del Bsquet Manresa. Disposa de cabines de premsa, ubicades a la part superior de la tribuna de la llotja, amb capacitat per poder-hi treballar fins a 20 informadors, un espai habilitat com a sala de premsa a la part inferior de la tribuna. Per altra banda, des del Bsquet Manresa SAE i la Fundaci Foment del Bsquet es treballa la potenciaci del Museu del Bsquet Manres, en l'espai que es troba sota de l'altra tribuna del Pavell.

El vell "Congost" havia estat inaugurat l'any 1968 amb motiu de l'ascens del club a la primera divisi. Actualment, aquesta installaci acull els entrenaments i els partits de bona part dels equips base de l'entitat. Amb anterioritat a aquest pavell el club disputava els seus partits a una pista descoberta situada al costat del camp de futbol del Pujolet.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54909" title="Kharsian" nonfiltered="1528" processed="1525" dbindex="21696">
El thema de Kharsian o Kharsianos fou creat vers la meitat del segle IX. Abraava la major part de la Capadcia prpia i la capital era Cesarea de Capadcia.

L'emperador Teofil (829-842) en va nomenar governador a Sant Eudokimos, nadiu de la regi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54911" title="Lykandos" nonfiltered="1529" processed="1526" dbindex="21698">
Lykandos fou un thema de l'Imperi Bizant, a la part sud-est de la Capadcia, a l'est de Cesarea de Capadcia i fins a Melitene, creat al segle IX i al qual es van agregar els territoris de l'emirat de Melitene i el dels paulicians de Tefricia ocupats el 863. Les principals ciutats foren Komana, Zapetra i Melitene. Fou perdut per Bizanci desprs de la batalla de Manzikert el 1071.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54913" title="Gentuni" nonfiltered="1530" processed="1527" dbindex="21699">
Els Gentuni (o Gntuni) foren una famlia de nakharars armenis amb possessions al districte de Nig, al nord-est del Airarat.

Tadjat Gentuni va participar a la rebellio nacional el 451.

Els germans Vasak i Ashot Gentuni es van fer independents a la regi de la fortalesa de Shamshwilde el 914. Vasak va restar independent fins el 921 i desprs va morir i Shamshwilde va tornar al rei d'Armnia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54915" title="Nig" nonfiltered="1531" processed="1528" dbindex="21701">
Nig fou un districte de l'Airarat a l'antiga Armnia, a la part nord-est de la provncia. El districte de Varazhnuniq depenia de Nig. La capital fou Artavazdan. Limitava a l'est amb el Varazhnuniq que el separada del pas dels Sevordiq i Gardman (a la provncia d'Uti); al nord el districte de Tashrats Sephakanutium al Gugarq; a l'oest el Shirak; i al sud l'Aragadzotn.

Fou possessi dels Gentuni i desprs dels Pahlavuni.

Ashot IV Qadj va preparar el 1021 un atemptat contra el rei per el seu lloctinent Apirat Pahlavuni, quan anava a portar-lo a terme, va tenir pietat del rei caigut en un parany i el va alliberar. Apirat, home de confiana d'Ashot, es va haver de retirar a Dwin amb l'emir shadddida Abul Uswar de Dwin i Gandja, que algun temps desprs el va fer matar (els seus fills Abdeljahap i Vasak foren salvats pell lloctinent Sari i portats a Ani on el rei els hi va tornar els feus hereditaris del pare al districte de Nig). Vasak fou nomenat gran sparapet (generalssim).

Poc temps desprs Armnia va patir l'atac dels dailemites o musafrides, i el gran sparapet Vasak Pahlavuni i el seu fill Gregori (ms tard conegut com Gregori Magistros) els hi van fer front al districte de Nig. El pare, avanat amb poques forces, va escapar ferit de la lluita i fou mort per un malefactor quan descansava de cam de tornada a les seves lnees.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54916" title="Pahlavuni" nonfiltered="1532" processed="1529" dbindex="21702">
Els Pahlavuni foren una famlia armnia de nakharars de segon ordre que tenien possessions al districte de Nig.

Vers el 975 governava al Nig el nakharar Gregori I Pahlavuni al que va seguir Vahram I que governava vers el 995, i desprs Hasan, vers el 1010. 

Ashot IV Qadj va preparar el 1021 un atemptat contra el rei per el seu lloctinent, el nakharar Apirat Pahlavuni, quant anava a portar-lo a terme, va tenir pietat del rei caigut en un parany i el va alliberar. Apirat, home de confiana d Ashot, es va haver de retirar a Dwin amb l emir shadddida Abul Uswar de Dwin i Gandja, que algun temps desprs el va fer matar (els seus fills Abdeljahap i Vasak foren salvats pell lloctinent Sari i portats a Ani on el rei els hi va tornar els feus hereditaris del pare al districte de Nig). Vasak fou nomenat gran sparapet (generalssim).

Poc temps  desprs Armnia va patir l atac dels dailemites o musafrides, i el gran sparapet Vasak Pahlavuni (fill d Apirat) i el seu fill Gregori (mes tard conegut com Gregori Magistros) els hi van fer front al districte de Nig. El pare, avanat amb poques forces, va escapar ferit de la lluita i fou mort per un avanat amb poques forces, va escapar ferit de la lluita i fou mort per un malefactor quant descansava de cam a les seves lnees.

Gegori Magistros Pahlavuni va rebre molts ttols i fou molt apreciat a la cort bizantina. Tamb va tenir certa rellevancia el seu oncle Vahram II i el fill d'aquest, Gregori II Pahlavuni. El frill de Gregori Magistros, Vahram, va ser elegit el 1065 patriarca d'Armnia sota el nom de Grigor II.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54917" title="Khaldia" nonfiltered="1533" processed="1530" dbindex="21703">
Khaldia fou un thema de l'Imperi Bizant situat al nord-est d'sia Menor, des de la frontera amb Gergia fins a Amisos, amb Trebisonda a la part central com a capital.

Fou creat al segle IX i fou un dels 24 themes que van existir. A diferencia dels territoris del centre d'Anatlia, fou conservat pels bizantins el 1071 desprs de la derrota davant el seljcides.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54919" title="Thema" nonfiltered="1534" processed="1531" dbindex="21704">
El tema o thema era el nom de les provncies bizantines que van existir entre el segles VIII i el XI. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.

Inicialment foren quatre que ocupaven gaireb tota l'Anatlia: Cibirria, Armnia, Anatlia i Opsikion. A aquestos es van afegir dos mes que existien ja a comenaments del segle IX: Buccellaris i Tracessis. 

A final del segle IX, per segregaci i algunes conquestes, s'havien format 15 temes ms: Selucia, Abydos (Paflagnia), Capadcia, Kharsian, Melitene, Mesopotmia, Teodosipolis, Ibria, Sebaste, Optimats, Khaldia, Taure i Lykandos. 

Encara se'n van formar quatre ms a finals del segle X i principis de l'XI: Antioquia, Eufrates, Cilcia i Basprakabia (Vaspurakan).

El sistema de temes va desaparixer de fet desprs de la batalla de Manzikert el 1071.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54920" title="Khoit" nonfiltered="1535" processed="1532" dbindex="21705">
Khoit fou un districte de l'Altzniq, al nord-est de Sasun, al regne d'Armnia. Muntanys, era poblat per muntanyesos ferotges. La seva histria va unida a la de Sasun. 

El districte limitava al sud amb el Gzekh i el Sasassounk (Sasun) del qual el separava la muntanya Tsovasar; a l'oest els districte muntanys d'Aspakuniats Tzor; a l'est el Salnodzor; i al nord el Taron.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54922" title="Gnuni" nonfiltered="1536" processed="1533" dbindex="21707">
Els Gnuni foren una famlia de nakharars d'Armnia que van poseir el districte del Aliovit amb la capital Zarishan i l'Apakuniq amb la capital Manazkert (a la provncia de Tauruberan). Tenien el ttol hereditari de gran-canoner reial.

El primer nakharar esmentat es Atat que va seguir al rei a la Persarmnia vers el 387/390. Atom apareix vers el 445 i Vahan Gnuni cap el 451 al temps de la rebellio nacional-religiosa. Un altra Vahan fou fidel a Vahan Mamikonian durant la rebelli del 481-482 i se'l esmenta junt amb Aratom, probablement el seu germ.

La figura mes important de la famlia fou Mejej Gnuni que fou marzban d'Armnia del 518 fins el 548. En el govern anterior, vers el 515 o 516, els huns Sabirs van fer una incursi des el Caucas fins Armnia i sia Menor (fins el Taure), que tamb va tocar Prsia (Mdia). Mejej va prendre mesures per evitar un altra incursi i el 527 quant els huns van baixar cap Armnia, els va rebutjar. A Metje el va succeir el 548 Gushnasp-Vahram.
 
Un altre Mejej Gnuni fou nomenat per l'emperador Heracli magister militium (la dignitat de grans canoners hereditaris a Armnia l'havien perdut al Imperi). El 630 Mejej va dirigir la reocupaci dels territoris retornats pels perses. Els bizantins esperaven restablir a aquestes terres l ortodxia grega, i Mejej va invitar al patriarca Ezr a anar a Teodosipolis a sotmetre s a les doctrines de Calcednia, i si no ho feia es nomenaria per l'Armnia bizantina un anti-patriarca. Ezr va acceptar va anar a Teodosipolis on es va reunir un snode (631). Finalment, desprs de mesos de discussi, la qesti de Calcednia es va ometre per motius de convenincia i el snode es va limitar a una condemna del nestorianisme, i aix Ezr va poder adherir a les formules que  se li presentaven i els grecs el van poder considerar adms a l ortodxia (632). El marzban d'Armnia Varastirots Bagratuni es comportava com a sobir autnom aprofitant les lluites civils a Prsia i Mejej Gnuni, per velles rivalitats familiars, el va calumniar davant el rei persa Rostam II, i en va demanar la destituci amenaant en cas contrari amb la guerra. Mejej va enviar al seu germa Garikhpet Gnuni a Dwin per detenir i emportar-se a Varastirots per la guarnici persa, que li era lleial, ho va impedir. Varastirots davant el perill va fugir a Taron. All va demanar justcia al emperador Heracli, del que va obtenir un salconduit, i es van entrevistar a l'Osroene. Heracli va reconixer la injustcia que es feia amb Varastirots i el va fer patrici i el va omplir d honors i regals (634). Per mentre estava a la cort imperial va entrar en un complot contra l'emperador organitzat pels propis fills d'aquest. El complot va fracassar i els conspiradors foren castigats: a un fill i un nebot de Varastirots, que estaven mes compromesos, se'ls va tallar el nas; Varastirots fou deportat a una illa probablement de la costa d'frica. El nakharar David Saharuni, part tamb de la conspiraci a Armnia, fou detingut per Mejej Gnuni per es va poder escapar, va convncer a les tropes (molts dels quals eren armenis) i va matar a Mejej i es va proclamar magister militium. 
 
Vahan Gnuni conegut per Dashnak (el del punyal) va morir a la batalla final de Bagrevand de 25 d'abril del 772 que va posar fi a la revoluci nacional. Els qaisites de Djahap al-Qaisi van ocupar l'Aliovit i Apakuniq i van establir la seva capital a Manazkert. fundant un emirat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54924" title="Orduniq" nonfiltered="1537" processed="1534" dbindex="21709">
El Orduniq era la comarca occidental del districte de Basean a la provncia d'Airarat. La capital era Ordoru a uns 15 km al nord-est de Karin.

A aquesta comarca hi havia la muntana Aitspkutn, on neix l'Araxes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54927" title="Abelian" nonfiltered="1538" processed="1535" dbindex="21710">
Els Abelian o Abelean foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari a la comarca d'Abeleanq a l'Airarat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54928" title="Adahuni" nonfiltered="1539" processed="1536" dbindex="21711">
Els Adahuni foren una famlia de nakharars d'Armnia que tenien com a feu hereditari el Mazaz a l'Airarat, a la costa oest del llac Sevan.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54929" title="Akean" nonfiltered="1540" processed="1537" dbindex="21712">
Els Akean o Akian o Akeatsi foren una famlia de nakharars d'Armnia que van tenir el feu hereditari d'Ake al Vaspurakan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54930" title="Aldzuni" nonfiltered="1541" processed="1538" dbindex="21713">
Els Aldzuni foren una famlia de nakharars d'Armnia que van tenir el feu hereditari a l'Aldzniq o Altzniq.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54931" title="Andzteatsi" nonfiltered="1542" processed="1539" dbindex="21714">
Els Andzteatsi foren una famlia de nakharars d'Armnia que van tenir els feus hereditaris al Andzit (Anzitene) i Tzopq o Sofene.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54932" title="Anklai" nonfiltered="1543" processed="1540" dbindex="21715">
Els Anklai o Ankl Tun foren una famlia de nakharars d'Armnia que van tenir el feu hereditari al Ankl.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54933" title="Aragadzean" nonfiltered="1544" processed="1541" dbindex="21716">
Els Aragatzean foren una famlia de nakharars d'Armnia que van tenir el feu hereditaria al Aragadzotn.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54934" title="Arberani" nonfiltered="1545" processed="1542" dbindex="21717">
Els Arberani foren una famlia de nakharars d'Armnia que van tenir el feu hereditaria al Arberani al Vaspurakan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54935" title="Arshakuni" nonfiltered="1546" processed="1543" dbindex="21718">
Els Arshakuni foren una famlia de nakharars d'Armnia que van tenir el feu hereditaria al Aliovit al Vaspurakan.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54937" title="Arshamuni" nonfiltered="1547" processed="1544" dbindex="21719">
Els Arshamuni foren una famlia de nakharars d'Armnia que van tenir els feus hereditaris al Arshamuniq (Tauruberan) amb terres a la Sofene i al Arsharuniq (Airarat)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54938" title="Arshamuniq" nonfiltered="1548" processed="1545" dbindex="21720">
Arshamuniq fou un districte de l'oest del Tauruberan, limitat al nord pel Mardali; a l'est pel Varazhnunik i Harq; i al sud pel Taron. La ciutat principal fou Eriza.

Fou feu dels Arshamuni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54939" title="Artashatean" nonfiltered="1549" processed="1546" dbindex="21721">
Els Artashatean foren una famlia de nakharars d'Armnia que van tenir el feu hereditari al Airarat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54940" title="Artashisian" nonfiltered="1550" processed="1547" dbindex="21722">
Els Artashisean foren una famlia de nakharars d'Armnia que van tenir el feu hereditari al Artashiseanq (al Vaspurakan)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54941" title="Aspakuni" nonfiltered="1551" processed="1548" dbindex="21723">
Els Aspakuni foren una famlia de nakharars d'Armnia que van tenir el feu hereditari al Apakuni o Aspakuneats Dzor, al nord-est del Tauruberan



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54942" title="Trpatuni" nonfiltered="1552" processed="1549" dbindex="21724">
Els Trpatuni o Terpatuni o Atrpatuni foren una famlia de nakharars d'Armnia que van tenir el feu hereditari al Trpatuniq al  Vaspurakan, al est del Antzevatsiq.

Vers el 593 Teodor Trpatuni va participar en una rebelli nacionalista, junta amb Samuel Vahevuni, Atat Khorkhoruni, Mamak Mamikonian, Esteve de Siunia i Kotik Amatuni  Els nakharars van agafar un carregament de plata al governador persa i van marxar amb el bot cap a Nakhichevan on esperaven proclamar la independncia de tota Armnia (bizantina i persa). Per quant van arribar all es van barallar pel repartiment de la plata i van perdre l oportunitat. El rei persa va jugar hbilment i es va aliar amb l'emperador Maurici, i va enviar un exercit per va anunciar que perdonaria als nakharars conjurats si es rendien. La majoria ho van fer. Un temps desprs Samuel Vahevuni es va rebellar altre cop contra els bizantins ajudat per Teodor Trpatuni, i van planejar la mort del curator bizant d'Armnia resident a Teodosipolis. El complot va fracassar perqu el curator se'n va assabentar i els conjurats es van refugiar a Mokq. Els bizantins van enviar contra ells a una milcia sota el comandament d'Heracli i del nakharar Hamazasp Mamikonian. Vahevuni i els seus acompanyants van destruir els ponts del Djermal (Bohtan Su) i es van tancar a la fortalesa de Zriel que fou presa pels bizantins: Samuel Vahevuni va morir combatent i els demes foren fets presoners i portats a Teodosipolis on foren decapitats. Teodor Trpatuni es va refugiar a Prsia per fou entregat pels perses i executat desprs de patir tortura.

Vers el 589 era cap de famlia Sargis Trpatuni.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54944" title="Arartuni" nonfiltered="1553" processed="1550" dbindex="21726">
Els Arartuni foren una famlia de nakharars d'Armnia que van tenir el feu hereditari al Masiatsun, a la provncia d'Airarat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54945" title="Masiatsun" nonfiltered="1554" processed="1551" dbindex="21727">
El Masiatsun fou un districte de la provincia d'Airarat a Armnia, que fou feu dels Arartuni. La ciutat principal era Akori.

Limitada al nord i est amb l'Araxes (que al nord el separava de l'Aragadzotn); a l'oest amb l'Arsharuniq i el Bagrevand; i al sud amb el Kogovit i el districte d'Artaz (al Vaspurakan).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54946" title="Kogovit" nonfiltered="1555" processed="1552" dbindex="21728">
El Kogovit fou un districte del sud-est de la provncia armnia d'Airarat. Les ciutats principals eren Zarahevan (una de les tres ciutats armnies amb el mateix nom) i Arshakavan, per la capital era la ciutat fortalesa de Dariunq.

Limitava al nord i est amb el Masiatsun; a l'oest amb el Bagrevand i el Tsalkotn; i al sud amb Garni, Mardastan i Artaz, districtes del Vaspurakan.

El 643 els rabs van entrar a l'Airarat i encara que foren aturats davant Ardzaph al Kogovit, finalment van ocupar la ciutat de Dwin el 10 d'agost del 643.

Fou feu dels Bagrtides i vers el 905 va passar a poder del Vaspurakan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54947" title="Kolb" nonfiltered="1556" processed="1553" dbindex="21729">
Kolb (tamb Kulb) fou la capital del districte de Jatak a l'Airarat, Armnia.

Estava situada a la vora d'un riu que desaigua a l'Araxes per la dreta, a uns 15 km al sud-est de Bagaran i la mateixa distncia d'Armavir, situada al nord-est (a l'esquerra del riu Araxes).

Va tenir alguna presncia histrica durant el perode del regne de bagrtida de Bagaran i Kolb. Vegeu Bagaran


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54949" title="Tmoriq" nonfiltered="1557" processed="1554" dbindex="21731">
Tmoriq o Timoriq fou una comarca muntanyosa al nord del districte de Korduene, a la provincia de Gordiene, just al sud de la provincia de Mokq, a Armnia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54951" title="Independncia de Mxic" nonfiltered="1558" processed="1555" dbindex="21733">
Per a alguns historiadors la lluita per la Independncia de Mxic va comenar el desembre, 1650, quan l'irlands William Lamport (conegut a Mxic com Guillen de Lampart), va escapar de la pres de la Inquisici i va promulgar la seva proclamaci de la independncia. No noms va ser la primera proclamaci d'independncia d'un pas del Nou Mn, sin la primera a prometre un monarca electe democrticament, igualtat racial i reforma agrria. Lamport volia que Mxic se separs d'Espanya aix com separar l'esglsia i l'estat. Lamport, per, va ser capturat rpidament i va ser condemnat a mort com a heretge.

Desprs de tres segles sota el sistema colonial espanyol, els habitants del Virregnat de la Nova Espanya van comenar a exigir la independncia de la seva naci. Al comenament del segle XIX aquest sentiment va enfortir-se entre els habitants de la ciutat de Mxic. No obstant aix, el crit de la independncia del mossn Miguel Hidalgo y Costilla marcaria, histricament, l'inici de la Guerra d'Independncia de Mxic el 16 de setembre, 1810.
 
El conflicte va durar onze anys, i no va ser un moviment homogeni. Va comenar encapalat per sacerdots catlics, desprs es va convertir en un moviment republic, el qual va ser gaireb sufocat per l'exrcit reialista (lleial a la corona espanyola). El moviment, llavors, es va convertir en una guerrilla de les muntanyes del sud. Finalment un coronel reialista, Augstn de Iturbide va pactar aliances amb totes les faccions republicanes i amb el virrei, i va consumar la independncia de Mxic, d'una manera pacfica, el 27 de setembre, 1821. Espanya, per, va reconixer oficialment al pas el 28 d'abril, 1836. El virregnat independent es va convertir en una efmera monarquia constitucional anomenada Imperi Mexic.

Antecedents.
La figura principal i l'originador del moviment d'independncia mexic, va ser Miguel Hidalgo y Costilla, un mossn del petit poble de Dolores, a Guanajuato. Desprs de convertir-se en sacerdot, Hidalgo va promoure la idea d'un aixecament entre el poble nadiu i mests en contra dels peninsulars, que tenien privilegis exclusius en la poltica i en la economia de la Nova Espanya. Tamb va realitzar discussions a casa seva sobre els problemes socials i econmics de la Nova Espanya; hi eren benvinguts no noms els mestissos, sin els criolls i fins i tot els peninsulars inconformes. Els criolls, fills d'espanyols nascuts a la Nova Espanya, que no tenien els mateixos privilegis dels peninsulars, van comenar a anomenar-se a si mateixos "americans" (en referncia al continent), com a identitat prpia en oposici als "peninsulars" (o europeus). El moviment d'independncia va sorgir arran d'aquestes discussions i en contra del domini poltic i econmic espanyol a la Nova Espanya. S'havia designat que el 8 de desembre, 1810 seria la data de l'inici de l'aixecament.

El comenament de la guerra.
Els plans de l'aixecament van ser descoberts pel govern central, i Josefa Ortiz de Domnguez, la Corregidora, l'esposa del corregidor de Quertaro, va advertir als conspiradors que serien arrestats. Per aix, el 16 de setembre, 1810, Hidalgo va decidir comenar el moviment sense esperar ms, i va congregar al poble a la esglsia, demanant-les que se li unissin, contra el govern espanyol. El poble va respondre amb entusiasme, i van marxar cap a la capital de la regi, la ciutat de Guanjuato.

Desprs les forces van marxar cap a la ciutat de Mxic, desprs d'haver pres les ciutats de San Luis Potos, Zacatecas i Valladolid. El 30 d'octubre, 1810, van trobar una forta resistncia al Monte de las Cruces, perdent fora, i mai no van arribar a la ciutat de Mxic. Desprs d'unes petites victries, els revolucionaris es van moure a la regi de Texas. El mar de 1811 els insurgents van ser ser emboscats i van ser empresonats a la ciutat de Monclova. Hidalgo va ser jutjat com a sacerdot pel Sant Ofici de la Inquisici, va ser declarat culpable, i va ser condemnat a mort. El 31 de juliol, 1811, Hidalgo va ser executat. El seu cap va ser posat al centre de la ciutat de Guanajuato per a dissuadir a altres insurgents.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54952" title="Josep Anton Lacasa Daz" nonfiltered="1559" processed="1556" dbindex="21734">
Josep Anton Lacasa Diaz (Vilanova i la Geltr, 18 de mar de 1973) s un jugador d'escacs  catal.

Va aconseguir el ttol de Mestre Internacional d'escacs als 29 anys.
Ha quedat campi de Catalunya d'escacs per equips diverses vegades amb l'equip de l'UGE (Uni Gracienca d'escacs).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54967" title="Uni Gracienca d'Escacs" nonfiltered="1560" processed="1557" dbindex="21735">
La Uni Gracienca d'escacs s un dels clubs d escacs ms prestigiosos de Catalunya, fundat a l antiga Vila de Grcia l'any 1940.

 Histria .

Els orgens de l actual UGA es remunten al 1924 quan va ser fundada la Penya Gracienca d Escacs. Desprs de la Guerra Civil, quatre entitats gracienques (Penya Gracienca d Escacs, Club d Escacs Grcia, Avant Escacs i Cercle Gracienc d Escacs) foren obligades a desaparixer conforme els dictats franquistes. Aquests clubs es van convertir en la Unin Ajedrecista de Gracia i la Unin Graciense de Ajedrez. Cap de les dues noves entitats tenia local propi. Per aquesta ra, van haver de desenvolupar les seves activitats en bars. El 19 d octubre de els dos clubs es fusionen adoptant el nom d una d elles. Aix doncs, la junta directiva presidida per en Llus Munn crea la Unin Graciense de Ajedrez (U.G.A.). La primera seu social va ser el Bar Tupinamba i el primer president va ser el Sr. Piqu.

Desprs de l any 40, es va organitzar el I Torneo de Ajedrez Dr. E. Puig y Puig, del desenvolupament del qual hi trobem una ressenya a El Mundo Deportivo del 25 d abril de 1941. En aquest primer torneig oficis, hi van participar jugadors de l Espanyol, Ajedrez Condal i UGA.    El 8 de desembre de 1941, el local social es va traslladar a Gran de Grcia, 87, per a mudar-se de nou, al voltant dels 50, a un gran local del carrer Sneca on va romandre prop de 30 anys. Alguns dels jugadors ms destacats que s han format sota la disciplina de la Uni Gracienca d Escacs han estat, a la dcada dels 50, en Moiss Rosell, Joaquim Serra i en Perdig. Anys ms tard, el Mestre Catal Guillem Buxad, nic jugador que porta ms de 40 anys participant amb el primer equip. De les generacions ms recents, hi destaquen el Gran Mestre Internacional Alfonso Romero, els Mestres FIDE Alfred Rosich i Santiago Beltrn i el Mestre Catal Antoni Gual. Tamb han jugat a la la UGA: Arturo Pomar, Jos Lus Fernndez, Jess de la Villa, Josep Oms, Guillem Baches, Jordi Moreno i d'altres.

El primer equip de la UGA ha quedat campi de Catalunya en 13 ocasions (14 si li sumem el ttol de la Penya Gracienca de l any 1929), la ms recent el 2005, i 5 cops Campi d Espanya (la darrera el 1996 a Orpesa del Mar)

 Actualitat social i esportiva .

Actualment, el local del club est situat al c/Francisco Giner, 44, en ple cor del barri de Grcia de Barcelona. El nombre de socis amb llicncia federativa s lleugerament superior als 100.

La UGA participa cada temporada en els Campionats de Catalunya i d'Espanya per equips. Degut al seu potent planter catal, s cada any un dels favorits a endur-se el ttol en la lliga catalana. En canvi, a la lliga espanyola, molt professionalitzada en els darrers anys, bascula entre la Divisi d'Honor i la 1a divisi ja que, tot i la incorporaci de grans mestres d'alt nivell per aquest campionat, no pot competir contra equips d'altres zones de l'estat formats bsicament per grans mestres de l'elit mundial i els jugadors espanyols ms forts.

En la temporada 2008, la UGA va quedar quarta de la Lliga, en un dels seus pitjors campionats dels ltims anys, degut en part a un mal estat de forma de molts dels seus jugadors i del carcter cada cop ms exigent de la categoria. Els jugadors integrants de l'equip van ser GM Yannick Pelletier, GM Jos Manuel Lpez, GM Jos Gonzlez, GM Rubn Felgaer, MI Jordi Fluvi MI Daniel Alsina, MI Olga Alexandrova, MI Michael Rahal, MI lex Bofill, MF Alfred Rosich, MC Eduard Ibez, MC Guillem Buxad, Hctor Jausas, MC Miquel Castells i Xavier Miquel

A la Lliga espanyola, la UGA va quedar campiona del grup I de 1a divisi i per tant retorna a la mxima categoria, la divisi d'honor, perduda l'any anterior. La competici es va disputar entre el 13 i el 17 d'agost a la ciutat de Lleida. L'expedici gracienca va estar formada per GM Jos Manuel Lpez, MI Daniel Alsina, GM Jos Gonzlez i MI Jordi Fluvi

De cara a la temporada 2009, la UGA lluitar un any ms pel ttol de Campi de Catalunya, i es preveu una nova batalla frec a frec amb el Montcada, i potser amb una nova potncia com s el Sabadell. A la Lliga Espanyola intentar mantenir-se a la mxima divisi estatal.

 Campionat de Catalunya per Equips 2008 - Divisi d'Honor .



 Lliga Espanyola (CECLUB) 2008 - Primera Divisi Grup I .



 Enllaos externs .
Web oficial;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54972" title="Cronologia de la Histria de Catalunya" nonfiltered="1561" processed="1558" dbindex="21736">
Els articles de la Viquipdia referents a la Histria de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les segents etapes de la Histria de Catalunya. A partir de 1659 es separen les lnies histriques del sud i del nord fruit del Tractat dels Pirineus. La cronologia inclou, fins al 1714 els fets ms destacables de tots els territoris de la Corona d'Arag per situar-ho en el context histric, i a partir d'aquesta data, nicament els referents a ambdues parts de Catalunya.




Orgens de Catalunya.
Etapa compresa des de la Prehistria fins als inicis de la conquesta carolngia (759-801).
La Prehistria;
La cultura ibrica (s VI aC-218 aC);
El procs de romanitzaci (218 aC-413 dC);
Segona guerra pnica. Conquesta romana d'Empries (218 ac);
Hispania Citerior (217 aC);
Hispania Tarraconensis (29 aC);
Els visigots (413-v 720);
Visigots federats a Catalunya (413-475);
Regne de Tolosa (475-507);
batalla de Vouill (507);
Regne de Narbona (507-526);
Regne de Barcelona (526-548);
Regne de Toledo (548-725);
Conquesta musulmana de Catalunya (v 720-finals s VIII);
Edat mitjana de Catalunya.
Alta edat mitjana;
La conquesta carolngia (759-801);
Marca Hispnica;
Procs d'independncia dels francs (879-987);
Destrucci de Barcelona (985).
Conquesta de Catalunya;
Uni dinstica reial (1137). Matrimoni de Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Arag;
Conquesta de Tortosa (1148).
Conquesta de Lleida (1149).
Conquesta de Siurana (1153-54), darrer enclavament musulm a Catalunya;
Pau i Treva de Du (1173).
Tractat de l'Emparana (1175). Incorporaci de la Vall d'Aran a la Corona.
Batalla de Muret (1213). Final de l'expansi catalana a Occitnia;
Baixa edat mitjana ;
Conquesta de Mallorca (1229-1230);
Batalla de Portop (1229);
Setge de Madna Mayrqa (1229);
Conquesta de Valncia (1233-1245);
Batalla d'el Puig (1237);
Setge de Balansiya (1238);
Tractat d'Almirra (1245) Fixaci fronterera de l'expansi peninsular.
Revoltes mudjars al Regne de Valncia (1244-1277);
Setge de Montesa (1277), darrer enclavament musulm al Regne de Valncia;
Tractat de Corbeil (1258). Fixaci de la frontera nord.
Creaci del Regne de Mallorca (1276);
Tractat de Perpiny (1279) Jaume II de Mallorca es declara vassall de Pere el Gran;
Setge de Balaguer (1280). Final de les rebellions feudals;
Expedici a Tunis (1282-1286). Conquesta de Gerba i Qurquens.
Guerra de Siclia;
Vespres Sicilianes (1282). Incorporaci del Regne de Siclia a la Corona.
Pau d'Anagni (1294). Siclia torna a mans angevines. Incorporaci de Sardenya i Crsega a la Corona. ;
Tractat de Caltabellota (1302). El Regne de Siclia torna a la corona.
Croada contra la Corona d'Arag (1283-1285);
Invasi d'Arag (1283);
Invasi de la Vall d'Aran (1283);
Revolta de Berenguer Oller (1285);
Batalla naval de les Formigues (1285);
Batalla del coll de Panissars (1285);
Confiscaci del Regne de Mallorca (1285);
Assalt al castell d'Alar (1285);
Pau d'Anagni (1294). Jaume II de Mallorca recupera el regne.
Conquesta d'Albarras (1284). Incorporaci del Senyoriu a la Corona.
Conquesta de Menorca (1287);
Conquesta del Regne de Mrcia (1296-1300). ;
Setge d'Alacant (1296);
Sentncia Arbitral de Torrelles (1304) ;
Tractat d'Elx (1305). S'incorporen els territoris al nord de la riba del Segura.
Batalla del riu Cefs (1311). Els ducats d'Atenes i Neoptria s'incorporen a la Corona (1310-1388);
Batalla de Llucmajor (1349). El Regne de Mallorca s annexionat a la Corona d'Arag.
Guerra dels Dos Peres (1356-1375);
Tractat d'Almazn S'acaben les discordies entre les corones de Castella i Arag i es restableix la frontera;
Uni d'Arag (1348-1349);
batalla d'pila (1348);
Uni de Valncia (1348-1349);
batalla de Mislata (1348);
Invasi d'Armanyac (1389-1390);
El Comproms de Casp (1412);
Els Trastmara (1412-1516);
Revolta del comte d'Urgell (1413);
Guerra dels Infants d'Arag (1429-1445);
Conquesta del Regne de Npols (1442);
Guerra civil catalana (1462-1472);
Segona revolta remena (1485-1486);

Edat moderna de Catalunya.

Comprn des de la mort de Ferran II el Catlic (1516) fins a l'inici de la Guerra del Francs (1808-1814) al Principat, i fins a l'esclat a la Revoluci Francesa (1789-1815) a la Catalunya del Nord

Els ustries (1516-1700);
Revolta de les Germanies (1519-1523);
Setge de Perpiny (1542). Fracassat intent francs de conquerir el Rossell.
Any de sa Desgrcia (1558). Destrucci de Ciutadella pels otomans ;
Expulsi dels moriscos (1609-1610);
Guerra dels Trenta Anys (1618-1648);
Setge de Salses (1639);
Setge de Salses (1640);
La Guerra dels Segadors (1640-1659);
Corpus de Sang (1640);
Proclamaci de la Repblica Catalana per Pau Claris (1641);
Batalla de Montjuc (1641);
Setge de Tarragona (1641);
Caiguda de Lleida (1644);
Caiguda de Barcelona (1652);
El Tractat dels Pirineus (1659);
Revolta dels Barretines (1687-1689);
Guerra dels Nou Anys (1688-1697);
Batalla de Torroella (1694);
Captura francesa de Barcelona (1697);
Tractat de Ryswick. Catalunya torna a sobirania de Carles II (1697);
Els Borbons absolutistes i la repressi;
Revolta dels Angelets de la terra (1669 - 1774);
La Guerra de Successi (1700-1714) ;
Carles III coronat a Barcelona (1705);
Batalla d'Almansa (1707);
Batalla d'Almenar (1710);
Tractat d'Utrecht (1713) per donar fi als conflictes provocats per la Guerra de Successi Espanyola que no s acceptat a Catalunya;
Setge de Barcelona (1714);
Els Decrets de Nova Planta (1716);
Els Borbons absolutistes i la repressi;
Guerra Gran (1793-1795);

Histria Contempornia de Catalunya (sud).
La Guerra del Francs (1808-1814);
Guerra dels Malcontents (1827);
L'establiment de l'estat liberal ;
Primera guerra carlina (1833-1840);
Desamortitzaci de Mendizbal (1836);
Segona guerra carlina (1846-1849);
Revoluci de 1868;
Pacte de Tortosa (1869);
Tercera guerra carlina (1872-1876);
Primera Repblica Espanyola (1873 - 1874);
Bases de Manresa (1898);

Histria Contempornia de Catalunya (nord).

Revoluci Francesa (1789);
Primera Repblica Francesa (1792-1804);
Convenci Nacional: 1792-1795;
Guerra Gran (1793-1795);
Directori francs: 1795-1799;
Cop d'estat de brumari (1799);
Consolat francs: 1799-1804.
Primer Imperi Francs (1804-1814);
Les Guerres Napoleniques;
Batalla de Trafalgar (1805);
Batalla d'Austerlitz (1805);
Restauraci (1814-1848);
Batalla de Waterloo (1815);

El segle XX a Catalunya sud.
Entre el naixement del catalanisme poltic (1898) i tercera restauraci borbnica (1975).
Mancomunitat de Catalunya (1914-1923);
La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930);
Fets de Prats de Moll (1926);
La Segona Repblica (1931-1939);
 Proclamaci de la Repblica Catalana per Francesc Maci;
Estatut de Nria impulsat per el coronel i president, Francesc Maci en (1932);
Fets del sis d'octubre. Proclamaci de la Repblica Catalana per Llus Companys (1934);
La Guerra Civil Espanyola (1936-1939);
Batalla de l'Ebre (1938);
Ocupaci franquista de Catalunya (1939);
La dictadura de Francisco Franco (1939-1975);
Participaci dels exiliats a la Segona Guerra Mundial (1939-1945);
Afusellament del President Companys (1940);
Els Maquis. Invasi de la Vall d'Aran (1944);

 a Catalunya sud (des de 1975).
La transici (1975-1982);
 Llei per la Reforma Poltica (1976);
 Restabliment de la Generalitat (1977). Govern de Josep Tarradellas i Joan (1977-1980);
 Constituci Espanyola de 1978.
 Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.
Comunitat Autnoma;
El govern de Jordi Pujol (1980-2003);
El govern de Pasqual Maragall (2003-2006);
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.
El govern de Jos Montilla (2006-);

Vegeu tamb.
Histria del Dret catal;
Histria militar de Catalunya;
Histria de l'economia a Catalunya;

Enllaos externs.
 Cronologia d'Accat ;
 Dates catalanes ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54973" title="Barranc del Carraixet" nonfiltered="1562" processed="1559" dbindex="21737">



El barranc del Carraixet naix a Gtova, arreplega les aiges de la vessant sud de la Serra Calderona i desprs d'un recorregut d'uns 45 km desemboca en la mar per Alboraia. Es troba generalment sec durant quasi tot l'any, a excepci de la part baixa d'Alboraia, que possex un xicotet corrent produt pels "ullals" que flueixen permanentment.

Com a conseqncia de les pluges ocasionades pels temporals de Llevant, que de tard en tard assolen el Pas Valenci, baixa a gran velocitat una enorme massa d'aigua, que desborda l'actual llit, inundant tot l'horta, i les poblacions circumdants amb gran dany per a vides i bns.
Esta situaci es veu potenciada per la desforestaci accelerada que es troba sotmesa la Serra Calderona com a conseqncia dels nombrosos incendis que es produeixen any rere any. Les tres ltimes barrancades van tindre lloc els anys 1949, 1950 i 1957 junt amb la famosa riuada de Valncia.

Actualment, s estan portant a terme les obres de canalitzaci a la conca baixa. Consisteixen bsicament en la reforma de les voreres i el nou tra de les carreteres laterals.

Aquests paratges constituen llacunes i aiguamolls fins al segle passat, dels quals encara es mant la configuraci fsica en forma de cercles concntrics, als que conflueixen nombroses squies.

El traat rectilini de l'actual llit del Carraixet permet que la velocitat de l'aigua siga major i en conseqncia arrossega major quantitat de terres i de fang que, durant les barrancades, es deposita en les riberes i les hortes, motiu pel qual les terres circumdants es troben ms altes que les restants i al mateix temps presenten les mximes qualitats.

Veiem, doncs, que el Carraixet, a pesar de les seues inundacions s una font de riquesa per a l'horta.

 Municipis per on passa .
 Gtova;
 Marines;
 Olocau de Carraixet;
 Btera;
 Montcada;
 Alfara del Patriarca;
 Vinalesa;
 Bonreps i Mirambell;
 Tavernes Blanques;
 Almssera;
 Alboraia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54977" title="Bagawanean" nonfiltered="1563" processed="1560" dbindex="21738">
Els Bagawanean foren un famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari al Bagrevand a la provncia de l'Airarat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54978" title="Basenean" nonfiltered="1564" processed="1561" dbindex="21739">
Els Basenean foren una fama de nakharars d'Armnia amb feu hereditari al Basean a la provncia del Airarat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54979" title="Boguni" nonfiltered="1565" processed="1562" dbindex="21740">
Els Boguni foren una fama de nakharars d'Armnia amb feu hereditari al Boguniq a la provncia del Vaspurakan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54980" title="Sistema cardiovascular" nonfiltered="1566" processed="1563" dbindex="21741">
El sistema cardiovascular s el conjunt d'rgans encarregat de fer circular la sang per tot el cos a la majoria d'animals. S'encarrega de transportar els nutrients i l'oxigen a totes les cllules del cos i rebre substncies nocives d'origen metablic i transportar-les als rgans d'excreci. Tamb s la via per on circulen les hormones i, al igual que el sistema limftic, participa en importants funcions de defensa immunitria i homeosttica. Est format per:

El cor. ;
Els vasos sanguinis: Artries, venes i capillars. ;

El sistema circulatori s la suma del sistema cardiovascular o circulaci sangunia ms el sistema limftic.

 Divisi del sistema cardiovascular en humans .
La circulaci sangunia realitza dos circuits des del cor:

Circulaci general: El recorregut de la sang s'inicia al ventricle esquerre del cor, carregat d'oxigen, i s'extn per l'aorta i el seu brancam arterial fins el sistema capillar, on es formen les venes que contenen sang pobre en oxigen. Aquestes s'aboquen en les dues venes caves (superior i inferior) que drenen en l'aurcula dreta del cor. ;

Circulaci pulmonar: La sang pobre en oxigen surt des del ventricle dret del cor per l'arteria pulmonar que es divideix en sengles pulmons. En els capillars alveolars pulmonars la sang s'oxigena i s reconduda per les quatre venes pulmonars que drenen la sang rica en oxigen, a l'aurcula esquerra del cor. ;

Circulaci portal: s un subtipus de la circulaci general originat de venes procedents d'un sistema capillar, que tornen a formar capillars. ;

Existexen dos sistemes porta al cos hum: 

Sistema porta heptic: Las venes originades en els capillars del tram digestiu des de l'estmac fins al recte que transporten els productes de la digesti, es transformen de nou en capillars en els sinusoides heptics del fetge, per formar de nou venes que s'aboquen en la circulaci sistmica pel mitj de les venes supraheptiques a la vena cava inferior. ;

Sistema porta hipofisiari: L'artria hipofisiria superior procedent de la cartide interna, es divideix en una primera xarxa de capillars ubicats en l'eminncia mitjana. D'aquests capillars es formen les venes hipofisiries que baixen pel tall hipofisiari i originen una segona xarxa de capillars en l'adenohipfisi que drenen a la vena jugular interna. ;

Regulaci de l'activitat cardaca. 
Teixit nodal teixit muscular especial amb cllules que poden adquirir crrega negativa de forma automtica i rtmica i provocar la contracci.
Control nervis: La regulaci nerviosa es troba al bulb raquidi del qual surten dos sistemes de nervis: simptic (excitador) i parasimptic (inhibidor).
Control hormonal: La regulaci hormonal es fa amb l'adrenalina produda a la cpsula suprarenal.

 Circulaci sangunia en altres vertebrats .
Circulaci en peixos.

Als peixos el cor s'ubica en una posici ventral, por sota de la faringe i prop de les brnquies, la seva disposici s lineal i consta de quatre cambres (sinus vens, aurcula, ventricle i con arterial o artic) comunicats per vlvules que impedeixen el retrocs de la sang.

Pel cor tan sols passa sang venosa o desoxigenada procedent de la resta de l'animal i del con artic surt l'artria branquial, que duu la sang a les brnquies per a la seva oxigenaci. Per tant, la circulaci en aquests animals s simple i complerta; s a dir, tan sols existeix un circut i no n'hi ha barrejaments.

Circulaci en amfibis.

Als primers vertebrats pulmonats (Amfibis i Rptils no crocodilians) el cor est en posici torcica i sorgeix una circulaci doble, car existeix un circut pulmonar, que duu la sang venosa als pulmons i hi duu de tornada la sang arterial, i el circut general, que duu la sang arterial a la resta del cos i hi duu de tornada la sang venosa.

En aquests animals el cor consta de tres cambres: dues aurcules (dreta i esquerra) i un nic ventricle fora musculs. L'aurcula dreta rep la sang venosa procedent de la resta del cos, i la lliura al ventricle per qu aquest la bombi als pulmons per mitj de l'artria pulmonar. L'aurcula esquerra rep la sang arterial procedent dels pulmons, la lliura al ventricle i aquest la bomba a la resta del cos per mitj de l'aorta. Entre les dues artries existeix un petit tub anomenat conducte de Botal. Les aurcules es contrauen de forma successiva, per la qual cosa la barreja de sang al ventricle s pobre. Sigui com sigui, la circulaci doble ser incompleta.

Circulaci als rptils.
Als rptils crocodilians s que existeix una divisi complerta del ventricle en dos compartiments (dret i esquerra). Per tant, el cor s que s tetracameral i consta de dos gaiatos artics: l'esquerra que ix del ventricle dret i duu sang venosa, i el dret que ix del ventricle esquerre i duu sang arterial. Es produeix, doncs, una petitssima barreja de sang a l'aorta descendent. Per tant, es considera que la circulaci s doble i complerta (baldament no en totalitat).



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54981" title="Bujuni" nonfiltered="1567" processed="1564" dbindex="21742">
Els Bujuni foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari al Bujuniq, a la provncia del Vaspurakan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54982" title="Dashtkaruni" nonfiltered="1568" processed="1565" dbindex="21743">
Els Dashtkaruni foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari al districte de Karin (Teodosipolis).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54983" title="Derdjani" nonfiltered="1569" processed="1566" dbindex="21744">
Els Derdjani foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari al districte de Derdjan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54984" title="Dziunakan" nonfiltered="1570" processed="1567" dbindex="21745">
Els Dziunakan foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feus hereditaris al Dziunakanq, districte de  Paluniq, a la provncia de Tauruberan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54985" title="Gabelian" nonfiltered="1571" processed="1568" dbindex="21746">
Els Gabelian o Gabeluni foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari al Gabelian o Gabeleanq, al sud-oest de la provncia de l'Airarat.

A l'poca de la rebelli nacional apareixen Arten Gabelian (poc abans) i Khosrov Gabelian (el 451). Desprs de la revolta Saton Gabelian tornava a dominar les terres de la famlia el 480. Ms tard nicament destaca Khosro Gabelian que vivia vers la meitat del segle IX.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54986" title="Gabitean" nonfiltered="1572" processed="1569" dbindex="21747">
Els Gabitean foren una fama de nakharars d'Armnia amb feu hereditari al Gabiteanq, a la provncia del Vaspurakan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54987" title="Garmanatsi" nonfiltered="1573" processed="1570" dbindex="21748">
Els Garmanatsi o Gardmanatsi foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feus hereditaris al Gardman, a la provncia d'Uti.

El primer membre conegut de la famlia fou Peroz Garmanatsi vers el 390 i el va seguir Khosrov Garmanatsi vers el 415.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54988" title="Kwacha malawi" nonfiltered="1574" processed="1571" dbindex="21749">

El kwacha malawi (en angls Malawian kwacha o, simplement, kwacha) s la unitat monetria de Malawi. El codi ISO 4217 s MWK i  l'abreviaci s MK. Se subdivideix en 100 tambala, que significa gallet en nyanja; el nom del kwacha, d'altra banda, prov del bemba i significa "alba", "aurora".

El kwacha es va introduir el 1971 en substituci de la lliura malawiana a ra de 2 kwacha per lliura.

Ems pel Banc de Reserva de Malawi (Reserve Bank of Malawi), en circulen bitllets de 500, 200, 100, 50, 20, 10 i 5 kwacha, i monedes de 10, 5 i 1 kwacha i de 50, 20, 10, 5, 2 i 1 tambala.

Taxes de canvi.
1 EUR = 141,05 MWK (5 de desembre del 2005);
1 USD = 120,50 MWK (5 de desembre del 2005);

Vegeu tamb.
 Kwacha;

Enllaos externs.
  Banc de Reserva de Malawi ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54989" title="Gazrikean" nonfiltered="1575" processed="1572" dbindex="21750">
Els Gazrikean foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari al Gazrikeanq, provncia del Vaspurakan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54991" title="Gelamean" nonfiltered="1576" processed="1573" dbindex="21751">
Els Gelamean foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari al Gelarquniq a la Siunia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54992" title="Gugaratsi" nonfiltered="1577" processed="1574" dbindex="21752">
Els Gugaratsi foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari a la provncia del Gugarq.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54993" title="Goltnatsi" nonfiltered="1578" processed="1575" dbindex="21753">
Els Goltnatsi foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari al districte de Goltn.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54994" title="Gukan" nonfiltered="1579" processed="1576" dbindex="21754">
Els Gukan foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari al Gukan, provncia del Vaspurakan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54996" title="Harqian" nonfiltered="1580" processed="1577" dbindex="21755">
Els Harqian foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari al districte del Harq, a la provncia del Tauruberan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54997" title="Hashtuni" nonfiltered="1581" processed="1578" dbindex="21756">
Els Hashtuni foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feus hereditaris a la provncia del Tauruberan i a la Sofene.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54999" title="Heruni" nonfiltered="1582" processed="1579" dbindex="21757">
Els Heruni foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari al districte d'Her o Khoi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55000" title="Havnuni" nonfiltered="1583" processed="1580" dbindex="21758">
Els Havnuni foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari al districte del Havnuniq a l'Airarat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55001" title="Haykazuni" nonfiltered="1584" processed="1581" dbindex="21759">
Els Haykazuni foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari al districte de Harq o Arq al Tauruberan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55002" title="Kartuni" nonfiltered="1585" processed="1582" dbindex="21760">
Els Kartuni foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari al Kartuniq, a la provncia de la Gordiene.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55003" title="Kaspuni" nonfiltered="1586" processed="1583" dbindex="21761">
Els Kaspuni foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari a la provncia del Phaitakaran.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55004" title="Santa Maria del Mar" nonfiltered="1587" processed="1584" dbindex="21762">

Santa Maria del Mar s una esglsia gtica de Barcelona, situada al barri de la Ribera i construda entre 1329 i 1383. Els mestres d'obra foren Berenguer de Montagut (el dissenyador principal de l'edifici) i Ramon Despuig.

 Histria .
La construcci comen el 25 de mar de 1329, com diuen les lpides del portal de les Moreres. Un fet destacable, que encara perdura, s que s'establ que l'obra hauria de pertnyer exclusivament als feligresos, nics responsables materials del temple. Sembla que en la construcci particip activament tota la poblaci de la Ribera, entre la qual els descarregadors del moll, o bastaixos de Ribera. Els murs, les capelles laterals i la faana estaven enllestits pels volts del 1350. El 1379, a punt d'acabar-se el quart tram de les voltes s'incendi la bastida i les pedres sofriren importants danys. Finalment, el 3 de novembre de 1383 es colloc la darrera clau de volta i el 15 d'agost de l'any segent s'hi celebrava la primera missa.

El terratrmol de Catalunya de 1428 provoc l'esfondrament de la rosassa i una trentena de morts per la caiguda de les seves pedres. Aviat, per, es firm un contracte per construir-ne una de nova, flamgera, que qued acabada el 1459 i un any desprs s'acabaren d'installar els vidres. La majoria d'imatgeria i l'altar barroc afegits durant els segles segents resultaren cremats durant l'incendi del temple el 19 i 20 de juliol de 1936.

 L'edifici .
 L'exterior .
Vist des de l'exterior l'edifici presenta un aspecte masss i robust, que no tradueix el que trobarem a l'interior. El predomini de les lnies horitzontals i dels panys de paret sense grans obertures ni decoracions s absolut. Contnuament se subratlla l'horitzontalitat, marcant-la amb motllures, cornises i superfcies planes, com si es volgus evitar una excessiva sensaci d'enlairament (malgrat ser un edifici en realitat fora alt). Globalment l'edifici forma un bloc compacte, sense panys de paret a diferents profunditats (noms les corresponents a les naus) tpics del gtic europeu. Aix fa que la illuminaci sigui sempre molt plana, allunyada dels jocs de llum i ombra que es poden produir a altres esglsies. 

La faana principal queda ritmada per les dues torres octogonals (forma que es repetir a les columnes de l'interior) i els dos poderosos contraforts que emmarquen la rosassa i tradueixen l'amplada de la volta interior. Horitzontalment podem veure-hi dos trams, clarament marcats per les motllures i els terrats, mentre que a les torres l'horitzontalitat queda subratllada una vegada ms pels terrats en lloc de pinacles o agulles. El tram inferior queda centrat pel prtic i el superior per la rosassa, amb els dos finestrals que l'acompanyen entre els contraforts i les torres.


L'austeritat general s encara ms manifesta als laterals, formats per una paret plana sense decoraci que tanca l'espai entre els contraforts i permet la presncia de capelles interiors. La concepci s doncs molt diferent de la gracilitat dels arcbotants del gtic francs, que mai no foren un element destacat al gtic catal i aqu han desaparegut totalment. Horitzontalment es marquen amb claredat tres pisos. A l'inferior, corresponent a les capelles laterals, s'obren estrets finestrals, relativament petits, que ritmen la paret i corresponen cada un a una capella interior i cada tres a l'espai entre contraforts. Als laterals s'obren tamb dues portes: la porta de Sombrerers i la de les Moreres. Posteriorment s'obr una nova porta a l'absis, la porta del Born.

A banda i banda de la Porta de la Passioneria o de les Moreres de Santa Maria del Mar hi ha la inscripci commemorativa del comenament de les obres. A la part esquerra hi ha la versi en llat, mentre que a la dreta hi ha la versi en catal. El text diu: En nom de la Santa Trinitat a honor de Sancta Maria fou comenada l'obra d'aquesta esglsia lo dia de Sancta Maria de Mar de l'any MCCCXXIX regnant Nanfs per la grcia de Du Rey d'Arag qui conques lo regne de Sardenya 

 L'interior .


Interiorment s un edifici de tres naus, amb deambulatori i sense creuer. Les naus estan formades per quatre trams i el presbiteri consta de mig tram i un polgon de set costats, tot cobert amb volta de creueria i coronat amb magnfiques claus de volta. Formalment, doncs, tenim un edifici de tres naus, per sembla com si l'arquitecte volgus donar la mateixa sensaci d'espai que s'aconsegueix amb una sola nau. Per aix separa molt els pilars (15 metres) i iguala molt les alades de les tres naus (1/8 menys les laterals que la central). El resultat s un espai difan, que defuig la compartimentaci del gtic europeu i s'inclina per una idea d'espai nic.

La nau central s'illumina mitjanant culs oberts entre els terrats de la nau central i les laterals. Aquest culs es converteixen en finestrals entre les columnes del presbiteri, els quals ocupen gaireb tot l'espai disponible i contribueixen a reforar l'efecte de les columnes amb un semicercle de llum. Les naus laterals s'illuminen amb finestrals (un per tram i no gaire grans) que tamb contribueixen a illuminar la nau central.

Val la pena subratllar l'austeritat, aconseguida, una vegada ms per panys de paret llisos; per les columnes octogonals netes, ja que els nervis s'aturen a nivell dels capitells en lloc d'arribar a terra; pel fet que els arcs de les naus laterals i els de la central arrenquen de la mateixa alada (la lnia d'impostes, als capitells) que dna una major impressi d'igualtat de les naus, etc. Tot i aix, l'austeritat que percebem actualment s molt ms gran que l'original, abans que la crema de 1936 despulls l'esglsia de retaules i ornaments.



 Vitralls .

Durant les obres de restauraci de l any 1922, que l arquitecte Bonaventura Bassegoda dua a terme a les capelles laterals de l esglsia, aparegueren fragments dels vitralls amb escenes de l Ascensi i del Lavatori que sembla realitzats entre 1341 y 1385 i es conserven al museu de l esglsia junt amb resta de fragments ms tardans del segle XV.
Rosassa de la faana. Sn d'estil gtic francoflamenc amb un naturalisme molt realista propi de l'autor tolos Antoni Llonye, realitzat l'any 1459, desprs de la restauraci de la traceria de pedra per a substituir l'obra malmesa pel terratrmol de 1428. La iconografia que representa s en l'espai central la coronaci de la Mare de Du, en el segon cercle es troben els smbols dels quatre evangelistes , en el tercer els apstols i en la resta de les franges, sants, bisbes i figures d'ngels msics. El color blau destaca sobre els altres empleats, aix com el vidre blanc, la grisalla s negra amb un tra molt dinmic.
Finestrals. Altres vitralls de l'poca gtica sn, el qual representa la Mare de Du amb el Nen i Sant Miquel del finestral de la capella de Sant Pere, de mitjan del segle XV, es conserva la part superior que correspon a la traceria i quatre dels catorze plafons que constituen el finestral complet. L'altre vitrall s el del Judici Final, realitzat per Sever Desmasnes d'Aviny el 1494, est format per quatre llancetes de sis plafons cadascuna, amb una traceria de quatre trilobats a la base amb querubins vermells i una rosassa remodelada que presenta l'escut de l'esglsia. El Judici Final es representa de manera continuada en els quatre plafons amb una composici de diversos personatges amb colors bastant intensos de to aconseguint un gran contrast entre clars i obscurs.

 Vegeu tamb .

 Llista de Mestres de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona;
 Gegants de Santa Maria del Mar;

 Enllaos externs .
 Fotos;

Bibliografia .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55005" title="Kolovtuni" nonfiltered="1588" processed="1585" dbindex="21763">
Els Kolovtuni foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari al districte del Kogovit (Koghovit o Kolovit).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55007" title="Korduatsi" nonfiltered="1589" processed="1586" dbindex="21765">
Els Korduatsi foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari a la provncia de la Gordiene.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55008" title="Berenguer de Montagut" nonfiltered="1590" processed="1587" dbindex="21766">
 
Berenguer de Montagut (actiu segona meitat s. XIV), arquitecte catal, mestre d'obra de Santa Maria del Mar.

Poc se sap de la vida de Berenguer de Montagut. El que s s cert s que actualment el podem relacionar amb tres esglsies dels Pasos Catalans de les quals sembla clar que en fou el dissenyador i mestre d'obres, com a mnim durant part de les seves respectives construccions: Santa Maria de Manresa (la Seu de Manresa), Santa Maria del Mar de Barcelona i la Seu de la ciutat de Mallorca. A vegades tamb se'l relaciona amb Santa Maria del Pi de Barcelona.

En paraules de Cirici Pellicer Montagut fou un dissenyador excepcional que purific la forma fins a extrems impensables. Podrem dir que Montagut port a l'extrem les tendncies caracterstiques del gtic catal: les seves construccions sn excepcionalment mplies, amb una aversi a la compartimentaci fins al punt que les seves esglsies, totes de tres naus, semblen voler aconseguir l'espai unitari de la nau nica. s constant en ell l'austeritat extrema de les diverses estructures arquitectniques: pilars octogonals nus sense motllures, panys de paret plans, pocs elements decoratius, etc. La separaci entre pilars de les seves esglsies s de les ms grans de tot el gtic europeu.

Hi ha tamb en Montagut un regust per una certa escenografia calculada segons la situaci de l'esglsia respecte als voltants. Curiosament les seves tres esglsies es poden veure de lluny, a mesura que hom s'apropa a la ciutat, per mar en el cas de Barcelona i Mallorca i per terra en el cas de Manresa. Totes se situen en un eix ms o menys perpendicular a la visual de l'hipottic viatger. Aix s molt evident a Manresa i a Mallorca, mentre que a Barcelona l'efecte gaireb ha desaparegut per l'avanament de la lnia de la costa i els edificis posteriors de la Barceloneta. 

Enllaos externs. 
Arquitectura Barcelona :: Berenguer de Montagut







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55011" title="Krtshuni" nonfiltered="1591" processed="1588" dbindex="21767">
Els Krtshuni foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari al districte del Krtshuniq a la provncia del Vaspurakan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55012" title="Malxazuni" nonfiltered="1592" processed="1589" dbindex="21768">
Els Malxazuni foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari al districte d'Her o Khoi.

Vegeu tamb Malkaz


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55013" title="Mandakuni" nonfiltered="1593" processed="1590" dbindex="21769">
Els Mandakuni foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari a la comarca de Mandakuniq, districte d'Arshamuniq al Tauruberan.

Pharsman i Sahak Mandakuni van participar a la rebelli nacional del 451. A aquesta famlia va pertnyer Sant Hovhannes Mandakuni que el 478 fou elegit patriarca d'Armnia succeint a Gut d'Arahez, i que fou marcadament nacionalista. El patriarca va estar a punt de morir el 483 en una sortida dels assetjats pels perses a Dwin, quant fou deixat per mort al camp de batalla, per noms era ferit i va poder tornar a la ciutat. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55015" title="Maznuni" nonfiltered="1594" processed="1591" dbindex="21771">
Els Maznuni foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari al districte de Mazas a la provncia de l'Airarat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55016" title="Gtic catal" nonfiltered="1595" processed="1592" dbindex="21772">
S'anomena gtic catal a l'art gtic desenvolupat a Catalunya, Balears i el Pas Valenci, que presenta unes caracterstiques particulars, especialment en arquitectura, que el diferencien del gtic europeu d'influncia francesa. Tamb comparteix algunes caracterstiques amb el gtic desenvolupat al sud d'Occitnia.

El seu origen es troba en el manteniment de molts trets de l'arquitectura romnica i en les construccions monstiques de l'Orde del Cister o Cistell.

 Marc histric .

A la mort de Pere el Gran, Jaume el Just s l hereu del Regne de Siclia, per la mort del seu germ major Alfons el Franc esdev una sonomalitat el cap del Casal de Barcelona heretant tamb la Corona d'Arag.

Jaume el Just s el rei que propici l'entrada del gtic a Catalunya, a Scilia s ha amarat d una nova sensibilitat on l art ser emprat per donar prestigi a la Corona d  Arag. Jaume el Just estava casat amb Blanca d'Anjou que per tradici familiar participava d aquesta cultura refinada de la cort. 
El monestir de Santes Creus esdevindr un smbol programtic d aquesta transformaci esttica.

 Trets diferencials .

L'arquitectura catalana del perode gtic presenta, evidentment, diversos elements comuns amb el gtic internacional, per l'ambient general s molt diferent i hom es pregunta si s adient l'adjectiu de gtica a aquesta arquitectura. bviament la majoria d'elements formals i l'estructuraci espacial provenen del gtic europeu, per diverses influncies converteixen el gtic catal en una cosa molt diferent, amb una austeritat de lnies i formes totalment allunyada del decorativisme internacional i amb un gust especial per crear espais unitaris i difans.

Les caracterstiques principals del gtic catal, comparades amb el gtic internacional, sn:



En escultura i pintura les particularitats del gtic catal no sn en absolut tan marcades i s'inscriuen plenament en l'mbit internacional, ja sigui d'estil itali o d'estil flamenc. Entre els pintors cal citar Ferrer Bassa, Pere Serra, Llus Borrass, Bernat Martorell, Llus Dalmau i Jaume Huguet.

 Vegeu tamb .
 Pintura gtica de la Corona d'Arag;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55017" title="Metznuni" nonfiltered="1596" processed="1593" dbindex="21773">
Els Metznuni foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feus hereditaris a l'Ardshishatovit i Metznuniq a la provncia del Vaspurakan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55018" title="Mokatsi" nonfiltered="1597" processed="1594" dbindex="21774">
Els Mokatsi foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari a la provncia de Mokq.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55020" title="Parspatuni" nonfiltered="1598" processed="1595" dbindex="21775">
Els Parspatuni foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari a la comarca del Parspatuniq a la provncia del Vaspurakan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55021" title="Qadjberuni" nonfiltered="1599" processed="1596" dbindex="21776">
Els Qajberuni (o Qashberuni) foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari al districte d'Ardjesh.

Nerseh Qajberuni va participar a la rebelli nacional el 451.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55022" title="Rapshonian" nonfiltered="1600" processed="1597" dbindex="21777">
Els Rapshonian foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari al Nakhichevan.

A la rebelli nacional del 451 apareixen Babik i Iukhman (o Ohan) com a nakharars al costat dels nacionalistes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55023" title="Sahuni" nonfiltered="1601" processed="1598" dbindex="21778">
Els Sahuni foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari a la comarca del Sahuniq a la Sofene.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55024" title="Saluni" nonfiltered="1602" processed="1599" dbindex="21779">
Els Saluni foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari a la comarca del Saluniq a l'Altzniq.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55025" title="Sanasuni" nonfiltered="1603" processed="1600" dbindex="21780">
Els Sanasuni foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari al districte de Sasun a l'Altzniq.

Khout Sanasuni era senyor de Sasun vers el 590. Un Hovhannes Sanasuni apareix al segle VII en poca indeterminada. La regi va passar a una branca dels Mamikonian vers el segle VIII i la van mantenir fins el 1058/1059.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55026" title="Sharaian" nonfiltered="1604" processed="1601" dbindex="21781">
Els Sharaian foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari al districte del Shirak a l'Airarat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55027" title="Sisakan" nonfiltered="1605" processed="1602" dbindex="21782">
Sisakan fou el nom que va portar la Siunia vers el segle I, derivat del primer senyor, Sisak o Siak. Aquest prncep, que va rebre el feu del rei d'Armnia, va donar el seu nom al pas i la seva nissaga foren els Sisakides o Siakides. Desprs la seva famlia va portar el nom de Sisakian.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55028" title="Sikluni" nonfiltered="1606" processed="1603" dbindex="21783">
Els Sikluni foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari al districte del Taron.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55029" title="Spanduni" nonfiltered="1607" processed="1604" dbindex="21784">
Els Spanduni foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari a la comarca del Spanduniq a la provncia del Phaitakaran.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55030" title="Nihoa" nonfiltered="1608" processed="1605" dbindex="21785">


Nihoa (tamb coneguda com Bird Island o Moku Manu) s la ms gran de les illes de Sotavent de Hawaii. Est situada a 450 km al nord-oest de Honolulu. Les seves coordenades sn: .

Nihoa s una illa rocosa rodejada d'esculls de corall. La superfcie total s de 0,7 km . L'altitud mxima s de 273 m al Miller's Peak, el ms alt de les illes de Sotavent. L'orografia fa que resulti difcil desembarcar a l'illa. El litoral est, nord i oest s ple de penya-segats i el sud s ms suau per sense protecci entre la ressaca de l'oce i les roques.

Hi ha dues espcies endmiques d'ocells. Quan el 1917 es va descobrir el pins de Nihoa els cientfics van pensar que seria l'ltima espcie d'ocell a classificar i la van anomenar telespyza ultima. No va ser el cas, per el nom se li ha quedat. 

Nihoa va ser habitada pels antics hawaians entre els anys 1000 i 1500. Les expedicions arqueolgiques han identificat 35 cases, 15 refugis, 15 altars i 28 bancals agrcoles. Per era deshabitada quan va ser descoberta, el 1789 amb poques setmanes de diferncia, per dos mercants de pells d'Alaska: els capitans anglesos James Colnett del Prince of Wales i William Douglas de lIphigenia Nubiana.

El 1822 la reina Kaahumanu va visitar Niihau i li van explicar les histries tradicionals sobre una illa anomenada Nihoa. Va organitzar una expedici, va visitar l'illa i la va annexionar al regne de Hawaii.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55031" title="Korkhoruni" nonfiltered="1609" processed="1606" dbindex="21786">
Els Khorkhoruni foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditaria al Korkhoruniq al Vaspurakan. tenien el ttol herederitari de Malshaz (Guardi del rei). El seu ancestre llegendari fou Kor o Koren.

Els primers Korkhoruni esmentats foren Garjuil (vers el 300), Manas (vers el 325) i Vahan (vers 350) al que segeuix un segon Garjuil. 
Suren Korkhoruni apareix vers finals del segle IV i principis del V. 

Vers el 593 la part bizantina d'Armnia patia les mesures anti-armnies del emperador, i la part persa acabava de desprendre s de Mushel II Mamikonian, i es va produir una conjuraci de nakharars. Quant el rei de Prsia va enviar al perceptor de Vaspurakan (Vaspurakan-hamarakar) amb diners (plata) per finanar una campanya a Armnia en la que els perses serien presentats com els defensors del armenisme contra la romanitzaci, fou atacat pel cam per els conjurats encapalats per Samuel Vahevuni, Atat Khorkhoruni, Mamak Mamikonian, Esteve de Siunia, Kotik Amatuni i Teodor Terpatuni. Els nakharars van marxar amb el bot cap a Nakhichevan on esperaven proclamar la independncia de tota Armnia (bizantina i persa). Per quant van arribar all es van barallar pel repartiment de la plata i van perdre l oportunitat.

Vers el 600 Atat Khorkhoruni, que havia passat a Bizanci i havia estat nomenat patrici a l'Armnia bizantina, va rebre l'ordre de marxar amb els seus soldats cap a Trcia, i es va revoltar. Va passar a Nakhichevan, a la Persarmnia, i els bizantins el van perseguir all per el rei persa no volia tolerar aquesta violaci del territori (tot i que Prsia fos aliada del Imperi en aquell moment), i va enviar tropes de manera que els bizantins es van retirar. Atat fou ben rebut pel rei de Prsia que volia guanyar-se les voluntats dels armenis.

L'any 605 en la guerra entre Prsia i Bizanci, el comandament bizant correspongu al nakharar Teodor Khorkhoruni, que fou derrotat pels perses (Teodor fou presoner i el rei persa va ordenar la seva execuci). 

El 642 Vahan Khorkhoruni, presoner dels bizantins, fou alliberat a petici de Teodor Reshtuni.

Un Bagram Korkhoruni s esmentat al tombs del 770.

Els seus dominis van passar als bagrtides vers el final del segle VIII i el 982 formaven part dels dominis dels reis korikain de Lori.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55032" title="Korkhoruniq" nonfiltered="1610" processed="1607" dbindex="21787">
Korkhoruniq fou una comarca d'Armnia, a la part nord-est del Vaspurakan, al districte de Nakhichevan. Fou feu dels Korkhoruni fins al segle VIII i desprs fou ocupat pels rabs en part i la resta va passar als bagrtides.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55034" title="Kamsarakan" nonfiltered="1611" processed="1608" dbindex="21788">
Els Kamsarakan foren una important famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari al Arsharuniq i al Shirak i capital a Ervandashat (Yervandashat), terres conegudes tamb com Kamsarakan. Tenien el ttol hereditari d'sparapet o generalssim. Deien ser descendents de la famlia Karen, d'origen noble part.

Vers el 320 apareix esmentat Kamsar. El 339 va morir el cap nacional armeni Vatch Mamikonian i la direcci de la guerra va passar a Arshavir Kamsarakan prncep de Shirak i del Arsharuniq, fill de Kamsar. Desprs va seguir el seu fill Nerseh vers 340-365 

Vers el 365 el rei d'Armnia va fer matar molts nakharars (nakhararq) incorporant les seves terres a la corona. Els mes afectats foren els Kamsarakan de Shirak i Arsharuniq (amb les ciutats d'Artagers o Artageras i de Ervandashat) si be un membre de la famlia que es va salvar (anomenat Spandarat, germ de Nerseh) va recuperar desprs les terres familiars.

El 387 apareix com a cap de famlia Gazavon, que va perdre els dominis confiscats per Prsia per els va recuperar el 391, si be desprs els va tornar a perdre. Gazavon el jove, el seu fill, tornava a posseir els dominis vers el 420 i cap el 440 era cap de famlia Arshavir o Arahat.

A la rebelli del 451-452 apareixen junts Thathul, Vartz, Nerseh i Ashot. Ners (Nerseh) i Hrahat estigueren al costat de Vahan II Mamikonian el 480-482 quant Hrahat Kamsarakan fou fet presoner pels perses; durant el trajecte dels presoners Ners Kamsarakan en una emboscada al Bagrevand, va reeixir a alliberar a sa germ Hrahat. Vers el 484 o 485 les terres els hi foren retornades i durant aquest temps apareix al front de la famlia un Sahak Kamsarakan.

El 543 el nakharar Nerseh Kamsarakan es va revoltar esperant ajut bizant, per fou derrotat a Ankl, i els bizantins no van intervenir.

El 690 l'exrcit de Justini II va creuar el pas i va arribar a Kartli i Aghunia. Quant va sortir va deixar com a governador a Nerss Kamsarakan, nomenat curopalata bizant per l'emperador, que va exercir del 690 al 691. Els Kamsarakan eren tradicionalment favorables als bizantins. El 691 fou nomenat governador Sembat II Bagratuni. Nerss fou cap de famlia en el perode vers 670-693.

Vers el 700 una expedici rab dirigida per Othman Ibn-Walid Ibn-Oqba al Vanand fou desfeta per els Kamsarakan.

Ashot I Msaker, desprs de la derrota davant els rabs el 772, es va refugiar a les seves terres a les fonts del Araxes, prop de la frontera bizantina, i gracies a les seves mines de plata va poder comprar terres al Shirak i Arsharuniq als Kamsarakan, establint-se a Bagaran (al altre costat de riu, una mica al nord de Ervandashat) vers el 775. El darrer cap de famlia fou Nerss Kamsarakan.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55035" title="Joan Katholikos" nonfiltered="1612" processed="1609" dbindex="21789">
Joan Katholikos fou un historiador i patriarca (Katholikos) armeni nascut a mitjans del segle IX, que va escriure una histria d'Armnia (traduda per Sant Mart). El seu nom era Hovhannes de Drashkhonakert (s a dir d'un lloc proper a Dwin) i fou conegut com Patmaban (l'historiador).

A la mort del patriarca Mashtots I d'Elivard (13 d'octubre del 899) va ser elegit el seu deixeble Hovhannes de Drashkhonakert amb el nom de Hovhannes V, i que ha passat a la histria com Joan Katholikos (s a dir Joan el Patriarca). Ocup la seu fins a la seva mort el 931.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55036" title="Akhlat" nonfiltered="1613" processed="1610" dbindex="21790">
Akhlat (armeni Khelat o Khilat) fou una ciutat de la punta nord-est del Llac Van. La moderna ciutat (Ahlat) es troba a uns 2 km a l'est i el 2000 la seva poblaci era de 34.787 habitants.

Fou una petita ciutat que en temps del califa Umar va fer un tractat amb Iyad ben Ghamn, que va permetre l'arribada d'rabs. Durant el regnat del califa Uthman, quan el governador Muawiya de Sria (desprs califa Muawiya I) va enviar a Habib ibm Maslama que va fer tractats amb els prnceps locals armenis de la zona del llac Van que es van sotmetre als rabs; el 772 va integrar-se en els dominis de l'emir qaisita de Manazkert.

El 918 fou atacada pel bizant Joan Curcuas. El 939 va entrar a la ciutat l'hamdnida Sayf al-Dawla. El 964 fou ocupada per Nadja.

El kurd marwnida Badh la va ocupar el 983 i va restar a les mans de la dinastia fins el 1071 any en qu, desprs de la batalla de Manzikert, fou ocupada personalment pel seljcida Alp Arslan.

El 1100 fou ocupada pel turc Sukman al-Kutbi i durant ms d'un segle va ser possessi (i capital) dels Shah Arman (Shah-i Arman) fins el 1207 en qu la va ocupar l'aibida Al-Awhad, fill d'Al-Adil; a la seva mort el 1212 va passar al seu fill Al-Ashraf, perode durant el qual fou ocupada temporalment per dues vegades (1208 i 1210) pels georgians.

El 1229 fou ocupada pel Khwarizmshah Djalal a-Din Mangburni, per tot seguit el 1230 aquest fou derrotat per Al-Ashraf, aliat amb el seljcida Ala al-Din Kaikubad I a Erzindjan; el 1234 aquest darrer va ocupar la ciutat. 

Fou ocupada pels mongols el 1244 i concedida en feu a una princesa georgiana. Va patir un terratrmol el 1246. Desprs de la conquesta de Bagdad el 1258 els mongols van incorporar aquestes terres i tota la regi. Akhlat va quedar en el domini dels Il-khan, i desprs dels seus successors els djalayrides i Ak Koyunlu.

El 1548 va ser ocupada pels otomans per poc desprs els fou arrabassada pels perses (Shah Tahmasp I) que la van arrasar i la van abandonar (1549). Els otomans la van recuperar i hi van construir una ciutadella acabada vers el 1555 i van reconstruir la ciutat. En els segents anys la ciutat va estar sota domini de caps kurds dependents del sult, fins que fou posada sota administraci directa el 1847. Fou cap d'un Kada (Il e) o districte del vilaiat de Bitlis. El 1900 la poblaci del kada s'estimava en 23.700 habitants (30% cristians principalment armenis). En aquest temps l'antiga ciutat (Karab Sehir, La Ciutat en Runes) ja havia estat abandonada i havia sorgit una nova ciutat a 2 km a l'est, a la riba del llac, que el 1961 tenia 5.0018 habitants.

A la ciutat es conserven nombroses tombes dels segles XVI (i d'altres temps) i alguns monuments. La tomba de Ertoghrul, suposat pare d'Othman (l'ancestre dels Otomans) s de dubtosa identitat.

 Bibliografia .

V. Cuinet, La Turquie d Asie, Pars, 1890-1895, II, ;
A. Gabriel, Voyages archologiques dans la Turquie orientale, Pars, 1940;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55038" title="Khelat" nonfiltered="1614" processed="1611" dbindex="21791">



Khanat de Khelat, khanat del Balutxistan.
Khelat, ciutat armnia del Llac Van, en rab Akhlat.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55039" title="Felip Pedrell i Sabat" nonfiltered="1615" processed="1612" dbindex="21792">

Felip Pedrell i Sabat (Tortosa, Baix Ebre, 18 de febrer de 1841 - Barcelona, 19 d'agost de 1922) fou un compositor i musicleg catal, capdavanter del nacionalisme musical a Catalunya.

Durant la seva infncia, ingress com a nen cantor a l'escolania de la catedral de Tortosa, on fou deixeble del mestre de capella Joan A. Nin i Serra. Llevat d'aquest breu aprenentatge a la seva ciutat natal, Pedrell va romandre tot la seva vida autodidacte. A l'edat de 15 anys ja compos un Stabat Mater a tres veus. El 1873, amb 32 anys, decideix de viure a Barcelona i estrena al Liceu amb cert xit la seva primera pera en itali L'ultimo abenzeraggio, composta el 1867 i de la qual en faria diverses versions fins la definitiva del 1889. A Barcelona s'hi estableix com a sots-director d'una companyia de sarsuela, gnere en el qual sobresort en les produccions prpies dels anys setanta enmig d'altres peres com Quasimodo (1874) -que li valgu una beca d'estudis de les diputacions de Tarragona i de Girona a Frana i a Itlia- o Cloptre (1878), entre molts d'altres projectes de msica escnica.

El 1894 es trasllad a Madrid, on fou nomenat professor del conservatori. Va tornar definitivament a Barcelona el 1905, cansat de la indiferncia que els ambients madrilenys demostraven cap a la seva obra, pendents del casticisme de la sarsuela. 

Grcies als seus viatges a Itlia i a Frana, Pedrell va ser el primer msic modernista catal a contactar amb la msica estrangera. Aquest contacte va ser essencial per definir les seves futures tendncies musicals com a compositor de msica culta i popular. Va ser un dels introductors a Catalunya i a Espanya de la msica de Wagner. 

Pedrell establ els primers contactes amb la musicologia a nivell internacional i fou el fundador dels estudis musiclegs als Pasos Catalans i a la resta d'Espanya. Tamb destac com a editor de msica culta i popular, aix com de reculls d'articles i treballs diversos. Amb la seva personalitat renov el llenguatge musical i fou l'iniciador d'un teatre lric nacional hispnic. Els seus deixebles ms notables foren Enric Granados, Manuel de Falla, Robert Gerhard, Isaac Albniz, Llus Millet.

 Obra musical .
Pedrell conre gaireb tots els gneres musicals. D'entre les obres cal destacar:

peres:
 L'ltimo abenzeraggio (1874);
 Quasimodo (1875);
 Cloptre (1878);
 Eda (1887);
 Mara (1889);
 I Pirinei (basada en la trilogia Els Pirineus, de Vctor Balaguer, 1893; estrenada al Liceu el 1902);
 La Celestina (1902);
 El comte Arnau (1904), amb text de Joan Maragall;
 La matinada (1905-06), amb llibret de Llus Graner i Adri Gual;

Sarsueles amb text catal: 
 La guardiola (1873);

Poemes simfnics: 
 La veu de les muntanyes (1877);
 I trionfi (1880);
 Excelsior (1880);

Obres religioses:
 Alleluia (1865), per a solistes, cor i orgue;
 Missa per a dues veus i orgue (1857);
 Quatre misses per a tres veus i orgue (1861, 1865, 1866);
 Dues misses per a quatre veus i orgue (1869);

Composicions de cambra:
 Nocturn-Trio (1873);
 Quartet de corda (1879);
 Gaillarde, per a quartet de corda (1879).

Els seus treballs musicolgics ms notables sn:
 Diccionario tcnico de la msica (1894);
 Diccionario biogrfico y bibliogrfico de msicos espaoles (1894-97);
 Emporio cientfico e histrico de organografa musical espaola antigua (1901);
 El Catleg de la Biblioteca de la Diputaci de Barcelona (1907-08);
 La festa d'Elche ou le drame liturgique espagnol (1901) primera anlisi cientfica sobre la festa d'Elx;
 Msics vells de la terra, una srie d'articles sobre msics catalans dels ss. XVI-XVIII publicats a la Revista Musical Catalana (1904-10);

Com a editor de msica antiga culta o popular cal destacar les segents publicacions:
 Salterio sacro-hispano (1892-1905);
 Hispaniae Schola Musica Sacra (1894-96);
 El teatro lrico espaol anterior al siglo XIX (1897-98);
 El organista litrgico espaol (1905);
 Antologa de organistas clsicos espaoles (1908);
 Cancionero musical popular espaol (1919-22);
 Public les obres completes de Toms Luis de Victoria (1902-12) i, en collaboraci amb Higini Angls i Pmies, els madrigals i la missa de rquiem de Joan Brudieu (publicat el 1927);
 Public reculls d'articles i treballs diversos: Jornadas de Arte (1841-1891) (1894), Jornadas postreras (1922), Musicaleras (1906), etc.

 Referncies .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55045" title="Sant Joan Bosco" nonfiltered="1616" processed="1613" dbindex="21794">


Giovanni Melchior Bosco (I Becchi, Itlia) 16 d'agost de 1815 - Tor 31 de gener de 1888).

Orgens familiars.

Fill d'una famlia de camperols, els seus pares van ser Francesco Bosco i Margherita Occhiena. El seu pare va morir quan ell tenia dos anys. Va passar els seus primers anys treballant com pastor d ovelles, i va rebre la seva primera educaci del sacerdot de la seva parrquia. El seu afany per aprendre va anar augmentant a mesura que creixia, la pobresa de la seva famlia per el va obligar a abandonar l'escola.

Obres realitzades i model de santedat.

El 1835, als vint anys, va entrar al seminari, i sis anys desprs va ser ordenat sacerdot. Va marxar a Tor, on es va dedicar al seu treball com a sacerdot. Realitzant visites a les presons de la ciutat i veient la situaci en la qual vivien molts nens que habitaven a la zona, abandonats a males influncies, va decidir dedicar la seva vida al rescat dels joves marginats. Joan Bosco va comenar a instruir als nois del carrer: aviat els seus alumnes creixerien en nombre, atrets per la bondat del jove sacerdot.

El pare Bosco solia impulsar a l'estudi inculcant als seus alumnes el sentit del deure, apreciant sempre fins al ms mnim esfor, incentivant-los, no tant que desenvolupessin la seva intelligncia, sin que enfortissin la seva voluntat i temperessin el seu carcter. Tamb els feia veure en qu consistia la santedat que ell volia que conreessin. No havien de fer obres extraordinries, sin exactitud i fidelitat en el compliment dels propis deures de pietat i estudi, estant sempre alegres. L'alumne ms destacat del pare Bosco, fou Domnec Savio, un noi que va arribar a ser sant amb l ajuda del propi pare Bosco.

Desafortunadament, l'xit del seu treball a l Oratori (aix anomenava el lloc on es reunien els nens) no va durar molt. El pare Bosco es va veure obligat a lliurar els espais utilitzats, i altres obstacles es van anar superposant. No obstant aix, el sant es va enfrontar a aquests problemes sense rendir-se mai. Va continuar la seva labor, mudant l oratori a diferents llocs. La seva mare se li va unir, venent tot el que tenia: la seva casa aix com els seus mobles. Les classes van anar augmentant, i es van anar afegint dormitoris, per aquells que desitgessin viure a l oratori. Aix va nixer la primera Casa Salesiana.

El 1854 amb 39 anys, va comunicar a quatre joves que havia somiat que la Verge Maria li havia dit que havia de fundar una nova congregaci. Va decidir que els seus integrants es dirien salesians, en memria de Sant Francesc de Sales, qui seria el seu model de bondat en el tracte amb els joves. Es va informar sobre les regles de distints ordes religiosos, va demanar consell, i finalment va sotmetre el projecte al Papa Pius IX, que l aprovaria el 1874.

Per totes les dificultats que el pare Bosco va haver de superar es veurien ms que recompensades per la rpida expansi del seu orde, que es propagaria per tot el mn. El sant va morir a Tor el 31 de gener de 1888. El seu cos resta incorrupte a la Baslica de Maria Auxiliadora a Tor.

Procs de canonitzaci.

El 1890, als dos anys de la seva mort, es va obrir el procs de canonitzaci del pare Bosco.

El 2 de juny de 1929, tant sols 39 anys desprs de la seva mort, Joan Bosco s proclamat beat i l'1 d'abril de 1934 s declarat sant pel Papa Pius XI.

La seva obra al mn.

Com a testimoniatge de la seva obra, actualment existeixen 2.086 presncies salesianes a 127 pasos, amb 16.640 religiosos treballant-hi, i encara que s difcil calcular el nombre total de joves que s'atenen a Oratoris i Centres Juvenils, se'n calculen uns 479.400 i a Centres d'Ensenyament aproximadament 857.800.

El 1953 a Espanya, sant Joan Bosco s proclamat patr dels mags i illusionistes, a causa de la seva gran afici per aquestes arts.

 Enllaos externs .

Web oficial de la Congregaci Salesiana;

Web de la Inspectoria Salesiana de Barcelona;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55046" title="Tamberatsi" nonfiltered="1617" processed="1614" dbindex="21795">
Els Tamberatsi foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari al districte del Tamber, al sud-est d'Armnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55047" title="Tashiratsi" nonfiltered="1618" processed="1615" dbindex="21796">
Els Tashiratsi foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feus hereditaris al districte de Tashir a l'Airarat i a la provncia de Gugarq.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55048" title="Tatevian" nonfiltered="1619" processed="1616" dbindex="21797">
Els Tatevian foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari a la Siunia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55049" title="Taigrian" nonfiltered="1620" processed="1617" dbindex="21798">
Els Taigrian foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari a la comarca del Taigreanq a la provncia del Vaspurakan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55050" title="Mafalda de Pulla-Calbria" nonfiltered="1621" processed="1618" dbindex="21799">
Mafalda de Pulla-Calbria ( 1060 - Girona 1108 ), comtessa consort de Barcelona (1078-1082) i vescomtessa consort de Narbona (1082-1106).

Filla de Robert d'Hauteville, duc de Calbria, i la seva segona muller Sikelgaite de Salern, i germana de Roger II de Siclia, hereu del ducat de Calbria.

El 1078 es cas amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer II, amb el qual tingu:
 la infanta Almodis de Barcelona (v1078-v1140), casada desprs de 1140 amb Bernat Amat, vescomte de Cardona ;
 la infanta Mafalda de Barcelona, casada amb Arnau Guillem, vescomte de Fenollet;
 l'infant Ramon Berenguer III (1082-1131), comte de Barcelona;

Es qued viuda el 1082 i es cas l'any segent amb Eimeric I de Narbona, vescomte de Narbona. D'aquest matrimoni en nasqu el futur vescomte Eimeric II, hereu del vescomtat de Narbona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55051" title="Taietsi" nonfiltered="1622" processed="1619" dbindex="21800">
Els Taietsi foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari al Taiq.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55052" title="Tzalkuni" nonfiltered="1623" processed="1620" dbindex="21801">
Els Tzalkuni foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari a la comarca del Tzalkotn a la provncia del Airarat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55055" title="Tzavdeatsi" nonfiltered="1624" processed="1621" dbindex="21802">
Els Tzavdeatsi foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari a la comarca de Sotq a la provncia de Siunia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55056" title="Tzophuni" nonfiltered="1625" processed="1622" dbindex="21803">
Els Tsophuni foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari al Tsopq o Sofene.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55057" title="Ueatsi" nonfiltered="1626" processed="1623" dbindex="21804">
Els Uteatsi foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari a la comarca del a la provncia del Uti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55058" title="Urtzetsi" nonfiltered="1627" processed="1624" dbindex="21805">
Els Urtzetsi foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari a la comarca de l'Urtz o Urtz Tzor a la provncia de l'Airarat.

El nakharar al temps de la rebelli nacional del 451 era Narss Urtzetsi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55059" title="Paul McCartney" nonfiltered="1628" processed="1625" dbindex="21806">


Sir James Paul McCartney MBE (Liverpool, 18 de juny de 1942) s un cantant i compositor britnic que va saltar a la fama per ser membre dels The Beatles. Desprs d anunciar que deixava el grup, McCartney va comenar una reeixida carrera en solitari i va formar el grup Wings amb la seva dona, Linda. McCartney ha treballat tamb com a compositor per a pellcules, msica clssica i msica electrnica. Ha llanat un gran catleg de canons com a artista en solitari i ha format part en molt projectes musicals per a organitzacions benfiques.

McCartney est inscrit al Llibre Guinness dels rcords com el msic i compositor amb ms xit en la histria de la msica popular, amb vendes de fins a 100 milions de senzills i 60 discs d or. La can Yesterday composta per McCartney s la can ms versionada de la histria i s ha sentit ms de 7.000.000 de cops a les rdios i televisions americanes. La can Mull of Kintyre llanada amb Wings s una de les canons ms populars a Anglaterra i va estar en la primera posici de llistes de vendes des de 1977 fins a 1984.

La companyia de McCartney MPL Communications s la propietria des drets d autor de ms de tres mil canons incloses totes les escrites per Buddy Holly. A banda de msica, McCartney tamb ha desenvolupat una carrera pictrica (tot i que la seva obra ha tingut carcter privat fins fa poc), tamb desenvolupa una forta tasca com a activista en favor dels drets dels animals, contra les mines antipersona, i s impulsor de nombroses iniciatives benfiques en favor de l'educaci musical.

Fou nomenat membre de l imperi britnic el 16 d'octubre de 1965 per Elisabet II i fou nomenat Sir l 11 de mar de 1997.

 Biografia .
James Paul McCartney va nixer al Walton General Hospital a Liverpool, Anglaterra on la seva mare Mary havia treballat com a infermera a la secci de parts. T un germ, Michael, nascut el 7 de gener de 1944. Com molta gent de Liverpool t ascendncia irlandesa. El seu avi matern Owen Mohin/Mohan va nixer al 1880 a Tullynamalrow, Comtat de Monaghan, Irlanda i es va casar amb Mary Theresa Danher de Toxteth , Liverpool al 1905.

Al 1947, a l edat de cinc anys, va comenar a l escola. Al 1953 va passar l examen   11-plus  . Aquest examen el va aprovar tamb George Harrison, el qual McCartney va conixer a l autobs anant cap a al Liverpool Institute.

Al 1955, la famlia McCartney es va canviar de casa. Van anar al 20 de Forthlin Road (a Aberton). El 31 d octubre de 1956, quan McCartney estava de campament, la seva mare Mary moria d una emblia, desprs de algunes operacions per parar el seu cncer de mama. 

El pare d en Paul McCartney, Jim McCartney,  tocava la trompeta i el piano, i va liderar la banda  Jim Mac s Jazz Band  als anys 20, i va encoratjar als seus fills a ser msics. Desprs de la mort de la Mary, en Jim va donar una trompeta a en Paul, per quan la msica skiffle es va tornar popular la va canviar per una guitarra acstica Zenith de la companyia Framus.

McCartney, que s esquerr, trob impossible tocar la Zenith. Llavors, va veure un pster promocional de Slim Whitman i es va adonar que collocant la guitarra de diferent manera, la podria tocar. Amb aquesta guitarra va compondre la seva primera can (I Lost My Little Girl) quan tenia 14 anys. Desprs, comenaria a tocar el piano i va compondre When I m Sixty Four. El seu pare el va aconsellar anar a a classes de msica, cosa que en Paul va fer per va preferir aprendre d oda. 

El 1957, es va fer amic de John Lennon, amb qui form el grup de rock and roll The Quarrymen, que desprs de diversos canvis esdevingu The Beatles l'any 1961. 

Dins d'aquest mtic quartet fou baixista, cantant i coautor, amb Lennon, de la majoria de les canons del grup. A ms, a partir del 1965-1966, hi comen a tocar instruments de teclat i s'ocup dels arranjaments orquestrals, fet que l'hi valgu el sobrenom de Mozart del segle XX. 

El 12 de mar del 1969 es cas amb Linda Eastman, coneguda fotgrafa nord-americana. 

El 10 d'abril del 1970 anunci que deixava els Beatles, fet que signific la ruptura del grup, coincidint, a ms, amb la publicaci del seu primer disc en solitari, el 17 d'abril i del primer single , Maybe I'm amazed, que obtingu un gran xit. Desprs d'un segon lbum, Ram, form el grup Wings amb Linda (teclats), Denny Laine (guitarra) i Denny Seiwell (bateria), que editaren el primer disc, Wild life, el 7 de desembre del 1971. Altres xits foren : My love, Band on the run, Silly love songs, Live and let die i Mull of Kintyre]. 

El 1980 reprengu la seva carrera en solitari, per b que acompanyat sempre de Linda i d'alguns dels components de Wings. Entre les canons que enregistr desprs, es poden destacar : Ebony and ivory (en duet amb Stevie Wonder), Pipes of peace i dues enregistrades amb Michael Jackson, Say, say, say i The girl is mine. El 6 de novembre de 1984 estren una pellcula dirigida, interpretada, amb gui i msica seva, Give my regards to Broad Street. Tamb ha composat diverses obres orquestrals entre les quals en destaca el Liverpool Oratorio (obra simfnica per a cor i orquestra). 

La mort de Linda, el 17 d'abril de 1998, afect la seva carrera musical, per se'n va refer a partir d'un segon matrimoni amb Heather Mills l'11 de juny del 2002.

 Discografia (anys d'edici) .

En Solitari

 McCartney 1970;
 RAM 1971;
 McCartney II 1980;
 Tug Of War 1982;
 Pipes Of Peace 1983;
 Give My Regards To Broad Street 1984;
 Press To Play 1986;
 All The Best (Recopilaci) 1987;
 CHOBA B CCCP (The Russian Album) 1988;
 Flowers In The Dirt 1989;
 Tripping The Live Fantastic (Enregistrat en directe) 1990;
 Tripping The Live Fantastic - Highlights 1990;
 Unplugged (The Official Bootleg) (Enregistrat en directe) 1991;
 Off The Ground 1993;
 Paul Is Live (Enregistrat en directe) 1993	;
 Flaming Pie 1997;
 Band On The Run (Edici del 25 aniversari) 1999;
 Run Devil Run 1999;
 Wingspan (Recopilaci) 2001;
 Driving Rain 2001;
 Back in the US (Enregistrat en directe) 2002;
 Back in the World (Enregistrat en directe) 2003;
 Chaos And Creation In The Backyard 2005;
 Memory Almost Full  2007;
 iTunes Festival: London (Enregistrat en directe) 2007;

lbums amb Wings

 Wild Life 1971;
 Red Rose Speedway 1973;
 Band On The Run 1973;
 Venus And Mars 1975;
 Wings At The Speed Of Sound 1976;
 Wings Over America (enregistrat en directe) 1976;
 London Town 1978;
 Wings Greatest (recopilaci) 1978;
 Back To The Egg 1979;


lbums amb The Fireman

 Strawberries Oceans Ships Forest 1994;
 Rushes 1998;
 Electric Arguments;

lbums de msica clssica
 Paul McCartney`s Liverpool Oratorio 1991;
 Selections from Paul McCartney`s Liverpool Oratorio 1992;
 Standing Stone 1997;
 Working Classical 1999;
 Ecce Cor Meum  2006;

lbums experimentals

 Thrillington 1977;
 Liverpool Sound Collage 2000;










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55060" title="Vanantsi" nonfiltered="1629" processed="1626" dbindex="21807">
Els Vanantsi foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari al districte de Vanand a la provncia del Airarat.

Aravand Vanantsi era nakharar a la regi del Vanand vers el 445; el nakharar Tathul va participar a la rebelli nacional del 451; Vren, de la mateixa famlia, governava vers els anys 480.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55061" title="Varaznuni" nonfiltered="1630" processed="1627" dbindex="21808">
El Varaznuni foren una gran famlia de nakharars d'Armnia amb diverses branques i feus hereditari al Airarat, al Tauruberan i al Vaspurakan. Els seus dominis es deien Varaznuniq.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55063" title="Vardazvuni" nonfiltered="1631" processed="1628" dbindex="21809">
Els Vardazvuni foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari a la comarca del Vardazvuniq a la provncia del Gugarq.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55064" title="Vaikuni" nonfiltered="1632" processed="1629" dbindex="21810">
Els Vaikuni foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari al districte del Vaikuniq al nord-oest la provncia de l'Atsakh, proper a la part sud del llac Sevan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55066" title="Vijanuni" nonfiltered="1633" processed="1630" dbindex="21811">
Els Vijanuni foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari a la comarca del Vijanuniq al sud-est d'Armnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55067" title="Vorduni" nonfiltered="1634" processed="1631" dbindex="21812">
Els Vorduni foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari a les comarques anomenades Vorduniq al Basean (Airarat) i a la provncia del Vaspurakan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55068" title="Xordzean" nonfiltered="1635" processed="1632" dbindex="21813">
Els Xordzean foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari a la comarca del Xorzeanq a la Sofene.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55069" title="Yerevarai" nonfiltered="1636" processed="1633" dbindex="21814">
Els Yerevarai foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari a la comarca del Yerevarq a la provncia del Tauruberan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55070" title="Ervanduni" nonfiltered="1637" processed="1634" dbindex="21815">
Els Ervanduni (o Erovandhuni) foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari al districte de Haiots Tzor, a la provncia del Vaspurakan.

Vers el 480 estaven dirigits per Nerseh Ervanduni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55071" title="Intzayetsi" nonfiltered="1638" processed="1635" dbindex="21816">
Els Intzayetsi foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari a la comarca de l'Andzaq a la provncia del Vaspurakan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55072" title="Zarehavanian" nonfiltered="1639" processed="1636" dbindex="21817">
Els Zarehavanian foren una famlia de nakharars d'Armnia amb feu hereditari a la comarca del Zarehavan, a l'oest del Llac Urmia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55073" title="Contracci de Lorentz" nonfiltered="1640" processed="1637" dbindex="21818">
La contracci de Lorentz s un efecte relativista que consisteix en la contracci de la grandria d'un cos a mesura que la seva velocitat s'acosta a velocitats comparables amb la de la llum. Originalment va ser introdut per Lorentz com una forma d'explicar l'absncia de resultats positius en el experiment de Michelson-Morley. Posteriorment va ser dedut per Albert Einstein en el context de la relativitat especial.

La contracci de Lorentz ve descrita per la segent expressi:



on L0 s la distncia amidada per un observador estacionari i L1 s la distncia amidada per un observador que es desplaa a una velocitat v sent c la velocitat de la llum.

La contracci de Lorentz tamb pot entendre's com l'efecte de dilataci temporal i com l'augment de la massa inercial d'un cos o partcula.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55080" title="Deambulatori" nonfiltered="1641" processed="1638" dbindex="21819">

El deambulatori o girola s un espai que envolta l'altar major de les esglsies i que aparegu amb l'objectiu de facilitar el trnsit dels fidels per l'interior dels temples sense destorbar les celebracions que s'hi celebraven simultniament.

El deambulatori s un element que esdev caracterstic de l'arquitectura romnica i que desprs es va fer extensiu a la gtica. La seva utilitat va sorgir amb el pelegrinatge massiu als llocs de devoci popular, quan una multitud de fidels es presentava en una esglsia i s'aprestava a venerar les seves relquies. Aquest corredor proporcionava la necessria fludesa de circulaci perqu tots arribessin a reverenciar les relquies.

El normal s que a la capalera de la nau central se situ el presbiteri i a continuaci la capella principal amb l'altar major i formant un absis de planta semicircular o poligonal. En aquest cas, la girola se sol formar per prolongaci de les naus laterals que envolten l'absis pel seu exterior. En ocasions, aquest absis i la girola no estan separats per un mur cec, sin per una arcuaci que ofereix major permeabilitat al conjunt. Tamb s habitual que al voltant de la girola es disposin una srie d'absidioles radials, cada una dels quals acull una petita capella.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55081" title="Club Patinatge Artstic Olot" nonfiltered="1642" processed="1639" dbindex="21820">


El Club Patinatge Artstic Olot es un club esportiu catal de patinatge artstic sobre rodes amb seu social a la ciutat d'Olot que est orientat a la prctica i difusi del patinatge artstic.

El CPA Olot utilitza els Pavellons Municipals d'Esports d'Olot, situats a l'avinguda Argentina s/n. L'rea esportiva consta de 3 pavellons, un dels quals, anomenat "globus", est cobert per una estructura de lona.

Est inscrita en el Registre d'Entitats Esportives de la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya des del 1993, any en el que es varen redactar els estatuts del Club.

Histria.

Els inicis del Club Patinatge Artstic Olot (d'ara en endavant CPA Olot) es remunten en una secci del Club Hoquei d'Olot, que es va constituir com a club l'any 1983, tot i que l'hoquei sobre rodes a Olot s'havia introduit a la ciutat cap als anys 50. 
A principis dels anys 90, algunes discrepncies en la Junta varen propiciar que les dues seccions (hoquei i patinatge artstic) agafessin camins diferents. Per una part es form el CPH Olot, on es practica com a nic esport l'hoquei i per altra part es va formar el CPA Olot.

L'any 1991 Ricard Planiol agafa la direcci artstica del Club, passant a entrenar patinadores individuals i grups. Des d'aquell moment i fins avui el patinatge artstic a Olot ha experimentat tcnicament una millora qualitativa important, aconseguint-se campionats internacionals a nivell de grups i individuals. Pel club han passat centenars de patinadores que han aprs a valorar un esport tan sacrificat com el patinatge artstic.

La primera presidenta del Club va ser Montsita Casadell, que va exercir un paper molt rellevant en la fundaci i estructuraci del Club. Va ser ella que va potenciar el Festival de Patinatge Artstic  anual del Club, que es venia celebrant des dels inicis del Patinatge Artstic a Olot. Actualment aquest festival ja ha arribat a les 20 edicions i se sol celebrar un dissabte de juny. 

A nivell de Catalunya, l'any 1999 es comencen a celebrar els Campionats de Grups, a imitaci dels Campionats de Grups que se celebraven a Itlia i que posteriorment s'anomenarien Grups xou (Show Groups) i han adquirit rellevncia en el Patinatge Artstic de competici.

Desprs de guanyar el Campionat Giron i el Catal de Grups, l'any 2000 el CPA Olot participa en el primer Campionat d'Europa de Grups a Bolonia, aquest primer any era oficis.

L'any 2002 Montsita Casadell mor d'una greu malaltia i deixa el Club en dol. Un nou president, Miquel Casas, i una nova Junta es posen a dirigir el Club. 

l'1 de maig de l'any 2003 esdev una data significativa pel CPA Olot, ja que guanya el seu primer campionat internacional: el Campionat d'Europa de Grups de Show Grans celebrat a Nantes (Frana). En aquest campionat hi participa amb l'espectacle "Arrels". A aquest primer ttol el seguirien molts altres ttols nacionals i internacionals amb aquest i altres espectacles (veure palmars del Club).

Actualment al Club patinen ms de 150 patinadors/patinadores, en certa manera grcies als nombrosos ttols aconseguits i el ress meditic que aix comporta.

Palmars internacional.
 03-05-2003 2n Campionat d'Europa Grups Xou i Precisi. Nantes (Frana). 1a posici Grups Grans Xou Arrels;
 15-11-2003 48 Campionat del Mn Patinatge Artstic. Buenos Aires (Argentina). 3a posici Grup Xou Arrels;
 01-05-2004 3r Campionat d'Europa Grups Xow i Precisi. Florncia (Itlia). 1a posici Grups Grans Xou Llibertat;
 20-11-2004 49 Campionat del Mn Patinatge Artstic. Fresno (Califrnia, EUA). 1a posici Grup Xou Llibertat;
 06-05-2005 4t Campionat d'Europa Grups Xou i Precisi. Farum (Dinamarca). 1a posici Grups Grans Xou Instint Animal;
 26-11-2005 50 Campionat del Mn Patinatge Artstic. Roma (Itlia). 1a posici Grup Xou Instint Animal;
 29-04-2006 5 Campionat d'Europa Grups Xou i Precisi. Reus (Catalunya). 1a posici Grups Grans Xou Diferent;
 02-12-2006 51 Campionat del Mn Patinatge Artstic. Murcia (Espanya). 1a posici Grup Xou Diferent;
 29-04-2006 5 Campionat d'Europa Grups Xou i Precisi. Reus (Catalunya). 1a posici Grups Grans Xou Diferent;
 27-04-2007 6 Campionat d'Europa Grups Xou i Precisi. Porto (Portugal). 1a posici Grups Grans Xou Molt Frgil;

Enllaos Externs.
Pgina Oficial del club;

 Vegeu tamb .
 Grups xou;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55085" title="Ruble de Transnstria" nonfiltered="1643" processed="1640" dbindex="21821">

El ruble de Transnstria (en rus                      , Pridniestrovski rubl o, simplement,      , rubl) s la unitat monetria de l'autoproclamada Repblica Moldava de Transnstria. Se subdivideix en 100 copecs (       , kopeika), a semblana del ruble rus. A causa del no-reconeixement internacional de Transnstria, la moneda tampoc t assignat un codi ISO 4217. S'acostuma a utilitzar l'abreviatura en cirllic p. (de      ).

El 1994 el Banc Republic de Transnstria (                                    , Pridniestrovski Respublikanski Bank) va substituir els bitllets de ruble sovitic emesos entre el 1961 i el 1992, que s'usaven amb un segell adhesiu enganxat. D'aquesta manera es van introduir els nous bitllets de ruble de Transnstria. 

En circulen monedes d'1, 5, 10, 25 i 50 copecs i bitllets d'1, 5, 10, 25, 50, 100, 200 i 500 rubles.

Taxes de canvi.
1 EUR = 9,5600 rubles de Transnstria (6 de desembre del 2005);
1 USD = 8,1671 rubles de Transnstria (6 de desembre del 2005);

Vegeu tamb.
Ruble;

Enllaos externs.
   Banc Republic de Transnstria;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55087" title="Creuer (arquitectura)" nonfiltered="1644" processed="1641" dbindex="21822">

El creuer s, en les esglsies la planta de les quals t forma de creu llatina o grega, l'espai definit per la intersecci de la nau  principal i la nau transversal o transsepte. Aquest espai se sol cobrir mitjanant una cpula alada sobre un cimbori o tambor que es sustenta en els arcs torals. D'aquesta manera s'obtenen dos efectes: ressaltar a l'exterior el punt de trobada de les naus amb aquesta mena de torre, i afavorir la illuminaci a travs dels buits oberts en el propi cimbori o a la llanterna que en ocasions s'intercala entre aquest i la cpula.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55094" title="Hopi" nonfiltered="1645" processed="1642" dbindex="21823">
Els hopi sn una tribu ndia de parla xoixon i de cultura pueblo, el nom de la qual ve de hopitu "bo". Sn un total de 12 llogarrets que viuen en tres cims de farrallons:

 East Mesa, amb els pobles Hualpi, Sichumovi, Hano i Polacca.
 Middle Mesa, amb els pobles Shumopovi, Shnipaulovi, Mishongnovi i Moenkopi;
 Third Mesa, amb els pobles d Oraibi, Hotavila, Bakavi i Kyktcmovi o New Oraibi.


 Localitzaci geogrfica .
Viuen a la frontera entre Arizona i Nou Mxic, en el riu Little Colorado.  Actualment tenen una reserva dins territori Navaho de 1.500.000 acres (6.000 km). La capital s Moenkopi, i Second Mesa la seu del Hopi Cultural Center, on s hi venera la kachina.

 Demografia .
Potser eren 20.000 el 1540, per foren reduts a 2.000 el 1900. Augmentaren progressivament de 3.685 el 1940 a 6.500 el 1960 (dels quals 5.000 parlaven la llengua), 7.900 el 1980, 8.500 el 1980 i 9.000 el 1988. El 1995 eren 10.000 individus. 
Segons dades de la BIA del 1995, a la reserva Hopi d Arizona hi vivien 6.339 individus, per al rol tribal hi havia censats 9.675. Pel que fa als cens dels EUA del 2000, hi havia 11.111 hopis purs, 1.919 barrejats amb altres tribus, 1.794 hopis barrejats amb altres races i 452 hopis i altres tribus barrejats amb altres races, en total 15.275 individus.


 Costums .
La seva societat recorda l europea del segle XII. Llurs cases consten de diversos pisos amb sostre pla i construts d adob o de pedra, i amb capacitat per a allotjar diverses famlies. Els edificis s amunteguen al voltant d una plaa, i no gaire lluny de certes cambres subterrnies anomenades kiva, destinades a la celebraci de cerimnies socials i religioses. Es dedicaven a l agricultura, i corneaven cereals, faves, melons i carabasses fent servis estris primitius com l aixada i el rasclet. Aquest treball era fora difcil per la duresa del clima desrtic i la manca d aigua, cosa que determinar molts dels punts de vista de l organitzaci social hopi. 

Vivien de la llet de  cabra i dels fsols. 


Es dividien en 30 clans matrilocals a Oraibi. La genealogia segueix la lnia materna. En un poble hi ha grups nombrosos d invididus, el parentiu dels quals es remunta a una avantpassada comuna. Aquests clans o grups s anomenen sol, llangardaix, aigua, toix, etc, i un hopi noms podia pertanyer a un. El clan podia intervenir com a unitat en la vida social, i controlava gaireb totes les activitats de l individu. 
 
El clan era propietari de l heretat del conreu, i tenia el monopoli de la majoria dels oficis.  Un home podia casar-se amb una dona d un clan diferent, per al matrimoni li corresponia viure en la casa del clan d ella, encara que l hagi construt l home, i els camps que conrein seran els d aquell mateix clan.  Desprs de les noces, l afiliaci del var al clan d origen seu es limitar en la prctica a qestions cerimonials, i amb algunes restriccions, tamb a les poltiques.  Cada poblat hopi tenia un Kikmongwi o governador, aix com un Qaleetaqa (cap guerrer) i les wuutsim (societats).


Encara que no era prohibida la poligmia sempre que el marit disposs de recursos, l obligaci de residncia i les usances laborals vinculades al matrimoni la feien impracticable. I en els pocs casos que es donava, les dues mullers eren germanes. El matrimoni se celebrava amb intercanvi de regals.

Els estris d una famlia hopi podien incloure objectes grans de transpsort dificults, com les pedres de mol o grans atuells per a aigua o farina, fets de terrissa. L aigua sempre era escassa als poblats, i els doens la carregaven sempre que calia, fins i tot des de molt lluny.
Hom no practicava l infanticidi, maltrat la qual cosa la mortalitat infantil era elevada, ja que sovintejaven les malalties i la dieta de melons i cereals poc madurs.  Al hopi els inquietava tant la mort que amb prou feines si en feien esmena.  Al funeral hi assistien uns quants familiars, i se li ofereixen al difunt aliments, queviures i aigua, i es dipositen a la vora del sepulcre.  Creien en els esperits dels avantpassats del clan, anomenats kachina, i aquesta fe es reflectia en un cicle anyal de dances representatives. 

La majoria dels objectes naturals tenien esperit, i els esdeveniment ms ordinaris de la vida hopi exigien un ritual minucis. Masau u era el du de la terra i el foc, rei de l inframon. Celebraven el soyal o Solstici d Hivern, i la seva llegenda sobre el diluvi universal parla d una gran terra amb grans ciutats on florien les arts. All la gent es va corrompre i esdevingu bellicosa, i com a cstig fou destruda per una inundaci.  El principal esdeveniment anyal s la Dansa de la Serp; els dansaires agafen serps i ballen tot sostenint-les amb les dents. La serp simbolitzava el poder que emergeix de les regions inferiors a les superiors. Una altra dana important era la niman k atchina, que simbolitzava la partena dels dus i llur retorn en esperit mentre llurs imatges dansaven.

 Histria .
Sembla ser que sn descendents d un grup molt af als utes que es trasllad al SO i evolucion amb la cultura dels cliff dwellers i d Anasazi (500 aC). Es calcula que Oraibi fou fundada el 1125. Foren visitats el 1541 per l espanyol Vzquez de Coronado, qui hi envi Pedro de Tovar, qui fou molt ben rebut a Oiraibi i Tawtoma perqu el confongueren amb Pahaa, el germ blanc que havia de tornar. Per el 1598 foren sotmesos a Espanya per Oate, i el 1629-1641 van rebre la visita dels missioners, qui hi fundaren les missions de San Bernardino (Awatoni), San Miguel (Oraibi) i San Bartolom (Shongopovi). Tamb havien estat visitats el 1583 per Antonio de Espejo, qui hi cercava or, i sovint foren invadits per apatxes i navahos rampinyaires.

El 1680 participaren en la revolta general dels pueblo fins el 1698, i el 1701 destruiren la vila cristianitzada d'Awatovi, amb suport paiute. Per aix, els missioners no hi tornarien fins el 1775. 

Quan Mxic s independitz el 1821, tot el seu territori pass a la sobirania terica mexicana, per el 1832 hagueren d enviar tropes per reformar-los i sotmetre ls. Pel Tractat de Guadalupe Hidalgo del 1848 passaren a formar part dels EUA, i a les noves escoles creades pels noprdamericans els prohibiren l s de la llengua.

El 1869 els EUA hi enviaren un agent indi especial, cosa que facilitaria que el 1882 rebessin una petita reserva de 10.006 km.  El 1883 la meitat de la poblaci hopi mor en una epidmia de verola. I el 1900 aconseguiren que Moenkopi fos inclosa en la seva reserva. El 1934 el seu capdill Talayesva/Sun Chief va proposar tornar a les antigues tradicions, i el 1967 Thomas Banyaca part de les antigues tradicions per predicar la pau i el retorn de la puresa abans de la fi del mn. Nampeyo (1859-1942) va revaloritzar la terrisseria hopi 

El 1949 enviaren una carta el president Harry S. Truman tot reclamant els seus drets com a naci sobirana. El 1958 el consell tribal hopi envi un missatge de pau a l ONU, per no foren rebuts. El 1970 l Indian Claims Commission establ que havien de rebre 1,8 milions d acres per les terres donades als navajo, per el 1974 els aplicaren per fora una llei sobre drets minaires. El 1986, per, van emprendre nove accions judicials minaires i per terres, que els ajudaren a finanar amb els navajo el film Broken Rainbow sobre llur situaci. Tot i que han estat molt afectats per l'alcoholisme, el consumisme i la tasca dels missioners, encara mentenen bona part dels seus antics costums.

 Llista de hopis .
 Nampeyo;
 Louis Tewanima;
 Talayesva;
 Michael Kabotie;
 Ramson Lomatewama;
 Lori Ann Piestewa ;

Vegeu tamb.
Mitologia hopi;

Lectures.
 Susanne and Jake Page, Hopi, Abradale Press, Harry N. Abrams, 1994, illustrated oversize hardcover, 230 pages, ISBN 0-8109-8127-0, 1982 edition, ISBN 0810910829;
 New York Times article, "Reggae Rhythms Speak to an Insular Tribe" by Bruce Weber, September 19, 1999;
 The Hopi Way, An Odyssey, Robert Boissiere, Sunstone Press, Santa Fe, New Mexico, 1985, trade paperback, 90 pages, ISBN 0-86534-055-2 A journal of contemporary Hopi family and ceremonial life.

Enllaos externs.

 Pgina Oficial de la Tribu Hopi;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55095" title="Illa Necker" nonfiltered="1646" processed="1643" dbindex="21824">
Tamb hi ha una illa Necker a les illes Verges Britniques. ;

----

L'illa Necker (en hawai Mokumanamana) s una de les illes de Sotavent de Hawaii. Est situada a 240 km a l'oest de Nihoa. Les seves coordenades sn: .

Necker s una illa de roca volcnica rodejada d'esculls, amb una forma d'ham. La superfcie total s de 0,18 km  i l'altitud mxima s de 84 m a Summit Hill.

S'hi han trobat nombroses restes arqueolgiques, destacant 33 plataformes cerimonials (heiau) i unes figures de pedra d'un estil relacionat amb les illes Marqueses. Els antroplegs especulen que aquestes imatges poden ser una mostra de la cultura hawaiana originria, de poc desprs de l'arribada migratria polinsia des de Tahit als segles XII o XIII. Quan hi va arribar el francs Jean-Franois de La Prouse, el 1786, l'illa feia temps que era deshabitada. La va anomenar en honor del ministre de Finances, Jacques Necker, i la va descriure com una roca nua coberta de femtes d'ocell. El nom hawai Mokumanumanu, que significa 'illa de molts ocells', s un nom del segle XX.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55096" title="Relativitat especial" nonfiltered="1647" processed="1644" dbindex="21825">
La Teoria Especial de la Relativitat (coneguda tamb com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905 i descriu la fsica del moviment en absncia de camps gravitacionals. Aquests conceptes van ser presentats anteriorment per Henri Poincar i Hendrik Lorentz, que tamb sn considerats com iniciadors de la teoria. Fins aleshores, els fsics pensaven que la mecnica clssica d' Isaac Newton, basada en l'anomenada relativitat de Galileu (origen de les equacions matemtiques conegudes com transformacions de Galileu), descrivia els conceptes de velocitat i fora per a tots els observadors (o sistemes de referncia). No obstant aix, Hendrik Lorentz i altres, havien comprovat que les equacions de Maxwell, que governen l'electromagnetisme, no es comportaven d'acord amb les lleis de Newton quan el sistema de referncia canvia (per exemple, quan es considera el mateix problema fsic des del punt de vista de dos observadors que es mouen l'un respecte de l'altre). La noci de transformaci de les lleis de la fsica respecte als observadors s la que dna nom a la teoria, que s'ajusta amb el qualificatiu d'especial o restringida per cenyir-se a casos de sistemes en els quals no es t en compte els camps gravitatoris. Una extensi d'aquesta teoria, que inclou els camps gravitatoris, s la Teoria General de la Relativitat, publicada per Einstein en 1916.

 Motivaci de la teoria .

Les lleis de Newton consideren que el temps i l'espai sn els mateixos per als diferents observadors d'un mateix fenomen fsic. Abans de la formulaci de la teoria especial de la relativitat, Hendrik Lorentz i uns altres ja havien descobert que l'electromagnetisme diferia de la fsica newtoniana que les observacions d'un fenomen podrien diferir d'una persona a una altra que estigus movent-se relativament a la primera a velocitats prximes a les de la llum. Aix, una pot observar la inexistncia d'un camp magntic mentre l'altra l'observa amb claredat en el mateix espai fsic.

Lorentz va suggerir una teoria de l'ter en la qual objectes i observadors viatjarien a travs d'un ter estacionari, sofrint un escurament fsic (hiptesi de contracci de Lorentz) i un canvi en el pas del temps (dilataci del temps). Lorentz estava motivat pels resultats negatius del moviment relatiu de la llum pel que fa a l'ter proporcionats uns anys abans pel clebre experiment de Michelson-Morley. L'explicaci de Lorentz subministrava una reconciliaci parcial entre la fsica newtoniana i l'electromagnetisme, que es conjugaven aplicant la transformaci de Lorentz, que vindria a substituir a la transformaci de Galileu vigent en el sistema newtoni. La formulaci de l'electromagnetisme enfront de les transformacions de Lorentz va anar tamb estudiada pel fsic francs Henri Poincar. Quan les velocitats involucrades sn molt menors que c (la velocitat de la llum), les lleis resultants sn en la prctica les mateixes que en la teoria de Newton, i les transformacions es reduxen a les de Galileu. En qualsevol cas, la teoria de l'ter va ser criticada fins i tot pel mateix Lorentz, degut a la seva naturalesa.

Lorentz va suggerir la seva transformaci com una descripci matemtica precisa dels resultats dels experiments. Einstein no obstant aix va derivar aquestes equacions de dues hiptesi fonamentals: la constncia de la velocitat de la llum, c, i la necessitat que les lleis de la fsica siguin iguals (invariants en diferents sistemes inercials, s a dir, per a diferents observadors). D'aquesta idea va sorgir el ttol original de la teoria, "Teoria dels invariables". Va ser Max Planck qui va suggerir posteriorment el terme "relativitat" per a ressaltar la noci de transformaci de les lleis de la fsica entre observadors movent-se relativament entre si.

La relativitat especial estudia el comportament d'objectes i observadors que romanen en reps o es mouen amb moviment uniforme (i.e., velocitat relativa constant). En aquest cas, es diu que l'observador est en un sistema de referncia inercial. La comparaci d'espais i temps entre observadors inercials pot ser realitzada usant les transformacions de *Lorentz. La teoria especial de la relativitat pot predir aix mateix el comportament de cossos accelerats quan aquesta acceleraci no impliqui forces gravitatries, en aquest cas s necessria la relativitat general.

 Caracterstiques de la relativitat especial .
 Invarincia de la velocitat de la llum .
Per a fonamentar la RE, Einstein va postular que la velocitat de la llum en el buit s la mateixa per a tots els observadors inercials. Aix mateix, va ressaltar que tota teoria fsica ha de ser descrita per lleis que tinguin forma matemtica similar en qualsevol sistema de referncia inercial. El primer postulat est en concordana amb les equacions de Maxwell de l'electromagnetisme, i el segon utilitza un principi de raonament lgic similar a l'utilitzat per Galileu per a formular les seves relacions de transformaci entre sistemes de referncies.

Einstein va mostrar que d'aquests principis es deduxen les equacions de Lorentz, i, a l'aplicar-les sota aquests conceptes, la mecnica resultant t diverses propietats interessants:

 Quan les velocitats dels objectes considerats sn molt menors que la velocitat de la llum, les lleis resultants sn les descrites per Newton. Aix mateix, l'electromagnetisme no s ja un conjunt de lleis que requereixi una transformaci diferent de l'aplicada en mecnica.

 El temps i l'espai deixen de ser invariants al canviar de sistema de referncia, passant a ser dependents de les velocitats relatives dels sistemes de referncia dels observadors: Dos esdeveniments que ocorren simultniament en diferents llocs per a un sistema de referncia, poden ocrrer en temps diferents en un altre sistema de referncia (la simultanetat s relativa). D'igual manera, si ocorren en un mateix lloc en un sistema, poden ocrrer en llocs diferents en un altre. ;

 Els intervals temporals entre successos depenen del sistema de referncia que s'amiden (per exemple, la clebre paradoxa dels bessons. Les distncies entre successos, tamb.

Les dues primeres propietats resultaven molt atractives, ja que qualsevol teoria nova ha d'explicar les observacions ja existents, i aquestes indicaven que les lleis de Newton eren molt precises. La tercera conclusi va ser inicialment molt discutida, ja que llenava per terra molts conceptes coneguts i aparentment obvis, com el concepte de simultanetat.

 Inexistncia d'un sistema de referncia absolut .

 

Altra conseqncia s el rebuig de la noci d'un nic i absolut sistema de referncia. Prviament es creia que l'univers viatjava a travs d'una substncia coneguda com ter (identificable com l'espai absolut) en relaci a la qual podien ser amidades velocitats. No obstant aix, els resultats de diversos experiments, que van culminar en el fams experiment de Michelson-Morley, van suggerir que, o la Terra estava sempre estacionria (el que s un absurd), o la noci d'un sistema de referncia absolut era errnia i devia ser rebutjada. Einstein va concloure amb la teoria especial de la relativitat que qualsevol moviment s relatiu, no existint cap concepte universal de "estacionari".

 Equivalncia de massa i energia .

Per potser molt ms important va ser la demostraci que la energia i la massa, anteriorment considerades propietats mesurables diferenciades, eren equivalents, i es relacionaven a travs de la qual s sens dubte l'equaci ms famosa de la teoria:

;

on E s la energia, m s la massa i c s la velocitat de la llum en el buit. Si el cos s'est movent a la velocitat v relativa a l'observador, l'energia total del cos s:

;
on

;

El terme   s freqent en relativitat. Es deriva de les equacions de transformaci de Lorentz. Quan v s molt menor que c es pot utilitzar la segent aproximaci de   (obtinguda pel desenvolupament en srie de Taylor) :

;

per tant,

 ;

el que s precisament igual a la energia en reps, mc2, ms la energia cintica newtoniana,  mv2. Aquest s un exemple de com les dues teories coincideixen quan les velocitats sn petites.

A ms, la teoria prediu que l'energia requerida per a dur a una partcula amb massa fins a la velocitat de la llum seria infinita, el que impedeix que les partcules que tenen massa en reps puguin arribar a la velocitat de la llum.

La implicaci ms prctica de la teoria s que posa un lmit superior a les lleis (veure Llei de la naturalesa) de la Mecnica clssica i la gravetat propostes per Isaac Newton quan les velocitats s'acosten a les de la llum. Gens que pugui transportar massa o informaci pot moure's ms rpid que aquesta velocitat. Quan un objecte s'acosta a la velocitat de la llum (en qualsevol sistema) la quantitat d'energia requerida per a seguir augmentant la seva velocitat augmenta rpida i asintticament cap a infinit, fent impossible l'arribar a la velocitat de la llum. Noms partcules sense massa, tals com els fotons, poden arribar a aquesta velocitat (i de fet han de traslladar-se en qualsevol sistema de referncia a aquesta velocitat) que s aproximadament 300000 quilmetres per segon (3108 ms-1).

El nom taqui ha estat usat per a nomenar partcules hipottiques que es podrien moure ms rpid que la velocitat de la llum. Tals partcules tindrien una massa imaginria (descrita per un nombre complex) i es mourien tant ms rpid quant menor fora la seva energia. En l'actualitat, encara no ha estat trobada evidncia experimental de la seva existncia.

La relativitat especial tamb mostra que el concepte de simultanetat s relatiu a l'observador:
Si la matria pot viatjar al llarg d'una lnia (trajectria) en el espai-temps sense canviar de velocitat, la teoria crida a aquesta lnia interval temporal, ja que un observador seguint aquesta lnia no podria sentir moviment (estaria en reps), sin tan solament viatjar en el temps d'acord als seus sistema de referncia. Similarment, un interval espacial significa una lnia recta en l'espai-temps al llarg de la qual ni la llum ni altre senyal ms lent podria viatjar. Successos al llarg d'un interval espacial no poden influenciar-se un a un altre transmetent llum o matria, i poden aparixer com simultanis a un observador en un sistema de referncia adequat. Per a observadors en diferents sistemes de referncia, el succs A pot semblar anterior al B o viceversa. Aix no succex quan considerem successos separats per intervals temporals.

La Relativitat Especial s universalment acceptada per la comunitat fsica en l'actualitat, al contrari de la Relativitat General que est confirmada, per amb experincies que podrien no *exclur alguna teoria alternativa de la gravitaci. No obstant aix, hi ha encara un conjunt de gent oposada a la RE en diversos camps, havent-se proposat diverses alternatives, com les cridades Teories de l'ter.

 Formulaci matemtica de la teoria .

La RE utilitza tensors per a definir un espai no-euclidi. Aquest espai, no obstant aix, s similar a l'espai euclidi tridimensional en molts aspectes i s relativament fcil treballar en ell.
El diferencial de la distncia (*ds) en un espai euclidi es defineix com:
;
on ' sn diferencials de les tres dimensions espacials. En la geometria de la relativitat especial, una quarta dimensi, el temps, ha estat afegida, per s tractada com una quantitat imaginria amb unitats de c, quedant l'equaci per a la distncia, en forma diferencial, com:

;

Si redum les dimensions espacials a 2, podem fer una representaci fsica en un espai tridimensional,

;

Podem veure que les geodsiques amb mesura zero formen un con dual:



definit per la equaci:

;
, o
;

L'equaci anterior s la de cercle amb r=c**dt.

Si estenem l'anterior a les tres dimensions espacials, les geodsiques nulles sn esferes concntriques, amb rdio = distancia = c*(+ o -)temps.



;

;

Aquest doble con de distncies nulles representa el "horitz de visi" d'un punt en l'espai. Aix s, quan vam mirar a les estrelles i diem "L'estrella de la qual estic rebent llum t X anys.", estem veient a travs d'aquesta lnia de visi: una geodsica de distncia nulla. Estem veient un succs a  metres, i d/c segons en el passats. Per aquesta ra el doble con s tamb conegut com con de llum. (El punt inferior de l'esquerra del diagrama inferior representa l'estrella, l'origen representa l'observador i la lnia representa la geodsica nulla, el "horitz de visi" o con de llum.)



Geometricament, tots els "punts" al llarg del con de llum donen informaci (representen) el mateix punt en l'espai-temps (a causa que la distncia entre ells s 0). Aix pot ser pensat com 'un punt de neutralitzaci' de forces. ("La connexi es produx quan dos moviments, cadascun dels quals excloent de l'altre, s'ajunten en un moment." - cita de James Morrison) s on els successos en l'espai-temps intersectan, on l'espai interactua amb si mateix. s com un punt veu la resta de l'univers i s vist. El con en la regi -t inclou la informaci que el punt rep, mentre la regi +t del con engloba la informaci que el punt envia. D'aquesta forma, el que podem visionar s un espai d'horitzons de visi:



i recaure en el concepte de autmat cellular, aplicant-lo en una seqncia contnua espai-temporal. Aix tamb conta per a punts en moviment relatiu uniforme de translaci respecte a sistemes inercials:



Aix significa que la geometria de l'univers roman la mateixa sigui el que sigui la velocitat( x/  t) (inercial) de l'observador. Aix, vam recuperar la primera llei de moviment de Newton: un objecte en moviment tendeix a romandre en moviment; un objecte en reps tendeix a romandre en reps.

 Indicis de la teoria de la relativitat general: Conservaci de l'energia cintica .

En la relativitat especial, la geometria no roman constant quan hi ha implicada una acceleraci ( x2/  t2) , el que comporta l'aplicaci d'una fora (F=dt.), i en conseqncia un canvi de energia. Aquests factors indicaven la necessitat d'una teoria ms mplia que permets estudiar les relacions de transformaci entre sistemes de referncia no inercials o sotmesos a l'acci de forces. Aquests indicis van dur finalment a la formulaci de la teoria de la relativitat general, en la qual la curvatura intrnseca de l'espai-temps s directament proporcional a la densitat d'energia en aquest punt.

 Modificacions de la relativitat especial .

A comenament del segle XXI han estat postulades un cert nombre de versions modificades de la RE.

 Tests de postulats de la relativitat especial .

 Experiment Michelson-Morley   arrossegament del ter.
 Experimento Hamar   obstrucci del flux del ter.
 Experiment Trouton-Noble - torque en un condensador produt per l'arrossegament del ter.
 Experiment Kennedy-Thorndike   contracci del temps.
 Experiment sobre les formes d'emissi.

 Vegi's tamb .

Taqui;
Relativitat general;

 Enllaos externs i referncies .
Enllaos d'interes:
 http://www-gap.dcs.st-and.ac.uk/~history/HistTopics/Special_relativity.html;
 http://www.ucm.es/info//hcontemp/leoc/hciencia.htm;
 http://www.hverdugo.cl/relatividad.htm;
Referencies:
 El ABC de la relatividad, Bertrand Russell, 1925.






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55097" title="Nampeyo" nonfiltered="1648" processed="1645" dbindex="21826">

Nampeyo (Hano, reserva Hopi, Arizona 1859-1942) ha estat la ms gran terrissaire no sols hopi sin tamb de tots els nadius de la cultura pueblo. El seu nom en tewa, Num-pa-yu, volia dir "serp que no mossega". No se sap gaire sobre la seva joventut, era filla de grangers i aviat guany fama de bona terrissaire tradicional hopi merc que el seu marit treball per a uns arquelegs. Des del 1875 aquesta terrissa fou adquirida pels blancs, i des del 1896 enviada al Institut Smithsoni. Tamb particip amb la seva obra a l exposici de Chicago del 1910, cosa que li don fama internacional. Continu fent pots per als turistes que visitaven la reserva fins a la seva mort, malgrat quedar-se cega el 1924.


 Enlla .
Mostra del treball de Nampeyo;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55098" title="Martiripolis" nonfiltered="1649" processed="1646" dbindex="21827">
Martiripolis (llat Martyropolis, grec Marturopolis, armeni Nepret (o Npret o Nphret o Npherket o Neferkert) fou una ciutat de l'Armnia Sofene a la vora del riu Nimphaeus.

Antigament estava poblada per armenis barrejats amb una poblaci local mes antiga, uraurtiana o assria. S ha emes d hiptesis que la ciutat fou la capital de Tigranes II d'Armnia el gran, Tigranocerta, la situaci de la qual no ha pogut estar determinada. 

Succesius tractats la van deixar dins el territori en poder de Roma (Diocleci el 297, Jovi el 363, Tractat d'Acilisine 387). Fou refundada vers finals dels segle IV pel bisbe Mar Marutha que va reunir all les despulles dels mrtirs que va trobar a Armnia, Prsia i Sria i des llavors va fer sovint funcions de capital de l'Armnia romana. Com que Marutha va tenir perms del rei de Prsia la seva fundaci caldria datar-la abans del 387 ja que desprs no hagus calgut el seu perms al haver-se establert la pau. Mar Marutha va desenvolupar l activitat  religiosa entre el 383 i el 420. Des llavors es va dir Martiripolis o Martirpolis

Els perses van atacar l'Armnia bizantina especialment Teodosipolis (armeni Karin, modern Erzurum) i Martiripolis, el 502. Al 527 fou posada sota dependncia del dux o strategos de Teodosipolis. El 536 fou integrada en la nova provncia d'Armnia Quarta, essent rebatejada Justinianpolis, que va ser la capital; la provncia incluia Sofene o Sofanene, Anzitene, Balabitene, Astianene, i tota o part de la Khorzene. Es varen installar un comte bizant (a Melitene) i dos dux: un a Justinianpolis i un Kitarison (a l'Astianene). Per ordre de Justini la ciutat fou fortificada.

El 589 els perses van ocupar Martiripolis, i els bizantins van construir enfront la ciutat de Maurikipolis. Els bizantins la van recuperar el 591 com a part dels territoris entregats per Khusraw II per posar-lo al tron de Prsia.

Dominada pels rabs a partir del segle VII (639), fou anomenada Mayyafariquin.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55100" title="Louis Tewanima" nonfiltered="1650" processed="1647" dbindex="21828">







Louis Tewanima (1888 - 18 de gener de 1969) fou un atleta nordmeric d'tnia hopi. Estudi a l escola de Carlisle, on destac com a atleta, de manera que fou seleccionat per a ser membre de l equip olmpic d atletisme estatunidenc. Als Jocs Olmpics de Londres de 1908 fou 9 a la marat. A les olimpiades d'Estocolm de 1912 va obtenir una medalla de plata en els 10.000 metres, on va crrer descal. La seva marca estatunidenca no fou batuda en uns Jocs Olmpics fins als de Tquio el 1964 pel sioux Billy Mills.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55101" title="Llista de membres afiliats a la FIFA" nonfiltered="1651" processed="1648" dbindex="21829">
Llistat de pasos afiliats a la FIFA, classificats per confederaci i any d'afiliaci.

UEFA (Europa).
Abans de la Primera Guerra Mundial.
 1904: , , , , , , , ;
 1905: , , ;
 1906: , ;
 1908: , ;
 1910: , , ;
 1911: ;
 1912: ;

Perode d'entreguerres.
 1919: ;
 1922: ;
 1923: , , , , , ;
 1924: ;
 1927: ;
 1930: ;
 1932: ;

Desprs de la Segona Guerra Mundial.
 1947: ;
 1948: , ;
 1959: ;

 Final del segle XX.
 1974: ;
 1988: , ;
 1992: , , , , , ;
 1994: , , , , ;
 1996: , ;

Segle XXI.
 2007: ;

CONMEBOL (Amrica del Sud).
Abans de la Primera Guerra Mundial.
 1912: , ;

Perode d'entreguerres.
 1921: ;
 1923: , ;
 1924: ;
 1926: , ;
 1936: ;

Desprs de la Segona Guerra Mundial.
 1952: ;

CONCACAF (Amrica del Nord, Central i Carib).
Abans de la Primera Guerra Mundial.
 1912: ;
 1913: ;

Perode d'entreguerres.
 1921: ;
 1929: , Surinam;
 1932: Antilles Holandeses, Cuba;
 1933: ;
 1938: , Panam;

Desprs de la Segona Guerra Mundial.
 1946: ;
 1950: ;
 1951: ;
 1958: Repblica Dominicana;
 1960: ;
 1962: , Bermuda;
 1963: ;
 1968: Guyana, , Barbados;
 1970: Antigua i Barbuda;

Final del segle XX.
 1976: Grenada;
 1986: Belize;
 1988: Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines, Aruba;
 1992: Saint Kitts i Nevis, Illes Caiman;
 1994: Dominica;
 1996: Montserrat, Anguilla, Illes Verges Britniques;
 1998: Illes Turks i Caicos, Illes Verges Nord-americanes;

CAF (frica).
Perode d'entreguerres.
 1923: ;
 1948: Sudan;

Desprs de la Segona Guerra Mundial.
 1953: Etipia;
 1956: ;
 1958: ;
 1959: , ;
 1960: , Kenya, , ;
 1961: Guinea;
 1962: Repblica del Congo, , Maurici, Libria, , , , , , Repblica Democrtica del Congo;
 1963: , Gabon, Repblica Centreafricana, Lbia;
 1964: Burkina Faso, Lesotho, , Tanznia, ;
 1965: Zimbabwe;
 1966: Gmbia;
 1967: , , ;

 Final del segle XX i principi del XXI .
 1972: Burundi;
 1976: , Swazilndia, Ruanda;
 1978: Moambic;
 1980: ;
 1986: Cap Verd, Guinea Equatorial, Guinea Bissau, So Tom i Prncipe, Seychelles;
 1988: Txad;
 1992: , Nambia;
 1994: Djibouti;
 1998: Eritrea;
 2005: Comores;

AFC (sia).
Perode d'entreguerres.
 1925: Tailndia;
 1928: Filipines;
 1929: ;
 1931: ;
 1935: Lban;
 1937: Sria;

Desprs de la Segona Guerra Mundial.
 1945: ;
 1948: , , , ;
 1950: , Sri Lanka;
 1952: Indonsia, Laos, Singapur;
 1953: Cambodja;
 1954: Hong Kong, Repblica de la Xina-Taipei;
 1956: Malisia;
 1957: Myanmar;
 1958: Jordnia, ;
 1959: ;
 1962: ;
 1963: ;
 1964: Vietnam;
 1966: Bahrain;
 1969: Brunei;
 1970: Nepal, Qatar;

 Final del segle XX i principi del XXI .
 1972: ;
 1974: Bangladesh;
 1976: Macau;
 1980: Iemen, Oman;
 1986: Maldives;
 1994: , , , ;
 1995: Palestina;
 1996: Guam;
 1998: Monglia;
 2000: Butan;
 2005: Timor Oriental;

OFC (Oceania).
Desprs de la Segona Guerra Mundial.
 1948: ;
 1963:  Papua Nova Guinea,  Fiji;

Final del segle XX i principi del XXI.
 1986: Samoa;
 1988: Illes Salom, Vanuatu;
 1990: Tahit;
 1994: Tonga, Illes Cook;
 1998: ;
 2004: Nova Calednia;

Vegeu tamb.
 Llista de seleccions nacionals de futbol desaparegudes;
 Llista de seleccions no afiliades a la FIFA;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55102" title="Talayesva" nonfiltered="1652" processed="1649" dbindex="21830">
Don C. Talayesva o Sun Chief (Oraibi, Arizona 1890-?) fou un intellectual hopi. Tot i que s educ de la manera tradicional, va ana a l escola i desprs marx a Califrnia, d on tornaria el 1938 a la reserva hopi, i treball amb l antropleg Leo Simmons, de la universitat de Yale, per a redactar la seva autobiografia, publicada el 1942.

 Enlla .

Biografia, en angls





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55105" title="Michael Kabotie" nonfiltered="1653" processed="1650" dbindex="21833">
Michael Kabotie o Lomawywesa "caminant en harmonia" (Reserva Hopi, 1941) s un escriptor, joier i pintor hopi. es gradu a la Universitat de Kansas el 1961. Des d'aleshores exposa i dna classes a la Universitat d Arizona. s autor dels poemaris Migration tears: poems about transitions (1987) i Two hopi song poets of Shungopavi (1978).


 Enllaos .
 Biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55107" title="Justinianpolis" nonfiltered="1654" processed="1651" dbindex="21835">



Justinianpolis (Epir);
Justinianpolis (frica);
Justinianpolis (Armnia Sofene), abans Martiripolis, moderna Mayyafariquin;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55109" title="Ramson Lomatewama" nonfiltered="1655" processed="1652" dbindex="21837">
Ramson Lomatewama (Victorville, Califrnia, 1953) s un escriptor hopi en llengua anglesa. Dna classes a la Universitat d'Arizona, per tamb s artista de carrer. Ha escrit els poemaris Silent Winds: Poetry of One Hopi (1983), Ascending the Reed (1987) i Drifting Through Ancestor's Dreams (1993). 


 Enlla .
Biografia ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55111" title="Lori Ann Piestewa" nonfiltered="1656" processed="1653" dbindex="21838">

Lori Ann Piestewa o Qotsa-hon-mana/White Bear Girl  (Tuba City, Arizona 1979-Iraq, 2003) fou una ndia hopi, filla d un veter de Vietnam, i membre d'una famlia de tradici militar. S enllist en l exrcit dels EUA el 1997 (en la 507th Maintenance Company). Va morir a Nasiriyah (Iraq) en el mateix atac on fou ferida la seva companya Jessica Lynch. Ha estat la primera i nica dona nord-americana morta en combat en la Guerra d'Iraq del 2003. El 2005, a ttol pstum, fou condecorada amb el Cor Porpra i amb la Medalla de Presoner de Guerra.

 Enllaos externs.

 A Wrong Turn in the Desert Article detallat de Rolling Stone sobre Piestewa i la seva mort.
 Lori Piestewa - Herona Nadiua Americana;
 Que va passar amb la soldat Lori?;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55112" title="Maurice Denis" nonfiltered="1657" processed="1654" dbindex="21839">
Maurice Denis fou un artista interdisciplinar, crtic i teric de l'art francs, nascut a Granville (la Normandia) el 25 de novembre de 1870. Integrant del moviment artstic els nabs, arran d'un viatge a Roma el 1898, don un gir a les seves propostes esttiques, encapalant una tendncia d'esperit classicista. Visqu des del 1914 al priorat de Saint-Germain-en-Laye, prop de Pars, on avui s'hostatja un museu dedicat a la seva memria i a la dels nabs. Mor a Pars el 13 de novembre de  1943.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55113" title="Address Resolution Protocol" nonfiltered="1658" processed="1655" dbindex="21840">



ARP s l'acrnim d'Address Resolution Protocol, s a dir Protocol de Resoluci d Adreces, segons la RFC 826.  Aquest protocol s'encarrega, de manera automtica, de resoldre i mantenir la taula d'equivalncies entre les adreces MAC i les adreces IP dels nodes o mquines que es comuniquen. Al model de l'arquitectura TCP/IP, ARP s en un punt intermig entre la capa de xarxa i la capa d'internet. En canvi al model OSI s a la capa de xarxa.

Quan una estaci o dispositiu necessita enviar un paquet a una estaci de la mateixa xarxa local, l'estaci dedueix, a partir de l'adrea IP de destinaci, que es troba a la mateixa xarxa i, en conseqncia, no cal enviar el paquet a cap redireccionador (enrutador). Per per poder enviar-li les trames ethernet on aniran els paquets necessita conixer l'adrea MAC del destinatari. Per esbrinar-la emet un paquet dintre d'una trama ethernet amb l'adrea broadcast com a destinaci i amb l'adrea IP com a contingut, l'estaci que reconeix la seva adrea respon amb la seva adrea MAC.


Si l'estaci a la qual s'intenta enviar el paquet no s a la mateixa xarxa, actua de la mateixa manera per en aquest cas el que es necessita conixer s l'adrea MAC del redireccionador o enrutador.

Cada estaci mant una taula amb les correspondncies IP-MAC per tal d'agilitzar el funcionament de la xarxa. El temps de vida de les parelles IP-MAC d'aquesta taula s de l'odre de minuts.

L'operaci inversa, obtenir l'adrea IP a partir de l'adrea fsica, es fa amb el protocol RARP. Aquesta operaci t sentit en dispositius connectats a un xarxa que no tenen capacitat per guardar la prpia adrea IP.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55114" title="Saharuni" nonfiltered="1659" processed="1656" dbindex="21841">
Els Saharuni foren una famlia de nakharars d'Armnia amb possessions hereditares al Shirak, provncia d'Airarat.

El primer membre esmentat es Zomn que dirigia la famlia abans del 345 en qu apareix Mushk; vers el 350 apareix Sahak al que vers el 369 va succeir el seu fill Bat (o Sembat)

Bat o Sembat Saharuni aspirava al crrec de sparapet (generalssim) vers el 375 i va acusar a Mushel I Mamikonian d aspirar al tron i de participar amb els romans al assassinat del rei Pap d'Armnia. El rei Varasdat el va escoltar i va invitar a Mushel a un dinar on Bat Saharuni el va matar. L assass fou nomenat sparapet. La casa dels Mamikonian va rebre com a cap a Vatsh Mamikonian. Per dos germans de Mushel, Manel i Koms, que per raons desconegudes eren a la cort de Prsia (Fauste de Bizanci diu que era una residencia forada) van escapar i van tornar a Armnia, on Vatsh va renunciar a favor de Manel a la direcci dels Mamikonian; el nou cap va reclamar el ttol de sparapet, que considerava hereditari. Els Mamikonian van aixecar els seus fidels i es van enfrontar a les forces reials i de Saharuni a Karin (Erzurum) i Manel va posar en fugida al rei ia Saharuni. Hemaiak i Artaxes, fills de Manel, volien matar al rei Varasdat per Manel ho va impedir i el va deixar marxar. Els Mamikonian van exercir represlies contra els lleials al rei, entre ells Garegin Reshtuni, cunyat d un dels Mamikonian de nom Hamazasp, assassinat, i Bat Saharuni i el seu fill (el fill fou executat davant del pare abans de matar a aquest). 

A la primavera del 483 un exercit persa va envair Armnia sota el comandament del Hazaraft Zarmihr de la famlia dels Karen i governador de Sakastene (Sistan). Va creuar l'Araxes i per Artaxata va arribar a Dwin i va preparar el setge. Vahan Mamikonian va ordenar una sortida en la que va causar algunes baixes per que casi va costar la vida al patriarca Hovhannes Mandakuni (fou deixat per mort per encara que ferit va poder tornar a Dwin) i hi van morir dos nakharars destacats Qadshadx Saharuni i Ordi Dimaksean. 

El 635 el nakharar David Saharuni, que havia pres part en una conspiraci a Armnia en contra dels bizantins, fou detingut pel governador Mejej Gnuni per es va poder escapar, va convncer a les tropes bizantines (molts dels quals eren armenis) i va matar a Mejej i es va proclamar magister militium. Llavors va obtenir l adhesi dels feudals i funcionaris i Heracli es va veure obligat a acceptar els fets i David fou nomenat Curopalata crrec que va exercir amb encert durant tres anys. El historiador Joan Katholikos encara afegeix que va tenir tamb el ttol de Ishkhan d'Armnia; el  638 els nobles se li van girar en contra i el van destituir. 

El posteriors membres no van tenir cap paper destacat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55115" title="Mate" nonfiltered="1660" processed="1657" dbindex="21842">
L'herba mate s una planta originria de Sud-Amrica de la famlia de les aquifoliaciae, utilitzada en la preparaci d'una infusi. En castell, a ms de ser coneguda com com hierba mate, s conguda com a yerba mate o simplement yerba, una variant de la pronunciaci d'hierba, comuna a l'Argentina, el Paraguai, i l'Uruguai. (De fet, la paraula yerba fa referncia automticament a l'herba mate a aquestos pasos). Al Brasil es coneix com a erva mate. El seu nom cientfic llat s: Ilex paraguariensis. Aquesta beguda s una tradici de la gastronomia de l'Argentina, Paraguai, Uruguai i Xile, i del sud del Brasil. Tal com el te, el caf i la xocolata, l'herba mate produeix un efecte estimulant.

Aquesta planta creix principalment a Sud-Amrica, especficament al Paraguai, Argentina, Uruguai i el sud de Brasil (als estats de Rio Grande do Sul i Paran). Els guarans van ser el primer poble a cultivar la planta, i els primers europeus a fer-ho van ser els missioners jesutes, qui van estendre la tradici de beure'n a diverses regions de Sud-Amrica, fins a convertir-lo en la beguda tpica del gautxo sud-americ. L'expressi "mate" t el seu origen del mot qutxua mati que vol dir carabassa, en referncia a una espcie d'aquesta planta (Lagenaria vulgaris) l'escora de la qual els guarans assecaven per a utilitzar-la com a recipient per beure aquesta herba. En la llengua guaran, el nom original de la beguda s kaaigu que vol dir "aix que pertany a l'herba" (ka=yerba, i=aigua, gu=procedncia). 

La infusi es prepara amb les fulles assecades i mltes, les quals es dipositen en el recipient que s'anomena mate. Avui dia aquest recipient pot ser fet de fusta o de carabassa. L'aigua es diposita sobre l'herba i s'absorbeix per mitj d'una palleta de metall (tradicionalment de plata) anomenada "bombilla", que en la seva part inferior est aplanada i cont petits forats i t la funci d'un seds. L'aigua s'aboca contnuament sobre l'herba mlta. Si es beu mate en grup, s'utilitza un sol recipient per a tots. Una persona beu l'aigua que s'ha abocat en el recipient, s'aboca ms aigua, i la segent persona se la beu.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55116" title="Floc de neu de Koch" nonfiltered="1661" processed="1658" dbindex="21843">


El floc de neu de Koch (tamb anomenat estrella de Koch) s un conjunt geomtric 
i una de les primeres corbes fractals que es varen descriure. 
Va aparixer per primera vegada a 1904 a l'article titulat "Sur une courbe continue sans tangente, obtenue par une construction gomtrique lmentaire" del matemtic suec Helge von Koch. La construcci d'aquesta corba s un procs iteratiu que comena amb un triangle equilter, i en el que 
a cadascun dels costats es construeix una corba de Koch. 
La corba de Koch s un cas especial de la corba de de Rham. 

 Construcci .
Per construir una corba de Koch se segueix un procs iteratiu, comenant des d'un segment de lnia recta, de la manera segent:
 Es divideix el segment en tres parts de longitud igual;
 Es construeix un triangle equilter amb base el segment del mig del pas anterior;
 S'elimina el segment base del triangle del pas anterior;
 Es torna al pas 1, aplicant ara els passos a cada un dels segments que sorgeixen;
La corba de Koch s el lmit de seguir el procediment anterior infinitament.



 Propietats .
 La corba de Koch t una longitud infinita, perqu a cada pas hi ha quatre vegades ms segments que a l'anterior, i la longitud de cada un d'ells s una tercera part del segment anterior. Llavors la longitud total creix 1/3 i la longitud de la corba construida al pas n ser , que al lmit ser una longitud infinita.
 La dimensi fractal s , major que la dimensi d'una recta (1) i menor que la dimensi de la corba de Peano, que omple el pla (2).
 La corba de Koch s contnua, per no s derivable  a cap punt.
 L'rea del floc de neu de Koch s 8/5 del triangle inicial, i per tant un permetre infinit engloba una rea finita. ;

 Enllaos externs .
Descripci del floc de neu de Koch a Mathworld - Angls;
Construcci en JAVA de la corba de Koch;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55119" title="Maria de la Merc de Borb-Dues Siclies" nonfiltered="1662" processed="1659" dbindex="21844">
Maria Merc de Borb-Dues Siclies i Orleans (Madrid 1911 - Lanzarote 2000) Comtessa de Barcelona arran del seu casament amb l'infant don Joan de Borb. 

Infncia.

Filla de l'Infant Carles de Borb-Dues Siclies i de la Princesa Llusa d'Orleans nasqu a Madrid el 1910. Era nta del Prncep Alfons de Borb-Dues Siclies i de la princesa Maria Antonieta de Borb-Dues Siclies per via paterna, i per via materna era nta del cap de la Casa Reial dels Orleans, Felip d'Orleans, i de la Princesa Maria Isabel d'Orleans.

Nascuda a Madrid fou batejada al Palau Reial de Madrid amb aigua del riu Jord i amb la pila baptismal utilitzada per Sant Domingo Guzmn. Alfons XIII d'Espanya li conced la dignitat d'Infanta d'Espanya amb el grau d'Altesa Reial. Educada al Collegi de les Irlandeses de Madrid. L'arribada de la Repblica sorprengu a la seva famlia a Sevilla on el seu pare havia estat nombrat capital general de la regi Btica. Emprengueren l'exili via martima fins a Cannes i desprs a Pars on resid fins el 1935 any en qu contragu matrimoni.

Casament i descendncia.

Casada amb l'Infant Joan de Borb quart fill (tercer bar) dels Reis Alfons XIII d'Espanya i Victria Eugnia de Battenberg. Joan era nt del Rei Alfons XII d'Espanya i de l'Arxiduquessa Maria Cristina d'ustria i per part de mare de la Princesa Beatriu del Regne Unit i del Prncep Enric de Battenberg. El casament se celebr a Roma i s'ofici a la Baslica de Santa Maria dels ngels de la capital italiana el dia 12 d'octubre de 1935. L'acte fou apadrinat pel Rei Alfons XIII d'Espanya i la Princesa Llusa d'Orleans.

La parella tingu quatre fills:

Sa Altesa Reial la Infanta Pilar d'Espanya nascuda a Cannes el 1936 reb el ttol de duquessa de Badajoz. Es cas a Estoril l'any 1967 amb el noble castell Luis Gmez-Acebo. ;

Sa Majestat el Rei Joan Carles I d'Espanya nat a Roma el dia de Reis de 1938. Es cas amb la Princesa Sofia de Grcia el 1962 a Atenes.

Sa Altesa Reial la Infanta Margarida d'Espanya nascuda a Roma el 1939 reb els ttols de Duquessa de Sria i d'Hernani. Es cas a Estoril el 1972 amb el doctor Carlos Zurita.

Sa Altesa Reial l'infant Alfons d'Espanya nat a Roma el 1941 i mort accidentalment a Estorial el 1956.

Vida oficial.

Assist a la majoria d'actes de la reialesa europea de la segona meitat del segle XX, des del casament de la Reina Elisabet II del Regne Unit amb el Prncep Felip d'Edimburg el 1947 al casament de la seva nta l'infanta Cristina de Borb amb Iaki Urdangarn a Barcelona el 1997 tot plegat passant pel fams creuer Agammemnon organitzat per la Reina Frederica de Grcia pels membres de la reialesa europea i els casaments del Rei Constant II de Grcia i de la Princesa Anna Maria de Dinamarca o el de la Princesa Maria Pia d'Itlia i del Prncep Alexandre de Iugoslvia.

Polticament parlant sempre es mantingu en segon terme darrera de la convulsa vida del seu esps. Installada a Roma, Lausana i finalment a Estoril visqu quaranta sis anys d'exili fors. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55120" title="Pon VI d'Empries" nonfiltered="1663" processed="1660" dbindex="21845">
Pon VI d'Empries Malgaul  o Pon Hug V d'Empries (v 1290 - 1322), comte d'Empries i vescomte de Bas (1313-1322).

Orgens familiars.

Fill segon de Pon V d'Empries i de Marquesa de Cabrera, fou designat hereu a la mort del seu germ Hug, el primognit, el 1309 i heret el comtat d'Empries a la mort del seu pare el 1313.

Vida poltica.

Va tenir problemes tant amb els nobles com amb els eclesistics coetanis a ell. Aix fou excomunicat per unes disputes amb l'abat d'Amer sobre la jurisdicci de Colomers. Aix mateix, lluti contra el comte-rei Jaume II el Just per la successi al comtat d'Urgell, i contra el comte de Rocabert per disputes frontereres.

Npcies i descendents.

Es cas en primeres npcies amb Sibilla de Narbona, filla del comte Aimeric V de Narbona i Sibilla de Foix. D'aquesta uni no en nasqu cap fill.

El 1313 es cas, en segones npcies, amb Elisabet de Siclia, filla illegtima de Frederic II de Siclia, de la qual tingu una filla pstuma: 
 Marquesa d'Empries (1322-1327), que fou nomenada hereva del comtat en nixer (1322).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55121" title="Reshtuni" nonfiltered="1664" processed="1661" dbindex="21846">
Els Reshtuni foren una famlia de nakharars d'Armnia, que tenien com a feu hereditari el Reshtuniq, al sud del Llac Van. Els Reshtuni es reclamaven descendents del rei Rusa d'Urartu.

Un Manadjihr o Manushar Reshtuni apareix esmentat vers el 330, i el seu germ Zora vers el 335-350 que es va revoltar contra el rei, ajudat pels Ardzruni (probablement va participar tamb el seu nebot Megundak, fill de Manushar), en protesta pel tracte del rei a l esglsia. el rei Tigranes el va atacar a Timoriq (provncia de Kordjaiq o Gordiene) i abandonat per els seus soldats es va rendir. Tigranes va ordenar l extermini de las famlies Reshtuni i Ardzruni dels que noms es van salvar dos membres, Tadjat Reshtuni (nebot de Zora) i Shavasp Ardzruni, que foren protegits per Vardan i Vasak Mamikonian.  Tadjat va recuperar els dominis vers el 360. Desprs d'ell apareix Garegin  Reshtuni (vers 370-380).

Al segle V apareix vers el 445 Artak Reshtuni 

La figura mes rellevant de la famlia fou Theodoros Reshtuni que fou Ishkhan de Reshtuniq vers el 638 al 653. 

Vers el 629, a proposta del nakharar Teodor Reshtuni fou elegit patriarca Khristaphor  II d'Apahuniq, vinculat a la casa dels Reshtuni. Per no era la persona adequada o no va congeniar amb el marzban persa i fou destitut molt aviat (630). 

Al saber-se la noticia de la invasi rab va establir una gurdia a les fronteres i va crear un refugi i reducte defensiu al illot Althamar del llac Van (part sud). El 640 Teodor va quedar de fet com a governador de tota Armnia per la vacant del govern de Persarmnia i la desaparici del Imperi Sassnida. Des el 640 al 646 els rabs van enviar cada any una expedici. El primer districte envat fou Goltn (640), i van seguir Artaz (al Vaspurakan) i Kogovit. A aquesta darrera estava l' ishkhan Teodor junt amb forces bizantines dirigides pel general Procopi. Els bizantins no van actuar per Teodor va fer una emboscada a Saraken, va matar molts rabs, i es va retirar a Garni. En canvi Procopi fou derrotat.

Vers el 642 els rabs van envair Armnia.  Dwin fou ocupada el 6 d'octubre del 642. Teodor va intentar atacar-los al retirar-se per fou derrotat. Teodor va demanar al emperador la llibertat del antic governador Varastirots Bagratuni i del seu fill Sembat II Bagratuni que tenia el ttol de spathar o spatharios, i eren al frica, per l'emperador noms va permetre que tinguessin un exili daurat al Bsfor. Teodor va obtenir la llibertat de Vahan Korkhoruni, un altre presoner dels bizantins. Varastirots es va escapar i va marxar a Trebisonda i de all a Taiq, on fou ben rebut per Teodor i el patriarca que el van reconixer com a governador d'Armnia. 

Teodor no va tardar en perdre la confiana dels bizantins i fou empresonat i portat a Constantinoble, per l'emperador el va alliberar. El 643 l'emperador va acceptar que Varastirots exercs el govern d'Armnia i li va donar el ttol de Curopalata, per va morir poc desprs i el va succeir el seu fill Sembat II que va ser a mes aspet i drungar del exrcit. Al mateix temps per Teodor fou nomenat ishkhan i patrici per l'emperador  Constant II, crrec que tamb fou donat a Khatshean Aravelian i Shapuh Amatuni. El 643 els rabs van entrar altra cop al Airarat i encara que foren aturats davant Ardzaph al Kogovit, finalment van ocupar la ciutat el 10 d'agost del 643 i van massacrar als defensors, si be a l endem Teodor els va sorprendre i va alliberar als presoners.

El 645 l expedici rab la va dirigir Habib Ibn-Maslama que amb ajut de Vardik de Mokq va saquejar Apahuniq, Shirak i Bagrevand i va ocupar Dwin sense que Teodor pogus evitar-ho.

El 653 Teodor fou destitut per l'emperador que va traspassar les seves funcions a Sembat Bagratuni. En resposta Teodor va fer que els seus contingents, manats pel seu fill Vard Reshtuni, deixessin el combat el que van fer al mig d'una batalla al Eufrates. Desprs d aix noms podia aliar-se als rabs, el que va fer en nom propi i de tota l'Armnia sobre la qual de fet tenia el control. El califa Moawiya va acceptar i va donar a l'Armnia autonomia local i set anys d exempci d impostos a canvi de pagar 500 dinars de plata al any i d aixecar un exercit de quinze mil homes pel califa; cap fora estrangera podria entrar a Armnia per els rabs no hi enviarien tampoc guarnicions, per si exercits si era envada pels bizantins.  Una assemblea de nakharars va acceptar la proposta i Grigor Mamikonian i Sembat II Bagratuni es van constituir en hostatges del califa.

Constant II va reaccionar i va envair Armnia el 654. Es va establir a Teodosipolis i molts nakharars van anar all i li van fer submissi, entre ells els Bagratuni d'Sper, els Manali, els Daranali, els Ekeleatzi, nakharars de la regi de Karin (Teodosipolis, desprs Erzurum), del Taiq, de Basean , Vanand i Shirak, els Korkhoruni, els Dimaksean, Mushel Mamikonian del Airarat, els Aravelian, els Aranean, els Varaznuni, els Gentuni i els Spanduni. Fins i tot el patriarca Nerss va oferir lleialtat al emperador. Es van enviar oficial a detenir a Teodor, per aquest els va empresonar i es va refugiar a l illa de Althamar al llac Van. El seu gendre Grigor Vahevuni es va fortificar a Arphat amb el tresor armeni. Tamb li donaven suport Siunia, Aghunia i Kartli. L'emperador va entrar a Dwin i s hi va establir. Mushel Mamikonian fou nomenat cap de la cavalleria i lloctinent general. Llavors va imposar la doctrina del concili de Calcednia. Finalment l'emperador va retornar a Constantinoble i va nomenar governador a Maurianos. 

Nomes sortir l'emperador Nerss va fugir a Taiq per por de Teodor. Aquest va sortir d'Althamar i es va reunir amb el seu gendre Hamazasp Mamikonian, que era el cap de la famlia Mamikonian i va demanar ajut als rabs que van enviar set mil homes. Teodor va anar a Damasc i es va fer client del califa Moawiya, que el va nomenar senyor d'Armnia, Aghunia  i Siunia. Un exercit rab va fer reconixer la sobirania del califa a tots el nakharars (655). Teodor va entrar a Dwin amb els rabs, que desprs van tornar a Sria. El general Habib Ibn-Maslama es va establir al Aragadzotn com una espcie d ambaixador i rbitre per els seus soldats no estaven acostumats al fred. Maurianos va reorganitzar les seves forces i va contraatacar i va poder restablir la situaci. Els rabs van creuar l'Araxes en retirada i es van establir a Zarehavand (al Bagrevand). Maurianos va recuperar Dwin i quant anava cap a Nakhichevan (656) fou sorprs pels rabs i derrotat. Maurianos va fugir cap a Gergia. Els rabs van atacar Teodosipolis i van saquejar aquesta i altres ciutats. Teodor, acusat pels rabs de la reconquesta bizantina, va ser cridat a Damasc on va morir poc desprs d arribar (vers 656). Els poder dels Reshtuni fou redut (el Bzuniq va ser donat als Mamikonian, i mes tard va passar als Bagratuni) i van quedar com a vassalls dels Ardzruni. Els rabs van nomenar governador a Mazasp Mamikonian.
El seu fill Vard va continuar al front de la famlia fins el 705.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55123" title="Marquesa d'Empries" nonfiltered="1665" processed="1662" dbindex="21847">
Marquesa d'Empries (1322-1327), comtessa d'Empries (1322).

Filla pstuma de Pon VI d'Empries i d'Elisabet de Siclia. Heret el comtat d'Empries el mateix dia del seu naixement ja que el seu pare havia mort uns mesos abans. 

Fou desposeda del comtat per la seva infantesa passant a mans d'Hug VI d'Empries, vescomte de Cardona amb el nom d'Hug I de Cardona, besnt de Pon IV d'Empries per lnia femenina.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55127" title="Ramon Folc de Cardona-Anglesola" nonfiltered="1666" processed="1663" dbindex="21848">

Ramon Folc III de Cardona-Anglesola i Requesens (Bellpuig, 1467   Npols, 1522) fou un militar i mar catal. Comte d'Albento i duc de Somma, bar de Bellpuig, Virrei de Siclia (1507-09) i de Npols (1509-1522) i capit general de la Santa Lliga (1511-13). Era fill d'Antoni de Cardona-Anglesola i Centelles i de Castellana de Requesens. 

Casat en 1506 amb Elisabet de Requesens i Enrquez, fou comte consort de Palams, de Trivento i d'Avellino i bar de Calonge. 

Va destacar com a almirall de la marina espanyola que va conquerir Mers-el-Kebir (Jornada de Mazalquivir) el 1505 durant les campanyes del nord d'frica.

Va participar a la guerra de la Lliga de Cambrai (Itlia) amb l'exrcit de Ferran el Catlic. Va ser virrei de Siclia (1507-1509) i Npols (1509-1522), on va aconseguir del rei que abandons el projecte d'introduir a Npols la inquisici. Com a cap dels exrcits de la Santa Lliga, al capdavant de les tropes pontifcies va assetjar Bolonya, revoltada contra el papa. Gast de Foix, duc de Nemours  germ de Germana de Foix i cap de l'exrcit francs , el va derrotar a Ravenna (1512), en una de les batalles ms sagnants d'Itlia. Desprs de les las victries de Novara i La Motta (1513), va restituir els Mdici a Florncia, va expulsar als  francesos del nord d'Itlia i va assetjar Vencia, apartada de l'aliana desprs de pactar amb Frana. A la mort del papa Juli II (1513) va prosseguir com a cap de l'exrcit del nord d'Itlia fins a l'arribada de la poderosa expedici de Francesc I de Frana el 1515, data en qu va tornar a Npols.

Mort a Npols, va ser enterrat al seu Bellpuig natal, en un fastus mausoleu encarregat per la seva vdua, Elisabet de Requesens i Enrquez, a l'escultor itali Giovanni Merliano da Nola. Aquesta obra renaixentista, realitzada en marbre blanc de Carrara, s una de les ms importants del seu gnere a l'Estat espanyol. Inicialment el mausoleu va ser ubicat al convent de Sant Bartomeu de Bellpuig, que ell va fundar; el 1841-1842, desprs de l'exclaustraci, el mausoleu va ser traslladat a l'esglsia parroquial de Sant Nicolau.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55128" title="T?hoku" nonfiltered="1667" processed="1664" dbindex="21849">

Geografia:
Regi del Jap de l'illa de Honshu. Vegeu regi de T hoku.
Vila del Jap de la prefectura d'Aomori. Vegeu vila de T hoku.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55131" title="Joan I d'Empries" nonfiltered="1668" processed="1665" dbindex="21850">

Joan d'Arag i de Trent o Joan I d'Empries, anomenat el Vell (? 1338 - Castellv de Rosanes 1398), fou comte d'Empries (1364-1386 i 1387-1398) i President de la Generalitat de Catalunya (1376).

Orgens familiars.
Fill de Ramon Berenguer I d'Empries i Blanca de Trent.

Va rebre el comtat d'Empries el 1364, any del seu casament amb la seva primera dona, Blanca de Siclia, i el seu pare es retir de la vida pblica.

Va finalitzar les obres de la catedral de Castell d'Empries i intent infructuosament de reprendre l'antic bisbat d'Empries.

Relacions amb Pere III el Cerimonis.
El 1364 va lluitar al costat del comte-rei d'Arag Pere III el Cerimonis contra Castella a Valncia i Arag. Per la seva gran amistat amb l'infant Joan s'opos al casament del comte-rei amb Sibilla de Forti i es rebell contra l'autoritat d'ell. 

El 1380 lluit contra Bernat Alemany, senyor de Foix. El rei Pere III, sogre seu, impos una treva el 1381, per esclat una guerra civil interna entre partidaris del rei i del comte. Les tropes reials aprofitaren el moment i entraren al comtat. La comtessa Joana intent posar pau entre el seu marit i el seu pare, per fou humiliada per part d'aquest ltim, morint al cap de pocs dies (1384). El comte llavors deman ajuda als gascons per continuar la guerra, per fou derrotat i perd el comtat que fou incorporat a la corona el 1386.

A la mort del comte-rei Pere III el nou rei Joan I, gran amic seu, li retorn el comtat com a administrador del seu fill. En les lluites contra els Armanyac fou sospits de complicitat amb el comte de Foix i fou empresonat a Castellv de Rosanes, on mor el 1398.

 President de la Generalitat .
Joan I d'Empries va ser nomenat diputat pel bra militar a les Corts de Lleida (1375), al mateix temps que Romeu Sescomes ho fou pel bra eclesistic i, per tant, President de la Generalitat de Catalunya. El 10 d'abril de 1376 Romeu Sescomes deix el crrec i fou substitut circumstancialment per Ramon Gener, per Joan I d'Empries exerc la seva preeminncia entre els diputats, com a membre de la famlia reial, i ocup el mxim crrec de la Generalitat , tot i que noms va ser durant uns mesos, fins les Corts de Monts (1376).

Npcies i descendents.
El 1364 es cas amb Blanca de Siclia, filla de Pere II de Siclia i Elisabet de Carntia, i del qual no hi hagu descendents.

El 1373 es cas, en segones npcies, amb la infanta Joana d'Arag, filla de Pere III el Cerimonis i Maria de Navarra. D'aquest matrimoni en nasqueren dos fills:
 l'infant Joan II d'Empries (?-1401), comte d'Empries;
 l'infant Pere III d'Empries (?-1401), comte d'Empries;
 la infanta Elionor d'Empries, morta jove;

Bibliografia.
Rafael Torrent i Orri, "El darrer comte d'Empries sobir, la Reina Empordanesa i la llotja de Castell", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 11 (1976), 213-252.
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona, Enciclopdia Catalana. ISBN 84-412-0884-0;


Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55133" title="Blanca de Siclia" nonfiltered="1669" processed="1666" dbindex="21851">
Blanca de Siclia (1330 - 1370), fou princesa de Siclia i comtessa consort d'Empries (1364-1370).

Filla segona de Pere II de Siclia i d'Elisabet de Carntia, i germana dels reis Lluis I de Siclia i Frederic III de Siclia.

Es cas el 1364 amb l'infant Joan d'Empries, que aquell mateix any reb el comtat d'Empries de mans del seu pare, que es retir de la vida pblica. D'aquest matrimoni no en nasqu cap fill.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55135" title="Vila de T?hoku" nonfiltered="1670" processed="1667" dbindex="21852">
Aquest article s sobre la vila de la prefectura d'Aomori. Pel que fa a la regi, aneu a regi de T hoku.;

T hoku (   ; T hokumachi) s una vila del Jap situada al districte de Kamikita, a la prefectura d'Aomori.

El 2003 es va estimar que la poblaci era de 10.313 habitants, amb una densitat de 49,77 persones per km . L'rea total de la ciutat s de 207,23 km .

Enllaos externs.
Pgina oficial de T hoku ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55137" title="Joan II d'Empries" nonfiltered="1671" processed="1668" dbindex="21853">
Joan d'Arag i Arag ( ? - 1401), comte d'Empries (1398-1401).

Orgens familiars.
Fill primognit de Joan I d'Empries i la seva segona muller, la infanta Joana d'Arag, filla de Pere III el Cerimonis. 

Heret el comtat d'Empries a la mort del seu pare, que fou empressonat pel rei Joan I per una pressumpta collaboraci amb l'enemic del comte-rei, el comte de Foix. Heret un comtat on no va poder imposar el seu poder, sobretot per la seva rpida mort. 

Npcies.
Del seu casament amb Elfa de Cardona, filla d'Hug II de Cardona i Beatriu de Luna, no en nasqu cap fill, per aix design hereu el seu germ, l'infant Pere d'Empries.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55143" title="Pere III d'Empries" nonfiltered="1672" processed="1669" dbindex="21854">
Pere d'Arag i Arag ( ? - 1401 ), comte d'Empries (1401).

Orgens familiars.
Fill segon de Joan I d'Empries i la seva segona muller, la infanta Joana d'Arag, filla de Pere III el Cerimonis. 

Pere III heret el comtat d'Empries a la mort del seu germ Joan II d'Empries, on tant sols fou comte durant quaranta dies, i ni tant sols fou reconegut pel comte-rei Mart I.

Npcies.
Es cas el 1399 amb Joana de Rocabert i de Fenollet, aquesta heret el comtat a la seva mort, i el seu germ Jofre de Rocabert fou nomenat co-adjunt al comtat. Per el rei Mart, oncle de Pere III, no accept aquesta disposici i apell les disposicions de 1325 i 1341 que estipulaven que en cas d extinci de la lnia directa, el comtat retornava a la corona com a tronc com de la rama dinstica. Aix doncs, el rei Mart va unir el comtat als dominis reials l'any 1402.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55147" title="Llemos (regi)" nonfiltered="1673" processed="1670" dbindex="21855">


El Llemos (en occit Lemosin i en francs Limousin) s una de les 26 regions de Frana i una de les set en qu s dividida Occitnia, que noms coincideix parcialment amb la regi histrica del Llemos.

Geografia.
La regi del Llemos limita amb les regions del Centre, Alvrnia, Migdia-Pirineus, l'Aquitnia i Poitou-Charentes.

Componen la regi 3 departaments: Corresa, Cruesa i Alta Viena.

Histria.
El territori que actualment es coneix com a Llemos va ser romanitzat a partir del 51 aC. Amb la caiguda de l'imperi rom d'Occident, aquesta regi va ser ocupada primerament pels visigots entre els anys 419 i 507, i ms tard pels francs. Posteriorment, va passar successivament a formar part del regne de Nustria (511-584) i d'Aquitnia (584-876). 

Entre els anys 876 i 918, el Llemos va estar controlat pels comtes de Tolosa com a vescomtat semi-independent, amb els vescomtes Fulcoald (852-886), Hildebert (886-904) i Hildegart (904-945). Desprs va caure sota la influncia dels comtes de Poitiers i dels ducs d'Aquitnia, que hi deixaren com a vescomtes Bos I (945-968), Adalbert I (968-995), Bos II (995-1006), Bernat I (1006-1047), Adalbert II (1047-1088), Bos III (1088-1091), Almodis (1091-1116), Bos IV (1116-1118), Adalbert III (1118-1143) i Bos V (1143-1167).
A partir de 1154 va romandre sota dominaci anglesa, i Adalbert IV (1167-1180) en fou el darrer vescomte.  Incorporat des d aleshores a la Guiana, fins que va ser definitivament conquerit per Carles V el 1374. Els estats provincials, per, no foren abolits fins el 1531, encara que funcionaren fins el 1602, quan els seus membres foren arrestats per donar suport a la conspiraci de Turenne.
El 1594 tingueren lloc al pas les insurreccions dels croquants, provocada per la misria produda per l augment dels impostos, i que s estendria al Peirigord i al Carcin. La revolta acab amb una baixada general dels impostos. El 1624 es tornaren a revoltar contra el rei, per foren derrotats i els seus caps, Donat i Barran, foren executats. El 1636 es produ una nova revolta, per acab amb una amnistia general. Tamb donaren suport a la conspiraci de Montmorency del 1613. 
Durant la Revoluci francesa el llemos Pierre Vergniaud (1753-1793), dirigent girond, fou president de la Convenci el gener del 1793. I Josp Ros (1834-1905) autor de Chanson lemosina (1899), fou el impulsor del felibritge a la regi.

Llengua.
s una terra de llengua occitana, terra dels ms grans trobadors dels segles XI a XII (amb la regi de Poitiers i el Perigord).

Economia.
El Llemos s una regi essencialment rural, coneguda per la cria d'un dels millors bestiars bovins d'Europa. Els ramats de bov del Llemos -d'un color vermell castany distintiu- es troben amb facilitat a qualsevol punt de la regi. 
A ms de la ramaderia, la regi tamb s un important centre productor de fusta. En canvi, el pes de l'agricultura en l'economia regional s escs. El cultiu ms ests s el del sgol.

Els recursos miners sn importants. Es tracta, bsicament, de jaciments d'urani al Mont Ambazac i de coure.

La capital regional, Llemotges, va ser en el passat un centre industrial de fama mundial grcies a les seves fbriques de porcellana. En l'actualitat, la producci de porcellana ha disminut considerablement. Tamb a l'rea de la capital regional es concentren les indstries del calat i del paper.


Poltica.
El president del Consell Regional s el socialista Jean-Paul Denanot, que ocupa aquest crrec des de les eleccions regionals de 2004, data en qu va substituir al tamb socialista Robert Savy.
L'any 2004, l'esquerra francesa va obtenir en aquesta regi el seu millor resultat, un 62,02% dels vots emesos a la segona volta. Aix mateix, la coalici formada pel Partit Socialista, el Partit Comunista Francs, Els Verds, el Partit Radical d'Esquerra i l'Alternativa per a la Democrcia i el Socialisme va aconseguir 31 dels 43 escons que componen el Consell Regional del Llemos. 

La coalici de dreta, formada per la UMP i la Uni per a la Democrcia Francesa, va obtenir el 37,98% dels vots i 12 escons.

El Front Nacional no va aconseguir cap esc al Consell Regional del Llemos, ja que no va poder passar a la segona volta de les eleccions. La llista del Front Nacional va obtenir el 9,31% dels vots emesos en la primera volta, quan el mnim legal per a poder passar a la segona volta s del 10%. Aix fa del Llemos una de les poques regions de la Frana metropolitana on la ultradreta no s present al Consell Regional.

 Enllaos externs.
 Pgina web del Consell Regional del Llemos ;

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55154" title="Franc Comtat" nonfiltered="1674" processed="1671" dbindex="21856">



El Franc Comtat (Franche-Comt en francs) s una regi de Frana.

Geografia.
El Franc Comtat limita amb les regions d'Alscia, Lorena, Xampanya-Ardenes, Borgonya i Roine-Alps. Aix mateix, a l'est de la regi t frontera amb Sussa.

La regi est dividida en 4 departaments, que es detallen a continuaci:
 Alt Saona (70);
Athesans-troitefontaine;
 Doubs (25);
 Jura (39);
 Territori de Belfort (90);

Histria.
El nom de Franc Comtat no aparegu oficialment fins l'any 1366.
El Tractat de Nimega de 1678 va donar el Franc Comtat a Frana.
El Franc Comtat era una antiga provncia francesa; no constitueix cap regi natural i no s'ho deu, per tant, a la seva existncia histrica, sin que es tracta d'una agrupaci d'estats feudals afavorida per la seva situaci geogrfica, ja que s un pas obligat entre Alemanya i la Frana central. Habitat des de temps neoltics pels squans, amb la capital a Vesontio (l'actual Besanon).

El naixement histric del Franc Comtat es produeix a travs d'un procs de desmembrament que, en el segle IX, divid l'antic regne burgundi en tres Estats, un dels quals, Borgonya, incloa el Franc Comtat, nom del qual prov de les importants franqucies de les que gaudia. El seu primer senyor independent va ser Hug el Negre, segon de Borgonya, a principis del segle X.
Amb el domini dels ustries espanyols, el Franc Comtat assol el ple de la seva autonomia, cultura i rol poltic en l'acord d'estats de l'Imperi hispnic.

Economia.
L'economia d'aquesta regi est fora diversificada. Ara b, hi destaquen tres sectors: la silvicultura, la rellotgeria i la producci de vi.

Poltica.
El president de la regi s el socialista Raymond Forni, que ocupa aquest crrec des de les eleccions regionals de 2004, en qu l'esquerra va obtenir la majoria absoluta al Consell Regional del Franc Comtat. 

L'anterior president regional, Jean-Franois Humbert, de la conservadora UMP no va aconseguir ser reelegit. El seu partit es va presentar en solitari a les eleccions d'aquesta regi, sense formar coalici amb la liberal Uni per a la Democrcia Francesa (UDF) com va tenir lloc a altres regions. Aix, la UMP va obtenir el 36,13% dels vots emesos a la segona volta i 12 escons. Per la seva, la UDF no va aconseguir entrar a l'assemblea regional, perdent l'nic esc aconseguit l'any 1998.

L'esquerra tamb es va presentar dividida a la primera volta de les eleccions. D'una banda, la llista del Partit Socialista i dels Verds, i de l'altra la llista formada pel Partit Comunista Francs, el Moviment Republic i Ciutad i el Partit Radical d'Esquerra. Aquesta ltima llista noms va aconseguir el 4,18% dels vots emesos a la primera volta, quan el mnim legal per a poder passar a la segona s del 10%. Aix doncs, aquests partits van perdre els tres escons aconseguits a les eleccions regionals de 1998. 

En canvi, la llista formada per socialistes i ecologistes va ser la ms votada a totes dues voltes. A la segona volta, aquesta llista va aconseguir el 46,72% dels vots i 26 dels 43 escons en joc. La llista d'esquerra va guanyar mpliament a tots els departaments de la regi, per va ser al Territori de Belfort on va fer els millors resultats amb el 49,09% dels vots emesos a la segona volta. 

L'ultradret Front Nacional va aconseguir el 17,14% dels vots emesos a la segona volta i 5 escons. 

Enllaos externs.

 Consell Regional del Franc Comtat ;
 Comit Regional de Turisme del Franc Comtat ;
 El Franc Comtat a Wikitravel ;
 Histria sobre el Franc Comtat ;

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55155" title="Gloria Lasso" nonfiltered="1675" processed="1672" dbindex="21857">
Gloria Lasso, nascuda Rosa Maria Coscoln Figueras (Vilafranca del Peneds, 25 de novembre de 1922 - Cuernavaca, Mxic, 4 de desembre de 2005), cantant catalana de msica lleugera que als anys cinquanta es feu famosa a Frana, recordada especialment per la can Luna de miel .

Va comenar a a cantar en sales de festes al 15 anys, encara que tamb treball d'infermera. Del seu primer marit, el msic Guillermo Lasso, n'adopt el cognom com a nom artstic. Posteriorment es cas almenys cinc vegades ms.

De Barcelona pass a Madrid, on treball com a locutora de Radio Madrid. En aquella ciutat obtingu el seus primers xits amb Bsame en la noche i Malvarrosa, de Fernando Garca Morcillo. D'ella s Cuando la luna sale, incorporada a la banda sonora de la pellcula La prxima vez que vivamos (1946, d'Enric Gmez Bascuas) i altres temes com Camino del cielo, Intil es fingir i Solo tuya.

El 1954 es va establir Frana, on esdevingu LA cantant extica del music-hall. Dotada d'una gran veu, cultiv especialment la "can espanyola", per tamb cant moltes adaptacions dels grans xits del moment. Van tenir gran repercussi amb les seves canons Hola, que tal (1954), Amour, castagnettes et tango (1955); Etranger au paradis, de 1956, una versi francesa de Stranger in paradise, can original de Tony Bennett i que va vendre ms d'un mili de cpies a Frana; Toi, mon dmon (1956), Buenas noches mi amor (1957), Bon voyage (1958), Sois pas fach (1959), Muchas gracias i Si tu reviens un jour (1960). L'adveniment de la cantant d'origen egipci Dalida i la puixana de la msica rock li feren perdre part del favor del pblic.

El 1963 s'exili a Mxic, per dedicar-se al mercat hispano-americ. El 1985 encara feu un retorn artstic a Frana, cantant a la sala Olympia de Pars, i a Nova York. Als anys 50 va gravar en catal la Sardana de la rosa, amb msica de Jaume Torrents i lletra del poeta Miquel Saperas. A l'any 2006, l'ajuntament de Vilafranca dedic un carrer a la cantant .

 Notes .


 Enllaos externs.
 Records vilafranquins de Glria Lasso;
 Pgina de l'IMDB amb la filmografia de la cantant ;
 Discografia i colleccionisme de Glria Lasso ;
 Biografia i declaracions de la cantant ;
 Vdeo: interpretaci del 1962 Quan le soleil etait la;
Luna de miel;
 Et maintenant;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55156" title="Pieter Zeeman" nonfiltered="1676" processed="1673" dbindex="21858">


Pieter Zeeman ( Zonnemaire, Zelanda, Pasos Baixos 1865 - Amsterdam, Pasos Baixos 1943 ) fou un fsic neerlands guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1902.

Biografia.
Nascut el 25 de maig de 1865 a la ciutat zelandesa de Zonnemaire. Desprs de finalitzar els estudis secundaris el 1883 s'install a Delft on estudi llengues clssiques, un requisit indispensable per poder ser adms a la universitat en aquells moments.

Estudis cientfics.

El 1885 ingress a la Universitat de Leiden per estudiar fsica al costat de Hendrik Lorentz. El 1890 aconsegu llicenciar-se i va esdevindre l'assistent de Lorentz. 

Per indicaci del mateix Lorentz va comenar a investigar l'efecte dels camps magntics sobre les fonts de llum. Aix el 1896 va descobrir que les lnies espectrals d'una font lluminosa sotmeses a un camp magntic fort es divideixen en diversos components, cadascun dels quals est polaritzat, el que avui es coneix com efecte Zeeman, sent divulgat el 31 d'octubre del mateix any a la Koninklijke Nederlandse Akademie van Wetenschappen (Acadmia neerlandesa d'Arts i Cincies). Es comprovaven aix, experimentalment, les prediccions del seu mestre Hendrik Lorentz, subministrant una prova ms a favor de la teoria electromagntica de la llum.

Professor a Amsterdam.

Grcies al seu descobriment li fou oferta un plaa docent a la universitat d'Amsterdam l'any 1897, guanyant el 1900 la ctedra de fsica de la mateixa universitat. 

El 1902 Pieter Zeeman fou guardonat, juntament amb Hendrik Lorentz, amb el Premi Nobel de Fsica per la seva investigaci conjunta sobre la influncia del magnetisme en la radiaci, originant la radiaci electromagntica. 

El 1908 fou designat director de l'Institut de Fsica d'Amsterdam, reanomenat l'any 1940 Laboratori Zeeman en honor seu. En aquesta nova possici continu els seus treballs sobre la influncia del magnetisme, obrint nous camps d'estudi per la Relativitat especial plantejada per Albert Einstein i sobre l'espectometria de la massa. 

Secretari de l'Acadmia neerlandesa d'Arts i Cincies entre 1912 i 1920, el 1923 va esdevenir professor emrit de la universitat d'Amsterdam. Pieter Zeeman mor el 9 d'octubre de 1943 a la ciutat d'Amsterdam, sent enterrat a Haarlem.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen el Crter Zeeman de la lluna.

El 10 de setembre de 1991 fou anomenat l'asteroide (29212) Zeeman en honor seu per Freimut Brngen.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1902;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55157" title="Picardia" nonfiltered="1677" processed="1674" dbindex="21859">


La Picardia (Picardie en francs) s una regi de Frana, situada al nord del pas.

Geografia.
La Picardia limita amb les regions franceses de Nord-Pas-de-Calais, Xampanya-Ardenes, l'Illa de Frana i l'Alta Normandia. Aix mateix, al nord-est t frontera amb Blgica. s ocupada en gran part per la plana picarda, de terrenys cretacis molt anivellats, amb aspecte uniforme i on les escasses elevacions no superen mai els 200 metres. Noms les valls actuals, producte d'una erosi recent, representen un element diferenciat del paisatge, amb la seva forma de llarg corredor, emplenat per una espessa capa de torba.

Consta de 3 departaments:
 Aisne;
 Oise;
 Somme;

 Economia .
L'agricultura de la regi s molt racionalitzada, amb un alt grau de mecanitzaci i utilitzaci d'adobs: blat, moresc, bleda-rave sucrera i hortalisses en sn els productes principals. Hi s desenvolupada l'explotaci ramadera, bovina i porcina, provedora de la propera regi parisenca. Hi sn tradicionals la indstria txtil i la metallrgica, incrementades avui per la descentralitzaci de l'rea parisenca. Hi ha altres sectors, com les construccions mecniques (Beauvais, Amiens), l'aparellatge elctric (Amiens, Beauvais, Saint-Quentin, Soissons), vidre i material de construcci, cautx sinttic. L'activitat terciria es produeix sobretot als principals centres urbans, com Amiens, Beauvais, Saint-Quentin, Soissons, Laon, Compigne i Abbeville, b que la proximitat de Pars i tamb de Reims en limita l'rea d'influncia.

Llengua.
Tothom hi parla, excepte a la part sud de la regi, una llengua regional anomenada picard. El picard, que forma part de les llenges d'ol, conegu el seu auge al segle XIII. En aquesta poca, es parlava picard a tota la Picardia actual (a excepci del sud dels departaments d'Oise i Aisne), als departaments de Nord (excepci feta de la ciutat de Dunkerque) i Pas-de-Calais, i a una part de la provncia belga de l'Hainaut.

A comenaments del segle XIX, ja no es parlava picard a les rees ms meridionals de la regi: Beauvais, Noyon i Vervins, i el picard esdevingu una parla rural. 

Actualment, el picard s sobretot una llengua parlada i no s'ensenya a les escoles (excepte algunes iniciatives puntuals i no oficials). Tot i aix, s objecte d'estudi i recerca a les facultats de Lletres de Lilla i Amiens. Com a conseqncia de la mobilitat de la poblaci i de la presncia majoritria de la llengua francesa als mitjans de comunicaci, les diferents varietats dialectals del picard tendeixen cap a una uniformitzaci. Ara b, cada vegada sn menys els habitants de la Picardia capaos de parlar aquesta llengua, aix com els que la tenen com a llengua materna.

 Histria .
Fou integrada a la Gllia Btica a l'poca romana, ms tard esdevingu dominada per diversos senyors feudals. Al s XII hom hi cre diferents comunes, i Felip II de Frana la divid (1185) en dues batllies, Amiens i Vermandois, que acost progressivament al seu domini. Disputada per Frana a Anglaterra durant la guerra dels Cent Anys, aquella en ced part al ducat de Borgonya (tractat d'Arrs, 1435; ratificat pel de Conflans, 1465); per la mort de Carles I de Borgonya (1477) i el segon tractat d'Arrs (1482)  entre Llus XI de Frana i Maximili I d'ustria  incorporaren el pas a la corona francesa. 

Pel tractat de Madrid (1526) rest com a territori fronterer entre Frana i els Pasos Baixos. El 1557 Felip II de Castella hi derrot els francesos a Saint-Quentin, per pel tractat de Cateau-Cambrsis (1559) els en retorn els punts ocupats. Fou teatre de guerra entre Frana i Castella, i l'any 1654 pass definitivament a la primera. 

Poltica.
El president d'aquesta regi s el socialista Claude Gewerc, que ocupa aquest crrec des de les eleccions regionals de 2004, en les quals l'esquerra va obtenir la majoria absoluta al Consell Regional de Picardia.

L'anterior president regional Charles Baur, de la UMP, no es present la reelecci.

La coalici dretana formada per la UMP i la Uni per a la Democrcia Francesa (UDF) no va poder mantenir el govern d'aquesta regi, tot i ser la llista ms votada a la primera volta de les eleccions. A la segona volta, aquesta coalici va obtenir el 35,94% dels vots i 15 dels 57 escons en joc. 

L'esquerra, en canvi, es present dividida a la primera volta de les eleccions. D'una banda, el Partit Socialista, Els Verds i el Partit Radical d'Esquerra, i de l'altra el Partit Comunista Francs. Ambdues llistes es van fusionar per a la segona volta, on l'esquerra aconsegu el 45,39% dels vots i 34 escons.

El Front Nacional va ser la llista menys votada a la segona volta amb el 18,66% dels vots i 8 escons.































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55158" title="Centre (regi francesa)" nonfiltered="1678" processed="1675" dbindex="21860">


La regi del Centre s una de les vint-i-dues regions de la Frana metropolitana. Es tracta d'una regi marcada per la seva identitat rural combinada, per, amb aglomeracions urbanes de forta tradici industrial. 

Geografia.
La regi del Centre limita amb les regions d'Alvrnia, la Borgonya, l'Illa de Frana, el Llemos, la Baixa Normandia, l'Alta Normandia, el Pas del Loira i Poitou-Charentes. 

Consta de sis departaments, que es detallen a continuaci:
 Cher;
 Eure i Loir;
 Indre;
 Indre i Loira;
 Loir i Cher;
 Loiret;

Histria.
Des d'un punt de vista histric, Centre comprn tres provncies: l'Orleans (Loiret, Eure i Loir, Loir i Cher), el Berry (Cher, Indre) i la Turena (Indre i Loira).

Es tracta d'una regi molt vinculada a la monarquia francesa, des que l'any 1418 la famlia reial es va installar a la Turena. En conseqncia, els castells d'Amboise i de Blois van passar a ser residncies reials sota els regnats de Carles VII, Llus XII i Francesc I. Aquest ltim, a ms, va fer construir un altre castell a la regi, el castell de Chambord, la construcci del qual va encarregar a Leonardo da Vinci. Amb la installaci dels diferents reis francesos a la regi, nombrosos nobles tamb van decidir traslladar-s'hi. D'aquesta manera, un bon nombre de castells van ser construits prop dels rius Loira, Cher i Indre. Entre aquests nobles castells cal destacar els de Chenonceau i Azay-le-Rideau.

Demografia.
El Centre s la novena regi ms poblada de Frana. El cens parcial de 2004 indica que la regi ha guanyat 42.000 habitants respecte del cens de l'any 1999. 

La taxa de creixement durant la dcada dels 90 es va mantenir estable al voltant del 0,32%, la qual cosa mostra un creixement inferior a la mitjana nacional que es va situar, durant aquest perode, al voltant del 0,37%. 

Les tres principals rees urbanes (Tours, Orlans i Bourges) concentren un ter de la poblaci regional, que s majoritriament rural. L'any 1999, Tours era la vintena rea urbana ms poblada de Frana amb 376.377 habitants i un creixement del 0,69% durant el perode 1990-1999. L'rea d'Orlans, tamb l'any 1999, ltim any en qu va tenir lloc el cens a Frana, era la vint-i-dosena amb 355.811 habitants i un creixement del 0,86%. 

Les rees ms poblades sn les situades a la riba del riu Loira, i als municipis ms al nord, prop del lmit amb la regi d'Illa de Frana. Les principals ciutats de la regi estan situades a la riba del Loira, aquest s el cas de la capital regional, Orlans, de Tours i de Blois. Ara b, actualment l'rea ms propera a la regi metropolitana de Pars viu un fort creixement degut a aquesta proximitat. 

Poltica.
Des de les primeres eleccions regionals, celebrades l'any 1986, fins el 1998 els diferents partits de dreta van ostentar la majoria al Consell Regional. Durant aquesta etapa, la presidncia del Consell va ser exercida per Maurice Dousset, del partit Uni per a la Democrcia Francesa (UDF).

L'any 1998, l'esquerra plural aconsegueix la majoria relativa al Consell Regional, amb noms un diputat ms que els partits de dreta fins aleshores al poder, l'Agrupaci per la Repblica, la Democrcia Liberal i la UDF. D'aquesta situaci neix una aliana efmera entre la dreta i el partit poltic ultradret Front Nacional. Bernard Harang s escollit president del Consell Regional, per haur de dimitir dies desprs com a conseqncia de la pressi dels diferents aparells poltics nacionals i de les nombroses manifestacions que es produeixen a les diferents ciutats de la regi, especialment a la capital Orlans.

Finalment, trencat ja aquest pacte entre els partits de dreta i el Front Nacional, el cap de la llista d'esquerra, el socialista Michel Sapin, batlle d'Argenton-sur-Creuse (Indre), s escollit president del Consell Regional. Michel Sapin ocupar aquest crrec fins l'abril de l'any 2000, quan s nomenat Ministre de la Funci Pblica. El substituir el tamb socialista Alain Rafesthain, que ser president de la regi fins les eleccions de 2004.  

L'any 2004, la coalici formada pel Partit Socialista, el Partit Comunista Francs, Els Verds, el Partit Radical d'Esquerra i el Moviment Republic i Ciutad, i que es troba encapalada novament per Michel Sapin obt la majoria absoluta al Consell Regional. Michel Sapin esdev de nou president del Consell Regional del Centre.

Economia.
La Regi del Centre s la primera regi de la Uni Europea pel que fa a la producci de cereals. Tamb hi tenen gran importncia els conreus de bleda-rave sucrera, colza i gira-sol.

Regi de gran tradici agrcola, la descentralitzaci industrial de la dcada dels 50 va permetre el sorgiment de sectors industrials moderns, com ara el sector farmacutic. Aquest fenomen va beneficiar sobretot els dos departaments ms propers a Pars (Eure i Loir, i Loiret), que van veure doblar la seva poblaci activa industrial entre 1954 i 1974.

Actualment, Centre tamb destaca per ser la segona regi energtica francesa degut a les quatre centrals nuclears situades a la riba del riu Loira. 

Aix mateix, el sector terciari s fora present a les dues grans ciutats de la regi, Orlans i Tours. A Orlans destaca el sector de la banca i de les assegurances, aix com el de la recerca cientfica. En canvi, a la ciutat de Tours predominen els sectors de la sanitat i de l'educaci universitria, alhora que s el primer centre hoteler de la regi. El turisme cultural ha conegut una forta expansi degut al gran nombre de castells que es troben a la regi, especialment a les zones ms properes al riu Loira, i que han fet que aquesta regi sigui tamb coneguda com la dels Castells del Loira.

Enllaos externs.
 Consell Regional de la Regi Centre ;
 Comit Regional de Turisme ;
 Ajuntament d'Orlans ;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55159" title="Nord ? Pas-de-Calais" nonfiltered="1679" processed="1676" dbindex="21861">


Nord-Pas-de-Calais s una de les 26 regions de Frana, que agrupa els territoris histrics de Flandes francs i el comtat d'Artois.

Geografia.
La regi de Nord-Pas-de-Calais s la regi ms septentrional de la Frana metropolitana. Limita al nord-est amb Blgica i al sud amb la regi francesa de Picardia.

Formen la regi noms dos departaments: Nord i Pas-de-Calais. Inclou tamb una petita zona de parla neelandesa (Westhoek), als voltants de Dunkerque.

Economia.
Tot i ser una regi molt industrialitzada, l'agricultura encara gaudeix d'una relativa importncia, amb cultius de blat, plantes farratgeres, bleda-rave sucrera i patata. A les petites valls de l'interior predomina la ramaderia. 

A la costa, hi destaca el sector pesquer, fora present en ports com el de Boulogne-sur-Mer, primer port pesquer de Frana. 

Aix mateix, la regi destaca per ser una de les principals conques mineres productores de carb de tota Frana.

Pel que fa a la indstria, la ms antiga s la indstria txtil. A Lilla es produeix el 90% del lli francs; i a Tourcoing i Roubaix (departament del Nord) el 80% de la llana.  Altres indstries destacables sn la siderrgia, la metallrgia, la indstria mecnica, la qumica i l'alimentria.

Poltica.
El president de la regi s el socialista Daniel Percheron, que va revalidar la seva majoria al Consell Regional de Nord-Pas de Calais a les eleccions de 2004.

L'esquerra, que ja controlava el govern d'aquest regi grcies a la majoria relativa aconseguida l'any 1998, va guanyar les eleccions regionals del 2004 amb una mplia majoria absoluta. La llista que encapalava Daniel Percheron es va beneficiar de la fusi amb el Partit Comunista Francs i Els Verds a la segona volta de les eleccions. Aix, la coalici progressista va aconseguir el 51,84% dels vots emesos a la segona volta i 73 dels 113 escons del Consell Regional de Nord-Pas de Calais. 

La dreta, que es va presentar dividida a la primera volta de les eleccions, va presentar una candidatura unitria a la segona volta. La llista de la UMP i la Uni per a la Democrcia Francesa va ser la segona llista ms votada, amb el 28,43% dels vots i 24 consellers regionals. 

El Front Nacional, que va ser la segona fora ms votada a la primera volta de les eleccions, no va poder conservar aquesta posici a la segona volta. Tot i aix, el Front Nacional va experimentar un considerable creixement respecte de les eleccions de 1998, amb un 19,73% dels vots emesos a la segona volta i 16 escons.  

Enllaos externs.
Consell Regional de Nord-Pas-de-Calais ;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55160" title="Baixa Normandia" nonfiltered="1680" processed="1677" dbindex="21862">


La Baixa Normandia (en francs Basse-Normandie) s una regi administrativa de Frana.

Histria.


En aquesta zona es va produir, en part, el 6 de juny de 1944 la invasi aliada de la Frana ocupada. Les ciutats ms afectades per l'atac foren Ouistreham, Cherbourg i Caen, juntament amb la zona de les platges.

La regi de la Baixa Normandia va ser creada, com les altres regions de la Frana metropolitana, l'any 1956. Correspon a la part occidental de l'antiga provncia de Normandia, essent aquest divisi del territori normand en dues regions, l'Alta i la Baixa Normandia, fora polmica.

Geografia.
La regi de la Baixa Normandia limita amb les regions de l'Alta Normandia, el Centre, el Pas del Loira i Bretanya.

Consta de tres departaments, que es detallen a continuaci: 

 Calvados;
 Manche;
 Orne;

Economia.
La producci agrcola es destina principalment a farratge, per alimentar l'abundant bestiar bov. 

Pel que fa a la indstria, les ms importants sn la indstria txtil, la lctia i la qumica. Aix mateix, destaquen les drassanes de la ciutat porturia de Cherbourg. 

Poltica.
El president d'aquesta regi s el socialista Philippe Duron, que ocupa aquest crrec des de les eleccions regionals de 2004, en qu l'esquerra francesa va obtenir la majoria absoluta al Consell Regional de Baixa Normandia.

L'anterior president regional Ren Garrec, de la UMP, no va aconseguir ser reelegit, tot i que la llista que encapalava va ser la ms votada a la primera volta de les eleccions amb un 28,74% dels vots. Aix va ser degut en bona part a la divisi de la dreta, ja que Ren Garrec va rebutjar una possible coalici amb la Uni per a la Democrcia Francesa a la segona volta de les eleccions regionals. Aix la UMP noms va poder aconseguir el 40% dels vots emesos a la segona volta i 14 dels 47 escons en joc.

L'esquerra que tamb es va presentar dividida a la primera volta de les eleccions, va presentar una llista unitria a la segona volta integrada per cinc partits diferents: el Partit Socialista, el Partit Comunista Francs, Els Verds, el Partit Radical d'Esquerra i el Moviment Republic i Ciutad. Aquesta llista va aconseguir el 46,22% dels vots i 28 escons.

D'altra banda, el Front Nacional va obtenir el 13,78% dels vots i va poder aix mantenir els cinc escons aconseguits l'any 1998. En canvi, el partit conservador Caa, Pesca, Natura i Tradicions no va passar a la segona volta de les eleccions i va perdre els dos escons aconseguits a les eleccions regionals de 1998.

Enllaos externs.
 Consell Regional de la Baixa Normandia ;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55161" title="Alta Normandia" nonfiltered="1681" processed="1678" dbindex="21863">


L'Alta Normandia (Haute-Normandie en francs) s una regi de Frana. 

Histria.
La regi de l'Alta Normandia va ser creada, com les altres regions de la Frana metropolitana, l'any 1956. Correspon a la part oriental de l'antiga provncia de Normandia, essent aquest divisi del territori normand en dues regions, l'Alta i la Baixa Normandia, fora polmica. 

Geografia.
La regi de l'Alta Normandia limita amb les regions de la Picardia, l'Illa de Frana, el Centre i la Baixa Normandia.

Integren aquesta regi noms dos departaments: Sena Martim i Eure.

Economia.
L'activitat agrcola (cereals, plantes farratgeres i hortalisses) i ramadera (bestiar bov i equ) s escassa. 

La indstria s'ha installat principalment a la riba del riu Sena. La indstria ms antiga s la txtil, que es concentra a la ciutat de Rouen. A la ciutat de Le Havre, destaca la indstria petroqumica, que hi compte amb una refineria de petroli que abasteix la regi metropolitana de Pars.

Poltica.
El president del Consell Regional de l'Alta Normandia s el socialista Alain Le Vern, que ocupa aquest crrec des de 1998. A les eleccions regionals de 1998, la coalici formada pel Partit Socialista i el Partit Comunista Francs, i que encapalava Alain Le Vern va obtenir la majoria relativa al Consell Regional. Els socialistes van aconseguir 14 escons i els comunistes 6, que sumats als 3 dels Verds i als 2 de Lluita Obrera van permetre a l'esquerra governar aquesta regi donat que la dreta republicana no va pactar amb la ultradreta, que havia obtingut 10 escons. 

L'esquerra va haver d'esperar a les eleccions regionals de 2004 per a poder governar la regi amb majoria absoluta. Amb una candidatura unitria des de la primera volta de les eleccions, l'esquerra va aconseguir a la segona volta el 52,69% dels vots i 36 escons. Van integrar aquesta coalici electoral el Partit Socialista, el Partit Comunista Francs, Els Verds i el Partit Radical d'Esquerra. 

No aix, Lluita Obrera, que va preferir presentar-se amb la Lliga Comunista Revolucionria. Aquesta candidatura, amb noms el 5,59% dels vots emesos a la primera volta, no va aconseguir entrar al Consell Regional. 

Pel que fa a la dreta, aquesta va patir un fort retrocs, passant de 20 a 13 escons. La dreta es va presentar dividida a la primera volta de les eleccions, d'una banda la llista formada per la UMP, el Reagrupament per Frana i el Moviment per Frana, i de l'altra la llista formada per la Uni per a la Democrcia Francesa i Ciutadania, Acci, Participaci per al Segle XXI (CAP 21). 
Totes dues llistes es van fusionar de cara a la segona volta. Aquesta uni no va donar per els resultats previstos inicialment, ja que a la segona volta van obtenir gaireb un punt menys que la suma de les dues llistes a la primera volta. 

Fort retrocs tamb el viscut per la ultradreta. L'any 1998, hi havia deu parlamentaris pertanyents a diferents partits poltics d'ultradreta: set parlamentaris eren de l'Entesa Nacional i Identitria, dos del Front Nacional i un del Moviment Nacional Republic. D'aquest tres partits noms el Front Nacional va aconseguir entrar al Consell Regional l'any 2004, amb el 14,59% dels vots emesos a la segona volta i 6 escons.

Enllaos externs.                      
 Consell Regional de l'Alta Normandia ;
     
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55174" title="Guardamar" nonfiltered="1682" processed="1679" dbindex="21864">

Geografia:;
Guardamar de la Safor, municipi de la Safor, tamb conegut com l'Alqueria de Guardamar.
Guardamar del Segura, municipi del Baix Segura, el ms meridional de la llengua catalana.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55176" title="Zonnemaire" nonfiltered="1683" processed="1680" dbindex="21865">
Zonnemaire s un poblet del municipi d'Schouwen-Duiveland, a la provncia neerlandesa de Zelanda. 

T prop de 715 habitants, dels quals 160 treballen (120 a jornada completa). Les principals font d'ocupaci sn el comer i les reparacions, el sector agrari (amb 30 empreses) i el sector del lleure i el turisme (amb 12 cmpings i una urbanitzaci).

El 1865 hi nasqu el fsic Pieter Zeeman, que reb el premi Nobel de Fsica el 1902.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55179" title="Orgens de Catalunya" nonfiltered="1684" processed="1681" dbindex="21867">

Sobre la base llatina es van superposar dos prestrats principals en la formaci del que ser Catalunya: el visigot i l'rab, amb diferent grau d'incidncia segons la part de Catalunya (nova o vella) i diversa influncia en el temps d'estada i la composici social.

Els visigots.
Els gots eren un poble dels considerats brbars pels romans que procedent de l'est es van anar traslladant al llarg del segle III i IV vers occident empesos pels huns.

Al Danubi es van separar en visigots i ostrogots, van adoptar la religi cristiana en la forma arriana, i eren de fet els ms romanitzats de tots els pobles germnics que van arribar a la pennsula durant el segle V.

El 410 van saquejar Roma i van establir-se a Barcelona el 415, poc desprs arriben amb un pacte (foedus) amb Roma (418-507) per combatre a  favor de l'imperi, s'enfronten als huns que venceren a la batalla dels camps Catalunics (451) i estableixen el regne de Tolosa des d'on iniciaran durant el regnat d'Euric una expansi que els portar un altre cop a Catalunya i la pennsula aquest cop de forma definitiva ja que progresivament els francs, un altre poble germnic, els van anar empenyent fins vence'ls a la batalla de Vouill (507) . Llavors van establir la capital a Narbona, Barcelona un altre cop i finalment Toledo, lloc des d'on podien controlar per una banda els Sueus establerts al que avui s ms o menys Galcia, els bascos i cntabres al nord i els bizantins establers a la btica.

L'organitzaci de Catalunya durant aquest perode va continuar sent la mateixa que fins llavors i l'impacte demogrfic molt limitat donat que els visigots eren relativament poca poblaci respecte els hispano-romans, a ms que van establir-se preferentment al centre de la pennsula deixant potser guarnicions militars en llocs claus.

La dicesi de Tarragona i la Narbonense sembla que eren el marc de referncia administratiu. La revolta de Paulus al 673, personatge d origen grec, s el primer intent de crear un estat en aquests territoris, el rei Vamba ho va impedir aprofitant que era a prop de Catalunya amb un exrcit per reprimir els bascons. El judici a Paulus, general visigot, s'ha conservat.

El 711 els rabs envaeixen la pennsula cridats pels mateixos visigots que es barallaven per la corona d'un territori dividit entre Roderic a l'oest i quila II a l'est, s a dir, Catalunya, quila va ser succet per Ard que va patir l'ocupaci de Catalunya fins el 720.  

El llegat dels visigots principalment s el dret rom compilat junt amb el visigot, El codi d'Euric, o el Liber Iudicum van tenir una gran repercussi al llarg de tota l poca medieval. Per tamb van quedar alguns noms propis com Alfred o Arnau i fora vocabulari, sobretot militar, per tamb alguns com maduixa, bru, bogada i topnims com Geltr o Areny.

Segons l'historiador Ferran Soldevila aqu ja es troben certes caracterstiques de la histria de Catalunya: el fracs de l'intent de creaci d'un regne a banda i banda dels Pirineus, el fet estratgic de la meseta central com punt de partida d'organitzaci militar i poltica i la conflictivitat de Barcelona.

Vegeu tamb.
Les altres categories sn:
 Orgens de Catalunya.
 Edat mitjana de Catalunya entre la conquesta de Carlemany (732) i el comproms de Casp (1412).
 Edat moderna de Catalunya entre el comproms de Casp (1412) i els Decrets de Nova Planta (1716).
 Histria Contempornia de Catalunya entre els Decrets de Nova Planta (1716) i el naixement del catalanisme poltic (1898).
 Segle XX a Catalunya entre el naixement del catalanisme poltic amb les Bases de Manresa 1898) i fins a la Transici espanyola (1982).
 Catalunya a l'actualitat entre la Transici espanyola (1982) i els nostres dies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55181" title="Edat moderna de Catalunya" nonfiltered="1685" processed="1682" dbindex="21868">

Els articles de la Viquipdia referents a la Histria de Catalunya, estn agrupats sis Etapes de la Histria de Catalunya:

L'Edat moderna de Catalunya trobareu articles entre el comproms de Casp (1412) i els Decrets de Nova Planta (1716):

El comproms de Casp (1412);
Els Trastmara (1412-1516);
Els ustries (1516-1700);
La guerra de successi (1700-1714) i els Decrets de Nova Planta (1716);

Introducci.

Amb el comproms de Casp (1412) es posa fi a la dinastia del Casal de Barcelona a la Corona d'Arag i l'arribada al poder de la dinastia Trastmara, d'origen castell.

Amb el matrimoni d'Isabel de Castella i Ferran II en 1479 els destins dels dos regnes s'uneixen, tot i que la Corona d'Arag va mantenir totes les seves institucions, fins al Decrets de Nova Planta, el (1714).

L'auge de l'imperi hispnic (amb el domini de mitja Europa i el descobriment d'Amrica) i la crisi interna catalana van portar a una certa castellanitzaci de la noblesa catalana.

La derrota a la guerra de successi (1700-1714) i l'arribada del rei francs Felip V va accelerar aquest procs afavorint una legislaci que marginava el catal i gravava l'economia local.



Vegeu tamb.
Les altres categories sn:
 Orgens de Catalunya trobareu articles fins a la conquesta de Carlemany (732).
 Edat mitjana de Catalunya.
 Edat moderna de Catalunya.
 Histria Contempornia de Catalunya entre els Decrets de Nova Planta (1716) i el naixement del catalanisme poltic (1898).
 Segle XX a Catalunya entre el naixement del catalanisme poltic (1898) i fins a la Transici espanyola (1982).
 Catalunya a l'actualitat entre la Transici espanyola (1982) i els nostres dies.

Enllaos externs.
 La decadncia poltica i la represa econmica a la Catalunya de l'Edat moderna (s.XVI a XVIII);
 Catalunya dins de la monarquia hispnica Vdeo a http://www.edu3.cat/;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55182" title="Histria contempornia de Catalunya" nonfiltered="1686" processed="1683" dbindex="21869">

Els articles de la Viquipdia referents a la Histria de Catalunya, estn agrupats sis Etapes de la Histria de Catalunya:

A l'Histria Contempornia de Catalunya trobareu articles entre els Decrets de Nova Planta (1716) i el naixement del catalanisme poltic (1898):

Els Borbons i la repressi ;
La resistncia  ;
Crisi de l'Antic Rgim ;
La guerra del francs (1808-1814);
L'establiment de l'estat liberal ;
La revoluci industrial  (segles XVIII i XIX);
El naixement del catalanisme poltic (1898);

Vegeu tamb.
Les altres categories sn:
 Orgens de Catalunya trobareu articles fins a la conquesta de Carlemany (732).
 Edat mitjana de Catalunya entre la conquesta de Carlemany (732) i el comproms de Casp (1412).
 Edat moderna de Catalunya entre el comproms de Casp (1412) i els Decrets de Nova Planta (1716).
 Histria Contempornia de Catalunya.
 Segle XX a Catalunya entre el naixement del catalanisme poltic amb les Bases de Manresa 1898) i fins a la Transici espanyola (1982).
 Catalunya a l'actualitat entre la Transici espanyola (1982) i els nostres dies.

Altres pgines relacionades.
Histria militar de Catalunya;

Enllaos externs.
 La decadncia poltica i la represa econmica a la Catalunya de l'Edat moderna (s.XVI a XVIII);
 Centre d'Histria Contempornia de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55183" title="Segle XX a Catalunya" nonfiltered="1687" processed="1684" dbindex="21870">

Els articles de la Viquipdia referents a la Histria de Catalunya, estn agrupats sis Etapes de la Histria de Catalunya:

Al Segle XX a Catalunya trobareu articles  entre el naixement del catalanisme poltic (1898) i fins a la Transici espanyola (1982):

Els conflictes obrers ;
La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930);
La segona repblica (1931-1939);
La guerra civil (1936-1939);
La dictadura de Francisco Franco (1939-1975);
La transici (1975-1982);
El govern de Jordi Pujol (1980-2003);

Vegeu tamb.
Les altres categories sn:
 Orgens de Catalunya trobareu articles fins a la conquesta de Carlemany (732).
 Edat mitjana de Catalunya entre la conquesta de Carlemany (732) i el comproms de Casp (1412).
 Edat moderna de Catalunya entre el comproms de Casp (1412) i els Decrets de Nova Planta (1716).
 Histria Contempornia de Catalunya entre els Decrets de Nova Planta (1716) i el naixement del catalanisme poltic (1898).
 Segle XX a Catalunya.
 Catalunya a l'actualitat entre la Transici espanyola (1982) i els nostres dies.


Enllaos externs.
 Catalunya, als anys 20;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55187" title="Tualatin" nonfiltered="1688" processed="1685" dbindex="21872">
Tualatin, s el nom de la tercera versi del microprocessador Pentium III d'Intel. Cont de 256 a 512 k de memria cach de segn nivell depenent de les versions. Est construt utilizant un procs productiu de 0.13 m. Intel l'ha construt per poc temps del 2001 al 2002, per no restar protagonisme a l'aleshores acabat de nixer Pentium 4. Molts sn els que creuen que el Tualatin era ms potent que les primeres versions del Pentium 4, sobretot les versions amb 512 k de cach. El Tualatin tamb es considera l'hereu de l'actual Pentium M, que s la part ms important de la plataforma "Centrino" per ordinadors porttils.
Especificacions.

 L1-Cache: 16 + 16 KB (Dades + Instruccions);
 L2-Cache: 256 or 512KB, A la mateixa velocitat que la CPU;
 MMX, SSE;
 Socket 370 (FC-PGA2);
 BUS: 133 MHz;
 Voltatge: 1.45, 1.475V;
 Primera Unitat: 2001;
 Velocitat: 1000 -1400 MHz;
 Pentium III (256 KB L2-Cache): 1000, 1133, 1200, 1333 MHz;
 Pentium III-S (512 KB L2-Cache): 1133, 1266, 1400 MHz;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55189" title="Repblica Catalana" nonfiltered="1689" processed="1686" dbindex="21873">


La Repblica Catalana ha estat proclamada, almenys, en quatre ocasions, al segle XVII per Pau Claris, al segle XIX per Estanislau Figueras i al segle XX per Francesc Maci (1931) i per Llus Companys (1934).


Segle XVII - Proclamaci de Pau Claris.
Pau Claris proclam la repblica catalana el 17 de gener de 1641. Tanmateix, una setmana ms tard (el 23 de gener), davant l alarmant penetraci de l'exrcit de Felip IV de Castella, Pau Claris proclamava Llus XIII de Frana com a comte de Barcelona i posava el principat de Catalunya sota sobirania francesa. 
Llus XIII de Frana fou comte de Barcelona fins a la seva mort el 1643 i, desprs, ho fou Llus XIV (el Rei Sol) fins el 1652.

La batalla de Montjuc.
El 26 de gener de 1641 s'havia lliurat la batalla de Montjuc contra l'exrcit de Felip IV, el qual fou derrotat i es vei forat a retirar-se. Un mes ms tard moria el President Pau Claris, qualificat pel Dietari de la Generalitat com un gran restaurador de la nostra ptria i mare Catalunya, defensor i llibertador de la ptria. 

La destituci del Comte-duc d'Olivares, la presncia de la fam i de la pesta i la promesa de Felip IV de respectar les institucions catalanes van posar fi a la guerra (1652). Per no era la pau total.

Encara que la Guerra dels Trenta Anys s'havia clos amb el Tractat de Westflia de 1648, pel qual Espanya perdia dominis al centre d'Europa, continuava la guerra entre Frana i Espanya, en qu Catalunya era afectada en els seus territoris del nord dels Pirineus. Quan l'any 1659 Llus XIV i Felip IV signen la Pau dels Pirineus, Catalunya s dividida en cedir Felip IV a Frana part del territori catal (Rossell, Capcir, Conflent, Vallespir i part de la Cerdanya), transgredint les Constitucions de Catalunya.

Segle XIX: El Pacte Federal de Tortosa.
Veieu l'article principal sobre el Pacte de Tortosa;
El 18 de maig de 1869 els representants dels comits republicano-federals d Arag, Catalunya, Valncia i Balears, signen el Pacte Federal de Tortosa per restaurar la Confederaci Catalano-aragonesa dintre de l Estat republic Espanyol.

Al febrer de 1873 Estanislau Figueras s elegit president de la Primera Repblica, crrec que va ocupar fins a juny del mateix any, en qu la crisi econmica, aix com la divisi interna del seu propi partit i la proclamaci de l'Estat Catal, que noms va poder revocar acceptant la dissoluci de l'exrcit a Catalunya, van motivar la seva substituci per Pi i Margall, i la seva fugida a Frana, d'on va tornar a final d'any per a intentar, sense xit, recompondre el fragmentat Partit Federal.

Segle XX.
1931 - Proclamaci de Maci.

Pel pacte de Sant Sebasti de 17 d'agost de 1930, els partits poltics republicans d'Espanya es posaren d'acord en un disseny global per a l'imminent canvi de rgim que incloa l'autonomia poltica de Catalunya dins l'anhelada Repblica. Arran de les eleccions municipals de 12 d'abril de 1931, que determinaren la caiguda de la monarquia, Francesc Maci, lder d'Esquerra Republicana de Catalunya -partit triomfador a Catalunya- proclam de manera unilateral la Repblica catalana a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constitueixin com a Repbliques, per formar la Confederaci Ibrica el dia 14 d'abril, poques hores abans que a Madrid es proceds a proclamar la Segona Repblica espanyola. Aquesta proclamaci preocup el govern provisional espanyol i el dia 17, Maci arrib a un pacte amb els ministres Fernando de los Ros, Marcell Domingo, i Llus Nicolau d'Olwer, representants del govern provisional espanyol, en virtut del qual la Repblica catalana era rebatejada amb el nom ms ambigu de Generalitat de Catalunya, en inexacta recuperaci del nom medieval de la Diputaci del General. L'arxiu sonor que ens ha arribat avui dia (proclamo la Repblica Catalana com a estat integrant de la Federaci Ibrica), sin que l'original s la proclama dita abans.
El govern provisional de la Repblica catalana era format per:
 President = Francesc Maci;
 Conseller de Poltica = Ventura Gassol;
 Conseller d'Instrucci = Rafael Campalans (USC);
 Conseller de defensa = Joan Casanovas i Maristany (Estat Catal);
 Conseller d'Hisenda = Casimir Giralt (Partit Republic Radical);
 Conseller d'Economia i Treball = Manuel Serra i Moret (USC);
 Conseller de Comunicacions = Manuel Carrasco i Formiguera (Acci Catalana);
 Conseller d'Obres Pbliques = Salvador Vidal i Rosell (UGT);

1934 - Proclamaci de Companys.


El 6 d'octubre de 1934, el President de la Generalitat, Llus Companys (ERC), torn a proclamar l'Estat Catal o Repblica Catalana. Va establir un govern provisional catal format per:
 President = Llus Companys;
 Governaci = Josep Dencs i Puigdollers (Estat Catal);
 Justcia i Dret = Joan Lluh i Vallesc;
 Sanitat i obres pbliques = Pere Mestres (ERC);
 Finances = Joan Comorera (USC);
 Treball = Mart Barrera i Maresta (ERC);
 Cultura = Ventura Gassol (ERC);
 Cap del Parlament = Joan Casanovas i Maristany;
 Cap dels mossos d'esquadra = Enric Prez i Farrs;
 Comissari d'Ordre Pblic = Frederic Escofet;

L'intent va ser rpidament avortat per l'exrcit espanyol (fets del sis d'octubre), Companys fou detingut i empresonat, i el govern autnom susps i tots els seus membres empresonats.

Un cop acabada la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, el nou rgim franquista abol les institucions de la Generalitat, i el govern de la Generalitat es va exiliar. El president, Llus Companys, fou detingut amb la collaboraci de la Gestapo, extradit a Espanya, on va ser jutjat en consell de guerra, condemnat a mort i afusellat al castell de Montjuc (1940).

Referncies.
 http://www.geocities.com/versioantiga/guerra.html;
 Gnesi del rgim autnom, 1918-1932;
 Text de la proclamaci de Maci;
 Proclamaci de Maci, veu original;

  La successi entre estats Resoluci de 29 d'agost de 2001, del Institut de Dret Internacional de Ginebra.

Vegeu tamb.
 Dret catal;
 Pau Claris;
 Llus XIV de Frana;
 Tractat dels Pirineus;
 Pacte de Tortosa;
 Estanislau Figueras, Proclamaci de l'Estat Catal 1873;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55204" title="Roscia" nonfiltered="1690" processed="1687" dbindex="21874">

Les roscies (Rosaceae) sn una famlia de plantes.
En total comprenen de 3.000 a 4.000 espcies agrupades en 100 o 120 gneres.
Tradicionalment se subdivideix en 4 subfamlies i dues tribus basant-se en l'estructura del seu fruit:
Subfamlia Rosoideae: Cont gneres amb petits fruits com, entre d'altres, Rosa, Rubus, Fragaria, Potentilla  o Geum.
Subfamlia Maloideae o Pomoideae: Inclou el gnere de la pomera Malus i els d'altres fruits en pom.
Subfamlia Amygdaloideae (o Prunoideae): Inclou fruits en drupa simple com el Prunus i altres.
Subfamlia Spiraeoideae: Inclou gneres de fruits no carnosos com Spiraea i Sorbaria.
 Tribu Dryadeae: Fruits en aqueni amb estil pils  (Dryas, Cercocarpus, Chamaebatia, Cowania i Purshia).
 Tribu Neillieae: Inclou els gneres d'Stephanandra i Physocarpus.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55206" title="Seminola" nonfiltered="1691" processed="1688" dbindex="21875">

Els seminola sn una tribu ndia de parla muskogi (grup hoka-sioux), el nom de la qual procedeix del creek Isti simanoli  desertors  o  meridionals , o b de l espanyol cimarrn. Ells s'anomenaven Ikaniuksalgi  Gent de la Pennsula . 

Antigament vivien al nord de la Pennsula de Florida. Actualment estan dividits en dos grups. El ms nombrs viu a Wevoka (Seminola County, Oklahoma), i la resta viu a Florida, a les reserves de Big Cypress Swamp (els mikasuki), Brighton, Dania, Seminole i Tamiami Trail. 

 Demografia .

El 1822 eren 3.100 indis i 800 negres. El 1951 eren 2.757 invididus, dels quals 1.700 eren de sang pura i uns 360 als Everglades; pel 1960 hi havia 675 a Florida (que augmentaren a 823 el 1970) i 2.600 a Oklahoma. I el 1990 hi havia 4.100 a Oklahoma i 2.500 a Florida, sense comptar 500 mikasukis. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 27.431 seminola i 189 mikasuki.

Segons dades de la BIA del 1995, la seva distribuci era:
 Els Seminola Nation a la Wevoka Agency (Oklahoma), amb 6.667 habitants (13.189 apuntats al rol tribal).
 La Seminola Tribe a la Seminola Agency (Florida), amb 2.292 habitants (dem rol tribal).
 La Miccosukee Tribe, a Florida, amb 589 habitants (400 al rol tribal).

 Costums .

Formaren part dels creek en temps antics, especialment del grup del SO o hitchitis, i d ells en mantingueren la major part dels costums. Estaven dividits en 14 clans (Crvol, Vent, Castor, s, etc) i vivien en cases de plataforma anomenades chickees, fetes de palmeres i palla en pals sobre terra.  I vivien del conreu de verdures i tabac, de la cacera de mamfers marins, tortugues, cocodrils i mofetes, i de la pesca. Un dels plats tpics s el sofki, sopa de moresc amb cendra de fustes.

Creien en Fishakikomechi, creador del mn, que s havia d enfrontar a Yohewa, fora del mal. L organitzaci s familiar matrilinial per encara queden restes dels antics clans.  Antigament, el matrimoni es feia estrictament entre els membres del clan. Durant la pubertat, les noies rebien un collar de contes. 

Vestien roba multicolor cosida amb bandes intercalades, i les dones duien faldilles llargues que antigament es feien amb pell de crvol. Els homes duien barrets de roba similars a turbants, i les dones complicadssims pentinats. En comenar el segle XX tenien 20 poblats, els principals dels quals eren Mikasuki i Tallahassee.  Els de Mikasuki eren anomenats Red Stick perqu el seu emblema de guerra era un bast vermell. D altre grups eren els Oconi i Eufoula.
Els de Florida han conservat la majoria dels costums creek, com la beguda negra, el busk o dansa del moresc verd i la monogmia. Els mikasuki encara empren per pescar canoes de perxa.  Fins i tot tenen una emissora de televisi prpia. 

 Histria .

Formaven part del poble creek fins que el 1715, quan els anglesos deportaren els apalachee i timucua de Florida, i s establiren al Nord de Florida, ocupant les terres entre els rius Sissimneem, Withlacoochee i el llac Okeechobee. Venceren yamasees i espanyols, i desplaaren els oconi. D antuvi eren considerats creek, potser originaris del Sud de Gergia cap a Florida, per ja des del 1785 eren considerats com a tribu apart. El 1813 reberen ms aportacions de fugitius creek i esclaus fugitius. Per aquest motius el 1816 patiren una incursi de caadors d esclaus, que en mataren 300 seminoles en venjana per la mort d un grup de caadors d esclaus.

En els anys 1817-1818 entraren en guerra amb els nordamericans, quan aquests declararen la guerra als espanyols a causa de la fugida dels esclaus negres, que eren ben acollits a la tribu. Andrew Jackson els va invadir i penj els comerciants instigadors Arbuthnot i Ambrister. La guerra acabaria el 1819, amb la Venda de Florida als EUA per Espanya.  En el tractat, el govern dels EUA es comprometia a respectar els drets dels indis i a tractar-los amb justcia.

El 6 d octubre del 1823 uns 70 caps seminola discutiren el projecte de trasllat vers Oklahoma amb el governador de Florida, William duVal. Aixi el 1832 se sign el Tractat de Fort Gibson, per no el signaren ni Micanopy ni Eematla/King Philip, cosa que li restaria efectivitat. 

Tot i aix, pel Tractat de Payne s Landing del 1832 foren ordenats a abandonar Florida i a marxar cap a l Oest del Mississippi (Oklahoma), per aix no afectava a aquells que tenien sang negra. Per aix gran part de la tribu es va rebellar sota el comandament d Asi Yoholo o Osceola(1804-1838) el nom del qual volia dir  Beguda Negra , i que s'havia casat amb Checoter/Morning Dew, una esclava fugida que no era afectada pel trasllat i a qui ms d un cop van intentar rescatar els caadors d esclaus. 

El trasllat s iniciaria l'1 de desembre del 1835, per el 28 de desembre del 1835 Osceola degoll una columna de 107 soldats del general Dade, i mat Charley Emathla, cap seminola partidari de marxar cap a Oklahoma, i al general William Thompson, agent indi a Fort King. Inici aix una guerra sanguinolenta des de l'1 de gener del 1836 que acabaria el 1842, amb la mort de mil cinc cents soldats i la prdua de 10 milions de $. Els principals dirigents seminola foren tamb Jumper, Alligator i Micanopy, i s enfrontaren uns 3.000 guerrers contra 200.000 soldats. L octubre del 1837 Osceola fou empresonat a traci amb Micanopy i 11 ms a San Agustin pel general T.S. Jesup quan anaven a demanar la llibertat de King Philip, i mor el 20 de gener del 1838 a Fort Moutrie (Charleston, Carolina del Nord).

El seu successor, Wildcat, va continuar la lluita fins el 1841, quan es va rendir. Finalment, el 1842 la major part d ells (uns 3.800 indis, 5.000 segons altres fonts) foren traslladats a Territori Indi, i llurs descendents s uniren a les Cinc Tribus Civilitzades. All formaren 25 viles dirigides per un tustanugee. Per el 1856 se'ls assign una altra reserva per disturbis amb els creek que provocaren protestes. El 1850 un grup liderat per Coacooche/Wild Cat marxaria vers Eagle Pass (Texas), on encara viuen llurs descendents. El 1860 crearen un Consell Tribal, per al guerra de secesi els va dividir: tot i que les tres quartes parts d ells restaren neutrals, el cap John Jumper, fill de Jumper, es pos de part dels confederats, mentre un altre grup form la Home Guard Brigade dins les tropes unionistes.

Per aquest motiu, el 1866 els obligaren a cedir dos milions d acres als EUA a canvi de 200.000 ms, i el 1868 foren reconeguts com a Seminola Nation of Oklahoma. Per el 1890 comenaren a aplicar-los la Dawes Act del 1887, dissolgueren la propietat collectiva de la terra, el 1895 el ferrocarril travess el territori (portant-hi moltssims colons), i el 1898 se ls aplicaria la Seminola Agreement Allotment, pel qual es parcelaria la propietat de la tribu. Endems, quan es constitu l Estat d Oklahoma, els governs tribals, incls el dels seminola, foren dissolts. 

Tingueren nous conflictes el 1923, amb el descobriment de petroli al seu territori l obertura del Greater Seminole Oil Field. Els caps Alice B. Davis (1923-1925) i George Jones (1925-?) es posaren ferms en la postura de no vendre terra tribal a les petroleres.  Fins el 1969 no aconseguiren el dret de refer la Constitution of Seminola Nation of Oklahoma, que els permetria escollir un Seminola Council de 28 membres (dos per cadascun dels 14 clans), i el 1970 obtingueren el dret a escollir els seus propis caps i a construir escoles.
 
Un altre grup, menys nombrs (300 individus, 500 segons altres fonts), es qued als Everglades de Florida, foren oblidats i augmentarien considerablement. Es dividiren en dos grups: Mikasuki i Cow Creek. El 1855 descobririen un altre grup als Everglades, dirigit per Billy Bowlegs (162 indis), qui desprs d algunes escaramusses (considerades com a la Tercera Guerra Seminola) foren duts tamb a Oklahoma. El 1880 el Bureau of American Ethnology afirmava, per que encara en quedaven uns 208 a Florida.

Entre el 1905 i el 1921 es produiren conflictes de terres a causa del drenatge dels Everglades. El 1911 es crearen les dues primeres reserves a Florida, Big Cypress (42.800 acres) i Dania (480 acres). Per aix no pogu evitar que durant la Primera Guerra Mundial els esquilmessin la terra amb la promoci del turisme. El 1927 obriren la primera escola a Dania i el 1928 travess el seu territori la carretera de Tampa a Tallahassee.  I el 1935 fou creada la reserva de Brighton (108.000 acres). Durant aquells anys es renovaren les tradicions populars merc el pastor baptista Josie Billie (1887-?), fill d un mikasuki, qui va renovar les cerimnies Busk a Florida.

Durant els anys 50 se salvaren de la Termination Bill merc la Domination Atlantic Railway. Endems, el 1957 es constitu la Seminola nation amb un govern tribal propi, el Seminola Tribal Council, alhora que el 1962 els mikasuki foren reconeguts tamb com a tribu. 

El 1966 un grup de mikasukis visit Cuba amb el tuscarora Mad Bear Anderson (AIM), quan lluitaven pel Projecte de Reclamaci dels Everglades, i  reconeguren  el govern de Fidel Castro. El 1960-1980 milloraren l economia de les reserves amb la  creaci de supermercats, restaurants i petites indstries. Fins el 1967 no hi fou escollida com a membre la primera dona, Betty Mae Jumper.

El 1990 el govern dels EUA els retorn 46 milions de $, que foren repartits el 75 % pels d Oklahoma i el 25 % per als de Florida. Per altra banda, el 1987 Billy Cypress era el cap dels mikasuki.

 Caps dels seminoles de Florida .










 Caps dels seminoles d'Oklahoma.


 Llista de Seminoles .

 Osceola;
 Wildcat;
 John Jumper;
 Billy Bowlegs;
 John Chupco;
 Betty Mae Jumper;
 Alice Brown Davis;
 George Harjo;
 
Enllaos.

Pgina oficial dels Seminola de Florida;
Pgina oficial dels Seminole d'Oklahoma;
Histria de la creaci Hitchiti-Mikasuki;
Aponke Recursos per a l'estudi dels Hitchiti i Mikasuki;
History of the Seminole People of Florida by Patricia R. Wickman, Ph.D.;
Seminole Portraits Litografies manuals i colorides d'alguns dels caps seminola en la Segona Guerra Seminola (1835-1842). De la State Library & Archives of Florida.
Seminole Doll MakingArtesana de nines seminola Mary B. Billie. Entrevista en seminola i angls amb fotos. De la State Library & Archives of Florida.
Alligator Dance Audio de l'anci seminola Billy Bowlegs III sobre dances i canons tradicionals el 1954. (Track 16 del CD.) De la State Library & Archives of Florida.
;
L'Estat de Florida pot curar dels seus seminoles;
John Horse i els Seminoles Negres, els primers rebels negres en atacar l'esclavatge americ;
 
 Bibliografia .
 GARBARINO, Merwyn S. (1989)  The Seminole  Frank W. Porter III General Editor, Chelsea House, New York.
 MOSS, Joyce; WILSON, George (1991) Peoples of the World. North Americans  Gale Research Inc.  Detroit/London;
 WISSLER, Clark (1993) Los indios de Estados Unidos de America,  Paids Studio, n 104    Barcelona.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55210" title="Llus II de Provena" nonfiltered="1692" processed="1689" dbindex="21876">

Llus II de Provena o Llus II d'Anjou ( Tolosa 1377 - Angers, Frana 1417 ), duc d'Anjou (1384-1417); comte de Provena (1384-1417); rei titular de Npols (1384-1389) i (1399-1417) i rei de Npols (1390-1399).

Antecedents familiars.
Fill del comte de Provena, rei de Npols i duc d'Anjou Llus I d'Anjou i la seva esposa Maria Chatillon-Blois. Era nt per lnia paterna de Joan II de Frana i Judit de Bohmia, mentre que per lnia materna ho era de Carles de Blois i Joana de Penthivre.

A la mort del seu pare heret el comtat de Provena, mentre que rivalitz amb Carles III i Ladislau I, fill de l'anterior, pel Regne de Npols.

Lluita pel Regne de Npols.
El 1384 s proclamat rei de Siclia a la catedral de Bari i l'1 de novembre de 1389, s coronat rei de Npols a Aviny, en presncia de Carles VI de Frana, per l'antipapa Climent VII. 

Rivalitz amb el seu cos Ladislau I de Npols pel tron napolit. El 1390 man una expedici vers la ciutat de Npols i aconsegu capturar-la i expulsar-ne Ladislau. Amb tot, el 1399 fou deposat pel seu rival, mantenint el ttol de rei titular. El 1410, aliat amb l'antipapa Joan XXIII de Pisa, atac Ladislau I i el derrot a Roccasecca l'any 1411. Amb tot, aquests disputes amb el seu parent li feren perdre el suport napolit.

Npcies i descendents.
El 1400 es cas, a Arls, amb Violant d'Arag, filla de Joan I de Catalunya-Arag i de Violant de Bar, del qual tingu:
 Llus III de Provena (1403-1434), duc d'Anjou, rei de Npols i comte de Provena;
 Maria d'Anjou (1404-1463), casada amb el rei Carles VII de Frana;
 Renat I de Npols (1408-1480), duc d'Anjou, rei de Npols i comte de Provena;
 Violant d'Anjou (1412-1440), casada amb Francesc I de Bretanya, duc de Bretanya;
 Carles d'Anjou, (1414-1472), comte de Maine;

Pel seu matrimoni amb Violant d'Arag, Llus II va tenir la possibilitat de lluitar pel tron d'Arag ja que el pare de Violant havia mort el 1396, i el seu oncle el rei Mart I el 1410, sense descedncia legtima.

Va morir al seu castell d'Angers, al centre del ducat d'Anjou, el 29 d'abril de 1417.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55212" title="Othman" nonfiltered="1693" processed="1690" dbindex="21877">


 Othman ben Ertoghrul, ancestre dels otomans;
 Banu Othman, tribu rab;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55213" title="Esterri" nonfiltered="1694" processed="1691" dbindex="21878">


Municipis del Pallars Sobir:
Esterri d'neu;
Esterri de Cards;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55214" title="Banu Othman" nonfiltered="1695" processed="1692" dbindex="21879">
Els Banu Othman foren una tribu rab que es va establir a la meitat del segle VIII a Armnia, a la regi d'Amiuk, a l'est del Llac Van, on va establir un emirat que va durar fins el 905 en qu fou ocupat pel prncep de Vaspurakan.  Els seus governants sn anomenats othmnides.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55215" title="Muhammad al-Yemen" nonfiltered="1696" processed="1693" dbindex="21880">
Muhammad al-Yemen fou un general rab d'origen iemenita que fou lloctinent del governador-emir rab de Diyar Bakr Isa ben Shaikh al-Sahybani. Nomenat aquest ostikan d'Armnia el 871 va encarregar el govern al seu lloctinent, que es va establir a Bardaa, on el 877 es va revoltar. Durant un any Isa va tractar d'expulsar-lo de Bardaa sense xit i finalment el califa va nomenar un nou governador (878).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55216" title="Urgell (desambiguaci)" nonfiltered="1697" processed="1694" dbindex="21881">


Topnim derivat d'Utx, d'origen basc, amb el sufix diminutiu -ell:
Comarca natural i histrica: L'Urgellet (Alt Urgell);
Comarques de Catalunya:
L'Alt Urgell;
El Pla d'Urgell;
L'Urgell;
Municipis:
Bellcaire d'Urgell;
Bell-lloc d'Urgell;
Bellmunt d'Urgell;
Ivars d'Urgell;
La Seu d'Urgell;


Histria:
Bisbat d'Urgell;
Urgell, nom histric de la Seu d'Urgell;
Comtat d'Urgell;
Vescomtat de l'Alt Urgell o de Castellb.
Vescomtat d'Urgell o Baix Urgell.

Arquitectura: 
Santa Maria d'Urgell;

Onomstica:
Urgell (nom), nom femen d'advocaci mariana a la Mare de Du d'Urgell.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55218" title="Uti" nonfiltered="1698" processed="1695" dbindex="21882">
La provncia d'Uti o Utiq (tamb esmentada com Outi, la Otene dels romans) fou una regi del nord-est d'Armnia, entre l'Artaskh i Aghunia.

La ciutat ms important fou Partav (Bardaa) al districte d'Arandznak.

Limitava a l'oest amb el districte de Dzoropor al Gugarq; al nord amb els districtes aghuans de Kambejan, Getaru i Khaghats Dasht; a l'est amb els districtes de Rakot-Peroz i Vardanakert al Phaitakaran; i al sud amb l'Artaskh menys pel districte de Gardman que tocava al Sotq (Siunia) i pels districtes dels Sevordiq que tocava al Varaznuniq (Airarat).

Estava dividida en els segents districtes (d'oest a est):

Shakshe (Sevordiq);
Alue;
Tudj-Katak;
Gardman;
Shakashen;
Arandznak;
Aranrot;
Tri;
Rot Payan (Rot Patsian);

Territori poblat per aghuans, vers el 600 el territori fou dominat per la dinastia Mihrakan d'Aghunia, per desprs amb la invasi rab els senyors locals es van vincular a Armnia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55219" title="Hermann Hesse" nonfiltered="1699" processed="1696" dbindex="21883">


Hermann Hesse (Calw, Alemanya, 2 de juliol de 1877   Montagnola, Sussa, 9 d'agost de 1962) fou un escriptor i filsof sus, d'origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1946.

Biografia.
Va nixer a la ciutat de Calw, poblaci situada a l'actual estat alemany de Baden-Wurtemberg. De jove va fer grans viatges per Itlia i tamb per l'ndia, on vivien el pare i l'avi com a missioners. Va educar-se entre Alemanya i Sussa, on va estudiar en un collegi d'humanitats, que abandon al cap de dos anys, i en un seminari. L'any 1892 va intentar suicidar-se, ra per la qual va quedar sota la tutela d'un teleg i, posteriorment, va passar per una instituci de salut mental i una altra per a joves problemtics. El 1893 finalitz la seva educaci bsica; ms endavant esdevindria llibreter, mecnic rellotger i, finalment, altre cop, llibreter.

L'any 1912 es va establir amb la famlia a Berna, des d'on adopt una posici crtica envers la Primera Guerra Mundial. Fou atacat per la premsa del seu pas d'origen i abandonat pels seus amics desprs de la publicaci d'un assaig en el qual demanava a l'Imperi Alemany que no caigus en el nacionalisme. Arran d'aquest conflicte poltic, juntament amb el seu fracs matrimonial i la mort del pare, va acabar per demanar la nacionalitat sussa, que li fou concedida el 1921. 

Igual que molts dels seus personatges, Hesse va tenir al llarg de la seva vida problemes amb les dones. El seu primer matrimoni amb Maria Bernoulli el 1904, amb qui va tenir tres fills, va acabar trgicament pels problemes mentals de la seva dona. El segon matrimoni, el 1924, aparentment no va passar de ser una breu aventura amb Ruth Wenger, que es va acabar al cap de pocs mesos. Finalment es va casar amb Ninon Dolbin l'any 1931, amb qui va compartir la vida fins a la fi dels seus dies. 

Va morir d'una hemorrgia cerebral mentre dormia, a l'edat de 85 anys, a la seva residncia de Montagnola, poblaci situada al cant de Ticino.

Obra literria.
Hesse va construir la seva prpia filosofia a partir de la seva revolta personal (Peter Camenzind, 1904) i de la seva interpretaci dels corrents filosfics d'Orient (Siddhartha, 1922), i en especial a Der Steppenwolf (El llop estepari, 1927), que esdev una crtica al militarisme i als desigs de revenja vigents a la seva ptria natal desprs de la Primera Guerra Mundial. Aquesta postura valenta el va fer fora popular a l'Alemanya de la postguerra. 

Va escriure tamb, entre d'altres, Das Glasperlenspiel (El joc de les granisses), novella ucrnica de carcter allegric (1943); Unterm Rad (Sota les rodes, 1906) i Demian (1919), escrita originalment sota el pseudnim d'Emil Sinclair. L'any 1952 va publicar l'edici completa de les seves obres (Gesammelte Werke).

El 1946 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per la seva inspirada obra que exemplifica els ideals humanitaris clssics i l'alta qualitat de l'estil.

Obra selecta.

(entre parntesis, les diverses edicions catalanes existents);
1899 - Romantische Lieder;
1899 - Eine Stunde hinter Mitternacht;
1901 - Hermann Lauscher;
1904 - Peter Camenzind;
1906 - Unterm Rad (Sota la roda, Lumen, 1981; Empries, 2001);
1910 - Gertrud;
1914 - Rohalde;
1915 - Knulp;
1919 - Demian (Demian, Edhasa, 1985; Proa, 1995);
1919 - Klein und Wagner;
1919 - Mrchen;
1920 - Klingsors letzter Sommer, tres contes (L'ltim estiu de Klingsor, Edicions 62, 2005);
1922 - Siddharta (Siddharta, Set i Mig, 1981; Edhasa, 1986; Proa, 1986);
1927 - Die Nrnberger Reise;
1927 - Der Steppenwolf (El llop estepari, Abraxas, 1981; Edhasa, 1987; Proa, 1995);
1928 - Krisis: Ein Stck Tagebuch, poesia;
1929 - Eine Bibliothek der Weltliteratur;
1930 - Narzi und Goldmund (Narziss i Goldmund, La Llar del Llibre, 1985; Empries, 2000);
1932 - Die Morgenlandfahrt;
1937 - Gedenkbltter, assaig;
1942 - Die Gedichte, poesia;
1943 - Das Glasperlenspiel (El joc de les granisses, Edicions 62, 1987);
1946 - Krieg und Frieden, assaig;

Altres ttols i reculls traduts al catal.
Contes d'amor, La Magrana, 2000 (ttol original: Liebesgeschichten);
El caminant: Reflexions, poemes i aquarelles de l'autor, Integral/RBA, 2000 (ttol original: Wanderung: Aufzeichnungen mit farbigen Bildern vom Verfasser);
Elogi de la vellesa, Empries, 2001 (ttol original: Vom Wert des Alters);
Lectures per a minuts, Angle, 2007 (ttol original: Lektre fr Minuten);
Maca s la joventut, Empries, 1986 (ttol original: Schn ist die Jugend);
Nous contes d'amor, La Magrana, 2001 (ttol original: Liebesgeschichten);

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (9762) Hermannhesse, descobert el 13 de desembre de 1991 per Freimut Brngen i Lutz D. Schmadel.

Enllaos externs.
 Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1946 ;
 Hermann Hesse al Projecte Gutenberg ;















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55222" title="Pacte de Sant Sebasti" nonfiltered="1700" processed="1697" dbindex="21886">
El Pacte de Sant Sebasti s el nom que reben els acords a que van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebasti, els representats republicans de tot l'estat espanyol, per pactar la instauraci de la Repblica i liquidar la monarquia borbnica.

Antecedents.
El mar de 1930 sota la dictadura de Primo de Rivera les forces republicanes, encapalades per la UGT i el PSOE, varen acordar la instauraci d'una repblica federal en l'anomenat Manifest de la Intelligncia Republicana.

El malestar amb l'estament militar, la conspiraci de la nit de Sant Joan de l'any 1926, i la crisi econmica de l'any 1929 que provoc la devaluaci de la pesseta i un dficit comercial, ms la oposici creixent, havien deixat Primo de Rivera sense suport a la seva consulta als caps militar, i va dimitir el 28 de gener de 1930.

Els representants catalans que anaren a Sant Sebasti condicionaren el pacte al reconeixement de les aspiracions catalanes d'autogovern. La soluci jurdica acceptada en el Pacte de Sant Sebasti fou que Catalunya expressaria la seva voluntat en un Estatut d'Autonomia refrendat pel poble i sotms a l'aprovaci de les Corts constituents en la part referent a la delimitaci d'atribucions entre el poder central i el Govern autnom de Catalunya.

Conseqncies a Catalunya: el restabliment de la Generalitat.
En compliment del Pacte de Sant Sebasti, el 14 d'abril de 1931, desprs de les eleccions que van donar la majoria al seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya, Francesc Maci, va proclamar la Repblica Catalana des de l'ajuntament de Barcelona, 

Aquesta proclamaci preocup el govern provisional de la Repblica, que envi en avi a Barcelona, el dia 18 d'octubre els ministres Fernando de los Ros, Marcell Domingo, i Llus Nicolau d'Olwer. Desprs de tenses converses, s'arrib a l'acord que el consell format a Barcelona, actui com a govern de la Generalitat de Catalunya. La recuperaci d'un nom histric en el qual, ning no havia pensat abans, permet resoldre el conflicte i obre el cam a una nova forma d'autonomia catalana.

Ms endavant, quan el projecte d'Estat Federal no va reeixir, es va veure obligat a acceptar un Estatut d'autonomia per Catalunya. Va ser president del govern Autonmic, amb el nom de Generalitat, de 1932 fins a la seva mort, el 1933.

El seu successor va ser Llus Companys, que un cop acabada la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, es va haver d'exiliar. El nou rgim franquista reprodu la repressi de Felip V i, a ms, abol les institucions de la Generalitat. El seu president, Llus Companys, defensor de la legalitat constitucional republicana, fou detingut amb la collaboraci nazi de la Gestapo, li va ser aplicada l'extradici i el van tornar a Espanya, on va ser jutjat en consell de guerra sumarssim, sense cap mena de garanties processals, condemnat a mort i afusellat al castell de Montjuc (1940).

Integrants.
Alguns dels seus integrants van ser:

 Alejandro Lerroux (Partit Republic Radical), que havia fundat aquest partit en 1908.
 Manuel Azaa (Acci Republicana), que amb Marcell Domingo (Partit Republic Radical Socialista), lvaro de Albornoz (Partit Radical Socialista) i ngel Galarza (Partit Radical Socialista), representava el radical-socialisme.
 Manel Carrasco i Formiguera (Acci Catalana), Maci Mallol Bosch (Acci Republicana de Catalunya), i Jaume Aiguader i Mir (Estat Catal), catalans d'esquerres.
 Casares Quiroga (ORGA, Partit Republic Gallec Autnom).
 Niceto Alcal-Zamora (Dreta Liberal Republicana), que seria elegit president del comit revolucionari creat amb la signatura del Pacte i Miguel Maura (Dreta Liberal Republicana), moderats.
 Indalecio Prieto, que havia convenut als socialistes que s'unissin al republicans, Felipe Snchez Romn, Fernando de los Ros i Eduardo Ortega y Gasset, germ del filsof.
 Gregorio Maran no hi va poder anar, per va enviar una carta d'adhesi.

Referncies.
 Gnesi del rgim autnom, 1918-1932;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55223" title="Ostan" nonfiltered="1701" processed="1698" dbindex="21887">
Ostan fou una ciutat de la costa sud del Llac Van, la segona en importncia del Vaspurakan (la primera fou Van).

Vers el 901 Afshin al-Sadj va marxar contra Van que fou ocupada. Afshin va installar un eunuc de confiana a Van i un altre a Ostan. Per el domini sadjida es va extingir amb la mort d'Afshin poc desprs (mar de 901) i l'evacuaci del Vaspurakan (hivern del 901-902).

En el catepanat imperial de Basprakabia o Asprakania a partir del 1022 fou la ciutat que marcava el lmit occidental del territori.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55224" title="Mu?" nonfiltered="1702" processed="1699" dbindex="21888">
Mu  o Mush fou una ciutat d'Armnia capital de la regi de Taron i desprs ciutat de Turquia on s la capital de la provncia del mateix nom.

Inicialment una fortalesa no llunyana al riu Mel, afluent del Murad Su.

El governador d'Armnia Yusuf ben Abu Said ben Marwazi fou assassinat a Mush el mar del 852 per la poblaci revoltada contra els alts impostos.

Vers el 985 fou saquejada per l'emir kurd de Diyar Bakr, Mayyafariquin, Nisibe, Ardjesh i Khelat, el marwnida Badh (Abu Abdallah al-Husain ben Daustak al-Tsharbukhti).

La provncia turca de Mush o Mu  te 8.023 km i una poblaci de gaireb 500.000. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55226" title="Regi de T?hoku" nonfiltered="1703" processed="1700" dbindex="21889">
Aquest article tracta de la regi del Jap. Per a la poblaci visiteu Vila de T hoku.

La regi de T hoku (literalment nord-est,     ; T hoku-chih  en japons) s una rea geogrfica del Jap que ocupa el nord-est de l'illa de Honshu, l'illa ms llarga del Jap. L'rea s tamb coneguda com a Michinoku (    ).

La regi est formada per sis prefectures: Akita, Aomori, Fukushima, Iwate, Miyagi i Yamagata.

Fou l'ltima plaa forta dels ndigenes ainu a Honshu. Ret la reputaci de ser una regi remota i innaccesible, de paissatge inaccessible per clima aspre. T hoku va ser immortalitzada en el poema de haik de Matsuo Basho Oku no Hosomichi (L'estreta ruta cap al nord profund).







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55237" title="Llus III de Provena" nonfiltered="1704" processed="1701" dbindex="21890">
Llus III de Provena, conegut com a Llus de Calbria fins a la mort del seu pare per diferenciar-lo d'aquest, tamb anomenat Llus d'Anjou, ( 1403 - Consenza, Itlia 1434 ), comte de Provena, duc d'Anjou i rei titular de Npols (1417-1434), i duc de Calbria (1426-1434).

Orgens familiars.
Fill primer de Llus II de Provena i de Violant d'Arag, heret el comtat de Provena aix com els drets sobre el regne de Npols a la mort del seu pare.

Com a net de Joan I d'Arag fou pretendent a la Corona d'Arag a la mort de Mart l'Hum. El seu partit es va format al voltant de la seva via Violant de Bar, vdua de Joan I, i en no prosperar la seva candidatura va passar a donar suport a Ferran d'Antequera.

Ascens al tron.
El 4 de desembre de 1419 fou coronat rei de Npols pel Papa Mart V, amb la opossici dels seus familiars Anjou-Durazzo. 

Les disputes entre ambdues branques familiars sobre els drets dinstics del Regne de Npols es remonten a la defunci de la reina Joana I de Npols sense descendncia directa. L'adopci de Llus I d'Anjou, per part de Joana I, com a hereu al tron de Provena i de Npols no va satisfer les aspiracions del seu cos Carles de Durazzo, el futur Carles III de Npols, i durant cinquanta anys hi hagu dues lnies reials a Npols.

En una aliana amb Mil i Vencia Llus III aconsegu la reconciliaci amb Joana II de Npols, i el 1423 el nomen hereu directe. Per aquest fet comport l'inici d'una nova disputa, ja que prviament (1421) la reina Joana havia adoptat Alfons IV el Magnnim com a successor seu. Aquesta disputa amb el comte-rei catal es trasllad fins a la vena Provena

Npcies.
El 1432 es cas amb Margarida de Savoia, filla d'Amadeu VIII de Savoia. D'aquest matrimoni no en nasqu cap fill ja que Llus III va morir el 12 de novembre de 1434 vctima de la mlaria.

Sense descedncia el seu germ Renat d'Anjou fou nomenat hereu.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55239" title="Mopsuestia" nonfiltered="1705" processed="1702" dbindex="21891">
Mopsustia (Mopsuestia,             o           ) fou una gran ciutat del Imperi Rom a la part oriental de Cilcia a la riba del riu Piramos (Pyramus), prop de la costa a una plana anomenada              , al cam de Tars a Issos. Fou una fortalesa i era ciutat en temps de Plini el vell que diu que era ciutat lliure. Constanci hi va construir un pont sobre el riu. Els rabs li van dir Al-Massisa. A l'edat mitjana el nom va derivar en Mamista i mes tard Messis o Mensis. 

Actualment pertany a Turquia.
 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55240" title="Futbol a Esccia" nonfiltered="1706" processed="1703" dbindex="21892">
Histria.
Esccia, per la seva proximitat amb Anglaterra fou un dels primers pasos del mn on aparegu el futbol. El primers equips existents foren el West of Scotland FC (1865) i el Queens Park FC (1967), ambds de la ciutat de Glasgow. El Queens Park, actualment militant a les categories inferiors escoceses, s un dels clubs histrics del pas i en els seus inicis participa a la FA Cup anglesa, competici en la que fou finalista dos anys (1884 i 1885). El primer encontre internacional entre nacions es disput precisament a Glasgow, al camp del West of Scotland Cricket Club, el 30 de novembre de 1872 i enfront a Anglaterra i Esccia amb resultat final d'empat a zero.

El 1873 es funda la Federaci Escocesa i es juga la primera Copa escocesa. La primera Lliga escocesa es disputa el 1890 amb els segents participants: 
 Abercorn FC (Paisley) (1877-1921);
 Celtic FC (Glasgow) (1888);
 Cowlairs FC;
 Cambuslang;
 Dumbarton FC (Dumbarton) (1872);
 Heart of Midlothian FC (Edimburg) (1874);
 Rangers FC (Glasgow) (1873);
 Saint Mirren FC (Paisley) (1877);
 Renton FC (1872);
 Third Lanark FC (Glasgow) (1872-1967);
 Vale of Leven FC (1891);

Alguns equips, ja desapareguts o en categories no professionals que van destacar als inicis del futbol a Esccia foren: Glasgow Caledonian FC, Lenzie FC, Clydesdale, Dumbreck, Eastern Glasgow, Granville, Leith Athletic FC (1887, Edimburg), St. Bernard s Edinburgh, Thistle, Northern, Port Glasgow Athletic, Linthouse, Dundee Wanderers, Arthurlie FC, Johnstone, Lochgelly United, Armadale, Bathgate, Beith, Bo ness Utd FC (1882), Broxburn United, Clackmannan, Dumbarton Harp, Dykehead, Edinburgh City FC (1928), Galston, Helensburgh, King s Park, Mid-Annandale, Nithsdale Wanderers, Peebles Rovers FC (1894), Royal Albert i Solway Star.

Pel que fa a la selecci nacional, com ja hem esmentat, fou la primera selecci que disput el partit internacional de tots els temps (1872). Els seus millors anys com a selecci els va viure abans de la Primera Guerra Mundial, per prcticament noms disput campionats britnics, ja que s'havia separat de la FIFA. Ha participat en vuit Campionats de Mn, cinc d'ells consecutius (1954, 1958, 1974, 1978, 1982, 1986, 1990, 1998), per mai va superar la primera fase. Tamb es classific al Mundial de 1950, per renunci a participar-hi.

Juga els seus partits a Hampden Park a Glasgow, on t la seu la SFA.

Competicions.
 Lliga escocesa de futbol;
 Copa escocesa de futbol;
 Copa de la Lliga escocesa de futbol;
 Copa de la Lliga Challenge escocesa;
 Copa Anglo-escocesa;

Principals clubs.
 Veure Clubs de futbol d'Esccia;

Jugadors destacats.


Principals estadis.


 Enllaos relacionats .
Scottish Football Association;

 Enllaos externs .
Web de la Federaci Escocesa de Futbol;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55246" title="Mateu d'Edessa" nonfiltered="1707" processed="1704" dbindex="21895">
Mateu d'Edessa fou un monjo i historiador armeni que va escriure una histria d'Armnia , Sria i altres regions que va del 942 al 1132 i fou continuada per Guillem el monjo. Va morir el 1144.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55248" title="Olti" nonfiltered="1708" processed="1705" dbindex="21896">
Olti (Ulti o Ultiq) fou una ciutat del Taiq, capital del districte de Bulkha.

Domini d'una branca dels Bagratuni al segle IX, fou ocupada per l'emperador Basili II el 1001. A la mort de Bagrat III l'unificador d'Abkhzia el 1014, el seu fill Giorgi I de Gergia havia d'entregar a Bianzci, d'acord a conveni, els districtes d'Ardahan, Kol i alguns altres dominis de Djavakhtia i Shavshtia , donats en feu vitalici al pare (junt amb el ttol de curopalata) per es va negar a entregar-los i va envair Tao (Taiq)  i Basean i es va apoderar d'Olti. Basili va enviar un exrcit (vers finals del 1015 o el 1016) que fou derrotat a Olti. A la primavera del 1021 Basili II va atacar a Giorgi I de Gergia que na defugir el combat. Giorgi va fer incendiar Olti i es va retirar al nord per fou atrapat i va haver de combatre prop del llac Palakatsis (Tshaldir-gol), a uns 100 kms al nord-est, i fou derrotat, retirant-se a les seves fortaleses d Abkhzia.

Durant el setge d'Ani (1044-1045), els bizantins van tenir Olti com a base.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55249" title="Shavshtia" nonfiltered="1709" processed="1706" dbindex="21897">
Shavshtia fou una regi georgiana al sud oest de la Javakhtia o Javaktia. Tenia al sud i oest la Klardjtia, al est, Artahan, i al nord el Samtskh i Adjria.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55253" title="Llista de clubs de futbol d'Esccia" nonfiltered="1710" processed="1707" dbindex="21898">
Llistat de clubs de futbol d'Esccia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55254" title="Migdnia" nonfiltered="1711" processed="1708" dbindex="21899">



Nom de tres districtes de l'poca clssica: 

Districte de Bitnia habitat pels migdons (vegeu Migdnia de Bitnia);
Districte de Mesopotmia (vegeu Migdnia de Mesopotmia);
Districte de Macednia (vegeu Migdnia de Macednia);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55256" title="Vas limftic" nonfiltered="1712" processed="1709" dbindex="21901">

Els vasos limftics condueixen la limfa a les venes. s una part del sistema limftic.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55260" title="Osceola" nonfiltered="1713" processed="1710" dbindex="21904">


Osceola, deformaci d'Asi Yahola (Bebedor de Beguda Negra) (1804-1838) fou un dels ms destacats caps dels seminola, qui havia estat traslladat de jove de Georgia a Florida. Es va oposar al tractat de Payne's Landing (1832), pel qual havien de vendre les terres de Florida i marxar a Oklahoma, i el 1835 mat Charley Emathla, cap que va vendre terres, i al general Wiley Thompson, agent del govern. Inici la Guerra Seminola als Everglades. Quan l'octubre del 1837 an a San Agustin sota bandera de treva, el general T.S Jessup el va fer presoner i el tanc a la pres de Charleston (Carolina del Sud), on potser fou assassinat.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55263" title="Sistema limftic" nonfiltered="1714" processed="1711" dbindex="21906">



El sistema limftic est constitut pels vasos limftics i pels ganglis limftics. El lquid que cont es denomina limfa. Els vasos limftics sn cecs, s a dir no tenen sortida. Per les seves parets absorbeixen part del lquid intersticial i ho condueixen als vasos sanguinis. 

El sistema limftic realitza tres funcions: 

Retornar a la sang una gran part del plasma que, a causa de la pressi, ha sortit dels capillars sanguinis. ;

Transportar els greixos absorbits en l'intest, evitant aix que arribin massa concentrades al cor. ;

Produir anticossos. En els ganglis limftics es generen limfcits, els quals produeixen anticossos. Els principals ganglis limftics es troben el coll, aixelles i engonals. La seva inflamaci s smptoma de patir una infecci.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55266" title="King Crimson" nonfiltered="1715" processed="1712" dbindex="21908">
King Crimson s un grup musical angls fundat el 1968 pel guitarrista Robert Fripp i el bateria Michael Giles. s un dels precursors ms importants del moviment rock progressiu. El nom King Crimson (que significa rei carmes) fou idea del lletrista Peter Sinfield com a sinnim de Belceb, prncep dels dimonis. Segons Robert Fripp, Belceb s un anglicisme de la frase rab B'il Sabab, la qual significa home que ambiciona.

La histria de King Crimson s'ha caracteritzat pels constants canvis de formaci, Robert Fripp s l'nic factor com de totes les diverses formacions que ha tingut la banda. Tantmateix Fripp no es considera el lder, segons ell, king crimson, s "una manera de fer coses" i els constants canvis dels membres noms reflecteixen aquest punt de vista.

Actualment la formaci del grup la conformen: Adrian Belew, Robert Fripp, Tony Levin i Pat Mastelotto.

 Discografia .

 lbums .
 In the Court of the Crimson King (1969);
 In the Wake of Poseidon (1970);
 Lizard (1970);
 Islands (1971);
 Larks' Tongues in Aspic (1973);
 Starless and Bible Black (1974);
 Red (1974);
 Discipline (1981);
 Beat (1982);
 Three of a Perfect Pair (1984);
 VROOOM (EP, 1994);
 THRAK (1995);
 The ConstruKtion of Light (2000);
 Happy With What You Have To Be Happy With (EP, 2002);
 The Power to Believe (2003);

 Senzills .
 Cat Food/Groon (1970);
 Atlantic Sampler (1973);
 The Night Watch/The Great Deceiver (1974);
 Epitaph/21st Century Schizoid Man (1976);
 Matte Kudasai (1981);
 Elephant Talk (1981);
 Thela Hunt Ginjeet (1981);
 Heartbeat (1982);
 Three of a Perfect Pair/Man With an Open Hearth (1984);
 Sleepless (1984);
 'Dinosaur (1995);
 People (1995);
 Sex Sleep Eat Drink Dream (1995);

 Discs de directes .
 Earthbound (1972);
 USA (1975, grabado en 1974);
 The Great Deceiver (4 CDs) (1992, gravat entre 1973 i 74);
 B:Boom: Live in Argetina (1995, gravat al 1994);
 THRaKaTTaK (1996, gravat al 1995);
 Epitaph (quadruble CD) (1997, gravat al 1969);
 The Night Watch (doble CD) (1998, gravat al 1973);
 Absent Lovers: Live in Montreal (doble CD) (1998, gravat al 1984);
 Cirkus: The Young Persons' Guide to King Crimson Live (doble CD) (1999, gravat entre 1969 i 1998);
 The ProjeKcts (quadruble CD) (1999, gravats entre 1997 i1999);
 The Deception of the Trush: A Beginners' Guide to ProjeKcts (1999, gravats entre 1997 i1999);
 The Beginners' Guide to the King Crimson Collectors' Club (2000, gravat entre 1969 i 1998);
 Heavy ConstruKtion (triple CD) (2000);
 VROOOM VROOOM (doble CD) (2001, gravat entre 1995 i 96);
 Level Five (EP, 2001);
 Ladies of the Road (doble CD) (2002, gravat entre 1971 i 72);
 EleKtrik: Live in Japan (2003);
 The Power to Believe Tour Box (2003);

 Recopilacions .

 A Young Persons Guide to King Crimson (2LPs) (1976);
 The Compact King Crimson (1986);
 Heartbeat: The Abbreviated King Crimson (1991);
 Frame by Frame: The Essenntial Kign Crimson (qudruple CD) (1991);
 Sleepless: The Concise King Crimson (1993);
 The 21st Century Guide to King Crimson - Volume One - 1969-1974 (2004);

 Vdeos .

 The Noise: Frejus (VHS) (1984, gravat al 1982);
 Three of a Perfect Pair: Live in Japan (VHS) (1984, gravat al 1984);
 Live in Japan (VHS) (1995, gravat al 1995);
 Dj VROOOM (DVD) (1999, gravat al 1995);
 Eyes Wide Open (DVD) (2003, gravat entre 2000 i 2003);
 Neal and Jack and Me (DVD) (2004, gravat entre 1982 i 1984);


 Colleccions del club de King Crimson .

 Live at The Marquee (CLUB1, 1998, gravat al 1969);
 Live at Jacksonville (CLUB2, 1998, gravat al 1972);
 The Beat Club, Bremen (CLUB3, 1999, gravat al 1972);
 Live at Cap D'Agde(CLUB4, 1999, gravat al 1982);
 King Crimson On Broadway (doble CD) (CLUB5-6, 1999, gravat al 1995);
 ProjeKct Four - Live in San Francisco(CLUB7, 1999, gravat al 1998);
 The VROOOM Sessions (CLUB8, 1999, gravat al 1994);
 Live at Summit Studios (CLUB9, 2000, gravat al 1972);
 Live in Central Park, NYC (CLUB10, 2000, gravat al 1974);
 Live at Moles Club, Bath (CLUB11, 2000, gravat al 1981);
 Live in Hyde Park, London (CLUB12, 2002, gravat entre 1969 i 1997);
 Nashville Rehearsals (CLUB13, 2000, gravat al 1997);
 Live at Plymouth Guildhall (doble CD) (CLUB14, 2001, gravat al 1977);
 Live in Mainz, Germany (CLUB15, 2001, gravat al 1974);
 Live in Berkeley, CA (CLUB16, 2001, gravat al 1982);
 ProjeKct Two - Live in Northampton, MA (CLUB17, 2001, gravat al 1998);
 Live in Detroit, MI (doble CD) (CLUB18, 2001, gravat al 1971);
 Live in Nashville, TN (CLUB19, 2002, gravat al 2001);
 Live at the Zoom Club (2CDs) (CLUB20, 2002, gravat al 1972);
 The Champaign-Urbana Sessions (CLUB21, 2003, gravat al 1983);
 ProjeKct One - Jazz Cafe Suite (CLUB22, 2003, gravat al 1997);
 Live in Orlando, FL (doble CD) (CLUB23, 2003, gravat al 1972);
 Live in Gildford (CLUB24, 2003, gravat al 1972);
 Live in Fillmore East (CLUB25, 2004, gravat al 1969);
 Live in Philadelphia, PA (CLUB 26, 2004, gravat al 1982);
 ProjeKct Three - Live in Austin, TX (CLUB27, 2004, gravat al 1999);
 Live in Warsaw, Poland (doble CD) (CLUB28, 2005, gravat al 2001);
 Live in Heidelberg (CLUB29, 2005, gravat al 1974);
 Live at Brighton (CLUB30, 2005, gravat al 1971);

































 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55268" title="Billy Bowlegs" nonfiltered="1716" processed="1713" dbindex="21909">

Billy Bowlegs (Holata Micco, Halpatter-Micco, i Halpuda Mikko en seminola, vol dir "Cabdill caiman") (ca. 1810 - 1864) fou un cabdill seminola, successor en la lluita contra els nordamericans del cap Osceola. Ja lluit contra Andrew Jackson en la Guerra del 1832 de la m d Osceola, i a la mort d aquest el 1838 assum el rol de dirigent seminola. Intent evitar l expulsi de Florida, i quan noves tropes americanes ho intentaren dirig la Segona Guerra Seminola del 1855-1858 amb 38 guerrers i 85 dones. Marx aleshores a Oklahoma, on va defensar el territori de les intromisions dels confederats, i es va unir a la Uni com a capit del regiment Indi.

 Enllaos externs.
 Billy Bowlegs a floridahistory.org;
 Billy Bowlegs, National Portrait Gallery;
 Famosos caps indis;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55269" title="Alice Brown Davis" nonfiltered="1717" processed="1714" dbindex="21910">
Alice Brown Davis (Parkhill, Oklahoma, 1852-1935) fou una dirigent seminola. Era germana del cap dels seminola John Frippo Brown, i membre del clan Katcvlke (Tigre). Fou mestre i esposa d un comerciant fins que fou nomenada Cap dels Seminoles del 1922 al 1935 pel president Warren Harding. Tamb va exercit d'intrpret davant dels tribunals de tots els seminoles que no sabien angls i collabor en la Comissi Dawes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55271" title="Malkaz" nonfiltered="1718" processed="1715" dbindex="21911">
Els Malkaz eran una antiga famlia de prnceps del regne d'Armnia que tenien el ttol hereditari de comandant de la gurdia reial. 

El 378 Manel Mamikonian, que havia assolit el poder a Armnia, per prevenir atacs perses, va demanar el protectorat persa i van enviar una ambaixada a Ctesifont dirigida pel prncep Gardjuil Malkhaz, ambaixada que fou molt ben rebuda per Shapur II de Prsia que aix va obtenir all pel que havia anat a la guerra moltes vegades durant el seus 70 anys de regnat i no havia aconseguit.

Foren l'origen de la famlia Malxazuni o Malkhazuni.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55272" title="Wildcat" nonfiltered="1719" processed="1716" dbindex="21912">
Wildcat o Coacoochee (Florida, 1810-Coahuila 1857) fou un cap seminola. Era fill d Emathla, cap dels mikasuki, i nebot de Micanopy, primer cap seminola. Va donar suport Osceola i el 1837 fou capturat amb ell sota bandera de treva i enviat a Fort Marion, per es va escapar i del 1837 al 1840 es mantingu als pantans de Florida. Per capturaren la seva muller i la seva mare i es va engtregar el 1841. Fou enviat a Arkansas, i el 1845 l enviaren a Texas com a mitjancer amb els comanxes, per el 1849 l acusaren d incitar les tribus contra els EUA. Aleshores marx a Coahuila i intent reclutar els kickapoo contra els EUA. Va morir a Coahuila de verola.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55273" title="Histria de la cervesa" nonfiltered="1720" processed="1717" dbindex="21913">

Els orgens de la cervesa.
Les diferents fonts d'informaci difereixen en quin ha estat el vertader origen de la cervesa. Els arquelegs han determinat que el seu origen data de 6.000 anys d'antiguitat, o el que s el mateix; que es coneix des de 4.000 a.C. Com en la majoria de descobriments, la primera cervesa va ser fabricada de manera accidental i casual de m del poble sumeri, quan intentaven fabricar pa. Els grans de blat van germinar, com a conseqncia de l'oblit, i el resultat va ser que el que en teoria havia de ser pa s'havia dividit en una mescla heterognia : d'una banda la matria slida i per l'altra la lquida. A partir d'aqu es va comenar a fabricar la cervesa, ja que la part lquida de la mescla tenia un sabor agradable.
 
Altres veus indiquen que la cervesa s fruit de la necessitat dels primers agricultors a guardar el gra, i que aquests van ser els que es van adonar que la combinaci de diferents tipus de gra mlts, posats en algun recipient i exposats a un temperatura ambient, fermentaven.

En haver tastat i haver-los agradat el producte resultant dels grans fermentats, senzillament, van afegir-hi aigua per tal de poder-ho beure amb ms comoditat.  

A pesar que l'origen de la cervesa correspon segurament al poble sumeri, els egipcis van arribar a considerar-la seva. De fet, a Egipte la cervesa era coneguda amb el nom de Buza i tamb de Zythum; i juntament amb el pa, aquests dos aliments eren anomenats "Els dos nous ulls". A Egipte va ser considerada com una beguda dels dus i nacional, en tant que per alguns la cervesa va ser un dels presents amb els que la deessa Isis va voler ajudar a la humanitat i per altres va ser inventada pel du Osiris. Els egipcis van introduir nous ingredients per tal de millorar-ne el color i l'aroma; de manera que van descobrir primerament la malta, i desprs li afegiren safr, mel, gingebre i com. L'origen, per, del nom de la cervesa tal i com la podem escoltar a la gent avui en dia prov del llat clssic, ja que, bviament, en l'poca romana ja coneixien aquesta popular beguda. En llat, el nom tamb tenia quelcom a veure amb divinitats; en honor a la seva deessa de l'agricultura, Ceres, la cervesa va rebre el nom de "cervisia" o "cerevisia". Tot i que el nom prov del llat i aquest s en honor a un du, el poble rom i grec no tenia gaire bona consideraci per la gent que bevia cervesa, donat que aquesta beguda era presa per la gent del poble. Ben al contrari, als pobles del nord d'Europa, la cervesa era utilitzada per celebrar les festes familiars, les festes religioses i sobretot, tamb significava el triomf sobre els seus enemics.

De totes maneres, ja a l'antiguitat es podien diferenciar dos tipus de cerveses basant-se en el color: la rogenca i la clara; tot depenia del cereal utilitzat. Una tenia un sabor fluix i dol mentre que l'altra tenia una textura i sabor ms fort. Tot i que es parla de diferents caracterstiques, no ens podem fer illusions, perqu aquestes distaven molt de les actuals, en aquelles antigues cerveses el sabor era ms dol, la cervesa era ms espessa i nutritiva, sense escuma i tenia impureses; de manera que es bevia amb una canya especialment dissenyada amb un filtre. Tamb cal destacar que la cervesa era una beguda popular, que era beguda tant per nens, per joves, com per adults; per la qual cosa fa pensar que la graduaci alcohlica no era excessiva.

Normalment, es diu que la introducci de la cervesa a Espanya no s fins al segle XVI, s a dir, que s deguda a l'emperador Carles V d'Alemanya i I d'Espanya; ja que desprs d'abdicar al tron va decidir traslladar-se a Espanya i installar-hi una fbrica situada al monestir de Yuste, a Extremadura. Actualment hi ha una cervesa que duu el seu nom, s una cervesa especial de color de bronze, una escuma d'un color lleugerament torrat i un sabor acaramellat.

Tot i que la majoria de gent segurament atribuiria la cervesa ms antiga d'Europa als alemanys o a algun pas del nord, no s aix: les restes ms antigues d'aquesta beguda s'han localitzat a l'antic poblat de Gen (actual poble d'Aitona, situat a la provncia de Lleida), analitzant la sedimentaci de la cervesa s'ha l'arribat a datar en un perode de temps situat entre 1.100 i 1.000 a.C.; i per tant a quasi 500 anys de diferncia respecte les elaboracions alemanyes. No se sap per quin motiu per aquest poblat de Catalunya va ser calcinat, per la qual cosa s'ha pogut determinar que la cervesa fabricada en aquella poca cont una composici molt similar a l'actual.

Per tal d'evolucionar i millorar el gust i l'anomenat cos de la cervesa, a la composici inicial es van anar introduint diferents plantes i altres. Fa 3.100 anys, al poblat de Gen, ja s'havien incorporat els efectes de determinades plantes aromtiques; per no va ser fins al segle XIII que no es va introduir un ingredient que encara ara s'usa. El llpol va ser afegit a la mescla inicial perqu donava sabor i aroma a la beguda, i les seves propietats antisptiques es va descobrir que tamb donaven estabilitat.

L'Edat mitjana.
A l'Edat mitjana la cervesa va caure en mans dels monjos, incls tenien denominaci prpia d'origen i la cervesa que fabricaven rebia el nom de "cerevisa monacorum". Per tal de conservar la seva denominaci d'origen el secret de fabricaci era molt ben guardat per cada frare boticari; el secret sobre com van aconseguir millorar el gust, l'aspecte i l'aroma de la beguda.
Entre els segles XIV i XVI s'acosta un gran canvi: s llavors quan comencen a haver-hi les primeres grans factories cerveseres, d'entre les quals destaquen la d'Hamburg i Zirtau, ambdues situades a Alemanya. A ms a ms, a la mateixa Alemanya, i a finals del segle XV es duu a terme una altra innovaci en el camp cerveser; el duc de Baviera, Guillem IV, va decretar la primera llei de puresa de la cervesa alemanya, en la qual assegurava la qualitat de l'ordi, l'aigua, el llpol i el llevat emprats en la seva fabricaci.

L'poca daurada de la cervesa.
Cal dir tamb que l'poca daurada de la cervesa comena a partir de finals del segle XVIII, que va ser quan un canvi molt important s'estava realitzant. A Anglaterra aquest mateix segle s'inici la Revoluci Industrial i van comenar a aparixer les primeres mquines entre el segles XVIII i XIX. s a dir, que tecnologia que aportava l'aparici de les mquines de vapor va ser utilitzada per a la indstria cervesera, que va permetre la producci massiva, que implicava una major producci. Durant aproximadament les mateixes dates, tamb va haver-hi un nou descobriment: es va trobar la manera de fer la fabricaci en fred. 

L'poca daurada culmina quan el qumic Louis Pasteur, durant l'ltim ter del segle XIX, realitza unes valuoses troballes sobre la fermentaci. Pasteur va comenar a examinar i a preguntar-se sobre com era que l'alcohol es contaminava amb substncies no desitjables durant la fermentaci, i no va trigar gaire a descobrir, que per cada tipus de fermentaci hi havia lligada l'existncia d'un determinat microorganisme o un altre. I aquest, s tamb, l'inici de l'aparici de la microbiologia.

La cervesa en l'actualitat.
Durant aquests darrers anys s'ha anat buscant maneres de poder fer ms rpid el procs de fermentaci, d'accelerar-lo. Per aquesta recerca no s'ha creat del no res, des dels quasi els seus inicis la humanitat ha intentat buscar la manera d'accelerar-ho, com s'acaba de dir, es va descobrir el llevat, que ja va aconseguir accelerar una mica el procs. 

Ara, empreses com "VTT Biotecnologia" estan intentant trobar l'enzim que permeti accelerar encara ms aquesta fabricaci. Aquesta empresa ha estat responsable de reduir el perode de maduraci de la cervesa que, en principi, s d'entre 2 i 4 setmanes; fins a un perode de dues hores. I s que han descobert que durant la maduraci d'aquesta beguda, el gust mantegs que t, va desapareixent a mida que passa el temps; de manera que se les van enginyar per trobar un mtode eficient: separant els passos de la maduraci.

La indstria cervesera a Catalunya i a Espanya.
Quant a la presncia de la cervesa a Catalunya, cal dir que no va ser fins l'any 1856 quan va aparixer la primera companyia cervesera catalana, la barcelonina Moritz. Ms tard, aproximadament el 1900, neixen les grans companyies cerveseres espanyoles: Mahou s de 1890; Aguila s del mateix 1900, Cruz del Campo (Cruzcampo) s del 1904. Finalment, l'any 1910, va nixer una altra empresa catalana, la Damm.

Durant el segle XX, i ms concretament la dcada dels seixanta, el consum de la cervesa va augmentar fins arribar a ser una de les begudes ms consumides a Catalunya i a Espanya. Ara b, cal dir que en els darrers sis anys el consum en el conjunt de l'Estat espanyol ha disminut davant el creixement que portava. Actualment, tan sols es consumeixen 64'75 dm3 a l'any, cosa que suposa set litres menys que fa sis anys. Tanmateix, l'ala del consum a partir dels 60 i 70 tamb es fa pals en el fet que, cap a l'any 1977 a l'Estat espanyol tan sols es consumien 52'1 dm3 l'any. Tamb cal destacar que actualment la incorporaci de la cervesa sense alcohol es tradueix en xifres en un 10% del consum en el conjunt de l'Estat. Pel que fa a l'exportaci i importaci tamb cal assenyalar que la importaci s'ha redut i l'exportaci ha augmentat arribant a exportar 357.613 hectolitres.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55276" title="John Jumper" nonfiltered="1721" processed="1718" dbindex="21914">
 
John Jumper (Florida 1820-Oklahoma, 1896) fou un important cap seminola. El 1843 fou segrestat i dut a Oklahoma amb la seva famlia. Va dirigir els seminoles exilats cap a Oklahoma i va estabir-se com a cap d ells fins el 1865. El fet que dons suport als Estats Confederats d'Amrica va fer que els prounionistes nomenessin cap John Chupco, qui ocup el crrec del 1865 al 1881. Fou escollit novament cap principal dels seminola del 1882 al 1885. Al final de la seva vida fou predicador baptista.

 Enllaos externs .
 Biografies de tots els caps seminola;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55280" title="John Chupco" nonfiltered="1722" processed="1719" dbindex="21915">
 
John Chupco (m. 1881) fou un cap seminola. El 1861 va rebutjar signar el tractat amb els Estats Confederats d'Amrica i s opos a John Jumper, ra per la qual fou escollit cap dels seminoles prounionistes i es va exilar a Kansas fins el 1865 junt al lder creek Opothleyahola. Quan va tornar fou nomenat cap principal seminola del 1866, tot i que no fou reconegut per la totalitat de la tribu fins el 1872, fins a la seva mort el 1881.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55283" title="Betty Mae Jumper" nonfiltered="1723" processed="1720" dbindex="21916">
Betty Mae Jumper (en seminola, Pa-ta-kee, soldat) (Indianatown, Florida, 1923) fou una escriptora i dirigent seminola. Estudi infermeria a Oklahoma, per va exercir a la reserva de Florida, on es cas amb Moses Jumper. Del 1967 al 1971 fou cap de la Tribu Seminola de Florida. Desprs public Legends of the Seminoles (1994) i A Seminole legend: the life of Betty Mae Tiger Jumper (2001). 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55284" title="Maku" nonfiltered="1724" processed="1721" dbindex="21917">
Maku fou una ciutat d'Armnia capital de la provncia d'Artaz. Fou possessi dels Amatuni que va continuar quan Shapuh Amatuni i el seu fill Haman Amatuni es van establir a territori bizant, i van abandonar l'Aragadzotn (amb la capital Osakan) conservant noms el Maku com a vassalls dels Ardzruni de Vaspurakan.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55285" title="George Harjo" nonfiltered="1725" processed="1722" dbindex="21918">
George Harjo (Sasakwa, Oklahoma, 1886-1952) fou un cap seminola. Era fill de Lehomahte Wesenta, darrer cap hereditari dels Tvsekayv Haco. Fou membre del Consell Seminola i aviat guany fama de lder i expert en afers econmics. Fou nomenat cap dels Seminola d'Oklahoma del 1944 fins el 1952, i viatj a Washington com a representant de la tribu en reclamacions de terres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55286" title="Estrenes" nonfiltered="1726" processed="1723" dbindex="21919">
Les estrenes sn un present o regal, generalment diners, que al Nadal reben sobretot els xiquets de part de familiars o prxims. Per regla general les estrenes es donen el dia de Nadal, per hi ha costum, si hom no ha pogut recollir-les, d'allargar-se al dia 26, segon dia de Nadal o dia de Sant Esteve i durant totes les festes.

Al Pas Valenci tamb es coneix amb l'expressi "anar a besar les mans" en referncia al costum antic d'anar els xiquets a casa els padrins de bateig, avis i altres parents a felicitar el Nadal i a recollir les estrenes. En eixa visita es tenia costum de besar les mans dels parents per a felicitar-los i en senyal d'agrament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55288" title="Mananali" nonfiltered="1727" processed="1724" dbindex="21921">
Mananali fou una regi d'Armnia al sud-est del Djerdan, amb capital a Vizan.

Limitava al nord amb la Karenitida; a l'oest amb Djerdan; al sud, amb la Khorzene; i a l'est, al Mardali (al Tauruberan). 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55300" title="Melitene" nonfiltered="1728" processed="1725" dbindex="21922">
Melitene (        ) fou una ciutat al est de Capadcia, capital d'un districte que portava aquest nom, situada a la riba d'un afluent de l'Eufrates

L'esmenta Estrab sense establir que fos una ciutat mes antiga, per Plini el vell diu que fou construda pels assiris i fou probablement una fortalesa dominant l'ufrates. Era una ciutat petita que Traj va engrandir-la i es va convertir en un creuament de camins. Fou seu de la Legio XII fulminata des el temps de l'emperador Tit

Fou embellida pels emperadors Anastasi i Justini I; aquest darrer hi va construir les noves muralles. En crear-se les dues provncies d'Armnia va esdevenir capital d' Armenia Secunda (Armnia Segona) i el 18 de mar del 536 fou la capital de la nova provncia d' Armnia Tertia que abraava algunes viles orientals capadocianes, i un comte bizant es va installar a la ciutat de Melitene.

El 575 va acabar la treva entre Prsia i Bizanci i es va reprendre la guerra. El mateix rei persa Cosroes va assumir la direcci de les operacions a Armnia i va creuar el pas arribant fins a Capadcia, on va incendiar Sebaste (Sivas). All va marxar un exercit bizant i el rei es va retirar cap a Melitene. A la plana de Melitene es va lliurar una batalla de dos dies, on els perses foren derrotats i Cosroes va haver de fugir. Cosroes va aconseguir passar per l'Arzanene cap a Prsia. A la batalla va morir el Mobadh dels Mobadhs (Mag dels mags, mxima figura religiosa del mazdeisme), i la ciutat va quedar en mans bizantines.

Vers el 590 la provncia d'Armnia Prima fou engrandida  amb territoris cedits pels perses entre Erzurum i Kars, i rebatejada Armnia interior, i el nom d'Armnia Prima fou donat a l'Armnia Tertia es a dir a la regi de Melitene. El nom d'Armnia Tertia desaparegu substitut per la provncia de Gran Armnia que incloa la Vall del Eufrates.

El 612 el rei persa, durant la guerra iniciada el 603,  va atacar i prendre Melitene amb el que tota l'Armnia bizantina esdevingu possessi persa.

Maslama ben Abd al-Malik Ibn-Marwan, que desprs fou governador d'Armnia, Djazira i Azerbaidjan (709) va participar des el 705 amb el seu oncle  Muhammad Ibn-Marwan a les expedicions anyals a territori bizant, una de les quals fou a Melitene (705).

Els bizantins van  envair Armnia el 751 van ocupar Melitene, Cludia i Teodosipolis per com que no podien retenir-les i les van evacuar el 752 desprs de destruir-les completament. Tota la poblaci fou traslladada a territori imperial mes al oest. S'hi va installar poblaci rab i va esdevenir la seu d'un emirat, dependent del governador d'Armnia, per cada vegada mes autnom.

El 837 els bizantins van fer una expedici per Armnia. Van ocupar Zapetra i van assolar la regi de Melitene i de all van passar a la regi de Hanzith (Anzitene o pas de Kharput), van assetjar Arsamosata (Shimshat, armeni Ashmushat) i de all cap a Palin (Baghin, prop de Meckert), Ankl (al Degiq) i Khozan. Els rabs, Bagratuni i Ardzruni aliats van rebutjar als bizantins prop de Melitene.

L'emir de Melitene va protegir als Paulicians als que va permetre establir-se a Tefricia.  El 858 el cap paulici, Karbeas, amb ajut del emir, va derrotar els bizantins davant de Samsata. El 863 els bizantins van derrotat decisivament al emir de Melitene i als paulicians de Tefricia. 

El 19 de maig del 934 els bizantins van posar fi al emirat de Melitene, i la ciutat fou ocupada i els habitants rabs expulsats. A l'altra costat del riu es va fundar la fortalesa de Romanpolis (en honor del emperador Rom I Lecap).

El 986 Bardas Skleros va tornar del seu exili a Bagdad i es va proclamar emperador a Melitene, i va demanar l'ajut del emir kurd marwnida Badh, senyor de Diyar Bakr, Khelat, Ardjesh i Manazkert.  L'emir li va enviar al seu germ Abu Ali i nombrosos soldats que van arribar a Melitene. D'altra banda el general bizant Bardas Focas es va revoltar a Kharsian a Capadcia i tamb es va proclamar emperador (15 d'agost del 987)  i per una traci va capturar a Skleros a Melitene i el va tancar a la fortalesa de Tyariaion (Ilghin) el 12 de setembre del 987.

El  juny del 1001 va passar per la ciutat l'emperador Basili II amb moltes forces, de cam cap a la ciutat d'Erez on va  rebre la visita del emir marwnida de Mayyafariquin, Muhammad al-Dawla Abu Mansur Said que li va retre homenatge (i al que va donar el ttol de magistros), i desprs va aconseguir de Bagrat III l'unificador el reconeixement dels drets bizantins al Tao (Taiq) rebent Bagrat el ttol de Curopalata amb el govern vitalici de la Taoklardjtia.

Una expedici dels turcs oghuz al final de 1057 va saquejar Melitene, i van romandre a la regi  fins que el 1058 van passar a la Khorzanene (Khordzenq o Khorzene).

L'emperador Rom va entrar a Capadcia i en va expulsar a les bandes turques el 1069 per el seu lloctinent Philaretos fou derrotat a Melitene i altres bandes van entrar a la regi i van saquejar fins a  Iconium (Konya).

Per l'historia posterior vegeu Malatya.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55301" title="La Vall de Gallinera" nonfiltered="1729" processed="1726" dbindex="21923">




La Vall de Gallinera s un municipi i una de les valls de l'interior de la comarca de la Marina Alta, formada pels nuclis de Benirrama, Benial, Benissiv, Benitaia, La Carroja, Alpatr, Llombai i Benissili. Tots aquests pobles constitueixen un sol municipi. La suma total dels seus habitants actualment se situa en uns 600. 

Com en totes les altres valls de l'interior de la Marina Alta, els rabs ocuparen durant quasi sis segles aquestes terres. Desprs de l'expulsi dels moriscs (1609), La Vall de Gallinera va quedar tan despoblada, que el Duc de Gandia, a qui pertanyia aquest territori, va portar de Mallorca, 150 famlies per a repoblar la vall. Les conseqncies d'aquest fet, foren contades pel botnic Cavanilles de la segent manera: "Tire's de veure encara l'origen de tots ells en l'accent i dialecte dels seus moradors. Sn molt aplicats al treball, tot ho aprofiten i viuen contents en aquell recinte delicis". 

Els cultius principals de la zona sn les cireres, ametles i olives.

 Enllaos externs .


 Institut Valenci d'Estadstica ;
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Web personal de la Vall de Gallinera;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55305" title="Copa escocesa de futbol" nonfiltered="1730" processed="1727" dbindex="21925">
La Copa escocesa de futbol s la competici ms antiga que es disputa a Esccia i la segona en importncia en l'actualitat. Data de l'any 1874. En les primeres edicions, en cas d'empat es repetia el partit. Posteriorment s'adopt la prrroga i els penals.

Palmars.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55309" title="Paulicians" nonfiltered="1731" processed="1728" dbindex="21926">
Els paulicians foren una secta o heretgia cristiana desenvolupada a l'sia Menor al segle III quan Pau de Samosata el miseris, va predicar la doctrina adopcionista.

Aquestes tesis van trobar ress a Armnia, on van sorgir caracterstiques prpies: baptisme a l'aigua, repudi de les imatges i el seu culte i concepci adopcionista de la divinitat de Crist (adoptat per Du a causa dels seus mrits en el moment de batejar-se).

Aviat es van estendre a l'oest cap a terres bizantines afavorits pels emperadors iconoclastes; quant la iconoclstia fou eliminada els paulicians van comenar a ser perseguits i a meitat del segle IX un cap dels heretges, Sergi, es va aliar amb els rabs. 

Karbeas, antic funcionari imperial cap de la gurdia del magistros militium de l'orient, fugit de la persecuci del 843, el pare del qual havia estat empalat pels inquisidors oficials, es va posar al front dels paulicians. Junt amb cinc mil soldats va unir les seves forces a les de l'emir de Melitene i va fundar i fortificar Tefricia, a les muntanyes, on tots els paulicians fugitius se li van unir, i va formar a la zona un verdader estat independent. Van aconseguir moltes victries, per fou derrotat el 863.

El seu successor Chrysoxeir, per, va continuar mantenint la independncia i encara va fer incursions a Efes i Nicea i altres ciutats. Basili I el va derrotar i matar el 871 i va destruir la seva capital poc desprs. 

Molts paulicians van fugir a Armnia (tondrakians) i a Trcia (on durant segles anteriors s'havien establert molts paulicians i on van derivar en els bogomolites). Refugiats a les muntanyes alguns paulicians encara van resistir gaireb un segle.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55311" title="Botes de claus d'atletisme" nonfiltered="1732" processed="1729" dbindex="21927">

Les botes de claus d'atletisme, sn un calat lleuger, que cont una srie de claus distribuits a la part davantera del peu, segons la prova (com el salt d'alada) tamb podem trobar claus a la part del darrera.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55313" title="Rehimene" nonfiltered="1733" processed="1730" dbindex="21928">
Rehimene fou una regi a la confluncia entre el Bohtan Su i el Tigris. Va rebre probablement el seu nom de la ciutat de nom armeni Rasheina a la riba del Khabur, a la part occidental de la regi.

Tenia a l'oest la Migdnia; al nord la Gordiene; al nord-est la Zabdikene o regi de Finik; al sud-oest, l'Adiabene; i al sud el riu Tigris.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55320" title="Cap de govern" nonfiltered="1734" processed="1731" dbindex="21929">
El cap de govern s la persona encarregada de l'exercisi actiu del poder executiu del govern d'un estat. D'acord a la forma de govern que estableixi la constituci del pas, el ttol i les funcions del cap de govern poden variar:

 Sistema presidencialista: el cap de govern s electe de manera independent de la branca legislativa i exerceix tots els poders executius cerimonials i actius de la naci; per tant, s alhora el cap d'Estat i sovint rep el ttol de "president" de la naci.
 Sistema semipresidencialista: el cap de govern i el cap d'Estat sn dues persones distintes i electes de manera separada; el cap de govern s responsable davant el cos legislatiu i comparteix les funcions executives amb el cap d'Estat; el cap de govern sovint pren el ttol de "primer ministre" o "canceller", mentre que el cap d'Estat rep el ttol de "president".
 Sistema parlamentari: el cap de govern prov de la branca legislativa i exerceix tots els poders executius prctics en representaci d'un cap d'Estat que noms posseix poders simblics i cerimonials; sovint rep el ttol de "primer ministre", "canceller" o "premier" (o fins i tot "president" si el cap d'Estat s un monarca, com s el cas d'Espanya).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55326" title="Phaitakaran" nonfiltered="1735" processed="1732" dbindex="21930">
Phaitakaran fou una provncia i ciutat de la costa de la mar Cspia, poblada pels aghuans i dominada desprs pels armenis. Era la regi situada al sud de la confluncia entre el Kura i l'Araxes amb aquest riu a l'oest.

La ciutat principal era Phaitakaran prop de l'actual Lenkoran.

Limitava al nord amb el districte aghu de Kazbq; a l'est amb la mar Cspia; al sud amb l'Atropatene i el Gilan; i a l'oest (de nord a sud) amb les provncies armnies d'Uti, Artaskh, Siunia i Vaspurakan (per la part del Mardpetakan).

Vers el 335 Grigor, fill del patriarca d'Armnia Vartanes, va anar a Aghunia (abans Albnia del Caucas) per evangelitzar el pas, per fou martiritzat pel prncep arscida Sanatruk (Sanesan) que era prncep del Phaitarakan, i el qual restava fidel al paganisme. Sanatruk va envair seguidament Armnia ajudat pels alans i altres tribus del Caucas i van assetjar al rei Khosrov II d'Armnia a la fortalesa de Dariunq (desprs Bayazid) a la provncia de Kogovit, per fou rebutjat i derrotat prop de Valarshapat, i desprs un altre cop davant Osakan (regi de Aragatzotn), batalla en la qual Sanatruk va morir i en la qual els armenis van rebre ajuda dels romans dirigits pel general Antoc.

Vers el 550 estava unida a Siunia i la ciutat de Phaitakaran fou erigida en seu patriarcal i de l'administraci. Vers el 600 va quedar en mans dels Mihrakan, que van esdevenir reis d'Aghunia.

El 623 l'emperador Heracli, va iniciar una campanya a Armnia, va desembarcar a Trebisonda va travessar el Pont i va entrar a aquest pas. Va passar per Teodosipolis i va anar fins a Dwin ocupant ambdues ciutats i va seguir fins el Nakhichevan i fins i tot va entrar a la Mdia arribant prop de Gandja. Desprs va passar al districte de Phaitakaran, que era de la Siunia. 
En arribar l'hivern es va establir a Aghunia (623-624).

Desprs va romandre en mans dels prnceps de Siunia en les quals degu restar fins al segle VIII quan s'hi van establir els rabs. Per la seva histria posterior vegeu Baylakan







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55331" title="Mosinecs" nonfiltered="1736" processed="1733" dbindex="21932">
Els mosinecs (mosynoeci, mossynoeci, mosyni, mossyni,           ,            ,         ,         ), tambe esmentats com moxinecs foren una de les tribus pntiques d arrel georgiana, a la part oriental del Pont, al sud-oest de la Clquida que foren sotmesos per Artaxes I d'Armnia vers la meitat del segle II aC.

Vivien des la costa cap a l'intreior, entre els tibarens i els macrons, amb les ciutats de Cerasus i Farncia. 

Eren un poble guerrer i poc civilitzat; els grec diuen que vivien al arbres i en torres; el seu rei era elegit pel poble i vivia en una torre mes alta i els seus sbdits li donaven tot el que necessitava; quant feia alguna cosa que molestava als sbdits deixaven el provement i el feien morir de gana; tallaven els caps dels enemics i els feien servir a les seves danses; no coneixien el matrimoni i s'aparellaven amb qualsevol; es tatuaven el cos; bevien i menjaven en abundncia quant eren felios; les seves armes eren llances pesades i llargues; una espcie d'escuts i cascs de fusta adornats amb una cresta de pel.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55334" title="Otto Skorzeny" nonfiltered="1737" processed="1734" dbindex="21934">

LObersturmbannfrer Otto Skorzeny (Viena, 12 de juny de 1908 - Madrid, 5 de juliol de 1975) va ser un enginyer i comando pertanyent a les Waffen-SS alemanyes durant la Segona Guerra Mundial. Juntament amb en Reinhard Heydrich, fou un dels homes ms capacitats, si no el que ms, de Hitler en temes de missions de comando, a ms de ser respectat i temut pels seus.

Expert en accions d'espionatge i sabotatge, era conegut pels aliats com Cara tallada degut a les grans cicatrius que solcaven les seves galtes. Es va fer fams pel rescat del dictador itali Benito Mussolini, aix com per realitzar l'Operaci Greif, que li valgu el malnom de L'home ms perillos d'Europa per part dels aliats.  El 21 de desembre del 1944, les tropes que dirigia durant la Batalla de les Ardenes van fracassar en el seu intent de reconquerir la ciutat belga de Malmedy.

Arran de la rendici alemanya al 1945, va ser empresonat per finalment alliberat sense crrecs. Desprs va esdevenir un prsper home de negocis, essencialment dins del comer d'armes. Durant els darrers anys, Otto Skorzeny visqu a Pollena (Mallorca) i se suposa que va ser un dels principals organitzadors de l'associaci d'antics SS "ODESSA". Va morir a causa d'un cncer.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55335" title="Cursiva" nonfiltered="1738" processed="1735" dbindex="21935">

La cursiva  s un estil de tipus de lletra  altres estils s n la rodona, la negreta, la versaleta   que t  els tra os inclinats cap a la dreta, a la manera de l'escriptura manual. Tamb  s'anomena it lica. 

En les proves dels textos que s'han d'editar, els fragments de text que han d'anar en cursiva es marquen amb subratllat o b  encerclant-los i anotant al marge l'abreviatura curs. o cva.

Es diu que la cursiva t  una funci  diacr tica,  s a dir, que distingeix el fragment de text marcat de la resta del text en qu est  incls. 

Els usos de la cursiva se solen definir al costat dels usos de les cometes, per aix no vol dir que les cometes tamb  tinguin funci  diacrtica. En resum, les cometes s'utilitzen per mostrar que la paraula o fragment de text es fa servir amb un significat especial o una connotaci  inhabitual. En canvi, la cursiva no indica cap canvi de significat, sin  que emfasitza o diferencia la paraula o fragment de text. 

Els principals usos s n els segents:

1. s metalingstic.
Exemple: En catal  el dgraf ny no se separa mai a final de ratlla.

2. Els mots claus, que es destaquen perqu el lector vegi rpidament quins s n els conceptes fonamentals que s'estan tractant.
Exemple: Un procediment alternatiu de processament del llenguatge natural s realitzar una an lisi morfolgica de cada terme per extreure la seva forma base.

3. Les paraules o expressions escrites en una llengua altra que la del text. 

Exemple: 
"Darrera meu venia un cotxe de lloguer de l'poca  amb el cotxer roig i apoplctic en el pescant, el barret de copa de llauna, el macfarlan i la manta roja sobre les cames. El fiacre se m'an  acostant i en el moment de passar-me vaig sentir el cotxer que em deia, sarc stic: 
   la Rivire, prince?" (Josep Pla, Vida de manolo, Barcelona, Editorial Selecta, 1953, 3a edici , pg. 149) 

Quan es tracta d'un mot o una expressi  diem que  s un estrangerisme.

Exemple: Molts museus han implantat les audioguies, per aquests gadgets, certament incmodes, sovint interfereixen la contemplaci de les obres.

L's de la cursiva per marcar els estrangerismes  s difcil d'establir de manera coherent, perqu totes les llenges tenen estrangerismes  adaptats o sense adaptar  incorporats als seus diccionaris. Termes com byte, croissant, stop, rock, foie gras, western, lied  surten als diccionaris, la qual cosa vol dir que es consideren incorporats al repertori lxic de cada llengua. Al costat d'aquests termes n'hi ha del tipus de ralli, espagueti, escter, gurmet, etc., que han estat adaptats i que, lgicament, no cal posar en cursiva. 

Per tant, el criteri general s posar en cursiva els estrangerismes no adaptats i que no apareguin als diccionaris de la llengua del text.

S'ha de saber que els diccionaris els publiquen editorials amb uns criteris lexicogrfics propis, i que per aix la llista d'estrangerismes inclosos en un diccionari o un altre pot ser notablement diferent.

4. Ttols d'obres de creaci: llibres, obres de teatre, pellcules, obres musicals, serials de televisi, escultures, pintures 

Exemple: No es pot comparar Seven amb El colleccionista d'ossos.

5. Ttols de revistes, cmics i altres obres peridiques.

Exemple: Uns quants vam crixer amb el Cavall Fort.

Font:

COSTA, Joan; FIT , Ricard; MESTRES, Josep M.; OLIVA, Mireia. Manual d'estil. La redacci  i l'edici  de textos. Barcelona: EUMO, Universitat de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, Associaci  de Mestres Rosa Sensat, 1995. P g. 94 i seg ents.

PUJOL, Josep M.; SOL , Joan. 'Ortotipografia. Manual de l'autor, l'autoeditor i el dissenyador grfic'. Barcelona: Columna, 1995.

Vegeu tamb .

ortotipografia;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55337" title="Isabel de Lorena" nonfiltered="1739" processed="1736" dbindex="21936">
Isabel de Lorena (1400 - 1453), duquessa de Lorena (1431-1453), comtessa consort de Provena (1434-1453) i reina consort de Npols (1435-1453).

Filla de Carles II de Lorena, duc de Lorena. A la mort del seu pare, l'any 1431, heret el ducat de Lorena que compart amb el seu marit, nomenant-lo duc titular.

El 1420 es cas amb l'infant Renat I, que el 1434 a la mort del seu germ Llus III de Provena heretaria el comtat de Provena. Aix mateix, al 1435 Renat heret el Regne de Npols de part de Joana II, que havia nomenat hereu al seu germ Llus III, i a la mort d'aquest tots els bns i drets adquirits van passar a Renat.

D'aquest matrimoni en nasqueren deu fills, tot i que set moriren a l'infantesa:
 Joan d'Anjou (1425-1470), duc de Lorena i rei titular de Npols.
 Violant d'Anjou (1248-1483), casada amb Frederic de Lorena, i mare de Renat II de Lorena.
 Margarida d'Anjou (1429-1482), casada amb Enric VI d'Anglaterra.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55339" title="Edat mitjana de Catalunya" nonfiltered="1740" processed="1737" dbindex="21937">


L'edat mitjana s el perode histric en el qual Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurdica prpia, associada a un context geogrfic determinat. Els articles de la Viquipdia referents a la Histria de Catalunya, estn agrupats en sis Etapes de la Histria de Catalunya:

Edat mitjana de Catalunya entre la conquesta de Carlemany (732) i el comproms de Casp (1412) comprn:

La conquesta de Carlemany (732 -826);
El procs d'independncia dels francs (826-987);
El feudalisme (987-1136);
L'expansi i l'poca de major esplendor (1136-1349). La corona catalanoaragonesa;
Vers la fi de la dinastica autctona dels comtes de Barcelona (1349-1412);



 Alta .
Carlemany va fundar la Marca Hispnica als territoris de l'actual Catalunya per actuar com a defensa entre cristians i musulmans. Era un terra fronterera, amb continus canvis organitzatius i pactes amb els vens rabs. 

Destaquen els comtats com a nuclis territorials i el paper de l'esglsia, a travs dels seus monestirs (com el de Ripoll, per exemple). Els primers comtes depenien totalment dels carolingis per a mida que passaven els anys es van anar independitzant. 

Guifr el Pels va unificar els comtats d'Urgell, Cerdanya, Barcelona i Girona, progressivament ms autnoms dels francs. Borrell II va oficialitzar la independncia, en negar-se a jurar lleialtat al monarca que no havia ajudat els catalans davant un saqueig musulm.

La societat d'aquesta poca era fortament rural. Cada nucli de poblaci produa el que necessitava, hi havia poc excedent i poc comer, tret de les ciutats. Barcelona va anar guanyant importncia.

 Baixa.

La baixa Edat Mitjana s l'poca de mxima esplendor catalana, sota la corona d'Arag. Els monarques catalano-aragonesos (especialment Jaume el Conqueridor o Jaume I) van conquerir als rabs gran part dels territoris que avui dia s'anomenen pasos catalans, expandint el catal com a idioma de cultura. A ms, una potent flota naval va expandir-se per la Mediterrnia, fins al punt que la llegenda diu que "ni un peix gosava nedar sense les quatre barres".

El govern es feia a travs de les Corts Generals (1214), de la Generalitat de Catalunya (1359) i les administracions locals, entre les que destaca el Consell de Cent de Barcelona.


Vegeu tamb.
Les altres categories sn:

 Orgens de Catalunya trobareu articles fins a la conquesta de Carlemany (801);
 Edat mitjana de Catalunya.
 Edat moderna de Catalunya entre el comproms de Casp (1412) i els Decrets de Nova Planta (1716).
 Histria Contempornia de Catalunya entre els Decrets de Nova Planta (1716) i el naixement del catalanisme poltic (1898).
 Segle XX a Catalunya entre el naixement del catalanisme poltic (1898) i fins a la Transici espanyola (1982).
 Catalunya a l'actualitat entre la Transici espanyola (1982) i els nostres dies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55340" title="Poitou-Charentes" nonfiltered="1741" processed="1738" dbindex="21938">


Poitou-Charentes (Poitou-Charentes en francs, Peitau Charantas en occit) s una regi situada a l'Oest de Frana i que est formada pels departaments de Charente, Charente Martim, Deux-Svres i Viena.

Geografia.
La regi de Poitou-Charentes limita, de nord a sud, amb les regions segents: el Pas del Loira, el Centre, el Llemos i l'Aquitnia.

Poltica.
La presidenta del Consell Regional de Poitou-Charentes s la socialista Sgolne Royal, que ocupa aquest crrec des de les eleccions de 2004. 

La coalici progressista que va encapalar Sgolne Royal estava formada pel Partit Socialista, el Partit Comunista Francs, Els Verds i el Partit Radical d'Esquerra. Aquesta coalici va obtenir, a la segona volta de les eleccions regionals, el 55,10% dels vots, gaireb nou punts ms que a la primera volta, i 37 dels 55 escons en joc.

La llista de Sgolne Royal va ser la ms votada a totes les circumscripcions electorals. El millor resultat el va aconseguir al departament de Charente amb un 57,90% dels vots emesos. Per contra, el pitjor resultat va ser l'aconseguit al departament de Charente Martim amb noms un 51,80%. 

La llista de la presidenta sortint, Elisabeth Morin, de la conservadora UMP va obtenir un 36,20% dels vots i 15 escons. 

La candidatura del Front Nacional va ser la menys votada amb un 8,70% i 3 escons.

Enllaos externs.

 Consell Regional de Poitou-Charentes ;
 Consell Econmic i Social Regional ;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55341" title="Shirak" nonfiltered="1742" processed="1739" dbindex="21939">
Shirak o Shirakavan fou una regi d'Armnia dins la provncia del Airarat, que va tenir com a capital principal la ciutat d'Ani i com a primera capital Shirakavan.

Ciutats importants foren Shirakavan o Erazgavorq (a uns 15 km al nord-est d'Ani), la primera capital, que li va donar el nom, i Shirakashat (uns 10 km al nord d'Ani).

El segle IV la regi era un feu dels Kamsarakan que no obstant tenien la capital principal a Ervandashat, al Arsharuniq. El 389 el rei armeni Arshak III d'Armnia va ocupar Vanand per fou derrotat i va haver de fugir i va morir d esgotament al arribar a Erzindjan. El pas fou annexionat al Imperi i l administraci confiada (391) a un comites (mes tard un dux), amb un consell de nakharars presidit per Gazavon Kamsarakan de Shirak.

El 581 Pahlav, marzban d'Armnia (581-588) va guanyar una batalla al Shirak i el cap nacional Vardan II Mamikonian es va retirar a territori bizant i va passar al servei del emperador junt amb els seus fidels i els nakharars aliats.

El 604 l exrcit persa, dirigit per un general anomenat pels grecs Dadoes (Datoyean pels armenis) va envair la part bizantina d'Armnia i va ocupar el campament grec de Shirakavan; els bizantins es van retirar a la plana d'Akanish prop del llogaret de Getik on es va produir la batalla, que els perses van guanyar.

El 626 Heracli va entrar a la provncia de Shirak i des all va passar cap al est d'Armnia.

El 645 una expedici rab dirigida per Habib Ibn-Maslama i amb ajut del nakharar Vardik de Mokq va saquejar Shirak i altres districtes (i va ocupar Dwin).

El 771 va esclatar la revoluci armnia dirigida per Artavasdes Mamikonian que com a primer acte va matar al recaptador fiscal del districte del Shirak, a la vila de Kumair. Per els rabs eren molt forts i va haver de fugir cap a Kartli.

El 772 Ashot I Msaker Bagratuni, desprs de la derrota de la revoluci armnia, es va refugiar a les seves terres a les fonts del Araxes, a Dariunq prop de la frontera bizantina (que cal no confondre amb la fortalesa del mateix nom al Kagovit, mes al est) i gracies a les seves mines de plata va poder comprar les terres del Shirak i Arsharuniq als Kamsarakan (que desprs de la derrota no podien pagar els impostos i tributs) i aix es va poder establir a la fortalesa de Bagaran al Arsharuniq, a tocar del Shirak que ara tamb li pertanyia. Shirak va ser el centre del futur gran principat i desprs regne d'Armnia.  

El 862 es va celebrar a Shirakavan un concili que va rebutjar les tesis del concili de Calcednia. El 890 Sembat I el mrtir va establir la capital a Shirakavan . Ocupat el pas pels sadjides el 914, fou alliberat el 915 o 916 per la resistncia encapalada pel rei Ashot II Erkath. El 930 el rei Abas I d'Armnia va fer construir una catedral a Shiravakan que es va acabar el 937.

Vers el 965 va morir el patriarca armeni Anani i es va reunir un concili a Shirakavan presidit per Hovhannes, patriarca d Aghunia i pel bisbe de Siunia Vahanik (el petit Vahan) que finalment fou elegit patriarca. 

Les relacions del rei Sembat II Tiezerakal amb son oncle Mushel rei de Kars foren tenses. La fortalesa de Shatik, que era de Mushel, fou ocupada per Sembat, i Mushel va demanar ajut al curopalata de Klardjtia David (990-1001) que va venir a Armnia i va acampar a Bavatsdzor al Shirak. Sembat va haver de tornar a Mushel la fortalesa de Shatik, i es va establir la pau.

Desprs del 961 la capital es va establir a Ani que amb les successives particions va donar nom al regne que va romandre independent fins el 1045 en qu fou incorporat al Imperi Bizant.

L'emir Abul Uswar de Dwin i Gandja va atacar Shirak i va conquistar alguna fortaleses i viles (1044) aliat amb els bizantins, per quant aquestos van entrar a Ani, el nou governador del Shirak Miguel Iasites, titulat duc d'Ibria, el va obligar a tornar-les.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55343" title="Provena ? Alps ? Costa Blava" nonfiltered="1743" processed="1740" dbindex="21941">

Provena   Alps   Costa Blava (en occit Provena-Aups-Csta d'Azur; en francs Provence-Alpes-Cte d'Azur o PACA) s una regi de Frana situada al sud-est del pas, a la costa mediterrnia.

Geografia.
Provena   Alps   Costa Blava limita al nord amb la regi de Roine-Alps, a l'est amb Itlia, al sud amb la mar Mediterrnia i a l'oest amb la regi de Llenguadoc-Rossell. Aix mateix, envolta el Principat de Mnaco. Correspon aproximadament amb la regi histrica de la Provena.

Aquesta regi est formada per 6 departaments, que es detallen a continuaci:
 Alps de l'Alta Provena;
 Alps Martims;
 Alts Alps;
 Boques del Roine;
 Valclusa;
 Var;

Demografia.
Provena   Alps   Costa Blava s la tercera regi ms poblada de Frana darrere de l'Illa de Frana i Roine-Alps. 
Compta amb 963 municipis, dels quals 34 tenen ms de 20.000 habitants. Aquests 34 municipis representen ms del 58,30% de la poblaci regional.

La majoria de la poblaci es concentra a la franja costanera, a les rees metropolitanes de Marsella/Ais de Provena, Nia i Tol. L'nica gran ciutat de l'interior s Aviny, situada a la vall del riu Roine.

Poltica.
El president d'aquesta regi s el socialista Michel Vauzelle, que ocupa aquest crrec des de 1998. 

A les eleccions regionals de 2004, l'esquerra francesa va aconseguir la majoria absoluta al Consell Regional. La coalici formada pel Partit Socialista, el Partit Comunista Francs, Els Verds, el Partit Radical d'Esquerra i el Moviment Republic i Ciutad va obtenir el 45,04% dels vots emesos a la segona volta i 73 del 123 escons de l'assemblea regional. Anteriorment, a les eleccions regionals de 1998, l'esquerra noms havia pogut obtenir una majoria relativa de 48 escons. 

La llista de la dreta, formada per la UMP i la Uni per a la Democrcia Francesa, va ser la segona candidatura ms votada amb el 33,90% dels vots emesos a la segona volta i 31 escons. 

L'ultradret Front Nacional va aconseguir el 21,06% dels vots i 19 escons. Aix representa una lleugera baixada respecte de les eleccions regionals de 1998, en qu el Front Nacional va obtenir 22 escons. Amb tot, Provena   Alps   Costa Blava continua sent una de les regions franceses on la ultradreta aconsegueix els seus millors resultats electorals.

Enllaos externs.
 Consell Regional de Provena   Alps   Costa Blava ;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55345" title="Roine-Alps" nonfiltered="1744" processed="1741" dbindex="21943">


Roine-Alps (Rse-Aups / Rse-Alps en occit; Rno-Arpes en francoprovenal; Rhne-Alpes en francs) s una de les 22 regions de la Frana metropolitana.

Geografia.
Roine-Alps limita amb les regions franceses de Provena   Alps   Costa Blava, Llenguadoc-Rossell, Alvrnia, la Borgonya i el Franc Comtat. Aix mateix, limita amb els estats de Sussa i d'Itlia.

Aquesta regi est formada per 8 departaments, que es detallen a continuaci:
 Ain (01);
 Alta Savoia (74);
 Ardecha (07);
 Droma (26);
 Isra (38);
 Loira (42);
 Roine (69);
 Savoia (73);

Economia.
L'economia de Roine-Alps s una de les ms dinmiques de Frana. 
Dins del sector primari, destaquen la producci de vi, la de formatge a les regions muntanyenques i la de fruita a la vall del riu Roine. 
A Roine-Alps es produeixen diferents vins amb denominaci d'origen com ara el Beaujolais, el Ctes-du-Rhne i el Savoie.

Pel que fa al sector secundari, a l'rea metropolitana de Li s'hi concentren la indstria txtil, la mecnica, la farmacutica i la qumica. 
Per la seva banda, la conurbaci de Grenoble est especialitzada en electrnica i microtecnologia. 
Aix mateix, al municipi de Piralata (Droma), es troba una de les factories d'enriquiment d'urani ms importants del mn. 

La regi de Roine-Alps tamb destaca pel turisme, especialment pels seus balnearis i per les seves estacions d'esqu.

Demografia.
Roine-Alps s la segona regi ms poblada de Frana, per darrera de l'Illa de Frana. 
El repartiment de la poblaci sobre el territori s fora desigual. Gaireb la meitat de la poblaci viu a les tres principals rees urbanes (Li, Grenoble i Saint-tienne), mentre que els departaments meridionals sn poc poblats, com s el cas del departament d'Ardecha, amb noms 299.000 habitants. La poblaci regional coneix actualment un creixement sostingut. Ara b, el departament de Loira ha vist disminuir la seva poblaci des de 1990.

Poltica.
El president de la regi s el socialista Jean-Jack Queyranne, que ocupa aquest crrec des de les eleccions regionals de 2004. 

La coalici progressista que va encapalar Jean-Jack Queyranne estava formada pel Partit Socialista, el Partit Comunista Francs, Els Verds i el Partit Radical d'Esquerra. Aquesta coalici va obtenir, a la segona volta de les eleccions regionals, el 46,50% dels vots i 94 dels 157 escons que formen el Consell Regional de Roine-Alps. 

La llista de Jean-Jack Queyranne va ser la ms votada a set dels vuit departaments de la regi. Noms al departament de l'Alta Savoia la coalici formada per la UMP i la Uni per a la Democrcia Francesa (UDF) va aconseguir la victria. 

La coalici UMP-UDF, encapalada per la presidenta sortint, Anne-Marie Comparini, de la UDF, va aconseguir el 38,23% dels vots emesos a la segona volta i 45 escons. 

La llista del Front Nacional va ser la menys votada amb un 15,28% i 18 escons.

Enllaos externs.
 Consell Regional de Roine-Alps ;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55346" title="Samsata" nonfiltered="1745" processed="1742" dbindex="21944">
Samsata (armeni , grec ) fou una ciutat a la riba del Eufrates, capital de Commagena. Cal no confondre Samsata amb Arsamosata, mes al est (a una situaci exacta desconeguda).

Samosata era una ciutat fortificada, probablement d origen hitita. A la ciutat hi havia el palau dels reis de Commagena i mes tard residencia del governador de la provncia romana. Tamb hi havia un pont que creuava l Eufrates. 

Fou temporalment ocupada per Marc Antoni durant la seva campanya a Sria

El segle I, Ceseni Petus, prefecte de Sria durant el regnat de Vespasi, va descobrir que el rei Antoc IV de Commagena preparava una aliana amb els parts als que oferia pas pel pont i la ciutat, i va ocupar preventivament la ciutat, i el rei fou deposat i Commagena annexionada (73)

El 297 foren martiritzats a la ciutat set cristians: Abibus, Hipparchus, Jacob, Loli, Paragnus, Philotheus i Rom.

Aqu va nixer al segle III el bisbe Pau de Samosata, que va predicar idees adopcionistes que van derivar mes tard en el paulicians i bogomilites.

El 625 fou atacada i ocupada per l emperador Heracli junt amb Marash.

El 858 el cap paulici, Karbeas, amb ajut del emir de Melitene, va derrotar els Bizantins davant de Samsata. Va passar al califat fins que el 927 fou conquerida pels Bizantins.

El febrer del 1098 l emir Baldukh va derrotar a les rodalies al llat Baldu.

El 1114 va se ocupada pel comte d Edessa per va tornar als rabs el 1149.

Actualment ha sorgit una nova ciutat que es diu Samsat i est a Turquia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55349" title="Julin Besteiro" nonfiltered="1746" processed="1743" dbindex="21947">
Julin Besteiro (Madrid, 1870 - Carmona, Sevilla, 27 de setembre de 1940) fou un lder histric del socialisme espanyol durant la dcada dels anys trenta.

Un dels capdavanters del PSOE dels anys trenta, representava dintre d'aquest la tendncia ideolgica ms moderada, sent partidari, en la lnia del revisionisme alemany de finals del segle XIX, d'arribar al socialisme, ents aquest en l'anlisi marxista com l'estadi previ al comunisme, en el qual l'Estat ("la violncia organitzada d'una classe contra altra") que s'aspira a eliminar est en mans de la classe proletria que ha arribat al poder, per la via parlamentria i no per la revolucionria, com defensaven les forces poltiques adscrites a la III Internacional i, dintre del PSOE de llavors, el corrent ideolgic dirigit per Francisco Largo Caballero. 

Afegint-se a aquestes la "centrista" encapalada per Indalecio Prieto, qui, sense negar-se com Besteiro a l'opci revolucionria, acceptava tamb l's de les institucions parlamentries per a les fins emancipatoris del socialisme, apareixen aix dibuixades les tres grans tendncies del socialisme espanyol de l'poca: besteiristes, prietistes i caballeristes mantindrien en aquells anys una pugna per fer-se amb el control del Partit. 

 Biografia .
Fill d'un comerciant d'ultramarins d'origen gallec, ingressa als nou anys en la Institucin Libre de Enseanza, creada tres anys abans per Giner de los Ros. El seu pas per la Instituci va deixar una petjada inesborrable en la personalitat de Besteiro. 

En 1888 comena els seus estudis de Filosofia i Lletres en la Universitat de Madrid, amb excellents notes, aconseguint el doctorat en 1895. En aquesta etapa universitria coneix a Nicols Salmern i entra en contacte amb les joventuts republicanes. 

En 1896 marxa a Pars per a ampliar estudis en La Sorbona. Al mar de 1897 guanya la ctedra de Psicologia, Lgica i tica de l'Institut d'Ourense, passant a l'any segent al de Toledo, on va estar catorze anys. En aquest temps va traduir llibres del francs i de l'angls per a completar els seus ingressos. 

En 1903, Nicols Salmern i Alejandro Lerroux funden la Uni Republicana, i Besteiro ingressa en ella. El 8 de novembre d'aquest any s triat regidor de l'Ajuntament de Toledo. 

Al produir-se, en 1908, la crisi en el seno d'Uni Republicana entre Salmern i Lerroux, i al fracassar en el seu intent de conciliar ambdues faccions, pren partit pel sector lerrouxista el qual resulta derrotat en els comicis d'aquest any. Desprs d'aquesta derrota Lerroux funda el Partit Republic Radical en el qual ingressa Besteiro i en el qual roman fins a la seva tornada d'un viatge per Alemanya, on visita Berln, Munic i Leipzig, assolint un domini perfecte de l'alemany i prenent contacte amb les tesis marxistes alemanyes, especialment les de Karl Kautsky i Eduard Bernstein. 

En 1912 va guanyar la catedra de Lgica de la Universitat de Madrid, on fou professor a la Facultat de Filosofia i Lletres. La seva activitat en contra la guerra del Marroc li va dur a la pres on va conixer a Andrs Saborit, a travs de qui va sollicitar i va obtenir l'ingrs al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i al seu sindicat UGT. 

En 1913 va contreure matrimoni amb Dolores Cebrin, professora de Cincies Fsiques. Aquest mateix any s triat regidor de l'Ajuntament de Madrid. 

El 9 d'agost de 1917, la UGT convoca una vaga general que no obt els resultats esperats i Besteiro, juntament amb els altres components del comit de vaga, s jutjat per un tribunal militar i condemnat a cadena perptua, sent traslladat al penal de Cartagena. No hi va romandre molt de temps, perqu a les leccions de febrer de 1918 tots els membres del comit de vaga van ser escollits diputats al Congrs dels Diputats i alliberats, desprs d'una impressionant campanya en la que participaren rellevants personalitats com Manuel Garca Morente, que promou una subscripci per a oferir-li el sou de catedrtic mentre estigus empresonat, Gumersindo de Azcarate o Gabriel Alomar.

En 1923, davant la dictadura del general Primo de Rivera, Besteiro, com moderat, s partidari de la collaboraci oferta pel dictador a la UGT, amb intenci d'anullar al sindicat anarquista CNT. Aquesta collaboraci no gaudia de la general aquiescncia dintre del partit, el que li duu a tenir serioses discrepncies amb Prieto, i fins i tot amb Largo Caballero, que encara que si era partidari de la collaboraci volia gestionar-la de manera personal. 

Membre de les comissions executives de la UGT i del PSOE des de 1914, en 1925 succex a Pablo Iglesias al capdavant del PSOE. En els ltims temps de la dictadura es produeix un altre motiu de frec entre Besteiro i els altres lders del seu partit amb la participaci en el denominat Pacte de Sant Sebasti i la integraci del partit socialista en el Comit revolucionari que es va constituir en la reuni de Sant Sebasti, ja que Besteiro s'oposava a una ruptura brusca. 

En triomfar les tesis contrries, en la reuni del 22 de febrer de 1931, dimiteix dels seus crrecs al partit i al sindicat, seguit per diversos dels seus ms immediats collaboradors. El 14 de juliol de 1931, proclamada la Segona Repblica Espanyola, Besteiro s escollit president de les Corts Constituents, duent les seves deliberacions amb una neutralitat que tot el mn reconeix aix com el seu tracte afable que li val un homenatge per part de la premsa acreditada a la cambra, la presidncia de la qual abandona finalment en 1933. 

Dintre de la seva lnia moderada es va mantenir al marge de la progressiva radicalitzaci del PSOE, que va dur a la revoluci de 1934 a Astries, a la qual sempre es va oposar en l'interior del partit. 

Quan esclata la guerra civil torna a l'Ajuntament madrileny com president de l'anomenat Comit de Reforma, Reconstrucci i Sanejament en un Madrid picat per les bombes nacionalistes. 

Va discrepar obertament dels successius Governs republicans mostrant-se contrari a la preponderncia dels comunistes i partidari d'intentar una pau negociada. 

Al maig de 1937, Azaa, president de la Repblica, li va designar ambaixador a la coronaci de Jordi VI del Regne Unit, amb la missi especfica de sondejar els mitjans internacionals amb vista a una pau negociada. Per a aix es va entrevistar amb Eden i Blum, gestions que no van obtenir resultats concrets.

En els pitjors moments del setge a Madrid, quan el govern de la Repblica es trasllada a Valncia es nega a abandonar la ciutat, que en les eleccions de febrer de 1936 li havia triat diputat amb ms de 224.000 vots. Aix mateix, es nega a acceptar alguna de les ambaixades que li van ser ofertes en diverses ocasions. 

Des d'agost de 1938, vist el gir negatiu de la guerra, a Besteiro li va semblar propici acceptar responsabilitats poltiques que duguessin al final d'aquesta. Per aix se suma a la controvertida iniciativa del coronel Casado i forma part del Consell de Defensa Nacional que, el 6 de mar de 1939, va donar un cop d'estat contra la legalitat republicana, representada pel govern presidit per Negrn, per a iniciar unes negociacions amb Franco, amb la mediaci d'Anglaterra, negociacions que no obtenen resultats ja que, en aquests de la guerra, Franco es nega a tot el que no sigui una rendici sense condicions. 

El 28 de mar de 1939, Besteiro, en qualitat de conseller d'Afers exteriors del Consell casadista, ja malalt, s detingut en els soterranis de l'actual Ministeri d'Hisenda, on tenia el seu despatx, on prcticament vivia i des d'on es dirigia freqentment per rdio als madrilenys. Jutjat el 8 de juliol d'aquest any per un consell de guerra, va ser condemnat a trenta anys de pres. Desprs d'un breu pas per diverses presons madrilenyes s traslladat finalment a la de Carmona (Sevilla) on va morir degut, pel que sembla, a una septicmia mal diagnosticada i a les deficients condicions carcerries. 

Obres.
Cartas desde la prisin. Madrid. Alianza, 1988.
Los Juicios Sinteticos A Priori desde el Punto de Vista Lgico, 1912.
Marxismo y antimarxismo, 1935.
Obras completas, Madrid, 1983. Centro de Estudios Constitucionales.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55353" title="Cretaci" nonfiltered="1747" processed="1744" dbindex="21948">

El Cretaci s un perode de l'escala de temps geolgics que va des del final del perode Jurssic, fa uns 146 milions d'anys, fins al principi del perode Paleoc, fa uns 65,5 milions d'anys. La fi del Cretaci marca tamb el lmit entre les eres Mesozoica i Cenozoica.

 Nomenclatura i dataci .
Com amb perodes geolgics ms antics, les capes rocoses que defineixen el Cretaci estan ben identificades, per les dates exactes del principi i final del perode sn incertes per uns quants milions d'anys. El Cretaci i el Jurssic no estan separats per cap gran extinci o augment de la diversitat. Nogensmenys, la fi del perode est molt marcada, essent limitada per una capa rica en iridi trobada arreu del mn que es relaciona amb el crter de Chicxulub al Yucatn i al golf de Mxic. Aquesta capa ha estat estrictament datada a fa 65,5 milions d'anys. Aquesta collisi meterica s probablement la causa de l'event d'extinci Cretaci-Terciari.

El Cretaci va rebre el seu nom (del mot llat creta, que vol dir guix) per les extensives capes de guix (carbonat de calci dipositat per les closques d'invertebrats marins) que es troba en el Cretaci Superior de Gran Bretanya i l'Europa continental adjacent.

 Divisions .

El Cretaci est dividit normalment en Cretaci Inferior i Cretaci Superior. Els estadis faunals, del ms recent al ms antic, sn:






 Paleogeografia .
Durant el Cretaci, el supercontinent de Pangea va acabar de fragmentar-se en els continents actuals, malgrat que llurs posicions eren molt diferents a les actuals. A mesura que l'oce Atlntic s'eixamplava i Amrica del Sud derivava cap a l'oest, Gondwana es trenc a mesura que l'Antrtida i Austrlia es separaren d'frica, malgrat que l'ndia i Madagascar hi romangueren adherits. Aquestes divisions crearen llargues serralades submarines que elevaren el nivell del mar arreu del mn. Al nord d'frica, el mar de Tetis va continuar estrenyent-se.

Hi ha floriments importants del Cretaci a Amrica del Nord, Europa i Xina. A el que ara s ndia, unes massives capes de lava anomenades les trappes del Dcan van sser dipositades a finals del Cretaci i principis del Paleoc. Els climes eren clids, i ni tan sols les regions polars no tenien gla permanent.

 Flora .

Van aparixer els angiospermes, tot i que no van arribar a sser dominants fins al final del perode. Llur evoluci amb l'ajuda de l'aparici de les abelles s una bona mostra d'evoluci conjunta. Els primers representants dels arbres moderns, incloent-hi les figueres, pltans i magnlies, van aparixer al Cretaci. Al mateix temps, alguns gimnospermes del Mesozoic, com ara els confers, continuaren prosperant, malgrat que altres taxons com ara els bennettitales s'extingiren abans de la fi del perode.

 Fauna .

 Animals terrestres .

A la terra ferma, els mamfers eren encara un component petit i relativament menor de la fauna. La fauna era dominada per rptils arcosaurians, especialment pels dinosaures, que havien arribat a llur zenit. Els pterosaure eren comuns a principis i mitjans del Cretaci, per a mesura que el Cretaci va avanar es van haver d'enfrontar amb la competncia creixent de la radiaci adaptativa de les aus, i vers el final del perode ja noms n'existien dues famlies, altament especialitzades.

El jaciment de Liaoning a la formaci Chaomidianzi a la Xina dna una fascinant mostra de la vida a principis del Cretaci, ja que posseeix restes meravellosament conservades d'alguns tipus de petits dinosaures, aus i mamfers. Els celurosaures que s'hi troben representen alguns tipus del grup maniraptora, que marca la transici dinosaure-au, i destaquen per la presncia de plomes semblants a pl.

Durant el Cretaci, els insectes van comenar a diversificar-se, i les formigues, els trmits i les papallones ms antigues van aparixer. Els afidis, saltamartins i cynipidae van fer llur aparici. Un altre insecte important que va evolucionar va ser l'abella eusocial, que va ser causada per l'ecologia i l'evoluci de plantes amb flors.

 Animals marins .

Als mars, les batoidea, els taurons moderns i els teleostis esdevingueren comuns. Els rptils marins incloen els ictiosaures a principis i mitjans del Cretaci, plesiosaures durant tot el perode, i mosasaures cap al final.

Els baclits, una forma amb closca allargada d'ammonits, van prosperar al mar. Els hesperornithiformes eren ocells marins capbussadors sense capacitat de vol que nedaven com els colimbos. Els foraminfers tamb prospeararen. El Cretaci tamb va veure l'aparici dels diatomees als oceans (els d'aigua fresca no aparegueren fins el Mioc.

 Extinci .
Article principal: Extinci Cretaci-Terciari;

A l'extinci en massa que defineix la fi del Cretaci, un nombre significant d'espcies (~50%) i de famlies conegudes (~25%) van desaparixer. Les plantes van passar gaireb intocades, mentre que els organismes marins van rebre el cop ms dur. Aix inclou un gran nombre (~95%) de foraminfers planctnics (excepte els Globigerinida) i un nombre encara ms gran de cocolitfors, a ms dels ammonits, els cefalpodes belemnites, tots els rudistes formadors de coralls, i tots els rptils marins excepte els cocodrils i les tortugues. Els dinosaures sn la vctima ms notable de l'extinci del Cretaci. Dinosaures que foren nics al final del perode (tals com el Tiranosaure rex, el Triceratops i lAnquilosaure) van ser aniquilats. L'ltim dels pterosaures i la gran majoria de les aus s'extingiren.

 Vegeu tamb .

Escala dels temps geolgics;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55356" title="Copa de la Lliga escocesa de futbol" nonfiltered="1748" processed="1745" dbindex="21949">
La Copa de la Lliga escocesa de futbol s una competici futbolstica que es disputa a Esccia. s la tercera competici en importncia en l'actualitat. Data de l'any 1947.

Palmars.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55357" title="Sevordiq" nonfiltered="1749" processed="1746" dbindex="21950">
Els Sevordiq foren una muntanyesos de la part nord-oriental d'Armnia, al oest de la provncia d'Uti (i oest del districte de Gardman), cap a Shamkor i els lmits del Gugarq, al oest, i el Artsakh al sud. El seu nom volia dir "fills negres" i eren probablement d'origen aghu barrejats amb georgians, armenis i rabs. La regi era conocida com Shaksen.

Apareixen per primera vegada com a poble quant vers el 855 Bogha al-Khabir va atacar el principat de Siunia Oriental governat per Vasak i son germ Ashhot. Els atacats es van refugiar a la fortalesa de Balk que si be no va poder ser ocupada, va patir molt, i Vasak va fugir a Kotaiq i finalment al Gardman on el prncep local, l ishkhan Ketridj, el va empresonar i el va entregar a Bogha; tamb el seu germ Ashot fou fet presoner poc desprs. Per la traci de Kutridj no li va servir per lliurar-se de Bogha doncs aquest va entrar al principat i el va fer presoner; desprs va envair l'oest de la provncia d'Uti i va fer presoner a Esteve Kun senyor dels Sevordiq. Avanat el 855 Bogha va anar a Samarra. All estaven tots els prnceps armenis que havia derrotat i entre ells Esteve Kun dels Sevordiq i Ketridj de Gardman. Esteve fou executat per una venjana personal del califa.

A una poca indeterminada entre el 880 i el 890 els Sevordiq , es van sotmetre a l autoritat d'Ashot I el gran. Un Georg, senyor dels Sevordiq va morrir el 899.

Vers el 903 Yusuf al-Sadji va saquejar la provncia d Uti, part de l Aghunia i el pas dels Sevordiq, (entre Shamkor i Gugarq). El nakharar dels Sevordiq, Jordi (Georg) va resistir l atac per fou derrotat i fet presoner essent enviat a Phaitakaran on hi havia Diwdad, que va oferir alliberar-lo si es convertia, i com que no ho va fer el va fer matar.

El 910 Yusuf va combatre contra Sembat I el mrtir. El combat decisiu es va lliurar a Nig, al nord d Erevan, al lloc concret de Tzknavadjar (el mercat de peixos) i Yusuf va obtenir la victria al desertar els contingents dels Sevordiq del exrcit reial. Yusuf va quedar amo absolut del nord d Armnia. 

Movss vers el 922 i Amrantzalik des l'any 922 givernaren probablement sobre els Sevordiq o al menys sobre algun districte d'Uti.

La reina Khosrovanush va fundar alguns monestirs (Sanahin i Halbat) en territori dels Sevordiq (961 i 967).

El 982 Gurgen Bagratuni que havia rebut del pare Ashot III Olormadz el feu de Tashir amb Lori com a capital va tenir dins el seu feu el pas del Sevordiq. Aquesta dinastia (reis Korikian de Lori i tamb reis dels Aluanq o Aghuans i reis de Tzoroget) va durar del 982 fins a la meitat del segle XIII.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55359" title="Shake" nonfiltered="1750" processed="1747" dbindex="21952">
Shake fou un principat aghu situat a la part central d'Aghunia ocupant la vall del riu Getaru, un afluent de l'Alazan (tamb Aluan o Aghuan)  al qu desaigua a uns 30 km abans que l'Alazan confluexi amb el Kura. El Shake propi s la part a la dreta del Getaru, i la part esquerra s el pas del Getaru. La ciutat de Shake estava a la part dreta, prop de la comarca de naixement del riu.

El primer esment del pas fou en temps de Bogha al-Khabir, que va conquerir tots els principats armenis i aghuans, i entre ells Shake, el prncep (ishkhan) del qual, Shal, fou portat a Samarra vers el 855.

El segents ishkhan van reconixer la sobirania del rei d'Armnia.

El ishkhan de Shake, Hamam, va voler el ttol reial i el va agafar unilateralment el 893, per va mantenir la lleialtat a Sembat I el mrtir.

El 1021 apareix aliat amb el rei de Kartli que havia conquistat les venes Kakhtia i Herthia vers el 1010. Des llavors  va quedar vinculat a Gergia fins que va desaparixer  desprs de la conquesta mongola.

El seu nom va romandre en el khanat de Shaki o Shakki.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55360" title="Tutxtia" nonfiltered="1751" processed="1748" dbindex="21953">

La Tutxetia (armeni Tukh) fou una regi de Gergia, al nord-est de Tbilisi i nord-oest de Kakhtia. En aquesta regi neix el riu Alazani (armeni Alazan).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55362" title="Sebaste" nonfiltered="1752" processed="1749" dbindex="21955">


Nom de tres antigues ciutats de l'sia Menor:


Sebaste de Cilcia;
Sebaste de Frgia ;
Sebaste de Capadcia o Sebastea, moderna Sivas;
Regne de Sebaste;
Sebaste de Palestina o Samria;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55363" title="Stuart Murdoch" nonfiltered="1753" processed="1750" dbindex="21956">


Stuart Murdoch, nascut el 25 d'agost de 1968 a Clarkston, Esccia, s el cantant principal de la banda escocesa Belle & Sebastian, aix com el compositor de la majoria de les seues canons. A ms, s l'nic dels dos membres fundadors (l'altre era Stuart David) que encara segueix a la banda. A ms de cantar al grup, tamb canta la majoria de diumenges al cor local de l'esglsia de Hyndland, a Glasgow, Esccia; on hi va treballar d'encarregat de manteniment abans de dedicar-se a temps complet a la banda.

Referncies.


Enllaos externs.
http://www.belleandsebastian.com/diarylist.php Diari de Stuart a la web oficial de Belle and Sebastian ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55365" title="Sebastea" nonfiltered="1754" processed="1751" dbindex="21957">
Sebastea o Sebasteia i tamb Sebaste (         ),  fou una ciutat al sud-est del Pont, a la riba nord del riu Halys, entre el Pont i Capadcia. Plini diu que pertanyia a la Colopene a Capadcia

Ja existia quant Capadcia va passar a ser regne client de Roma per el seu nom antic no s ha conservat. Pompeu la va engrandir i la va batejar Megalpolis, desprs canviat a Sebastea. A la divisi provincial del imperi desprs del 284 fou feta capital de l Armnia occidental o Armnia Menor. El 387 fou inclosa en la provncia de Capadcia. 

Sota els bizantins es esmentada com una ciutat important de Capadcia per altres autors l'esmenten com ciutat armnia. Justini en va restaurar les muralles 

El 575 va acabar la treva entre Prsia i Bizanci i es va reprendre la guerra. El mateix rei persa va assumir la direcci de les operacions a Armnia i va creuar el pas i va arribar fins a Capadcia, on va incendiar Sebaste o Sebastea. A aquesta ciutat va marxar un exercit bizant i el rei es va retirar cap a Melitene. 

El 625 Heracli va atacar Armnia i desprs va passar a Adana a la Cilcia i va tornar a Sebastea per passar altra cop el hivern al Pont, a la regi de Trebisonda. 

El 978 Skleros va derrotar a Amorium a Bardas Focas, enviat contra ell. Bardas es va retirar al thema de Kharsian, i desprs a Sebastea on va demanar ajuda al curopalata de Klardjtia David, gracies al qual Bardas Focas va aplanar a Skleros a la batalla de Pankalia el 24 de mar del 979.

El 1022 la regi i territoris veins es va convertir en el regne de Sebaste o de Sebastea, intercanviat amb el regne de Vaspurakan. Vegeu Regne de Sebaste. 

Fou ocupada pels seljcides el 1083.

Sembla correspondre a la moderna Sivas.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55368" title="Soli" nonfiltered="1755" processed="1752" dbindex="21960">


Nom de dues antigues ciutats:
Histria:
Soli (Cilcia);
Soli (Xipre);
Anatomia:
Soli (mscul);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55369" title="Fasiane" nonfiltered="1756" processed="1753" dbindex="21961">



Nom llat de la regi armnia de Basean;
Regi del riu Fasis (Phasis) habitada pels fasians, a Clquida;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55370" title="Selkuniq" nonfiltered="1757" processed="1754" dbindex="21962">
Selkuniq fou una comarca del Taron, centrada a Olakan (fortalesa del Taron) governada pels Selkuni.

Els prnceps van revoltar vers el 300 contra l'adopci pel rei d'Armnia de la religi cristiana, amb ajut del rei Shapur II de Persia,  per foren derrotats per un Mamikonian que va rebre el feu del venut. Els Selkuni van recuperar mes tard el feu o una part i el governaven ja vers el 390. Airuk Selkuni era nakharar el 451 i va participar a la rebelli nacional




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55372" title="Sargarosene" nonfiltered="1758" processed="1755" dbindex="21964">
La Sargarosene fou la regi situada a la part oest de l'Eufrates en el lloc on gira vers el sud, fins abans de Melitene. Estava en la zona de frontera entre Armnia i la Capadcia.

La capital de la regi era Sebastea. 

Limitava al nord amb la regi de Nicpolis (o Nikopolis); a l'est amb l'Eufrates que la separava del Daranaliq; a l'oest amb la Capadcia; i al sud amb la regi a l'oest de Melitene. Estrictament la ciutat de Larissa no en feia part perqu estava a la vall d'un riu (el Kavkava) que baixava cap a l'est en direcci a l'Eufrates desaiguant prop de Melitene, per de fet es pot considerar inclosa en la regi per estar ms prxima a Sebastea.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55376" title="Tzorophor" nonfiltered="1759" processed="1756" dbindex="21968">
Tzorophor o Dzoropor fou una regi del nord-est d'Armnia a l'extrem est de Gugarq, limitant per l'est i sud amb el pas dels Sevordiq a la provncia d'Uti.

La principal fortalesa era Hunarakert. 

Va pertnyer al prncep Sahak Sevada de Gardman. Aquest va envair vers el 923 la provncia d'Uti. Quan el rei va acudir Sahak Sevada es va retirar al Tzorphor, al Gugarq. Ashot el va empaitar, va prendre la fortalesa de Kaian i el va atrapar al Tashir (al Trelq), al nord de Lori. Sahak fou fet presoner i cegat i Gardman i Tzorophor van passar al domini reial.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55377" title="Urdz" nonfiltered="1760" processed="1757" dbindex="21969">
Urdz o Urtsadzor fou un districte de la provncia de l'Airarat amb capital a Urdz o Urtz o Urts o Urtz a la riba del riu Urtz que desaigua a l'Araxes.

El districte limitava al nord amb el Vostanaiots; a l'oest amb l'Eufrates que el separava del Masiatsun; al sud amb l'Arats; i a l'est amb el Gelarquniq (a la Siunia).

Vers el 451 era governat per Narses Urdzetsi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55379" title="Vaiots Tzor" nonfiltered="1761" processed="1758" dbindex="21971">
Vaiots Tzor fou un dels principals districtes del Vaspurakan.

La capital era Mozn.

Limitava al nord amb el Gelarquniq; a l'oest amb l'Arats i el Sharuri; a l'est amb el Tsluq; i al sud amb el Jahuq.

Tot i la seva posici va formar el centre neurlgic de la Siunia Oriental.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55380" title="Valarshakert" nonfiltered="1762" processed="1759" dbindex="21972">
Valarshakert fou la principal ciutat del Bagrevand, a la provncia d'Airarat, a Armnia.

Estava situada al nord del pas a la riba d'un riu que desaigua en el riu Bagrevand. La ciutat de Bagavan, al sud-est del pas, va ser la seva competidora com a ciutat principal.

Probablement fou ocupada el 910 per l'emir sadjida Yusuf al-Sadj.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55382" title="Rawwdides" nonfiltered="1763" processed="1760" dbindex="21973">
La dinastia Rawwdida o dels Rawwdides (nom original si b ms tard a les fonts apareixen com a Rawdides o Rawdida) tamb coneguda per Banu Rawwad (Banu Rawad) es va originar de tribus rabs azdites que es van establir a Tauris (Tabriz) i es van barrejar amb elements kurds.

El 759 el governador d'Azerbaidjan, Yazid ben Hatim al-Muhallabi va encarregar al cap rab Al-Rawwad ben al-Muthanna d'establir la seguretat a la regi de Tauris i Al-Badh (o Al-Badhdh). Els seus descendents van continuar governant la regi depenent de l'emir d'Azerbaidjan per de fet completament independents.

Vers el 987 l'emir Rawwdida Abul Haidja va derrotar el seu enemic l'emir Abu Dulaf de Goltn (a l'est de Nakhichevan) i va seguir fins a Dwin, que se li va sotmetre. Llavors es va considerar ostikan d'Armnia (com eren temps enrere els governadors d'Azerbaidjan) i va demanar el tribut als prnceps armenis. Sembat II Tiezerakal per evitar la guerra va pagar el tribut demanat i desprs d'aix l'emir va retornar a l'Azerbaidjan. El 988 l'emir d'Her fou assassinat quant travessava el Vaspurakan durant un viatge, segons els historiadors armenis perqu havia segrestat dos infants cristians. El pare de l'emir assassinat va cridar Abul Haidja (al qual va oferir cedir l'emirat) i el rawwdida va tornar al Vaspurakan on ara regnava Gurgen-Khatshik, per va morir durant la invasi i el seu fill i successor Mamlam ben Abul Haidja va signar un tractat de pau amb Sembat II. Abu Dulaf de Goltn, el vell rival de l'emir difunt, va recuperar Dwin.

La mort del fundador de l'emirat marwnida, Badh el 990, i les dificultats del seu successor Abu Ali al-Hasan, van afavorir la conquesta de Manazkert per David de Taoklardjtia desprs d'un llarg setge (vers 993). La ciutat fou repoblada d'armenis i georgians. L'emir rawwdida d'Azerbaidjan, Mamlan va exigir l'entrega de la ciutat. David va demanar l'ajut de Gagik rei d'Ani, d'Abas, rei de Kars i de Bagrat III l'unificador d'Abkhzia. Les forces de David anaven dirigides per tres germans: Vatsh, Tevdat o Terdat i Phers. L'emir va entrar a Armnia i va acampar a Kosteanq al nord-est de Manazkert i va incendiar el Bagrevand, per no van voler lluitar a una sola batalla contra les forces armnies-georgianes i es van retirar al seu pas. 

En retirar-se Mamlan , David de Taoklardjtia no va tardar a assetjar Khelat (vers 998) per l'emir marwnida Muhammad al-Dawla (997-1011) va venir en ajuda de la ciutat i va fer aixecar el setge. Desprs d'aix Mamlan va sortir de la seva seu de Tauris i va arribar alk Apahuniq. David va cridar en ajut al rei Gagik d'Ani i al rei de Kartli Gurgen, pare de Bagrat III l'unificador d'Abkhzia. Els dos exrcits es van trobar front a front prop del llogaret de Dzumb, no lluny d'Ardjesh. Els musulmans van atacar el 18 d'octubre del 998 per els armenis i georgians van obtenir la victria. Mamlan va fugir.  

Va morir el 1019 i el va succeir el seu fill Abu Mansur ben Mamlan que aviat va haver de lluitar contra els turcs oghuz, i el 1054 el seu domini va quedar ocupat per Toghrul Beg a qui va haver de sotmetre's. A la seva mort el 1058 el seu fill Mamlan ben Wahsudan fou reconegut per Toghrul Beg, per Alp Arslan el va deposar el 1071.

Un membre de la famlia, Ahmadil ben Ibrahim ben Wahsudan (fill de Ibrahim que era germ de Mamlam ben Wahsudan) va ocupar Maragha en una poca a l'entorn del 1100 i va governar la ciutat fins el 1116, i els seus ghulams turcs van assolir desprs el poder a la ciutat amb el ttol d'atabeks i van fundar la dinastia dels Ahmadilides.


 Emirs Rawwdides de Tauris .

Al-Rawwad ben al-Muthanna al-Azdi 759-?
Al-Wadjna ben al-Rawwad vers 800;
Muhammad ben Baith (no membre de la dinastia);
Muhammad ben al-Rawwad vers 840;
Desconeguts vers 850-900;
als Banu Rudayni vers 860-878 ;
Husayn al-Rawwadi vers 900;
Muhammad al-Rawwad (fill) desprs del 900;
Husayn ben Muhammad ?-955;
Abul Haidja Husain ben Muhammad vers 955-988;
Mamlan ben Abul Haidja 988-1019;
Sayf al-Dawla wa-Sharaf al-Milla Abu Mansur Wahsudan ben Mamlan ben Abul Haidja 1019-vers 1058;
(ttulat Mawla amiri al muminin, i sotms a Toghrul Beg el 1054-1058)
Mamlan ben Wahsudan 1058-1071 (sotms als seljcides);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55388" title="Grup d'Acci Valencianista" nonfiltered="1764" processed="1761" dbindex="21979">
El Grup d'Acci Valencianista (GAV), s una organitzaci  blavera nascuda al 1977, que s'autoproclama com el bra juvenil i combatent del "veritable" valencianisme, les joventuts de la qual utilitzen la violncia amb finalitats politiques i d intimidaci. Recolza els plantejaments del blaverisme, amb un mfasi d'anticatalanisme i plantejaments ultradretans, amb vincles amb organitzacions xenfobes com Espaa 2000.   El GAV est considerat per un ampli sector del Pas Valenci com a una banda terrorista. 

 Context histric .
El valencianisme majoritari de post-guerra (el "nou valencianisme", segons Fuster), generalment d'ideologia progressista, no sols es va caracteritzar per la seua ruptura anti-franquista, sin tamb amb els plantejaments del valencianisme tradicional de pre-guerra. Com a reacci d'este canvi de plantejament sorg  el blaverisme, i el GAV, suposadament, es cre per tal de reunir als regionalistes que defensaven Espanya com a marc nacional, i atorgar-se el paper del "valencianisme tradicional".
    
Els plantejaments del nou valencianisme es consideraven per part del GAV com "l'essncia i representaci del pancatalanisme imperialista que volia annexionar-se el Regne de Valncia dins uns Pasos Catalans illegtims". Amb esta justificaci, durant la transici, el GAV va intentar crear al Regne de Valncia un clima contraproduent per al procs d'aprovaci de l'Estatut d'Autonomia. Segons els crtics del blaverisme, el GAV fou el lloc on hi hagu la principal infiltraci de destacats elements de la dreta franquista en el valencianisme tradicional i, fins i tot, alguns ho consideren com un grup terrorista. De fet, el diputat de l'UCD, Emilio Attard, va incorporar com a militants del seu partit a membres del GAV.
    
Durant la celebraci del 9 d'octubre del 1979, un grup de gent vinculada al GAV cremaren la Senyera del Consell Preautonmic del Pas Valenci, que estava penjada al balc de l'ajuntament de Valncia; alhora, succeren agressions als membres del Consell del Pas Valenci pre-autonmic. Des d'aquell moment, el GAV prengu protagonisme dins del blaverisme, reivindicant les seues idees mitjanant diverses accions violentes.  
    
Hui en dia, la seua presncia s marginal, tot i aix continuen cometent actes d'extorsi i persecuci.   especialment entre els entorns universitari i juvenil.    

 Cronologia .
El primer president i fundador del GAV fou l'escultor Rafael Orellano. El va rellevar en Pascual Martn Villalba. L'actual president s en Manuel Latorre i Castillo. Un dels presidents ms sonats va ser en Juan Garca Sentandreu, ex-falangista i actual president del partit Coalici Valenciana.

 Accions i Condemnes Judicials .

Dos atemptats contra la vida de Manuel Sanchis i Guarner i a Joan Fuster amb artefactes explosius de considerable potncia varen ser protagonitzats per persones properes al grup. D'estes accions ning o cap grup no es va responsabilitzar, ni cap persona va ser imputada en la causa judicial que el va investigar. No obstant aix, segons la causa judicial, es tractava d'un acte vandlic. El fet que el GAV mai els haja reivindicat com a accions seues, per en canvi si  haja reivindicat l' atemptat contra Sanchis-Guarner com una "reacci del poble valenci contra l' agressi catalanista" i com una "acci incruenta" evidencien la proximitat ideolgica entre els agressors i aquesta organitzaci.  
    
Dos mesos desprs d'estos esdeveniments "vandlics", Sanchis-Guarner mor a causa d'un infart, i Joan Fuster reconegu en una entrevista televisiva del 1992 que va decidir abandonar l'escena pblica perqu aquell atemptat l'havia desactivat moralment. No obstant aix, el GAV no es declara com un grup de lluita armada ni terrorista.  
    
A la seua revista bimensual,SOM, el GAV va fer apologia a l'atemptat de Sanchis-Guarner en el mes d'octubre de 2002, tot just desprs que el delicte ja va prescriure, per la qual cosa ja no era possible condemnar els culpables.  

Aix entre les seues accions ms sonades tenim, entre d' altres, el Boicot a l' acte de David Rosenthal a la Llotja de Valncia amb motiu de la seua traducci del Tirant lo Blanc a l' angls, en gener de 1985.  Militants del GAV, entre ells, Carles Recio, varen soltar ratolins per la Llotja per impedir que es realitzara la conferncia. 

Juan Garca Sentandreu va reconixer davant un jutge haver atacat amb ous un cotxe de la Televisi de Catalunya en el marc d'una manifestaci illegal contra el Consell Valenci de Cultura en la qual tamb es va atacar als membres d'aquesta instituci oficial. 

Pel assalt i robatori al Casal Jaume I del barri de Russafa, Portat a terme per Alejandro Esteve Caballero, Jos Luis Conejero Asuncin y Amalia Lidia Bonheme, els tres membres del GAV van ser condemnats a penes de pres. 

Alejandro Esteve era, en el moment de portar a terme l'assalt, membre de la junta directiva de les Joventuts del GAV. A causa de aquesta condemna, les JJGAV van ser expulsades de el Consell Valenci de la Joventut. A la seua vegada, el GAV va expulsar a Alejandro Esteve de l'associaci, desprs d'aix va fundar la Plataforma Jovenil Valencianista.

El 1 de desembre de 2007, membres del GAV repartien pamflets als voltants de l'institut d'ensenyament secundari La Garrigosa, en Meliana, en els quals constaven fotografies i dades personals de professors de l'institut (com la seua adrea personal), als quals s'acusava de "catalanistes". En aquests pamflets s'animava als vens a "plantar-los cara". Aquestes accions han estat comparades amb la realitzaci de "llistes negres" poltiques. 

El 14 de desembre de 2007 membres de les JJGAV van assaltar el Casal Jaume I de Sueca amb la intenci de rebentar la presentaci del llibre "ric i l' exrcit del fnix" d' ric Bertran que es portava a terme en l'interior, agredint a diverses persones. Quatre dels atacants van ser detinguts per la policia local. 

Al gener de 2008, membres del GAV van realitzar pintades amenaadors i xenfobes en el local de l'associaci cultural Ca Revolta  i del Centre Social-Bar Terra , vinculats al mn progressista i nacionalista i a l' Esquerra Independentista respectivament.

Eixe mateix mes, el Casal Jaume I d' Acci Cultural del Pas Valenci a Catarroja, va ser atacat per uns desconeguts amb una bomba de salfumant mentre se celebrava una reuni de la Plataforma Salvem Catarroja en el seu interior. Les vctimes van fer pbliques les seues sospites de la implicaci en els fets del GAV. Recentment, membres de la plataforma havien rebut amenaces de mort telefniques, i els barracons que utilitzaven per a emmagatzemar el seu material havien estat atacades mentre la plataforma celebrava un cercaviles contra l'especulaci. Diversos objectes havien estat sostrets i altres trencats o pintats. Els autors havien signat amb les sigles "JJGAV" a els barracons. 

Al febrer de 2008, la seu del Bloc Nacionalista Valenci va ser atacada per un grup de persones, que van realitzar en la seua porta pintades i van inutilitzar el pany. El BLOC va vincular a aquestes persones amb el GAV. 

 Publicacions i actuacions .

El GAV s una de les entitats que donen suport la consideraci del valenci com una llengua distinta del catal. Aix, va signar en 1981 les Normes del Puig. Destaca com el membre ms actiu de la Plataforma Normes del  Puig i de la Coordinadora d Entitats Culturals del Regne de Valncia, de la qual s membre fundador.

El GAV ha ha efectuat diverses publicacions seguint aquestes normes. Ha editat llibres per a xiquets com "Nelo i Carmeta", "Avant", "Pobles i gents", a ms de llibres de propaganda com "La Llengua Valenciana en perill", "Valencians front al catalanisme". Aix mateix, va crear el "Colectiu de Mestres de la Secci de Pedagogia", el qual va realitzar vocabularis de Valenci-Castell/Castell-Valenci seguint les normes de l'El Puig.

Tamb han creat un premi anomenat "Premi Llealtat"(sic), que donen a les persones que "han mantingut intacte el seu esperit en defensa del Regne de Valncia". Entre els rebedors de dit premi podem citar a Ricart Garcia Moya, Miguel Ramn Izquierdo, Lleopolt Penyarroja i Josep M Guinot.

A ms a ms, duu a terme una publicaci anomenada SOM, de carcter bimensual, en la qual recull diversos articles d'opini d'autors que compartixen la ideologia del grup, criticant als rgans del govern valenci, la corrupci dels mitjans de comunicaci i els "atacs" del catalanisme cap al poble valenci. A aquesta publicaci es va fer apologia del atemptat contra Guarner, actes de violncia de carrer o l' agressi a l' alcalde Prez-Casado el nou d' octubre de 1980, entre d' altres.

 Joventuts .
Actualment, el GAV busca la captaci de jvens mitjanant les JJGAV (Joventuts del GAV). Molt sovint, esta organitzaci est relacionada amb altres grups, com Espaa 2000 (formaci poltica espanyolista de caire ultradret), fins i tot alguns militants del GAV ho sn tamb d'E2000 alhora.

Dins el programa de les Joventuts s'hi pot trobar accions de fonament quasi exclusivament anticatalanista, com els boicots als productes catalans, manifestacions, actes de protesta, etc.

El president de la branca juvenil s Toni Rochina. 

 Presidents .

 Rafael Orellano (1976-1977);
 Pasqual Martn Villalba (1977-1984);
 Chimo Romero (1984-1989);
 Pere Aguilar (1989-1994);
 Juan Garca Sentandreu (1994-2001);
 Manolo Latorre Castillo (2001-...);

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Pgina del GAV;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55389" title="Pas del Loira" nonfiltered="1765" processed="1762" dbindex="21980">


El Pas del Loira (Pays-de-la-Loire en francs) s una regi de Frana.

Geografia.
El Pas del Loira limita amb les regions de Bretanya, la Baixa Normandia, el Centre i Poitou-Charentes.

La regi del Pas del Loira est formada per 5 departaments:
 Loira Atlntic;
 Maine i Loira;
 Mayenne;
 Sarthe;
 Vende;

Histria.
Des d'un punt de vista histric, el Pas del Loira comprn territoris que pertanyien a les antigues provncies d'Anjou, Bretanya, Maine, Perche i Poitou.

Aquesta regi va ser creada l'any 1955, al mateix temps que les altres regions. Ara b, a diferncia de les altres regions, el Pas del Loira no corresponia a cap entitat administrativa preexistent. Aix, els cinc departaments van ser agrupats seguint criteris purament econmics, administratius i poltics.

La pertanyena del departament de Loira Atlntic a aquesta regi ha estat objecte de forta controvrsia, ja que aquest departament forma part de l'anomenada Bretanya histrica. 

Poltica.
El president d'aquesta regi s el socialista Jacques Auxiette, que ocupa aquest crrec des de les eleccions regionals de 2004, en qu l'esquerra francesa va obtenir la majoria absoluta al Consell Regional. 

Regi de forta tradici conservadora, les eleccions regionals de 2004 van ser les primeres en qu la coalici d'esquerra va aconseguir la victria. Aquesta coalici estava formada per cinc partits d'esquerra: el Partit Socialista, el Partit Comunista Francs, Els Verds, el Partit Radical d'Esquerra i l'Associaci de l'Esquerra Republicana. Aquests cinc partits ja es van presentar junts a la primera volta de les eleccions aconseguint el 37,20% dels vots emesos. A la segona volta, aquesta llista va obtenir el 52,35% dels vots i 60 dels 93 escons del Consell Regional. 

La dreta, que controlava fins aleshores el Consell Regional, es va presentar desunida a la primera volta de les eleccions. La llista de la UMP i el Moviment per la Frana va obtenir el 32,33% dels vots emesos. La llista de la Uni per a la Democrcia Francesa va ser la tercera llista ms votada amb el 12,14% dels vots. Totes dues llistes es van unir de cara a la segona volta aconseguint-hi el 47,65% dels vots emesos i 33 escons.

El Front Nacional no va aconseguir cap esc al Consell Regional del Pas del Loira, ja que no va poder passar a la segona volta de les eleccions. La llista del Front Nacional va obtenir el 9,71% dels vots emesos en la primera volta, quan el mnim legal per a poder passar a la segona volta s del 10%. Aix fa del Pas del Loira una de les poques regions de la Frana metropolitana on la ultradreta no s present al Consell Regional.

Enllaos externs.
 Consell Regional del Pas del Loira ;
 Opposition aux Pays de la Loire, Nantes en Bretagne ;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55390" title="Litas" nonfiltered="1766" processed="1763" dbindex="21981">


El litas (en plural litai entre el 2 i el 9, i lit  per a 10 o superior) s la moneda de Litunia. El codi ISO 4217 s LTL i l'abreviaci Lt. Se subdivideix en 100 cntims, en litu centas per al singular, centai del 2 al 9 i cent  per a 10 o ms. 

Histria.
Els primers litas es van emetre el 22 d'octubre del 1922, en substituci del marc oriental i el ruble oriental, que s'havien introdut durant l'ocupcaci alemanya de la Primera Guerra Mundial. El canvi es va fer a ra de 10 litas per dlar i es va dividir la moneda en 100 cntims. El 1940 es va crear la Repblica Socialista Sovitica de Litunia i s'hi va introduir el ruble sovitic a ra d'1 ruble per 1,11 litas.

Just desprs de la caiguda de la Uni Sovitica es va reemplaar el ruble pel talonas i el 1993 es va tornar a introduir el litas a ra d'1 litas per 100 talonas.

Monedes i bitllets.
Ems pel Banc de Litunia (Lietuvos bankas), en circulen monedes d'1, 2, 5, 10, 20 i 50 cntims i d'1, 2 i 50 litas, i bitllets de 10, 20, 50, 100, 200 i 500 litas.

Taxes de canvi.
Entre l'1 d'abril del 1994 i el 31 de gener del 2002 el litas estava lligat al dlar a ra de 4 litas per dlar. L'1 de febrer del 2002 el litas es va associar a l'euro a ra de 3,4528 litas per euro. Des de llavors se suposa que aquesta taxa ha de restar invariable fins a la substituci de la moneda per l'euro el 2007 com a molt aviat. 

El 28 de juny del 2004 el litas es va adherir al mecanisme europeu de taxes de canvi (ERM II) desprs de l'entrada del pas a la Uni Europea.

Les taxes de canvi del litas respecte de l'euro i el dlar sn les segents:
1 EUR = 3,4528 LTL (fixa);
1 USD = 2,9382 LTL (7 de desembre del 2005);

Enllaos externs.

Banc de Litunia (en litu i angls);














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55392" title="Traca" nonfiltered="1767" processed="1764" dbindex="21982">
Una traca s un seguit de masclets o altre tipus de coets, lligats amb una metxa en forma de cordell, que una vegada estesa a terra o penjada en l'aire s'enceta per un dels dos costats del cordell i resulta en una seqencia cridanera de esclafits, molt rtmica i sorollosa.

Al Regne de Valencia, les traques es fan servir per a qualsevol celebraci: casaments, batejos, comunions, gols en els partits de futbol, etc.

Les traques ms sofisticades i disparades per un pirotcnic reben el nom de mascletaes.



 Vegeu tamb .
 Falles;
 Cord;
 Masclet;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55395" title="Pierre Bonnassie" nonfiltered="1768" processed="1765" dbindex="21983">
Pierre Bonnassie, nascut a Rinhac (Frana) el  24 de novembre de 1932, i mort a Tolosa de Llenguadoc el 14 de mar de 2005, fou un historiador professor de la Universitat de Tolosa Le Mirail, dedicat a l'estudi de la Catalunya Medieval.

Desprs del seu estudi sobre l'organitzaci del treball a Barcelona a finals del segle XV, publicat entre 1954 i 1955, es dedic a l'estudi del perode alto-medieval. Els seus estudis l'han dut a reconsiderar la interpretaci de la histria de l'Europa mediterrnia del segle XI i de centries anteriors, com ho manifest en la seva aportaci al colloqui de Roma sobre estructures feudals i feudalisme al mn mediterrani des del segle X fins al segle XIII, titulada Du Rhne  la Galice : gense et modalits du rgime fodal (1978).

 Idees .
 La Revoluci Feudal .

A La Catalogne du milieu du Xe a la fin du XIe sicle : croissance et mutations d'une socit, la seva tesi doctoral sobre la Catalunya altomedieval, Bonnassie aplica al cas catal la teoria de la revoluci feudal, plantejada per Georges Duby el 1953.
Segons aquesta teoria, el feudalisme sorgeix com a resultat d'una revoluci violenta de l'aristocrcia contra l'ordre establert, el qual es basava en el concepte rom d'autoritat pblica, en qu tant governants com governats s'han de sotmetre a la llei, i en l'existncia d'una pagesia jurdicament lliure i propietria de la terra que conrea. Desprs de la revoluci, l'antiga autoritat recupera el poder per permetent als nobles d'explotar la pagesia la qual no recuperar pas la llibertat i la propietat de la terra de qu havia gaudit abans de la revoluci feudal.

A Catalunya, s a dir, als comtats de l'antiga Marca Hispnica, el sistema d'autoritat pblica, basat en el respecte a la Llei continguda en el Liber Iudiciorum, va estar-hi vigent durant els segles IX i X, i fou enderrocat per l'alament armat dels clans nobiliaris contra els comtes, esdevingut entre els anys 1020 i 1060, desprs de la qual, sobretot al comtat de Barcelona en temps del comte Ramon Berenguer I, el comte recupera el seu poder per admetent la submissi de la pagesia als nobles, els quals poden conservar el poder adquirit durant la revoluci feudal.

 La persistncia de l'esclavitud .
Pierre Bonnassie va demostrar que l'esclavitud existent en el mn antic no va desaparixer pas amb la caiguda de l'Imperi Rom sin que va sobreviure durant l'Alta Edat Mitjana fins pels volts de l'any 1000 quan tot un seguit de factors econmics, poltics, culturals i religiosos la van fer desaparixer.

 Obres .

La Catalogne du milieu du Xe a la fin du XIe sicle : croissance et mutations d'une socit Publicaci Tolosa de Llenguadoc : Association des Publications de l'Universit de Toulouse-le-Mirail, 1975. Publicada en catal amb el ttol Catalunya mil anys enrere;

Les cinquante mots-cls de l'histoire mdivale Publicaci Tolosa : Privat, 1981;

Survie et extinction du rgime esclavagiste dans l Occident du haut moyen age (IVe-XIe s.)Cahiers de Civilisation Mdivale, Xe-XIIe sicles, 28. 1985;

Les socits de l'an mil : un monde entre deux ges Publicaci Brusselles : De Boeck Universit, 2001;

 Hommes et socits dans l Europe de l An Mil, Tolosa, 2004. Escrit conjuntament amb Pierre Toubert;

 Distincions .

Doctor Honoris Causa per la Universitat Autnoma de Barcelona;
Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1988;

 Pgines relacionades .

Jean-Franois Lemarignier;
Jan Dhondt;
Rene Doehaerd;
Georges Duby;
Jean-Pierre Poly;
Eric Bournazel;
Pierre Guichard;
Robert Fossier;
Guy Bois;
Robert Delort;
Dominique Barthelemy;
Christian Lauranson-Rosaz;
Pierre Toubert;
Josep Maria Salrach;

 Enllaos externs .
Institut d'Estudis Catalans










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55401" title="Frint" nonfiltered="1769" processed="1766" dbindex="21984">


El frint (de l'hongars forint) s la moneda d'Hongria. El codi ISO 4217 s HUF i l'abreviaci Ft. Se subdivideix en 100 fillr, fracci que des del 1999 ja no s'utilitza.

El nom.
El nom del frint prov de la ciutat de Florncia, on des del 1252 s'encunyava una moneda d'or anomenada fiorino d'oro. A Hongria, sota el regnat de Carles Robert, des del 1325 tamb s'hi utilitzava una moneda d'or, el florentinus (ms endavant anomenat forint), i molts pasos en van seguir l'exemple (vegeu Flor pel que fa a aquesta moneda d's arreu d'Europa). Entre el 1857 i el 1892, forint s com se'n deia en hongars de la moneda de l'Imperi Austrohongars, coneguda en alemany com a Gulden o Florin, que estava subdividida en 100 krajczr (o Kreuzer). Aquesta relaci amb els florins fa que la moneda hongaresa tamb s'anomeni habitualment flor hongars.

Histria.

El frint va ser introdut l'1 d'agost del 1946 desprs de la gran inflaci patida pel peng  als anys 1945-46. El procs fou dut a terme pel Partit Comunista Hongars, que tenia el control dels ministeris, i l'xit del forint fou capitalitzat pel partit i va contribuir a la presa dels poders de l'estat per part dels comunistes el 1948-49.

Desprs de la seva introducci el 1946, el frint va romandre estable durant bastants anys, per va comenar a perdre poder adquisitiu quan el sistema econmic de l'estat socialista va anar perdent competitivitat durant els anys 70 i 80. Desprs del canvi democrtic de 1989-90, el frint va tenir ndexs d'inflaci anual d'un 35% durant tres anys, per les importants reformes de l'economia de mercat van ajudar a estabilitzar-lo. Des de l'any 2000, la relativa fortalesa del frint (especialment en comparaci amb el dlar dels Estats Units i, fins a cert punt, amb l'euro) s un obstacle per a la indstria hongaresa, fortament orientada cap a l'exportaci, en relaci amb els competidors estrangers que disposen de monedes menys fortes. 

Com a part de la integraci d'Hongria a la Uni Europea i al sistema monetari de l'euro, es preveu que el frint desaparegui entre els anys 2010-2012, depenent de la situaci econmica. Tal com estan les coses sembla, doncs, que Hongria seria l'ltim dels nous membres de la UE a adoptar la moneda comuna. 

Monedes i bitllets.
Ems pel Banc Nacional Hongars (Magyar Nemzeti Bank), en circulen monedes d'5, 10, 20, 50 i 100 frints, i bitllets de 200, 500, 1.000, 2.000, 5.000, 10.000 i 20.000 frints.

Imatges dels bitllets actualment en circulaci.


Taxes de canvi.
1 EUR = 253,88 HUF (7 de desembre del 2005);
1 USD = 216,38 HUF (7 de desembre del 2005);

Vegeu tamb.
Flor;

Enllaos externs.

Banc Nacional Hongars (en hongars i angls);








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55403" title="Zarehavan" nonfiltered="1770" processed="1767" dbindex="21985">
Zarehavan s el nom de tres ciutats del regne d'Armnia.

 La ms important fou la situada a la regi del llac Urmia, a la part oest, a uns 30 km de la costa del llac. Fou capital de la regi anomenada tamb Zarehavan que tenia a l'est el districte d'Arna; a l'oest el d'Alovaq (al Vaspurakan); al sud, l'Aka (al Vaspurakan) i el Tamber o Tambet; i al nord l'Andzakhi Tzor (al Vaspurakan). La ciutat principal fou Salmas o Salamas (armeni Malamas) uns km a l'est de Zarehavan per sense tocar al llac.

Fou poblada per rabs al segle VIII i fou centre d'un petit emirat que va existir fins a la conquesta seljcida vers el 1054. El 905 els rabs del districte van atacar Vaspurakan en represlia per la conquesta d'Amiuk i l'execuci dels seus habitants. El 906 fou atacada pel prncep de Vaspurakan.

 La segona era situada a la part nord-est del llac Urmia, tocant a la costa del llac, i era la capital de la regi de Gabitean o Gabitian i del districte oriental conegut tamb com Zarevahan.

 La tercera era al Kogovit, a la provncia de l'Airarat, a l'oest del districte.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55408" title="Zaravand" nonfiltered="1771" processed="1768" dbindex="21986">
Zaravand fou una ciutat i un districte de la regi del llac Urmia, a Armnia, situat al nord d'Her (Khoi). Limitava al nord amb el Djuash; a l'est amb el Bakan o Bakian; a l'oest amb l'Alandrot i l'Anzakhi Tzor; i al sud amb l'Arma, que el separava del Zarehavan. El riu Alandrot era la frontera amb Her.

Poblada per rabs al segle VIII, fou seu d'un petit emirat rodejat de territori del Vaspurakan excepte pel sud (per Her), que va existir des el segle IX fins al segle XI.

El 887 Grigor Derenik de Vaspurakan va iniciar una campanya contra els caps rabs de Her (Khoi) i Zaravand. L'emir d'Her es va sotmetre. Grigor va entrar en el territori musulm i va arribar a una ciutat que es deia Pherotak (al Zaravand), on un emir de nom Abelbers (suposadament de Zaravand) li va parar una emboscada i Grigor va morir de cops de llana.

El 905 Vaspurakan va ocupar Amiuk i els seus habitants foren degollats. Aix va provocar l'aixecament dels camperols i pobladors musulmans de zones properes que estaven sotmesos als Ardzruni. La revolta es va iniciar a Salamas o Salmas (al nord-oest del llac Urmia, regi de Zarehavan). Una incursi musulmana va arribar fins prop de Van i fou rebutjada per Thadeos Akeatsi governador de Shamiram i del districte de Djuash (al nord-est de Vaspurakan) a la batalla de Phaitakshtan; un altra combat va tenir lloc a Gerat. La rebelli es va estendre per la regi del llac Urmia (principalment per Zaravand al nord-oest) i Shahpuh Akeatsi, un germ de Thadeos, va morir en un combat lliurat a Liugik.

El 1022 va quedar fora del catepanat de Basprakabia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55409" title="Zaridrides" nonfiltered="1772" processed="1769" dbindex="21987">
Els zaridrides foren la dinastia que va governar l'Armnia Sofene a partir de l'any 200 aC.

El rei selucida Antoc va nomenar un estrateg de nom Zariadris per a l Armnia Sofene o Menor, que es va fer independent el 188 aC, assolint el ttol reial amb consentiment del Senat rom, i fundant la dinastia dels zaridrides. 

Zariadris va morir vers el 160 aC i el va succeir el seu germ Mitrobuzanes o Merujan que va governar al tomb de trenta anys. El successor de Mitrobuzanes va ser probablement Artan o Artanes. Vers el 94 aC l'Armnia Sofene fou atacada per Tigranes II d'Armnia el Gran i el rei Artanes va morir a la lluita acabant la dinastia. El regne de Sofene fou incorporat al regne d'Armnia (Gran Armnia).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55413" title="Cirurgia" nonfiltered="1773" processed="1770" dbindex="21989">
La cirurgia (del grec            - lit. "treball manual") s una prctica teraputica que implica manipulaci i que pressuposa l'accs a l'interior de l'organisme a travs de perforaci o incisi a la pell. S'aplica a les activitats cruentes la finalitat de les quals s reparar o palliar mitjanant maniobres manipulatives ajudades per diversos instruments el dany causat per certes malalties o altres agents. Un metge especialitzat en aquesta disciplina s un cirurgi.
A diferncia de la patologia interna, la patologia externa - (termes equivalents en dess que van derivar en Medicina Interna i Cirurgia)- es refereix a les malalties estructurals on t aplicaci la cirurgia, i s'agrupen bsicament en:

1.Estructura perforada o sagnant.  

2.Estructura (vscera) closa.  

3.Estructura anormal = Massa (tumor quasi sempre, per pot ser un aneurisma o meningioma).   

4.Dolor (finalment pot ser l'nic mitj de palliar-lo -radiculotomia p.ex.-).

s important ressaltar que la cirurgia en moltssimes ocasions no ha de representar l'ltima alternativa, sin la d'elecci, sota pena de practicar un maneig tard d'un problema, (a s especialment vlid en cirurgia de mamella).

Histria.

L origen d aquest mot prov del grec (xeir, m i ergon, treball). Si la medicina s l art de curar, la cirurgia s l art de curar amb les mans.

Definici de diccionari:  Branca de la medicina que t la finalitat de curar les malalties amb manipulacions que sn l essncia de  la tcnica quirrgica i que clssicament eren: tall o secci, hemostsia, dissecci i sutura. 

Antiguitat.

A l  poca dels antics romans i grecs la cirurgia va ser considerada com la tercera part de l art mdic. Cels a un dels seus llibres explicava:   La tercera part de l art mdic s la de curar amb la m. No s utilitzen medicaments ni dietes, s actua amb la m  . 

Els cirurgians i els metges varen conviure sense massa problemes, fins que en un moment determinat la filosofia s apropia de la medicina i els metges es converteixen en filsofs que reflexionaven sobre les malalties i en les seves actuacions predominava la retrica, la teraputica per la paraula.

Aix comport que la teraputica per la m va passar a ciutadans d inferior categoria. Galeno un dels grans metges de la histria va ser un fams metge i cirurgi de gladiadors mentre estava a Prgamo, per quan es va traslladar a Roma es va convertir en metge de l aristocrcia i dels emperadors i va deixar la cirurgia. 

Progressivament es va anar produint una separaci entre medicina i cirurgia que dur ben b fins el segle XVI.

Per exemple l any 1240 l  emperador Frederic II estableix un pla d estudis pels cirurgians ms redut que per als metges. s a dir, l art manual no mereixia consideraci de saber cientfic. s tota l  poca dels cirurgians barbers, obrers manuals, no clergues, que no sabien llat i que per altra part la seva destresa amb la navalla d afaitar els feia aptes per desbridar abscessos i extirpar tumoracions, per no tenien cap preparaci mdica terica.

 
Renaixement.

A partir del Renaixement al segle XVI tan els treballs anatmics de Vesalio com l obra de Ambroise Par sn el punt de partida del nou concepte de la cirurgia, basada en coneixements anatmics i en l aprenentatge als hospitals. De fet Par va ser cirurgi barber, fins que es va traslladar a Paris i va entrar a treballar a l Htel-Dieu.

La renovaci quirrgica es va produir tamb a Anglaterra, Itlia, Alemanya i Espanya, on va destacar Virgili, que l any 1748 va fundar el Reial Collegi de Cirurgia a Cadis i l any 1760 a Barcelona.

La cincia bsica de la Medicina i particularment de la Cirurgia havia estat l Anatomia.
Al segle XVIII se li va afegir l Anatomia Patolgica (Morgagni) i la cirurgia experimental (John Hunter).

Segle XIX.

Finalment al segle XIX el desenvolupament de la Fisiologia (Claude Bernard) i  sobre tot la aparici de la Microbiologia (Pasteur i Koch) van canviar per complet el plantejament de les malalties internes.

La cirurgia va quedar establerta com la cincia de les malalties externes, la situaci a l inici del segle XIX era que l acte quirrgic continuava sent difcil i d un ris elevat, amb mortalitat entre el 50 i el 70 % dels pacients operats. Problemes: tres, el dolor, la infecci i la hemorrgia.

 Dolor .
Per reduir el dolor dels pacients s utilitzava fred, alcohol, opi, hachs, diverses plantes com el beleo, el camo indi...
Al segle XIX es van anar introduint i provant diverses substncies  com l xid nitrs, l ter sulfric i el cloroformo, aquest ltim va ser molt utilitzat fins ben entrat el segle XX.

Infecci.
La persona ms coneguda en aquest aspecte s Lister que va comenar a tractar les ferides amb substncies antisptiques, amb cid fnic, solucions d oli fenicat... Per les teories de Lister es basaven en considerar totes les ferides com infectades i en canvi un aspecte molt important va ser la introducci del concepte de aspsia, a instncies de les recomanacions de Pasteur respecte a la necessitat de rentar-se les mans els cirurgians i d utilitzar material exposat a altes temperatures.

Hemorrgia.
Sempre s havia utilitzat la cauteritzaci dels vasos sagnants i a partir de Par s impos la lligadura dels vasos, posteriorment es van anar introduint pinces hemosttiques.
Cal assenyalar que la primera transfusi de sang humana, de la que es t noticia data de 1825 (Syng a Philadelphia). Abans s havia provat amb sang de ovella l any 1667 a Frana, per va estar prohibida pel cos mdic de Paris i tamb a Itlia.
Per no va ser fins al 1900 que es van descobrir els tipus sanguinis A,B,0 i fins el 1940 no es va poder disposar de tcniques de compatibilitat creuada, anticoagulaci i conservaci de la sang.

Segle XX.

Els ltims anys del segle XIX i els primers del XX es van caracteritzar per l activitat de grans cirurgians, que amb els coneixements que tenien de la aspsia, la antispsia, la anestsia i el perfeccionament quirrgic que anaven incrementant van realitzar per primer cop operacions que fins aleshores no s havien fet mai: gastrectomia (1885), colecistectomia (1882), apendicectomia (finals del segle XIX), toracoplstia, tiroidectomia, tumors hipofisaris, sutures vasculars, tractament quirrgic dels aneurismes...

Cirurgia actual i perspectives de futur.

La Segona Guerra Mundial va representar per a la Cirurgia la necessitat, no tan sols de millorar cada cop ms l habilitat manual, sin de solucionar tamb els problemes metablics associats a les malalties quirrgiques i els que s originen com a conseqncia de la prpia acci quirrgica.

Aix apareixen l equilibri hidroelectroltic, la resposta neuroendocrina a la agressi, el shock, la composici corporal, la nutrici i la immunologia.

El punt de partida va ser l any 1952 amb la publicaci per part de Francis Moore del seu llibre  Metabolic Care of Surgical Patient  

Finalment en la cirurgia actual ha desaparegut ja el cirurgi general, que tractava qualsevol malaltia quirrgica des d una fractura a una peritonitis i estan perfectament establertes totes les especialitats quirrgiques (neurocirurgia, cirurgia vascular, traumatologia, cirurgia plstica, etc.) 
L especialitat anomenada Cirurgia General i de l Aparell Digestiu s, potser, la ms semblant als antics cirurgians clssics, per en la majoria d hospitals es dediquen a l Aparell Digestiu, la patologia quirrgica endocrina, inclosa la glndula mamaria i el tractament de les hrnies de la paret abdominal.

Captol especial s el del trasplantament d rgans, del que, malgrat que estan ntimament involucrades altres especialitats com l  Immunologia, la Microbiologia, les Malalties Infeccioses, les diverses especialitats (Nefrologia, Cardiologia, Pneumologia, Hepatologia, etc.) la base de la seva evoluci ha estat sempre en la Cirurgia, essent els cirurgians els grans impulsors dels avenos en aquest camp tant atractiu e important de la Medicina.

Perspectives.
Les perspectives de futur en l evoluci de la cirurgia sn: 

Consolidaci de la cirurgia mnimament invasiva: practicar operacions majors a travs d incisions petites mitjanant tcniques d imatge d alta tecnologia. Tamb anomenada cirurgia video-asistida, endoscpica o laparoscpica. La presncia de la robtica als quirfans, encomanant determinades tcniques quirrgiques, especialment delicades, a robots. ;

L aparici de les especialitats dintre de les especialitats, els denominat superespecialistes (cirurgians de colon o de fetge o d esfag dintre de l aparell digestiu, de genoll, columna vertebral o m dintre de la ortopdia, etc.).

Predomini de la cincia sobre l art, ents com l acci manual o instrumental ms o menys espectacular. El tractament quirrgic ha d estar basat en l evidncia cientfica, igual que els tractaments farmacolgics i els cirurgians, especialment els universitaris, han de promoure treballs d investigaci clnica quirrgica per avaluar cientficament les seves tcniques i per sobre de tot els seus resultats.

Treball en equip, multidisciplinari, amb metges d especialitats relacionades amb les malalties que haur de tractar cada cirurgi. s l  integraci de les diverses disciplines: per exemple la cardiologia i la cirurgia cardaca, la hepatologia i la cirurgia de l aparell digestiu, la pneumologia i la cirurgia torcica, la neurologia i la neurocirurgia, etc. I a ms amb les disciplines bsiques especialment el diagnstic per l  imatge i l Anatomia Patolgica.

 
Formaci del cirurgi.

L actual sistema de formaci de cirurgians basat en la residncia als hospitals va ser establerta ja per Langenbeck al segle XIX a Alemanya. Entre els seus deixebles cal destacar a Billroth i Kocher.
Als Estats Units aquest sistema de formaci dels cirurgians el varen introduir Halsted i Osler tamb a finals del segle XIX.

Els canvis que s han anat produint amb els anys als diferents pasos han estat especialment en l aspecte de la contractaci laboral, la duraci del perode de formaci, el sistema d entrada, l avaluaci final, etc.

A Espanya el sistema de formaci d especialistes s inicia l any 1968 a Madrid, Barcelona i Astries. 

Actualment est basat amb tres aspectes fonamentals:
1.Examen d entrada. Examen M.I.R. que es general, malgrat que algunes opinions sn partidries d un examen selectiu per especialitats mdiques, quirrgiques i bsiques o centrals.
2.Contracte laboral amb dedicaci exclusiva. Programa establert de formaci amb ensenyament teric i prctic.
3.Control de la formaci per la Comissi Nacional de cada especialitat, que s la que concedeix als determinats Serveis quirrgics l acreditaci per a la docncia.

 Un aspecte que no es contempla s l avaluaci final en forma d examen, per cada hospital realitza les avaluacions anuals peridiques i al final del perode de residncia i pot denegar l obtenci del ttol d especialista si el resident no ha complert els objectius del seu programa formatiu. ;

 Cirurgia laparoscpica .
La cirurgia laparoscpica s una tcnica quirrgica que es practica a travs de xicotetes incisions, usant l'assistncia d'una cmera de vdeo que permet a l'equip mdic veure el camp quirrgic dins del pacient i accionar en el mateix.

S'anomena a aquestes tcniques mnim-invasives o de mnima invasi, ja que eviten els grans talls de bistur requerits per la cirurgia oberta o convencional i possibiliten, per tant, un perode postoperatori molt ms rpid i confortable.

Hi ha procediments com la colecistectomia, on el benefici quirrgic no justifica grans incisions, per hi ha altres com l'operaci de Whiple (pancreatoduodenectomia), on una incisi gran s irrellevant, respecte al procediment en si, si ms no en l'actualitat.

Consideracions.
Hi ha diverses per al pblic llec i mdic, com per exemple que una CirLap electiva, pot i ha de convertir-se en oberta quan el temps recomanat i les troballes dificulten la seua realitzaci (i persistir-hi pose en perill al pacient, per sagnat, lesi d'altres rgans, etc.); i s universalment considerat que la conversi no es considera un fracs, sin una aplicaci del criteri de seguretat, davant el que no s'ha de vacillar a prendre la decisi.

Una altra situaci s que en el cas d'hernioplstia inguinal la grandria de la incisi estndard i l'habitual percia del cirurgi, sn superiors al cost que representa la tcnica laparoscpica i la seua implementaci, que s molt alt respecte a la cirurgia oberta tradicional, i noms es reserva aquesta per a les situacions de recidiva recurrent, o que la mnima comoditat extra sigui pagada per un assegurana mdica.

 Enllaos externs .
 Qu s la cirurgia laparoscpica?  ;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55415" title="Anatomia patolgica" nonfiltered="1774" processed="1771" dbindex="21990">
L'anatomia patolgica o patologia s la part de la cincia que s'encarrega de l'estudi de les lesions cellulars, teixits, rgans, de les seues conseqncies estructurals i funcionals i per tant de les repercussions en l'organisme. La paraula patologia procedeix del grec, estudi (logos) del patiment o dany (pathos). Fundador de la moderna anatomia patolgica s Giovanni Battista Morgagni de Forl, (Itlia).

 Concepte d'anatomia patolgica .

La Anatomia Patolgica s un dels pilars fonamentals de la medicina i una disciplina bsica imprescindible per a metges, veterinaris i altres professionals de la sanitat.
La interpretaci dels smptomes de les distintes malalties o alteracions que es troben en l'exploraci dels pacients exigeix el coneixement de tot l'espectre de lesions que es presenten en cada un dels teixits o rgans.
L'Anatomia Patolgica comprn tots els aspectes de la malaltia, fonamentalment a nivell morfolgic. Aquestes alteracions sn estudiades amb diversos mtodes, que comprenen des de la patologia molecular fins a la patologia macroscpica, passant per tots els nivells i tcniques d'observaci i estudi, des de l'histoqumica i inmunohistoqumica fins a la ultraestructura, la microscpia ptica o la simple visi ocular directa (macroscpica).

 Respostes patolgiques .

L'Anatomia Patolgica General s'ocupa de l'estudi dels fonaments i del desenvolupament dels processos de respostes patolgiques bsiques, que van des de l'adaptaci cellular a les modificacions de l'entorn, les lesions i la mort cellular, les seues causes i les seues conseqncies, els trastorns del creixement de les cllules, dels teixits i dels rgans, aix com les respostes de l'individu a les diverses lesions causades per agents externs i interns i dels mecanismes de reparaci d'aqueixes lesions. Segons la patologia hi ha tres causes bsiques que originen les malalties que sn:
 Inflamaci: Sn les malalties que acaben en -itis, com a apendicitis.
 Degeneraci: Sn les malalties que acaben en -osis, com a artrosi.
 Creixement cellular descontrolat: Sn les malalties que acaben en -oma, com melanoma.

L'Anatomia Patolgica Especial s'encarrega de l'estudi de les respostes especfiques de cada teixit o rgan.

 Aspectes de la malaltia .
Els quatre aspectes d'una malaltia, que formen el nucli de la patologia sn:
 Etiologia: Sn les causes de la malaltia.
 Patognia: Sn els mecanismes per qu es desenvolupa la malaltia.
 Canvis morfolgics: Sn les alteracions estructurals que es produeixen en les cllules i rgans.
 Clnica: Sn les conseqncies funcionals dels canvis morfolgics.

Els especialistes en anatomia patolgica, s'encarreguen sobretot de l'estudi dels canvis morfolgics de les malalties.

Hi ha malalties sine matria en les que no es pot objectivar una clara alteraci morfolgica, com sn la majoria de les malalties psiquitriques i molts trastorns funcionals com el clon irritable.

 Evoluci histrica .

Va ser Hipcrates el primer a reconixer que la patologia es basava en una alteraci dels humors i de la relaci d'aquests, basant-se en la filosofia naturalista de Empdocles que ja havia descrit aqueixos humors: sang, limfa, bilis negra i bilis groga. Gal va mantenir vigents les teories d'Hipcrates durant tota l'poca medieval convertint-les en dogmes.

Gradualment van comenar a sorgir autors que no veien les teories d'Hipcrates com a veritats absolutes. Vesali va basar el seu estudi de la malaltia en els aspectes morfolgics deixant de la do el dogmatisme impost en l'poca

A partir del Renaixement es van comenar a fer les primeres autpsies, va comenar una nova corrent d'autors que creien noms el que podien veure, allunyant-se definitivament de les idees dogmtiques que fins aqueix moment prevalien.

Naix aix l'Anatomia Organicista, que relaciona directament la morfologia amb les alteracions i smptomes que acompanyen a la malaltia. Els autors que anaven apareixent en l'poca y que descobrien com resultava de valus la autpsia per a l'estudi de la medicina, com per exemple Giovanni Battista Morgagni de Forl (Itlia), van ser entenent que l'observaci i l'estudi de les alteracions morfolgiques eren la base fonamental per a entendre les malalties.

A finals del segle XVIII Bichat va introduir el concepte de teixit, tractava de trobar unitats simples que conformen els rgans, el mn de la Patologia va entrar d'aqueixa forma en l'poca tisular.

Ja en el segle XIX, i grcies al desenvolupament del microscopi ptic, es va introduir la teoria cellular, que aportava un nivell ms en l'organitzaci dels sers vius. Robert Hooke va ser el primer a parlar de les cllules del suro. A Alemanya van comenar a relacionar a les cllules i les seues alteracions amb les patologies. Claude Bernard afig a ms que les caracterstiques fsiques i qumiques de la cllula i les seues alteracions estan igualment relacionades amb la malaltia.

En els ltims temps l'Anatomia Patolgica ha experimentat un desenvolupament extraordinari, grcies als avanos al camp de la tecnologia, medicina, biologia, etctera. Aix mateix podem afirmar que l'Anatomia Patolgica es troba en continu desenvolupament.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55419" title="Medicina interna" nonfiltered="1775" processed="1772" dbindex="21991">
La medicina interna s una especialitat mdica que es dedica a l'atenci integral de l'adult malalt, sobretot als problemes clnics de la majoria dels pacients que es troben ingressats en un hospital. 

El metge especialista en medicina interna s'anomenen internista. En Espanya, per a obtenir el ttol de Metge Internista ha de formar-se, desprs d'haver superat el MIR, durant cinc anys en un hospital acreditat pel Ministeri d'Educaci i Cincia i el Ministeri de Sanitat. 

 Objectius de la medicina interna .
 Atenci en els aspectes clnics d'una forma integrada i completa, tots els problemes de salut dels pacients ingressats en un hospital, obtenint una informaci global del pacient.
 Guia el malalt en la seua complexa trajectria pel sistema sanitari hospitalari, dirigint el protocol d'actuaci enfront del seu malaltia i coordinant a la resta d'especialistes necessaris per a aconseguir un tractament adequat.
 Els metges internistes sn els experts a qui recorren els metges de atenci primria i la resta d'especialistes, per a l'atenci de malalts el diagnstic de la qual no s evident o es tracta d'un problema complex.
 Atendre els pacients amb les malalties ms habituals que ingressen a l'hospital.
 Coordinaci i assessorament respecte a les opinions relatives a la malaltia d'un pacient proporcionades per altres especialistes.
 Especial atenci al pacient afecte per diverses malalties i que pateix de diversos smptomes.

 Histria de la medicina interna .
A finals del segle XIX va comenar a desenvolupar-se la medicina hospitalria, molt unida a les clniques universitries, i va sorgir una nova orientaci en la medicina general, ms lligada a les cincies bsiques biomdiques i a l'experimentaci, que va rebre el nom de Medicina Interna. L'internista ha sigut considerat, des de llavors, el clnic per excellncia, l'exemple del metge en qualsevol poca histrica. Dins d'aquest camp van quedar excloses les malalties quirrgiques, les obsttriques i les peditriques, que, aix mateix, van constituir altres especialitats. Aquestes, junt amb la Medicina Interna han sigut considerades, des d'aqueixa poca, com a especialitats bsiques.

La denominaci de Medicina Interna sembla que va tenir el seu origen en Alemanya, en 1880. En aqueix any, Strumpell va escriure el primer tractat de Malalties Internes i 2 anys ms tard, en Weisbaden, es va celebrar el I Congrs de Medicina Interna. Es volia indicar un camp de la prctica mdica en qu els conceptes es basaven en el nou coneixement que emergia en fisiologia, bacteriologia i patologia, aix com l'exclusi dels mtodes quirrgics en la teraputica empleada. Aquest nou camp, tamb portava la connotaci d'una formaci acadmica i un entrenament, aix com aquests metges podien fer de consultants d'altres especialistes. s a dir la medicina interna, seria com la medicina que tracta malalties des de dins, des del interior del cos, generalment amb medicaments, en contraposici amb la cirurgia que tracta les malalties des de fora, amb intervencions quirrgiques.

A partir de la segona meitat del segle XX sorgeixen les especialitats mdiques, branques de la medicina interna. Es pot caure en l'error que perjudica seriosament el pacient, que els especialistes no es responsabilitzen amb pacients que cauen fora de l'rea de la seua particular competncia i cada vegada ha sigut ms freqent que a un mateix malalt l'estiguen atenent mltiples especialistes, amb els ms diversos i, a vegades, contradictoris enfocaments.

Actualment a Espanya, les plantilles de metge internista sn les ms grans de tot el sistema sanitari. Tanmateix, una gran part d'aquests treballen en serveis d'urgncies, gurdies, i traballs d'internitat. D'aqu 10 anys es preveu un recanvi generacional desprs de la jubilaci d'un 15% d'aquests especialistes. Ni les diferents societats autonmiques, la societat espanyola ni la gran majoria d'internistes han sapigut transmetre tant als pacients com a les administracions i gerncies el paper angular d'aquesta especialitat, essent des del seu naixement una especialitat en crisis, on els seus professionals representen l'ideal mdic universal, humanista i cientfic que tant necessita la societat. Altres pasos ms prctics, amb els seus mltiples defectes per altre banda, han sapigut reconixer el paper fonamental de la medicina interna per a ser un professional de qualitat, en concret a EUA, on tots els especialistes han de passar 2 anys en un servei de Medicina Interna i posteriorment se superespecialitzen, restant encara aquell afany de perfecci basada en l'estudi que tant inculca als serveis de medicina interna a tots els professionals.

 El que s i no s la medicina interna .
 La medicina interna s el contrari de cirurgia.
 s una especialitat estrictament hospitalria. Els internistes ambulatoris, del centre de salut o d'atenci primria sn els metges de famlia, abans anomenats metges generals o de capalera.
 Un especialista en medicina interna o metge internista no s un metge intern. Els metges interns residents, a Espanya, sn els metges que una vegada superada una carrera terica general de sis anys, han de formar-se durant 3 a 5 anys per a aconseguir una especialitat mdica o quirrgica.
 Un metge internista o internista no s el mateix que un intensivista o metge especialista en vigilncia intensiva, encara que aquest ltim haja de tenir grans coneixements de medicina interna.

 Especialitats mdiques o de medicina interna .
 Allergologia.
 Gastroenterologia.
 Cardiologia.
 Endocrinologia i nutrici.
 Malalties infeccioses.
 Geriatria.
 Hematologia.
 Medicina intensiva.
 Nefrologia.
 Pneumologia.
 Neurologia.
 Oncologia.
 Oncologia Radioterpica.
 Reumatologia.

 Enllaos externs .
 Societat Catalanobalear de Medicina Interna;
 Societat Espanyola de Medicina Interna ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55422" title="Castell de Montsegur" nonfiltered="1776" processed="1773" dbindex="21992">

El Castell de Montsegur est situat al Pas de Foix (Occitnia), actual departament francs de l'Arija, al sud-oest de Carcassona (Occitnia, Frana), en un tur de 1.207 m d'alada. Les restes actuals sn del castell de Montsegur aixecat al segle XIII per Guy de Lvis, desprs de la derrota dels ctars.

Montsegur s un castell ple de misteris des que es convert en seu de la jerarquia ctara. Nombroses histries en el decurs dels segles el relacionen amb el tresor dels ctars, misteris espirituals, cultes solars... En realitat l'existncia d'un castrum, o poble fortificat, est documentada abans de la construcci de l'actual castell existent encara avui enrunat. Aquest nucli habitat va nixer grcies a les demandes que la jerarquia del catarisme va fer a Raimon de Perella, senyor del lloc, per tenir una seu segura en cas que la situaci de l'Esglesia dels Bons cristians empitjores. De seguida Montsegur va servir de refugi per als perseguits, fins que es convert en el darrer refugi dels ctars quan el maig de 1243, quan les forces armades del papa i la monarquia francesa van comenar el setge de la muntanya. Els seus enemics l'anomenaven la Sinagoga de Satans o el Vatic de l'Heretgia.

El castell actual, construt segurament a finals del segle.XIII-principis del XIV sobre les runes de l'antic assentament ctar, s visible des de lluny, particularment quan es pren la vall que va al llarg del riu Lasset. La ciutadella domina tota la vall i s de difcil accs, fet que facilita la seva defensa. Noms s'hi pot accedir a travs d'un cam difcil, sinus i estret, travessant boscos ombrvols.

La torre de l'homenatge, encara presenta la seva cisterna i la seva sala baixa, aix com un arc fet servir com a ltim instrument de defensa de la torre en cas de ser atacat el castell. Actualment no existeix cap comunicaci entre el castell i la torre de l'homenatge. Avui en dia el castell de Montsegur s el centre de nombrosos amants de l'esoterisme debut a que en el moment del solstici d'estiu, quatre arcs deixen passar els primers raigs del sol, travessant de banda a banda la torre de l'homenatge.

 Montsegur i el catarisme .


El puig de Montsegur probablement va estar habitat des de molt abans de l'arribada dels ctars. Per no s fortificat fins el 1204 per Ramon de Perella, senyor del lloc.

Desprs de la derrota de Muret el 1213, el bisbe ctar de Tolosa Gilabert de Castres, es refugia al castell, que es converteix en un lloc de refugi de bons homes i de bones dones. El 1241, a petici del rei de Frana, Llus IX, el comte Ramon VII de Tolosa, emprn el setge del castell que, probablement sense combat, finalitza en fracs.

Essent propietat d'Esclarmunda de Foix, s'hi refugiaren alguns ctars que participaren el 1242 en la matana dels inquisidors a Avinyonet, encapalats per Pere Roger de Mirepeis.

Al maig de 1243, el senescal de Carcassona, Hugues del Arcis, emprn el definitiu setge del castell. Desprs de 10 mesos, i com a conseqncia de la traci de muntanyesos de la regi, Ramon de Perella i Pere Roger de Mirepeis comencen la negociaci que dur a la rendici del lloc. Els vencedors donen quinze dies de termini als venuts per abandonar el castell. Podran optar entre l'abjuraci de la seva fe i la foguera. Una pira gegantina consum els cossos d'uns dos-cents mrtirs del pur amor crestian i de la defensa de la llibertat de la ptria al Prat dels Cremats, sacrifici actualment commemorat per un monument als peus de la muntanya.

La llegenda assegura que els quinze dies de treva van permetre posar en lloc segur el fams tresor dels ctars, aix com finalitzar la formaci espiritual de les persones reunides dins les parets del castell. Les persones nobles, els soldats i els mercenaris de la guarnici van ser alliberats i requerits per la Inquisici, conforme als acords presos en el moment de la capitulaci.

El castell passa a propietat de Guy de Lvis, antic company de Sim de Montfort, qui edifica una nova ciutadella de la que provenen les restes actuals.

 Vegeu tamb .

Cam dels bons homes;
Catarisme;

Enllaos externs.
Portal sobre el ctars ;
Viatge al pas ctar;
Beatrice de Planissoles Escrits de Pere Vergs i Vilallonga sobre la repressi dels ctars.
Registre de la Inquisici del Bisbe de Pamiers Jacques Fournier 1318-1325 Traducci a l'angls de Nancy P. Stork de confessions dels hertics ctars i jueus.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55423" title="Kant?" nonfiltered="1777" processed="1774" dbindex="21993">


El grup de crim organitzat Kant -kai.
Bellicisme: l'Arma Kant  emprada pels japonesos en la Segona Guerra Mundial.
Economia: Corporaci Kanto;
Ficci: Una regi del mn de Pokmon. Vegeu Kanto (Pokmon).
Geografia: la Regi de Kant  del Jap.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55430" title="Regi de Kant?" nonfiltered="1778" processed="1775" dbindex="21994">

La Regi de Kant  (    , Kant -chih  en japons, literalment barrera de l'est) s una rea geogrfica de l'illa de Honsh , la ms gran del Jap. Est composta de set prefectures al voltant de Tquio: Gunma, Tochigi, Ibaraki, Saitama, Tquio, Chiba, i Kanagawa. Els seus marges sn ms o menys els de la plana de Kant . La plana, per noms suposa un 40 per cent de la regi, la resta sn pujols agrestos i muntanyes que l'envolten excepte pel que fa la sortida a mar.

Era el cor del poder feudal durant el Perode Kamakura esdevenint el centre del desenvolupament modern durant el Perode Edo.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55431" title="Juan Montalvo" nonfiltered="1779" processed="1776" dbindex="21995">

Juan Montalvo (Ambato, Equador, 1832   Pars 1889), escriptor equatori, considerat un dels millors assagistes americans en castell del segle XIX.

Montalvo fou educat a Frana i a Itlia i retorn a l'Equador el 1860, on inici la seva lluita contra el govern de Gabriel Garca Moreno. Cre la revista El Cosmopolita on defenia la llibertat religiosa i poltica. El 1870 s'exil a Frana i desprs a Colmbia, des d'on influa a la poltica equatoriana amb els seus escrits, com La dictadura perpetua on criticava a Garca Moreno.

Posteriorment, amb el govern d'Antonio Borrero, intent infructuosament que el president convoqus una assemblea constituent per redactar una nova constituci. El 1876 cre el diari El Regenerador. Amb l'accs al poder del dictador Ignacio de Veintemilla Montalvo torn als seus escrits ms combatius, els millors de la seva producci, com Las Catilinarias (1880), els Siete Tratados (1882) i La Mercurial Eclesistica (1884). A Las Catilinarias desqualifica violentament a Veintemilla i anima al poble a revoltar-se.

Montalvo s un dels assagistes ms brillants americans del segle XIX. S'inscriu en els corrents anticlericals i romntics de l'poca i destaca pel domini de la llengua castellana i per l'hbil s de la stira literria.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55437" title="Leonidas Proao" nonfiltered="1780" processed="1777" dbindex="21996">
Leonidas Proao (San Antonio de Ibarra, Equador, 1910   Quito 1988), sacerdot i teleg equatori, bisbe de Riobamba (1954   1985), candidat al premi Nobel de la pau i considerat un dels representants ms destacats a Equador de la teologia de l'alliberament.

Fou ordenat sacerdot el 1936 i aviat s'interess per les tendncies ms avanades en la doctrina social de l'esglsia catlica. Dins la dicesi d'Ibarra cre la Juventud Obrera Cristiana i posteriorment fou nomenat bisbe de Riobamba el 1954. Des de la seva ctedra riobambenya lluit constantment per introduir la justcia social en les relacions amb els indgenes, per promoure el seu accs a la vida pblica i al poder poltic (fou llavors que comen a ser conegut com el bisbe dels indis) i adopt amb entusiasme les tesis de la teologia de l'alliberament. El 1960 cre les Escuelas Radiofnicas Populares, amb un clar objectiu educador. El 1962 cre el Centro de Estudios y Accin Social per ajudar al desenvolupament de les comunitats indgenes. El 1973 fou acusat de guerriller i s'hagu de presentar a Roma, per fou absolt de totes les acusacions, malgrat que el 1976 fou empresonat durant la dictadura de Guillermo Rodrguez Lara. El 1985 renunci al bisbat i fou nomenat president de la Pastoral Indgena.

Entre els seus escrits destaquen Rupito (1953), Creo en el Hombre y en la Comunidad (1977) El Evangelio Subversivo (1987) i Concienciacin, Evangelizacin y Poltica (1987).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55451" title="Detectors" nonfiltered="1781" processed="1778" dbindex="21997">
Detectors fou un grup de Rock catal, creat el 1981 i dissolt el 1993.

Components.


 Joan Calduch (Guitarra i veus);
 Magda Cruelles (Veus);
 Xavier Homet (Baix);
 Josep Pons (bateria);
 Nando Corts (Teclats);





Histria.
Els origens del grup cal buscar-los a Molins de Rei, poblaci del Baix Llobregat. Joan Calduch i Nando Corts, amics des de petits, havien parlat diversos cops de fundar un grup de rock. Tots dos tocaven la guitarra i havien llogat un garatge a prop d'una coneguda discoteca. El Xavier Homet va conixer al Joan tornant de Barcelona, on havia comprat cordes de guitarra, en tren. De seguida es van fer amics i acordaren veure's aviat per fundar un grup. En Xavier havia tocat en diversos grups anteriors i tamb collaborat amb una companyia de Teatre, tocant el baix en l'obra Godspell i fent una gira que els va dur per Catalunya i el Pas Valenci.

El grup no va comenar de deb fins l'incorporaci d'en Josep Pons a la bateria i el retorn del Nando Corts del servei militar. En el garatge van comenar els primers assaigs i les primeres canons van comenar a pendre forma. Tots quatre tenien clar el tipus de msica que volien fer: pop-rock amb influncies punk. De fet, les principals arrels del grup van ser tant The Who, com Sex Pistols o els The Clash. 

En Joan esdevingu el compositor principal del grup. Les canons s'enregistraven en un magnetfon de dues pistes que els servia de guia i que els convenc que cap d'ells servia com a cantant. Van decidir buscar un cantant i desprs de diverses proves, van fitxar a la Magda Cruelles per tres raons, principalment: era una noia, tenia una veu bonica i tenia "pinta".  En aquells temps, els grups amb noia estaven molt de moda (Pretenders, Siouxsie and the Banshees, B-52's, etc.) i la Magda llua una imatge rebel que lligava molt b amb l'esttica punk del moment.

Els assaigs es van incrementar i la llista de canons creixia. L'any 1983 en Xavier se'n va anar al servei militar i en Nando va agafar el baix. Va ser llavors quan un productor francs, en Patrick Boissel, els va fitxar per ser el seu manager i per ajudar-los a enregistrar el seu primer disc, un maxi single amb la can Suicida Infantil cantada en catal (cara A) i en castell (cara B). En aquells moments, el grup encara no tenia clar el idioma en qu havien de cantar. L'any 1983 no hi havia cap grup en actiu que cants en catal (exceptuant els de la Nova Can) i els Detectors van ser els primers de la nova fornada en enregistrar en aquest idioma. 

Quan en Xavier va tornar del servei, en Nando va passar de tocar el baix a tocar els teclats. Aquesta ja seria la formaci definitiva. Els concerts comenaven a tenir xit i van tocar tant a llocs emblemtics com el Zeleste del carrer Argenteria com a festes populars de barri, on els contractavan pensant-se que eren una orquestra de ball. L'any 1983, poc desprs de la publicaci de Sucida Infantil, els Detectors van agafar n'Albert Reguant com a mnager principal. N'Albert, germ del director teatral Ricard Reguant, era molt ents en msica i conegut en l'entorn cultural. Treballava a mnium Cultural i tenia contactes. Va ser ell qui els va buscar una nova discogrfica: Blau Records. Al davant de la sucursal barcelonina de Blau, companyia propietat d'en Joan Bibiloni i un altra soci, estava l'lex Eslava. 

El Joan Bibiloni es va oferir a produr el primer disc, que va ser enregistrat a Esplugues de Llobregat. En un concert a Cambrils, els Detectors van descobrir un fotgraf anomenat Toni Prim que hi feia una exposici i hi van contactar per que els fes la portada, resultant una imatge potent que feia justicia al directe del grup.



El segent disc, Cop de Sort, va ser enregistrat a Bellcaire d'Urgell, a una masia regentada per un antic hippy on hi anava sovint un estudi d'enregistrament movil anomenat El Camin. El productor va ser en Leo Mario i el tcnic de so, en Pedri. L'enregistrament es va fer en una setmana i les fotos de la portada es van fer a Lles de Cerdanya, damunt la neu i amb la Serra del Cad de fons.

Aquest disc contenia algunes de les millors canons dels Detectors i s, potser, el que millor reflecteix l'etapa ms creativa i rockera de la seva msica. Canons com Quan l'Alba queda lluny, Bourbon & Gin o Cop de Sort mostraven l'estil ms autntic del grup, que passava per la seva millor poca.

En aquells moments, el Rock Catal comenava a ser fora conegut. Els Detectors van participar en una gira anomenada "Musica Viva" juntament amb d'altres grups com Grec, N'Gai N'Gai o La Madam, gira desastrossament organitzada per la Generalitat i que va acabar en un fracs de pblic a causa de la manca de promoci.

Per aquells dies, TV3 amb el programa del Miki Moto comenava tamb a programar videos i els Detectors en van fer un parell per Cop de Sort i per Quan l'Alba queda lluny. 

A la Festa Major de Barcelona del 1987 van tocar a la recta de l'estadi de Montjuc com a teloners dels Blow Monkeys, davant d'unes 30.000 persones.

Durant els anys 88 i 89 van anar fent bolos per Catalunya durant un perode de poca activitat creativa.   En un concert a Sant Coloma de Farners, van concidir amb un dels grups que serien part dels grups successors: Sopa de Cabra, que tot just comenaven a ser coneguts. En un concert a Zeleste enregistrat pel programa Sputnik, van tornar a concidir amb els Sopa. Aquest concert va marcar un punt d'inflexi en la trajectria dels dos grups, essent el punt d'inflexi dels Detectors a partir del qual comenarien a devallar i el punt d'arrancada del fenmen del rock catal dels 90. S'estava produint en aquells moments el relleu generacional.

En vistes de qu el rock en catal comenava a rutllar, els agents de contractaci es van comenar a moure. Per aquells moments, la relaci de n'Albert Reguant amb el segell discogrfic dels Detectors, on hi treballava, es van trencar i la discogrfica els va possar en la disjuntiva de "n'Albert o nosaltres". Al mateix temps, l'agncia de contractaci Msics els va oferir un contracte d'exclusivitat que excloa n'Albert. Els Detectors, davant de la decissi d'optar pel manager i amic de tota la vida o d'unir-se a una agncia, van optar per l'amistat i van seguir amb n'Albert com a manager. Al capdavall, aix va ser la decissi errnia ats que, per art de mgia, les contractacions es van acabar. Tots els ajuntaments i els agents de contractaci tenien exclusives de contractaci amb Msics i els regidors de cultura contractaven el que l'agncia els deia i que, en aquells moments, eren Els Pets, Sangtrat, Sopa de Cabra, i Sau. D'altres grups veterans van patir les mateixes conseqncies.

Malgrat aix, els Detectors es van tornar a tancar a un estudi i van enregistrar un tercer disc amb el Santi Pic de productor i enginyer. El disc, titulat Creuer de Luxe va tenir crtiques excellents, fins i tot alg va dir que era un dels millors discs fets en catal i, al mateix temps, va ser un dels ms oblidats. Les canons de Creuer de Luxe destillaven maduresa i eren d'una qualitat excepcional. Canons com Roses Negres, Perdent el Nord o Ni per tu foren les ms destacades. Van fer tamb un clip amb la can Aquesta nit pot ser gran, dirigit per en Ricard Reguant.

Tot i la qualitat del disc, editat per un segell desconegut anomenat Transdisc, els bolos no aparexien. L'any 1993 van tocar per darrer cop a Pratdip, en un homenatge a un music mort d'un grup amic. La darrera can que van tocar en directe va ser Cop de Sort. Els Detectors va pendre la decissi de disoldre's en la tardor de 1993.

L'unic membre que va continuar en actiu s el bateria, en Josep Pons, actualment membre del grup Gurus.

Discografia.
 Sucida Infantil (1983);
 Detectors        (1987);
 Cop de Sort      (1988);
 Creuer de Luxe   (1991);

 Enllaos externs .
Xavier Homet;
Video: Quan l'alba queda lluny (a la sala Zeleste de Barcelona 1989);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55457" title="Quapaw" nonfiltered="1782" processed="1779" dbindex="21998">

Els quapaw sn una tribu ndia siouan (grup hoka-sioux), tamb anomenada Arkansa o Akansa. El seu nom prov d'ugakhpa,  riu avall . Vivien en quatre viles: Tourima, Osotouy, Tongigua i Kappa. Emigraren de la costa atlntica amb les altres tribus del grup dheghia (osage, omaha i kaw) i s establ als marges dels rius Arkansas i Red. Estaven dividits en quatre llogarrets:
 Tourima i Osotouy, als marges del riu Arkansas.
 Tongigua, al Nord del Mississippi.
 Kappa, a l'Oest del Mississippi.

Actualment viuen a una reserva de la BIA (Quapaw Agency) a l'Estat d'Oklahoma.

 Demografia .
Cap el 1682 potser sumaven entre 15.000 i 20.000 individus, per la verola, la fam i les guerres els va reduir a 700 individus el 1763, a 575 el 1800, a 455 el 1824, a 476 el 1833 i a 224 el 1844. Des d aleshores, augmentaren lentament: 264 el 1846, 221 el 1848, 271 el 1858, 314 el 1852, 350 el 1859, 121 el 1889, 193 el 1890, 215 el 1893, 350 el 1930 i 1.199 el 1960. El 1990 eren uns 1.927 individus, dels quals noms uns 10 parlaven la llengua siouan el 1962.
Segons dades de la BIA del 1995, a la reserva hi vivien 949 individus, per hi havia 2.673 apuntats al rol tribal. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 1.151 purs, 249 barrejats amb altres tribus, 619 barrejats amb altres races i 164 amb altres races i altres tribus. En total, 2.183 individus.

 Costums .
Eren sedentaris i agricultors, vivien en llogarrets fortificats de cabanes comunals cobertes d escora  i edificades sobre turonets. Eren bons i grans artesans coneguts per llur cermics  roig sobre blanc . Segons Louis Jolliet, no caaven bfals per por a les tribus del Nord i Est, duien poca roba i es foradaven nassos i orelles, es pintaven el cos i duien el pl curt enrere amb plomes. Es dividien en 22 clans: wakanta (tro), te (bfal), hu (peix), khidh (liga), mikakh (estrella), wasa (s negre), ke (tortuga), wesa (serp), petang (crani), Tangdhangtanka (pantera), anpan (crvol) i mi (sol), dividits en dues meitats, hanka i tiju.  Cada vila tenia estructures comunitries, amb una plaa central, un cabdill i un Consell d Ancians.

Creien en Wah-kon-tah, el du de l univers, i en els wapinan, homes que podien comunicar-se amb ell. Celebraven la dansa del calumet i la busk (dansa del moresc verd), com la majoria de les tribus de la zona. Cada quatre de juliol celebren un powwow per reafirmar-se com a poble.

 Histria .
Eren originaris de la vall de l Ohio com  tots els deghia, i d ac foren expulsats per la Confederaci Iroquesa cap el segle XVI; aleshores travessaren el riu en bots de pell i se separaren dels omaha. Lluitaren contra els tunica i michigamea per les terres. El 1673 acolliren als exploradors francesos Louis Jolliet i Jacques Marquette, que visitaren la vila de Kappa. Els francesos els anomenaven les beaux hommes. Cap el 1682 foren novament visitats per Ren Robert Cavalier, sieur de La Salle, qui va dir que eren agricultors i conreaven camps de 8,5 milles quadrades. La Salle va prendre possessi del territori en nom de Llus XIV com a part de la Louisiana. Ms tard, el 1684 Henri de Tonti va rebre el territori en senyoria i constru un post comercial a Osotouy. Els quapaw reconeixeren la sobirania francesa, el 1699 van rebre missioners catlics i el 1700 van contactar amb els colons anglesos de Carolina del Sud.

Per el 1698 patiren una epidmia de verola que els redu de 1.200 guerrers a 300, de manera que el 1699 unificaren les viles de Kappa i Tonguigua en la de Nouvelle Kappa, alhora que el 1700 construien la de Tourima. El 1721 els francesos enviaren soldats a Post Arkansas per defensar la tribu de les incursions chickasaw. En la guerra del 1736-1739 uns 3.600 guerrers francesos, quapaw, choctaw i d altres tribus s enfront als anglesos i chickasaw. I durant la Guerra Franco-India del 1754-1763 tamb ajudaren els francesos, per el 1763 noms els quedaven 163 guerrers. 

El 1763 el seu territori pass a Espanya, de manera que el 1769 Post Arkansas esdev Fuerte Carlos. El 1777 els caps Angaska d Osotouy i Caiguaioataniga de Kappa acceptaren una aliana amb els britnics, alhora que feien la pau amb els osage, llurs tradicionals enemics.

Per quan esclat la Guerra de la Revoluci foren reclutats pels espanyols contra els britnics. El 16 d abril del 1783 rebutjaren un atac anglo-chickasaw a Fuerte Carlos. Per la Pau de San Lorenzo del 1795 el territori rest en mans espanyoles, per el 1803 foren venuts als EUA per la Compra de Luisiana. El 1800 foren agrupats a New Kappa pel cap Wah-pah-te-sah i foren obligats a admetre-hi una fortificaci dels EUA el 1804. Com que entre el 1812 i 1815 s enfrontaren a alguns colons que els mataven els ramats, el 1816 el cap Heckaton signaria la Convenci de Saint Louis que els reconeixia com a naci.  El 1818 signaren el primer tractat amb els EUA i entre el 1818 i el 1824 cediren llurs terres als EUA (43 milions d acres) a canvi de les del marge oest de l Arkansas (un mili d acres)i mil dlars l any en bns.

El 1824 Robert Crittiden, governador d Arkansas, obr llurs terres a la colonitzaci blanca, i negoci amb Heckaton llur trasllat amb els caddo a Red River (Luisiana), cosa que acceptaren. Aleshores eren 455 individus (158 homes, 123 dones i 174 nens), per 60 moriren de fam. Un grup, dirigit pel mests Sarasin, torn al territori i s un als cherokee i osage; per pel desembre del 1830 la majoria havien tornat al seu territori.

Per aix, el 1833 Heckaton va negociar un nou tractat per tal de marxar cap a Oklahoma, per es dividiren en dos grups: uns 300 marxaren amb Sarasin als marges del Riu Red amb els caddo, i reberen 2.000 $/l any, per des del 1839 foren atacats pels texans, ra per la qual el 1840 s uniren primer als xoctaw i desprs als creek; el 1842 eren 250 i enviaven llurs fills a l escola choctaw. Els 176 restants marxaren amb Heckaton als marges del riu Canadian (Oklahoma).

El nou cap des del 1847, Wasr-te-she, va rebre missioners, i el 1855 es va batejar amb 280 indis ms. Quan les inundacions els obligaren a buscar ms terres noves, comenaren una campanya de retorn a la terra d origen, per el 1850 foren duts a una reserva prpia a Oklahoma, amb osages i choctaw, i intentaren vendre llur reserva al govern federal els 1854, 1857 i 1861. Durant la Guerra civil dels Estats Units les terres foren invadides per ambds bndols; l octubre del 1861 War-te-she i Ki-he-cah-te-da signaren tractats amb els Estats Confederats d'Amrica, per no evitaren la divisi de la tribu. War-te-she  hagu de marxar a Kansas a la reserva dels ottawa, on va morir el 1862.  Ki-he-cah-te-da (mort el 1874) i 265 indis ms pogueren tornar a llurs terres el 1865, per la reserva rest empobrida i assolada. 

El 1867 la van vendre al govern dels EUA a canvi de 30.000 $ i mil ms anyals. El darrer cap, Tall Chief o Louis Angel, el 1875 s establ a la reserva dels Osage, i el 1877 dos teros de la tribu el seguiren, de manera que el 1883 noms uns 38 vivien a l antiga Reserva Quapaw. El 1883 els nous caps John Hotel i Charley Quapaw foren escollits, i el 1887 adoptaren com a membre de la tribu l indi Stockbridge A.W. Abrahams, qui dirig els negociacions per la qual el 1886 passaren a formar part del Territori Indi, i les del 1893 (amb 231 vots a favor) on John Medicine i 67 ms votaren a favor de l allotment. D aquesta manera, el 1887 se ls fa el primer cens, que dna 121 individus (augmentaren a 215 el 1893) i reberen lots de 500 acres, de manera que en reberen uns 12.000 acres.

Endems, el 1895 el caddo John Wilson/Moonhead va predicar entre ells la religi peyote, merc la  conversi del lder indi John Beaver (mort el 1928).  Tamb obtingueren la concesi d escollir el seu propi cap: Peter Clabber ho fou del 1894 al 1926, John Quapaw del 1926 al 1929, i el capell peiotista Victor Griffin del 1929 al 1958.

El 1897 trobaren a llurs terres jaciments de plom i zinc, que seran explotats des del 1907. Llogaven les terres, per els pagaven poc i els estafaven, cosa que provocaria la dilapidaci dels guanys que obtingueren. Entre el 1923 i el 1943 van rebre 14.689.592 $, que foren posats sota control federal a petici del cap Griffin, qui el 1934 accept les propostes de l Indian Reorganisation Act.

L agost del 1956 s organitz una nova organitzaci tribal, quan fou creat el Quapaw Business Comitee, presidit pel cap Robert Whitebird del 1956 al 1968, per el lder espiritual dels quapaw fou Maud Supernaw (morta el 1972), filla de Tallchief.  El 1971 votaren per les restriccions en les concesions minaires fins el 1996. 

 Llista de Quapaw .
 Geary Hobson ;
 
Referncies.
 Pgina Web Oficial dels Quapaw;
 Quapaw Indians a l'Enciclopdia Catlica.

 Bibliografia .
 BAIRD, David W. (1989) The quapaws Frank W. Porter III General Editor, Chelsea House, New York.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55460" title="Earth Simulator" nonfiltered="1783" processed="1780" dbindex="21999">
L'Earth Simulator (ES) va ser el supercomputador ms rpid del mn des de 2002 fins a 2004. Pot portar a terme 35,86 trilions (35,860,000,000,000) d'operacions en coma flotant per segon, o 35,86 TFLOPS. s un projecte dels organismes japonesos NASDA, JAERI i JAMSTEC per a desenvolupar un sistema per fer un model climtic.

L'Earth Simulator est emplaat a l'rea industrial de Kanazawa-ku, a Yokohama-shi, Jap. El complex Earth Simulator Center (ESC) va comenar a operar a finals de 2001 i esdevingu el primer de la llista TOP 500 de supercomputadors. Encara que el projecte es va fer pblic 5 anys abans, la comunitat de supercomputaci dels EUA va rebre una sorpresa.

 Finalitat .

L'ES es dedica a la recerca, principalment, de dues parts de la cincia:

 D'una banda l estudi atmosfric i oceanogrfic, realitza models d alta resoluci: ;
 globals, on mostra posibles prediccions de l escalfament global;
 regionals, desenvolupa estudis sobre fenmens com el Nio i el mons asitic;
 locals, amb models de prediccions de desastres climtics com els tifons, les plujes torrencials localitzades, el vessament de petrli... etc.

 Per altra part, tenim l estudi de la terra ferma amb models dinmics:
 globals, ajuntant en un sistema tota la superficie de terra slida;
 regionals, on descriu l activitat de l escora i el mantell de la zona de l Arxiplag Japons. Tamb simula el procs de generaci d un terratrmol, i realitza estudis tomogrfics amb ones ssmiques.


 Maquinari .

Aquest supercomputador es basa en l arquitectura SX de NEC.

Est composat de 640 nodes, cada un format per 8 processadors vectorials (amb un mxim de 8 GFLOPs cadasc). El cicle de procs es de 2ns (s a dir 500Mhz) i hi ha 16 gibibytes de memria compartida dins de cada node. Est compartimentat en cabinets de 1 metre x 1,4 metres x 2 metres, on s'hi encabeixen dos nodes dels esmentats anteriorment. Cada cabinet consumeix una potncia de 20KVA.

En total, t 5120 processadors, un mxim teric de 40 TFlops i 10 tebibytes de memria. T un single stage crossbar consistent en 2900m de cables, dividits en 83000 cables de coure, amb un ample de banda en el seu tall transversal de 16 GiB/s. Disposa d'una capacitat d emmagatzemament de 700 terabytes de espai en disc i de 1,6 PBbytes en cinta magntica.

La zona ocupada pel supercomputador s l'equivalent a 4 pistes de tennis, amb tres pisos d alada.

 Processor Node (PN) .

El Sistema de Memria global (MS) es divideix en 2048 bancs, i la seqncia de nmeros de bancs, concorda amb l increment d adrees de llocs a la memria. Per aix el rendiment mxim s obt accedint a les dades contiges que estan assignades a llocs en ordre ascendent de les adrees de memria. 

 Processadors Aritmtics (AP) .

Consisteixen en un xip LSI, que opera a una freqncia de rellotge de 500 MHz amb alguns circuits operant a 1GHz, format per:

 una unitat super-escalar de 4 vies (SU);
 Una unitat vectorial (VU);
 Una unitat de control a la memoria principal;

Cada SU s un procesador super-escalar amb:

 64KB de memria cau (cache en angls)) d instrucci ;
 64KB de memria cau de dades  ;
 128 registres escalars de propsit general.

Cada VU t:

 72 registres vectorials;
 cada un d'aquests registres t 256 elements vectorials;
 8 conjunts de 6 tipus diferents de canonades vectorials: suma/desplaament, multiplicaci, divisi, operacions lgiques, mscares i crrega/emmagatzamament (load/store).

El mateix tipus de canonades vectorials treballen juntes amb una instrucci d un nic vector i canonades de diferents tipus poden operar concurrentment.
El VU i SU suporten el format de dades en punt flotant de l IEEE 754. 

 Interconnection Network (IN) .

La unitat de control d accs remot  (RCU) est connectada directament als switches del bus d interconnexi i controla les comunicacions de dades entre nodes a un ritme de transferrencia bidireccional de 12,3 GB/s, tant per enviar com per rebre dades. Aix l ample de banda total de la xarxa entre nodes s al voltant de 8 TB/s. Varis modes de transferncia de dades , incluint l accs a subarrays tridimensionals i modes d accs indirecte, es realitzen per maquinari. En una operaci que involucra l accs a les dades d un subarray, les dades es voen d un PN a un altre en una nica operaci de maquinari, amb un temps de processament relativament petit.

Les cabines de Xarxa d Interconnexi (IN) tenen dos switch de 640x640. La senyal de PN canvia de srie a parallel i es introduida a un circuit d intercanvi. La senyal que venia del circuit d intercanvi es convertida a Parallel o Srie, i enviada a una altra cabina PN.
El nombre de cables que connecten les cabines PN i les IN es 640x130=83200, i l extensi total es de 2400 Km.

 Sistema Operatiu .

El sistema operatiu que funciona a l Earth Simulator es una versi especfica del sistema operatiu de NEC basat en UNIX, anomenat SUPER-UX, i va ser desemvolupat per la srie de supercomputadores SX de NEC.
Per ajudar als clculs cientfics a gran escala, el SUPER-UX ha estat optimitzat principalment en estendre la escalabilitat i en proveir qualitats especials per l Earth Simulator.


 Sistema de fitxers parallel .

Si un treball en parallel , que s executa en els 640 PNs, llegeix o escriu a un disc intallat en un PN, cada PN accedeix al disc seqencialment i el rendiment empitjora molt.
Encara que una E/S local en la qual cada PN llegeix o escriu en el seu propi disc resol el problema, s un treball difcil, administrar un nombre gran de arxius parcials.
De manera que, les E/S paralleles sn necesries en aquest supercomputador, des del punt de vista del rendiment, i la facilitat d s. El Sistema de Fitxers Parallel (PFS) proveeix al Earth Simulator d una E/S parallela.
Aix permet manejar multiples fitxers, que estan localitzats a discs separats de diversos PNs, com un gran fitxer lgic. Cada procs d un programa parallel pot llegir/escriure dades distribuides desde i cap a un fitxer parallel concurrentment amb una expressi d E/S per arribar a un alt rendiment i facilitat d s de l E/S.


 Llenguatges .

Compiladors de Fortran 90, C i C++  sn els emprats. Tots ell tenen un avanada capacitat de vectoritzaci automtica i microtasques.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55461" title="Geary Hobson" nonfiltered="1784" processed="1781" dbindex="22000">
Geary Hobson (Chicot, Arkansas, 1941) s un escriptor nord-americ barreja de cherokee, quapaw i chickasaw. s director d estudis nadius de la Universitat de Nou Mxic i compilador de literatura ndia americana. Tamb s autor dels poemes Deer hunting and other poems (1990), la narraci The last of the ofos (2000), l antologia The remembered earth (1981) i l assaig The Rise of the White Shaman: Essays and Reviews (2004).
 Enllaos externs .
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55463" title="Carles III de Provena" nonfiltered="1785" processed="1782" dbindex="22001">
Carles III de Provena i IV d'Anjou (V d'Anjou) ( 1436 - Marsella 1481 ), comte de Guisa, Maine i Mortain (1472-1481) i duc d'Anjou i comte de Provena (1480-1481).

 Orgens familiars .
Fill de Carles d'Anjou i d'Elisabet de Luxemburg, i per tant nt de Llus II d'Anjou, comte de Provena i rei de Npols, i de Violant d'Arag. A la mort del seu pare l'any 1472 va heretar els ttols adjacents al ttol principal de comte-duc d'Anjou. En la numeraci del ducat d'Anjou sovint se'l presenta com a Carles V enfront del Carles IV correcte.

El 1480, a la mort del seu oncle Renat I, el va succeir com a cinqu duc d'Anjou aix com a comte de Provena. La successi recaigu en Carles ja que en aquell any Renat d'Anjou tant sols tenia una nica filla supervivent, Violant, que havia rebut ja el comtat de Bar i el ducat de Lorena.

 Npcies i successi .
El 1474 es cas amb Joana de Lorena, filla de Violant d'Anjou, i per tant nta de Renat. D'aquest matrimoni no hi hagu descendncia.

A la seva mort el comtat de Provena, aix com el ttol de Duc d'Anjou, pass al seu cos el rei de Frana Llus XI i s'integr a la corona francesa.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55466" title="Z?oty" nonfiltered="1787" processed="1783" dbindex="22003">

L'z oty (en plural z ote per a nombres acabats en 2 o 3 i z otych per a la resta) s la moneda de Polnia. El codi ISO 4217 s PLN. Se subdivideix en 100 grosz (grosze per a nombres acabats en 2 o 3 i groszy per a la resta) i l'abreviaci s Z . El mot z oty vol dir "daurat" en polons, en referncia a les antigues monedes d'or anomenades aix, i grosz prov de la moneda germnica groschen. 

Histria.
Als segles XIV i XV s'anomenava z oty qualsevol moneda d'or estrangera de les que circulaven per terres poloneses (especialment els ducats d'Alemanya i Rutnia). El 1496, el Sejm (la Dieta polonesa) va crear la moneda nacional, equivalent a 30 groschen de Praga, que en polons anomenaren grosz o, tamb, polski z oty ("daurat polons"). A la segona meitat del segle XVIII, sota el regnat de Stanis aw August Poniatowski, es va oficialitzar lz oty com a unitat monetria polonesa.


Substitut pel ruble rus (1850-1917) i el marc polons (1917-1924), es va reintroduir lz oty a causa de la hiperinflaci, a ra d'1.800.000 marcs per z oty. Desprs de diverses devaluacions, el 1950 es va introduir un nou z oty (PLZ), a ra de cent dels antics per un de nou, i el 1995 fou subtitut per l'actual, PLN, a ra de 10.000 PLZ per cada PLN.

Arran de l'entrada de Polnia a la Uni Europea el maig del 2004, s'espera la futura adopci de l'euro, que segurament no ser abans del 2010.

Monedes i bitllets.
Ems pel Banc Nacional de Polnia (Narodowy Bank Polski), en circulen monedes d'1, 2, 5, 10, 20 i 50 groszy i d'1, 2 i 5 z otych, i bitllets de 10, 20, 50, 100 i 200 z otych.

Taxes de canvi.
1 EUR = 3,8431 PLN (7 de desembre del 2005);
1 USD = 3,2627 PLN (7 de desembre del 2005);

Enllaos externs.

  Banc Nacional de Polnia;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55467" title="Carles de Provena" nonfiltered="1788" processed="1784" dbindex="22004">
Carles de Provena ( 845 - 863 ), rei de Borgonya i comte de Provena (855-863), de la Dinastia Carolngia.

Fill petit de Lotari I i d'Ermengarda de Tours, i germ de Lotari II, que va rebre la Lotarngia; i Llus II el Jove, que va rebre Itlia.

A la seva temprana mort, el seu germ Llus incorpora Borgonya i Provena a les seves terres del nord d'Itlia.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55468" title="Musafrides" nonfiltered="1789" processed="1785" dbindex="22005">
Els Musafrides (tamb Kangrides o Sallrides) foren una dinastia (dinastia Musafrida) del Azerbaidjan.

Te el seu origen a la famlia Kangari, que es va apoderar del castell de Shamiran al Tarum, districte de Kazwin. El fundador fou Musafir (en realitat Aswar) el fill del qual, Muhammad ben Musafir es va casar amb Kharatsuya, filla del prncep Djustnida de Rubhar (al Daylam, on la dinastia va existir del segle VII al 928 sobiranament i com a poder local fins el 1042) Djustam III (que governava vers el 900). El 919 Muhammad va matar al oncle de la seva dona Ali ben Wahsudan per venjar la mort del seu sogre Djustan ben Wahsudan, i des llavors ambds famlies van estar enfrontades.

L'emir djustnida es va refugiar a les terres del Daylmita Asfar de Rayy i Kazwin, qui va enviar al Ziyrida Mardawij contra Muhammad, per Mardawij es va aliar a Muhammad i va derrotar i matar a Asfar. El 941 els dos fills de Muhammad, Marzuban i Wahsudan, es van fer amb el control de Shamiran i van empresonar al pare, i es van repartir els dominis: Wahsudan va quedar amo del Tarum (amb Shamiran) i Marzuban va anar a les terres a Azerbaidjan i a Armnia.

Marzuban va passar al Azerbaidjan on des el 926 els sadjides havien comenat la descomposici del seu poder enfrontats amb el cap kharigita kurd Daysam ben Ibrahim, i el Gilnida Lashkari ben Mardi, suportats alternativament pel Ziyrida Wushmagir. Lashkari va morir en lluita a Armnia i Daysam fou trat pel seu ministre Abul Kasim Ali ben Djafar, que es va aliar amb Marzuban (que com ell era batinita, una branca ismalita). Marzuban es va apoderar de Tauris (Tabriz) i Ardabil i finalment va obligar a Daysam a rendir-se (va rebre un petit feu al Tarum). Marzuban va estendre el seu domini cap el nord, fins a Derbent incloent l'Arran. El 943 els russos van arribar a la regi del Arran i es van apoderar de Bardaa on van romandre casi un any. Desprs va haver de lluitar contra l'hamdnida de Mosul, Abu Abd Allah Husayn ben Said ben Hamdan, i el seu aliat, l'emir kurd hadbhnida Djafar ben Shakuya, que havia arribat fins a Salmas, que finalment fou cridat a Mosul pel nou emir Nasir al-Dawla. El 946 el Buwyhida Rukn al-Dawla va ocupar Rayy (que es disputaven els Ziyrides i els Samnides). El 947 Marzuban va iniciar la guerra contra els buwyhides per Rukn al-Dawla va rebre reforos d'altres prnceps de la nissaga i el 949 el va derrotar prop de Kazwin, i va quedar presoner essent tancat a la fortalesa de Summirim (al Fars). Els seus caps militars van alliberar al seu pare Muhammad i van ocupar Ardabil mentre Wahsudan continuava retenint Shamiran. Muhammed, que tenia un carcter difcil, aviat es va barallar amb famlia i caps militars i fou enderrocat per Wahsudan i tancat altra cop a una fortalesa esmentada com Shisagan. El Buwyhida Rukn al-Dawla va enviar contra els musafrides al Azerbaidjan a Muhammad ben Abd al-Razzak, ex governador samnida de Tus, ara al seu servei. Daysam va ocupar Ardabil i Wahsudan li va reconixer i va buscar la seva aliana, per Daysam fou derrotat per Abd al-Razzak, que, disgustat per les intrigues continues, es va retirar a Rayy, amb lo que Daysam va poder recuperar Ardabil per llavors fou atacat pel seu aliat Wahsudan, que va enviar contra ell a Ali ben Mishki, i va haver de fugir a territori dels Ardzruni del Vaspurakan. El 953 Marzuban es va escapar de la pres i va recuperar tot els seus dominis gracies al suport dels caps militars. El 955 Daysam, desprs de peregrinar a Mosul, Bagdad i Alep, va tornar amb un exrcit i va ocupar Salmas on va fer la khutba (oraci) en non de Sayf al-Dawla d'Alep. Marzuban va sufocar una revolta a Derbent i va marxar contra ell, que va fugir altra cop al Vaspurakan, per fou entregat a Marzuban per orde del rei d'aquest pas. En aquest moment eren tributaris de Marzuban els prnceps de Shirwan, d'Abkhaz (territori al nord de Shirwan i no pas Abkhzia), Shakki, Gurziwan-Saghiyan (al oest de Shirwan), Siunia Oriental, Ahar, Wazarkan (ambds al nord-est de Tabriz), Khizan (al nord de Baku), Vaspurakan, els Bagrtides d'Armnia i els prnceps (probablement armenis) de Khashen al oest de Bardaa. Va morir el desembre del 957.

Va deixar hereu al seu germ Wahsudan per es va oblidar d'anular el testament a favor dels seus tres fills grans Djustan, Ibrahim i Nasir (el petit Kay Khusraw ben Marzuban no hi fou incls). Els caps militars van reconixer a aquestos fills. Djustan finalment fou reconegut com nic emir per noms li va interessar el seu harem. El general Djustan ben Sharmazan es va revoltar a Urmia i va proclamar a Ibrahim, amb el qual va ocupar Maragha. El 960 es va rebellar a Gilan el net del califa Al-Muktafi, de nom Ishak ben Isa, que es va proclamar califa amb el nom de Al-Mustadjir billah, per Ibrahim i el general Djustan el van derrotar el Mukan (Mughan). Wahsudan va donar suport a Nasir, el tercer germ (que fins llavors era favorable a Djustan que romania senyor d'una part dels dominis). Djustan i Nasir van anar a Shamiran convidats per Wahsudan, per all foren tradorament empresonats i  Wahsudan va enviar al Azerbaidjan al seu fill Ismail ben Wahsudan. Mentre Ibrahim, que governava a Dwin, a Armnia, va simular un atac a Shamiran el 961 i Wahsudan va fer matar als presoners. Per Ismail va morir a Ardabil i Ibrahim va poder reunificar les possessions musafrides i va atacar Shamiran, d'on Wahsudan va fugir cap al Daylam. Per el seu general Sharmazan ben Mishki va derrotar a Ibrahim, que, abandonat pel seu exrcit, va haver de refugiar-se amb el seu cunyat buwyhida Rukn al-Dawla (casat amb una germana). Aix Wahsudan tornava a recuperar el poder per Rukn al-Dawla va donar un exrcit a Ibrahim sota comandament del seu ministre Ibn al-Amid, que va reinstallar a Ibrahim i el va ajudar a sotmetre els kurds i a Djustan ben Sharmazan que s'havia fet amb part del poder i Wahsudan nomes va conservar el Tarum, Zandjan, Abhar i Suhraward (els tres districtes darrers conquestes que havia fet Wahsudan); potser incls va perdre Tarum per algun temps. Ibn al-Amid fou cridat a Rayy i  els afers van comenar a anar malament. Vers el 979 Ibrahim fou enderrocat per els emirs rawwdides que governaven a Tauris o Tabriz. Abul Haidja ben Ibrahim va conservar el poder a Dwin (a la nica font armnia disponible, Esteve Asolik, l'esmenta com Ablhadj Delmastani) i va fer una expedici a Armnia el 892 cridat pel rei Mushel de Kars, per fou rebutjat per profanar esglsies; llavors va ser derrotat per Abu Dulaf al-Shaybani (a Esteve Asolik Abutlup), emir de Goltn (amb capital a Orduad o Ordubad) que va ocupar Dwin. El rawwdida Abul Haidja Husayn (a Esteve Asolik se'l esmenta com Abhladj ben Rovd, emir de l'Atrapatakan, es a dir de l'Atropatene), va derrotar a Abu Dulaf i li va prendre Salar, Goltn amb Ordubad i Dwin el 987. Abu Dulaf va anar a Armnia i Bizanci buscant ajuda per recuperar el poder fins que fou assassinat pel seu criat quant era a la provncia armnia d'Uti.

Wahsudan va retenir amb problemes el poder a Tarum i a les conquestes que havia fet a la regi (Zandjan, Abhar i Suhraward) i va morir el 966. El seu fill Ismail ben Wahsudan el devia succeir. El 989 va morir el seu germ Nuh ben Wahsudan i va deixar un fill infant de nom probablement Djustan. L'emir buwyhida Fakhr al-Dawla va anar a Shamiran, la va ocupar i va deposar al jove Djustan i es va casar amb la seva mare i viuda de Nuh. A la mort de Fakr al-Dawla, un jove emir de nom Ibrahim ben Marzuban ben Ismail ben Marzuban, que era net d'Ismail ben Wahsudan i besnt de Wahsudan, es va apoderar de la fortalesa de Sardjihan i del Tarum i va restablir el domini familiar que va engrandir notablement i el 1020 dominava Kazwin. El 1022 Mamhmud de Gazni va ocupar Rayy i va enviar contra els musafrides al daylmita Kharamil, per no va obtenir resultats i Mahmud va retornar al Khurasan el 1029; per el fill de Mahmud, Masud, desprs de provar-ho militarment, va capturar a Ibrahim mitjanant un parany. Per el fill d'Ibrahim, anomenat "el Salar de Tarum" va conservar Sardjihan, i el 1037 dominava altre cop els dominis paterns. Aquest fill era probablement el mateix Djustan ben Ibrahim del que parla amb elogi el viatger i historiador Nasir-i-Khusraw el 1045, i que diu que portava els ttols de "Marzuban al-Daylam Gil-i-Gilan (Djil-i-Djilan) Abu Salih mawla amir al-muminim".

El 1062 Tarum, governat per un prncep de nom Musafir, va haver de pagar tribut a Toghrul Beg. Algun temps desprs se suposa que les seves fortaleses foren ocupades per els ismalites d'Alamut.


 Emirs musafrides .

Musafir Aswar abans de 900;
Muhammad ben Musafir vers 900-941;

Branca d'Azerbaidjan i Armnia .

Marzuban ben Muhammad  941-949;
Muhammad ben Musafir (restaurat) 949-950;
Wahsudan ben Muhammad 950-953;
Marzuban ben Muhammad 953-957;
Wahsudan ben Muhammad (segona vegada) 957;
Djustan ben Marzuban 957-960;
Ibrahim ben Marzuban 960-961;
Ismail ben Wahsudan 960-961;
Nasir ben Marzuban (associat) 957-960;
Wahsudan ben Muhammad (tercera vegada) 961-962;
Ibrahim ben Marzuban 962-979;
Abul Haidja ben Ibrahim 979-984;
Als Shaybnides de Goltn 984-987;
Als Rawwdides de Tauris 987;

Branca de Shamiran (Tarum) .

Wahsudan ben Muhammad 941-966;
Ismail ben Wahsudan 966-?
Nuh ben Wahsudan ?-989;
Kakr al-Dawla (dinastia buwyhida) 989-997;
Ibrahim ben Marzuban ben Ismail  997-1022;
Djustan ben Ibrahim 1022-vers 1050;
Musafir (ben Djustan?) vers 1050-1075;
als ismalites vers 1075;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55471" title="Cherokees" nonfiltered="1790" processed="1786" dbindex="22008">

Els cherokee sn una tribu ndia de la famlia lingstica iroquesa (grup hoka-sioux). S'autoanomenaven tsalogi  poble de les  coves , i eren anomenats pels creek tsologi  poble amb una altra llengua  o chiluk ki  poble de les coves , d on vindr salakies o chaloques. Tamb s anomenaven Ani-yun-wiya  genuns  o  poble principal , i Ani-kitu-hwagi  gent de Keetowa . Eren dividits en set clans de descendncia matrilinial que dividien la tribu en dos grups, Ottare (muntanya) i Aytare (vall). Els set clans eren aniwaya (llop), anikawi (crvol),aniwadi (pintura), anitsiskwa (ocell), anigilahi (gent del pl llarg), anilahani i anigatagewi.


 Localitzaci geogrfica .



Ocupaven antigament la major part dels territoris de Virgnia, Carolina del Nord, Gergia, Tennessee i nord d Alabama, amb una extensi de 100.000 km i amb capital a Okmulgee o a Tahlequah. Es dividien en tres zones:
 Les Muntanyes Smoky, amb la ciutat de Tanasi.
 Les ciutats del mig (Newkasi i Qualla), a l Est dels Smoky i els rius Little Tennessee i French Broad.
 Les ciutats baixes (Keowee), a Carolina del Sud, que controlaven les fonts del Savannah.

Actualment viuen a Oklahoma, on tenien el 1971 un total de 146.598 acres (dels 19,5 milions que tenien el 1891), i a la reserva Quallah de Carolina del Nord, amb 44.000 acres.

 Demografia .

Quan arribaren els espanyols eren potser 60.000 individus. Cap el 1650 eren uns 22.500 indis, i el 1760 uns 30.000. El 1809 eren 13.000 i el 1820 havien augmentat a  21.000. Passaren de 15.000 el 1839 a 21.000 indis el 1861, 1.000 blancs i 4.000 negres el 1861, per el 1866 havien estat reduts a 13.566.  El 1900 eren potser uns 47.000. Cap el 1970 hi havia a Oklahoma 47.000 indis purs i 15.000 mestissos, i endems uns 3.000 a Carolina del Nord, un total de 65.000 individus. El 1980, segons Asher, hi havia 72.000 a Oklahoma (dels quals 22.500 parlaven l idioma) i 9.000 a Carolina del Nord (dels quals el parlaven uns 3.000). El 1990 hi havia un total de 232.344 persones que afirmaven ser cherokee, que augmentaren a 308.132 el 2000, per noms es consideren oficialment cherokee tres grups:
 Cherokee Nation, a Oklahoma N. Occ, en un territori d unes 7.000 milles quadrades, uns 104.000 individus.
 Keetowah Cherokee, al Nord d Oklahoma, uns 7.000 individus (en total, el 1995 hi havia 114.564 a la reserva, per 174.716 en el rol tribal).
 Eastern Band, a Carolina del Nord, uns 10.000 individus (el 1988 eren 8.822 individus, dels quals 5.971 vivien a la reserva i 2.851 fora; el 1995 hi havia 11.240 en el rol tribal).
Segons el cens dels EUA del 200.000, hi havia 729.533 cherokee, d'ells noms 281.069 purs. 

 Costums .

Eren alts, de color de pel clar, nas aguilenc i mirada penetrant. Vivien en ciutats i es dividien en set clans, amb els membres de cada vila de descendncia matrilineal i exgams.  Habitaven cases quadrades o allargades de pals fent bastiment, cobertes d escora, fusta i parets entrellaades i cobertes amb terra i fang.  Cada vila tenia un o dos campaments de 350 a 600 habitants (hi havia ms de 100 poblats). Conreaven moresc, psols i carabasses, caaven i recollien fruites tot practicant una agricultura de tallar i cremar. Cap el 1700 adoptaren el cavall.

Tota llur poltica restava en les viles individuals, les principals de les quals eren Tanasi, Etowah, Newkasi, Keowee, Tellequah, Chota i Kituhwa, i van fer dos cossos poltics, Roig per la guerra i Blanc per la pau, amb dos capdills no hereditaris (el de guerra rebia el nom d Outacity  assass ) que presidien dos consells, un amb representants dels set clans i l altre amb els ancians. El Blanc s encarregava d organitzar l agricultura, els afers religiosos i un cos de missatgers, mentre que el Roig s encarregava dels afers de guerra i defensa, dirigits pel guerrer ms reconegut.

Rebien sovint atacs dels mohawk, que eren contestats amb igual feresa. Feien expedicions punitives, per tamb ajudaven als pobres. Les dones eren admeses als consells, i algunes esdevenien guerreres, per eren encarregades de l agricultura i de la custdia dels presoners.  No reconeixien cap autoritat central, els presoners eren serfs i gradualment els adoptaven. No guerrejaven entre ells, i els disputes eren resoltes mitjanant un joc de pilota. Els  guerrers practicaven una dansa nocturna, i tenien alguns tabs sexuals. Jugaven al lacrosse, joc de pilota amb raquetes que durant la guerra tenia un ritual sagnant. Altres cerimnies seves eren la Cerimnia de Tardor, similar al busk dels creek, i la Cerimnia del Nou Foc, celebraci del nou any durant tres setmanes i un bany final ritual.  Consideraven Kana ti com al primer home creat, i Selu com a la primera dona.

Creien que les malalties procedien dels esperits dels animals, que aix es venjaven dels humans per matar-los i massacrar-los. Creien en un gran esperit, a l Amo de la vida, que era a tot arreu, i que era adorat mitjanant la immersi ritual en el riu (conegut com  l'home llarg ). Tamb escrivien en wampums.

 Govern .

La Naci Cherokee s actualment una repblica amb una constituci aprovada el juliol del 1976 amb separaci de poders: el legislatiu en mans del Principal Chief, l executiu en mans del Tribal Council, presidit per un Deputy Principal Chief, tots ells escollits per un perode de quatre anys, i el judicial en el Cherokee Nation Judicial Appeals Tribunal de tres membres, amb jurisdicci en els 14 comtats on els cherokee sn majoria. Tamb tenen el seu propi Cherokee Nation Judicial Code i potestat per a cobrar alguns impostos. Per a veure la llista dels governants cherokee, veure Governants Cherokee.

 Histria .
 Origens .

Potser els seus avantpassats foren els Mount Builders i la cultura Adena, qui habitaren en el territori en el 10.000 aC i van construir ciutats en monticles molt habitades, com Cahokia, que potser tenia entre 38.000 i 75.000 habitants.

El 1539 van rebre l expedici d'Hernando de Soto amb l Inca Garcilaso de la Vega des de Tampa al sud de les Apalatxes, on ja hi havia passat la pesta, i el maig del 1540 arrib a Xualla (Carolina del Nord), on va contactar amb els chalaquies. En els  crniques parla de la ciutat de Guasili o Guaxule (avui el monticle de Nocooche, vora Clarksville, N. Georgia), i Chiaha o Ychiaha (avui potser Etowah).
 
A comenaments del segle XVIII comerciaren amb els britnics pells a canvi de fusells, teles i acer, a travs del port de Charleston (entre el 1700 i el 1715 van traficar un mili de pells de crvol). El 1712 enviaren 100 homes per ajudar als anglesos a lluitar contra els tuscarora. El 23 de mar del 1730 l emissari del rei Jordi III d'Anglaterra, sir Alexander Cuming, reun a Keowee uns 300 mandataris cherokee i els convenc en la reuni de Newkasi (avui franklin, Carolina Nord) perqu reconeguessin amb el ttol d emperador dels cherokee al cabdill Moytoy de Tellico (Tennessee), i aix el 1740 un grup comandat per Kalanu/The Raven va prendre part en l expedici de James Oglethorpe a Sant Agust (Florida).

Els anglesos estaven acostumats a la jerarquia i suposaven que calia nomenar un destacat cherokee com a rei i tractat amb ell. Tanmateix, la naci cherokee era una federaci dispersa de 30.000 indis (d ells, 6.000 guerrers) en un territori de 100.000 km (dels quals les ciutats en controlaven 15.000) en 64 ciutats unides noms per l idioma, la cultura i el parentiu, i els cabdills dirigien mitjanant l exemple una mena de democrcia nadiua. Per aix, el 1730 enviaren Attakullakulla (mort el 1783), aleshores jove guerrer, a Londres, on fou rebut per Jordi III a Windsor.  All s hi passej vestit amb plomes i cues de cavall, i sign un tractat amb els britnics.
Tanmateix, el 1738 van patir la primera epidmia de verola que els va reduir a la meitat. Un dels supervivents, Skiagunsta, fou nomenat cap dels Keowee el 1750. Molts bruixots i xamans van trencar llurs relquies en veure que no hi podien fer-hi res.
Alhora, els 1739 els francesos fundaren Fort Toulouse (avui a Montgomery, Alabama) i es van fer amics del cap Oconostota (Salsitxa de Marmota) o Stalking Turkey, rival d Attakullakulla, i intentaren apartar-lo dels britnics. El primer era cap militar de Chota, i el segon primer ministre, i tots dos obeen a l'uku o rei de la ciutat, Caneecatee/Old Jump, oncle d Attakullakulla, qui va fer de Chota la capital cherokee, i el seu uku heretaria de Moytoy el ttol d emperador.

 Contacte amb els anglesos .

Caneecatee era ressentit amb els anglesos perqu la verola li havia desfigurat la cara. Alhora, durant bona part del perode 1740-1750 Attakullakula va viure al Quebec com a hostatge dels Ottawa, per s hi entrevist amb els francesos. Tot i aix, quan comen la guerra del 1754-1763 donaren suport inicial als anglesos merc el pacte de Saluda entre Attakullakulla i James Glenn (governador de Carolina del Nord el 1755), que convertia el pas en un protectorat britnic a canvi de protecci contra els francesos.

Per la ineptitud de Braddock, que far que els derrotin a Fort Duquesne (Pittsburg) el 9 de juliol del 1755, el fet que alguns soldats colons arrenquin les cabelleres dels iroquesos caiguts en combat per cobrar-les com la dels enemics, i la construcci de Fort Loundoun vora Chota i de Fort Prince George vora Keowee el 1757, els soldats dels quals violaran dones ndies, cosa que provocar la venjana cherokee el 1759. Com que Wolfe conquer Quebec i Montreal, Oconostota i Attakullakulla amb 30 guerrers anaren a Charleston a parlar amb William Lyttleton, nou governador de Carolina del Nord. Els dos caps foren alliberats, per la resta foren empresonats, i ms tard, assassinats a la pres. Aix provocar que el 1760 es revoltessin contra el anglesos; assetjaren Fort Loundoun, que ser ocupat l agost i el deixaren evacuar, per mataren 30 oficials i 200 presoners. 

Aleshores lord Amherst enviaria contra ells 2.600 homes amb el coronel James Grant. El 27 de maig del 1761 Attakullakulla intent pactar, per el juny Grant els atac: 15 ciutats foren cremades, aix com els conreus, i 5.000 indis hagueren d amagar-se a les muntanyes. Desprs de diverses converses entre setembre i desembre del 1761 entre Attakullakulla i el governador William Bull, els cherokee signaren la pau amb els anglesos. I el 1762 els seus caps Cune Shote/Stalking Turkey, cap guerrer, i Ostenaco, visitaren Anglaterra, i foren rebuts per Jordi III.

El 1763 el rei Jordi III d Anglaterra va signar la Proclama Reial que marcava la lnia divisria entre terra blanca i terra ndia als Apalatxes, i poc desprs Cune Shote i Attakullakulla (Petit Fuster) de Tanasi, qui havia visitat ja Londres el 1730, participaren en la Conferncia d Augusta amb el superintendent John Stuart. Van rebre ddives de carn, rom i xivalla, i la promesa que no els ocuparien les terres. El 1764 dos comerciants escocesos s establiren entre els cherokee i s hi barrejaren, Alexader Cameron i John MacDonald, avi del futur cap Kooweskoowe/John Ross. Per tamb s hi establiren molts bergants procedents d Europa amb rom i deutes que els foraran a cedir terres, tot i la prohibici reial.

 Tractats amb el estatunidencs .

John Stuart, ara installat a Mobile (Alabama) i cap d Afers Indis del Sud-est, aconsegu apaivagar-los un temps amb la cessi de terres de cacera cherokee el 1768 amb Oconostota.  I el 1765 els enviaren el primer professor blanc, John Hemmerer. Per Daniel Boone va conduir molts colons per les enfilades de Cumberland fins a Kentucky i Tennessee, on adoptarien les dones i alguns costums dels indis, per els delmaren la terra i els recursos.

El mar del 1775 Daniel Boone i l especulador Richard Henderson obligaren Attakullakulla, Oconostota i altres cabdills a cedir Kentucky i Tennessee, la meitat del seu territori, amb la vila de Tanasi, a canvi de 10.000 lliures en mercaderies. Per s hi oposa el fill d Attakullakulla, Tsiyu Gansini o Dragging Canoe, qui marxa amb alguns fidels a Chickamauga, on durant vint anys far una guerra de guerrilles contra els blancs, ja que s adonaren que els blancs els prendrien les terres igualment. A finals del segle XVIII centralitzaren el seu govern i la revoluci destru moltes de les seves ciutats, malgrat que alguns d ells ajudaren als revolucionaris. 

Quan esclat la revoluci el maig del 1776 es reuniren a Chota delegats iroquesos, lenape i shawnee per fer un front com davant Henry Stuart, superintendent d afers indis, contra els blancs i mantenir la frontera. 

Tsiyu Gansini s uneix als anglesos, i rep el suport de Henry Hamilton, tinent governador del Canad, qui li paga les cabelleres, per el 1778 els britnics l abandonaren i el seu grup pat una verola que en mat 2.500; per la seva banda, Attakullakulla i la seva neboda, Nancy Ward, qui s havia destacat lluitant contra els creek el 1775, decidiren ajudar als colons rebels. Tot i aix, el 1777 els nord-americans atacaren als cherokee i els prengueren les Carolines i el territori al Nord del Little Tennessee; tot i aix, merc les gestions d Onitositah (Brot de moresc), conseller d Oconostota, recuperaren part del territori arrabassat.

Per la pau del 1782 marxaren a Chattanooga, on foren venuts el 1792. El 25 de novembre del 1785 Nancy Ward signaria el Tractat de Hopewell, renovat el 1791, pel qual obtingueren terres i un diputat al parlament georgi. Adoptaren tamb la ramaderia llanera i construren algunes carreteres i ponts. Per Tsiyu Gansini continuava matant els colons de la frontera, cosa que provocaria que els colons, liderats per John Sevier, fundessin un  Estat de Franklin  i que el 1788 matessin sota bandera de treva caps ancians incls Onitositah. Tsiyu Gansini els va venjar, per va morir el 1792, desprs d haver ajudat Little Turtle a vncer Arthur Saint-Clair. Per aquest motiu abandonaren gradualment Chota, que el 1799 noms tenia 5 cases i el 1805 noms un habitant.

 La Naci Cherokee .

El 1793 pactaren amb Espanya i per tardor del 1794 signaren un nou Tractat de Pau amb EUA, pel qual els nord-americans construirien un blocau a Tellico, vora les runes de Fort Loundon, i alhora els proporcionaren arades, telers i estris de pags per tal d aculturar-los i que no necessitessin ms terres, i aix canviar llur sistema de relaci (les dones s encarregaven del camp, els papers eren igualitaris per no intercanviables, alhora que creien que l arada feia mal a la terra); el nou centre del pas cherokee estava al Nord de Gergia i el Sud de Tennessee, vens dels creek; el 1799 els nord-americans els obriren una escola a Darmouth. Fins i tot, el 1800 acceptaren missions cristianes amb la condici de construir escoles (el 1825 ja hi havia 12). Per el 1802 el govern federal sign un pacte amb el de Gergia que inclou una clusula que preveu que els indis de l estat puguin ser expulsats pel govern federal.
El 1809 ja tenien 1.500 telers i 500 arades, aix com molins de blat i carreteres. La seva societat era matrilineal, i qualsevol blanc podia esdevenir ciutad cherokee si es casava amb una cherokee, i els fills eren indis del tot, per l enriquiment contradeia el principi de redistribuci de la terra. L aculturaci els provocava baixa autoestima, alcoholisme i violncia. James Vann (mort el 1809), mests i considerat el cherokee ms ric, era l'amo d'una taverna, de 50 esclaus, quatre esposes i gran mansi a Gergia. Endems, els missioners cristians ridiculitzaven llur religi.

Ja el 1808 el president Thomas Jefferson els pression perqu es traslladessin ms enll del Mississippi. Aix, uns 2.000 marxaren, pressionats o subornats, per continuar la seva vida tradicional. Aquesta crisi provocaria que el 1811 aparegus el moviment de la Dansa del Fantasma Cherokee del bruixot Tsali, qui afirmava tenir visions contra els blancs i els indis que acceptaven llur mode de vida, i que reclamava el retorn de les  ciutats estimades . Alhora, el profeta shawnee Tenskwatawa, germ de Tecumseh, predicava quelcom semblant entre els creek, una guerra final per expulsar als invasor. Cap el 1811 els Red Sticks creek es van revoltar contra els EUA i el 1813 destruirien Fort Mimms, per el capdill cherokee Junaluska va ajudar al president Andrew Jackson contra els creek a Horseshoe Bend (mar 1814, on fins i tot li salv la vida), juntament  amb els caps Kahnungdatlageh (El que camina sobre la cimera de la muntanya) o Major Ridge i el mests Kooweskoowe o John Ross. Per aquesta ra foren odiats per les tribus dels voltants.

El 1820 alguns mestissos van fer algunes plantacions, ja que es barrejaren amb anglesos i escocesos, educats entre els blancs, i cap el 1822 adoptaren com a membres de la tribu 1.277 esclaus negres. 

Pel juliol del 1827 redactaren tamb una constituci republicana i formaren un govern molt semblant al dels EUA, que consagra la divisi de poders i la sobirania nacional sobre la terra. Transformaren els sentiment tnics en una repblica sobirana. Els rgans de govern eren el Consell General i un Comit Nacional (Assemblea), que tenia poder per a vendre terres als blancs, ja que des del 1808 el Codi Legal cherokee va instaurar la pena de mort a qui venia terres sense perms. La capital era New Chota (avui Calhoun, Georgia) Hi participarien, endems de John Ross i Major Ridge, Kuhleganah Watie/Elias Boudinot i John Ridge, fill de Major.  Alhora, el 1821 adoptaren un alfabet propi de 85 signes (sillabari cherokee) creat per George Guess o Sequoyah (1770-1843), cherokee illetrat d Arkansas, lisiat d una cama i fumador en pipa que no sabia escriure ni parlar angls, per excellent platerer. El 1809 havia comenat a idear signes per paraules i el 1821 es decid per un sistema sillbic de 86 carcters fcil d aprendre, de manera que el 1824 gaireb tots ells estaven alfabetitzats, i en el qual Elias Boudinot, casat amb una blanca i que el 1826 havia fet una gira de lectures per recollir diners per a una impremta, va editar el 1828 el setmanari bilnge Cherokee Phoenix.

El 1823 el cap Path Killer, el portantveu del consell, Major Ridge, i el president de la naci durant uns 40 anys, el mests John Ross (1790-1866), negaren la cessi de terres als  govern federal i afirmaren novament la sobirania sobre la terra. El 1826 tenien 22.000 vaques, 7.600 cavalls, 46.000 porcs, 2.500 ovelles i 726 telers, aix com 18 escoles i 2.943 arades.Els occidentals eren 7.000, i els orientals 13.563. Hi havia 147 homes i 73 dones blancs casats amb cherokees, i tenien 1.277 esclaus negres. Per el 1828 es va descobrir or a Smoky Mountain, al territori que se ls havia adjudicat, cosa que provoc invasi de colons blancs, i per aix el govern estatal de Gergia els pression per a que cedissin terres. El mateix any, Jackson i l estat de Gergia van declarar nulla i sense valor l existncia dela naci cherokee, i consider delicte reunir el parlament cherokee a New Echota i Etowah, que es trobaven a territori georgi. Els prohibiren fer prospeccions aurferes i no els permeteren declarar als tribunals perqu  no eren cristians .

 El Nunna daul Tsuny (cam de les llgrimes) .

El 1830 el Congrs dels EUA va votar el Decret de Removal dels indis a l Oest del Mississippi. Per els cherokee no acceptaren. El 1828 nomenaren cap principal John Ross, i decidiren plantar batalla legal: els casos Cherokee Nation vs Georgia (1830) i Worcester vs Georgia (1832). El 1831 el Tribunal Suprem dels EUA i el secretari de justcia, John Marshall, els van donar parcialment la ra: els indis sn servant domestic nations (nacions domstiques dependents), protectorats semi sobirans, relacionades noms amb el govern federal i no pas amb els estats, de manera que el Tribunal Suprem Georgi no tenia poder sobre ells.
La tribu es va dividir en dos grups. El partit del Tractat, presidit per John Ridge i Elias Boudinot, amb uns 15.000 cherokee, que decideixen acceptar l inevitable i negociar les millors condicions possibles; l altre, el Partit nacional, un miler aproximadament, comandat pel president John Ross,  van decidir plantar cara. Per altra banda, el 1819 un centenar de cherokee s amagaren a les Muntanyes Smoky, liderats per Yonaguska (s que s ofega, 1750-1838).
 
El 1838, poc abans de morir, encoratj a unes 49 famlies (300 individus) a fer el mateix i formaren els Oconalufte Cherokee o Eastern Band.  Ajudats per William Thomas, nen blanc adoptat per Yonaguska, home de negocis i advocat dels cherokee, el 1835 aconsegueix que els facin ciutadans de Carolina del Nord. Uns 200 lluitarien amb els Estats Confederats d'Amrica.

Ross va acomiadar Boudinot del diari, per el 1835 l estat de Gergia segrest la impremta. Es violaren les sentncies judicials i es va fer una campanya d assetjament, tot empresonant Ross i llurs partidaris. Aix el Senat els oblig a signar a casa d Elias Boudinot el Tractat de New Echota, merc el qual els obligaven a cedir les terres que els quedaven (ms de 20.000 km) a canvi de 5 milions de dlars i terres a Oklahoma. El tractat fou aprovat pel Senat dels EUA el maig del 1836 malgrat les protestes de John Quincy Adams, qui ho considerava vergonyant, i els donaren de termini dos anys per marxar, per aix no imped que els blancs envassin el territori abans d hora. Junaluska viatj intilment a Washington per intentar convncer Jackson. L estiu del 1838 foren traslladats: marxaren 16.000 cherokee, dels quals 4.000 moriren pel cam, entre ells Quatie Ross, esposa del president.

 Establiment a Oklahoma .

Els 12.000 que arribaren s uniren als 3.000 vells colonitzadors que s havien anat uns anys abans amb Sequoyah. Alhora, esclat una guerra civil entre els partidaris del tractat i el partit nacional el juny del 1839, que provoc la mort de Major i John Ridge i d Elias Boudinot. Stand Watie, germ de Boudinot, n'acuss John Ross, per aquest reb el suport de Sequoyah i crearen una nova constituci, on es considera la terra com a patrimoni com de la naci, que no fou acceptada definitivament fins el 1845, quan Stand Watie i el Partit del Tractat dirigiren la seva clera contra el govern dels EUA.
 
S uniren a les  Cinc Tribus Civilitzades  (seminola, creek, choctaw i chickasaw) desprs de ser establits a Arkansas el 1835 i definitivament a Oklahoma el 1840. El 1846 signaren un nou tractat amb el govern dels EUA per compensar-los de les prdues, merc el qual reberen 5 milions $ d indemnitzacions que utilitzaren en finanar obres pbliques. Reobriren el diari bilnge Cherokee Defender, dirigit per David Carter; construren una nova capital, Tahlequah, seu de la Casa del Consell i de la Cort Suprema.  D aquesta manera el 1850 havien obert 20 escoles i dos seminaris, i editaren la Bblia, lleis i un almanac en cherokee el 1855. Alhora, el 1850 es fund la Keetowah Society, cercle d oposici a Stand Watie format per grups tradicionalistes contraris a adoptar la civilitzaci blanca.

Quan esclat la guerra civil nord-americana, John Ross intent mantenir-se ali al conflicte i fidel als EUA, per quan els Confederats atacaren el pas, fou pressionat per Stand Watie i el Partit del Tractat, que eren majoritriament plantadors amb esclaus, i per aix l agost del 1861 pact amb els Confederats. Aix provoc que l exrcit del nord envas el pas cherokee, fes presoner Ross i se l endugus a Washington. Watie esdev general de brigada confederat, el 1863 atac Tahlequah i fou el darrer en capitular. El conflicte supos per als cherokee epidmies de clera i verola, pels quals mor el 25 % de la poblaci, el 25 % dels nens restaren orfes i el 33 % de les dones, vdues.

Ross fou alliberat el 1865 i torn a un pas en runes. Va celebrar el consell a les runes de Talehquah, on els partidaris de Watie intentaren desacreditar-lo. Alhora, els EUA intentaren forar noves cessions de terres i de sobirania com a cstig per ajudar als Confederats. El 19 de juliol del 1866 negociaren un nou tractat amb els EUA: Elias Boudinot i William Adair, coronels dels EEUU, John Rollin Ridge, Saladin Watie i Richard Fields, i evitaren obrir llur territori a les corporacions ferroviries. Ross moriria l u d agost del 1866. El 1860 es va traduir la Bblia al cherokee, ja que majoritriament sn baptistes.

 Fi del Territori Indi .

Desprs de la guerra reconstruren Talehquah, reobriren impremtes escoles, i alliberaren esclaus, que des d aleshores seran ciutadans cherokee. Per des d aquells anys, moltes tribus de les planures foren confinades tamb a Oklahoma. William Ross, nebot de John i graduat a Princeton, lluit contra l especulaci i els nous emigrants del ferrocarril. El 1872 va protestar davant del Congrs dels EUA per la invasi de terres, malgrat els esforos fets pel cap de la BIA, el seneca Ely Parker, i Helen Hunt Jackson, autora dA century of dishonour (1881). El 1881 el cap Nimrod Jenner Smith va obrir escoles ququers.
Pel que fa al grup de Carolina, el 1880 el xam Ayuini/Swimmer (1835-1899) facilit informaci James Mooney sobre medicina, botnica, mitologia i histria dels cherokee a la reserva Qualla. Aix, el 1890 compondria l estudi Myths of the cherokee and sacres formuls of the cherokee, en un moment on les escoles dels blancs aculturaven els indis, suprimien l escriptura de Sequoyah i volien suprimir a cops l indi que duien dintre. 

El 1887 fou aprovada la Dawes Act (per Henry Dawes, senador per Massachusetts), que volia acabar amb la propietat comunal de la terra ndia, que havia de ser dividida en parceles privades de 160 hectrees per famlia, i l excedent, ocupat pels blancs. Aix, el 1890 el govern dels EUA s annex la meitat del Territori Indi (ara Oklahoma), i el 1893 la Sortida Cherokee (11.000 km de planures) foren obertes a 100.000 colonitzadors blancs. Malgrat els recursos presentats pels cherokee, el 1898 s aprov la Llei Curtis, que dissolia els governs nacionals de les Tribus Civilitzades i abolia la titularitat indgena de la terra. Molts blancs s'inscriviren com a indis i obtingueren terra gratis, malgrat els esforos del president cherokee Tom Buffington (1899-1903). El 1905 els cherokee i les altres tribus civilitzades intentaren crear el Sequoyah State, estat indi amb constituci prpia, per el Congrs ho va anullar i el 1907 fou creat l Estat d Oklahoma, i llurs terres  foren obertes a la colonitzaci. Els aculturats es convertiren en membres prominents de l Estat (Robert Latham Owen fou senador de l estat el 1907), mentre els tradicionals s amagaven a les muntanyes. El grup de Keetowah va boicotejar les inscripcions de terres, rebutjaren els xecs per les rendes i drets reals. Desillusionats de la poltica, restabliren l antiga religi cherokee guiats pel visionari Redbird Smith (mort el 1918).

 Els cherokee, ara .

Cap el 1930, la reserva Xualla (Carolina del Nord) es trobava pobra i superpoblada, fins que el New Deal de Franklin D. Roosevelt nomen com a cap de la BIA John Collier, que va aprovar la Llei de Reorganitzaci ndia. Des del 1934 s ensenya el cherokee a les escoles i s obr un parc natural a les Smoky, on els indis treballarien com a llenyataires, guies i artesans. Darrerament, fins i tot, s hi ha creat una fbrica de miralls de propietat comunal. Tanmateix, la Tennessee Valley Autority va inundar els assentaments de Chota, Tanasi, Tellico i Fort Loundon, malgrat l oposici dels indis, ecologistes i historiadors, ja que no t cap utilitat prctica.  Els presidents de l Eastern Band han estat J. Blythe (1931-1947), O. B. Saunokee (1951-1953), J. Blythe (1955-1959), Osley Bird Saunokee (1959-1963), Jarrett Blythe (1963-1967), John. A. Crowe (1975-1983), Robert Youngdeer (1983-1987) i Jonathan Taylor (1987-?).

El 1960 el govern federal els hagu de pagar 14.789.000 $ en concepte de terres arrabassades illegalment. Aleshores fundaren a Oklahoma l Original Cherokee Community Organisation, per tal de defensar els drets de cacera. El mateix any, endems, fou localitzat i reconegut com a membre de la naci cherokee un grup d Ohio 

El 1971 William Meyer, tamb conegut com a Yonv ut sisla (s ardent) va escriure Native Americans, the new indian resistence, on recorda que ells ja hi eren abans que Colom, i que aquest no fou el primer en visitar Amrica. Alhora, els cherokee d Oklahoma nomenaren un nou govern el 1970, i el 1975 adoptaren una nova constituci. El 1990 la presidenta era Wilma Mankiller. El 1977 el cap cherokee Jim Durham dirig l IITC, per el 1979 decid trencar amb l AIM i don suport als que s oposaven a Qualla al projecte Timberlake, que volia inundar part de llurs terres.

El 1999 el condemnat a mort Darrel Keith Rich Young Deer, cherokee condemnat per l assassinat de quatre dones i nenes el 1978, ha denunciat l estat de Califrnia per negar-li la cerimnia ritual de la seva tribu abans de la seva execuci, i endems ha prohibit la presncia de consellers espirituals cherokee, tot per raons de seguretat. 
 
 Llista de cherokee clebres.


 Attakullakulla;
 Stalking Turkey;
 John Ross;
 Nancy Ward;
 Dragging Canoe;
 Sequoyah;
 James Vann;
 Major Ridge;

 John Ridge;
 Elias Boudinot;
 Stand Watie;
 John Rollin Ridge ;
 Redbird Smith;
 Will Rogers;
 John Milton Oskison;
 Emmett Starr;

 Ruth Muskrat;
 Lynn Riggs;
 Iron Eyes Cody;
 Carroll Arnett;
 Marilou Awiatka;
 Robert Conley;
 Jimi Durham;
 Robert Franklin Gish;

 Diane Glancy;
 Thomas King;
 Jimi Hendrix;
 Tina Turner;
 Johny Cash;
 Betty Louise Bell;
 Wes Study;
 Wilma Mankiller;


 Enllaos externs .

 LostWorlds.org | Videos de dances tradicionals Cherokee;
 La Naci Cherokee;
 United Keetoowah Band;
 Eastern Band of Cherokee Indians (pgina oficial);
 La Naci Cherokee Prdua d'Arkansas i Missouri (nota bene: no s una tribu reconeguda);
 Geneologia i histria ndia dels Cherokee d'Arkansas;
 ANNUAL REPORT OF THE BUREAU OF AMERICAN ETHNOLOGY (1885/86), cont el "Mid'wiwin, or Grand Medicine Society of the Ojibwa, per W. J. Hoffman and: The Sacred formulas of the Cherokee, per James Mooney;
 ANNUAL REPORT OF THE BUREAU OF AMERICAN ETHNOLOGY (1897/98: pt.1), cont The Myths of The Cherokee, per James Mooney;
 New Georgia Encyclopedia;
 SouthEastern Cherokee;
 Llei de Reconeixement dels SouthEastern Cherokee;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55473" title="Sisakides" nonfiltered="1791" processed="1787" dbindex="22010">
Els Sisakides foren la primera dinastia que va governar Siunia. Tenen com ancestre a Sisak.

Vegeu Siunia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55475" title="Teologia de l'alliberament" nonfiltered="1792" processed="1788" dbindex="22011">
La teologia de l'alliberament s una reflexi teolgica que va comenar a Llatinoamrica desprs del Concili Vatic II i la Conferncia de Medelln (Colmbia, 1968). Els seus idelegs ms destacats sn els sacerdots Gustavo Gutirrez Merino (peru), qui el 1973 editaria el primer llibre sobre el tema Historia, Poltica y Salvacin de una Teologa de Liberacin, i Leonardo Boff (brasiler). s la reacci de part de l'esglsia catlica d'Amrica Llatina davant de la situaci d'opressi i subdesenvolupament de la majoria de la seva poblaci.

 Principals idees . 

Algunes de les idees de la Teologia de l'Alliberament sn: 

 La salvaci cristiana no pot donar-se sense l'alliberament econmic, poltica, social i ideolgica, com signes visibles de la dignitat de l'home. ;
 Eliminar l'explotaci, les faltes d'oportunitats i injustcies d'aquest mn. ;
 Garantir l'accs a l'educaci i la salut. ;
 L'alliberament com presa de conscincia davant la realitat socioeconmica llatinoamericana. ;
 La situaci actual de la majoria dels llatinoamericans contradiu el designi histric de Du i la pobresa s un pecat social. ;
 No solament hi ha *pecadores, hi ha vctimes del pecat que necessiten justcia, restauraci. Tots som *pecadores, per en concret cal distingir entre vctima i *victimario. ;
 Prendre conscincia de la lluita de classes optant sempre pels pobres. ;
 Afirmar el sistema democrtic aprofundint la conscienciaci de les masses sobre les seves veritables enemics per a transformar el sistema vigent. ;
 Crear un  home nou  com condici indispensable per a assegurar l'xit de la transformaci social. L'home solidari i creatiu motor de l'activitat humana en contraposici a la mentalitat capitalista d'especulaci i esperit de lucre. ;
 La lliure acceptaci de la doctrina evanglica, s a dir, primerament procurar a la persona unes condicions de vida dignes i posteriorment el seu adoctrinament evanglic si la persona vol. ;
 La base Teolgica i Conceptual . 

 La injustcia i inhumanidad creix en els pasos industrialitzats, la globalitzaci de l'economia duu clarament a la falta de solidaritat de les nostres societats. La Teologia de l'Alliberament a Llatinoamrica s la primera alternativa contra el capitalisme. La *mercantilizacin global de totes les coses. Ja no solament s una teologia contextual llatinoamericana, sin que, amb el desenvolupament esmentat, es converteix en teologia contextual universal . Un dels seus mxims exponents, el jesuta i mrtir Ignacio Ellacura reclama una nova civilitzaci, la civilitzaci de la pobresa, contraposada a la de la riquesa, ja que aquesta s'ha revelat com un nou Moloch que devora a les persones i el planeta. La seva condemna de la riquesa es deu en gran mesura als seus fruits de pobresa i opressi en el planeta, a la indiferncia que crea en el cor del mn ric i desenvolupat. Ellacura i Nebot, comparen la mort de persones en el mn pobre, en el Sud, amb el Serf de Yaveh, i afirmen que possexen una santedat elemental, jesunica.

Referint una nova esglsia dels pobres, el teleg protestant Jrgen Moltmann, va inaugurar amb les paraules dalt exposades, una srie de conferncies sobre el tema de La Teologia de l'Alliberament corrent l'any de 1999 en l'Esglsia Catlica Alemanya. 

La relaci de el Catolicisme i la pobresa, ha estat fonamental per a la histria i la difusi de la religi en tots els temps. Donada suport de vegades, criticada en altres ocasions, la Teologia de l'Alliberament s'ha dedicat a difondre l'evangeli cristi amb un peculiar estil a l'igual en pasos en desenvolupament que en aquells menys afavorits en l'econmic. 

La seva filosofia s de condemna i d'inclinaci a la pobresa. Va sorgir al mn catlic amb la publicaci del llibre  Histria, Poltica i Salvaci d'Una Teologia de l'Alliberament  del sacerdot jesuta, ara *dominico, peru Gustavo Gutirrez Merino, en 1973; aix desprs que en 1968 en la Conferncia Episcopal de el CELAM s'havia fet mfasi en el comproms de la Esglsia Catlica amb els pobres, el llibre de Gutirrez es va interpretar aix com la resposta i el detonant. 

Resulta difcil definir a la Teologia de l'Alliberament per pot partir-se de la base que busca una anlisi profunda del significat de les classes socials i la seva relaci amb la pobresa. Per a arribar a aix, insereix el marxisme i altres ideologies socials amb el cristianisme. Crist s percebut principalment com  alliberador  de la condici de la pobresa material. 

El papa Joan Pau II va sollicitar de la Congregaci per a la Doctrina de la Fe dos estudis sobre la teologia de l'alliberament que van ser publicats en dos documents el 1984 i el 1986 amb els noms de Libertatis Nuntius i Libertatis Conscientia on es considerava bsicament que, malgrat el comproms de l'Esglsia catlica amb els pobres, la disposici de la teologia de l'alliberament a acceptar postulats d'origen marxista o d'altres ideologies poltiques no era compatible amb la doctrina. Els principals idelegs d'aquest moviment han tingut nombrosos conflictes amb el Vatic per defensar aquestes idees.

Representants destacats.
Marcella Althaus-Reid;
Jean-Bertrand Aristide;
Leonardo Boff;
Jose Miguez Bonino;
Hlder Cmara;
Ernesto Cardenal;
Pere Casaldliga;
Ignacio Ellacura;
Gustavo Gutirrez;
Paul Gauthier;
Erwin Krutler;
Leonidas Proao;
scar Romero;
Samuel Ruiz Garca;
Juan Luis Segundo;
Jon Sobrino;
Camilo Torres Restrepo;
Carlos Felipe Ximenes Belo;
Enrique Dussel, filosofia de l'Alliberament.

Bibliografia.
Berryman, Phillip, Teologa de la liberacin: Los hechos esenciales en torno al movimiento revolucionario en Amrica Latina y otros lugares. Mxico: Siglo Veintiuno Editores, 1989. cpia electrnica;
Dussel, Enrique. 1972. Caminos de liberacin Latinoamericana, Latinoamerica Libros, Buenos Aires, text complet.
Dussel, Enrique. 1972. Teora de la liberacin y tica. Caminos de liberacin Latinoamericana II, Latinoamrica Libros, Buenos Aires. text complet.

 Ratzinger, Joseph Cardinal,  "Liberation Theology" (preliminary notes to 1984 Instruction) ;
 Berryman, Phillip, Liberation Theology (1987). ;
 Sigmund, P.E., Liberation Theology at the Crossroads (1990). ;
 Hillar, Marian, "Liberation Theology: Religious Response to Social Problems. A Survey," published in Humanism and Social Issues. Anthology of Essays. M. Hillar and H.R. Leuchtag, eds., American Humanist Association, Houston, 1993, pp. 35-52 . ;
 Gutirrez, Gustavo, A Theology of Liberation: History, Politics and Salvation, Orbis Books, 1988. ;
 Petrella, Ivan, The Future of Liberation Theology: An Argument and Manifesto Aldershot: Ashgate, 2004;
 Smith, Christian, The Emergence of Liberation Theology: Radical Religion and the Social Movement Theory, University of Chicago Press, 1991.
 Mahan, Brian and L. Dale Richesin, The Challenge of Liberation Theology: A First World Response, 1981, Orbis Books, Maryknoll, NY.
 Mueller, Andreas, OFM, Arno Tausch and Paul Michael Zulehner (Eds.) Global capitalism, liberation theology, and the social sciences" Haupauge, New York: Nova Science Publishers;


 Enllaos externs .
Recull de les idees de la teologia de l'allberament .




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55477" title="Jimmy Eat World" nonfiltered="1793" processed="1789" dbindex="22012">

Jimmy Eat World s una banda estatunidenca de rock/emo formada en 1993 en Mesa, Arizona.

Historia.
Al mig del moviment grunge dels noranta, quatre amics van formar una banda que eventualment impactaria al rock modern del nou millenni. Jimmy Eat World va ser formada en 1993 per Jim Adkins (veu/guitarra), Zach Lind (bateria), Tom Linton (guitarra/veu) i Mitch Porter (baix). 

Els quatre eren amics des del jard d'infncia. El nom prov dels germans menors de Linton, Ed i Jimmy. Els dos es van barallar un dia i Ed va dibuixar al seu germ angelical menjant-se el mn. El ttol era "Jimmy Eat World" (Jimmy es menja el mn). A la banda li va semblar perfecte. Prompte van comenar a experimentar amb pesats sons punk i a fer concerts en el seu natal Mesa, Arizona. Les seues influncies incloen Rocket From the Crypt, Def Leppard primerenc, the Jesus and Mary Chain, Fugazi, i The Velvet Underground. 

Durant 1994 i comenaments de 1995, Jimmy Eat World va distribuir diversos EPS i senzills amb Wooden Blue Records de Tempe, Arizona. Edicions limitades de "One, Two, Three, Four," "Back From the Dead Mother Fucker," i EPS compartits amb Christie Front Drive, Emery, and Blueprint es van esgotar rpidament. La discogrfica Capitol Rcords es va donar compte i en 1995 van signar amb ells. Al poc de temps Porter va deixar la banda i va ser reemplaat pel millor amic de Linton des de set curs, el baixista Rick Burch. La dinmica del grup de seguida es va quallar. Static Prevails va ser el seu debut que va eixir en aqueix any. 

En 1998, el grup es va veure davall l'etiqueta de banda Emo, grcies al seu contundent per sensible segon lbum, Clarity. Va ser un lbum de rock i no emo exactament; Adkins estava en el seu millor moment com a compositor. El primer senzill de l'lbum "Lucky Denver Mint" va ser un xit instantani als rdios universitries. Es va guanyar un lloc en la comdia romntica de Drew Barrymore, Mai m'han besat en 1999, exposant a Jimmy Eat World a un pblic ms ampli. El nombre de fantics pujava, per la relaci amb Capitol es deteriorava. Van gravar un tercer LP Per al segell en 1999, per no es va distribuir. Van decidir deixar el segell, i van llanar l'lbum amb Sense Field i Jebediah al poc de temps. 

El rock poders de Jimmy Eat World atreia pblic en l'estranger, i l'lbum Clarity va estar en les llistes alemanyes en el 2000. Aqueix mateix any la banda mateixa va finanar i va promocionar la seua primera gira de Europa. Diversos senzills van aparixer en aqueix mateix any sota el segell Big Wheel Recreations. En aquest perode la banda va replantejar el seu enfocament musical. Van signar amb Dreamworks i van treballar amb el productor de Clarity, Mark Trombino (Blink-182, Midtown, Drive Like Jehu) per segona vegada. Bleed American (sagna americ), que va ser canviat de nom a Jimmy Eats World desprs de la tragdia de l'11 de setembre, va ser llanada al juliol del 2001. "Bleed American" va tenir relatiu xit, per l'apegals segon senzill "The Middle" els va donar un vertader lloc en el mn del rock/pop. Aparicions en MTV i VH1 en conjunt amb gires amb Weezer i Tenacious D van ser exitoses. El tercer senzill, "Sweetness" es va llanar a l'estiu del 2002 i va vendre 1.3 milions de cpies en Estats Units. En el 2003 la banda va acabar dos anys de gires; no obstant Dreamworks va tancar al gener del 2004. Jimmy Eats World es va canviar a Interscope i va treballar amb el productor Gil Norton en la gravaci del seu quart lbum. Futures va ser llanat a l'octubre del 2004.

L'any 2005 van signar per a la gira europea de American Idiot, de Green Day, trepitjant terres espanyoles, el 27 i 28 de juliol del 2005, en Madrid i en Barcelona.

Membres.
Jim Adkins - Vocalista, guitarra;
Tom Linton - Guitarra, vocalista;
Rick Burch - Baix;
Zach Lind - Bateria;

Discografia.
Albums.
Jimmy Eat World (1994);
One, Two, Three, Four (1994);
Static Prevails (1996);
Jimmy Eat World EP (1998);
Clarity (1999);
Singles (2000);
Split EP (amb Jebediah, 2000);
Bleed American (retitolat Jimmy Eat World, 2001, #31 US);
Firestarter EP (2004);
Futures (2004, #6 US, #22 UK, #23 Austrlia);

Singles.
Bleed American (retitolat Salt Sweat Sugar, 2001, #60 UK);
The Middle (2002, #5 US, #26 UK);
Sweetness (2002, #75 US, #38 UK);
A Praise Chorus/The Middle (2003, #49 Austrlia);
Pain (2004, #93 US, #38 UK);
Work (2004 #49 UK);

Enllaos externs.
 Web Oficial;
 Nasty Little Man information page;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55478" title="Emo" nonfiltered="1794" processed="1790" dbindex="22013">


Societat: corrent social. Vegeu emo (corrent social). ;
Msica: estil musical. Vegeu emo (estil musical);









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55481" title="Anazarbe" nonfiltered="1795" processed="1791" dbindex="22014">
Anazarbe (en grec Anazarbos, en llat Anazarbus) fou una ciutat de Cilcia  a la vora d'una muntanya d'igual nom situada al mig d'una plana. Estava propera al riu Pyramus (Djayhan) en la confluencia amb el modern Sombaz Cay, i a uns 20 km de Mopsuestia. 

Sota domini persa i d'Alexandre el Gran es deia Cyndia (del nom de la muntanya, que en temps d'Alexandre s'utilitzava  per depositar-hi tresors) i en temps dels Selucides es va dir Diocesarea, pero fou destruida per un terratremol en temps del emperador rom Nerva i fou suposadament reconstruida per un senador de nom Anazarbus que li va donar el seu nom, per aix deu ser incorrecte doncs abans del temps de Nerva ja apareixia amb el nom d'Anazarbe (a Plini el vell) que esmenta als seus habitants com Dioscorides. 

Mes tard es va dir Cesarea d'Anazarbum per el nom s'abreviava. A la divisi de Cilcia en dos provncies fou capital de Cilcia Secunda amb ttol de metrpolis. En temps de Justini I un terratrmol la va destruir en part i un altra amb el seu successor Just II tamb va fer molt mal. Reconstruda fou batejada com Justinpolis (vers 575). Sembla per que el nom Anazarbum va persistir.

Cilcia va passar als musulmans al segle VII i amb ella Anazarbe. Despoblada i destruda en les lluites frontereres fou reconstruda per Harun al-Rashid el 796. Els rabs van confondre la part inicial del nom "Ana" per "Ayn" i li van dir Ayn Zarba. Harun al-Rashid la va repoblar amb gent del Khurasan; el 827 Abd Allah ibn Tahir, governador de les terres entre Rakka i Egipte i va establir africans procedents d'Egipte. El 835 el califa al-Mutasim i va establir gent de la tribu ndia dels zott, que just arribar foren atacats pels bizantins; un nou atac bizant es va produir el 855 quan els zott foren capturats i portats a Bizanci amb les seves famlies i propietats. L'any 900 l'eunuc Wasif que projectava passar d'Ayn Zarba a territori bizant, fou capturat al nord de la ciutat. En aquestos anys era considerada una plaa de frontera (thughur) encara que des del 796 formava part del territori d'al-Awasim. 

El 946 va passar a mans de l'hamdnida d'Alep Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan que va invertir molts diners en la seva fortificaci i li va servir de poc doncs Nicfor II Focas la va ocupar el 962 a l'emir hamdnida. Els musulmans foren expulsats de la ciutat cap a Sria. Probablement fou repoblada amb armenis.

Desprs del 1071 quan es van formar els principats armenis, va passar a Filaretos el 1072. A una data incerta a l'entorn del 1090 fou conquerida pels seljcides. El 1097 fou conquerida per Tancred, i el 1098 el seu oncle Bohemund d'Antioquia en va prendre possessi formal junt amb Tars, Adana i Mamistra, enfrontant-se a les reclamacions bizantines que rpidament van ocupar aquestes ciutats per van perdre Anazarbe i Sis vers el 1116 davant el senyor local Thoros, que la va convertir en la seva capital sota el nom d'Anazarva.

En el regnat del seu germ Lle I, Bohemond d'Antioquia va voler recuperar Anazarva i va atacar al armeni,  per enfrontat a l'emir turcman Danishmend, que tamb volia el pas, Bohemond va morir en la lluita (1130). Tot seguit Lle va arrabassar als bizantins Mamistra, Adana i Tars vers el 1132. Els bizantins van envair Cilcia el 1137 i Joan II Comn (1118-1143) va reconquerir Anazarva el 1137 i va fer presoner a Lle I per el 1151, Thoros II, fill de Lle, va recuperar la ciutat i les altres grans ciutats de Cilcia. Kilidj Arslan II de Konya (1156-1192), a petici del seu aliat Manel I Comn, va atacar Anazarva per fou rebutjat. Manel I la va ocupar amb forces gregues el 1159 junt amb altres ciutats de Cilcia, per Thoros la va recuperar el 1162. Desprs va romandre en mans dels armenis fins que Cilcia va passar als mamelucs el 1374; aquestos van dirigir diverses expedicions a Cilcia i en la del 1279 Ayn Zarba fou saquejada. El 1374 Ayn Zarba fou destruda i el rei Lle fou fet presoner i portat a Egipte (1375).

Va estar en mans de mamelucs, els Ramadan-oghlu al segle XV i els otomans al XVI. En aquest temps el nom s'havia corromput a Nazarwa. Les runes s'anomenen modernament Anavarza. En una visita feta el 2002 es va comprovar que estan sriament deteriorades potser a causa del fort terratrmol del 1945 o altres tremolors de terra.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55482" title="Llista de les grans ciutats d'Alemanya" nonfiltered="1796" processed="1792" dbindex="22015">
Les grans ciutats sn, a partir d'una definici donada a la Conferncia Internacional d'Estadstica de 1887 aquelles ciutats amb ms de 100.000 habitants.

La llista segent cont totes les 90 ciutats d'Alemanya que en l'actualitat o en el passat, tenen o van tenir ms de 100.000 habitants. Aquesta llista cont tamb les grans ciutats que van pertanyer a l'Imperi Alemany entre el 1871 i el 1945.

Es llistaran les grans ciutats segons els criteris segents:
per nombre d'habitants (segons les dades de 31 de desembre de 2003);
segons ordre alfabtic;
per superfcie;
segons la posici geogrfica (de nord a sud);
segons la data a partir de la qual va assolir els 100.000 habitants;
per estats federats;

Nota: La llista amb el nombre d'habitants s'ha d'actualitzar sempre tots de cop per tal de poder comparar el nombre d'habitants en el mateix perode de temps. No la modifiqueu noms parcialment.

 Grans ciutats alemanyes per nombre d'habitants .
A la taula es mostren les ciutats que actualment tenen ms de 100.000 habitants, amb les dades dels de 31 de desembre dels anys 1989, 1999 i 2003 aix com l'Estat Federat (Land) al qual pertanyen. El nombre d'habitants correspon a la ciutat amb les seves fronteres poltiques, no pas a la seva regi metropolitana.



A continuaci es mostren les ciutats que en el passat van tenir ms de 100.000 habitants aix com el nombre d'habitants dels anys 1989, 1999 i 2003 (tamb a 31 de desembre):

Dessau: 101.262 - 85.000 - 80.136 (en els anys 1990, encara tenia ms de 100.000);
Flensburg: 86.582 - 84.449 - 85.300 (en els anys 1950, encara tenia ms de 100.000);
Grlitz: 74.766 - 62.871 - 58.518 (en els anys 1950, encara tenia ms de 100.000);
Kaiserslautern: 97.625 - 100.025 - 99.095 (nombre d'habitants oscillant els 100.000);
Plauen: 73.971 - 71.955 - 70.070 (en els anys 1930, encara tenia ms de 100.000);
Schwerin: 129.492 - 102.878 - 97.694 (fins aproximadament el 2000 encara tenia 100.000);
Wilhelmshaven: 90.051 - 86.453 - 84.586 (en els anys 1970, encara tenia ms de 100.000);
Zwickau: 118.914 - 104.146 - 99.846 (fins aproximadament l'octubre de 2003 encara tenia 100.000);

 Grans ciutats d'Alemanya en ordre alfabtic .

 La ciutat t actualment menys de 100.000 habitants.

 Grans ciutats alemanyes per superfcie en km .
Veieu tamb: Llista de les ciutats alemanyes ms grans en superfcie

 La ciutat t actualment menys de 100.000 habitants.

 Grans ciutats d'Alemanya ordenades segons la posici de nord a sud .

 La ciutat t actualment menys de 100.000 habitants.

 Grans ciutats d'Alemanya segons l'any en el qual van assolir els 100.000 habitants .
Aquesta llista cont tamb grans ciutats que ja han perdut tal condici, i ciutats que avui en dia ja no pertanyen a Alemanya. Quan l'any est en cursiva significa que s aproximat (+/  un any). 

 La ciutat t actualment menys de 100.000 habitants.

 Grans ciutats d'Alemanya per Estats Federats .
Atenci: La llista est ordenada alfabticament encara que la numeraci suggereixi que est ordenat per habitants. Els estats de Berln i Hamburg contenten noms una sola gran ciutat, per tant no estan llistats.




























 La ciutat t actualment menys de 100.000 habitants.

 Vegeu tamb .
 Llista de les grans ciutats europees;
 Llista de les grans ciutats mundials;
 Llista de pasos del mn;

 Links .
 Deutscher Stdtetag;
 City Population;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55484" title="Trias" nonfiltered="1797" processed="1793" dbindex="22016">


 Personatges:
 Josep Trias, porter de futbol nascut a Barcelona.
Jordi Trias, jugador catal de bsquet.
Mariano Trias, poltic i ex vicepresident de les Filipines.
Xavier Trias, poltic catal de Convergncia i Uni.

Geografia:
Can Tries o Can Trias, s un barri del municipi de Viladecavalls, al Valls Occidental.

Altres:
Trisic (o Trias), perode geolgic que s'estn des de fa uns 245 fins fa uns 202 milions d'anys.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55486" title="Tefricia" nonfiltered="1798" processed="1794" dbindex="22017">
Tefricia (grec Tephrike, armeni Tivrike) fou una ciutat de Turquia a la riba del riu anomenat avui Caltisuyu, que un km ms avall desaigua a l'Eufrates. Est al nord de Melitene i a l'est de Sebaste. Es la moderna Divri i (25.000 habitants).

Vers el 947 un cap paulici amb experincia militar, Karbeas, amb ajut de l'emir de Melitene, va fortificar la vila i la va convertir en el centre del domini paulici a l'sia Menor. El successor de Karbeas fou derrotat prop d'all pels bizantins el 1071 i poc desprs la ciutat fou arrasada. No molt mes tard s hi van establir els turcmans i es va reconstruir per fou arrasada pels mongols el 1256 si b encara es va tornar a refer. Va passar als otomans el 1516.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55487" title="Llus II el Jove" nonfiltered="1799" processed="1795" dbindex="22018">
Llus II el Jove  ( 825 - Brescia, Itlia 875 ), rei d'Itlia (839-875), Emperador d'Occident (855-875) i comte de Provena (863-875).

Fill de Lotari I i d'Ermengarda de Tours, i nt per tant de Llus I el Piads.

El 839 va rebre de mans del seu pare el regne Carolingi d'Itlia i en fou coronat rei a Roma pel Papa Sergi II el 15 de juny de l'any 844. El 850 fou coronat Emperador d'Occident a Roma pel Papa Lle IV, tot i que no ho fou realment fins a la mort del seu pare el 855. El mateix es cas amb la seva cosina Engelberga, filla del rei Llus el Germnic.

El 863 a la mort del seu germ Carles de Provena va rebre el comtat de Provena en herncia.

El 875 s'ali amb Llus el Germnic contra el seu germ Lotari II de Lotarngia i, el seu oncle Carles el Calb. Assegurant-se l'elecci del Papa Nicolau I va permetre fer les paus amb el seu germ Lotari, ja que el pontfex va concedir el divorci de Lotari amb la seva primera dona, Teutberga.

A la mort del seu germ Lotari el 869, Llus II no va poder evitar que el territori d'aquest fou repartit entre Llus el Germnic i Carles el Calb. Davant aquesta situaci LLus el Jove reclam aquells territoris com a Rei de Romans, i el 18 de maig de 872 fou coronat emperador per segon cop pel Papa Adri II.

El 876 es cas amb Ermengarda, de la qual tingu una nica filla Ermengarda de Provena. Aquesta es cas amb el senyor feudal Boson, que fou designat comte de Provena a la mort de Carles el Calb, successor de Llus II el Jove.

Llus II va morir el 12 de juny de 875 en un lloc indeterminat de l'actual provncia de Brescia.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55488" title="Tars (Turquia)" nonfiltered="1800" processed="1796" dbindex="22019">
Tars (en llat Tarsus, en grec Tarsos) de vegades anomenada Tarsi, Tersus, Tersos, Tharsus o Tharsos, fou la ciutat principal de Cilcia situada en una frtil plana a ambds costats del riu Cydnus i propera a una llacuna anomenada Rhegma que estava connectada amb el mar fent de port de la ciutat (el riu era navegable fins a la ciutat). Era un creuament de cams. 

Es suposa de fundaci assria i degu portar el nom de Sardanapal, per fou colonitzada pels grecs molt aviat, colonitzaci que Estrab atribueix a Argives i Triptolem.

Ja es esmentada a l Anbasi de Xenofont, quant era residencia del strapa Syennesis de Cilcia, que hi tenia un palau. La ciutat es va mostrar poc desitjosa d ajudar al rei Cirus contra son germ Artaxerxes, i els soldats, furiosos per les prdues que havia tingut un destacament enviat a les muntanyes, la van saquejar. Cirus i Syennesis van fer un acord pel qual el rei va estar 20 dies a la ciutat i desprs la va evacuar. 

Quant Alexandre va arribar a la ciutat el 331 aC el strapa ja havia fugit, i Tars es va rendir sense lluita. Alexandre va patir all unes febres que va agafar al banyar-se al Cydnus.

Fou per un temps dels Tolomeus, per esdevenir al segle III aC possessi dels selucides junt amb Cilcia. Al segle I la ciutat romania selucida per Pompeu va convertir tota la Cilcia en provncia.

A la guerra civil entre Pompeu i Csar fou pompeiana. Pompeu llavors la va visitar i la ciutat va agafar el nom de Julipolis. Mes tard Casi va ordenar el pillatge de la ciutat perqu fou lleial a Csar per Marc Antoni li va donar llibertat municipal i exempci de taxes. A Tars la reina Clepatra, vestida d'Afrodita, va visitar a Marc Antoni. En temps d'August fou ciutat lliure.

Fou una de les bases principals de les lluites contra els parts i els emperadors Tacit, Flori, Maxim i Juli van morir a Tars (on Juli a mes fou enterrat).

El segle VII va caure en mans dels rabs als que fou reconquerida per Nicfor Focas el 16 d'agost del 965, i va seguir la sort general de Cilcia, essent part del regne d'Armnia menor del 1173 al 1359.

La ciutat va romandre i sota els otomans es deia Tersoos. Avui el seu nom encara es Tars (turc Tarsus) i te uns 160.000 habitants.

El filsof estoic Antipatros i l apstol Pau van nixer all.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55490" title="Conjunt de Cantor" nonfiltered="1801" processed="1797" dbindex="22020">
Introducci.
El conjunt de Cantor s un conjunt fractal que es construeix de la segent manera:
imaginem que tenim l'interval tancat , a aquest l'anomenarem F0. A continuaci procedim a dividir en tres parts aquest interval i d'aquest procs n'obtenim la collecci , dels quals n'omitim el central; aix doncs anomenarem F1 al conjunt format per la segent collecci: . A la segent iteraci fem exactament el mateix procs a cadascuna de les parts (iteraci tipus de qualsevol fractal geomtric), per tant F2 ser  .

Si procedim a iterar aquest procs de manera indefinida obtindrem el que es coneix com a conjunt de Cantor, denotat per F, i algebraicament com:
 ;
El conjunt de Cantor ens pot servir d'exemple molt esclaridor per entendre la naturalesa de la recta real. El primer que ens podem preguntar s quins elements formen el conjunt F. Doncs b si realitzem un grfic del procs iteratiu que conforma el conjunt de Cantor veurem:



Com podem apreciar, a mesura que iterem els subintervals es van fent ms petits, i la seva collocaci no s arbitrria. Efectivament, si ens hi fixem podem apreciar com la distncia entre intervals (que portat al lmit s el propi punt) s inicialment la marcada per la iteraci (s a dir 1/3j), al segent grup de dos augmenta a ra de tres aquesta distncia, per tornar a ser el pas d'iteraci.

En definitiva, el joc de distncies en el conjunt de Cantor es comporta com un rellotge de tantes agulles com iteracions hem realitzat. Dit en llenguatge de programaci, per a descriure la posici dels intervals necesitarem i "for" per a cada subdistncia (on i s l'ndex d'iteraci, i els subintervals consecutius difereixen en ra de 3). Aix doncs, s immediat adonar-se que podrem representar cada inici d'interval (que a la prctica ser amb all que treballem) amb una srie en alguna base que encara no hem triat.

Clcul dels elements de F.
A continuaci ens podem fixar de quina manera podem tractar el conjunt d'intervals per a minimitzar la tasca; s trivial observar que per a cada iteraci el pas d'interval es redueix en 3, i el nombre de subintervals creix en ra de dos, aix doncs ja tenim la nostra unitat mnima de treball. Un cop trobades les nostres individualitats, apreciem que, en realitat, qualsevol subinterval el podem aproximar per un dels seus extrems (aquesta aproximaci esdev exacte al lmit), i que tot subinterval t un dels seus extrems coincident amb la subdivisi anterior, l'anterior tamb i aix successivament. Aix doncs, si al nostre grfic volem aproximar la posici respecte el 0 del 6 punt farem: 
 
 x6 = 0/3 + 0/9 + 0/27 + 2/81 + 0/243 + 2/729

El procs s el segent: situem el punt dins d'un dels subintervals de la primera iteraci, en el nostre cas es troba a l'inici del primer, per tant tenim 0/3; a continuaci el situem als subintervals de la segona iteraci, en el nostre cas a l'inici del primer tamb, per tant 0/9; desprs a passem a la segente collecci de subintervals, en aquest cas es troba a l'inici del tercer, per tant 2/27; a la segent iteraci es troba a l'inici del primer, per tant 0/81; a la cinquena iteraci es continua trobant a l'inici del primer interval per tant tornem a trobar-nos 0/243; i finalment a la darrera iteraci el nostre sis punt el tenim al final del segon subconjunt, per tant 2/729.

Seguint el mateix procediment es pot trobar la posici relativa al zero del vint punt, que s:

 x20 = 0/3 + 2/9 + 0/27 + 0/81 + 2/243 + 2/729

Aix doncs, si portem al infinit aquest procediment obtindrem de manera exacta la posici dels punts que conformen el conjunt F, i a ms veiem que qualsevol punt que pertanyi a aquest conjunt ser de la forma que hem descrit abans, s a dir, qualsevol nombre pertanyent al conjunt F es pot representar com a srie de potncies de tres ponderades pels 0  2. Aquest darrer fet ens permet expressar qualsevol punt n pertanyent a F com:

;

Naturalesa de F.
Un cop havent vist l'aspecte dels punts que conformen el nostre conjunt de Cantor, ens preguntem quina natura t el conjunt de Cantor. 
Primer de tot caldria caracteritzar algebraicament el conjunt F, i s que, en realitat, el conjunt de Cantor no va nixer com a tal a partir de la fragmentaci iterativa que hem descrit. En efecte, la motivaci que va moure Georg Cantor a l'hora de donar forma al conjunt que porta el seu nom va ser la de crear un conjunt amb potncia de continu que tingus un aspecte discret (s a dir, numerable). La forma en qu Cantor va decidir treballar va ser la de les sries fonamentals de Cauchy, i efectivament observem com la forma dels punts del conjunt F sn sries que convergeixen als punts de F. Aix doncs podrem dir directament que F s un espai mtric complet, definida la mtrica com la usual. bviament, en el moment en qu diem que F s complet estem admitint que s de potncia continua, tot i que ms endavant demostrarem analticament aquesta afirmaci. A ms , si tornem a descriure matemticament la forma dels punts que conformen F:

;

Veiem com dos punts consecutius diferiran l'un respecte l'altre en el darrer dgit, corresponent aquest a la potncia de tres ms petita, s a dir:
;
Aix doncs, podem crear una bola oberta amb centre  a un punt qualsevol i amb radi arbitrari  i trobarem infinits punts continguts dins el veinatge, per tant la totalitat dels punts del conjunt F seran d'acumulaci. Tot i aix aquests no pertanyaran a l'interior del conjunt F: efectivament, noms cal canviar el darrer dos de la srie que determina qualsevol punt de F per un 1 per trobar un punt intermig entre dos consecutius, per tant entenem que F est format per la uni no numerable de conjunts tancats sense interior. Com a conseqncies obtenim: que el subconjunt de F format pels punts que sn extrems d'interval (anomenats de primer gnere) s un subconjunt sempre dens en F, s a dir, que l'adherncia d'aquest s F; per altra banda podem catalogar F com a conjunt d'Stone per ser l'acumulaci igual a l'adherncia i no tindre interior. I finalment podem enunciar el valor que pren la potncia de continu en relaci a la ja coneguda : efectivament, com hem esmentat anteriorment, la forma del conjunt de Cantor dut al lmit ser la d'un conjunt de punts la separaci entre els quals anir diferent n ra 3 segons els subgrups, aix les coses la mnima distncia entre dos punts ser la prpia d'una punt, s a dir, tericament inexistent, per tant la cardinalitat del conjunt F ser tal com:

Com veiem, el conjunt de Cantor ens ha perms caracteritzar del tot la recta real, tal i com s'havia proms.

Demostraci de la potncia de F.
Resulta que si ens fixem en la forma d'aquests punts observem que s idntica a l desenvolupament d'un nombre en base ternria, tot i que, com hem explicitat anteriorment, els ai noms poden valdre o b 0 o b 2. Tot i aix s immediat observar que es pot estendre una relaci biunvoca entre el conjunt de sries  referides als coeficients de la srie dels punts del conjunt F i el conjunt de sries  referides al desenvolupamnet en base dos de qualsevol nombre real. Per tan veiem com  efectivament existeix una relaci biunvoca entre els elements del conjunt F i la recta real, aix ens diu que la potncia del conjunt F es de continu (!!). A ms, resulta que la llargria del conjunt complementari a F en , denotat per F, s la unitat, ja que, com hem dit anteriorment l'amplitud dels intervals segueix el segent comportament amb j (on j s l'ndex de la iteraci):
;
Com podem apreciar, si portem al lmit aquest sumatori, s a dir, si forcem el lmit superior al infinit aquesta suma dna zero, aquest fet s observa ms clarament en el terme dret de la igualtat:

Aix doncs, tenim per una banda que el conjunt F t una potncia de continu, i per l'altra que la seva mesura val 0, aquest fet pot sobtar en un primer moment, tot i que si reescribim l'equaci de la llargria veurem el perqu d'aquesta suposada incoherncia:
;
En aquest sumatori interv un conjunt numerable d'elements que podem anomenar diferencials, i per intervenir ordres de potncia diferents el sumatori val zero, tot i aix all important d'aquesta igualtat s el fet de qu on es troba la potncia de continu s a la densitat dels diferenials no a la seva llargria.

Extensions a d'altres fractals.
Finalment, referit al conjunt de Cantor, podem fer un darrer estudi. Si tornem a observar el grfic pertanyent a la 6ena iteraci en la construcci de F podem observar com, al cap i a la fi, el conjunt de Cantor no s altra cosa que una plantilla de l'eix horitzontal del fractal de Koch (la corba de Koch). En efecte, si observem les subdivisions ens adonem que coincideixen en les fetes a l'hora de contruir el fams floquet de neu, i que els punts del conjunt F no sn altra cosa que els vrtexs inferiors que conformen els triangles de la corba de Koch. A ms, la distncia entre subgrups de dos punts consecutius en el conjunt F determinar l'alada del triangle de qu formen part. Aquesta relaci s la que segueix:

En aquest cas, la llargria de la corba de Koch, fent servir excatament el mateix anlisi emprat per al cas del conjunt de Cantor, quedar determinada per la segent expressi:
;
Com podem apreciar immediatament la llargria d'aquesta corba, fent servir exactament el mateix anlisi emprat al conjunt de Cantor, esdevindr infinita:

Una possible explicaci al fet de que, en un espai finit puguem construir un element de llargria infinita, s que al cap i a la fi la corba de Koch omple l'espai bidimensional mitjanant una estructura unidimensional. Aix doncs, podem afirmar que una manera de construir corbes que omplin l'espai s mitjanant fractals tals que el nombre de costats del patr sigui major o igual a 2.

Generalitzant el cas per a qualsevol fractal geomtric com els descrits anteriorment ser:
;
A on  s el nombre de costats del patr que es va repetint a cada subinterval (al conjunt de Cantor s 0, a la corba de Koch s 2, al triangle de Sierpynski s 3...). Per tant podem enunciar com a conclusi final que el conjunt de Cantor ser l'nic fractal pertanyent als fractals construits com s'ha explicat (mode iteratiu i geomtric) que tingui llargria finita (no tenint en compte el cas en qu el lmit esdevingui indeterminaci).

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55492" title="Gossos" nonfiltered="1802" processed="1798" dbindex="22021">

El grup Gossos, un dels ms populars del Rock catal,  va destacar per la seva msica totalment acstica, noms amb guitarres i baix, sense percusions fins el 2002, any en qu es va afegir en Santi Serratosa, bateria, i va iniciar una electrificaci del seu so que ha arribat a la maduresa el 2008 amb el disc en directe 'A l'Auditori'.

Histria.
L'estiu de 1993 els manresans Oriol Farr, Juanjo Muoz, Natxo Tarrs i Roger Farr decideixen ajuntar-se per a compondre i tocar canons.
Desprs d'alguns concerts es presenten a un parell de concursos, i en el segon aconsegueixen guanyar com a premi la producci del seu primer disc "Gossos" (1994). 
El seu estil acstic els fa destacar i augmenten el nombre de concerts per tot Catalunya, mentre preparen el seu segon disc "En privat" que editaran l'any (1996). 
L'any 1997 surt el tercer disc,amb una particularitat: en lloc del ttol els quatre membres formen la figura d'un Mandala a la portada. Tot i aix el disc s est dotat de ttol: Mandala.
El seu quart disc decideixen gravar-lo en directe al Teatre Conservatori de Manresa l'any 1998 amb el ttol "Directament". Hi destaquen les collaboracions d'en Cris Juanico, Gerard Quintana i Pemi Fortuny.
El 2000 decideixen fer un disc en castell, "De viaje", que enregistren a Madrid.
Desprs d'aquest lbum recuperen la llengua catalana per produir el seu sis treball, "Cares" (2001), en el qual compten amb la participaci de Javier lvarez, persona amb qui van fer amistat a Madrid.

L'any 2002 deixen de banda el so acstic que els caracteritzava i decideixen fer servir guitarres elctriques i incorporar un bateria, en Santi Serratosa. D'aquesta redefinici en sortir el seu set disc "El Jard del temps" (2003). Desprs vindr el vuit, anomenat "8" el 2005, i "Oxigen" el 2007.

L'any 2008,desprs d'un any 2007 ple de concerts arreu de la geografia catalana tot presentant el seu "Oxigen Tour" i recollint elogis i premis per part de la crtica i del pblic, celebraran el seu 15 aniversari amb concerts especials (4/4/2008 a l'Auditori de Barcelona), tocaran a Holanda], Alemania i altres esdeveniments dels quals no se n'ha avanat informaci encara.

Membres.

 Natxo Tarrs - veu i guitarra;
 Roger Farr - veu i baix;
 Juanjo Muoz - veu i guitarra;
 Oriol Farr - veu i guitarra;
 Santi Serratosa: bateria (a partir de 2002);

Instruments.
En directe, a partir del 2005, els Gossos tenen els segents instruments a les mans:
 Natxo Tarrs: guitarra acstica i pedal d'afinaci Chromatic Tuner de Boss. Guitarra elctrica Gibson Vegas Series.
 Oriol Farr: Fender Telecaster, Gibson Les Paul Standard. Al terra hi t una pedalera Boss GT-6 i altres pedals solts, a ms d'un e-bow. La seva acstica s una Taylor. L'amplificador es Fender DeVille.
 Juanjo Muoz: Gibon Les Paul Custom, Gibson Les Paul Standard i una altra Gibson SG. Per guitarra acstica disposa d'una Martin8. Quant a pedals t, entre altres, un Tube Driver, ecos i reverbs de Lines, pedal d'afinaci Chromatic Tuner de Boss (el mateix que en Natxo Tarrs), CarlMartin TremO vibe, DOD Overdrive Preamp/250.
 Roger Farr: dos baixos. Un d'ells s Fender Jazz.
 Santi Serratosa: Diverses bateries. Una d'elles els toms, goliat i alguns ferratges sn dw. Raid marca Istanbul.

Discografia.

 Gossos (1994)  ;
 En privat (1996)  ;
 Metamorfosi (1997)  ;
 Directament (1998)  ;
 De viaje (2000)  ;
 Cares (2001)  ;
 El jard del temps (2003);
 8 (2005);
 Oxigen (2007);

Altres projectes.

Juanjo Muoz forma part de Menaix a Tru juntament amb Cris Juanico dels ara ja dissolts Ja t'ho dir i Toni Xucl. Natxo Tarrs tamb forma part d'un grup d'experimentaci sonora i musical anomenat Gaia, basat en la msica electrnica.

Enllaos externs.

http://www.gossos.cat





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55495" title="Tauris" nonfiltered="1803" processed="1799" dbindex="22022">
Tauris es el nom que va portar Tabriz antigament. En Armeni es deia Tavrezh.

Est al nord-oest d'Iran, al Azerbaijan irani, y antiga provncia de la Mdia Atropatene

L'armeni Vardan al segle XIV atribu la fundaci de la ciutat de Tauris al rei d'Armnia Khusrov I (Tiridates II d'Armnia)  que va regnar del 216 fins al menys el 238, potser fins el 252, per aix no se sap per cap mes font. Fou una ciutat de certa importncia de l'Atropatene (la capital era per Gazaka, mes al sud) i no va ser teatre de cap esdeveniment i desprs del segle IV durant les guerres de perses i romans que van portar a la partici d'Armnia el 387, es va quedar reduda a un poble petit.

Una llegenda diu que fou Zubaida, dona del califa Harun al-Rashid qui va reconstruir Tauris, per no sembla massa probable. Amb seguretat foren els Rawwdides els que la van engrandir i va esdevenir el centre del seus dominis. El primer que s'hi va establir for Al-Rawad al-Azdi vers el 759, per el que mes hi va fer fou el seu fill i successor Al-Wadjna ben Rawwad, desprs de qu fou destruda per un terratrmol al 791.

Tauris va pertnyer a aquesta dinastia si be durant el confusos anys de la rebelli de Babak un tal Muhammad ben Baith, enemic de Babak, havia ocupat els castells de Tauris i de Shahi. Per el 840 els rawwdides tornaven a ser a Tabriz segons el historiador Ibn Khurradadhbih. El terratrmol mes fort el va patir el 858 per un parell d'anys desprs s'havia recuperat. En aquest moments es creu que fou ocupada pels Banu Rudayni (vers 960-978) junt amb Djabrawan i Ushnuh, per els Rawwdides devien recuperar-la i durant aquest temps en qu governava l'Azerbaidjan Afshin al-Sadj (mort el mar del 901) Tauris no fou inquietada per aquest emir, ni pels seu fill Diwdad, efmer successor, ni per son germ el poders Yusuf al-Sadj (901-929) amb el que va acabar la dinastia dels sadjides.

Els problemes van comenar quant el general del governador Ziyrida Mardawidj, Lashkari ben Mardi, es va fer amb el poder a Azerbaidjan el 938 per a ser expulsat poc desprs pel kurd Daysam, que desprs es va enfrontar amb els musafrides. Daysam va entrar a Tauris i el musafrida Marzuban li va posar setge. Daysam va haver de sortir de la ciutat i el 842 la khutba (oraci) es va fer en nom del emir musafrida. Per el 943 van arribar els russos que van ocupar Bardaa i mes tard la  derrota musafarda davant els buwyhides el 949 va permetre la continutat dels Rawwdides com a poder independent a Tauris.

El 1029 l'emir rawwdida Wahsudan ben Mamlan (o Mahlan) va fer matar a Tabriz un gran nombre de caps turcs Oghuz (ghuzz). El 1041 la ciutat fou altre cop destruda per un terratrmol. El 1054 l'emir de Tauris, Sayf al-Dawla wa-Sharaf al-Milla Abu Mansur Wahsudan ben Mamlan ben Abul Haidja Mawla amiri al muminin, es va sotmetre a Toghrul Beg, que el 1058 va permetre l'accs al govern del seu fill Mamlan, fins que fou deposat el 1071 per Alp Arslan. 

Tauris va esdevenir possessi seljcida i el nom Tauris va desaparixer substitut per Tabriz.
 
Vegeu Tabriz.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55496" title="Banu Rudayni" nonfiltered="1804" processed="1800" dbindex="22023">
El Banu Rudayni foren una efmera dinastia que es va apoderar per poc temps de les regions de Tauris (Tabriz), Djabrawan (probablement Dih-Kharrakhan) i Ushnuh i hi van governar entre 15 i 20 anys (vers 960 fins vers 978). Els Rawwdides, anteriors possedors de la regi, la van recuperar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55498" title="Samuel d'Ani" nonfiltered="1805" processed="1801" dbindex="22025">
Samuel d'Ani fou un monjo i historiador armeni nascut a Ani, a comenaments del segle XII i mort vers 1180), que va escriure una Cronografia (taules cronolgiques) de la histria d'Armnia que van fins el 1179/1180 (els anys armenis no equivalen a anys complerts actuals).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55501" title="Esteve Asolik" nonfiltered="1806" processed="1802" dbindex="22026">
Esteve de Taron conegut per Esteve Asolik fou un historiador armeni dels segles X i XI contemporani del rei Gagik I d'Ani, originari del districte de Taron, que va escriure una histria universal. Ha estat traduida a l'alemany (publicada el 1907) i al francs (primera part el 1883 i segona part el 1917).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55506" title="Taiq" nonfiltered="1807" processed="1803" dbindex="22028">
Taiq (georgi Tao) fou una regi armnia i mes tard georgiana de la part nord-oest d'Armnia a la zona que feia frontera amb l'imperi Rom i desprs Bizant. Inicialment la poblaci era d'arrel georgi per progressivament es va anar armenitzant (vers segles IV al VIII). La capital fou Olti, al centre del pas a la riba d'un riu de nom Olti (turc Oltu) afluent del Shoruh (armeni Jorokh). Limita al nord amb la Klardjtia (armeni Klarjk) i Artahan o Ardahan; al est amb el Vanand, el Abelianq i el Basean; al sud Sper, Shalagom i Karin; i al oest amb territoris de tribus pntiques a la Clquida.

Era allunyat dels centres del poder i alguns nobles la van fer servir com a terra d'exili al segles IV i V.

El 641 va morir el patriarca armeni Ezr i fou elegit Nerss II d'Ishkhan, bisbe de Taiq, conegut com Nerss Shinol (el constructor) que va regir l'esglsia fins el 652 en qu es va retirar (va tornar el 658 fins a la seva mort el 661).

Sembat II Bagratuni, que fou governador natiu d'Armnia del 691 al 706, vers el 698 es va passar al camp bizant i va organitzar una revolta nacional que va obtenir una victria important a Vardanakert, prop d'Akori. Sembat va enviar la noticia de la batalla a la cort de Constantinoble de la que es va declarar vassall, juntament amb regals, i fou reconegut curopalata (vers el 700). Per temen les represlies rabs Sembat II es va retirar al Taiq, on es va establir a la fortalesa de Tukharq, prop de la frontera bizantina.

El 750 els omeies foren enderrocats. El prncep Ashot Bagratuni, que restava lleial als omeies, va intentar resistir. Els nakharars van formar una Santa Lliga i es van declarar en rebelli general. L'exrcit insurgent es va traslladar a Taiq prop de la frontera bizantina ja que esperaven ajuda del emperador Constant V, i van acabar passant al servei de Bizanci.

Els bagrtides i posseen terres, per una part els hi fou confiscat pel governador Al-Mansur d'Armnia vers el 752 i altres van passar als Mamikonian.

Vers el 810 Ashot Msaker va arrabassar al emir Djahap al-Qaisi el  Taiq oriental  (on va construir la fortalesa de Kalmakh a la riba del riu Tshorokh o Jorokh. A Taiq hi va establir molts colons armenis que van esdevenir majoria.

Vers el 772 desprs de la derrota total dels armenis en front al rabs, un cap Bagratuni, Vasak de Taron (germ petit de Sembat III Bagratuni), tot i que nominalment no participava a la rebelli (per hi estava vinculat) va abandonar Taron i es va establir a les muntanyes de la Klardjtia (regi d'Ardahan, a les fonts del Kura, que van acabar dominat el seu fill Adarnases i el seu net Ashot amb l'ajut d'altres nakharars que ho havien perdut tot). El seus descendents van dominar tamb Taiq i foren curopalates de Tao (Taiq) i Klardjtia. El 978 Skleros va derrotar a Amorium a Bardas Focas, enviat contra ell. Bardas es va retirar al thema de Kharsian, i desprs a Sebastea on va demanar ajuda al curopalata de Tao i Klardjtia David, al que a canvi del ajut es van cedir uns quants districtes fronterers.  (Khaltoyarish, Tshormairi o Tzurmere, Karin, Basean o Fasiane, la fortalesa de Sevuk o Mardali, avui Tekman), i li van prometre tamb Harq i Apahuniq, es a dir les terres de l'antic emirat de Manazkert; amb aquestes cessions el territori del curopalat es va engrandir fins Erzurum.

El curopalata David de Kartli es va sotmetre al Imperi Bizant i va prometre (990) que al morir transferiria els seus estats (Taiq, Shavshtia, Artahan i Klardjtia, conjunt conegut com Taoklardjtia) al Imperi (David ja era gran i no tenia fills): Basili va confirmar a David com a curopalata. La mort del fundador del emirat marwnida, Badh el 990, i les dificultats del seu successor Abu Ali al-Hasan, van afavorir la conquesta de Manazkert per David de Taoklardjtia desprs d'un llarg setge (vers 993). La ciutat fou repoblada d'armenis i georgians. Vers 998 va assetjar Khelat per l'emir marwnida Muhammad al-Dawla (997-1011) va venir en ajuda de la ciutat i va fer aixecar el setge.

David va morir de mort natural o enverinat (pel arquebisbe georgi Hilarion) el 31 de mar del 1000, segons les crniques georgianes per instigaci de Basili II de Constantinoble que desprs va fer matar a Hilarion. Basili II va anar al juny a la zona amb moltes forces, va passar per Melitene, i de all a la ciutat d'Erez. All va rebre la visita del emir marwnida de Mayyafariquin, Muhammad al-Dawla Abu Mansur Said que li va retre homenatge i al que va donar el ttol de magistros. Desprs va rebre a Bagrat III l'unificador, rei d'Abkhzia i hereu de David, que va renunciar a fer valdre els seus drets sobre Taoklardjtia  i va rebre el ttol de Curopalata i el feu vitalici d'alguns districtes. Basili II va passar a Taoklardjtia i va entrar a Olti (Ukhhiq) i va establir nombroses guarnicions. Desprs, a la primavera del 1001 va tornar a Constantinoble, passant per Karin.

El 1001 Gurgen rei de Kartli (rei dels Kartvels), enfadat perqu al seu fill Bagrat d'Abkhzia se'l havia nomenat curopalata i a ell noms magistros, va trencar relacions amb Bizanci i va atacar el Taiq (Tao) per no va poder ocupar les fortaleses. Basili II va enviar contra ell al prefecte del kaniklion que va acampar amb les seves forces al Basean on es va entrevistar amb Gurgen prop de la muntanya Medzobq i es va concloure la pau, renunciant Gurgen a les seves reivindicacions al Taiq (Tao). Gurgen de Kartli va morir el 1008 i el seu fill Bagrat III d'Abkhzia va heretar el seu regne per no per aix va fer cap acte contra Bizanci. Simplement va annexionar la branca bagrtida que s'havia establert a Artanudj, a la Klardjtia, dirigida pels germans Sembat i Gurgen, als que va fer presoners (1011) i van morir al seu captiveri (1011 i 1012).  

El 7 de maig de 1014 va morir el rei Bagrat III i el va succeir el seu fill Giorgi I de Gergia (o Gurgen I) de 18 anys. Ardahan, Kol i alguns altres dominis de Djavakhtia i Shavshtia, donats en feu vitalici al pare junt amb el ttol de curopalata havien de retornar a Bizanci per Giorgi es va negar a entregar-los i va envair Tao i Basean. Basili va enviar un exrcit (vers finals del 1015 o el 1016) que fou derrotat a Olti.

El 1018 l'emperador Basili II, acabada la conquesta de Bulgria, va comenar a reforar Teodosipolis (Karin). L'emperador va anar a la zona la primavera del 1021 i va arribar a Manazkert i desprs a Karin, per atacar a Giorgi I de Gergia. Com que Giorgi no es va presentar, Basili va assolar el Basean. Giorgi va fer incendiar Olti i no va presentar batalla per finalment fou atrapat durant la retirada i va haver de combatre prop del llac Palakatsis (Tshaldir-gol) essent derrotat. Giorgi es va retirar a fortaleses d'Abkhzia i Basili va fer assolar 12 districtes sense cap resultat. Va creuar el Kura (georgi Mtkvari) i va entrar al Akhaltzikhe. Giorgi va recular cap a Djavaktia, i all va arribar l'emperador, i va recular mes encara fins a Trialthia. Amb reforos de Kakhtia, Herthia i dels Tsanars i Shakians (de Shake) va poder refer el seu exercit per no va presentar batalla. Basili, al acostar-se el hivern, es va retirar cap al Pont i va passar el hivern a Trebisonda al thema de Khaldia.  

Desprs del hivern l'emperador va iniciar la segona campanya contra Gergia. Giorgi va iniciar negociacions per al mateix temps conspirava amb dos generals rebels, Nicfor Focas i Xiphias. Quant Basili es va assabentar de la rebelli dels dos generals  es va tancar a la fortalesa de Mazdat a les fonts del Araxes. Per Nicfor va morir a mans del hereu de Vaspurakan David, que rebutjava entrar al seu servei (segons les fonts bizantines a mans de Xiphias) i aix Basili va poder seguir la campanya. El patrici Phers, cmplice de Nicfor Focas, fou capturat al nord-est del Basean i executat. Basili va enviar un ultimtum al rei de Gergia. Aquest va refusar. Un missatge personal portat per Zakaria, bisbe de Valarshapat, finalment va convncer a Giorgi que va accedir a renunciar als seus drets al curopalat de Tao, per quant el bisbe anava a marxar cap el campament imperial el rei georgi li va prendre la carta. Quant Zakaria va tornar fou deportat pel seu fracs i se li va tallar la llengua. Giorgi va enviar al eristhavi Zviad al Basean, per reocupar el pas i al mateix temps negociar, i el rei marxaria al darrera amb l'exrcit per si calia combatre. I va caldre perqu es van trobar a Shelpa i els georgians, sense ordres precises, van atacar als bizantins. Els grecs van obtenir una victria total. Giorgi va demanar la pau i va acceptar totes les condiciones de Basili incls la cessi de fortaleses. Aix el Taiq fou incorporat definitivament al Imperi.

Fou asolat pels seljcides vers el 1071 pero va romandre georgi fins el 1516.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55507" title="Llista de les ciutats alemanyes ms grans en superfcie" nonfiltered="1808" processed="1804" dbindex="22029">
La Llista de les ciutats alemanyes ms grans en superfcie mostra totes les ciutats alemanyes amb una superfcie superior als 200 km. (a l'1 de gener de 2005; Font: Statistische Landesmter bzw. Statistisches Bundesamt)



Veure tamb: Llista de les grans ciutats d'Alemanya (cont tamb la superfcie de les grans ciutats)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55508" title="Guadalupe" nonfiltered="1809" processed="1805" dbindex="22030">


 Geografia .
 Espanya;
 Guadalupe s una vila d'Extremadura amb un fams monestir, Santa Mara de Guadalupe, origen de la resta de topnims del Nou Mn que porten aquest nom.
 Mxic;
 La Baslica de Guadalupe, construda a la Ciutat de Mxic en honor de la Mare de Du de Guadalupe, patrona dels mexicans; s la baslica ms gran d'Amrica. ;
 Guadalupe s el nom de diverses localitats de Mxic, als estats de Baja California, Chihuahua, Puebla i Zacatecas; la principal s la Guadalupe de Nuevo Len, ciutat d'uns 700.000 habitants que forma part de l'rea metropolitana de Monterrey.
 L'illa de Guadalupe s una petita illa del Pacfic davant la costa de la Baixa Califrnia.
 Altres topnims;
 Guadalupe s tamb el nom de diverses localitats del Brasil, Colmbia, Per, Costa Rica, El Salvador o els Estats Units (Arizona), i el d'una serralada nord-americana dels estats de Nou Mxic i Texas.
 Illa caribenya de Guadalupe, regi i departament francesos d'ultramar.

 Histria .
 La Sentncia Arbitral de Guadalupe, dictada per Ferran el Catlic des del monestir extremeny de Guadalupe el 21 d'abril del 1486, va resoldre el conflicte entre els pagesos de remena i els seus senyors, causant de la Guerra dels Remences.
 El tractat de Guadalupe Hidalgo, signat el 2 de febrer del 1848, va posar fi a la guerra entre els Estats Units i Mxic i va significar la cessi de Texas, Nou Mxic i l'Alta Califrnia per 15 milions de dlars a la Uni Americana.

 Onomstica .
 Guadalupe (escurat "Lupe" o "Lupita") s un nom propi femen molt com a Hispanoamrica, sobretot a Mxic, derivat de la Mare de Du de Guadalupe. Tot i ser un nom de dona, de vegades tamb s'usa com a nom propi mascul.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55509" title="Gran ciutat" nonfiltered="1810" processed="1806" dbindex="22031">
Les grans ciutats sn, a partir d'una definici donada a la Conferncia Internacional d'Estadstica de 1887 aquelles ciutats amb ms de 100.000 habitants.

 Grans ciutats de les Illes Balears .
Dades del 2001 Font
Palma de Mallorca (333.801);

 Grans ciutats del Pas Valenci .
Dades del 2001 Font
Valncia (738.441);
Alacant (284.580);
Elx (194.767);
Castell de la Plana (147.667);

 Grans ciutats de Catalunya .
Dades del 2006 Font
Barcelona (1.605.602);
L'Hospitalet de Llobregat (248.150);
Badalona (221.520);
Sabadell (200.545);
Terrassa (199.817);
Tarragona (131.1581);
Lleida (125.677);
Santa Coloma de Gramenet (119.056);
Matar (118.748);
Reus (101.767);

 Grans ciutats d'Alemanya .
L'any 2003 hi havia 82 grans ciutats a Alemanya. Veieu la Llista de les grans ciutats d'Alemanya. 

Unes altres vuit ciutats alemanyes tingueren els entre els darrers 50 i 60 anys alguna vegada ms de 100.000 habitants. En total, per tant, 90 ciutats alemanyes han estat alguna vegada grans ciutats.

 Grans ciutats d'ustria .
Dades de l'any 2005
Viena (1.631.082);
Graz (226.244);
Linz (188.118);
Salzburg (148.546);
Innsbruck (134.803);

 Grans ciutats de Sussa .
Dades del desembre de 2004
Zuric (366.145);
Ginebra (185.526);
Basilea (166.120) *;
Berna (127.352);
Lausana (115.985);

* Dades del 2002

 Enllaos i altres pgines .
 Institut d'Estadstica de Catalunya;
 Llista de municipis de Catalunya;
 Llista de capitals de comarca dels Pasos Catalans;
 Llista de les grans ciutats d'Alemanya;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55511" title="Arcadi Garca i Sanz" nonfiltered="1811" processed="1807" dbindex="22032">
Arcadi Garca i Sanz, (La Vall d'Uix, 1926-1998) s un historiador del dret.

 Biografia .
Llicenciat en dret per la Universitat de Valncia (1948), es doctor en 1983 per la Universitat de Barcelona, amb la tesi "El llibre del Consolat dins la histria medieval del dret martim catal".

Entre els anys 1949-1954 va treballar en l organitzaci de la biblioteca i dels arxius notarials de l Arxiu Episcopal de Vic i collabor en la fundaci de la revista Ausa. Fins al 1961 treball en l estudi de la documentaci medieval i del dret local de la zona nord del Pas Valenci i comen el de diverses institucions de dret econmic i mercantil sota la direcci de Ramon d Abadal i de Vinyals.

Exerc un temps la professi d advocat i fou professor d Histria del Dret i de les Institucions a la Universitat de Valncia i del Collegi Universitari de Castell, des de on impuls la creaci de la Universitat Jaume I (1991), i on fou deg de la Facultat de Cincies Jurdiques i Econmiques.

Form part del consell de redacci del Boletn de la Sociedad Castellonense de Cultura i del consell assessor de la revista Drassan, del Museu Martim de Barcelona. Colabor amb el Romanischer Seminar, de la Universitat de Basilea, en estudis histrics sobre dret martim i dret valenci. 
Assessor la redacci del reglament de les Corts Valencianes.

Fou membre corresponent de la Reial Acadmia de Bones Lletres de Barcelona, i de l'Institut d'Estudis Catalans. Tamb form part de la Instituci Alfons el Magnnim, el Consell Valenci de Cultura i altres organismes.

Entre d altres, obtingu els premis Ferran Armengol (1974), Gumersind Bisbal (1981) i Serra d Or (1982), a ms del Premi de les Lletres Valencianes (1990) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1995).

 Obra.
 L edici dels Furs de Valncia i del Llibre del Consolat del Mar, tots dos en collaboraci amb Germ Colon, ;
 Institucions constitucionals del dret clssic valenci;
 Histria de la Marina Catalana,
 Societats mercantils medievals a Barcelona;
 La Generalitat en els 750 anys d histria de poble valenci;

 Enllaos externs .
 Pgina de l IEC;
 Article de Josep M. Salrach sobre Arcadi Garcia;
 Currculum d Arcadi Garcia segons la Universitat Jaume I de Catell;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55516" title="Pau i Treva de Du" nonfiltered="1812" processed="1808" dbindex="22033">

La Pau i Treva de Du fou un moviment social impulsat al segle XI com a resposta de l'Esglsia i dels pagesos a les violncies perpetrades pels nobles feudals. Es poden considerar l'origen de les Corts Catalanes.

 La revoluci feudal .

Durant els segles VIII, IX i X, als comtats catalans, igual que en d'altres llocs d'Europa, s'havia viscut en un sistema social caracteritzat per la llibertat dels pagesos, propietaris de la terra que conreaven i per la submissi de les autoritats -comtes, vescomtes i veguers- a la llei, continguda en un codi escrit com ho era el Liber Iudiciorum, una compilaci del dret rom vigent a Hispnia duta a terme al segle VII per ordre del rei visigot Recesvint. Fins al segle XI, el Liber Iudiciorum va estar en vigor als comtats catalans, a Provena, al Llenguadoc i al regne d'Astries-Lle.
Als comtats catalans, s a dir, a l'antiga Marca Hispnica, entre els anys 1020 i 1060 es va patir la revoluci feudal: un perode de lluites en qu, enmig d'una violncia sense fre, els nobles es rebellaren contra els comtes per tal de prendre la terra als pagesos i sotmetre'ls a servitud. Aquest fenomen de la revoluci feudal tamb va donar-se en d'altres llocs de l'antic Imperi carolingi: Normandia, el Laci, Llombardia, Provena, el Llenguadoc i, fora de l'mbit franc, al regne d'Astries-Lle.

 Les sagreres .


L Esglsia va aconseguir ser vista pels pagesos com una garantia contra l extorsi feudal garantint el dret de la sagrera, o s, un radi de trenta passes al voltant d una esglsia, espai que el bisbe delimitava solemnement en consagrar un edifici de culte, on no es podia dur a terme cap acte de violncia, sota pena d excomuni

 Les assemblees de Pau i Treva .

Les sagreres, doncs, delimitaven un espai protegit de les violncies feudals. Tanmateix, per assegurar un clima de convivncia, calia anar ms enll, establint una autoritat que prohibs la prctica de qualsevol tipus d acte violent a tot arreu del territori. Aquest fou l objectiu de les assemblees de Pau i Treva de Du, la primera de les quals, als comtats catalans, va tenir lloc a Toluges (Rossell), el 1027, sota presidncia de l abat Oliba, en representaci del bisbe Berenguer d Elna, absent de la dicesi perqu es trobava en una peregrinaci. En aquest snode, s estableix una srie de disposicions: el deure per a tots els habitants del comtat de Rossell i de la dicesi d Elna d abstenir-se de participar en combats o lluites, entre dissabte i dilluns per aix poder complir el precepte dominical, com tamb es prohibia d assaltar clergues, esglsies, bns propietat d una esglsia o d un monestir, o persones que es dirigissin a un lloc de culte o en tornessin. Per als contraventors d'aquests deures i prohibicions, s establia sempre la pena d excomuni.

La celebraci d'aquesta assemblea de Pau i Treva a Toluges, organitzada per pagesos i altes jerarquies eclesistiques s una conseqncia de la crisi del poder comtal provocada al Rossell per la revoluci feudal; davant d una forta escalada de violncia duta a terme pels clans nobiliaris del comtat, altrament l'assemblea hauria resultat innecessria, les seves vctimes -pagesos i eclesistics- hagueren de reunir-se per trobar-hi una soluci ells mateixos, a causa de la impotncia del poder comtal, visible per l absncia total del comte Gausfred II (1014-1074), el mxim titular de la potestas, en una reuni on es tractava un tema cabdal de govern com era el de mantenir la pau -o s, l'ordre pblic-.

L abat Oliba, un ferm impulsor d aquest moviment pacifista, presid un nou snode, a Vic el 1033, on, a part d augmentar els dies de treva, que ara abastava de dijous a dilluns, s estenia la protecci tamb als comerciants i a aquelles persones que anessin a un mercat o en tornessin; i aix va anar consolidant-se el moviment de Pau i Treva, ests tamb a Occitnia, on, al segle XI, hi havia el mateix problema de violncies feudals; i aix trobem concilis de Pau i Treva a Nia, el 1041, i a Narbona el 1032, 1043 i 1054.

 Els resultats de la Pau i Treva .


Al Pallars, les assemblees de Pau i Treva fracassaren del tot; els homes d Artau I, comte de Pallars Sobir atacaven principalment les sagreres i durant els dies de treva; per reeixir, el moviment pacifista necessitava la implicaci del poder comtal. Per aix, si a la primera assemblea de Toluges, el 1027, el comte hi fou una figura absent, el 1041, el segon snode celebrat en aquest poble rossellons es fu sota presidncia del comte Gausfred II; aquesta tendncia s aferma, en especial a Barcelona, durant la segona meitat del segle XI, on el comte Ramon Berenguer I i la seva muller Almodis no sols ratificaren decisions de Pau i Treva, sin que tamb convocaren concilis de pau com ara el de Barcelona el 1064 o el de Girona el 1068, les disposicions dels quals foren incorporades als Usatges de Barcelona, un nou codi legal que substitua el vell Liber Iudiciorum, esdevingut obsolet arran de la feudalitzaci; la Pau de Du, per poder triomfar, va haver d esdevenir Pau del Comte, i l Esglsia, en previsi d aquest fet, sempre va mirar d atraure s els comtes, i aix, els seus anatemes o excomunions no anaven mai dirigits contra un comte ni contra la seva famlia, sin noms contra els clans senyorials.

 El significat social de la Pau i Treva .


Si l Esglsia, amb els concilis de pau, va aconseguir afermar el seu prestigi i la seva autoritat moral dins de la societat fou, en realitat, perqu el moviment de Pau i Treva, en contra de les aparences, va ser endegat no pas per la clerecia, sin pel poble, tal com ho observa Pierre Bonnassie, assenyalant que, a Rossell, les assemblees de pau i treva de 1027 i 1041 es celebraren als prats de Toluges, i no pas a la catedral d Elna; els eclesistics, doncs, acudiren al terreny dels pagesos, i no pas a l inrevs. Segons aquesta anlisi, la Pau i Treva era un moviment popular amb unes potencialitats revolucionries de no protestar noms contra la violncia dels clans nobiliaris, sin, anant ms enll, qestionar els poders establerts, sobretot la possessi de grans lots de terra per aristcrates laics o clergues, idea inadmissible per als dirigents eclesistics adherits al moviment, molt lligats al poder comtal i nobiliari, com era el cas de l abat Oliba, ex-comte de Berga i germ dels comtes Bernat Tallaferro de Besal i Guifr II de Cerdanya. Aix doncs, la implicaci de les altes jerarquies eclesials en el moviment de Pau i Treva de Du consist a neutralitzar-ne les potencialitats revolucionries, mitjanant el reconeixement als pagesos de drets essencials, com eren les seguretats de les sagreres i dels bns i persones dels pobletans, per sense qestionar mai el poder nobiliari ni l asserviment dels pagesos; al capdavall, l nic objectiu dels eclesistics era defensar els seus grans patrimonis territorials dels atacs dels senyors, mitjanant l arma espiritual de l excomuni, la qual, per resultar efica com a instrument d exclusi social, necessitava que l Esglsia es guanys el suport del poble.

 Evoluci posterior .


El poder comtal va continuar utilitzant la Pau i Treva, limitadora de les prerrogatives dels clans nobiliaris a causa de la seva interdicci de la violncia, per afirmar el seu poder, com ho fu Ramon Berenguer III a Olrdola (1108) i al comtat de Cerdanya (1118), o Ramon Berenguer IV el 1134, quan, per garantir els privilegis atorgats als cavallers del Temple, presid una assemblea de Pau i Treva juntament amb l'arquebisbe Oleguer. Aix doncs, l'assemblea de la Fondarella (1173) convocada per Alfons I (Alfons el Cast) no s sin el final del procs de conversi de la Pau i Treva en un instrument del poder regi.

Alfons el Cast va obligar els barons i els castlans a ratificar els estatuts de la Fondarella que, en consonncia amb els orgens eclesistics de la Pau i Treva, conferien als bisbes una important funci jurisdiccional: la potestat de convocar els caps de famlia per combatre els malfactors, sense dotar-los pas, tanmateix, de mitjans coercitius. Per aix, el rei va crear les vegueries, districtes governats per un veguer, nomenat pel monarca entre persones sense vincles familiars amb els barons i castlans de la zona; i aix, va vertebrar-se la primera administraci local de Catalunya.
L'oposici nobiliria a un poder monrquic autoritari, per que no aporta territoris i bot als aristcrates, ja que, ni en la seva actuaci a Occitnia ni en la seva intervenci a la Pennsula Ibrica, Alfons el Cast no va aconseguir mai cap conquesta territorial comparable a la presa de Tortosa i Lleida per Ramon Berenguer IV, va traduir-se en un rebuig frontal als estatuts de Pau i Treva. El 1176, fou assassinat el vescomte Ramon Folc III de Cardona, un dels partidaris de la Pau i Treva; acte seguit, als seus dominis s hi don tal caos que l abat de Cardona no va poder assistir a un snode a Urgell; tamb mor violentament, el 1194, l arquebisbe de Tarragona Berenguer de Vilademuls, defensor, igual que el vescomte de Cardona, de la Pau i Treva, l aplicaci de la qual a Urgell, el 1187 pel comte Ermengol VIII seguint el consell d Alfons el Cast, havia fracassat per l oposici dels barons locals.

A l assemblea de Pau i Treva de Girona (1188), els magnats aconseguiren modificar els estatuts de la Fondarella  de 1173- imposant al rei la promesa de nomenar De Salses a Tortosa i Lleida veguers nicament catalans  el 1183, Alfons el Cast havia confiat el crrec de veguer de Cerdanya-Conflent al noble aragons Pedro Jimnez de Urrea- aix, limitaven les possibilitats del monarca de trobar persones alienes als clans aristocrtics catalans a qui nomenar veguer. Aquesta concessi, tanmateix, result insuficient per apaivagar l'oposici nobiliria; el 1192, calgu publicar a Barbastre els acords de Pau i Treva de l'assemblea de Barcelona, on l exigncia als barons d observar la pau es fonamentava en la legislaci dels Usatges, contrariant la posici nobiliria manifestada en l assemblea de Girona el 1188.

Els estatuts de 1192, els signaren molt pocs barons; per aix, a l assemblea de Barcelona (1198), Pere el Catlic(1196-1213) (Pere el Catlic ) acab cedint a les pretensions dels magnats de circumscriure l abast de la Pau i Treva nicament al reialenc  possessions territorials del rei-, deixant de banda el senyoriu  zones en poder dels nobles-, idea reafirmada a la nova assemblea de Barcelona (1200) i a la de Cervera (1202), on els nobles definiren la Pau i Treva com a Pau del senyor rei.

Aquesta oposici nobiliria a la Pau i Treva es centr a rebutjar la pretensi del rei d intervenir, com a rbitre, en les causes entre senyors i pagesos o en les lluites entre vassalls d un mateix senyor, com tamb d excloure de la Pau  o s, declarar-los proscrits- els participants en guerres entre llinatges nobles; tanmateix, a l assemblea de Barcelona de 1200, els magnats imposaren l exclusi de la Pau als tradors al seu senyor. Per altra banda, la contestaci aristocrtica va dirigir-se, en especial, als nous tributs  com eren el bovatge, impost en diner exigit sobre les parelles de bous i d altre tipus de bestiar, i el monedatge, pagament al rei per evitar que aquest, en s de la seva regalia, alteri la moneda rebaixant-ne la llei, per mantenint-ne el valor nominal. Aquests tributs, amb pretensi de generalitzar-se a tot Catalunya, inclosos els dominis senyorials, s inscriuen en el context de la Pau i Treva; aix, als estatuts aprovats a les assemblees d Elna (1156) i de Tarasc (1226, els juraments, a ms d obligar a servir les forces de l ordre, tamb estableixen el pagament de l impost de la pau. A Catalunya durant el segle XII, la seguretat de la propietat pagesa o pau de les bsties, es garantia amb el bovaticum o bovatge, l import del qual, en principi havia de servir per sufragar els exrcits encarregats de mantenir la pau i per compensar les vctimes de la violncia; per altra banda, la protecci de la moneda tamb s inser dins de la instituci de la Pau i Treva. Tanmateix, segons exposa Thomas N. Bisson, els reis convertiren el bovatge, o rescat a pagar al monarca pel seu comproms a mantenir la pau, en el primer impost estatal de la histria de Catalunya, desviant-lo, a ms del seu propsit inicial; el 1188, Alfons el Cast havia creat una milcia rural basada en els serveis obligatoris de les masies, i, a ms, una fora de pau com era l exrcit dioces no rebia pas una remuneraci; per altra banda, Pere el Catlic el 1197 impos un bovatge a la dicesi de Vic per sufragar una expedici en resposta a la victria sarrana d Alarcos, amb la qual cosa, com fu desprs el 1211 per afrontar els costos de la participaci en la batalla de Las Navas de Tolosa; a Catalunya, doncs, el rescat o compra de la pau esdevingu un impost de guerra.

El 1173, a la Fondarella, Alfons el Cast havia imposat el bovatge, que a Catalunya noms tenia un sol precedent, i encara dubts, a Cerdanya, en el moment de l adquisici del comtat per Ramon Berenguer III (1118). Qestionant-ne la legitimitat, els nobles el rebutjaren, i a Girona el 1188, obligaren Alfons el Cast a prometre de no tornar-lo a exigir mai ms; ara b, Pere el Catlic, no sentint-se concernit per la promesa del seu pare, reclam el bovatge en accedir al tron (1196).

Durant el regnat de Pere el Catlic, les relacions poltiques entre els nobles i el monarca van venir condicionades per la constant penria econmica del rei. Pere el Catlic va menar una poltica exterior molt costosa, els elements ms destacats de la qual sn el cens anyal que, el 1204, s'oblig a pagar a la Santa Seu, i la campanya de Las Navas de Tolosa; per altra banda, el rei era desmesuradament prdig a causa de la seva extremada afecci al luxe i a la festa. Per aix, Pere el Catlic va dilapidar gaireb tot el patrimoni reial, i, doncs, allunyant-se de les directrius traades per Ramon de Caldes i Guillem de Bassa, va tornar a recrrer al crdit manllevant diners a magnats, els quals sempre exigien contrapartides poltiques: sostreure's a l'acci dels veguers del rei, o poder actuar com a senyors en aquells dominis de la Corona que el monarca havia empenyorat com a garantia dels prstecs.

Per altra banda, no eren sols els creditors del rei els nics a aprofitar-se de la seva prodigalitat. La noblesa utilitzava la penria econmica del monarca per obtenir-ne concessions. En una carta datada a Girona el 22 de mar de 1205, en un moment en qu, com sempre, necessitava diners, Pere el Catlic promet de renunciar al bovatge i al monedatge, satisfent aix els desitjos de l'aristocrcia i esperant obtenir una compensaci pecuniria per la seva concessi; ara b, com que, per una altra font, en aquelles mateixes dates, va rebre una important suma de diners sortint aix del pas, el rei va poder permetre's de fer-se enrere de la promesa i no promulgar la carta de Girona, la qual, per aix, no va arribar a tenir vigncia legal. En conseqncia, el novembre de 1205, Pere el Catlic va imposar un nou monedatge a Catalunya i Arag, el 1207 un bovatge a l assemblea de Pau i Treva de Puigcerd, el 1209 alter subreptciament la moneda de Barcelona, el 1210 exig un bovatge a Cerdanya i Rossell, i el 1211 un altre per costejar l'expedici a Las Navas de Tolosa. Aix doncs, els magnats no aconseguiren pas de suprimir els tributs del bovatge i del monedatge, per, s que obtingueren una conquesta molt important: excepte en el moment d accedir al tron, el rei, si volia reclamar bovatge o monedatge -tributs considerats extraordinaris-, havia de justificar-ho davant els nobles reunits en assemblea, els quals, com s normal, ho aprofitarien per afirmar els seus drets davant del poder de la Corona
En aquest conflicte entre noblesa i monarquia viscut a Catalunya durant el darrer quart del segle XII, com que la posici de l'aristocrcia fou la de defensar les seves reivindicacions no pas per la revolta armada, sin negociant amb el rei en el marc de les Assemblees de Pau i Treva, s'hi posaren les bases de la monarquia pactista baix-medieval, amb el poder absolut del rei frenat pel desenvolupament de les Corts -representaci dels estaments del regne-, derivades de l'evoluci de les antigues Assemblees de Pau i Treva, a les quals, a partir de la reuni de Barcelona de 1198, hi participaven, juntament amb els nobles i els clergues, els representants de les ciutats de reialenc.

Les retallades imposades pels aristcrates a la Pau i Treva, la qual, tanmateix, va esdevenir base de l'ordre pblic catal, com ara circumscriure-la als dominis de reialenc -idea exposada a l'assemblea de Barcelona de 1198 i reiterada en assemblees segents com la de Barcelona de 1200 i de Cervera de 1202- van servir per legitimar l'opressi dels pagesos pel rgim senyorial, que la Pau i Treva pretenia limitar; i aix, s als darrers anys del segle XII que es posaren les bases legals per definir l'estatus servil de la pagesia -la condici de remena- vigent durant tota la Baixa Edat Mitjana.

 Enllaos externs .

Histries de Catalunya: Assemblea de Pau i Treva;
La revoluci feudal;
La vertebraci poltica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55520" title="Anacrusi" nonfiltered="1813" processed="1809" dbindex="22034">

Una anacrusi s una nota o un grup de notes sense accent fort a principi d'una frase abans del primer temps fort d'aquesta frase, s a dir, abans de la primera barra de comps d'aquesta frase.

Per exemple, en un comps de quatre temps, l'anacrusi es dna quan la primera nota es troba al tercer o al quart temps del primer comps. Si es troba al principi d'una pea, aquest comps acostuma a ser incomplet, s dir, en el primer i segon temps no hi hauria silencis si no que directament no existirien ni s'escriurien en aquest primer comps. S'ha de tenir en compte tamb on acaben les frases musicals. Un mateix comps pot contenir el final d'una frase i l'inici anacrsic d'una altra.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55521" title="Claudio Snchez Albornoz" nonfiltered="1814" processed="1810" dbindex="22035">
Claudio Snchez-Albornoz y Menduia ( Madrid, 7 d'abril de 1893   vila, 8 de juliol de 1984 ), fou un historiador i poltic espanyol. 

Biografia. 
Llicenciat en Filosofia i Lletres en 1913, amb premi extraordinari. Doctor en 1914 per la Universitat de Madrid, amb la seva tesi La Monarqua en Asturias, Len y Castilla durante los siglos VIII al XIII. La Potestad Real y los Seoros. Fou catedrtic numerari d'Histria d'Espanya en les universitats de Barcelona, Valncia, Valladolid i Madrid. 

En 1926 entra a la Reial Acadmia de la Histria, i s Rector de la Universitat Central en 1932-34. Diputat a les Corts Espanyoles per vila entre 1931 i 1936, Ministre d'Estat en 1933, Vicepresident de les Corts en 1936, Conseller d'Instrucci Pblica i Ambaixador d'Espanya en Lisboa. Desprs de la guerra civil espanyola marxa a l'exili en Argentina, sent professor d'Histria en les universitats de Mendoza i Buenos Aires. Fund a Argentina lInstitut d'Histria d'Espanya i la revista Quaderns d'Histria d'Espanya. Des de 1959 a 1971 va ser President del Govern de la Segona Repblica Espanyola a l'exili.

En 1976 va regressar a Espanya per dos mesos, assentant-se en vila definitivament en 1983. El 1984 li fou concedit el Premi Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats, un premi per que no arrib a recollir per la seva mort el juliol d'aquell any.

Publicacions.
 Estampas de la vida en Len hace mil aos, Madrid, 1926.
 En torno a los orgenes del feudalismo. Mendoza, 1942.
 Ruina y extincin del municipio romano en Espaa e instituciones que lo reemplazan. Buenos Aires, 1943. ;
 El Ajbar Maym a. Problemas historiogrficos que suscita. Buenos Aires, 1944. ;
 El "Stipendium" hispano-godo y los orgenes del beneficio prefeudal. Buenos Aires, 1947. ;
 Espaa, un enigma histrico. Buenos Aires, 1957.
 Espaoles ante la historia. Buenos Aires, 1958.
 De ayer y de hoy. Madrid, 1958.
 Estudios sobre las instituciones medievales espaolas. Mxico, 1965. ;
 Despoblacin y repoblacin en el Valle del Duero. Buenos Aires, 1966.
 Investigaciones sobre historiografa hispana medieval (siglos VIII al XIII). Buenos Aires, 1967. ;
 Investigaciones y documentos sobre las instituciones hispanas. Santiago de Chile, 1970.
 Miscelnea de estudios histricos. Len, 1970. ;
 Orgenes de la nacin espaola. Estudios crticos sobre la Historia del reino de Asturias. Oviedo, t. I: 1972, t. II: 1974, t. III: 1975.  ;
 Del ayer de Espaa. Trpticos histricos. Madrid, 1973.
 Ensayos sobre Historia de Espaa. Madrid, 1973.
 Vascos y navarros en su temprana historia. Madrid, 1974.
 El Islam de Espaa y el Occidente. Madrid, 1974.
 Mi testamento histrico poltico. Barcelona, 1975.
 Viejos y nuevos estudios sobre las instituciones medievales espaolas. Madrid, 1976. ;
 El rgimen de la tierra en el reino asturleons hace mil aos. Buenos Aires, 1978.
 El reino asturleons (722-1037). Sociedad, Economa, Gobierno, Cultura y Vida. Historia de Espaa Menndez Pidal, t. VII, vol. 1, Madrid, 1980. ;
 Estudios sobre Galicia en la temprana Edad Media. La Corua, 1981.
 Orgenes del Reino de Pamplona. Su vinculacin con el Valle del Ebro. Pamplona, 1981.
 La Edad Media espaola y la empresa de Amrica. Madrid, 1983.
 Santiago, hechura de Espaa. Estudios Jacobeos. Prlogo de Jos-Luis Martn. vila, 1993.

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats 1984;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55526" title="Jos Ortega y Gasset" nonfiltered="1815" processed="1811" dbindex="22036">

Jos Ortega y Gasset (Madrid, 9 de maig de 1883 - 18 d'octubre de 1955), fou un filsof espanyol.

Va cursar estudis secundaris al collegi jesuta de San Estanislao a Miraflores del Palo (Mlaga) entre 1891 i 1897, i universitaris en la Universitat de Deusto, Bilbao (1897-98) i a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Central de Madrid (1898-1904). 

Doctor en Filosofia de la Universitat de Madrid (1904) amb la seva obra Los terrores del ao mil. Crtica de una Leyenda. Entre 1905 i 1907 va realitzar estudis en Alemanya: Leipzig, Nuremberg, Colnia, Berln i especialment a Marburg. En aquesta ltima ciutat es va veure influenciat pel neokantisme de Herman Cohen i Paul Natorp, entre d'altres. 

De retorn a Espanya s nomenat professor numerari de Psicologia, Lgica i tica de la Escola Superior del Magisteri de Madrid (1909) i a l'octubre de 1910 guanya l'oposici a la Ctedra de Metafsica de la Universitat Central, vacant desprs de la defunci de Nicols Salmern. 

Collaborador del diari El Sol en 1917, on publica sota la forma de folletons les seves dues principals obres: Espaa invertebrada i La rebelin de les masas. 

Funda la Revista d'Occident en 1923, i n's el director fins a 1936. Des d'aquesta publicaci promour la traducci i comentari de les ms importants tendncies filosfiques i cientfiques en noms tals com: Oswald Spengler, Johan Huizinga, Edmund Husserl, Georg Simmel, Jakob von Uexkll, Heinz Heimsoeth, Franz Brentano, Hans Driesch, Ernst Mller, Alexander Pfnder, Bertrand Russell, entre d'altres. 

Quan comena la guerra civil marx a l'exili del que regres l'any 1946. Durant aquest perode no va escriure quasi sobre poltica, per va dedicar un article publicat en la premsa anglesa contra l'ajuda internacional a la repblica, en aquest article s'enfront a Einstein, qui estava fent campanya de recolzament al Front Popular, i va dir d'ell que en qestions espanyoles t una ignorncia radical. Aquest fet junt a altres han fet que aparegu el polmic llibre "El maestro en el erial", de Gregorio Morn, on es tracta la relaci de Ortega amb el rgim franquista.

Ortega y Gasset va exercir una gran influncia en la filosofia espanyola del segle XX, no noms per la temtica de la seva obra filosfica sin tamb pel seu estil literari gil, prxim al Quixot, que li va permetre arribar fcilment al pblic general. 

Va exercir gran influncia sobre filsofs com Manuel Garca Morente, Joaqun Xirau, Xavier Zubiri, Jos Gaos, Luis Recasns Siches, Manuel Granell, Francisco Ayala, Mara Zambrano, Pedro Lan Entralgo, Jos Luis Lpez-Aranguren, Julin Maras i Paulino Garagorri. 

Filosofia. 

Es troba unit a la paraula "circumstncia", que Ortega va fer famosa en la seva expressi: "Jo sc jo i la meva circumstncia". 

Va mantenir els principis essencials del seu perspectivisme en perodes posteriors del seu pensament. En 1920 va desenvolupar el "raciovitalisme", teoria que funda el coneixement en la realitat radical de la vida, amb un dels seus components essencials sent la prpia ra. 

Per a Ortega, la vida s la veritable realitat radical, de la qual sorgeix qualsevol sistema filosfic possible. Per a cada sser hum, la vida pren una forma concreta. Denominava "ra vital" a un nou tipus de ra i "raciovitalisme" a la manera de pensar que es recolzava en el seu nou concepte de ra. La ra vital s una ra que es defensa constantment en la vida de la qual ha sorgit.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55527" title="Tashir" nonfiltered="1816" processed="1812" dbindex="22037">
Tashir fou el nom d una regi d'Armnia.

Vers el segle V el nom s aplicava a tot el territori fronterer del Gugarq, georgi (iber) per governat per una dinastia armnia dirigida per un bdeashkh, equivalent a marqus. Els perses tenien especial inters en mantenir la lleialtat del territori. El nom amb el temps es va aplicar al Gugarq oriental. Un nakharar local, de nom Vren, de la famlia Tashiratsi, apareix a la rebelli nacional del 451.

Va passar en part als bagrtides i vers el 875 la part occidental del Gugarq la possea el curopalata de la Klardjtia i Taiq, y el nom es va aplicar principalment a la part central i oriental fins al Dzoropor i Gardman.

El 909 Yusuf al-Sadj emir sadjida d'Azerbaidjan va envair Armnia i el rei Sembat I el mrtir es va refugiar a la fortalesa d'Odsun, al Tashir (sud-est de Lori) i Yusuf no el va poder capturar.

Vers el 972 o poc desprs el rei Ashot III Olormadz va cedir al seu fill Gurgen el feu de Tashir amb Lori com a capital (incloent el Tzoroget, el pas del Sevordiq i els districtes de Kaien, Kaidzon, Khorkhoruniq i Bazkert, territoris anomenats pels georgians Somkhtia). El 982 va prendre el ttol reial (Thagavor = rei). Aquesta dinastia fou anomenada sovint reis de Tashir (foren els reis korikain de Lori i tamb reis dels Aluanqs o Aghuans i reis de Tzoroget) i va durar del 982 fins a la meitat del segle II. Gurgen va morir vers el 989 i el va succeir el seu fill David Anhelin (989-1048) que fou el rei mes destacat. Amb els mongols i l establiment de nmades a la regi el regne va desaparixer i tamb el nom de Tashir.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55529" title="Bdeashkh" nonfiltered="1817" processed="1813" dbindex="22038">
Bdeashkh fou el ttol que al regne d'Armnia van portar els governadors de fins a quatre districtes fronterers, i era equivalent a marqus.

El ttol ja s esmenta en temps de Tigranes II el gran, que va fer es establir un districte militar per defensar el nord, a la Gogarene, districte que fou confiat a un Bdeashkh (el ttol era Bdeashkh del costat de Masqath). 

Vers el 83 aC es van establir al regne d'Armnia quatre virregnats o Bdeashkh, un dels quals fou Sria. Un altre bdeashkh conegut fou Altzniq que vers el 300 es va proclamar independent aliat als perses, per el cap rebel Bakur no va reeixir i fou derrotat pel prncep Valinak de Siunia que es va casar amb la filla de Bakur i va rebre el seu feu. El quart Bdeashkh fou el de Gordiene.

El ttol s'esmenta fins al segle VI.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55531" title="Tigranocerta" nonfiltered="1818" processed="1814" dbindex="22039">
Tigranocerta (           ) fou una ciutat d'Armnia, capital del regne, que fou construida per Tigranes II d'Armnia el gran vers el 78 aC, al centre dels seus dominis, i a la que va donar el seu nom.

La ubicaci de la ciutat no est establerta (Estrab la situa a Migdnia, Eutrop a l'Arzanene,  Lehmann-Haupt pensa que seria la futura Martirpolis i desprs Mayyafariqin entre l'Arzanene i la Sofanene, D'Anville considera que fou desprs Arsamosata (ciutat tampoc localitzada). I encara hi ha altre teories.

La ciutat fou poblada amb adiabens (assiris) i gordians (kurds). Tamb s'hi va portar molts habitants de Mazaca, la capital de Capadcia, capturats en un atac al pas el 78 o 77 aC, i de la colnia grega de Soli, a Cilcia.  

El general rom Luculle va iniciat l'ofensiva contra Tigranes amb ajut d'Ariobarzanes de Capadcia, atacant Melitene, creuant l'Eufrates per Tomisa, i entrant a la Sofene per avanar en direcci cap a Tigranocerta.  Tigranes va enviar un cos d'exrcit sota el comandament del general Mitrobarzanes, que fou aniquilat pel legat roma Sextili. Tigranes llavors es va retirar cap el nord, a l'Armnia prpia junt amb totes les tropes dirigides pel governador de Sria Magadates, deixant la zona del sud del Tigris defensada per sa germ Guras a la fortalesa de Nisibe, i el seu lloctinent Mankaios a Tigranocerta. Luculle va arribar davant Tigranocerta, i en va ocupar les rodalies i algun palau fora ciutat, per els mercenaris grecs i cilicis van resistir amb coratge i van usar nafta en flames, versi armnia del foc grec. Mentre estaven arribant a la regi del llac Van les forces enviades pels vassalls: els reis d'Adiabene i Atropatene amb els seus exercits, i nombrosos contingents d'ibers, albans i rabs. Al mateix temps Mitridates marxava cap a la regi amb els seus lleials, precedit pel seu general Taxil, que va aconsellar a Tigranes no arriscar en una sola batalla i fer petits combats i, aprofitant la superioritat de la cavalleria armnia, tallar les lnees de subministrament dels romans; el rei no el va escoltar i va avanar cap a Tigranocerta. Una avantguarda de sis mil homes va trencar les lnees romanes amb un nvol de fletxes i va entrar a la ciutat assetjada, i es va emportar a la reina i el tresor, tornant a passar per les lnees romanes.  Luculle, assabentat de l'arribada del rei armeni, va deixar davant la ciutat sis mil homes sota el comandament del seu lloctinent Murena i amb la resta, uns dotze mil homes i tres mil cavallers, va sortir a buscar a Tigranes. El combat decisiu tingu lloc el 6 d'octubre del 69 aC a la riba del Tigris, probablement una mica mes amunt del lloc de confluncia del Centrites (Bohtan Su). Tigranes manava el centre, la dreta era del rei de Atropatene (gendre de Tigranes) i l'esquerra del de Adiabene. Luculle, amb una brillant estratgia, va obtenir una victria complerta i Tigranes i els seus es van retirar (Sria i la regi al sud del Tigris ja es podia donar per perduda). Els mercenaris grecs i cilicis de Tigranocerta van desertar i Luculle i feu la seva entrada i va permetre el retorn a casa seva de tots aquells que ho volien, especialment els grecs, i la ciutat fou saquejada.

Un altra ciutat de nom Tigranocerta va existir al nord-est d'Armnia, segurament al Gardman, anomenada Tigranocerta del Caucas.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55534" title="Tondrakians" nonfiltered="1819" processed="1815" dbindex="22040">
Els tondrakians foren els paulicians d'Armnia. El seu nom venia de la ciutat de Tondrak o Thondrak on tenia el seu centre principal. La secta rebutjava la forma de baptisme de l'esglsia armnia, l'eucaristia, el matrimoni i altres prctiques.

El patriarca Hovahnnes III va fer dos snodes contra els paulicians, un a Dwin el 719 i un a Manazkert el 726, per les condemnes no van servir per res. L'heretgia, en la seva forma armnia, va nixer el 840 a Thondrak iniciada per Sembat de Zarehavan, i foren anomenats inicialment Thulalians (durant el temps que van tenir com a centre la ciutat de Thulail)  i Arevordiq (fills del sol). 

Gregori Magistros (Grigor Pahvlavuni), un armeni que fou governador imperial d'aquelles regions a la primera meitat del segle XI, anomenava Tondrak com Shnavank, Monestir de gossos. Suposadament el heretges practicaven ritus satnics i la promiscutat amb les dones.

Foren perseguits i gaire be exterminats per encara al segle XIX encara es van trobar comunitats tondrakianes  a l'Armnia russa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55535" title="Georges Duby" nonfiltered="1820" processed="1816" dbindex="22041">
Georges Duby (7 d'octubre de 1919   3 de desembre de 1996). Historiador francs, especialitzat en l'edat mitjana, enquadrat en l anomenada tercera generaci de l'Escola dels Annales.

 Biografia .

Nascut en una famlia d artesans parisenca, va comenar a donar classes al 1942, quan va aconseguir una ctedra de lletres, i al 1951 es va establir definitivament a Ais de Provena, on en 1953 va obtenir la ctedra d Histria Medieval a la Facultat de Lletres d aquesta ciutat. El mateix any defensa la seua tesi doctoral a la Sorbona.

Al 1970 s elegit professor al Collge de France, on obt la Ctedra d histria de les societats medievals. En 1974 entra a l Acadmia d inscripcions i Bones Lletres, i en 1987 a l Acadmia Francesa.

Gran historiador i magnfic escriptor pel seu domini de la llengua, els seus llibres han tingut un especial xit no solament entre els historiadors, fent-se fams entre el gran pblic francs grcies a les seues aparicions a la televisi, sobretot amb l adaptaci televisiva de la seua obra El temps de les Catedrals, arrivant ms tard a convertir-se en president de la cadena de televisi francoalemanya Le Sep, antecedent d Arte.

 Idees i aportacions .

Especialista en histria econmica i social de l Occident europeu medieval, en especial dels segles X al XIII, ha destacat desprs pels seus treballs d Histria de les mentalitats, i s el ms conegut de l anomenada tercera generaci de l Escola dels Annales, important escola historiogrfica del segle XX. Tamb ha defensat un retorn de la historiografia cap a una histria narrativa, de la que ell s un dels mxims representants.

Als anys 60 destaca per les seues contribucions a la Histria econmica i a la Histria rural medieval, revolucionant la visi que fins aquell moment es tenia i incentivant nous estudis sobre el tema. A la segent dcada va estar ms interessat per la Histria social, des de la que desprs va evolucionar cap a la  Histria de les mentalitats de la que es va convertir en el principal valedor.

 Obra principal .

 L conomie rurale et la vie des campagnes dans l Occident mdival. Essai de synthse, perspectives de recherches, 1962.
 L an mil, 1967.
The early growth of the european economy. Warriors and Peasants from the Seventh to the Twelfth Century, ms conegut per la versi francesa Guerriers et paysans. Le premier essor de l conomie europenne, VIIe-XIIe sicles, 1973;
Le temps des cathdrales, l Art et la Socit, 980-1420, 1976.
Les Trois Ordres ou l Imaginaire du fodalisme, 1978;
Le Chevalier, la Femme et le Prtre. Le mariage dans la socit fodale, 1981;
Guillaume le Marchal ou le meilleur chevalier du monde, 1984;
L Histoire continue, 1991;
Dame du XIIe sicle. I. Hlose, Alinor, Iseut et quelques autres. 2, Le souvenir des aeules. 3, ve et les prtres , 1995.

Ha dirigit o codirigit obres collectives com: 
Histoire de la France urbaine, 1985. ;
Histoire de la vie prive, en 5 volums, 1985-1987.
Histoire des femmes en Occident, en 5 volums, 1990.
Histoire artistique de l'Europe, 1995.

Obra completa

 Enllaos Externs .

Biografia-Homenatge desprs de la seus mort, en francs i en castell

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55537" title="Amorium" nonfiltered="1821" processed="1817" dbindex="22042">
Amorium (grec Amorion, rab Ammuriyya, sirac Amurin) fou una ciutat de Frgia fundada al segle I aC. Est situada al sud-est de Dorilea i al sud-oest d'Ancira (Ankara)

Fou fortificada per l emperador Zen vers el 480.

El 644 (o 646 segons altres fonts) va patir el primer atac rab;  Abd al-Rahman ben Khalid ben al-Walid hi van tornar el 666 i la va ocupar temporalment. El 669 fou ocupada altre cop durant l'expedici de Yazid a Constantinoble, per reconquerida pel general bizant Andreas. Muhammad Ibn-Marwan i Maslama ben Abd al-Malik Ibn-Marwan va ocupar temporalment altre cop Amorium en una expedici el 708 i va derrotar davant la ciutat un exrcit bizant. El 716 la van tornar a ocupar en l'expedici de Maslama contra Constantinoble, per en foren expulsar un o dos anys desprs per Lle l'Isauri, que la va fortificar.

El 741 s hi va refugiar l emperador Constant V durant la revolta de Artavasdos.  El 779 un atac rab va poder ser rebutjat. El 797 fou atacada sense xit pels rabs dirigits per al-Hasan ibn Kahtaba.

El 820 va ser proclamar emperador Miguel, que va fundar la dinastia d emperadors dita d'Amorium. El 838 els armenis i rabs, per  van prendre represlies contra els bizantins (que havien atacat Armnia el 837) i van entrar a territori bizant, assetjant 12 dies Amorium que finalment fou ocupada i saquejada el 17 de Ramad del 223 (16 d'agost del 838). Aquesta expedici fou dirigida personalment pel Califa Al-Mutasim. El 6 de mar del 845 quaranta dos presoners  d'Amorium foren executats a Samarra i considerats mrtirs pels bizantins. Al-Mutasim va fer reocnstruir la vila.

El 931 l emir de Tars Thamal, va atacar la ciutat i va quedar malmesa. El 978 Skleros va derrotar a Pankalea o Pankaleia, prop d'Amorium, a Bardas Focas, enviat contra ell.

El 1068 va patir les conseqncies del primer atac turc a la part central d'Anatlia  en qu van saquejar Amorium i Neocesarea. L emperador Rom va entrar a Capadcia i en va expulsar a les bandes turques el 1069, per van tornar el 1071 desprs de la batalla de Manzikert.

El 1116 estava en poder dels seljcides que l havien ocupat abans per en data no coneguda. Desprs desapareix i esdevingu una petita ciutat que el 1516, sota domini otom, es esmentada con Hirsacik. El 1892 es va fundar a les rodalies la vila de Hisarkoy. Les runes de l'antiga Amorium les van trobar l'angls Hamilton a 12 km a l'est d'Ermidag (Aziziyya) prop dels llogarets d'Hamza Hacil i Hisar, a un lloc que els habitants anomenaven Hergan Kale, i ara sn anomenades ruine d'Asar o Asar Kale.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55539" title="Thornavan" nonfiltered="1822" processed="1818" dbindex="22043">
Thornavan fou un districte de la regi armnia del Vaspurakan. La capital fou Thornavan o Tornavan per el lloc ms important fou la inexpugnable fortalesa de Nkan o Nekan.

Limitava al nord amb el Mardastan, Artaz i Djuash; a l'est amb el Zaravand; a l'oest amb el Barilovit; i al sud amb l'Alandrot.

Vers el 890 fou feu d'una branca dels Ardzruni representada per Gagik Abu Mervan (desprs prncep usurpador de Vaspurakan) que la va rebre en intercanvi del prncep Sargis (al que va donar a canvi el Djauk). Desprs va estar sempre en els dominis de la branca principal dels prnceps (des de 908 reis) Ardzruni de Vaspurakan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55540" title="Teruni" nonfiltered="1823" processed="1819" dbindex="22044">
Els Teruni foren una famlia de nakharars d'Armnia.

Sargis Teruni era nakharar vers el 598. Vers la meitat del segle VIII van aconseguir arrabassar Dariunq als bagrtides, per no van poder mantenir-la. A partir del 772 van esdevenir vassalls dels Ardzruni del Vaspurakan.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55541" title="Vanand" nonfiltered="1824" processed="1820" dbindex="22045">
Vanand fou una regi d'Armnia centrada a Zarishat 20 km al nord de Kars. La capital inicial Zarishat fou substituda el 961 per la fortalesa de Kars (Karust Berd).

Limitava al nord amb l'Ashotz; a l'est amb el Shirak; al sud amb l'Arsharuniq, Havnuniq i Abelianq; i a l'oest amb Artahan i el Taiq.

Vers el 380 Sahak Bagratuni d'Ispir va rebre dominis expropiats pels perses i va sotmetre Vanand. Vers el 389 el rei Arshak va ocupar Vanand per fou derrotat per Sahak i va haver de fugir i va morir d'esgotament en arribar a Erzindjan.

Aravand Vanantsi era nakharar a la regi vers el 445; el nakharar Tathul va participar a la rebelli nacional del 451; Vren, de la mateixa famlia, governava vers el 480.

El 580 o 581 el marzban persa Varaz-Buzurg va lliurar una batalla a Uthmus al Vanand contra els rebels armenis, que desprs d'una derrota inicial va acabar per guanyar.

Vers el 700 una expedici rab dirigida per Othman Ibn-Walid Ibn-Oqba al Vanand fou desfeta pels Kamsarakan.

El 837 una columna bizantina havia anat cap a Karin (Erzurum), travessant el Basean i Asolik i va arribar fins al Vanand prop de Kars, per fou rebutjada per Ishak ben Ismail, emir de Tbilisi, a la batalla de Kadjkaqar, prop de Kars.

El 905 l'emir Yusuf al-Sadj d'Azerbaidjan es va revoltar contra el califa Moktafi. El califa va demanar l'ajut de Sembat rei d'Armnia que era vassall d'ambds. Per l'emir i el califa van fer les paus i llavors el califa va demanar als armenis de pagar els tributs endarrerits a Yusuf. Aix va provocar malestar entre els nakharars i entre ells el principal del Vanand, Hasan Havnuni, que es va posar a conspirar i es va aliar amb el rei Adarnases de Kartli. Hasan va encarregar a son sogre assassinar al rei i el 907, aprofitant una absncia del rei, nakharars rebels van entregar Ani i Erazgavorq a Adarnases (amb part del tresor reial). El rei va tornar i Adarnases es va retirar corrent cap al Taiq, on el rei el va perseguir. Adarnases va sollicitar el perd que li fou concedit deixant com hostatge el seu fill. Hasan i altres nakharars foren cegats.

El rei Ashot III Olormadz es va fer consagrar a Ani l'any 961 i va donar al seu germ Mushel la regi de Kars o Vanand (que havia estat la capital del seu com pare Abas I), com a feu, amb el ttol de rei (961 o 962). Des llavors el Vanand va formar el regne de Kars fins a la seva desaparici el 1064 per cessi al Imperi Bizant.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55542" title="Artahan" nonfiltered="1825" processed="1821" dbindex="22046">
Artahan s el nom armeni de la regi d'Ardahan a la provncia de Gugarq, poblada per georgians per governada per armenis.

Limitava a l'est amb l'Ashotz i Vanand; a l'oest, amb la Shavstia i la Klardjtia; al nord amb el Samtskh; i al sud amb el Taiq o Tao.

Per la seva histria vegeu Taoklardjtia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55544" title="Causalitat" nonfiltered="1826" processed="1822" dbindex="22048">
El concepte filosfic de causalitat es refereix a les relacions causa-efecte. s a dir, s la relaci establerta entre els esdeveniments, objectes, variables, o estats de l'assumpte del qu es tracti. La causa precedeix cronolgicament a l'efecte. Si la causa succeeix, l'efecte succeir tamb.

Els tipus de causa.
Aristtil distingia entre quatre tipus de causalitat:
causa material: el material de qu es composa un cos provoca que sigui d'una manera, el limita i el defineix ;
causa formal: idea subjacent a tot cos;
causa eficient: all que provoca algun fet, equival al concepte modern de causalitat;
causa final: sentit o propsit d'existir d'alguna cosa o sser;

La lgica, per la seva banda, contempla dos tipus de causa (serien subdivisions de causes eficients) per analogia amb els tipus de condici:
causa necessria: quan es produeix un efecte donat, necessriament existeix aquella causa per no a la inversa;
causa suficient: una causa provoca un efecte, per que tamb pot ser motivat per una altra causa;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55545" title="Tomisa" nonfiltered="1827" processed="1823" dbindex="22049">
Tomisa (grec Tomisenos,  llat Tomiseus) fou una ciutat de l'Armnia Sofene.

El primer rei Zariadris, desprs del 188 aC,  va fer construir o engrandir algunes ciutats, i entre elles Tomisa, que dominava l'accs a l'Eufrates i la ruta de caravanes entre el riu Halys i el Tigris.

Vers mitjans del segle II aC Artaxes I d'Armnia es va aliar amb el rei Ariarates V de Capadcia i li va proposar de conquerir Armnia Sofene, on era rei Mitrobuzanes, i repartir-se-la, per el rei de Capadcia va rebutjar participar-hi. No obstant aix, a canvi d'aquesta neutralitat, va exigir a Sofene la cessi de Tomisa. 

A finals del segle II el rei de Capadcia va vendre Tomisa a Artanes d'Armnia Sofene, per finanar la guerra contra el Pont.

Luculle la  el 60 aC va creuar l'Eufrates per Tomisa, en direcci a Armnia i desprs va cedir la ciutat a Capadcia.

Articles relacionats.
Tumeixki;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55546" title="Djidjarakatsi" nonfiltered="1828" processed="1824" dbindex="22050">
Els Djidjarakatsi foren una famlia de nakharars d'Armnia que van governar la regi del Djidjarakat fins almenys el segle V.

El 421 els armenis van aprofitar la guerra civil a Prsia per revoltar-se sota la direcci de Nerss Djidjrakatsi i van expulsar les guarnicions perses, per els nakharars no es van avenir entre ells i cadascun va governar les seves terres durant uns tres anys. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55547" title="Garithanianiq" nonfiltered="1829" processed="1825" dbindex="22051">
Garithanianiq (tamb Gariathanianik) fou una regi del sud-est d'Armnia regida per nakharars.

Nerseh de Garithaianik fou fet presoner per Bogha al-Khabir i portat a Samarra vers el 854.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55548" title="Remposian" nonfiltered="1830" processed="1826" dbindex="22052">
Els Remposian foren una famlia de nakharars d'Armnia que va existir probablement fins el segle VII.

El 450, a la rebelli nacional, Nershapuh Remposian, s encarregava de defensar el sud-est (districtes d'Her, Zaravand i Zarehavan o Salmas), s a dir, la zona nord-oest del llac Urmia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55549" title="Karbelian" nonfiltered="1831" processed="1827" dbindex="22053">
Els Karbelian foren una famlia de nakharars d'Armnia que s'esmenten a la rebelli nacional del 451 on figura un Arten Karbelian, que probablement governava un districte anomenat Karib, no localitzat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55550" title="Manavazian" nonfiltered="1832" processed="1828" dbindex="22054">
Els Manavazian (Manavaz) foren una famlia de nakharars d'Armnia que va governar a Manazkert fins vers el 771. Desprs d'aquesta data el teritori va quedar en poder dels rabs qaisites que van crear un emirat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55585" title="Vahevuni" nonfiltered="1833" processed="1829" dbindex="22056">
Els Vahevuni foren una famlia de nakharars d'Armnia que governaven el Mardali, a l'oest del Tauruberan i a l'est del Mananali.

Els primers que apareixen esmentats sn Manej i Gut o Giot, abans de la rebelli nacional del 451. Vers el 480 era cap de famlia Bershel. 

No tornen a aparixer fins el 583, en que Samuel Vahevuni fou un dels que va encapalar una revoluci nacional en la que, quan el rei de Prsia va enviar al perceptor de Vaspurakan (Vaspurakan-hamarakar) amb diners (plata) per finanar una campanya a Armnia en la que els perses serien presentats com els defensors del armenisme contra la romanitzaci, fou atacat pel cam; els nakharars atacants van marxar amb el bot cap a Nakhichevan on esperaven proclamar la independncia de tota Armnia (bizantina i persa). Per quant van arribar all es van barallar pel repartiment de la plata i van perdre l'oportunitat. El rei persa va jugar hbilment i es va aliar amb l'emperador Maurici, i va enviar un exercit per va anunciar que perdonaria als nakharars conjurats si es rendien. La majoria ho van fer i van poder tornar als seus dominis, per Samuel Vahevuni i Atat Khokhoruni van fugir a Aghunia, encara que finalment tamb van demanar el perd. El Vaspurakan-hamarakar va tornar a Armnia i va aconseguir l'adhesi dels nakharars. La poltica bizantina era ara ms dura i Samuel Vahevuni no va tardar en rebellar-se auxiliat per Teodor Terpatuni, que van planejar la mort del curator bizant d'Armnia resident a Teodosipolis. El complot va fracassar perqu el curator se'n va assabentar i els conjurats es van refugiar a Mokq. Els bizantins van enviar contra ells a una milcia sota el comandament d'Heracli i del nakharar Hamazasp Mamikonian. Samuel Vahevuni i els seus acompanyants van destruir els ponts del Djermal (Bohtan Su) i es van tancar a la fortalesa de Zriel que fou presa pels bizantins: Samuel Vahevuni va morir combatent i els dems foren fets presoners i portats a Teodosipolis on foren decapitats.

Khosrov apareix com a cap de famlia el 596.

Constant II va envair Armnia el 654 i molts s'hi van sotmetre. Fins i tot el patriarca Nerss va oferir lleialtat a l'emperador. Teodor Reshtuni, el governador armni, es va refugiar a l'illa d'Althamar al llac Van i el seu gendre Grigor Vahevuni es va fortificar a Arphat amb el tresor armeni. 

Vers el 852 Mushel Vahevuni era feudatari dels Ardzruni, per va trair al princep Ashot i es va aliar amb el governador rab Bogha al-Khabir.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55586" title="Mardali" nonfiltered="1834" processed="1830" dbindex="22057">
El Mardali fou un districte del Tauruberan, governat pels Vahevuni. La capital era Mardali.

Limitava a l'est amb el Danavorq i Varaznuniq; al sud amb l'Arshamuniq o Ashmuniq; a l'oest amb el Mananali i (en una petita part al sud-oest i una petita part al nord-oest) amb la Khorzene i la Karenitida; i al nord el Basean.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55587" title="Marzpetuni" nonfiltered="1835" processed="1831" dbindex="22058">
Els Marzpetuni (o Mardpetuni) foren una famlia de nakharars secundaris amb feu al Mardpetakan, a l'est del Vaspurakan.

El seu personatge ms destacat fou Georg Marzpetuni que el 924, quant l'ostikan d'Armnia Nasr va marxar a l'Azerbaidjan i va deixar com a lloctinent a Dwin i a un tal Bekr, va atacar a les forces d'aquest i el va fer retirar darrera de les muralles de Dwin. Georg Marzpetuni va netejar el pas de bandes de musulmans, i va fer un intercanvi de presoners amb l emir de Dwin. Un Gor o Kor Marzpetuni dirigia la famlia vers el 970.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55590" title="Diputaci de Barcelona" nonfiltered="1836" processed="1832" dbindex="22060">


La Diputaci de Barcelona s un organisme administratiu de l'estat espanyol que t d'mbit d'actuaci la provncia de Barcelona.

 Presidents de la Diputaci de Barcelona .


Els presidents desprs de la Guerra Civil han estat els segents:

 Antoni Maria Simarro i Puig (1939-1943);
 Llus Argem i de Mart (1943-1946);
 Antoni Maria Llopis i Galofr (1946-1949);
 Joaquim Bux Dulce d'Abaigar, marqus de Castellflorite (1949-1967);
 Josep M. Muller d'Abadal (1967-1973);
 Joan Antoni Samaranch i Torell (1973-1977);
 Josep Tarradellas i Joan (1977-1980);
 Francesc Mart i Jusmet (1980-1982);
 Antoni Dalmau i Ribalta (1982-1987);
 Manel Royes i Vila (1987-2003);
 Jos Montilla i Aguilera (2003-2004);
 Celestino Corbacho Chaves (2004-2008);
 Antoni Fogu i Moya  (2008-);

Enllaos externs.

Diputaci de Barcelona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55591" title="Diputaci de Tarragona" nonfiltered="1837" processed="1833" dbindex="22061">

La Diputaci de Tarragona es va constituir per primera vegada, l'any 1822, com a Diputaci Provincial, de la qual en fou president Jacobo Gil de Avalle. Posteriorment, i en compliment del Reial Decret de 25 de setembre de 1835, el governador civil de la provncia convoc eleccions, i la nova constituci provincial es feu pblica a travs del Butllet Oficial del 26 de gener de 1836. La primera sessi de la nova instituci va tenir lloc el 2 de mar segent. Amb el temps, la nova corporaci tarragonina va anar ampliant competncies i desenvolupant una capacitat operativa cada cop ms gran.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55592" title="Tayetsi" nonfiltered="1838" processed="1834" dbindex="22062">
Els Taietsi foren una famlia de nakharars armenis amb feu hereditari al Taiq.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55595" title="Bos V de Provena" nonfiltered="1839" processed="1835" dbindex="22064">

Bos V de Provena ( a 855 - 887 ), duc de Llombardia (876-879); Rei de Provena (879-887) i rei d'Aquitnia (881-882).

Orgens familiars.
Fill del noble Biv, possiblement fill de Bos el Vell, fundador de la dinastia dels bosonides.

Vida poltica.
De ben jove es relacion amb la cort imperial, ja que la seva germana Riquilda d'Ardenes fou concuvina i segona esposa del rei i emperador Carles el Calb.

El 875 a la mort de Llus II el  Jove viatj fins a Roma juntament amb Carles el Calb, ja que aquest fou consagrat emperador pel Papa Joan VIII. En aquell moment nomen Bos duc d'Itlia i comte de Provena.

El 870 fou nomenat governador de Provena crrec que el 879 es transform en comte-rei del comtat, per la mort sense fill mascles del titular del comtat Llus II el Jove. Aix Boson heret el comtat grcies al seu casament amb la filla de l'emperador.

Npcies i descendents.
Es cas el mar de l'any 876 amb Ermengarda de Provena, nica filla de l'Emperador d'Occident i comte de Provena Llus II el Jove. D'aquest matrimoni tingueren: 
 l'infant Llus III el Cec (v 880-928), rei de Provena, rei carolingi d'Itlia i Emperador d'Occident;
 Ermengarda;
 Willa I (873-929), casada el 888 amb Rodolf I de Borgonya;
 Engelberga, casada vers el 900 amb el duc Guillem I d'Aquitnia;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55596" title="Sorpe" nonfiltered="1840" processed="1836" dbindex="22065">


Sorpe s un poble del municipi d'Alt neu (Pallars Sobir). Est enlairat a la dreta de la Noguera Pallaresa, al nord de la vall del riu de la Bonaigua, a l'altra banda del qual es troba l'avetosa de la Mata, tamb coneguda com la Mata de Sorpe o, tamb, la Mata de Valncia. 

Est comunicat per carretera local amb la C-28 que, des d'Esterri i passant per Valncia d'neu, enllaa amb la Vall d'Aran pel port de la Bonaigua, a l'oest de l'antic terme de Sorpe. 

El 2005 tenia 42 habitants, amb qu era el quart nucli ms poblat del municipi. 

Va tenir ajuntament propi fins al 1970, en qu junt amb Valncia d'neu, Isil i Son va formar el municipi d'Alt neu. L'any 1971 es constitu en entitat local menor, la qual fou suprimida el 1992. Tanmateix, l'any 1999 es cre l'entitat municipal descentralitzada de Sorpe.

L'edifici ms destacat del poble s Sant Pere de Sorpe, esglsia romnica de tres naus, molt modificada, amb un masss campanar rectangular i de la qual noms resta l'absis nord. L'altar major s renaixentista, amb una talla romnica de sant Pere. Els frescos que decoraven les parets de l'esglsia, del segle XII, constitueixen un important exponent de la pintura romnica i avui dia es poden admirar al Museu Nacional d'Art de Catalunya i al Museu Dioces d'Urgell.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55597" title="Omaha" nonfiltered="1841" processed="1837" dbindex="22066">
Els omaha sn una tribu ndia siouan del subgrup dhegiha (grup hoka-sioux), el nom de la qual prov d u mon ha   riu amunt . Es creu que en temps remots estaven establits entre Virgnia i les Carolines amb la resta dels dhegiha, per desprs es desplaaren cap a les muntanyes Ozark i les planures de l Oest del Mississippi i Missouri, on les cinc tribus se separaren. Al poc se n anaren cap a Minnesota, d ac a Dakota del Sud i d ac a Bow Creek (Nebraska), als marges del Platte.

 Demografia .
Hom creu que en el 1780 eren uns 2.800 individus, per el 1908 noms en quedaven 1.100 indis. El 1960 hi havia uns 1.840 a la reserva Winnebago del NE de Nebraska, compartida per ponca, omaha, winnebago i sioux santee. El 1980 eren uns 2.500 individus, dels quals 1.500 parlaven la llengua materna. 

Segons dades del 1995 a la Reserva Omaha de Nebraska hi havia 5.012 censats al rol tribal.
Segons dades del cens dels EUA del 2000, hi havia 4.239 membres de la tribu, 289 barrejats amb altres tribus, 687 barrejats amb altres arces i 83 amb altres tribus i altres races. En total, 5.298 individus.

 Costums .
Eren aliats de les altres tribus dhegiha (osage, kaw o kansa, ponca i quapaw), i enemics dels dakota.  En primavera i tardor vivien en viles permanents de cases de terra cobertes de planxes d escora, en forma de cpula i durant l estiu caaven i vivien en tipis.
La seva organtizaci social era fora elaborada, com a sistema de classes amb capdills, sacerdots, vissionaris i comuners. Els rangles es regien per lnia masculina, i hom podia augmentar de categoria regalant cavalls, teixits o fent festes.
Hi havia 10 clans organitzats en dos grups representants del cel i de la terra, com els altres tribus de la zona, que eren Hangashenu (Wezhinshte, Inkesabe, Hanga, Datada i Kanze) i Inshtasanda (Mandhinkagaghe, Tesinde, Tapa, Ingdhezhide i Inshtasanda).

Els de la terra s encarregaven de les cerimnies relacionades amb la guerra i amb l abastiment d aliments, i els del cel s encarregaven de les cerimnies religioses. Quan la tribu sencera acampava en tipis durant l poca de cacera, aquests eren collocats en un gran cercle tot simbolitzant l organitzaci tribal.  Mantenien certes supersticions relatives a la guerra: tocar un enemic en el camp de batalla, tocar un enemic ferit o mort per la seva tribu, aconseguir un cavall domat des del campament enemic, matar i arrencar la cabellera a l enemic estaven considerats com a rituals menors i  com a recompensa rebien plomes pintades. 

 Histria .

Sembla que en temps antics vivien al costat dels catawba, d on marxaren cap a Minnessotta, Dakota del Nord fins establir-se als marges del Platte, a Nebraska.
Quan arribaren els blancs vivien en la confluncia dels rius Ohio i Wabash. El 1650 es van moure cap a l Oest i un mapa de Marquette del 1673 els situa al llarg del Missouri, entre Iowa i Nebraska.

Ja el 1803 foren visitats pels exploradors nordamericans Lewis i Clark, que s'entrevistaren amb el seu cap, el tirnic Washinggusaba (Black Bird), desprs de patir una forta epidmia de verola el 1802 i tenir forts conflictes amb els dakota. El seu nou cap Big Elk va signar alguns tractats amb els EUA entre el 1830 i el 1836, i el 16 de mar del 1854 el seu cap Logan Fontenelle, per pressi dels colonitzadors blancs, van vendre la major part de les seves terres i obtingueren un territori a Thurston, al SO de Dakota.

El 6 de mar del 1865 en van vendre la part Nord als winnebago, i el 1882 els fou concedit un territori a Oklahoma, que fou parcellat, amb ajut de l antropleg A.C. Fletcher, qui va obtenir informaci el 1884 sobre les cerimnies del Tent of War del xam Mon hin Thin ge (1800-1880), i ms tard reberen la ciutadania nordamericana.
 
Els seus costums foren recollits per l'antropleg omaha Francis Laflesche. Una parent seva, Suzette la Flesche, el 1906 va encapalar una visita a Washington per a prohibir la venda d'alcohol a les reserves.

 Llista d'omaha .
 Logan Fontenelle;
 Big Elk;
 Francis Laflesche;
 Suzette la Flesche;

 Enllaos externs .
 Ressenya sobre els omaha en angls;
 Pgina oficial dels Omaha;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55598" title="Isil i Als" nonfiltered="1842" processed="1838" dbindex="22067">

Isil i Als s una entitat municipal descentralitzada dependent del municipi d'Alt neu, amb 114 habitants el 2003. Situada a la part septentrional del terme, comprn la capalera de la vall d'neu, travessada per la Noguera Pallaresa, a la zona de transici entre el Pallars i el pas de Coserans, a Occitnia. Al nord est emmarcada per altes muntanyes, com el Mont-roig (2.847 m), el pic de Clavera (2.721 M) o el Tuc dels Tres Comtes (2.675 m), que noms sn franquejables pels ports d'Aul i de Salau. 

La formen els nuclis d'Isil, o Gil (el cap de l'entitat), i Als d'Isil, tots dos pobles situats a la carretera C-147 que comunica Als amb Esterri d'neu resseguint la Noguera Pallaresa. Aquests dos nuclis, juntament amb rreu, havien format fins al 1970 el municipi d'Isil, any en qu, juntament amb Valncia d'neu, Sorpe i Son, es va constituir el municipi actual d'Alt neu. L'entitat municipal descentralitzada d'Isil i Als es va crear l'any 1999.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55599" title="Llus III el Cec" nonfiltered="1843" processed="1839" dbindex="22068">
Llus III el Cec  ( v 880 - 928), Comte de Provena (887-928), rei d'Itlia (900-905) i Emperador d'Occident (901-905).

Fill de Boson V de Provena i d'Ermengard de Provena, nica filla de l'emperador Llus II el Jove, va heretar el comtat de Provena a la mort del seu pare.

El 894 realitz l'acte de submissi a l'Emperador Arnulf de Carntia. 

El 900 desprs de bastes devastacions sofertes al nord d'Itlia per part dels hongaresos, Llus va socrrer els grans senyors feudals que li demanaren ajuda. Aix doncs, va prendre Pavia i fou coronat rei d'Itlia el 12 d'octubre d'aquell any.

El 901 fou coronat emperador d'Occident pel Papa Benet IV desprs de la mort d'Arnulf I. El 905, en un viatge a Itlia, fou capturat a Verona pel seu rival a tron imperial, Berenguer de Friul i fou deposat com emperador.

Mentre Llus el cec s'ocup del tron imperial deix la Provena a crrec d'Hug d'Arles, futur rei d'Itlia.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55613" title="Logan Fontenelle" nonfiltered="1844" processed="1840" dbindex="22069">

Logan Fontenelle (Bellevue, 1825-1855) fou un cap omaha i intrpret, fill d un tramper de Missouri d origen francs i de la filla del cap omaha Big Elk. Es va educar a una escola privada vora Fort Laramie, per el 1839 torn amb la tribu. Fou nomenat cap de la tribu a la mort del seu avi el 1846. El 16 de mar de 1854 marx a Washington a negociar un tractat que cedia la major part de la terra al Territori de Nebraska i els creaven una reserva. Va morir en un atac dels dakota a la seva partida de cacera.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55616" title="Big Elk" nonfiltered="1845" processed="1841" dbindex="22070">
Big Elk o Ongpatonga (1765-1846) fou cap dels omaha. Assol fama de reputat guerrer contra els pawnee, i el 1800 esdevingu el principal cap omaha a la mort del tirnic  Washinggusaba/ Black Bird. El 1821 i 1837 viatj a Washington per a negociar la cessi de terres, on guany fama de gran orador. Va morir d unes febres quan va tornar de caar un crvol.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55617" title="Futbol a Galles" nonfiltered="1846" processed="1842" dbindex="22071">
Histria.
La Federaci Gallesa de futbol es cre el 1876 a Ruabon (a prop de Wrexham) a imatge de les associacions creades a Esccia i Anglaterra per iniciativa de Llewelyn Kenrick. Durant els primers anys la formaven noms clubs del Nord de Galles  com Druids FC de Cefn Mawr (1869), Wrexham FC (1873), Oswestry United FC i Chirk AAA (1875). El futbol comen a prendre rellevncia al sud de Galles cap al 1890 amb la creaci de la South Wales and Monmouthshire F.A. (1893). L'any 1877-78 s'inici la primera Copa de Galles guanyada per Wrexham. El primer guanyador del Sud de Galles fou el Cardiff City el 1912. El 1902 es cre la Lliga Gallesa (Welsh Football League), per molts equips s'uniren a les lligues angleses en busca de ms competitivitat. Altres clubs gallesos destacats fundats al pas foren: Cardiff Corinthians, Afan Lido FC (1967), Newtown White Stars FC (1875), Bangor FC (1876), Denbigh Town FC (1880), Aberystwyth Town AFC (1884), Rhyl FC (1890), Barry Town AFC (1891), Cardiff City FC (1899) i Lovell's AC de Newport (1918). Per el personatge ms destacat del futbol galls en els seus inicis fou el futbolista Billy Meredith, que entre 1895 i 1920 es convert en una gran estrella del futbol del seu pas i que destac especialment als dos clubs de Manchester.

Competicions.
 Lliga gallesa de futbol;
 Copa gallesa de futbol;
 Copa de la Lliga gallesa de futbol;

Principals clubs.


Jugadors destacats.


Principals estadis.


 Enllaos relacionats .
Football Association of Wales;

 Enllaos externs .
Web de la Federaci Gallesa de Futbol ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55623" title="Francis Laflesche" nonfiltered="1847" processed="1843" dbindex="22072">

Francis Laflesche o Zhogaxe (Reserva Omaha, 1857-Macy, Nebraska 1932) fou el primer antropleg nord-americ d'origen amerindi. Era el segon fill del cap omaha Joseph La Flesche, germ de Susette la Flesche i nebot del cap ponca Standing Bear. Estudi en una escola presbiteriana, on conegu James Owen Dorsey, intrpret i especialista en les llenges del grup dheghia. Es gradu en lleis el 1892 i va contribuir a recollir els costums dels omaha i osage el 1911 amb Alice Cunningham Fletcher a The Omaha Tribe. Altres  obres seves foren A study of Omaha indian music (1893), A Dictionnary of the osage language i The Osage tribe: rite of the chiefs; sayings of the ancient men (1914-1928) i altres.

 Enllaos externs .
 Referncia a la seva tasca;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55629" title="Suzette la Flesche" nonfiltered="1848" processed="1844" dbindex="22073">

Suzette la Flesche o Instha Theamba (Ulls Brillants) (reserva Omaha, Nebraska 1865-1915) fou una activista omaha. Era filla d Iron Eyes o Chief Josef La Flesche, ltim cap dels omaha reconegut, aix com germana de l'antropleg omaha Francis Laflesche i neboda del cap omaha Standing Bear. Fou la primera dona amerndia que es gradu en medicina, al collegi de Pennsilvnia, el 1889. Del 1889 al 1893 va servir a la Reserva Omaha, i hi va millorar les condicions sanitries de la tribu. Amb el seu marit, el periodista Thomas Tibbles, va dirigir una campanya periodstica en favor dels ponca quan Standing Bear es neg a abandonar les terres ancestrals. El 1906 encapal una delegaci a Washington per a prohibir l alcohol a les reserves. Va morir d una malaltia terminal.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55631" title="Iowa (tribu)" nonfiltered="1849" processed="1845" dbindex="22074">
Els iowa sn una tribu amerndia siouan (grup hoka-sioux), el nom dels quals prov d ayuhwa  adormits , per que s anomenaven pahotcha o Bah-kho-je   cares empolvorades  o  neu grisa . Antigament vivien als marges del llac Ontrio, des d on emigraren fins a l actual Iowa (EUA). Actualment viuen a dues reserves a Brown County (Kansas)  de 947,63 acres, Richardson County (Nebraska) de 210,06 acres i a la Reserva Kensan de l Iowa Trust d Oklahoma.

 Demografia .
El 1760 eren uns 1.100 individus, per foren reduts a 500 el 1900. El 1960 hi havia uns 100 a Kansas i 100 a Oklahoma. El 1980 tornaven a ser 1.000 (dels quals noms 20 parlaven la llengua prpia), i cap el 1990 ja eren uns 1.700 indis. Segons dades de la BIA del 1995, a les reserves Iowa de Kansas i Nebraska (Agncia Horton) hi vivien 533 i 44 individus respectivament (2.288 i 188 apuntats al rol tribal, respectivament), mentre que a la Iowa Tribe d Oklahoma (agncia Shawnee) hi vivien 857 individus (per noms 458 al rol tribal). En total 2.934 individus. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 1.451 iowa purs, 76 barrejats amb altres tribus, 688 barrejats amb altres races i 43 amb altres races i altres tribus. En total, 2.258 individus.


 Costums .
Els seus costums eren semblants a les de les altres tribus de parla siouan de les planures, com els omaha, ponca o osage. No sols eren caadors, eren semisedentaris, i el seu mitj de vida agrcola era similar a la de les tribus dels boscos de l Est.  Conreaven moresc, fabricaven pipes de catlinita i les marcaven juntament amb pells amb els francesos.
Vivien a cases cobertes de terra amb forma de forn, per tamb usaven el tipi durant l poca de cacera o a les incursions guerreres. Com els osage o els kansa, duien el pl rapat llevat al pericrani, decorat amb pell de crvol.
Reconeixien tres grans d aconseguiment durant la batalla: comportament valent, matar un enemic i decapitar i escalpar l enemic, igual que les tribus de les planures.  

National Gallery of Art]] 
 Histria .
En temps prehistrics emigraren del Nord dels Grans Llacs fins a l actual Iowa. Cap el segle XVI emigraren del Mississippi a les Planures, i potser s'hi separaren dels winnebago.
Cap el 1700 foren localitzats a Red Pipestone Quarry (Minnessotta), des d on marxarien vers el 1800 cap als marges del Platte, on els visitarien Lewis i Clark el 1804. All feien comer amb els francesos i amb les altres tribus, merc la seva ventatjosa situaci pels jaciments de catlinita.

Entre el 1820 i el 1830 van cedir llurs terres de Minnessota, Iowa i Missouri als EUA, i el 1821 es traslladaren a una reserva entre la frontera de Kansas i Nebraska amb llur cabdill Mew-hew-she-kaw (Nvol Blanc), cedint les terres de Little Platte a Missouri el 1824. 

El 1836 s establiren a una llenca de terra al Missouri amb els sauk i fox, per un grup de descontents va marxar a Oklahoma el 1838. Uns 45 lluitaren en la Guerra Civil al costat dels Unionistes, entre ells el cap James White Cloud. El 1861 es crearen dues reserves oficials per a ells, a Nebraska i a Kansas, per el 1883 un grup foren duts als comtats de Lincoln, Payne i Logan City, a Territori Indi (Oklahoma), on van patir aculturaci i parcelaci de terres.

Des del 1899, endems, els predicaren el culte del peiote, merc el predicador iowa Jack Kushuwe.  El 1988 Louis Deroin fou escollit cap dels de Nebraska i Kansas. Diane Jobe s l administrador tribal dels d Oklahoma.

 Llista d'iowa clebres .
 James White Cloud;
 Antoine Barada;

 Enllaos externs .

 Naci Iowa d'Oklahoma;
 Ioway Cultural Institute;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55633" title="Croada albigesa" nonfiltered="1850" processed="1846" dbindex="22075">

La croada albigesa va ser una campanya militar iniciada per l'esglsia catlica per eliminar el catarisme a Occitnia.

 L'arrelament del catarisme a Occitnia .
La solidaritat entre els poders laics i l'Esglsia no va donar-se a Occitnia. L'aplicaci radical de la reforma eclesistica duta a terme, a finals del segle XI, pel papa Gregori VII, tendint a separar l'Esglsia del domini laic, va fer que a Occitnia, al contrari de Frana, el nomenament de crrecs eclesistics es realitzs sense cap mena d'intervenci dels laics; aix, no havent-hi contactes entre els poders nobiliaris i els clericals, foren freqents els conflictes entre les autoritats eclesistiques i els grans senyors: el comte Ramon VI de Tolosa (1194-1222) va estar en pugna permanent amb els bisbes de Carpentras, Vaisson i Agen, com tamb amb els abats de Moissac, Montalb i Sant Gil; Ramon Roger Trencavell s'enfront repetidament amb l'abat de La Grassa, a les Corberes, igual com el comte de Foix entr en conflicte amb l'abat de Pmies; per altra banda, els petits clans aristocrtics  els castellans de la regi de la Muntanya Negra, o del masss de les Corberes, al lmit amb Catalunya- disputaren a l'Esglsia el control dels delmes de les parrquies dels seus dominis.

L'Esglsia catlica no va disposar a Occitnia d'una organitzaci efica; aix, la dicesi de Tolosa era un territori immens, on hauria calgut l'actuaci d'equips actius de clergues, que el bisbe no va poder estructurar a conseqncia de la manca de mitjans, provocada perqu nobles laics havien acaparat els delmes de les parrquies. Per altra banda, l'atractiu, a Occitnia, de l'Esglsia ctara entre les dones fou, en gran part, per l'absncia de monestirs, o convents, femenins a les dicesis de Sant Bertran, Sant Lazier, Agen, Carcassona o Tolosa; aix, quan, en una famlia nombrosa, es decidia encomanar una filla a una instituci religiosa per alimentar-la i l'educar-la, calia recrrer, gaireb sempre, als ctars, entre els quals, les dones podien accedir tamb a la categoria de clergues.

La disgregaci del poder tolos s'inici arran de la partida cap a Terra Santa del comte Ramon IV el 1096; el 1177, el comte Ramon V, del tot fidel al catolicisme, escrigu al captol del Cster, demanant ajuda per combatre l'heretgia als seus dominis, cosa que ell es veia incapa de fer. Aquesta impotncia del comte resulta comprensible: a finals del segle XII i principis del XIII, al comtat de Tolosa, hi existien vescomtats independents -Nimes, Agde, Montpeller o Narbona-, com tamb escapaven al poder del comte dominis de bisbes i abats; a ms, algunes ciutats havien aconseguit constituir-se en rgim comunal, o s, en autogovern municipal al marge de qualsevol altre tipus d'autoritat, com fou el cas de Tolosa, Montalb, Sant Anton, Gaillac, Muret, Carcassona, Montpeller, Narbona i Nimes, els governs municipals de les quals, per marcar la seva independncia respecte dels senyors i de l'Esglsia, protegien tots els seus habitants, encara que poguessin ser heretges.

Per tot aix, el catarisme arrel a Occitnia, sobretot a les regions de Tolosa, Carcassona i Alb; a la ruralia, ms que a les ciutats: el bisbe ctar de Tolosa, en realitat, residia a La Vaur, i el d'Alb a Lombers; tamb va haver-hi bisbat ctar a Carcassona. A Besiers, la presncia ctara fou minoritria, i a Narbona i Montpeller, els mateixos escriptors catlics reconeixen que no hi havia heretges. Aix, des dels seus principals bastions  les rees de Lombers i La Vaur, a la regi d'Alb, i el Laurags, a prop de Carcassona- el catarisme s'expand cap a la Garona mitjana i el Pirineu, fins arribar a Catalunya, on Jordi Ventura hi troba nuclis ctars al Rossell, a l'rea nord-occidental des d'Urgell, on el vescomte Arnau de Castellb fou dualista, fins a Berga i, dins de la Catalunya Nova, a Lleida i al Priorat; tot i aix, al concili ctar de Pieusa, celebrat el 1226, va nomenar-se Pere de Corona diaca per a Catalunya, sota l'autoritat del bisbe de Tolosa; per tant, malgrat la seva importncia, no va haver-hi cap nucli ctar catal amb prou volada com per constituir-se en bisbat.

A Occitnia, l'arrelament del catarisme durant els segles XII i XIII no va significar-hi pas la conversi massiva de la gent a la fe dualista, sin la perpetuaci d'una situaci de coexistncia de les dues esglsies cristianes rivals  la catlica i la ctara-. En aquella poca, hi hagu unes quantes persones identificades clarament amb una de les dues opcions religioses, mentre que la majoria de la gent mostrava, sense decantar-se mai en exclusiva per una de les dues esglsies, una actitud eclctica, buscant noms alg que els ofers un exemple de vida cristiana, d'acord amb les seves exigncies espirituals, insatisfetes sovint per l'Esglsia catlica, allunyada dels ideals evanglics a causa de la seva riquesa i poder, i representada, sovint, per uns sacerdots ignorants, ineptes i dissoluts, incapaos, gaireb sempre, de rebatre els arguments dels predicadors ctars; els quals, a ms d'estar dotats d'una bona formaci teolgica, per la seva pobresa material, donaven exemple de vida evanglica. Aix, a Occitnia, segons explica Labal, l'Esglsia ctara va poder funcionar amb total llibertat, i els seus adeptes podien integrar-se, sense cap problema, a la societat, tal com es desprn de les actes del concili catlic de Tours (1163), on es condemna els qui acullin heretges a les seves terres o hi tinguin relacions comercials.

 Esforos "pacfics" per combatre l'heretgia .
Aquesta situaci de coexistncia, en peu d'igualtat, de dues esglsies cristianes a Occitnia va esdevenir normal, ara b, els poders poltics i eclesistics d'altres llocs, en especial la Santa Seu, la jutjaren infame i intolerable, pel que significava d'haver-hi un pas cristi on l'heretgia no hi era condemnada i perseguida, tal com s'havia fet a Frana, Rennia, Flandes o Catalunya, on, el 1198 a Girona, el rei Pere I el Catlic hi havia decretat mesures contra els heretges.

La carta enviada, el 1177, per Ramon V de Tolosa al captol del Cster, demanant ajuda per combatre els heretges, va dur a la missi en terres occitanes del llegat papal Pere de Pavia i de l'abat de Claravall, Enric de Marcy, sense cap resultat tangible. Per aix, al Tercer Concili del Later (1179), potser a instigaci del mateix Enric de Marcy, els pares conciliars comenaren a considerar la possibilitat d'una expedici armada contra el pas on les autoritats locals no perseguien els heretges. Aquesta idea pot deduir-se tamb del menyspreu de certs clergues francesos envers Occitnia: Enric de Marcy el 1178 fu tots els possibles per evitar que el nomenessin bisbe de Tolosa, i el clergue Esteve de Tournai felicit el seu amic Joan Bellesmans perqu l'havien investit bisbe de Li, i no de Narbona.

Durant la tardor de 1203, el papa Innocenci III, evidenciant la seva desconfiana envers les autoritats locals occitanes laiques o eclesistiques, envi al pas infestat d'heretgia dos germans cistercencs de l'abadia narbonesa de Fontfreda: Ral de Fontfreda i Pere de Castellnou, com a legats, amb plens poders per excomunicar, pronunciar interdictes i, fins i tot, destituir els prelats locals. Aquests legats cistercencs als quals, el 1204, s'hi afeg Arnau d'Amaur, abat del Cster i parent dels vescomtes de Narbona, prengueren la mesura de depurar l'alt clero occit; i aix, destituren els bisbes Guillem de Besiers i Ramon Rabastens de Tolosa, simonac i amb massa relacions amb els medis ctars, i conferiren aquestes seus a l'abat Ermengol de Sant Pon  la de Besiers-, i a Folquet de Marsella, monjo de Thoronet, la de Tolosa. Tot i aix, no aconseguiren cap conversi d'heretges, ni tan sols desprs d'haver participat en el colloqui entre sacerdots catlics i predicadors ctars, presidit a Besiers el 1204, pel rei catal Pere el Catlic; a ms, el legats tampoc no reeixiren a implicar els prnceps occitans en la repressi de l'heretgia.

A la primavera de 1206, a Montpeller, el legats papals, decebuts pel fracs de la seva missi, es trobaren dos clergues castellans: Ddac, bisbe d'Osma, i el vice-prior d'aquesta seu, Domnec Guzman, la idea dels quals fou lluitar contra els ctars no pas mitjanant la reforma de l'Esglsia, tal com pretenien els cistercencs, sin predicant des de l'exemple de la pobresa; aix, Ddac i Domnec recorregueren les zones on el dualisme hi era ms fort, seguint els mtodes d'actuaci dels predicadors ctars i valdesos, o s, prescindint de luxes i comoditats i vivint pobrament, buscant sempre la polmica amb dirigents ctars com ara els diaques Pon Jord i Arnau Arrufat, o Guilabert de Castres, bisbe de Tolosa.

Els xits de Ddac i Domnec es limitaren, per, a certes conversions puntuals. Erradicar el catarisme, tal com es proposaven aquests predicadors castellans, era impossible mentre l'Esglsia ctara pogus actuar amb llibertat, difonent la seva doctrina, amb la qual cosa, contrarestava l'evangelitzaci catlica i impedia, doncs, una conversi massiva dels heretges. Arran d'aquesta constataci, al mateix temps que els cistercencs desenvolupaven la seva missi, el papa Innocenci III va comenar a fer gestions per predicar la Croada contra Occitnia.

 La croada contra l'heretgia .
La possibilitat, cada cop ms real, que Innocenci III decids resoldre el problema ctar mitjanant una croada va provocar un canvi molt important en la poltica occitana: l'aliana dels comtes de Tolosa amb el Casal de Barcelona. Aix, si Ramon V (1148-1194) i Alfons I el Cast (1162-1196) havien estat sempre rivals, el 1200, es concert el matrimoni entre Ramon VI de Tolosa (1194-1222) i Elionor d'Arag, germana de Pere el Catlic, qui, el 1204, acabaria consolidant les seves posicions al Llenguadoc casant-se amb Maria, l'nica hereva de Guillem VIII de Montpeller.

Poc desprs de la primera crida del Sant Pare al rei Felip II August de Frana per dirigir una croada contra els ctars, desestimada pel monarca francs, urgit ms pel conflicte amb el rei angls Joan Sense Terra, Pere el Catlic, acabat de casar, acud a Roma, on Innocenci III  el coron solemnement, aix, el rei d'Arag esdevenia vassall de la Santa Seu, a la qual es comprometia a pagar un tribut. Amb aquest gest, Pere el Catlic pretenia protegir els seus dominis de l'atac d'una possible croada; per la seva banda, el Sant Pare, recels de l'actitud del rei catal envers els prnceps occitans sospitosos de tolerar l'heretgia  o, fins i tot, de practicar-la-, no va voler conferir mai el comandament de la croada a Pere el Catlic, sin, nicament, assegurar-se que no s'hi oposs; segurament per guanyar-se el favor papal, Pere el Catlic i el seu germ Alfons II de Provena prengueren mesures contra els ctars provenals.

El 1207, al mateix temps que Innocenci III renovava les crides a la croada contra els heretges, adreades ara no sols al rei de Frana, sin tamb al duc de Borgonya i als comtes de Nevers, de Bar i de Dreux, entre d'altres, el legat papal Pere de Castelnau va dictar sentncia d'excomuni contra Ramon VI de Tolosa, ja que el comte de Tolosa no havia acceptat els estatuts de pau, proposats pel legat, on s'obligava els barons occitans a no admetre jueus a l'administraci dels seus dominis, a retornar els bns espoliats a l'Esglsia, i, sobretot, a perseguir els heretges. Arran de l'excomuni, Ramon VI, el gener de 1208, va tenir una entrevista amb Pere de Castelnau a Sant Geli, fora tempestuosa i conflictiva, de la qual no va sortir cap acord.

En aquesta situaci tan tensa, l'assassinat del legat papal el 14 de gener de 1208, dut a terme per un escuder del comte de Tolosa, que, segons sembla ser, no actu pas per ordre del seu senyor, va fer decidir Innocenci III, malgrat tot, a predicar la croada contra els ctars, encomanant-ne la direcci al rei Felip II August de Frana, qui, per, declin de participar-hi, tot i permetre als seus barons d'unir-se a l'expedici.

A la primavera de 1209, arribaren a la rodalia de Li els exrcits croats, compostos per barons francesos sota direcci del legat papal Arnau d'Amaur. El comte Ramon VI, per evitar un atac contra els seus dominis, acud a Valena, va manifestar-hi la seva obedincia als legats papals, acceptant de sotmetre s a una cerimnia de penitncia pblica, celebrada a Sant Geli, i es fu croat.

L'aven de les forces croades va provocar una situaci de guerra civil a Occitnia. Per una banda, arran dels seus contenciosos amb el seu nebot, Ramon Roger Trencavell -vescomte d'Albi, Besiers i Carcassona-, Ramon VI dirig l'exrcit croat cap als dominis dels Trencavell, juntament amb d'altres senyors occitans com ara, el comte de Valentins, el d'Alvrnia, el vescomte d'Andusa i els bisbes de Bordeus, Vasats, Caors i Agen; per altra banda, a Tolosa es produ un fort conflicte social entre la companyia blanca, creada pel bisbe Folquet per lluitar contra els usurers i els heretges, i la companyia negra, bastida al burg de Sant Sern; el bisbe va guanyar-se l'adhesi dels sectors populars enfrontats als rics, molts dels quals eren ctars.

La massacre de Besiers.
El juliol de 1209, els croats assetjaren Besiers, ciutat abandonada pel vescomte Trencavell, retirat a Carcassona, i pel bisbe, que intent negociar amb els assetjadors. En aquesta situaci, els dirigents ciutadans decidiren resistir, amb la creena que aix podrien aconseguir un rgim comunal, com el vigent a Tolosa des de 1189. Els croats prengueren la ciutat i hi perpetraren una matana general, fins i tot entre els catlics; quinze anys desprs, el record d'aquests fets inspir el cronista cistercenc Cessari d'Heisterbach de posar en boca del legat papal Arnau d'Amaur, en el moment d'ordenar l'entrada a Besiers, la frase Mateu-los tots, i Du, desprs, ja sabr conixer els seus. 

La massacre de Besiers, que, segons el cronista de l'poca Guillem de Tudela, obea a un pla preconcebut dels croats, d'exterminar els habitants de les viles fortificades que se ls resistissin, indu les altres ciutats a rendir-se sense combatre, excepte Carcassona, la qual, assetjada, va haver de rendir-se per falta d'aigua; llavors, els croats, tal com ho havien negociat amb el rei catal Pere el Catlic, no massacraren la poblaci, sin que l'obligaren a abandonar la ciutat. A Carcassona, va morir-hi Ramon Roger Trencavell, els dominis del qual, el legat pontifici va atorgar-los al noble croat francs Sim de Montfort, qui, entre 1210 i 1211, va expugnar els bastions ctars de Bram, Minerva, Trme, Cabaret i La Vaur, aquest darrer, amb l'ajuda de la companyia blanca del bisbe Folquet de Tolosa; i aix, es va comenar a actuar contra els ctars, condemnant-los a morir a la foguera.

 Occitnia busca una sortida .

La massacre de Besiers i l'espoliaci dels Trencavell per Sim de Montfort van crear entre els poders occitans] un sentiment de rebuig a la croada. Aix, el 1209, poc desprs de la caiguda de Carcassona, Ramon VI i els cnsols de Tolosa van negar-se a lliurar a Arnau d'Amaur els ctars refugiats a la ciutat, llavors, el legat va pronunciar una nova sentncia d'excomuni contra Ramon VI i va llenar un interdicte contra la ciutat de Tolosa.

Per tal de conjurar l'amenaa que la croada anti-ctara comportava contra tots els poders occitans, Ramon VI, desprs d'haver-se entrevistat amb d'altres monarques cristians  l'emperador romano-germnic Ot IV, els reis Felip II August de Frana i Pere el Catlic d'Arag-, va intentar obtenir d'Innocenci III unes millors condicions de reconciliaci. El Sant Pare va accedir a resoldre el problema religis i poltic del catarisme en un concili occit; tanmateix, a les reunions conciliars de Sant Geli (juliol de 1210) i Montpeller (febrer de 1211), el legat Arnau d'Amaur va impedir la reconciliaci imposant al comte de Tolosa unes condicions molt dures, com ara expulsar els cavallers de la ciutat, i haver de partir cap a Terra Santa.

Desprs del concili de Montpeller, i amb el suport de tots els poders occitans  prnceps, senyors castrals o comunes urbanes- amenaats per la croada, Ramon VI se n torn a Tolosa i va expulsar-ne el bisbe Folquet; acte seguit, Sim de Montfort va assetjar Tolosa, el juny de 1211, per va haver de retirar-se davant de la resistncia de la ciutat.

Per poder enfrontar-se a Sim de Montfort, vist a Occitnia com un ocupant estranger, els poders llenguadocians necessitaven un aliat poders i d'ortodxia catlica indubtable, per tal d'evitar que Sim pogus respondre demanant la prdica d'una nova croada. Aix doncs, Ramon VI, els cnsols de Tolosa, el comte de Foix i el de Comenge s'adrearen al rei d'Arag, Pere el Catlic, vassall de la Santa Seu per la seva coronaci a Roma el 1204 i un dels artfexs de la victria cristiana contra els musulmans a les Navas de Tolosa, el juliol de 1212; a part, el 1198, Pere el Catlic havia pres mesures contra els heretges dels seus dominis.

En el conflicte poltic i religis occit, Pere el Catlic, mai favorable ni tolerant envers els ctars, va intervenir-hi per defensar aquells dels seus vassalls amenaats per la rapinya de Sim de Montfort. El bar francs, tot i haver pactat el matrimoni de la seva filla Amcia amb el fill de Pere el Catlic, Jaume  el futur Jaume I (1213-1276)-, continu atacant els vassalls llenguadocians del rei aragons. Per la seva banda, Pere el Catlic buscava mesures de reconciliaci, i aix, el 1211, va ocupar el castell de Foix amb la promesa de lliurar-lo a Sim de Montfort, noms si es demostrava que el comte era hostil a l'Esglsia.

A principis de 1213, Innocenci III, rebuda la queixa de Pere el Catlic contra Sim de Montfort per impedir la reconciliaci, orden a Arnau d'Amaur, esdevingut arquebisbe de Narbona, negociar amb Pere el Catlic i iniciar la pacificaci del Llenguadoc. Tanmateix, al snode de Lavaur, al qual hi acud el rei aragons, Sim de Montfort va rebutjar la conciliaci i es pronunci per la deposici del comte de Tolosa, malgrat l'actitud de Ramon VI, favorable a acceptar totes les condicions de la Santa Seu; en resposta a Sim, Pere el Catlic es declar protector de tots els barons llenguadocians amenaats i del municipi de Tolosa.

 La Batalla de Muret .
Malgrat tot, potser perqu hi veia l'nic mitj segur d'eradicar l'heretgia, el papa Innocenci III es pos de banda de Sim de Montfort; i aix s'arrib a una situaci d'enfrontament armat, resolt a la batalla de Muret, el 12 de setembre de 1213, en qu, Pere el Catlic, defensor de Ramon VI i dels poders occitans, hi fou venut i mort. Acte seguit, Sim de Montfort va entrar a Tolosa, acompanyat del nou legat papal, Pere de Benevento, i de Llus, fill de Felip II August de Frana. El novembre de 1215, el quart Concili Later reconegu Sim de Montfort com a comte de Tolosa, desposseint-ne Ramon VI, exiliat a Catalunya desprs de Muret.

El 1216, a la cort de Pars, Sim de Montfort va retre homenatge al rei Felip II August de Frana com a duc de Narbona, comte de Tolosa i vescomte de Besiers i Carcassona. Fou, tanmateix, un domini efmer. El 1217, esclat al Llenguadoc una revolta dirigida per Ramon el Jove  el futur Ramon VII de Tolosa (1222-1249)-, que culmin en la mort de Sim  el 1218- i en el retorn a Tolosa de Ramon VI, pare de Ramon el Jove.

 Integraci d'Occitnia a Frana i fi de l'heretgia .
Semblava, doncs, que la derrota de Muret havia de ser noms un fet episdic, sense conseqncies en el desenvolupament histric d'Occitnia. Ara b, el 1226, el pontfex Honori III (1216-1227) dict sentncia d'excomuni contra Ramon VII; a ms, es dirig una nova croada, dirigida ara pel rei Llus VIII de Frana (1223-1226), a favor del qual, Amalric, fill de Sim de Montfort, havia renunciat als seus dominis occitans.

Ramon VII va poder vncer la croada, que acab amb la mort de Llus VIII a Montpensier el 1226. Tanmateix, veient la represa de la Casa de Tolosa com a causa del reviscolament del catarisme, palpable durant els anys vint del segle XIII, al concili de Montpeller (1224), els bisbes occitans s'havien manifestat del tot contraris al reconeixement per la Santa Seu de Ramon VII com a legtim comte de Tolosa; a ms, el papa Gregori IX (1227-1241) prohib als comerciants de Tolosa d'acudir a les fires de Xampanya; per tot aix, Ramon VII hagu d'acceptar a Meaux  Xampanya- la pau que li fou imposada: casar la seva nica filla i hereva, Jlia, amb Alfons de Poitiers, germ de Llus IX de Frana (1226-1270), establint que si Alfons moria sense descendents, Tolosa s'integraria al domini reial francs.

Ramon VII va intentar contraure nous matrimonis per tal de tenir un descendent i evitar l'aplicaci de la pau de Meaux, com fu, el 1239, negociant el seu casament amb Sana, filla de Ramon Berenguer V de Provena, enlla que no va poder dur-se a terme per l'oposici de la Santa Seu. Aix, no havent reeixit cap dels seus projectes matrimonials, quan va morir Ramon VII, el 1249, el comtat de Tolosa fou governat per Alfons de Poitiers (1249-1271), i, a la seva mort, sense descendncia, el territori tolos va integrar-se als dominis del rei Felip III de Frana.

En els afers occitans, el rei de Frana sempre comptava amb el suport papal, com a garant de l'extirpaci de l'heretgia, la qual, malgrat la presa del castell de Montsegur (1244), refugi dels ctars perseguits, i de la mort a la foguera de molts adeptes de la fe dualista, no pogu considerar-se eradicada d'Occitnia fins al moment de la captura, el 1321, de Guillem de Belibasta, el darrer perfecte conegut.

Referncies.


Bibliografia.
 Pere de Vaux-de-Cernay, Hystoria albigensis;

Enllaos externs.
 Croada albigesa ;
 Albigensian Crusade ;
  Historia albigensis: el setge de Trme ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55634" title="Dit" nonfiltered="1851" processed="1847" dbindex="22076">

Els dits sn les extremitats articulades de les mans i els peus de l'sser hum i d'alguns animals com els simis i altres vertebrats. La presncia dels dits caracteritza la branca dels tetrpodes.

Els dits humans.
Els dits humans sn cinc per cada m i peu. Colloquialment els dits de la m reben un nom diferent per a distingir-los, comenant pel ms radial fins al ms cubital, sn els segents:
Polze (o dit gros), indispensable per la prensi.
Dit ndex (o dit apuntador, o assenyalador, o mestre, o saludador).
Dit mitger (o dit del cor, o del mig, o llarg, o llpol), el ms llarg.
Dit anular (o de l'anell).
Dit auricular (o dit gorr, o menut, o menovell  o menuell , o petit, o xic, o garranxet, o corronxet).

Funci.
Per a l'sser hum i els primats els dits de la m resulten tils per a la prensi. A les aus els serveix bsicament per subjectar-se a les branques. Els dits a ms a ms aporten informaci sobre la temperatura, l'estructura i la textura de l'objecte palpejat.

s notria l'habilitat humana de llegir Braille amb les puntes dels dits.

Anatomia dels dit humans.
En relaci a la resta del cos hum els palpissos dels dits tenen una alta concentraci de terminacions nervioses proveint-los com centres de sensaci tctil; tocar alguna cosa o alg es fa sovint amb les mans o particularment amb els dits.

Hi ha tres ossos a cada dit anomenat la falange proximal, la falangeta i la falange distal (o falangina). Cada dit t tres unions. La primera uni s on s'ajunten els ossos que formen la palma de la m, els metacarpians, amb el primer os del dit anomenat falange proximal. La segona junta s la junta interfalngica proximal i la tercera s la junta interfalngica distal. Cadascuna d'aquestes juntes es cobreix d'un cartlag articular. El catrlac articular s el material esponjs que cobreix el final d'ossos que constitueixen una junta. El cartlag deixa els ossos relliscar fcilment l'un contra l'altre mentre la junta es mou a travs de la seva joc de moviment.

Cada dit est provist del tend extensor, els dos tendons flexors, el superficial i el profund, els msculs interossis i els lumbricals.

Una excepci considerable la trobem en el polze que no disposa de falangina i amb els seus tendons rotors i flexors comprenguts en la mateixa m.

La part ventral del dit es veu realada per la presncia de carenes i espirals anomenades impremtes digitals. En la part dorsal el dit es veu reforat per una crnia que serveix de protecci anomenada ungla.

Els dits a la cultura.
El llenguatge de signes es fa movent les mans i collocant els dits en posicions especials de manera que les persones sordes puguin tenir una conversa gestual. Tamb s'usen els dits per comptar, sobretot quan s'est aprenent aritmtica elemental.

A cada cultura usar un dit o un altre t un sentit diferent. Per exemple a la catalana es considera de mal gust assenyalar directament en parlar, perqu denota agressivitat. Aixecar noms el dit del mig t connotacions vulgars i sexuals, en una expressi ("fes-te fotre") que en francs s'expressa amb el polze. A Occident aixecar els dos dits ms llargs en forma de V indica triomf. A l'poca victoriana es considerava de bon gust beure aixecant el dit petit en agafar la tassa o el got. Moltes tribus urbanes fan gestos amb els dits per identificar-se entre elles o a mode de salutaci, al igual que els militars.

Els dits es poden adornar amb anells i polseres que abracin tamb els dits. Sovint un anell simbolitza comproms, matrimoni, per aix s'intercanvien al ritus de casament cristi, entre altres. Tamb es poden adornar amb dibuixos de henna i tatuatges, com passa a les cultures orientals. 

Vegeu tamb.
Digitgrad;
Polidactlia;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55637" title="James White Cloud" nonfiltered="1852" processed="1848" dbindex="22077">
James White Cloud o The-gro-wo-nung (1840-1940) fou un cabdill ioway, fill del cap Frank White Cloud (el jove Ma-Has Kah, mort pels pawnee el 1851). Estudi a la missi i el 1861 va lluitar amb els Unionistes a la Guerra civil americana. Del 1865 al 1940 fou cap de la tribu Iowa. El 1938 fou rebut pel president Franklin D. Roosevelt com a veter supervivent de la guerra Civil.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55640" title="Baden-Wurtemberg" nonfiltered="1853" processed="1849" dbindex="22078">

Baden-Wurtemberg (en alemany Baden-Wrttemberg ) s un Estat federal (Bundesland) d'Alemanya.

 Districtes i ciutats .
Baden-Wrttemberg est dividida en 35 districtes rurals agrupats en quatre regions administratives: Friburg, Karlsruhe, Stuttgart, i Tbingen (entre parntesi, alguna ciutat destacada del districte):






A ms a ms, tamb t nou districtes urbans:



Llista de ministre-presidents de Baden-Wrttemberg.

 1952 - 1953:  Reinhold Maier (FDP/DVP);
 1953 - 1958:  Gebhard Mller (CDU);
 1958 - 1966:  Kurt Georg Kiesinger (CDU);
 1966 - 1978:  Hans Karl Filbinger (CDU);
 1978 - 1991:  Lothar Spth (CDU);
 1991 - 2005:  Erwin Teufel (CDU);
 des de 2005: Gnther Oettinger (CDU);

Enllaos.
 Pgina oficial de Baden Wrtemberg;
 Ms informaci de Baden-Wrttemberg;
 Baden-Wurtemberg: Ms informaci;




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55643" title="Estat de Bremen" nonfiltered="1854" processed="1850" dbindex="22079">

La Ciutat Lliure Hansetica de Bremen (en alemany: Freie Hansestadt Bremen) s el ms petit dels 16 estats d'Alemanya (Lnder).

Geografia.
L'estat de Bremen s format per dues entitats separades envoltades pel territori de l'estat de la Baixa Saxnia (Niedersachsen): la ciutat de Bremen (325 km), la capital de l'estat que oficialment es denomina Stadtgemeinde Bremen, i Bremerhaven (79 km), oficialment Stadt Bremerhaven. Les dues ciutats sn a la vora del riu Weser,  Bremerhaven s a ms de 50 kilmetres al nord de Bremen, a la desembocadura del riu Weser al Mar del Nord i fa les funcions de port, de fet, el nom de la ciutat significa Port de Bremen.

Vegeu tamb.
Eleccions al Parlament de l Estat de Bremen de 2007;

 Enllaos externs .

  Pgina oficial de Bremen;
  Portal oficial de Bremen;
  Constituci estatal;

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55646" title="Brandenburg" nonfiltered="1855" processed="1851" dbindex="22080">

Brandenburg () s un dels 16 estats federats (Bundesland) d'Alemanya.

Limita: al N amb l'estat de Mecklemburg-Pomernia Occidental, a l'E amb el riu Oder amb Polnia , al S amb l'estat de Saxnia ,a l'O amb l'estat de Saxnia-Anhalt. Envolta a l'estat de Berln.

Admistraci.
Brandenburg est dividit en catorze Landkreise (districtes rurals):



Existeixen a ms quatre ciutats independents o districtes urbans (Stadtkreise):
 Brandenburg;
 Cottbus;
 Frankfurt am Oder;
 Potsdam;

Llista de ministres presidents de Brandenburg.

 1947 - 1949: Karl Steinhoff (SED) ;
 1949 - 1952: Rudi Jahn (SED);
 1990 - 2002: Manfred Stolpe (SPD);
 des del 2002: Matthias Platzeck (SPD);

 Enllaos .

 Pgina oficial: http://www.brandenburg.de;
Pgina historia Brandenburg;























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55648" title="Mecklemburg ? Pomernia Occidental" nonfiltered="1856" processed="1852" dbindex="22081">

Mecklemburg-Pomernia Occidental (en alemany Mecklenburg-Vorpommern ) s un estat federal (Bundesland) d'Alemanya.

Est situat al nord-est del pas i limita amb el mar Bltic al nord, Polnia a l'est, Baixa Saxnia i Slesvig-Holstein a l'oest i Brandenburg al sud. La capital s Schwerin i la ciutat ms gran s Rostock.

Llista de Ministre-presidents de Mecklemburg-Pomernia Occidental.

(1945-1952: Ministres-presidents de Mecklenburg)

 1945 - 1951: Willi Hocker (SED);
 1951: Kurt Brger (SED);
 1951 - 1952: Bernhard Quandt;
 1990 - 1992: Alfred Gomolka (CDU);
 1992 - 1998: Berndt Seite (CDU);
 1998 - 2008: Harald Ringstorff (SPD);
 des del 2008: Erwin Sellering (SPD);

 Enllaos externs .

 Pgina oficial ;
 Esglsia Evanglica Luterana de Mecklenburg ;










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55651" title="Baixa Saxnia" nonfiltered="1857" processed="1853" dbindex="22083">

Baixa Saxnia (en alemany Niedersachsen ) s un dels 16 estats federats d'Alemanya.

Llista de ministres presidents de baixa Saxnia.

 1946 - 1955: Heinrich Wilhelm Kopf (SPD);
 1955 - 1959: Heinrich Hellwege (DP);
 1959 - 1961: Heinrich Wilhelm Kopf (SPD);
 1961 - 1970: Georg Diederichs (SPD);
 1970 - 1976: Alfred Kubel (SPD);
 1976 - 1990: Ernst Albrecht (CDU);
 1990 - 1998: Gerhard Schrder (SPD);
 1998 - 1999: Gerhard Glogowski (SPD);
 1999 - 2003: Sigmar Gabriel (SPD);
 des del 2003: Christian Wulff (CDU);

 Districtes i ciutats .
Baixa Saxnia est dividida en 38 districtes rurals 



A ms a ms, tamb t vuit districtes urbans:

 Braunschweig ;
 Delmenhorst;
 Emden;
 Oldenburg;
 Osnabrck;
 Salzgitter;
 Wilhelmshaven;
 Wolfsburg;


 Enllaos .
 Portal oficial de Baixa Saxnia;
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55653" title="Rennia-Palatinat" nonfiltered="1858" processed="1854" dbindex="22084">



Rennia-Palatinat (en alemany: Rheinland-Pfalz ) s un dels 16 Bundeslnder d'Alemanya. 

 Districtes rurals de Rennia-Palatinat .





 Districtes urbans de Rennia Palatinat .



 Llista de Ministres-presidents de Rennia-Palatinat .

June 13 1947 - July 9 1947: Wilhelm Boden, CDU;
1947 - 1969: Peter Altmeier, CDU;
1969 - 1976: Helmut Kohl, CDU;
1976 - 1988: Bernhard Vogel, CDU;
1988 - 1991: Carl-Ludwig Wagner, CDU;
1991 - 1994: Rudolf Scharping, SPD;
des del 1994: Kurt Beck, SPD;
 Articles relacionats .
Governants del Palatinat;
Veldenz;
Unkel;
Kaiserslautern;
Kurpfalz;
Palatinat (regi);

 Enllaos .
 Portal oficial;
 Informaci turstica de Rennia-Palatinat;










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55654" title="Civilitzaci zapoteca" nonfiltered="1859" processed="1855" dbindex="22085">

La civilitzaci zapoteca es va desenvolupar al territori que avui dia comprn l'estat d'Oaxaca a Mxic. L'evidncia arqueolgica que ha sobreviscut data de ms de 2500 anys, i inclou la ciutat antiga de Monte Albn, on es troben diversos edificis, pistes de joc de pilota, necrpolis magnificents decorades amb frescs, terrasses escalonades, grans places per a les processons i actes de culte i observatoris astronmics.

Els zapoteques van desenvolupar un calendari i un sistema d'escriptura logo-fontic que utilitzava un smbol per a representar cadascuna de les sllabes de la llengua. Aquest sistema d'escriptura s considerat la base d'altres sistemes mesoamericans desenvolupats pels maies, mixteques i asteques. A la capital asteca, la ciutat de Tenochtitlan, habitaven artesans zapoteques i mixteques  l'ocupaci dels quals era la producci de joieria pels tlatoanis o emperadors. Tamb s'han trobat restes de barris zapoteques a les runes de la ciutat de Teotihuacan, cosa que suggereix que hi havia contactes entre els zapoteques i els pobles del centre de Mxic, molt abans de l'arribada dels asteques a aquesta regi.

En l'poca de la conquista de Mxic els zapoteques eren independents dels asteques. Van derrotar els espanyols durant les primeres campanyes el 1522 i 1527, i no serien subjugats sin fins al 1551. Eren un poble sedentari amb una civilitzaci avanada que vivia en grans pobles i ciutats. Van registrar els esdeveniments principals de llur histria amb jeroglfics.

Avui dia viuen ms de 700.000 zapoteques a Mxic. La majoria encara parla la seva llengua nadiua zapoteca. Encara que van convertir-se a la religi catlica dels conquistadors, algunes costums i creences antigues sobreviuen. Els primers missioners a treballar amb els zapoteques foren Bartolom de Olmeda i Juan Daz. El president ms fams de la histria de Mxic, Benito Jurez era un indgena zapoteca.

Vegeu tamb.

 Zapoteca, amb informaci sobre la situaci del poble indgena avui dia a Mxic.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55657" title="Sedna (mitologia)" nonfiltered="1860" processed="1856" dbindex="22088">
En la mitologia inuit, Sedna s la deessa del mar i dels animals marins. Era un sser hostil als homes i estava dotada d'una altura gegantina. Estava condemnada a viure en les fredes profunditats de l'Oce rtic. Dels seus dits en van nixer les morses.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55659" title="Civilitzaci tolteca" nonfiltered="1861" processed="1857" dbindex="22090">
Els tolteques van ser un poble indgena mexic que va dominar la regi central de Mxic entre el segle X i el segle XII. La seva llengua, el nhuatl tamb era la llengua dels asteques.




Originalment eren una tribu nmada i guerrera, i es creu que els seus avantpassats van saquejar la ciutat de Teotihuacan el 750. Desprs es van establir al centre de Mxic formant un imperi governat des de la ciutat de Tula (o Tollan), la capital de l'imperi. L'any 975 dC, els guerrers Tolteques de Tula, van viatjar a Veracruz, on van derrotar els Maies i porteriorment s'establiren al Yucatn, a Chichen Itza, que prviament havia estat un centre cerimonial Maia; tamb es van establir a Mayapan el 987, i a Uxmal el 1007. La seua civilitzaci va prevaler fins l'any 1200 dC, quan va ser destrut pels guerrers nmades txitximeques.

Van tindre molt de talent per construir temples. Llur influncia es va estendre a tota Mesoamrica durant l'era post-clssica. La influncia tolteca sobre el poble maia del Yucatn va ser considerable, i es pot evidenciar a la ciutat de Chichen Itza. Alguns objectes de cermica tolteques s'han trobat fins i tot a Costa Rica. Els tolteques (o, uns diuen, una versi ficcionalitzada d'ells) s'han fet famosos a les dcades passades mitjanant l'escriptor Carlos Castaeda.

Alguns historiadors han suggerit que els tolteques van introduir el culte a Quetzalcatl, la serp emplomallada, per altres suggereixen que existien smbols des dels temps dels olmeques. En la mitologia tolteca (i desprs en la mitologia asteca) Quetzalcatl era el rival de Tezcatlipoca, el primer du que va demanar sacrificis humans. Per tant, es creu que els tolteques van original la prctica dels sacrificis humans comuns durant el perode de l'imperi asteca.

En el seus escrits, Miguel Len Portilla explica que, segons la llegenda nahua, els tolteques van ser els originadors de totes les civilitzacions, i per tant, "tolteca" s sinnim d'artes o artista. I el mot 'toltequitat' volia dir el que avui anomenem alta cultura. Quan els asteques van re-escriure la histria, intentaren demostrar que estaven relacionats amb els tolteques, la qual cosa va provocar que la major part de la tradici dels tolteques sigui una llegenda difcil de provar. Les histries diuen que desprs de la caiguda de Tula, alguns tolteques es van establir a Cholula la qual mai no va caure.

El 1941, un grup d'antroplegs mexicans va designar a la ciutat de Tula, a l'estat d'Hidalgo, com Tollan, la mtica capital dels tolteques, per altres antroplegs, com Laurette Sejourne van criticar la decissi, senyalant que desprs de diverses etapes d'excavaci no s'havia revelat una ciutat suficient per justificar la llegenda dels tolteques, senyalant que l'origen de Tollan i de la llegenda s'hauria d'ubicar a Teotihuacan, ssent el poble de Tula un dels refugis dels supervivents de Teotihuacan.

Ara l'historiador mexic Enrique Florescano, de l'Institut Mexic de l'Histria, torna a reprendre aquesta interpretaci, basant-se a la menci de textes maies anteriors a Tula els quals es refereixen a Teotihuacan com Tollan.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55661" title="Saxnia" nonfiltered="1862" processed="1858" dbindex="22091">

L'Estat lliure de Saxnia (en alemany Freistaat Sachsen ) s un dels 16 estats d'Alemanya.

Saxnia es divideix en 3 regions adminsitratives (Regierungsbezirk): Regierungsbezirk de Chemnitz, Regierungsbezirk de Dresden i Regierungsbezirk de Leipzig que se sotsdivideixen en 22 districtes rurals (Landkreise):






Tamb hi ha set districtes urbans (Kreisfreie Stdte):

 Chemnitz (C);
 Dresden (DD);
 Grlitz (GR) ;
 Hoyerswerda (HY) ;
 Leipzig (L);
 Plauen (PL);
 Zwickau (Z);

Llista de ministres presidents de Saxnia.
Per als primers governants, veure Governants de Saxnia.
 1918 - 1919: Richard Lipinski (USPD);
 1919 - 1920: Georg Gradnauer (SPD);
 1920 - 1923: Wilhelm Buck (SPD);
 1923: Erich Zeigner (SPD);
 1923 - 1924: Alfred Fellisch (SPD);
 1924 - 1929: Max Heldt (SPD);
 1929 - 1930: Wilhelm Bnger (DVP);
 1930 - 1933: Walter Schieck (independent);
 1933 - 1935: Manfred Freiherr von Killinger (NSDAP);
 1935 - 1945: Martin Mutschmann (NSDAP);
 1945 - 1947: Rudolf Friedrichs SED);
 1947 - 1952: Max Seydewitz (SED);
 1990 - 2002: Kurt Biedenkopf (CDU);
 2002 - 2008: Georg Milbradt (CDU);
 2008 - ...: Stanislaw Tillich (CDU);
Enllaos.

 Portal oficial;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55663" title="Saxnia-Anhalt" nonfiltered="1863" processed="1859" dbindex="22092">

Saxnia-Anhalt (en alemany Sachsen-Anhalt ) s un dels 16 Bundeslnder (estats federals) d'Alemanya. 

Subdivisi Administrativa.

Saxnia-Anhalt es divideix en 11 districtes rurals (Landkreise),


i tres districtes urbans o ciutats independents (Kreisfreie Stdte),

Dessau-Rolau Format per la fussi de Dessau i Rolau (1-7-2007);
Halle an der Saale;
Magdeburg;

Del 1990 al 2003 Saxnia-Anhalt va estar dividida en tres regions administratives (Regierungsbezirk), el gener del 2004 va passar a estar dividida en 21 districtes (Kreis) i desprs de la darrera reforma territorial, del juliol del 2007, el land va quedar organitzat en 11 districtes rurals i tres districtes urbans.

Llista de ministres presidents de Saxnia-Anhalt.

1945-1952.
 1945 - 1949: Erhard Hbener (LDPD);
 1949 - 1952: Werner Bruschke (SED);

1990 en.
 1990 - 1991: Gerd Gies (CDU);
 1991 - 1993: Werner Mnch (CDU);
 1993 - 1994: Christoph Bergner (CDU);
 1994 - 2002: Reinhard Hppner (SPD);
 des del 2002: Wolfgang Bhmer (CDU);


Enllaos.
Portal oficial del govern;
Portal web de Saxnia-Anhalt;
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55664" title="Slesvig-Holstein" nonfiltered="1864" processed="1860" dbindex="22093">


Slesvig-Holstein (en alemany Schleswig-Holstein ) s el ms septentrional dels 16 Bundeslnder (estats federals) d'Alemanya. 

Slesvig-Holstein es divideix en 11 Landkreise o districtes rurals:





Tamb hi ha quatre districtes urbans:

 Kiel;
 Lbeck;
 Neumnster;
 Flensburg;

Llista de Ministres-presidents de Slesvig-Holstein.

 1945 - 1947: Theodor Steltzer;
 1947 - 1949: Hermann Ldemann;
 1949 - 1950: Bruno Diekmann;
 1950 - 1951: Walter Bartram;
 1951 - 1954: Friedrich-Wilhelm Lbke;
 1954 - 1963: Kai-Uwe von Hassel (CDU);
 1963 - 1971: Helmut Lemke;
 1971 - 1982: Gerhard Stoltenberg (CDU;
 1982 - 1987: Uwe Barschel (CDU);
 1987 - 1988: Henning Schwarz (CDU);
 1988 - 1993: Bjrn Engholm (SPD);
 1993 - 2005: Heide Simonis (SPD);
 2005 - : Peter Harry Carstensen (CDU);

Enllaos externs.
 Portal oficial del govern;
 Schleswig-Holstein Bitllets del Plebiscit - Anys 1919, 1920 ;


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55665" title="Tabriz" nonfiltered="1865" processed="1861" dbindex="22094">
Tabriz s una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional. T una poblaci d'uns dos milions d'habitants i est a la riba del Adji Shai (Talkheh), a la zona de les colines de Sahand a 1.400 m sobre el nivell del mar. s la quarta ciutat de l'Iran, i s un centre comercial, industrial, i nus de transports.

Tabriz s esmentada anteriorment com a Tauris. Per la seva histria abans de l'poca seljcida vegeu Tauris.

Dominada pels seljcides, durant la guerra civil entre Muhammad i Berkyaruk, el 1101 va ser dominada pel darrer que s'hi va retirar, per a la pau del 1104 fou donada a Muhammad que hi va installar com a wazir a Sad al-Mulk, per poc temps desprs va passar a Sukman al-Kutbi, de la dinastia dels Shah-Armin d'Akhlat (1100-1207) que la dominava vers el 1111 o 1112, per va tornar als seljcides d'Irak. El sult Mahmud i va residir el 1120, quant la ciutat era amenaada pels georgians, i el govern local l'exercia latabek Kun Toghrul que va morir el 1121. L'emir de Maragha Ak Sunkur, de la dinastia Ahmadilida la va demanar a Toghrul, germ del sult, per no la va obtenir. Mahmud va nomenar governador al amir djuyush de Mosul per va ser assassinat a les portes de la ciutat el 1122. Al morir Mahmud el 1131 va ser ocupada per son germ Masud que hi va ser assetjat pel fill de Mahmud, Dawud, que la va ocupar i la va convertir en la capital (1132-1139) d'un domini que abraava Azerbaidjan, Arran i Armnia. El 1139 l'esclau de Dawud, Kara Sunkur, va governar Azerbaidjan i Arran per va traslladar la capital a Ardabil. A la seva mort el 1140 el va succeir l'amir Djalul al-Tughruli (Shawli) per rpidament Tabriz i l'Azerbaidjan van passar a Ildegiz, de la dinastia d'atabeks Idegizides i Tabriz fou llavors governada altre cop pels Ahmadilides de Maragha fins el 1175 en qu la va ocupar Pahlawan ben Ildegiz quant la governava Kakr al-Din, net d'Ak Sunkur. Pahlawan la va donar en feu a son germ Kizil Arslan que en va devenir atabek (1186-1191).

El 1205 o 1206 l'emir Kara Sunkur Ala al-Din dels Ahmadilides es va aliar al atabek d'Irbil i va atacar Tabriz on governava Abu Bakr, successor de Kizil Arslan. L'atac va fracassar i els ahmadilides van perdre Maragha. El 1220 o potser el 1221 es van presentar els mongols davant la ciutat els mongols, quant era governada per l'atabek ildegizida Ozbeg ben Pahlawan, que va comprar la seva retirada, per van tornar el 1222 i l'atabek va fugir a Nakhichevan, per la resistncia fou organitzada per Shams al-Din al-Tughrai i finalment els mongols es van retirar desprs d'obtenir un fort tribut. Ozbeg va tornar per el 1224 els mongols van tornar a arribar a la ciutat i van reclamar l'entrega dels khwarizmshahs refugiats a la ciutat, que foren rpidament lliurats.  El Khwarizmshah Djalal al-Din, que era a Maragha, es va presentar a la ciutat i hi va entrar el 15 de juliol de 1225, mentre Ozbeg va tornar a fugir. Djalal al-Din va organitzar des all una expedici a Tbilisi i va derrotar els turcmans a la tribu Aywa (Al-Aywaiyya) que es dedicaven al pillatge per la regi. Djalal es va casar amb la dona d'Ozbeg i va conservar Tabriz sis anys.

El 1230 el cap turcman dels Kushyalwa, assentats a Ruyindiz, prop de Maragha, va assolar la regi de Tabriz. El 1231 Djalal al-Din va evacuar la regi que immediatament va ser ocupada pels mongols i van entrar a Tabriz sense lluita. El cap (malik) dels mongols, Djurmaghunnoyin, va establir un tribut anual i va confiar el govern a una junta de notables. Un temps desprs Tabriz va quedar dins el govern d'Arran i Azerbaidjan encomanat al malik Sadr al-Din, un persa al servei dels mongols.

Desprs d'ocupar Bagdad el khan Hulagu va anar a Tabriz i va fixar la seva residencia a Maragha, per desprs de ser derrotat pel seu rival Berke el 1263, va establir-se a Tabriz on els mercaders originaris del Kipxak (el feu de Berke) foren massacrats. El 1264, en el repartiment de feus, Hulagu va confirmar Tabriz i l'Azerbaidjan a Sadr al-Din.
Sota el khan Abaka va esdevenir capital oficial del khanat, rang que va conservar fins al adveniment d'Uldjeytu (1305). El 1289 amb el khan Arghun, el ministre jueu Said al-Dawla va encarregar el govern de Tabriz a son cos Abu Mansur. El 1294 es va produir una revolta degut a la introducci dels assignats ( ao). El 1294 el khan Ghazan va arribar a Tabriz i es va establir a un palau construt uns anys abans per Arghun al barri de Sham, al oest de Tabriz. Ghazan i va fer moltes construccions, especialment un mausoleu que va ser el mes alt del mon musulm, una mesquita, una madrassa shafita i una hanefita, un hospici per els sayyids, un hospital, un observatori, una biblioteca, un arxiu, oficines administratives , una cisterna d'aigua, i uns banys. Tamb va construir un nou mur i el seu wazir Rashid al-Din va construir tamb notables edificis. En aquesta poca fou un centra cultural molt important amb escriptors i mstics. Ghazan hi fou enterrat el 1305, per el seu successor Uldjeytu va decidir crear una nova capital a Sultaniyya. El 1317 el wazir Rashid al-Din, que havia renunciat, es va retirar a Tabriz (l'any segent va ser executat per ordre del khan Abu Said i els seus bens confiscats per el seu fill Ghiyat al-Din fou cridat altra cop al govern pel mateix Abu Said i els va recuperar) per la capital va restar a Sultaniyya. El 1336 el khan Arpa va perdre la batalla de Taghatu, i Ghiyat al-Din va morir assassinat pel guanyador Ali Padshah Oyrat i els seus bens a Tabriz foren saquejats.

El 1336 va arribar al tron Sultan Muhammad, collocat per Hasan Buzurg Djalair que va fundar la dinastia Djalayrida. La capital es va establir a Tabriz. Per el cobnida Hasan Kushik tenia el seu propi candidat i Hasan Buzurg es va haver de retirar a Bagdad. Hasan Kushik va collocar al tron el 1340 a Muhammad Khan, dominant Azerbaidjan, Irak Adjem, Arran, Mughan i la Gergia. El successor de Hasan Kushik, son germ Ashraf, va proclamar khan a Anushirvan per el va installar a Sultaniyya i ell mateix va restar a Tabriz. Va ser extremament cruel i per aix va intervenir al pas Djani Beg, de l'Horda blava o Kipxak occidental que va derrotar a Ashraf a un lloc entre Khoi o Khoy (Her) i Marand, i va morir a la lluita. El seu cap va ser penjat a la porta d'una mesquita de Tabriz. El poder a l'Azerbaidjan fou confiat per Djani Beg a un wazir akhidjuk que aviat va perdre Tabriz davant Uways ven Hasan Buzurg de la dinastia Djalayrida, que dominava Bagdad. El wazir akhidjuk va recuperar Tabriz per fou atacat seguidament per Mubariz al-Din Muhammad, de la dinastia muzafrida (Muzzaffrida)de Fars, que no volia reconixer la sobirania de Djani Beg al Fars. Akhidjuk fou derrotat a Miyana i Mubariz va entrar a Tabriz el 1357, per al cap de dos anys (1359) es va retirar davant l'atac del djalayrida Uways que va entrar a Tabriz i va matar al wazir akhidjuk. Uways va morir el 1377 i el muzafrida de Fars Shah Shudja (successor de Mubariz) va marxar contra Tabriz; Husayn, fill d'Uways fou derrotat i Tabriz fou ocupada, per al cap d'uns mesos es va haver de retirar davant una revolta que havia esclatat a Udjan, i Husayn va entrar a la ciutat sense lluita. Husayn va ser assassinat a Tabriz i el va succeir el seu germ Ahmad.

El 1384 Tamerl va atacar Prsia i va ocupar Sultaniyya per no Tabriz. En canvi una expedici de Toktamish, khan de Kipxak (Horda d'or) per Derbent el 1385 la va atacar. La ciutat fou defensada per Amir Wali governador del Gurgan o Djurdjan i pel khan de Khalkhal, per fou ocupada. El Djalayrida Sultan Ahmad la va recuperar al mateix any per l'any segent fou ocupada per Tamerl que li va imposar tribut a la ciutat.

El 1392 es va crear un feu anomenat Hulagu, amb Azerbaidjan, Arran, Rayy, Gilan, Shirwan, Derbent i l'sia Menor, que fou confiat a Mihran Shah, amb seu a Tabriz. El 1395 Mihran Shah es va tornar boig i va comenar a destruir monuments i a fer matar innocents. Tamerl va posar fi a aquestos fets vers el 1399 i va fer matar als que havien collaborat amb el prncep. El 1403 el feu fou confiat al fill de Mihran, Mirza Omar, per Mihran Shah fou nomenat governador d'Arran (sota dependncia del seu fill) i el germ de Mirza Omar, Abu Bakr, fou nomenat governador de Mesopotmia (tamb dependent de Mirza Omar). A la mort de Tamerl els dos germans es van enfrontar i finalment Abu Bakr es va imposar i va entrar a Tabriz el 1405. Omar va recuperar la ciutat per els seus soldats van fer actes contra la poblaci que es va revoltar i va cridar a Abu Bakr. El 1406, absent Abu Bakr, el cap turcman rebel Bistam Djagir va entrar a la ciutat per se'n va retirar al acostar-se Shaykh Ibrahim de Shirwan que el 1406 va entregar Tabriz al Ahmad de la famlia djalayrida. La ciutat va patir la pesta el mateix 1406 el que la va salvar de ser atacada per Abu Bakr. 

El 4 d'octubre de 1406 Abu Bakr fou derrotat pel cap turcman dels Kara Koyunlu, Kara Yusuf. En la fugida les seves tropes van entrar a Tabriz i la van saquejar. Kara Yusuf va ocupar Sultaniyya i va traslladar la poblaci a Tabriz (i a Ardabil i Maragha). El contraatac de'Abu Bakr, ajudat pel cap turcman Bistam Djagir, fou desfet a la batalla de Sardarud a 8 km al sud de Tabriz, en la que va morir el seu pare Mihran Shah, que fou enterrat al cementiri de Surkhab a Tabriz (1407).

D'acord amb el pactat amb el djalayrida Ahmed, Tabriz havia de passar a aquesta dinastia, per Kara Yusuf va fer una estratagema i va collocar al tron a Tabriz al seu propi fill Pir Budagh, que era tamb fill adoptiu d'Ahmed. Aix va passar vers el 1410. Ahmed no va reaccionar immediatament per quant Kara Yusuf va sortir de Tabriz no va tardar en anar all i ocupar la ciutat. Kara Yusuf va tornar i el va derrotar decisivament el 30 d'agost de 1410. Ahmad va ser capturat i executat i fou enterrat a Tabriz.

Mort Kara Yusuf el 12 de novembre de 1420, l'anarquia es va apoderar dels dominis Kara Koyunlu. Mirza Baysunghur es va fer amb el poder a Tabriz per al cap de poc temps el timrida Shahrukh, desprs de derrotar a Armnia als fills de Kara Yusuf (1421) va presentar-se a Tabriz i la va ocupar. El 1429 Iskandar, fill de Kara Yusuf, va ocupar Sultaniyya per Shahrukh el va derrotar a Salmas. El 1430 Abu Said, fill de Kara Yusuf, va rebre en feu l'Azerbaidjan desprs de reconixer a Shahrukh per el 1431 fou mort per son germ Iskandar. El 1434 Shahrukh es va presentar davant Tabriz i Iskandar se'n va retirar, per son germ Djahan Shah es va sotmetre a Shahrukh i va rebre (1436) el govern de Tabriz.

Djahan Shah va tornar a fer de Tabriz una gran capital amb moltes construccions, especialment l'anomenada mesquita blava (Gok masdjid) obra del prncep i la seva dona Begum Khatun. En aquesta poca es va introduir a Tabriz la secta Ahl-i Hakk.

Djahan Shah fou mort per Uzun Hasan Bayandurf, cap dels Ak Koyunlu, el 10 de novembre de 1467. A Tabriz dues filles d'Iskandar (el germ de Djahan Shah) van proclamar a un germ dervix anomenat Husayn Ali per la begum Khatun el va eliminar molt aviat. Llavors el boig Hasan Ali, fill de Djahan Shah i d'una dona que no era la begum, es va apoderar del poder i va matar a la begum i als seus parents (els Munedjdjimbashi). Ahmad es va aliar amb el timrida Abu Said, per fou derrotat a Marand i fins i tot Abu Said va morir en aquestes lluites. El 1468 Uzun Hasan va entrar a la ciutat i la va establir com a capital. Hi va morir el 1477 i fou enterrat a la madrassa de Nasriya, construda per ell on tamb mes tard fou enterrat el seu fill Yakub que va regnar amb seu a Tabriz del 1477 al 1490 hi va construir els jardins Sahibabad i el palau Hashbishit (Astibisti).
 
Ismail el safvida va guanyar la batalla de Sharur al Ak Koyunlu Mirza Alwand el 1500 i va entrar a Tabriz. Va instaurar la doctrina xita (la majoria de la poblaci era sunnita). Ismail va sortir de la ciutat en persecuci del Ak Koyunlu Mirza Alwand i aquest va aprofitar per entrar a la ciutat, per Ismail la va recobrar aviat.

El 23 d'agost de 1514 els otomans van guanyar la batalla de  aldiran i el 1 de setembre de 1514 el wazir Dukagin Oghlu i el deferdar Piri van entrar a Tabriz, seguits pel sult Selim el dia 6. Els turcs es van retirar el 13 de setembre de 1514 perqu els genssers no volien seguir la campanya. Desprs d'aix els safvides van traslladar la capital mes al est, a Kazwin.

Un trnsfuga turcman, Ulama, de la tribu Tekke, ex governador d'Azerbaidjan, va convncer al sult otom Solim I (Suleiman) de tornar a Tabriz. El gran visir Ibrahim Pasha la va ocupar el 13 de juliol de 1334 i el govern de la provncia fou donat a Ulama. El 27 de setembre Solim va entrar a la ciutat i s'hi va estar 14 dies. Per degut al fred els otomans es van haver de retirar i els perses van avanar fins a Van. El 1548 Alkas Mirza, germ del shah Tahmasp, va convncer altra cop als otomans de prendre Tabriz, que fou ocupada el 28 de juliol de 1548; el sult  Solim i va ser 5 dies. La pau d'Amasia del 29 de maig de 1555 va retornar Tabriz a Prsia.

La pau es va trencar el 1585 i el gran visir otom Ozdemirzade Othman Pasha va atacar Tabriz defensada per Ali Kuli khan, que desprs d'una resistncia notable es va retirar i el setembre fou ocupada pels otomans. Alguns soldats turcs van ser assassinats i la ciutat fou saquejada durant tres dies i els habitants massacrats.  Othman Pasha i va fer construir una ciutadella defensiva. L'eunuc Djafer Pasha fou nomenat governador de Tabriz. Othman Pasha va morir el 29 d'octubre de 1585 i el va substituir el governador de Van, Cighalazade, que va derrotar els perses, que atacaven la ciutat, per va quedar assetjat en ella. Durant molts dies es va combatre (fins a 48 xocs) fins que Farhad Pasha va arribar amb reforos i va fer aixecar el setge. A la pau de 1590 el Shah Abbas va haver de confirmar la cessi de Tabriz i Azerbaidjan i de Transcaucsia a Turquia.

El 1603 va esclatar una revolta anomenada dels sipahi. El mateix any els perses van entrar a Tabriz, i molts turcs van ser morts per fantics xites. El 1610 el gran visir Murad Pasha va intentar reconquerir la ciutat defensada per Pir Budak Khan, per van fracassar. El tractat de pau de 1612 va restablir l'statu quo anterior al 1590 deixant Tabriz i Azerbaidjan a Prsia.

El 1618 els turca van tornar a atacar Tabriz i els perses van evacuar Tabriz i Ardabil, per mes enll, prop de Sarab, foren derrotats per Karshkay Khan, siphasalar de Tabriz. Un nou tractat va confirmar el tractat de 1612.

El 1635 Murad IV va ordenar altra cop la invasi del Azerbaidjan i va ocupar Tabriz el 12 de setembre de 1635. La ciutat fou destruda i evacuada. El tractat de 1639 en va confirmar la possessi a Prsia.

El 1722 durant la invasi afganesa, Tahmasp II es va refugiar a Tabriz on fou coronat. El 1723 per un tractat va cedir les provncies de la mar Cspia a Rssia i Turquia en compensaci va declarar que es veia obligada a reocupar les provncies occidentals. Tabriz fou atacada pel serasker Abd Allah Pasha Koprulu (1724) per no la va poder ocupar. L'any segent la va atacar de nou i aquest cop, i amb milers de baixes per ambds costats, fou ocupada; la guarnici persa es va retirar cap a Arbadil (5000 sobrevivents de un total de 35.000). Els turcs van tenir unes vint mil baixes. Un tractat amb l'afg Ashraf el 1727, va confirmar Tabriz i l'Azerbaidjan i altres territoris a Turquia (fins a Sultaniyya i Abhar). Per el 1729 Nadir Shah va derrotar els turcs manats per Mustafa Pasha a Suhaylan, prop de Tabriz, i va entrar a la ciutat el 3 d'agost. El governador del Hashtarud (el territori turc) Rustem Pasha, fou fet presoner.

En aquest moment el shah Tahmasp va prendre l'ofensiva i encara que fou derrotat a Kuridjan, prop d'Hamadan, els turcs dirigits pel serasker Ali Pasha van poder recuperar Tabriz desguarnida pels afgans. El tractat de 1732 va cedir a Turquia les regions al nord de l'Araxes per Tabriz fou retornat a Prsia. Ocupada com estava aquesta ciutat, la seva entrega va provocar la dimissi del gran visir. Per com que poc desprs Nadir Shah va enderrocar a Tahmasp II i desprs fou derrotat a Bagdad, el governador de Van, Rustem Pasha, va reocupar Tabriz (1733). Nadir la va atacar i ocupar el 1734 i el tractat de 1736 va confirmar els territoris d'acord al tractat de 1639.

Vers el 1747, al morir Nadir Shah, el poble de Tabriz es va declarar per un pretendent de nom Sam Mirza. Fath Ali Khan, diwan begi de Tabriz, va enviar al seu  fill Rida Khan a Erzurum a demanar ajut turc per un altra candidat, suposadament un nadirida. Per Turquia va romandre neutral. El governador d'Azerbaidjan Amir Arslan Khan (cos de Nadir) es va posar al costat de Ibrahim Khan (nebot de Nadir) contra l'altra pretendent principal Sultan Ali Shah (o Adil Shah)que era son germ. Per desprs del triomf de Ibrahim, Amir Arslan el va fer matar i es va establir a Tabriz on es va proclamar rei. Per al cap de sis mesos va morir davant Shahrukh, net de Nadir i el poder al Azerbaidjan va passar al afg Azad Khan, que la va perdre el 1756 davant Muhammad Husayn Khan Kadjar (o Qadjar) per poc desprs Fath Ali Khan Afshar, que dominava Urmia, va ocupar Tabriz.

La ciutat fou molt malmesa al terratrmol de 1780.

El 1790 Aka Muhammad, fundador de la dinastia Kadjar, va anar a sotmetre Tabriz. En tota la zona els poders local s'havien fet independents i aix al arribar alguns se li van sotmetre Husain Khan Dumbuli, khan de Khoi (Khoy). El Shah va donar Tabriz en feu a aquest khan. El 1796, a la mort d'Aka, el cap de la tribu Shakki, Sadik Khan, va ocupar Tabriz i va proclamar al germ d'Aka, Muhammad Ali Sultan, per els Dumbuli de Khoi van acabar sufocant aquest intent i el nou shah, Fath Ali Shah, va confirmar Tabriz a Djafar Kuli Khan, khan de Khoi. Per el 1798 aquest khan es va aliar a Sadik, que havia recuperat Sarab i al khan Afshar d'Urmia, i van expulsar els representants del shah, esdevenint independents.  Durant algun temps va poder rebutjar les tropes perses amb ajut dels kurds per el 1799 els perses van ocupar la ciutat que fou confiada a beglerbei Ahmad Khan Mukaddam de Maragha. Els Dumbuli per encara van tenir temporalment el govern de la ciutat en els segents anys.

El 24 d'octubre de 1827 la ciutat fou ocupada pel general rus Eristov aliat amb alguns khans de la zona. El comte Paskewitx, comandant en cap rus, va venir a la ciutat i es va entrevistar amb el shah Abbas Mirza a Dih Kharrakan, i es va signar un armistici que no fou aprovat per la cort persa. Els russos van continuar l'ofensiva i van ocupar Urmia, Maragha i Ardabil, fins que el tractat de Turkmantxai (22 de febrer de 1828) va posar fi a la guerra i va establir l'Araxes com a frontera. El 1830-1831 va patir una epidmia de colera i pesta i la poblaci que havia arribat a mes de tres-cents mil habitants, era el 1842 de noms cent-vint mil.

Desprs d'aix Tabriz fou seu del hereus del tron persa. El 9 de juliol de 1850 fou executat a la ciutat el Bb, fundador de la Fe bab i precursor de Bah'u'llh. El 1880 fou amenaada per els kurds de Shaykh Ubayd Allah que no hi van arribar. El 1895 la ciutat tenia uns 200.000 habitants.

La poblaci de Tabriz era una barreja de turcs oghuz, mongols, turcmans i perses i no s'identificava amb la dinastia. El 23 de juny de 1908 va esclatar a Tabriz la revoluci. El prncep Ayn al-Dawla va rodejar i bloquejar la ciutat (1909). Gran Bretanya i Rssia d'acord van acordar l'enviament de soldats oficialment per assegurar l'abastiment dels consolats europeus. Tropes russes van entrar a la ciutat el 30 d'abril de 1909 i hi van romandre sense problemes fins el 1911 quant el destacament rus fou atacat pels fidais. Els russos van enviar mes soldats dirigits per Voropanov i van establir tribunals militars que van executar bastants caps locals. Els russos van romandre a la ciutat fins l'esclat de la guerra el 1914 i l'amenaa per les tropes de Tabriz del irregulars kurds manats per Enver Pasha. El 6 de gener de 1915 va sortir l'ltim soldat rus i la ciutat fou ocupada pels kurds dirigits per Ahmad Mukhtar Bey Shamkhal. Els russos van tornar amb moltes forces el 31 de gener de 1915 i van recuperar la ciutat, si be representants del govern persa van establir-se a la ciutat que fou nominalment persa. Al esclatar la revoluci a Rssia (finals de 1917) l'exrcit es va desorganitzar i els soldats russos van evacuar Tabriz a comenaments de 1918 per el poder fou entregat no a les autoritats perses sin al Partit Democrtic (28 de febrer de 1918) dirigit per Ismail Nawbari. El 18 de juny de 1918 els otomans van entrar a la ciutat, el 8 de juliol va entrar el general Ali Ihsan Pasha i el 25 d'agost el comandant en cap Kazim Karabekir Pasha. Nawbari fou enderrocat i collocat al seu lloc Madjs al-Saltana amb el crrec de governador d'Azerbaidjan. Durant un any la situaci fou confusa fins que acabada la guerra, el governador persa va entrar a la ciutat el juny de 1919.

Durant tot el govern de la dinastia Pahlavi Tabriz fou discriminada pel seu separatisme i anhels democrtics. El 1920 era la segona ciutat del pas i el 1990 havia esdevingut la quarta ciutat. El 1941 Reza Shah va abdicar i els russos es van establir a Tabriz el setembre i durant el seu govern es va afavorir als comunistes locals. El 10 de desembre de 1941 es va proclamar la repblica autnoma del Azerbaijan irani dirigit pels lder local Djafar Pishawari. Es van produir nacionalitzacions, reforma agrria, igualtat de la llengua, i altres coses bsiques (com una universitat). Les pressions americanes van obligar als russos a sortir el desembre i el dia 12 de desembre de 1946 les forces iranianes van entrar a la ciutat que va patir unes fortes purgues politiques. Pishawari va fugir a Baku.

A la revoluci islmica del 1979 les tendncies separatistes van tornar a esclatar per l'ayatollah Shariatmadari que representava a totes les forces autonomistes i democrtiques de tot el pas, si be es va oposar polticament als radicals del ayatollah Khomeini, al front del Partit Republic Popular Islmic, al octubre de 1979, quant ja era clar que les tesis de Khomeini s'havien imposat, no va donar continutat a les manifestacions dels seus seguidors a Tabriz (que es van apoderar de la radio local i dominaven els carrers). Els seguidors de Khomeini van organitzar contra manifestacions i Shariatmadari va dissoldre el partit el desembre de 1979, i es va retirar. Tot i aix les tendncies nacionalistes continuen tenint a Tabriz el seu principal centre a tot l'Azerbaidjan irani.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55668" title="Argvia" nonfiltered="1866" processed="1862" dbindex="22095">



Argvia (alemany Aargau, francs Argovie, itali Argovia, romanx Argovia) s un dels cantons ms septentrionals de Sussa. Comprn el curs baix del riu Aar, ra per la qual el cant s'anomena Aargau (districte de l'Aar).

Geografia.
L'rea total del cant s de 1.404 km, la poblaci d'uns 550.000 habitants. La capital s Aarau. Limita al nord amb Alemanya, a l'oest amb el semi-cant de Basilea-Camp, el cant de Solothurn i el cant de Berna. Al sud limita amb el cant de Lucerna i a l'est amb els cantons de Zuric i Zug.

El cant d'Argvia s un dels menys muntanyosos de Sussa, i forma part de l'altipl sus, una gran vall al nord dels Alps i a l'est de la serralada del Jura, sobre la qual s'alcen petits turons.

En el cant s'hi troben les fonts sulfurades de Baden, mentre que a Rheinfelden es troben les fonts salines. A Brugg s'hi poden trobar les runes del castell dels Habsburg.

Histria.
El cant es troba a la  frontera entre Alemanya i Borgonya, ra per la qual fou disputada pels diferents ducs fins que caigu en mans dels Hohenstaufen. En el segle XV, la regi fou governada pels Habsburg, que hi tenien el seu centre de poder, ra per la qual hi podem trobar alguns castells, tots seus, aix com alguns ex-convents.

El 1415 la regi d'Argvia fou recuperada pels confederats als Habsburg. Berna obtingu la part sud-occidental (Zofingen, Aarburg, Aarau, Lenzburg, i Brugg). Alguns disctrites anomenats Freie mter o Administraci lliure (Mellingen, Muri, Villmergen, i Bremgarten), junt amb Baden passaren a mans dels confederats. El 1798 la part bernesa esdevingu cant d'Argvia i la resta form el cant de Baden. El 1803, les dues meitats s'uniren com a cant d'Argvia, i esdevingu membre de ple dret de la Confederaci. El 2003 el cant celebr el seu segon centenari.

Economia.
Les terres del cant sn les ms frtils de Sussa. La criana de ramat bov, el conreu de cereals i fruites sn les principals activitats del cant. La indstria est tamb molt desenvolupada, particularment en el camp de l'enginyeria elctrica, els instruments de precisi, la producci d'acer, ferro i ciment.

El cant t una central nuclear a Beznau. Un nmero significatiu de persones traspassen el cant cada dia per a anar al centre financer de la ciutat de Zuric, que s molt proper a la frontera del cant.

Entrades (en milions de CHF) : 25 358  fr.

Municipis.

El Cant d'Argvia t un total de 232 municipis. Les ciutats i municipis ms importants son:

Wettingen, 18'479 habitants (2004);
Baden, 16'384 habitants (2004);
Aarau, 15'628 habitants (2004);
Wohlen, 13'932 habitantes (2004);
Rheinfelden, 10'884 habitants (2004);
Oftringen, 10'568 habitants (2004);
Zofingen, 10'210 habitants (2004);
Spreitenbach, 10'032 habitants (2004);

Districtes.
El Cant d'Argvia t actualment onze districtes:

Districte d'Aarau amb capital a Aarau;
Districte de Baden amb capital a Baden;
Districte de Bremgarten amb capital a Bremgarten;
Districte de Brugg amb capital a Brugg;
Districte de Kulm amb capital a Unterkulm;
Districte de Laufenburg amb capital a Laufenburg;
Districte de Lenzburg amb capital a Lenzburg;
Districte de Muri amb capital a Muri;
Districte de Rheinfelden amb capital a Rheinfelden;
Districte de Zofingen amb capital a Zofingen;
Districte de Zurzach amb capital a Zurzach;


 















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55669" title="Centaure (astronomia)" nonfiltered="1867" processed="1863" dbindex="22096">

Els centaures sn una classe de planetes menors que giren al voltant del Sol en rbites situades entre la de Jpiter i la de Nept. Estan compostos en gran part per gel.

El primer centaure descobert va ser (2060) Quir. Quir era el nom d'un sser de la mitologia grega que pertanyia a la mtica raa dels centaures. A conseqncia d'aix, tots els objectes d'aquest tipus que es descobreixen reben noms de centaures. Quan Quir es va apropar al seu periheli es va observar que presentava una coma. Per aix, Quir est classificat oficialment com a cometa (95/P Quir) i com a asteroide, encara que s molt ms gran que els altres cometes. Actualment, s'observa atentament als altres centaures per veure si tamb presenten activitat cometria.

Les rbites dels centaures no sn estables. Probablement, havien estat objectes del Cintur de Kuiper fins que un encontre amb Nept va pertorbar gravitatriament les seves rbites i els va llanar cap a l'interior del Sistema solar. Actualment, es troben en un estadi orbital intermedi. En el futur, s possible que alguns arribin a creuar l'rbita de Jpiter i es convertixin en cometes de perode curt. Eventualment, acabaran xocant amb el Sol o amb un planeta o seran exulsats per sempre del Sistema solar cap a l'espai interestellar.

Actualment, no disposem de cap fotografia d'alta resoluci d'un centaure ja que no han estat visitats per cap sonda espacial. Per el Telescopi Espacial Hubble ens ha proporcionat alguna informaci sobre la superfcie de (8405) Asbolus. Es pensa que Febe, un dels satllits de Saturn, podria ser un centaure capturat. Aquest satllit va ser fotografiat per la nau Cassini el 2004. 

 Alguns dels centaures coneguts .



Enllaos externs.
 Llista de Centaures i Objectes de disc dispersos;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55679" title="Burgenland" nonfiltered="1868" processed="1864" dbindex="22097">


Burgenland (croat Gradi e, hongars Fels  rvidk,  rvidk, Lajtabnsg, eslov Gradi ansko) s des del 1921 un dels estats d'ustria


Enllaos externs.
Guia turstica de Burgenland;
 --Fotos d'Einsenstadt;
 http://www.hrvatskicentar.at/;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55681" title="Radi de Schwarzschild" nonfiltered="1869" processed="1865" dbindex="22098">
El radi de Schwarzschild s el radi en qu hauria d'estar comprimida una massa per tal que l'objecte en qesti esdevingus un forat negre.

Si coneixem una massa, podem calcular el radi del forat negre, sabent que la velocitat d'escapament s igual que c, la velocitat de la llum. El radi calculat d'aquesta forma es coneix com radi de Schwarzschild i s'acostuma a representar per RS



on M s la massa de l'objecte, G s la constant gravitacional i c s la velocitat de la llum. Si es calcula el RS del Sol (amb una M = 21030 kg), tenim que RS=2,971030 m (poc menys de 3 km); s a dir, que si el Sol es compacts en una esfera de 3 km de radi, esdevindria un forat negre.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55682" title="Dwin" nonfiltered="1870" processed="1866" dbindex="22099">
Dwin (armeni Dovin) fou una ciutat d'Armnia de la que fou capital des vers el 332 al tomb del any 700. 

El seu nom es d'origen part i voldria dir tur. Fou fundada pel rei Khosrov II d'Armnia a la vora del riu Azat, afluent del Araxes, com a nova capital, anomenada per substituir a Valarshapat i Artaxata (vers 332).

El 387 va quedar a la Persarmnia i el 426 va esdevenir la seu dels marzbans perses.
El 481 fou evacuada pel marzban i ocupada pels rebels, i desprs evacuada per aquestos, per  finalment es van imposar i s'hi van establir definitivament el 484 quant el marzban Shahpuhr de Rayy va sortir del pas desprs d'una greu derrota dels sassnides contra els huns heftalites. El patriarca del pas va decidir traslladar llavors la seu patriarcal a Dwin. S'hi va celebrar el snode del any 554 que va trencar amb l'esglsia grega i va crear l'esglsia armnia. L'era armnia va comenar desprs d'aquesta decisi el 1 de juliol del 552. El 570 (o 571)  el marzban Suren va fer matar al cap nacionalista Manel Mamikonian. Aix fou un greu error doncs tots els nakharars del partit nacionalista es van revoltar. La direcci de la rebelli fou assumida per sa germ Vardan III Mamikonian i pel patriarca Hovhannes II Gabelian. Els rebels es van concentrar a Artaxata (primavera del 571 o febrer del 572). El poble de Dwin es va revoltar i el marzban Suren i la seva gurdia foren massacrats. La guarnici persa va fugir, per els perses van tornar i la van recuperar. Els rebels van demanar ajut a Bizanci i l'emperador Justi II els hi va acordar (572). Vardan  III va entrar per segona vegada a Dwin, desprs d'una lluita que va comportar la destrucci parcial de la ciutat.

El 590 un exrcit bizant sota el comandament del patrici Joan ve entrar en Persarmnia i va assetjar Dwin. Per abans de prendre-la el pretendent al tron persa, Cosroes II, fill d'Hormidz IV, es va refugiar a Bizanci i va prometre cedir la Mesopotmia del nord, part d'Armnia i Ibria fins a Nisibe als bizantins si l'ajudaven a prendre el poder. Maurici va decidir ajudar-lo i els bizantins van passar a l'ofensiva deixant la lluita davant Dwin. Cosroes II va accedir al tron i el nou rei va complir la seva paraula i va tornar als bizantins (591) els territoris promesos incls una part d'Armnia fins a Dwin (la frontera entre perses i bizantins es va establir als rius Hurazdan i Azat). Dwin ciutat restava en territori persa i cap al oest era bizant.

El 602 Maurici fou enderrocat i mort per Focas. Cosroes de Prsia, aliat de Focas, clamant venjana, va declarar la guerra contra l'imperi, guerra que durar 25 anys (604 a 629). Ja el 603 un exercit dirigit per Djuanveh (transcripci armnia) es va establir a Dwin. Els perses van obtenir nombroses victories. El 623 l'emperador Heracli, va iniciar una contraofensiva. Va passar per Teodosipolis i va anar fins a Dwin ocupant ambdues ciutats i va seguir fins la Mdia arribant prop de Gandja. El 628 es va fer la pau que va restablir les fronteres anteriors.

Vers el 642 els rabs van envair a Armnia per Taron, Bzuniq, Aliovit i Kogovit i van entrar al Airarat cap a Dwin. El nakharar Vardik de Mokq va guiar als rabs.  Dwin fou ocupada el 6 d'octubre del 642. Dotze mil armenis foren massacrats i 35.000 foren fets presoners. El governador Tedor Restuni va intentar atacar-los al retirar-se per fou derrotat. Desapareguts els sassnides, el els bizantins dominaven tota l'Armnia. L'emperador Constant II el 647 va voler cohesionar el pas i va demanar la uni de l'esglsia armnia a l'esglsia ortodoxa grega. Un concili es va fer a Dwin vers el 648 per la proposta fou rebutjada.

El califa Moawiya va donar a l'Armnia autonomia local i set anys d'exempci d'impostos a canvi de pagar 500 dinars de plata al any i d'aixecar un exercit de quinze mil homes pel califa; cap fora estrangera podria entrar a Armnia per els rabs no hi enviarien tampoc guarnicions, per si exercits si era envada pels bizantins.  Una assemblea de nakharars va acceptar la proposta i Grigor Mamikonian i Sembat II Bagratuni es van constituir en hostatges del califa. Constant II va reaccionar i va envair Armnia el 654. Es van enviar oficial a detenir al governador Tedor Reshtuni, per aquest els va empresonar i desprs es va refugiar a l'illa de Althamar al llac Van. L'emperador va entrar a Dwin i s'hi va establir. Mushel Mamikonian fou nomenat cap de la cavalleria i lloctinent general. Llavors va imposar la doctrina del concili de Calcednia. Finalment l'emperador va retornar a Constantinoble i va nomenar governador a Maurianos. El 655 Un exercit rab va fer reconixer la sobirania del califa a tots el nakharars. Tedor va entrar a Dwin amb els rabs, que desprs van tornar a Sria. El general Habib Ibn-Maslama es va establir al Aragadzotn com una espcie d'ambaixador i rbitre. Maurianos va contraatacar i va recuperar Dwin per quant anava cap a Nakhichevan (656) fou sorprs pels rabs i derrotat. Maurianos va fugir cap a Gergia i els rabs van recuperar Dwin.

El patriarca David I d'Aramuniq (728-741) que residia a Dwin, considerant que la ciutat, que estava esdevenint una ciutat musulmana i era la residencia dels emirs o governadors rabs, va decidir traslladar la residencia a la seva vila natal (Aramuniq) i Dwin va comenar a declinar com a ciutat armnia. Un palau rab per l'emir (Dar al-Imara), una mesquita, una pres, i altres edificis hi foren construts pels rabs. Vers el 710 fou fortificada,.

Mushel Mamikonian encapalava la resistncia armnia a les muntanyes el 771 i va obtenir alguns xits notables, essent el principal la derrota de la guarnici rab de Dwin (quatre mil homes) que havia sortit a perseguir-lo, derrota que fou obra de Mushel amb noms 200 homes

Vers el 813 fou ocupada per l'emir qaisita de Manazkert Djahap al-Qaisi. Shapuh, germ del cap armeni Ashot I Msaker, fou enviat contra Abd al-Malik, fill de Djahap, i va saquejar la regi de Dwin, i quant tornava els rabs van sortir de la ciutat per perseguir-lo, moment en qu els rabs de la ciutat es van revoltar. Segons el historiador Vardan Abd al-Malik fou mort pels rebels (desprs del 820) per el mateix historiador en un altra pargraf diu que la mort del emir fou obra del mateix Ashot Msaker. 

Bogha al-Khabir va tenir Dwin com a quarter general per Armnia del 852 al 854. 

Desprs del 890 Sembat I el mrtir va combatre als emirs Muhammad i sa germ Umay, d'origen no conegut, que governaven a Dwin als que va derrotar i va enviar al emperador bizant. De resultes d'aix Afshin al-Sadj d'Azerbaidjan va envair Armnia i va ocupar Dwin. El 893 la ciutat fou destruda per un terratrmol. El palau del patriarca, que des al menys el 886 tornava a ser a Dwin, fou destrut i el patriarca va traslladar la residencia a la vena Eshmiadzin.

El 899 Afshin va installar a Dwin com a governador al seu propi fill Diwdad amb un eunuc de confiana de nom Yusuf. El rei armeni Sembat es va entrevistar amb l'eunuc Yusuf, i a costa de molts regals va aconseguir que el deixes tranquil en els dominis reials, per no va obtenir cap mes promesa per a altres territoris. Yusuf es va enemistar am Afshin, i per por, va fer alliberar als seus hostatges armenis especialment a Ashot Erkath, fill del rei, i la cunyada (esposa de Mushel, germ del rei) i va fugir amb ells cap a Armnia. El rei li va fer molts regals i el va fer ric i Yusuf se'n va anar a viure a Egipte (on un dia es va saber la seva traci i el van matar).  Afshin estava reunint a Barda un exercit per castigar a Yusuf quant va morir (mar del 901). Diwdad, el seu fill, va tornar precipitadament a Azerbaidjan i les tropes que restaven tamb van tornar. Diwdad ben Afshin no va aconseguir el poder doncs fou expulsat pel seu oncle Yusuf al-Sadj (agost del 901). Yusuf va ocupar altra cop Dwin (902) i fins i tot va acabar per matar al rei Sembat I el 914 a la mateixa Dwin.

Vers el 919, presoner Yusuf al-Sadji del califa, el seu lloctinent Subuk (Sbuk o Sunbuk) va exercir el poder a Dwin, va afavorir al anti-rei armeni conegut com Ashot l'sparapet, i va rebutjar (vers 921) un atac bizant. Subuk va morir el 922 i el va succeir el seu ghulam Nasr Subuki. El 923 el rei d'Armnia va decidir anar al Azerbaijan i fer homenatge a Yusuf. Aquest el va reconixer i li va donar la corona reial. Li va donar autoritzaci per sotmetre a Ashot l'sparapet, que era a Dwin sota la protecci de Nasr. Ashot va atacar Dwin per fou rebutjat amb moltes prdues. El patriarca Hovhannes va ajustar una treva.  Des llavors no obstant Ashot ja no va tenir el suport sadjida. El 924 Nasr fou cridat per Yusuf i substitut per Bashir o Bishr o Bekr, que va retirar qualsevol suport a Ashot; Bekr va provar de capturar al rei armeni Ashot II Erkath, sense xit; els atacs musulmans al Shirak foren contestats pel rei, sobretot per la gent de Georg Marzpetuni, que els va fer retirar cap a Dwin. Vers el 927, al sortir Yusuf per ordre del Califa a lluitar contra els crmates, Nasr va recuperar el seu lloc. Vers el 928 va ciutat fou atacada pel bizant Joan Corcuas que fou rebutjat per Nasr. Des el 929 tant a Azerbaidjan com a Dwin van governar oficials sadjides dels que no es coneixen els noms. El 941 Dwin pertanyia a Daysam ben Ibrahim al-Kurdi per vers el 942 en fou expulsat per Marzuban ben Muhammad ben Musafir, de la dinastia musafrida; el 949 dos aventurers Fadl ben Djafar al- Hamdami i Ibrahim al-Dabbi es van fer amb el poder a la ciutat aprofitant la derrota i captivitat de Marzuban davant el buwyhida Rukn al-Dawla, per al cap d'uns mesos  tornava a estar en mans de Daysam que va expulsar als dos caps. El 951, sense que se spiga com, Muhammed ben Shaddad es va fer amb el poder a Dwin i va dominar la regi entre el Kura i l'Araxes. Per tres vegades fou atacat Muhammad a Dwin: la primera pel musafrida Ibrahim ben Marzuban, que fou rebutjat i llavors Muhammad va construir una fortalesa a les afores de la ciutat; a la segona Ibrahim va aconseguir ocupar la ciutat i posar-hi una guarnici, per al cap d'un temps els habitants es van revoltar i van cridar altra cop a Muhammad. La tercera vegada fou atacada per Ashot III Olormadz d'Ani (953-977) que fou rebutjat. Vers el 954 Marzuban que ja havia estat alliberat i havia derrotat a Daysam ben Ibrahim al-Kurdi al Azerbaidjan, va atacar Dwin. Muhammad va fugir al Vaspurakan i desprs va passar a Constantinoble buscant ajuda per recuperar el poder per va morir el 955. Un dels seus tres fills governar aviat a Dwin.

Dwin va restar en mans del musafrides fins el 983. Mushel rei de Kars es va aliar vers el 983 al musafrida Abul Haidja (Ablhadj) emir de Dwin i Azerbaidjan. Aquest va entrar al Vanad (Kars) per hi va fer destruccions d'esglsies i en fou expulsat; llavors va atacar al emir de Goltn (Ordubad, al sud-est de Nakhichevan), Abu Dulaf al-Shaybani (probablement seria al-Shaddadi, a les fonts armenies Aputluph), que el va derrotar i li va prendre les seves possessions armnies, principalment Dwin.

Vers el 987 l'emir Rawwdida Abul Haidja al-Rawwadi al-Kurdi va derrotar el seu enemic l'emir shadddida Abu Dulaf de Goltn i Gandja (el 971 els shadddides s'havien apoderat de Gandja i en els segents anys havien dominat entre el Kura i el Araxes a costa del Rawwdides) i va seguir fins a Dwin, que se li va sotmetre. Llavors es va considerar ostikan d'Armnia com temps enrere i va emanar el tribut als prnceps armenis. Sembat II Tiezerakal d'Ani per evitar la guerra va pagar el tribut demanat i desprs d'aix l'emir va retornar al Azerbaidjan. El 988 l'emir va morir durant una expedici a Vaspurakan i el seu fill i successor Mamlam ben Abul Haidja va signar un tractat de pau amb Sembat II, per immediatament  va perdre Dwin davant Abu Dulaf (vers 989) que la va tenir un temps per desprs perdre-la vers el 993 a mans de Gagik I d'Ani (989-1020) que davant d'una gran coalici armnia es va retirar al Arran a les seves possessions de Gandja. El rei Hovhannes-Sembat d'Ani la va perdre el 1021 davant Fadl I ben Abu Dulaf de Gandja, que va imposar tribut a Ani. El seu fill Abul Aswar Shawur fou nomenat governador mentre Fadl I governava a Gandja. Desprs Abul Aswar (o Abul Uswar) va exercir el domini de totes les possessions shadddides del 1049 al 1067. Vers el 1030 l'emir de Dwin Abul Uswar (armeni Apu-Svar, pels bizantins Aplesphares) es va barallar amb el rei de Lori David Anholin, del que era cunyat, i va envair el territori del regne de Lori ocupant una part (el sud) i al cap d'un any es va preparar per atacar el nord. David va demanar ajut a l rei d'Ani que va enviar tres mil homes;  al de Siunia (anomenat per Mateu d'Edessa com  rei de Kapan ) que igualment va enviar tres mil homes; a Bagrat IV de Gergia que va enviar un contingent dirigit per Liparit Orbelian del que feien part uns centenars de soldats del rei de Kakhtia Kvirike III el gran i uns quants del emir de Tbilisi; i al patriarca Hovseph d'Aghunia que dirigs als religiosos i monjos. Amb aquesta ajuda els musulmans foren derrotats i David va fer molt de bot i va recuperar tot el terreny perdut. 

Vers el 1044, els bizantins que assetjaven Ani, es van aliar a Abul Uswar de Dwin al que el parakimomene Nikolaos (l'eunuc encarregat de la conquesta d'Ani) va demanar atacar la ciutat  a canvi de diners i dignitats per l'emir va demanar la possessi dels territoris que conquers i finalment l'emperador ho va acceptar per un crisbul segellat amb la gran butlla d'or reservada als caps d'estat aliats. Abul Uswar va atacar Shirak i va conquistar alguna fortaleses i viles (1044). Els nakharars d'Ani, comprenent que el rei Gagik II d'Ani (virtual presoner bizant) no podria tornar, van estudiar donar la corona al bagrtida David Anholin de Lori o al emir de Dwin Abul Uswar, casat amb una germana de David Anholin, per el patriarca Petros no aprovava cap dels candidats i finalment va acordar l'entrega de la ciutat i altres fortaleses als bizantins, cosa que es va produir el 1045. Miguel Iasites, duc d'Ibria fou encarregat del govern i va fer tornar al emir de Dwin les fortaleses que ocupava i que els bizantins havien solemnement proms que podria conservar. Per no solament aix sin que van atacar Dwin que esperaven ocupar. Per Abul Uswar els hi va preparar un parany i desenes d'arquers amagats a les vinyes de la rodalia van destruir l'exrcit grec. El hivern del 1046-1047 els bizantins van tornar a atacar Dwin sense xit, per van conquerir les fortaleses que abans foren d'Ani: Sourb Mariam, Ampier o Anberd, Hagios Gregorios i Khelidonion  (probablement la ciutadella d'Erevan). Abul Uswar de Dwin es va sotmetre el 1055 a Toghrul Beg, i seguidament va dirigir una expedici a la ciutat bizantina d'Ani. El seljcida Alp Arslan, desprs d'un llarg setge, va ocupar Ani el 16 d'agost de 1064 i la ciutat fou donada en feu a Fadlun ben Abul Uswar, fill del emir de Dwin i Gandja. Quant el pare va morir el 1067 Fadlun va obtenir Dwin el 1072, mentre l'altra branca shadddida governava a Gandja. 

La branca Shadddida de Dwin i Ani va governar fins el 1105 en qu Dwin fou capturada per un amir turc per poc temps, per caure desprs en mans de Tughan Arslan, amir de Bidlis i Arzen i vassall dels ortkides. Durant les lluites entre Mahmud i Toghrul fou recuperada pel shadddida Fadl III, per al morir aquest el 1130 fou recuperada per un fill de Tughan Arslan. Fou llavors que l'avi de Salad, el kurd Shadi, que vivia a Dwin (havia nascut a un llogaret proper) es va traslladar a Takrit.

El 1162 la ciutat fou ocupada i saquejada pels georgians i la mesquita demolida. Per la ciutat fou ocupada pels Ildegizides i els successius atacs georgians rebutjats fins el 1203 en qu per fi els georgians van poder ocupar la ciutat i conservar-la per mes de 20 anys. El 1225 la va ocupar Djalal al-Din el khwarizmshah.  Entre 1236 i 1239 la ciutat fou destruda pels mongols. 

La ciutat tenia molts tallers artesanals, entre ells de teixits amb pel de cabra (anomenats mirizza), teixits anomenats armenis, tints vermells pel quermes (kirmis), teles de seda amb dibuixos anomenats  buzyun, i una especialitat local apreciada a tots els pasos musulmans: els llaos de pantal (tikha, plural tikak).

Les excavacions fetes el 1953 han posat a la llum el palau dels governadors i altres mes antics, el palau del patriarca (construt vers 461-485), i la catedral (destruda al terratrmol del 893).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55683" title="Teodosipolis" nonfiltered="1871" processed="1867" dbindex="22100">




Teodosipolis es el nom de tres ciutats bizantines:

Teodosipolis de Msia, que fou anomenada tamb Perperenna.

Teodosipolis de Trcia, que  fou anomenada tamb Apri, capital d'un districte del sud-est de Trcia, a la via entre Cypsela i Bizanci i prop del naixement del riu Melas.

Teodosipolis d'Armnia (armeni Karin, arab Kali, turc Erzurum) ;

Una ciutat egipcia, antigamente Hebenu, es va dir tamb Teodiospolis (moderna Kom al-Ahmar)
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55685" title="Erzurum" nonfiltered="1872" processed="1868" dbindex="22101">
Erzurum s una ciutat de la part oriental de Turquia. Fou l antiga ciutat armnia de Karin, rebatejada Teodosipolis el 415, nom que va conservar fins al 1080 quant fou conquerida pels oghuz (menys durant la dominaci rab en qu es va dir Kali des vers el 700 fins el 949).

Es capital de la provncia d'Erzurum.

La ciutat te vora 400.000 habitants, i es troba a un altipl de 1950 metres. Es un nus de comunicacions. La ciutat moderna te tres avingudes principals, una universitat (anomenada Ataturk), i molts edificis histrics, entre ells la mesquita Ulu djami (construda el 1179), la madrassa Cifte Minareli (l edifici mes caracterstic de la ciutat), les tres tombes (Uc Kumbetler), la tomba de Hatuniye (del segle XIII), la madrassa de Khundi Khatun, la madrassa Yakutiye (tamb del segle XIII), i una mesquita construda per l'arquitecte Sinan el segle XVI anomenada mesquita de Lala Mustafa Pasha. El monument Aziziye commemora les guerres entre Rssia i Turquia. A la ciutat hi ha tamb l antiga ciutadella, la torre de la Campana, el Caranveserai de Rustem Pasha i el Bedesten.

La provncia es divideix en 19 districtes:

Centre (Erzurum);
A kale;
at;
H n s;
Horasan;
Il ca;
 spir;
Karaoban;
Karayaz ;
Kpr;
Narman;
Oltu;
Olur;
Pasinler;
Pazaryolu;
 enkaya;
Tekman;
Tortum;
Uzundere;

La provncia te 25.066 km i una poblaci al tomb del mili d habitants amb una densitat de 37,4 habitants per km. 

Per la seva histria anterior vegeu Teodosipolis d'Armnia. 

Possessi del seljcides, fou conquerida pels mongols dirigits per Baydju el 1242 i va pagar un tribut elevat. Desprs de la caiguda dels Ilkhan va ser ocupada per l'emir Cobnida Hasan el 1340 i per emir Eretna el 1360. El 1385 fou ocupada pels Kara Koyunlu i el 1465 pels Ak Koyunlu. El 1502 fou ocupada pel safvida Ismail i conquerida pels otomans desprs de la victria de  aldiran el 1514. 

El 1534 es va convertir en capalera d un beglerbegilik amb els segents sandjaks:

Erzurum;
Shebin;
Kara-Hisar;
Kighi;
Khinis;
Yukari-Pasin;
Malazgird;
Tekman;
Kizu an;
Ispir;
Tortum;
Namervan;
Medjinkerd;

El 1540 els reglaments fiscal d'Uzun Hasan foren substituts pel kanum otom normal.

El 1622 a la mort del sult Othman II, el beglerbegi Abaza Mehmet Pasha, amb el suport de la poblaci i dels djilalis es va revoltar con el govern central dominat pels genssers i va resistir als exercits enviats contra ell fins el setembre del 1628.

El setembre de 1829 fou ocupada per Rssia temporalment. El 1878 fou ocupada altre cop; i per tercera vegada el febrer del 1916 per fou evacuada a comenaments del 1918. El 23 de juliol de 1919 es va celebrar all el primer congres nacional turc presidit per Mustafa Kemal (Ataturk).
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55686" title="Enrique Tierno Galvn" nonfiltered="1873" processed="1869" dbindex="22102">

Enrique Tierno Galvn (Madrid 1918 - 1986) fou un poltic espanyol, alcalde de Madrid, assagista i doctor en dret i en filosofia i lletres.

Va ser catedrtic de dret poltic a la Universitat de Mrcia (1948-1953) i a la de Salamanca (1953-1965), fins que va ser expulsat de la seva ctedra pel rgim franquista. Tot seguit exerc la docncia en les univesitats de Princeton i Bryn Mawr, als Estats Units. 

Afiliat al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) en la clandestinitat, i expulsat desprs per divergncies doctrinals, va fundar al 1967, durant el seu retorn a l'estat espanyol, el Partit Socialista de l'Interior, tamb clandest i que des del 1974 es denomin Partido Socialista Popular (PSP), del que fou escollit president. Mort Francisco Franco al 1975, a l'any segent fou reposat en la seva ctedra, i en les primeres eleccions generals, escollit diputat al Congrs dels Diputats per Madrid. Iniciades conversacions entre el seu partit i el PSOE, un sector important del PSP ingress al PSOE, partit del que fou designat Tierno Galvn president honorfic i pel que es present candidat a les eleccions municipals d'abril de 1979, en les que sort escollit regidor i batlle de Madrid. Reescollit el 1983, va morir al crrec. 

Escrigu nombroses obres de dret poltic i assaigs sociopoltics: 
Sociologa y situacin (1954);
Humanismo y sociedad (1964);
La rebelin juvenil y el problema de la Universidad (1972);
Sobre la novela picaresca y otros escritos (1974);
Leyes polticas espaolas fundamentales (1808-1936) (1975);
Democracia, socialismo y libertad (1977);
Idealismo y pragmatismo en el siglo XIX (1977);

Enllaos externs.
  Cites i biografia;
  Fitxa d'Enrique Tierno al Congrs dels Diputats;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55687" title="Carntia" nonfiltered="1874" processed="1870" dbindex="22103">


Carntia (alemany Krnten, eslov Koroka) s un Estat (bundesland) d'ustria. La seva capital s Klagenfurt (eslov Celovec). En els municipis meridionals de l'Estat hi viu una minoria eslovena. 
Vegeu tamb.
Llista de marcgravis de Carntia;

Enllaos.
Pgina web del govern local (en alemany);
Guia de Viatge a Carntia;
Kaernten.at, Informaci turstica, panorames, webcams i altres (en angls, alemany, itali, neerlands i altres llenges);
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55688" title="Estria" nonfiltered="1875" processed="1871" dbindex="22104">


Estria (alemany die Steiermark en eslov,  tajerska) s un dels nou estats d'ustria.

Est situat al sud-oest del pas i t frontera amb Eslovnia i els estats federats austracs de l'Alta ustria, la Baixa ustria, Burgenland, Carntia i Salzburg. La seva capital i ciutat ms gran s Graz. En total, t poc ms de 1,1 milions d'habitants que es reparteixen en una superfcie de fins a 16.388 km. Ms de la meitat d'aquesta superfcie est ocupada per espessos i antics boscos.

L'estat compta amb una minoria eslovena autctona i oficialment reconeguda de fins a 4250 persones.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55689" title="Tirol" nonfiltered="1876" processed="1872" dbindex="22105">

El Tirol s una regi histrica d'Europa, actualment dividida entre ustria (estat del Tirol) i Itlia (Alto Adige/Tirol del Sud). T una extensi de 20.048 km i una poblaci de 1.169.309 habitants, la majoria dels quals parlen alemany.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55690" title="Alta ustria" nonfiltered="1877" processed="1873" dbindex="22106">


L'Alta ustria (en alemany Obersterreich) s un estat d'ustria. La capital s Linz. Altres ciutats importants sn Wels i Steyr. T fronteres amb Alemanya, la Repblica Txeca i les provncies austraques Baixa ustria, Estria i Salzburg. Amb els seus 11.980 km i ms de 1,3 milions d'habitants s la tercera provncia d'ustria. 
 Geografia .
Tradicionalment, es divideix la provncia en quatre parts, el Mhlviertel al nord, el Innviertel a l'oest, el Traunviertel en al sud i l'aquest i el Hausruckviertel. Mentre la part al nord del Danubi s terreny muntanyenc, la zona central s favorable per a l'agricultura. El sud forma part dels Alps. Aqu, es pot veure tamb una srie de llacs, encara molt importants per al turisme.

 Poblaci .
Com a la resta d'ustria, la religi predominant s el catolicisme. Aproximadament un 7,2 % de la poblaci s estrangera, d'ells el 53 % procedents de l'antiga Iugoslvia, i altres ms d'origen grec i turc.

 Poltica .

La participaci en les eleccions de 2003 va ser del 78,6%. L'VP va revalidar la seva majoria a l'Alta ustria i va formar coalici amb l'SP i Die Grnen.



 Divisi Administrativa .
Administrativament es divideix en 18 districtes, 3 dels quals corresponen a Statutarstdte (en alemany, ciutat estatutria):






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55691" title="Vorarlberg" nonfiltered="1878" processed="1874" dbindex="22107">


Vorarlberg s un estat d'ustria.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55695" title="Abrictosaure" nonfiltered="1879" processed="1875" dbindex="22108">

L'abrictosaure (Abrictosaurus, "llangardaix despert") va ser un dinosaure que va existir a principis del Jurssic. Els seus fssils es van trobar a Sudfrica, per es pensa que hi va arribar des d'altres parts de Pangea, ms concretament d'Amrica del Sud. Mesurava 130 centmetres de llarg i 35 d'alada. Era un dinosaure herbvor.

Segons la recuperaci de les seves dents, s possible que l'abrictosaure hiverns durant l'estaci seca de l'any per tenir ms energies a l'estaci de pluges. Hopson li va donar aquest nom per expressar la seva contrarietat envers aquesta idea; ell creia que aquest animal romania actiu tot l'any.

Els paleontlegs opinen que caminava sobre les seves extremitats darreres i que corria rpidament. Quasi b tot el que se'n coneix ve d'uns fragments de crani obtinguts d'un sol espcimen.

Enllaos externs.

L'abrictosaure al Dinosauricon;
Imatge d'un Abrictosaurus;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55697" title="Achillobator" nonfiltered="1880" processed="1876" dbindex="22109">

L'Achillobator giganticus (Dels mots llatins "Achilles" i "giganticus" i del mongol "Bator": Gran heroi Aquilles) va ser un dinosaure carnvor que va viure a Monglia durant el Cretaci superior. Va ser un membre gran de la famlia Dromaeosauridae que mesurava uns 6 metres de llargada i 2 d'alada. Era un animal robust i morfolgicament semblant a altres membres de la seva famlia, especialment al Dromaeosaurus, i possea unes dents serrades i espaiades especialment adaptades per a tallar carn.

Aquest dinosaure ja va ser descrit fa molts segles en un obscur escrit mongol. En Norell i en Clark ja volgueren publicar aquest escrit a l'"American Museum Novitates" per el text va sser publicat sense el seu coneixement en una forma rudimentria.

Cladograma.


Enllaos externs.

L'Achillobator al Dinosauricon;
Imatge de l'Achillobator;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55711" title="Llista d'estats independents i territoris dependents" nonfiltered="1881" processed="1877" dbindex="22110">

Aquest article s una llista d'estats independents i territoris dependents ordenats alfabticament, on s'inclouen els estats internacionalment reconeguts i els generalment no reconeguts, per en ambds casos independents. Tamb s'hi inclouen els territoris habitats dependents (o dependncies), aix com les rees especials de sobirania.

Els noms dels estats i els territoris estan en catal en les seves formes oficials curta i llarga respectivament (per exemple Afganistan i Repblica Islmica de l'Afganistan).

Entitats.
Aquesta llista es compon de 243 entitats corresponents a:
202 estats sobirans:
193 estats amb un ampli reconeixement internacional:
192 estats que sn membres de les Nacions Unides (ONU).
1 estat amb un alt reconeixement internacional que no s membre de l'ONU per que hi s observador permanent: la Ciutat del Vatic.
9 estats que no tenen un reconeixement internacional general ni sn membres de les Nacions Unides, per que es poden considerar com a tals segons la Convenci de Montevideo:
1 estat que no s membre de les Nacions Unides per que s reconegut per la Ciutat del Vatic i per 24 membres de l'ONU i que, de facto, s reconegut en les relacions internacionals per quasi tots els estats: la Repblica de la Xina, coneguda com a Taiwan.
1 estat reconegut per 46 estats membres de les Nacions Unides, amb la major part del territori reclamat sota ocupaci militar: la Repblica rab Sahrau Democrtica, al Shara Occidental.
1 estat reconegut per 92 estats membres de les Nacions Unides i la Ciutat del Vatic per que mai no ha estat adms a les Nacions Unides, amb un control parcial de facto sobre el seu propi territori, que l'exerceix l'Autoritat Nacional Palestina (observador permanent de les Nacions Unides): lEstat de Palestina, als territoris palestins.
6 estats que, a la prctica, sn independents per que no sn reconeguts per cap estat:
1 estat independent de facto noms reconegut per Turquia: la Repblica Turca de Xipre del Nord.
2 estats independents de facto noms reconeguts per Rssia: Abkhzia i 'Osstia del Sud;
5 estats independents de facto no reconeguts per cap estat: lAlt Karabagh, Transnstria i Somalilndia.

38 territoris dependents habitats:
3 territoris d'ultramar d'Austrlia: l'illa Christmas, les illes Cocos (Keeling) i lilla Norfolk.
2 pasos d'ultramar del Regne de Dinamarca: Grenlndia i les illes Froe.
7 "collectivitats" de Frana:
1 collectivitat sui generis: Nova Calednia.
6 collectivitats d'ultramar:
1 pas d'ultramar: la Polinsia Francesa;
1 collectivitat departamental: Mayotte;
1 collectivitat territorial: Saint-Pierre i Miquelon;
2 collectivitats: Saint-Barthlemy i Saint-Martin;
1 territori: Wallis i Futuna.
2 pasos d'ultramar del Regne dels Pasos Baixos: les Antilles Neerlandeses i Aruba.
3 territoris dependents de Nova Zelanda:
2 estats en lliure associaci: les illes Cook i Niue.
1 territori d'ultramar: Tokelau.
16 territoris dependents del Regne Unit:
3 dependncies de la Corona Britnica: Guernsey, Jersey i lilla de Man.
13 territoris d'ultramar: Anguilla, les Bermudes, Gibraltar, les illes Caiman, les illes Malvines, les illes Pitcairn, les illes Turks i Caicos, les illes Verges Britniques, Montserrat, Santa Helena amb les seves dependncies (Ascensi i Tristan da Cunha) i les bases de sobirania dAkrotiri i Deklia.
5 territoris no incorporats dels Estats Units:
2 commonwealth: les illes Mariannes Septentrionals i Puerto Rico.
2 territoris insulars organitzats: Guam i les illes Verges Nord-americanes.
1 territori insular organitzat de facto per mancat d'acta orgnica: la Samoa Nord-americana.
5 rees de sobirania especial:
4 entitats especials reconegudes per un tractat internacional: land a Finlndia i Svalbard a Noruega, aix com les regions administratives especials de Hong Kong i Macau a la Repblica Popular de la Xina.
1 protectorat de l'ONU dins el territori oficial d'un estat: Kosovo a Srbia.



Nota: Entre claudtors s'indica l'article usat davant del topnim dintre d'un context. Aquest article no forma part del topnim i no s necessari en una llista com aquesta. Entre parntesis estan els casos en qu l's de l'article s variable.

Llista d'estats independents i territoris dependents.
A.
  Abkhzia - Repblica d'Abkhzia (estat autoproclamat independent dins de Gergia);
  Afganistan - Repblica Islmica de l'Afganistan;
  Akrotiri i Deklia - Bases de Sobirania d'Akrotiri i Deklia (territori d'ultramar del Regne Unit);
  land -  illes land (provncia autnoma de Finlndia reconeguda per un tractat internacional);
  Albnia - Repblica d'Albnia;
  Alemanya - Repblica Federal d'Alemanya (estat federal);
  Algria - Repblica Democrtica Popular d'Algria;
  Alt Karabagh - Repblica de l'Alt Karabagh (estat autoproclamat independent dins de l'Azerbaidjan);
  Andorra - Principat d'Andorra (coprincipat amb el president de la Repblica francesa i el bisbe de la Seu d'Urgell com a caps d'estat simblics);
  Angola - Repblica d'Angola;
  Anguilla (territori d'ultramar del Regne Unit);
  Antigua i Barbuda (reialme del Commonwealth);
   Antilles Neerlandeses (pas d'ultramar del Regne dels Pasos Baixos);
  Arbia Saudita - Regne de l'Arbia Saudita;
  Argentina - Repblica Argentina (estat federal, tamb anomenat Naci Argentina per a fins legislatius);
  Armnia - Repblica d'Armnia;
  Aruba (pas d'ultramar del Regne dels Pasos Baixos);
  Ascensi (dependncia de Santa Helena, territori d'ultramar del Regne Unit);
  Austrlia - Comunitat d'Austrlia (estat federal i reialme del Commonwealth);
  ustria - Repblica d'ustria (estat federal);
  Azerbaidjan - Repblica de l'Azerbaidjan (vegeu tamb l'Alt Karabagh);

B.
   Bahames - Comunitat de les Bahames (reialme del Commonwealth);
  Bahrain - Regne de Bahrain;
  Bangla Desh - Repblica Popular de Bangla Desh;
  Barbados (reialme del Commonwealth);
  Blgica - Regne de Blgica (estat federal);
  Belize (reialme del Commonwealth);
  (El) Benn - Repblica de Benn;
   Bermudes (territori d'ultramar del Regne Unit);
  (El) Bhutan - Regne de Bhutan;
  Bielorssia - Repblica de Bielorssia;
Birmnia - Vegeu Myanmar;
  Bolvia - Repblica de Bolvia;
  Bsnia i Hercegovina (estat federal);
  Botswana - Repblica de Botswana;
   Brasil - Repblica Federativa del Brasil (estat federal);
  Brunei - Negara Brunei Darussalam;
  Bulgria - Repblica de Bulgria;
  Burkina Faso;
  Burundi - Repblica de Burundi;

C.
  Cambodja - Regne de Cambodja;
   Camerun - Repblica del Camerun;
   Canad (estat federal i reialme del Commonwealth, tamb anomenat oficialment, encara que poc sovint, Dominis del Canad);
  Cap Verd - Repblica de Cap Verd;
   Ciutat del Vatic - Estat de la Ciutat del Vatic (s administrat per una comissi pontifcia al capdavant de la qual hi ha el Papa, que presideix la Santa Seu i la Ciutat del Vatic);
  Colmbia - Repblica de Colmbia;
   Comores - Uni de les Comores (estat federal);
   Congo Brazzaville - Repblica del Congo;
   Congo Kinshasa - Repblica Democrtica del Congo (antic Zaire);
  Corea del Nord - Repblica Democrtica Popular de Corea;
  Corea del Sud - Repblica de Corea;
   Costa d'Ivori - Repblica de la Costa d'Ivori;
  Costa Rica - Repblica de Costa Rica;
  Crocia - Repblica de Crocia;
  Cuba - Repblica de Cuba;

D.
  Dinamarca - Regne de Dinamarca;
  Djibouti - Repblica de Djibouti;
  Dominica - Comunitat de Dominica;

E.
  Egipte - Repblica rab d'Egipte;
  El Salvador - Repblica d'El Salvador;
   Emirats rabs Units (estat federal);
  Equador - Repblica de l'Equador;
  Eritrea - Estat d'Eritrea;
  Eslovquia - Repblica Eslovaca;
  Eslovnia - Repblica d'Eslovnia;
  Espanya - Regne d'Espanya;
   Estats Federats de Micronsia (estat federal i associat dels Estats Units);
   Estats Units - Estats Units d'Amrica (estat federal);
  Estnia - Repblica d'Estnia;
  Etipia - Repblica Democrtica Federal d'Etipia (estat federal);

F.
  Fiji - Repblica de les Illes Fiji;
   Filipines - Repblica de les Filipines;
  Finlndia - Repblica de Finlndia;
  Frana - Repblica Francesa;

G.
  (El) Gabon - Repblica Gabonesa;
  Gmbia - Repblica de Gmbia;
  Gergia (vegeu tamb Abkhzia i Osstia del Sud);
  Ghana - Repblica de Ghana;
  Gibraltar (territori d'ultramar del Regne Unit);
  Grcia - Repblica Hellnica;
  Grenada (reialme del Commonwealth);
  Grenlndia (divisi administrativa d'ultramar autogovernada de Dinamarca);
  Guam - Territori de Guam (territori organitzat no incorporat dels Estats Units);
  Guatemala - Repblica de Guatemala;
  Guernsey - Batllia de Guernsey (dependncia de la Corona Britnica que inclou les dependncies autogovernades d'Alderney, Herm i Sark);
  (La) Guinea - Repblica de Guinea;
  (La) Guinea Bissau - Repblica de Guinea Bissau;
  (La) Guinea Equatorial - Repblica de la Guinea Equatorial;
  Guyana - Repblica Cooperativa de Guyana;

H.
  Hait - Repblica d'Hait;
  Hondures - Repblica d'Hondures;
  Hong Kong (regi administrativa especial de la Repblica Popular de la Xina);
  Hongria - Repblica d'Hongria;

I.
   Iemen - Repblica del Iemen;
  Illa Christmas - Territori de l'Illa Christmas (territori d'ultramar d'Austrlia);
  Illa Norfolk - Territori de l'Illa Norfolk (territori d'ultramar d'Austrlia);
   Illes Caiman (territori d'ultramar del Regne Unit);
    Illes Cocos (Keeling) - Territori de les Illes Cocos (Keeling) (territori d'ultramar d'Austrlia) ;
   Illes Cook (estat autogovernat en lliure associaci amb Nova Zelanda);
   Illes Froe (divisi administrativa d'ultramar autogovernada de Dinamarca);
   Illes Malvines (territori d'ultramar del Regne Unit, tamb anomenat Illes Falkland, que formava part de l'Argentina, estat que en reclama la sobirania);
   Illes Mariannes Septentrionals - Comunitat de les Illes Mariannes Septentrionals (territori organitzat i no incorporat en uni poltica amb els Estats Units);
   Illes Marshall - Repblica de les Illes Marshall (estat associat amb els Estats Units);
   Illes Pitcairn - Illes Pitcairn, Henderson, Ducie i Oeno (territori d'ultramar del Regne Unit);
   Illes Salom (reialme del Commonwealth);
   Illes Turks i Caicos (territori d'ultramar del Regne Unit);
   Illes Verges Britniques (territori d'ultramar del Regne Unit);
   Illes Verges Nord-americanes (territori no incorporat i organitzat dels Estats Units) ;
  ndia - Repblica de l'ndia (estat federal);
  Indonsia - Repblica d'Indonsia;
  Iran - Repblica Islmica de l'Iran;
  Iraq - Repblica de l'Iraq;
  Irlanda (tamb anomenada Repblica d'Irlanda per diferenciar-la de l'illa d'Irlanda);
  Islndia - Repblica d'Islndia;
  Israel - Estat d'Israel;
  Itlia - Repblica Italiana;

J.
  Jamaica (reialme del Commonwealth);
   Jap;
  Jersey - Batllia de Jersey (dependncia de la Corona Britnica);
  Jordnia - Regne Haixemita de Jordnia;

K.
   Kazakhstan - Repblica del Kazakhstan;
  Kenya - Repblica de Kenya;
   Kirguizistan - Repblica Kirgus;
  Kiribati - Repblica de Kiribati;
  Kosovo - Repblica de Kosovo   ;
  Kuwait - Estat de Kuwait;

L.
  Laos - Repblica Democrtica Popular de Laos;
  Lesotho - Regne de Lesotho;
  Letnia - Repblica de Letnia;
   Lban - Repblica del Lban;
  Libria - Repblica de Libria;
  Lbia - Jamahiriya rab Socialista i Popular de Lbia;
  Liechtenstein - Principat de Liechtenstein;
  Litunia - Repblica de Litunia;
  Luxemburg - Gran Ducat de Luxemburg;

M.
  Macau (regi administrativa especial de la Repblica Popular de la Xina);
  Macednia - Repblica de Macednia (les Nacions Unides i un bon nombre d'estats i d'organitzacions internacionals l'anomenen Antiga Repblica Iugoslava de Macednia);
  Madagascar - Repblica de Madagascar;
  Malisia (estat federal);
  Malawi - Repblica de Malawi;
   Maldives - Repblica de les Maldives;
  (El) Mali - Repblica de Mali;
  Malta - Repblica de Malta;
  Man - Illa de Man (dependncia de la Corona Britnica);
   Marroc - Regne del Marroc (vegeu tamb Shara Occidental);
  Maurici - Repblica de Maurici;
  Mauritnia - Repblica Islmica de Mauritnia;
  Mayotte - Collectivitat Departamental de Mayotte (collectivitat d'ultramar de Frana);
  Mxic - Estats Units Mexicans (estat federal);
  (El) Moambic - Repblica de Moambic;
  Moldvia - Repblica de Moldvia (vegeu Transnstria);
  Mnaco - Principat de Mnaco;
  Monglia (a vegades anomenada Monglia Exterior per diferenciar-la de la Monglia Interior, que s una regi autnoma de la Repblica Popular de la Xina);
  Montenegro - Repblica de Montenegro;
  Montserrat (territori d'ultramar del Regne Unit);
  Myanmar - Uni de Myanmar (antigament coneguda com a Birmnia);

N.
  Nambia - Repblica de Nambia;
  Nauru - Repblica de Nauru;
   Nepal - Regne del Nepal;
  Nicaragua - Repblica de Nicaragua;
   Nger - Repblica del Nger;
  Nigria - Repblica Federal de Nigria (estat federal);
  Niue (estat autogovernat en lliure associaci amb Nova Zelanda);
  Noruega - Regne de Noruega;
  Nova Calednia - Territori de Nova Calednia i Dependncies (territori d'ultramar de Frana);
  Nova Zelanda (reialme del Commonwealth);

O.
  Oman - Sultanat d'Oman;
  Osstia del Sud - Repblica d'Osstia del Sud (territori autoproclamat independent dins de Gergia);

P.
   Pasos Baixos - Regne dels Pasos Baixos (legalment, els Pasos Baixos corresponen a la part europea del Regne dels Pasos Baixos, que est format per aquests ltims, les Antilles Neerlandeses i Aruba);
   Pakistan - Repblica Islmica del Pakistan;
  Palau - Repblica de Palau (estat lliure associat amb els Estats Units);
  Palestina - Estat de Palestina (actualment reconegut per ms de 90 estats i per altres que tamb donen suport a l'Autoritat Palestina de Cisjordnia i la Franja de Gaza);
  (El) Panam - Repblica de Panam;
  Papua Nova Guinea - Estat Independent de Papua Nova Guinea (reialme del Commonwealth);
   Paraguai - Repblica del Paraguai;
   Per - Repblica del Per;
   Polinsia Francesa (territori d'ultramar de Frana);
  Polnia - Repblica de Polnia;
  Portugal - Repblica Portuguesa;
  Puerto Rico - Estat Lliure Associat de Puerto Rico (territori organitzat i no incorporat associat amb els Estats Units);

Q.
  Qatar - Estat de Qatar;

R.
   Regne Unit - Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord (reialme del Commonwealth);
   Repblica Centreafricana;
   Repblica Dominicana;
   Repblica Txeca (a vegades anomenada Repblica Txeca);
  Romania;
  Rssia - Federaci Russa (estat federal);
  Rwanda - Repblica de Rwanda;

S.
   Shara Occidental - Repblica rab Sahrau Democrtica (reconeguda per ms de 40 estats, exerceix un control efectiu sobre els territoris de l'est del Mur del Marroc, tot i que la major part del territori est ocupada pel Marroc);
  Saint Kitts i Nevis - Federaci de Saint Kitts i Nevis (estat federal i reialme del Commonwealth);
  Saint Lucia (reialme del Commonwealth);
  Saint Vincent i les Grenadines (reialme del Commonwealth);
  Saint-Barthlemy - Collectivitat de Saint-Barthlemy (collectivitat d'ultramar de Frana);
  Saint-Martin - Collectivitat de Saint-Martin (collectivitat d'ultramar de Frana);
  Saint-Pierre i Miquelon - Collectivitat Territorial de Saint-Pierre i Miquelon  (collectivitat d'ultramar de Frana);
  Samoa - Estat Independent de Samoa (abans  Samoa Occidental);
   Samoa Nord-americana - Territori de la Samoa Nord-americana (territori no incorporat i no reconegut dels Estats Units);
  San Marino - Serenssima Repblica de San Marino;
  Santa Helena (territori d'ultramar del Regne Unit);
  So Tom i Prncipe - Repblica Democrtica de So Tom i Prncipe;
   Senegal - Repblica del Senegal;
  Srbia - Repblica de Srbia (cont la provncia de Kosovo sota control de l'ONU);
   Seychelles - Repblica de les Seychelles;
  Sierra Leone - Repblica de Sierra Leone;
  Singapur - Repblica de Singapur;
  Sria - Repblica rab Siriana;
  Somlia (el pas est totalment fragmentat i t el govern nacional de transici a l'exili; vegeu tamb Somalilndia);
  Somalilndia - Repblica de Somalilndia (estat autoproclamat independent dins de Somlia);
  Sri Lanka - Repblica Socialista Democrtica de Sri Lanka;
  Sud-frica - Repblica de Sud-frica;
   Sudan - Repblica del Sudan;
  Sucia - Regne de Sucia;
  Sussa - Confederaci Sussa (estat federal);
  (El) Surinam - Repblica de Surinam;
  Svalbard (territori d'ultramar de Noruega reconegut per un tractat internacional);
  Swazilndia - Regne de Swazilndia;

T.
   Tadjikistan - Repblica del Tadjikistan;
  Tailndia - Regne de Tailndia;
  Taiwan (Repblica de la Xina) - Repblica de la Xina;
  Tanznia - Repblica Unida de Tanznia (estat federal);
  (El) Timor Oriental - Repblica Democrtica del Timor Oriental;
  (El) Togo - Repblica Togolesa;
  Tokelau (territori d'ultramar de Nova Zelanda);
  Tonga - Regne de Tonga;
  Transnstria - Repblica Moldava de Transnstria (estat autoproclamat independent dins de Moldvia);
  Trinitat i Tobago - Repblica de Trinitat i Tobago;
  Tristan da Cunha (dependncia de Santa Helena, territori d'ultramar del Regne Unit);
  Tunsia - Repblica Tunisiana;
   Turkmenistan - Repblica del Turkmenistan;
  Turquia - Repblica de Turquia;
  Tuvalu (reialme del Commonwealth);
   Txad - Repblica del Txad;

U.
  Ucrana;
  Uganda - Repblica d'Uganda;
  Uruguai - Repblica Oriental de l'Uruguai;
  Uzbekistan - Repblica de l'Uzbekistan;

V.
  Vanuatu - Repblica de Vanuatu;
  Veneuela - Repblica Bolivariana de Veneuela (estat federal);
  (El) Vietnam - Repblica Socialista del Vietnam;

W.
  Wallis i Futuna - Territori de Wallis i Futuna (collectivitat d'ultramar de Frana);

X.
  Xile - Repblica de Xile;
   Xina - Repblica Popular de la Xina;
Vegeu Taiwan (Repblica de la Xina) per a la Repblica de la Xina;
  Xipre - Repblica de Xipre (vegeu tamb Xipre del Nord);
  Xipre del Nord - Repblica Turca de Xipre del Nord (estat proclamat per Turquia a l'illa de Xipre i noms reconegut internacionalment per Turquia);

Z.
  Zmbia - Repblica de Zmbia;
  Zimbabwe - Repblica de Zimbabwe;





































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55717" title="Esglsia de Vittskvle" nonfiltered="1882" processed="1878" dbindex="22111">


L' esglsia de Vittskvle (en suec Vittskvle kyrka) s una esglsia de la municipalitat de Kristianstad, dins la dicesi de Lund, a Sucia. Es troba a Vittskvle, a uns 5 quilmetres del centre urb de Degeberga i a uns 28 quilmetres al sud de Kristianstad.

L'esglsia.
L'esglsia es constru originalment als segles XII o XIII; no s possible datar-ne la construcci amb ms precisi. Les parts ms antigues sn la nau, el cor i l'absis. En aquestes parts s'hi troba ma, la qual cosa indicaria una dataci ms antiga. Tanmateix, els estudiosos creuen que l'edifici s massa gran per pertnyer al conjunt de les esglsies ms antigues. Tampoc se sap amb certitud si aquesta s la primera esglsia que es va construir a Vittskvle o b si va ser precedida per una altra de fusta.

Al segle XV s'ensorraren parts dels murs de la faana nord i s'hi aixec una capella dedicada a Santa Anna, mare de la Verge Maria. 

La torre va ser aixecada al segle XVI. Aquest mateix segle es constru una capella funerria per a la famlia Barnekow, a la part sud. La pila baptismal s medieval.

Pintures murals.
Al segle XV es bastiren les voltes i a la dcada de 1480 van ser decorades amb pintures murals, que foren restaurades al segle XX. Mostren histries del llibre del Gnesi. A l'absis s'hi mostra la llegenda de sant Nicolau. A la capella de Santa Anna hi ha els smbols dels evangelistes i quatre santes: Brbara, rsula, Gertrudis i Caterina.

Galeria d'imatges.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55733" title="Vicente Blasco Ibez" nonfiltered="1883" processed="1879" dbindex="22113">


Vicente Blasco Ibez (Valncia, 1867- Menton (Frana), 1928) fou un escriptor, periodista i poltic del Pas Valenci. 

 Biografia .

Va nixer a Valncia el 29 de gener de 1867. Va cursar els estudis de Dret, que va acabar, encara que prcticament no va exercir aquesta carrera. Va dividir la seua vida entre la poltica, la literatura i l'amor a les dones, de les que era un admirador profund, tant de la bellesa fsica com de les seues caracterstiques psicolgiques. Es definia com un home d'acci, abans que com un literat. Escrivia amb inusitada rapidesa. Entusiasta de Miguel de Cervantes deia que aquest a ms de literat va ser soldat, la qual cosa la considerava molt digna d'encomi. 

Va voler que la seua vida fra la seua millor novella, i, per descomptat, ho va aconseguir. Militant del partit republic des de la seua joventut, va fundar el diari El Pueblo a Valncia, va ser en diverses ocasions diputat a les Corts Espanyoles i es va batre en dol reiterades vegades. En un d'aquests desafiaments va estar a punt de perdre la vida. La bala li va donar a la sivella del cintur, grcies a la qual cosa es va salvar. Va tenir amors tempestuosos, i cap a 1909 va viatjar a la Argentina on, a ms de crear dues ciutats, Nova Valncia i Cervantes, va impartir conferncies entorn de la histria i la literatura espanyoles. Anys desprs, cansat de la seua vida de colonitzador en qu va collir alguns fracassos que no li sn atribubles, Vicente Blasco Ibaez, un dels novellistes ms brillants d'aquell canvi de segle, va anar a Pars, coincidint amb l'inici de la Primera Guerra Mundial. 

All l'insigne novellista i republic valenci va rebre l'encrrec personal del President Poincar d'escriure una novella sobre la guerra. I aquesta va ser "Los cuatro jinetes de la Apocalipsis", que va captivar el pblic nord-americ, arribant a ser llegida ms que la prpia Bblia en tal pas. L'autor valenci va conrear diversos gneres dins de la narrativa. Aix, obres com Arroz y tartana, Caas y barro (1902) o La barraca (1898), entre altres, es poden considerar novelles regionals. Al mateix temps, destaquen els seus llibres de carcter histric, entre els quals es troben: Mare Nostrum, Los cuatro jinetes de la Apocalipsis (1916), que hem citat anteriorment, "El Papa del Mar", " A los pies de Venus" o de carcter autobiogrfic com La maja desnuda, "La voluntad de vivir" i fins i tot "Los argonautas", en la que mescla quelcom de la seua prpia biografia amb la histria de la colonitzaci espanyola d'Amrica.

Encara que se l'ha incls entre els escriptors de la generaci del 98, la veritat s que els seus coetanis no el van admetre entre ells. L'enveja, sens dubte, va obrar en gran manera en aqueix rebuig. Vicente Blasco Ibez va ser un home afortunat en tots els ordres de la vida i a ms es va enriquir amb la literatura, cosa que cap d'ells havia aconseguit. A ms, la seua personalitat irresistible, impetuosa, vital, li va atraure l'antipatia d'alguns. No obstant, a pesar d'aix, el mateix Azorn, un dels seus detractors, ha escrit pgines extraordinries en qu manifesta la seua admiraci per l'escriptor valenci. Per les seues mgiques descripcions de l'horta de Valncia i del seu esplendors mar, semblants en lluminositat i vigor als traos dels pinzells del seu gran amic l'illustre pintor valenci Joaqun Sorolla.
Va conservar una vila en la Platja de la Malva-rosa,  a pesar dels seus corregudes pel mn, en la que debatia amb els intellectuals i amics de la seua poca. Aquesta vila actualment restaurada s la Casa Museu Blasco Ibez.

Polticament, era un republic federal. Milit en la Uni Republicana de Nicols Salmern, per desprs es va fer amic d'Alejandro Lerroux i organitz amb ell el Partit Republic Radical a Valncia, tot i que el 1908 se'n separ per a fundar el Partit d'Uni Republicana Autonomista, que durant la Segona Repblica Espanyola va dirigir el seu fill Sigfrido Blasco-Ibez. Fou impulsor d'una doctrina poltica valenciana anomenada blasquisme.

Vicente Blasco Ibez era fill d'aragonesos i, encara que parlava valenci, va utilitzar en la seua obra quasi exclusivament el castell, tot i tenir algun relat curt en valenci publicat a l'almanac de Lo Rat Penat grcies al seu amic Constant Llombart, i el fet que en les primeres obres de caire ms popular els dilegs dels personatges els escrivira en valenci (amb ortografia castellana) sense traducci, o b per considerar-ho ms genu o b per considerar-ho un tret particular que podia ser ben ents pels castellanoparlants.

 Obres .
 En valenci .
 La torre de la Boatella (1883);
 Fatimah (1884);
 Lo darrer esfor (1883);

 En castell .
 A los pies de Venus;
Argentina y sus grandezas;
 Arroz y tartana  (1894);
 Canyes i fang (traducci al catal de Marina Zaragoz Prez,2000);
 Narracions valencianes;
 El caballero de la virgen;
 El intruso;
 El oriente;
 El papa del mar;
 El paraso de las mujeres ;
 El prstamo de la difunta ;
 El sol de los muertos;
 En busca del Gran Khan;
 Entre naranjos (http://es.geocities.com/netmundoweb/blascoibanez/naranjos.doc];
 Fantasma de las alas de oro;
 Flor de maig (traducci al catal de Miquel Duran de Valncia, 1926?);
 La araa negra;
 La Barraca (traducci al catal de Miquel Duran de Valncia, 1927) ;
 La bodega;
 La catedral ;
 La horda;
 La maja desnuda;
 La Tierra de Todos ;
 Los argonautas;
 Los Cuatros Jinetes del Apocalipsis ;
 Los muertos mandan;
 Luna Benamor;
 Mare Nostrum;
 Novelas de la costa azul;
 Puesta de sol;
 Sangre y arena;
 Snica la cortesana;
 Vistas sudamericanas;
 Voluntad de vivir;
 Vuelta del mundo de un novelista;

Enllaos externs.
Blasco Ibez;
Fontana Rosa;
Textos gratuts;
Informe del CVC sobre la sepultura de Blasco Ibez;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55738" title="Joaquim Sorolla i Bastida" nonfiltered="1884" processed="1880" dbindex="22114">

Joaqun Sorolla i Bastida, (1863-1923). Pintor i artista grfic valenci. Va nixer el 27 de febrer de 1863, a Valncia. Quan noms comptava amb dos anys d'edat, van morir els seus pares a causa d'una epidmia de clera. En quedar rfens la seua germana Concha i ell, la seua tia Isabel, germana de sa mare, i el seu marit, de professi many, els van recollir. Passats els anys van intentar ensenyar-li, debades, l'ofici de la manyeria, advertint prompte que la seua vertadera vocaci era la pintura.

En 1874 va comenar a estudiar a l'Escola Normal Superior on li van aconsellar que tamb es matriculara a les classes nocturnes de dibuix a l'Escola d'Artesans. En aquesta ltima va rebre, en 1879, una caixa de pintures i un diploma com a premi  per la seua constant aplicaci en el dibuix de figura . Aqueix mateix any va ingressar a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de Valncia al mateix temps que treballava al taller del seu oncle.

Va ser a l'Acadmia de Sant Carles on va conixer un altre alumne, Juan Antonio Garca, que era germ de qui ms tard acabaria sent la seua esposa, Clotilde Garca. En 1880 va aconseguir una Medalla d'Argent per la seua obra Moro acechando la ocasin de su venganza ("Moro aguaitant l'ocasi de la seua revenja) en l'exposici de la societat 'El Iris'.

En acabar la seua formaci, va comenar a enviar les seues obres a concursos provincials i exposicions nacionals de belles arts, com la de Madrid al maig de 1881, on va presentar tres marines valencianes que, encara que formidables, van passar sense pena ni glria perqu no encaixaven amb la pintura oficial, de temtica histrica i dramtica. L'any segent, va estudiar l'obra de Velzquez i altres autors en el Museu del Prado. Per fi, en 1883, va aconseguir una medalla en l'Exposici Regional de Valncia i, en 1884, va aconseguir la glria en aconseguir la Medalla de Segona Classe en l'Exposici Nacional grcies a la seua obra Dos de Mayo, obra melodramtica i fosca feta expressament per a l'exposici, tal com li va dir a un collega seu:  Ac, per a donar-se a conixer i guanyar medalles, cal fer morts. 

Va recollir un altre gran xit a Valncia amb la seua obra El crit del palleter sobre la Guerra de la Independncia Espanyola. D'aquesta manera, va ser pensionat per la Diputaci Provincial de Valncia per a viatjar a Roma on, al mateix temps que treballava, va conixer l'art clssic i renaixentista, aix com els grans museus, contactant, a ms, amb altres artistes.

Amb el seu amic el pintor Pedro Gil es va desplaar a Pars durant el primer semestre de 1885, vivint de prop la pintura impressionista que va produir en ell, ja de tornada en Roma, variacions en la seua temtica i estil, arribant a pintar el quadre religis El entierro de Cristo, amb el que va fracassar rotundament.

En 1888 va contraure matrimoni amb Clotilde Garca en Valncia, per viurien un any ms en Itlia, aquesta vegada a la localitat de Asss. En 1889 es van installar en Madrid i, en a penes cinc anys, Sorolla va aconseguir certa fama i prestigi com a pintor. En 1894 va viatjar novament a Pars, on va conixer el luminisme, que tant marcaria la seua posterior obra. Va comenar a pintar a l'aire lliure, dominant amb mestria la llum i combinant-la amb escenes quotidianes i paisatgstiques de la vida mediterrnia. En obres com La vuelta de la pesca, La playa de Valencia o Triste herencia, va descriure el sentiment que produa la visi de la mar Mediterrnia, comunicant l'esplendor d'un mat de platja amb un colorit vibrant i un estil solt i vigors. Amb Triste herencia va rebre, en 1900, el Grand Prix en el certamen internacional de Pars. A ms va seguir amb la seua pintura de denncia social que tants xits li havia reportat en els ltims anys amb obres com I encara diuen que el peix s car (1895).

En aquell moment, Valncia li va anomenar fill predilecte i meritori, i li va ser donat el seu nom a un carrer. Desprs de molts viatges per Europa, principalment Anglaterra i Frana, va celebrar una exposici aPars amb ms de mig miler d'obres, que li va donar un reconeixement internacional inusitat, coneixent-se la seua obra pictrica per tota Europa i Amrica. Va exposar la seua obra a Nova York en 1909 i va recollir un xit sense cap precedent, amb obres com Sol de tarde o Nadadores, entre moltes altres. Tamb ho va fer, en 1911, en el City Art Museum de Saint Louis i en l'Art Institute de Chicago. Al novembre d'aqueix mateix any, va signar un encrrec per a la Hispanic Society of America pel que realitzaria catorze murals que decorarien les sales de la instituci. Amb aquesta obra, realitzada entre 1913 i 1919 i de tres metres i mig d'alt per setanta metres de llarg, va alar un inesborrable monument a Espanya, perqu en ella es representaven escenes caracterstiques de diverses provncies tant espanyoles com portugueses. Va necessitar quasi tot l'any 1912 per a viatjar per tot el territori, realitzant esbossos i treballs de costums i paisatges. D'aquesta obra destaquen els olis pintats en 1916 dedicats a xiquets i dones en platges de Valncia, on predomina la llibertat de pinzellada i la llum de la seua terra. Alguns exemples sn Mare i filla o Pescadora valenciana. Tamb destacava, fora d'aquesta temtica, el seu incommensurable llen Visin de Espaa.

Una altra important faceta seua va ser la de retratista, de figures importants com van ser Juan Ramn Jimnez, el rei Alfons XIII, Vicente Blasco Ibez, Ortega i Gasset, etc. Tamb, en 1914, havia sigut anomenat acadmic i, quan va acabar els treballs per a la Hispanic Society, va treballar com a professor de composici i color a l'Escola de Belles Arts de Madrid. La seua pintura va representar l'aplicaci directa del luminisme al paisatge i la figura, acostant per tant aquesta tendncia a la societat de l'poca.

En 1920, mentre pintava el retrat de la senyora Prez d'Ayala al jard de sa casa en Madrid, va patir un atac d'hemiplegia que va minvar drsticament les seues facultats fsiques i mentals. Va morir a la seua casa de Cercedilla el 10 d'agost de 1923.

 Algunes obres .


Altres enllaos.
Museus de Valncia

 Enllaos externs .
Web del Museu Sorolla de Madrid;
Obres de Sorolla al Museu de Belles Arts Sant Pius V de Valncia;
Galeria d'obres en alta resoluci ;
Art Renewal;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55739" title="Baixa ustria" nonfiltered="1885" processed="1881" dbindex="22115">


Baixa ustria (alemany Niedersterreich) s un dels nou estats d'ustria. Compta amb el seu propi govern. T 1.545.804 habitants, nombre lleugerament inferior a la poblaci de Viena, i el seu capital s Sankt Plten des de 1986. A ms de tenir la capital federal en la seva porci centre-oriental, l'estat t com fronteres la Repblica Txeca al nord i Eslovquia al nord-oest, a ms d'Estria al sud i Alta ustria a l'oest. Els seus 19.174 km d'rea l'aconverteixen en el major Estat del pas.

 Poblaci .
En l'any 2001 havien al voltant d'un 79,3% de cristians catlics, 3,3% protestants, 3,2% de musulmans i 10,8 % d'altres moviments cristians protestants. 
 Geografia .
Baixa ustria est dividida en quatre regions, Weinviertel i Waldviertel, al NE, vaig agafar Mostviertel i Industrieviertel al sud de la regi. 

Muntanyes.
Schneeberg (Klosterwappen; 2.076 m) ;
Rax (Scheibwaldhhe; 1943 m) ;
tscher (1.893 m) ;
Drrenstein (1.878 m) ;
Schneealpe (Ameisbhel; 1828 m) ;
Hochkar (1.808 m) ;
Hochwechsel (1.743 m) ;


Valls.
Semmering (985 m) ;
Wechsel (980 m) ;

Rius.
Danubio ;
Enns ;
Fischa ;
Gllersbach ;
Kamp ;
Krems ;
Lainsitz ;
Leitha ;
March ;
Ybbs ;
Pulkau ;
Schwechat ;
Thaya ;
Traisen ;
Ybbs;

Llacs.
Lago de Lunz (0,69 km) ;
Lago de Erlauf (0,56 km) ;
Sankt Plten ;
Krems an der Donau ;
Waidhofen an der Ybbs ;
Wiener Neustadt ;

Administraci.
Es divideix en 4 ciutats i 19 districtes
Districtes.
Amstetten ;
Baden ;
Bruck an der Leitha ;
Gnserndorf ;
Gmnd ;
Hollabrunn ;
Horn ;
Korneuburg ;
Krems-Land ;
Lilienfeld ;
Melk ;
Mistelbach ;
Mdling ;
Neunkirchen ;
St. Plten-Land ;
Scheibbs ;
Tulln ;
Waidhofen an der Thaya ;
Wiener Neustadt-Land ;
Wien-Umgebung ;
Zwettl ;
Ciutats oficials.
Sankt Plten ;
Krems an der Donau;
Waidhofen an der Ybbs ;
Wiener Neustadt;


 





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55740" title="Estat de Salzburg" nonfiltered="1886" processed="1882" dbindex="22116">


L'estat de Salzburg s un dels 9 estats federats (Bundeslnder) d'ustria. Difereix de la resta dels lnder a causa de la seva histria com a principat independent dins del Sacre Imperi Romanogermnic fins el 1806.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55742" title="Esbarzer" nonfiltered="1887" processed="1883" dbindex="22117">

L'esbarzer, abatzer, romaguer o romaguera s una planta del subgnere Rubus (tamb anomenat Eubatus) dins del gnere Rubus i la famlia de les roscies. s la planta dominant de la majoria de bardisses.
Les espcies que trobem a les contrades mediterrnies del nostre pas sn Rubus caessius i, sobretot, Rubus ulmifolius, per als Pasos Catalans se'n troben catorze espcies autctones,  tot i que en haver-hi molts hbrids naturals la classificaci exacta s problemtica fins i tot per als botnics especialistes.
Es tracta d'una planta arbustiva perenne, sarmentosa, de tiges llargues, robustes, arquejades, anguloses i amb forts aculis amb forma de fal.
Es un semicaducifoli, resten moltes fulles a la planta durant l'hivern, les fulles sn molt variables normalment amb de 3 a 5 folols dentats de color verd fosc i glabres, a la part de dalt, i amb pls blancs a la part de sota.
Les flors, rosades o  blanques, estan agrupades en ramells paniculats i racemosos i apareixen de final de primavera fins principi d'estiu i sn aprofitades per les abelles per a fer una mel molt apreciada.
Els fruits, formen una pluridrupa anomenada mra, verda al principi, desprs vermella i negra quan arriben a madurar, que s comestible. El gust tamb s variable pel que fa a acidesa i dolor. El color negre del fruit distingeix els esbarzers de les altres dues espcies autctones del mateix gnere, que tenen el fruit vermell quan s madur: el Rubus idaeus (la gerdera) i el Rubus saxatilis.

La decocci de les fulles s'utilitza tradicionalment per les seves propietats antidiarreiques.

A banda de la reproducci sexual a travs de les llavors de les mres tamb s'estn vegetativament ja que la mateixa planta enterra l'extrem de les tiges i forma una altra planta. 

s planta indicadora de terrenys profunds i lleugerament humits. Es considera com vegetaci invasora que ocupa grans extensions i no es destrueix ni tallant-la ni cremant-la. Tampoc no s fcil eliminar-la amb herbicides, per com que s una planta molt helifila no tolera l'ombra dels arbres, per aix sempre es fa als marges dels boscos i camins.


Espcies autctones.

Als Pasos Catalans en trobem les segents espcies:
Rubus caesius - romeguer;
Rubus sulcatus;
Rubus pedatifolius;
Rubus chaerophyllus;
Rubus ulmifolius;
Rubus godronii;
Rubus candicans;
Rubus bifrons;
Rubus discolor;
Rubus canescens;
Rubus fuscus;
Rubus scaber;
Rubus serpens;
Rubus hirtus;
Totes tenen la distribuci limitada al Pirineu, excepte R. ulmifolius i R. caesius, que les trobem a tot el territori per sota dels 1600 m. Les niques espcies comunes sn R. godronii (com ja hem dit, limitada al Pirineu) i, sobretot, R. ulmifolius.

Les dues espcies presents a la terra baixa (R. ulmifolius i R. caesius) es distingeixen pels segents carcters:
R. ulmifolius t les fulles blanquinoses al revers i amb cinc folols mentre que R. caesius les t verdes per ambdues cares i amb tres folols.
Les flors de R. ulmifolius sn rosades i les de R. caesius sn blanques.
Les mres de R. ulmifolius tenen nombroses drupes i sn comestibles, mentre que les de R. caesius en tenen molt poques i de gust cid.

Llista completa d'espcies.
Llista d'espcies del subgnere Rubus (sinnim subgnere Eubatus), ordenades per seccions:



Referncies.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55745" title="Giulio Cesare" nonfiltered="1888" processed="1884" dbindex="22118">



Giulio Cesare s una pera italiana composta per Georg Friedrich Hndel (HWV 17). El llibret s obra de Nicola Francesco Haym i es basa molt lliurement en l'arribada de Juli Csar a Alexandria desprs de la batalla d'Actium i la seva relaci amb Clepatra.

L'pera s'estren al King's Theater de Haymarket, a Londres, el 20 de febrer de 1724, amb la famosa soprano Francesca Cuzzoni i el castrato Francesco Bernardi Senesino i fou un xit immediat, un dels ms grans de Haendel. En vida del compositor es torn a representar a les temporades de 1725, 1730 i 1732; tamb es represent a Pars, Hamburg i Brunswick. Com la majoria d'peres de Hndel, Giulio Cesare caigu en l'oblit durant el segle XIX i no fou fins al 1922 que es torn a representar a Gttingen. Amb la recuperaci de la msica barroca a partir dels anys 1950, s'ha convertit en una de les peres ms populars de Hndel.

Els papers principals de Giulio Cesare, Sesto i Ptolomeo foren escrits per a castrati. Actualment aquests papers s'acostumen a donar a contralts o contratenors, tot i que a vegades Giulio Cesare es transposa per a barton. Es considera una de les millors peres de Hndel i de tot el repertori clssic, que destaca per les seves parts vocals, de gran profunditat.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55751" title="Alcina" nonfiltered="1889" processed="1885" dbindex="22119">

Alcina s una pera italiana composta per George Frideric Handel i amb llibret d'autor desconegut per basat en el poema pic Orlando Furioso de Ludovico Ariosto, basat molt lliurement en les suposades guerres de Carlemany amb els musulmans. L'pera recull els cants sis i set de lOrlando Furioso: Ruggiero, un cavaller capturat per la bruixa Alcina, s rescatat per Bradamante, promesa de Ruggiero, i pel seu company Melisso.

Fou estrenada durant la primera temporada de Haendel a la Royal Opera House del Covent Garden, a Londres, el 16 d'abril de 1735. Com altres peres barroques caigu en l'oblit durant el segle XIX i no es torn a representar fins el 1928.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55753" title="Rodelinda" nonfiltered="1890" processed="1886" dbindex="22120">
Rodelinda s una pera italiana en tres actes composta per Georg Friedrich Hndel (HWV 19) i amb llibret de Nicola Francesco Haym, basat en un llibret anterior d'Antonio Salvi i inspirat en l'obra Pertharite, roi des Lombards del dramaturg francs Pierre Corneille. s l'pera que va tenir ms xit de Hndel desprs de Giulio Cesare.

Es va estrenar al King's Theater de Haymarket, a Londres, el 13 de febrer de 1725. Entre els cantants originals hi havia la famosa soprano Francesca Cuzzoni (Rodelinda) i el castrato Francesco Bernardi Il Senesino. Es torn a representar la segent temporada i a la de 1731. Fou la primera pera de Hndel en ser recuperada al segle XX, el 1920.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55755" title="Sureda (bosc)" nonfiltered="1891" processed="1887" dbindex="22121">

La sureda (Viburno tini-Quercetum ilicis subas. suberetosum) s un bosc esclerofille en qu l'estrat arbori s format majoritariament per sureres (Quercus suber).

Les capades esparses de les sureres fan de la sureda un bosc obert, que ajudat per les estassades habitualment dutes a terme a l'estrat arbustiu, donen lloc a un sotabosc assimilable a les brolles, amb abundncia de bruc boal, estepes, ginesta triflora i gatosa.

Les suredes creixen sobre sls silicis o ms o menys cids i amb precipitacions fora elevades pel context mediterrani. Ats que la surera s una espcie termfila, no es troben suredes a les contrades on les gelades sn freqents. Als Pasos Catalans la seva distribuci es limita doncs a les serres silcies del litoral: Penyagolosa, Maestrat, Ports de Beseit, Montnegre, Montseny, Gavarres, Alberes i puntualment a les planes que les envolten (la Selva, l'Empord i el Rossell).

Fitosociolgicament forma part dels alzinars i per tant a l'aliana Quercion ilicis. Alguns autors no l'inclouen dins l'associaci dels alzinars tpics (Viburno tini-Quercetum ilicis), sin en una associaci diferenciada (Carici oedipostylae-Quercetum suberis).

 Espcies caracterstiques: Surera (Quercus suber), arbo (Arbutus unedo), lligabosc mediterrani (Lonicera implexa), fals aladern (Phillyrea latifolia), englantina (Rosa sempervirens), Galzeran (Ruscus aculeatus), marfull (Viburnum tinus), Carex distachya, violeta de bosc (Viola alba ssp. dehnhardtii), falzia negra (Asplenium adiantum-nigrum ssp. onopteris), falguera aquilina (Pteridium aquilinum);
 Altres espcies abundants: Pi pinyer (Pinus pinea), Alzina (Quercus ilex ssp. ilex), Bruc boal (Erica arborea), Ginesta triflora (Genista triflora), Gatosa (Ulex parviflorus), Rogeta (Rubia peregrina);

 Referncies .
;
Nuet, Josep; Panareda, Josep M.; Romo, ngel (1991): Vegetaci de Catalunya. Eumo Editorial, Vic. 253 pgines.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55757" title="Repartimiento" nonfiltered="1892" processed="1888" dbindex="22122">
El Repartimiento s la instituci que regulava la quantitat d'indgenes (i ms tard, d'esclaus) que rebia cada espanyol per a ser utilitzats en les feines agrcoles i mineres. La forta disminuci del nombre d'indis a Amrica del Sud (degut als treballs infrahumans que realitzaven, al desarrelament familiar, i a les enfermetats, entre d'altres causes), va fer que se substitus el Repartimiento per l'Encomienda. Tot i que van coexistir en algunes etapes, aquesta segona instituci obligava als senyors a oferir protecci i adoctrinament a la poblaci indgena que els servia.

Desprs de l'intent fallit de la Corona Espanyola per suprimir l'Encomienda (1542, Lleis d'ndies), i degut a la falta de m d'obra indgena, es va tornar a implantar el Repartimiento, per amb un funcionament diferent. En aquesta nova versi, els indgenes propers a una poblaci espanyola havien d'oferir un nombre mnim de treballadors (entre el 2% i el 4%) per a realitzar tasques agrcoles i urbanes, depenent del que decids l'Alcalde Major de la ciutat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55758" title="Sureda (Rossell)" nonfiltered="1893" processed="1889" dbindex="22123">


Sureda (la forma oficial francesa s Sorde) s un poble del Rossell que s'estn des de la serra de l'Albera fins al riu Tec.

Vegeu tamb: Senyoria de Sureda

Referncies.


Enllaos externs.
Ajuntament de Sureda ;
La vila de Sureda;
Informaci sobre el municipi ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55759" title="Hndel Werke Verzeichnis" nonfiltered="1894" processed="1890" dbindex="22124">
Hndel Werke Verzeichnis (HWV) s el catleg ms utilitzat per classificar les obres del compositor Georg Friedrich Hndel, compilat per Bernd Baselt de la Universitat Martin Luther de Halle. El catleg recull totes les obres conegudes de Hndel (i algunes de dubtoses) juntament amb els primers compassos de cada una i gran quantitat d'informaci complementria per al treball de recerca.

 Obres escniques HWV 1-45 .
HWV 1- Almira, pera  (msica incompleta);
HWV 2- Nero, pera (msica perduda);
HWV 3- Florindo, pera (msica perduda);
HWV 4- Daphne, pera (msica perduda);
HWV 5- Rodrigo, pera;
HWV 6- Agrippina, pera;
HWV 7a- Rinaldo (1a versi), pera;
HWV 7b- Rinaldo (2a versi), pera;
HWV 8a- Il Pastor Fido (1a versi), pera;
HWV 8b- Terpsichore, suite de ballet;
HWV 8c- Il Pastor Fido (2a versi), pera;
HWV 9- Teseo, pera;
HWV 10- Lucio Cornelio Silla, pera;
HWV 11- Amadigi di Gaula, pera;
HWV 12a- Radamisto, pera;
HWV 12b- Radamisto, pera;
HWV 13- Muzio Scevola, pera (acte III);
HWV 14- Il Floridante, pera;
HWV 15- Ottone, re di Germania, pera;
HWV 16- Flavio, re de' Langobardi, pera;
HWV 17- Giulio Cesare in Egitto, pera;
HWV 18- Tamerlano, pera;
HWV 19- Rodelinda, regina de Langobardi, pera;
HWV 20- Scipione, pera;
HWV 21- Alessandro, pera;
HWV 22- Admeto, re di Tessaglia, pera;
HWV 23- Ricardo Primo, re d'Inghilterra, pera;
HWV 24- Siro, re di Persia, pera;
HWV 25- Tolomeo, re d'Egitto, pera;
HWV 26- Lotario, pera;
HWV 27- Partenope, pera;
HWV 28- Poro, re dell'Indie, pera;
HWV 29- Ezio, pera;
HWV 30- Sosarme, pera;
HWV 31- Orlando, pera;
HWV 32- Arianna in Creta, pera;
HWV 33- Ariodante, pera;
HWV 34- Alcina, pera;
HWV 35- Atalanta, pera;
HWV 36- Arminio, pera;
HWV 37- Giustino, pera;
HWV 38- Berenice, pera;
HWV 39- Faramondo, pera;
HWV 40- Serse, pera;
HWV 41- Imeneo, pera;
HWV 42- Deidamia, pera;
HWV 43  - Msica d'escena per a The Alchemist de Ben Jonson;
HWV 44- There is a blissfull shade and bow'rs, msica d'escena;
HWV 45- Musica d'acompanyament per a Alceste;

Oratoris i odes HWV 46-76.
HWV 46a- Il Trionfo del Tempo e del Disinganno, oratori;
HWV 46b- Il trionfo del Tempo e della Verit, oratori;
HWV 47- Oratorio per la Resurrezione di Nostro Signor Ges o La Resurrezione, oratori;
HWV 48- Der fr die Snde der Welt gemarterte und sterbende Jesus o Brockes Passion;
HWV 49b- Acis and Galatea, serenata;
HWV 50a- Esther o Haman and Mordecai, masque;
HWV 50b- Esther, oratori;
HWV 51- Deborah, oratori;
HWV 52- Athalia, oratori;
HWV 53- Sal, oratori;
HWV 54- Israel in Egypt, oratori;
HWV 55- L'Allegro, il Penseroso ed il Moderato, oratori;
HWV 56- Messiah, oratori;
HWV 57- Samson, oratori;
HWV 58- Semele, a l'estil d'un oratori;
HWV 59- Joseph and his Bretheren, oratori;
HWV 60- Hercules, drama musical;
HWV 61- Belshazzar, oratori;
HWV 62- Occasional Oratorio, oratori;
HWV 63- Judas Maccabaeus, oratori;
HWV 64- Joshua, oratori;
HWV 65- Alexander Balus, oratori;
HWV 66- Susanna, oratori;
HWV 67- Solomon, oratori;
HWV 68- Theodora, oratori;
HWV 69- The Choice of Hercules, interludi musical;
HWV 70- Jephtha, oratorio;
HWV 71- The Triumph of Time and Truth, oratori;
HWV 72- Aci, Galatea e Polifemo, serenata;
HWV 73- Il Parnasso in Festa, serenata;
HWV 74- Eternal source of light divine, oda per l'aniversari de la reina Anna;
HWV 75- Alexander's Feast o The Power of Music, oda en honor de Santa Ceclia;
HWV 76- From Harmony, from Heav'nly Harmony, oda per a Santa Ceclia;

Cantates i msica de cambra vocal HWV 77-228.
 HWV 77- Ah che pur troppo  vero, cantata italiana;
 HWV 78- Ah! crudel, nel pianto mio, cantata italiana;
 HWV 79- Diana cacciatrice, cantata italiana;
 HWV 80- Allor ch'io dissi: Addio, cantata italiana;
 HWV 81- Alpestre monte, cantata italiana;
 HWV 82- Amarilli vezzosa o Daliso ed Amarilli o Il duello amoroso, cantata italiana;
 HWV 83- Aminta e Fillide o Arresta il passo, cantata italiana;
 HWV 84- Aure soavi, e lieti, cantata italiana;
 HWV 85- Venus and Adonis o Behold where weeping Venus stands, cantata anglesa;
 HWV 86- Bella ma ritrosetta, cantata italiana;
 HWV 87- Carco sempre di gloria, cantata italiana;
 HWV 88- Care selve, aure grate, cantata italiana;
 HWV 89- Cecilia, volgi un sguardo, cantata italiana;
 HWV 90- Chi rap la pace al core, cantata italiana;
 HWV 91a,b- Clori, degli occhi miei, cantata italiana;
 HWV 92- Clori, mia bella Clori, cantata italiana;
 HWV 93- Clori, dove sei?, cantata italiana;
 HWV 94- Clori, si, ch'io t'adoro, cantata italiana;
 HWV 95- Clori, vezzosa Clori, cantata italiana;
 HWV 96- Clori, Tirsi e Fileno o Cor fedele in vano speri, cantata italiana;
 HWV 97- Crudel tiranno Amor, cantata italiana;
 HWV 98- Cuopre tal volta il cielo, cantata italiana;
 HWV 99- Il delirio amoroso o Da quel giorno fatale, cantata italiana;
 HWV 100- Da sete ardente afflitto, cantata italiana;
 HWV 101a,b- Dal fatale momento, cantata italiana, espria;
 HWV 102a,b- Dalla guerra amorosa, cantata italiana, espria;
 HWV 103- Deh! lasciate e vita e volo, cantata italiana;
 HWV 104- Del bel idolo mio, cantata italiana;
 HWV 105- Armida abbandonata o Dietro l'orme fuggaci, cantata italiana;
 HWV 106- Dimmi, o mio cor, cantata italiana;
 HWV 107- Ditemi, o piante, cantata italiana;
 HWV 108- Dolce mio ben, s'io taccio, cantata italiana;
 HWV 109a,b- Dolc'  pur d'amor l'affanno, cantata italiana;
 HWV 110- Agrippina condotta a morire o Dunque sar pur vero, cantata dramtica;
 HWV 111a,b- E partirai, mia vita?, cantata italiana;
 HWV 112- Figli del mesto cor, cantata italiana;
 HWV 113- Figlio d'alte speranze, cantata italiana;
 HWV 114- Filli adorata e cara, cantata italiana;
 HWV 115- Fra pensieri quel pensiero, cantata italiana;
 HWV 116- Fra tante pene, cantata italiana;
 HWV 117- Hendel, non pu mia musa, cantata italiana;
 HWV 118- Ho fuggito Amore anch'io, cantata italiana;
 HWV 119- Echeggiate, festeggiate, numi eterni o Io languisco fra le gioie, cantata dramtica;
 HWV 120a,b- Irene, idolo mio, cantata italiana;
 HWV 121a,b- La Solitudine o L'aure grate, il fresco rio, cantata italiana;
 HWV 122- Apollo e Dafne o La terra  liberata, cantata dramtica;
 HWV 123- Languia di bocca lusinghiera, cantata italiana;
 HWV 124- Look down, harmonious saint, cantata anglesa;
 HWV 125a,b- Lungi da me, pensier tiranno, cantata italiana;

Msica sacra HWV 229-286.
Msica instrumental HWV 287-612.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55769" title="Radamisto" nonfiltered="1895" processed="1891" dbindex="22125">

Radamisto s una pera italiana composta per Georg Friedrich Hndel (HWV 12). El llibret s de Nicola Francesco Haym, adaptat de L'amor tirannico de Domenico Lalli. La histria es basa lliurement en els episodis dels Annals de Tcit que expliquen la histria del rei Radamist d'Armnia.

L'pera fou composta per a la inauguraci de la Royal Academy of Music, i s'estren el 27 d'abril de 1720, al King's Theater de Haymarket, a Londres. Haendel en fu una segona versi (HWV 12b) per a un nou equip de cantants que arrib a Londres a finals d'aquell any. L'pera es torn a representar el 1728.

Discografia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55771" title="Zeugitana" nonfiltered="1896" processed="1892" dbindex="22126">
La Zeugitana fou la part nord de la provncia romana d frica. El seu nom derivava be de la ciutat de Zeugis (esmentada per Aticus) o de del mons Zeugitanus o Ziguensis (esmentat per Solinus) actualment la muntanya Zaghouan o Zowwan.

Limitava al sud amb Bizacena, al oest amb Numdia (el riu Tusca, avui Zaine, era la frontera), i al nord i est amb la mar Mediterrnia. En temps de Csar se l'anomena Provincia Vetus o frica Prpia, per oposici a la nova frica adquirida (Numdia). Estrab l'esmenta com a Carcednia o Provncia de Cartago. 

Ocupa la part nord de la actual Tunsia.

Era banyada pel riu Bagradas i era en general un pas frtil.

Totes les ciutats de certa importncia eren a la costa:

Siagul;
Nepolis de Zeugitana;
Materense Oppidum;
Curubis;
Aspis o Clupea;
Carpis;
Cartago;
Castra Cornelia;
tica;
Hippo Diarrhytus;

Al 293 aC fou convertida en provncia amb el nom de Proconsular (perqu era governada per un porcnsol) o frica Zeugitana.

L'antiga Zeugis es probablement la actual Zilleh.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55772" title="Seugma" nonfiltered="1897" processed="1893" dbindex="22127">
Seugma (llat Zeugma) fou una ciutat de Commagena a la vora dreta de l'Eufrates, a la riba dreta. Era al sud-oest de Samsata, i a uns 55 km al nord d'Hierpolis. 

Fou fundada per Seleuc I Nictor amb el nom de Slucia de l'Eufrates i era una estaci per creuar el riu en barca, que va acabar essent l'nica desprs que Thapsacus (ms al sud) va esdevenir impracticable o perillosa per la presncia de saquejadors rabs nmades. A l'altre costat de riu tenia la ciutat d'Apamea de l'Eufrates (avui Biredjik). El 64 aC va passar a Roma que la va rebatejar Zeugma o Seugma i va formar part de Sria, districte de la Cirrhstica. El seu nom deriva del pont de barques existent per creuar l'Eufrates. Fou seu de la Legio IV Scythica durant dos segles.

El 256 fou ocupada i destruda pel rei Shapur I de Prsia, i no gaire ms tard fou acabada de destruir per un terratrmol. La ciutat mai es va recuperar. Justini la va restaurar per ms tard fou abandonada (segle VII). El segle XVII es va fundar la ciutat de Belkis.

El 1987 el Museu de Gaziantep va iniciar excavacions que van continuar als segents anys amb nombroses troballes.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55779" title="Quitina" nonfiltered="1898" processed="1894" dbindex="22128">
La quitina s un dels components principals de les parets cellulars dels fongs, del resistent exoesquelet que tenen la majoria dels insectes i altres artrpodes, i alguns altres animals.

s un polisacrid, compost d'unitats d'acetilglucosamina (exactament, N-acetil-D-glucos-2-amina). Aquestes estan unides entre s amb enllaos  -1,4, de la mateixa forma que les unitats de glucosa componen la cellulosa. Aix, es pot pensar en la quitina com a cellulosa amb el grup hidroxil de cada monmer reemplaat per un grup d'acetilamina. A permet un increment dels enllaos d'hidrogen amb els polmers adjacents, donant-li al material una major resistncia.

s el segon polmer natural ms abundant desprs de la cellulosa. S'usa com a agent floculant per a tractaments d'aiges, com a agent per a curar ferides, com a espessedor i estabilitzador en aliments i medicaments, com a resina bescanviadora de ions. s altament insoluble en aigua i en solvents orgnics degut als enllaos d'hidrogen que presenta la molcula. La quitina es torna soluble en cids minerals diluts quan perd l'acetil del grup acetilamino, convertint-se en quitosana. Presenta un inters tecnolgic, aprofitat ja pel luthier Stradivarius per envernissar els seus instruments musicals. Actualment s estan realitzant proves industrials per la fabricaci de materials substitutoris dels plstics, aprofitant les caracterstiques de ser renovable i biodegradable.

Contrari al que generalment se sol pensar, la quitina no forma part de les petxines dels molluscs del gnere Gastropoda. Aquestes estan formades per una combinaci de nacre, conquiolina, aragonita i carbonat clcic.

El terme quitina deriva del mot grec      , que significa tnica, fent-hi referncia a la seua duresa.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55780" title="Ramon Vinyes i Cluet" nonfiltered="1899" processed="1895" dbindex="22129">
Ramon Vinyes i Cluet (Berga, 1882   Barcelona, 1952) fou un escriptor d'obres de teatre modernistes i contes. Visqu molts anys a Barranquilla, Colmbia, on dirig la revista Voces. Va servir de model a Gabriel Garca Mrquez per al personatge de "el sabio cataln" de Cent anys de solitud. El 1931 torna a Barcelona, per desprs de la Guerra Civil Espanyola s'exilia de nou a Colmbia.

Obra.

Teatre.
 Qui no s amb mi.
 Peter's bar.
 La creu del sud.
 Comiat a trenc d'alba.
 Els qui mai no s'atguren.
 Entre dues msiques.
 Li deien germ Congre.
 Fum sobre el teulat.
 El bufanvols.


Narraci.
 A la boca dels nvols.
 Entre sambes i bananes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55817" title="Fagal" nonfiltered="1900" processed="1896" dbindex="22130">

Les fagals (Fagales) sn un ordre de plantes amb flor (Angiospermes, dicotilednies), llenyoses i generalment unisexuals.

Les flors femenines de les espcies pertanyents a aquest ordre produeixen generalment fruts amb una o dues ncules (glans, fages, nous, avellanes...), mentre que les flors masculines s'agrupen en aments.

Fagales agrupa prop de trenta gneres i un miler d'espcies, entre els que es troben molts dels arbres ms habituals dels boscos dels Pasos catalans, com roures, alzines, sureres, faigs, bedolls,castanyers, avellaners o verns.



 Vegeu tamb .
 Alzina;
 Avellaner;
 Carrasca;
 Castanyer;
 Nothofagus;
 Surera;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55818" title="Llus Prez Sala" nonfiltered="1901" processed="1897" dbindex="22131">
Llus Prez Sala (Barcelona 15 de maig del 1959) s un pilot catal de Frmula 1.

Prez Sala va disputar el Campionat de Frmula 3 d' Itlia de 1985 passant desprs a la Frmula 3000 on va ser ms convincent, guanyant a Birmingham i Enna el 1986. Va quedar segon desprs de Stefano Modena en F3000 el 1987.

Va conduir per la escuderia Minardi de Frmula 1 dues temporades des del comenament de 1988 fins al 1989 amb un total de 32 curses corregudes i un  sis millor lloc en el Gran Premi de Gran Bretanya de 1989 com a millor resultat. 

Llavors va deixar la F1 i ha estat un habitual en el campionat espanyol.

 Palmars .
 Curses : 32;
 Punts aconseguits al mundial de pilots : 1;

 
 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55820" title="Rugbi a 13" nonfiltered="1902" processed="1898" dbindex="22132">

El rugbi a 13 s un esport d'equip practicat per dos equips de 13 jugadors. Es tracta d'una variant del rugbi tradicional o rugbi a 15. Tamb s conegut com rugbi league, degut al fet que l'organisme rector reb el nom de Rugby Football League.

L'objectiu s portar una pilota ovalada fins la zona de marca de l'equip rival i dipositar-la a terra. L'equip contrari ha d'evitar que el contrari arribi a la lnia de marca placant a qui porta la pilota. 

Histria.
L'inici del rugbi a tretze cal situar-lo a finals del segle XIX a Anglaterra. Esta ntimament lligada a les histries del futbol i el rugbi a 15, ja que nasqu a les mateixes escoles privades, com a variants d'un mateix esport original. En aquells temps, rugbi i futbol ja estaven fora diferenciats amb regles i clubs propis per a cada esport. A finals de segle, el rugbi estava dirigit per la Rugbi Football Union. Per l'any 1895 es produ un cisma a l'organitzaci. 

Els clubs del nord d'Anglaterra, desencoratjats pel resultat de les reunions que havien tingut amb els altres clubs, van decidir mantenir una reuni especial el 29 d'agost de 1895 a l'hotel George de Huddersfield. 20 dels 21 clubs participants votaren per separar-se de la Rugby Football Union i formar una nova organitzaci anomenada Northern Rugby Football Union. Dels clubs d'aquesta reuni histrica, noms Dewsbury va votar en contra. Els membres fundadors foren:
 A Yorkshire: Batley (Gallant Youths), Bradford, Brighouse Rangers, Halifax, Huddersfield, Hull, Hunslet, Leeds, Liversidge, Manningham i Wakefield Trinity.
 A Lancashire: Broughton Rangers, Leigh, Oldham, Rochdale, St. Helens, Tyldesley, Warrington, Wigan i Widnes.

Dos dels clubs, Bradford i Oldham, es van dividir en la decisi. Bradford es va separar en dos clubs, el Bradford and Bingley de la RFU i el nou Bradford Northern de la NRFU. Pel que fa a Oldham, aquest va aconseguir resoldre les seves diferncies i romandre com un sol club. Els clubs de Cheshire Runcorn i Stockport s'uniren als clubs dissidents just a temps de comenar la sessi inaugural.

Diversos motius foren els que motivaren a aquesta separaci, per la ra principal fou l'encarcarament que havia sofert la RFU (des de Londres) amb les seves ridcules regles i demandes. Encara que un dels temes que motivaren la separaci era el del professionalisme, inicialment la NRFU s'hi pos en contra, per el 1898 el professionalisme obert fou reconegut. Des del seu inici, la Northern Union es divid en dos lligues majors, la Lancashire Senior Competition i la Yorkshire Senior Competition. En el segon any s'introdu una nova competici tipus copa, la Northern Union Challenge Cup. La primera final Batley venc St. Helens per 10 a 3.

Representants de 12 dels equips ms forts de la lliga es reuniren el 1901 a Huddersfield i decidiren formar una Northern Rugby League formada per ells dotze. Aquesta nova competici es jug per primer cop la temporada 1901-02. Els primers campions foren Broughton Rangers. La segent temporada s'introdu un sistema de dues divisions de 18 equips a cadascuna on els dos primers de cada lliga jugaven per al ttol i els dos darrers per no descendir. Aquest sistema fou rpidament abandonat. El 1906 la Northern Union decideix establir una diferncia fonamental entre el nou joc i la Rugby Union. El nombre de jugadors per equip fou redut a tretze. La temporada 1905-06, els All Blacks de gira per Gran Bretanya decideixen patrocinar un equip de Nova Zelanda sota les regles de la Northern Union. Aquest equip jug a la temporada 1907-08. El 1907 la rugby league entra a Austrlia on es funda la New South Wales Rugby League. La temporada segent comencen les lligues australiana i neozelandesa. El primer campionat de Sydney comena el 20 d'abril i el formaven els segents equips: Balmain, Eastern Suburbs, Glebe, Newcastle, Newtown Bluebags (ms tard Jets), North Sydney, South Sydney, Cumberland i Western Suburbs. Souths foren els primers campions. Ms tard, s'hi afegeixen University of Sydney i Annandale entre d'altres.

Vigorosos esforos foren fets per establir el nou joc a Galles. El 1907, Merthyr Tydfil i Ebbw Vale s'uniren a la NRFU, seguits l'any segent per Aberadre, Barry, Mid Rhondda i Treherbert. Per el rugbi tradicional estava molt profundament arrelat al pas fins el punt d'sser considerat una religi. El 1914 ja no existien equips gallesos a la NRFU. El 1922 la Northern Union canvia el seu nom pel de Rugby Football League. El 1928 decideix que la final de copa es jugui fora del nord d'Anglaterra, decisi fora controvertida. Al final es decid que la final es jugus a Wembley (Londres). La primera final a Wembley es jug el 1929 i fou guanyada per Wigan en derrotar Dewsbury per 13 a 2. Si exceptuem algun any puntual, totes les finals de copa a partir d'aleshores es disputaren a Wembley.

El 1924 s forma la Australian Futbol League Board of Control. Cap el 1930, a Frana, la French Rugby Union sofr una srie de problemes domstics que portaren a la creaci de la Rugby League a terres franceses, sota l'impuls del nord-catal Joan Galia. El joc rpidament va arrelar a la Catalunya Nord. En una reuni histrica a Tolosa de Llenguadoc, el 1934, dotze clubs formaren la Ligue Franaise de Rugby  Treize. Aquesta organitzaci fou dissolta durant la segona guerra mundial. El 1933 es funda el primer equip de Londres, el Wigan Highfield, ms tard London Highfield. El 1948 es forma en una reuni a Bordeus la International Board of Control, la qual est formada per les segents nacions: Austrlia, Gran Bretanya, Frana, Nova Zelanda i Papua Nova Guinea. El 1949 es forma la lliga gallesa. El 1954 es crea el Campionat de Mn de Rugbi a 13, per iniciativa francesa. El 1969 es crea la Universities and Colleges Rugby League Association, mentre que el 1973 ho fa la British Amateur Rugby League Association. El 1974 Papua Nova Guinea entra a formar part de la International Board of Control. En aquest pas, el rugbi a tretze s esport nacional. El 1990 Rssia s'introdueix a la Rugby League i a l'any segent es crea la seva lliga.

Reglament.

El rugbi a 13 es juga per dos equips de tretze jugadors en un camp rectangular amb allargada, generalment, doble a l'amplada. Les rees de meta estan situades a cada extrem del camp i s'utilitzen per a anotar una marca. 
A la part central de cadascuna de les lnies de marca hi ha un sistema de pals en forma d'H majscula que serveix per anotar un gol de camp, gol de penal o una conversi. 

Mentre un equip ataca amb la intenci d'anotar una marca (assaig) o un gol (o conversi), l'altre defensa, procurant aturar l'equip que ataca. Per l'equip atacant, la forma d'avanar s, o b, colpejant la pilota amb el peu cap endavant, o b, avanar amb la pilota entre les mans. L'equip que ataca t sis ocasions per procurar anotar. L'equip que defensa intenta aturar els atacants placant al jugador que porta la pilota. Quan plaquen a un jugador, l'equip que defensa s'ha de moure 10 metres enrere, cap a la seva rea de gol i els atacants disposen d'una nova oportunitat per jugar la bola. Quan un equip s placat per sisena vegada es produeix el canvi entre defensors i atacants.

Els jugadors es divideixen al camp entre atacants i defenses. Cada posici t un nmero assignat del 1 al 13. Els nmeros del 14 endavant sn per als jugadors de la banqueta que poden substituir un jugador de camp en cas de lesi o cansament. Els atacants solen ser ms petits i atltics, aix com creatius i hbils, especialitzats en usar tctiques o sistemes de joc per tal de trencar la defensa contraria.

Competicions.
Competicions de Nacions.
 Campionat de Mn de rugbi a 13: mxima competici internacional, disputada des de 1954.
 Tri Nations de rugbi a 13: s una competici que disputen les tres nacions ms potents, Anglaterra, Austrlia i Nova Zelanda.

Competicions de Clubs.
 World Club Challenge de rugbi a 13: Disputada entre els clubs campions d'Anglaterra i Austrlia.
 National Rugby League de rugbi a 13: disputada pels clubs australians i neozelandesos.
 Superlliga europea de rugbi a 13: disputada entre els millors clubs europeus.
 Campionat britnic de rugbi a 13: disputada per clubs britnics.
 Copa Challenge de rugbi a 13: La competici ms antiga, en format de copa, pels clubs anglesos.
 Campionat de Frana de rugbi a 13: El campionat de lliga a Frana.
 Copa de Frana de rugbi a 13: El campionat de copa a Frana.

Clubs.
 Union Treiziste Catalane (Perpiny);
 Salanque Meditrrane Pi Rugby XIII (Pi);

Enllaos externs.
 Google-Video Rugby league;
 Les Dragons Catalans / Els Dracs Catalans;
 Associaci Catalana de Rugbi Lliga;
 Web de la Rugby Football League;
 Web oficial de la National Rugby League australiana;
 Web oficial de la European Super League;
 Web de Total Rugby League;
 Web sobre el mn de la Rugby League;
 Rugbi13 - Occit -;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55824" title="Djazira" nonfiltered="1903" processed="1899" dbindex="22133">
Djazira es el nom rab que designa una illa o de vegades una pennsula, o els territoris entre dos gran rius o separats d'altres terres per un desert.

Es aplicat pels historiadors rabs a la regi de la part septentrional entre el Tigris i el Eufrates arribant fins a ciutats com Mayyafariqin,  Arzan, Mosul, Nisibe. El nom porta l'article "la" (Al-Djazira).  Es dividia en tres districtes principals: el Diyar Bakr, al oest; el Diyar Mudar al centre-oest; i elDiyar Rabia, al est.

La part occidental que era possessi bizantina, va quedar allada al conquerir els rabs Sria, i fou ocupada casi be sense resistncia el 639, 640 i 641. La part oriental, que era persa, fou conquerida el 641 des l'Iraq. Va quedar inclosa en el govern de Sria, pero despres de Muawiya se'n va separar i fou governada per membres de la famlia omeia com Muhammad ben Marwan o Maslama ben Abd al-Malik, goverandors al mateix temps d'Armnia. 

Durant el perode omeia el alides (xites) van lluitar a la regi i Sulayman ben Surad, que tenia l'ajut del qaisita Zufar ben al-Harith  va morir el 685 en una batalla contra un dels lloctinents de Ubayd Allah ben Ziyad. El omeies van patir una greu derrota a un afluent del Zab davant Al-Mukhtar el 686 i els xites van ocupar Nisibe, Dara i Sindjar. El 690 els omeies van sotmetre la regi i el 691 Abd al-Malik va derrotar a Musab ben al-Zubayr a Dayr al-Djathalik, al Iraq.

Desprs d'aix a la Djazira van tornar les lluites entre qaisites i taghlibites que ja havien lluitat a la regi abans del 685.

Desprs van seguir les revoltes dels kharigites, essent les mes greus las del temps de Al-Hadjdj i les que hi va haver als darrers regnats omeies.

El darrer omeia Marwan II va tenir la seva capital a Harran, a la Djazira.

Per imposar-se a Djazira els Abbssides van haver de esforar-se. Primer hi fou enviat Muhammad ben Suhl i desprs Yahya, germ del primer califa. 

S'hi va revoltar Abd Allah ben Ali, oncle de Al-Mansur. Durant el califat de Al-Mamun s'hi va revoltar Nasr ben Shabath, rebelli que fou sufocada amb molt d'esfor el 824 per Abd Allah ben Tahir governador de Sria i Djazira. Amb Al-Mutasim una revolta dels kurds al nord de Mosul va poder ser sufocada desprs de lluites sagnants.  A partir de Al-Mahdi es van tornar a rebellar els kharigites. Amb Harun al-Rashid es va revoltar el kharigita  taghlabita Al-Walid ben Tarif. Les rebellions kharigites van augmentar la violncia a la segona meitat del segle IX sobretot dirigides per Musawir i desprs per Harun al-Shari.

Vers el 800  el govern de Mosul fou separat del de Djazira i sovint agregada sencera administrativament a Armnia (de vegades noms eren junts Armnia i el districte del Diyar Bakr).  

Els governadors mes destacats foren Tahir ben al-Huseyn i el seu fill Abd Allah ben Tahir a l'poca de Al-Mamun.

A la segona meitat del segle IX els governadors Ishak ben Kundajik, Muhammad ben Abul Sadj i Ibn Ishak es van reconixer vassalls del emir Tulnida d'Egipte, i van llegir l'oraci (khutba) en nom seu per el 892 el califa Al-Mutadid va recobrar el control.
Al segle segent esdevingu possessi dels hamdnides, que es van reconixer vassalls del califa per foren de fet independents. Tot seguit va passar als Buwyhides (Adud al-Dawla 977) per repartida aviat entre els marwnides (Diyar Bakr) i els Ukaylides (Mosul). El 1011 el ukaylida Kirwash ben Mukallad va reconixer la sobirania del califa fatimita. Aquestes dinasties foren eliminades pels seljcides. Desprs el nom despareix.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55829" title="Cas genitiu" nonfiltered="1904" processed="1900" dbindex="22135">

El cas genitiu s un cas gramatical que indica una relaci, principalment de possessi, entre el substantiu en genitiu i un altre substantiu. En un sentit ms general, aquesta relaci genitiva pot ser la de pertnyer a, sser creat a partir de o derivat de. Aquesta relaci se sol expressar per mitj de la preposici "de" en catal. El terme cas possessiu es refereix a un cas similar, per d's ms restringit, al genitiu.

Varietats especfiques de relacions genitives inclouen:
 origen ("homes de Barcelona");
 composici ("taula de fusta");
 part d'una massa ("un litre de llet");
 nombre d'objectes diferenciats ("tres dels amics");
 relaci ("el germ de l'Enric");
 subjectivitat ("la meva anada");
 objectivitat ("la coronaci del rei");
 descripci ("dia de tristesa");
 possessi inalienable ("la seva vida");
 possessi alieniable ("els diners de la meva mare");

Aquestes dues ltimes son les que utilitzen ms comunament el genitiu. 

En algunes llenges, els noms en genitiu tamb concorden en cas amb els noms que acompanyen (s a dir, el substantiu que de complement del nom porta dues desinncies: la del genitiu i la del cas del nom que modifica). Aquest fenomen rep el nom de suffixaufnahme.

Una forma en qu es poden trobar genitius s la inclusio.

Moltes llenges posseeixen un cas genitiu, tals com el litu, rab, llat, irlands, georgi, grec, alemany, holands, polons, rus, fins o snscrit. 

El catal no s una llengua declinativa i per tant no t un cas genitiu prpiament dit, per s que es conserven formes genitives en els pronoms possessius:

Exemple:

Meu/Mon = de m;
Llur = d'ells;

En aquest exemple, el pronom en negreta (forma genitiva) equival a la perfrasi "de + datiu", indicant la relaci de possessi.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55840" title="Rinaldo (pera)" nonfiltered="1905" processed="1901" dbindex="22136">
Rinaldo s una pera italiana composta per Georg Friedrich Hndel. El llibret s de Giacomo Rossi basat en episodis del poema Gerusalemme liberata de Torquato Tasso.

L'argument es basa en la recreaci fantasiosa de la primera croada que fa Tasso. Armida s una maga que mant pres a l'heroi croat Rinaldo amb els seus encanteris; com la campanya no progressa sense Rinaldo, els seus companys decideixen rescatar-lo. L'ambient pastoral idllic, l'odi convertit en amor i el sentit moral del deure en fan una pea clau del barroc.

Rinaldo fou la primera pera que Hndel compongu per a la temporada londinenca, tot i que nombrosos fragments d'aquesta pera no sn ms que reutilitzacions d'obres escrites anteriorment (sense anar ms lluny, la famosa ria Laschia ch'io pianga t el seu origen en una breu sarabanda de l'pera Almira, escrita a Hamburg el 1705). Fou estrenada al King's Theater de Haymarket, a Londres, el 24 de febrer de 1711. Fou un gran xit, en part grcies a la participaci de dos famosos castrati de l'poca: Nicol Grimaldi Nicolini i Valentino Urbani. Actualment s una de les peres ms populars de Hndel i una de les que ms gravacions se n'han fet; fou la primera pera de Hndel representada al Metropolitan Opera House de Nova York, el 1984.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55841" title="Erzincan" nonfiltered="1906" processed="1902" dbindex="22137">
Erzincan (en turc modern; abans, en turc, Erzindjan; en armeni Erez, Eriza o Yeriza, en rab Arzandjan) es una ciutat de la part oriental de Turquia prop de la riba dreta del Kara Su, afluent de l'Eufrates. Es a una plana frtil rodejada de muntanyes (el Kesis Dagi de 3.537 metres al nord-est, el Sipikor Dagi de 3.010 metres al nord, el Mercan Dagi de 3.449 metres al sud, i en general les muntanyes de Monzur.  La ciutat te uns 120.000 habitants /8.000 el 1970). El formatge de Erzincan ("Tulum Peyniri" en turc) es fams a Turquia.

Fou capital d'un sandjak dins el wilayet d'Erzurum i va esdevenir finalment un provncia o vilayet amb els kazas (districtes) de Erzincan, Ilice, Kemah, Kemaliye o Egin, Refahiye i Tercan.

L'actual provncia d'Erzincan te una superfcie de 11.974 km i una poblaci de 350.000 habitants amb una densitat de 26,46 habitants per km. Es divideix en els segents districtes (ileler):
 
Erzincan;
ay rl ;
 li;
Kemah;
Kemaliye;
Otlukbeli;
Refahiye;
Tercan;
zml ;

 Histria .

La vila era d'origen armeni i centra de la regi coneguda con Acilisene. Al segle IV hi ha viure Gregori l'Illuminador i va destruir l'esttua de la deessa pagana Anahita. Vers el 383 Manel Mamikonian, que havia assolit el poder efectiu a Armnia, va proclamar rei a Arshak III, amb Valarshak com a rei associat (rei segon). Se suposa (Tournebize, a  Histire politique et religieuse de l'Armnie , pag. 69)  que Arshak va governar amb seu a Dwin, i Valarshak a Erez (Erzindjan) es a dir que governaven respectivament Armnia i Petita Armnia. Valarshak va morir uns mesos desprs (vers 386) i el territori va passar a Arshak III.

El 387 els romans i perses van acordar repartir-se el pas, i la ciutat d'Erez va quedar dins un  regne d'Armnia sota influencia romana on es va retirar el rei Arshak III d'Armnia (un nou rei fou installat pels perses a la part oriental) i en va ser la capital. Vers el 389 Arshak va contraatacar i va ocupar Vanand per fou derrotat i va haver de fugir i va morir d'esgotament al arribar a Erez (Erzindjan). La Petita Armnia fou annexionada al Imperi Bizant i l'administraci confiada a un comites (mes tard un dux), amb un consell de nakharars presidit per Gazavon de Shirak.

Vers el 480-484 fou en alguns moments quarter general de Vahan II Mamikonian en la seva lluita contra els perses. Desprs durant cinc-cents anys no fou teatre de cap fet destacat.

El 31 de mar del 1000 va morir David el curopalata de Tao i Klardjtia. Basili II va anar al juny del any 1000 a la zona amb moltes forces, va passar per Melitene, i de all a la ciutat d'Erez, al oest de Teodosipolis i al sud-oest del Curopalat. All va rebre la visita del emir marwnida de Mayyafariqin, Muhammad al-Dawla Abu Mansur Said que li va retre homenatge i al que va donar el ttol de magistros. Desprs va rebre a Bagrat III l'unificador, rei d'Abkhzia i hereu de David, que va renunciar a fer valdre els seus drets sobre Taoklardjtia i va rebre el ttol de Curopalata. Durant els dies de l'entrevista d'Erez i va haver un enfrontament sagnant entre els cavallers de Taoklardjtia i els russos del exercit imperial bizant, que aquestos darrers van guanyar i on van morir els principals senyors del pas annexat. Abans de marxar encara van anar all els reis de Kars i  de Vaspurakan als qui l'emperador va acordar la seva protecci.

Desprs del 1071 fou ocupada per l'emir seljcida Mengudjuk (Meng ek) que va fundar la dinastia mengudjkida que va restar al poder fins al 1228 quan el sold del Soldanat Seljcida de Rm Ala al-Din Kaykubad va forar al darrer emir Ala al-Din Dawudshah a entregar-li la ciutat, i desprs la va restaurar i va reforar les muralles. 

El 10 d'agost de 1230 Kaykubad de Rum va derrotar a Yasi  imen prop d'Erzindjan, a Djalal al-Din Manguberti,  el khwarizmshah. Kaykubad I de Rum va tenir en aquesta ocasi l'ajut del aibida Al-Ashraf.

El 1243 la ciutat fou ocupada pels mongols i va passar als Ilkhnides. Ibn Batuta la va visitar el 1331 i encara parla d'una ciutat principalment armnia on la poblaci d'aquesta tnia era majoria, per on tamb vivien turcs musulmans i un grup d'akhis (gremialistes urbans). A la caiguda dels Il-khans va passar als Cobnides (1340)  per vers el 1344 estava ja en poder del uigur Eretna, governador rebellat de Sivas. Desprs va pertnyer al kadi Ghazi Burhan al-Din de Kayseri (1394/1395)  i finalment Bayezid I (1389-1402) la va integrar provisionalment als dominis otomans el 1401.

El 1402, desprs de la desfeta otomana en front de Tamerl a la batalla d'Ankara (juliol), se'n van apoderar els Kara Koyunlu, i desprs els Ak Koyunlu. Uzun Hasan dels Ak Koyunlu fou derrotat a Tercan, a la regi d'Erzindjan, el 1473 pel sult Mehmed II, i la ciutat va esdevenir independent sota un cap local, govern que va tenir continutat. El 1514, durant la campanya contra Prsia, els otomans van ocupar la ciutat i fou annexionada al Imperi otom com a liwa o sandjak dins leyalet d'Erzurum. Al final del segle fou rebaixat a kaza (districte) del sandjak d'Erzurum dins l'eyalat d'Erzurum

El segle XVII va ser un dels centres de la rebelli dels Djalalis.  El segle XIX i va penetrar la reforma Nakhsbandiyya i fou centre d'una lgia. El 1784 va patir un greu terratrmol que va destruir tots els munuments locals.  El 1864/1865 va recuperar la condici de sandjak dividit en cinc kaza. A final del segle XIX Cuinet li estimava una poblaci de 23.000 habitants (15000 musulmans) i pel mateix temps el sandjak tenia 156.000 habitants amb 31.000 cristians quasi tots armenis.

El 24 de juliol de 1916 fou ocupada pels russos que la van evacuar el 26 de febrer de 1918. 

El 26 de desembre de 1939 fou malmesa per un terratrmol en el que van morir unes tres mil persones. Altres terratrmols ja havien sacsejat la ciutat abans i per aix no resten edificis histrics (entre ells es coneixen l'Ulu Djami i el Khurshunu Djami, mesquita de l'poca seljcida, i el Tash Khan, del temps del sult Suleiman). El darrer sisme de certa importncia fou el 1992.

 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55846" title="Union Treiziste Catalane" nonfiltered="1907" processed="1903" dbindex="22138">



La Union Treiziste Catalane (en catal Uni Tretzista Catalana), conegut abreujadament com UTC, s un club catal de rugbi a 13 de la ciutat de Perpiny

 Histria .
L'Union Treiziste Catalane es fund el juliol del 2000, sota l'impuls de l'empresari de Perpiny Bernat Guasch, per la fusi de dos clubs histrics nordcatalans del rugbi a 13, el XIII Catalan (de Perpiny, fundat el 27 de juliol de 1934 i membre fundador de la Lliga Francesa de rugbi a 13) i l'Association Sportive Sant Esteve XIII (de Sant Esteve, fundat el 25 de juliol de 1965).

Per a la participaci a la Superlliga europea del 2006 ha adoptat el nom de Perpiny Dragons Rugby League Club - Les Catalans. Ha disputat els seus encontres a l'estadi Aim Giral, a l'estadi Jean Laffon i a partir del 2007 a l'estadi Gilbert Brutus. Participar en parallel al Campionat de Frana on mant la seva denominaci original (Union Treiziste Catalane).

L'himne del club s els Segadors i els seus colors el groc i vermell de la senyera.

L'any 2007, sota la direcci de l'entrenador australi Mick Potter, els catalans realitzen una gran campanya a la Copa Challenge de rugbi a 13, esdevenint el primer club no angls en arribar a la final de la competici. El 29 de juliol del 2007 derrotaren els Wigan Warriors per 37-24 a la semifinal. A la final disputada a l'estadi de Wembley davant de ms de 80.000 espectadors el 25 d'agost foren derrotats pel St Helens RFC per 30 a 8.

 Palmars .
 Union Treiziste Catalane .
 1 Campionat de Frana: 2005;
 3 Copes de Frana / Trophe Lord Derby: 2001, 2004, 2005;

 XIII Catalan .
 11 Campionats de Frana: 1936, 1940, 1957, 1969, 1979, 1982, 1983, 1984, 1985, 1987, 1994;
 10 Copes de Frana / Trophe Lord Derby: 1939, 1945, 1950, 1959, 1969, 1976, 1978, 1980, 1985, 1997;

 A.S. Sant Esteve XIII .
 6 Campionats de Frana: 1971, 1989, 1990, 1993, 1997, 1998;
 6 Copes de Frana / Trophe Lord Derby: 1972, 1987, 1993, 1994, 1995, 1998;

 En total fan un brillantssim palmars 18 Campionats de Frana i 19 Copes de Frana que colloca l'UTC com a millor club de la histria del rugbi a 13 a Frana.

Possible alineaci de la temporada 2007.



Substitucions
11 Sbastien Raguin;
21 Julien Touxagas;
20 Adel Fellous;
19 Alex Chan;

-
5 Dimitri Pelo;
8 David Ferriol;
16 Lionel Teixido;
18 Vincent Duport;

-
24 Remi Casty;
27 Kane Bentley;
28 Andrew Bentley;
29 Olivier Charles;

Lesionats
2   Justin Murphy-curt termini;
22   Jamal Fakir-lllarg termini;
23   Aaron Gorrell-tot l'any;


 Enllaos externs .
 Web oficial de l'UTC;
Web oficial dels Catalans Dragons;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55849" title="Thanak" nonfiltered="1908" processed="1904" dbindex="22139">
Thanak (Taanak o Thanaak) fou un regne dels cananeus, prop de Meggido. Va pertnyer a la tribu de Manasss i desprs als Levites. 

Durant el regnat de Salom ja era una ciutat totalment jueva.

Existia encara en temps dels romans quant era una petita ciutat propera a Meggido.

Avui es diu Taanuk.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55850" title="Tabai" nonfiltered="1909" processed="1905" dbindex="22140">
Tabai (grec Tabenos) fou una ciutat de Cria prop dels lmits de Frgia.

Titus Livi diu que Manli la va atacar i la imposar un tribut.

Segurament s la moderna Davas.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55851" title="Tabernae" nonfiltered="1910" processed="1906" dbindex="22141">
Tabernae o Tres Tabernae fou una ciutat entre Argentoratum (Estrasburg) i Divodurum (Metz) avui anomenada Saverne (alemany Elsatz-Zaber).

L'emperador Juli va atacar als alamans acampats prop dArgentoratum, i va fer ocupar Tabernae, per prevenir l'entrada dels germnics cap a la Gllia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55852" title="Tabor" nonfiltered="1911" processed="1907" dbindex="22142">

Tabor es una muntanya de Galilea. Els grec la van anomenar Atabuion i els romans Atabyrius.

Deborah i Barak ven reunir els guerrers d Israel sota la muntanya per la batalla amb Sisera.

El 218 aC Antoc el gran va visitar la regi i va fortificar la ciutat d Atabyrios.

El 53 aC el procnsol Gabinius va derrotar all a Alexandre de Judea.

Em temps de Vespasi molts jueus es van refugiar a la muntanya. L emperador va enviar contra ells a Palcid. Els jueus es van rendir per manca d aigua.

Durant les croades van tenir lloc algunes batalles i Napole i va guanyar una batalla als turcs.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55853" title="Taburnus" nonfiltered="1912" processed="1908" dbindex="22143">
Les muntanyes Taburnus foren un grup de muntanyes dels Apenins, al Samni, a l'oest de Benevento. Les Forques Caudines eren molt prop del peu del Taburnus. Encara avui el grup es diu Monte Taburno.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55854" title="Kape" nonfiltered="1913" processed="1909" dbindex="22144">
Kape (o Takape) fou una ciutat de la provncia romana d frica, a la regi de la Syrtica.

Al lmit interior del golf de Syrtis Minor. El port era dolent. Depenent de la ciutat de Byzacium, va passar a Roma i fou incorporada a la regi Tripolitana de la qual era la ciutat ms occidental. Tenia unes fonts d aiges minerals anomenades Aquae Tacapitanae (avui El-Hammah)

Avui dia s la ciutat de Gabes, a Tunis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55856" title="Tadinum" nonfiltered="1914" processed="1910" dbindex="22146">
Tadinum fou una ciutat de l'mbria. Plini l esmenta com a municipi. Al segle V el nom s havia transformat en Taginai, i all el rei Ttila fou derrotat per Narss en una batalla el 552.

Era propera a l'actual Gualdo, i prop tamb de Nocera 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55858" title="Tainaron" nonfiltered="1915" processed="1911" dbindex="22148">
Tainaron fou un promontori de l'extrem de Lacnia, a Grcia, l'extrem ms meridional d'Europa avui anomenat cap Matapan. La pennsula es deia Taenaria.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55859" title="Taenaria" nonfiltered="1916" processed="1912" dbindex="22149">
Taenaria fou la pennsula on estava situat el promontori Tainaron, el punt ms al sud de l'Europa continental. Vegeu Cap Matapan


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55860" title="Taenabum" nonfiltered="1917" processed="1913" dbindex="22150">
Taenabum o Caenpolis fou una ciutat situada a uns 7 km al nord de l'istme de la pennsula Taenaria, i tenia dos temples. Avui s la ciutat de Kyprisso. 

La ciutat fou membre de la confederaci de ciutats eleutero-lacnies i fou la capital dels lacons lliures que la van anomenar "Nova ciutat" (Caenpolis) nom que no va arrelar. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55861" title="Tagaste" nonfiltered="1918" processed="1914" dbindex="22151">
Tagaste (     en rab) fou una ciutat de Numdia (avui runes de Tajilt a la wilaya de Suk Ahras, Algria) a la riba d un riu avui anomenat Oued Hamise. Aqu va nixer Sant Agust d'Hipona, nom que li ve de l'enclavament que hi havia a uns 95 Km, l'actual Annaba.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55862" title="Tagris" nonfiltered="1919" processed="1915" dbindex="22152">
Els tagris o tagres (llat tagri, grec tagroi) o tagori foren un poble de Sarmcia a la frontera amb Dcia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55863" title="Taladusis" nonfiltered="1920" processed="1916" dbindex="22153">
Els Taladusis (llat taladusii) foren un poble bereber del nord de la Mauritnia que ja son esmentats pel gegraf Ptolemeu i hi vivien en temps de la dominaci romana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55864" title="Talaura" nonfiltered="1921" processed="1917" dbindex="22154">
Talaura fou una muntanya del Pont on Mitridates VI Eupator va amagar els seus tresors durant la guerra contra Roma, i on el general rom Luculle els va trobar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55866" title="Microsoft Windows 1.0" nonfiltered="1922" processed="1918" dbindex="22155">
El Windows 1.0 s una versi del sistema operatiu Microsoft Windows, i va ser llanada el 28 de juny de 1985. Va aparixer com un entorn de finestres desplegables quasi de text, sense ratol i per a CPU Intel 286. Corria sota MS-DOS 3.1/3.2. Es desplegaven les finestres i es podien seleccionar els programes MS-DOS a executar. Era com un llena programes.

En aquells moments ja existien alguns gestors d'aquest tipus. Segons els rumors, Microsoft va agafar les idees per a la segent versi del sistema de Windows del centre de recerca de Xerox a Palo Alto, en una presentaci.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55867" title="Tambre" nonfiltered="1923" processed="1919" dbindex="22156">
El Tambre s un riu de Galcia que desaigua a l'Atlntic. A l'poca romana se l'anomenava Tamaris.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55873" title="Cenozoic" nonfiltered="1924" processed="1920" dbindex="22157">
El Cenozoic s la ms recent de les quatre eres geolgiques. Cobreix els 65,5 milions d'anys que han passat des de l'extinci K-T al final del Cretaci que marc la desaparici dels dinosaures i la fi de la era Mesozoica. En l'actualitat ens trobem en el Cenozoic.



El Cenozoic est dividit en dos perodes, el Paleogen i el Neogen, que al seu torn estan dividits en poques. El Paleogen consisteix del Paleoc, Eoc i Oligoc, i el Neogen consisteix del Mioc, Plioc, Plistoc i Holoc, que s l'actual. Antigament el Cenozoic estava dividit en dues suberes anomenades Terciari (Paleoc i Plioc) i Quaternari (Plistoc i Holoc). Tanmateix, ja no sn reconegudes. El Cenozoic rep el seu nom dels mots grecs ceno (nou) i zoo (animal).

El Cenozoic s l'edat dels mamfers. Durant el Cenozoic, els mamfers es diversificaren a partir d'unes poques formes simples fins a arribar a ser una variada collecci d'animals terrestres, marins i voladors. El Cenozoic s tamb l'edat de la sabana o l'edat dels angiospermes simbitics amb els insectes. Les aus tamb evolucionaren substancialment durant el Cenozoic.

Geolgicament, el Cenozoic s l'era en qu els continents es mogueren fins llurs posicions actuals. Austrlia-Nova Guinea se separ de Gondwana derivant cap al nord fins arribar a tocar el sudest d'sia; l'Antrtida es mogu a la seva posici actual al pol sud; l'oce Atlntic s'eixampl i, ja tard dins l'era, Amrica del Sud s'enganx a Amrica del Nord.  

Vegeu tamb.

Taula dels temps geolgics;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55882" title="Josep Carner" nonfiltered="1925" processed="1921" dbindex="22158">

Josep Carner i Puig-Oriol (1884-1970), el prncep dels poetes catalans, periodista, autor de teatre i traductor catal.
Josep Carner i Ribalta (1898-1988), escriptor i poltic catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55889" title="Electroclash" nonfiltered="1926" processed="1922" dbindex="22159">
L'electroclash s un estil musical que fusiona elements del new wave, el punk i la msica electrnica de ball. s un moviment, doncs, que combina el so dels anys 80 (fent servir sintetitzadors, bateries programades, etc.) amb una esttica que presenta molts parallels amb l'obra d'artistes i dissenyadors de moda influts per l'estil d'Andy Warhol i Vivienne Westwood, juntament amb una important influncia alemanya de meitat dels 70. L'electroclash es va comenar a desenvolupar des de la meitat dels anys 90 fins al final de la dcada a la ciutat de Nova York i Detroit, per va arribar al seu clmax durant el perode 2000-2002 a travs de les sessions Mutants i Berliniamsburg del DJ Larry Tee al Club Luxx i el seu Electroclash  Festival a Williamsburg (amb el qual va convertir el nom en una marca registrada).

El nom deriva dels grups d'electropop del comenament de la dcada dels 80, que proveeixen a l'estil la major part de la seva herncia musical. Les lletres sn generalment punyents i inspirades per les del moviment punk, i sovint dnen ms importncia a l'actitut i el posat que a la tcnica o la temtica, mentre que la posta en escena i la vocalitzaci s tpicament atonal fins al punt de l'histrionisme o la caricatura.

Es fa sovint evident un missatge hipersexual, post-feminista, futurista en la indumentria i la posta en escena de molts d'aquests grups. Electroclash no s tant un estil de msica com un missatge irnic de distanciament, infectat per una sexualitat exhibicionista i la conversi d'elements com la riquesa, el luxe, el consum i la cultura del glamour en fetitxes -  el qual reflecteix les seves arrels originals en la subcultura dels clubs d'ambient gai. L'estil s definitivament victoris sobre la substncia, i s el seu orgull.

Es possible resumir l'Electroclash com una corrent de moda portada a la devoci ms absurda, adoraci de la moda en si mateix, sense res a veure amb una inspiraci inicial o un propsit d'innovcaci artstica. Aix t ms en com amb l'estil "Paris is Burning" de projecci i representaci personal que amb cap element concret d'un gnere musical. En essncia la idea de l'Electroclash, com a moda i posat, s la seva prpia ra de ser: s ms exageraci estilstica que res del que es veu en la msica que produeixen.

Cap a finals de 2004 i comenaments del 2005 una nova escena electroclash al sud de Califrnia s'ha comenat a separar de la seva contrapartida de la costa est a Nova York. Iniciat pel grup A kiss could be deadly, el moviment de punk i msica dance del sud de Califrnia hi ha incorporat ms so de guitarra i bateria en directe, tot i que romanen sent principalment msica electrnica. El resultat acava siguent ms prxim a un homenatge al new-wave de comenaments dels anys 80. Aix doncs, els temes de les lletres tenen un toc ms fosc que els de la costa est.

El gnere, durant tot aquest temps, s'ha anat esbrancant en diferents pasos i s'ha convertit en un gnere internacional ms que una especialitat nord-americana, i aix doncs, avui en dia s un gnere ms prominent a ciutats d'arreu del mn com ara Berln, Barcelona, o Ciutat de Mxic que a Nova York, Los Angeles o San Francisco.

Grups representatius del gnere.
 A1 People;
 Adult. ;
 Aier Sauft;
 A Kiss Could Be Deadly;
 Alice in Videoland;
 Ambra Red;
 A.R.E. Weapons;
 Avenue D;
 Cazwell;
 Cherry Bikini;
 Chicks on Speed;
 Client;
 Crazy Girl;
 Di$h and ShiQuana;
 De-Regulator;
 DJ Hell;
 Dr. Wundt & Perfection;
 Electrocute;
 Electrosexual;
 Felix da Housecat;
 Fairlight Children;
 Fischerspooner;
 Freezepop;
 Generation Aldi;
 Goatlords;
 Hong Kong Counterfeit;
 Hungry Wives;
 Ju Ju Babies;
 Kompleksi;
 Ladytron;
 Larry and the interns;
 Larry Tee;
 Lesbians On Ecstasy;
 Michael Human;
 Mindless Self Indulgence;
 Miss Kittin & The Hacker;
 Misty Martinez;
 Morplay;
 Motormark;
 Mount Sims;
 My Robot Friend;
 Nitsch & Glienser;
 Noblesse Oblige;
 Peaches;
 Phiiliip;
 Ping Pong Bitches;
 Prance;
 Sophia Lamar;
 Soylent Gringo;
 Spray (band);
 Stalker7;
 Station Wagon;
 Stuart Price;
 Technova;
 Temposhark;
 Tiga (musician);
 Tobell Von Cartier;
 The Act Of Being;
 The Droyds;
 The Most;
 The Laws;
 Vive la Fte;
 W.I.T.;
 Zoot Woman;

Vegeu tamb.
Electrocrass;
Dance-punk;
Dark Cabaret;
Tech house;

Enllaos Externs.
 Lloc web d'Electroclash de Larry Tee ;
 "Euroclash". Una llista ms complerta d'artistes electroclash;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55893" title="Josep Carner i Puig-Oriol" nonfiltered="1927" processed="1923" dbindex="22160">
Josep Carner i Puig-Oriol (Pere de Maldar) (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brusselles, el 4 de juny de 1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor catal. s tamb conegut com el prncep dels poetes catalans i el mxim representant de la poesia del Noucentisme.

Resum biogrfic.
En 1897 entr a la Universitat de Barcelona, on descobr el catalanisme. Es llicenci en Dret i Filosofia. En aquesta poca collabor a Montserrat i L'Atlntida, entre d'altres revistes. Dirig de fet Catalunya2 (1903-1905), Empori (1907-1908) i Catalunya (1913- 1914). El 1911 fou designat membre de la Secci Filolgica de l'Institut d'Estudis Catalans, i collabor amb Pompeu Fabra en la fixaci i l'enriquiment de la llengua.

A principis de segle XX s'incorpor a La Veu de Catalunya, i hi escrigu fins al 1928. El 1915 es cas amb la xilena Carmen de Ossa ( -Lban, 1935), amb qui tingu dos fills: Anna Maria i Josep.

Renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa, va crear un nou estil de periodisme poltic. Amb Prat de la Riba, a la Mancomunitat, va lluitar per la professionalitzaci de la literatura catalana, que considerava adolescent. Desprs de la mort d'aquest, el 1920 Carner es presenta a Madrid a unes oposicions al cos consular, i al mar del 1921, ingressa a la carrera diplomtica, i marxa de Catalunya cap a Gnova per installar-s'hi amb tota la famlia com a vicecnsol d'Espanya. Va exercir crrecs a Gnova, San Jos de Costa Rica, l'Havre, Hendaia, Beirut, Brusselles i Pars. Durant la guerra civil espanyola va ser un dels pocs diplomtics que es mantingu fidel a la Repblica. A causa d'aquest fet i del manteniment de les seves fermes conviccions catalanistes i democrtiques,  el 1939 el seu allunyament de Catalunya esdevingu forat i no hi va tornar a residir mai ms.

Es cas amb la professora i crtica literria belga milie Noulet en segones npcies i emprengu el cam de l'exili, primer a Mxic (1939 al 1945), on fou professor al Colegio de Mxico, i desprs a Blgica on mor l'any 1970, poc desprs d'un breu (i sembla que no gaire conscient) retorn a Catalunya.

Obra potica.
Si es coneix Josep Carner com el prncep dels poetes s perqu, amb la seva obra potica, va situar la poesia catalana a l'alada de la poesia europea del seu temps, emplenant amb la seva saviesa i la seva habilitat els buits a qu segles d'abandonament del catal com a llengua de cultura l'havien forada, envigorint les troballes dels seus mestres anteriors (especialment, Jacint Verdaguer, Joan Maragall i els poetes de l'Escola Mallorquina) i aportant-hi la grcia del seu inconfusible estil. En les seves poesies uneix la tradici literria europea des de la clssica de Francesco Petrarca fins a la prpia catalana passant per l'obra dels romntics anglesos i la poesia didctica francesa del XVIII, una tradici filtrada pel seu talent individual que li permet assolir una gran perfecci lingstica i un estil molt personal que amoroseix amb components de delectada contemplaci i distanciada ironia un pensament d'humilitat franciscana i d'inconfessat escepticisme quant a la condici humana.

D'acord amb la relaci establerta per Jaume Coll , el corpus dels llibres de poesia de Josep Carner est constitut per: 
 
 Llibre dels poetas (1904);
 Corones (1904);
 Primer llibre de sonets (1905);
 Els fruits saborosos (1906);
 Segon llibre de sonets (1907);
 La malvestat d'Oriana (1910);
 Verger de les galanies (1911);
 Les monjoies (1912);
 Auques i ventalls (1914);
 La paraula en el vent (1914);
 Bella terra, bella gent (1918);
 L'oreig entre les canyes (1920);
 La intil ofrena (1924);
 El cor quiet (1925);
 Sons de lira i flabiol (1927);
 Els fruits saborosos (1928);
 El veire encantat (1933);
 Auques i ventalls (1935);
 La primavera al poblet (1935);
 Lluna i llanterna (1935);
 Bella terra, bella gent (1936);
 Nabi (1941);
 Tres diumenges (1946);
 Paliers (1950);
 Llunyania (1952);
 Arbres (1953);
 Obres completes Poesia, 1957)(recull). Dins Poesia hi ha una secci que pot ser considerada un llibre nou: es tracta d'Absncia i els temes recurrents hi sn l'exili i la ptria.
 Lligam (1961);
 Museu zoolgic (1963);
 Bestiari (1964);
 Encs de Provena (1966);
 El tomb de l'any (1966);

Teatre.
 El giravolt de maig (1928);
 El Ben Cofat i l'Altre (1951);
 Cop de vent (1966);

Prosa.
 L'idilli dels nyanyos (1903);
 Les planetes del verdum (1918);
 Les bonhomies (1925);
 Tres estels i un rssec (1927);

Enllaos externs.
Biografies.
 Pgina dedicada a Josep Carner, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
 Associaci d'escriptors catalans;
 Pgina del professor Joan Ducros;

Obra.
 La creaci d'Eva i altres contes a http://manybooks.net/ , per a ordinador de butxaca, (via Projecte Gutenberg);
Les alegres comares de Windsor, de Shakespeare, (Traducci al catal de Josep Carner), a Manybooks.com (via Projecte Gutenberg);
Traducci de Josep Carner de L'Amic Fritz (novela de Emile Erckmann), a Manybooks.com (via Projecte Gutenberg);

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55894" title="Appenzell Ausser-Rhoden" nonfiltered="1928" processed="1924" dbindex="22161">


Appenzell Ausser-Rhoden (en alemany Appenzell Au errhoden, en francs Appenzell Rhodes-Extrieures, en itali Appenzello Esterno) s un cant de Sussa. Limita al sud amb Appenzell Inner-Rhoden i s envoltat pel cant de Sankt Gallen.

 Districtes .
El cant d'Appenzell era dividit en districtes (Bezirke) que no sn reconeguts oficialment:

 Hinterland - 136 km, municipis: Herisau (capital), Hundwil, Schnengrund, Schwellbrunn, Stein AR, Urnsch, Waldstatt ;
 Mittelland - 60 km, municipis: Bhler, Gais, Speicher, Teufen AR (capital), Trogen ;
 Vorderland - 46 km, municipalities: Grub AR, Heiden (capital), Lutzenberg, Rehetobel, Reute AR, Wald, Walzenhausen, Wolfhalden. ;

Municipis.
Els 20 municipis (Einwohnergemeinden) del cant sn:



Histria.
Els primers assentaments daten dels segles VII i VIII, al llarg del riu Glatt. El 907 Herisaues esmenada per primer cop i el cant d'Appenzell (abbatis cella) ho s el 1071.

El 1513 els territoris d'Appenzell s'uniren a la Confederaci Helvtica com al  13 cant. El 1597 el cant es divid per qestions religioses. D'una part, Appenzell Ausser Rhoden (Protestant) i de l'altra Appenzell Inner-Rhoden (catlic).

A partir del segle XVI, torn l'estabilitat, la producci de lli i es diversific la producci de brodats i filats de teixits. La indstria textil va decaure entre 1920 i 1939.

En 1834 el cant adopt la primera constituci, que fou reformada el 1876 i el 1908. La construcci de les nombroses lnies ferroviries entre 1875 i 1913 ajud la indstria local i la poblaci va crixer a un mxim de 57.973 persones el 1910 (comparades amb les 53.200 del 2001).

En 1934, Johannes Baumann fou el primer ciutad d'Appenzell Ausser-Rhoden nomenat Conseller Federal de la Confeceraci. El sufragi universal femen no ofu introdut fins el 1972 a nivell local, pero noms en 1989 a nivell cantonal. En 1994, per primer cop dues dones foren elegides membre del govern. L'assemblea pblica (Landsgemeinde) fou abolida el 1997.


Enllaos externs.
 Pgina oficial (alemany);
 Estadstiques oficials;
 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55895" title="Invertebrat" nonfiltered="1929" processed="1925" dbindex="22162">
Invertebrat s un terme encunyat per Jean-Baptiste Lamarck per a descriure qualsevol animal sense columna vertebral. Per tant, inclou tots els animals excepte els vertebrats (peixos, amfibis, aus, rptils i mamfers).

Lamarck divid els invertebrats en dos grups, els Insecta i els Vermes, per avui en dia estan classificats en ms de 30 flums, des d'organismes simples, com ara les esponges, el cnidaris o els platihelmints, fins a animals molt complexos com  els artrpodes o els molluscs.

Com que els invertebrats inclouen tots els animals excepte un grup determinat, els invertebrats formen un grup parafiltic, per tot i que no formen un "grup natural" (s a dir, monofiltic), "invertebrat" s encara un terme mpliament usat. Aix demostra la parcialitat de la societat i de la zoologia en favor dels animals ms grans i complexos, i ms propers als humans. Aix, hi ha relativament molts cientfics (i molts diners disponibles per a l'estudi) que estudien els vertebrats, per molts menys que estudien els invertebrats, malgrat que aquests ltims sn el 97% de totes les espcies animals.

Per una llista completa d'animals considerats invertebrats, vegeu animal. Tots els flums llistats sn invertebrats junt amb dos dels tres subflums dins el flum Chordata: els Urochordata i Cephalocordata. Aquests dos grups, a ms de tots els altres invertebrats coneguts, noms tenen un nucli de gens Hox, mentre que els vertebrats l'han duplicat ms d'una vegada.

Enllaos externs.
Zoologia dels Invertebrats;
Diccionari en lnia de zoologia dels invertebrats;
Museu en lnia de molts invertebrats.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55896" title="Appenzell Inner-Rhoden" nonfiltered="1930" processed="1926" dbindex="22163">


Appenzell Inner-Rhoden (alemany; en francs Appenzell Rhodes-Intrieures, en itali Appenzello Interno) s un cant de Sussa. Limita al nord amb el cant d'Appenzell Ausser-Rhoden i al sud amb el cant de Sankt Gallen. s el segon cant ms petit de Sussa,
La superfcie s de 173 km. El pic de Sntis s una de les atraccions principals del cant.

Histria.
En 1513 el cant d'Appenzell es va unir a la confederaci Sussa, com a tretz cant. El 1597 el cant es divid en dos semicantons, degut a les diferncies religioses: d'una part del semi-cantn d'Appenzell Inner-Rhoden (catlic) i de l'altra el Cant d'Appenzell Ausser-Rhoden (protestant).

La constituci fou introduda en 1872.

Economia.
Les principals actividats agrcoles del cant sn: el pasturatge i la ramaderia

Entrades (en milions de CHF): 646  fr

Poltica.
Els ciutadans del cant, es reuneixen plegats en una de les places d'Appenzell l'ltim diumenge del mes d'abril per a fer la: Landsgemeinde (assemblea general). All les persones naturals (sussos) voten per a elegir llurs representants al parlament cantonal. 
El cant de s un dels ms endarrerits a nivell poltic, ja que en 1990, les dones encara no podien votar. Noms desprs d'una votaci federal aconsiguiren el reconeixement d'aquest dret.

Municipis.
El cant est dividit en districtes en comptes de municipis, que equivalen a les comunes dels altres cantons sussos. Els sis districtes sn:
Appenzell;
Schwende;
Rte;
Schlatt-Haslen;
Gonten;
Oberegg;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55900" title="Turgvia" nonfiltered="1931" processed="1927" dbindex="22164">


Turgvia (alemany Thurgau, francs Thurgovie, itali Turgovia, romanx Turgovia) s cant septentrional de Sussa.
  
  





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55901" title="Cant de Sankt Gallen" nonfiltered="1932" processed="1928" dbindex="22165">


Sankt-Gallen (alemany; en francs Saint-Gall, en itali San Gallo) s un cant de Sussa.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55902" title="Mancomunitat" nonfiltered="1933" processed="1929" dbindex="22166">
En sentit jurdic, mancomunitat fa referncia a l'associaci lliure de municipis, dins del marc jurdic nacional, que crea una entitat local superior i a la qual els municipis associats deleguen part dels funcions o competncies que la llei els atribueix, perqu es presti un servei conjuntament per a tots els seus membres.

Les mancomunitats requereixen en general, per a ser creades, que els municipis siguen confrontants, que es fix amb claredat l'objectiu, que existisca un pressupost propi i uns rgans de gesti igualment propis i diferenciats dels participants.

Gaudeixen de personalitat jurdica prpia per al compliment dels seus fins, i poden existir sense lmit de temps o ser creades nicament per a un temps determinat i per a la realitzaci d'una o ms activitats concretes.

En alguns pasos, les mancomunitats poden crear-se de manera obligatria per a la prestaci de determinats serveis quan la llei aix ho establix.

 Vegeu tamb .
 Mancomunitat de Catalunya;
 Taula del Snia;
 ;
 Entitats supramunicipals de la Catalunya del Nord;

 Enllaos externs .
 Mancomunitats d'Espanya ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55904" title="Uri" nonfiltered="1934" processed="1930" dbindex="22167">


Uri s un cant de Sussa.

Histria.

Uri s amb els cantons de Schwyz i d'Unterwalden un dels tres cantons fundadors de la Sussa que firmaren en 1291 el pacte federal.

Geografia.

El cant d'Uri est situat a la Sussa central entre el llac dels Quatre Cantons i el masss del Gothard. El cant d'Uri limita amb els cantons de Grisons, del Tic, del Valais, de Berna, d'Obwalden, de Nidwalden, de Schwyz i de Glarus. La llengua oficial del cant es l'alemany.

Municipis.

El cant est format per 20 municipis. Per la llista completa, vegeu Localitats d'Uri.

Estadstiques.
Fonts Oficina federal d'estadstiques

Poblaci: 35 000 hab
Entrades (en milions de CHF): 1 440  fr.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55905" title="Cant de Schwyz" nonfiltered="1935" processed="1931" dbindex="22168">


Schwyz s un cant de Sussa.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55906" title="Obwalden" nonfiltered="1936" processed="1932" dbindex="22169">


Obwalden s un cant de Sussa.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55907" title="Nidwalden" nonfiltered="1937" processed="1933" dbindex="22170">


Nidwalden s un cant de Sussa.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55908" title="Crim contra la humanitat" nonfiltered="1938" processed="1934" dbindex="22171">
Un crim contra la humanitat s un terme de dret internacional que es refereix a actes d'assassinat massiu, persecuci contra un poble, considerada com el delicte penal per sobre de tots els altres. El terme es va utilitzar per primer cop al prembul de la Convenci de La Haia de 1907 i segents, i posteriorment es va utilitzar durant els Judicis de Nuremberg (1945 al 1949), com a acusaci per a les accions com l'Holocaust que no violaven un tractat especfic per es considerava que exigien un cstig sever.

Estatut de Roma.
Segons t establert l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional es denomina Crim contra la humanitat a les conductes tipificades com assassinat, extermini, deportaci o desplaament fors, empresonament, tortura, violaci, prostituci forada, esterilitzaci forada, persecuci per motius poltics, religiosos, ideolgics, racials, tnics o altres definits expressament, desaparici forada o qualsevol acte inhum que causi greus sofriments o atempti contra la salut mental o fsica de qui els sofreix, sempre que aquestes conductes es cometin com part d'un atac generalitzat o sistemtic contra una poblaci civil i amb coneixement d'aquest atac.

Caracterstiques d'aquests delictes.
Aquest tipus d'acci no solament es refereix a atacs militars. Pot produir-se tant en temps de guerra com en temps de pau. ;
Es dirigeix contra una poblaci civil. ;
L'atac ha de ser generalitzat o sistemtic. ;
Han d'haver-se coms amb la conformitat d'una poltica estatal. ;
Els actes allats o comesos a l'atzar no poden ser considerats amb aquesta tipificaci.

Tipus de delictes.
Segons l'Estatut de Roma poden constituir crims contra la humanitat els 11 tipus d'actes segents: 
 Assassinat: homicidi intencionat. ;
Extermini: imposici intencional de condicions de vida, entre unes altres la privaci de l'accs a aliments o medicines, encaminades a causar la destrucci de part d'una poblaci. ;
Esclavitud: exercici de drets de propietat sobre una persona, incls el trfic de persones, en particular de dones i nens.
Deportaci o trasllat fors de poblaci: expulsi de persones de la zona on estan presents legtimament sense motius autoritzats pel dret internacional, entenent-se que la deportaci suposa creuar fronteres nacionals i que el trasllat fors, no. ;
Empresonament o altra privaci greu de la llibertat fsica en violaci de normes fonamentals de dret internacional. ;
Tortura: dolor o sofriments greus, fsics o mentals, causats intencionadament a una persona que l'acusat tenia sota la seva custdia o control. ;
Violaci, esclavitud sexual, prostituci forada, embars forat, esterilitzaci forada o altres abusos sexuals de gravetat comparable: la violaci i altres abusos sexuals poden constituir tamb altres crims de la competncia de la Cort Penal Internacional, a l'esdevenir tortura o crim de guerra. ;
Persecuci d'un grup o collectivitat amb identitat prpia per motius poltics, racials, nacionals, tnics, culturals, religiosos o de gnere o per altres motius universalment reconeguts com inacceptables conformement al dret internacional, en connexi amb qualsevol crim comprs en l'Estatut: privaci intencionada i greu de drets fonamentals en contra del dret internacional a causa de la identitat d'un grup o collectivitat i relacionada amb altre acte que constitueixi un crim contra la humanitat, un crim de guerra o genocidi. ;
Desaparici forada de persones: detenci o segrest de persones per un Estat o una organitzaci poltica o amb la seva autoritzaci, consentiment o aquiescncia, juntament amb la negativa a reconixer la privaci de llibertat o a proporcionar informaci sobre la sort que han corregut els desapareguts amb la intenci de privar-los de la protecci de la llei durant un llarg perode. ;
El crim d'apartheid: actes inhumans comeses en el context d'un rgim institucionalitzat d'opressi i dominaci sistemtiques d'un grup racial per un altre amb la intenci de mantenir aquest rgim. ;
Altres actes inhumans de carcter similar que causin intencionadament grans sofriments o atemptin contra la integritat fsica o la salut mental o fsica: actes inhumans de gravetat similar a altres crims contra la humanitat. ;

Vegeu tamb.
 Feixisme;
 Nazisme;
 Mussolini;
 Franco;
 Pinochet;

Enllaos externs.
 Les llistes de Franco;
 Els crims franquistes contra la humanitat;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55913" title="Tamunai" nonfiltered="1939" processed="1935" dbindex="22172">
Tamunai  fou una ciutat de l'illa d'Eubea, al territori d'Ertria, al peu de la muntanya Cotylaeum. Fou ocupada pels perses el 490 aC durant l'atac a Eretria i fou teatre de la batalla guanyada pels atenencs de Fcion sobre Calles de Calcis el 350 aC. 

Probablement corrrespon a la actual Aliveri.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55915" title="Potawatomi" nonfiltered="1940" processed="1936" dbindex="22173">
Els Potawatomi sn una tribu  de llengua algonquina, el nom de la qual procedia de pottawat-um-ees  "els que fan o mantenen el foc"; ells, per, s anomenaven neshnabek   el poble originari .  Actualment es divideixen en quatre tribus, per aix s fruit de la fragmentaci i la dispora que no pas de divisions anteriors.

 Localitzaci geogrfica .
Originriament vivien a Green Bay (Wisconsin) i al sud de Michigan. D ac foren remoguts diverses vegades, i avui es dividenxen en quatre grups:
 Citizen Potawatomi a la reserva Potawatomi de Kansas, tamb anomenada Mission Band;
 Huron Potawatomi a les reserves Pokagon i Nadowesipe (Michigan), creada el 1830.
 Forest Potawatomi a les reserves de Skunk Hill i Forest County (Wisconsin), amb els menominee.
 Prairie Potawatomi a l antic Territori Indi (Oklahoma).

 Demografia .
Cap el 1641 noms eren 2.500, per augmentaren fins a 12.000 el 1812. El 1907, per, noms eren 2.477 individus als EUA, i cap el 1960 augmentaren a 4.642. La seva distribuci per estats era:
 Oklahoma de 1.277 el 1907 a 2.974 el 1960;
 Kansas, de 830 el 1907 a 1.188 el 1960;
 Wisconsin, de 236 el 1907 a 319 el 1960;
 Michigan, de 134 el 1907 a 161 el 1960;
Tamb hi ha un petit grup de 243 individus a Caldwell (Ontario).  El 1990 havien enregistrats oficialment 22.000 potawatonis.  Pel 1980, per, es calculaven en 7.500 individus, dels quals noms parlaven la llengua originria 500. 
Segons dades de la BIA del 1995, a la reserva Citizen Band Potawatomi hi havia 9.430 individus (21.481 al rol tribal); a la Huron Band de Michigan hi ha 602 individus; a la Hannaville community hi havia 390 (607 al rol tribal) a la Forest County Potawatomi hi havia 501 individus (954 en el rol tribal); i a la Prairie Potawatomi de Kansas hi havia 1.702 habitants (4.312 en el rol tribal). Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 25.595 potawatomi als EUA:



 Costums .
Eren tradicionalment aliats dels chippewa i dels odawa, i amb una cultura fora similar. Eren semisedentaris i semiagricultors. Vestien una pell o buckokin, i els homes anaven mig nus, i tamb duien al cap un mocador en forma de cinta per posar-s hi abillaments de plomes.  Llurs armes eren el tomahawk, l arc i el ganivet. Practicaven la poligmia i les dones eren ms aviat recatades.  Adoraven el Sol i la Lluna i no tenien totems, i el seu creador l anomenaven Manidowkama, el gran esperit.  Contaven histries d ancians.  Els cabdills eren controlats pel wkamek o Consell d Ancians.
Vivien en 50 llogarrets agrcoles a l estiu, on les dones plantaven blat i d altres vegetals mentre els homes caaven i pescaven.  Habitaven en cases llargues cobertes d escora o en wigwams cupulats.  Es dividien en nombroses bandes territorials polticament independents, i noms unides per parentiu i per llenguatge. 
Tamb tenien nombrosos dodem o clans exogmics, amb noms d animals (Peix, Tortuga, Granota, Sucre, Cranc, Esturi), els membres dels quals eren descendents d un avantpassat com, tots ells  regits per la lnia masculina. 

 Histria .
Desprs d una mena de diluvi universal, el Vell Poble fou guiat en una canoa pel Nostre Pare i el seu cabdill Muskrat, qui desembarc a terra i esdevingu Wiske ( mestre de ttoa la vida ). D ell sn descendents els potawatomis.
El 1641 reberen al francs Nicolet, qui anava acompanyat per un grup de jesutes, i don les primeres notcies del grup. El 1670 foren visitats pels francesos a Green Bay (Wisconsin), per el 1680 els desplaaren del Saint Joseph (Michigan, nom que prov del potawatomi mitchigami "gran llac"), a causa de les incursions iroqueses, cap a la pennsula de Door (Wisconsin) al sud, obligant als illinois a desplaar-se tamb. Aleshores disposaven d entre 400 i mil guerrers, i pel 1694 encara n hi havia 1.200 a Saint Joseph.
Tradicionalment aliats dels francesos, ja el 1700 els ajudaren contra els iroquesos, de manera que el 1701 els obligaren a signar la pau, alhora que el francs Antoine Cadillac funda al seu territori Fort Pontchartrain (avui Detroit). 
Tamb els ajudaren contra els anglesos durant la Guerra Franco-India del 1755-1763, i foren vitals en la victria sobre els anglesos a Fort Duquesne (1755).  Tamb secundaren l aixecament de Pontiac el 1763, i reberen fora b la Proclama que prohibia la colonitzaci ms enll dels Apalaches.  Ms tard formaren part del Consell Confederat Indi (amb ojibwa, odawa, shawnee, miami i altres) dirigit per Blue Jacket que don suport als anglesos durant la Guerra d Independncia; el seu cabdill Sigenak (Ocell Negre) atac els colons de Virgnia el 1781 i s enfront als nordamericans fins a la derrota de Fallen Timbers del 1795.  No contents amb aix, com que eren considerats com a una tribu fora poderosa (cap el 1812 eren uns 12.000 individus), tamb ajudaren Tecumseh a la batalla de Tippecanoe i als anglesos durant la Guerra del 1812.  Per aquest motiu perderen les terres que tenien ms al Noroest i foren obligats a marxar del Mississippi cap a Indiana, per alguns desafiaren l ordre i fugiren cap al Canad amb ojibwa i iroquesos. D altres aconseguiren quedar-se a Michigan i Wisconsin, on encara viuen alguns dels seus descendents.
Pel Tractat de Greenville del 1795 hagueren de cedir moltes terres, per hi mantingueren llibertat per caar-hi. I pel tractat del 1817, llurs terres no foren subjectes a impostos.  En total, entre el 1789 i el 1867 van signar ms de 60 tractats, i com que es van empobrir, es van veure obligats a anar venent les terres que els quedaven.
Pel setembre del 1833 els de Michigan, dirigits pel capell catlic Leopold Pokagon, signaren el Tractat de Chicago, pel quel aconseguiren les reserves de Pokagon i Nadowesipe i lliurar-se de ser traslladats a Kansas.  Tanmateix, el cap de les anomenades United Band, Padegosehk (Pila de plom), marxaria cap a Iowa el 1842 per tal d unir-se als fox i sauk.  Per altra banda, entre el 1840 i el 1850 uns 2.000 marxaren cap al Canad.
En aplicaci de la Removal Indian Act, el 1846 molts foren traslladats pels soldats cap a Kansas, on contactaren amb llurs germans de les planures i s adaptaren a l s del tipi i a la cacera del bis.  Aix provoc la protesta dels pawnee, qui els declararen la guerra, per els potawatomi els venceren.

Cap el 1861, molts es van vendre les terres i la resta fou repartida en parceles individuals, de manera que el 1868 foren traslladats a Oklahoma.  Els de les planures conservaren molts dels costums tpics, i els de la ciutat han adoptat la cultura nordamericana.
Tanmateix, als d Oklahoma els aplicaren la General Allotment Act el 1887 i els obligaren a parcelar les  terres de manera individual. El seu cap, Wakwaboshkok o Roly Water, fou empresonat per fer una protesta pacfica contra la llei, i quan es constitu l estat d Oklahoma el 1907, foren obligats a acceptar la ciutadania nord-americana i a perdre l estatut de tribu i el govern tribal.

Cap el 1930 la major part de la tribu es torn adepta de la Native American Church. El 1934 acceptaren la reoganitzaci tribal proposada per l Indian Reorganisation Act. Per al grup de Kansas els aplicaren la Termination el 1957 pel seu status econmic baix. I des del 1960 patiren una forta aculturaci que els fa perdre l idioma propi i moltes pautes culturals.
Aix els ajudaria a concienciar-se.  Molts s apuntaren a l AIM des del 1968, de manera que donaren suport a la marxa sobre Washington del 1972, i el 1986 protestaren per la mala qualitat de les escoles a llurs reserves. 

 Llista de Potawatomis .
 Simon Pokagon;

Enllaos.
 Histries de les Primeres Nacions: Potawatomi;
 Prairie Band Potawatomi;
 Citizen Potawatomi Nation;
 Nottawaseppi Huron Band of Potawatomi;
 Match-E-Be-Nash-She-Wish Band of Pottawatomi;
 Pokagon Band of Potawatomi Indians;
 Tractats amb els Potawatomi;
 Larry Mitchell, escriptor potawatomi;
 Kettle & Stony Point First Nation;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55916" title="Tanagra" nonfiltered="1941" processed="1937" dbindex="22174">
Tanagra (o Tanagraois) fou una ciutat de Becia a l esquerra del riu Asopus a uns 40 km de Platea. Correspon a la actual Grimadhla o Grimala a 5 km de Skimatari. El seu territori es va dir Poemandris i produa el millor vi de Becia. Les principals ciutats del seu territori eren  Eleon o Heleon, Harma, Mycalessus i Pharae o Pherae.

Fou teatre d algunes batalles importants: 

El 457 aC els Lacedemonis van prendre posicions a la ciutat per ajudar al partit oligrquic d'Atenes a enderrocar als demcrates. Els atenencs i la gent d'Argos i alguns cavallers tessalis els van atacar all i per els espartans van obtenir la victria (al desertar els tessalis).

El 456 aC els atenencs dirigits per Myronides van envair Becia i van derrotar els tebans a la batalla de Oenophyta, en territori de Tanagra, victria que els va fer amos del pas. Les muralles de la ciutat foren destrudes.

El 426 aC els atenencs van fer una incursi a Tanagra i van derrotar el Tanagris i Beocis.

En temps d'August era ciutat lliure.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55918" title="Don" nonfiltered="1942" processed="1938" dbindex="22175">

El riu Don (en rus:    ), s un riu de Rssia que neix al llac Ivan (Ivan Ozero). El riu era conegut en grec, durant els temps dels antics escites, com a Tanais  i ha estat una ruta de comer essencial des d'aleshores. El seu curs fou considerat antigament el lmit entre Europa i sia. Desaigua a la Mar d'Azov. 

Des de la seva font, el riu primer flueix cap al sud-est a Voronej, desprs cap al sud-oest. La ciutat ms important que atravessa el riu s Rostov del Don i el Donets s el seu principal afluent. En el seu extrem oriental, el Don passa prop del Volga i els dos rius estan units pel canal Volga-Don, una important via de navegaci amb una longitud d'uns 105 km.

Aquesta part del riu fou l'escenari de l'Operaci Ur, que a la Segona Guerra Mundial marc l'inici de la contraofensiva sovitica en la Batalla de Stalingrad. 

Referncies.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55920" title="Tanais" nonfiltered="1943" processed="1939" dbindex="22177">




Tanais (grec:       , Tanas) fou una ciutat al delta del riu Tanais (els pantans dels Meocis) a la part nord-est del l'actual mar d'Azov, que els grecs anomenaven llac Maeotis o Palus Maeotis. El lloc de l'antiga Tanais es troba a uns 30 quilmetres a l'oest de la moderna Rostov del Don. El lloc central de la ciutat es troba en un altipl inclinat, amb una diferncia fins als 20 1.958 m en l'elevaci en la part sud. El territori est confinat per una vall natural a l'est, i una rasa artificial a l'oest.

Histria de Tanais.
El lloc de Tanais va ser ocupat molt abans de l'establiment de la colnia milsia. A la necrpolis s'hi troben moltes tombes que son una demostraci que el lloc havia estat ocupat ja des de l'edat de bronze i dels enterraments continuats a travs del temps fins als  grecs antics.

Els comerciants grecs semblen haver estat nmades en el segle VII aC sense un establiment formal i permanent. Les colnies de l'antiga Grcia tenia dues classes d'orgens, el  del apoikiai dels ciutadans de la ciutat-estat mare, i els emporion que formaven els comerciants, i eren simples estacions. La ciutat com a tal fou fundada al segle  III aC pels aventurers mercantils de Milet; Tanais es desenvolup rpidament tot i trobar-se a la part del nord-est ms llunyana de l'esfera cultural hellnica. Era un lloc idoni per comerciar en primer lloc amb les poblacions de les estepes que arribaven fins a les muntanyes Altai, tot el que s'anomenava Esctia; en segon lloc per al comer del Mar Negre, anellat amb els ports i els dipsits grecs; i en tercer per al comer del nord, de les pells i dels esclaus.

La ciutat estava governada per arconts, i situada a la  vora del territori dels reis del Bsfor. Un canvi important en mfasi social es representa en el lloc arqueolgic, quan la porta o propylea que enllaava la secci porturia a l'gora va ser llevada, i el centre obert de la vida pblica va ser ocupat en les poques romanes per un habitatge palatial  per als reis del Bsfor. Els reis clients dels romans vivien ara a  Tanais: Sauromates II (173-210) i el seu fill Rescuporis II (220-227), que constaen dues inscripcions pbliques.

El 330 Tanais va ser devastada pels gots, per el lloc va ser ocupat contnuament fins a la segona meitat del segle V. El canal es va cobrir d'arena cada vegada a un nivell ms alt, probablement com a resultat de la tala d'arbres, i el centre de la vida activa va canviar de lloc, potser a la petita ciutat d'Azov, a mig cam a Rostov.

Enllaos externs.
Web oficial de Tanais;
Tanais en l'art de Victor Bregeda;
Museu d'arqueologia de Tanais;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55921" title="Polem I" nonfiltered="1944" processed="1940" dbindex="22178">
Polem I (Polemon, ) fou rei del Pont i del Bsfor. 

Era fill de Zen, fams orador de Laodicea i va rebre d'Antoni, pels serveis del seu pare i els propis, el govern de part de Cilcia sense ttol reial el 39 aC. La seva residncia era a Olba i el seu nom apareix a algunes monedes d'aquesta ciutat amb el ttol . 

Poc desprs  va canviar aquest principat pel Pont amb ttol de rei (ja ho era el 36 aC) i va cooperar amb Antoni a la campanya contra els parts, essent derrotat junta amb Appius Statianus i fet presoner, essent alliberat a canvi d un rescat.

El 35 aC va negociar l aliana del rei d'Atropatene Artavasdes, al que va aconseguir fer  client de Roma. El triumvir li va donar en agrament el regne de la Petita Armnia (sense perdre el Pont). Va auxiliar a Antoni i Clepatra a Actium (31 aC)per va saber fer la pau amb Octavi que el va confirmar com a rei del Pont i Armnia i mes tard el va qualificar d amic i aliat del poble rom. 

El 16 aC Agripa li va encarregar sotmetre el regne del Bsfor, que a la mort d'Asandre havia estat usurpat per Escriboni. L'usurpador Escriboni fou assassinat abans de l arribada de Polem, que llavors va imposar-se ell mateix al tron, eliminant els que s hi oposaven, i Agripa el va confirmar i desprs el mateix August. El seu regne abraava el Pont i Clquida i el Regne del Bsfor fins al riu Tanais (Don). La ciutat de Tanais que es va revoltar per recuperar la seva independncia, fou arrasada. Va fer una expedici contra els Aspurgis, una tribu srmata del nord de Phanagoria, i fou derrotat i fet presoner i executat, a una data desconeguda per posterior al 2 aC en qu encara governava.

Es va casar dues vegades: amb Dynamis, filla de Farnaces i neta de Mitridates VI Eupator (de la que no va tenir fills) i amb Pythodoris que el va succeir al tron com a regent del seu fill Polem II. L altre fill, Zen, va rebre principalment els territoris de la Petita Armnia. Una filla es va casar amb Cotis rei de Trcia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55924" title="Polem II" nonfiltered="1945" processed="1941" dbindex="22179">
Polem II fou rei  del Pont i del Bsfor.

Vers l'any 1 aC va succeir al seu pare Polem I sota regncia de la seva mare Pythodoris que de fet va exercir el poder i el va deixar a ell noms com auxiliar.

L any 39 Callgula li va donar les insignies reials com a rei del Pont i del Bsfor. Vers el 41 Claudi va donar el Regne del Bsfor a Mitridates per va donar a Polem II una part de Cilcia. 

El 48 va adoptar la religi jueva sota influencia de Berenice, la viuda d'Herodes rei de Calcis, amb la que es va casar, per com que el matrimoni per part de Berenice era de convenincia, es va dissoldre i Polem va abandonar la religi jueva. 

Va fundar la ciutat de Polemonium de l'Eux.

El 62 Ner el va obligar a abdicar com a rei del Pont que fou incorporat com a provncia romana.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55926" title="Tanaites" nonfiltered="1946" processed="1942" dbindex="22181">
Els tanaites (llat tanaitae) foren un poble de la Sarmcia, al nord-est dels roxolans, entre aquestos i el riu Tanais (Don).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55927" title="Tanetum" nonfiltered="1947" processed="1943" dbindex="22182">
Tanetum fou una ciutat de la Gllia Cispadana entre Reggio i Parma.

El pretor Lluci Manlius s hi va retirar el 218 aC desprs de ser derrotat pels Bois i fou assetjat all pels guanyadors. Desprs fou un petit municipi de la provncia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55928" title="Tapurs" nonfiltered="1948" processed="1944" dbindex="22183">
Els tapurs o tapuris (en llat tapuri o tapurii, en grec          o        ) foren un poble que habitava al sud de la mar Cspia. Van donar nom al Tabaristan.

El seu strapa Autofradates de Tapuri es va sotmetre a Alexandre el Gran que li va confirmar el govern per en fou deposat per desobediencia el 328 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55931" title="Tarbels" nonfiltered="1949" processed="1945" dbindex="22185">
Els tarbels (llat tarbelli) foren un poble d'Aquitnia esmentat per Juli Csar al sud del riu Adur, fins als Pirineus. La seva capital fou Hudata (Aquae Tarbellicae), actual Dax.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55932" title="Llista de reis de Frana" nonfiltered="1950" processed="1946" dbindex="22186">
Dinastia Carolngia.
843-877 : Carles II el Calb, fill de Llus I el Piets;
877-879 : Llus II el Tartamut, fill de l'anterior;
879-882 : Llus III, fill de l'anterior;
879-884 : Carloman II, govern conjunt amb el seu germ Llus III;
884-887 : Carles III el Gras, nebot de Carles el Calb;
887-898 : Od I, fill de Robert el Fort, comte d'Anjou;
898-922 : Carles III el Simple, fill de Llus II;
922-923 : Robert I, germ d'Od I;
923-936 : Rodolf I, duc de Borgonya;
936-954 : Llus IV, fill de Carles III el Simple;
954-986 : Lotari I, fill de l'anterior;
986-987 : Llus V l'Indolent, fill de l'anterior;

Dinastia Capet.
987-996 : Hug Capet, fill d'Hug el Gran, fill a la seva vegada de Robert I;
996-1031 : Robert II el Piads, fill de l'anterior;
associat 1017-1026 : Hug II, fill de l'anterior;
1031-1060 : Enric I, fill de l'anterior;
regncia 1060-1061 : Anna de Kev, mare de l'anterior;
regncia 1060-1067 : Baldu V de Flandes, cunyat de l'anterior;
1060-1108 : Felip I, fill de l'anterior;
1108-1137 : Llus VI el Gras, fill de l'anterior;
1137-1180 : Llus VII el Jove, fill de l'anterior;
1180-1223 : Felip II, fill de l'anterior;
regncia 1190-1192 : Adela de Xampanya, mare de l'anterior;
1223-1226 : Llus VIII el Lle, fill de l'anterior;
regncia 1226-1234 i 1248: Blanca de Castella, esposa de l'anterior;
1226-1270 : Llus IX Sant Llus, fill de l'anterior;
1271-1285 : Felip III l'Ardit, fill de l'anterior;
1285-1314 : Felip IV el Bell, fill de l'anterior, rei de Navarra;
1314-1316 : Llus X l'Obstinat, fill de l'anterior, rei de Navarra;
1316 : Joan I el Pstum, fill de l'anterior, rei de Navarra;
1316-1322 : Felip V, germ de Llus X, rei de Navarra;
1322-1328 : Carles IV el Bell, germ de Llus X, rei de Navarra;

Dinastia Valois.
Branca principal.
1328-1350 : Felip VI l'Afortunat, nebot de Felip IV;
1350-1364 : Joan II el Bo, fill de l'anterior;
1364-1380 : Carles V el Prudent, fill de l'anterior;
regncia 1380-1382 : Llus I d'Anjou, germ de l'anterior i rei de Npols;
1380-1422 : Carles VI el Boig, fill de Carles V;
1422-1461 : Carles VII el Victoris, fill de l'anterior;
1461-1483 : Llus XI el Prudent, nebot de l'anterior;
regncia 1483-1491 : Anna de Frana, filla de l'anterior;
1483-1498 : Carles VIII l'Afable, fill de l'anterior;

Branca Valois-Orlans.
1498-1515 : Llus XII el Pare del Poble, fill del duc Carles I d'Orleans i cos de Carles VIII;

Branca Valois-Angulema.
1515-1547 : Francesc I, casat amb Cludia de Frana, filla de l'anterior;
1547-1559 : Enric II, fill de l'anterior;
1559-1560 : Francesc II, fill de l'anterior;
regncia 1560-1563 : Caterina de Mdici, muller d'Enric II;
1560-1574 : Carles IX, germ de l'anterior;
1574-1589 : Enric III, germ de l'anterior i rei de Polnia;

Dinastia Borb.
1589-1610 : Enric IV, nebot segon de Francesc I per part femenina, i cos nov d'Enric II per part masculina, rei de Navarra;
regncia 1610-1617 : Maria de Mdici, muller de l'anterior;
1610-1643 : Llus XIII el Just, fill de l'anterior;
regncia 1643-1651 : Anna d'ustria, muller de l'anterior;
1643-1715 : Llus XIV el Rei Sol, fill de l'anterior;
regncia 1715-1723 : Felip II d'Orleans, germ de l'anterior;
1715-1774 : Llus XV el Ben Amat, besnt de Llus XIV;
1774-1792 : Llus XVI l'Estimat, nt de Llus XV;
1793-1795 : Llus XVII, fill de l'anterior, rei titular;

Primera Repblica Francesa.
1792-1795 : Convenci Nacional;
1795-1799 : Directori francs;
1799-1804 : Consolat francs;

Dinastia Bonaparte   Primer Imperi.
1804-1814 : Napole I;
1815 : Napole II, fill de l'anterior;

Dinastia Borb, restaurada.
1814-1824 : Llus XVIII, germ de Llus XVI;
1824-1830 : Carles X, germ de l'anterior;

Dinastia Borb-Orlans.
1830-1848 : Llus Felip I, descendent de Llus XIII;

Segona Repblica Francesa.
1848-1852 : Napole III, nebot de Napole I;

Dinastia Bonaparte   Segon Imperi.
1852-1870 : Napole III;


Vegeu Llista de presidents de Frana;
Vegeu Llista de pretendents al tron de Frana;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55936" title="Caminant entre dinosaures" nonfiltered="1951" processed="1947" dbindex="22187">
Caminant entre dinosaures (Walking with Dinosaurs) s una srie de televisi en sis parts produda el 1999 per la BBC. La srie va utilitzar efectes especials creats amb ordenador per recrear la vida del Mesozoic, i mostr els dinosaures en una manera que noms havia estat explorada per Parc Jurssic sis anys abans. La srie va ser un xit cientfic i comercial, i tingu com a consellers cientfics alguns paleontlegs com Peter Dodson, Peter Larson o James Farlow. La seva influncia en el procs de filmaci es veu en Caminant entre Dinosaures - Com es va fer.

En una llista dels 100 Programes de Televisi Britnics ms Importants feta pel British Film Institute el 2000 amb vots de professionals de l'indstria, Caminant entre Dinosaures qued 72. Segons el Llibre Guinness dels rcords, s la srie documental ms cara per minut .

El 2000 la srie va ser complementada per un epidosi especial () que t lloc al perode Jurssic. Amb el mateix estil, es va fer una sequella anomenada Caminant entre Bsties, a l'era Cenozoica. Aquesta srie mostrava aus i mamfers extingits com el Gastornis o lIndricotherium. La tercera entrega fou Caminant entre Caverncoles, un documental sobre els nostres avantpassats. El 2005, es produ Walking with Monsters:Life Before Dinosaurs.

Tamb amb el mateix estil, es fu una srie en tres captols coneguda com "Sea Monsters", on Nigel Marvin viatja enrere en el temps als set mars ms perillosos de tots els temps.

Episodis.
Sang nova.
Fa 220 milions d'anys - Trisic Superior; Arizona

Lloc de rodatge: Nova Calednia;
Condicions: Semidesrtiques amb una curta estaci de pluges. A l'episodi, les pluges arriben tard.
Coelophysis (terpode);
Peteinosaurus (pterosaure);
Placerias (dicinodont);
Plateosaurus (prosaurpode);
Postosuchus (arcosaure basal);
Thrinaxodon (cinodont);

Temps dels titans.
Fa 152 milions d'anys - Jurssic Superior; Colorado
Lloc de rodatge: Redwood National Park, Xile, Tasmnia i Nova Zelanda.
Condicions: Clides amb boscos i sabanes.
Allosaurus (terpode);
Anurognathus (pterosaure);
Brachiosaurus (saurpode);
Diplodocus (saurpode);
Ornitholestes (terpode);
Stegosaurus (ornitisqui);

Mar cruel.
Fa 149 milions d'anys - Jurssoc Superior; Oxfordshire
Llocs de rodatge: Bahames, Nova Calednia;
Condicions: Mar tropical somer amb petites illes.
Cryptoclidus (plesiosaure);
Eustreptospondylus (terpode);
Hybodus (taur);
Liopleurodon  (pliosaure);
Ophthalmosaurus (ictiosaure);
Rhamphorhynchus (pterosaure);

Gegant dels cels.
Fa 127 milions d'anys - Cretaci Inferior; Oce Atlntic primitiu (Brasil, Cantbria)
Lloc de rodatge: Nova Zelanda, Tasmnia;
Condicions: Mar i lnia costera;
Iberomesornis (ocell primitiu);
Iguanodon (ornitisqui);
Ornithocheirus (pterosaure);
Polacanthus (ornitisqui);
Tapejara (pterosaure);
Utahraptor (terpode);

Esperits del bosc glaat.
Fa 106 milions d'anys - Cretaci Inferior; Antrtida, Amrica del Sud i Austrlia.
Lloc de rodatge: Nova Zelanda;
Condicions: Bosc dominat per nothofagaceae i podocarpaceae, molt proper al pol sud. ;

Allosaurus;
Koolasuchus (amfibi temnospndil);
Leaellynasaura (ornitisqui);
Muttaburrasaurus (ornitisqui);
Steropodon (monotrema);

Mort d'una dinastia.
Fa 65 milions d'anys - Cretaci Superior; Idaho.
Lloc de rodatge: Xile, Nova Zelanda;
Condicions: Sabanes i boscs, afectats per vulcanisme. ;
Anatotitan (ornitisqui);
Ankylosaurus (ornitisqui);
Didelphodon (marsupial);
Dromaeosaurus (terpode);
Quetzalcoatlus (pterosaure);
Torosaurus (ornitisqui);
Tyrannosaurus (terpode);

Enllaos externs.
Walking with Dinosaurs ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55942" title="Daylam" nonfiltered="1952" processed="1948" dbindex="22188">
Daylam s una regi d'Iran formada per la part alta del Gilan, al vesant septentrional de les muntanyes Alburz. 

T com a ciutats principals  Lahidjan, Mandjil i Alamut, i el seu riu principal s el Safid-rud que desaigua a la mar Cspia, amb el seus afluents el Shah-rud que neix al Talakan, i l'Alamut, que rega la vall d'Alamut. Aquestes valls sn el nucli dels daylamites un grup tnic preirani. La muntanya principal s el Dulfak o Dalfak al nord-est de Mandjil.

Els daylamites foren ja esmentats per Polibi el segle II aC. Tolomeu els situa al nord de la Coromitrene (avui Khwaru Waramin, al sud-est de Rayy) i a l'oest de Tapuri (Tabaristan). El darrer arscida Artaban va mobilitzar als daylamites contra els rebels sassnides.

Estigueren vinculats als sassnides i un cap daylamita amb ttol de wahriz, de nom Boes, va dirigir una expedici al Regne d'Ibria, durant el regnat de Kavadh. Amb el rei Khusrov Anushirvan els daylamites es van destacar al setge de Arquepolis (552) a Lazika, i pocs anys desprs en un atac contra els sabirs turcs al servei de Bizanci. Procopi diu que els daylamites no eren sbdits el rei de Prsia, sin mercenaris. L'expedici persa al Iemen del 570 aC la van efectuar 800 presoners daylamites alliberats, dirigits per un wahriz, un home vell que fou tamb alliberat amb aquest motiu. Els daylamites tamb van ser part essencial de les guarnicions a les fortificacions perses del Caucas. El rei Hormidz IV fou enderrocat el 590 per Zoanab, que s esmentat com el cap del poble daylamita.

El califa Umar va enviar a la zona a Numan ben Mukarrin. Els habitants de Rayy van cridar en ajut als daylamites per aquestos van tenir una posici expectant fins que van decidir ajudar als habitants de Rayy i, dirigits pel seu rei Muta (o Murtha) foren derrotats pels rabs al riu Wadj, a la regi de Dabastay (a la vora de la plana entre Rayy i Hamadan). Entre el califa Umar i el califa Al-Mamun fins a 17 expedicions rabs van anar al Daylam sense poder sotmetre la regi. Fortaleses musulmanes es van establir al sud, a Kazwin, i a la frontera nord-est (al Tabaristan) als rius Kalar i  alus. Els daylamites eren en aquest temps pagans i seguien les normes del mtic Afridun. Els ttols dels seus caps eren wahriz, wardan shah,  vahriz-i vari ay (vahriz de vahrizs) i fins i tot rei (com fou anomenat Muta).

Amb els Abbssides els alides es van refugiar al Daylam. El primer conegut fou Yahya ben Abd Allah, del qual dos germans havien estats executats, i s'havia unit a la revolta del germ del califa Harun al-Rashid. Va arribar al Daylam el 791 per es va rendir aviat al barmkida Al-Fald ben Yahya, suposadament per les pressions i amenaces que el califat va exercir sobre el rei del Daylam (i per els regals oferts al rei).

El 805 el califa va estar a Rayy on va rebre l'homenatge dels caps de la regi, entre ells el rei de Daylam, Mazurban ben Djustan, que s el primer sobir conegut de la dinastia dels Djustnides que van iniciar un llarg govern, sovint sotmesos als zaidites (o zaydites) de Tabaristan (vegeu Djustnides). Probablement la seva capital fou Rudbhar, prop d'Alamut. Altres principats existien a la regi: a Samiram, regi de Tarum (els Kangrides o musafrides), a la regi de Birwan, propera a Talakan, amb seu a Shahristan (amb ttol de Mustakarr al-Sultan), i a Khashm, residencia del da'i alida del Gilan oriental.

Els musafrides sorgits de Tarum (Tarom o Al-Tarm) o Shamiran van acabar governant una part del Daylam i es van expandir cap al Azerbaidjan, mentre els djustnides van conservar altres possessions amb seu a Lahidjan. Els djustnides es van sotmetre a Toghrul Beg el 1042 i poc desprs ho van fer els musafrides de Tarom. Aquesta dominaci fou ms efectiva, i l'oposici va fer crixer les tesis alides ja molt esteses.

Abans de 1090 el cap ismalita (alida) Hasan-i Sabbah va enviar propagandistes a la regi i el 1090 es va apoderar d'Alamut que fou reconeguda com a feu de l'ismalita Mahdi per Malik Shah. Durant 166 anys la fortalesa fou un baluard contra els seljcides, fins que el 1256 la fortalesa fou destruda pels mongols. A la histria occidental se'ls anomena els Assassins.

El Daylam va passar seguidament a la dinastia Karkiya del Gilan oriental (Biyapish) que tenia seu a Lahidjan. La dinastia ismalita que s'havia mantingut a Ashkawar fou eliminada i tamb els prnceps locals de Rudbhar i Daylaman (els Kudshidj). El 1416 el sayyid Radi de Lahidjan va invitar a uns tres mil daylamites i els va fer matar tradorament a la vora del riu Safid-rud.

El Daylam va gaireb desaparixer. Alguns grups allats de daylamites a les muntanyes van crear una secta (secta de Hal-i Hakk) que es va revoltar el 1891 a Kallardasht sota la direcci del cap Sayyid Muhammad, per fou derrotat.

Avui constitueixen una petita minoria a Iran.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55943" title="Simon Pokagon" nonfiltered="1953" processed="1949" dbindex="22189">

Simon Pokagon (Michigan, 1830-1899) fou un escriptor potawatomi, fill de Leopold Pokagon, un dels negociadors potawatomi de Michigan aconvertit al cristianisme. Als 14 anys an a escola, va aprendre cinc idiomes, s orden pastor protestant i esdevingu cap dels potawatomi. A la seva mort es public O-G-Mw-Kw Mit-I-Gw-K (en angls, Queen of the Woods), narraci de caire autobiogrfic i considerada la primera novella ndia. El 1893 particip en l Exposici de Chicago.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55945" title="Daylamites" nonfiltered="1954" processed="1950" dbindex="22190">

Daylamites tamb es diuen algunes dinasties o poders individuals que van governar principalment a l'Azerbaidjan i a la plana iraniana, i que tingueren origen en el Daylam o estigueren dirigides per natius de Daylam, essent les ms conegudes les dels musafrides, ziyarids i els shadddides.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55951" title="Governants cherokees" nonfiltered="1955" processed="1951" dbindex="22192">
Tradicionalment, els governants cherokee eren caps de ciutats, per assoliren gran prestigi entre la naci. Han estat considerats dirigents de la naci Cherokee de l Est abans del trasllat a Oklahoma: 
 Moytoy, 1730 1760;
 Atakullakulla, 1760   1775;
 Oconostota, 1775   1780;
 Hanging Maw, 1780   1792;
 Little Turkey, 1792   1801;
 Black Fox, 1801   1811;
 Pathkiller, 1811   1827;
 Charles Renatus Hicks, 1827;
 William Hicks, 1827   1828 ;
 John Ross 1828   1839.

Els caps dels Cherokee de l Oest han estat, fins que es van unir les dues branques el 1839: 
 Col. John Bowles, 1795   1813;
 Takatoka, 1813   1818;
 Tahlonteskee, 1818   1819;
 John Jolly, 1819   1838;
 John Rogers, 1838   1839;
 John Looney, 1838   1839;

Els caps principals de la Naci Cherokee, traslladada a Oklahoma, han estat:
 2 Oct 1839 - 1 Ago 1866 John Ross (1790 - 1866);
 21 Aug 1862 - 1866Stand Watie (en rebellia) (1806 - 1871);
 1 Aug 1866 - 19 Oct 1866   Lewis Downing       (1823 - 1882);
 19 Oct 1866 - 4 Nov 1867 William Potter Ross  (1820 - 1891);
 4 Nov 1867 - 9 Nov 1872  Lewis Downing ;
 10 Nov 1872 Charles Thompson  ;
 11 Nov 1872 - 1 Nov 1875 William Potter Ross ;
 1 Nov 1875 - 3 Nov 1879  Charles Thompson  ;
 3 Nov 1879 - Gen 1888  Dennis Wolf Bushyhead (1826 - 1898);
 Gen 1888 - 14 Des 1891  Joel Bryan Mayes (1833 - 1891);
 14 Des 1891 - 23 Des 1891 Thomas Mitchell Buffington(1855-1938);
 23 Dec 1891 - 4 Nov 1895 Johnson Harris (1856 - m. ....)   ;
 4 Nov 1895 - 6 Nov 1899 Samuel Houston Mayes(1837 - m. ....);
 6 Nov 1899 - 2 Nov 1903  Thomas Mitchell Buffington;
 2 Nov 1903 - 1917  William Charles Rogers(m. 1917);
 1917 - 1919                Vacant;
 8 Nov 1919 - 25 Nov 1919  Andrew Bell Cunningham;
 1919-1923                  Vacant;
 23 Jun 1923 (1 dia) Edward M. Frye ;
 1923-1925                  Vacant;
 1925 (1 dia) Richard Baxter Choate;
 1925-1927                  Vacant;
 27 Dec 1927 (1 dia) Charles J. Hunt ;
 1927-1931                  Vacant;
 26 Maig 1931 (1 dia)Oliver P. Brewer ;
 1931-1936                  Vacant;
 22 Gen 1936 (1 dia) William Wirt Hastings(1866 - 1938);
 1936-1942                  Vacant;
 14 Abr 1942 (1 dia) Jesse Bartley Milam    (1884 - 1949) ;
 1942-1943                  Vacant;
 1943 - 1949 Jesse Bartley Milam;
 1949 - 1971                .....
 1971 - 1975                W.W. Keeler ;
 1975 - 1985                Ross Swimmer;
 1985 - 1995                Wilma Mankiller;
 1995 - 1999                Joe Byrd;
 1999 -  ?                  Chad Smith;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55954" title="Cant de Schaffhausen" nonfiltered="1956" processed="1952" dbindex="22193">


El cant de Schaffhausen (Schaffhuse o Schaffhuus en alemany sus) s el cant ms septentrional de Sussa. La seva capital s la ciutat de Schaffhausen.

 Personatges illustres .
 Alfred Baeschlin, arquitecte.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55969" title="Cant de Glarus" nonfiltered="1957" processed="1953" dbindex="22194">



El cant de Glarus (francs Glaris) forma part de Sussa.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55972" title="Cant de Lucerna" nonfiltered="1958" processed="1954" dbindex="22195">


Lucerna (alemany Luzern) s un cant de Sussa.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55992" title="Cant de Zug" nonfiltered="1959" processed="1955" dbindex="22196">


Zug (francs Zoug, itali Zugo) s un cant de Sussa.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55993" title="Manifest Debian" nonfiltered="1960" processed="1956" dbindex="22197">
El Manifest Debian s una declaraci d'intencions del projecte Debian, escrit pel seu fundador, el gener de 1994, amb el mateix esperit del "Manifest GNU" de Richard Stallman, escrit una dcada abans. El text va ser revisat el juny  d'aquell mateix any.

 Origens projecte Debian .
Ian Murdock, programador de Unix llicenciat en informtica per la universitat de Purdue al 1996, va fundar el projecte Debian en 1993.  

Usuari i desenvolupador de Linux desde els primers dies, ha estat involucrat en multitud de projectes de Linux, de Codi Obert i organitzacions de programari lliure. Va ser el director fundador de Linux International (1993-1995),  Software in the Public Interest (1997-1998) i de la Open Source Initiative (1998-2001) i a collaborat amb la FSF i diferents universitats dels Estats Units. 

La filosofa i organitzaci del projecte es troben expressades en tres documents essencials: el Manifest Debian, el Contracte Social de Debian (una espcie d'estatuts del projecte, cont tamb les Debian Free Programari Guidelines DFSG)  i la Constituci de Debian (el document que regula la presa de decisions dintre de l'organitzaci)

Tenint en compte que les primeres versions (encara inestables) de Linux daten de 1991, s una de les ms veteranes distribucions de GNU/Linux.

Debian sorgeix intentant cobrir una necessitat: crear una distribuci GNU/Linux de qualitat orientada a les necessitats dels usuaris (no a les del distribudor), que segons Ian no existia en aquell moment (ni tan sols el terme distribuci era tan conegut com ho s avui dia). Cal tenir en compte que han passat molts anys des de llavors en un mn tan canviant com s la informtica i que, per aquell temps, les distribucions de GNU/Linux no estaven tan esteses com ho estan avui.

 Intencions del manifest .
El Manifest Debian insisteix en qu la distribuci ha de ser desenvolupada per una organitzaci sense nim de lucre en la qual els possibles marges econmics de guanys (per exemple, per distribuir Debian en mitjans fsics, com Cd-Roms) siguin reinvertits a millorar la qualitat del programari. A part de motius tics, s'assenyala que al fer-lo d'aquesta manera s'assegura la qualitat, ja que s'eliminen del desenvolupament de la distribuci factors econmics i de mercat que podrien comprometre-la (com per exemple, que els terminis d'alliberament de versions imposats pel mercat obliguin a llanar una versi de la distribuci que no est prou provada i, per tant, pugui contenir errors.

 Enllaos externs .
Manifest Debian - text complet del Manifest ;
Manifest GNU - tex complet del Manifest ;
Projecte Debian ;
Projecte GNU ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55994" title="Cant de Zuric" nonfiltered="1961" processed="1957" dbindex="22198">


Zuric (alemany Zrich) s un cant de Sussa.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55997" title="Basilea-Ciutat" nonfiltered="1962" processed="1958" dbindex="22199">


Basilea-Ciutat (alemany Basel-Stadt, francs Ble-Ville; itali Basilea Citt; romanx Basilea-Citad) s un cant del nord de Sussa, situat on el Rin abandona el pas. La ciutat de Basilea n's el centre i capital. El cant s format per les ciutats de Basilea, Bettingen i Riehen.

 Histria .
El cant de Basilea-Ciutat fou creat quan el cant histric de Basilea fou dividit en 1833. El resultat de la divisi fou dos subcantons: Basilea-Ciutat i Basilea-Camp. Aquesta divisi fou provocada pel cant de Basilea-Camp, i la constituci de Basilea-Ciutat no reconeix l'altra mig cant. Una nova constituci ha estat aprovada el 2003.

El cant de Basilea es va unir a la Confederaci Helvtica el 1501.

 Geografia .
El cant de Basilea-Ciutat s situat al nord de Sussa. Limita amb Alemanya i Frana al nord, Basilea-Camp al sud. El Rin travessa el cant. T una superfcie de 37 km, el cant ms petit de la Confederaci Helvtica.

 Poltica .
Basilea_Ciutat s un mig cant. Aix vol dir que el cant noms envia un representant al Consell dels Estats. La capital del cant s la ciutat de Basilea. L'actual constituci del cant data del 1889.

El parlament del cant s anomenat Grosser Rat i t 130 membres escollits d'una vegada per un perode de quatre anys. En l'actual (2006) hi ha vuit partits diferents representats en el parlament.

L'executiu del cant (Regierungsrat) s compost de set membres. En l'actual (2006) hi ha cinc forces poltiques diferents representades.

Enllaos externs.
  Guia de la ciutat;
  Mapa de la ciutat;
 Pgina oficial ;
 Estadstiques oficials;
;
 BaselArea;
 Airport Basel-Mulhouse  i ;
 Port de Basilea;
 Webcams;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="55998" title="Basilea-Camp" nonfiltered="1963" processed="1959" dbindex="22200">

Basilea-Camp (alemany: Basel-Landschaft; alemany sus: Baselbiet; francs: Ble-Campagne, romanx Basilea-Champagna) s un cant de Sussa. La capital s Liestal i limita amb els cantons de Basilea-Ciutat, Jura, Solothurn i Argvia, amb Frana i l'estat alemany de Baden-Wrttemberg.


Municipis.



 Enllao externs .

Pgina oficial ;
Estadstiques oficials;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56000" title="Cant de Friburg" nonfiltered="1964" processed="1960" dbindex="22202">


Friburg (alemany Freiburg, francs Fribourg) s un cant de Sussa.
 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56001" title="Djustnides" nonfiltered="1965" processed="1961" dbindex="22203">
Els Djustnides foren una dinastia daylamita del Daylam que va governar d'abans el 791 fins desprs del 1042.

Probablement t el seu origen en Djustan I que es creu que governava Daylam vers el 791. Per el primer membre conegut histricament s el seu fill Marzuban ben Djustan que el 805 va anar a Rayy a retre homenatge al califa Harun al-Rashid que li va fer molts regals.

El va seguir suposadament un altre Djustan (II) que no es conegut per fonts histriques, noms perqu el segent sobir es deia Wahsudan ben Djustan (que encara s esmentat el 872), un temps massa llarg per suposar que fou germ de Marzuban. En aquest perode se sap d'una expedici rab dirigida per Abd Allah ben Khurdabhbih que va fer presoner a un cap del Daylam anomenat Abu Layli, per no es pot determinar si es tracta de Djustan I o d'un cap local (o tanmateix d'un usurpador). Fou durant Djustan II o durant Wahsudan que es va a comenar a construir la fortalesa d'Alamut, llavors encara poc important (un edifici o imara)

A finals del segle IX els djustnides foren aliats dels sayyid hasnides de Tabaristan. El Sayyid Al-Hassan ben Zayd (o Zaid) al-da'i al-kabir, va agafar la direcci de l'aixecament alida a  alus i Kalar el 864 i va donar protecci als habitants contra el governador tahrida que volia apoderar-se de les terres comunals de pastura. Wahsudan es va sotmetre a Al-Hasan ben Zaid vers el 865, per al cap d'un temps ambds es van enemistar, i el va succeir el seu fill Djustan III ben Wahsudan. Aquest tenia bones relacions amb Al-Hasan ben Zaid (que portava el ttol de da'i) i el va invitar a enviar representants a Daylam. Amb l'ajuda d'Al-Hasan, Djustan III va ocupar Rayy als tahrides, i es va apropiar desprs de Kazwin i Zandjan. El 867 el califa va enviar un fort exrcit dirigit per Musa ben Bugha que va recuperar Rayy, Kazwin i Zandjan. Wahsudan va morir poc desprs (vers el 872). Djustan III va fer llavors un intent de recuperar Rayy i va mantenir l'aliana amb Al-Hasan (ara en lluita contra els saffrides) fins a la mort d'aquest el 883. A Al-Hasan el va succeir el seu germ Muhammad ben Zaid conegut com al-da'i al-Saghir (dinastia Zaidita) i Djustan III li va fer submissi. 

El 889 el general i aventurer de Khorasan Rafi ben Harthama va ocupar Djurdjan (Gurgan) que pertanyia a Muhammad ben Zaid, el qual es va refugiar a Daylam. Rafi va enviar (890) tropes que van envair Daylam i va ocupar  alus per foren envoltades per Muhammad amb l'ajut de Djustan III. Llavors (891) va anar personalment Rafi ben Harthama i Muhammad ben Zaid es va haver de retirar cap el nord, al Gilan. Djustan III es va retirar cap a Talakan, perseguit per Rafi durant tres mesos, durant els quals el Daylam fou saquejat per la gent de Rafi. Finalment Djustan III va fer un acord de pau amb Rafi que incloa la promesa de no tornar a ajudar a Muhammad i Rafi va deixar llavors el pas per anar a conquerir Rayy i Kazwin. Per les coses no van anar b per Rafi, i el 892 va decidir fer submissi a Muhammad ben Zaid al que va retornar el Gurgan, rebent a canvi un exrcit de quatre mil daylamites. Per el saffrida Amr ben Layth va amenaar a Muhammad i li va impedir de lliurar l'exrcit a Rafi, que finalment va haver de fugir a Khwarazm on fou assassinat (novembre del 896). Muhammad ben Zaid va morir el 900 en una batalla contra un general samnida i desprs d'un interval de 14 anys va assolir la direcci dels alides el husseinita Al-Hasan ben Ali Nasir al-Diun al-Tahir anomenat Al-Utrush (el sord) que noms fou da'i per menys de quatre anys (914-917) per es considerat el ms gran cap alida. Les seves predicacions al Daylam (on havia estat durant 13 anys) van convertir a molts caps daylamites. La fortalesa de  alus, que era punt de vigilncia alida sobre els daylamites (que abans no eren musulmans) fou destruda en prova de confiana i Djustan III el va reconixer. Vers el 914 es va fer una campanya contra els samnides que fou un fracs per el 915 es va fer una segona campanya de 40 dies que va aconseguir expulsar-los de les provncies de Tabaristan i Gurgan. Nasir va fer abolir l'antic sistema daylamita derivat d'Afridun i conegut com Kaddkhudha, en qu els homes eren caps de la famlia, en favor de la instituci islmica que establia el control de les famlies musulmanes. Aix segurament no va agradar als daylamites i sembla que Djustan III es va revoltar i va encapalar aquesta oposici (no obstant les lluites les situen els historiadors vers el 913). Al-Utrush va morir el 31 de gener del 917 i el va succeir el seu gendre l'hasnida Al-Hasan ben al-Kasim.

Vers el 918 fou assassinat Djustan III per son germ Ali ben Wahsudan, que el 912 havia estat nomenat agent fiscal (islamala) Abbssida a Isfahan, per fou destitut vers el 916. El 918, desprs de l'assassinat, es va apoderar del govern i quant l'alida Al-Hasan ben al-Kasim fou capturat al Tabaristan, fou entregat a Ali que el va tancar a la fortalesa d'Alamut. El 919 el general Abbssida Munis, que venia de fer presoner al sadjida Yusuf al-Sadj d'Azerbaidjan, li va cedir el govern de Rayy, Kazwin i Zandjan, per seguidament Ali fou assassinat per Muhammad ben Musafir, un noble del Tarum, per venjar la mort del seu sogre. Muhammad ben Musafir es va casar amb Kharatsuya, filla de Djustan III ben Wahsudan i va fundar la dinastia musafrida. Des llavors els musafrides i els djustnides van estar enfrontats. Muhammad ben Musafir es va apoderar del govern per el germ d'Ali, Khusraw Firuzan va conservar el poder al menys a Alamut perqu va fer alliberar a Al-Hasan ben al-Kasim, per finalment fou derrotat i mort pel musafrida (920). El seu fill Mahdi ben Khusraw, va continuar la lluita per tamb fou derrotat i es va refugiar a les terres del daylamita Asfar ben Shiroya, governador de Rayy, Kazwin i Zandjan, qui va enviar al Ziyrida Mardawij contra Muhammad, per Mardawij es va aliar a Muhammad i va derrotar i matar a Asfar. 

La dinastia va continuar tot i que no es coneixen els noms del segents sobirans, per se sap que vers el 989 els musafrides dominaven tot el Daylam menys la regi que les fonts anomenen Laidjiya i que s amb seguretat Lahidjan (deu districtes costaners). En el segle segent un escrit anomena a les terres dels musafrides al Daylam amb el nom d'Ostan (que vol dir ptria o centre) i diu que eren les altes terres, mentre les terres baixes o Laidj (o Landj) eren dels djustnides.

El 1042 el sobir djustnida ("rei de Daylam" segons les fonts seljcides) van pagar tribut a Toghrul Beg que era prop de Kazwin. L'emir musafrida de Tarom (o Ostan), anomenat pels seljcides "salar de Tarm") ho van fer el 1062. D'altres fonts esmenten un "amir-i amiran" que era "un dels reis de Daylam" que cobrava una taxa (badj) per creuar el riu Shah-rud i tamb a un "marzuban al-Daylam Djil-i Djilan Abu Salih" de nom Djustan Ibrahim, que residia a Shamiran; per ambds personatges serien referits al darrer prncep musafrida de Daylam.

La dinastia djustnida devia existir encara alguns anys ms com un poder local per ja no torna a ser esmentada.

 Llista de prnceps djustanides .

Djustan I vers 791;
Marzuban ben Djustan vers 805;
Djustan II ben Marzuban vers 850;
Wahsudan ben Djustan vers 850-865, mort el 872;
Djustan III ben Wahsudan vers 865-918;
Ali ben Wahsudan 918-919;
Khusraw Firuzan 919-920;
Mahdi 920-?
Successors desconeguts fins desprs del 1042.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56002" title="Histria del rugbi a Catalunya" nonfiltered="1966" processed="1962" dbindex="22204">
Abans de la Guerra Civil: La Federaci Catalana independent.
A les comarques de la Catalunya francesa, el rugbi es va comenar a jugar a finals del segle XIX. El seu introductor va ser Albert Lincou, originari de Portvendres, que havia aprs rugbi al nord de l'estat francs, i que fund un equip al Liceu Arag de Perpiny.
El rugbi entra a Catalunya Sud per primer cop el 1919 quan al camp de l'Espanyol s'enfronten l'Stade Toulousain i l'Associaci Esportiva Perpiny (fundada el 1902). A la Catalunya Nord ja era un esport arrelat amb altres clubs com la Uni Esportiva Perpiny (1919, en fusionar-se l'AEP i el SOP), el Club dels Arlequins Perpinyanesos i Sporting Club Vernet.

A Catalunya fou el 1921 Baldiri Aleu i Torres crea la Uni Esportiva Santboiana, club deg tant a Catalunya Sud, com a Espanya. Tamb el 1921 es crea la secci del Club Nataci Atltic. El rugbi comenava a prendre forma i el 1922 es forma el Catalunya Sporting Club i la secci del Club Nataci Barcelona. Aquests quatre clubs van jugar el primer trofeu del pas, embri d'una futura lliga, el Trofeo Copa Real Sociedad de Carreras de Caballos. La Santboiana en va resultar guanyadora.

El 1922 neix la Federaci Catalana de Rugbi. L'any segent es disputa el primer Campionat d'Espanya, que de fet s un campionat catal. Tamb hi juguen el Rugbi Club Sant Andreu fundat el 1921 (els diables vermells), el CADCI (1922) i el Catalunya Atltic Club. Ven la Santboiana. Tamb es juga el primer partit de la Selecci Catalana de Rugbi contra el Toulouse Lalande Olympique al camp de l'Hipdrom de Can Tunis, perdent per 0-9. Des d'aleshores els partits de la Selecci Catalana es van fer habituals, jugant contra l'Esquadra Anglesa diverses vegades, contra clubs i seleccions del Rossell, del Llenguadoc i de Pars. El 1923 es crea la secci del Reial Club Deportiu Espanyol, la del Futbol Club Barcelona i l'Hellnic Rugbi Club (ex Olympic Rugbi Club), i el 1924 la secci de la Uni Esportiva Sants. En aquest mateix periode trobem la secci de rugbi del C.E.Europa i del Jupiter i el Amateur Rugbi club de Barcelona.

Els Campionats de Catalunya celebrats fins el 1936 foren dominats pel FC Barcelona i la Santboiana, noms trencada aquesta hegemonia pel CN Barcelona que va guanyar el del 1924 i el Sant Andreu en guany el del 1925. De fet, entre 1925 i 1928, el rugbi sofr una crisi i desaparegu algn club, l esport oval no es consolidava per ell mateix degut a problemes varis, federatius, displina i violencia, ve perdre seguiment dels medis i d aficionats.

El primer Campionat d'Espanya oficial amb equips de la resta de l'estat el venc el FC Barcelona guanyant per 9 a 0 a l'Academia de Infanteria de Toledo. Barcelona i Santboiana tamb sn dominadors dels Campionats d'Espanya fins el 1936. El 1929 neixia el Rugbi Club Univeritari embri al  1930 de la fusi amb l U.E.E.C.(Uni Esportiva d Estudiants Catlics) del B.U.C (Barcelona Universitari Club) tamb havien aparegut altres nous equips, els universitaris, i la secci de l'Ateneu Enciclopdic Popular.El 1931 neix un altre histric, el Rubgi Club Cornell. El 1933 es funda l'Uni Esportiva Arlequins de Perpiny-Rossell, ms coneguda com USAP, de la uni dels clubs de la capital del Rossell (l'US Perpiny i el Club dels Arlequins).
El 1934 es funda la Federaci Internacional de Rugbi Amateur a Pars, amb les federacions nacionals de Frana, Itlia, Alemanya, Txecoslovquia, Romania i Catalunya. Aix va provocar un incident poltic-esportiu notable a l'poca. La Federaci Espanyola va protestar perqu tamb en volia formar part i grcies als bons oficis de la FCR, va entrar-hi com a federaci adherida. Aix va produir un gran malestar a Madrid i la FER va expulsar la Catalana de les competicions espanyoles. Catalunya, membre de ple dret de la FIRA, va organitzar la seva prpia competici i diferents partits oficials de la seva selecci contra Frana i Itlia, que arribaren a acollir fins a 20.000 persones a Les Corts. Aquesta independncia es va perllongar fins l'any 1940.

D abans de la Guerra Civil noms restan quatre clubs, l U.E.Santboiana (1921), la secci del F.C.Barcelona (1924), el Barcelona Universitari Club-BUC (1930) i el R.C.Cornell (1931)

Desprs de la Guerra Civil: El rugbi, esport minoritari anys 40 i 50.
Els primers anys desprs de la Guerra Civil el rugbi amb prou feines existeix. La nova situaci poltica provoc l'expulsi de la Federaci Catalana de la FIRA. El 1940 es juga un partit internacional entre la selecci de Barcelona i Romania, i ms tard contra una selecci de Bucarest.
El Rugbi Catal al llarg de les dcades dels 40 i 50 continua dominat pel F.C.Barcelona i Santboiana amb el premis a partir dels 50 del C.N.Barcelona, aix mateix estenien el seu domini als campionats d Espanya on algun equip madrileny trencava l hegemonia del rugbi Catal.
El 1940-41 es reinicia el Campionat d'Espanya, on el R.C.D. Espanyol s sots-campi.

A principis dels 50, es va intentar crear al Lliga de Divisi d Honor Espanyola al llarg de dues temporades, la 52/53 i 53/54   per va ser inassumible en un pas de post-guerra que no estava preparat per els desplaaments ni econmicament i va deixar de disputar-se, el campi fou el el F.C.Barcelona tots dos anys, la Santboiana va participar a l edici del 52/53 i el C.N.Barcelona a la segent 53/54.
Fins el 1960 Barcelona i Santboiana dominen els Campionats de Catalunya amb diversos ttols, noms trencada pel C.N.Barcelona i el SEU Barcelona que fou el primer campi a la represa, al 1940/41.

Poc a poc, van sorgint a Catalunya altres equips. El 1940-41 hi ha federats la Santboiana, Barcelona, Espanyol, RC Cornell, AD Joventut (ms tard fusionat amb el Picadero JC-finalistes del Camp. d Espanya del 58/59), SEU Barcelona i Colnia Gell. Ms tard apareixen, l'Escola de Nutica, Club X, Atltic Sabadell, Penya X, RC L'Hospitalet, Acadmia Lasa, Club Nataci Barcelona (reingress a la federaci el 1946), Club Nataci Montjuc, AD Maquinista, Institut Balmes, Barcelona Universitari Club, SEU Terrassa, ICAM, Club Nataci Poblenou, RC Sant Boi, SEU de Medicina, Escola Ramon Llull i CE Universitari.

Els anys 60: es consolida el rugbi.
En aquesta dcada, el Rugbi Catal es consolida, creaci de noves competicions i el mes important, es fomenten les categories inferiors, es fan els primers campionats de Catalunya Juvenils.

El 1960 hi ha una reuni a Figueres entre membres de les federacions catalanes de rugbi a ambds costats dels Pirineus, per organitzar la Copa Pirineus. La primera edici la disputen la UE Santboiana, CN Barcelona, Picadero, Racing Club Pzillanais, Jeunesse Sportive Iliberinne, AS Pradenne i Cabestany Olympique. A la final, a la Fuixarda, la Santboiana ven el Pradenne per 5 a 3. La competici deixa de celebrar-se el 1968. Altres equips nord-catalans que participen a la Copa Pirineus sn la USAP, UE Thuirinoise, US Pianencques, Banyuls Aviron Olympique, RC Ponteilla, US Argelers, Gallia Perpiny, Cote Vermeille i Vallespir. A la Catalunya Sud l'equip que domina s la Santboiana, amb aparicions espordiques de l'Universitari i el Barcelona. A partir de 1961 el BUC i la Federaci Catalana organitzen els tornejos de la Merc amb la participaci de grans clubs europeus.
El 1960, Picadero i AD Joventut emprenen diferents camins.

El 1961 la F.C.R. organitza el primer Campionat de Catalunya Juvenil, on participen 4 equips, la Santboiana, el C.D.Universitari, el R.C.Cornell i el C.N.Montjuic que fou el primer campi.

El Campionat de Catalunya aquesta decada es cosa de quatre clubs, F.C.Barcelona, Santboiana, C.N.Barcelona i el C.D.Universitari el disputan sense treva per quedar campi i poder accedir al campionat d Espanya.

A nivell del Campionat d Espanya, els madrilenys foren els dominadors trencan la llarga hegemonia dels clubs catalans, tot i aix Santboiana, F.C.Barcelona i Nataci foren campions d Espanya algn any al llarg de la decada.

Els anys 70, nova estructura del rugbi catal.
El darrer any de la decada dels 60, la temporada 69/70 es crea novament la Divisi d Honor Espanyola i ara ja si per consolidar-se, a la primera participaci els representants catalans foren el F.C.Barcelona i el C.D.Universitari.

Aix de retruc, afecta tota l estructura del rugby catal, el rugbi catal es veu restructurat per la participaci del clubs catalans a les diferents competicions de la FER,  la Divisi d Honor  i el Campionat de Nacional creat tres anys desprs, la temp. 72/73.
El record d equips catalans a la Divisi d Honor fou la temp. 72/73 on cinc equips del deu que formavan la categoria eran catalans, hi havia la Santboiana, F.C.Barcelona, C.D. Universitari, C.N.Barcelona i R.C.Cornell qui seria el club catal dominador d aquests anys, el R.C.Cornell es proclama campi de Divisi d honor la temp. 78/79.

A partir dels anys setanta, el Campionat de Catalunya sofreix una certa davallada,  la creaci de les  lligues estatals, dispersa els clubs catalans punters entre les diferents categories, llavors  el campionat queda com una competici regional.

A partir del 1975 la federaci Catalana crea la Copa Catalana, que ve a ser la manera de recuperar el Campionat de Catalunya, com a tal,  ja que poden jugar tots els clubs de totes les categories i s`aprofitan els forats del calendari de les competicions estatals i s omple amb la Copa Catalana, juguen els equips punters i no tan punters i es converteix en un trofeu desitjat per tots els clubs, el primer Campi fou el R.C.Cornell i el dominador d aquesta competici durant el final dels 70, encadenen 3 ttols consecutius 79, 80 i 81.

A partir del 1979 el CN Montjuc organitza el Torneig de la Merc snior i el 1980 el Torneig Barcelona. 
El cas paradoxal fou el XVP Andorra, va ingressar a la federaci Catalana als anys 60 i fou un equip en l elit del rugbi Catal, fou dominador del Campionat de Catalunya de 1 Divisi, mxima competici on podia jugar ja que tenia barrat el pas a les competicions d'mbit estatal perqu era considerat un equip estranger ple de jugadors estrangers.Fou Campi de la Copa Catalana l any 77 i finalista el 1975 derrotant els equips de divisi d honor catalans, Santboiana, F.C.Barcelona i R.C.Cornell, demostrant que el seu nivell era superior per el que guanyava al camp ho perdia als despatxos.

Els anys 80, transici.
Des del 1980, el rugbi continua essent un esport minoritari si exceptuem la ciutat de Sant Boi. Es un esport amb alt i baixos, podem celebrar el rugbi Catal ttols al nivell de clubs, la UE Santboiana guanya 3 ttols de lliga  el 1983/84, 1986/87 i el 1988/89 i una Copa del Rei 89, aix com el F.C.Barcelona es proclama campi de la Copa del Rei en dues ocasions, 1983 i 1985, el BUC aconsegueix el seu primer ascens a divisi d'honor la temp. 87/88 i practicamnet almenys cada any hi ha 3 equips de a la mxima categoria, per per contra desapareix l'histric RCD Espanyol el 1983, desprs de 60 anys, a mitja dcada desapareix el snior del FC Barcelona a mitjans de la dcada tot i tenir xits esportius. Tamb desapareix la histrica secci del Club Nataci Poble Nou i el XVP Andorra abandona la federaci i es feder a Frana.

Desapareixen clubs, per tamb neixen de nous, Enginyers RUC, etc.

s una dcada moguda: a nivell de selecci la selecci catalana continua jugant partits amistosos amb equips estrangers, per a partir del 83 es crea el Campionat d Espanya de Seleccions Autonmiques, aix va donar una competici fixa cada any i va donar regularitat i estabilitat a la selecci, fou campiona en totes les categories al llarg dels anys, Snior, Juvenil i Cadet i fou la gran dominadora en el Campionat femen.
Especialment recordats sn els partits que es van jugar a la Foixarda l'any 1982 entre les seleccions d'Irlanda, Frana, Esccia i Catalunya, i diversos partits que la selecci i  el Bataillon Joinville francs i Bulgria

Els anys 90, comena el rugbi modern i la semi-profesionalitzaci.
En aquesta dcada, el club mes destacat fou la UE Santboiana que aconseguir dos ttols de lliga de divisi d Honor la 95/96 i 96/97, fou acompanyada a divisi d'honor per diferents clubs al llarg de la dcada, el CN Montjuc aconsegueix el seu primer ascens a la mxima categoria el 91/92, aix com el BUC que la recuperava un altre cop l any 93/94 tot seguit la temporada segent 94/95 el RC Cornell recuper la divisi d honor, per fou un pas efmer, categoria que de moment no ha tornat a recuperar.

A nivell catal, la Copa Catalana tingu alternana la primera meitat de la dcada amb les victries de BUC, CN Montjuic, RC Cornell i la meritria victria de l`Enginyers un club que noms feia 3 anys de la seva fundaci, aix com el triomf del GEIEG. La segona meitat clarament dominada per la UE Santboina que encadenen 4 ttols consecutius.

En aquests darrers anys cal destacar la formaci del CNPN-Enginyers creat per fusi del Club Nataci Poblenou i del Enginyers RUC.
A finals de la dcada la federaci Catalana juntament amb el Comit del Rossell van posar en marxa la Lliga de les 2 Catalunyes, una manera de recuperar la Copa Pirineus i organitzar un torneig trans-fronterer per continuar mantenint lligams, totes les edicions van caure del costat del nord excepte una edici que guany la UE Santboiana.

A nivell de selecci es continuava lluitant cada any pel ttol de campi autonmic i es continuaven fent partits de nivell internacional amistosos,  es jug contra la Repblica Txeca a l'Estadi Olmpic de Montjuc, davant ms de 9.000 persones, l'assistncia ms alta a un partit de rugbi desprs de la guerra civil. Partits tamb de la selecci dels Pasos Catalans XV President (Andorra, Principat i Catalunya Nord) que van jugar contra Tunsia, Itlia, a principis dels noranta.

El 12 d'octubre de 1994 la FCR va organitzar el I Torneig Ciutat de Barcelona a l'Estadi Olmpic de Montjuc amb la participaci de la UE Santboiana, el BUC, el Racing Club de France, i l'USAP. El Racing en va resultar guanyador.

Segle XXI, el nou rugbi..
Ara si que ja som abocats al professionalisme, el rugbi a l'Europa del primer nivell ja es professional, aqu encara vivim en el semi-profesionalisme amb la convivncia amb l amateurisme.

Les regles del joc han canviat, es venen i es compren els drets de competici, el rugbi catal el C.N. Montjuic desapareix, els seus drets de competici se ls queda el BUC quan amb un acord amb l USAP de Perpiny formen l USAP Barcelona, el que desprs d un any a la mxima categoria cedeix els seus drets al F.C. Barcelona que torna a ser nou equip de divisi d Honor desprs de 20 anys. Aix es a l ordre del dia i el rugbi va cam del professionalisme, hi haur dos nivells, el rugbi professional que ser o be de clubs o regional i el rugbi amateur que nodrir el rugbi profesional i ser de formaci.

En aquest segle XXI, en  l ambit del rugbi Catal la U.E.Santboiana va aconseguir 2 titols de lliga consecutius 04/05 i 05/06, el R.C.L Hospitalet aconseguir l ascens a la maxima categoria desprs de 2 ascensos consecutius i jug dos anys a la maxima categoria. Desprs passar l USAP Barcelona, el club cretat de l acord entre BUC i USAP, per desprs d un any a la maxima aconseguint un meritori 3er lloc amb opcions durant l any de disputar el titol, va donar pas amb els seus drets al FC.Barcelona.

A nivell federatiu, la FCR va organitzar la V Copa del Mon de Rugbi Femen 2002, un exit d organitzaci, les seus foren Sant Boi, Cornell, l'Hospitalet, Barcelona i Girona. La final fou a l estadi Olimpic de Montjuic davant de 12.000 espectadors entre Nova Zelanda i Anglaterra.
Tamb en aquesta dcada la selecci catalana va participar a la Copa d Europa de Regions en varies ocasions aix com el torneig previ al mundial de Frana 2007 on jugaven una representaci de regions del mn.

Tamb en aquesta dcada, en conflicte amb la FER, la Federaci Catalana fou exclosa durant 3 temporades de les competicions estatals 04/05, 05/06, 06/07 i aix va barrar el pas a poder continuar participant a la copa d'Europa de regions, tenint nivell per participar-hi. El conflicte pel reconeixement internacional de la FCR continua obert amb la lluita pel reconeixement com a fundadora de la IRB.

A nivell de Catalunya, la UE Santboiana a partir del 2004 domina la Copa Catalana, guanyen 4 consecutives precedida a principi de la dcada per l'alternana entre RC Cornell, CN Montjuic que guany el darrer titol abans de desapareixer, el R.C.L Hospitalet  per primer cop i el F.C.Barcelona guanyan la Copa Catalana tamb.

Articles relacionats.
 Campionats de Catalunya de rugbi;
 Copa Pirineus de rugbi;
 Partits de la Selecci Catalana de Rugbi;

Grans jugadors de la Catalunya del Sud.


Clubs.
 Vegeu: Clubs de rugbi als Pasos Catalans;

 Vegeu tamb .
 Partits de la Selecci Catalana de Rugbi;
 Selecci Catalana de Rugbi;

Enllaos externs.
Uni Esportiva Santboiana;
Secci de rugby del FC Barcelona;
Rugby Catal;
Uni Esportiva Arlequins de Perpiny (en Catal);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56004" title="Cant de Solothurn" nonfiltered="1967" processed="1963" dbindex="22205">


Solothurn (francs Soleure; itali: Soletta; romanx: Soloturn) s un cant de Sussa.



 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56005" title="Llista de reis d'Esccia" nonfiltered="1968" processed="1964" dbindex="22206">

Casa d'Alpin.
843-858 : Kenneth I;
858-862 : Donald I, germ de l'anterior;
862-877 : Constant I, fill de Kenneth I;
877-878 : Aedh d'Esccia, germ de l'anterior;
878-889 : Eochaid d'Esccia, nebot de l'anterior;
878-889 : Giric d'Esccia, cos d'Aedh;
889-900 : Donald II, fill de Constant I;
900-943 : Constant II, fill d'Aedh;
943-954 : Malcolm I, fill de l'anterior;
954-962 : Indulf d'Esccia, fill de Constant I;
962-967 : Dubh d'Esccia, fill de Malcolm I;
967-971 : Culen d'Esccia, fill d'Indulf;
971-995 : Kenneth II, fill de Malcolm I;
995-997 : Constant III, fill de Culen;
997-1005 : Kenneth III, fill de Dubh;
1005-1034 : Malcolm II, fill de Kenneth II;
1034-1040 : Duncan I, nt de Malcolm II;
1040-1057 : Macbeth d'Esccia,  marit de la nta de Kenneth III;
1057-1058 : Lulach, rebesnt de Kenneth III;

Casa de Dunkeld.

1058-1093 : Malcolm III, fill de Duncan I;
1093-1094  i 1094-1097 : Donald III, fill de Duncan I, juntament amb el seu nebot;
1093-1094  i 1094-1097 : Edmond I, fill de Malcolm III, juntament amb el seu oncle;
1094 : Duncan, fill de Malcolm III;
1097-1107 : Edgard d'Esccia, germ de l'anterior;
1107-1124 : Alexandre I, germ de l'anterior;
1124-1153 : David I, germ de l'anterior;
1153-1165 : Malcolm IV, nt de David I;
1165-1214 : Guillem I, germ de l'anterior;
1214-1249 : Alexandre II, fill de Guillem I;
1249-1286 : Alexandre III, fill de l'anterior;
1286-1290 : Margarida d'Esccia, nta de d'Alexandre III;

Casa Balliol   Primer Perode.
 intaurada per Eduard I d'Anglaterra el 1292;

1292-1296 : Joan Balliol, descendent de David I;

Casa de Bruce.
 instaurada durant la Guerra de la Independncia d'Esccia;

1306-1329 : Robert I, descendent de David I;
1329-1371 : David II, fill de l'anterior;

Casa Balliol   Segon Perode.

1332-1336 : Eduard Balliol, fill de Joan Balliol;

Dinastia Stuart.
 a partir de  1603 els reis d'Esccia esdevindran reis d'Anglaterra i Irlanda;

1371-1390 : Robert II, nebot de David II i nt de Robert I;
1390-1406 : Robert III, fill de l'anterior;
1406-1437 : Jaume I, fill de l'anterior;
1437-1460 : Jaume II, fill de l'anterior;
1460-1488 : Jaume III, fill de l'anterior;
1488-1513 : Jaume IV, fill de l'anterior;
1513-1542 : Jaume V, fill de l'anterior;
1542-1567 : Maria d'Esccia, filla de l'anterior;
1567-1625 : Jaume VI, fill de l'anterior, anomenat Jaume I d'Anglaterra i VI d'Esccia;
1625-1649 : Carles I, fill de l'anterior;


Commonwealth i protectorat.

1635-1658 : Oliver Cromwell;
1658-1659 : Richard Cromwell;


Dinastia Stuart   Segon Perode: La Restauraci.
 a partir de 1707 reis del Regne de la Gran Bretanya;

1660-1685 : Carles II, fill de Carles I;
1685-1688 : Jaume VII, germ de l'anterior;
1689-1694 : Maria II, filla de l'anterior;
1689-1702 : Guillem II, associat fins el 1694 a Maria II, la seva muller, nt de Carles I;
1702-1714 : Anna I, filla de Jaume VII;

Dinastia Hannover.
 a partir de 1801 reis del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda;
 
1714-1727 : Jordi I, nt de Carles II;
1727-1760 : Jordi II, fill de l'anterior;
1760-1820 : Jordi III, nt de l'anterior;
1820-1830 : Jordi IV, fill de l'anterior;
1830-1837 : Guillem IV, germ de l'anterior;
1837-1901 : Victria I, neboda dels dos anteriors i nta de Jordi III;

Dinastia Saxnia-Coburg-Gotha.
 ( Windsor des de 1917);
 a partir de 1927 reis del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;

1901-1910 : Eduard VII, fill de l'anterior;
1910-1936 : Jordi V, fill de l'anterior;
1936 : Eduard VIII, fill de l'anterior;
1936-1952 : Jordi VI, germ de l'anterior;
 des de 1952 : Elisabet II, filla de l'anterior;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56007" title="Vaud" nonfiltered="1969" processed="1965" dbindex="22207">


Vaud (alemany Waadt; itali: Vaud; romanx: Vad) s un cant de Sussa en el qual hi destaca Lausana, capital del cant, situada a la vora del Llac Lemn sobri un abrupte tur. A ms, alberga la seu del Comit Olmpic Internacional i el Museu Olmpic. Tamb existeixen altres localitats importants, sempre a la vora del llac, com Nyon (una de les seus de la UEFA), Montreux, l'estaci d'esqui de Villars-sur-Ollon, la glacera dels Diablerets o Vevey, basti de la important empresa Nestl.

 Enllaos externs .

 Pgina del Cant de Vaud  ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56008" title="Aurora Bertrana i Salazar" nonfiltered="1970" processed="1966" dbindex="22208">
Aurora Bertrana i Salazar (Girona, 1892   Berga, 1974) fou una escriptora famosa pels seus relats extics.

Biografia.

Els inicis.
Filla de l'escriptor Prudenci Bertrana, va passar la seva infncia a Girona on havia nascut el 29 d'octubre de 1892. Quan acab l'escola volia ser escriptora per el seu pare s'hi va negar i comen a estudiar msica a Barcelona. Es va comenar a guanyar la vida tocant de matinada en un tercet de senyoretes als locals nocturns barcelonins.

L'any 1923 va marxar a Ginebra per seguir estudiant msica. Va iniciar la seva amistat amb Llus Nicolau d'Olwer, exiliat de la dictadura de Primo de Rivera, qui ms tard l'anim a escriure. Va sobreviure tocant en els hotels dels Alps i va arribar a crear la primera jazz band formada ntegrament per dones. En una actuaci per a la rdio va conixer l'enginyer elctric Denys Choffat amb qui es va casar el 30 de maig de 1925.

Pasos extics.
L'any 1926, desprs de llegir Le Mariage de Loti de Pierre Loti, decideixen installar-se a la colnia francesa de Tahit. Fruit de l'experincia escriu el seu primer llibre Paradisos ocenics. Una dona que escriu sobre pasos extics, i que per primer cop fa una aproximaci a la mtica dona polinsia, va causar una forta impressi.

El 1930 s'installen a Catalunya i continua escrivint novelles, fent conferncies i collaborant en publicacions de l'poca. Encara que Prudenci Bertrana s'havia oposat a que Aurora escrivs, van collaborar tots dos en l'experincia d'escriure conjuntament una novella repartint-se els captols. En va sortir L'illa perduda on s'integren els elements d'aventura i romanticisme propis de la literatura dels mars del Sud. El 1933 es presenta com a candidata al Congrs de la Repblica per Esquerra Republicana, per en va sortir derrotada i va abandonar l'activitat poltica.

L'any 1935 marxa al Marroc tota sola per estudiar l'nima de la dona musulmana i descobrir el concepte que en t l'home musulm, el qual, segons diu, els nostres homes conserven. Fruit d'aquest viatge, on visita harems, bordells i presons, ser el seu llibre El Marroc sensual i fantic.

Guerres i exili.
Quan esclata la guerra, el 1936, torna a Barcelona on acaba sent redactora en cap de "Companya", revista femenina del PSUC. Monsieur Choffat, tal com ella l'anomena, es va passar a la zona franquista i des d'aleshores van quedar separats. L'any 1938 emprn sola el cam de l'exili. A Sussa collabora en publicacions de Ginebra i Lausana. Escriu tant en francs com en catal i fa traduccions al castell. Ella mateixa havia tradut Paradisos ocenics al castell Islas de ensueo, i ara tira endevant la versi en francs Fenua Tahiti.

L'experincia de la II Guerra Mundial queda recollida en les seves obres Camins de somni, Tres presoners i Entre dos silencis. Durant un temps s'est a Prada per poder visitar la seva mare a Andorra. Aqu mant relaci amb Pau Casals i Pompeu Fabra.

El retorn.
El 1949 obt el perms per tornar a Catalunya. El 1970 es porta al cinema la seva novella Vent de grop amb el ttol La larga agona de los peces fuera del agua, protagonitzada per Joan Manuel Serrat. Va escriure la biografia del seu pare Una vida, va participar en les primers jurats del premi Prudenci Bertrana i va escriure les seves prpies memries. El segon volum es va publicar pstumament.

Bibliografia.
Paradisos ocenics, 1930.
Peikea, princesa canbal i altres contes ocenics, 1934.
L'illa perduda, 1935.
El Marroc sensual i fantic, 1936.
Edelweiss, 1937.
Camins de somni, 1955.
Tres presoners, 1957.
Entre dos silencis, 1958.
La nimfa d'argila, 1960.
Ovidi i sis narracions ms, 1965.
Vent de grop, 1967.
Memries fins al 1935, 1973.
Memries del 1935 fins al retorn a Catalunya, 1975.

Referncies.
Maribel Gmez, Aurora Bertrana: Encs pel desconegut, Barcelona: Prtic, 2003. ISBN 84-7306-847-5.
Fons Documental Bertrana, de la Universitat de Girona;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56010" title="Vampire: The Masquerade" nonfiltered="1971" processed="1967" dbindex="22209">



Vampire: The Masquerade (Vampir : La Mascarada, en catal) s un joc de rol que s'ambienta en l'anomenat Mn de Tenebres. El desenvolup Mark Rein-Hagen com el primer joc de rol de l'empresa White Wolf Game Studio. El joc s'ambienta en l'existncia de vampirs en un mn modern neogtic. El subttol del joc, La Mascarada, fa referncia als intents de l'organitzaci secreta dels vampirs (La Camarilla) d'amagar la seva existncia i activitats als humans.

El 1992, Vampire: The Masquerade va guanyar el premi Origins al millor conjunt de regles de rol de 1991. Donat l'xit de l'orginal es va ampliar el "Mn de Tenebres" amb altres jocs basats en diferents ssers sobrenaturals com ara "Hombre Lobo: El Apocalipsis", "", ""; "Cazador" i "" entre d'altres. White Wolf va tenir un important xit de vendes durant els anys 90 i principis del nou segle.

Al 2004 la companyia va donar per tancada la lnea de "Mn de Tenebres"  i va deixar de publicar tots els seus antics jocs. Pocs mesos desprs va tornar amb el Nou Mn de Tenebres on va comenar publicant una nova versi del joc anomenat ""


 Ambientaci .
Vampire: The Masquerade desenvolupa el mn de ficci conegut com Mn de Tenebres, inspirat en les novelles de Crniques de vampirs d'Anne Rice. l'autor del joc, Mark Rein-Hagen, va fer un joc de rol que trencava la majoria dels tpics del gnere de rol. En ell, els  jugadors experimenten la vida d'un sser sobrenatural en un mn dominat pel mal i en el que els humans desconeixen la realitat. El tema del joc es centra en el conflicte personal que suposa intentar retenir la prpia humanitat quan el personatge ha sigut convertit en un sser depredador d'ssers humans. A ms els jugadors han de sobreviure a les incessants lluites de poder dels antics i ms poderosos vampirs i les nombroses intriges entre els clans de vampirs.

Els vampirs tenen el seu origen en Cam, el tercer home, que va ser condemnat amb la immortalitat. Cam amb el temps va crear els seus fills vampirs aix arribant al mn d'avui en dia. Amb el pasar dels anys els vampirs han creat els anomenats 13 clans i a la seva vegada 3 grups molt importants: La Camarilla, El Sabbat (Vampir: La mascarada) i els Independents, per en l'actualitat la sang s'ha afeblit en ells donant a la llum els Caitiff i aix atraient a la famosa Gehenna. 

 Els vstags .
Vstags s el nom amb que els vampirs s'auto-denominen, a l'igual que Cainites, ja que es consideren descendents de Cam (per a ms informaci mirar l'apartat histria)

Tots els vampirs sn diferents entre s, encara que hi ha caracterstiques que sn traspassades de Sire a Chiquillo en el moment de l'abraada. Aquestes caracterstiques provenen del clan del Sire.

Tots els vampirs sn afectats per la seva Bstia interna, que alguns intentan controlar negant la seva existncia per que d'altres accepten i intenten mantenir a ratlla mitjanant diversos sistemes de creences.

Els vampirs poden utilitzar ghouls, humans que han tastat una petita quantitat de sang del vampir i que han adquirit algunes de les seves capacitats (habitualment una major resistncia i un cert index de regeneraci dels danys) i als quals utilitzen per ocupar-se dels assumptes que ells no poden (per exemple, la gesti dels seus assumptes entre els mortals durant el dia).

Els vampirs tenen diverses debilitats, algunes idntiques a les que apareixen a les novelles i pellcules clssiques i d'altres diferents. Una estaca al cor no els mata, sino que els paralitza i per exemple l'aigua beneda, les creus o smbols religiosos no els afecten excepte si qui els esgrimeix en contra d'ells t una autntica fe en aquestes creences.

En canvi, la llum del sol i el foc els causen una gran quantitat de mal i sn de les poques coses que poden provocar la seva mort sense gaires problemes.
Clans.
Es diu "majorment sn del/de la" car unes minories dels mateixos clans s'han convertit en antitrubu al Sabbat com els Setites que majorment sn independents, com tamb els Assamites i altres.
Per aix com uns tenen clan tamb hi ha uns que no tenen com els Caitiff o Panders.  ;

 Les sectes .
Tots els clans, excepte els quatre independents, pertanyen a una secta; encara que es poden trobar a determinats membres individuals dels clans que no ho fan. Cada secta t unes idees prpies i uns objectius diferents respecte a com s'ha d'interactuar entre els vampirs i entre els vampirs i els humans.

Hi ha dos gran sectes: la Camarilla, y el . La primera pensa que el millor que es pot fer per evitar les caceres humanes es barrejar-se amb els mortals i ocultar la seva existncia controlant-los des de les ombres. El Sabbat, en canvi, pensa que no ha d'ocultar-se i que la millor manera d'evitar el seu extermini s revelant la seva natura depredadora i subyugant a la humanitat per a poder gobernar-la mitjanant la seva superioritat.

Tamb hi ha altres grups menors com per exemple els anarquistes que a pesar de compartir part dels ideals d'ocultaci de la Camarilla no volen accpetar ordres d'altres vampirs que els gobernin noms per ser ms antics. Un altre grup s l'Inconnu, un grup misteris format per vampirs antics que es diu que volen trobar la Golconda, un misteris estat d'illuminaci on el vampir domina per complert el seu ser i que permet derrotar a la Bestia i a la gana.

 Els clans .
Els vampirs es divideixen en 13 clans que es van establir a partir de la 3a. generaci de vampirs els antediluvians i que transmeten una srie de caracterstiques i peculiaritats als seus membres. Aquells que per algun motiu no sn reconeguts per cap clan, reben el nom de Caitiff. 

Tots els clans tenen una certa predisposici a desenvolupar unes habilitats sobrenaturals concretes anomenades disciplinaes i un defecte concret. Els membres dels diferents clans solen seguir un cert esterotipus, per no sempre s aix.

Tamb hi ha lnees de sang menos que vren ser creades a partir d'un dels grans clan i clans que han caigut en desgrcia o han desaparegut; com ara el clan Salubri o el clan Capadocio. 

Camarilla.
Brujah: El seu progenitor s Troile, majorment sn de la Camarilla.
Malkavian: El seu progenitor s Malkav, majorment sn de la Camarilla.
Nosferatu: El seu Progenitor s Absimilliard, majorment sn de la Camarilla.
Toreador: El seu Progenitor s Arikel, majorment sn de la Camarilla.
Tremere: El seu Progenitor s Tremere, majorment sn de la Camarilla.
 Gangrel;
 Malkavian;
 Brujah;
Ventrue. El seu progenitor s Veddhartha;

.
Lasombra: El seu progenitor s Laro Somi Barra, majorment sn del Sabbat.
Tzimisce: El seu progenitor s Mekneth, majorment sn del Sabbat.

Clans independents.
 Assamita;
 Giovanni;
 Ravnos;
 Seguidors de Set;
Assamite: El seu progenitor s Haqim (tamb anomenat Assam), majorment sn indepenents.
Setites: El seu progenitor s Set, majorment sn independents.
Gangrel: El seu progenitor s Ennoia, majorment sn independents des de que van deixar la Camarilla.
Giovanni: El seu Progenitor s Augustus Giovanni, majorment sn independents.
Ravnos: El seu Progenitor s Dracien, majorment sn independents.

 Histria .
La histria dels vampirs comena quan, segons el Llibre de NOd, Can mata a Abel i Du el castiga, expulsnt-lo. All se li donen diverses oportunitats de redimir-se i les rebutja totes.

Desprs cain troba a Lilith, la primera dna d'Adan que va ser expolsada del jard de l'Eden i amb qui apren a manipular el seu poder. Quan ja no t res ms que aprendre de Lilith, la deixa i torna a les terres on habitava abans i funda la primera ciutat Enoch. Encara que Enoch es una gran ciutat es troba sol i descobreix com pot crear a altres com ells. Llavors dna la inmortalitat a Enoch, Zillad i Irad.

Els seus descendents crean ms descents, 13 concretament (anomenats la tercera generaci). Aquests 13 vampirs sn egostes i manipuladors i veent que la seva maledicci s'est estenent Cain prohibeix que es cren ms vampirs. Per abans de que pugui fer res els 13 asesinen a la segona generaci i comencen a crear ms i ms descendents.

Degut a aquesta aberraci, Du torna a castigar Cain causant el Diluvi que provoca la mort de molts d'aquests vampirs. Desprs d'aquest cstic Cain s'autoexilia i els 13 Antediluvians tornen a crear descendncia. s llavors quan es crea la Segona Ciutat i degut a les disputes entre els antediluvians comena la Yihad, una guerra que s'ha prolongat al llarg dels segles fins al dia d'avui.

Durant segles els vampirs continuen gobernant als mortals de formes ms o menys encobertes i organitzant les seves disputes (com ara la guerra entre Brujah i Ventrue utilitzant als cartaginesos i als romans, respectivament) sense ser massa coneguts.

A l'arribar l'Edat Mitjana molts vampirs comencen a mostrar-se ms reticents a ocultar la seva natura i comencen a cridar l'atenci dels mortals. L'Esglsia, aliada amb senyors mortals es revela contra aquesta tirania i crea l'inquisici, un grup pseudomilitar encarregat d'acabar amb l'existncia de tots els sobrenaturals.

Bojos de por els vampirs ms antics comencen a utilitzar als seus fills com a esquer per guanyar temps fins que els ms joves es revelen ofesos per aquest tracte en l'anomenada revolta anarquista, que va ser conduda pels Brujah.

Tenint por per la seva supervivncia els antics i els seus descendents ms leals crean la Camarilla, una organitzaci que vol ocultar als mortals l'existncia dels sobrenaturals per aix tornar a permetre que els vampirs visquin "en pau" i puguin tornar a gobernar sense oposici. La fora de la Camarilla s superior a la dels anarquistes i finalment els Brujah i els seus seguidors accepten signar el "Tractat de Thorns" on es dona terme a la Revolta Anarquista.

Els joves dels clans Tzimisce i Lasombra, en canvi, es neguen a signar el tractat ja que sn conscients que no poden esperar misericrdia dels seus antics (durant la revolta van assessinar als seus respectius creadors de clan, els antediluvians) i al igual que alguns altres vampirs no disposats a cedir davant la pressi dels antics es neguen a capitular a Thorns. Al cap d'un temps d'amagar-se tornen a donar-se a conixer, aquest cop sota el nom de 

La lluita entre Camarilla i Sabbath continua fins als nostres dies encara que segons el Llibre de Nod, aquesta lluita est a punt de terminar, doncs la Gehena (la fi del mn) s'apropa i aquella nit els Antediluvians que han aconseguir sobreviure s'aixecaran del seu sopor i s'alimentaran dels seus descendents per terminar amb la guerra que van comenar fa milenis.

Disciplines dels personates.
Aquestes sn les que fan diferncia entre els vampirs i altres bsties del Mn de Tenebres, unes sn prpies del clan per les que no es tenen amb el temps: 

Abombwe;
Animalism: s quan el vampir t el poder de comunicar-se amb els animals.
Auspex ;
Bardo;
Celerity: s quan el vampir s capa d'augmentar increblement les seves habilitats fsiques.
Chimerstry;
Daimoinon;
Deimos;
Dementation: s quan el vampir t la capacitat de transmetre la bogeria.
Dominate: Com el nom diu el vampir pot dominar a altres criatures.
Fortitude: Forma sobrenatural del vampir per a resistir moltes coses. ;
Kai;
Maleficia;
Melpominee;
Mortis;
Mytherceria;
Necromancy: s quan el vampir pot despertar morts i dominar-los.
Nihilistics;
Obeah;
Obfuscate: L'habilitat d'amagar-se fins i tot en els llocs menys pensats.
Obtenebration: L'art de controlar la foscor i les ombres.
Ogham;
Potence;
Presence: El poder d'atreure sobrenaturalment a la gent.
Protean: La capacitat de canviar de forma.
Quietus;
Sanguinus;
Serpentis: La misteriosa disciplina dels Setites.
Spiritus;
Striga;
Temporis;
Thaumaturgy: L'estudi detallat de la sang i els seus poders.
Thaumaturgical Rituals;
Thaumaturgical Paths;
Sabbat Rituals;
Dark Thaumaturgy and Paths;
Dark Thaumaturgy Rituals;
Thanatosis;
Valeren;
Vicissitude: El poder de modelar la carn i els ossos.
Visceratika;

 Referncies .
 Justin Achilli, Vampiro: La Mascarada Ed. Revisada, Madrid, La Factora, 1999;
 Brown, Steve C., El Sabbat: Gua del Jugador, Madrid, La Factora, 1996 ;

 Enllaos externs .
 Official World of Darkness Wiki (en angls);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56013" title="Cant de Ticino" nonfiltered="1972" processed="1968" dbindex="22210">



Ticino, amb alemany, romanx i francs Tessin) s un cant de Sussa. La seva capital s Bellinzona, encara que la ciutat ms poblada s Lugano. Forma part de la Sussa Italiana. 

Geogrfia.
El cant de Ticino limita pel sud, l'oest i l'est amb Itlia i pel nord amb els cantons  de Valais i Uri i pel nord-est amb el cant dels Grisons. 

En aquest cant tamb hi ha el Riu Ticino, el llac major i el Llac de Lugano. Pel que fa les muntanyes pel cant hi ha un tro dels Alps lapons i la montanya ms alta s l'Adula que fa 3402 metres.

Districtes de Ticino.
Est compost per 181 municipis que componen 35 circoli i aquests componen els 8 districtes.

Districte de Bellinzona;
Districte de Blenio;
Districte de Leventina;
Districte de Locarno;
Districte de Lugano;
Districte de Mendrisio;
Districte de Riviera;
Districte de Vallemaggia ;

El nombre de municipis va variant constanment. A la segent taula teniu l'evoluci del nombre de municipis de Ticino.


Poltica.
Ticino, com tots el cantons, t Gran Consell, en itali Gran Consiglio, amb 90 membres i el govern, Consiglio di Stato t 5 membres. En els dos consells dels membres sn elegits amb el sistema electoral proporcional. El cant envia dos diputats Consell dels Estats de Sussa (cambra alta), i vuit diputats al Consell Nacional (cambra baixa).

Llenges.
Casi a tot el cant llevat d'algunes provncies s parla l'itali. Parlen l'idioma Llombardencara que ltimament l'itali oficial s'utilitza en la vida pblica. La segona llengua encara que ms minoritaria s l'alemany.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56014" title="Callisto" nonfiltered="1973" processed="1969" dbindex="22211">


 Astronomia: Callisto (satllit) s un dels quatre grans satllits de Jpiter.

 Mitologia: Callisto (mitologia) fou una herona, amant de Zeus.

 Literatura Callisto (literatura) s un dels personatges de la novella La Celestina de Fernando de Rojas;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56015" title="Cant de Neuchtel" nonfiltered="1974" processed="1970" dbindex="22212">


Neuchtel (alemany Neuenburg, romanx i francs Neuchtel, oficial en francs Rpublique et Canton de Neuchtel) s un cant de Sussa.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56016" title="Baud" nonfiltered="1975" processed="1971" dbindex="22213">

El baud s'utilitz originriament per a mesurar la velocitat de les transmissions telegrfiques, prenent el seu nom de l'enginyer francs Jean Maurice mile Baudot, que fou el primer en realitzar aquest tipus de mesures.

Es defineix el baud com la unitat informtica que s'utilitza per a quantificar el nombre de canvis d'estat, o esdeveniments de senyalitzaci, que es produeixen cada segon durant la transferncia de dades.

Tanmateix, no haurem de confondre el "baud rate" o velocitat en bauds amb la taxa de bits, ja que cada esdeveniment de senyalitzaci transms pot transportar un o ms bits. Noms quan cada esdeveniment de senyalitzaci transporta un sol bit coincideixen la velocitat de transmissi en bauds i en bits per segon.

Exemples.
 En el cas de les mquines teletip, encara en s en alguns mitjans, es diria que la velocitat de transmissi era normalment de 50 bauds. En aquest cas, com que els esdeveniments eren simples canvis de polaritat 1 (+), 0 (-), cada esdeveniment representava un sol bit o impuls elemental i la seva velocitat de transmissi en bits per segon coincideix a la velocitat en bauds.

 Tanmateix, amb els mdems que utilitzen diversos nivells de codificaci, per exemple mitjanant modulaci en fase, cada esdeveniment pot representar ms d'un bit, amb la qual cosa ja no coincidiran ambds magnituds. Per exemple, un mdem que transmet a 2400 bit/s pot tenir una taxa en bauds de 600 per segon. Aix voldr dir que, per cada esdeveniment de senyalitzaci, es transmetran 4 bits d'informaci codificada.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56017" title="Trit" nonfiltered="1976" processed="1972" dbindex="22214">


Astronomia: Trit (satllit) s el satllit ms gran de Nept.
Mitologia: Trit (mitologia) era un du del mar en la mitologia grega.
Zoologia: Trit (amfibi) s qualsevol de les espcies d'amfibis urodels de la famlia dels tritnids.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56019" title="Herodes el gran" nonfiltered="1977" processed="1973" dbindex="22215">

Herodes el gran fou rei de Judea, Galilea, Samria, i Idumea des el 40 aC fins el 4 aC

Va nixer a Ascal (avui Ashquelon) el 73 aC. El seu pare fou l'idumeu Antpater o Antipas (governador de Judea el 47 aC nomenat per Roma per la seva fidelitat) i la mare Cipros (Cypros) era una princesa rab de Petra. Encara que el pare no era hebreu, els idumeus havien estat sotmesos pel macabeu Joan Hirc el 125 aC i els havia estat imposada la religi jueva, i eren considerats assimilats, i formalment jueus. 

El 47 aC el seu pare fou nomenat procurador de Judea quan Herodes tenia 15 anys, i va rebre del pare el govern de Galilea on va donar mostres d'energia, acabant amb una banda de lladres que assolava la regi. Els seus enemics el van denunciar al Sanedr per haver matat a ciutadans jueus sense judici, i encara que primer es va mostrar desafiant, finalment va fugir amb Sext Csar, el governador rom de Sria que poc desprs el va nomenar governador de Celesria.

Una vegada en aquest govern va reunir un exercit i va marxar a Jerusalem per expulsar a Hirc II, cap del partit oposat, per el seu pare Antpater l'idumeu i el seu germ Fasael el van dissuadir (46 aC)

Poc desprs Sext Csar va morir a mans de Cecili Bas. El general Tit Antisti, governador de Cilcia, va reunir un exrcit amb el que va atacar a Bas, i el va assetjar a Apamea. Herodes es va unir a Antisti, i tot i l'arribada de forces sota Estaci Murc la guerra es va perllongar fins desprs del 44 aC quan, mort Juli Csar, va arribar a Sria Cassi Long (43 aC) i va establir una conciliaci.

Herodes aviat es va guanyar el favor de Cassi, i fou confirmat com a governador de Celesria al front d'una fora important. El seu pare Antpater fou llavors enverinat per Mlic (al que havia salvat la vida dues vegades). Herodes va fingir creure les excuses de Mlic per a la primera ocasi que va tenir el va matar prop de Tir. 

A la sortida de Cassi de la provncia, els amics de Mlic van voler venjar la seva mort i van atacar a Herodes i Fasael, que era a Jerusalem, per aquestos van triomfar i van expulsar als rebels encapalats per Flix, i van derrotar tamb a Antgon de Judea el fill d'Aristbul II, que havia envat Judea amb un exrcit, les pretensions al tron del qual tenien el suport de Marion, rei de Tir, i de Ptolemeu Menneus, prncep de Calcis; Herodes va obtenir el suport de Marc Antoni, que va arribar a Sria el 41 aC, al que va fer valuosos regals. El vell Hirc II va prometre a la seva filla Mariamne I al jove Herodes, i va traspassar la seva influncia a aquest i a Fasael, i aix Marc Antoni va nomenar als dos germans com a tetrarques de Judea (41 aC) successors del seu pare. 

Per l'any segent (40 aC) els parts van envair Palestina amb un exrcit que tenia el suport local degut a les exaccions dels governadors romans. Dirigia l'exrcit Pacoros, fill del rei de Prtia, i el general rom dissident Labi. Es van apoderar de tot Sria i fins i tot de part d'sia Menor, i Antgon els va demanar el seu ajut per ser establert al tron. Pacoros va enviar un exrcit sota comandament de Bazafarnes cap a Jerusalem i Herodes i Fasael van haver de refugiar-se a la fortalesa de Baris; Fasael va intentar negociar i va caure presoner dels parts, per Herodes es va poder escapar amb la seva famlia i els seus tresors a la fortalesa de Masad a la vora del mar Mort; all va deixar una guarnici i se'n va anar a Petra per demanar l'ajut del rei Malic II (Malichus)  del que esperava el suport; per el rei rab va refusar rebre'l; amb un petit grup Herodes va anar a Pelusium i de all a Alexandria d'eon va embarcar cap a Roma.

A Roma fou rebut amb distinci per Marc Antoni i Octavi que s'acabaven de reconciliar; Marc Antoni planejava una campanya contra els parts i veia en Herodes un aliat, i va obtenir un decret del senat al seu favor, que el nomenava rei de Judea, descartant als prnceps asmoneus. Tenia llavors 40 anys. 

Va sortir rpidament de Roma i es va dirigir directament a Sria, desembarcant a Ptolemais, noms tres mesos desprs d'haver sortit de Jerusalem. Va reunir un exrcit amb el que va ocupar part de Galilea, va fer aixecar el setge de Masad, va conquerir la fortalesa de Ressa, i amb l'ajut del general rom Sil va assetjar Jerusalem. 

Estava casat primerament amb Doris i el 38 aC, durant el setge, es va casar formalment amb la seva promesa Mariamne, filla de Hirc II de la casa dels macabeus o asmoneus.

La lluita va durar uns quants anys; els jueus de Jerusalem era fidels a Antgon que tenia la legitimat de la lnia de reis asmoneus, i aquest va resistir. Quant el 37 aC Herodes va obtenir l'ajut de Sosi (Sosius) el lloctinent de Marc Antoni, amb l'exrcit regular rom, va aconseguir per fi el seu objectiu per no sense una lluita dura amb moltes baixes. Herodes va haver de comprar als soldats romans la seva renuncia al dret de saqueig.

Aquesta lluita tant ferotge i llarga li va alienar qualsevol suport entre la poblaci. Quan el seu poder va quedar consolidat va prendre mesures que encara el van fer ms impopular: tots els membres del sanedr menys dos foren executats i molts altres que se li havien oposat arreu del pas van patir la mateixa sort; moltes vegades les execucions tenien per objecte apropiar-se de les riqueses dels morts amb els que feia regals a Marc Antoni per assegurar-se el seu favor. Antgon havia estat executat per ordre d'Antoni (i consell d'Herodes) i el crrec de gran sacerdot havia quedat vacant i Herodes va nomenar pel crrec a un desconegut sacerdot de Babilnia de nom Ananel i aix va ofendre a la seva sogre Alexandra, la mare de Mariamne I, que considerava que aquesta dignitat corresponia al seu fill Aristbul (III) de 16 anys, com a descendent mascle dels asmoneus. Alexandra va demanar el suport de la reina d'Egipte, Clepatra, que al seu torn tenia influncia amb Marc Antoni. Herodes va haver de deposar a Ananel i donar el gran sacerdoci a Aristbul III. La popularitat d'aquest va alarmar a Herodes que el va fer assassinar secretament (va morir ofegat en uns banys) de manera que va poder rebutjar qualsevol implicaci.

Clepatra, amiga d'Alexandre, i que a ms volia incorporar Judea al seu regne, va tractat d'influenciar a Marc Antoni, per aquest es va limitar a cridar a Herodes a Laodicea per donar compte de la seva conducta amb Aristbul, per el va despatxar amb honors sense cap cstig.

Clepatra va visitar a Marc Antoni a l'Eufrates i a la seva tornada va passar per Judea i es va entrevistar amb Herodes que la va rebre amb la ms alta distinci i sembla que va canviar els sentiments de la reina; finalment la va acompanyar fins a la frontera egpcia.

Quan va esclatar la guerra entre Antoni i Octavi (August) Herodes va preparar un exercit per ajudar al seu protector, per aquest li va ordenar dirigir l'exrcit contra el rei rab Malic, que no pagava el tribut establert a favor de Clepatra. Aquesta guerra va durar dos anys i aix Herodes va evitar lluitar al costat de Marc Antoni.

El 31 aC la batalla d'ccium va posar fi a la guerra, Herodes va quedar en situaci delicada, car encara que no havia participat a la guerra era coneguda la seva vinculaci amb Antoni. Per aix Herodes va anar a trobar a August a Rodes al que va convncer de ser el seu amic i va lamentar els serveis que havia fet a Antoni. August el va confirmar com a rei de Judea i a l'any 30 aC, al anar a Egipte, va ampliar el regne amb territoris entregats a Clepatra anteriorment, amb Gaza, Joppa, i altres ciutats, i amb Gadara i Samria.

Consolidat en el poder Herodes va fer matar a l'nic que li podria fer ombra, el vell Hirc II, amb l'acusaci de qu havia estat en correspondncia amb el rei rab Malic. Amb el favor d'August i el seu poder interior el seu domini no era ara discutit.

Herodes estava molt gels de la seva dona Mariamne I i cada vegada que deixava el regne (com quan va anar a veure a Marc Antoni a Laodicea o a August a Rodes) deixava ordenat que en cas de qu li passs alguna cosa, Mariamne havia de ser executada per no caure en mans dels seus enemics. Aquest fet fou conegut de Mariamne que va agafar odi al marit, ajudada per la seva mare Alexandra, mentre Cipros i Salom I (mare i germana d'Herodes) encara l'excitaven ms a la gelosia. Herodes va porta a Mariamne a judici per adulteri i fou condemnada i va permetre la seva execuci. Desprs va entrar en xoc i va comenar a fer matar suposats enemics; va fer matar a Alexandra i per instigaci de Salom va fer matar al marit d'aquesta, Costobaros, junt amb altres amics i consellers.

Herodes va continuar sent amic de August i del seu conseller Agripa. L'any 25 fou escollit per assistir a Eli Gal en la seva expedici a Arbia. El 20 August va visitar Judea i va refusar escultar les queixes dels enemics d'Herodes, i encara va incrementar els seus dominis amb el districte de Paneas (ja abans li havia donat la Tracontida i la Iturea).  A Paneas va construir un magnifica temple de marbre blanc dedicat a August. 

El 17 aC va rebre a Agripa  Jerusalem amb els ms alts honors i a la primavera segent li va enviar una flota per ajudar-lo en la seva expedici pel Bsfor cap a l'interior del Pont Eux.

Va reconstruir Samria, destruda per Joan Hirc i li va donar el nom de Sebaste; una petita ciutat a la costa, la Torre d'Estrat, va ser reconvertida en una magnifica ciutat amb port artificial amb el nom de Cesarea, i la va adornar amb teatres, gimns, i altres edificis d'estil grec, i fins i tot va construir un teatre a Jerusalem on es van fer combats de gladiadors segons la costum romana. Tot aix va molestar als jueus i deu notable van planejar el seu assassinat al teatre; el complot fou descobert i avortat.

Herodes va augmentar llavors el nombre d'agents secrets i va construir diverses fortaleses a l'entorn de Jerusalem per prevenir disturbis, entre els la fortalesa Antnia al costat del temple, i la fortalesa Hircnia, que va esdevenir pres on foren tancat tots els sospitosos. 

Per guanyar suport popular va fer actes de liberalitat. En ocasi d'una fam que va afectar a Judea i altres pasos (any 25), va vendre riqueses i va obrir el seu tresor per comprar gra a Egipte i va alimentar a la massa del poble a la seva costa i fins i tot va proveir a les provncies venes.  Va baixar tamb els impostos.

Finalment va decidir reconstruir el temple de Jerusalem per usar-lo com a fortalesa (any 22). Les obres dels patis i interior van durar ms de nou anys i el conjunt no fou acabat fins desprs de la seva mort.  Va adornar tamb amb grans edificis les ciutats de Trpoli, Damasc, Beirut i d'altres tot i que no formaven part del seu regne.

En el seu viatge a Grcia per unir-se a Agripa va donar quantitats de diners a Mitilene i Quios per reparacions d'edificis pblics. El 18 aC va passar per Grcia en cam cap a Roma i va presidir els jocs olmpics als que va dotar amb na quantitat de diners i fou honorat com a president perpetu.

Durant els seus anys de govern desprs de ser confirmat per August no va tenir cap conflicte seris. Els bandits de la Tracontida van haver de ser combatuts i algun cap rab que els donava suport, i alguns saquejos per part de tribus rabs.

Els seus conflictes familiars son relatats amb detall per Flavi Josep. En el seu viatge a Roma el 18 aC va visitar a August i a la tornada a Judea aviat van comenar els conflictes amb els ses fills Alexandre i Aristbul que havien agafat gran popularitat.  Alexandre es va casar amb la filla del rei Arquelau de Capadcia, i Aristbul amb Berenice, filla de Salom I (germana d'Herodes). Aquest favor concedit als dos prnceps no fou ben vist pels seus germans, Ferores i Salom, que van comenar a conspirar contra els dos prnceps. 

Herodes va cridar a la cort al seu altre fill Antpater de la seva primer dona Doris i finalment el 11 aC va portar als dos prnceps davant August a Aquileia i els va acusar davant l'emperador de conspirar contra la vida del rei de Judea; el crrec era poc consistent i August va imposar la reconciliaci temporalment.

Per tres anys desprs Herodes va creure que Alexandre havia format una conspiraci i el va condemnar a mort; sota tortura Alexandre va acusar a Salom i Ferores i tota la cort va quedar confusa, fins que Arquelau de Capadcia va aconseguir una nova reconciliaci.

Un tercer intent dirigit suposadament per Antpater va tenir ms xit; l'esparta Eurcles que era a la cort jueva, va acusar a Alexandre i Aristbul, i Herodes, amb el consentiment d'August, va fer jutjar als seus dos fills  a Beirut on foren condemnat i poc desprs executats a Sebaste (6 aC). Aix va comportar dissensions familiars greus, especialment amb el seu germ Ferores al que va expulsar cap a la seva tetrarquia de Perea on va morir poc desprs i la seva vdua fou acusada d'haver-lo enverinat i les investigacions van descobrir una conspiraci de Ferores i Antpater contra Herodes; quan Antpater, que era a Roma, va retornar sense saber res, fou detingut i portat a judici davant Quintili Var, governador de Sria, i condemnat a mort, si be l'execuci fou posposada fins obtenir el consentiment d'August. 

Herodes es va posar malalt de l'estomac. En aquesta situaci una guila daurada fou posada a la porta del temple i els jueus es van revoltar contra aquest emblema idolatra. El tumult fou reprimit i els caps executats. Al seu llit de mort hauria ordenat encara, segons la tradici cristiana, la matana dels nens nascuts a Belem, perqu una profecia deia que all naixeria el messies. Finalment va arribar el perms per l'execuci d'Antpater i Herodes la va ordenar cinc dies abans de morir, amb uns 70 anys a Jerusalem el 12 o 13 de mar de l'any 4. (generalment la seva mort s fixa el 4 aC per la data s discutida).

El seu fill Arquelau, designat successor, li va fer un esplndid funeral i fou enterrat a l'Herodium, un palau fortificat construt pel mateix Herodes prop de Jeric on ha estat descobert recentment.

Les fonts del seu regnat sn Flavi Josep i l'apologista Nicolau de Damasc, i algunes noticies disperses d'historiadors grecs i romans, especialment Estrab.

Es va casar amb vuit dones mes: dos nebodes de noms desconeguts, Mariamne II (filla del gran sacerdot Sim), la samaritana Malthace, la jerosolimitana Clepatra, una dona de nom Palles (Pallas), Fedra (que era la mare d una dona anomenada Roxana), i Elpis (mare d una dona de nom Salom)

La llegenda de la matana de nens per por d un suposat messies, llegenda que es troba en altres cultures, es probablement una invenci posterior i es creu que no va passar realment.

Els seus fills foren:

Amb Doris, Antpater;
Amb Mariamne I, Aristbul, Alexandre i Salampsi (i una filla, Cipros);
Amb Mariamne II, Herodes Filip I;
Amb Malthace, Arquelau i Herodes Antipas (i una filla de nom Olmpies);
Amb Clepatra, Filip el Tetrarca ;
Amb Palles, Fasael;
Amb Roxana, Fedra;
I amb Elpis, Salom II;
Herodes Boet fou fill de Mariamne II o de Clepatra de Jerusalem;

Va designar hereu al seu fill Arquelau amb llegats a dos fills ms, i Octavi August va repartir el regne entre aquestos tres fills:

 A Arquelau el va fer etnarca de Judea, Samaria i Idumea.
 A Herodes Antipas el va fer Tetrarca de Galilea i Perea.
 A Filip el Tetrarca o simplement Filip, el va fer Tetrarca de Bashan (Batanea), Gaulantida, Tracontida i Aurantida.

Vegeu tamb.
Arbela de Galilea;
Callirrhoe;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56020" title="Cant de Ginebra" nonfiltered="1978" processed="1974" dbindex="22216">

El cant de Ginebra (francs Rpublique et Canton de Genve, alemany Genf, romanx Genevra, itali Ginevra) s un cant de Sussa.

s el ms occidental dels cantons de Sussa. Est situat a l'extrem oest del llac Lman. Limita amb Frana en ms del 90% de la seva frontera, la resta limita amb el cant del Vaud i amb el llac mateix. La ciutat ms poblada n's Ginebra, que tamb n's la capital. Amb una superfcie de 282 km2 s un dels cantons ms petits de la Confederaci Helvtica; aix no obstant, t un poblaci de 438.483 habitants (dades del 2004), cosa que li dna una alta densitat de poblaci (1.555 hab/km2). Ms del 40% dels seus habitants viuen a la capital. Grcies a la ciutat de Ginebra, s una de les regions ms cosmopolites de Sussa, amb un 38,7% de poblaci estrangera, ms que cap altre cant. En part, aix s degut al fet que Ginebra s la seu de moltes organitzacions internacionals.

Les fronteres actuals del cant daten del 1815, any en qu es va unir a la Confederaci Sussa.

 Enllaos externs .

 Pgina oficial ;
 Estadstques de poblaci ;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56021" title="Asmoneus" nonfiltered="1979" processed="1975" dbindex="22217">
Els Asmoneus (Hasmoneus) foren una famlia jueva que va governar el pas dels jueus, descendents d'Hashmon. Sn ms coneguts com Macabeus.

El nom d'Asmoneus l aplicaren els romans a la famlia d'Herodes el gran, perqu va emparentar amb ells per la seva dona Mariamne, per es preferible la denominaci d herodians.

En la histria recent, el tnel dels Asmoneus ens recorda aquesta famlia jueva. Aquest punt geogrfic va ser zona de conflicte el 23 de setembre de 1996 quan s'hi va obrir un nou accs, sota l'Esplanada de les Mesquites de Jerusalem, el que va donar lloc a una onada de violncia, provocant la mort de 62 palestins i 14 soldats israelians. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56022" title="Cant del Jura" nonfiltered="1980" processed="1976" dbindex="22218">


El Jura (en francs i alemany Jura, en romanx i itali Giura) s un cant de Sussa. El seu nom deriva de la serralada del Jura, on est situat. Desprs del referndum del 1975 i altres de posteriors, la part septentrional de la serralada, pertanyent al cant de Berna (Porrentruy, Franches Montagnes, la major part de Delmont i part de Moutier), es constitu en cant autnom, amb una extensi de 838 km i 69.200 habitants i amb capital a Delmont, mentre que la resta continu dins el cant de Berna. El territori del cant del Jura es divideix en tres districtes:

 Districte de Delmont, amb 303 km i 34.500 habitants, i capital a Delmont.
 Districte de Franches-Montagnes, amb 218 km i 9.800 habitants, amb capital a Saignelgier ;
 Districte de Porrentruy, amb 317 km i 24.000 habitants, i capital a Porrentruy.

 Geografia .
El territori s format pel serralada del Jura, que dna nom al territori (antigament s anomenava Raurcia), i hi dominaven les alries de Chasseron (1.596 m), de Chasseral (1.610 m) i del Suchet (1.596 m). Al costat de les serralades subjacents al Jura hi ha el Wiessenstein (1.398 m).  

Els principals rius del territori sn l'Aar, Birse, Allaine, Sorne, Suze i Doubs. Pel que fa als llacs, els ms important s el de Bienne.

 Economia .
Es basa fonamentalment en l agricultura, les pastures i la ramaderia, aix com en la indstria formatgera i rellotgera. Darrerament s hi han installat fbriques d aparells de precisi. 

Municipis.
Al cant hi ha 83 municipis (communes), que classificats per districtes sn els segents: 



 Poltica .
La Rpublique et Canton du Jura s el 23 cant independent de la Confederaci Helvtica; com qualsevol altre, s independent en tot llevat en els aspectes relatius a les forces armades, les fronteres exteriors i les relacions internacionals. L himne nacional s la Rauracienne, compost el 1826.

 Histria .
El 24 de setembre del 1978 se celebr un nou plebiscit al Jura. Es constitueix en cant independent de la Confederaci Helvtica, amb himne, bandera i constituci prpies. El gener del 1979 fou reconegut oficialment com a cant de la Confederaci, cosa que provoc una nova redacci dels articles 1 i 80 de la nova constituci federal.

El desembre del 1982, a les eleccions municipals, els irredemptistes venceren a Moutier, i el 1986 van obtenir-hi majoria absoluta. El 1983 la Cort Suprema Sussa anull el referndum a Lauffon perqu el Comit Pro Berna va gastar un mili de francs sussos en la compra de vots. El 1989 es va repetir el referndum a Lauffon, de manera que des de l'1 de gener del 1994 passa a formar part del cant de Basilea-Camp.

El novembre del 1984 es projecta la partici de bns entre els cantons del Jura i de Berna. El Jura rep 315,5 milions de francs sussos. El 1985 Franois Martinat, ministre jurassi, aconsegueix la construcci de l Autopista Transjurassiana, que empalmar amb la de Frana i s inaugurar el 2000.

Noms el 4,8 % dels bernesos eren francfons el 1987. Per aix, l article 138 de la Constituci Jurassiana permet la futura incorporaci de territoris, per ser prohibit per la Confederaci. Endems, al llarg dels anys 80 el Groupe Blier continu reivindicant la reunificaci del Jura, fent actes simblics com l ocupaci d una sala del Palau de Schnbrunn (Viena) per protestar contra el congrs del 1815; el 1986, posaren bombes de fum al Banc de Zuric i cremaren banderes susses, moltes de les quals foren retirades de centres oficials.

Els autonomistes es presentaren a les diverses eleccions municipals al Jura Meridional per tal d obtenir fora. El 2000 es va crear una Assemblea Interjurassiana (AIJ) amb 24 representants federals, bernesos i jurassians, en qu es propos crear un parlament autnom per al Jura Meridional, de 30 membres.

Llibres.
 Ganguillet, Gilbert: Le conflit jurassien. Un cas de mobilisation ethno-rgionale en Suisse, Zuric, 1986.
 Harder, Hans-Joachim: Der Kanton Jura. Ursachen und Schritte zur Lsung eines Schweizer Minderheitenproblems, Frankfurt am Main, 1978. ;
 Hauser, Claude: Aux origines intellectuelles de la Question jurassienne. Culture et politique entre la France et la Suisse romande (1910-1950), Friburg, 1997.
 Henecka, Hans Peter: Die jurassischen Separatisten. Eine Studie zur Soziologie des ethnischen Konflikts und der sozialen Bewegung, Meisenheim am Glan, 1972.
 Jenkins, John R.G.: Jura Separatism in Switzerland, Oxford, 1986.
 Ruch, Christian: Struktur und Strukturwandel des jurassischen Separatismus zwischen 1974 und 1994, Berna, 2001.
 Schwander, Marcel: Jura. Konfliktstoff fr Jahrzehnte, Zuric/Colnia, 1977.
 Steppacher, Burkard: Die Jurafrage in der Schweiz, Munic, 1985.
 Dalmau i Oliv, Josep: La batalla per l'autodeterminaci dins la Uni Europea, Mediterrnia, Barcelona, 1995.
 Petschen, Santiago: "El Jura", dins Historia 16, nm. 127, Madrid, novembre de 1986.
 Petschen, Santiago: "El nacionalisme del Jura, entre la realitzaci i la frustraci", dins  Revista de Catalunya, nm. 14, Barcelona, desembre de 1987.
 Wittlin, Curt: "Breu histria de l alliberament de la Repblica Jurassiana", dins Revista de Catalunya, nm. 94, Barcelona, mar de 1995.
 Moritz, Jean: "Rapport sur la question Jurassienne", dins Nationalia IV, III Jornades del CIEMEN, 16-23 d'agost del 1978, dins la secci "Les autonomies en diferents estats".










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56023" title="Asnar I Gal" nonfiltered="1981" processed="1977" dbindex="22219">
Asnar I Gal ( ? - 839), comte d'Arag (809-820) i comte d'Urgell i Cerdanya (820-824).

Fou designat comte d'Arag a la mort del comte Oriol d'Arag. Aix mateix el 820 fou designat comte de la Cerdanya i d'Urgell. Algunes fonts l'esmenten tamb com comte de Jaca. 

Asnar I era besnt de Gal, probablement el cap de la famlia que va introduir els francs a la regi i va governar sota influncia franca.

Casat amb Enneca Garcs, que  actualment es creu que va ser una dama de Gascunya, va tenir quatre fills: 

Matrona, casada amb Garcia I d'Arag, que va deposar Asnar I al comtat d'Arag.
Eilo ;
Centulf;
Gal II d'Arag (?-867), comte d'Arag i Urgell i Cerdanya;

El 820, la facci local contrria als francs i liderada per Garcia I d'Arag, esps de la seva filla, li va prendre per la fora el comtat d'Arag. Desprs, Asnar I va viatjar a la cort de l'emperador Llus el Piets a Aquisgr que li va entregar els comtats d'Urgell i Cerdanya. El 824, aquests van passar a mans del seu fill Gal I Asnar que uns anys ms tard recuperaria tamb Arag.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56025" title="Cant de Berna" nonfiltered="1982" processed="1978" dbindex="22220">


Berna (en alemany Bern, en francs Berne, en romanx i itali Berna) s un cant de Sussa.

El cant de Berna est compost per 26 Districtes, 22 dels quals parlen en alemany, 3 parlen en francs i un s bilinge (francs i alemnay). Els francfons del cant de Berna sn el 8,2 % de la poblaci total del cant. A determinades zones dels districtes francfons es parla el franc-comts. La majoria de la poblaci es de confessi protestant.

Veheu tamb.
Aarberg;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56028" title="Gal I Asnar" nonfiltered="1983" processed="1979" dbindex="22221">
Gal I Asnar ( ? - 867), comte d'Urgell i Cerdanya (824-834); comte de Pallars i Ribagora (833-844) i comte d'Arag (844-867) com a Gal II.

Fill d'Asnar I Gal, comte d'Urgell i de Cerdanya, i antic comte d'Arag. Va rebre els comtats catalans com herncia paterna, mentre l'aragons es mantenia a mans del seu cunyat primer i del seu nebot desprs. El 834 va perdre els comtats d'Urgell i de Cerdanya en favor de Sunifred I, si b un any abans s'havia apoderat dels comtats de Pallars i Ribagora, que estaven en mans de Berenguer, comte de Tolosa, per aquests noms els va poder mantenir fins el 844, quan en fou expulsat per Frdol de Tolosa.

El 844 va retornar a Arag per fer-se crrec del govern d'aquest comtat. Ja fos per la mort del comte Gal I Garcs, el seu nebot, que havia mort sense descendncia, o b que retorns amb ajuda militar franca per recuperar el tron del seu pare. Segons la tradici, va matar el comte Garcia I, pare de Gal Garcs, fent-lo caure per un barranc, i desprs va ocupar el seu lloc.

Del seu matrimoni amb Guldreguda va tenir un fill, el futur Asnar II Gal.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56029" title="Valais" nonfiltered="1984" processed="1980" dbindex="22222">


Valais ( alemany Wallis, francs Valais romanx Vallais, arpit Vals i itali Vallese) s un cant situat al sud-oest de Sussa, fronterer amb Frana i  Itlia. Es tracta d'un cant sobir dins la Confederaci Helvtica des de 1815 que t com a capital la ciutat de Sion, Sitten en alemany. Altres ciutats importants sn Martigny, Monthey, Sierra (Siders en alemany), Visp (Vige en francs) i Brig-Glis (Brigue en francs). Al cant coexisteixen dues comunitats lingstiques, una de parla francesa i l'altra de parla alemanya.



 Vegeu tamb .

Coll de Forclaz












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56031" title="Grisons" nonfiltered="1985" processed="1981" dbindex="22223">


Grisons ( alemany Graubnden, francs Grisons romanx Grishun, i itali Grigioni) s un cant de Sussa.
Histria.
En temps de l'Imperi rom s'anomenava Canini Campi.

Districtes. 
El cant es troba dividit en els segents districtes: 
 Albula ;
 Bernina ;
 Hinterrhein ;
 Imboden ;
 Inn ;
 Landquart ;
 Maloja ;
 Moesa ;
 Plessur ;
 Prettigovia/Davos (Prttigau/Davos) ;
 Surselva;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56033" title="PEGI" nonfiltered="1986" processed="1982" dbindex="22224">
PEGI sn les sigles de Pan European Game Information, un sistema de qualificaci del contingut (mal parlat, discriminatori, de drogues, de por, de sexe o violent) dels videojocs mitjanant uns icones perqu els consumidors puguin escollir el seu producte ideal.

Va ser creat per la Interactive Software Federation of Europe (ISFE) l'abril de 2003. Aquest sistema es utilitzat a 16 pasos diferents, no va associada a la Uni Europea, tot i que la major part dels seus integrants en siguin membres.

Aquest sistema es basa en dos lbums d'icones: un format per 5 icones on s'especifica l'edat recomanada i un altre format per 6 icones on s'identifica el tipus de contingut.

Hi ha 5 icones d'edat: +3, +7, +12, +16, +18.

 Classificaci per edats .
La PEGI contempla cinc categories per edat. En els pasos de Finlndia i Portugal, la legislaci local t diferncies amb algunes de les classificacions i sn canviades conseqentment.
Respecte als altres pasos no tenen canvis:



 Classificaci per contingut .
N'hi ha 6: Llenguatge groller, discriminaci, drogues, por, sexe i violncia:



 Exemples .
 Llenguatge - Grand Theft Auto o The Warriors;
 Discriminaci - Original War;
 Drogues - Deus Ex: Invisible War;
 Por - jocs del gnere Survival horror, tals com  i Resident Evil;
 Contingut Sexual - ;
 Violncia - Doom 3;

 Pasos on la PEGI s usada .
La PEGI s empleada en 25 estats europeus (malgrat no tenir efectes legals).

 ustria;
 Blgica;
 Repblica Txeca;
 Dinamarca;
 Estnia;
 Finlndia (Tamb usen un sistema de classificaci propi, el qual s atorgat per la VET/SFB en lloc de la PEGI.);
 Frana;
 Grcia;
 Alemanya (Noms s usada en alguns jocs al costat de la classificaci de la USK. Un exemple d'un joc que usa ambdues classificacions s Halo 2;
 Hongria;
 Islndia;
 Repblica d'Irlanda;
 Itlia;
 Letnia;
 Litunia;
 Luxemburg;
 Pasos Baixos;
 Noruega;
 Polnia;
 Portugal;
 Eslovquia;
 Eslovnia;
 Espanya;
 Sucia;
 Sussa;
 Regne Unit (Si un joc cont cert material, la classificaci de la BBFC s usada en el seu lloc.);

Enllaos externs.
Lloc web oficial de la PEGI (en diverses llenges);
  La classificaci dels videojocs per edats al web de l'Agncia Catalana de Consum;
  Pictogrames informatius del contingut dels videojocs al web de l'Agncia Catalana de Consum;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56035" title="Herodians" nonfiltered="1987" processed="1983" dbindex="22225">
Herodians es el nom de la famlia originada en Herodes el gran.

L ancestre fou Antipater que va tenir un fill de nom Antipater, casat amb la princesa Cypros de Petra, que fou governador de Judea vers el 47 aC al 40 aC.

Va tenir cinc fills: 

Fasael, mort en captivitat el 40 aC;
Herodes el gran ;
Josep;
Ferores (mort 5 aC), casat amb una dona del poble.
Salom I (casada tres vegades: amb Josep, Costabarus i Alexes);

Herodes el gran va tenir nombrosos fills:

Antipater (mort 4 aC), fill de Doris;
Aristbul (mort 6 aC), fill de Mariamne I;
Alexandre (mort 6 aC), fill de Mariamne I;
Herodes Filip I, fill de Mariamne II;
Herodes Boet, fill de Mariamne II (o de Clepatra de Jerusalem);
Salampsi (casat amb sa cosina Fasael, van tenir una filla de nom Cipros);
Cipros (casada amb son cos Antipater, fill de sa tia Salom);
Herodes Filip, casat amb la seva neboda Herodies (i divorciats), pares de Salom III;
Arquelau, fill de Malthace;
Herodes Antipas, fill de Malthace;
Olmpies, filla de Malthace;
Filip el Tetrarca, fill de Clepatra de Jerusalem;
Fasael, filla de Palles (Pallas);
Fedra, filla de Roxana;
Salome II, filla d'Elpis;

D aquestos fills, Aristbul i Alexandre, executats pel pare el 6 aC, van deixar descendncia.

Els descendents d'Aristbul foren:

Herodes I Agripa , mort el 44, casat amb sa cosina Cypros filla de Salampsi.
Herodies, dona d'Herodes Filip (divorciats) i d'Herodes Antipas, va tenir del primer a Salom ;
Aristbul, casat amb Jotape o Istape, filla del rei Sampsigeramus II d'Emesa.
Herodes Plio, rei de Calcis, mort l'any 48, casat en primeres noces amb una dons de nom desconegut (va tenir un fill de nom Aristbul) i desprs amb Berenice (filla d'Herodes Agripa I);

Els descendents d'Alexandre foren:

Alexandre, pare de Aristbul o Tigranes rei de la Petita Armnia que fou el pare d'Alexandre, rei de Cilcia. * (confirmar);
Aristbul (o Tigranes, rei de la Petita Armnia) * (confirmar);

Herodes Agripa I va deixar descendncia:

Herodes Agripa II, rei de Calcis;
Mariamne III, casada primer amb Arquelau fill d'Helquiss, i desprs amb Demetri, alabarca d'Alexandria.
Berenice, casada primer amb Marc (fill d'Alexandre l'alabarca d'Alexandria), desprs amb Herodes Plio rei de Cacis, i mes tard amb Polem I rei del Pont; finalment es va aparellar amb sa germ Herodes Agripa II, i mes tard amb l emperador Titus (que no s hi va casar per la seva mala reputaci);
Drusila, casada amb Aziz rei d'Emesa i mes tard amb Antoni Flix, governador de Judea amb el que va tenir un fill de nom Agripa (mort l'any 79);
Drus (va morir jove);

Arbre genealogic abreujat dels primers herodians.

Ancestres d'Herodes el Gran.

 Antpater l'idumeu + Cipros, princesa de Petra al pais dels nabateus.
                        |
                                                  
    |              |            |        |        |
 Fasael    Herodes el Gran    Josep   Ferores   Salom I - 1. Josep; 2. Costabarus; 3. Alexes
 (+40 aC)   (74 aC-4 aC)              (+5 aC)        |
                                                Antpater (*)
 

 Alexandre Asmoneu - Alexandra
                   |
                                          
      |                                   |
 Aristbul III de Judea            Mariamne I - Herodes el Gran
      (+ 35 aC)                          
 (darrer dels asmoneus
 gran sacerdot, ofegat)


Casaments (principals) i descendents d'Herodes el Gran.

 Herodes el Gran  - Doris
                 |
             Antpater
              + 4 aC

 Herodes el Gran - Mariamne I, + 29 aC?
                 |
                                                     
       |          |          |                       |
  Aristbul   Alexandre   Salampsi - Fasael       Cipros - Antipater (*)
   + 6 aC?     + 6 aC?             |             
  casat amb Berenice            Cipros
       |
                                                                      
     |                |              |                |               |
 Mariamne III Herodes de Calcis  Herdies     Herodes Agripa I    Aristbul - Jotape d'Emesa
 casada amb    rei de Calcis        -           rei de Judea
 l'oncle Arquelau?              1. Herodes Boet               
                                2. Herodes Filip I
                                3. Herodes Antipas
                                             |
                                          Salom III
                               

 Herodes el Gran - Mariamne II, filla del gran sacerdot Sim Boet 
                 |
                         
       |                 |
    Herodes Boet      Herodes Filip I
   

 Herodes el Gran + Malthace de Samria
                 |
                                                     
    |                                   |            |
  Herodes Antipas                   Arquelau      Olmpies
    b. 20 aC?                       rei de Judea
    - Faselis,
    filla d'Aretes IV, rei dels nabateus
  "divorciat i casat amb:
    - Herdies,
    filla d'Aristbul
         |
     Salom II

 Herodes el Gran - Clepatra de Jerusalem
                 |
        Filip el Tetrarca
              + 34




 Notes.
 Antpater (*) fou fill de Josep i Salom I;
 Les dates amb ? necessiten verificaci;
 La descendencia d'Alexandre (fill d'Herodes) necesita confirmaci;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56045" title="Escut de la Diputaci de Girona" nonfiltered="1988" processed="1984" dbindex="22226">


L'escut oficial de la Diputaci de Girona t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, quatre pals de gules amb un escuss caironat vairat d'argent i de gules; la bordura quarterada en sautor de gules i d'or. Per timbre una corona mural de provncia.

Histria.

Va ser aprovat el 21 de febrer del 2001 i modificat al DOGC l'1 d'agost del mateix any.

L'escut reprodueix el senyal tradicional del vairat d'argent i de gules que ostenta la ciutat de Girona des del segle XIII, capital de la provncia, juntament amb els quatre pals de les armes reials de Catalunya. La forma de l'escuss central s en aquest cas caironada, a diferncia de l'escuss quadrilong ibric de l'escut de la ciutat. La bordura recorda tamb els esmalts gules i or de les armes reials.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56046" title="Gilan" nonfiltered="1989" processed="1985" dbindex="22227">
Gilan s una regi del nord-oest de l'Iran, a la costa de la mar Cspia.

Els primers pobladors foren els geles (Gelae). Avui dia els seus habitants es diuen Gilak i parlen un dialecte particular.

La regi histrica anava entre el riu  alus al sud (sud-est) i seguia una lnia cap al nord parallela al Pulu-rud, fins a la regi de Talish o Talishtan. La frontera nord es va establir al riu Astara quant el pas Talish va passar a Rssia el 1813 en virtut del tractat de Gulistan. 

La costa oriental es la mar Cspia, en un total de 225 km. Les regions muntanyoses del sud del pas formen una subregi anomenada Daylam. El riu Safi-rud marcava la divisi entre les dos parts del pas: el Biyapish o Biya Pish (la part oriental territori que fou poblat antigament pels Amardis) i el Biya Pas (part occidental, que fou poblada antigament pels Gelis).

La regi que te uns 14.000 km2 fou dividida al segle XIX en 5 districtes desprs reduts a 4. El temps de la segona guerra mundial tenia prop de mig mili d habitants (gilaks, perses, talish, jueus, armenis i gitanos).

La capital histrica fou Dulab (no localitzada) i desprs Fuman i Lahidjan. A partir del segle XVI la capital va passar a Rasht, nom que va prendre la divisi administrativa el 1938 (districte de Rasht) integrat en una regi (Canton = Ostan) amb altres districtes mes al sud.

El pas fou independent sota caps locals durant el perode aquemnida, selucida, part, sassnida i al inici del Califat. Desprs del 800 els alides es van refugiar al pas i van establir la dinastia de Nasirwan. El pas va estar nominalment subjecte a , Buwyhides, Kakides i Seljcides, per per l'histria interna cal dirigir-se a la nica publicaci exhaustiva al respecte "Les dinasties locals del Gilan i del Daylam" de Rabino di Borgomale. Gilan fou atacat pels russos de Kiev vers el 913 o 914, en un atac per mar.

El 1307 el Il-Khan Oldjeytu i va imposar la seva sobirania per la dinastia local es va mantenir.  A la part occidental els madhhabs hanbalites i els madhhabs Shafiites i el madhhab del historiador Kuran al-Tabari es van imposar, mentre els zaidites es van mantenir al est. La dinastia Kar Kiya es va imposar a Lahidjan  i va exercir l hegemonia a la regi fins el 1592 quant fou sotmesa pels safvides. El 1650 la dinastia fou abolida i el territori sotms directament a l administraci central.  El 1724 la regi fou cedida a Rssia per fou retornada a Prsia el 1734.

El 1917 els Djandjali es van revoltar a la regi i el 1918 es va proclamar la Repblica sovitica de Gilan per el 1921 fou ocupada pels perses de Reza Shah.

Vegeu tamb.
Amlash;
Ammarlu;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56047" title="Escut d'Artesa de Lleida" nonfiltered="1990" processed="1986" dbindex="22228">


L'escut oficial d'Artesa de Lleida t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, una balana d'or acompanyada a la punta d'una creu de Malta d'argent. Per timbre, una corona mural de poble.


Histria.
Va ser aprovat el 27 de gener del 2005 i publicat al DOGC el 22 de febrer del mateix any.

Les balances sn el senyal identificador de sant Miquel, patr del poble. La creu de Malta d'argent sobre camper de gules fa referncia al fet que Artesa va pertnyer histricament a la jurisdicci de l'orde hospitalera de Sant Joan de Jerusalem, o orde de Malta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56048" title="Optometria" nonfiltered="1991" processed="1987" dbindex="22229">
L'Optometria s la cincia del camp de les cincies de la salut que estudia i mesura el grau refractiu d'un ull o estructura ocular mitjanant tcniques com l'esquiascopia o retinoscopia, a ms mesura l'estructura ocular en s mitjanant tcniques de queratometria, lmpares de fenedura, fluxos de pressi i desaige llacrimal mitjanant tincions (Rosa de Bengala o fluoroscena), pressi intraocular mitjanant tcniques de Schitz o Goldman, avaluaci del nervi ptic i estructures internes amb oftalmoscopi directe o indirecte. Tamb avalua l'estat de la visi binocular del pacient.

 Professi optometrista .
A Espanya, un optometrista o ptic optometrista s un professional de la salut que ha estudiat la diplomatura d'ptica i Optometria (ms de 180 crdits repartits en tres cursos). Est format per a determinar l'estat visual i la valoraci funcional dels components refractius oculars, sensorials, motors i perceptuals del sistema visual, estant capacitat per a tractar, prescriure i dispensar en aquelles condicions visuals que aix ho requerisquen.

 Paper a la societat .
Normalment el diplomat en ptica i Optometria exerceix la seua professi en un establiment d'ptica i sovint autnomament. L'optometrista se n'ocupa, juntament amb l'oftalmleg, de la salut ocular i de la visi. Tamb se n'ocupa de la indstria ptica, oftlmica, d'instrumentaci visual y farmacolgica, la docncia als cicles de Formaci Professional i en l'Ensenyament Secundari Obligatori (assignatura d'Imatge i So) aix com la docncia universitria (rea de coneixement d'ptica).

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56053" title="Arminio" nonfiltered="1992" processed="1988" dbindex="22231">
Arminio s una pera italiana composta per Georg Friedrich Hndel (HWV 36). El llibret d'Antonio Salvi s una recreaci lliure de l'enfrontament entre el cabdill germnic Arminius i el general rom Varus que culmin a la batalla del bosc de Teutoburg.

L'pera fou escrita molt rpidament, en tres setmanes, i fou estrenada al Covent Garden de Londres el 12 de gener de 1737. Tingu poc xit i desprs de noms sis representacions es retir. No s'ha recuperat fins el 1972 i segueix considerant-se una pera menor dins la producci haendeliana.

Discografia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56057" title="Nens de Rssia" nonfiltered="1993" processed="1989" dbindex="22232">
Els nens de Rssia o nens de la guerra sn uns 3000 nens que van marxar a Rssia al comenar la Guerra Civil Espanyola (1936).



Enllaos externs.
 Article a l'Avui+;
 Pellcula homnima;
 Sinopsi;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56060" title="Canal 300" nonfiltered="1994" processed="1990" dbindex="22233">

El Canal 300 s un canal mono-temtic de Televisi de Catalunya que emet sries i pellcules de producci prpia d'ara i d'abans. Tamb s'emeten sries i pellcules de producci externa adquirides i emeses per Televisi de Catalunya anteriorment. Aquest canal s'emet nicament en tecnologia digital a travs del mltiplex de Televisi de Catalunya en TDT.

Histria.
El Canal 300 va substituir el Canal Pilot el 21 de novembre del 2005.

Les emissions regulars i la inauguraci va tenir lloc el 28 de novembre del 2005, quan el director de Televisi de Catalunya va prmer el bot que va fer que el Canal 300 comencs a emetre de forma regular emetent Secrets de famlia des del primer captol. Aquest fet es va seguir en directe a TV3 on tamb el director va presentar anteriorment el nou canal dintre del programa Els matins a TV3.

Al cap d'un any es feia una valoraci molt positiva del llegat del nou canal que havia aconseguit una quota del 0,2%, la meitat que el 3/24.

El diumenge 3 de desembre del 2006 el Canal 300 va compartir cadena amb el K3, que es desdoblava en la televisi digital del Canal 33.

Algunes sries de Televisi de Catalunya que emet actualment el Canal 300 sn:
Secrets de famlia;
Plats Bruts;
El cor de la ciutat;
Ventdelpl;
Majoria Absoluta;
L'un per l'altre;
Tres estrelles;
Psico express;
Jet lag;
Star Trek;
Estaci d'enlla;

Vegeu tamb.
Llista de programes de Televisi de Catalunya;

Referncies.


 Enllaos externs .
 300;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56061" title="Husayn ben Hamdan" nonfiltered="1995" processed="1991" dbindex="22234">
Husayn ben Hamdan fou el primer cap dels hamdnides desprs emirs de Mosul i Alep.

El seu pare era Hamdan, un cap kharigite que tenia la fortalesa de Mardin i la de Ardumusht. El 895 el califa Mutamid va ocupar Mardin que Hamdan va evacuar. Llavors es va dirigir a Ardumusht i quant les forces del califa s'hi van presentar, Hamdan va deixar el comandament al seu fill Husayn i va fugir. Husayn es va sotmetre al califa. Hamdan, desprs de ser perseguit un temps, fou capturat i empresonat.

Husayn va collaborar amb el califa en la lluita contra el cap kharigita Harun al-Shari, i gracies a la seva ajuda el cap rebel fou fet presoner. El califa li va donar a canvi el perd pel seu pare i el comandament d'un cos de cavallers Taghlibites (descendents de Taghlib, com era el mateix Husayn ben Hamdan).

Llavors va participar al Djabal a la lluita contra els dulfides el 896 i a les expedicions contra els crmates els anys segents. 

El 903, amb el califa Muktafi, va anar amb el sahib diwan al-djaysh  Muhammad ben Sulayman a Sria on va participar decisivament a la derrota de Sahb al-Khal que fou fet presoner. Va seguir amb Muhammad ben Suleyman cap a Egipte que va ajudar a reconquerir als tulnides (904-905) i va rebutjar el crrec de governador d'aquest territori que el califa li va oferir. 

El 907 combatia altre cop als crmates a Sria. Va participar en el complot que pretenia enderrocar al califa i posar al tron al fill de Mutazz per el intent va fracassar (desembre de 908) i va fugir. Son germ Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan fou l'encarregat de perseguir-lo per no el va poder agafar. Per mig d'un altra germ de nom Ibrahim, va demanar el aman (perd) que li fou concedit el 909 i fou nomenat governador de Kumm (Qom) i Kashan al Djabal.

El 910 fou nomenat governador del Diyar Rabia a la Djazira. El 915 va entrar en conflicte amb el visir Ali ben Isa i es va revoltar; l'eunuc general Munis fou enviat contra ell (916) i el va  capturar. Fou empresonat i executat el 918 quant es creu que participava des la pres a un complot xita.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56062" title="Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan" nonfiltered="1996" processed="1992" dbindex="22235">
Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan fou el primer governador Hamdnida de Mosul.

Germ de l'influent cap militar Husayn ben Hamdan, fou nomenat governador de Mosul el 905 i va sotmetre els kurds de la regi. 

A finals del 908 o 909 fou encarregat de perseguir a son germ Husayn que havia participat en un cop d'estat fracasat i havia fugit, per no el va poder atrapar i desprs Husan va obtenir l'aman (perd). El 914 fou destitut i es va revoltar i l'eunuc Munis va ser enviat contra ell, per se li va sotmetre i fou perdonat i se li va retornar el govern de Mosul.

El 916, sospits al ser detingut el seu germ, fou empresonat un temps junt amb son germ Ibrahim, per alliberat aviat va anar (919) amb Munis a combatre a Yusuf al-Sadj governador d'Azerbaidjan i Armnia que s'havia revoltat; son germ Ibrahim ben Hamdan va rebre al mateix temps el govern de Diyar Rabia on va morir el 920 i el va substituir son germ Dawud ben Hamdan.

En aquest any 920 Abul Haydja Abd Allah fou nomenat governador de Tarik Khurasan i de Dinawar, i el 923 va rebre l'encrrec d'assegurat el cam dels peregrins, per al retornar fou atacat pel rebel crmata Abu Tahir Sulayman i fet presoner per fou alliberat el 924 i el 925 va rebre el govern de Mosul per tercera vegada (sense perdre els que possea), govern al qual es va ajuntar vers el 927 les regions de Bazabda i Karda, a l'esquerra del Tigris.

Des del 925 Hasan ben Abul Haydja Abd Allah fou lloctinent del seu pare a Mosul. El 927 els crmates eren a Ayn al-Tamir i amenaaven Al-Anbar des on podien posar en perill a Bagdad. Abul Haydja amb els seus tres germans Sulayman, Said i Nasr, va fer front als crmates al pont Nahr Zubara i Bagdad es va salvar essent rebutjats els atacants. 

Llavors l'eunuc Munis va perdre el comandament del Djabal en favor del oncle matern del califa, Harun ben Gharib, i Abul Haydja va perdre el govern de Dinawar, per lo que se'n va anar a Bagdad amb les seves tropes i va participar junt amb el prefecte de policia Nazuk al cop d'estat que va esclatar el febrer del 929 que va enderrocar a Muktadir i el va substituir per son germ Muhammad al-Kadir. Per al cap de poc una contrarevoluci va assetjar al nou califa a palau i Abul Haydja va morir en la seva defensa (929). Al Muktadir fou restablert.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56065" title="Minoria absoluta" nonfiltered="1997" processed="1993" dbindex="22237">
Minoria absoluta s un programa radiofnic d'humor que s'emet a l'emissora RAC 1 on es fan pardies poltiques, entrevistes i es parla d'altres temes d'inters socio-poltic. El programa va comenar l'any 2000.

El programa el fan Toni Soler, Manel Lucas i Queco Novell, el presenta Toni Soler, i actualment es fa de dilluns a divendres de 12 a 2 del migdia.

Alguns personatges imitats al programa.
 Toni Soler: Manuel Marn i Neil.
 Queco Novell: Jos Luis Rodrguez Zapatero, Pasqual Maragall, Mariano Rajoy, el prncep Felip, Joan Clos, Xavier Trias, Federico Jimnez Losantos, Josep Cun, Jordi Hereu i Mrius Serra.
 Manel Lucas: Llus Llach, Llus Gavald, Hugo Chvez, Francisco Franco, Pedro Solbes i Raimon Obiols.
 Cesc Casanovas: Juan Carlos Rodrguez Ibarra, Ferran Adri, Jos Bono, Eduardo Zaplana i El repellent.
 Bruno Oro: Jos Mara Aznar, ngel Acebes, Josep Llus Carod-Rovira, Paco Montesdeoca, Alberto Ruiz Gallardn, Mara Teresa Fernndez de la Vega, Joan Carles I, Montserrat Caball i Artur Mas.
 Pau Mir: Alberto Fernndez Daz i Josep Piqu.
 Slvia Abril: Letcia Ortiz, Marta Ferrusola, La Nena Tonta.
 Vctor Oll: Jordi Pujol -mitjanant muntatges de talls de veu.


Un cop a l'any (quasi sempre a final de temporada), es fa una recerca de nous personatges a imitar, coincidint amb la incorporaci de nous poltics al govern. s per aix que la llista de personatges ha anat variant de temporada en temporada.

La llista completa de personatges s aqu.

 Collaboradors .
 Quim Morales: Guionista del programa. Presenta la segona hora d'emissi del programa.
 Tatiana Sisquella: Guionista del programa. Presenta la segona hora del programa, juntament amb Quim Morales.
 Oriol Junqueras: Secci d'histria.
 Ral Llims: secci d'esports.
 Empar Moliner: secci en qu parla de coses que li han passat durant la setmana.
 Sergi Mas: secci sobre televisi, premsa,...

Trucades clebres.
 s destacable el dia que en Queco Novell, imitant en Pasqual Maragall va trucar per felicitar l'aniversari al candidat a la presidncia del govern de la comunitat de Madrid pel PSOE, Rafael Simancas. La imitaci va colar. I en repetir-se les eleccions de Madrid va trucar a l'Esperanza Aguirre. Va colar per van haver de descobrir-se. ;
 s remarcable tamb el dia en qu tamb imitant a Pasqual Maragall, va trucar al president del govern murci perqu aquest aclars unes declaracions contra Maragall en qu el tractava de borratxo. Tamb va colar. La trucada es va comentar a molts diaris, i des de llavors ja no han pogut fer ms trucades amb xit.
 Tamb va ser Queco Novell, qui, aquesta vegada imitant Joan Clos va cridar a l' ajuntament de Valncia per felicitar, en castell, a Rita Barber amb motiu de l' adjudicaci a la ciutat de l'edici del 2007 de la Copa Amrica de vela. Malgrat la idea inicial de descobrir-se com a imitadors, no els va donar temps i l' alcaldessa tampoc se n'adon.

 Curiositats .
 En els primers anys d'emissi del programa, s'imitava a Heribert Barrera, per degut a que la persona real va fer pblica la seva opini en contra de la imitaci satrica que se'n feia d'ell, es va continuar imitant la veu d'Heribert Barrera en el programa per anomenant al personatge Francesc Maci. Amb el temps es va acabar canviant la veu del personatge d'en Maci per una imitaci de la veritable veu de Francesc Maci.
 Jordi Pujol s l'nic personatge que no s imitat per cap dels membres del programa. Vctor Oll, el tcnic de so del programa, es dedica a agafar talls de veu de Jordi Pujol i fer-ne muntatges per simular dilegs amb la gent del programa. Tamb en Vctor, s l'encarregat de crear diriament cortines mitjanant fragments de veu dels personatges d'actualitat del dia, dilegs i dramatitzacions sobre temes diversos.

El programa nmero 1000.

El dimecres 15 de mar del 2006, Minoria Absoluta va celebrar el seu programa 1000 al Teatre Villarroel de Barcelona amb uns 500 oients convidats. Durant les dues hores del programa van presentar els diferents personatges i van recordar moments dels quasi 6 anys de programa. Aqu hi ha fotos, vdeos i talls d'aquest programa tan especial.

 Premis .
 Premi Ondas 2006 en la categoria "Millor Programa de Rdio".

Programes de TV amb el mateix equip o similar.
S'ha dut diversos cops l'esperit del programa a la petita pantalla:
 Set de nit, TV3: programa late-night similar al de la rdio. Era presentat per Toni Soler. La temporada 2001-2002.
 MinAb, 8TV: programa de "prime-time" molt similar al de la rdio. Era presentat per Toni Soler. La temporada 2003-2004.
 El cerediario, La Primera: en format de pardia al Telediario (semblant al de la pardia al Telenotcies que es feia dins de "Set de nit"), dins d'aquest espai de Las Cerezas, programa de Jlia Otero. Era presentat per Toni Soler i Tnia Srrias. La tardor del 2004.
 El microondas, La Primera: en format de gags dins d'aquest espai de Las Cerezas, programa de Jlia Otero. La temporada 2004-2005.
 Mire ust, Antena 3: programa d'"access-time" en format de gags, semblant al Microondas de Las Cerezas i de duraci d'uns 30 minuts. Era presentat per un imitador disfressat d'un poltic rellevant. La tardor del 2005.
 Polnia, TV3: programa semblant al de Mire ust per sense presentador. Iniciat el 16 de febrer del 2006.

Llibres editats per l'equip del programa.
 Manel Lucas, Queco Novell i Toni Soler Minoria Absoluta al pas del tripartit Barcelona:  Columna Edicions, 2005. ISBN 978-84-664-0621-5;

 Gravacions del programa .
 Talls de veu de Jordi Pujol;

Referncies.


Enllaos d'inters.
 Web de Minoria Absoluta;
 Web oficial de RAC 1;
 Escoltar RAC 1 en directe;
 Amicsrac1;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56066" title="Campionats de Catalunya de rugbi" nonfiltered="1998" processed="1994" dbindex="22238">
Les dues competicions de Rugbi oficials ms importants que es disputen a Catalunya sn el Campionat de Catalunya i la Copa Catalana.

Campionat de Catalunya.
El 1922 neix la Federaci Catalana de Rugbi, la qual s'encarreg d'organitzar el Campionat de Catalunya de l'especialitat. Els campionats celebrats fins el 1936 foren dominats pel FC Barcelona i la UE Santboiana que guanyaren tots els campionats excepte dos un que fou per els Cenebistes del CN Barcelona i l'altre que fou per al Rugbi Club Sant Andreu. Desprs de la Guerra Civil, a excepci del primer que fou pel SEU Barcelona, el domini dels dos clubs es mant guanyant la majoria d'edicions. A partir de mitjans dels cinquanta i la dcada dels seixanta sorgeixen dos clubs, el CN Barcelona i el Club Universitari de Barcelona que trenquen el domini del FC Barcelona i la UE Santboiana. A partir dels anys setanta, el rugbi catal sofreix una certa davallada, i la creaci de les lligues estatals, dispersa els clubs catalans punters entre les diferents categories. Llavors el campionat queda com una competici regional, reservat per clubs que no sn punters i veu triomfs d'equips com la UE Santboiana B o el RC L'Hospitalet, en aquells moments. 



 1922: Uni Esportiva Santboiana     ;
 1923: Uni Esportiva Santboiana;
 1924: CN Barcelona                           ;
 1925: R.C. Sant Andreu ;
 1926: FC Barcelona;
 1927: FC Barcelona;
 1928: FC Barcelona;
 1929: FC Barcelona;
 1930: FC Barcelona;
 1931: Uni Esportiva Santboiana;
 1932: FC Barcelona;
 1933: Uni Esportiva Santboiana;
 1934: Uni Esportiva Santboiana;
 1935: Uni Esportiva Santboiana;
 1936: FC Barcelona;

 1937-40: no es disput La Guerra Civil;
 1941: SEU Barcelona;
 1942: FC Barcelona;
 1943: UE Santboiana;
 1944: UE Santboiana;
 1945: UE Santboiana;
 1946: FC Barcelona;
 1947: FC Barcelona;
 1948: FC Barcelona;
 1949: FC Barcelona;
 1950: FC Barcelona;
 1951: FC Barcelona;
 1952: FC Barcelona;
 1953: FC Barcelona;
 1954: CN Barcelona;

 1955: FC Barcelona;
 1956: UE Santboiana;
 1957: CN Barcelona;
 1958: ?                                                                                          ;
 1959: UE Santboiana;
 1960: UE Santboiana;
 1961: CN Barcelona;
 1962: ? ;
 1963: CN Barcelona;
 1964: ? ;
 1965: Club Universitari de Barcelona                                    ;
 1966: Club Universitari de Barcelona;
 1967: ? ;
 1968: FC Barcelona;
 1969: FC Barcelona;


A partir de l'any 1970, amb la creaci de les categories estatals, el Campionat de Catalunya passa es una competici regional dins l'organitzaci de lligues.



 1969-70: ?                                                                                    ;
 1970-71: ?                    ;
 1971-72: ?                     ;
 1972-73: VPC Andorra;
 1973-74: ?
 1974-75: CN Montjuc;
 1975-76: VPC Andorra;
 1976-77: VPC Andorra;
 1977-78: VPC Andorra;
 1978-79: VPC Andorra;
 1979-80: ?                    ;
 1980-81: ?                      ;
 1981-82: ?

 1982-83: ?                      ;
 1983-84: ?
 1984-85: ?
 1985-86: ?
 1986-87: ?
 1987-88: Gtics RC ;
 1988-89: GEiEG ;
 1989-90: CR Bonanova ;
 1990-91: GEiEG ;
 1991-92: CN Barcelona ;
 1992-93: Enginyers;
 1993-94: CN Barcelona;
 1994-95: ?

 1995-96: Enginyers;
 1996-97: GEiEG ;
 1997-98: CD Puig i Castellar ;
 1998-99: GEiEG ;
 1999-00: Lleida RC ;
 2000-01  CR Bonanova ;
 2001-02: Alella RC;
 2002-03: RC L'Hospitalet B;
 2003-04: ?
 2004-05: ?
 2005-06: USAP Barcelona B ;
 2006-07: GEiEG;
 2007-08: B.U.C. ;



Copa Catalana.
A partir del 1975 la Federaci Catalana crea la Copa Catalana, que ve a ser la manera de recuperar el Campionat de Catalunya, com a tal, ja que poden jugar tots els clubs de totes les categories i s'aprofiten els forats del calendari de les competicions estatals i s'omple amb la Copa Catalana. Juguen els equips punters i no tan punters i es converteix en un trofeu desitjat per tots els clubs. Al llarg d'aquests ms de 30 anys de competici, la competici a patit diferents canvis d'estructura i de composici, i a tingut poques daurades i anys que per calendari o situaci ha quedat una mica devaluada, per no ha fallat mai al calendari de la FCR i s el trofeu amb ms importncia en el calendari catal.


Articles relacionats.
 Histria del rugbi a Catalunya;

Enllaos externs.
Rugby Catal;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56067" title="Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan" nonfiltered="1999" processed="1995" dbindex="22239">
Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allan ben Hamdan fou emir hamdnida de Mosul.

Hasan ben Abul Haydja Abd Allah fou des el 925 lloctinent del seu pare Abul Haydja a Mosul pero el 929, al fracassar el cop d'estat del pare, fou destitut del govern, si b va poder conservar el govern d algunes fortaleses a l esquerra del Tigris.

Per aviat (930) fou nomenat governador de Mosul. Per intrigues dels seus oncles Nasr ben Hamdan i Said ben Hamdan va perdre el govern i nomes va conservar el de la part occidental del Diyar Rabia. 

El 934 va recuperar el govern de Mosul i de tot el Diyar Rabia per altra cop en fou privat per les intrigues de Said i la ciutat fou ocupada pel visir Ibn Mukla. Hasan va fugir a Armnia, per va derrotar els seus rivals (tamb taghlibites) els Banu Habib i va recuperar Mosul el 935 i en fou confirmat pel califa Radi, amb les provncies de Diyar Bakr, Diyar Mudar i Diyar Rabia.

El Diyar Bakr estava en mans d un ex-ofocial seu d'origen daylamita i el Diyar Mudar en mans dels qaisites i un oficial del califa. El 936, triomfant, va dominar tota la Djazira. El 936 va provar d obtenir l'Azerbaidjan sense xit. 

L'amir al-umara (primer ministre) Badjkam el va voler deposar per va fracassar. Llavors Hasan va donar suport a un altre amir al-umara Ibn Raik i al califa al Muttaki, amenaats per Ahmad al-Baridi, emir de Basra. El 942 Hasan, desprs de retornar al califa a Bagdad (4 de juny de 942), va fer assassinar a Ibn Raik i va ocupar el seu lloc. Llavors va rebre el ttol de Nasir al-Dawla (defensor de la Dinastia) amb el que es conegut. El seu germ Ali que li va donar suport va rebre el ttol de Sayf al-Dawla (Espasa de la dinastia). 

El 943 l oficial turc Tuzun es va revoltar i Hasan li va haver de deixar el poder. El califa va buscar la protecci del hamdnida per aquest fou derrotat per Tuzun i el califa va buscar altres suports (el ikhshdides d'Egipte) que no li van servir de res. Nasir al  Dawla va fer un acord el 944 amb Tuzun pel qual se li garantia el govern de la Djazira; altra cop va demanar el govern d'Azerbaidjan que no va obtenir.

El gener del 946 es va enfrontar sense xit al buwyhida Muizz al-Daula quant aquest va ocupar Bagdad, per tamb hi va arribar a un acord que li reconeixia el seu govern (i el buwyhida el va ajudar incls durant una revolta de les prpies tropes). El 949 i 958 Nasir i Muizz es van barallar per qestions financeres (el pagament irregular del hamdnida). El 958 Nasir va fugir de Mosul davant el buwyhida i es va refugiar amb son germ a Alep per els buwyhides van arribar a un acord amb Sayf l'any segent pel qual Nasir era restablert per com a supeditat a sa germ. Nasir fou deposat altre cop per Muizz el 964, per al cap de poc va recuperar Mosul militarment amb l ajut dels seus fills, per Muizz no va voler tractar amb Nasir i va negociar amb el seu fill Fadl Allah Abu Taghlib ben Hasan al-Ghadanfar, el fill gran. 

El 967 Abu Taghlib i els seus germans (menys un anomenat Hamdan) van deposar al pare quant era a Ardumusht i van assolir el govern.

Nasir al-Dawla va morir dos anys desprs (969).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56069" title="Fadl Allah Abu Taghlib ben Hasan al-Ghadanfar" nonfiltered="2000" processed="1996" dbindex="22240">
Fadl Allah Abu Taghlib ben Hasan al-Ghadanfar fou emir hamdnida a Mosul.

Va deposar al pare Nasir al-Dawla el 967 i el va succeir.

Un altre fill Hamdan ben Hasan, germ doncs de Falds Allah Abu Taghlib, s havia mostrat contrari a la deposici del pare i Hamdan tenia el govern de Rahba (Diyar Mudar) i de Mardin, Nisibe i altres llocs al Diyar Bakr i a la mort de Sayf al-Dawla d'Alep es va apoderar tamb de Rakka i Rafika (967). Abu Taghlib va decidir eliminar a son germ i es va aliar amb Bakhtiyar, succesor del buwyhida Muizz al-Dawla com amir al-umara a Bagdad. El 968 o 969 Hamdan fou expulsat per el 970 Bakhtiyar mateix el va restablir a Rahba. La guerra es va reiniciar i en les lluites Hamdan va matar a un altre germ. Alguns familiars es van separar d'Abu Taghlib per tot i aix Hamdan fou finalment derrotat i va fugir a Bagdad el 971, on se li va unir sa germ Abu Tahir Ibrahim ben Hasan. 

Abu Taghlib d acord amb son cos d'Alep i per consens, va restaurar la preeminncia de Mosul sobre Alep que el seu pare havia perdut i es va fer reconixer el Diyar Bakr i el Diyar Mudar que havien estat d'Alep (el segon parcialment).

El 971 i 972 va estar aliat amb Bakhtiyar de Bagdad contra els crmates i fatimites; el 972 els bizantins van atacar el territori hamdnida per el 973 el domesticos bizant Melias, fou fet presoner (i va morir captiu).

El 973 Bakhtiyar, instigat per l exiliat Hamdan, va iniciar la conquesta de Mosul per Abu Taghlib va fer un simulacre d atac a Bagdad i Bakhtiyar va negociar. L acord (en el qual s incloa el subministrament de blat a la capital per part de l hamdnida) no fou observat per cap de les dues parts, i la guerra es va reiniciar fins el 974 en qu es va fer un nou acord. Un atac bizant va devastar Mesopotmia i es creu que fins i tot Abu Taghlib va pagar tribut al Imperi. Des l acord recent les relacions amb l'amir al-umara buwyhida de Bagdad van millorar i Bakhtiyar va fer donar pel califa un ttol a Abu Taghlib (Uddat al-Dawla) i en compensaci l'hamdnida el va ajudar contra alguns caps militars turcs revoltats, arribant amb les seves tropes fins a Bagdad (974). Per fou el buwyhida de Fars (Shiraz) Adud al-Dawla (que era fill de Rukn al-Dawla de Rayy) qui va aconseguir que Bakhtiyar fou restablert a Bagdad. Abu Taghlib va obtenir no obstant, per la seva ajuda, un nou tractat (975) pel qual era alliberat del tribut.

El 977 Adud al-Dawla va ocupar el poder a Bagdad i Abu Taghlib va donar suport a Bakhtiyar per recuperar-la (a canvi de l entrega de son germ Hamdan, exiliat a Bagdad i que ara acompanyava a Bakhtiyar). Hamdan fou entregat i son germ el va fer executar. Per les tropes hamdnides i de Bakhtiyar foren derrotades per Adud al-Dawla  el 978 i el buwyhida va ocupar Mosul, d on Abu Taghlib va fugir, passant per Nisibe, Mayyafariqin, Arzen (Arzan), Armnia i Hisn Ziyad (a l'Anzitene, en territori bizanti controlat pel rebel Bardas Skleros). 

Derrotat Skleros el 979 va tornar per Amida (Diyar Bakr) mentre els buwyhides encara estaven assetjant Mayafarikin que resistia i que poc desprs va caure en mans del assaltants; els germans d'Abu Taghlib, Abu Abd Allah Husayn i Abu Tahir Ibrahim es van sotmetre a Adud al-Dawla mentre una germana, Djamila, fou entregada al amir al-umara i es va sucidar; llavors Abu Taghlib va passar a Rahba i va mirar de pactar amb Adud al-Dawla sense xit. Els buwyhides van ocupar Diyar Mudar i Abu Taghlib va passar a Sria a territori fatimita i va arribar al Hawran on esperava entrar a Damasc, en mans del rebel al-Kassam, i obtenir el govern del califa fatimita; per el califa li va prohibir l entrada a Damasc; es va dirigir llavors al sud fins a Kafr Akib al llac Tiberades on es va entrevistar amb el general fatimita Fadl al que va oferir ajut per reconquerir Damasc, i el qual li va oferir a canvi el territoris del emir de Ramla, Mufarridj ben Daghfal ben al-Djarrah; aquest, que temia que Abu Thaglib s apoders dels seus territoris (sense saber res del pacte) va demanar tamb ajut al general. Abu Taghlib es va aliar amb els Banu Ukayl, enemics de al-Djarrah, i va atacar les possessions del emir de Ramla per aquest va rebre l ajut del general Fadl, i Abu Taghlib fou derrotat i mort el 979.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56070" title="Hamdnides" nonfiltered="2001" processed="1997" dbindex="22241">
El Hamdanides foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjanant dues branques. 

 Orgens .

El seu ancestre fou Taghlib i el seu ancestre immediat fou Adi ben Usama. Per el primer del que es tenen dades histriques fou Hamdan ben Hamdan ben al-Harith que el 868 lluitava amb altres taghlibites (ancestre Taghlib) contra els kharigites a la Djazira i desprs es va passar al bndol rebel (880 i desprs del 885) i fou conegut com al-Shari. Vers el 892 o 893 dominava algunes fortaleses de la Djazira com Mardin i de la riba esquerra del Tigris, com Ardumusht. El 895 el califa Mutamid va ocupar Mardin que Hamdan va evacuar. Llavors es va dirigir a Ardumusht i quant les forces del califa s'hi van presentar, Hamdan va deixar el comandament al seu fill Husayn i va fugir. Husayn es va sotmetre al califa. Hamdan, desprs de ser perseguit un temps, fou capturat i empresonat.

 Els primers Hamdnides .

Husayn ben Hamdan fou lleial al califa i va ostentar molts crrecs per es va revoltar el 915 i fou capturat el 916 i va morir a la pres (918)

Els altres germans, Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan, Ibrahim ben Hamdan, Dawud ben Hamdan i Said ben Hamdan van restar lleials al califa. El primer fou nomenat governador de Mossul el 905 i va posseir la regi casi be sempre (tot i que la va perdre tres vegades). Va intentar un cop d'estat a Bagdad el 929 durant el que va morir.

 Emirs Hamdnides de Mossul .

El seu fill Hasan fou destitut del govern de Mossul, per va poder conservar el govern d'algunes fortaleses a l'esquerra del Tigris; no obstant fou nomenat governador de Mossul el 930, i encara que el va perdre varies vegades sempre el va recuperar fins que el 967 fou deposat pels seus fills. Va rebre el ttol de Nasir al-Dawla (Defensor de la dinastia) amb el que es conegut (Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan). Va morir el 969.

Fadl Allah Abu Taghlib ben Hasan al-Ghadanfar, el fill gran va assolir el poder el 967 per es va enfrontar amb el seu germ Hamdan , nic dels germans que s'havia oposat a la destituci del pare. Desprs es va enfrontar al buwyhida Bakhtiyar, amir al-umara (primer ministre) a Bagdad (973-974) i desprs amb Adud al-Dawla, succesor de Bakhtiyar (977-978); aquest darrer el va derrotar i va ocupar Mossul i el va fer fugir cap a Palestina, on va morir en una batalla per ocupar els dominis del emir de Ramla.

Desprs de la mort d'Adud al-Dawla el poder al Diyar Mudar va passar al kurd Badh o Badr. El emir buwyhida Samsan al-Dawlah, per evitar que estengus el seu poder a la resta del Djazira,  va donar el Diyar Mudar i el Diyar Rabia als hamdnides Abu Abd Allah Husayn ben Hasan i Abu Tahir Ibrahim ben Hasan (989), germans de Fadl Allah Abu Taghlib ben Hasan. Amb l'ajut dels Banu Ukayl, aliats de son germ, van intentar ocupar Mossul, en mans de Badh, Husayn va matar a Badh en un combat  a la regi de Balad (990), per el nebot de Badh, Abu Ali ben Marwan (emir dels Marwnides) va continuar la lluita i va derrotar els dos germans i va fer presoner a Husayn (si be el va alliberar per la intervenci del califa fatimita, que desprs el va acollir als seus dominis i li va donar el govern de Tir el 997). Abu Tahir Ibrahim es va barallar amb l'emir dels Banu Ukayl, Muhammad  que el va detenir i el va fer matar (992).  Els Banu Ukayl van ocupar Mossul vers 993 i van establir la dinastia Ukaylida.

 Llista d'emirs hamdnides de Mossul .

Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan 905-914;
Munis (eunuc, general del califa) 914;
Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan 914-916;
Governador del califa 916-925;
Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan 925-929;
Governador del califa 929-930;
Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan (associat 925-929) 930-932;
governador del califa 932-934;
Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan 934;
Ibn Mukla (governador del Califa) 934;
Al-Habib (dinastia Banu Habib) 934-935;
Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan 935-958;
Muizz al-Dawla (Buwyhida) 958-959;
Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan 959-964;
Muizz al-Dawla (Buwyhida) 964-965;
Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan 965-967;
Fadl Allah Abu Taghlib ben Hasan al-Ghadanfar 967-978;
Adud al-Dawla (buwyhida) 978-988;
Badh (marwnida) 988-990;
Abu Abd Allah Husayn ben Hasan 989-991 (al Diyar Rabia i part de Diyar Mudar);
Abu Tahir Ibrahim ben Hasan 989-992 (al Diyar Rabia i part de Diyar Mudar);
Abu Ali ben Marwan 990-993;
als Ukaylides o Banu Ukayl 993;


 Descendents de la branca de Mossul .

Un altre germ, Dhul Karnayn ben Hasan, va entrar al servei del fatimita i fou governador de Damasc el 1010. 

Un net de  Abu Abd Allah Husayn ben Hasan, de nom Husayn Abu Muhammad titulat Nasir al-Dawla fou un destacat general a Egipte on fou governador de Sria, i desprs va estar al Caire durant els disturbis del 1065 i segents i va arribar a ser amo absolut de la ciutat; va intentar restablir la sobirania abbssida i va treure tot el poder al califa fatimita, per va morir en un complot el 1057 junt amb son germ Fakhr al-Arab.

 Emirs Hamdnides d'Alep .

Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan (que desprs va rebre el ttol de Sayf al-Dawla que vol dir "espasa de la dinastia") era germ de Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan de Mossul i des el 936 governava Diyar Bakr i part del Diyar Mudar, 
per aquests territoris foren sotmesos per l'emir d'Egipte Al-Ikhshid vers el 940. Els va reconquerir amb ajut de son germ el 944. L'octubre del 944 va entrar a lep. Va haver de lluitar contra Al-Ikhshid per aquest va morir i el 947 es va fer una pau definitiva entre Ali i Unudjur (succesor de al-Ikhshid) pel qual Alep, Homs (Hims) i Kinnasrin li eren reconeguts junt amb el territori dels Awasin (la marca fronterera amb Bizanci que havia conquerit el 946) i el Diyar Bakr i gran part del Diyar Mudar que governava tericament per compte de son germ. Aix va sorgir l'emirat hamdnida d'Alep, formalment supeditat al de Mossul per en la practica independent. 

A partir del 962 el bizantins li van arrabassar la Cilcia i altres possessions i el 963 van arribar a Alep. El 965 van completar la conquesta de Cilcia i Sayf al-Dawla va morir a Alep d'un atac d'hemiplegia, el febrer del 967, amb 51 anys.

El va succeir el seu fill Saad al-Dawla Abul Maali Sharif que va haver d'oscillar entre el bizantins (982-986) i fatimites (986-991) per poder conservar el poder. Va morir el 991 quant anava a iniciar una guerra contra els fatimites. El va succeir el seu fill Said al-Dawla Said Abul Fadail que va passar el seu regnat enfrontat amb els fatimites i rebent ajut de Bizanci. El 1001 Bizanci va fer les paus amb els fatimites i llavors l'emir va haver de reconixer al califa. El 1002 fou assassinat pel seu sogre i visir Lulu que va assolir ell mateix el poder junt amb el fill Murtada al-Dawla Mansur ben Lulu durant dos anys com a regent de dos fills del emir deposat.

Lulu va enviar al exili el 1004 als fills de Said al-Dawla, Abul Hasan Ali i Abul Maali Sharif, que van anar a Egipte; un altre fill, Abul Haydja, es va escapar disfressat de dona, i va arribar a territori bizant. Desprs Abul Haydja va intentar ocupar Alep per no va reeixir i finalment va passar al servei del Imperi. Lulu va assoli el mateix el poder, sota una forta dependncia fatimita i va morir el 1008. El seu fill Mansur fou poc mes que un governador fatimita.

El 1015 Mansur fou enderrocat per Salih ben Mirdas i es va refugiar a territori bizant; tamb va intentar sense xit reconquerir Alep.

 Llista d'emirs hamdnides d'Alep .

Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan Sayf al-Dawla 944-967 (reconegut el 947);
Abul Maali Sharif Saad al-Dawla 967-991;
Said Abul Fadail Said al-Dawla 991-1002;
Abul Hasan Ali 1002-1004;
Abul Maali Sharif II 1002-1004;
Lulu (usurpador) 1002-1008 (regent 1002-1004);
Mansur ben Lulu Murtada al-Dawla 1008-1015;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56073" title="Harry Potter" nonfiltered="2002" processed="1998" dbindex="22242">


Harry Potter s una saga de set novelles escrites per l'autora britnica Joanne Kathleen Rowling que narren les aventures del jove mag Harry Potter, juntament amb els seus millors amics Ron Weasley i Hermione Granger. La histria transcorre sobretot a l'Escola de Mgia i Encanteris Hogwarts, una acadmia per als joves mags i bruixes. L'argument se centra en el conflicte de Harry amb el malvat mag Lord Voldemort, que va matar els seus pares amb el propsit de conquerir el mn mgic. En catal la publicaci corre a crrec de l'Editorial Empries.

Des de la primera novella Harry Potter i la pedra filosofal publicada el 1997, els llibres han guanyat una immensa popularitat, amb el respecte de la crtica i un xit comercial arreu del mn. De la srie de llibres se n'han fet pellcules, videojocs i una gran quantitat de marxandatge. L'abril del 2007, els sis primers llibres ja havien vengut 400 milions de cpies i s'havien tradut a 65 llenges. El darrer llibre de la srie, Harry Potter i les relquies de la Mort es va publicar en angls el 21 de juliol del 2007. L'editorial va assegurar que, noms als Estats Units, s'havien editat 12 milions de cpies en la primera impressi, la tirada en catal va ser de 75.000 exemplars.

Amb tot aix, l'autora J.K. Rowling ha esdevingut la dona ms rica de la Gran Bretanya i la persona que ms diners ha guanyat escrivint llibres.

 Llibres .
Llibres de Harry Potter.


Llibres relacionats amb Harry Potter.
Oficials.


No oficials.
 El diccionari del mag;
 Els mons mgics d'en Harry Potter;
 Gua muggle del mundo mgico (en castell);

Altres llibres de J. K. Rowling.
 J.K. Rowling vista per J.K. Rowling;

Pellcules.


 Videojocs .
L'empresa Electronic Arts ha tret al mercat, fins ara, cinc videojocs referents als llibres i a les cinc pellcules rodades fins ara (La pedra filosofal, La cambra secreta, El pres d'Azkaban, El Calze de Foc i l'Orde del Fnix). EA tamb va desenvolupar un videojoc de simulaci de Quidditch: Harry Potter: Copa del mn de Quidditch, posat a la venda l'any 2003.

 Personatges .


 Univers .
El mn mgic en qu es troba Harry Potter es troba completament separat del nostre mn. Mentre que el fantstic mn de Narnia s un univers alternatiu i El Senyor dels Anells s un passat mtic, el mn mgic de Harry Potter cont elements mgics idntics als del nostre mn no mgic. Algunes de les seves institucions i localitzacions a pobles i ciutats, inclosa Londres per exemple, poden ser reconegudes al mn real, que posseeix una gran collecci de carrers amagats, monestirs i castells allats que es mantenen "invisibles" envers la poblaci no mgica (coneguda com a "muggle"). L'habilitat mgica no s'aprn, s innata; encara que en algunes escoles mgiques com ara Hogwarts ensenyen a controlar-la i fer-ne un bon s. Tamb s possible que uns pares mags tinguin un fill sense poders mgics (conegut com a "Llufa", com ara Argos Filch o la Sra. Figg). La gent que no t poders mgics no t constncia de l'existncia dels bruixots.

Traduccions.

La saga de llibres ha estat traduda a seixanta-cinc idiomes diferents, posicionant a Rowling entre els autors ms traduits de la histria.
La primera traducci que es va fer va a l'angls nord-americ perqu hi ha moltes paraules i conceptes utilitzats pels personatge en les novelles, prpies de l'angls britnic i podien portar a interpretacions errnies pels lectors nord-americans.  Subseqentment, els llibres van ser traduts a idiomes tan diversos como l'ucrans, l'hindi, el bengal, el galls, l'afrikaans i vietnamita. El primer volum, La pedra filosofal, va ser tradut al llat i fins i tot al grec antic convertint-se en el text ms extens publicat en aquest idiomes des de les novelles de Heliodor, al segle III aC. 

La gran demanda d'una traducci local decent fa que es prengui amb molta cura la tasca de traducci i interpretaci. En alguns pasos com a Itlia es va publicar una segon edici actualitzada, tenint en compte a els suggeriments dels lectors. En altres pasos com la Xina o Portugal
la traducci est feta per un grup d'intrprets per a reduir el temps entre la publicaci anglesa i l'idioma local. L'edici turca des del segon fins al set llibre va ser feta per Sevin Okyay que s un popular crtic literari i comentarista cultural. Amb la finalitat de mantenir l'argument secret, les traduccions autoritzades tant sols podien comenar desprs que els llibres en angls fossin publicats. Per tant, la publicaci de totes les traduccions van portar un retard en relaci als originals. Aquest fet va comportar que moltes cpies de les edicions en angls es venguessin a lectors impacients de pasos de parla no anglesa. L'expectaci per llegir el cinqu llibre de la saga va ser tant gran que s va convertir en el primer llibre en llengua anglesa en arribar a la primera posici en la llista francesa de supervendes.

 Referncies .



 Enllaos externs .

 Harry Potter de Warner Bros ;
 Comunitat de fans catalana del Harry Potter;
 Diccionari en catal de mots del Harry Potter;















 












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56081" title="Propietat intellectual" nonfiltered="2003" processed="1999" dbindex="22243">
Propietat intellectual Es pot definir com la propietat que es t sobre les obres fruit de l'enginy i la intelligncia; ja siguin literries, artstiques o cientfiques. s una propietat una mica especial, ja que a diferncia de les coses que s'acostumen a posseir, la propietat intellectual fa referncia a quelcom intangible; el que fa que sigui un concepte de propietat ms sofisticat al que estem acostumats a tractar. 

Les lleis de propietat intellectual ofereixen a l'autor un conjunt de drets exclusius en relaci al tractament que es fa de la seva idea, i no sobre la idea en si mateixa. Tamb s important ressaltar, que les lleis protegeixen l'obra resultant, no el procs de creaci. s a dir, que les idees, mtodes, sistemes o procediments no queden protegits per la legislaci de propietat intellectual. Noms queda protegida la seva expressi literria o cientfica, per no la idea continguda, que per tant no pot ser objecte de registre. 

Histria.
  
La histria de la propietat intellectual est estretament vinculada als diversos canvis tecnolgics esdevinguts en la histria de la humanitat. La propietat intellectual no ha estat sempre reconeguda; va ser a Anglaterra, al segle XVII, quan va ser reconegut per primer cop el copyright com un dret inherent a la creaci literria. I ms tard, es va estendre a la resta de treballs resultants de l'intellecte. Per aix, el sistema actual de protecci de la propietat intellectual s el resultat directe de la invenci de la impremta de Gutenberg, i ha estat modelat posteriorment per l'aparici de la fotografia, el cinema, els vdeos domstics, etc. 

L'aparici d'Internet ha estat l'ltim revulsiu al qual ha estat sotms el sistema del dret d'autor, propiciant l'aparici de noves normes a tots els nivells per a assegurar la protecci dels drets d'autor davant la tecnologia digital, i assegurar la seva supervivncia.

Registre de la propietat intellectual.
El Registre de la propietat intellectual s un organisme previst a la Llei de Propietat Intellectual, concebut com un dels sistemes de protecci dels drets de Propietat Intellectual, a travs de la prova i la publicitat dels drets que s'inscriuen.

En els Registres de la Propietat Intellectual es registren drets, que recauen sobre les obres susceptibles de protecci. Aquestes obres sn, segons la legislaci:

 Obres cientfiques i literries ;
 Composicions musicals ;
 Obres teatrals, coreografies i pantomimes ;
 Obres cinematogrfiques i audiovisuals ;
 Escultures, pintures, dibuixos, gravats, litografies, historietes grfiques, fotografies i obres plstiques, siguin o no aplicades ;
 Projectes, plnols, maquetes d'obres arquitectniques o d'enginyeria, grfics, mapes i dissenys relatius a la topografia, la geografia o la cincia ;
 Programes d'ordinador ;
 Bases de dades ;
 Pgines web i obres multimdia ;
 Actuacions d'artistes, intrprets i executants ;
 Produccions fonogrfiques, audiovisuals i editorials ;

L'autor no t necessitat de fer cap trmit administratiu; per tant, la inscripci en el Registre de la Propietat Intellectual s sempre un trmit voluntari. Tanmateix la inscripci serveix com a mitj de prova que acredita qui s l'autor i a qui corresponen els drets d'explotaci. Es considera que el dret existeix tal com es declara en el Registre, llevat que es provi el contrari.

Drets sobre la propietat intellectual.
Es poden distingir dos tipus de drets sobre la propietat intellectual:
 Els drets extrapatrimonials, o drets morals, sn els drets que l'autor te com a autor de l'obra intellectual. s el cas del dret a publicar l'obra o mantenir-la indita; i el dret a ser reconegut com a l'autor de l'obra per part de tercers.

 Els drets patrimonials; que fan referncia a l'aspecte econmic que es deriva de l'autoria de l'obra. s a dir, el dret a cobrar per l'edici, traducci o adaptaci de l'obra.

Com tots el tipus de propietat, la propietat intellectual es pot vendre o transferir a tercers. A diferncia d'altres formes de propietat tradicionals; que es mantenen al llarg del temps, encara que a vegades sigui a travs de diferents propietaris, la propietat intellectual t un final. De forma general, a Espanya els drets d'explotaci duren tota la vida de l'autor i 70 anys ms desprs de la seva mort o declaraci de mort, moment en el qual l'obra passa al domini pblic, formant part d'un patrimoni com; podent ser utilitzada lliurement per qualsevol, respectant-ne l'autoria i integritat. Els drets morals, pel seu carcter personal, van vinculats a la vida de l'autor. Tanmateix els drets d'autoria i integritat de l'obra poden ser exercits, sense lmit de temps, pels hereus o persona designada per l'autor.

Tot i que els autors de les obres gaudeixen d'un ampli conjunt de drets sobre les mateixes, aquests han de cedir en determinats casos enfront un inters social ms ampli de promoci i desenvolupament de la cultura. Aquestes restriccions es concreten en la possibilitat de reproduir l'obra o part de la mateixa sense necessitat d'autoritzaci expressa de l'autor en casos com:  
 
 Per donar constncia en un procediment judicial o administratiu. ;
 Per s privat del copista. ;
 Per s privat d'invidents. ;
 En cites i ressenyes, amb finalitats docents o d'investigaci, indicant la font i el nom de l'autor. ;
 Amb ocasi de treballs o informacions sobre temes d'actualitat. ;
 En relaci a les obres situades en vies pbliques. ;
 Per la seva utilitzaci sense finalitats lucratives en determinades institucions de caire cultural i cientfic. ;
 Durant l'execuci d'obres musicals en actes oficials.  ;
 La pardia, mentre no suposi risc de confusi. ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56083" title="Pena" nonfiltered="2004" processed="2000" dbindex="22244">



La pena s un sentiment de patiment psquic pel qual un esdeveniment o pensament causa tristor a la persona. Antigament es definia com "dolor de l'nima". s el contrari d'alegria.

La pena pot expressar-se de moltes maneres segons la personalitat i la cultura dominant. S'associa a les llgrimes, a les lamentacions, als gestos seriosos i a l'abatiment general.

La pena extrema s un dels smptomes de la depressi, una malaltia que no ha de confondre's amb un estat d'nim negatiu, tot i que colloquialment s'usi aix el terme.

Factors que usualment provoquen pena.
 Sentir-se mancat d'amor;
 La mort o desaparici d'una persona (dol);
 Fracassar ;
 La injustcia;
 Veure patir una persona estimada;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56084" title="Cable Catal" nonfiltered="2005" processed="2001" dbindex="22245">

Cable Catal s una campanya que t per objectiu incrementar l'oferta de canals en catal de les diferents empreses de televisi per cable.

Amb especial incidncia a la recepci dels canals de la Televisi de Catalunya (TV3, 33, 3/24, K3-300 i TVC Internacional), la Televisi Valenciana (Canal 9, Punt 2 i TVV Internacional), la Televisi Balear (IB3), les Emissions Digitals de Catalunya (8 TV) i del Grup Canal Catal (Canal Catal).

No obstant aix, la campanya tamb inclou a d'altres i/o noves televisions (locals, comarcals, regionals o nacionals) que emetin programaci totalment o parcialment en llengua catalana. Per exemple: Info TV, XTVL, Comuniclia, Barcelona TV, TDCAT, Lleida TV, Televisi de Mallorca, Localia, Catalan TV, entre d'altres.

La campanya dna suport i forma part de l'organitzaci Televisi en catal.

 Enllaos .
 Cable Catal;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56089" title="TECO" nonfiltered="2006" processed="2002" dbindex="22246">
TECO fa referncia a Text editor and corrector (editor i corrector de texts) i consisteix en un editor de texts frut de les millores fetes pels hackers del AI Lab del MIT en els antics editors de teletip lnia a lnia de la mquina PDP-6 a finals dels seixanta.


 Histria .

Durant el 1950 i 1960, quan els ordinadors estaven apareixent a les universitats per primera vegada, la programaci d'ordinadors era una matria increblement abstracta. Per comunicar-se amb l'ordinador, els programadors van crear una srie de targetes perforades, on cada targeta representava una ordre de programaci diferent. D'aquesta manera els programadors portaven les targetes perforades a l'administrador del sistema central, el qual les introdua una a una en la mquina, esperant que la maquina tragus un conjunt nou de targetes perforades, de les que els programadors en desxifrarien la sortida. Aquest procs era pesat i lent.

El 1962, els cientfics de computaci i hackers relacionats amb el projecte MAC del MIT, un precursor del que seria mes tard el AI Lab, van desenvolupar una interfcie de teletips, de manera que el programadors podien comunicar-se amb la mquina mitjanant un teclat i llegint la sortida lnia a lnia en una impressora en comptes d'utilitzar cartrons perforats.
 
A finals dels seixanta el disseny de interfcies va fer salts addicionals. Doug Engelbart en una presentaci el 1968 va fer pblic un prototip en el que connectant un televisor a la computadora i incorporant-hi un dispositiu de senyalitzaci que Engelbart va anomenar ratol donava a l'usuari per primera vegada la possibilitat de moure el cursor per la pantalla i veure la posici actualitzada en temps real. Es a dir, fent el televisor les funcions que fins aquest moment feien les impressores, tenem la possibilitat de posicionar el text en qualsevol punt de la pantalla.

D'aquesta manera va nixer el TECO, essent un dels primers programes que van utilitzar els avantatges de la nova capacitat de pantalla complerta i com a resultat d'una millora feta per els hackers del AI Lab del antic editor de teletips.


 TECO i Richard Stallman .

El TECO era una millora substancial dels antics editors, per encara tenia els seus problemes. Per crear i editar un document, el programador havia d'introduir una srie d'ordres especificant cada edici i seguit per una seqncia de  final d'ordre . Carl Mikkelson va escriure un hack pel TECO i el va denominar  Control-R, ja que era la combinaci de tecles que activaven y desactivaven el hack, el qual consistia en passar del mode normal de execuci d'ordres abstractes a un mode mol mes intutiu pulsaci a pulsaci. Per la seva part Richard Stallman va ver possible l' activaci d'un altre ordre TECO o  macroinstrucci . On els usuaris havien entrat una ordre i l'havien descartat, el hack de Stallman feia possible emmagatzemar aquestes ordres ( macros ) a un fitxer i cridar-les mes endavant. Aix doncs Stallman havia convertit el TECO en un editor programable per l'usuari, va sser aquest el veritable progrs.

A partir d'aquest moment tothom podia escriure les seves prpies macros, el que va generar una explosi d'innovacions. Els usuaris es feien les seves prpies colleccions d'ordre, les quals es passaven entre ells millorant-les i fent-les ms potents i generals. En poc temps la funci d'editor de texts del TECO havia passat a segon pla davant la multitud de programes generats al seu voltant. 

Desprs de dos anys i amb tant desbordament de creativitat de macros, algunes millor dissenyades que d'altres, Guy Steele, un company de Richard Stallman en el AI Lab, va decidir crear uns paquets de macros i construir una taula ben documentada amb les ordres i macroinstruccions ms tils. Segons el propi Steel, ell noms va fer el 0,001 per cent de la implementaci, mentre que Stallman va fer tota la resta. A aquest nou projecte, evoluci del TECO, se'l va denominar Emacs (Editing macros) que ms tard tindria la seva versi GNU Emacs al fundar Richard Stallmanel projecte GNU. 


 Links externs .

http://www.softcatala.org/projectes/faif/llibre/faif_toc.html











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56092" title="Diagonal Mar i Front Martim del Poblenou" nonfiltered="2007" processed="2003" dbindex="22247">


Diagonal Mar i Front Martim del Poblenou, conegut com a Diagonal Mar, s un barri situat al nord-est de la ciutat de Barcelona. Aquest barri va nixer a la darreria dels anys 60 i la primera meitat dels anys 70 amb la construcci dels primers habitatges on abans hi havia camps de conreu i masies, arran de l'acte del Frum Universal de les Cultures, celebrat a Barcelona l'any 2004, l'ajuntament, conjuntament amb diverses promotores immobiliries volgu donar un gir al barri tot creant un centre comercial, un gran parc i un munt d'edificis d'alt standing, millorant l'aspecte i la vida del barri alhora que es guany una gran zona per la ciutat, ja que la nova zona del barri s'estengu en els antics terrenys de l'anomenada MACOSA o CAN GIRONA. D'aquesta forma podem distingir dues parts a Diagonal Mar, l'antic barri de Diagonal Mar, comprs entre el carrers de Pallars, Puigcerd i Llull, a ms d'antigues cases per la resta de carrers, i el nou Diagonal Mar, centrat sobretot entre el carrer de Llull, el mar i el recinte Frum. 

El barri, situat prop del Bess, es troba limitat entre l'avinguda Diagonal, la rambla de Prim i els carrers de Pallars, de Puigcerd, Bac de Roda, Taulat, Lope de Vega i el mar, amb les platges de la Mar Bella i la Nova Mar Bella. 

El parc de Diagonal Mar s un dels ms grans de Barcelona, i s'ha convertit en una comunicaci verda entre la zona Diagonal - Llull i el mar. El parc, obra d'Enric Miralles, ocupa una extensi de 14ha. 

Al barri de Diagonal Mar trobem diferents serveis, com el CCIB, el centre de convencions de Barcelona, amb capacitat per a 3200 persones. Trobem molts hotels, edificis de residncies, el centre comercial de Diagonal Mar, una gran superfcie comercial. A ms, el barri disposa de CAP i de diferents centres educatius. 

El barri es troba ben comunicat, ja que es troba al costat de la ronda Litoral i es comunica amb l'interior de la ciutat i de diverses autopistes a travs de la Diagonal. A ms, disposa de dues estacions de metro de la L4 (Selva de Mar i Maresme - Frum) i d'estacions de tramvia (Selva de Mar, Maresme, Frum). A ms, hi circulen diverses lnies d'autobs, que comuniquen el barri amb Barcelona i la resta de l'rea metropolitana (7, 36, 41...)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56093" title="Admeto, re di Tessaglia" nonfiltered="2008" processed="2004" dbindex="22248">
Admeto, re di Tessaglia s una pera italiana en tres actes composta per Georg Friedrich Hndel (HWV 22). El llibret s de Nicola Francesco Haym i, potser, de Pietro Antonio Rolli, versi modificada d'un d'anterior d'Aurelio Aureli, L'Antigona delusa da Alceste, basat, al seu torn en lAntgona d'Eurpides.

Finalitzada el 10 de novembre de 1726, fou estrenada al King's Theater de Haymarket, a Londres, el 31 de gener de 1727, amb les famoses sopranos Faustina Bordoni i Francesca Cuzzoni i el castrato Francesco Bernardi Senesino. La rivalitat entre les dues sopranos esclat en l'ltim representaci de l'pera aquella temporada, quan ambdues s'enfrontaren en pblic i davant del rei.

Discografia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56097" title="Joanne Kathleen Rowling" nonfiltered="2009" processed="2005" dbindex="22249">
Joanne Kathleen Rowling OBE(31 de juliol de 1965) s una escriptora britnica autora de la histria fantstica de Harry Potter, el nen mag. Va nixer a Chipping Sodburry, South Gloucestershire.

El seu editor, Bloomsbury, volia que ella utilitzs les seves inicials en la portada dels llibres de Harry Potter, indicant que un nom femen en la portada atrauria menys l'inters dels nens, pel que va decidir utilitzar el nom de la seva avia "Kathleen".

El febrer del 2004, la revista Forbes va indicar que la fortuna de Rowling pujava a 576 milions de lliures esterlines, convertint-se en l'escriptora ms rica i la dona ms rica del Regne Unit, fins i tot, que la Reina Elisabet II.

L'escriptora va rebre el Premi Prncep d'Astries de la Concrdia l'any 2003.

 Vida professional de l'escriptora .
Rowling va escriure dues novelles per a adults que mai va provar de publicar abans que se li ocorregus la idea de Harry Potter en un viatge amb tren. El seu baix nivell econmic va fer que hagus d'apuntar la histria en tovallons de paper. Segons Rowling, al finalitzar el viatge amb tren ja tenia tots els personatges per a l'argument de l'obra. Aleshores es deia que era tan pobre que va teclejar dos cops la seva obra en una mquina d'escriure per estalviar-se les fotocpies. Quan es va divorciar del portugus Jorge Arantes va tornar al Regne Unit amb la seva filla. Es va voler fins i tot suicidar.

En aconseguir que publiquessin el seu llibre, aquest va tenir un xit enorme. Les vendes dels llibres l'han convertida en una multimilionria. Desprs de publicar el quart llibre, va escriure'n dos ms i va destinar els guanys d'aquests a l'ONG Comic Relief. Entre altres contribucions es troben donacions a la investigaci del tractament per a l'esclerosi mltiple, la malaltia que va causar la mort de la seva mare. S'espera que es completin set llibres de la saga, un per a cada any a l'escola de mgia Hogwarts.

La publicaci del cinqu llibre va veure's retardada ja que va haver d'afrontar una demanda de plagi fallida per part de Nancy Stouffer. Finalment el cinqu llibre va ser publicat el 21 de juny, 2003.

A finals del 2003, Rowling va sser convidada pel productor Rusell T. Davies a participar en un episodi del programa britnic de televisi Doctor Who. Encara que ella es va sorprendre per la invitaci, no la va poder acceptar perqu es trobava ocupada escrivint el segent llibre de la srie. 

Rowling tamb ha estat caricaturitzada en la srie els Simpsons com a convidada especial.

 Els llibres de Harry Potter .

Harry Potter i la pedra filosofal (1997) ;
Harry Potter i la cambra secreta (1998) ;
Harry Potter i el pres d'Azkaban (1999) ;
Harry Potter i el calze de foc (2000) ;
Harry Potter i l'orde del Fnix (2003) ;
Harry Potter i el misteri del prncep (juliol de 2005);
Harry Potter i les relquies de la Mort (2007) (en catal, 2008);

 Llibres relacionats amb Harry Potter .

El Quidditch de totes les poques (2001) ;
Bsties fantstiques i on trobar-les (2001);

 Enllaos externs .
  Pgina oficial de l'autora;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de la Concrdia 2003;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56099" title="Televisi Valenciana" nonfiltered="2010" processed="2006" dbindex="22250">
Televisi Valenciana s una societat pblica valenciana pertanyent al grup Rdio Televisi Valenciana (RTVV) que gestiona diferents canals de televisi: Canal 9, Punt 2 i Televisi Valenciana Internacional (TVVi).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56105" title="Televisi Valenciana Internacional" nonfiltered="2011" processed="2007" dbindex="22251">
Televisi Valenciana Internacional (TVVi) s el canal internacional de la Televisi Valenciana, pertanyent al grup Rdio Televisi Valenciana (RTVV). Aquest canal emet per Europa a travs dels satllits Astra i Hispasat.

 Enllaos externs .
 Televisi Valenciana Internacional;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56108" title="Punt 2" nonfiltered="2012" processed="2008" dbindex="22252">
Punt Dos s el segon canal de Televisi Valenciana, pertanyent al grup Rdio Televisi Valenciana (RTVV). T vocaci de servei pblic i orientada a un pblic ms exigent. Es caracteritza pel seu contingut cultural, divulgatiu i esportiu. La seua oferta televisiva compta amb espais infantils "Babal i Sambrik", informatius ".2 Notcies, Metropolit (informatiu amb desconnexi amb les tres provncies) i 24.2 Notcies", documentals, culturals "Encontres", esportius "Minut a Minut" i amb altres programes que pretenen la divulgaci de la cultura i tradicions valencianes. Punt 2 emet integrament en valenci, a diferncia de Canal 9 que alterna el castell i el valenci.

La seua audincia varia entre l' 1% al 3% de quota televisiva.

Inici d'emissions i cobertura.

Va comenar les emissions regulars la diada del 9 d'Octubre de 1997 amb el nom de "Notcies 9", posteriorment canvi d'imatge i marca passant al seu nom actual: "Punt Dos". El passat 9 d'Octubre de 2005 canvi d'imatge fent-la ms moderna i dinmica. En l'actualitat, Punt 2 emet per UHF en sistema analgic per a tot el Pas Valenci, sud de Catalunya, Illes Balears i en zones fronteres amb el Pas Valenci de Mrcia, Castella-La Manxa i Arag. 
Centre de Producci de Programes.

El Centre de Producci de programes de TVV C9/P2 es troba a Burjassot (Valncia), en una parcella de 30.000 metres quadrats, les installacions ocupen aproximadament 20.000 metres quadrats. A principis de l'any 2006 el director general de l'ens RTVV present el projecte d'ampliaci de les installacions, amb el nou edifici de Punt 2, Rdio 9 i S Rdio. Tamb t redacci a Castell de la Plana i el segon Centre de Producci de Programes a Alacant.

 Enllaos externs .

 Punt2.es;
 Babal Club;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56109" title="Rdio Televisi Valenciana" nonfiltered="2013" processed="2009" dbindex="22253">

Rdiotelevisi Valenciana s una entitat pblica creada el mes de juliol de 1984 per les Corts Valencianes. Gestiona la Televisi Valenciana (TVV) formada pels canals Canal 9, Punt 2 i Televisi Valenciana Internacional (TVVi), aix com la Rdio Autonomia Valenciana (RAV) formada per Rdio 9 i S Rdio FM.
RTVV forma part de la FORTA.

Enllaos externs.
Rdiotelevisi Valenciana;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56110" title="White Wolf, Inc" nonfiltered="2014" processed="2010" dbindex="22254">
White Wolf, Inc. s una empresa americana que fa jocs de rol i altres tipus. Va sser feta en el 1991 per Mark Rein-Hagen, Steve Wieck i Stewart Wieck.

s molt coneguda pel joc de rol  i per l'ambientaci Mn de Tenebres la que dna vida a molts jocs de rol de la mateixa empresa, com :

 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
Kindred of the East ;
Orpheus ;

Tamb han desenvolupats videojocs, joc de cartes i molts ms.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56112" title="Titnia" nonfiltered="2015" processed="2011" dbindex="22255">


 Astronomia: Titnia (satllit) s el satllit ms gran d'Ur.

 Astronomia: (593) Titnia s un asteroide.

 Mitologia: Titnia (mitologia) s la reina de les fades en el folclore medieval i un personatge de l'obra Somni d'una nit d'estiu de William Shakespeare.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56114" title="Joel Joan i Juv" nonfiltered="2016" processed="2012" dbindex="22256">


Joel Joan i Juv (Barcelona, 2 de novembre de 1970) s un actor, guionista i director catal.

 Biografia .

Va estudiar art dramtic a l'Institut del Teatre de Barcelona. Va comenar la seva carrera artstica al teatre, en produccions dirigides per Calixto Bieito ("Somni d'una nit d'estiu"), Sergi Belbel (La filla del mar, l'Avar) i Rosa Maria Sard (Fuga). 

Va comenar a treballar a la televisi en les sries "Poblenou" l'any 1994. Aquest mateix any va ser membre fundador de la companyia teatral Krmpack amb la qual van estrenar l'obra homnima amb fora xit i que desprs van adaptar al cinema. L'xit els va donar la possibilitat de crear la srie de televisi "Plats bruts" estrenada a TV3 l'any 1999. L'any 2004 va estrenar la srie de televisi "Porca misria" en la qual feia de director, guionista i actor.

Rpidament va aconseguir treballar al cinema fins aconseguir algun paper ms important en pellcules com "El corazn del guerrero", "Excuses!" (on tamb va ser director i guionista) i "Salvador Puig Antich". Recentment ha treballat en la pellcula "Vicky Cristina Barcelona" dirigida per Woody Allen.

Actualment s administrador d'Arriska Films, des del 2000, i promotor de la plataforma Sobirania i Progrs, un moviment a favor de la independncia de Catalunya.


 Treballs destacats .

 Teatre (actor) . 
 Somni d una nit d estiu (1991);
 Mareig (1992);
 La filla del mar (1992);
 Yvonne, princesa de Borgonya (1993);
 La corona d espines (1994);
 Fuga (1994);
 Fum, fum, fum;
 Krmpack;
 L'avar de Molire ;
 Sc lletja ;
 Excuses! ;
 Glengarry Glen Ross ;
 Ets aqu?;
 Peer Gynt;
 Secrets compartits;
 Intimitat;

 Televisi .
 Poblenou (1994);
 Rosa (1996);
 Periodistas (1998);
 Plats bruts (actor, director i guionista) (1999);
 Porca misria (actor, director i guionista) (2004);

 Cinema .
 Monturiol, el senyor del mar de Francesc Bellmunt (1993);
 Rosita, please! de Ventura Pons (1993);
 The Good Life de David Trueba (1996);
 Heart of the Warrior de Daniel Monzn (1999);
 Las razones de mis amigos de Gerardo Herrero (2000);
 Tortilla Soup de Maria Ripoll (2001);
 Excuses! (actor, director i guionista) (2003);
 Salvador Puig Antich de Manuel Huerga (2006);
 Vicky Cristina Barcelona de Woody Allen (2008);
 El general de ferro d'Ignasi P. Ferr (????);

 Rdio . 
El mn a RAC1, a RAC1 (collaborador).

 Llibres .
 Plats bruts, el llibre (2000), amb Jordi Snchez.
 Excuses! (2001), amb Jordi Snchez.
 Despullats (2003), escrit conjuntament amb Vctor Alexandre.

Premis.
 Premi Ondas 2002 per Plats Bruts;
 Premi Ondas 2006 per Porca Misria;


 Enllaos externs .

;
 Obres de teatre amb Joel Joan;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56116" title="Sociovergncia" nonfiltered="2017" processed="2013" dbindex="22257">
Com a sociovergncia alguns autors es refereixen a aquell establishment, o entramat de poder, que controlaria majoritriament l'economia, els mitjans i la poltica a Catalunya des de la transici democrtica espanyola.

El terme fa referncia als seus dos partits majoritaris: PSC i CiU, especialment davant de la possibilitat d'un govern de coalici a la Generalitat de Catalunya.

Els crtics d'aquest concepte consideren que no descriu una realitat existent, i que el terme noms respon a motivacions partidistes o poltiques.

 Vegeu tamb .

 Oasi catal;
 Pujolisme;

 Enllaos externs .

 Cap a un govern sociovergent?(10 de juny de 2003);
 La sociovergncia es mobilitza(16 de gener de 2005);
 Sociovergncia / Sociorepblica (5 de desembre de 2005);
 La sociovergncia ja es frega les mans (07 de maig de 2006);
 La sociovergncia com a futurible (13 de Maig de 2006);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56117" title="Assiniboine" nonfiltered="2018" processed="2014" dbindex="22258">
Els assiniboine sn una tribu de parla hoka-sioux, el nom del qual prov del chippewa Assinipuatak (d usin  pedra  i upwawa  coure ),  els qui cuinen amb pedres . Tamb anomenats Puataka de les planures o b Stoney Indians. Es dividien en dos grups: Plains i Mountains. Eren els Hohe dels lakota.

 Localitzaci geogrfica .

Originriament vivien vora la badia de Hudson. D ac es traslladaren als marges dels llacs Saskatchewan, Assiniboine i Winnipeg. Actualment viuen a les reserves de Fort Belknap i Fort Peck (Montana), la reserva Stoney de Morley (Saskatchewan) i les reserves de Wesley i Chiniquay (Alberta).

 Demografia .

A  comenaments del segle XIX eren uns 10.000 individus, per una epidmia de verola els redu a 6.000 el 1836. El 1960 es calculaven 2.510 a Montana. El 1970 hi havia uns 4.000 a Montana i 1.000 a Alberta. Segons Asher, hi havia 2.500 a Montana (entre ells, 150-200 parlants de la llengua) i 3.200 a Alberta i Saskatchewan, on 1.500 encara parlen la llengua.  El 1990 es calculaven en 6.000 individus. Segons el cens dels EUA del 2000, en total hi havia 6.983 assiniboine entre purs, mestissos i barrejats amb altres tribus.

Segons dades de la BIA del 1995, a la reserva de Fort Peck, compartida amb els sioux, hi havia 6.555 habitants (10.323 al rol tribal), i a la reserva Fort Berthold, compartida amb els atsina o gros ventre, hi havia 3.809 habitants (5.232 apuntats al rol tribal).

Al Canad, hi ha 343 a Pheasant Rump, 390 a Ocean Man, 1.156 a Mosquito-Grizzlies Bear Head, 2.100 a White Bear i 2.170 a Carry the Kettle (Saskatchewan), i 1.636 a Paul, 1.294 a Wesley, 1425 a Bearspaw, 1.450 a Chiniki i 1.167 a Mosquito Grizzly s Bear Head  (Alberta).

 Costums .

Eren alts i forts, i es dividien en dos grups: els de la muntanya, que eren inofensius i vivien miserablement, i els de les planures, que eren vigorosos i vivien del pillatge i del comer de pells amb la Hudson Bay Co. Llurs cabdills rebien els instruccions de batalla mitjanant somnis o visions, i sovint duien amulets sagrats. Ballaven la Dansa del Sol (on hi apareixien les dues formes del Gran esperit, el Du Sol i el Du Tro) i la dansa de la Tenda de la Medicina.

Es dividien en vuit bandes: Itscheabine (banda de les filles), Jatonabine (banda de les roques), Otopachgnato (banda de l'ample), Otaopabine (banda de les canoes), Tschantoga (banda del bosc), Watopachnato (banda dels ancians), Tanintauei (gens des osayes) i Chabin (banda de les muntanyes).Sn bandes separades, cadascuna amb cabdill propi i amb consell. Les bandes movien llurs campaments amb freqncia per la cacera del bfal. Amb la introducci dels cavalls en el segle XVIII, deixaren de moure s a peu emprant travois tirats per gossos. 
Les dones realitzaven tota la feina relativa al tipi, inclosa la construcci i el desmantellament. Les principals proeses guerreres consistien en prendre cabelleres i cavalls, i en tocar l enemic durant la batalla. 

 Histria .

Eren alts i forts, amics dels cree i enemics dels sioux. Cap el 1600 es van escindir dels yanktonai, i abandonaren els marges de Hudson i llac Superior pels marges del llac Winnipeg, on passeb a ser nmades que viuen en tipis. Comerciaven pemmican als europeus a canvi d armes. Foren vistos per primer cop el 1640 i el 1679 pels exploradors francesos, qui ja els consideraven aliats dels cree. Degut a l enfrontament d interesos francesos i anglesos a la zona es van moure cap a l Oest, a les planures de Canad, Montana i Dakota del Nord, ra per la qual entraren en conflicte amb els blackfoot pel control de les planures.

El 1830 s expandiren per les planures del Canad, junt a la frontera amb els EUA, on van fer amistat amb cree i ojibway. Des del 1840 cediren poder guerrer als cree, ja que des del 1820 patiren diverses epidmies. 

El 1836 van patir una epidmia de verola que els redu en un 40 %, i malgrat la seva tradici guerrera, foren molt amic dels blancs, amb qui signaren el primer tractat per dur-los a una reserva el 1851, cosa que redu llurs moviments. El 1857 s enfrontaren amb els sioux, i un dels seus guerrers, Jumping Bull, els deix per unir-se a Bou Assegut. El 1887 es constitu la reserva de Fort Belknap, que comparteixen amb els atsina, i el 1888 la de Fort Peck, que comparteixen amb els yanktonai.

Pel que fa als del Canad, el 1885 guerrers assiniboine ajudaren les forces canadenques a reprimir als rebels cree i mtis. Fred Robinson (1861-1941), indi assiniboine casat amb una sioux de Saskatoon, fou aconvertit a la religi Ghostdance per Kicking Bear i Wovoka el 1902 i va predicar la nova religi a la Siux Wahpeton Reserve de Saskatchewan. El 1971 un dels seus membres, Hank Adams, membre de l AIM, va rebre un tret a l estmac de la policia de Tacoma quan treballava de pescador al riu Nisqually.

 Llista d'Assiniboine .
 Chiniki de Chiniquay;
 Roxy Gordon;

Enllaos externs.


Encontre de l'expedici de Lewis & Clark Corps amb els assiniboine;
Descripci assiniboine a Minnesota State University Mankato emuseum;
Fort Peck Assiniboine i Histria Sioux;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56118" title="Ober" nonfiltered="2019" processed="2015" dbindex="22259">


 Astronomia: Ober (satllit) s un dels grans satllits d'Ur.

 Mitologia: Ober (mitologia) s el rei de les fades en el folclore medieval i un personatge de l'obra Somni d'una nit d'estiu de William Shakespeare.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56120" title="Blur" nonfiltered="2020" processed="2016" dbindex="22260">

Blur s un grup angls de rock. Anomenada Seymour en un principi, Blur es va fer a Londres el 1989 amb Damon Albarn (veu, teclat), Graham Coxon (guitarra) i Alex James (baix). Posteriorment, el bateria Dave Rowntree es va unir a la formaci.

 Histria .
Arrels i Influncia .
Blur va sser un dels grups britnics que van aparixer en l'inici de la caiguda del grup britnic the Stone Roses, barrejant psicodlica pop rock amb forts guitarres. tenint el canvi d'imatge a mitjans dels 90, el grup es va veure com un dels ms populars grups de Regne Unit, proclamant-se com hereus de la tradici Pop anglesa de grups com the Kinks, the Small Faces, the Who, the Jam, Madness i the Smiths. En el procs, el grup va obrir les portes a una nova generaci de bandes les que el seu moviment s'engloba en el Britpop. les lletres irniques de Damon Albarn, el treball remarcat de Graham Coxon i el millor del pop de la resta del grup, els dna sser un dels lders del Britpop. Aix i tot, es van veure lligats per ell; car van sser una de les seves principals bandes, van estar a prop de caure amb el moviment quan aquest dequeia o ja no interessava. A travs del renixer de si mateixos, Blur volia la seva posici com una banda art pop-rock en els 90 per la incorporaci d'indie rock i influncies lo-fi des de bandes dels Estats Units en l'estil de Pavement o R.E.M., el que els va donar el difcil de triomfar en Estats Units el 1997. Per el llegat de la banda encara est en Regne Unit, on van ajudar a refer la musica pop de guitarres amb un enriquiment savi de les tradicions pop del pas.

Ha de anotar-se que Blur va sortir de Goldsmith's College. Altres alumnes de la escola sn Damien Hirst que va treballar amb Blur en un vdeo i amb membres de la banda en altra banda anomenada Fat Les, i Julian Opie, qui va fer les imatges vectorials realistes usades en la portada de la collecci de singles. L'impacte del Goldsmith's College en la banda no pot menysprear-se.

Ascens a l'xit (1991-1993). 

Desprs de "She's So High", el primer single del grup, que va sortir en el programa Top 50 - el productor de Morrissey Stephen Street va contactar amb la banda i els va proposar produir la seva msica. La banda va acceptar intelligentment, tenint en compte l'xit posterior. L'associaci entre Blur i Stephen va tenir xit i perduraria durant la segent meitat de dcada. 

L'ajuda d'Street en la producci, que va ajudar a la banda en el seu cam al estrellat, va fer que fos considerat com el cinqu membre de Blur per fans i premsa. El segent single, "There's No Other Way" - va entrar en el Top Ten. Ambds singles es van incloure en el seu lbum debut, Leisure. Encara que va rebre bones crtiques, l'lbum va ser encaixat entre l'escena pop Madchester prcticament morta i l'escena Shoegazing ja decadent, fent que alguns periodistes i crtics musicals rebutgessin a la banda al considerar-la dols fets per a joves. Durant un parell d'anys, Blur va lluitar per a abandonar aquest ttol i provar que els crtics s'equivocaven. 

Durant la seva gira per Amrica, documentada en la pellcula Starshaped, el grup va perdre l'harmonia, moltes vegades ventilant les seves frustracions entre ells i portant a terme diversos enfrontaments violents. La banda (i especialment Albarn) va comenar a desenvolupar la idea d'un lbum dirigit contra la cultura nord-americana, originalment titulat "Blur vs Amrica", amb el que van comenar a treballar en el seu retorn al Regne Unit. 

Andy Patridge, de XTC, va ser en un primer moment encarregat de produir el segent lbum a Leisure - que es va convertir posteriorment en Modern Life Is Rubbish. No obstant aix, la relaci entre ell i la banda aviat es va deteriorar, aix que Street va produir l'enregistrament. Desprs d'estar gaireb un any a l'estudi, la banda va publicar l'lbum amb Food Records. No obstant aix, la companyia va rebutjar l'lbum, declarant que necessitava un hit. La banda va tornar de nou a l'estudi i va gravar "For Tomorrow", que es va convertir en un hit a Regne Unit. Food estava preparada per a publicar l'lbum, per la seva companyia a Estats Units, SBK, va dir que no havia un hit per al pblic nord-americ, aix que va demanar el retorn de nou a l'estudi de la banda. Llavors van crear i van gravar Chemical World que va satisfer a SBK; la can va ser un hit alternatiu menor en Estats Units i va arribar el lloc 28 en la llista britnica.

Modern Life estava preparat per ser publicat la primavera de 1993, quan SBK va demanar a Blur tornar a gravar l'lbum amb el productor Butch Vig (Nirvana, Sonic Youth i Smashing Pumpkins). La banda, molt enfadada i irritada, va rebutjar la petici. L'lbum va ser publicat al maig a Regne Unit; va aparixer a EUA a la tardor. Modern Life Is Rubbish va rebre bones crtiques al Regne Unit, arribant al lloc 15 en les llistes, per va fallar estrepitosament a EUA. 

Tot i el desdeny de Albarn per la cultura nord-americana, particularment el grunge, les notes de l'lbum duien una cita directa de l'escriptor canadenc Douglas Coupland que va escriure la "novella grunge" Generation X: Tales for an Accelerated Culture (Generaci X: Histries per a una cultura accelerada).

 Discografia .

lbums d'estudi.


 Singles . 
She's So High;
There's No Other Way;
Bang;
Popscene;
For Tomorrow;
Chemical World;
Sunday Sunday;
Girls & Boys;
To the End;
Parklife;
End of a Century;
Country House;
The Universal;
Stereotypes;
Charmless Man;
Beetlebum;
Song 2;
On Your Own;
M.O.R.
Tender;
Coffee & TV;
No Distance Left to Run;
Music Is My Radar;
Out of Time;
Crazy Beat;
Good Song;

Compilacions & lbums en viu i Box Sets.
The Special Collectors Edition (26 de octubre, 1994) (Jap-solament lbum B-Side) ;
Live at Budokan (22 de maig, 1996) (Jap-solament lbum en viu) ;
Bustin' + Dronin' (25 de Febrer, 1998) (remix/lbum en viu) #50 Regne Unit ;
10 Year Anniversary Box Set (17 de Agost, 1999) ;
 (Octubre, 2000) #3 Regne Unit, #186 EE.UU;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56121" title="Deidamia (Hndel)" nonfiltered="2021" processed="2017" dbindex="22261">
Deidamia s una pera italiana en tres actes composta per Georg Friedrich Hndel. El llibret s de Paolo Antonio Rolli (poeta itali installat a Londres), basat en el mateix llibret de Pietro Metastasio, ja utilitzat per Antonio Caldara.

Deidamia s l'ltima pera composta per Hndel, completada el 20 de novembre de 1740 i estrenada als Lincoln's Inn Fields de Londres el 10 de gener de 1741, amb la soprano Elisabeth Duparc La Francesina en el paper de Deidamia. Com en les darreres peres de Hndel, s'allunya de la gravetat i seriositat habitual en obres inspirades en temes clssics i tant la msica com el llibret introdueixen un cert grau de comdia i cinisme en els personatges.

 Discografia .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56122" title="Trent" nonfiltered="2022" processed="2018" dbindex="22262">

Trent (en itali Taranto) s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Trent. L'any 2006 tenia 196.369 habitants. La provncia de Trent t 2437 km  i 500.000 habitants. En la ciutat, i una mica per la regi de Pulla, a ms de l'itali s'hi parla el tarent.

 Histria .

Colnia grega amb el nom de Taras o Tarantos, va donar nom al golf on es situa (Golf de Trent). Fou fundada vers el 706 aC per Esparta amb poca diferncia de temps de les colnies de Sibaris i Crtona. Els colons eren joves que havien nascut durant la primera guerra Messnia i dels que hi havia dubtes sobre els seus orgens; van intentar una revoluci a Esparta que va fracassar i van decidir emigrar dirigits per Phalantus. Se'ls va conixer com Partenis. La ciutat era probablement ja un poblet natiu, i el seu nom fou adoptat pels colons, i probablement era el mateix nom que el riu encara avui conegut com Taras si be els grecs van atribuir el nom a l'heroi llegendari Taras, suposat fill de Neptuni i d'una nimfa del pas. Amb el temps Taras fou objecte de culte i tamb Phalantus i les dues figures van arribar a confondre's. Com que el seu port era l'nic del golf d'una mesura acceptable i la ciutat estava molt ben situada, va esdevenir un gran empori comercial, amb molta riquesa tot i que les terres no eren molt frtils (per produen molta oliva i vinya).

Els tarentins van estendre el seu domini sobre les terres venes i es van enfrontar amb els natius del interior, els messapis i els peuquetis, als que van derrotar repetidament i es van apoderar de les seves ciutats. Fins que un dia del 473 aC els tarentins, que combatien junt amb els de Rhegio, foren derrotats severament pels messapis, i va caure el govern aristocrtic (un rei a la manera d'Esparta) i es va imposar una democrcia. 

Ms tard es van oposar a que Thuris, una altra colnia, domins el districte de Siritis, cosa estranya ja que aquest districte estava separat del territori de Trent pel de Metapontos; com que els de Thuris van continuar endavant va esclatar la guerra i els thurians van tenir el suport de l'exiliat espart Cleandrides; finalment es va arribar a un acord per el qual en el territori disputat es va crear una nova colnia conjunta anomenada Heracleia (432 aC) que tot i ser de formaci comuna seria considerada noms colnia de Trent.

Durant l'expedici dels atenencs a Siclia els tarentins van rebutjar donar avituallament i assistncia a la flota expedicionria, si b s que van proveir als vaixells corintis i lacedemonis. La segona flota atenenca, dirigida per Demstenes i Eurimedon, va parar a les illes Coerades, a l'altre costat del port de Trent, i va embarcar alguns auxiliars que van aportar els messapis.

Durant el segent segle la pau i la prosperitat va ser general. El govern fou influt o exercit per Arquites (Archytas) filsof pitagric, que fou estrateg al menys set vegades i fou victoris a les seves lluites (vers 380-360 aC). Aquestes lluites degueren ser contra els messapis.

Per la pau es va acabar quan es va iniciar la lluita amb els lucans. Arquidamus, rei d'Esparta, va fer una expedici a Itlia vers el 346 aC. Res se sap de la seva expedici, que va durar uns anys, mes que es va acabar amb una desfeta vers el 338 aC a Mandria, a uns 40 km de Trent, en la que va morir; la victria fou pels messapis per aquestos havien cridat en ajut als lucans. Desprs d'aix els messapis i lucans restaran aliats.

El 332 aC, Alexandre rei dels molossos d'Epir, va ser invitat pels tarentins i va anar a la zona on va lluitar fins el 326 aC; primer va derrotar als messapis i els va obligar a signar la pau, i desprs va combatre als lucans i als brucis; els lucans i els samnites foren derrotats en una gran batalla prop de Paestum, i Alexandre va entrar al cor del territori dels brucis. Per enemistat amb els tarentins es va tornar contra ells i va ocupar Heracleia i va planejar transferir la seu del congrs de les ciutats gregues de la Magna Grcia (que era a Heracleia) vers una ciutat del riu Acalandros en territori de Thuris, per va morir el 326 aC abans de portar-ho a terme. 

El 326 aC Trent va prometre ajut a Npols contra Roma, per mai ho va complir i es van limitar a incitar als lucans contra Roma. El 321 aC els tarentins van fer de mediadors entre romans i samnites i van amenaar amb la guerra al bndol que no pars les hostilitats, amenaces que no es van materialitzar. El 303 aC van fer un tractat per el qual es va establir que els romans no podrien passar el Cap Lacini, per els romans el van violar el 302 aC, quant una flota dirigida per L. Cornelius va entrar al golf de Trent per portar ajut a Thuris, i va estar a la vista de la ciutat. 

El  303 aC els tarentins van haver de demanar ajut exterior a Esparta i un exrcit mercenari dirigit per Cleonim, oncle del rei d'Esparta va arribar a la ciutat. Lucans i Messapis van demanar la pau, per Cleonim es va enemistar amb els tarentins per la seva arrogncia i la seva luxria, per el que els tarentins van demanar assistncia a Agatocles, que sembla que no els va atendre i que, al contrari era aliat als iapigis i als peuquetis. Els romans van ajudar a Thruris contra els Lucans el 283 aC, durant la quarta guerra samnita;  els tarentins van atacar la flota romana i van enfonsar quatre naus i en van agafar una, i desprs van atacar Thuris amb la justificaci de que havien cridat als romans, i van ocupar la ciutat i expulsar la guarnici romana. Roma va enviar ambaixadors a demanar explicacions per les peticions romanes foren rebutjades i l'ambaixador fou tractat tant malament que no va quedar mes remei a Roma que declarar la guerra el 281 aC, guerra que es va portar amb poca energia. Els tarentins van demanar ajut al rei Pirros del Epir, que va enviar al seu general Milo a ocupar la ciutadella de Trent amb tres mil homes, i el mateix i va anar poc desprs. El tarentins en aquesta poca eren molt refinats i no els interessava massa la guerra, per encara podien disposar de forces importants: un cos de cavalleria i una important fora de falange amb armament pesat, anomenats el Leucaspides (per el seus escuts blancs) que van lluitar al costat de Pirros, especialment a la batalla d'Asculum. Desprs d'un temps de victries, Pirros fou finalment derrotat per Curi i es va retirar d'Itlia el 274 aC deixant al general Milo amb una guarnici, per els tarentins es van dividir entre els partidaris de sotmetre's a Roma i els partidaris de demanar ajut a Cartago. Una flota cartaginesa fou enviada a Trent per va arribar massa tard quant ja Milo havia capitulat i havia rendit la ciutadella al cnsol rom Papirius (272 aC).

Des de llavors Trent va quedar subjecte a Roma, per la ciutat va romandre formalment independent i els ciutadans tenien les seves prpies lleis i van conservar les terres. Una legi romana es va estacionar a la ciutat. Els romans la van anomenar Tarentum.

Durant la primera guerra pnica els tarentins van proveir de vaixells als romans. A la segona guerra pnica la ciutat fou una estaci militar romana. Annbal va planificar ocupar la ciutat per assegurar-se les comunicacions amb frica i el partit cartagins a la regi va obrir negociacions amb el cap cartagins desprs de Cannas, per la guarnici romana a la ciutat va impedir qualsevol intent, fins que el 212 aC els caps del partit cartagins, Nico i Filemenos, van prendre el poder i van reduir a la guarnici romana a la ciutadella i com que l'atac va fracassar la ciutadella fou assetjada per mar i terra; el setge va durar dos anys doncs els assetjats podien rebre alguns subministraments per naus romanes que trencaven el bloqueig; una flota enviada per Roma sota comandament de Quintius fou derrotada pels tarentins. El 209 aC Fabi va anar contra la ciutat i la va assetjar i es va establir al nord de la ciutat, podent entrar en contacte amb Livius, comandant de la ciutadella. Per accidentalment els romans van poder sorprendre i ocupar la ciutat casi sense lluita i la guarnici cartaginesa fou exterminada junt amb molts habitants que havien afavorit als cartaginesos. Livi va respectar els monuments i edificis si be va transferir a Roma l'esttua d'Hrcules de Lysippos que va adornar el Capitoli. Es va fer un gran bot incloent molt d'or. Durant els intents cartaginesos d'ocupar la ciutat, els setges i la reconquesta romana, la ciutat va quedar malmesa. Fabi es va oposar a reduir la ciutat a la mateixa condici que Capua, i la decisi final es va posposar al final de la guerra, per no se sap quina va ser la decisi final del senat, per apareix en el perode segent retenint encara part de la seva llibertat com a ciutat federada i aliada. 

Un pretor rom fou enviat al sud d'Itlia i va tenir residncia generalment a Trent . El pretor L. Postumius va investigar el 185 aC els ritus de les bacanals que es feien a la ciutat, tant entre els ciutadans com entre els esclaus.

El 123 aC Gai Semproni Grac va establir una colnia romana a Neptnia, al territori de Trent. Si b la colnia va adquirir prosperitat, la ciutat de Trent va anar decaient poc a poc per s'hi van mantenir la llengua i les costums gregues, com passava tamb a  Neapolis i  Rhegium.  El port la va preservar d'una decadncia ms profunda com fou el cas d'altres ciutats de la Magna Grcia.

A Trent van fer un acord Antoni i Octavi el 36 aC. En els anys segents el port de Brundusium va agafar ms importncia i va afavorir la decadncia de Trent. Amb l'emperador Ner s'hi va establir un altra colnia, aquesta de veterans, que no va arrelar. No torna a aparixer a la histria fins el segle IV quan s'havia recuperat i mantenia la importncia del seu port.

Fou capturada per Belisari als ostrogots per reconquerida per Ttila el 549 que la van retenir fins que fou reconquerida per Narss i va romandre en mans bizantines fins que fou ocupada pel duc llombard de Benevento. Romuald, el 661. 

Ms tard fou ocupada pels rabs per reconquerida pels grecs fins que Robert Guiscardo la va ocupar el 1063 i des llavors fou un principat.

El principat de Trent va formar part del regne de Npols i de les Dues Siclies fins a la seva incorporaci a Itlia el 1861. Fou base aliada a la Primera Guerra Mundial.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56126" title="Breda (desambiguaci)" nonfiltered="2023" processed="2019" dbindex="22265">


 Breda, municipi de La Selva.
 Breda, ciutat dels Pasos Baixos.
 Breda, ciutat de l'estat de Iowa, als Estats Units d'Amrica.
 Breda di Piave, municipi de Treviso, Itlia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56127" title="Breda (Pasos Baixos)" nonfiltered="2024" processed="2020" dbindex="22266">
Aquest article tracta sobre la ciutat dels Pasos Baixos. Vegeu Breda (desambiguaci) per a d'altres significats d'aquest nom.;





Breda s una ciutat neerlandesa, localitzada al Brabant Septentrional. T 170.491 habitants (30 de juny del 2008). Hi conflueixen els rius Mark i Aa.

Histria.
Va ser una part del Marquesat d'Anvers i un feu del duc de Brabant des de l'any 1200 fins l'any 1404, que va passar en mans de la Casa de Nassau.

Va ser conquerida pels espanyols el 1581 en temps de regnat de la Casa d'ustria i ms tard, el 1590, reconquerida pels holandesos. S'hi van mantindre fins el 1625, quan les forces espanyoles van obtenir la capitulaci de la ciutat. Aquest esdeveniment va ser recollit per Velzquez en la seva pintura sobre tela La rendici de Breda. Els holandesos la van recuperar el 1813.

Esports.
Cal destacar-hi el seu equip de futbol, el NAC Breda, el qual va participar en l'edici de la Copa de la UEFA del 2003-2004 caient en la primera ronda contra el Newcastle United F.C..







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56129" title="Chiniki de Chiniquay" nonfiltered="2025" processed="2021" dbindex="22267">
Chiniki de Chinquay  (f. s. XIX) fou el cap dels assiniboine o stoney del Canad.Esdevingu fams perqu fou un dels tres caps stoney signants del Tractat Set amb el govern del Canad el 1877, que tamb afectava blackfoot, sarsi i altres. Merc aquest tractat el seu poble fou confinat a les reserves d'Alberta i Saskatchewan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56130" title="Roxy Gordon" nonfiltered="2026" processed="2022" dbindex="22268">
Roxy Gordon (1945-2000) s un artista nordameric, barreja d'assiniboine i de choctaw, que dirig amb la seva esposa a Texas l editorial Wowapi, on public Breeds (1984) i tamb edit msica com Crazy Horse Never Died i Smaller Circles.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56132" title="Tarqunia" nonfiltered="2027" processed="2023" dbindex="22269">
Tarqunia (Tarkynia) fou una ciutat d'Etrria a uns 7 km de la costa de la mar Tirrena, prop de la riba esquerra del riu Marta.

Fou una de les dotze ciutats de la Lliga Etrusca i fou suposadament fundada per Tarcon, fill o germ del mtic Tirr (fundador tamb de les altres ciutats de la lliga). Just diu que la ciutat fou fundada pels tessalis (suposadament els pelsgis) als qui atribueix en general la colonitzaci de tota Etrria.

La seva divinitat era Tages.

Demaratus, pare de Tarquini Prisc, procedia d'aquesta ciutat segons Cicer encara que d'altres el fan d'origen grec (de Corint).  Lucum va emigrar de Tarquinia a Roma i va esdevenir rei sota el nom de Lluci Tarquini, connexi que no pot descartar-se.

El 398 aC els tarqunis van estar en guerra amb Roma, la van atacar i van assolar el seu territori mentre els romans assetjaven Veii. Quant els tarqunis tornaven a la seva ciutat foren atacats pels romans. Veii fou conquerida per Roma el 396 aC el que va posar en contacte directe a Roma amb Tarquinia i Volsinii. El 389 aC les ciutats del sud d'Etrria encapalades per Tarquinia van formar una lliga contra Roma i van intentar reconquerir Sutrium, per el 388 aC els romans van entrar en territori de Tarquinia i van ocupar Cortuosa i Contenebra, que eren dependencies de Tarquinia.

Desapareix de l'histria fins el 358 aC quan els tarqunis van tornar a atacar Roma i el cnsol C. Fabius que els hi va sortir el encontre fou derrotar en una batalla i els romans van deixar 307 presoners que foren executats al frum de Tarquinia. Poc desprs els tarqunis i els faliscs es van enfrontar amb els romans i els van derrotar (356 aC) . El 354 aC el dictador rom Marcius Rutilus va prendre venjana de la mascara de presoners dels 358 aC, va derrotar els tarqunis i els va fer 358 presoners nobles que foren executats al frum de Roma. Tarquinia es va aliar amb les ciutats de Falerii i Caere i van seguir la guerra fins el 351 aC en qu es va acordar una treva per 40 anys.

La guerra es va reprendre el 311 aC. Tarquinia es va unir a altres ciutats etrusques i va atacar la colnia romana de Sutrium per foren derrotats pel cnsol Emili Barbula i al any segent altre cop pel per Q. Fabius, que va creuar la zona boscosa del Cimini i es va presentar a la part nord d'Etrria. El 309 aC hi va haver una batalla entre etruscs i romans al llac Vadimnonium en la qual probablement va prendre part Tarquinia dins la lliga etrusc ja que seguidament fou de les ciutats que es va sotmetre a Roma i es va guanyar el favor del cnsol Decius proveint-lo de moresc, per lo que es va convertir en ciutat aliada i es va establir un altra treva de 40 anys. 

Ja no se sap que va passar doncs la ciutat no torna a aparixer a la histria en els dos segles segents, i cal suposar que es va unir a les ciutats etrusques i va perdre la seva independncia o que va passar gradualment de la condici d'aliada independent a la de aliada dependent. 

A la Segona Guerra Pnica apareix esmentada un moment quan va contribuir a l'expedici naval d'Escipi.

Al any 90 aC era una ciutat aliada dependent i en aquest any va obtenir de Roma franqucia completa. Grac va enviar una colnia que es va dir colnia Tarquinia per no devia arrelar doncs si be es esmentada al Liber Coloniarum, desprs no torna a aparixer.

Cicer ja parla de la ciutat com un municipi i Plini el vell la colloca entre els municipis ordinaris d'Etrria. La condici de municipi esta confirmada per una inscripci trobada al segle XIX. Desprs no se sap mes que encara existia el segle IV i probablement va desaparixer el segle VII degut als atacs dels rabs.

Actualment les seves runes son a un parell de km de la moderna ciutat de Corneto. De les runes es interessant la necrpolis. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56133" title="John Ross" nonfiltered="2028" processed="2024" dbindex="22270">

John Ross (Lookout Mountain, Alabama, 1790- Oklahoma, 1866) nom amb que s conegut Kooweeskoowee (nom d'un ocell), mests d'escocs i president de la naci cherokee del 1828 al 1866. Va lluitar a la Guerra del 1812 amb els nordamericans i particip en la batalla de Horseshoe Bend contra els creek. Form part del Consell Nacional Cherokee des del 1817 i fou un dels inspiradors de la Constituci Cherokee del 1827. Intent oposar-se al Removal per vies jurdiques legals, per no se n va sortir, i el president Andrew Jackson l'oblig a marxar a Oklahoma el 1838. Fou un dels organitzadors de la Cherokee Nation a Oklahoma, on hi continu com a president, per no va poder evitar les lluites internes que l'enfrontaren als Boudinot, als Watie i als Ridge. Durant la Guerra civil nord-americana don suport als Estats Confederats d'Amrica juntament amb els creek, per el 1862 foren derrotats i invadits per les tropes federades. Ross es rend i fou breument empresonat. Tot i aix, continu com a president cherokee fns a la seva mort.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56135" title="Major Ridge" nonfiltered="2029" processed="2025" dbindex="22271">

Major Ridge o Kah-nung-da-tla-ge ("l home que arriba al cim de la muntanya") (Hiwassee, Tennessee 1771- Echota, 1839) fou un poltic cherokee, fill d'una cherokee i d'un comerciant escocs. De jove fou un valers guerrer que critic el tractat de Hopewell (1785) i atac assentaments blancs, per desprs de la  Revoluci nord-americana accept als missioners i el 1800 fou un dels caps ms prominents, alhora que des del 1807 fou cap de la policia cherokee. El 1813 ajud Andrew Jackson contra els creek i el 1818 contra els seminola. Aleshores fou portantveu del Consell i conseller del president John Ross, alhora que un dels cherokee ms rics. Per el 1832 va donar suport el Removal Act com a beneficis per a la naci cherokee, i sign el Tractat de New Echota, pel qual acceptaven marxar cap a Oklahoma. Per aix fou assassinat per un grup de guerrers partidaris de John Ross, contrari a la marxa, amb el seu fill John Ridge i el seu nebot Elias Boudinot.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56143" title="Elias Boudinot" nonfiltered="2030" processed="2026" dbindex="22272">
 
Elias Boudinot o Buck Oowatie (Pine Ridge, Gergia, 1800- Echota, Oklahoma 1839) era un intellectual cherokee. Era nebot del cap Major Ridge i germ de Stand Watie, estudi amb els missioners, i desprs d escoltar un discurs de Thomas Jefferson el 1818, adopt el nom americanitzat. El 1826 tamb es cas amb una blanca. El 1828 anaren a New Echota i amb Sequoyah editaren el diari bilnge Cherokee Phoenix. El 1832 va donar suport al Removal i fou un dels signants del Tractat de New Echota (1838), ra per la qual fou assassinat amb el seu oncle i cos.

Sources.
Carter, Samuel. Cherokee Sunset. Garden City, N.Y: Doubleday, 1976.
Wilkins, Thurman. Cherokee Tragedy: The Ridge family and the Decimation of a People. Norman, OK: U of Oklahoma Press, 1986; ISBN 0806121882 (1989 paperback edition). ;
Pudue, Theda. Rising From the Ashes: The Cherokee Phoenix as an Ethnohistorical Source. Ethnohistory Vol. 24 No. 3, 1971.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56146" title="Stand Watie" nonfiltered="2031" processed="2027" dbindex="22273">
 
Stand Watie o De Gata Ga (es mant ferm) (Rome, Gergia, 1806- Oklahoma, 1871) fou un dirigent cherokee. Fou educat per missioners, com el seu germ Elias Boudinot, i va collaborar al Cherokee Phoenix. Fou un dels caps cherokee que signaren el tractat de New Echota el 1838 i marx a Oklahoma, on el 1861 fou coronel de l exrcit confederat. El 1864 arrib a brigadier general, oposat a John Ross, i es destac per destruir les propietats dels cherokee que donaren suport a la Uni. Fou un dels darrers en rendir-se el 23 de juny del 1865 dos mesos desprs de Lee, i el 1866 encapal la delegaci cherokee que visit Washington. Els darrers anys es dedic als negocis de conreu de tabac i collabor en el recull de mites i llegendes cherokee.

Enllaos externs.
 Biografia a civilwarhome.com;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56147" title="French Frigate Shoals" nonfiltered="2032" processed="2028" dbindex="22274">
French Frigate Shoals (en hawai Mokup papa) sn les restes d'un atol mig submergit a les illes de Sotavent de Hawaii. Est situat gaireb al mig de l'arxiplag de Hawaii, a 160 km al nord-oest de l'illa Necker.

Geografia.

L'atol t forma de mitja lluna de 29 km de llarg. Consisteix en uns esculls rocosos i 12 illots de sorra a la llacuna oberta. Destaquen Tern Island, Disappearing Island, East Island, Gin Island, Little Gin Island. Al mig hi ha un niell de lava de 36 m d'altitud, La Perouse Pinnacle, l'nica resta de l'origen volcnic. La superfcie total de les terres emergides s de 0,25 km , en canvi l'rea dels esculls corallins ocupa 938 km .

L'atol t una gran varietat d'ocells i una poblaci important de foques i tortugues. Als esculls hi ha una gran diversitat de peixos i algues.

Histria.
French Frigate Shoals, literalment Baixos de la Fragata Francesa, va ser descobert pel francs Jean-Franois de La Prouse, el 6 de novembre del 1786. Va estar a punt d'encallar les dues fragates de la seva expedici, Broussole i Astrolabe, i va anomenar l'atol com Basse des Frgates Franaises, per amb el temps han anat alternant el singular i el plural.

El 1859 els Estats Units en van prendre possessi davant de la possibilitat de l'explotaci del guano, per a French Frigate Shoals va resultar impracticable.

A la II Guerra Mundial els nord-americans van allargar artificialment Tern Island per construir-hi una pista d'aterratge de 1.000 m. S'utilitzava com a pista d'aterratge d'emergncia pels vols entre Hawaii i l'atol Midway.

Enllaos externs.

 Mapa;


.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56148" title="Vicent Martn i Soler" nonfiltered="2033" processed="2029" dbindex="22275">
Vicent Martn i Soler (Valncia, 2 de maig de 1754   Sant Petersburg, 30 de gener de 1806), compositor valenci fams per les seves ms de trenta peres estrenades a Npols, Viena i Sant Petersburg, i una vintena de ballets.

Entre els sis i quinze anys cant al cor de la catedral de Valncia. A partir de 1775 es trasllad a Madrid i hi estren la que possiblement sigui la seva primera pera, Il tutore burlato, desprs traduda al castell i adaptada en forma de sarsuela amb el ttol de La Madrilea. A Madrid obtingu el favor del futur Carles IV i finalment es trasllad a Npols, a treballar amb la famlia reial (tamb borbnica).

Entre 1777 i 1785 Martn i Soler treball a Npols, anys en qu va consolidar la seva formaci i va afermar la seva fama com a compositor. El 1779 aconsegu estrenar una pera, Ifigenia in Aulide al gran teatre San Carlo. Els anys segents la seva fama augment a tota Itlia i les seves peres es comenaren a representar a altres ciutats (Andromaca, L'amore geloso, In amor ci vuol destrezza i Le burle per amore, entre d'altres). El 1785 reb una oferta per installar-se a Viena i s'hi trasllad.

A Viena, gran capital de l'pera italiana en aquells moments, Martn i Soler, que era el favorit de Josep II, ampli el seu cercle musical i fu rpidament amistat amb el gran llibretista Lorenzo da Ponte, amb qui collabor en cinc peres. El 1786 ja estren l'pera Il burbero di buon cuore i tot seguit Una cosa rara, el seu xit ms espectacular, L'isola del piacere, i L'arbore de Diana. Segons el nombre de representacions a la cort, noms superat algun any per Giovanni Paisiello, sembla que era el preferit del pblic de Viena, per davant de Salieri i Mozart.

A finals d'estiu de 1788 li va arribar una oferta de la tsarina Caterina II per nomenar-lo compositor de la cort russa, oferta que accept. A Sant Petersburg compongu noves peres, vegades en rus, com Gor Bogatyr Kossomtovitx (El desgraciat heroi Kossomtovitx) amb libreto de la prpia tsarina, i represent les seves peres italianes anteriors. Entre 1793 i 1796 resid a Londres, on estren La capricciosa corretta tamb amb text de Da Ponte, que fracass i l'oblig a retornar a Sant Petersburg. A Sant Petersburg tamb compos diversos ballets, com Didon abandone (1792), Amour et Psych (1793, basat en Psych de Molire, Corneille i Quinault), Tancrde (1799) i Le retour de Poliorcte (1799). Els darrers anys a Rssia es dedic bsicament a l'ensenyament i compongu relativament poc. Mor el 30 de gener de 1806.

 Discografia seleccionada .
 La Cappriciosa Coretta: Christophe Rousset - Les Talens Lyriques - Josep Miquel Ramon, Marguerite Krull, Yves Saelens et al.. Nave Astre (2004).
 Una Cosa Rara: Jordi Savall - Le Concert des Nations - Montserrat Figueras, M. A. Peters, Iaki Fresn et al.. Astre Auvidis (1991).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56150" title="John Rollin Ridge" nonfiltered="2034" processed="2030" dbindex="22276">
 
John Rollin Ridge, tamb conegut com a Yellow Bird o Cheesquatalawny (New Echota, Gergia, 1827-1867) fou un escriptor cherokee, fill de John Ridge i una blanca, i nt de Major Ridge. Fou testimoni del seu assassinat el 1839 i marx a Oklahoma. Estudi dret i es cas amb una blanca. Oposat a John Ross, el 1849 assassin David Kell, potser un dels assassins del seu pare, i hagu de fugir a Califrnia, on hi va escriure The Life and Adventures of Joaqun Murieta, the Celebrated California Bandit (1854) i es dedic al negoci editorial, des d on defens que el govern federal fes poltiques assimilacionistes i de protecci en els indis. Durant la Guerra civil americana es declar partidari de la Uni, per desprs es pos de part dels confederats. Un cop acabada, el 1866 an a Washington amb Stand Watie i altres per defensar els drets del seu poble.

Bibliografia.
The Life and Adventures of Joaquin Murieta, the Celebrated California Bandit (San Francisco: W.B. Cooke and Company, 1854) (San Francisco: Fred MacCrellish & Co., 3rd ed., 1871) (Hollister, California: Evening Free Lance, 1927) (Norman: University of Oklahoma Press, 1955) (University of Oklahoma Press, 1969);
Poems, by a Cherokee Indian, with an Account of the Assassination of His Father, John Ridge (San Francisco: H. Payot, 1868) ;
The Lives of Joaquin Murieta and Tiburcio Vasquez; the California Highwaymen (San Francisco: F. MacCrellish & Co., 1874);
California's Age of Terror: Murieta and Vasquez (Hollister, California: Evening Free Lance, 1927);
Crimes and Career of Tiburcio Vasquez, the Bandit of San Benito County and Notorious Early California Outlaw (Hollister, California: Evening Free Lance, 1927);

Enllaos externs.
Article a la New Georgia Encyclopedia ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56154" title="Nancy Ward" nonfiltered="2035" processed="2031" dbindex="22277">

Nancy Ward o Nanyehi (Chota, 1738-1824) fou una Ghighau, o "dona estimada" de la naci cherokee. De pare amb ascendncia lenape, fou cap espiritual dels cherokee. Fou guerrera amb Attakullakulla, el seu oncle matern, i consellera del rei Old Hop. A la mort del seu marit Kingfisher el 1755 assum el rol del seu marit com a conseller i es cas amb el comerciant irlands Bryan Ward. El 1776 aconsell als cherokee donar suport als colons contra els anglesos.

Enllaos.
 SmithDRay's Nancy Ward page;
 La proposada Nancy Ward-Cherokee Foundation a Benton;
http://www.pinn.net/~sunshine/whm2002/ward.html;

Lectures.
Allen, Paula Gunn, The Sacred Hoop, Beacon Press, 1992.
American Indian Women: A Research Guide, edited by Gretchen Bataille and Kathleen Sands, Garland Publishing, 1991.
Green, Rayna, Women in American Indian Society, Chelsea House, 1992.
Native American Women, edited by Gretchen M. Bataille, Garland Publishing, 1993.
Dockstader, Frederick J., ed., Great North American Indians: Profiles in Life and Leadership. New York: Van Nostrand Reinhold, 1977;
Felton, Harold W., Nancy Ward: Cherokee. New York: Dodd Mead, 1975;
McClary, Ben Harris. "The Last Beloved Woman of the Cherokees." Tennessee Historical Society Quarterly 21 (1962): 352-64.
Tucker, Norma. "Nancy Ward, Ghighau of the Cherokees." Georgia Historical Quarterly 53 (June 1969): 192-200;
Woodward, Grace Steele. The Cherokees. Norman: University of Oklahoma Press, 1963 ;
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56157" title="Escut d'Ull" nonfiltered="2036" processed="2032" dbindex="22278">


L'escut oficial d'Ull t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un sautor ple d'argent, cantonat al cap d'una flor de lis d'argent. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 13 de maig del 2005 i publicat al DOGC el 2 de juny del mateix any.

L'escut fa referncia als dos edificis religiosos que han marcat la histria del poble: l'antic monestir de canonges agustins de Santa Maria, del segle XII, simbolitzat per la flor de lis, atribut de la Mare de Du, i la nova esglsia de Sant Andreu, on es va traslladar la comunitat augustiniana el 1804, representada pel sautor o creu de Sant Andreu. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56161" title="Escut de Bescan" nonfiltered="2037" processed="2033" dbindex="22279">


L'escut oficial de Bescan t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una faixa ondada d'atzur rivetada d'argent. Per timbre, una corona mural de poble.


Histria.
Va ser aprovat el 17 de maig del 2005 i publicat al DOGC el 2 de juny del mateix any.

Tradicionalment Bescan era representat per un castell. L'escut actual, de nova creaci, fa referncia a la situaci geogrfica del poble, a la riba dreta del Ter (la faixa ondada central) i voltat dels verds turons de les Guilleries (el sinople del camper). 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56163" title="Procs de Burgos" nonfiltered="2038" processed="2034" dbindex="22280">
L'anomenat procs de Burgos fou el judici sumarssim -Consell de Guerra- que va jutjar a finals del 1970  setze persones, acusades -entre altres delictes- de pertnyer a ETA. 

 El fets .
Els fets jutjats es remuntaven a l'any 1968. El 2 d'agost d'aquell any era assassinat el policia Melitn Manzanas, Cap de la brigada d'Investigaci de Sant Sebasti (policia poltica o secreta) i segona vctima mortal de la histria d'ETA.

Es va decidir jutjar a travs d'un tribunal militar 16 militants de l'organitzaci poltico-militar E.T.A. Se'ls acusava dels delictes d'assassinat de dues persones ms: el Gurdia Civil Jos Pardines Arcay i el taxista Fermin Monasterio Prez, i tamb d'altres delictes que els havien reportat un bot de ms de 30 milions de pessetes.

 Transcendncia del judici .
Els fets jutjats eren un atac al rgim totalitari del general Franco, i tot i que no van mancar veus que demanaven un judici civil per jutjar delictes civils, finalment , en un rgim com aquell, fou la justcia militar l'encarregada del procs. Cridava l'atenci l'elevat nombre d'encausats, aix com les penes sollicitades: sis penes de mort i 752 anys de pres.

L'organitzaci ETA va saber aprofitar polticament el judici, i amb el segrest el dia 1 de desembre de 1970, del Cnsol honorari de l'Alemanya Federal a Sant Sebasti -Eugen Beihl - va atraure encara ms l'atenci internacional. El fet que la premsa estrangera democrtica no fos gens partidria del rgim autoritari va motivar la manca de rebuig majoritari per l'assassinat del Comissari Melitn Manzanas, conegut pels seus durssims interrogatoris en els quals no es respectaven els drets dels detinguts i es practicava la tortura.

Una altra de les raons de la notorietat del judici fou la intervenci d'altes jerarquies eclesistiques en el procs. Per una banda la presncia de dos sacerdots entre els encausats va fer que l'Esglsia es presents com a part interessada; per l'altra, l'Esglsia basca tenia entre els seus membres a moltes de les organitzacions oposades al Rgim. L'Esglsia del Pas Basc va cedir locals per a reunions i tancaments en pro de l'amnistia, per sobretot va destacar el fet de la redacci de cartes pastorals allusives per a la seva lectura com a homilies. La que va tenir ms repercussions fou la que es va conixer el 22 de novembre, signada conjuntament pel Bisbe de San Sebasti, Jacinto Argaya, i l'Administrador Apostlic de Bilbao, Jos Mara Cirarda.

A Catalunya, el da 12 de desembre, 300 artistes i intellectuals catalans es van tancar a l'abadia de Montserrat i llanaren un manifest en qu demanaven l'amnistia poltica, llibertats democrtiques i el dret a l'autodeterminaci.  L'ocupaci finalitz el 14, ja que es tem que l'abat i els monjos patissin represlies. Tamb es produren, com a la resta de l'Estat, altres manifestacions relacionades amb conflictes sociolaborals que finalment acabaven demanant l'amnistia dels processats, aix com protestes a les universitats.

El dia de Nadal E.T.A. alliberava el cnsol honorari segrestat, i la sentncia va arribar el 28 de desembre de 1970, amb la confirmaci de les 6 penes de mort inicials i tres ms, ja que tres acusats foren trobats culpables de dos delictes capitals cadascun i foren tamb condemnats. En total nou sentncies de mort, cinc-cents dinou anys de pres i multes per valor d'1.500.000 de les antigues pessetes. Finalment les penes imposades en la durssima sentncia, que superava les peticions del fiscal, van acabar de polaritzar l'atenci sobre Burgos, creant una opini contrria a les penes de mort, i favorable a l'indult dels encausats.

El dia 29 es va reunir el Consell del Regne, i el dia 30 ho va fer el Consell de ministres a El Pardo, i es va decidir per unanimitat concedir l'indult de totes les penes de mort. L'esborrany de l'acta que recull aquesta sentncia s de gran inters, per tal com hi queden recollides les opinions d'alguns membres del govern. Com a ancdota sn destacables les paraules de Torcuato Fernndez Miranda, que cita Cicer i Sant Agust per defensar la postura favorable a l'indult.

 Encausats, penes i militncia actual .
 Teo Uriarte, condemnat a dues penes de mort i 120 anys de pres. Posteriorment fundador i militant d'Euskadiko Ezkerra i actualment al PSE-EE.
 Jokin Gorostidi, condemnat a mort i 96 anys de pres. Actualment milita a Batasuna;
 Xabier Izko de la Iglesia	condemnat a mort i 125 anys de pres. Posteriorment fou militant d'Euskadiko Ezkerra.
 Unai Dorronsoro condemnat a mort i 70 anys de pres. Posteriorment milit a l'EMK.
 Mario Onaindia condemnat a mort i 82 anys de pres. Posteriorment fundador i militant d'Euskadiko Ezkerra i actualment al PSE-EE.
 Xabier Larena, condemnat a mort i a 63 anys de pres. Posteriorment fou militant d'Euskadiko Ezkerra.
 Bittor Arana, condemnat a	70 anys de pres. Posteriorment milit a CCOO;
 Josu Abrizketa condemnat a 62 anys. Posteriorment milit a ETA pm, i fou deportat a Cuba.
 Antxon Karrera condemnat a 52 anys. Posteriorment milit a CCOO i a IU/EB;
 Ione Dorronsoro condemnada a 50 anys. Posteriorment milit a l'EMK.
 Enrique Gesalaga condemnat a 50 anys. Posteriorment fou sindicalista de base.
 Jon Etxabe condemnat a 50 anys. Ms tard milit a la LKI i a STEE-EILAS;
 Gregorio Lpez Irasuegi condemnat a 40 anys. Va morir el 1988.
 Itziar Aizpurua condemnada a 15 anys de pres. Militant de Batasuna.
 Julen Kalzada condemnat a	 12 anys. Acualment s professor d'euskera.

Conseqncies.
Un conjunt de fets va fer que el procs, inicialment concebut per a assestar un dur cop a E.T.A, finalment esdevingus una estocada per al Rgim. El primer d'ells va ser un erroni moviment poltic interessat a identificar els oficials encarregats d'aquests com a oportunitat de promoci personal. Aix van convertir el procs en un judici collectiu, unint en una sola causa els setze casos individuals.  No van preveure que fent aix centraven l'opini internacional sobre les aspiracions basques, compartides per tots els acusats, en lloc de concentrar-les en les presumptes activitats terroristes d'alguns d'ells. Amb aquest judici, amb qu es pretenia donar un cop mortal a ETA, va passar justament el contrari, amb l'afegit d'una extraordinaria i enfortidora publicitat internacional per a la banda. Pitjor encara, en una organitzaci llavors dividida arran de la "VI Assemblea", el Rgim va aconseguir que en aquells dies, abans de la deriva cap a l'abisme de 1977, ETA aconsegus una mplia admiraci, seduint com a complement de la lluita de masses dels obrers.

Un altre fet no menys important, va ser l'efectista moviment tctic d'E.T.A. amb el segrest del cnsul alemany. Les autoritats alemanyes, pas d'importants provedors, clients i inversors a Espaa, van comenar a exercir pressions per tal que les sentncies de mort no es duguessin a terme. Quedava pals que, en cas contrari, hi haurien sancions econmiques.

Finalment la implicaci per part de l'Esglsia a favor de l'amnistia va acabar de tancar el cercle.

El procs va posar en evidncia l'existncia de diversos motius de preocupaci per a aquell Rgim que envellia: el naixement d'una organitzaci disposada a matar per tal de portar endavant els seus objectius; la presncia d'una oposic molt organitzada, sobre tot el Partit Comunista i els sindicats, que convocaven aturades i protestes de contingut ms poltic que no pas laboral, i que una gran part dels treballadors secundava; la mobilitzaci de les Universitats; i l'oposici de l'Esglsia Basca, Catalana i part de l'Espanyola; i com no, l'opini internacional un cop ms en contra.

Per no van ser ferides de mort per al Rgim. Encara van caler set anys per a tenir les primeres eleccions democrtiques, vuit per tenir una constituci que abols formalment l'anterior rgim i nou per als primers Estatus d'Autonomia: els de les comunitats histriques.

Tanmateix el terrorisme va ser, i encara s, un greu problema heretat d'aquella poca.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56164" title="Escut de Sunyer" nonfiltered="2039" processed="2035" dbindex="22281">


L'escut oficial de Sunyer t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, dos ulls d'argent amb l'iris de sinople i la pupilla de sable. Per timbre, una corona mural de poble.


Histria.
Va ser aprovat el 14 d'abril del 2005 i publicat al DOGC el 5 de maig del mateix any. Fou esmenat al DOGC del 4 de novembre del 2008, amb l'afegit de l'iris de sinople. 

Els dos ulls sn el senyal tradicional de Sunyer, d'origen desconegut, amb el camper de sinople simbolitzant els camps de conreu que envolten el poble.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56168" title="Agricultura sostenible" nonfiltered="2040" processed="2036" dbindex="22282">
L'agricultura sostenible sn un conjunt de prctiques oposades a l'agricultura industrial i enfocades a la producci agrcola, que preveu no solament l'explotaci immediata, sin la capacitat de producci any rere any i generaci rere generaci.

Per tal d'aconseguir-ho, empra tcniques tradicionals de conreu, aprofita al mxim els recursos naturals, fa servir llavors locals o ben adaptades a la terra, i evita l's de fertilitzants i pesticides industrials, que a la llarga malmeten el sl.

 Vegeu tamb .


 Ecologia;
 Medi Ambient;
 Agroecologia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56171" title="Escut de Sant Jaume de Frontany" nonfiltered="2041" processed="2037" dbindex="22283">


L'escut oficial de Sant Jaume de Frontany t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un cavall d'argent. Per timbre, una corona mural de poble.


Histria.
Va ser aprovat el 7 d'abril del 2005 i publicat al DOGC el 21 del mateix mes.

El cavall fa referncia a la intensa activitat viatgera de sant Jaume, patr del poble, que tradicionalment era representat tamb a l'escut municipal dalt del cavall.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56174" title="Procs 1.001" nonfiltered="2042" processed="2038" dbindex="22284">
El procs 1.001, esdevingut a les acaballes del rgim franquista, va ser un judici collectiu davant del Tribunal d'Ordre Pblic (TOP) contra deu membres del sindicat Comissions Obreres acusats d'associaci illcita, que es produ en un moment d'enorme tensi social provocada pel descontentament dels obrers en demanda de millors condicions de treball i democrcia.

El judici s'inici el 20 de desembre de 1973 sota una atmosfera de terror, ja que quinze minuts abans de l'hora en qu havia de comenar el judici, el president del govern, l'almirall Carrero Blanco era assassinat per un comando d'ETA.

Aquesta figura havia de ser el garant de la continutat del rgim a la mort del dictador, fet que es va veure truncat per aquesta acci terrorista. Amb el nomenament d'Arias Navarro -anteriorment director general de seguretat- com a substitut a la presidncia del govern, es va voler transmetre el segent missatge: el Rgim faria servir la fora per reprimir qualsevol intent oberturista.
Les condemnes, fetes pbliques el 27 de desembre, van ser durssimes, en bvia compensaci a l'extrema dreta per l'assassinat de Carrero Blanco. Un any desprs s'inici una nova vista en un clima social fora diferent. Els advocats defensors, com l'exministre franquista Joaqun Ruiz-Jimnez Corts,  insistiren que el motiu de la condemna, l'associaci obrera, era en altres pasos de l'entorn immediat un dret, i negaven el carcter subversiu i de les Comissions Obreres. Uns dies desprs es fu pblica una sentncia que rebaix substancialment les condemnes.

D'entre els condemnats de ms renom, en destaquen dos:
 Marcelino Camacho, fundador del sindicat, condemnat a 20 anys de pres i rebaixats finalment a 6;
 Nicols Sartorius, poltic en l'poca democrtica, condemnat a 19 anys de pres i rebaixats finalment a 5;

Els altres condemnats van ser:
 Eduardo Saborido, 20 anys, 6 mesos i 10.000 pessetes de multa;
 Francisco Garca-Salve, 19 anys;
 Juan Muiz Zapico, 19 anys;
 Fernando Soto, 17 anys, 4 mesos i un dia;
 Francisco Acosta, 12 anys i un dia;
 Miguel Zamora 12 anys i un dia;
 Luis Fernndez, 12 anys i un dia;
 Pedro Sebastin, 12 anys i un dia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56175" title="Escut de Sant Vicen dels Horts" nonfiltered="2043" processed="2039" dbindex="22285">


L'escut oficial de Sant Vicen dels Horts t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, una palma de sinople posada en pal; ressaltant sobre el tot, una mola de sable. Per timbre, una corona de bar.


Histria.
Va ser aprovat el 17 de febrer del 2005 i publicat al DOGC el 7 de mar del mateix any.

La mola i la palma sn els atributs del martiri de sant Vicen, patr de la localitat, i sn el senyal tradicional de l'escut del municipi. La corona de bar recorda l'antiga baronia de Sant Vicen dels Horts, ja existent al segle XV.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56183" title="Illa de Saba" nonfiltered="2044" processed="2040" dbindex="22286">



Saba s una illa que forma part de les Antilles Neerlandeses. s volcnica i la capital s The Bottom. 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56185" title="Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan" nonfiltered="2045" processed="2041" dbindex="22287">
Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan fou el primer emir hamdnida d'Alep (947-967).

Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan era germ de Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allan ben Hamdan de Mosul. El 936 va conquerir el Diyar Bakr que l'any anterior havia quedar en mans d'un oficial daylamaita del seu germ, i Diyar Mudar, del que el 935 s'havien apoderats els qaisites i un oficial del califa. Per vers el 940, mentre Ali i son germ Hasan combatien a Armnia, els ikshdides d'Egipte es van estendre per la zona. El 942 Nasi al-Dawla de Mosul va provar d'obtenir el govern del Diyar Mudar i Sria del nord desprs del assassinat del amir al-umara del califa de Bagdad, Ibn Raik (942) i va enviar gent a la zona, que no va poder obtenir el control o, quant el va obteni, sovint els seus enviats es van haver de sotmetre al emir Ikhshdida d'Egipte. En aquest any Ali va obtenir del califa de Bagdad (on el seu germ era el virtual cap) el ttol de Sayf al-Dawla (espasa de la dinastia).

El 944 el califa abbssida va buscar la protecci del emir ikhshdida contra un nou amir al-umara. Nasir al-Dawla de Mosul, per por de qu l'aliana del califa i l'emir egipci es fes en detriment seu (el califa podria donar les zones de Diyar Mudar i Sria del nord al egipci) va enviar al seu nebot Husayn ben Said ben Hamdan amb soldats que es van apoderar de la Sria del nord i van entrar a Alep. Nasir al-Daula es va trobar amb el califa a Nisibe i el va acompanyar a Rakka, per mentre Husayn ben Said havia estat expulsat d'Alep pels egipcis i al-Ikhshid es va presentar a Rakka per obtenir la possessi de la zona del califa, cosa que va obtenir. Al-Ikhshid va retornar a Egipte i el Califa a Bagdad sense obtenir res a canvi del egipci.

Els generals del egipci a la Sria del nord aviat foren expulsats per Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan, amb l'ajut de soldats i diners que li va donar son germ. L'octubre del 944 va entrar a Alep, sense lluita, collaborant amb la principal tribu de la regi el Banu Kilab o Kilabites. L'egipci va reaccionar per desprs d'uns mesos de guerra es va fer una treva el 945, que es va trencar a la mort de Al-Ikhshid i el 947 es va fer una pau definitiva entre Ali i Unudjur (succesor de al-Ikhshid) pel qual Alep, Homs (Hims) i Kinnasrin li eren reconeguts junt amb el territori dels Awasin (la marca fronterera amb Bizanci que havia dominat l'any anterior) i el Diyar Bakr i gran part del Diyar Mudar que governava per compte de son germ. Aix va sorgir l'emirat hamdnida d'Alep, formalment supeditat al de Mosul per en la practica independent.

La seva tasca principal a partir de llavors fou la lluita amb els bizantins a la frontera, si b tamb va haver de lluitar contra tribus rebels al interior de Sria. Va construir un gran palau a Alep que era la seva primera capital (la segona era Mayyafarikin). Son cos Abu Firas ben al-Harith Abul Ala Said fou nomenat governador de Mandbij i va establir all (i desprs a Homs) una cort freqentada per poetes.

El 962 el general bizant Nicfor Focas (desprs emperador) va conquerir Anazarbe i Sis i els passos del Amanos, a Cilcia, que eren del emir d'Alep, i desprs (963) van seguir Marash, Duluk, Aintab i Menbidj i van arribar fins a les portes d'Alep d'on es van retirar al cap d'una setmana. Ja emperador, Nicfor va conquerir Adana, Mopsuestia, Mamistra (965) i Tars (16 d'agost del 965). Tanmateix Amida, Dara, Nisibe i Mayyafarikin van ser amenaades en els segents anys. Cilcia fou repoblada amb molts armenis. El febrer del 967 l'emir que havia patit un atac d'hemiplegia, va morir a Alep, amb 51 anys.

El va succeir el seu fill Saad al-Dawla Abul Maali Sharif.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56186" title="Sint Eustatius" nonfiltered="2046" processed="2042" dbindex="22288">

Sint Eustatius (tamb anomenada Statia) s una illa de les Antilles Neerlandeses, dins el grup septentrional que forma juntament amb Saba al nord-oest i Sint Maarten al nord. Altres illes venes sn Saint-Barthlemy, una dependncia de Guadeloupe, al nord-est, i Saint Kitts, l'illa principal de Saint Kitts i Nevis, al sud-est. En neerlands es considera del grup d'illes de Sobrevent (Bovenwindse Eilanden), per en angls correspon a les anomenades illes de Sotavent (Leeward Islands).

El nom de l'illa deriva de sant Eustaqui, mrtir cristi del segle II.

L'illa fou vista per Colom el 1493 i reclamada per un gran nombre de nacions durant els segents 150 anys. El 1636 fou colonitzada per la Companyia Holandesa de les ndies Occidentals. Ocupada pels britnics el 1781, va tornar a ser controlada definitivament pels Pasos Baixos el 1784.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56191" title="Sint Maarten" nonfiltered="2047" processed="2043" dbindex="22289">


Sint Maarten s la part de les Antilles Neerlandeses que ocupa la meitat de l'illa de Sant Mart, al Carib. L'altra meitat, Saint-Martin, s una collectivitat d'ultramar francesa que fins al 2007 pertanyia al departament de Guadeloupe.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56192" title="Escut de Sant Climent Sescebes" nonfiltered="2048" processed="2044" dbindex="22290">


L'escut oficial de Sant Climent Sescebes t el segent blasonament:

Escut caironat partit: al 1r, d'or, quatre pals de gules; el 2n, faixat d'or i de gules; ressaltant sobre el tot, un manat de tres cebes d'argent lligades de sable. Per timbre, una corona mural de poble.


Histria.
Va ser aprovat el 15 de febrer del 2005 i publicat al DOGC el 7 de mar del mateix any.

L'escut del municipi presenta els quatre pals de les armes reials de Catalunya i el faixat d'or i de gules de les armes dels comtes d'Empries, senyors del poble. Al mig hi ressalta un manat de cebes, senyal parlant allusiu a l'element Sescebes del topnim, en el sentit de "les cebes".



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56193" title="Saad al-Dawla Abul Maali Sharif" nonfiltered="2049" processed="2045" dbindex="22291">
Saad al-Dawla Abul Maali Sharif fou el segon emir hamdnida d'Alep del 967 al 991. 

Va succeir al seu pare Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan
a l'edat de 15 anys, el 967. Era fill de Sayf al-Dawla i de la cosina d'aquest (germana de Abu Firas governador d'Homs i Manbidj i destacat poeta).

A la mort del pare el febrer del 967, Abul Maali Sharif va venir des Mayyafarikin on estava, i va arribar a Alep el juliol del 967. Inmediatament es va haver d'enfrontar a la rebelli del seu oncle Abu Firas a Homs, rebelli sufocada el 968 (Abu Firas va resultar mort l'abril del 968).

Aquell mateix any 968 els bizantins van arribar fins a Homs i Trpoli i Abul Maali va sortir per combatre'ls i va deixar a Alep al camarlenc (hadjib) del seu pare, de nom Karghuyah que ja havia governat Alep en absncia del emir (uns mesos del 967 i abans en vida de Sayf al-Dawla quant aquest era absent). Quant es va acabar la campanya Abul Maali no va poder entrar a Alep on Karghuyah s'havia revoltat. A Rakka es va fer amb el poder el seu cos Abu Taghlib, emir de Mosul. 

Abul Maali va passar a Sarudj, i desprs cap a Harran i Mayyafarikin on va reunir forces (968) i de all cap a Manbidj, des on va amenaar Alep per es va haver de retirar davant la presencia de forces bizantines que sota el comandament del estratpedarca Pere i de Miguel Burtzes havien conquerit Antioquia l'octubre del 969 i seguidament havien entrat a Alep i havien imposat el protectorat a Kharguyah. (desembre del 969 i gener del 970) que excloa a Abul Maali de l'emirat que era reconegut possessi de Kharguyah (amb el seu lloctinent Bakdjur com hereu presumpte).

Abul Maali va entrar llavors a Homs on va restar set anys fins que el 977, desprs del assassinat de Kharguyah per Bakdjur, va poder reconquerir Alep. El 971 Abu Taghlib de Mosul va ocupar tota la Djazira que legalment li pertanyia, i la seva preeminencia sobre Alep fou reconeguda per Abu Maali el 971 ja que havia estat acordat al seu dia en aquestes condicions pel califa.

Abul Maali es va reconixer vassall del emir buwyhida Adud al-Dawla el 979 i aquest li va reconixer la possessi de la Sria del nord i li va donar el ttol (lakab) de Saad al-Dawla, i tamb li va permetre recuperar el Diyar Mudar on Abu Taghlib havia estat expulsat pels mateios buwyhides, menys Rakka i Rahba. 

Badjkur havia estat nomenat governador d'Homs i aviat va esclatar el conflicte amb Saad al-Dawla, i Badjkur va buscar el suport del califa fatimita que li va prometre el govern de Damasc, per en realitat volia dominar la regi. El 982 l'exrcit bizanti es va presentar a Alep per reclamar del emir les obligacions del pacte del gener del 970 i Saad al-Dawla va buscar la seva aliana per lluitar contra Bakdjur i es va comprometre a respectar al tractat per a canvi d'ajut. 

El 983 els bizantins van rebutjar Bakdjur que havia vingut a assetjar Alep i desprs van ocupar Homs que van entregar a Saad al-Dawla. Bakdjur fou nomenat governador de Damasc per la lluita per Alep es va aturar doncs Saad al-Dawla, davant la decadncia els Buwyhides, es va acostar al califa fatimita i va reconixer la seva sobirania el 986. L'any anterior (985) els bizantins van enviar un exercit a Alep per obligar altre cop al compliment del tractat que Saad al-Dawla no respectava del tot i van ocupar Kilis i van bombardejar Apamea i Kafartab i en represlia Saad al-Dawla va enviar el 986 al general Karghuyah contra el monestir de Dayr Saman on va matar molts monjos i va fer presoners a altres fins que el maig del 986 es va signar un nou tractat. A finals del 986 Saad al-Dawla va ajudar a Bardas Skleros, alliberat pels buwyhides i al mateix temps va reconixer la sobirania fatimita com ja hem vist. 

Quant Bakdjur va entrar en conflicte amb el visir fatimita Ibn Killis, i li fou retirat el govern de Damasc, va passar a Rakka (de la que va rebre el govern), Bakdjur va reactivar les seves aspiracions i des Rakka va organitzar l'atac a Alep; per Saad al-Dawla, ajudat pels bizantins, el va derrotar a Naura (est d'Alep) el 991, i fou capturat i executat. Per els fills de Bakdjur foren empresonats per Saad al-Dawla incomplint la promesa en sentit contrari feta al califa fatimita, i aix va fer trencar les relacions amb els fatimites i quant anava a esclatar la guerra va morir sobtadament d'un atac d'hemiplegia (com el seu pare) el desembre del 991.

El va succeir el seu fill Said al-Dawla Said Abul Fadail.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56194" title="Escut de Flix" nonfiltered="2050" processed="2046" dbindex="22292">


L'escut oficial de Flix t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un freixe fruitat de sinople. Per timbre, una corona de bar.


Histria.
Va ser aprovat el 22 de febrer del 2005 i publicat al DOGC el 7 de mar del mateix any.

El freixe s el senyal parlant tradicional del municipi, allusiu al nom de la vila. El castell de Flix, del segle XII, fou el centre d'una baronia adquirida el 1398 per la ciutat de Barcelona per dominar el trfic de l'Ebre; la corona de damunt l'escut recorda aquesta antiga possessi senyorial.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56195" title="Instituto Escuela" nonfiltered="2051" processed="2047" dbindex="22293">
El Instituto-Escuela, creat en 1918, va ser un experiment educatiu per al segon ensenyament que va tractar de introduir a l'educaci oficial els principis pedaggics fonamentals de la Institucin Libre de Enseanza. Va ser un dels ms importants organismes creats per la Junta per a l'Ampliaci d'Estudis, al costat de la Residencia de Estudiantes, el Centro de Estudios Histricos i el Instituto Nacional de Ciencies Fsico-Naturales. 

En el terreny de l'ensenyament, l'Instituto Escuela va ser pioner en l'aplicaci de pedagogies renovadores i de carcter actiu incorporant la participaci dels alumnes en el propi procs d'aprenentatge, la construcci activa dels materials didctics, etc. El  objectiu era introduir, de forma paulatina, reformes en l'ensenyament que abastessin la qesti del Batxillerat nic o mltiple, els plans d'estudi, els mtodes i prctiques d'ensenyament de cada branca, la formaci del carcter, les relacions entre l'escola i l'entorn social, etc. Va acollir entre el seu professorat a estudiants de llicenciatura que aspiraven al magisteri de segon ensenyament amb la funci d'aprendre ensenyant. 

L'experincia de l'Instituto Escuela va tenir una doble repercussi de gran importncia: en la beneficiosa cadena d'influncia que va produir en Instituts de ciutats com Barcelona (Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya), Sevilla i Valncia i en la seva projecci en part de la legislaci educativa del primer bienni republic.

 Vegeu tamb .
 Institucin Libre de Enseanza;
 Junta para la Ampliacin de Estudios;
 Residencia de Estudiantes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56196" title="Said al-Dawla Said Abul Fadail" nonfiltered="2052" processed="2048" dbindex="22294">
Said al-Dawla Said Abul Fadail fou el tercer i darrer emir hamdnida d'Alep del 991 al 1002.

A la mort del seu pare Saad al-Dawla Abul Maali Sharif el 991, el va succeir; va portar el lakab de Said al-Dawla, i va passar el seu regnat enfrontat amb els fatimites, rebent l ajut de Bizanci.

El 992 el general fatimita Mangutekin va atacar Alep i la va assetjar sense xit, en part degut als atacs de Burtzes, governador bizant d'Antioquia i en part per la bona defensa de la ciutat i la manca d esfor de Mangutekin. 

Mangutekin va tornar a atacar el 994 i Said i el seu visir Lulu (que ja havia estat camarlenc en temps del seu pare) van cridar a Burtzes, que fou derrotat a Gue, a l'Orontes. El setge d'Alep per Mangutekin va durar 11 mesos fins que a l arribada el emperador Basili II la primavera del 995 va obligar al general a aixecar el setge.

Said i Lulu van retre homenatge al emperador, per mentre els egipcis van estendre el control sobre altres parts del emirat d'Alep i el 998 van derrotar els bizantins davant Apamea, ciutat que va quedar en poder dels fatimites.

Una campanya bizantina el 999 va arribar fins a Beirut i una guarnici bizantina es va establir a Shayzar, a l'emirat d'Alep, per el 1001 Basili II va fer un tractat de pau amb el califat fatimita i aquest tamb va signar un tractat amb l emir d'Alep que va haver de reconixer la sobirania del califa. 

Alguns ghulams del emir hamdnida ja havien passat al servei del califa i Lulu, que de fet exercia el govern, aspirava a desfer-se del seu emir i gendre (doncs Said al-Dawla s havia casat amb la seva filla). 

El 1002 Lulu va fer assassinar a Said al-Dawla, i va assolir el poder junt amb el seu fill Murtada al-Dawla Mansur ben Lulu, primer com a regent i el 1004 com a emir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56197" title="Escut de Sant Esteve de la Sarga" nonfiltered="2053" processed="2049" dbindex="22295">


L'escut oficial de Sant Esteve de la Sarga t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un coll d'or envoltat de deu estrelles d'argent en orla. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 8 de febrer del 2005 i publicat al DOGC el 2 de mar del mateix any.

El coll fa referncia a la situaci estratgica de Sant Esteve de la Sarga, al cam que permet franquejar el Montsec pel coll d'Ares, a causa de la dificultat que comporta el pas pel congost de Mont-rebei, obert a pic per la Noguera Ribagorana a la serralada del Montsec. Les estrelles alludeixen als deu nuclis de poblaci que formen el municipi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56198" title="Lulu" nonfiltered="2054" processed="2050" dbindex="22296">


Lulu fou emir usurpador d'Alep del 1004 al 1008 i regent del 1002 al 1004.

Va ocupar el crrec de camarlenc amb Saad al-Dawla Abul Maali Sharif, i desprs fou visir del fill i succesor d aquest, Said al-Dawla Said Abul Fadail, al que va ajudar en el govern.

El 995 Lulu es va agenollar davant l emperador bizant (junt amb l emir) per demostrar el seu homenatge. 

La seva filla es va casar amb Said al-Dawla Said Abul Fadail amb el que va augmentar l influencia sobre aquest i va comenar a ambicionar el poder.

El 1001 els bizantins i fatimites van signar un tractat de pau i l emir va haver de reconixer la sobirania del califa fatimita. Lulu, a travs d alguns ghulams que ja havien passat al servei del califa egipci, va entrar en contacte amb el califa per obtenir el seu vist-i-plau per deposar al emir, que no era de confiana.

El 1002 el va deposar i va portar al poder nominal als seus dos fills Abul Hasan Ali i Abul Maali Sharif, per el 1004 els va enviar exiliats a Egipte. Un altre fill, Abul Haydja, va fugir cap a Bizanci, disfressat de dona. Ell mateix es va proclamar emir i va reconixer la seva dependncia del califat fatimita. 

Va morir el 1008 i el va succeir el seu fill Murtada al-Dawla Mansur ben Lulu, que ja des el 1002 l ajudava en les tasques de govern.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56199" title="Murtada al-Dawla Mansur ben Lulu" nonfiltered="2055" processed="2051" dbindex="22297">
Murtada al-Dawla Mansur ben Lulu fou emir d'Alep del 1008 al 1015.

Era fill del visir Lulu. El 1002 Lulu va fer assassinar al emir hamdnida Said al-Dawla Said Abul Fadail, i va assolir el poder de facto junt amb Mansur, per encara noms com a regent. 

Lulu va enviar al exili el 1004 als emirs nominals, fills de Said al-Dawla, Abul Hasan Ali i Abul Maali Sharif, que van anar a Egipte; un altre fill, Abul Haydja, es va escapar disfressat de dona, i va arribar a territori bizant.

Lulu va morir el 1008 i el seu fill Mansur ben Lulu el va succeir i va rebre del califa fatimita el lakab de Murtada al-Dawla (Acord de la dinastia).

Durant el seu regnat, gaireb el d un governador fatimita, el hamdnida Abul Haydja que era cunyat del Marwnida Muhahhid al-Dawla del Diyar Bakr, gracies a les gestions d'aquest darrer va rebre perms dels bizantins per intentar recuperar el poder i es va aliar als Banu Kilab o Kilabites. Va arribar a Mayyafarikin des on va sortir cap a Alep amb un petit exrcit per no va obtenir suport militar dels bizantins i Mansur va obtenir finalment l adhesi dels Kilabites i tamb ajuda fatimita, i va derrotar a Abul Haydja que va fugir a territori bizant, passant per Melitene i arribant finalment a Constantinoble. L emperador el volia tornar a enviar per les gestions diplomtiques de Mansur davant la cort imperial ho van impedir.  Probablement Abul Haydja va passar al servei de Bizanci i va servir com a cap militar.

El 1015 Mansur fou enderrocat per Salih ben Mirdas i es va refugiar a territori bizant on el 1016 va obtenir el feu del castell de Shih al-Laylun, proper a la frontera. Va intentar tamb recuperar Alep, per sense xit, i desprs va estar al servei de Bizanci i va participar del costat bizant a la batalla d'Azas el 1030


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56202" title="Banu Ammar" nonfiltered="2056" processed="2052" dbindex="22298">

Els Banu Ammar foren una famlia de cadis xites que van governar Trpoli (Lban) fins a la conquesta pels croats de la ciutat  el 1108 i de Djabala (1109).

El primer membre de la famlia que va exercir el govern fou Amin al-Dawla Abu Talib al-Hasan ben Ammar, que era el cadi de la ciutat i es va declarar independent en el moment que el prefecte fatimita de Trpoli, Mikhtar al Dawla ben Bazzal va morir (1070). Va convertir la ciutat en un centre cultural amb una rica biblioteca. 

Va morir el 1072 i els seus dos nebots es van disputar la successi fins que un dels dos va triomfar sobre l'altre germ; el vencedor Djalal al-Mulk Ali ben Muhammad es va proclamar cadi i la seva autoritat fou reconeguda localment i va saber jugar amb habilitat entre fatimites i seljcides; al mateix temps els cadis de Tir tamb havien agafat el poder local; va governar durant vint-i-set (1072 a 1099). El 1081 va conquerir Djabala als bizantins. 

Va morir el 1099 i el va succeir el seu germ Fakhr al-Mulk Ammar que va fer front als croats inicialment amb xit. Els va donar pas lliure pels seus estats i els va proveir, per els delegats croats van explicar les riqueses de la ciutat i Ramon de Sant Geli va decidir ocupar la ciutat; desprs de conquerir Tartus i Maraclea, va assetjar Arqa i Godofreu de Bouillon i Robert Corteheuse van assetjar Gibelet, per disputes entre els croats i amb els bizantins van portar a un acord negociat pel cadi, i els croats es van retirar del territori de Trpoli el 26 de maig de 1099.

Quan Baldu I de Jerusalem anava a Jerusalem per assolir la corona, Dudak de Damasc el va voler fer caure en un parany a la zona de Gibelet, per el cadi de Trpoli li va revelar el pla a Baldu. El cadi no tenia simpatia per Damasc, que ocupava Djabala, que abans el seu germ havia arrabassat als bizantins i pertanyia jurdicament a Trpoli. El 1101 el governador local de Djabala, Buri Tadj al-Mulk, fou enderrocat en una revolta popular i els habitants van cridar en auxili al cadi de Trpoli que va recuperar la ciutat l'agost del 1101.

El 1102 Ramon de Sant Geli va iniciar les operacions per crear-se un feu a la zona. Ocupada altre cop Tartus (febrer del 1102) i Gibelet (abril del 1103), la ciutat de Trpoli fou assetjada. Va fer construir una fortalesa, Mont Peregr, que Fakhr al-Mulk va tractar de destruir en un sortida (1104) sense xit. El febrer de 1105 va morir Ramon de Sant Geli per el seu cos Guillem Jord comte de Cerdanya va continuar el setge. Enemistat amb Tughtakin de Damasc i amb els fatimites que segurament haurien exercit represlies, va demanar ajuda a Sukman ibn Ortuk, que va reunir un exrcit de socors, per va morir d'una angina de pit a Palmira, de cam cap a Trpoli

El bloqueig de la ciutat es va fer cada vegada ms estret i el avituallament ms difcil. Fakhr al-Din va fer agafar tots els queviures per fer el repartiment igualitari entre els habitants, i va confiscar les riqueses per fer front a la defensa; els rics locals, espoliats, i sense poder comerciar pel bloqueig, van abandonar la ciutat i van fer jurament de fidelitat als assetjants i revelant els llocs pels quals la ciutat rebia els subministraments. El setge va esdevenir total per terra (1106). El cadi va demanar l'extradici dels tradors i quan van tornar a la ciutat els va fer executar.

El 1108 la situaci ja era molt greu, i no s'esperaven realment socors del sult seljcida Muhammad I; el cadi va decidir sortir per anar a Bagdad amb 500 cavallers i portant molts regals pel califa; de cam va passar per Damasc on Tughtakin el va acollir generosament; tamb fou ben rebut a Bagdad per el califa volia solucionar primer els problemes de Mossul. Durant la seva absncia els notables locals es van declarar per la dinastia fatimita proclamant a al-Afdal, i van cridar als egipcis que van equipar una flota. Fakhr al-Mulk al seu retorn a Damasc des de Bagdad tamb es va assabentar del canvi produt. Quan la flota egpcia va arribar a Tir va saber que Trpoli havia caigut en mans dels croats vuit dies abans (19 de juliol de 1108). Fakhr es va refugiar a Djabala on va resistir fins el 23 de juliol de 1109, i de la que va fugir al caure en mans de Tancred.

Fakhr al-Mulk va passar al servei del Tughtakin, atabeg de Damasc, i ms tard dels sobirans de Mossul, i finalment dels califes abbssides. Va morir el 1118/1119.

 Llista de cadis .

 Abu Talib al-Hasan ben Ammar 1070-1072;
 Djalal al-Mulk Ali ben Muhammad 1072-1099;
 Fakhr al-Mulk Ammar ben Muhammad 1099-1109;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56206" title="Joan Sala i Ferrer" nonfiltered="2057" processed="2053" dbindex="22300">
Joan Sala i Ferrer, anomenat tamb Serrallonga, (Viladrau, 23 d'abril de 1594 - 8 de gener de 1634) va ser un bandoler catal que ha roms com a personatge de llegenda, recordat pels balls d'en Serrallonga dedicats a ell i per la novella Don Joan de Serrallonga de Vctor Balaguer.

Fill del nyerro Joan Sala i de Joana Ferrer, va nixer al mas La Sala de Viladrau. Als quatre anys, el 18 de gener de 1598, qued orfe de mare, i el seu pare i el seu germ Antoni feren un doble casament amb Margarida i Elisabet, germanes del mas Riera de Tona, que esdevingueren sogra i nora l'una de l'altra. Va treballar a can Tarrs de Sant Hilari Sacalm, el que li don l'oportunitat de conixer Margarida Serrallonga i Tallades, la pubilla del mas Serrallonga de Quers, a uns disset quilmetres de Sant Hilari. Joan Sala i Margarida es casaren ms endavant a l'esglsia de Sant Mart de Quers i tingueren dos fills: Elisabet i Antoni.

L'any 1627, perseguit pels soldats de Felip IV, fug un any al Rossell, que encara formava part de Catalunya, amb la complicitat de molts catalans, entre els quals els seus assalts als carruatges reials que recollien els impostos despertaven molta simpatia.

Robatoris.
 Mas Seguer de Jafre (Baix Empord). Serrallonga assalt el mas el 15 de febrer de 1623. Per fer-ho compt amb l'ajuda dels germans Borrullet, un dels quals havia estat ermit del Santuari de la Font Santa, vens de Jafre, els quals foren penjats ms tard a Verges.
 Mas Boada de Salitja;
 Mas Rebronet de les Planes, intent fracassat.
 Robatori de la posta amb diners de l'Estat, febrer de 1628;

Captura i execuci.
Va ser capturat a Ca l'Agust, a Santa Coloma de Farners.
Al Puig de la Fora es troben les restes d'un antic castell i una cambra soterrada i fosca, on diuen que en Serrallonga amagava les vctimes dels seus segrestos.

En Serrallonga va ser executat el 8 de gener del 1634 a Barcelona.

Bandolers de la banda d'en Serrallonga.
 Toca-son;
 Tallaferro;
 Petit Com;
 Xafarroques;
 El Fadr de Sau;
 L'Hereu Puig de la Vall;

Llegendari.
L'imaginari popular va modificar la figura d'en Serrallonga i el va omplir de virtuts i compromisos que no havia adquirit al llarg de la vida. El llegendari assegura que:
Robava als rics per repartir als pobres.
Va rescatar la seva estimada dels nyerros.

La seva vida va convertir-se en objecte de romanos, canons populars, obres teatrals com la de Vctor Balaguer o balls parlats com el Matar el 1864 i el Reus el 1865.

Llibres.
 Serrallonga, el bandoler llegendari catal, de Xavier Rovir (Reps biogrfic i recull folklric sobre el bandoler).
 Serrallonga, Du vos guard, de diversos autors (diversos estudis sobre la biografia i, sobretot, els balls parlats d'en Serrallonga, amb el text complet del ball d'en Serrallonga, en la versi de Perafita).
Serrallonga, l'ltim bandoler, de Lloren Capdevila (primera biografia novellada del bandoler de les Guilleries);

Audiovisuals.
 A l'ombra d'en Serrallonga, de Digitlia Audiovisuals(documental que explica la histria del bandoler, a partir d'uns excursionistes que recorren a peu els paratges ms propers a Serrallonga).

 "Serrallonga, la llegenda del bandoler" (2008), minisrie televisiva dirigida per Esteve Rovira. Una coproducci de TV3, Oberon, TVE...

Msica homenatge.
El grup de msica Esquirols va compondre una pea dedicada al bandoler que s molt coneguda en el mn de la can en catal. Anys ms tard va ser adaptada pel grup Mesclat.

Enllaos externs.
 La llegenda d'en Joan Serrallonga.
 A l'Ombra d'en Serrallonga, Trailer.
 Alias Serralonga a la biblioteca virtual Cervantes.
 Fragments de Serrallonga, l'ltim bandoler;
 Web oficial de la minisrie "Serrallonga, la llegenda del bandoler";
 Pgina a Facebook de la minisrie "Serrallonga, la llegenda del bandoler";






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56207" title="Joan Sala" nonfiltered="2058" processed="2054" dbindex="22301">

Joan Sala i Ferrer, anomenat tamb Serrallonga, (Viladrau, 23 d'abril de 1594 - 8 de gener de 1634) bandoler catal.
Joan Sala i Papell (Besal, Garrotxa, 1839 - Amposta, Montsi, 1895) metge catal.
Pere Joan Sala (? Granollers de Rocacorba-1485 Barcelona) cabdill dels remences radicals que va encapalar l'Alament de Mieres.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56210" title="Serrallonga" nonfiltered="2059" processed="2055" dbindex="22304">

Cinema: Serrallonga, la llegenda del bandoler: minisrie produda per Televisi de Catalunya.
Folklore: Un ball tradicional catal, el Ball d'en Serrallonga.
Geografia:
El Mas Serrallonga, situat a Quers (Sant Hilari Sacalm, la Selva), d'on agaf el nom el bandoler Joan Sala i Ferrer.
 Serrallonga, una poblaci del Vallespir.
 Serrallonga, cim del municipi de Castellar de la Ribera (Solsons).
Onomstica:
El bandoler catal Joan Sala i Ferrer, ms conegut com a Serrallonga.
 Segimon Serrallonga, poeta. ;
 Carme Serrallonga i Calafell, pedagoga i filloga.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56213" title="Llista de clubs de rugbi als Pasos Catalans" nonfiltered="2060" processed="2056" dbindex="22305">
Llista dels clubs de rugbi en categoria snior federats a les corresponents federacions territorials:

Catalunya Nord.
 Uni Esportiva Arlequins de Perpiny (Perpiny);
 Uni Tretzista Catalana (Perpiny) (Rugbi a 13);
 Salanque Meditrrane Pi Rugby XIII (Pi) (Rugbi a 13);
 USAT XV Toluges Rugby (Toluges);
 Etoile Sportive Catalane Argelesienne (Argelers);
 Ceret Sportif Rugby  XV (Ceret);
 Sporting Club Amateur Ribesaltes (Ribesaltes);
 Entente de la Tt (Pesill de la Ribera);
 Union Sportive Thuirinoise (Tur);
 Union Sportive Millars (Millars);
 Jeunesse Sportive Illibrienne (Elna);
 Union Sportive Torrelles Rugby (Torrelles de la Salanca);
 Jeunesse Olympique Pradenne (Prada);
 Union Sportive Canet Sainte-Marie XV (Canet de Rossell);
 Entente Fosseille Cabestany Saleil (Salelles);
 Rugby Osja Matemale Cerdagne Capcir (Matamala);
 Entente Espira Baixas Peyrestortes (Espir de l'Agl);
 Union Sportive Pollestres (Pollestres);
 Gallia Club Stphanois (Sant Esteve del Monestir);
 R.C. Arlsien Amelien Palalden (Arles);
 A.S. Bomps (Bomps);
 A.S. Bages Villeneuve Theza (Vilanova de Ra);
 S.O. Villelonguet (Vilallonga de la Salanca);
 R.C. Cervera (Cervera de la Marenda);
 Collioure Sportif XV (Cotlliure);
 Latour Olympique Rugby (La Torre d'Elna);
 Club Nautique Barcars (El Barcars);
 Boulou Rugby Club (El Vol);
 R.C. Ponteillanais (Pontell);
 Echo Sportif Praten (Prats de Moll);
 R.C. Sant Feliu (Sant Feliu d'Avall);
 Racing Club Nazairien XV (Sant Nazari);
 R.C. Albres (Sureda);
 R.C. Laurentin XV (Sant Lloren de la Salanca);
 Entente Bas Conflent Vin (Vin);

Andorra.



Catalunya Sud.
 U.E. Santboiana (Sant Boi de Llobregat);
 BUC-USAP Barcelona (Barcelona);
 Futbol Club Barcelona  (Barcelona);
 Rugby Club L'Hospitalet  (L'Hospitalet de Llobregat);
 Gtics R.C. (Barcelona);
 Club de Rugby Sant Cugat  (Sant Cugat del Valls);
 G.E. i E.G. (Girona);
 C.R. Universitat de Barcelona (Barcelona);
 Rugby Club Cornell (Cornell de Llobregat);
 C.N. Poble Nou-Enginyers R.U.C. (Barcelona);
 R.C. Sitges (Sitges);
 C.N. Barcelona (Barcelona): secci disolta;
 INEFC Lleida R.C. (Lleida);
 Qumic E.R. (Barcelona);
 Reus Deportiu (Reus);
 C.R. Tarragona (Tarragona);
 C.R. Alella (Alella);
 C.R. Parets (Parets del Valls);
 C.R. Martorell (Martorell);
 Atltic Vic Crancs (Vic);
 R.C. Badalona (Badalona);
 Castelldefels R.U.C. (Castelldefels);
 C.N. Montjuc (Barcelona): secci disolta;
 C.E. Universitari (Barcelona);
 C.E. INEFC Barcelona (Barcelona);
 C.E. Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet);
 Rugby Sales Viladecans (Viladecans);
 C.R. Castellet (Sant Vicen de Castellet);
 C.R. Bonanova (Barcelona);
 XV Almogvers;

Pas Valenci.



Illes Balears.



L'Alguer.



Enllaos externs.
 Rugby Catal;
 Comit de Rugbi del Rossell;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56214" title="Llista de reis d'Espanya" nonfiltered="2061" processed="2057" dbindex="22306">
Amb el Decret de Nova Planta els estats de la Corona d'Arag excepte la Vall d'Aran sn annexionats a la Corona de Castella, fet que dona lloc al Regne d'Espanya. A partir d'ara, els reis de Castella faran servir el ttol de rei d'Espanya tot i que continuaran sent Reis de Navarra fins que aquest sigui annexionat a Espanya al segle XIX.

Dinastia Borb.
Desprs de la Guerra de Successi Espanyola, es va instaurar a Espanya la dinastia Borb.
1716-1724 : Felip V, primer perode, besnt de Felip IV;
1724 : Llus I, fill de l'anterior;
1724-1746 : Felip V, segon perode;
1746-1759 : Ferran VI, fill de l'anterior;
1759-1788 : Carles III, germ de l'anterior;
1788-1808 : Carles IV, fill de l'anterior;
1808-1808 : Ferran VII, fill de l'anterior;

Edat Contempornia.
Durant els segles XIX i XX, Espanya va patir un cicle de destituci-restabliment de la dinastia Borb que es va repetir tres vegades:

Primera destituci (ocupaci Napolenica);
Dinastia Bonaparte;
1808-1813 : Josep I Bonaparte, germ de Napole I;
Primer restabliment de la dinastia Borb;
1813-1833 : Ferran VII, fill de Carles IV;
 regncia 1833-1840 : Maria Cristina de Borb-Dues Siclies, muller de l'anterior;
1833-1868 : Isabel II, filla de l'anterior;

Segona destituci;
Dinastia Savoia;
1871-1873 : Amadeu I d'Espanya;
Primera Repblica (1873-1874);
Segon restabliment de la dinastia Borb (Restauraci borbnica);
1874-1885 : Alfons XII d'Espanya;
 regncia 1885-1902 : Maria Cristina d'Habsburg, muller de l'anterior;
1885-1931 : Alfons XIII d'Espanya;

Tercera destituci;
Segona Repblica (1931-1939);
Dictadura Franquista (1936-1975);
Tercer restabliment de la dinastia Borb;
1975- actualitat : Joan Carles I d'Espanya;

 Vegeu tamb .

Llista de comtes d'Arag;
Llista de reis d'Astries;
Llista de comtes de Barcelona;
Llista de reis de Castella;
Llista de reis de Galcia;
Llista de reis de Lle;
Llista de reis de Navarra;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56215" title="Llista de reis d'Astries" nonfiltered="2062" processed="2058" dbindex="22307">
Llista dels reis d'Astries que van regnar al Regne d'Astries, un dels principals regnes medievals de la Pennsula Ibrica, des de la seva creaci vers el 718 fins a la seva uni al Regne de Lle el 924.

Dinastia Astur .

718-737 : Pelai I, fill de Ffila, duc;
737-739 : Ffila, fill de l'anterior;
739-757 : Alfons I el Catlic, gendre de Pelai;
757-768 : Fruela I, fill de l'anterior;
768-774 : Aureli I, nebot d'Alfons I;
774-783 : Silo I, gendre d'Alfons I;
783-789 : Mauregat I, fill bastard d'Alfons I;
789-791 : Beremund I el Diaca, germ d'Aureli I;
791-842 : Alfons II el Cast, fill de Fruela I;
rei usurpador 842 : Nepoci d'Astries, gendre de Fruela I;
842-850 : Ramir I, fill de Beremund I;
850-866 : Ordoni I, fill de l'anterior;
866-910 : Alfons III el Magne, fill de l'anterior;
 divisi del Regne d'Astries en tres parts: Regne d'Astries, Regne de Lle i Regne de Galcia;
910-925 : Fruela II, fill de l'anterior i rei de Lle;
  924 : uni del Regne d'Astries i el Regne de Lle;


 Genealogia .

 Branca de Pelai .

Ffila, duc de Cantbria;
? Pelai, rei 713-137, casat amb Gaudiosa ;
Ffila rei 757-768;
Ermessenda, casada amb Alfons I d'Astries el Catlic;

 Branca cntabre .

Pere, duc de Cantbria;
Alfons I d'Astries el Catlic, casat amb Ermessenda, filla de Pelai;
Fruela I, casat amn Munina o Mnia, princessa dels bascons;
Alfons II d'Astries el Cast, rei 791-842;
Vimar;
Adosinda, casada amb Silo, rei 774-783;
Aldegastre (bastard), casat amb Brunilda;
Mauregat (bastard), rei 783-788, casat amb Creusa;
Fruela;
Aureli, rei 768-774;
Beremund I d'Astries el Diaca, rei 789-791, casat amb Numila;
Ramir I, rei 842-850, casat amb Paterna;
Ordoni I, rei 850-866, casat amb Mnia;
Alfons III, rei 866-910;
Garcia I de Lle, rei 910-914;
Ordoni II, rei de Galcia 910-914 i de Galcia i Lle 914-924, casat amb Argenta, Mnia i Snsia;
San;
Ordoni;
Alfons IV el Monjo, rei de Lle 925-927, casat amb Urraca;
Ramir II, rei de Lle 927-950, casat amb Urraca i Teresa;
Garcia;
Ramir;
Xim;
Fruela II, rei d'Astries 910-924, rei d'Astries-Lle i Galcia 924-925, casat amb Mnia;
Ordoni;
Alfons;
Ramir;
Nuni;
Odoari;
Fruela;
Beremund;
Aragarcia;
Garcia;
Cristina;


 Vegeu tamb .

Llista de reis de Lle;
Llista de reis de Galcia;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56217" title="Copa Pirineus de rugbi" nonfiltered="2063" processed="2059" dbindex="22308">
L'any 1960 es produeix a la ciutat de Figueres una reuni entre membres de les federacions catalanes de rugbi a ambds costats dels Pirineus. A la reuni es decideix crear un torneig entre clubs, amb representants tant de la Catalunya Nord com de la Catalunya Sud. La primera edici la disputaren els segents clubs:
 UE Santboiana;
 CN Barcelona;
 Picadero JC;
 Racing Club Pzillanais;
 Jeunesse Sportive Iliberinne;
 AS Pradenne;
 Cabestany Olympique;
La final es disput a la Fuixarda (Montjuc) i en result vencedor la Santboiana, derrotant el Pradenne per 5 a 3.

La competici va oferir la possibilitat de veure clubs de la Catalunya Nord com la USAP, UE Thuirinoise, US Pianencques, Banyuls Aviron Olympique, RC Ponteilla, US Argelers, Gallia Perpiny, Cote Vermeille i Vallespir on el nivell del rugbi s de gran nivell en relaci als vens del sud. Sorgiren dificultats per tirar endavant la competici i aquesta deix de celebrar-se el 1968. 

Palmars.
 1960: UE Santboiana;
 1961: UE Santboiana;
 1962: Toulouse At. Club;
 1963: Toulouse At. Club;
 1964: USAP;
 1965: USAP;
 1966: AS Pradenne;
 1967: FC Barcelona;


 Articles relacionats: Histria del rugbi a Catalunya;

Enllaos externs.
 Rugby Catal;
 Comit de Rugbi del Rossell;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56218" title="Arc de Triomf de Barcelona" nonfiltered="2064" processed="2060" dbindex="22309">

L'Arc de Triomf s un monument de Barcelona que es troba a la confluncia entre el passeig de Llus Companys (antic Sal de Sant Joan) i el passeig de Sant Joan. Va ser construt arran de la Exposici Universal de 1888 i era la porta d'accs al recinte firal. s obra de l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas.

Es tracta d'una construcci vermellosa de ma vist d'estil neomudjar, molt habitual a l'poca. Hi destaquen els relleus escultrics de la part superior: el fris de la faana principal, la que dna al passeig de Sant Joan, cont l'escultura "Barcelona rep les nacions" de Josep Reyns; el de la faana posterior ("Recompensa", obra primerenca de Josep Llimona) representa el lliurament de guardons als participants a l'Exposici. Els frisos dels costats inclouen allegories de l'Agricultura i la Indstria, obra d'Antoni Vilanova, i del Comer i l'Art, de Torquat Tass.

La decoraci es completa amb una srie d'escultures al fris, l'escut d'Espanya al capdamunt i els escuts de les diverses provncies espanyoles tot al voltant de l'arc en cadascuna de les faanes. 

Detall dels relleus.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56220" title="Llista de reis de Navarra" nonfiltered="2065" processed="2061" dbindex="22310">
Llista dels reis de Navarra que van regnar al Regne de Navarra, un dels principals regnes medievals de la Pennsula Ibrica, des de la seva creaci vers el 810 fins a la seva uni a la Corona francesa el 1620.


Dinastia Arista.
  reis de Pamplona;

810-852 : nnec I, comte de Sobrarbe;
852-870 : Garcia I, fill de l'anterior;
870-905 : Fortuny Garcs, fill de l'anterior;


Dinastia Ximena.


851-860 : Ximeno I, senyor d'laba i cos d'nnec I;
870-882 : Garcia II, senyor d'laba, fill de l'anterior;
 reis de Navarra;
905-925 : San I, fill de l'anterior;
regncia 925-931 : Ximeno II, germ de l'anterior;
925-970 : Garcia II Sanxes I, fill de San I, comte d'Arag;
970-994 : San II, fill de l'anterior, comte d'Arag com a San I d'Arag;
994-1004 : Garcia III Sanxes II, fill de l'anterior, comte d'Arag;
1004-1035 : San III, fill de l'anterior, comte de Castella  i comte d'Arag com a San II d'Arag;
1035-1054 : Garcia IV Sanxes III, fill de l'anterior;
1054-1076 : San IV, fill de l'anterior;
1076-1094 : San V, cos de l'anterior, nt de San III i rei d'Arag com a San III d'Arag;
1094-1104 : Pere I, fill de l'anterior, rei d'Arag;
1104-1134 : Alfons I, germ de l'anterior, rei d'Arag;
1134-1150 : Garcia V, besnt de Garcia IV Sanxes III;
1150-1194 : San VI, fill de l'anterior;
1194-1234 : San VII, fill de l'anterior;

Dinastia Xampanya.


1234-1253 : Teobald I, nebot de l'anterior, comte de Xampanya;
1253-1270 : Teobald II, fill de l'anterior, comte de Xampanya;
1270-1274 : Enric I, germ de l'anterior, comte de Xampanya;
1274-1305 : Joana I, filla de l'anterior, comtessa de Xampanya, casada el 1284 amb Felip IV de Frana;


Dinastia Capet.

 uni a la Corona Francesa;

1284-1305 : Felip I (Felip IV de Frana), marit de Joana I;
1305-1316 : Llus I (Llus X de Frana), fill de l'anterior;
1316 : Joan I (Joan I de Frana), fill de l'anterior;
1316-1322 : Felip II (Felip V de Frana), germ de Llus I;
1322-1328 : Carles I (Carles IV de Frana), germ de l'anterior;
 1328 separaci de la Corona Francesa;
1328-1349 : Joana II, filla Llus I, casada el 1329 amb Felip III Evreux;

Dinastia Evreux.


1328-1343 : Felip III, marit de la precedent;
1349-1387 : Carles II, fill de l'anterior;
1387-1425 : Carles III, fill de l'anterior;
1425-1441 : Blanca I, filla de l'anterior, casada el 1419 amb l infant Joan d'Arag;

Dinastia Trastmara.


1425-1479 :  Joan I, rei d'Arag i comte de Barcelona. Casat amb la precedent, el 1441 usurp la corona en detriment dels fills de la parella:
1441-1461 : Carles de Viana, rei titular oposat al seu pare;
1461-1464 : Blanca II, reina titular oposada al seu pare;
1464-1479 : Elionor I, reina titular;
1479 : Elionor I, germana de l'anterior, casada el 1436 amb Gast IV de Foix;

Dinastia Foix.


1479-1483 : Francesc I, nt de l'anterior;
1483-1513 : Caterina I, germana de l'anterior, casada el 1484 amb Joan III Albret;


El 1512 Ferran el Catlic conquesta l'Alta Navarra a la Corona Hispnica

Dinastia Albret.


 reis de la Baixa Navarra:;

1494-1516 : Joan III, marit de Caterina I;
1517-1555 : Enric II, fill de l'anterior;
1555-1572 : Joana III, filla de l'anterior i casada el 1548 amb Antoni de Borb;

Dinastia Borb.


1572-1610 : Enric III (Enric IV de Frana), fill de l'anterior;
1610-1620 : Llus II (Llus XIII de Frana), fill de l'anterior;


Integraci a la Corona francesa.

El 1620 el Regne de Navarra s revertit a la Corona francesa i ser usat fins el 1789, any en qu la reorganitzaci administrativa de Frana divideix el pas en departaments. La Baixa Navarra s incorporada al departament francs dels Pirineus Atlntics. El ttol de rei de navarra tamb desaparegu, sent substitut pel ttol de rei de Frana. 

El ttol tradicional de rei de Navarra, per no el regne, torn a utilitzar-se durant la Restauraci monrquica entre el 1814 i el 1830.

Vegeu tamb.
 Llista de reis d'Espanya;
 Llista de reis de Frana;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56222" title="Escut de Sorpe" nonfiltered="2066" processed="2062" dbindex="22311">


L'escut oficial de Sorpe t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un isard de sinople arrestat i contornat. 

Histria.
Va ser aprovat el 19 de gener del 2005 i publicat al DOGC el 22 de febrer del mateix any.

L'isard, un animal tpic d'aquesta contrada pirinenca, s un senyal tradicional del poble, antic municipi avui integrat dins d'Alt neu. Precisament l'isard de Sorpe apareix representat al tercer quarter de l'escut d'Alt neu. Com s preceptiu en tots els escuts de les entitats municipals descentralitzades, aquest tampoc porta corona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56223" title="Llista de reis de Lle" nonfiltered="2067" processed="2063" dbindex="22312">
Llista cronolgica dels reis de Lle des de la creaci del Regne de Lle l'any 910 fins a la seva uni definitiva amb el Regne de Castella l'any 1230, donant pas a la Corona de Castella.

Dinastia Astur.

910-914 : Garcia I, fill d'Alfons III d'Astries;
914-924 : Ordoni II, germ de l'anterior, rei de Galcia;
924-925 : Fruela II, germ de l'anterior, rei d'Astries;
rei titular  925 : San Ordoni, fill d'Ordoni II i rei de Galcia;
rei titular  925-926 : Alfons Froilaz, fill de Fruela II i rei d'Astries;
925-931 : Alfons IV, fill d'Ordoni II;
931-951 : Ramir II, germ de l'anterior;
951-956 : Ordoni III, fill de l'anterior ;
956-958 : San I el Gras, germ de l'anterior, primer perode;
958-960 : Ordoni IV, fill d'Alfons IV;
960-966 : San I el Gras, segon perode;
966-984 : Ramir III, fill de l'anterior ;
984-999 : Beremund II el Gots, cos de l'anterior, fill d'Ordoni III;
999-1028 : Alfons V el Noble, fill de l'anterior ;
1028-1037 : Beremund III, fill de l'anterior;
1037-1065 : Sana I, fill de l'anterior, casada el 1032 amb Ferran I de Castella;


Dinastia Ximena.
uni amb el Regne de Castella 

1037-1065 : Ferran I el Magne, marit de l'anterior;
1065-1071 : Alfons VI el Valent, fill de l'anterior, primer perode;
1072 : San II el Fort, germ de l'anterior;
1072-1109 : Alfons VI el Valent, segon perode ;
1109-1126 : Urraca I, filla de l'anterior ;

Dinastia Borgonya.

1126-1157 : Alfons VII l Emperador, fill de l'anterior;

separaci del Regne de Lle i del Regne de Castella

1157-1188 : Ferran II, fill de l'anterior ;
1188-1230 : Alfons IX, fill de l'anterior;
1230 : Sana II i Dola I, filles de l'anterior, reines de jure per mai de facto;

El 1230 Ferran III de Castella, fill tamb d'Alfons IX de Lle, aconsegueix el Regne de Lle de mans de les seves germanastres, mitjanant al Pacte de Terceries i produint-se la uni definitiva d'ambds regnes creant la Corona de Castella.


1285 i 1296-1301 : Joan de Castella, fill d'Alfons X de Castella i hereu legtim al tron de Lle. El seu germ San IV li arrebatar el tron el 1285 per governar de facto a la mort d'aquest.


 Vegeu tamb .
Llista de reis de Castella;
Llista de reis d'Espanya;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56225" title="Llista de reis de Castella" nonfiltered="2068" processed="2064" dbindex="22313">

Llista cronolgica dels reis de Castella, des de la seva formaci vers l'any 930 com a comtat de Castella, i la seva posterior formaci el 1029 en Regne de Castella; el 1217 en Corona de Castella, per la seva uni amb el Regne de Lle; i fins la seva uni amb la Corona d'Arag.

Comtes de Castella.
930-970 : Ferran Gonzlez;
 oposici 944-947 : Ansur Fernndez;
970-995 : Garcia I, fill de l'anterior;
995-1017 : San I, fill de l'anterior;
1017-1029 : Garcia II, fill de l'anterior;
1029-1032 : Mnia I, germana de l'anterior, casada el 1010 amb San III de Navarra;

Regne de Castella.
Dinastia Ximena.
1029-1035 : San III de Navarra, marit de l'anterior, rei de Navarra i rei d'Arag;
1037: uni del Regne de Lle
1035-1065 : Ferran I el Magne, fill de l'anterior i rei de Lle;
1065-1072 : San II el Fort, fill de l'anterior i rei de Lle;
1072-1109 : Alfons VI el Valent, fill de l'anterior i rei de Lle;
1109-1126 : Urraca I de Castella, filla de l'anterior, reina de Lle, casada el 1090 amb  Ramon de Borgonya;

Dinastia Borgonya.
1126-1157 : Alfons VII l'Emperador, fill de l'anterior i rei de Lle;
separaci del Regne de Lle
1157-1158 : San III el Desitjat, fill de l'anterior;
1158-1214 : Alfons VIII el Noble, fill de l'anterior;
1214-1217 : Enric I, fill de l'anterior;
1217 : Berenguera, germana de l'anterior, casada amb Alfons IX de Lle;
uni definitiva del Regne de Lle
1217-1252 : Sant Ferran III, fill de l'anterior;
1252-1284 : Alfons X el Savi, fill de l'anterior;
1284-1295 : San IV el Brau, fill de l'anterior;
1295-1312 : Ferran IV l Emplaat, fill de l'anterior;
1312-1350 : Alfons XI, fill de l'anterior;
1350-1369 : Pere I el Cruel, fill de l'anterior;
pretendent 1369 : Constana de Castella, filla de l'anterior;

Dinastia Trastmara.
1369-1379 : Enric II el de les Mercs, germ de l'anterior;
1379-1390 : Joan I, fill de l'anterior;
1390-1406 : Enric III, fill de l'anterior;
1406-1454 : Joan II, fill de l'anterior;
1454-1474 : Enric IV l Impotent, fill de l'anterior;
pretendent 1474-1479: Joana la Beltraneja, filla de l'anterior ;
1474-1504 : Isabel I de Castella, germana de l'anterior;
1504-1555 : Joana I de Castella, filla de l'anterior;
1504-1506 : Felip I de Castella, marit de l'anterior;
 regncia 1506-1516 : Ferran II d'Arag, marit d'Isabel de Castella;
1516-1556 : Carles I de Castella, fill de Joana I i Felip I;
1556-1598 : Felip II de Castella, fill de l'anterior;
1598-1621 : Felip III de Castella, fill de l'anterior;
1621-1665 : Felip IV de Castella, fill de l'anterior;
1665-1700 : Carles II de Castella, fill de l'anterior;
a la mort de Carles II sense descendncia s'inici l'anomenada Guerra de Successi Espanyola, amb dos pretendents al tron: Felip d'Anjou i Carles d'ustria. Amb l'entronitzaci de Felip d'Anjou, i l'establiment del Decret de Nova Planta, el ttol oficial esdevindr rei d'Espanya.;

Vegeu tamb.

Llista de reis d'Espanya;
Llista de reis de Galcia;
Llista de reis de Lle;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56230" title="Escut de Vinaixa" nonfiltered="2069" processed="2065" dbindex="22314">


L'escut oficial de Vinaixa t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, una aixa d'argent en pal. Per timbre, una corona mural de poble. 

Histria.
Va ser aprovat el 12 de gener del 2005 i publicat al DOGC el 2 de febrer del mateix any.

L'aixa s el senyal tpic tradicional del poble, un element parlant allusiu al nom de la localitat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56234" title="Escut d'Isil i Als" nonfiltered="2070" processed="2066" dbindex="22315">


L'escut oficial d'Isil i Als t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un agnus Dei ajagut i reguardant de porpra, nimbat d'or, portant una banderola de gules amb una creu plena d'argent, i amb l'asta creuada d'or. 

Histria.
Va ser aprovat el 10 de gener del 2005 i publicat al DOGC el 28 del mateix mes.

Lagnus Dei o anyell pasqual s el senyal tradicional d'Isil i s l'atribut de sant Joan Baptista, patr del poble. Isil fou un antic municipi avui integrat dins d'Alt neu. Precisament l'anyell d'Isil apareix representat al segon quarter de l'escut d'Alt neu. Com s preceptiu en tots els escuts de les entitats municipals descentralitzades, aquest tampoc porta corona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56235" title="Dinastia Trastmara" nonfiltered="2071" processed="2067" dbindex="22316">
Es dna el nom de Dinastia Trastmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Arag, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Siclia i Npols, de 1412 a 1516. 

Histria.
La dinastia pren el seu nom del Comtat de Trastmara, ttol que ostentava abans d'accedir al tron Enric II el de les Mercs, fill d'Alfons XI de Castella i la seva segona dona Leonor de Guzmn. Desprs de la guerra civil que va acabar amb la mort el 1369 del seu germ patern Pere I el Cruel va accedir al tron de Castella. 

La Casa de Trastmara va passar a regnar a la Corona d'Arag mitjanant el Comproms de Casp, de 1412, que va posar fi a la crisi successria originada per la mort sense descendncia de Mart l'Hum l'any 1410.

Aquest casal es va caracteritzar per reforar l'autoritat monrquica i fomentar el desenvolupament econmic impulsat per la burgesia. Va aconseguir introduir Castella en la diplomcia europea, modernitzant-la i convertint-la en una potncia, capa d'imposar la seva hegemonia a la pennsula Ibrica.

Llista de reis de Dinastia Trastmara de la Corona de Castella.
1369-1379: Enric II el de les Mercs, germ de l'anterior rei Pere I el Cruel.
1379-1390: Joan I, fill de l'anterior.
1390-1406: Enric III el Malalt, fill de l'anterior.
1406-1454: Joan II, fill de l'anterior.
1454-1474: Enric IV l'Impotent, fill de l'anterior.
1474-1504: Isabel la Catlica, germana de l'anterior.
1504-1555: Joana la Boja, filla de l'anterior.
1504-1506: Felip I de Castella, de la dinastia dels Habsburg, marit de l'anterior;
 regncia 1506-1516: Ferran el Catlic, vidu d'Isabel la Catlica i pare de Joana la Boja.
Succeeix als Trastmara Carles I de Castella (1516-1556), de la dinastia dels Habsburg,  fill de Joana la Boja i Felip I.

Llista de reis de la Dinastia Trastmara a la Corona d'Arag.

1412-1416: Ferran I, nt de Pere el Cerimonis.
1416-1458: Alfons el Magnnim, fill de l'anterior.
1458-1479: Joan II, germ de l'anterior.
1479-1516: Ferran II, fill de l'anterior.
El 1516 es produeix la uni de la monarquia de la Corona d'Arag i del Regne de Castella sota la dinastia dels Habsburg.

Llista de reis de la Dinastia Trastmara al Regne de Navarra.

1425-1479:  Joan I, rei d'Arag i comte de Barcelona. Casat amb la reina precedent Blanca I de Navarra, el 1441 usurp la corona en detriment dels fills de la parella:
1441-1461: Carles de Viana, rei titular oposat al seu pare.
1461-1464: Blanca II, reina titular oposada al seu pare.
1464-1479: Elionor I, reina titular.
1479: Elionor I, casada el 1436 amb Gast IV de Foix.

Llista de reis de la Dinastia Trastmara al Regne de Siclia i Npols.
Regne de Siclia peninsular - Regne de Npols.
1412-1416 : Ferran I, comte de Barcelona i rei d'Arag, nebot de l'anterior i fill de Joan I de Castella i d'Elionor d'Arag;
1416-1458 : Alfons I el Magnnim, fill de l'anterior;
el 1442 conquereix el Regne de Npols;

Regne de les Dues-Siclies, 1442-1458.
1442-1458: Alfons I el Magnnim, comte de Barcelona i rei d'Arag.
A la seva mort, la part peninsular (el Regne de Npols) passa al seu fill bastard Ferran, mentre que la part insular (Regne de Siclia) passa al seu germ Joan II d'Arag.

Separaci dels Regnes, 1458-1504.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56237" title="Francesca Cuzzoni" nonfiltered="2072" processed="2068" dbindex="22317">

Francesca Cuzzoni (1700 - 1770) fou una soprano italiana.

De jove estudi amb Francesco Lanzi i debut el 1718 a Vencia. Es fu famosa arreu d'Europa i fou una de les sopranos ms sollicitades a finals del barroc, interpretant diverses estrenes de George Frideric Handel a Londres, on s'install i cant a la Royal Academy of Music. En ms d'una ocasi s'enfront a altres cantants dalt de l'escenari, especialment amb Faustina Bordoni.

La Cuzzoni era petita i lletja, i tenia mal carcter, i a ms li mancava absolutament la capacitat d'actriu, aix com els castrats tendien a ser alts, adiposos, desmanyats, maldestres (l'absncia dels carcters sexuals secundaris impedia el creixement de la barba i sovint determinava que els pits d'una dona), i no eren actors en absolut. Per contra, la Bordoni era atractiva, i pel criteri dels seu temps, una actriu consumada. Per suposat, les dues dones s'odiaven, i la crisi esclat el 6 de juny de 1727, durant una representaci d'Astianalle, de Bononcini. Incitades pels respectius partidaris que presenciaven l'espectacle (Bordoni era la favorita de la facci de Burlington, i els admiradors de Cuzzoni eren membres del cercle de lady Pembroke), les dues dones s'abraonaren una sobre l'altra i armaren una gran trifurca  amb el conseqent acompanyament de crits i estirades dels cabells. Els diaris es divertiren moltsim, i es public un fullet que relatava cop a cop l'incident: era  la versi completa i autntica d'una molt horrible sagnant batalla entre Madame Faustina i Madame Cuzzoni . El fullet proposava que les dues dames lluitessin en pblic. Handel era precisament l'empresari aquesta nit. Rug que la Cuzzoni era un dimoni amb faldilles, que Faustina era  la filla malcriada de Belzeb , i que ambdues eren dues trotadores. 

La rivalitat arrib al punt que les representacions acabaven quasi sempre en vertaderes baralles entre els dos bndols, pel que la Cuzzoni va tenir de sortir de Londres, anant a cantar a Viena, de retorn a Itlia, cant a Vencia (1730) pass desprs a Holanda, on l'empresonaren per deutes, tornant a Londres (1748) ja vella i cansada, on no va assolir cap xit, i retorn a la seva ptria, morint en la ms completa misria.

Referncies.
 Enciclopdia Espasa, volum nm. 18.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56239" title="Corts de Barcelona" nonfiltered="2073" processed="2069" dbindex="22318">


 Corts de Vilafranca del Peneds i Barcelona de 1218;
 Corts de Barcelona de 1228;
 Corts de Barcelona de 1251;
 Corts de Barcelona de 1283;
 Corts de Barcelona de 1291-1292;
 Corts de Barcelona de 1300;
 Corts de Barcelona de 1311;
 Corts de Barcelona de 1325;
 Corts de Barcelona, Vilafranca i Cervera de 1358-1359;
 Corts de Barcelona i Lleida de 1364;
 Corts de Barcelona de 1365;
 Corts de Vilafranca i Barcelona de 1367;
 Corts de Barcelona de 1368-1369;
 Corts de Barcelona de 1372-1373;
 Corts de Barcelona de 1377;
 Corts de Barcelona de 1379-1380;
 Corts de Barcelona de 1409;
 Corts de Barcelona de 1413;
 Corts de Barcelona de 1421-1423;
 Corts de Barcelona de 1431-1434;
 Corts de Barcelona de 1436-1437;
 Corts de Barcelona de 1446-1448;
 Corts de Barcelona de 1454-1458;
 Corts de Perpiny i Barcelona de 1473-1479;
 Corts de Barcelona de 1480-1481;
 Corts de Barcelona de 1493;
 Corts de Barcelona de 1503;
 Corts de Barcelona de 1519-1520;
 Corts de Barcelona de 1528;
 Corts de Barcelona-Monts de 1564;
 Corts de Barcelona de 1599;
 Corts de Barcelona de 1626;
 Corts de Barcelona de 1636;
 Corts de Barcelona de 1701-1702;
 Corts de Barcelona de 1705-1706;

Articles relacionats.
Corts Catalanes;
Llista de Corts Generals Catalanes;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56240" title="Infant San d'Arag" nonfiltered="2074" processed="2070" dbindex="22319">
San d'Arag ( 1247 - Martos Jan 1275 ), prncep d'Arag.

Fill de Jaume I el Conqueridor i de la seva muller Violant d'Hongria. De ben petit encaminaren el seu cam vers la religi, arribant a ser arxidiaca de Belchite i abat de Valladolid.

El 1266 fou designat arquebisbe de Toledo, crrec que desenvolup fins el 1275, any en qu fou apresat i mort pels musulmans de Granada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56246" title="Centralisme" nonfiltered="2075" processed="2071" dbindex="22320">

Un Estat unitari o Estat centralitzat s un Estat o pas governat constitucionalment com una sola unitat, sovint amb noms una assemblea legislativa, noms un sistema judicial que supervisa els sistemes judicials locals, i noms una constituci. El poder poltic del govern en aquests Estats pot ser transferit a nivells inferiors, a les assemblees regionals o locals, als governadors o als batlles per mitj d'un procs de devoluci de poders, per el poder central conserva el dret de revocar qualsevol poder delegat. La majoria dels Estats del mn sn Estats unitaris.

Ats que el poder del govern recau en la seva totalitat o majoritriament sobre el govern central, el sistema de govern dels Estats unitaris sovint es coneix com a centralisme. En el sentit ms pur, tanmateix, tots els Estats del mn exhibeixen un grau relatiu de centralisme o una convergncia del poder cap al govern central. L'extrem ms radical del centralisme s la dictadura en qu totes les decisions de govern, de l'Estat o de les regions que el constitueixen, sn preses per una sola autoritat. En les democrcies, els Estats centralitzats podrien ser classificats en dues categories:
 aquells Estats en qu les autoritats regionals sn designades directament pel govern central; com s el cas de Xile, el president del qual designa  els intendents de les regions (divisions administratives de primer nivell) i els governants de les provncies (divisions administratives de segon nivell).
 aquells Estats en qu algunes, la majoria o totes les autoritats regionals sn elegides democrticament pels residents, per el govern central conserva el dret de revocar o limitar l'autonomia atorgada a les regions, com s el cas de Frana o Espanya; el procs de devoluci de poders a les regions pot dur a la creaci d'un Estat unitari amb descentralitzaci funcional, que podria ser considerat un estatus intermedi entre el centralisme pur i el federalisme, encara que si l'autonomia atorgada s mplia, no difereixen en res tret de l'origen de les atribucions autonmiques: l'autonomia de les regions dels Estats unitaris amb descentralitzaci procedeix del govern central, mentre que l'autonomia de les regions dels Estats federats s intrnseca i el poder del govern central emana de les regions. ;

Histricament, el centralisme va ser la forma de govern de la majoria dels Estats europeus del segle XIX, mentre que els Estats Units es van conformar com la primera federaci democrtica constitucional. A la majoria dels pasos llatinoamericans, els corrents poltics van prendre un dels dos extrems: els conservadors o centralistes advocaven per la conformaci d'Estats unitaris segons el model francs, i els liberals o federalistes advocaven per la conformaci de Estats federats segons el model nord-americ. Les discrepncies van dur a llargs i violents conflictes armats i sovint el centralisme i el federalisme es van alternar repetidament com a formes de govern. A Europa, la majoria dels Estats federats que s'han conformat ho han fet ms recentment, durant el segle XX, per d'altres han preferit un model de descentralitzaci funcional que no arriba a la federaci de les regions. 

Articles relacionats.
Jacobinisme;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56248" title="Hamadan" nonfiltered="2076" processed="2072" dbindex="22321">
Hamadan s una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand. Est a 1800 m. sobre el nivell del mar. T aproximadament 1.650.000 habitants (2004).

L'edifici histric ms important s el Gandj Namah on hi ha dues inscripcions aquemnides de Darius i Xerxes, situat a la muntanya Alwand, a la vall d'Abbasabad, a uns 12 km de la ciutat.

Altres monuments destacats sn: La tomba d'Avicena (Bu Ali Sina), l esttua d un lle (monument de l poca dels parts), la pretesa tomba d'Esther i de Mardoc, la mesquita Alawiyan, d poca seljcida, la tomba de Baba Tahir, la torre de Qorban (una tomba amb pirmide a l'est de la ciutat) i el mausoleu mongol de Burdj-i Kurban.

Els mausoleus i mesquites principals sn: Imamzadeh Esmaneil, Imamzadeh Abdullah, Jami i Khaneqah. 

A 60 km al nord hi ha les coves d'Alisadr

Hamadan s tamb la capital de la provncia del mateix nom, de 19.546 km2 i uns dos milions d habitants (48% rural i 51% urbana).

Est dividida en 8 districtes (regions): Asadabad, Towiserkan, Bahar, Razan, Kabudrahang, Malayer, Nahavand i Hamadan

 Histria .

El seu primer nom fou Ecbatana. Vegeu Ecbatana pel perode anterior al domini musulm.

Desprs de la batalla de Nihawand el 641 o 642 el governador de la ciutat, Dinar, va demanar un tractat al comandant rab Hudafya ben Yaman, que li van acordar contra pagament del tribut (jeyza). Per sembla que els perses van trencar l acord vers el 642. El califa va enviar dotze mil homes sota el comandament de Noaym ben Moqarrem (el governador d tnia persa era llavors era Koia o Koftar que deia ser descendent del sassnida Bahram Tshoban), per al conixer la noticia de qu els caps de la resistncia persa havien reunit forces a Kazwin, el tractat anterior fou renovat i Yazid ben Qays al-Hamadani fou deixat com governador, marxant Noaym contra els perses rebels, conquerint pel cam moltes ciutats, fins a trobar als resistents al riu Vairud (actual Auvaj) lliurant una batalla en qu els perses foren derrotats. Per Hamadan no va tardar en revoltar-se i Noaym va haver de tornar a la ciutat el 643 per sotmetre-la. Vajrud Moguira ben Ocba nou governador de Kufa substituint a Ammar ben Yaser va enviar a Jarir ben Abd Allah Bajali a Hamadan (vers 645), per aquest governador no fou acceptat per la ciutat que es va revoltar altre cop. Jarir va ser ferit durant la lluita A finals d any Jarir va poder entrar a l assalt a la ciutat per altra cop es va fer un acord de pau similar als anteriors. 

Un altra versi diu que el governador del califa Uthman a Kufa, Said ben Abi Waqqas, va nomenar governador d Hamadan a Ala ben Wahb per fou rebutjat  pel poble i que fou Ala ben Wahb qui va ocupar la ciutat vers el 644 i llavors van pagar la jezya i un recrrec de 100.000 dirhams. Jarir en tot cas apareix com a governador al menys fins el 655 supeditat als emirs de Kufa Wahb ben Abd-Allah al-Qaysi, desprs Malek ben Habib Yarbui, desprs Nusayr ben Tur Idjli, al qual va substituir el seu fill Serri. 

El segent califa Ali (655-660)  es va traslladar a Bssora i va nomenar nous governadors. Jarir fou un dels destituts i desprs va servir a Moawiya contra Ali. Desprs de la batalla de Siffin Ali va nomenar a Amr ben Salema com a val a Hamadan, que fou probablement l origen de la famlia rab del Banu Salema d Hamadan que va viure a la ciutat fins el segle IX. Altres tribus es van establir a la ciutat: els Banu Hanala i els Banu Johayna. El 696 se sap que habitaven tamb la regi els rabs de la tribu Banu Rabia i els de la tribu Banu Idjl junt amb cristians i jueus.

Una part dels Banu Idjl (tamb conegut com Banu Dulaf) es va unir als Abbssides i amb el triomf va adquirir molt de poder al Djabal (que es com deien els rabs a la regi d'Hamadan i Isfahan) i en van rebre el govern desprs del 750. El seu mxim poder va arribar amb Harun al-Rashid i Al-Mamun quant Abu Dulaf Qasem ben Isa Idjli Karaji (801-841) fou governador de tota la provncia.

Desprs de la mort del califa d'Abu Muslim el moviment mazdaista i la kurramiyya es van estendre per la regi i el poble hi va participar amb l aixecament de Sonbad. El Califa Al-Mansur va enviar al emir dels Banu Dulaf amb un exercit de deu mil homes i el cap rebel va morir en un batalla entre Rayy i Hamadan.

El cobrament de taxes (karaj) a la ciutat estava encarregada a la famlia Banu Salema i el govern de la ciutat era hereditari en aquesta famlia i amb el temps eren freqents els abusos. El 804 Harun al-Rashid es va parar a la ciutat de cam al Khorasan i va dictar ordres sobre el cobrament de taxes, les divisions administratives de les provncies (welayat) i les mesures de la terra.

Desprs d'Harun la regi fou el teatre principal de la lluita entre els partidaris de Al-Mamun (l exrcit de Khorasan) i els de Al-Amin (iraquians). Usama ben Hammad al-Hamadani fou l encarregat de dirigir les forces d'Al-Amin a Hamadan, per mes tard fou substitut per Isa ben Mahan al que va donar el govern del Djabal i el comandament de quaranta mil homes. L emir Abu Dulaf va rebre l ordre de unir-se a Isa amb cinc mil homes. Taher ben Husayn Dhul Yaminayn dirigia l exrcit de Al-Mamun i Isa ben Mahan fou derrotat en una batalla prop de Rayy en la qual a mes va morir el seu fill (setembre del 806). Al-Amin va enviar un altre exercit de vint mil homes dirigit per Abd-al-Rahman ben Jabala, que va xocar amb Taher ben Husayn prop d Hamadan i altre cop el khorasanida va obtenir la victria. Abd al-Rahman es va refugiar a la ciutat a la que Taher va tallar l aigua i els subministraments i la va assetjar. Abd al-Rahman es va rendir l'octubre del 806. D'acord a una tradici Mamun va donar el govern de Dinawar i Hamadan a Abu Djafar Muhammad ben Jahm Barmaki, un astrnom.

Desprs de la mort de Al-Mamun i durant el califat de Al-Motasen, el poble de la regi del Djabal va esdevenir zoroastri o va acceptar les tesis  Khurramiyya i Batiniyya. Progressivament es va estendre un moviment revolucionari i molts funcionaris del govern foren assassinats. La majoria volia unir-se a Babak.  El califa va enviar un exercit de 40.000 homes dirigit per Ishaq ben Ibrahim (833) que els va derrotar i va fer seixanta mil morts. Alguns fugitius van arribar fins a Azerbaidjan i Armnia on estava la base principal de Babak. El Califa Al-Motasem va enviar al general conegut com Al-Afshin Haydar, prncep de Ushrusana i governador del Djabal, que finalment va poder derrotar a Babak.

Els Banu Idjl o Dulaf van regir bona part del Djabal durant cent anys (801-898) i van donar molts emirs. Sovint Hamadan estava dins l rea que ells governaven. La ciutat mateixa continuava en mans dels Banu Salema el membre mes destacat dels qual fou Abul Wafa Muhammad ben Abd al-Aziz ben Salema, poeta i erudit. Vers la meitat del segle IX una branca dels sayyids Hasanides coneguda com els Alawis d Hamadan, es va establir a la ciutat, de la que mes endavant (864) van assolir el govern local hereditari que van conservar fins el 1058 i per mitja d un altra branca fins el 1252.

Vers el 929 Ashfar ben Shiroya, un cap daylamita al servei dels samnides, es va apoderar del Djabal i va entrar a Hamadan i Karaj, Aix fou el final dels emirs Banu Dulaf. Desprs d'Ashfar, el seu lloctinent Mardawidj ben Ziyar, es va fer amb el control dels daylamites i va agafar el poder a la regi fins el 938. Com que no podia pagar a la seva gent va haver de donar varies ciutats del Djabal als seus generals com a feus. El 931 va entrar a Hamadan i va fer una massacra a la ciutat en represlia per la resistncia oferta. Desprs de Mardawidj va entrar a la ciutat el buwyhida Imad al-Dawla que va posar tota la regi sota el seu control amb ajut de khorrmites, xites i zoroastrians. Va acordar pagar al califa dos-cents mil dinars de taxes per Dinawar i Hamadan.

El 956 va patir un terratrmol. El 962 la ciutat fou teatre d un conflicte religis. El 976 el buwyhida Rukn al-Dawla Hasan va dividir els seus dominis entre els seus fills i va donar Hamadan, Rayy, i Kazwin i les seves dependencies a Amir Fakr al-Dawla (983-997)

Amb Fakr es va iniciar la constituci d un emirat del Djabal. Desprs d'ell els seus fills  Majd al-Dawla (997-1029) i  Shams al-Dawla (997-1021) van governar sobre Rayy i Hamadan respectivament. Desprs Ala al-Dawla Kakuya, un cos de la seva mare que governava a Isfahan, va adquirir Hamadan desprs de derrotar el darrer buwyhida  Saman al-Dawla (1021-1023), fill de Shams al-Dawla. El 1029 fou saquejada pels Oghuz.

Ala al-Dawla Kakuya fou expulsat d Hamadan el 1030 pel sold Gaznvida Masud I. Durant aquest perode els caps tribals kurds dels Bazerkani van incrementar el seu poder
Sota la direcci d'Abu'l-Fawaris Hasanuya anomenat Hasanwayh ben Hasan Barzekani (958-979), que es va apoderar de bona part del Kurdistan incloent Dinawar, Nehavand, Yazdegard i Asadabad vers el 958 i va fer de Sarmadj, una fortalesa al sud de Bisutun, la seva capital. Els emirs Hasanwyhides van dirigir la part occidental de Prsia per uns seixanta anys essent l emir mes important Abu Najm Badr ben Hasanuya (981-1014), que fou un aliat dels Buwyhides contra el Samnides de Khorasan. 

Desprs dels gaznvides Hamadan va caure en poder dels seljcides. El 1100 Hamadan fou saquejada pels seljcides. El 1136 va patir una epidmia de pesta. Poc anys desprs es va convertir en la capital de la branca seljcida del Iraq Adjem, i va prosperar notablement. El govern local no obstant va continuar en mans del clan Alawi, que va arribar a la cimera del seu poder i prestigi sota la branca familiar del Ala al-Dawla (anomenats els "reis de la muntanya") que van governar hereditriament la ciutat del 1058 al 1252.

El 1221 fou ocupada pels mongols desprs d un llarg setge, i destruda; els habitants que no van morir van fugir, per hi van tornar en els segents anys i llavors, el 1124 van tornar els mongols i van acabar de massacrar els que quedaven. Uns anys desprs la ciutat es va reedificar una mica mes al nord i fou anomenada Nova Hamadan (Hamadan-e Now) i va recuperar una mica de la seva prosperitat sota els Il-Khan. El historiador Rashid al-Din va nixer a la ciutat vers el 1247. Hulagu la va usar per acampar. El khan Abaka hi va morir el 1282. Va seguir en poder dels Il-Khan fins el 1337 en qu va passar al Cobnida Shaikh Hasan-e Ku uk (1337-1343) i desprs  Malek Ashraf (1343-1357), i desprs va passar als Djalayrides amb Sultan Uways (1356-1374) i Sultan Husayn (1356-1382) i el seu succesor. El 1386 fou atacada per Tamerl que la va ocupar. Tamerl la va posseir en general (de vegades fou donada a membres de la famlia) i desprs d'ell Shah Rokh ben Timur 1405-1448),  durant el qual els Kara Koyunlu es van apoderar de la ciutat que va quedar governada per Aliakar Baharlu (Barani), un emir al servei de Djahandjah Mirza Turkaman (1437-1467). El fill de Aliakar va succeir al pare i encara governava com a vassall dels Ak Koyunlu quant  fou ocupada pels Safvides (1503). La regi d Hamadan va rebre el nom de Domini d'Aliakar (Qalamrow-e Aliakar), i la ciutat fou la capital del Iraq Adjem. 

El segle XVI va canviar varies vegades de mans entre safvides i otomans. El 1724 fou ocupada per Ahmed Pasha, governador otom de Bagdad, per el 1732 en fou expulsat per Nadir Shah. Durant el perode Zand (1751-1789) va pertnyer a aquesta dinastia i durant aquest perode va emergir com element influent a la ciutat la tribu Qaraguzlu. El 1789 va ser ocupada per Agha Muhammad Kadjar, fundador d ela dinastia Kadjar, que va destruir la ciutadella situada a un tur anomenat al-Mussala. Des llavors va assolir una major prosperitat per la poblaci local va quedar sota la direcci dels opressius shaikhs Qaraguzlu, i aix va portar a algunes protestes populars i disturbis.

Hamadan es va unir al moviment constitucional del Iran. Durant la I guerra mundial fou ocupada per otomans, russos i britnics i es va passar un perode de fam. Desprs de la guerra la ciutat va crixer rpidament. El 1979 va tenir part activa en la revoluci islmica del iman Khomeini.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56254" title="Histria de la indstria a Catalunya" nonfiltered="2077" processed="2073" dbindex="22322">

Histria de la Indstria a Catalunya

Orgens.
Els orgens de la Indstria a Catalunya, es remunten alsegle XVIII

Cronologia.
 Decret de la Rabassa morta - 1756;
 Creaci de la Junta de Comer - 1758;
 Prohibici de l'ensenyament en catal - 1773.
 Decret de llibertat de comer amb Amrica - 1784.
 Fundaci a Barcelona de la fbrica Bonaplata - 1832, primera fbrica de vapor de Catalunya i de l'Estat espanyol.
 Fundaci de la Caixa d'Estalvis de la Provncia de Barcelona -1844, primera Caixa d'Estalvis-;
 Construcci del tram ferroviri Matar-Barcelona - 1848.
 Bienni Progressista - 1854 al 1856, el Partit Progressista pretn reformar el sistema poltic del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les caracterstiques prpies del rgim liberal.
 Primera vaga general obrera del sector txtil - 1855.
 Fracs del pronunciament carl de Sant Carles de la Rpita - 1860.
 Sexenni Democrtic - 1868 al 1874.
 Primera Guerra Carlina - 1833 al 1840, entre dues concepcions diferents de la societat liberal que es forja: la republicana i la carlista.
 Bonaventura Carles Aribau publica Oda a la Ptria - 1833;
 Desamortitzaci de Mendizbal - 1836, se subhasta el patrimoni dels clergues entre la burgesia urbana i rural, el que dinamitza la producci agrria i consolida la propietat privada.
 Segona Guerra Carlina - 1840 al 1868, noms a Catalunya.
 Aixecament de Barcelona contra Espartero i bombardeig de la ciutat -1842.
 Fundaci de la Caixa d'Estalvis de la Provncia de Barcelona -1844, primera Caixa d'Estalvis.
 Construcci del tram ferroviri Matar-Barcelona - 1848.
 Bienni Progressista - 1854 al 1856, el Partit Progressista pretn reformar el sistema poltic del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les caracterstiques prpies del rgim liberal.
 Primera vaga general obrera del sector txtil - 1855.
 Fracs del pronunciament carl de Sant Carles de la Rpita - 1860.
 Sexenni Democrtic - 1868 al 1874.
 Fundaci de la Secci de Cincies de l'Institut d'Estudis Catalans - 1911.
 Prat de la Riba dirigeix la Mancomunitat de Catalunya - 1914;
 Esteban Terradas guanya el concurs per ocupar la direcci de la Secci de Telfons de la Mancomunitat de Catalunya - 1916 que havia de fer arribar el telfon fins a tots el racons de Catalunya. Installant l'any 1924 la primera central automtica a Balaguer.
 Esteban Terradas es triat per dirigir la Secci de Ferrocarrils Secundaris de la Mancomunitat - 1918, que havia de descentralitzar el territori, tasca que no es va arribar a completar per que el 1923 va esclatar la dictatura de Primo de Rivera.
 Esteban Terradas funda l'Institut d'Electricitat i Mecnica Aplicades - 1919 que passa a dirigir.
 Esteban Terradas es nomenat director d'obres dels Ferrocarrils de la Mancomunitat de Catalunya, - 1923-1925 i project la construcci del Ferrocarril Metropolit Transversal de Barcelona, inaugurat l'any 1926, i d'altres lnies de ferrocarrils de Catalunya.
 Albert Einstein visita Barcelona - 1923, com part dels cursos monogrfics d'Alts Estudis i d'Intercanvi organitzats per la Mancomunitat de Catalunya;

 Fundaci del Banc de Catalunya;

Vegeu tamb.
 Histria de Catalunya;
 Esteban Terradas i Illa;
 Hispano-Suiza;
 Museu de l'Autombil;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56255" title="Histria de la telefonia a Catalunya" nonfiltered="2078" processed="2074" dbindex="22323">

Els orgens de la telefonia a Catalunya, es remunten a finals del segle XIX. Al comenar el segle XX, l'estat havia deixat en mans de la iniciativa privada la construcci de les lnies de telfon. Per aix les empreses concessionries noms van construir les lnies que creien rendibles.

A Catalunya hi ha dues companyies: la Companyia Telefnica del Valls i la Companyia Peninsular de Telfons.

Va ser la Mancomunitat de Prat de la Riba que amb una gran visi de futur, va veure que es tractava d'un servei pblic que podia vertebrar el pas, i don l'impuls que permet la connexi de gran part de les poblacions de Catalunya.

Malauradament la dictadura de Primo de Rivera en abolir la Mancomunitat, interromp la tasca iniciada, abocant un altre cop el pas a un retard, i la xarxa interurbana catalana, no es completar fins a molt anys desprs, passada la Guerra Civil Espanyola.

Cronologia.
 El 16 de desembre del 1877 es van fer les primeres proves telefniques de la pennsula entre dues sales de l'Escola Industrial de Barcelona.
 El 26 de desembre del 1877 es va fer la primera conferncia de llarga distncia entre Barcelona i Girona.
 Un Reial Decret de 1884 va establir a Espanya el monopoli del servei telefnic a favor de l'Estat.
 L'any 1886 es va autoritzar la seva explotaci a particulars, donat que l'Estat no hi estava interessat.
 El 20 d'abril de 1895 s'inaugura la lnia telefnica interurbana que uneix Barcelona amb Saragossa i Madrid.
La prohibici del catal a les comunicacions telefniques.
 El 29 de maig de 1896 La Direcci General de Correus dicta una ordre que prohibeix fer servir el catal a les comunicacions interurbanes.
 El 20 de juny de 1896 un Reial decret autoritza l's del catal a les comunicacions interurbanes i la redacci de telegrames, abolint aix la prohibici anterior.
 L'any 1911 es funda la Secci de Cincies de l'Institut d'Estudis Catalans.
 L'any 1913 s'inaugura el servei de la Companyia Telefnica del Valls.
 El 1914 Prat de la Riba dirigeix la Mancomunitat de Catalunya.

La Mancomunitat porta el telfon a tots els pobles de Catalunya.
 El 20 de juliol de 1915 la Mancomunitat signa un acord amb la Companyia Peninsular de Telfons dirigida per Enric Parellada, conegut com les Bases de Inteligencia, en virtut del qual la Mancomunitat pot construir les lnies telefniques que cregui oport, sense que la Companyia li cedeixi cap dels drets que li atorga la seva concessi.
 El 2 de mar de 1915 es funda la Secci de Telfons de la Mancomunitat de Catalunya, dirigida per Esteban Terradas i Illa, que guany el concurs per ocupar-ne la direcci. La Secci de Telfons havia de fer arribar el telfon fins a tots el racons de Catalunya.
 El Reial Decret de 9 de setembre de 1915 autoritza a la Mancomunitat a installar i explotar la deficitria xarxa telefnica catalana   una Red telefnica interurbana que pueda unir varios o todos los pueblos de las cuatro provincias mancomunadas.;
 L'any 1916, es forma la Oficina Tcnica de Barcelona de la Secci de Telfons, dirigida per Terradas, que contractar un oficial inter, dos auxiliars, un comptable, una dactilgrafa, un copista i un mosso de magatzem.
 L'1 de juliol de 1916 s'obre el locutori de Mollerussa.
 El 8 d'agost de 1916 s'obre el locutori de Lleida.

La dictadura estronca l'obra de la Mancomunitat.
 El 13 de setembre de 1923 t lloc el cop d'Estat de Primo de Rivera, que pos en suspens la Constituci, dissol el Parlament i implant una dictadura d'ideals militaristes, nacionalistes i autoritaris.
 El 3 de febrer de 1924 s'inaugura a Balaguer, la primera central telefnica automtica d'Espanya, construda per la Secci de Telfons de la Mancomunitat i dirigida per Esteban Terradas.
 Esteban Terradas funda l'Institut d'Electricitat i Mecnica Aplicades - 1919 que passa a dirigir.
 Albert Einstein visita Barcelona - 1923, com part dels cursos monogrfics d'Alts Estudis i d'Intercanvi organitzats per la Mancomunitat de Catalunya.
 El 19 d'abril de 1924, es constitueix a Madrid, la Companyia Telefnica Nacional d'Espanya.
 El 5 de novembre de 1925, amb la dictadura de Primo de Rivera, la xarxa telefnica de la Mancomunitat, passa a formar part de la Companyia Telefnica Nacional d'Espanya.
 L'any 1928 es va inaugurar el servei entre Espanya i els Estats Units. ;
 L'any 1929, Terradas, s nomenat director de la Companyia Telefnica Nacional d'Espanya.
 Desprs de la Guerra Civil Espanyola, durant el franquisme, la telefonia passa per una obscura poca de monopoli de l'estat.

La liberalitzaci arriba amb l'entrada a la Uni Europea.
 L'entrada a la Uni Europea l'any 1986 portar a que  ;
 L'1 de gener de 1988 entra en vigor la nova Llei d'Ordenaci de les Telecomunicacions (LOT), que regula el nou marc d'actuacions i competncies telefniques i suposa l'entrada d'altres operadors, amb la consegent millora de qualitat del servei.

Vegeu tamb.
 Histria de Catalunya;
 Histria de l'economia a Catalunya;
 Esteban Terradas i Illa;
 Compaa Telefnica Nacional de Espaa;

Enllaos externs.
 El telefono. el nacimiento de un nuevo medio de comunicacion, 1877-1936., Luis Enrique Otero Carvajal, Universitat Complutense de Madrid.
 Infraestructuras urbanas de la segunda revolucin tecnolgica.  La difusin del telfono en las ciudades espaolas, 1877-1930, ngel Calvo Calvo, E. U. d Estudis Empresarials, UB;
 Terradas y la Telefonia;
 Web de Telefnica, SA;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56256" title="Histria del ferrocarril a Catalunya" nonfiltered="2079" processed="2075" dbindex="22324">




Ferrocarrils de via ampla.
Els veritables protagonistes dels ferrocarrils de via ampla a Catalunya sn noms concrets i les companyies privades que els construren. Podem trobar noms propis com: Miquel Biada i Bunyol (Barcelona-Matar), Francesc Gum i Ferran (Valls-Vilanova-Barcelona), Flix Maci i Bonaplata (Granollers-Sant Joan) que hagueren de fer esforos titnics, a part de perdre gran part de les seves fortunes, per aconseguir veure construts els seus somiats ferrocarrils. Aquesta situaci, es podria deure a menor quantitat de subvencions respecte altres punts de l'estat, tot cal a dir que l'estat espanyol, a ra del tractat francoespanyol de 1904 que establia dues noves lnies transpirinenques catalanes, constru les lnies de : Ripoll-Puigcerd i Lleida- La Pobla de Segur.

El primer ferrocarril, Barcelona - Matar.



Els orgens del ferrocarril a Catalunya es remunten a la primera meitat del segle XIX. El primer ferrocarril a construir-se a l'Estat Espanyol fou entre entre Gines i L'Havana a Cuba (aleshores colnia espanyola). All era on Miquel Biada un mataron que havia fet "les Amriques" amb xit i fou un dels convidats a la inauguraci. Veient els avantatges d'aquest nou mitj de transport es propos connectar la seva vila natal (Matar) amb Barcelona.  Quan va tornar a Catalunya el seu projecte no va ser rebut amb gaire inters veient-se obligat a recrrer al estranger per obtenir el finanament necessari. A Londres es reun amb un comerciant amic seu, Josep Maria Roca. Roca li encant el projecte i us els seus contactes per trobar el finanament. El 1843 quan ja tenien el projecte encarrilat demanaren la concessi del ferrocarril al govern, la qual els hi fou concedida el 13 d'agost de 1843.  Aleshores fou el moment de crear la societat per la construcci i explotaci. Desprs de qu Biada hagus de lluitar molt i superar moltes desconfiances, es constitu la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Matar el dia 6 de juny de 1845 davant notari a Barcelona.  Finalment el primer ferrocarril de la Pennsula Ibrica fou inaugurat el 28 d'octubre de 1848 sota una gran expectaci. Lamentablement Biada no va poder veure complert el seu somni, ja que mor uns mesos abans. 

Creaci de la xarxa ferroviria .


Ferrocarril de Martorell i Tarragona.

La Companyia dels Camins de Ferro del Centre de Catalunya el 14 de novembre de 1854 pos en servei el ferrocarril de Barcelona fins a Molins de Rei. La seva estaci terminal a Barcelona era a la Rambla de Catalunya cantonada Ronda Universitat, un lloc tant cntric atreia l'atenci dels curiosos que observaven com arribaven i marxaven els trens. 
Quan la companyia fou autoritzada a continuar fins a Martorell la companyia pass a denominar-se Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Martorell. 
Finalment el 1861 obtengu la concessi fins a Tarragona des de Martorell pass a denominar-se Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona 

Ferrocarril de Sarri.

Popularment conegut com el tren de Sarri construt per la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Sarri va ser inaugurat l'any 1863 amb tracci a vapor i ample ibric(1672 mm) per unir les dues poblacions.  La lnia tingu molt xit, tot i aix l'any 1874 l'empresa per acumulaci de deutes fou absorbida per una nova societat anomenada Ferrocarril de Sarri a Barcelona(FSB). El 1905 s'electrific i canvi l'ample de la via a internacional(1435 mm). .


Ferrocarril de Girona.

La companyia Camins de Ferro de Barcelona a Granollers desprs d'inaugurar l'arribada del ferrocarril a Granollers el 23 de juliol de 1854 ja havia demanat la concessi per allargar la lnia cap a Girona.  Per top amb la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Matar que tenia les mateixes intencions, creant diverses pugnes entre les dues companyies. 
Finalment les companyies uniren esforos fusionant-se creant la Camins de Ferro de Barcelona a Girona. Finalment 26 de gener de 1862 arribava el primer tren a Girona procedent de Barcelona. 

Ferrocarril de Lleida a Tarragona.

Fou un dels primers estudiats a construir-se. En principi noms es contemplava el tram des de Tarragona fins a Reus per els creditors francesos ms ambiciosos el feren arribar fins a Lleida. Fou necessries tres societats per aconseguir el seu objectiu, al final es fusionaren creant la Companyia del Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona. El 17 de juny de 1856 s'inaugur el tram Tarragona-Reus i gaireb fins 23 anys ms tard exactament el 19 de maig del 1879 no pogueren inaugurar l'ltim tram fins Lleida.

Ferrocarril de Saragossa.
Fou construt per la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona vinculada a Manuel Girona i Agrafel..

El 1852 fou autoritzada la deva construcci mitjanant concessi. Les obres comenaren amb gran lentitud i no fou fins el 11 de febrer de 1855 que inauguraren el primer tram des de Montcada i Reixac fins a Sabadell.  El dia 1 d'abril de 1860 inauguraren fins a Lleida essent la primera lnia que unia dues capitals catalanes . Finalment el 17 d'agost de 1861 el rei inaugur l'arribada a Saragossa fent tot el trajecte ntegrament..
L'estaci terminal a Barcelona es trobava al Carrer Vilanova, la faana de l'estaci original encara es conserva i es el lateral de l'estaci del Nord. 



TBF la gran companyia ferroviria catalana.

Desprs de l'arribada del ferrocarril a Girona la companyia era ms ambiciosa i volia arribar fins a Frana. Al aconseguir-ne la concessi pass a denominar-se Camins de Ferro de Barcelona a Frana per Figueres(BFF). Encara que comenaren les obres no pogueren executar-les en els terminis establerts i decidiren vendre's la concessi. 
Tot i el revs no desistiren. Entraren en converses amb Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona (TMB) per fusionar-se, la seva intenci era que sumessin forces per poder arribar fins a la frontera francesa. Aix fou com 10 de desembre del 1875 es cre la primera gran companyia ferroviria catalana anomenada Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i Frana(TBF). 
La nova companyia recuper la concessi i re emprengu les obres amb fora i en tres anys exactament el dia 20 de gener del 1878 va inaugurar la connexi internacional fins a Portbou i Cervera de la Marenda amb la presencia de nombroses autoritats.

La TBF cre importants interconnexions entre les seves lnies, aix  estructur una veritable xarxa ferroviria catalana. Alguns exemples sn la creaci de l'Estaci de Sant Vicen de Calders i la connexi de les lnies del nord amb les del sud pel centre de Barcelona mitjanant la construcci la clebre rasa del carrer Arag.

Ferrocarril de Sant Mart a Llerona i Sant Joan de les Abadesses.

El 1844 fou projectada una lnia de ferrocarril que permets transportar el carb que s'extreia de les mines d'Ogassa i Sant Mart de Surroca. Tingu diversos concessionaris i varies companyies es comprometeren a construir-lo per foren intents fallits. Als anys 70 del segle XIX es comen a construir-se, per a un ritme molt lent a causa de la guerra carlina. Finalment el 8 de juliol de 1875 s'inaugur el primer tram entre Granollers i Vic, l'estaci de partida era la de Granollers de la BFF explotadora de la lnia Barcelona-Girona. El 1877 es cre la companyia del Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses que explotaria la lnia. El 20 de juny de 1880 s'arrib a Ripoll i finalment a Sant Joan de les Abadesses s'inaugur l'arribada el 17 d'octubre d'aquell mateix any. 
Aleshores la companyia per arribar a Barcelona havia de pagar peatge a TBF(abans BFF) al passar per les seves lnies. Per evitar-ho decid construir un ramal per arribar-hi directament. Per aix aconsegu la concessi del ferrocarril de Sant Mart de Provenals a Llerona. Fou precisament Sant Mart (aleshores municipi independent de Barcelona) per que la ciutat comtal considerava que ja tenia suficients terminals ferroviries i declin tenir-ne un altre al seu terme municipal. El 1886 s'inaugur el nou tram. L'any segent feu fallida la companyia.

Ferrocarril de Vilanova i Valls.
El ferrocarril de Vilanova i la Geltr va lligat estretament al nom de Francesc Gum i Ferran. Gum un "americano" que torn de Cuba amb una gran fortuna, entre altres, tenia en ment connectar Barcelona amb Vilanova i la Geltr per la costa mitjanant ferrocarril. Se li don la concessi per sense cap mena de subvenci ni ajut, aix l'oblig a buscar amb cos i nima finanament entre altres "americanos", a part de deixar-hi una part de la seva fortuna.
Finalment el 1878 es fund Companyia dels Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona(VVB) amb Gum de director-gerent. El 28 de desembre de 1881 s'inaugur amb la gran solemnitat i amb l'anunci que allargarien la lnia fins a Madrid fent-la directa passant per Reus, Mra la Nova i Casp. Per fer aquesta nova lnia crearen la Companyia dels Ferrocarrils Directes de Madrid i Saragossa a Barcelona cedint-li la concessi. El 1887 la VVB fou absorbida per la TBF.

Ferrocarril directe a Madrid.
La Companyia dels Ferrocarrils Directes de Madrid i Saragossa a Barcelona vinculada a Francesc Gum i Ferran(vinculat alhora a VVB ) planej la construcci d'un ferrocarril directe de Barcelona a Madrid passant per Reus, Mra la Nova i Casp. El primer tram, Roda de Ber a Reus, fou obert el 1884
 per la companyia no pogu sufragar la resta de les obres, que projectava en principi un tnel de ms de 7km per travessar la serralada Pre-Litoral . El 1886 la companyia fou absorbida per la TBF que continu les obres, entre les quals la del clebre tnel de l'Argentera (al final fou de 4km) dirigides per l'enginyer Eduard Maristany.

Fusions i absorcions.

A finals del segle XIX tant sols quedaven dues companyies ferroviries que controlaven les lnies de ample ibric a Catalunya, a resulta de nombroses fusions i absorcions entre elles. Eren  Ferrocarrils del Nord(Nord) i els Ferrocarrils de Madrid Saragossa i Alacant(MSA), totes dues castellanes, ara b la MSA a Catalunya tenia la seva prpia explotaci, es a dir, independncia per aix sempre es distingia anomenant-la MSA-Xarxa Catalana-.

Ferrocarrils del Nord.

La companyia castellana Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya de capital francs entr a Catalunya mitjanant la compra de la Companyia dels Ferrocarrils de Saragossa a Pamplona i Barcelona (SPB) el 13 de febrer de 1878, la qual li permet arribar al Mediterrani i doblar gaireb la longitud de les lnies explotades. El 14 d'agost de 1884 absorb de la petita Companyia del Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona que tota sola no era molt rendible, per unida amb la resta de xarxa era un interessant enclavament ja que oferia una altra sortida al mar. El 31 de desembre de 1887, absorbeix les lnies de la Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses.
Finalment la Societat dels Ferrocarrils Almansa-Valncia-Tarragona fou absorbida el 25 de maig de 1891.

MSA.


A comenaments dels anys 90 del Segle XIX les companyies dels Ferrocarrils del Nord(Nord) i  dels Ferrocarrils de Madrid Saragossa i Alacant(MSA) competiren per absorbir la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i Frana (TBF) . Aleshores TBF disposava una xarxa de 606 Km sense comptar els 117 en construcci entre Reus i La Puebla de Hjar. A Nord li interessava per complementar les seves lnies i tenir tot l'eix entre Castella i Catalunya, a la MSA, la principal competidora de Nord, no li interessava aquesta hipottica situaci. Tot i les conversacions entre Nord i TBF, MSA feu una proposta inesperada amb millors condicions que TBF accept. L'acord es firm el 2 de juny de 1891, es comprometia ,entre altres, a que en tres anys MSA construiria de la lnia Valladolid-Ariza i en el mateix pla que TBF acabs el tram Reus-La Puebla de Hjar, a ms que cap de les dues companyies construssin ni adquirissin lnies sense consultar-se . Tamb incloa que MSA ajuds econmicament a TBF. La fusi s'havia de produir el tercer any desprs de l'explotaci complerta de les lnies mencionades anteriorment.
Les obres s'acabaren el 1895 fent que MSA i Nord siguessin ms competidores directes creant una aferrissada competncia.
TBF va suspendre pagaments pocs moments abans de la Fusi el 1898, aix va fer que MSA l'adquirs en molt bones condicions. Finalment es bescanviaren 3 accions de TBF per 2 de MSA. MSA li permet a TBF mantenir la seva explotaci prpia i se la denomin Xarxa Catalana de la MSA

Institucionalitzaci de les companyies.


Durant la Primera Guerra Mundial el ferrocarrils tingueren un augment espectacular de demanda. Les xarxes de les companyies no estaven preparades per aquesta nova demanda i hagueren de fer fortes inversions per poder-la absorbir. Consegentment comport molts costos, que es veieren multiplicats per la situaci de guerra, fent que tots els materials i sous fossin ms cars.

Acabada la guerra els sous continuaren pujant i les companyies no pogueren absorbir-los, l'estat hagu d'auxiliar-les.
Simultniament, l'estat comen a controlar-les. S'ha de tenir en compte que aquella poca el ferrocarril era servei pblic indispensable. El control es materialitz de tres formes:

 L'estat fixava les tarifes del ferrocarril.;
 Com que les tarifes eren fixades per l'estat, i els costos dels sous eren cada cop superiors, al no poder repercutir-los en les tarifes, l'estat ajudaria econmicament les companyies. ;
 L'estat finanaria les obres noves i el material que necessitessin. ;

s a dir, les companyies perdien qualsevol mena de tics de privades per passar a ser de servei pblic. Aquestes directives es materialitzaren amb l'"Estatut Ferroviari de 1924".
A la prctica, l'estat fixava les tarifes, per no les ajudava prou econmicament (per culpa de no acabar de desenvolupar l'estatut del 24), provocant el seu l'escanyament financer. Fins i tot Nord entrar en suspensions de pagaments. La situaci fou agreujada per la Gran depressi, la proclamaci de la repblica comportant ms augments de sous sense poder repercutir-los los a les tarifes, i finalment el toc de grcia que fou la guerra civil.

Ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur.


Fou construda a ra del tractat francoespanyol de 1904 que establia dues noves lnies transpirinenques catalanes, una de les quals havia d'unir Lleida amb Sent Giron El primer tram fou inaugurat Lleida-Balaguer  el 1 de febrer de 1924 construt per l'estat
L'any 1926, durant el rgim de Primo de Rivera es va redefinir el projecte fent-lo ms ambicis, la lnia de 850 km que havia d'unir Baeza (Jan) amb Sent Giron. La guerra civil estronc el projecte. Amb la instauraci de la dictadura franquista es recuper el Pla a travs de la nova empresa estatal, Renfe. Aix doncs, el tren arribaria a Cellers el 1949, a Tremp el 1950 i a La Pobla de Segur el 13 de novembre de 1951. L'any 1962, per recomanaci del Banc Mundial, l'Estat espanyol va decidir aturar la construcci de noves lnies frries i concentrar-se en la millora de les ja operatives. Aix va suposar que el govern paralitzs la lnia Baeza-Sent Giron.

Ferrocarril Metropolit de Barcelona.



Primeres electrificacions.
La companyia Nord experiment amb electrificacions fora de Catalunya que oferien uns resultats molt satisfactoris, els quals l'animaren a repetir l'experincia amb altres lnies.
A Catalunya el 1927 comen les obres per electrificar les lnies de Sant Mart de Provenals a Sant Joan de les Abadesses i la lnia de Barcelona a Manresa.
La tensi escollida foren 1500 volts en corrent continu que s la s'utilitzava majoritriament als altres ferrocarrils europeus.
Les lnies foren posades en tensi el 1928.

D'altre banda la companyia MSA no opt seguir el mateix cam.

El transpirinenc.
El ferrocarril de Ripoll a  Puigcerd amb enlla internacional a la tor de Querol (popularment conegut pel transpirinenc), tot i el projectes que hi hagueren a mitjans dels Segle XIX, no tingu un impuls definitiu fins que es firm el conveni francoespanyol de 1904, el qual determinava la construcci de noves lnies transpirinenques internacionals. L'estat, al no trobar ning disposat a assumir la concessi, execut les obres directament amb fons pblics. La lnia s'inicia a la estaci de Ripoll de Ferrocarrils del Nord on enllaava amb el ferrocarril de Sant Joan. Segueix la llera del riu Freser fins a Ribes de Freser, aquest tram s'inaugur el 10 d'agost de 1919. Desprs el traat es complica: els pendents es pronuncien i els tnels sn freqents, dels quals destaquen el tnel de cargol (anomenat aix per ser helicodal, es a dir que volta sobre ell mateix) el qual permet 32 metres de desnivell i el tnel de Toses , el ms llarg de la lnia, el qual assoleix la cota ms alta del ferrocarril d'ample ibric a l'estat a 1494 metres d'altitud. El ferrocarril arrib a la Molina el 12 de juliol de 1922 i el 3 d'octubre del mateix any a Puigcerd. 
El 1928 fou publicat un decret que ordenava reconvertir la via a ample europeu, no s'aplic mai. El 1929 s'electrifica la lnia. Aquell mateix any l'estat sign un conveni per deixar l'explotaci del ferrocarril en mans de Ferrocarrils del Nord.

Guerra Civil.

Al esclatar la guerra civil (18 de juliol de 1936), les companyies MSA i Nord veieren dividides les seves xarxes entre la part insurgent i la republicana.
A la part republicana, Nord, segons les seves memries, el 21 de juliol de 1936 fou confiscada pels extremistes, encara que no fou oficial fins a mitjans d'agost s'orden des del govern espanyol confiscar totes els companyies privades agrupant-les en un "Comit d Explotaci". En primer moment es mantenien per separat les comptabilitats diferents. En canvi, a la part revoltats, a mitjans setembre de 1936, el general Mola orden reorganitzar la Nord i la MSA sota les ordres de la junta de defensa, mantenint l'idntica estructura que abans de la guerra. 

A la repblica, el govern s esforava per mostrar una imatge de normalitat mantenint tots els serveis. A l' octubre de 1937 orden crear la "Red Nacional de Ferrocarriles" que havia d agrupar totes les lnies ferroviries del estat. Per justificar-ho el govern deia que faltava poc perqu caduquessin les concessions i que el govern havia donat a les concessionries ms de 2.000 milions de pessetes. Quan els republicans ja tenien la guerra perduda ,a desembre de 1938, militaritzaren els ferrocarrils.

A la part dels revoltats, segons les dades, era on havia quedat amb menys material mbil, sols un taller per reparacions important(que fou confiscat), sense m d obra, sense materials, ja que les fbriques eren a la zona republicana, comportant que les companyies no poguessin fer les reparacions ni revisions necessries, provocant que el material mbil queds inutilitzable.

La guerra deix un panorama dantesc. Algunes dades que ho demostren sn les dades de desprs del conflicte : la MSA tenia ms de un 43% de les locomotores i cotxes inutilitzables, la Nord de 1.164 locomotores, que tenia a l'inici de la guerra, 792 necessitaven com a mnim una reparaci, en la majoria de casos la culpa no fou de accions directes de batalla (cosa que pass amb edificis, ponts, tnels) es degueren a la falta de conservaci i revisions. Les dues lnies ms afectades foren la Madrid-Barcelona amb 18 incidncies greus, com voladures de ponts i tnels. La segona fou la  Barcelona   Portbou amb 17 voladures. Noms de reparacions Nord gast 132,7 milions de pessetes.

Renfe.


Desprs de la guerra civil les companyies comenaren la reconstrucci. Cost que s'afeg a les dificultats per cobrar els serveis prestats al govern, les deix en una situaci insostenible que desemboc amb la nacionalitzaci.
Aix doncs el 24 de gener de 1941 s'aprov una nova llei que establia la nacionalitzaci i agrupament de les companyies ferroviries d'ample ibric en una de sola que s'anomenaria Red Nacional de los Ferrocarriles Espaoles(RENFE)
A Catalunya es nacionalitzaren tres companyies :
Ferrocarrils del Nord (Nord);
Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant (MSA);
Ferrocarril Metropolit de Barcelona (FMB);
La nacionalitzaci de FMB fou un cas que agaf per sorpresa a la prpia companyia, per segons la llei entrava en la nova reorganitzaci. Al cap de uns anys aconsegu ser restituda.

RENFE continu la reconstrucci de la xarxa ferroviria, a ms unific tots els tipus de reglaments i senyals de les antigues companyies. 
L'any 1949 s'impuls un pla per la renovaci i posada al dia de les lnies, a ms es continuaren lnies com la de La Pobla de Segur. Ampliacions que quedaren a mig cam a causa de la recomanaci del Banc Mundial el 1962, que suggeria invertir en la xarxa ja existent. Inversions que es materialitzaren en substituir la tracci vapor, modernitzaci de les lnies, desdoblaments i aplicaci de les ltimes tecnologies a les lnies ms transitades.
Cal destacar als anys 70 la construcci d'enllaos ferroviaris a Barcelona que acab de interconnectar les lnies de les antigues companyies.

A mitjan dels anys 80 amb l'Estat Espanyol era un ferm candidat a entrar a la Comunitat Econmica Europea la qual l'obligava a adaptar-se a determinades directives com la que instava a fer competitives les companyies ferroviries, que fossin ben gestionades econmicament entre altres  , implicant la supressi de les subvencions a fons perdut de les qual gaudia RENFE. Per aconseguir-ho s'aplic un pla de xoc per tancar les lnies ms deficitries. A Catalunya en principi es preveia tancar les lnies de Barcelona-Puigcerd i de la lnia de Lleida a La Pobla de Segur.
Finalment es tanc el tram de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses (clausurat el 1985) i la lnia de la Pobla de Segur fou salvada grcies a que la Diputaci de Lleida i la Generalitat de Catalunya sufragaren les prdues a partir d'aleshores .

Primers passos cap a la liberalitzaci .



La Uni Europea va marcar unes pautes per aconseguir liberalitzar el sector ferroviari, entre les quals incloen separar la gesti de les infraestructures de la explotaci ferroviria. . Fou per aix que el 31 de desembre de 2004 a l'estat es va dissoldre la RENFE i es repartiren els actius en dos ens: ADIF (Administrador d'infraestructures ferroviries) i Renfe Operadora per la explotaci comercial.

El 31 de desembre de 2004 fou traspassada la lnia de Lleida a La Pobla de Segur a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya(FGC) gratutament . FGC renov i revitalitz la lnia.

Durant els anys 2007 i 2008 hi hagu una gran controvrsia sobre els problemes de mal funcionament de Rodalies Barcelona. Amb incidncies causades en gran part per installacions obsoletes  que  s'hi hagueren de sumar les averies que provocaven les obres de l'alta velocitat d'ample internacional al tram parallel a la xarxa convencional.

Llista de companyies ferroviries d'ample Ibric a Catalunya.



Ferrocarrils de via estreta.

[ ]	
L'any 1914, la Mancomunitat de Catalunya va planificar i projectar la Xarxa de Ferrocarrils Secundaris de Catalunya, que havia de vertebrar Catalunya . Al contrari que la xarxa telefnica, mai s'arrib a construir. Els trmits en el Ministeri de Foment es van alentir i, finalment, es van abandonar durant la dictadura de Primo de Rivera. El criteri era que s'havia de planificar abans una xarxa estatal, per no es va fer ja que es va optar per la millora de la xarxa de camins i carreteres.
[ ]



Tramvia del Baix Empord.

El Tramvia del Baix Empord era un ferrocarril de via de 75 cm que unia Palams amb Girona i Banyoles.
El 1887 s'inaugur el tram Palams-Fla, per poder enllaar amb el ferrocarril de via ampla de la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i Frana.
El 1921 s'inaugur el tram Fla-Girona. El 1922 passa a formar de la societat Ferrocarriles Econmicos Espaoles S.A.. El 1928 s'inaugur el tram Girona-Banyoles. Els anys 1928-1930 foren els millors en la histria de la lnia. L'any 1931, el ferrocarril entr en una gran crisi. El 1936 els empleats crearen una cooperativa per explotar el ferrocarril. En acabar la guerra el tren en molt males condicions. El 1941 pass a l'organisme Explotaci de Ferrocarrils per l'Estat (E.F.E.) i pass a denominar-se Ferrocarril Palams-Gerona-Baolas (P.G.B.). Tot i els projectes per modernitzar-lo el El Tren Petit fu el seu darrer viatge el 29 de febrer de 1956.

Tren de Sant Feliu de Guxols a Girona.

El 1889, Joan C. Arxer, obtingu la concessi de la lnia de ferrocarril de Sant Feliu de Guxols a Girona, i es cre la Companyia del Ferrocarril de Sant Feliu de Guxols a Girona SA. La lnia fou inaugurada el 1892. La prolongaci fins al port de Sant Feliu de Guxols, d's exclusiu per a mercaderies, entr en servei el 1924.
El 1963 pass a dependre dels Ferrocarrils de Via Estreta. El ferrocarril, considerat poc rendible, fou clausurat el 1970.


Tren d'Olot a Girona.

El 1891 es va fundar a Londres la The Olot & Gerona Railway Comany Ltd . El 1895 S'inaugur el tram entre Amer i Salt.El 1898 s'inaugur el tram entre Salt i Girona El 1911 finalment arriba el tren a Olot. El 1963 a causa del dficit la companyia lliura la lnia d'Olot a l'estat, aix doncs pass a formar part de Explotaci de Ferrocarrils per l'Estat.


Carrilet de Reus a Salou.


Es va inaugurar el 1887 i va tancar cap el 1980. 
La importncia del Carrilet ve donada pel fet de que, fins als anys seixanta, era l'nic mitj de transport a la platja. Llavors, amb l'establiment de lnies d'autobusos i la difusi dels vehicles privats, el Carrilet va perdre la seva importncia fins que finalment va tancar

Lo Carrilet de la Cava.

Lo Carrilet de la Cava era una lnia ferroviria d'amplada mtrica que un Tortosa i les poblacions del Delta de l'Ebre entre els anys 1926 i 1967.
Fou una iniciativa local promoguda per la societat Compaa de Ferrocarriles Econmicos SA (FESA) i finanada pel Banc de Tortosa. La concessi va ser aprovada el 1924, amb l'objectiu de transportar arrs.
El 1926 va ser inaugurat el primer tram de Tortosa fins Amposta. El 1927 s'enllest la perllongament fins La Cava, amb un recorregut total de 26 quilmetres.
Durant la Guerra Civil la lnia fou collectivitzada per la CNT i l'UGT. Qued molt malmesa. als anys 50 la competncia del transport per carretera inici el declivi de la companyia.
La interrupci de les subvencions de l'Estat el 1963 precipit que FESA renuncis a la concessi i que aquesta fos traspassada a l'empresa estatal Ferrocarriles de Va Estrecha SA (FEVE)el 1964. El carrilet va fer el seu ltim trajecte La Cava-Tortosa el 31 de desembre del 1967 i FEVE clausur definitivament la lnia el 1968.



El Tren del Valls.



El Tren del Valls s el ferrocarril que uneix Barcelona amb el Valls a travs de la Serra de Collserola. Fou construt per la companyia dels Ferrocarrils de Catalunya S.A.. Es fund el 1912 grcies al Dr. Frederick Stark Pearson (popularment conegut com el Dr. Pearson) i Carles Emili Montas. Montas tenia en ment l'electrificaci de Catalunya i la connexi de Barcelona amb el Valls a travs de la Serra de Collserola. Per demostrar la viabilitat d'aquesta connexi el 1908 va crear un petit ferrocarril amb una ample de via de 600 mm anomenat Mina Grott que aprofitava un vell tnel per portar aigua del Pant de Vallvidrera a Sarri. Tingu un xit immediat, per ben aviat tingu problemes legals, ja que es posava entredit la seva seguretat. Tot i que la justcia donava ra, a canvi que el clausurs, Montas va aconseguir la concessi d'un ferrocarril de Sarri a Les Planes.  
El 1911 Montas aconsegu que els seus plans de electrificaci fossin impulsats pel Dr. Pearson, aquests incloen connectar Barcelona amb el Valls per Collserola i ms endavant amb Frana per Berga. 
Com a base per aquest nou ferrocarril es va fundar  Ferrocarrils de Catalunya S.A. i s'adquir en una sonada operaci el Ferrocarril de Sarri a Barcelona, aleshores propietat de Tramvies de Barcelona que volia integrar-lo a la seva xarxa i vendre els terrenys de Plaa Catalunya.
De seguida comen la construcci del ferrocarril cap al Valls. El 1919 s'inaugurava l'arribada a Terrassa i el 1922 a Sabadell. 
Cal destacar que aquesta lnia no pass a mans de RENFE el 1941 per no ser d'ample ibric (1672 mm).
El 1977 l'empresa acumulava molts deutes i anunci la clausura de la xarxa. El govern ho evit atorgant l'explotaci a FEVE i finalment el 7 de novembre de 1979 es traspass la lnia a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. 

FGC impuls una gran modernitzaci la lnia. El 1984 s'inaugur l'estaci d'Universitat Autnoma. El 1996 es pos en marxa el Metro del Valls.

Cronologia.	 
Els primers ferrocarrils.


 1833 - Concessi d'un ferrocarril de Reus a Tarragona.
 1844 - Concessi d'una lnia de Sant Joan de les Abadesses a Roses. No es constru mai.	 ;
 1845 - El govern espanyol fora l'adopci d'un ample de via amb la mesura de sis peus castellans .	 ;
 1845 - Concessi d'un ferrocarril de Barcelona a Camprodon.	 ;
 1845 - Constituci de la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Matar (B.M.) davant Notari. ;
 1848 - Inauguraci del ferrocarril entre Barcelona i Matar, el primer tren peninsular, impulsat per Miquel Biada i Bunyol.  ;
 1854 - Inauguraci del ferrocarril de Barcelona a Molins de Rei.

 1854 - Inauguraci del ferrocarril de Barcelona a Granollers.
 1855 - Espartero promulga la Llei General de Ferrocarrils.
 1855 - Fundaci de l'empresa La Maquinista Terrestre y Martima (MTM).
 1855 - Inauguraci del tram de Montcada a Sabadell del Ferrocarril de Saragossa .	 ;
 1855 - Constituci de la  Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Sarri.
 1856 - Inauguraci del ferrocarril de Tarragona a Reus. 	 ;
 1856 - Inauguraci del tram de  Sabadell a Terrassa del Ferrocarril de Saragossa. ;
 1856 - Inauguraci del tram des de Molins de Rei fins a Castellbisbal del Ferrocarril de Barcelona a Martorell.

Creaci de la xarxa ferroviria.
 1860 - Inauguraci del tram fins a Lleida del Ferrocarril de Saragossa. ;
 1862 - Celebraci de l'arribada del celebra l'arribada del primer tren a Girona dels Camins de Ferro de Barcelona a Girona. ;
 1863 - Inauguraci del Ferrocarril de Sarri. ;
 1875 - Inauguraci del tram Granollers a Vic del Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses.
 1875 - Fundaci la companyia Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i Frana(TBF), la gran companyia ferroviria catalana.
 1878 - Annexi de la Ferrocarril de Saragossa per Ferrocarrils del Nord(Nord).
 1878 - Inauguraci de l'arribada del ferrocarril a Portbou i l'enlla internacional a m de TBF.
 1878 - Inauguraci de les lnies de tren entre Barcelona i Pars, Li, Bordeus i Marsella.
 1879 - Inauguraci de la lnia de tramvia de vapor entre Barcelona i Sant Andreu de Palomar.	;
 1880 - Inauguraci del tram fins a Ripoll del Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses.
 1881 - Inauguraci del Ferrocarril de Valls a Vilanova i Barcelona.
 1882 - Inauguraci de la rasa al Carrer Arag de Barcelona, permetent unir les Xarxes de Frana i Tarragona de TBF;

Els primers tramvies i ferrocarrils de via estreta.	
		 	 
 1887 - Inauguraci del Tren de Palams a Girona.	;
 1887 - Absorci de Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses per Ferrocarrils del Nord.
 1892 - Inauguraci del tren de Sant Feliu de Guxols a Girona.
 1892 - Inauguraci del Cremallera de Montserrat.	 ;
 1892 - Inauguraci del ferrocarril entre Igualada a Martorell.
 1894 - Inauguraci del ferrocarril directe a Madrid de TBF.	;
 1895 - Inauguraci del tram entre Salt i Amer el primer del tren d'Olot;
 1898 - Fusi de TBF per part de la castellana MSA.
 1904 - Distinci jurdica entre ferrocarrils secundaris  amb els d'inters de l'Estat, amb un ample de via d'1 m i els executats sense subvenci, que han de dipositar una fiana del 3% del cost de les obres per decideixen lliurement l'ample de via.	 ;
 1905 - Inauguraci del tren de Mollerussa a Balaguer, impulsat per la Sociedad General Azucarera. ;
 1906 - Electrificaci i estrenyiment de via del Ferrocarril de Sarri.	 ;
 1906 - Inauguraci del funicular de Vallvidrera, el primer funicular elctric.	 ;
 1907 - Promulgaci d'una nova llei, la qual evita construir trams allat ms curts i augmenta el capital subvencionat.	 ;
 1908 - Aprovaci de la llei de ferrocarrils secundaris i estratgics.	 ;
 1912 - Una nova llei, amplia de 20 a 50 anys el termini en qu l'Estat pot exercir el dret de rescat de les concessions ferroviries.	 ;

 1917 - Inauguraci el tram de Sarri a Les Planes i Sant Cugat del Valls de Ferrocarrils de Catalunya S.A..
 1918 - Fundaci de la Secci de Ferrocarrils Secundaris de la Mancomunitat.	 ;
 1919 - Constituci la Companya General de Ferrocarrils Catalans.
 1919 - Inauguraci del tram de Sant Cugat del Valls a Terrassa de FCC.
 1920 - Auxili per part de l'estat per salvar les companyies de via ampla.
 1922 - Inauguraci del tram de Sant Cugat del Valls a Sabadell de FCC.
 1922 - Inauguraci de la totalitat del ferrocarril de Ripoll a Puigcerd;

 El Metro de Barcelona .

 1924 - Inauguraci del tram Lleida a Balaguer del tren de la pobla.
 1924 - Inauguraci del Gran Metropolit de Barcelona.
 1924 - Inauguraci del tram Martorell a Manresa de la Companya General de Ferrocarrils Catalans.
 1926 - Inauguraci Ferrocarril Metropolit Transversal de Barcelona.	 ;
 1927 - Inauguraci del tren de Tortosa a La Cava, Lo Carrilet de la Cava.	 ;
 1928 - Electrificaci de les lnies de Sant Joan de les Abadesses i de Manresa de Ferrocarrils del Nord.
 1931 - Inauguraci del Cremallera de Nria.
 1932 - Inauguraci de l'Estaci de Plaa de Catalunya conjunta entre metro i Ferrocarrils del Nord.
 1936 - Incautament de les companyies privades per part dels radicals.

Renfe i el franquisme.

 1939 - Restituci dels ferrocarrils als legtims propietaris.
 1941 - Nacionalitzaci de les companyies d'ample ibric a l'estat espanyol, passen a formar part de la Red Nacional de los Ferrocarriles Espaoles(RENFE).
 1951 - Inauguraci del tram fins a La Pobla de Segur del tren de la pobla per part de RENFE;
 1956 - Clausura del tren de Palams a Girona i Banyoles.
 1956 - Clausura del Cremallera de Montserrat.
 1956 - Electrificaci del "vuit catal" (Lnies ex-TBF de les rodalies Barcelona);;
 1958 - Cobriment de la rasa del carrer d'Arag de Barcelona.	 ;
 1965 - Explotaci de Ferrocarrils per l'Estat es converteix en organisme autnom i passa a denominar-se Ferrocarrils de Via Estreta.
 1969 - Clausura del tren de Sant Feliu de Guxols a Girona.
 1969 - Clausura del tren d'Olot a Girona.
 1971 - Clausura de la xarxa de Tramvies de Barcelona.
 1973 - Clausura del tram de Tortosa a La Puebla de Hjar a l'Arag ( Valdezafn).
 1975 - Acte simblic de la clausura de la tracci de vapor.
 1975 - Nova lnia entre Barcelona i l'Aeroport del Prat.;
 1977 - Entrada en funcionament de la totalitat del desdoblament la lnia de Barcelona-Portbou.;

Ferrocarrils i la democrcia.

 1979 - Constituci dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya(FGC).
 1980 - Deixen de circular trens entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses.
 1981 - Electrificaci de la lnia de Manresa a Lleida. ;
 1982 - Entrada en funcionament de la lnia Papiol a Mollet, noms mercaderies.;
 1984 - Supressi de les subvencions a fons perdut a RENFE.
 1984 - Projecte de clausura de les lnies de Montcada i Reixac a Sant Joan de les Abadesses, de Ripoll a La Tor de Querol, de Reus a Roda de Bar i la Lnia Lleida - la Pobla de Segur.
 1985 - Tancament del tram de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses.
 1985 - Clausura del tram de Roda de Bar a Reus.
 1993 - Supressi dels trens postals.	 ;
 1999 - Electrificaci del tram de Martorell a Igualada de FGC.
 2003 - Reobertura del Cremallera de Montserrat.

Alta Velocitat i liberalitzaci.
 2003 - Inauguraci de la lnia del Tren d'Alta Velocitat de Madrid fins a Lleida.
 2004 - Dissoluci de la RENFE repartici dels actius en dos ens: ADIF (infraestructures) i Renfe Operadora (explotaci).
 2005 - Trasps de la lnia Lleida - la Pobla de Segur a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.	 ;
 2008 - Arriba l'AVE a Barcelona.

Referncies.


Vegeu tamb.
 Xarxa ferroviria de Catalunya;
 Histria de Catalunya	 	 ;

Enllaos externs.

 Pgina del "Centro de Estudios Histricos del Ferrocarril Espaol" 	   ;
 Pgina de la "Fundacin de Ferrocarriles Espaoles" 	 	 ;
	 
	 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56257" title="Histria militar de Catalunya" nonfiltered="2080" processed="2076" dbindex="22325">

Orgens.
Els orgens de la fora militar a Catalunya, es remunten al segle XIII, amb el Sagramental, la germandat entre diversos pobles per a garantir llur prpia seguretat, feta per mitj de jurament, i, per aix, anomenada aix.

La histria del Mediterrani ha tastat sovint les armes catalanes, des de Mrcia a Atenes i Neoptria, per tamb a la Catalunya vella, abans i desprs dels Decrets de Nova Planta (1716). Els catalans s'han organitzat militarment de forma espontnia de moltes formes diverses, des del Sagramental, les croades dels Almogvers als maulets, el sometent, o els maquis. Fins als Decrets de Nova planta, a les llars catalanes sempre hi havien armes i municions per defensar-se, ja sigui dels  sarrains, dels pirates o dels francesos. No s per tan fins desprs de la derrota a la Guerra de Successi, que el poder central limita i controla el dret d'armes, i sota el pretext de pacificar el pas, amaga el desig d'evitar que els ciutadans s'aixequin en armes contra ell, com tants cops havia passat els temps anteriors..

A ms les constitucions catalanes, abolides de fet pels Decrets, obligaven a la corona a negociar el suport popular, representat pels braos de les Corts, suport que aquestes concedien sovint a canvi de privilegis, que limitaven l'autoritat real. Aquest equilibri de poders desapareix desprs de la derrota, i la humillaci s fa patent de moltes formes, com ara l'enderrocament del barri de la Ribera, on s'havia trobat ms resistncia, la construcci de la fortalesa de la Ciutadella al mateix lloc, la imposici del Cadastre, o el tancament de totes les universitats catalanes.

Per aix, veient a venir la diferncia del concepte d'autoritat reial de Castella, els catalans es posaren al costat de l'Arxiduc Carles d'ustria, repartiren fulls de propaganda i negociaren amb els anglesos.

Cronologia.

 Sota la presidncia de l'abat Oliba, t lloc a Toluges (Rossell), la primera Pau i Treva de Deu - 1027.
 Sagramental - 1257, germandat entre diversos pobles per a garantir llur prpia seguretat, feta per mitj de jurament.
 Jaume I institucionalitza el Sometent - segle XIII;
 La Guerra dels Trenta Anys - 1618 al 1648 assetja bona part del continent, esclata el conflicte bllic entre la corona espanyola i Frana. Aquest s aprofitat per Felip III per tal exigir l'ajuda i la implicaci del Principat amb Castella.
 Felip III des del comenament del seu regnat, l'any 1621, deixa el govern en mans del comte-duc d'Olivares, que intentar imposar de les lleis de Castella, els quints (impost a pagar que equivalia a una cinquena part de les rendes dels municipis catalans) i el que ms tard es coneixeria com la Uni d'armes, s a dir, la creaci d'un nic exrcit distribut per tots els regnes.

Guerra dels Segadors.

 Revoluci popular coneguda com el Corpus de Sang - 1640. amb el crit "Visca la terra i morin los tradors" s'inicia la Guerra dels Segadors.
Els representants de Frana i Catalunya signen el pacte de Ceret (a Ceret, el Vallespir) una aliana en contra Felip III - 1640.
 Pau Claris 94 President de la Generalitat de Catalunya, proclam la Repblica Catalana - 1641;
 Llus XIII de Frana s proclamat comte de Barcelona - 1641;
 Tractat dels Pirineus - 1659 en qu Castella i Frana acorden a esquenes de la Generalitat el repartiment de Catalunya;

 Revolta dels Barretines - 1687, reacci popular contra els abusos de les tropes del rei Felip III.

 Guerra de Successi Espanyola, derrota i repartiment de Catalunya.
1700: Mort de Carles II.Catalunya pren partit per la successi de l'Arxiduc Carles d'ustria.
1701: Creaci de la Gran Aliana de l'Haia.
1701-1702: Felip V convoca Corts i jura les constitucions.
1705: Acceptaci de la candidatura de l'arxiduc Carles d'ustria com a Carles III.
 Representants dels austracistes catalans signen amb Anglaterra el Pacte de Gnova.
 Setge de Barcelona. l'Arxiduc, coronat rei a Barcelona.
1706:  Les Corts catalanes, a la constituci, aproven que els Borbons no podran ser mai reis de Catalunya.
 Setge de Barcelona. Catalunya, definitivament en mans austraques.
1707: El 25 d'abril Derrota d'Almansa: paulatina caiguda de l'Arag i el Pas Valenci.
1711-1713: Aband dels anglesos i els holandesos i, en menor grau, de l'Arxiduc.
1713: Tractat d'Utrecht, no va ser acceptat per nacions de la Corona d'Arag.
1714: L'11 de setembre, entrada de les tropes filipistes a Barcelona.;
 El 18 de setembre, entrada de les tropes filipistes a Cardona, darrer reducte de la resistncia catalana.
1715: L'11 de juliol, entrada de les tropes filipistes a la ciutat de Mallorca i el 5 de juliol les Pitises juren fidelitat a Felip V.
1716: Publicaci dels Decrets de Nova Planta a Barcelona. A Valncia i Mallorca s'havien comenat a publicar l'any 1714.
 El general Moragues s executat i esquarterat; el seu cap penja dins d'una gbia, dalt del Portal de Mar de Barcelona, durant dotze anys.
 Enderrocament del barri de la Ribera de Barcelona i s'hi construeix una gran fortalesa, la Ciutadella, per controlar la ciutat.

Histria Contempornia de Catalunya.

 Creaci dels Mossos d'Esquadra - 1719;
 Decret de la Rabassa morta - 1756;
 L'Avalot de les quintes - 1773, una protesta contra les lleves abusives,- sistema pel qual un de cada cinc minyons catalans s'incorpora de manera obligada a l'exrcit espanyol, fa evidents les discrepncies internes entre els dirigents monrquics espanyols i els republicans catalans - seguit desprs pel Rebombori del p, una de les causes de la Guerra dels Matiners.
 Prohibici de l'ensenyament en catal - 1773.
 Decret de llibertat de comer amb Amrica - 1784.

Incorporaci napolenica a l'imperi francs.
 L'entrada de les tropes napoleniques, inicia la Guerra del Francs o guerra de la independncia espanyola - 1808.
 Napole incorpora el Principat a l'Imperi francs. 1812, Catalunya es dividida en quatre departaments: Montserrat amb capital a Barcelona, Boques de l'Ebre, Segre i Ter.
 Els francesos ocupen Lleida - 1810 Poltica conciliatria d'Augereau. La Junta Suprema de Catalunya reclama la restituci dels furs i privilegis.
 Constituci de Cadis - 1812 promou la coordinaci del territori catal i significa una revoluci poltica. Les Corts assumeixen ms sobirania i el dret d'elaborar lleis segons els principis bsics del liberalisme: sobirania nacional, divisi de poders, llibertats personals i pbliques, i igualtat davant la llei, de la Revoluci Francesa.
 Retorn de Ferran VII al poder: Fi de la Guerra del Francs -  1814, restableix l'absolutisme i invalida les constitucions de les Corts de Cadis.
 Trienni Liberal - 1820 a 1823. El monarca jura la Constituci s'engega un procs reformista que aboleix el rgim senyorial, suprimeix els delmes i estableix desamortitzacions.
 Destrucci de fbriques a Alcoi - 1821. Primeres protestes obreres antimaquinistes.
 Dcada Ominosa - 1823 al 1833, Ferran VII, amb el suport del clergat i el sector conservador de la societat, aconsegueix tornar al poder absolut i els darrers intents de resistncia de l'Antic Rgim queden del tot ofegats.
 Guerra dels Malcontents o dels Agraviats - 1827, Ferran VII visita Catalunya.

El Carlisme.


 Primera Guerra Carlina - 1833 al 1840, entre dues concepcions diferents de la societat liberal que es forja: la republicana i la carlista.
 Bonaventura Carles Aribau publica Oda a la Ptria - 1833;
 Desamortitzaci de Mendizbal - 1836, se subhasta el patrimoni dels clergues entre la burgesia urbana i rural, el que dinamitza la producci agrria i consolida la propietat privada.
 Segona Guerra Carlina - 1846 al 1849, noms a Catalunya.
 Aixecament de Barcelona contra Espartero i bombardeig de la ciutat -1842.
 Fundaci de la Caixa d'Estalvis de la Provncia de Barcelona -1844, primera Caixa d'estalvis.
 Construcci del tram ferroviri Matar-Barcelona - 1848.
 Bienni Progressista - 1854 al 1856, el Partit Progressista pretn reformar el sistema poltic del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les caracterstiques prpies del rgim liberal.
 Primera vaga general obrera del sector txtil - 1855.
 Fracs del pronunciament carl de Sant Carles de la Rpita - 1860.
 Sexenni Democrtic - 1868 al 1874.
 La Revoluci de 1868 (la gloriosa) encapalada pel general Prim, enderroca la monarquia dels Borb i renncia de la reina Maria Cristina (mare d'Isabel II) a la regncia.
 Implantaci de la pesseta que acaba amb les darreres monedes catalanes - 1868.
 Pacte de Tortosa - 1869 republicans federals catalans propugnen el retorn de la Confederaci catalano-aragonesa sota un estat republic de caire federal.
 Constituci de 1869 que vol aprofundir la democrcia i el liberalisme: estableix el sufragi universal (noms per a homes), el republicanisme, un cert reformisme social i la descentralitzaci de Catalunya en relaci amb l'Estat espanyol.
 Primer Congrs Obrer Espanyol a Barcelona - 1870, on es constitueix formalment la Federaci Regional Espanyola de l'AIT l'Associaci Internacional de Treballadors.

 Promesa de restauraci de les Constitucions catalanes i primera democrcia a Espanya.

 Tercera Guerra Carlina - 1872 (Carles VII) promet restaurar les constitucions catalanes);
 Abdicaci d'Amadeu de Saboia i proclamaci de la Primera Repblica Espanyola. Primer perode democrtic a Espanya- 1873 amb corrents federals.

Intent fracassat de proclamaci del l'Estat Catal.

 Batallons de voluntaris comandats pel Xic de les Barraquetes intenten proclamar l'Estat Catal, i sn derrotats a Sarri - 1873, sota el govern d'Estanislau Figueras.
 Cop d'Estat del general Pavia - 1874 que instaura Alfons XII com a rei d'Espanya.  Restauraci monrquica borbnica, que durar fins al 1898.
 El Partit Liberal arriba al poder - 1881 Sagasta forma govern.
 I Congrs Internacional de la Llengua Catalana a favor del Dret Civil Catal - 1881.
 Valent Almirall funda el Centre Catal - 1882 Presidit per Frederic Soler Naixement de la bandera de combat, l'estelada republicana. Que presentar el Memorial de Greuges.
 Segon Congrs Catalanista, congrs del republicanisme federal d'on surt un projecte de Constituci de l'Estat Catal dins la Federaci espanyola - 1883 Acord de no-militncia ni collaboraci amb els partits espanyols.
 Memorial de Greuges - Presentat al rei Alfons XII, l'any 1885;
 Valent Almirall, Publica Lo Catalanisme - 1886, formulaci terica del catalanisme.
 Primera commemoraci de l'11 de setembre amb una missa a Santa Maria del Mar - 1886.
 Creaci de la Lliga de Catalunya - 1887, que reivindica l'oficialitat de la llengua catalana, aix com l'execuci d'una poltica exclusivament catalanista.
 La Setmana Trgica - 1909 - Reacci popular a la crida a files de reservistes catalans per a la guerra del Marroc. El Govern espanyol qualifica la revolta de separatista. Hi ha centenars de detencions. Afusellament a Montjuc de Ferrer i Gurdia i de quatre persones ms.
 Fundaci de la CNT - 1910.
 Mancomunitat de Catalunya - 1914;
 La CNT convoca la Vaga de la Canadenca - 1919, l'Estat decreta l'estat de guerra.
 poca del pistolerisme 1919 fins al 1923.
 El 13 de setembre de 1923 t lloc el cop d'Estat de Primo de Rivera, que pos en suspens la Constituci, dissol el Parlament i implant una dictadura d'ideals militaristes, nacionalistes i autoritaris.
 Bandera Negra projecta un atemptat contra Alfons XIII - 1926, conegut com el Complot de Garraf.
 Francesc Maci i la direcci d'Estat Catal intenten envair Catalunya, per l'intent s avortat per la policia francesa en el que s conegut com a Fets de Prats de Moll.
 Pacte de Sant Sebasti - (1930) Per liquidar la monarquia borbnica.
 Segona Repblica Espanyola - 1931;

Repblica Catalana de Maci.


 Francesc Maci proclama la Repblica Catalana - (1931) i aconsegueix que ;
 El govern provisional de la repblica restauri la Generalitat de Catalunya - (1931).
 A la Conferncia d'Esquerres, es funda Esquerra Republicana de Catalunya, per la uni del Partit Republic Catal, el grup de L'Opini i Estat Catal - 1931;
 Primer cop d'Estat dels militars espanyols contra la Repblica - 1932.
 Estatut d'autonomia de Catalunya de 1932;
 Primeres eleccions al Parlament de Catalunya 1932;
 Bienni Negre - 1933 al 1936, la CEDA (Confederacin Espaola de Derechas Autnomas) encapala el govern, suspn l'Estatut d'Autonomia catal, suprimeix el rgim autonmic i empresona la totalitat del govern de la Generalitat.

Repblica Catalana de Companys.
 Fundaci del Tribunal de Cassaci - 1934;
 Supressi dels governadors civils - 1934, completant la unificaci del poder poltic autnom.
 Llus Companys proclama l'Estat Catal - 1934 i es produeixen els fets del sis d'octubre que acaven amb el govern de la Generalitat de Catalunya a la pres.
 Alament militar del General Franco contra la Repblica Constitucional - 1936;
 El President de la Repblica, Doctor Negrn anuncia la retirada de les Brigades Internacionals a les Nacions Unides - 1938, que condemna el cop militar, per no aten les peticions d'ajuda.

Abolici franquista de la Generalitat.

 La dictadura franquista torna a abolir les Institucions catalanes - 1939 i reescriu la  histria d'Espanya, que ensenya a les escoles i persegueix novament la llengua catalana.
 El President de la Generalitat Llus Companys s capturat a Frana pel govern de Hitler i executat per Franco - 1940.
 La Generalitat de Catalunya a l'exili denuncia el cop militar feixista a la primera Conferncia Internacional de les Nacions Unides a San Francisco - 1945;
 Espanya es rebutjada com a membre de la Societat de Nacions - 1945, i no ser acceptada fins a deu anys ms tard.

Les Nacions Unides condemnen el rgim franquista.
 Franco cedeix als Estats Units la Base Naval de Rota - 1950.
 Espanya entra a les Nacions Unides - 1955 ;
 Fets del Palau de la Msica - 1960 Consell de Guerra a Jordi Pujol.
 El govern de la UCD decreta la oficialitat de la llengua catalana - 1975;
 Josep Tarradellas 125 President de la Generalitat de Catalunya torna de l'exili - 1977.

Restauraci de la Generalitat.
 Restauraci de la Generalitat de Catalunya i del Parlament de Catalunya i Estatut de 1979;
 Restauraci dels Mossos d'Esquadra - 1980;
 Cop d'estat del General Antonio Tejero Molina, conegut com el 23-F - 1981, a Madrid un grup de gurdies civils segresten els parlamentaris al Congrs dels Diputats i a Valncia els carros de combat de l'exrcit surten pels carrers de la ciutat.
 Entrada a la Uni Europea - 1986;

Catalunya a l'actualitat.
 Entrada en vigor de l'Euro com a moneda nica - 2002.

 Unitats Militars Catalanes .

 Exrcit Regular Austriacista (1705-1713).
 Reials Gurdies Catalanes;
 Infanteria Austriacista;
 Cavalleria Austriacista;
 Fusellers de Muntanya (Miquelets);

 Exrcit de Catalunya (1713-1714) .
 Regiments d'Infanteria de Catalunya;
 Regiments de Cavalleria de Catalunya;
 Artilleria de Catalunya;
 Marina de Catalunya;
 Fusellers Voluntaris de Catalunya (Miquelets);
 Coronela de Barcelona;


 Guerra Civil Espanyola .
 Regiment Pirinenc n.1 ;

 Referncies .


Bibliografia.
HERNNDEZ, Francesc Xavier & altres, Histria militar de Catalunya 4 vols., Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2001-2004, Rafael Dalmau Editors, ISBN 84-232-0638-6;
HERNNDEZ RIART I JOU, Francesc Xavier, Els Exercits de Catalunya (1713-1714): Uniformes, Equipaments, Organitzacio 4 vols., Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2007, Rafael Dalmau Editor;

Vegeu tamb.

 Histria de Catalunya;
 Histria del Dret catal;
 Mossos d'Esquadra;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56259" title="Manifest GNU" nonfiltered="2081" processed="2077" dbindex="22326">
El Manifest GNU va ser escrit per Richard Stallman al comenament del Projecte GNU, per demanar finanament i suport i com a declaraci de principis del Projecte GNU. 
El manifest tamb intenta donar respostes i aclarir els objectius del projecte , durant els primers anys el text del manifest es va anar actualitzant per tenir en compte nous desenvolupaments, per a dia d'avui es va decidir no canviar-ho ms i deixar-ho tal i com la major part de la gent ho ha llegit. 

 Per qu es va escriure GNU? .

Una de les principals motivacions d'aquest manifest, va ser l'efecte que estava produint la irrupci de l'empresa privada en el finanament de desenvolupament de programari que mitjanant acords de No Revelaci (nondisclosure agreement) o acords de llicncia de programari, acabava amb l's compartit del programari, una prctica tan antiga com els mateixos ordinadors i la  regla d'or  de la comunitat hacker: compartir els programes per fer-los millors i fer de la programaci una cosa til, en comptes d'intentar dividir els usuaris i conquistar-los. 

Aix significa evitar el malbaratament d'esforos en la duplicaci de la programaci de sistemes i permet enfocar aquest esfor en la millora d'aquests. La idea del Manifest GNU beneficia a tothom, els codis complets del sistema estaran disponibles per a tothom, de manera que si un usuari necessita canvis en el sistema, sempre ser lliure de fer-los per si mateix o contractar un programador o empresa per que els dugui a terme.

 Per qu GNU beneficia a tothom? .

El fet de qu el sistema GNU sigui un sistema de programari lliure significa molt ms que noms estalviar a tots el preu d'una llicncia Unix. Significa que s'evitar molt el malbaratament d'esforos en la duplicaci de la programaci de sistemes. Aquest esfor pot enfocar-se millor per a millorar els programes. Els codis complets del sistema estaran disponibles per a tots. Com resultat, un usuari que necessita canvis en el sistema ser sempre lliure per a fer-los per si mateix, o de contractar a qualsevol programador o empresa disponible per a fer-los per ell. A ms, el fet de qu no puguin aparixer modificacions privades de programes beneficia a tota la comunitat, no solament a la persona que es troba amb un problema i el modifica el programa per solucionar-lo. 
Els usuaris no estaran ja a la merc d'un programador o una empresa que sigui propietria dels codis font i sigui l'nica en posici de fer canvis. 

El manifest deixa la porta oberta a tots aquells que vulguin participar o collaborar, programadors que vulguin participar en el desenvolupament dels programes, empreses que aportin finanament econmic o material i a tots els individus que vulguin fer una aportaci econmica.

 Enllaos externs .

Web Projecte GNU ;
Manifest GNU - text complet del Manifest GNU ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56273" title="Llei Eldred" nonfiltered="2082" processed="2078" dbindex="22327">

La Llei Eldred s una iniciativa legal pendent d'aprovaci als Estats Units d'Amrica al voltant dels drets d'autor i d'Internet, que rep el nom del seu promotor.

Eric Eldred, un programador nord-americ, va tenir la idea de crear una gran biblioteca virtual d'obres literries que es trobessin al domini pblic, escanejant les pgines i posant-les a disposici de tothom. A part d'escanejar moltes d'aquestes obres, tamb en va modificar algunes per a que fossin ms accessibles per a tothom.

Els drets de tota obra registrada caduquen en passar uns certs anys, i, per tant, passen a ser del domini pblic, aix vol dir que qualsevol persona pot disposar d'aquesta obra i/o modificar-la (com ha fet la Disney amb diversos contes).

L'any 1998 un llibre de poemes de Robert Frost havia de passar al domini pblic, i Eldred tenia intenci que aquesta obra forms part de la seva biblioteca virtual. Per aquest cop es va trobar amb una ampliaci del termini de drets d'autor aprovada pel Congrs que allargava 20 anys ms els drets d'autor.
 
No conforme, Eldred va voler lluitar contra aquesta llei, primer amb desobedincia civil (seguint publicant obres com aquesta), per en veure el risc de convertir-se en un delinqent va optar per la via legal. En aquesta lluita va tenir com a advocat a Lawrence Lessig (actual president de Common Rights).

El principal argument que adopt Lessig fou que si aprovaven aquesta extensi donarien poder illimitat al Congrs en aquest aspecte i el termini de drets podria esdevenir infinit. L'altre argument que va utilitzar va ser la conservaci d'obres culturals. Moltes obres de les quals ha venut el termini poden ser  rescatades  per gent com Eldred i ser digitalitzades per sempre. Si l'obra est protegida noms la podr salvar el propietari dels drets d'aquesta i molts cops aquestes obres moren en l'oblit.

No n'hi va haver prou, i Eldred va perdre el judici. Per no tot va ser negatiu, a partir d'aquest procs judicial es va crear un gran moviment social, ja que l'ampliaci de drets noms beneficiava uns pocs hereus que volien viure de rendes i alguns congressistes que veien com sorprenentment les seves campanyes eren subvencionades per alguns d'aquests hereus.

The New York Times va fer una proposta en un article per a solucionar aquest problema: un cop els drets vencessin, el propietari dels drets es veuria obligat a tornar a registrar, per una mdica quantitat de diners, la seva obra; en cas contrari l'obra passaria a ser del domini pblic. Aquesta soluci faria que els propietaris que encara estiguin disposats a treure rendiment de les seves obres ho puguin fer i els que no ho vulguin aix, deixin a disposici de tothom aquestes obres per tal que puguin ser aprofitades i/o salvades per alg. 

Van anomenar aquesta iniciativa com a Llei Eldred i encara est pendent d'aprovaci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56280" title="Genesis" nonfiltered="2083" processed="2079" dbindex="22328">

Genesis s un grup de rock londinenc format el 1966 per uns alumnes de la Chaterhouse School. Fou la uni dels grups The Spoken Word i The Anon, la uni d'aquests dos va formar The Garden Wall, per per recomanaci del mnager, van reanomenar-se Genesis, un nom ms comercial. s un dels grups mtics i amb ms anys de vida, encara que no se sap si algun dia es tornar a refer (porten des del 1998 sense fer cap disc ni concert). El fundador, cantant i impulsor del grup va ser Peter Gabriel. Tamb formaven part del grup inicialment: Tony Banks, Anthony Phillips, Mike Rutherford, entre d'altres. Tony Banks i Mike Rutherford han format part del grup des de sempre i sn els nics que no han abandonat mai el grup. Van entrar al grup el 1970, Steve Hackett i l'actualment conegut cantant Phil Collins. El grup ha fet concerts als Pasos Catalans poques vegades, al contrari que Phil Collins, que ha visitat ms Barcelona que Madrid. s destacable les actuacions de gran xit a l'estadi Vicente Caldern del 1987 i del 1992 a Madrid. Ha fet concerts a Barcelona el 1975, el 1981 i el 1998.

L'era de Peter Gabriel.
1966-1975: Anys inicials de Genesis, des que Genesis es va formar fins que Peter Gabriel va abandonar el grup per motius personals. Engloba l'era menys comercial per la ms destacable pel seu gnere de "Rock art" i tamb per l'escenificaci en els seus concerts en qu Peter es disfressava de diverses formes al cantar les canons.

El 1969 van editar el seu primer disc, From Genesis To Revelation, un disc de pop semblant als dels Beatles. El 1970, van editar el seu segon disc Trespass, s el disc on es van comenar a fer les canons de l'estil del grup en l'era de Gabriel, el "rock art". El 1970 van entrar al grup Phil Collins, que va substituir en la bateria a John Mayhew, i tamb Steve Hackett, que va substituir en la guitarra a Anthony Phillips (temporalment va substituir a aquest ltim en Mick Barnard). El 1971, van realitzar el tercer disc, Nursery Cryme, on Genesis es consolidava en el gnere del rock art. El 1972, van realitzar el disc, Foxtrot, i des d'aquest disc s quan el grup va comenar a agafar fama, sortint la seva msica de les fronteres britniques. Quan van editar el disc en concert Live, el 1973, el director de la pellcula l'Exorcista, William Friedkin, li va semblar interessant les declaracions escrites a aquest ltim disc de concert, i els va proposar al grup fer la banda sonora de la pellcula, per un jove anomenat Mike Oldfield, va fer una proposta millor. El seu cinqu disc, Selling England By The Pound, va sortir a la venda la tardor del 1973, aconseguint el primer single destacat I Know What I Like (In Your Wardrobe). I el 1974 van realitzar el disc The Lamb Lies Down On Broadway fent un doble disc, i sent una de les grans produccions del grup. Per Peter Gabriel va confessar al grup que li agradaria abandonar el grup per emprendre una carrera en solitari. Aquesta decisi es va plasmar en un concert a Frana, el 1975 i van cancellar la gira.

L'era de Phil Collins.
1975-1995: Anys consolidats de Genesis, des que Phil Collins va asumir la veu del grup i el lideratge. Engloba l'era ms comercial i que ms fama va donar al grup, sobretot des de principis dels anys 80.

El 1975, el grup va fer un csting per escollir un nou cantant per al grup, per quan Phil Collins va cantar la can Squonk, el grup va decidir que Phil Collins era el millor candidat, aix doncs, seria una decisi ms acceptada pels seus seguidors. A finals del 1975 van enregistrar les canons per al nou lbum i aquest va sortir a la venda a l'hivern del 1976, anomenat A Trick Of The Tail. A finals del 1976 va sortir a la venda el vuit disc, Wind And Wuthering, i el 1977 van fer un concert d'xit a Pars que va ser enregistrat per al disc Seconds Out.

El 1978 va sortir a la venda ...And Then There Were Three..., que tal com diu el disc va significar per al grup passar de cinc membres a quatre el 1975, i de quatre a noms tres membres el 1978. Aquest disc va ser l'inici d'un estil ms de rock progressiu i molt ms comercial, i va tindre el single Follow You Follow Me. Durant el 1978 van dur a terme una gran gira, van passar per diversos pasos d'Europa, de l'Amrica del Nord i el Jap.

El 1980 van publicar Duke, un disc on podria haver aparegut la can que ms tard va llenar a la fama a Phil Collins, In The Air Tonight, per els altres membres la van rebutjar. Van sortir d'aquest disc els singles Turn It On Again i Misunderstanding, entre d'altres.

El 1981 van publicar Abacab, el seu onz disc, on hi havia sons propis de sintetitzadors dels 80. La gira d'aquest lbum va comenar a Barcelona, desprs Sant Sebasti, tamb van ser els nics concerts on es va cantar la can de "cara B" Me And Virgil.

El 1983 es va llenar a la venda el disc que es deia igual que el grup, Genesis. Aquell disc amb canons de pop/rock molt ms comercials que les de discs anteriors, va tenir alguns singles com Mama, That's All i Illegal Alien. Cal destacar la can Mama, una de les millors del grup i segons ells, la millor.

Va sortir a la venda al juny del 1986 el disc Invisible Touch. Aquest disc t un estil molt electrnic, molt tpic de mitjans dels anys 80, un gran exemple s la can Invisible Touch. Varis singles han sortit d'aquest lbum com Tonight, Tonight, Tonight, Throwing It All Away, Anything She Does, In Too Deep i Land Of Confusion. El vdeo de Land Of Confusion va guanyar un premi com a millor vdeo de l'any 1987, en detriment del Sledgehammer de Peter Gabriel i est produt pels productors del The Fluck And Law, precedent de El Guiol de Canal Plus espanyol. Aquest lbum s el de ms vendes del grup.

El novembre del 1991 va sortir a la venda l'lbum We Can't Dance, el primer disc registrat ntegrament en digital. s una de les millors produccions del grup. Hi ha de singles del disc: No Son Of Mine, I Can't Dance, Hold On My Heart, Jesus He Knows Me i Tell Me Why. L'lbum s el segon del grup en vendes i ha rebut moltes crtiques positives.

Phil Collins va fer l'ltim concert amb la banda dintre de l'ltima gira We Can't Dance Tour (exceptuant reunions excepcionals) i els primers messos del 1996 va comunicar a la banda el seu renunciament a la veu i el lideratge del grup per dedicar-se exclusivament als seus projectes en solitari.

L'era de Ray Wilson.
1996-1998: Anys de decadncia del grup, quan Ray Wilson va assumir la veu del grup i els fans van quedar desillusionats pel nou cantant del grup. Ray Wilson va ser acomiadat pel grup al 1998 o principis del 1999.

El 1996, Mike Rutherford i Tony Banks van escoltar milers de cintes per escollir un nou cantant per al grup i es van decidir pel cantant grunge de Stiltskin, Ray Wilson. El 1997 va sortir l'lbum ...Calling All Stations..., amb un estil ms rocker i adult. La nova veu tant peculiar i les interpretacions de Ray Wilson d'anteriors canons del grup, van fer que cancellessin la gira i acomiadessin al nou cantant cap al 1998 o principis del 1999.

Alguns crtics consideren que si el grup s'hagus canviat de nom amb la nova formaci, el resultat i l'acolliment del pblic hagus estat millor. Tamb les declaracions del nou cantant sobre antics membres del grup han desfavorit bastant l'acolliment del nou cantant al grup per part dels seguidors.

Recopilatoris i material indit (1998-2004).

El 1999 van "reversionar" la can The Carpet Crawlers amb veu de Peter Gabriel i Phil Collins. Aquesta can va ser inclosa al recopilatori d'xits Turn It On Again: The Hits on noms hi ha una can de l'era poc comercial de Peter Gabriel.

Tamb van treure a la venda el 1998 i el 2000 colleccions de discs on es recull material indit de la banda, l'un de l'era de Gabriel (Archive #1: 1967-1975) i l'altre de l'era de Phil Collins (Archive #2: 1976-1992).

Discografia.
 Discs d'estudi amb totes les canons noves:;
 From Genesis To Revelation, 1969;
 Trespass, 1970;
 Nursery Cryme, 1971;
 Foxtrot, 1972;
 Selling England By The Pound, 1973;
 The Lamb Lies Down On Broadway, 1974;
 A Trick Of The Tail, 1976;
 Wind And Wuthering, 1976;
 ...And Then There Were Three..., 1978;
 Duke, 1980;
 Abacab, 1981;
 Genesis, 1983;
 Invisible Touch, 1986;
 We Can't Dance, 1991;
 ...Calling All Stations..., 1997;

 Discs en concert:;
 Live, 1973;
 Seconds Out, 1977;
 Three Sides Live, 1982;
 Live: The Way We Walk - The Shorts, 1992;
 Live: The Way We Walk - The Longs, 1993;

 Discs recopilatoris d'xits:;
 Turn It On Again: The Hits, 1999;

 Discs recopilatoris de canons indites:;
 Archive #1: 1967-1975, 1998;
 Archive #2: 1976-1992, 2000;

Enllaos externs.

 Web oficial de Genesis;
 Web oficial de Phil Collins;
 Web oficial de Peter Gabriel;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56281" title="Arc de Ber" nonfiltered="2084" processed="2080" dbindex="22329">


L'arc de Ber (al qual se'l sol incorrectament referir com arc de Bar) s un arc de triomf situat a uns 20 km al nord de la ciutat de Tarragona, prop de Roda de Bar. L'arc es troba situat sobre el traat del que fou la via Augusta, actualment est sobre la carretera nacional 340.

El seu nom derivaria del comte Ber. s un arc honorfic constitut per un cos central sobre un podi, decorat amb falses pilastres acanalades que culminen en capitells corintis. T una nica obertura en arc de mig punt. La part superior de la construcci t un entaulament format per arquitrau, fris i cornisa. s de pedra calcria, segurament d'algun lloc proper.

La construcci s de l'poca de l'emperador August, vers l'any 13 aC. Se suposa que fou dedicat a August o al seu geni i que va servir per marcar els lmits territorials que depenien de Trraco.

 L'arc de Ber en el seu context .
El viatger rom que circulava per qualsevol de les nombroses vies i camins que enllaaven les principals ciutats de l'Imperi Rom es trobava sovint amb arcs de triomf.

Sn monuments commemoratius amb significaci religiosa: desprs d'una campanya militar, els exrcits havien de passar sota una porta sagrada per a deposar el seu potencial destructor. Per associaci, l'arc de triomf esdevingu la manifestaci de la transcendncia del vencedor. En poca Imperial, els arcs no celebraven ja la victria per ella mateixa, ans millor la de l'emperador, nic i perpetu vencedor. Per alguns arcs, els bastits a les Provncies, per exemple, commemoren sovint un esdeveniment d'histria local, o es constitueixen en la memria de personatges illustres de la societat romana provinciana, alant-se a manera de grans plafons propagandstics.

La seva arquitectura respon sempre a una mateixa composici: un prtic arquitravat superposat a una porta arquejada senzilla o tiple segons els casos.

El ms important dels coneguts a l'antiga Tarraconense s l'Arc de Ber, ubicat a la Via Augusta; actualment, carretera N-340, quilmetre 270, al terme municipal de Roda de Ber. Fins a l'any 1937 la carretera de Barcelona hi passava per sota, com molt abans ho havia fet l'antiga Via Augusta; ara s emplaat al bell mig d'una placeta per evitar els efectes nocius del pas de milers de vehicles.

 Caracterstiques arquitectniques .
L'estudi dels capitells i de les caracterstiques arquitectniques del monument permeten datar la seva construcci en poca de l'emperador August, al segle I dC. El monument fa 12,28 metres d'altura per 12 d'amplada i 2,34 metres de gruix. L'amplada del portal s de 4,87 metres i ms de 10 metres d'alada, recolzat sobre una lnia d'impostes, que uneix dos blocs construts amb grans carreus de pedra calcria local alats sobre un basament o podi. Aquests dos cossos sn decorats amb unes falses pilastres estriades, rematades per capitells corintis, que sostenen un entaulament format per arquitrau, fris i cornisa, de la qual se'n conserven tres blocs amb un denticulat decoratiu. En el fris hi ha restes d'una inscripci dedicatria on es fa referncia a Luci Licini Sura, un alt dignatari, el qual va costejar les despeses de les obre de reforma que van efectuar-se al monument a comenaments del segle II dC, d'acord amb les seves disposicions testamentries. La inscripci conservada diu: Ex testamento L(uci) Licini L(uci) f(ilii) Serg(ia tribu) Surae consa.

En el seu origen, l'estructura tenia a la part superior un conjunt escultric de bronze amb la figura d'August al mig, ja que l'arc es va construir en honor de l'emperador. Per aix, es creia que, originriament, es deia Arc d'August i que no fou fins a l'edat mitjana que va adquirir el topnim de Ber, quan es va construir en aquell indret el castell de Ber. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56283" title="Club de Rugby Sant Cugat" nonfiltered="2085" processed="2081" dbindex="22330">


El CR Sant Cugat s va fundar al 1987 per s a partir de la creaci de l escola de rugbi l any 1995 quan comena la seva consolidaci com una de les entitats esportives ms importants de la ciutat, i tamb com una de les millors escoles de Rugby de l estat espanyol. El seu primer equip tamb ha aconseguit una bona progressi fins ascendir a la divisi de Primera Nacional espanyola, quedant en primera posici del seu grup en la temporada que va debutar, 2004/05.

Enllaos externs:.
Pgina oficial del CR Sant Cugat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56284" title="Viccionari" nonfiltered="2086" processed="2082" dbindex="22331">

El Viccionari s un projecte collaboratiu per produir un diccionari multilinge lliure, amb significats, etimologies i pronunciacions, en totes aquelles llenges en qu sigui possible. El Viccionari s l'acompanyant lxic al contingut obert de l'enciclopdia Viquipdia. 

La versi en catal va comenar el 4 de maig del 2004 i est basat en MediaWiki, el mateix programari que el projecte de la Viquipdia. Per tant qualsevol pot desar-editar qualsevol definici. 

A finals del 2008 el Viccionari va assolir la fita d'aconseguir tenir conjugats els 8.637 verbs de la llengua catalana.

Enllaos externs.

  a l'adrea ca.wiktionary.org;









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56287" title="Terra Mitjana" nonfiltered="2087" processed="2083" dbindex="22332">


La Terra Mitjana s part d'Arda (el mn) creat per Ilvatar, en la mitologia de J. R. R. Tolkien. Aqu es desenvoluparen les histories de El Senyor dels Anells, El Hbbit i part de El Silmarllion.

 Perodes Histrics .

Anys de les Lmpares;
Anys dels Arbres;
Anys del Sol;
Primera Edat;
Segona Edat;
Tercera Edat;
Quarta Edat;

 El nom .

El terme "Terra Mitjana" (en angls Middle-earth) no va ser inventat per Tolkien, ja que existia en Angls antic com a 'middan eard', i com a midden-erd o middel-erd en Angls mig; en Nrdic antic era anomenat Midgard. s la denominaci anglesa per al qual els grecs denominaven           (oikoumen ), o "el lloc que habita l'Home", el mn fsic contraposat al mn no vist (Les Cartes de J. R. R. Tolkien 151).

Middangeard se cita una mitja dotzena de vegades a Beowulf, el qual Tolkien va traduir i del que sense cap dubte era una autoritat mundial. (vegeu tamb J. R. R. Tolkien per a discussions en la seva inspiraci i fonts). Veure Midgard i Mitologia nrdica per a usos anteriors.

Tolkien tamb va ser inspirat per aquest fragment:
Eala earendel engla beorhtast / ofer middangeard monnum sended.;
Hail Earendel, brightest of angels / above the middle-earth sent unto men.;
en el poema cristi de Cynewulf. El nom earendel (que pot voler dir morning-star per que en alguns contexts era un nom per a Crist), va ser la inspiraci de Tolkien per al capit Erendil. El nom va ser conscientment utilitzat per Tolkien per situar El Hbbit, El Senyor dels Anells, El Silmarllion i altres escrits relacionats amb ells.

Tolkien va comenar a usar el terme "Terra Mitja" a comenaments de 1930, en lloc dels termes inicials "Terres Grans", "Terres Externes" i "Terres d'Aquende" per descriure la mateixa regi en les seves histries. "Terra Mitja" est intencionalment pensada per descriure les terres a l'est del Gran Mar (Belegaer), excloent a Aman per incloent a Harad i les altres terres mortals no visitades en les histries de Tolkien. Molta gent aplica errniament aquest nom al mn sencer, o exclusivament a les terres descrites a El Hbbit, 'El Senyor dels Anells i El Silmarllion.

En l'antiga mitologia germnica i nrdica, es creia que l'Univers consistia en la uni de nou mons fsics. El mn de l'Home, la Terra Mitja, s'estenia en el centre d'aquest univers; la terra dels Elfs, Dus i Gegants s'estenia al voltant d'un mar circumdant; la terra de la Mort s'estenia sota la Terra Mitja; un pont d'arc de Sant Mart, el Puente Bifrost, s'estenia des de la Terra Mitja fins a Asgard, a travs d'ell; un mar exterior circumdava els altres set mons (Vanaheim, Asgard, Alfheim, SvartAlfheim, Muspellheim, Nidavellir, i Jotunheim). En aquesta concepci, un "mn" s'apropa ms a la idea de ptria que a la d'un mn fsic separat.

 El mn .



Tolkien va comentar que la geografia de la Terra Mitja va ser pensada per correspondre amb la mateixa de la nostra Terra verdadera en diverses instncies. Per detallar aquesta idea, alguns especulen que si el mapa de la Terra Mitja es projecta contra un mapa de la Terra, i algunes de les semblances climatolgiques, botniques, i zoolgiques s'alineen, la Comarca dels Hbbits podria quedar al clima temperat de Anglaterra, Gondor podria quedar en el Mediterrnia de Itlia i Grcia, Mordor a les regions rides de Turquia i el Orient Mitj, El Gondor del Sud i Proper Harad en els deserts del nord d'frica, Rhovanion en els boscos de Alemanya i les estepes de l'oest i sud de Rusia, i la Badia de Gel de Forochel en els fiordos de Noruega. Un altre aspecte de la Terra Mitja que tamb es correspon amb el mn actual s el dels objectes astronmics

El Hbbit i El Senyor de los Anells presenten un recompte, per part de Tolkien, dels esdeveniments del Llibre Vermell de la Frontera de l'Oest, originalment escrit per Bilbo Bolsn, Frodo Bolsn, i altres Hobbits, i corregit i anotat per ms d'un erudit Gondoriano. Com El Rei Lear de Shakespeare o Conan de Robert E. Howard, els contes ocorren en un perode histric que en realitat mai no va poder existir. Les dates per a l'extensi d'un any i les fases lunars, junt amb descripcions de constellacions identifiquen el mn clarament com la Terra, fa no ms d'uns milers d'anys. Anys desprs de la publicaci, Tolkien va postular una carta en la qual afirma que l'acci dels llibres t lloc fa aproximadament 6.000 anys, per que no estava segur d'aix.

Tolkien va escriure extensivament sobre la lingstica, mitologia, i histria del mn en els que es fonguin els seus contes. Moltes d'aquestes obres van ser editades i posteriorment publicada pel seu fill Christopher.

Entre elles, s notable El Silmarllion, del que neix una histria de creaci similar a la bblica i una descripci de la cosmologia que inclou la Terra Mitja. 'El Silmarillion' s la font primria d'informaci sobre Valinor, Nmenor, i altres terres. Tamb notables sn Els Contes Inconclusos i els mltiples volums de La Histria de la Terra Mitjana que inclou molts contes incomplets i assaigs igual com nombrosos avantprojectes de la mitologia de la Terra Mitja de Tolkien, des de les formes ms primerenques fins als ltims escrits de la seva vida.

 Cosmologia .




La detat suprema de l'univers de Tolkien s cridada Eru, l'nic, tamb cridat pels elfos Illvatar. En el principi, Ilvatar va projectar els seus pensaments i va crear esperits, cridats|trucats els Ainur, i els va ensenyar a fer msica. Una vegada que els Ainur van assolir una comprensi ms profunda, Ilvatar els va manar tocar msica ms poderosa, un tema de la seva prpia creaci. L'Ainur ms poders Melkor (ms tard conegut com Morgoth pels elfos) va trastornar el tema, i com resposta Ilvatar va introduir noves harmonies que van augmentar la msica ms enll de la comprensi dels Ainur. Els moviments de la seva can van posar les llavors de moltes de les histries de l'univers fins ara no creat i de la gent que havia d'habitar en ell.

Ilvatar va posar fi a la seva msica i va revelar el seu significat als Ainur mitjanant una visi. Moguts per aquesta visi, molts dels Ainur van sentir la necessitat de viure els esdeveniments directament. Llavors Ilvatar va crear E, l'univers per si mateix, i alguns dels Ainur van baixar a l'univers per compartir les seves experincies. Per en arribar a E, els Ainur la van trobar amorfa, ja que havien entrat al principi del temps. Els Ainur van emprendre grans tasques en les " edats de les estrelles " en les quals van formar l'univers i el van omplir de moltes coses ms enll de la comprensi humana. Amb el temps, tanmateix, els Ainur van formar Cremi, el lloc permanent dels Fills d'Ilvatar, els homes i els Elfs. Els quinze Ainur ms poderosos sn cridats els Valar, del qual Melkor era el ms poders, per Manw era el lder. Els Valar es van establir a Arda per vigilar-la i preparar-la per al despertar dels Fills d'Eru, que havien vist durant la visi de la seva msica per que cap d'ells no havia participat en la seva creaci, sin noms Eru.

Cremi va comenar com un mn pla, al qual els Valar van donar llum a travs de dues gegantines lmpades. Melkor va destruir les lmpades i va portar foscor al mn. Els Valar es van retirar cap a les extremes regions occidentals d'Arda, on van crear els Dos Arbres per donar llum a la seva nova llar. Desprs d'algunes edades, els Valar van atrapar Melkor per castigar-lo i rehabilitar-lo, i per protegir els Fills d'Ilvatar. Per quan Melkor va ser alliberat sota paraula, va enverinar als Dos Arbres. Els Valar llavors van prendre els dos ltims fruits vius dels Dos Arbres i els van usar per crear la Luna i el Sol.

Abans del final|finalitat de la Segona Edat, quan els Homes de Nmenor es van rebellar contra els Valar, Ilvatar va destruir Nmenor, separant Valinor de la resta d'Arda, i va formar noves terres, transformant el mn en una esfera.

Geografia.

J.R.R. Tolkien mai no va finalitzar el detall de la geografia per al mn sencer associat amb El Hbbit i El Senyor dels Anells. En La Formaci de la Terra Mitja, volum IV de La Histria de la Terra Mitja, Christopher Tolkien va publicar diversos mapes extraordinaris, de la terra plana igual que l'esfrica, que el seu pare havia creat a finals de la dcada de 1930. Karen Wynn Fonstad va usar aquests mapes per dibuixar uns mapes molt detallats i no cannics del mn sencer de Tolkien, amb una mostra coherent de les edats histriques representades en El Silmarllion, El Hbbit, i El Senyor dels Anells.

Mapes preparats per Cristopher Tolkien i J.R.R. Tolkien del mn que envolta les obres de El Hbbit i El Senyor dels Anells van ser publicats com a illustracions en El Hbbit, El Senyor dels Anells, i El Silmarllion. Les primeres concepcions dels mapes proporcionats amb El Silmarllion i El Senyor dels Anells es van incloure en diversos volums.

Endor, el terme Quenya per a Terra Mitja, originalment va ser concebuda conformant dos esquemes mpliament simtrics que va destrossar Melkor. La simetria era definida per dos grans subcontinents, un al nord i un altre al sud, i cada un tenia una llarga serralada de muntanyes a les regions orientals i occidentals. Les serralades van rebre noms de colors. (Muntanyes Blanques, Muntanyes Blaves, Muntanyes Grises, i Muntanyes Vermelles).

Els mltiples conflictes amb Melkor van resultar en la distorsi de la formaci de la Terra. Originalment, hi havia una sola massa d'aigua interior, en la qual es trobava l'illa de Almaren on vivien els Valar. Quan Melkor va destruir les Lmpades dels Valar que donaven llum al mn, dos mars vastos es van crear, per Almaren i el seu llac van ser destruts. El mar del nord es va convertir en el Mar d'Helcar (Helkar). Les terres a l'oest de les Muntanyes Blaves es van convertir en Beleriand. Melkor va aixecar les Montaas Nubladas per impedir l'aven del Vala Orom ja que ell caava a les bsties de Melkor durant el perode de foscor abans del despertar dels elfs.

Les lluites violentes durant la Guerra de la Clera entre les forces dels Valar i els exrcits de Melkor al final de la Primera Edat del Sol van causar una vasta destrucci a Beleriand. Tamb s possible que durant aquest mateix perode el mar intern d'Helcar s'hagus assecat.

El mn, sense incloure els cossos celestials associats, va ser identificat per Tolkien com a "Ambre" en diversos texts, per tamb com "Imbar", 'L'Habitaci', en uns texts posteriors a 'El Seor de los Anillos' '. Des del temps de la destrucci de les dues Lmpades fins a la caiguda de Nmenor, se suposava que mbar era un "mn pla", en el sentit que totes les seves terres habitables estaven situades en un sol costat del mn. Els seus esbossos mostren un mn pla i rod semblant a un disc sota les estrelles. Un continent occidental Estimen, era la llar dels Valar (i dels Eldar). Les terres d'Endor, es van dir "Terra Mitja" i sn el lloc on ocorren la majoria de les histries de Tolkien. Hi ha un continent ms oriental que no estava habitat.

Quan Melkor va enverinar els Dos Arbres dels Valar i va fugir des d'Aman de tornada|volta a Endor, els Valar van crear el Sol i la Luna, que eren masses separades (d'Ambre) per continuaven sent una part d'Arda (el Regne dels Fills d'Ilvatar). Uns anys desprs de la publicaci de El Senyor dels Anells, en una nota associada amb la histria narrativa del "Athrabeth Finrod ah Andreth" (que va ocrrer a Beleriand durant les Guerra de les Joies), Tolkien va comparar Arda amb el Sistema Solar, ja que Arda en aquest punt consistia en ms d'un cos celeste.

D'acord a les histries d'ambds, El Silmarllion i El Senyor dels Anells, quan Ar-Phrazon va envair Aman per fer-se amb la immortalitat dels Valar, ells van deixar de costat la seva custdia del mn i Ilvatar va intervenir, destruint Nmenor, removent Aman "dels cercles del mn", i reorganitzant mbar dins del rod mn d'avui. En el Akallabth es diu que els Nmenreanos que van sobreviure a la Caiguda van salpar tan a l'oest com van poder per poder buscar la seva antiga llar, per els seus viatges noms els van portar al voltant del mn i de tornada|volta al punt de partida. Aix, abans del final de la Segunda edat, la transici des de la "Terra plana" a la "Terra rodona" havia estat completada.

El continent d'Endor es va tornar aproximadament equivalent a la massa de terra de Eurasia, per la geografia fictcia de Tolkien no proveeix cap correlaci entre la narrativa de 'El Seor de los Anillos' ' i les terres properes a Europa. S'assumeix llavors que el lector entn que el mn va sofrir una transformaci subseqent indocumentada (algunes persones especulen que Tolkien ho va comparar amb el diluvi bblico) algun temps desprs del final|finalitat de la Tercera Edat.

 Habitants .



La Terra Mitja s la llar de diverses races intelligents. En primer lloc hi ha els Ainur, ssers anglicos creador per Ilvatar. Els Ainur canten per a Ilvatar, que crea E per donar existncia a la seva msica en el mite cosmolgic del Ainulindal, o "Msica dels Ainur". Alguns Ainur entren a E, i els de major rang d'ells es coneixen com els Valar. Melkor (desprs cridat Morgoth), la principal personificaci del mal a E, s en un inici un dels Valar.

Els altres Ainur que entren a E es criden Maiar. Durant la Primera Edat, la Maia de major activitat s Melian, l'esposa del rei elfo Thingol; en la Tercera Edat, durant la Guerra de l'Anell, a cinc dels Maiar se'ls dna un cos i sn enviats a Endor per ajudar els pobles lliures a enderrocar Sauron. Aquests sn els Istari (o els 'Savis' ') ((cridats|trucats Magos pels Homes), que sn Gandalf, Saruman, Radagast, Alatar i Pallando. Tamb hi havia Maiar malvats, cridats Umaiar, que inclouen als Balrogs i al segon Seor Oscuro Sauron.

Desprs estan els Fills d'Ilvatar: Elfos i Hombres, ssers intelligents creats per Ilvatar noms. En 'El Silmarillion' ' es narra com els Elfos i els Homes desperten i ocupen el mn. Els Enanos es diu que van ser fets pel Vala Aul, que es va oferir a destruir-los quan Ilvatar el va confrontar. Ilvatar va perdonar la transgressi d'Aul i va adoptar els Nans. Les tres tribus dels Homes que s'alien amb els Elfos de Beleriand durant la Primera Edat es coneixen com els Edain.

Com a recompensa per la seva lleialtat i sofriment en les Guerres de Beleriand, als descendents dels Edain se'ls regala l'illa de Nmenor perqu sigui la seva llar. Per com es descriu a la secci Historia de la Terra Mitja, Nmenor s eventualment destruda i un reducte de Nmenreanos estableix regnes a les terres del nord d'Endor. Aquells que es van mantenir fidels als Valar van fundar els regnes de Arnor i Gondor. Sn llavors coneguts com els Dnedain, mentre que altres sobrevivientes dels Nmenreanos, encara adeptes al mal, per que viuen ms al sud, es van conixer com els Nmenreanos Negros.

Tolkien va identificar als Hobbits com una branca de la raa dels Homes. Encara quan els seus orgens i histria antiga no es coneix, Tolkien deia que es van establir a les valls del riu Anduin durant els inicis de la Tercera Edat, per que desprs de mil anys els Hobbits van comenar a migrar cap a l'oest de les Muntanyes Ennuvolades a Eriador. Eventualment, molts Hobbits es van establir en La Comarca.

Desprs que Ilvatar els dna verdadera vida, el creador dels Nans, Aul, els adorm amagats en llocs ocults de les muntanyes. Ilvatar desperta els Nans fins que els Elfos van haver despertat. Els Nans es van escampar pel nord d'Endor i eventualment van fundar set regnes. Dos d'aquests regnes, Nogrod i Belegost, es van relacionar amb els Elfos de Beleriand contra Morgoth durant la Primera Edat. El ms gran dels regnes Nans s Khazad-dum, desprs conegut com Moria.

Els Ents, pastors dels arbres, van ser creats per Ilvatar davant de la petici de la Vali Yavanna per protegir als arbres de la depravaci d'Elfos, Nans i Homes.

Els Orcos i els Trolls sn creaturas malvades originades per Melkor. No sn creacions prpiament dites, sin "burles" dels Fills d'Ilvatar i dels Ents, ja que noms Ilvatar t la capacitat de donar ser a les coses. Els orgens detallats dels Orcos i Trolls sn incerts (Tolkien va considerar diverses posiblidades i freqentment canviava d'opini). Sembla molt probable que els Orcos fossin creats a partir d'Elfos corromputs o d'Homes o ambds. Ms tard durant la Tercera Edat, els Uruks o Uruk-hai apareixen: una raa d'Orcos de gran mida i fora que, al contrari dels Orcos ordinaris, no sn ferides per la llum del dia. (Alguns sostenen que per al final de la Tercera Edat, els nics Uruks prpiament dits Uruk-hai eren els que servien a Saruman). Saruman creua Orcos i Homes junts per produir "Homes-orco" i "Orcos-home"; de vegades, alguns d'aquests sn anomenats "mitj|medi orcos" o "homes trasgo". (No existeix consens sobre si els Uruk-hai de Saruman s'inclouen en aquestes categories. Els llibres no contenen cap indicaci sobre la forma en la qual els Uruk-hai van nixer com es mostra en la recent triloga de Peter Jackson.) Els trolls rarament sn vistos (i en realitat Tolkien no els descriu realment), sn creaturas estpides, vils i brutals. Si els toca la llum del dia es converteixen en roca. En un episodi de 'L'Hobbit' ', tres trolls atrapen a Bilbo i als seus companys Nans, i planegen com menjar-se'ls.

Animals aparentment intelligents tamb apareixen, com les guilas, Huan el Gran Gos Caador de Valinor, i els Huargos. Les guiles van ser creades per Ilvatar junt amb els Ents, per en general els orgens i naturalesa d'aquests animals no sn clars. Alguns d'ells podrien ser Maiar amb forma animal, o potser fins i tot els fills de Maiar i animals normals.

Tom Bombadil s un enigma; no es coneix a quina raa de la Terra Mitja pertany. Tanmateix, clarament s conscient i humanoide. Sobre la naturalesa de Bombadil, Tolkien mateix va dir que algunes coses haurien de romandre en el misteri en tota mitologia, ocultes fins i tot per al seu inventor.

Llenges.


Tolkien va idear principalment dos idiomes lfics, que serien desprs coneguts com Quenya, parlat pels Vanyar, Noldor i alguns Teleri, i el Sindarin, parlat pels elfos que es van quedar en Beleriand. Aquests idiomes estan relacionats, associant-se en una denominaci general de Eldarin.

Entre altres idiomes del mn s'inclouen:
Adunaic, parlat pels nmenreanos;
Entic, parlat pels Ents;
Llengua Negra, parlada pels servents de Sauron;
Khuzdl, parlat pels enanos;
Rohrric, parlat pels Rohirrim i relacionat amb l'idioma que originalment parlaven els hobbits - representat en el Seor de los Anillos pel Angls antic;
Oestron, la "llengua comuna" - representat en el Seor de los Anillos pel Angls;
Valinore, l'idioma dels Ainur;

 Histria de la Terra Mitja .



Perodes Histrics
Creaci d'Arda;
Edats de les Lmpades;
Edats dels Arbres;
Edats del Sol;
Primera Edat del Sol;
Segunda Edat del Sol;
Tercera Edat del Sol;
Quarta Edat del Sol;

La histria de la Terra Mitja es divideix en tres perodes de temps: Edats de les Lmpades, Edats dels Arbres i Edats del Sol.

Les Edats de les Lmpades comencen a penes els Valar acaben les seves tasques per formar Arda. Els Valar van crear dos lmpades per illuminar el mn, Iluin i Ormal, i el Vala Aul va fer dues grans torres, una en l'extrem nord i una altra al sud, per suportar les lmpades. Els Valar vivien enmig, a l'illa de Almaren. La destrucci de les lmpades per part de Melkor marca el final|finalitat de les Edats de les Lmpades.

Llavors Yavanna va fer els Dos Arbres cridats|trucats Telperion i Laurelin a la terra de Estimen. Els Arbres illuminaven Aman, deixant la resta d'Arda en la foscor, illuminada noms per les estrelles. A l'inici de la Primera Edat dels Arbres, els elfs van despertar al costat del llac Cuivinen a l'orient d'Endor, i els Valar els van conixer aviat. Molts elfos van ser convenuts de realitzar la Gran Marxa dels elfos a l'occident a Aman, per no tots van acabar aquest viatge (a causa de la Separaci dels elfs). Els Valar van capturar Melkor per ell va aparentar|fingir penedir-se i va ser posat en llibertat condicional. Va sembrar llavors discrdia entre els Elfos i va fomentar la rivalitat entre els prnceps Elfos Fanor i Fingolfin. Llavors va matar el seu pare, el rei Finw i va robar els Silmarils, tres gemmes creades per Fanor que contenien la llum dels Dos Arbres, del seu lloc, i va destruir als Arbres mateixos.

Fanor va convncer a la majoria del seu poble, els Noldor, d'abandonar Aman i perseguir a Melkor a Beleriand, maldicindolo amb el nom Morgoth. Fanor va guiar el primer de dos grups de Noldor. El grup ms gran el guiava Fingolfin. Els Noldor es van detenir en la ciutat-port dels Teleri, Alqualond, per els Teleri es van negar a donar-los vaixells per arribar a la Terra Mitja. La Primer Matana d'Elfos contra Elfos va succeir llavors, Fanor i molts dels seus seguidors van atacar als Teleri i van robar els seus vaixells. Les hosts de Fanor van salpar als vaixells robats, deixant a Fingolfin enrere per creuar cap a la Terra Mitja per la mortal terra de gel del Helcarax al lluny nord. Poc desprs, Fanor va anar mort, per la majoria dels seus fills van sobreviure i van fundar regnes, aix com Fingolfin i els seus hereus.

Les Edats del Sol comencen quan els Valar fan al Sol i els aixequen sobre el mn, Imbar. Desprs de diverses batalles, una larga pau va durar per quatre-cents anys, durant els quals els primers Homes van entrar a Beleriand creuant les Montaas Blaus. Quan Morgoth va sortir del setge, un per un els regnes lficos van anar caient, fins i tot la ciutat amagada de Gondolin. L'nic xit considerable dels Elfos i Homes va succeir quan Beren dels Edain i Lthien, filla de Thingol i Melian, van robar un Silmaril de la corona de Morgoth. Desprs, Beren i Lthien van morir, i van ser tornats a la vida pels Valar, sota l'acord que Lthien havia de tornar-se mortal i Beren mai no havia de tornar a ser vist pels Homes.

Thingol va discutir amb els Nans de Nogrod i ells el van matar, robant el Silmaril. Amb l'ajuda dels Ents, Beren va emboscar els Nans i va recuperar el Silmaril, que el va lliurar a Lthien. Desprs, Beren i Lthien van morir de nou. El Silmaril li va ser lliurat al seu fill Dior el mitj|medi elfo, que va restaurar el regne de Doriath. Els fills de Fanor van exigir a Dior lliurar-los el Silmaril, i ell es va negar. Els Fanorianos van destruir Doriath i van matar a Dior en la segona Matana d'elfos contra elfos, per la filla menor de Dior, Elwing, va escapar amb la gemma. Tres dels fills de Fanor   Celegorm, Curufin i Caranthir   van morir intentant recuperar la gemma.

Per al final d'aquesta edat, tot el que quedava dels Elfos i Homes lliures en Beleriand era el campament a la boca del riu Sirion. Entre ells estava Erendil, que es va casar amb Elwing. Per els Fanorianos van tornar a exigir se'ls torns el Silmaril, i desprs que se'ls negus, van decidir prendre la gemma per la fora, comportant la Tercera Matana d'elfos contra elfos. Erendil i Elwing van portar el Silmaril a travs del Gran Mar, per demanar perd i ajuda als Valar. Els Valar van respondre. Melkor va ser capturat, i la majoria de les seves obres van ser destrudes, i ell va ser exiliat fora dels confins del mn a les Portes de la Nit.

Els Silmarils van ser recuperats a un cost terrible, ja que Beleriand mateixa va comenar a enfonsar-se al mar. Als restants fills de Fanor Maedhros i Maglor, se'ls va ordenar tornar a Valinor. Ells llavors van robar els Silmarils dels victoriosos Valar. Per, com amb Melkor, els Silmarils els van cremar les mans i llavors es van adonar que ja no estaven destinats a posseir-los i que el seu jurament era en va. Cada un va trobar el seu propi dest: Maedhros es va llanar amb el Silmaril a una fossa de foc, i Maglor va llanar el Silmaril al mar. Aix, els tres Silmarils van acabar al cel amb Erendil, a la terra, i al mar, respectivament.

D'aquesta forma comena la Segunda Edad del Sol. Als Edain se'ls va regalar l'illa de Nmenor, cap a l'oest al mar Belegaer com a nova llar, mentre que molts Elfos van ser benvinguts a l'Oest. Els Nmenreanos es van tornar grans mariners, per tamb es van tornar gelosos dels Elfos per la seva immortalitat. Per desprs de molts segles, Sauron, el servent gran de Morgoth, va comenar a organitzar criatures malignes a les terres orientals. Va convncer els ferrers lficos de Eregion a crear els Anells de Poder, i secretament el va forjar el Anell nic per controlar als altres anells. Per els Elfos es van adonar del pla de Sauron i tan aviat com ell es va posar l'Anell nic a la seva m, ells es van treure els seus abans que ell pogus dominar les seves voluntats.

L'ltim rei Nmenreano Ar-Pharazn, amb la fora de la seva armada, va humiliar el mateix Sauron i el va portar a Nmenor com a presoner. Per amb l'ajuda de l'Anell nic, Sauron va enganyar a Ar-Pharazn i el va convncer d'envair Aman, prometent-li la immortalitat per a tots els que posessin peu en les Terres Immortals. Amandil, lder d'aquells Fidels als Valar, va intentar navegar a l'oest per buscar la seva ajuda. El seu fill Elendil i els seus nts Isildur i Anrion es van preparar per fugir a la Terra Mitja. Quan les forces del Rei van arribar a Aman, els Valar van demanar a Ilvatar intervenir. El mn va ser canviat, i Aman va ser retirat de Imbar. Des de llavors, els Homes no poden trobar Aman, per els Elfos que busquin passar en vaixells especialment fabricats van rebre la grcia d'usar el Cam Recte, que porta dels mars de la Terra Mitja als mars d'Aman. Nmenor va ser destruda, i amb ella el cos de Sauron, per el seu esperit va perdurar i va fugir de tornada a la Terra Mitja. Elendil i els seus fills van escapar a Endor i van fundar els regnes de Gondor i Arnor. Sauron va tornar a aixecar-se aviat, per els Elfos es van aliar amb els Homes per formar la ltima Aliana i el van vncer. El seu Anell nic va ser pres per Isildur, per no va destrut.

La Tercera Edat del Sol va veure com s'alaven en poder els regnes d'Arnor i Gondor, i la seva decadncia. Per a l'poca de El Senyor dels Anells, Sauron havia recuperat gran part de la seva antiga fora, i era buscant l'Anell nic. Va descobrir que estava en possessi d'un Hobbit i va enviar a seus Espectres de l'Anell per recuperar-lo. El portardor de l'Anell Frodo Bolsn, va viatjar a Rivendel, on es va decidir que l'Anell havia de ser destrut per l'nic mitj|medi possible: llanant-lo en els focs del Dest. Frodo va sortir en aquesta missi amb vuit companys  la Comunitat de l'Anell. En l'ltim moment Frodo va fallar, per amb la intervenci de la creatura Gollum  cuya vida havia estat protegida per la pietat de Frodo i Bilbo Bolsn  l'Anell va acabar sent destrut. Frodo i el seu company Samsagaz Gamyi van anar tinguts llavors per herois. Sauron va quedar destrut per sempre i el seu esperit es va dissipar.

El final de la Tercera Edat marca el final del domini dels Elfs i el comenament del domini dels Homes. Com que la Quarta Edat comena, molts Elfs que encara vivien a la Terra mitjana van sortir per a Valinor, per a mai tornar; aquells que es van quedar s'"esvairien" i disminuirien. Els Nans eventualment van disminuir tamb. Els Nans tamb van acabar tornant en grans nombres i es van reestablir a Moria. La pau va ser restaurada entre Gondor i les terres al sud i a l'est. Eventualment, les histries de les primeres Edats es van convertir en llegendes, i la veritat darrere d'elles va quedar oblidada.

Llibres.

Obres de Tolkien.
 1937 El Hbbit;
 El Hobbit Bilbo Saquet s'uneix a una companyia de Nans i al Mag Gandalf en una missi per recuperar un antic tresor Nan del drac Smaug.
 1954 La Comunitat de l'Anell, part 1 de El Senyor dels Anells;
 El nebot (i primer) de Bilbo, i el seu hereu, Frodo Saquet surt en una missi per alliberar a la Terra Mitjana de l'Anell nic, junt amb la Companyia de l'Anell.
 1954 Les Dos Torres, part 2 de El Senyor dels Anells;
 La Comunitat se separa: mentre Frodo i el seu servent i amic Sam continuen la seva missi, Aragorn, Gimli i Legolas lluitar per rescatar als hobbits Peregrin Tuk (Pippin) i Meriadoc Brandigam (Merry) dels Orcs i per salvar el Regne de Rohan.
 1955 El Retorn del Rei part 3 de El Senyor dels Anells;
 Frodo i Sam arriben a Mordor, mentre Aragorn arriba a Gondor i pren el seu lloc com a rei dels Dunedain.
 1962 Les Aventures de Tom Bombadil i Altres Versos del Llibre Roig;
 Un conjunt de poemes, una mica relacionats amb El Senyor dels Anells.
 1967 The Road Goes Ever On;
 Un cicle de canons amb el compositor Donald Swann (fora d'impressi, per reimprs el 2002).

Tolkien va morir en 1973. Tots els treballs|feines posteriors van ser editats per Christopher Tolkien. Noms El Silmarillion es presenta en forma de treball|feina acabat   els altres sn colleccions de notes i versions en esborrador|esborrany. (Tanmateix, en aquests llibres, Christopher reconeix haver coms errors d'edici a El Silmarillion respecte al que el seu pare pretenia respecte a certs aspectes de la histria de la Terra Mitja).

 1977 El Silmarllion;
 La histria dels Primers Dies, abans del Seor de los Anillos, incloent la Caiguda de Nmenor.
 1980 Contes Inconclusos de Nmenor i la Terra Mitja;
 Histries i assaigs relacionats amb el Silmarllion i el El Senyor dels Anells, per molts mai no van quedar en forma completa.

Srie La Histria de la Terra Mitjana:
 1983 El Llibre dels Contes Perduts 1;
 1984 El Llibre dels Contes Perduts 2 ' ';
 Les versions ms primerenques de la mitologia, de principi a final|finalitat.
 1985 ' ' Les Balades de Beleriand ' ';
 Dos llargs poemes (la Balada de Leithian sobre Beren i Lthien, i la saga de Trin).
 1986 ' ' La Formaci de la Terra Mitja ' ';
 Reescriptura de la mitologia des del principi.
 1987 ' ' El Cam Perdut i Otros Escritos ' ';
 Introducci de Nmenor a la mitologia i continuaci de la reescriptura.
 1988 ' ' El Retorn de l'Ombra ' ' (La Histria d'El Seor de los Anillos v.1);
 1989 ' ' La Traci d'Isengard ' ' (La Histria d'El Seor de los Anillos v.2);
 1990 ' ' La Guerra de l'Anell ' ' (La Histria d'El Seor de los Anillos v.3);
 1992 ' ' Sauron Vencido ' ' (La Histria d'El Seor de los Anillos v.4);
 El desenvolupament del Seor de los Anillos. 'Sauron Vencido' tamb inclou una altra versi de la histria de Nmenor.
 1993 ' ' L'Anell de Morgoth ' ' (El Silmarillion Posterior, part un);
 1994 ' ' La Guerra de les Joies ' ' (El Silmarillion Posterior, part dos);
 Esforos postSeor de los Anillos per revisar la mitologia per publicar-se. Inclou la controversial secci 'Mites Transformats', que documenta com els pensaments de Tolkien van canviar radicalment en els ltims anys de la seva vida.
 1996 ' ' Els Pobles de la Terra Mitja ' ';
 Material font per als apndixs d'El Seor de los Anillos i altres ms escrits tardans relacionats amb El Silmarillion i El Seor de los Anillos.
 2002 'Histria de la Terra Mitja: ndex  ';
 Aquest llibre integra per complet tots els ndexs dels dotze previs volums a un llarg ndex.
 2007 'Narn I Chn Hrin : La Histria De Los Hijos De Hrin / J.R.R. Tolkien; editat per Christopher Tolkien; illustrat per Alan Lee  ';
 Aquest llibre torna al lector a un escenari allunyat en el temps d'El Seor De Los Anillos -succeeix en la Primera Edat, a ms de 6.000 anys de distncia en el passat-, en una part de la Terra Mitja que es va enfonsar abans que els Hobbits apareguessin -Beleriand, vasta terra a l'oest- i quan el Gran Enemic era, encara, Morgoth i Sauron tan sols el seu lloctinent. Histria romntica i heroica, narra la vida d'un home, Hrin que, desafiant el poder i la fora de Morgoth, va segellar la trgica destinaci|dest de la seva famlia, condemnant a una vida maleda el seu fill Trin Turambar i un trgic final a la seva filla Nenor;

Obres d'altres.
Petita selecci de les dotzenes de llibres sobre Tolkien i els seus mons:

 1978 ' ' La Guia Completa a la Terra Mitja ' ' (ISBN 0345449762 Robert Foster, generalment reconegut com el millor llibre de referncia a El Seor de los Anillos. Aquesta guia no inclou la informaci dels 'Contes Inconclusos  ' o de la srie 'La Histria de la Terra Mitja' ' el que comporta alguns errors.);
 2004 ' ' L'Hobbit Anotado ' ', Douglas Anderson, un estudi comprensiu de la publicaci d'El Hobbit.
 1981 ' ' L'Atles de la Terra Mitja ' ' (Karen Wynn Fonstad   un atles de 'El Seor de los Anillos', 'L'Hobbit', 'El Silmarillion', i 'Els Contes Inconclusos'; revisi 1991);
 1981 ' ' Els Viatges de Frodo ' ' (Barbs Strachey   un atles de 'El Seor de los Anillos' ');
 1983 ' ' El Cam de la Terra Mitja ' ' (Tom Shippey   anlisi literria de les histries de Tolkien des de la perspectiva d'un collega filleg; ltima revisi 2003);
 2002 ' ' The Complete Tolkien Companion ' ' (ISBN 0330411659 J. E. A. Tyler   una referncia, inclou 'El Seor de los Anillos', 'L'Hobbit', 'El Silmarillion', i 'Els Contes Inconclusos'; (millorat substancialment en les dues ltimes edicions.);
 2003 ' ' El professor dels Anells ' ' (ISBN 987-20607-0-3) Ariel Pytrell - Mondragn Ediciones, Collecci d'assaigs breus (ms un conte) que aporta una veu diferent en el concert de la crtica de J.R.R.Tolkien, encara que sobre el mateix tema vell i inefable: el mite, el Mite Modern.

Adaptacions.
Pellcules.
En la carta #202 a Christopher Tolkien, J. R. R. Tolkien defineix la seva poltica referent a adaptacioens cinematogrfiques de les seves obres: "Art o Efectiu". va vendre els drets cinematogrfics de 'L'Hobbit' ' i 'El Seor de los Anillos' a United Artists en 1969, desprs d'haver rebut sobtadament una boleta de imposats. Actualemnte es troben a les mans de la Tolkien Enterprises, la qual no t cap relaci amb la Tolkien Estate, que ret els drets de 'El Silmarillion' ' i altres obres.

La primera adaptaci va anar ' ' El Hobbit ' ' en 1977, realitzada pels estudis Rankin-Bass. Va ser inicialment exhibida en la televisi nord-americ.

A l'any segent (1978) una pellcula titulada ' ' El senyor dels Anells ' ' va ser produda i dirigida per Ralph Bakshi; era una adaptaci de la primera meitat de la histria, usant una animaci rotoscpica. Encara que relativament fidel a la histria, no va ser ni un xit comercial ni de crtica.

En 1980 Rankin-Bass va produir un especial de TV cobrint aproximadament l'ltima meitat de 'El senyor dels Anells' ', cridat|trucat ' ' El Reto del Rei ' '. Tanmateix, l'argument no va continuar des del final de la pellcula de Bakshi.

Els plans per a una versi protagonitzada per actors humans van haver d'esperar fins i tot entrats els 90 per ser realitzats. Aquests van ser dirigits per Peter Jackson i finanats per New Line Cinema, amb suport del govern de Nova Zelanda i el sistema bancari.
El Seor de los Anillos: La Comunitat de l'Anell  ' ' (2001);
El Seor de los Anillos: Les Dues Torres ' ' (2002);
El Seor de los Anillos: El Retorn del Rei ' ' (2003);

Les pellcules van ser un gran xit tant de taquilla com de crtica, i juntes en van guanyar disset Premis Oscars. Tanmateix, en l'adaptaci dels llibres a les pellcules, canvis en la trama i en els personatges van ofendre alguns fans dels llibres.

A finals del 2007, New Line Cinema anunci que realitzs dues pellcules basades en L'Hobbit, amb la producci de Peter Jackson i la direccion de Guillermo del Toro

Jocs.
Les obres de Tolkien van ser una gran influncia per a la majoria dels jocs de rol, junt amb altres autors com Robert E. Howard, Fritz Leiber, H. P. Lovecraft, i Michael Moorcock. Encara que el joc ms fams inspirat parcialment per aquesta ambientaci va anar Calabossos i Dracs, hi va haver especficament dos jocs basats i llicenciats a la Terra Mitja.

Aquests sn El Seor de los Anillos (jocs de rol) de Decipher Inc. i el joc Terra Mitja (joc de rol) (MERP) de Iron Crown Enterprises. Un joc per correspondncia de la Terra Mitja va ser originalment inventat per Flying Buffalo i ara el produeix Middle Earth Games; aquest joc va ser introdut al 'Sal de la Fama de l'Acadmia d'Art i Disseny de Jocs d'Aventures  ' en 1997.

Simulations Publications va crear tres jocs de guerra basats en el treball|feina de Tolkien. 'Guerra de l'Anell' cobreix la majoria dels esdeveniments de la trilogia de 'El Seor de los Anillos' '. Gondor' se centra en la batalla dels Camps de Pelennor, i Sauron' cobreix la batalla davant les portes de Mordor en la Segona Edat. Un joc de guerra basat en les pellcules de ' ' El Seor de los Anillos (pellcula) ' ' est sent produt per Games Workshop. Un joc de trablero cridat|trucat 'Guerra de l'Anell' ' s publicat per Fantasy Flight Games.

Videojocs.

El joc per computadora Angband s un roguelike lliure, estil C&D, que inclou moltes caracterstiques dels treballs|feines de Tolkien. Una llista molt completa de jocs per computadora inspirats a Tolkien es troba en http://www.lysator.liu.se/tolkien-games/.

EA Games ha produt jocs per a consoles de joc i per a plataformes PC. Aquests inclouen 'Les Dues Torres', 'El Retorn del Rei', ' ' La Batalla per la Terra Mitja ' ', i ' ' La Tercera Edat ' '. Vivendi va produir La Comunitat de l'Anell (videojoc) i Sierra va crear La Guerra de l'Anell, ambds van resultar no tenir xit.

A ms d'aquests jocs, molts jocs per computadora comercials han estat realitzats. Alguns van derivar els seus drets de l'Estat, com El Hbbit (videojoc)   altres de drets de la pellcula i mercadotcnia.

Cmics.

Sn poques les adaptacions al mn de la historieta de la 'saga de l'anell  '. La Marvel ho va intentar sense fortuna i va caldre esperar a l'estrena de la pellcula de Ralph Bakshi perqu aparegus el primer cmic.
 1979-1980 ' ' El senyor dels anells 1  ', ' ' El senyor dels anells 2  ' i ' ' El senyor dels anells 3  ' de Luis Bermejo i Nicola Cuti (Toutain). Adaptaci ms fidel a la pellcula de Bakshi' que al llibre de Tolkien'.
 1979 ' ' El senyor dels anells Fotonovella  ' (Editorial Bruguera). Reproducci dels fotogrames del film de Bakshi'.
 1991 ' ' L'Hobbit 1: histria d'una anada i una tornada|volta  ', ' ' L'Hobbit 2: histria d'una anada i una tornada|volta  ' i ' ' L'Hobbit 3: histria d'una anada i una tornada|volta  ' de David Wenzel i Chuck Dixon (Norma Editorial). Adaptaci de L'Hobbit que l'any 2002 seria reeditat en un nic lbum i enquadernaci carton aprofitant les estrenes de les versions de 'Peter Jackson'. ;

 Enllaos externs .
  Enciclopedia d'Arda;
  TolkienWiki;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56291" title="William McKinley" nonfiltered="2088" processed="2084" dbindex="22333">

 
William McKinley (Niles, Ohio, Estats Units, 24 de febrer de 1843   Buffalo, 14 de setembre de 1901), poltic estatunidenc, president dels Estats Units (1896 1901).

Va ser diputat al Congrs pel Partit Republic entre 1877 i 1881. L'any 1890 va presentar el projecte de llei de duanes ms conegut amb el nom de l'Aranzel McKinley o Bill McKinley, sens dubte la seva obra cimera en la poltica proteccionista.

El 1896 va ser elegt president dels Estats Units. De la seva poltica expansionista n's el fruit la guerra contra Espanya (1898), l'annexi de les illes Hawaii (1898), la tutela de les Samoa Orientals (1899) i tot un plegat de poltiques neo-colonials que anaven dirigides a dominar el continent americ. El 1900 va ser reelegit. Un any desprs era assassinat per l'anarquista Czolgose.












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56296" title="Llum coherent" nonfiltered="2089" processed="2085" dbindex="22334">
La llum coherent s la llum que es regeix pel principi de la coherncia. Es diu que dos punts d'una ona sn coherents quan guarden una relaci de fase constant, s a dir, quan conegut el valor instantani del camp elctric en un dels punts, s possible predir el de l'altre. Existeixen dues manifestacions clarament diferenciades de coherncia: la coherncia temporal i la coherncia espacial.

Coherncia temporal.
La coherncia temporal est relacionada amb la correlaci de la fase de l'ona en un determinat punt assolit per la mateixa en dos instants de temps diferents. Si considerem el camp elctric en un punt P en dos instants distints t i t + T es defineix el temps de coherncia com el mxim valor de T perqu la diferncia de fase entre el camp en ambds punts romangui predictible. 

La coherncia temporal es pot amidar amb un interfermetre de Michelson, en el qual es fa interferir els dos feixos que s'obtenen del feix de referncia mitjanant una lmina divisora. L'elevat ndex de coherncia temporal dels lsers s explotat en diverses aplicacions com mesures de distncies, velocitats, vibracions, etc. 

Coherencia espacial.
la coherncia espacial fa referncia a una relaci de fase definida entre punts distints d'una secci transversal d'un feix llumins. Per a illustrar aquest concepte considerem dos punts p1 i p2 que es troben en la mateixa secci transversal del feix (superfcie perpendicular a la direcci de propagaci), i considerem tamb I1(t) i I2(t) els camps elctrics en ambds punts. Si la diferncia de fase entre els camps roman constant en qualsevol instant t > 0 es diu que entre ambds punts hi ha una coherncia espacial perfecta. 

En general, per a un determinat punt P1, els punts P2, per als quals es compleix la condici de coherncia espacial, pertanyen a una rea limitada al voltant de P1 anomenada rea de coherncia, i es diu que el feix presenta coherncia espacial parcial. Per a les fonts lluminoses convencionals l'rea de coherncia s de l'ordre de 0,0001 mm2, mentre que per a un lser s de l'ordre de 1 mm2. La forma de detectar la coherncia espacial en un feix llumins s mitjanant l'experiment de Young. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56298" title="Leitmotiv" nonfiltered="2090" processed="2086" dbindex="22335">
El leitmotiv (de l'alemany "motiu conductor") s una figura musical introduida per Berlioz que ho va anomenar ide fixe i que Wagner va elevar a sistema en les seves peres. s un tema musical no gaire llarg que representa a un personatge, cosa, sentiment o circumstncia abstracta que es dna cada vegada que se'l vulgui evocar, i que, normalmenty, est doptat d'una gran capaciat de transformar-se i adequar-se.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56302" title="Dodecafonisme" nonfiltered="2091" processed="2087" dbindex="22336">
El dodecafonisme, del grec dodeka (dotze) i fonos (so), s una tcnica de composici en la qual es dna la mateixa importncia a les dotze notes de l'escala cromtica, a diferncia d'altres sistemes en els quals hi ha una nota central i les altres compleixen relacions harmniques. Utilitza plenament els dotze sons de l'escala cromtica, rebutja el sistema tonal i estableix altres bases de composici.

Aquest mtode compositiu va ser ideat per Arnold Schnberg (1923). Com hem dit, consisteix a estructurar cada obra musical sobre una srie de dotze sons (les notes de l'escala cromtica), presentats un sol cop i en un ordre determinat pel compositor. La srie pot oferir quatre modalitats: original, retrgrada (interpretaci de l'original en sentit contrari), inversi de l'original (en la qual els intervals originals sn interpretats en mode contrari) i retrgrada de la inversi. Pot sser emprada en totes les seves transposicions i aparixer en posici horitzontal, vertical -formant acords o diferents lnies meldiques- o b en una combinaci d'ambdues. El mtode dodecafnic, tamb anomenat dodecatnic, va ser considerat la mxima creaci musical de l'avantguardisme, i els principals compositors, a ms de Schnberg, van ser els seus deixebles A.Berg i A. Webern. Posteriorment, aquesta tcnica va donar ser l'origen del serialisme.

La introducci del mtode dodecatnic a Catalunya va ser obra de Robert Gerhard, deixeble de Schnberg, amb el Quintet per a instruments de vent (1933).

Com compondre una pea dodecafnica.
1) A partir de l'escala cromtica:




2) Construm una srie, la srie dodecafnica, ordenant lliurement cada una de les notes de la srie cromtica:




3) Construm la srie retrgada





4) Construm la srie invertida


5) Construm la srie retrgrada invertida


6) A continuaci ja podem escriure les notes a la partitura, amb les segents condicions:
 Hem de comenar amb una de les sries i copiar totes les notes seguint el mateix ordre, amb les figures que vulguem.
 Quan hem acabat d'escriure totes les notes d'una srie, podem continuar amb la mateixa srie o amb una altra, i anar repetint el procs fins que tinguem acabada la composici.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56316" title="Pandero" nonfiltered="2092" processed="2088" dbindex="22337">

El pandero s un instrument de percussi membranfon i de so indeterminat ms gran que la pandereta. Consisteix en un crcol ample de fusta el forat del qual est recobert de la membrana. pot contenir forats als lateral per allotjat-hi cascabells o sonalls.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56321" title="Fosa (msica)" nonfiltered="2093" processed="2089" dbindex="22338">
Fosa s un ascens o descens gradual fins al silenci del volum d'una can en el seu principi o final respectivament.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56322" title="Model de color RGB" nonfiltered="2094" processed="2090" dbindex="22339">

La descripci RGB (de l'angls Red, Green, Blue, vermell, verd i blau) d'un color fa referncia a la composici del color en termes de les intensitats dels colors primaris amb qu es forma: del vermell (red), del verd (green) i del blau (blue). s un model de color basat en la sntesi additiva, amb el que s possible representar un color mitjanant la barreja per addici dels tres colors llum primaris. Cal indicar que el model de color RGB, no defineix per si mateix que significa exactament "vermell", "verd" o "blau", pel que els mateixos valors RGB poden mostrar colors notablement diferents en diversos dispositius que emprin aquest model de color. Encara que utilitzin un mateix model de color, els seus espais de color poden variar considerablement.
 
Per a indicar amb quina proporci barregem cada color, s'assigna un valor a cadascun dels colors primaris de manera que el valor 0 significa que no interv en la barreja. Com ms gran sigui aquest valor s'entn que aporta ms intensitat a la barreja. Encara que l'interval de valors podria ser qualsevol (valors reals entre 0 i 1, valors sencers entre 0 i 37, etc), s bastant freqent que cada color primari es codifiqui amb un byte (8 bits). Aix, d'una manera estndard, la intensitat amb que lluu cada component es mesura segons una escala que va del 0 al 255.


Per tant el vermell s (255, 0, 0), el verd s (0, 255, 0) i el blau (0, 0, 255). L'absncia de color - el que imprpiament anomenem color negre - s (0, 0, 0). La combinaci de dos colors a nivell 255 amb el tercer a nivell 0 dna lloc a tres colors intermedis: el groc (255, 255, 0), l'aiguamarina (0, 255, 255) i el magenta (255, 0, 255). I el blanc, format pels tres colors primaris a nivell mxim, (255, 255, 255).

El conjunt de tots els colors es pot representar en forma de cub; cada color s un punt de la superfcie o de l'interior d'aquest. L'escala de grisos s la diagonal que uneix el blanc i el negre.

 El color en les pantalles d'ordinador .
En les pantalles d'ordinador la sensaci de color es produeix per mescla additiva de vermell, verd i blau. Hi ha una srie de punts minsculs anomenats pxels; cada pxel s en realitat un conjunt de tres punts, un de vermell, un de verd i un de blau, que brillen cada un amb una determinada intensitat.

Inicialment, la limitaci en la profunditat de color de la majoria dels monitors va conduir a una gamma de colors limitada a 216 colors, definits pel cub de color. No obstant aix, amb el predomini dels monitors de 24-bit, va poder ser possible l's de 16.7 milions de colors de l'espai de color HTML RGB. La gamma de colors de la web consisteix en 216 combinacions del vermell, del verd i del blau on cada color pot prendre un entre sis valors (en hexadecimal): # 00 # , 33 # , 66 # , 99 # , cc, o # FF. Veiem que, 6^3 = 216. Aquests valors en decimal sn: 0, 51, 102, 153, 204, 255 que corresponen als segents valors d'intensitat: 0%, el 20%, el 40%, el 60%, el 80%, 100%. Aix s idoni per a dividir els 216 colors en un cub de dimensi 6.

Es procura que els pxels siguin d'un color com ms saturat millor, per mai no es tracta d'un color absolutament pur. Per tant la producci dels colors amb aquest sistema t una doble limitaci:

 La derivada del funcionament de les mescles additives: noms podem obtenir els colors interiors al triangle format per les tres fonts lluminoses.
 La derivada del fet que els colors primaris usats no sn absolutament monocromtics. ;
 A ms, les diverses pantalles no sn exactament iguals, i a sobre els usuaris en poden variar determinats parmetres.

Aix comporta que les codificacions dels colors destinades a les pantalles s'han d'interpretar com descripcions relatives, i cal donar-hi per sobreentesa la precisi d'acord amb les caracterstques de la pantalla.
 
 Codificaci hexadecimal del color .

La codificaci hexadecimal del color permet expressar fcilment un color concret de l'escala RGB, utilitzant la notaci hexadecimal. s molt utilitzada en el llenguatge HTML i JavaScript. 

Aquest sistema utilitza la combinaci de tres codis de dos dgits per a expressar les diferents intensitats dels colors primaris RGB (Red, Green, Blue, vermell, verd i blau).



En el sistema de numeraci hexadecimal a ms dels nombres del 0 al 9 s'usen sis lletres amb un valor numric equivalent; a=10, b=11, c=12, d=13, e=14 i f=15. La correspondncia entre la numeraci hexadecimal i la decimal o ordinria s donada per la frmula segent:

decimal = primera xifra hexadecimal x 16 + segona xifra hexadecimal ;

La intensitat mxima s ff, que correspon a 15x16+15=255 en decimal, i la nulla s 00, que equival a 0 en decimal. D'aquesta manera, qualsevol color queda definit per tres parells de dgits.





A partir d'aqu es pot fer qualsevol combinaci dels tres colors. 



 Els colors ms saturats i els ms lluminosos .

Suposem tres fonts lluminoses, r, g i b, de les caracterstiques indicades en el grfic adjunt:
 
Qualsevol color que es pugui obtenir amb aquests tres colors primaris tindr la forma

(ir, ig, ib);

on ir, ig i ib sn els coeficients de les intensitats corresponents a cada color primari.

Si situem els colors obtinguts en el grfic, tindrem que

 Si dos dels coeficients sn nuls, el color se situa en el vrtex corresponent al color de coeficient no nul. ;
 Si un coeficient s nul, el color se situa en un dels costats del triangle: el conjunt de tots aquests sn els colors ms saturats. ;
 Si cap dels coeficients sn nuls, el color se situa en un punt de l'interior, tant ms proper al blanc com ms semblants siguin els tres coeficients.
 
En representar combinacions de tres valors independents en un diagrama que noms en t dues, resulta que a cada punt del diagrama li correspon tota una famlia de colors. Per exemple, els colors segents, tenen les mateixes proporcions de vermell, de verd i de blau i per tant els correspon el mateix punt del grfic. Es diferencien noms per la intensitat.



Si les intensitats ir, ig i ib tenen un lmit superior (255), la condici necessria i suficient perqu un color sigui el ms intens de la famlia (s a dir, dels representants pel mateix punt) s que almenys un dels coeficients sigui 255.

Els colors que alhora presenten la mxima saturaci i la mxima lluminositat sn els que reuneixen els dos requisits: almenys un dels coeficients s 255 i almenys un dels coeficients s 0. D'aqu es dedueix que els colors ms saturats i ms lluminosos segueixen la seqncia segent:




Percepci i sensaci de color.

Els nostres ulls tenen dos tipus de cllules sensibles a la llum: els cons i els bastons. Els bastons sn els encarregats d'aportar la informaci del color.
Per conixer com percebem un color, hem de tenir en compte que existeixen tres bastons amb respostes freqencials diferents, i que tenen mxima sensibilitat amb els colors que formen la terna RGB, vermell, verd i blau. Mentre que els bastons que reben informaci del verd i el vermell tenen una corba de sensibilitat similar, la resposta al color blau s unes 20 vegades inferior. Aquest fet l'aprofiten alguns sistemes de codificaci d'imatges i vdeo, com el JPEG o el MPEG, "perdent" de manera conscient ms informaci de la component blava, ja que els nostres ulls no percebran aquesta prdua.

La sensaci de color es pot definir com la resposta de cadascuna de les corbes de sensibilitat a l'espectre radiat per l'objecte observat. D'aquesta manera, obtenim tres respostes diferents, una per cada color.
El fet de qu la sensaci de color s'obtingui d'aquesta manera, fa que dos objectes observats, amb diferent espectre radiat, puguin produr la mateixa sensaci. I en aquesta limitaci de la visi humana es basa el model de sntesi del color, mitjanant el qual podem obtenir a partir dels estmuls visuals estudiats i amb una barreja dels tres colors primaris, el color d'un objecte amb un espectre determinat.

Senyal de luminncia.

La sensaci de lluminositat ve donada per la lluentor d'un objecte, podent produr dos objectes amb diferents tonalitats de color la mateixa sensaci llumnica.
La senyal de luminncia es la quantificaci d'aquesta sensaci de lluentor.
Per mantenir la compatibilitat entre les imatges en blanc i negre i les imatges en color, els sistemes de televisi actuals (PAL, NTSC, SECAM) transemeten tres informacions: la luminncia i dos senyals diferncia de color. D'aquesta manera, els antics models en blanc i negre poden obviar la informaci relativa al color, i reprodur noms la luminncia, s a dir, la lluentor de cada pxel aplicat a una imatge en blanc i negre. I les televisions en color obtenen la informaci de les tres components RGB a partir d'una matriu que relaciona cada component amb una de les senyals diferncia de color.
Per cada un dels sistemes de televisi, es transmeten de diferent manera, motiu pel qual podem tenir problemes en reprodur un senyal codificat en NTSC en un sistema de reproducci PAL.


 Articles relacionats .

Llista de colors;
Llista de colors HTML;
Model de color;
Colorimetria;
Representaci dels colors;
Model de color CMYK;
Model de color HSB;
Model de color HSL;
Model de color HSV;
Model de color RYB;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56324" title="Taormina" nonfiltered="2095" processed="2091" dbindex="22341">

Taormina s una ciutat de la costa oriental de Siclia, a la provncia de Messina, entre Messina i Catnia

 Histria .

Fou fundada el 736 aC amb el nom de Naxos.

Desprs de la destrucci de Naxos per Dionis de Siracusa el 403 aC, el seu territori fou donat als sculs que van construir una mica al nord de l antiga ciutat un campament que es va dir Tauros (396 aC) o Mont Tauro,  mes tard convertida en fortalesa amb el nom de Tauromenion (llat Tauromenium) vers 396 aC. Dionisi va intentar llavors ocupar-la per fou rebutjat al menys dues vegades; el 392 aC es va fer la pau que va donar la ciutat a Dionisi que en va expulsar els siculs i hi va establir als seus propis mercenaris.

El 358 aC Andrmac, pare del historiador Timeos, va comprar la ciutat junt amb els antic habitants de Naxos que quedaven, i sota la seva direcci tots junts es van establir a la ciutat que aviat es va engrandir. El 345 aC hi va desembarcar Timoleon eludint la vigilncia dels cartaginesos, i d all va passar a Rhegium. Encara la governava Andromacos, amb un sistema just i democrtic que fou respectat per Timoleon. 

Ms tard va passar a mans d Agatocles que va enviar al historiador Timeos al exili; desprs d Agatocles va quedar en mans d un tir de nom Tyndarion, contemporani d Hicetes de Siracusa i de Finties d Agrigent. Tyndarions fou un dels que va cridar al rei Pirrus d Epir a Siclia el 278 aC. Pirrus va desembarcar a Tauromenion i junt amb Tyndarion van marxar contra Siracusa. 

Noms uns anys ms tard Hieron de Siracusa dominava la ciutat i la feia servir de base contra els Mamertins. Hieron va conservar la ciutat desprs del tractat amb Roma del 263 aC. I va seguir en poder de Siracusa desprs de la mort de Hieron.

A la Segona Guerra Pnica es creu que hi va predominar el partit rom. Va passar a Roma junt amb la resta de l illa per va rebre una tracte de favor de Marcel i va ser ciutat federada i ciutat aliada (una de les tres de l illa) conservant aix una independncia nominal, i no tenia cap obligaci com per exemple la de proveir de vaixells a la flota romana com era el cas d altres ciutats. 

Durant la guerra social el 134 aC-132 aC va ser ocupada pels esclaus revoltats i durant uns anys van desafiar al cnsol Rupilius fins que fou reduda per la gana i el cap local Sarapion i altres destacats caps foren executats.

El 36 aC fou ocupada per Pompeu en la guerra contra Csar i Octavi August i va ser teatre d un combat naval entre la flota de Pompeu i la de Octavi que Pompeu va guanyar.

Desprs de la guerra Octavi hi va establir una colnia romana i els antics habitants en foren expulsats.  

Va subsistir durant l Imperi i produa un vi de bona qualitat i un marbre molt valorat.

Els bizantins la posseen encara el 906 quant fou ocupada pels rabs desprs de dos anys de setge i va quedar totalment destruda. Desprs d aix fou reconstruda per ja sempre com una petita vila.

La ciutat actual, Taormina, conserva un castell rab que ocupa el lloc de l antiga ciutadella o Arx. Tamb resta el teatre rom (probablement construit sobre un teatre grec mes antic).
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56328" title="Ricardo Lagos" nonfiltered="2096" processed="2092" dbindex="22342">


Ricardo Froiln Lagos Escobar (2 de mar de 1938) s un advocat i economista xil i President de Xile des de l'11 de mar de 2000 fins l'11 de mar de 2006 quan Michelle Bachelet assumeix el crrec.

El seu mandat presidencial s'ha caracteritzat per la signatura de tractats de lliure comer amb Estats Units, Xina i la Uni Europea, a ms de la concreci de les reformes iniciades pels governs posteriors al rgim militar. Abans d'sser president va tenir una destacada labor en l'mbit acadmic i diplomtic, a ms d'sser un dels ms destacats opositors al govern militar d'Augusto Pinochet.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56330" title="Hidatsa" nonfiltered="2097" processed="2093" dbindex="22343">
Els hidatsa sn una tribu siouan (grup hoka-sioux), tamb anomenada Gros ventes du Missouri pels francesos.  Els mandan els anomenaven Minitari  "els que han  travessat l aigua", i es dividien en tres grups:
 Awatixa   ("Poble de la vila de la roca");
 Awaxawi  ("Poble de la vila de la muntanya");
 Hiratsa    ("Poble dels salzes");

 Localitzaci geogrfica .
Antigament vivien entre els rius Little Missosuri i Heart, a Dakota del Nord.  Actualment comparteixen la reserva de Fort Berthold (Dakota del Nord) amb els mandan i arikara.

 Demografia .
A comenaments del segle XVIII potser eren uns 2.000 individus. Foren calculats en 1.300 el 1794 i en 1.500 el 1832, per una epidmia de verola els redu a uns 600 el 1845.  Segons dades de la BIA, eren 849 el 1945 i 749 el 1960, per haurien augmentat a 1.200 el 1970 segons alguns Atles (per noms 125 parlaven la llengua tribal). El 1990 eren uns 6.897 individus de les tres tribus afiliades (Hidatsa, Mandan i Arikara). El 1995 hi havia 10.500 individus, dels quals noms 5.100 vivien a la reserva. La taxa d atur s del 42 % i la reserva ocupa Montrail, Mercer, McKenzie, Dunn, McLean, i Ward (North Dakota), amb capital a New Town. La reserva, creada el 1870, t 988.000 acres, dels quals 79.233 sn de la tribu i 378.606 parcellats.
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 1.335 hidatsa censats, per els membres de les Tres Tribus Afiliades eren 3.807 individus ms.

 Costums .

Eren sedentaris i vivien a viles semipermanents formades per agrupacions de bordes circulars i cupulades amb sostre de terra.  Practicaven l'agricultura i conreaven moresc, psols i carabasses.  Tamb eren hbils terrissaires.
Les dones ho conreaven tot llevat el tabac, que era compartit amb altres tribus. Els homes es dedicaven a la cacera del bis i a la guerra. Tamb practicaven la poligmia.


Cada grup tenia el seu propi capitost. La seva societat incloia societats guerreres com la del Bfal Blanc, graduades segons l edat, a les quals el privilegi de pertanyer-hi s obtenia mitjanant la compra.  Es dividien en clans matriarcals i en meitats. La seva major cerimnia era la Dansa del Sol i en practicaven la tortura com a ritual, anomenat naxpixe ("arrencar la pell"). Sn relacionats lingsticament amb els crow i culturalment amb els mandan.

 Histria .

Antigament formaren una gran tribu amb els crow, dels quals se separaren a comenaments del segle XVI.  El 1541 foren visitats per l espanyol Vzquez de Coronado, i la seva cultura era similar a la de les altres tribus agricultores del Mississippi (pawnee, osage, mandan).

En el segle XVIII ocupaven una posici central en la xarxa comercial del Nord de les Planures, on canviaven cavalls, vestits i pells de bis per fusells, ganivets i altres manufactures. El 1729 foren visitats pel francs La Verandrye i el 1794 per l angls del Canad David Thompson, qui volia establir-hi una fortificaci anglesa i els calcul en 1.330 hidatsa i 1.520 mandan. Els anomenaren Gros Ventre. Els sahnish els anomenaren Wiitas how nu (Ben vestits).

Foren visitats per Lewis i Clark el 1804, i foren rebuts pels capdills Black Moccasin i Kokookes (conegut pels anglesos com The One-Eyed i pels francesos com La Borgne) i el 1832 per William Catlin, qui va retratar llurs costums i els calcul en ms de 2.000 individus. Per el 1837 patiren una forta epidmia de verola que unida a la fam i el fred els redu en un 60-70 %.  Aix els oblig el 1845 a unir-se amb els mandan que restaven, i comandats pel cap Poor Wolf i el vident Missouri River, remuntaren el Missouri i fundaren la vila Like-a-Fish-Hook, que fou un important centre comercial fins el 1880 i on tamb es dedicaren a l agricultura i a la ramaderia.

El 1851 signaren amb els EUA el Tractat de Fort Laramie, en el qual demanaren protecci contra les incursions dels sioux, i des del 1862 se ls uniren els arikara, tamb delmats per les epidmies.  El 1864 es fund la base de Fort Berthold al seu  territori.
El 1868 la BIA ced a les Three Afiliated Tribes o Mandaree (Mandan-hidatsa-arikara) la reserva de la zona dels voltants de Fort Berthold (Dakota del Nord), per el 1870 el grup comandat pel guerrer Crow Flies High els abandon i marx cap a les planures.  El 1876 s hi fund la missi congregacionista del p. Charles L. Hall, qui aconsegu aconvertir Poor Wolf.  Tanmateix, el 1882 es produ el declivi com a centre comercial de Like-a-Fish-Hook, ra per la qual el 1888 abandonaren el poblat i es  traslladaren vora l actual Elbowoods. El membre de la tribu ms destacat fou e lcapell i escriptor Edward Goodbird.

Per l Allotment Act aprovada el 1887, el 1891 foren assignats a recien creada Reserva de Fort Berthold.  El 1892 el president Benjamin Henry Harrison orden que els retornessin 23.000 acres, i el 1894 un miler d individus reberen lots de 160 acres per famlia.  Per, malgrat la prohibici federal, part d ella fou venuda a especuladors no indis el 1910.

Alguns hidatsa participaren com a voluntaris durant la Primera Guerra Mundial en l exrcit dels EUA.  El 1930 reberen 5 milions de dlars en compensaci pels 11 milions d acres que els havien arrabassat illegalment.  Per el 1934 patiren males collites i els caps Drags Wolf i Adlai Stevenson demanaren ajut al Congrs de Dakota del Nord.  D aquesta manera, el 1947 hidatsa, mandan i arikara rebrien 5 milions de dlarsen compensaci per les prdues durant les tormentes d aquell any.

El 1956 es va construir el Garrison Dam al Missouri, cosa que els supos la prdua per anegaci de 155.000 acres i que un 90 % de la tribu hagus de desplaar-se.  Alhora, els dirigents tribals Martin Cross, portantveu tribal el 1948-1956, i Carl Whitman Jr, que ho fou des del 1956, provocaren una forta divisi poltica entre els membres de la tribu.

El 1970 els retornaren les terres que havien estat venudes als no indis el 1910, i el 1987 les Tres Tribus Federades guanyaren a la cort estatal de Dakota del Nord el dret de demandar als no indis.  Fins aleshores havien rebut entre 178 i 412 milions de dlars en compensaci per les prdues en anegacions del Missouri.
 
 
Enllaos externs.

 Three Affiliated Tribes pgina oficial;
 Buffalo Bird Woman's Garden - Agricultura Hidatsa;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56331" title="Pedro de Valdivia" nonfiltered="2098" processed="2094" dbindex="22344">

Pedro de Valdivia (Castuera (Badajoz), 1497   Tucapel, Xile, 24 de desembre de 1553) fou un militar i conquistador espanyol d'origen extremeny. Fill de Pedro Oncas de Melo i Isabel Gutirrez de Valdivia (filiaci no comprovada), provenia d'una famlia de gentilhomes, amb una forta tradici militar. 

En 1520 s'uneix a la carrera militar, prestant-li serveis a l'emperador Carles V d'Espanya, destacant la seva participaci en la batalla de Pavia. Tamb va servir en altres campanyes als Pasos Baixos, Flandes i Itlia. En 1525 es casa amb donya Marina Ortiz de Gaete, noble dona de Salamanca, el matrimoni es va contreure en Zalamea. 

 Com va arribar a Amrica .
En 1535 emprn viatge a Amrica, deixant a la seva esposa a Espanya, mai ms la tornaria a veure. i participa en les conquestes de Veneuela, Saint-Domingue i Per. En aquest ltim pas va estar sota el comandament de Francisco Pizarro, on va tenir participaci en la guerra civil entre els seguidors de Pizarro i li va anar en extrem lleial i els de Diego de Almagro, on va ser fortament compensada la seva lleialtat pel bndol guanyador. Cap destacar que Pizarro apreciava a ms els dots militars d'aquest distingit espanyol i tenia merescuda fama en el Per. Pizarro li va regalar les mines de Porco que produen 200.000 castellans i propietats en la vall frtil de la Canyella. En 1538, coneix a la seva vena, qui seria el seu gran amor, Ins de Surez amb qui primerament establix una amistat i desprs un slid roman. A pesar d'haver acumulat una fortuna significativa, el seu esperit intranquil ho va dur a iniciar un viatge a Xile, per a deixar glria i fama de si mateix.

 Fundaci de la ciutat Apstol Santiago de Nova Extremadura. .
El 24 de febrer de 1541, (i no el 12 de febrer com s'estipula oficialment) es va fundar de fet les base de la ciutat de Santiago del Nou Extrem als peus del Cerro Saint Lucia (Hueln en llengua Mapudungn) i tancada entre els braos del Mapuchuco(Mapocho en l'actualitat). Va traar la ciutat el Alarife Gamboa en forma de damero, dintre de la illa fluvial divideixen tot el terreny en pomes, que es van partir alhora en quatre solars que es van assignar als primers vens. AL traat i formaci de la ciutat li va seguir la creaci del primer cabildo, important el sistema jurdic i institucional espanyol. Immediatament es va designar un cabildo. Va comenar a crrer la veu que els almagristas havien matat a Pizarro. De ser certa la notcia, els poders de tinent governador de Valdivia quedaven caducats. Podria llavors venir altra persona del Per a prendre comandament de la naixent colnia i quedar en l'oblit, lliurant-li les encomanes d'indis a advenedizos. 

 Valdivia s nomenat Governador i Capit General de Regne de Xile. .
El cabildo va considerar aquests punts van resoldre lliurar al Valdivia el ttol de Governador i Capit General en nom del Rei, que aquest rebuig inicialment per motius estratgics de no quedar com trador davant Pizarro per si seguia viu, per davant l'amenaa de lliurar-se'l a alg mes, va acceptar el ttol, El 11 de juny de 1541

 La naixent colnia. .
Ja constitut el cabildo, on Francisco de Aguirre se li va designar alcalde al costat de Juan Jufr i regidors a Juan Fernndez de Alderete, Francisco de Villagra, Martn de Solier i Gernimo de Alderete, sent procurador Antonio de Pastrana. 

El pas no era considerat ric en recursos minerals com el Per, i no tenia una m d'obra indgena tan efica. Els primers temps per tant van ser durs, les cases era bastes barraques amb sostres de brancatges, els solars estaven entorn d'una plaa d'armes on estava la casa de Pedro de Valdivia, el plnol estava envoltat d'un cam de la ronda. on s'apostaven sentinelles. La necessitat de tenir un contacte per mar amb Per va empentar a Valdivia a cercar en la costa un port adequat on havien boscos i aqueix lloc va ser la platja de Concn on va iniciar la construcci d'un vaixell a crrec de 20 espanyols vinguts des de Santiago i yanaconas, entre ells venia el primer negre a trepitjar territori xil anomenat Juan Valent. Estant en aquests afanys Valdivia va ser requerit de tornar a Santiago per un nou intent de conspiraci de Pero Snchez de la Hoz i va deixar un grup de 8 homes a crrec de guardar les obres en la platja. Tan prompte part Valdivia, els cacics dels voltants aliats de Michimalonco, Tangalongo i Chigaimanga es van deixar caure damunt de l'obra i van matar a quasi tots els espanyols i yanaconas, solament van escapar Gonzalo de los Rios i Juan Valiente. Valdivia va retornar a Concn amb l'esperana que ens i haguera destrut tot per va anar en va, els indis ja havien cremat l'esquelet del casc, va fer escarment d'uns indis que va trobar en el cam i va retornar.

 Mort de Valdivia .
Desprs de molt temps de fundar ciutats i moltes altres coses Valdivia va morir en la batalla de Tucapel on suposadament Lautaro el va matar davant el seu grup de Maputxes.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56333" title="Edward Goodbird" nonfiltered="2099" processed="2095" dbindex="22345">
Edward Goodbird (Reserva Fort Berthold, Dakota del Nord 1870-1938) fou un granger  de l'tnia hidatsa, fill de Buffalo Bird Woman, i el primer de la tribu, aconvertit al cristianisme, que fou ordenat capell. Va compondre llibres pintats per a mestres amb informaci sobre la tribu, com Goodbird the indian. His story i Coloring book of hidatsa people.


 Enllaos externs .
 Biografia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56334" title="Bill" nonfiltered="2100" processed="2096" dbindex="22346">
El bill s un aliatge d'argent (o, de vegades, or) amb un contingut elevat de metalls no preciosos com el coure o, fins i tot, estany i zinc. S'ha utilitzat principalment per fer-ne monedes i medalles en poques d'escassetat de metalls nobles i de devaluaci monetria.

El mot bill probablement ve del francs billon, 'tronc', que en un principi significava 'lingot de metall', augmentatiu de bille, 'tronc polit', potser d'origen cltic. Un altre possible origen s el llat vulgar billo, en el sentit de 'moneda de coure' o, simplement, 'moneda'.

L's ms extens del bill es va donar entre l'antiga Grcia i l'edat mitjana. Per exemple, durant els segles VI i V aC algunes ciutats de l'illa de Lesbos utilitzaven monedes fetes d'un 60% de coure i un 40% d'argent. A l'poca medieval el contingut de plata va anar baixant, fins a noms un 25% o un 20%. 

En perodes d'inflaci, com ara al segle III a Roma o pels volts del 1620 a l'Imperi Habsburg, les monedes de plata, a causa de la reducci constant i gradual del contingut d'argent, van acabar sent monedes de bill.

Tamb algunes monedes fraccionries es van encunyar amb bill des d'un bon comenament. Aquest s el cas, per exemple, de les peces de 5, 10 i 20 Rappen (els cntims del franc sus) emeses entre 1850 i 1877, que eren de bill.

Als Pasos Catalans sn coneguts els rals de bill i els de Valncia i els quaterns, fabricats amb bill.

Monedes fetes de bill.

 El patac. ;
 El rossell.
 L'agramuntesa.
 La bossonalla.
 El barcelons (moneda).
 El morl.

Vegeu tamb.
 Metall;
 Aliatge;
 Moneda catalana;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56335" title="Mandan" nonfiltered="2101" processed="2097" dbindex="22347">
Els mandan sn una tribu ndia siouan (grup hoka-sioux), a Amrica del nord, el nom de la qual prov de mawantani  gent del riu . Per ells s anomenaven numakaki  homes . Els sioux teton els anomenaven miwahtoni. El 1750 tenien 9 llogarrets, per el 1800 en quedaven dos. Es dividien en bandes o Is' tope ("aquells que es tatuen"): Nup'tadi (sense traducci), la ms gran,; Ma'nana'r ("aquells que barallen"); Nu' itadi ("el nostre poble"); i Awi' ka-xa (sense traducci).

 Localitzaci .

El seu enclavament original es trobava entre els rius Heart i Little Missouri (Dakota del Nord), vora l actual Bismark. Actualment viuen a la reserva de Fort Berthold (Dakota del Nord).

 Demografia .
Tot i que alguns afirmen que eren 15.000 individus el 1700, abans de la pesta del 1635 eren uns 1250 el 1804 i 1.800 individus el 1830. El 1837 restaren reduts a 50 individus. El 1960 eren 387, el 1970 uns 400 i potser mil el 1990. Segons el cens dels EUA del 2000 hi havia 1.306 mandan, per les Tres Tribus Afiliades (arikara, mandan i hidatsa) sumaven endems 3.807 individus.

 Costums .
Sn sedentaris i antigament vivien en cabanes circulars de terra, argila o fusta, que tenien de 12 a 18 metres de dimetre, agrupades en pobles voltats de fossats i estaques. Es distingien dels sioux fsicament. Alguns etnlegs els creien descendents sense cap fonament del rei galls Madoc, qui el 1100 aproximadament sort de Galles en vaixells cap a l Oest i ja no torn. Afirmaven que s establ a Louisiana, remunt el Mississippi i assol Ohio. Aquesta esbogerrada hiptesi era alimentada per l existncia d alguns albins i per la semblana suposada d algunes paraules galleses i mandans. Segons ells, vivien a l interior de la terra, als marges d un llac, on hi havia un cep. Per ell van pujar la meitat de la tribu, per l altra meitat no ho va poder fer perqu una dona grossa va trencar la branca.

No eren gaire guerrers. Vivien del conreu del moresc, carabasses i del quenopodi, i de la cacera del bisont. Llurs canoes circulars eren d escora d arbre o de cuir adobat. Adobaven pells de crvol o bis i en secaven la cara al sol. Les dones eren poc considerades, les casaven als 12 anys i eren esclaves del marit. Tanmateix, per, la lnia femenina regia en el parentiu, a les dues primeres castes els era permesa la poligmia, i generalment, les esposes del mateix home eren germanes.

Hi havia tres castes: capdills, guerrers i plebeus, cadascuna d elles amb un ttem protector que intercedia davant el Gran Esperit pel seu client. Tenien escasses nocions religioses i se ls considerava molt supersticiosos, per tenien cerimnies espectaculars i plenes de simbolisme, i societats secretes per a homes i dones, ordenades segons l edat. Creien que l Esperit del Mal era al cel per a temptar als bons i que l Esperit del B era a l Infern per a castigar als dolents. Celebraven tamb l Okipa o dansa del Sol.

Embolicaven els morts amb pells de bis, perqu no hi entrs aire, i els collocaven en un catafalc amb els peus cp a Orient. Quan el catafalc s espatllava, cremaven les despulles del difunt llevat del crani, que el collocaven a terra amb fulles de mlvia. Parlaven amb ells, li servien menjar i l acaronaven. Quan perdien un parent es tallaven els cabells i a vegades les falanges dels dits. Eren aliats dels hidatsa, dels qui van adoptar llurs costums, i ms tard dels arikara. 

 Histria .
Es creu que el 800 van marxar d Oho cap a Missouri, potser amb hidatsa i crow, i que cap el 1200 van arribar a Dakota del Nord, als marges dels rius Heart i Knife, on ocupaven viles semisedentries. Es dividien en bandes: les Nuptadi i Nuitadi vivien a ambds marges del Missouri, els Awigaxa i els Awaxawi dels hidatsa vivien vora Painted Woods. 

El 1738 foren visitats pel francs La Verandrye, qui en va donar la primera descripci de les 9 viles mandan, descrits com a naci poderosa en sser centre comercial de la zona. Desprs vindrien l angls Mackenzie el 1772 i els exploradors nordamericans Lewis i Clark el 1804, qui foren rebuts pel capdill Mato-top o Four Bears al campament de Mile-tutta-hang-kush, que tenia 100 cabanes i 350 guerrers. Hivernaren amb ells i la xoixon Sacagawea els va fer de guia. 

El 1806 els visit Alexandre Henry, de la Companyia del Noroest, i aconsegueix comerciar en pells. Henry Brackenridge i Bradbury visitaren la zona el 1810. El 1833-1834 els va visitar el comte alemany Maximilian zu Wied amb el dibuixant George Catlin, qui fou el primer que se li acud que fossin descendents d una emigraci europea. El 1837 van patir una forta epidmia de verola encomanada per treballadors de l American Fur Co, que els va fer baixar de 1.800 a 120 i desprs a 50. Aix els va obligar el 1845 a marxar a Fort Bethold amb els hidatsa, i que el 1871, amb els arikara, amb els quals s aliaren contra els sioux, i formaren les Tres Tribus Afiliades.

 Referncies .

Llibres;

 Hayden, Ferdinand Vandeveer. (1862). Contributions to the ethnography and philology of the Indian tribes of the Missouri Valley: Prepared under the direction of Capt. William F. Reynolds, T.E.U.S.A., and published by permission of the War Department. Transactions of the American Philosophical Society, 12 (2), 231-461. Philadelphia: C. Sherman and Son.
Hodge, Frederick Webb, Ed. Handbook of American Indians North of Mexico. Originally published by the Bureau of American Ethnology and the Smithsonian Institute in 1906. (Reprinted in New York: Rowman and Littlefield, 1971. ISBN 1-58218-748-7);
Jahoda, Gloria. Trail of Tears: The Story of the American Indian Removals, 1813-1835. New York: Wings Books, 1975. ISBN 0-517-14677-0;
Pritzker, Barry M. A Native American Encyclopedia: History, Culture and Peoples. New York: Oxford University Press, 2000. ISBN 0-19-513877-5;
Wood, W. Raymond, & Lee Irwin. "Mandan". In R. J. DeMallie (Ed.), Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 1, pp. 94-114). W. C. Sturtevant (Gen. Ed.). Washington, D.C.: Smithsonian Institution, 2001. ISBN 0-16-050400-7;
Zimmerman, Karen. "Mandan". In The Gale Encyclopedia of Native American Tribes, Vol. III. Detroit: Gale, 1998. ISBN 0-7876-1088-7;

Llengua;
 Chafe, Wallace. (1976). The Caddoan, Iroquoian, and Siouan languages. Trends in linguistics: State-of-the-art report (No. 3). The Hague: Mouton. ISBN 90-279-3443-6.
 Hollow, Robert C. (1970). A Mandan dictionary. (Doctoral dissertation, University of California, Berkeley).
 Hollow, Robert C.; & Parks, Douglas. (1980). Studies in plains linguistics: A review. In W. R. Wood & M. P. Liberty (Eds.), Anthropology on the Great Plains (pp. 68-97). Lincoln: University of Nebraska. ISBN 0-8032-4708-7.
 Kennard, Edward. (1936). Mandan grammar. International Journal of American Linguistics, 9, 1-43.
 Lowie, Robert H. (1913). Societies of the Hidatsa and Mandan Indians. In R. H. Lowie, Societies of the Crow, Hidatsa, and Mandan Indians (pp. 219-358). Anthropological papers of the American Museum Of Natural History (Vol. 11, Part 3). New York: The Trustees. (Texts are on pp. 355-358).
 Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
 Mixco, Mauricio C. (1997). Mandan. Languages of the world series: Materials 159. Mnich: LINCOM Europa. ISBN 3-89586-213-4.
 Parks, Douglas R.; Jones, A. Wesley; Hollow, Robert C; & Ripley, David J. (1978). Earth lodge tales from the upper Missouri. Bismarck, ND: Mary College.
 Parks, Douglas R.; & Rankin, Robert L. (2001). The Siouan languages. In R. J. DeMallie (Ed.), Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 1, pp. 94-114). W. C. Sturtevant (Gen. Ed.). Washington, D.C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-050400-7.
 Will, George; & Spinden, H. J. (1906). The Mandans: A study of their culture, archaeology and language. Papers of the Peabody Museum of American Archaeology and Ethnology, Harvard University (Vol. 3, No. 4, pp. 81-219). Cambridge, MA: The Museum. (Reprinted 1976, New York: Kraus Reprint Corporation).

Fonts en lnia;
Four Bears Casino ;
New Four Bears Bridge ;
Indian Gaming Association Press Release;
Knife River Indian Villages National Historic Site ;
Lewis and Clark Fort Mandan Foundation ;
Diaris dels viatges de Lewis i Clark sobre la visita als mandan ;
Article Mandan a The Catholic Encyclopedia ;
Mandan, Three Tribes i informaci lingstica de llenges en extinci ;
Mystery of the Mandan per Charles Moore, 1998 (accs 26 October 2005);
New Town, ND ;
Three Affiliated Tribes ;
Even the Dogs Wept: Indian Burial Practices del Bismarck Tribune;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56358" title="Arikara" nonfiltered="2102" processed="2098" dbindex="22348">



Els arikara sn una tribu ndia que parla una de les llenges caddo (hoka-sioux), el nom de la qual prov del pawnee pariki   banya , per que  s anomenaven tanish  els homes .
Vivien al curs superior del Missouri, entre el riu Cheyenne (Dakota del Sud) i Fort Berthold (Dakota del Nord).  Actualment comparteixen la reserva de Fort Berthold amb hidatsa i mandan.

 Demografia .

Pel 1700 hi havia uns 4.000, potser juntats amb omaha i mandan, ja que Lewis i Clark els xifraren en 2.600 el 1804, per foren reduts a 700 el 1860 i a 682 el 1950. Augmentaren a un miler el 1980, dels quals 200 parlaven la llengua caddo, i potser eren uns 2.000 el 1990.

 Costums .

Se ls considerava experts conreadors de blat de moro, amb el qual comerciaven per obtenir carn i mantes. Tamb conreaven psols, carabasses, tabac i gira-sol, feina encarregada a les dones, mentre els homes caaven uapits, crvols i bfals.  Assimilaren alguns elements de les civilitzacions de les planures, per eren sedentaris i eren coneguts com a  menjadors de blat de moro .

Vivien a ciutats semipermanents de cases cobertes de terra i duien barrets de pell de lldria. Les activitats de la vila eren controlades amb referncia a una maa sagrada que era en mans d un sacerdot.  Aquest ofici i el crrec de cabdill tendia a mantenir-se en posessi d uens poques i primordials famlies. 

Els crrecs ms baixos estaven associats amb l organitzaci militar, dansa i societats curatives, com la Germandat del Bis. Juntament amb d altres tribus de la planura, practicaven l autotortura com a prova de virilitat en cerimnies tribals de la dansa solar.

 Histria .

El seu passat, com el de les altres tribus caddo, s relacionat amb la cultura dels Mount Builders del baix Mississippi. Se separaren dels skidi pawnee en el segle XVIII, i emigraren cap al Nord, al Missouri superior, juntament amb mandan i hidatsa.  Cap el 1804 foren visitats pels exploradors nordamericans Lewis i Clark, desprs que per la Compra de Louisiana del 1803 el seu territori passs a sobirania dels EUA.

Van ser un obstacle per a la colonitzaci blanca. Una lluita contra els comerciants que acab amb la mort de 13 comerciants usa a mans de pawnee i arikara el 1823 va donar com a resultat la primera campanya nordamericana contra els indis. Endems de la guerra, una epidmia de verola el 1831 els va reduir notablement.

Pe aquest motiu, el 1851 van marxar cap a Heart River, i el 1860 marxaren amb hidatses i mandans a Fort Berthold, on es federaren el 1870 i on el 1885 foren disseminats en granges individuals. El 1950 la construcci de Garrison Dam i el fet de trobar petroli a Willinston Basin els va forar a cercar una nova llar.  
Se ls considerava experts conreadors de blat de moro, amb el qual comerciaven per obtenir carn i mantes. Tamb conreaven psols, carabasses, tabac i gira-sol, feina encarregada a les dones, mentre els homes caaven uapits, crvols i bfals.  Assimilaren alguns elements de les civilitzacions de les planures, per eren sedentaris i eren coneguts com a  menjadors de blat de moro .

Bibliografia.

 Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
 Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56359" title="Mato-Top" nonfiltered="2103" processed="2099" dbindex="22349">

Mato-Top o Four Bears (1795-1837) fou un cabdill mandan, el 1833 es va fer amic de Karl Bodmer i fou dibuixat per George Catlin. El 1836 esdevingu el principal cabdill dels mandan, per el 1837 va morir de verola com la majoria de la seva tribu. Altres afirmen que es va deixar morir de fam per la tristor de perdre tota la seva famlia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56360" title="Escut de Llinars del Valls" nonfiltered="2104" processed="2100" dbindex="22350">


L'escut oficial de Llinars del Valls t el segent blasonament:

Escut caironat partit: al 1r, d'atzur, una garba de lli d'or florida d'argent; al 2n, d'or, un corb de sable. Per timbre, una corona de bar. 

Histria.
Va ser aprovat l'1 de desembre del 2004 i publicat al DOGC el 21 del mateix mes.

La garba de lli de la primera partici s un senyal parlant allusiu al nom de la vila. La segona partici mostra les armes dels Corbera, senyors de la baronia de Llinars des del segle XVI. Aquesta baronia tamb hi s recordada per la corona de damunt l'escut.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56363" title="Attakullakulla" nonfiltered="2105" processed="2101" dbindex="22351">
Attakullakulla (c.1712-c.1782) fou un cap cherokee, tamb conegut com a Little Carpenter i pare de Tsiyu Gansini/Dragging Canoe. El 1730 fou enviat a Anglaterra per Moytoy per a signar un tractat amb Jordi II. Va mantenir un gran ascendent sobre els cherokee, tot i no ser-ne el cap fins el 1760-1775. Va intentar mantenir bones relacions amb els anglesos, per el 1761 donaren suport Pontiac i els anglesos. Durant la revolta nord-americana del 1776 va donar suport als colons contra els anglesos, per tot i aix hagu de cedir-los Tennessee i Kentucky.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56364" title="Stalking Turkey" nonfiltered="2106" processed="2102" dbindex="22352">
Stalking Turkey, Kanen la seva llengua Kanagatucko (1710-1783) fou un cabdill cherokee, qui viatj a Londres el 1730 i el 1762 per veure Jordi III, i va participar en la Conferncia d Augusta del 1763 amb el superintendent John Stuart. El 1768 sign el tractat de Hard Labor, fixant les fronteres amb les colnies, i el 1775 el de Sycamore Shoals, cedint terres a Kentucky. Durant la revoluci intent mantenir-se neutral i va fer sovint de mitjancer.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56365" title="Escut de Sitges" nonfiltered="2107" processed="2103" dbindex="22353">


L'escut oficial de Sitges t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un castell obert d'or sobremuntat d'una creu grega patent d'argent. Per timbre, una corona mural de vila. 

Histria.
Va ser aprovat el 2 de desembre del 2004 i publicat al DOGC el 27 del mateix mes.

El castell d'or sobremuntat d'una creu d'argent sobre camper de gules sn les armes tradicionals de Sitges, amb la representaci de l'antic castell de la vila, que s'aixecava on avui dia hi ha l'Ajuntament. Segons la tradici, la creu rememora la presncia dels frares de la Pia Almoina.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56366" title="Dragging Canoe" nonfiltered="2108" processed="2104" dbindex="22354">
Dragging Canoe o Tsiyu Gansini (1732-1792) fou un cabdill cherokees, fill del cap Attakullakulla, que es va oposar a la poltica conciliadora del seu pare. Durant la Revoluci Americana del 1776 don suport als britnics amb 700 guerrers, atacant els forts de Eaton's Station i Fort Watauga, i va retirar-se amb els seus partidaris a Chickamauga. Durant molts anys s enfront als colons comandats per Daniel Boone. El 1792 tamb s un a la revolta del miami Little Turtle i l ajud a vncer Arthur Saint Clair.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56367" title="Escut de Rupi" nonfiltered="2109" processed="2105" dbindex="22355">


L'escut oficial de Rupi t el segent blasonament:

Escut caironat semipartit i truncat: al 1r, d'or, una mata arrencada de sinople; al 2n, de sinople, una creu grega abscissa fletxada d'or; i al 3r, d'atzur, sis besants posats 2.2.2. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 10 de gener del 2005 i publicat al DOGC el 28 del mateix mes.

La mata i la creu sn senyals tradicionals de l'escut del poble, de significat dubts. Els besants d'argent sobre camper d'atzur son les armes dels Rupi, senyors del castell ja el 1128, el qual fou venut al segle XIII al bisbe de Girona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56368" title="Margall" nonfiltered="2110" processed="2106" dbindex="22356">

El margall, bargall o garball (a Mallorca) s un un vegetal dioic de la famlia de les palmeres. El seu nom cientfic s Chamaerops humilis. Es una planta polgamo-dioica (generalment s dioica). Sovint fa rebrots a la base com a conseqncia de la destrucci del tronc per acci humana o dels incendis (als quals s per molt resistent). T fulles grosses, en forma de ventall (palmatisectes) amb pecols provets d'espines vulnerants, de flors grogues en rams densos i fruts semblants als dtils.
  
Distribuci.

Es tracta de l'nica espcie dins el gnere Chamaerops. Es troba al mediterrani occidental (des de Siclia al Marroc). Pel nord arriba a Crsega i no ultrapassa, al sud, la zona d'influncia mediterrnia del Magrib.

Als Pasos Catalans es troba al llarg del territori continental i insular (s molt freqent al Pas Valenci). Presenta una discontinutat en la distribuci a Catalunya des del Garraf fins que reapareix al Baix Empord (a la localitat de Torroella de Montgr). A Mallorca apareix aquesta palmera a parts del sud i llevant de l'illa. A Menorca no es troba en l'extrem nord de l'illa.

Utilitats.

La palma.

Les fulles del margall sn conegudes a les Terres de l'Ebre amb el nom de llata i al Pas Valenci amb el nom de palma i, tallades tendres i assecades posteriorment, s'usaven antigament per a la confecci d'escombres, estores, cabassos i altres estris domstics. Cada estiu, els camperols procuraven abastir-se de fulles de margall que, desprs d'haver-les blanquejades amb sofre, les entrellaaven formant tires que cosien entre si per fer cabassos o barxes.

L'activitat de la palma estava molt estesa a les Terres de l'Ebre i, al Mas de Barberans (Montsi), s'hi celebren demostracions d'aquesta artesania cada estiu al rac dels artesans. Tamb era una activitat molt comuna per tota la comarca alacantina de la Marina Alta (Gata de Gorgos, Pedreguer, Xal, etc.), en aquesta ltima localitat es conserva un ban de l'any 1852 en qu es prohibia tallar palma a les muntanyes del terme, ja que la recollecci massiva havia posat en perill l'espcie. Com a material d'artesania la palma t un tacte agradable, a diferncia de l'espart que punxa com una barba imperfectament rasurada.

El tronxo del margall i el pa de rabosa.

La medulla o tronxo del margall s comestible i se sol prendre barrejada amb mel. Tamb sn bons per a menjar els dtils que aquesta palmera nana produeix i que al Pas Valenci reben la denominaci de pa de rabosa perqu es diu que formen part de l'alimentaci de les guineus. Aquests fruits maduren cap a les darreries de l'estiu, i es caracteritzen per la seua dolor asprvola.

El margall a la cultura popular.
Refranys.

"Margall amb mel, un tros de cel".

"El margall vol mar i sol".

Nadala.

"Pastorets, que li porteu 
al Xiquet que est en la cuna?. 
-Jo li porte margallons 
i figues de la Llacuna". 



Situaci actual.

s una espcie protegida. Fou molt popular per a la preparaci d'un plat tpic nadalenc, cosa que acceler el retrocs en el seu hbitat.

s endmic de les regions mediterrnies com ara el vessant oriental de la pennsula Ibrica, Occitnia, Itlia, Malta, Tunsia, Algria i Marroc, tamb es pot trobar a Portugal. s una planta prpia del litoral i el prelitoral i inexistent a les terres del interior. Una qualitat particular del margall s la seua resistncia al foc: s una planta que rebrota amb molta facilitat desprs d'haver-se produt un incendi.

 Referncies .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56370" title="Will Rogers" nonfiltered="2111" processed="2107" dbindex="22357">

Will Rogers (Oolagh, Oklahoma, 1879- Point Barrow, Alaska, 1935) fou un comediant i humorista nord-americ d'origen cherokee. De famlia molt mesclada que va lluitar amb els Confederats. Mal estudiant i indisciplinat, va dur una vida aventurera en circs arreu del mn, fins i tot en el show de Ziegfield. El 1908 va tornar i la seva muller el convenc de publicar els seus monlegs humorstics: Cowboy Philosopher on the Peace Conference i The Cowboy Philosopher on Prohibition (1919). El 1922 va publicar una columna diria i el 1926 viatj per Europa com a ambaixador oficis. Tamb va fer shows en cinema com A Connecticut Yankee (1931), i va morir en un accident d aviaci en la cimera de la seva popularitat.

Enllaos externs.
 Will Rogers, Radical;
 Will Rogers en 3 fragments de la rdio del 1935;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56371" title="Redbird Smith" nonfiltered="2112" processed="2108" dbindex="22358">
Redbird Smith (Fort Smith, Arkansas, 1850-1918) fou un lder religis cherokee. Era fill de Pig Redbird Smith, un lder conservador keetoowah president del parlament cherokee el 1867. Ell mateix fou membre del parlament el 1890. Cre diverses associacions per a oposar-se a l Allotment act. El 1896 va reviure velles dances religioses cherokee amb els seus partidaris, i el 1902 reactiv els focs sagrats cherokee (22 el 1906). El 1906 fou arrestat per les autoritats, per aconsegu consolidar el seu moviment religis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56372" title="Gardner Pinnacles" nonfiltered="2113" processed="2109" dbindex="22359">

Els Gardner Pinnacles (en hawai P h honu) sn dues roques de les illes de Sotavent de Hawaii. Estan situades a 174 km al nord-oest de French Frigate Shoals. Les seves coordenades sn: .

Consten de tres pinacles cnics d'origen volcnic de 90, 100 i 170 m d'altitud. Dos d'ells estan units a la mateixa roca separada 100 m de l'altra roca. La superfcie total s de 0,02 km . Estan poblats per 12 espcies d'ocells tropicals. 

Les roques van ser descobertes, el 2 de juny del 1820, pel capit nord-americ Joseph Allen, del vaixell Maro de Nantucket, el primer balener que havia arribat al port de Honolulu. Diferents vaixells van descriure Gardner Pinnacles durant el segle XIX amb els noms de Man-of-War Rock o Pollard Rock.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56373" title="John Milton Oskison" nonfiltered="2114" processed="2110" dbindex="22360">
John Milton Oskison (Tahlequah, Oklahoma, 1874 - Nova York, 1947) fou un escriptor nord-americ que tenia una vuitena part de cherokee, per censat amb la tribu. Estudi a Standfort i Harvard, i collabor a diverses publicacions i diaris. Tamb fou veter de la Primera Guerra Mundial. Des del 1917 es dedic a la literatura i public Wild Harvest (1925), Black Jack Davy (1926) i Brothers Three (1935), amb la narraci The problem of Old Harjo, on descriu les vivncies dels indis al mn dels blancs.

 Enllaos externs .
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56374" title="Emmett Starr" nonfiltered="2115" processed="2111" dbindex="22361">
Emmet Starr (Oklahoma, 1870-1930) fou un escriptor nordameric. Fill de mestissos cherokee, es va graduar en medicina el 1891, per des del 1896 es dedic a recollir materials per a compondre el seu History of the Cherokee Indians (1922). Tamb fou representant al parlament cherokee i partidari de crear un Estat Indi. Tamb public Cherokees West (1910), Encyclopaedia of Oklahoma (1912), i Early history of the cherokees (1917).

 Enlla .
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56375" title="Ruth Muskrat" nonfiltered="2116" processed="2112" dbindex="22362">
Ruth Muskrat (Delaware, Oklahoma, 1897-1982) fou una activista cherokee. Filla de cherokee i irlandesa, estudi a la reserva Mescalero i el 1925 viatj a Pekn. Aleshores desenvolup la teoria de l autodeterminaci ndia en termes d autodesenvolupament. Don classes a Haskell i collabor amb la BIA  en la construcci d escoles fins el 1943. El 1944 public Indians are people too i fou secretria executiva del National Congress of American Indians (NCAI) el 1946-1949 i des del 1952 va fer progames sanitaris entre els apatxe. El 1970 es retir per un atac al cor. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56376" title="Conquistador" nonfiltered="2117" processed="2113" dbindex="22363">
Els conquistadors (conquistadores) sn els exploradors i guerrers espanyols que van conquistar gran part d'Amrica durant el segle XVI, fins a la creaci de les capitanies i els virreinat. Aquesta etapa de la histria, que es coneix com l'poca de La Conquesta , no va superar els 100 anys. La conquesta va ser abolida oficialment en 1573 i el terme reemplaat pel de pacificaci.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56381" title="Musaranya" nonfiltered="2118" processed="2114" dbindex="22365">


La musaranya (Soricidae) s un menut animal mamfer vertebrat que es troba en quasi tot el mn. Es caracteritza pels seus menuts ulls i un llarg musell amb bigotis molt sensibles. s similar a un ratol, per aquesta emparentada amb els talps. 

La musaranya comuna amida entre 5,4 i 8,45 cm, al que cal afegir la seua cua que varia entre els 2,8 i els 5 cm. El seu pes pot anar des dels 4,7 fins als 12 grams. 

Sn els mamfers ms actius que existeixen. Cacen el seu aliment tant de dia com de nit. Moltes de les espcies, especialment les europees mengen el seu propi pes en insectes diriament, arribant a morir si passen ms de quatre hores sense menjar.

 Classificaci .

Famlia Soricidae;
Subfamlia Crocidurinae;
Gnere Crocidura;
Gnere Diplomesodon;
Gnere Feroculus;
Gnere Paracrocidura;
Gnere Ruwenzorisorex;
Gnere Scutisorex;
Gnere Solisorex;
Gnere Suncus;
Gnere Sylvisorex;
Subfamlia Myosoricinae;
Gnere Congosorex;
Gnere Myosorex;
Gnere Surdisorex;
Subfamlia Soricinae;
Tribu Anourosoricini;
Gnere Anourosorex;
Tribu Blarinellini;
Gnere Blarinella;
Tribu Blarinini;
Gnere Blarina;
Gnere Cryptotis;
Tribu Nectogalini;
Gnere Chimarrogale;
Gnere Chodsigoa;
Gnere Episoriculus;
Gnere Nectogale;
Gnere Neomys;
Gnere Nesiotites;
Gnere Soriculus;
Tribu Notiosoricini;
Gnere Megasorex;
Gnere Notiosorex;
Tribu Soricini;
Gnere Sorex;

 Espcies presents als Pasos Catalans .

 Musaranya etrusca (Suncus etruscus);
 Musaranya comuna (Crocidura russula);
 Musaranya de jard (Crocidura suaveolens);
 Musaranya aqutica pirinenca (Neomys fodiens);
 Musaranya aqutica mediterrnia (Neomys anomalus);
 Musaranya cuaquadrada (Sorex araneus) ;
 Musaranya de Millet (Sorex coronatus);
 Musaranya nana (Sorex minutus);

 Referncies .




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56384" title="Garni" nonfiltered="2119" processed="2115" dbindex="22366">

Garni fou un districte del Vaspurakan, limitat al nord pel Kogovit, al est pel Mardastan, al oest pel Aliovit i al sud pel Arberaniq i el Barilovit.

Fou tamb una ciutat del Airarat, a l'actual Armnia, al nord-est de Dwin i est d'Erevan que va tenir certa importancia abans del establiment de Dwin com a capital.

El recinte arqueolgic.

Una primera fortalesa es va bastir al tercer milleni aC en aquest lloc fcilment defensable, situat sobre un revolt de riu Azat. Noms t accs des del nord, on se situa la muralla. Fou conquerit al segle VIII aC pel rei Argisti I d'Urartu, que hi va aixecar una fortalesa i una residncia d'estiu.

Des de llavors es van anar aixecant altres edificacions com ara un temple clssic, uns banys, i una esglsia.

El temple.

El temple el va aixecar Tiridates I (rei d'Armnia entre el 53 i 100 dC), possiblement finanat amb els diners rebuts de Ner en una vista d'aquell a Roma. Probablement dedicat a Mitra, una divinitat d'origen irani. Hi ha altres versions, que el situen cap el 175 dC i fins i tot al segle III dC.


El temple no t res a veure amb els mitreus que coneixem a occident. Es tracta d'un temple de tipus clssic: jnic, perpter. Amb 24 columnes (6 als fronts i 8 als laterals) i accs davanter per mitj d'una escalinata que porta a la prnaos i nos. s de basalt, molt abundant a la zona (el congost de l'Azat presenta aqu unes espectaculars columnes basltiques).

Hom diu que quan Armnia va adoptar el cristianisme (el 301) el temple es va utilitzar de residncia.

Va quedar destrut a causa d'un sisme, el 1679. Modernament s'ha restaurat utilitzant les peces originals que es trobaven in situ, a ms d'algunes de noves. Aquesta restauraci es va fer en poca sovitica, entre el 1970 i 1976.


Els banys.

Es conserven les runes d'uns interessants banys, decorats en alguna dependncia amb mosaics amb representacions mitolgiques i inscripcions gregues, la figura ms ben conservada s la de Tetis. Sn del segle IV.


Esglsia de la Santa Si.

Es troba a tocar del temple. s de planta circular amb l'interior de creu grega, amb els quatre braos iguals, que acaben en absis semicirculars. T, a ms , quatre capelles auxiliars, de planta quadrada, edificades dins el gruix dels murs. Data del 659. Gaireb s'ha perdut del tot, noms queda la part inferior dels murs, que deixen veure perfectament la seva planta.

La muralla.

Un gruixut mur de pedra, amb una porta d'accs, tanca pel nord i parcialment per llevant el recinte. En la resta del seu permetre s limitat per un penya-segat que fa de defensa natural.

Enllaos externs.
  Temple of Garni;
  Armenica;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56385" title="Tornavan" nonfiltered="2120" processed="2116" dbindex="22367">
Tornavan fou un districte del Vaspurakan limitat al nord pel Mardastan i l'Artaz; a l'est pel Djuash i el Zaravand; a l'oest pel Barilovit i al sud per l'Alandrot.

La capital fou Tornavan, al sud-est del pas.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56386" title="Trpatuniq" nonfiltered="2121" processed="2117" dbindex="22368">
Trpatuniq (Terpatuniq)  fou un districte del Vaspurakan, on va exercir el poder la famlia de nakharars dels Trpatuni o Terpatuni.

Limitava al nord amb el Kulanovit; a l'est amb el gran Albag; a l'oest amb l'Ervanduniq i l'Antzevatsiq; i al sud amb l'Ake.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56388" title="Ashotzi" nonfiltered="2122" processed="2118" dbindex="22369">
Els Ashotzi foren una famlia de nakharars armenis que van governar el districte d'Ashotz.

Hemaiak s esmentat vers el 430 i Hrarat era cap de famlia vers el 445 i fins el 451. Desprs desapareixen de les crniques.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56389" title="Albiburlian" nonfiltered="2123" processed="2119" dbindex="22370">
Els Albiburlian foren una famlia de nakharars d'Armnia de la que es coneix un Aravan Albiburlian que era cap de famlia vers el 483. Els seus territoris no se sap on eren situats.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56390" title="Insectvor" nonfiltered="2124" processed="2120" dbindex="22371">

Els insectvors (Insectivora) s un antic ordre de mamfers placentaris. Va ser abandonat per ser considerat polifiltic i s'ha dividit en altres txons com el dels soricomorfs.

Sn els mamfers ms primitius. Es caracteritzen per la seva petita grandria, per ser plantgrads i d'hbits nocturns. La dentici s completa i el tipus d'alimentaci es basa en la captura d'insectes i d'altres petits invertebrats (sn insectvors). Es distribuxen majoritriament per Europa, encara que unes poques espcies tamb es troben a Amrica del Nord. 

Pertanyen a aquest grup l'eri com, l'eri clar la musaranya i el talp.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56401" title="Cuta" nonfiltered="2125" processed="2121" dbindex="22374">
Cuta s una partida que, actualment, est dividida administrativament entre els municipis de Xal i Llber, al sud de la comarca de la Marina Alta, al Pas Valenci.

Histria.
El seu nom ha variat al llarg dels segles: aix en l'Edat Mitjana se la denominava "Cotar" i, posteriorment, a l'poca de la famlia dels Martorell "Cuca". La possessi de Cuta formava part del dot que va aportar 
na Isabel Martorell quan es va casar amb el poeta Ausis March l'any  1437. El matrimoni noms va durar dos anys, i no van tindre descendncia. Amb la mort de na Isabel el 1439, en March es va convertir en el nou senyor de Cuta, i va haver d'afrontar les reticncies dels seus vassalls musulmans que temien que aquest es negara a jurar les seues lleis (una e Xara). En March es va mostrar favorable, i sobre els quatre Evangelis va jurar respectar-les. Alguns historiadors creuen que la mare d'Isabel, na Damiata Monpalau, va incitar als musulmans perqu actuassen en contra del seu gendre, per qui sentia una gran antipatia.

Etimologia.
Pel que fa a l'origen del topnim "Cuta", les ms recents investigacions lingstiques creuen que prov de la llengua ibrica amb el significat de "muntanya" o "elevaci", i estaria relacionat amb altres noms de lloc, com ara "Cotes" o "Cotalba".

La xiqueta de Cuta.
En aquesta partida, el dia 10 de mar de l'any 1886 va ocrrer un trist succet: Un ve de Xal dit Jaume Femenia i Sivera es va trobar un nad abandonat dins d'un cabs penjat d'un arbre. Es tractava d'una xiqueta, i va morir una hora desprs d'haver-se-la trobada el llaurador. No portava cap nota que permetera conixer la seua identitat. Les causes d'abandonament de nadons en aquella poca eren bsicament dues: la illegitimitat d'un fill de mare fadrina o la manca de mitjans econmics dels pares de la criatura. En aquest cas concret es desconeix quin va ser el motiu de l'aband de la que des d'aleshores, de generaci en generaci, s'ha denominat "la xiqueta de Cuta".

Les Vinyes de Cuta.

Els dies 7, 8 i 9 del mes de juliol del 1859 va fer una ona de calor tan intensa que va assecar el ram de la collita d'aquell any; les crniques de l'poca qualifiquen d'autntica calamitat el fenomen, i recorden que 5 anys abans els ceps d'aquesta mateixa contrada havien patit la terrible plaga de l'oidium.

Paratges de Cuta.

La Muntanya Llarga;
El Penyal de la Mica;
La Plana;
La Vinya d'Avargues;
La Font de Cuta ;
El Tap ;
El Barranc del Cau;
El Segon Barranquet;
El Riuet de Cuta, que marca la divisria entre la partida de Cuta i la de Benibrai  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56402" title="Tubulidentat" nonfiltered="2126" processed="2122" dbindex="22375">

Tubulidentata s un ordre pertanyent als mamfers placentaris.

Comprn una sola espcie actual (i per tant un gnere i una famlia). Es coneix com Oricteropo o porc formiguer (Orycteropus Afer). Els Tubulidentata s'originaren a frica fa 65 milions d'anys, i van arribar a existir dues famlies completes, una de les quals (oricteropidae) es va extingir. Actualment, aquests "fssils vivents" noms viuen en el sud d'frica.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56405" title="Ona sonora" nonfiltered="2127" processed="2123" dbindex="22376">
Una ona sonora s un canvi continu de la pressi que es transmet i viatja a travs d'un medi a la velocitat del so.

En concret, el so (les ones sonores) sn ones mecniques (ones de compressi), perqu precisen d'un medi (aire, aigua, cos slid), que transmeti la pertorbaci. s el propi medi qui produeix i propicia la propagaci d'estes ones, amb la seua compressi i expansi. Perqu aquest medi puga comprimir-se i expandir-se s un requisit fonamental que es tracte d'un medi elstic. Un cos rgid no permet que les vibracions es transmeten. Sense medi elstic, no hi hauria so, perqu les ones sonores no es propaguen en el buit.

D'altra banda, la pressi de les partcules que transporten l'ona es produeix en la mateixa direcci de propagaci de l'ona. Per tant, les ones sonores sn ones longitudinals.

A ms a ms, les ones sonores es desplacen en tres direccions i els seus fronts d'ona sn esferes radials que ixen des del focus de la pertorbaci en totes les direccions. Per a, sn ones tridimensionals o esfriques.

L'hertz (Hz) s la unitat que expressa la quantitat de vibracions que emet una font sonora cada unitat de temps(freqncia). L'orella humana pot percebre ones sonores de freqncies entre els 20 i els 20.000 Hz. Les ones que posseeixen una freqncia inferior als 20 Hz es denominen infrasniques i les superiors a 20.000 Hz, ultrasniques.

La sensaci de sonoritat s la percepci sonora que l'home t de la intensitat d'un so. La sonoritat es mesura per mitj d'una magnitud anomenada fon, que utilitza una escala arbitrria el zero (cridat "llindar d'audici") correspon a I0= 1  10 12 W/m.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56406" title="Dam" nonfiltered="2128" processed="2124" dbindex="22377">

Els damans (Hyracoidea) sn un ordre pertanyent de mamfers placentaris. Comprn 6 espcies agrupades en 3 gneres i una famlia. Es coneixen totes elles com damans i s l'nica famlia vivent en l'ordre Hyracoidea. El dam s molt semblant al conill d'ndies, encara que pertany a un ordre completament diferent. S'originaren a frica fa 50 milions d'anys, i actualment s'estenen per tota frica i la pennsula arbiga. Encara que els damans guarden certa semblana amb els rosegadors, el cientfic Gerrie de Graaff diu que algunes de les seves caracterstiques sn en realitat "una barreja de tot". Els seus incisius se semblen als dels rosegadors, els seus molars als dels rinoceronts, el seu sistema vascular al de les balenes i els seus peus ni ms ni menys que als dels elefants. Actualment se'ls associa a la famlia dels elefants i els manatins, malgrat que el seu aspecte fsic extern no t molt semblat amb aquests mamfers.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56407" title="LaSexta" nonfiltered="2129" processed="2125" dbindex="22378">

laSexta (Gestora de Inversiones Audiovisuales La Sexta S.A.) s un canal de televisi que va comenar les seues emissions el 27 de mar de 2006 a tot el territori espanyol. Emilio Aragn s el president del canal, que preveu ser rendible l'any 2010 amb una quota de pantalla del 7%. El   logotip del canal s un 6 de color verd, tonalitat d'identitat corporativa del canal, que dibuixa un hexgon.


Emet amb un canal en sistema analgic i dos en sistema digital. El canal analgic emet la mateixa programaci que un dels digitals, mentre que al segon dels canals digitals s'emet un canal temtic (Hogar 10).

La societat est formada per Globomedia, Mediapro, Drive, El Terrat i Bainet, que posseeixen el 60% del capital; l altre 40% correspon al canal mexic Televisa. L'empresa possex dues seus, una a Pozuelo de Alarcn (Madrid), on es graven els informatius, programes i logstica diversa, i l'altra al Centre Imagina a Esplugues de Llobregat (Barcelona), on es gestiona la seva continutat i emissi.

Alguns dels seus programes ms destacats sn: S lo que hicisteis..., Buenafuente, El Intermedio i Planeta Finito.
I algunes de les sries ms destacades que emet o ha ems sn: Padre de Familia, Futurama, Prison Break, Bones, Me Llamo Earl, Shark, The Office, etc.

Enllaos externs.
laSexta;
Pgina web no oficial de laSexta;
Globomedia;
Mediapro;
Drive;
El Terrat;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56413" title="Ferran Gonzlez" nonfiltered="2130" processed="2126" dbindex="22379">


Ferran Gonzlez (Castell de Lara, ? - Burgos, 970), comte de Castella (931-944) i (945-970).

Va ser el primer comte independent de Castella, fill de Gonal Fernndez, que ja havia estat nomenat comte d'Arlanza i de Duero cap a l'any 900, descendent de Nuo Rasura, un dels dos jutges de Castella, i de Roderic, el primer comte electiu de Castella.

 Famlia de Lara . 
Personatge tenyit de tints llegendaris, era membre de la influent famlia Lara, que va establir un poders llinatge que aconseguir una gran influncia en el regne de Lle. La base patrimonial de la famlia era la fortalesa de Lara, lloc on va crixer Ferran. Heret el ttol del seu pare desprs de l'empresonament i mort del seu germ Nun Fernndez. Aix, l'any 930, Ferran Gonzlez apareix amb el ttol de comte al capdavant de l'ordre dels Lara, dintre de l'organitzaci administrativa de la zona oriental del regne de Lle. 

Primer perode 931-944.
El 931, Ferran Gonzlez reunia en la seva persona, a ms del comtat de Burgos, els de Castella, Astries de Santillana, Lara, Lantarn i laba. 
 	
El 932, Ramir II de Lle organitza una rtzia contra la fortalesa de Magerit (Madrid) a la qual va acudir Ferran Gonzlez, la ciutat va ser presa aix com el seu castell obtenint aix un gran bot, no obstant Magerit va ser represa pels musulmans desprs de l'aband dels castellano-lleonesos.

Un any ms tard Abd al-Rahman III contraataca assetjant Osma i San Esteban de Gormaz, Ramir II va acudir en ajuda de Ferran Gonzlez assolint aixecar el setge de San Esteban de Gormaz i vencent al costat de Ferran Gonzlez una batalla prop d'Osma. El 934 Abd al-Rahman avana amb el seu exrcit sense cap oposici, assola laba i destrueix Burgos, per s novament derrotat per Ramir i Ferran a Osma.

Va tenir un paper destacat en la batalla de Simancas l'any 939 i, a continuaci, va conquerir Seplveda i la va repoblar (940).

 Npcies i interessos territorials.
Veient que el seu poder creixia, va comenar a actuar de manera cada vegada ms independent del seu senyor, i, seguint aquesta poltica, es va casar el 932 amb Sana de Pamplona, germana de Garcia II Sanxes I, rei de Navarra, i vdua ja del rei Ordoni II de Lle. D'aquesta uni en van nixer set fills:
 l'infant Gonal Fernndez (?-959);
 l'infant San Fernndez (?-956);
 l'infant Garcia I de Castella (938-995), comte de Castella;
 la infanta Urraca de Castella (?-1007), casada el 941 amb Ordoni III de Lle i el 958 amb Ordoni IV de Lle i el 962 amb San II de Navarra.
 la infanta Fronilda Fernndez (?-1014);
 l'infant Nun Fernndez, capell;
 la infanta Mnia Fernndez;

Les relacions entre Ramir II i Ferran Gonzlez es refreden enormement per motius territorials com el nomenament d'Ansur Fernndez com a comte de Monts tapant l'expansi de Ferran. Aquest s'enfronta a Ramir que el fa empresonar a Lle l'any 944 juntament amb el seu aliat el comte de Saldaa Diego Muoz, Ramir nomena en substituci de Ferran Gonzlez a Ansur Fernndez com a comte de Castella.

Segon perode 945-970.
Desprs de romandre al voltant d'un any empresonat, Ferran recupera el comtat i jura fidelitat a Ramir II.

Mort Ramir II de Lle el 951, el regne de Lle va quedar sumit en una crisi dinstica que Ferran Gonzlez va saber aprofitar a favor seu. Inicialment va donar suport a les reclamacions de San I de Lle contra el seu germ Ordoni III de Lle, per, al no prosperar la seva causa, es va veure obligat a reconixer Ordoni III com a rei. La primerenca mort d'aquest va permetre al castell recuperar la seva capacitat de maniobra, encara que en aquesta ocasi no va donar suport a les pretensions del seu antic aliat, el rei San, sin que es va alinear amb el fill d'Ordoni III, Ordoni IV. Derrotat el 960 per la intervenci navarresa, va ser capturat per Garcia II Sanxes I, per va recuperar la llibertat desprs de fer diverses concessions territorials. 

Segones npcies.
Vers el 960 es va casar de nou amb la filla de Garcia II Sanxes I, Urraca de Pamplona. D'aquest matrimoni en nasqueren dos fills: 
 l'infant Pere Fernndez de Castella, que fou avi d'Urraca Salvadrez, muller del futur rei San I Garcia.
 la infanta Toda Fernndez de Castella;

ltims anys.
El 963 pacta una treva amb Alhakn II desprs de la presa de San Esteban de Gormaz pels musulmans, el comte castell es comporta ja de fet com a comte independent.

Amb el regne de Lle afeblit i en una situaci de desordre, Ferran Gonzlez va anar assegurant lentament la seva posici com a senyor hereditari del comtat independent de Castella.

Al morir, el 970, fou succet pel seu fill Garcia I, establint aix el principi de successi hereditria del ttol de comte de Castella.

 Llegat . 
La seva vida i gestes estan recollides en un poema annim, en cuaderna via, el Poema de Ferran Gonzlez, escrit entre el 1250 i 1271, es creu que per un monjo del monestir de San Pedro de Arlanza, i conservat en una cpia incompleta del segle XV. Es creu que aquest poema seria una refundici d'una primitiva can de gesta perduda sobre el comte castell.  

Les restes de Ferran Gonzlez van ser enterrades al monestir de San Pedro de Arlanza, Hortigela, Burgos. Actualment es troben a l'ex-collegiata de Sant Cosme i Sant Dami, Covarrubias, Burgos. 





 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56417" title="Garcia I de Castella" nonfiltered="2131" processed="2127" dbindex="22380">

Garcia I de Castella el de les mans blanques (Burgos, 938 - Crdova 995), comte de Castella (970-995). 

Orgens familiars.

Fill de Ferran Gonzlez i la seva primera muller Sana de Pamplona.

Va seguir reconeixent la superioritat jurdica dels monarques lleonesos, encara que tindr plena autonomia administrativa en el seu territori. Per plantar cara al perill musulm que tenia a les seves fronteres, va ampliar la base social del comtat promulgant les ordenances sobre els cavallers villans de Castrojeriz, equiparant els cavallers villans amb els infantons. Aix doncs, aquells camperols que disponien d'un cavall per a la guerra serien equiparats automticament amb els nobles de segona classe.

Npcies i descendents.

Vers el 960 es cas amb Ava de Ribagora, filla de Ramon II de Ribagora, amb la qual tingu:
 l'infant San I Garcia de Castella (965-1017), comte de Castella;
 l'infant Gonal Garcia de Castella;
 la infanta Major de Castella, casada amb Ramon III de Pallars Juss;
 la infanta Urraca de Castella (?-1039);
 la infanta Elvira de Castella (?-1017), casada el 991 amb Beremund II de Lle;
 la infanta Toda de Castella (?-1031);
 la infanta nega de Castella, casada el 995 amb Almansor i el 1045 abadesa de Sant Salvador d'Ona;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56419" title="Sana de Pamplona" nonfiltered="2132" processed="2128" dbindex="22381">
Sana de Pamplona ( v 900- 959 ), infanta de Navarra, reina consort de Lle (923-924) i comtessa consort de Castella (932-959).

Filla de San I de Navarra i la reina Toda de Navarra, i germana del rei de Navarra Garcia II Sanxes I. 

El febrer de 923 es cas en primeres npcies amb Ordoni II de Lle, del qual enviud l'any segent.

El 924 es cas novament amb el comte lvar d'laba, del qual enviud el 931.

Es cas el 932 amb Ferran Gonzlez, comte de Castella, del qual tingu set fills:
 l'infant Gonal Fernndez (?-959);
 l'infant San Fernndez (?-956);
 l'infant Garcia I de Castella (938-995), comte de Castella;
 la infanta Urraca de Castella (?-1007), casada el 941 amb Ordoni III de Lle, el 958 amb Ordoni IV de Lle i el 962 amb San II de Navarra.
 la infanta Fronilda Fernndez (?-1014);
 l'infant Nun Fernndez, capell;
 la infanta Mnia Fernndez;

Va morir el desembre de l'any 959.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56422" title="Urraca de Pamplona" nonfiltered="2133" processed="2129" dbindex="22382">
Urraca de Pamplona ( ? - 956 ), infanta de Navarra i reina consort de Lle (932-951).

Filla segona de San I de Navarra i la reina Toda de Navarra, i germana del rei de Navarra Garcia II Sanxes I. 

Es cas vers el 932 amb Ramir II de Lle, amb qui tingu:
 l'infant San I de Lle (935-966), rei de Lle ;
 la infanta Elvira de Lle (?-986), monja i regent (966-975) ;

Va morir el 23 de juny de l'any 956.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56423" title="Thornetsi" nonfiltered="2134" processed="2130" dbindex="22383">
Els Thornetsi foren una famlia de nakharars armenis que van poseir terres hereditaries al Djahan en territori del Vaspurakan.

Un Sembat Thornetsi apareix vers el 975.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56424" title="Batalla de Simancas" nonfiltered="2135" processed="2131" dbindex="22384">

La batalla de Simancas fou un encontre bllic entre les tropes del rei de Lle Ramir II i les andaluss del Califat de Crdova Abd al-Rahman III al costat dels murs de la ciutat de Simancas (prop de Valladolid) en la qual es decidia el domini sobre les terres del Duero, en l'any 939. 

Tot va comenar quan l'exrcit d'Abd al-Rahman III va prendre cam cap al nord contra els territoris cristians. Abd al-Rahman III va aconseguir reunir una gran host d'homes, contant a ms amb l'ajuda del governador de Saragossa, Abu Yahya, que durant la batalla va ser capturat. 

Ramir II, per la seva banda, va reunir un exrcit constitut, a ms de per les seves prpies tropes, per les del comte de Castella Ferran Gonzlez, les navarreses de Garcia II Sanxes I de Navarra, les gallegues i les asturianes. 

Segons expliquen les crniques rabs va succeir un eclipsi de sol el primer dia de combat, cosa que va provocar que durant els dos dies segents no es produssin combats i que finalment les tropes andalusines es retiressin.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56426" title="Endzaiatsi" nonfiltered="2136" processed="2132" dbindex="22385">
Els Endzaiatsi foren una famlia de nakharars armenis. L'nic personatge rellevant de la famlia fou Arshen Endzaiatsi que va prendre part a la rebelli nacional del 451.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56428" title="Poema de Ferran Gonzlez" nonfiltered="2137" processed="2133" dbindex="22386">
El Poema de Ferran Gonzlez (en castell: Poema de Fernn Gonzlez) narra diferents fets histrics de la vida d'aquest personatge histric i rellevant en la histria de Castella. Les seves reiterades campanyes contra els andaluss en defensa del territori castell, les seves guerres contra el rei de Navarra, els seus debats amb el rei de Lle, i la seva protecci al monestir de San Pedro de Arlanza (on finalment van reposar les seves restes), creen una trama apassionant on es reflecteix clarament el paper que el comte Ferran Gonzlez va ocupar a mantenir la Castella primitiva la seva legitima sobirania sobre tota Espanya, al mantenir-se des del principi fora de l'abast de la invasi rab. 

L'autor de l'obra, annim, en estrofes en quaderna via sembla ser que no coneix molts detalls dels fets histrics en si, ja que no van quedar escrits per cap historiador de l'poca de Ferran Gonzlez ni posteriors a ell, sin que la seva transmissi va ser oral. Aix doncs, el text tracta d'explicar i desenvolupar els fets conforme a la mentalitat i la lingstica del segle XIII, acudint de vegades a la imaginaci i altres a les distintes fonts populars que circulaven (la can de gesta, tradicions, llegendes,...). 

Es creu que l'autor del Poema devia ser un monjo del monestir de San Pedro de Arlanza, i que la va compondre entre els anys 1250 i 1266. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56433" title="Ava de Ribagora" nonfiltered="2138" processed="2134" dbindex="22387">
Ava de Ribagora ( a 945 - d 995 ), infanta de Ribagora i comtessa consort de Castella (970-995).

Orgens familiars.
Filla del comte Ramon II de Ribagora i la seva muller Garsenda d'Armanyac. Era nta per lnia paterna del comte Bernat I de Ribagora i la seva esposa, la infanta Toda d'Arag, i per lnia materna del comte Guillem d'Armanyac .

Npcies i descendents.
Vers el 960 es cas amb l'infant de castella i futur comte Garcia I de Castella, fill del comte de Castella Ferran Gonzlez i la seva primera muller, Sana de Pamplona. D'aquest matrimoni tingueren:
 l'infant San I Garcia de Castella (965-1017), comte de Castella;
 l'infant Gonal Garcia de Castella;
 la infanta Major de Castella, casada amb Ramon II de Pallars;
 la infanta Urraca de Castella (?-1039);
 la infanta Elvira de Castella (?-1017), casada el 991 amb Beremund II de Lle;
 la infanta Toda de Castella (?-1031);
 la infanta nega de Castella, casada el 995 amb Almansor i el 1045 abadesa de Sant Salvador d'Ona;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56435" title="Occitnia 1900-1940" nonfiltered="2139" processed="2135" dbindex="22388">

Aquest fou el panorama d'Occitnia abans de l'ocupaci pels nazis.

 El regionalisme .

El regionalisme francs de finals del segle XIX i comenaments del XX fou facilitat, entre d altres, per l escola francesa de la Geografia Humana Regional, creada pel llenguadoci Paul Vidal de la Blache (1845-1918), professor a la Sorbona del 1898 al 1909, fundador de la revista Annales de Geographie i autor, entre d altres, de l estudi geogrfic Etats et nations d Europe (1881). Va tenir nombrosos seguidors, tant a Frana com a la resta d Europa.

El 1898 Charles Maurras (1868-1952) publicaria L idee de descentralisation, una barreja de federalisme proudhoni, corporativisme saintsimoni i de positivisme de Comte, on defensa el reconeixement de les cultures locals dins una monarquia federativa fonamentada en la llibertat de les provncies i municipis.  Juntament amb el seu inseparable Frderic Amouretti (1863-1903) fundaren la Ligue du Patrie Franaise i la revista Rveil de Provence, en el mateix sentit.  Per el 1899 marx a Pars, on coneixeria al lorens Maurice Barrs (1862-1923), qui havia elaborat la teoria de l arrelament regional que permetia l expandiment de l individu dins el seu propi quadre natural.  Aquell mateix any fundarien el diari L'Action Franaise, al qual se li unirien molts felibres. 

El 1905 Maurras tamb participaria en la Ligue de Descentralisation, de carie reialista i radical, que poc desprs es transformaria en la Federation Rgionaliste Franaise (FRF), dirigida d antuvi pel mateix Maurras, per Joan Carles-Brun (1870-1946), autor de Le Rgionalisme (1911) i de Qu est-ce que le regionalisme (1936), i per Jli Rounjat (1864-1925), el fams lingista autor d una L ourtogrfi prouvenalo (1908), intent d unificaci gramatical occitana.  Aquest grup recolz d antuvi Action Franaise, per la marxa definitiva de Maurras a Pars el priv d un lder amb cert carisma.

La FRF recull la tradici proudhoniana i del felibritge federal de Pars, i reb el suport tant de Barrs com de J. Hennesy i J. Paul Boncour, juristes i fillegs.  Intent operar com a grup de pressi i promoure la presentaci de projectes de llei per part de diputats dels diferents partits a favor d una regionalitzaci administrativa i federalitzant, aix com crear un estat d esperit favorable a la reestructuraci territorial.  El programa del 1901 era fora eclctic, proposava crear regions homognies amb competncies administratives i econmiques, igual que en els municipis, descentralitzar l educaci i promoure les tradicions locals.  El programa era fora vague i no pogu evitar les divergncies entre monrquics i republicans, entre federalistes i descentralitzadors, i per tant, la seva eficcia poltica fou fora reduda.

L ltima oportunitat perduda pels felibrencs en poltica es produ l any 1907, quan la crisi dels vinyataires del Llenguadoc els va dur a una revolta oberta contra el govern de Georges Clemenceau.  Els seus caps dirigents foren el sindicalista occit Marcelin Albert i l alcalde socialista de Narbona, Ferroul, qui els convoc a Carcassona en occit i all evoc el cant de la croada davant els manifestants.  Reberen el suport de Pire Devoluy (1862-1932) , qui intent convncer intilment Frederic Mistral que els dons la benedicci, i pel cardenal de Montpeller, Roverie de Cabrires (1830-1921), qui simpatitzava amb els felibres.  Ferroul arrib a suplicar de genolls Mistral que encapals el moviment, per aquest es va negar en rod alhora que neutralitzava les activitats del felibre i sancionava l heterogenetat interna.  El moviment fou desfermat i molt durament reprimit per Clemenceau, encara que van obtenir algunes de les millores reivindicades.

 Evoluci econmica i social .

Tres fets marcaren l evoluci occitana en aquesta primera meitat de segle: la guerra del 1914, l escola pblica francesitzadora, i la manca d una estructura econmica prpia.

D'una banda, el 1897 un llenguadoci de Muret, Clment Ader (1841-1925) va fabricar el primer avi a Tolosa de Llenguadoc.  Ja el 1866 n havia creat un prototip, l ole, amb motor a vapor, que s alaria per primer cop el 1890. El 14 d octubre del 1897 fou  provat al camp de Satory (Versalles) i va rodar 60 metres, recorregu 150 ms en vols curts i 300 ms en ple aire. Va mantenir una certa disputa sobre la paternitat de l invent amb els germans Wright, que l enregistraren abans.  Tanmateix, fou el precursor de l aviaci a Europa, i facilit que entre el 1914 i el 1918 el jove empresari tolos Laticore hi construs avions militars, alhora que amb Didier Saurat fundaria a Tolosa anys ms tard l Aeropostale, primera empresa de transport aeri amb Sudamrica via Barcelona, Alacant, Casablanca i Dakar.

Per una altra banda, la Guerra del 1914-1918 no sols va enrolar a files la flor i nata del jovent occit (com la dels jovent bret i cors, duts a primera fina com a carn de can, i que provocaria el 1917 un fort moviment de desercions massives) sin que tamb xucl els recursos naturals del pas, sobretot el carb del Masss Central. El 1916 es fundaria Charbonneries de Barjac, a Gard, vora Als, per tal de potenciar l explotaci de carb. Per desprs del 1920 s iniciaria la davallada.  La porcellana de Llemotges, que emprava 8.000 treballadors el 1920, noms n emprar la meitat el 1938.  Endems, els dos principals bancs locals occitans, la Banque Castelnau de Montpeller i la Banque Gaidan de Nimes, s enduran el capital a Pars, iniciant aix la descapitalitzaci regional, que a la llarga provocar la manca d inversions prpies.  Tanmateix, el 1924 es fundaria a Tolosa l Office Nationale Industriel de l Azote, sector qumic estatal, que des d aleshores ser l nic que, de vegades, invertir al pas.

Per altra banda, el 1936 s establiren 36.000 italians a Gers i Olt i Garona, gent que no aprendr occit i accelerar a la llarga el procs de substituci lingstica.

Alhora, els poltics occitans ja eren plenament integrats a la poltica francesa, i dels seus orgens occitans en van fer un simple aspecte folklric. Aquest fou el cas de Thephile Delcass (1882-1936) de Pmies, ministre d afers exteriors el 1914-1915, de marina el 1911-1913, i de  colnies el 1893-1895; del llemos Marie Franois Sadi Carnot (1837-1894), president de la repblica del 1887 al 1894; del provenal Gaston Doumergue (1863-1937) del Parti Radicale i president de la repblica del 1924 al 1936; del tamb provenal Edouard Daladier (1884-1970), radical-socialista cap de govern el 1934 i 1938-1940 i ministre de guerra el 1932 i el 1936-1937 i d obres pbliques el 1930-1931, de trist record per ser el signatari francs del Pacte de Munic del 1938, i que el 1943 fou deportat a Alemanya pels ocupadors nazis; i el mariner gasc Jean-Franois Darlan (1881-1942) almirall el 1929 i cap de la flota francesa el 1939, qui el 1941-42 fou vicepresident del Govern de Vichy fins que marx a Alger i es pos de part dels aliats fins que fou assassinat.

Quan a la cultura occitana en francs, en aquells anys tingu com a mxims exponents al provenal Jean Giono (1895-1970), autor de la Trilogie de Pan (1926-1930) on canta al subdesenvolupament occit sense donar, per, els noms dels responsables, en un francs ple de provenalismes, i en lloa les virtuts del mn rural contra el maquinisme i el mn urb.  Tamb n s destacable el director de cinema provenal Marcu Panhol (1895-1974), amb evocacions costumistes de Marselha de la trilogia de films Fanny (1932), Marius (1931) i Csar (1937), per que no reeix en l intent de crear un cinema nacional, encara que fos en francs, ja que uns altres directors, com el llenguadoci Louis Feuillade (1874-1925) autor de films com Les vampires (1915), La vie telle qu elle est (1911-1913) i Fantmas (1913-1914), o el gasc Louis Delluc (1890-1924), autor dels films Fivre (1921), L inoundation (1924) o Le femme de nulle part (1922), van fer la seva producci a Pars.  D altres autors en francs de gran renom foren els poetes provenals Ren Char (1907-1988), amb els llibres Seull de meurent (1945), Les matinaux (1950) i Lettera amorosa (1953), i Paul Valry (1871-1945), considerat com a gran glria de les lletres franceses, autor dels poemes Le cimetire marin (1920),  La jeune parque (1917) i  Varit (1924-1944), dileg de  caire socrtic. Desprs de la guerra en destacaria el nimenc Jean Marie Le Clzio (1940), defensor, per, de les llenges minoritries, i autor de Le procs verbal (1963), Le fivre (1965),  Le dluge (1966) i le livre des fruites (1969).

Per altra banda, la geografia humana regional fundada per Paul Vidal de la Blache va tenir continuadors occitans, com el tolos Jean Brunhes (1869-1930), autor de la Geographie humaine de la France (1926-1930), i el llemos Pierre Deffontaines (1894-1878), membre de l'Institut d'Estudis Catalans. 

 Situaci poltica als anys vint .

Pel que fa al regionalisme, com a conseqncia de la reorganitzaci territorial duta a terme desprs de la Guerra el 1918, tornaria a cobrar fora les doctrines del regionalisme econmic, en favor de la reestructuraci estatal en regions econmiques homognies per tal d evitar la burocratitzaci i millorar l eficcia administrativa. Per totes les respostes en aquest sentit fracassaren.

El FRF, dirigit des del 1901 per Lois-Xavier de Ricard,  mantindria fora activitat durant el perode 1922-1926 merc la influncia que exerc entre altres parlamentaris Jean Hennesy, radical moderat qui el 1919 present una proposta de llei que aspirava a una regionalitzaci ms profunda, per tamb fracass.  El 1926 el govern radical es propos posar en prctica un procs de descentralitzaci, per ms tard el fren pel sorgiment de partits nacionalistes perifrics, i la fora d aquests a Alscia.  Paul Boncour, federalista convenut, fou ministre d afers exteriors i de guerra el 1933, i tampoc present aleshores cap iniciativa en aquest sentit.  Per la seva banda, el SFIO (socialistes) mantenia una postura jacobinista, i noms el PCF mantenia una certa comprensi al problema. D aquesta manera, entre el 1900 i el 1914 es presentaren molts projectes de Llei, aix com nombroses simpaties individuals, per sense cap resultat prctic. Noms s aconseguiria el 1913 la creaci a Tolosa de l Institut de les Llenges Meridionals, amb la biblioteca ms rica en llengua d oc.

El 1930 es formaria una nova tendncia federalista no conformista, amb les revistes Esprit (1932) d Emmanuel Mounier (1905-1950) de Grenoble, creador del personalisme, i L'Ordre Nouveau (1933), ideolgicament heterognia (amb el cristi Emmanuel Mounier, Alexandre Marc, Denis de Rougemont (1906-1985), sus de Neuchtel i federalista paneuropeu, R. Dandieu i Raymond Aron (1905-1983), parisenc liberal) que es caracteritza pel personalisme, rebuig al capitalisme, liberalisme i socialisme, a favor de l autonomia de l individu i la seva lliure associaci en esferes ascendents que garantien la llibertat, i que contemplava el federalisme territorial i de corporacions econmiques com a un fre a la dictadura i a la uniformitat. 

Aix, reformularen el regionalisme maurrasi a favor d una indefinida Europa de les Ptries, formada per unitats determinades per criteris tnics.  En relaci amb aquest grup es mostraria un grup dissident del FRF del 1921 encapalat per Eugene Poitevin, amb la revista Le Federaliste (1921-1938), on hi collaborarien nacionalistes bretons, occitans, bascos i alsacians, alhora que prestava atenci a la poltica de nacionalitats de la Societat de Nacions. 

Per altra banda, en el terreny lingstic, l escolaritzaci progressiva i repressiva contra les llenges minoritries provoc la vergonya del patus, alhora que trenc la corretja tradicional de transmissi lingstica, fet agreujat pel fet que la gent immigrada que s establia al pas, majoritriament ja no aprenia occit.

 L'occitanisme en els anys 20 .

Pel que fa al felibritge, tancat en un esteticisme de sal o un folklorisme localista malgrat els esforos dels capoli Devoluy i Bernard, amb les revistes Prouvno (1905-1906) i Vivo Prouvno (1907-1914), empentar els ms joves a la recerca de noves possibilitats alternatives.  

La primera batalla ser per una llengua unificada a nivell escrit, ja que tots els sectors progressistes s oposaren al rodanenc emprat pels felibres.  Ja el 1895 el p. Josp Ros public una Gramtica Limousina on proposava que la llengua unificada fos el ms prxima possible a l emprada pels antics trobadors.  En el nmero 9 de la revista Mount Segur del 1889, el jove gramtic llenguadoci Antonin Perbosc (1861-1944), amic de Jaurs i influt pel parnasianisme, propos les tesis d unificaci lingstica en el mateix sentit.  Amb aquesta idea, el mateix Perbosc i el seu amic Prosper Estieu (1860-1939) fundarien el 1904 l Escola Occitana, encara que no entraria en funcionament fins el 1919, i fins el 1920 no publicarien el primer esbs de gramtica occitana unificada, basada en la llengua dels trobadors, per noms amb projecci a Tolosa i al Llenguadoc.  Alhora, s havien d enfrontar, per una banda, amb el mistralisme a ultrana dels provenals Devoluy i Suly-Andriu Peyre, i amb la gascona Escolo Gaston Febus, que tenia idees prpies sobre la gramtica. 

Durant aquest perode tamb es fundaren nombroses revistes, com L'Estello (1909-1911), per Filadelfa de Gerda, Estieu i Bernard; La Regalido (1909), Lou Secret (1918) i Marsyas (1921) de Suli-Andriu Peyre, endems de les noves, Gai Saber i Per Nostre. Quan al moviment occitanista, el pes del ruralisme, del tradicionalisme i del conservadorisme tamb es revelaren als Jocs Florals de Tolosa. Aquesta desarticulaci interna de l occitanisme i l estancament en la poltica cultural duraria fins els anys 30. 

Durant la primera guerra mundial, el moviment occitanista encara era concentrat en l activitat folklrico-literria, sense assolir un estandart lingstic modern i sense definicions poltiques especfiques, i el localisme regional dels diversos grups feia difcil el sorgiment d una concincia de nacionalitat compartida ms enll dels dialectes regionals. A Marsella, per exemple, encara continuava la tradici del Felibre Roig, lligat als ambients laics de l ensenyament i en els mitjans sindicalistes i socialistes, expressats el 1917 a la revista Le Feu, rgan del Regionalisme Mediterrani.

Cap el 1923, per la seva banda, es funda a Tolosa la Societat d Estudis Occitans (SEO) amb Valeri Bernard, Josp Anglada (1868-1930), filleg i autor de Les troubadors , i el gramtic Los Alibert (1884-1959), com a presidents i secretari general respectivament.  Reberen el suprot de l Escla Occitana, dirigida aleshores pel p. Josp Salvat, i foren influts per l IEC.  Intentaren donar un nou estatut cientfic a la llengua occitana, i alhora unificar els dialectes en un standart etimolgic tot seguint el model de l IEC i  superar aix la grafia mistralenca, basada en el provenal i ja reformada per Perbosc i Estieu el 1899. Des del 1928 rebrien el suport de l impresor catal Josep Carbonell i Gener i de l Oficina de Relacions Meridionals de la Generalitat de Catalunya, merc la qual foren publicades la Gramtica occitana segons los parlars lengadocians (1935) d Alibert, que servir de base per depurar la resta dels dialectes occitans i fer una llengua literria comuna, aix com La legenda d Esclarmonda de Valeri Bernard i Los sants Evangelis de Juli Cubainas, traducci de la Bblia. Els felibres intentarien oposar-li com a alternativa la Grammaire istorique des parlers prouvenaux modernes de Juli Rounjat, per sense xit.

El 1920 tamb es formar la Liga per la Lenga d Oc a l Escla, amb Joan Bozet, Antonin Perbosc i J. Bonafs, universitaris que critiquen la francesitzaci a ultrana. El 1928 Bozet intent reformar el gasc conforme als criteris de Perbosc, cosa que l obligar a trencar amb Palay i Camelat, tradicionalistes.

El 1923, endems, apareix la revista c del gasc Ismael Girard (1898-1976) i del metge Camil Soula (1888-1963), ms tard membre de l IEC, anomenats Grup de Tolosa. D esperit obert, modernitat i llibertat de crtica, l han fet una de les ms importants publicacions en occit, influda fins el 1939 per l IEC, i ms tard, quan n assum la direcci Flis Castanh (1920) pel comunisme. Soula va visitar Barcelona el 1920 i en tornar fundaria la Liga Occitana, presidida per Antonin Perbosc i el msic Dodat de Severac (1872-1921), relacionat amb artistes catalans.  Poc desprs, el mar del 1923, es constituiria el Comit d Action des Revendications Nationales du Midi, compost per diverses personalitats occitanes i felibres de diferents tendncies, que farien un Appel   a la naci occitana, per primer cop amb un nacionalisme occit doctrinalment definit i mostrant certa admiraci vers Irlanda, aix com una estratgia federalista i una cosmovisi social populista. Per es va dissoldre uns mesos desprs per deixar pas a la Ligue per la Patrie Mridionale-Federation des Pays d Oc, que tamb integrava personalitats de diferents punts d Occitnia.  Des d aleshores, Oc esdevindria tribuna dels catalanistes emigrats d Estat Catal. 


El 1925 Jrdi Rebol (1901-?) fund a Marsella l Action Sociale et Felibrienne Lo Calen (La llar), amb el cronista comunista A. Conio i l industrial Paul Ricard, per tal d educar al jovent en occit: organitzen cursos d occit i viatges d estudis. Polticament, s arrengler amb els socialistes i amb els catalanistes d esquerres (des del 1923 s havia revifat una nova mena d amistat occitano-catalana), sosbretot amb el Centre Catal de Marsella, fundat el 1931. Catalunya fou l exemple a seguir, i poc desprs es fundaren les revistes L'Araire (1931-1933) i Occitnia (1934-1939), dirigides per Carles Camprs (1908-1995), qui el 1935 va publicar l opuscle Per lo camp occitan on desenvolup una teoria de la naci occitana, amb una estratgia populista que rebutja la lluita de classes i crida a l emancipaci cooperativista i reformista del pags i de l artesanat cap a un federalisme interior per Frana, per un federalisme no pas capitalista.  El 1935 formaria el Partit Federalista Provenal (PFP), qui far campanya a les eleccions pel Front Popular i definir la Provena com a minoria nacional. Per noms aconseguiran la participaci en alguns actes protocollaris de l Ajuntament de Marsella.

Per la seva banda, un altre nucli d universitaris, a Montpeller, el 1928 intentaria promoure actituds a favor de l idioma, i es constituiria com a Nou Lengadoc (1929-1934), que faria tasca de propaganda cultural i publicitria, per tenia un ideari fora confs i no trenc amb els felibres, alhora que eren ms llenguadocians que no pas occitans, i polticament eren neutrals.  El seu cap, Joan Lesaffre, s inspirava en el federalisme de Brun i l autoritarisme de Maurras, per des del 1933 es gir vers el catalanisme.  El 1933 deixaria el grup i Nou Lengadoc  es vincularia al pancatalanisme occitanista de la revista Occitnia, que tenia grups a Marsella, Tolosa i Barcelona.  Tanmateix, els contactes no prosperaren, sobretot degut a la gran distncia des del punt de vista organitzatiu d ambds nacionalismes, tamb per la guerra civil espanyola, que interromp els contactes, i pel fet que els catalanistes, millor organitzats, no es volien sotmetre a un vague panoccitanisme.	 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56437" title="Les Guilleries" nonfiltered="2140" processed="2136" dbindex="22389">


El masss de les Guilleries est situat al vrtex entre la Serralada Prelitoral i la Serralada Transversal i forma part alhora de totes dues serralades. Se situa al lmit de les comarques de la Selva i Osona, a l'entorn de la poblaci de Sant Hilari Sacalm, que n's la capital. Es tracta d'un masss poblat per alzinars i algunes suredes, de caire mediterrani, i rouredes i fagedes, de caire eurosiberi, si b en bona part han estat substituts per conreus forestals, principalment castanyedes i plantacions de pins extics i avets. Assoleix la mxima alada  a Sant Miquel de Solterra o de les Formigues (1.204 m). Als seus voltants se situen els embassaments de Sau i Susqueda, al Ter.

Com a subcomarca, les Guilleries est formada pels municipis de Sant Hilari Sacalm, Osor, Susqueda, Vilanova de Sau, Sant Sadurn d'Osormort, Espinelves i Viladrau.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56438" title="Karqayin" nonfiltered="2141" processed="2137" dbindex="22390">
Karqayin fou una comarca d'Armnia governada el 483 per un tal Vasavurt. La seva situaci no est establerta.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56439" title="Serralada Prelitoral" nonfiltered="2142" processed="2138" dbindex="22391">

La Serralada Prelitoral forma part de les Serralades Costaneres. Se situa en parallel a la costa, per a una distncia d'aquesta d'entre 30 i 60 km, entre el lmit amb el Pas Valenci i l'Arag i la Serralada Transversal. De nord a sud, compren les serres de Les Guilleries (que comparteix amb la citada Serralada Transversal), el Montseny, Sant Lloren de Munt, Montserrat, la de Queralt, el Picorandan, la de Prades, el Montsant i els Ports de Tortosa-Beseit, que formen part tamb del Sistema Ibric.

Entre els seus espais protegits, mereixen destacar-se el Parc Natural del Montseny, el Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac, el Parc Natural de Montserrat i el Parc Natural dels Ports de Tortosa-Beseit. el Parc Natural de la Serra del Montsant.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56444" title="Serralada Litoral Catalana" nonfiltered="2143" processed="2139" dbindex="22393">

La Serralada Litoral forma part de les Serralades Costaneres. Se situa en parallel a la costa, entre el riu Foix i el golf de Roses. De nord a sud, compren les serres del Montgr, les Gavarres, el Montnegre, el Corredor, Sant Mateu, la Conreria, Collserola, el Garraf i el Montsi.

Compta amb diversos espais naturals protegits, com el Parc Natural del Montnegre i el Corredor, el Parc de Collserola i el Parc Natural del Garraf.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56445" title="Seruantztian" nonfiltered="2144" processed="2140" dbindex="22394">
Els Seruantzian foren una famlia de nakharars armenis. Khurs i Garegin Seruantzian van participar a la rebelli nacional el 451.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56446" title="Depressi Prelitoral Catalana" nonfiltered="2145" processed="2141" dbindex="22395">

La Depressi Prelitoral Catalana se situa entre les dues Serralades Costaneres catalanes, la Serralada Litoral i la Serralada Prelitoral, que la flanquegen pel sud-est i el nord-oest, respectivament, formant un corredor natural entre ambdues d'uns 100 km de llarg i uns 20 km d'amplada. La depressi compren les comarques naturals del Valls i el Peneds, aix com part del Baix Llobregat, i la travessen alguns rius que s'han obert pas a travs de les principals falles de la serralada Litoral, com el Foix, el Llobregat, el Bess i la Tordera. L'origen de la depressi s tectnic i correspon a un bloc enfonsat en relaci als que formen les dues serralades.

Des de l'poca romana, per la seva situaci parallela i propera a la costa, encara que separada d'ella, aquesta depressi va ser utilitzada com a pas de nord a sud evitant la ciutat de Barcelona. Avui utilitzen aquest pas importants vies de comunicaci, com l'autopista AP-7 i la via de mercaderies de RENFE Tarragona-Girona. Per la seva situaci estratgica i la seva proximitat a Barcelona, la Depressi Prelitoral s'ha convertit en un gran pol d'atracci de nombroses indstries de diversos camps, la qual cosa ha donat lloc al gran creixement d'algunes de les poblacions (avui ciutats) que en ella se situen, com Vilafranca del Peneds, Sant Sadurn d'Anoia, Martorell, Rub, Terrassa, Sabadell, Sant Cugat del Valls, Cerdanyola del Valls, Barber del Valls, Mollet del Valls, Granollers, Cardedeu i Sant Celoni.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56447" title="Depressi Litoral" nonfiltered="2146" processed="2142" dbindex="22396">
La Depressi Litoral est situada entre la costa mediterrnia i la Serralada Litoral, i compren gran part de les comarques del Barcelons i el Maresme.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56448" title="Acadmia" nonfiltered="2147" processed="2143" dbindex="22397">

L'acadmia s una entitat o instituci que es dedica a l'estudi d'un camp de coneixement, sovint amb un nivell d'expert o d'erudici. El terme tamb s'utilitza per a altres usos en l'poca moderna. El nom d'Acadmia prov de l'escola Atenenca del filsof Plat (akadmeia), fundat al voltant de l'any 385 aC. 

El nom es va recuperar a Itlia durant el renaixement per definir els locals on s'ensenyaven diferents tcniques artstiques. Aquests tipus de locals es van estendre per tota Europa durant els segents segles fins que el 1648 es va crear l'Acadmie Royale de l'Art, la primera acadmia amb suport reial, en aquest cas, de Llus XIV.

 Escola Atenenca .

Va ser fundada per Plat a les proximitats dels jardins/santuari dedicats a l'heroi Akdemos a poca distancia d'Atenes. Posteriorment esdevindria la instituci on la doctrina platnica venia conservada i estudiada a la llum de les noves aportacions del debat filosfic.
L'Acadmia, consagrada a les Muses i a Apollo, i dedicada al conreu de les matemtiques i la dialctica, en oposici a l escola retrica d Iscrates d'Atenes fundada en el 391, va ser el centre dels ensenyaments de Plat i del platonisme. Al frontispici, segons es diu, figurava la llegenda: Que ning no entre aqu si no s gemetra. El seu programa d estudis s'acomodava probablement al que es reflecteix en la Repblica (llibre VII), en tractar Plat de la formaci dels filsofs, i es duia a terme mitjanant dilegs, debats, discussions i llions tant de Plat, com de deixebles avantatjats i personalitats famoses que passaven per Atenes. Desprs de Plat, van ser escolarcas famosos de l'Acadmia: Espeusip, nebot de Plat (347-338), Xencrates de Calcednia, el primer que va dividir la filosofia en fsica, tica i lgica (338-314), Polemn d'Atenes (314-269) i Crates d Atenes (269-264). A aquesta poca pertanyen Eudox de Cnido (400-347) i Herclides Pntic (390-310), grans astrnoms membres de l'Acadmia. Amb Arcesilau de Pitane s'inicia el perode escptic de l'Acadmia (Acadmia mitja), l exponent principal del qual va ser Carnades de Cirene (Acadmia nova). Fil de Larisa, cap a 110, introdueix l eclecticisme en la que es denomina la IV Acadmia. Va perdurar com a exponent ms o menys fidel de la tradici platnica fins a l any 529 dC, quan l emperador Justini I va manar clausurar tots els centres d ensenyament no cristians.

Referncies.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56449" title="Masss del Montseny" nonfiltered="2148" processed="2144" dbindex="22398">



El Montseny s un masss que forma part de la Serralada Prelitoral. Est situat en el lmit entre les comarques del Valls Oriental, la Selva i Osona, com una barrera entre la Depressi Prelitoral Catalana i la Plana de Vic. Est separat de Les Guilleries per una fractura. Els seus cims ms alts sn el Tur de l'Home (1.706,7 m), les Agudes (1.703,0 m) i el Matagalls (1.697,9 m).

Gran part d'aquest masss es correspon amb l'espai protegit del Parc Natural del Montseny, establert l any 1977 i gestionat per la Diputaci de Barcelona des de 1977 i per la Diputaci de Girona des de l'any 1978. Tamb des de l'any 1978 s Reserva de la Biosfera de la UNESCO.

Al cim del Tur de l'Home hi ha un observatori meteorolgic que data de l'any 1932.

 Ecologia .



Degut a les especials condicions microclimtiques causades pel relleu, al Montseny hi trobem una barreja d'ambients mediterranis (com per exemple els alzinars dels vessants del Tagamanent), eurosiberians (com les fagedes entre el Matagalls i Viladrau) i fins i tot subalpins (com l'avetosa del Tur de l'Home). Aix permet que moltes espcies centreuropees hi tinguin l'extrem meridional de la seva rea de distribuci (per exemple l'avet), i ha propiciat l'aparici d'endemismes singulars, com ara el Trit del Montseny (Calotriton arnoldi), descobert el 2005, o l'herba de Sant Segimn (Saxfraga vayredana), exclusiva dels indrets rocosos del Montseny i les Guilleries.

 La presncia de l home .
    
La presncia de l home ha sigut un dels factors que ms ha influt en el paisatge del Montseny. Al llarg dels anys la gent del Montseny ha desenvolupat activitats lligades al seu entorn natural, com per exemple, fent de pastors; treballant la terra com a pagesos; aprofitant els recursos del bosc (extracci de fusta, pela de suro, recollida de castanyes, carboneig, etc.); i traient profit de la neu i el gla, en les parts altes del masss, per a la seva comercialitzaci, entre d altres activitats.

Un dels testimonis evidents de la presencia de l home al Montseny sn les esglsies i ermites que hi ha repartides per tot el masss. Entre aquestes cal destacar les esglsies romniques, i santuaris.

L habitatge tradicional del Montseny ha estat la masia. Les cases amb ms histria, que avui encara perviuen, es remunten del segle XII al segle XVIII. Aquestes sn construccions que consistien, generalment, de tres plantes, les quals incloen l habitatge i golfes. En alguns casos, els corrals es trobaven a la planta baixa, i l escalfor del bestiar era aprofitada per escalfar els dormitoris a sobre d aquests. La masia era l unitat familiar, en la que el dia a dia girava al voltant de la feina al camp o al bosc, i les nits vora al foc a terra era quan les canons i les rondalles es transmetien a les noves generacions.

De vegades, les masies es convertien en improvisats hostals que acollien a la gent delerosa de fugir de les tensions de la ciutat, gaudir de la natura i fer salut.

 Els excursionistes .
La varietat de paisatges i riquesa humana i ecolgica va incitar als primers excursionistes a pujar al Montseny, per va ser sobretot amb l arribada del ferrocarril als pobles de l entorn, quan es va incrementar el nombre de visitants al Montseny, per a realitzar excursions per els seus cims i l hivern per practicar-hi esports sobre la neu. 

 Els intellectuals .
Els paisatges i racons naturals del Montseny, al igual que la seva gent, oficis, tradicions, rondalles i canons, han estat font d inspiraci per a molts artistes, pintors, escriptors, poetes, msics, i cientfics, sobretot des de finals del segle XIX.

Entre aquests intellectuals podem destacar els noms de: Joan Maragall, Jaume Bofill i Mates, Llus Millet, Santiago Rusiol, Josep Pijoan, Amadeu Vives i  Llus Via i Pags.

Geografia.
 Municipis .
Els municipis del Parc Natural del Montseny sn:



Cursos fluvials.
Els principals cursos d'aigua que drenen el masss sn la Tordera (al sud), la riera d'Arbcies (a l'est) i el Congost (a l'oest).

Agermanaments.

El parc natural del Montseny est agermanat amb el Parc National des Cvennes (Frana) des del 1987, i amb el Parque Internacional de la Amistad (Costa Rica i Panam), des del 1994, ambds declarats tamb reserva de la biosfera. Amb tots dos mant sengles programes d'actuaci triennals que han perms desenvolupar mltiples accions conjuntes. 

 Enllaos externs .
Web del parc natural - Diputaci de Barcelona;
Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56450" title="Carles Francino Murgades" nonfiltered="2149" processed="2145" dbindex="22399">


Carles Francino Murgades s un periodista catal nascut a Barcelona el 3 de gener del 1958. T la carrera de periodisme que va estudiar a la Universitat Autnoma de Barcelona.

Va comenar a treballar a Rdio Tarragona. Desprs va continuar treballant per a la Cadena COPE de Reus, emissora de la qual va ser redactor d'esports i informaci general, ms tard va passar a incorporar-se a la delegaci a Tarragona d'aquesta emissora i ser el responsable dels informatius. El 1987, va fitxar per a Rdio Reus, emissora local de Reus de la Cadena Ser. A Rdio Reus s on va conixer a Andreu Buenafuente, ambds actualment amics. En fou el director de Rdio Reus i desprs tamb de Rdio Salou i de Rdio Mra d'Ebre, totes elles emissores locals de la Cadena Ser.

L'agost del 1990 es va traslladar cap a Madrid per a dirigir els serveis informatius del nou canal de Sogecable, Canal Plus. Va presentar els informatius nocturns i a ms, va presentar la gala d'inauguraci del Canal Plus.

El 1994 va fitxar per a Televisi de Catalunya, on ha estat durant 11 anys la cara dels Telenotces de TV3, un dels presentadors del "TN" ms populars de la cadena com tamb ho ha sigut ngels Barcel i Helena Garca Melero. Ha fet algunes temporades el TN migdia i algunes altres el TN vespre. Tamb ha estat el sots-director dels serveis informatius de TV3. Durant les nits electorals, Carles Francino era el responsable de fer l'anlisi dels resultats electorals, amb un gran domini de les llistes electorals, forquilles i infografies. Va acomiadar-se del pblic catal de TV3 el 2 de setembre del 2005.

Aleshores, havia fitxat un altre cop per a la Cadena Ser per a dirigir i presentar el mtic programa Hoy por hoy. El fet de presentar aquest programa que sempre havia estat presentat i dirigit per Iaki Gabilondo (el qual tamb fou el creador i la "imatge" del programa), va ser tot un repte per a Carles Francino. Carles Francino dirigeix i presenta actualment Hoy por hoy a la Cadena Ser des de Madrid i des del 19 de setembre del 2005.

s caracterstic del periodista el seu rigor i professionalitat, sempre informant les notcies amb la millor objectivitat possible. Aix ha fet que es guanys el respecte no tan sols dels seus companys de professi, sin tamb dels poltics i dels periodistes de la competncia. s per aix que, va obtindre el 1999 el Premi Ciutat de Barcelona per la seva professionalitat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56451" title="Carles Francino (desambiguaci)" nonfiltered="2150" processed="2146" dbindex="22400">


 Carles Francino i Murgades, periodista catal.
 Carles Francino i Navarro, actor catal. Fill del periodista Carles Francino.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56457" title="Carles Francino i Navarro" nonfiltered="2151" processed="2147" dbindex="22401">
Carles Francino i Navarro s un actor catal, fill de Carles Francino Murgades.

Ha fet el paper de Pau dins la telenovella Ventdelpl a TV3.
Actualment fa el paper de Rai a la srie Hospital Central.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56458" title="Akeatsi" nonfiltered="2152" processed="2148" dbindex="22402">
Els Akeatsi foren una famlia secundaria de nakharars armenis amb feus al Vaspurakan.

El 906 una incursi musulmana va arribar fins prop de Van i fou rebutjada per Thadeos Akeatsi governador de Shamiram i del districte de Djuash (al nord-est de Vaspurakan) a la batalla de Phaitakshtan; un altre combat va tenir lloc a Gerat. Els atacs rabs es van estendre per la regi del llac Urmia (principalment per Zarevand al nord-oest) i Shahpuh Akeatsi, un germ de Thadeos, va morir en un combat lliurat a Liugik.

Vers el 895 el rei d'Armnia va atacar al de Vaspurakan. La ciutadella de Van, on residia la princesa, fou assetjada i desprs d una breu resistncia el seu defensor, de la famlia Akeatsi, la va entregar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56465" title="Muses" nonfiltered="2153" processed="2149" dbindex="22403">

Les Muses o Heliconades sn les divinitats que inspiren les arts de l'escriptura i la msica, filles de Zeus i Mnemosine. El nmero definitiu de Muses es va establir en nou, cadascuna de les quals inspirava i protegia un gnere diferent. Malgrat que l'origen del seu culte va ser la Piria, prop de l'Olimp, finalment es van situar al Parns, la muntanya en la qual s'assentava el santuari de Delfos, en ser associades al culte d'Apollo. Els romans van associar les muses a les fonts. Cap musa t descendncia directa, ja que romanen verges, tot i que algunes tradicions els atribueixen matrimonis i fills igual que la majoria de dus grecs.



 Les nou Muses canniques .

Callope;
Musa de la poesia pica. 
Atributs: una tauleta de cera per escriure 
Clio;
Musa de la histria. 
Atributs: un volum enrotllat 
rato ;
Musa de la poesia lrica. 
Atributs: normalment una lira, per en la imatge adjunta, la m en un pedestal

Euterpe;
Musa de la msica. 
Atributs: una flauta 
Melpmene;
Musa de la tragdia. 
Atributs: una mscara trgica i coturns (sabates altes) 
Polmnia;
Musa dels himnes i la geometria. 
Atributs: els colzes recolzats en un pedestal i el ment a la m
Talia;
Musa de la comdia. 
Atributs: una mscara cmica 
Terpscore;
Musa de la dansa. 
Atributs: una ctara per acompanyar els dansaires amb la msica 
Urnia ;
Musa de l'astronomia. 
Atributs: una esfera

 Funcions .
Els primers artistes invocaven sincerament les muses, creien en la seva existncia. Desprs es va convertir en una figura retrica comenar cada obra amb una invocaci o cant per demanar el seu favor, similar a la captatio benevolentiae medieval.

Al voltant del seu culte es duien a terme les majors proeses artstiques, per aix van acabar donant lloc al terme museu, com a indret on es depositen les obres d'art. Igualment, va passar a ser anomenat musa tot all que incitava a la creaci, com la bellesa d'una noia, per exemple.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56466" title="Espeusip" nonfiltered="2154" processed="2150" dbindex="22404">
Espeusip (Speusippos, ) (vers 393 aC - 339 aC)fou un filsof grec deixeble de Plat, nadiu d'Atenes i fill de Eurimed i Potona (germana de Plat) 

Va nixer i va morir a Atenes. Va entrar a l'Acadmia l'any 387 aC i va acompanyar a Plat en el seu tercer viatge a la cort de Siracusa durant l'any 361 aC.  All va desenvolupar fora habilitat i prudncia especialment amb les relacions a Di de Siracusa. A la mort de Plat, ocorreguda l'any 347 aC, el va succer com a escolarca de l'Acadmia fins que, greument malalt, es va provocar la seva prpia mort. Va ser succet per Xencrates de Calcednia, imposat pel mateix Espeusip, en detriment de la candidatura d'Herclides d'Heraclea. 

La seva filosofia ens s poc coneguda ja que, de manera directa, noms ens han arribat uns pocs fragments de les seves obres. Per la coneixem, de manera indirecta, a travs de la crtica que li fa Aristtil en la seva obra Metafsica. 

Segons sembla Espeusip va criticar la teoria de les idees del seu mestre, a les que va proposar substituir pels nombres, entesos com a entitats separades de l experincia. D'aquesta manera, continuava sustentant una tesi bsica del platonisme: l'existncia d'essncies separades, fora del mn sensible, i aquest mateix mn sensible. Segons ell, els nmeros posseeixen dos principis: all U i all mltiple, que s el principi de la divisi material. S'ha assenyalat la influncia d aquesta tesi en la formulaci del posterior neoplatonisme. La seva concepci tica era contrria a l'hedonisme que defensava Eudoxe de Cnidos al si mateix de l Acadmia. En general es considera que va desenvolupar les idees de justcia i ciutadania i els principis fonamental de legislaci.

Segons Digenes Laerci, entre les seves obres destacaven: Sobre la riquesa, Sobre el plaer, Sobre la justcia, Sobre l nima i Sobre els Dus. L'esmenten tamb breument Ateneu i i Tertulli. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56468" title="Justini I" nonfiltered="2155" processed="2151" dbindex="22405">


Justini I el Gran (en llat: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec:             ) tamb conegut entre els cristians ortodoxes orientals com a Sant Justini el Gran va ser un emperador de l'Imperi Bizant des de l'any 527 fins el 565. Va ser el segon membre de la Dinastia Justinianea tot succeint el seu oncle Just I.

El regnat de Justini destaca pel seu ambicis projecte de renovaci de l'Imperi Rom. Aquesta ambici era expressada en la recuperaci parcial dels territoris de l'Imperi Rom Occidental, incloent-hi tamb la ciutat de Roma i alhora, potser de major transcendncia a llarg termini, en la reescriptura uniforme de dret rom, el Corpus Iuris Civilis, que s encara la base de dret civil en molts estats moderns.

 Biografia .

Justini va nixer en el si d'una famlia pollerolarola de parla llatina en un  petit poble anomenat Pajas, prop de Pajas, cap a l'any 482. La seva mare va ser Vigilantia, la germana del general ms apreciat per Just I, que era de la gurdia imperial. Just adopt Justini, el va acollir a Pajas, i li don una bona educaci en jurisprudncia, teologia i histria. Se sap que Justini serv una temporada en la gurdia imnperial per els detalls dels inicis de la seva carrera sn desconeguts.

Quan l'emperador Pajas I va morir el 518, Just va ser proclamat emperador, amb l'ajuda ja significativa de Justini. Durant el regnat del nou emperador (518-527), Justini va ser el seu confident; a finals del regnat, quan Just va comenar a sentir-se vell, Justini va assumir importants responsabilitats en el govern. Justini va ser nomenat cnsol el 521, i posteriorment comandant de l'exrcit de l'est. Ell ja actuava com a regent virtual abans que Just l'anomens emperador soci l'1 d'abril del 527. Quatre mesos desprs moria Just, l'1 d'agost, i Justini assumiria el control del govern ja formalment.

A causa dels seus hbits de treball, un treballador incansable, se'l coneixia com l'"Emperador que mai no dorm". Sembla que era de carcter cordial i gens distant. S'envoltava d'homes i dones de gran talent, "homes nous", seleccionats no en base a l'origen aristocrtic, sin d'acord amb els mrits. 

Cap el 525 es va casar amb Pajas, que era una cortesana d'uns 20 anys. Anys enrere no ho hauria pogut fer per llei, per el seu oncle i emperador Just I va aprovar una llei que permetia el matrimoni de consanguinis de diferents classes socials. Teodora es convertiria en una persona molt influent en la poltica de l'Imperi, i els emperadors posteriors seguirien el precedent de Justini i es casarien amb dones de fora de la classe aristocrtica. El matrimoni inicialment va provocar un fort escndol, per Teodora demostraria ser molt intelligent i llesta, amb molt bon criteri i la seguidora ms fervent de Justini.

 Obra poltica i cultural .

La seva obra poltica fou dominada per la idea de la reconstituci de l'Imperi Rom amb una base ideologica vertebradora cristiana. A l'Occident, en llargues campanyes, dutes a terme sobretot per Belisari, Narss i Joan Troglita, conquer la Numdia als vndals (533-548), la regi del sud-est de la Pennsula Ibrica als visigots, les Balears (550). Domin tot Itlia, amb les illes de Crsega, Sardenya i Siclia, i prengu als ostrogots llur capital, Ravenna (535-554). Contingu per la fora els eslaus i els huns, i estengu el regne, per tota la Trcia i la Illria, fins al Danubi. El 562 Justini hagu de signar un comproms amb Cosroes I, el qual, aprofitant les lluites a Occident, havia envat Antioquia de l'Orontes, trencant aix l'acord de pau perptua, i pagar tribut als perses. 

Justini tamb destac per la seva obra jurdica, que constitu la base del dret rom i que marc tota la legislaci medieval i fins als temps moderns: el Codi, el Digest o Pandectes, les Institucions i les Novelles; la compilaci de totes aquestes obres o reculls s coneguda amb el nom de Corpus Iuris Civilis. 

En el camp religis, segu una lnia neocalcedoniana, intentant l'entesa entre calcedonians i monofisites. Amb un edicte de 543-544 condemn els Tres Captols, condemna que aconsegu de fer ratificar pel Concili II de Constantinoble (533; cinqu ecumnic), que el papa Vigili, emmenat i empresonat a Constantinoble, acab per acceptar. El 529 l'emperador havia tancat l'escola d'Atenes, que considerava un focus de paganisme. En el camp de l'art cal destacar sobretot les construccions fetes a la capital bizantina, especialment Santa Sofia, i les esglsies de San Vitale i Sant'Apollinaire in Classe, a Ravenna.

 Genealogia .

Un pastor got;
Just I Flavi Anici (450-527, emperador 518-527);
Biglenza, llatinitzat Vigilncia (Vigilantia), casada amb Istocos llatinitzat Sabati (Sabatius) ;
Justini I Flavi Anici (483-565, emperador 527-565, adoptat per Just I el 520), casat amb Teodora, no va deixar fills legtims.
Vigilncia, casada amb Dulcssim;
Just II Flavi Anici, conegut com Trax (Thrax), emperador el 565; mort el 578, casat amb Sofia, neta de l'emperadriu Teodora;
Just (mort jove);
Arbia (1) casada amb Biduri, o Baduari o Baduari (2);
Biduri, o Baduari o Baduari (2), curopalata, casat amb Arbia (1);
Marcel;
Praejecta, casada amb el patrici Areobinde, i desprs amb Joan, Nebot de l'emperador Anastasi.
Un fill de nom desconegut;
Baraides;
Just;
Germ,  Patrici i gran general, mort el 541; casat amb  Pessara i desprs amb Matasunta filla d'Eutaric reis dels ostrogots i de la reina Amalasunta I;
Just, cnsol, executat per Justi II entre 568 i 572;
Justini, gran general;
Justina, esposa de Joan (nebot de Vitali);
Germ Pstum;

 Referncies .


 Bibliografia .
 Article  Justinien , a Encyclopdia Universalis, volum 13, pg. 224-226, 1989.
 Charles Diehl. Justinien et la civilisation byzantine au siecle VI, Paris, 1901.
 J. B. Bury. History of the later Roman Empire, Vol. 2, Nova York (reedici), 1958. ;
 Rubin Berthold. Das Zeitalter Iustinians Berlin, 1960 . ;
 Georg Ostrogorsky. Storia dell'Impero bizantino. Milano, Einaudi, 1968. ;
 Bonini Roberto. Introduzione allo studio dell'et giustinianea, Quarta ristampa. Bologna, Ptron Editore, 1977. ;
 Alain Ducellier. Bisanzio (IV-XV secolo). Milano, San Paolo, 2005.
 Gerhard Herm. I bizantini, Milano , Garzanti, 1985. ;
 Silvia Ronchey. Lo stato bizantino, Torino, Einaudi, 2002. ;
 Cameron Averil. The Cambridge Ancient History, Vol. 14, Cambridge (2 ed.), (2002) . ;
 Luchetti Giovanni. Contributi di Diritto Giustinianeo, Giuffr Editore, 2004 . ;
 Alexander P Kazhdan. Bisanzio e la sua civilt, Bari, Laterza (2a ed.), 2004. ;
 Michel Mourre. Article "Justinien" al Dictionnaire encyclopdique d histoire, 1996. ;
 Giorgio Ravegnani. La storia di Bisanzio, Roma, Jouvence, 2004. ;
 Ralph-Johannes Lilie. Bisanzio la seconda Roma, Roma, Newton & Compton, 2005. ;
 Georges Tate. Justinien. L'pope de l'Empire d'Orient (527-565), Paris, Fayard, 2004. ;

 Enllaos externs .

 Anekdota ("Histria secreta") de Procopius. ;
 Buildings de Procopius. ;
 The Roman Law Library per Yves Lassard i Alexandr Koptev ;
 Srie de lectures de L. Brownworth sobre personatges bizantins, un d'ells Justini ;
 De Imperatoribus Romanis. Eniclopdia online dels Emperadors Romans ;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56469" title="Lira (constellaci)" nonfiltered="2156" processed="2152" dbindex="22406">


Lira (Lyra segons la denominaci llatina aplicada per la Uni Astronmica Internacional a les 88 constellacions modernes) s una de les 48 constellacions ptolemaiques. 

Lyra s una petita constellaci, per la seva estrella principal, Vega s una de les mes brillants del cel. Vega s un els vrtexs del asterisme Triangle d'Estiu.

Estrelles principals.

Vega (  Lyrae).

Vega (  Lyrae), el voltor en rab, s l'estrella ms brillant de la constellaci de Lyra, i s, la cinquena estrella ms brillant del cel. Vora 3 vegades ms massiva que el Sol, Vega s una estrella blanca 50 vegades ms lluminosa que aquest. s bastant prxima al Sistema Solar, a uns 25 anys-llum.

Amb una magnitud aparent quasi nulla (0,03), el seu color, i la seva proximitat en fan una estrella ideal per l'observaci i Vega ha servit d'estndard per la mesura de l'ndex BV d'altres estrelles, que determina el seu color amb precisi.

Degut a la precessi dels equinoccis, Vega ser l'estrella polar en uns 10.000 anys.

Vega, amb Altair (  Aguilae) i Deneb ( Cygni), forma l'asterisme del Triangle d'Estiu.

Altres estrelles.

Sheliak (  Lyrae)   l'Harpa en rab   s el prototip d'una classe d'estrelles variables anomenades del tipus Lyrae. Aquests estels sn de fet estrelles dobles en les quals els components s'eclipsen mtuament a intervals regulars i que sn abastament a prop l'una de l'altre per ser seriosament deformades per les forces de marea. En el cas de Sheliak, les dues components orbiten en 12 dies i projecten regularment filaments de gas calent.

  Lyrae s una estrella triple. Els dos primers components es poden separar fcilment amb uns prismtics i es pot el bell contrast entre el color blau d'una i vermell l'altra.

  Lirae s molt coneguda per ser una doble doble:   1 i   2 sn totes dues estrelles dobles en les que els membres estan separats per 140 ua.   1 i   2 disten en torn a 10.000 ua i s difcil dir si les dues parelles orbiten realment una en torn de l'altra. Les quatre estrelles sn similars, estrelles blanques unes dues vegades ms massives que el Sol.

Estrelles amb planetes.


Taula de les estrelles de Lira.



N.B. : Els valors numrics provenen de les dades mesurades pel satllit Hipparcos 

Objectes celestes.

A la constellaci de Lira hi ha la famosa nebulosa planetria anular M57, anomenada Nebulosa de l'anell, a mig cam entre   i   Lyrae. L'anell s, de fet, un nvol de gas ejectat per una estrella central. Malgrat ser tan coneguda s difcil de veure amb un telescopi petit i l'estrella central s invisible a no ser que se n'usi un de gran potncia.

Histria.

Lira s una constellaci antiga. Les civilitzacions antigues de l'Orient Mitj i de l'ndia hi veien un voltor. Els astrnoms grecs hi veien una lira i les cartes ms antigues la representaven generalment en les urpes d'un voltor.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56470" title="Masserof" nonfiltered="2157" processed="2153" dbindex="22407">
Masserof s una partida de Xal, que est situada al S.O. del terme municipal. Masserof t un relleu accidentat, amb altures que varien entre els 450 i 800 metres sobre el nivell del mar.
Histria.

Els primers assentaments humans es remunten a la Prehistria, com ara la Cova del Manano amb les seues figures humanes i animals de caa caracterstics de l'estil de pintura rupestre anomenat art llevant. Tamb s'han trobat abundants restes de cermica ibrica, i se sap que en temps dels romans va existir una villa o finca, que es considera l'origen de la posterior alqueria rab (ubicada en el nucli conegut com "les Cases del Masserof").

Ja en l'poca cristiana, el dia 17 de mar del 1305 l'insigne cavaller Bernat Bou de Sarri, senyor de Callosa d'en Sarri, va comprar l'alqueria de Masserof, quan ja li pertanyien per adquisicions anteriors la resta de les partides que composen l'actual terme municipal de Xal. Entre els anys 1435 i 1440 Jaume Martorell, germ de l'excels novellista Joanot Martorell, fou senyor de Masserof. El senyoriu l'havia rebut de son pare, Francesc Martorell, i el va perdre a causa d'un deute contret amb Mateu Pujades, ve de Valncia, conseller i tresorer reial, que es va convertir aix en el nou senyor de Masserof.

Posteriorment, Masserof va entrar a formar part de l'antiga Baronia de Xal, la qual pertanyia al llinatge dels xer. D'aquell moment histric procedeix el nom d'un dels fondos ms coneguts d'aquesta contrada: el del Bar. Precisament, hi ha constncia documental del cognom d'una famlia de moriscos -la dels Asn- que vivia a Masserof a finals del segle XVI. Un dels seus membres, Benet Asn, el trobem installat a Xal l'any 1578, on se'l coneixia amb l'apellatiu de "fill de Masserof" com a recordatori de la seua procedncia.

El 1609, l'any de l'expulsi dels moriscos, Masserof i altres partides es converteixen en "llochs despoblats en los quals no y ha habitasi alguna", segons la Carta Pobla del 1611. Per, de tota manera, el cultiu de les terres de Masserof no va quedar desats perqu els nous pobladors vinguts de Mallorca i Eivissa s'hi van obligar solemnement en la Capitulaci Primera de l'esmentada Carta.

Clima i Vegetaci.

Un element caracterstic d'aquest indret s que el vent, quan bufa, sol fer-ho amb molta fora. Per aix no s gens estrany trobar-s'hi amb teulades sobre les quals els propietaris han disposat, ac i all, unes quantes pedres per evitar que el vent arranque el menor nombre possible de teules, i fins i tot la forma arrodonida i ajaguda de les abundants mates de camamirla (camamilla) les fa especialment resistents a l'acci mecnica del vent.

La camamirla floreix cap al mes de juny, tot conferint al paisatge masserofenc una tonalitat groga d'una gran bellesa. Molta gent aprofita aleshores els caps de setmana per dedicar-se a recollectar les flors de la camamirla, que per les seues poderoses propietats curatives sn fonamentals en la fitoterpia. Gal, el gran metge de l'Antiguitat, les recomanava en el tractament de les febres. Els romans les empraven per a l'eliminaci de clculs. Externament, la infusi freda de camamirla s'aplica en forma de banys per a calmar la irritaci dels ulls i, glopejada, dna vigoria a les genives. A Xal circula una dita popular sobre les virtuts remeieres de la camamirla, que diu:

Les genives sana,
la vista millora,
les febres estronca;
i el mal de cap calma.

Una altra planta que creix espontniament a les muntanyes masserofenques s el margall, una palmera nana, prpia de l'rea del litoral i el prelitoral i inexistent a l'interior, de fulles palmipartides que tenen l'aparena d'unes mans obertes amb nombrosos dits.

Aquestes fulles (tradicionalment conegudes amb el nom de "palma") tallades tendres, i assecades desprs, s'usaven antigament per a la confecci d'escombres, estores, cabassos, barxes i altres estris domstics. Per aix, cada estiu, els pagesos procuraven abastir-se de fulles de margall que, desprs d'haver-les blanquejades amb sofre, les entrellaaven formant tires que cosien entre si per fer cabassos o barxes.

La medulla del margall s comestible i se sol prendre barrejada amb mel. Tamb sn bons per a menjar els dtils que el margall produeix (denominats popularment amb l'apellatiu de "pa de rabosa"). Aquests fruits maduren cap al final de l'estiu, i tenen una dolor asprvola. 

Una especialssima qualitat del margall s la seua resistncia al foc: s una planta que rebrota amb molta facilitat desprs d'haver-se produt un incendi forestal.

Perspectives actuals.

A banda del seu valor agrcola, Masserof t hui per a Xal un triple inters natural, paisatgstic i cultural pel que fa al conjunt de "Les Cases" i "El Rodat".

El nucli de "Les Cases" s'ala sobre un estratgic promontori que s pas obligat per accedir a la serra de Brnia des de Xal. Aquesta condici unida al fet que al seu voltant existisca una franja de terres conreables, suficient per a l'autoabastiment, i hi hagen uns quants pous que asseguren el consum d'aigua per a persones i animals, l'han convertit en un lloc d'assentament privilegiat per a les distintes civilitzacions que l'han poblat.

"El Rodat" s un acotat de caa amb un permetre de ms d'un quilmetre i delimitat per murs de pedra d'un altria superior als tres metres.

Llocs per a visitar.

Les Cases (o Poblat de Masserof);
La Costera de Masserof;
El Fondo del Bar;
El Morro de la Ventolana;
El Rodat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56472" title="Phil Collins" nonfiltered="2158" processed="2154" dbindex="22408">

Phil Collins ( Londres, Regne Unit 1951 ) s un cantant de rock i pop britnic. 

Biografia.
Nasqu a Cheswick, Londres, el 31 de gener del 1951. La seva carrera com a cantant es deu grcies a l'oportunitat que se li va presentar quan Peter Gabriel va abandonar el grup Genesis i Phil Collins, que n'era el bateria, va assumir tamb la veu del grup. 

Entre les seves canons ms famoses cal esmentar In The Air Tonight, You Can't Hurry Love, Sussudio, One More Night, Another Day In Paradise, Do You Remember?, Both Sides Of The Story, Dance Into The Light i Can't Stop Loving You. L'any 1995 va abandonar el grup Genesis, grup del qual era bateria des de feia 25 anys i cantant des de 20, per centrar-se exclusivament en els seus projectes en solitari. El 1998, any en qu va editar el seu recopilatori d'xits ...Hits, va comenar tamb una nova etapa professional centrada en fer nous discs de manera espordica, bandes sonores per a Disney i una ltima gira. Aquesta disminuci de la seva activitat s probablement deguda la seva prdua progressiva en l'oda. 

El cantant ha manifestat ltimament que li agradaria tornar a refer el grup Genesis, per si fos possible, cedint la veu del grup a Peter Gabriel. L'entusiasme que van despertar aquestes declaracions va conduir llur mnager a negar, el desembre de 2005, el retorn del grup, si ms no durant els 12 mesos segents.

Discografia.
 Discs d'estudi amb totes les canons indites:;
 Face Value, 1981;
 Hello, I Must Be Going!, 1982;
 No Jacket Required, 1985;
 ...But Seriously, 1989;
 Both Sides, 1993;
 Dance Into The Light, 1996;
 Testify, 2002;

 Discs en concert:;
 Serious Hits... Live!, 1990;
 A Hot Night In Paris, 1999, disc jazz amb la seva banda, The Phil Collins Big Band;

 Discs recopilatoris:;
 12"ers, 1987, disc recopilatori dels remixes dels singles de l'lbum No Jacket Required;
 ...Hits, 1998;

 Discs de banda sonora, amb diverses canons cantades per ell:;
 Buster, 1988;
 Tarzan, 1999;
 Brother Bear, 2003;

Premis.
Premis Grammy.
Al llarg de la seva trejectria professional Phil Collins ha rebut 8 Premis Grammy:
 1984 - Millor interpretaci masculina pop per Against All Odds (Take A Look At Me Now).
 1985 - Millor lbum de l'any per No Jacket Required.
 1985 - Millor interpretaci masculina pop per No Jacket Required.
 1985 - Millor productor de l'any (no clssic) per No Jacket Required.
 1987 - Millor concepte de vdeo musical per Land of Confusion (com a Genesis).
 1988 - Millor can escrita per a TV o cinema per Two hearts (juntament amb Lamont Dozier).
 1990 - Millor Can de l'any per Another Day In Paradise;
 1999 - Millor Banda Sonora per Tarzan (amb Marc Mancina).

Premis scar.


Enllaos externs.
  Web oficial de Phil Collins;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56474" title="Absorci (so)" nonfiltered="2159" processed="2155" dbindex="22409">
L'absorci s un fenomen que afecta a la propagaci del so.

Quan una ona sonora arriba una superfcie, la major part de la seua energia es reflectix, per un percentatge d'esta s absorbida pel nou medi. Tots els mitjans absorbixen un percentatge d'energia que propaguen, cap s completament opac.

En relaci amb l'absorci ha de tindre's en compte:
 El coeficient d'absorci que indica la quantitat de so que absorbix una superfcie en relaci amb qu reflectix.
 La freqncia crtica s la freqncia a partir de la qual una paret rgida comena a absorbir part de l'energiade les ones incidents.

Coeficient d'absorci.
El coeficient d'absorci o d'atenuaci es definix com el quocient entre l'energia incident i l'energia absorbida per una superfcie o substncia. Normalment, s'expressa en una escala de 0 a 1. Com este valor variar per a cada freqncia, no es pot parlar d'un coeficient nic.

El coeficient d'absorci cal tindre'l en compte a l'hora de condicionar acsticament una sala amb materials que absorbisquen el so, tant pel que fa a l'interior, com al seu allament de l'exterior.

Freqncia crtica.
Tericament, quan una ona arriba a una medi rgid es reflectix totalment. Almenys, aix hauria de succeir en una paret rgida ideal. No obstant aix, en la realitat, com hen vist, cap substncia s completament rgida.

La quantitat d'energia absorbida dependr de la freqncia. La freqncia crtica s la freqncia a partir de la qual un obstacle rgid comena a absorbir part de l'energia de les ones incidents. Esta freqncia crtica  dependr del gruix de l'obstacle. A major gruix, la freqncia incident tindr menor capacitat de penetraci.

Tipus de materials segons la seua absorci (absorbents acstics).

Materials ressonants, que presenten la mxima absorci a una freqncia determinada: la prpia freqncia del material.
Materials porosos, que absorbixen ms so a mesura que augmenta la freqncia. s a dir, absorbixen amb major eficcia les altes freqncies (els aguts). El material pors ms difs, hui per hui (2005), s la bromera acstica.
Absorbent en forma de panell o membrana absorbixen amb major eficcia les baixes freqncies (els greus), que les altes.
Absorbent Helmholtz s un tipus d'absorbent creat artificialment que elimina especficament unes determinades freqncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56482" title="Ona estacionria" nonfiltered="2160" processed="2156" dbindex="22410">

s un fenomen relacionat amb la reflexi de les ones: el so, la llum i altres fenmens.

Una ona estacionria es produx per la suma d'una ona i la seua ona reflectida sobre un mateix eix. La longitud d'ona de l'ona estacionria s o la mitat o un mltiple de la mitat de la longitud d'ona de la incident.

Depenent com coincidisquen les fases de l'ona incident i de la reflectida, es produir una modificaci de l'ona resultant (augmenta l'amplitud o disminux), per la qual cosa el so resultant pot ser desagradable.

Quan la longitud d'ona de l'estacionria s igual a una de les dimensions d'una sala (llarg, alt o ample), es diu que la sala est en ressonncia. L'efecte s encara ms desagradable si s el cas. Hi ha punts on no arriba cap so (interferncia destructiva) i altres on l'amplitud es doblega (interferncia constructiva). Grficament, si vrem l'ona vorem que la sinusoide ha desaparegut i l'ona ha adquirit forma de dents de serra.

L'ona estacionra tamb s'anomena eigent o mode de la sala.

Tota aquesta descripci feta per les ones sonores tamb s aplicable a ones electromagntiques (llum). 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56484" title="Eco" nonfiltered="2161" processed="2157" dbindex="22411">

L'eco o tornaveu s un fenomen relacionat amb la reflexi del so. El senyal acstic original s'ha extingit, per encara torna so en forma d'ona reflectida.

Es produeix eco quan l'ona sonora es reflecteix perpendicularment en una paret. Perqu es produeixi eco, la superfcie reflectora ha d'estar separada del focus sonor una determinada distncia: 17 m per a sons musicals i 11,34 m per a sons secs, el que es deu a la persistncia acstica.

L'orella pot distingir separadament sensacions que estiguin per sobre del temps de persistncia acstica, que s 0,1 s per a sons musicals i 0,07 s per a sons secs (paraula). Per tant, si l'orella capta un so directe i, desprs dels temps de persistncia especificats, capta el so reflectit, s'apreciar l'efecte de l'eco.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56485" title="gape" nonfiltered="2162" processed="2158" dbindex="22412">
gape s un concepte de la Bblia (difcil de trobar a la literatura grega) que a diferncia dels termes similars (filts, rs) ens indica l'amor pur de Du, la seva donaci gratuta (per gracia) a l'home. Al judaisme rabnic, gape - que anteriorment tenia tamb connotacions de relaci sexual i/o sanguinia- defineix exclusivament la relaci entre Du i l'home. Posteriorment en els texts cristians indica tot el contingut de la fe, Du s pur amor, total donaci que provoca a l'home creient la mateixa resposta.

Popularment el terme gape es utilitzat com un pat entre d'amics. Els antics cristians consideraven el moment de la comuni un gape, el moment mxim d'amor on el cos i la sang del Du es deglutida per la comunitat de creients.

Una manera de pregar popular ve d'aquest terme, prenent les seves lletres com a guia:
A = adoraci: es comena l'oraci adorant Du a travs d'una frmula tpica (Pare Nostre, Ave Maria...);
G = grcies: s'agraeix un do div, un esdeveniment profits, l'ajuda rebuda...
A = amor: conversa espontnia amb la divinitat;
P = perd: es demana l'absoluci pels pecats comesos;
E = esperana: conjunt de peticions justes per cloure el dia;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56488" title="Reverberaci" nonfiltered="2163" processed="2159" dbindex="22413">
La reverberaci s un fenomen derivat de la reflexi del so. 

Consistent en una lleugera prolongaci del so una vegada s'ha extingit l'original, a causa de les ones reflectides. Aquestes ones reflectides tindran un retard no superior a 0,1 segons o de 17 metres, que s el valor de la persistncia acstica. Quan el retard s major ja no es parla de reverberaci, sin d'eco.

En un recinte xicotet la reverberaci pot resultar inapreciable, per quant major s el recinte, millor percep l'orella este retard o lleugera prolongaci del so. 

Per a determinar com s la reverberaci en un determinat recinte s'utilitza un parmetre fsic conegut com a temps de reverberaci que mesura la persistncia del so en una sala desprs de cessar la font.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56489" title="Masia Freixa" nonfiltered="2164" processed="2160" dbindex="22414">



La Masia Freixa s un edifici modernista de la ciutat de Terrassa situat al parc de Sant Jordi, antics jardins i terreny adjacent a la masia, dins el barri de Ca n'Aurell. Construda el 1896, va ser pensada originalment com a fbrica de filats i va ser reformada entre el 1907 i el 1914 per Llus Muncunill i Parellada, que la va transformar en la residncia familiar de l'industrial txtil Josep Freixa. L'arquitecte la va convertir en una de les joies del modernisme terrassenc, amb la seva estructura d'arcs i voltes d'inspiraci gaudiniana i els murs pintats de blanc, d'on sobresurt una alta torre. 

Durant molts anys ha albergat el Conservatori Municipal de Msica, que actualment ha estat traslladat a un edifici de nova construcci al Campus Universitari, al barri del Cementiri Vell. A hores d'ara acull les oficines del Sndic Municipal de Greuges i de l'Oficina de Turisme de l'Ajuntament.

 Elements destacats .
 La teulada sinuosa, amb una estructura de voltes de ma pla que conjugaven la tradici de la volta catalana amb la modernitat dels nous materials; el revestiment de morter t petits vidres incrustats que li donen l'aparena d'un gris brillant.
 Els arcs parablics inspirats en l'obra de Gaud, que conformen les finestres del cos principal i les obertures dels porxos d'entrada i del costat sud i oest.
 Larrambador cermic blanc del porxo, obra tamb de Muncunill, que ocupa la part inferior de les parets arrebossades i pintades de blanc.
 La rotonda del costat est, com a afegit de dos nivells al cos de l'antiga fbrica; els finestrals de la planta baixa sn d'arc rebaixat, per permetre ms entrada de llum, a diferncia dels de tipus parablic de la resta d'obertures de la faana.
 La torre de l'angle nord-est, que sobresurt del cos inferior quadrat; t un cos octagonal de quatre nivells, l'ltim dels quals voltat d'una balconada mirador.
 Linterior, molt reformat, per que encara conserva el mobiliari del menjador i del despatx, dissenyat per Joaquim Vancells.
 El jard dissenyat per Rafael Benet i Vancells, un dels pintors destacats de l'poca, s d'estil romntic i, junt amb el de la casa Alegre de Sagrera, s el millor exemple dels jardins terrassencs de la primeria del segle XX. El seu estat de conservaci, pel que fa a les caracterstiques originals, no s el que correspondria a un jard histric.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56491" title="Temps de reverberaci" nonfiltered="2165" processed="2161" dbindex="22415">
s un parmetre de la acstica arquitectnica utilitzat per a determinar la reverberaci d'un determinat recinte.

El temps de reverberaci s el temps que transcorre en un determinat recinte, des que es produx un determinat so, fins que la intensitat d'eixe so disminux una milionsima del seu valor original.

El fsic Wallace Clement Sabine va desenvolupar una frmula per a calcular el temps de reverberaci (TR) d'un recinte en qu el material absorbent est distribut de forma uniforme. Consistix a relacionar el volum de la sala (V) i l'absorci total (A) amb el temps que tarda el so en baixar 60 dB en intensitat, a partir que s'apaga la font sonora.


TR = (0,16 V) /A


La frmula de Sabine desprs va ser millorada a l'introduir un factor d'absorci (x) de l'aire per a una determinada temperatura i humitat. Factor que t gran importncia si es tracta de grans recintes.


TR = (0,16 V)/(A+xV)


Cal tindre en compte que la frmula de Sabine ni s l'nica, ni tampoc s absolutament fiable. Noms es tracta d'una de les formules ms utilitzades. Quan els enginyers encarregats del condicionament acstic la fan servir, ho fan noms com una orientaci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56495" title="Isona" nonfiltered="2166" processed="2162" dbindex="22416">
Aquest article s sobre la vila d'aquest nom. Per a l'antic municipi, vegeu Isona (antic municipi) .;

La vila d'Isona era el cap d'un dels sis antics municipis (el d'Isona) integrats el 1970 en el nou municipi d'Isona i Conca Dell (juntament amb Benavent de Tremp, Conques, Figuerola d'Orcau, Orcau i Sant Rom d'Abella). En sser la poblaci ms gran del nou municipi, n'esdevingu la capital.

 Etimologia .
Isona prov de la llatinitzaci (Aeso) d'un nom, propi o com, probablement prerom, iberobasc (Eso o Exo). Surt documentat ja al segle X, amb la mateixa forma actual.

 La vila .
La vila d'Isona s el principal nucli de poblaci, i cont la quasi totalitat d'habitants del seu antic municipi. s una vila existent des de temps molt antics: ho testimonien les troballes d'importants restes romanes, ats que en aquella poca tenia ja la categoria de municipium, i es tractava del situat ms al nord i ponent de la xarxa de ciutats romanes a l'entorn de Tarraco. Tamb s'hi han trobat monedes ibriques, i diverses excavacions han anat destapant el remot origen de la vila.


Isona est aturonada, a 660 m. alt., al final d'una carena que s'aboca sobre la vall del riu de Conques, en un lloc estratgicament clau per a controlar les comunicacions de la comarca, i els seus contactes amb les comarques venes de la Noguera i l'Alt Urgell. Havia tingut recinte clos, format per les mateixes cases i defensat per algunes torres, algunes de les quals es conserven, almenys en part. Aix ho testimonien els pocs elements urbanstics antics que han roms dempeus: la vila fou gaireb del tot destruda el 1938, en el decurs del temps que van resistir les forces republicanes l'atac dels franquistes. Isona, convertida en caserna militar republicana i abandonada pels seus habitants, fou repetidament bombardejada per l'artilleria i l'aviaci franquistes.


El nucli antic era un conjunt de carrers estrets en els quals s'obrien algunes places, en part amb porxos per al mercat setmanal. Centrava aquest nucli l'esglsia parroquial, que va ser quasi del tot destruda el 1938. En l'actualitat, a la part de la vila que va quedar del tot arrasada es drea l'actual Casa de la Vila, prop seu l'esglsia parroquial, tamb quasi del tot renovada, i uns quants edificis construts, la major part, entre 1940 i 1950. S'alternen amb els edificis que romangueren dempeus, tot plegat formant un conjunt ple de contrastos, sense una nica harmonia, per que, en el fons reflecteix encara un urbanisme baixmedieval, on no noms es poden reconixer cases, carrers i places, sin fins i tot portals i les mateixes murades antigues.


Centra la vila l'esglsia parroquial de Santa Maria. Es tractava d'una esglsia gtica, substituta d'una altra d'anterior, romnica. Del temple gtic es conserven alguns fragments, com la porta meridional i elements sols dels absis i dels altres murs. L'esglsia era documentada ja a partir del segle XI.

Fora del temple, al costat de la porta principal, hi ha tamb un arc supervivent dels estralls del 1938. Malauradament s'ha perdut l'antiga faana, que s'ha pogut veure en fotografies antigues, amb un portal amb arquivoltes i una rosassa al damunt, tot bellament decorat.

El temple actual, bastit durant la postguerra s d'una sola nau i recorda, pel traat dels seus arcs, el gtic. Tamb vol recordar l'antiga faana l'actual, tot i que no pretn reproduir fidelment l'antiga. A l'hora d'emprendre la reconstrucci de l'esglsia es va respectar una de les caracterstiques que ja tenia el temple gtic: per fer les seves parets s'havien aprofitat pedres procedents de l'antiga vila romana dAeso. Aquestes pedres, unes lpides funerries amb inscripcions llatines, ocupen un lloc destacat al mur nord de l'esglsia.

Santa Maria d'Isona, o l'Assumpci, com es prefereix actualment, pertany al bisbat d'Urgell i est inclosa en l'arxiprestat del Pallars Juss. El rector d'Isona, que resideix a la vila, t cura actualment de totes les parrquies del terme d'Isona i Conca Dell, a ms de les del d'Abella de la Conca.

La vila d'Isona conserva, a part dels elements ja esmentats, alguns portals i racons amb cases que es van salvar dels bombardeigs, aix com el traat dels carrers. Aquests reprodueixen fidelment la vila antiga excepte en un lloc: l'actual Plaa del Bisbe Badia correspon al sector ms destrut a la Guerra Civil. Conserva, per, una ara romana, possiblement del temple que hi degu haver en aquest lloc.

Al nord-est del nucli urb hi ha la Plaa de la Font, que s el lloc on s'han trobat els vestigis ms antics, ara per ara, del passat d'Isona: una torre de la muralla ibrica i romana. La font s anomenada, precisament, Font de la Torreta.

La vila d'Isona ha sofert al llarg del segle XX un cert creixement, grcies al qual s'ha anat formant, travessant la carretera que abans limitava la vila pel sud i ponent, el nou barri del Poblenou, o el Raval, que acull l'escola pblica d'Isona, el consultori mdic i cases de nova construcci. L'nic element que hi destaca per la seva antiguitat -s de principis del segle XX- s el Caf Moderno, que servia de caf, teatre, lloc de parada de diligncies (actualment d'autobusos), etctera. Ms modernament, i a partir de la construcci de les piscines municipals, al llarg de la carretera de Coll de Narg ha comenat a nixer un nou barri d'expansi. s el lloc on hi ha l'nic restaurant d'Isona.

Dins de la vila d'Isona el 1995 s'inaugur el Museu de la Conca Dell - Parc Cretaci. Concebut com un museu modern, que alhora fos un factor de dinamitzaci turstica i cultural de la vila i comerca, es basa en els tres elements fonamentals del terme d'Isona: les restes de dinosaures del Cretaci Superior, el municipi rom dAeso i els recursos naturals i culturals del seu entorn.

 Histria .
 Histria antiga .
Isona t els seus orgens en un poblament iberobasc, prerom, que rebia el nom dEso, i que ja devia ser un dels poblaments importants entre els assentaments lacetans del Pallars. Havia de ser una poblaci prou ben organitzada, ats que encunyava moneda prpia, que s el que ha donat ms vestigis d'aquell moment de la histria. Amb la inscripci EXE o EXO, els asos (tipus de moneda) trobats presenten en una de les seves cares un cap d'home, sense barba i amb els cabells rinxolats, que mira cap a la dreta, on hi ha dos dofins, mentre que rere el clatell hi ha una arada.


Els vestigis trobats en les poques excavacions que s'han fet a Isona han perms trobar tamb altres restes de cultura ibrica. La torre de la Font de la Torreta, anomenada popularment la Torrassa, aix com tot un pany de paret de l'antiga muralla annex, presenten un aparell que deixen veure bastant clarament el seu origen ibric, aprofitat i completat en poca romana.

Si ens referim al Paleoltic, Mesoltic i Neoltic, es van trobar algunes restes a Isona que fan pensar en una poblaci dedicada a la cacera, i, en canvi, poc atreta per l'agricultura i ramaderia. Es devia tractar, segurament, d'una poblaci encara no del tot establerta en un lloc fix.

L'arribada dels romans a la Conca Dell don lloc al naixement de la ciutat romana d'Aeso, a la qual est dedicada un article sencer.

 L'edat mitjana .
A penes es t cap notcia de l'poca de la dominaci visigoda, ni n'ha quedat cap mostra, tot i que segons l'historiador isonenc del segle XIX Joaquim Albert de Moner i de Bardax, mort el 1845 esmenta Isona com a cap de la governaci visigoda del Pallars. Tamb diu que en aquell moment Isona conservava castell, palau i esglsia. En el segle VI una referncia als concilis hispnics esmenten la presncia en un d'ells del bisbe dAesona. Aquesta seu episcopal degu subsistir fins el segle VIII, moment en qu una nova invasi torn a devastar i arrasar la vila: la dels alarbs. Molt probablement aquesta nova destrucci d'Isona fu que Tremp emergs a partir d'aquell moment com a capital del Pallars Juss. L'antic municipi isonenc es convert en el Pagus Pallariense, amb seu a Tremp, i Isona noms surt en algun document com a Terra Aesonense, amb Esona com a capital. Es tracta d'un esment que ja fa veure la prdua de la importncia que havia tingut Isona en poques anteriors.

De la dominaci musulmana tampoc no n'han quedat restes. Molt probablement perqu el Pallars Juss esdevingu terra fronterera, entre els sarrans establerts en el pla de la Noguera i del Segri, i els cristians establerts muntanyes amunt. Aquests comenaren a guanyar terreny durant el segle XI, al Pallars. El Comte Sunyer ced el Pallars Juss al seu fill gran, Ramon IV, i aquest va propiciar que la conquesta del territori i el seu repoblament s'emprengus des del Comtat d'Urgell, sobretot a crrec d'Arnau Mir de Tost. La repoblaci es fu en bona part a partir de l'encrrec fet al monestir urgellenc de Sant Sadurn de Tavrnoles perqu organitzs el territori, construint esglsies i lloc fortificats, i portant-hi pagesos per tal de treballar la terra. Tot aix consta en una donaci del 973 del comte Borrell II i el seu germ a l'esmentat monestir de Tavrnoles, on s'esmenten les esglsies de Santa Maria i Sant Vicen d'Isona. D'aquesta darrera esglsia, possiblement pertanyent a un monestir, no en queda res. Ara b, a travs de les fonts documentals, era al costat de la Font Clara, al cap de la vila d'Isona.

Tamb el 973 un altre document esmenta clarament que Isona s una ciutat destruda pels sarrans, juntament amb les seves esglsies.

En aquesta poca el castell d'Abella fou clau, pel seu emplaament estratgic, aix com d'altres propers a Isona, com, per exemple, el de Llord. Isona, en canvi, queda rellegada a un segon terme, tot i que surt en diversos documents esmentada encara com a ciutat. Per exemple, en l'esmentada donaci del 973 es parla d'esglsies situades al lloc anomenat castell de Llord, vel in civitate Isauna. s, per, una cita a la qual cal fer un cas relatiu, ja que es tracta d'un document molt controvertit, considerat fals per una part important dels medievalistes catalans, que en situen la redacci al segle XIII. Isona s citada, primer amb el ttol de civitate, desprs amb el de vila, per en terme del castell de Llord, en diversos documents: 1010, 1036, 1040, 1067 (en un document que diu que roman despoblada, 1152, etc. Als segles XII i XIII s amplament documentada, i d'una manera que fa veure que ja s una ciutat activa, possiblement repoblada i reconstruda. Com s'ha pogut comprovar en les poques excavacions fetes, la vila medieval aprofit molt elements del poblament rom, dins o fora del clos de la vila.

La Isona medieval s, bsicament, una vila dedicada al conreu de la terra (cereals i vinya, principalment, per tamb fruiters i hortalisses en determinats indrets), i lligada al castell de Llord, els senyors del qual en cobraven els delmes. En tots els documents d'aquesta poca apareixen com a protagonistes els senyors dels castells propers (Llord, Orcau, Conques, Abella, Tol...) i, en canvi, no apareix cap cavaller amb el cognom d'Isona.

Les crisis de darreries de l'edat mitjana (males collites, secades, pestilncies, etc.) feren altre cop estralls a Isona: en el fogatge del 1378 la vila apareix noms amb 26 focs (uns 130 habitants), xifra molt baixa per a una vila com Isona, tenint en compte que en el fogatge anterior (de 1365-1370), juntament amb Llord declarava 94 focs. Al cap de poc ms de cent anys, el 1497, ja havia comenat la recuperaci: 57 focs.

Els darrers segles de l'edat mitjana foren escenari de nombroses confrontacions blliques, tant internes (lluites intestines entre senyors i famlies rivals i guerres civils a nivell de tot el pas) com externes (conflictes amb els francesos i anglesos que tenien oberta la Guerra dels Cent Anys i l'estenien als territoris vens). La Conca Dell va patir intensament, vers 1396, la incursi de tropes mercenries gascones que es dedicaven a saquejar el pas per a benefici propi. Aix motiv enfrontaments armats amb tots els senyors del territori, i for fins i tot la intervenci del Comte d'Urgell i d'Hug d'Anglesola per tal de foragitar-los. Sens dubte que aquest i els altres conflictes armats que se succeren en aquells anys van afectar molt la vila d'Isona, que per la seva situaci, era molt ms a l'abast que no pas els castells de la comarca.

Malgrat la fora i extensi territorial de les dues baronies venes, Orcau i Abella, Isona i el castell de Llord romangueren sempre al marge tant de l'una com l'altra. Els darrers segles medievals tenia el senyoriu dels dos llocs el Captol de canonges de la Seu d'Urgell. Aquesta pertinena es mantingu fins a la caiguda de l'Antic Rgim.

 Edat moderna .
Amb l'entrada en l'Edat moderna comena un perode de prosperitat d'Isona, que tindr el moment lgid entre el segle XVIII i el XIX. El creixement demogrfic fou espectacular: de 55 focs el 1553 es pass a 80 el 1595. Hi havia 440 habitants el 1718 i 919 el 1787.

A part d'aix, el lloc o vila d'Isona surt sempre esmentat com dels ms importants de la sotsvegueria del Pallars.

No es tenen gaires notcies d'Isona al llarg dels segles XVI i XVII, per sense dubte que pat les conseqncies de les males collites, secades i glaades i misria generalitzada a tots els pasos mediterranis durant aquells segles, sobretot el primer i primera part del segon. Tanmateix, se sap que a la zona d'Isona es collia blat i altres cereals, vi i oli, a ms d'alguns fruiters, especialment figueres.

Del 1619 es conserva el testament d'un isonenc, Antoni Abella, botiguer de sabates, conservat a l'Arxiu Dioces d'Urgell, que tenia al celler btes de vi, dos sacs de blat, cinc quarteres de civada, una de fesols, vint de forment, 22 lliures de cnem i 27 d'estopa, a ms de 10 peces de cnem i estopa ja fetes. A la botiga, hi fa constar sabates per a home, dona i nen, aix com matria primera i eines per a fer-les. No es tracta de cap riquesa considerable, per s que testimonia qu es collia en el terme d'Isona, aix com una incipient activitat industrial. Diferents testimonis del segle XVII corroboren que a Isona es collia blat de forma abundant, a ms de vi i oli.

De tota manera, al llarg d'aquests segles, Isona s quasi exclusivament agrcola. L'nica activitat industrial esmentada s la lligada als artesans i als molins de vi i trulls d'oli.

Pel que fa a les sacsejades derivades de les bandositats o de les guerres intestines o amb francesos, gascons i foixencs, Isona no surt especialment documentada enlloc, al contrari de, per exemple, Abella de la Conca o Sant Salvador de Tol, per la seva situaci geogrfica, tant de pas al mig dels camins de ms trnsit de la comarca, fa pensar que devia rebre'n les conseqncies en ms d'una avinentesa.

El segle XVIII supos un canvi notable, a tot Catalunya. En el cens del 1708, entre Isona i Llord comptaven 81 cases (uns 400 habitants).

Isona, com tota la Conca Dell, es decant pel bndol austriacista en la Guerra de Successi, i els seus representants consten en la reuni del 1706 per a elegir un representant davant del rei Carles III. S'aixecaren els sometents per fer front als borbnics, entre els quals destacava com a comandant el cavaller isonenc Francesc Moner, que particip en nombrosos fets de guerra a diversos llocs de Catalunya, sobretot a la zona pirinenca, sota el comandament del general Josep Moragues. En el darrer tram de la guerra, per, s'anaren imposant els felipistes, organitzats en paisans armats. Finalment, el 1713, amb la retirada de les tropes imperials austraques i dels britnics de la guerra, els jurats de les viles del Pallars Juss decidiren sotmetre's a Felip de Borb.

La repressi subsegent fou implacable. Per exemple, els bns de Francesc de Moner i Miret, fill d'Isona, que s'havia destacat en la defensa de Barcelona i que possea el ttol de comte de Serra de Nav, concedit per l'arxiduc Carles, foren embargats i atorgats al general borbnic Verboom. Francesc de Moner fou empresonat el 1714, degradat i expulsat de l'exrcit i sistemticament perseguit, fins que amb la Pau de Viena del 1725 fou amnistiat i se li retornaren els bns. Mor poc desprs, el 1730.

Com a conseqncia de la guerra, encara, el 1741 Isona va veure l'arribada de dues de les dotze companyies del regiment de cavalleria de Santiago, establert per tota el Pallars Juss. La vila hagu de mantenir aquestes companyies i aguantar la presncia dels militars, cosa que provocava constants conflictes entre els militars, que es creien amb dret a tot, i la poblaci civil.

En el cens del 1716, de gran precisi, es fa constar que Isona t 83 cases habitades, 8 de deshabitades i 7 d'enrunades. Totes velles, sense que se n'hagi construt cap de nova. Hi vivien 72 homes casats (20 ja vells), 9 vidus i 11 vdues, 28 fadrins, 26 donzelles, 1 criat, 5 criades i 67 nens i 64 nenes menors de 12 anys. Surt en el cens el nom del rector: Andreu Bertran.

Just aquell any s'institu el nou repartiment territorial en corregiments, en lloc de les antigues vegueries. Isona hi surt esmentada com a vila, amb el mateix ttol que Conques i Figuerola d'Orcau, i s adscrita al corregiment de Pallars o Talarn.

El Cadastre de Patio, del 1716 dna bastants detalls sobre Isona: el seu terme t una hora i mitja de llarg, un quart d'ample, i una rodalia de tres hores. Limitava amb Abella, Biscarri, Covet, Sant Salvador de Tol, Conques i Sant Rom. El terme constava de 1.600 jornals de terres de sembradura, 2 d'horts de regadiu, 1 de canemar de regadiu, 149 de vinya de diferents qualitats, 3 d'oliveres, 3 d'arbres fruiters, 700 de bosc i pastures, a ms de 2.200 jornals de terres ermes, roques i barrancs. La producci tamb hi consta detalladament: 500 quarteres de forment, 150 de mestall, 25 de sgol, 4 de civada, 150 d'espelta, 4 de guixes, 2 de fesols, 2 de mill, 2 roves de cnem, 12 crregues de fruita, 1.300 de vi i 4 d'oli. Tamb hi consten 1 cavall, 1 matxo, 7 parelles de bous, 19 parelles de mules, 2 de vaques per a llaurar, 2 vedelles, 2 rucs, 40 ovelles i 18 bens.

Isona pagava en aquest moment el delme al Captol de canonges de la Seu d'Urgell i la primicia al rector de la vila. El delme suposava 50 quarteres de forment, 17,5 de sgol, 1,5 de civada, 15 d'espelta, 1,5 de guixes, 5 almuds de fesols, 1,5 quartera de mill, 2,5 lliures de cnem, 130 crregues de vi i 12 quarteres d'oli. La primcia, 16 quarteres de forment, 3,5 de mestall, 1 quarta de sgol, 0,5 de civada, 5 d'espelta, 3 almuds de guixes, 2 de fesols, 0,5 quartera de mill, 0,5 lliures de cnem, 43 crregues de vi i 4 quarteres d'oli. A part d'aix, el municipi pagava 385 lliures a l'any per censals a diferents prestataris, entre ells uns quants de lligats amb estaments religiosos, a ms d'alguns en espcies pel mol d'oli (cosa que ens en fa palesa l'existncia). Com a ingressos per a l'erari municipal, hi havia els arrendaments de l'hostal, la taverna, la carnisseria, la botiga i dos molins fariners, tots propietat del com d'Isona. En total, sumaven 108 lliures.

El 1717 s Campoflorido qui fa un nou cens: Isona t 32 homes, 5 cavallers i 24 pobres. Total: 61 caps de casa. Hi ha uns quants censos ms, d'aquesta mateixa dcada, per sn redundants, quant als resultats. La poblaci d'Isona en tots ells ronda els 400 habitants. S'hi esmenten 10 parells de mules, 9 de bous, 2 de vaques, 4 rucs, 40 ovelles, 20 xais i 4 vedelles. Isona hagu de pagar 8.986 rals a la hisenda cadastral.

El cens de 1721 s especialment interessant, ja que hi surten esmentats tots els caps de casa, amb les seves edats. Est publicant ntegre en el llibre de Josep Bertran (vid. bibliografia), i hi destaquen els nobles de la famlia de Monner, pare i dos fills, i el bar d'Esplugafreda, Joan Baptista Palou. Hi surten tamb un doctor en medicina, un cirurgi (arrencaqueixals, barber i capa de fer petites operacions), un apotecari, un escriv, un sastre, un ferrer, un fuster, un teixidor, quatre estudiants, setze pagesos propietaris, un fadr sastre, un fadr teixidor i sis fadrins pagesos, nou jornalers i dos fills de jornalers, dos criats, cinc pobres de solemnitat, onze nens menors de 14 anys, i un absent. Tamb hi apareixen 17 propietaris amb els animals que posseeixen: en total, 17 mules, 12 bous, 1 cavall, 1 somera, 1 ruc, 2 vaques, 1 vedella, 6 porcs i 77 bens i 20 ovelles.

En el cadastre de 1723 sembla haver-hi una davallada: a Isona consten 60 cases habitades i 26 de deshabitades; en el de 1725, 81 d'ocupades i 12 de buides i enrunades, amb una poblaci de 71 homes, 29 fadrins, 1 criat, 12 jornalers, 1 doctor i 9 vidus (tots homes). En el de 1730, ja sn 110 les cases esmentades, i a ms es fa constar que Isona s de crecido vecindario y a su circunferencia tiene muchas poblaciones. En aquest mateix any consten 412 peces de terra conreades, amb cereals, vinya, olivera i horts, a ms d'algunes peces ermes (potser de guaret), a ms de 36 mules, 38 bous, 18 rucs, 18 porcs, 30 ovelles, 11 cabres i 32 arnes d'abelles. Isona ha de pagar una contribuci de 13.599 rals, per la qual cosa podem deduir que el creixement econmic de la vila ha estat conseiderable. Ara b, el 1729 es produren fortes queixes des d'Isona per la desmesurada crrega tributria a qu havien de fer front, i se'n demanava la revisi.

El 1741 tornen a constar 90 caps de casa. Veiem, doncs, que la poblaci va fluctuant, per sempre entre, aproximadament, 400 i 500 habitants. Cal fer constar que al llarg d'aquests segles -i dels anteriors- els difunts per mort violenta eren bastant nombrosos, atesos els constants conflictes en qu es veia embolicada la poblaci.

Cal fer constar que de les poques de ms penria, que devien suposar una davallada econmica i de poblaci (1750-1761, almenys), no es tenen dades concretes. Tanmateix, el 1767 Isona i Covet demanaven perms a la Reial Audincia de Barcelona per tal de fer una assemblea general de vens per tractar del delme que calia pagar a la Seu d'Urgell, que era clarament desmesurat. Zamora arrib a dir, el 1788 que Isona padece mucha esclavitud por parte del Cabildo de Urgel.

En el cens de Floridablanca, del 1787 Isona ja consta amb 844 habitants. Es tracta d'un cens molt detallat, les dades desglossades del qual es poden trobar en el ja esmentat llibre de Josep Bertran. Malauradament el qestionari de 1790 de Francisco de Zamora s'ha perdut, en el cas d'Isona. s una llstima, ja que s un cens molt detallat, que descriu no noms els habitants i l'estat de les cases, sin tamb els conreus, els hbits alimentaris, les malalties, etctera.

Els darrers anys del segle XVIII van representar una altra batzegada per a Isona i la seva comarca: la Guerra Gran oblig a la mobilitzaci dels joves i a l'organitzaci de grups de miquelets. Cada poble dels dos Pallars es va veure obligat a fer la seva aportaci organitzant un contingent armat, depenent del nombre dels seus habitants. El fet que la guerra fos amb els revolucionaris francesos, i que els Pirineus fossin la frontera on es lliur la major part dels combats va provocar que aquesta guerra fos directament viscuda, i patida, per tots dos Pallars.

Pel que fa al govern municipal, com a la major part dels llocs, a Isona els crrecs eren ocupats per les famlies ms preeminents: cavallers, pagesos propietaris i artesans o menestrals. Hi va haver alguns conflictes jurisdiccionals, ja que el senyoriu d'Isona continuava corresponent al Captol de canonges de la Seu d'Urgell, i en ms d'un cas aquest captol imposava el nom del batlle, cosa que comportava immediatament l'acci del Corregidor de Talarn, amb multes i embargaments i litigis davant de la Reial Audincia de Barcelona.

En l'apartat de vies de comunicaci, s'accedia a Isona des d'Artesa de Segre per Comiols i Benavent de la Conca, amb una variant cap a Sant Salvador de Tol. Per la venda de la Font de Balac i l'estret del Grau de Moles s'accedia a Biscarri i d'aqu cap a Isona. Aquest cam ral era de 30 pams d'amplada. Un altre cam ral, vell i en ms mal estat, comunicava amb la Seu d'Urgell per Bixols i Coll de Narg.

 Els temps contemporanis .
Durant el segle XIX Isona experimenta un creixement notable, continutat del que ja estava vivint des del XVIII. El 1830 t 880 habitants, que passen a 717 el 1842 (hi havia hagut la passa per la comarca del clera), 1.186 el 1860, 1.294 el 1877 i 1.038 el 1887 (s'havia donat un altre atac de l'epidmia del clera).

La Guerra del Francs afect Isona de la mateixa manera que a la majoria de poblacions catalanes, per sobretot visqueren el pas dels exrcits en campanya, sobretot els francesos. No hi ha gaires notcies de destruccions de viles, llevat d'Isona, en qu es devia produir un incendi de la casa del com, ja que a l'hora d'haver de pagar el cadastre, acabada la guerra, l'ajuntament local diu que no sap qu ha de pagar, per haver-se perdut molts documents en les diverses invasions de tropes franceses a la vila. Un descendent d'isonencs, per nascut a l'Arag, particip de forma destacada a la guerra: Joaquim Albert de Moner i Bardax, que desprs fou batlle del Cooregiment de Talarn. A aquest personatge es deuen moltes notcies sobre la Isona antiga i medieval.

La Guerra dels Malcontents afect Isona. Com bona part de la Catalunya interior, proliferaren els partidaris dels absolutistes, i la Conca Dell no en fou una excepci. El 1827 arribaren partides de rebels procedents de la Noguera, per Comiols. El capit de voluntaris reialistes, liberals, de la guarnici d'Isona, Pau Pi, els acoll sense manies, els va permetre de reunir-se amb rebels de la Conca, i els va afavorir la fugida.

La Primera guerra carlina vingu just a continuaci. Isona, com tot el Pallars Juss, qued en mans dels liberals isabelins, mentre que el Pallars Sobir i bona part de l'Alt Urgell quedaven en poder dels carlins. El 1836 el carl Benet Tristany ocup Bixols i bona part de la muntanya dels entorns d'Isona. Vora Isona es produ un episodi que no arrib a ser un combat obert perqu els carlins s'adonaren del parany que els preparaven els liberals, i van fugir abandonant armes i motlles per a fer canons. El mateix any, al cap de sis mesos, les forces carlines passaren per Isona, per sense provocar-hi greus conseqncies.

A la Segona guerra carlina tamb hi hagu alguns fets prop d'Isona: el 1841 un escamot de 28 carlins sorprengueren un tinent i sis milicians de la guarnici d'Isona, per la rpida mobilitzaci del sometent isonenc no noms salv els liberals sorpresos, sin que captur cinc carlins. Isona, tot i que estava en mans dels isabelins, tenia partidaris dels carlins entre els seus fills: el capitost carl Isidre Bartra era fill de la vila, i el 1843 caigu presoner en una emboscada a prop d'Isona.

La Tercera guerra carlina pass com les altres: sense resultats greus per a Isona. Tanmateix, aquesta vila fou escenari del pas continuat d'un bndol i de l'altre al llarg de les tres guerres, i una part important de la poblaci simpatitzava clarament amb la causa carlina. Una de les masies d'Isona, a prop del cam de Llord s'anomena Cal Carl.

Pascual Madoz va passar per la vila a darreries de la primera meitat del segle. En en el seu diccionari del 1847, diu que Isona s un municipi ben ventilat, amb un clima bastant sa i el cementiri situat a 800 passos, ben situat, gran, i que no causava cap mena de dany a la poblaci.

A mitjan segle XIX, Isona va aconseguir tenir escola. Madoz diu que l'escola d'Isona era d'una fundaci particular, amb una dotaci de 500 rals, casa i una bona finca, d'un valor aproximat de 1.200 rals. El curs 1869-1870, el pressupost municipal preveia 330 escuts per al mestre i 220 per a la mestra. Pel que fa al material escolar, es concedien 92 escuts per a l'escola de nois i 66 per a la de noies. Al cap de tres anys les xifres s'havien incrementat considerablement: 825 i 550 per als mestres, i 230 i 165 per al material. El cens del 1877 donava, per a Isona, 1 home i 1 dona que sabien llegir, 169 homes i 37 dones que, a ms, sabien escriure, i 505 homes i 581 dones que no en sabien. s a dir, un 83,92 d'analfabetisme.

El conreu de la terra continuava donant els mateixos fruits ja esmentats per al perode anterior: blat, sgol, ordi, civada, llegums, vi i oli, i no se'n dedicava gens a l'exportaci: tot era per a consum propi. La ramaderia era sobretot ovina, tot i que hi havia una dotzena de mules i una i mitja de bous per al conreu dels camps. Tamb hi havia presncia de cabres, i el terme era abundant en caa. El 1860 fins i tot se cita un alberg per a bestiar: la Cabana de Claret.

D'indstria, poca: a Isona, una fassina (fbrica d'aiguardent) i una mina de carb de pedra. Madoz cita dues fassines, tres molins de farina d'una sola mola (que el 1860 ja sn quatre: el de Caps, el de Davall, el de Planeta i el de Piteu) i un trull, o mol d'oli. Com a modest centre comercial, Isona desenvolup dues fires anuals (febrer i setembre), que no eren gaire concorregudes.

La xarxa de comunicacions a penes havia variat. Noms s'hi esmenten nombrosos camins interiors de ferradura, sempre titllats de dolents. Isona va tenir aviat estafeta de correus, que depenia d'Artesa de Segre, amb correu tres dies per setmana.

El sistema econmic municipal continuava essent prcticament igual que un segle abans, inclosa la dependncia del Captol de canonges de la Seu d'Urgell, de la qual Isona no es va alliberar fins a la segona meitat del segle. Es pagaven encara delmes, censos i altres tributs, i els ingressos, escassos, venien del lloguer dels establiments comunals, com la taverna, l'hostal, etctera.


El segle XX ha estat testimoni de la decadncia de la vila d'Isona. De dcada en dcada, a partir del 1900, la poblaci d'Isona ha anat baixant: 952, 782, 831, 755, 655, 699, 712, 672, 739, i 646. Noms s'observen tres frenades del descens de poblaci: de 1910 a 1920, de 1940 a 1960, i de 1970 a 1981. Els estralls a la vinya produts per la filloxera i la industrialitzaci de Barcelona provocaren la migraci de gent jove cap a la ciutat comtal, per tamb cap a Amrica. La situaci, a principis de segle, fou tan greu, que hi hagu una dimissi massiva d'alcaldes de la comarca, entre ells el d'Isona, que obligaren el govern a enviar un inspector d'emigraci per tal de procurar posar remei a la pssima situaci que s'estava vivint.

La de la filloxera no fou l'nica crisi del camp: pedregades i males collites se succeren, i tot plegat anava empenyent els isonencs cap a llocs on hi hagus treball segur. La construcci dels pantans de la comarca (a partir del 1912) i l'arribada de la llum, pels mateixos anys, supos una oferta de m d'obra que fren una mica l'emigraci, per no n'hi hagu prou per a aturar-la del tot.


Entre 1912 i 1914 comen la construcci de la carretera d'Isona a Coll de Narg, i poc desprs es fu la variant que des de la carretera d'Artesa a Sant Salvador de Tol, prop de Comiols, anava a Benavent, Isona, Conques, Figuerola d'Orcau i Vilamitjana.

El 1916 es t constncia de l'existncia a Isona d'una caixa rural i del sindicat agrcola, i el 1926 a Isona ja existia una societat d'oci: la Joventud Isonenca Recreativa, amb local propi, encara existent avui dia, a la Plaa del Portal. Hi havia una certa activitat comercial que va fer que exercs realment de capital sotscomarcal, amb serveis (metge, hostals, escoles) i comeros i indstries (molins de farina i d'oli, botigues de tota mena) que no existien en cap altre poble dels del voltant.

Aquesta poca s contempornia de la vida d'Isidre Badia i Serradell, nat a Isona el 1865, que fou nomenat bisbe auxiliar de Toledo el 1903, administrador apostlic de Barbastre i de Tudela el 1907, i bisbe de Taraona el 1917. Mor en aquesta darrera ciutat del 1926. A ell est dedicada la gran plaa central de la vila d'Isona, davant de la Casa de la Vila i de la Rectoria, urbanitzada sobre les runes de la part de la poblaci ms destruda per les bombes al llarg del 1938.

El 12 d'abril del 1931 triomfaren a les urnes les candidatures municipals republicanes, cosa que va suposar l'inici de la II Repblica. Isona no en fou una excepci, tot i que aqu fou proclamada sense votacions l'nica llista presentada, de carcter republic. En les eleccions segents guanyaren sempre les forces republicanes i esquerranes, tot i que les forces conservadores anaren augmentant de vots en cada elecci.

El 1936 esclatava la Guerra Civil. L'aplicaci de les lleis republicanes supos la confiscaci de bns, i a Isona foren apropiades per l'ajuntament revolucionari dues cases, una era, una masia i tres finques. Una de les cases pass a ser utilitzada com a escola. El 6 d'abril del 1938 les tropes insurrectes contra el govern legal de la Repblica, concretament la 63a. Divisi, el Cuerpo de Ejrcito de Navarra, de carcter essencialment carl, entraren pel Pont de Montanyana cap a Tremp, desprs Suterranya, Figuerola d'Orcau, Aranss i Sant Serni, i, finalment, Orcau, Basturs, Sant Salvador de Tol, Sant Rom d'Abella, la Campaneta, Sant Corneli i el Mont de Conques. Aqu frenaren l'aven, s'atrinxeraren i hi romangueren durant deu mesos.

Abella de la Conca, Isona, Siall, Llord, Biscarri, Benavent de la Conca i Covet romangueren en mans dels republicans. El centre de comandament era a Abella de la Conca, i Isona esdevingu una gran caserna militar, d'on la poblaci civil, majoritriament, va fugir. Entre el 10 d'abril i el dia de Nadal, del 1938, la zona dels entorns d'Isona foren escenari dels combats entre feixistes i republicans, i la vila d'Isona va quedar gaireb del tot arrasada.

Els morts isonencs foren abundosos, per un costat i l'altre, afusellats o morts en combat. La vila d'Isona estava prcticament destruda, el 1939: aproximadament el 75% dels seus edificis estava del tot derruts o molt afectats, de manera que calia enderrocar-los. El 1940 comenaren les tasques de reconstrucci de la vila, que s'allargassaren molts anys. I, encara, els immediats anys desprs d'acabada la confrontaci, els maquis es feien notar a la comarca, aportant nous motius de desestabilitzaci en una poblaci ja de per si molt afectada per la situaci derivada de la Guerra Civil.

Els darrers setanta anys de la histria d'Isona sn molt semblants als que s'han viscut a les zones rurals i de muntanya: un progressiu despoblament i abandonament de l'activitat agrria, que, alhora, ha comportat l'enfortiment de les explotacions agrries subsistents, les quals, a ms, s'han anat reconvertint cap a activitats ms productives. Aix s el que ha fet que en l'actualitat una part important dels que continuen treballant al camp es dediquin a la cria de porcs, i a partir d'aquest fet hagin anat sortint petites indstries de fabricaci d'embotits, principalment.

Durant el franquisme, tot i l'aven en l'expansi dels serveis ms bsics (aigua, electricitat, clavegueram, telefonia, etc.), la vida qued estancada en molts aspectes. L'adveniment de la democrcia, combinada amb les grans transformacions de darreries del segle XX i principis del XXI, ha fet que s'hagi produt un fort desenvolupament en molts aspectes: comunicacions, educaci, sistema sanitari, etctera, i actualment la vida a la major part dels pobles s molt semblant ja a la de les grans ciutats, amb unes diferncies inevitables: les derivades de la distncies.

 Festes i tradicions .
La Festa Major d'Isona s el darrer cap de setmana d'agost. A part d'aquesta feta, la ms assenyalada, cal tenir en compte el Carnestoltes, amb el dinar popular de la Guixa el dimarts de Carnestoltes,a la Mare de Du de la Posa, i l'Aplec d'aquesta Mare de Du, el dilluns de Pasqua, que incloa caramelles. Encara al mateix lloc se celebra un altre aplec per Sant Sebasti i Sant Roc.

Antigament, per, les celebracions eren un xic diferents. La Festa Major se celebrava el 8 de setembre, diada de les mares de Du trobades, en honor de la de la Posa. La festa era molt lluda, i conservava elements molt antics, com les curses pedestres, conegudes amb el nom medieval de cossos. El ball de Festa Major solia ser el moment d'agafar compromisos personals: en acabar el ball, la noia convidava a casa seva el noi amb qui havia estat ballant tot el vespre, amb la qual cosa es feia el primer pas per donar per establert el prometatge.

El 3 de maig, per la Santa Creu, se celebrava la Festa Major petita; es feia la benedicci del terme i la plantada de l'arbre maig. Els nois anaven a buscar l'arbre ms alt del terme, el tallaven al ritme d'una can que encara es conserva, el duien fins e la vila a coll i el plantaven a la plaa, on romania un mes sencer. Les noies sortien a rebre'ls, i s'organitzava un bon esmorzar al riu de la Posa, per on passaven tornant dels boscos de la banda de Siall, que s on s'anava a buscar l'arbre. En haver plantat l'arbre, es ballava el Ball d'Isona, la msica del qual tamb s'ha conservat.

La festa de Sant Antoni, que avui dia es redueix a la benedicci dels animals, traslladada al diumenge ms proper a la diada del sant, tamb era molt lluda, ats que els animals eren una realitat molt viscuda en el mn de pags.

La Setmana Santa, amb celebracions de carcter religis, tamb era molt seguida pels isonencs. Es feia un monument amb testos que les mestresses de casa preparaven des de dies abans, i hi destacaven les processons, amb armats. La process del silenci era la ms concorreguda. El Dissabte de Pasqua hi havia el costum de sal i ous: el rector passava casa per casa llenant a la porta de cada casa sal humida i beneda, amb el salpasser. Els amos de la casa recompensaven el mossn i els escolans amb ous.

 Serveis turstics .
Isona est quasi del tot desproveda de serveis per al turisme: un sol restaurant (La Rosta), un bar-restaurant (Miami), i tres bars (Caf Modern, Edelweis i Pika-tapes). A l'estiu s'hi afegeix, a les hores d'obertura establertes, el bar de la Piscina Municipal.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. Isona, a Pallars Juss, II. Lleida: Pags Editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2;

 BERTRAN I CUDERS, Jordi. Histria d'Isona i la Conca Dell. Tremp: Garsineu Edicions, 2007 (Estudis, 21). ISBN 978-84-96779-17-4;

 CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Isona", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya Romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 DUR I FORT, Robert. Isona: la reconstrucci d'un poble de la lnia de font al Prepirineu catal. Tremp: Garsineu Edicions, 2002 (Estudis, 12). ISBN 84-95194-41-4;

 GAVN, Josep Maria. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9 ;

 PAGS, M. i PONS, J. Isona, a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Institut Cartogrfic de Catalunya;
Enciclopdia Catalana en lnia;
Museu de la Conca Dell - Parc Cretaci;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56497" title="Encamp" nonfiltered="2167" processed="2163" dbindex="22417">
Encamp s una parrquia amb 12.924 habitants situada en el centre geogrfic d'Andorra, a 1.300 metres d'altitud, en la zona alta del pas. Dels cinc pobles que anteriorment formaven la parrquia (Encamp, el Tremat, la Mosquera, les Bons i Vila) noms aquest ltim ha quedat actualment diferenciat del nucli principal.


A l'extrem est de la parrquia, el Pas de la Casa s l'nica rea del pas de vessant atlntic (hi neix el riu Arieja). El Pas de la Casa s l'accs per carretera amb Frana i el nic punt fronterer, amb duana, amb el pas ve.

Actualment, bona part del territori est ocupat per una estaci d'esqu (Grand Valira), compartida amb el com de Canillo. 

Llocs d'inters.
Museu de l'Autombil, amb alguns models nics i una secci dedicada a la bicicleta.
Conjunt medieval de Les Bons.
Esglsia romnica de Santa Eullia d'Encamp.
Estaci d'esqu Pas de la Casa-Grau Roig, avui forma part de Grandvalira.






|}

Enllaos externs.

Com d'Encamp;
Encamp imatges;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56499" title="Lev" nonfiltered="2168" processed="2164" dbindex="22418">

El lev (en blgar    , plural      /        , leva / levove) s la unitat monetria de Bulgria. El codi ISO 4217 s BGN i  l'abreviaci Lv. Se subdivideix en 100 stotinki (        ), en singular stotinka (        ). En blgar antic, el mot lev significava lle, per tant l'origen del nom de la moneda s el mateix que el del leu de Romania i Moldvia.

Histria.

El lev va ser introdut el 1881 amb una taxa de canvi fixa respecte del franc francs. Des de llavors, la moneda ha patit tres revaluacions. La primera va ser el 1952 a causa de la inflaci de la postguerra i es va fer segons una taxa de canvi d'1 lev nou per 100 d'antics. Desprs, el 1962 es va tornar a revaluar la moneda a ra d'1 lev nou per 10 dantics. A partir d'aqu el lev va entrar en un perode d'estabilitat de prop de tres dcades. A diferncia d'altres monedes dels estats comunistes, el lev no era convertible amb les monedes dels estats occidentals. Tot i que la taxa de canvi oficial estava entorn dels 90 stotinki per dlar dels Estats Units, al mercat negre se'n pagava entre cinc i sis vegades ms

Desprs de la caiguda del comunisme, el lev va tornar a patir forts episodis d'inflaci. Per aquest motiu el 1997 es va fixar una taxa de canvi fixa amb el marc alemany (DEM) a ra de 1.000 leva per marc. El 5 de juliol de 1999 el lev es va tornar a revaluar i es va establir la paritat amb el marc alemany (1 BGN = 1 DEM). A causa de la substituci del marc alemany per l'euro (EUR) l'1 de gener del 2002, el lev mant una taxa de canvi fixa respecte de la moneda nica europea a ra de 1,95583 lev per euro.

Bitllets i monedes.
Ems pel Banc Nacional de Bulgria (                        , Blgarska narodna banka) en circulen monedes d'1, 2, 5, 10, 20 i 50 stotinki i d'1 lev, i bitllets d'1, 2, 5, 10, 20, 50, 100 i 200 leva.

Curiosament, el 25 d'abril del 2005 (dia en qu es va signar el tractat d'adhesi de Bulgria a la Uni Europea), es van emetre monedes commemoratives per valor d'1,95583 lev, s a dir, el valor equivalent a 1 euro.

Es preveu que l'euro substitueixi el lev el 2009. 

Taxes de canvi.
 1 EUR = 1,95583 BGN (taxa de canvi fixa);
 1 USD = 1,64470 (13 de desembre del 2005);

Vegeu tamb.
 Leu;

Enllaos externs.

  Banc Nacional de Bulgria;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56501" title="Tarusates" nonfiltered="2169" processed="2165" dbindex="22419">
Els tarusats (llati tarusates) foren un poble d'Aquitnia esmentat per Csar que foren sotmesos per Cressus junt amb els vocats i elusats desprs de derrotar els Sotiats.

El seu assentament era entre els succases i els basabocats i podria correspondre a la regi de Tursan i Aire, al riu Aturis (Adur).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56502" title="Tascons" nonfiltered="2170" processed="2166" dbindex="22420">
Els tascons (llat tasconi) foren un poble gal a la Narbonense esmentat per Plini el vell, que haurien habitat la regi de Montauban al departament del Tarn. Sant Theodard esmenta un riu anomenat Tasco entre els Tolosanis (Tolosa) i els Carrucensis (Cahors)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56503" title="Line dance" nonfiltered="2171" processed="2167" dbindex="22421">
Una line dance s una tipus de dansa on un grup de gent balla aliniats els uns als altres, i tots ells fan els mateixos moviments individualment. 

 Descripci .
En un grup petit normalment noms hi ha una lnia, per habitualment s'ajunta ms gent, formant unes quantes fileres en parallel, una darrera l'altra. Un professor, o ballador experimentat, sol estar damunt d'una tarima o al centre de la primera lnia.

A cada una de les lnies tots els individus repeteixen els mateixos moviments, per de forma independent. Normalment no hi ha moviments que requereixin interacci entre membres de la mateixa filera. Cada ball t una seqncia diferent de moviments que s'han d'aprendre.

De totes maneres, malgrat tractar-se de moviments pre-estrablerts, es poden efectuar variacions, sempre que no alterin el nmero de temps del ball o les parets. 

Tamb hi ha variacions en la manera com se situen les fileres. De la mateixa manera, si les fileres es posen unes en front les altres mirant-se, s'anomena un ball de contra-dansa (contra dance). En aquests casos, les fileres es van creuant entre elles. 

 Msica .
El line dance sempre havia tingut una imatge western, i majoritriament s'havia ballat amb msica country. Aix ha canviat una mica des dels anys 90, sobretot a nivell internacional.

Actualment, arreu del mn es ball en lnia amb tot tipus d'estils musicals, com ara msiques celtes, swing, pop, rock,hip-hop,funky entre altres.

 Enllaos .
 LINEDANCE.CAT - Gaireb 600 balls escrits tots en catal.

 PEMAI - Recull ampli de balls escrits en castell.

 KICK IT - La base de dades ms gran de balls escrits en angls. Tamb se n'hi pot trobar algun en catal, castell o altres idiomes.

 COUNTRY.CAT - Actualitat del mn del country (msica i linedance) a Catalunya.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56504" title="El Pla de les Eres" nonfiltered="2172" processed="2168" dbindex="22422">
El Pla de les Eres pertany a la Partida dels Planets de Xal, i actualment ha quedat incorporat en la seua totalitat al casc urb de la poblaci. Comprn els solars situats al nord de l'avinguda Joanot Martorell, eix viari de connexi entre les carreteres de Llber i Benissa.

Etimologia.
El seu nom fa referncia a les antigues eres de batre el blat que existien en aquesta contrada, hui desaparegudes perqu d'aquest cereal fa molts anys que no se'n fan plantacions a Xal. Aquest nom no apareix recollit en l'actual toponmia oficial del municipi, tot i que t molta tradici.

Importncia histrica de les eres.
Antigament, les eres de batre eren propietat del senyor, i no podien ser objecte de cap tipus de cessi. En el Captol VI de la Carta Pobla de Xal i Llber (1611) es fa constar expressament la prohibici de batre els cereals a casa. Els vassalls han de portar directament la collita a l'era (o eres) del senyor i, tan bon punt com s'haja acabat la batuda, deuen abonar-li una taxa. En cas de contravenci, a l'infractor se li prendr la collita i se l'imposar una multa de 60 sous. Si hi ha hagut denncia el delator en rebr el ter, s a dir, 20 sous.   
El Pou de les Figueretes.

Com a mut testimoni del passat, al Pla de les Eres es troba el Pou de les Figueretes, que formava part de la xarxa de pous pblics, tots ells circulars i de grans dimensions, que estaven ubicats estratgicament a les entrades de Xal, amb la funci de proveir d'aigua a persones i animals. L'installaci de l'aigua corrent en la dcada dels seixanta del segle passat va significar la fi d'aquest sistema d'abastiment.

El Pou de les Figueretes t el brocal molt deteriorat, per la bveda a primera vista est en bon estat de conservaci. s un pou de font que es nodreix d'una veta subterrnia, de qu tamb s'abasteixen altres pous de particulars, situats en la seua proximitat. Per l'escassetat del seu cabal, mai se li ha donat un s agrcola. Les figueretes, a qu alludeix el seu nom, cap dels vens recorda haver-les conegut.

Vinculaci amb Llber.
El Pla de les Eres t una especial vinculaci amb la vena poblaci de Llber perqu, quan encara no s'havia obert l'avinguda Joanot Martorell, totes les persones i vehicles que des de Llber s'adreaven a Xal havien de travessar-lo. Aquest carcter de zona de pas explica que a les primeries del segle XIX s'hi installara una venta a la casa situada al nmero 43 del carrer de Sant Joaquim.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56506" title="Sireni" nonfiltered="2173" processed="2169" dbindex="22423">

Els sirenis (Sirenia, "sirenes" en grec antic) sn un ordre de mamfers herbvors amb quatre espcies vivents. Pertanyen al superordre dels afroteris; entre els animals vivents avui en dia, els elefants sn els seus parents ms propers. Juntament amb els cetacis i les foques, els sirenis sn el tercer grup ms gran de mamfers marins. A diferncia de les foques, no tenen membres que els permetin desplaar-se per terra. En contrast amb els cetacis, els sirenis romanen sempre en aiges costaneres o en aigua dola, sovint en aiges molt someres.

Caracterstiques.
Anatomia exterior.

Els sirenis sn animals de gran mida amb un cos cilndric. Les espcies modernes assoleixen una longitud d'entre dos metres i mig i quatre metres. La vaca marina de Steller (Hydrodamalis gigas), que s'exting al segle XVIII noms vint-i-set anys desprs del seu descobriment, podria arribar fins a gaireb vuit metres de longitud. El pes de les espcies modernes varia entre 250 i un mxim de 1.500 kg. Les potes anteriors d'aquests animals s'han transformat en aletes, i les potes posteriors han quedat molt redudes. A diferncia de la majoria de cetacis, no tenen aleta dorsal, i la cua ha quedat transformada en una aleta horitzontal. Un mscul cutani modificat, el Musculus panniculus carnosus, forma el mscul principal de propulsi de l'aleta caudal. La forma de l'aleta caudal s la caracterstica diferenciadora ms important entre les dues famlies modernes. Mentre que els dugongs presenten una aleta en forma de mitja lluna, els manatins en tenen una en forma de cercle o de pala.

El musell sobresurt del cap d'una manera fora destacada, i s obts; est cobert de dures vibrisses. Les narius se situen a la part superior del musell. En comparaci amb el tronc, el cap s relativament gran, per el cervell, amb un pes de noms 250-300 grams, s un dels ms petits de tots els mamfers en proporci a la mida total del cos.

La pell s molt gruixuda i arrugada, per en les espcies actuals que viuen en aiges tropicals l'epidermis s molt prima. La vaca marina de Steller, que vivia en aiges polars, havia aconseguit adaptar-se grcies a una gruixuda epidermis de fins a 7,5 centmetres de gruix, cosa que li don el sobrenom d'"animal-escora". Els pls dels sirenis queden limitats a alguns quants situats a prop de la boca, aix com alguns al tronc. En canvi, els embrions tenen un pelatge complet, i els sirenis nounats tenen molt ms pl que els adults.

Esquelet.

Com en els cetacis, els sirenis passaren un procs de paquiostosi, s a dir, un engruiximent dels ossos dels esquelets, aix com un espessiment de la matria ssia degut a una reducci dels canals haversians i els porus medullars. L'esquelet, i per tant l'animal en general, sn ms pesants i tenen una menor sustentaci a l'aigua, per els ossos sn menys flexibles i es trenquen ms fcilment. El crani presenta un rostre molt allargat format per l'os incisiu, que en el dugong es corba cap endavant i cap avall. Els ossos jugals sn molt amples i se situen a una posici relativament alta del crani. S'hi insereix la musculatura masticatria amb el gran mscul masseter. Les narius es troben bastant cap enrere, a la vora dorsal del crani. La part posterior del crani, formada pel neurocrani i les temples, s relativament petita.

La dentici s diferent en cada grup de sirenis. En els manatins, les incisives estan atrofiades. En els dugongs, la primera incisiva forma un petit ullal en el cas dels mascles, mentre que en les femelles no sobresurt de la mandbula. Les canines estan totalment absents en totes les espcies recents. El canvi de dents t lloc de la mateixa manera que en els elefants (canvi de dents horitzontal); es tracta d'una caracterstica que es desenvolup en cada ordre de manera independent. Aix doncs, les dents posteriors (premolars i molars) creixen unes desprs de les altres, i  a la vora anterior estan desgastades. En els grups fssils basals, la dentici encara es conservava completa i, per tant, era possible un canvi de dents normal. La part anterior de la geniva est dotada d'unes plaques que probablement juguen un paper en l'alimentaci. La curta llengua tamb en t.

El nombre de vrtebres tamb varia segons l'espcie. Els manatins sn l'nic grup de mamfers, juntament amb el peress didctil de Hoffmann (Choloepus hoffmanni), que noms t sis vrtebres cervicals, mentre que el dugong i l'extinta vaca marina de Steller en tenen set. Hi ha disset vrtebres dorsals en Trichechus i Hydrodamalis, i dinou en Dugong. Les vrtebres lumbars poden ser dues (Trichechus), quatre, o cinc (Dugong). Els vestigis de la pelvis o b no estan units amb la columna vertebral o b hi estan units nicament per un lligament, de manera que noms hi ha una vrtebra sacra. La cua es compon d'entre vint-i-dues i vint-i-quatre vrtebres caudals en els manatins, i d'entre vint-i-vuit i vint-i-nou en els dugongs.

La pelvis est reduda a un simple vestigi, i es limita a una porci de l'isqui encaixada en teixit muscular. Les extremitats posteriors estan totalment absents, i les anteriors s'han transformat en unes aletes. A l'espatlla, la clavcula est reduda, i l'omplat pot tenir una forma amb tres cantons (Trichechus) o en forma de fal (Dugong). Les mans presenten cinc falanges encaixades en teixit muscular i, a diferncia dels cetacis, totes les articulacions de les aletes sn mbils.

Anatomia interior.
En els sirenis, com en els altres mamfers, els pulmons ocupen tot l'espai que hi ha per sobre el diafragma. El diafragma, tanmateix, t una gran extensi horitzontal i arriba fins poc abans dels vestigis de la pelvis, de manera que els pulmons queden a la regi dorsal. Amb aquesta configuraci, la sustentaci creada pels pulmons plens d'aire queda repartida per tot el pla horitzontal de l'animal, cosa que li permet moure's i nedar de manera estable dins l'aigua. El cor es troba a prop del cap, entre els dos pulmons i, com en els elefants, presenta una profunda incisi entre ambds ventricles, a l'pex del cor. Aix doncs, els sirenis tenen un cor amb dos flancs   una caracterstica que noms s'observa en ells i en els proboscidis, i que en prova la relaci (autoapomrfia).

L'aparell digestiu es compon d'un estmac unicameral amb un duod que presenta una gran protuberncia, el bulb del duod, aix com un intest que mesura unes vint vegades la longitud corporal de l'animal. L'estmac i el bulb serveixen sobretot per emmagatzemar l'aliment molt ben masticat, mentre que la digesti prpiament dita t lloc a l'intest. L'aliment triga una mitjana de cinc dies des que s ingerit fins que s digerit i expulsat.

Els ovaris de les femelles es troben a prop de les parets de l'estmac. L'ter t dues banyes, i les dues meitats queden separades per un septe. Els testicles dels mascles tamb es troben a la cavitat abdominal; el penis se situa sota les parets de l'estmac, en una funda del penis. La musculatura del penis se situa als vestigis de l'isqui de la pelvis.

Difusi i hbitat.


Les regions que ocupen les espcies vivents de sireni no se solapen, i a ms estan bastant distants l'una de les altres. Aix doncs, l'nica espcie encara vivent de dugngid, el dugong (Dugon dugon), es troba exclusivament a les aiges costaneres de l'oce ndic, incloent-hi la mar Roja. Les espcies de triququid es reparteixen per: 
 una regi del Golf de Mxic davant la costa de Florida i el sud-est dels Estats Units, aix com la costa septentrional de Sud-amrica (manat del Carib);
 a la regi del riu Amazones a Sud-amrica (manat amaznic); i, finalment, ;
 als sistemes fluvials del riu Nger i altres rius d'frica occidental, entre el Senegal i el nord d'Angola (manat afric).

Mentre que totes les espcies vivents en l'actualitat habiten en aiges tropicals, l'hbitat de l'extinta vaca marina de Steller es trobava a les aiges polars de la mar de Bering.

Estil de vida.
Pel que fa tant a l'estil de vida com al comportament social dels sirenis, encara hi ha molt per conixer. Solen viure en solitari o en petits grups familiars, per en rares ocasions es formen grups ms grans amb diversos centenars d'animals. Aix doncs, gaireb no hi ha interaccions socials, amb l'excepci del vincle mare-cria, que dura un parell d'anys. No se'n pot definir un estil de vida nocturn o dirn, car aquests afroteris poden ser actius tant de dia com de nit. La comunicaci s sobretot per mitjans acstics i tctils. Entre les mares i les cries es pot escoltar el que s'anomena "duets de mare i cria", que s'emeten en una freqncia d'entre 600 i 6.000 hertz.

Els sirenis es mouen flotant i nedant. Els adults surten cada entre un i cinc minuts a la superfcie per respirar, per les immersions ms llargues poden durar fins a aproximadament vint minuts.

A part dels humans, els sirenis tenen molt pocs predadors naturals. Als hbitats marins, hi ha els taurons ms grans i les orques; als hbitats fluvials hi ha sobretot els cocodrils, i a Sud-amrica tamb els jaguars.

Alimentaci.

Els sirenis s'alimenten principalment de matria vegetal; la seva dieta es compon d'herbes marines, algues i altres plantes aqutiques. Tamb mengen fulles d'arbres que els queden a l'abast, com en el cas dels manglars. Els manatins necessiten entre quaranta-cinc i seixanta-vuit quilograms d'aliment vegetal per dia, de manera que es passen una mitjana d'entre sis i vuit hores al dia menjant. Mentre que els manatins s'alimenten principalment a prop de la superfcie, i les espcies d'aigua dola tamb agafen eicrnies i altres plantes de la terra, els dugongs s'alimenten exclusivament al fons mar. Les vaques marines de Steller s'alimentaven sobretot de macroalgues.

No est clar en quina mesura els sirenis complementen la seva dieta amb preses animals. Probablement sense adonar-se'n, consumeixen petits invertebrats juntament amb el seu aliment vegetal, cosa que els serveix de font de protenes. S'han donat casos d'exemplars en captivitat que menjaven peixos amb entusiasme. En el cas dels manatins del Carib, a Jamaica hi ha hagut observacions d'animals que treien peixos de les xarxes i se'ls menjaven.

Reproducci i desenvolupament.

En els sirenis no hi ha ni un perode d'aparellament limitat ni un comportament d'aparellament especfic. La femella ovula diverses vegades per any, i copula a l'aigua amb diversos mascles sense que hi hagi combats entre ells. El zigot queda al centre de l'ter. El fetus o embri rep el que necessita de la seva mare per mitj d'una placenta en forma de cintur (Placenta zonaria). Les cries neixen a l'aigua desprs d'una gestaci d'entre dotze i catorze mesos, i desprs de nixer neden immediatament a la superfcie per respirar. En aquest moment, pesen entre deu i trenta quilograms. Durant els segents divuit mesos, la cria s alletada per la mare, i desprs d'aquest perode encara roman alguns mesos a prop de la mare. Els sirenis assoleixen la maduresa sexual a entre sis i deu anys d'edat. En total, els manatins tenen una longevitat d'uns quaranta anys, i els dugongs, de seixanta.

Filognia.
Els primers fssils de sirenis coneguts daten de l'Ypresi d'Hongria i tenen una edat d'aproximadament cinquanta milions d'anys.
Es tracta d'herbvors de quatre potes que encara podien desplaar-se per terra ferma, per que probablement ja vivien gaireb tot el temps en aiges someres. Al llarg dels segents milions d'anys, els sirenis prosperaren, com ho demostren els incomptables fssils trobats al que, en el passat, foren les zones costaneres de l'oce de Tetis. Se n'han trobat fssils sobretot a la costa de Nord-amrica i Europa, aix com al nord i est d'frica, l'ndia, el Pakistan i Java. Aviat desaparegueren les potes posteriors d'aquests animals, i es desenvolup una aleta caudal.

Durant l'Eoc aparegueren les famlies dels prorastmids i els protosirnids, ambdues extingides actualment, aix com els dugngids. Segons l'opini acadmica, els triququids aparegueren a finals de l'Eoc o principis del Mioc, fa uns vint-i-tres milions d'anys. Dels prorastmids i protosirnids ja no en quedava ni rastre a l'Oligoc, de manera que a partir d'aquella poca ja noms existiren els dugngids i els triququids. Al Mioc i Plioc, fa uns dos milions d'anys, els sirenis eren molt ms comuns i diversos que en l'actualitat. El canvi climtic del Plistoc, amb la seva edat glacial, fou probablement la causa que avui en dia els sirenis siguin un grup redut amb poques espcies.

Sistemtica.

Els sirenis tenen avantpassats terrestres comuns amb els proboscidis, i de fet en sn el grup germ. El txon que inclou aquests dos grups (i dos altres grups extingits) s el clade dels tetiteris, anomenats aix perqu evolucionaren al voltant de l'oce de Tetis. El monofiletisme dels tetiteris t el suport d'una srie de caracterstiques morfolgiques, com ara la manca de glndules sudorpares, que ja faltaven en els avantpassats semiaqutics dels elefants i sirenis ms primitius.

S'ha suggerit que els parents ms propers dels tetiteris sn els hiracodeus, per aquest debat encara no est tancat del tot. Juntament amb aquest txon i d'altres extingits, els tetiteris formen el clade dels penungulats, que segons les dades gentiques moleculars queda classificat dins el superordre dels afroteris. Aquestes sn les relacions dins d'aquest grup de mamfers:


Dins dels sirenis, es distingeixen dues famlies vivents:

els dugngids (Dugongidae) noms inclouen una espcie vivent en l'actualitat, el dugong (Dugong dugon). Fins fa uns 250 anys n'hi havia una altra que avui en dia est extingida, la vaca marina de Steller (Hydrodamalis gigas).
els triququids (Trichechidae) o manatins agrupen tres espcies en un nic gnere: el manat del Carib (Trichechus manatus), el manat amaznic (Trichechus inunguis) i el manat afric (Trichechus senegalensis). Hi ha una possible quarta espcie que habita en un afluent del riu brasiler Aripuan, un "manat nan" d'una longitud d'aproximadament 1,3 metres, per no ha estat definida de manera vlida i l'opini cientfica dominant s que aquests animals no sn ms que exemplars juvenils de manat amaznic.;

Amenaces i protecci.

Totes les espcies de sireni sn caades per la seva carn pels habitants de les costes on viuen. Es coneixen casos particulars documentats dels indgenes de Nord-amrica i Meso-amrica. La seva carn serveix d'aliment, i la pell i altres parts del cos es fan servir per diferents usos. William Dampier, el clebre corsari i viatger britnic, al seu diari de viatge del 1681 descrigu els manatins del Carib del Golf de Mxic, aix com els del riu Panam. All tamb descrigu la caa d'aquests animals per part dels Miskito i el conseqent consum de la carn com a aliment, i l's de la pell aspra com a cobertura pels rems o com a fuet pels cavalls. Tanmateix, no hi havia una caa excessiva, i noms es mataven els animals estrictament necessaris. En canvi, a partir del seu descobriment, la vaca marina de Steller fou perseguida pels caadors de foques i en foren morts incomptables exemplars. Els ltims animals desaparagueren el 1768, noms vint-i-set anys desprs que Georg Wilhelm Steller hagus descobert l'espcie.

Actualment, les quatre espcies vivents estan llistades com a vulnerables per la IUCN. L'amenaa ms gran per elles ja no s la caa sin, sobretot per als manatins del Carib, les embarcacions esportives, que amb les seves hlixs poden infligir-los greus ferides quan s'acosten a la superfcie. Sobretot, a la costa estatunidenca del Golf de Mxic, s'han establert zones de protecci que estan delimitades per cartells ben visibles; no est perms passar-hi amb embarcacions a motor.

Una altra amenaa s la invasi del seu hbitat per part dels humans; a causa del seu metabolisme, per cobrir les seves necessitats energtiques els sirenis necessiten una immensa quantitat de plantes aqutiques, per la qual cosa requereixen una qualitat de l'aigua molt elevada. La contaminaci causada pels humans fa disminuir ms i ms la qualitat de l'aigua dels hbitats dels sirenis. Especialment a Sud-amrica i frica, els rius estan cada dia ms contaminats i plens de substncies txiques, per la qual cosa els indrets rics en plantes aqutiques esdevenen cada cop ms rars.

Nom.
El nom dels sirenis ve del grec antic         , Seirenes, que significa sirenes. El nom els ve perqu suposadament s'assemblen a sirenes quan estan alletant les cries. Es creu que les observacions de sirenis es troben a l'origen del mite de les dones-peix. Per algun motiu, la majoria de civilitzacions que estaven en contacte amb els sirenis els donaven noms i eptets femenins; a Egipte se'ls donava el nom de "formosa donzella del mar"; a Kenya, se'ls anomenava "reina del mar"; a Indonsia rebien el nom de "princesa dugong", i a la conca de l'Amazones se'ls coneixia pel nom de "peix-dona".

El dugong rep el seu nom de la paraula tagalog dugong, que s un manlleu del malai duyung. Ambds volen dir "senyora del mar". D'altra banda, manat s una paraula d'origen tano que significa "pit", en referncia a les mamelles que tenen les femelles d'aquests animals a prop de les aixelles. Els mariners confonien les aletes dels manatins amb mans, i per aix els anomenaren manati, o "dotats de mans" en llat.

En la mitologia, cultura i literatura.

Els sirenis sn relacionats en moltes ocasions amb les sirenes de la mitologia grega. Tanmateix, com que no hi ha cap espcie de sireni que visqui al mar Mediterrani i, per tant, a l'entorn dels grecs, aquesta connexi pot ser descartada. En canvi, els babilonis ja coneixien els "homes-peix", com ara el seu du Oannes o les deesses Atargatis o Derceto, que tamb es troben entre els grecs en forma de Nereides o tritons.

La primera connexi entre els sirenis i els ssers mitolgics marins fou traada evidentment per Cristfor Colom, que trob manatins del Carib al Golf de Mxic i els descrigu com a sirenes. Es creu que aquesta associaci es deu sobretot a les mamelles, situades gaireb al mateix punt que en els humans, aix com per l'aparena humana que donaven els ulls situats a la part frontal de la cara. De fet, a distncia, s possible confondre un sireni amb un banyista hum. Tanmateix, el concepte del cant de les sirenes no encaixa gens amb els sirenis. En el seu diari de bord, Colom escrigu el 1493 que les sirenes del Carib eren molt menys formoses que les que havia observat Horaci.

Jules Verne, a la seva obra Vint mil lleges de viatge submar, recuper la descripci dels sirenis com a sirenes; els protagonistes es troben amb una femella de dugong viatjant, i la identifiquen com una sirena. En la novella, el dugong s caat i arponat, i desprs envesteix i acaba destruint l'embarcaci dels protagonistes, que s un bot del submar Nautilus. A L'illa misteriosa, el dugong torna a ser descrit com un animal agressiu i perills que ataca un gos, per que acaba sent presa d'un habitant de les profunditats encara ms gran.

El clebre criptozoleg Bernard Heuvelmans intent explicar les representacions de sirenis com a sirenes, i el 1990 escrigu:


Com que el manat t un parell de mamelles a l'alada del pit   com el seu cos, l'elefant, i com els humans   i com que el seu cos s'acaba amb una cua semblant a la dels peixos, sempre s vist als dos costats de l'Atlntic com una meravellosa sirena, malgrat la seva (des del nostre punt de vista) lletja cara   i pels mateixos motius se'l titll de canbal i se l'acus dels crims ms malvats.

Des de la seva extinci, la vaca marina de Steller ha aparegut en mltiples ocasions en llibres i novelles. Rudyard Kipling en parla a la "Histria de la foca blanca" del Llibre de la Selva, en qu el protagonista Kotick troba un grup de sirenis que pasturen, i que el porten a una platja meravellosament bella.

En el seu llibre Uli der Pchter, Jeremias Gotthelf en fu aquesta bonica descripci:

ell travess de nou el bassal, tal com un sireni perseguit travessa les canyes.;

En la seva obra Kraft und Stoff, Ludwig Bchner utilitza l'extinci de la vaca marina de Steller com a argument per oposar-se a l'abs dels recursos de la natura.

En l'art tamb apareix el motiu de l'extinci de la vaca marina de Steller. Al segle XIX, Johann Andreas Fleischmann realitz una srie d'aiguaforts amb motius de la vaca marina de Steller.

Bibliografia.
 Martin S. Fischer: Sirenia, Seekhe. a: W. Westheide, R. Rieger: Spezielle Zoologie. Teil 2. Wirbel- oder Schdeltiere. Spektrum Akademischer Verlag, Mnchen 2004, ISBN 3-8274-0307-3 ;
 Ronald M. Nowak: Walker's Mammals of the World. Johns Hopkins University Press, Baltimor 1999, ISBN 0-8018-5789-9 ;
 J. Ripple, D. Perrine: Manatees and Dugongs of the world. Voyagour Press, Stillwater 1999. ISBN 0-89658-528-X ;
 Ann Forsten, Phillip M. Youngman: Hydrodamalis gigas. a: Mammalian Espcies.  The American Society of Mammalogists, New York 1982,165 (pdf).;
 Sandra L. Husar: Trichechus inunguis. a: Mammalian Espcies. The American Society of Mammalogists, New York 1977,72 (pdf).;
 Sandra L. Husar: Trichechus manatus. a: Mammalian Espcies.  The American Society of Mammalogists, New York 1978,93 (pdf).;
 Sandra L. Husar: Dugong dugon. a: Mammalian Espcies.  The American Society of Mammalogists, New York 1978,88 (pdf).;
 Sandra L. Husar: Trichechus senegalensis. a: Mammalian Espcies.  The American Society of Mammalogists, New York 1978,89 (PDF).;

Referncies.


Enllaos externs.


Sirenian International ;
"Zerbrechliche Meeresriesen. Seekhe haben extrem brchige Knochen." ;
"Sleek? Well, No. Complex? Yes, Indeed." New York Times, 29 d'agost del 2006 ;
"Die Seekuh ist zwar gro, fett und faul   aber nicht dumm". Sddeutsche Zeitung, 29 d'agost del 2006. ;
Die letzten Paradiese  Geheimnisvolle Welt der Seekhe.  Documental, 2004, 45 Min., una pellcula de Hans Jchler, Producci: Bayerisches Fernsehen, Resum amb triler i de la Bayerische Rundfunk ;
Informaci sobre el dugong ;
Informaci sobre el manat ;
Grabaci de les vocalitzacions d'un dugong en format MP3;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56507" title="Nil Montserrat" nonfiltered="2174" processed="2170" dbindex="22424">
Nil Montserrat (Barcelona, 8 de desembre de 1987) s un jove pilot catal de Frmula 3, que va comenar guanyant el Campionat de Karting de Lli de Vall.

Actualment s pilot oficial de RACC, participa al Programa de Promoci de Joves Pilots d'Automobilisme de la Generalitat de Catalunya i condueix un Dallara F300 mantingut per l'equip GTA Motor Competici.

 Palmars .
 Campionat de karts de Lli de Vall - Campi;
 Campionat de Catalunya de Karting - 2a posici;

 Campionat de Espanya de Karting - Campi;
 Campionat Yamaha de Karting - 4a posici;
 Campionat d'Espanya de Frmula Jnior - 3a posici;
 Campionat d'Espanya de Frmula Jnior - 4a posici;
 Campi de Catalunya de Resistncia de Karting Cadet, 1999;
 Subcampi d'Espanya de Karting Cadet, 2000;
 Subcampi de Catalunya de Frmula Lliure, 2004;
 Campionat d'Espanya de Frmula 3 (Clase B) 2005, 3a posici (9 absolut).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56508" title="Taulantis" nonfiltered="2175" processed="2171" dbindex="22425">
Els taulantis (llat taulantii) foren un poble prerom  d'Illria, a la regi de Dyrrachium i Epidamnus. Tenien el seu propi rei que va quedar subjecte al rei d'Illria, i casi b no existien al temps de la conquesta romana.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56509" title="Taursia" nonfiltered="2176" processed="2172" dbindex="22426">
Taurasia fou una ciutat del Samni al pas del Hirpinis. Fou conquerida per L. Scipio Barbatus durant la tercera guerra samnita, essent destruda i les seves terres confiscades.

Taurasia fou tamb el nom de la ciutat principal dels Taurinis ligurs, probablement origen de la ciutat de Tor. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56510" title="Tauresium" nonfiltered="2177" processed="2173" dbindex="22427">
Tauresium fou una ciutat de la Msia Superior, a la riba del Haemus, on va nixer l emperador Justini I.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56511" title="Tauri" nonfiltered="2178" processed="2174" dbindex="22428">
Els tauri foren els habitants del Quersons Tauric (Crimea) probablement descendents dels cimmeris, que foren conquerits pels escites i expulsats de la regi. Estaven sota un govern monrquic i practicaven els sacrificis humans a la deesa verge Oreiloque (assimilada pels grecs a Artemisa i anomenada Taurpolos)












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56512" title="Francisco de Toledo" nonfiltered="2179" processed="2175" dbindex="22429">

Francisco de Toledo (Oropesa, Toledo, 1516 - Escalona, Toledo, 1582), comte d'Oropesa, va ser administrador colonial i virrei del Per (1569-1581), durant el regnat de Felip II, amb l'objectiu de posar fi a les sublevacions dels pobles indgenes i consolidar els drets i privilegis reials sobre els dels encomenderos. Va prendre possessi del crrec el novembre de 1569, substituint el virrei inter Lope Garca de Castro. 

A Francisco de Toledo se'l considera el primer organitzador del virregnat peru, ja que va establir les bases del que seria el sistema colonial del Per. Durant el seu mandat, va regular el funcionament de l'encomienda i la mita, que va convertir en la millor forma de garantir m d'obra barata per a tasques agrries, de construcci i mineres, com les mines de Potos o de Huancavelica. Tamb va reordenar la poblaci indgena en un sistema de pobles, seguint el patr espanyol, que van rebre el nom de reducciones.

Un dels fets ms destacats del seu mandat va ser la implantaci al Per del Tribunal del Sant Ofici de la Inquisici, el 1570. Es tractava de l'nic tribunal amb poder per litigar i jutjar els delictes ideolgics i religiosos a les colnies espanyoles d'Amrica. 

El 1572 va posar fi a la resistncia inca a Vilcabamba, tot ordenant la destrucci del lloc. All va capturar Tpac Amaru, el darrer sobir inca, que va degollar a la ciutat de Cusco, mort que fou desaprovada pel mateix rei espanyol. Tamb cal destacar la creaci de lArmada de la Mar del Sud, amb l'objectiu de lluitar contra les activitats de pirates anglesos, com Francis Drake, que comenaven a arribar a la regi.

Va finalitzar el seu mandat el 1581, quan va ser substitut per Martn Enrquez de Almansa, i va retornar a Espanya, on va morir el 1582, a la ciutat toledana d'Escalona.

Vegeu tamb.
 Histria del Per;
 Histria d'Espanya;
 Llistat de Virreis del Per;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56513" title="Tikrit" nonfiltered="2180" processed="2176" dbindex="22430">
Tikrit o Takrit (      ) s una ciutat de l'Iraq, localitzada a 140 km al nord-oest de Bagdad sobre el riu Tigris (a 34,61N, 43,68E), al qual deu el seu nom. T una poblaci aproximada al (2002) de 28.900 habitants, s la capital de la provncia de Salah ad Din.

Tikrit s la ciutat natal del dictador iraqui Saddam Hussein.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56514" title="Quersons Turic" nonfiltered="2181" processed="2177" dbindex="22431">
El Quersons Tauric fou una regi equivalent a l'actual Crimea i territoris de la rodalia. Poblada per cimmeris (Tauri) fou conquerida pels escites.

Els grecs s'hi van establir i hi van fundar colnies com Sebastopol (colnia dria) i Eupatria. Els atenencs hi van tenir una colnia fundada per Gylon, avi matern de Demstenes.  La colnia de Quersonesos (inicialment Megarice)  fou fundada pels doris de Heracleia del Pont (que era colnia de Megara) vers la meitat del segle V.

El seu moment principal fou el perode del regne del Bsfor o Regne del Bsfor Cimmeric. Els ltims reis governaven encara al segle IV quant fou ocupada pels huns, una part dels quals encara hi vivien el segle VI. Als huns van seguir els gots i altres pobles, fins que al temps de Justini I, l imperi Bizant va establir el seu control que va durar fins a la invasi dels mongols. Llavors s'hi van establir els genovesos que van fundar diverses colnies.
Ciutats.
Gurzubitae;
Iluraton;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56515" title="Quersonesos" nonfiltered="2182" processed="2178" dbindex="22432">


Quersonesos (grec , llat Chersonesus, ucrans         , rus         ), tamb coneguda per Chersonese, Chersonesos, Cherson, Khersones i Korsun, fou una antiga colnia grega fundada aproximadament fa uns 2.500 anys a la part sud-oest de Crimea, coneguda com Taurica. La colnia va ser establerta en el segle VI aC per colons de Heraclea Pntica.

Estava situada en la costa del mar Negre als afores de Sebastopol a Crimea, Ucrana, on s referida com Khersones. Va ser apodada la "Pompeia ucranesa" i la "Troia russa". El nom de "Chersonesos" en grec significa simplement "pennsula", i descriu encertadament el lloc en el qual la colnia va ser establerta. No ha de ser confosa amb el Quersons Turic, nom aplicat a tot el sud de Crimea, la "Taurica".

Durant gran part del perode clssic la ciutat va ser una democrcia governada per un grup de arconts i un consell cridat els Damiorgi. Amb el temps el govern es va tornar oligrquic, amb el poder concentrat en les mans dels arconts. Una forma de declaraci de jurament per tots els ciutadans en el segle III aC ha sobreviscut fins a avui.

Histria.

A la fi del segle II aC, Quersonesos va passar a dependre del regne del Bsfor. Va Ser sotmesa per Roma des de mitjans del segle I aC fins al 370, quan va ser capturada pels huns.

Va ser possessi bizantina durant la edat mitjana, per el govern bizant va ser lleu; segons Tefanes Isuric i altres, Quersonesos va ser la residncia del tudun (governant) khzar a la fi del 600. Va haver una petita guarnici ms per a la seva protecci que per al seu control.

Bizanci la va usar per a dues coses: com punt d'observaci per a vigilar a les tribus brbares, i el seu allament ho va fer un lloc popular d'exili per a aquells empipats amb els romans o els ltims governs bizantins. entre els ms famosos "reclusos" van estar els papes Climent I i Mart I, i el deposat emperador bizant Justini II.

Durant l'edat mitjana la ciutat va ser coneguda com Querson.



En el838 el emperador Tefil va enviar al noble Petrones Camateros, que havia recentment supervisat la construcci de la fortalesa khzara de Sarkel, a prendre el control directe sobre la ciutat i els seus voltants. Va romandre en mans bizantines fins al 980, quan va caure en mans de Kev. Vladimir el Gran va consentir a evacuar la fortalesa noms si Ana Porfirogneta, germana de Basili II li era lliurada en matrimoni. La demanda va causar un escndol a Constantinoble, car al ser una princesa imperial mai podia casar-se amb no grecs. Com pre-condici per a l'acord matrimonial, Vladimir va ser batejat aqu al 988, cimentant la conversi del Principat de Kev. A partir de llavors Korsun va ser evacuada. 

Va ser possessi bizantina durant la edat mitjana, per el govern bizant va ser lleu; segons Tefanes Isuric i altres, Desprs de la Quarta Croada Quersonesos va passar a dependre del Imperi de Trebisonda, i va caure sota el control genovs control a principis de 1300. En 1299 la ciutat va ser saquejada pels exrcits de Nogai Kan. Un segle desprs va ser destruda per Edigu i va anar permanentment abandonada. A la fi del segle XIX, La catedral de San Vladimir (completada en 1892) va ser construda en un petit pujol; dissenyada en estil bizant, tenia la intenci de commemorar el lloc del Bateig de Vladimir.

Lloc arqueolgic.



Les antigues runes de Quersonesos estan ara situades en un dels suburbis de Sebastopol. Han estat excavades des de 1827 pel govern rus. Sn una popular atracci turstica, protegida per l'estat com un parc arqueolgic.

Els edificis barregen influncies de les cultures grega, romana i bizantina. El mur defensiu t centenars de metres. Entre les construccions hi ha un amfiteatre rom i un temple grec.

La major porci del lloc s "Chora", diversos quilmetres quadrats d'antigues per no ermes terres de llaurat, amb restes de premses de vi i torres defensives. Segons els arquelegs, les evidncies suggereixen que els pobladors locals van ser pagats per fer el treball de la granja en lloc de treballar com esclaus.

Les tombes excavades insinuen prctiques funerries diferents a les gregues. Cada pedra marca la tomba d'un individu, en comptes del d'una famlia sencera i les decoracions inclouen noms objectes com armes, en lloc d'esttues funerries. En la meitat de les tombes els arquelegs han trobat ossos de nens. Les restes cremades suggereixen que la ciutat va ser saquejada i destruda.

Estudis actuals.

L'Institut de Arquelogia Clssica de la Universitat de Texas i el Parc Arquelgic local ha investigat en el lloc des de 1992. El govern d'Ucrana ha incls el lloc com candidat a sser Patrimoni de la Humanitat. El lloc, encara aix, est en perill per l'expansi urbana i la erosi marina.

Vegeu tamb: Kherson.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56517" title="Taurinis" nonfiltered="2183" processed="2179" dbindex="22434">
Els taurinis o taurins (llat Taurini) foren un poble lgur que ocupava la part oriental del Alps, a l esquerra del riu Po. Eren la tribu lgur que vivia mes al nord. 

Limitaven amb els vagienni al sud, amb els nsubres al nord-est, amb els laevi i lebeci al nord-oest i amb els gals al nord.

Estaven en guerra amb els nsubres, aliats d'Annbal, que els va atacar i els hi va ocupar la seva principal ciutat i va matar als seus habitants. Aquesta ciutat es deia Taurasia i fou desprs una colnia romana. No se sap quant foren sotmesos per Roma, i la colnia romana s'hi va establir en temps d'August, probablement coincidint amb la submissi de les tribes alpines el 8 aC. Taurasia se segurament la actual ciutat de Tor.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56518" title="Histria de l'automobilisme a Catalunya" nonfiltered="2184" processed="2180" dbindex="22435">

 Introducci.

Els orgens de l'automobilisme a Catalunya, ens porten al segle XIX, de la m de l'enginyer industrial Francesc Bonet i Dalmau, fabricant del ram txtil, que va patentar i construir, l'any 1889, el primer vehicle amb motor d'explosi.

L'any 1898, Emilio de la Cuadra (Sueca, 1859-Valncia, 1930), traslladat a Barcelona, va fundar, al carrer Diputaci, cantonada amb Passeig de Sant Joan, la Compaa General Espaola de Coches Automviles E. de la Cuadra, Sociedad en Comandita. Va tancar el 1901.

L'any 1901 es matriculen els primers autombils a l'estat espanyol.

Un any ms tard, (1902), Jos Mara Castro Fernndez, (Trevolle, Lugo, 1845-), un dels creditors de l'empresa d'autombils La Cuadra, va quedar-se amb les installacions  va fundar la societat J. Castro, Sociedad en Comandita, Fbrica Hispano-Suiza de Automviles que el 1904, Dami Mateu, Francesc Seix i d'altres coneguts barcelonins conertirien en la Hispano Suiza Fbrica de Automviles, S.A..

 Vegeu tamb .
 Collecci d'Autombils Salvador Claret, a Sils.
 La SEAT catalana de 1907;

Enllaos externs.
 Exposici permanent del transport al Museu de la Cincia i de la Tcnica de Catalunya;
 Histria de l'automobilisme a Catalunya Vdeo (53 minuts) a http://www.edu3.cat/;

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56519" title="Salah ad Din" nonfiltered="2185" processed="2181" dbindex="22436">


Salah ad Din, o Salh-ad-Dn, s una provncia de l'Iraq. T una rea de 24.751 km. S'estima que t 1.146.500 habitants (2003). La capital de la provncia s Tikrit, tot i que a la provncia tamb s'hi pot localitzar la ciutat, significativament ms gran, de Samarra.

La provncia deu el seu nom a Salad (escrit Salah ah Din en la romanitzaci moderna de l'rab), heroi del segle XII.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56521" title="Lmur volador" nonfiltered="2186" processed="2182" dbindex="22437">

Els lmurs voladors (Dermoptera) sn un ordre de mamfers placentaris. 

Sn animals arborcoles, que posseeixen una membrana cutnea, unint el coll, les extremitats i la cua. Mengen fruits i fulles. En l'actualitat noms existeixen dues espcies: el colugo (Cynocephalus variegatus), que viu a Indonsia occidental i el sudest asitic, i el colugo de Filipines (Cynocephalus volans). Ambdues espcies pertanyen a la famlia Cynocephalidae, l'nica famlia vivent de l'ordre Dermoptera. 

Tot i que se'ls anomena "lmurs voladors", els dermpters ni sn primats, ni poden volar.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56522" title="Francisco de Villagra" nonfiltered="2187" processed="2183" dbindex="22438">

Francisco de Villagra Velzquez (Santervas; 1511 -   Concepcin; 22 de juliol de 1563). Conquistador espanyol, Governador del Regne de Xile en diverses oportunitats. 

Va ser fill de Alvaro de Sarra i d'Ana Velzquez de Villagra, que no van contraure matrimoni, pel que se li va donar el cognom de la seua mare. 

A l'arribar a Amrica es va dirigir al Per on va planejar al costat del capit Alonso de Mesa un intent d'alliberament de Diego de Almagro, presoner dels Pizarro. Descobert el seu intent, va ser condemnat a mort, per Hernando Pizarro li va salvar la vida.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56523" title="Concili de Trento" nonfiltered="2188" processed="2184" dbindex="22439">


El concili de Trento va ser un Concili ecumnic de l'Esglsia Catlica celebrat en periodes discontinuats entre 1545 i 1563. Es va celebrar a Trent, una ciutat del nord de la peninsula Itlica, actualment Itlia que llavors era una ciutat lliure regida per un prncep-bisbe.

 Antecedents i convocatria . 

Des de 1518 els protestants alemanys reclamaven la convocatria d'un concili alemany, i Carles V intentava evitar les diferncies entre catlics i reformistes per poder plantar cara a l'amenaa turca. A la Dieta de Worms de 1521, es va intentar resoldre les disputes, per sense xit: Mart Luter, a qui l'emperador va permetre que es convoqus a aquesta Dieta, va acusar Roma d'exercir la tirania, i Carles V es va comprometre per escrit a defensar la fe catlica, fins i tot al preu de les armes. En les Dietes posteriors els prnceps alemanys, tant protestants com catlics, van continuar insistint en la celebraci d'un concili. 

Veient la situaci hi va haver grans pressions de l'emperador sobre Climent VII perqu el convoqus, per el Papa s'hi resistia. No va ser fins el 1529 quant Climent VII es va comprometre a la celebraci d'un concili, per l'oposici del llegat papal a la Dieta d'Habsburg de 1530 va retardar de nou el projecte. No obstant aix, el principal responsable que no s'arribs a convocar va ser la frria oposici del rei Francesc I de Frana, ja que perqu el concili tingus xit era necessria l'aprovaci de la majoria dels monarques catlics.

 Desenvolupament . 

Quan finalment es va convocar va ser un concili difcil i amb contnues interrupcions, en el qual poden distingir-se fins a tres perodes amb tres Papes diferents: Pau III, Juli III i Pius IV. 

Pau III sempre havia estat molt favorable, com a cardenal, a la celebraci d'un concili general, que finalment va convocar pel maig de 1537 a la ciutat de Mntua, Itlia. Per va sofrir successius ajornaments i canvis de lloc per variats motius: 

 La majoria dels prelats es mostraven poc inclinats a celebrar un concili en aquell moment. ;

 Els prnceps alemanys protestants reunits en la ciutat de Smalkalda el 1535, la Lliga Smalkalda, van canviar d'estratgia i tamb s'hi van oposar. ;

 Els impediments posats per Enric VIII d'Anglaterra i, sobretot, per Francesc I de Frana. ;

 El progressiu distanciament de Carles V i Pau III. Els dos monarques cristians ms importants d'aquell moment, Carles V i Francesc I, estaven contnuament embrancats entre ells en disputes i conflictes militars. El monarca francs presentava una actitud canviant i ambigua enfront del Sant Pare, l'amenaa turca i els protestants; mentre que l'emperador es va mostrar clar i decidit en aquests temes. A pesar d'aix el Papa sempre apareixia neutral en les seves disputes, cosa que irritava profundament l'emperador. ;

Finalment el 13 de desembre de 1545 es va poder declarar obert el concili a la ciutat de Trento. Al mar de 1547 es va traslladar fins a Bolonya per por d'una plaga, encara que una part dels bisbes es van negar a desplaar-s'hi. Desprs de diverses disputes es va acabar prorrogant de manera indefinida al setembre de 1549. Finalment Pau III va morir al novembre de 1549. 

Juli III, nomenat Papa el 1550, va iniciar immediatament negociacions amb Carles V per reobrir el concili, cosa que es va produr a Trent el dia 1 de maig de l'any 1551. Per tot just es van celebrar unes poques sessions. L'elector Maurici de Saxnia, aliat de Carles V, va llanar un atac furtiu sobre aquest. Desprs de derrotar les tropes imperials va avanar sobre el Tirol, amb el que va posar en perill a la prpia ciutat de Trent. Aquesta amenaa va provocar una nova interrupci a l'abril de 1552. Juli III va morir el 1555. 

Desprs del curt papat de 23 dies de Marcel II va ser triat Pau IV el mateix any 1555. Va portar a terme reformes en l'Esglsia, per no va convocar la continuaci del concili. Carles V va abdicar el 1556 i va dividir els seus estats entre el seu fill Felip II de Castella i el seu germ, l'emperador Ferran I d'Alemanya. 

Pius IV va ser escollit Papa el 1559, i es va mostrar rpidament disposat a la continuaci del concili. Malgrat aix Ferran I i Francesc I preferien un concili nou en una ciutat diferent a Trento i, a ms, els protestants s'oposaven, un altre cop, frontalment a un concili. Desprs de nous retards es va reobrir el 18 de gener de 1562, i ja va continuar fins a la seva clausura el 4 de desembre de 1563. Constitux el perode conciliar ms important dels tres. 

L'Emperador va intentar, igual que va fer en el seu moment amb la Dieta de Worms, que hi estiguessin representades totes les parts, incloent als protestants, perqu el concili fos veritablement ecumnic. Va reiterar les invitacions als protestants en els tres perodes i els va oferir salconduits. Tot i aix noms tenien dret de paraula, ja que a l'haver estat excomunicats no tenien dret a vot. Aix, unit a les freqents escaramusses militars i al complicat mapa poltic alemany, va fer que finalment no hi acudissin delegats protestants. 

El nombre d'assistents va variar considerablement entre els tres perodes. Els noms que mereixen destacar-se per les seves contribucions sn Domingo de Soto, Diego Lanez, Alfonso Salmern, Reginald Pole, Melchor Cano i Johannnes Azra. Els telegs i prelats espanyols i italians van ser els ms importants, tant pel seu nombre com per la influncia que van exercir.

 Acords adoptats en les sessions . 

Sessions 1a i 2a: Qestions preliminars i ordre del concili 

3a: Es va reafirmar el Credo Niceno-constantinopolit. 

4a: Es van declarar la Tradici i les Sagrades Escriptures com les dues fonts de la revelaci. La Vulgata es va considerar la traducci acceptada de la Bblia. 

5a: Dogma del Pecat original 

6a: Obligatorietat de residncia dels bisbes i perceptors de beneficis eclesistics. Decret de la Justificaci, aix es va reafirmar el valor de la fe al costat del de les bones obres. Aquesta va ser la sessi ms important del primer perode. 

7a: Decret sobre els sagraments. Reforma de pluralitats, exempcions i assumptes legals del clergat. 

8a: S'accepta el trasllat a la ciutat de Bolonya per a fugir de la pesta. 

9a: Prrroga de la sessi 

10a: Prrroga de la sessi 


Suspensi del concili pel Papa ;


11a: Continuaci del concili 

12a: Prrroga de la sessi 

13a: Sagrament de l'Eucaristia. Reforma de la jurisdicci episcopal i de la supervisi dels bisbes. 

14a: Penitncia i Extremunci 

15a: No es prenen decisions 

16a: Acord de suspensi del concili 

17a: Reobertura del concili. 

18a: Necessitat d'una llista de llibres prohibits. 

19a: Prrroga de la sessi 

20a: Prrroga de la sessi 

21a: La Comuni. Reforma de l'ordenaci, el sacerdoci i la fundaci de noves parrquies. 

22a: L'Eucaristia es va definir dogmticament com un autntic sacrifici expiatori en el qual el pa i el vi es transformaven en la carn i sang autntiques de Crist. Reforma de la moral del clergat, l'administraci de fundacions religioses i els requisits per a assumir crrecs eclesistics. 

23a: Sagrament de l'Ordenaci. Jerarquia eclesistica. Obligaci de residncia. Seminaris 

24a: Sagrament del Matrimoni. Es va reafirmar l'excellncia del celibat. 

25a: Es reafirmen l'existncia del purgatori i la veneraci dels sants i relquies. Reforma de les ordres monstiques. Supressi del concubinat en eclesistics. Es va deixar al Papa la tasca d'elaborar una llista de llibres prohibits, l'elaboraci d'un catecisme i la revisi del Breviari i del Misal. Clausura del concili 

 Comentaris finals . 

Encara que no va aconseguir reunificar la cristianitat, el concili de Trent va suposar per a l'Esglsia Catlica una profunda catarsi. 

Es va convocar com resposta a la Reforma Protestant per a aclarir diversos punts doctrinals. Tamb va abolir els ritus eucarstics locals i va establir un ritu unificat conegut com Missa Tridentina. Des d'un punt de vista doctrinal s un dels concilis ms importants i influents de la histria de l'Esglsia Catlica. 

D'altra banda es va abordar la reforma de l'administraci i disciplina eclesistiques. El concili va eliminar molts abusos flagrants com la venda d'indulgncies o l'educaci dels clergues, i va obligar als bisbes a residir en els seus bisbats, amb el que es va evitar l'acumulaci de crrecs. 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56524" title="Francisco de Aguirre" nonfiltered="2189" processed="2185" dbindex="22440">

Francisco de Aguirre de Meneses (Talavera de la Reina; 1508 - La Serena, 1581), conquistador espanyol, de destacada participaci en la conquesta de Xile.

Francisco de Aguirre va ser fill d'Hernando de la Ra i de Constanza Meneses. Es va incorporar de jove a les tropes imperials de Carles V, participant en la Batalla de Pavia i l'assalt a Roma (1527). Es va traslladar i va viure al Per on va conixer a Pedro de Valdivia, a qui va acompanyar en la seua expedici de conquesta de Xile (1540). 

Home de confiana de Valdivia, sent el primer alcalde ordinari del primer cabildo de Santiago (1541). Nomenat tinent governador de la zona entre el riu Choapa i Atacama, Valdivia li va encarregar la reconstrucci de La Serena destruda pels indis en el nord, ja que havia demostrat m dura en la guerra contra els indgenes i en el cstig d'ells. El 26 d'agost de 1549 Aguirre va refundar la ciutat, construint un fort per a defensar-se dels atacs, i desprs va posar-se al capdavant de la seua tropa i marxar en persecuci dels indgenes. El nord de Xile va quedar lliure de perills des de llavors, per tamb molt ms despoblat.

Tinent general de La Serena, el governador li va encarregar a l'octubre de 1551 la presa de possessi de Tucumn a l'altre costat de la serralada, desprs de disputar aquesta zona a Nez de Prado, que desconeixia l'autoritat de Valdivia.

Quan va morir Valdivia en la Batalla de Tucapel, es va obrir el seu testament, que el designava governador de Xile en absncia de Jernimo de Alderete. Quan va rebre la notcia es trobava a Tucumn, i ja havia estat designat governador Francisco de Villagra, a causa de la mort del primer de la llista i l'absncia del segon. 

A l'assabentar-se d'aqueixos fets pels seus amics de La Serena, es va dirigir immediatament a aqueixa ciutat, que li va rebre com Capit General i Justcia Major. Va comunicar aquesta elecci a Santiago, fent dir que les tropes del seu comandament estaven disposades a sostenir-lo en aquest crrec, que d'altra banda li corresponia de dret en virtut del testament de Valdivia. 

El cabildo de Santiago, no obstant aix, no capitularia per fora, i per tant Aguirre va enviar al seu fill Hernando amb una part de les seues tropes, les quals van ser desarmades a Santiago. Finalment el conflicte es va resoldre quan se li va enviar una petici a la Audincia de Lima, qui va determinar que els cabildos havien de prendre el comandament per sis mesos, fins que el virrei designara un nou governador, i si expirava el termini, Villagra seria el governador, el qual estaria a crrec de l'exercit al sud. Aguirre va voler desconixer la decisi, per la poca fora que tenia no seria prou per a derrotar a Villagra si haguera un enfrontament, pel que ho va acceptar de molt dolenta gana. 

Havia arribat el 1557 el nou governador designat pel virrei Andrs Hurtado de Mendoza, qui era el seu fill don Garca. Entre les primeres accions del nou governador, es prenc presos a Aguirre i a Villagra, a pesar que s'havien portat molt cortesos enfront d'ell. 

A l'abordar el vaixell que els duria al Per, la llegenda posa en la boca de Villagra les segents paraules:  Mire la vostra merc, senyor general, el que sn les coses del mn, que ahir no cabem els dos en un regne tan gran i que avui ens fa don Garca cabre en una taula . En aqueix moment es van reconciliar els dos capitans, que abans del seu enfrontament havien estat amics. 

El seu capturament al Per no va ser del grat del Rei i els seus consellers. Va retornar a Xile el 1559, el virrei del Per,el comte de Neva, va donar a Aguirre el comandament de la provncia de Tucumn. El 1564, quan la conquesta d'aqueixa regi estava a punt de perdre's, Aguirre va assentar novament la dominaci espanyola. 

Durant el seu mandat, es va produir una rebelli dirigida pel capit Jernimo de Holgun, que conclou amb la captivitat d'Aguirre . Alliberat posteriorment, l'autoritat eclesistica de Charcas el citava davant el seu propi tribunal per a sotmetre'l a judici per haver proferit algunes proposicions hertiques.

Les constants queixes de la seua administraci van motivar al virrei a separar-lo del comandament, nomenant en el seu lloc governador de Tucumn a Jernimo Luis de Cabrera. El 1576, tornava de nou a Xile, i s'establia modestament a la ciutat de La Serena, on tenia la seua encomiada.Hi va morir el 1581.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56525" title="Trento" nonfiltered="2190" processed="2186" dbindex="22441">


Trento (en itali Trento, en alemany Trient, en llat Tridentum) s una ciutat situada a la regi italiana de Trentino-Tirol del Sud. s la capital de la regi i de la provncia autnoma de Trento. Trento era territori austrac quan Benito Mussolini entr a treballar en un diari de la ciutat el 1908.
 
La ciutat.
La poblaci de la ciutat el 2001 era de 104.946 habitants. La poblaci viu en una provncia que s completament muntanyosa. La provncia t una extenci de 6.207 km  i una poblaci de 477.017 habitants (2001).

Autopista A22-E45 a Verona i a Bolzano/Bozen, Innsbruck i Munich. Ferrocarrils (principal connexi entre Itlia i Alemanya).

Originriament una ciutat celta conquerida desprs pels romans, Trent va esdevenir mundialment famosa amb el Concili de Trento (1545-1563) amb el que es va recolzar la Contra-Reforma. L'adjectiu trident literalment significa pertanyen a Trento, per degut al Concili Trident, es pot referir tamb a aquest especfic esdeveniment.

El riu Fersina, afluent del riu Adigio, passa a prop de Trento.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56526" title="Teanum" nonfiltered="2191" processed="2187" dbindex="22442">
Teanum (Teanum Apulum) fou una ciutat d Aplia a la riba del Frento a 20 km de la desembocadura . El 318 aC es va sotmetre als cnsols romans  M. Foslius Flaccinator i L. Plautius Venno. A la Segona Guerra Pnica fou el quarter de hivern a Aplia del dictador rom  M. Junius Pera. Fou municipi rom i mai va tenir rang de colnia.

Teanum (Teanum Sidicinum) fou tamb una ciutat de la Campnia , a la via Llatina, a la frontera de la regi de Campnia. Fou la capital del poble dels sidiquins. Va passar a Roma al segle III aC. El 216 aC una legi hi fou enviada per assegurar el cam de la via Llatina davant el perill d Annbal desprs de Cannas. El211 aC va servir de pres als senadors de Capua mentre esperaven la sentencia del senat rom, i all foren assassinats pel cnsol Fulvius, contrari al altra cnsol Appius Claudius, abans de conixer la decisi senatorial. Va ser municipi. Les legions hi van celebrar una reuni per decidir entre Octavi i Antoni. El trib Rullus va proposar dividir el territori entre els ciutadans romans per no es va portar a terme, per sota August s hi va establir una colnia romana. Va declinar a l edat mitjana per fou seu d un bisbat. Avui dia es diu Teano.  Es conserva l amfiteatre i el teatre i uns banys (Il Bagno Nuovo). Prop de la ciutat hi havia fonts d aigua mineral, avui anomenades Caldarelle.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56527" title="Teate" nonfiltered="2192" processed="2188" dbindex="22443">
Teate fou la ciutat capital dels marrucini, a uns 5 km del riu Aternus i a 15 km de la costa de la Mar Adritica. 

No se sap quant fou conquerida pels romans; va rebre una colnia romana amb August, per no va obtenir el ttol de colnia i fou sempre municipi. Hi va nixer Asinius Pollio, i la famlia Assinus era originaria de la ciutat. Herius Asinius fou el lder dels marrucini durant la guerra social; una altra famlia notable foren els Vetii.

Fins a l edat mitjana fou la capalera d un districte. Fou seu d un bisbat. Avui dia es diu Chieti. S hi conserven restes del teatre, un dipsit d aigua i dos temples convertits en esglsies (Temple d Hrcules, avui Santo Paolo; i Temple de Diana avui Santa Maria del Tricaglio)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56528" title="Batalla de Pavia" nonfiltered="2193" processed="2189" dbindex="22444">




La batalla de Pavia fou una batalla mantinguda el 25 de febrer de 1525 entre tropes franceses i espanyoles, amb victria d'aquestes ltimes, en les proximitats de la ciutat italiana de Pavia. 

La possessi i domini del Milanesat constitua un ms dels punts de fricci entre Francesc I de Frana i Carles I d'Espanya. En la primavera de 1524 el monarca francs porta a terme un intent fallit d'apoderar-se de Mil, el que aconsegueix en una rpida acci efectuada a l'octubre segent. Les tropes espanyoles van evacuar Mil i es van refugiar a Lodi i altres places fortes. Dos mil espanyols i cinc mil lansquenets alemanys, manats tots ells per Antonio de Leiva, es va atrintxerar en la vena Pavia. Els francesos van assetjar la ciutat, per Antonio de Leiva, veter de la guerra de les Alpujarras, va saber organitzar-se per a resistir ms enll del que l'enemic esperava. Mentre els francesos esperaven la capitulaci de Leiva, van rebre notcies d'un exrcit que baixava des d'Alemanya per a donar suport la plaa assetjada: ms de quinze mil lansquenetes alemanys i austracs tenien ordres de l'Emperador de posar fi al lloc i expulsar als francesos del Milanesat. 

Francesc I va decidir dividir les seues tropes. Va ordenar que part d'elles es dirigiren a Gnova i a Npols i intentaren fer-se fortes en aquestes ciutats. Mentrestant, en Pavia, els mercenaris alemanys i sussos comenaven a sentir-se molests perqu no rebien les seues pagues. Els generals espanyols van obstinar les seues fortunes personals per a pagar-les. Veient la situaci dels seus oficials, els dos mil arcabussers espanyols van decidir que seguirien defensant Pavia encara sense cobrar. 

A mitjan gener van arribar els reforos sota el comandament del marqus de Pescara, el virrei de Npols, Carles de Lannoy, i el conestable de Borb. Els canons van comenar a obrir foc el 24 de febrer de 1525. Els francesos van decidir protegir-se i esperar, sabedors de la dolenta situaci econmica dels imperials i que desprs els assetjats serien vctimes de la fam. Per les tropes desabastides, lluny de rendir-se, van comprendre que els recursos es trobaven en el campament francs. Quan la cavalleria francesa estava ja a punt de sucumbir davant la destructiva eficcia dels arcabussers espanyols, Leiva va traure les seues tropes de la ciutat, de manera que els francesos es van veure atrapats entre dos focs que no van poder superar. 

La derrota de l'exrcit francs va ser estrepitosa. Bonnivet, principal conseller militar de Francesc I es va sucidar. El propi rei es veia derrocat en el sl sota l'amenaadora espasa d'un soldat d'infanteria, el basc Juan de Urbieta, acompanyat del granad Diego Dvila i el gallec Afonso Pita, i era fet presoner, lliurant la seua espasa al virrei de Npols. Va ser dut a Madrid, on va arribar el 12 d'agost, quedant custodiat en la Torre o Casa dels Lujanes. 

La posici de Carles I va ser extremadament exigent, sabent que aix li reportaria l'enemistat de Francesc I i de Frana. Mitjanant el tractat de Madrid Francesc I renunci al Milanesat, Npols, als Pasos Baixos espanyols, l'Artois i Borgonya. 

El desastre francs de Pavia, al que havia precedit el de Bicocca, traspassava l'hegemonia a Itlia de Frana a Espanya.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56529" title="Tectsages" nonfiltered="2194" processed="2190" dbindex="22445">
Els tectsages foren una de les tribus de gals que es van establir a l'sia Menor. Eran originaris de la regi de Tolosa.

Els tectsages vivien entre els rius Sangrios i Halys. La seva principal ciutat fou Ancyra (Ancira). 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56531" title="Europa Occidental" nonfiltered="2195" processed="2191" dbindex="22446">


La divisi d'Europa en dues meitats, una d'Occidental i una altra d'Oriental, es deu a raons histriques i no geogrfiques. Desprs de la Segona Guerra Mundial, i sobretot amb el comenament de la Guerra Freda, el continent europeu va quedar dividit en dues zones, de diferent influncia poltica. 

Els Pasos Catalans se situen a l'Europa Occidental, on s'hi consideren englobats els segents estats: 
  Alemanya ;
  Andorra ;
  ustria ;
  Blgica ;
  Ciutat del Vatic ;
  Espanya ;
  Frana ;
  Grcia ;
  Irlanda ;
  Islndia ;
  Itlia ;
  Liechtenstein ;
  Luxemburg ;
  Malta ;
  Mnaco ;
  Pasos Baixos ;
  Portugal ;
  Regne Unit ;
  San Marino ;
  Sussa;






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56532" title="Ante Gotovina" nonfiltered="2196" processed="2192" dbindex="22447">


Ante Gotovina (nascut el 12 d'octubre de 1955) s un antic general de l'exrcit croat. El Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslvia (TPIY) el responsabilitza de la mort de 150 civils serbis i de la desaparici de diversos cents durant els atacs a la Repblica Srbia de Krajina, el 1995. Tamb l'acusa de persecuci contra la poblaci srbia, de la destrucci i el saqueig dels seus bns, aix com de la deportaci de 150.000 a 200.000 habitants d'aquesta tnia. Desprs de passar 4 anys en parador desconegut va ser capturat a Tenerife a finals de 2005.

 Biografia .

En la dcada dels 70 Gotovina va lluitar durant set anys al Txad com a membre de la Legi Estrangera, i desprs de patir una ferida al cap, es va recuperar navegant en un iot per les Illes Canries. En San Agustn, a Gran Canria, es va fer membre d'un club de paracaigudistes, i el 1982 va ser designat instructor d'escamot a Amrica Llatina, crrec amb el qual va viatjar per Guatemala, Paraguai, Colmbia, Argentina i el Brasil.

Gotovina va tornar a Crocia quan aquesta, presidida per Franjo Tu man, va proclamar la independncia de l'ex Iugoslvia el 1991 i va desencadenar la guerra a Crocia i Bsnia i Hercegovina contra Srbia. El general va comandar nombroses ofensives contra els serbis a Bsnia, entre elles l'Operaci Tempesta, en la qual l'exrcit croat va reconquerir el 1995 el territori en el que la minoria srbia havia proclamat la seva Repblica Srbia de Krajina. Gotovina va ser un dels principals comandants d'aquella operaci i s considerat per aix un heroi nacional per gran part dels ciutadans del seu pas. Com a contraofensiva del derrotat govern de Belgrad, segons el Tribunal Penal, sota la seva influncia, "va planificar, va instigar i va ordenar la persecuci de persones, el saqueig de bns pblics i privats, la destrucci de bns, deportacions, assassinats, desplaaments i la destrucci de ciutats, pobles i llogarrets sense motiu", un crrec que resulta ridcul, ja que de resultar certa, els bns dels serbis de Crocia van ser usurpats als ciutadans croats al llarg de la histria de Iugoslvia.

Gotovina es retir l'any 2000 per ordre del president Stjepan Mesi  junt amb uns altres sis generals, en oposar-se a la plena cooperaci amb el TPIY. Desprs d'amagar-se durant dos anys, el 2003 va reconixer la jurisdicci del TPIY en unes declaracions que va concedir al setmanari croat Nacional, on va demanar que investigadors del tribunal l'interroguessin primer a Zagreb i va prometre que es lliuraria si es complia aquesta condici i si desprs d'escoltar les seves respostes el TPIY encara continuava incriminant-lo. Mesic va recolzar la proposta de Gotovina, per el TPIY va insistir en el seu lliurament incondicional, la qual cosa no va succeir, fins que va ser arrestat a Arona, al sud de Tenerife el 8 de desembre de 2005. Gotovina va ser traslladat a L'Haia (Pasos Baixos), on es troba la seu del Tribunal.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56534" title="Isabel II d'Espanya" nonfiltered="2197" processed="2193" dbindex="22448">

 
Isabel II d'Espanya o de Borb (Madrid, Espanya 1830   Pars, Frana 1904 ) fou princesa d'Astries (1830-1833) i reina d'Espanya (1833-1868). 

Regnat.
Va nixer el 10 d'octubre de 1830 a la ciutat de Madrid sent filla del rei Ferran VII d'Espanya i de la seva quarta esposa, Maria Cristina de Borb-Dues Siclies, Isabel va assumir el tron d'Espanya el 29 de setembre de 1833 desprs de la mort del seu pare, quan ella tenia menys de tres anys d'edat.

El seu naixement i posterior ascens al tron va provocar l'inici d'un llarg conflicte, ja que el seu oncle, Carles Maria Isidre de Borb, fins a llavors hereu de la corona, no va acceptar que Isabel fora nomenada primer Princesa d'Astries i desprs reina. (Vegeu Carlisme.)

Durant els primers anys del seu regnat, mentre Isabel era una xiqueta, la regncia va ser assumida per la seva mare fins a 1840. En aqueix perode va tenir lloc la Primera Guerra Carlina (1833-1840). Entre 1840 i 1843 va ser regent el general Espartero. Amb tretze anys, Isabel va ser declarada major d'edat. 

Isabel II va regnar durant un perode de transici a Espanya en el qual la monarquia va cedir ms poder poltic al parlament. Tamb, durant aquest moltes de les colnies espanyoles que quedaven a Llatinoamrica van obtenir la seva independncia. La Reina interferia amb freqncia a la poltica de la naci, el que la va fer impopular entre els poltics. Moltes vegades, diversos membres del govern, cercant ms poder, la manipulaven. El seu regnat pot ser ratllat d'infame ja que es va enfrontar amb diversos presidents dels Estats Units per ximpleries. 

A la seva poca es va modernitzar notablement Espanya amb l'estesa de moltes lnies de ferrocarril, la reobertura de les Universitats, tancades pel seu pare, i la industrialitzaci, la major part sota el comandament de Leopoldo O'Donnell, en el qual es va construir el primer ferrocarril. 

La poltica exterior del seu regnat va ser especialment fructfera durant la Uni Liberal (1858-1863), amb l'annexi de territoris marroquins durant la Guerra d'frica, tals com Sidi Ifni i el Shara, el reconeixement de la possessi de Guinea Equatorial, l'expedici i conquesta de Saigon (encara que no reconeguda posteriorment pels francesos, que tamb hi van participar) i el manteniment de Cuba, Filipines, les Carolines i les Mariannes, a ms de fer expedicions a Mxic, Per o Xile.

Matrimoni.
Quan la reina tenia 16 anys, el govern va arreglar el seu matrimoni amb el seu cos l'infant Francesc d'Asss d'Espanya, duc de Cadis, que es va celebrar el 10 d'octubre del 1846.

Segons va relatar a Prez Galds en 1902 durant el seu exili parisenc, Isabel II odiava el seu cos i marit Francesc, qui segons diversos autors era bisexual o homosexual. La mateixa reina va comentar sobre Francesc d'Asss a la nit de noces,  Qu li dir d'un home que duia ms puntes que jo? .

Segons diverses fonts, s molt possible que Isabel II no tinguera cap fill amb el seu marit sin amb els seus amants, entre ells el capit d'enginyers Enrique Puig Molt, qui molts suposen progenitor del seu nic fill bar, el futur monarca Alfons XII. 

 SAR la infanta Maria Isabel d'Espanya, nascuda a Madrid el 1851 i morta a Pars el 1931. Es cas amb el prncep Gaiet de Borb-Dues Siclies creat comte de Girgenti l'any 1868.

 SM el rei Alfons XII d'Espanya, nascut a Madrid el 1857 i mort a la capital espanyola el 1885. Es cas en primeres npcies amb la princesa-infanta Maria de la Merc d'Orleans i en segones npcies amb l'arxiduquessa Maria Cristina d'ustria.

 SAR la infanta Maria de la Pau d'Espanya, nascuda a Madrid el 1862 i morta a Munic el 1946. Es cas amb el prncep Llus Ferran de Baviera.

 SAR la infanta Eullia d'Espanya, nascuda a Madrid el 1864 i morta el 1958. Es cas amb el prncep Antoni de Frana.

Exili.
Isabel es va exiliar a Frana el 1868, desprs del triomf de la Revoluci de 1868 coneguda com La Gloriosa, i all va abdicar a favor del seu fill Alfons XII el 25 de juny de 1870. Amb el suport de diversos grups en el govern, Amadeu de Savoia, membre de la famlia reial italiana, va ser triat el seu successor com el rei Amadeu I d'Espanya. Amadeu era fill de Vctor Manuel II d'Itlia, rei de Savoia-Piemont, de la casa de Savoia, i de l'arxiduquessa Adelaida d'ustria (besnta de Carles III d'Espanya). 

Isabel va viure la resta de la seva vida a Frana, on va ser testimoni de la Primera Repblica, del regnat i mort del seu fill Alfons XII en 1885, i de l'inici del regnat del seu nt Alfons XIII d'Espanya desprs de la regncia de Maria Cristina d'ustria. Va morir el 10 d'abril de 1904 a la ciutat de Pars i fou enterrada al Monestir de l'Escorial davant del seu esps, mort el 1902.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56535" title="Tegea" nonfiltered="2198" processed="2194" dbindex="22449">
Tegea fou la ciutat principal d Arcdia a l antiga Grcia. Estava situada al sud-est del pas i el seu territori es deia Tegetida i limitava amb Cinria i Arglida al est; amb Lacnia al sud; amb Maenlia al oest; i amb Mantinea o Mantineia al nord.

Va sorgir de la uni de vuit petites ciutats que Pausanies diu que foren: Gareatae (Gareatai), Phylaceis (Phulakeis), Caryatae (Karuatai), Corytheis (Korutheis), Potachidae (Ptachidai), Oeatae (Oiatai); Manthyreis (Manthureis), Echeuetheis (Echeuthheis), a les que desprs es va afegir Apheidantes durant el regnat d Apheidas. Els tegeans estaven dividits en 
4 tribus (phulai): Clareotis (Klaretis o Kraritis), Hippothoitis , Apolloneatis , i Athoneatis (Athaneatis), cada una amb els seus ciutadans i un grup de residents d altres ciutats  (metoikoi). Un altres rei llegendari fou Equemus esmentat a l Ilada.

Els Tegeans es van enfrontar als Espartans quant aquestos van intentar el domini d Arcdia. En una de les guerres el rei Carilau va envair el pas desprs de qu un oracle hagus predit la victoria i fou derrotat i fet presoner amb els seus homes que no havien mort al combat. Un altra guerra va tenir lloc en temps dels reis Leonides i Agasicles i els espartans foren derrotats altra cop. Per amb el rei Anaxandrides, els espartans van derrotar el tegeans i els van obligar a reconixer l hegemonia d Esparta (vers 560 aC) i tot i que van conservar la independncia les seves forces militars van haver de restar al servei d Esparta. Van participar a les guerres mediques i 500 tegeans van lluitar a la batalla de les Termpiles i 3000 a la batalla de Platees. En aquesta poca la ciutat tenia una poblaci de prop de vint mil habitants lliures.

Desprs de la guerra amb el perses Tegea va entrar en guerra amb Esparta potser per recuperar la seva independncia plena (dos guerres entre el 479 aC i el 464 aC) per foren derrotats dos vegades, la primera junt amb els seus aliats els Argius i la segona amb els altres arcadis (menys Mantinea) a la batalla de Dipaea

En aquesta poca fou fams el temple de Athena Alea a la ciutat de Tegea, lloc de refugi dels exiliats espartans. Tamb hi van ser Hegesistratos i els reis Leotiquides i Pausanias (fill de Pleistoanax). Aquest temple fou destrut el 394 aC i Scopas en va construir un altre mes gran.

Mes tard, a la Guerra del Pelopons, els tegeans foren aliats ferms del espartans. Tegea estava sota un govern aristocrtic i llavors el seu enemic era Mantinea que tenia govern democrtic. El 421 aC van rebutjar una aliana amb Argos contra Esparta i pel contrari van ajudar als espartans en el seu atac a Argos el 418 aC.

A la guerra corntia van combatre tamb al costat d Esparta el 394 aC per desprs de la batalla de Leuctres el 371 aC el partit aristocrtic va perdre el poder  i el nou govern es va unir a altres ciutats d Arcdia i van fundar Megalpolis i seguidament la Lliga Arcdia. Pocs anys desprs fou Mantinea qui es va enfrontar al govern confederal arcadi i es va aliar amb Esparta, i Tegea va romandre lleial a la lliga i va combatre a les ordres d Epaminondes a la batalla de Mantinea el 362 aC.

Un temps desprs va entrar a la Lliga Etlia per noms pocs anys fins que el rei Cleomenes III va arribar al tron d Esparta, i llavors Tegea, Mantinea, Orcomenes i Esparta es van aliar  i aix va portar a la lluita contra la Lliga Aquea, en lo que es va dir la guerra de Cleomenes. Tegea fou ocupada per Antgon Doson, aliat als aqueus i incorporada a la Lliga Aquea el 222 aC.

El 218 aC Tegea fou atacada per Licurge, tir d Esparta, que la va dominar menys la acrpolis. Desprs va passar a mans del tir  Macanides per fou recuperada pels aqueus desprs de la derrota del tir davant Filopmenes.

Desprs fou l nica ciutat arcdia que va continuar habitada i ho era encara en temps d Estrab 
Fou destruda pel got Alaric a finals del segle IV

A uns 5 km al nord de la vella ciutat hi ha la actual ciutat de Tripolitz. Queden unes petites restes del temple i d un teatre segurament construt pel selucida  Antoc IV Epifanes en marbre  en el que es va construir una esglsia (Pale-Episkop)
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56537" title="Isabel II" nonfiltered="2199" processed="2195" dbindex="22450">


 Isabel II d'Espanya, (1830-1904);
 Elisabet II del Regne Unit, (1926);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56539" title="Winnebago" nonfiltered="2200" processed="2196" dbindex="22451">
Els winnegago o ho chunk sn una tribu siouan (grup hoka-sioux) el nom del qual procedeix del chippewa winnipig o winipyagohagi  aigua pudenta  o  gent de l aigua bruta , per ells s anomenen hochangaira  gent de la veritable paraula . Es 
tracta d un illot lingstic siouan dins una zona de llenges algonquines.

 Localitzaci geogrfica .
Vivien originriament als marges de Green Bay (Wisconsin). Actualment viuen a la reserva Winnebago de Nebraska i a la reserva Ho Chunk de Wisconsin. 

 Demografia .
A comenaments del segle XIX eren uns 5.000, per foren reduts a 1.500 el 1863. El 1960 eren 1.520 a Wisconsin i 1.365 a Nebraska, i el 1980 augmentaren a 3.500, dels quals 1.500 encara parlaven la llengua. El 1990 eren uns 4.500 individus. 
Segons dades de la BIA del 1995, la Reserva Ho Chunk de Wisconsin tenia  habitants (5.139 en el rol tribal), i la reserva Winnebago de Nebraska en tenia 1.212 (3.795 en el rol tribal)
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 7.409 winnebago purs, 322 barrejats amb altres tribus, 1.814 amb altres races i 155 amb altres races i tribus. En total 9.700 individus.

 Costums .
Pertanyen a la cultura dels llacs, per llur religi s semblant a la dels sioux, otoe i ioway, llurs germans de llengua. Mostren influncies culturals dels iroquesos i algonkines en un fort substrat sioux.
Vivien en wigwams en forma de cpula i conreaven moresc, carabasses, psols i tabac, alhora que tamb caaven bisons, com les tribus de les planures. Com que tamb pescaven els anomenaren  indis pudents .

Socialment, es dividien en clans exgans i en dues fratries, la de l aire, que comprenia quatre clans, i la de la terra, que comprenia vuit clans ms, tots ells simbolitzant la divisi entre l aire i la terra.  Alguns clans tenien atribudes funcions especials: disputes per ofenses, la dansda de l estiu i la dansa de la medicina.  Tamb tenien la Societat de la Dansa de la Medicina, una mena de societat sectria secreta d homes i dones amb finaltiats esotriques. Tamb celebraven la festa de l hivern per obtenir poders en temps de guerra i de caceres, i el cerimonial del bis. 

 Histria .
Quan les tribus sioux marxaren a les planures, ells es quedaren a Wisconsin. El 1634 foren visitats per Jean Nicolet, amb qui es mostraren amistosos, per poc desprs foren gaireb exterminats pels illinois.

Durant el segle XVIII dominaren el comer al SW de Wisconsin i NO d Illinois, i entre 1689 i 1763 ajudaren als  francesos fins que perderen la guerra del 1753-1763, i donaren tamb suport Pontiac. Per el 1775-1783 donaren suport als britnics contra els colons nordamericans. El 1812 s aliaren amb Tecumseh, amb qui foren venuts a Tippecanoe i a Thames. El 1826 es produ un incident a Galena (a la frontera entre Wisconsin i Illinois) amb els minaires, mentre que dos mariners a Prairie du Chien segrestaren dones winnebago, ra per la qual els indis tacaren el vaixell i els mataren.  Per aquesta ra el 1827 declararen la guerra i foren venuts en solitari, liderats pels seus caps Red Bird i We Kau, per tropes nordamericans amb suport dels menominee. 

Des d aleshores els obligaren a cedir les terres. El 1832 intentaren enviar-los a una reserva a Iowa, per sota la influncia del profeta Wabokieshkiek/White Cloud (1794-1841), barreja de sauk i fox, winnebago i shawnee influt per Tenkswatawa, s aliaren amb fox i sauk a la Guerra de Black Hawk, per foren venuts tamb a Bad Axe. Aleshores foren expulsats de Wisconsin i traslladats a Missouri. 

El 1852-1853 un altre profeta, Pateshke/Long Nose, funda la secta de la Friendship Dance. Tot i aix, el 1858-1862 el seu cap Dandy va donar suport a la revolta santee de Little Crow a Minnesota. El 1865 uns 1.200 marxaren a Thurston County (Nebraska), vora els omaha, on hi constituren una reserva, i la resta tornaren a Wisconsin. 

El 1870 foren expulsats de Wisconsin cap a Nebraska malgrat la resistncia de Blackhawk i de Winneshiek, per alguns, comandats per Yellow Thunder, aconseguiren quedar-se i el 1875 els organitzaren la reserva. El 1880 el seu cap John Rave o Nishkuntu/Crashing Thunder (1855-1917), influt pel caddo John Wilson, introdu el culte al peyote, amb forta influncia cristiana, shooting (xamanisme algonqui) i ghostdance, menjaven peyote (que contenia mescalina) que els feia tenir visions de temps millors. Fundaria aix la Native American Church. La NAC fou continuada a la tribu pels seus deixebles Albert Hensley (1875-?), educat a Carlisle, qui oficialitz la secta el 1921, per Blowsnake (1875-?), la seva germana Xehaciwinga/Mountain Wolf Woman (1884-1960), introductora del peyote a Nebraska, i pels dissidents Jesse Clay i Oliver la Mere, qui el 1921 fundaria la Peyote Church of Christ. 

Els winnebago han tingut una gran tradici guerrera. Charles Round Low Cloud lluit amb els regulars de Wisconsin en la Guerra civil americana. Un descendent seu, Mitchell Red Cloud Jr, fou condecorat en laSegona Guerra Mundial i mor el 1950 en combat a la Guerra de Corea. En els anys 70 la winnebago Jean Day, amiga d Anna Mae Aquash, fou membre de l AIM i ajud els menominee a Gresham, i posteriorment estigu a Oglala el 1973. 

 
 Llista de winnebago .
 Red Bird;
 Yellow Thunder;
 Henry Roe Cloud;
 Mountain Wolf Woman ;

Enllaos externs.

 Pgina Oficial de la Naci Ho-Chunk;
 Article de la Catholic Encyclopedia;
 Histria tribal cotnada per la tribu de Nebraska;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56542" title="Oxford" nonfiltered="2201" processed="2197" dbindex="22452">


Oxford s una antiga ciutat universitria anglesa situada en el comtat de Oxfordshire, a l'Anglaterra. D'acord al cens de 2001, la seva poblaci s de 134.248 habitants, aproximadament. La seva ubicaci geogrfica s latitud 5144'29N i longitud116'38W (que correspon a la ubicaci de la Torre Carfax, la qual es considera el centre de la ciutat). 

Se la coneix com "la ciutat de les agulles de somni", expressi encunyada per Matthew Arnold per a descriure l'harmonia en l'arquitectura dels edificis universitaris. Sempre ha estat un assumpte de molt inters la relaci ocasionalment tiba entre "el poble i l'acadmia", que el 1355 va derivar en una revolta amb diversos estudiants universitaris morts. A diferncia del seu gran rival, Cambridge, Oxford s una ciutat industrial, associada principalment amb la indstria automotriu al suburbi de Cowley. 

Histria. 
La ciutat va ser ocupada per primera vegada en l'poca dels saxons i s'esmenta per primera vegada en un escrit de les crniques anglosaxones de l'any 912. La Universitat d'Oxford, la ms antiga d'Anglaterra, s esmentada per primera vegada en el segle XII. Els primers colleges de Oxford van ser University College (1249), Balliol (1263) i Merton (1264).

Transport. 
Oxford est situada a unes 50 milles (80 quilmetres) al nord-oest de Londres; les ciutats estan unides per la autopista M40, que tamb enllaa al nord amb Birmingham. 

Per tren es pot anar a Londres (Paddington, Bournemouth, Worcester (a travs de la Cotswold Line), i Bicester. La ciutat tamb t serveis regulars de tren cap al nord a Birmingham, Coventry, etc. El servei ferroviari que connectava Oxford i Cambridge, conegut com la Varsity Line, va deixar de funcionar el 1968. 

El Canal de Oxford connecta amb el riu Tmesi a Oxford. 

L'aeroport de Oxford a Kidlington ofereix serveis aeris de negocis i generals.

 Mitjans de comunicaci i premsa . 
A ms de les estacions de rdio nacionals de la BBC, Oxford i l'rea circumdant tenen diverses estacions locals, com la BBC Radio Oxford, Fox FM, Passion 107.9 %, i Oxide: Oxford Student Rdio % (que es va convertir en rdio terrestre en els 87.7 MHz FM a la fi de maig de 2005). Una estaci de televisi local, Six TV: El Oxford Channel tamb est disponible. 

Entre els peridics locals populars s'inclouen el Oxford Mail, el Oxford Times, i el Oxford Star. La revista New Internationalist tamb t la seva seu aqu. 
Recentment (2003) han comenat a augmentar els mitjans de comunicaci no corporatius de les poblacions DIY. %

Literatura a Oxford. 
Alguns dels autors famosos de Oxford sn: 

 Lewis Carroll (el nom real del qual era Charles Dodgson), professor de la Christ Church.
 Colin Dexter;
 William Golding;
 Graham Greene;
 Thomas Hardy;
 Aldous Huxley;
 Michael Innes (J. I. M. Stewart) ;
 T.E. Lawrence;
 C. S. Lewis ;
 Iris Murdoch ;
 Philip Pullman ;
 J. R. R. Tolkien;
 Oscar Wilde;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56543" title="Red Bird" nonfiltered="2202" processed="2198" dbindex="22453">
Red Bird o Wanig-suchka (Prairie du Chien, Wisconsin, 1788-1828) fou el cap de la tribu winnebago, i el 1826 hagu d enfrontar-se als minaires que invadiren el seu territori. Fou arrestat per la mort d una famlia francocanadenca el 1827, i va morir de dissenteria a la pres. Els seus companys foren condemnats a mort per aquests fets, per el president dels EUA els va perdonar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56545" title="Escull Maro" nonfiltered="2203" processed="2199" dbindex="22454">
L'escull Maro (en angls Maro Reef i en hawai Naluk kala) s un laberint d'esculls corallins de les illes de Sotavent de Hawaii. Est situat a 1.370 km al nord-oest de Honolulu. Les seves coordenades sn: .

L'escull s la resta d'un atol submergit que queda a flor d'aigua amb la marea baixa. s l'escull ms gran de Hawaii, amb 37 espcies de corall. Va ser descobert, el 1820, pel capit nord-americ Joseph Allen. L'escull va ser anomenat amb el nom del seu vaixell, el Maro de Nantucket, el primer balener que va arribar al port de Honolulu.

Enllaos externs.
 Imatge aria de l'escull Maro;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56547" title="Yellow Thunder" nonfiltered="2204" processed="2200" dbindex="22455">
Yellow Thunder o Wa-kun-cha-koo-ka (mort el 1874) fou un cap winnebago. De jove havia emigrat a Iowa amb part de la tribu pel Tractat amb Washington del 1837, per va tornar a Wisconsin. Entre el 1844 i el 1873 va rebre quatre cops amenaces perqu marxs amb el seu poble de Wisconsin, per ell sempre es va negar, va comprar 40 acres a Delton i all organitz powwows que esdevingueren actes turstics. Finalment, el 1873 el van deixar en pau. Va morir poc desprs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56551" title="Henry Roe Cloud" nonfiltered="2205" processed="2201" dbindex="22456">
Henry Roe Cloud o Wa-Na-Xi-Lay Hunkah (Reserva Winnebago de Nebraska, 1884-1950) fou un escriptor i pedgog winnebago. Estudi magisteri i es dedic a l educaci, i des del 1907 collabor amb els missioners, alhora que es graduava en filosofia i psicologia a Yale el 1910 i fou actiu a les conferncies de Lake Mohonk. El 1913 fou ordenat pastor presbiteri i fou membre de la Society of American Indians. Tamb va estudiar el sistema escolar indi i el 1923 form part d un comit consultiu del Departament d Afers Indis (BIA). Escriv The Problem of Indian Administration (1928) i collabor amb John Collier com a superintendent escolar a diverses reserves fins a la seva mort.

 Enllaos externs .
 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56557" title="Ottawa" nonfiltered="2206" processed="2202" dbindex="22457">





La ciutat d'Ottawa s la capital del Canad i la quarta ciutat ms gran del pas. Est situada a la vall del riu Ottawa, a la part oriental de la provncia d'Ontrio. Es troba a uns 400 km de distncia a l'est de Toronto i a 200 km a l'oest de Mont-real. 

Segons el cens de l'any 2005, la ciutat tenia una poblaci estimada de 859.704 habitants aproximadament, tot i que la poblac de l'rea metropolitana arriba a 1,2 milions d'habitants. 

L'any 1857 la reina Victria del Regne Unit va escollir Ottawa com a capital conjunta del Canad de l'Oest i Canad de l'Est (avui les provncies d'Ontrio i de Quebec), llavors una ciutat molt petita en comparaci amb les ciutats de Mont-real i Toronto. Tanmateix, la seva localitzaci oferia dos avantatges: estava lluny de la frontera amb els Estats Units i per aix era menys vulnerable als atacs, i estava just a la frontera entre les comunitats de parla francesa i anglesa, i per aix era una ciutat neutral. Avui, el 50% de la poblaci parla angls, i el 30% parla francs, per la qual cosa s una de les ciutats bilinges del Canad.

Economia.

El sector pblic s, amb diferncia, el que ms persones ocupa de la ciutat: prop de setanta-dues mil persones treballen per al govern nacional, i unes altres dotze mil per al sector pblic municipal. En total, els llocs de treball directament relacionats amb el sector pblic corresponen, aproximadament, a un 20% del total de llocs de treball de la ciutat.

Ottawa s un centre tecnolgic on hi tenen la seu ms de 800 empreses i les seves respectives fbriques, que donen feina a ms de quaranta-vuit mil persones. A causa d'aix, Ottawa s'ha guanyat el sobrenom de "capital nacional de l'alta tecnologia". La majoria d'aquestes empreses estan especialitzades en la investigaci avanada en sectors que inclouen la creaci i desenvolupament de programari, la tecnologia ambiental, la investigaci espacial i les telecomunicacions. Un altre sector important s el sanitari, que dna feina a divuit mil persones. La indstria d'alta tecnologia s la segona font d'ingressos d'Ottawa, seguida del turisme. S'estima que la regi de la capital atreu prop de 7 milions de turistes l'any, que es gasten en total 1.300 milions de dlars.

A la ciutat s hi publiquen tres diaris: Ottawa Citizen i Ottawa Sun s'imprimeixen en angls, mentre que Le Droit ho fa en francs. A ms d'aix, Ottawa disposa de quatre cadenes de televisi (tres en angls i una en francs) i setze cadenes de rdio (catorze en angls i dues en francs).


Enllaos externs.

Ajuntament d'Ottawa;

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56558" title="Mountain Wolf Woman" nonfiltered="2207" processed="2203" dbindex="22458">
Mountain Wolf Woman o Khachiwinga ("la que fa la llar del llop de la muntanya") (Wisconsin, 1884-1960) fou una ndia winnebago. La sea vida fou la tpica de qualsevol dona winnebago. De jove fou cristiana, per cap el 1920 es va convertir a la Native American Church i al peyote, i predic la nova religi arreu de la tribu. El 1958 va dictar la seva autobiografia a Nancy Lourie.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56570" title="Virgili (desambiguaci)" nonfiltered="2208" processed="2204" dbindex="22459">

Geografia:
Nucli de poblaci de la Riera de Gai. Vegeu Virgili (la Riera de Gai);
Edifici de Seva. Vegeu Virgili (Seva).
el Virgili, el Temple i Ca n'Abril, nucli de poblaci de Santa Maria de Palautordera.
la Masia del Virgili, nucli de poblaci de Roda de Bar.
Onomstica:;
Virgili (Publi Virgili Mar), poeta rom;
Marc Virgili, trib de la plebs el 87 aC ;
Gai Virgili, pretor el 62 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56573" title="Osroene" nonfiltered="2209" processed="2205" dbindex="22460">

Osroene (Osrhoene) fou un antic regne a la part nord-oest de Mesopotmia entre l'Eufrates i el Tigris. En la seva mxima expansi va arribar a Melitene pel nord, Nisibis per l'est, Seugma al oest i Sindjar i Harran al sud-est.

 Antecedents .

El nom d'Osroene se suposa que ve de Esro Ayne que vol dir "Deu caps" i fou fundat suposadament per caps assiris (regne  de Esroyo).
 
La capital fou Urhai o Edessa, actualment Urfa. 

El consell de caps va quedar sotms als babilonis, aquemnides i selucides, essent nomes un poder local estratgicament situat.

 Histria .

El 137 aC Aryu bar Hawuy (o bar Djewye) va fundar una dinastia local (anomenada de Bar Hawuy per mes coneguda com la dinastia dels Abgar, nom que van portar deu dels seus reis) i va deixar de pagar tribut als selucides. El nom Aryu era un nom sirac que vol dir Lle el que suggereix un origen combatent. Els selucides probablement van restablir el seu domini breument vers el 132 aC; el 122 aC el rei Abdu bar Mazur es va declarar vassall del Imperi Part, per aquest imperi, altament descentralitzat, no va intervenir casi be (que se spiga) en els afers del regne. 

El 85 aC el rei Abgar I va reconixer la sobirania de Tigranes II d'Armnia el gran que va durar fins al 67 aC en que, derrotat Tigranes, el regne va esdevenir independent i es va acostar altra cop al Imperi Part, l'influencia del qual va ser bastant forta al regne. Plini el vell diu que els seus habitants eren rabs i dona al seu rei el ttol de filarca o toparca dels sarrains. Abgar II fou aliat de Pompeu i va conduir a Crassus a una posici desfavorable en la guerra contra els parts, a consequencia del que el rom fou derrotat. 

Abgar V contemporani de Jess va estar a Zeugma l'any 49 per donar la benvinguda a Meherdates designat pels romans per ocupar el tron de Prtia per era secretament partidari de Gotarces II, i el va retenir a Edessa fora temps i no el va deixar sortir fins al hivern, i llavors el va enviar per les muntanyes d'Armnia , passant per Niniveh i la riba esquerra del Tigris, en lloc de marxar directament contra Selucia del Tigris i Ctesifont. Gotarces, posat al corrent per Abgar, va sorprendre a Meherdates prop de Niniveh i el va derrotar i fer presoner i llavors li va fer tallar les orelles, cosa que inhabilitava per a ser rei.

Abgar VII va comprar el seu tron als parts per una gran quantitat de diners; els seus delegats van presentar regals a Traj a Antioquia de l'Orontes el 114 i van declarar la lleialtat del rei excusant el seu retard pel temor de les represlies dels parts: Quan Traj va entrar a Edessa va rebre el ttol dArabicus i 250 cavalls de regal  ams de contingents de cavallers i armament, i Abgar fou confirmat en el seu regne i aliat rom; en canvi el seu rival, el filarca d'Antemsia, fou deposat i el seu territori annexionat a l'Imperi. Quan Traj va retornar a occident desprs de ocupar Ctesifont, Abgar es va unir a la revolta general, expulsant a la guarnici romana. En revenja els romans van assolar Edessa i probablement Abgar va morir a les lluites (116). 

Desprs de l'evacuaci romana de la regi el 117 els romans van nomenar un rei fidel que va ser l'arscida Partamaspades, des llavors client de Roma mentre el parts afavorien un candidat seu de nom Yalud. El 123 la dinastia dels Agbar va tornar al poder i es va consolidar i des llavors fou lleial a Roma. Un membre de la casa reial d'Osroene, Sohemo, que era senador i cnsol rom, va arribar a ser rei d'Armnia vers el 140 i fins el 161 i desprs altra cop vers el 163 fins a una data no coneguda. Sota Marc Aureli els parts van iniciar una ofensiva contra Roma, i el rei Manu VIII fou substitut (163) per Wael ibn Sharu, que va emetre moneda amb el rostre del rei de Prtia. Els romans van assetjar Edessa el 165 i els ciutadans van matar a la guarnici dels parts i van obrir les portes als romans; Manu VIII fou restaurat com a rei amb el malnom de Filorom (Philorhomaios)

A la guerra civil del 193-194 Osroene va donar suport a Pescenni Nger, governador de Sria, que va signar un tractat de pau amb els parts, per fou derrotat seguidament per Septimi Sever (emperador 193-211). El 194 Abgar VIII junt amb el rei d'Adiabene va atacar Nisibis, per fou deposat per Septimi Sever vncedor de la guerra civil; desprs de l'administraci d'un procurador Abgar va tornar al tron ara convertit en un element romanitzat i favorable a Roma; els seus fill foren hostatges a Roma i desprs de la derrota dels parts el 197-198 Osroene fou declarat un regne client i Abgar va rebre el ttol de rei de reis; va visitar Roma desprs del 204. Desprs del 194 amb els territoris conquerits pels romans a l'est d'Osroene i probablement tamb una part del propi regne es va formar la provncia romana de Osroene (Septimi Sever va crear dos provncies mes enll del Eufrates), mentre Agbar VIII el gran va conservar el poder a la resta, als territoris que els romans anomenaren regne d'Agbar. El lmit del regne devia estar, segons una inscripci, a la fortalesa de Eski Hasr a 70 km al nord-oest d'Edessa. 

Abgar Sever el seu successor fou deposat per Caracalla segurament el 214 acusat de crueltat amb el seu poble i la ciutat d'Edessa fou declarada colnia romana. Hi van haver dos reis ms que van portar el ttol per ja no tenien poder. El rei Abgar IX  (vers desprs del 214) era patr del mestre gnstic Bardesanes que va jugar un paper important a la cort durant els segents anys. El 242 es va establir un governador rom i el darrer rei se'n va anar a viure a Roma. Entre el 242 i el 249 els romans van annexionar el regne que fou incorporat a la provncia d'Osroene. A Notitia Imperatium, la provncia es esmentada com governada per praeses

 Administraci .

El rei era la mxima autoritat seguit dels pasgriva (part: pasagriw); un noble governava la zona fronterera oriental ocupada pels rabs nmades i portava el ttol darabarchos tenint l'encrrec de protegir Edessa d'atacs beduins; l'administraci de la ciutat estava en mans del nihadra (part naxwadhar o noxadhar), on l'orde el mantenien els geziraye i hi havia altres funcionaris. El rei governava auxiliar per un consell d'ancians; els caps dels clans o filarques tenien cadascun un districte de la ciutat i el seu cap era el arcont

 Cristianisme . 

La tradici fa a un rei Abgar, suposadament Abgar V, per mes probablement Abgar VII, el primer rei que va adoptar el cristianisme com a religi prpia i del estat, degut a una curaci miraculosa. Probablement el cristianisme va entrar a la regi a finals del segle I i estava prou introdut a finals del segle II, i se sap que una esglsia cristiana fou destruda a les inundacions del 216. 

Vegeu: Osroene (provncia romana)

 Llista de reis .

Aryu bar Hawyu 137-127 aC;
Abdu bar Mazur 127-120 aC;
Fardhasht bar Gebau 120-115 aC ;
Bakru I bar Fardhasht 115-112 aC;
Bakru II bar Bakru 112-94  aC;
Manu I i Bakru II 94 aC;
Bakru II i Abgar I Piqa 94-92 aC;
Abgar I Piqa 94-68 aC;
Abgar II bar Abgar 68-53 aC;
Tron vacant 53-52 aC;
Manu II Aloho 52-34 aC;
Faquri (Paqor) 34-29 aC;
Abgar III 29-26 aC;
Abgar IV Sumaqa 26-23 aC;
Manu III Saflul 23-4 aC;
Abgar V Ukkama bar Manu  4 aC-7 dC ;
Manu IV bar Manu 7-13 ;
Abgar V Ukkama bar Manu (segona vegada) 13-50 ;
Manu V bar Abgar 50-57 ;
Manu VI bar Abgar 57-71 ;
Abgar VI bar Manu 71-91 ;
Tron vacant 91-109 ;
Abgar VII bar Ezad 109-116 ;
Tron vacant  116-118 ;
Yalud (Yalur) 118-122  ;
Frantsafat (Partamaspades de Prtia 116-117) 118-123 (sol 122-123);
Manu VII bar Ezad 123-139  ;
Manu VIII bar Manu 139-163  ;
Wael bar Sahru 163-165 ;
Manu VIII bar Manu (segona vegada) 165-177;
Abgar VIII bar Manu el gran, 177-212 ;
Abgar IX Severus bar Abgar, 212-214;
Manu IX bar Abgar, 214-240 ;
Abgar X Farhat bar Manu, vers 240-242 ;

 Bibliografia .
R. Duval, Histoire politique, religieuse et littraire d desse jusqu  la premire croisade, 1892. 
J. B. Segal, Edessa "The Blessed City", Oxford, 1970. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56577" title="Edessa" nonfiltered="2210" processed="2206" dbindex="22461">


Edessa fou una antiga ciutat que des vers el 137 aC al 244 aC fou capital del regne d'Osroene i del 1097 al 1144 fou capital d'un comtat. Actualment es diu Urfa i es la capital de la provncia turca d'Urfa.

La ciutat portava antigament el nom de Urhai que podria ser un nom d origen persa derivat de Khosrov per la tradici el fa anterior als perses i podria tamb ser un nom siriac. El nom Edessa vindria del assiri Edessu que s'hauria imposat desprs de l emigraci assria vers el 612 aC desprs de la caiguda de Niniveh. No obstant es mes probable que, com que a Edessa hi havia moltes fonts, el selucida Seleuc I Nictor, vers el 290 aC, va decidir de refundar la ciutat i donar-li el nom d'Edessa, la antiga capital reial macednia on tamb hi havia moltes fonts. Antoc IV Epifanes li va canviar el nom a Antioquia de Callirhoe, per desprs del seu regne va retornar al nom d'Edessa o al nom popular de Urhai. Durant Antoc IV ja es va emetre moneda a la ciutat el que suggereix una certa autonomia i importncia, per la poblaci no era grega, i hi havia rabs, siracs, assiris, i altres.

Vers el 137 aC es va establir una dinastia anomenada de Bar Hawuy per mes coneguda com la dinastia dels Agbar, nom que van portar deu dels seus reis. Els selucides probablement van restablir el seu domini a Edessa poc abans del 132 aC; el 122 aC el rei Abdu bar Mazur es va declarar vassall del Imperi Part. El 85 aC es va proclamar a Edessa la sobirania del rei d'Armnia que va durar fins el 67 aC. Desprs la ciutat va estar sota influencia dels parts.

Domini rom.
El 114 fou conquerida per Traj. El seu successor Adri la va evacuar el 118, pero la regi va romandre sota influncia romana. El 244 el regne, que era poc mes que les rodalies de la ciutat, fou suprimit i incorporat a la provncia romana d'Osroene de la que Edessa fou la ciutat principal.

El 260 els sassnides van obtenir una gran victria a la batalla d'Edessa; l emperador Valeri I fou fet presoner, per la ciutat d'Edessa no apareix a la llista de les ocupades pels perses pel que hom suposa que o be la guarnici romana va resistir o fou abandonada immediatament desprs d una hipoteca conquesta.

Durant les persecucions de Diocleci, emperador entre el 284 i 305, Edessa, i la regi en general, va donar alguns mrtirs essent els mes coneguts Guria i Shamona. En aquest temps s'hi va introduir la secta dels maniqueus. En la seva reorganitzaci Diocleci va fundar a Edessa una fabrica d armes i equips militars especialment destinada a les legions de la frontera.

El 298 Galeri va derrotar els perses i va reorganitzar la provncia d'Osroene. La ciutat va esdevenir la clau d una eventual conquesta persa de Sria i aix ho deia Shahpur II (309-379) al 359. Durant dos segles Edessa fou una base romana per proveir d homes i material altres fortaleses mes al est, especialment Nisibis. La provncia fou governada per un dux resident a Edessa (dux Osrhoenae). 

El 363 Jovi va entregar Nisibis a Prsia i molts cristians de la regi es van refugiar a Edessa, entre ells el poeta Efraim el Siri, que va fundar un seminari conegut com "L escola dels perses" que va esdevenir un centre de nestorianisme i la poblaci va adoptar el monofisisme. L escola es va haver de traslladar mes tard a Nisibis (en poder de Prsia) per evitar les persecucions.

El 544 fou atacada pels perses que la van assetjar sense xit. Khosrov II a la guerra amb l imperi (603-628) la va ocupar al 609. Fou recobrada per Haracli el 628 i retornada al Imperi en el tractat de pau del mateix any 628.

Domini bizant.
Va romandre en mans dels bizantins noms 11 anys, i el 639 el general Ptolemaius la va rendir al cap rab que l atacava. Possessi del califat fou integrat en el govern de la Djazira i dintre d aquest govern al del Diyar Mudar. Edessa fou destruda per un terratrmol el 718 per fou reconstruda rpidament. 

Els Hamdnides en foren els primers governadors independents (vegeu Hamdnides). El 1030 el catep bizanti de Samosata, Jordi Maniakes, va sorprendre als rabs a Edessa (1030)  i es va apoderar d aquesta ciutat. Hi fou assetjat pels emirs de Mayyafarikin i d Alep per va resistir (1031); desprs la ciutat fou atacada pels rabs numairites per foren rebutjats (1036). A Edessa es van establir milers d armenis que en 50 anys van esdevenir majoria a la ciutat.

Vers 1063 va arribar a la regi de Sebastea un cos bizant dirigit pel mercenari normand Herv, conegut com Francopoulos. Es va establir al districte de Thelkhum, amb el dux bizanti d'Edessa, Davatanos (o Tavatanos). Assabentats de qu l emir de Diyar Bakr havia estat enverinat, Davatanos va decidir atacar Amida, per els habitants van subornar a Herv que es va abstenir de participar a l atac. Davatanos va morir a la lluita. Herv es va trobar mes tard amb els destacaments turcs que havien saquejat Thelkhum dirigits per un tal Yusuf, i els va derrotar completament, alliberant als captius.

El governador del sult seljcida, anomenat el Khorasan-salar, va iniciar (1066-1067) la conquista de les regions del sud-est d'Armnia a la vora de Sebastea.  Va ocupar Thelkhum, va atacar Severak (on fou rebutjat) i altres fortaleses, algunes a la regi d'Edessa.

El 1070 un cunyat  d'Alp Arslan, de nom Arisiaghi, es va barallar amb el sult i va passar al territori bizant i va arribar a Sebastea. Alp Arslan en va demanar l extradici al imperi, per l emperador va posar a Arisaghi sota la seva protecci. Aix va provocar la guerra. Poc desprs Alp Arslan va ocupar Manazkert i Ardjesh ; desprs va ocupar Thelkhum  i Ariudzathil, i finalment, amb l ajut de Abul Uswar de Dwin, va atacar Edessa el 10 de mar de 1071. Basili, el seu defensor (un blgar o un armeni, no se segur) va resistir heroicament. L emperador va contraatacar. Va passar per Sebastea, on va rebre salutacions dels prnceps locals Atom i Abushal, per per foscos motius va desposseir als dos prnceps i va castigar la ciutat; desprs l emperador se n va penedir i va restaurar als prnceps i va anar a Teodosipolis. Aviat es van iniciar les operacions prvies de la Batalla de Manazkert, a Khelat i altres llocs (estiu del 1071). Entre el 19 i el 25 d'agost del 1071 es va lliurar la batalla de Manzikert en la que els bizantins van patir una derrota total. Encara que es va fer un tractat que establia una frontera similar a la que ja existia de facto, a la practica en els segents anys el seljcides es van estendre per Anatlia. Edessa fou ocupada el 1086 pel seljcida Malik Shah (1072-1092) per la va perdre davant un cap local armeni anomenat Nar Sawmo el 1087, i va estar desprs sota el govern de Buzan, i dependncia seljcida fins que el 1094 se'n va apoderar l'armeni Toros, i el 1097 va caure en mans del croats (Vegeu Comtat d'Edessa).

El 1144 fou ocupada per l'emir de Mosul i el 1175 es va sotmetre als egipcis. El 1260 fou ocupada pels mongols i va quedar dins els dominis dels Il-Khan. Va passar a Tamerl i el seu successor i desprs als Ak Koyunlu i als Ramadan Oghlu. Els primers anys del segle XVI fou ocupada pel safvida Ismail i finalment va passar als otomans el 1537. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56586" title="Peso xil" nonfiltered="2211" processed="2207" dbindex="22466">

El peso xil (en espanyol peso chileno) s la moneda de curs legal de Xile: ho ha estat entre 1817 i 1960 i ho torna a ser des de 1975, en substituci de l'escut xil. D'en que el 1851 es va establir el sistema decimal, el peso tradicionalment s'ha dividit en 100 centaus (centavos), fracci que des de 1984 ja no s'utilitza. El codi ISO 4217  s CLP. 

El peso abans del 1960. 
Fins a 1851, Xile usava el sistema monetari espanyol de 8 rals = 1 peso, 2 pesos = 1 escut. Aquell 1851 es va efectuar el reemplaament definitiu pel peso i per un sistema decimal de la moneda xilena: 1 peso = 10 dcims = 100 centaus. El 1925 la circulaci del peso va ser controlada per l'aleshores recentment creat Banc Central de Xile. 

Als anys 50 es va encunyar tamb una moneda de 10 pesos anomenada cndor. El 1955, com a conseqncia de la inflaci, es va disposar que totes les obligacions es pagarien en xifres enteres i s'eliminaven els centaus. 

Entre 1960 i 1975 el peso va ser substitut per l'escut (E) com a unitat monetria, com a part de la poltica de sanejament de l'economia nacional empresa pel govern de Jorge Alessandri. L'escut se subdividia en 100 centsimos. El canvi fou de 1.000 antics pesos per cada nou escut, s a dir, 10 pesos per centsim.

El peso des del 1975. 

El 1975 es va retornar al peso com a part de les reformes econmiques sota la dictadura d'Augusto Pinochet. La conversi va ser d'un nou peso per cada 1.000 antics escuts. Les monedes de 100 escuts van continuar usant-se durant alguns anys com a equivalents de les monedes de 10 centaus. 

Monedes i bitllets. 
Monedes xilenes en circulaci, emeses per la Casa de Moneda de Xile (Casa de Moneda de Chile): 
 1 peso (en circulaci des de mar del 1992). s de forma octagonal, d'alumini, de color plata, i presenta a l'anvers el perfil del libertador Bernardo O'Higgins. La moneda actual en reemplaa una de forma circular, de color groguenc, que tamb possea el perfil d'O'Higgins. ;

 5 pesos (en circulaci des de maig del 1992). s de forma octagonal, de coure, alumini i nquel, de color groguenc, tamb amb el perfil d'O'Higgins a l'anvers. La moneda actual en reemplaa una de forma circular, de color groguenc, que tamb possea l'efgie del mateix personatge.
 10 pesos (en circulaci des de setembre del 1990). s de forma circular, de coure, alumini i nquel, de color groguenc, i presenta a l'anvers el perfil d'O'Higgins. La moneda actual en reemplaa una altra de ben caracterstica del govern militar xil, on a l'anvers possea lngel de la Llibertat. ;

 50 pesos (en circulaci des de setembre del 1981). s de forma decagonal, de coure, alumini i nquel, de color marr clar, tamb amb el perfil d'O'Higgins a l'anvers. La moneda actual reemplaa el bitllet de la mateixa denominaci, el qual possea el perfil del capit de fragata Arturo Prat Chacn. ;
 100 pesos antiga (en circulaci des de novembre del 1984). s de forma circular, de coure, alumini i nquel, de color caf clar, i presenta a l'anvers l'escut de Xile. Aquesta moneda reemplaa el bitllet del mateix valor, que tenia l'efgie del poltic Diego Portales. ;

 100 pesos nova (en circulaci des de desembre del 2001) s de forma circular, bimetllica, amb el nucli d'alpaca i l'anell de coure, alumini i nquel. Presenta a l'anvers una dona maputxe i al revers l'escut de Xile. Aquesta moneda circula conjuntament amb la moneda de 100 pesos antiga. ;
 500 pesos (en circulaci des de desembre del 2000). s de forma circular, bimetllica, amb el nucli de coure i alumini i l'anell d'alpaca, i presenta a l'anvers el perfil del cardenal Ral Silva Henrquez. Circula en parallel amb el bitllet de la mateixa denominaci, el qual possea el perfil del conquistador Pedro de Valdivia. ;

Bitllets xilens en circulaci, emesos pel Banc Central de Xile (Banco Central de Chile): 
 500 pesos (en circulaci des de maig del 1977). Porta l'efgie de Pedro de Valdivia a l'anvers i una representaci pictrica de la fundaci de Santiago al revers.
 1.000 pesos, coneguts popularment com a Lucas (en circulaci des de juny del 1978). Duu el perfil del capit Ignacio Carrera Pinto a l'anvers i el monument als herois del combat de La Concepcin al revers. ;
 2.000 pesos antics (en circulaci des de desembre del 1997). S'hi representen el general Manuel Rodrguez Erdoyza a l'anvers i l'esglsia dels Dominics al revers. ;
 2.000 pesos nous (en circulaci des de setembre del 2004). Reprodueix les mateixes imatges que l'anterior, per aquest s de polmer, no de paper, i s el primer bitllet d'aquestes caracterstiques que circula a Xile. ;
 5.000 pesos (en circulaci des de juliol del 1981). T l'efgie de l'escriptora Gabriela Mistral a l'anvers i, al revers, una allegoria estampada a la medalla d'or del Premi Nobel que se li va atorgar el 1948. ;
 10.000 pesos (en circulaci des de juliol del 1989). Porta la imatge del capit de fragata Arturo Prat Chacn a l'anvers i de la hisenda de San Agustn de Puual, a Ninhue, lloc de naixena de Prat, al revers. ;
 20.000 pesos (en circulaci des de desembre del 1998). S'hi veu l'efgie de l'humanista Andrs Bello a l'anvers i la seu central de la Universitat de Xile al revers.

Taxes de canvi.
 1 EUR = 831,52 CLP (21 de novembre del 2008);
 1 USD = 663,30 CLP (21 de novembre del 2008);

Vegeu tamb.
Peso;

Enllaos externs.
  Banc Central de Xile ;
 Casa de Moneda de Xile ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56587" title="Escut xil" nonfiltered="2212" processed="2208" dbindex="22467">

L'escut xil (en espanyol escudo chileno) va ser la moneda de curs legal de Xile entre el 1960, en qu va substituir el peso xil, i el 1975, en qu es va decidir tornar a un nou peso. El seu smbol era E. Va formar part de les mesures de sanejament de l'economia i de control inflacionari empreses pel govern de Jorge Alessandri. 

Segons la Llei nm. 13.305 de 1959, l'escut va entrar en circulaci el primer de gener de 1960 en substituci de l'antic peso, a ra de 1.000 pesos per escut. La moneda se subdividia en centsimos i mitjos centsims; no obstant aix, el 1973, pel Decret Llei nm. 231, s'eliminen les fraccions de l'escut. 

Pel Decret Llei nm. 1.123 del 4 d'agost de 1975 es torna al peso. L'equivalncia va ser de 1.000 escuts per peso.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56590" title="Ja t'ho dir" nonfiltered="2213" processed="2209" dbindex="22468">

Ja t'ho dir va ser un grup de msica menorqu destacat, que formava part de l'anomenat Rock catal. 

Histria.
L'any 1986 a Ciutadella, (Menorca), Cris Juanico, Sebasti Saurina, Carles Pons, Vicen Fontestad i Jess Moll, provinents de diversos grups decideixen unir-se per a formar el grup Ja t'ho dir.
A l'inici de 1990 enregistren les canons "Ei Joan", "Es Vell Pescador", "Mujeres" i "ltimo Verdugo" als estudis "Digital" de Palma de Mallorca, augmentant la seva popularitat i fent crixer el pblic als seus concerts.

A principis de 1991 graven dues maquetes, "Ronquerels" i "Otras hierbas", amb les que volen donar-se a conixer fora de les Illes Balears. I decideixen installar-se a Biure (Alt Empord) on preparen la gravaci del seu primer disc oficial, "Es blau es fester", amb el qual faran una gira per Catalunya. 
El 1993 treuen el seu segon disc "Dos o tres", produt per l'ex-Sopa de Cabra Josep Thi.

1995 s l'any en el que faran un salt important amb "Moviments salvatges", un treball que tindr un significatiu reconeixement tan per part dels mitjans de comunicaci, com per part del pblic o del nombre de vendes. 
Aprofitant aquest bon moment decideixen preparar el seu nou cd, "Un ram de locura" (1997) que supera en vendes l'anterior treball.
Amb tot aquest bagatge s el moment d'editar un disc en directe on es pugui copsar la fora dels seus concerts, i per aix publiquen el doble cd "Es directe" (1999), gravat en diversos concerts de la seva gira, incls el de la Sala Bikini de Barcelona.
Desprs d'aix decideixen fer un disc en castell: "Soando silencio" (2001) i prendre's un descans indefinit.
Finalment el 2003 publiquen el recopilatori "Histria d'un viatge 1986-2003", i decideixen plegar amb un darrer concert a Ciutadella, poble natal del grup, el dia 27 de desembre de 2003.

Membres.

 Cris Juanico - veu i guitarra;
 Sebasti Saurina - guitarra;
 Carles Pons - guitarra i percusi;
 Vicen Fontestad - bateria;
 Jess Moll - baix;
 Miquel Brugus - teclats. ;

Discografia.
 Es blau es fester (1991);
 Dos o tres (1993);
 Moviments salvatges (1995);
 Un ram de locura (1997);
 Es directe (1999)           ;
 Soando silencio (2001);
 Histria d'un viatge 1986-2003 (2003);

Altres projectes.
Cris Juanico a ms d'actuar en solitari tamb forma part de Menaix a Tru juntament amb Toni Xucl i Juanjo Muoz de Gossos. 

Enllaos externs.
 Pgina del grup dins la discogrfica Msica Global;
 Pgina oficial de Cris Juanico;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56594" title="Accent (msica)" nonfiltered="2214" processed="2210" dbindex="22469">
Un accent, a msica, s posar mfasi en un to o en un acord destacant-lo per sobre dels altres. Utilitzat amb les cadncies tradicionals de la msica s'aplica a tons forts, produint sncopes quan s'executa a d'altres seccions d'un comps.

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56596" title="Lynn Riggs" nonfiltered="2215" processed="2211" dbindex="22470">
Lynn Riggs (Claremore, Oklahoma, 1899-1954) fou un escriptor cherokee. Fill d un ramader, estudi a la Universitat i va marxar a Califrnia i desprs a Nova York per a triomfar com a autor dramtic. Va compondre Big Lake (1927), Knives from Syria (1928), Roadside (1930),  Green Grow the Lilacs (1931), Russet Mantle (1936), i el llibre de poemes The Iron Dish (1930). Ha estat el dramaturg amerindi ms celebrat als Estats Units.

 Enllaos externs .
 Pgina d'homenatge;
 Biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56600" title="Iron Eyes Cody" nonfiltered="2216" processed="2212" dbindex="22471">
Iron Eyes Cody (Kaplan, Louisiana, 1905-1999) fou un actor nord-americ, fill del cherokee Thomas Long Plume i  de la cree Frances Salpet. Esdevingu fams per un espai publicitari del 1971 on plorava el dia de la Terra sota el lema Keep America Beautiful. A ms, ha fet d indi en pellcules com Sitting Bull, Paleface o A man called horse, i a algunes sries de televisi com Bonanza.

Segons altres fonts, el seu nom autntic era Espera DeCorti, fill els emigrants sicilians Francesca Salpietra i Antonio DeCorti. Per amb la seva esposa Bertha Parker adopt nens amerindis. Ell, per, ho va negar en una entrevista el 1996.

Enllaos externs.
 Snopes article: Era Iron Eyes Cody un indi americ?;
 Find-A-Grave arxiu sobre Iron Eyes Cody;
 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56602" title="Bohmia" nonfiltered="2217" processed="2213" dbindex="22472">
 

Bohmia ( echy en txec, Bhmen en alemany) s una de les tres regions histriques que componen la Repblica Txeca, anteriorment part de Txecoslovquia, mentre que les altres dues regions sn Morvia (Morava en txec, Mhren en alemany) i Silsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany). 

Bohmia t 52.768 km i la seva capital s Praga. La seva religi predominant s la catlica i la seva llengua el txec. 

Situaci geogrfica. 

 

Limita al nord amb Polnia; a l'est, amb la regi de Morvia; al sud, amb ustria; i amb Alemanya a l'oest i nord-oest.

Geografia. 

Bohmia s un altipl envoltat d'elevats sistemes muntanyencs, com la Selva de Bohmia, les muntanyes Metllics, els cims de Bohmia-Morvia i Riesengebirge. Els principals rius sn l'Elba (conegut localment com Labe) i els seus afluents, el Vltava i l'Oh i. 

Economia. 

L'agricultura, la mineria i la indstria sn les principals activitats econmiques de la regi. Els cultius ms importants sn els de sgol, remolatxa, llpol i blat. 

Les seves indstries produxen ferro i acer, autombils, productes qumics, maquinria, txtils i comestibles. Els centres industrials ms rellevants sn Praga, Plze  i Liberec. 

Bohmia possex importants jaciments de carb; igualment compta amb dipsits de grafit, mineral de ferro, plata i urani. 

Histria. 

El nom de Bohmia deriva dels bois, un poble cltic que habitava aquella zona al voltant del segle V aC Els bois van ser expulsats per la tribu germnica dels marcomans cap al segle I Entre els segles V i VIII, Bohmia va ser ocupada pels eslaus i, ms tard, pels vars.

Durant el segle IX, el cristianisme va ser introdut a la regi, que en aquells dies formava part del regne de Morvia. La primera dinastia bohmia (txeca), la famlia P emysl, es va fer amb el poder vers el segle X. 

L'any 950, Bohmia va ser obligada a reconixer la supremacia alemanya i es va convertir en part del Sacre Imperi Rom Germnic. Des de l'any 1310 fins al 1437, el pas va ser governat pel casal de Luxemburg. 

Durant l'ltima etapa d'aquest perode, els husites, grup religis bohemi que se semblava en molts aspectes als protestants del segle XVI, es van rebellar contra l'autoritat de l'Esglsia catlica. Aix va comportar la necessitat d'una intervenci internacional i un llarg perode de guerres, les Guerres Husites. Els bohemis van ser obligats a acceptar un acord mutu amb l'Esglsia en l'any 1436. La majoria de les qestions poltiques i religioses implicades en la lluita van quedar sense solucionar, per el moviment husita va estimular sentiments nacionalistes entre els bohemis, el que va suposar un fre a la inicial tendncia cap a la germanitzaci. 

Entre els anys 1471 i 1526, Bohmia va ser governada per un llinatge de reis hongaresos. Durant aquest perode, la situaci religiosa va ser tibant per no van esclatar conflictes significatius. El 1526, per, l'emperador del Sacre Imperi Romanogermnic, Ferran I d'Habsburg, va ser escollit rei d'Hongria i Bohmia. Sota el mandat d'aquesta dinastia, que es va perllongar fins a 1918, la histria de Bohmia va estar unida a la d'ustria. 

Durant la Reforma (1517-1648), els Habsburg catlics van reprimir el creixent moviment protestant en Bohmia. L'episodi conegut com la Defenestraci de Praga, en el qual els txecs, furiosos, van llanar a dos representants dels Habsburg per la finestra, va ser la causa immediata de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). 

La batalla de Muntanya Blanca (1620) va suposar la restauraci de la monarquia dels Habsburg, que va ser seguida de la implacable eradicaci del protestantisme, la supressi dels privilegis nacionals i l's obligat de l'alemany com llengua oficial. 

Les reformes de Josep II, que va regnar entre 1765 i 1790, van portar aconsegueixo un renaixement de sentiments nacionalistes en Bohmia. Desprs de 1848, any en el qual es va sufocar una rebelli nacionalista, la lluita per l'autonomia txeca dintre de l'Imperi Austrohongars va continuar. 

Amb l'esfondrament de l'Imperi desprs de la Primera Guerra Mundial i la creaci de Txecoslovquia el 1918, Bohmia es va convertir en provncia. 

Al mar de 1939, els nazis alemanys van crear el Protectorat de Bohmia-Morvia desprs de l'ocupaci militar de Txecoslovquia, tot i la dura resistncia que van presentar els txecs. 

Amb el final de la Segona Guerra Mundial, va tornar a integrar-se a Txecoslovquia. El 1 de gener de 1993, Bohmia va passar a formar part de la Repblica Txeca.

 Vegeu tamb .
Repblica Txeca;
Txecoslovquia;
Imperi Austrohongars;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56603" title="Principi de Huygens" nonfiltered="2218" processed="2214" dbindex="22473">
El principi de Huygens estableix que qualsevol punt d'un front d'ones s suceptible de convertir-se en un nou focus emissor d'ones idntiques a les que el van originar, anomenades ones secundries. L'ona que avana es pot considerar com la suma o la resultant de totes les noves ones secundries que sorgeixen de punts del medi ja travessats. Les ones resultants es converteixen en un front d'ones que avana en la mateixa direcci que el que el gener i cada front d'ones s aix susceptible de ser origen d'un de nou.



Aquesta visi de la propagaci de les ones ajuda a entendre millor diversos fenmens ondulatoris, com la difracci. En aquest cas el principi simplement afirma que en una obertura cada punt generar noves ones, de manera que els punts situats als extrems de l'obertura produiran ones que, en no tenir altres a cada banda, es podran "obrir" donant el resultat esperat de la difracci.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56604" title="Carroll Arnett" nonfiltered="2219" processed="2215" dbindex="22474">
Carroll Arnett o Gogisgi (Oklahoma City, 1927-1997) fou un escriptor nordameric, mig cherokee i mig francs, que serv a la marina el 1946-1947, i que el 1951 es gradu a la Universitat. Enseny Literatura al Nasson College i escriv poemes i narracions com Come (1973), Earlier (1972), Engine (1988), Like a wall (1969), Not only that (1967), Rounds (1982), Spells (1995), Tsalagi (1976), Through the woods (1971) i altres.

 Enlla .

 Biografia en angls;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56605" title="Marilou Awiatka" nonfiltered="2220" processed="2216" dbindex="22475">
Marilou Awiatka (Knoxville, Tennessee 1936) s una escriptora cherokee. s graduada en angls i francs a a Universitat de Tennessee el 1958. El 1964 es cas i treball com a traductora de francs per a les Forces Aries, alhora que comenava a escriure. Autora de Selu: Seeking the Corn Mother s Wisdom (1993), Rising Fawn & The Fire mystery:  As Story of Heritage, Family and Courage (1993) i Abiding Appalachia:  Where Mountain & Atom Meet (1995).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56607" title="Robert Conley" nonfiltered="2221" processed="2217" dbindex="22476">
Robert Conley (Cushing, Oklahoma, 1940) s un escriptor cherokee. Estudi a la Universitat de Texas, on es gradu en angls i art dramtic. Ha donat classes a diverses escoles i ha estat assistent de diversos programes per a la Naci Cherokee. Autor prolfic de The actor (1987), Back to Malachi (1986), Border line (1993), Dark way (1993), Crazy snake (1994), Captain Dutch (1995), Brass (1999), Barjack (2000), i el gui cinematogrfic Geronimo: an American legend (1993).

 Enllaos externs .
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56608" title="Robert Franklin Gish" nonfiltered="2222" processed="2218" dbindex="22477">
Robert Franklin Gish (Alburquerque, Nou Mxic, 1940) s un escriptor cherokee. Professor d angls a la Universitat d Iowa, creu que la cultura nord-americana es transformar a travs del descobriment de la terra i de les tradicions nadiues. Autor de Dreams of Quivira (1996), Bad Boys and Black Sheep: Fateful Tales from the West  (1998), When Coyote Howls: A Lavaland Fable (1994), Hamlin Garland: The Far West (1976), Beyond Bounds: Cross Cultural Essays on Anglo American, Indian, and Chicano Literature (1996), Paul Horgan (1983), Songs of My Hunter Heart (1992) i First Horses: Stories of the New West (1993).

 Enllaos externs .
 Biografia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56609" title="Diane Glancy" nonfiltered="2223" processed="2219" dbindex="22478">
Diane Glancy (Kansas City, Missouri, 1941) s una escriptora nordamericana, mestissa de blanc i cherokee. Es gradu per diverses universitats i es caracteritza per un llenguatge realista que mostra una gran espiritualitat. s autora de Drystalks of the moon (1983), Iron woman (1990), Trigger dance (1990), Lone Dog s winter count (1991), Claming breath (1992), War cries (1997), Flutie (1998), Fuller man (1999), (Ado)ration (1999) i The closets of heaven (1999).


 Enllaos externs .

 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56610" title="Patagnia" nonfiltered="2224" processed="2220" dbindex="22479">

Patagnia, regi geogrfica situada en la part ms austral de Sud-Amrica, abastant territoris d'Argentina i Xile. 

La regi coneguda en l'actualitat com Patagnia es refereix a l'extrem austral del Con Sud. s envoltada per les aiges de l'oce Atlntic per l'est, de l'oce Pacfic per l'oest i pel pas de Drake al sud. No obstant aix, el lmit nord de la Patagnia s molt discutit en l'actualitat. 

Encara que geogrficament, els lmits septentrionals de la Patagnia sn el riu Biobo i el riu Colorado, cada pas utilitza distints parmetres per a establir les terres patagniques. Al seu torn, la Patagnia se subdivideix en dues zones, conegudes com Patagnia Occidental o Xilena i Patagnia Oriental o Argentina. 

 Principals ciutats .
Les principals ciutats de la Patagnia sn: 

 Enllaos externs .

Patagonia argentina i chilena;
Patagonia Expedition Race;
Villa La Angostura Patagonia Argentina Accommodation, Gastronomy, Services Photos (Spanish, Portuguese, English);


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56611" title="Miquel Biada i Bunyol" nonfiltered="2225" processed="2221" dbindex="22480">

Miquel Biada i Bunyol, (Matar, 1789-1848), emprenedor catal.

Va ser el responsable de dur a terme l'empresa de construir un trajecte ferroviari entre Barcelona i Matar.

Esdevingut un prsper indi que retorn a Catalunya desprs d'haver fet " les Amriques " a Veneuela i a Cuba,  no noms va comprometre el seu capital en l'empresa, sin que tamb va aconseguir guanyar-se la confiana d'altres inversors per tirar endavant la lnia.

Primers anys.
Nascut en el si d'una famlia nombrosa a Matar l'any 1789, era fill d'un mestre de cases d'aquella ciutat. A la seva joventut visqu els terribles moments d'atac i destrucci de la ciutat per part dels francesos a la primavera del 1808. En aquest ambient d'hostilitats, marx cap a Amrica, on des de feia molt pocs anys els catalans tenien perms de comerciar-hi, grcies al decret de lliure comer de Carles III, del 1778.

El somni Americ.
Veneuela.
S'establ a la ciutat de Maracaibo, on va treballar d'armador i consignatari de vaixells.
Per aviat es veu immers en la guerra de la Independncia de Veneuela on va lluitar activament amb crrecs de responsabilitat contra els independentistes de Miranda i Bolvar.
Va tornar a Matar, on es cas al 1815, i desprs d'un temps retorn a Veneuela. Al 1820 Maracaibo es va pronunciar a favor de la independncia, i va haver d'exiliar-se desprs de pagar una forta multa que el deix arrunat.

Cuba.
Desprs d'una altra estada a Matar, s'establ amb la seva dona i fills - primers anys de la dcada de 1820 - a la ciutat de L'Havana. A Cuba, Biada va refer els seus negocis grcies a l'explotaci agrcola i al comer: es va dedicar -tal com diu en el seu llibre de comptes- al transport de mercaderies. 
L'any 1837 s'inaugur el primer ferrocarril de l'illa de Cuba; aquell dia, Miquel Biada decideix promoure un ferrocarril entre Barcelona i Matar. I amb aquestes intencions torna a Catalunya l'any 1840. Poc abans de marxar, rep el nomenament de Caballero de la Cruz de Isabel la Catlica en agrament pels seus serveis personals i econmics a la guerra de Veneuela.

Retorn a Catalunya: el Projecte.
En arribar a Barcelona, Biada explica el seu projecte per tal de captar l'inters de futurs accionistes, per ho fa sense xit per manca de comprensi, en un moment en qu la revoluci industrial encara no ha arribat a Catalunya. 

Llavors viatja a Londres,on aconsegueix atraure el capital angls, que financia el cinquanta per cent de l'empresa amb la condici que la resta d'accions siguin de capital catal. Fets els trmits per aconseguir la concessi del ferrocarril per part de la Real Audincia, i amb el suport del capital angls, atrau per fi la inversi catalana. 
Ell s conscient que es tracta d'una empresa massa innovadora i que ha de posar tota la seva decisi i empenta per dur-la a terme.

El projecte global es va pressupostar en 950.000 milions de duros de l'poca, i la tecnologia i la majoria de materials emprats, aix com una part important del finanament, van ser anglesos.

La concessi atorgada pel govern a la Gran Compaia Espaola del Camino de Hierro de Barcelona a Matar y Viceversa havia declarat que l'empresa era d'utilitat pblica, de manera que podia fer s de la ley de expropiacin forzosa del ao 1836. Malgrat aix la negociaci de les indemnitzacions amb els 170 propietaris afectats va ser llarga i difcil.

Una ferma voluntat contra les adversitats.
Des d'abans de qu s'inicis, i especialment durant la construcci, l'obr compt amb molts detractors i enemics del ferrocarril, que fins i tot van emprendre accions vandliques destruint a la nit all que s'havia construt de dia.

Per sobretot van ser greus problemes financers els que van amenaar el projecte. 
Miquel Biada va dissipar tot aquest ambient advers amb la seva convicci. Per solucionar el greu problema financer es va convocar una reuni extraordinria amb els principals accionistes al Sal de Cent. Amb el seu discurs vehement i ardors va convncer els assistents de la necessitat de posar encara ms esfor, ms empenta i ms decisi per a continuar el projecte. 
Si abans els accionistes desconfiats no havien realitzat les inversions promeses, ara un petit grup de 12 accionistes, inflamats per la confiana i l'entusiasme que Biada els infonia, van acceptar comprar les 2.568 accions disponibles, pagant a l'instant el deu per cent del seu valor, a canvi de percebre el dos per cent que la Junta s'havia reservat com a honoraris. Eren Patxot-Civils, Josep Terrats, Josep Martorell, Onofre Viada, Jaume Sam, Josep Barba, Iu Mil de la Roca, Jernim Rabassa, Josep Mitjans, Joan Josep de la Torre, Josep Bosch i Mustich i Joan Miret. Tamb Miquel Biada va comprometre enormement la seva fortuna personal, arribant a subscriure 1.000 accions. 

Mesos ms tard, quan el temor s'apoder dels accionistes per la baixada del valor de les accions, i van convocar una Junta demanant mesures extraordinries, altra vegada Biada infongu confiana en l'accionariat. El convincent discurs de Miquel Biada va transcendir de tal manera a l'opini pblica, que des de llavors el ferrocarril va comptar amb l'incondicional fervor popular, de manera que les crtiques quedaren redudes a petits nuclis reticents. 

En aquells moments les obres ja estaven fora avanades: s'havia construt gran part dels 44 ponts de la lnia, aix com quasi tots els terraplens i canalitzacions d'aiges, i estava molt avanat el tnel de Montgat. Tamb estaven iniciades les obres de bona part de les estacions. 

Fou en aquests ltims mesos de l'any 1847 que Biada va emmalaltir, segurament a causa de l'extenuant activitat que havia desplegat. Onofre Viada, el seu nebot, va ocupar el seu crrec en la Direcci.

Finalment el 28 d'octubre de 1848 s'inaugur el primer ferrocarril de la Pennsula Ibrica.

Miquel Biada havia mort tan sols uns mesos abans, vctima d'una pneumnia que li sobrevingu pel fet d'haver de vigilar a les fredes nits la lnia en construcci, mirant d'evitar aix la proliferaci de sabotatges.

Referncies.


Enllaos externs.
 Biada.com;

 Vegeu tamb .
Tren Barcelona-Matar;
Histria del ferrocarril a Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56612" title="Kharpurt" nonfiltered="2226" processed="2222" dbindex="22481">
Kharpurt o Khartpurt fou una fortalesa d'Armnia a l'Anzitene o Hanzith que desprs fou seu d'un petit emirat.

Els armenis li deien Andzit (Antzith o Handzith). El rabs li van dir Hisn Zayt (si be de vegades s'esmenta errniament com Hisn Ziyad), els llatins Castellum Ziata, i els turcs Khartpert o Khartpurt.

La primera vegada que apareix a l'histria fou el 978 quant pertanyia a Bardas Skleros i s'hi va refugiar l'hamdnida Fadl Allah Abu Taghlib ben Hasan al-Ghadanfar expulsat de Mosul. Fou bizantina fins a la invasi seljcida i vers el 1100 estava en mans d'un amir anomenat Djubuk del que un temps desprs va passar als ortkides o artkides. 

L'ortkida Balak Nasr al-Dawla hi va tenir presoners a Jocelin d'Comtat d'Edessa i Baldu II de Jerusalem.

Amb la partici del dominis ortkides, Kharpurt va correspondre a Rukn al-Dawla Daud de Hisn Kayfa i mes tard Kharpurt va formar una branca separada encapalada per Nizam al-Din Ibrahim, al que va seguir el seu fill Khidr i el fill d'aquest Nur al-Din Artuk Shah.

El 1234 l'aibida Al-Kamil va fer una expedici contra el sold del Soldanat Seljcida de Rm i va annexar Kharpurt.

Desprs va pertnyer a Eretna, als Dhul Ghadir, als Ak Koyunlu, als safvides, i el 1515 fou ocupada pels otomans. El governador no es va installar a la fortalesa sin a la vila de Mezere rebatejada Mamurat al-Aziz, que desprs fou el nom de tota la provncia.

 Emirs de Kharpurt .

Djubu vers 1000-1113;
Balak Nasr al Dawla  1113-1124 ;
Daud Rukn al-Dawla de Hisn Kayfa  1124-1144;
Kara Arslan de Hisn Kayfa 1144-1164;
Muhammad Nur al-Din de Hisn Kayfa 1164-?
Ibrahim Nizam al-Din ;
Khidr ;
Artukshah Nur al-Din ?-1234;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56613" title="Rugbi a 15" nonfiltered="2227" processed="2223" dbindex="22482">
El rugbi a 15 s un esport d'equip practicat per dos equips de 15 jugadors. A casa nostra es coneix simplement com rugbi, per en els llocs on es practica el rugbi a 13 es diferencia entre les dues modalitats, rebent aquest nom o tamb rugbi union, degut al fet que l'organisme rector reb el nom de Rugby Football Union.

L'objectiu s portar una pilota ovalada fins la zona de marca de l'equip rival i dipositar-la a terra. L'equip contrari ha d'evitar que el contrari arribi a la lnia de marca placant a qui porta la pilota. 
Per mes informacio, Lxic del rugbi a 15


 Histria .


 Reglament .
El terreny de joc d'un camp de rugbi amida 144 metres, tenint en compte que 100 estan entre les dues lnies de meta i 22 metres darrera de cadascuna de les lnies de meta, marcant el que s l'rea d'assaig. L'amplada s de 69 metres. A la part central de la lnia de marca hi ha les porteries en forma de H amb una alada de 6 metres.

Els partits tenen una durada de 80 minuts, dividits en dues parts de 40 i 10 minuts de descans. Es disputa amb una pilota ovalada que els jugadors es poden passar lateralment o cap enrere o xutar-la en qualsevol direcci. L'equip que defensa ha d'intentar recuperar la pilota placant a qui la porta. Quan un jugador s placat, ha d'alliberar la pilota per tal que pugui ser jugada de nou. A diferncia del rugbi a 13, no hi ha lmit de placatges per a recuperar una pilota.

Cada assaig (collocar la pilota per darrera de la lnia de marca amb les mans) val cinc punts. El colze no es pot collocar a terra abans que s'hagi posat la pilota. Desprs d'un assaig, es disposa d'una transformaci (o xut a pals) des d'una posici transversal al punt on s'ha fet l'assaig respecte de la lnia de meta que val 2 punts. S'ha de fer passar la pilota per la part superior delimitada per la porteria en forma d'H. Tamb es pot anotar mitjanant un cop de cstig (o falta) o un xut a pals (o drop) fent passar la pilota per la part superior de la porteria, anotant-se 3 punts.

Dues jugades distintives del rugbi sn la mle i la touche. La mle consisteix en qu els jugadors dels dos equips s'agafen pels braos darrera l'esquena acotxats de forma que el cap quedi per sota els omplats i enfrontant els dos equips, fent pressi els uns contra els altres amb l'objectiu d'apoderar-se de la pilota que un jugador posar per sota de les cames. La touche o sacada de banda consisteix en llanar la pilota entre un passads de jugadors, repartits a cada banda els de cada equip. La pilota es llenar just pel mig i el jugador que l'agafi ser el que prosseguir amb el joc.

 Competicions .
 Competicions de Nacions .
 Copa del Mn de Rugbi: s la mxima competici mundial disputada per les millors seleccions del planeta cada quatre anys.
 Torneig de les Sis Nacions: s la competici anual de rugbi ms famosa i la disputen les seleccions d'Esccia, Pas de Galles, Anglaterra, Irlanda, Frana i Itlia.
 Torneig de les Tres Nacions: Disputada per les tres nacions ms potents de l'hemisferi sud, Austrlia, Nova Zelanda i Sudfrica.
 Bledisloe Cup: Torneig disputat entre Austrlia i Nova Zelanda.

 Competicions de Clubs .
 Heineken Cup: Lliga europea de clubs.
 European Challenge Cup: Competici europea per a clubs en format de copa.
 Torneig Super 14: Torneig per a clubs d'Austrlia, Nova Zelanda i Sudfrica;
 Campionats de Catalunya de rugbi;
 Lliga espanyola de rugbi;
 Campionat d'Espanya de Rugbi (Copa del rei);
 Campionat de Frana de rugbi a 15;
 Challenge Yves du Manoir (Frana);
 Copa de Frana de rugbi a 15;

 Clubs .
 Clubs de rugbi als Pasos Catalans;

Vegeu tamb.
Rugbi;
Lxic del rugbi a 15;
Selecci Catalana de Rugbi;


 Enllaos externs .
 RugbyCatal.org;
 Web Planet Rugby;
 Web Itsrugby amb resultats i estadstiques;
 Web de la International Rugby Board;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56615" title="Lliga espanyola de rugbi" nonfiltered="2228" processed="2224" dbindex="22483">
La lliga espanyola de rugbi s la mxima competici d'aquest esport disputada a Espanya. Tot i que les primeres edicions es disputaren els anys 1953 i 1954, no fou fins el 1970 que tingu continuitat definitiva. Alguns anys la lliga es disput en quatre grups. L'any 1979 no es disput fase final entre els quatre campions.

Palmars.


 Enllaos externs .
Federaci Espanyola de Rugby;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56616" title="Perissodctil" nonfiltered="2229" processed="2225" dbindex="22484">

Els perissodctils (Perissodactyla) sn un ordre pertanyent als mamfers placentaris. 

Sn un ordre de mamfers ungulats que es caracteritzen per la possessi d'extremitats amb dits imparells, on est ms desenvolupat i serveix de suport. Sn herbvors i generalment pacfics. 

Es subdivideix en tres famlies principals:

Equidae: cavalls, ases i zebres.
Rhinocerotidae;
Tapiridae;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56618" title="Indi" nonfiltered="2230" processed="2226" dbindex="22485">
Un indi es com es coneixia a Catalunya als aventurers i comerciants que desprs d'haver emigrat a les colnies d'Amrica, tornaven a la metrpoli desprs d'haver fet fortuna (havent fet les Amriques).

Alguns, en tornar, van construir grans mansions (cases d'indians) que, tot i ser filles de l'ostentaci del que havia prosperat, avui en dia sn un excellent exemple de la millor arquitectura de la segona meitat del segle XIX i primer ter del segle XX.

Fent justcia, cal dir que sovint van ser alhora generosos amb el seu poble, i van esdevenir promotors d'accions i obres de les que va poder beneficiar-se l'empobrida societat contempornia de l'imperi d'ultramar. Aix enllumenat, ferrocarril, escoles  etc. van ser construdes en molts llocs grcies al seu mecenatge i voluntat.

El fenomen va ser fora important a Catalunya, que desprs de l'aixecament del monopoli de comer de les ndies exclusiu de Castella, va poder obtenir una certa compensaci de la derrota militar del 1714 i la brutal repressi cultural posterior.

Vegeu tamb.
Havaneres;
Pops, el ja desaparegut club de beisbol de Lloret de Mar.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56620" title="Baalbek" nonfiltered="2231" processed="2227" dbindex="22486">

Baalbek o Balabakk s una ciutat del Lban a 1150 m. sobre el nivell del mar a la plana de la Beeka (Bika), a un oasis amb una font anomenada Ras al-Ayn, al peu de l'Antilban. Les runes de Baalbek van ser declarades l'any 1984 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

S'hi ha trobat restes de cinc mil anys abans de Crist i restes de poblament de vers el 2500 aC. Els fenicis dominaren la regi desprs del regnat de Salom i s'hi establiren. Van construir un temple al du sol Baal. Al segle XI aC van arribar els assiris i el du Baal va esdevenir Hadad.

El origen del nom no se segur. Baal vol dir senyor o du en fenici i Baalbek voldria dir "Senyor de la Beeka" per ms probablement el significat seria "Senyor del Sol". Podria ser que el du assiri Hadad, identificat amb el du fenici Baal, fou adorat a la regi junt amb el seu fill Aliyan i la seva filla Anat (assiri Atargatis) i Baalbek hauria estat mes un centre religis que una ciutat, i de fet no s'esmenta a les inscripcions assries com a ciutat tal i com passa amb altres ciutats fencies.

Dels assiris va passar als Babilonis i als perses i d'aquestos als macedonis, als Ptolomeus (vers 323 aC-198 aC) i als selucides. Foren el Ptolomeus qui li van donar a la ciutat el nom grec d' Helipolis de Sria (Heliopolis Syriae = Ciutat del sol de Sria) que va portar en els segles segents. A Helipolis s'adorava a Zeus, Afrodita i Hermes. Va passar a domini rom el 64 aC i va conservar el seu nom grec. La detat central fou Jpiter. Juli Csar la va fer colnia romana i sota August apareix a les monedes com Colonia Julia Augusta Felix Heliopolis. Traj va consultar l'oracle de la ciutat abans de la seva segona campanya a Prtia. Anton Pius va restaurar el gran temple de Zeus. Septimi Sever li va donar el ius italicum. Amb Caracalla una esttua d'or d'Apollo o de Zeus es va collocar al temple. Constant I el gran va fundar una esglsia a la ciutat i va abolir la costum de tenir mes d'una dona. 

El 313 el cristianisme va esdevenir religi oficial del estat i a la resta del segle es van anar destruint els temples pagans, i les restes van servir per fer esglsies. Fou Teodosi qui va convertir el temple del sol en una esglsia cristiana. Aix va significar la fi de la ciutat d'Helipolis que es va despoblar i va quedar reduda a una petita ciutat.

Les runes d'Helipolis consisteixen en el gran temple, un petit temple o baslica i un temple circular; al sud-oest de la ciutat una columna es pensa que servia com a clepsidra; el gran temple tenia un propileu o prtic, un frum, un cambra rectangular i un altar al sol. La ciutat romana, amb edificis d'arquitectura corntia, es el que predomina. Les columnes foren destrudes pels musulmans i otomans; el 1745 el propileu va esdevenir fortalesa.

El 395 va quedar a l'imperi rom oriental o bizant i el 639 fou ocupada pel capitost rab Abu Ubayda i fou incorporada al Djund de Damasc recuperant el seu nom arameu. El 750 va passar a domini abbssida i el 972 el califa fatimita d'Egipte hi va installar un governador per tres anys desprs fou ocupada per l'emperador Joan Tzimisces el 20 de maig del 975, poc desprs d'haver ocupat Homs, i va arribar fins a Galilea. La revolta de Skleros l'any segent (976) va impedir consolidar aquestes conquestes i va tornar al fatimites que la van posseir fins el 1025 quant se'n va apoderar l'emir Salih ben Mirdas d'Alep.

El 1075 va ser ocupada pel seljcida Tutush. Desprs va estar en mans de Gumustakhin, Buri, Muhammad ben Buri, Onor (Unur) i Zanki (Zengi). Aquest darrer la va donar a Ayyub el pare de Salah al-Din (Salad).

Fou recuperada per Nur al-Din el 1154. El 1170 fou destruda parcialment per un terratrmol. Salad la va ocupar el 1174 i la va donar en feu a diversos personatges, alguns prnceps aibides com el seu besnebot Al-Malik al-Amdjad Bahramshah que la va posseir del 1182 al 1230 en qu la va ocupar Al-Malik al-Ashraf ibn al-Adil (1229-1237), emir de Damasc i desprs se la van disputar altres membres de la famlia. Fou breument ocupada pels mongols abans del 1260 i en aquesta data va passar a mans dels mamelucs egipcis.

Sota els mamelucs es va convertir en cap d'un districte del govern de Damasc (districte que no abraava tota la Bika) i que depenia del governador (naib) de Sria

El 1516 va passar al domini otom. El govern local va anar a parar a la famlia dels Harfush que el van exercir casi sempre, fins que el 1850 els otomans van establir una administraci regular. El 1750 tenia uns cinc mil habitants que desprs del terratrmol de 1759, es van reduir fins arribar a menys de mil el 1834.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56622" title="Tremere" nonfiltered="2232" processed="2228" dbindex="22488">
Els Tremere sn un clan fictici del joc de rol . 



Aquest clan t origen en l'Edat Fosca. Abans de tornar-se vampirs, eren un grup de mags , que buscant la immortalitat van comenar a experimentar amb vampirs Tzimisce, amb el que finalment van assolir aconseguir la immortalitat, tornant-se vampirs, el que els va fer perdre la seva mgia, encara que de certa forma aquesta segueix present en les seves disciplines. 

Se'ls atribux la creaci de les Grgoles, usant Gangrels i Nosferatus. La major part dels clans senten menyspreu cap a aquest clan a causa dels seus comenaments, i en el cas dels Tzimisce aquest immens odi sol dur que els seus presoners Tremere sofreixin horribles tortures. 

La major part dels Tremere sn arrogants, tancats i organitzats(tant els individus com el clan en general). La seva disciplina Thaumaturgy, la mgia de la sang, s un coneixement que separa en moltes branques i rituals, el que la fa molt variada i til en moltes situacions. 

els tremere habiten en capelles, es diu que a Santiago la capella del ascens s una dels seus principals caus.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56623" title="Universitat de Vic" nonfiltered="2233" processed="2229" dbindex="22489">


La Universitat de Vic, UVic, situada a la ciutat de Vic (Osona), va ser reconeguda l'any 1997 i s membre de la Xarxa d'Universitats Institut Joan Llus Vives. Va ser reconeguda per la Llei del Parlament de Catalunya 5/1997, de 30 de maig, s una universitat privada.

s una instituci dedicada a l'educaci superior i a la investigaci mitjanant la docncia i la formaci continuada, i t els seus fonaments en el principi de autonomia universitria, expressada en la llibertat de ctedra, d'investigaci i d'estudi.

L'emblema de l'Universitat de Vic s l'A de Carlemany, pea d'orfebreria carolingia que simbolitza els principis del saber i la seva expansi illimitada. La divisa que orienta a la universitat, 'Scientiae patriaeque impendere vitam  ', s un vers de Luc que significa "Esmerar la vida al servei de la cincia i la comunitat".

 Enllaos externs .
 Pgina oficial;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56625" title="Perode" nonfiltered="2234" processed="2230" dbindex="22490">

El perode d'oscillaci s el temps transcorregut entre dos punts equivalents de l'oscillaci (en la mateixa fase). Per exemple, en una ona, el perode s el temps transcorregut entre dos crestes o valls successius. Aix, el perode d'oscillaci d'una ona s el temps emprat per la mateixa en completar una longitud d'ona.

Si parlem de senyals elctrics, el perode s el mnim interval de temps que separa dos instants en qu el sistema es troba exactament en el mateix estat ( mateixes posicions, mateixes velocitats, mateixes amplituds).

El perode (T) s recproc de la freqncia (f). 


T = 1 / f. 



 Vegeu tamb .
 Amplitud;
 Freqncia;
 Longitud d'ona;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56647" title="Antoine Laurent Lavoisier" nonfiltered="2235" processed="2231" dbindex="22491">


Antoine Laurent Lavoisier (Pars, 26 d'agost de 1743 - 8 de maig de 1794) va ser un qumic francs. s considerat el creador de la qumica moderna pels seus estudis: llei de conservaci de la massa, explicaci de la combusti, la respiraci, i l'oxidaci com a reaccions amb l'oxigen, demostraci de la naturalesa no elemental de l'aigua, composici de l'aire, refs de la teoria del flogist, nomenclatura qumica, definicions d'element qumic i d'cid, etc.

 Biografia .

El seu pare era advocat a Villers-Cotterts i succe el 1741 a un dels seus oncles en el crrec de procurador del parlament francs, per la qual cosa es trasllad a Pars on es cas. La seva mare mor quan Lavoisier noms tenia cinc anys. Des de molt jove ja va demostrar ser un bon estudiant i realitz els seus estudis al Collegi Mazarin on hi va estudiar durant nou anys. Desprs realitz la carrera d'advocat a la Universitat de Pars aconseguint el grau de llicenciat l'any 1764. Per com que li agradava la cincia realitz cursos lliures de botnica amb Bernard de Jussieu, de fsica amb l'abad Nollet, de qumica amb Laplanche i Guillaume Franois Rouelle i de mineralogia amb Jean tienne Guettard.

L'any 1764, als 21 anys, present un projecte per enllumenar Pars que va rebre un premi per ser el millor estudi. El 1765 Lavoisier realitz dos informes sobre el guix, mineral emprat a Pars per blanquejar les cases i observ que l'nica diferncia entre el guix cristallitzat i el en pols era l'aigua d'hidrataci i que es podien transformar l'un en l'altre simplement guanyant o perdent aigua. El 1767 viatj amb Guettard als Vosges per realitzar una mapa geolgic i mineralgic de la zona, una feina de cinc mesos.

El 1768, grcies a una herncia familiar, compr una acci de la Ferme Gnrale, una empresa privada contractada pel govern francs per recaptar els imposts indirectes (sal, tabac, begudes,...) i per fer respectar els monopolis estatals respecte al contraban. L'any 1771, als 28 anys es va casar amb la filla d'un important recaptador d'imposts, membre influent de la Ferme Gnrale, Marie Anne Pierrette Paulze (1758-1836), de 14 anys. Marie Anne aprengu llat i angls i tradu obres de l'angls al francs d'importants cientfics con Joseph Priestley, Henry Cavendish i Richard Kirwan. Marie Anne tamb estudi dibuix amb el pintor Jacques Louis David la qual cosa li permet illustrar les obres de Lavoisier.

Lavoisier aconsegu entrar el 1772 a l'Acadmia de Cincies. Fou una instituci que influ decisivament en la vida de Lavoisier: li inspir temes, li atorg autoritat i li ofer una tribuna on exposar les seves investigacions. L'any 1775 fou nomenat director de plvores i salnitres. Una de les seves tasques fou solucionar el problema de la manca de plvora. S'install a l'Arsenal i hi munt el seu laboratori. Era el ms ben equipat del seu temps ja que Lavoisier hi gastava importants quantitats de doblers que aconseguia de les seves rendes de la Ferme Gnrale.

El 1789 public la seva obra ms important Tractat elemental de qumica i fou l'any que esclat la revoluci francesa. Fins l'any 1792, els antimonrquics radicals van prendre el control proclamant la Repblica a Frana i perseguint els "grangers d'hisenda". Lavoisier fou retirat del seu laboratori i, ms tard, arrestat. Quan addu que era un cientfic i no un recaptador d'imposts (cosa no del tot certa), l'oficial que el va arrestar contest amb la frase: "la Repblica no necessita cientfics". El judici fou una farsa, on Marat, que era un poders cap revolucionari, acus Lavoisier d'haver participat en complots absurds i deman la seva mort. Marat fou assassinat el juliol de 1793, per el mal ja estava fet. Antoine Laurent Lavoisier fou guillotinat juntament amb el seu sogre i altres "grangers d'hisenda" a l'actual plaa de la Concorde, el 8 de maig de 1794, als 51 anys. El seu cos fou enterrat a una fossa comuna.

 Obra .

 La combusti i la teoria del flogist .

Lavoisier va participar a moltes comissions creades per a millorar la vida de la gent. El treball sobre la illuminaci dels carrers el va introduir de ple en el problema de la combusti. En aquell temps la combusti s'explicava amb la teoria del flogist de l'alemany Georg E. Stahl (1660-1734), que ja tenia un segle d'existncia per que havia produt gran confusi entre els qumics i no permetia avanar dins la qumica. La teoria del flogist suposava que els materials que es podien cremar (fusta, paper, carb, sofre, fsfor,...), o els metalls que es podien calcinar, posseen flogist, una substncia invisible amb pes negatiu que es perdia durant la combusti o la calcinaci (les substncies cremades ja no es podien tornar a cremar perqu no tenien flogist). Actualment ho escriurem aix:

Fusta     > Cendra + Flogist;

Lavoisier, l'any 1772, va comenar a estudiar la combusti encalentint substncies dins l'aire. Una vegada va comprar un diamant que va collocar dins un recipient tancat i va enfocar-li els raigs del Sol que concentrava una lupa, i el diamant es crem. No obstant aix, el recipient es va omplir de dixid de carboni (CO2), fet que prov que el diamant estava compost per carboni igual que el grafit i el carb. Lavoisier tamb va notar especialment que el diamant no es podia cremar amb absncia d'aire. Va continuar cremant fsfor, P, i sofre, S, i comprov que els productes obtinguts, P2O5 i SO2, pesaven ms que els reactius, P i S, grcies a la utilitzaci de la balana amb la qual pesava totes les substncies que emprava i els recipients. Aix pens que s'havia addicionat alguna substncia a partir de l'aire (no creia que el flogist tingus un pes negatiu). La nova teoria seria:

Fusta + Aire     > Cendra;

Tamb estudi la calcinaci dels metalls i encalent estany, Sn, i plom, Pb, dins un recipient tancat amb aire. A la superfcie d'ambds metalls va aparixer una capa d'xid, SnO i PbO respectivament, que se sabia que pesava ms que el metall del que provenia. Lavoisier, emprant la balana, va veure que el metall, el seu xid, l'aire, i tot el conjunt, no havien variat de pes en encalentir-los. Aix volia dir que si l'xid havia guanyat pes per un costat, el mateix pes s'hauria d'haver perdut per un altre lloc, possiblement l'aire. Si realment era l'aire, hauria d'aparixer un buit parcial al recipient. Estant segur d'aix, Lavoisier obr el recipient i l'aire va entrar fent guanyar pes al conjunt. Per tant imagin la segent reacci:

Sn + Aire     > SnO;

Lavoisier pogu demostrar que l'xid era la combinaci d'un metall amb l'aire i, per tant, que la calcinaci i la combusti, no ocasionen una prdua del flogist, sin un guany d'almenys una porci d'aire. Quan aquesta teoria de la combusti s'obr pas entre els qumics, es va enderrocar l'antiga teoria del flogist i es va establir la qumica sobre els fonaments que avui utilitzam.

 La composici de l'aire .

Durant el segle XVIII diversos cientfics (Priestley, Scheele, Cavendish, Black,...) descobriren i definiren les propietats de diferents gasos (anomenats aires). Lavoisier va ser el primer que va exposar clarament que l'aire atmosfric estava compost per dos gasos, un dels quals produa la combusti, la calcinaci i la respiraci, que anomen oxigen, que significa generador d'cids, O2, i que identific com a element qumic; i l'altre no, l'azot (no apte per a la vida animal), que desprs s'anomen nitrogen, N2.

A l'O2 l'anomen oxigen perqu creia que generava els cids. s cert que molts d'cids tenen oxigen: HClO, H2CO3, HNO3, H2SO4, H3PO4,... per altres, com es demostr desprs, no en tenen, com per exemple HCl, H2S,...

 L'aigua no s un element .

L'any 1772 realitz un experiment per estudiar un fet basat en la teoria dels quatre elements d'Aristtil: la calor podia transmutar l'aigua en terra. L'experiment que disseny va consistir en posar una certa quantitat d'aigua dins d'un recipient hermticament tancat el qual va escalfar durant cent un dies sense interrupci. Poc a poc es va formar un residu slid que podia ser l'aigua que s'havia transmutat en terra. Per Lavoisier havia pesat l'aigua i el recipient abans de comenar l'experincia i els va pesar novament quan l'acab, observant que no hi havia hagut variaci de la massa. Desprs pes per separat l'aigua, el residu slid i el recipient i comprov que l'aigua no havia perdut pes i s ho havia fet el recipient de vidre en una quantitat igual a la del residu slid. Qued clar que la calor no produa la transmutaci de l'aigua, contrriuament a les prediccions de les teories dels alquimistes.

El 1781, l'angls Cavendish obtengu aigua cremant un gas anomenat aire inflamable dins aire. Desprs realitz altres experincies i, finalment, va concloure que l'aigua es podia obtenir fent reaccionar aire inflamable i un altre tipus de gas que anomenaven aire desflogisticat. Lavoisier va repetir l'experiment d'una manera ms precisa emprant gasmetres de nova construcci en lloc de cubes hidropneumtiques demostrant que Cavendish tenia ra. Per va donar una passa ms que Cavendish en identificar els dos aires com a elements qumics: hidrogen, nom ideat per Lavoisier que significa que genera aigua era l'aire inflamable i oxigen, nom ideat per Lavoisier que significa que genera cids era l'aire desflogisticat. Avui escrivim la reacci de formaci de l'aigua aix:

2 H2    +     O2        >    2 H2O;

Tamb realitz la reacci de descoposici de l'aigua fent passar vapor d'aigua per damunt de ferro molt calent i obtengu un xid de ferro, que demostrava que l'aigua contenia oxigen, i hidrogen:

4 H20    +    3 Fe          >    Fe3O4    +    4 H2;

Aquestes dues experincies demostraren clarament que l'aigua no era un element qumic com es creia des de la teoria dels quatre elements d'Aristtil ja que es podia sintetitzar a partir de dos elements qumics, hidrogen i oxigen, i que tamb es podia descompondre en ells.

 La respiraci .

Lavoisier estudi la respiraci el 1777. Supos que es consumia oxigen i es produa dixid de carboni, per no explic quin era l'origen de la calor animal ni si el procs era degut a una reacci qumica o simplement era un intercanvi de gasos dins dels pulmons.

Cap al final de la seva carrera, Lavoisier, amb l'ajuda de Pierre S. de Laplace, tract de mesurar calors de combusti i dedu alguns detalls del que passava en els animals. Per fer-ho, hagu d'inventar un calormetre (aparell que mesura la calor) i amb ell realitz mesures quantitatives de la respiraci d'un conillet d'ndies, d'on va sorgir l'expressi "fer de conillet d'ndies". Desprs d'aquestes experincies explic que la respiraci s un procs similar a la combusti del carb, per que t lloc ms lentament, dins dels pulmons. La calor es produeix en reaccionar l'oxigen de l'aire amb el carb que subministra la sang a partir dels aliments.

 La llei de conservaci de la massa .

Lavoisier havia emprat la llei de conservaci de la massa en totes les seves experincies gravimtriques durant molts d'anys sense preocupar-se d'explicitar-lo. Fou l'any 1785 en la Memria sobre la dissoluci del metalls pels cids, on formul per primera vegada la llei de conservaci de la massa:

 Res es crea en les operacions de l'art ni en les de la Natura, i pot establir-se com a principi que en tota operaci hi ha una quantitat igual de matria abans i desprs de l'operaci... Sobre aquest principi es fonamenta tot l'art de fer experiments en qumica. ;

Actualment ho escrivim aix:

massa reactius qumics  =  massa productes de la reacci;

 La nomenclatura i el Tractat Elemental de Qumica .

Una vegada establertes les bases de la nova qumica, Lavoisier va comenar a treballar per crear una nova nomenclatura i, juntament amb Guyton de Morveau, Berthollet i Fourcroy, va publicar, l'any 1787, l'obra: Mtodes de nomenclatura qumica on s'establien les normes que s'utilitzaven per anomenar cada compost qumic, basades amb els elements qumics que contenia. La idea fou identificar la composici qumica amb el nom assignat. El sistema era tan clar i lgic, que els qumics l'adoptaren a l'instant i encara constitueix la base de la nomenclatura actual (varen aparixer aix els coneguts sulfats, nitrats, clorits,...) i s'eliminaren els noms antics: sucre de Saturn, flors de bismut, guix de Paris, sal admirable, blanc d'Espanya, pedra blava, salfumant,... 

L'any 1789, Antoine L. Lavoisier, public un llibre de text anomenat Tractat elemental de Qumica, en el qual reun la seva nova doctrina sobre la combusti, la formaci dels cids, la nomenclatura qumica, les tcniques experimentals,... i que representa el primer text modern de qumica. Els dibuixos foren realitzat per la seva dona Marie Anne. En aquest llibre Lavoisier va escriure, per primera vegada una equaci qumica en parlar de la fermentaci i tamb hi escriu la seva llei de conservaci de la massa:

 Tot l'art de fer experincies en qumica est fonamentat sobre aquest principi: s'ha de suposar en tots els experiments una vertadera igualtat o equaci entre els principis (elements) del cos que s'examina i els que s'obtenen mitjanant l'anlisi. Aix, donat que el most del ram genera el gas de l'cid carbnic i alcohol, puc dir que: most del ram = cid carbnic + alcohol ;

 Obres .

Trait lmentaire de chimie, prsent dans un ordre nouveau et d'aprs les dcouvertes modernes (2 volums, 1789). Reedici Bruxelles: Cultures et Civilisations, 1965.
uvres compltes, Paris: CRHST, 2003. Text en lnia;

 Bibliografia .

 Berthelot, M., La rvolution chimique: Lavoisier. Paris: Alcan, 1890.
 Daumas, M., Lavoisier, thoricien et exprimentateur. Paris: Presses Universitaires de France, 1955.
 Donovan, Arthur, Antoine Lavoisier: Science, Administration, and Revolution., Cambridge University Press, 1993.
 Grey, Vivian, The Chemist Who Lost His Head: The Story of Antoine Lavoisier., Coward, McCann & Geoghegan, Inc. , 1982;
 Jackson, Joe, A World on Fire: A Heretic, An Aristocrat And The Race to Discover Oxygen, Viking, 2005;
 Kelly, Jack, Gunpowder: Alchemy, Bombards, & Pyrotechnics - The history of the explosive that changed the world (Basic Books, 2004 - 0-465-03718-6).
 Lavoisier, Antoine, Trait lmentaire de chimie, prsent dans un ordre nouveau et d'aprs les dcouvertes modernes, 2 vols. Paris: Chez Cuchet, 1789. Reprinted Bruxelles: Cultures et Civilisations, 1965.
 Lavoisier, Antoine, Elements of Chemistry, Dover Publications Inc., New York, NY,1965, 511 pages.
 Poirier, Jean-Pierre, Lavoisier, University of Pennsylvania Press, English Edition, 1996.


 Llei de la conservaci de la massa .

Dins de les lleis clssiques de la qumica, Antoine Lavoisier establ una la llei de la conservaci de la masa, que formul en el seu llibre "Elements qumics" (1789) degut al comportament dels reactius i dels productes en un procs qumic. Observ que la suma de la massa dels reactius es igual a la suma de la massa dels productes. (m1+m2=m3+m4)

 Enllaos .

 Museu virtual d'Antoine L. de Lavoisier;
 Antoine Lavoisier - Chemical Achievers profile.





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56648" title="Abelianq" nonfiltered="2236" processed="2232" dbindex="22492">
Abelianq o Abeleanq fou una regi d'Armnia a la provncia del Airarat, que fou feu de la famlia Abelian.

Limitava al nord amb el Vanand; a l'est amb el Havnuniq; i a l'oest i sud amb el Basean.

La capital fou Mazankert.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56651" title="Havnuniq" nonfiltered="2237" processed="2233" dbindex="22493">
Havnuniq fou un districte de la provncia armnia de l'Airarat. Fou feu de la famlia Havnuni.

Limitava al nord amb el Vanand; a l'est amb l'Arsharuniq; a l'oest amb l'Abelianq i el Basean i al sud amb el Gabelianq.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56652" title="Apahiunq" nonfiltered="2238" processed="2234" dbindex="22494">
Apahiunq (Nig) fou un districte de la provncia armnia d'Airarat, a la zona propera al Llac Sevan, feu de la famlia Apahuni.

Limitava al nord amb el Gugarq; a l'est amb el Varaznuniq; a l'oest amb el Shirak; i al sud amb l'Aragadzotn. Els formaven les valls dels rius Bambak i Kasal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56654" title="Arats" nonfiltered="2239" processed="2235" dbindex="22495">
Arats fou un petit districte de la provncia del sud-est de l'Airarat, a la banda dreta de l'Araxes.

Limitava al nord amb l'Urtsadzor, al sud amb el Nakhichevan; a l'oest amb l'Araxes que el separava del Masiatsun; i a l'est, el Vaiots Tzor a la Siunia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56655" title="Gabelianq" nonfiltered="2240" processed="2236" dbindex="22496">
Gabelianq fou un districte de la provncia armnia del Airarat, feu de la famlia Gabelian.

La capital fou Kalzvan.

Limitava al nord amb l'Havnuniq; a l'est amb l'Arsharuniq; a l'oest amb el Basean i al sud amb el Bagrevand.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56656" title="Jatatq" nonfiltered="2241" processed="2237" dbindex="22497">
Jatak fou un subdistricte del Masiatsun (la seva part occidental) a la provncia armnia de l'Airarat.

Limitava al nord amb l'Arsharuniq i l'Aragadzotn; a l'est el Masiatsun; a l'oest el Bagrevand i al sud el Kogovit.

La capital fou Kolb.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56657" title="Kotaiq" nonfiltered="2242" processed="2238" dbindex="22498">
Kotaiq fou un districte de la provncia armnia de l'Airarat, entre l'Araxes i el Llac Sevan. En aquest districte es troba la capital actual d'Armnia, Erevan.

Limitava al nord amb el Mazaz; al sud amb el Vostan; a l'est amb el Gelarquniq (a la Siunia), i a l'oest amb l'Aragadzotn.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56658" title="Mazaz" nonfiltered="2243" processed="2239" dbindex="22499">
Mazaz fou un districte de la provncia armnia de l'Airarat, situat a l'extrem nord-est, a la regi del Llac Sevan. La capital fou Portak.

Limitava, a l'est amb el Llac Sevan; al nord i oest amb el Varaznuniq; i al sud amb el Kotaiq.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56659" title="Tsalkotn" nonfiltered="2244" processed="2240" dbindex="22500">
Tsalkotn fou un districte de la part sud de la provncia armnia de l'Airarat.

Limitava a l'est amb el Kogovit, al nord i oest amb el Bagrevand, i al sud amb l'Aliovit i el Garni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56660" title="Varaznuniq" nonfiltered="2245" processed="2241" dbindex="22501">
El Varaznuniq fou un districte del nord-est de la provncia de l'Airarat, a la zona del Llac Sevan, feu de la famlia Varaznuni.

Limitava al sud amb el Mazaz, el Llac Sevan i el districte de Sotk (a Siunia); al nord i est amb el pas del Sevordiq; i a l'oest amb Nig.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56661" title="Vostan" nonfiltered="2246" processed="2242" dbindex="22502">
El Vostan fou un districte de la provncia armnia de l'Airarat. En aquest districte es troven les ciutats d'Artaxata, Dwin i Garni.

Limita al nord amb el Kotaiq; a l'est, amb el Gelarquniq (Siunia); a l'oest, l'Araxes que el separa del Masiatsun; i al sud l'Urtsadzor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56662" title="Npret" nonfiltered="2247" processed="2243" dbindex="22503">
Npret fou una regi d'Armnia al Aldzniq, amb capital a la ciutat de Npret o Nprkert, coneguda com Martiripolis (Mayyafarikin).

Limitava al nord amb l'Astianene; al est amb Sasun i Arzanene; al oest amb Ankl; i al sud  amb el Tigris que el separava de la regi d'Amida.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56663" title="Varazuniq" nonfiltered="2248" processed="2244" dbindex="22504">
Varazuniq o Varazhnuniq fou un districte de la provncia armnia del Tauruberan.

Limitada al nord amb el Dasnavork; a l'oest amb el Mardali; a l'est el Dalarq; i al sud el Harq i l'Arshamuniq.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56664" title="Harq" nonfiltered="2249" processed="2245" dbindex="22505">
Harq fou un districte de la provncia armnia del Tauruberan.

Limitava al nord amb el Varazuniq; a l'oest, l'Arshamuniq; a l'est, l'Apakuniq; i al sud el Bznuniq.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56665" title="Salmas" nonfiltered="2250" processed="2246" dbindex="22506">
Salmas fou un districte d'Armnia a la regi del Llac Urmia. El districte es deia en realitat Arna,  i Salmas (o Malamas) era la capital. Fou ocupada pels rabs i va esdevenir una de les capaleres de la regi.

Limitava al nord amb Her, a l'oest amb Zarehavan (districte amb el qual va estar unit sota dominaci musulmana), a l'est amb el llac Urmia; i al sud amb el Tamber o Tambet.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56669" title="Confederaci caari" nonfiltered="2251" processed="2247" dbindex="22508">
La confederaci caari fou una agrupaci de pobles al sud de l'actual Equador, sorgida cap al segle XIV i que va desaparixer polticament amb la conquesta inca.

Centrada al voltant de la ciutat de Tomebamba (actual ciutat de Cuenca), comprenia un territori aproximat de les actuals provncies d'Azuay i Caar. Destaca per l'elaboraci de metalls i metallrgia del coure, el bronze i l'or, com a Chordeleg i Sgsig. La seva cermica s d'alta qualitat, amb decoracions en blanc i vermell. Els caaris tingueren un paper important en la resistncia contra la conquesta inca. A Tomebamba nasqu Huayna Cpac, fill de Tpac Yupanqui, per els caaris restaren enfrontats als inques i posteriorment es convertiren en importants aliats dels espanyols en la conquesta de la part septentrional de l'imperi.

Enllaos externs.
 Caari: Poble indgena de la nacionalitat Kichwa ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56670" title="WHQL" nonfiltered="2252" processed="2248" dbindex="22509">


Windows Hardware Quality Labs testing o WHQL s un procs de proves que suposa enviar el maquinari o programari a Microsoft per a sser provat en un ampli ventall de maquinari, programari i diferents edicions de Microsoft Windows.

Els productes que passen el test WHQL poden utilitzar el logotip "Designed for Windows" (Dissenyat per a Windows), el qual certifica que el maquinari o programari te la garantia d'haver sigut provat per Microsoft i que aquest en garanteixi la compatibilitat.

Enllaos externs.
WHQL Testing - overview;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56671" title="Ballesta" nonfiltered="2253" processed="2249" dbindex="22510">

Una ballesta s una arma per a la guerra i la caa que dispara diferents tipus de fletxes a gran distncia, antigament tamb projectils esfrics. s formada per un arc amb corda collocat transversalment al cap d'un mnec o arbrer on t el punt de suport el mecanisme per a parar l'arc i hi ha el mecanisme de mantenir-la parada i disparar-la. Probablement inventada a la Xina, la ballesta va tenir un important paper en les guerres de l'edad mitjana a Europa i fou emprada a la caa. L'evoluci del seu arc, fins que arrib a ser d'acer, fou parallela a la dels mecanismes per a carregar-la. Actualment encara s en s com a arma esportiva o de caa.

Descripci.
Modernament, una ballesta consisteix en un arc muntat al cap d'una culata semblant a la d'un rifle o escopeta, que cont el mecanisme (gallet) per a armar i disparar els projectils. En els extrems del suport hi ha una corda que es posa en tensi portant-la fins al final de la culata encaixant-la en el mecanisme d'armat. Quan es prem el gallet s'allibera la corda que torna a la seva posici inicial i llena el projectil. La superfcie superior de la culata, anomenada llera, s on es posa el projectil. La llera s travessada per una ranura que permet que el projectil o virat surti recte en disparar-lo.

Histria. 
Des del 200 la ballesta (n ,  )estava totalment desenvolupada i el seu s difs a la XinaS'han trobat ballestes entre els soldats de l'exrcit de terracota a la tomba de l'emperador Qin Shi Huang (260-210 aC) .
A la Xina, l'arc de la ballesta era fet de bamb, fusta o de materials compostos. A Europa no hi havia bamb, per aix eren dels altres materials esmentats, fins a mitjan segle XV. L'avantatge de l's de la fusta s que la ballesta era ms lleugera, fcil d'armar (fins i tot a m). Els arcs de materials compostos estaven fets de banya, tend d'animals i fusta i se n'obtenia ms fora de tensi; els materials havien de collocar-se en capes successives ordenades segons la capacitat de flexi. A mitjan segle XV, la manufactura de l'acer va millorar considerablement i es va comenar a usar en l'arc.

Com que la resistncia de l'arc a la flexi podia ser superior a la que un ballester podia fer amb els braos per armar la ballesta, les ballestes de material compost i les d'acer es paraven primer amb un ganxo (croc) penjat a la cintura, i un estrep, situat darrere l'arc i que s'empenyia amb el peu. Mes envant s'us una politja (tallola) amb ganxo penjada a la cintura, que s'emprava estirant el cap de la corda que hi passava; un torn amb diverses politges (dit tamb samfonia i martinet); una palanca metllica anomenada gafa, usada estirant; una palanca de fusta, aplicada empenyent; i, finalment, el carnequ, el mecanisme ms potent, format per una cremallera amb rodes dentades i un torn.

Al segle XV aparegueren les ballestes que tiraven projectils esfrics per a la caa. A ms de ballestes d's individuals, n'hi havia de ms grosses muntades en un bastiment emprades sobretot en la guerra martima pel seu abast superior (ballestes de dos peus).

El sistema per a travar la corda de l'arc parat consistia en una pea cilndrica (nou) que voltava sobre un eix i que tenia una mossa transversal superior on quedava la corda. Un gallet, anomenat clau, enganxava la nou per una mossa que aquesta tenia a la part inferior.

Per a compensar la fora amb qu es desparaven, els projectils havien de ser ms curts i gruixuts que els de l'arc (passador, virat, treta), i pel mateix motiu alguns tenien secci rectangular (cairell), en comparaci amb tots aquests, per, alguns eren ms prims (vira, pua); d'altres tenien la punta ms gruixuda (matrs, estralla, martellet), els dos darrers tirats amb ballesta d'acer. Els rotllons eren esfrics i usats per a la caa.
s.

La ballesta va ser mpliament usada en les guerres d'Europa des del 800 al 1500. Van substituir els arcs en moltes milcies europees per nombroses raons. Un arquer expert tenia una distncia de tir ms gran, ms acurada i ms rpida que la d'un ballester, per el valor de la ballesta rau en la seva senzillesa: es pot usar de manera efectiva desprs d'una setmana d'entrenament, mentre que per a un tir d'arc comparable en efectivitat poden pasar anys d'entrenament. L's de torns per carregar la ballesta permetia als soldats usar i disparar amb una tensi superior a la que es podia amb un arc. En els ltims anys de l's de la ballesta tenia suficient energia cintica per a penetrar l'armadura d'un cavaller amb facilitat. A ms, la ballesta permetia tenir-la parada i llesta per a l's amb poc esfor, i el ballester podia apuntar millor que els arquers.

Com que per parar-la calia ms temps, els ballesters acostumaven a usar pavesos i mantellets per protegir-se, a ms de les sageteres i merlets.

Vegeu tamb.
Ballesta wookiee;

Enllaos externs.

  Invenci de la ballesta xinesa;
  Armes dels guerrers de Xian;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56673" title="Aixa (Marina Alta)" nonfiltered="2254" processed="2250" dbindex="22511">
El territori d'Aixa comprn els municipis d'Alcalal, Xal i Llber (sud de la comarca de la Marina Alta), que pertanyien a l'antic terme castral del Castell d'Aixa. Actualment, constitueixen un important eix socio-econmic, vertebrat al llarg de la carretera comarcal que uneix les tres poblacions, tot seguint el curs mitj del riu Xal-Gorgos.

Canvis econmics i socials.

Alcalal, Xal i Llber sn tres municipis en qu l'agricultura, desplaada pels serveis i la construcci, ha deixat de ser la primera activitat productiva per passar a adquirir un carcter notriament marginal.


Aixa ha experimentat des de la dcada dels noranta un notable creixement demogrfic, que t el seu origen en les segents causes: 

D'una banda, els vens ja no es veuen forats a emigrar perqu s'hi donen unes bones condicions de contractaci laboral.
  
D'altra, la constant afluncia de poblaci de treballadors emigrants de nacionalitats diverses (marroquins, colombians, argentins i txecs) i de pensionistes europeus de la tercera edat.


Durant l'any 2004, les poblacions d'Aixa han experimentat el major augment demogrfic de tota la comarca: Xal ha crescut un 16,9%, Alcalal un 11,2% i Llber un 11,1% respecte a les xifres de l'any anterior, mentre que la mitjana de creixement de La Marina Alta se situava en un 5,5%.

L'externalitzaci de serveis.

En l'actualitat, Aixa pateix un procs d'externalitzaci administrativa, s a dir, els serveis pblics bsics sn traslladats sistemticament fora de l'eix Alcalal-Xal-Llber, tot i que compta amb una poblaci que s'apropa als sis mil habitants.

Per intentar frenar l'esmentat procs en matria d'educaci, el dia 18 de mar de 2005 es va constituir la Plataforma pro millora educativa, que agrupa a entitats pbliques, associacions i particulars dels tres municipis amb la finalitat de demanar la permanncia de la E.S.O. a Aixa.

Vegeu tamb.
La subcomarca d'Aixa-Pop;
Les Senyories d'Aixa, per la histria d'aquesta subcomarca.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56674" title="2004 XR190" nonfiltered="2255" processed="2251" dbindex="22512">
2004 XR190 s un objecte transneptuni classificat com a objecte del disc dispers descobert l'11 de desembre de 2004 per confirmat i anunciat pblicament el 13 de desembre de 2005. Es tracta d'un objecte relativament gran d'entre 500 i 1000 km de dimetre (una mica menys que la meitat del dimetre de Plut) situat a una distncia actual del Sol de 58 UA. La seva rbita s inusual per dues raons. La primera s que s extremadament circular per a ser un objecte del disc dispers, i la segona s la seva gran inclinaci (uns 47 respecte al pla de l'eclptica). Com que la seva distncia mnima al Sol est per sobre de les 50 UA, mai s'acosta molt a Nept (30 UA), fet que provoca dificultats per explicar la seva rbita segons les actuals teories de formaci del sistema solar exterior.

Fins que se li assigni un nmero i nom definitiu ha rebut el nom provisional de Buffy.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56679" title="Benjamin Harrison" nonfiltered="2256" processed="2252" dbindex="22513">

Benjamin Harrison fou president dels Estats Units entre 1888 i 1892. Va nixer a North Bend, Ohio, el 20 d'agost de 1833, i mor a Indianpolis el 17 de mar de 1901.

Es llicenci en dret a la Universitat d'Indiana i treball com advocat a la ciutat d'Indianpolis. El 1862 s'allist com a voluntari de l'exrcit de la Uni durant la guerra de la Secessi. En finir la guerra comen la seva carrera poltica. El 1876 els republicans el presentaren com a candidat a les eleccions a governador per l'Estat d'Indiana. En aquest primer intent fracass, per quatre anys desprs aconsegu l'acte de senador.

L'any 1888 aconsegu la victria sobre Grover Cleveland en les eleccions a la presidncia dels Estats Units. L'administraci Harrison vo va ser molt lluda, per segu amb els patrons marcats en l'expansionisme cap al Carib, Hawaii i Samoa... i en la poltica proteccionista que definiren la tasca de l'Aranzel McKinley.

En les eleccions de 1892 Cleveland el derrot per una ampla majoria. Poc desprs va ser nomenat professor de la Universitat de San Francisco.








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56683" title="Amplitud" nonfiltered="2257" processed="2253" dbindex="22514">

En fsica, l'amplitud s la magnitud del canvi d'un sistema oscillant a cada oscillaci, indica el valor de l'amplada de l'oscillaci en relaci al seu valor mig. A la mecnica quntica seria un vector format per un mdul i una fase que seria representat per un nombre complex. Per exemple, les ones sonores sn oscillacions a l'aire i les seves amplituds corresponen a la quantitat de pressi sonora que exerceix cada vibraci en el medi elstic (l'aire). 

L'amplitud determinar la quantitat d'energia que cont una ona. Les ones van debilitant-se en la seva amplitud a mesura que van allunyant-se del seu punt d'origen. Malgrat que l'amplitud de les ones decreix, la seva longitud d'ona i la seva freqncia romanen invariables. 
 El valor mxim positiu que pren l'amplitud d'una ona sinusodal rep el nom de "cresta".
 El valor mxim negatiu, "vall".
 El punt on el valor de l'ona s'anulla en passar del valor positiu al negatiu, o viceversa, es coneix com  node ,  zero  o  punt d'equilibri .

 Conceptes d'amplitud .

L'amplitud d'una ona s el valor mxim, tant de positiu com a negatiu, que pot arribar a adquirir l'ona sinusoide. Per podem tenir diferents conceptes d'amplitud:
 Amplitud: La mesura normal de l'amplitud es mesura entre una cresta i la posici d'equilibri (un semiperode). ;
 Amplitud cresta a cresta: Es mesura entre una cresta i una vall.
 Amplitud efica: s la mesura de l'amplitud contnua equivalent en potncia, tamb s'anomena valor efica.
 Amplitud mitjana: Valor mig aritmtic.

En el cas de les ones sonores no s'ha de confondre l'amplitud amb el volum o potncia acstica, malgrat que s cert que com ms fort se sent un so, ms gran ser la seva amplitud, perqu s'exerceix una pressi major sobre el medi. En el cas del so l'amplitud s'expressa normalment en decibels, els decibels representen la relaci entre dos senyals i es basa en un logaritme de base 10 del quocient entre dos nombres.

 Vegeu tamb .
 Ona;
 Freqncia;
 Longitud d'ona;
 Perode;
 Amplitud modulada;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56690" title="Diyar Bakr" nonfiltered="2258" processed="2254" dbindex="22516">
Diyar Bakr es el nom d una regi de Mesopotmia, avui en territori de Turquia (turc Diyarbekir o Diyarbakir). Literalment vol dir "terra de la tribu Bakr". S estn per ambdues parts del Tigris amb les antigues regions armnies d'Ankl (on neix el Tigris), de Npret (Martiripolis) i d'Arzen, a la banda esquerra, i Amida (Diyarbakir) i la seva regi a la banda dreta.

Abans de la conquesta msusulmana del segle VII s'hi va establir una important fracci de la tribu rab de Bakr ben Wakil procedents de la regi de Kufa. Mes tard, en el regnat del califa Muawiya I, les terres lliures de la regi foren ocupades tamb per els Banu Mudar i Banu Rabia que van donar nom a altres districtes de la gran regi anomenada Djazira, i els Banu Bakr es van fixar al Diyar Bakr.

Les ciutats principals en foren Martiripolis anomenada Mayyafarikin, Amida, reanomenada Diyar Bakr (avui Diyarbakir), Arzen (Arzan) i Hisn Kayfa.

Els primers que hi van governar en forma casi independent foren els Shaybnides, dinastia iniciada pel governador de Djazira Isa ben Shaikh ben al-Salil al-Shaybani que va dominar la regi del 870 al 893 i fou tamb governador d'Armnia. La dinastia fou eliminada pel Califa el 899.

Van seguir una srie de governadors del califa per des el 905 la regi va estar casi sempre en poder dels hamdnides, com a governadors califals, revocats algunes vegades, al principi i desprs com emirs hereditaris. Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan de Mosul en va encarregar el govern al seu germ Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan que el 947 fou reconegut emir d'Alep. A la seva mort el 967 va retornar a Mosul per el amir al-umara buwyhida Adud al-Dawla la va recuperar el 978.

El 983, a la mort del buwyhida Adud al-Dawla el cap kurd Badh es va fer amb el poder al Diyar Bakr i aquest va deixar els dominis al seu nebot Abu Ali ben Marwan, que va fundar la dinastia marwnida. Aquestos foren sotmesos a vassallatge del sult seljcida i van haver de fer la khutba en nom del califa i del sult.

Ibn Djahir, en antic visir dels marwanides, que tenia el suport dels Banu Djahir, una tribu local, i que havia assolit un cert poder a Bagdad, va ser encarregat pel sult seljcida de conquerir la regi al marwnides el que van fer entre el 1084 i el 1085, per a la mort del seljcida Malik Shah el 1093 van sorgir una srie de dinasties locals de les que cal esmentar les diverses branques dels ortkides a Mardin, Hisn Kayfa, Khartpurt i Mayyafarikin (i tamb a Amida ms tard) i la dinastia Inalida a Amida, per hi va haver altres poders locals (a Arzan, Isird, etc...).

El 1185 l'aibida Salad va ocupar la regi, mentre un altra part (Kharpurt) va passar al sult seljcida de Rum el 1234 i mes tar, el 1243 tamb Amida.

Els mongols van ocupar la regi entre 1259 i 1261 per van mantenir les petites dinasties locals  (una ortkida a Mardin, una aibita a Hisn Kayfa) que van dependre dels Il-Khan dels que cada vegada foren mes autnomes. Abans del 1400 les tribus turcmanes s estaven disputant les terres i la poblaci cristiana estava desapareixent i s aprofundia la islamitzaci. Tamerl va ocupar la regi i tot seguit els Ak Koyunlu van ocupar Amida  (i desprs van ocupar Mardin als Kara Koyunlu i Hisn Kayfa als aibides) i van dominar tot el Diyar Bakr. A principis del segle XVI el Safvida Ismail va ocupar breument el Diyar Bakr (1507) per el 1516 fou ocupada pels otomans.

Per l'histria sota els otomans i turcs vegeu Diyarbakir.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56692" title="Andzakht Tzor" nonfiltered="2259" processed="2255" dbindex="22517">
Andzakht Tzor fou un districte del Vaspurakan a la part nord-est del pas. El riu Kotor el creuava d'oest a est.

Limitava a l'est amb el Zaravand i Her; al sud amb l'Albag (Gran Albag); a l'oest amb el Krjuniq; i al nord amb l'Aland Rot.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56693" title="Arberaniq" nonfiltered="2260" processed="2256" dbindex="22518">
Arberaniq fou un disricte del Vaspurakan a la part nord-est del llac Van a la regi de Khelat (Akhlat). Fou feu de l'Arberani.

Limitava al nord amb Garni; a l'est amb Garni i Barilovit; al sud amb el Paluniq i el Boguniq; i a l'oest amb l'Aliovit i el llac Van.

La fortalesa d'Amiuk era a la frontera amb el Boguniq.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56694" title="Barilovit" nonfiltered="2261" processed="2257" dbindex="22519">
El Barilovit fou un districte del Vaspurakan, a la part propera al nord-est del llac Van.

Limitava al nord amb el Garni; a l'oest amb l'Arberaniq; a l'est amb el Tornavan; i al sud amb l'Arjishakhoit (Ardjesh).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56695" title="Bazhuniq" nonfiltered="2262" processed="2258" dbindex="22520">
El Bazhuniq fou un districte del Vaspurakan al sud-est del llac Van.

Limitava al nord amb el Gukan i el Reshtuniq; al sud amb l'Arnoiotn; a l'est amb l'Antzevatsiq; i a l'oest amb Mokq. La seva principal fortalesa era Surb Tikin.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56696" title="Boguniq" nonfiltered="2263" processed="2259" dbindex="22521">
Boguniq fou un districte del Vaspurakan a la part nord-est del llac Van.

Limitava al nord amb l'Arberaniq; a l'est amb el Paluniq; a l'oest amb el llac Van; i al sud amb Dosp (Van).

La fortalesa d'Amiuk era al limit amb l'Arberaniq.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56697" title="Berenguela Alonso de Molina" nonfiltered="2264" processed="2260" dbindex="22522">




La princesa Berenguela (o Berenguera) Alfonso de Molina era filla de l'infant Alfons de Molina i, per tant, nta d'Alfons IX de Lle i cosina germana del rei castell Alfons X el Savi.

Aquesta princesa fou senyora del terme castral del Castell de la Solana o d'Aixa, que comprenia Alcalal, Xal i Llber, durant el perode histric comprs entre l'any 1268, en qu Jaume I li va fer donaci d'aquestes terres, i el 1272, any en qu na Berenguera va morir sobtadament a Narbona, on era de viatge amb el rei. La van soterrar al convent dels frares menors de l'esmentada ciutat.

Quan el rei Jaume va conixer la jove Berenguera, se'n va enamorar bojament. A l'escriptura de donaci el monarca li dispensa el tractament de "carssima i dilecta senyora nostra". En aquell temps, el rei ja havia fet els seixanta anys i, a ms, estava casat amb na Teresa Gil de Vidaura, senyora de Planes i Almudaina. L'any 1266 el sobir va demanar al Papa Climent IV que anullara el seu matrimoni amb na Teresa, per el Sant Pare no va atendre la seua petici.

Traspassada na Berenguera sense deixar descendncia, i d'acord amb les previsions fetes en l'escriptura de donaci, les tres poblacions d'Aixa, s a dir, Alcalal, Xal i Llber, van retornar al patrimoni reial.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56698" title="Ervanduniq" nonfiltered="2265" processed="2261" dbindex="22523">
Ervanduniq (Tamb Yervandunik) fou un districte del Vaspurakan que fou feu de la famlia Ervanduni. Al seu territori hi havia la fortalesa de Hayk.

Limitava al nord amb Dosp (Van); a l'oest amb l'Artashisian i el Gukan; a l'est amb el Kulanovit i el Trpatuniq; i al sud amb l'Antzevatsiq.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56699" title="Marc alemany" nonfiltered="2266" processed="2262" dbindex="22524">

El marc alemany (en alemany Deutsche Mark) va ser la moneda oficial de la Repblica Federal d'Alemanya en substituci del Reichsmark des de 1948 fins a la reunificaci amb la Repblica Democrtica Alemanya el 1990, i la moneda oficial d'Alemanya des de llavors fins a la introducci de l'euro el 1999 (les monedes van desaparixer de la circulaci el 2002) amb el valor de 1,95583 marcs per euro. 

A Alemanya s'acostuma a utilitzar mentalment la taxa de conversi aproximada de 2 marcs per euro. Aquesta aproximaci t un error de ms d'un 2%.

Un marc es dividia en 100 pfennige o penics. El smbol habitual del marc era DM i el codi ISO 4217 era DEM. Era ems i controlat pel Banc Federal Alemany (Deutsche Bundesbank).

A l'poca del canvi a l'euro, el 2002, en circulaven monedes d'1, 2, 5, 10 i 50 penics i d'1, 2 i 5 marcs, i bitllets de 5, 10, 20, 50, 100, 200, 500 i 1.000 marcs. 

 Vegeu tamb .
 Marc (moneda);
 Marc de l'Alemanya Oriental;

Enllaos externs.

Banc Federal Alemany  ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56700" title="Ake" nonfiltered="2267" processed="2263" dbindex="22525">
Ake fou un districte del Vaspurakan, al sud-est del pas. La principal fortalesa era Akanis.

Limitava al nord amb el gran Albag; a l'oest amb l'Antzevatsiq; a l'est amb el Tamber o Tambet; i al sud el Vorsiranq i el Petit Albag.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56701" title="Alandrot" nonfiltered="2268" processed="2264" dbindex="22526">
Alandrot fou un districte de Vaspurakan a la vall del riu Aland Rot.

Limitava al nord amb el Tornavan; a l'est amb el Zaravand i Her; a l'oest amb el Metsnuniq; i al sud amb l'Andzakht Tzor.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56702" title="Krshuniq" nonfiltered="2269" processed="2265" dbindex="22527">
Krshuniq (o Krjruniq) fou un districte del Vaspurakan a la part del naixement del riu Kotor. La capital fou Krshruniq, al nord-est.

Limitava al nord amb el Metsnuniq; a l'est i sud-est amb l'Andzakht Tzor; i a l'oest i sud-oest amb el Kulanovit.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56703" title="Arnoiotn" nonfiltered="2270" processed="2266" dbindex="22528">
Arnoiotn fou un districte del Vaspurakan al sud-oest del pas. La muntanya Arnos (al nord) li donava el nom.

Limitava al nord amb el Bazhuniq; a l'est amb el Antzevatsiq; a l'oest amb Mokq; i al sud amb Kordik (Korduene) i Tshauk.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56704" title="Pansa" nonfiltered="2271" processed="2267" dbindex="22529">

Una pansa s un aliment obtingut per l'assecament d'un fruit, en particular, el ram o les prunes.

La pansificaci.

La pansificaci s una tcnica coneguda des de l'Antiguitat. El mot "pansa" prov del participi del verb llat "pando", que significa "estendre" (en aquest cas, estendre al sol).

La humitat, i tamb la pluja, constitueixen el principal risc per a l'elaboraci de la pansa. Sn un perill constant que amenaa de fer malb tota la producci i que el llaurador sempre ha sabut valorar: una campanya plujosa o excessivament humida minvar la producci per l'efecte del podriment mentre que un temps asolellat la beneficiar.
El ram necessita sol i aire per poder transformar-se en pansa, i l'aigua s un element danys en aquest procs. s una idea que expressa perfectament la segent canoneta de carcter popular:

La molinera d'Oliva ;
demana aigua al Senyor;
i ara diuen els pansers:
sol i aire, aigua no!.

Mentre la molinera prega a Du perqu ploga -ja que necessita l'aigua com a fora motriu del seu mol-, els pansers temen que el cel descarregue.

La pansa a la comarca de la Marina.

poca musulmana.

Els musulmans, per la seua condici d'abstemis, utilitzaven el ram noms per a pansificar-lo. Segons una escriptura de l'any 1472, els moros Azmet Astruch, Al Paex i Abrahim Atech, habitants de Xal i les alqueries de Benibrahim (o Benibrai) i Rafal, respectivament, van vendre a Bernat Trilles de Xbia vint quintars de pansa. Aquest document constitueix la ms antiga referncia a l'elaboraci de pansa al territori d'Aixa.

Segle XIX.

A mitjans del segle XIX, la producci de pansa va experimentar un considerable augment, no tan sols a Aixa sin a tota La Marina. La causa d'aquest creixement fou la gran demanda de pansa per part del mercat britnic. Se sol citar l'any 1818 com l'inici d'aquesta expansi econmica  per haver-se produt eixe any la primera pujada significativa del preu de la pansa. Si hom pensa que l'agricultura comercial es guia per una regla d'or segons la qual noms s'ha de cultivar all que resulte rendible, no es fa d'estranyar la massiva plantaci de ceps que va comenar aleshores per tota la comarca, a les envistes de proveir de ram de moscatell a la que ja es perfilava com la primera indstria dels marinencs. S'encetava aix el que ms tard s'anomenaria encertadament "el segle de la pansa".

Segles XX i XXI.
 
A comenaments del segle XX, la competncia d'altres pasos productors, l'impacte de la plaga de la filloxera i un seguit de nefastes collites van suposar un dur colp per a aquest sector econmic.

Aix, a partir de la segona meitat del segle XX es va produir l'abandonament progressiu d'aquesta activitat agricola a causa de la poca rendibilitat econmica i l'emergncia d'altres formes de comercialitzaci del moscatell com s l'exportaci a altres zones de l'Estat espanyol com a ram de taula. A ms a ms, l'emergent sector del turisme als seixanta i setanta a la comarca va suposar l'abandonament definitiu primer a les zones costaneres i desprs cap a l'interior de la producci de pansa.

Actualment, al segle XXI, sn comptats els casos de producci de pansa com a negoci i solament es conrea en algunes cases de la Marina ms com un intent de no perdre el costum o, tamb, com a reclam turstic.

Pansers i panseres.

Durant l'poca en qu la producci de pansa es va constituir en el motor econmic de la Marina Alta, s'aplicava la denominaci de pansers als jornalers que l'amo de la vinya llogava a fi que l'ajudassen en el procs de pansificaci del ram. El patr adquiria l'obligaci de donar-los el dinar, que consistia generalment en una escalivada: tomaques, pebreres i albergnies barrejades i servides amb oli d'oliva i alls crus tallats ben finets; es tracta de l'especialitat gastronmica que es coneix amb el nom de mullador, perqu s una vianda que es menja mullant-hi trossets de pa.

Els pansers treballaven tots els dies -fins i tot el diumenge- i rebien per la seua activitat una paga setmanal. L'any 1914 el jornal d'un panser era de cinc rals diaris. Tamb hi havia dones panseres, per per la discriminaci existent en aquella poca cobraven un ral menys que els homes. Les panseres s'encarregaven d'escampar el ram acabat d'escaldar sobre els canyissos o posar els pilonets de separaci entre canys i canys; mai no es dedicaven a encendre o mantenir el foc que feia bullir l'aigua amb sosa de la caldera ni tampoc a girar els canyissos perqu el sol assecara el ram de manera uniforme, que eren dues tasques que quedaven reservades per als homes pansers.

El procs de la pansificaci.

Llocs i installacions.

La vinya, on es talla el ram de moscatell;
El riurau;
El sequer;
Les piles;
L'estufa d'assecar la pansa;
El fornet d'escaldar;

Operacions.

L'escaldat del ram;
L'estesa sobre els canyissos;
La girada del ram;
La tria de la pansa;
La posada en cabassos;

Estris.
El cossi per fer el lleixiu;
La cassa;
La casseta;
El canys;
El pilonet;
Les gafes;
La caldera d'escaldar;
Les veles;
Els bous;

Dnia, capital de la pansa.

La destinaci de la pansa que s'exportava era la Gran Bretanya, almenys en un principi, per posteriorment s'hi va afegir el mercat nord-americ, que l'any 1885 va desplaar al britnic en el consum de pansa de la Marina. Aleshores, Dnia es va convertir en la capital mundial de la pansa. La ciutat vivia de i per a aquesta activitat productiva, i recuperava aix un esplendor que no tenia d'en de l'Edat Mitjana quan havia estat la capital de la taifa homnima.   



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56705" title="Kulanovit" nonfiltered="2272" processed="2268" dbindex="22530">
Kulanovit fou un districte del Vaspurakan al centre del pas.

Limitava al nord amb el Krshuniq; a l'est amb el gran Albag; a l'oest amb l'Ervanduniq; i al sud amb el Trpatuniq.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56707" title="Metsnuniq" nonfiltered="2273" processed="2269" dbindex="22531">
El Metsnuniq fou un districte del Vaspurakan a la vall del riu Ardjishal.

Limitava al nord amb el Barilovit i Paluniq; a l'est amb l'Alandrot; a l'oest amb l'Ardjishakhoit (Ardjesh); i al sud amb el Krshuniq.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56709" title="Paluniq" nonfiltered="2274" processed="2270" dbindex="22532">
El Paluniq fou un districte del Vaspurakan, feu hereditari de la famlia Paluni (o Baluni), a la vall mitja del riu Marmert.

Limitava al nord amb l'Arberaniq; a l'est amb el Barilovit; a l'oest el Boguniq; i al sud l'Ardjishakoit (Ardjesh) i per una petita part amb el districte de Dosp (Van).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56711" title="Eileen Collins" nonfiltered="2275" processed="2271" dbindex="22533">

Coronel Eileen Marie Collins (nascuda el 19 d agost de 1956 a Elmira, Nova York) s una astronauta estatunidenca i antiga pilot de les Forces Aries dels Estats Units d Amrica.

Biografia.
Filla de James Collins, un aparellador i treballador de correus, i Rose Marie. T tres germans.
Va ser la primera dona pilot i la primera dona comandant d un transbordador espacial.
Ja de jove s interess pels vols espacials i en ser pilot. Es va casar amb el pilot Pat Young el 1988 i van tenir dos fills, Brifget i Luke.
Va ser la comandant de la tripulaci de la missi STS 114, la primera missi d un transbordador espacial desprs del desastre del Columbia.

Enllaos externs.
 Plana de la NASA ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56717" title="Musa" nonfiltered="2276" processed="2272" dbindex="22534">


Muses, divinitats inspiradores;

Antoni Musa, metge d'August;

Musa (planta), gnere de plantes de la famlia Musaceae;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56719" title="Cronologia de la Segona Guerra Mundial" nonfiltered="2277" processed="2273" dbindex="22535">
Aquesta s una cronologia de la Segona Guerra Mundial. Per als esdeveniments anteriors al dia 1 de setembre de 1939, vegeu Cronologia dels fets que van precedir a la Segona Guerra Mundial.

 1939 .
1 de setembre - Alemanya envaeix Polnia. Inici de la guerra.

3 de setembre - El Regne Unit, Frana, Austrlia i Nova Zelanda declaren la guerra a Alemanya.

6 de setembre - Sud-frica declara la guerra a Alemanya.

10 de setembre - El Canad declara la guerra a Alemanya.

17 de setembre - La Uni Sovitica envaeix Polnia des de l'est. 

27 de setembre - Varsvia s capturada per l'exrcit alemany.

6 d'octubre - Finalitza la resistncia de l'exrcit polons.

30 de novembre - La Uni Sovitica envaeix Finlndia. Comena la Guerra d'Hivern.

 1940 .
13 de mar - La Uni Sovitica i Finlndia signen un tractat de pau que posa fi a la Guerra d'Hivern. Els finesos han de cedir l'istme de Carlia i altres territoris als russos.

9 d'abril - Comena l'Operaci Weserbung: Alemanya envaeix Noruega i Dinamarca. Dinamarca es rendeix el mateix dia.

10 de maig - Comena la Batalla de Frana: Alemanya envaeix els Pasos Baixos, Blgica, Luxemburg i Frana. El mateix dia, Winston Churchill s nomenat Primer ministre del Regne Unit reemplaant a Neville Chamberlain.

15 de maig - L'exrcit dels Pasos Baixos es rendeix.

20 de maig - L'exrcit alemany arriba al Canal de la Mnega. El Cos Expedicionari Britnic, el 1r Exrcit francs i l'exrcit belga queden encerclats a la zona de Dunkerque.

27 de maig - Comena l'Operaci Dinamo: l'evacuaci massiva de soldats aliats des de les platges de Dunkerque.

28 de maig - El Rei Leopold III de Blgica rendeix el seu pas sense consultar al seu govern ni als aliats.

4 de juny - Els alemanys entren a Dunkerque. En els ltims 7 dies, 338.226 soldats aliats han estat evacuats de la costa francesa. 

5 de juny - L'exrcit alemany comena l'ofensiva al llarg del riu Somme amb l'objectiu d'ocupar Frana.

10 de juny - Itlia declara la guerra al Regne Unit i a Frana. Noruega es rendeix.  

14 de juny - Els alemanys entren a Pars.

22 de juny - Frana signa un armistici amb Alemanya.

10 de juliol - Comena la batalla d'Anglaterra: la Luftwaffe ataca vaixells, ports i altres objectius del sud de la Gran Bretanya.

16 de juliol - Hitler ordena que es comenci a preparar una possible invasi de la Gran Bretanya (Operaci Lle Mar). Abans, per, s'ha d'aconseguir la superioritat aria sobre el Canal de la Mnega i la zona sud de l'illa.

13 de setembre - Itlia envaeix Egipte, colnia britnica, avanant desde Lbia.

17 de setembre - Hitler postposa la invasi de la Gran bretanya indefinidament.

27 de setembre - Alemanya, Itlia i el Jap firmen el Pacte Tripartit, segons el qual si un pas qualsevol declara la guerra a un dels tres firmants, els altres dos declararan la guerra a aquest pas. Amb aquest tractat es vol impedir l'entrada dels Estats Units a la guerra en el bndol aliat.

28 d'octubre - Itlia envaeix Grcia avanant des d'Albnia.

9 de desembre - Els britnics inicien una ofensiva contra els italians al desert d'Egipte (Operaci Compass).

 1941 .
9 de febrer- L'avan britnic pel desert s'atura a El Agheila (Lbia). Durant l'operaci 130.000 italians han estat capturats.

30 de mar - LAfrika Korps de Rommel llana un atac contra els britnics al nord d'frica.

6 d'abril - Tropes alemanyes, italianes i hongareses envaeixen Iugoslvia i Grcia.

11 d'abril - Al nord d'frica, l'avan de Rommel fa retrocedir els britnics fins a la frontera lbio-egpcia. Comena el setge de Tobruk.

17 d'abril - Iugoslvia es rendeix.

28 d'abril - Grcia es rendeix.

20 de maig - Els alemanys comencen l'assalt a Creta llanant milers de paracaigudistes sobre l'illa.

1 de juny - Victria alemanya en la Batalla de Creta. La campanya de Grcia conclou amb la derrota britnica.

22 de juny - Comena l'Operaci Barbarroja: Alemanya envaeix la Uni Sovitica.

15 de setembre - Comena el setge de Leningrad.

7 de desembre - El Jap ataca la base nord-americana de Pearl Harbor, a l'illa Oahu de Hawaii. Els Estats Units declaren la guerra al Jap i entren a la guerra en el bndol aliat.

 1942 .
4- 8 de maig - Batalla del Mar del Corall. La flota nord-americana impedeix a l'armada japonesa desembarcar tropes a la badia de Milne, a l'illa de Nova Guinea.

4 de juny - Batalla de Midway. La flota japonesa s venuda per la nord-americana. Punt crucial de la guerra al Pacfic.

7 d'agost - Els marines nord-americans desembarquen a Guadalcanal i a Tulagi. 

19 d'agost - L'exrcit alemany comena l'atac contra la ciutat d'Stalingrad.

4 de novembre - LAfrika Korps es retira desprs de ser derrotat a la Batalla d'El Alamein.

8 de novembre - Comena l'Operaci Torxa: tropes nord-americanes i britniques desembarquen al Marroc i a Algria.

 1943 .
2 de febrer - Les restes del 6 Exrcit alemany es rendeix a les tropes sovitiques a Stalingrad. Un dels punts d'inflexi al Front Oriental.

13 de maig - Les forces alemanyes i italianes a Tunsia es rendeixen. S'acaba la guerra a l'frica. 

5- 13 de juliol - Batalla de Kursk. Victria sovitica i punt d'inflexi al Front Oriental.

10 de juliol - Operaci Husky: desembarcament aliat a Siclia.

3 de setembre - Itlia es rendeix.

 1944 .
17- 25 de gener - Primer intent aliat de capturar el monestir de Montecassino, a la ben defensada lnia Gustav.

4 de juny -  Els aliats entren a Roma.

6 de juny - Dia D: 200.000 soldats aliats desembarquen a les platges de Normandia (Operaci Overlord).

22 de juny - Comena l'Operaci Bagration: l'Exrcit Roig destrueix el Grup d'Exrcits Centre alemany a Bielorssia.

20 de juliol - Atemptat contra Hitler a Rastenburg.

1 d'agost - Insurrecci de l'Exrcit Polons (Armia Krajowa) a Varsvia. 

25 d'agost - Les tropes aliades entren a Pars.

17 de setembre - Comena l'Operaci Market Garden: intent aliat de creuar el Rin a Arnhem (Pasos Baixos).

16 de desembre - Inici de l'ofensiva alemanya de les Ardenes o Batalla del Bulge.

 1945 .

17 de gener - Varsvia s alliberada per l'exrcit sovitic.

4 de febrer a 11 de febrer - Se celebra la Conferncia de Jalta.

Nit del 13 al 14 de febrer - Els aliats bombardegen Dresden. Gran part de la ciutat s destruda en un enorme incendi.

1 d'abril - Els americans envaeixen Okinawa.

28 d'abril - Mussolini s capturat i executat per partisans italians.

30 d'abril - Mentre les tropes sovitiques ocupen el Reichstag i altres edificis governamentals, Adolf Hitler se sucida al seu bnquer de Berln.

7 de maig - Alemanya firma la rendici incondicional que entrar en vigor l'endem.

8 de maig - S'acaba la guerra a Europa. Dia de la Victria a Europa (V-E Day).

6 d'agost - Els americans llencen la bomba atmica d'urani-235 sobre Hiroshima.

9 d'agost - Els americans llencen la bomba atmica de plutoni sobre Nagasaki.

15 d'agost - Jap es rendeix. S'acaba la guerra a l'sia (V-J Day).

2 de setembre - Firma de la rendici oficial del Jap a bord del cuirassat Missouri, a la badia de Tquio.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56721" title="Cronologia dels fets que van precedir a la Segona Guerra Mundial" nonfiltered="2278" processed="2274" dbindex="22536">
Aquesta s una cronologia dels fets que van precedir a la Segona Guerra Mundial, des del 30 de gener de 1933 fins al 31 d'agost de 1939.

 1933 .
30 de gener - Adolf Hitler s nomenat canceller d'Alemanya.

3 de febrer - Hitler comunica als ms alts crrecs de l'exrcit alemany els seus objectius poltics per als prxims anys. Entre ells hi figura el rearmament, la conquesta de territori cap a l'est i l'oposici a les condicions imposades a Alemanya pel Tractat de Versalles. La intenci de Hitler s guanyar-se el suport dels militars cap al seu rgim.

28 de febrer - Decret de l'Incendi del Reichstag. Els drets civils bsics a la Repblica de Weimar quedaven suspesos.

23 de mar - El Reichstag aprova la Llei de Capacitaci que dna a Hitler poders dictatorials per als prxims quatre anys. La llei ser renovada el 1937 i continuar sent vlida fins a la fi de l'Alemanya nazi el 1945.

27 de mar - El Jap es retira de la Societat de Nacions.

14 de juliol - Per llei, es prohibeix la creaci de nous partits poltics a Alemanya. El Partit Nazi (NSDAP) s declarat partit nic. Durant els primers mesos de l'any, tots els partits, excepte el partit nazi, havien estat prohibits o s'havien dissolt. 

14 d'octubre - Alemanya es retira de la Societat de Nacions i de la Conferncia de Desarmament de Ginebra.

 1934 .
26 de gener - Alemanya i Polnia firmen un pacte de no-agressi vlid per deu anys.

30 de juny-1 de juliol - Nit dels ganivets llargs. Hitler ordena l'assassinat d'Ernst Rhm, lder de les Sturmabteilung o SA (Divisi d'Assalt) i la supressi d'aquest cos paramilitar. Durant la mateixa nit, tamb sn assasinats tots aquells a qui Hitler considerava com a possibles opositors al rgim. 

25 de juliol - El canceller d'ustria Engelbert Dollfuss s assassinat per nazis austracs, que intenten aprofitar-ho per donar un cop d'estat. Per el cop falla i Hitler nega tota relaci amb l'assumpte. 

2 d'agost - El president de ls repblica alemanya Paul von Hindenburg mor de forma natural a l'edat de 86 anys. Hitler n'assumeix el crrec.

19 d'agost - Hitler combina els ttols de president i canceller i adopta el ttol de Fhrer.

 1935 .
13 de gener - La regi germanfona del Sarre o Saarland, annexada a Frana des del final de la Primera Guerra Mundial, decideix en plebiscit unir-se a Alemanya. L'exrcit alemany entra a la regi sense esperar a la decisi de la Societat de Nacions. 

16 de mar - Hitler ordena que Alemanya comeni a rearmar-se i restableix el servei militar obligatori. Tot aix li estava prohibit segons el Tractat de Versalles.

18 de juny - Firma d'un tractat naval entre Alemanya i el Regne Unit segons el qual la flota alemanya podia ser de fins a un 35% de la britnica en vaixells de superfcie i fins a un 45% en submarins. Aix tamb violava el Tractat de Versalles.

3 d'octubre - Itlia envaeix Etipia.

 1936 .
7 de mar - L'exrcit alemany reocupa la regi de Rennia que havia de romandre desmilitaritzada segons el Tractat de Versalles. A pesar d'aix, no s'emprn cap acci contra Alemanya.

5 de maig - L'exrcit itali captura Addis Abeba, la capital d'Etipia. S'acaba la conquesta del pas.

9 de maig - El Gran Consell Fascista itali declara Etipia com a colnia italiana i dna el ttol d'emperador d'Etipia al rei Vctor Manuel III d'Itlia.

17 de juliol - Esclata la Guerra Civil Espanyola. Aixecament militar de l'exrcit espanyol del Marroc contra el govern de la Repblica. L'Alemanya nazi i l'Itlia fascista donen suport als revoltats, la Uni Sovitica al govern republic, mentre que la resta de pasos romanen neutrals.

4 de setembre - Per ordre de Hitler, Hermann Gring comena a elaborar un pla quadriennal per a preparar Alemanya per a la guerra tant econmica com militarment.

25 d'octubre - Es forma l'Eix Roma-Berln, nom amb el qual es coneix un tractat d'aliana entre Itlia i Alemanya. El terme "Eix" per referir-se a aquest pacte va ser utilitzat per primera vegada per Mussolini el novembre de 1938. 

25 de novembre - Alemanya i el Jap firmen el Pacte Anti-Comintern, contra el comunisme internacional.

 1937 .
19 de gener - El Jap es retira del Tractat Naval de Washington que limita la mida de la seva armada.

7 de juliol - Incident del Pont Marco Polo que marca el comenament de la Segona Guerra Sinojaponesa.

5 de novembre - Conferncia Hossbach. En una reuni secreta a la cancelleria del Reich, Hitler anuncia als seus mxims subordinats militars els seus plans d'expansi per als prxims cinc anys, en especial cap a ustria i Txecoslovquia.

6 de novembre - Itlia s'uneix al Pacte Anti-Comintern.

21 de desembre - El Pla Verd, un pla estratgic per a la conquesta alemanya de Txecoslovquia, queda a punt per a posar en prctica en previsi d'una possible guerra amb aquest pas.

 1938 .
4 de febrer - Reorganitzaci del comandament militar alemany. Hitler aboleix el Ministeri de la Guerra i instaura el Comandament Suprem de les Forces Armades (OKW) dirigit pel mariscal Wilhelm Keitel. Aquesta estuctura s la que perdurar durant tota la guerra.

12-13 de mar - Anschluss. Annexi d'ustria per part d'Alemanya. L'exrcit alemany creua la frontera austraca.

29-30 de setembre - Acord de Munic. El Regne Unit i Frana permeten que Alemanya s'annexi la regi dels Sudets, fins a la data en mans de Txecoslovquia.

1 d'octubre - L'exrcit alemany ocupa els Sudets.

 1939 .
15 de mar - Alemanya envaeix Txecoslovquia.

21 de mar - Adolf Hitler reclama a Polnia la ciutat lliure de Danzig.

29 de mar - El Regne Unit i Frana ofereixen suport a Polnia.

7 d'abril - Itlia ocupa Albnia.

13 d'abril - El Regne Unit i Frana ofereixen suport a Romania i a Grcia.

18 d'abril - La Uni Sovitica proposa una triple aliana amb el Regne Unit i Frana per aquests dos pasos ho refusen.

17 de maig - Sucia, Noruega i Finlndia rebutjen l'oferta d'Alemanya de pactes de no-agressi.

18 de juliol - L'exercit Franquista acaba amb les forces Republicanes ,fi de la Guerra Civil Espanyola ,Francisco Franco puja al poder d'Espanya a la fora i s'estableix un mtode de govern autoritarista ,s a dir ,una dictadura .

23 d'agost - Alemanya i la Uni Sovitica signen el Pacte Molotov-Ribbentrop. Un pacte de no-agressi amb unes clusules secretes que acorden la repartici de Polnia.


La successi d'esdeveniments continua a la Cronologia de la Segona Guerra Mundial.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56722" title="Partits de la Selecci Catalana de Rugbi" nonfiltered="2279" processed="2275" dbindex="22537">


 Vegeu tamb .
Histria del rugbi a Catalunya
Selecci Catalana de Rugbi
Seleccions esportives catalanes



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56723" title="Menominee" nonfiltered="2280" processed="2276" dbindex="22538">
Els menominee sn una tribu de llengua algonquina el nom de la qual prov de l ojibwa manomini   arrs silvestre , per que es deia a si mateixa O-MACH-NO-WIN-NI-WUK   o   poble de l arrs silvestre .

 Localitzaci .
Originriament vivien entre el riu Menomini i la Pennsula de Michigan, concretament entre la vila de Neopit i l illa de Michilimackinac, als marges dels llacs Superior i Michigan. Actualment, viuen a la Reserva Menominee de Wisconsin, entre els rius Wolf i Oconto. El territori nadiu menomini s anomena Keshena.

 Demografia .
Pel 1757 potser eren uns 1.100 individus, per el 1763 noms en restaven 800 per la guerra i les malalties. El 1852 eren 2.002 individus quan foren duts a la reserva. El 1935 eren 2.112 indis (dels quals 1.998 vivien a la reserva). El 1961 foren calculats en 2.551 i el 1970 en 3.500.  Pel 1990 uns 7.000 individus eren considerats menomini.
Segons dades de la BIA del 1995, la Reserva Menominee tenia 4.452 habitants, tot i que hi havia apuntats al rol tribal 7.548 individus.
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 7.883 menominis purs, uns 258 eren barrejats amb altre  tribus,  1.551 amb altres races i 148 amb altres tribus i altres races. En total, 9.840 individus.

 Costums .
Eren afins lingsticament als chippewa, als kickapoo i sauk i fox.  Es dividien en 12 viles.  Vivien en cases amb forma de cpula, i la seva economia es basava en la recollida de l arrs silvestre o zizania aquatica, aix com en el conreu de moresc, carbasses, psols i tabac, per tamb pescaven i caaven bisons i altres animals del bosc, sobretot per comerciar les pells amb francesos i anglesos.

Socialment, es dividien en clans exogmics agrupats en dues fratries, per ms tard, quan llur economia es va fer ms dependent del comer de pells, es dividiren en bandes mbils per tal de caar a l hivern. Les fratries eren Owas sse we dishi anun (Fratria de l s), Ina maqki u wi dishi anun (Gran Tro), Moqwai o wi dishi anun (Llop)  Ota tshia wi dishi anun (Cranc) i Mo s wi dishi  anun (ant).

Les dones feien bosses de fibra d escora de freixa i tiller entreteixits.  Creien que el Gran Misteri envi a la Terra O Wasso (L s), qui va prendre fora humana i es va barrejar amb els esperits trons, enviats perqu no hi estigus sol. D ell descenen els menomini.  Tamb creien en l heroi mitolgic M nbus. La seva religi els prohibia conrear l arrs silvestre, noms el recollien.  Enterraven els morts en tats d escora de bedoll i collocaven tres soques damunt la tomba. Tamb juguen al Pahkahatuan, una mena de lacrosse.

 Histria .
Llurs tradicions parlen de guerres amb els chippewa el 1600 pel control del territori (Sturgeon Wars). El 1631 foren visitats per l explorador francs Jean Nicolet amb un grapat d'hurons, qui arrib al seu principal llogaret, Mini kani, per comerciar, i els va descriure com a pacfics i els anomen folles avoines ( poble del fals arrs ).  El p. Louis Andr va viure entre ells entre el 1671 i el 1684, i n aconvert alguns.  Fins el 1712 es van mantenir al marge de les guerres dels blancs.  El 1712 ajudaren als francesos contra anglesos, fox i kickapoo, i el 9 de setembre del 1730 participaren en la II Guerra Fox (contra sauk i fox i winnebago), provocant la mort de 400 fox i fent-ne 500 de presoners.  A la Guerra del Rei Jordi (1744-1748) una 16 menominis dirigits pel seu cap La Mothe lluitaren contra els mohawks a Nova York. Aliats dels francesos el 1757, uns 131 menominis dirigits altre cop per La Mothe lluitaren a Fort William Henry i Fort Duquesne, on no mataren els presoners, sin que els venien als francesos. 

Per el 1762 una epidmia de verola en mat 300 i els redu a 800 individus, de manera que no ajudaren Pontiac. Quan el 1763 els chippewa prengueren Fort Michilimackinac, ells no hi participaren, i el seu cap Ogemaninea, aliat dels britnics, negoci amb Pontiac l alliberament dels presoners.

Durant la Guerra d Independncia (1775-1783) el seu cap Carron ajud als britnics amb 60 guerrers, qui el 1780 participaren a la batalla de Prairie du Chien. Tot i que el maig del 1783 renovaren el pacte amb la Gran Bretanya, com ho van fer sauk i fox, winnebago i sioux, desprs del Tractat de Pars del setembre es van posar de part dels EUA. Aix el 1797 l American Fur Company s establ al seu territori i el 1806 foren visitats pel militar nord-americ Zebulon Pike, qui fou rebut per Tomah, fill de Carron, i el cap suprem, Chawa-non o Old King (1721-1821).

Tot i aix, el 1811 donaren suport a la revolta de Tecumseh i als britnics en la Guerra del 1812 amb uns 300 guerrers; d aquesta manera, 39 menomini i 60 sioux i winnebago, dirigits per Robert Dickson, Tomah i Oshkosh/Grizzly Bear (1795-1858), nt d Old King, ocuparen Fort Mackinac i Fort Shelby el 1814. Per el 1815 la USA Indian Agency crea al seu territori la fortificaci comercial de Green Bay i els obliga a vendre terres desprs de signar el Tractat de Mackinac el 1816, pel qual esdevinen aliats dels EUA.

El 1821 el nou cap, Oshkosh, va vendre les terres del riu Fox per 1.500 $, i el 1822 6,7 milions d acres als indis de Nova York que s establiren a Wisconsin, per 3.950 $. I el juliol del 1827 fou obligat a signar el Tractat de Butte des Morts que assenyala la frontera tribal, alhora que s reconegut com a cap pels nordamericans i els ajuda contra els winnebago.  Tot i aix, el 1832 foren obligats a cedir 500.000 acres ms als indis de Nova York, alhora que Oshkosh i 300 guerrers ajudaren els nord-americans a la Guerra de Black Hawk (fox i sauk).  El 1830 mataren vuit fox a Prairie du Chien, i en venjana, aquests mataren 25 menominis.

El 1836 George Catlin fou rebut pel cabdill Chee-o-nah-na-quet/Big Cloud, fill de Mah-kee-mee-teuv/Bear Grizzly, i els localitz al Noroest del Llac Michigan. L any anterior una quarta part de la tribu havia mort de verola.  El 1836 es cre el Territori de Wisconsin, i se ls obliga a vendre la major part de la terra; pel Tractat del 1837 s establiren a 3 milions d acres situats entre els rius Wolf i Wisconsin.  El 1842 es complet el rol tribal, que dna 631 grups familiars en 8 grups locals (2.464 individus). 

El 1848 hagueren de cedir les terres dels boscos als chippewa, per que foren explotats pels blancs. El 1852 foren duts a una reserva a Wisconsin, entre els rius Wolf i Oconto, de 4.000 milles quadrades, que amb els anys esdevindria una reserva de foresta valiosa.  Pel Tractat del 1854 es delimitaren les fronteres actuals de la reserva de Wolf River.  Per a la mort d Oshkosh segu un perode de tensi 1858-1862, durant el qual foren pressionats perqu s unissin a la revolta dels sioux santee.  Els caps Keshena i Ah-kon-emi foren arrestats per protestar. 
 
Durant la Guerra civil nordamericana (1860-1865) uns 125 menomini lluitaren a les tropes unionistes. El 1865 un centenar moriren de verola, i el 1870-1871 foren reduts novament a 1.400 per una epidmia de verola, alhora que el moviment religis de la Dream Dance s extenia entre els chippewa i potawatomi.  El 1872 el govern els prove de treball i inversions amb la creaci d una asserradora de fusta, propietat de tota la tribu, merc les gestions del seu cap Neopit, escollit el 1882. D aquesta manera, el 1890 produren uns 20 milions de metres cbics de fusta, ra per la qual els aplicaren la Menominee Allotment Act, per la qual els parcelaren la tribu en propietats individuals.  Tot i aix, nou menominis lluitaren a la Guerra de Cuba del 1898.

El 1905 la reserva i la producci de fusta fou arrunada per un tornado, com tamb ho fou per una plaga dels boscos el 1918-1921; i el 1911 el ferrocarril arrib a la reserva. A la presa de possessi del president Woodrow Wilson el 1913 hi anaren els capdills Reginald i Ernest Oshkosh, entre d altres. El 1928 foren reconeguts com a tribu, de manera que el 1934 constituiren un Consell tribal i redactaren una Constituci.

El 1931 l US Forest Service es va fer crrec de l empresa fustera menomini, malgrat llurs protestes. Uns 200 llluitaren a la Segona Guerra Mundial, entre ells David Keynote i William Fredenberg.  Pel juliol del 1945 els retornaren 34.000 acres de pantans i els pagaren 14.000 $ per fusta tallada illegalment.

Per com que el 1951 guanyaren en un judici contra els EUA la xifra de 8,5 milions $ per una violaci de la llei forestal, per aquest motiu el 1953 els obligaren a acceptar la Government Policy of Termination de la tutela federal, que fou feta efectiva el 30 d abril del 1961.  El president del Consell Assessor Menominee, Antoine Waupochick, va protestar davant el senat, per aix els va fer ms pobres i dependents dels subsidis federals. El 17 de juny del 1954 es cre la Menominee Enterprises Incorporation (MEI), i del cens de 3.270 individus, d ells tenien dret a vot 1.712 (d ells 721 van votar, i noms 622 van dir s a la Termination). Cap el 1960 obtenien uns 25 milions de peus de fusta a l any que suposava uns 2.000 $ per famlia (aleshores hi havia 500 famlies a la reserva, de les quals una desena part rebia ingresos adicionals a l agricultura merc la fusteria i les danses per a turistes. 

El 1961, per agreujar la situaci, foren traslladats de la reserva originria a alguns dels pitjors terrenys de l Estat de Wisconsin (Menominee County). Des del 1968 organitzaren protestes per la creaci de complexos turstics al llac. El 1970 els de Chicago i Milwaukee crearen el grup Determination of Rights and Unity for Menominee Shareholders (DRUMS), que organitzen protestes contra els plans de la MEI de vendre terres tribals. L octubre del 1971 la DRUMS organitzaria una marxa de Keshena a Madison per protestar per les terres, i pel novembre es constitu el Commitee to Save the Menominee People and Forests, que va rebre suport tant dels Kennedy com de l AIM i d altres.  El 1972 els caps de la tribu aconseguiren aturar la venda de terres, alhora que la portantveu tribal, Ada Deer, protest per la pobresa de la seva gent. Per paliar els problemes educatius, el 20 de maig del 1972 es constituiria el Menominee County Parents and Students for Better Education per tal d exigir millores en el sistema educatiu tribal i ms cabals pblics.

La situaci esclat quan l u de gener del 1975 la Menominee Warrior Society ocup una abadia abandonada de l Alexian Brothers Novitiate a Gresham (Wisconsin) amb la idea de fer-hi un centre de salut. Reberen el suport de destacats militants de l AIM com Dino Butler, Anna Mae Aquash i Nilak MacCormick; foren setjats i tirotejats per membres de la gurdia nacional i de la White American Movement (WHAM). Pel febrer foren desallotjats, i el seu cap, John Waubanascum, assassinat per un xriff el 1976.

Tot i aix, aconseguiren que el 23 d abril de 1975 Richard Nixon els torns l estatut legal de tribu sota tutela federal i que se ls torns a aplicar els termes del Tractat del 1856, alhora que recuperaren els 230.000 acres de la reserva (Menominee Restoration Act de 22 de novembre del 1973).  En referndum, 2.342 votaren pel rol tribal, i 417 el rebutjaren. I pel novembre del 1976 votaren una nova constituci tribal.

Les protestes, per, continuaren quan el 1977 la Menominee Warrior Society ocup el Tribunal de Keshena per protestar per les sentncies dels fets del 1975. Poc desprs es va obrir la Menominee Indian High School, amb 470 estudiants, i es comen a ensenyar la llengua menomini a l escola elemental. El 1986 l advocada Rita Keshena encapal noves protestes menominee quan les autoritats nord-americanes intentaren abocar residus nuclears sense perms a les seves terres.

 Llista de menominis .
 Grizzly Bear ;
 Ada Deer;
 Christos;

 Bibliografia .
 OURADA, Patricia K (1989)  The Menominee Frank W. Porter III General Editor, Chelsea House, New York.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial dels Menominee de Wisconsin;
 Histria dels clans Menominee;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56724" title="Club Nataci Barcelona" nonfiltered="2281" processed="2277" dbindex="22539">
El Club Nataci Barcelona s un club poliesportiu, destacant principalment en la nataci i el waterpolo, de la ciutat de Barcelona.

 Histria .
L'esperit esportiu de Bernat Picornell i un grup de 16 amics assidus al gimns Sol els va impulsar a fundar el Club Nataci Barcelona, el 10 de novembre de 1907.

El club s el deg de la nataci espanyola, fundador de les federacions catalana i espanyola i inspirador del Comit Olmpic Espanyol, institucions que fou necessari crear per tal que els primers olmpics, tots del CNB, poguessin participar en l'olimpada d'Amvers l'any 1920. 

El 5 de desembre de 1996 es cre la Fundaci del CNB que t com a finalitat principal la difusi i promoci, esportiva, social i cultural, del Club de Nataci Barcelona.

L'any 2003 es van celebrar els campionats del mn de nataci. Al CNB es va competir pel waterpolo en una piscina olmpica inaugurada feia poc temps de 50 X 25 metres, descoberta i prop del mar Mediterrani. Organitza des de l'any de la seva fundaci (1907) la Copa Nadal de nataci.

 Seccions .
 Nataci (1907);
 Waterpolo (Ttols: 59 ttols de lliga, 2 Copa LEN, 7 Copes del Rei, 3 Lligues Catalanes);
 Salts;
 Vela;
 Atletisme (atletes destacats Josep Marn, Valent Massana, Maria Vasco);
 Pilota;
 Rubgi (1922);
 Petanca;
 Triatl;
 Karate;

 Presidents .
 Bernat Picornell;
 Pau Palau;
 Albert Middelman;
 Rmul Bosch;
 Pius Cabanyes;
 Francesc Puig;
 Flix Carol;
 Ferran Sans;
 Nemesi Ponsati;
 Llus Sents;
 Albert Assalit;
 Leandre Ribera;
 Joan Santaularia;
 Sebasti Millans;

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56725" title="Eusebi Gell i Bacigalupi" nonfiltered="2282" processed="2278" dbindex="22540">

Eusebi Gell i Bacigalupi Comte de Gell (Barcelona 1846   1918), industrial i mecenes catal.

Industrial i poltic. Casat amb Isabel Lpez Bru, filla del Marqus de Comillas. El seu pare, Joan Gell i Ferrer, orind de Torredembarra, va pastar una considerable fortuna durant la seva estada a Cuba, installant-se al seu retorn a Barcelona on va promoure diverses indstries. La seva mare, Francesca Bacigalupi, era una dama de la noblesa genovesa, el germ de la qual tenia indstria txtil en la Ciutat Comtal, concretament en la zona de Sants, l'empresa de la qual va ser reconvertida en "Vapor Vell" quan posteriorment Gell es va associar amb ell.

Eusebi Gell, igual que el seu pare, es va dedicar als negocis creant noves empreses en els sectors ms prometedors. El futur comte de Gell, grcies a l'esplaiada situaci familiar va poder estudiar Dret, Economia i Cincies Aplicades a Barcelona, Frana i Anglaterra. Associat amb Ferran Alsina, inicia a Santa Coloma de Cervell una fbrica de panes, que va ser la base de la Colnia Gell (1891). Posteriorment, en 1901, funda la Companyia General d'Asfalts i Portland Asland. A ms va ser conseller de les empreses de la famlia de la seva esposa: Banc Hisp-Colonial, Companyia de Tabacs de Filipines, Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya, etc. Eusebi Gell va intervenir a ms en poltica i en amplis sectors relacionats amb la cultura. Va ser triat regidor de Barcelona (1875), va exercir de Diputat Provincial (1878), i va ser Senador del Regne. Com actiu propulsor de la cultura catalana, va ser president i mantenidor dels Jocs Florals de 1900, membre de l'ara anomenada Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, i president del Centre Catal. Grcies a l'amistat i al mecenatge que va mantenir amb l'arquitecte Antoni Gaud, el seu cognom ha estat conegut internacionalment: Parc Gell, Colnia Gell, Palau Gell i Celler Gell. Va morir, precisament, en la seva casa del Parc Gell, el 8 de juliol de 1918. Home d'extensa cultura, va publicar llibres sobre diverses disciplines que van ser traduts a diversos idiomes, entre altres s de destacar un treball cientfic (L'immunit par les leucomanes, 1889). Va ser tamb un acceptable dibuixant i aquarellista.

El rei Alfons XIII va tenir predilecci per ampliar la noblesa atorgant ttols als quals havien contribut a engrandir econmicament a Espanya, entre ells els quals havien obtingut grans fortunes en ultramar. A la famlia Gell se li van acumular els ttols. Per via matrimonial els va arribar el de Marqus de Comillas, ttol que ostenta en l'actualitat un descendent de Gell. A ell mateix, Eusebi Gell, industrial, mecenes i poltic, se li va concedir el comtat de Gell. Uns anys desprs, Alfons XIII concediria als fills de Eusebi Gell, un vescomtat i una baronia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56726" title="Habeas Corpus" nonfiltered="2283" processed="2279" dbindex="22541">
Habeas Corpus s una expressi llatina que significa "que tinguis el teu cos". Actualment designa un procs judicial ests en la major part de pasos democrtics que protegeix els ciutadans contra les detencions realitzades per  una autoritat, agent, funcionari pblic o particular, sense que concorrin el supsits legals necessaris, ja que implica la immediata comunicaci d'aquest procediment al Jutge de Guardia corresponent perqu aquest pugui decidir sobre la correcci o no de la detenci.

Encara que les primeres referncies histriques procedeixen del Dret Anglosax i un dels primers documents que fan referncia a aquest dret s una  llei del Parlament angls (1679), no cal oblidar que al nostre pas ja existeixen referncies a l'any  1428 amb el   recurso de manifestacin de personas   recollida als Furs de les Corts de la Corona d'Arag i algunes referncies a aquest terme al Fuero de Biscaia (1527).

 Procediment   Habeas Corpus   al Dret Espanyol.
El Procediment d Habeas Corpus est recollit a l'article 17.4 de la Constituci espanyola de 1978 que senyala que    una ley regular un procedimiento de "habeas corpus" para producir la inmediata puesta a disposicin judicial de toda persona detenida ilegalmente   .

Aquesta llei a que fa referncia la constituci es la LO 6/1984 per la que es regula el 
procediment de l Habeas Corpus. s una llei molt curta  noms t 9 articles  on queda recollit el procediment a seguir en el cas que alguna persona detinguda consideri que ho est de forma illegal i que vol comunicar la seva situaci al Jutge competent.

Les persones que poden sollicitar l inici del procediment sn:

 La persona detinguda, el seu conjugue, els ascendents, descendents.
 El ministeri fiscal.
 El Defensor del poble;
 El Jutge Competent.
 L advocat defensor encara que la llei no ho recull.

Un cop formalitzada la petici l autoritat governativa, els agents de la mateixa o el funcionari pblic tenen l obligaci de posar de forma immediata la sollicitud al Jutge competent, que haur de decidir si la persona continua detinguda, si es posada en llibertat o si passa a disposici si s'hagus superat el temps mxim de detenci.

 Enllaos Externs .
 Ley 6/1984 Reguladora del Procedimiento del Habeas Corpus ;

 Constituci Espanyola;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56728" title="Grizzly Bear" nonfiltered="2284" processed="2280" dbindex="22542">
Grizzly Bear o Mahkeemeeteuv (Oli d s) o Oshkosh (1795-1858) fou un cabdill menominee que havia ajudat Tecumseh en la Guerra del 1812. Fou escollit cap dels menominee a la mort de Tomah, potser el 1830, i el 1831 i 1832 va rebre George Catlin i va fer tractats amb els indis de Nova York que havien estat esplaats cap a Wisconsin (com els oneida). El 1821 tamb va signar diversos tractats, tot venent terra de Wisconsin als nordamericans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56729" title="Cooptaci" nonfiltered="2285" processed="2281" dbindex="22543">
La Cooptaci es un sistema d'elecci dels nous membres d'un organisme o comunitat basat en la designaci pels membres que ja formen part d'aquella instncia. S'utilitza per exemple per designar els administradors de les Societats annimes a Frana.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56730" title="Ada Deer" nonfiltered="2286" processed="2282" dbindex="22544">
Ada Deer (Keshena, Wisconsin, 1935) s una activista i escriptora menominee. Es gradu en treballs socials per la Universitat de Columbia el 1961, i es va unir al moviment menomini de restauraci de la reserva i de la propietat tribal el 1972. El 1993 fou nomenada assistent de la Secretaria d Interior per a Afers Indis, i primera dona ndia directora de la BIA el 1997. Ha escrit Speaking out (1970).


 Enlla .

 Biografia en angls;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56731" title="Boicot" nonfiltered="2287" processed="2283" dbindex="22545">
El boicot es el refs de comerciar amb un individu o empresa, o amb un sector social, poltic o econmic, per allar-lo o fer cessar la seva activitat, o amb la intenci de desacreditar-lo, coaccionar-lo o castigar-lo.

El nom te l'origen en Charles Boycott, un propietari que fou excl s socialment a Irlanda al segle XIX.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56732" title="Christos" nonfiltered="2288" processed="2284" dbindex="22546">
Christos (San Francisco, Califrnia 1946) s una escriptora amerndia dels EUA, filla d un menominee i una lituana-alsaciana. Es cri a la ciutat de San Francisco i ha estat fora autodidacta. La seva poesia ha donat suport l AIM, i se l ha considerat portantveu i guia espiritual. 

Ha escrit:
Fire Power, 1995, ISBN 978-0889740471;
Dream on, 1991, ISBN 978-0889740297;
Not vanishing, 1988, ISBN 978-0889740150;
Fugitive colours, 1995, ISBN 978-1880834114;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56733" title="Botifler" nonfiltered="2289" processed="2285" dbindex="22547">

Un botifler era un partidari de Felip V durant la Guerra de Successi.

Els botiflers solien sser membres de l'aristocrcia i la noblesa catalana i valenciana que volien augmentar llur poder a partir del nou rgim que s'havia d'instaurar amb la victria dels Borbons. 

Originriament botifler volia dir que es tenia les galtes inflades. El mot pass a voler dir partidari dels Borbons degut a la fama que aquests tenien de tenir-les inflades.

Una de les explicacions ms difoses, per que no sembla suficientment contrastada, afirma que l'origen de tal expressi vindria de la deformaci catalana del francs "beaut fleur", que feia referncia a la flor de lis, smbol dels borbons que encara es pot observar a l'escut de l'Estat Espanyol. 

Al Pas Valenci, durant la Guerra de Successi, el terme Botifler es considerava oposat al de Maulet, i cadasc era sinnim d'borbnic i austracista respectivament.  

A Mallorca i tamb a llocs del Pas Valenci, com Xtiva, el mot botifler es transform en "botifarres", possiblement a causa de l'aspecte embotit, pel menjar, per la roba, dels nobles partidaris de Felip V. Aquesta denominaci s'ha acabat usant a Mallorca per a referir-se als nobles, independentment de la seva adscripci nacional.

A l'actualitat el terme botifler s'utilitza per catalans i valencians, com a sinnim de trador a Catalunya, a Valncia o als Pasos Catalans.

 Vegeu tamb.
 Dinastia borbnica;
 Maulet;





Referncies.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56734" title="Campionat d'Espanya de Rugbi mascul" nonfiltered="2290" processed="2286" dbindex="22548">
El campionat d'Espanya de rugbi mascul (actual Copa del Rei) s la competici estatal ms antiga que es disputa. S'inici l'any 1926. Actualment s la segona competici espanyola en importncia.

Palmars.


 Enllaos externs .
Federaci Espanyola de Rugby;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56735" title="Osama bin Laden" nonfiltered="2291" processed="2287" dbindex="22549">
Usama bin Muhammad bin Awad bin Laden o Ussama ibn Muhmmad ibn wad ibn Ladin (en rab                             , Us ma ibn Mu ammad ibn  Awa  ibn L din) (10 de mar de 1957 ), ms conegut a Occident com Usama bin Laden, Osama bin Laden, Usama bin Ladin o Osama ben Laden (             , Us ma ibn L din), s un multimilionari saudita i fundador de la xarxa terrorista al-Qaida responsable de nombrosos atacs terroristes en contra dels Estats Units i altres pasos occidentals, incloent l'atac amb bomba al Centre Mundial de Comer en la ciutat de Nova York el 1993, l'atac sucida amb bomba al buc de guerra nord-americana USS Cole en les costes del Iemen, i els atacs de l'11 de setembre de 2001 al Centre Mundial de Comer a Nova York i al Pentgon en les proximitats de Washington, DC. 

Bin MoroLodo Laden, nascut a Riad, Arbia Saudita, va ser el disset fill (entre ms de cinquanta) de Mohammad bin Laden, un dels empresaris de la construcci ms rics de l'Arbia Saudita. Bin Laden es va graduar d'enginyer civil a la Universitat Rei Abdul Aziz. Quan el seu pare va morir en un accident en helicpter el 1968, el seu enorme imperi industrial, el Grup Binladin, va passar a les mans dels seus fills. 

Poc desprs que la Uni Sovitica envas Afganistan el 26 de desembre de 1979, bin Laden, aix com milers d'altres musulmans al voltant del mn, es va unir a la resistncia afganesa. El 1980 comen a reclutar guerrillers pro afganesos i establ els seus primers campaments. Entrenat per la CIA va aprendre com moure diners a travs de societats fantasmes i paradisos fiscals; a preparar explosius; a utilitzar codis xifrats per a comunicar-se i a ocultar-se. Per aquesta poca els Estats Units collaboraven incondicionalment amb els grups afganesos, a causa de la seva participaci en la guerra contra la URSS (entre 1979 i 1989 els nord-americans van lliurar prop de tres mil milions de dlars a la resistncia afganesa, que va afavorir bin Laden). Desprs del retir dels sovitics en 1989, bin Laden va tornar al seu pas com un heroi, per la seva objecci a la presncia de tropes nord-americanes a Arbia Saudita durant la Guerra del Golf li va dur a una creixent desavinena amb els lders del seu pas. Es creu que cap a 1993 ja havia format una xarxa terrorista coneguda com al-Qaida (en rab:         al-q `anada, "la Base"), la qual consistia, en gran mesura, en militants musulmans que bin Laden havia conegut a Afganistan, tals com el seu lloctinent Ayman al-Zawahir. El grup va finanar i va organitzar diversos atacs per tot el mn, incloses la detonaci de cotxes bomba contra blancs nord-americans a Arbia Saudita en 1996, l'assassinat de turistes a Egipte el 1997, i els atacs amb bomba simultanis a les ambaixades nord-americanes a Nairobi, Kenya i a Dar es Salaam, Tanznia el 1998, els quals van acabar amb la vida de gaireb 300 persones. 

El 1994, desprs que el govern saudita confisqus el seu passaport desprs d'acusar-lo de subversi, bin Laden va fugir a Sudan, on va organitzar camps d'entrenament terroristes i d'on va ser finalment expulsat el 1996. Desprs va tornar a Afganistan, on va rebre protecci dels talibans, la milcia governant. 

El 1996-1998 bin Laden va emetre una srie de fatwas (en rab: "decrets religiosos") declarant una guerra santa contra els Estats Units, al qual va acusar, entre altres coses, de saquejar els recursos naturals del mn musulm i d'ajudar i incitar als enemics de l'Islam. Alguns crtics consideren que la meta de bin Laden era involucrar als Estats Units en un guerra a gran escala en el mn musulm, que acabaria amb els governs musulmans moderats i restabliria el califat (i.i., un nic Estat musulm). A aquest efecte, al Qaida, i amb l'ajuda de la considerable riquesa de bin Laden, va entrenar i va equipar a terroristes. Va tenir milers de seguidors per tot el mn, en llocs tan diversos com Arbia Saudita, Iemen, Lbia, Bsnia, Txetxnia, i les Filipines. 

A finals de 2001, desprs dels atacs de l'11 de setembre, els Estats Units van encapalar una coalici que va enderrocar els talibans i va sumir bin Laden en la clandestinitat. Durant els segents tres anys, les forces nord-americanes es van dedicar a buscar bin Laden al llarg de la frontera afgano-pakistanesa. Desprs a l'octubre de 2004, a menys d'una setmana de les eleccions presidencials d'aquest any en Estats Units, bin Laden, en un missatge gravat en vdeo, es va atribuir la responsabilitat dels atacs de l'11 de setembre.
El 23 de setembre el diari francs l'Est Republicain va publicar una notcia segons la qual Bin Laden podria haver mort el 23 d'agost del 2006 per contraure tifus al Pakistan i la impossibilitat de rebre una assistncia mdica adequada degut a la seva constant vida d'amagat.


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56737" title="Thomas King" nonfiltered="2292" processed="2288" dbindex="22550">
Thomas King (Sacramento, Califrnia, 1943) s un escriptor nordameric d ascendents cherokee, grec i alemany. Es gradu a la Universitat d Utah i fou professor d Estudis Americans a la de Minnessotta. Autor d All my relations (1992), Medicine river (1990), A Coyote Columbus story (1992), Green grass, running water (1993), One good story, that one (1993), Coyote sings to the moon (1998) i Truth and bright water (1999).

 Enllaos externs .
 Biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56738" title="Betty Louise Bell" nonfiltered="2293" processed="2289" dbindex="22551">
Betty Louise Bell (1949) s una escriptora cherokee criada a Oklahoma. s graduada a la Universitat d Ohio i lligada al Departament d angls de la universitat d Ann Arbor (Michigan), on ha dirigit des del 1993 el programa d estudis nadius. Ha escrit les novelles Faces in the moon (1994) i White houses (2003), i els estudis Reading Red: Feminism and Native America i Red Girl s Reasoning: Early Native American Women Writers and the Post-Reservation Home, 1887-1927. 


 Enllaos externs .
 
 Biografia en angls;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56739" title="Asfar ben Shiroya" nonfiltered="2294" processed="2290" dbindex="22552">
Asfar ben Shiroya (el seu nom apareix escrit tamb com Asfar ben Siruya, Asfar ben Shirawayhi i Aspar fill de Sheroe; en persa Aswar ben Siruya) fou un general daylamita que va governar Djabal i Tabaristan vers el 929-931.

Era originari de Lahidjan a la regi de Daylam, i membre de la tribu de Vardad-Avandan. No era de religi musulmana.

La seva actuaci comena a la mort del alida del Tabaristan Al-Utrush (el Sord) el 917. El seu gendre i successor Hasan ben al-Kasim (al-dai al-sagir, es a dir "el missioner petit") en lluita contra els seus rivals, els fills del Sord, Abul Husayn i Abul Kasim, va aconseguir imposar-se i els dos fills van contractar els serveis d'un cap daylamita que dirigia un grup d'homes armats, de nom Makan ben Kakuy (en rab Makan ben Kaki) i el 923 aquest general tenia com un dels lloctinents a Asfar. Abul Husayn fou collocat al tron de Tabaristan

Vers el 924 es va revoltar contra Makan ben Kaki potser per haver estat expulsat del exercit per la seva mala conducta, i es va posar al servei del governador samnida de Naysabur (Nishapur) Muhammad ben Mozaffar Mohtadji. El 925 va morir Abul Husayn i Makan va collocar en el poder al seu fill Ismail. El nebot i successor d'Abul Kasim, Abu Ali, al front de la seva gent, va presentar batalla per fou derrotat i empresonat al Gurgan sota la custodia d'un germ de Makan. Per es va poder escapar i va matar al seu guardi i llavors va cridar a Asfar (vers 927). Asfar era al Gurgan el 928 juntament amb un altre cap daylamita de nom Ali ben Khurshid que era el qui dirigia l'exrcit d'Abu Ali, i conjuntament va derrotar a Makan i el van expulsar del Tabaristan. Per dins el mateix 928 va morir Abu Ali, i Makan va poder recuperar el pas i va proclamar com a dai al gendre del sord, Hasan ben al-Kasim. Asfar i la seva gent van conservar el Gurgan, que Asfar va posar sota sobirania dels samnides, i en va rebre el nomenament de governador de l'emir samnida Nasr ben Ahmad. 

Aliat a un altre cap daylamita de nom Mardawidj ben Ziyar que fou el seu lloctinent, es va apoderar del Tabaristan expulsant altra cop a Makan ben Kaki i al alida Hasan, que van resistir i van contraatacar, per en la batalla contra Mardawidj va morir Hasan ben al-Kasim i com que els membres vius de la famlia havien estat fets presoners per Asfar i enviats a Bukhara, residencia del emir samnida, la dominaci alida al Tabaristan es va acabar (vers 929). Makan es va mantenir a Rayy per Asfar, des el Gurgan va venir al Tabaristan i va prendre la ciutat vers el 929. Tamb es va apoderar de Kazwin i del Djabal. Makan va poder conservar el feu d'Amol amb la condici de que renuncies a la resta del Tabaristan. Sobre tots els seus dominis va proclamar la sobirania del emir samnida. Es va apoderar mitjanant un engany d'Alamut i hi va guardar els seus tresors. 

Poc desprs va prendre les insgnies de la sobirania (tron d'or i corona) a Rayy (vers 930) sense reconixer ni al emir samnida ni al califa. Aquest darrer va enviar un exercit sota el comandament de son oncle matern Harun ben Garith que fou derrotat totalment per Asfar pro de Kazwin. Per l'emir samnida tamb va marxar contra ell, i es va presentar a les rodalies del seu domini, al districte samnida de Naysabur. Makan li va fer costat. Asfar va evitar la guerra reconeixent la sobirania samnida i pagant tribut al emir, i desprs va estendre la seva autoritat arreu. Va entrar a Kazwin i va fer una massacra (vers 931) i va imposar un impost d'un dinar per cap a cada un dels habitants dels seus dominis i fins i tot els comerciants i residents estrangers que havia de servir per pagar el tribut degut al emir samnida. La seva tirania va aixecar contra ell al seu lloctinent Mardawidj ben Ziyar, que es va aliar al emir musafrida de Tarum (Shamiran) Muhammad ben Musafir, i a Makan ben Maki d'Amol. Molts soldats d'Asfar es van passar a Mardawidj, i llavors es va refugiar a Rayy, d'eon va passar a Bayhak en direcci al Khorasan, per va retornar a Rayy, sembla que per dirigir-se a Alamut a recollir els seus tresors per contractar tropes. Per en el cam, prop de Talakan, fou sorprs per Mardawidj que el va estrangular (vers 931).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56742" title="Wilma Mankiller" nonfiltered="2295" processed="2291" dbindex="22555">
Wilma Mankiller (Tahlequah, Oklahoma, 1945) s una dirigent poltica de la naci cherokee. Estudi a San Francisco, on aprengu sistemes d organitzaci feminista i el 1969 particip amb l AIM a la protesta d Alcatraz. Torn a Oklahoma i el 1983 fou nomenada portantveu de la tribu, i el 1985 cap principal de la Naci Cherokee, des d on s ha encarregat de millorar la situaci sanitria, educativa i legal del seu poble. El 1995 abandon el crrec per motius de salut.

Referncies.
Edmunds, R. David. The New Warriors: Native American Leaders Since 1900. University of Nebraska Press Lincoln: 2001.
Mankiller, Wilma. every day is a good day. Fulcrum Publishing. Colorado: 2004.
Mankiller, Wilma. Mankiller: A Chief and Her People. St. Martin's Press. New York: 1993.

 Enllaos .
 Biografia;
 Mankiller a la Galeria de la Fama;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56743" title="Jimi Hendrix" nonfiltered="2296" processed="2292" dbindex="22556">

James Marshall "Jimi" Hendrix (27 Novembre del 1942, Seattle, Washington   18 Setembre, 1970, Londres, Anglaterra) fou un msic, cantant i guitarrista nordameric. 

 Biografia .
La seua via materna era una ndia cherokee pura i el seu avi un escocs. Sa mare sempre va tindre problemes amb la beguda, de manera que Hendrix va ser criat per son pare l'afroameric Al Hendrix. Autodidacta, va aprendre a tocar blues escoltant Muddy Waters, i la seva carrera musical comen al costat de prestigiosos artistes de blues com B.B. King, Ike & Tina Turner, Little Richard i Wilson Pickett, i les seves principals influncies foren T Bone Walker i Johnny Guitar Watson. La seva fama esclat desprs de la seva actuaci al festival de Woodstock del 1969. 
El 1966 es trasllad a Anglaterra, on form el grup Experience. All contactaria i influiria msics com The Beatles, Eric Clapton, The Rolling Stones o The Animals. Considerat com un investigador i renovador del rhythm and blues i alhora un mite sexual, mor ofegat en el seu propi vmit desprs d'una llarga temporada de problemes amb les drogues. Desprs de publicar el 1966 i 1967 els singles Hey Joe i Purple Haze que el feren fams, el seu zenit artstic arrib amb l'edici del disc Axis Bold as Love (1967), considerat la cimera de la msica psicodlica i que va immortalitzar el tema Little wing, una de les seues composicions prpies ms valorada pel seu treball de guitarra; a ms, enregistr Are you Experienced (1967), Electric Ladyland (1968) i Band of Gypsys (1970). Desprs de la seva mort el seu mite es va engrandir i gaireb tots els grans guitarristes de rock and roll i blues posteriors se n'han declarat deixebles o b han adms la seua influncia.
L'any 2003, la revista Rolling Stone el va elegir com el millor guitarrista de tots els temps i la seva can Purple Haze com la segona millors amb guitarra de tots els temps.

Discografia.
lbums d'Estudi.
Are You Experienced (Maig 1967   UK; Agost 1967   US)  UK #2; US #5;
  (Desembre 1967)  UK #5; US #3;
Electric Ladyland  (Setembre 1968)  UK #5; US #1;
First Rays of the New Rising Sun  (gravat el 1969-1970, regravat April 1997)  UK #37; US #49;

lbums en directe.
Band of Gypsys  (Abril 1970)  UK #5; US #5;

Seleccci d'lbums en directe editats desprs de la mort de Hendrix.
In The West (1972);
Jimi Plays Monterey (1986);
Live at Woodstock (July 1999);
Live at Berkeley (1st and 2nd show) (September 2003);
Band of Gypsys Live at the Fillmore East (1999);

Recopilacions.
Smash Hits  (Abril 1968   UK; Juliol 1969   US)  UK #5; US #6;
Experience Hendrix: The Best of Jimi Hendrix (Septembrer 1997   UK; Novembre 1998   US);
Blues (Abril 1994);
BBC Sessions (Juny 1998);
The Ultimate Experience (Abril 1993);
The Jimi Hendrix Experience (Box Set) (Septembre 2000);
Voodoo Child - The Jimi Hendrix Collection (2002);

Simples.



Referncies.


 Enllaos externs .

 Plana oficial de Jimi Hendrix;
 Early Hendrix   pre 1967 recordings;
 Arxiu Fotogrfic de Jimi Hendrix per Chris Walter;
 "Strange Day on Maui_1970;
 Llista de totes les gravacions en directe i en estudi;
 Expedient del FBI de James Marshall Hendrix;
 Records militars del soldat James Marshall Hendrix;








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56744" title="Tirreno-Adriatico" nonfiltered="2297" processed="2293" dbindex="22557">
La Tirreno-Adriatico s una cursa ciclista per etapes que es disputa a Itlia. Fou creada la temporada 1966 i t com escenari un recorregut que va des de les costes de la mar Tirrena fins a les de l'Adritica.

Llistat de guanyadors.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56745" title="Al-Qaida" nonfiltered="2298" processed="2294" dbindex="22558">
Al-Qaida o Al-Qaeda (en rab:        , al-Q  ida, literalment la Base, el Fonament, el Mtode) s una organitzaci sunnita gihadista (o ms aviat una xarxa d'aquestes) d'abast mundial. El seu fundador i capdavanter s Osama bin Laden, un milionari d'origen saudita. La ONU, la OTAN, la Uni Europea, els EUA i molts altres pasos la consideren com una organitzaci terrorista. Segons les conclusions dels informes elaborats per l'administraci dels EUA desprs del 11-S (atemptats del 11-09-2001), els seus orgens es remunten als anys 1980, com una escissi de Maktab al-Khadamat (MAK), fundada en 1980 amb la finalitat d'expandir el moviment de resistncia contra les forces sovitiques a l'Afganistan en un moviment panislmic.

L'objectiu d'Al-Qaida s eliminar la influncia estrangera en els pasos musulmans, eradicar els acusats d'"infidels" i restablir el califat (reunir tots els musulmans sota un mateix govern regit en forma estricta sota la llei islmica).

Els seus membres ms prominents sn seguidors del salafisme. Per b que Bin Laden s reconegut sovint com a lder del grup, l'egipci Ayman al-Zawahiri hi t una forta influncia pel que fa a la teoria i la praxis. Les operacions d'Al-Qaida no estan centralitzades, i diverses clludes independent i collaboratives poden existir en diversos pasos, unides per una mateixa causa. La mida real i la influncia d'Al-Qaida no estan clares: de qui diu que s una xarxa global d'influncia i militants, responsable d'accions terroristes massives, a un tigre de paper amb noms un grapat de membres acusat de i que reivindica fins i tot actes de qu no t cap responsabilitat.

Alguns dels atemptats d'Al-Qaida:

 11 de setembre de 2001, a New York.
 11 de mar de 2004, a Madrid.
 7 de juliol de 2005, a Londres.








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56746" title="Harry Potter i la pedra filosofal" nonfiltered="2299" processed="2295" dbindex="22559">


Harry Potter i la pedra filosofal s el primer llibre dels set sobre el jove mag Harry Potter, escrits per J.K. Rowling. Va sortir a la venda el 30 de juny de 1997, i es va fer una pellcula basada en el mateix en 2001 .

El llibre i la pellcula a Estats Units van sortir sota el ttol de Harry Potter i la pedra del mag, ja que els publicadores volien que el ttol mostrs que es tractava de mgia i que fos entenedor per al pblic, a pesar que la pedra filosofal s un objecte mtic que t llegendes des de fa molts anys.

Aquest llibre s un dels llibres ms venuts i traduts de la histria, superat lleument pel Don Quixot, de Miguel de Cervantes.

Si b no ha estat l'objecte de l'autora impactar sobre la literatura universal pel seu estil, l'acadmic franc americ Daniel Herrendorf proposa des de 2003 a l'Acadmia Sueca, que consideri l'obra per al Premi Nobel de Literatura, petici que Herrendorf reitera anualment.

 Captols del llibre .


 El nen que va sobreviure;
 El vidre que es va volatilitzar;
 Les cartes de ning;
 El guardabosc;
 La ronda d'Alla;
 El viatge des de l'andana nou i tres quarts;
 El barret que tria;
 El mestre de Pocions;
 El duel de mitjanit;
 Halloween;
 Quidditch;
 El mirall de Gised;
 El Nicolas Flamel;
 Norbert, el crestat noruec;
 El Bosc Prohibit;
 A travs de la trapa;
 L'home de les dues cares;

 Resum de la trama.
 El nen que va sobreviure .
La histria comena l'1 de novembre de 1981 (no es donen dates, per llibres segents indiquen aquest dia). Albus Dumbledore, Minerva McGonagall i Rubeus Hagrid arriben per a deixar a un nen, Harry Potter als seus oncles, els Dursley (Vernon, Petnia i el seu fill Dudley). Esmenten que el mag tenebrs ms poders de tots els temps, Lord Voldemort. Els seus oncles el maltracten molt per ell aguanta i accepta els cstigs.

La histria continua el 1991, quan en Harry compleix 11 anys. De cop, rep una carta de Hogwarts dient-li que pot assistir a aquest collegi, per els seus oncles s'hi neguen i es van a amagar a una petita illa, per a deixar de rebre les cartes d'invitaci que arribaven en grans quantitats. No obstant aix, Rubeus Hagrid els troba i es presenta, dient que s el guardabosc de Hogwarts, i que Hogwarts s un collegi de mgia. Li diu a en Harry que s un mag. Els seus oncles, molt forats, accepten la seva marxa a Hogwarts.

En Harry i en Hagrid es dirigeixen a la Ronda d'Alla, on coneixen al nou professor de Defensa contra les Forces del Mal de Hogwarts, Quirrell, una persona molt nerviosa i amb un turbant al cap. En Hagrid porta en Harry a Gringotts, el banc dels mags, on en Harry descobreix que els seus pares li van deixar molts diners. En Harry compra el seu uniforme i els materials necessaris, i en Hagrid li regala un mussol, la Hedwig.

En Harry torna al carrer Privet, on li diu als seus oncles que el duguin al tren de Hogwarts, l'andana nou i tres quarts. Es dirigeixen a Londres, on en Harry troba a una altra famlia de mags, els Weasley, i li ensenyen com accedir al tren de Hogwarts. En Harry es fa amic en el tren d'un dels Weasley, en Ron, que va al mateix curs que en Harry. Tamb coneixen a l'Hermione Granger, descendent de muggles qui malgrat anar al primer curs com en Harry, ja sap bastant de mgia.

Arriben al collegi, i han de ser assignats a una de les seves quatre residncies. En Harry, en Ron i l'Hermione sn assignats a la de Godric Gryffindor (en el llibre descrit com el gran heroi de Hogwarts).

 Comena l'any escolar .

En Harry es torna enemic d'en Draco Malfoy, i en Ron es converteix en el seu millor amic. En el banquet de benvinguda en Harry nota la presncia d'en Severus Snape, professor de Pocions. En Harry t classes de mgia tot l'any, gaudint-les cada vegada ms, amb excepci d'una assignatura: Pocions, ja que pel que sembla, el professor l'odia. Un dia s'assabenta que van tractar de robar Gringotts, ms especficament, al lloc a on havia anat amb en Hagrid el dia de l'aniversari d'en Harry. No obstant aix, ja estava buida quan el lladre va arribar-hi. En Harry es pregunta si va ser el lloc que en Hagrid havia buidat el mateix dia.

En Harry, en Ron i l'Hermione arriben per accident al prohibit tercer pis, on troben un gos de tres caps. Pel que sembla, est cuidant alguna cosa.

A en Harry i a en Ron no els agrada que l'Hermione es posi en els seus assumptes, i desprs d'una classe, en Ron es burla de l'Hermione i aquesta surt plorant al lavabo de les noies. Aix passa la tarda de Halloween.

Ms tard, un troll entra al castell, i resulta que en Harry i en Ron es recorden que l'Hermione est al lavabo i corren per a avisar-la que hi ha un troll que volta per l'escola i aix poder escapar-se d'aquest. Desprs d'una lluita amb el troll, arriba la professora McGonagall i l'Hermione s'atribueix la culpa dels fets perqu no culpin a en Harry i en Ron. Desprs de tot aix, la professora McGonagall li treu 5 punts a l'Hermione per la seva insensatesa al creure que controlaria per si sola a un troll, en canvi a en Harry i en Ron els donen 5 punts pel valor que han tingut a l'enfrontar-se amb el troll, malgrat ser estudiants de primer any. En Harry nota que l'Snape t una cama lesionada, i dedueix que va ser el gos de tres caps el que el va mossegar. Per tant, treballaria per a Voldemort tractant de robar el que cuida.

Per Nadal, en Harry rep annimament una capa invisible, que l'amaga a la vista dels altres al que l'usa. Una nota diu que era del seu pare, i que la utilitzi b.

En Harry troba un mirall, anomenat mirall de Gised. Mostra el ms gran desig de la persona que el veu; en Harry veu en el mirall als seus pares i a tota la seva famlia, i durant les segents setmanes tenia els mateixos malsons amb el mirall. En Dumbledore li diu que aquest mirall mostra el desig de la persona, per que aviat ser dut a una altra part, donada a l'addicci que provoca.

En Harry visita a en Hagrid, qui en una aposta, va guanyar un ou de drac. Quan el drac neix, comena a crixer rpidament. En Harry insisteix a en Hagrid perqu l'hi dni al germ gran d'en Ron, en Charlie, que treballa amb dracs. En Hagrid accepta, i en Harry planeja anar amb en Ron a lliurar-li a en Charlie. No obstant aix, el drac fereix a en Ron i aquest es queda a la infermeria. En Ron s'ha comunicat ja amb en Charlie, qui li diu que uns amics d'ell anirien a la torre d'Astronomia el dissabte a la mitjanit, mitjanant una carta. No obstant aix, en Draco troba aquesta carta i s'assabenta del pla. I en Harry, al costat de l'Hermione, van a la torre d'Astronomia on es troben amb els amics d'en Charlie. De retorn, en Filch els atrapa, al costat d'en Neville, que anava a avisar a en Harry que en Draco sabia el pla del drac. En Draco tamb s atrapat en la nit, i els quatre sn castigats. Especialment, Gryffindor perd 150 punts doncs en Harry, l'Hermione i en Neville no haurien d'estar fora a aquestes hores.

 El Bosc Prohibit .

En Harry, l'Hermione, en Ron i en Draco Malfoy han d'anar al Bosc Prohibit com a cstig. Aqu en Harry troba a alg bevent sang d'unicorn. En Firenze, un centaure, li explica a en Harry que la sang d'unicorn li pot donar ms vida, per si la prens tens una maledicci: dur mitja vida maleda. El centaure li revela que en el collegi tenen la pedra filosofal, una pedra que dna vida eterna. Diu que Voldemort era el que estava prenent aix. En Harry s'adona que Fluffy (el gos de tres caps d'en Hagrid) vigila aquesta pedra, al costat d'altres paranys.

En Harry es pensa que l'Snape est ajudant a Lord Voldemort, i al costat d'en Ron i l'Hermione van cap al tercer pis (encara que en Neville va tractar de detenir-los). S'adonen que alg ja va passar per aqu, i ells raonen dient que va ser l'Snape. Poden passar a en Fluffy i passen altres paranys, la trampa del diable (una planta geganta), claus voladores, un joc d'escacs mgic gegant, un troll ja venut suposadament per l'Snape, i una endevinalla posada per l'Snape.

En la segent habitaci estaria l'Snape, tractant de robar la pedra. En Harry entra a l'habitaci, i veu a un home. Per no era l'Snape. Ni tampoc era Voldemort.

 El vasall de Lord Voldemort .

Era en Quirrell. En Harry se sorprn al veure'l aqu, i en Quirrell revela que treballa per a Voldemort, que ell va ser qui entr a Gringotts per a robar la pedra filosofal. En Quirrell diu que ell va ser el que va embruixar la seva escombra en el partit de Quidditch. I que en realitat, l'Snape volia fer el contraencanteri. Diu que ha anat fins a aqu buscant la pedra filosofal, per a donar-se-la al seu amo. Darrere d'en Quirrell hi havia el mirall de Gised, i segons en Quirrell, la pedra est atrapada dins del mirall. Una veu apareix del no res. "Usa el noi", diu la veu. En Quirrell es treu el turbant del seu cap, i on hauria d'haver-hi el seu clatell, hi ha el cap de Voldemort.

En Harry es mira al mirall i en el seu reflex veu que en Harry reflectit t la pedra filosofal. En Harry llavors sent un pes a la seva butxaca: d'alguna forma, havia obtingut la pedra.

Voldemort li diu a en Harry que necessita la pedra per a sobreviure, i li demana a en Harry que s'uneixi a ell. En Harry s'hi nega i en Quirrell tracta de matar-lo, per al tocar-lo, en Quirrell comena a convertir-se en cendra. En Harry s'adona que ha de tocar a en Quirrell per a matar-ho, per de cop es desmaia.

En Harry es desperta a la infermeria. En Dumbledore apareix i li diu que en Quirrell ha mort i que el fantasma de Voldemort s'ha escapat. A ms, diu que la pedra filosofal ser destruda. En Dumbledore tamb revela que ell va ser el que li envi la capa invisible. Finalment, en Dumbledore diu que l'nic que obtindria la pedra seria el que es mirs en el mirall i desitgs tenir-la, no pas utilitzar-la.

Arriba el banquet de fi d'any, i per la valentia d'en Ron, l'Hermione i en Harry, Gryffindor empata de punts amb Slytherin. A en Neville, per tractar-los de detenir, li donen deu punts. Gryffindor guanya la copa de les cases.

El llibre acaba amb la felicitat d'en Harry d'anomenar a aquest lloc "llar", i se'n va amb el pensament de poder torturar a en Dudley, el seu cos, amb l'amenaa que faria mgia a casa.



 Curiositats .

 J. K. Rowling va escriure els primers pargrafs i dibuixos en tovallons en un viatge a Esccia per l'exprs de King's Cross. Ms tard els escriuria en mquina d'escriure. Moltes editorials van rebutjar publicar el llibre, fins que Bloomsbury va decidir publicar-lo.

 En l'actualitat J. K. Rowling s ms rica que la reina del Regne Unit. Quan va comenar a escriure la saga, no podia ni treure cpies al manuscrit de la histria.

 En un principi, Rita Skeeter havia d'estar en aquest llibre amb el nom de Briget.

 A l'editorial anglesa li van demanar a Rowling que canvis el ttol de Pedra Filosofal i poss Harry Potter and the School of Magic (Harry Potter i l'Escola de Mgia). No el va canviar, per aquest canvi va ocrrer a la versi francesa.

 En les primeres tandes dels llibres comercialitzats en castell la traductora es va inventar a un personatge que surt en els Cromos que no surt en la versi original de J.K. Rowling.

 El nom del Mirall de Gised, al revs significa "Desig", un nom adequat per a l'objecte ja que mostra el desig ms profund del cor del que ho veu. Igualment en el llibre en angls, el nom del mirall s "Erised", que al revs s "Desire" (Desig). ;

 En les primeres edicions del llibre en espanyol es pot llegir "Erised" en comptes d'"Oesed" ja que els traductors no s'havien adonat del seu significat (el mateix error ocorre amb altres termes i personatges del llibre).

Algunes editorials van rebutjar en un principi l'obra de Rowling perqu segons ells a l'estar escrita per una dona la saga no tindria xit, per aix en lloc del seu nom, Joanne, li van demanar que poss els seus inicials.

 El Mirall de Gised t un text sobre ell, noms que est tamb invertit. El text diu "Aix no s la teva cara sin del teu cor el desig").





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56747" title="Volta a Polnia" nonfiltered="2300" processed="2296" dbindex="22560">

La Volta a Polnia s una carrera ciclista per etapes que es disputa per les terres de Polnia des de l'any 1928. Fins el 1952 s'organitz espordicament i fins els anys 90 era una cursa estrictament amateur. Actualment est inscrita al programa de l'UCI ProTour.

 Palmars .


 Enllaos externs .
 Web oficial    ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56748" title="Volta a Sussa" nonfiltered="2301" processed="2297" dbindex="22561">
La Volta a Sussa (Tour de Suisse en francs) es una carrera ciclista per etapes que es disputa per les terres de Sussa des de l'any 1933. Es disputa al ms de juny, amb la qual cosa es converteix en una prova ideal per preparar el Tour de Frana. s una prova a mida dels escaladors. Actualment est inscrita al programa de l'UCI ProTour.

Llistat de guanyadors.



Enllaos externs.
 Web oficial de la Volta a Sussa;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56749" title="Tour de Romandia" nonfiltered="2302" processed="2298" dbindex="22562">
El Tour de Romandia s una cursa ciclista per etapes a la regi sussa de la Romandia. La primera edici de la cursa fou el 1947 i compt amb 40 corredors repartits en 10 equips i va durar quatres etapes sobre una distncia total de 755 km. Aquesta primera edici es realitz per a celebrar el 50 aniversari de la Uni Ciclista Sussa. Actualment forma part de l'UCI ProTour.

Llistat de guanyadors.



 Enllaos externs .
Web Oficial;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56750" title="Volta a Alemanya" nonfiltered="2303" processed="2299" dbindex="22563">
La Volta a Alemanya (Deutschland-Tour) s la cursa ciclista per etapes ms important d'Alemanya i forma part del calendari de l'UCI ProTour 2005. La cursa s'ha disputat intermitentment, excepte les darreres edicions.

El 16 d'octubre de 2008 els organitzadors de la Volta a Alemanya i la Federaci alemanya de ciclisme (BDR) anuncien l'anulaci de l'edici del 2009 per culpa dels nombrosos casos de dopatge que afecten el ciclisme els darrers anys. En aquesta decisi hi juga un important paper els possitius de Stefan Schumacher i Bernhard Kohl durant el darrer Tour de Frana.

 Palmars .



Referncies.


Enllaos externs.
 Resultats de la Volta a Alemanya a memoire-du-cyclisme.net ;
 Web oficial ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56751" title="Jimmy Durham" nonfiltered="2304" processed="2300" dbindex="22564">
Jimmy Durham (Arkansas, 1940) s un activista cherokee. Fill d una famlia d escultors, ha estat alhora un artista pluridisciplinari i activista poltic. Es gradu en Belles Arts el 1972 a Ginebra, i tamb ha estat membre portantveu de l American Indian Movement (AIM) i de l International Indian Treaty Commitee (IITC), crrec des del qual ha estat implicat en totes les lluites dels indis per a preservar el dret a la seva terra. Ha escrit Certain Lack of Coherence: Writings on Art and Cultural Politics (1993), Columbus day (1993) i el manifest We the people (1987).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56753" title="Tour del Benelux" nonfiltered="2305" processed="2301" dbindex="22565">
El Tour del Benelux (o Eneco Tour pel nom de l'espnsor) s una cursa ciclista per etapes de nova creaci. Es disputa per terres de Blgica, Luxemburg i Pasos Baixos (el Benelux). En certa manera, es pot dir que reemplaa la Volta als Pasos Baixos al calendari, la qual exist intermitentment des de 1948. Va ser creada especialment per formar part de l'UCI ProTour 2005.

 Palmars .


Altres classificacions.


 Enllaos externs .
 Pgina oficial de la prova;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56756" title="Makan ben Kaki" nonfiltered="2306" processed="2302" dbindex="22566">
Abu Mansur Makan ben Kaki (o ben Kakuy) fou un general daylamita que va governar al Tabaristan, Kerman (Kirman) i Gurgan i el prncipat d'Amol entre 928 i 940.

Era de la famla de prnceps de Ashkawar, una petita famlia de prnceps locals de la regi de Ranikuh, al est del Gilan, a la costa de la mar Cspia. Vers el 918 va entrar al servei del dai alida Hasan ben al-Kasim contra el seu rival Djafar ben al-Hasan (fill de Al-Utrush, el sord, que havia mort el 917). Desprs va estar al servei d'altres prnceps alides. Des vers el 923 va tenir com a collaborador a Asfar ben Shiroya, un altre cap daylamita que es va revoltar contra Makan. Finalment el 928 Asfar, aliat a un cap de nom Mardawidj ben Ziyar, va derrotar a Makan i li va prendre Tabaristan i Gurgan. Va fugir al Daylam on va reunir forces (segurament fou llavors que Ali Ben Buya el fundador de la dinastia buwyhida conegut desprs com Imad al-Dawla, es va incorporar al seu exercit, per el 931 es va passar al servei de Mardawidj) i va recuperar el Tabaristan, sota el nominal govern d'un dai alida, vers el 929, per derrotat per les forces de Mardawidj, lloctinent d'Asfar ben Shiroya, en fou altra cop expulsat i se li va donar el feu d'Amol. En les lluites del 931, enderrocat i mort Asfar per Mardawidj, Makan es va apoderar del Tabaristan i Gurgan i va arribar fins a Nishapur on fou atacat per Mardawidj que ara governava a Rayy, Kazwin i Djabal. Makan fou derrotat i es va retirar abandonat Gurgan i Tabaristan, i passant a territori samnida.

L'emir samnida Nasr ben Ahmad el va nomenar governador de Kerman (vers 933). Des llavors no va parar de conspirar contra Mardawidj que el 935 fou assassinat per els soldats esclaus, suposadament comprats per Makan. Makan va abandonar Kerman i es va presentar a la zona on es va apoderar del Gurgan, del que es va proclamar governador en nom dels samnides. Llavors es va aliar a un germ de Mardawidj, de nom Wushmagir ben Ziyar, que va fundar la dinastia ziyrida.

Makan va rebutjar vers el 939 la sobirania samnida. L'emir samnida va enviar contra ell (940) un exercit dirigit Abu Ali Ahmad ben Muhtadj  aghani que va entrar a la ciutat de Gurgan, d'eon Makan va fugir cap a Rayy, possessi del seu aliat Wushmagir. El general samnida els va atacar a la zona, a un llogaret anomenat Ishakabad, en direcci a Damghan, i els dos aliats foren derrotats el 25 de desembre del 940 i Makan va morir en combat, i el seu cap fou enviat al emir samnida a Bukhara i reenviada desprs al califa de Bagdad.

El seu cos Al-Hasan ben Firuzan, va crear una branca familiar que va governar localment a Amol fins vers l'any 1000.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56758" title="Wes Studi" nonfiltered="2307" processed="2303" dbindex="22567">

Wesley Wes Studi (Nofire Hollow, Talequah, Oklahoma, 1947) s un actor cinematogrfic xerokee de parla xerokee, va aprendre angls a l'escola. El 1967 va estar 18 mesos com a soldat a Vietnam, i quan torn estudi a l'escola de Tulsa. Ha participat en films com la ja mtica Powwow Highway (1989), Dancing with wolves (1990) de Kevin Costner, Last of the Mohicans (1992), Geronimo (1993) i altres de temtica no ndia com Street fighter (1994) o Deep Rising (1998). A ms de fer d'actor, tamb ha esculpit pedra, ha escrit un parell de llibres per a infants i toca el baix en una banda local.

Filmografia parcial.
 Dances with Wolves (1990)- Indi Pawnee;
 The Doors (1991) - Indi del desert;
 The Last of the Mohicans (1992) - Magua;
  (1993) - Geronimo;
 Street Fighter (1994) - Victor Sagat;
 Heat (1995) - Detective Casals;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56760" title="Johnny Cash" nonfiltered="2308" processed="2304" dbindex="22568">

John R. Cash (Kingsland, Arkansas, 26 de febrer del 1932 -- Nashville, Tennessee, 12 de setembre del 2003) fou un influent cantant i compositor nord-americ de msica country. Casat per segona vegada amb la tamb cantant June Carter.

Amb una veu ronca, barreja d'estil country, rock i gospel, amb influncies tant diverses com d'Elvis Presley, Bob Dylan o Jerry Lee Lewis, assolia gran popularitat a les dcades dels 60 i 70. Fou autor d'un gran nombre de canons (I Walk the Line, Folsom Prison Blues, A Boy Named Sue, Ring of Fire, etc).

Va vendre uns 50 milions d'lbums en la seva carrera de gaireb 50 anys i s reconegut com un dels msics ms importants en la msica nord-americana.

Quan moria el 2003, marxava amb un ampli llegat de msica enregistrada durant tota la segona meitat del segle passat. Es convert en una figura mtica que absorb molt del que era bo, dolent, i a vegades contradictori al voltant d'Amrica. Si b en un principi era un cristi que parlava amb indignaci sobre els camins pecaminosos de la humanitat, tamb va ser un drogoaddicte amb mals costums que el portaren a perodes de malaltia i rehabilitaci. Vestit sempre de negre en senyal de protesta, les seves aparents contradiccions noms subratllaven la seva complexitat. Express indeleblement les seves posicions poltiques i trobant-se en el cim de la popularitat protest contra la pobresa, els prejudicis, i les malaties de la societat fins a l'edat de 71 anys.

 Els orgens .
Fill de pagesos, neix a Kingsland, Arkansas, i als 3 anys es trasllada a Dyess, al mateix Estat. Li posaren el nom J.R. a la seva partida de naixement, segons hom diu perqu els seus pares no es posaven d'acord amb el nom, noms sobre inicials. Aix ja indicava com anava l'ambient familiar. Abans de l'edat cinc anys ja cantava junt amb la seva mare mentre treballaven als camps de cot. Aqu s'impregna d'influncies folk, gospel i country. L'explotaci familiar s'inund com a mnim en una ocasi, cosa que ms tard l'inspir per escriure la can Five Feet High And Rising. Les lluites econmiques i personals de la seva famlia durant la Gran depressi (mentre Cash anava creixent) el formaren com a persona i inspiraren moltes de les seves canons, especialment sobre gent que s'enfronta a lluites personals.

Segons la seva autobiografia de 1997 i desprs d'una investigaci personal, Cash descobr que era de descendncia completament escocesa. Trob avantpassats directes a Esccia que compartien el nom de Cash i que retrocedien al segle XVI. De jove, per, havia assumit que el seu origen era irlands i parcialment natiu (Cherokee). Potser per aix sempre tingu un afecte i compassi cap a qualsevol ascendncia americana nativa i ho express en unes quantes de les seves canons, com Apache Tears, Ballad of Ira Hayes o el seu album Bitter Tears.

John sempre havia tingut una relaci molt estreta amb el seu germ gran Jack fins que el 1944 aquest mor d'accident mentre treballava amb una serra. D'aquest incident en va fer una obsessi personal i sovint parlava de la culpabilitat horrible que sentia sobre aquest incident. Influt per la duresa del seu pare, sempre el persegu el trauma de no haver estat all ajudant-lo.

Els primers passos en la msica van estar molt dominats per la msica gospel i la rdio. Comenava a escriure i tocar canons amb la guitarra i fins i tot va arribar a cantar en una emissora de rdio local. Dcades posteriors, llanaria un lbum de canons de gospel tradicionals, anomenat My Mother's Hymn Book.

No fou fins a l'allistament com a rdio operador a la Fora Aria dels Estats Units que, en no acceptar noms amb inicials, hagu d'adoptar el nom de John R. Cash, que passaria a ser el seu nom legal. Ms endavant, en la gravaci del seu primer disc, canviaria una altra vegada a Johnny Cash. Per els seus amics li continuaven dient John, i els seus parents J.R.

 Els primers enregistraments .
Des d'aqu fou enviat a una unitat del Servei de Seguretat a la base area de Landsberg, Alemanya. All hi fund la seva primera banda, la Landsberg Barbarians.

En acabar la guerra, es casa amb Vivian Liberto, que ja coneixia. El 1954 es trasllada a Memphis, Tennessee, on ven electrodomstics mentre estudia per ser locutor de rdio. De nit, comena a tocar junt amb el guitarrista Luther Perkins i el baix Marshall Grant (ambds coneguts al principi com el Tennessee Two).

Cash s'omple de valor per visitar l'estudi Sun Records, esperant obtenir un contracte d'enregistrament. El productor Jack Clement l'envia al productor Sam Phillips. Desprs d'escoltar decebut la seva can gospel, John s'atreveix a cantar-li una can prpia ms frentica. Aquella mateixa setmana enregistren a Sun Hey Porter i Cry, cry, cry, amb un xit raonable al hit parade.

El prxim disc de Cash, Folsom Prison Blues, va arribar al top 5, i definitivament I Walk the Line va ser el nmero 1. Desprs va venir Home of the Blues enregistrat el juliol de 1957. Aquest mateix any va esdevenir el primer artista de Sun a gravar un lbum de llarga durada. Tot i ser el millor i ms prolfic artista de Sun d'aquella poca, tenia un contracte menor. Elvis Presley ja havia deixat Sun, i Phillips estava centrant la majoria de la seva atenci i promoci en Jerry Lee Lewis. L'any segent, Johnny deixa la discogrfica per signar una oferta lucrativa amb Columbia Records, on el seu single Don't Take Your Guns to Town esdevindria un dels seus xits ms grans.

Malgrat estar viatjant constantment, va tenir quatre filles amb la seva muller: Rosanne el 1955, Kathleen el 1958, Cindy el 1959 i Tara el 1961, per la seva relaci es comen a agrir i finalment acab en el divorci.

 L'adicci a les drogues .
Desprs de la separaci comparteix apartament a Nashville amb Waylon Jennings, addicte a les amfetamines. Per suportar les dures gires, Cash tamb comena a drogar-se ignorant els senyals d'empitjorament de la seva salut.

Encara que moltes hores fora de control, la seva creativitat frentica encara funcionava, aix la seva can Ring of fire arribava al nmero 1 de les llistes. Encara que amb arranjaments seus i amb l'estil propi, la can era escrita per June Carter i Merle Kilgore. La can descriu l'infern personal de Carter a mesura que lluitava amb el seu amor prohibit per Cash (ambds estaven encara casats amb els respectius) i com l'atormentava la seva dependncia per la droga i l'alcoholisme.

Per diferents delictes menors causats per les drogues an set vegades a la pres per una nit. Per anava pujant de to i el 1965 era arrestat per la brigada de narctics a El Paso, Texas, per trobar-li 1.163 amfetamines amagades dins la guitarra. Tot i aix, per considerar que podia ser per prescripci mdica, la sentncia li sort favorable.

El 1964 treu Bitter Tears, amb canons que subratllen el patiments dels americans natius, i el 1965 llena l'lbum Ballads Of The True West, una doble gravaci experimental amb canons de frontera i narracions parlades.

Tanmateix, la seva drogoaddicci arriba al seu pitjor moment i el seu comportament destructiu el condua a demanar el divorci a la seva muller i anullava les seves actuacions.

A principis del 1967, s'arrossegava per l'escenari Nickajack Cave, ple d'amfetamines, i desprs amb la intenci d'acabar amb la seva vida. No acab en tragdia per l'esdeveniment convencia la seva primera muller, Vivian, que fins a aquest punt s'havia negat a concedir-li el divorci, per acabar amb el matrimoni.

Durant aquest perode de degeneraci, Cash havia proposat contnuament a Carter la intenci de casar-se amb ella, per ella ho defugia tot i que l'ajudava a sortir d'aquest infern. Recls en una nova casa, Carter, junt amb els seus pares, aconsegueix allar Cash del mn de les drogues. 
Ja rehabilitat, Cash li propos el casament en un concert en directe als Jardins de Londres, Ontario, el 22 de febrer de 1968; la parella es casava una setmana ms tard a Franklin, Kentucky.

La balada d'amor Flesh and Blood s una de les primeres de tantes canons que Cash escriuria sobre la seva segona muller.

 Els anys 70 .
 Els anys 80 .
 Els anys 90 .


Actu en diversos films com The Trail of Tears i public l'autobiografia Cash (1997). Aquell mateix any li fou diagnosticada la malaltia degenerativa sndrome de Shy-Drager, que li provocaria la mort el 2003.
El 18 de novembre del 2005 es va estrenar Walk the line, un film sobre la seva vida interpretat per Joaquin Phoenix i Reese Whiterspoon.  
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56764" title="Son Goku" nonfiltered="2309" processed="2305" dbindex="22569">

Son Goku,      en japons, (737 - ?) s el personatge principal de l'univers de Bola de Drac. Habitualment se l'anomena simplement Goku.

Biografia.

Goku s net adoptiu de Son Gohan. s fill biolgic de Bardock, i el germ menor de Raditz. Casat amb Xixi, te dos fills Son Gohan i Son Goten. s un dels pocs supervivents del planeta Vegeta i el seu nom originari era Kakarot (kakarotto,      , en l'original). L'existncia de Bardock i Raditz es coneix a la segona etapa de la histria (Bola de Drac Z).

Va nixer el 737 i va ser enviat al planeta Terra abans de la destrucci del seu planeta natal a les mans del tir Freeza, fet que el seu pare ja coneixia per endavant a causa del poder de veure el futur que li va donar un habitant d'un planeta conquistat pels superguerrers de l'espai.

Abans que en Freeza destrus els superguerrers, en Son Goku va ser llanat en una de les naus que els guerrers de l'espai (altra manera d'anomenar als habitants del planeta Vegeta) usaven per a dirigir-se als planetes que decidien conquistar. Als planetes considerats fcils de dominar hi enviaven criatures, com s el cas del Kakarot a la Terra.

Quan va aterrar en la terra un anci habitant de les muntanyes, Son Gohan, va recollir en Kakarot d'un crter, que havia provocat l'aterratge de la nau, i el va anomenar Son Goku. Al principi, el beb que l'anci va trobar era molt rebel, per un dia va caure per un penya-segat i es va colpejar molt greument en el cap, fet que va provocar que a partir de la seva recuperaci fos molt mes amable. En aquest moment s reprogramat, ja que si no s'hagus colpejat aix hauria intentat destruir a tots els habitants de la Terra.
Havent passat la seva infncia amb el seu avi adoptiu vivint a les muntanyes, quan comena a recrrer el mn cercant les boles de drac desconeix moltes de les tradicions i artefactes d'aquest.

Son Goku posseeix algunes caracterstiques que el fan fora diferent del ssers humans:
 Una cua de mico que fa que es transformi, en veure la lluna plena, en un mico gegant incontrolat amb un poder destructor immens. La cua li s arrencada per Du per a evitar aquesta transformaci. A Bola de Drac Z Goku descobreix que ell mateix, transformat en mico gegant, va matar l'avi Gohan trepitjant-lo.
 Un pl peculiar, que des que neix fins que mor mai no creix.
 Quan lluita i es cura una ferida la seva fora augmenta.

Cal dir que des que comena la srie fins que acaba, Goku va progressant en els seus entrenaments sense parar arribant a sser en un parell d'ocasions el lluitador ms fort de l'univers. Per sort, s un cavaller de la justcia i salva en diverses ocasions el mn de la seva destrucci.

Arbre genealgic.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56765" title="Tina Turner" nonfiltered="2310" processed="2306" dbindex="22570">


Tina Turner (nascuda Anna Mae Bullock el 26 de novembre del 1939 a Nutbush, ara Brownsville, Tennessee) s una cantant de R&B, pop, rock i soul. 

La seva mare era cherokee i el seu pare negre. Comen la seva trajectria musical amb el seu marit, Ike Turner, amb el qual form un fams duo. Dissolt el grup, inici una carrera en solitari. El seu estil s'inspira en les diverses formes de la msica negra nord-americana, molt especialment en el soul i el rhythm and blues. D'entre la seva nombrosa discografia cal esmentar Proud Mary (1970) i Blues Roots (1972), amb Ike Turner, i Acid Queen (1975), Rough (1978), Break Every Rule (1988), Foreign Affair (1989) i Wildest Dreams (1996) en solitari. El 1986 public la seva autobiografia, I, Tina. s el solista que ms entrades de concert ha venut en la histria de la msica. 
 
Discografia d'Ike & Tina Turner.
Singles.
1960: "A Fool in Love" (R&B #2, US #27);
1960: "I Idolize You" (R&B #5, US #82);
1961: "I'm Jealous" (US #117);
1961: "It's Gonna Work Out Fine" (R&B #2, US #14);
1962: "Poor Fool" (R&B #4, US #38);
1962: "Tra La La La La" (R&B #9, US #50);
1962: "You Should'a Treated Me Right" (US #89);
1962: "Tina's Dilema";
1963: "The Argument";
1963: "Don't Play Me Cheap";
1963: "If I Can't Be First";
1963: "You Can't Miss Nothing That You Never Had";
1964: "Get It - Get It";
1964: "I Can't Believe What You Say (For Seeing What You Do)" (US #95);
1964: "A Fool For A Fool";
1964: "Finger Poppin'";
1964: "Please, Please, Please";
1964: "Am I A Fool In Love";
1965: "Tell Her I'm Not Home" (R&B #33, US #108, UK #48);
1965: "Chicken Shack";
1965: "Somebody Needs You";
1965: "Good Bye, So Long" (R&B #32, US #107);
1965: "I Don't Need";
1965: "Two Is A Couple";
1965: "Stagger Lee And Billy";
1965: "Dear John";
1966: "Beauty Is Only Skin Deep";
1966: "Dust My Broom";
1966: "River Deep - Mountain High" (US #88, UK #3);
1966: "Two To Tango";
1966: "I'll Never Need More Than This";
1966: "A Love Like Yours (Don't Come Knocking Every Day)";
1966: "Save The Last Dance For Me";
1966: "Flee Flee Fla";
1967: "Shake A Tail Feather";
1967: "Betcha Can't Kiss Me";
1967: "It Sho Ain't Me";
1967: "Too Hot To Hold";
1968: "So Fine" (R&B #50, US #117);
1968: "I Better Get Ta Steppin'";
1968: "Nothing You Can Do Boy";
1968: "Make 'Em Wait";
1969: "I'm Gonna Do All I Can (To Do Right By My Man)" (R&B #46, US #98);
1969: "I've Been Loving You Too Long" (R&B #23, US #68);
1969: "With A Little Help From My Friends";
1969: "I Wanna Jump";
1969: "The Hunter" (R&B #37, US #93);
1970: "Bold Soul Sister" (R&B #22, US #59);
1970: "Come Together" (R&B #21, US #57);
1970: "I Want to Take You Higher" (R&B #25, US #34);
1970: "Workin' Together" (R&B #41, US #105);
1971: "Proud Mary" (R&B #5, US #4);
1971: "Ooh Poo Pah Doo" (R&B #31, US #60);
1971: "River Deep Mountain High";
1971: "Pick Me Up (Take Me Where Your Home Is)";
1971: "I'm Yours (Use Me Anyway You Wanna)" (R&B #47, US #104);
1972: "Up In Heah" (R&B #47, US #83);
1972: "Feel Good";
1972: "Let Me Touch Your Mind";
1972: "Work On Me";
1973: "Early One Morning" (R&B #47);
1973: "Nutbush City Limits" (R&B #11, US #22, UK #4);
1974: "Farther Along";
1974: "Sweet Rhode Island Red" (R&B #43, US #106);
1974: "Sexy Ida (Part 1)" (R&B #29, US #65);
1975: "Baby-Get It On" (R&B #31, US #88);
1977: "Delilah's Power";

lbums.
1960: The Soul of Ike and Tina Turner (Collectables);
1962: Dance With Ike & Tina Turner & Their Kings of Rhythm Band (Sue);
1962: Festival of Live Performances (United);
1963:  Don't Play Me Cheap (Collectables);
1963: Dynamite (Collectables);
1963: It's Gonna Work Out Fine (Collectables);
1963: Please Please Please (Kent);
1964: The Ike & Tina Turner Revue Live (Kent);
1965: Live! The Ike & Tina Turner Show (Warner Bros.);
1965: Ike & Tina Show 2 (Tomato);
1965: Ooh Poo Pah Doo (Harmony);
1966: River Deep - Mountain High (Philles/A&M);
1966: Ike & Tina Turner and the Raelettes (Tangerine);
1966: Live! The Ike & Tina Turner Show (Loma);
1966: Live! The Ike & Tina Turner Show, Vols. 1-2	 	 ;
1969: Outta Season (Blue Thumb);
1969: Ike & Tina Turner in Person  (Minit);
1969: Fantastic (Sunset);
1969: Get It Together (Pompeii);
1969: Her Man His Woman (Capitol);
1969: The Hunter (Blue Thumb);
1970: On Stage (Valiant);
1970: Come Together (Liberty);
1971: Workin' Together (One Way);
1971: Nuff Said (United Artists);
1971: Something's Got a Hold on Me (Harmony);
1971: What You Hear Is What You Get (EMI);
1972: Feel Good (United Artists);
1973: Let Me Touch Your Mind (United Artists);
1973: Nutbush City Limits (United Artists);
1973: The World of Ike and Tina Live (United Artists);
1974: Strange Fruit (United Artists);
1974: Sweet Rhode Island Red (United Artists);
1974: The Gospel According to Ike and Tina (United Artists);
1974: The Great Album;
1975: Sixteen Great Performances (ABC);
1977: Delilah's Power (United Artists);

Discografia de Tina Turner en solitari.
lbums.
 1973: Tina Turns the Country On;
 1975: Acid Queen #155 US;
 1978: Rough ;
 1979: Love Explosion ;
 1984: Private Dancer #1 (5 weeks) R&B, #3 US, #2 UK (US sales: 5 million, WW sales: 14 million);
 1985: Mad Max: Beyond Thunderdome #47 R&B, #39 US;
 1986: Break Every Rule #7 R&B, #4 US, #2 UK (US sales: 2.7 million, WW sales: 10 million);
 1988: Tina Live in Europe #86 US, #8 UK (US sales: 1 million);
 1989: Foreign Affair #83 R&B, #31 US, #1 UK (US sales: 1.5 million, WW sales: 6.8 million);
 1991: Simply the Best (compilation) #99 R&B, #113 US, #2 UK (US sales: 1.7 million, WW sales: 8 million);
 1993: What's Love Got wo Do with It? #8 R&B, #17 US, #1 UK (US sales: 2 million, WW sales: 7 million);
 1994: The Collected Recordings - Sixties to Nineties;
 1996: Wildest Dreams #26 R&B, #61 US, #4 UK (US Sales: 1.5 million, WW sales: 8 million);
 1999: Twenty Four Seven #21 US, #9 UK (US sales: 1.5 million, WW sales: 4.5 million);
 2004: All the Best #12 R&B, #2 US, #4 UK (US sales: 1.8 million);

 Singles d'xit.
 1975 "Whole Lotta Love" #61 R&B;
 1975 "Acid Queen";
 1978 "Root Toot, Undisputable Rock & Roller";
 1978 "Sometimes When We Touch";
 1979 "Backstabbers";
 1982 "Ball Of Confusion";
 1983 "Let's Stay Together" #3 R&B, #26 US, #6 UK;
 1984 "Help" #40 UK;
 1984 "What's Love Got to Do with It?" #2 R&B, #1 (3 weeks) US, #2 UK;
 1984 "Better Be Good to Me" #6 R&B, #5 US, #45 UK;
 1984 "Private Dancer" #3 R&B, #7 US, #26 UK;
 1985 "I Can't Stand The Rain" #57 UK;
 1985 "Show Some Respect" #50 R&B, #37 US;
 1985 "We Don't Need Another Hero (Thunderdome)" #3 R&B, #2 US, #3 UK;
 1985 "One Of The Living" #41 R&B, #15 US, #55 UK;
 1985 "It's Only Love" (amb Bryan Adams) #15 US, #29 UK;
 1986 "Typical Male" #3 R&B, #2 US, #33 UK;
 1986 "Two People" #18 R&B, #30 US, #43 UK;
 1987 "What You Get Is What You See" #13 US, #30 UK;
 1987 "Break Every Rule" #74 US, #43 UK;
 1987 "Tearing Us Apart" (amb Eric Clapton) #56 UK;
 1987 "Paradise Is Here";
 1987 "Afterglow" #5 Club;
 1988 "Addicted To Love" #71 UK;
 1989 "The Best" #15 US, #5 UK;
 1989 "I Don't Wanna Lose You" #8 UK;
 1989 "Steamy Windows" #39 US, #13 UK ;
 1990 "Look Me In The Heart" #31 UK;
 1990 "Foreign Affair";
 1990 "Be Tender With Me Baby" #28 UK;
 1990 "It Takes Two" (amb Rod Stewart) #5 UK;
 1991 "Nutbush City Limits" #23 UK;
 1991 "Way Of The World" #13 UK;
 1992 "Love Thing" #29 UK;
 1992 "I Want You Near Me" #22 UK;
 1993 "I Don't Wanna Fight" #51 R&B, #9 US, #7 UK;
 1993 "Disco Inferno" #12 UK;
 1993 "Why Must We Wait Until Tonight" #103 R&B, #97 US, #16 UK;
 1995 "GoldenEye" #89 R&B, #102 US, #10 UK;
 1996 "Whatever You Want" #23 UK;
 1996 "On Silent Wings" #13 UK;
 1996 "Missing You" #84 US, #12 UK;
 1996 "Something Beautiful Remains" #27 UK;
 1996 "In Your Wildest Dreams" (feat. Barry White) #34 R&B, #101 US, #32 UK;
 1998 "Cose Della Vita" (amb Eros Ramazotti);
 1999 "When the Heartache Is Over" #10 UK;
 2000 "Whatever You Need" #27 UK;
 2000 "Don't Leave Me This Way";
 2004 "Open Arms" #70 R&B, #25 UK;

Premis Grammy.
Al llarg de la seva carrera Tina Turner ha guanyat 7 premis Grammy:

 1971 - Millor interpretaci de R&B d'un grup per Proud Mary (Ike & Tina Turner).
 1984 - Millor enregistrament de l'any per What's Love Got To Do With It.
 1984 - Millor interpretaci pop femenina per What's Love Got To Do With It.
 1984 - Millor interpretaci rock femenina per Better Be Good To Me.
 1985 - Millor interpretaci rock femenina per One Of The Living.
 1986 - Millor interpretaci rock femenina per Back Where You Started.
 1988 - Millor interpretaci rock femenina per Tina. Live in Europe.

Filmografia.
The Big T.N.T. Show (1966) (documental);
It's Your Thing (1970) (documental);
Gimme Shelter (1970) (documental);
Taking Off (1971);
Soul to Soul (1971) (documental);
CS Blues (1972) (documental) (sense estrenar);
Tommy (1975);
Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band (1978) (cameo);
Mad Max Beyond Thunderdome (1985);
What's Love Got to Do with It? (1993) (Cameo) (veu cantant d'Angela Bassett);
Last Action Hero (1993);
The Goddess (2005) (posposada per la mort del productor Ismail Merchant);

Referncies.


Enllaos.
 Pgina oficial;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56766" title="Mardawidj ben Ziyar" nonfiltered="2311" processed="2307" dbindex="22571">
Mardawidj ben Ziyar ben Wardanshah Abul Hadjdjadj fou un general i emir daylamita que va governar al Djabal del 931 al 935.

Mardawidj vol dir "assaltant" per en realitat descendia del clan reial preislmic del Djilis i per sa mare dels ispahbadhs de Ruyan.

Fou un dels caps que va lluitar amb els prnceps alides del Tabaristan des el 917 en endavant. Vers el 927 va passar al servei de Asfar ben Shiroya. Va seguir a les seves ordre com a lloctinent fins que el 931 fou enviat contra el musafrida Muhammad que s havia apoderat del Tarum el 920 expulsant als Djustnides. En lloc d atacar-lo s'hi va aliar i es va revoltar contra Asfar (931); aquest era un tir i molts dels seus soldats es van passar a Mardawidj que va poder agafar el poder a Rayy, Kazwin i Djabal, mentre el cap dylamita Makan ben Kaki s apoderava del Tabaristan i Gurgan (i el Khorasan occidental). Asfar fou sorprs prop de Talakan quant anava a buscar el seus tresors (amagats a Alamut) i Mardawidj el va estrangular ell mateix (931). La resistncia que oferien els governadors califals al Djabal fou eliminada i va marxar contra Makan al que va derrotar i va fer fugir a territori samnida (vers 932) per Mardawidj seguidament va pactar amb l emir samnida Nasr, del que es va reconixer vassall i en va rebre formalment el feu de Rayy. 

Fou vers el 932 que Mardawidj va nomenar a Ali ben Buya (o Ben Buwayh) que havia passat recentment al seu servei junt amb els seus germans Hassan i Ahmad ben Buwayh, governador de Karadj. Ali era el futur Imad al-Dawla, el primer emir buwyhida. 

Per aquest temps va consolidar el seu poder al Djabal i en fou reconegut governador pel califa abbssida al-Muktadir i desprs per Al-Kadir, amb la condici de qu no podia conservar Isfanhan que governava son germ Wushmgir ben Ziyar. Mardawidj no va pas complir el tracte i el 934 va ocupar a mes a mes Ahwaz.

El 935 mentre celebrava la festa zoroastriana de Sadhak a Isfahan, fou assassinat pels seus ghulams turcs als que havia maltractat (gener de 935). El seu germ Wushmgir va poder continuar governant part dels territoris.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56771" title="Sasun" nonfiltered="2312" processed="2308" dbindex="22572">
Sasun (o Sanassunq) fou un districte  d'Armnia a la provncia d'Altzniq, en una zona muntanyosa i poc accessible.

La regi anava de la muntanya Surb Luys al nord oest fins prop de Martiripolis ocupant la banda esquerra del riu Kadirt. Les muntanes Andok i Kapan tamb eren punts destacats. Tamb ocupava tota la vall del Manasma (des el seu naixement fins el punt en qu desaigua al Kadirt) prop del naixement del qual estava situada la ciutat de Sasun, i poc mes al nord la muntanya Tsovasar. Al Est de Sasun quedava el districte de Khoit i al oest el territori muntanys d'Aspakuniats Tzor.

El districte en conjunt limitava al nord amb el Taron; al est amb Khoit, Gzekh i Erkhetq; al sud Arzanene i Npret; i al oest l'Astianene.

Pertanyia als Mamikonian i vers el 771 els rabs els hi van prendre molts dels seus dominis per es possible que una branca pogus subsistir a les inaccessibles muntanyes de Sasun. Aquesta branca en un temps va arribar a dominar de Taron a Arsamosata (va existir fins molt avanat el segle XI) per es coneix molt poc de la seva historia.

La major part del districte va passar als Bagrtides i el 826, a la mort d'Ashot I Msaker el va succeir el seu fill Sembat I Ablabas, per poc temps desprs un altre fill, Bagrat I Bagratuni, va rebre Sasun, Khoi i Taron.

El 855 trobem un Hovhannes de Sasun presoner a Samarra que havia estat capturat per Bogha al-Khabir i que fou executat per haver matat al ostikan d'Armnia Yusuf  ben Abu Said ben Marwazi (851-852). 

Vers el 870 el prncep Gurgen de Mardastan tenia a Khoit i Sasun com a territoris vassalls i el seu poder s estenia fins al pas de Mush (Taron). Vers el 878 el prncep de Mardastan havia perdut el Taron i probablement Khoit i Sasun que tornaven a esser bagrtides.

El 897 apareixen en mans del qaisita d'Arzen Abul Makhra ben Musa ben Zorara que fou atacat per l'emir-governador de  Diyar Bakr, Ahmed ben Isa ben Shaikh, cridat pels feudals de Vaspurakan, i va annexionar el principat bagrtida de Taron i l emirat d Arzen amb les muntanyes de Khoit i Sasun.

Desprs va formar part dels dominis del governadors i desprs emirs Hamdnides (de Mosul menys del 947 al 867 que fou incorporat al emirat d'Alep).

Els bizantins van incorporar Taron, Sasun i Khoi el 973. L emperador bizanti va estar el 974 a Mush, capital del Taron. All fou hostilitzat pels muntanyesos de Sasun, contraris a l annexi a Bizanci. L acord entre l emperador i els armenis es va mantenir desprs de complicades negociacions.  Finalment l emperador va baixar cap a Mesopotmia, va incendiar Mayyafarikin, i va ocupar Diyar Bakr i Nisibe. Desprs va retornar a Constantinoble per celebrar el triomf.

Els bizantins van conservar la regi fins la meitat del segle XI, i els nakharars locals van seguir en el poder. Vers la meitat del segle XI la regi estava en mans d un emir kurd i desprs del 1084 ja no s esmenta mes com a entitat autnoma, havent passat segurament a poder de les tribus turques.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56773" title="Alibamu" nonfiltered="2313" processed="2309" dbindex="22573">


Els alibamu (d' Albaamaha) sn una tribu muskogi (grup hoka-sioux) que forma una unitat poltica amb els koasati, i sn coneguts legalment com a alabama-coushatta. El seu nom prov d Alba Ayamule  jo obro els matolls  o  Ac hi som .

 Localitzaci .
 
Els alabama vivien originriament als marges dels rius Mississippi i Alabama, vora l actual Selma (Louisiana). Els koasati vivien als marges del Tennessee junt als llacs Gunterville i Wheeler, entre els rius Coosa i Tombigbee. Actualment ocupen la reserva estatal d Alabama-Coushatta, vora la vila de Livingston, a Polk County (Texas), i un grup encara roman a la reserva Kinder de Calcasieu Parish (Louisiana). 

 Demografia .

El 1702 hi havia 770 alibamu i el 1750 uns 250 koasati. El 1763 foren reduts a 120 individus. El 1910 hi havia 300 alibamu i 100 koasati a Texas, endems d un nombre indeterminat i una vila Koasati amb els Creek d Oklahoma. El 1960 hi havia 386 a Texas, segons Asher 200 parlants el 1980, i 500 en total el 1970.
Segons dades de la BIA del 1995, a la reserva Alabama-Coushatta de Texas hi vivien 514 individus (935 al rol tribal), i a la Coushatta Tribe de Louisiana hi vivien 362 persones (cap al rol tribal). Segons el cens dels EUA del 2000 hi hava 1.088 Alabama-Coushatta de Texas i 974 Coushatta, o sia, 2.062 individus.

 Costums .

Antigament no es diferenciaven gaire del grup muskogee original, ja que pertanyien a la federaci Creek, i llur cultura era similar a la dels creek i d altres tribus del Sudoest, com els choctaw o chickasaw. 

 Histria .

El 1541 els exploradors espanyols Moscoso i Hernando de Soto va visitar la vila d Alibamo, vora la de Chicasa, i van entrar-hi a sang i foc, com era habitual en ells.
El 1698 foren visitats pel francs Iberville, com el 1682 havia fet de passada Ren Robert Cavelier de la Salle, qui els obligaria el 1700 a marxar a l Est de Texas des d Alabama, per tal de construir l establiment francs de Mobile el 1701-1702, ja que es resistiren molt. El 1708 van lluitar contra els francesos i els seus aliats catawba i cherokee, per el 1710 s aliaren amb ells a Mobile. D aquesta manera, van construir el 1713 l establiment de Fort Toulouse.

Tanmateix, continuaren lluitant contra francesos i espanyols amb els seus aliats natchez i apalachee, per foren delmats i per aix el 1763, reduts a 120 individus, inclosos 30 guerrers, es dispersaren. Uns marxaren a l Oest de Luisiana i Florida, on s unirien als creek i ms tard als seminola, mentre que els koasati tenien dues viles, Tombigbee i Coosawda, a la vall del Tennessee (vora Alabama).
El 1809 els koasati s establiren a Big Thicket, on eren 1.650 individus amb francesos, mestissos i altres. Durant les guerres que van mantenir els texans amb els mexicans el 1822 es van mantenir neutrals. Per el 1839 foren atacats pels comanxes a Long King Creek.
Merc els seus serveis als texans, el 1840 Sam Houston va donar 1.110 acres als alabama i 640 als koasati de Texas, per el 1858 el governador H.R. Runnels va donar-los una nova reserva a Fort Worth, cosa que provocaria que molts tornessin a Alabama. 

El 1860 el grup establert a Texas va obtenir una reserva estatal. Des del 1871 escolliren un cabdill com, per el 1873 el govern federal pretengu dur-los a Territori Indi, com ja havia fet el 1830, alhora que el 1879 intentaren abolir l Agncia ndia. El 1885 un grup va tornar a Louisiana, on el 1890 reberen una reserva de 15 acres.

El 1928 els capdills Charles Thompson i McConnico Batise anaren a Washington per reclamar terres, i els van vendre 3.701 acres ms. 

Durant els anys cinquanta el govern va intentar imposar-los la poltica de Termination com a condici per a poder talar llurs boscos de Texas. El 1973 els reconegueren el govern tribal.

El 1975 un grapat de koasati s establiren a 140 acres de Red River (Louisiana) i demanaren el reconeixement. El 1991 els de Louisiana aconseguiren el reconeixement federal amb 80 hectrees ms com a Coushatta Tribe of Lousiana. El 1993 obriren un casino, cosa que els ha fet augmentar la font d ingresos en despeses socials de la tribu.

 Llista d'alibamu .
 Bel Abbey;
 Bertney Langley;

Enllaos. 
Tribu Alabama-Coushatta de Texas;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56774" title="Bel Abbey" nonfiltered="2314" processed="2310" dbindex="22574">
Bel Abbey (Elton, Louisiana, 1916-1991) fou un escultor en fusta koasati, que a ms era poliglota (alibamu,choctaw, cajun francs, angls), ra per la qual va collaborar amb diversos antroplegs, a traduir la Bblia al koasati i a fer-ne una gramtica.

Enllaos externs.
 Biografia en angls;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56775" title="Bertney Langley" nonfiltered="2315" processed="2311" dbindex="22575">
Bertney Langley, nascut a la vila koasati d'Elton (Louisiana), s un contador i compilador d histries koasati-alibamu, nebot de Bel Abbey, fundador i director de la Bayou Indian Federation. Ha participat a diverses exhibicions folklriques i literries arreu dels Estats Units i de Louisiana.

 Enlla .

 Biografia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56777" title="Ricardo Saprissa Aym" nonfiltered="2316" processed="2312" dbindex="22576">



Ricardo Saprissa fou un destacat esportista centreameric, d'origen catal, destacat en la prctica del futbol.

Biografia.
Ricardo nasqu el 24 de juny de 1901 a El Salvador, fill de pares catalans. El seu pare mor prematurament, i amb noms 2 anys viatj a Barcelona, per tornar novament a El Salvador amb 13. All, va comenar a practicar el futbol amb el Marathon i va proclamar-se campi centreameric de tennis amb noms dinou anys.

El 1921, desprs de convertir-se en enginyer topgraf, torn a Barcelona on comen a practicar hoquei sobre herba als clubs: Club Real, SE Pompeia i Polo. A continuaci practic el tennis on arrib a disputar l'Jocs Olmpics de Paris del 1924 i la Copa Davis. El 1922 comen a practicar el futbol, on destac com a gran defensa dret de l'Espanyol, que juntament amb Ricard Zamora (a qui substitu com a capit de l'equip) i Conrad Portas form la millor defensa del moment a Espanya. Va jugar nou anys al club guanyant dos Campionats de Catalunya i la Copa del Rei de l'any 1929 a Mestalla contra el Madrid. Va disputar el seu darrer partit amb el club el 17 de gener de 1932 en un partit davant de l'Athletic de Bilbao.

Ricardo es trasllad a Costa Rica el 1932, on s'integr a diversos clubs: Orin FC, Liga Deportiva Alajuelense, Gimnstica y CS Cartagins. El seu major llegat al seu pas d'adopci fou la fundaci el 16 de juliol de 1935 del Deportivo Saprissa, que, amb el temps, es convertir en un dels grans del futbol de Costa Rica. El 1951, fou entrenador de la selecci del seu pas, aconseguint el sots-campionat als jocs panamericans de Buenos Aires.

Va ser un jugador de gran classe i un cavaller de l'esport. Fou una bona mostra del concepte dsportsman d'inicis de segle XX, s a dir, l'esportista multidisciplinar per excellncia. No va ser expulsat en cap partit ni mai no va cobrar ni un ral. Per la seva filosofia de vida el va fer sobrepassar el simple paper de jugador. Va crear la Pea Saprissa, precedent del futbol base actual, on nodr l'Espanyol de bons jugadors (com Trias, Martorell, Prez, Llims o Teruel) al costat del basc Gamito Pasabaln, que exercia de director tcnic. A ms, el seu prestigi fou tan gran que clubs com l'Alajuelense, la Gimnstica, el Cartagins, i fins i tot la Federaci d'Escacs, esport on era un mestre, aix com l'Espanyol el van declarar president d'honor. A Costa Rica, a travs del club que havia fundat, va dur a terme una important tasca de conducci de l'infant cap a l'estudi, tutelant i assumint el cost de la formaci educativa de molts joves sense recursos. Veritable heroi a Centreamrica va morir el 16 d'agost de 1990. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56778" title="Sardes" nonfiltered="2317" processed="2313" dbindex="22577">

Sardes (        o       )  fou una ciutat de l'sia Menor, capital del regne de Ldia, dels strapes perses, d'Antgon, dels strapes selucides i capital regional amb els romans. Estava situada al peu de la vesant nord de la muntanya Tmolus, prop del riu Hermos i a la riba del seu afluent, el Pactolus que passava per la ciutat

Va esdevenir capital del regne de Ldia en temps del rei Meles, que la va fortificar, i probablement no existia des de molt abans. El rei Candaules, successor de Meles, ja hi va residir. Era de construcci senzilla, amb molta fusta, i es va incendiar diverses vegades. Tenia una acrpoli en una roca inaccessible rodejada d'una triple muralla. Durant el regnat d'Ardys fou presa pels cimmeris que no van poder conquerir la ciutadella. Va convertir-se en una prspera ciutat en temps del rei Cresus. 

Eliminada la dinastia ldia, Sardes va esdevenir capital d'una satrapia persa vers el 540 aC. Durant la Revolta Jnica dirigida per Aristgores i Histiaeu (499 aC - 494 aC), els jnics, amb ajut de naus d'Atenes van ocupar la ciutat menys la ciutadella, defensada per Artaphrenes i la guarnici persa. La ciutat es va incendiar accidentalment i els jnics i atenencs es van retirar. Sardes fou reconstruda. El rei de Prsia, en represlia, va declarar la guerra a Atenes. Xerxes va passar a Sardes l'hivern anterior a la invasi de Grcia.

Cir el jove hi va reunir les forces militars contra son germ Artaxerxes. Desprs de la victria d'Alexandre el Gran a Grnicos (334 aC), Sardes es va rendir sense lluita i en agrament el rei macedoni va donar als seus habitants la llibertat i la facultat de restaurar les seves antigues lleis i institucions. 

Desprs de la mort d'Alexandre, Sardes va quedar en possessi d'Antgon el borni. Desprs de la seva mort a la batalla d'Ipsos (301 aC) va passar a mans de Lismac de Trcia, i el 282 aC dels selucides fins que el 222 aC Aqueos,  parent del rei selucida Antgon III el gran i governador de l'sia Menor, va actuar all com a rei i potser fins i tot va prendre el ttol reial. Antoc el Gran va assetjar a Aqueos a la ciutat durant un any fins que el cretenc Lagoras va escalar les muralles per un punt sense vigilncia i va poder ocupar la ciutat (214 aC) que va quedar molt malmesa i parcialment destruda. Desprs de la derrota del selucida Antoc a Magnsia del Sipilos, Sardes va quedar en poder de Roma que l'any segent la va renunciar al tractat d'Apamea (188 aC) a favor del Regne de Prgam, del que va tornar a Roma el 133 aC i va formar part de la provncia d'sia. 

Durant el regnat de Tiberi fou destruda per un terratrmol (any 17) i l'emperador la va fer reconstruir. Desprs fou una ciutat mitjana de provncia, on va entrar aviat el cristianisme i on es van celebrar alguns concilis, continuant mantenint un cert nivell de prosperitat.

Fou capital d'un convent jurdic d'sia, i desprs capital de la provncia de Ldia (294 aC) esdevenint seu d'un bisbe metropolit.

Va romandre sota domini bizant fins a comenament del segle XIV. El 1301 es van produir els primers atacs turcmans i el 1306 va passar a aquestos per tractat. El 1402 fou destruda per Tamerl.

Una ciutat moderna sorgida a la rodalia porta el nom de Sart. Les runes consisteixen en un estadi, un teatre, i una triple muralla de l'acrpoli amb les torres mes altes. No lluny de la ciutat hi havia la tomba del rei Aliates II. 

La ciutat va donar nom a la comarca, que es va dir Sardiene (                 ).

Foren nadius de Sardes el poeta lcman que va viure a Esparta, dos retrics de nom (ambds) Diodor (Diodor Zonas i Diodor el jove), i l'historiador Eunapi.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56779" title="Sardiene" nonfiltered="2318" processed="2314" dbindex="22578">
La Sardiene s el nom que es va aplicar durant la dominaci romana a regi de la plana on estava situada la ciutat de Sardes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56780" title="Pndol de Foucault" nonfiltered="2319" processed="2315" dbindex="22579">


Un pndol de Foucault s aquell que pot oscillar en qualsevol pla vertical durant un temps prou llarg. El pndol de Foucault demostra l'efecte de Coriolis en una referncia no galileana i la rotaci de la Terra en una referncia galileana. Fou inventat pel fsic francs Jean Bernard Len Foucault.

Si se situa a l'equador terrestre, el pndol no rota. Si se situs al pol donaria una volta de 360 cada dia al voltant de l'eix vertical. Un pndol situat qualsevol altre punt de la Terra rota amb una velocitat proporcional al sinus de la seva latitud; de manera que si se situa a 45 rota una vegada cada 1,4 dies i a 30 cada 2 dies.

El primer fou installat per Foucault al Panthon de Pars el 1851, media 67 mtres i tenia una massa de 28 quilograms.

Als Pasos Catalans hi ha un pndol de Foucault al Museu de la Cincia de Barcelona i a la Ciutat de les Arts i la Cincia de Valncia.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56782" title="Sindjar" nonfiltered="2320" processed="2316" dbindex="22580">
Sindjar es una regi muntanyosa de entre el riu Tigris i el Khabur, al oest de Mosul.  Avui dia la major part de la regi, anomenada Djabal Sindjar, pertany a Iraq menys la part occidental que ja es a Sria. A la part sud hi ha la ciutat de Sindjar que pertany a Iraq.

Fou l'antiga Singara (armeni Shngar o Mingara, grec        ), originalment una fortalesa a la part nord de Mesopotmia ocupada per Traj com a posici avanada romana al Imperi Part. Sota els emperadors Sever i Gordi I fou colnia romana i fou escenari d'una batalla entre Constanci i el rei Shapur de Prsia, del que les dues parts es van declarar vencedors. Ami descriu la batalla per diu que n'hi va haver una altra a Eleia. Sota Juli l'Apstata fou escenari d'un fams setge dels perses, que va acabar amb l'assalt a la ciutat.

La ciutat va seguir en general els mateixos esdeveniments que l'Adiabene. 

Al segle VI o comenaments del VII hi varen emigrar els rabs de la tribu dels Taghlibites o Banu Taghlib.

El 736 fou ocupada pel cap rab Iyad ben Ghanm. Vers finals del segle o en el segle VIII hi van esclatar dos moviments revolucionaris, el primer dirigit per Atik, de carcter kharigita, i el segon que al-Masudi califica d'Ibdita.

Al segle VII hi havia bisbes nestorians a la ciutat i hi van restar fins el 1278. Tamb hi havie bisbes jacobites des el 818 i hi van restar fins el 1345. 

Va formar part del Diyar Rabia i desprs de tenir governadors del califa els hamdnides van esdevenir emirs hereditaris, per el seu govern local va existir fins el 970. Els dominis hamdnides van tornar al califat el 978 per els kurds yazids de la zona, que s'havien installat a la regi, van assolir el govern local. Desprs va ser governada pels Ukaylides que van construir la ciutadella.

A partir del 1106 els turcmans van intentar esdevenir independents a la regi. Fou dues vegades ocupada per Nur al-Din Zangi (Zengi) el 1169 i el 1171 i una branca de la dinastia zengita hi va tenir la seu, iniciant-se amb Abu Said Zangi II (1170-1197) que hi va tenir una cort amb un alt nivell de cultura. Kutb al-Din Muhammad va fer construir una nova ciutadella al costat de la que havien construt els Ukaylides.  Va passar llavors als aibides amb al-Malik al-Ashraf Muzaffar al-Din del Diyar Bakr (1210-1220) i al visir de Mosul Badr al-Din Lulu (1222-1259). 

El 1261 les dues ciutadelles foren destrudes pels mongols. Algunes fortificacions foren reconstrudes sota el governador Il-Khanida Muhammad al-Yazdi. 

Dominada per poc temps per Tamerl que la va conquerir desprs d'un setge que la tradici diu que va durar set mesos, va passar seguidament als Kara Koyunlu i desprs als Ak Koyunlu. El 1507 fou ocupada pel safvida Ismail i el 1534 va passar als otomans i fou establerta com a cap de sandjak de la provncia (vilayat) de Diyar Bakr, per al cap d'un segle era noms una nahiye del sandjak de Mardin situaci que es va mantenir fins el 1830 en qu va passar a ser una nahiye del sandjak de Mosul. La poblaci era majoritriament kurda yezid i babur, amb rabs de la tribu Tayyi. Els kurds Yazid es van revoltar el 1850 i Dawud Pasha, governador de Bagdad, no van poder dominar la situaci; el 1864, per la via de les negociacions ho va aconseguir Midjhat Pasha.
 
El 1920 va quedar dins l'Iraq i va passar a formar part de la muhafaza (regi administrativa) de Mosul.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56783" title="Damon Albarn" nonfiltered="2321" processed="2317" dbindex="22581">

Damon Albarn (Leytonstone, Londres, 23 de mar del 1968) s un fams cantant i msic angls.

s el lder de Blur, grup smbol del brit-pop, amb el que va guanyar molt xit, per en els ltims anys ha tingut molt ms amb Gorillaz, grup de so com el rap i hip-hop que t la particularitat de no aparixer pas en carn i os, noms en grfiques virtuals.

 Biografia i carrera musical .
Va viure la seva infantesa amb la seva famlia a Aldham, Colchester. Quan tenia 13 anys conegu, a l'escola, a Graham Coxon, amb el que perd contacte quan al 1987 es trasllada a Londres.

En el 1988, mentre anava a un curs al Goldsmiths College de Londres, coneix a Alex James, el que s baixista en Blur. Amb Coxon, Albarn va formar The Circus, banda que desprs va canviar al nom Seymour quan van arribar James i Dave Rowntree. Els Seymour van canviar pel nom de Blur en el 1989.

Amb el passar dels anys, Albarn es converteix en una de les persones ms famoses del britpop, en competncia amb els germans Noel i Liam Gallagher, lders dels Oasis.

Encara que Coxon deix la banda en el 2002, Albarn, amb Rowntree i James, ha continuat portant endavant el projecte, per sense comprometre's a fer cap altre lbum nou.

A ms de portar davant la seva banda Gorillaz, Albarn tamb ha fet msica amb el seu propi nom com a solista. El 2002 ha publicat Mali Music, un lbum basat en la seva visita a Mali.

Albarn s molt actiu en el moviment contra la guerra.

Albarn ha publicat un lbum solista amb el ttol Democrazy, publicat el desembre del 2003.

Al 2004, Albarn apareix a Palookaville, de Fatboy Slim, en la can Put It Back Together.

Al 2005 Albarn i Gorillaz han publicat el seu segon lbum, Demon Days.

Desprs d'una llarga relaci amb Justine Frischmann dels Elastica als anys 90, actualment Albarn viu amb Suzi Winstanley.

Vegeu tamb.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56784" title="Flavipolis" nonfiltered="2322" processed="2318" dbindex="22582">
Flavipolis s el nom que va portar la ciutat de Sis, a Cilcia, situada al nord-est d'Anazarbe i a l'oest de Tars. El seu nom podria derivar de l'emperador Vespasi (Flavi Vespasi). A partir del segle IV fou seu d'un bisbe.

Va passar als rabs al segle VII. L'any 962 el general bizant Nicfor Focas (desprs emperador) va conquerir Anazarbe i Sis i els passos de l'Amanos, a Cilcia, que eren de l'emir hamdnida d Alep.

Correspon a l'otomana Ushak.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56787" title="Neula" nonfiltered="2323" processed="2319" dbindex="22583">

La neula s un full prim de pasta de farina amb forma de can, de vegades amb sucre, que es menja tradicionalment per Nadal.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56788" title="Seguili" nonfiltered="2324" processed="2320" dbindex="22584">
La serra del Seguili (de l'rab, Al-Sahila, plana, en aquest cas la serra plana), pertany a la comarca de la Marina Alta i est situada entre Benidoleig, que ocupa la vessant septentrional de la muntanya, i Alcalal i la Llosa de Camacho, que estan enclavades en el flanc meridional. s una serra d'escassa elevaci, entre 388 i 411 m. sobre el nivell del mar.

La vessant nord.

En la vessant nord del Seguili, dins del terme municipal de Benidoleig, hi ha la Cova de les Calaveres, on s'han trobat destrals, martells i puntes de pedra procedents del paleoltic. A l'poca ibrica aquesta cavitat es va fer servir com a santuari. La llegenda conta que un rei moro que fugia del Cid  s'hi va quedar atrapat amb tot el seu harem. Les calaveres a qu alludeix el topnim sn, segons la creena popular, les del malastruc monarca i les seues dones. La cova s'endinsa uns 400 metres en l'interior de la serra. El tram final est negat d'aigua, tot formant un petit estany denominat el Toll Blau. El Seguili i la Cova sn dos llocs emblemtics per a la gent de Benidoleig i, com a tals, apareixen representats en l'escut municipal d'aquesta localitat.

La vessant sud.
  
Almassaleft.

Almassaleft s el nom amb qu s conegut el flanc de la serra del Seguili per on discorre la carretera comarcal que enllaa les poblacions de Benissa  i Orba. Aquest paratge rep tamb la denominaci histrica de Les Forques per ser el lloc on els criminals eren ajusticiats en l'poca de l'antiga Baronia d'Alcalal.

Alxaraf.

L'alt d'Alxaraf s la part ms elevada del Seguili i la ms prxima a la poblaci d'Alcalal. Tamb se'l coneix amb el nom de El Calvari, perqu al seu peu s'alcen les capelletes o estacions del Via Crucis. Des de principis de la dcada dels noranta del segle XX, aquest indret ha estat sotms a una intensa activitat urbanstica que l'ha convertit en una mplia i moderna rea residencial, on viuen majoritriament ciutadans europeus de la 3 edat.
 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56789" title="Castell de la Solana" nonfiltered="2325" processed="2321" dbindex="22585">
Aquest castell de la Marina Alta rep el seu nom de la Costera de la Solana, que s la serra on est situat. El castell s'ala sobre el cim ms elevat d'aquesta serra: el de Beniquasi, que fa una alada de 606 m. sobre el nivell del mar. Tamb es conegut amb la denominaci histrica de Castell d'Aixa. El seu terme castral comprenia els municipis d'Alcalal, Xal i Llber. D'aquesta fortalesa, en resta com a nic vestigi el basament d'una torre rectangular de 12 x 4'50 m.
Evoluci histrica.
poca antiga.
A finals del segle XIX, a l'alt de Beniquasi, uns vens de Xal van trobar restes de cermica que fan pensar en la possibilitat que hi haguera existit un assentament ibric en aquest indret. Els ibers solien installar-se en llocs elevats que els permetessen controlar visualment els accessos al seus poblats. En aquest sentit, l'alt de Beniquasi ofereix unes condicions ideals: des d'all estant es poden contemplar, a ms d'Alcalal, Xal i Llber, les poblacions de la Llosa de Camacho, Benissa,Gata de Gorgos i la lnia costanera que va des del Castell de Cullera fins Altea. s de suposar que, acabades les lluites entre romans i ibers, aquests s'establirien definitivament al pla, on la terra fou dividida en parcelles dites "quintae" o "pagi" (una d'elles fou el "Pagus Salonii", origen de Xal).

poca rab.

La importncia estratgica d'aquest indret tamb la van saber valorar els musulmans, a qui devem la construcci del castell i el topnim amb qu s conegut: Aixa. Van escollir aquest nom en memria d'Aixa, l'esposa del profeta Mahoma, que era venerada per dos virtuts que va posseir en vida: la saviesa i el coratge. Abans de ser incorporat als dominis de Jaume I, el Castell d'Aixa va pertnyer al val Hudyl Al-Shuir fins l'any 1230, en qu va morir i el castell el va heretar el seu fill, Habu Abdala Ibn Hudyl, dit tamb "Al-Azraq".

poca moderna.
L'any 1561 el rei Felip II va encomanar a l'enginyer itali Giovanni Battista Antonelli l'inspecci de tots els castells de La Marina, i a l'informe que va elaborar no hi cap referncia a aquest castell. La manca de menci podria respondre a un oblit, per s ms raonable pensar que l'enginyer no el va incloure perqu aleshores ja era una runa.

Alqueries i rahals d'Aixa a l'poca medieval.
Albayrn;
Alquellelin (l'actual Alcalal);
Arahal;
Atrayello (la Traella del segle XV);
Beniatia;
Benibder;
Benibrahim (l'actual Benibrai);
Benixalon (=El Rfol de Xal?);
Cotar (l'actual Cuta);
El Rfol de Famut;
Llber;
Llosa;
Murta (o La Murta)   ;
Muscayra (l'actual Mosquera);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56790" title="Perovskita" nonfiltered="2326" processed="2322" dbindex="22586">
La perovskita s un mineral format per xid de calci i de titani, de formula . El seu nom prov del mineralogista rus L. A. Perovski. 

Estructura cristallina : Ortormbic;
Classe cristallina : 2/m 2/m 2/m;

L'estructura perovskita.

S'anomena tamb perovskita a l'estructura en la que cristallitzen un nombre considerable d'xids ternaris (p.e. , ). La seva forma ms senzilla (perovskita simple) correspon al cas en qu l'xid ternari t frmula general  on  i  sn cations i  s un ani (oxigen, fluor,...). En aquest cas, els cations B es colloquen en els vrtexs d'un cub, els cations  en el centre del cub, i els anions  al punt mig de les arestes del cub. Aix fa que els cations  estiguin envoltats de sis anions  formant un octedre.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56793" title="Polindria" nonfiltered="2327" processed="2323" dbindex="22587">
S'anomena polindria la varietat de poligmia en qu una femella mant una relaci amb dos o ms mascles. Un matrimoni polindric s, per tant, la uni legtima d'una dona amb diversos homes.

Aquesta modalitat de poligmia s de les ms infreqents histricament per se n'han observat casos en les tnies tradicionals del Tibet, entre els inuit, a l'antiga Mesopotmia o en la tnia matriarcal dels mosso. En tots els casos la causa ha sigut el desequilibri entre el nombre d'individus masculins i femenins, essent molt superior el primer. 

A diferncia del que es pot pensar, la polindria generalment no es dna en societats matriarcals sin tot el contrari: s freqent en comunitats en qu es practica l'infanticidi de nounats femelles de forma que la poblaci masculina esdev molt superior.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56797" title="San Bartolo" nonfiltered="2328" processed="2324" dbindex="22588">
San Bartolo s un municipi en el departament de Totonicapn de Guatemala. En aquesta localitat es troba un dels jaciments arqueolgics ms importants de la civilitzaci maia, descobert al 2001 per l'arqueleg William Saturno, tot i que ha estat altament saquejat.

El jaciment correspon a l'era preclsica, sobre el 300 aC. Hi ha pirmides de entre 25 a 30 metres d'alada, amb signes de grans saqueigs que han tret alguns murals de les parets.

David Stewart i Bill Zoterno descobriren unes habitacions, dins d'una pirmide de 26 metres, amb importants mostres d'art maia: uns murals del Du de la Dacsa i reis de l'imperi Maia. Els murals, sobre un mur de de 9 metres per 90 centmetres, estan datats sobre 100 aC, i per tant sn dels ms antics dels descoberts fins el moment. Illustren l'origen de la dacsa des del principi dels temps. S'hi pot observar una escenes del naiximent, mort i resurrecci del fill del Du de la Dacsa, pintat quatre voltes, amb diferents animals.

Cal destacar que hi ha una estreta relaci entre els murals i els mites que relata el llibre sagrat dels maies kich: el Popol Vuh, fet que demostra que aquest llibre s anterior a la Conquesta d'Amrica, contrariament al que es pensava fins ara. Als murals hi ha illustrat un gran nombre de mites ac relatats, com ara b, el naiximent dels herois bessons Hunahp i Ixbalanqu, o com l'eixida del Du de la Dacsa junt amb la seua dna de l'inframon.

Tamb s'ha trobat una tomba reial maia, la ms antiga de les trobades fins el moment, que data del 150 aC.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56798" title="Plenipotenciari" nonfiltered="2329" processed="2325" dbindex="22589">
Normalment, s'anomena plenipotenciari, a un diplomtic o un ministre que t tots els poders necessaris per a negociar un acord o tractat, o per a representar el seu govern davant altres governs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56799" title="Pavesa" nonfiltered="2330" processed="2326" dbindex="22590">

El pavs s un escut medieval llarg, rectangular i convex d'origen europeu que protegeix tot el cos.

El pavs era utilitzat primordialment pels ballesters en el perode medieval, particularment durant els setges. Quan els ballesters recarregaven les seves armes, es protegien dels projectils llanats per l'enemic posant-se darrere el pavs, que s'aguantava plantat a terra subjectat amb una estaca o sostingut pel ballester, anomenat paveser o pavesat. Si l'estaca estava incorporada al pavs, hom parlava de pavs de punta. El pavs es caracteritza pel seu eix central prominent. Alguns d'aquests escuts anaven pintats amb l'Escut d'armes o amb imatges religioses.

Hi havia altres menes de pavesos, mes petits, com els pavesos de bra i els que portaven els remers de les galeres al segle XV, que es deien pavesos de posta o pavesos de barrera, i que, posats un devora l'altre, formaven una empavesada. Els escuts ms grossos que es posaven als costats de les altres embarcacions es deien mantellets.

 Enllaos externs .

  Pavesos de l'Hermitage, Rssia;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56800" title="Doctrina Monroe" nonfiltered="2331" processed="2327" dbindex="22591">
La doctrina Monroe s un principi de poltica internacional, formulat pel president dels EUA James Monroe l'any 1823, que es resumeix en la seva clebre frase: Amrica per als americans.

Aquest principi serv per a la poltica nord-americana durant tot el segle XIX i bona part del XX, i demostra la seva hostilitat a la intervenci europea en els afers del continent americ. Aquest mateix principi he perms que els EUA desenvolupessin una poltica colonial en molts aspectes respecte els altres pasos del continent americ.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56801" title="Maccarthisme" nonfiltered="2332" processed="2328" dbindex="22592">
El maccarthisme s el nom que es don a la campanya del senador dels Estats Units Joseph MacCarthy i dels seus seguidors que, desprs de la Segona Guerra Mundial, es van llenar a una persecuci poltica contra funcionaris i intellectuals progressites sota l'acusaci de ser comunistes.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56803" title="Maquis" nonfiltered="2333" processed="2329" dbindex="22593">


Els maquis van ser els grups de la resistncia francesa que, amagats a les regions poc poblades, boscos o muntanyes, van lluitar contra l'ocupaci alemanya d'aquest pas durant la Segona Guerra Mundial.
 
Per extensi, i atenent a aquest significat de resistncia, el terme maquis designa tamb els grups armats que van operar en territori espanyol, especialment a la serralada Cantbrica, als Pirineus, a Catalunya, Pas Valenci, Arag i Andalusia, desprs de la Guerra civil per oposar-se a la institucionalitzaci del rgim  franquista, .

Origen del mot.
Maquis s una paraula d'origen francs que prov, al seu torn, del mot cors macchia que significa bosc atapet o vegetaci espessa, car fa referncia a una forma de vegetaci tpicament mediterrnia que es pot trobar a Crsega. 

El maquis a l'Estat espanyol.

Els inicis.
Acabada la Guerra Civil Espanyola, Franco no va intentar la reconciliaci: hi ha 450.000 exiliats, 90.000 executats durant la guerra i 41.000 ms durant la postguerra per motius ideolgics. L'origen de l'exili s la repressi, ja que a molts dels fugits probablement els esperava la mort. Estaven desorganitzats, ats que van marxar per salvar la vida, sense armament i poca conscincia poltica del que feien. Tenien molt difcil fugir a l'estranger. A Portugal, la dictadura de Salazar els hagus lliurat a Franco i des de 1940, a Frana, s'haurien trobat amb l'ocupaci nazi. Espanya era una ratera.

A Frana, els guerrillers es van organitzar en el XIV Cuerpo de Guerrilleros Espaoles, com a continuaci del XIV Cos d'Exrcit Guerriller que va operar durant la Guerra Civil Espanyola per fer actes de sabotatge i represlia en territori ocupat pels feixistes, i collaboraven amb la resistncia francesa per asolir els seus objectius.

La guerrilla organitzada.
El PCE, des de l'exili va promoure la creaci de les Agrupacions Guerrilleres en diverses zones geogrfiques de l'estat espanyol, coordinant les accions entre elles, prenent com a model la Federacin de guerrillas de Len-Galicia, la primera organitzaci guerrillera de la postguerra, operativa des dels primers anys. La ms activa fou l'Agrupacin guerrillera de Levante y Aragn (AGLA), que va actuar a la zona compresa entre el sud de Terol, l'interior de Castell i el nord de Conca.

A partir de l estiu del 1944, els maquis combaten amb fora contra els milicians francesos de Vichy i els alemanys de Paris es rendiren, de manera que quasi tota Frana estava alliberada. Els guerrilleres espanyols victoriosos i ben armats giraren el cap envers el seu pas.

A part de l'assalt a la fbrica de cerveses Moritz l'agost de 1944, l'acci ms rellevant fou la invasi de la Vall d'Aran: entre el 8 i el 9 d'octubre de 1944. Quan els nazis ja retrocedien a Frana, 2.500 guerrillers van entrar a la vall ben equipats i amb armament pesant, sota direcci dels comunistes. Amb aquesta ofensiva i una altra de similar amb 2.500 guerrillers uns dies desprs, els antifranquistes volien conquerir part del territori espanyol, declarant la zona conquerida sota el govern de la repblica, que llavors era a l'exili, i forar els aliats a alliberar Espanya del govern de Franco, tal i com estaven fent a la resta d'Europa. A partir de la derrota a la Vall d'Aran, els comunistes deixaren aquest tipus de lluita 

L Agrupaci Guerrillera de Catalunya va prendre el relleu als comunistes per al poc temps van ser desarticulats.

El PSUC, el 1946 va comenar a actuar en la lluita guerrillera urbana. Entre el 1946 i 1947 s el perode de ms activitat, amb nombrosos atemptats, vies de tren, la voladura del monument de la Victria i el ms important: el 29 de novembre de 1946 van volar una part de l'edifici dels tallers del diari del Movimiento Solidaridad Nacional, amb la intenci d'acabar amb el director Luys Santamarina, que va salvar la vida al retardar-se, tot i que hi va haver tres vctimes mortals. Aquesta agrupaci tamb va ser desarticulada i l'octubre de 1948 es trobaven enfront d'un consell de guerra.

Canvi d'estratgia del PCE.
El 1948 el PCE canvia d'estratgia i, a instncies de Stalin renuncia a la lluita guerrillera, ja molt castigades per la repressi, i noms els llibertaris prosseguiren la lluita guerrillera a Catalunya, cosa que suposa el decliu de les agrupacions. Les Agrupacions Guerrilleres es transformen en Comits de Resistencia. 

El 7 de novembre de 1949, un miler de gurdies civils assalta el campament l'AGLA de Cerro Moreno, a Santa Cruz de Moya, en el que moren dotze guerrillers dels tretze presents, pocs dies desprs d'una reuni del comandament de l'organitzaci. Aquest assalt marca el principi del final de la resistncia armada a la zona, i s recordat amb un monument on hi havia el campament.

La nova orientaci no es fa efectiva sobre el terreny i, finalment, l'evacuaci general s decretada en 1952. 

El final dels ltims maquis.

A causa de la decidida actuaci policial i la consolidaci del rgim dictatorial, el maquis va quedar prcticament desfet d'en 1950. Tan sols alguns elements allats i sense suport dels dirigents a l'exili van continuar fent accions de sabotatge, atracaments i assassinats selectius. Els guerrillers van realitzar centenars d'accions, per sovint molts dels combatents antifranquistes eren detinguts i executats sense judici per la Gurdia Civil all on havien estat descoberts, encara que es rendissin i haguessin lliurat les armes. Per aix, sabedors de la sort que els esperava en caure en mans dels falangistes, preferien lluitar fins a la mort. 

Entre els maquis ms coneguts dels Pasos Catalans destaquen els noms de Francesc Sabat (Quico Sabat), Josep Llus Faceras, Marcell Massana i Ramon Vila (Caracremada).

Enllaos externs.
 Paisatges de la guerrilla;
Marxa Homenatge als Maquis;
Gran enciclopedia aragonesa: Maquis;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56810" title="Alatrium" nonfiltered="2334" processed="2330" dbindex="22594">
Alatrium fou una ciutat dels Hrnics d Itlia, avui Alatri.

Era una de les principals ciutats del Hrnics i quant aquesta naci va fer el consell general (306 aC) per decidir la guerra amb Roma, Alatri, Farentium i Veruli van votar en contra. Desprs de la derrota dels Hrnics, Roma els hi va agrair el vot, permetent que conservaren les prpies lleis, per van preferir optar a  la ciutadania romana amb dret de connubi entre les tres ciutats. Fou una ciutat municipal que va arribar a colnia en una data no coneguda; durant l imperi era municipi.

Encara es conserven les antigues muralles, la ciutadella i una part de la ciutat antiga.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56813" title="Alba Fucensis" nonfiltered="2335" processed="2331" dbindex="22595">
Alba Fucensis (Alba) fou una fortalesa d Itlia central, a la Via Valeria, a 5 km del Llac Fucinus i al peu de la Muntanya Velino. 

Els Albensis foren presentats com un poble diferenciat dels marsis en territori dels quals era la ciutat per altres historiadors pensen que eren marsis i no eques. El territori dels eques va passar a Roma el 302 aC i Alba Fucensis en va quedar inclosa i s hi van enviar colons; el 211 aC va ser lleial als romans contra Annbal per el 213 aC no va voler aportar contingents militars. A la ciutat hi van ser presoners Sifax de Numdia, Perseos de Macednia, Bituitus dels arverns i altres destacats lders.

A la guerra social fou una de les seus dels confederats per es va haver de rendir. Durant l Imperi no apareix esmentada per va existir com un municipi i va anar decaient. Avui dia encara existeix i es diu Alba.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56816" title="Cassi Di" nonfiltered="2336" processed="2332" dbindex="22596">
Cassi Di o Di Cassi, Cocc i nus Cassius D o, (Nicea, vers 155   desprs del 230) fou un historiador i escriptor rom en llengua llatina i grega.

 Origens .

El seu nom era Di i el cognomen Cassi el va agafar segurament un avantpassat en obtenir la ciutadania romana sota patronatge de la gens Cssia. Era fill de Cassius Apronianus i el cognomen Cocceianus el va adoptar en honor de l'orador Di Crisostom Coccei (Dion Chrysostomus Cocceianus), que segons Reimar era el seu avi matern. 

 Biografia .

Va nixer vers el 155 a Nicea de Bitnia i va rebre una bona educaci. Va acompanyar al seu pare a Cilcia, de la qual aquell fou governador, i a la mort del pare (vers 180) va anar a Roma. Arribat als 25 anys va ser nomenat senador, i fou edil i qestor durant el regnat de Cmmode. En aquests anys va actuar com a advocat a Roma. El 193, amb Pertinax, a qui com a senador havia votat per a emperador, fou pretor, crrec que de fet va exercir ja sota Septimi Sever. 

Al comenament del regnat de Sever va escriure un llibre sobre somnis i prodigis. Va dir que havia tingut un somni que li encarregava escriure una histria del seu temps, per la qual ja possea molts materials que havia recollit durant el regnat de Cmmode. Va escriure la primera part i la va presentar a l'emperador que la va rebre amb aprovaci. Posteriorment Di va decidir escriure una historia completa de Roma. Es va retirar a Cpua on va passar bona part del segents 12 anys, durant els quals va escriure aquesta obra historiogrfica, per la qual s especialment conegut. Es suposa que va comenar a recopilar materials el 201 i va comenar a escriure el 211, completant el treball el 222.

Durant el regnat de Caracalla va acompanyar l'emperador i va visitar Nicomdia. Macr el va cridar i li va donar el govern de les ciutat lliures de Prgam i Esmirna que poc abans s'havien revoltat (va governar vers 218 a 221) i al final del seu govern va anar a Nicea on emmalalt.

Fou cnsol, per la data es desconeix (entre 219 i 223) i al final del crrec fou procnsol a l'frica, i al tornar a Roma al final del seu govern, fou enviat com a llegat a Dalmcia (226) i a Pannnia (227). A la seva tornada els pretorians el van voler matar i aix ho van demanar a l'emperador Alexandre Sever, per aquest no ho va acceptar i a ms a ms el va nomenar cnsol per segona vegada (229) amb el mateix Alexandre Sever com a collega. Al final del consolat va acompanyar l'emperador a Campnia per aviat, allegant mala salut, es va retirar a Nicea, on va romandre la resta de la seva vida. La data exacta de la mort s desconeguda.

Era casat i tenia almenys un fill. s possible que un nt seu, tamb anomenat Di Cassi, fos el cnsol del 291.

 Obres .

Les seves obres sn:
 Llibre de somnis i prodigis, perdut;
 Histria del regnat de Cmmode;
 Histria del regnat de Traj, esmentat noms per Suides;
 Histria de Prsia, esmentat per Suides (probablement Suides va confondre a Di amb Din (Deinon));
        (Itineraris), esmentat tamb per Suides, probablement un altre error, ja que seria obra del seu avi Di Crisostom.
 Vida d'Arri, esmentada noms per Suides;
 Gtica, atribuda per Suides, Jornandes i Freculphus, per Filostrat l'atribueix a l'avi.
 Histria de Roma o Historia Romana (               ), en vuitanta volums (escrits en grec), que comena amb l'arribada mtica d'Enees a Itlia i acaba l'any 229. Dels vuitanta volums es conserven 18 complets i 7 en fragments; de la resta noms es conserven resums fets per historiadors bizantins dels segles XI i XII. A aquesta obra fou incorporada la Histria del regnat de Cmmode i, si realment fou obra seva, la Histria del regnat de Traj.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56820" title="Alba Longa" nonfiltered="2337" processed="2333" dbindex="22597">
Alba Longa fou una ciutat del Latium a la riba est del llac Albanus i al peu de la muntanya Albanus.

Era la principal ciutat del Latium i exercia una certa hegemonia a la Lliga Llatina.

La seva histria s llegendria: fundaci per Ascani fill d'Enees, heroi troi. Fou governada per la gens Silvia a la que suposadament pertanyia Rmul, el fundador de Roma. 

Es creu que al menys 8 de les 30 ciutats de la lliga llatina eren colnies d'Alba: Nomentum, Gabii, Fidenae, Collatia, Pometia, Castrum Inui, Bola, i Cora. Si b alguns escriptors fan a Alba Longa el cap de la confederaci a l'poca de la submissi de la confederaci per Roma, per una relaci de ciutats sotmeses molt ms antiga se suposa que Alba fou el cap d'una lliga de petites ciutats i colnies que desprs va quedar integrada en la major Lliga Llatina.

Durant el regnat del rei Tulli Hostili (673-642 aC) va esclatar la guerra entre Roma i Alba Longa que va acabar amb l'annexi de la segona ciutat per la primera i la seva destrucci uns anys desprs com a cstig per la traci del rei i general Meci Fufeci. Noms van restar els temples que encara existien en temps d'August.

 Vegeu tamb .
Llista de Reis d'Alba Longa;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56821" title="Alba Pompeia" nonfiltered="2338" processed="2334" dbindex="22598">
Alba Pompeia fou una ciutat de Ligria, a la riba del Tanarus, avui anomenada Alba.

El seu nom inicial degu ser Alba i se li va afegir Pompeia segurament per Gneu Pompeu. Fou municipi i lloc de naixement del emperador Pertinax el pare del qual tenia a la ciutat la vila Martis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56822" title="Albanum" nonfiltered="2339" processed="2335" dbindex="22599">
Albanun fou una ciutat del Latium a la riba oest del Llac Albanus i a la Via pia. Avui es diu Albano.

Fou fundada pels romans en territori de l antiga Alba Longa i fou lloc de viles residencials, a les que van residir personatges destacats com Pompeu, Clodi, Brutus, Curi, Dolabella, August, i Domici que va engrandir la ciutat i la va fer la seva residncia habitual i fins i tot i va fer reunions del senat. Al segle V fou seu d un bisbat. 

Algunes de les antigues viles encara es conserven i tamb unes termes, l amfiteatre, jardins (avui Villa Barberini), una part de les muralles, un porta del pretori i alguns sepulcres entre ells el que se suposa es de Pompeu (que segons Plutarc fou enterrat all).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56823" title="Ner" nonfiltered="2340" processed="2336" dbindex="22600">



Ner Claudi Csar August Germnic o Ner Claudi Drus Germnic, Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus (Antium, 15 de desembre de 37   Roma, 9 de juny de 68), nom de naixement Lucius Domitius Ahenobarbus, fou el darrer emperador rom de la dinastia julio-cludia (13 d'octubre de 54   9 de juny de 68).

Era fill de Gneu Domici Aenobarb i d'Agripina Menor, filla de Germnic Csar i germana de Calgula. Fou adoptat per Claudi el 50, desprs de casar-se amb la seva mare. Llavors tenia 16 anys i el jove es va casar amb Cludia, filla de Claudi i de Valria Messallina. 

Ascens com a Emperador.
Entre els seus mestres estava Sneca. Ner tenia talent i bon gust. Apreciava l'art i feia versos; per era indolent i donats als plaers. A la mort de Claudi el 54, Ner que havia estat designat hereu, fou proclamat emperador; per si quedava algun dubte Agripina ja havia donat els passos necessaris i el prefecte del pretori Sext Afrani Burre el va presentar com a nou sobir. Alguns pretorians van preguntar per Britnic per ning va moure un dit en favor seu i la habitual donaci de Ner als pretorians va acabar de decidir la successi, que fou confirmada pel senat.

Ner no era un bon orador i Sneca havia d'escriure tots els seus discursos. Inicialment va deixar que el senat pogus legislar. A l'Orient la Petita Armnia fou donada a Aristbul fill d'Herodes de Calcis i l'Armnia Sofene al rab Sohemos.

La seva mare volia governar en nom del fill i va rebre totes les marques externes del poder, per per influncia de Burre i Sneca no va poder governar.

Ner es va dedicar aviat als plaers en els que va tenir per company al futur emperador Ot. El 55 va exercir el consolat amb Luci Antisti Vet. El conflicte amb la mare va anar empitjorant i aquesta va intentar oposar a Britnic al seu propi fill. Aix va acabar amb l'enverinament de Britnic que noms tenia 14 anys. Finalment un arranjament entre mare i fill es va poder establir.

El 57 Ner fou cnsol per segona vegada amb Luci Calpurni Pis, i a l'any segent va repetir amb Valeri Mesalla. Ner no estimava a la seva dona Cludia, i va quedar fascinat per Poppea Sabina, la dona d'Ot, coneguda per la seva conducta llicenciosa. Ot fou enviat com a governador a Lusitnia per deixar el camp lliure a Ner (hi va restar deu anys). Poppea es volia casar amb l'emperador, per aix era impossible mentre Agripina visqus.

Armnia havia estat ocupada pels parts per al comenament del regnat fou recuperada pels romans i Corbul fou enviat a la zona per dirigir la guerra. La lluita va comenar el 58 contra Tiridates, nomenat rei d'Armnia pel seu germ el rei dels parts. Corbul va lluitar a Artaxata i Tigranocerta (60).

A la frontera del Rin hi havia pau i els soldats de Paull Pompeu a la Germnia Inferior es van poder dedicar a la construcci de canals. Luci Vet va planejar unir el Saona i el Mosela per un canal per connectar la Mediterrnia i la mar del Nord per una lnea continua a travs del Roine i el Rin, per la gelosia d'Eli Gracil, el llegat de la Gllia Belga, ho va impedir.

Ner va tractar de matar a la seva mare fent naufragar el seu vaixell a Baiae, per va fracassar i finalment fou assassinada per odre de l'emperador (59) amb l'aprovaci de Sneca i Burre. La mort fou acceptada pel senat per Ner va tenir remordiments i veia aparixer l'espectre de la seva mare 

Nero es va dedicar a la msica, ja que aspirava a ser un msic reconegut. Tamb tenia molta afici per les carreres de quadrigues.

El 60 fou cnsol per quarta vegada amb Cos Corneli Lntul. En aquesta any es va establir un rei vassall a Armnia i un contingent va restar al pas.

Aquest mateix any va desterrar a Rubelli Plaute, que era membre de la famlia imperial per part de la seva mare Jlia, i que Ner veia com a possible rival. Plaute es va retirar a sia on dos anys desprs fou executat per ordre del mateix Ner.

El 61 es va produir la revolta de Boadicea a Britnia, sufocada per Suetoni Paull. El pretor Antisti fou acusat de fer versos contra l'emperador i condemnat a mort, si be es va salvar de l'execuci per la intervenci de Trasea. Fabrici Veient, un altre literat que havia escrit contra Ner, fou desterrat

El 62 va morir Burre i fou substitut per Fenni Ruf i Sofoni Tigell. Sneca va demanar perms per retirar-se, i Ner va quedar sota influncia d'homes perillosos, especialment Sofoni.

Ner es va divorciar d'Octvia (allegant que era estril) i es va casar amb Poppea al cap de 18 dies. Desprs va acusar falsament a Octvia d'adulteri i la va desterrar a l'illa de Pandatria on poc temps desprs fou executada. Tcit diu que la noia tenia uns 20 anys.


El 62 els parts van envair Armnia i van expulsat a Tigranes restituint a Tiridates. Finalment es va establir un acord per els ambaixadors parts a Roma no el van poder confirmar i les hostilitats es van reprendre. Gai Cesenni Pet fou derrotat i els romans van haver d'evacuar el pas. El 63 Corbul va tornar a Armnia i finalment es va establir un acord pel que el regne esdevenia client rom per amb un rei part. Tiridates va fer homenatge a Ner i ms tard va anar a Roma per rebre personalment la corona.

El mateix any 63 Pompeia fou destruda per un terratrmol. 

Poppea va donar a llum a una filla que va rebre el ttol d'augusta que fou donat tamb a la mare. Per aquesta filla va morir quan tenia 4 mesos (63).

El incendi de Roma al 64 fou molt greu i va destruir bona part de la ciutat. Molts autors n'acusen a Ner per els moderns estudis no ho consideren probable. El rumor de la seva culpabilitat corria per Roma i es va haver de trobar un culpable, i es va acusar a la petita secta odiada dels cristians. La reconstrucci de la ciutat planejada per Ner fou finanada amb actes d'exacci i fins i tot els temples foren espoliats. La primera construcci fou el seu nou palau, d'una magnificncia desconeguda.

El 65 la seva tirania havia produt l'organitzaci d'una conspiraci encapalada per Gai Calpurni Pis. Milic un llibert de Flavi Escevi, va descobrir als conspiradors i es van produir nombroses execucions, entre les quals Pis, Luc (que es va poder sucidar) i Plauci Later. Es possible que Sneca fos un dels conspiradors, o si ms no n'estigus al corrent. Ner li va ordenar de sucidar-se. El senat va recompensar a Tigell, autor de les execucions, amb ornaments triomfals.

Va seguir la mort de Poppea, colpejada per Ner per no tenir un fill. El seu cos no fou enterrat sin embalsamat i posat al sepulcre dels julis. Ner va proposar en matrimoni a Antnia, filla de Claudi i la seva germana per adopci, per aquesta va refusar l'honor i conseqentment fou executada. Llavors es va casar amb Messallina Estatlia, que va quedar viuda de Vest al que Ner va fer matar; Estatlia ja havia estat la seva amant.

En aquest temps el jurista Gai Cassi Long fou exiliat a Sardenya; altres executats foren Luci Juni Sil Torquat, Luci Antisti Vet, Sxtia (la seva sogre) i la seva filla Polltia (esposa de Rubelli Plaute).

Ner va dedicar una important quantitat de diners pblics per reconstruir Lugdunum (l'actual Li) incendiada com Roma. La ciutat fou la darrera que li va romandre lleial.

Apolloni de Tiana va visitar Roma el 66 i fou acusat de mgia per es va poder escapolir. Ner va comenar a ser contrari als filsofs i Musoni Ruf, filsof estoic, fou desterrat. Foren executats Marc Anneu Mela (pare de Luc) i Gai Petroni; tamb foren perseguits i executats Trasea Pet (que es va poder sucidar) i Barea Sor.

Aquest mateix any Tiridates I d'Armnia va anar a Roma amb la seva dona i fills. Ner el va rebre a Npols i el rei es va llanar al seus peus i el va reconixer com al seu senyor. Desprs van anar al teatre de Roma on Ner el va coronar i li va donar el perms per reconstruir Artaxata. Ms tard Tiridates va sortir d'Itlia per Brundusium i Ner li va transmetre una invitaci per visitar Roma al seu germ Vologs I de Prtia, el rei part, que aquest va declinar per va convidar a Ner a Prtia.

Caiguda del poder.
Ner va visitar Acaia on va apreciar la cultura grega i mentre era all va rebre noticies de la rebelli dels jueus i de la derrota de Cesti Gal el governador de Sria. Ner va enviar a Vespasi, que fou desprs emperador, per dirigir la guerra i a Muci com a governador de Sria. El 67 fou present als jocs olmpics que s'havien d'haver celebrat el 65 per havien estat retardats dos anys per permetre a l'emperador d'assistir. Per commemorar la fita Ner va declarar lliure Acaia, en un manifest fet a Corint el dia de la celebraci dels jocs stmics. En aquests jocs va donar una mostra de crueltat quan va fer matar a un cantant la veu del qual no deixava sentir a l'herald imperial. Ner va dissenyar un canal a travs de l'istme de Corint (i va comenar els treballs que desprs va fer aturar) i va visitar desprs Delfos on l'oracle li va predir llarga vida. Era a Grcia quan va cridar a Corbul i el va ordenar executar, sentncia que el general va evitar amb el sucidi.

Mentre era a Grcia l'administraci a Roma havia estat encomanada al seu llibert Heli (Helius), que va abusar del poder; davant la prdua de suport popular, va cridar a l'emperador a Roma, i com que aquest no va tornar, va anar a Grcia a buscar-lo. Finalment Ner va sortir de Grcia la tardor del 67 i va entrar a Roma en triomf amb el carruatge d'August i acompanyat d'un msic.

El 68 Sili Itlic i Galeri Trcal foren cnsols. Llavors la Gllia es va revoltar sota Juli Vndex i va oferir el tron a Galba, governador de la Hispnia Tarraconense. Galba, assabentat de qu l'emperador havia ordenat la seva execuci, es va revoltar i fou proclamar emperador si b noms va acceptar el ttol de llegat del senat i el poble de Roma. Mentre Ner, que al esclatar la revolta a la Gllia era a Npols, va tornar a Roma on al conixer la revolta de Galba es va alarmar. El senat va declarar a Galba enemic de l'estat i l'emperador va fer destituir als dos cnsols per raons desconegudes i va assolir el crrec de cnsol nic com abans havien estat Gneu Pompeu i Juli Csar.

El governador de la Germnia Superior era Vergini Ruf, que es manifest contrari a Galba; primer va marxar contra Vindex i va obtenir el suport dels gals que vivien prop del Rin i de la ciutat de Li. Ruf va assetjar Vesontio (Besanon), on es va dirigir Vindex que es va entrevistar amb Ruf, i els dos homes van arribar a un acord, que per alguna ra fou trencat pels homes de Ruf que van matar o van provocar la mort de Vindex; per llavors els soldats van aclamar emperador a Vergini Ruf amb el ttol d'august, que aquest va refusar i es va sotmetre al senat.

A Roma mentre es passava una poca de fam i les exaccions de l'emperador per obtenir diners van acabar de decidir el seu enderrocament. Va crrer el rumor de qu Ner havia fugit cap a Egipte, i el prefecte del pretori Tigell va convncer als pretorians per proclamar a Galba. Aquest estava fora desmoralitzat desprs de la mort de Vindex, quan es va assabentar que havia estat proclamat emperador a Roma i estava sent reconegut per les provncies

Ner va fugir de palau a la nit amb alguns lliberts i es va refugiar a una casa del llibert Fa a pocs kilmetres de Roma, on va passar la nit i el dia segent en estat de terror i agitaci. El seu amagatall fou descobert i un centuri amb soldats va anar all per agafar-lo. Ner no es va deixar agafar viu i desprs de moltes vacillacions i amb l'ajut del seu secretari Epafrodit, es va sucidar clavant-se una daga al moment en qu va sentir els cavalls dels soldats. El centuri encara va provar d'aturar l'hemorrgia per Ner va morir al cap d'un minut.

Fou enterrat segons el seu rang i les seves cendres foren collocades al sepulcre dels Domicis per dues de les seves dides i una concubina de nom Acte. Tenia 31 anys quan va morir i havia governat tretze anys i vuit mesos. Fou el darrer membre de la dinastia Jlia-Cludia.

Articles relacionats.
 Acratus;

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56867" title="Brutalisme (arquitectura)" nonfiltered="2341" processed="2337" dbindex="22602">

El brutalisme s un estil arquitectnic tpic de les dcades del 50 al 70. Bsicament, sn construccions de grans edificis, com universitats, hospitals, administracions pbliques, etc, on el material predominant s el ciment.

Els primers indicis d'aquesta arquitectura foren inspirats pels treballs de l'arquitecte sus Le Corbusier (en particular el seu edifici de la Unit d'Habitation) i el treball de Ludwig Mies van der Rohe. Els edificis estan composats de grans estructures en forma de bloc, elements geomtrics i simtrics, formes repetitives, i ciment sense decorar. A ms, els elements estructurals de l'edificaci mai no s'amaguen, fins i tot s'exageren i es ressalten.


Es poden trobar exemples d'aquest estil per tota Europa i els Estats Units d'Amrica. A la ciutat de Barcelona n'hi ha molts exemples. D'entre els ms significatius : l'antiga facultat de Geografia i Histria de la Universitat de Barcelona; facultat d'economia de la Universitat de Barcelona; l'Hospital de Bellvitge; o La Campana, l'edifici de la prefectura Provincial de Trnsit.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56890" title="Fase (ona)" nonfiltered="2342" processed="2338" dbindex="22603">
El moment o punt en qu dos senyals s troben en un instant determinat, una amb respecte l'altra, s'anomena fase. La fase de l'ona expressa la posici relativa del pic, node o vall d'una ona, respecte a l'altra ona.

La fase, representada per la lletra grega Fi (f) i pot mesurar-se com un temps, una distncia, o un angle (en graus). Quan eixa distncia, temps o angle s zero, s diu que les ones estan en fase.

Al contrari, quan les ones no estan en fase, s diu que estan desfasades. s el que es coneix com Desfasament. Aquest desfasament hi pot produir distorsi en el so, incls, anullar-lo per complet (interferncia destructiva). 

Ones en fase.
Dos ones igual freqncia en igualtat de fase se sumen (interferncia constructiva). El que sumen o resten s la seva amplitud.





Ones desfasades.
Dos ones igual freqncia en una fase diametralment oposada (en contrafase), s resten (interferncia destructiva). El que sumen o resten s la seva amplitud.






Ones en contrafase.
El cas extem, l'anullaci de les ones es produx quan aquestes sn idntiques i estan desfasades 180 graus (s a dir, en contrafase). Es diu que s'han cancellat.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56899" title="Shadddides" nonfiltered="2343" processed="2339" dbindex="22606">
Els Shaddadides foren una dinastia (Dinastia Shadddida) que va governar a Gandja i a Dwin i mes tard una branca a Ani.

Els Shaddadides eren probablement d'origen kurd si be van portar alguns  noms daylamites, per tamb algun nom armeni.

Vers el 951 apareix un aventurer de nom Muhammad ben Shaddad que es va apoderar de Dwin mentre l'ostikan, el musafrida d'Azerbaidjan Marzuban ben Muhammad  estava absent en lluita conra diversos enemics (els russos, els kurds, els hamdnides, grups daylamites, i sobretot els buwyhides que finalment el van fer presoner). No la va dominar molt de temps i es va refugiar al Vaspurakan. 

Per el seu fill Lashkari es va apoderar de Gandja el 971 i mes tard es va estendre a Shamkor, Goltn i Bardaa. Va morir el 978 o 979 i el va succeir el seu germ Marzuban que va tenir un regnat d'uns set anys i el va succeir el seu germ Fadl I (986-1031), que va conquistar alguns territoris al prnceps armenis i va ocupar Dwin el 1022 i tamb el Shakshen o pas dels Sevordiq al oest de Shamkor. Vers 1011, Bagrat III l'unificador de Gergia va decidir castigar un atac del emir shadddida a l'Herthia i va demanar la collaboraci de Gagik I d'Ani. Van passar pel regne de Tashir o Lori, i van entrar als dominis de Fadl I (Fadlun). Els armenis i georgians van assetjar Shamkor al nord-oest de Gandja; a punt de prendre-la Fadlun va demanar la pau i va oferir a Bagrat de pagar-li el kharadj (tribut) vitalciament i de combatre a les seves guerres. Va combatre tamb contra David Anholin de Tashir o Lori per fou derrotat a la vora del Kura. El 1027 va construir un pont a l'Araxes per preparar una incursi contra el Rawwdides que no es va portar a terme.

El segent emir fou Abul Fath Musa (1031-1034) i el va seguir Ali Lashkari ben Fadl (1034-1049). Vers el 1046 Gandja fou atacada pel turc seljcida Kutlumush ben Arslan Israil. El 1049 els oghuz van tornar a Gandja que fou assetjada i es va lliurar per la oportuna arribada de forces bizantines i georgianes. El va succeir el seu fill Anushirvan.

Abul Aswar, germ de Lashkari, va rebre el govern de Dwin el 1022 com emir vassall de Fadl I. El 1044 va conquistar, aliat als bizantins, part del regne d'Ani, fortaleses que segons l'aliana s'havia de quedar, per que els bizantins li van obligar a retornar el 1046. El 1049 va enderrocar a son parent Anushirvan de Gandja i va reunir altre cop els dos emirats. Casat amb una germana del rei David Anholin, va tenir un fill de nom Ashot, per va lluitar sovint contra els armenis.  El 1054 es va haver de declarar vassall de Toghrul Beg. Va morir el 1067 i el va succeir el seu fill Fadl II que va ser fet presoner pels georgians i Arran va passar al Sirwanshah Fariburz ben Salar. Al any segent el general eunuc Sawytigin (dels seljcides) va anar a Arran i va trobar una famlia dividida per Fadl II ja tornava a governar per el 1073 el va succeir Fadl III. El 1075 Sawtigin hi va tornar i va deposar a Fadl III i els seus dominis annexats al Imperi seljcida (el Gran Saldjuk).

El 1064 els seljcida Alp Arslan va entrar a Ani i probablement va donar el govern al shadddida Manushihr ben Abul Aswar que va morir vers el 1118. Va governar tamb a Dwin fins el 1104. Va combatre als ortkides  (Ilghazi de Mardin) i els seus vassalls (com Kizil Arslan al-Sabu (el lle vermell) de la regi al sud del llac Van. El seu fill Abul Aswar Shawur II el va succeir; el rei georgi David va ocupar Ani, per el seu fill Fadl III la va recuperar aix com Dwin i Gandja. Va morir el 1130 i Ani va tornar als georgians el 1161, expulsant a Fadl IV ben Mahmud ben Manushihr, i poc desprs tamb van saquejar Dwin i Gandja.  Ilghazi de Mardin va ocupar Ani el 1164 i va retornar el seu govern als Shaddadides (Shahanshah ben Mahmud ben Manushihr) per el 1174 o 1175 els georgians van tornar a ocupar la ciutat. Desprs d'aix els shadddides van desaparixer de l'histria.

 Llista d'emirs a Dwin i Gandja .

Muhammad ben Shaddad (a Dwin) 951-954;
Lashkari ben Muhammad (a Gandja) 971-979;
Marzuban ben Muhammad 979-986;
Fadl o Fadlun I 986-1031;
Abul Fath Musa 1031-1034 ;
Ali Lashkari ben Fadl 1034-1049 ;
Anushirvan 1049 ;
Abul Aswar Shawur I (a Dwin 1022-1049) 1049-1067 (a Gandja) ;
Fadl o Fadlun II 1067-1073;
Fadl o Fadlun III 1073-1075 ;
Annexi seljcida 1075;

 Llista d'emirs a Ani .

Manushihr ben Abul Aswar 1064-1118 (a Dwin tamb fins el 1104);
Abul Aswar Shawur II 1118-vers 1122;
Fadl III vers 1122-1130 (tamb a Dwin);
Mahmud ben Manushihr 1130-?
Fadld IV ?-1161;
A Gergia 1161-1164;
Ilghazi de Mardin 1164;
Shahanshah ben Mahmud ben Manushihr 1164-1174 o 1175;
A Gergia 1174 o 1175;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56901" title="lbics" nonfiltered="2344" processed="2340" dbindex="22607">
Els lbics (lat albici) foren un poble de la regi de Marsella (Massilia) esmentat per Juli Csar, que van lluitar al costat dels massiliotes contra la flota romana dirigida per Dcim Juni Brut Alb el 49 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56902" title="Albium Ingaunum" nonfiltered="2345" processed="2341" dbindex="22608">
Albium Ingaunum fou una ciutat de Ligria a uns 70 km al oest de Gnova, capital de la tribu dels Ingaunis. Es la actual Albenga. 

En aquesta ciutat, que fou municipi rom, va nixer l emperador Prcul.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56903" title="Albium Intemelium" nonfiltered="2346" processed="2342" dbindex="22609">
Albium Intemelium fou una ciutat de Ligria, capital de la tribu dels Intemelis.  Fou municipi rom. s la actual Vintimiglia. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56904" title="Aleria" nonfiltered="2347" processed="2343" dbindex="22610">


Aleria s una ciutat de Crsega situada a l'est de l'illa, al departament de l'Alta Crsega.

Fou una colnia grega fundada el 564 aC pels foceus per al cap d uns 25 anys fou evacuada degut a les lluites amb els tirrens i cartaginesos i es van establir a Velia (Lucnia). Va passar llavors als cartaginesos, i desprs als romans el 259 aC. Va rebre una colnia romana durant la dictadura de Sulla i va existir durant tot l imperi com a capital de la provncia. Finalment va ser arrasada pels vndals al segle V i la poblaci va abandonar la plana litoral per refugiar-se a l'interior de les muntanyes. A pesar d'algunes installacions genoveses, no es va repoblar definitivament fins al segle XX. Avui compta amb uns 2.000 habitants.

Es poden visitar les antigues runes i el museu del fort De Matra.

 Demografia .

 Administraci .



 Vegeu tamb .
 fets d'Aleria (1975);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56906" title="Alesia" nonfiltered="2348" processed="2344" dbindex="22611">
Alesia fou una ciutat de la Gllia, del poble dels mandubis.

El 52 aC els gals, dirigits per Vercingtorix foren derrotats al Setge d'Alesia per Juli Csar i el cabdill gal fet presoner. Florus diu que la ciutat fou destruda per Csar no en fa esment. La ciutat va existir fins al segle IX.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56907" title="Cientisme" nonfiltered="2349" processed="2345" dbindex="22612">
El cientisme, conegut tamb com a cientificisme o cientifisme, s la pretensi que totes les cincies, naturals i socials, haurien de basar-se en el mtode cientfic, tal com s'aplica en les cincies experimentals. Coincideix en part amb els postulats del positivisme.

En un sentit pejoratiu, es refereix a una imitaci servil de l'estil i els mtodes propis de les cincies de la natura, feta en l'mbit de les cincies humanes; com si a aquestes se'ls exigs aquest servilisme, sota pena de no ser cientfiques. L'aspecte de cientfica, o el sotmetiment a la temtica cientfica, se li exigeix en especial, en aquest context, a la filosofia.

Parteix del supsit que no hi ha un autntic coneixement fora de la cincia i que aquesta s l'nica via per acostar-se a la veritat. Sol sorgir d'un racionalisme excessiu que intenta explicar tota la realitat des dels supsits de la cincia.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56910" title="Llefi" nonfiltered="2350" processed="2346" dbindex="22613">
Llefi s un districte del municipi de Badalona, situat a l'extrem sud-oest de la ciutat. Est compost per tres barris: Sant Antoni, Sant Joan i Sant Mori.

Limita amb els barris d'Artigas i Sant Roc i la ciutat de Sant Adri de Bess al sud, amb el barri de La Salut al nord-est i la ciutat de Santa Coloma de Gramenet a l'oest, i t una extensi de 0,93 km quadrats.

Hi viu una poblaci de 45.307 persones (2002), gaireb una quarta part dels 219.163 habitants de Badalona (2005), resultant una de les densitats de poblaci ms alta de l'rea metropolitana de Barcelona. La poblaci es distribueix d'aquesta forma: Sant Antoni, 16.174 hab. i 0,41 km2; Sant Mori, 15809 hab. i 0,27 km2; i Sant Joan, 13324 hab. i 0,25 km2. El gentilici pels seus habitants s llefianenc, llefianenca.

El barri disposa de set collegis d'educaci infantil i primria (CEIP) i dos instituts d'ensenyament secundari (IES). Les infraestructures culturals consisteixen en la Biblioteca Xavier Soto, el Centre Cvic Torre Mena, el Casal Cvic de Llefi i el teatre Blas Infante. Tamb hi ha equipaments esportius com el Poliesportiu de Llefi, el camp de futbol, una piscina, i diversos camps de bsquet i de petanca.

Respecte als serveis, Llefi disposa d'un Centre d'Atenci Primria (CAP), una oficina de Benestar Social, un centre de planificaci familiar, una residncia de gent gran, una oficina de correus i una Oficina de Treball de la Generalitat (OTG-INEM).

Dins del teixit associatiu cal destacar les sis associacions de vens: AVV Juan Valera, AVV Sant Mori de Llefi, AVV Ronda Sant Antoni, AVV Sant Antoni de Llefi, AVV Sant Joan de Llefi Baix-Gran Sol, AVV Sant Joan de Llefi Alt. A ms al barri hi ha centres regionals, AMPA dels centres d'ensenyament, esplais, entitats culturals, entitats esportives, moviments de joves, etc.

S'hi celebren varies festes populars, des de finals de maig fins la revetlla de Sant Joan.

 Un text sobre Llefi .

Aquest districte rep comunament el nom de Llefi, i est composat per tres barris diferents: Sant Mori de Llefi, Sant Antoni de Llefi i Sant Joan de Llefi; malgrat aquesta diferenciaci en tres barris diferents dintre d'un mateix Districte, la poblaci no ho t en compte, i es refereix al Districte sencer com  el Barri de Llefi , que limita amb els barris de Sant Roc i Artigues a l'est, i de La Salut al nord.

Badalona ha estat sempre una ciutat per on sempre han passat i passaran diferents cultures: ibers, romans (els quals van nomenar la seva ciutat com Betulo, nom que ha perdurat fins avui dia, per que amb el pas del temps ha passat a tenir el nom actual), rabs  diferents persones de diferents llocs. Pel que fa al territori que ocupa el barri de Llefi, la Serra de Mena, sempre ha estat zona de cultius i ramaderia per a la poblaci que hi habitava en algunes masies de la zona o dels voltants (unes 17 cases segons datacions del 1553).

Amb l'arribada de la Revoluci Industrial, Badalona com d'altres ciutats dels voltants de Barcelona, va experimentar un gran canvi pel que fa a la seva estructura geogrfica com social: l'arribada de les indstries situades als voltants del centre de la ciutat i properes a la lnia del ferrocarril (el primer de la pennsula ibrica inaugurat el 1848) van afavorir el desenvolupament de la ciutat i dels seus voltants, amb el naixement de polgons industrials i nous barris obrers als voltants d'aquests. Malgrat aix,  La expansi urbanstica es va circumscriure a les zones ms prximes del nucli urb tradicional i, per tant, no va afectar a Llefi. Aix, a l'any 1848 el Dr. Antoni Montserrat va descriure el que en aquella poca es coneixia com a barri de Llefi  (*). 

Ja en el segle XX, el barri comena a agafar la forma actual, a causa de les diferents urbanitzacions del seu territori: comencen les primeres urbanitzacions del barri, i entre els anys 1921 i 1925 l'Ajuntament aprov diferents urbanitzacions en tota la ciutat, algunes de les quals es van portar a terme en el territori del barri. Malgrat aquestes primeres urbanitzacions, i les de les persones amb alt nivell adquisitiu de Barcelona que establiren en aquest territori la seva segona residncia, encara es compartia territori amb les vinyes i les parcelles conreades de sempre. 

Arribats a l'any 1930 i aproximant-nos a la Guerra Civil espanyola, la barriada comena a crixer notablement en el nmero de poblaci, com tamb pass en tota la ciutat. La Guerra Civil dels anys 1936-1939 que va abastar tot l'Estat, tamb va estar present a l'mbit de la ciutat badalonina, per va ser molt ms forta la repressi a la poblaci badalonina. Posteriorment van venir aproximadament quaranta anys de dictadura del General Francisco Franco. Durant aquest rgim a l'Estat espanyol, es quan es va produir una segona onada migratria a Badalona (la primera va ser durant els anys 20-30 amb gent que provenia del camp de Mrcia i Almeria), molt ms forta que l'anterior. Aquesta nova migraci es va caracteritzar per ser una migraci interior de les persones: a Badalona van arribar-hi majoritriament gent del camp andals, extremeny, i menys notablement, de Galcia, Castella i Lle i d'altres zones de la pennsula. Va ser aqu i posteriorment amb el fenomen del  Baby Boom  que la poblaci de tot l'Estat es va multiplicar (incloent-hi tamb dintre Badalona i Llefi).

Aquests dos fenmens van tenir una especial significaci en el barri, ja que a partir dels anys 50-60 es quan es produeix la massiva construcci d'habitatges, i la definici definitiva de la forma actual del barri. A ms, podem parlar que Llefi s un barri jove, amb una mitjana d'edat dels 30-35 anys, a efecte del  Baby Boom , i tamb, tenint en compte el grau d'importncia de la joventut d'entre 14-30 anys del barri, que s el collectiu per edats ms nombrs darrere dels anteriorment mencionats. Tot aix conforma una poblaci d'aproximadament 60.000 habitants, amb una taxa de densitat de poblaci per metre quadrat de les ms altes de tota Catalunya. Aquesta poblaci s'ha anat estancant al barri, i fins i tot anar perdent poblaci, malgrat que s'ha anat recuperant poc a poc amb la nova immigraci estrangera, principalment gent marroquina, xinesa o del Pakistan, a ms de diferents estats d'Amrica del Sud.


(*) BAEZA, J , 25 anys de la nostra histria.Pg. 18-19
 Enllaos externs .

 Llefia@Net Xarxa ciutadana de Llefi.
 Arxiu Histric de Llefi;
 Fotos artstiques de Llefi De les fotos 2 a 5 de Urban i les fotos de blanc i negre d'aquesta pgina sn de Llefi. Fetes per Dani Marn www.danimarin.tk;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56912" title="Wichita" nonfiltered="2351" processed="2347" dbindex="22614">


Els wichita sn una tribu ndia de parla caddo (grup hoka-sioux), el nom de la qual provenia del choctaw wia-chitoh   arbre gran , per s anomenaven kitikitish   gent de l ull de l s  per la pintura que duien a la cara. Ms tard aplegaren les restes de dues altres tribus caddo, els tawakoni, nom que volia dir  riu que tora cap a la sorra roja del tur , i els waco, nom que procedeix de wahiko, deformaci de Mxic, ja que sovint guerrejaven amb els mexicans.

 Localitzaci .
Els wichita vivien als marges del riu Arkansas (Texas) i a les muntanyes Wichita (Oklahoma); els tawakoni vivien a la confluncia dels rius Arkansas i Cimarron, i els waco vora l actual comtat de Waco. Actualment tots viuen a la Wichita Tribe Federal trust Area del comtat de Caddo (Oklahoma). 


 Demografia .
Cap el 1780 els calcularen en 3.200 wichita, mentre que els tawakoni eren 1.200 el 1822, per la verola els va reduir a 1.800 el 1840. El 1902 noms restaven 310 individus. El 1960 hi havia 460 a Oklahoma, i el 1970 es comptaven uns 250 wichita, 190 tawakoni i 60 waco. El 1980 sumaven 750 individus. 
Segons dades de la BIA del 1995, a la Reserva Wichita d Oklahoma (agncia Anadarko) hi vivien 946 individus (1.798 apuntats al rol tribal). Segons el cens dels EUA del 2000, en total hi havia 1.936 censats, dels quals noms 14 eren waco i 5 tawakoni.

 Costums .
Eren bons agricultors de moresc, carabasses i psols, i tamb caaven bfals. Vivien en cases comunals fetes de bastiments de pals coberts de palla i tancades amb herba, per durant les temporades de cacera vivien en tipis de pell.

Tamb tenien el costum de tatuar-se, fet pel qual foren anomenats pels francesos Panis Piqus, tenien fama d honestos i hospitalaris, i llur principal cerimnia era la dansa del Blat Verd. Vestien robes de pell de crvol o de bfal i escora d arbre. Tamb rendien culte a les estrelles.

 Histria .
El 1541 ja foren visitats per Vzquez de Coronado, qui els anomen Quiviras. Cap el 1772 s establiren a l actual Wichita Falls, on eren poderosos, mentre que els tawakoni ho feien al seu territori actual el 1719, per el 1730 es traslladaren amb els waco als marges del Brazos per pressi de francesos i espanyols.

Durant les negociacions de Camp Holmes del 1835 dels EUA amb les tribus de la planura, la visi de 300 cases d herba va impresonar els blancs, per el 1837 foren delmats per una epidmia de verola, que els va reduir a la meitat. Per altra banda, tot i que ajudaren als texans en llur independncia, aquests els pressionaren cada cop ms en prendre ls les terres.

El 1855 tawakoni i waco s uniren als wichita vora Fort Belknap, d on foren expulsats pels texans el 1859 i traslladats al Nord del riu Washita. Van viure a Oklahoma, i durant la Guerra civil americana lluitaren a favor de la Uni, cosa que els provoc l enemistat de les altres tribus  civilitzades  (creek, choctaw i cherokee). El 1863 es van veure obligats a fugir a Kansas, d on tornaren el 1867, i s establiren a la reserva Andarko, els lmits de la qual foren establits el 1891.

Aquesta reserva, per, fou parcellada el 1887 per l Allotment Act, i amb la creaci de l Estat d Oklahoma desaparegu. El 1973 un wichita veter de Vietnam, Stan Holden, fou cap de seguretat de l AIM a Wounded Knee. El 2004 Gary Mc Adam era el president tribal.

 Enllaos .

 Histria dels wichita de Texas;
 Pgina oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56913" title="Tonkawa" nonfiltered="2352" processed="2348" dbindex="22615">

Els tonkawa sn una tribu ndia de grup lingstic desconegut (englobat sovint en el grup hoka-sioux) per emparentat amb els caddo. El seu nom prov del waco tonkaweya ( ells estan aqu ). S anomenaven Titskan-watich   homes nadius .  Es dividia en tres grups: ervipiame, mayeye i yojuane.

 Localitzaci .

Vivien al centre-sud de Texas, als marges dels rius Colorado i Trinity. Actualment viuen en una reserva al riu Brazos (Kay County, Oklahoma). 

 Demografia .
Eren 1.500 individus el 1691, per el seu nombre va caure fins a 43 indis el 1910, 48 el 1908 i 55 el 1970. Tanmateix, el 1980 noms en restaven 19.
Segons dades de la BIA del 1995, a la Reserva Tonkawa (Agncia Pawnee) hi vivien 236 persones, per 335 eren apuntats al rol tribal. 
Segons el cens dels Eua del 2000, hi havia 241 tonkawa purs, 27 barrejats amb altres tribus, 58 barrejats amb altres races i 7 amb altres races i altres tribus. En total, 333 individus.

 Costums .
La seva cultura era com la dels indis de les planures, caadors de bisons, nmades i habitants, nmades i habitants en viles de tipis. Segons es creia, tamb s alimentaven de carn humana, per la qual ra eren especialment temuts i odiats.
En temps de guerra es vestien amb jaquetes de cuir i es guarnien el cap amb banyes de bis i plomes brillants. Tamb es distingeixen en la seva llengua per mantenir una numeraci quinria, la seva llengua t el dual, la reduplicaci dels adjectius i verbs per fer el plural i una conjugaci negativa. 

 Histria .
Durant el segle XVIII es van fer amics i aliats dels comanxes i dels wichita contra els apatxes, tot i que eren amics des lipan, i ms tard d aquells contra aqueixos.
El 1756 els missioners intentaren d evangelitzar-los intilment. Tot i aix, el 1770 es van amistanar amb els espanyols i obtingueren armes de foc a canvi de su i pells de bis i crvol. El 1778 disposaven de 300 guerrers.
Nogensmenys, el 1782 el seu cabdill El Mocho (rebia aquest nom perqu perd una orella lluitant contra els osage), presoner apatxe esdevingut cap tonkawa, organitz una partida de 4.000 guerrers tonkawa, lipan i apatxe contra els espanyols, per aquests el capturaren i el mataren.

Durant un temps foren aliats dels texans anglosaxons en la seva lluita per la independncia, aix com en les guerres del 1858 contra els comantxes i wichita. Per aix no va evitar que el 1859 fossin internats en una reserva del riu Brazos (Texas). All, degut a que durant la Guerra civil americana van fer d escoltes dels sudistes, el 1862 una 130 foren massacrats per una acci conjunta dels lenape, shawnee i caddo per compte dels federals. I uns 137 ms moriren ms tard de verola de verola.
Finalment, el supervivents foren duts el 1884 a Kay County (Oklahoma), on viuen llurs descendents. 
 

Enllaos externs.

 Pgima Oficial de la tribu Tonkawa d'Oklahoma;

Bibliografia.
 Hoijer, Harry. (1933). Tonkawa: An Indian language of Texas. New York: Columbia University. (Extract from Handbook of American Indian languages, Vol. 3).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56915" title="Garcia II de Castella" nonfiltered="2353" processed="2349" dbindex="22616">
Garcia II de Castella ( 1010 - Lle 1029 ), ltim comte-sobir de Castella (1017-1029).

Fill de San I Garcia i de la seva muller, Urraca Salvadrez.

Va succeir el seu pare quan era tan sols un nen, l'any 1017. La regncia durant la minoria d'edat del comte la van exercir diversos magnats castellans aix com l'abadessa de Covarrubias, Donya Urraca de Castella, tia del jove comte, sota el protectorat de San el Major de Navarra. 

Fou assassinat el 15 de maig de 1029 quan sortia del palau reial lleons pels germans Roderic i nnec de la famlia Vela, on havia anat a conixer a la seva promesa, la infanta Sana de Lle, filla d'Alfons V. 

Va heretar el comtat la seva germana Mnia I de Castella casada amb San el Major de Navarra, que tamb ser nomenat comte de Castella a la mort de Garcia II i que instaurar el ttol de rei de Castella.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56916" title="San I Garcia de Castella" nonfiltered="2354" processed="2350" dbindex="22617">
San I Garcia de Castella ( v 965 - 1017 ), comte de Castella (995-1017).

Orgens familiars.
Fill de Garcia I de Castella i de la seva muller Ava de Ribagora. Succe el seu pare al comtat de Castella a la mort d'aquest vers el 995.

Npcies i descendents.
Vers el 994 es cas amb Urraca Salvadrez, besnta del comte Ferran Gonzlez, que era avi a la mateixa vegada de San I Garcia.

D'aquest matrimoni en nasqueren sis fills:
 l'infant Ferran Sanxes, mort jove;
 la infanta Mnia I de Castella (995-1066), comtessa de Castella i casada el 1010 amb el comte San III de Navarra;
 la infanta Sana de Castella (1006 - 1027), casada amb el comte de Barcelona Berenguer Ramon I;
 l'infant Garcia II de Castella (1010-1029), comte de Castella;
 la infanta Ximena de Castella (1012-1063), casada el 1028 amb Beremund III de Lle ;
 la infanta Trgida de Castella, abadessa de Sant Salvador d'Ona;

Poltica.
Durant la fitna, la guerra civil del Califat de Crdova, va ajudar els berbers liderats per Sulayman al-Mustain, va entrar a Crdova deposant a Muhammad II, que va fugir a Toledo, on va seguir actuant como Califa.

El comte San I est enterrat al monestir de Sant Salvador d'Ona.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56922" title="Mnia I de Castella" nonfiltered="2355" processed="2351" dbindex="22618">
Mnia I de Castella ( 995 - d 1066), comtessa de Ribagora (1017-1032), comtessa de Castella (1029-1032) i comtessa consort de Navarra (1029-1035).

Orgens familiars.

Filla segona del comte de Castella San I Garcia i de la seva muller, Urraca Salvadrez.

Npcies i descendents.

El 1010 es cas amb el futur rei de Navarra, d'Arag, comte de Sobrarb i comte de Ribagora San III de Navarra.

D'aquest matrimoni en tingueren quatre fills:
 l'infant Ferran I de Castella (1016-1065), comte de Castella;
 l'infant Garcia IV Sanxes III de Navarra (a 1020-1054), rei de Navarra;
 l'infant Gonal de Ribagora (? -1045), comte de Sobrarb i comte de Ribagora;
 l'infant Bernat de Navarra (?-1024);

Comtat de Ribagora.

El 1017 fou designada comtessa de Ribagora desprs de la mort sense descendncia ni testament del comte de Ribagora Guillem de Ribagora. Mnia I fou escollida per part dels nobles del comtat per ser besnta del comte Ramon II de Ribagora aix com pel seu matrimoni amb San III de Navarra. Aix doncs, el 1018 les tropes navarreses entraren al comtat i envaren la part central del comtat.

Comtat de Castella.

El 1029 succe el seu germ Garcia II com a comtessa de Castella arran de l'assissinat d'aquest per part de la famlia Vela a la ciutat de Lle. Fou llavors quan ella i el seu marit, que instaurar el ttol de Rei de Castella, passaren a governar de forma conjunta el comtat.

El 1032 transfer tots els seus drets sobre el comtat de Ribagora i Castella al seu marit San III de Navarra.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56929" title="Marand" nonfiltered="2356" processed="2352" dbindex="22619">
Marand s una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional, Iran, a 60 km al nord de Tabriz.

La ciutat ja existia durant el regne d'Urartu per no va ser teatre de cap esdeveniment destacat conegut abans de la conquesta musulmana. Pertanyia al districte armeni de Bakan o Bakian al Mardpetakan

Al segle VIII fou ocupada per la tribu dels Banu Rabia, dirigida aqu per un emir anomenat Halbas. El seu fill Baith fou un dels caps militars dels Rawwdides de Tauris (Tabriz) i va fortificar la ciutat. El seu fil Muhammad ben Baith i va construir dos castells i es va apoderar d algunes possessions rawwdides incloent Tauris i Shahi, al Llac Urmia; aquesta darrera fou la seva capital. Es va aliar amb Babak per desprs el va trair i va capturar al general Khurrmide Isma que va enviar al califa.  Al-Mutasim. El 836 va acompanyar a Bogha a l expedici contra Al-Badhdh, la capital de Babak. Mes tard va fer algun acte de desobedincia i fou empresonat a Samarra per fou alliberat sense poder tornar als seus dominis, per es va escapar el 848 i va aparixer a Marand. Va fer front a algunes expedicions contra ell per les va rebutjar amb un exercit de 2200 rabs i alguns no rabs (uludj). Marand fou assetjada vuit mesos sense xit, per van mori un centenar de notables (awliya al-sultan). Finalment Bogha al-Khabir va aconseguir que la tribu Banu Rabia l abandons, i va ocupar la ciutat i va fer presoner a Muhammad i la seva famlia (850). Fou enviat al califa (maig del 850) que va ordenar matar a Muhammad per finalment el va perdonar per les seves dots potiques per va morir a la pres. Els seus fills es feren mercenaris (al-shakiriyya).

Desprs va dependre de Maragha i Tabriz. Vers el 1209 fou saquejada pels georgians. Va passar als Khwarizmshah i el 1226 fou ocupada per lhadjib Ali al-Ashrafi d'Akhlat, per poc desprs el governador khwarizmashah Sharaf al-mulk la va recuperar i va fer una matana. Una mesquita de la ciutat d origen seljcida fou reconstruda per l'ilkhan Abu Said el 1330 i per Khwadja Husayn ben Mahmud el 1339. En aquesta poca era estaci de caravanes. Amb els tamerlnides va emetre moneda vers el 1428.

El 1724 el khan kurd de Bitlis, Muhammad Abid fou enviat per l otom Abd Allah Pasha Koprl a conquerir Marand que pertanyia als safvides. La resistncia persa es va concentrar a la ciutat de Zunuz a uns 15 km, i al castell de Diza. Els perses foren derrotats en una gran batalla prop de Marand pels genssers el maig de 1725 i Diza fou ocupada i destruda.

Dins l'Iran dels Pahlavi va ser part del tercer ustan del Azerbaidjan i capalera d un Shahrastan que tenia tres bakhshs.

Actualment es part de la provncia del Azerbaidjan oriental, i te prop de dos-cents mil habitants.

 Llista d'emirs .

Halbas vers 780-800;
Baith ben Halbas vers 800-vers 820;
Muhammad ben Baith vers 820-846;
Ibn Muhammad 846-848 (per absncia del pare);
Muhammad ben Baith 848-850;
Ocupaci califal 850;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56938" title="Shamkur" nonfiltered="2357" processed="2353" dbindex="22621">
Shamkur o Shamkor (nom armeni Shamkan) fou una ciutat del Arran. Esta situada a la dreta del Kura, en el districte armeni de Gardman, al nord-oest de Gandja (Gandzaq). Avui es diu Shamkir i est en el territori reconegut de la Repblica de Azerbaidjan.

La ciutat fou destruida al segle IX pels khazars. 

Vers el 855 el general Bogha al-Khabir, al servei del califa, va atacar el principat de Siunia Oriental governat per Vasak i son germ Ashhot. Vasak va fugir a Balk, al Kotaiq i finalment al Gardman on el prncep local, l'ishkhan Kutridj o Ketridj, el va empresonar i el va entregar a Bogha. Per la traci de Kutridj no li va servir per lliurar-se de Bogha doncs aquest va entrar al principat i el va fer presoner; desprs va envair la provncia d'Uti i va fer presoner a Esteve Kun un hungars armenitzat senyor dels Sevordiq. La vila de Shamkur, a la riba del Kura, destruda pels khzars i casi deshabitada, fou repoblada de musulmans per formar amb Gandja i Bardaa la triada de ciutats per vigilar l'Armnia oriental. 

Vers 1011, Bagrat III l'unificador de Gergia va decidir castigar un atac del emir shadddida d'Arran (Gandja) Fadl o Fadlun a l'Herthia i va demanar la collaboraci de Gagik I d'Ani. Van passar pel regne de Tashir o Lori, i van entrar als dominis de Fadlun. Els armenis i georgians van assetjar Shamkur; a punt de prendre-la Fadlun va demanar la pau i va oferir a Bagrat de pagar-li el kharadj (tribut) vitalciament i de combatre a les seves guerres.

Avanat el segle XI fou ocupada pels seljcides.

El 1195 Abu Bakr, atabek d'Arran, havia enderrocat al Shirwanshah Aghsartan, que era feudatari de Gergia i l'havia fet fora del Shirvan. La reina Tamara el va acollir i li va donar suport. Un exercit georgi dirigit pel seu marit David Soslan va marxar al Shirvan. Abu Bakr es va aliar amb els emirs de les rodalies i es van concentrar a Shamkur on foren atacats pels georgians el dia 1 de juny de 1195. El georgians van obtenir la victria i Shamkur ocupada i desprs va seguir Gandja. Shamkur fou retornada al Shirwanshah en feu i form el districte de Parisosi (de la ciutat armnia de Parisos, al Artsakh). Shamkor fou ocupada pels mongols el 1221, i desprs va quedar unit al govern d'Azerbaidjan.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56941" title="Maurice Wilkins" nonfiltered="2358" processed="2354" dbindex="22622">

Maurice Hugh Frederick Wilkins ( Pongaroa, Nova Zelanda 1916 - Londres, Anglaterra 2004 fou un biofsic angls guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1962 pel seu descobriment de l'estructura de l'ADN.

Biografia.
Va nixer el 15 de desembre 1916 a la ciutat de Pongaroa, situada al sud-est de l'Illa del  Nord de Nova Zelanda, en aquells moments part de l'Imperi Britnic. Als sis anys els seus pares es traslladaren a Birgmingham, Anglaterra. Va estudiar fsica a la Universitat de Cambridge i es va doctorar a la Universitat de Birmingham el 1940 sota la supervisi de John Randall. 

Mor el 5 d'octubre 2004 a la ciutat de Londres.

Recerca cientfica.
Al comenar la Segona Guerra Mundial es trasllad als Estats Units per treballar durant dos anys en el Projecte Manhattan per al perfeccionament del radar i en la separaci d'istops d'urani mitjanant l'espectrgraf de masses per a la construcci de la bomba atmica. El 1945 al costat de Randall realitz estudis sobre els efectes gentics dels ultrasons i per l'espectrofotometria de la radiaci ultraviolada dels cids nucleics en les cllules. 

Interessat en l'estructura de l'cid desoxiribonucleic, Wilkins inici la seva recerca amb Rosalind Franklin a partir de la difracci de raigs X. Ambds aconseguiren observar l'estructura helicodal de l'ADN, que posteriorment servir de base per a la descripci d'aquesta estructura realitzada James D. Watson i Francis Crick. 

L'any 1962 Wilkins, Watson i Crick foren guardonats amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment de l estructura de l ADN, un premi que deix de banda les grans aportacions realitzades per Rosalind Franklin, morta l'any 1958, la qual cosa la feu inelegible pel Premi Nobel.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1962;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56942" title="Athletic Club de Bilbao" nonfiltered="2359" processed="2355" dbindex="22623">


L'Athletic Club, conegut com Athletic, s un club de futbol basc, de la ciutat de Bilbao a la provncia de Biscaia.

 Histria .
L'esport del futbol va comenar a popularitzar-se a Biscaia a finals del segle XIX, principalment per la influncia dels comerciants anglesos que acudien a Bilbao i la seva zona minera, i dels bilbains que havien estudiat a Anglaterra.

L'any 1898, al Gimns Zamacois de Bilbao, un grapat de socis van comenar a jugar a futbol amb el nom d'Athletic Club. A finals de 1900 es constitueix el Bilbao F.C.. El 1901, sota la presidncia de Luis Mrquez es redacta el reglament i acta constitucional de l'Athletic Club. Entre 1901 i 1902 ambds clubs van jugar diversos partits entre si.

L'any 1902, es va formar el Bizcaya, un equip en qu participaven jugadors del Bilbao F.C. i de l'Athletic Club, enfrontant-se a altres equips grans. El primer partit del Bizcaya va ser el 9 de mar de 1902, a Bordeus, Frana, contra el Burdingala. El maig d'aquell any 1902, va participar en el primer Campionat de Copa, anomenat Copa de la Coronaci, ja que formava part dels actes de celebraci de la coronaci del rei Alfons XIII. El Bizcaya en result campi. Aquesta fusi era, per, circumstancial, ja que les dues entitats, Bilbao F.C. i Athletic Club, continuaven existint de forma independent. Aix es mantingu fins el 29 de mar de 1903, quan en una assemblea dels socis d'ambds clubs s'acord l'ingrs del Bilbao F.C. a l'Athletic Club.

Quan la dictadura de Franco es va iniciar, tots els noms no espanyols van ser obligats a ser canviats. El club s'anomen Atltico de Bilbao. El 1973 va recuperar el nom original.


Fins avui (temporada 2008-09) l'Athletic s, juntament amb el FC Barcelona i el Reial Madrid un dels tres equips que mai no han descendit a la Segona divisi espanyola de futbol. A ms, el club est en la 3r posici del rnquing histric del futbol espanyol, mantenint-se durant tota la seva histria nicament i exclusivament amb jugadors nascuts o formats futbolsticament al Pas Basc, Navarra o Iparralde.

 Estadstiques .  	 
	 
 Temporades a 1a: 75. 	 ;
 Partits jugats a 1a : 2344. 	 ;
 Victries a 1a : 1045. 	 ;
 Empats a 1a : 535. 	 ;
 Derrotes a 1a : 764. 	 ;
 Millor posici a la lliga: 1r 	 ;
 Pitjor posici a la lliga: 15 	 ;
 Posici histrica: 3r;

 Major victria com a local a la Lliga;


 Major victria com a visitant a la Lliga;


 Major derrota com a local a la Lliga;


 Major derrota com a visitant a la Lliga;



 Palmars .
 Lliga espanyola: 8 (1929-30, 1930-31, 1933-34, 1935-36, 1942-43, 1955-56, 1982-83, 1983-84);
 Copa espanyola: 23 (1903, 1904, 1910, 1911, 1914, 1915, 1916, 1921, 1923, 1930, 1931, 1932, 1933, 1943, 1944, 1945, 1950, 1955, 1956, 1958, 1969, 1973, 1984);
 Supercopa d'Espanya: 1 (1985);
 Copa Eva Duarte: 1 (1950);
 Campionat del Nord: 3 (1913-14, 1914-15, 1915-16);
 Campionat de Biscia: 14 (1919-20, 1920-21, 1922-23, 1923-24, 1924-25, 1925-26, 1927-28, 1928-29, 1930-31, 1931-32, 1932-33, 1933-34, 1938-39, 1939-40);
 Copa Basca: 1 (1934-35);
 Superlliga femenina: 4 (2002-03, 2003-04, 2004-05, 2006-07);

 Jugadors  .
 Plantilla 2008-2009 .

































 Jugadors destacats .


 Rafael Moreno 'Pichichi';
 Guillermo Gorostiza;
 Agustn Sauto Arana Bata;
 Vctor Unamuno;
 Telmo Zarra;

 Agustn Ganza;
 Jos Lus Lpez Panizo;
 Jos ngel Irbar;
 Fidel Uriarte;
 Dani;

 Rojo I;
 Jos Mara Ore Aranguren;
 Carlos Ruiz;
 Andoni Goikoetxea;
 Andoni Zubizarreta;

 Julen Guerrero;
 Bixente Lizarazu;
 Rafael Alkorta;
 Joseba Etxeberria;


Estadi.

L'Athletic disputa els seus partits a l'Estadi de San Mams. Pren aquest nom del ve Asil de San Mams, al qual pertanyien els terrenys sobre els quals posteriorment es va aixecar l'estadi. Amb capacitat per a 40.000 espectadors va ser inaugurat el 21 d'agost de 1913. El terreny de joc t unes dimensions de 103 x 68 metres. Se'l coneix tamb amb el sobrenom de La Catedral. Existeix un acord entre l'Ajuntament de Bilbao, la Diputaci Foral de Biscaia i l'Athletic Club per construir un nou camp a les rodalies de l'actual, destinant entre 35.000 i 40.000 m2. La previsi de l'acabament de les obres s la de la temporada 2009-2010.

Els camps d'entrenament del club sn les Installacions del Athletic Club, situades a la poblaci biscana de Lezama.

Himne. 
Escolteu l'himne de l'Athletic: 

 Equip femen .
La secci femenina de l'Athletic Club es fund la temporada 2002-2003 sota la direcci del president Javier Uria, absorbint l'equip de futbol femen de la ciutat de Leioa.

Bilbao Athletic.
El Bilbao Athletic s l'equip filial del club. Va ser fundat el 1964.

Enllaos externs.
Web oficial del club ;
Estadi San Mams;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56946" title="Menbidj" nonfiltered="2360" processed="2356" dbindex="22624">
Menbidj o Manbij es una ciutat de Sria que anteriorment es va dir Hierpolis o Hierpolis. Per la ciutat antiga vegeu: Hierpolis de Sria.

Constant el gran la va fer capital de la provncia Eufratense (Eufratensis). Fou la base de Juli l'apstata en la seva campanya i es va estar uns dies a la ciutat a la casa del notable local Sopater, pupil de Imblicos. Quant es va establir el cristianisme com a religi oficial Hierpolis no va tardar a recuperar el seu nom sirac Bambyce o Manbyce (Mabog); els antics cultes van desaparixer el 540.

En temps de Justini I fou atacada pels perses dirigits pel rei Cosroes o Khusraw, quant estava governada pel general Buzes, lloctinent de Belisari, per es va escapar de la conquesta pagant un tribut al rei persa. Fou desprs ocupada pels perses al comenament del segle VII, durant la guerra perso-bizantina, per retornada a Bizanci el 628. Pocs anys desprs fou ocupada pels rabs amb la resta de Sria.

Harun al-Rashid la va restaurar. Possessi califal, fou ocupada pels hamdnides i pocs anys desprs (947) fou reconeguda com a part del emirat hamdnida. El 963 els bizantins dirigits per Nicfor Focas (desprs emperador) van fer una ofensiva (ja iniciada l any anterior) i van ocupar Marash, Duluk, Aintab i Menbidj i van arribar fins als afores d'Alep.

Fou ocupada pels seljcides a la meitat del segle XI. El 1068 va arribar al tron bizant Rom Digenes que va iniciar una ofensiva. Va arribar a Cilcia, va ocupar Menbidj i va establir una guarnici a Artah, al Est d'Antioquia, per la ciutat es va perdre altra cop desprs de la batalla de Manzikert el 1071. Al comenament del segle segent fou ocupada pels croats per Salad la va reconquerir el 1175.

Al segle XIII fou la residencia d'Hulagu i desprs va esdevenir una ciutat poc important. 

Fou en tot aquest temps la seu d'un bisbe metropolit.

Les seves runes les van descobrir Maundrell i Pococke a uns 25 km del pas de Kalat al-Enekhm. El 1879, desprs de la guerra russa-otomana, una colnia circassiana es va establir al lloc i des llavors es van anar trobar restes antigues a les runes de la vella ciutat que van acabar als basars d'lep o Aintab

Modernament s'ha recuperat i torna a ser una ciutat important de Sria amb mes de 50.000 habitants.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56948" title="Hierpolis" nonfiltered="2361" processed="2357" dbindex="22626">



Tres ciutats van portar el nom de Hierpolis:

Hierpolis o Hierpolis de Sria, actualment Menbidj o Manbij.
Hierpolis de Frgia entre el Licos i el Meandre, desapareguda vers el segle XI.
Hierpolis de Cilcia al riu Piramos, no identificada. Esmentada a alguna font erroniament com a Hierpolis.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56949" title="Hierpolis" nonfiltered="2362" processed="2358" dbindex="22627">



Dos ciutats van portar el nom de Hierpolis:

Hierpolis o Hierpolis de Sria, actualment Menbidj o Manbij.
Hierpolis de Cilcia, al riu Piramos, no identificada.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56952" title="Menaix a Tru" nonfiltered="2363" processed="2359" dbindex="22628">
Menaix a tru s un grup de msica format per Cris Juanico, Toni Xucl i Juanjo Muoz que s'encabeix en l'anomenat Rock catal.

Histria.
L'any 1999 Cris Juanico, cantant de Ja t'ho dir, Toni Xucl i Juanjo Muoz, del grup Gossos, decideixen trobar-se per tocar junts en un projecte a part dels seus propis grups, que cristallitza en la gravaci d'un CD en directe al teatre de Bescan el 19 de desembre de 1999 amb el ttol de Menaix a tru i que sortiria a la venda l'any 2000.  
D'aquesta fusi de tres estil diferents en va sorgir tamb el seu segon treball Petits moments d'estricta simpatia (2002). 

Membres.
 Cris Juanico ;
 Toni Xucl;
 Juanjo Muoz ;

Discografia.

 Menaix a tru (2000);
 Petits moments d'estricta simpatia (2002);
 Com el vent (2008);

Enllaos externs.

Menaix a tru;
Pgina de la discogrfica Msica Global sobre Menaix a tru;
Pgina oficial de Cris Juanico;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56957" title="Alejandro Lerroux Garca" nonfiltered="2364" processed="2360" dbindex="22629">

Alejandro Lerroux Garca (La Rambla, Crdova, 1864 - Madrid, 1949), Poltic espanyol, fou President del govern espanyol (1933), (1933-1934) i (1934-1935) durant la Segona Repblica 

Fill d'un veterinari militar, amb el temps, i ja bastant gran, es va llicenciar en Dret, sembla ser que per influncies i amistats. Seguidor de Ruiz Zorrilla, va militar des de jove en el republicanisme radical. Va ser alumne de l'IES Ramon Muntaner. Va practicar un estil periodstic demaggic i agressiu en les diverses publicacions que va dirigir (El Pas, El Progreso, La Publicidad , El Intransigente i El Radical). 

Es mud a Barcelona, on va ser nomenat director del diari La Publicidad. Les campanyes del seu diari van produir disturbis de carcter antimilitarista i anticatalanista, contrarestats per fortes reaccions d'altres sectors oposats.

El seu discurs populista i anticlerical, aix com la intervenci en diverses campanyes contra els governs de la Restauraci, el van fer guanyar el sobrenom de "l'Emperador del Parallel"  per la popularitat i influncia que tenia en els medis obrers de Barcelona, que van acabar constituint la base d'un electorat fidel. Va ser triat diputat per primera vegada el 1901; i de nou el 1903 i 1905, en les candidatures de la Unin Republicana que havia contribut a formar juntament amb Nicols Salmern. L'adhesi d'aquest cap a la coalici Solidaritat Catalana el 1906, va dur Lerroux a separar-se'n i a formar el Partido Republicano Radical (1908) i a encapalar la lluita contra la llengua i cultura catalanes.

Va haver d'exiliar-se en diverses ocasions, primer per a escapar-se de la condemna dictada per un dels seus articles (1907) i ms tard fugint de la repressi governamental per la Setmana Trgica de Barcelona (1909). De tornada a Espanya, va acceptar entrar en la Conjunci Republic-Socialista, amb la qual va tornar a ser diputat en 1910. Des de llavors es va veure embolicat en una srie d'escndols que el van allunyar del seu electorat barcelon, entre acusacions de corrupci, fins al punt que va haver de canviar de districte i presentar-se per Crdova el 1914. 

Sota la dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930), el seu partit es va veure afeblit per l'escissi dels Radical-Socialistes de Marcell Domingo (1929). No obstant aix, va continuar en la poltica activa, en la qual particip en el Pacte de Sant Sebasti, comit revolucionari que va preparar l'enderrocament d'Alfons XIII i la proclamaci de la Segona Repblica Espanyola el 1931.

Sota el rgim republic, va ocupar un paper poltic de primera fila. Va formar part de la coalici d'esquerres que va sostenir les reformes del govern de Manuel Azaa durant el primer bienni (1931-33), en el qual va participar personalment com a ministre d'Estat (1931). Per va anar derivant cap a postures de dretes que el van acostar a l'oposici. El 1933-36 pass a formar part de la majoria conservadora que va accedir al poder; va ser tres vegades president del govern entre 1933 i 1935 i va ocupar carteres ministerials tan destacades com la de Guerra (1934) i la d'Estat (1935). 

Desprs de destacar-se en la repressi de l'intent de revoluci obrera de 1934, va quedar de nou desacreditat davant l'opini pblica per l'escndol de l'estraperlo, un cas de corrupci lligat al negoci del joc, que arrib a trencar la seva aliana amb la dreta i a deteriorar fins i tot la seva posici dintre del partit. 

En les eleccions de 1936 ni tan sols va sortir escollit diputat i, quan aquell mateix any va esclatar la Guerra Civil Espanyola (1936-39), va fugir a Portugal. Va retornar a Espanya el 1947. Va morir a Lisboa als 85 anys d'edat, voluntriament expatriat, desprs d'haver arribat a adherir-se a l'alament militar de l'any 1936.

El 6 de desembre del 2005 amb motiu del dia de la Constituci Espanyola, se li va reconixer en el seu poble natal, La Rambla (Crdova), la seva aportaci a la construcci del primer institut de secundria de la comarca, d'una ronda de circumvallaci i el projecte, tot i que frustrat, de dur-hi el tren.

Referncies.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56958" title="Setmana Trgica" nonfiltered="2365" processed="2361" dbindex="22630">
Es coneix com Setmana Trgica als esdeveniments succets a Barcelona i altres localitats catalanes, entre el 25 de juliol i el 2 d'agost de 1909. El detonant d'aquests fets va ser la mobilitzaci de reservistes per al seu enviament a la zona de Melilla, on el dia 9 del mateix mes havia comenat la guerra, per a molts motivada exclusivament pel descobriment l'any anterior d'unes mines propietat d'una societat controlada pel comte Romanones i el marqus de Comillas.

Aquesta mobilitzaci s molt mal acollida per les classes populars, ja que, a causa de la legislaci de reclutament, es podia quedar exempt de la incorporaci a files mitjanant el pagament de sis mil reals, quantitat que no estava a l'abast dels ms pobres. D'altra banda, els reservistes majoritriament ja eren casats i amb famlia crrec seu.

El dia 25 es convoc una vaga general que, a causa de falta d'organitzaci i a la deixadesa del governador civil Ossorio y Gallardo, degener en actes de vandalisme provocats per elements exaltats als quals no van ser aliens els denominats "joves brbars" del Partit Republic Radical d'Alejandro Lerroux.

Desprs d'uns avalots pel centre de la ciutat, les forces de seguretat disparen sobre els manifestants en la zona de les Rambles i provoquen molts ferits, cosa que fa que s'enverinin encara ms els nims i s'arribi a una veritable insurrecci amb barricades als carrers i la proclamaci de la llei marcial.

S'incendien multitud d'edificis religiosos, puix els amotinats consideren que l'Esglsia forma part de l'estructura de la burgesia, els fills de la qual no van a la guerra. A ms l'Esglsia havia impulsat als denominats sindicats grocs oposats al sindicalisme anarquista, majoritari a la ciutat. En aquest context s'assalten i incendien convents i esglsies, es profanen sepultures i es balla al carrer amb els cadvers extrets de les tombes.

Davant la negativa de les tropes de la guarnici barcelonina de disparar sobre els que consideren els seus companys, es refora aquesta amb forces portades de Valncia, Saragossa, Pamplona i Burgos, que finalment dominen la situaci. 

El govern de Maura porta a terme una repressi durssima i, pitjor, arbitrria. Es det centenars de persones, al voltant de 2.000, i, seguint l'acusaci formulada en una carta que li dirigeixen els prelats de Barcelona, s detingut Francesc Ferrer i Gurdia, creador de l'Escola Moderna, qui acusen de ser l'instigador de la revolta. El 13 d'octubre del mateix any Ferrer s afusellat juntament amb Eugeni del Hoyo, Antoni Malet, Ramon Clemente i Josep Miquel i Bar en el castell de Montjuc.

Aquests afusellaments ocasionen una mplia repulsa cap a Maura a Espanya i a tot Europa, amb una gran campanya a la premsa estrangera, com tamb manifestacions i assalts a diverses ambaixades.

El rei Alfons XIII, alarmat per aquestes reaccions tant en l'exterior com en l'interior destitueix Maura i el substitueix pel liberal Segismundo Moret.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56960" title="Balada (Montsi)" nonfiltered="2366" processed="2362" dbindex="22631">


Balada s un nucli de poblaci entre els municipis d'Amposta i Sant Jaume d'Enveja d'uns 10 habitants (2004). Est situada davant l'illa de Grcia, tocant el riu Ebre.
s un nucli molt petit, amb els habitatges vora la carretera i nic carrer, el carrer de Sant Cristfol que serveix de delimitaci entre els termes de Sant Jaume i d'Amposta.

Dins el nucli hi ha un baladre de grans dimensions, el Baladre de Balada, que est catalogat com a arbre monumental.

 Histria .
L'origen del nom sembla ser que s una referncia al majestus baladre que cont, per tamb podria provenir del nom d'algun llinatge o cognom dels seus primers pobladors. En el seu temps Balada fou un Lligallo i fins i tot tenia una escola, a mitjan segle passat la poblaci arribava fins als 30 habitants.

L'origen de la seva delimitaci entre dos municipis es remunta a l'any 1912, quan els ajuntaments de Tortosa i Amposta van fer la delimitaci entre els dos termes i van optar per repartir-se la meitat del nucli per a cadascun ja que no era clar a quin terme pertanyia. Posteriorment, la part de Tortosa pass a dependre de Sant Jaume d'Enveja quan aquest se segreg de Tortosa el 1978.

 Enllaos .
Balada al web de l'Ajuntament de Sant Jaume d'Enveja;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56961" title="Castell de Chapultepec" nonfiltered="2367" processed="2363" dbindex="22632">
El Castell de Chapultepec (Castillo de Chapultepec en castell) s un palau construt sobre el tur de Chapultepec, que avui dia es troba al centre del Parc de Chapultepec, un dels parcs ms grans del mn i antic jard botnic de Tenochtitlan, amb 6 km de superfcie. Aquest parc es troba al centre de la ciutat de Mxic, a una altura mitjana de 2.325 m sobre el nivell del mar. L'edifici ha estat utilitzat per a diverses activitats al llarg de la histria de Mxic: va ser una casa particular, una acadmia militar, el palau imperial de Maximili d'Habsburg, el palau presidencial, i avui dia s el Museu d'Histria Nacional.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56963" title="Marash" nonfiltered="2368" processed="2364" dbindex="22633">
Marash fou una ciutat de Cilcia al Taure. Avui es capital d'un districte (il) de Turquia.

El seu nom inicial fou Markasi i fou capital del regne siri de Gurgum. 

La ciutat pareix esmentada altra cop en temps del Imperi rom quant es deia Germanikeia (Germanicia) en honor de Callgula.

Fou la vila d'origen de Lle III conegut com el Isauri, per una confusi entre Germanicia a Cilcia i Germanicpolis a Isuria.

El 638 el califa va enviar des Menbidj a Khalid ben al-Walid contra la ciutat i la guarnici grega es va rendir a canvi de poder sortir lliurement, essent destrudes les seves defenses. El 650 fou lloc de concentraci per la sayfa de Sufyan ben Awf al-Ghamidi. El califa Moawiya la va fer reconstruir amb el nom de Marash per desprs de la mort de Yazid I els bizantins la van atacar varies vegades i va quedar despoblada.

Muhammad ben Marwan va trencar el 74 de l'hgira (693/694)  la treva que havia pactat Abd al-Malik i el 694 Marash fou atacada pels bizantins. Abbas, fill de Al-Walid la va restaurar i la va repoblar. En temps de Marwan II fou assetjada pels bizantins que la van ocupar el 746 i fou destruda, per l'any segent Marwan la va recuperar i la va restaurar i el castell central es va dir des llavors al-Marwani. El 754 els grecs la van saquejar altra cop.  Al-Mansur la va fer reconstruir a Salih ben Ali vers el 760, i s'hi va establir una guarnici.

El 769 els habitants de la regi (el Amk de Marash) foren deportats a Ramla acusats de afavorir als bizantins. El 778 fou assetjada per un exrcit grec dirigit per Miguel Lacanodrakon, i fou defensada per Isa ben Ali, besoncle del califa al-Mahdi; Miguel va destruir la propera ciutat de Al-Hadath i va devastar la zona fronterera per no va poder ocupar Marash. El 799 Harun al-Rashid va fer construir la  ciutat de Al-Haruniyya prop de Marash. 
El 841 l'emir-governador de Marash Abu Said Muhammad ben Yusuf va envair l'sia Menor per fou derrotat i els grecs van ocupar Al-Hadath, Marash i el districte de Malatya (Melitene) temporalment. El 877 Basili I va atacar Marash que no va poder ocupar per va saquejar les rodalies, igual que va fer a Al-Hadath.

Andrnic va envair el 292 de l'hgira (904-905) la regi, va derrotar a les guarnicions de Tars i Massisa i va destruir Kurus. El armeni Mleh (Malih) va ocupar Marash el 916 i es van emportar 50.000 presoners de la ciutat i de Tars. El 949 Joan Kurkuas va ocupar Marash durant la lluita contra Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan d'Alep, que el 952 va derrotar el domesticos, la va recuperar i va refer les fortificacions. El 956 el prncep l'hamdnida Abul Ashair fou fet presoner i els bizantins se'l van emportar; el seu sogre  Abul Firas els va seguir fins a Marash intentant alliberar-lo sense xit. L'agost del 962 fou ocupada Marash per Nicfor Focas aquesta vegada per mes temps. Fou atacada per Bandjutakin el 992 que hi va fer bot i alguns presoners per sense reconquerir-la.

L'armeni Filaretes Bracamios (Filardus al-Rumi), uns 60 anys desprs es va crear un petit regne a la regi nord de Sria al front d'una banda de lladres i amb l'ajut bizant; era nascut a Shirbaz un dels poblets del districte de Marash. 

El 1097 fou ocupada per Godofred de Bouillon que hi va installar un bisbe. El 1110 Bohemund d'Antioquia que feia una expedici contra Malatya, fou fet presoner a Gafina, a la regio (Amk) de Marash, per l'emir Gumushtegin ben Danishmand. Poc temps desprs (1101)  l'emperador Alxis va enviar al general Butumites contra Marash; el general la va ocupar. Va refer les fortificacions i ve deixar el comandament a Monastras. El comandament de la ciutat de Marash fou confiat al armeni Thathul  que s'havia distingit en la lluita contra Bohemond per la possessi de la ciutat. El 1104 la va abandonar i la va entregar a Josselin de Courtenai, senyor de Tell Bashir. Probablement la filla de Thathul es va casar amb Baldu, germ de Godofred, per el 1105 ja estava en mans de Tancred d'Antioquia, i li fou reconeguda per tractat el 1108. El governador-feudatari de la ciutat fou un armeni de nom Basil (Kogh Vasil = Basil el cap) i al morir el 1114 la seva vdua va fer submissi a Ak Sunkur de Mosul.

El 27 de novembre del 1114 la ciutat fou devastada per un terratrmol, i poc desprs el rei Baldu va crear un feu que abraava Marash , Kaysum i Raban i el va donar a un monjo de nom Godfroi, el qual va morir el 1124 mentre participava al setge de Menbidj junt amb Josselin d'Edessa. El feu va tenir altres possedors. El 1136 o 1137 el danishmendida Muhammad ben Amir Ghazi va devastar la regi de Marash i la de Kayum. El 1138 va arribar a les rodalies de Marash (i les va saquejar) el sult seljcida Masud, i el 1141 va fer  el mateix el emir de Malatya Malik Muhammad. Tamb va saquejar la regi Kilidj Arslan II el 1147, moment en qu el feudatari era Renaud, gendre de Josselin d'Edessa, que va morir en combat el 1149 a Inib. El 11 de setembre de 1149 Kilidj Arslan i el seu pare Masud van sortir en expedici des Elbistan cap a Marash, que fou assetjada. La guarnici va capitular a canvi de poder sortir i anar-se'n sans i estalvis, per desprs el sult va enviar un cos de turcs en persecuci dels soldats, i foren eliminats.

El 546 de l'hgira (1151-1152) el ayybita Nur al-Din d'Alep que havia capturat a Josselin d'Edessa, es va apoderar de Marash i de bona part del comtat (incloses Tell Bashir, Aintab. Duluk, Kurus etc...). La regi fou llavors dividida: el sult Masud va rebre Marash, Barzaman, Raban, Kaysum i Bahasna; l'ortkida Kara Arslan de Hisn Ziyad va rebre Babula, Gargar, Kyakhta i Hisn Mansur; i Nur al-Din va conservar la resta. El 1155 Kilidj Arslan, al que el seu pare Masud havia cedit la senyoria de Marash, va atacar un poble armeni, i els armenis sota comandament d'Esteve, germ del prncep Thoros, van atacar Marash i la van incendiar (1156) i se'n van emportar la poblaci aprofitant l'absncia del sult i de les tropes. Entre els presoners hi havia el bisbe de Marash Denys bar Salibi. El 1165 Thoros de l'Armnia Menor va atacar altra cop Marash i la va ocupar temporalment i Nur al-Din la va arrabassar llavors a Kilidj Arslan mentre el seljcida estava en campanya contra el danishmendida Dhul Nun (14 de juny de 1173), conquesta a la que va seguir Bahasna; sembla que les va donar al seu aliat Mleh de l'Armnia Menor. El senyor de Marash (no se segur que fos Mleh) va atacar el districte de Raban, i al-Malik al-Zahir va aixecar un exercit contra ell vers 1195 o 1196 per el senyor de Marash va implorar pietat i va reconixer la sobirania ayybita. D'altre banda el 1185 l'armeni Rupen III va fer presoner a Bohemund III d'Antioquia i el va obligar a cedir la regi de Djayhan a Kastun (dins el districte de Marash).

Ghiyat al-Din Khaykhusraw fill de Kilidj Arslan II va ocupar Marash el 1208 en el curs d'una campanya contra l'armnia Menor i en va nomenar governador a Husam al-Din Hasan, al que va succeir el seu fill Ibrahim ben Hasan, i a aquest el seu fill Nusrat al-Din. Desprs va seguir el seu fill Muzaffar al-Din, amb un regnat bastant llarg, seguit pel del seu germ Imad al-Din que, mancat del suport de Izz al-Din Kay Kawus sult de Rum i de Malik al-Salik sult d'Egipte, va evacuar Marash el 1258 i fou ocupada pels armenis. Els mongols van aparixer per Marash i se'n van apoderar abans del 1270. 

El 1271 Baybars I va enviar des d'Alep una fora militar dirigida par Baybars al-Waziri i Isa ben Muhim contra Marash, i en van expulsar als mongols, per la ciutat va quedar en poder dels armenis. El 1274 es van enviar altra cop tropes que no van poder ocupar la ciutat per van arribar a les seves portes. Les negociacions diplomtiques entre el govern de Sis i Baybars tenien com a finalitat la cessi de Marash i Bahasna, que Baybars reclamava, per finalment va accedir a rebre una compensaci en metllic. El sult Khalil va rebre Marash, Bahasna i Tell Hamdun mitjanant tractat el 1292, per algun temps desprs Marash i Tell  Hamdun estaven altra cop en mans dels armenis, i el 1297 foren ocupades per Bilban Tabakhi, naib d'Alep pel compte del sult Ladjin. Un tractat amb Armnia Menor del 1298 va establir la frontera al Djayhan i Hamus, Tell Hamdun, Kubara, al-Nukayr, Hadjar Shughlan, Sirfandakar i Marash van quedar en possessi del sult.

Desprs del 1350 la regi de Marash i Bahasna fou ocupada per Zayn al-Din Karadja i el seu fill Khalil fundadors de la dinastia de Dhul Kadroghlu, junt amb Malatya, Elbistan i Kharpurt. Un dels seus successors, l'emir Malik Arslan fou assassinat a la mesquita de Marash el 870 de l'hgira (1465-1466). El 1515 el principat del Dhul Kadr va passar a la sobirania otomana i amb ell Marash. El emir Ali Beg ben Shahsuwar va conservar el govern en feu per a la seva mort el 1522 els membres de la famlia reberen governs a provncies europees i Dhul Kadr es va convertir en una regi administrativa normal al igual que la resta on regia el sistema de vilayets i sandjaks. 

Dhul Kadriyya fou un vilayet dividit en dos sandjaks i cinc kadas (Marash, Elbistan, Kars, Samanto o Samizad i Buzok). Una nova divisi, vigent al 1574, va establir cinc sandjaks (Marash, Malatya, Aintab, Sis i Kars) per el 1632 es van segregar els sandjaks de Malatya i Sis. A finals de segle per eren 6: Marash, Kars,  Malatya, Aintab, Samsad i Nigde.

Del 1830 al 1840 va estar ocupat per les tropes egpcies. En aquest temps Marash era un sandjak del eyalat d'Alep i tenia els kadas de Marash, Elbistan, Andirin, Pazardjik i Zeytun. El 1919 fou ocupada pels anglesos seguits immediatament dels francesos que van evacuar la regi el 1922.

En els darrers anys Marash va esdevenir capital de vilayet i desprs del il de Kahramanmarash amb el kazas segents: Marash, Afshin, Andirin, Elbistan, Goksun, Pazarcik i Turkoglu.


 Emirs de Marash .

Husam al-Din Hasan 1208-?
Ibrahim ben Hasan;
Nusrat al-Din ben Ibrahim;
Muzaffar al-Din;
Imad al-Din ?-1258 ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56964" title="Magnetorresistncia" nonfiltered="2369" processed="2365" dbindex="22634">
La magnetorresistncia s una propietat que tenen certs materials de variar la seva resistncia elctrica quan sn afectats per un camp magntic. Aquest efecte va ser descobert per William Thomson el 1857 per no va ser capa de disminuir la resistncia ms enll d'un 5%. Les investigacions recents han perms de descobrir materials que presenten magnetorresistncia gegant (Giant Magnetoresistance Effect o GMR), magnetorresistncia colossal (Colossal MagnetoResistance o CMR) i magnetorresistncia d'efecte tnel (Tunnel Magnetoresistance Effect o TMR).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56978" title="Aliphera" nonfiltered="2370" processed="2366" dbindex="22635">
Aliphera fou una ciutat d Arcdia prop de l lide, a Grcia. Part de la seva poblaci fou traslladada a Megalpolis quant es va fundar aquesta ciutat el 371 aC. El tir Lydiades de Megalpolis la va cedir al Elis. Fou ocupada per Filip el 219 aC i retornada a Megalpolis. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56979" title="Allifae" nonfiltered="2371" processed="2367" dbindex="22636">
Allifae fou una ciutat del Samni a la vall del Vulturnus, prop de Campnia.

Fou ocupada per Roma el 326 aC a la segona guerra Samnita per desprs fou perduda i reconquerida per Marcius Rutilus el 310 aC. El 307 aC el procnsul rom Fabi van aconseguir una gran victria a Allifai 

Els triumvirat va establir una colnia a la ciutat. 

Avui es diu Alife.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56980" title="Allbriges" nonfiltered="2372" processed="2368" dbindex="22637">
Els allbroges (llat Allobriges, Allobruges o Allobroges, els grecs ho escrivien d'aquesta darrera forma) foren un poble gal a l'est del Roine. Tenien a l'oest els segusianis, a l'est els helvecis, al nord els sequans i al sud els vocontis. Vienne fou la seva ciutat principal. 

Es van unir a Annbal el 218 aC. El 121 aC foren derrotats per Fabius Maximus (desprs dit Allobrigus) aliat a Aeduis. El 58 aC foren atacats pels helvecis i van demanar ajut a Juli Csar. El seu territori fou incls a la provncia romana de la Gllia Narbonesa i ms tard a la Vienense.
Cabdills.
Catugnatus;
Artcles relacionats.
Insula Allobrogum;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56981" title="Santa Maria de Xal" nonfiltered="2373" processed="2369" dbindex="22638">
L'esglsia de Santa Maria s el temple parroquial de Xal, i es troba situada entre la Plaa Major, el carrer del seu mateix nom -on t la porta principal- i el carrer d'Alacant.

Histria.
Precedents.
1622: L'antiga mesquita s habilitada com a temple catlic. L'edifici t capacitat suficient per acollir tota la poblaci de Xal (160 persones).

1758: Les dimensions del recinte ja no poden albergar una poblaci que s'ha multiplicat per set en el transcurs de cent trenta-sis anys (1200 habitants). El temple, a ms, amenaa runa.

1760: A partir d'aquest any, un tal estat de coses ser constant motiu de preocupaci per als successius rectors de Xal, que de manera unnime consideraran necessria la construcci d'un nou temple.

Etapa de construcci.

1800:  El rector Bisbal viatja a Valncia i sollicita de l'Arquebisbe l'aprovaci per a la construcci de la nova esglsia. S'encarreguen els plnols a la Reial Acadmia de Sant Carles. El Governador eclesistic cannic Josep Roa concedeix el perms per a l'edificaci. L'arquitecte Francesc Pechun dissenya els plnols. Es posa el primer fonament de l'edifici el dia 8 de setembre (festa de la Nativitat de la Mare de Du, a qui s'atorga la titularitat de la parrquia).

1801-1815:  Les obres de construcci avancen molt lentament. Els esforos dels vens sn desviats cap a unes altres tasques: demolici de la casa-abadia, construcci d'una nova i trasllat del cementeri, perqu per la seua ubicaci annexa a l'antic temple feia impossible un eixamplament. Una altra de les causes de la paralitzaci de les obres fou la guerra contra la dominaci napolenica. Les tropes enemigues saquegen Xal en dos ocasions al llarg de l'any 1813.

1814:  Mor la Duquessa d'Almodvar i Baronessa de Xal i Llber, tot deixant quantioses ajudes monetries.

1815:  Es reemprn la construcci amb el nomenament d'una Junta d'Obres, presidida pel rector Alemany, el qual ha estat capa d'illusionar i encoratjar a tots els vens de Xal amb la lectura del primer captol de la profecia d'Ageu: "...Aix diu el Senyor dels exrcits: Fixeu-vos en la vostra situaci; pugeu a la muntanya, porteu fusta, bastiu el temple; jo ho acceptar i hi mostrar la meua glria...";
1819:   A partir d'aquesta data es van fent els altars a travs de convenis entre mestres d'obra i persones o famlies devotes.

1830:   Es benet el nou temple el dia 17 d'octubre.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56982" title="Sant Vicent Ferrer" nonfiltered="2374" processed="2370" dbindex="22639">

Sant Vicent Ferrer (Valncia, 1350 - Gwened, Bretanya, 1419) va ser un dominic  que recorregu mitja Europa predicant la seua moral i visi del cristianisme. D'elevada formaci intellectual, influ marcadament a la cort del Papa Benet XIII d'Aviny i en l'elecci de la dinastia castellana dels Trastmara per regnar a la Corona d'Arag.

 Influncia poltica .

Particip de manera crucial en el Comproms de Casp, on defengu el candidat dels Trastmara.
Intervingu activament en el Cisma d'Occident a favor del Papa d'Aviny.

 Influncia religiosa i moral .

Sant Vicent Ferrer es considera un dels majors predicadors del cristianisme. Va recrrer mitja Europa i predicava amb els seus famosos sermons. La seua obra religiosa es caracteritza per la intenci de reformar els costums morals de la societat i perqu els textos estaven concebuts per a predicar (ser transmesos oralment).

Se'n conserven 280 sermons. En realitat en sn resums, car Sant Vicent predicava durant diverses hores i improvisava el contingut dels sermons, els quals eren copiats per membres de la companyia. Aquests membres eren clergues, juristes i centenars de penitents. Tots ells ajudaven a propiciar el clima de suggesti que es creava als seus sermons. El caire moral de les seues predicacions, l'ambient que es creava i un pblic analfabet provocaven exaltades i frentiques reaccions (es creaven aldarulls entre membres de diferents religions de la mateixa ciutat). Jueus i musulmans eren obligats a assistir a l'espectacle religis de Ferrer, on eren humiliats pblicament i sovint patien ferotges atacs.

 La llengua de Sant Vicent Ferrer .
Sant Vicent Ferrer sempre va predicar en llengua catalana (ell mateix va utilitzar el terme catal o valenci indistintament) i, encara que el pblic fra d'una altra llengua, l'entenia i s'exaltava. Aix era interpretat com un miracle del sant. Avu dia s'interpreta ms ana com un exemple de qu el catal, i en particular la pronncia valenciana que marca clarament totes les vocals i les consonants, pot considerar-se com una llengua que es troba al centre de les llenges romniques, i que a l'poca (perqu les llenges romniques i, en especial els termes religiosos, eren ms similars) es feia intelligible per a parlants de castell, portugus, occit, francs, itali, etc. No obstant aix, no explicaria tan clarament per qu l'entenien directament els anglesos o els alemanys.

La llengua emprada als seus sermons s'ha estudiat a nombroses obres de lingstica i es considera una base important per a la llengua moderna, especialment el vocabulari litrgic i religis.

 Tradicions i Festivitat .
Sant Vicent Ferrer s el patr del Pas Valenci i ve sent un dia festiu en tot el territori.
A Valncia i a molts pobles del Pas Valenci on se celebren els famosos Miracles de Sant Vicent, representacions teatrals, generalment representades per xiquets, que s'organitzen per a la festivitat de Sant Vicent (segons dilluns de mona, s a dir, l'endem del diumenge segent al diumenge de resurrecci).

Cal no confondre Sant Vicent Ferrer amb Sant Vicent mrtir, patr de Valncia ciutat.


 Vegeu tamb .
 Comproms de Casp;

 Enllaos externs.
 ;

Celebraci de Sant Vicent a Valncia 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56985" title="Alopeconns" nonfiltered="2375" processed="2371" dbindex="22641">
Alopekonnesos fou una ciutat de l'antiga Grcia, al Quersons Tracic, que fou una colnia elia.

Al segle IV aC, durant l'ascens de Macednia, foren aliats d Atenes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56986" title="Alps Martims (provncia romana)" nonfiltered="2376" processed="2372" dbindex="22642">
Alps Martims fou una provncia romana governada per un procurador. La capital de la provncia fou Ebrodunum (Embrun).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56987" title="Alps Cottis" nonfiltered="2377" processed="2373" dbindex="22643">
Els Alps Cottis (llat Alpes Cottiae o Alpes Cottianae) foren un territori depenent de Roma i desprs provncia romana.

El seu nom deriva d'un cap alp anomenat Cottius que fou amic d'August  que li va donar la possessi del districte amb el ttol de Prefecte. El territori incloa dotze petites tribus alpines i anava de Embrun (Ebrodunum) a la Gllia fins a Susa (Segusio) a Itlia amb el important pas de Mont Genevre. Els rius principals eren el Druentia (Durance) i el Duria (Dora) al est al pas on vivien els Salassis.

Va restar sota caps locals fins que Ner la va incorporar al imperi com a provncia a la que es va donar el nom d'Alps Cottis (Alpes Cottiae), nom que desprs es va estendre cap el Piemont. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56988" title="Alps Graiae" nonfiltered="2378" processed="2374" dbindex="22644">
Els Alps Graiae o Alps Poeninae, foren una provncia romana al comenament del Imperi, seguidament unida a la Gllia Transalpina. Les seves capitals foren Tarantasia i Octodurus.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56990" title="Alyzia" nonfiltered="2379" processed="2375" dbindex="22646">
Alyzia fou una ciutat d Acarnnia, prop de la costa.

El 374 aC es va lliurar la batalla naval de Alyzia entre l atenenc Timoteos i l espart Nicolocos.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56991" title="Amalequites" nonfiltered="2380" processed="2376" dbindex="22647">
Els amalequites foren segons la Bblia els descendents d Amalek, fill d Elifaz i nt d Esa. Ocupaven la regi al sud d Israel entre els filisteus i els amorites, que van arrabassar els beduns. 

En guerra sovint contra els jueus, Sal i David quasi els van exterminar i la resta fou eliminada en el temps d Ezequies, dcim successor de David.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56992" title="Amanos" nonfiltered="2381" processed="2377" dbindex="22648">
Les muntanyes Amanos (      ,       ) fou una serra part de les muntanyes del Taure que formaven la frontera sud de Catania i anava des de Tars (Cilcia) al nord del golf d'Issos, l'actual badia d Iskenderun, fins a la Catania arribant fins a Melitene on el riu Eufrates les tallava. Tot i aix, encare es perllongaven desprs. el . Aquest s el nom clssic donat per Estrab i altres autors de l'actual Amanos Da lar  turc. 

Els passos de l'Amanos (antigament Amanides Pylae o Portae Amani) sn dos passos de muntanya entre Cilcia i Sria, travessen les muntanyes Amanos. El del sud es deia antigament Beilan o Amanos inferior i el del nord Arrian o Curtis.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56993" title="Cultura Machalilla" nonfiltered="2382" processed="2378" dbindex="22649">
Machalilla s una cultura precolombina localitzada a la zona costanera de la part sud de l'actual Equador (Manab, pennsula de Santa Elena). La seva poca d'esplendor va ser entre el 1800 aC i el 1000 aC, aproximadament.

Es pot considerar emparentada amb l'anterior cultura Valdivia, amb una clara evoluci en el treball de la cermica. s significatiu d'aquesta cultura la deformaci dels cranis, en sentit vertical i occipital, deformaci que tamb queda representada en les figures de cermica i que segurament respon a qestions esttiques i a indicaci de posici social. Tamb s caracterstica els recipients amb nanses en forma d'estrep i decoraci de bandes vermelles.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56994" title="Cultura Jama-Coaque" nonfiltered="2383" processed="2379" dbindex="22650">
Jama-Coaque s una cultura precolombina desenvolupada al nord de la provncia de Manab, a l'actual Equador. Flor a partir del 500 aC i dur fins a l'arribada dels espanyols al segle XVI.

Hi ha evidncies que practic el comer a llarga distncia. Constru centres cerimonials d'importncia, normalment formats per pirmides truncades rematades amb un temple, al volant dels quals s'estenien els poblats principals. Cal destacar el treball de la cermica amb figures humanes en diverses posicions i accions.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56995" title="Amardis" nonfiltered="2384" processed="2380" dbindex="22651">
Els amardis o mardis (llat amardi o mardi, grec        ,       ), foren una naci o tribu asitica, propera als Hircanis i als Harmato Trophi, a la vora de la mar Cspia. Del seu nom derivaria la regi de Margiana o de Mardiene.
Vegeu tamb.
Mardiens;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="56998" title="Confederaci caranqui" nonfiltered="2385" processed="2381" dbindex="22652">
La confederaci caranqui, confederaci quitu o regne de Quito fou una agrupaci de pobles estesa a partir del segle XIII a la zona nord de l'actual Equador, a les provncies de Pichincha, Imbabura, Carchi, Cotopaxi, Manab i Esmeraldas. 

Formada inicialment a partir de la cultura de La Tolita, aquesta agrupaci es convert en la ms poderosa i polticament organitzada del territori equatori. Juntament amb la vena confederaci caari, al sud, representa el procs anomenat d'integraci en qu les diverses cultures tendeixen a unir-se formant protoestats. Els quitus o caranquis estaven governats per l'anomenat shyri o scyri, el seu centre ms important era la ciutat de Quito i destaca la construcci de turons piramidals, circulars o ovalats (tolas) amb finalitats cerimonials. 

La confederaci quitu-caranqui s'opos amb fora a la penetraci inca que s'inici a finals del segle XV i comenaments del XVI: Tpac Yupanqui penetr al territori quitu, en aquells moments governat pel shyri Hualcopo Duchicela, i desprs de durs enfrontaments sotmet el territori i l'integr a l'imperi. En temps de Huayna Cpac, per, es produren greus enfrontaments en territori quitu: el nou shyri, Cacha Duchicela, orden un aixecament massiu, que culmin en la massacre de Yaguarcocha (llacuna de la sang) per part de les tropes inques. Desprs d'aquests fets, Huayna Cpac aconsegu pacificar el territori casant-se amb una princesa quitu, Paccha o Tuta Paclla, i s'establ a la ciutat de Quito, prosseguint una tendncia a donar ms pes a la part septentrional de l'imperi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57005" title="Potncia acstica" nonfiltered="2386" processed="2382" dbindex="22653">
La potncia acstica s la quantitat d'energia (potncia) radiada per una font determinada en forma d'ones per unitat de temps.

La potncia acstica ve determinada per la prpia amplitud de l'ona, perqu quant major siga l'amplitud de l'ona, major s la quantitat d'energia (potncia acstica) que genera.

La potncia acstica s un valor intrnsec de la font i no depn del local on es trobe. Es dir, el valor no canvia per estar en un local reverberant o en uno sec.

El mesurament de la potncia pot fer-se o en la font o a certa distncia de la mateixa. S'ha de mesurar la pressi que les ones induxen en el medi de propagaci. En cada cas respectiu s'utilitzaria una unitat de potncia acstica del SI diferent: En el cas de fer-ho en la font, s'empra  el watt (W). En el cas de fer-ho a certa distancia, s'empra el pascal(PA) que s la unitat de pressi .

 Nivell de potncia acstica .
Es la percepci que t l'home de la potncia acstica que s el que coneixem com a volum. 

Les persones no perceben de forma lineal el canvi (augment/disminuci) de la potncia conforme s'acosten/allunyen de la font. La percepci de la potncia una sensaci que s proporcionalment al logaritme d'eixa potncia, per tant, s una relaci logartmica:




On W1 s la potncia a estudiar, i W0  s la potncia del llinde d'audici, que expressada en unitats del SI, equival a 10 - 12 watts, i que es pren com a referncia fixa.

La unitat per a mesurar el nivell de potncia de un so seria el bel (B), per com s una unitat molt gran, s'utilitza normalment el seu submltiple, el decibel (dB), per la qual cosa per a obtindre el resultat directament caldria multiplicar el segon terme de la frmula per 10.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57006" title="Amastris" nonfiltered="2387" processed="2383" dbindex="22654">

Amastris fou una ciutat de Paflagnia, a la riba del riu Amastris.

Inicialment anomenada Sesamus i va rebre el seu nom de la nta del rei persa Darios III, Amastris, casada amb el tir Dions d'Heraclea, i desprs a l'enviduar casada amb Lismac de Trcia. Es va formar per la uni de Sesamus, Cytorus, Cromna i Teion (la darrera es va separar desprs) en una confederaci encapalada per Sesamus.

Fou ocupada per Luculle a les Guerres Mitridtiques. En temps de Traj era anomenada Metrpolis. Va existir fins al segle VII. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57007" title="Axpe" nonfiltered="2388" processed="2384" dbindex="22655">


Pobles del Pas Basc:
Axpe Marzana;
Axpe (Busturia);

Patrimoni Cultural:
Esglsia Santa Maria de Axpe, d'Axpe (Busturia).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57008" title="Amathus" nonfiltered="2389" processed="2385" dbindex="22656">

Amathus (grec mod.        ) fou una ciutat del sud de Xipre, fundada pels fenicis essent probablement la primera colnia fencia a l illa. Desprs es va hellenitzar. El du de la ciutat era Melkart que es va identificar amb el grec Heracles. Fou governada pel sacerdot fenici . Quant les ciutats xipriotes es van revoltar contra Prsia, Amathus va restar lleial.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57009" title="Axpe Marzana" nonfiltered="2390" processed="2386" dbindex="22657">
Axpe-Marzana s un poble de 238 habitants del municipi d'Atxondo (al territori de Biscaia, Pas Basc), del qual forma part des del 1962. Es troba a 300 metres sobre el nivell del mar, a la falda del pic Alluitz, de 1040 metres d'altura. 



Enllaos externs.
Fotos d'Axpe







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57010" title="Busturia" nonfiltered="2391" processed="2387" dbindex="22658">

Busturia s un municipi de Biscaia, a la comarca de Busturialdea-Urdaibai.  s un poble molt a prop de la costa, ubicat en la ria de Guernica. Est format per cinc barris: Axpe de Busturia (Busturi-Axpe), San Bartolom (Sant Bartolome o Amunategi), Altamira, San Cristbal i Paresi. Axpe de Busturia s la capital del municipi i el principal nucli de poblaci. s famosa la Esglsia de Santa Mara de Axpe, patrimoni cultural basc i espanyol, aix com la torre de Madariaga, que conta una bonica llegenda i el palau de Txirapozu, llar entre uns altres dels primers senyors de Biscaia i del fams pintor Urcelay. 

 Topnim . 
No se sap amb exactitud quin s l'origen etimolgic de Busturia. A ms cal tenir en compte que el topnim Busturia nomenava antigament tant a una anteiglesia (actual municipi de Busturia) com a una merindad (actual comarca de Busturialdea-Urdaibai), sense saber-se si el nom de la merindad derivava del de l'anteiglesia o a l'inrevs. L'anteiglesia de Busturia exercia de cap de la merindad homnima. L'anteiglesia tenia el nom complet de Santa Mara de Axpe de Busturia; i era anomenada de forma simplificada Axpe de Busturia o Busturia. Santa Mara era el nom de la advocacin religiosa de la parrquia, sent antigament usual utilitzar el nom de la advocacin de les parrquies en el nom de les anteiglesias. Axpe s el nom del principal barri i capital de l'anteiglesia. 

Entre les diverses hiptesis existents sobre l'origen del topnim la ms estesa s la qual va proposar entre altres Koldo Mitxelena a l'afirmar que el nom de l'anteiglesia podria procedir de l'expressi en basc (dialecte bisca) bost uri (cinc viles o poblacions). L' -a final s article en euskera. Segons la versi de Mitxelena el topnim Busturia faria referncia als cinc barris que formaven l'anteiglesia, pel que el topnim seria traduble com l'(anteiglesia) dels 5 pobles. De la anteiglesia el nom s'hauria transferit a la merindad de la qual exercia com cap. s una hiptesi suggeridora, ja que si alguna cosa ha caracteritzat a Busturia s la forta personalitat i la diferenciaci dels seus barris, que ha arribat fins a l'actualitat. El problema que planteja aquesta hiptesi s que els barris histrics del municipi que han arribat fins a l'actualitat sn quatre (no cinc), en aquell temps Axpe, San Bartolom, San Cristbal i Altamira. Per a validar aquesta hiptesi caldria trobar un cinqu barri de Busturia, existent en els orgens de l'anteiglesia, per que hagus desaparegut, hagus perdut importncia o hagus estat absorbit per un altre dels barris. 

Segons l'opini de Joseba Agirrezkuenaga aquest cinqu barri podria ser Paresi, un petit barri rural del municipi. Mara Victoria de Gondra y Oraa mant que aquest s l'origen del topnim i afirma que l'herldica existent a Busturia dna suport aquesta hiptesi. Altra possibilitat s que Busturia signifiqus la (merindad) dels 5 pobles o viles i fes esment originalment a la merindad i que posteriorment s'hagus traslladat el nom a l'anteiglesia que exercia de cap de la mateixa, per la Merindad de Busturia estava composta per 27 anteiglesies i en el seu territori s'assentaven 6 viles (jurdicament separades), el que tampoc permet quadrar el nombre a priori. 

Juan Ramn de Iturriza en la seva Histria General de Biscaia, va comentar que el nom de Busturia derivava de l'expressi sota la penya, ja que en els documents del segle XI apareix esmentat com subtus penna. Aquesta afirmaci, no obstant aix, es refereix probablement al topnim Axpe, que nomena al barri que s la capital del municipi. Axpe s fcilment reconstruble com a derivat d' haitz -pe (sota la penya) en el dialecte bisca de l'euskera. Existeix la possibilitat que Axpe hagus estat el nom original de tota 'anteiglesia (no solament del seu principal nucli) i Busturia se li hagus afegit posteriorment per ser la capital d'aquesta merindad. L'anteiglesia solia ser anomenada Axpe de Busturia, nom que serveix tamb per a distingir-lo d'Axpe Marzana, altra localitat biscana del mateix nom. Existeixen altres nombroses teories que tracten d'explicar el nom del municipi a travs de diverses expressions en basc: segons Mara Rosa Lida bost ur (cinc aiges) podria fer referncia a cinc rius existents en la Merindad i aquest nom posteriorment s'hauria traslladat a l'anteiglesia; segons l'escriptor Jacinto Gmez Tejedor Busturia procediria de buztin uria (el poble de l'argila), ja que Busturia es troba en una zona amb grans acumulacions d'argila i existeix tradici de treball d'aquest material; Jaime Querejeta inclou en el seu Diccionari onomstico i herldic basc que Busturia procedeix d' ustu uria (el poble de la civada).



 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57011" title="Ambarris" nonfiltered="2392" processed="2388" dbindex="22659">
Els ambarris foren un poble gal aliat als aeduis, dels que probablement eren una tribu. Ocupaven la regi del Roina a l'angle amb el Saona. Tenien a l'est als Allbriges.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57012" title="Santa Maria d'Axpe" nonfiltered="2393" processed="2389" dbindex="22660">
Santa Maria d'Axpe s una famosa esglsia pertanyent a la dicesi de Bilbao, que est ubicada en el poble d'Axpe-Busturia, coneguda per la seva arquitectura gtica i el bon estat de conservaci. Forma part del patrimoni cultural del Pas Basc.

L'any 1051, el comte de Biscaia va concedir al bisbe d'laba la propietat del monestir de Santa Maria de Axpe juntament amb totes les seves pertinences, que avui s l'esglsia. Part d'aquestes pertinences s la casa pairal que hi ha al recinte de l'esglsia, lloc de naixement de clebres habitants d'Axpe.

Part dels seus calzes, llibres antics i quadres han estat exposats durant un temps al museu Guggenheim de Bilbao.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57013" title="Amibians" nonfiltered="2394" processed="2390" dbindex="22661">
Els amibians (llat amibiani) foren un poble gal de la Blgica esmentat per Csar el 57 aC, any en qu es van sotmetre. Vivien a la vall del Somme i la seva capital era Samarobriva (desprs Ambiani, avui Amiens)












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57014" title="Ambitarinis" nonfiltered="2395" processed="2391" dbindex="22662">
Ambitarinis fou un llogaret del pas dels Treviris a Germnia, prop de la actual Coblenza, on va nixer Callgula.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57015" title="Ambivarets" nonfiltered="2396" processed="2392" dbindex="22663">
Els ambivarets (llat ambivareti) foren un poble gal, clients del Aeduis segons Csar per que estaven localitzats al Mosa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57016" title="Circulaci termohalina" nonfiltered="2397" processed="2393" dbindex="22664">

La Circulaci Termohalina o Cinta Transportadora Ocenica s un terme per a anomenar la circulaci global de la densitat dels oceans. Deriva del mot termo- per la temperatura i -halina per la sal, els quals tots plegats determinen la densitat de l'aigua de la mar. 

Aquesta circulaci est formada per un riu de corrents superficials (supeditades als vents dominants) i corrents profunds (diferncies de temperatura i salinitat) de bona part de l'oce global. Corrents superficials clides (com el Corrent del Golf) pugen des de l'equador de l'oce Atlntic, gelant-se poc a poc fins arribar a altes latituds (Entre Groenlndia i Labrador) on s'afona a causa de l'alta salinitat i baixa temperatura (formant les aiges profundes del nord-atlntic). Aquesta aigua densa flueix cap al fons fins a les conques profundes fins resorgir 1200 anys desprs al nord-est de l'oce Pacfic. 

Aquest moviment de masses d'aigua tamb genera un transport d'energia (en forma de calor) i de matria (slids en suspensi, substncies dissoltes i gasos) al voltant del mn reduint diferncies entre totes les conques oceniques. Tamb cal dir que aquesta circulaci mant els climes del nostre planeta.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57021" title="Cultura Milagro-Quevedo" nonfiltered="2398" processed="2394" dbindex="22665">
Milagro-Quevedo s una cultura precolombina desenvolupada a les conques del riu Guayas i Babahoyo, a les actuals provncies equatorianes de Guayas i Los Ros. Flor a partir de l'any 500 i dur fins a l'arribada dels espanyols.

Les inundacions peridiques del Guayas oblig a construir les edificacions sobre pilons, i tamb sobre plataformes de terra (tolas). Sn caracterstics els recipients de cermica amb relleus zoomorfs, anomenats cocinas de brujo, aix com tamb els enterraments en urnes de cermica superposades, formant xemeneies. Crearen importants xarxes comercials per terra i per mar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57023" title="Ambrcia" nonfiltered="2399" processed="2395" dbindex="22666">
Ambrcia fou una ciutat i regi de l antiga Grcia, prop de la costa del golf d Ambrcia, que va rebre el seu nom de la ciutat i a la riba del riu Arethon.

La ciutat fou independent amb un territori fora gran que s estenia per la costa per uns 20 km i cap al interior encara mes. El seu fundador llegendari fou Ambrax, fill de Thesprotos o, segons altres escriptors, per Ambrcia, filla de Augeas, per va esdevenir ciutat grega al establir-se all una colnia dels corintis vers el 635 aC en temps de Cypselos. La colnia fou dirigida per Gorgus o Torgus o Tolgus, fill o germ de Cypselos. El va succeir com a tir el seu fill Periandre, deposat pel poble probablement coincidint amb la mort del tir corinti tamb anomenat Periandre.

Fou una ciutat prospera que va aportar 7 naus a la guerra contra Prsia el 480 aC i 27 naus a Corint en la seva guerra contra Corf el 432 aC. Van seguir a Corint en la seva aliana amb Esparta a la guerra del Pelopons. En aquest temps va dominar tot el territori anomenat Amfilquia amb la ciutat d Argos, que eren aliats d Acarnnia. Els Amflocs van demanar ajut a Atenes que van enviar una fora dirigida per Formion que va ocupar Argos i va vendre als pobladors ambraciotes com esclaus, retornant la ciutat als amfiloquians el 432 aC. El 430 aC Ambrcia va tornar a atacar Argos per foren rebutjats. Al any segent van  formar una coalici amb la tribu epirota dels Caonians i d altres tribus de la regi  i dirigits pel comandant espart Cnemos van atacar Acarnnia, aliada dels amfiloquians, per foren derrotats davant la ciutat d Stratus. El 426 aC van tornar a provar de conquerir Argos per foren derrotats primer per l atenenc Demstenes i desprs pels acarnanis i casi tota la poblaci en edat de agafar les armes va morir, per lo que Ambrcia podia ser ocupada sense lluita pels atenencs per els acarnanis es van oposar a la seva conquesta per por de qu els atenencs foren pitjor vens que els ambraciotes i es va fer un tractat de pau entre Ambrcia d un costat i Acarnnia i els amfiloquians d altra, per una durada de 100 anys. Ja signat van arribar a la ciutat 300 infants corintis que venien en ajuda de la ciutat. La resta de la guerra Ambrcia gaireb no va prendre part a la guerra mes que per enviar alguna ajuda a Siracusa, assetjada pels atenencs.

Fou desprs conquerida per Filip II de Macednia i al 336 aC es va revoltar contra el seu fill Alexandre el gran, per finalment es va sotmetre.

Conquerida per Pirros fou la capital del seu regne d Epir, aix com durant els regnats dels seus successors. Pirrus la va embellir i fortificar. Mes tard va caure en mans de la Lliga Etlia.

El 189 aC fou assetjada pel consol rom Fulvius Nobilior que fou molt dramtic. Es va fer la pau i els romans van poder entrar a la ciutat, de la que els romans es van emportar les obres d art. En temps d August els seus habitants foren traslladats a Nicpolis, fundada en commemoraci de la seva victria a Actium el 31 aC.

La ciutat va ressorgir en algun moment durant l imperi Bizant probablement vers el segle X i es va anomenar rta. Fou capital del despotat de l'Epir.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57026" title="Amisius" nonfiltered="2400" processed="2396" dbindex="22668">
L'Amisius o Amisia fou un riu al nord d Alemanya, prop del Weser, on l any 12 aC Drus va lliurar una batalla naval als Bructeris.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57033" title="Amisos" nonfiltered="2401" processed="2397" dbindex="22669">
Amisos fou una ciutat del Pont a la part occidental de la badia d Amisenus a la costa del Mar Negre.

Theopompos diu que fou una colnia de Milet. Per Scymnus de Quios diu que fou una colnia de Focea fundada vers 559 aC. s possible que fos originriament milsia i desprs fou poblada pels foceus.

Va esdevenir la ms prospera de totes les colnies de la costa de la Mar Negra desprs de Sinope. Va passar desprs als reis dels Pont (segle III aC) i Mitridates Eupator la va convertir en residncia alternativa de Sinope i la va engrandir amb un barri anomenat Eupatoria probablement ben separat de la resta de la ciutat. Va resistir fora temps l atac del rom Luculle el 71 aC durant les Guerres Mitridtiques que finalment la va ocupar. Farnaces, fill de Mitridates, va ocupar la ciutat. Farnaces fou derrotat per Csar a la batalla de Zeleia i la va convertir en ciutat lliure el 47 aC fins que Marc Antoni la va donar al rei Polem I del Pont vers el 36 aC. Altre cop apareix desprs com a ciutat lliure dins o fora del regne, per sota el tir Straton. Desprs d Actium el 31 aC el tir fou eliminat i va tornar a ser ciutat lliure, posici que va conservar durant l imperi; Traj li va reconixer les seves prpies lleis i s'anmen Pompeiopolis, recentment s'han descobert les restes arqueolgiques.. 

Fou part de l'Imperi Bizant fins el 1204, i desprs del confs perode del 1205 en qu Nicea i Trebisonda es van disputar el Pont,  al 1206 ja estava sota domini de l'Imperi de Trebisonda. El 1277 fou ocupada pels turcmans sota els quals la ciutat es va dir Samsun.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57034" title="Amneios" nonfiltered="2402" processed="2398" dbindex="22670">
Amneios o Amnias fou un riu del Pont a la  vora del qual el rei Mitridates va derrotar a Nicmedes de Bitnia, aliat dels romans, el 88 aC. Es probablement el actual Kara Su.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57036" title="Amorgs" nonfiltered="2403" processed="2399" dbindex="22672">

Amorgs (en grec       ) s una illa grega de la mar Egea, la ms occidental del grup de les Cclades i la ms propera a l'arxiplag ve del Dodecans, situada al sud-est de Naxos, a 138 milles marines del port del Pireu. T una superfcie de 121 km i 112 km de costa. La seva poblaci era de 1.800 habitants el 1995. T dos ports, tots dos a la costa que mira cap a Naxos: Katpola a l'oest i Egiali a l'est. El punt ms alt s a l'extrem est de l'illa, al cim del Krkelo (821 m). La capital de l'illa s Amorgs, o Khora, situada a l'interior, a 320 m per damunt de Katpola.

L'indret ms conegut de l'illa s el petit monestir de Khozovitissa, fundat el segle XI, que penja al mig d'un penya-segat a 300 m sobre el mar a la costa est, i que apareix a la pellcula El gran blau de Luc Besson.

 Histria .
L'illa ja va ser habitada durant el neoltic i va tenir la seva edat d'or durant la cultura cicldica del 3r millenni aC. Tamb s'han identificat restes de l'poca minoica a Minoa.

Antigament tenia tres ciutats, totes a la costa oest: Minoa (al centre), Arkesini (al sud) i Egiali o Aigiale (al nord), de les quals ja no existeixen ms que runes. Una ciutat anomenada Melnia podria ser la mateixa Egiali. Minoa i Egiali foren colnies milsies. L'illa va ser utilitzada repetidament com a destinaci d'exili de personatges indesitjables durant l'imperi rom i el bizant. 

El 1537 va ser conquerida pels turcs. El 1832 va passar a formar part del recentment constitut Regne de Grcia. Durant la Dictadura dels Coronels es va tornar a fer servir com a lloc d'exili.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57038" title="Laysan" nonfiltered="2404" processed="2400" dbindex="22673">

Laysan (en hawai Kau , histricament Moller) s una de les illes de Sotavent de Hawaii. Est situada a 1.500 km al nord-oest de Honolulu.

Geografia.
Laysan s una illa baixa de sorra amb un llac interior que est a 2,4 m sobre el nivell del mar. La superfcie total s de 4,11 km . El llac t un grau de salinitat entre 12 i 14%, el triple que l'aigua de mar.

Laysan t dues espcies endmiques en perill d'extinci: l'nec anas laysanesis i el pardal telespyza cantans.

Histria.
Laysan va ser descoberta el 12 de mar del 1828 pel capit Stanikowitch del vaixell rus Moller. El 1857 va ser annexionada al regne de Hawaii i el 1890 va ser cedida a una companyia nord-americana per a l'explotaci del guano. En dotze anys d'activitat minera es va destruir l'ecosistema de l'illa. La important colnia d'aus marines, especialment d'albatros, va estar en perill d'extinci. Per una part els treballadors del guano hi van introduir conills que es van reproduir rpidament fins a devorar prcticament tota la vegetaci. A ms, els comerciants japonesos hi venien a recollir plomes d'aus. El 1909 el president Theodore Roosevelt va declarar la majoria d'illes de sotavent com a reserva natural per a la protecci dels ocells. El 1923 es van exterminar els conills i s'ha fet un esfor per recuperar la vegetaci nativa. 


.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57039" title="Squia" nonfiltered="2405" processed="2401" dbindex="22674">
Una squia (de l'rab saqiya) s una excavaci llarga i estreta que t la funci de conduir l'aigua dels llocs de captaci (rius, torrents, pous, basses, etc..) fins a les poblacions o camps de conreu.

Les squies de reg formen xarxes complexes, de manera que sempre hi ha una squia mare o major, que s la que pren directament l'aigua del seu lloc d'origen.

Les squies filles o ramals sn de carcter secundari perqu el 
seus cabdals procedeixen de la principal.

Algunes squies famoses sn les de l'Horta de Valncia, i es denominen d'aquesta manera:
 Reial de Montcada.
 Tormos.
 Mestalla.
 Rascanya.
 Quart.
 Mislata.
 Favara.
 Rovella.

Els orgens del Tribunal de les Aiges, tamb anomenat Tribunal de les Squies de l'Horta de Valncia, es remunten a l'Edat Mitjana, al voltant de l'any 960.

Aquest Tribunal t plena jurisdicci per a resoldre tots els delictes o conflictes que es plantegen per l's de l'aigua de les squies de l'Horta de Valncia, tret de la Reial de Montcada que gaudeix d'autonomia per concessi del rei Jaume I.

El Tribunal est integrat pels sndics, un per cadascuna de les squies. Els sndics actuen com a veritables jutges, i sn elegits per la Comunitat de Regants de cada squia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57041" title="Revolta dels Barretines" nonfiltered="2406" processed="2402" dbindex="22675">
La Revolta dels Barretines o Revolta dels Gorretes (1687-1689) va ser una revolta pagesa contra els abusos de les tropes del rei Felip IV, que va tenir una especial intensitat a Osona, al Bages i al Valls Oriental. 

Els pagesos catalans demanaven la desaparici de l allotjament de les tropes i l alleugeriment de les crregues senyorials. La pagesia passava una situaci econmica molt crtica provocada per una plaga de llagostes que havia portat la misria al camp i per l obligaci d allotjar les tropes espanyoles, les quals cometien tot tipus d abusos.

El mes d abril del 1687 uns deu mil pagesos van anar a protestar a Barcelona, on van aconseguir que el virrei accepts una part de les seves peticions i l any segent es van organitzar com a exrcit pags revolucionari l objectiu del qual era atacar els hisendats i els que anomenaven "tradors a la terra". Els pagesos revoltats es dirigien a les ciutats, on es trobaven les autoritats i el diner, i hi provoquen enfrontaments amb la gent de la ciutat. Per exemple, a Manresa realitzen accions contra els canonges o a Matar cremen cases de privilegiats. 

En esclatar la guerra amb Frana, l any 1689, els pagesos es van negar a participar-hi. Aleshores, el virrei va emprendre una dura repressi contra els revoltats i, desprs de diversos combats, les milcies organitzades pels burgesos de les ciutats els van derrotar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57044" title="Sagramental" nonfiltered="2407" processed="2403" dbindex="22676">
El Sagramental era una organitzaci paramilitar fonamentada en la germandat entre diversos pobles per a garantir llur prpia seguretat, feta per mitj de jurament, i, per aix, anomenada Sagramental a Catalunya des del 1257 com a mnim.

Encara que s'institucionalitza durant el regnat de Jaume I, es troba ja legislat per escrit el segle XI. A Catalunya, l'usatge Princeps namque establia la participaci obligatria de tot home til en la defensa del pas, en cas d'amenaa exterior.

Els compromesos en el Sagramental eren convocats, en cas de perill, amb fogueres enceses de cim a cim, en forma d'Host, a so de corn, toc de trompeta o repic de campanes, s a dir, "so metent", mot aquest que al segle XVI tend a prevaler i a substituir el de Sagramental. 

 El primer Sagramental fou jurat el 1257 pels pobles del pla del Llobregat. ;
 El 1314 Jaume II cre el Sagramental del Valls, que fou unit a l'anterior -la vegueria pass a denominar-se de Barcelona i del Valls-. ;
 El 1395 foren afegits els Sagramentals de Moi i del Maresme i la vegueria ampliava la denominaci i era dita de Barcelona, del Valls, de Moi i del Maresme.

Vegeu tamb .
 Sometent;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57045" title="Lisianski" nonfiltered="2408" processed="2404" dbindex="22677">

L'illa Lisianski (en hawai Papa poho) s una de les illes de Sotavent de Hawaii. Est situada a 220 km a l'oest de Laysan.

Lisianski s una illa baixa d'origen volcnic molt erosionada. La superfcie total s d'1,56 km , per units a l'illa hi ha els baixos Neva que abasten un rea d'uns 979 km .

L'illa porta el nom d'Urey Fedorovich Lisiansky, comandant rus del Neva que participava en l'expedici d'Adam Krusenstern, la primera expedici russa que va donar la volta al mn. Lisiansky es va separar de l'expedici i va encallar, el 1805, en aquesta illa. Desprs d'algunes variacions en la transcripci del nom rus, es va fixar oficialment com a Lisianski Island.

A l'igual que Laysan, l'illa Lisianski va ser cedida pel regne de Hawaii per a l'explotaci del guano i s'hi van caar molts ocells per comerciar amb les plomes. El 1909, el president Theodore Roosevelt, la va incloure en la reserva natural per a la protecci d'ocells.


.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57046" title="Estats Units d'Europa" nonfiltered="2409" processed="2405" dbindex="22678">

Els Estats Units d'Europa s el nom donat a un possible futur estat europeu que podria abarcar els territoris de l'actual Uni Europea.

En aquest supsit, els Estats Units d'Europa segurament es convertiria en la primera potncia econmica mundial, superant als Estats Units d'Amrica i en el 3r estat ms poblat del mn, superat per la Xina i l'ndia.

Histria.
La creaci dels Estats Units d'Europa va ser proposada per primera vegada al segle XIX per Vctor Hugo (francs). Els poltics de l'poca no li van fer gaire cas.

Entrat el segle XX, els Estats Units d'Europa van tornar a donar de qu parlar. Als anys 20 el moviment federalista va ser molt fort i rebia el suport d'estats com el francs, l'alemany o l'angls i, fins i tot, a setembre de 1929 es va manar fer un informe sobre la creaci d'aquesta federaci, per el crac (un mes desprs) i la posterior crisi econmica van provocar el retorn al nacionalisme i a l'arribada de Hitler al poder a Alemanya, la qual cosa dugu a tota Europa a la Segona Guerra Mundial.

Desprs de la guerra i la post-guerra, es cre les organitzacions precedents de l'actual Uni Europea i es torn a la situaci europeista que ara es viu al Vell Continent.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57048" title="Els Simpson" nonfiltered="2410" processed="2406" dbindex="22679">
Els Simpson (en angls, The Simpsons) s una famosa srie animada de televisi nord-americana creada per Matt Groening.

 Histria .

Els Simpson es van idear en 15 minuts en la recepci d'una oficina. Matt Groening era el dibuixant de la tira cmica Life in Hell que va cridar l'atenci al productor James L. Brooks que volia afegir una secci animada per al programa "The Tracey Ullman Show", de la FOX. Groening va acabar de concebre als Simpson mentre s'esperava per presentar les seves idees al productor. Desprs d'aparixer com a curts en el programa de Tracey Ulman, Els Simpson es van independitzar i va comenar a presentar-se com una srie animada de mitja hora de duraci que es transmetia en horari estellar en comptes dels cap de setmana.  

Ambientat en la ciutat fictcia de Springfield, (Estats Units) i amb una tonalitat altament satrica de moltes facetes de l'estereotip d'estil de vida americana (incloent cervesa, menjar rpid, televisi, i religi organitzada). Els Simpson han estat des de llavors un xit massiu, generant un enorme seguiment popular, i crtiques del llavors president de Estats Units, George H. Bush, els crtics tamb van mostrar inters per l'aparici en el programa de celebritats i una gran quantitat de stires a pellcules clssiques i contempornies, com tamb subtils bromes visuals mostrant una gran estima per la sofisticaci de l'audincia. A ms, la srie compta amb episodis especials com per exemple els Especial de Halloween, Viatges pel mn (Brasil, Jap, Austrlia, Anglaterra, frica, etc.) i altres ms. Recentment la srie va arribar al captol 300 amb ms de 15 anys en antena i es preveu que la srie finalitzi al final de la 20ena temporada.

Amb aquesta srie es va fer evident l'avantatge d'emprar l'animaci per a una sitcom, per la quantitat ingent d'escenaris i secundaris que una srie amb personatges reals no es podria permetre.

El marc bsic de la srie se centra en la famlia Simpson, especialment en Bart, en Homer, la Lisa, la Marge i la Maggie.

Tot i que en els captols es pot observar el pas dels anys, a travs de celebracions com el Nadal i els aniversaris, o de les referncies a anys concrets; els personatges no envelleixen mai i sempre tenen la mateixa edat.

La cadena espanyola Antena 3 va emetre alguns episodis d'Els Simpson en catal, per al Principat de Catalunya, el 1995.

 Personatges .
Article principal: Llista de personatges dels Simpsons

 Famlia Simpson .
Homer: El pare, amb problemes d'alcohol i poca intelligncia, per sempre que la seva famlia o alg proper t problemes (excepte Patty i Selma, les seves cunyades), intenta ajudar-lo com pot.
 Edat: 36 anys.
 Pes: Uns 120 quilos.
 Cabell: Dos pls a dalt i dos pls en forma de "M" a cada costat.
 Professi: Inspector de seguretat a la central nuclear.
 Menjar preferit: Els donuts, les costelles de porc, la xocolata i les hamburgueses.
 Beguda preferida: La cervesa Duff.
 Aficions: Asseure's al sof, jugar a les bitlles i anar a la Taverna de Moe.
 Frases: Ouh! ; Mmm... xocolata... ; Mmm... costelles de porc...

Marge: La mare i la dona de Homer.
 Edat: 34 anys.
 Nom de soltera: Marjorie Bouvier.
 Cabell: Blau i amb un gran volum.
 Professi: Mestressa de casa.
 Altres ocupacions: Professora substituta i cambrera.
 Personalitat: Pacient i equilibrada.
 Pecats: Lligar amb un jugador de bitlles.
 Frases: Mmggh! ; Hoooomeeer!


Bart: El fill gran de Homer i Marge, a qui se li pot dir "problemtic", distingit per la seva deliberada actitud a generar embolics.	 
 Edat: 10 anys.
 Professi: Estudiant i vndal.
 Personalitat: Entremaliat i incorregible.
 Aficions: Explicar acudits, fer bretolades i veure la srie "Rasca i Pica".
 dol: El Pallasso Krusty.
 Enemic: Seymour Skinner (director de l'escola) i l'Actor Secundari Bob.
 Entremaliadures: Va posar una bomba al lavabo i va fer volar Agnes Skinner (mare del director de l'escola). Va fotografiar a Homer borratxo amb una ballarina...
 Frases: Moola! ; Multiplica't per zero!


Lisa: La segona filla de la parella Simpson i la ms intelligent de la famlia, vegetariana, budista i ajuda al Bart quan t problemes. 
 Edat: 8 anys;
 Professi: Estudiant i saxofonista. ;
 Personalitat: s la tpica nena perfecta, estudiosa, intelligent i educada.
 Aficions: Tocar el saxfon, veure la srie "Rasca i Pica" i estudiar sense parar.
 dol: El msic Murphy "Genives Sagnants";
 Menjar preferit: Verdura;
 Li encanten: Els ponis;
 Frases: Baaaart!! ; Atura't Bart!


Maggie: La filla menor que no sap parlar i que sempre s'est amb la seva mare. 
 Edat: 1 any ;
 Personalitat: Encara no sap parlar i no pot caminar sense caure. ;
 Aficions: Succionar el seu xumet i veure amb la seva germana la srie "Rasca i Pica".
 Enemic: Gerald, el beb amb una cella.
 Proeses: Va salvar a Bart i Lisa de les urpes d'una terrible cangur.
 Entremeliadures: Disparar al Sr. Burns i beure del plat del gos.
 La seva primera paraula: Papa.

 Altres membres de la familia .
 Abraham Simpson, el pare de Homer, que va estar a la Segona Guerra Mundial i que sempre acaba sent una nosa per la seva famlia. Viu a la Residncia Castell del Jubilat de Springfield.

 Mona Simpson, la mare de Homer que ha escapat de la llei per les seves idees poltiques.

 Herb Powell, germanastre de Homer, que abans de conixer-lo tenia una gran empresa de cotxes per que desprs de demanar-li a Homer ajuda va perdre tot el que tenia. Desprs torna a ser ric, fabricant un traductor de bebs.

 Clancy Bouvier, el pare de Marge.

 Jacqueline Bouvier, la mare de Marge.

 Patty Bouvier i Selma Bouvier, sn germanes bessones i germanes de Marge.  Dues solterones, fumadores  i malhumorades. El seu pitjor malson s el seu cunyat Homer.

 Gladys Bouvier, tieta morta de Marge.


 Alguns personatges secundaris .
Edna Krabappel, professora de Bart. s nerviosa, amargada i amb enormes nsies de viure una relaci sentimental.

Ned Flanders, ve de la famlia Simpson. s conservador i molt religis. Les seves aficions sn llegir la Bblia i anar a l'esglsia.

Apu Nahasapeemapetilon El seu cognom s Nahasepeemapetilon, i s un immigrant de l'ndia. s un addicte al treball, passa les 24 hores del dia en el badulaque. Les seves aficions sn treballar i posar preus desorbitants.

Barney Gumble,  amic de Homer. s un borratxo etern, encara que als nous captols renuncia a l'alcohol pel caf. La seva professi s ser un client permanent a la Taverna de Moe. Els seus ingressos procedeixen del Banc d'Esperma de Springfield.

Milhouse, s el millor amic de Bart. s fcilment subornable. La seva primera adquisici va ser l'nima de Bart per 5 dlars.

Seymour Skinner, s el director de l'escola. s ordenat i elegant. Viu amb la seva mare.

Nelson Muntz, s un dels gamberros de l'escola on Bart i Lisa simpson estudien.

 Springfield .
s la ciutat on resideixen la famlia Simpson i la gran majoria dels personatges. s una ciutat corrupta, bruta i amb delinqncia. Per malgrat aix t museus, cinemes, estadi, manicomi, pres, universitat, central nuclear... A ms compta amb espais naturals com boscos, penya-segats, riu...

 Frases de Bart a la pissarra .
A travs d'una finestra de la seva classe, es pot veure Bart escriure a la pissarra una frase com a cstig. Aquestes frases sovint sn humorstiques i en algun cas fins a filosfiques.

Aquestes sn les primeres deu frases aparegudes en la histria dEls Simpson:

No malgastar la pizza  ;
No tornar a patinar per les butxaques  ;
No he d'eructar a classe  ;
No instigar a la revoluci  ;
No dibuixar dones despullades a classe ;
Jo no he vist a Elvis  ;
Els xiclets d'all sn de mal gust  ;
Es riuen de mi, no amb mi  ;
No cridar "foc!" amb la casa plena de gent ;
No animar als altres a cagar ;

 Viatges .
La famlia constantment viatgen a altres estats i ciutats d'EUA, per tamb viatgen a l'estranger i han visitat pasos com ara: el Jap, el Brasil, el Regne Unit, Itlia, Tanznia, el Canad, Frana, la Polinsia, Austrlia, la Xina, l'ndia, el Marroc...

 Vegeu tamb .
 Llista d'episodis d'Els Simpson;

 Enllaos externs .

 TheSimpsons.com la pgina oficial ;
 The Simpsons - Robertuybrush's Page ;
 Around Springfield ;
 Mapa d'Springfield ;
 L'arxiu d'Els Simpson ;
 Made in Springfield ;
 Cites d'Els Simpson ;
  L'arbre geneolgic dels Simpsons;













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57050" title="Podologia" nonfiltered="2411" processed="2407" dbindex="22680">
La Podologia s un camp de les cincies de la salut encarregat de l'exploraci, diagnstic i tractament de malalties i alteracions del peu hum mitjanant tcniques mdiques i quirrgiques. Moltes malalties es manifesten en una primera fase per alteracions als peus com la diabetis, l'artritis o els problemes circulatoris. El podleg ha d'estar preparat per a sospitar aquestes malalties i remetre el pacient a l'especialista adequat. El podleg tamb ha de detectar, i en alguns casos tractar, les malformacions congnites dels peus.Amb l'augment de la prctica d'esports, molts podlegs s'han especialitzat en la branca esportiva, per exemple, adaptant plantilles i rtesis per a corredors. 

La Podologia est en fase d'evoluci en molts pasos, tot i que encara no s'han establit per complet les seues barreres legals i clniques amb la traumatologia, la cirurgia ortopdica, la dermatologia o la cirurgia vascular. En alguns pasos la podologia s una especialitat de la infermeria; en altres, com a Espanya, constitueix una carrera universitria. A Espanya t el grau de diplomatura (3 anys) i els camps que se solen estudiar en aquesta carrera son:
 Cirurgia podolgica;
 Ortopodologia;
 Microbiologia i Parasitologia;
 Dermatologia;
 Quiropodologia;
 Farmacologia;
 Geriatria;

 Enllaos externs .
Collegi Oficial de Podlegs de Catalunya;
Collegi Oficial de Podlegs de la Comunitat Valenciana;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57056" title="Jon Cortina" nonfiltered="2412" processed="2408" dbindex="22681">
Jon Cortina Garaigorta (Bilbao, 8 de desembre de 1934 - Ciutat de Guatemala, Guatemala, 12 de desembre de 2005), teleg de l'alliberament i enginyer, lliut per la justcia social a El Salvador.

S'orden jesuta als 20 anys. Un any desprs, en 1955, an a El Salvador on va collaborar amb Ignacio Ellacura. Fou teleg de l'alliberament i enginyer de camins. Exercia de professor d'Enginyeria a la Universitat Centreamericana (UCA), a San Salvador. 

Es nacionalitz salvadorenc per poder treballar al costat dels ms oprimits. Des de la dcada dels vuitanta fins a la seva mort va viure a la petita comunitat de Guarjila (Chalatenango), a la que va acompanyar durant els difcils anys de la guerra. El fet d'estar a Guarjila el va salvar de morir el 16 de novembre de 1989, quan un grup de 26 militars salvadorencs -19 d'ells entrenats en l'Escola de les Amriques d'Estats Units- va entrar en la UCA i va matar als sis jesutes que s'hi trobaven -Ellacura entre ells-, a una empleada i a la filla d'aquesta. Per la seva lluita pels ms oprimits i la defensa dels drets humans va sofrir posteriorment diversos intents d'assassinat. 

Al 1994 va crear l'Associaci Pro Bsqueda de nens desapareguts durant la guerra civil a El Salvador.

Enllaos externs.
Associaci Pro-Bsqueda de nens i nenes desapareguts;
Entrevista a Jon Cortina en 2001 ;
Reportatge de la BBC  ;
Investigaci de desaparicions al Salvador;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57062" title="Mossul" nonfiltered="2413" processed="2409" dbindex="22682">

Mossul  (rab:        Al-Mawsil, kurd:      Msil, sirac:       Nnw, turc: Musul) s una ciutat de l'Iraq, capital del governadorat (muh faza) de Nnive. En rab es diu Al-Mawsil que ve de wasala (uni de braos de riu) per estar situada en una uni de braos de riu prop del Tigris. Actualment (desembre 2005) la seva poblaci, a manca d'estadstiques oficials s'avalua en un mili i mig de persones. La poblaci kurda ha recuperat pes en els ltims dos anys dins la ciutat per encara sn majoria els rabs.

Situada a 396 km al nord-oest de Bagdad, s la tercera ciutat ms gran de l'Iraq, desprs de la capital i Bssora. La tela Muslin, molt de temps fabricada aqu, s'anomena aix per a aquesta ciutat. Un altre producte histricament important de l'rea s el marbre de Mossul. La ciutat tamb compta amb la Universitat de Mossul, un dels centres educatius i d'investigaci ms grans a l'Iraq i l'Orient Mitj.

L'economia est basada en els jaciments de petroli, i per la seva localitzaci en un s un nus de comunicacions s un centre comercial. La ciutat vella, emmurallada en semicercle, s l'estampa d'una ciutat turca del segle XIX. Objecte de litigi entre l'Iraq i Turquia, el territori de Mossul fou atribut finalment el 1925 a l'Iraq per la Societat de Nacions. A l'altra banda del riu hi ha les runes de Nnive.

 Edificis i monuments . 

Museu de Mossul;
Casa de Mossul;
Mesquita omeia (construda el 640);
Minaret Al-Hadba ;
Mesquita de Nur al-Din (construda per Zangi el 1172);
Mesquita Mujahidi (segle XII);
Mesquita del Profeta Jerjis (Jordi) i tomba de Al-Hur ben Yusef.
Mashad Yahya Abul Kassem (segle XIII);
Castell de Bash Tapia ;
Plau Negre (Kara Serai), palau de Badr al-Din Lulu.
Esglsia Shamoun Al-Safa (Sant Pere) del segle IX;
Esglsia Sria Ortodoxa Mar Toma (Sant Toms) del segle VIII;
Esglsia caldea Mar Petion, del segle X.
Esglsia al-Tahira (La Immaculada) segle VII i reconstruda el 1743;
Esglsia Mar Hudeni, segle X;
Monestir de Mar Gurgis (Sant Jordi) segle XVII;
Monestir de Mar Matte (Sant Mateu);
Monestir de Mar Behnam (Monestir de la Cisterna) del segle XII o XIII;
Esglsia catlica romana;
Monestir de Sant Elies;

 Fundaci .

La tradici musulmana en fa fundador a Rewand ben Bewarasp Adjdahak, durant l'imperi Persa i el seu nom inicial hauria estat Khawlan. Era seu d'un strapa que portava el ttol de Budh-Ardashiranshah i la vila s'hauria dit Budh-Ardashir. Un escriptor rab diu que el rei persa Kavadh li va donar el nom de Bih-Hormiz-Kawadh.

Apareix al segle VI com cap de la metrpoli d'Athur, successora de Nnive on des del 554 s'hi havia establert un bisbe nestori. Raban Ishoyahbh hi va fundar el 570 un convent a la riba occidental del Tigris en front de Nnive que desprs va quedar rodejat d'edificis i va esdevenir fortalesa. La regi cap l'oest i el sud es deia Adiabene, i cap al nord es deia Beth Nuhadhra.

 Histria .

L'any 641 Utba ben Farkad va ocupar Nnive (desprs anomenada Tall al-Tawba) i tot seguit la guarnici de la fortalesa a l'altra costat del Tigris es va rendir. Utba s'hi va establir com a governador. Per poc desprs fou substitut per Harthama ben Arfadja. Sota el domini d'Al-Bariki s'hi van installar els rabs i va esdevenir ciutat militar (misr) i es va construir una gran mesquita. Harthama va donar el govern de la ciutat al seu fill Said i, segons unes fonts, a sa germ Muhammad ben Arfadja, al qual va fer governador de la Djazira i Armnia, mentre que altres diuen que el seu germ fou governador d'Azerbaidjan i Mossul. Ibn Talib, un dels seus lloctinents a Mossul va construir les muralles i va engrandir la ciutat i amb les seves construccions Mossul va esdevenir la capital de la Djazira.

A la mort de Mutawakkil el kharigita Musawir es va apoderar de la regi i va establir la seva seu a Al-Haditha. El governador de Mossul, el khuzaita Akaba ben Muhammad fou deposat el 868 pel taghlibita Ayyub ben Ahmad que va deixar com a governador al seu fill Hasan ben Ayyub. Poc desprs se'n van apoderar els azidites dirigits per Abd Allah ben Sulayman que la va perdre davant el kharigita Musawir. El califa al-Mutamid en va nomenar governador al general turc Asatigin que poc desprs hi va enviar al seu fill Azkutigin, el qual fou expulsat pels habitants que van posar al front del govern a Yahya ben Sulayman. Asatigin va enviar llavors a Al-Haytham ben Abd Allah per fou rebutjat en el seu atac, i llavors hi van enviar al taghlibita Ishak ben Ayyub que la va ocupar; entre les tropes que van entrar a la ciutat hi havia Hamdan ben Hamdun. Poc desprs els habitants es van tornar a revoltar i Ishak fou expulsat.  El 874 o 875 el califa al-Mutamid va nomenar al taghlibita Khidr ben Ahmad i el 880 a Ishak ben Kundadj que va morir el 891. El seu fill Muhammad ben Ishak va nomenar governador de la ciutat a Harun ben Sulayman que en fou expulsat per un altra revolta dels habitants que van posar al front a Harun ben Abd Allah i Hamdan ben Hamdun. Harun ben Sulayman va cridar en ajut als Banu Shayban que van assetjar la ciutat i finalment la van ocupar i Muhammad ben Ishak va tornar al crrec per en fou deposat poc desprs pel cap kurd Ali ben Dawud. 

El 892 el califa al-Mutadid va nomenar a Hamdan ben Hamdun per el 895 es va revoltar i quan el califa hi va enviar un exrcit va fugir i el seu fill Husayn es va sotmetre. (Vegeu Hamdnides).

El general Nasr la va tenir un temps i es va enfrontar amb el kharigita Harun que fou derrotat i va fugir al desert. El governador Tuktamir fou empresonat pel califa i nomenat Hasan ben Ali que va enviar contra els kharigites a Husayn ben Hamdan que el va fer presoner el 896 i la famlia va tornar a tenir la confiana del califa. El 905, essent la regi objecte d'atacs kurds, el califa va enviar al hamdnida Abul Haydja Abd Allah, germ de Husayn, que tenia el suport dels taghlbides de la regi (els hamdnides pertanyien a la tribu dels Banu Taghlib). Abul Haydja va arribar a Mossul l'octubre del 906 i el 907 va derrotar els kurds que estaven dirigits per Muhammad ben Bilal. Des de llavors, els hamdnides van governar a Mossul, primer com a governadors del califa i des del 929 com emirs independents.

El 996, Mossul va passar als ukaylides de la tribu dels Banu Kab, encapalats per Husam al-Dawla al-Mukallad, que fou reconegut pels buwyhides i que va dominar un territori que anava fins a Tauk o Dakuka, Al-Madain i Kufa.

El 1095 fou ocupada pels seljcides i el 321 de l'hgira (1127-1128) latabek Imad al-Din Zangi (Zengi) es va fer independent, i fou governada per la dinastia zengita o zangita. El 1182 el zengita Iss al-Din Masud I fou assetjat per Salad a Mossul i altra cop el 1185, sense xit, per finalment, a la pau, els zengites es van reconixer vassalls dels aibides.

El visir Mudjahid al-Din karimaz fou el verdader governant de la regi fins a la seva mort el 1199 i el va succeir el seu fill Badr al-Din Lulu, primer com a visir zengita i desprs (1234) com emir independent. El 1245 es va sotmetre a Hulagu. El 1260 el seu fill Malik al-Salih es va aliar a Baybars d'Egipte i els mongols van atacar Mossul que fou saquejada (1261) i el mateix emir va morir a la lluita.

Va quedar sota govern dels Il-Khan. El Djalayrida Sultan Shaykh Uways va incorporar Mossul als seus dominis el 766 de l'hgira (1364-1365). Desprs va caure en mans de Tamerl que la va enriquir; el seu governador de la Djazira fou Baba al-Din Kara Uthman que va fundar la dinastia dels Kara Koyunlu, que la va posseir el segle XV, fins que fou ocupada pels safvides el 1508, desprs de la conquesta de Bagdad. El 1535 fou ocupada per Solim I el Magnfic, sult otom que va nomenar governador a Sayyid Ahmad ben Umar. Des del 1592 es coneix la llista completa de pashas del sandjak de Mossul depenent del vilayat de Djazira; els governadors duraven en general poc temps (entre 1638 i 1700 foren 48 pashas). 

El 1743 fou assetjada per Nadir Shah per Husayn Djalili el governador el va rebutjar. Des de llavors el pashalik fou en mans de la seva famlia (d'origen cristi) que va governar amb autonomia amb Abd al-Dajlil i els seus successors. Husayn ben Ismal fou pasha vuit vegades. El 1834 el sult va posar fi als derebeys i va acabar amb l'autonomia i va destituir al pasha Yahya ben Numan al-Djalili.

El 1879 fou feta cap d'un wilayat anomenat Mossul amb els kadas de Mossul, Kirkuk. Arbil i Sulaymaniyya, per el 1895 els turcs n'havien perdut el control real i el cap kurd Mustafa  alabi Sabundji hi va regnar com a sobir fins el 1911.

A finals d'octubre del 1918 fou ocupada pels britnics i encara que la regi havia de ser entregada a Frana d'acord al conveni Sykes-Picot de 1916, Clemenceau va acceptar que fos unida a l'Iraq (desembre de 1918) a petici de Lloyd-George el primer ministre britnic. Amb el tractat de San Remo de l'abril de 1920, la regi fou posada sota mandat britnic i la Societat de Nacions ho va confirmar el 1925. El vilayat fou dividit en 4 provncies: Mossul, Kirkuk, Arbil i Sulaymaniyya.

El mar de 1959 els notables locals i part de les forces armades van intentar enderrocar al president general Abd al-Karim Kasim per van fracassar. El 1969 la provncia de Mossul fou dividida en dos districtes, Niniveh i Duhuk. 

En els anys vuitanta el regim de Saddam Hussein va comenar una poltica d'arabitzaci que en els segents vint anys va alterar la relaci tnica de la ciutat, abans favorable als kurds, a favor dels rabs. La ciutat tamb tenia una forta minoria de turcmans, i una minoria assria. La poltica per no fou d'abast massiu fins desprs del 1991.

El 1991, desprs de la guerra del Golf (1990-1991) els kurds es van revoltar i es van acostar a Mossul. La regi al nord de la ciutat va quedar sota domini dels grups insurgents kurds, per la ciutat i la zona del sud va romandre en mans del govern iraqui per dins d'una zona d'exclusi aria on els vols militars iraquians estaven prohibits i la zona aria estava sota vigilncia d'avions americans i britnics. La poltica d'arabitzaci es va intensificar i molts kurds foren expulsats de la ciutat, i les cases que deixaven buides eren ocupades per rabs. El cinqu cos de l'exrcit iraqui es va estacionar a la ciutat.

Desprs de la invasi americana del 2003 a l'Iraq, Mossul fou ocupada pels kurds el 11 d'abril, dos dies desprs de Bagdad, quan ja havia estat abandonada per l'exrcit, i es van apoderar de tot l'armament i de la infraestructura essencial. El dia segent un comit local es va fer crrec del poder fins l'arribada dels americans a les segents hores. La 101 Divisi aerotransportada es va establir a la ciutat sota la direcci del general Petraeus.

El fill de Sadam, Qusay Hussein, es va refugiar a la ciutat i s'hi va amagar, per va morir en una operaci de les forces americanes el 22 de juliol de 2003. El novembre del 2004, la policia iraquiana es va revoltar i va entregar la ciutat a les milcies sunnites per el desembre els kurds i americans tornaven a tenir el control de la ciutat. Els americans pateixen nombrosos atacs, el mes mortfer el del 21 de desembre del 2004 en qu van morir 44 empleats de seguretat (i 72 foren ferits) en l'atac al menjador de la Base de Marez a l'aeroport de Mossul.

El 14 d'agost del 2007, quatre explosions sincronitzades a la mateixa hora, van causar el caos a prop de la ciutat de Mossul, a Qahataniya, 120 km a l'oest, amb 500 morts i ms de 375 ferits. Les vctimes foren de la secta jazidis, una antiga minoria religiosa kurda, que els fonamentalistes sunnites consideren infidels. Fou el pitjor atemptat a l'Iraq desprs de la caiguda de Saddam.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57065" title="Partit Popular Social Cristi" nonfiltered="2414" processed="2410" dbindex="22683">
El Partit Popular Social Cristi (Chrschtlech Sozial Vollekspartei) s un partit poltic de Luxemburg. s democristi i membre del Partit Popular Europeu.

Actualment, s la primera fora poltica de Luxemburg, on Jean-Claude Juncker del Partit Popular Social Cristi s primer ministre luxemburgus.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57068" title="Partit Democrtic (Luxemburg)" nonfiltered="2415" processed="2411" dbindex="22685">
El Partit Democrtic (Demokratesch Partei) s un partit poltic de Luxemburg. Aquest partit poltic s liberal i europesta; forma part del partit dels Europeus Lliberals, Demcrates i Reformistes. 

Actualment el partit compta amb el 16% del suport popular i s la 3 fora, noms superada pels cristianodemcrates i pels socialdemcrates.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57072" title="Llista de partits poltics luxemburguesos" nonfiltered="2416" processed="2412" dbindex="22686">
Aquests sn els principals partits poltics de Luxemburg:




Antics.
Partit Socialdemocrtic;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57074" title="Le Figaro" nonfiltered="2417" processed="2413" dbindex="22687">


Le Figaro s un dels grans diaris francesos. Aquest diari s el diari ms antic de Frana que encara est en circulaci. Normalment es considerat com el diari de l'Acadmie Franaise i la seva lnia editorial s considerada com a conservadora i propera a l'Uni per un Moviment Popular (membre del Partit Popular Europeu).

 Web .
 web oficial;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57076" title="Futurama" nonfiltered="2418" processed="2414" dbindex="22688">

Futurama s una srie de dibuixos animats d'EUA creada per Matt Groening (creador tamb d' Els Simpson) i David X. Cohen (guionista tamb d' Els Simpson). Ambientada en la ciutat de Nova Nova York a l'any 3000, va ser presentada a la cadena de televisi Fox i emesa entre el 28 de mar de 1999 i el 10 d'agost de 2003. Futurama va ser emesa en Espanya per Antena 3 i per la FOX en televisi digital. En l'actualitat l'emet La Sexta.

Actualment s'emet en sindicaci en Cartoon Network i TBS Superstation als Estats Units, Sky One i Channel 4 al Regne Unit, Teletoon/Tltoon a Canad, Fox 8 a Austrlia, C4 a Nova Zelanda, Pro7 a Alemanya, NRJ12 a Frana, Italia 1 a Itlia, Canal Fox a Llatinoamrica, One TV a Orient Mitj, TV400 a Sucia, SF2 a Sussa i Azteca 7 a Mxico.

La srie comena amb Philip J. Fry, un jove novaiorqus fracassat i desmotivat que s criognicament congelat per accident la Nit de cap d'Any de 1999. Mil anys desprs s descongelat, trobant-se en "Nova Nova York" el 31 de desembre de 2999. L'intent de Fry per escapar de la llavors obligatria assignaci laboral com repartidor acaba quan s contractat en Planet Express, una xicoteta companyia de missatgeria intergalctica propietat del seu nebot lluny. La srie tracta sobre les aventures de Fry i els seus collegues quan viatgen per l'univers fent repartiments per a Planet Express.

L'ambientaci futurista va permetre als guionistes ser creatius amb el seu humor en presentar en la srie idees i successos de la cincia-ficci pulp de mitjans del segle XX. Aix, la srie s tant un testament a la creativitat dels escriptors com una histria de Fry i els seus collegues.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57081" title="Valenciana prosa" nonfiltered="2419" processed="2415" dbindex="22689">


La valenciana prosa s un estil medieval de redacci que es pos de moda al Regne de Valncia cap al segle XV i s'estengu a la resta de territoris de la mateixa parla. 

Se sol considerar com a mxim exponent de l'estil Ros de Corella, sobretot pel que fa en els discursos, les lamentacions i els parlaments dels seus protagonistes. Se sap per les lletres de batalla que entre la noblesa valenciana prengu el grau de gran moda del refinament i que feien veritables esforos per expressar-se d'aquesta manera.

Es considera que aquest s un dels dos "estils del Tirant", representant de la gent rica i de cultura mentre que pel contrari la gent plana de poble parlava en un estil molt diferent marcat per l's abundant de frases fetes, jocs de paraules i expressions casolanes. Aix doncs, la valenciana prosa en la literatura es convertia en mans d'en Joanot Martorell en una manera de representar a la gent benestant.

La significaci del sintagma estil de valenciana prosa ha estat interpretat de dues maneres:
 Els estudiosos de la literatura interpreten que s un estil artizat que vol dir, manera concreta de fer literatura.
 Els estudiosos de la llengua, en canvi, la interpreten simplement com prosa feta per autors valencians.

Consistia bsicament en una arcaitzaci pomposa i artificial de la llengua confonent la llatinitzaci amb la culturalitzaci. Destacava per ser un estil retric ple d'estructures sintctiques complexes, abundor de perfrasis verbals i contnues referncies clssiques al llat sense tradur. Aquest estil, s la culminaci de llatinitzaci sintctica iniciada amb els autors humanistes. s una prosa de gran exuberncia ornamental, amb unes caracterstiques d artifici, una prosa barroca i retrica. Algunes caracterstiques sn anteposici de l'adjectiu al nom, collocaci d epitets a una i altra banda del nom, utilitzaci de sinnims innecesaris, s d oracions d'infinitiu gerundi, participi, s de perfrasis verbals...

 Vegeu tamb .
 Segle d'or valenci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57092" title="To greu" nonfiltered="2420" processed="2416" dbindex="22690">
Els baixos, greus o tons greus sn  la zona o regi de les baixes feqncies, que l'oda humana s capa de captar i d'interpretar. Este marge est comprs, aproximadament, entre els 20 i 500 Hertz.

L'oda humana s capa de captar vibracions d'un ampli espectre de freqncies (aproximadament entre 20 i 20.000 hertzs), marge d'audiofreqncies que determina l'anomenat espectre audible.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57095" title="Argumentum ad lazarum" nonfiltered="2421" processed="2417" dbindex="22691">
L'argumentum ad lazarum (tamb anomenat apellaci a la pobresa) s una fallcia lgica consistent en judicar com a correcte una sentncia pel fet que la persona que l'ha formulat s pobre. 

Aquesta fallcia lgica s l'oposada a l'argumentum ad crumenam.


Alguns exemples en serien:

Els monjos han fet vot de pobresa, per tant sn savis que sempre tenen ra 

En una discussi entre directors i treballadors segur que tenen ra els treballadors perqu sn ms pobres 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57096" title="Mayyafarikin" nonfiltered="2422" processed="2418" dbindex="22692">
Mayyafarikin es una ciutat de Turquia, al Il de Diyarbakir. Te uns 50.000 habitants.

Anteriorment fou la ciutat de Martirpolis.

Iyath al-Ghanm va conquerir la Djazira pel califat i Martirpolis va caure sense lluita. La Djazira va tenir molts governadors designats pel califa. El 870 Isa ben Shaikh ben al-Salil Abu Musa al-Dhuhl al-Shaybani fou nomenat governador (tamb d'Armnia) i fou el primer hereditari (vegeu Shaybnides). El 889 els shaybnides van perdre el poder que va retornar al califa al-Mutadid. 

Desprs del 935 va ser incorporada al govern de Mosul exercit per l emir hamdnida Nasir al-Dawla, essent conquerida per Ali, que desprs fou Sayf al-Dawla d'Alep que la va incorporar als seus territoris sense oposici de son germ. Ali va residir a Mayyafarikin abans de passar a Alep. El 959 Fou assetjada pel domesticos Joan Tzimisces. El 969 Sayf al-Dawla fou enterrat a Mayyafarikin on residien la seva dona i fills i la regi va retornar al emirat de Mosul. El 972 fou altra cop atacada per Joan Tzimisces, ara emperador. El 978 fou ocupada per Abul Wafa, general de buwyhida Adud al-Dawla. Vegeu Hamdnides.

A la mort d'Adud al-Dawla el 983 el kurd Badh es va apoderar e la ciutat que va esdevenir la capital de la dinastia Marwnida. El segon marwnida Mumahhid al-Dawla va restaurar les muralles i Nasr al-Dawla (1011-1061) hi va fer nombroses construccions; les relquies cristianes foren portades a l esglsia melquita; tamb va restaurar el vell observatori (manzara), va posar un rellotge (bankam) a la gran mesquita, va construir un hospital (bimaristan) i va fer jardins, ponts, banys pblics i una mesquita. A la seva mort el 1061 fou enterrat a la tomba dels marwnides de la ciutat. El 1085 la ciutat i tot el Diyar Bakr fou ocupat pels seljcides sota la direcci del general Ibn Djahir que abans fou visir dels marwnides; Ibn Djahir es va emportar molts tresors dels marwnides.

El seljcida Malik Shah va morir el 1092 i entre aquesta data i el 1118 la ciutat va canviar de mans sovint:  els seljcides, Tutush, Dudak, Kilidje Arslan, i Sukman al-Kutbi d'Akhlat. El 1118 va morir el seljcida Muhammad ben Malik Shah i Mayyafarikin va passar als ortkides (Nadjm al-Din Ilghazi), el mateix any o el 1119, que des deu anys abans dominaven a Mardin. El historiador Ibn al-Athir situa la conquesta de la ciutat vers el 1121 o 1122, per probablement l altra data es mes correcta ja que resulta d un cronista local. A Ilghazi el va succeir el 1122 el seu fill Temurtash a Mardin i Mayyafarikin i va resistir durant 30 anys els intents d expansi de Zengi. Va construir el pont de Karaman sobre el riu Satdama (Batman Su), a 8 km a l'est de Mayyafarikin (1147) obra que va acabar el seu fill Nadjm al-Din Alpi el 1153 o 1154. La ciutat va restar en mans de la dinastia per la capital fou a Mardin on els prnceps van residir, i el govern local fou confiat a la famlia Nubata membres de la qual apareixen sovint com a kadis. Vers el 1157 la gran mesquita (ensorrada parcialment el 1153) fou reconstruda.

El 1185 Mayyafarikin fou ocupada per Salad que deu anys desprs la va donar a son germ Sayf al-Din, la famlia del qual la va governar fins el 1260. Queden poques restes de la dinastia dels aibides de Mayyafarikin, per es conserva una inscripci de Awhad Nadjm al-Din Ayyub (1200-1210) a la muralla oriental, i una del seu successor Ashraf Musa  (1210-1220) a la muralla del nord; el germ d'Ashraf, Muzaffar Shihab (1220-1247), va construir una mesquita el 1227.

El 1231 els mongols ja van devastar les rodalies de Mayyafarikin. El 1240 una ambaixada mongola va exigir la submissi. El prncep Kamil Muhammad (1247-1260) fill de Muzaffar Shihab, va rebutjar les demandes mongoles i va resistir fins que el 1260 la ciutat fou ocupada pel general d'Hulagu, Yashmut i el aibida va morir. Amirs mongols van governar la ciutat en nom del Il-khan fins el 1353. En els ltims anys els Kara Koyunlu i els Ak Koyunlu es van disputar el poder, i tamb van participar a la lluita els kurds i tribus rabs.

El 1394 Tamerl va ser al Diyar Bakr per no a Mayyafarikin; va tornar el 1401. La ciutat va passar a mans dels kurds Sulaymans fins el 1427 que la conquerir el Ak Koyunlu Kara Uthman que en va confiar el govern al seu fill Bayazid.

El Safvida Ismail va ocupar la ciutat en el curs de la campanya contra el Ak Koyunlu Murad al Diyar Bakr vers el 1507. Va donar la regi a Khan Muhammad Ustadjlu, per desprs de la derrota a  aldiran el 1514 la ciutat fou ocupada pel cap kurd Sayyid Ahmed Beg Rizaki fins que el 1515 fou ocupada pels otomans desprs de la batalla de Kosh Hisar. La ciutat estigu sota un govern local kurd fins al 1911. El nom actual es Silvan i es un Idari birim (districte) del Il de Diyarbakir. El seu nom actual va comenar a ser utilitzat al segle XV abans del 1427.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57098" title="Amsia" nonfiltered="2423" processed="2419" dbindex="22694">
Amsia (Amasia) fou una ciutat del Pont a la riba del riu Iris avui Yeshil Ermak a una plana anomenada Xiliocomon. Al nord quedaven la comarca de Diocopene i la de Pimolisene (nom derivat de la ciutat de Pimolisa), i al sud el Babonomon i la Ximene que arribava fins el Halys. Est al nord-oest de Sebastea. 

La primera vegada que s'esmenta la ciutat vers el 302 aC ja era residncia del sobir del Pont per la ciutat fou probablement d'origen hitita. Fou capital fins que Sinope fou inclosa en el regne el 183 aC. Quant el Pont va passar a Roma va esdevenir ciutat lliure. Fou tamb la capital de la provncia del Pont sota els romans i durant el regnat de Traj portava el ttol de metrpolis.

A Amsia va nixer el gegraf Estrab. Es conserven a la ciutat unes muralles que sn d'poca bizantina (probablement del temps de Justini) i amb una part feta o refeta pels seljcides. Les tombes dels reis del Pont sn a la ciutadella de la part sud, tres a l'oest i dues a l'est.

Desprs del 1071 fou ocupada pels seljcides i va portar llavors el nom d'Amasya. Fou una de les capitals de la dinastia Danishmndida (la principal fou Sivas), per passar als seljcides de Rum sota Kilidj Arslan II (1156-1192) a la mort del qual el sultanat es va dividir entre els seus fills (1193) i Amasya va correspondre a Nizam al-Din Arghun Shah, per la va perdre davant el seu germ Rukn al-Din Sulayman. 

Ocupada pels mongols desprs del 1231, va formar part dels dominis dels Il-Khan, per va retornar als seljcides sota Tadj al-Din Altintash, fill del darrer sult seljcida de Rum,  Masud II (sult fins 1308). El 1341 va passar a Habil-oghlu i poc desprs a l'emir Eretna i als seus successors. Ali Beg Eretna-oghlu va perdre Amasya davant Hadjdj Shadgeldi per aquest es va enfrontar llavors al seu aliat Malik Ahmad que reclamava la ciutat que tamb intentava recuperar el cadi dels Eretna-oghlu Burhan al-Din (verdader governant de l'emirat); a la mort de Shadgeldi el seu fill Ahmad va conservar la ciutat amb ajut de l'otom Baiazet I. Finalment aquest la va ocupar vers 1390; desprs de la batalla d'Ankara contra Tamerl (1402) el fill de Baiazet I, Mehmet elebi es va refugiar a Amasya, que li va servir de base en la lluita contra els seus germans.

A partir del 1413 fou per un temps residncia dels prnceps hereus que n'eren designats sovint governadors. 

El 1486 els otomans hi van construir una gran mesquita. Fou un centre cultural d'Anatlia durant segles i al segle XIX fou un centre de transit. El 29 de maig de 1555 s'hi va signar el tractat d'Amasya amb Turquia que va posar fi a la guerra.

El 1900 tenia entre 25000 i 30000 habitants incloent armenis i alguns grecs. El 1915 es va produir la matana dels armenis. El 1930 es va acabar la via ferria Samsun-Sivas. El 1939 fou destruda en bona part per un terratrmol i el 1940 tenia 13.732 habitants quasi tots turcs. 

Amasya  s modernament capital d'un il de Turquia que porta el mateix nom. La ciutat t ms de cent mil habitants (133.000, dels quals 74.000 a la ciutat i la resta als poblets de la rodalia). La provncia d'Amasya (il) t 5452 km i quasi quatre-cents mil habitants (final del 2005).

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57099" title="Amasya" nonfiltered="2424" processed="2420" dbindex="22695">
Amasya  s una ciutat de Turquia capital de lil o provncia d'Amasya. La ciutat t ms de cent mil habitants (133.000, dels quals 74.000 a la ciutat i la resta als poblets de la rodalia). La provncia d'Amasya (il) t 5452 km i quasi quatre-cents mil habitants (final del 2005). s l'antiga ciutat d'Amsia (Amasia).

Vegeu: Amsia




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57100" title="Audiofreqncia" nonfiltered="2425" processed="2421" dbindex="22696">
L'Audiofreqncia, o rang de freqncia, s la freqncia corresponent a una ona sonora audible, o sigui el marge de freqncies audibles pels humans.

No totes les ones mecniques poden ser percebudes pel sistema auditiu hum. Aquest s sensible nicament a aquelles ones amb una freqncia compresa entre els 20 i els 20.000 Hz aproximadament. Aix doncs, les audiofreqncies equivalen a la resposta en freqncia de l'orella humana.

El rang de freqncies audibles no s exacte ni fix per a totes les persones, especialment pel que fa referncia al lmit superior. Per aix aquestes dades sn aproximades. Pel que fa a la msica, el rang usual de freqncies va aproximadament dels 30 als 12.000 Hz. . Per determinar la capacitat auditiva d'un individu cal practicar-li una audiometria.

L'espectre audible s'altera amb l'edat i amb l'exposici freqent a sons amb molta intensitat. Per aix s molt important cuidar-lo i no exposar-lo a sons o sorolls molt forts que poden danyar-lo irremeiablement. S'anomena presbiacusia a la prdua d'audici amb l'edat.

Per damunt de les audiofreqncies, hi ha els ultrasons (sons superiors als 20 KHz.) i, per sota, els infrasons (sons inferiors als 20 Hertzs).

Cal no confondre les audiofreqncies amb les radiofreqncies. Les audiofreqncies, ones mecniques, sn de baixa freqncia ( BF- 20Hz- 20kHz ) i, per consegent, no tenen capacitat radiant; mentre que les radiofreqncies, ones electromagntiques amb capacitat radiant (capa de propagar-se en el buit), sn altes freqncies el marge de les quals va dels 3 kHz de les ones llargues als 300 GHz de les microones.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57102" title="Intensitat sonora" nonfiltered="2426" processed="2422" dbindex="22698">
La intensitat sonora es definix com la quantitat d'energia sonora (potncia acstica) que travessa per segon una superfcie.

La intensitat depn de l'amplitud de l'ona, perqu quant major siga l'amplitud de l'ona, major s la quantitat d'energia (potncia acstica) que genera i, per tant, major s la intensitat del so.

La intensitat del so que es percep subjectivament que s el que es denomina sonoritat i permet ordenar sons en una escala del ms fort al ms dbil.

La intensitat sonora disminux amb la distncia de la font. Disminux 6dB cada vegada que es duplica la distncia a qu es troba la font sonora (llei de la inversa del quadrat).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57103" title="To mig" nonfiltered="2427" processed="2423" dbindex="22699">
Els tons mitjos sn aquells tons que es corresponen amb l'interval de freqncies intermdies dins de l'espectre audible. Este interval se situa entre de 300 al 2000 Hz.

Encara que parlem de freqncies mitjanes o intermdies, cal tindre present que la seua missi principal s separar els aguts dels greus, per la qual cosa, en realitat, s un interval, relativament xicotet dins de les audiofreqncies que l'orella humana s capa de percebre i que va dels 20 als 20.000 Hertz.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57104" title="To agut" nonfiltered="2428" processed="2424" dbindex="22700">
Els tons aguts sn els que componen la gamma d'altes freqncies de l'espectre audible que va dels 20 als 20.000 Hertzs, es dir, les audiofreqncies que l'orella humana s capa de captar).

Este interval d'altes freqncies o tons aguts est comprs ens els 5.000 i 20.000 Hertzs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57107" title="To" nonfiltered="2429" processed="2425" dbindex="22703">
En acstica, el to s la qualitat del so que ens permet distingir dos sons, per exemple:
 Dues notes musicals entre si. s a dir, s la caracterstica que ens permet distingir un Do d'un Re produts per un mateix instrument.
 La mateixa paraula pronunciada per dues persones distintes (encara que ac tamb influx el timbre, per la qual cosa s ms apropiat l'exemple anterior).

El to depn de la freqncia de l'ona. Parlarem de tons greus, migs i aguts, depenent de la freqncia que tinga el so:
 Tons greus (freqncies baixes, de 20 a 300 Hz).
 Tons migs (freqncies mitjanes, de 300 a 2.000 Hz).
 Tons aguts (freqncies altes, de 2.000 fins a 20.000 Hz).

En el cant, el to s fonamental, per a poder diferenciar els distints rangs vocals, s a dir, el to ens permet parlar de tenor, soprano...

El so pot ser pur, per quasi la totalitat d'ells sn mescla de sons de distinta longitud d'ona que conformen el so resultant. Els sons afegits a l'ona principal (la que dna el to), s'anomenen harmnics i seran els que determinen el timbre. La ona principal s'anomena freqncia fonamental.

La forma en qu s percebut el to s el que es coneix com l'altura del so, que determina com de (baix) greu o (alt) agut s eixe so.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57110" title="Rut" nonfiltered="2430" processed="2426" dbindex="22706">

El rut forma part de les llenges eslaves orientals, com el rus, l'ucrans i el bielors. La qesti de si es tracta d'una llengua a part per ella sola, d'un dialecte o de diversos dialectes de l'ucrans s una disputa que duen a terme lingistes i nacionalistes de diversa ideologia (com pel que fa al macednic respecte al blgar). Per als socilegs, i en el pla juridicopoltic, existeixen almenys dues llenges ausbau rutenes, reconegudes com a llenges oficials de ple dret i ensenyades oficialment: el rut carptic, a la repblica d'Eslovquia (oficial als municipis on s parlada per ms del 20% de la poblaci), i el rut pannnic (rusnak), a la provncia autnoma srbia de Vojvodina. D'altra banda n'existeixen diversos dialectes, entre els quals el lemko, que s parlat a Polnia per uns 50.000 persones, el boiko o el hutsul.

Histricament, els rutens eren les poblacions eslavfones orientals de l'actual Ucrana (a la qual ha estat annexada la Rutnia Carptica o Transcarpcia) i dels voltants, que han adoptat el ritus uniat (vegeu Esglsia grecocatlica ucranesa) ms que no el credo ortodox. La dispersi dels rutens per les diverses parts de l'Imperi Austrohongars, per una poltica de migraci organitzada, ha tingut com a resultat la diferenciaci dels dialectes parlats, que han estat erigits en dues llenges ausbau distintes al segle XX.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57114" title="Primera Divisi de la lliga espanyola de futbol" nonfiltered="2431" processed="2427" dbindex="22709">

La Primera Divisi de la Lliga Espanyola (oficialment Liga BBVA) s el torneig de futbol ms important dins el Campionat Nacional de Lliga d'Espanya. Enfronta els millors equips d'Espanya entre ells.

 Histria .
La Primera Divisi se celebra cada any des de 1929, i actualment est controlada i organitzada per la Lliga de Futbol Professional (LFP).

Actualment competeixen 20 equips, tot hi que als seus inicis tan sols n'hi participaven 10; alguns anys es va arribar a la xifra de 22 equips a la Lliga.

De moment hi han participat 55 equips diferents, per tan sols tres (Reial Madrid, FC Barcelona i Athletic de Bilbao) no han descendit mai a segona divisi.

Per al palmars de la competici vegeu l'article: Lliga espanyola de futbol masculina.

 Sistema de competici .
Els 20 equips s'enfroten entre ells dues vegades, una a cada camp. L'ordre dels partits es decideix abans de comenar la lliga mitjanant un sorteig.

Per cada victria s'aconsegueixen 3 punts, per un empat 1 i amb una derrota 0. Guanya la lliga l'equip que t ms punts. Si dos equips estan empatats de punts es t en compte els partits que han disputat entre ells, i si tot hi aix segueixen empatats es fa la diferncia de gols.

Els dos primers equips de la classificaci juguen la Lliga de Campions, el tercer i quart juguen una fase prvia, si la guanyen tamb van a la Champions, en cas de derrota a la Copa de la UEFA. Tamb a la UEFA hi van el cinqu i sis classificats.

Equips de Primera Divisi (2006-2007).


Futbol Club Barcelona ;
Reial Club Deportiu Espanyol ;
Club Gimnstic de Tarragona ;
Valncia Club de Futbol ;
Vila-real Club de Futbol ;
Llevant Uni Esportiva ;
Reial Club Deportiu Mallorca ;

Real Zaragoza ;
Athletic Club de Bilbao ;
Real Sociedad de Ftbol ;
Club Atltico Osasuna ;
Real Racing Club ;
Real Club Celta de Vigo ;
Real Club Deportivo de La Corua ;

Real Madrid Club de Ftbol ;
Club Atltico de Madrid ;
Getafe Club de Ftbol ;
Sevilla Ftbol Club ;
Real Betis Balompi ;
Recreativo de Huelva ;


Equips de Primera Divisi (2007-2008).


Futbol Club Barcelona ;
Reial Club Deportiu Espanyol ;
Valncia Club de Futbol ;
Vila-real Club de Futbol ;
Llevant Uni Esportiva ;
Reial Club Deportiu Mallorca ;
Real Zaragoza ;

Athletic Club de Bilbao ;
Club Atltico Osasuna ;
Real Racing Club ;
Real Club Deportivo de La Corua ;
Real Madrid Club de Ftbol ;
Club Atltico de Madrid ;
Getafe Club de Ftbol ;

Sevilla Ftbol Club ;
Real Betis Balompi ;
Recreativo de Huelva ;
Unin Deportiva Almera ;
Real Valladolid Club de Ftbol ;
Real Murcia Club de Ftbol ;

Vegeu tamb Llista de fitxatges de la Primera Divisi de futbol espanyola 2007-2008

Equips de Primera Divisi (2008-2009).


Futbol Club Barcelona ;
Reial Club Deportiu Espanyol ;
Valncia Club de Futbol ;
Vila-real Club de Futbol ;
Reial Club Deportiu Mallorca ;
Club Deportivo Numancia ;
Real Valladolid Club de Ftbol ;

Athletic Club de Bilbao ;
Club Atltico Osasuna ;
Real Racing Club ;
Real Club Deportivo de La Corua ;
Real Madrid Club de Ftbol ;
Club Atltico de Madrid ;
Getafe Club de Ftbol ;

Sevilla Ftbol Club ;
Real Betis Balompi ;
Recreativo de Huelva ;
Unin Deportiva Almera ;
Mlaga Club de Ftbol ;
Real Sporting de Gijn ;


 Rcords histrics de la Primera Divisi .

 Rcords de partits .

 Partit amb ms gols - 14;



 Partit amb ms gols d'un mateix equip - 12;



 Equip visitant amb ms gols - 8;












Empat amb ms gols - 12;



 Rcords de jugadors .

Ms partits disputats - 622;
Andoni Zubizarreta (Athletic de Bilbao, FC Barcelona i Valncia CF) entre les temporades 1980/81 i 1997/98;
Ms gols marcats - 251;
Telmo Zarra (Athletic de Bilbao) entre les temporades 1940/41 i 1954/55;
Ms minuts sense encaixar un gol - 1 275;
Abel Resino (Atltico de Madrid) a la temporada 1990/91;
Ms gols en una temporada - 38;
Telmo Zarra (Athletic de Bilbao) a la temporada 1950/51;
Hugo Snchez (Real Madrid) a la temporada 1989/90;
Ms percentatge de gols per partit en una temporada - 1'58;
Bata (Athletic de Bilbao) a la temporada 1930/31;
Ms gols en un partit - 7;
Bata (Athletic de Bilbao) contra el FC Barcelona (12-1, temporada 1930/31);
Kubala (FC Barcelona) contra el Sporting de Gijn (9-0, temporada 1951/52);
Ms jornades seguides marcant gols - 10;
Mari Martn (FC Barcelona) entre les temporades 1942/43 i 1943/44;
Ronaldo (FC Barcelona) a la temporada 1996/97;

 Rcords d'equips .

 Victories i derrotes .

Ms victories consecutives - 15;
Real Madrid a la temporada 1960/61;
Ms victories en una temporada - 28;
Real Madrid a la temporada 1987/88;
FC Barcelona a la temporada 1996/97;
Ms partits consecutius sense perdre - 38;
Real Sociedad entre les temporades 1979/80 i 1979/80;
Ms derrotes consecutives - 11;
UD Las Palmas a la temporada 1959/60;
Ms derrotes en una temporada - 29;
Sporting de Gijn a la temporada 1997/98;
Ms partits consecutius sense guanyar - 24;
Sporting de Gijn entre les temporades 1996/97 i temporada 1997/98;
Ms partits consecutius empatant - 9;
Burgos CF entre les temporades 1977/78 i 1978/79.

 Gols .

Ms gols en una temporada - 107;
Real Madrid a la temporada 1989/90;
Ms gols per partit en una temporada - 4'05;
Athletic de Bilbao a la temporada 1930/31;
Menys gols en una temporada - 15;
CD Logros a la temporada 1994/95;
Menys gols per partit en una temporada - 0'39;
CD Logros a la temporada 1994/95;
Ms gols encaixats en una temporada - 134;
UE Lleida a la temporada 1950/51;
Ms gols encaixats per partit en una temporada - 4'46;
UE Lleida a la temporada 1950/51;
Menys gols encaixats en una temporada - 15;
Real Madrid a la temporada 1931/32;
Menys gols encaixats per partit en una temporada - 0'47;
Deportivo de la Corua a la temporada 1993/94;
Ms partits consecutius sense marcar - 8;
CE Sabadell FC a la temporada 1987/88;
CD Castell a la temporada 1990/91;
Ms partits consecutius imbatut - 13;
Atltico de Madrid a la temporada 1990/91;

 Notes .





 Vegeu tamb .
Lliga espanyola de futbol masculina;
Classificaci histrica de la primera divisi espanyola de futbol;
Segona divisi;
Segona B;
Tercera divisi;

 Enllaos externs .
Web oficial de la Lliga de Futbol Professional;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57115" title="Pacte de Tortosa" nonfiltered="2432" processed="2428" dbindex="22710">
El Pacte Federal de Tortosa, o Pacte de Tortosa, Tortosa,  18 de maig de 1869, s un manifest ideolgic i un projecte d'organitzaci de les forces republicano-federals de Catalunya, Valncia, Arag i Les Balears. Posa en marxa d'un "poder catal" poltic de base, semblant, en certa manera, al que anys desprs, i, partint d'altres supsits, representaran els projectes d'Acci Catalanista i d'Estat Catal.

La signatura del Pacte de Tortosa s la primera expressi prctica del federalisme pactista. Al costat dels dirigents territorials hi destaquen Valent Almirall i Josep Anselm Clav.

En sser instaurada la Primera Repblica (1873), a Barcelona s'intent repetidament proclamar l'Estat Catal dins la Repblica Federal Espanyola.

Vegeu tamb.
 Estanislau Figueras, proclamaci de l'Estat Catal el 1873;
 Repblica Catalana;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57117" title="Guerra dels remences" nonfiltered="2433" processed="2429" dbindex="22711">
La Guerra dels remences o Revolta del remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del segle XV per reivindicar l'abolici dels Mals usos, un conjunt de gravmens, servituds i subordinaci humiliant cap al seu senyor.

 Antecedents .

A la primera meitat dels segle XV, la corona havia tingut posicions canviants entre el suport a les reivindicacions remences (Joan I i Mart l'Hum) i un major suport a la noblesa (Ferran d'Antequera i Alfons el Magnnim). 

Les fortes tensions que es manifesten entre senyors i remences, i la necessitat de la corona de limitar el poder dels nobles, aconsella al rei Alfons, des de Npols, a alterar la seva postura i a dictar en 1448 una reial provisi, en la qual permetia reunions de pagesos, per tractar de la supressi dels mals usos i recaptar fons per pagar al rei per la seva intervenci.

Amb aquesta finalitat es constitu un gran sindicat remena, que durant el bienni 1448-1449 tingu, ms de 400 reunions controlades per un oficial reial.

El 14 de gener de 1455, el rei Alfons public la Sentncia lnterlocutria, que desprs d'una nova anullaci, va ser confirmada en 1457, quan el rei va anunciar que renunciava definitivament a tornar a Catalunya i rebre l'ajuda oferta per les Corts catalanes. El 27 de juny de 1458 mor sobtadament el rei Alfons a qui succeeix el seu germ Joan II.

L'enfrontament reial i la guerra civil catalana.


El nou rei Joan II tenia un enfrontament amb el seu fill, Carles de Viana per la corona de Navarra. En 1460 Joan II empresona a Carles de Viana i les Corts catalanes de Lleida assumeixen la seva defensa enfrontant-se amb el rei. La mort al 1461 del prncep de Viana, es la guspira que provoca l'inici de la guerra civil catalana entre la Diputaci del General i Joan el Gran, qui s'exili a l'Arag, restant a Catalunya el primognit l'Infant Ferran i de regent la reina Joana Enrquez. La reina, que s'havia mostrat favorable als remences mantenint la suspensi dels mals usos durant la seva regncia, es refugia el 15 de mar de 1462, amb el primognit Ferran a la ciutat de Girona, on s assetjada.

Primera guerra remena.
Coincidint amb el clima de tensi institucional, els remences provoquen forts aldarulls, principalment, a la Vall d'Hostoles, a la Vall d'en Bas, a Santa Pau i a Castellfollit de la Roca i le Consell del Principat aixeca la Host del Consell del Principat, dirigida pel comte Hug Roger III de Pallars Sobir.

Entre el 7 i el 22 d'abril, la reina Joana es pos en contacte amb Francesc de Verntallat, que des d'aquell moment, aparegu com a cap indiscutible dels remences de les terres de la Muntanya i li confia la defensa de la bandera reial. D'aquesta forma, la guerra dels remences, que t per objectiu l'enfrontament amb la noblesa i els seus abusos, esdev una part de la guerra civil catalana en tant que s'alia amb el bndol reial amb un enemic com (noblesa, Diputaci del general i Consell de Cent).

Les terres de l'Empord, Girons, Maresme, Valls, Barcelons, li sn fidels a la Diputaci del General, amb l'excepci de la ciutat de Girona, un enclavament en terres enemigues que rebia suport logstic dels remences. La muntanya  Garrotxa, Ripolls i la Selva- s el territori remena que Francesc de Verntallat organitza a fi que pogus resistir anys. La seva filosofia militar fou creure que la muntanya era el seu refugi i que en el pla, les forces enemigues superiors en nmero el destrossarien. Porta durant els primers mesos una activitat frentica ocupant les conques mitja i alta del Ter i del Fluvi. El Dietari de la Generalitat descriu un Verntallat que est simultniament en llocs diferents, fet que contribu a crear la llegenda del cabdill remena i dels verntallats.

Quan acaba la guerra civil catalana amb la victria del bndol reialista el 28 d'octubre de 1472, i es sign la Capitulaci de Pedralbes, els remences esperaven que el rei suprimiria els mals usos per la seva contribuci a la guerra. No fou aix i el pas entr en una poca de desconcert.

 La postguerra .
Joan II, ja vell, es mostr indecs i propici a les pressions dels senyors i contemporitza sense arreglar el problema. Per apaivagar la zona ms conflictiva de la muntanya, l'any 1474 cre el vescomtat d'Hostoles i li dna a Francesc de Verntallat. El vescomtat fou creat per allar una zona que podria esdevenir molt conflictiva i que, governada per Verntallat - que s'havia preocupat d'obtenir privilegis per als seus pagesos-, esdevindria pacfica. 

Per l'objectiu principal de Verntallat continua sent la defensa dels interessos remences i, al mar de 1475, feia costat als pagesos de Cor, alats contra el bisbe de Girona. Pel juliol, llen l'anomenada crida de Contestins, proclamant l'exempci total dels censos, les tasques i la  resistncia armada. veu com s'endureixen les posicions de la seu de Girona davant la passivitat mostrada pel rei. 

Joan el Gran mor el 1479 i el rei Ferran II puj al tron de la Confederaci de Catalunya, Arag i Valncia. Aquest monarca continuar sense solucionar el conflicte, mentre els pagesos continuaven sense pagar els censos i els mals usos. Forat pels senyors, Ferran II, el 8 d'octubre de 1481, declarava anticonstitucional la suspensi dels mals usos, ordenada per la pragmtica del rei Alfons IV l'any 1455.

Segona guerra remena.


Els pagesos se senten trats per la decisi del rei Ferran II. El 4 de gener de 1485, Pere Joan Sala, de Granollers de Rocacorba, s'al al front de la fracci ms revolucionria dels remences. Tot i obtenir algunes victries, s derrotat a Llerona (Valls Oriental) el 24 de mar de 1485, essent  executat quatre dies ms tard. Tot i la derrota remena, la revolta oblig al rei a fer replantejaments i a cercar una poltica de negociaci i pacificaci. 

Mentrestant, Francesc de Verntallat i els seus remences mantingueren una posici de  belligerncia passiva. Controlaven encara els castells de la Muntanya: el d'Hostoles, el de Castellfollit de la Roca, el de Milany (Vidr), el de Rocacorba i el de Rupit, entre altres.

La  presencia i ferma posici de Francesc de Verntallat a la muntanya, evit que la derrota de Sala represents la fi de les esperances remences. Aix els va permetre, entre 1481 i 1486, negociar una posici de fora. Desprs de moltes reunions, els remences acceptaren l'arbitratge reial en els conflictes amb els senyors, signant un comproms en Amer el 8 de novembre de 1485. Finalment el 21 d'abril de 1486 el rei Ferran II, va dictar la Sentncia Arbitral de Guadalupe (1486).

Aquesta sentncia redimia els Mals usos previ pagament de 60 sous per mas i abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors.

Vegeu tamb.
 Sentncia Arbitral de Guadalupe;
 Els Remences;

 Enllaos externs .
 Els remences, la primera revolta organitzada que triomfa a Europa;
 Histries de Catalunya: La revolta dels remences;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57135" title="Serra de Brnia" nonfiltered="2434" processed="2430" dbindex="22712">


La Serra de Brnia est situada a la lnia divisria entre les comarques de la Marina Alta i Baixa, al Pas Valenci.

 Descripci fsica .
Fa una llargria de 11 quilmetres i s'estn en direcci perpendicular a la costa, des de la falla de Bolulla a l'oest fins al Morro de Toix a l'est, on se submergeix dins les aiges de la mar Mediterrnia. La serra t una extensi de 1900 hectrees, repartides entre els municipis de Callosa d'en Sarri, Altea, Calp, Benissa i Xal. El cim ms elevat de la Serra de Brnia -que s utilitzat com a vrtex geodsic- es troba al terme municipal de Xal, i mesura 1128 m. sobre el nivell de la mar.

 Vegetaci .
Pel seu valor endmic o per la seua escassesa, cal destacar les segents espcies vegetals:

l'aur (acer granatense);
el marfull (viburnum tinus);
la corona de rei (saxifraga longifolia);
el teix o vareta d'or (taxus baccata);

 El Forat de Brnia .
El Forat de Brnia s un passads natural que comunica les dues cares de la serra. T una longitud aproximada de 20 metres. L'altura varia al llarg del seu recorregut i  obliga al visitant en algun tram de poca alada a travessar-lo arrossegant-se com una serp. s molt practicada entre els excursionistes l'activitat de "passar el forat", com se sol denominar popularment a Xal.

 El Fort de Brnia .
L'any 1562, per ordre del rei Felip II, en el vessant sud de la serra va ser construt el Fort de Brnia. La finalitat de l'edificaci era, d'una banda, la prevenci de les revoltes dels moriscos i, d'altra, la defensa de la costa contra els sobtats atacs dels pirates berberiscos. Des d'aquesta fortificaci situada a 603 m. d'alria, es pot controlar visualment tota la lnia costanera compresa entre el Cap de la Nau a Xbia i el port d'Alacant i, en un dia clar, tamb s possible albirar l'illa d'Eivissa.

 La Torre de Brnia .
L'anomenada Torre de Brnia   -que no s'ha de confondre amb el Fort-   era una construcci defensiva que ocupava un quadrat de sis metres al cim de la serra. El dia 3 de maig de 1250 el rei Jaume I va atorgar a en Pere Blasch l'encrrec de custodiar-la. Vint dies desprs, el monarca va ratificar l'esmentada comanda, tot assignant-li a en Blasch sis homes perqu l'ajudaren a complir-la. El rei va fixar la retribuci anyal d'en Blasch en 900 sous.

 El vessant nord .
Histricament, les pastures del vessant nord de la Serra de Brnia van ser causa de constants enfrontaments entre els vens de Benissa i els de Xal. El conflicte va comenar el 1653 i es va perllongar fins al 1764, any en qu es va acordar que la zona en litigi adquirs l'estatus de comuna per a les dues poblacions.

Aquesta qesti de fites va quedar definitivament resolta el dia primer de desembre de l'any 1896, data en qu dues Comissions, una de Benissa i l'altra de Xal, es van desplaar al vessant nord de la serra de Brnia, a fi de practicar la delimitaci i amollonament dels seus respectius termes municipals. La Comissi de Benissa estava integrada per Josep Cabrera i Bertomeu, Pere Femenia i Ausina, Josep Santacreu i Giner, Josep Ivars i Llopis i Antoni Cardona com a secretari, i la de Xal la composaven Pere Joan Oliver i Prez, Vicent Noguera i Marqus, Jaume Ferr i Albanell, Francesc Rostoll i Gadea, Batiste Molina i Albanell i, en funcions de secretari, Josep Noguera i Ferr. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57136" title="Nahua" nonfiltered="2435" processed="2431" dbindex="22713">
Els nahues sn un conjunt de pobles indgenes de Mxic amb una arrel lingstica i histrica comuna, i que avui dia habiten la regi central de Mxic.  Els nahues van arribar a la regi central de Mxic des del nord en diverses onades migratries majoritriament tribals. Els asteques van ser l'ltima tribu nahua que hi va immigrar, i la qual rpidament va dominar militarment i polticament no noms a les altres tribus nahues que s'hi havien establert, sin tota la regi multitnica coneguda com a "Mesoamrica" fins l'arribada dels conqueridors espanyols el segle XVI. Desprs de la conquesta milions de nahues i d'altres indgenes van morir, vctimes de les guerres, les pandmies produdes per les malalties europees desconegudes al nou continent, i l'esclavatge durant l'poca colonial de la Nova Espanya. Avui dia els nahues sn el grup tnic ms nombrs de Mxic, amb 2,4 milions de persones (2,5% de la poblaci nacional i el 25% de la poblaci indgena de Mxic), per, noms 1,6 milions (1,6% de la poblaci nacional) encara parlen la llengua nhuatl 

Avui dia els nahues sn dividits en cinc grups principals: 

 els nahues de la serralada de Puebla;
 els nahues de Guerrero;
 els nahues de la Huasteca Veracruzana;
 els nahuas de Milpa Alta (al sud del Districte Federal);
 els nahues de Morelos;

La paraula "nahua" prov de nawatlaka (poble superior, que parla amb autoritat o coneixement) i aquesta de la designaci de la seva llengua nawatl (la parla clara). Els nahues es diuen principalment macehuales que significa "pags", nom que prov de l'antiga estratificaci social asteca (els pilli - noblesa, i els macehuales - poble). Altres nahues es diuen simplement "mexicans". 

Els nahues parlen el nhuatl, una llengua uto-asteca. Avui dia aquesta llengua s dividida en dos grups dialectals principals: els dialectes centrals, els quals sn fora uniforms amb influncia directa del nhuatl classic de Mxico-Tenochtitlan, i els dialectes perifrics.

Referncies.


Vegeu tamb.
 Civilitzaci asteca;
 Nhuatl;

Enllaos externs.
 Pobles indgenes del Mxic contemporani, de la Comissi Nacional per al Desenvolupament del Pobles Indgenes. ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57151" title="Andrew Lloyd Webber" nonfiltered="2436" processed="2432" dbindex="22714">

Andrew Lloyd Webber, Bar Lloyd Webber (Londres, Regne Unit 22 de mar de 1948) s un compositor de teatre musical, conegut per a compondre obres clssiques del gnere, com Jesucrist Superstar, Joseph i l'increble abric en technicolor i Cats.

El 1995 li s concedit el premi Praemium Imperiale, una distinci que reconeix els mrits d'artistes en diferents camps, com la pintura, msica, escultura, cinema i arquitectura. El premi va ser creat en 1989 per la Japan Art Association. Aquesta distinci es lliura en una cerimnia al Meiji Memorial Hall de Tquio que t lloc en el mes d'octubre. La seva quantia econmica s de 125.000 dlars.

Histria personal.

Nascut a South Kensington, Anglaterra, s fill del compositor William Lloyd Webber i d'una mestra de msica, Jean Hermione Johnstone Lloyd Webber, s germ de l'intrpret de violoncel Julian Lloyd Webber. La seva primera esposa va ser Sarah Hugill amb qui va contreure matrimoni el 1972 i de la que es va divorciar en 1983. La parella va tenir dos fills, Imogen i Nicholas. El 1984 es va casar amb la cantant i ballarina Sarah Brightman. Les males crtiques, associades al paper protagonista de Sarah a l'obra de Webber El Fantasma de l'pera, van provocar el divorci de la parella el 1990. Andrew Lloyd Webber va contreure de nou matrimoni en 1991 amb la que s en l'actualitat (2007) la seva dona, Madeleine Gurdon, amb qui ha tingut tres fills: Alastair, William i Isabella.

El 1992, Andrew Lloyd Webber va ser nomenat cavaller i el 1997 va rebre el ttol de Bar de Lloyd-Weber de Sydmonton al comtat de Hampshire. Ha participat activament en poltica com a membre del Partit Conservador i ha arribat a compondre msica per a algunes trobades poltiques, encara que recentment s'ha distanciat del Conservadorisme. s, a ms, un colleccionista reconegut d'Art Victori.

Carrera professional.

Lloyd Webber va tenir una srie d'xits consecutius durant els anys 70 i 80 collaborant amb l'autor de les lletres de les canons, Tim Rice. Els dos van rebre l'encrrec d'escriure Joseph i l'increble abric en technicolor per a l'institut d'Edimburg. El musical va ser un xit; algunes parts de l'obra van ser reescrites i van produdes en el Festival d'Edimburg. Lloyd Webber i Rice van continuar collaborant i van produir Jesucrist Superstar i Evita. Ambdues van ser editades primer en lbums abans de portar-les a l'escenari. Desprs de l'estrena d'Evita, la collaboraci entre ambds es va trencar.

Per al llibret de l'obra Cats, Lloyd Webber es va basar en una obra de T.S. Eliot, 'Old Possum's Book of Practical Cats ' obra que va ser una de les favorites de la infantesa de Lloyd Webber. 'Cats' es va convertir en l'obra musical que ms temps ha estat en cartell: ms de 20 anys. Desprs va escriure Starlight Express i El Fantasma de l'pera, basada en l'obra homnima de Gastn Leroux.

Alguns de seus musicals s'han portat a la gran pantalla: Jesucrist Superstar el 1973 dirigida per Norman Jewison; Evita el 1996, dirigida per Allan Parker i El Fantasma de l'pera, 2004, dirigida per Joel Schumacher. Corren rumors de qu es portar a la pantalla Sunset Blvd., protagonitzada per Glenn Close.

Lloyd Weber va ser l'encarregat de compondre una pea per als Jocs Olmpics de 1992 de Barcelona, la can Amics per sempre.

Obres.

Joseph i l'increble abric en technicolor, 1968 (Tim Rice);
Jesus Christ Superstar, 1972 (Tim Rice);
By Jeeves, 1975 (Alan Ayckbourn);
Evita, 1976 (Tim Rice);
Cats, 1981 ;
Song and Dance, 1982 (Don Black);
Nightingale, 1983;
Starlight Express, 1984 (Richard Stilgoe);
Requiem Mass, 1985 ;
El Fantasma de l'pera, 1986 (Richard Stilgoe/Charles Hart);
Aspects of Love, 1989 (Don Black/Charles Hart);
Sunset Boulevard , 1993 (Don Black/Christopher Hampton);
Whistle Down the Wind, 1997 (Jim Steinman);
The Beautiful Game, 2000 (Bel Elton);
Tell me on Sunday, 2003 (Don Black/Jackie Clune);
The Woman in White, 2004 (David Zippel);

Entre parntesis s'indica el nom dels autors de las lletres de las canons.

Enllaos externs.

A Brief Biography of Lloyd Webber at SBGMusic.com;
Pre-Raphaelite and Other Masters The Andrew Lloyd Webber Collection   article de Christopher Wood al Art Renewal Center;
Ladyghost's site;
2006 Interview with Andrew Lloyd Webber on Theatre.com;
Performance of Variations per Julian Lloyd Webber i Colosseum II;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57158" title="Mas de l'Hereu" nonfiltered="2437" processed="2433" dbindex="22715">
El Mas de l'Hereu s una masia rural catalana del segle XII, situada a Montbri del Camp (Baix Camp), a la carretera T-310, Km.12250. L'edifici consta d'una planta amb dues sales, tal com tenien totes les cases pairals catalanes, i un pati interior amb porxos, com un claustre. Al costat de l'edifici hi ha una torre de defensa del segle XVI. La masia ha estat restaurada i actualment est condicionada amb diverses habitacions per gaudir del turisme rural.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57170" title="Margarida de Borb i Borb" nonfiltered="2438" processed="2434" dbindex="22716">
Margarida de Borb, infanta d'Espanya (Roma, 1939). Infanta d'Espanya amb tractament d'altesa reial s la germana del rei Joan Carles I d'Espanya. 

Nascuda durant l'exili de la famlia reial espanyola a Roma essent filla dels comtes de Barcelona, l'infant Joan de Borb i de la princesa Maria de la Merc de Borb-Dues Siclies. La princesa era nta del rei Alfons XIII d'Espanya i de la princesa Victria Eugnia de Battenberg per via paterna, mentre que per via materna s nta de l'infant Carles de Borb-Dues Siclies i de la princesa Llusa d'Orleans.

L'any 1972 es cas amb el doctor Carlos Zurita a Estoril. El matrimoni tingu dos fills:

Sa Excellncia Alfonso Zurita de Borbn, nascut a Madrid el 1974.

Sa Excellncia Maria Zurita de Borbn, nascuda a Madrid el 1975. ;

Arran del seu casament morgantic renunci als seus drets sobre el tron d'Espanya. La renncia preconstitucional no fou ratificada per les Corts constitucionals i per tant ha quedat sense validesa legal. Se li atrog el ttol de Duquessa de Sria i obtingu el de Duquessa d'Hernani a travs de numerosos plets amb altres membres de la Casa de Borb que reclamaven l'histric ttol. nicament el ducat d'Hernani podr esser transms als descendents de la infanta ja que el ducat de Sria s un ttol vitalici i no hereditari de la infanta. 

Presideix nombroses fundacions com la delegaci madrilenya de l'UNICEF i de la Fundaci Espanyola del Cor. La Infanta pateix una minusvalia ocular que li impedeix veure-hi des del seu naixement.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57173" title="Marwnides" nonfiltered="2439" processed="2435" dbindex="22717">
Els Marwnides foren una dinastia (dinastia Marwnida) del Diyar Bakr, d origen kurd (983-1085).

El buwyhida Adud al-Dawla, amir-al-umara dels califes de Bagdad, va enderrocar al emir hamdnida de Mosul el 978 i va governar el Diyar Bakr per mitja de governadors fins a la seva mort el 983. Noms morir el cap kurd Badh es va apoderar de Mayyafarikin, la segona capital dels hamdnides de Mosul i en els mesos segents tamb va ocupar Amida, Nisibin i Akhlat (a Armnia) entre d'altres. Els buwyhides van enviar un exercit que fou rebutjat per Badh, que va ocupar la regi de Mosul. El emir buwyhida Samsan al-Dawla, per evitar que estengus el seu poder a la resta del Djazira, va donar el Diyar Mudar i el Diyar Rabia als hamdnides Abu Abd Allah Husayn ben Hasan i Abu Tahir Ibrahim ben Hasan (989), germans de Fadl Allah Abu Taghlib ben Hasan. Amb l ajut dels Banu Ukayl, aliats de son germ, van intentar ocupar Mosul, i Badh va morir en un combat a la regi de Balad (990), per el seu nebot, Abu Ali al-Hasan, fill de Marwan (un moliner que s havia casat amb la germana de Badh), es va retirar a Hisn Kayfa a la mort del seu oncle, es va casar amb la viuda del emir mort i es va proclamar emir; va derrotar els dos germans i va fer presoner a Husayn (si be el va alliberar per la intervenci del califa fatimita, que desprs el va acollir als seus dominis i li va donar el govern de Tir el 997). Abu Tahir Ibrahim es va barallar amb l emir dels Banu Ukayl, Muhammad que el va detenir i el va fer matar (992). Els Banu Ukayl van ocupar Mosul vers 993 i van establir la dinastia Ukaylida, mentre Abu Ali ben Marwan dominava Mayyafarikin i Amida. El 997 fou assassinat a Amida i el va succeir el seu germ Mumahhid al-Dawla Said que va governar fins el 1011, quant va morir i la successi va recaure en un tercer germ, de nom Ahmad (Nasr al-Dawla Ahmad), encara jove.

Nasr al-Dawla va tenir l habilitat de jugar amb les rivalitats dels grans poders de la zona: fou reconegut com emir del Diyar Bakr pel buwyhida Sultan al-Dawla, pel califa fatimita Al-Hakim, i per l emperador bizant, i tamb va transigir amb els ukaylides de Mosul (als que va cedir Nisibin) i amb els mirdsides de la Sria del nord, als que va cedir Al-Ruha. Des el 1038 va pronunciar la khutba en nom del califa fatimita Al-Mustansir, per no fou per molt de temps. El 1057 va reconixer la sobirania del seljcida Toghrul Beg i aquest el va confirmar com emir de les marques de combat contra els infidels. El seu visir fou Abul Kasim al-Husayn ben Ali al Maghribi (que ho havia estat abans del Ukaylides) fins a la seva mort el 428 de l hgira (1037), i desprs d un temps, fou nomenat Fakhr al-Dawla Abu Nasr ben Muhammad ben Djahir, tamb antic servidor dels Ukaylides i Mirdsides, que va assolir les funcions vers el 1054 o 1055, fins a la mort del emir (1061) i desprs (el 1062) va esdevenir visir a Bagdad. Nasr al-Dawla va tenir unes 500 dones, per tot i aix cada dia  feia l oraci matinal. Un altre caracterstica fou el seu inters en la cuina, i fins i tot va enviar cuiners a Egipte a aprendre receptes noves. Va acumular riqueses i va fer moltes construccions.

A la seva mort el 1061 el va succeir el seu fill Nizam al-Din Nasr a Mayyafarikin; a Amida es va proclamar el seu germ Said que fou derrotat el 1063 i aix Nizam al-Din va reunir altre cop tot el domini. 

Nizam al-Din va morir el 1079 i el va succeir el seu fill Nasir al-Dawla Mansur. L antic visir del seu avi, Fakhr al-Dawla Abu Nasr ben Muhammad ben Djahir, llavors molt poders a Bagdad, va utilitzar la seva influencia per convncer al sult seljcida de liquidar la dinastia marwnida. Ell mateix, amb l ajuda del seu clan i de soldats seljcides, va ocupar Mayyafarikin i tot el Diyar Bakr el 1085. El tresor dels marwnides fou usurpat pel mateix Fakhr al-Dawla. Nasir al-Dawla Mansur va rebre el feu de Djazirat Ibn Umar on va residir fins a la seva mort el 1096.

 Llista d emirs .

Badh (o Badr)  983-990;
Abu Ali al-Hasan ben Marwan 990-997;
Mumahhid al-Dawla Said 997-1011;
Nasr al-Dawla Ahmad 1011-1061;
Nizam al-Din Nasr 1061-1079 (1061-1063 a Mayyafarikin);
Said 1061-1063 (a Amida);
Nasir al-Dawla Mansur 1063-1085 (1085-1096 a Djazirat Ibn Umar);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57177" title="Ferran I de Castella" nonfiltered="2440" processed="2436" dbindex="22719">



Ferran I de Castella, el Magne  ( ? 1016 - Lle 1065), rei de Castella (1035-1065) i rei de Lle (1037-1065).

Antecedents.

Era fill de San III el Major, rei de Navarra, d'Arag i de Castella, i de la seva muller Mnia I, comtessa de Castella.

Del seu pare va heretar el comtat de Castella, convertit ja en regne, mentre el seu germ Ramir va heretar el comtat d'Arag, convertit tamb en regne, i el seu altre germ Garcia Sanxes va heretar el regne de Navarra. 

Poltica expansiva.

El mateix febrer de 1035, just a la mort del seu pare, es fu coronar rei de Castella.

Va conquerir territoris en poder d'altres regnes, situant Castella en un lloc de predomini peninsular durant diversos anys. Aix va expandir-se per Portugal i va conquerir la ciutat de Combra als musulmans el 1064. Va intentar sense xit la conquesta de Valncia.

Npcies i descendncia.

El 1033 es va casar amb Sana de Lle, filla d'Alfons V de Lle i hereva del Regne de Lle a la mort del seu pare. Amb aquest matrimoni s'uniren els dos regnes principals castellans.

Del matrimoni en tingueren 5 fills, i entre els mascles repart el seu bast regne.

 l'infant San II de Castella (v 1037-1072), rei de Castella i rei de Lle;
 l'infant Alfons VI de Lle (v 1040-1109), rei de Lle i rei de Castella;
 l'infant Garcia I de Galcia (1042-1090), rei de Galcia;
 la infanta Elvira de Castella (v 1033-1101), religiosa;
 la infanta Urraca de Castella (v 1038-1101), religiosa;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57178" title="Pearl i Hermes" nonfiltered="2441" processed="2437" dbindex="22720">
L'atol Pearl i Hermes (en hawai Holoikauaua, en angls Pearl and Hermes Atoll) forma part de les illes de Sotavent de Hawaii. Les seves coordenades sn: .

L'atol est molt erosionat i mig submergit. Consta d'uns illots de sorra a flor d'aigua sobre els esculls de corall: North, Little North, Southeast, Bird, Sand, Grass, Seal, Kittery. Els illots sn tant baixos que ocasionalment l'aigua els cobreix. La superfcie total s de 0,36 km . Prcticament no hi ha vegetaci.

L'atol va ser descobert el 1822 quan dos baleners anglesos, el Pearl i el Hermes, hi naufragaren durant una tempesta. Les dues tripulacions aconseguiren construir un vaixell nou amb les restes dels dos baleners i tornaren a Honolulu. Fent honor al nom de pearl (perla), el 1927 el capit William Greig Anderson, mentre estava pescant tonyines, hi va descobrir ostres perleres a la llacuna. Es va explotar aquest recurs fins fa pocs anys quan el govern hawai va declarar l'atol com a reserva natural per a la protecci d'ocells.

Enllaos externs.
 Mapa de Pearl i Hermes;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57180" title="Futbol arreu del mn" nonfiltered="2442" processed="2438" dbindex="22721">
Europa.
Pasos Catalans.


Europa mediterrnia .


Illes britniques.


Europa central.


 Europa escandinava .


Europa de l'est.


 Amrica del Sud .


frica.
frica del Nord.


frica Occidental.


frica Central .


frica Oriental .


frica Austral.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57182" title="Juno" nonfiltered="2443" processed="2439" dbindex="22722">



En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Jpiter. El seu origen es podria trobar en l'estrusca Uni, per b que es relacion amb la deessa grega Hera de la que n'absorb gran part de la personalitat. El seu nom, si no s una corrupci de l'etrusc, s'associa amb l'arrel indoeuropea que indica "joventut". Els romans dedicaren el juny al seu honor, per llavors el quart mes de l'any. Forma part de l'anomenada trada capitolina junt amb el seu marit i Minerva.

Atributs.
Juno era la protectora de les dones i l'encarregada de vetllar per la felicitat i la prosperitat domstiques. Les dones que havien de casar-se la invocaven amb el nom de Pronuba i les que anaven a donar a llum amb el de Lucina, a fi d'assegurar-se un matrimoni feli o un bon part. 

Una altra de les atribucions de Juno era la de defensar l'Estat rom. Segons la tradici, quan Roma era a punt de ser invada pels Gals l'any 390 aC, la deessa alert els habitants de la ciutat a travs de les oques sagrades, que comenaren a cridar estrepitosament. Per agrair-li aquest favor, els romans alaren un temple dit de Juno Moneta, s a dir, Juno l'avisadora.

Juno i la mgia.
En els treballs mgics s'associa aquesta divinitat amb l'espelma de color blanc i, tamb, amb la vessant femenina de la Humanitat, en contraposici al du Mart i l'espelma roja que representen la masculinitat.

Les prctiques mgiques amb l'espelma blanca, que s smbol de la protecci de les grans deesses mares de l'Antiguitat Hera i Juno, serveixen per acrixer la sensibilitat, la creativitat i la intuci personal.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57183" title="Llista de reis de Galcia" nonfiltered="2444" processed="2440" dbindex="22723">
El Regne de Galcia s'origina degut a la divisi que el rei Alfons III d'Astries fa del Regne d'Astries entre els seus fills. Aix Garcia rep el Regne de Lle, Ordoni rep Galcia, i Fuela rep Astries.


Dinastia Astur-lleonesa.
910-924 : Ordoni I o Ordoni II de Lle, rei de Lle (914-924);
924-925 : Fruela II, rei d'Astries i rei de Lle, germ de l'anterior;
925-926 : Alfons Froilaz, fill de l'anterior;
926-929 : San Ordoni, fill d'Ordoni I;
929 integraci al Regne de Lle

960-966 : San I de Lle, fill de Ramir II de Lle i rei de Lle (956-958);
966 integraci al Regne de Lle

982-999 : Beremund II de Lle, nebot de l'anterior i rei de Lle (985-999);
999 integraci al Regne de Lle

Dinastia Ximena. 
1065 separaci del Regne de Lle
1065-1071 : Garcia I, fill de Ferran I de Castella i Sana I de Lle;
1071-1072 : San II de Castella, germ de l'anterior i rei de Castella. Usurpador del tron gallec al seu germ Garcia. A la seva mort els dos ttols passen al seu germ Alfons VI de Lle. ;

uni al Regne de Lle, Alfons VI de Lle utilitzar el ttol de rei de Galcia conjuntament amb el de Castella i Lle per posteriorment desaparixer

Dinastia Borgonya. 
1111-1157 : Alfons VII de Castella, la seva mare Urraca I de Castella el nomenar rei de Galcia als set anys.

a la seva mort el ttol de rei de Galcia resta integrat en el de rei de Lle, aix el duen els seus successors Ferran II i Alfons IX; quant aquest regne s incorporat al Regne de Castella amb Ferran III el ttol ser usat fins el 1833

 Portugal .
Dinastia Borgonya.

 1369-1373 : Ferran I de Portugal, aclamat rei de jure de Galcia i de Lle per diverses ciutats.

Dinastia Avs.

 1475 : Alfons V de Portugal i Joana la Beltraneja, sn aclamats reis de jure de Galcia per desprs ser derrotats en la Batalla de Toro el 1479 i que va comportar perdre qualsevol opci de successi dinstica al Regne de Castella per a ells.

 Vegeu tamb .

Llista de reis d'Espanya;
Llista de reis de Castella;
Llista de reis de Lle;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57187" title="San II de Castella" nonfiltered="2445" processed="2441" dbindex="22724">
San II de Castella, el Fort  ( v 1038 - Zamora 1072 ), rei de Castella (1065-1072), rei de Galcia (1071-1072) i rei de Lle (1072)

Antecedents.
Fill primer del rei de Castella Ferran I i de la reina de Lle Sana I, la primavera de 1063 es va aliar amb Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir de la taifa de Saragossa per derrotar Ramir I d'Arag, que intentava conquerir Graus, on va morir el rei aragons.

A causa de la llei navarresa, va heretar del seu pare el Regne de Castella el mateix dia que aquest va morir (27 de desembre de 1065) mentre el seu germ Alfons ere nomenat rei de Lle i el seu germ Garcia ho era de Galcia.

Poltica castellana.

Amb la mort del seu pare Ferran I de Castella, s'enfronta als problemes fronterers i al repartiment de l'herncia, participant aix en la coneguda Guerra dels tres Sans l'any 1068. En el transcurs de la guerra va recuperar unes terres castellanes que havien estat conquerides pels navarressos.

Poltica gallega.

Tamb va entrar en batalla amb els seus germans Garcia I de Galcia, rei de Galcia, i Alfons VI de Lle, rei de Lle. En un primer moment, va tractar de pactar amb Alfons per a repartir-se el regne de Galcia. Desprs d'entrar en aquest regne, els exrcits d'Alfons VI de Lle van atrapar Garcia de Galcia, que fou tancat en una torre, on romandria fins que va ser exiliat a la taifa de Sevilla (ms tard Alfons VI el feu retornar per empresonar-lo en el castell de Luna).

Poltica lleonesa.

Desprs de la Guerra dels Tres Sans, San II de Castella va decidir que no li era suficient amb regnar la totalitat de Castella i mitja Galcia, per la qual cosa va declarar la guerra al seu altre germ, Alfons VI. Amb la intervenci del seu bra dret, el Cid, derrota a Alfons VI consecutivament a Llantada i a Golpejera, amb el resultat de l'exili fors a Toledo i la vacant tron del regne lleons en favor de San el 1072. 

Aquests esdeveniments van enfrontar San II amb la noblesa lleonesa, canalitzant-se en la seva germana Urraca, que es va fortificar a la ciutat de Zamora, de la qual era governadora. Les tropes castellanes van assetjar la ciutat per San II fou enganyat pel noble Vellido Dolfos. Aquest es present com un desertor davant el rei i amb l'excusa de mostrar-li els punts febles de les muralles, el va separar del seu guarda personal i va aconseguir acabar amb la seva vida el 7 d'octubre de 1072.. 

Aquests fets i les seves conseqncies van passar a formar part del poema pic Cantar del Mo Cid i molts altres romanos.

Npcies.

Vers el 1071 es cas amb una donzella anomenada Alberta, per la seva prematura mort provoc que no tinguessin descendncia.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57189" title="Wiyot" nonfiltered="2446" processed="2442" dbindex="22725">
Els wiyot sn una tribu ndia ritwan, del tronc macroalgonqui (llenges algonquines) relacionada amb els yurok, i tamb anomenats Dilwishne, Humboldt Bay, Sulatelik i Wishosk. 

 Localitzaci .
Vivien al baix riu Mad i Eel, i a la badia de Humboldt (California), dividits en els grups Batawat, Wiki i wiyot. Tenen una reserva prpia a Califrnia.

 Demografia .
El 1770 potser eren 1.200 individus, i mil el 1800, per baixaren a 200 el 1880 i a 100 en el cens del 1910. La seva llengua noms tenia un parlant el 1961. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 444 purs, 60 barrejats amb altres tribus, 149 barrejats amb altres races i 21 amb altres races i tribus. En total, 674 individus.
Segons dades de la BIA del 1995, a la ranxeria Blue Lake de Califrnia hi vivien 85 persones (39 noms al rol tribal), i a la de Table Bluff (Califrnia) hi vivien 243 (239 al rol tribal).

 Costums .
Llurs campaments estaven localitzats als corrents de les badies ms que a l oce mateix. Rarament usaven l oce per a subsistir o navegar, preferien els aiges tranquiles. Llurs llogarrets constaven de quatre a dotze cases, problablement per a 30 persones.  Tamb tenien campaments escampats d una o dues cases.  Tamb tenien cases de suor, emprades per a dormir, treballar i entretenir-se, amb banys de vapor rectangulars i purificacions.

Principalment eren pescadors de salmons als rius i als marges de l oce, on collien musclos, closses i atrapaven mamfers terrestres. Llurs cases i canoes eren fetes de fusta de secoia.
Mesuraven la riquesa en petxines dentellades, en ganivets llargs d obsidiana, plomes d ocells picafustes i pells de crvol alb, aix com d altres objectes. Mesuraven la riquesa en petxines dentellades, en ganivets llargs d obsidiana, plomes d ocells picafustes i pells de crvol alb, aix com d altres objectes.

No tenien cabdills ni vestigis individuals d autoritat poltica, per econmicament eren influents els consellers.  Les disputes, i fins i tot els assassinats, se solucionaven amb el pagament de petxines dentellades. Llurs xamans eren gaireb sempre dones. Adquirien llurs poders al cim d una muntanya per les nits. Alguns xamans noms diagnosticaven malalties, d altres curaven xuclant sang i d altres objectes de la malaltia.

Encara que pertanyien a l rea cultural de la costa del Noroest, llur religi contenia elements de la cultura de Califrnia central, que incloa un Du creador i molts carcters animals.

 Histria .
No van tenir contacte amb els blancs fins a la febre d or californiana del 1849. Molt relacionats amb els yurok, el 26 de febrer del 1860 patiren la massacre de Humboldt Bay, que gaireb els extermin.

El 1908 els supervivents obtingueren una reserva de 30 acres a Table Bluff.  Del 1960 al 1975 els aplicaren la Termination, per el 1981 tornaren a posar-se sota tutela de la BIA, qui els va donar 120 acres ms a la reserva. I el 1982 aplicaren una constituci tribal. Cap el 2000 el portantveu tribal era Cheryl Seidner.


Enllaos externs.
 Pgina Oficial de la tribu wiyot;
 SF Article sobre els wiyot i l'illa Duluwat;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57193" title="Mardin" nonfiltered="2447" processed="2443" dbindex="22726">

Mardin (en rab       ) o Katxiari fou una ciutat de la Djazira al districte del Diyar Rabia, a 90 km al sud de Diyarbakir i a 45 km a l'oest de Nisibin; i avui s una ciutat de Turquia a la part sud-est del pas, capital del Il de nom tamb Mardin. Te al voltant de vuitanta mil habitants (2005).

La ciutat conserva diverses mesquites (entre elles la gran mesquita), la ciutadella d'poca hamdnida, la madrassa Kasimiye i la Zinciriye,  la madrassa del Sultan Isa (del 1385 on hi enterrats 52 patriarques), la madrassa de Kasim Pasha. A les afores hi ha el monestir sirac de Dayrul-Zeferan (del segle IX) i la madrassa Harizm; els ortkides van construir la mesquita Ulu a Kiziltepe (21 km al sud); les runes de la vella Mardin es troben a Hasankeyf, a la vora de la provncia de Batman amb el pont sobre el riu Tigris, el palau i altres edificis i que ser aviat cobert per les aiges d'un embassament (el Projecte GAP). Tamb a les rodalies de la ciutat es pot veure la tomba de Zeynel Bey i el monestir de Mar Yakup (abans Marevgan i Marhonesya). 

El museu de la ciutat es troba a la seu del antic patriarcat construt el 1895 pel patriarca d'Antioquia Ignatios Benham Banni, avui restaurat, que alberga colleccions d'objectes assiris, urartians, hellens, perses, romans, bizantins, seljcides, ortkides i otomans.

Caracterstica de Mardin son les cases excavades a la roca calcaria. Els joiers de or i plata de la ciutat tamb tenen un gran prestigi.

El il o  provncia de Mardin te 12.760 km2 i una poblaci de mes de set-cents mil habitants. Te 9 districtes: Dargecit, Derik, Kiziltepe, Mazidagi, Midyat, Nusaybin, Omerli, Savur i Yesilli. 

Els projecte principal es l'embasament anomenat Projecte GAP que posar cent mil hectrees en producci, sobretot de coto. S'ha creat tamb una zona industrial per a productes locals i entre els destacadament els fertilitzants. I ha tamb una zona de lliure comer (Free Trade Zone).

 Histria .

Es creu que era una petita fortalesa poc important anomenada en llat Maride i en sirac Marda (que vol dir "fortalesa"), esmentada en temps del emperador Constant i el 506, que fou ocupada pels rabs vers el 640, junt amb Tur Abidin i Dara, quant Iyad ben Ghanm va conquerir la Djazira.

S'hi van establir els rabs Banu Rabia que el 751 es van revoltar dirigits per Burayka per foren derrotats. El 684 s'hi va establir un bisbat jacobita. A finals del segle VIII el bisbe local nestori Joan de Mardin (el primer bisbe nestori es constata el 755) va fundar nombrosos monestirs. 

El 882 o 883 el emir-governador Shaybnida Ahmad ben Isa la va arrabassar a Muhammad ben Ishak ban Kandadj governador de Mosul i els shaybnides la van conservar fins el 889 en qu el califa se'n va apoderar.

El 893 va caure en mans d'Hamdan ben Hamdun que el 894 o 895, davant l'atac de les forces del califa, va abandonar la ciutat,per desprs d'un temps els hamdnides van recobrar el favor del Califa i van rebre altre cop la regi. Els hamdnides la van posseir, per el 974 o 975 en un tractat entre hamdnides i buwyhides la ciutat fou deixada als segons a canvi d'altres privilegis.

Es probable que vers el 885 caigus en mans de Badh, de la dinastia marwnida, que va ocupar Nisibin, 45 km al est, per no est documentat. En les seves mans romandria fins el 1085 quant els seus dominis foren annexionats pels seljcides.


A la mort del seljcida Malik Shah la reg va caure en poder de Tutush ben Alp Arslan (la regi fins a Nisibin) i desprs Barkyaruk la va donar a un antic servidor  (mughanni). Poc temps desprs la fortalesa fou ocupada mitjanant una trampa per l'ortkida Yakuti ben Alpyaruk, net d'Ortuk, que hi havia estat empresonat algun temps; Yakuti la va perdre davant el seu oncle  Sukman de Hisn Kayfa que la va conservar fins a la seva mort el 1105 i el va succeir el seu fill Ibrahim per li fou arrabassada pel seu oncle Ilghazi vers el 1108. La branca d'Ilghazi (Ilghzides o ortkides de Mardin) va governar fins el 1408. El 1171 el patriarcat dels Jacobites es va traslladar des Amida a Mardin per el 1207 fou traslladat a Dayr al-Zafaran, uns kms cap a l'est.

El 1183 Salad va arribar fins a Harzam a 10 km al sud-oest de Mardin per no va poder ocupar la ciutat. El 1198 el sult aibida Al-Malik al-Adil ben Ayyub va arribar fins a les rodalies de la ciutat i la va assetjar, per desprs d'uns mesos, el setge fou aixecat el 1199. El 1202 Al-Adil va enviar a la zona al seu fill Ashraf que va nomenar governadors (shihna) de varies fortaleses de la regi, per finalment, amb la mediaci del aibida al-Zahir d'Alep, es va retirar a canvi d e pagar un tribut de 150.000 dinars a Al-Adil i del reconeixement de la sobirania del sult aibida per part del emir ortkida.

Nadjm al-Din Ghazi al-Said va rebre el 1259 una ambaixada d'Hulegu Khan que li exigia el reconeixement de la seva sobirania.  Nadjm li va enviar al seu fill Muzaffar per va conservar una actitud neutral. El khan va enviar al general Yashmut que va atacar la ciutat el 1260 i aquest la va assetjar durant 8 mesos sense xit. La situaci era desesperada per la fam i les epidmies i Muzaffar, el mes favorable als mongols, va matar al seu pare i va fer submissi, i fou reconegut pels mongols com a emir i ell i els seus descendents foren des llavors investits pel khan mongol.

Durant el govern de Shams al-Din Mahmud al Salih ben al-Mansur (1367) el viatger Ibn Batuta va visitar la ciutat. La germana del emir , Dunya khatun, era llavors la dona del Il-Khan Muhammad Khudabanda.


El 1376 va pujar al tron Nadjm al-Din Isa al-Zahir. El 1394 Tamerl va atacar la ciutat i l'emir li va fer submissi, per els ciutadans van atacar a la gent de Tamerl que van entrar a la ciutat. Isa fou llavors empresonats i, carregat de cadenes, fou enviat a Sultaniyya, per Al-Salih, el germ de Isa, va conservar la ciutat. El 1397 Isa va rebre el perd i fou reinstallat. El 1401, per alguna qesti, fou atacada altra cop per Tamerl i ocupada menys la ciutadella superior (al-kala al-shahba) que no va poder ser ocupada, i Isa va oferir regals i promeses a Tamerl que finalment va renunciar al assalt; els habitants van obtenir l'armistici degut al naixement d'Ulug Beg. El 1402 Isa es va presentar a Tamerl i fou perdonat.  Per poc desprs, el mateix 1404, Tamerl va tornar a la regi, i Isa, per por, es va tancar a la fortalesa. Tamerl llavors va assetjar Mardin, per com que el setge podia ser llarg, va marxar i va deixar encarregat d'organitzar un nou setge al emir Kara Uthman Ak Koyunlu. El 1405 Isa es va aliar amb Kara Yusuf dels Kara Koyunlu, que acabava de sortir del seu exili d'Egipte, i junts van atacar als Ak Koyunlu; la lluita va durar 20 dies i es va acabar amb un acord; llavors Kara Yusuf se'n va anar cap al Azerbaidjan i Kara Uthman va atacar immediatament Mardin (trencant l'acord) i va derrotar a Isa prop de Djawsak, que probablement es la actual Djawsat, a 17 km a l'oest de Mardin, i va assetjar la ciutat per sense xit. Isa va participar llavors en una expedici al Diyar Bakr aliat amb Djakim o Djakum, governador d'Alep (i antic mameluc de Barkuk) i foren atacats per Muhammad, fill segons les fonts de Kara Ilik (es a dir Kara Uthman) que els va derrotar el 23 d'abril del 1407, batalla en la que va morir Isa. El seu germ Al-Salih el va succeir per segona vegada, per davant els atacs Ak Koyunlu va decidir cedir Mardin als Kara Koyunlu (1408) que a canvi li van donar Mosul.

Kara Uthman fou succet pel Ali Beg que va installar tribus de turcmans a la regi de Mardin. Djihangir, fill d'Ali, que va governar als Ak Koyunlu del 1444 al 1453, ja dominava la ciutat de Mardin que no se sap quant fou arrabassada als Kara Koyunlu. Van seguir els emirs Uzun Hasan i el seu fill Yakub, a la mort del qual Ala al-Dawla, l'emir de Dhul Kadr es va apoderar de Diyar Bakr menys Mardin que els Ak Koyunlu van conservar. El 1498 Abul Muzaffar Kasim ben Djihangir era encara a Mardin i hi va emetre moneda fins al menys el 1503. 

El 1507 va caure en poder dels safvides i va ser donada en feu al cap militar safvida Ustadjlu Muhammad . En aquest any la ciutat era de majoria armnia. El 1514 els perses foren derrotats a  aldiran i Ustadjlu va morir i son germ i successor Kara Khan va establir a Mardin el seu quarter general, per els otomans van ocupar la ciutat vers 1515 per els perses van conservar la ciutadella. El 1516 Kara khan fou derrotat i mort a Karghandede, prop de Ko hisar (17 km al sud-est de Mardin) i el seu germ Sulayman Khan, defensor de la ciutadella de Mardin, el va succeir. All fou assetjat durant un any i no fou ocupada fins que va arribar Mehmed Biyikli Pasha amb reforos des de Sria. Els defensor van morir tots.

El 1534 Mardin es va convertir en sandjak dins leyalet de Diyarbakir.  El 1555 el patriarcat jacobita va tornar a Mardin, d'eon havia sortir el 1207. Vers el 1700 va esdevenir part del pashalik de Bagdad i el 1810 encara es indicada com a vila de frontera dels pashas de Bagdad governada per un mutusellim designat pel pasha.

Les reformes de Mahmud II van provocar la revolta de Mardin el 1832 que va quedar governada per beys kurds, domini que de fet ja exercien abans al costat del delegat de la Porta, i que havia esdevingut hereditari. El 1836 Rashid Pasha va atacar i ocupar la ciutat i va destruir la gran mesquita; Rashid va morir el gener del 1837.

Amb la invasi de la Sria pels egipcis, el cap kurd de la tribu Milli, Timawi ben Ayyub, es va apoderar de Mardin (1837) per fou derrotat i mort. La derrota otomana a Nizib (juny de 1839) va fer prendre decisions a la Porta otomana i Mardin fou incls al govern de Sad Allah Pasha de Diyarbakir per els habitants van preferir a Ibrahim Pasha de Mosul, enemic dels Tanzimat, que va enviar un governador que fou mort en uns disturbis. 

Desprs del 1870 va constituir un sandjak del vilayat de Diyarbakir. El sandjak tenia 5 kadas: Mardin, Nisibin, Djazira, Midiyat i Avine.

Amb la reforma del 1921 Mardin es va constituir en wilayet amb 6 kadas, que fa uns anys es va convertir en Il.

 Llista d'emirs ortkides de Mardin .

Yakuti ben Alpyaruk ben Ortuk vers 1101-1103;
Muin al-Din Sukman ben Ortuk 1103-1105 (de Hisn Kayfa);
Ibrahim ben Sukman 1105-1108;
Nadjm al-Din Ilghazi I ben Ortuk  1108-1122 (de Mardin, Mayyafarikin i Alep);
Husam al-Din Timurtash ben Ilghazi 1122-1152 (de Mardin i desprs de Mayyafarikin);
Nadjm al-Din Alpi ben Timurtash 1152-1176 (de Mardin i Mayyafarikin);
Kutb al-Din Ilghazi II ben Alpi 1176-1184 (de Mardin i Mayyafarikin);
Husam al-Din Yavlak Arslan ben Ilghazi II 1184-1201 (va perdre Mayyafarikin);
Nasir al-Din Ortuk Arslan bin Il-Ghazi 1201-1239;
Nadjm al-Din Ghazi I al-Said bin Ortuk Arslan 1239-1260;
Kara Arslan al Muzaffar bin Ghazi I 1261-1294;
Shams al-Din Daud al-Said bin Kara Arslan 1292-1294;
Nadjm al-Din Ghazi II al-Mansur bin Kara Arslan 1294-1312;
Imad al-Din Ali Alpi al-Muzaffar ben Ghazi II 1312;
Shams al-Din Mahmud al-Salih ben Ghazi II 1312-1364;
Husam al-Din Ahmad al-Mansur ben Salih 1364-1367;
Shams al-Din Mahmud al-Salih ben Ahmad al-Mansur 1367;
Al-Muzaffar Daud ben Mahmud al-Salih 1367-1376 ;
Nadjm al-Din Isa al-Zahir ben Daud 1376-1394;
Al-Salih ben Daud 1394-1397;
Nadjm al-Din Isa al-Zahir ben Daud 1397-1407 (segona vegada);
Al-Salih ben Daud 1407-1408 (segona vegada);
Als Kara Koyunlu 1408;

 Referncies .
Jean-Baptiste TAVERNIER (1692), Les six voyages, I:187;
Carsten NIEBUHR (1778), Reisebeschreibung, Copenhagen, II:391-8;
Pietro della VALLE (1843), Viaggi, Brighton, I:515;
Albert SOCIN (1904), Der Arabische Dialekt von M sul und Mrd n, Leipzig. ;
Hugo MAKAS (1926), Kurdische Texte im Kurmanji-Dialekte aus der Gegend von Mardin. Petersburg-Leningrad.
Hasan SHUMAYSANI (1987), Madinat Mardin min al-fath al-'arabi ila sanat 1515. Bayr t: ' lam al-kutub.
Otto JASTROW (1969), Arabische Textproben aus Mardin und Asex, in "Zeitschrift der Deutschen Morgenlndischen Gesellschaft" (ZDMG) 119 : 29-59.
Hans-Jrgen SASSE (1971), Linguistische Analyse des Arabischen Dialekts der Mhallam ye in der Provinz Mardin (Sdossttrkei), Berlin.
V. MINORSKY (1991), M rd n, in "The Encyclopaedia of Islam". Leiden: E. J. Brill.
Otto JASTROW (1992), Lehrbuch der Turoyo-Sprache in "Semitica Viva   Series Didactica", Wiesbaden : Otto Harrassowitz.
Ayliffe, Rosie, et al. (2000) The Rough Guide to Turkey. London: Rough Guides.
Michaela WITTICH (2001), Der arabische Dialekt von Azex, Wiesbaden: Harrassowitz.
George GRIGORE,  (2007). L'arabe parl  Mardin. Monographie d'un parler arabe priphrique. Bucharest: Editura Universitatii din Bucuresti, ISBN (13) 978-973-737-249-9;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57200" title="Numairites" nonfiltered="2448" processed="2444" dbindex="22727">
Els numairites o banu numayr foren una tribu rab originaria de la Yamana.

Eren una tribu pobre que es dedicada al bandolerisme. El califa Abd al-Malik va fer una expedici contra ells perqu no volien pagar els impostos. Una expedici ms important va ser la que va dirigir conra ells el general Bogha al-Khabir el 846, per aturar les seves devastacions. Bogha els va derrotar i va dispersar la tribu.

Un grup dels numairites encara apareix el 1036 atacant la ciutat d'Edessa


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57214" title="Yurok" nonfiltered="2449" processed="2445" dbindex="22729">
Els yurok sn una tribu ndia del tronc macro-algonqui o algic (llenges algonquines), el nom de la qual procedeix de yuruk   riu avall , per que s anomenava a si mateixa Olekwo l   persona . Es  dividien en 50 llogarrets. 

 Localitzaci .

Vivien al llarg del baix riu Klamath i de la costa del Pacfic.  Actualment ocupen les reserves i ranxeries de Big Lagoon, Hoopa Valley, Resighini, Trinidad i Yurok, a Califrnia. 

 Demografia .

El 1870 eren uns 2.500 individus, per van ser reduts a 500 el 1909. El 1960 hi havia uns 957 a Califrnia, segons Asher eren 4.500 el 1980, per sembla ms assenyat pensar que sn 1.200 el 1990. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 4.098 purs, 382 barrejats amb altres tribus, 1.170 barrejats amb altres races i 159 barrejats amb altres races i altres tribus. En total, 5.809 individus.
Segons dades de la BIA del 1995, a la ranxeria Big Lagoon hi havia 30 habitants (17 en el rol tribal) Hoopa Valley, a la ranxeria Resighini hi havia 85 habitants (82 al rol tribal), a la ranxeria Trinidad hi havia 164 habitants (143 al rol tribal) i a la reserva Yurok hi ha 3.933 habitants (3.448 al rol tribal).

 Costums .

La seva cultura s similar a la dels karok. Llurs llogarrets eren petites colleccions de cases independents que pertanyien a famlies individuals, i no pas a una comunitat unificada amb autoritat poltica total.  Els residents als llogarrets dividien els drets de les rees de subsistncia i els d execuci de certs rituals, per d altres drets, com els de pesca, cacera i recollecci, pertanyien a cases particulars. La conscincia de classe i la diferncia entre rics i pobres els era molt marcada.

Aquests drets s adquirien per herncia, dot, diners de sang o per venda.  Les ciutats tamb tenien cases de suor, les quals servien de dormitori als homes i eren una unitat social bsica (consistent en comptats membres en la banda paterna, encapalats pel membre ms vell).  Tamb tenien cases menstruals per a les dones.

Al cap duien una banda coberta amb plomes de gall dindi, rematades amb budells de crvol.
La seva economia era basada en la pesca del salm i la recollida d aglans, i tamb realitzaven cistells. Usualment, proveen de canoes als karok, puix que tenien accs als boscos de secoia.  La riquesa es comptava en cinturons de petxines dentegades, talles d obsidiana, cabelleres d ocell picafustes i pells de crvol alb. Adquirir riqueses era el major ideal dels yurok i karok. Les renyines eren habituals, amb el pagament de diners de sang tot seguint una precisada escala de valors que depenien de la seriositat de la ofensa.  El valor de la vida humana depenia del seu status social.

La religi estava compromesa amb l esfor individual per a obtenir bens sobrenaturals, especialment mitjanant rituals purificadors i ritus per al benestar pblic.  La ms important era el Cicle de Renovaci del Mn, en el qual hom assegurava abundncia de menjar, riqueses i bns. Incloa la recitaci de frmules mgiques tot repetint les paraules d un anci esperit de casta i d altres actes. Tamb celebraven amb els karok i hupa la dansa anyal de la Pell del Crvol Alb. El poder espiritual de guarir malalties estava reservat a les dones, la qual cosa les donava no sols prestigi sin tamb riqueses. Tant yuroks com karoks celebraven el potlacht, amb danses de mscares, art representatiu i d altres arts propis de les tribus del Noroest. 

 Histria .

Les principals ciutats eren Atsepar, Loolego, les tres viles Pekwuteu, Weitspus and Ertlerger en la confluncia del Trinity amb el Klamath, Wakhshek, Atsep, Kenek, Merip, Kepel, Shaa, Murek, Meta, Nakhtskum, Sheregegon, Yokhter, Pekwan, Kootep, Wakhtek, Wakhker, Tekta, Serper, Enipeu, Ayotl, Erner, Turip, Wakhkel, Hoopeu, i Wetlko i Rekwoi al costat oposat de les boques del Requa. A la costa hi ha les d Ashegen, Eshpeu, Arekw, Tsahpekw, Oketo, Big lagoon i Tsurau (Trinidad).

Se ls considerava la tribu ms desenvolupada del Nord de Califrnia. Les restes arqueolgiques indiquen que ja hi vivien el 1300. Es van mantenir allats dels blancs fins ben entrat el segle XIX, tot i que foren visitats per Bodega i Prez el 1775 i que el 1827 els visitaren comerciants de la Hudson Bay Company, i el 1828 per Jedediah Smith. Tericament, formaven part de l Imperi Espanyol, i des del 1821 de la Repblica de Mxic, per mai no els van molestar.

Des del 1848, pel Tractat de Guadalupe-Hidalgo, passaren a formar part dels EUA, i dins d ells, des del 1849 de l Estat de Califrnia.  Per no van tenir contacte real amb els blancs fins el 1870, ja que al seu territori no hi havia or. Tot i aix el 1850 patiren una epidmia de verola.

Des d aleshores l alcohol, les malalties i l aculturaci els ha fet disminuir en nombre, i a finals del segle XIX la BIA els va cedir algunes reserves al seu territori original. El 1855 se ls va asignar una reserva als 2.500 que eren. El 1988 s aprov la Hoopa-Yurok Settlement Act que dividia llurs terres.


 Llista de yurok .

 Lucy Thompson;
 Shaunna Oteka McCovey;

Bibliogragfia.

 Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press.
 Dixon, Roland; & Kroeber, Alfred L. (1913). New linguistic families in California. American Anthropologist, 5, 1-26.
 Goddard, Ives. (1975). Algonquian, Wiyot, and Yurok: Proving a distant genetic relationship. In M. D. Kinkade, K. L. Hale, & O. Werner (Eds.), Linguistics and anthropology in honor of C. F. Voegelin (pp. 249-262). Lisse: Peter de Ridder Press.
 Goddard, Ives. (1979). Comparative Algonquian. In L. Campbell & M. Mithun (Eds.), The languages of native America: Historical and comparative assessment (pp. 70-132). Austin: University of Texas Press.
 Goddard, Ives. (1990). Algonquian linguistic change and reconstruction. In P. Baldi (Ed.), Linguistic change and reconstruction methodology (pp. 99-114). Berlin: Mouton de Gruyter.
 Haas, Mary R. (1958). Algonkian-Ritwan: The end of a controversy. International Journal of American Linguistics, 24, 159-173.
 Hinton, Susanne F. (1994). Flutes of fire: Essays on Californian Indian languages. Berkeley: Heyday Books.
 Michelson, Truman. 1914. Two alleged Algonquian languages of California. American Anthropologist, 16, 361-367.
 Michelson, Truman. 1915. Rejoinder (to Edward Sapir). American Anthropologist, 17, 4-8.
 Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
 Sapir, Edward. 1913. Wiyot and Yurok, Algonkin languages of California. American Anthropologist, 15, 617-646.
 Sapir, Edward. (1915)a. Algonkin languages of California: A reply.  American Anthropologist, 17, 188-194.
 Sapir, Edward. (1915)b. Epilogue.  American Anthropologist, 17, 198.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57218" title="Urraca I de Castella" nonfiltered="2450" processed="2446" dbindex="22730">

Urraca I de Castella ( v 1080 - Saldaa, Palncia 1126 ), reina de Castella i de Lle (1109-1126).

Antecedents.
Filla d'Alfons VI de Lle i de la seva tercera muller Constana de Borgonya. A la seva mort va heretar el Regne de Galcia, que en realitat s'havia transformat en comtat; el Regne de Castella i el Regne de Lle.

Alfons VI va concedir a la seva primera filla Urraca i al seu marit el comtat de Galcia (encara no se li va atorgar la categoria de regne) i a la seva segona filla, illegtima, Teresa de Castella unes terres al sud de Galcia que es van comenar a conixer com comtat de Portugal. Aquesta es cas el 1094 amb Enric de Lorena o de Borgonya, i foren els futurs pares d'Alfons I de Portugal, primer comte i rei de Portugal. 

A la mort del primognit San, el 1108, Urraca fou nomenada hereva del reialme.

Npcies i descendents.
Uni amb Ramon de Borgonya.
Es va casar en primeres npcies l'any 1087 a la catedral de Toledo amb Ramon de Borgonya, noble francs que va arribar a Lle desprs de la Batalla de Sagrajas, en la qual els musulmans van vncer a la rei lleons. Amb aquest primer esps va tenir dos fills: la infanta Sana i l'infant Alfons, futur Alfons VII de Castella. D'aquest enlla tingueren:
 la infanta Sana de Castella (1102-1159);
 l'infant Alfons VII de Castella (1105-1157), rei de Castella;


El 1107 el marit d'Urraca mor i el 1109 ho feu el seu pare, aix doncs va passar a ser la reina de Castella i Lle. Era la primera vegada que els castellans i els lleonesos s'enfrontaven a una situaci com aquesta, que la successi del tron recaigus sobre una dona i a ms vdua.

Uni amb Alfons I d'Arag.
Eren temps difcils que necessitaven de bons dirigents per la qual cosa els nobles castellans i lleonesos van exigir a la reina un segon matrimoni i van triar el rei Alfons I d'Arag, amb el qual es va casar al castell de Mu, prop de Burgos, el 1109 malgrat que no existia cap classe de simpatia entre ells dos. Des dels primers temps d'aquesta uni van sorgir els conflictes i desavinences. Ambds sobirans van ser proclamats reis de Lle i de Castella. Mentrestant el jove hereu Alfons, fill del primer matrimoni, es criava a Galcia i se'l considerava rei de la regi. 

El carcter tan diferent d'Urraca i Alfons, les contnues baralles i l'antipatia mtua van desencadenar una srie de conflictes no noms domstics sin poltics. Les crniques fan esment de certes infidelitats de la reina i aquest va ser pel que sembla el motiu pel qual Alfons el Batallador va arribar a tancar-la en un castell prop de Zamora. 

Per altra banda els nobles castellans i lleonesos no estaven molt d'acord amb la poltica interna que estava duent el rei, respecte al nomenament de crrecs pblics, sobretot quan va nomenar alcaides dels castells exclusivament a aragonesos i navarresos. Era necessari el divorci per al b de tots i el Papa ho va concedir, declarant nul el matrimoni per ra de parentiu. L'alt clergat lleons i castell va acceptar de bon grat la sentncia que a ms anava acompanyada amb amenaa d'excomuni si no es complia.

Uni amb Pedro de Lara.
Desprs de la separaci amb Alfons d'Arag, Urraca es torn a casar amb Pedro de Lara, comte de Lara. D'aquesta uni en tingeuren diversos fills per no van rebre el ttol d'infants de castella.

Regnat d'Urraca.
El regnat d'Urraca es caracteritza per les guerres internes, complexes i interminables. Desprs de la separaci, la reina es va declarar enemiga d'Alfons el Batallador, que al seu torn intentava una vegada i una altra recuperar el govern sobre Lle i Castella. Teresa i el seu esps Enric, des de Portugal, tamb intrigaven i declaraven guerres i en tot aquest desconcert, el bisbe de Santiago de Compostella, Diego Gelmrez, va aprofitar la situaci per a intrigar en el seu benefici, tractant d'apoderar-se de la voluntat del futur rei Alfons. Hi va haver fins i tot un intent de coronaci anticipada a Toledo. 

A pesar de totes aquestes intrigues, Urraca i el seu fill van arribar a entendre's i es van unir en contra de tots aquests enemics. Els ltims anys del regnat d'Urraca sn poc coneguts per la falta de documents clars. Del seu estudi es desprn que no va cessar la guerra civil fins a la seva mort en l'any 1126, ocorreguda en un castell de la localitat de Saldaa. Aquest mateix any, el seu fill Alfons va ser coronat rei amb el nom d'Alfons VII de Castella, anomenat lEmperador. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57224" title="Lucy Thompson" nonfiltered="2451" processed="2447" dbindex="22731">
Lucy Thompson o Che-na-wah Weitch-ah-wah (Califrnia, 1856-1932) fou una ndia yurok del nord del riu Klamath, qui el 1916 va escriure To the American Indian: reminiscences of a yurok woman. En ella descriu les tradicions del seu poble per a que no desapareguin.

 Enlla .
 Biografia;
 Per a aconseguir el llibre a Amazon;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57227" title="Raigs X" nonfiltered="2452" processed="2448" dbindex="22732">

El terme raigs X o radiaci X designa una part de l'espectre electromagntic corresponent a radiaci menys energtica que els raigs gamma, per ms que els raigs ultraviolats. La seva longitud d'ona est compresa entre 10 nanmetres i 100 picmetres, que correspon a freqncies de 30 PHz a 3 EHz). Foren descoberts pel fsic alemany Wilhelm Rntgen el 1895.

Els raigs X amb longituds d'ona superiors a 0,1 nm s'anomenen raigs X tous. Les longituds d'ona ms curtes s'anomenen raigs X durs, que se sobreposen amb els raigs gamma de longitud d'ona ms llarga. Nogensmenys, la diferenciaci es basa en la forma de producci. 

Mentre que els raigs gamma sn radiacions d'origen nuclear que es produeixen per la desexcitaci d'un nucle d'un nivell excitat a un altre de menor energia i en la desintegraci d'istops radioactius, els raigs X sorgeixen de fenmens extranuclears, en l'mbit de les rbites electrniques.

El mtode bsic de produir raigs X s mitjanant l'acceleraci d'electrons per fer-los xocar amb un blanc metllic (normalment una aliatge de  tungst - reni i molibd). Dins del material els electrons es veuen sobtadament frenats i, si tenen prou energia, poden expulsar electrons dels nivells ms interns dels toms.

Com a resultat, un electr dels nivells superiors cau per omplir el buit i en el procs emet un fot de raigs X. Aquest procs tamb genera una emissi per radiaci de frenada (o bremsstrahlung), provocada per la dispersi dels electrons quan passen a prop dels nuclis atmics. Actualment tamb es poden generar raigs X en els sincrotrons.

Els raigs X s'utilitzen per diagnstic mdic (com les radiografies i altres tcniques ms sofisticades com la tomografia axial computeritzada o TAC) i en cristallografia (mitjanant experiments de difracci de raigs X per ser la seva longitud d'ona similar a la distncia entre els toms de la xarxa cristallina). Els raigs X sn una radiaci ionitzant i una llarga exposici als seus efectes pot provocar cremades i fins i tot cncer.

En honor del seu descobridor, reben tamb la denominaci de raigs Rntgen.

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57229" title="Shaunna Oteka McCovey" nonfiltered="2453" processed="2449" dbindex="22733">
Shaunna Oteka McCovey (nascuda a Califrnia) s una poetessa yurok-karok que es cri a la reserva Yurok. Es gradu a la universitat d Arizona, hi dona classes i tamb fa treball social, autora de The Smokehouse Boys (2004) i Swim you every river (2003).

 Enllaos externs .

 Biografia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57231" title="Bayer" nonfiltered="2454" processed="2450" dbindex="22734">
Bayer s una companyia qumicofarmacutica fundada el 7 d'agost de 1863 en Alemanya. En els seus inicis, en una modesta casa en la vall del riu Wupper, era una xicoteta fbrica per a produir colorants artificials per a txtils del comerciant Friedrich Bayer i el mestre tintorer Johann Weskott. 

En 1881, desprs de la defunci dels seus dos fundadors, s'amplia el capital social de la companyia i es constitueix Friedr. Bayer & CO., una empresa en plena expansi, amb diverses fbriques i 384 treballadors, incls un equip de qumics. L'any 1897, en el departament farmacutic, s'aconsegueix sintetitzar el principi actiu cid acetilsaliclic, grcies als experiments de Felix Hoffmann. Dos anys ms tard s registrat per Bayer a l'Oficina Imperial de Patents de Berln, el que seria el analgsic ms popular del mn, la Aspirina. A partir de l'any 1925  i fins l'any 1945 va passar a integrar-se dins del consorci quimic IG Farben, conjuntament amb les empreses alemanyes BASF, Agfa i Hoechst.

En l'actualitat, Bayer s un grup multiempresarial amb presncia global, amb 120.000 empleats en tots els continents, amb un rol actiu a millorar la qualitat de la vida, la salut i el benestar de les persones. La casa matriu de Bayer est a la ciutat alemanya de Leverkusen, des d'on administra i coordina les activitats de les seues subsidiries, centres de producci i centres d'investigaci en tot el mn.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57232" title="Ultraviolat" nonfiltered="2455" processed="2451" dbindex="22735">
L'ultraviolat, radiaci ultraviolada o llum ultraviolada (UV) s la radiaci electromagntica amb una longitud d'ona menor a la llum visible i major a la dels raigs X. El nom significa ms enll del violeta (del llat ultra), ja que el violeta s el color visible amb la longitud d'ona ms curta. La seva longitud d'ona va aproximadament des dels 400 nanmetres fins als 15 nanmetres.

 Subtipus .
L'espectre electromagntic de la radiaci ultraviolada pot ser subdividida de diferents maneres, la norma ISO per a la radiaci solar estableix els segents rangs :



En alguns camps com la fotolitografia o la tecnolgia lser, tamb s'utilitza el concepte UV profund o DUV per referir-se a longituds d'ona inferiors a 300 nm. El nom  ultraviolat de buit  illustra que aquesta radiaci s absorbida per l'aire i cal utilitzar-la al buit. Dins dels lmits de les  ones llargues , entre 150 i 200 nm, l'oxigen s el principal absorbidor i per a treballar amb aquest tipus de radiaci s'utilitza una atmosfera sense aquest element, habitualment es treballa en ambients amb nitrogen pur per tal d'evitar recrrer a les cambres de buit.

El Sol emet radiaci UV en les formes UVA, UVB i UVC per a causa de l'absorci per part de l'atmosfera terrestre, el 99% dels raigs ultraviolats que arriben a la superfcie de la Terra sn del tipus UVA. La radiaci UVC no arriba a la terra perqu s absorbida per l'oxigen i l'oz de l'atmosfera. La radiaci UVB s parcialment absorbida per l'oz i arriba a la superfcie de la terra.

 Descobriment .
El descobriment de la radiaci ultraviolada amb l'observaci de l'enfosquiment de les sals de plata quan sn exposades a la llum del Sol. El 1801 el fsic alemany Johann Wilhelm Ritter va observar que una radiaci invisible situada just desprs de la violeta, el final de l'espectre visible, era especialment efectiva per enfosquir papers impregnats de clorur de plata. Ritteer va anomenar aquesta radiaci com a raigs desoxidants per ressaltar la seva reactivitat i diferenciar-los dels raigs calents (infraroigs) situats ms enll de l'altre extrem de l'espectre visible. Aviat es va adoptar el terme de raigs qumics, denominaci que es va mantenir al llarg del segle XIX. Desprs les denominacions de raigs calents i qumics anirien decaient en favor de les de radiaci infraroja i ultraviolada.

 Referncies .

 





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57233" title="Gendre" nonfiltered="2456" processed="2452" dbindex="22736">
El gendre o fill poltic (del llat, generu, d'idntic significat) s, respecte d'una persona, el marit de la seva filla.

Histria.
En el Dret rom, quan el sogre adoptava com a fill al seu gendre, el marit i la muller quedaven en condici de germans. Aquesta situaci es denominava tcnicament incestum superveniens, s a dir, incest sobrevingut i suposava la immediata dissoluci del matrimoni.

La relaci gendre-sogre presenta histricament un doble carcter: harmnic o conflictiu. Aix, Amlcar Barca i el seu gendre Asdrbal sn un exemple fora illustratiu d'una avinena immillorable, mentre que Laban i el seu gendre Jacob representen la situaci contrria. Amlcar Barca compartia un inters com amb el seu gendre Asdrbal: frenar el creixent expansionisme rom, que amenaava d'anorrear Cartago. En canvi, Laban i el patriarca Jacob perseguien ojectius contraposats: Jacob volia casar-se amb Raquel, la filla petita de Laban, perqu se l'estimava de tot cor. El seu sogre era inflexible: "A casa nostra, mai no es casa la petita abans que la gran". Jacob acab, finalment, tenint dues esposes: Lia i Raquel.

Una circumstncia poc corrent s que el sogre sigui ms jove que el gendre, com ara el cas de Bernat III de Besal que tenia quinze anys ms que el seu sogre Ramon Berenguer III, comte de Barcelona.

Els gendres en el refranyer popular.

Hi ha refranys catalans que donen una visi totalment negativa del gendre:
"Amor de gendre, bugada sense cendra".
"Val ms un fill airat que un gendre ensucrat".
"Sol d'hivern i amor de gendre, un cop de perna".
Uns altres sn, en canvi, ms benvols:
"Un bon gendre, un fill ms;
 un mal gendre, una filla menys".
"Que delicat era mon gendre, quan era tendre!".




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57238" title="Antiinflamatori no esterodal" nonfiltered="2457" processed="2453" dbindex="22737">

Els antiinflamatoris no esterodals (AINE) sn substncies qumiques amb efecte antiinflamatori, analgsic i antipirtic, efectes que sn semblants als dels corticoides per sense les conseqncies secundries. Actuen bloquejant la sntesi de prostaglandines.

 Orgens histrics .

La primera referncia als aets es troba en el segle V abans de Crist, quan el reconegut pare de la medicina grega, Hipcrates, va emprar una poci composta d'extracte de corfa i fulles de salze, Salix latinum, per a alleujar els dolors i controlar la febre.

Es coneix que en la edat mitjana, la corfa de salze bullida era empleada per les cuaranderes per a donar de beure a les persones que sentien dolors.

L'any 1828, el professor de Farmcia Johann Andreas Bchner va desenvolupar una massa groguenca que va anomenar salicina (producte de la corfa de salze).  Desprs d'un any el qumic francs Leroux va aconseguir convertir la salicina en cristalls. Per a 1859 Kolbe va sintetitzar l'cid saliclic, el qual s un precursor de l'cid acetilsaliclic (Aspirina).

 Evoluci .
Els antiinflamatoris no esterodals de primera generaci inhibeixen les activitats de la ciclooxigenasa 1 (cox-1) i ciclooxigenasa 2 (cox-2), arrosseguen l'inconvenient que la cox-1 t funcions protectores de la mucosa gstrica, rony, endoteli i plaquetes i en ser suprimida la seua producci, pot generar efectes adversos sobre aquests organismes.

La segona generaci d'antiinflamatoris no esterodals inhibeix selectivament la cox-2, concentrant la seua activitat en el procs inflamatori.

 Diversos principis actius .
 Salicilats;
cid acetilsaliclic;
acetilsalicilat de lisina ;
benorilat ;
diflunisal ;
etersalat ;
salsalat ;
 Pirazolones i anlegs;
fenilbutazona ;
feprazona ;
nifenazona ;
suxibuzona ;
 Derivats indolactics;
acemetacina ;
glucametacina ;
indometacina;
proglumetacina ;
oxametacina ;
sulindac ;
tolmetin ;
 Derivats arilactics;
aceclofenac ;
diclofenac ;
fentiazac ;
nabumetona ;
 Derivats arilpropinics;
butibufn ;
fenbufn;
flurbiprofn;
ibuprofn ;
ibuproxam ;
ketoprofn ;
naproxn;
oxaprozina;
tiaprofn;
 Oxicams;
droxicam ;
meloxicam;
piroxicam;
tenoxicam ;
 Fenamats;
cid meclofenmic;
cid mefenmic;
cid niflmic;

NOTA: L's d'AINE ha de ser indicat per professionals de l'rea mdica, ja que l's indiscriminat pot ocasionar efectes secundaris indesitjables.

 Vegeu tamb .
Esteroides.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57239" title="Llenges caddo" nonfiltered="2458" processed="2454" dbindex="22738">



Les llenges caddo sn una famlia lingstica de les llenges amerndies. Es parlaven al llarg de les Grans Planures, al centre dels Estats Units, des de Dakota del Nord a Oklahoma. 

Divisi lingstica.

 Caddo del nord (tamb Pawnee).
 Kitsai (tamb Kichai). Tant la tribu com la llengua sn extingits.
 Wichita (dialectes: Wichita, Waco, Towakoni). Segons el cens dels EUA del 2000 hi ha 1.936 individus, per noms 10 parlants de la llengua, a Oklahoma.
 Proto-Pawnee;
 Arikara (tamb Ree). Segons el cens dels EUA del 2000, hi ha 1.316 individus, per noms 90 parlen la llengua, a Dakota del Nord.
 Pawnee (dialectes: South Bend, Skiri o tamb skidi o Wolf Band). Segons el cens dels EUA del 2000 hi ha 4.540 individus, per la llengua noms t 4 parlants, a Oklahoma.
 Caddo del Sud;
 Caddo (dialectes: kadohadacho, hasinai, natchitoches, yatasi). Segons el cens dels EUA del 2000 hi ha 4.362 individus, per noms 141 parlants de la seva llengua, a Oklahoma.

Est relacionada amb les llenges siouan i les llenges muskogi, ra per la qual Edward Sapir les apleg totes el el grup hoka-sioux. Charles Voegelin, per, les englob en l'anomenat grup Macro-Siouan. Hom tamb les relaciona amb els keres, per aix encara s fora discutit pels lingstes.

 Bibilografia .

 Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1. ;
 Chafe, Wallace L. (1973). Siouan, Iroquoian, and Caddoan. In T. Sebeok (Ed.), Current trends in linguistics (Vol. 10, pp. 1164-1209). The Hague: Mouton. (Reprinted as Chafe 1976).
 Chafe, Wallace L. (1976). Siouan, Iroquoian, and Caddoan. In T. Sebeok (Ed.), Native languages in the Americas (pp. 527-572). New York: Plenum. (Originally published as Chafe 1973).
 Chafe, Wallace L. (1976). The Caddoan, Iroquioan, and Siouan languages. Trends in linguistics; State-of-the-art report (No. 3). The Hague: Mouton. ISBN 9-0279-3443-6.
 Chafe, Wallace L. (1979). Caddoan. In L. Campbell & M. Mithun (Eds.), The languages of Native America: Historical and comparative assessment (pp. 213-235). Austin: University of Texas Press. ISBN 0-292-74624-5.
 Chafe, Wallace L. (1993). Indian languages: Siouan-Caddoan. Encyclopedia of the North American colonies (Vol. 3). New York: C. Scribner's Sons ISBN 0-6841-9611-5.
 Lesser, Alexander; & Weltfish, Gene. (1932). Composition of the Caddoan linguistic stock. Smithsonian Miscellaneous Collections, 87 (6), 1-15.
 Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
 Taylor, Allan. (1963). Comparative Caddoan. International Journal of American Linguistics, 29, 113-131.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57242" title="Llenges muskogi" nonfiltered="2459" processed="2455" dbindex="22739">



Les llenges muskogi (tamb muskhogean, muskogee) sn una famlia de llenges amerndies del sud-est dels EUA. Generalment es divideixen en dues branques, oriental i occidental, tot i que aquesta divisi no s universalment acceptada. Sn llenges aglutinants.

Divisi interna.

Les llenges muskogi s'han dividit sovint en dues branques gentiques, la divisi tradicional de Mary R. Haas i els seus deixebles. Ms recentment hi ha una nova classificaci proposada per Pamela Munro.

Haas.
I. muskogi occidental
 1. chickasaw;
 2. choctaw (tamb chahta, chacato);

II. muskogi oriental
 A. muskogi central;
 i. grup apalachee-alabama-koasati  ;
 a. alabama-koasati;
 3. alibamu;
 4. koasati;
 b. apalachee;
 5. apalachee;
 ii. hitchiti-mikasuki;
 6. hitchiti-mikasuki;
 B. creek;
 7. creek;

Munro.
I. muskogi septentrional
 1. creek;
 2. seminola;

II. muskogi meridional
 A. grup muskogean del sud-est;
 i. apalachee;
 3. apalachee;
 ii. alabama-koasati;
 4. alibamu;
 5. koasati;
 iii. muskogi occidental;
 6. chickasaw;
 7. choctaw;
 B. grup hitchiti-Mikasuki ;
 8. hitchiti;
 9. mikasuki;

Enllaos externs.
Paper de les arrels de les llenges Muskogi (discussions en classificaci);
Ethnologue: Muskogean;

Bibliografia.
 Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
 Goddard, Ives (Ed.). (1996). Languages. Handbook of North American Indians (W. C. Sturtevant, General Ed.) (Vol. 17). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-1604-8774-9.
 Haas, Mary. (1973). The southeast. In T. A. Sebeok (Ed.), Linguistics in North America (part 2, pp. 1210-1249). The Hauge: Mouton. ;
 Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
 Sebeok, Thomas A. (Ed.). (1973). Linguistics in North America (parts 1 & 2).  Current trends in linguistics (Vol. 10). The Hauge: Mouton. (Reprinted as Sebeok 1976).
 Sturtevant, William C. (Ed.). (1978-present). Handbook of North American Indians (Vol. 1-20). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. (Vols. 1-3, 16, 18-20 not yet published).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57243" title="Atol Kure" nonfiltered="2460" processed="2456" dbindex="22740">

L'atol Kure (en hawai Mokup papa, histricament Ocean Island) forma part de les illes de Sotavent de Hawaii. Est situat a l'extrem oest de l'arxiplag, a 91 km a l'oest de Midway.

Geografia.
Kure s l'atol ms septentrional del mn. s a prop del que s'anomena "punt Darwin", la latitud on el creixement de l'escull de corall s igual a les forces que provoquen la seva erosi. L'atol t una forma quasi circular de 10 km de dimetre. L'altitud mxima s de 6,1 m. Noms hi ha dos illots significatius al sud de l'escull, Green Island i Sand Island, formant una superfcie total de 0,86 km .

Histria.
L'atol Kure porta el nom del capit rus Kure que el va descobrir, el 1827, amb el vaixell Moller. La histria de Kure est plena de naufragis i rescats. El 1837 hi naufrag el capit Brown del vaixell angls Gledstanes. Durant cinc mesos van sobreviure a l'illot Green. Amb les restes del naufragi van construir una barca que va arribar a Honolul on el cnsol britnic va organitzar el rescat. El 1843 es va repetir la mateix histria amb el balener nord-americ Parker. El 1870 l'expedici nord-americana del USS Saginaw, que havia anat a l'atol Midway, va decidir explorar Kure per si trobava algun nufrag. Es va espatllar el motor i es van estavellar contra els esculls. Cinc voluntaris van fer el viatge en barca fins a Kauai, per van arribar tant extenuats que van bolcar a la platja i noms en va sobreviure un.

El 1886 el rei Kalakaua en va prendre possessi pel regne de Hawaii amb el nom de Moku Papapa. Hi van construir un refugi amb provisions pels possibles nufrags. Durant la II Guerra Mundial es va construir una base militar i una estaci de transmissi de rdio per a la navegaci.

Enllaos externs.
Imatge des de satllit;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57249" title="Alep" nonfiltered="2461" processed="2457" dbindex="22741">


Alep (en rab    ,  alab) s una ciutat del nord de Sria, capital de la provncia o governaci d'Hlab. A finals de desembre del 2005 sobrepassa amb escreix els dos milions d'habitants.

La governaci (muhfaza) t 16.142 km2 i ms de tres milions d'habitants. 

Histria .

Edat antiga.
La ciutat existeix des del neoltic. Apareix per primer cop esmentada vers el 2000 aC quan era el centre d'un regne de nom Khalab (egipci Khrb, accadi Khallaba, conegut com Iamkhad) que va entrar en contacte amb hitites i egipcis. Vers el 1600 aC fou ocupada pel rei hittita Mursilis I. Vers el 1500 aC va passar a mans dels hurrites de Mitanni per va tornar als hittites vers el 1400 aC i fou capital d'un principat vassall. En els segles segents va perdre importncia ja que fou menyspreada per arameus i segurament fou destruda i es convert en un llogaret rural. 

Va passar aleshores a Assria per d'aquest temps i de les segents dominacions de babilonis, medes i perses no se'n sap res. Es devia engrandir sota els selucides quan Seleuc I Nictor hi fund una colnia macednia (de nom Beroia o Beroea). El 64 aC fou incorporada a Roma amb la provncia de Sria. Al segle II i hi va penetrar el cristianisme i desprs s'hi van establir molts jueus que impulsaren al comer. Tamb es va formar un barri (Al-Hadir) poblat d'rabs de la tribu dels Tanukh. El 540 fou incendiada pel rei persa Cosroes I que va ocupar la ciutat menys la ciutadella. Justini I la va restaurar i la va fortificar i fins i tot hi va construir una catedral.

Edat mitjana.
El 637 Khalid ben al-Walid es va presentar davant la ciutat; els habitants rabs es van rendir i la ciutat els va seguir. Alep fou inclosa al djund d'Homs i desprs al de Kinnasrin. Durant el califat d'Al-Walid o poc desprs es va construir la primera mesquita a la ciutat.

Amb els abbssides va pertnyer als dominis del tulnides i desprs fou assetjada pels crmates el 902 o 903. El 936 fou incorporada als dominis de l'emir ikhshdida d'Egipte Muhmmad, que va deixar el govern al xeic de la tribu beduna dels Banu Kilab o kilbites. Aprofitant les disputes entre els ikhshdides i Ibn Raik, el 944 se'n va apoderar Sayf al-Dawla, governador hamdnida del Diyar Bakr i part del Diyar Mudar que el 947 en fou reconegut emir. (vegeu Hamdnides).

El 962 fou destruda durant la breu conquesta bizantina de Nicfor Focas i els hamdnides es van fugir a Mayyafarikin. El 1004 els hamdnides foren derrocats pel visir Lulu, i el seu fill i successor ja fou poc ms que un governador fatimita. El 1015 la ciutat va caure en mans dels beduns kilbites personificats en Salih ben Mirdas que fund la dinastia mirdsida i que la va conservar en el repartiment de territoris entre tribus del 1023, sota sobirania del califa fatimita. Els fills de Salih es van repartir els territoris i el 1064 Rashid al-Dawla Mahmud va arrabassar Alep al seu oncle amb un exercit mercenari de turcs pagats per Bizanci. El 1070 va fer pronunciar la khutba en nom del califa abbssida al-Kaim i del sold seljcida Alp Arslan. El 1071 el sold es va presentar a la ciutat i va rebre l'homenatge que no va passar de ser nominal.

Les lluites entre prnceps mirdsides (1075) van provocar una expedici del sold Malik Shah que envi a son germ Tutush; a l'exercit d'aquest figuraven molts kilbites i les forces de l'ukaylida Muslim ben Kuraysh de Mossul, que eren aliats secrets dels mirdsides, i el setge d'Alep va fracassar. Tutush va tornar ms endavant el 1079 i l'emir Abul Fadail Sabik va entregar la ciutat a l'ukaylida Muslim ben Kuraysh de Mosul. Aquest va morir el 1085 en lluita contra Sulayman ben Kutulmish que va voler entrar a Alep, per els alepins cridaren a Tutush. Aquest es va haver de retirar davant son germ Malik Shah (1086) que en va donar el govern a Kasim al-Dawla Ak-Sunkur. 

A la mort de Malik Shah, Ak Sunkur es va declarar per son germ Barkyaruk, per fou derrotat per Tutush i mor el 1094. Tutush es va apoderar d'Alep i la va conservar fins a la seva mort el 1095 en qu el va succeir el seu fill Ridwan durant el govern del qual la ciutat fou dos vegades atacada pels croats el 1100 i el 1103 i va haver de pagar tribut; Ridwan fou succet el 1113 pel seu fill Tadj al-Dawla Alp Arslan, que fou assassinat el 1114 i substitut per son germ Sultan Shah, un infant, que va tenir com a regent a un esclau del seu pare, de nom Lulu al-Yahya, i desprs del seu assassinat la regncia va passar a l'emir ortkida de Mardin i Mayyafarikin, Ilghazi ben Ortuk. El 1123 el seu parent i governador Balak es va desfer de la nominal autoritat dels seus cosins els emirs de Mardin i Mayyafarikin, i no va tardar a deposar a Sultan Shah, per va morir el 1124 al setge de Manbidj. Els croats eren a les portes de la ciutat i estaven aliats a Sultan Shah i a Dubays ben Sadaka, per foren tots rebutjats pel kadi local Abul Hasan Muhammad ben al-Kashshab. Aquest kadi va assoli el govern de la regi i una vegada restablerta l'administraci va cridar al govern al atabek Ak Sunkur al-Bursuki de Mosul, en mans del qual restar Alep fins al seu assassinat el 1129, i encara que fou governada per els seus successors el sult la va donar finalment latabek Imad al-Din Zangi, que va rebutjar als croats en una srie de companyes.

A Zangi el va succeir el seu fill Nur al-Din Mahmud que va restaurar la ciutat i la va engrandir construint muralles, ciutadella, la gran mesquita, canalitzacions i varies madrasses que van restaurar l'ortodxia sunnita enfront de l'expansi de les doctrines xites; entre aquestes madrasses cal esmentar la de madrassa de Hallabiyya que abans era la catedral bizantina i la de Shuabiyya al lloc de la primera mesquita de la ciutat. El va succeir el seu fill Al-Malik al-Salih que fou atacat pels aibides que foren rebutjats (1175), per al cap de vuit anys (1183) va morir Ismail i la herncia va recaure en Izz al-Din Masud I ben Mawdud de Mossul, que havia perdut els seus dominis i la va cedir als ayybites a canvi de recuperar Mossul.

Salad la va donar al seu fill Ghazi com a governador i anys ms tard la va dominar com a sold. A la seva mort el 1216 el seu visir Toghrul va assolir la regncia del seu fill. Al-Malik al-Nasir II Yusuf, elegit sult pels emirs de Damasc, va annexar la Sria central i va entrar en conflicte amb els mamelucs d'Egipte. El 24 de gener de 1260 la ciutat fou presa per assalt pels mongols i el sold va morir. Va passar des seguida als mamelucs per els mongols la van recuperar per tornar-la a perdre davant els mamelucs que la van conservar i la van fer cap d'una niyaba o provncia.

poca moderna.
Ocupada sense lluita pels otomans el 1516 desprs de la batalla de Mardj Dabik, es va convertir en cap d'una vilaya governada per un mir-i-miran. El 1520 el governador rebel de Damasc Djanbirdi no va poder ocupar la ciutat. A finals del segle XVI i fins el 1604 va estar dominada pels genssers de Damasc, i dos anys desprs fou la base de la rebelli del kurd Djanbulat; vers el 1655 fou l'escenari de la rebelli d'Abaza Hasan. Desprs els genssers locals es van imposar i van dominar la ciutat fins el 1766 en qu la facci dels Ashraf (probablement referit als partidaris del nakib al-Ashraf d'Alep Muhammad ben Ahmad Tahazade alias elebi Efendi) els va treure del poder.  elebi Efendi va morir el 1786 i els genssers es van revoltar el 1796 i mataren molts membres de la facci Ashraf dirigida llavors per Ibrahim Kataraghsi, antic servidor de  elebi Efendi. Fou Ibrahim qui va dirigir un cos local contra els francesos durant la invasi d'Egipte. Va exercir dos vegades com a governador per no va poder imposar la supremacia definitiva dels Ashraf. El 1805 els genssers van tornar al poder per el 1813 foren proscrits per apanoghlu Djalal al-Din Pasha. Els genssers foren dissolts el 1826 per com a partit van sobreviure a Alep encara fora anys. Del 1831 al 1839 fou ocupada pels egipcis. El 1850 els notables locals es van revoltar contra el governador otom.

Al final de la Primera Guerra Mundial fou unida a Sria. Desprs del regne de Faisal fou un dels territoris francesos del mandat creat l'1 de desembre de 1920 i unit al de Damasc per formar el territori de Sria 28 de juny de 1922.

poca contempornia.
Des els anys setanta del segle XX la ciutat es va oposar amb fora al govern dirigit per l'alauita Hafed al-Asad i el 1979 els Germans Musulmans van matar a 73 cadets alauites del exercit a l'escola d'artilleria de la ciutat. El 25 de juny de 1980 Asad va patir un atemptat i va enviar l'exrcit per tal de reprimir els germans musulmans als seus feus d'Alep i Hama. Els Germans Musulmans ajudats per la poblaci es van revoltar per l'exrcit els va massacrar en un operaci que va durar fins el febrer del 1982, operaci especialment sagnant a Hama per molt important a Alep.

 Emirs d'Alep .

Hamdnides.
Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan Sayf al-Dawla 944-967 (reconegut el 947);
Abul Maali Sharif Saad al-Dawla 967-991;
Said Abul Fadail Said al-Dawla 991-1002;
Abul Hasan Ali 1002-1004;
Abul Maali Sharif II 1002-1004;

Lulides.
Lulu (usurpador) 1002-1008 (regent 1002-1004);
Mansur ben Lulu Murtada al-Dawla 1008-1015;

Mirdsides (kilbites).
Salih ben Mirdas 1015-1029 (reconegut el 1023);
Shibl al-Dawla Nasr ben Salih 1029-1037 ;
Anushtegin (governador) 1037-1042 ;
Muizz al-Dawla Tamal 1042-1057 ;
Governador fatimita 1057-1060 ;
Rashid al-Dawlah Mahmud 1060-1061 ;
Muizz al-Dawla Tamal (segona vegada) 1061-1063;
Abu Duaba Atiya 1063-1064 ;
Rashid al-Dawla Mahmud (segona vegada) 1064-1075 ;
Djalal al-Dawla Nasr 1075-1076 ;
Abul Fadail Sabik 1076-1079 ;

Ukaylides.
Muslim ben Kuraysh (ukaylida de Mosul) 1079-1085 ;

Seljcides.
Abu Said Tadj al-Dawla Tutush I (de Damasc 1079-95) 1085-1086 ;
Malik Shah I (Sult Seljcida 1072-1092) 1086-1087 ;
Kasim al-Dawla Abu Said Ak Sunkur al-Hadjib 1087-1094 ;
Tadj ad-Dawla Abu Said Tutush I (segona vegada) 1094-1095 ;
Fakhr al-Mulk Ridwan ben Tutush 1095-1113 ;
Tadj ad-Dawla Alp Arslan al-Akhras 1113-1114 ;
Sultan Shah 1114-1123 ;

Atabeks.
Lulu al-Yahya, atabek regent  1114-1117 ;
Shams al-Havas Yariktash, regent 1117 ;
Ilghazi ben Ortuk, atabek regent 1117 ;
Hasam al-Din Timurtash ben Ilghazi, atabek regent 1117-1118 ;
Sulayman I ben Ilghazi, atabek regent 1118-1121 ;
Badr el Dawla Sulayman II ben Abd al-Djabar ben Ortuk (regent usurpador) 1121-1123 ;
Nur al-Dawla Balak (Usurpador a Kharpurt 1100-1124), regent usurpador i emir 1123-1124 ;
Hasam al-Din Timurtash ben Ilghazi, atabek nominal (segona vegada) 1124-1125 ;
Abul Hasan Muhammad ben al-Kashshab, kadi 1124-1125;
Ak Sunkur al-Bursuki ben Abd Allah (de Mosul), atabek 1125-1127 ;
Masud ben Sunkur 1127-1129 ;

Atabeks zengites.
Nur al-Din Zengi 1129-1146;
Nur al-Din Mahmud ben Zengi  1146-1174 ;
Ismail al-Malik al-Salih ben Mahmud 1174-1181 ;
Imad al-Din Zangi II al-Adil 1181-1183;

Aibides.
Al-Zahir Ghazi Abu Mansur Ghiyath al-Din I, governador aibida 1183;
Al-Adil I Muhammad Sayf Abu-Bakr al-Din 1183-1186 ;
Al-Zahir Ghazi Abu Mansur Ghiyath al-Din I (sult) 1186-1216 ;
Al-Malil al-Aziz Muhammad Ghiyath al-Din II  1216-1236 ;
Toghrul, regent 1216-1220;
Al-Malik al-Nasir II Yusuf Salah al-Din 1236-1260 (1249-1250 de Damasc);
 Dayfa Khatun bint al-Adil Muhammad (princesa), regent, 1236-1242 ;
Al-Muazzam Turan Shah  1260 ;
Als mongosl 1260-1261;
Als mamelucs 1261-1262;
Als mongols 1262-1263;
Als mamelucs 1263-1516;
Als otomans 1516-1919;

Paixs otomans (des de 1762).
Abdullah Pasha al-Farari 1762;
Kusta Mustafa Bakir Pasha 1763;
Azmzade Mehmed Pasha 1764;
Sunbatzade Mehmed Pasha 1765;
Ahmed Pasha 1765-1767;
Mehmed Pasha 1767;
Kul Ahmed Pashazade Ali Pasha 1767;
Silahdar Hamza Pasha 1767-1768;
Topal Osmanzade Mehmed Pasha 1769-1770               ;
Aberrahman Pasha 1771                   ;
Ibrahim Pashazade Mehmed Pasha 1774-1775              ;
Ali Pasha 1775              ;
Ahmed Izzet Pasha 1776 1780       ;
Kuca Abdi Pasha 1780-1781          ;
Osman Pasha 1781 1783   ;
Kekei Abdi Pasha 1784-1785  ;
Hadji Mustafa Pasha 1785           ;
Huseyn Battal Pasha  1786 1789 ;
Bayrakli Kucsa Mustafa Pasha 1789 1791 ;
Kilidje Osman Pasha 1792             ;
Ibrahim Aga Kara Agazi 1792     ;
Sulayman Fayzi Pasha    1793 1794               ;
Azamzade Abd Allah Pasha  1795 1798 ;
Sharif Mehmed Pasha 1798-1800;
Ibrahim Pasha Kattar Agisi  1800-1804   ;
Hamid Hamud Mehmed Pasha 1804-1805   ;
Alaeddin Pasha 1805 1808;
Yusuf Ziyauddin Pasha     1808 1809        ;
Shemli Raghib Mehmed Pasha 1811-1813  ;
Capanoghlu Celaleddin Mehmed Pasha 1813-1816    ;
Kurshid Ahmed Pasha 1816-1820  ;
Muzaffar Pasha 1820-1824   ;
Mehmed Wahid Pasha 1824 1830 ;
Ali Pasha 1830-1832;
Ismail Bey, governador egipci 1832-1840;
Desconegut 1840-1844;
Vedjihi Pasha 1844;
Osman Pasha  1845-1849   ;
Sherif Mustafa Pasha 1849-1850   ;
Kibrisli Mehmed Pasha      1851-1853            ;
Sulayman Pasha Refet     1853-1855         ;
Ismail Pasha 1856 (primera vegada) ;
Mustafa Pasha 1857   ;
Mehmed Pasha 1858   ;
Ismail Pasha (segona vegada) 1860  ;
Ismet Pasha 1861-1862  ;
Sureyin Pasha 1863-1866     ;
Ahmed evdet Pasha (primera vegada)  1866-1868       ;
Reshad Pasha 1868   1871                ;
Hadji Ali Pasha 1871-1873 ;
Mehmed Reshid Pasha (primera vegada) 1874-1875       ;
Esad Muhlis Pasha     1875 1876             ;
Mehmed Pasha 1876-1877   ;
Mehmed Reshid Pasha (segona vegada) 1877 1878    ;
Ahmed evdet Pasha (segona vegada)  1878    ;
Desconegut 1878 1880  ;
Abdullah Ghlib Pasha  1880            ;
emal Huseyn Pasha   1880-1887             ;
Hasan Hakki Pasha (primera vegada)  1887-1890       ;
Hadji Osman Nuri Pasha  1892-1894  ;
Hasan Pasha  1894     ;
Hasan Hakki Pasha (segona vegada)  1894 1895        ;
Zihni Pasha 1895        ;
Kibrisli Mehmed Kamil Pasha  1895      ;
Raif Pasha 1895-1900 ;
Emin Pasha 1900-1902  ;
Medjid Efendi (inter) 1902 1904   ;
Kiazmin Pasha  1904 1906;
Nadjim Pasha  1906-1907;
Reshid Pasha 1907-1908;
Reuf Pasha 1908    ;
Fahri Pasha 1909-1910;
Mazhar Bey 1910-1911 ;
Wafik Pasha 1912 1913 ;
Selal Pasha 1913-1915;
Mustafa Abdulhalik Bey 1916    ;
Bedri Bey 1917-1918 ;
incoporat al regne de Siria 1919-1920;

Estat d'Alep.
Kamil Basha al-Kudsi, governador de l'estat (1 de desembre de 1920-28 de juny de 1922);
Uni dels estats de Damasc i Alep en l'estat de Sria (28 de juny de 1922);





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57255" title="Futbol a Portugal" nonfiltered="2462" processed="2458" dbindex="22744">
Histria.
El futbol comena a difondre's a Portugal a finals del segle XIX per mitj d'estudiants portuguesos que havien estat a Anglaterra. Les primeres ciutats on es desenvolupa sn, com era d'esperar, les dues principals ciutats del pas, Lisboa i Porto. Aix, els germans Guilherme, Eduardo i Frederico Pinto Basto realitzaren la primera exhibici del joc l'octubre de 1888 i el primer partit l'any segent a la plaa de braus Campo Pequeno, entre un equip de portuguesos i un altre d'anglesos residents al pas, amb victria portuguesa per 2 a 1. Posteriorment es comenar a practicar pels collegis apareixent associacions com el Carcavellos Cricket and Football Club (1889), Clube Lisbonense (primer club ntegrament portugus patrocinat pels germans Pinto Basto), Real Ginsio Clube Portugus, Brao de Prata (1893), F.C. Esperana (1893), Estrela Futebol Clube (1893), Clube Tauromquico, (1893) Os 40 da Era (1893), Futebol Acadmico (1895), F.C. Alcantarense (1895), Campo de Ourique (1896), tots ells a la zona de Lisboa, i Oporto Cricket Club, Sport Clube Vianense (1898) i Ginsio Clube Portugus a Porto. El primer partit Lisboa-Porto es disput el 1894.

El 1902 es cre a partir del Lisbonense, el Clube Internacional de Futebol, club histric dels inicis del futbol portugus i que fou el primer en disputar un partit a l'estranger el 1907 on derrot el Reial Madrid a la capital espanyola. El 1893 es fund el Football Club Porto per Antnio Nicolau de Almeida, tot i que no s fins el 1906 que reemprengu les seves activitats desprs de restar aturat, impulsat per Jos Monteiro da Costa. Altres clubs destacats foren el Boavista Futebol Clube (1903), Sport Lisboa (1904, que el 1908 es convertir en Sport Lisboa e Benfica en fusionar-se amb el Grupo Sport Benfica), Sporting Clube de Portugal (1906, fundat pel vescomte d'Alvalade i pel seu net Jos de Alvalade). Rpidament, Porto, Benfica i Sporting es convertiren en els millors clubs del pas, guanyant la majoria de ttols nacionals i aconseguint diverses competicions europees: quatre copes d'Europa (1960-61 i 1961-62, Benfica; 1986-87 i 2003-04, Porto), una recopa (1963-64, Sporting), una copa de la UEFA (2002-03, Porto)

Competicions.
 Campionats regionals portuguesos de futbol;
 Lliga portuguesa de futbol;
 Copa portuguesa de futbol;
 Copa de la Lliga portuguesa de futbol;
 Supercopa Cndido de Oliveira;

Principals clubs.


Imortal Desportivo Clube (Albufeira);
Clube de Futebol Estrela da Amadora (Amadora);
Sport Clube Lusitnia (Angra do Herosmo);
Sport Clube Beira-Mar (Aveiro);
Gil Vicente Futebol Clube (Barcelos);
Futebol Clube Barreirense (Barreiro);
Sporting Clube de Braga (Braga);
Sporting Clube Campomaiorense (Campo Maior);
Grupo Desportivo de Chaves (Chaves);
Associao Acadmica de Coimbra (Coimbra);
Sporting Clube da Covilh (Covilh);
Sporting Clube de Espinho (Espinho);
Grupo Desportivo Estoril-Praia (Estoril);
Associao Desportiva de Fafe (Fafe);
Sporting Clube Farense (Faro);
Associao Naval Primeiro de Maio (Figueira da Foz);
Club Sport Martimo (Funchal);
Clube Desportivo Nacional (Funchal);
Clube de Futebol Unio (Funchal);
Gondomar Sport Clube (Gondomar);
Vitria Sport Clube (Guimares);
Unio Desportiva de Leiria (Leiria);
Clube de Futebol Os Belenenses (Lisboa);
Sport Lisboa e Benfica (Lisboa);

Sporting Clube de Portugal (Lisboa);
Clube Desportivo Olivais e Moscavide (Lisboa);
Atltico Clube de Portugal (Lisboa);
Louletano Desportos Clube (Loul);
Lusitnia Futebol Clube (Lourosa);
Futebol Clube da Maia (Maia);
Leixes Sport Clube (Matosinhos);
Sporting Clube Olhanense (Olho);
Unio Desportiva Oliveirense (Oliveira de Azemis);
Futebol Clube Paos de Ferreira (Paos de Ferreira);
Futebol Clube de Penafiel (Penafiel);
Clube Desportivo Santa Clara (Ponta Delgada);
Portimonense Sporting Clube (Portimo);
Boavista Futebol Clube (Porto);
Futebol Clube do Porto (Porto);
Varzim Sport Clube (Pvoa de Varzim);
Clube Desportivo Feirense (Santa Maria da Feira);
Vitria Futebol Clube (Setbal);
Clube Desportivo Trofense (Trofa);
Clube Desportivo das Aves (Vila das Aves);
Rio Ave Futebol Clube (Vila do Conde);
Futebol Clube Famalico (Vila Nova de Famalico);
Lusitano Futebol Clube (Vila Real de Santo Antnio);
Futebol Clube de Vizela (Vizela);


Jugadors destacats.


Des de 1920
 Valdemar Mota Fonseca;
 Jos M. Soares-Pepe;
Des de 1930
 Artur de Sousa-Pinga;
 Manuel Soeiro Vasques;
 Vitor M. Silva;
Des de 1940
 Joao Azevedo;
 Francisco Ferreira;
 Fernando Peyroteo;
Des de 1950
 Manuel Vasques;
 Lucas Fonseca-Matateu;
 Jos Ant. Barreto Travassos;
 Jos Pinto Santos Aguas;

Des de 1960
 Carlos Gomes;
 Alberto Costa Pereira;
 Germano Figuereido;
 Angelo Martins;
 Mrio Esteves Coluna;
 Jaime da Silva Graa;
 Eusbio da Silva Ferreira;
 Antnio Simes;
 Jos Sneca Torres;
 Jos Augusto Pinto Almeida;
Des de 1970
 Vtor Manuel Damas;
 Humberto M. J. Coelho;
 Tamagnini Manuel Gomes Baptista-Nen;

Des de 1980
 Manuel Glarinho Bento;
 Fernando Chalana;
 Fernando Gomes;
 Paulo Jorge dos Santos-Futre;
Des de 1990
 Vitor Manuel Martins Baia;
 Fernando Couto;
 Joo Manuel Vieira Pinto;
 Rui Manuel Csar Costa;
 Lus Filipe Madeira - Figo;
Des de 2000
 Ricardo Alberto Silveira Carvalho;
 Srgio Conceio;
 Anderson Luiz de Souza - Deco;
 Cristiano Ronaldo;
 Ricardo Quaresma;
 Simo Pedro Fonseca Sabrosa;


Principals estadis.


 Estdio Nacional de Jamor (Lisboa);
 Estdio da Luz (Lisboa);
 Estdio Jos Alvalade (Lisboa);
 Estdio do Restelo (Lisboa);
 Estdio do Drago (Porto);
 Estdio das Antas (Porto) (antic);
 Estdio do Bessa (Porto);
 Estdio Cidade de Coimbra (Coimbra);
 Estdio D. Afonso Henriques (Guimares);

 Estdio Algarve (Faro);
 Estdio Jos Gomes (Amadora);
 Estdio Dr. Magalhes Pessoa (Leiria);
 Estdio Municipal de Aveiro (Aveiro);
 Estdio Municipal de Braga (Braga);
 Estdio Cidade de Barcelos (Barcelos);
 Estdio dos Barreiros (Funchal);
 Estdio Eng. Rui Alves (Funchal);


 Enllaos relacionats .
Federao Portuguesa de Futebol;

 Enllaos externs .
Web de la Federaci Portuguesa de Futbol;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57256" title="Estdio do Bessa" nonfiltered="2463" processed="2459" dbindex="22745">

L'Estdio do Bessa s un estadi de futbol de la ciutat de Porto a Portugal.

Est situat al barri de Boavista de la ciutat porturia, i s l'estadi utilitzat pel Boavista Futebol Clube. Fou inaugurat l'any 1972. L'estadi ha estat reconstrut l'any 2004, amb un cost de 45.164.726 euros, amb motiu de la celebraci del Campionat d'Europa de futbol, essent rebatejat amb el nom Estdio do Bessa Sculo XXI. T una capacitat per a 30.000 espectadors.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57257" title="Joo Bosco Soares da Mota Amaral" nonfiltered="2464" processed="2460" dbindex="22746">
Joo Bosco Soares da Mota Amaral (Ponta Delgada, 1943 -) s un poltic de les Aores. Llicenciat en dret i cincies poltiques a la Universitat de Lisboa el 1965, va dirigir la revista Rumo (1965-1969) i fou diputat a Lisboa per la Unio Nacional (1969-1974). Va exercir d'advocat a Lisboa fins que el 1972 es trasllad a Ponta Delgada, desprs d'una visita als EUA, on hi havia nombrosos emigrats aoresos. El 1974 va fundar el Partido Popular Democrtico (PPD), amb el qual fou diputat a l Assemblea Portuguesa. 
Fou escollit primer president a l Assemblea Regional Aoresa del 1976 al 1995. Ha ocupat nombrosos crrecs pblics i ha escrit O Desafio Insular, 1990; Natal Aoreano, 1993; O Caminho da Vitria, 1994; Autonomia e Desenvolvimento - Um Projecto para os Aores, 1995; Em Louvor de Timor, 2002; i A Autonomia dos Aores em Aco, 2002.
A les eleccions del 1996 fou derrotat pel PS de Carlos Manuel Martins do Vale Csar, qui el va substituir com a cap de govern  







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57258" title="Microones" nonfiltered="2465" processed="2461" dbindex="22747">
Amb el terme microones s'identifica a les ones electromagntiques la freqncia de les quals s compresa entre 300 MHz i 300 GHz, i la corresponent longitud d'ona s d'1 m a 1 mm. Als senyals amb longitud d'ona en l'ordre dels millmetres se'ls anomena ones millimtriques. Nogensmenys, les fronteres de les microones amb els infraroigs i les ones de rdio d'alta freqncia sn bastant arbitrries i s'utilitzen valors diferents en diverses aplicacions. A ms, l'intrval de microones ms utilitzat en aplicacions s'acostuma a dividir en bandes determinades, que habitualment sn les segents:



 Generaci .
Les microones poden ser generades de diverses maneres, generalment dividides en dues categories: amb dispositius d'estat slid i amb dispositius basats en tubs de buit. Els dispositius d'estat slid per a microones es basan en semiconductors de silici o arseniur de gali, i inclouen transistors d'efecte camp (FET, field effect transistor), transistors d'uni bipolar (BJT, bipolar junction transistor), diodes Gunn i diodes IMPATT. S'han desenvolupat versions especialitzades de transistors estndard per a altes velocitats, que sn les utilitzades habitualmente en aplicacions de microones.

Els dispositius basats en tubs de buit operen tenint en compte el moviment balstic d'un electr en el buit sota la influncia de camps elctrics o magntics, entre els quals s'inclouen el magnetr, el klystron, els tubs d'ones viatgeres (TWT, travelling wave tube) i el girotr.

 Aplicacions .
Un forn microones usa un magnetr per produir microones a una freqncia d'aproximadament 2,45 GHz per a la cocci d'aliments. Les microones fan vibrar o rotar les molcules d'aigua, aquesta vibraci crea calor que escalfa els aliments. Degut al fet que la matria est feta essencialment d'aigua, els aliments es poden cuinar fcilment d'aquesta manera.
Les microones tamb s'utilitzen en radiodifusi, ja que aquestes passen fcilment a travs de l'atmosfera amb menys interferncia que altres longituds d'ona majors. Tamb hi ha ms ample de banda en l'espectre de microones que en la resta de l'espectre de rdio. Tpicament, les microones sn usades per a transmissi en noticiaris televisats per transmetre un senyal des d'una localitzaci remota es d'una camioneta especialment equipada a una estaci de televisi.
El radar tamb inclou radiaci de microones per a detectar el rang, la velocitat i altres caracterstiques d'objectes remots. ;
Els protocols sense fil LAN, com Bluetooth i les especificacions IEEE 802.11g i b tamb usen microones en la banda ISM de 2,4 GHz, encara que l'especificaci 802.11a usa una banda ISM a 5 GHz.
La televisi per cable i l'accs a Internet per cable coaxial usen algunes de les freqncies ms baixes de microones. Algunes xarxes de telefonia cellular tamb usen freqncies baixes de microones.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57259" title="Estdio do Algarve" nonfiltered="2466" processed="2462" dbindex="22748">

L'Estdio do Algarve s un estadi de futbol entre les ciutats de Faro i Loul a Portugal.

Va ser construt amb motiu de l'Eurocopa de Futbol del 2004, essent inagurat en un encontre entre el Farense i el Louletano l'1 de gener. T capacitat per a 30.000 espectadors. s propietat dels ajuntaments de Faro i Loul. Actualment no s utilitzat per cap club, degut als elevats costos. L'empresari Corrado Correggi ha fundat un nou club, l'Algarve United, i s'espera que en un futur pugui utilitzar-lo.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57260" title="Carlos Manuel Martins do Vale Csar" nonfiltered="2467" processed="2463" dbindex="22749">

Carlos Manuel Martins do Vale Csar (Ponta Delgada, 1956) s un poltic de les Aores.

De jove fou membre de la Cooperativa Cultural Sextante, i fou detingut per la policia salazarista. El 1974 ingress a les Joventuts Socialistes de les Aores i es llicenci en dret a Lisboa, on dirig el sindicat estudiantil UNEP. Des del 1981 fou diputat al parlament regional pel PS, membre de l Ajuntament de Ponta Delgada (1993-1997), i el 1996 fou escollit president de les Aores substituint Joao Bosco Soares Mota Amaral.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57262" title="Regne de Lle" nonfiltered="2468" processed="2464" dbindex="22750">

El Regne de Lle va ser un dels regnes medievals de la Pennsula Ibrica, successor de l'antic Regne d'Astries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formaci dels successius regnes cristians de l'occident peninsular. 

Histria.
Fundaci del Regne.

Desprs de la mort d'Alfons III el Magne, el Regne d'Astries es va dividir i va quedar repartit entre els seus fills. Garcia I va rebre Lle, laba i Castella, fundant de fet el Regne de Lle. Ordoni I va rebre Galcia i Fruela II, el Astries. Al morir Garcia I el 914 sense descendents, Ordoni II es va traslladar a Lle on fou aclamat rei, amb el que seria rei de Lle i Galcia, i el qual traslladaria definitivament la capital del regne d'Astries des d'Oviedo a Lle. Amb aix es crear un nou regne, el Regne de Lle, que aglutinar a l'asturi, ja que Fruela II va romandre a Astries, per reconeixent la primacia del regne lleons. 

Amb la formaci del nou regne continuar la reconquesta contra els musulmans i fins i tot la lluita contra altres regnes cristians com el de Navarra. 

Expansi: l'Imperi lleons.
El Regne de Lle s'expandeix cap al riu Duero i el Sistema Central fins a l'actual Extremadura, per la falta de repobladors fa que sigui una terra de ning. El Regne de Lle assoleix fites com la dotaci de furs d'Alfons V, la creaci d'un art lleons i un gran desenvolupament dels sistemes administratius. 

Al segle XI, San III El Major de Navarra es converteix tamb en comte de Castella, vassall com a tal del rei de Lle. Com herncia deixa aquest comtat al seu fill Ferran, casat amb Sana, germana al seu torn de Beremund. Quan Ferran va a prestar vassallatge a Beremund III, rei de Lle, provoca una guerra en la qual mor el sobir lleons en batalla contra una coalici castellano-navarresa. Al no tenir descendncia Beremund III, el seu cunyat s'apropia de la corona lleonesa esgrimint els drets de la seva dona, prenent el ttol de rei de Lle amb gran oposici entre els lleonesos, que no volen veure convertit en monarca al castell que ha mort al seu rei. 

A la mort de Ferran I, el seu testament segueix la tradici navarresa de dividir els regnes entre els hereus. Al primognit, San, se li llega el comtat de Castella i, per dret de primogenitura, aquest comtat es converteix en el Regne de Castella. Al segon fill, Alfons, se li atorga el territori aportat per la seva mare: Lle; i al tercer, Garcia, se li lliura el Regne de Galcia; a la seva filla, Urraca, li deixa la senyoria de Zamora. 

San II de Castella, no conforme amb aquest repartiment, ja que el segon germ es queda amb el regne ms important, comena una guerra. Conquisten entre ambds Galcia, per San es regira contra el seu germ i ocupa Lle. Aquest es refugia a Zamora amb el gruix ms important de l'exrcit lleons, posant-li San setge; ser el fams "Setge de Zamora", on el rei castell s mort pel noble lleons Vellido Dolfos, retirant-se les tropes castellanes. D'aquesta manera Alfons VI recupera tot el territori, governant com a Rei de Lle i Galcia. 

En el regnat d'Alfons VI es consolida el poder del monarca lleons sobre Castella, sent reconegut Emperador dels Regnes Hispans pel Papa Gregori VII, aquests regnes reconeixeran la superioritat del rei lleons, sorgint aix lImperi Lleons. 

En poca d'Alfons VII l'Emperador, reis de tota la pennsula Ibrica i el Sud de Frana es declaren els seus vassalls. A poc a poc la idea imperialista lleonesa entra en un rpid declivi i en no gaire temps s'extingir; aix desprs d'una etapa d'esplendor imperial la unitat s'esvaeix, desapareixent tamb el ttol d'emperador de Lle. Amb aquesta desaparici els estats cristians peninsulars consoliden les seves respectives independncies. El seu fill Ferran II heretar el Regne de Lle; sota el seu mandat s'incrementaran les lluites frontereres amb Castella, i Portugal es va independitzar del comtat. 

El seu successor, Alfons IX, es converteix en un dels ms actius monarques del Regne de Lle. Sota el seu mandat es convoquen les Corts Lleoneses de 1188, primeres corts europees en les quals participa el tercer estat. En elles es reconeix la inviolabilitat del domicili, del correu, la necessitat del rei de convocar Corts per a fer la guerra o declarar la pau, i es garanteixen nombrosos drets individuals i collectius. A aquestes Corts li seguiran les de Benavente el 1202 en les quals es fixaran els principis i drets econmics del Regne de Lle i els seus habitants. 

Alfons IX crea el 1218 la Universitat de Salamanca "perqu els lleonesos no hagin de sortir a estudiar fora del regne", assolint aix evitar que els lleonesos es veiessin obligats a acudir a Castella, concretament a Palncia. I es que fins l'any 1230 Lle no queda definitivament unit a Castella. 

Amb Alfons IX el regne s'estn per Extremadura, assolint una gran expansi territorial. L'animadversi del Regne de Lle cap a Castella crea forts llaos d'uni amb els regnes rabs, amb els quals en ocasions s'uneix en coalici per a lluitar contra els castellans. Lle no participar en la Batalla de Las Navas de Tolosa, arribant per aix a ser excomunicat el sobir lleons pel Papa. A la seva mort, el rei ordena mantenir la independncia de Lle, declarant hereves a les seves filles, i garants de la mateixa a les ordres de cavalleria. 

Uni definitiva amb Castella.

Ferran III incompleix el testament del seu pare, i compra el Regne de Lle a les seves germanes, trigant ms de dos anys en fer-se amb el control del territori a causa de l'oposici del poble de Lle i dels seus nobles, que tanca les portes de les muralles de la seva capital al nou monarca. Amb aix, no existeix una uni de regnes, ja que Castella-Lle mantenen institucions separades, lleis diferenciades, i sistemes econmics independents, compartint nicament el monarca. 

Amb posterioritat, Alfons X el Savi atorga de nou la independncia al Regne de Lle en 1285, per el rei de Castella, San IV de Castella, trenca el testament del seu pare i es fa amb la corona lleonesa. Al morir aquest, Dom Joan, fill i hereu d'Alfons X, es corona com a Rei de Lle el 1296, governant de facto el territori, que gaudeix d'independncia fins a 1301. 

De regne a regi.
Existeixen durant tot el segle XIV diversos intents d'independitzar el Regne de Len, assolint-lo de facto, encara que per un escs temps, Enric de Lancaster a mitjans de segle XIV. Enric s derrotat pel futur Enric II de Castella, produint-se la uni del Regne de Lle al Regne de Castella, creant la Corona de Castella. De totes maneres, el Regne de Lle seguir existint com entitat terica fins al segle XIX, i conservar institucions prpies com El Adelantamiento del Reino de Len, el Defensor del Regne de Lle, entre altres. 

Amb el temps, el seu territori va quedar redut a l'actual provncia de Lle i la meitat nord de Zamora, encara que al segle XVII ja se'l considera compost per les actuals provncies de Salamanca i Zamora, i, en ocasions, part de Palncia i Valladolid. El Regne de Lle va ser reconegut com a regi histrica per la divisi provincial de Javier de Burgos de 1833.

 Emperadors astur-lleonessos . 
Aquest ttol va ser adoptat des del segle X pels monarques lleonesos, com expressi d'una idea hispnica unitria, el que implicava la supremacia poltica de Lle enfront dels altres regnes peninsulars que s'estaven formant. Els reis lleonesos van aspirar a restaurar l'estat hispano-got, creient-se hereus directes de l'ltim monarca visigot, Roderic. Ja a l'Astries del segle IX va tenir acceptaci la idea imperial, especialment sota el regnat d'Alfons III, anomenat magnus imperator o imperator noster. Ordoni II, Ramir III, Alfons V, Beremind III i San III el Major, (aquest ltim desprs d'heretar Castella-Lle), van adoptar el ttol d'emperador. Ferran I, primer monarca a unir les corones de Castella i de Lle en una sola, va ser cridat rex imperator, i Alfonso VI de Lle i Castella, va arribar a titular-se imperator totius Hispaniae. El 1135, Alfons VII va ser coronat solemnement emperador en Lle. Entre els seus vassalls es contaven els reis d'Arag, de Navarro i de Portugal, el comte de Barcelona i diversos monarques musulmans, qui a la mort de l'Emperador, van rebutjar la terica supremacia poltica del ttol. No obstant aix, la idea va continuar viva en els monarques castellans. 

Extensi territorial . 
Abans de la seva uni definitiva al regne de Castella, el regne de Lle abastava les actuals comunitats autnomes de Galcia, Principat d'Astries, les provncies de Len, Zamora i Salamanca, aix com la part occidental de les actuals provncies de Valladolid i Palncia, ra per la qual, en certes geografies de la primera meitat del segle XX, s'incloen aquestes provncies en la "Regi antiga" de Lle, i la part nord-oest de l'actual provncia de Cceres fins al riu Tajo.

Vegeu tamb.
Llista de reis de Lle;
Llista de reis de Castella;
Regne de Castella;

 Enllaos externs .
  Regne de Lle;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57263" title="Heroi grec" nonfiltered="2469" processed="2465" dbindex="22751">
L'abundant presncia d'herois grecs suposa un dels trets que individualitza la mitologia grega i li dna un toc de singularitat respecte de la romana.

La naturalesa del herois grecs.
Els herois grecs sn un tertium genus entre els dus i els homes: hemtheoi o semidus. Pel que fa als homes, els herois els superen aclaparadorament en fora, audcia i llestesa, per els uns i els altres comparteixen una mateixa condici mortal. Noms els dus poden gaudir del do de la immortalitat.

La mort de l'heroi.
Quan l'heroi mor, esdev un difunt memorable, i les seues accions passen a ser recordades i lloades pels vius. La seua memria origina un culte local de ritus i sacrificis  especfics al voltant del seu sepulcre. Moltes famlies nobles pretenen provenir d'un clebre heroi, i nombroses ciutats es gloriegen de tenir com a fundador mtic tal o qual semidu. Els cultes heroics, sobretot a nivell local, gaudiren d'una importncia extraordinria en l'antiga Grcia.

Els herois i la literatura.
L'pica, la lrica coral i la tragdia, que sn les tres manifestaciones ms depurades de la literatura grega, es nodreixen bsicament dels relats heroics, contribuint aix a difondre entre la poblaci la memria dels semidus. 

La tipologia dels herois.
D'una banda, hi ha els herois de carcter cultural, que sn els que han fundat ciutats o han instaurat algun tipus de festival, com ara Teseu que va crear els Jocs stmics; d'altra banda, hi ha els herois guerrers o aventurers representats per Aquilles, que pensava que era millor viure una vida breu i gloriosa que menar un existncia llarga i fosca.

Llista dels herois grecs.
Acte.
Adonis.
Agammnon.
iax el Gran.
iax el Petit.
Altea.
Amfon.
Amfitri.
Andrmaca.
Andrmeda.
Aquilles.
Aracne.
Cstor.
ac.
Egeu.
Enees.
Hctor.
Hracles o Hrcules.
Laertes.
Orfeu.
Peleu.
Plux.
Teseu.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57266" title="Estdio Dr. Magalhes Pessoa" nonfiltered="2470" processed="2466" dbindex="22752">
L'Estdio Dr. Magalhes Pessoa s un estadi de futbol de la ciutat de Leiria a Portugal.

L'estadi fou construt als anys 50 per iniciativa del batlle de la localitat el Dr. Magalhes Pessoa, a qui deu el nom. s propietat de la vila. Ha estat remodelat diversos cops, la darrera amb motiu de l'Eurocopa de Futbol del 2004. T capacitat per a 30.000 espectadors, tots ells asseguts, i actualment hi disputa els seus partits la Unio Desportiva de Leiria.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57269" title="Prehistria de l'Illa de Man" nonfiltered="2471" processed="2467" dbindex="22753">
El nom de l'illa de Man potser prov de Mannanan, nom d'un du cltic. Tamb fou coneguda com a Manpia tant per grecs com pels romans i durant l'Edat Mitjana. Totes les possibles restes d'habitatge paleoltic foren destrudes durant l'poca glacial. S'hi ha trobat restes messoltics, inclosos tardenoisians i del tipus Bann, com a Irlanda. Pel que fa al neoltic, hi ha dos aspectes:
 El megaltic datat entre el 2000 i el 1500 aC; una galleria a Cashtal-yn-Ard, vora Kirk Maughold; la  pedra del rei Orry , vora Laxey/Laksaa, i el cercle Meayl (o Mull), vora Cregneish, amb sis parells de cambres.
 La cultura de Ronaldsway, de caire autcton, descoberta el 1943 i caracteritzada per les esteles de tarann irlands i els monuments de bronze, urnes incinerries i grups de cases circulars.

La primera edat de ferro vindr marcada per l'aparici de fortificacions als turons, similars a les galleses (com la de Souhth Barrule) i cases de fusta llargues i circulars, sense fortificaci defensiva (com la de Balakelgan, excavades per G. Bersu el 1941-1944), que potser daten del segle II aC.

L'illa fou coneguda pels romans, per aquests no l'ocuparen pas. Posteriorment, fou ocupada per monjos celtes durant els segles V i VI, i fou llar de nombrosos missioners irlandesos, deixebles de Sant Patrici. Hi construren nombroses petites parrquies d'oraci anomenades keills, i nombroses creus de pedra amb inscripcions. Del nom d'un dels governants legendaris del pas, Mannanan (potser el 500), ve el nom de l'illa. El galls Llywarch el vell (560-582) tamb en tindr el domini. El 616 l'illa fou envada per Edwin de Northumbia, qui tamb impulsaria la cristianitzaci dels nadius.  El 684 tornaria a ser envada per Egfrid de Northumbia, qui se la disput als gallesos i escots Gwyar (630), Teigid (670), Algwyn (700), Sandde (730), Elydir (760) i Gwriad (800).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57270" title="Josep Carles Lanez" nonfiltered="2472" processed="2468" dbindex="22754">
Josep Carles Lanez (Valncia, 1970) s un escriptor valenci, encara que amb pregons lligams al Principat d'Andorra, pas on visqu durant la seva infantesa. Llicenciat en Filologia Catalana i en Comunicaci Audiovisual, ha estat professor invitat a la Universidad Nacional Autnoma de Mxico, a la Universidad de Puerto Rico i a la Hofstra University de Nova York.
Ha publicat nombrosos llibres originals en diverses llenges i ve desenvolupant una mplia tasca de creaci artstica i literria. A hores d'ara s cap de redacci de la revista trimestral Debats i columnista del diari El Peridic d'Andorra. Aix mateix collabora sovint a la premsa valenciana: Levante-EMV, L'Avan, Sa...

Poemaris.
 Dionysiaka, Alzira, Germania,(1995).
 Anxia, Alzira, Bromera,(2001). Obra guardonada amb el Premi de Poesia "Ciutat de Valncia" de l'any 2000.

Teatre.
 Del luxe del ras vora les fraules (1999). Publicada en la revista occitana Oc.
 Berln, Valencia, Llambert Palmart, (2001).

Altres.
 El naixement de la platja, Valncia, Llambert Palmart, (2001), catleg d'una installaci.
 Trnsits, Valncia, Llambert Palmart, (2000). Llibre de fotografies.

En la seva obra artstica, cal esmentar diverses performances amb el rerefons del paganisme: Memorial (2001), Umbrae (2002), Lux (2003) o Sacra (2003), aquesta darrera durant cinc dies i al llarg del territori andorr. Al mateix temps, ha teoritzat sobre la performance dintre del llibre collectiu Cartografas del cuerpo (2004). 
Fou membre del consell de redacci de la revista de cinema Banda Aparte i collaborador en publicacions com ara Archivos de la Filmoteca i Imatge. El 2003, aparegu el seu llibre Construccin metafrica y anlisis flmico. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57271" title="Regne Vking de Man" nonfiltered="2473" processed="2469" dbindex="22755">
Les primeres notcies de l arribada dels vkings a l illa de Man que es tenen daten del 798. Se sap que el 860 fou invadida per Olaf, rei vking de Dubh Linn (tamb conegut per Anlaf Cuaran). En general, els vkings arribaren a l illa quan aquests es llenaren a la conquesta d Anglaterra, per de fet pocs s hi assentaren, noms alguns procedents de les Nordreys (les illes Orkney i Shetland) i de les Surdreys (avui Western Isles, part de les Hbrides), la histria dels quals fou recollida per les sagues.  Endems, com que majoritriament eren homes que es casaren amb dones nadiues, a la llarga adoptarien la parla cltica de l illa com a llengua dominant, fins i tot en la vessant escrita. Els primers cabdills vikings dominants foren Godred MacFergus (836-853), Ketil Flatnose (853-866), Tryggvi (fl. 870), i Asbjorn Skerjablesi (mort el 899).

Cap el 923 l illa fou ocupada efectivament pel rei de Noruega, Harald Haarfagaer, qui establ per primer cop noruecs a l illa.  Fins el 960 fou dominada efectivament per Magnus Haraldson de Limerick (972-077) i el seu fill Guthred (977-989), per del 989 al 1000 ser ocupada pel cabdill Gotfred d Orkney. Novament el 1014 ser invadida pel cabdill noruec Sigurd, qui matar tamb al governador de Man.

La histria de Godred fou recollida al Chronicon Manniae, escrit pels monjos de l abadia de Rushen (fundada el 1134). Segons sembla, el 1079 l illa fou concedida al cabdill vking Godred Crovam, el jarl o rei Orry de les llegendes locals, qui establiria una cort a Tynwald i el sistema actual de govern local.  Els seus descendents governarien l illa seguint aquestes normes, curiosa barreja d elements escandinaus i cltics. L empremta escandinava a l illa restar en la cort de Tynwald i en el govern, en la toponmia, els restes de fortaleses i als enterraments a les muntanyes de Balladoole i Knock-y-Dooney.

Al rei Orry el van succeir 14 reis ms, aix com 15 bisbes. Godred governar des del 1079 fins a la seva mort el 1095. El succeiren Lagmann (1095-1096), Olav I (1096), Donald (1096-98), i desprs d una ocupaci temporal del senyor d Orkney (1098-1113) el seu fill Olav II el roig (1113-1152), qui fou el primer rei intitulat Rex Manniae et Insularum.  El seu successor, Godred II el negre (1152-1187), esdevingu, per, vassall del rei Enric II Plantagenet d Anglaterra, per malgrat aix no pogu evitar trobar-se enmig de la guerra entre Esccia i Anglaterra, ra per la qual el 1177 fou atacat per William Fitzsimmons, noble normand d Irlanda i els usurpadors Mac Donald Sumerled (1158-1164) i Reginald I (1164) ocuparen temporalment el regne.  D aquesta manera, el seu successor,  Ragnald o Reginald I (1187-1213), el 1187 va haver de rendir homenatge al rei d Anglaterra i pagar tribut.  

El 1229 el bisbe de Man, Simon d Argyll, fou enviat des de Nidaros (Trondheim) per tal de ser investit bisbe de Sudney i Man. Va fer construir una seu catedralcia a l esglsia de Saint Germain (Peel), aix com la fortalesa de Bishopcourt a Kirk Michael, on tindria la residncia. Va comptar amb el suport dels reis Olav III (1226-1237) i Godred III (1230), Harold I (1237-1248), Reginald II (1249) i Harold II (1249-1250).

El 1266 Noruega va decidir vendre els drets que tenia sobre l illa al rei d Esccia, Alexandre III. El rei de l illa aleshores, Magnus (1252-1266), successor d Ivar (1250-1252), ho rebutj amb suport de la poblaci local. Tot i aix, enviaria un exrcit per tal d ajudar als noruecs a ocupar Esccia, per fou venut pels esconts a Largs i per aquest motiu hagu de cedir Sudneys a Esccia.  Fins i tot, el seu fill Godred hagu de comprar el dret a ocupar el tro de Man.

Tanmateix, el 1290 el rei Eduard I d'Anglaterra conquer l illa i l ocup efectivament fins el 1313, de manera que Godred no arribaria a ocupar el tro.  El 1313, el successor d Eduard I, Eduard II, va perdre Man davant l escocs Robert Bruce, qui atacaria l illa en persona i ocupar la Torre del Rei Orry (Castell de Rushen); per el 1333 la tornaria a perdre en mans del rei Eduard III d'Anglaterra.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57293" title="Parxs" nonfiltered="2474" processed="2470" dbindex="22756">


El parxs s un joc de taula molt similar al ludo. Es juga amb 1 dau i 4 fitxes per a cada un dels jugadors (de 2 a 4, tot i que tamb hi ha taulers per a 6 o 8). L'objecte del joc s que els jugadors portin totes les peces des de la sortida fins a la casa. El primer que ho aconsegueixi ser guanyador.



Origen i histria.


El Parxs s molt semblant al Ludo, introdut a Anglaterra el 1896. Al mateix temps el ludo es basa en el pachisi, d'origen indi. El seu nom prov de la paraula hind pacis, que significa 25, ja que era la mxima puntuaci que es podia aconseguir en el joc predecessor del pachisi: el Chaupar.

El parxs modern s una variant del ludo, introdut a Anglaterra el 1986. El ludo es va comenar a comercialitzar a finals de l'poca victoriana, grcies a les colnies que Anglaterra tenia a l'ndia. 

Terminologia del parxs.
Les quatre caselles de color groc, verd, blau i vermell s'anomenen cases.
Les caselles rectangulars, de color groc, verd, blau i vermell i enumerades que hi ha al costat de cada casa s'anomenen sortides.
Les caselles rectangulars grises o marcades amb un altre color s'anomenen caselles segures, i les fitxes que hi hagi a dins no poden ser capturades.
Les caselles triangulars de color del centre del tauler s'anomenen metes.
Dues fitxes del mateix color a la mateixa casella formen una barrera o pont. (Vegeu la secci ponts per a ms informaci.);
Es captura o mata una fitxa quan una fitxa d'un altre color va a la mateixa casella que una altra. La fitxa que captura ha d'avanar 20 caselles. La fitxa capturada va a casa. (Vegeu la secci captures per a ms informaci.);


Algunes regles.
 Per comenar a jugar cal tenir un cinc al dau. Desprs caldr un altre cinc per treure les fitxes de casa. s obligatori fer-ho, no es pot moure tenint fitxes a casa.
 Amb un sis es torna a tirar per als 3 sisos l'ltima fitxa moguda est morta. ;
 Quan no es tenen fitxes a casa, es mouen 7 caselles quan el dau marca un sis.
 Quan es mata una fitxa enemiga s'avancen 20 caselles i quan una de les prpies completa el recorregut i entra a casa, se'n mouen 10.
 Hi ha caselles segures on no es poden matar les fitxes.
 Si dues fitxes estan a la mateixa casella, formen una barrera i no se les pot matar. Una barrera no es pot travessar si est a una casella segura i si les fitxes que hi ha sn del mateix color. Les barreres s'han de trencar obligatriament si es treu un 6.
 Hi ha una excepci a les caselles segures: en la casella de sortida d'un jugador, si hi ha dues fitxes i el jugador en qesti treu una fitxa de casa amb un 5, mata una de les dues enemigues.

Variants.

Vegeu tamb.
 Joc de l'Oca;
 Pachisi;

Referncies.


Enllaos externs.
Regles de parxs a Mundijuegos.com;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57296" title="Campionats regionals portuguesos de futbol" nonfiltered="2475" processed="2471" dbindex="22757">
Abans del primer campionat de Portugal es disputaren a Portugal campionats de futbol a nivell regional. Els ms importants foren els de Lisboa i Porto, que comptaven amb els millors equips. Els campionats foren els segents:



A ms es disputaren diversos tornejos entre clubs de diferents regions. Aquests foren:
 Taa D. Carlos I;
 1894: F.C. Lisbonense;
 Taa Jos Monteiro da Costa (organitzada pel FC Porto com a campionat del nord de Portugal);
 1911: FC Porto;
 1912: FC Porto;
 1913: Acadmica de Coimbra;
 1914: FC Porto;
 1915: FC Porto;
 1916: FC Porto;
 Taa de Portugal (organitzada pel club S.C. Imprio);
 1912: SL Benfica;
 1913: SL Benfica;
 1918: SL Benfica;
 Jogos Olmpicos Nacionais;
 1910: SL Benfica;
 1911: ?
 1912: SL Benfica;
 1913: SL Benfica;

 Articles relacionats .
 Campionat de Lisboa de futbol;
 Campionat de Porto de futbol;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57298" title="Tres-cents" nonfiltered="2476" processed="2472" dbindex="22758">

El tres-cents s un nombre natural que seguix al nombre 299 i precedeix al nombre 301. S'escriu 300 en la nmeraci rab o CCC en xifres romanes. La seva representaci binria s 100101100, la representaci octal 454 i l'hexadecimal 12C.
La seva factoritzaci en nombres primers s 2  3  5 = 300.

Ocurrncies del 300:
Un tricentenari s un esdeveniment que passa als tres-cents anys d'un altre;
La mxima puntuaci de bitlles;
Els anys 300 i 300 aC;

Nombres del 301 al 399.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57299" title="Quatre-cents" nonfiltered="2477" processed="2473" dbindex="22759">


Quatre-cents s un nombre natural, el quadrat de vint, que segueix al nombre 399 i precedeix al nombre 401. S'escriu 400 en el sistema de numeraci rab i CD amb xifres romanes. La seva representaci binria s 110010000, la representaci octal 620 i l'hexadecimal 190.
La seva factoritzaci en nombres primers s 24  52 = 400.

Ocurrncies del 400:
Anys 400 i 400 aC;
S'usa a vegades com a augmentatiu del quaranta per indicar multitud;

Nombres del 401 al 499.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57300" title="Cinc-cents" nonfiltered="2478" processed="2474" dbindex="22760">

El cinc-cents (escrit 500 o D segons el sistema de numeraci utilitzat) s un nombre natural mltiple de cent que segueix al nombre 499 i precedeix al nombre 501. s la meitat de mil. La seva representaci binria s 111110100, la representaci octal 764 i l'hexadecimal 1F4.
La seva factoritzaci en nombres primers s 24  52 = 500.

Ocurrncies del cinc-cents
Representa el mxim valor dels bitllets d'euro;
Era la moneda ms gran en valor de la pesseta;
s mig millenni o mig quilo;
Hi ha un joc de cartes amb aquest nom;
Anys 500 i 500 aC;

Nombres del 501 al 599.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57301" title="Lliga portuguesa de futbol" nonfiltered="2479" processed="2475" dbindex="22761">
La Lliga portuguesa de futbol o Primera Divisi Nacional (en portugus, Primeira Diviso Nacional), anomenada per patrocini Lliga Sagres s la mxima competici de clubs de futbol de Portugal.

 Histria .
L'actual Lliga portuguesa de futbol s'inici l'any 1938-39. Anteriorment exist el Campionat de Portugal, competici iniciada l'any 1922 i que es disput fins el 1938. Aquesta competici no era, de fet, un campionat de lliga per que es disputava en format de copa (per eliminatries).

Entre els anys 1934 i 1938 es disputaren campionats de lliga experimentals que no sn considerats oficials. La competici ha rebut les segents denominacions histricament:
1934-1938: Primeira Liga Experimental;
1938-1998: Primeira Diviso;
1999-2001: Primeira Liga;
2002-2004: SuperLiga Galp Energia;
2005-2006: Liga Betandwin;
2006-2007: bwinLIGA;
2008-2009: Liga Sagres;

 Equips temporada 2007-2008 .


 Historial .
Lliga experimental


 1935 FC Porto;

 1936 SL Benfica;

 1937 SL Benfica;

 1938 SL Benfica;


Lliga oficial


 1939 FC Porto;
 1940 FC Porto;
 1941 Sporting CP;
 1942 SL Benfica;
 1943 SL Benfica;
 1944 Sporting CP;
 1945 SL Benfica;
 1946 CF Os Belenenses;
 1947 Sporting CP;
 1948 Sporting CP;
 1949 Sporting CP;
 1950 SL Benfica;
 1951 Sporting CP;
 1952 Sporting CP;
 1953 Sporting CP;
 1954 Sporting CP;
 1955 SL Benfica;
 1956 FC Porto;
 1957 SL Benfica;

 1958 Sporting CP;
 1959 FC Porto;
 1960 SL Benfica;
 1961 SL Benfica;
 1962 Sporting CP;
 1963 SL Benfica;
 1964 SL Benfica;
 1965 SL Benfica;
 1966 Sporting CP;
 1967 SL Benfica;
 1968 SL Benfica;
 1969 SL Benfica;
 1970 Sporting CP;
 1971 SL Benfica;
 1972 SL Benfica;
 1973 SL Benfica;
 1974 Sporting CP;
 1975 SL Benfica;
 1976 SL Benfica;

 1977 SL Benfica;
 1978 FC Porto;
 1979 FC Porto;
 1980 Sporting CP;
 1981 SL Benfica;
 1982 Sporting CP;
 1983 SL Benfica;
 1984 SL Benfica;
 1985 FC Porto;
 1986 FC Porto;
 1987 SL Benfica;
 1988 FC Porto;
 1989 SL Benfica;
 1990 FC Porto;
 1991 SL Benfica;
 1992 FC Porto;
 1993 FC Porto;
 1994 SL Benfica;
 1995 FC Porto;

 1996 FC Porto;
 1997 FC Porto;
 1998 FC Porto;
 1999 Sporting CP;
 2000 Sporting CP;
 2001 Boavista FC;
 2002 Sporting CP;
 2003 FC Porto;
 2004 FC Porto;
 2005 SL Benfica;
 2006 FC Porto;
 2007 FC Porto;
 2008 FC Porto;


 Referncies .


 Enllaos externs .
Web oficial de la competici;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57303" title="Arsaces I de Prtia" nonfiltered="2480" processed="2476" dbindex="22762">
Arsaces I fou cap del grup nomada dels Parnis, d origen escita o dahan, que vivien al est de la mar Cspia i rei de Prtia vers el 250-247 aC (o 250-214 aC).

Arri diu que descendien de la dinastia Aquemnida per aix es difcil de comprovar i probablement es una tradici tardana. 

Buscant refugi a territori del rei de Bactrina Diodot I, va envair la regi anomenada Prtia, que depenia de l'Imperi selucida, vers el 250 aC i el 249 aC va deposar al strapa Andragores i es va apoderar del pas. 

Segons Arri va morir vers el 247 aC i el va succeir el seu germ Tiridates I o Arsaces II per els historiadors moderns pensen que aquest es una interposici inventada o errnia i que el germ mai va existir i que va viure fins els 214 aC quant el va succeir el seu fill Artaban I (Arsaces II).
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57305" title="Arsaces II de Prtia" nonfiltered="2481" processed="2477" dbindex="22763">
Tiridates s el nom que Arri va donar a un segon suposat rei dels parts, germ i successor d'Arsaces I de Prtia. El seu nom de regne seria Arsaces II.

Els historiadors moderns pensen que no va existir perqu el seu nom s persa i no part i que Arsaces va seguir com a rei fins el 214 aC. En el seu temps el parts van ocupar l'Hircnia i van sotmetre als amardis. Fou derrotat per Seleuc II el 238 aC per el selucida va haver de retornar per fer front a la rebelli de son germ Antoc Hierax i aix Tiridares va poder derrotar a les forces que Antoc havia deixat a la part nord-oriental del regne. Hauria mort el 214 aC i l'hauria succet el seu fill Artaban I de Prtia. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57307" title="Imperi Part" nonfiltered="2482" processed="2478" dbindex="22765">



L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins l'any 231 dC. Fou l'etern enemic oriental de Roma. El seu rei era "rei de reis" i per aix el nom d'imperi que sovint se li dna es pot considerar encertat.

Els parnis o aparnis eren una tribu nmada del sia central, d'origen escita. Vers la meitat del segle III aC van entrar en la Selucia del Tigris i s'hi van establir creant la regi de la Prtia, un petit regne governat per Arsaces I a partir de 249 aC) quan depos al strapa Andragores. A Arsaces el va succeir poc desprs el seu germ Tiridates que es convertiria en Arsaces II; per aquest motiu la dinastia s'anomena arscida. Vers el 237 aC es van apoderar de la Hircnia afavorint la independncia del poble dels amardis, nmades dedicats al bandidatge.

Arsaces II va morir el 214 aC i el va succeir el seu fill Artaban I, que regnaria amb el nom d'Arsaces III. El 209 aC el selucida Antoc el Gran va fer una brillant campanya militar a Prtia, va ocupar la capital Hekatompilos, i va obligar a Artaban a respectar la seva autoritat. Artaban va morir cap el 196 aC i el va succeir el seu fill Fraapatios. El 189 aC els selucides van patir una derrota decisiva a la batalla de Magnsia del Sipilos i el 188 aC es va signar el tractat d'Apamea. Aix va suposar de fet el restabliment de la independncia del regne de Prtia. 

Posteriorment els intents del rei selucida per dominar-los no van reeixir. El rei Fraapatios va morir vers el 181 aC i el va succeir el seu germ Fraates I. El 178 aC els amardis van quedar subjectes als parts i al mateix temps es van expandir cap al regne oriental de Bactriana. Fraates I va morir cap el 173 aC i el va succeir el seu germ Mitridates I el Gran (o el Div) que es va apoderar aviat de la part occidental de la Bactriana i Alexandria d'ria (actual Herat).

El 164 aC Mitridates I va entrar a la Mdia Atropatene, i el strapa Baccasis, que s'havia proclamat rei, fou derrotat, i va haver de reconixer la sobirania del rei dels parts, si b desprs, vers el 149 aC el rei d'Armnia hi va imposar la seva prpia sobirania. Vers el 162 aC els parts van imposar el seu domini a la part sud d'Iran i a la Elimiade. El 148 aC van dominar bona part de Bactrina menys la conca de l'Indus i el Kabulistan i poc desprs la seva frontera ja era al Tigris i Eufrates i van entrar a la provncia de Babilnia ocupant Selucia del Tigris (141 aC) i Babel (juliol de 141 aC). El contraatac del rei Demetri li va permetre recuperar Babel i mantenir el territori de la Caracene (tamb anomenat Mesene que correspon a la part nord). Per al any segent els parts van recuperar Babel (probablement per poc temps) i van arribar a Dura Europos. Demetri II fou apressat en les lluites i fou tractat amb gran correcci i se li va oferir de casar amb la princesa parta Rodegundis. Vers aquest any van fundar Ctesifont. En aquest moment (vers 139 aC) alguns territoris es van independitzar dels selucides, en concret el territori dels jueus (Judea) i Osroene.

Vers el 136 aC va morir el rei Mitridates i el va succeir el seu fill Fraates II. El 130 aC Antoc VII Sidetes va organitzar una expedici contra els parts als que va derrotar el riu Licos (el Zab). Armnia, Mdia Atropatene i la Prsis es van revoltar. El rei part va alliberar llavors a Demetri II amb l'idea de qu al reclamar el tron causaria disturbis al Imperi Selucida.

El 129 aC els parts van iniciar una ofensiva a Mesopotmia i Antoc VII fou derrotat i va morir a la lluita i el seu fill Seleuc fou fet presoner. Babel fou ocupada poc desprs al strapa de Caracene que s'havia fet independent. Un strapa part es va establir a Mesene. Aix ser origen de dos regnes feudataris del imperi que subsistiran molts anys.

El 127 aC Fraates II va morir en la lluita contra la devastadora invasi dels Sakes (escites). El va succeir el seu oncle Artaban II germ de Mitridates I. El 124 aC el nou rei va organitzar una expedici contra els tocaris i va morir en els combats. El va succeir el seu fill Mitridates II que va haver de fer front als atacs dels Sakes des Bactrina. Mitridates va organitzar les seves forces i va derrotar els sakes i va obligar al seu rei (anomenat pels parts Sahanu Sahi, es a dir rei de reis) a fer-se vassall dels parts. El 123 aC el strapa part de Mesene, Himeros, es va revoltar i es va voler independitzar, i el strapes selucida d'Adiabene i Gordiene va fer el mateix vers el 122 aC. Mitridates va sotmetre a Himeros i al rei de Caracene Hyspaosines. El 119 aC Mitridates havia netejat de sakes el pas i els havia redut a la regi del Sakastan (Sistan) com a terics vassalls, tot i que el rei Azes es va alliberar d'aquesta tutela uns anys desprs.

Vers el 90 aC Gotarces I un membre de la famlia arscida es va revoltar i es va proclamar rei i va dominar una part del Imperi. La guerra civil va durar uns cinc anys. Aix fou aprofitat per Tigranes II d'Armnia que va sotmetre els reis de Gordiene, Adiabene, Atropatene i va adquirir algun territoris abans perduts. El 87 aC va morir Mitridates II en un combat contra els armenis a la riba del Araxes, i no va deixar fills. Maukisres o Muaskires, oncle de Mitridates de 90 anys (germ de Mitridates I i d'Artaban II), es va proclamar rei, per contra ell es va alar Sanatroikes, germ de Fraates II.

Gotarces va morir el 80 aC per el seu fill Orodes I va continuar la lluita. Sanatroikes, ja d'edat avanada, va derrotar el encara mes vell Maukisres i es va fer amb el poder a la part del imperi que dominava associant de seguida al seu fill Fraates III. Sanatroikes va restablir el poder del rei part, va imposar-se a Orodes i va sotmetre a vassallatge al rei saka Azes II (que uns mesos abans havia succet al seu pare Maues). Sanatroikes va morir el 69 aC i el seu fill i collaborador Fraates III va quedar com nic rei. La seva aliana amb Tigranes II d'Armnia contra Roma va arribar tard i el rei d'Armnia fou derrotat. Per aquesta derrota va servir perqu el rei d'Adiabene hagus de reconixer la sobirania del rei part (65 aC). No aix Gordiene que va romandre subjecte a Armnia tot i les reclamacions dels parts. Atropatene estava lligada tamb a Armnia per vincles de parentesc per des llavors l'influencia principal fou la del Imperi Part.

Fraates III va ser assassinat pel seu fill Mitridates III que es va proclamar rei. El nou rei es va imposar a l'Atropatene i va obligar al rei de Gordiene a pagar tribut. Osroene tamb va haver de reconixer la sobirania del rei part. Mitridates es va mostrar cruel amb els notables del regne i aquestos van decidir eliminar-lo, aixecant bandera pel seu germ Orodes II.  Mitridates va quedar relegat a la zona de Babilnia i Selucia. El 52 aC Orodes II va entrar a Babilnia i va capturar a Mitridates III que fou executat.  El 40 aC els parts van fer una expedici a territori rom i van guanyar combats a Apamea i Antioquia. Els governs locals de Sria i Fencia (menys Tir) es van sotmetre al rei part, que va arribar fins a Cilcia. A Judea el candidat part, Antgon, va obtenir el tron enderrocant  a Hircanos II. El general rebel rom Labienos, aliat als parts, fou derrotat i mort (39 aC) als passos del Amanos a Cilcia pel general Ventidius i els parts van haver d'evacuar els territoris ocupats l'any anterior. El 38 aC el candidat rom al regne de Judea, Herodes el gran, es va imposar a Antgon amb l'ajut de les tropes romanes sota comandament de Silus. A Sria els parts van patir una derrota decisiva a  la batalla de la fortalesa de Guindaros (9 de juny del 38 aC) en la que a mes va morir l'hereu part Pacoros que havia estat associat al poder pel seu pare. Desprs d'aquestes derrotes Orodes va abdicar el 37 aC en favor del seu fill Fraates IV

El 35 aC el regne d'Armnia, un noble part rebel de nom Monoses i els romans van atacar als parts per la banda de l'Atropatene; la capital Fraaspa fou assetjada per Oppius Estaciannus. El rei d'Atropatene, Artavasdes, amb ajut dels parts va poder rebutjar l'atac. Tot seguit els parts van entrar a Armnia i van collocar al tron a un prncep de la nissaga arscida, Arsaces I, fill de Fraates IV, que fou aviat assassinat i Artavasdes III va recuperar el poder per va haver de reconixer la sobirania del rei part. Aix va provocar la reacci romana el 34 aC quant Marc Antonio va deposar a Artavasdes III d'Armnia  i va proclamar rei al seu fill Ardaxes II fins que al cap d'uns mesos Marc Antoni va donar al tron al seu propi fill infant Alexandre Heli (Helios) i Ardaxes II va fugir a Prtia. En canvi Artavasdes d'Atropatene, davant l'amenaa romana, es va aliar a Roma i va permetre l'entrada al pas de soldats romans que una vegada dins el van deposar i van donar el regne tamb a Alexandre Helios nominalment sota control dels generals lleials a Marc Antoni. Els parts van recuperar Atropatene el 33 aC i van entrar a Armnia on van massacrar a la guarnici romana per es van retirar.

El 32 aC Roma va donar suport a les reclamacions del tron part fetes per Tiridates (II). Va entrar al pas i fou reconegut en alguns territoris. El 30 aC Artaxes II d'Armnia va recuperar el tron ajudat per un exercit part. L'any segent Fraates IV va fer fugir a Tiridates per va tornar amb ajut rom el 28 aC. El 20 aC els romans van imposar al seu candidat Tigranes III a Armnia, expulsant a son germ Ardaxes II.

El 2 aC Fraates fou assassinat pel seu fill Fraataces i la mare d'aquest Musa (una italiana no romana). Fraataces es va proclamar rei amb el nom de Fraates V.

El 2 dC es va signar un tractat entre Roma i Partia (Tractat del Eufrates) pel qual Armnia quedaria sota influencia romana. La corona fou donada a un prncep capadoci de nom Ariobarzanes, per el pas es va rebellar l'any segent i va buscar l'ajut dels parts. El rei va morir el 4 dC en les lluites contra una tribu del est del pas i el seu fill Artavasdes VI es va declarar lleial a Roma. Els parts davant la potencia del exercit rom va haver de acceptar, per la noblesa armnia va resistir i va cridar al govern a la ex reina Erato. Caius, net d'August, va morir d'una ferida rebuda a traci durant el setge de Artixera (?) governada per Addon i la rebelli d'Erato es va estendre.

L'any 5 una revolta popular va enderrocar a Fraates V i fou nomenat rei un parent de nom Orodes III la relaci del qual amb els altres reis no es coneguda. Orodes es va trobar  tamb amb disturbis i motins i finalment fou assassinat l'any 7 i fou proclamat Vonones I, fill de Fraates IV que estava a Roma i estava romanitzat, el qual no va arribar a Prtia fins l'any segent i aviat es va enemistar amb la noblesa per les seves costum romanes. Artaban, d'una lnia collateral femenina, que ara era rei de la Mdia Atropatene, es va rebellar el 10 dC i Vonones, que no tenia suport popular o nobiliari, va fugir a Armnia i va abdicar l'any segent.

El 18 Artaban va signar un tractat amb Germnic, nebot de Tiberi, per compte d'aquest, en el qual era reconegut amic i aliat de Roma, per renunciava a mantenir al seu fill Orodes com a rei d'Armnia, regne que va passar a Zen del Pont fill del rei Polem I, que ja governava una part d'Armnia (la part de la Petita Armnia als lmits del Pont).

A la mort de Zen o Artaxes III d'Armnia 34 va tornar la qesti d'Armnia. El rei Artaban va posar al tron al seu propi fill Arsaces (Arshak d'Armnia) per aquest va ser mort pel candidat rom el prncep d'Ibria Mitridates l'any 35. Llavors els romans van donar suport a un candidat al tron part, Fraates, fill de Fraates IV (probablement el ex rei Fraates V) per aquest va morir abans de poder actuar. El 36 va tornar a provar de dominar Armnia enviant al seu fill Orodes (36) que ja n'havia estat rei, per Mitridates, amb ajut de mercenaris albans i srmates el va rebutjar i Orodes va morir a la lluita. Aix havia de portar a la guerra amb Roma, i els nobles parts van decidir enderrocar al rei i van demanar al emperador rom Tiberi el nomenament d'un noi rei de la nissaga dels arscides, i Tiberi va nomenar al net de Fraates IV, Tiridates III, i va enviar a Lucius Vitelius (el pare del futur emperador Viteli) a posar-lo al tron. Viteli va fer les operacions el mateix any 36 i rpidament, amb el suport de la noblesa, i molt poca lluita, va collocar al tron de Ctesifont a Tiridates III, per Artaban va fugir a Hircnia i, a la part oriental del imperi va aixecar als nmades escites en favor seu i va retornar al cap de pocs mesos. Tiridates III (que havia elegit malament als seus consellers i ministres i practicava costums romanes) va perdre el suport i Artaban va recuperar el poder. Va intervenir a la ciutat autnoma grega de Selucia del Tigris, favorable a Tiridates, en favor del partit oligrquic partidari seu,  i va reconixer un estat format per bandits jueus a Neerda, als pantans de Babel probablement com a forma de debilitar al seu rival.

L'any 37 Callgula, en una de les seves bogeries, va cridar al rei d'Armnia Mitridates a Roma, i el va declarar desposset, i l'Armnia va caure altre cop en mans dels parts que van ocupar el pas i el van annexionar. Els romans van reiniciar les operacions a la zona de Mesopotmia, i el rei dels parts una vegada mes va perdre el suport dels nobles, que no volien la guerra amb Roma, i fou enderrocat en un cop d'estat i proclamat rei el noble Cinmamos. Artaban va fugir a la cort del rei Izates II d', el qual, desprs de fer moltes promeses al nobles, va aconseguir l'abdicaci de Cinmamos, i la restauraci d'Artaban (40). Nisibe, que era domini reial part, fou cedit a Adiabene en agrament. Molt poc desprs Artaban va adoptar coma fill a Gotarces, fill de Gev (germ de Vonones I de Prtia) per aquest, que era ambicis, va fer matar a Artaban, el fill del rei, i aix va aixecar a tothom contra ell, i el rei el va desheretar (41). Artaban III va morir el 42  i el va succeir el seu fill Vardanes I. El mateix 42 el regne d'Armnia governat per la noblesa nacional amb aliana amb l'imperi Part fou ocupat pels romans. L'emperador Claudi va enviar al ex rei Mitridates cap Armnia i fou establert al poder (42). Una guarnici romana es va installar a Garni, prop d'Erevan.

La ciutat de Selucia s'havia revoltat en temps d'Artaban, i desprs de uns set anys es mantenia rebel. El nou rei va marxar contra la ciutat al comenar el seu regnat. El atac a Selucia fou frustrat per la rebelli de Gotarces. Vardanes va derrotar a Gotarces prop d'Ecbatana i Gotarces va fugir a la regi de Bukhara. A finals d'any (desembre) Vardanes va tornar contra Selucia, per Gotarces havia reunit un nou exrcit la primavera del 43 i altra cop Vardanes va haver de deixar el setge de Selucia. Com que la fora dels dos exercits era anivellada, els dos rivals van acordar un repartiment: Gotarces va rebre Hircnia i la part oriental i Vardanes la resta. Finalment Vardanes va tornar contra Selucia que fou ocupada el juliol del 43.

L'any 45 Vardanes, va voler reconquerir Armnia per Gotarces II d'Hircnia es va rebellar altre  cop aliat a Izates II d'Adiabene. Vardanes va marxar contra el rebel, al que va derrotar a la riba del riu Carinda (a la costa sud de la mar Cspia). Gotarces va fugir al territori del escites Dahan i Vardanes el va empaitar i va obtenir varies victries per no el va poder atrapar. El 46 el rei preparava una expedici contra Adiabene quant els nobles i mags  el van assassinar. Per llavors els assassins es van dividir en faccions cada una afavorint a un candidat diferent: Meherdates o Mitridates, fill d'un ex rei, que era hostatge a Roma, afavorit pels romans, va obtenir el major suport, per Gotarces, que ja era al pas amb el seu exrcit escita es va fer reconixer per la noblesa. Per entre la noblesa va restar un fort partit partidari del altre candidat, Meherdates, fill de Vonones I de Prtia, que era hostatge a Roma. Meherdates amb perms de Roma es va presentar a la frontera de Prtia a l'Eufrates i fou proclamat rei pels seus partidaris (49) entre ells el rei Abgar V d'Osroene que era en secret fidel a Gotarces. Abgar V va aconsellar al pretendent que en lloc de marxar directament contra Selucia i Ctesifont, passs per Niniveh i la riba esquerra del Tigris; Gotarces, informat per Abgar, va sorprendre a Mitridates prop de Niniveh, el va derrotar i fer presoner; llavors li va fer tallar les orelles, cosa que l'inhabilitava per a ser rei. Mort Gotarces (51) sense fills, els nobles van proclamar rei a Vonones II que era rei d'Atropatene, regne que davant la seva renncia passaria al seu fill Pacoros.

A la seva mort al cap de dos mesos el va succeir el seu fill Vologs I. A la part oriental, a la Prtia prpia (a la actual regi de Merw) s'han trobat monedes d'un rival de nom Sanabares datades entre el 51 i el 65, es a dir durant casi tot el regnat de Vologs. El rei Vologs I de Prtia va reiniciar la reclamaci del regne d'Armnia i va envair aquest pas l'any 53, va conquerir Artaxata i va proclamar rei al seu germ Tiridates I (any 53), per al hivern, al retirar-se els soldats parts per una epidmia i el rei armeni Radamist va recuperar el poder. Una revolta dels nobles favorables als parts va triomfar i Tiridates va tornar a ser rei (55). El 55 es va rebellar Vardanes, fill de Vologs I, que es va proclamar rei (Vardanes II) per fou derrotat al cap de tres anys (58). La primavera del 58 el general Corbul, amb plens poders, va entrar a l'Armnia des Capadcia i va avanar vers Artaxata, mentre que Farasmanes o Pharsman I d'Ibria atacava pel nord, i Antoc de Commagena atacava pel sud-oest. Tiridates va fugir de la seva capital que fou ocupada per Corbul i incendiada. Al estiu Corbul va avanar cap a Trigranocerta, en una marxa molt penosa, i van arribar a la ciutat que els hi va obrir les portes, menys la ciutadella que va resistir, i va ser pressa al assalt. Roma va poder imposar el seu candidat a Armnia.

La guerra es va reiniciar aviat i el governador de Capadcia Petus, fou derrotat pels parts a Rhandeia, a la vora del Arsanies (avui Murad Su), i assetjat a la fortalesa va haver de signar un tractat pel qual els romans evacuaven Armnia (62). Aquest tractat fou modificat, per signat altra cop a Rhandeia, amb Corbul, l'any 63, i el prorrom Tigranes VI va haver de renunciar a la corona que va retornar a Tiridates. El pacta establia un rei arscida a Armnia per client dels romans; noms una guarnici romana romandria al pas, i estaria a la Sofene, i Artaxata (destruda) seria reconstruda. 

El 72 els alans van fer una assoladora incursi a la Mdia Atropatene. Pacoros, rei d'Atropatene, va fugir a la cort del seu pare Vologs I. L'any 77 va morir Vologs i el va succeir el seu fill Vologs II. Pacoros, potser el mateix rei d'Atropatene, es va rebellar i va obtenir el suport de bona part de la noblesa. Desprs de dos anys de guerra civil Vologs II fou enderrocat i fou proclamat rei Pacoros (78-105). Va tenir dos rivals al tron, noms coneguts per les monedes que han quedat: Artaban III, vers el 80 90 i Vologs III, vers el 105. Pacoros va morir el 105 i el va succeir son germ Osroes I (Khusro I).

Ja abans de la mort del rei Pacoros s'havia alat contra ell Vologs III, a la part oriental. El 111 un nombre important de nobles van oferir el suport a Vologs III.  El 113 el rei Axidares d'Armnia, possible fill del ex rei part Pacoros II de Prtia, que no satisfeia ni a parts ni a romans, fou deposat per Osroes I que va nomenar a un nebot seu, Partamisiris, que seria germ de Axidares. Per aquesta decisi fou mal acollida a Roma que el 114 va declarar la guerra al Prtia, i va annexionar Armnia convertida en provncia. Tanmateix va dominar Albnia del Caucas, Atropatene, Adiabene i altres regions com el Pont oriental.

El 115 Traj va entrar en territori part, va baixar el Tigris i va atacar Hatra (actual Al-Hadhr) on governava un prncep local rab que va oposar forta resistncia. Desprs va ocupar Hit, Babel i altres ciutats i va arribar al golf prsic. Totes aquestes regions van esdevenir provncia romana (Mesopotmia). Mitridates IV, germ d'Osroes, es va proclamar rei junt amb el seu fill Sanatroikes II (que tamb es va titular rei) i van combatre sense massa xit als romans. Traj va entrar a Selucia i Ctesifont el 116, quant el rei Osroes II ja havia fugit. Els romans van proclamar rei a Partamaspades, que se suposa era net del ex rei Pacoros II i fill d'Axidares d'Armnia. Aquest rei, amb ajut rom va entrar a Ctesifont.

El 117 Traj va tornar a Hatra per reduir el principat per es va posar malalt durant l'atac i va haver d'abandonar el setge. Va arribar fins s Selinunte on va morir el 8 d'agost del 117. El seu successor i fill adoptiu, Adri, pacifista i homosexual, va signar immediatament un tractat amb Osroes I pel qual els romans evacuaven les regions ocupades menys Osroene. Partamaspades, abandonat dels romans, fou derrotat i Osroes va recuperar la seva capital. Partamaspades va fugir a territori rom i Adri li va concedir (118) el vacant tron d'Osroene.

Osroes va morir el 129 i la noblesa s'inclinava pel reconeixement de Vologs III que dominava la part oriental, per Mitridates IV es va tornar a alar i durant 20 anys va dominar algunes regions occidentals. Va morir el 140 durant un atac a la provncia romana de Commagena. El seu fill Sanatroikes II el va precedir en la mort tamb en lluita contra els romans. Llavors la noblesa va reconixer rei a Volags III de la Prtia Oriental on s'havia proclamat abans del 105 que per set anys va reunficar l'imperi. Va morir el 147 i el va succeir el seu fill Vologs IV (que algunes fonts donen com a fill de Mitridates IV).

Vologs IV vers el 150 va sotmetre el regne de Caracene que probablement es mantenia independent des el 115 o 116. Consolidat al poder, el 161 es va decidir a entrar a Armnia, on va deposar al rei Sohemo i va collocar al tron al seu fill Pacoros. Aix va suposar la guerra amb Roma. El 162 el governador de Capadcia va envair Armnia per fou derrotat a Elegeia i es va sucidar. El 163 un rei de nom Wael es va fer amb el poder a Osroene i va rebre suport part. El mateix any l'emperador Marc Aureli va enviar al general Prisc, que va ocupar Artaxata, va fer fugir a Pacoros i va restablir a Sohemo. Artaxata fou destruda i fou substituda per una nova ciutat no gaire lluny anomenada Kainpolis, que podria correspondre a Valarshapat (segons Moiss de Khoren); all es va installar una guarnici romana que al menys hi va romandre fins el 185. Tot seguit, el 165, elrs romans va ocupar Osroene i Manu VIII fou restablert com a rei. El 166 els romans dirigits per Avidius Cassius van entrar a Mesopotmia creuant l'Eufrates i desprs el Tigris, arribant fins a Susa. Selucia fou ocupada i l'exrcit rom va entrar a la capital Ctesifont que fou saquejada. Els regnes del nord (Armnia, Osroene i Adiabene) queden sota domini rom. Per aquesta victria costar cara a Roma, car les legions van agafar la pesta i se la van emportar a Itlia i a altres llocs del Imperi. Vers el 190 es va rebellar Orodes II a l'Atropatene, per a la mort del rei el 191 el seu fill Vologs V es va fer amb el tron i es va imposar a Orodes II.

Vologs V (191-208) va passar a l'ofensiva vers el 193 i els parts van entrar a Mesopotmia i la van arrabassar als romans que noms van conservar l'Osroene. Armnia fou ocupada i collocat al tron un rei arscida de nom Sanatruk (Sanatroikes). El 195 Sptim Sever va entrar a Mesopotmia  i la va reconquerir fcilment i la va convertir en provncia amb capital a Nisibis. El 197 els romans van tornar a Mesopotmia, i van derrotar els parts ocupant altra cop Ctesifont i Selucia. El rei Sanatruk (Sanatroikes) d'Armnia no va intentar ajudar als parts i va morir aquell mateix any i llavors fou nomenat rei el seu fill Valarsaces o Valarshak (que segons Moiss de Khoren fou qui va rebatejar Kainopolis com Valarshapat), i que es va posar al costat dels Parts, fins que a la seva derrota i llavors va haver d'oferir hostatges i tributs a Roma. La guerra amb els parts va seguir fins el 202 i va deixar Mesopotmia sota control rom, enxamplant la provncia romana.

 El final de l'imperi .
Vologs V va morir el 208 o 209 i el va succeir el seu fill gran Vologs VI, per un altre fill, Artaban V es va revoltar i es va apoderar de la part occidental deixant a Vologs la part oriental.

El 216 l'emperador Caracalla va demanar a Artaban la ma de la seva filla, per Artaban va desestimar la petici. Aix va irritar a Caracalla que amb diversos pretextes va buscar la guerra amb els parts, i va entrar en el seu territori devastant la provncia d'Assria i la de Mdia Atropatene. Caracalla va ser assassinat el 8 d'abril del 217 i des llavors els parts van passar al contraatac. La gran batalla de Nisibis, va durar dos dies i els parts obtingueren dos victries seguides. El nou emperador Macr va comprar la pau per cinquanta milions de dracmes. 

Artaban va afavorir la rebeli de la famlia persa de Sassan a la Perside iniciada ver el 209, i va perdre la Caramnia vers el 224 contra el rebel Ardashir I de Prsia a la Batalla d'Hormazan qui va fomentar una rebelli de nobles a l'Atropatene. Artaban finalment fou mort a la Batalla d'Hormizdegan prop d'Ormuz, entre Bebehan i Shushtar (Sosirate) a finals del 226. Es va proclamar rei el seu fill Artavasdes o Artabaces que va rebre el suport del rei rab de Hatra (amb el que estava emparentat) per va acabar perdent tamb la Bactriana vers el 228 i en pocs anys el rebel Ardashir I de Prsia es va apoderar de la resta del Imperi Part i fund l'imperi sassnida.

 Llista de reis .
Arsaces I  249-247 aC;
Arsaces II o Tiridates I 247-214 aC;
Artaban I 214-196 aC;
Fraapatios 196-181 aC;
Fraates I 181-173 aC;
Mitridates I el gran 173-136 aC;
Fraates II 136-127 aC;
Artaban II 127-124 aC;
Mitridates II 124-87 aC;
Gotarces I 90-80 aC pretendent;
Maukisres 87-77 aC;
Orodes I 80-? pretendent;
Sanatrokes I 77-69 aC;
Fraates III 69-57 aC;
Mitridates III 57-52 aC;
Orodes II 52-37 aC;
Pacoros I 42-38 aC (associat);
Fraates IV 37-2 aC;
Tiridates II 32-29 aC i 28-26 aC, pretendent;
Fraates V 2 aC-5 dC ;
Orodes III 5-7;
Vonones I 7-10;
Artaban III (primera vegada) 10-36;
Tiridates III 36-37;
Artaban III (segona vegada) 37-39;
Cinmamos 39-40;
Artaban III (tercera vegada) 40-42;
Vardanes I 42-46;
Gotarces II 47-51 ;
Vonones II 51;
Vologs I 51-77;
Sanabares 51-65 pretendent;
Vardanes II 55-58 pretendent;
Meherdates o Mitridates IV 49 pretendent;
Vologs II 77-79;
Pacoros II 79-105;
Artaban IV 80-90, pretendent;
Osroes I (primera vegada) 105-115;
Mitridates IV (primera vegada) 115-116 pretendent;
Sanatrokes II (primera vegada) 115-116 (associat);
Partamaspades 116-117;
Osroes I (segona vegada) 117-129;
Mitridates IV (segona vegada) 129-140 ;
Sanatrokes I (segona vegada) 129-139 (associat);
Vologs III 140-147 (rei a les regions orientals 105-140);
Vologs IV 147-191;
Osroes II 190 pretendent;
Vologs V 191-208 o 209;
Vologs VI 208 o 209-228 (al Orient);
Artaban V 209-226 (al Occident);
Artavasdes 226-231;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57308" title="rbites de satllits artificials" nonfiltered="2483" processed="2479" dbindex="22766">
La majoria de satllits artificials al voltant de la Terra es troben concentrats en un nombre limitat de tipus d'rbites de satllits artificials. Aix s aix ja que cadascun d'aquests tipus d'rbita presenta un conjunt de caracterstiques particulars que el fa til per a acomplir un cert tipus de missi. En general, no s'acostuma a referir-se  l'orbita d'un satllit artificial amb els elements orbitals que la defineixen precisament, sin noms amb el tipus d'rbita, ja que aix s suficient per a donar una idea dels problemes i avantatges que l'rbita imposa i ofereix al satllit.

Existeixen tres grans categories definides per l'alada de l'rbita sobre la superfcie terrestre:
 rbita terrestre baixa: Entre 200 i 2.000 km d'alada. Utilitzada per la majoria de satllits d'observaci i tamb per l'Estaci Espacial Internacional, el telescopi espacial Hubble i els transbordadors espacials. Uns casos especials d'aquest tipus d'rbita sn:
 rbita polar: La seva inclinaci s propera als 90 i, per tant, passa a prop dels pols en cada revoluci.
 rbita polar heliosncrona: Tipus d'rbita que mant sempre la mateixa orientaci respecte a l'eix Sol-Terra.
 rbita d'estacionament: rbita baixa en qu se situen satllits en espera de ser traslladats a una altra rbita.
 rbita terrestre mitjana: entre 2.000 i 35.786 km d'alada. Actualment utilitzada pels sistemes de navegaci global (com el GPS o el Galileo);
 rbita geosncrona: a 35.786 km d'alada. Aquest tipus d'rbita t la particularitat que el seu perode s igual al perode de rotaci de la Terra. En concret la ms usada s:
 rbita geostacionria: La seva inclinaci i excentricitat sn igual a zero. Utilitzada per satllits meteorolgics i de comunicacions que necessiten estar sempre sobre el mateix punt de la superfcie.
A ms tamb s habitual utilitzar les anomenades
 rbites de Hohmann o de transferncia: rbita ellptica que serveix per passar d'una rbita circular a una altra amb una despesa energtica mnima.




Referncies.
 Centre National d'tudes Spatiales. Spacecraft Techniques and Technology, Cpadus-ditions, 2005. ISBN 2854286855;

Vegeu tamb.
rbita;
Satllit artificial;
Satllit geostacionari;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57309" title="Copa portuguesa de futbol" nonfiltered="2484" processed="2480" dbindex="22767">
La Copa Portuguesa (Taa de Portugal) s la segona competici futbolstica de Portugal. Es disputa en sistema d'eliminatries. S'inici l'any 1938-39 i es pot considerar com la continuaci del Campionat de Portugal. s organitzat per la Federaci Portuguesa de Futbol).

Historia.
La primera competici de copa a Portugal fou la Taa do Imprio, un torneig disputat entre 1912 i 1918 i que fou organitzat pel club S.C. Imprio. La Federaci Portuguesa de Futbol no el reconeix com a oficial.

El 1921 la prpia Federaci impuls el Campionat de Portugal, torneig disputat per eliminatries. Com no existia la lliga portuguesa, aquest era el campionat ms important del pas i el vencedor era considerat campi nacional. Des del 1938/39, a causa de la creaci de la lliga, el Campionat de Portugal es converteix en Taa de Portugal (Copa de Portugal).

Actualment hi prenen part els clubs que participen a les quatre divisions nacionals de la lliga portuguesa: Primeira Diviso; Liga de Honra, 2 Diviso B i 3 Diviso), a ms dels primers classificats de les diferncies lligues regionals. Les eliminatries es disputen a doble partit (anada i tornada) i la final es disputa a partit nic en terreny neutral, histricament a l'Estdio Nacional de Jamor, Lisboa). El campi obt una plaa per la Copa de la UEFA i per disputar la Supercopa Cndido de Oliveira contra el campi de lliga.

Palmars.




Notes.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57310" title="rbita geostacionria" nonfiltered="2485" processed="2481" dbindex="22768">

Una rbita geostacionria s una rbita geosncrona caracteritzada per tenir tant l'excentricitat com la inclinaci nulles (e = 0, i = 0). Es tracta d'una rbita circular situada a 35.786 km sobre l'equador terrestre. Un satllit en aquesta rbita mant fixa la seva posici (es troba estacionari) respecte a la superfcie terrestre, ja que el seu moviment orbital es fa a la mateixa velocitat angular que el moviment de rotaci de la Terra. D'una certa manera, es pot dir que el satllit segueix el moviment de rotaci de la superfcie.

Aquesta caracterstica es revela d'una gran utilitat per als satllits de comunicacions ja que permet l's d'antenes de recepci fixes i proporciona una cobertura constant. Tamb permet als satllits meteorolgics recollir i enviar informaci actualitzada sobre la meteorologia de regions molt extenses (p. ex. d'un continent).

Aquesta orbita presenta, emper, alguns inconvenients respecte a l'rbita baixa terrestre (l'altre tipus d'rbita ms utilitzat). D'entrada, es requereix molta ms energia per arribar-hi degut a la gran alada, cosa que dificulta i encareix el llanament. A aix s'afegeix un nivell de radiaci molt ms important, ja que ens trobem al lmit de la zona protegida pel camp magntic terrestre. La gran alada tamb tendeix a dificultar la tasca del satllit. Per exemple, els satllits de comunicaci han d'enviar senyals de gran potncia per compensar la distncia que els separa de l'usuari receptor.

A aquestes complicacions s'afegeix el fet que l'rbita geostacionria s una rbita inestable. Diverses pertorbacions orbitals fan que els satllits geostacionaris es vegin obligats a utilitzar els seus sistemes de propulsi per mantenir-se a la seva posici. Les pertorbacions ms importants sn:
El potencial lunisolar (o deriva Nord-Sud): Es tracta d'una variaci espontnia de la inclinaci de l'rbita causada per l'efecte combinat de la gravetat del Sol i de la Lluna. L'amplitud d'aquesta pertorbaci varia peridicament entre 0,75 i 0,95 /any, amb un cicle de 18,6 anys imposat pel moviment relatiu d'aquests dos astres. Aquesta pertorbaci s la que requereix ms combustible per ser corregida.
La deriva de la longitud (o deriva Est-Oest): La posici relativa d'un satllit geostacionari respecte a la superfcie es troba definida per la longitud sobre la qual es troba el satllit. Aquesta posici ha de restar fixa per poder realitzar la missi. La longitud del satllit, emper, es veu afectada per una pertorbaci causada pel fet que la Terra no s una esfera perfecta. L'efecte d'aix s una deriva de la longitud que pot arribar a 0,7 /any. Aquest valor, per, no s uniforme per a tota l'rbita geostacionria, sin que depn, al seu torn, de la longitud sobre la qual es troba el satllit.

Fins i tot tenint en compte aquests problemes, el gran valor comercial dels satllits geostacionaris fa que el nombre d'objectes en rbita geostacionria augmenti. L'any 2005 existien ms de 300 satllits geostacionaris operacionals. Com que l'espai a l'rbita s limitat, la Uni Internacional de Comunicacions ha dividit l'rbita en parcelles o finestres que sn assignades a cada satllit i que permeten de disminuir el risc de collisi o interferncia entre satllits geostacionaris. El problema de la deixalla espacial tot i no ser tan intens com a l'rbita baixa terrestre tamb es planteja i actualment es procura que els satllits geostacionaris deixin l'rbita geostacionria a la fi de la seva vida til a fi i efecte de deixar el lloc lliure per als satllits del futur.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57314" title="Histria moderna d'Armnia" nonfiltered="2486" processed="2482" dbindex="22770">
Durant els ltims anys d'existncia de l'Imperi Otom (1915-1922) una gran proporci d'armenians que viuen a Anatlia moriren com a resultat del que s'anomena freqentment el Genocidi Armeni, que s contemplat per la major part d'historiadors occidentals i armenians com una matana massiva realitzada per l'estat. Les autoritats turques, si ms no, mantenen que les morts foren el resultat de la guerra civil, a ms de les malalties, la fam i les morts causades en ambds bndols. La majoria d'estimacions de nombre d'armenians assassinat va de 600.000 fins a 1.500.000, i aquests fets sn commemorats tradiconalment el dia 24 d'abril. Els armenians i molts altres pasos arreu del mn han estat intentant trobar el reconeixement oficial dels fets com un genocidi.

Desprs d'un breu perode d'independncia en una repblica armeniana prpiament dia, establerta desprs de la Revoluci Russa, Armnia va ser reincorporada dins de l'rbita sovitica des del 1922 fins al 1936 com a la Repblica Socialista Federada Transcaucsica i del 1936 a 1991 com a la Repblica Socialista Sovitica d'Armnia. El 1991 aconsegueix la independncia. Tot i aix, el conflicte militar que havia iniciat amb Azerbaitjan l'any 1988 (amb ra de la possessi d'un territori de majoria tnica armeniana dins de l'estat d'Azerbaijan anomenat  Nagorno Karabakh) no va tenir esclats violents fins el 1994 quan es va decretar una treba, les forces de l'exrcit armeni van prendre possessi de Nagorno Karabakh i dels districtes del voltant d'Azerbaitjan. Les economies dels dos pasos implicats han resultat molt damnificades per l'absncia d'una ressoluci pacfica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57315" title="Amlcar Barca" nonfiltered="2487" processed="2483" dbindex="22771">

Amlcar Barca (270 aC - 228 aC), va ser un general i un home d'estat cartagins, lder de la famlia Barca, pare d'Anbal i sdrubal Barca i sogre d'Asdrbal. El seu nom Barca deriva probablement del semita Barak (Illuminat) i no era un nom familiar sin un renom personal, encara que a la seva famlia se la distingeix desprs amb el nom dels Barca o Barcins. Un altre possible origen del nom seria la ciutat de Barca a Cirenaica.

La seva vida: militar i poltic.

Abans del seu nomenament com a comandant en cap de l'exrcit cartagins a Siclia el 247 aC a la Primera Guerra Pnica,  la seva vida es desconeguda. En aquest any encara era bastant jove per ja havia destacat en combat i se'l considerava el successor natural de Cartal.

Al 247 aC va prendre el comandament en cap a Siclia quan l'illa estava prcticament en mans dels romans, excepte Drepanum i Lilibea que estaven bloquejades per mar i terra. Amlcar va atacar per mar la costa del Bruttium i desprs va desembarcar a Siclia establint el seu exrcit a una muntanya coneguda com Hercte o Ercte (Monte Pellegrino) no molt llunyana a Panormos, i en ple territori sota domini rom. Un bon embarcador al peu de la muntanya li permet no solsament mantenir les comunicacions per mar sin sortir en expedicions de saqueig cap a altres punts de Siclia i Itlia; per terra va dirigir una srie de combats sense resultat decisiu per que van impedir qualsevol intent contra Drepanum i Lilibea.

Desprs de tres anys, el 244 aC va desplaar el seu exrcit a una posici semblant a la falda del Mont Eryx o Erix ("Monte San Giuliano"); es va apoderar de la ciutat (els habitants de la qual foren enviats a Drepanum) i la muntanya i la va convertir en un camp fortificat tot i la presencia d'un fort rom a la cimera i un campament al peu de la muntanya. Aqu va resistir dos anys ms; des d'Erix va poder donar suport a la guarnici assetjada a la vena ciutat de Drepanum ("Trapani"). en aquest temps va fer front no sols als atacs romans sin al mot dels seus mercenaris gals i altres als que va haver de fer promeses que finalment va portar a la guerra del mercenaris a frica. Els romans van decidir fer un esfor extraordinari per mar i van construir una flota dirigida per Lutaci Catul que el 241 aC va derrotar decisivament a l'almirall Hann a les illes Egates. El govern cartagins va demanar opini sobre la pau o la guerra a Amlcar que, sense esperances de guanyar, va aconsellar la pau, que va comportar la prdua de Siclia (i desprs Sardenya)  pels cartaginesos. L'exrcit cartagins a Erix va poder sortir amb les armes a la ma i sense cap signe de submissi; Amlcar va entregar el comandament a Gisc amb l'encrrec de portar aquelles forces a frica (on desprs es van revoltar). 

Amlcar va tornar a Cartago pel seu compte, i poc desprs va haver de prendre el comandament de les forces lleials contra els mercenaris sollevats dirigits per Espendi i Mat als que es van unir els nmides, comandament que inicialment se li havia negat i que fou donat a Hann que no va aconseguir res.

Vegeu: Guerra dels mercenaris

 La conquesta d'Hispnia .

Polibi diu que desprs de la guerra fou enviat amb un exrcit a Hispnia. El contrari Diodor de Siclia i Appi diuen que es va barrejar amb intrigues del partit popular contra el partit aristocrtic i que per escapar a la persecuci dels aristcrates que li recriminaven la seva conducta a Siclia, va anar a Hispnia. Appi i Zonares diuen expressament que va anar a Hispnia sense autoritzaci del govern i que els seus actes foren desprs ratificats degut als seus xits i per la influencia del seu gendre sdrubal, cap del partit popular a Cartago que havia guanyats molts adherents al rebre finanament des de Hispnia amb les riqueses obtingudes per Amlcar. No s pot assegurar res per si que se sap que Amlcar era partidari del partit popular mentre el general Hann era el cap dels aristcrates, i que va fer aliana matrimonial i poltica amb Asdrbal. En general es pensa que Barca volia crear un imperi a Hispnia tant per raons econmiques com estratgiques, ja que Cartago necessitava amb urgncia obtenir metalls preciosos perqu les seues arques havien quedat buides desprs de la guerra; a ms, li calia reclutar mercenaris hispans per als seus minvats exrcits i, sobretot, el control militar de la Pennsula era absolutament imprescindible a fi que Cartago pogus frenar la penetraci romana. Personalment compensava la prdua de Siclia i esperava obtenir riqueses per fer l'abans possible la guerra de revenja contra Roma. Per una facci del Senat cartagins era contrria a l'expansi, i proposava l'alternativa d'intensificar l'explotaci dels recursos naturals de les terres africanes. Sembla que Barca va reclutar un nou exrcit a Numdia, i va organitzar una expedici a Hispnia sota la seva responsabilitat.

Quan Amlcar va arribar a Hispnia noms Gades i algunes altres petites colnies fencies estaven en l'orbita de Cartago i estenien la seva influencia pel sud del pas. Amb el seu exrcit mercenari, i ms tard amb soldats pagats o reclutats al lloc, Amlcar va dominar tribus i ciutats, combinant la diplomcia i la guerra. Les riques mines de plata a la part del pas que va sotmetre li va donar la riquesa que necessitava, complementada amb el bot de guerra i les contribucions dels sotmesos. 

Desprs de la popularitat entre el poble i el partit patritic, adquirida a conseqncia del seu xit, els seus adversaris no van poder impedir que arribs a ser prcticament un dictador i tots els esforos humans i econmics de Cartago es dirigiren cap a un nic objectiu: la conquesta d'Hispnia. 

Va fundar una ciutat destinada a esdevenir la capital cartaginesa d'Hispnia a un lloc anomenat Cap Blanc ((          ), per aquesta fou substituda desprs per Cartago Nova. Tamb se li atribueix que va fundar la ciutat de Barcino, l'actual Barcelona.

 Mort d'Amlcar Barca .

Va morir en una batalla, segun uns contra els vetons, un poble entre el Tajo i el Guadiana suposadament prop d'un lloc conegut per Castrum Album (229 aC), i segons altres a Helice (228 aC). Diodor de Siclia i Appi expliquen la seva mort de manera diferent; Zonares segueix a Appi.

Amlcar va estar molt per sobre d'altes cartaginesos de l'poca en habilitats diplomtiques i militars, i noms va ser superat pel seu fill Anbal, al qual va preparar des de ben jove per que el succes en aquest conflicte.

Dades biogrfiques.

270 aC. Neix Amlcar Barca.

264 aC. Comena la Primera Guerra Pnica.

247 aC. Amlcar Barca pren el comandament de l'exrcit cartagins.

247 aC. Neix Anbal.

241 aC. S'acaba la Primera Guerra Pnica. Els cartaginesos perden Siclia, Crsega i Sardenya, per mantenen llurs possessions al sud d'Hispnia (Gadir, principalment).

240 aC. Dirigeix als cartaginesos contra els mercenaris i nmides en una guerra de ms de tres anys

237 aC. Amlcar Barca desembarca a Hispnia i estn l'rea d'influncia cartaginesa fins a Akra Leuk (a l'actual Tossal de Manises, a l'Albufereta d'Alacant), tot contravenint el tractat romano-cartagins del 348 aC, que noms permetia l'expansi fins a Cartagena. Davant aquest incompliment, Roma no pren cap mesura concreta.

228 aC. Mor Amlcar Barca en la batalla d'Helice (Elx), i el succeeix el seu gendre Asdrbal.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57316" title="Innocenci VI" nonfiltered="2488" processed="2484" dbindex="22772">

Innocenci VI, nascut tienne Aubert (1282 o 1295   12 de setembre de 1362), papa a Aviny des de 1352 fins 1362, successor de Climent VI, era originari de la dicesi de Les Monts, a Limoges (avui part de la comuna de Beyssac, departament de Corrze), i, desprs d'ensenyar dret civil a Tolosa, va ser bisbe de Noyon i ms tard de Clermont.

En 1342, va ser nomenat cardenal. Al morir Climent VI, desprs que els cardenals s'hagussin sumat a una lnia poltica en cas que fos escollit, Aubert va ser triat el 18 de desembre de 1352, un dels primers actes del seu ponfificat va ser declarar el pacte illegal i nul.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57317" title="sdrubal (gendre d'Amlcar)" nonfiltered="2489" processed="2485" dbindex="22773">
El general cartagins sdrubal, que era gendre i successor d'Amlcar Barca i cunyat d'Anbal, fou un gran diplomtic que, sense fer s de la fora, aconsegu ampliar l'rea d'influncia dels cartaginesos des de Cartagena fins al cap de la Nau a Xbia. Des de jove fou un dels caps del partit popular o democrtic, i va tenir activitat poltica entre les dues guerres pniques. Es va casar amb la filla d'Amlcar Barca, i el va acompanyar a Hispnia el 238 aC. Desprs va tornar a Cartago per agafar el comandament de l'exrcit en la guerra contra els nmides als que va derrotar completament. Desprs de la guerra va retornar en poca desconeguda a Hispnia on era el 229 aC on desprs de la mort d'Amlcar va reunir les seves forces i va rebre de Cartago el comandament com a governador. Era ms un poltic que un militar

 Poltica pactista .
 
sdrubal conclogu tractats d'amistat amb els cabdills locals, i fins i tot es cas amb una princesa ibera i anim als seus compatriotes a seguir-ne l'exemple. Asdrbal en les relacions amb els indgenes actuava amb molta prudncia i, si b convenia, els feia certes concessions.

Amb els romans, sdrubal pact el Tractat de l'Ebre (226 aC), que fixava el lmit de la futura expansi dels cartaginesos en aquest riu. A primera vista, els romans foren generosos amb els cartaginesos, per tamb s'ha de tenir en compte que en aquell moment els romans no podien arriscar-se a una nova guerra amb Cartago, perqu els belicosos gals estaven a punt d'invair Roma. El seu govern a Hispnia era virtualment independent de Cartago i el tractat el va signar de manera personal i no en nom de Cartago.

 Fundaci de Carthago Nova .

L'any 227 aC Asdrbal fund Carthago Nova, l'actual Cartagena, pels segents motius:
s un excellent port natural.
Est situada prop d'una regi minera.
Est ms prxima a Cartago que Gadir (Cadis).
La seva situaci estratgica permet controlar millor els moviments dels romans.

Per totes aquestes raons el centre del poder cartagins a la Pennsula fou desplaat des de Gadir a Carthago Nova. En aquesta ciutat es va fer construir un palau

 Mort i successi .

Va fer algunes operacions militars contra les tribus ms llunyanes per la direcci la va encarregar al jove Annbal, i en general foren victorioses. L'any 221 aC l'home que havia fet tant per a la consolidaci del poder cartagins a Hispnia fou assassinat a Caratgo Nova per l'esclau d'un home al que havia fet matar (221 aC) o que havia estat mort per ordre d'Asdrubal, o per un mercenari celta segons les diferentes versions. El succe el seu cunyat Anbal, que no tenia un carcter tan conciliador com el d'Asdrbal.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57318" title="Lo mal any primer" nonfiltered="2490" processed="2486" dbindex="22774">
Lo mal any primer (1333) s com es va conixer l'any 1333, degut a la mala collita de blat, que comen una srie de crisis que amb l'entrada al segle XIV, interromp l'expansi territorial de la Corona d'Arag i la prosperitat adquirides en els segles anteriors.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57319" title="Objecte Herbig-Haro" nonfiltered="2491" processed="2487" dbindex="22775">


Els objectes Herbig-Haro sn retalls petits de nebulositat associats a estrelles noves, i es formen quan el gas expulsat per les estrelles joves xoca amb els nvols de gas i de pols a velocitats de diversos centenars de quilmetres per segon. Els objectes de Herbig-Haro sn omnipresents en regions de formaci d'estrelles, i es veuen sovint diversos al voltant d'una sola estrella, alineats al llarg del seu eix rotatori. Els objectes de HH sn fenmens transitoris: la majoria duren solament alguns milers d'anys. Es poden desenvolupar visiblement en escales de temps molt curtes, mentre es mouen rapidament sortint de la seva estrella mare entre els nvols de gas interestellar. Les observacions del telescopi de l'espai Hubble revelen l'evoluci complexa dels objectes de HH en alguns anys, mentre que es descoloren les seves parts i mentre que unes altres s'aclareixen al xocar amb el material ms lent del mitj interestellar. Els objectes van ser observats per primera vegada al final del segle XIX per Sherburne Wesley Burnham, per no van ser reconeguts com un tipus distint de nebulosa d'emissi fins als anys 40. Els primers astrnoms en estudiar-los detalladament van ser George Herbig i Haro de Guillermo, dels que duen el nom.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57320" title="2007" nonfiltered="2492" processed="2488" dbindex="22776">





]]

Esdeveniments.

Mn.

Gener.
 1 de gener:
Uni Europea: Romania i Bulgria entren a la Uni, la presidncia de la Uni passa a mans d'Alemanya i l'irlands n'esdev una de les llenges oficials. ;
Eslovnia: el pas adopta l'euro com a moneda oficial, en substituci del tolar.
Nova York (EUA): Ban Ki-moon pren possessi del crrec de Secretari General de les Nacions Unides en substituci de Kofi Annan.
Brasil: Luiz Incio Lula da Silva inicia el seu segon mandat com a President del Brasil.
Indonsia: S'estavella un avi comercial amb 102 passatgers a bord.
 11 de gener:
Viena (ustria): Alfred Gusenbauer s nomenat Canceller d'ustria desprs de la victria del seu partit, l'SP en les eleccions legislatives de l'1 d'octubre de 2006, s un govern de coalici amb l'VP.
Etipia: Es comdemna a l'ex-president etop, Mengistu Hail Mariam a cadena perptua.
14 de gener - Versalles (Frana): Nicolas Sarkozy s proclamat candidat de l'UMP per a les eleccions presidencials franceses de 2007.
15 de gener - Madrid, Espanya: Jos Luis Rodrguez Zapatero compareix al Congrs dels Diputats per donar explicacions sobre l'atemptat de Barajas.
16 de gener - Estrasburg, Frana: Hans-Gert Pttering (PPE) substitueix Josep Borrell Fontelles (PSE) a la presidncia del Parlament Europeu.
18 de gener - Europa: L'hurac kyrill causa greus danys materials i personals en diversos estats.
21 de gener - Srbia: S'hi celebren eleccions legislatives, que sn guanyades pel Partit Radical, per els europeistes reformistes podran formar govern.
25 de gener - Gmbia: Eleccions legislatives, en les que l'APRC (que ja estava al poder), obt la majoria absoluta.
29 de gener - Uni Africana: Es reuneix a Addis Abeba per traactar les crisis del Darfur i de Somlia. Ghana passa a presidir la Uni Africana.

Febrer.
1 de febrer: Apagada mundial entre les 19.55 i les 20.00 hores per a reclamar mesures contra el canvi climtic.
8 de febrer - Tel Aviv (Israel): Un avi d'Iberia s a punt de collidir amb un d'El Al mentre feia maniobres d'aterratge a l'aeroport de Ben Gurion. Els pilots aconsegueixen evitar l'accident.
11 de febrer - Portugal: Referndum sobre l'avortament, en el que guanya el s a la despenalitzaci d'aquesta durant les 10 primeres setmanes de gestaci.
12 de febrer - Espanya i Portugal: Terratrmol de 6,1 graus en l'escala de Richter, per no es registren danys materials ni personals.
 15 de febrer - Madrid (Espanya): Comena el judici pels atemptats de l'11-M.
 17 de febrer - Lesotho: Eleccions legislatives, enles que l'LCD (Congrs de Lesotho per la Democrcia) obt 61 de 80 escanys.
 18 de febrer - Andalusia: Se celebra el Referndum de ratificaci del nou Estatut d'Autonomia.
21 de febrer - Roma, Itlia: Dimiteix el primer ministre Romano Prodi pel fracs de la votaci al senat itali sobre pl de poltica exterior a l'Afganistan. El President de la Repblica, Giorgio Napolitano agafa el govern provisionalment.
25 de febrer:
Roma, Itlia: Romano Prodi torna a ser Primer Ministre desprs del suport dels seus partidaris, i del President de la Repblica, Giorgio Napolitano.
Senegal: Eleccions presidencials. Abdoulaye Wade s reelegit president amb un 55,7 % dels vots.

Mar.
 Mar - Es llanamen de les primeres pantalles flexibles comercials per part de la companyia d'electrnica Philips.
 1 de mar - Surt a la venda l'ordinador Linutop.
 3 de mar - Eclipsi lunar total.
6 de mar - Somlia: Inici del desplegament de la Missi de la Uni Africana a Somlia (Amisom).
 18 de mar - Melbourne (Austrlia): Comena el mundial de Frmula 1.
 19 de mar - Eclipsi solar parcial.
 20 de mar - Es llana l'lbum d'Elton John Captain Fantastic and the Kid .
25 de mar - Mauritnia: Eleccions presidencials, que guany l'ex-ministre Sidi Uld Cheickh Abdallahi amb un 52,8% dels vots.
31 de mar - Benn: Eleccions legislatives. El vencedor s la coalici Fora Caur per un Benn Emergent, amb 53 d'un total de 83 escanys.

Abril.
3 d'abril - Una unitat V-150 (de dos pisos) del TGV arriba als 574 km/h en un tram de la lnia Pars-Estrasburg, batent el rcord de velocitat sobre rail establert l'any 1990 per un altre comboi francs.
11 d'abril - Al-Qaida perpetra dos atemptats a Alger (Algria), causant 24 morts i 222 ferits.
16 d'abril - Blacksburg, Virgnia, EUA: Tiroteig a la Universitat Politcnica de Virgnia, amb el resultat de 34 morts. s la major massacre que mai s'ha portat a terme en un centre educatiu estatunidenc.
21 d'abril - Nigria: Eleccions presidencials, que guanya Umaru Yar Adua (del Partit Democrtic del Poble - PDP), amb un 70% dels vots. Tamb hi ha eleccions legislatives. El guanyador s el Partit Democrtic del Poble.
22 d'abril - Frana: Primera volta de les Eleccions a la Presidncia de la Repblica, Nicolas Sarkozy i Sgolne Royal passen a la segona volta.
29 d'abril - Mali: Eleccions presidencials. Es reelegeix a Amadou Toumani Tour amb el 71% dels vots.

Maig.
3 de maig - Esccia: Eleccions municipals i al Parlament escocs, victria del Partit Nacional Escocs per 47 escons contra els 46 escons del Partit Laborista, i 17 del Partit Conservador, 16 dels Liberals demcrates i 2 dels verds.
4 de maig - Llanament de la pellcula Spiderman 3.
6 de maig: ;
Frana: Segona volta de les eleccions a la presidncia de la repblica, victria de Nicolas Sarkozy per 53,06% contra Sgolne Royal amb un 46,94%.
Burkina Faso: Eleccions legislatives, en les que el Congrs per la Democrcia i el Progrs (CDP) va guanyar, obtenint 73 escanys.
10 de maig al 12 de maig - Hlsinki, Finlndia: S'hi cellebra el LII Festival d'Eurovisi.
13 de maig - Seychelles: Eleccions legislatives, que guanya per majoria absoluta el Front Progressista Popular de Seychelles (FPPS).
16 de maig:
Pars, Frana: Nicolas Sarkozy s investit com a 23 President de la Repblica Francesa, succeint a Jacques Chirac.
Estadi Hampden Park, Glasgow, Esccia: Final de la Copa de la UEFA (RCD Espanyol - Sevilla Ftbol Club), guanya el segon per 3 gols a 1 (en penals).
17 de maig: ;
L'Assamblea General de Nacions Unides va proclamar el 2008 Any Internacional dels Idiomes per tal de fomentar el multilingisme, la unitat i la comprensi internacional .
Algria: Eleccions legislatives, que guanya per majoria absoluta el partit del president Abdelaziz Buteflika, el FLN.
23 de maig - Atenes (Grcia): Final de la Lliga de Campions de la UEFA (Liverpool FC - AC Milan), guanya el segon per 2 gols a 1.
27 de maig - Espanya: eleccions municipals i autonmiques (excepte als parlaments autonmics d'Andalusia, Galcia, Pas Basc i Catalunya). Guanya el PP en vots per el PSOE en regidors.
31 de maig - Nger: cau el Govern del primer ministre Hama Amadou per una moci de censura al Parlament..

Juny.
 6 de juny - ETA dona per finalitzat l'auto el foc.
 10 de juny i 17 de juny - Frana: Se celebren les Eleccions legislatives. Guanyen el conservadors de la UMP i obtenen 313 diputats, els Socialistes n'obtenen 186. En les alianes, torna a guanyar la "Majoria Presidencial" (Dreta) per 345 contra l'"Esquerra Unida" amb 227.
 10 de juny - Blgica: Se celebraren les Eleccions generals, guanyen dels democristians de la CD&V.
18 de juny - Marroc - Shara Occidental: Reuni a Nova York, mediada per la ONU entre el Govern de Marroc i el Front Polisari per parlar de la soberania del territori.
 22 de juny - Santiago de Xile - Xile: Debuta oficialment la selecci catalana de patinatige de velocitat participant a la "Capa Cono Sur".
 23 de juny - comena a Valncia la Copa Amrica de vela.
 26 de juny - Inauguraci de la Copa Amrica de Futbol Veneuela 2007.
 27 de juny - Regne Unit: El Primer Ministre Tony Blair dimiteix, Gordon Brown s nomenat nou primer ministre.

Juliol.
1 de juliol: Portugal: El pas comen la seva presidncia de torn de la Uni Europea, Lus Amado succeeix a Frank-Walter Steinmeier (Alemanya).
7 de juliol: ;
(Sydney, Johannesburg, Nova York, Rio de Janeiro, Antrtida, Tquio, Kyoto, Shanghai, Londres, Hamburg, Washington DC i Roma): Concerts contra el canvi climtic Live Earth.
(Londres, Regne Unit) Hi comen el Tour de Frana 2007. ;
17 de juliol: (Rio de Janeiro, Brasil): Un avi de la companyia Transports Aeris Marlia (TAM) t un accident al aterrar a l'Aeroport Congonhas-So Paulo, hi moren 199 persones.
19 de juliol: (ndia): Eleccions presidencials a la ndia. Guanya Pratibha Patil del Congrs Nacional Indi (primera dona presidenta del pas) contra el conservador Bhairon Singh Shekhawat.
22 de juliol: ;
Mali: Eleccions legislatives, que gaunya el partit del president Amadou Toumani Tour, l'ADP.
Camerun: Eleccions legislatives, en les que gaunya la Reuni Democrtica del Poble Cameruns, del president Paul Biya. Obt 152 dels 180 escanys del Parlament.
23 de juliol - Barcelona: Gran apagada de Barcelona. Ms de 350.000 llars es queden sense llum a Barcelona durant uns 4 dies, a causa d'una cadena d'accidents, agreujats per la desastrosa manca d'inversions, tant de Red Electrica Espaola com de Endesa. L'avaria no se solucionar fins al cap d'un o dos mesos, temps durant el qual moltes zones de la ciutat conviuran amb la presncia d'enormes generadors diesel per poder disposar d'electricitat.
27 de juliol: ;
Estrena mundial de The Simpsons Movie.
Europa: Surten a la venta Pokmon Diamant i Perla.

Agost.
 5 d'agost: ;
(San Diego, EUA): Comena el 8 National Geographic World Championship.
Repblica del Congo: Eleccions legislatives, que gaunya el Partit Congoleny del Treball (PCT). Obt 124 dels 137 escanys del Parlament.
 7 d'agost - Brasil: Capturat el narcotraficant colombi Juan Carlos Ramirez Abada. ;
 10 d'agost - (San Diego, EUA): Acaba el 8 National Geographic World Championship.

 Setembre .
 7 de setembre - Marroc: Eleccions legislatives, que guanya el partit nacionalista Istiqlal.
8 de setembre - Sierra Leona: Segona volta de les eleccions presidencials, que guanya l'opositor Ernest Bai Koroma, del Congrs de Tot el Poble (APC).
 11 de setembre - Eclipsi solar parcial.
 16 de setembre - Somlia: Acord sobre la reconciliaci nacional a Yeda (Arbia Saud);
 13 de setembre - Josu Jon Imaz dimiteix com a cap del Partit Nacionalista Basc.
 20 de setembre - S'inicia el Frum Universal de les Cultures a la ciutat mexicana de Monterrey.
 23 de setembre - Madagascar: Eleccions legislativa que guanya el partit del president Marc Ravalomana, el TIM.
 30 de setembre - Munic (Alemanya): El primer ministre bavars, Edmund Stoiber (CSU), deixar el seu crrec.

 Octubre .
 8 d'octubre: Repblica Democrtica del Congo: Tornen a comenar els combats al nord de Kivu, promoguts per les milcies del general Laurent Nkunda.
 9 d'octubre: Etipia: Eleccions presidencials, que guanya el ja president Girma Woldegiorgis.
 14 d'octubre: Togo: Eleccions legislatives, que guanya el partit del president, Faure Gnassingb, l'Agrupaci del Poble Togols (APT).
 25 d'octubre: Txad: Firma d'un acord d'auto-el-foc entre el govern i cuatre formacions insurgents.

 Novembre .
 8 de novembre: Somlia: Combats violents entre l'exrcit etop (que ajuda el Govern de transici) i les forces islamistes.

 Desembre .
 8 de desembre - Uni Europea - frica. Inici de la cumbre de Lisboa per estrnyer els llaos comercials.
 21 de desembre - Txquia, Estnia, Hongria, Letnia, Litunia, Malta, Polnia, Eslovquia i Eslovnia s'uneixen al Tractat de Schengen.

 Data desconeguda .
 Creaci de la primera Plataforma per a la Psiquiatria infanto-juvenil a Espanya.

Pasos Catalans.
Gener.
 Gener - Tancament de la revista Ms Ciutat.
1 de gener - Lleida: La ciutat esdev nova capital de la cultura catalana en substituci d'Amposta.
4 de gener: Viquipdia en catal arriba als 50.000 articles.
21 de gener - Palma: Inauguraci del Parc de sa Riera.

Febrer.
2 de febrer - Palma presentaci de la capella de Sant Pere de la Seu de Mallorca, reformada per Miquel Barcel.
11 de febrer - Vielha (Vall d'Aran): esfondrament d'una secci de la cara nord del tnel de Vielha, sn 100m.
16 de febrer - Vielha (Vall d'Aran): Es reobre el tnel de vielha desprs de 5 dies tancat per un esfondrament, noms s'hi permet el pas als cotxes, motos i autocars, es preveu que aviat, s'obri per als vehicles articulats.
 20 de febrer: S'inaugura oficialment el teatre Kursaal de Manresa.
 23 de febrer: S'estrena L'Inauguraal, l'espectacle inaugural del teatre Kursaal de Manresa, dirigit per Montse Colom. Se'n fan noves funcions els dies 24 i 25 de febrer.

Mar.
16 de mar - Pas Valenci: La Generalitat Valenciana vol tallar les emissions en digital de TV3 en aquesta comunitat, desprs del tancament de les emissions analgiques de la Corporaci Catalana de Rdio i Televisi.
17 de mar - Palma (Illes Balears): 50 000 manifestants demanen en aquesta ciutat un canvi en les poltiques de protecci del territori.
18 de mar ;
Barcelona: Jordi Barbeta, periodista, denuncia coaccions d'Antonio Bolao, director de Comunicaci de la Presidncia de la Generalitat, per publicar les allegacions dels advocats de l'Estat al recurs del PP contra l'Estatut de Catalunya.
Vilanova i la Geltr (Garraf): el Vilanova L'Ull Blau guanya la Copa de la CERS al derrotar el SC Candelria portugus per 4 gols a 2.
21 de mar - Valncia: La jutge arxiva la causa de l'accident de metro a Valncia del 2006 allegant la mort del conductor, l'excs de velocitat i la manca de proves pericials que senyalaren errades tcniques a les vies i a les mquines.
23 de mar - Verges (Baix Empord): el cantautor Llus Llach realitza el primer dels seus concerts de comiat damunt dels escenaris desprs de 40 anys de trajectria artstica.

Abril.
18 d'abril - Pasos Catalans: Obrint Pas treu el seu sis disc, "Benvingut al parads";

20 d'abril - Palma: Es reinaugura el Teatre Principal, desprs de sis anys de reformes, amb un concert de Mstislav Rostropvitx.

21 d'abril - Reus: S'estrena oficialment la Vbria de Reus, una nova bstia de foc per a la festa.

25 d'abril - Pasos Catalans: Es compleixen 300 anys de la batalla d'Almansa;

Maig.
5 de maig - Valncia: Es manifesten a 70000 persones (segons l'organitzadora ACPV) per commemorar els 300 anys de la desfeta d'Almansa i en defensa del Pas Valenci i els Pasos Catalans.

 24 de maig - La selecci catalana de twirling s acceptada com a membre de ple dret de la Confederaci Europea de Twirling Baton (CETB) per a poder competir oficialment a nivell internacional.

Juny.
 17 de juny - El Bara perd la lliga.

Juliol.
 19 de juliol - Josep Piqu deixa el PP catal.
 23 de juliol: Barcelona: Gran apagada de Barcelona. Ms de 350.000 llars es queden sense llum a Barcelona durant uns 4 dies, a causa d'una cadena d'accidents, agreujats per la desastrosa manca d'inversions, tant de Red Electrica Espaola com de Endesa. L'avaria no se solucionar fins al cap d'un o dos mesos, temps durant el qual moltes zones de la ciutat conviuran amb la presncia d'enormes generadors diesel per poder disposar d'electricitat.

Agost.
 1 d'agost - Valncia: Comena la construcci del Nou Mestalla, que ser l'estadi on jugar els seus partits el Valncia CF a partir de maig de 2009.

Desembre.
10 de desembre: El Departament dels Pirineus Orientals hi oficialitza el catal.

 Data desconeguda .
 Illes Balears: Entrar en vigor el nou Estatut d'Autonomia.
Palma: S'inaugurar la primera lnia del metro de la ciutat.

 Naixements .
Pasos Catalans.

Mn.
29 d'abril - Madrid (Espanya): Sofia de Borb i Ortiz segona filla dels prnceps de Girona.

 Necrolgiques .

Pasos Catalans.

Gener.
 4 de gener - Girona (Girons): Carles Fontser i Carri, cartellista de la II Repblica espanyola.

Febrer.
23 de febrer - Barcelona: Ramon Puig, actor de doblatge. Entre d'altres, va ser la veu de Senbei Norimaki a la versi catalana de la srie Dr. Slump.

Mar.

Abril.

Maig.

Juny.

Juliol.

Agost.
9 d'agost - Castelldefels (Baix Llobregat): Nicolau Casaus, executiu catal, dirigent esportiu del FC Barcelona.
11 d'agost - Ogassa (Ripolls): Llus Maria Xirinacs i Damians, poltic pacifista, doctor en filosofia i sacerdot catal.
 29 d'agost - Barcelona (Barcelons): Rosalia Guilleumas i Brosa, filloga i directora de biblioteques catalana.

Setembre.

Octubre.

Novembre.

Desembre.
 7 de desembre - Barcelona (Barcelons): Sebasti Sorribas i Roig, escriptor barcelon.

Mn.
Gener.
10 de gener - Ginebra (Sussa): Carlo Ponti, productor de cinema itali.
15 de gener- Bagdad (Iraq): Barzan Ibrahim al-Tikriti, poltic iraqui.
15 de gener- Bagdad (Iraq): Awad Hamed al-Bandar, jutge iraqui, cap de la Cort Revolucionria.
22 de gener - Pars (Frana): Abb Pierre, monjo, militar antifeixista i activista social francs.
23 de gener - Varsvia (Polnia): Ryszard Kapuscinski, periodista, escriptor i assagista polons.

Febrer.
8 de febrer - Hollywood (Florida, EUA): Anna Nicole Smith, model estatunidenca.

Mar.
4 de mar - Pars (Frana): Henri Troyat, escriptor francs.
6 de mar - Pars (Frana): Jean Baudrillard, socileg i filsof francs.

Abril.
2 d'abril - Flagstaff (EUA): Henry Lee Giclas, astrnom estatunidenc.
23 d'abril - Moscou (Rssia): Bors Ieltsin, poltic rus, 1r primer president de la Federaci Russa.

Maig.
3 de maig - San Diego (EUA): Walter Schirra, astronauta estatunidenc.
18 de maig - Orsay (Frana): Pierre-Gilles de Gennes, fsic francs, premi Nobel  de Fsica l'any 1991.

Juny.
19 de juny - Madrid (Espanya): "El Fary", cantant i compositor espanyol.

Juliol.
11 de juliol - Bogot (Colmbia): Alfonso Lpez Michelsen, poltic colombi, 32 president de Colmbia.
22 de juliol - Lilla (Frana): Jean Stablinski, ciclista francs d'origen polons.
23 de juliol - Kabul (Afganistan): Mohammed Zahir Shah, aristcrata afgans, ltim rei d'Afganistan.
30 de juliol - Roma (Itlia): Michelangelo Antonioni, director de cinema itali.
30 de juliol - Fr (Sucia): Ingmar Bergman, director de cinema suec.

Agost.
 27 d'agost - Madrid (Espanya): Emma Penella, actriu espanyola.
 28 d'agost - Boadilla del Monte (Espanya): Francisco Umbral, escriptor espanyol. ;
 28 d'agost - Sevilla (Espanya): Antonio Puerta, jugador de futbol espanyol.

Setembre.
 6 de setembre - Mdena (Itlia): Luciano Pavarotti, tenor itali.

Octubre.

Novembre.
 1 de novembre - Columbus (EUA): Paul Tibbets, general estatunidenc, pilot de lEnola Gay.
 9 de novembre - Caracas (Veneuela): Luis Herrera Campins, poltic veneol, 56 president de Veneuela.
 13 de novembre - Ciutat Quezon (Filipines): Wahab Akbar, poltic filip.
 21 de novembre - Madrid (Espanya): Fernando Fernn Gmez, actor, director i guionista espanyol.

Desembre.
 5 de desembre - Krten (Alemanya): Karlheinz Stockhausen, compositor de msica clssica alemany.
 9 de desembre - vall del Swat (Pakistan): Abdullah Qureshi, poltic pakistans, militant del Partit Laborista de Pakistan.
 27 de desembre - Rawalpindi (Pakistan): Benazir Bhutto, poltica pakistanesa, primera ministra del Pakistan.












































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57323" title="Justcia" nonfiltered="2493" processed="2489" dbindex="22777">

La justcia s un concepte moral que implica tractar a cada persona i afer d'una manera imparcial. En les societats actuals, la visi culturalment acceptada d'all que s just est plasmada en el dret local. El seu smbol s una dona amb els ulls embenats que sost una balana.

Teories sobre la justcia.
Plat considerava que la justcia era que cadasc rebs el que li pertocava segons el seu estat social. Per tant, els llocs de responsabilitat per justcia han d'anar reservats als ms savis, els estudiosos de la filosofia. Cada persona s justa si respecta l'ordre natural i busca el coneixement refrenant les passions

Toms d'Aquino va defensar la idea que cada persona t uns drets pel sol fet de nixer i ser humana, s el dret natural base de qualsevol sistema de reglamentacions posteriors. Aquests drets per a ell emanaven de Du. Aquesta concepci est a l'origen de la idea dels drets humans actuals

L'utilitarisme lliga la justcia la felicitat, ja que s just intentar que cadasc obtingui la mxima parcella de joia sense perjudicar la dels altres.

Per als antics, la justcia s una de les virtuts cardinals, per tant un tret de carcter que es pot educar i que fa que una persona sigui imparcial i benevolent amb els altres.

Vegeu tamb.
Justcia de proximitat;
justcia restaurativa;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57325" title="Dcada per a la integraci gitana" nonfiltered="2494" processed="2490" dbindex="22778">
La Dcada per a la integraci gitana s una iniciativa de vuit pasos del centre i el sud-est d'Europa per a millorar la situaci socio-econmica i integrar socialment la minoria gitana de tota la regi. La iniciativa es va iniciar l'any 2005 amb el termini del 2015 com a data per assolir els objectius, i representa el primer projecte multi-nacional europeu per a millorar activament la situaci dels gitanos.

Vuit pasos participen a la Dcada per a la integraci dels gitanos: Bulgria, Crocia, Eslovquia, Repblica Txeca, Hongria, Macednia, Romania i Srbia i Montenegro. Tots aquests pasos tenen una minoria significativa de gitanos, que en general es troba en desavantatge tant econmicament com social.

El 2005, els governs d'aquests pasos es van comprometre a disminuir les diferncies en qualitat i condicions de vida entre els gitanos i la resta de la poblaci, i acabar amb el cercle de pobresa i exclusi en el que es troben molts gitanos.

Enllaos externs.

Dcada per a la inclusi dels gitanos - Pgina oficial;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57351" title="Mals usos" nonfiltered="2495" processed="2491" dbindex="22779">

Conjunt de determinats costums feudals, generalment gravmens, a qu estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a l' edat mitjana a la corona d'Arag o Corona catalanoaragonesa i tamb en altres pasos europeus. Aquestes obligacions es poden relacionar amb el Ius Maletractandi (dret aprovat per les Corts de Cervera de 1202, que facultava els senyors per maltractar, empresonar i desposseir els pagesos dels seus bns).

A mesura que avanava la Baixa edat mitjana, amb la paulatina recuperaci d'usos propis del Dret rom, els Mals usos es comencen a veure com abusius. No obstant aix, degut a la crisi de l'Edat Mitjana, molts nobles veuen reduir les seves rendes i el seu nivell de vida. La reacci senyorial fa reviure els Mals Usos par tal d'augmentar la seva recaptaci, provocant revoltes importants.

Catalunya.
A Catalunya la poblaci va estar molt controlada per la noblesa feudal i generalment s'establia un nombre concret de prestacions que ms tard serien considerades mals usos. Trobem sobretot aquests mals usos amb relaci amb les terres de l'anomenada Catalunya Vella.
La submissi del pags a la terra que treballava, feia que hagus de pagar una redempci o remena en cas de voler abandonar-la. Els pagesos afectats per aquesta servitud es coneixen com a remences.

Als Usatges de Barcelona noms s'hi recullen tres d'aquestes obligacions (Intestia, cugucia i eixorquia), per a la prctica varen existir ms, tot i que els ms freqents, i amb la possibilitat de ser redimits pagant un tribut al senyor a la Sentncia Arbitral de Guadalupe de 1486, sn:

Intestia: s un dret senyorial que penalitzava els pagesos que morien sense fer testament. La penalitzaci consistia en la confiscaci d'una part dels seus bns, en la majoria dels casos, d'un ter. ;

Eixorquia: Dret pel qual el senyor rep una tercera part de l'herncia del pags que no t descendncia.

Cugucia: Si la muller del pags era trobada culpable d'adulteri, el senyor rebia la meitat dels bns si la dona tenia el consentiment del seu marit o la totalitat dels bns, si la dona no el tenia.

Arsia:  Indemnitzaci que el pags ha de pagar al senyor en cas d'incendi fortut de les seves terres.

Ferma d'espoli forada: Era l'exacci d'una part dels bns dels pagesos quan garantien el dot de la muller amb el mas del seu senyor, arran de l'esponsalici. Hem de recordar que el pags tenia el domini til del mas i el senyor, el domini directe.

Remena personal: Els pagesos sotmesos a la servitud de la gleva, no podien abandonar el mas que treballaven, sense haver-se redimit per part del seu senyor. La redempci afectava no solament el pags sin tamb la muller i sobretot els fills i filles. Els preus de redempci varien molt en el transcurs del temps i estan en consonncia amb l'avaluaci que es fa del mas. Les donzelles incorruptes es redimien pagant al seu senyor una quantitat fixa. En la dicesi de Girona eren dos sous i vuit diners.

A aquests sis mals usos principals, encara es poden afegir altres costums senyorials, com:

Farga de destret: El pags t l'obligaci de comprar i de reparar les eines de treball a la farga del senyor. Era el monopoli o destret senyorial de la ferreria o llool.

Mol: Obligaci o destret de moldre el blat al mol senyorial.

Forn: Obligaci o destret de coure el pa al forn del senyor. Sobretot a les terres amb un poblament concentrat, per tant a la Catalunya Nova.

Jova: s l'obligaci del pags de treballar amb un jou d'animals les terres del senyor durant uns dies determinats a l'any.

Trag: Obligaci de traginar el blat o qualsevol altre producte del senyor.

Els Mals Usos varen ser una de las causes, si b no l'nica, de la Guerra dels remences, entre 1460 i 1486, any en qu foren abolits per Ferran II per la Sentncia Arbitral de Guadalupe de 1486 que redimia els mals usos previ pagament de 60 sous per mas i abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors. Els pagesos van conservar el domini til del mas, per havien de fer homenatge al senyor i pagar drets emfitutics i feudals.

 Corona de Castella .

A la corona de Castella s difcil determinar en qu consistien els mals usos per estar subjectes ms a la tradici oral; per, en general fan referncia als coneguts Malos fueros, es a dir, rgims feudals ms durs en prestacions. Com que a Castella la repoblaci intentava atreure gent d'altres zones o pasos, rarament els furs o les lleis eren dures, per aix els mals usos son espordics o simplement sn pagaments monetaris.
s difcil fixar una llista, per alguns exemples serien:

Adscripcin del pags a la terra, impedint que pugui abandonar-la. Equivalent a la remena. ;
Banalidades com l'obligaci de fer servir el mol o el forn del senyor, previ el pagament d'una taxa.
La maera o manidego: permetia al senyor apropiar-se de part dels bens d'un serf que hagus mort sense descendncia.
Saca de pan: A Frana, per exemple, estava prohibit treure gra del senyoriu feudal, en part per a evitar l'escassetat i en part per a evitar l'especulaci, doncs, a Castella es podia fer previ pagament d'una taxa.
La tercera era l'obligaci de qu el pags es fes crrec d'administrar bens senyorials. Aquesta crrega significava dures responsabilitats, entre d'altres la de reposar qualsevol prdua amb el patrimoni personal del pags. La tercera va ser prohibida a les Leyes Capitulares de 1440, promulgades per Enric IV de Castella.
El privilegio de corral: que permetia al senyor emportar-se aviram, vedells i tota mena de bestiar. Les Lleis Capitulars  (En castell, Leyes Capitulares) de 1440, obligaven al senyor a compensar en metllic tot all que s'emports.

 Enllaos externs .
 Els remences, la primera revolta organitzada que triomfa a Europa;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57354" title="Artaban I de Prtia" nonfiltered="2496" processed="2492" dbindex="22780">

Artaban I fou rei dels parts del 214 aC al 196 aC. Fou conegut tamb com Arsaces II (si no es compte com a predecessor a Tiridates I) o Arsaces III (si es compte).

Arsaces II (Tiridates I) va morir el 214 aC i el va succeir el seu fill Artaban I. El 209 aC el selucida Antoc el gran va fer una brillant campanya militar a Prtia, va ocupar la capital Hekatompilos, va derrotar a Artaban a la muntanya Labus, va entrar a Hircania on va ocupar Tambrax i desprs Syrinx fou ocupada desprs d'un setge; tot aix va obligar a Artaban a demanar la pau i respectar l'autoritat del rei selucida.

Artaban va morir vers el 196 aC i el va succeir el seu fill Fraapatios.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57355" title="Fraapatios de Prtia" nonfiltered="2497" processed="2493" dbindex="22781">
Fraapatios fou rei dels Parts del 196 aC al 181 aC, i va succeir al seu pare Artaban I.

Durant el seu regnat, i desprs de la derrota selucida a Magnesia del Sipilos (189), Prtia va esdevenir independent.

Va morir el 181 aC i el va succeir el seu germa Fraates I.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57356" title="Fraates I de Prtia" nonfiltered="2498" processed="2494" dbindex="22782">

Fraates I fou rei de Prtia del 181 aC al 173 aC.

Son germ Fraapatios va morir vers el 181 aC i Fraates I fou proclamat rei.

El 178 aC els amardis van quedar subjectes als parts i al mateix temps es van expandir cap al regne oriental de Bactrina. 

Fraates I va morir vers el 173 aC i el va succeir el seu germ Mitridates I el gran o el div 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57359" title="Mitridates I de Prtia" nonfiltered="2499" processed="2495" dbindex="22783">
Mitridates I el gran o el div fou rei dels Parts del 173 aC al 136 aC.

A la mort del rei Fraates I el 173 aC el seu germ Mitridates I el va succeir.

En el seu temps es va produir la gran expansi: primerament es va apoderar de la part occidental de Bactrina amb Herat (Alexandria d'ria).

El 164 aC Fraates I va entrar a la Mdia Atropatene, i el strapa Baccasis, que s havia proclamat rei, fou derrotat, i va haver de reconixer la sobirania del rei dels parts, si be desprs, vers el 149 aC el rei d'Armnia hi va imposar la seva prpia sobirania. 

Vers el 162 aC els parts van imposar el seu domini a la part central i sud d'Iran i a la Elimiade (al sud-oest).

El 148 aC van dominar bona part de Bactrina menys la conca del Indo i el Kabulistan i poc desprs la seva frontera ja era al Tigris i Eufrates i van entrar a la provncia de Babilnia ocupant Selucia del Tigris (141 aC) i Babel (juliol de 141 aC).

El contraatac del rei Demetri li va permetre recuperar Babel i mantenir el territori de la Caracene (tamb anomenat Mesene en la seva part nord). Per al any segent els parts van recuperar Babel (probablement per poc temps) i van arribar a Dura Europos. Demetri II fou apressat en les lluites i fou tractat amb gran correcci i se li va oferir de casar amb la princesa parta Rodegundis. Vers aquest any van fundar Ctesifont. 

En aquest moment (vers 139 aC) alguns territoris es van independitzar del Imperi Selucida, en concret el territori dels jueus (Judea) i Osroene.

Vers el 136 aC Mitridates I va morir i el va succeir el seu fill Fraates II.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57364" title="Fraates II de Prtia" nonfiltered="2500" processed="2496" dbindex="22784">
Fraates II fou rei de Prtia del 136 aC al 127 aC.

Va succeir al seu pare Mitridates quan aquest va morir el 136 aC.

El 130 aC Antoc VII Sidetes va organitzar una expedici contra els parts als quals va derrotar el riu Lycos (el Zab). Armnia, Mdia Atropatene i la Prsis es van revoltar contra la sobirania dels parts. El rei part va alliberar llavors a Demetri II amb la idea de qu en reclamar el tron causaria disturbis a l'Imperi Selucida.

El 129 aC els parts van iniciar una ofensiva a Mesopotmia i Antoc VII fou derrotat i va morir a la lluita i el seu fill Seleuc fou fet presoner. 

Babel fou ocupada poc desprs (vers 126 aC) al strapa de Caracene que s'havia fet independent, junt amb tot el nord d'aquest regne. Fou nomenat governador de la part nord de Caracene un tal Himeros (nomenat strapa de Mesene) que era un funcionari part, per Hyspaosines es va poder mantenir uns anys al sud amb el ttol de rei de Caracene.

El 127 aC Fraates II va morir en la lluita contra la devastadora invasi dels Sakes (escites). El va succeir el seu oncle Artaban II, germ de Mitridates I.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57368" title="Caracene" nonfiltered="2501" processed="2497" dbindex="22785">
Caracene fou una regi del Imperi Selucida i desprs del Imperi Part, situada al sud del Iraq, a la zona d'uni dels rius Tigris i Eufrates i fins la desembocadura.

Sota els selucides fou una de le satrapies del pas, probablement continuaci de la satrapia persa de Babel.

El 129 aC el strapa de Caracene, l rab Hyspaosines, es va fer independent amb capital a Antioquia (entre el Tigris i Susa) reanomenada Karax Spasinos, va prendre el ttol de rei de Babel i va emetre moneda vers el 125 aC. 

Els parts li van arrabassar la part nord del regne (vers 126 aC) on fou nomenat governador un funcionari part de nom Himeros, nomenat strapa de Mesene, per  Hyspaosines es va poder mantenir uns anys al sud amb el ttol de rei de Caracene. 

Mes tard fou reconegut pels parts i probablement va originar una nisaga pero no se'n tenen dades ms que per monedes.

 Lista de reis .

Hyspaosines vers 127-124 aC ;
Apodakos vers 110/09-104/03 aC ;
Tiraios I 95/94-90/89 aC ;
Tiraios II 79/78-49/48 aC ;
Artabazos 49/48-48/47 aC ;
Attambelos I 47/46-25/24 aC ;
Theonesios I vers 19/18 ;
Attambalos II vers 17/16 aC - 8/9 dC;
Abinergaos I 10/11; 22/23 ;
Orabazes I vers 19 ;
Attambalos III vers 37/38-44/45 ;
Theonesios II vers 46/47 ;
Theonesios III vers 52/53 ;
Attambalos IV 54/55-64/65 ;
Attambalos V 64/65-73/74 ;
Orabazes II vers 73-80 ;
Pakoros (II) 80-101/02 ;
Attambalos VI vers 101/02-105/06 ;
Theonesios IV vers 110/11-112/113 ;
Attambalos VII 113/14-117 ;
Meredates c. 131-150/51 ;
Orabazes II vers 150/51-165 ;
Abinergaios II (?) vers 165-180 ;
Attambalos VIII vers 180-195 ;
Maga (?) vers 195-210 ;
Abinergaos III vers 210-222 ;

Ciutats.
Forath;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57373" title="Artaban II de Prtia" nonfiltered="2502" processed="2498" dbindex="22786">
Artaban II fou rei dels Parts del 127 aC al 124 aC.

A la mort del rei Fraates II el 127 aC en la lluita contra la devastadora invasi dels Sakes (escites) el seu oncle Artaban II, germ de Mitridates I, el va succeir.

El 124 aC el rei va organitzar una expedici contra els tocaris i va morir en els combats. El va succeir el seu fill Mitridates II. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57377" title="Arbia Ptria" nonfiltered="2503" processed="2499" dbindex="22787">


L'Arbia Ptria (en llat Arabia Petraea) va ser una provncia de l'Imperi Rom creada a partir de la divisi de la provncia d'Arbia cap al segle II dC. Es tractava de l'antic regne nabateu, en territori de l'actual Jordnia, el sud de Sria, el Sina i l'Arbia Saudita nord-occidental. Petra n'era la capital, i d'aqu li ve el nom. Tamb fou anomenada Arbia Menor.

Amb la reestructuraci de l'Imperi realitzada per Diocleci entre el 284 i el 305 dC, la provncia d'Arbia va incorporar territoris del modern Israel. Desprs de Diocleci, l'Arbia va formar part de la Dicesi d'Orient, que era part de la Prefectura d'Orient. La reestructuraci va fer que fos coneguda com Palestina Salutaris i despres com Palestina Tercera (Palestina Tertia)

La provncia va ser envada i conquerida pel Califat Omeia al segle VII.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57379" title="Mitridates II de Prtia" nonfiltered="2504" processed="2500" dbindex="22788">
Mitridates II fou rei de Prtia del 124 aC al 87 aC.

Va succeir al seu pare Artaban II, mort en la guerra contra els tocaris. Mitridates II va 
haver de fer front als atacs dels Sakes des Bactrina.

Aviat va reorganitzar les seves forces i va derrotar els sakes i va obligar al seu rei (anomenat pels parts Sahanu Sahi, es a dir "rei de reis") a fer-se vassall dels parts. 

El 123 aC el strapa part de Mesene, Himeros, es va revoltar i es va voler independitzar, i el strapes selucida d'Adiabene i Gordiene va fer el mateix vers el 122 aC. Mitridates va sotmetre a Himeros i al rei de Caracene Hyspaosines; del primer no es torna a fer esment per el segon va conservar el pas com a vassall. 

El 119 aC Mitridates havia netejat de sakes el pas i els havia redut a la regi del Sakastan (Sistan) com a terics vassalls, si be el rei Azes es va alliberar d aquesta tutela uns anys desprs.

Abans del 95 aC va derrotar el rei Artavasdes I d'Armnia i va conquerir alguns territoris i el prncep hereu Tigranes (futur Tigranes II d'Armnia el gran) va quedar com hostatge del rei dels Parts. El 95 aC va morir Artavasdes i Tigranes per esser alliberat va haver de cedir 70 valls i comarques.

Vers el 90 aC Gotarces I un membre de la famlia arscida es va revoltar i es va proclamar rei i va dominar una part del Imperi. La guerra civil va durar uns cinc anys. Aix fou aprofitat per Tigranes II d'Armnia, que  vers el 88 aC va sotmetre als reis de Gordiene, Adiabene, Atropatene i va recuperar els territoris que havia entregat el 95 aC.

El 87 aC va morir Mitridates II en un combat contra els armenis a la riba del Araxes, i no va deixar fills. Maukisres o Muaskires, oncle de Mitridates de 90 anys (germ de Mitridates I i d'Artaban II), es va proclamar rei.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57380" title="Gotarces I de Prtia" nonfiltered="2505" processed="2501" dbindex="22789">

Gotarces I fou rei de Partia del 90 aC al 80 aC aproximadament.

Vers el 90 aC Gotarces I, membre de la famlia arscida (net de Fraapatios I de Prtia), es va revoltar i es va proclamar rei i va dominar una part del Imperi. Es creu que la seva capital fou Babel. La guerra civil va durar uns deu anys. 

Les lluites civils foren aprofitades per Tigranes II d'Armnia que va sotmetre als reis de Gordiene, Adiabene i Atropatene i va recuperar els territoris que havia cedit el 95 aC.

El 87 aC va morir Mitridates II en un combat contra els armenis a la riba del Araxes, i no va deixar fills, pero Gotarces I no va poder imposar-se, i un vell de 90 anys de nom  Maukisres fou proclamat rei, enderrocat aviat pel candidat d'una tribu dels sakes, de nom Sanatroikes.

Gotarces va morir vers el 80 aC; el seu fill Orodes I va continuar la lluita.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57381" title="Orodes I de Prtia" nonfiltered="2506" processed="2502" dbindex="22790">

Orodes I fou rei de Prtia vers el 80 aC.

Va succeir al seu pare Gotarces I, revoltat i proclamat rei a Babel.

Sanatrokes, que tenia el suport del rei saka Maues, el va derrotar en circumstncies desconegudes.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57389" title="El 33" nonfiltered="2507" processed="2503" dbindex="22791">

El 33 (antigament Canal 33) s el segon canal de la Televisi de Catalunya, pertanyent a la Corporaci Catalana de Rdio i Televisi (CCRTV). En televisi analgica, emet de 21h00 del vespre a 07h00 del mat, ja que emet a la mateixa freqncia que el K3, canal infantil/juvenil de TVC, que emet de 07h00 del mat a 21h00 del vespre. Es caracteritza pel seu contingut cultural, divulgatiu i esportiu.
A partir del 2 de desembre de 2006 El 33 va tenir una cadena prpia 24 hores en format digital (noms visible amb TDT) ja que el K3 va ajuntar-se, per TDT, al Canal 300 compartint emissi. Aquest canvi per, no va ser visible a la televisi analgica on K3 i El 33 seguien compartint la graella.

 Programes en pantalla .
Una Nit al Liceu - emissi en diferit de representacions operstiques retransmeses des del Gran Teatre del Liceu;
Segle XX - programa d'histria contempornia (presentat per Joan B. Culla);
gora -  programa de debat poltic.
Temps d'aventura -  programa d'esports a l'aire lliure.

 Vegeu tamb .
 Llista de programes de Televisi de Catalunya;

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Web oficial del Canal 33;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57390" title="Yuchi" nonfiltered="2508" processed="2504" dbindex="22792">

Els yuchi o tsoyaha sn una tribu amerndia. El seu nom prov del muskogi yutci   allunyats de l establiment . Absorbiren els westos de Savannah. La llengua yuchi es considera allada.

 Localitzaci .
Vivien a l Est de Tennessee i a l Oest de Gergia, a la desembocadura del Savannah. Actualment viuen als comtats de Creek i Okmulgee (Oklahoma), a les ciutats de Sapulpa i Bristow i Kellyville.

 Demografia .
El 1650 potser eren uns 1.500, per baixaren a 400 el 1715 i el 1910 afirmaven que noms hi havia 78 a Oklahoma amb els creek, que el 1930 sumaven 200 entre els creek. Cap el 1970 eren un miler. El 1980 eren uns 1.500, dels quals noms 500 parlaven la llengua.
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 302 yuchi purs, 114 barrejats amb altres tribus, 132 amb altres races i 35 amb altres races i tribus. En total, 583 individus.
Pel que fa a la seva llengua, el 1997 noms en quedaven entre 17 i 19 parlants, i segons altres informes, noms 10 el 2005.

 Costums .
Llurs costums eren similars als de les altres tribus muskogi; tamb vivien en ciutats i tenien vivendes molt similars. Potser eren restes de siouan escindits dels catawba, barrejats amb muskogi. S han distingit pel seu pertina manteniment d identitat tribal.
Cada any, el Columbus College a Columbus, Georgia, i la Chattahoochie Indian Heritage Association, organitzen cada any un festival yuchi.

 Histria .
El 1540 foren descoberts per Hernando de Soto a la vall del riu Hiwasee, i els anomen Chisca. Els va descriure com a un poble noble en extrem, muntanyenc, rebel i independent.  Tot i aix, el 1539 l espanyol Bayano afirm matar-ne molts.
Aix els va obligar a establir-se als Apalaches el 1630, i el 1670 contactaren amb els anglesos, tot establint un bon corrent comercial amb Georgia.
La pressi dels blancs al seu territori els for a abandonar la seva llar, i cap el 1729 s establiren als marges del riu Chattahoochee, i gradualment anaren caient sota l rbita i influncia dels creek, amb els quals marxaren cap a Oklahoma el 1829, on s establiren als comtats de Creek i Okmulgee.
El seu cap Barnard Timpooche, fill d un escocs i d una Yuchi, el 1814 va ajudar els nordamericans contra els creek amb 100 soldats a Camp Defiance.

Enllaos.
 Qui sn els misteriosos yuchi de Tennessee i del Sudest? a Yuchi.org;
 Informe tnic dels Yuchi;
 "Hello Oklahoma!" en Yuchi;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57393" title="Maukisres de Prtia" nonfiltered="2509" processed="2505" dbindex="22793">
Maukisres fou rei de Prtia des vers el 87 aC al 77 aC. Podria ser el rei Artaban del qual es tenen algunes referncies vers aquesta poca.

Vers el 87 aC va morir Mitridates II en un combat contra els armenis a la riba de l'Araxes, i no va deixar fills. El seu oncle Maukisres o Muaskires (germ de Mitridates I i d'Artaban II), de 90 anys, es va proclamar rei.

La tribu escita dels Sarakaukes va donar suport a Sanatrokes que es va alar contra el vell Mauskires i va assolir el poder vers el 77 aC (potser abans).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57394" title="Catawba" nonfiltered="2510" processed="2506" dbindex="22794">

Els catawba sn una tribu amerndia que parla una de les llenges siouan, el nom de la qual provenia del choctaw katapa  separat o dividit , per que s'anomenaven a si mateixos Yeh-is-wah-h'reh  el poble del riu  o i yeh yeh o usherees  el poble .

 Localitzaci .
Originriament estaven establits als marges del riu Catawba (Carolina del Sud), per el centre principal era a la riba contrria, on s ara York County.  Actualment viuen a la petita reserva estatal de Round Hill (Carolina del Sud).

 Demografia .
Durant el segle XVIII es calcula que eren uns 5.000 individus, per els guerres amb les tribus venes i el contacte amb els blancs els van reduir a 1.500 el 1738, i encara ms, a 500 individus el 1780.  El 1950 en quedaven uns 375, per havien augmentat a 631 el 1970 (dels quals noms uns 10 parlaven la llengua siouan), i pel 1985 uns 1.300 eren apuntats al rol tribal. Segons dades de la BIA, a la Reserva de la tribu Catawba de Carolina del Sud hi havia 1.597 habitants.
Segons dades del cens dels EUA del 2000, hi havia 1.725 purs, 88 barrejats amb altres tribus 728 barrejats amb altres races i 133 barrejats amb altres races i altres tribus. En total, 2.674 individus.

 Costums .
Aplanaven el cap als infantons. Llurs cabanes cupulades eren fetes d'escora amb una palisada, i a les viles, formades per grups de 5 a 15 cases (unes 100 persones), hi havia un temple per a actes pblics i cerimnies religioses. Cada poblat era governat per un capdill, anomenat eractaswa, que presidia un Consell i tenia fora autoritat. Els blancs, endems, els anomenaven flatheads pel costum de deformar ritualment el cap dels infants.
Conreaven moresc, psols, carabasses i carbassons en un mateix camp, puix que eren agricultors i, a diferncia de les altres tribus del SudEst, eren els homes i no les dones qui conreaven el camp. 

Tamb es caracteritzaven per tenir una abundant provisi de coloms missatgers com a menges durant l'hivern. Fabricaven cistells, atuells i esteres, les quals coses canviaven per carn i robes a les tribus dels voltants, ja que mantenien un actiu comer amb les tribus siouan del Piedmont (wateree, santee, etc). Pescaven arangades i llobarros amb rescloses, brells i llances llargues. A la reserva cap el novembre se celebra el Yap Ye Iswa (Dia dels Catawba). El 1996 va morir el darrer parlant de catawba, Red Thunder Cloud.

 Histria .
Es creu que ja hi vivien al territori d'en del 25.000 aC, i que foren un dels pobles de la cultura dels Mount Builders, igual que els muskogi i els iroquesos.
Foren visitats per Hernando de Soto el 1540 amb 600 soldats espanyols i esclaus indis. I fins i tot el visitant espanyol Juan Pardo els ajud desprs que un tornado els assols el 1566.
S'enfrontaren durant molts anys a la Confederaci Iroquesa, que els despla cap a Virgnia el 1700, per  tornarien aviat al seu territori original, reforats per la incorporaci de les restes de les tribus eno i sharoki el 1701. Cap el 1607 havien contactat amb els powhatan i el 1670 amb els colons anglesos fundadors de Charleston.
Desprs del contacte amb els blancs esdevinguren satllits de les factories colonials i enemics dels cherokee i tuscarora, i aconseguiren armes de foc mitjanant el comer.

Ja les epidmies del 1540 els havien reduit fora. S'aliarien amb els anglesos en la Guerra Tuscarora del 1711-1713, i el 1738 patiren una epidmia de pesta. Cap el 1740 se ls acab la cacera al seu territori, i el 1750 foren novament atacats pels seus enemics, els iroquesos. Aix els empentaria a mantenir bones relacions amb el governador de Carolina del Sud, James Glen (1743-1755), amb els capdills catawba Yanabe Yatengway, ms conegut com a Young Warrior (cap el 1740-1749), i el seu successor Nopkehe o Haggler (del 1750 al 1763), qui el 1754 faria un tractat d'amistat amb els blancs. El 1750 eren 2.500 individus, amb restes de cheraw i wateree, i disposaven de 500 guerrers.

Durant la Guerra Franco-ndia del 1756-1763, no s'aliaren amb Pontiac i els odawa per ajudar els francesos contra els anglesos i combatiren tant als cherokee com als indis aliats dels francesos al Nord de l'Ohio ajudant als anglesos. Patiren una nova epidmia de verola el 1759 que els redu a un miler d'individus. Tot i aix, el 1760 el sue cap Hixayoina (Orelles) ajudaria Carolina del Sud contra els cherokee i contra Pontiac.
Grcies a aix el 1763 obtindrien una reserva de 144.000 acres al Nord de l'Estat. Iniciaren un fructfer comer de pells i des del 1772 es dedicaren a vendre artesania i diversos productes a la vila de Charleston el 1800.  

Durant la Guerra d'Independncia dels EUA ajudaren als colons nordamericans, merc els oficis dels  caps King Frow (mort el 1776) i New River (mort el 1804); per foren venuts a Camden pels anglesos, i el 1780 patiren una nova epidmia de verola que els redu encara ms. Es va fer famosa aleshores Sally New River (morta el 1820), coneguda com a Old Aunt Sally, nta de Hagler i esposa de New River, partidria de mantenir bones relacions amb el nou estat.

Malgrat aix, des del 1800 els imposaren els Black Codes (per a la poblaci no blanca), ja que fins el segle XIX foren indiferents al cristianisme.  Cap el 1830 l'Estat de Carolina del Sud intent comprar les seves terres, ja que noms hi vivien uns 100 indis. Desprs de fortes discussions entre els joves, partidaris de vendre, i els vells, partidaris de no fer-ho, el 1840 signaren amb Carolina del Sud el Tractat de Nation Ford, pel qual venien les terres a  canvi de 5.000 $. D'aquesta manera, tamb es lliuraren de ser traslladats a Oklahoma.
Alguns s'uniren temporalment als cherokee de Qualla; per una banda es qued als marges del riu Catawba, on el 1841 l'Estat els va vendre 630 acres. Tot i aix, el parlament de Carolina del Sud els declar el 1847 com a  naci dissolta .  Pel 1850 un centenar van tornar al riu Catawba i hi fundaren al vila d'Old Town, on ensenyaren als nens de la manera tradicional. El 1856 l'antropleg Oscar M. Lieber els va visitar i va recollir 300 paraules catawba en una Collection of South Carolina Historical Society.

Durant la Guerra civil americana del 1861-1865 uns 20 catawba van lluitar com a voluntaris amb els sudistes, per aix no els serviria ni aleshores ni desprs per evitar que se ls apliqus tamb les lleis de discriminaci racial, com als negres.

Fins el 1880 no van dur als nens a les escoles dels blancs. Des del 1883 van predicar-hi entre ells els mormons (inicialment noms en batejaren cinc), de manera que el 1900 havien aconvertit al 70 % de la tribu, i el 1980 al 90 %.  El 1913 foren visitats per l'antropleg Franck G. Speck, qui va fer amistat amb el cap Ben Harris (descendent de Robert Harris, primer catawba que visit Europa) i amb Leola Blue, qui mant la tradici artesanal catawba. 
Durant el 1930 es van fer nombrosos informes sobre la pobresa i sotsdesenvolupament de la tribu. Samuel Blue, cap dels catawba els anys 1931-1938, 1941-1943 i 1956-1958, i un dels darrers qui reb educaci tradicional, aconsegueix que rebin 9.000 $ en compensaci per apropiaci indeguda de terres.

Alhora, el 28 de mar del 1930 un Comit Satawba visit el senat dels EUA i reberen una reserva federal a Rock Hill. El 1943 es constitu la reserva, el 30 de juny aprovaren la constituci de la Catawba Indian Tribe i reberen 75.000 $ ms. El mestissatge, per, amenaa amb acabar amb la tribu.  Segons diversos estudis, el 1958 entre 120 i 152 famlies catawba tenien algun dels esposos blanc, el 1954 mor Robert Lee Harris, qui afirmava ser el darrer catawba pur, per el 1963 ho va fer Hester Louise Cantey Blue, qui tamb ho afirmava.

L'u de juliol del 1962 se ls intent imposar la poltica de Termination i fou dissolta la reserva federal de Rock Hill.  Tanmateix, no es resignaren, i Gilbert Blue, cap tribal des del 1973, lluit fora activament per recuperar la reserva. El 1974 s'establiren a l'antiga reserva i crearen una escola on ensenyaven l'antiga llengua catawba. Van dur el seu cas al Tribunal de l'Estat l'octubre del 1980, qui va fallar a favor seu el 1983. 

Referncies.
 MERRELL, James H. (1989)  The catawba  Frank W. Porter III General Editor, Chelsea  House, New York;
Drye, Willie (Nov. 14, 2005). "Excavated Village Unlocks Mystery of Tribe's Economy". National Geographic News.

 Enllaos externs .

Article a Encyclopedia of North American Indians;
"Catawba History" per Lee Sultzman;
Informaci dels Catawba;
The Catawba Indians: "People of the River";









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57396" title="Sanatrokes I de Prtia" nonfiltered="2511" processed="2507" dbindex="22795">

Sanatrokes I fou rei de Prtia des vers el 77 aC al 69 aC.

Era germ del rei Fraates II.

Sanatrokes va rebre ajut de la tribu escita dels Sarakaukes i es va alar contra el rei Maukisres o Muaskires, un vell de 90 anys o mes. 

Sanatroikes va derrotar el vell Maukisres i a Orodes I. Va associar al govern al seu fill Fraates III.

A la mort del rei saka Maues el va succeir el seu fill Azes II i Sanatrokes el va sotmetre a vassallatge.

Sanatrokes va morir el 69 aC i el seu fill i collaborador Fraates III va quedar com nic rei. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57399" title="Fraates III de Prtia" nonfiltered="2512" processed="2508" dbindex="22796">
Fraates III fou rei de Prtia des vers el 69 aC al 57 aC.

Sinatroikes, que tenia uns 80 anys, va associar al govern al seu fill Fraates III vers el 77 aC.

Quan Sinatroikes va morir el 69 aC el seu fill Fraates III va quedar com nic rei.

La seva aliana amb Tigranes II d'Armnia contra Roma va arribar tard i Tigranes fou derrotat. Aquesta derrota va servir perqu el rei d'Adiabene hagus de reconixer la sobirania del rei part (65 aC). No aix Gordiene que va romandre subjecte a Armnia tot i les reclamacions dels parts. Atropatene estava lligada tamb a Armnia per vincles de parentesc per la influncia parta fou des de llavors la principal.

Fraates III va ser assassinat el 57 aC pel seu fill Mitridates III que es va proclamar rei. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57401" title="Coronela de Barcelona" nonfiltered="2513" processed="2509" dbindex="22797">
La Coronela era la fora armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives. Formada en bona part per artistes i menestrals, s'organitzava en companyies, sota el comandament del conseller en cap del Consell de Cent de la ciutat.

Va jugar un paper especialment important a la defensa de la ciutat, contra les tropes felipistes (anomedades botiflers) de l'any 1710 al 1714, especialment un cop el rei austriacista, Carles III, torn a Viena l'any 1713, abandonant Catalunya a la seva sort.

La Coronela de 1713.
Algunes fonts indiquen que van ser uns 4.500 soldats de la Coronela els que van defensar la ciutat durant el darrer Setge de Barcelona de la Guerra de Successi, organitzades en 48 companyies, formades cada una per 80 homes, que s'agrupaven de vuit en vuit formant un batall, el qual tenia per tant uns 700 soldats.

Els noms dels batallons eren:

 1r Santssima Trinitat;
 2n Immaculada Concepci;
 3r Santa Eullia;
 4t Santa Madrona;
 5 Sant Sever;
 6 Mare de Deu de la Merc;

Van lluitar amb una fora i una determinaci admirable i reconeguda davant d'un exrcit professional i enormement superior.

Membres destacats.

 Rafael Casanova;

 Antoni de Villarroel i Pelez;

 Josep Moragues i Mas;

 Francesc de Castellv i Obando;

 Manuel Ferrer i Sitges;

Enllaos externs.
 Pgina de Jordi Torrades

 La Coronela de la Ciutat de Barcelona;
 La Batalla de l'11 de Setembre de 1714;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57403" title="Mitridates III de Prtia" nonfiltered="2514" processed="2510" dbindex="22798">
Mitridates III fou rei de Prtia del 57 aC al 52 aC.

El rei Fraates III va ser assassinat el 57 aC pel seu fill Mitridates III amb ajut del seu germ Orodes (II). Mitridates III es va proclamar rei.

El nou rei es va imposar a l'Atropatene i va obligar al rei de Gordiene a pagar tribut. Osroene tamb va haver de reconixer la sobirania del rei part.

Mitridates es va mostrar cruel amb els notables del regne i aquestos van decidir eliminar-lo, aixecant bandera pel seu germ Orodes II. Mitridates va quedar relegat a la zona de Babilnia i Selucia del Tigris. Va demanar assistencia al procnsol rom de Sria Aulus Gabinius.

Vers el 52 aC Orodes II va entrar a Babilnia, i el seu general Surena va derrotar i capturar a Mitridates III que fou executat. Orodes II va quedar com a rei.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57405" title="Orodes II de Prtia" nonfiltered="2515" processed="2511" dbindex="22799">
Orodes II fou rei de Prtia proclamat vers el 54 aC i reconegut vers el 52 aC, i fins el 37 aC.

El 53 aC els armenis van ajudar a Marc Licini Cras Dives I (Crassus) contra els parts. Cras va entrar a Prtia des el territori del dinasta rab Agbar II d Osroene. En revenja per l'invasi romana els parts van envair Armnia i en van saquejar molts districtes, impedint a l infantaria armnia reunir-se amb Crassus, el que fou interpretat per aquest com una defecci. L exrcit de Cras fou desfet a Carres (Carrhas o Harran) el 28 de maig del 53 aC i el seu cap va morir el 1 de juny, fets que van establir l Eufrates com a frontera entre Roma i Prtia.

Desprs del fracs rom el rei part Mitridates III fou assetjat a Babel, que fou ocupada finalment, i fou executat pel seu germ i rival Orodes II el 52 aC.

Desprs d'aix el rei d'Armnia Artavasdes es va assegurar la benevolncia dels parts amb el comproms de la seva filla amb el prncep hereu part Pacoros. El 42 aC Artavasdes va haver d enviar contingents al rei dels parts en els seus atacs a la provncia de Sria que van durar fins el 40 aC. En aquest any els parts, amb l'ajut del rebel rom Quintus Labienus, van guanyar els combats d'Apamea i Antioquia de l'Orontes. Els governs locals de Sria i de Fencia (menys Tir) es van passar a Labienus, que va arribar fins a Cilcia. A Judea el candidat part, Antgon, va obtenir el tron enderrocant  a Hircanos II. Per el any 39 aC el general part Labienus fou derrotat i mort (39 aC) als passos del Amanos a Cilcia pel general rom Ventidius i els parts van haver d evacuar els territoris ocupats l any anterior. A Armnia el rei Artavasdes III va tornar a la seva anterior fidelitat a Roma.

El 38 aC el candidat rom al regne de Judea, Herodes el gran, es va imposar a Antgon amb l ajut de les tropes romanes sota comandament de Silus. A Sria els parts van patir una derrota decisiva a  la batalla de la fortalesa de Guindaros (9 de juny del 38 aC) en la que a mes va morir l hereu part Pacoros que havia estat associat al poder pel seu pare. Desprs d aquestes derrotes Orodes II va abdicar el 37 aC en favor del seu fill Fraates IV.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57408" title="Pacoros I de Prtia" nonfiltered="2516" processed="2512" dbindex="22800">
Pacoros I fou rei associat de Prtia des vers el 42 aC al 38 aC.

Era fill del rei Orodes II de Prtia i el seu pare el va associar al govern vers el 42 aC en plena guerra contra Roma.

El 40 aC va envair Sria amb ajut del rebel rom Quint Labi i les guarnicions de Sria i Fenicia es van passar al rebel, mentre el governador Saxa fou derrotat a Apamea i Antioquia. El candidat part,Antgon,  fou ajudat a conquerir el tron de Judea.

El 39 aC els romans van contraatacar dirigits per Publi Ventidi. El general Labi va ser derrotat i mort a la batalla d'Heracleium als passos de l'Amanos a Cilcia. Pacorus es va retirar a Sria i va morir el 38 aC en el combat de la fortalesa de Guindaros (9 de juny del 38 aC). El seu germ Fraates IV va esdevenir rei per abdicaci del pare, poc temps desprs.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57409" title="Provncies Unides" nonfiltered="2517" processed="2513" dbindex="22801">


Les Provncies Unides o Set Provncies Unides dels Pasos Baixos, s el nom amb que es coneixien els Pasos Baixos septentrionals, a l'poca de la Guerra de Successi Espanyola, al segle XVIII, entre l'any 1579 i el 1795, constitudes repblica federal arran de la Uni d'Utrecht (1579). Amb el pas dels segles acabaren donant lloc als actuals Pasos Baixos.
Independncia.
Van ser objecte de nombroses disputes europees, encapalades per les monarquies borbniques i austraques, fins que l'any 1648, la Pau de Mnster els alliber del domini castell. Tot i que desprs tornaren a passar un perode sota domini francs com a Repblica Batava al 1795 i desprs del Regne d'Holanda 1806-1810.

Territori.
Les Provncies Unides eren les provncies d'Holanda, de Zelanda, de Gelderland, d'Utrecht i de Frsia i, des del 1594, tamb per les de Groningen i Overijssel. Nogensmenys a la frontera meridional van romandre moltes disputes territorials amb Castella que noms van resoldre's al 1661 amb el Tractat de partici.

Les Provncies Unides governaven tamb les terres de la Generalitat. Aquests territoris tenien un estatut secondari. Noms dos segles desprs van devenir unes provncies de deb, amb l'adveniment de la Repblica Batava, que declarava l'igualtat de tots els ciutadans sota la influncia dels republicans francesos.

Vegeu tamb: Pasos Baixos, Pasos Baixos (Toponmia), Tractat d'Utrecht;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57411" title="Haggler" nonfiltered="2518" processed="2514" dbindex="22802">
Haggler o Nopkehe (1700-1763) fou eractasswa (cap suprem) dels catawba, del 1750 al 1763. Substitu el cap Yanabe Yatengway, mort en un atac dels iroquesos la tardor del 1749. El 1751 va fer la pau amb els iroquesos i va intentar refer una naci delmada pels atacs i malalties.  En general va tenir bones relacions amb els blancs, i poc abans de morir negociaria el territori reserva de la seva tribu a Carolina del Sud.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57414" title="Fraates IV de Prtia" nonfiltered="2519" processed="2515" dbindex="22803">
Fraates IV fou rei de Prtia del 37 aC al 2 aC

Va succeir al seu pare Orodes II que va abdicar el 37 aC desprs de les desfetes contra els romans.

Marc Antoni i el nboble part rebel Monoses, assessorats pel rei armeni Artavasdes III, van envair l imperi part (l'Atropatene) el 36 aC per la via d Armnia, assetjant Praaspa (segons Di) o Praata (segons Plutarc), la capital o la principal fortalesa (desprs anomenada Maragha), setge que va dirigir Oppius Estaciannus. Per el temps ja empitjorava i Artavasdes III es va retirar i Marc Antoni, que ho va fer tard, fou derrotat (finals del 36 aC o principis del 35 aC). Antoni es va enfrontar amb el rei armeni, per aquest va rebre be als romans i els va permetre de refer-se al seu pas (35 aC). Tot seguit els parts van entrar a Armnia i van collocar al tron a un prncep de la nissaga arscida, Arsaces, fill de Fraates IV, que fou aviat assassinat i Artabaces va recuperar el poder per va haver de reconixer la sobirania del rei part.

El 34 aC Antoni va exigir al rei armeni la collaboraci en una nova expedici; com que el rei va demorar acudir pel seu tracte amb el rei part, quant ho va fer (sota amenaa d Antoni de marxar contra Artaxata) fou detingut, i el rom es va fer entregar les principals fortaleses i el tresor reial, i el va enviar carregat de cadenes a Alexandria on mes tard fou assassinat per ordre de Clepatra. Ardaxes II, fill d'Artavasdes III, es va proclamar rei per Antoni, desprs d'unes setmanes en qu no va fer res, finalment va collocar al tron armeni al seu propi fill infant Alexandre Heli (Helios), que havia tingut amb la reina Clepatra, al qual va casar amb Iotape, filla del rei Artavasdes d'Atropatene, el qual davant l amenaa romana, es va aliar a Roma i va permetre l entrada al pas de soldats romans i se li va cedir la provncia de Simbake. Artaxes II va fugir a Prtia. A Atropatene els soldats romans no van tardar a deposar a Artavasdes i van donar el tron nominalment a Alexandre Heli, sota control dels generals lleials a Marc Antoni.

A causa de la guerra entre Octavi i Marc Antoni, Atropatene i Armnia van quedar desguarnides i aix els parts van recuperar Atropatene el 33 aC i van entrar a Armnia on van massacrar a la reduida guarnici romana per es van retirar. El 32 aC Roma va donar suport a les reclamacions del tron de Prtia fetes per Tiridates (II), que va entrar al pas i fou reconegut en alguns territoris, pero Fraates tenia el suport dels escites; el 30 aC, Ardaxes II d'Armnia va recuperar el tron ajudat per un exercit part i a l any segent (29 aC) Fraates IV va fer fugir a Tiridates II per, ja acabada la guerra civil romana, aquest va tornar amb ajut rom el 28 aC.

Aquesta situaci favorable fou aprofitada per August per un tractat que va retornar a Roma els presoners de Carres i les aguiles i insignies capturades pels parts, aix com el reconeixement de l'influncia romana a Armnia. Els romans van deixar de donar suport a Tiridates. El 20 aC els romans van imposar al seu candidat Tigranes III a Armnia, expulsant a son germ Ardaxes II.

El 2 aC Fraates fou assassinat pel seu fill Fraataces i la mare d'aquest Musa (una italiana no romana). Fraataces es va proclamar rei amb el nom de Fraates V.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57415" title="Guerra dels Trenta Anys" nonfiltered="2520" processed="2516" dbindex="22804">





La Guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) s un conflicte europeu que modific contnuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolong entre Frana i la monarquia hispnica fins el 1659.






Causes de la Guerra.
La crisi del protestantisme tamb afectar els principis del segle XVII. L'emperador Rodolf II, emperador romanogermnic va ser educat en la cort espanyola i en el seu castell de Praga, on va traslladar la seva cort i viur envoltat d'alquimistes i astrnoms, com Johanes Kepler, lliurant les tasques de govern als funcionaris de la Cort. Va deixar el govern de l'Arxiducat d'ustria al seu germ Mateu el forjador de la Contrarreforma. Rodolf no tenia fills aix que Mateu s'anir fent amb el poder a poc a poc. El 1608 un consell de famlia, en vista del seu raciocini ja desequilibrat, el va obligar a cedir Hongria, ustria i Morvia al seu germ Mateu I. Buscant el suport dels txecs va concedir (1609) la llibertat religiosa als nobles i les ciutats de Bohmia per, malgrat aix, el seu cos l'arxiduc Leopold V d'Habsburg va formar un exrcit i va ocupar part de Praga (1611) desprs del qual va haver d'abandonar el pas el maig d'aquell any per morir el gener de 1612.

A Hongria i Bohmia, els hongaresos es revolten contra el rei Rodolf II amb el suport dels turcs. Rodolf li va demanar al seu germ que signs la Pau de Viena amb els hongaresos que va suposar l'augment de poder de la noblesa hongaresa i la llibertat de culte, car Hongria era protestant. Els crrecs pblics deixaran d'estar en mans dels alemanys, el mateix que el control de les finances, els nobles aconseguiran una legislaci anti-camperola atorgant una submissi total dels camperols. Desprs de la signatura de pau, Mateu va aconseguir que la Dieta destitus a Rodolf com rei per ser-ho ell. Rodolf II va ser obligat a deixar el tron a Mateu a Hongria, Moravia i en les terres austraques tot i que encara li quedava Bohmia, l'Alta i la Baixa Luscia i Silsia. Els estats txecs no van deixar de aprofitar l'ocasi de debilitat amenaant amb l'esclat d'una revolta.

La petita ciutat de Donauworth es revelar en 1608 produnt-se enfrontaments entre catlics i protestants fins que el duc de Baviera, defensor del catolicisme, entr en la ciutat amb les seves tropes i restabl el culte catlic. En aquest mateix any es va celebrar a Ratisbona la Dieta General per a recaptar diners, car l'imperi s'havia vist minvat amb tantes revoltes, els protestants es negaran a donar diners i abandonaran la Dieta. Dies desprs els sis prnceps protestants signaran la Uni Protestant (la Lliga), que ser liderada per Frederic V, elector del Palatinat (regi del Rin). Enfront de la Lliga protestant es va crear la Lliga Catlica, liderada pel Maximili I, elector de Baviera.

El 1609 tamb havia problemes a Bohmia, i Rodolf signar un acord amb la Dieta de Bohmia la Carta de Majestat, per la que el rei dona una srie de concessions com llibertat religiosa, crrecs pblics per als bohemis, control de les finances i legislar que la Dieta podr reclutar tropes i declarar la guerra. A ms en les terres de la corona es podien edificar esglsies protestants. Perqu aix es compls es va crear una comissi permanent de la Dieta per a fer complir la Carta de Majestat. Sis mesos abans de morir Rodolf, Mateu va aconseguir arrabassar-li la corona de Bohmia tot i que els prnceps electors van evitar que Mateu fos declarat emperador. 

Transcurs de la guerra.
La Revolta de Bohmia.
En 1611 va morir Rodolf II, i el seu germ Mateu I tancar la cort de Praga i la traslladar a Viena. A Praga deixar un consell format per 10 representants, dels quals 7 d'ells eren catlics, comenar a limitar l'autonomia de Praga i posar ms funcionaris alemanys. Per el que ms li molestar als bohemis s que el rei deixar terreny real als catlics per construir-ne esglsies. La comissi permanent de la Dieta va enviar delegats a Viena per Mateu no els va fer cas i a Praga els deu representants del Consell insistiran a dissoldre la comissi de la Dieta. 

En 1618 la destrucci de dues esglsies protestants, ordenada pels representants de l'emperador a Praga, va provocar la rebelli dels nobles txecs que s'apoderin del palau real i va tenir lloc la defenestraci de Praga, en la que dos ministres imperials i el seu secretari van ser llanats per una finestra de palau, tot i que sense greus danys per a ells. Desprs els nobles revoltats es van apoderar de la ciutat amb el suport de la poblaci, van expulsar als jesutes i van iniciar converses amb l'emperador amb la intenci de salvaguardar els seus privilegis. Desprs de la revolta de Praga, van seguir mesos de tibants negociacions i preparatius militars entre els nobles txecs i el vell emperador Mateu. La mort d'aquest va precipitar els esdeveniments. 

Els territoris que formaven la corona de Bohmia van constituir una confederaci que va triar com rei a Frederic V, elector del Palatinat, calvinista i lder de la Uni Protestant, cosa que suposava incomplir els pactes als que s'havien arribat dos anys abans quan els nobles txecs van acceptar a Ferran d'Estiria, ara triat emperador, com successor del difunt Mateu. La revolta txeca va passar de ser un incident local a convertir-se en un problema que va aixecar en armes a tota Europa: la guerra dels Trenta Anys va comenar en 1618. 

Els bohemis buscaran l'ajut dels enemics tradicionals dels Habsburg: les Provncies Unides, la Repblica de Vencia i Hongria, per noms van trobar el suport del Palatinat. L'emperador Ferran III contava amb el suport dels membres de la lliga catlica i de la seva poderosa dinastia, de la qual formava part Felip III d'Espanya. Espanya va actuar com aliada de l'imperi en defensa de la fe catlica i per a demostrar que tenia un lloc destacat a Europa pel que per ordre de Felip III, els Teros de Flandes, a les ordres d'Ambrosi Spinola van envair el Palatinat. Les Provncies Unides no van prendre part en el conflicte per a no trencar la Treva dels Dotze Anys que havia signat amb Espanya, en 1609 per interrompre temporalment la Guerra dels Vuitanta Anys, per quan aquesta va concloure un canvi de poder en les Provncies Unides va propiciar que Holanda reprengus la guerra contra les Espanyes.

Al mateix temps que els teros provinents de Flandes envaen el baix Palatinat, altres dos contingents de tropes obrien dos fronts, un en les Luscia i altre al sud de Bohmia, intentant obrir-se cam cap a Praga. La batalla decisiva va tenir lloc a batalla de la Muntanya Blanca, prop de Praga, al novembre de 1620. Les tropes imperials, superiors en nombre i organitzaci, van obtenir una rpida victria sobre l'exrcit del rei de Bohmia, que va fugir davant a l'atac enemic. Les conseqncies de la victria imperial van ser molt importants, els nobles txecs a ms de perdre els seus privilegis poltics i part de les seves possessions van sofrir una dura repressi ja que calvinistes i luterans van ser obligats a abjurar de la seva fe o exiliar-se i els territoris de la Corona de Bohmia van passar a la Casa d'ustria. Espanya, en canvi de la seva ajuda, va obtenir una part del Palatinat i va ocupar la Valtelina, zona de passada entre les possessions italianes i els territoris d'ustria, a travs de Sussa.

Intervenci danesa.
L'aliana entre els Habsburg alemanys i els espanyols va provocar l'aliana de tots els seus potencials enemics i rivals a Europa: el Regne de Sucia i el seu rei Gustau II Adolf, el Regne de Dinamarca amb Christian IV, les Provncies Unides dels Pasos Baixos i, sobretot, el Regne de Frana amb Llus XIII. El primer capdavanter protestant va ser Federic del Palatinat voldr ocupar les terres ocupades pels hongaresos i espanyols, a ms de recuperar el ttol d'elector, no ho aconseguir i la seva dinastia desapareixer amb ell. El segon capdavanter protestant, Cristian IV rei de Dinamarca al rei de Sucia se li va convidar, per el rei de Dinamarca, que tamb era un rei elector (duc de Hostein) se li va avanar per temor que Sucia domins el mar Bltic desprs de la guerra fent participar al seu regne en la guerra contradient a les opinions dels seus nobles

Anteriorment Sucia i Dinamarca ja s'havien enfrontat en una guerra pel domini del Bltic en la que els danesos van ser els guanyadors, pel que els suecs van haver de pagar uns imposts duaners. Els danesos van entrar en un mal moment en la guerra ja que l'emperador Ferran va aconseguir un exrcit de 30.000 homes, i al comandant de les tropes imperials va situar un noble bohemi i catlic anomenat Wallerstein a ms de contar amb l'exrcit espanyol i el de Baviera. L'exrcit de Wallestein era molt nombrs, saquejava i robava tant en els territoris enemics com en els territoris amics i a ms cobrava imposats fent que els mateixos catlics estaven farts d'aquest exrcit.

La Batalla de Lter-am-Baremberg va ser un desastre per als protestants, els catlics acabaran entrant en el regne de Dinamarca i s'apoderaran dels regnes independents de Mecklemburg i la Pomerania i Baremburg. Els imperials no es van marxar d'aquesta zona fins que es va signar el Tractat de Pau de Lbeck (1629). Al rei dans li va costar recuperar les seves possessions, ja que va haver de pagar un gran impost per la guerra aquesta multa suposar un endeutament del pas, a ms del prestigi de Dinamarca i la seva intenci de dominar el Bltic. 

La victria de l'emperador ser total, encara que comenar tot un seguit de victries dels protestants a nivell intern. Haur una violenta recatolizaci per part de l'emperador Ferran II. En el 1629  l'edicte de Restituci  va supossar una dura repressi a la poblaci protestant i la devoluci a l'Esglsia de tots els territoris que havien passat a poder dels protestants a partir de l'edicte de Nassau (1552). Aquest edicte, ser el gran error de l'emperador ja que posar en peus de guerra als principals principats

Intervenci sueca.
En aquest moment els prnceps alemanys estan molt afectats econmicament i Ferran II continua amb la seva lnia dura. L'emperador convoca reuni pels prnceps electors (catlics) per demanar ms diners per l'exercit, la guerra i el recolzament del seu edicte de restituci. D' aquesta forma aconsegueix mantenir l'edicte per no hi haur acord amb els diners de l'exrcit, el pressupost de Wallanstein havia de quedar redut a un 25%. Intervenci de Sucia, que ara s una potncia militar, fa que l'emperador s espanti i cregui que ha de rebaixar la tensi. Sucia continua tenint motius per intervenir, d' una banda religiosos i d'altre el seu inters per la hegemonia del Bltic. 

Polnia era catlica i el seu cap era parent de l'emperador, a ms els Habsburg no volien que Sucia aconsegus el Bltic. Al segle XVI el rei de Polnia i Sucia, Segimon III de la dinastia Vasa, es troba amb una conspiraci. Carles es proclama rei de Sucia, era oncle de Segimon i pare de Gustau Adolf de Sucia. Sucia necessitava diners i Dinamarca en tenia, llavors estableix els drets de duana de Polnia i Prssia i amb aix augmenten els seus ingressos un 30%. Tamb te aliats a Stradsurd que s una Ciutat amb 15000 habitants i el Duc de Mecklemburg tamb s' alia. D'altres el pretenen per que eren ducats petits que tenen problemes successoris, recolzen Sucia per aconseguir terres. D' altres es sentien amenaats com Madbemburg que estava interessat en els ports de la part polonesa i prussiana. La ciutat de Magdeburg (aliada amb sucia) aportava soldats, per els imperials entren i la destrossen com avs pels protestants, era una ciutat de 20000 habitants, aquesta ocupaci va fer que els imperials es guanyessin molt mala fama. Fent que Saxnia intervingui al costat de Sucia amb 20000 soldats junt amb els 23000 de Sucia.

La primera victria per part protestant arribar al 1631 a Bretenfield va ser una victria sueca perdent gran part de l'exrcit de Baviera i tota l'artilleria. Els suecs fan ms aliats per demanant forts pagaments a les ciutats amaneant-los de destrucci, sobre tot al voltant de la zona del Ring, als estats petits com Frankfurt i Heildelberg sense exrcit i els obliguen a afegir-se a la causa sueca. Al 1632 continuen les derrotes a Baviera, els suecs saquegen la ciutat i entren en Munic on la destrueixen. Des del 1632 al 1635 Baviera resta ocupada pels suecs que intenten un acostament a Viena per no arriben a assetjar-la, la causa imperial est realment molt tocada sobre tot per la guerra amb els Pasos Baixos. Llavors tornen a cridar a Wallenstein a qui donen plens poders i ataca Saxnia a la batalla coneguda com: "la batalla de Lutzen" Gustau Adolf mor. Sucia doncs tenint a Cristina de Sucia que s menor el seu l'objectiu ser no marxar de l'enclau del Bltic i quedar-se els ports de Prssia i Pomenaria.  

Les forces imperials s'han reforat i Wallenstein fa plans pel seu conte, comena a fer ofertes de pau, negocia amb els estats actuant casi com un rei. L'emperador el crida per reunir-se amb ell, per ell es nega i posteriorment mor assassinat, es diu que per ordre de l'emperador. L' emperador posa l'exrcit a en mans del seu fill Ferran III, i s amb aquest exrcit que reapareix Espanya, aconseguint alguna victria com la del Cardenal Don Fernando i Ferran III a "la batalla de Nordlinzler" al 1634. Aix afavoreix pactar o negociar condicions ms favorables ja que l'emperador recuperat vol pactar amb els protestants moderats i fer fora als suecs. Volen aconseguir Saxnia per li cedeix Lusacia, regi que pertany a Bohmia per aquest motiu proposa "La Pau de Praga" al 1635, que significa la pau amb la majoria d'estats protestants per la guerra continua degut a la intervenci en terreny alemanys d'Espanya, Sucia i Frana.

Intervenci de Frana.
Encara que Frana era un pas majoritriament catlic (a excepci dels hugonots, per exemple), era un rival del Sacre Imperi Rom i d'Espanya, i entr a la guerra al costat protestant. El Cardenal Richelieu, Ministre en Cap del Rei Llus XIII de Frana, trobava que els Habsburg eren massa poderosos, ja que dominaven una srie de territoris a l'est de la frontera francesa i tenien influncia sobre les Provncies Unides, de tal manera que la seva rea d'influncia rodejava Frana.

Frana es va aliar amb els holandesos i amb Sucia. Espanya, en represlia, va destruir les provncies franceses de Champanya i Borgonya, va atacar Leucata i fins i tot va amenaar Pars en 1636 en la campanya de Frana de 1636. Finalment Bernhard de Weimar-Saxnia va derrotar als imperials i va arribar a amenaar la seva permanncia en sl francs en la batalla de Compiegne. Van seguir moltes batalles, per cap bndol va obtenir en elles avantatges clars. 

En 1643 les tropes de Felip IV d'Espanya, qui plantava cara a la pennsula a la rebelli de Catalunya coneguda com la Guerra dels Segadors eren derrotades en la fortalesa de Rocroi i a la Batalla naval de Cartagena. El 1645, el mariscal suec Lennart Torstensson va derrotar a un exrcit imperial en la batalla de Jankau, prop de Praga, i Luis II de Borb va derrotar a l'exrcit bavars en la batalla de Nordlingen (1645). En 1647 Frana i Sucia van envair Baviera i al duc de Baviera, a signar el 14 de mar de 1647 la Treva d'Ulm i renunciar a la seva aliana amb el Sacre Imperi Romanogermnic. A la tardor va trencar la treva i va tornar amb els imperials. En 1648 els suecs i els francesos van derrotar a l'exrcit imperial en les batalles de Zusmarhausen i Lens. nicament els territoris de la prpia ustria van romandre segurs en mans dels Habsburg.

La Pau de Westflia.
La Pau de Westflia, signada a Mnster el 1648 va posar fi a la guerra dels Trenta Anys i va comportar el reconeixent la independncia de les Provncies Unides de la monarquia hispnica desprs d'una intensa activitat diplomtica. Entre altres coses, els Pasos Baixos guanyaven la independncia d'Espanya, junt amb Portugal que va aprofitar la guerra per declarar-se independent, i Sucia guanyava la Pomernia Occidental, Wismar, Bremen i Verden. El poder de l'emperador es trencava, i els governants dels estats alemanys podien determinar una altra vegada la religi de les seves terres. El tractat tamb donava reconeixement legal als calvinistes. Tres noves grans potncies internacionals sorgiren d'aquesta pau: Sucia, les Provncies Unides Holandeses i Frana. Tot i que el temps de Sucia com a gran potncia seria breu. Un altre resultat important del tractat s que va posar fi a la dominaci secular del Sacre Imperi Rom sobre tot el mn cristi, l'estat naci passava a ser el nivell ms alt de govern sense estar subordinat a cap altre.

Conseqncies de la guerra.
Les conseqncies demogrfiques d'aquesta guerra suposen una davallada important de la poblaci entre un 15% i un 20% tot i que algunes zones com ara la zona del Rin, Alscia, Lorena, Frankfurt o Gutenberg va baixar fins un 50%. Per exemple Berln passa de tenir 12 000 habitants a uns 7000.

El comer desapareix degut als constants saqueigs durant la guerra, hi ha pobles han estat saquejats fins 18 vegades, fet que agreujar en bona part la crisi europea del segle XVII. La destrucci d'Alemanya per la zona del Rin i el nord, Viena ser altres de les ciutats afectades, provocar que de 3.000 explotacions agrcoles que havia en el nord d'Alemanya al final de la guerra en quedin 265, provocant fam entre la poblaci. 

La desaparici de molts camperols en la zona de Bohmia, Pomernia i Brandenburg far que els senyors tornin a fer-se amb una srie de terres que estaven en mans dels camperols provocant aix una nova supeditaci de la pagesia al senyor. Aquesta segona servitud es far molt ms intensa en la zona de Bohmia. 

Conseqncies de la guerra a Catalunya.
El Regne de Castella, que s'aline amb l'Arxiducat d'ustria contra el Regne de Frana, ocasion tota una srie d'exigncies del rei i del seu conseller Gaspar de Guzmn y Pimentel, Comte-duc d'Olivares respecte als catalans: que collaboressin amb diners i amb homes en una guerra que en res no afectava Catalunya i en la que s'ataca Leucata, es revolta Palafrugell el 1638, s'assetja Salses, que s conquerida pels francesos i reconquerida el 1640 pels catalans. 

Les Constitucions de Catalunya, que el mateix rei havia jurat, garantien el dret dels catalans a fer-ho lliurement, mai per imposici. La Generalitat es va veure sotmesa a tota mena de pressions en la persona del seu President, Pau Claris, i del representant del bra militar, Francesc de Tamarit, que fou empresonat. Tot aix don lloc a la guerra que a Catalunya s coneguda com a Guerra dels Segadors i que supos que en el Tractat dels Pirineus de 1659, la part de Catalunya coneguda actualment com a Catalunya del Nord passs a sobirania del Regne de Frana.

Referncies.


Bibliografia.
 J H Elliott, La revolta catalana 1598-1640: un estudi sobre la decadncia d'Espanya, Publ. Universitat de Valencia, 2006 ISBN 84-370-6344-2 ;

Enllaos externs.
Project "Pau de Westflia" (among others with Essay Volumes of the 26th Exhibition of the Council of Europe "1648: War and Peace in Europe", 1998/99);



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57416" title="Tiridates II de Prtia" nonfiltered="2521" processed="2517" dbindex="22805">
Tiridates II fou rei de Prtia del 32 aC al 29 aC i del 28 aC al 26 aC.

El 32 aC Roma va donar suport a les reclamacions del tron de Prtia fetes per un membre de la famlia arscida de nom Tiridates (II), que va entrar al pas i fou reconegut rei, pero Fraates IV tenia el suport dels escites i es va mantenir a les regions orientals i altres i encara fou capa d'enviar un exrcit a Armnia el 30 aC; l any segent (29 aC) Fraates IV va fer fugir a Tiridates II cap a territori rom (Sria), on l'emperador August no li va voler donar suport directe, per va rebre algun tipus d'ajuda ja que va tornar a la zona del Eufrates i Tigris el 28 aC i va emetre monedes on s'anomena Filiromanos (Philiromaios).

La politica d'August es va dirigir a obtenir un tractat amb els parts pel qual Roma va recuperar les insignies perdudes a la batalla de Carres, i els presoners foren alliberats (tot i que no van tornar a Roma perqu ja s'havien establert a Prtia). Aix va permetre restablir l'influncia romana a Armnia i Tiridates en fou la victima, encara que l'emperador mai el va voler entregar a Fraates IV.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57417" title="Llenges siouan" nonfiltered="2522" processed="2518" dbindex="22806">


Les llenges siouan formen part del grup hoka-sioux de llenges amerndies. La famlia de llenges siouan consta de 17 llenges i diversos dialectes:

I. Siouan del Missouri (tamb Crow-Hidatsa)
 1. Crow (tamb Absaroka, Apsaroka, Apsaloka, Upsaroka);
 2. Hidatsa (tamb Gros Ventre, Minitari, Minnetaree);
II. Mandan Siouan
 3. Mandan;
 a. Nuptare;
 b. Neutare;
III. Siouan de la Vall del Mississipp (tamb Siouan Central)
 A. Dakota (tamb Sioux-Assiniboine-Stoney);
 4. Sioux;
 a. Santee-Sisseton (tamb Santee, Sioux Oriental, Dakota);
 i. Santee;
 ii. Sisseton;
 b. Yankton-Yanktoni (tamb Yankton, Sioux Central);
 i. Yankton;
 ii. Yanktoni;
 c. Teton (tamb Lakhota, Lakota, Western Sioux);
 i. Northern Teton;
 ii. Southern Teton;
 5. Assiniboine (tamb Assiniboin);
 6. Stoney (tamb Assiniboine d'Alberta);
 B. Chiwere-Winnebago (tamb Chiwere);
 7. Chiwere (tamb Ioway-Otoe-Missouria, Ioway-Otoe);
 a. Ioway (tamb Ioway);
 b. Otoe (tamb Oto, Jiwere);
 c. Missouria (tamb Missouri);
 8. Winnebago (tamb Hock, Hochunk, Hochank, Hocangara, Hotcangara, Hochangara);
 C. Dhegiha (tamb Dhegihan);
 9. Omaha-Ponca;
 a. Omaha;
 b. Ponca (tamb Ponka);
 10. Kansa-Osage;
 a. Kanza (tamb Kanza, Kaw) ( );
 b. Osage;
 11. Quapaw (tamb Kwapa, Kwapaw, Arkansas) ( );
IV. Siouan de la vall de l'Ohio (tamb Southeastern Siouan)
 A. Siouan de Virgnia;
 12. Tutelo;
 13. Saponi (tamb Saponey) ( );
 14. Moniton;
 15. Occaneechi;
 16. Catawba;
 B. Siouan del Mississipp (tamb Ofo-Biloxi) ( );
 17. Biloxi ( );
 18. Ofo (tamb Ofogoula) ( );

( ): Llenges extingides

Bibliografia.
 Parks, Douglas R.; & Rankin, Robert L. (2001). The Siouan languages. In R. J. DeMallie (Ed.), Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 1, pp. 94-114). W. C. Sturtevant (Gen. Ed.). Washington, D.C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-050400-7.

Enllaos externs.
 Bibliografia de les llenges siouan;
 Siouan languages FAQ;
 Siouan languages mailing list archive;
 Siouan family (Ethnologue);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57418" title="Barcelona tv" nonfiltered="2523" processed="2519" dbindex="22807">
Barcelona tv s un canal de televisi pblic de l'rea metropolitana de Barcelona. Va inaugurar les emissions el 3 de novembre de 1994.

s la primera televisi local que utilitza teletext. Sent una televisi local, es pionera en emetre en TDT amb interactius MHP.

Enllaos externs.
 Barcelona TV;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57421" title="Club de Futbol Balaguer" nonfiltered="2524" processed="2520" dbindex="22808">


El Club de Futbol Balaguer s el club de futbol ms destacat de la ciutat de Balaguer.

 Histria .
El futbol entra al Balaguer la temporada 1916-1917, practicant-se en molts dels collegis Escolapis de la capital catalana. Els encontres es disputaven cada dijous a la tarda, a un camp ubicat al darrera del convent de Sant Francesc (a la vora de l actual Teatre Municipal). Els joves balaguerins havien format un grup cultural-esportiu anomenat "la colla de la Ronya" que ben aviat va instaurar una secci dedicada al futbol. El 1918 neix el CF Bargussi, primer club destacat de la ciutat. En aquells anys el terreny de joc era el camp de l'Escriv.

Als anys 40 l'Acci Catlica de Balaguer va crear un equip de futbol anomenat C.A.R. El CAR va adquirir uns terrenys on la Companyia del Ferrocarril de Mollerussa havia desmuntat la lnia existent, eliminant el camp de l'Escriv, on va s hi va construir la parrquia de Balaguer. El 1945 neix l'AD Balaguer, que el 1960 es reanomen com a Club de Futbol Balaguer. L'any 1953 inaugur el seu nou camp municipal. Durant les dcades dels 40 i 50 l'equip jugava a Primera Territorial.

El 1957 puja per primer cop a Tercera Divisi, on fins l'any 1967 hi jug set temporades. No va ser fins la temporada 1984-85 que el primer equip del C.F. Balaguer tornava a quedar campi de la Primera Territorial, i aconseguia l'ascens a la nova categoria de Territorial Preferent. L'equip retorn a Tercera Divisi l'any 1987.

La temporada 1990-91, amb Josep Maria Gonzalvo a la banqueta aconsegu el campionat de Tercera Divisi, guanyant-se el dret a disputar el play-off d'ascens a Segona Divisi B. La temporada 2000-01 fou una de les ms destacades de la histria del club ja que acab segon a Tercera Divisi i va guanyar la Copa Catalunya, davant el F.C. Barcelona, al Camp d'Esports de Lleida.

 Palmars .
 1 Copa Catalunya (2000-01);
 2 Lligues de Tercera Divisi (1990-91, 1999-2000);
 1 Lliga de Primera Catalana (1997-98);
 3 Lligues de Primera Regional (1956-57, 1963-64, 1984-85);

 Jugadors destacats .
 Roberto Martnez (1993-1995);

 Temporades .
Fins l'any 2008 el club ha militat 26 temporades a Tercera Divisi, 2 a Primera Catalana i 2 a Regional Preferent, amb les segents classificacions:



 1956-57 Primera Regional, grup 2: 1r;
 1957-58 Tercera Divisi, grup 7: 14;
 1958-59 ;
 1959-60 ;
 1960-61 Tercera Divisi, grup 7: 11;
 1961-62 Tercera Divisi, grup 7: 12;
 1962-63 Tercera Divisi, grup 7: 16;
 1963-64 Primera Regional, grup 2: 1r;
 1964-65 Tercera Divisi, grup 6-7: 5;
 1965-66 Tercera Divisi, grup 6-7: 6;
 1966-67 Tercera Divisi, grup 6-7: 15;
 1967-68 Primera Regional, grup 2: 12;
 1968-69 Primera Regional, grup 3: 6;
 1969-70 Primera Regional, grup 3: 13;
 1970-71 Primera Regional, grup 3: 18;
 1971-72;
 1972-73;

 1973-74;
 1974-75 Primera Regional, grup 3: 18;
 1975-76;
 1976-77;
 1977-78;
 1978-79;
 1979-80;
 1980-81;
 1981-82;
 1982-83;
 1983-84 ;
 1984-85 Primera Regional, grup 5: 1r ;
 1985-86 Regional Preferent, grup 2: 4t;
 1986-87 Regional Preferent, grup 2: 4t;
 1987-88 Tercera Divisi, grup 5: 11;
 1988-89 Tercera Divisi, grup 5: 15 ;
 1989-90 Tercera Divisi, grup 5: 12;

 1990-91 Tercera Divisi, grup 5: 1r;
 1991-92 Tercera Divisi, grup 5: 2n;
 1992-93 Tercera Divisi, grup 5: 8;
 1993-94 Tercera Divisi, grup 5: 5;
 1994-95 Tercera Divisi, grup 5: 7;
 1995-96 Tercera Divisi, grup 5: 7;
 1996-97 Tercera Divisi, grup 5: 18;
 1997-98 Primera Catalana: 1r;
 1998-99 Tercera Divisi, grup 5: 5;
 1999-00 Tercera Divisi, grup 5: 1r;
 2000-01 Tercera Divisi, grup 5: 2n ;
 2001-02 Tercera Divisi, grup 5: 13;
 2002-03 Tercera Divisi, grup 5: 20;
 2003-04 Primera Catalana: 3r;
 2004-05 Tercera Divisi, grup 5: 7;
 2005-06 Tercera Divisi, grup 5: 9;
 2006-07 Tercera Divisi, grup 5: 8;
 2007-08 Tercera Divisi, grup 5: 10 ;


 Copa Catalunya

 Enllaos externs .
Plana Oficial del CF Balaguer;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57426" title="Fraates V de Prtia" nonfiltered="2525" processed="2521" dbindex="22809">
Fraates V fou rei de Prtia del 2 aC al 5 dC

El 2 aC el rei Fraates IV fou assassinat pel seu fill Fraataces i la mare d'aquest, Musa (una italiana no romana). Fraataces es va proclamar rei amb el nom de Fraates V.

La politica armnia havia estat darrerament causa de conflicte: El rei Tigranes IV d'Armnia havia succeit (12 aC) a son germ Tigranes III que havia estat fidel als romans, per el nou rei es va acostar al partit part. El 5 aC Tograneds IV fou enderrocat per Artavasdes IV, fill d'Artaxes II d'Armnia i partidari del partit rom. El rei Fraates IV va donar suport a Tigranes IV per recuperar el tron (4 aC), el que va molestar a Roma. Tigranes encara governava quant Fraates V va pujar al tron pero al cap de tres anys (1 dC) fou enderrocat i mort per una revolta i va esclatar la guerra civil entre els partidaris de la vidua Erato i de Artavasdes V, germ del rei difunt, i d'altra banda els nobles prorromans.

El 2 dC es va signar un tractat entre Roma i Partia (Tractat del Eufrates) pel qual Armnia quedaria sota influencia romana. La corona fou donada a un prncep capadoci de nom Ariobarzanes, per el pas es va rebellar l'any segent i va buscar l'ajut dels parts. El rei va morir d'accident el 4 dC en les lluites contra una tribu del est del pas i el seu fill Artavasdes VI d'Armnia es va declarar lleial a Roma. Els parts davant la potencia del exercit rom va haver de acceptar, per la noblesa armnia va resistir i va cridar al govern a la ex reina Erato. Caius, net d'August, va morir d'una ferida rebuda a traci durant el setge de Artixera (?) governada pel cap armeni Addon. 

Segons Josefus el rei es va casar amb la seva mare l'any 4 el que era inacceptable pels mateixos parts. L'any 5 una revolta popular va enderrocar a Fraates V i fou nomenat rei un parent de nom Orodes III la relaci del qual amb els altres reis no es coneguda.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57427" title="Peter Jones" nonfiltered="2526" processed="2522" dbindex="22810">
Peter Jones o Kahkewaquonaby, "plomes sagrades" (Hamilton, Ontario, 1802- Credit River 1856) fou un intellectual chippewa. Era fill de l americ Augustus Jones i d'una mississauga; el 1812 foren devastats per la guerra i el 1823 s aconvert al metodisme. El 1826 s establ amb un grup a Credit River i es dedicaren a l agricultura; el 1831 es cas amb una anglesa i traduren psalms i la Bblia a l ojibwa. El 1838 fou rebut al castell de Windsor per la Reina Victria d'Anglaterra. Va morir d una malaltia. Pstumament es public Life and Journals (1860) i History of the Ojebway Indians (1861).

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Sobre el Tractat del 1847;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57428" title="Jane Johnston Schoolcraft" nonfiltered="2527" processed="2523" dbindex="22811">
Jane Johnston Schoolcraft o Obahbahmwawageezhagoquay  el so que fan les estrelles travessant el cel  (Sault Sainte Marie, Michigan, 1800-1841) era una escriptora nordamericana, filla d un irlands i una chippewa. Reb una bona educaci i el 1823 es cas amb l agent indi i estudis de les tradicions ndies Henry Schoolcraft. Va escriure diverses tradicions i llegendes ojibwa a l antologia The Women's Great Lakes Reader, publicada el 1998. Va morir malalta.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57429" title="Orodes III de Prtia" nonfiltered="2528" processed="2524" dbindex="22812">
Orodes III fou rei de Prtia del any 5 al 7.

Fou collocat en el tron pels nobles desprs del assassinat del rei Fraates V.

A Armnia l'assassinat del rei prorrom Artavasdes VI l'any 6, i la seva substituci per un rei de nom Tigranes V, possible fill del assassinat i tamb prorrom, va incrementar la rebelli dels partidaris de la reina Erato, partidaria dels parts, que es va estendre's rpidament, i finalment els mateix partit prorrom acabar desposant a Tigranes V i donant la corona a Erato vers l'any 10.

Accusat de crueltat fou asssassinat per els nobles l'any 7 i es va demanar al emperador que envis com rei al arscida Vonones I, germ de Fraates V que estava com hostatge a Roma des el tractat entre els romans (August) i els parts (Fraates IV) signat vers el 25 aC.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57430" title="Hole-in-the-Day" nonfiltered="2529" processed="2525" dbindex="22813">
Hole-in-the-Day o Bugonegijig (1825-1868) fou un cabdill chippewa. El seu pare va lluitar amb els nord-americans contra els anglesos a la Guerra del 1812, i ell va lluitar contra els sioux com a cap del Clan de l s des del 1846. Visit sovint Washington i es cas amb una periodista blanca. Tenia fama de prudent i de repartir les seves riqueses entre la seva tribu. Es neg a abandonar la reserva de White Earth (Montana), per fou assassinat a Minnesota pels seus partidaris perqu sospitaven que els havia trat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57431" title="William Whipple Warren" nonfiltered="2530" processed="2526" dbindex="22814">

William Whipple Warren (La Pointe, Minnesotta, 1825-1853) fou un escriptor nordameric. Era fill d un angls i una chippewa, per fou educat en escoles blanques. El 1842 es cas amb una americana i trob treball com a intrpret per a l exrcit dels EUA. Va morir de tuberculosi. Fou diputat a l assemblea de Minnesota i escriv al diari The Minnessotta Democrat. Va compondre History of the Ojibway Nation (publicat el 1970) i History of the ojibways, based upon traditions and oral statements (publicada el 1885).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57433" title="George Copway" nonfiltered="2531" processed="2527" dbindex="22815">
George Copway o Kahgegagahbowh/Firm Standing  (Ontario 1818-1869) fou un escriptor chippewa. Fou educat en la tradici ojibwa, vers el 1825 l aconvertiren al metodisme per influncia de Peter Jones. El 1840 es cas amb una anglesa i marx a Minnesota com a pastor metodista. El 1842 torn a Canad i el 1846 fou expulsat de la congregaci i empresonat per malversaci de cabals. Un cop lliure, es dedic a escriure l autobiografia Life, History, and Travels (1847), una Traditional History and Characteristic Sketches of the Ojibway Nation (1850), la primera histria escrita per un indi,  Running Sketches of Men and Places (1851). Durant la Guerra civil americana va reclutar indis canadencs per a lluitar amb la Uni, el 1867 s establ a Detroit i poc abans de morir s aconvert al catolicisme.


 Enllaos externs .

 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57434" title="Martn Enrquez de Almansa" nonfiltered="2532" processed="2528" dbindex="22816">

Martn Enrquez de Almansa (Alcanys, Espanya, 1525 - Lima, Per, 1583) va ser virrei de Nova Espanya, entre el 1568 i 1580, i virrei del Per, entre el 1581 i el 1583.

Va iniciar el seu mandat a Nova Espanya el 5 de novembre de 1568, on va centrar els seus esforos en la lluita contra els indis huatxiles, que havien realitzat algunes incursions en els territoris del virregnat. Cal destacar la seva gran activitat en la fundaci de pobles, convents i collegis. Durant el seu mandat va sufocar moltes revoltes indgenes i va iniciar el procs d'instauraci del Sant Ofici a Mxic, que va ser establert el 1571. El 1573 va iniciar la construcci de la catedral de Mxic.

Va ser promocionat a virrei del Per el 4 d'octubre de 1580, i va arribar a Lima el 1581. Un cop al Per, cal destacar l'establiment del servei postal i la fundaci de l'escola de San Martn. El seu mandat com a virrei del Per va estar marcat pel terratrmol d'Arequipa, el 1582. Va morir, de forma sbita, el 15 de mar de 1583, a Lima. Les seves restes van ser incinerades en el convent de Sant Francesc de Lima.

Vegeu tamb.
 Histria del Per;
 Histria de Mxic;
 Histria d'Espanya;
 Llistat de Virreis del Per;
 Llistat de Virreis de Nova Espanya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57435" title="Vonones I de Prtia" nonfiltered="2533" processed="2529" dbindex="22817">
Vonones I fou rei de Prtia del any 7 (de fet el 8) fins el 10, i rei d'Armnia del 13 al 16 (nominalment fins el 18).

El rei Orodes III fou assassinat l'any 7 pels nobles que van demanar a August l'enviament del arscida Vonones I per fer-lo rei. Vonones I, fill de Fraates IV i germ de Fraates V estava a Roma com hostatge des vers el 25aC engarantia del tractat entre el seu pare i Csar August.

El nou rei estava totalment romanitzat; no va arribar a Prtia fins l any segent (8) i aviat es va enemistar amb la noblesa per les seves costum romanes.

Artaban II, d una lnia collateral femenina, que ara era rei de la Mdia Atropatene i abans havia viscut amb els nomades de la part oriental, es va rebellar el 10 dC. De primer moment Vonones va obtenir una victria com acredita una de les seves monedes (on es titula "conqueridor d'Artaban") per desprs, com que no tenia suport popular ni nobiliari, va fugir a Armnia i va abdicar l any segent (11). 

El 12 va obtenir el suport d'una part de la noblesa armnia que va abandonar a Erato i l'any 13 fou coronat com a rei. Vers el 14 (o el 15) tots els partidaris d'Erato la van abandonar. Vonones cumplia el requisit de ser considerat un rei prorroma a Armnia i de ser acceptat pels feudals mes propers als parts, pero el seu rival de Prtia, Artaban III, no podia consentir aquesta amenaa permanent al seu flanc, i va demanar als romans que el deposaren i l'emperador Tiberi, que no volia una guerra amb els parts, va donar certes seguretats. Vonones, que no coneixia aquesta circunstancia, davant l'amenaa d'una invasi per part d'Artaban, va demanar suport als romans i l'emperador Tiberi el va cridar a Cilcia i quant va arribar alli el va retenir per li va conservar el ttol i els honors reials. 

El buit de poder a Armnia fou aprofitat per Artaban III, que va fer coronar al seu fill Orodes que va governar del 16 al 18 i fou reconegut bona part de la noblesa, per els romans van imposar a Zenon del Pont (va regnar amb el nom d'Artaxes III) l'any 18.

Vonones va ser mort pels seus guardies l'any 19 quant es va voler escapar.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57437" title="Llista de senyors anglesos de Man" nonfiltered="2534" processed="2530" dbindex="22818">
Eduard III d Anglaterra va vendre l illa de Man a William Montagu (mort el 1344), primer comte de Salisbury, qui havia collaborat en la conquesta de l illa als escocesos.  Va installar la seu reial a Castletown, per a la seva mort el 1344 va vendre els drets de l illa a William le Scrope of Bolton, comte de Wiltshire. Nogensmenys, el seu fill William II Montagu (1328-1397) li tornaria a comprar els drets sobre l illa el 1392, i els va transmetre als seus hereus, John Montagu (1350-1400), tercer comte de Salisbury, i Thomas Montagu (1388-1428), darrer Salisbury.

Aleshores, el 1406 el rei Enric IV d'Anglaterra la va vendre al lord diputat d Irlanda, Sir John Stanley (mort el 1414). Tant ell com els seus descendents rebutjarien el ttol de rei de Man, per no pas el de Lord of Man.

El domini de l illa pels Stanley es caracteritz per l estabilitat poltica. Els seus successors, Thomas bar Stanley (1405-1459), Thomas I comte de Derby (1435-1504) i Thomas II comte de Derby del 1504 al 1521, rarament visitaren l illa, per hi nomenaren governadors competents i hi enviaren guarnicions militars des de Lancashire, ja que fou una important base durant les lluites dinstiques en les que s hi barrejaren, com la Guerra de les Dues Roses.  Hi governarien un total de tretze Stanleys, gaireb sense interrupci. A Thomas II el succeren Edward III (1509-1572), Henry IV (1531-1593) i Ferdinando (1559-1594), qui moriria sense fills varons. Aleshores la reina Elisabet I d Anglaterra els prengu el feu. Jaume I d Anglaterra i Esccia la va retenir fins el 1607, quan la va cedir als comtes de Salisbury, per el 1609 la tornaria als Stanley, William (1561-1642) i al seu successor, James (1607-1651).

L illa es va veure embolicada sense voler-ho en el conflicte entre el Parlament i el rei. James Stanley, anomenat The Great Stanley, fou diputat per Liverpool i es pos de part de Carles I d'Anglaterra contra el Parlament i Oliver Cronwell.  Fou fet presoner desprs de la batalla de Worcester i executat. La seva esposa, Charlotte de la Tremouille, intent resistir a Man, per fou entregada a Cronwell pel favorit del seu marit, William Christian (l Illiam Dhone de les llegendes locals), governador de l illa, que seria amnistiat pel nou rei per fou assassinat pels Stanley el 1663. Aix esdevindria un heroi popular i originaria la balada popular annima en manx Baase Illiam Dhone. 

Lord Fairfax govern l illa en nom de Cronwell, per amb la restauraci l illa fou tornada als Stanley, el jove Charles (1628-1672) i al seu fill William (1655-1702). Un cop recuperat el reialme, esclatarien disputes per la tinena permanent dels agricultors, que encara es regien pel sistema escandinau  d' cupaci permanent sota pagament d' na renda al senyor, i no sota el sistema feudal angls heretat dels normands.  Com a resultat de les disputes amb el Lord, molts grangers abandonaren la terra i es dedicaren a la pesca i al comer en contraban.  Com que a l illa no hi havia lleis fiscals, els alcohols, tabacs i sedespodien ser importades legalment per desprs ser reexportades a la Gran Bretanya mitjanant el fletament de vaixells rpids amb mariners hbils.

Pel que fa a l educaci i a la cultura, el 1667 el bisbe Isaac Barrow organitz l educaci obligatria i fund per primer cop un sistema d escoles parroquials on hi ensenyaven els clergues.  Un dels seus successors, el bisbe Thomas Wilson (1698-1755) va escriure i publicar els Coryrle sodjeh (Principis i deures cristians, 1699-1707), devocionari protestant i un dels primers texts en manx modern. El ms antic s el llibre d histria de l illa Manannan Mac y Lherr, compost potser en el segle XVI, on es recull el text ms antic, el poema ossinic Mannanan Beg Mac y Leirr gives. I el 1707 el cornualls Edward Lluyd, considerat el pare de la filologia cltica, public el primer tom de l Archaealogia Britannica, que inclou un grapat de paraules manx.  Endems, el 1700 les dones reberen el dret a sufragi en la cort de Tynwald, sent aix un dels primers parlaments del mn on aix esdevenia.

La qesti de la terra se solucionaria en part merc la influncia del bisbe Thomas Wilson, qui amb l Act of Settlement del 1704 va permetre que els qui tenien la terra podien rebre-la a perpetuitat mitjanant el pagament d una renda fixa, que es podia succeir o alienar, i d aquesta manera assoliria una gran influncia en els afers interns de l illa. L illa es divid en dues delimitacions parroquials: el Nord, que comprn les parrquies Bride, Andreas, Jurby, Ballaugh, Michael, Lezayre, Maughold, i Lonan; i el sud, que comprn Rushen, Arbory, Malew, Patrick, German, Marown, Santan, Braddan i Onchan. 

El 1736 va morir James (1664-1736), des comte de Derby i Lord of Man, sense herncia masculina. Els drets sobre l illa passarien a la seva filla Charlotte, baronessa Strange, qui s havia casat amb John Murray, primer duc d Atholl. Com que havia mort, fou cedida al seu fill James Murray (1690-1764), segon duc d Atholl.  Durant el lideratge dels Atholl augment moltssim el contraban, que acabaria sedevenint una seriosa amenaa per al comer britnic, ra per la qual el parlament de Londres decid suprimir-lo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57439" title="Trpode" nonfiltered="2535" processed="2531" dbindex="22819">
El trpode s una estructura amb tres peus que subjecta un instrument (cmera, telescopi, ...) amb el mnim moviment possible. N'hi ha de diversos materials, per els ms comuns son els metllics.

El trpode un element molt important quan s'intenta fer fotografies de certa qualitat mes enll de la instantnia. La funci principal
d'un trpode es evitar el moviment de la cmera durant la realitzaci de la fotografia.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57440" title="Llenges salish" nonfiltered="2536" processed="2532" dbindex="22820">


Les llenges salish sn un grup de llenges amerndies parlades al Sudoest del Canad i al Noroest dels EUA, a la costa del Pacfic i l'interior, als estats de Washington, Idaho i NW de Montana. El seu nom s derivat de salst (home) Es caracteritzen per ser llenges aglutinants.

 Divisi interna .

La famlia salish consta de 23 llenges, que no sempre es corresponen amb la divisi tribal, ja que algunes tribus parlen dialects diferents, com els de l'illa Squaxin o els tulalip. 

I. Bella Coola
 1. Nuxlk (tamb Bella Coola, Salmon River);
 Kimsquit;
 Bella Coola;
 Kwatna;
 Tallheo;

II. Salish de la Costa

 A. Salish de la Costa Central (tamb Central Salish);
 2. Comox;
 Comox (tamb Q mox  s);
 Sliammon (Homalco-Klahoose-Sliammon) (tamb  ay a   m);
 3. Halkomelem;
 Island (tamb Hul q  umi num , h l q  mn  m );
 Cowichan;
 Nanaimo;
 Downriver (tamb Hunq um i num );
 Katzie;
 Kwantlen;
 Musqueam;
 Upriver (tamb Upper Stalo, Halq  myl m);
 Chehalis;
 Chilliwack;
 Tait;
 4. Lushootseed (tamb Puget Salish, Skagit-Nisqually, Dx l cid);
 Northern;
 Skagit (tamb Ska  t);
 Snohomish (tamb Sduhub);
 Southern;
 Duwamish-Suquamish (tamb Dx du ab);
 Puyallup (tamb Spuyal pub);
 Nisqually (tamb Sq ali ab);
 5. Nooksack (tamb      l s m,     los m) ( );
 6. Pentlatch (tamb P n   ) ( );
 7. Sechelt (tamb Seshelt, Shashishalhem,   m);
 8. Squamish (tamb Sqwxwu7mish, S wx w7mesh, sq x   m );
 i. Straits Salish group (tamb Straits);
 9. Klallam (tamb Clallam, N x s  y emc n);
 Becher Bay;
 Eastern;
 Western;
 10. Estrets del Nord (tamb Straits);
 Lummi (tamb Xwlemi chosen, x l mi  s n) ( );
 Saanich (tamb SEN O EN, s n   n, sn  q n);
 Samish (tamb Si nem );
 Semaihmoo (tamb Tah-tu-lo) ( );
 Sooke (tamb T sou-ke, c awk) ( );
 Songhees (tamb L k    n   ) ( );
 11. Twana (tamb Skokomish, Sq uq  b q, Tuwduqutad) ( );
 Quilcene;
 Skokomish (tamb Sq uq  b q);

 B. Tsamosan (tamb Olympic);
 i. Interior;
 12. Cowlitz (tamb Lower Cowlitz, S  plm) ( );
 13. Upper Chehalis (tamb Q  ay yi q ) ( );
 Oakville Chehalis;
 Satsop;
 Tenino Chehalis;
 ii. Martim;
 14. Lower Chehalis (tamb   w l m ) ( );
 Humptulips;
 Westport-Shoalwater;
 Wynoochee;
 15. Quinault (tamb K nay );
 Queets;
 Quinault;

 C. Tillamook;
 16. Tillamook (tamb Hutyyu) ( );
 Siletz;
 Siletz;
 Tillamook;
 Garibaldi-Nestucca;
 Nehalem;

III. Salish de l'Interior

 A. Septentrional;
 17. Shuswap (tamb Secwepemctsn, s xw pm xcn);
 Eastern;
 Kinbasket;
 Shuswap Lake;
 Western;
 Canim Lake;
 Chu Chua;
 Deadman's Creek-Kamloops;
 Fraser River;
 Pavilion-Bonaparte;
 18. St at imcets (tamb Lillooet, Lilloet, St't'imcets);
 Lillooet-Fountain;
 Mount Currie-Douglas;
 19. Salish del Riu Thompson (tamb Nlaka pamux, Ntlakapmuk, n e kepmxcn, Thompson River, Thompson Salish, Thompson, coneguts en temps de la frontera com a Klackarpun, Couteau o Knife Indians);
 Lytton;
 Nicola Valley;
 Spuzzum-Boston Bar;
 Thompson Canyon;

 B. Meridional;
 20. Coeur d Alene (tamb Snchitsu umshtsn, sn cu umcn);
 21. Columbian (tamb Columbia, Nxa amxcn);
 Chelan;
 Entiat;
 Moses Columbia;
 Wenatchee (tamb Pesquous);
 22. Colville-Okanagan (tamb Okanagan, Nsilxcn, Nsylxc n, ta nukunaqnxc n);
 Septentrional;
 Cap dels llacs;
 Penticton;
 Similkameen;
 Vernon;
 Meriodional;
 Lakes-Colville-Inchelium;
 Methow;
 San Poil-Nespelem;
 Southern Okanogan;
 23. Spokane-Kalispel-Flathead (tamb Kalispel);
 Flathead (tamb Sli);
 Kalispel (tamb Qalisp);
 Chewelah;
 Kalispel;
 Pend d Oreile;
 Spokane (tamb Npoqnicn);

Enllaos.

 Bibliografia de Materials en llenges salish (YDLI);
 University of Montana Occasional Papers in Linguistics (UMOPL) (Llenges nadiues del Noroest);
 Coast Salish Culture: an Outline Bibliography;
 Colleccions de Salish de la Costa;
 International Conference on Salish and Neighboring Languages;
 The Salishan Studies List (Linguist List);
 Okanagan language resources (includes sound files);
 Native Peoples, Plants & Animals: Halkomelem;
 Saanich (Timothy Montler's site);
 Klallam (Timothy Montler's site);
 Bibliografia de Lingstica de la Costa Noroest;
Classificaci Etnolgica dels Salish;

Bibliografia.

 Czaykowska-Higgins, Ewa; & Kinkade, M. Dale (Eds.). (1997). Salish languages and linguistics: Theoretical and descriptive perspectives. Berlin: Mouton de Gruyter. ISBN 3-11-015492-7.
 Kroeber, Paul D. (1999). The Salish language family: Reconstructing syntax. Lincoln: University of Nebraska Press in cooperation with the American Indian Studies Research Institute, Indiana University, Bloomington.
 Thompson, Laurence C. (1973). The northwest. In T. A. Sebeok (Ed.), Linguistics in North America (pp. 979-1045). Current trends in linguistics (Vol. 10). The Hauge: Mouton.
 Thompson, Laurence C. (1979). Salishan and the northwest. In L. Campbell & M. Mithun (Eds.), The languages of native America: Historical and comparative assessment (pp. 692-765). Austin: University of Texas Press.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57445" title="Nuxlks" nonfiltered="2537" processed="2533" dbindex="22821">
Els nuxlks (tamb coneguts com a bella coola o bichula) sn una tribu amerndia a la vila de Bella Coola (Colmbia Britnica, Canad), tot i que antigament era dividida en 30 viles (a l alt Dean, als canals del Burke, i a la vall del Baix Bellacoola). Els majors parlen la llengua Nuxlk (de la famlia salish).

 Demografia .

El 1700 eren uns 5.000, per foren reduts a 1.000 el 1850. El 1980 eren 700 individus, dels quals noms 150 parlaven la llengua. El 1990 eren uns 1.100 individus.
Segons dades del cens canadenc del 2000, a la reserva de la Nuxalk Nation (Colmbia Britnica) hi havia 1.363 individus enregistrats.

 Costums .

Encara que la seva cultura material, cerimnies i mitologia recorden a la de llurs vens hailtzuk o bellabella, la seva organitzaci tribal s com la de les altres tribus salish.
El salm s la seva principal font d alimentaci, per tamb recollien arrels i baies. Vivien en cases de planxes d escora  de cedre multifamiliars formant viles. La vila, els habitants de la qual eren relacionats els uns amb els altres, s la unitat poltica ms important. Tamb funcionava com a un cerimonial unit per danses.

Eren hbils fusters, i fabricaven canoes, cases, caixes i pals totmics molt espectaculars, com la resta de les tribus del nordoest. Tamb feien cistelles de cedre i matolls i mscares cerimonials, i recollien oli de peix.

Celebraven el potlacht en matrimonis, funerals, en atorgar noms i admisi en societats secretes.  El status social i el prestigi eren recolzats per successius potlacht i la freqent alada o davallada del sistema de rangles depenia sobremanera de les habilitats de l individu. Per no hi havia cohesi tribal formal. La riquesa era basada en prerogatives tangibles i intangibles, com el dret d s de certs noms a les danses, i aquestes tamb podien ser distribuides en un potlacht. Poel que fa a la religi, tenien un pante de divinitats ben desenvolupat. 

 Histria .

Com les altres tribus del sud de la Colmbia Britnica, patiren a l arribada dels anglesos un fort procs de conquesta i aculturaci que els arrabass les terres. El 1871 el seu territori fou incorporat a la provncia de la Colmbia Britnica, i la Federal Indian Act del 1876 els va expropiar la terra i els pos en una reserva, tot i que ells mai renunciaren. El 1884 provocaren alguns conflictes quan fou prohibit el potlacht, que fins el 1951 no fou perms novament. 

El 1985 van obrir la primera escola en la seva llengua i lluitaren pel seu lloc sagrat a Ista (Fog Creek). Durant els anys 90 i 2000 han provocat diverses protestes pels drets de pesca del salm que van dur a la pres alguns dels seus caps

Enllaos.
  http://www.nuxalk.org/;
  Mapa de les tribus de la Costa del Noroest (inclosos els Nuxalk);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57446" title="Rtula" nonfiltered="2538" processed="2534" dbindex="22822">

 Anatomia: Os de l'aticulaci del genoll. Vegeu Patella;
 Imatge: Part superior del trpode. Vegeu Rtula (imatge);
 Enginyeria: Uni entre dues peces que en permet la rotaci. Vegeu rtila (Enginyeria).
Autombil: Pea que uneix la cremallera de direcci al suport de les rodes davanteres. Vegeu Rtula (autombil);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57447" title="Cmera rflex" nonfiltered="2539" processed="2535" dbindex="22823">
Una cmera rflex s una cmera fotogrfica en qu la imatge recollida per l'objectiu s reflexada en un mirall per portar-la a un visor o, antigament, a un vidre d'enfocament. Aix fa que la imatge observada pel fotgraf sigui prcticament idntica a la que recollir la pellcula o sensor.

Les cmeres de tipus rflex sn les ms verstils per als aficionats. Per la seva construcci permeten un canvi fcil d'objectius i de tota una srie d'accessoris. A ms a ms tant el seu pes i volum com el preu sn relativament moderats.

Tipus.
SLR sn les sigles en angls de Single Lens Reflex o "cmera rflex d'un sol objectiu". s la rflex normal que acostumen a fer servir als turistes.
TLR sn les sigles en angls de Twin Lens Reflex, o "cmera rflex de dos objectius". Tot i que aquest tipus de cmera ja s obsolet, en el seu dia va sser molt popular. Era una cmera vertical amb carret de format mig que tenia un vidre d'enfocament a la part superior.
DSLR sn les sigles en angls de Digital Single Lens Reflex, o "cmera rflex digital". s la versi digital de la cmera rflex. En parlar de rflex digital se sobreentn que es tracta d'una cmera d'un sol objectiu.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57448" title="Literatura manx" nonfiltered="2540" processed="2536" dbindex="22824">
La literatura manx s la feta en llengua manx. Els primers testimonis escrits aparegueren en el segle XVIII, tot i que existia una tradici oral (com els cants dedicats a l'heroi local William Christian o Baase Illiam Dhone).

Les primeres obres eren de caire religis. El bisbe Thomas Wilson (1698-1755) va escriure i publicar els Coryrle sodjeh (Principis i deures cristians, 1699-1707), devocionari protestant i un dels primers texts en manx modern. El ms antic s el llibre d histria de l illa Manannan Mac y Lherr, compost potser en el segle XVI, on es recull el text ms antic, el poema ossinic Mannanan Beg Mac y Leirr gives. Tamb el 1707 el cornualls Edward Lluyd, considerat el pare de la filologia cltica, public el primer tom de l Archaealogia Britannica, que inclou un grapat de paraules manx.

El 1748 es public en manx l Evangeli de Sant Mateu, i el 1763 s hi traduiren tots els evangelis, tasca impulsada pel capell James McLagan (1728-1804) i pel bisbe Mark Hildesley. Per fins el 1819 no es publicaria Yr chenn conaant, as yn conaant noa, l Antic i Nou testament en manx reimprs a Londres i basat en el que fou elaborat el 1775 a Lunnyg per W. Walker, qui ja havia tradut des del Gnesis a Esther el 1771, i els llibres de Job i Malaquies el 1773.  Endems, el 1781 fou descoberta la balada ossinica en manx Finn as Ossihn; el 1783 Joseph Bridson tradu al manx el Pargys caillit (Parads perdut) de John Milton, i pel 1794 composaria la Coontey Ghiare yeh Elllan Vannin (Petita histria de l illa de Man), que no ser editada, per, fins el 1875.

En el segle XIX es van publicar algunes gramtiques, per en angls. William Gill va publicar An english and Manx dictionnary (1866) de John Kelly (1750-1809) qui havia compilat un diccionari triglot angls, galic i manx, basat en el que compos William Shaw el 1780, i A dictionnary of the Manks language (1835) d Archibald Creegen (1774-1841). Tamb elaboraren i difongueren molts himnes metodistes, aix com reculls de Carvels (Canons) i Oie l Verree (Nadales) de tradici ossinica, i la Carvalyn gailckagh (1891) i altres balades manx d A. W. Moore del 1896, aparegudes als diaris amb dibuixos de P. W. Caine. Endems, l intellectual manx Edward Faragher (1831-1908), el darrer escriptor nadiu en manx, va escriure des del 1901 als diaris les Skealyn Aesop (Faules d Esop), i s edita la Manx Traditionary Ballad, histria de l illa fins el 1507, on es barregen realitat i mite.  

Per altra banda, el folklorista i fillleg galls Iain Rhys (1840-1915) composaria el recull Celtic Folklore Welsh and Manx. EL 1911 es publicaria el recull Cooinaghtyn Mannihagh de John Clague (1842-1908). L ltima obra coneguda s la novella Cooinaghtyn my Aegid as Cooinaghtyn Elley (1983) de John Gells, mort el 1983. El 1990 Brian Stowell hi va publicar Contoyryssyn Ealish ayns Cheer ny Yindyssyn, una traducci del clssic de Lewis Carroll Alcia al Pas de les Meravelles. Fins i tot el 1984 es va fer un film totalment en manx, Ny Kiree fo Niaghtey (El molt sobre la neu).

Referncia.
 Skeealyn 'sy Ghailck, Neddy Beg Hom Ruy, 1991;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57449" title="Artaban III de Prtia" nonfiltered="2541" processed="2537" dbindex="22825">
Artaban III fou rei de Prtia del 10 al  42.

Era fill d una princesa arscida que vivia a la part oriental amb la tribu nomada dels Dahan (escites).

L any 10 el romanitzat Vonones I de Prtia va perdre el suport de la noblesa que va proclamar a Artaban III que havia rebut el regne de Mdia Atropatene. Tot i que el inici de la guerra civil fou favorable a Vonones aviat Artaban, que tenia mes suport, es va imposar i Vonones va fugir a Armnia.

El 18 aC Artaban va signar un tractat amb Germnic, nebot de Tiberi, per compte d'aquest, en el qual era reconegut amic i aliat de Roma, per renunciava a mantenir al seu fill Orodes com a rei d'Armnia. Els romans van designar rei a Zen del Pont fill del rei Polem I, que ja governava una part d'Armnia (la part de la Petita Armnia als lmits del Pont).

El seu regnat degu ser turbulent per se n tenen poques dades. 

A la mort de Zen o Artaxes III d'Armnia  34 va tornar la qesti d'Armnia. El rei Artaban III va posar al tron al seu propi fill Arsaces (Arshak d'Armnia) per aquest va ser mort pel candidat rom el prncep d'Ibria Mitridates l any 35.

Llavors els romans van donar suport a un candidat al tron de Prtia, Fraates, fill de Fraates IV (probablement el ex rei Fraates V) per aquest va morir abans de poder actuar.

El 36 va tornar a provar de dominar Armnia enviant al seu fill Orodes (36) que ja n havia estat rei, per Mitridates, amb ajut de mercenaris albans i srmates el va rebutjar i Orodes va morir a la lluita. Aix havia de portar a la guerra amb Roma, i els nobles parts van decidir enderrocar al rei i Sinnances va demanar al emperador rom Tiberi el nomenament d un nou rei de la nissaga dels arscides, i Tiberi va nomenar al net de Fraates IV, Tiridates III, i va enviar a Lucius Vitelius (el pare del futur emperador Viteli) a posar-lo al tron. Viteli va fer les operacions el mateix any 36 i rpidament, amb el suport de la noblesa, i molt poca lluita, va collocar al tron de Ctesifont a Tiridates III, per Artaban III va fugir a Hircnia i, a la part oriental del imperi va aixecar als nmades escites en favor seu i va retornar al cap de pocs mesos. 

Tiridates III (que havia elegit malament als seus consellers i ministres i practicava costums romanes) va perdre el suport de la noblesa i dle poble i Artaban va recuperar el poder. Va intervenir a la ciutat autnoma grega de Selucia del Tigris, favorable a Tiridates, en favor del partit oligrquic, que debia ser partidari seu, i va reconixer un estat format per bandits jueus a Neerda, als pantans de Babel probablement com a forma de debilitar al seu rival.

L any 37 Callgula, en una de les seves bogeries, va cridar al rei d'Armnia Mitridates a Roma, i el va declarar desposset, i l Armnia va caure altre cop en mans dels parts que van ocupar el pas i el van annexionar. Els romans van reiniciar les operacions a la zona de Mesopotmia per una vegada mes va perdre el suport dels nobles, que no volien la guerra amb Roma, i fou enderrocat en un cop d estat (39) i proclamat rei el noble Cinmamos. Artaban va fugir a la cort del rei Izates II d'Adiabene, el qual, gracies a la seva habilitat negociadora (amb promeses al nobles de favors i perd) va aconseguir l abdicaci de Cinmamos, i la restauraci d'Artaban (40). Nisibe, que era domini reial part, fou cedit a Adiabene en agrament. 

Molt poc desprs Artaban va adoptar coma filla Gotarces, fill de Gev (germ de Vonones I de Prtia) per aquest, que era ambicis, va fer matar a Artaban, el fill del rei, i aix va aixecar a tothom contra ell, i el rei el va desheretar (41). 

Artaban III va morir el 42 i el va succeir el seu fill Vardanes I












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57451" title="Possessi britnica de Man" nonfiltered="2542" processed="2538" dbindex="22826">
D aquesta manera, els britnics publicarien el 1765 la Revesting Act per la qual es feien crrec dels afers de l illa de Man. El darrer duc d Atholl, John Murray (1725-1774), en ced al sobirania a la corona anglesa a canvi de 70.000 lliures esterlines i una anualitat de 2.000 lliures ms per a la duquessa.  Tamb es comprometeren a mantenir els drets manorials i el patronatge de la seu, que f oren comprats ms tard per la corona britnica per 417.144 lliures, el 1828.  El quart duc d Atholl constru el 1804 Castle Mona a Douglas com a residncia del governador, crrec que ell mateix ocuparia el 1828 en nom de la corona.

L Act va interferir molt en l autonomia de l illa, per en els constants representacions del 1837, 1844 i 1853 aconseguiren restablir-la, deixant la Cort de Tynwald i la House of Keys tal i com estaven.  D'aquesta manera, des del 1829 l illa esdevindr una possessi de la corona britnica amb estatut de territori, comptar amb un sistema judicial i lleis prpies, i noms amb obedincia directa a la reina d Anglaterra, o sia, gaireb independent. Endems, el 1866 la reina Victoria d'Anglaterra confirmaria la situaci poltica ja existent i concediria ms poder a la Tynwald Court.

El 1872 la House of Keys dictaria l Elementary School Act, tot creant una oficina d educaci i una xarxa d escoles pbliques, que el 1907 s ampliarien a l ensenyament secundari, tot, per, en angls i sense tenir en compte la parla local, que ja s anava perdent (el 1872 ja noms la parlaven el 30 % dels habitants de l illa, i el 1901 baixaria al 10 %).  Com a reacci, el mateix 1872 es crearia la Manx Language Society, que es dedicaria a publicar les obres clssiques com les de Bridson.

Per la revoluci industrial anglesa far que l illa sigui el dest d esbarjo de molts treballadors de Lancashire, aix com de nombrosos deixebles del metodista Wesley. Aquests fets es traduren en una forta davallada de la llengua manx, parallela a la de les altres parles cltiques, i amb alguns canvis en l estructura etnosocial de l illa.    



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57452" title="Cmera d'un sol s" nonfiltered="2543" processed="2539" dbindex="22827">
Les cmeres d'un sol s sn cmeres d'usar i tirar fetes de plstic i cartr i molt econmiques en comparaci a les que es conserven. La seva qualitat no s dolenta tot i les seves limitacions  de foscor.

Cada cop es fan mes cmeres compactes d'un sol s. N'hi ha amb models amb flaix.

Els models subaqutics permeten iniciar-se a la fotografia submarina. Tot i que s'anunciin per a 2m de profunditat, normalment van be fins als 10m.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57453" title="Illa de Man al segle XX" nonfiltered="2544" processed="2540" dbindex="22828">
Cap el 1899 es fund Yn Cheshagt Ghailckach (Lliga Galica de Man), societat poltico-lingstica inspirada en la seva homnima irlandesa. Nasqu com a moviment de recuperaci de l idioma per captar tant als parlants habituals com de nous per a l estudi i promoci de la llengua, per els resultats foren discrets, puix que noms restaven deu parlants nadius, entre ells Nedd Maddrell, John Kneen, Doug Fargher (autor d un diccionari angls-manx el 1979) i Sage Kinvig de Ronague (mort el 1962). Des del 1901 participar en els Congresos Intercltics, i fins i tot facilitar el 1920 la instauraci del Festival Intercltic. Per des del 1945 fins al 1977 es dedicar a gravar els testimonis dels darrers parlants de manx per tal d estandaritzar l idioma i facilitar-ne una futura recuperaci.

El 1920 el governador nomenat per la reina perd els seus poders judicials sobre l illa de Man, i el 1946 fou creat un Comit Executiu de set membres com a Consell Assessor. Tamb es dictaria el 1949 una Education Act calcada de la britnica. Fins i tot, el 1961 el govern va imprimir per primer cop bitllets propis.

Durant els anys cinquanta es produ una nova revifalla per l inters de la llengua prpia del pas, merc l activisme de les societats Caarjyn Vanin i Aeglagh Vannin, per tal d impulsar el seu s entre els nens i els adults, tal i com fan societats similars a Bretanya, Esccia i Galles. Endems, des del 1961 al 1986 reberen ms autogovern a mans d un consell executiu escollit popularment. 

El 1962 es va fundar el primer partit nacionalista de l illa, el Meic Vannin (Fills de Man), per Lewis Crellin i Bernard Moffat, partidaris d aconvertir el pas en una Repblica Democrtica independent de la Gran Bretanya, i en la difusi i protecci del manx, amb un programa centrista. L integraven en la major part joves partidaris de l acci directa i contraris a l immigraci britnica. Van organitzar un fort activisme a l exterior, de manera que signaren acords de collaboraci amb Plaid Cymru, Mebyon Kernow, Uni Democrtica Bretona i el Partit Nacionalista Escocs. Fins i tot, a les eleccions del 1976, van treure el 13 % dels vots i obtinguren un esc a Tynwald. Per el 1977, degut a les discusions inernes a l hora de condemnar l s de les bases militars a l illa per als regiments britnics destinats a Irlanda del Nord, es produ l escisi del Foo Halloo, tamb anomenat Poblaght Soshiallagh Vannin (Partit Republic Socialista Manx), de caire socialista i castrista i amb ms pretensions de ser un grup de pressi que no pas un partit convencional.  Fins i tot aparegu un grup que organitzaria lluita armada a petita escala, Iree Magh.  Tanmateix, el 1981 perderen l esc que tenien i fins el 1986 governaria l illa el Manx Labour Party.

El 1985, merc una resoluci de la cort de Tynwald, la llengua manx va rebre per primer cop a la seva vida un reconeixement oficial, i es va crear sota patrocinaci oficial organismes com la Manx Heritage Foundation, un Coonceil ny Gaelgey (Consell del Galic) per regular-ne l s oficial. El setembre del 1986, Yn Cheshagaht Ghailckagh va obrir unes oficines Thie ny Gaelgey i obr una escola al nord de l illa, St. Jude.

D aleshores en, el nacionalime manx s de caire testimonial, per s que persisteix una certa dinmica social d activisme lingstic.	Tamb han acusat sovint al govern de marginalitzar el poble de manx tot important nous residents amb propsits d evasi fiscal. El 1989 la BBC hi pass un document d aquests fraus, cosa que oblig al ministre del tresor Michael Cannan i al diputat Kirk Michael a desmentir-ho. Tot i aix, segons el ministre del tresor Donald Gelling, el 1994 hi havia 30.000 companyies registrades a l illa que no hi exercien cap activitat. 

El 1997 el govern de l Illa de man fou acussat de violar els drets humans per empresonar una nena de 12 anys sense ser condemnada.  Endems, fou denunciat per Amnistia Internacional el fet que les lleis de l illa tamb permeten empresonar els homosexuals pel simple fet de ser-ho.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57454" title="Tiridates III de Prtia" nonfiltered="2545" processed="2541" dbindex="22829">
Tiridates III fou rei de Prtia del 36 al 37.

Les lluites d'Artaban III de Prtia per Armnia podien menar a la guerra amb Roma, i els nobles parts van decidir enderrocar al rei i van demanar a l'emperador rom Tiberi el nomenament d'un noi rei de la nissaga dels arscides. Tiberi va nomenar el nt de Fraates IV, Tiridates III, i va enviar Lucius Vitelius (el pare del futur emperador Viteli) a posar-lo al tron. Viteli va fer les operacions el mateix any 36 i rpidament, amb el suport de la noblesa, i molt poca lluita, va collocar al tron de Ctesifont Tiridates III, per Artaban III va fugir a Hircnia i, a la part oriental del imperi va aixecar als nmades escites en favor seu i va retornar al cap de pocs mesos. Tiridates III (que havia elegit malament als seus consellers i ministres i practicava costums romans) va perdre el suport i Artaban va recuperar el poder (37).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57455" title="Mec Vannin" nonfiltered="2546" processed="2542" dbindex="22830">

El Mec Vannin (Fills de Man) s un partit poltic de l'illa de Man, fundat el 1962 per Lewis Crellin i J. Bernard Moffat, de caire nacionalista radical i celtista, va obtenir un esc a Tynwald del 1976 al 1981. Sn partidaris d una repblica democrtica on el manx sigui un idioma veritablement oficial. Propers ideolgicament al Sinn Fin, SNP, Plaid Cymru, Mebyon Kernow i UDB, vol un estat manx independent i sobir sota forma republicana. Edita el diari Yn Pabyr Seyr escrit en angls, on comenta les perspectives del pas i algunes notcies. El seu lema s Iree Seose Vannin.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57456" title="Cinmamos" nonfiltered="2547" processed="2543" dbindex="22831">
Cinmamos fou rei de Prtia del 39 al 40.

Artaban III fou enderrocat en un cop d estat del nobles (39) i proclamat rei el noble Cinmamos. Artaban va fugir a la cort del rei Izates II d'Adiabene, amb ajut del qual, i gracies a la seva habilitat negociadora (va fer promeses als nobles oferint-los ventatges i un perd complert) va aconseguir l abdicaci de Cinmamos, i la restauraci d'Artaban (40).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57459" title="ngel de la guarda" nonfiltered="2548" processed="2544" dbindex="22832">
En el cristianisme, l'ngel de la guarda, o ngel custodi, s un ngel que Du  atorga a cada ser hum, per a protegir-lo i acompanyar-lo durant tota la seua vida. 

En el catolicisme, existeixen moltes pregries i spliques a l'ngel de la guarda. Per exemple:
Ajuda'm quan treballe.;
Fes-me ombra quan repose.;
Anima'm quan lluite.;
I corona'm quan vena.;

Sant ngel Custodi,;
de la persona que guardeu;
que no reba jo cap mal.;

ngel Sant,;
per caritat,;
que reba jo;
de qui custodieu;
pau i b.;

ngel de la guarda,;
dola companyia,;
 no em desampares;
 ni de nit ni de dia,;
no em deixis sol;
per que em perderia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57460" title="Vardanes I de Prtia" nonfiltered="2549" processed="2545" dbindex="22833">

Vardanes I fou rei de Prtia del 42 al 46. 

Va succeir al seu pare Artaban III, desprs d'haver estat desheretat el fill adoptiu Gotarces (II).

El 42 el regne d'Armnia governat per la noblesa nacional amb aliana amb l'imperi Part fou ocupat pels romans. L'emperador Claudi va enviar al ex rei Mitridates cap Armnia amb suport imperial, i amb l'ajut de son pare Mitridates d'Ibria i son germ Pharsman, aix com de forces romanes, fou establert al poder (42). Una guarnici romana es va installar a Garni, prop d'Erevan.

La ciutat de Selucia del Tigris s'havia revoltat en temps d'Artaban III, i desprs de uns set anys es mantenia rebel. El nou rei va marxar contra la ciutat al comenar el seu regnat. La rebelli havia fer crixer la ciutat de Ctesifont, al altra costat del riu, que fou utilitzada com a base principal per Vardanes. El atac a Selucia fou frustrat per la rebelli de Gotarces. Vardanes va rebre ajut d'Adiabene (del rei Izates II) i d'Osroene (i ajut econmic de Judea), i va derrotar a Gotarces prop d'Ecbatana i Gotarces va fugir a la regi de Bukhara. A finals d'any (desembre) Vardanes va tornar contra Selucia.

Al abril de 43 Gotarces havia reunit un nou exrcit i altra cop Vardanes va haver de deixar el setge de Selucia. Com que la fora dels dos exercits era anivellada, els dos rivals van acordar un repartiment: Gotarces va rebre Hircnia i la part oriental i Vardanes la resta. Finalment Vardanes va tornar contra Selucia que fou ocupada el juliol.

El any 45 Vardanes va considerar una agressi la installaci de Mitridates com a rei d'Armnia, i va sortir de Ctesifont amb un exrcit per conquerir el pas. Per abans d'arribar es va assabentar de que el seu germ (per adopci) Gotarces II d'Hircnia s'havia rebellat amb el suport d'Izates II d'Adiabene. Vardanes va canviar de dest i va marxar contra el rebel, al que va derrotar a la riba del riu Carinda (a la costa sud de la mar Cspia). Gotarces va fugir al territori del escites Dahan i Vardanes el va empaitar i va obtenir varies victries per no el va poder atrapar.

El 46 va nomenar al seu fill Vonon o Vonones com a rei d'Atropatene on s'havia extingit la dinastia. El rei preparava una expedici contra Adiabene quant els nobles i mags el van assassinar (46). Per llavors els assassins es van dividir en faccions cada una afavorin a un candidat diferent: Meherdates o Mitridates IV, fill d'un ex rei, que era hostatge a Roma, afavorit pels romans, va obtenir el major suport, per Gotarces, que ja era al pas amb el seu exercit escita es va fer reconixer per la noblesa.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57461" title="Ramon de Borgonya" nonfiltered="2550" processed="2546" dbindex="22834">
Ramon de Borgonya ( v 1050 - Grajal, Castella 1107).

Noble francs fill del comte Guillem de Borgonya. Va arribar a Castella, vers el 1087, desprs de la realitzaci de la Batalla de Sagrajas, on els musulmans van guanyar el rei lleons.

Es cas el 1087 amb la infanta Urraca de Castella, que desprs de la mort del seu germ San fou designada hereva del Regne de Castella.

D'aquest matrimoni en nasqueren dos fills:
 la infanta Sana de Castella;
 l'infant Alfons de Castella, futur Alfons VII.

Ramon de Borgonya, per, mor el 27 de maig de 1107, dos anys abans que Urraca rebs el reialme a la mort del seu pare.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57462" title="ELF" nonfiltered="2551" processed="2547" dbindex="22835">
ELF (sigles de extremely low frequency) o freqncia extremadament baixa s la banda de l'espectre de radiofreqncia compresa entre 3 i 30 Hz (longitud d'ona de 100.000 a 10.000 km).

Aquesta banda s'utilitza bsicament per transmetre dades a submarins a qualsevol profunditat; com l'aigua de mar s conductora, atenua principalment les freqncies altes i impedeix la comunicacin en altres bandes de freqncia. Nogensmenys, la capacitat i la velocitat de transmissi de dades amb ELF s fora baixa, fet que limita el seu s intensiu com a canal estndar de comunicaci; en general un senyal ELF demana a un submar que puji a profunditat periscpica, on es podr iniciar la comunicaci a freqncies ms tils.

Una altra dificultat de les transmissions en ELF s la gran mida de les antenes necessries. Normalment s'utilitzen lnies d'alta tensi amb distncies de ms de 20 km. A ms, consumeixen i emeten grans quantitats d'energia. Alguns estudis tamb afirmen que les ones ELF poden afectar al cervell hum, ja que utilitza freqncies de 10 a 30 Hz.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57467" title="Gotarces II de Prtia" nonfiltered="2552" processed="2548" dbindex="22836">
Gotarces fou rei de Prtia el 42 en rebelli, d'Hircnia i Prtia Oriental del 43 al 45, de Prtia en rebelli el 45, i altre cop (sense oposici) del 47 fins al 51.

Era fill de Gev, (germ de Vonones I de Prtia) i era molt ambicis. L'any 40 fou adoptat com a fill per Artaban III de Prtia per per desfer-se d'un rival va fer matar a Artaban, fill d'Artaban III (i tota la seva famlia) i fou desheretat (41). 

Al pujar al poder Vardanes es va revoltar (42) per fou derrotat prop d'Ecbatana i va haver de fugir a la part oriental. All va reunir un exercit escita i va tornar l'any 43, i per mitj d'un tractat son germ li va cedir Hircnia i la part oriental del imperi. 

Durant dos anys va conspirar i va obtenir el suport de Izates II d'Adiabene i es va rebellar el 45. Vardanes va marxar contra el rebel, al que va derrotar a la riba del riu Carinda (a la costa sud de la mar Cspia). Gotarces va fugir al territori del escites Dahan i Vardanes el va empaitar i va obtenir varies victries per no el va poder atrapar.

Assassinat Vardanes el 46, poc desprs, per la presencia del seu exercit escita, es va fer reconixer per els nobles i mags. Com altres reis es va titular "Rei de reis, benefactor, just, illustre (epifanes)  i amic dels grecs (filohellnic)"

Per entre la noblesa va restar un fort partit partidari del altre candidat, Meherdates, fill de Vonones I de Prtia, que era hostatge a Roma. Meherdates amb perms de Roma es va presentar a la frontera de Prtia al Eufrates i fou proclamat rei pels seus partidaris (49) entre ells el rei Abgar V d'Osroene que era en secret fidel a Gotarces. Abgar V va aconsellar al pretendent que en lloc de marxar directament contra Selucia del Tigris i Ctesifont, passs per Niniveh i la riba esquerra del Tigris, i li va fer cas; Gotarces, posat al corrent per Abgar, va sorprendre a Mitridates prop de Niniveh i el va derrotar i fer presoner i llavors li va fer tallar les orelles, cosa que inhabilitava per a ser rei.

Gotarces va morir l'any 51, de malaltia segons Tcit o assassinat segons Josefus. No va deixar fills. Els nobles van proclamar rei a Vonones II que era rei d'Atropatene, regne que va renunciar en el seu fill Pacoros.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57469" title="Batalla de Sagrajas" nonfiltered="2553" processed="2549" dbindex="22837">





La batalla de Sagrajas (o batalla d'az-Zallaqah o Zalaca, en rab        ) s una batalla que es va lliurar a Sagrajas, a les proximitats de Badajoz (Extremadura), el 23 d'octubre de 1086, entre les tropes cristianes d'Alfons VI de Castella i les almorvits de Yusuf ibn Tashfin, amb la derrota de les primeres. 

Antecedents.
Feia un any que Alfons VI de Castella havia conquerit Tulaytula als musulmans, cosa que va alarmar els reis d'algunes taifes, que van sollicitar l'ajuda militar de Yusuf ibn Tashfin. Aix doncs, el militar va desembarcar a Al-Yazira al-Jadr  (Algesires) al capdavant d'un exrcit de fantics musulmans, els almorvits, amb el qual es va dirigir cap al nord. El monarca castell, que va tenir el suport dels monarques catalans i aragonesos, va sortir a trobar-lo. 

L'encontre es va produir a az-Zallaqah, avui Sagrajas. L'armada dels almorvits havia reunit guerrers d'arreu d'al-ndalus, i es creu que comptava amb uns 30.000 guerrers. Per la seva banda, es creu que l'exrcit cristi d'Alfons VI disposava de 60.000 homes. Abans d'iniciar la batalla es van creuar diversos missatges entre l'un i l'altre bndol, i Yusuf va donar tres alternatives al rei cristi: la conversi a l'Islam, pagar un tribut o la batalla. Alfons VI va triar lluitar contra els almorvits. 

Ordre de Batalla.
La batalla va comenar un divendres a l'alba amb l'atac d'Alfons VI. Yusuf ibn Tashfin va dividir el seu exrcit en 3 divisions. La primera va ser conduda per Muhammad Ibn Abbad Al Mutamid i consistia en 15.000 guerrers, la segona divisi constava d'11.000 guerrers comandats pel mateix Yusuf i la tercera era de 4.000 guerrers africans negres amb espases ndies i javalines llargues. 

La batalla.
El camp de Dawud ibn Aysa fou atacat a primera hora del mat per les tropes d'Alvar Faez, produint un gran nombre de baixes, per al-Mutamid i la seva divisi van lluitar amb Alfons VI fins desprs del migdia, quan Yusuf ibn Tashfin i la seva divisi es van afegir a la batalla i van circumdar Alfons VI i les seves tropes. Les tropes cristianes d'Alfons VI es van aterrir i van comenar a retrocedir, desprs Yusuf va ordenar a la tercera divisi del seu exrcit atacar i acabar la batalla. 

Les baixes entre les tropes d'Alfons van ser enormes: es creu que foren ms de 59.500 els morts. Tan sols 100 cavallers van tornar de nou a Castella. Les baixes van ser molt fortes en bndol almorvid, especialment en la host de Dawud ibn Aysa i entre la del governador de la taifa de Badajoz, al-Mutawakkil ibn al-Aftas Alfons VI va aconseguir sobreviure a la batalla per hi va perdre una cama. 

Conseqncies.
La batalla dou decisiva per als almorvits per les seves baixes no van permetre continuar el contraatac, i Yusuf ibn Tashfin va haver de tornar a frica per la mort del seu fill. Els regnes de Castella i Lle van aconseguir no perdre territori i mantenir la ciutat de Toledo, que havien aconseguit l'any anterior desprs d'un setge, per l'avan cristi es va aturar unes generacions.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57470" title="Meherdates de Prtia" nonfiltered="2554" processed="2550" dbindex="22838">
Meherdates (de vegades esmentat com Mitridates IV) fou rei de Prtia l'any 49.

Al assassinat de Vardanes I de Prtia l'any 46 una part de la noblesa era partidaria de proclamar rei a Meherdates, fill de Vonones I de Prtia, que era hostatge a Roma. Pero finalment, sota la fora del exrcit escita, Gotarces II fou coronat el 47.

Aquests nobles el van cridar el 49. Meherdates amb perms de Roma es va presentar a la frontera de Prtia al Eufrates i fou proclamat rei pels seus partidaris (49) entre ells el rei Abgar V d'Osroene que era en secret fidel a Gotarces. Abgar V va aconsellar al pretendent que en lloc de marxar directament contra Selucia del Tigris i Ctesifont, passs per Niniveh i la riba esquerra del Tigris, i li va fer cas; Gotarces, posat al corrent per Abgar, va sorprendre a Mitridates o Meherdates prop de Niniveh i el va derrotar i fer presoner i llavors li va fer tallar les orelles, cosa que inhabilitava per a ser rei.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57472" title="SLF" nonfiltered="2555" processed="2551" dbindex="22839">
SLF (sigles de super low frequency) o freqncia superbaixa s la banda de l'espectre de radiofreqncia compresa entre 30 i 300 Hz (longitud d'ona de 10.000 a 1.000 km).

En aquesta banda es troba la freqncia de les xarxes elctriques de corrent altern (50 Hz i 60 Hz). Alguns serveis de rdio per a comunicaci amb submarins tamb operen en aquesta banda de freqncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57473" title="Vonones II de Prtia" nonfiltered="2556" processed="2552" dbindex="22840">
Vonones II fou rei de Prtia dos mesos l'any 51.

Era fill de Vardanes I de Prtia, i des l'any 46 fou nomenat rei de la Mdia Atropatene pel seu pare. 

L'any 51, al ser cridat al tron de Prtia a la mort de Gotarces II sense fills, va deixar el regne d'Atropatene al seu fill Pacoros.  

Va morir al cap de dos mesos i el va succeir el seu fill Vologeses I.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57476" title="Tractat de Lisboa (1668)" nonfiltered="2557" processed="2553" dbindex="22842">
El Tractat de Lisboa (1668) va reconixer la independncia de Portugal de la Monarquia Hispnica, de la qual s'havia separat l'any 1640.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57477" title="Pacte de Gnova" nonfiltered="2558" processed="2554" dbindex="22843">
El Pacte de Gnova va tenir lloc el 20 de juny de 1705 a la capital de la Repblica de Gnova, en el marc de la Guerra de Successi pel tron espanyol. El signaren representants de Catalunya i d'Anglaterra, pasos majoritriament partidaris de Carles III d'ustria.

Pel document, els catalans austriacistes, signants prviament del Pacte dels Vigatans, que tingu lloc el 17 de maig de 1705 a l'ermita de Sant Sebasti, en la parrquia de Santa Eullia de Riuprimer (Osona) en l'anomenada Reuni dels Vigatans, es comprometien a facilitar el desembarcament de tropes de la Gran Aliana a la costa catalana. Els anglesos, a la vegada, es comprometien a respectar les lleis catalanes.

Aquest pacte secret fou signat pels comissionats Domnec Perera i Antoni de Peguera i d'Aimeric, i per Mitford Crowe, enviat de la reina Anna d'Anglaterra.

Enllaos externs.
 Text del tractat ;
 Text del tractat a la Wikisource espanyola ;
 Qu va ser la Reuni dels Vigatans?;
 Tres segles del Pacte dels Vigatans;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57478" title="Illes perifriques polinsies" nonfiltered="2559" processed="2555" dbindex="22844">
Les illes perifriques polinsies (en angls Polynesian outliers) sn les illes de cultura polinsia per que geogrficament sn fora de l'mbit polinesi, a la Melansia i la Micronsia.

Aquestes illes constitueixen petites poblacions allades que parlen llenges polinsies. Les anlisis lingstiques fan pensar que aquestes poblacions van emigrar de la Polinsia occidental (Samoa, Tonga, Tuvalu, Wallis i Futuna) abans del primer milleni de la nostra era. Les llenges de les illes perifriques s'inclouen en la branca de les llenges samoiques. El fet d'estar ms relacionades amb Samoa que Tonga suggereix que hi havia un contacte entre les illes perifriques i l'rea de la Polinsia occidental abans que Tonga estengus la seva influncia cultural sobre les illes venes.

En alguns casos, encara que es mant la llengua polinsia, s'han adaptat formes culturals prpies de l'entorn d'influncia micronsia o melansia.

Dintre de les illes perifriques polinsies s'inclouen:

Als Estats Federats de Micronsia:
 Kapingamarangi;
 Nukuoro;
A l'extrem septentrional de Fiji: ;
Rotuma;
A les illes Loyaut de Nova Calednia:
 Ouva;
A Papua Nova Guinea:
 Nuguria;
 Nukumanu;
 Takuu;
A les illes Salom:
 Anuta;
 Bellona;
 Ontong Java;
 Pileni, llengua parlada a ms de l'illa Pileni, a altres de les Reef Islans i a les Taumako.
 Rennell;
 Sikaiana;
 Tikopia;
A Vanuatu:
 Aniva;
 Emae;
 Futuna;
 Mele, avui installats a la vila Mele de l'illa Efate i la propera illa Fila.

Tamb es pot incloure com a illa perifrica l'illa Norfolk, territori extern d'Austrlia situat entre el continent i Nova Zelanda. Per la seva histria s diferent, la cultura mestissa polinsia i anglesa prov de l'assentament dels habitants de l'illa Pitcairn l'any 1856.

Geogrficament Nova Zelanda s diferent de les altres illes polinsies i es pot incloure a l'ecoregi d'Australsia. Per per la seva cultura polinsia es considera un dels vrtex del triangle polinesi.

L'illa de Rotuma es troba situada a la Polinsia occidental entre Tuvalu, Fiji i Wallis i Futuna. Es pot incloure a les perifriques pel fet de pertnyer a la repblica de les illes Fiji.

Enllaos externs.
 Mapa de les illes perifriques polinsies;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57479" title="Pacte dels Vigatans" nonfiltered="2560" processed="2556" dbindex="22845">
El Pacte dels Vigatans s un document signat el 17 de maig de 1705 per diverses personalitats de la petita noblesa vigatana, coneguts popularment com a "Els Vigatans" i ms oficialment com a Companyia d'Osona, que s'aplegaren a l'ermita de Sant Sebasti, a la parrquia de Santa Eullia de Riuprimer (Osona).

Segons aquesta proposta de pacte secret amb el Regne d'Anglaterra, aquests facilitarien ajuda militar enfront Felip V de Castella, aix com es comprometien a respectar Carles III i les lleis catalanes. A canvi, els catalans austriacistes es conjuraven a facilitar el desembarcament de tropes de la Gran Aliana a la costa catalana.

Un mes ms tard, el 20 de juny del 1705, els comissionats Domnec Perera i Antoni de Peguera i d'Aimeric es reunirien a la capital de la Repblica de Gnova, per tal de signar el pacte amb Mitford Crowe, l enviat de la reina Anna d'Anglaterra, tamb conegut com a Tractat de Gnova.

Assistents a la reuni a Santa Eullia.
 Lloren Toms i Costa, de la Seu d'Urgell (Alt Urgell), rector de la parrquia de Santa Eullia de Riuprimer, que fou qui convoc els patriotes.
 Antoni de Peguera i d'Aimeric i Josep Anton Mart, ambds de Vic (Osona);
 Antoni de Cortada i Carles de Regs i Cavalleria, ambds de Manlleu (Osona);
 Francesc Maci Ambert, Bac de Roda, de Roda de Ter (Osona);
 Jaume Puig de Perafita i els seus fills Antoni i Francesc de Perafita (Lluans);
 Josep Moragues i Mas, de Sant Hilari Sacalm (La Selva);

Enllaos externs.
 Qu va ser la Reuni dels Vigatans?;
 Tres segles del Pacte dels Vigatans;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57481" title="Centre d'Esports Manresa" nonfiltered="2561" processed="2557" dbindex="22846">


El Centre d'Esports Manresa s el club de futbol ms destacat de la ciutat de Manresa.

 Histria .
Fou l'any 1906 quan es cre el primer club de la ciutat, el Manresa Football Club, que ingress a la Federaci Catalana l'any segent. Els primers campionats disputats pel club foren torneigs locals, com la Copa Blanchart, que guany el 1914. El 1909 es fund el Catalnia Esports Club. Ambdues entitats es fusionaren l'any 1916, naixent l'actual Centre d'Esports Manresa. L'any 1920 el club comena a disputar competicions oficials, integrat a la segona categoria del Campionat de Catalunya. El 1925 fou un gran any. Fou campi provincial de segona categoria, campi de Catalunya de segona categoria i s'aconsegu pujar a la primera categoria catalana, on romangu fins el 1930. El 16 de maig de 1943 debut al club Estanislau Basora, el millor jugador que ha militat mai al club i que el 1946 fou traspassat al Futbol Club Barcelona.

El 1950 es produeix el primer ascens a Tercera Divisi, categoria en la que s un habitual. En aquesta primera etapa hi rest 18 temporades consecutives, destacant la primera posici la temporada 1955-56, i arribant a disputar cinc fases de promoci d'ascens a Segona Divisi (1955, 1956, 1957, 1960, 1961). El 14 d'abril de 1976 els jugadors del Centre d'Esports Manresa fan la primera vaga a la histria del futbol espanyol. El club entra en crisi que el portar a baixar a Regional Preferent el mateix any i a Primera Regional el 1979. L'equip ha recuperat posteriorment la categoria de Tercera Divisi, a la que, fins el 2005 ha militat 35 vegades.

Fou un club poliesportiu, creant seccions d'atletisme (Centre Atltic Manresa, 1935, que s'independitz el 1955), tennis (1936-1940), bsquet (1940-1979, que s'independitz, esdevenint l'actual Bsquet Manresa) i handbol (1944). El dia 29 de desembre de 1999 es constitu la Fundaci del Centre d'Esports Manresa, F.P., amb els objectius del foment, promoci i prctica del futbol manres.

 Palmars .
 2 cops campi de la Copa Generalitat (1985, 1986);
 1 cop sots-campi de la Copa Generalitat (1984);
 1 cop campi de 3a Divisi (1955-56);
 3 cops sots-campi de 3a Divisi (1954-55, 1959-60, 1960-61);

 Temporades .
Fins l'any 2008 el club ha militat 38 vegades a Tercera Divisi.


 Copa Generalitat

 Estadi .
Els primers terrenys de joc del Manresa foren els camps de Sant Ignasi on disputava els seus partits el Manresa Football Club. L'any 1909 es va traslladar al camp dels Barrets, a l'actual factoria Pirelli. El segent terreny va estar situat a l'actual carrer de Barcelona (antic cam de l'Escorxador) i rebia el nom de camp de les Arenes. Era el 1914. 

Ja com a Centre d'Esports Manresa, l'any 1920, es va traslladar al camp del Catalnia Park, situat, tamb, a l'actual carrer Barcelona. Per el camp ms representatiu del club fou el camp del Pujolet, inaugurat el 4 i 5 d'abril de 1926, on hi va jugar fins l'any 1985. El 25 d'agost del mateix any es disput el primer partit al Nou Estadi Municipal del Congost, actual estadi del club.

 Enllaos externs .
Plana Oficial del CE Manresa;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57482" title="LF" nonfiltered="2562" processed="2558" dbindex="22847">
LF (sigles de low frequency) o freqncia baixa s la banda de l'espectre de radiofreqncia compresa entre 30 i 300 kHz (longitud d'ona de 10 a 1 km).

A vegades tamb anomenada ona llarga, a Europa una part d'aquesta banda s'utilitza per a radiodifusi AM (l'intrval 148 283 kHz), mentre que al continent americ s'utilitza per a navegaci, i sistemes d'informaci i meteorolgics.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57484" title="Vologs I de Prtia" nonfiltered="2563" processed="2559" dbindex="22848">

Vologs I fou rei de Partia del 51 al 77.

A la mort de Vonones II de Prtia desprs de noms dos mesos de regnat, el va succeir el seu fill Vologs I.

A la part oriental, a la Prtia prpia (a la actual regi de Merw) s han trobat monedes d'un suposat rival de nom Sanabares datades entre el 51 i el 65, es a dir casi tot el regnat de Vologs.  Cal suposar que Vologs el va eliminar vers el 65.

El rei Vologs I va reiniciar la reclamaci del regne d'Armnia i va envair aquest pas l any 53, va conquerir Artaxata i va proclamar rei al seu germ Tiridates I (any 53), per al hivern, al retirar-se els soldats parts per una epidmia, el rei Radamist va recuperar el poder. Per es va sobrepassar en les venjances produdes, i la noblesa se li va girar en contra i es va produir una revolta general (vers finals del 54 o al 55) i va haver de fugir i Tiridates va tornar a ser rei (55). La dona de Radamist, Zenobia, que es va quedar enrere per no endarrerir la fugida del seu marit, fou feta presonera, per Tiridates la va tractar com una reina.

El 55 es va rebellar el fill de Vologs I,  Vardanes, que es va proclamar rei (Vardanes II) per fou derrotat al cap de tres anys (58).

La primavera del 58 el general Corbul, amb plens poders, va entrar a l Armnia des Capadcia i va avanar vers Artaxata, mentre que Farasmanes o Pharsman I d'Ibria atacava pel nord, i Antoc de Commagena atacava pel sud-oest. Tiridates va fugir de la seva capital que fou ocupada per Corbul i incendiada. Al estiu Corbul va avanar cap a Tigranocerta, en una marxa molt penosa, i van arribar a la ciutat que els hi va obrir les portes, menys la ciutadella que va resistir, i va ser pressa al assalt. Ja la majoria dels armenis havia abandonat el partit part i acceptava un prncep donat per Roma. Ner va donar llavors la corona a Tigranes VI, de la darrera casa reial de Capadcia, net de Glafira (filla del darrer rei Arquelau) i fill d Alexandre de Judea, que estava casat amb un princesa de la casa dels Artxides. Els districtes fronterers armenis foren transferits als aliats: a Farasmanes d Ibria; a Polem II del Pont; a Aristbul Asmoneu de la Petita Armnia i a Antoc de Commagena.

Tigranes VI d'Armnia no va tardar a fer una expedici a Adiabene, que era tributari dels parts. El rei part Vologs ho va considerar una agressi i va reiniciar la guerra, afavorint al son germ Tiridates, al que va donar ajuda, per aquest va fracassar davant Tigranocerta, defensada pel mateix Tigranes VI. No obstant el governador de Capadcia Petus, fou derrotat pels parts a Rhandeia, a la vora del Arsanies (avui Murad Su), i assetjat a la fortalesa va haver de signar un tractat per el qual els romans evacuaven Armnia (62). Aquest tractat fou modificat, per signat altra cop a Rhandeia, amb Corbul, l any 63, i Tigranes VI va haver de renunciar a la corona.

Aix Tiridates va quedar establert com a rei d'Armnia, essent un rei part per que seria client de Roma; nomes una guarnici romana romandria al pas, i estaria a la Sofene, i Artaxata (destruda) seria reconstruda. All mateix el rei arscida va deixar la corona i va anunciar que aniria a Roma per rebre-la de mans de Ner. El 66 tropes romanes van entrar a Armnia amb perms de Tiridates, el qual el mateix any 66 va viatjar a Roma amb tres nebots que van restar com hostatges (tamb van quedar com hostatges els fills del rei Monobassos d Adiabene, vassall de Tiridates) i fou coronat al Frum per Ner. 

Fou el 72 quant els alans van fer una assoladora incursi a la Mdia Atropatene i alguns districtes d Armnia. Tiridates, que els hi va fer front, va estar a punt de ser capturat; finalment es van retirar amb molt de bot.  Pacoros, rei d'Atropatene, va fugir a la cort del seu pare Vologs I.

L any 77 va morir Vologs i el va succeir el seu fill Vologs II.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57486" title="Rhandeia" nonfiltered="2564" processed="2560" dbindex="22850">
Rhandeia fou una fortalesa situada a la riba del riu Arsanies (Murad Su) on l'any 62 foren assetjats els romans manats pel governador de Capadcia Petus, que va haver de signar un tractat (Primer tractat de Rhandeia) pel qual els romans evacuaven Armnia.

Corbul va traspassar l Eufrates a Melitene, va entrar a Armnia i en uns mesos de campanya va eliminar tots els feudals dels que sospitava o sabia que tenien simpaties pels parts (62-63). Per finalment el 63 a Rhandeia, Corbul i Tiridates I d'Armnia van fer un acord de pau (Segon tractat de Rhandeia), pel qual Tiridates era reconegut rei d Armnia per seria client de Roma; noms una guarnici romana romandria al pas, per a Sofene, i Artaxata (destruda) seria reconstruda. All mateix el rei arscida va deixar la corona i va anunciar que aniria a Roma per rebre-la de Ner.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57487" title="Sanabares de Prtia" nonfiltered="2565" processed="2561" dbindex="22851">
Sanabares fou un pretendent al tron de Prtia, que va governar la regi nord-oriental des d'aproximadament el 51 fins el 65.

A la part oriental, a la Prtia prpia (a l'actual regi de Merw) s'han trobat monedes Sanabares datades entre el 51 i el 65, s a dir gaireb tot el regnat de Vologs. No es coneix res ms d'aquest rei, per cal suposar que Vologs I de Prtia el va eliminar vers el 65.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57488" title="Alfons VII de Castella" nonfiltered="2566" processed="2562" dbindex="22852">

Alfons VII de Castella, l'Emperador ( Galcia 1105 - Fresneda 1157 ), Rei de Galcia (1111-1157), Rei de Castella i de Lle (1126-1157).

Antecendents familiars.
Fou fill de Ramon de Borgonya i la reina Urraca I de Castella. Era nt per lnia paterna del comte Guillem de Borgonya i per lnia materna del rei Alfons VI de Lle i Constana de Borgonya. 

Alfons VII heretar el Regne de Castella i de Lle a la mort de la seva mare el 1126, i ser el primer rei de la Dinastia Borgonya a Castella i Lle.

Rei de Galcia, de Lle i de Castella.
El 1111 fou coronat rei de Galcia a la Catedral de Santiago de Compostella pel bisbe Gelmires i el comte de Traba. El 10 de mar de 1126 fou designat rei de Lle a la mort de la seva mare i acte seguit va encapalar la recuperaci del Regne de Castella, que estava en mans d'Alfons I d'Arag. Amb les Paus de Tmara de 1127 es va posar fi a la disputa entre els dos reis i es va reconixer a Alfons VII com a rei de Castella. 

Tot i aquest reconeixement Alfons encara hagu de patir diverses rebellions en els territoris ms colindants amb Arag grcies a la llarga autonomia que aquestes regions havien aconseguit des de la mort del seu avi, el rei Alfons VI de Castella.

Aspiracions territorials.

A la mort del rei navarro-aragons sense descendncia l'any 1134 va pretendre el tron dels dos reialmes, per fou un intent env, ja que finalment la successi recaigu en el germ d'Alfons el Batallador, Ramir II. Tot i que no aconsegu la seva aspiraci Alfons va ocupar la Rioja i aix mateix conquer la ciutat de Saragossa. Des d'aquest moment l'escut de Saragossa s present en l'escut d'armes del Regne de Lle. Va derrotar contnuament l'exrcit navarro-aragons i va sotmetre aquest regne sota el seu vassallatge.

Va ajudar al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV a derrotar el dems comtats catalans, unificant aix la Marca Hispnica

El 1135 fou coronat emperador a la catedral de Lle, expressant aix la pretensi lleonesa d'hegemonia peninsular i d'exclusivitat en la reconquesta enfront dels musulmans. Per no ho aconsegu del tot ja que el 1143 hagu de reconixer la independncia de Portugal durant el govern del seu cos Alfons I Henriques

Aix mateix, la seva visi del seu ample Imperi com un conjunt de regnes i territoris va donar lloc a una srie de pactes i tractats per a delimitar entre ells els drets de reconquesta de terres musulmanes. D'aquests tractats va sortir molt afavorit el seu fervors aliat, el comte de Barcelona, que veuria el seu territori convertit en regne al casar-se amb l'hereva d'Arag, Peronella d'Arag.

Vegeu Tractat de Tudiln

Reconquesta.

Des de 1139 va realitzar atacs i expedicions de saqueig vers les sublevacions de les poblacions almorvits . La invasi, a partir de 1146, dels almohades va obligar a Alfons VII a fortificar la frontera i a fer pactes amb els almorvits.

El 1144 va arribar fins a Crdova i el 1147 va prendre Almeria juntament amb el rei d'Arag-Navarra i el comte de Barcelona. El 1157, per els alhomades van recuperar el control de la ciutat d'Almeria i Alfons VII va morir el 21 d'agost en el seu retorn cap a Lle. Els seus dos fills mascles es repartiran el seu reialme, dividint-se aix novament el Regne de Lle i el Regne de Castella.

Npcies i descendents.

El 1128 es cas a Saldaa amb Berenguera de Barcelona, filla del comte de Barcelona Ramon Berenguer III i per tant germana de Ramon Berenguer IV. Del matrimoni en nasqueren:
 l'infant San III de Castella (1134-1158), rei de Castella;
 l'infant Ramon de Castella (v 1136-a 1151);
 la infanta Sana de Castella (1137-1179), casada el 1153 amb el rei San VI de Navarra;
 l'infant Ferran II de Lle (1137-1188), rei de Lle;
 la infanta Constana de Castella (1141-1160), casada el 1154 amb el rei Llus VII de Frana;
 l'infant Garcia de Castella (v 1142-1146);
 l'infant Alfons de Castella (1145-1149);


El juliol de 1152 es cas novament amb Riquilda de Polnia, filla del rei Ladislau II de Polnia. D'aquest matrimoni tingu dos fills:
 l'infant Ferran de Castella (v 1153-1155);
 la infanta Sana de Castella (v 1156-1208), casada el 1174 amb Alfons II d'Arag;


Va tenir dos fills illegtims de les seves amistanades Gontrada Prez i Sana Fernndez:
 Urraca de Castella (1126-1189), casada el 1144 amb Garcia V de Navarra;
 Estefania de Castella (v 1150-1180), casada amb Fernn Ruiz de Castro;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57489" title="Vardanes II de Prtia" nonfiltered="2567" processed="2563" dbindex="22853">
Vardanes II fou rei pretedent de Prtia del 55 al 58.

Vardanes era fill de Vologs I de Prtia i es va rebellar el 55 contra el seu pare i es va proclamar rei (Vardanes II). Degu dominar alguna regi occidental, perque va emetre monedes a Ecbatana, on la seva imatge es la d'un rei jove, per fou derrotat al cap de tres anys (58).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57492" title="Vologs II de Prtia" nonfiltered="2568" processed="2564" dbindex="22854">
Vologs II fou rei de Prtia del 77 al 79.

Era fill de Vologs I i el va succeir a la seva mort l'any 77. Vologs II es va veure enfrontat des la seva proclamaci al seu parent Pacoros, que seria fill de Vardanes II de Prtia es a dir cos de Vologs II. Per esmentat generalment com a oncle de Vologs II llavors es tractaria del Pacoros rei o ex rei de l'Atropatene, fill de Vonones II i germ de Vologs I de Prtia. El rebel va obtenir el suport de part de la noblesa. Desprs de dos anys de guerra civil Vologs II fou enderrocat i fou proclamat rei Pacoros II.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57493" title="Klystron" nonfiltered="2569" processed="2565" dbindex="22855">
Un klystron s un tipus particular de tub de buit anomenat tub de feix lineal. El terme klystron est format a partir de l'arrel grega     - (klys) que fa referncia a les ones trencant sobre la costa. Els klystrons s'utilitzen com a oscilladors o amplificadors d'ones electromagntiques de freqncies corresponents a microones i radiofreqncia, amb potncies d'emissi que poden arribar als 60 kW. Actualment s habitual trobar-los en radars, estacions d'emissi de televisi per UHF i d'emissi per a televisi per satllit. Els avantatges del klystron sobre el magnetr sn la possibilitat d'amplificar senyals de forma coherent i, per tant, de poder controlar la sortida en amplitud, freqncia i fase.

Es considera que els inventors del klystron foren Russell i Sigurd Varian, de la Universitat d'Stanford. El seu prototip es complet l'agost de 1937 i influ immediatament en els treballs sobre el radar. Posteriorment crearen l'empresa Varian Associates per comercialitzar l'invent.

Hi ha diversos tipus de klystron, en funci del principi utilitzat per amplificar les ones electromagntiques:
 Klystron de dues cambres;
 Klystron de reflexi;
 Klystron multicavitat;
 Klystron de tub de deriva;

Enllaos externs.
 Animaci del funcionament d'un klystron (en angls).
 Collecci de klystrons al Virtual Valve Museum.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57494" title="Sana de Castella i de Polnia" nonfiltered="2570" processed="2566" dbindex="22856">
Sana de Castella ( 1154 - Sigena 1208), infanta de Castella i reina consort d'Arag (1174-1206).

Filla del rei de Castella Alfons VII i la seva segona muller, Riquilda de Polnia, nasqu el 21 de setembre de 1154.

El 18 de gener de 1174 es cas a la catedral de Saragossa amb el rei Alfons II d'Arag. D'aquest matrimoni en tingueren:
 el prncep Pere el Catlic (1174-1213), comte de Barcelona i rei d'Arag;
 la princesa Constana d'Arag (v 1179-1222), casada el 1198 amb Eimeric I d'Hongria i el 1210 amb Frederic II d'Alemanya;
 el prncep Alfons II de Provena (1180-1209), comte de Provena;
 la princesa Elionor d'Arag (1182-1226), casada el 1202 amb Ramon VI de Tolosa;
 la princesa Sana d'Arag (1186-v 1241), casada el 1211 amb Ramon VII de Tolosa;
 el prncep San d'Arag, mort jove;
 el prncep Ramon Berenguer d'Arag, mort jove;
 l'infant Ferran d'Arag (1190-1248), abat de Mont Aragn;
 la princesa Dola d'Arag (1192-?), monja a Santa Maria de Sixena;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57495" title="Pacoros II de Prtia" nonfiltered="2571" processed="2567" dbindex="22857">

Pacoros II  fou rei de Prtia del 77 (reconegut el 79) fins el 105.

Generalment se'l suposa germ de Vologs I de Prtia. El 51 va rebre el regne de Mdia Atropatene. El 72, davant la invasi dels alans, va fugir d'aquest regne i el 73 era a la cort de Ctesifont, per devia tornar a Atropatene poc desprs.

El 77 aC al ser proclamat el seu nebot Vologs II, es va revoltar i desprs de dos anys de guerra civil, va assolir el poder.

Algunes fonts el fan no oncle de Vologs II sin cos ja que seria fill de Vardanes II de Prtia, germ gran de Vologs II.

Di Casi diu que va vendre el regne d'Osroene (es a dir la sobirania) al rei Abgar VI d'Osroene. Ami Marcell diu que va construir les muralles de Ctesifont.

Vers el 81 es va presentar a la seva cort un rom que deia ser l'emperador Ner i demanava ajut per recuperar l'imperi. Pacoros li va donar suport i va provocar al Imperi rom una piscosis de por per la tornada del emperador.

Va tenir dos rivals al tron, noms coneguts per les monedes:  Artaban IV, vers 80 90 i Vologs III, vers el 105, vers el final del seu regne.

Pacoros va morir el 105 i el va succeir son germ Osroes I.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57497" title="Riquilda de Polnia" nonfiltered="2572" processed="2568" dbindex="22858">
Riquilda de Polnia o Riclitza de Polnia ( Wroclaw, Polnia v 1140 - 1185 ), princesa de Polnia i reina consort de Castella i Lle (1152-1157), comtessa consort de Provena (1161-1166) i comtessa consort de Tolosa (1166-1183).

Orgens familiars.

Era filla de Ladislau II de Polnia i de la seva muller, Agns de Babenberg. Va acompanyar al seu pare a l'exili el 1146.

Npcies i descendents.

El juliol de 1152 es cas, en segones npcies, amb Alfons VII de Castella i tingueren dos fills: 
 l'infant Ferran de Castella (v 1153-1155);
 la infanta Sana de Castella (v 1156-1208), casada el 1174 amb Alfons II d'Arag;

El 1157 Alfons VII mor i Riquilda es cas el 17 de novembre de 1161 amb Ramon Berenguer III de Provena. Tingueren una filla:
 la comtessa Dola II de Provena;

El 1166 Ramon Berenguer III mor i Riquilda es cas novament, aquell mateix any, amb el comte Ramon V de Tolosa.

Riquilda o Riclitza mor el 16 de juny de 1185.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57498" title="Artaban IV de Prtia" nonfiltered="2573" processed="2569" dbindex="22859">
Artaban IV fou rei pretendent de Prtia vers el 80 i fins vers el 90.

Era germ de Vologs II i fill de Vologs I de Prtia.

Es va revoltar contra el rei Pacoros II vers el 80 i va emetre moneda on apareix com "Arsaces Artabanus". Finalment Pacoros el va derrotar.

Es probablement el mateix rebel Artaban que s'esmenta el 119 i que fou derrotat en pocs mesos per Osroes I














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57502" title="Sana de Castella i de Barcelona" nonfiltered="2574" processed="2570" dbindex="22860">
Sana de Castella i de Barcelona ( v 1130 - 1177), infanta de Castella i reina consort de Navarra (1157-1177).

Filla gran d'Alfons VII de Castella i la seva primera muller, Berenguera de Barcelona. 

El 2 de juny de 1153 es cas a Carrin de los Condes, Palncia, amb San VI de Navarra. D'aquest matrimoni tingueren 6 fills:
 la infanta Berenguera de Navarra (v 1165-1230), casada el 1191 amb Ricard Cor de Lle, rei d'Anglaterra;
 l'infant San VII de Navarra (1170-1234), rei de Navarra;
 la infanta Blanca de Navarra (1177-1229), casada amb Teobald III de Xampanya i mare de Teobald I de Navarra;
 l'infant Ferran de Navarra (?-1207);
 l'infant Ramir de Navarra (?-1128), bisbe de Pamplona;
 la infanta Constana de Navarra, morta jove;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57504" title="Constana de Castella i de Barcelona" nonfiltered="2575" processed="2571" dbindex="22861">
Constana de Castella i de Barcelona ( v 1140 - 1160), infanta de Barcelona i reina consort de Frana (1157-1160).

Filla d'Alfons VII de Castella i de Berenguera de Barcelona, es cas el 1154 amb el rei de Frana Llus VII, de la qual en fou la seva segona esposa. D'aquesta uni tingueren una filla:
 Margarida de Frana, casada amb Enric d'Anglaterra, duc de Normandia en primeres npcies, i amb Bela III d'Hongria;
 Alix de Frana (1160-1221), casada el 1195 amb Guillem III de Ponthieu;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57507" title="Osroes I de Prtia" nonfiltered="2576" processed="2572" dbindex="22862">

Osroes I (o Khusro I) fou rei de Prtia del 105 al 129.

Era germ de Pacoros II i quant aquest va morir el 105 el va succeir.

Ja abans de la mort del rei Pacoros s havia alat contra ell Vologs III, fill del ex rei Vologs II de Prtia, a la part oriental, i la rebelli es va mantenir. El 111 un nombre important de nobles van oferir el suport a Vologs III.

El 113 el rei Axidares d'Armnia, possible fill del ex rei part Pacoros II de Prtia, que no satisfeia ni a parts ni a romans, fou deposat per Osroes I que va nomenar a un nebot seu, Partamasiris, que seria germ d'Axidares. Per aquesta decisi fou mal acollida a Roma, on governava Traj, que el 114 va declarar la guerra al Prtia, i va annexionar Armnia convertida en provncia. Tanmateix va dominar Albnia del Caucas, Atropatene, Adiabene i altres regions com el Pont oriental.

El 115 Traj va entrar en territori part, va baixar el Tigris i va atacar Hatra (actual Al-Hadhr) on governava un prncep local rab que va oposar forta resistncia. Desprs va ocupar Hit, Babel i altres ciutats i va arribar al golf prsic. Totes aquestes regions van esdevenir provncia romana (Mesopotmia). Mitridates IV, germ d'Osroes, es va proclamar rei junt amb el seu fill Sanatroikes II (que tamb es va titular rei) i van combatre als romans. Traj va entrar a Selucia i Ctesifont el 116, quant el rei Osroes II ja havia fugit. Un rei local, Atambil de Mesene, es va sotmetre als romans. Les revoltes contra els romans a Selucia del Tigris, Nisibe i Edessa foren sufocades i la primera ciutat fou reduda a runes; Nisibe fou ocupada i saquejada; i Edessa incendiada. Tot i aix un exercit dels parts va sorprendre als romans que es va haver de retirar. Osroes va recuperar Mesene, Adiabene i Osroene. Traj va proclamar rei de Prtia al prorrom i romanitzat Partamaspades, a les regions de la vora d'Armnia, i amb l'ajut rom va entrar a Ctesifont mentre els romans recuperaven Osroene, Adiabene i Mesene. Partamaspades se suposa era net del ex rei Pacoros II i fill d'Axidares d'Armnia.

El 117 Traj va tornar a Hatra per reduir el principat per es va posar malalt durant l atac i va haver d abandonar el setge. Va arribar fins s Selinunte on va morir el 8 d'agost del 117. El seu successor i fill adoptiu, Adri, pacifista, va signar immediatament un tractat amb Osroes I pel qual els romans evacuaven les regions ocupades menys Osroene. Partamaspades, abandonat dels romans, fou derrotat i Osroes va recuperar la seva capital. Partamaspades va fugir a territori rom i Adri li va concedir (118) el vacant tron d'Osroene, on no es va poder consolidar, perdent el regne uns quatre anys desprs. El 118 un tractat va establir la frontera comuna de parts i romans al riu Eufrates. Una filla del rei part, feta presonera per Traj, fou alliberada.

Un Artaban es va revoltar vers el 119 per fou derrotat en pocs mesos. Probablement era el mateix Artaban IV ja revoltat vint-i-cinc anys abans.

Osroes I va morir el 129 i la noblesa s inclinava pel reconeixement de Vologs III que dominava la part oriental, per Mitridates IV es va fer reconixer i durant 20 anys va dominar algunes regions occidentals.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57508" title="Sanatrokes II de Prtia" nonfiltered="2577" processed="2573" dbindex="22863">
Sanatroikes II fou rei associat de Prtia del 115 al 116 i probablement vers el 129 al 139.

Fou fill de Mitridates IV de Prtia.

Quan el seu pare es va proclamar rei per fer front a l'atac rom del 115, Sanatroikes II fou associat al govern i apareix amb la diadema reial a algunes monedes. Els romans es van imposar el 116 i el 117, en evacuar el pas fou son oncle Osroes qui va recuperar la capital.

El seu pare va esdevenir rei el 129 i probablement Sanatroikes fou llavors associat un altre cop, per va morir abans del 140 en un combat contra els romans quan el pare encara vivia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57509" title="Partamaspades de Prtia" nonfiltered="2578" processed="2574" dbindex="22864">
Partamaspades (o Partamaspates) fou rei de Prtia  del 116 al 117 i d'Osroene del 118 al 123.

Si be algunes fonts el fan fill d'Osroes I no es raonable pensar que fou tant hostil al pare com per posar-se al costat del estrangers romans. El mes probable es que fou net de Pacoros II de Prtia i fill d'Axidares d'Armnia.

Va viure casi sempre a Roma exiliat o hostatge. El 114 va acompanyar al emperador Traj a Armnia. Traj tenia la intenci d annexionar Prtia al Imperi rom, per el 116 va decidir establir un rei titella. Partamaspades va venir d'Armnia i noms entrar en territori part ja fou proclamat rei. El rei Osroes I havia fugit de Ctesifont i va poder entrar  hi sense problemes.

Per mort Traj el seu successor Adri va decidir evacuar la regi (117). Els suports, ja  poc importants del rei, es van capgirar de seguit i Partamaspates va fugir a territori rom, a Osroene, mentre Osroes I recuperava Ctesifont.

Adri com a compensaci li va donar el regne vacant d'Osroene (118) per va haver de compartir el poder amb Yalud que representava el partit part, fins que el 122 va quedar sol, per el 123 el regne va passar altre cop als abgrides (la dinastia local).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57511" title="Guerra de Lapnia" nonfiltered="2579" processed="2575" dbindex="22866">


La Guerra de Lapnia s el nom que s'utilitza per a referir-se a les hostilitats que hi hagu entre Finlndia i Alemanya en el perode que va des del setembre de 1944 fins a l'abril de 1945. El nom deriva de la provncia ms septentrional de Finlndia, Lapnia, on va ocrrer l'enfrontament.

Preludi.

Des del mes de juny de 1941, Finlndia i Alemanya havien estat en guerra, conjuntament, contra la Uni Sovitica.
A l'estiu de 1943, l'exrcit alemany comen a dissenyar un pla davant l'eventualitat que Finlndia pogus signar la pau per separat amb la Uni Sovitica. Els alemanys planejaven retirar les seves tropes al nord per a protegir les mines de nquel properes a Petsamo. Durant l'hivern de 1943-1944, els alemanys van millorar les vies que comunicaven el nord de Noruega amb el nord de Finlndia mitjanant l's extensiu de presoners de guerra (la majoria dels quals havien estat capturats en el sud d'Europa i encara utilitzaven uniforme d'estiu, pel que es produren moltes morts), i acumularen provisions a la regi. D'aquesta forma, els alemanys estaven preparats al setembre de 1944, quan Finlndia sign la pau amb la Uni Sovitica.


Progrs de les operacions.

Mentre les tropes de la Wehrmacht es retiraven al nord, la marina alemanya envoltava amb mines les proximitats de Finlndia i mitjanant l'Operaci Tanne Ost, intentaren conquerir la illa Suursaari al Golf de Finlndia. Encara que alguns oficials de la Wehrmacht i de l'exrcit finlands van intentar una retirada relativament pacfica, els enfrontaments esclataren fins i tot abans que se signs l'esmentat acord de pau. La lluita s'intensific quan els finlandesos tractaren de complir amb la demanda sovitica d'expulsar totes les tropes alemanyes del pas. La situaci fou semblant a la que visqueren els italians i romanesos quan es rendiren davant els aliats i van haver de lluitar per a alliberar als seus pasos de l'ocupaci nazi. La tasca es va complicar encara ms per una altra demanda sovitica: desmobilitzar al mateix temps les seves prpies forces armades, fins i tot durant la campanya contra els alemanys.

El general finlands Hjalmar Siilasvuo, vencedor de Suomussalmi, dirig les operacions contra els alemanys i entre l'octubre i el novembre de 1944 els expuls de gran part del nord de Finlndia.



Conseqncies.

Les forces alemanyes, dirigides pel general Lothar Rendulic, devastaren gran part del nord del pas utilitzant la tctica de terra cremada. Ms de la tercera part de les cases de la zona foren destrudes, i la capital de la provncia, Rovaniemi, fou completament incendiada. Sumat a la prdua de propietats, que arrib a 300 milions de dlars americans de l'poca (equivalents a 3.5 bilions de dlars actuals), gaireb 100.000 habitants es van convertir en refugiats. Tot aix complic la reconstrucci del pas durant la postguerra.

Les ltimes tropes alemanyes no foren expulsades del pas fins a abril de 1945. El general Rendulic fou condemnat a 20 anys de pres per crims de guerra.

 Vegeu tamb .
 Histria d'Alemanya;
 Histria de Finlndia;
 Segona Guerra Mundial;
 Guerra de Continuaci;

Enllaos externs. 
 Fotos de la guerra d'independncia de Finlndia: la Guerra de Lapnia (mapes, fotos del front, canons i transmissions de radiofniques) - (en angls i fins);





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57512" title="Mitridates IV de Prtia" nonfiltered="2580" processed="2576" dbindex="22867">
Mitridates IV fou rei de Prtia del 115 al 116 i del 129 al 140.

Era germ del rei Osroes I.

El 115, durant la invasi de Traj, es va proclamar rei per lluitar contra els romans a Mesopotmia, i va associar al seu fill Sanatrokes II, per foren derrotats el 116 i Traj va poder imposar com a rei al fidel prorom Partamaspades.

A la mort d'Osroes I, que probablement no tenia fills, Mitridates, el seu germ, el va succeir, tot i que els nobles preferien a Vologs III que dominava les regions orientals. Mitridates va dominar noms la part occidental del Imperi. Els romans es van inclinar pel seu rival Vologs III al que van considerar amic de Roma.

Va morir el 140 durant un atac a la provncia romana de Commagena. El seu fill Sanatrokes II el va precedir en la mort tamb en lluita contra els romans. Llavors la noblesa va reconixer rei a Volags III de la Prtia Oriental.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57513" title="Vologs III de Prtia" nonfiltered="2581" processed="2577" dbindex="22868">
Vologs III fou rei de Prtia governant les regions orientals del 105 al 140 i tota Prtia del 140 al 147.

Era fill de Vologs II i el 105, poc abans de la mort de Pacoros, es va rebellar i va obtenir suport a la part oriental del regne, pero Osroes I es va fer reconixer com a successor a la part occidental.

Durant els segents 35 anys va estar en guerra contra el seu rival Osroes I de Prtia (germ i successor de Pacoros) i desprs contra Mitridates V (germ i successor de Osroes).

A la mort de Mitridates el 140 la noblesa fou casi unnime en reconixer-lo com a rei, per encara es va revoltar un personatge desconegut, a les regions iranianes, mentre els alans atacaven Atropatene i Armnia (van arribar fins a Capadcia). La rebelli fou dominada probablement en poc temps i les incursions dels alans es van contenir com es va poder.

Va morir el 147 i el va succeir el seu fill Vologs IV (que algunes fonts donen com a fill de Mitridates V).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57516" title="Bra" nonfiltered="2582" processed="2578" dbindex="22869">
Aquest article tracta sobre el concepte social, per a la part del cos vegeu bra (anatomia)

Els Braos eren la representaci estamental a les corts i parlaments de Catalunya i dels diversos regnes de la Corona d'Arag.

 El Bra eclesistic integrat per representants del clergat;
 El Bra militar format per membres de la noblesa laica;
 El Bra reial o bra popular, integrat per membres de les ciutats i viles amb representaci a les Corts.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57535" title="La Solana (Xal)" nonfiltered="2583" processed="2579" dbindex="22870">
La Solana s una partida situada al nord del terme municipal de Xal, a la comarca alacantina de la Marina Alta.

Histria.
La partida ja estava habitada en temps dels ibers, com ens ho demostra la troballa de cermica d'aquesta procedncia en el Castell de la Solana a finals del segle XIX. A l'anterior troballa cal afegir la descoberta  d'una punta de llana tamb d'origen ibric en un camp d'aquesta mateixa partida l'any 1997. En temps de la Reconquesta, el Castell de la Solana va albergar la primitiva parrquia de Xal, servida per un sacerdot que acompanyava a les tropes i famlies cristianes.

Desenvolupament urbanstic.
A hores d'ara, la Solana t ms de dos teros de la seua superfcie consolidada per l'edificaci residencial, per noms compta amb un nic punt d'accs: el Pont Nou. Les Normes Subsidiries de Planejament de Xal, aprovades l'any 1994, preveuen l'obertura de l'anomenada Variant Nord, via que comunicar directament la Solana amb la carretera d'Alcalal.

Al 2008 la Solana est practicament tota urbanitzada o pendent. Consta de ms d'una urbanitzaci. A ha fet erillar la Cova de les Meravelles fins al punt de la seua degradaci quasi total (pintades, fem estalactites trencades...), com a mesura es preten tancar-la al pblic proximanet.

El Pont Nou o de la Solana.
La iniciativa de construir aquest pont no va provindre de l'Ajuntament de Xal, sin de persones particulars: Jaume Noguera i Jeroni Albanell, dos cunyats casats respectivament amb les germanes Anna i Maria Giner i Montaner. Grcies a l'esfor i la dedicaci d'aquestes dues famlies es va aconseguir que, en contra de l'opini de l'Ajuntament d'aleshores, l'obra es declarara d'utilitat pblica. Els treballs de construcci van comenar el dia 10 de novembre de l'any 1929. Les contribuciones econmiques dels vens tenien carcter voluntari, i formaven set categories diferents: 1000, 700, 400, 200, 100, 75 i 50 pessetes.

L'altura mxima del pont sobre el riu s de 6'50 metres. La pedra que es va fer servir provenia d'una pedrera local: la del Sanxis, que es trobava situada en el paratge de la Penya Rotja, en la mateixa partida de la Solana. ngel Samper va ser el mestre picapedrer que dirigia les faenes d'explotaci de la pedrera, i el material era transportat en el carro de Gabriel Reus.

El riu.
El riu Xal-Gorgos, tpica rambla mediterrnia, delimita la partida de la Solana pel sud. s un paratge d'una bellesa excepcional pels seus nombrosos tolls -reserves d'aigua permanents- i l'abundncia i varietat dels caracterstics cudols o cdols, pedres arrodonides per l'acci del corrent del riu. 

Noms dels tolls.
Toll de l'Assut;
Toll del Baladre;
Toll de la Centella;
Toll del Cupet;
Toll del Gos;
Toll del Mestre;
Toll del Mol de la Tarafa ;
Toll de la Morera;

Subdivisi de la Solana.
Les tres zones. 
Geogrficament, la partida de la Solana es divideix en tres zones:

La Solana Oest o de la Cova de les Maravelles;
La Solana Central o del Castellet;
La Solana Est o de les Penyes Roges;

Paratges de la Solana Oest.
La Raconada;
La Fonteta;
La Cava;
Les Hortetes del Motor;
El Mol Nou;
La Casa dels Lladres;
La Cova de les Maravelles ;

Paratges de la Solana Central.
El Fondo (on se celebra la romeria de Sant Pere);
El Castellet;
Les Solanetes;
El Barranquet Tort;
La Cova de l'Alfred;
El Barranquet dels Penyots;
La Penya de les Nou;

Paratges de la Solana Est.
Les Penyes Roges;
Les Penyes del Gadea;
El Tossal Gran;
La Pedrera del Sanxis   ;

Les zones de regadiu de la Solana.
Les Hortetes de la Fonteta;
Les Hortetes del Motor;
Les Hortetes del Mol Nou;

Les dues primeres zones s'abasteixen de pous, i la tercera pren l'aigua de reg del riu. Totes tres disposen de basses:

La Bassa de la Fonteta;
La Bassa del Motor;
La Bassa del Mol Nou ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57536" title="Hrvnia" nonfiltered="2584" processed="2580" dbindex="22871">

La hrvnia (en ucrans       , ) s la moneda d'Ucrana. Se subdivideix en 100 copecs o kopok (       , en singular kopiika,        ). 

El codi ISO 4217 s UAH i l'abreviaci oficial s hrn (en alfabet cirllic    ). Tot i amb aix, el 2004 el Banc Nacional va obtenir la normalitzaci d'un nou smbol, , que en Unicode s'escriu U+20B4, basat en la lletra   (que t el so de  en ucrans, a diferncia de com sona en rus, ), escrita en cursiva (que, en cirllic, s'assembla a una s invertida), amb dues barres horitzontals (sinnimes d'estabilitat), semblants a les de l'euro ().

Histria.

El nom de la hrvnia s molt antic, ja que aix s com es deia una moneda del principat (o rus) de Kev al segle XI. Originriament, aquest nom significava "coll", ja que es referia a qualsevol penjoll valus, normalment d'or o d'argent, que es duia al voltant del coll. Ms endavant, el mot fou usat per descriure els lingots d'argent o or d'un cert pes. 


Est en vigor des de la reforma monetria duta a terme pel Banc Nacional d'Ucrana (                         , Natsionalni bank Ukrani) el 1996, quan va reemplaar el karbvanets, un cup de canvi que havia substitut el ruble sovitic arran de la independncia ucranesa. Precisament, en temps de l'URSS, karbvanets era el nom ucrans del ruble. Cada nova hrvnia va passar a valer 100.000 antics karbvantsi.

Monedes i bitllets.
En circulen monedes d'1, 2, 5, 10, 25 i 50 kopok i d'1 hrvnia, i bitllets d'1, 2, 5, 10, 20, 50, 100, 200 i 500 hrvnies.

Taxes de canvi.
1 EUR = 6,0631 UAH (19 de desembre del 2005);
1 USD = 5,0450 UAH (19 de desembre del 2005);

Enllaos externs.

  Banc Nacional d'Ucrana;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57541" title="Entrellaament quntic" nonfiltered="2585" processed="2581" dbindex="22872">
L'entrellaament (en angls entanglement) s un fenomen quntic, sense equivalent clssic, en el qual els estats quntics de dos o ms objectes s'han de descriure fent referncia als estats quntics de tots els objectes del sistema, fins i tot si els objectes estan separats espacialment. Aix duu a correlacions entre les propietats fsiques observables. Per exemple, s possible preparar dues partcules en un sol estat quntic de manera que quan s'observa que una t l'espn amunt l'altra sempre tindr l'espn avall, malgrat la impossibilitat de predir, segons els postulats de la mecnica quntica, quin estat quntic s'observar. Aix, les mesures sobre un objecte semblen influir instantniament altres objectes entrellaats amb aquest. Nogensmenys, no sembla que es pugui transmetre informaci clssica a velocitat superior a la de la llum mitjanant l'entrellaament.

L'entrellaament s a la base de tecnologies en fase de desenvolupament, com la computaci quntica i la criptografia quntica, i s'ha utilitzat en experiments de teletransport quntic. Alhora, sacseja les bases teriques i filosfiques de la mecnica quntica, ja que es pot demostrar que les correlacions predites per la mecnica quntica sn inconsistents amb el principi del realisme local. Diferents visions del qu passa realment en els processos d'entrellaament generen diferents interpretacions de la mecnica quntica.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57542" title="Flaix" nonfiltered="2586" processed="2582" dbindex="22873">
Vegeu Flaix FM per l'emissora de rdio.;
Un flaix es un aparell que emet polsos de llum de breu duraci per molt forts, com si fossin llampecs. Bsicament, el que fa, es carregar un condensador amb prou corrent per poder produir el pols i, quant rep l'ordre, passar aquesta energia a la ampolla, que es com una espcie de petit fluorescent. S'utilitza habitualment en fotografia.

Tot i que hi ha diverses formes de classificar-los, la mes corrent s per la seva forma de funcionar:

Manuals: Sn els flaixos ms elementals. Normalment no sn regulables i cada vegada que es disparen donen tota la llum que poden.
Automtics:s el segent pas desprs dels manuals. Els flaixos automtics porten un sensor que mesura la llum reflectida pel motiu i tallen la llum ("s'apaguen") quan creuen que ja se suficient.
TTL: Es l'evoluci del flaixos automtics. Bsicament funcionen de la mateixa manera per en lloc de medir la llum utilitzant el seu propi sensor utilitzen un sensor intern de la cmera per medir la llum que est entrant a travs del objectiu. Aix els permet fer una mesura molt ms acurada e independent del tipus d'objectiu que estem utilitzant i del diafragma que haguem seleccionat.
Els grans fabricants han introdut moltssimes millores a aquest tipus de flaix i les unitats ms modernes sn totalment computeritzades.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57544" title="Flash" nonfiltered="2587" processed="2583" dbindex="22874">


 el flaix fotogrfic, un dispositiu usat per illuminar escenes en fotografia;
 La Memria flaix, un tipus de memria per a dispositius electrnics.
 l' Adobe Flash, un programa informtic d'edici multimedia;
 Flash (cmic), superheroi de cmics;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57548" title="Vologs IV de Prtia" nonfiltered="2588" processed="2584" dbindex="22875">
Vologs IV fou rei de Prtia del 147 al 191.

Era probablement fill de Vologs III encara que altres fonts el fan fill de Mitridates V de Prtia.

Vers el 150 va sotmetre el regne de Caracene que probablement es mantenia independent des el 115 o 116.

Consolidat al poder, el 161 es va decidir a entrar a Armnia, on va deposar a Sohemo, rei que era senador i cnsol de Roma i va collocar al tron al seu fill Pacoros. Aix va suposar la guerra amb Roma. El 162 el governador de Capadcia, Sedati Severi va envair Armnia per fou derrotat a Elegeia i es va sucidar (segons Di Casi, Hist. rom. LXXI, 2).

El 163 un rei de nom Wael es va fer amb el poder a Osroene i va rebre suport part. El mateix any l'emperador Marc Aureli va enviar a Armnia al general Prisc, que va ocupar Artaxata, va fer fugir a Pacoros i va restablir a Sohemo. Artaxata fou destruda i fou substituda per una nova ciutat no gaire lluny anomenada Kainpolis, que podria correspondre a Valarshapat (segons Moiss de Khoren); all es va installar una guarnici romana que al menys hi va romandre fins el 185. Marci Ver, que va substituir a Prisc, la va convertir en la capital.

El 165 Osroene va caure en mans dels romans i Manu VIII fou restablert com a rei.

El 166 els romans dirigits per Avidius Cassius van entrar a Mesopotmia creuant l'Eufrates i desprs el Tigris, arribant fins a Susa. Selucia del Tigris fou ocupada i l'exrcit rom va entrar a la capital Ctesifont que fou saquejada. Vologs va demanar la pau per la que els regnes del nord (Armnia, Osroene i Adiabene) van quedar sota domini rom. Per aquesta victria costar cara a Roma, doncs les legions van agafar la pesta i se la van emportar a Itlia i a altres llocs del Imperi.

Vers el 190 es va rebellar Osroes II a l'Atropatene, per a la mort del rei el 191 fou Vologs V, de la branca arscida d'Armnia, qui es va fer amb el tron i es va imposar a Orodes II.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57550" title="Osroes II de Prtia" nonfiltered="2589" processed="2585" dbindex="22876">
Osroes II fou un pretendent al tron de Prtia rebellat vers el 190.

Es coneix noms per les monedes que va emetre, que sn del final del regnat de Vologs IV i inicis del de Vologs V. La seva revolta va tenir lloc a l'Atropatene i va dominar Ecbatana.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57552" title="Evo Morales" nonfiltered="2590" processed="2586" dbindex="22877">

Juan Evo Morales Aima (n. Orinoca, departament d'Oruro (Bolvia), 26 d'octubre de 1959). Dirigent camperol, poltic i activista bolivi d'tnia aimara. Primer president indgena de Bolvia. Dirigent del Moviment Al Socialisme (MAS).

A principis dels anys 80, amb la seva famlia emigr del seu poblat miner del departament d'Oruro, cap a l'est de Bolvia cercant un futur ms digne. S'establ a Chapare, on es dedic a l'agricultura, majoritria la regi, inclosos els cultius de coca. Durant els 90, comen a prendre part de les lluites dels cocalers contra el govern del president i ex-dictador Hugo Banzer Surez, que intent l'eradicaci d'aquest cultius a instncies dels Estats Units portant a la misria milers de famlies indgenes i zones agrcoles senceres. Morales form part d'una federaci de camperols plantadors de coca, que defensa que els cultius sn part de la cultura ancestral dels indgenes.

Com a lder dels cocalers de la regi, Evo Morales fou escollit membre del Congrs l'any 1997 en representaci de les provncies de Chapare i Carrasco de Cochabamba, amb el 70% dels vots del districte electoral. L'any 2002, desprs que li fos retirat el seu esc per la suposada participaci en revoltes antieradicaci del mes de gener, es present a les eleccions presidencials i legislatives del 27 de juny, al capdavant del MAS (Moviment Al Socialisme) i recollint un gran suport de les classes empobrides i la majoria indgena, convertint-se en la principal fora de l'oposici a la dreta i la classe poltica governant.

L'any 2005 torn a encapalar les llistes en les eleccions presidencials del 18 de desembre, amb un programa que feia especial mfasi en la nacionalitzaci dels recursos naturals, especialment el gas del ric subsl bolivi, i la reinversi dels beneficis d'aquest en programes socials, aix com en la legalitzaci dels cultius de coca. Fou escollit president amb ms de 4 punts d'avantatge sobre el seu rival, el neoliberal Jorge Quiroga. 

Morales s'ha declarat antiimperialista i ha manifestat el seu suport als presidents i lders de l'esquerra llatinoamericana Fidel Castro, Lula, i sobretot, Hugo Chvez.

El 29 d'abril de 2006, a la cimera de L'Havana (Cuba) Morales va subscriure el tractat internacional conegut com Alternativa Bolivariana de les Amriques (ALBA), del que ja formaven part Cuba i Veneuela. Pocs dies desprs, l'1 de maig, en compliment del seu programa electoral, Morales va decretar la nacionalitzaci dels hidrocarburs bolivians, mesura que afecta importants multinacionals estrangeres i que va aixecar un reguitzell de crtiques en una part de la comunitat internacional.

Enllaos externs.

 Evo Morales;
 Movimiento al Socialismo MAS - IPSP.
 Decret de nacionalitzaci.





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57556" title="Amfilquia" nonfiltered="2591" processed="2587" dbindex="22878">
Amfilquia fou un districte de la costa del golf d'Ambrcia, a l'antiga Grcia. La capital i nica ciutat era Argos anomenada tamb Amfilquia o Amfoloquicia.

Tenia al nord a Ambrcia i al sud als Agreis i no s'estenia cap a l'interior. Estava poblat pels amfilocs que podrien ser epirots o acarnanis, per en general son considerats epirotes.

Durant la guerra del Pelopons Ambrcia va dominar tot el territori d'Amfilquia amb la ciutat d Argos, que era aliat d Acarnnia. Els Amflocs van demanar ajut a Atenes que van enviar una fora dirigida per Formion que va ocupar Argos i va vendre als pobladors ambraciotes com esclaus, retornant la ciutat als amfiloquians el 432 aC. El 430 aC Ambrcia va tornar a atacar Argos per foren rebutjats. Al any segent Ambrcia va formar una coalici amb la tribu epirota dels Caonians i d altres tribus de la regi i dirigits pel comandant espart Cnemos van atacar Acarnnia, aliada dels amfiloquians, per foren derrotats davant la ciutat d Stratus. El 426 aC Ambrcia va tornar a provar de conquerir Argos per fou derrotada primer per l atenenc Demstenes i desprs pels acarnanis i casi tota la poblaci en edat d'agafar les armes va morir, per lo que Ambrcia podia ser ocupada sense lluita pels atenencs per els acarnanis es van oposar a la seva conquesta per por de qu els atenencs foren pitjor vens que els ambraciotes i es va fer un tractat de pau entre Ambrcia d un costat i Acarnnia i els amfiloquians d altra, per una durada de 100 anys.

Vers el 320 aC foren conquerits per Etlia i desprs el territori fou incorporat a la provncia romana d'Epir.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57558" title="Amorites" nonfiltered="2592" processed="2588" dbindex="22879">
Els amorites foren una de les tribus del Cananeus.

Era una de les tribus mes poderoses fins al punt de qu de vegades, quant el Gnesi parla d'amorites est parlant dels cananeus en general.

Inicialment van viure al sud-oest de la mar Morta entre els amalequites i la Vall del Siddim amb seu principal a Hazezon-Tamar o Engedi (Ain-Djidi), per mes tard,  suposadament al temps del xode, van ocupar el territori al est de la mar Morta i de la vall del Jord on van establir els regnes de Heshbon (o Hesbon) al sud i Bashan (o Basan) al nord. Heshbon fou arrabassat als moabites i Ammonites per les subtribus dels Reubens i Gads. Bashan que va tenir per rei a Og de la subtribu dels Manasseh, arribava pel nord fins a la muntanya Hermon (llavors Shanir). Aquest conjunt fou anomenat pels jueus com a Perea.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57560" title="Abnaki" nonfiltered="2593" processed="2589" dbindex="22880">

Els abnaki sn una confederaci de tribus amerndia, la parla dels quals pertany a les llenges algonquines. El seu nom procedia de wabunaki  els qui viuen a la sortida del sol . Comprenia les tribus norridgewock, penobscot, passamakoddy, maliseet, sokoki i arosaguntacok. Menys els dues ltimes, les altres ara es consideren tribus independents.

 Localitzaci .

Antigament ocuparen la costa litoral de Maine, als EUA. Actualment, els abnaki que sn reconeguts amb aquest nom viuen a les reserve de Welinak i Odanok (Quebec), al llarg del Saint Laurent. 

 Demografia .

La Confederaci comprenia el 1600 uns 20 llogarrets i potser 12.000 abnakis orientals i 14.000 occidentals, per havien estat reduts a 3.000 el 1611. El 1990 eren uns 1.811 a Quebec. La seva llengua, per, noms tenia 50 parlants el 1960.
Segons dades del cens dels EUA del 2000, la Abenaki Nation of Missiquoi t 2.385 indis purs, 137 barrejats amb altres tribus, 2.686 barrejats amb altres races i 264 barrejats amb altres races i altres tribus. En total, 5.472 individus.
Al Quebec hi havia 2.037 individus repartits entre les comunitats d Odanak (1.819 individus) i Wlinak (218 individus). En total, hi ha 7.509 individus.

 Costums .

La Confederaci fou formada com a Lliga de resistncia i protecci contra els atacs de la Confederaci iroquesa, especialment dels mohawk. Ocupava totes les tribus de Nova Anglaterra i Nova Brunsvic, i fins i tot un temps va acollir els lenape.
Principalment vivien de la cacera i de la pesca. El blat de moro era conreat al llarg de la costa, i m intensament de Nord a Sud. Al Nord vivien en wigwams d escora de cedre en forma de cpula i amb forat al sostre, habitats per diverses famlies. La cacera s obtenia amb llaos i trampes, i arcs i fletxes. Anomenaven gluskabe a l escora de bedoll, en honor d un heroi div que deman als arbres que curessin del seu poble. 

Cada  tribu consistia en petites bandes comandades per un cabdill o cap civil, el qual dirigia per tenia poques obligacions d autoritat; alhora, tenien un cap guerrer. Les guerres les decidia un Consell General format per tots els homes i dones membres de la tribu. Un Gran Consell de Cabdills i representants de cada famlia decidia altres qestions d importncia per al grup.

Tamb havien institucionalitzat la companyonia, amb responsabilitats mtues que unien els dos homes per a tota la vida. Com la resta de tribus algonquines, creien en Manito com a fora sobrenatural que estava a l interior de qualsevol sser viu. Tamb creien en un heroi cultural que un dia havia de tornar per tal d ajudar a la tribu en temps de gran necessitat, i que encara avui dia persisteix. Els seus cants sn d una intensa poesia.

 Histria .
 
Foren una de les primeres tribus que van contactar amb els blancs, cosa que els provocaria una forta davallada de la poblaci i un canvi en els relacions econmiques amb les altres tribus.  Van perdre entre un 70 i un 90 % dels efectius, i van rebre refugiats pennacook i sokoki.

Des del 1625 comerciaren pells de castor amb la colnia de Plymouth. Fins aleshores es dedicaven a la cacera d aus aqutiques i al conreu estacional de moresc. El canvi que els oblig a marxar a l interior a caar amb grups familiars facilitaria el 1632 la penetraci dels jesutes.



Eren amics dels blancs, i per influncia dels missioners francesos del segle XVII s aliaren amb els francesos des que Jean Vincent de l Abbadie, bar de Saint Castin, va fer un port d exportaci de pells a Castine (Maine) i es cas amb la filla d un sagamore o sachem abnaki. Quan els anglesos destruiren la seva casa el 1688, els abnaki reaccionaren destruint les colnies angleses de Saco (Maine), Dover i Salmon (Nova Hampshire), Haver Hill i Deerfield (Massachusetts) i s implicaren a la Guerra del Rei Guillem (1689-1695), a la Guerra de al Reina Anna (1702-1713) i a la Guerra del Rei Jordi (1744-1748).

Foren venuts pels anglesos a Norridgewock (1724) i Peqwawket (1725). El 1757 s aliarien amb Montcalm contra els anglesos, per el 1763 s haugueren de sotmetre quen dominaren tot Canad. Des d aleshores es van retirar a Canad, establint-se primer a Saint Francis (Ontario) i desprs al Quebec.
En l'actualitat el membre destacat de la naci abnaki s l'escriptor Joseph Bruchac.

Vegeu tamb.
Mitologia abnaki

 Enllaos externs.

 
 Abenaki Nation;
 Llengua Abnaki;
 Histria de les Primeres Nacions: Abnaki;
 Exemples de llengua abnaki al Museu de la Llengua;
 ;
 ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57561" title="Amfpolis" nonfiltered="2594" processed="2590" dbindex="22881">


Amfpolis (Amphipolis) fou una ciutat de Macednia a la riba oriental del Estrim a uns 5 km de la costa.Sota els bizantins fou anomenada Poplia, i actualment encara existeix sota el nom de Neokhorio.

La detat principal de la ciutat fou Artemis Taurpolos o Braurnia. El ciutad ms clebre de la ciutat fou el gramtic Zoilos. El port es deia ion.

La ciutat pertany antigament (segle VI aC) a la tribu trcia dels edons i la ciutat es deia Ennea Hodoi (nou camins); els seus habitants controlaven la vall de l'Estrim i el cam de Macedonia a Trcia (que desprs fou la via Egntia). A la vora hi havia mines d'or.

Darios I el gran va enviar al general Megabazos a l'oest a sotmetre als peons a la vall alta de l'Estrim i va arribar fins a ion a la boca del riu que va esdevenir la capital aquemnida d'Europa; els edons van proveir en aquest temps a la guarnici persa. Quan Xerxes va envair Grcia s'esmenta un pont que creuava el riu a Ennea Hodoi, no se sap si permanentment o temporalment.

El 497 aC els atenencs van provar de conquerir Ennea Hodoi i ion aprofitant la revolta jnia contra els perses. Aristgores de Milet el 497 aC ho va probar per fou rebutjat pels edonis, i el 492 aC els perses no solament havien sotms als jnics i havien pacificat Trcia sin que Macednia havia estat afegida a l'imperi.

Quan els perses es van retirar el 479 aC els atenencs ho van tornar a provar. El hivern del 476 al 475 aC Cim II va assetjar ion i la va ocupar; el darrer comandant persa Boges es va sucidar. Deu anys desprs els atenencs van provar de conquerir Ennea  Hodoi per foren derrotats i el cap atenenc Sofanes va morir en la lluita (465 aC).

Trenta anys desprs Hagnon o Agnon, fill de Ncies,  ho va aconseguir. Va ocupar la ciutat el 437 o 436 aC i hi va establir molts atenencs i altres grecs; la ciutat fou rebatejada Amfpolis; tamb vivien a la vora molts tracis, edons o d'altres tribus.  La va organitzar  de manera que per tres costats era defensada pel riu Strymon i per l'altre va construir una muralla. Tamb va construir un pont. Amfpolis va prosperar i fou una de les colnies atenenques ms valuoses; la ciutat va esdevenir prou gran per eclipsar a ion que es va convertir en el seu port. 

El 431 aC va esclatar la guerra del Pelopons i l' espart Brsides va envair les possessions atenenques mes al nord i el 424 aC va ocupar Amfpolis es va rendir sense lluita. Tucdides, amb naus des l'illa de Tasos, va arribar massa tard per salvar la ciutat, per va aconseguir impedir la caiguda de ion. La prdua de la colnia fou una de les causes principals que van provocar la caiguda de Tucidides. La ciutat fou un obstacle per l'armistici entre Esparta i Atenes. Atenes no volia signar sense recuperar Amfpolis. El 422 aC els atenencs van enviar un exrcit dirigit per Cleon que va intentar la reconquesta i va fracassar i fou derrotat. Brasidas va morir a la lluita i tamb va morir Cleon. 

Els atenencs van haver de cedir i signar la pau de Ncies, amb la promesa d'una futura entrega per part d'Esparta; per els colons (entre els quals els atenencs eren minoria) van refusar retornar a la lliga atenenca el que fou un motiu mes de conflicte entre Atenes i Esparta. Amfpolis va formar una estreta aliana amb Olint.

Quant el 413 aC la lluita es va reprendre un cop mes, i fins el final de la guerra el 404 aC, la reconquesta d'Amfpolis fou objectiu prioritari atenenc.

A la primera meitat del segle segent el atenenc ho van provar per via diplomtica per cada vegada era mes difcil perqu la ciutat era cada vegada mes gran. El 365 aC el rei Perdicas III de Macednia va necessitar l'ajut d'Atenes i va cooperar amb el comandant atenenc Timoteu en la conquesta d'Amfpolis. Per una vegada conquerida el rei de Macedonia se la va quedar per a ell mateix i va trencar l'aliana amb Atenes. El 360 aC Perdicas III va morir en lluita amb els illiris. El va succeir Filip II de Macedonia, amb el que Atenes va entrar en negociacions, li va oferir suport i li va demanar a canvi Amfpolis. Filip II va acceptar i va retirar les forces macednies de la ciutat que va esdevenir independent. Els atenencs esperaven que es podrien apoderar fcilment d'Amfpolis, allada i sense aliats o protectors, per l'atac de Timoteu d'Atenes va ser rebutjat amb ajut d'Olint (359 aC). Tot seguit Filip II ja consolidat en el poder, va tornar a la ciutat i la va ocupar. Una guarnici es va establir a Amfpolis i els enemics de Macednia van ser enviats a l'exili. El 357 aC una revolta entre els aliats atenencs incitada pel strapa de Cria Mausol, va impedir als atenencs cap actuaci. 



Amfpolis va passar aix a Macedonia; molts collaboradors d'Alexandre el Gran eren nascuts a la ciutat (com Eurgios o Nearcos); Alexandre va planejar construir un temple luxs a la ciutat dedicat a Artemis Tauropolus, que finalment no fou construt. A la seva mort el 11 de juny del 323, la seva viuda Roxana es va establir a Amfpolis.

La ciutat va romandre dins Macednia i fou una de les residncies reials. El rei Filip V de Macedonia hi va morir el 179.

Va passar a Roma amb el regne de Macednia; Lucius Aemilius Paullus va reorganitzar Macednia el 168 aC i la va dividir en quatre districtes; Amfpolis fou capital d'un dels districtes.

Els triumvirs la van tenir com a base l'any 42 durant la seva guerra contra Brutus i Cassius que va acabar a Filipos. Desprs de la batalla els triumvirs la van declarar ciutat lliure (civitas libera) es a dir nominalment independent i aliada a Roma.

L'any 50 la va visitar Sant Pau de cam a Tessalnica, i algun temps desprs es va crear una esglsia i fou seu d'un bisbe. Les excavacions han trobat una antiga esglsia del segle V per sembla que ni hauria hagut una de mes anterior.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57563" title="Histria del Canad" nonfiltered="2595" processed="2591" dbindex="22882">
El Canad s un estat de Nord-Amrica amb 33 milions d'habitants, i el segon estat ms gran en superfcie del mn. Va ser habitat per milers d'anys pels pobles aborgens, coneguts al Canad com a "Primeres Nacions". El Canad va evolucionar d'un grapat de colnies europees a una federaci post-moderna, bilinge i multi-cultural, havent obtingut pacficament la seva sobirania del Regne Unit.

Exploraci basca.
Pescadors bascs (principalment baleners) del sud d'Europa van comenar a pescar als Grans Bancs de la costa Atlntica en el segle XV. A finals del segle XVI ja s'havien establert assentaments de pescadors a Labrador i Terranova. El ms gran d'aquests assentaments va ser l'estaci Red Bay, amb 900 persones. Durant l'poca de major auge de la pesca de balenes, 2000 persones van treballar cada estiu. Per, l'operaci va acabar al comenament del segle XVII, ja que les dues espcies de balenes que eren caades estaven prop de l'extinci, i molts vaixells baleners eren requerits per la marina espanyola.

Primera poca colonial: La Nova Frana.

En els segles XVI i XVII colonitzadors espanyols i francesos van establir assentaments en la regi oriental del Canad, principalment per participar de les activitats de la pesca i el comer de pells. Els assentaments francesos van comenar amb l'arribada de Samuel de Champlain i Pierre Dugua, Sieur de Monts, primerament a l'Acdia el 1604, i desprs a Quebec el 1608. 

Durant els segents 150 anys, Canad i l'Acdia van continuar a estendre's des del cor del riu de Sant Lloren cap al pas alt (pays d'en haut) dels Grans Llacs i cap a la vall del Mississip, territori que avui dia pertany als Estats Units. Els wyandots (hurons), els iroquesos i desprs els anglesos, es van oposar a l'expansi francesa, per mitj d'una srie de guerres, a la fin de les quals Frana perdria tot els seus territoris de Nord-Amrica, primerament l'Acdia i desprs el Canad. Sota el govern britnic els habitants de l'Acdia van ser expulsats el 1755. Frana va ser derrotada definitivament a Louisburg el 1758 i en la batalla decisiva de les Planes d'Abraham a la ciutat de Quebec el 1759. Per mitj del Tractat de Pars el 1763, Frana conservaria les seves colnies al Carib, per perdria totes les seves colnies de Nord-Amrica, que serien a partir de llavors possessi del Regne Unit o d'Espanya, llevat de Saint-Pierre i Miquelon.

Segona poca colonial: la Nord-Amrica Britnica.
La Nord-Amrica Britnica, que abastava tots els territoris sota el control britnic de Nord-Amrica, va quedar reduda a les colnies de la Terranova, Nova Esccia, l'Illa del Prncep Eduard i Quebec desprs de la independncia dels Estats Units al sud. El govern britnic va crear el 1784 la provncia de Nova Brunsvic per a rebre als lleials britnics que van ser perseguits i expulsats dels Estats Units durant i desprs de la guerra d'independncia d'aquest pas. El 1791 va dividir al Quebec en dues provncies l'Alt Canad i el Baix Canad.

Les colnies britniques van entrar a la guerra de 1812 entre el Regne Unit i els Estats Units, la qual va produir el primer sentiment de nacionalisme entre la poblaci britnica de Nord-Amrica. Van sorgir noves disputes entre la Nord-Amrica Britnica i els Estats Units en qestions de comer, pesca i sobretot quant als lmits territorials i les amenaces de guerra. Alguns historiadors argumenten que els Estats Units volien que tot el Canad s'incorpors a la seva federaci.

Les Rebellions de 1837-38.
El 1837 hi haurien rebellions contra el govern colonial britnic al Canad Alt i al Canad Baix. Al Canad Alt, una banda de reformistes sota el lideratge de William Lyon Mackenzie va prendre les armes de manera desorganitzada en una srie de guerrilles de petita escala al voltant de Toronto, London i Hamilton. En una ocasi, un petit grup de 200 persones van fugir a l'Illa Navy del Riu Nigara, i hi van declarar l'establiment de la Repblica del Canad el 13 de desembre, 1837. Aquesta efmera rebelli va ser sufocada per les forces britniques el 13 de gener, 1838. Dos dels lders van ser executats.

Durant 1837 i 1838 una rebelli major va ocrrer contra el govern britnic, coneguda com la "Rebelli del Baix Canad". Els rebels de les zones angleses i de parla francesa, i amb el suport nord-americ, van lluitar en petites guerrilles contra els britnics. Els pobles de Chambly i Sorel van ser presos pels rebels, i la ciutat de Quebec va quedar allada de la resta de la colnia. El lder dels rebels Robert Nelson va llegir una declaraci d'independncia a una multitud a Napierville el 1838.

Els patriotes van ser derrotats a les batalles de Camp Baker (Sainte-Martine), Lacolle, Odelltown i Beauharnois. Cents de persones van ser arrestades i alguns pobles van ser cremats com a represlia. Dos lders van ser morts, i 57 homes canadencs i 83 nord-americans i colonitzadors que havien participat en aquesta Rebelli van ser deportats cap a Austrlia. El 1844, per, els patriotes canadencs van ser perdonats, i els que tenien prou diners van retornar al Canad; noms 38 ho van poder fer.

La Nord-Amrica Britnica de l'Occident.
Tan bon punt que els Estats Units van acceptar el parallel 49 N com a frontera que els separessin de la Nord-Amrica Britnica, el govern britnic va crear les colnies de la costa del Pacfic: la Colmbia Britnica i l'Illa de Vancouver el 1848 i 1849 respectivament. El 1849 la major part de les disputes frontereres amb els Estats Units havien estat resoltes i el Governador General de la Nord-Amrica Britnica, James Bruce, va signar un tractat de comer molt significatiu amb els Estats Units. Aquest tractat va ser abrogat pel govern estatunidenc el 1865. 

Creaci de la Confederaci i del Domini del Canad.
Acta de la Nord-Amrica Britnica.
Desprs de la Rebelli de 1837 les colnies del Alt i Baix Canad van unir-se en un sol govern anomenat la Provncia del Canad, per mitj de l'Acta de la Uni de 1840, un intent per assimilar als canadencs francesos. Els poltics de les colnies britniques de Nord-Amrica es van reunir a Charlottetown i a Quebec el 1864 per discutir sobre la creaci d'una confederaci. L'1 de juliol, 1867, per mitj del Acta de la Nord-Amrica Britnica, signat pel parlament del Regne Unit tres colnies (la Provncia del Canad, Nova Brunsvic i Nova Esccia) es van convertir en una federaci anomenada el "Domini del Canad".

Expansi de la Confederaci i els assentaments a l'occident.

Desprs del 1867, altres colnies i territoris de la Nord-Amrica Britnica van ser incorporats a la Confederaci canadenca. El 1880, el Canad incloa tots els territoris que l'integren avui dia (incloent les terres rtiques adquirides de la Companyia "Hudson Bay") llevat de Terranova i Labrador que s'hi unirien el 1949.

El poblament del Canad occidental va ser, probablement, el assoliment ms important del Canad confederat, per no es va assolir sense conflictes. Entre el 1871 i el 1877 set tractats es van signar amb les tribus indgenes del nord-oest de l'Ontrio i els Territoris del Nord-oest, incloent un tractat amb els sioux, els quals havien immigrat al Canad, fugint de la cavalleria dels Estats Units. Louis Riel, un franco-canadenc mtis (mests), va encapalar rebellions a Manitoba el 1869 i 1870 i al territori que seria el Saskatchewan el 1855, per causa del maltractament dels pobles nadius i mestissos. Aquests rebellions van ser conegudes com la "Rebelli del Riu Vermell" i la "Rebelli del Nord-Oest". La Policia Muntada Reial Canadenca va ser creada el 1873 per establir l'ordre i la llei a l'oest.

El factor ms important que va obrir l'oest canadenc al poblament i que va enllaar l'est amb l'oest va ser la construcci del Ferrocarril Transcontinental "Canadian Pacific", el qual va ser una promesa donada a la colnia de la Colmbia Britnica el 1871. Tan bon punt el ferrocarril arrib a Vancouver el 1885, la ciutat va crixer rpidament i es convertiria en una de les ciutats ms grans del Canad.

Desprs de la Confederaci.
La histria desprs de la confederaci s una histria de la consolidaci territorial, i del balan dels poders relatius de la federaci i les provncies. El 1931, per mitj de l'Estatut de Westminster, el Canad va rebre l'estatus d'igualtat al Regne Unit dintre de l'Imperi Britnic. La "patriaci" de la Constituci del Canad el 1982 va trencar l'ltim enlla legal de subordinaci amb el parlament del Regne Unit, encara que el Canad conserva al monarca compartit com a cap d'estat; per tant, el Canad s una monarquia constitucional. 

L'estatus del Quebec i d'altres provncies francfones.

En la segona meitat del segle XX, molts quebequesos van demanar major sobirania per al Quebec, el qual t una majoria francfona. El parlament federal, el 7 de juliol, 1969 va fer el francs llengua co-oficial amb l'angls en tot el govern federal canadenc. Aix va comenar un procs que va fer que el Canad es redifins com a naci bilinge i multicultural. El 1977 el Quebec va aprovar la llei que faria del francs l'nica llengua oficial de la provncia. Dos referndums sobre la independncia del Quebec es van realitzar, el 1980 i el 1995. En ambds, la majoria va votar contra la independncia de la provncia: en el primer el 60% i en el segon el 50,6%.

Nova Brunsvic, amb un 35% de la poblaci francfona, es va convertir oficialment en una provncia bilinge el 1969. Altres provncies amb minories francfones sn Ontrio, Manitoba i Nova Esccia, els governs dels quals proveeixen els serveis pblics i educaci en francs.

La integraci nord-americana.
En la dcada de 1980 el Canad i els Estats Units van signar un tractat de lliure comer. La integraci dels dos pasos es va accelerar, en termes econmics les segents dos dcades. El 1994, es va convidar Mxic a integrar-se, i es va signar el Tractat de Lliure Comer d'Amrica del Nord. L'economia del Canad est altament integrada a l'economia dels Estats Units, els quals reben ms del les exportacions canadenques. No obstant aix, el Canad ha seguit un cam ms liberal en les poltiques socials, les quals l'han distanciat del seu ve del sud.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57565" title="Bunyol (gastronomia)" nonfiltered="2596" processed="2592" dbindex="22883">
Un bunyol s una massa de pasta (generalment feta d'aigua, rent i farina de forment amb, possiblement, algun altre ingredient), fregida en oli. La forma del bunyol s, generalment, redona amb un forat al mig o un clot fondo que no li arriba a atravessar, encara que qualsevol forma relativament semblant tamb es pot considerar un bunyol.

N'hi ha de dolos i de salats. 

 Bunyols al Pas Valenci .
Els bunyols al Pas Valenci es poden fer salats, de bacall i d'altres peixos, encara que hui dia, hi sn ms comuns els dolos, que es fan noms amb la farina i espolsimats amb sucre una vegada trets de la paella. Generalment s'acompanyen amb xocolata, sent un menjar de carrer molt com a l'hivern i a la primavera, quan la temperatura encara s fresca, com ara per a Falles. Tamb es consumeixen com a desdejuni o en berenars de xiquets. El bunyols de carabassa es fan de manera similar als anteriors, per afegint carabassa a la pasta de farina.
Els bunyols de Quaresma, tamb coneguts per bunyols de vent (a imitaci del nom en castell), es fan (a ms de la farina, l'aigua i el rent) amb una miquiua de sal, ous i empolsimats de sucre.

 Bunyols a les Illes Balears .

Els bunyols tamb sn un menjar tradicional en festes tradicionals de les Illes Balears. Se li poden afegir ous a la pasta o patata (o ambdues coses). Tamb se'n fan (a ms dels ingredients anteriors) amb sam o oli. Finalment tamb s'empolsimen de sucre.

 Bunyols a Catalunya .
Tamb sn molt populars i es poden fer d'ingredients diversos (incloent-hi, per exemple, la ceba o els cigrons), i cal destacar la tradici a l'Empord s de fer bunyols (coneguts per brunyols) per al Dijous sant. Duen farina, ous, llevat i substncies aromtiques.

 Bunyols a altres territoris .
En no ser un producte molt elaborat, els bunyols sn freqents en altres territoris (la Pennsula Ibrica i Amrica Llatina, encara que a Castella i, especialment, a Madrid, els bunyols dolos sn prcticament inexistents (exceptuant els bunyols per Quaresma, coneguts amb el nom de "Buuelos de viento". La resta de l'any sn predominants els xurros, fets de manera similar, per aquests tenen forma llarguera.

Els xurros tamb estan desplaant als bunyols en la tradici d'algunes festes valencians, com ara les Falles, on era tradicional menjar bunyols amb xocolate i cada dia s ms freqent veure paradetes amb xurros i bunyols, o noms xurros.

 Enllaos externs .
 Receptes de bunyols de vent i de brunyols de l'Empord;
 Diverses receptes de bunyols, a l'estil valenci;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57566" title="Joseph Bruchac" nonfiltered="2597" processed="2593" dbindex="22884">
Joseph Bruchac (Saratoga Springs, Nova York 1942) s un poeta nord-americ d'origen abnaki i membre del PEN Club, tamb ha fet diverses recopilacions d'escrits d'autors amerindis. Ha escrit Aftermath ... (1977), Aniyunwiya/real human beings: an anthology of contemporary cherokee prose (1995), The arrow over the door (1998), Bowman s store: a journey to myself (1997), Dawn land (1993) i A boy called Slow: the true story of Sitting Bull (1994).

 Enllaos externs .
 Pgina Oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57568" title="Maliseet" nonfiltered="2598" processed="2594" dbindex="22885">
Els maliseet sn una tribu algonquina de la confederaci abnaki, el nom de la qual prov del micmac maliseets  parla trencada , o b de mahnesheets  parla lenta .

 Localitzaci .

Antigament ocupaven Maine i la vall de Saint John, a Nova Brunsvic. Actualment viuen a la reserva Whitwarth de Quebec, a Houlton (Maine) de 800 acres i a algunes reserves de Nova Brunsvic (St. Mary s, Oromocto, Madawaska, Tobique i Woodstock).

 Demografia .

El 1884 eren uns 767 indis, d ells 584 a  Nova Brunsvic, i el 1904 augmentaren a 805, d ells 702 a Nova Brusnvic i 103 al Quebec. El 1909 eren 850. El 1990 hi havia 469 a Quebec, 3.300 a Nova Brunsvic i un nombre indeterminat enter la Houlton Band of Maliseets de Maine. Noms un miler, per, parlaven la llengua.
Segons dades de la BIA del 1995, a la reserva Houlton Band of Maliseets hi havia 331 habitants (582 al rol tribal).
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 905 maliseets purs, 45 barrejats amb altres tribus, 345 barrejats amb altres races i 29 barrejats amb altres races  i altres tribus; en total, 1.324 individus.
Al Canad, hi havia 5.383 a les reserves de Nova Brunsvic com St. Mary s (1.238 individus), Oromocto (480 habitants), Madawaska (228 habitants), Tobique (1.851 habitants), Kingsclear (806 habitants) i Woodstock (780 habitants). Al Quebec hi havia 742 a les reserves Cacouna et Whitworth. En total, hi ha 6.125 al Canad, i en total hi ha 7.449 maliseets.

 Costums .

Eren relacionats lingsticament amb els passamakoddy, es dedicaven al conreu del moresc, a la cacera i a la pesca. Vivien en wigwams d escora d arbre i feien eines, estris i arpons de fusta.

Tenien un Consell Tribal  amb un cabdill guerrer, un cabdill civil i els representants de cada famlia, que decidien les qestions generals, i un consell de tota la tribu que decidia en els afers guerrers. 

 Histria .

El 1604 foren visitats per Samuel de Champlain, i cap el 1611 ja foren evangelitzats pel p. Biard, i el 1677 per Morain. D aquesta manera, cap el 1688 es va construir al seu territori la missi francesa de Medoctec.

A comenaments del segle XVIII els francesos contruiren a la seva terra Fort La Tour, centre de la tribu, on van aprendre l s de les armes de foc i alguns francesos s hi mestissaren.
Aix provocaria les hostilitats dels britnics i llurs aliats iroquesos, ra per la qual hagueren de participar en la Guerra de Dumner del 1724 i a les altres guerres dels abnaki.
Cap el 1776 marxaren a la vall del Saint Laurent, per el 1856 foren reduts pel govern canadenc a la vall de Tobique. 
 
 Enlla .
 Lligams de llengua i cultura Maliseet;
 Arxius d'audio de discursos en maliseet per un parlant nadiu;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57569" title="Passamakoddy" nonfiltered="2599" processed="2595" dbindex="22886">
 
Els passamakoddy sn una tribu ndia algonquina, el nom de la qual prov de Peskedemakddi  Ple de peix . Tamb eren anomenats etchemin, i sn units als penobscot.

 Localitzaci .

Antigament vivien a la badia de Passamakoddy (New Jersey), i als marges del riu Saint Croix i al llac Schoodic, a la frontera entre Maine i Nova Brunsvic. Actualment ocupen dues reserves a Pleasant Point (Indian Township), de 212 acres, i Peter Dana Point (Maine).

 Demografia .

El 1726 havien estat reduts a 150 individus, i a 130 el 1804; el 1825 ja eren 379, que augmentaren a 500 el 1860, per el 1910 noms en restaven 386. El 1969 sumaven 1.057 individus. Segons Asher, el 1980 eren 3.000 (1.500 parlants) amb els maliseet.
Segons dades de la BIA del 1995, a la reserva de Pleasant Point (Maine) hi havia 878 habitants (1.848 al rol tribal) i a la reserva Passamakoddy (Maine) hi havia 722 habitants (1.156 al rol tribal).
Segons dades del cens dels EUA del 2000, hi ha 2.398 purs, 63 barrejats amb altres tribus, 995 barrejats amb altres races i 67 barrejats amb altres tribus i altres races. En total, 3.523 individus.

 Costums .

Formaven part de la confederaci abnaki, i la seva llengua era relacionada amb la dels maliseet.
Depenien de la cacera i de la pesca per a sobreviure. Els seus llogarrets consistien en cases cniques d escora de cedre o fusta i una Gran Casa del Consell Tribal amb el cap de guerra, el cap civil i els representants de cada famlia. La seva vila principal era Gunasquarrekook.
Feien canoes d escora de bedoll, lleugeres i manejables, i amb els maliseet, afeccionats als treball en fusta.

 Histria .

Pertanyien a la federaci abnaki, i amb ells s aliaren amb els francesos contra els anglesos. A principis del segle XVIII abraaren el cristianisme catlic. La pressi de la poblaci blanca redu el seu territori, i el 1866 foren reassentats a Sebaik i a l illa Lewis.
Juntament amb els penobscot envien representants a l Assemblea de Maine amb seient i vot.

El 1969 bloquejaren amb els penobscot la carretera de Princeton, i el 1978 reberen una compensaci de 37 milions $.  Aix,  guanyaren el judici contra Maine/Maine Indian Claims Settlement Act, pel qual ells i els penobscot reberen 81 milions de dlars per terres arrabassades.

 Enlla .
 Passamaquoddy Tribal Government Web Site (Pleasant Point);
 Passamaquoddy Tribal Government Web Site (Indian Township);
 Maliseet-Passamaquoddy online dictionary;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57571" title="Vologs V de Prtia" nonfiltered="2600" processed="2596" dbindex="22887">
Vologs V fou rei de Prtia del 191 al 208.

Algunes fonts el fan membre de la dinastia arscida d'Armnia (Fill de Vologs I d'Armnia, rei el 118) per d'altres el fan fill del seu antecessor Vologs IV de Prtia.

Va derrotar al seu rival Osroes II, rebellat ja des el regnat anterior.

Vers el 193 els parts van entrar a Mesopotmia i la van arrabassar als romans que noms van conservar l'Osroene. Armnia fou ocupada i collocat al tron un rei arscida de nom Sanaruk (Sanatroikes). El 195 Sptim Sever va entrar a Mesopotmia i la va reconquerir fcilment i la va convertir en provncia amb capital a Nisibis. El 197 els romans van tornar a Mesopotmia, i van derrotar als parts ocupant altra cop Ctesifont i Selucia. El rei Sanatruk (Sanatroikes) d'Armnia no va intentar ajudar als parts i va morir aquell mateix any i llavors fou nomenat rei el seu fill Valarsaces o Valarshak que segons Moiss de Khoren fou qui va rebatejar Kainpolis com Valarshapat, i que es va posar al costat dels Parts, fins que la derrota d'aquestos li va fer veure el seu error, i va oferir hostatges i tributs a Roma (198). La guerra amb els parts va seguir fins el 202 i va deixar Mesopotmia sota control rom, enxamplant la provncia romana.

Vologs V va morir el 208 o 209 i el va succeir el seu fill gran Vologs VI, per un altra fill de nom Artaban V es va revoltar i es va fer amb el domini de les regions del sud i est. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57575" title="Abadejo" nonfiltered="2601" processed="2597" dbindex="22888">

L'abadejo (Pollachius pollachius), pronunciat en valenci baejo, s un peix de la famlia dels gdids. s similar al bacall i mesura entre 70 i 80 cm. T el ventre gris i el dors gris verds fosc. s habitual en el golf de Biscaia i l'oce Atlntic.

s un peix magre (1% de lpids). s venut a trossos, rondanxes, filets o sencer. La seua similitud amb el bacall fa que sovint siga venut com a tal, incls en certes zones el nom de l'abadejo s considerat sinnim de bacall.

Als pasos nrdics se'l sotmet a un procs d'assecat, com tamb es fa amb un altre peix similar de la mateixa famlia, el carboner; en ambds casos reben el nom de klippfisch.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57576" title="Bacall" nonfiltered="2602" processed="2598" dbindex="22889">

El bacall com (Gadus morhua), tamb conegut com a abadejo que s un peix paregut, s una de les a prop de 60 espcies d'una mateixa famlia de peixos migratoris. Viu en mars freds del nord. Generalment el bacall s de mida menuda, encara que alguns exemplars poden assolir els cent kilograms de pes amb una mida de fins a quasi dos metres. S'alimenta d'altros peixos ms petits, com l'arengada.

Us del bacall.
El bacall s apreciat per la seua carn i per l'oli del seu fetge. Altres espcies comestibles inclouen l'abadejo, el bacall del Pacfic i l'eglef. Este ltim, en particular, ha sigut esquilmat per les xarxes d'arrossegament dels grans barcos factoria. 

El bacall tamb s objecte de pesca abusiva a l'Atlntic nord, on, des del segle XVI, faenegen els barcos europeus, especialment en Terranova i Gran Sol. La importncia econmica, social i cultural d'esta pesca es posa de manifest pels nombrosos enfrontaments entre les potncies pesqueres pel control dels caladors, qu s l'origen de l'actual sistema de Dret internacional martim, del desenvolupament de assentaments humans d'enorme importncia, i de moltes obres literries.

El bacall pot consumir-se fresc o sec. Este ltim va permetre durant segles a nombroses poblacions continentals europees disposar de reserves proteniques. De fet, molts dels viatges dels navegants ibrics no haurien sigut possibles sense comptar amb este producte.

Existeixen nombrosssimes receptes per cuinar el bacall, agrupant-se en cinc grans famlies culinries: cru (esqueixades, sushis), torrat ( brasa, a la biscaina), amb oli (pil-pil,  Braz) , amb crema de llet o mantega (amb crema, conventual) i dol (a la mel).

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57577" title="Provncia d'Anvers" nonfiltered="2603" processed="2599" dbindex="22890">


Anvers (en neerlands Antwerpen) s una de les provncies de Blgica que forma part de la regi de Flandes.

Els 70 municipis i viles de la provncia d'Anvers.



Governadors des de 1830.
Franois de Robiano (1830-1831);
Jean-Franois Tielemans (1831);
Charles Rogier (1831-1832 and 1834-1840);
Henri de Brouckre (1840-1844);
Jules Malou (1844-1845);
Jan Teichmann (1845-1862);
Edward Pycke d'Ideghem (1862-1887);
Charles du Bois de Vroylande (1887-1888);
Edward Osy de Zegwaart (1889-1900);
Fredegand Cogels (1900-1907);
Louis de Brouchoven de Bergeyck (1907-1908);
Ferdinand de Baillet-Latour (1908-1912);
Gaston van de Werve de Schilde (1912-1923);
Georges Holvoet (1923-1945);
Richard Declerck (1946-1966);
Andries Kinsbergen (1967-1993);
Camille Paulus (des de 1993);


Enllaos externs.
 www.provant.be Pgina oficial de la provncia d'Anvers;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57578" title="Vologs VI de Prtia" nonfiltered="2604" processed="2600" dbindex="22891">
Vologs VI fou rei de Prtia del 208 o 209 al 228.

Vers el 209 va succeir a son pare Vologs V, per de seguida el seu germ Artaban V es va rebellar. Moltes monedes de Vologs s'han trobat a Babilnia per es creu que el seu regne abraava la part oriental, principalment Caramnia (Kirman), mentre Artaban dominava la part occidental.

Vologs va lluitar contra el rebel persa Papak, i desprs al seu fill Ardashir I de Prsia, al que va ajudar principalment el rebel Artaban  V. Contra els rebels va perdre Caramnia per es va sostenir en algun altra lloc.

Les darreres monedes estan datades al 228, i desprs d'aquesta data la resta dels seus dominis degu caure en mans de Ardashir I.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57580" title="Kapingamarangi" nonfiltered="2605" processed="2601" dbindex="22892">
Kapingamarangi s un atol dels Estats Federats de Micronsia. Est situat al sud de l'arxiplag de les illes Carolines, a l'estat federat de Pohnpei.

Geografia.
Kapingamarangi s un atol allat, situat a 304 km de Nukuoro i 644 km al sud de Pohnpei. L'atol t una forma de pera, amb els esculls que tanquen la llacuna deixant noms un pas navegable. Consta de 33 illots situats a la part oriental. El ms gran s Hare de 2 km d'allargada. La superfcie total s de 1,1 km  i l'altitud mxima s de 3 m.

Noms tres dels 33 illots sn habitats. La poblaci s aproximadament de 700 habitants. La principal activitat s la pesca. L'agricultura s de subsistncia amb plantacions de taro, arbre del pa, bananes i cocos.

Cultura.
Situat a mig cam entre les illes melansies de les Salom i les illes micronsies de les Carolines, la cultura tradicional de Kapingamarangi s polinsia. Per aix s'inclou en les illes perifriques polinsies. La poblaci, anomenada Kapinga, prov de migracions prehistriques de la Polinsia occidental. La llengua de Kapingamarangi, relacionada amb la llengua de Nukuoro, s una llengua polinsia de la branca de les llenges samoiques. En total hi ha uns 1.500 parlants natius repartits entre Kapingamarangi i Pohnpei.

Histria.
Kapingamarangi va ser descobert pels europeus el 1536 per l'espanyol Fernando de Grijalva que l'anomen Dos Pescadores. Al segle XIX va ser anomenat Greenwich pels anglesos i Constantine pels francesos.

L'any 1916 l'atol va patir una severa sequera. Els japonesos, autoritat colonial de l'poca, van ordenar el trasllat de part de la poblaci a l'illa de Pohnpei. Avui la comunitat Kapinga de Pohnpei s d'uns 700 habitants, els mateixos que viuen a l'atol. A pesar de la distncia i les dificultats de comunicacions es mantenen els lligams culturals.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57581" title="Limburg (Blgica)" nonfiltered="2606" processed="2602" dbindex="22893">

Limburg s una provncia de Blgica que forma part de la Regi de Flandes.

Histria.
Al 1795 els ocupants francesos van introduir els departaments per a trencar amb els territoris feudals de l'antic rgim. Aix van crear el departament del Mosa Inferior que cobreix ms o menys els territoris de les actuals provncies Limburg Belga i Limburg neerlands amb Maastricht com capital. Desprs del tractat de Viena, al 1815 el sobir del Regne Unit dels Pasos Baixos, Guillem I va mantenir les subdivisions administratives franceses, per va preferir donar-les noms histrics. Tot i que gaireb res del territori feia part de l'antic ducat de Limburg, va nomenar la provncia Limburg, entre altres per a poder atorgar-se el ttol de duc de Limburg. 

Al 1830 tota la provncia va esdevenir belga, tret de Maastricht. Desprs del Tractat de Londres (1839) la provncia va escindir-se. Hasselt va esdevenir la capital de la part belga. al 1963, desprs de la fixaci de la frontera lingstica belga, els sis nuclis del municipi de Bitsingen van passar a la provncia de Lieja i els sis nuclis de Voeren van esdevenir limburguesos. De la provncia actual, noms els nuclis Teuven i Remersdaal del municipi de Voeren feien part de l'antic ducat del mateix nom. El resta de la provncia prov del principat de Lieja (Sint-Truiden, Tongeren i el comtat de Loon), d'enclavats del ducat de Brabant (Lommel, Halen) i de terres de la Generalitat (Hoepertingen, Veulen, Rutten, Nerem i Mopertingen).

Municipis de Limburg.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57582" title="San III de Castella" nonfiltered="2607" processed="2603" dbindex="22894">
San III, el Desitjat ( 1134 - Toledo 1158 ), rei de Castella (1157-1158).

Orgens familiars.

Fill segon d'Alfons VII de Castella, el primer mascle, i de la seva muller Berenguera de Barcelona, va rebre el Regne de Castella desprs de morir el seu pare i dividir-se el regne amb el seu germ Ferran II, que va rebre el Regne de Lle. 

Va aconseguir que el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV es reconegus vassall seu desprs de ratificar la devoluci de la ciutat de Saragossa i altres places ocupades en terres aragoneses. Va protegir el regne de la invasi de San IV de Navarra i va instituir l'Orde de Calatrava manant defensar Calatrava a l'abat Maurici, fundador de l'Orde. 

Npcies i descendents.

El 30 de gener de 1151 es cas a Calahorra, actual Rioja, amb Blanca de Navarra, filla de Garcia V de Navarra. D'aquesta uni tingueren un fill:
 l'infant Alfons VIII de Castella (1155-1214), rei de Castella;


Desprs de la seva mort, ocorreguda el 31 d'agost de 1158, i havent deixat d'hereu al seu fill Alfons es va originar una lluita pel poder a Castella entre la famlia Lara i la famlia Castro. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57584" title="Artaban V de Prtia" nonfiltered="2608" processed="2604" dbindex="22895">
Artaban V fou rei de Prtia des el 209 al 226

Es va rebellar el 209 contra son germ Vologs VI de Prtia i es va apoderar de la part occidental del Imperi, singularment Mesopotmia, la Mdia del sud i l'Atropatene.

La regi de Prsis (Prsia) era governada per la dinastia de prnceps del casal de Bazerandian i vers el 208 es va revoltar contra ells un noble de nom Papak, fill de Sassan, que va assolir el poder i fou proclamat prncep. Es probable que els derrocats Bazerandian foren fidels a Vologs VI mentre Papak es va aliar a Artaban.

El 216 l emperador Caracalla va demanar a Artaban la ma de la seva filla, per Artaban va desestimar la petici. Aix va irritar a Caracalla que amb diversos pretextes va buscar la guerra amb els parts, i va entrar en el seu territori devastant la provncia d'Assria i la de Mdia Atropatene; las tombes dels reis a Arbela foren profanades i els ossos escampats (Caracalla suposava que es tractava dels ossos dels reis arscides per a Arbela noms hi podia haver reis d'Adiabene, si es que hi eren); el nobles parts fets presoners foren executats per ordre expressa del emperador. Caracalla va ser assassinat el 8 d'abril del 217 i des llavors els parts van passar al contraatac. La gran batalla de Nisibe va durar dos dies i els parts obtingueren dos victries seguides. El nou emperador Macr va comprar la pau per cinquanta milions de dracmes i va retornar els territoris conquerits.

Una de les versions de l'histria de Prsia diu que el 222 va morir Papak i el va succeir el seu fill Shapur per va morir en un accident i el seu germ Ardashir, que ja estava rebellat contra el pare per haver designat hereu al altra fill, va assolir el poder. L'altra versi diu que Ardeshir va triomfar sobre el seu pare i va fer executar a son germ. Fos com fos, Ardeshir fou des llavors prncep de Prsia i aliat al rei Artaban que li tenia tota la confiana ja que va conquerir Caramnia al seu germ i rival Vologs VI . Per Ardeshir conspirava contra el rei i va fomentar una rebelli de nobles a l'Atropatene; els rebels van rebre assistncia de Ardeshir. Artaban va marxar contra ells per fou derrotat i mort prop d'Ormuz, entre Bebehan i Shushtar (Sosirate) a finals del 226. 

Es va proclamar rei el seu fill Artavasdes o Artabaces.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57585" title="Brabant Flamenc" nonfiltered="2609" processed="2605" dbindex="22896">


El Brabant Flamenc (en neerlands Vlaams-Brabant) s una provncia de Blgica que forma part de la regi de Flandes. s una part de l'antic ducat de Brabant.

Municipis del Brabant Flamenc.




 Vegeu tamb .
 Ducat de Brabant;


 Enllaos externs .
 Pgina oficial de la provncia del Brabant Flamenc;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57587" title="Artavasdes de Prtia" nonfiltered="2610" processed="2606" dbindex="22897">
Artavades fou rei de Prtia proclamat el 226 i va resistir als perses un temps probablement inferior a cinc anys.

Mort el rei Artaban V de Prtia es va proclamar rei el seu fill Artavasdes o Artabaces que va rebre el suport del rei rab d'Hatra (amb el que estava emparentat), que amb tot va mantenir la seva independncia. El rei part de Bactrina, Vesadyan (possible identitat amb Vologs VI de Prtia), del casal de Karen Pahlav, va atacar a Ardeshir, per aquest va eludir el combat i vers el 228 Vesadyan fou assassinat; el prncep d'Hircnia, del casal de Dyesfenshah va reconixer a Ardashir com el seu sobir i fou confirmat en el seu feu. 

Vers el 231 Ardashir va ocupar Atropatene mentre l'emperador rom Sever Alexandre va atacar als perses des Armnia, entrant tamb a la Mdia (Atropatene). Segons Moiss de Khoren, el rei Tiridates II d'Armnia (Khosrov I) va buscar l'aliana dels albans, ibers, alans, i dels escites del Imperi de Kushan (que regnaven a la part oriental al actual Afganistan i part de Pakistan i el Panjab Indi) el rei dels quals era  Vasudeva (armeni Vehsadjan)  per els sassnides van envair l'imperi Kushan entre el 241 i el 251, van ocupar Pushkabur (Peshawar) i van deposar a Vasudeva.

Tiridates II fou tradorament assassinat per un exiliat part, de nom Anak (suposat pare de Gregori l'Illuminat el primer patriarca d'Armnia), que havia acollit a la capital Valarshapat, i que estava secretament al servei dels sassnides. La data tradicional (Aghatange, Moiss de Khoren i Tornebize) es el 238. Llavors Armnia hauria  passat als sassnides. El relat tradicional diu que el petit fill del rei, Tiridates (futur Tiridates III d'Armnia), va ser salvat i enviat amb els romans. Per se sap que el 244 el tractat entre l'emperador rom Filip l'rab i Shapur I de Prsia, cedia Armnia als perses per les legions es van aixecar contra aquest fet i van obligar a anullar-lo, aix que la data tradicional sembla errnia. Nomes se sap segur que el 252 Shapur ja dominava Armnia (aix ho testimonia Zonaras) i en aquest any va installar com a rei a Artavasdes VII, en el que alguns han vist la figura del darrer emperador part, si be per les dates del seu regnat (252-287) sembla que no es possible que foren la mateixa persona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57589" title="Flandes Oriental" nonfiltered="2611" processed="2607" dbindex="22898">



Flandes Oriental (en neerlands Oost Vlaanderen) s una provncia de Blgica que forma part de la Regi de Flandes.

 Governadors .
Des del 1830 els governadors de la provncia han estat:
Pierre De Ryckere (1830),
Werner de Lamberts-Cortenbach (1830-1834),
Charles Vilain XIIII (1834-1836),
Louis de Schiervel (1837-1843),
Leander Desmaisires (1843-1848),
Edouard De Jaegher (lib.) (1848-1871),
Emile de T'Serclaes De Wommersom (1871-1879),
Lon Verhaeghe de Naeyer (lib.) (1879-1885),
Raymond de Kerchove d'Exaerde (1885-1919),
Maurice Lippens (lib.) (1919-1921),
Andr de Kerchove de Denterghem (lib.) (1921-1929),
Karel Weyler (lib.) (1929-1935),
Jules Ingenbleek (lib.) (1935-1938),
Louis Frederiq (lib) (1938-1939),
Maurice Van den Boogaerde (1939-1954),
Albert Marin (lib.) (1954-1963),
Roger de Kinder (BSP)( 1963-1984),
Herman Balthazar (sp.a (1984-2004),
Andr Denys (VLD) (2004-).
Municipis de Flandes Oriental.



Enllaos externs.
 Pgina Oficial (en neerlands);













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57592" title="Dopamina" nonfiltered="2612" processed="2608" dbindex="22899">
La Dopamina (C6H3(OH)2-CH2-CH2-NH2) s una  catecolamina que compleix funcions de neurotransmissor en el sistema nervis. Est relacionada amb les funcions motores, les emocions i els sentiments de plaer i de l'aprenentatge. s precursora de l'adrenalina i de la noradrenalina, i alhora s compost intermediari en el metabolisme de les tiroxines.



Funcions .
Controla el sistema retini i els sistemes encarregats d'activar els centres responsables de l'activitat motora, aix como els de regular certes secrecions hormonals, d'enviar informaci a cllules del mesoencfal que connecten amb el crtex frontal i amb diferents estructures del sistema lmbic. Aquests dos darrers sistemes tenen una funci molt important en la vida emocional de les persones, i el seu mal funcionament s caracterstic en alguns tipus de psicosis. En l'esquizofrnia, un tipus de psicosi, les fases agudes (psictiques) esdevenen desprs d'un augment excessiu dels nivells d'aquest neurotransmissor.

Inhibeix la producci de prolactina en la lactncia. La succi del mugr desencadena un augment rpid de la producci de prolactina. Tanmateix, al final de la lactncia, amb les separacions entre las preses i la secreci de dopamina, s'atura la producci de llet.

La dopamina en els ganglis basals t una funci fonamental en el control dels moviments per part del nostre cervell. La destrucci de les [[|neurona|neurones]] que produeixen dopamina en aquesta zona s la causa de la malaltia de Parkinson.
Es troba en concentraci elevada en la part mitjana de l'hipotlem i en el tall pitutari. La distribuci a la resta de l'encfal s parallela a la de noradrenalina, excepte en el nucli caudal i el putamen, on la concentraci de noradrenalina s baixa - al contrari que la de dopamina - com a consequencia de la manca de dopamina-B-oxidasa, enzim que catalitza la formaci de noradrenalina a partir de la dopamina.
El contingut de dopamina en els malalts de Parkinson en aquests nuclis s el 50% del normal, produint-se una caracterstica rigidesa muscular i manca de coordinaci motora. En aquesta malaltia les neurones productores de dopamina van degenerant lentament, i tot i que se'n desconeixen les causes, alguns casos semblen estar molt relacionats amb la toxicitat de certs compostos qumics, com ara els pesticides.

Farmacologia.
Com a frmac actua com a simpaticomimtic - s a dir, emulant l'acci del sistema nervis simptic - produint efectes com taquicrdia o hipertensi arterial.
A dosis baixes aumenta el filtrat glomerular i l'excreci de sodi. 
Degut a que la dopamina no travessa la barrera hemato-enceflica, cal administrar un precursor sinttic - comunment L-DOPA (levodopa)- per tal d'incrementar la quantitat de dopamina al cervell als malats de Parkinson o de distonia responedora a DOPA, que s que travessa aquesta barrera. S'acostuma a co-administrar la DOPA conjuntament a un inhibidor de la catecol-o-metil-transferasa (COMT) perifrica, com la carbidopa (co-careldopa) o la benserazida (co-beneldopa), evitant-ne aix la degradaci de la mateixa abans que arribi al cervell.

Biochemistry of Parkinson's Disease





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57593" title="Flandes Occidental" nonfiltered="2613" processed="2609" dbindex="22900">




Flandes Occidental (neerlands West Vlaanderen) s una provncia de Blgica que forma part de la Regi de Flandes.

Municipis de Flandes Occidental.





Llista de Governadors.
 1830 - 1831 : Felix de Muelenaere (Partit Catlic);
 1832 - 1834 : Felix de Muelenaere (Partit Catlic);
 1836 - 1849 : Felix de Muelenaere (Partit Catlicarty);
 1849 - 1857 : Adolphe de Vrire (Liberal);
 1857 - 1877 : Benot Vrambout (Liberal);
 1877 - 1878 : Lon Ruzette (Partit Catlic);
 1878 - 1883 : Theodore Heyvaert (Liberal);
 1883 - 1884 : Guillaume De Brouwer (Liberal);
 1884 - 1901 : Lon Ruzette (Partit Catlic);
 1901 : Jean-Baptiste de Bethune  (Partit Catlic);
 1901 - 1903  : Charles d'Ursel (Partit Catlic);
 1903 - 1907 : Jean-Baptiste  de Bethune (Partit Catlic);
 1907 - 1912 : Albric Ruzette (Partit Catlic);
 1912 - 1933 : Lon Janssens de Bisthoven;
 1933 - 1940 : Henri Baels (Partit Catlic);
 1940 - 1944 : Michel Bulckaert;
 1944 - 1979 : Pierre van Outryve d'Ydewalle (CVP);
 1979 : Leo Vanackere (CVP);
 1979 - 1997 : Olivier Vanneste (CVP);
 1997 - present : Paul Breyne (CD&V);

Enlla.
Pgina oficial;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57597" title="Blanca de Navarra" nonfiltered="2614" processed="2610" dbindex="22901">
Blanca de Navarra ( v 1135 - 1156 ), infanta de Navarra.

Tercera filla de Garcia V de Navarra i la seva primera muller Margarida de l'Aigle, i germana del rei de Navarra San VI el Savi.

Npcies i descendents.

Promesa amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, no es cas amb aquest, que ja estava proms amb Peronella d'Arag, grcies a la mort del seu pare el 1150.

El 4 de febrer de 1151 es cas a Calahorra amb San III de Castella i tingueren  un fill:
 l'infant Alfons VIII de Castella (1155-1214), rei de Castella;

Mor el 12 d'agost de 1156, un any abans que el seu marit fos designat rei de Castella.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57598" title="Rumba catalana" nonfiltered="2615" processed="2611" dbindex="22902">
La rumba catalana s un estil musical originari de la comunitat gitana de Barcelona, amb influncies de nombrosos estils.

Pels anys cinquanta i seixanta del segle XX, en primer lloc a travs dels msics llatinoamericans que arriben a Barcelona amb orquestres de ball, i tamb pels nombrosos viatges de gitanos de Barcelona a Colmbia i Veneuela per a vendre roba,  unit als discos del nou gnere salsa que s est desenvolupant a Nova York; quallen poderosament aquests sons llatins entre els cals barcelonins, i molts dels temes passen al seu repertori, prou familiaritzats amb els balls d'envelats i sales de festa, molt arrelats a la Ciutat Comtal.

 La Santssima Trinitat: el "Pescalla", Peret i el Gato Prez.

El "Pescalla", aix arrenca el bull

A finals dels anys cinquanta es forma el nucli originari que donar lloc a la Rumba Catalana, com una derivaci  del  tanguillo, pal del flamenc  molt  apreciat  pels  gitanos barcelonins. 

Ser la famlia Gonzlez, de Grcia, amb l oncle Polla, l oncle Mero i sobretot, Antonio Gonzlez El "Pescalla", qui  donar forma a una manera de fer que utilitza la base rtmica creada pel ventilador (la m percuteix la caixa de la guitarra alhora que toca les cordes, el seu ritme furor i ms distintiu) i el martell (tcnica d execuci amb el bong). 

La Rumba Catalana, que s ha anat forjant en festes gitanes, en rotllanes rtmiques que han anat adoptant patrons de la msica caribenya -sense perdre l entonaci flamenca-, adopta amb els germans Gonzlez la forma de can, i aix pot ser interpretada per a un pblic ms ampli que el de les festes particulars improvisades. s tamb molt important el fet que aquests patrons rtmics poden aplicar-se temes d altres estils, i sser executats per rumba.   

El gran xit: Peret

Sorgir poc a poc un planter d artistes, generalment gitanos, i un pblic interessat en aquesta ona musical. Chango, el Linus, el Huesos, la Marelu... Per ser Peret, gitano de Matar, qui conseguir saltar dels ambients ms estrictament rumberos i arribar al gran pblic, en una poca d expansi de la indstria discogrfica a l Estat Espanyol. 
El triomf comercial de Peret arrossegar alguns artistes ms: Los Amaya, Rumba Tres...

La petjada del poeta argent: La dignificaci del gnere

A partir dels anys setanta, l evoluci de la nostra societat va posar la "rumba catalana" en una difcil tessitura: malgrat sser un producte sorgit i arrelat en barris populars i catalans -com Grcia, Hostafrancs o el carrer de la Cera-, el rgim dictatorial de Franco intenta publicitar la visi -sobretot a Catalunya- de qu la popular rumba s un producte-estrella ms de l'"Espanya eterna" que per aquells anys cada cop s'omplia de 600, sueques i protestes de tota mena. 

Musicalment, el "boom" comercial l'havia tornat ms xabac, el pblic disminua i l'ambient rumbero comenava a patir-ho. 

En aquesta situaci, s ha de remarcar el paper a la ciutat de dos msics de talla: Mario Fernandez "Mayito" i Xavier Patricio Gato Prez.

Fernandez "Mayito", cub, havia estat ja pianista de la banda de Rafael Cortijo i de Tito Rodrguez, destacat intrpret de salsa. I l'argent "Gato Prez" de latin jazz. Va residir i treballar a Nova York abans de venir a viure a Barcelona. Un cop aqu, formar la banda Salsa Gitana amb gitanos de Grcia (famlia Abelln), i amb la presncia de Ricard Tarragona i Manel Gonzlez "Patata", nebot de "El Pescadilla". En el treball de "Salsa Gitana" es pot apreciar a la perfecci la presncia de patrons musicals caribenys en el piano de "Mayito", barrejats amb tota naturalitat amb les entonacions cals de Grcia. Aquesta base rtmica, ja establerta pels germans Gonzlez, es far permanent en la Rumba Catalana.  
 
Gato Perez aporta un element inesperat a la Rumba Catalana. Msic amant i coneixedor de diversos estils (folklore argent, jazz-rock, pop...) ser l autor d alguns temes memorables que demostraran sense dubte que els patrons de Rumba poden ser aplicats a la narraci d histories, a les reflexions existencials  
En definitiva, dignificar l estil i l hi donar carta de naturalesa. s precisament aquesta intervenci de msics que no provenen de la tradici gitana -Pedrito Daz, Josep Cunill, Ricard Miralles, Xavier Batlls - la que n'evita un cert perill de degeneraci entre la marginalitat de baixa estofa i la manipulaci ms descarada de l'espanyolisme nostlgic.

 Decadncia .
Per el "boom" comercial no es repetir: Peret es tancar en la prdica de l'evangelisme, el "Pescalla" viur a Madrid a l ombra de Lola Flores, i la febre caribenya es degradar barroerament en "patxanga" de "xiringuito". S hi afegir el tancament de locals tan significatius com el Petxina, el Tab, etc. 

El "Gato" Prez, que als primers  tres discos va obtenir un cert xit, no aconsegueix mantenir-lo en els segents, marcat vitalment per la seva malaltia cardiovascular. Els msics gitanos tornaran als seus carrers i barriades. Tot i aix en aquesta poca sorgiran dues bandes molt significatives: Chipen i Les Estrelles de Grcia.

Un cert renaixement olmpic

Els Jocs Olmpics del 92 seran una oportunitat per a una revifalla de la Barcelona rumbera, ni que sigui temporalment. L aparici de Los Manolos, que segueixen la vella tradici de fer versions d altres estils "per rumba", impulsar una altra vegada la rumba a nivell comercial a casa nostra. Peret deixar el que qualific literalment de secta, i la rumba ser la gran protagonista de la cerimnia de cloenda dels Jocs. "Gato" mor l'any anterior, sense poder gaudir el reviscolament del 92.

 I ara qu .

Quan es desinfla el globus olmpic, resten alguns grups i un cert ambient rumbero, localitzat a l'entorn dels ambients de salsa. Alguns d aquests grups han enregistrat discos, com Ai, Ai, Ai  i  Sabor de Grcia. D altres, com Son como Son o Sinay, intenten treure cap en el mercat discogrfic. Altres, com Son d Aqu o La Rumba d Avui, desapareixen. Els grups de msics de la generaci anterior es fragmenten. Mentre alguns msics segueixen al peu del can, altres abandonen el mn de la msica. 

A inicis del segle XXI, el gnere es mant sota mnims amb fora dificultats a nivell de locals que ofereixin directes i de discogrfiques disposades a editar material. En l'actualitat estn tocant sense descans a Catalunya els Que Pum Que  Pam, integrats dins el so de Peret i los Amaya, intentant redefinir l'estil de rumba catalana desmarcant-se de la salsa i el flamenc.

Durant els darrers anys han anat sorgint a a Catalunya diferents grups musicals que recuperen la rumba com a base musical tot fusionat-la amb altres estils moderns. Bandes com Gertrudis, Meztuca, Ojos de Brujo, Rufino i Don Domingo, la irrupci d'en Joan Garriga amb la seva nova banda, La Troba Kung-F, i altres petites formacions tornen a dinamitzar i popularitzar la rumba catalana, sobretot entre els ms joves. Cal esmentar l'aparici de DJ's com Txarly Brown o P.D. El Capit, especialitzats en aquest estil.

Referncies.


 Enllaos externs .

 Associaci d'amics de la Rumba Catalana;
 Base de dades online de Rumba Catalana Calarumba ;
 Origen de la rumba catalana ;
 The public and private life of the Catalan rumba ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57605" title="Medicina legal i forense" nonfiltered="2616" processed="2612" dbindex="22903">
La Medicina legal i forense s l'especialitat que engloba tota activitat mdica relacionada amb el poder judicial. Aquesta s'encarrega de la investigaci penal en els seus aspectes mdics, de la valoraci legal dels lesionats fsics i dels malalts mentals i discapacitats, i de l'assessorament a jutges, tribunals i fiscals en qestions mdiques.

En l'investigaci penal l'actuaci del metge forense s essencial. Acudeix junt amb la Comissi Judicial (jutge i secretari) quan es procedeix a l'aixecament del cadver (sent aquesta la fase ms important de l'autpsia) desprs de morts no aclarides (sospitoses de criminalitat) o violentes, examina i recull signes externs del lloc dels fets, estableix la data probable de la mort, i realitza a continuaci l'autpsiaprpiament dita al cadver: examina l'examen extern del cadver i de forma macroscpica les seves tres cavitats (cranial, torcica i abdominal) i pren mostres per al seu enviament a centres especialitzats en toxicologia i medicina legal. En aquests es procedeix a l'anlisi qumica, bioqumica i microscpica d'aquestes mostres per a determinar amb la mxima precisi les causes de la mort o circumstncies que rodegen els fets. 

De manera contrria al pensar generalitzat, la feina diria del Metge Forense noms versa sobre temtiques relacionades amb els cadvers en aproximadament un 5 % de tota la seva tasca. 
Tamb actua, juntament amb un ginecleg, en els casos d'agressions sexuals, pren mostres de restes deixades per l'agressor, examina les robes de la vctima i elabora l'informe decisiu per a les actuacions penals.

Quan es denuncien lesions, b derivades d'accident (generalment de trnsit) o b d'agressi, el forense recopila tota la documentaci possible sobre les diferents assistncies mdiques al lesionat, reconeix a aquest cada cert temps i, al final elabora un informe definitiu sobre les lesions fruit d'actuaci legal, la seva causa probable, el seu temps de curaci i temps sense poder desenvolupar el treball habitual, i les seves seqeles (definitives).

A l'Estat espanyol, els metges forenses sn funcionaris que pertanyen al Ministeri de Justcia, per la qual cosa han d'haver aprovat una oposici o prova d'ingrs i desprs haver superat un perode de formaci. Per tant, per definici, les companyies asseguradores o les funerries no disposen de metges forenses, ja que metges forenses noms ho sn els que treballen per l'Administraci de Justcia. En la policia treballen especialistes mdics que intervenen en l'investigaci criminal, i quan el poder judicial requereix d'opini o assessoria mdica selecciona professionals del mn sanitari per a cada cas concret.

A Catalunya, tots els metges forenses treballen "sota les ordres" del IMLC (Institut de Medicina Legal de Catalunya.

Articles relacionats.
 Associaci Catalana de Metges Forenses  Web de l'Associaci Catalana de Metges Forenses. ;
 Revista Espaola de Medicina Legal;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57612" title="Alfons VIII de Castella" nonfiltered="2617" processed="2613" dbindex="22904">
Alfons VIII de Castella, el Noble (Sria, 1155 -  Gutierre-Muoz, vila, 1214), Rei de Castella (1158 1214).

Orgens familiars.


Fill de San III de Castella i Blanca de Navarra. Va accedir al tron el 1158, a la mort del seu pare el rei San III, quan comptava amb tan sols tres anys. Aquest fou un motiu de conflicte entre els partits nobiliaris que es disputaven el poder: les famlies Lara i Castro, que pretenien la seva tutela i la regncia. Alhora el seu oncle, el rei de Lle Ferran II, tamb va reclamar la corona, cosa que gaireb va provocar una guerra civil. 

Ascens al tron.
Un gentilhome va treure al petit infant del palau reial, posant-lo sota la custdia de les viles lleials del nord de Castella, San Esteban de Gormaz, a Sria, i vila. Ja adolescent, va haver de lluitar per la conquesta del seu regne.

Va ser el principal rellanador de la Reconquesta amb la resta de sobirans hispnics (castellans, navarresos i aragonesos), de manera que el 1179 signa el Tractat de Cazorla que delimitar les zones d'expansi de cada regne, i aquests aniran conquistant les terres ocupades pels almohades, i el mateix any va signar un acord de pau amb San V de Navarra amb la mediaci de Enric II d'Anglaterra per mitj del qual van cedir La Rioja definitivament al Regne de Castella. 

Desprs dels atacs d'Abu Yusuf Ya'qub al-Mansur, i la derrota a la batalla d'Alarcos (1195), va participar en la conquesta de les terres almohades fins arribar a la victria, el 1212 a la Batalla de Las Navas de Tolosa sobre Muhmmad an-Nssir. 

Alfons VIII va ser el fundador de la primera universitat espanyola, lstudium generale de Palncia, que va desaparixer desprs de la seva defunci. 

Npcies i descendents.

Es va prometre el 1170, per casar-se el 21 de setembre de 1177 a la catedral de Burgos amb Elionor d'Anglaterra, filla d'Enric II d'Anglaterra i Elionor d'Aquitnia. D'aquest matrimoni en nasqueren 11 fills: 

 la infanta Berenguera de Castella (1180-1246), reina de Castella (1180-1246), casada el 1197 amb Alfons IX de Lle;
 l'infant San de Castella (1181);
 la infanta Sana de Castella (1182 1184) ;
 la infanta Urraca de Castella (1186-1220), casada el 1206 amb Alfons II de Portugal ;
 la infanta Blanca de Castella (1188-1252), casada el 1200 amb Llus VIII de Frana;
 l'infant Ferran de Castella (1189 1211) ;
 la infanta Mafalda de Castella (1191 1204) ;
 l'infant Enric de Castella (1192) ;
 la infanta Constana de Castella (1195-1243), abadessa del monestir cistercenc de Las Huelgas, fundat pel seu pare;
 la infanta Elionor d'Anglaterra (1202-1244), casada el 1221 amb Jaume I el Conqueridor;
 l'infant Enric I de Castella (1204-1217), rei de Castella;

A la seva mort el 1214 el succe el seu fill petit Enric I de Castella, que tenia tant sols deu anys.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57623" title="Elionor d'Anglaterra" nonfiltered="2618" processed="2614" dbindex="22905">

Elionor d'Anglaterra ( Falaise, Frana 1162 - Burgos 1214 ), princesa d'Anglaterra i reina consort de Castella (1177-1214).

Va nixer el 13 d'octubre de 1162 al castell de Domfront, a la Normandia, Frana, i fou la segona filla d'Enric II d'Anglaterra i de la seva dona, Elionor d'Aquitnia.

Eleanor fou germanastra maternal de Marie de Xampanya i lix de Frana, fills ambds del primer matrimoni de la seva mare amb Llus VII de Frana. Aix mateix era germana d'Enric, el rei jove, Matilde d'Anglaterra, Godofred II de Bretanya i dels reis Ricard I d'Anglaterra i Joan I d'Anglaterra. 

Npcies i descendents.

El 1170 amb vuit anys la prometeren amb Alfons VIII de Castella, amb qui es cas el 21 de setembre de 1177 a la catedral de Burgos. Aquest matrimoni es realitz per tal d'assegurar la frontera dels Pirineus. D'aquest matrimoni tingueren 11 fills:

 la infanta Berenguera de Castella (1180-1246), reina de Castella (1180-1246), casada el 1197 amb Alfons IX de Lle;
 l'infant San de Castella (1181);
 la infanta Sana de Castella (1182 1184) ;
 la infanta Urraca de Castella (1186-1220), casada el 1206 amb Alfons II de Portugal ;
 la infanta Blanca de Castella (1188-1252), casada el 1200 amb Llus VIII de Frana;
 l'infant Ferran de Castella (1189 1211) ;
 la infanta Mafalda de Castella (1191 1204) ;
 l'infant Enric de Castella (1192) ;
 la infanta Elionor d'Anglaterra (1202-1244), casada el 1221 amb Jaume I el Conqueridor;
 l'infant Enric I de Castella (1204-1217), rei de Castella;
 la infanta Constana de Castella (?-1243), abadessa del monestir cistercenc de Las Huelgas, fundat pel seu pare;

La seva filla Elionor, casada amb el comte-rei d'Arag, fou la que heret la influncia poltica de la seva mare, regnant al costat del seu marit.

Elionor persuad la seva filla Berenguera de casar-se amb el rei de Lle en inters de la pau. Quan Alfons VII de Castella va morir, Elionor estava tant enfonsada que no pogu presidir l'enterrament del seu marit. La seva filla Berenguera fou la que va presidir la cerimnia. Elionor llavors va caure malalta i mor el 31 d'octubre de 1214, tan sols vint-i-vuit dies desprs del seu marit, sent enterrada al Monestir de Las Huelgas, prop de Burgos. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57625" title="Apellaci per adulaci" nonfiltered="2619" processed="2615" dbindex="22906">
L'apellaci per adulaci s una fallcia lgica consistent en usar l'elogi per desviar l'atenci i obtenir suport. L'objectiu s amagar la veritable intenci de l'orador, guanyant la simpatia de l'oent. 

Exemples en sn:

 Una persona tan llesta com vost veur de seguida que el que li ofereixo est b. ;
 Aquesta faldilla s perfecta per una noia tan guapa com tu.

L'apellaci per adulaci s un tipus especfic d'apellaci a l'emoci


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57626" title="Urraca de Castella i d'Anglaterra" nonfiltered="2620" processed="2616" dbindex="22907">

Urraca de Castella i d'Anglaterra ( 1186 - Lisboa 1220 ), infanta de Castella i reina consort de Portugal (1211-1220).

Orgens familiars.
Filla del rei Alfons VIII de Castella i la seva muller Elionor d'Anglaterra. Eran nta per lnia paterna de San II de Castella i Blanca de Navarra, i per lnia materna d'Enric II d'Anglaterra i Elionor d'Aquitnia. Era germana, entre d'altres, de:
 Berenguera de Castella, que es va casar amb Frederic V de Subia (fill de l'emperador romanogermnic Frederic I Barba-roja), i desprs amb el rei Afons IX de Lle;
 Blanca de Castella, esposa de Llus IX de Frana;
 Elionor de Castella, esposa del rei Jaume I el Conqueridor;
 Enric I de Castella, rei de Castella;

Npcies i descendncia.
El 1206 es cas amb l'hereu al tron portugus, l'infant Alfons, que el 1211 va rebre el Regne de Portugal amb el nom d'Alfons II de Portugal. D'aquesta uni van nixer:
 l'ifant San II de Portugal (1207-1248), rei de Portugal;
 l'infant Alfons III de Portugal (1210-1279), rei de Portugal;
 la infanta Elionor de Portugal (1211-1231), casada el 1229 amb Valdemar III de Dinamarca;
 l'infant Ferran de Portugal (1217-1246), senyor de Serpa;
 l'infant Vicen de Portugal (1219);

Va morir el 3 de novembre de 1220 a Lisboa.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57627" title="Linkin Park" nonfiltered="2621" processed="2617" dbindex="22908">

Linkin Park s un grup californi que fusiona hardcore rock , Heavy Metal i msica electrnica, produint un so Nu Metal / rapcore.

Sovint sn considerats com la banda ms famosa i amb ms exponents d'xits comercials del nu metal, principalment pel seu lbum de debut Hybrid Theory (2000), que ha venut 19 milions de cpies arreu del mn fins a la data.

Membres del grup.
Chester Bennington: Cantant (1998-actualitat);
Mike Shinoda: Cantant, guitarrista, teclat, samplers, MC. (1996-actualitat) ;
Joseph Hahn: Taula de mescla, samplers, Dj. (1996-actualitat);
Brad Delson: Guitarrista principal (1996-actualitat);
Rob Bourdon: Bateria (1996-actualitat);
Dave "Phoenix" Farrell: Baixista (1996-1999, 2001-actualitat);

Histria.
De 1994 a 1999 - Inicis.

L'any 1994, desprs de graduar-se a l'institut Washington High School de Phoenix, Arizona, el vocalista Chester Bennington es va unir a un grup musical anomenat Grey Daze. La banda va realitzar dos lbums: No Sun Today i Wake Me. Tot i l'xit del grup, Chester Bennington va decidir deixar-lo a causa dels conflictes que tenia amb els seus components. 

L'any 1996, el guitarrista Brad Delson (Big Bad Brad), Mike Shinoda i Rob Bourdon (bateria), que estudiaven al mateix institut, van iniciar els seus primers experiments musicals. Aquesta primera formaci va rebre el nom de Xero. Prviament, Delson i Bourdon havien format part d'una altra banda anomenada Relative Degree.

Desprs de graduar-se a l'institut, Delson va anar a la Universitat de Califrnia i Shinoda a l'Art Center College of Design (universitat d'art) a Pasadena, Califrnia. A la universitat, Delson va conixer  Dave "Phoenix" Farrell, que era el seu company d'habitaci. Farrell tamb havia format part d'una banda, anomenada Tasty Snax, juntament amb Mark Fiore. Ms tard aquesta banda es canvi el nom per The Snax. Al mateix temps, a l'Art Center College, Shinoda va conixer Joe Hahn. 
 
Farrell i Hahn es van unir a la banda i, temps desprs, tamb s'hi un el vocalista Mark Wakefield. El 1997, tots sis van gravar la seva primera maqueta i la van enviar a diverses discogrfiques sense xit. Poc temps desprs, Wakefield va deixar la banda. 

Llavors Shinoda va posar un anunci on buscava un nou vocalista per la banda mentre que Delson feia relacions amb un representant de la discogrfica Warner Brothers Records anomenat Jeff Blue. Va ser ell qui va informar a Shinoda i Delson sobre Bennington, un jove vocalista de Phoenix que buscava una banda.

Shinoda i Delson li van enviar a Bennington una cinta amb una can instrumental gravada i ell hi va afegir la veu. Llavors en Chester va trucar a en Shinoda i van interpretar la can per telfon. La banda va quedar impressionada amb la seva veu i li van demanar que ans a Los Angeles a fer una audici. Amb l'entrada de Bennington a la banda, aquesta pass a anomenar-se Hybrid Theory.

Al mateix temps que Bennington entrava a la banda, Farrell l'abandonava temporalment per retornar amb la seva antiga banda The Snax i no va poder tocar el baix en la primera gravaci del senzill de la banda. Per aix, ho van fer Delson i un baixista anomenat Kyle Christener. Ms endavant, Farrel va ser substitut temporalment per Scott Koziol, que apareix en el vdeo del primer senzill de la banda, One Step Closer.

A l'estiu del 1999 s'havien creat mil cpies del senzill i algunes d'elles es van enviar a diverses discogrfiques, incluint la Warner Bros. Records, amb qui van acabar firmant un contracte desprs que els veguessin tocar al local Whisky de Los Angeles.

A causa de problemes legals, la banda es va veure obligada a canviar-se de nom pel fet que ja existia una banda britnica de msica electrnica anomenada Hybrid. Hi va haver diverses propostes de noms per la banda, com ara Clear, Probing Lagers, Ten P.M. Stocker (expressi que era part d'un acudit de la banda) i Platinum Lotus Foundation.

Benningyon va suggerir Lincoln Park, ja que cada dia per anar a l'estudi de gravaci passava amb cotxe per davant del parc que portava aquest nom del president dels Estats Units. Tanmateix, el domini de lincolnpark.com ja estava agafat i la banda no es podia permetre adquirir-lo, aix que li van canviar algunes lletres fins a passar de Lincoln a Linkin i van poder adquirir el domini linkinpark.com.

De 1999 a 2002 - Arriba l'xit.

El grup va comenar a compondre canons buscant un estil propi. En aquest moment comenaria la gravaci del seu primer lbum, Hybrid Theory, que va veure la llum el 24 d'octubre de 2000 a Estats Units. L'lbum era una brillant barreja de heavy metal, rapcore, msica industrial i rock, produda per Don Gilmore i que fins al moment ha venut uns 19 milions de cpies. Amb aquest lbum el grup va aconseguir rpidament la fama a nivell mundial. El primer senzill de l'lbum fou la can One Step Closer.

El 17 de desembre de 2000, el grup va fer el seu primer concert a nivell nacional formant part del concert especial de Nadal de l'emisora de rdio american KROQ. Per aquesta ocasi, Shinoda va escriure una nova can titulada My December. La can es va editar a la cara B del senzill de One step closer i en les diferents versions de l'lbum Hybrid Theory. 

A principis de 2001, Farrell va tornar a unir-se a Linkin Park i el grup va gravar el seu segon senzill Crawling, que va guanyar un Grammy a la millor actuaci de hard rock. Tot seguit, el grup es va embarcar en la primera gira nacional, Ozzfest, juntament amb d'altres artistes com Black Sabbath, Marilyn Manson, Slipknot, Papa Roach, Disturbed i Crazy Town.

A l'estiu de 2001, el grup va editar el seu tercer senzill In the End. La can va tenir un gran xit entre el pblic. El vdeo de la can, dirigit per Nathan "Karma" Cox i Hahn, mostrava el grup tocant al capdamunt d'una esttua gegant sota la pluja.

El 21 de desembre de 2001, el grup va treure al mercat el seu primer DVD titulat "Frat Party at the Pankake Festival". El DVD contenia tots els vdeos del grup i un documental sobre la gira del grup per promocionar Hybrid Theory. Una serie de pistes ocultes permetien als espectadors accedir a videos ocults del DVD, incluint una actuaci del 1999 de A Place for My Head.

A principis de 2002, el grup va iniciar una gira amb el nom de Projekt Revolution, on tamb hi formaven part altres grups com Adema, Cypress Hill i DJ Z-Trip. Durant la gira, Shinoda i Hahn van collaborar amb els X-ecutioners en la can It's Goin' Down.  Desprs d'acabar la gira, el grup va tornar a l'estudi per primera vegada des de principis de 2000.

Desprs de rebre algunes remescles de les canons del grup, Shinoda va decidir fer-ne un lbum. El projecte va rebre el nom de Reanimation i constava de la mescla de cada una de les canons de l'lbum Hybrid Theory, a ms a ms de les canons My December i High Voltage. Cada can va ser remesclada per un artista diferent, entre els quals destaquen: Chali 2na de Jurassic 5, Stephen Richards de Taproot, Kelli Ali de Sneaker Pimps, Aaron Lewis de Staind, the Humble Brothers, Jonathan Davis de Korn, Aceyalone, The X-Ecutioners, Black Thought i Jay Gordon d'Orgy. L'lbum es va treure al mercat el 30 de juliol de 2002 i el seu nic senzill va ser Pts.of.Athrty, remesclada per Jay Gordon.

De 2002 a 2004 - Meteora, Live in Texas i Collision Course.

A finals de 2002, el grup es va tancar a l'estudi de gravaci per donar a llum el seu segent lbum, Meteora. El primer senzill en fou la can "Somewhere I Belong", que va aparixer al mercat el febrer de 2003. El 25 de mar, es posava a la venda l'lbum, que va arribar al nmero 1 de les llistes d'xit desprs de vendre 810,000 de cpies en una setmana.

Tot seguit, el grup es va embarcar en la seva segona gira Projekt Revolution juntament amb Mudvayne i Xzibit. El senzill "Faint" es va editar a finals de la gira. En acabar-la, el grup es va unir a Metallica en la gira Summer Sanitarium Tour 2003 amb Limp Bizkit, Deftones i Mudvayne.

Poc temps desprs del final de la gira Sanitarium, el grup va editar el senzill "Numb". El vdeo de la can es va rodar a Praga (Repblica Txeca) al mateix temps que es rodava el vdeo de la can "From the inside". Chester Bennington es va posar malalt abans d'acabar el vdeo de "Numb", aix que la resta es va filmar en una esglsia de Los ngeles.

El 18 de novembre de 2003, Linkin Park va editar un nou CD i un DVD titulat Live in Texas. Les canons que en formen part van ser gravades durant la gira Sanitarium que va tenir lloc a Dallas i Houston, Texas. El DVD era nic per fet que combinava dos concerts en directe. El DVD contenia disset canons mentre que el CD noms dotze. 

A finals de 2003, el grup va actuar per tercera vegada en el concert especial de Nadal de l'emisora de rdio KROQ. La seva actuaci va constar de disset canons, la ltima de les quals va ser "One Step Closer", per la qual van comptar amb la collaboraci a l'escenari del lder de P.O.D., Sonny Sandoval.

A principis de 2004, el grup va iniciar la gira Meteora World Tour juntament amb P.O.D., Hoobastank i Story of the Year. Durant la gira, el grup va treure el vdeo de la can From the Inside. 

Desprs de finalitzar la gira, el grup va iniciar la producci del vdeo d'animaci japonesa de la can "Breaking the Habit", creat per Production I.G., que tamb va crear les escenes animades de Kill Bill, i dirigit per Kazuto Nakazawa i Hahn. El vdeo representa l'nima de Chester Bennington viatjant a travs d'un antic edifici i visitant els seus habitants que lluiten per trencar amb els seus vicis i costums, com ara les drogues i l'abs sexual. 

Tot seguit, Linkin Park va iniciar la seva tercera gira Projekt Revolution. Aquesta vegada, la gira estava formada per dos escenaris en els qual hi actuaven gran quantitat d'artistes. En l'escenari principal hi trobvem els mateixos Linkin Park, Korn, Snoop Dogg, the Used i Less Than Jake. En el segon, Ghostface, Funeral for a Friend, M.O.P., No Warning i Autopilot Off. 

A finals de 2004, Linkin Park va anunciar una collaboraci amb Jay-Z com a resposta a la petici feta per la cadena de televi musical MTV. El resultat fou l'lbum Collision Course, que va sortir a la llum el 30 de novembre i constava de la fusi de set canons de Linkin Park amb sis de Jay-Z. El primer senzill fou la can "Numb/Encore", que va arribar al nmero 1 de les llistes d'xit, on es va mantenir durant sis mesos, i que va aconseguir un Grammy.

De 2005 a 2006 - Music for Relief i Fort Minor.

El 2005, va ser un any tranquil per Linkin Park. El grup va crear l'organitzaci Music for Relief, creada en principi per ajudar als afectats del tsunami de 2004, per que ms tard expand la seva ajuda als damnificats de catstrofes naturals com els huracans Katrina i Rita. Durant aquest mateix any, el grup va realitzar dos concerts: un a Califrnia com a part de la seva organitzaci Music for Relief i l'altre durant la srie de concerts que formaven part del projecte Live 8, destinat a recaptar diners.

Al maig, el grup va demanar que l'anullaci del seu contracte amb Warner Brothers allegant una falta de confiana. Desprs d'algunes negociacions, el desembre de 2005, el grup va anunciar que havia arribat a un acord amb la companyia Warner Brothers Records.

El juliol de 2005, Shinoda va anunciar que volia iniciar un projecte en solitari amb qu pretenia retornar a les seves arrels de msica hip hop, Fort Minor. Per aix es va posar a treballar en un lbum amb la collaboraci d'alguns dels seus amics com Styles de Beyond, Black Thought de The Roots i Common (alguns dels qual ja l'havien ajudat en la creacio de Reanimation). El primer lbum del projecte va sortir al mercat el 22 de novembre de 2005.

Per la seva banda, Chester Bennington tamb es va posar a treballar en el seu projecte en solitari, Snow White Tan, amb la creaci d'un lbum juntament amb Amir Derakh i Ryan Shuck d'Orgy. Una de les canons del projecte, "The Morning After", s el remake d'una can que Chester ja va escriure abans d'unir-se a Linkin Park. Al mateix temps, Bennington tamb est involucrat, juntament amb Julien-K, en el projecte de Derakh i Shuck.

El desembre de 2005, Mike Shinoda es va confirmar com el co-productor dels futurs lbums de Linkin Park.

El 8 de febrer de 2006, el grup va anunciar el productor del seu tercer lbum: Rick Rubin, que ha treballat amb grups com System of a down , Rage Against The Machine, The Beastie Boys, Red Hot Chili Peppers, i molts d'altres.

Durant la cerimnia dels Grammy de 2006, Linkin Park va actuar juntament amb Jay-Z i Paul McCartney interpretant la can "Numb/Encore/Yesterday".

L'agost de 2006, Linkin Park va actuar al Summer Sonic de Jap,juntament amb Metallica. En la seva actuaci van interpretar una nova can codificada amb el nom de "QWERTY" i "Reading My Eyes", una can dels seus inicis amb Xero.

El 19 d'agost de 2006, es va incloure tot el catleg de Linkin Park a iTunes. Linkin Park era un dels pocs grups que quedaven sense vendre la seva msica en versi digital.

En una entrevista recent amb la KROQ, Mike Shinoda va afirmar que el grup espera enllestir el seu nou lbum a principis del 2007. La notcia tamb es va confirmar en una entrevista a la MTV. En aquesta entrevista, Chester va anunciar que el nou lbum de Linkin Park no tindria el mateix estil de Nu metal que tenien els anteriors, ja que estn intentant fer alguna diferent al que han fet fins ara. El nou lbum s'ha descrit com una mescal de punk, rock clssic i hip-hop antic.

De 2006 fins l'actualitat - Minutes to Midnight i Underground v7.0.

Minutes to Midnight s el tercer disc d'estudi de Linkin Park. Va ser el disc amb el que es van passar ms temps a l'estudi de grabaci (del Mar de 2006, al Gener del 2007), i per aix la data en qu sortiria a la venta, va variar molt. Primer, es va especular que el grup treuria el disc el 2005, ms tard, la data es va retrassar al estiu del 2006, i al passar tant temps a l'estudi, el llanament es va tenir que retrassar molt ms, fins el Maig de 2007. Fou llanat el 15 de maig de 2007 als Estats Units i el 14 de maig del mateix any a la resta del mn. El primer senzill del disc What I've Done va ser llanat el 2 d'abril. El nou estil del grup desenvolupat en el nou disc ha decepcionat a alguns fans de la banda, ja que han deixat enrere el Nu Metal i el Rap que els caracteritzava. Tot i aix, encara s'hi poden trobar canons caracterstiques del grup, ja que l'estil del disc es bassa en el Metal (encara que tingui algunes influncies d'estils ms comercials bassats a en el Rock). Els estils principals del disc sn el Rock Alternatiu, el Metal Alternatiu i el Rapcore (que s un estil minoritari dins l'lbum).

El productor de Minutes to Midnight s Rick Rubin conegut per treballar amb grups com: 
Limp Bizkit, System of a down, Slipknot, U2, Red Hot Chili Peppers i Metallica entre d'altres. 


Actualment Minutes to Midnight ha venut ms de 5.000.000 de cpies, 600.000 de les quals van ser venudes durant la primera setmana a la venta arribant tamb a les primeres posicions de les llistes d'xits. Tot i iax, aquest disc ha venut menys que Hybrid Theory i Meteora. El disc ja t 4 senzills: el de What I've Done llanat el 2 d'abril, el de Bleed it Out llanat el 20 d'agost, el de Shadow Of The Day, llanat el 8 d'octubre i el de Given Up, llanat el 17 de febrer, tot i que el videoclip, no fou llanat fins el 3 de mar. s rumoreja, que No More Sorrow, ser el cinqu, i possiblement ltim senzill del disc. Aix sn solament especulacions, i no s segur.

Amb el nou disc, el grup va tenir que fer moltes gires. A finals del 2007, es va posar en marxa l'esdeveniment ms important de Linkin Park el Project Revolution. Aquest any han estat invitats grups com My Chemical Romance, HIM, Placebo, Taking Back Sunday, Julien-K... entre d'altres. No hi va haver concerts a Catalunya ni Espanya.

Al 5 de desembre, el grup, va publicar el seu set underground, que s una recopilaci de canons, en directe, de tots els seus lbums. L'EP cont les segents canons: 
"No More Sorrow" Live (Toronto, ON) - 05:14 ;
"What I've Done" Live (Hartford, CT) - 03:22 ;
"One Step Closer" Live (Syracuse, NY) - 03:41 ;
"Given Up" Live (West Palm Beach, FL) - 03:10 ;
"Numb" Live (The Woodlands, TX) - 03:10 ;
"Crawling" Live (Holmdel, NJ) - 03:47 ;
"The Little Things Give You Away" Live (Atlanta, GA) - 07:21 ;
"In the end" Live (Toronto, ON) - 03:43 ;
"Bleed it Out" Live (Raleigh, NC) - 07:49 ;
"Faint" Live (Holmdel, NJ) - 04:33;

El vocalista Chester Bennington, va anunciar que el grup planejava treure un quart disc d'estudi, bastant aviat (possiblement sigui aquest any que ve, el 2009). .. Abans de posar-se a treballar, van dir que anirien de gira pels Estats Units per agafar inspiraci pel nou disc.

Discografia.
Linkin Park, comta amb tres lbums d'estudi, dos discs de mescles, un directe, i 7 EP's, que titulen com Undergrounds
Albums.


EP's.
Hybrid Theory EP (Underground v1.0) (Re-issue) (2001, Machine Shop Recordings) ;
LP Underground 2.0 EP (2002, Machine Shop Recordings) ;
LP Underground 3.0 EP (2003, Machine Shop Recordings) ;
LP Underground 4.0 EP (2004, Machine Shop Recordings) ;
LP Underground 5.0 EP (2005, Machine Shop Recordings) ;
LP Underground 6.0 EP (2006, Machine Shop Recordings) ;
LP Underground 7.0 EP (2007, Machine Shop Recordings);
Live from SoHO EP (2008);
LP Underground 8.0 EP (2008, Machine Shop Recordings*);

* Possiblement

 Senzills .

Hybrid Theory: 

One Step Closer - 2000;
  Crawling - 2001;
  Papercut - 2001;
  In the end - 2001;
  Points of Authority - 2001;

Reanimation:

  Pts.of.athrty - 2002;
  FRGT/10 - 2002;

Meteora

Somewhere I belong - 2003;
Faint - 2003;
Numb - 2003;
From The Inside - 2004;
 Lying from You - 2004;
 Breaking The Habit - 2004;

Collision Course

  Numb/Encore - 2004;

Minutes to Midnight

What I've Done - 2007 ;
Bleed it Out - 2007;
Shadow of The Day  - 2007;
Given Up - 2008;
Leave Out All the Rest - 2008;

Videografia.
  Esaul - 1999                ;
One Step Closer - 2001;
  Crawling - 2001;
In the end - 2001;
  Papercut - 2001;
  Points Of Authority - 2001;
  Pts.Of.Athtry - 2002;
  FRGT/10 - 2002;
  Kyur4 Fr Th Ich - 2002;
  Enth E Nd - 2002;
Somewhere I belong - 2003;
Faint - 2003;
Numb - 2003;
From The Inside - 2004;
  Breaking The Habit - 2004;
  Numb/Encore - 2004;
What I've Done - 2007;
Bleed it Out - 2007;
Shadow of The Day - 2007;
Given Up - 2008;
 Leave Out All the Rest - 2008;

 Fotografies .



Referncies.


Enllaos externs.

Web oficial de Linkin Park ;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57629" title="Novella de gnere" nonfiltered="2622" processed="2618" dbindex="22909">
El terme novella de gnere designa conjuntament els diversos tipus de gnere novellstic ms o menys estereotipats, clarament caracteritzables cadascun pel centre d inters (l amor, el sexe, l aventura, el crim...), la temtica, l ambientaci i la mena de personatges, aix com per una srie de convencions establertes (implcitament) al si de cadascun (del final feli de la novella sentimental al secret en qu porta les investigacions el detectiu de la novella-enigma fins a l explicaci final). Des d aquest punt de vista, novella de gnere s un terme de tipologia documental: designa un tipus determinat de novellstica. Alhora, per descomptat, s tamb un terme classificatori: s aplica igualment a aquelles obres concretes que es poden encabir en aqueixa mena de novellstica. En l exposici que hi segueix s inevitable mesclar ambdues perspectives. 

En principi, la novella de gnere s'escriu seguint les convencions d'un gnere determinat, amb la voluntat explcita d incloure-s hi, de manera que l'obra atregui i plagui els afeccionats al gnere en qesti. Conv puntualitzar que la mera temtica tractada no identifica pas una novella com a de gnere: l'alta literatura se centra sovint en matries com l'amor, el sexe, la guerra o el crim (de fet, matries centrals de tota literatura), o s'ambienta en un perode pretrit, etc. El que identifica la novella de gnere s, precisament, el citat respecte a les convencions del gnere en qu s'emmarca. Aix no exclou pas el fet que els gneres evolucionen, s'entremesclen i en generen de nous. De la mateixa manera, el lector actual pot apreciar els millors ttols de gneres de consum avui desfasats, com la novella de cavalleries o el fullet vuitcentista. 
La vlua de la novella de gnere rau en l'inters de la trama ms que en la qualitat artstica; ms en la capacitat de distreure que no en l'expressi personal de l'autor. Emper, alguns autors i algunes obres de novella de gnere es poden incloure en l'alta literatura pel valor artstic ats, aix com per la brillantor amb qu han reflectit la societat coetnia; d'altra banda, la percepci d'una obra literria com a merament comercial o com a alta literatura (o literatura sense adjectius) pot variar amb el temps. 
 
Sociologia de la novella de gnere.
Si internament, centrant-se en l anlisi formal, la novella de gnere es defineix per l autoadscripci, externament, des de l ptica sociolgica, es caracteritza perqu:
t com a funci bsica l'entreteniment del lector, evadir-lo de la realitat quotidiana (cosa que fa mitjanant la identificaci del lector amb la sort del protagonista);
s'adrea al consum massiu del gran pblic; ;
en principi, t escassa vocaci artstico-intellectual, s aferra als models literaris consagrats i tan sols innova lentament; ;
a diferncia de la literatura popular tradicional, no sorgeix autnomament del poble, sin que s "creada i dirigida pels interessos de determinats sectors cultes" (Pi i Vendrell 1986, p. 36), fins i tot avui en qu gran part dels autors sn d extracci popular. ;
La novella de gnere constitueix una de les expressions principals de la literatura de consum, la qual, al seu torn, s la branca literria de la cultura de masses. En d altres mots, es tracta de la lectura literria habitual de la major part de la poblaci; a la massivitat dels seus circuits de comercialitzaci deu el sinnim novella de quiosc. En conseqncia, i com diu Andrs Amors (1974), "posseeix un inters sociolgic absolutament evident, sense necessitat de ms discussi; i, en ocasions, un inters literari bastant considerable. L obra literria pot donar-nos un reflex de la societat millor que l historiador, el psicleg i el socileg. I la subliteratura pot fer-ho amb molta nitidesa, oferint-nos l escala de valors d una societat o dels seus grups socials; en definitiva, servint la histria de les mentalitats" (pg. 8).

D altra banda, la novella de gnere acostuma de reproduir els usos de l alta literatura en versi simplificada, sovint amb retard. Per aix "la literatura de baixa qualitat pot servir d excellent exemple per a percebre i mostrar com funcionen (...) les tcniques i mecanismes literaris. (...) Crec que analitzant obres d escs valor podem realitzar estudis (...) que en acabat ens serviran per a entendre ms b la  retrica  d obres de qualitat molt elevada" (pg. 12). Aix mateix, aquest estudi pot facilitar-nos dades valuosssimes sobre la cronologia i forma de la divulgaci i recepci populars de les innovacions literrio-culturals.
 
Finalment, la novella de gnere o de consum, com altres manifestacions de la cultura de masses, funciona necessriament en una llengua determinada; contribueix, doncs, a delimitar un espai nacional de comunicaci, a estructurar un mercat de voluntat "nacional", i, per tant, a alimentar una conscincia nacional (o a crear una alienaci nacional) que, al seu torn, es veur confirmada per la normalitat (tendencialment) monolinge amb qu es consumeix la lectura popular. En el cas dels Pasos Catalans, entrebancs poltics i sociolingstics de tots coneguts impedeixen la plena funcionalitat de la llengua catalana com a vehicle antonomstic de la cultura de masses; de manera que la novella de gnere, traduda o de producci prpia, hi existeix en catal (i en un percentatge cada cop ms considerable), per funciona majoritriament en la llengua estatal (francs, espanyol o itali) corresponent a cada fragment del pas.

Gneres de la novella de gnere.
Vet aqu una classificaci dels principals gneres en qu s estructura la novella de gnere moderna. 
 
Novella d'aventures.
La novella d aventures, tradicionalment adreada sobretot al pblic mascul, sigui juvenil o adult, narra histries d acci i violncia fsiques en el marc d una tasca perillosa, sovint de tipus ms o menys militar, situada en el passat (en les histries "de capa i espasa", per exemple) o en el present, i desenvolupada en indrets "extics" o remots, com ara selves, deserts, muntanyes o oceans (en les histries de pirates, per exemple), generalment amb elements de valor, companyonia i traci. Aquest gnere, un dels bsics de la novella de gnere, i dels ms antics, cerca distreure i emocionar el lector, i, alhora, transmetre-li els valors exemplificats pels protagonistes.
 
Novella bllica.
La novella bllica, anomenada colloquialment novella de guerra, s, de fet, un tipus de novella d aventures, per es pot considerar com un gnere amb prou especificitat a causa de l ambientaci en una guerra recent, almenys del segle XX (amb predomini de la Segona Guerra Mundial), punt que comporta tota una srie de convencions prou privatives; en canvi, els equivalents ambientats en el segle XIX (novelles colonials, per exemple) o ms enrere entren de ple en el gnere de la novella d aventures. La novella bllica prpiament dita, en tant que novella de gnere, es distingeix de novelles d alta literatura d ambientaci igualment bllica en el fet que generalment s aproxima a la matria des de l ptica de l aventura i tendeix a l exaltaci del valor i l heroisme militars. El gnere havia estat molt popular als pasos romnics almenys fins als anys seixanta, tant en traduccions (sobretot de l angls) com en producci prpia, per avui hi est en decadncia. 
 
Novella de l'oest. 
La novella de l oest (equivalent literari del western cinematogrfic) sorgeix com a subgnere de la novella d aventures, de qu s emancipa de fet per l especificitat del seu escenari, l oest (el Far West) dels EUA en la segona meitat del segle XIX, i per tota la srie de convencions que aix comporta: grans planures i ciutats sense llei, saloons, whisky, cantineres i partides de pker, cowboys rudes i individualistes, indis, pistolers, duels al sol, etc., etc. El gnere havia estat molt popular als pasos romnics almenys fins als anys seixanta, tant en traduccions (sobretot de l angls) com en producci prpia, per avui hi est en decadncia. 
 
Novella detectivesca.
Per a ms detall vegeu novella detectivesca;
La novella detectivesca se centra en la investigaci d un delicte, sovint l assassinat, per part d un protagonista (sovint individual) que pot ser afeccionat o professional. Aquest gnere, vast i d enorme popularitat, consta de nombrosos subgneres, en funci de matisos de to, carcter i ambientaci. En perspectiva histrica pot dir-se que la novella detectivesca s un tipus de novella de misteri individualitzat com a gnere per l especialitzaci del centre d inters i per unes convencions molt especfiques.
 
Novella d acci. 
La novella d acci (el thriller de l angls) cerca provocar un nivell elevat d excitaci nerviosa i d incertesa en el lector mitjanant intrigues sovint complexes, plenes d acci i violncia, d ambientaci actual, en principi. L mfasi en la tensi, juntament amb la mena d ambientaci, generalment actual i urbana, distingeixen aquest gnere de la novella d aventures; el paper escs o secundari de l enigma (sovint el culpable s conegut des del principi, o b s el protagonista) el distancien de la novella detectivesca (amb qu, tot i aix, s encavalca sovint); aix mateix, juntament amb el dinamisme intrnsec, el demarquen de la novella de misteri (amb la qual, emper, pot compartir elements de tensi psicolgica, lies suspens). En el subgnere bsic de novella d acci, un protagonista carismtic lluita desigualment, en solitari o amb l ajut d un grapat redut de collaboradors, contra criminals dotats d amplis recursos, els quals criminals repugnen, ms que per illegals, per l extrema brutalitat de llur delicte o de llurs intencions. Altres subgneres de la novella d acci sn la novella d espionatge, el rifif, la novella centrada en un criminal paranoide, etc. Avui s un dels gneres ms comercials, en contnua expansi.
 
Novella de misteri. 
La novella de misteri inquieta i emociona el lector amb histries en qu el protagonista ha de resoldre un enigma (no necessriament un crim) o es troba amenaat per un perill difs que pot concretar-se o no. L acci es presenta generalment en un marc quotidi, a diferncia de la novella d aventures. s aquesta mateixa quotidianitat ambiental el que contribueix a crear la tensi i el clima de suspense, sense que hi calgui acci trepidant ni violncia explcita, en contrast amb la novella d acci. Si hi ha enigma a resoldre, se n poden donar les pistes interpretatives al lector progressivament, com en bona part de la novella detectivesca, per, a diferncia d aquesta, el crim no hi s consubstancial, com ja hem vist. L ambientaci pot sser actual o histrica; en el segon cas, es distingeix de la novella histrica perqu el centre d inters rau en el misteri en si, i no pas en el retrat de l poca. L enamorament i les relacions amoroses poden tenir-hi un paper destacat, com en la novella sentimental, per no hi constitueixen l element estructurador de la trama. Similarment a la novella de terror i a la novella fantstica, pot incloure elements meravellosos o sobrenaturals, emprats, per, com a eines d ambientaci misteriosa i inquietant, que generalment resulten aparents a ltima hora. El gnere presenta gran varietat interna, amb mplia gamma de possibilitats; els seus subgneres abasten de la novella gtica a la novella d enjlit (o novella de suspense psicolgic).
 
Novella de terror. 
La novella de terror cerca provocar pnic i fascinaci en el lector a base d elements sobrenaturals (dimonis, fantasmes, monstres, "no morts", etc.) o psicolgics, explicitats o suggerits.
 
Novella fantstica. 
La novella fantstica desplega aventures piques situades en mons imaginaris i meravellosos en un passat llegendari, sovint amb intervenci de la mgia. 
 
Novella de cincia ficci. 
La novella de cincia ficci especula sobre mons possibles, i sobre el possible impacte de la cincia i la tecnologia en la vida humana, tot narrant histries sovint ambientades en el futur, o situades a l espai exterior, o relacionades amb civilitzacions extraterrestres, o consistents en viatges en el temps; s un gnere molt vast i divers, que abasta des d aventures infantiloides amb monstres extraterrestres fins a complexos drames simblics sobre la condici humana. 
 
Novella sentimental. 
La novella sentimental, coneguda colloquialment com a novella rosa (i, imprpiament, com a "novella romntica"), tradicionalment adreada al pblic femen, narra una histria d amor, generalment entre home i dona, i que, un cop superats entrebancs i malentesos de tota mena, t un final feli (tradicionalment, una boda) en qu resta explcit que la parella viur unida i feli per sempre ms. Es tracta d un dels gneres de major xit comercial. 
 
Novella ertica.
La novella ertica, coneguda colloquialment com a novella verda, se centra en la vida sexual dels personatges, amb descripcions ms o menys explcites d actes sexuals. El gnere tamb s conegut com a novella pornogrfica quan ateny certs graus d explicitaci o adopta determinades ptiques ideolgico-morals, segons criteris de validesa relativa i difcils de generalitzar. En el mn eurpid, durant segles aquest gnere, blasmat i perseguit per la moral oficial, ha tingut circulaci restringida o clandestina; en les darreres dcades, mercs a la relativa liberalitzaci dels costums, ha ats els circuits de distribuci massiva. 
 
Novella histrica. 
 Vegeu l'article principal novella histrica;
La novella histrica ambienta l acci en un passat prou remot perqu resulti ali al lector, i prova de reconstruir aqueixa poca amb ms o menys fidelitat. La coneixena de les formes de vida, els costums i la quotidianitat d aquella societat pretrita esdev, doncs, un dels centres d inters de les novelles d aquest gnere. A partir d ac s hi combinen elements d altres gneres; especialment, de l aventura, l acci, el misteri, etc. L ptica d entreteniment i l mfasi en la trama distingeixen aquest gnere, com a tal, d una altra mena de novella histrica: aquelles novelles ambientades en el passat que hom pot considerar part integrant de l alta literatura. 
 
Novella d humor. 
La novella d humor cerca divertir el lector amb l s d elements irnics, sarcstics, etc., i mitjanant arguments enginyosos i situacions cmiques, malentesos i embolics, etc., sovint amb aspectes costumistes i amb algun grau de crtica social. 
 
Breu histria de la novella de gnere. 
Prcticament en totes les literatures hi ha copiosos precedents temtics i formals de la literatura de gnere, tant en el camp de la creaci culta com en el de la cultura popular-tradicional, aix escrita com de transmissi oral, de Xina a Islndia passant per Prsia i Roma, des dels relats medievals de viatges a l altre mn fins a la persistent narrativa pornogrfica, de les crniques d "horrorosos crims" que omplien auques i plecs de cordill vuitcentistes fins a l univers de terror simblic que travessa el folklore, per a no referir-nos a l pica de protagonista individual, a tota mena de literatura de caire amors, etc., etc.

Emper, la novella de gnere prpiament dita, tal com la coneixem avui, s una creaci contempornia, prpia de l era capitalista. Els seus naixement i desenvolupament arrenquen de la Revoluci Industrial, a cavall dels segles XVIII i XIX, i vnen condicionats per l accs progressiu de les masses a la vida poltica activa; la consolidaci de moderns mercats culturals d mbit estatal entorn de la llengua i la cultura oficials; l alfabetitzaci progressivament universal, acompanyada d un adoctrinament que prepara les masses per a consumir la cultura "nacional" definida primordialment per la burgesia; l aparici de la premsa de masses; la democratitzaci relativa del llibre, amb l augment dels tiratges i l esclat del llibre popular, de baix cost, adreat especficament a les classes subalternes; la professionalitzaci de l autor, aix com dels canals de publicaci i distribuci; en definitiva, per l establiment de l actual cultura de masses, que acabar d adquirir els grans trets al llarg del segle XX. En aquest procs, la cultura popular estransforma i modernitza, alhora que va perdent autonomia i resta subordinada  sempre amb matisos-- a la cultura dominant, en el marc de la cultura de masses. Finalment, del 1945 endavant s imposa la societat de consum juntament amb l hegemonia dels productes de la cultura estato-unidenca, amb la consegent estandarditzaci universal.

En aquest marc sociohistric, la naixena i definici dels diversos gneres de la novella de gnere (i del mateix fenomen d aquesta novella comercial "de frmula") s un magma, per esquemticament pot dir-se que es produeix sobretot al si de les literatures anglosaxona i francesa i que t com a vehicles de divulgaci principal el fullet i les revistes populars ms o menys barates i de gran difusi, fins que, ja en el segle XX, es consolida en format de llibre (tpicament, llibre de butxaca en rstica al si de colleccions populars de coberta illustrada a tot color, ben llampant). De tota manera, la majoria de gneres sorgeix de ttols concrets que obtindran gran xit i enorme influncia fins a esdevenir paradigmes a emular; s aquest, en definitiva, el mecanisme de formaci dels gneres. En acabat, el conreu massiu diversifica, entremescla i dna origen a subgneres i a nous gneres, i aix successivament. 

Sembla que els parmetres de la novella sentimental es defineixen a grans trets en la narrativa britnica del segle XVIII i es retroalimenten desprs amb elements romntics. 
En la cristallitzaci inicial de la cincia ficci hi ha Jules Verne i H.G. Wells, entre d altres (com el Frankenstein de Mary W. Shelley). 

Daniel Defoe, Alexandre Dumas, Robert Louis Stevenson, el citat Verne i l itali Emilio Salgari es compten entre els elements capitals que estructuren la novella d aventures. 
La novella gtica britnica del segle XVIII (Ann Radcliffe, Horace Walpole) posa les bases de la novella de misteri, enriquida mentrestant amb elements procedents del Romanticisme i consolidada amb Ponson du Terrail, Eugne Sue i Wilkie Collins.

De la mateixa novella gtica, aix com del citat Frankenstein (1818, 1831) de Mary W. Shelley, d algunes narracions d Edgar Allan Poe, etc., procedeix la novella de terror, que aviat donar obres mestres com el Drcula (1897) de Bram Stoker.El citat Poe pot sser considerat el fundador de la novella detectivesca, la qual ateny una primera majoria d edat amb Arthur Conan Doyle i Gaston Leroux, sense oblidar ntimes connexions amb la novella de misteri. 

Quant a la novella d acci, en bona mesura derivaci collateral de la novella detectivesca, The riddle of the sands ( L enigma de l arena , 1903) d Erskine Childers s considerada actualment el primer exemple de novella d espionatge, mentre que el subgnere bsic (el thriller curt i ras), amb la fesomia actual, s creat per Edgar Wallace en la dcada de 1920. 

Es constata, en fi, la interrelaci de la novella de gnere amb el cinema i altres medis audiovisuals, de paper primordial en la cultura de masses. Tots aquests gneres i subgneres sn transmesos molt aviat al cinema (i a la historieta, etc.); llur existncia alhora literria i cinematogrfica els realimenta constantment per mltiples vies: versions flmiques d xits de llibreria, desenvolupament autnom dels gneres a la pantalla, influncia directa dels films en l elaboraci de noves novelles, etc., etc.

 Vegeu tamb .

contista;
conte;
faula;
novella;
escriptor;
novellista;
gneres literaris;


Bibliografia. 
Amors, Andrs. Subliteraturas. Esplugues de Llobregat: Ariel, 1974. ISBN 84-344-8311-4.
Escarpit, Robert. Sociologia de la literatura. Barcelona: Edici de Materials, 1968.
Oteo Sans, Ramon. "Xarons, truculents i sentimentals: la cultura de fullet i la stira estripada".
EN: Histria: poltica, societat i cultura als Pasos Catalans, vol. 7, p. 332-348. ;
Molas, Joaquim; Galln, Enric. "La literatura popular i de consum". EN: *Riquer; Comas;
Molas. Histria de la literatura catalana, vol. 11, p. 301-353.
Molas , Joaquim. "La novella popular: del fullet a la novella de quiosc". L Aven, nm. 104 (maig 1987), p. 14-27.
Molas, Joaquim. "Les colleccions de novella curta". Serra d Or, nm. 342 (abril 1988), p. 60-65. ;
Nostra Novella: antologia. Edici i estudi de Francesc Prez i Moragon. Valncia: Instituci Alfons el Magnnim, 1985. ISBN 84-05966-2.
Bernal i Gimnez, Assumpci. La narrativa valenciana de pre-guerra: propsit de "Nostra Novella'. . Institut de Filologia Valenciana; : Abadia de Montserrat, 1987. ISBN 84-7202-8904.
Pi i Vendrell, Nria. Bibliografia de la novella sentimental publicada en catal entre 1924 i 1939. : Diputaci de Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 1986. ISBN 84-505-3767-3.
Melendres, Jaume. "'Els llibres de butxaca: engany o reivindicaci? . Els Marges, 2 (set. 1974), p. 122-124. ;
Castanys, Oriol. " My book is in my pocket ". Serra d Or, nm. 319 (abril 1986), p. 21-23.
Cnsol, Isidor. "El boom editorial, esclat de noms nous i  nous narradors ". EN: Literatura catalana contempornia. Glria Bordons i Jaume Subirana (eds.) Barcelona: UOC: Proa, 1999. P. 385-391 (especialment p. 387-388). ;
Vila, Pep. Bocavulvari ertic de la llengua catalana: segles XVIII, XIX i XX. Barcelona: la Magrana, 1990. ISBN 84-7410-481-5.
Munn-Jord, Antoni. "Introducci". A: Temps al temps: de contes de cincia-ficci. 5a ed. A cura d A. Munn-Jord. Barcelona: La Magrana, 1999. ISBN 84-7410-491-2.

Enllaos externs. 
UAB Tesaurus alfabtic de termes;
Morreres, Josep Maria. "La narrativa ertica catalana". EN: Lletra ;
Societat Catalana de Cincia Ficci i Fantasia;

Font.

El talp;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57630" title="Brabant Val" nonfiltered="2623" processed="2619" dbindex="22910">


El Brabant Val (francs Brabant Wallon, val Roman Payis o Braibant Walon) s una provncia de Blgica que forma part de la Regi de Valnia, creada el 1995 de la partici de la provncia bilnge de Brabant.

 Municipis del Brabant Val .




 Enllaos.

 Pgina oficial;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57631" title="Hainaut" nonfiltered="2624" processed="2620" dbindex="22911">


Hainaut (neerlands Henegouwen, alemany Hennegau, val Hinnot) s una provncia de Blgica dins de la Regi de Valnia. Limita al nord amb les provncies flamenques de Flandes Occidental, Flandes Oriental i Brabant Flamenc; a l'oest i al sud amb els departaments francesos de Nord i Ardennes i a l'est amb les provncies valones de Brabant Val i Namur. La capital es Mons (neerlands, Bergen). La regi t una superfcie de 3.787 km, on viuen 1.287.000 habitants. Altres ciutats importants sn Charleroi, Tournai i La Louvire.

Guillem I dels Pasos Baixos va donar el nom d'Hainaut al Departament de Jemappes, tot i que el territori de la provncia actual noms coincideix parcialment amb l'antic comtat d'Hainaut. Historicament, la ciutat ms important d'Hainaut, Charleroi feia part del comtat de Namur.

Municipis de Hainaut.
 


 Enllaos.

Pgina Oficial de la Provncia (enfrancs);
Portal del Hainaut (en francs i neerlands );
Cambra de Comer i Indstria de Hainaut (en francs i angls);
Euro Info Centre Hainaut (en francs);











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57632" title="Blanca de Castella i d'Anglaterra" nonfiltered="2625" processed="2621" dbindex="22912">
Blanca de Castella ( Palncia 1187 - Pars 1253 ), infanta de Castella,  reina consort de Frana (1223-1226) i regent de Frana (1126-1234 i 1248).

Orgens familiars.
Va nixer el dia 4 de mar de 1187 filla d'Alfons VIII de Castella i d'Elionor d'Anglaterra. Era nta per lnia paterna de San III de Castella i Blanca de Navarra, i per lnia materna d'Enric II d'Anglaterra i Elionor d'Aquitnia.

Fou germana de Berenguera de Castella; Urraca de Castella, espsa d'Alfons II de Portugal; Elionor de Castella, esposa de Jaume I el Conqueridor; i del rei Enric I de Castella.

Npcies i descendents.
Es cas el 23 de maig de 1200 amb el prncep i futur rei Llus VIII de Frana, a Pont Audemer (Normandia). D'aquest matrimoni tingueren ms de deus fills, posant aix fi als problemes successoris que tant havien perseguit a les seves predecessores, entre d'altres:
 el prncep Felip de Frana (1209-1218);
 el prncep Llus IX de Frana (1214-1270), rei de Frana;
 el prncep Robert I d'Artois (1216-1250), comte d'Artois ;
 la princesa Santa Isabel de Frana (1225-1270) abadessa;
 el prncep Joan d'Anjou (1219-1227), comte d'Anjou i Maine;
 el prncep Alfons III de Poitiers (1220-1271), comte de Poitiers, casat el 1241 amb Joana de Tolosa;
 el prncep Felip Dagobert de Frana (1222-1232);
 el prncep Ettiene de Frana (1226);
 el prncep Carles I de Npols (1227-1285), comte d'Anjou i rei de Npols, casat el 1246 amb Beatriu I de Provena;

Poltica.

Blanca va exibir les seves grans qualitats ja el 1216, quant Llus VIII, que a la mort de Joan I d'Anglaterra va reclamar els seus drets sobre la corona anglesa, va envair Anglaterra, slo encontrar una nacin unida contra l. Felip II de Frana va refusar ajudar el seu fill, i Blanca es convert aix en la seva nica ajuda establint-se al port de Calais i arribant a organitzar-li dues flotes d'ajuda. 

A la mort del seu marit, Blanca fou nomenada regent de Frana i guarda dels seus fills conjunts. Dels ms de dotze fills que va tenir, sis havien mort molt joves, i el delf Llus, ms tard Llus IX de Frana, tant sols comptava amb dotze anys. 

Blanca va haver de portar la crrega sencera sobre assumptes poltics interns aix va trencar la lliga dels barons que havien realitzat contra ella el 1226, i tamb va haver de refusar l'atac del rei d'Anglaterra Enric III el 1230.

La seva energia i fermesa van superar tots els perills, fins i tot les calmnies que els barons van realitzar sobre ella sobre el potic homantge de vassallatge que Teobald IV de Xampanya li va realitzar. La accons bliques sobre els barons francesos opossitors sempre van donar resultat, molt ms que la diplomcia, amb la qual tamb sabia jugar. Aix el seu fill, Sant Llus IX, deu el seu regnat a la seva mare. 

El 1248 torn a exercir de regent a la marxa de Sant Llus a les Croades, un projecte al qual ella s'hi havia oposat enrgicament.

El novembre de 1252 va caure malalta i fou duta a Pars, on mor el 26 de novembre. Fou enterrada a l'abadia de Maubuisson (Illa de Frana), que ella mateixa havia fundat.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57633" title="Provncia de Namur" nonfiltered="2626" processed="2622" dbindex="22913">


Namur (en neerlands Namen, en val Nameur) s una provncia de Blgica dins de la regi de Valnia.

 Municipis de la provncia de Namur .






Llista de Governadors.
 1830 - 1834: Goswin de Stassart (Liberal);
 1834 - 1840: Joseph Lebeau (Liberal);
 1840 - 1847: Edouard d'Huart (Liberal);
 1887 - 1848: Adolphe de Vrire (Liberal);
 1848 - 1851: Franois Pirson (Liberal);
 1853 - 1875: Charles de Baillet (Partit Catlic);
 1876 - 1877: D. de Mevius;
 1877 - 1881: Albert de Beauffort (Partit Catlic);
 1881 - 1882: Lon Pety de Thoze (Liberal);
 1882 - 1884: Auguste Vergote;
 1884 - 1914: Charles de Montpellier de Vedrin;
 1919 - 1937: Pierre de Gaiffier d'Hestroy;
 1937 - 1944: Franois Bovesse (Liberal);
 1945 - 1968: Robert Gruslin;
 1968 - 1977: Ren Close (PS);
 1977 - 1980: Pierre Falize (PS);
 1980 - 1987: Emile Lacroix;
 1987 - 1994: Emile Wauthy;
 1994 - 2007: Amand Dalem (PSC);
 2007 - present: Denis Mathen (MR);








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57634" title="Provncia de Luxemburg" nonfiltered="2627" processed="2623" dbindex="22914">


Luxemburg (val Lussimbork, luxemburgus Ltzebuerg) s una provncia de Blgica que forma part de la Regi de Valnia.

 Municipis de Luxemburg .






Llista de governadors.

 Jean-Baptiste Thorn (1830   1836);
 Victorin de Steenhault (1836   1841);
 Joseph de Riquet de Caraman et de Chimay (1841   1842);
 Charles Vandamme (1862   1884);
 Paul de Gerlache (1884   1891);
 douard Orban de Xivry (1891   1901);
 Emmanuel de Briey (1902   1932);
 Fernand Van den Corput (1932   1940);
 Ren Greindl (1940   1944);
 Fernand Van den Corput (1944   1945);
 Pierre Clerdent (1946   1953);
 Maurice Brasseur (1965   1976);
 Jacques Planchard (1976   1996);
 Bernard Caprasse (1996   avui);








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57635" title="Mafalda de Portugal" nonfiltered="2628" processed="2624" dbindex="22915">


 Mafalda de Portugal i de Savoia, infanta de Portugal (1149-1160);
 Mafalda de Portugal i de Barcelona, infanta de Portugal i reina consort de Castella (v 1200-1256);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57636" title="Enric I de Castella" nonfiltered="2629" processed="2625" dbindex="22916">
Enric I de Castella ( 1204 - Palncia 1217) , rei de Castella (1214-1217).

Orgens familiars.

Fill menor d'Alfons VIII de Castella i d'Elionor d'Anglaterra, va accedir al tron sent un nen, amb tot just 10 anys. La seva mare anava a ocupar la regncia, per va morir poc desprs, de manera que la seva germana major, Berenguera, es va fer crrec de la regncia. 

Vida poltica i npcies.

No obstant aix, aquesta va haver d'enfrontar-se a les intrigues del comte lvaro Nez de Lara, tenint al final que cedir-li la tutela del jove rei. El comte, una vegada aconseguida la tutela, es va enfrontar obertament amb Berenguera, pretenent casar Enric amb la infanta Mafalda de Portugal, filla de San I de Portugal. L'enlla es realitz el 1215 per ser anullat l'any segent per odre del Papa Innocenci III pel grau de parentiu que havia entre ambds. Nez de Lara va tractar de millorar les seves relacions amb Alfons IX de Lle, pretenent que el jove Enric i Sana de Lle, filla d'aquell i la seva primer muller Teresa de Portugal, contraguessin matrimoni. Abans per de celebrar el matrimoni, Enric I va morir a Palncia de forma accidental, al caure sobre ell una teula despresa d'una de les torres del palau episcopal de Palncia, on jugava amb altres nens. 

A la seva mort, es va plantejar un problema successori. Escollida Berenguera, germana d'Enric I i esposa d'Alfons IX de Lle, com reina el 1217, va renunciar en favor del seu fill, l'hereu del Regne de Lle Ferran III el Sant, amb el qual s'uniren definitivament els dos regnes. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57639" title="Mafalda de Portugal i de Barcelona" nonfiltered="2630" processed="2626" dbindex="22917">
Mafalda de Portugal i de Barcelona ( v 1200 - Amarante, Portugal 1256 ), infanta de Portugal i reina consort de Castella (1215-1216).

Orgens familiars.

Filla del rei de Portugal San I i de la seva muller Dola de Barcelona, i germana per tant del rei Alfons II de Portugal.

Npcies.

El 1215 es va casar amb Enric I de Castella, per per la gran joventut dels dos el matrimoni no fou consumat i el Papa Innocenci III l'anull l'any segent.

Vida poltica.

A la mort de San I de Portugal, Mafalda havia de rebre, segons les disposicions testamentries del pare, el castello de Seia, amb la porci restant del terme municipal, i de totes las rendes produdes all, podent utilitzar el ttol de reina.  

Aix va generar una lluita amb el seu germ Alfons II de Portugal, que desitjant centralitzar el poder, va obstaculitzar la princesa-reina per rebre els ttols i els drets que tenia. De fet Alfons II va tmer que aix mateix podria passar amb les seves altres germanes, Sana i Teresa, i per tant als eventuals hereus d'aquestes creant aix un problema de sobirania del rei de Portugal i que gaireb podria dividir el pas.

Una bona part dels nobles portuguesos es van posar a favor de Mafalda i les seves germanes contra Alfons, per aquests van acabant sent derrotats. A la mort d'Alfons II, el seu fill San II de Portugal va concedir a les seves ties algunes terres i castells per les va fer renunciar al ttol de princesses-reines de Portugal per arribar a la pau definitiva el 1223.

Vida religiosa.

Finalment Mafalada, aix com les seves germanes, es feren monges cistercenques, i va fundar l'Abadia d'Arouca. L'1 de maig de 1256 Mafalda mor al Monestir de Rio Tinto, a Amarante. Quan el seu cos volgu ser traslladat fins a Arouca, el trobaren incorrupte, cosa que generar una forta devoci entorn de la infanta portuguesa.

El 27 de juny de 1793 va ser beatificada pel Papa Pius VI, acompanyant aix a les seves germanes Teresa i Sana, ja declarades beates des de l'inici del segle XVIII. La seva festivitat s celebrada el dia 2 de maig per l'Esglsia Catlica.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57648" title="Carles II de Castella" nonfiltered="2631" processed="2627" dbindex="22918">


Carles II de Castella i d'Arag i V de Npols i Siclia, anomenat el Fetillat, ( Madrid 1661 - d. 1700 ), prncep d'Astries (1661-1665); rei de Castella i Lle, Arag, Siclia, Npols, Sardenya, duc de Borgonya i Mil i comte de Barcelona (1665-1700), l'ltim de la Casa dels Habsburg. 

 Orgens familiars .

Nasqu el 6 de novembre de 1661 a la cort reial de Madrid. Era el fill ms petit del rei Felip IV d'Espanya i la seva segona esposa, l'arxiduquessa Marianna d'ustria i nt per lnia paterna del rei Felip III d'Espanya i de l'arxiduquessa Margarida d'ustria, i per lnia materna de l'emperador Ferran III, emperador romanogermnic i de la infanta Marianna d'Espanya.

Orgen del seu sobrenom.

El poble el coneixia amb el nom de Fetillat (Hechizado en llengua castellana) perqu el seu lamentable estat fsic s'atribua a influncies diabliques. Sembla ser que els successius matrimonis consanguinis de la famlia real van produir tal degeneraci que Carles va crixer raqutic, malalts (amb freqncia era atacat per violentes febres que el postraven al llit; tot just pujava al seu carruatge, els vmits l'obligaven a desistir del viatge, i quan era a l'aire lliure, li supuraven els ulls) i de curta intelligncia (possiblement tenia algun tipus de trastorn mental), a ms d'impotent, cosa que va implicar un greu conflicte successori, en morir sense descendncia i extingir-se aix la branca espanyola dels ustries.

Regncia de Marianna d'ustria.

El rei Felip IV d'Espanya s'havia casat en primeres npcies amb la princesa Isabel de Frana, per el seu fill Baltasar Carles d'Habsburg havia mort el 1648. L'any segent es cas amb Marianna d'ustria amb qui va tenir diversos fills, per dels quals noms va sobreviure un fill mascle, el futur Carles II. En nixer, aquest, fou nomenat prncep d'Astries, que el feia hereu del seu pare.

Carles II era menor d'edat quan el seu pare va morir, per la qual cosa es va establir una regncia presidida per la seva mare, la reina Marianna d'ustria, i assessorada per una Junta de Govern amb representaci de l'aristocrcia, l'Esglsia, la milcia i els Concejos (Consells del Regne). Durant la primera etapa de la regncia va actuar com vlid el jesuta Juan Everardo Nithard, confessor de la reina, prenent les decisions ms importants de la monarquia. 

El 1668 es reconegu la independncia de Portugal mitjanant la Pau de Lisboa, si b aquest pas ja era independent des de 1640. Mitjanant la Pau d'Aquisgr es pos fi a la Guerra de Devoluci, guerra produda pel dot del casament de la infanta Maria Teresa d'Espanya amb Llus XIV de Frana per la qual els francesos exigirien el Franc Comtat com dot d'aquest casament. Un dot que mai l'hi va ser lliurat al rei francs. Mitjanant aquesta pau se cedeix a Frana ciutats del sud de Flandes com Lilla, Tournai, i Charleroi. 

Nithard, per la seva banda, es va guanyar moltes enemistats entre la societat, el que va dur a Joan Josep d'ustria, fill natural de Felip IV, a preparar una conspiraci contra el vlid. Des de Catalunya, on n'era virrei, va marxar sobre Madrid, va presentar a la reina un ultimtum i va provocar l'expulsi del jesuta el 25 de febrer de 1669. 

La reina regent va nomenar un nou vlid: Fernando de Valenzuela. Aquest no es va dur b amb la noblesa, la qual es va considerar humiliada. 

Npcies.
Es cas el 19 de novembre de 1679 a Burgos amb la princesa Maria Llusa d'Orleans, filla del duc Felip I d'Orleans i de la princesa Enriqueta d'Anglaterra i neboda de Llus XIV de Frana. D'aquesta uni no tingueren fills.


Es cas, en segones npcies, el 14 de maig de 1690 prop de Valladolid amb la princesa Marianna del Palatinat-Neuburg, filla de l'elector Felip Guillem I, elector palat i de la landgravina Elisabet Amlia de Hessen-Darmstadt. D'aquesta uni tampoc tingueren fills.

Ascens al tron.


Carles II va ser proclamat rei l'any 1675 amb catorze anys. Era una persona freturosa de vigor mental i educat per telegs sense coneixements poltics. La lluita contra Valenzuela va augmentar i, recolzant-se en la noblesa, Joan Josep d'ustria va marxar sobre Madrid i va prendre el poder el 1677. Valenzuela va ser desterrat i la reina mare va abandonar la Cort fixant la seva residncia en l'alcsser de Toledo. 

Joan Josep d'ustria, amb el suport popular, es va convertir en el nou vlid. El seu govern va quedar aombrat per la lluita poltica contra els seus adversaris i la dramtica situaci de la monarquia hispnica, obligada a cedir el Franc Comtat a Frana mitjanant la Pau de Nimega el 1679. 

Desprs del govern del duc de Medinaceli com a vlid, el comte d'Orpesa fou designat pel rei com a nou vlid amb el ttol de primer ministre. 

Aquest va intentar posar ordre en l'economia i hisenda reial. Per a aix va crear una Superintendncia d'Hisenda, presidida pel marqus de Vlez, que, encara que no va funcionar com era d'esperar, va marcar el comenament de les futures reformes borbniques. L'enfrontament amb la tradicional aristocrcia i l'Esglsia, i la seva falta de sintonia amb la nova reina, Marianna de Neuburg, segona esposa del rei, es van unir els desastres de la guerra contra Frana, i la prdua de Luxemburg per la Treva de Ratisbona el 1684, la participaci a la Guerra dels Nou Anys, que va comportar la invasi francesa de Catalunya el 1691, que van precipitar la seva caiguda el juny de 1691. 

Un dels fets ms importants que canviaria ms tard la Monarquia hispnica va ser la Pau de Ryswick signada amb Frana el 1697 desprs de l'ocupaci francesa del Palatinat. La conseqncia ms important d'aquesta pau va ser la possibilitat de Frana d'accedir al tron de la Corona espanyola i la recuperaci del sud de Catalunya, que havia passat a mans franceses.

El problema de la successi.

Encara que en els ltims anys del seu regnat el rei va decidir governar personalment, la seva manifesta incapacitat va posar l'exercici del poder en mans de la seva esposa, la reina Marianna de Neuburg aconsellada pel bisbe de Toledo, el cardenal Luis Fernndez de Portocarrero. Donada la falta de descendncia del rei, va comenar una complexa xarxa d'intrigues palatines entorn de la successi. Aquest assumpte, convertit en qesti d'Estat, va consumir els esforos de la diplomcia europea. 

El rei castell va fer testament el 3 d'octubre de 1700, suposadament en favor del duc Felip d'Anjou, nt de Llus XIV de Frana, enfront de la proposta de Marianna de Neuburg en la persona de l'Carles d'ustria, si b recentment s'ha demostrat que el testament en virtut del qual la casa dels Borbons va entrar a Espanya s fals, amb les conseqncies histriques i per tant poltiques que aix podria tenir avui dia. 

Carles II va morir l'1 de novembre del 1700 a Madrid, i fou enterrat al Monestir de l'Escorial. Quan Felip V d'Espanya es va afanyar a fer vlida la seva "designaci", una poderosa oposici es va aixecar contra ell fora i dintre d'Espanya. Comenaria aix la Guerra de Successi Espanyola entre la casa dels Borbons i la Dinastia dels ustries pel tron de la Corona espanyola. 




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57650" title="Condici de retornat" nonfiltered="2632" processed="2628" dbindex="22919">
La condici de retornat o retornada, s la situaci legal que dna dret a acollir-se a les diferents actuacions i prestacions econmiques que configuren el Pla d'ajuda al retorn.

Per tenir dret a les prestacions econmiques del Pla d'ajuda al retorn caldr acreditar, tamb, que no es disposen de mitjans econmics ni patrimoni suficients per atendre les necessitats bsiques de la vida, d'acord amb el que estableix l'article 8 del Decret 268/2003.

 Beneficiaris .
 Els ciutadans espanyols residents a l'estranger que hagin tingut a Catalunya el darrer venatge administratiu, els seus cnjuges, i les seves parelles de fet. ;
 Els descendents de ciutadans espanyols residents a l'estranger que hagin tingut a Catalunya el darrer venatge administratiu. ;
 Les persones nascudes a Catalunya, que mantenen la seva residncia a l'estranger, per que foren evacuades o van haver d'exiliar-se per raons poltiques. ;
 Els descendents fins al 3r grau de consanguinitat de catalans que en el seu moment van tenir venatge administratiu a Catalunya i que, malgrat no tenir la nacionalitat espanyola, disposen de perms de residncia.

 Requisits .
 Estar empadronat a qualsevol municipi de Catalunya o haver sollicitat l'empadronament. ;
 Haver residit en un estat estranger, com a mnim, tres anys continuats o cinc anys no continuats, i d'aquests, els dos darrers han d'sser immediatament anteriors a la Sollicitud d'ajuda.
 Tenir ms de 18 anys.

Enllaos externs.
 Decret 268/2003 del Pla d'ajuda al retorn;
 Llei 25/2002, de 25 de novembre, de mesures de suport al retorn dels catalans emigrats i llurs descendents (pdf);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57651" title="Venatge civil" nonfiltered="2633" processed="2629" dbindex="22920">
El venatge civil s el lligam que determina la subjecci d'una persona al dret personal d'una determinada comunitat autnoma amb dret civil propi o al dret civil com. 

L'article 14 del Codi Civil regula detalladament el venatge civil. En el seu apartat 14.1, indica que La subjecci al dret civil com o a l'especial o foral es determina pel venatge civil.

Aix, el venatge civil d'una persona determina, per exemple, quina legislaci regula la seva successi i el rgim econmic del seu matrimoni. Ara b, aix no treu que en les qestions no compreses dintre del dret personal, tota persona t l'obligaci de complir les lleis aplicables al territori on es troba; per exemple, a Catalunya les lleis de la Generalitat sobre la protecci dels drets dels animals obliguen tant a les persones de venatge civil catal, com a les d'altres venatges civils, com als estrangers.

 Adquisici .  
Tenen venatge civil catal:
 Les persones nascudes de pare i mare amb venatge civil catal o adoptades per aquests. ;
 Les persones que resideixin continuadament a Catalunya durant dos anys sempre que manifestin al Registre Civil la voluntat d'adquirir-la, o les persones que hagin nascut, si en el moment del naixement el pare i la mare tenien diferent venatge civil. ;
 Les persones que resideixin a Catalunya continuadament durant deu anys, sense que hagin manifestat una declaraci formal en contra. ;
 Les persones nascudes de pare i mare amb venatges civils diferents poden optar per qualsevol dels dos en arribar a la majoria d'edat i dintre dels terminis que estableix el Codi Civil.
Les mateixes normes s'apliquen als venatges civils balear, aragons, navarrs, basc i gallec i al venatge civil com. El venatge civil valenci no existeix des dels temps de la guerra de successi.

 Matrimoni .
El matrimoni no altera el venatge civil. Qualsevol dels cnjuges pot optar pel venatge civil de l'altre.

 Enllaos externs .
 Codi Civil catal;
 Codi de famlia;
 Codi Civil espanyol  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57668" title="Shawnee" nonfiltered="2635" processed="2630" dbindex="22922">

Els shawnee sn tribu amerndia que parlen una de les llenges algonquines, tamb anomenada sawanogi, el nom de la qual prov de shawun  (meridional) o b de sewan (cid). Es dividien en 13 clans patriarcals i cinc subdivisions:  chalaakaatha o chillicothe, thawikila, mikochi o mequachake, pekowi o piqua i kishpoko o kiscopocoke.  Actualment es divideixen en tres subtribus:  Absentee, Loyal i Eastern.


 Localitzaci .

Vivien a la conca del Cumberland, a Tennessee i part de Pennsilvnia, Carolina del Sud i Ohio. Desprs de diverses vicissituds, es divideixen en tres bande:

 Absentee, tamb anomenats Lisinwiwi, descendents dels que marxaren el 1803 a Oklahoma i Texas amb els espanyols. Van prendre aquest nom el 1872.  Viuen a Oklahoma i sn els nics que tenen estatut federal reconegut de tribu.
 Loyal, descendents dels Black Bob Band que s uniren als cherokee el 1869. Tamb viuen a Oklahoma.
 Eastern, descendents dels qui vivien a Lewingstone (Ohio) i el 1831 es traslladaren amb els seneca a Oklahoma.

Altres s uniren als sioux i als tuscarora de Nova York.

 Demografia .
Cap el 1735 potser eren entre 3 i 4.000 individus.  El 1960 hi havia oficialment 2.250, dels quals uns 730 a Oklahoma. Cap el 1990 eren uns 12.350 shawnee, dels quals 2.800 eren absentee i 1.500 eastern. La seva llengua, per, era noms parlada per 200 individus el 1980.
Segons dades de la BIA del 1995, a la reserva dels Absentee Shawnee (Agncia Shawnee) d Oklahoma hi vivien 1.025 individus (2.952 en el rol tribal) i a la reserva Eastern Shawnee (Agncia Miami) uns 463 individus (1.766 al rol tribal).
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia un total de 1.987 absentee, 1.407 eastern i 7.608 shawnee, en total 11.001 individus, sense comptar uns 1.182 shaawnee-cherokee.
  
 Costums .
Durant l estiu vivien en cabanes de troncs cobertes d escora, agrupades en grans viles, vora els camps de conreu de moresc i dels camins intercomunitaris ben curats, on el sistema de clans tribals era fora important.  Eren relacionats lingsticament i cultural amb els sauk, fox i kickapoo.
Socialment es dividien en cinc divisions majors, amb clans patrilinials de llinatges similars als dels omaha, i xefatura hereditria per experincia i mrits guerrers. De les cinc divisions derivaven els noms de les viles, i cadascuna tenia diverses ocupacions segons el rangle:
 Chalaakaathe i Thawakila, les dues dominants, de la poltica.
 Mikochi, de la salut i el menjar.
 Pekowi, dels afers religiosos.
 Kishpoko, dels afers militars.

Tamb es dividien en 13 clans: M'-wa-w' (llop), M'-se'-pa-se (pantera), M'-ath-wa' (mussol),Pa-la-w  (gall dindi), Pe-sa-w  (cavall), Na-ma-th' (Tortuga), P-tke-e-no-the' (Conill), Psake-the' (dant), Ma-na-to' (serp), M'-kw' (s), Sha-p-ta' (mapatxe), We-w'-see (voltor) i Ma-gw' (cabuss gris). Les dones conreaven el moresc mentre els homes caaven bfals i altres animals. A l hivern es dividien en petites bandes de cacera.
Religiosament, creien que foren creats per Kokumthena ( La nostra via ), de la qual descenderen tots els shawnee, i la seva religi, similar a la dels altres algonquins, es basava en el manito o poders sobrenaturals de caire animista.
Cada vila tenia una Msikamelwi (Casa de Consell), emprada per a realitzar els cerimonials de purificaci dels guerrers, i d altres  cerimnies com l aparici de la primavera, el naixement del blat, la sembra i les danses de la tardor.

 Histria .
Segons la tradici lenape del Walam Olum, vivien a la vall de l Ohio, d on foren expulsats per la Confederaci Iroquesa. D ac els prov el nom,  meridional .  Durant ms de 200 fou un poble ambulant d agricultors estacionals aprofitant el creixement i la collita del moresc.

El grup principal es va dividir el 1669 a la costa de Georgia en dues bandes, la del riu Savannah (Carolina del Sud, el nom del qual prov del seu nom, Shawano), i la del riu Cumberland (Tennessee).  El 1670 contactaren amb els primers europeus, els francesos Jolliet i Marquette.  Entre el 1674 i el 1763 contactaren comercialment amb espanyols i francesos, i el 1707 anaren marxant al Susquehanna (Pennsilvnia) amb els lenape; un altre grup, anomenat sawanogi, s establ entre els creek, empentats des del 1707 pels cherokee i catawba.  
Els de Cumberland marxaren al Nord el 1714 desprs de lluitar a Tennessee amb cherokee i chickasaw, i ajudaren els lenape contra els francesos. Els mateixos, el 1725 s establiren a la vall de l Ohio, per el 1735 es van veure obligats a fer la pau amb els iroquesos. D aqu el 1754-1760 se ls uniren els de Susquehanna en l xode dels lenape des de Pennsilvnia.

Durant la Guerra Franco-ndia (1756-1763) ajudaren als francesos, per s oposaren totalment a la colonitzaci blanca a l Oest dels Apalaches.  El seu capdill Cornstalk (1720-1777) lluit contra els virginians el 1759-1763, per fou amic dels blancs fins el 1774, quan es revolt i els venc el 10 d octubre del 1774 a Point Pleasant; sign la pau amb Lord Dunmore, per fou assassinat pels colons el 1777, ra per la qual els shawnee ajudaren als britnics durant la Revoluci. El 1782 alguns d ells foren massacrats amb els lenape cristians a Gnadenhutter (Ohio), la qual cosa provocaria que ajudessin als britnics durant la Guerra d Emancipaci, i que de resultes d aix, el 1793 marxessin d Ohio cap a l Oest (Missouri).

El 1774 el capdill Blue Jacket s aliaria amb el  cap dels mingo Talgyatta o Logan (barreja de cayuga i shawnee), i amb els caps Pucksinwah i Checsauka participaren primer a la Guerra de Dunmore i desprs en la d Emancipaci dels EUA.

El 13 d agost del 1793 el Consell Federat Indi (del qual en formaven part), comandat pel cap shawnee Blue Jacket o Weyapiersenwah (qui el 1778 va fer presoner el fams explorador Daniel Boone), decid no cedir ni vendre per diners les terres de Kentucky i Ohio, per  els seus 1.400 guerrers foren venuts pels 3.600 soldats de  Mad  Anthony Wayne a Fallen Timbers (1794). Per aquest motiu, el 3 d agost de 1795 hagueren d acceptar el vergonyant Tractat de Greenville, pel qual hagueren de traslladar-se cap a Indiana per tenen llibertat per caar a les terres cedides als EUA.

All, el 1795 fou succet en el comandament per Tecumseh (1768-1813), jove guerrer amb indees panndies infludes per Pontiac.  El seu germ borni Laulewasika (1775-1836) des del 1805 tingu visions de caire reformista religis, similars a les del seneca Handsome Lake, i canvi el seu nom pel de Tenkswatawa  (Porta oberta) i fou conegut com a  Shawnee Prophet ; aleshores intent donar conscincia ndia a totes les tribus. Quan els EUA compraren Louisiana als espanyols el 1803, tota la regi shawnee caigu a les seves mans. Un grup de shawnee marxaria el 1803 cap a Oklahoma i Texas amb  els espanyols, i foren l origen els Absentee, per el grup principal, comandat per Tecumseh, el sauk i fox Black Hawk i capdills d altres tribus algonquines, prepar una rebeli a gran escala.

Tecumseh volia crear un gran estat panindi entre la vall de l Ohio i els grans llacs, sota protectorat britnic.  Ja el 1795 havia viatjat per Minnesota, Tennessee i Wisconsin per tal de convncer les diferents tribus (odawa, chippewa, creek, cherokee, choctaw, Confederaci Iroquesa, potawatomi, catawba, etc) dels avantatges d un comandament nic per tal de vncer definitivament als blancs. Per el 1809 el general  William Henry Harrison compr terra ndia illegalment i inici el conflicte.  Tecumseh viatj a totes les tribus per convencer-les que s unissin a la revolta, i en la Convenci de Tallapoosa del 1811 aconsegu concentrar 5.000 indis on els convenc que  la terra peratany a tots, per a l s de cadascun  i  que mori la raa blanca. Ells ens prenen les terres; corrompen les nostres dones, trepitgen les cendres dels nostres morts! Cal tornar-los per un rastre de sang al lloc d on van venir ; alhora Harrison i els seus soldats acamparen provocativament al costat dels indis, concentrats a Tippecanoe la tardor del 1811. Desobeint les consignes del seu germ, Tenkswatawa atac el campament de Harrison i fou estrepitosament derrotat.

Aix empenyaria Tecumseh a retirar-se al Canad i a donar suport als anglesos en la Guerra del 1812. Tanmateix, per, se n desenganyaria aviat i moriria lluitant a la batalla de Thames (1813).  El 28 de juliol del 1814 els shawnee signarien un nou tractat pel qual es comprometien a ajudar els EUA contra la Gran Bretanya, i a canvi eren reconeguts com a naci sobirana.  Pel nou tractat del 29 de setembre del 1819, llurs terres no foren subjectes a impostos. Tenskwatawa, des d aleshores, va restar fora desprestigiat, de manera que el 1828 va acompanyar la seva tribu a Kansas i el 1832 fou pintat per George Catlin. 

El 1825 el grup de Cape Girardeau (Missouri) o Black Hoof Band, installat des del 1793 a terres cedides per Espanya quan possea Luisiana, ced llurs terres als EUA i marx cap a Kansas, on els seguiria la resta de la tribu desprs de l Indian Removal Act del 1831. La nova reserva era prspera, per el 1854 foren obligats a vendre-la i a marxar cap a una petita reserva a Oklahoma, que van haver de vendre desprs de la guerra de secessi (1861-1865) a causa de l assentament blanc.

El grup Absentee estava assentat a la boca del riu Little, en ambds marges del riu Canadian (Oklahoma); el 1854 se li uniren alguns shawnee de Kansas, metodistes i simpatitzants dels Estats Confederats d'Amrica. Aix els dividiria durant la Guerra civil americana, i uns ajudaren a un bndol i altre a l altre. Per l Omnibus Treaty signat amb els EUA el 1867 se ls permet assentar als marges del Canadian, vora la reserva Potawatomi (Potawatoni County, Oklahoma); per altra banda, el 1869 uns 700 de la Black Bob marxarien amb els cherokee a Oklahoma, als quals comprarien el dret de ciutadania. Aquests sn l origen dels LOYAL, tamb coneguts com a Cherokee Shawnee.

Els d Ohio o Eastern foren reduts el 1813 a les reserves de Wapakometa, Hog Creek i Lewingston.  Els habitants de les dues primeres marxaren a Kansas (reserva Shawnee) el 1831, i els tercers s uniren als seneca d Oklahoma (Ottawa county) el 1832.  El 1841 els baptistes fundaren el primer diari en llengua shawnee, Siwinowe Kesibwee (El sol Shawnee). El 1900 un grup d absentee, dirigits per Wapameepo ( Dna llum quan parla ), nt de Tecumseh, intenten fugir a Mxic, per la majoria moriren de verola pel cam.  Endems, quan el 1907 fou creat l Estat d Oklahoma, la reserva i el govern tribal foren abolits i obtingueren la ciutadania nordamericana. Noms dels anys 70 un dels grups, els Absentee, han rebut l estatut federal legal de tribu, i el 1974 escolliren com a cap Danny Little Axe. Des del 1993 s aproven programes per ensenyar la llengua shawnee als absentee.

 Llista de shawnee .

 Cornstalk;
 Blue Jacket;
 Tecumseh ;
 Tenkswatawa;
 Black Hoof;
 Barney Bush;
 Dark Rain Thom;
 Joan Leslie Woodruff;

 Referncies .
 HUBBARD-BROWN, Janet (1989)  The Shawnee Frank W. Porter III General Editor,  Chelsea House, New York.
 JACOBS, Wilbur R. (1973)  El expolio del indio norteamericano  Alianza Editorial, n  486,  Madrid.
 WISSLER, Clark (1993) Los indios de Estados Unidos de America,  Paids Studio, n 104    Barcelona;

Enllaos externs.
 Histria Shawnee;
 Shawnee Indian Tribe at Access Genealogy;
 Tractat de Fort Meign 1817;
 Els Absentee d'Oklahoma;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57679" title="Cornstalk" nonfiltered="2636" processed="2631" dbindex="22923">
Cornstalk o Keigh-tugh-qua (Pennsilvnia 1720-1777) fou un cabdill shawnee. Es va traslladar a Ohio el 1730 amb la seva famlia. Durant la Guerra francondia del 1753 va donar suport als francesos com Pontiac. L'amenaa dels colons al seu territori provoc que dons suport la rebeli de Pontiac el 1763, per fou derrotat el 1764 per Henry Bouquet, qui el va prendre com a hostatge. Quan esclataren els conflictes entre els colons i els mingo el 1774, intent fer de mitjancer, per no pogu evitar una nova guerra (Guerra de Dunmore). Ell i el seu fill Elinipsico foren massacrats pels colons a Point Pleasant on feien d'hostatges.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57682" title="Keira Knightley" nonfiltered="2637" processed="2632" dbindex="22924">

Keira Knightley s una actriu anglesa nascuda a l'rea londinenca coneguda com a Teddington (Anglaterra) el 26 de mar de 1985. La majoria de la seva vida, per, l'ha passat a Richmond upon Thames. s filla de l'actor de teatre Will Knightley i la dramaturga i ex actriu escocesa Sharman MacDonald. El seu germ, Caleb, treballa en el mn de la msica.

 Carrera .
De pares relacionats amb el mn del cinema, la carrera de Keira comen ben aviat. De ben petita estudi dansa i als sis anys ja apareixia en diversos programes de televisi. Fou ella mateixa qui deman als seus pares un representant que la introdus al mn del cinema i, amb noms nou anys, ja fu el salt a la gran pantalla amb A Village Affair (Dues dones) (1994), una pellcula britnica de Moira Armstrong. Desprs de diverses actuacions en el cinema europeu, el 1999 va irrompre a Hollywood per la porta gran. Grcies a la seva semblana amb Natalie Portman, encarn a Sab, la substituta de la Princesa Amidala (Natalie Portman) a la superproducci La guerra de les galxies Episodi I: L'amenaa fantasma. Desprs d'aquest debut a Hollywood va anar alternant interpretacions cinematogrfiques amb aparicions en sries televisives, com Oliver Twist (1999), fins que el 2002 va obtenir el seu primer paper protagonista i d'entitat a Bend It Like Beckham (Vull ser com Beckham). Finalment, el 2003, va aconseguir la fama amb la seva interpretaci de Elizabeth Swann a Pirates del Carib i les seves seqeles. Des de llavors, Keira Knightley ha participat en nombroses produccions que l'han portat a ser una de les actrius ms sollicitades del cinema actual.

 Filmografia .
 Last night (2009);
 King Lear (2009);
 The duchess (2008);
 The edge of love (2008);
 Silk (2007);
 Atonement (2007);
 Pirates del Carib 3 (2007) .... Elizabeth Swann;
 Pirates del Carib: Dead Man's Chest (2006) .... Elizabeth Swann;
 Kingdom Hearts II (2005) (veu) .... Elizabeth Swann;
 Domino (2005) .... Domino Harvey;
 Pride & Prejudice (2005) .... Elizabeth Bennet;
 The Jacket (2005) .... Jackie Price;
 Stories of Lost Souls (2005) .... Leah (segment New Year's Eve);
 El rei Artur (2004) .... Ginebra;
 Love Actually (2003) .... Juliet;
 Pirates del Carib: La maledicci de la perla negra (2003) .... Elizabeth Swann i veu del Narrador;
 Gaijin (2003) (veu) .... Kate;
 The Seasons Alter (2002) .... Helena;
 Doctor Zhivago (2002) (Srie de TV) .... Lara Antipova;
 New Year's Eve (2002) .... Leah;
 Pure (2002) .... Louise;
 Thunderpants (2002) (fora de crdits) .... Music School Student;
 Vull ser com Beckham (Bend It Like Beckham) (2002) .... Juliette 'Jules' Paxton;
 The Hole (2001) .... Frances 'Frankie' Almond Smith;
 Princess of Thieves (2001) (TV) .... Gwyn;
 Deflation (2001) .... Jogger;
 Oliver Twist (1999) (Srie de TV) .... Rose Fleming;
 La guerra de les galxies. Episodi: L'amenaa fantasma (1999) .... Sab;
 Coming Home (1998) (TV) .... Young Judith;
 Treasure Seekers (1996) (TV) .... Princesa;
 Innocent Lies (1995) .... Young Celia;
 Dues dones (A Village Affair) (1994) .... Natasha Jordan;
 Royal Celebration (1993) (TV) .... Little Girl;

 Enllaos externs .


El criticn - Biografia (en castell) a el criticn;
Keira-knightley.org - Enlla en angls amb informaci i fotos.
Club de fans de Keira (angls);















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57684" title="Quadrivector" nonfiltered="2638" processed="2633" dbindex="22925">
Un quadrivector s un vector d'un espai vectorial real de quatre dimensions, anomenat espai de Minkowski, les components del qual es transfomen igual que les coordenades espacials i temporals (t, x, y, z) sota rotacions espacials i canvis d'un sistema de referncia inercial a un altre. El conjunt d'aquestes transformacions, anomenades transformacions de Lorentz, queda descrit per un conjunt de matrius 44, que forma l'anomenat grup de Lorentz. Els quadrivectors i l'espai de Minkowski permeten una formulaci acurada i cmoda de la teoria de la relativitat.

 Formulaci matemtica .

Un punt en l'espai de Minkowski s'anomena esdeveniment i es descriu mitjanant el quadrivector posici:

;

amb a = 0, 1, 2, 3 i essent c s la velocitat de la llum. 

El producte intern de dos quadrivectors x i y es defineix (amb notaci d'Einstein) com



on   s la mtrica de Minkowski; aquest producte s'anomena interval d'espai-temps. Els quadrivectors conformen el diagrama d'espai-temps o diagrama de Minkowski i es poden classificar en espacials, temporals o nuls, segons que el seu producte intern amb ells mateixos sigui superior, inferior o igual a zero.

 Exemples de quadrivectors en dinmica relativista .

Quan es consideren fenmens fsics apareixen de forma natural equacions diferencials, que ens representen les variacions de les magnituds respecte al temps i respecte a l'espai. Nogensmenys, al considerar les derivades espacials i temporals de funcions, cal saber el sistema de referncia respecte al qual s'estan prenents aquestes derivades. Per conveni es considera que les derivades temporals es prenen respecte al temps propi ( ) en el sistema de referncia considerat. Llavors s important trobar una relaci entre aquesta derivada temporal i una altra derivada temporal respecte a un altre sistema inercial. Aquesta informaci la proporciona la transformaci de Lorentz del temps:

;

on   s el factor gamma relativista. Sabent aquesta relaci es poden definir quadrivectors importants en relativitat; el quadrivector posici ja l'hem definit anteriorment. El quadrivector velocitat o quadrivelocitat es defineix doncs com la derivada respecte al temps propi del quadrivector posici:

;

on

;

per a i = 1, 2, 3 i que s la velocitat habitual en mecnica newtoniana. Notem que

;

El quadrivector acceleraci o quadriacceleraci es defineix com:

;

Com la magnitud  s constant
;
multiplicant els dos costats per  obtenim la identitat
;
que s cert per a qualsevol distribuci de velocitats.

El quadrivector moment o quadrimoment es defineix com:

;

on m0 s la massa en reps de la partcula (amb m =  m0) i p = mu. 

Finalment el quadrivector fora s:

;

on

.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57685" title="Deioces de Mdia" nonfiltered="2639" processed="2634" dbindex="22926">
Deioces fou el suposat primer rei de Mdia vers el 700 aC. L erudit I. M. Diakonoff (i d altres)  suggereixen com a dates del seu regne vers 727-675 aC ja que s esmenta un Daiukku a les taules neoassirires al vuit any del regnat de Sargon II (vers 721-705 aC), en qu es diu que era un governant (eaknu) de Manna, que governava amb independncia un districte entre el regne de Manna i Assria, districte que podria ser la Vall de Zarrundad.

El seu nom assiri fou Daiukku, l elamita Daayaukka, i el irani Dahyuka.

Segons Herdot era fill de Fraortes i va intentar unificar a les tribus medes cada una de les quals vivia en una ciutat o conjunt de ciutats. De primer governava nomes sobre la seva tribu i es va guanyar una bona reputaci com a jutge i governant, per alegant que el crrec li portava conflictes va renunciar; llavors els desgovern va prevaldre i els medes es van reunir a la ciutat d'Hamadan (Ecbatana que vol dir lloc d assemblea) per elegir un rei i van nomenar a Deioces que va regnar uns vint-i-tres anys. Segons las tauletes cuneformes, hi havia en aquesta poca un Deioces tenia un fill que era hostatge del rei d'Urartu Rusa I (vers 735-713 aC) al que va haver de donar suport contra el rei de Manna. Vers el 715 aC probablement va donar suport a una revolta contra el rei Iranzu (seria el governador de Messi el nom del qual no apareix a les tauletes), i al any segent va ajudar a Urartu contra el rei de Manna Ullusunu en una guerra que no va tenir xit. Sargon II va intervenir i va capturar a Deioces i el va exiliar a Hamat a Sria. La identificaci del Deioces de les fonts assries i del d'Herdot no es pas confirmada. El relat d'Herdot ve de llegendes i fonts orals i podria estar parlant del net de Deioces, que tamb es va dir aix.

Segon Herdot va tenir dos fills: Fraortes i Ciaxares, el primer dels qual el va succeir.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57689" title="Monty Python" nonfiltered="2640" processed="2635" dbindex="22927">

Monty Python fou un grup britnic d humoristes que sintetitzaren en clau d humor la idiosincrsia britnica dels anys 60 i 70. El seu salt a la fama fou a travs de la srie de televisi Monty Python's Flying Circus (El Circ Ambulant de Monty Python), una srie basada en sketchs breus que en moltes ocasions incloen una important carrega de crtica social i en la que la majoria de las obres fregaven l absurd total. El primer episodi fou ems el 5 d octubre de 1969 por la cadna britnica BBC i la srie va seguir en antena fins el 1974, essent emesa mltiples vegades en diferents pasos. 

El fenomen dels Monty Python va transcendir el mon televisiu essent els seus integrants responsables de la producci i interpretaci de varies pellcules:

 Se arm la gorda (And Now for Something Completely Different) (1971);
 Els cavallers de la taula quadrada (Monty Python and the quest for the Holy Grail) (1975);
 La vida de Brian (Monty Python's Life of Brian) (1979);
 Monty Python en Hollywood (Monty Python Live at the Hollywood Bowl) (1982);
 El sentit de la vida (Monty Python's The Meaning of Life) (1983);

Els components del grup foren:

Eric Idle ;
Michael Palin ;
John Cleese ;
Terry Gilliam ;
Terry Jones ;
Graham Chapman ;

Alguns dels seus components han triomfat tamb en solitari. Terry Jones ha dirigit llargmetratges i ha protagonitzat diverses sries documentals. Terry Guilliam ha dirigit diverses pellicules, entre elles El secreto de los hermanos Grim, Brazil o Doce Monos. John Cleese ha protagonitzat la popular srie d humor Hotel Fawlty i ha actuat en moltes pellcules de cinema. Michael Palin ha estat el protagonista de diversos documentals de viatges de la BBC essent el ms notable la srie La volta al mn en 80 dies.

Vegeu tamb.
Partit de futbol per a filsofs;

Enllaos externs.


Python online.com;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57691" title="Blue Jacket" nonfiltered="2641" processed="2636" dbindex="22928">
Blue Jacket o Weyapiersenwah (c.1745-Detroit 1810) fou un cabdill shawnee. Particip en la Guerra de Dunmore (1774) i en la derrota de Point Pleasant. Durant la Independncia dels EUA va donar suport als britnics, i en acabar la guerra, es trasllad als marges del Maumee. El 1790 es revolt amb el cap dels miami Little Turtle i venc els generals nordamericans Harmar (1790) i St Clair (1791), per el 1794 fou derrotat a Fallen Timbers i el 1795 obligat a signar el vergonyant Tractat de Greenville, aix com el de Fort Industry del 1805, pel qual cediren Ohio. Deix el lideratge del poble al seu lloctinent Tecumseh i es retir a Detroit, on va morir. 

 Referncia .
Sugden, John. Blue Jacket: Warrior of the Shawnees. University of Nebraska Press, 2000.

 Enllaos externs .
Shawnee Blue Jacket Web Site;
Biografia al Dictionary of Canadian Biography Online;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57692" title="Tecumseh" nonfiltered="2642" processed="2637" dbindex="22929">

Tecumseh (1765-1813) fou el lder dels shawnee i un dels ms importants cabdills indis de finals del segle XVIII i principis del XIX, el nom del qual vol dir "jo travesso el cam" o "una pantera llenant-se sobre la seva presa". De jove havia combatut amb Little Turtle i Blue Jacket, a qui substitu com a cap del Consell Indi degut al seu prestigi com a cap militar. Des del 1793 va intentar una confederaci de tribus que tingus un protectorat angls a la zona d'Ohio, emparada en les visions del seu germ Laulesika o Tenkswatawa, el profeta. Per mentre visitava els creek per convncer-los que s'unissin a la Confederaci, el seu germ atac els nordamericans i fou venut a Tippecanoe el 1811, de manera que es va desfer. Va ajudar als anglesos en la Guerra del 1812 i va morir lluitant a la batalla de Thames (1813).
Fou el primer cabdill amerindi del Nord que plantej la qesti de l'autodeterminaci ndia, ra per la qual ha estat reivindicat per l'AIM i el moviment indi posterior.

Referncies.
S'han escrit nombroses biografies de Tecumseh, per moltes sn plenes d'errors i mitologia.   R. David Edmunds.
Dowd, Gregory Evans. A Spirited Resistance: The North American Indian Struggle for Unity, 1745-1815. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1992.
Edmunds, R. David. Tecumseh and the Quest for Indian Leadership. Boston: Little Brown, 1984.
Gilbert, Bill. God Gave us This Country: Tekamthi and the First American Civil War. New York: Atheneum, 1989.
Sugden, John. Tecumseh: A Life. New York: Holt, 1997.

 Enllaos externs .
 Biografia al Dictionary of Canadian Biography Online;
 "The Family of Tecumseh", assaig acadmic de Noel Schutz, PhD.
 Tecumseh!, el drama.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57693" title="Tenkswatawa" nonfiltered="2643" processed="2638" dbindex="22930">

Tenskwatawa ( La porta oberta ) (Old Piqua, Ohio 1775-Kansas City 1836) fou un visionari shawnee, fill del cap Puckeshinewa i d una creek, que en un accident va perdre un ull. D'antuvi el seu nom era Lalawethika (el que fa soroll), per des del 1805 se'l canvi quan comen a tenir visions. Era germ del gran cabdill Tecumseh, no era un caador hbil, no particip en la guerra del 1790 i esdevingue alcohlic. Desprs del Tractat de Greenville del 1795 intent ser reconegut com a xaman, i va rebre la influncia del seneca Handsome Lake. El 1805 comen a tenir visions, complementant el que predicava el seu germ Tecumseh, i va crear una aldea alternativa regida sota principis indis, Tippecanoe, que fou destruda pels soldats nordamericans el 1811 quan Tenkswatawa decid atacar-los malgrat els consells del seu germ. Quan esclat la Guerra del 1812 marx al Canad, d on va tornar el 1825 convidat pel governador de Michigan per tal de convncer els shawnee de marxar cap a Kansas.

 Enllaos externs .

 Biografia al Dictionary of Canadian Biography Online;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57694" title="Dan Brown" nonfiltered="2644" processed="2639" dbindex="22931">


Dan Brown (nascut el 22 de juny de 1964) escriptor de novelles, entre elles, la polmica El Codi Da Vinci. Va crixer envoltat per les filosofies paradgiques de la cincia i de la religi.

Brown va nixer i va crixer a Exeter, Nova Hampshire, el ms gran de dos fills. La seva mare s una professional de la msica, i tocava l'orgue en una esglsia. El seu pare Richard G. Brown ensenyava matemtiques superiors a l'Acadmia Phillips d'Exeter.

Dan Brown es gradu a l'Amherst College i a l'Acadmia Phillips d'Exeter, on dedic el seu temps com a professor d'angls abans d'entregar-se completament a escriure novelles. El 1996, el seu inters pels codis i les agncies secretes estatals el conduiren a escriure la seva primera novella, La Fortalesa Digital, tot i que no va ser publicada fins que ja era un autor fams i reconegut. La novella, ambientada als EUA i a Sevilla, Espanya, explora la fina lina entre l'allament civil i la seguretat nacional.

Les filosofies abans anomenades en la cincia i la religi van servir com a inspiraci per la seva aclamada segona novella ngels i dimonis, continuada en una polmica segona part, la novella "El codi Da Vinci"

Recentment, ha iniciat el treball sobre una srie de novelles de suspens introduint la simbologia i al seu popular protagonista Robert Langdon, professor de simbologia i art religis a Hardvard.

Pass molt de temps al museu del Louvre recollint documentaci per incloure-la a El codi Da Vinci, el llibre de ms xit dels ltims temps als Estats Units i de gran xit a la resta del mn.

El codi Da Vinci t un fil argumental de novella policaca, per barrejat amb simbologia, religi, antics ritus pagans i societats secretes i marcant un inters comercial. Els principals escenaris sn les ciutats de Pars i Londres.

ngels i dimonis, com l'anterior, cont una trama d'investigaci i traci, banyada amb referncies a obres artstiques i societats secretes pressumptament reals, el que far que el lector es pregunti ms d'una ocasi que hi ha de real en la simbologia presentada durant tota la novella. La novella es desenvolupa, al principi a Sussa, per a la major part del llibre, a Roma.

Per contra, El Gran engany deixa de costat el simbolisme, l'art i les societats secretes per endinsar-se en una trama ms poltica, econmica i d'espionatge. La novella gira al voltant del descobriment d'un objecte al cercle polar rtic per part de la NASA que portar series conseqncies pel govern dels Estats Units i alguna de les seves agncies en plena campanya electoral.

s precisament la barreja de dates i llocs reals amb personatges i fets ficticis el que ms polmica provoca l'obra, i que convida a qestionar-se la veritat de les seves afirmacions i provoca debats entre fantics i crtics de les teories que exposa aquest llibre i la majoria dels altres seus.

L'opini crtica especialitzada i cientfica ratlla aquestes novelles de llibres oportunistes i carregats d'errors, amb una documentaci totalment nulla i un inters bastant comercial.

Les novelles de Brown s'han tradut i s'han publicat en ms de 35 idiomes.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57695" title="Black Hoof" nonfiltered="2645" processed="2640" dbindex="22932">

Catecahassa o Black Hoof (c. 1740 1831) fou un prominent cap shawnee. No se sap exactament quan va nixer, per particip en la Guerra Franco-ndia del 1753, i  tamb lluit amb Blue Jacket i Little Turtle a Fallen Timbers (1794). Fou un dels signants del Tractat de Greenville (1795). Convenut que calia adoptar l'estil de vida blanc, el 1808 establ granges a Wapakoneta i constru un mol. Es va oposar a la revolta de Tecumseh i cap el 1826 acompany els shawnee que emigraren cap a Kansas.

Referncies.
Edmunds, R. David. "Forgotten Allies: The Loyal Shawnees and the War of 1812" en l'obra de David Curtis Skaggs i Larry L. Nelson, eds., The Sixty Years' War for the Great Lakes, 1754-1814, pp. 337-51. East Lansing: Michigan State University Press, 2001;
Grant, Bruce. Concise Encyclopedia of the American Indian, 3a ed., Wings Books: New York, 2000;
Sugden, John. "Black Hoof" a American National Biography. Oxford University Press, 1999;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57696" title="Barney Bush" nonfiltered="2646" processed="2641" dbindex="22933">
Barney Bush (Illinois, 1946) s un escriptor nord-americ d'tnia shawnee. Un cop acab els estudis, va recrrer els EUA fent autostop i el 1972 es gradu en art i histria. Durant aquells anys va collaborar amb l AIM, va fundar institut escolar indi i es dedic a la literatura. Ha escrit Inherit the blood (1985), My horse and a jukebox (1979) i Petroglyphs (1981).


 Enlla .

 Biografia en angls;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57697" title="Dark Rain Thom" nonfiltered="2647" processed="2642" dbindex="22934">
Dark Rain Thom s una cap de clan shawnee resident a Bloomington (Indiana), que s casada amb James Alexander Thom, i s una gran activista a favor de la cultura ndia. Ha escrit The Shawnee: Kohkumthena s grandchildren (1994) i amb el seu marit el bestseller Warrior Woman (1998).

 Enllaos externs .
Biografia;
Entrevista;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57698" title="Joan Leslie Woodruff" nonfiltered="2648" processed="2643" dbindex="22935">
Joan Leslie Woodruff (1953) s una escriptora nord-americana d ascendncia cherokee-shawnee, i resident a Mountainair (Nou Mxic), autora de les novelles Neighbors (1993), The Shiloh renewal (1998) i Traditional stories and foods: an American indian remembers (1990).

 Enlla .

 Comentari a les obres;
 Biografia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57699" title="Chief Bender" nonfiltered="2649" processed="2644" dbindex="22936">

Charles Albert Bender ms conegut com a Chief Bender (Crow Wing, Minnesota, 1884- Philadelphia, Pennsilvnia, 1954) fou un dels ms grans pitxers de beisbol dels EUA de les dues primeres ddades del segle XX. Era fill d alemany i chippewa. Es gradu a l escola de Carlisle i jug 212 partits de beisbol amb els Philadelphia Phillies i els Chicago White Sox del 1903 al 1918, tot i segu vinculat al beisbol fins a la seva mort. s l nic jugador indi adms en el Baseball Hall of Fame des del 1953.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57700" title="William D'Arcy McNickle" nonfiltered="2650" processed="2645" dbindex="22937">
William D Arcy McNickle (St Ignatius, Montana, 1904-Chicago 1977) fou un intellectual amerindi. Fill d un irlands i d una mtis chippewa-cree, s educ a la reserva Flathead (salish i kutenai). Estudi a la Universitat de Montana i el 1928 s establ a Nova York, on es dedic a escriure The surrounded (1936) ambientada en la reserva. Aleshores entr al servei de John Collier en la BIA i s interess per l antropologia. Posteriorment va escriure They Came Here First: The Epic of the American Indian (1949), Runner in the Sun: A Story of Indian Maize (1954), Indians and Other Americans: Two Ways of Life Meet (1959), The Indian Tribes of the United States: Ethnic and Cultural Survival (1962) i Wind from an enemy sky (1978). El 1952 deix la BIA i ingress en el NCAI. El 1966-1971 don classes a la Universitat de Saskatchewan i ms tard s'establ a Chicago, on va morir.

 Enllaos externs .
 Biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57701" title="mfissa" nonfiltered="2651" processed="2646" dbindex="22938">
Amfisa fou una ciutat de la Lcrida, capital dels locris ozolis.

Segons la tradici el seu nom ve d una nimfa, filla de Macar i neta d ol, que fou nvia d Apollo.

Durant la invasi de Grcia per Xerxes, molts Locris es van traslladar a la ciutat.

Mes tard els amfictions li van declarar la guerra pels cultius de la plana sagrada de Crissea i per molestar a pelegrins que anaven a consultar al oracle de Delfos. La guerra fou encarregada a Filip de Macednia  que la va ocupar i arrasar el 338 aC, per aviat fou reconstruda

El 279 aC va proveir 400 infants (Hoplites) per la guerra contra els gals.

El 190 aC fou assetjada pels romans que no van poder ocupar la ciutadella.

Vers el 30 aC s hi van refugiar molts etolis que s oposaven a ser traslladats a la nova ciutat de Nicpolis, i potser fins i tot van esdevenir majoritaris. Fou una ciutat  prospera sota l imperi rom.

Mes tard, durant l Imperi Bizant es va dir Salona nom que encara conserva. Les niques restes antigues que resten son les de l acrpolis.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57702" title="Maude Kegg" nonfiltered="2652" processed="2647" dbindex="22939">
Maude Kegg o Naawakamigookwe/Middle of the Earth Lady (Crow Wing, Minnesota, 1904-1996) s una artista i escriptora chippewa, membre de la banda Mille Lacs, i reconeguda artesana tradicional. Durant els anys 40 treball per al lingsta John D. Nichols. El 1969 comen adictar les seves memries, publicades com a Portage Lake:Memories of a Ojibwe childhood (1986),  Gabekanaansing/At the end of the trail (1978) i Nookomis Gaa-INaajimotawid/What My Grandmother Told Me (1990). El 1990 fou honorada pel president George Bush.

 Enllaos externs .
 Biografia;



 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57703" title="Wadi al-Kebir" nonfiltered="2653" processed="2648" dbindex="22940">
El Wadi al-Kebir, o Wadi Roumel, s un riu del nord d'frica, anomenat Ampsaga en temps de l'Imperi Rom, quan a la seva part inferior, feia de frontera entre Mauritnia i Numdia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57704" title="Roger Jourdain" nonfiltered="2654" processed="2649" dbindex="22941">
Roger Jourdain (Bemidji, Minnesota, 1913-2002) va ser un activista indi chippewa. Va treballar a l autopista d Alaska fins que el 1959 fou nomenat portantveu de la Red Lake Band of Chippewa. Des d aleshores va lluitar contra els intents de tancar la reserva per part de la BIA, provocant incidents el 1979. El 1986 fou nomenat Indi de l Any. El 1990 abandon el crrec en mans de Gerald Brun.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57705" title="Ignatia Broker" nonfiltered="2655" processed="2650" dbindex="22942">
Ignatia Broker o Nibowisegwe (White Earth, Minnesota 1917-1987) fou una escriptora chippewa. Estudi, don classes i treball per a l exrcit en els anys 40. El 1972 va fundar la Minnesota American Indian Historical Society. Reconeguda contadora d histries tradicionals, va escriure Night Flying woman. An ojibway narrative (1983), que recull histries com Ahmik Nishgadahzee, una mena de Bambi indi, i Weegwahsimitig, histria d un arbre.

 Enllaos externs .
 Biografia ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57706" title="Norval Morrisseau" nonfiltered="2656" processed="2651" dbindex="22943">
Norval Morrisseau o Miskwaabik Animikii/Copper Thunderbird (Sandy Point, Ontario, 1932-2007) fou un pintor, impresor i illustrador chippewa, membre de la Reial Acadmia Canadenca d Arts des del 1970 i un dels revitalitzadors de l iconografia ojibwa. Debut amb un mural per a la representaci canadenca a l Expo 1967. El 1980 fou doctor honoris causa a les universitats de McGill i McMaster, i el 1995 fou honorat per l Assemblea de Primeres Nacions del Canad.

 Enlla .
 Referncia, en angls;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57708" title="Basil H. Johnston" nonfiltered="2657" processed="2652" dbindex="22944">
Basil H. Johnston (Parry Island, Ontario, 1929) s un escriptor chippewa. Es gradu cum laude a Loyola College (Montreal) el 1954, i s comproms en la preservaci de la cultura nadiua. Parla ojibwa i s lingista i lector al Museu d Ontario. Autor de The Manitous (1995), Ojibway Heritage (1976), Ojibway Ceremonies (1987), Crazy Dave (1999), How the birds got their colours (1978) i Indian School Days (1988).

 Enlla .

 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57710" title="Nanticoke" nonfiltered="2658" processed="2653" dbindex="22945">
Els nanticoke sn una tribu ndia de parla algonquina, el nom de la qual provenia del lenape Nantego o unechtgo  poble de la costa del mar .

 Localitzaci .

Originriament habitava la part est de Maryland i al sud de Delaware.  Actualment sn concentrats al comtat de Sussex (Delaware).

 Demografia .

Cap el 1600 eren uns 2.700 indis, per la guerra i les malalties els reduren a 500 el 1722 i a 140 el 1756. El 1950 hi havia uns 700, molt barrejats amb els negres, sota la denominaci de choptank, wicocomoy i wimash. El 1980 eren calculats en uns 400 juntament amb els piscataway, per el 1990 eren registrats un miler.
Segons dades del cens dels EUA del 2000, hi havia 860 purs, 44 barrejats amb altres tribus, 642 barrejats amb altres races i 55 barrejats amb altres races i altres tribus. En total, 1.601 individus.

 Costums .

Subsistien del conreu del moresc i del tabac, i de pescar i posar paranys. La seva vivenda era el wigwam, similar als de les tribus algonquines dels voltants. Tamb utilitzaven els wampumpeaq o wampums.
La seva organitzaci social potser incloia un gran capdill o tayac que tenia subordinats als caps de les diferents bandes o subtribus. Al seu costat hi havia un werowance o cap major, aix com un Wiso o Consell de Pau i un Cockarouse o consell de guerra. Tamb celebraven matchacomicos, reunions del consell. Eren relacionats amb els conoy i la fracci Unalachtigo dels lenape.

Creien en Manito i feien sacrificis a Okee, esperit del mal. Tamb feien cerimnies pel tabac, considerada planta sagrada, i enterraven els mort en una qurackeson (casa de morts). El grup inclou els arseek, cuscarawaoc, nause, ozinies i sarapinagh.

 Histria .
Ja foren visitats per l itali Giovanni Verrazano el 1524, i el 1608 l angls John Smith arrib al riu Kuskarawask (un dels altres noms que tenia la tribu).  El 1627 William Glaiborne establ una fortificaci a l illa de Kent, i aleshores es calculava que tenien uns 200 guerrers.  Pel 1632 el seu territori fou cedit a George Calvert, qui el 1634 va facilitar l arribada de 200 colons en dos vaixells, els Ark i Dove, que fundaren una colnia a l illa Blakiston, vora el riu Potomac. 

Des del 1642, any de l acabament de la Guerra d Opechankanough, i fins el 1678 van estar en constant guerra amb els colons de Maryland per la possessi de la terra, organitzant raids guerrers. Entre el 1642 i el 1647 foren atacats pel capit John Price, qui els destru els camps de moresc. El 5 de juliol del 1652 els conestoga o susquehannock van fer un Tractat amb Maryland, i el 1666 el cap Mattaagund va apellar el govern de Maryland contra els injries i robatoris de terres.

L 1 de maig del 1668 el tayac  emperador  Unnacokasimmon signaria fins a cinc tractats de pau i cessi de terres. Per tot i aix el 1677-1678 atacaren les plantacions, cosa que provocaria una expedici militar de represslia als seus campaments el 1682.
Sembla ser que pel 1698 ja els eren conegudes les reserves; el 1649 es crearen els primers per als choptank, i el 1698 per als nanticoke a Dorchester, ambds foren traslladats a Chiconi el 1704 i el 1711 a 3.000 acres a Broad Creek. Tanmateix, la situaci els convidava a marxar, i cap el 1722 la majoria es van moure cap al Nord amb els iroquesos de Nova York amb d altres wappinger i mohic, amb qui s establiren pels voltants del 1784 a la vall de l Ohio, juntament amb els lenape. Aix ho aprofitarien els colons el 1723 per intentar prendre-li les terres a William Ashquash, fill de l ltim tayac i darrer habitant de la reserva.

El 1742 van intentar revoltar-se, i el 1748 van marxar amb els iroquesos a Pennsilvnia, alhora que s establiren a Bringhanton (Nova York) i Grand River (Ontario). El grup d Ontario era compost per 11 individus el 1785, que passaren a 10 el 1811, noms 2 el 1813 i a 47 el 1843.

Els que es quedaren enviaren el 1759 una delegaci a demanar una petici al governador Horatio Sharpe, de manera que el 1767 van rebre 666,66 $ en compensaci per les terres arrabassades. El 1761, juntament amb alguns piscataway, demanaren quedar-se a Maryland, i el 1780 van rebre missioners que els cristianitzaren.  Endems, el 1801 va morir Molley Mulberry, ltim choptank, i el 1856 Lydia Clark (1781-1856), ltima parlant de nanticoke. Entre el 1800 i el 1830 vivien generalment de la cacera furtiva. 

Dos dirigents nanticoke, Levin Sockum i Isaac Harman, es dedicaren al comer i donaren prosperitat a la comunitat, per desprs de la revolta de Nat Turner el 1831 foren considerats com a colored people i equiparats legalment a negres i mulatos.  
El 1853 demanaren des del Canad al govern de Maryland que els pagus les terres arrabassades. El mateix any, Levin Sockum fou acussat a Delawere de violar la llei que prohibia vednre armes de foc a la colored people per haver-ho fet al seu amic Issac Harman, per noms se l impos una multa de 80 $.

Cap el 1867 es van fer metodistes i el 1872 Harman esdev el propietari ms important de la zona. Per la Llei de Segregaci Racial del 1875 els obliga a pagar un impost per les escoles, cosas que els caus indignaci. I com que les lleis del 1881 i del 1903 no els definien com a indis, des del 1885 molts emigraren a San Francisco. 

El 1922 Fred Clark, Lincoln Harman i el cap William Russell Clark (mort el 1928), qui ocupava el crrec des del 1921 i era descent de Lydia Clark, fundaren la Nanticoke Indian Association. El cap Russell Clark va rebre l antropleg Frank Speck, qui va fer un recull de llurs tradicions. Alhora, el 24 de febrer del 1922 la NIA va rebre la carta d incorporaci a Delaware. Van recuperar tradicions, per tamb foren discriminats com a negres els qui s incorporaren com a voluntaris de guerra.

Els caps des d aleshores han estat Ferdinand i Robert Clark (1928-1932) i Charles Clark (1932-1971). Kenneth S. Clark va fer renixer la NIA el 1975, i en fou reescollit com a cap el 1987. Fou l artfex de fer entrar el grup en la Coalition of Eastern Native Americans. Tamb patrocin la creaci el 1977 de la Nanticoke Indian Heritage Project, que va rebre subvencions estatals, i des del 1980 un edifici. Aix, el 1979 organitzaren la celebraci d un powwow on hi participaren 30.000 indis de totes les nacions.

 Referncies .
 PORTER III, Frank W (1989)   The nanticoke Frank W. Porter III General Editor, Chelsea  House, New York.

 Enllaos externs .
 Enllaos;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57716" title="Hare" nonfiltered="2659" processed="2654" dbindex="22946">
Els Hare o Kawchodinne sn una tribu de parla na-den el nom de la qual volia dir "gent de les grans llebres", ra per la qual els britnics els anomenaren hare (lleure). Se sotsdividien en cinc tribus: Nigottine, Katagottine, Katchogottine, Satchotugottine, Nellagottine i Kfwetragottine. 

 Localitzaci .
Vivien als marges dels rius Mackenzie, Anderson, McFarlane i el llac Great Bear (Territori del Noroest).

 Demografia .

El 1858 foren comptats 457 individus. El 1950 sumaven 1.600 amb els dogrib, cap el 1970 els calculaven en 700 individus, per el 1990 eren uns 1.400 indis.
Segons el cens canadenc del 2000, eren 2.326 al Territori de Noroest, repartits a les reserves de Fort Good Hope (801 h), Behdzi Ahda" (127 h), Fort Franklin (550 h) i Deline (885 h).

 Costums .
Reberen el seu nom perqu les llebres rtiques eren llur principal font d alimentaci, suplementada amb una dieta de peix. Actualment treballen com a trampers, viatjants i pellissers per a la Hudson Bay Company, la qual dominava econmicament llur territori.
De les llebres tamb en treien les pells per a vestir, encara que preferien les pells de carib, del qual n eren d alguna manera infructuosos caadors.  Es distingien per certa timidesa, reclusivitat i per tenir por de llurs inuit i d altres tribus naden.
Es dividien en nombroses bandes independents; la seva organitzaci social era molt  senzilla, i la seva cultura s molt semblant a la dels etchaottine o slaves.

 Histria .
La seva histria s similar a la de les altres tribus del Territori del Noroest. El 1826 els comerciants de la Hudson Bay Company fundaren Fort Good Hope al seu territori. Des del 1850 van vendre armes als inuvialuit, inuits vens. El 1866, per, el comer hi va decaure en agafar els blancs rutes alternatives per Fort Anderson. Molts d ells es barrejaren amb els kutxin.
Louis Ayah (m. 1940) fou un poders sanador i profeta, i va advertir sovint de la contaminaci de les aiges del Great Bear Lake, i fins i tot el 1880 va pronosticar l s de la bomba atmica amb urani.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57717" title="Slave" nonfiltered="2660" processed="2655" dbindex="22947">
Els Slave o Etchaottine sn una tribu ndia del grup na-den, el nom de la qual vol dir  gent d entre els roques . Tamb eren coneguts com a Awokanak o Slaves. Es dividien en sis grups: Desnedeyarelottine, Eleidlinottine, Etchaottine, Etcheridiegottine, Etchesottine i Klodesseottine.

 Localitzaci .
Vivien als marges del Gran Llac de l Esclau, a les planures del Mackenzie i del Liard i a d altres terres limtrofes. Bistchonigottine i Krayiragottine n eren dues divisions. 

 Demografia .
El 1980 eren uns 10.000 amb chippewyan i yellowknife. Segons el cens canadenc del 2000, eren repartits:
 A Alberta, a la Dene Tha  Tribe (2.480 h).
 A Colmbia Britnica, a les de Fort Nelson (740 h) i Prophet River (208 h);
 Als Territoris del Noroest, a les d Acho Dene Koe (583 h), Deh Cho (1.001 h), Liidlii Kue (1.176 h), Pehdzeh Ki (319 h), Katlodeeche (525 h), Sambaa K'e (178 h) i Tulita o Ft Norman (578 h).

 Costums .
El nom de Slaves o Esclaus els fou donat pels cree, puix que n esclavitzaren molts, i tamb fou emprat per anglesos i francesos perqu els tenien com a tribu tmida i pacfica, encara que no ho fos. Com moltes tribus atapasques, estaven separats en nombroses bandes independents poc organitzades i amb capitosts nominals, associats a certs territoris de cacera. Un informal Consell de Caadors ressolia les disputes.
Les dones eren tractades amb un respecte i estimaci atpics entre els na-den, i els vells i desvlids eren ben curats, i no eren abandonats com feien els chippewyan.

Vivien als boscos i bancs dels rius, caaven dant carib del bosc i d altres mamfers, i endems pescaven.  La pell dels animals esdevenia mantells, faldilles polaines, mocassins i d altres robes. Els flocs i d altres abillaments els feien amb banyes de crvol, punxes de porc esp i d altres matries naturals. Tamb feien vestits de teixit de can de ploma combinats amb pl de dant fent divuixos de rombs esglaonats.
Habitaven a tipis coberts d estopa a l estiu i a cases de pals i branques d avet i rectangulars a l hivern.  No tenien una religi o cerimonial definit. Hom noms sap que creien en espertis guardians, en el poder dels xamans i en una altra vieda indefinida.  Una prctica comuna era la confessi de faltes al llit de mort, per tal de contribuir al retard de la mort.

 Histria .
Alexander Mackenzie va visitar el territori el 1789 i hi va fundar Fort Providence, per cap el 1820 els britnics abandonaren el territori. El p. Grandin va establir-hi una missi catlica el 1861, alhora que els de la Hudson Bay Co construen un campament de comer.
El 1899 van signar el Tractat Vuit amb el govern canadenc.
Fins els anys 60, quan es va construir l autopista a Yellowknife, no van tenir gaire contacte amb el govern canadenc.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57719" title="Carles de Borb-Dues Siclies (infant d'Espanya)" nonfiltered="2661" processed="2656" dbindex="22948">


Carles de Borb-Dues Siclies (Gries 1870 - Sevilla 1949). Prncep de les Dues Siclies amb grau d'altesa reial i infant d'Espanya des de 1901. 

Nascut el dia 10 de novembre de 1870 a Gries, sent fill del cap de la casa reial de les Dues Siclies Alfons de Borb-Dues Siclies i de la princesa Maria Antonieta de Borb-Dues Siclies. Era nt per via paterna del rei Ferran II de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria i per via materna del prncep Francesc de Borb-Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Isabel d'ustria-Toscana.

L'any 1901 es cas amb l'infanta Maria de la Merc d'Espanya i adquir el ttol d'Infant d'Espanya amb el grau d'altesa reial. La princesa era filla del rei Alfons XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'ustria. Pocs anys desprs de la mort de la seva primera esposa 1905 contragu matrimoni amb la princesa Llusa d'Orleans
filla del comte Felip d'Orleans cap de la casa reial dels Orleans i de l'infanta Maria Isabel d'Orleans.

Al contraure matrimoni amb la seva primera esposa, Carles renunci als seus drets sobre l'inexistent tron de les Dues Siclies i adquir la nacionalitat espanyola i el ttol d'Infant d'Espanya amb la dignitat d'altesa reial. La renncia es fu extensiva a la seva descendncia que ocuparia una posici en la successi a la Corona espanyola com a descendents de la princesa d'Astries. L'any 1960 moria sense descendncia masculina (impera la Llei Slica) el cap de la casa reial de les Dues Siclies el duc Ferran de Borb-Dues Siclies, aquest fet fe que el fill de Carles, l'infant Alfons de Borb-Dues Siclies reclams els seus drets successoris. Ara b, el germ, el prncep Rainier de Borb-Dues Siclies reclam els seus drets en base de la renuncia realitzada per Carles l'any 1900. A partir d'aqu s'inic el tens debat entre els diferents prnceps de les Dues Siclies que encara avui no es resolt. Mentre que la majoria de les cases reial reconeixen Rainier i els seus descendents, la casa reial espanyola reconeix als descendents de Carles.

Carles tingu la segent descendncia:

SAR l'infant Alfons de Borb-Dues Siclies nat a Madrid el 1901 i mort a Madrid el 1964. Es cas amb la princesa Alcia de Borb-Parma.

SAR linfanta Isabel de Borb-Dues Sicilies, princessa de les Dues Siclias (1904 1985). Es cas amb el Compte Jan Zamoyski (1900-1961). ;

SAR l'infant Carles de Borb-Dues Siclies, nat a Madrid el 1908 i mort en acci el 1936 durant la Guerra Civil Espanyola. ;

SAR la infanta Maria Dolors de Borb-Dues Siclies, nada a Madrid el 1909 i morta el 1996. Es cas amb el prncep polons Josep August Czartoryski, i en segones npcies amb Carlos Chias i Osorio.

SAR la infanta Maria de la Merc de Borb-Dues Siclies, nada a Madrid el 1910 i morta a Lanzarote el 2000. Es casa amb Joan de Borb, comte de Barcelona.

SAR la infanta Maria de l'Esperana de Borb-Dues Siclies, nada a Madrid el 1914 i morta a Villamanrique de la Condesa Sevilla el 2005. Es cas amb el prncep Pere Gastao d'Orleans-Bragana.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57721" title="Valnia" nonfiltered="2662" processed="2657" dbindex="22949">


Valnia (en francs Wallonie, en val Walonreye) s una de les tres regions de Blgica. T una extensi de 16.884 kilmetres quadrats i una poblaci de 3.290.000 habitants, repartits en cinc provncies:

Hainaut;
Lieja;
Luxemburg;
Namur;
Brabant Val;

Dins d'aquesta regi hi ha la Comunitat Germanfona de Blgica, on la llengua oficial s l'alemany.

El nombre d'estrangers residents a Valnia s de 368.000 persones (l'11,4 % de la poblaci local), principalment turcs, magrebins, italians i espanyols. Aquest percentatge s ms alt que a Flandes (on s del 4 %), per ms baix que a Brusselles (on s el 27,8 %). La religi histrica dels valons s la catlica, amb alguns grupuscles protestants, avui els agnstics i ateus sn majoritaris. Entre els immigrants hi ha molts musulmans.

 Orografia .

A diferncia de Flandes, costaner i pla, Valnia s ms accidentada, i compta amb algunes zones d'alria muntanyenca. Aquestes zones sn:

 Plateau de Recogne, a Luxemburg, amb el Croix Scalle (504 m);
  l'altipl d'Hesbaye.
 Plateau de Herve, entre Lieja i Verviers.
 Plateau de Leem, a la frontera entre Brabant i Limburg.
 Masss hercini de Condroz, al Nord (entre 200 i 300 metres), entre els rius Sambre i Mosa.
 Les depressions esquistoses de Famenne (Provncia de Namur) i Hautes Fagnes (Provncia de Lieja).
 Els turons de les Ardenes, amb el punt culminant de la regi a Botrange (694 m).
Els principals rius de la regi pertanyen a la conca del Mosa: els Lesse, Ourthe, Amblve, Sauer, Vesdre, Geer, Semois, Sambre, Hoyoux, Mehaigne, Hermeton, Kline, Viroin. Alguns pertanyen a la conca de l'Escalda: el Dender i el Dijle

 Economia .
Tradicionalment, Valnia ha estat sempre una regi de mines i de siderrgia. El carb de la conca Mons-Charleroi ha estat la font de la major part de lluites socials, puix que a Valnia arrel ben aviat el socialisme, i de l'augment del poder econmic i pes especfic dels valons en la Blgica del segle XIX. Per el canvi econmic i la industrialitzaci de Flandes durant els anys cinquanta, juntament amb els procesos de tancament de les mines i la reconversi de la siderrgia, l'han vist posada en un segon ordre dins l'Estat belga.

Una zona econmica important del pas s la zona hullera ja esmenada, que ha fet que s'hi concentrin un muni d'indstries siderrgiques, metallrgiques i qumiques. Lieja n's la capital econmica, amb siderrgia, el port de Lieja quadrimodal (tercer d'Europa, desprs de Duisburg i Pars), biotecnologia, ICT i actualment s la ciutat que treu endavant l'economia de la regi.  Tamb caldria destacar les indstries mecniques de Namur i Nivelles, aix com les de Verviers (txtil, mecniques, tcniques mediambientals i elctriques). Al costat de l'eix tradicional 'Sambre-Mosa' un eix nou de desenvolupament econmic creix a llarg de l'autopista E40 (indstria logstica, famacutica, mdica ). Tot arreu la regi, hi ha una indstria agroalimentria, coneguda per la seva qualitat: cerveses, plats cuinats, xocolata i carn. Junts, les Ardenes i la provncia de Luxemburg sn els primers exportadors mondials d'arbres de Nadal. La Hesbaye i l'altipl de Herve sn conegudes pels llegums, el sucre i la fruta (pomes i peres) i els productes derivats com la sidra.

L'ndex d'atur el 2007 era del 14,4 %, ms alt que el de Flandes. L'any 2004 el PIB per habitant era de 19.858 euros (27.356 euros a Flandes). L'ndex d'atur dels joves s molt preocupant.

 Administraci .
Des del 1980 gaudeix d'autonomia amb una Assemblea i un Executiu propis, que tenen competncies plenes en treball, transport, organitzaci territorial, habitatges, medi ambient, economia i energia. Desprs de la signatura dels Pactes de Saint Michel del 1995, tamb tindr ms competncies en comer exterior i agricultura, per l'Estat belga es reserva les competncies de la representaci diplomtica, moneda, defensa i justcia. Gaudeix d'un Conseil de la Region Wallonne, amb 75 membres escollits, i alhora forma part del Conseil de la Communaut Francophone, als quals uneix els 19 diputats per Brusselles i els 25 de la Comunitat Germanfona de Blgica.

De negociaci a negociaci les compentncies de l'Estat federal s'han transferit a les regions i les comunitats. Actualment, els flamencs volen ms autonomia que els valons.

La bandera oficial s groga amb el gall vermell, le coq hardi. L'himne s Tchant ds Walons, compost el 1902 per Hiller i Bovy, amb el vers  prumi rang on l'mte po l'industrye Et d'vins ls rts, le riglatile ot'tant. 

 Enllaos externs .

Pgina oficial de la Regi Valona;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57723" title="Berenguera de Castella" nonfiltered="2663" processed="2658" dbindex="22950">
Berenguera de Castella (Segvia 1180 - Monestir de Santa Maria la Real de Las Huelgas, Burgos 1246), Reina de Castella (1217) i reina consort de Lle (1197-1204). 



Orgens familiars.

Va nixer l'1 de juny de 1180 sent la primognita dels onze fills del rei de Castella Alfons VIII i la seva esposa, Elionor d'Anglaterra. Fou la successora del seu germ petit Enric I de Castella en el Regne de Castella.

Npcies i descendents.

Durant la seva infncia, i per tal que el seu oncle, el rei d'Anglaterra Ricard Cor de Lle, assols aliar-se amb el poders emperador germnic Frederic I Barbaroja, va ser casada el 1188 amb Conrad II de Subia, duc de Rothenburg, i cinqu fill de l'emperador. Per el matrimoni fou anullat el mateix any.

El desembre de 1197, a la ciutat de Valladolid, Berenguera es va casar de nou amb el rei de Lle Alfons IX, naixent d'aquest matrimoni cinc fills: 

 la infanta Berenguera de Lle (1198-1235), casada amb Joan de Brienne, rei-regent de Jerusalem;
 la infanta Constana de Lle (1200-1242), monja al Monestir de Las Huelgas;
 l'infant Ferran III de Castella (1201-1252), rei de Castella i rei de Lle;
 la infanta Elionor de Lle (1202);
 l'infant Alfons de Molina (1203-1272), senyor de Molina i Mesa;

El Papa Innocenci III, per, es va obstinar a anullar el matrimoni allegant el parentiu dels cnjuges, aix Berenguera era neboda del seu esps Alfons IX. Aquesta anullaci es dugu a terme el 1204 i va contravenir el perms rebut per part de l'anterior Papa, Celest III. Dissolt el lla matrimonial Berenguera  va retornar a Castella al costat dels seus pares.

Herncia del Regne de Castella. 

Al morir Alfons VIII el 1214, va heretar la corona el jove prncep Enric, tercer fill bar del difunt rei i nic supervivent, als 10 anys d'edat sota la regncia de la seva mare, que va durar exactament 24 dies fins a la seva mort, i desprs sota la de la seva germana Berenguera. 

Van comenar llavors els disturbis interns de la noblesa, ocasionats principalment per la famlia dels Lara. Berenguera acced llavors a cedir-los la tutoria del rei, per a aix evitar una srie de conflictes, per sorgiren llavors protestes i desavinences per part d'altres membres de la noblesa que no estaven d'acord amb la nova tutoria. L'assumpte es resol al trobar el petit Enric I la mort de manera accidental: quan es trobava jugant amb altres nens, una teula va anar a parar de manera fortuta al seu cap i el va matar a l'instant. 

Al morir el petit Enric I, la corona de Castella va passar a la seva germana Berenguera, l'any 1217, i en l'acte de proclamaci va renunciar al tron en favor del seu fill Ferrran, tingut del seu segon matrimoni amb Alfons IX de Lle. Va ser llavors quan Alfons IX va comenar a ocasionar problemes ja que ambicionava tamb la corona de Castella. Va ser ajudat per la famlia dels Lara, sempre disposada als enfrontaments i va arribar a entrar a Castella en to de guerra, per van ser rebutjats per Ferran III, per la majoria de les ciutats, pel clergat i per gran part de la noblesa. El rei Ferran III va vncer i va obligar als Lara a fugir a terres musulmanes on es diu que el capitost va morir miserablement. 

El 1230 va morir Alfons IX de Lle, el qual va voler que el succes una de les dues filles del seu primer matrimoni amb Teresa de Portugal: Sana de Lle i Dola de Lle. Per Berenguera va saber manejar l'assumpte de l'herncia amb gran intelligncia i mestratge i ajudada pel clergat, la noblesa i fins i tot per la mare de les infantes, Teresa, va aconseguir que aquestes renunciessin, pel Tractat de les Terceries, al tron en favor del seu germ Ferran a canvi d'una substanciosa quantitat de diners i altres avantatges. 

D'aquesta manera es van unir per a sempre el Regne de Lle i el Regne de Castella en la persona de Ferran III el Sant. 

Berenguera de Castella va morir el dia 8 de novembre de 1246 retirada al convent de Las Huelgas, a la provncia de Burgos.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57724" title="Alfons de Molina" nonfiltered="2664" processed="2659" dbindex="22951">
Alfons de Molina ( 1203 - 1272 ), infant de Castella i senyor de Molina i de Mesa.

Fill del rei de Lle Alfons IX i de la reina de Castella Berenguera I.

Es va casar successivament amb Mafalda de Lara, hereva de Molina i Mesa; amb Teresa Nuez i amb Major Tllez de Meneses, senyora de Montealegre i Tiedra.

Del seu ltim enlla va nixer la clebre Maria de Molina, esposa del rei de Castella San IV.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57726" title="Comunitat Germanfona de Blgica" nonfiltered="2665" processed="2660" dbindex="22952">


La Comunitat Germanfona de Blgica (en alemany: Deutschsprachige Gemeinschaft Belgiens) s una de les tres comunitats lingstiques de Blgica, amb competncies als nou municipis de l'est de Valnia, dins la provncia de Lieja, que formaren part de Prssia fins el 1918. La capital s Eupen.

No s'ha de confondre amb les tres regions federals ni amb les quatre regions lingstiques. Tot i el seu nom, la Comunitat Germanfona de Blgica s una instituci, i no pas un grup de persones. Al territori hi viuen 70.400 dels 110.000 germanfons de Blgica

Municipis de la Comunitat Germanfona.
 Amel (Amblve);
 Bllingen (Bullange);
 Burg-Reuland ;
 Btgenbach (Butgenbach);
 Eupen (1);
 Kelmis (La Calamine);
 Lontzen ;
 Raeren ;
 Sankt Vith (Saint-Vith);

 Administraci .
Gaudeix d'un Consell de la Comunitat Germanfona de 25 membres i un Deutschesprache Kulturat, de caire principalment cultural, per est previst que en el futur rebin ms competncies. Ara ja compten amb una emissora de rdio, i quan a l'escola, la primria s principalment en alemany, i el francs comena a introduir-se en secundria. El principal diari s Grenz Echo, publicat a Eupen.

Enllaos externs.
 Deutschsprachige Gemeinschaft Pgina Oficial de la Comunitat Germanfona de Blgica. ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57730" title="Lieja" nonfiltered="2666" processed="2661" dbindex="22953">


Lieja (Ldje en val, Lige en francs, Luik en neerlands, Lttich en alemany) s la capital de la provncia belga del mateix nom, la ms oriental de les valones. Amb 185.000 habitants aproximadament (600.000 a l aglomeraci, 1.000.000 a la provncia), anomenats liegesos, s la cinquena ciutat de Blgica i la primera de Valnia. De 980 fins al 1795 era la capital del principat de Lieja, un estat autnom.

Est situada a la confluncia dels rius Mosa Llgia i Ourthe, a 100 km a l est de Brusselles, 25 km al sud de Maastricht (Pasos Baixos) i 40 km a l oest d'Aquisgr (Alemanya). 

Centre d'una regi fortament industrialitzada (carb, siderrgia), Lieja era una ciutat important econmicament al segle XIX per l activitat va comenar a decaure a la segona meitat del segle XX amb l'ocs del sector miner i les restructuracions de la siderrgia, les fabricacins metlliques i les armes. Als suburbis, nombrosos turons negres anomenats terrils formats durant decennis amb les terres i la ganga sobrant de l extracci de carb sn testimonis del passat miner de la regi. Malgrat els esforos de reconversi industrial i econmica, el sector de l acer continua essent de gran importncia a la regi. S'havia previst la seva disparici per a Seraing al 2008 un alt forn tancat va reobrir-se. Actualment s aposta per la logstica, mitjanant el desenvolupament de l'aeroport de mercaderies de Bierset, el port fluvial (tercer port interior d'Europa) i l edificaci d una nova estaci de ferrocarril dissenyada per l arquitecte valenci Santiago Calatrava.

Es creu que deu el seu nom al Llgia, riuet afluent del Mosa. s per ms probable que l origen etimolgic sigui Leudica ("lloc pblic" en la llengua dels francs), o b del llat Leodiens. Actualment el nom oficial de la ciutat s Lige, en francs, tot i que fins al 1950 s escrivia Lige (amb accent tancat).


 Histria .

Les primeres traces d'habitaci daten del Paleoltic mitj (200.000 aC) i a l'aiguabarreig del Llgia i del Mosa, a la futura plaa Saint-Lambert s'han trobat traces d'una ocupaci continua des del 80.000-50.000 aC). Un poble primitiu  va desenvolupar-se als anys 5300-5250 aC. Al matiex lloc, a les runes d'una villa gallo-romana del segle II va desenvolupar-se un poblat frncic, merovingis i carolingis.

L'assassinat vers 705, del bisbe Lambert de Lieja i la decisi d'Hubert de Lieja de transferir la seu del bisbat de Maastricht a Lieja, ats el culte del martiri que va desenvolupar-se va transformar a poc a poc el poblat en veritable ciutat. Al 972 el bisbe Notger va fortificar la ciutat i fer construir una nova esglsia dedicada al sant liegs. Quan va esdevenir el primer prncep-bisbe al 980, Lieja va esdevenir la capital d'un principat autnom dins del Sacre Imperi Romanogermnic fins a la revoluci francesa al 1795.

La histria de la ciutat va anar junts amb la del principat, en cercar sempre uns compromisos amb els vens potents que sempre van cobejar aquest territori, per mai no van poder ocupar-lo per deb. Com que era un principat-bisbal, no podien annexar-lo per un matrimoni geo-estratgic. Les cases reials d'Europa (dels quals els ms coneguts van ser els Waldeck, els Dampierre, els Borbons, els Wittelsbach) sempre van haver de trobar un nebot per a continuar la dinastia. De vegades, el captol de Saint Lambert, que tenia la darrera paraula, va mostrar la seva autonomia i eligir un prncep-bisbe local (Erard de La Marck, Joan Llus d'Elderen ) el que no sempre va facilitar les relacions amb els vens.

Al 1468, va ser el moment ms dur a la histria de la ciutat va ser la destrucci completa de la ciutat per a les tropes Carles el Temerari quan els liegesos van continuar a refusar l'autoritat del prncep-bisbe Llus de Borb, el nebot de Felip III de Borgonya.

Desprs de la revoluci francesa, al 1815, la ciutat va passar al Regne Unit dels Pasos Baixos i al 1830 a Blgica. Aleshores va comenar un perode de florescncia fins al 1962, grcies al desenvolupament de la indstria i la creaci d'una universitat i altres institucions educatives. Des de l'inici de la fi del segle XX es veuen els signes precursors d'un renaixement de la ciutat de la qual la poblaci va tornar a crixer.

 Geografia.

Demografia.

Colors=
  id:a value:gray(0.9)
  id:b value:gray(0.7)
  id:c value:rgb(1,1,1)
  id:d value:rgb(0.7,0.8,0.9)
  id:e value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:800 height:373
PlotArea = left:50 bottom:30 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:240000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:b increment:30000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:a increment:6000 start:0
BackgroundColors = canvas:c

BarData=
  bar:1806 text:1806
  bar:1816 text:1816
  bar:1830 text:1830
  bar:1846 text:1846
  bar:1856 text:1856
  bar:1866 text:1866
  bar:1876 text:1876
  bar:1880 text:1880
  bar:1890 text:1890
  bar:1900 text:1900
  bar:1910 text:1910
  bar:1920 text:1920
  bar:1930 text:1930
  bar:1947 text:1947
  bar:1961 text:1961
  bar:1970 text:1970
  bar:1977 text:1977
  bar:1980 text:1980
  bar:1990 text:1990
  bar:2003 text:2003
  bar:2007 text:2007

PlotData=
  color:d width:20 align:left
  bar:1806 from:0 till: 46983
  bar:1816 from:0 till: 47215
  bar:1830 from:0 till: 58087
  bar:1846 from:0 till: 75961
  bar:1856 from:0 till: 89411
  bar:1866 from:0 till: 99129
  bar:1876 from:0 till: 115851
  bar:1880 from:0 till: 123131
  bar:1890 from:0 till: 147660
  bar:1900 from:0 till: 157760
  bar:1910 from:0 till: 167521
  bar:1920 from:0 till: 163298
  bar:1930 from:0 till: 165631
  bar:1947 from:0 till: 156208
  bar:1961 from:0 till: 153240
  bar:1970 from:0 till: 145573
  bar:1977 from:0 till: 135347
  bar:2003 from:0 till: 106294
  bar:2007 from:0 till: 112592
  color:e width:20 align:left
  bar:1977 from:135347 till:230805
  bar:1980 from:0 till: 220183
  bar:1990 from:0 till: 196825
  bar:2003 from:106294 till: 184259
  bar:2007 from:112592 till: 188907

PlotData=

  bar:1806 at: 46983 fontsize:s text: 46.983 shift:(-10,5)
  bar:1816 at: 47215 fontsize:S text: 47.215 shift:(-10,5)
  bar:1830 at: 58087 fontsize:S text: 58.087 shift:(-10,5)
  bar:1846 at: 75961 fontsize:S text: 75.961 shift:(-10,5)
  bar:1856 at: 89411 fontsize:S text: 89.411 shift:(-10,5)
  bar:1866 at: 99129 fontsize:S text: 99.129 shift:(-10,5)
  bar:1876 at: 115851 fontsize:S text: 115.851 shift:(-10,5)
  bar:1880 at: 123131 fontsize:S text: 123.131 shift:(-10,5)
  bar:1890 at: 147660 fontsize:S text: 147.660 shift:(-10,5)
  bar:1900 at: 157760 fontsize:S text: 157.760 shift:(-10,5)
  bar:1910 at: 167521 fontsize:S text: 167.521 shift:(-10,5)
  bar:1920 at: 163298 fontsize:S text: 163.298 shift:(-10,5)
  bar:1930 at: 165631 fontsize:S text: 165.631 shift:(-10,5)
  bar:1947 at: 159208 fontsize:S text: 156.208 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 153240 fontsize:S text: 153.240 shift:(-10,5)
  bar:1970 at: 145573 fontsize:S text: 145.573 shift:(-10,5)
  bar:1977 at: 135347 fontsize:S text: 135.347 shift:(-10,5)
  bar:1977 at: 230805 fontsize:S text: 230.805 shift:(-10,5)
  bar:1980 at: 220183 fontsize:S text: 220.183 shift:(-10,5)
  bar:1990 at: 196825 fontsize:S text: 196.825 shift:(-10,5)
  bar:2003 at: 106294 fontsize:S text: 106.294 shift:(-10,5)
  bar:2003 at: 184259 fontsize:S text: 184.259 shift:(-10,5)
  bar:2007 at: 112592 fontsize:S text: 112.592 shift:(-10,5)
  bar:2007 at: 188907 fontsize:S text: 188.907 shift:(-10,5)


Source Esttistiques oficials de Blgica - Nota: de 1806 a 1970 = cens; des de 1977 poblaci al 1er de gener;
1927: Fusi amb parts de Bressoux, Jupille, Herstal i Wandre;
1977: Fusi amb Angleur, Bressoux, Chne, Glain, Grivegne, Jupille-sur-Meuse, Rocourt, Wandre i parts d'Ans, Chaudfontaine, Herstal, Seraing, Saint-Nicolas, Esneux i Juprelle; cessi de parts a Chaudfontaine, Blegny, Vis i Oupeye;

Al llarg de la seva histria, la ciutat sempre va ser un lloc d'immigraci. Desprs de la revoluci industrial a l'inici del segle XIX i l'explotaci a gran escala, els Limburguesos, fugint la pobresa i la fam de le seva provncia agrari van formar una primera gran vaga, desprs va venir una primera vaga d'italians desprs de la Segona Guerra Mundial. Desprs de la Segona Guerra Mundial, l'estat belga va reclutar activament italians per a treballar a les mines i en mensura menar a espanyols. A l'inici dels anys seixanta, l'estat va procedir una darrera vegada a promoure l'immigraci de turcs i magribins. El que fa que Lieja s la ciutat ms italiana de Blgica et que hi ha barris als quals ms de la meitat de la poblaci s d'origen italiana.

Des de 1930, la ciutat ha anat perdent poblaci fins al 2003, amb el fenomen de dispersi que ha patit tot el Benelux desprs de la creaci de la important xarxa d autopistes i la urbanitzaci dels pobles rurals aprop de les ciutats llargues. Aquesta tendncia s'ha invertit, grcies a la rehabilitaci urbanstica i la construcci de cases de qualitat centrals. Del punt ms baix al 2003 (184.259) la ciutat ha guanyat ms de 4500 habitants (188.907) al 2007. Cal afegir un nombre desconegut d'habitants non domiciliats (estudiants, residents non oficials inscrits a la seva segona residncia per a raons fiscals, refugits  ), estimat a almenys 10.000 persones.

Economia.
Des de l'edat mitjana, la ciutat ha sigut un centre de serveis, de govern, de comer, d'educaci i de cultura. Tot i haver la seva prpia indstria, la indstria pesada va establir-se als suburbis de la  corona vermella : Herstal, Seraing, Flron, Saint-Nicolas, Flmalle, Rocourt.

Des del 1960, tant Lieja com la seva regi pateixen una crisi econmica deguda inicialment al tancament de les mines i posteriorment a la crisi de la indstria siderrgica de l'Europa occidental. Als anys 90, l'emblemtica Cockerill-Sambre fou adquirida pel grup francs Arcelor, integrat posteriorment al grup Arcelor-Mittal. Desprs d'innombrables ajornaments, l'abril de 2005 el primer dels alts forns de Seraing va tancar-se. Al 2008 s'ha tornat a obrir-lo, per a respondre al creixement de la demanda d'acer.

Les disputes entre els diferents poders de la regi (poltics, sindicats i empresaris) de vegades han redut l'eficincia dels ens creats per promoure la reactivaci i reconversi econmica. A poc a poc, un consens sembla crixer que cal transcendir les fronteres dels municipis i cercar solucions regionals.

Els ltims anys, Lieja ha apostat per sser la plataforma logstica de l'euroregi Mosa-Rin, amb la inversi en l'aeroport de mercaderies de Lieja-Bierset, l'ampliaci del Port Autnom de Lieja (al riu Mosa i al canal Albert) i la renovaci de la principal estaci de ferrocarril (Lige-Guillemins) per a l'arribada del tren d'alta velocitat, dibuixat per a l'arquitecte valenci Santiago Calatrava.

Ensenyament.
La Universit de Lige,  fundada el 1817 pel rei Guillem I dels Pasos Baixos s una de les tres ms importants universitats belgues francfones(darrere la Universitat Catlica de Lovaina i de la Universitat Lliure de Brusselles) i una de les dues niques universitats estatals. Al 1957, el rector Dubuisson va decidir reagrupar les facultats disperses a la ciutat i traslladar-les a l'altipl del bosc de Sart Tilman, a pocs quilmetres de la ciutat.  Les antigues installacions de Val Benot es transformarn en un centre de PIMEs. Compta amb uns 13.000 estudiants.

Als anys 1965-1985, les interminables obres de destrucci del centre per a construir una autopista "penetrant" amb la creu principal prevista a la plaa Sant Lambert, el desplaament de la universitat a vuit quilometres del centre, la destrucci de centenars de cases nobles van minvar l'atractivitat dels barris del centre de la ciutat que s han buidat de famlies per acollir una poblaci mns opulent. Tots aquests factors van contribuir a la degradaci dels habitatges i de la qualitat de vida. En veure que la ciutat perdia no tan sols els estudiants per tamb una animaci agradable, ms tard s va decidir de mantenir la facultat de filologia i de filosofia al centre, als edificis histrics enc arregats per Guillem I.
Urbanisme.
A l'inici dels anys 80 del segle passat, l'arquitecte Charles Vandenhove va ser el primer que va veure el potencial arquitectural de la ciutat, quan va restaurar una srie de cases nobles al carrer Hors Chteau, eixamplat amb la creaci de pisos nous en estil postmodern que es mesclen ben b amb les cases de la renaixena (Cour Saint-Antoine, rue des Brasseurs). A poc a poc, el teixit urb s recrea en conectar-se petites illes de renovaci la ciutat retroba l'esplendor d'antany. 

Darrerament, es potencia el carcter comercial de la ciutat, especialment a la ciutat vella, amb l obertura de diferents galeries comercials i la finalitzaci de la reforma de la plaa de Sant Lambert (que rest 20 anys paralitzada), i com a destinaci turstica cultural amb el conjunt musestic Grand Curtius, que reagrupa la important collecci d'art sacre i tresors religiosos de l'antic Principat. Malgrat tots aquests esforos, la taxa d'atur continua estant a l'entorn del 20%. 

Rep sovint el sobrenom de Cit ardente (ciutat ardent), nom provinent d una novella cavalleresca escrita per l'autor brussells Henri Carton de Wiart al 1904. Aquesta novella (de veracitat histrica molt discutible) explica el saqueig de Lieja per les tropes de Carles el Temerari al 1468.

 Liegesos clebres .
Joan Decorte dit Curtius (Lieja, 1551   mort a Lirganes, 1628) fabricant d'armes a foc.
Georges Nagelmackers (Lige 1845 - Chteau de Villepreux 1905): industrial, fundador de la Compagnie Internationale des Wagons-Lits i constructor de l'Orient Express ;
Georges Simenon (1903 Lieja   1989 Lausana), escriptor, creador de l'inspector Maigret.
Jean-Pierre i Luc Dardenne, cineastes. Palma d'Or a Canes per "Rosetta".
Andr Ernest Modeste Grtry (1741 Lieja   1813 Pars), compositor. ;
Znobe Gramme (1826   1901), enginyer, inventor de la dinamo "Gramme". ;
Csar Franck (1822 Lieja   1890 Pars), compositor.

 Turisme .

 Plaa de la Catedral (Place Cathdrale).
Una de les dues places principals de la ciutat. S'hi troba la Catedral de Sant Pau, antigament una collegiata fundada pel bisbe racli (segle X), predecessor de Notger, elevada al rang de catedral el 1802 desprs de la destrucci de la de Sant Lambert durant la Revoluci (1793). Compta amb un important tresor.

Pont d'Avroy. 
Era un antic pont sobre el Sauvenire, un bra del Mosa assecat al segle XIX que encerclava el barri de l'illa.

Le Pont des Arches.
El pont des Arches era durant segles l'nic pont al Mosa entre Huy i Maastricht. s el pont ms vell de la ciutat. Al segle XIX, el pont vell amb les arcades tpiques que van donar el nom al pont (arche = arcada) es va reemplaar per un pont nou, ms ample, desprs de la modernitzaci de la xarxa viria i la construcci de la rue Lopold segons el model dels bulevards de Pars. De l'antic pont noms romanen dues arcades fora amagades al la fi del carrer rue du Pied du Pont des Arches al marge esquerra del Mosa. L'exrcit belga va dinamitar el pont dues vegades a l'inici de la primera i de  la Segona Guerra Mundial en un intent va d'aturar el pas als invasors alemanys.

Le Carr.
Cita ineludible per a la vida nocturna, s un dels barris ms antics de Lieja. Est principalment format per bars (cafs), restaurants, etc., mentre que de dia hi obren les botigues ms exclusives.

 Plaa de la Repblica Francesa (Place de la Rpublique Franaise).
Cada dia s'hi poden comprar flors als floristes que l'ocupen. La tradici prov del desig de la reina Astrid (durant l poca d'entreguerres), que la trobava molt bella tan florida. 
 Place de l'Opra.
A la plaa es troba el Teatre Reial (Thtre Royal), edifici del 1820 d'estil neoclssic, amb la sala a la italiana de 1.033 localitats que acull l'pera Reial de Valnia (Opra Royale de Wallonie). Davant l edifici es troba l esttua del compositor Grtry del segle XIX.
 
 Plaa Sant Lambert (Place Saint-Lambert).
La plaa es troba exactament a l'indret on va nixer la vila, la confluncia d un rierol i un bra del Mosa (avui dessecat). En aquest punt es trobava la vila romana (se n poden visitar les restes a l'Archoforum, sota la plaa) i s on sant Lambert va patir el martiri.

S'hi van bastir tres catedrals consecutives dedicades a sant Lambert i a santa Maria: l'otnica, la romnica i la gtica. Es tractava de la catedral ms gran del mn desprs de la baslica de Sant Pere a Roma i la de Santiago de Compostella. El campanar s'alava fins els 130 metres d'alada. Fou cremada durant la Revoluci. Actualment uns pilars en reixes metllics en representen els antics pilars.

 El Palau dels Prnceps Bisbes (Palais des Princes-vques) .
Comenat per Notger al segle X, el palau dels prnceps-bisbes ha estat totalment reconstrut desprs de la destrucci de Lieja del segle XVI. El prncep bisbe, gran viatger i admirador de la Itlia renaixentista, desitjava un palau d aquest estil. Va encarregar l obra a un artista local que no va saber sortir de la tradici gtica, ja que mai havia viatjat fora del pas. Va sser finalment renovat al segle XIX, amb una nova addici d elements neogtics que traen per segon cop els desitjos de l'iniciador.

Actualment acull el Palau de Justcia i el Govern provincial. Malauradament, no s visitable. Es pot accedir a un dels seus patis interiors i contemplar les columnes amb tots els capitells esculpits, d inspiraci extica.

 Plaa del Mercat (Place du March) .

Era l'nica plaa de Lieja durant l edat mitjana i acollia els mercats fins al segle XX. 

Hi destaca l esttua del perron (una mena de columna), que s el smbol histric de les llibertats municipals. Quan la vila fou assetjada el 1468 per Carles el Temerari, Lieja resist diverses vegades, fins que un cop venuda fou cremada com a cstig (excepte les esglsies, cosa que explica l absncia d'edificis civils anteriors al segle XVI). El cstig ms humiliant fou, per, el trasllat del perron a Bruges, que provoc noves revoltes. A la mort de Carles, la seva filla, Maria de Borgonya, el retorn a la ciutat.

Tamb s'hi troben l'Ajuntament (Htel de Ville), que data del segle XVIII, i Saint-Andr, esglsia desacralitzada desprs de la revoluci de 1793 a la qual s'organitzen exposicions.

s una plaa molt tranquilla i agradable. Un lloc perfecte per assaborir una bire d'abbaye (cervesa d abadia) o un pket (aiguardent fet de gra tpic) a les terrasses d estiu.

Outremeuse (illa enll del Mosa) .
Barri pintoresc, popular i sovint extic. Malgrat que fou parcialment destrut durant la Segona Guerra Mundial, encara s agradable de passejar-s'hi, especialment pels molls del Mosa.

Barri del folklore per excellncia, l ambient de l'Outremeuse s fora diferenciat del de la resta de la ciutat. Irnicament, alguns habitants no es consideren ni tan sols belgues, sin ciutadans de la Repblica Lliure de l'Outremeuse. La qual estaria composta, alhora, pel municipi lliure de Saint-Pholien i l' alcaldia de Roture.

L'Outremeuse no seria tan peculiar sense la festa del 15 d'agost. Inicialment festa religiosa (Santa Maria), hi ha pres el protagonisme l'aspecte prof, en un dels esdeveniments ms importants de Valnia. Amb celebracions durant tres dies, reuneix diverses desenes de milers de persones, que ballen i canten pel carrer al so de concerts gratuts i beuen el pkt que es ven fins i tot als portals dels vens. Es poden trobar mltiples reproduccions de la Verge Maria per racons i portals del barri.

El Tchantchs s un personatge histric al voltant del qual es va formar tota una mitologia desprs de la seva mort (cap el 1850). Era el liegs tpic, de carcter afable, de bon cor, sempre disposat a defensar els febles i a revoltar-se contra els poderosos, sempre que tingus el seu got de pkt. Ha esdevingut un personatge de titelles, vestit com a miner amb un mocador vermell al coll, en lluita incessant contra Carlemany. Se'l pot veure dins el seu teatre museu (s'hi fan espectacles els diumenges al mat), localitzat al barri de l'Outremeuse. La Nannesse s la seva companya.

 La Ciutadella (Citadelle) .
Era una ciutadella militar al capdamunt del tur homnim. Als anys huitanta del segle XX, quan els militars ja havien abandonat el lloc, la caserna va enderrocar-se per a construir un nou hospital pblic, anomenat "Hpital de la Citadelle". s especialment interessant de pujar-hi pel panorama general de la ciutat i pel barri que es travessa, fora bohemi i diferenciat. Romanen restes de les fortaleses successives al parc que circumda l'hospital. 

Al costat esquerre de l'hospital es troba lEnclos des fusills (el clos dels afusellats), l'endret de l'antica ciutadella al qual els ocupants alemanys afusellaven els resistents belgues durant la Segona Guerra Mundial. Encara avui es veuen els forats al mur de rajoles on les bales van entrar.

Darrerament s han marcat uns itineraris que permeten fer l ascensi, b pels carrerons d aquest barri, b per la part ms boscosa, o b per petits carrerons i jardins que es troben darrere el Palau dels Prnceps-Bisbes. 

L altra forma de pujar-hi s per les Escales de Bueren, un conjunt de centenars d escales. Cada any, un dissabte d'octubre, s'illuminen amb espelmes.


 Quai de la Batte .
En aquest moll hi t lloc un mercat setmanal multitudinari els diumenges al mat que ocupa gaireb dos quilmetres vora el riu. S'hi poden trobar tota mena de fruites i verdures, productes tpics italians (Lieja s una vila amb una forta immigraci italiana durant tot el segle XX, que ha acabat constituint el 20% de la poblaci). Tamb s'hi troben animals, roba i tot tipus d objectes i de paradetes de menjar.  

 Museus .
Museu d'Art Modern (Muse d'art moderne et d'art contemporain o MAMAC), al parc de la Boverie, dins un bonic edifici construt per a l'Exposici Universal de 1905. S'hi exposen, entre d'altres, obres de Picasso, Gauguin, Monet i Chagall.
Museu d'Art Religis i d'Art Mos (Muse d'Art Rligieux et d'Art Mosan), antic Museu Dioces. Les colleccions presentades donen una visi molt suggestiva de l evoluci de l art religis dins l antiga dicesi de Lieja i deixen palesa les particularitats de cada gran corrent artstic, des de l art romnic fins a l historicisme, passant pel gtic, el renaixement i el barroc.
Museu de la Vida Valona (Muse de la Vie Wallone). Ordenat cronolgicament, mostra les eines, les cases, els vestits, els objectes i altres estris dels habitants de la regi. Actualment en renovaci.
Museu d'Armes (Muse d'Armes). Malgrat que no se sigui un apassionat de les armes, els gravats i les explicacions de les seves tcniques de fabricaci sn excepcionals.
Museu Andr Ernest Modeste Grtry: casa natal del compositor;
Museu Curtius, actualment en renovaci;
Museu d'art Wallon (Salle Saint-Georges);
Archeoforum;

 Ciutats agermanades .
Lieja est agermanada amb les ciutats d'Aquisgr (Alemanya), Colnia (Alemanya), Cracvia (Polnia), Lilla (Frana), Plzen (Repblica Txeca), Porto (Portugal), Rotterdam (Pasos Baixos), Saint-Louis (Senegal), Tor (Itlia) i Volgograd (Rssia).

 Enllaos externs .
   Web oficial de la ciutat de Lieja;
    Lige congrs;
pera Reial de Valnia, amb seu a Lieja;
Universitat de Lieja;
Web sobre el Tchantchs;
    Ligeois;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57734" title="Regi de Brusselles-Capital" nonfiltered="2667" processed="2662" dbindex="22954">


La Regi de Brusselles-Capital (francs: Rgion de Bruxelles-Capitale, neerlands: Brussels Hoofdstedelijk Gewest) s una regi de Blgica, amb estatut de comunitat bilinge (francs : 90% / neerlands : 10%). La capital s la ciutat de Brusselles. Est formada per 19 municipis amb estatut bilinge que sn (amb el codi postal):

Anderlecht (1070);
Brusselles (1000, 1020, 1120, 1130, 1040, 1050);
Ixelles (1050);
Etterbeek (1040);
Evere (1140);
Ganshoren (1083);
Jette (1090);
Koekelberg (1081);
Auderghem (1160);
Schaerbeek (1030);
Berchem-Sainte-Agathe (1082);
Saint-Gilles (1060);
Molenbeek-Saint-Jean (1080);
Saint-Josse-ten-Noode (1210);
Woluwe-Saint-Lambert (1200);
Woluwe-Saint-Pierre (1150);
Uccle (1180);
Forest (1190);
Watermael-Boitsfort (1170);
 
 Demografia .

El gener del 2005, la regi tenia una poblaci de 1.006.749 habitants per a 161.382 km amb una densitat de 6.238'29 habitants per km. 



Fonts: T. Eggerickx et al., De allochtone bevolking in Belgi, Algemene Volks- en Woningtelling op 1 maart 1991, Monografie nr. 3, 1999, Nationaal Instituut voor de Statistiek

 Enllaos .
Regi Brusselles-Capital Pgina Oficial;
The Brussels Entreprise Agency;
Mapa Interactiu de la Regi de Brusselles-Capital;
Chamber of Commerce and Industry of Brussels (Francs: Chambre de Commerce et d'Industrie de Bruxelles o CCIB, neerlands: Kamer voor Handel en Nijverheid van Brussel or KHNB);
 bruessel-gui.de - Imatges: Brusselles & Blgica;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57735" title="Sana II de Lle" nonfiltered="2668" processed="2663" dbindex="22955">
Sana II del Lle ( 1192 - Monestir de Cozollos  1270), reina de jure de Lle (1230).

Orgens familiars.

Sana era filla d'Alfons IX de Lle i la seva primera muller, Teresa de Portugal, filla del rei de Portugal San I. D'aquest matrimoni tamb en va nixer Dola de Lle i l'infant Ferran, mort el 1214. 

El 1194 el Papa de Roma va anullar el matrimoni entre Alfons IX i Teresa de Portugal per la gran consanguinitat dels dos esposos. Aix doncs, els seus fills tamb van ser declarats illegtims. Alfons IX es torn a casar amb Berenguera de Castella i va tenir entre altres, el futur Ferran III de Castella.

Prometatge i successi a Castella.

Sana es promet amb Enric I de Castella per el casament no s'arrib a celebrar per la prematura mort del rei castell el 1217. La successi de Castella recaigu llavors en Berenguera, que havia estat muller del seu pare, un matrimoni que tamb s'anull, aquest el 1204. Berenguera abdic el mateix any 1217 en favor del seu fill Ferran III, germanastre de Sana.

Per una altra banda, Alfons IX reclam el tron castell, per haver estat casat amb Berenguera, i declar la guerra al seu propi fill. Per va fallar en les seves aspiracions i el 26 d'agost de 1218, en un pacte firmat a Toro, pare i fill van fer les paus i s'uniren per lluitar contra l'Islam. Per aquest pacte, els dos sobirans es retrien respecte mutu i renunciaven a la corona de l'altre regne, el que equivaldria a dir que Ferran III mai podria heretar el Regne de Lle.

Successi a Lle.

Amb aquest efecte, Alfons IX al morir el 1230 va deixar el regne a les seves dues filles, Sana II i Dola I.

Ferran III per, ajudat per la seva mare, s'oblid del pacte i va incorporar Lle als seus dominis. Tot i que la noblesa de Lle va donar suport inicial a les dues reines, la majoria de l'aristocrcia i el clergat van donar suport al rei castell, veient amb bons ulls la unificaci amb Castella.
  
Grcies a les arts diplomtiques de Berenguera, la primera esposa d'Alfons IX de Lle, Teresa de Portugal va aconseguir la renncia de les seves dues filles al tron de Lle en favor de Ferran III, en el Pacte de Terceries. Ambdues infantes de Lle van rebre com a contrapartida una gran quantitat de diners aix com certs privilegis.

Amb aquesta usurpaci al tron de Lle per part de Ferran III, el Regne de Lle i el Regne de Castella van passar a formar un mateix regne, amb Castella com a regne preeminent.
 
Sana es retir al Monestir de Cozollos, on es faria monja i on romandria fina al final de la seva vida.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57736" title="De bello gallico" nonfiltered="2669" processed="2664" dbindex="22956">

De bello gallico (Sobre la guerra de les Gllies) s l'escrit ms conegut de Juli Csar on narra la conquesta de la Gllia dels anys 58 aC al 51 aC. Tamb s conegut com Comentarii de bello gallico ja que comentarii s el nom que rebien les memries oficials. Probablement el nom original era C. Iulii Caesaris commentarii rerum gestarum.

Es considerava durant la seva vida que Csar era un dels oradors millors i els autors de prosa a Roma, fins i tot Cicer, parlaven altament de la retrica de Csar i tamb del seu estil. Entre el seus treballs eren famosos la seva oraci funeral per a la seva tia paternal Julia (La vdua de Mari) i el seu Anticato, un document escrit per ennegrir la reputaci de Cat i respondre al Cat commemoratiu de Cicer. Malauradament, la majoria de les seves obres i discursos s'han perdut. Els ms famosos dels seus treballs que sobreviuen sn:

El Commentarii de Bello Gallico (Comentaris de la Guerra de la Gllia), campanyes a Gllia i Britnia durant el seu mandat com procnsol; i;
El Commentarii de Bello Civile (Comentaris a la Guerra Civil), esdeveniments de la Guerra Civil fins immediatament desprs de la mort de Pompeu a Egipte. ;

Altres obres histricament atribudes a Caesar, l'autoria del qual s dubtada, sn:

De Bello Hispaniensis (Sobre la Guerra Hispnica), campanyes a Hispnia;
De Bello Africo (Sobre la Guerra Africana), campanyes a frica del Nord; i;
De Bello Alexandrino (Sobre la Guerra Alexandrina), campanya a Alexandria.

Aquestes narratives, aparentment simples i directes en l'estil -al punt que els Commentarii de Csar sn comunament estudiats per estudiants de llat de primer i segon curs- sn els anuncis de fet altament sofisticats de la seva agenda poltica, ms especialment per als lectors de cultura mitjana d'aristcrates menors a Roma, Itlia, i les provncies.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57738" title="Dola I de Lle" nonfiltered="2670" processed="2665" dbindex="22957">
Dola I de Lle, tamb anomenada Aldona ( v 1195 - Lorvao, Portugal v 1245 ), reina de jure de Lle (1230).

Orgens familiars.

Sana era filla d'Alfons IX de Lle i la seva primera muller, Teresa de Portugal, filla del rei de Portugal San I. D'aquest matrimoni tamb en va nixer Sana II de Lle i l'infant Ferran, mort el 1214. 

El 1230 a la mort del seu pare, Alfons IX de Llo, ella i la seva germana Sana II van heretar el Regne de Lle. Per ben aviat, el seu germanastre Ferran III de Castella va ambicionar el regne i grcies a les arts diplomtiques de la seva mare, Berenguera de Castella, aconsegu fer-se amb aquest.

Aix, grcies al Pacte de Terceries va aconseguir la renncia de les seves germanes al ttol de reina a canvi d'una bona quantitat de diners i de certs privilegis per a elles. 

A partir de 1231 Dola I es va retirar al monestir de Lorvao, juntament amb la seva mare Teresa de Portugal, on moriria prop de 1245.

 Vegeu tamb .

Sana II de Lle;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57750" title="Iris (mitologia)" nonfiltered="2671" processed="2666" dbindex="22958">
Iris (del grec      "arc iris") era una deessa en la mitologia grega considerada missatgera dels dus de l'Olimp, com Hermes (segons apareix a la Ilada. s la filla de l'ocenida Electra i del tit Taumante, per tant germana de les harpies.

S'acostumava a representar com una dona amb ales, amb un vestit de colors, ja que simbolitza l'arc de Sant Mart. Porta un caduceu i un petit flasc amb aigua de l'Estgia, amb qu adorm tots aquells que cometen perjuri.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57751" title="Ferran III de Castella" nonfiltered="2672" processed="2667" dbindex="22959">
Ferran III de Lle i de Castella, Ferran III el Sant o Sant Ferran ( Zamora 1199 - Sevilla 1252 ), Rei de Castella (1217-1252) i Rei de Lle (1230-1252). 



Orgens familiars.
El rei Ferran III fou el tercer fill, el primer mascle, d'Alfons IX de Lle i la seva segona dona, la reina Berenguera de Castella. 

Desprs de la primerenca mort d'Enric I de Castella i l'abdicaci de la seva mare, obt el 1217 el regne de Castella. Va haver d'enfrontar-se llavors a la Famlia Lara per una revolta nobiliria.

Regne de Lle.
A la mort del seu pare Alfons IX de Lle el 1230, va haver de lluitar pel tron de Lle, ja que aquest va llegar el seu regne a les infantes Sana i Dola, filles del seu primer matrimoni amb Teresa de Portugal. 

Grcies a la persuasi de la seva mare i algun pagament (Pacte de Terceries) va heretar el regne de Lle, passant a ser rei de Castella i Lle, i annexionant-se el de Mrcia el 1243.

Conquestes.


A partir de 1219, es va dedicar preferentment a dirigir les campanyes conquistadores, combinant hbilment les accions diplomtiques amb beneficioses intervencions blliques que es valien de les discrdies existents en els distints regnes musulmans.

Per altra banda, el 1244, va establir les fronteres amb la Corona d'Arag en el Tractat d'Almirra i va repartir les noves terres conquistades entre les ordres militars, l'Esglsia i els nobles, el que va donar lloc a la formaci de grans latifundis. 

Aix mateix, va reconquerir tot el territori d'Andalusia, exceptuant el Regne de Granada, sent importants les preses de ciutats d'beda, el 1233; Crdova, el 1236; Jan, el 1245; i Sevilla, el 1248, aquesta ltima amb l'ajut del rei Jaume I el Conqueridor. 

Al costat del seu pare va fundar la Universitat de Salamanca, aix com impouls la traducci del Forum Iudicum al castell.

Npcies i descendents.
El 30 de novembre de 1219, Ferran III es cas amb Elisabet Beatriu de Subia, filla del rei d'Alemanya Felip I. D'aquest matrimoni tingueren:

l'infant Alfons X de Castella (1221-1284), rei de Lle i de Castella;
l'infant Frederic de Castella (1224-1277), suposadament mort pel seu germ gran;
l'infant Ferran de Castella (1227-1243) ;
la infanta Elionor de Castella (1227-?), morta molt jove;
la infanta Berenguera de Castella (v 1229-1279), monja a las Huelgas ;
l'infant Enric de Castella "El Senador" (1230-1304), senyor d'cija;
l'infant Felip de Castella (1231-1274), arquebisbe de Sevilla i casat el 1258 amb Cristina de Noruega, filla d'Haakon IV de Noruega.
l'infant San de Castella (1233-1261), Arquebisbe de Toledo i de Sevilla  ;
l'infant Joan Manuel de Castella (1234-1283), senyor d'Escalona, Peafiel i Villena;
la infanta Maria de Castella (1235);

Desprs d'Elisabet, morta el 1235, es cas l'agost de 1237 amb Joana de Ponthieu, comtessa de Ponthieu. Tingueren: 

l'infant Ferran de Castella (1239-1269), comte d'Aumale;
la infanta Elionor de Castella (1241-1290), comtessa de Ponthieu i casada el 1254 amb el rei Eduard I d'Anglaterra. ;
l'infant Llus de Castella (1243-1269), senyor de Marchena;
la infanta Ximena de Castella (1244);
l'infant Joan de Castella (1245), mort jove i enterrat a la Catedral de Crdova;

Canonitzaci.
El Papa Climent X el va canonitzar el 1671 sent el primer rei castell que s elevat a la santedat. 

 Vegeu tamb .
Sana II de Lle;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57752" title="Hekatompilos" nonfiltered="2673" processed="2668" dbindex="22960">
Hekatompilos (o Hecatompylos) fou la capital de l'Imperi Part fins al 129 aC i la capital d estiu desprs d aquesta data.

Estava situada a la satrapia de Prtia, probablement prop d'Hircnia, al sud-est de la costa de la Mar Cspia, per la situaci exacta es desconeix, tot i que podria ser Damngham.

La ciutat ja existia en temps d'Alexandre i els grecs la van refundar i donar el nom perqu, segons Polibi, era un lloc d'encreuament de molts camins, refundaci que Api atribueix a Seleuc. El seu nom anterior (i posterior) sembla haver estat Sauloe. Va desaparixer amb els sassnides.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57755" title="Fraortes de Mdia" nonfiltered="2674" processed="2669" dbindex="22962">
Fraortes, en antic irani Fravartish fou, segons Herdot, el segon rei de Mdia, fill i successor de Deioces. 

Va estendre el seu domini per Prsia i va comenar a conquerir altres nacions d'sia. Va governar vint-i-dos anys (vers 675 aC-653 aC) i va morir en combat contra els assiris. Actualment es pensa que el seu regnat fou mes llarg (d'uns 50 anys, vers 675-625 aC). 

Se l'identifica de vegades amb el capitost Kashtariti esmentat a les tauletes cuneformes, pero l'identificaci es incerta.

A la seva mort el va succeir el seu fill Ciaxares.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57757" title="Electra" nonfiltered="2675" processed="2670" dbindex="22963">



A la mitologia grega, Electra era, segons la narraci homrica, una herona, filla d'Agammnon i Clitemnestra tamb anomenada Ladice. Electra dna nom a un desordre psicolgic anomenat complex d'Electra.

La venjana d'Electra.

Electra era filla del rei de Micenes, Agammnon i la seva esposa Clitemnestra, germana d'Helena de Troia. Quan Agammnon marx a Troia, Clitemnestra prengu un amant, Egist. Tots dos planejaren fer-se amb el tron de Micenes, encara que aquest ja tenia hereu, el fill nad dels reis, Orestes. Finalment, Agammnon torn de Troia i fou assassinat per Egist, qui li clav una daga al coll mentre Clitemnestra li donava la benvinguda. Segons algunes versions fou la mateixa Clitemnestra qui comet el crim.

Ara la parella ja governava Micenes. Per Electra, tement que Egist mats el seu germ Orestes per evitar una futura venjana, el tregu amb ajuda de la mainadera de palau i el port secretament a la cort del rei Estrofi, que el cri.

All cresqu en companyia del fill del rei, Plades, que esdevingu el seu millor amic. 
Pel que fa a Electra i les seves germanes, havien de veure com un intrs ocupava el lloc del seu pare. Les germanes d'Electra finalment es conformaren amb la situaci, per ella no feia ms que esperar que Orestes fos gran perqu torns i es vengs. Quan arrib el moment, Orestes torn disfressat i fingint la seva mort  i junt amb Electra planejaren entre el dos l'assassinat d'Egist i de la seva prpia mare. Orestes encara vacilava de cometre matricidi, per consult l'oracle de Delfos, qui li orden que ho fes.

Pel que fa a Electra, un cop venjada la mort del seu pare es cas amb Plades, l'amic d'Orestes.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 133.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57758" title="Elisabet Beatriu de Subia" nonfiltered="2676" processed="2671" dbindex="22964">
Beatriu de Subia ( Subia, Alemanya v 1202 - Toro, Lle 1235 ), reina consort de Castella i Lle (1220-1235). 

Filla de Felip I, duc de Subia i rei d'Alemanya, i d'Irene de Bizanci, filla d'Isaac II de Bizanci, Emperador de Constantinoble. 

Desprs de la mort de Felip va estar sota la tutela del seu cos  Federic II, Emperador d'Alemanya. Aquest va donar la seva autoritzaci pel seu matrimoni amb Ferran III, rei de Castella i de Lle, uni que es va realitzar el 30 de novembre de 1219. D'aquesta uni van nixer:
l'infant Alfons X de Castella (1221-1284), rei de Castella;
l'infant Frederic de Castella (1224-1277), suposadament mort pel seu germ gran;
l'infant Ferran de Castella (1227-1243) ;
la infanta Elionor de Castella (1227-?), morta molt jove;
la infanta Berenguera de Castella (v 1229-1279), monja a las Huelgas ;
l'infant Enric de Castella "El Senador" (1230-1304), senyor d'cija;
l'infant Felip de Castella (1231-1274), arquebisbe de Sevilla i casat el 1258 amb Cristina de Noruega, filla d'Haakon IV de Noruega.
l'infant San de Castella (1233-1261), Arquebisbe de Toledo i de Sevilla  ;
l'infant Joan Manuel de Castella (1234-1283), senyor d'Escalona, Peafiel i Villena;
la infanta Maria de Castella (1235);

Beatriu de Subia va morir el 30 de novembre de 1235  i fou sepultada al Real Monestir de Las Huelgas de Burgos, al costat del Rei Enric I. El seu fill Alfons va traslladar el seu cos a Sevilla, on reposava el del seu marit, Ferran III.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57760" title="Ocenide" nonfiltered="2677" processed="2672" dbindex="22965">
A la mitologia grega i romana les Ocenides o Ocenites (en grec          ) eren unes nimfes filles d'Oce i Tetis (titans). Cadascuna d'elles estava associada a una font, riu o llac. Eren germanes dels Ocenits (o Potamoi), dus dels rius.

Llista d'ocenides.
A la seva Teogona Hesode diu clarament que les ocenides son 3.000, per noms anomena a les 41 ms antigues. Tot seguit els noms donats per Hesode:

Acasta;
Admete;
nfiro;
sia: Nimfa, filla d'Oce i de Tetis. En ocasions s confosa amb Clmene i apareix com a muller de Jpet.
Calipso;
Calrroe: Nimfa, filla d'Oce i de Tetis. S'un a Crisor i fou mare de Geron.
Cerceis;
 Clmene: Nimfa, filla d'Oce i de Tetis. En ocasions s considerada esposa de Jpet i en d'altres, esposa de Prometeu.
 Clcia;
 Criseida;
 Dione ;
 Doris;
 Electra;
 Estigia;
 Eudora;
 Eurnome;
 Europa ;
 Galaxaura;
 Hipo;
 Idia;
 Jante;
 Melbosis;
 Menesto;
 Metis ;
 Ocrroe;
 Peito;
 Perseis;
 Petrea;
 Pistoa;
 Plexaura;
 Pluto ;
 Polidora;
 Primno;
 Rodea;
 Telesto ;
Toa;
 Tique;
 Urania;
 Yanira;
 Yanta;
 Zeuxo;

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 29.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57765" title="Quefir de llet" nonfiltered="2678" processed="2673" dbindex="22966">


El quefir (que a vegades es pot trobar escrit com a kfir) s un producte lctic fermentat original de la regi del Caucas. Tamb reben aquest nom els grnuls utilitzats per a la seva producci.

El quefir te un aspecte similar a la coliflor per es ms tou, s una combinaci de bacteris probitics i llevats en una matriu de protenes, lpids i sucres.  Lactobacillus acidophilus s el bacteri i Saccharomyces kefir el llevat (fong unicellular) ms habituals en el quefir, malgrat que varien segons les regions i cultures.

 Preparaci .
Hi ha diferents tipus de quefir, per el ms conegut s el quefir de llet. La producci no suporta els processos industrials i s simple, cal:

Un pot de vidre o plstic.
3/4 de litre o un litre de llet.
Dues o tres cullerades de quefir.
Un colador de plstic.

S'introdueixen la llet i el quefir al pot i es deixen a temperatura ambient durant 24-36 hores. Millor si no rep llum de cap tipus i pot transpirar; s'aconsella tapar amb un drap de cot. Un cop ha passat el temps es cola el lquid que en resulta i es repeteix el procs.

El lquid obtingut s una beguda alcohlica de baixa graduaci (menys de l'1%), carbonatada, de consistncia similar al iogurt, encara que menys suau i consistent, amb un gust cid; es pot barrejar amb sucre o mel, per millorar-ne el gust.

El quefir ha d'estar sempre en llet (vegeu Com es conserva?).
El quefir no ha de tocar objectes de metall.
Millor no tapar els envasos on es fa fermentar la llet donat que s'allibera dixid durant el procs de fermentaci i que pot arribar a fer esclatar el recipient si s'ha tancat hermticament.

La salut del quefir es mesura segons la seva blancor. Si comena a engroguir millor llenar-lo i comenar amb un nou cep sa.

 Conservaci .
Donat que el quefir ha d'estar sempre en llet, i aquesta ha de ser renovada cada dia (dos dies com a molt, si no s'ha de consumir llet quefirada durant algun temps hi ha diversos mtodes de conservaci.

 Nevera .
Es pot conservar en aigua sense clor, a la nevera unes setmanes.

 Congelat .
Es neteja b i s'eixuga, s'introdueix en una bossa de plstic i es congela. Aix aguanta molt de temps.

Per a descongelar-lo es treu del congelador i es prepara una llet quefirada durant tres dies. Aquesta llet no s'ha de beure.

 Deshidratat .
Es posa el quefir sobre paper de cuina en un lloc airejat, es mou cada cert temps fins que deixi d'estar enganxifs. Es pot guardar en un sobre de paper i fins i to ser enviat per correus.

Per a rehidratar-lo s'introdueix en llet durant dues setmanes, renovant-la cada dos dies. Aquesta llet no es beu.

 Obtenci .
Tradicionalment el quefir ha passat d'unes mans a d'altres de forma gratuta. 

A Internet hi ha moltes llistes de distribuci.

 Propietats .
Les propietats de la llet quefirada sn diverses; regenera la flora intestinal, facilita la digesti, elimina problemes d'estrenyimient o diarrees, fins i tot poden prendre'n algunes persones amb intolerncia a la lactosa (amb compte, no est demostrat, cal provar-ho poc a poc).

Vegeu tamb.
 kumis;
 iogurt;
 productes lctics;

Enllaos externs.
 Bona pgina sobre el kfir en catal;
 Centre National de Preservaci dels Aliments- quefir;
 Greg's Grains;
 http://geocities.yahoo.com.br/graos_de_kefir/ ;
 http://geocities.yahoo.com.br/kombucha_real/index.htm;
 http://geocities.yahoo.com.br/kefir_brasil/index.htm;
 Base de dades internacional de grnuls de quefir ;
 Kefir in the UK;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57767" title="Ciaxares de Mdia" nonfiltered="2679" processed="2674" dbindex="22967">
Ciaxares (antic irani Huvashtra, acadi Uaksataror, elamita Makistarra) fou rei de Mdia de vers el 625 aC al 585 aC.

Herdot diu que en els darrers anys del regnat del seu pare Fraortes  es va produir una invasi dels escites i que els medes foren governats durant 28 anys per un rei anomenat Madyes l'escita que va morir finalment en lluita contra Ciaxares, emigrant els escites cap el Caucas i la mar Negra. Es tractaria mes aviat d'un regne escita fundat a la regi del Llac Urmia i no propiament de Mdia.

A mes a mes la filiaci de Ciaxares amb Fraortes es dubtosa i els erudits pensen que en realitat era fill d'un Kastariti que fou un dels tres caps (de Madai, Saparda i Bet Kari) que van dirigir una victoriosa rebelli contra Assria el 673 aC.

La dominaci escita es va acabar i Ciaxares va arribar al govern, va reorganitzar l'exrcit i es va aliar amb Nabopolasar que es va revoltar per la mateixa poca contra Assria. Una derrota dels assiris i el regne de Manna vers el 616 aC fou aprofitada segurament per Ciaxares per conquerir Manna vers el 615 aC. L'any segent va ocupar la provncia assria d'Arrapakhe (moderna Kirkuk) i tot seguit Tarbis (al nord de Niniveh) i Assur. Nabopolasar va arribar tard pel saqueig d'Assur per es va signar un tractat d'amistat i aliana entre el babiloni i els medes, i la filla de Ciaxares, Amytis, es va casar amb el fill de Nabopolasar, Nabucodonosor II, que va construir uns jardins (el famosos Jardins penjants de Babilnia) per la seva dona perqu no ennyors la vegetaci de les muntanyes on havia nascut.

El 612 aC els aliats van ocupar Niniveh (agost el 612 aC) i van posar fi al Imperi Assiri. Els assiris es van retirar a Harran i els medes llavors es van apoderar de Mesopotmia del nord i el 610 aC van participar a la conquesta d aquesta ciutat, que desprs fou reconquerida pels assiris per expulsats un altre cop cap a Karkemish. La frontera entre Mdia i Babilnia es va establir al sud de Harran i Assur.

Seguidament es va ocupar Urartu, que abans es pensava que fou ocupat vers el 590 aC per que avui dia es tendeix a creure que ja estava conquerit en gran part vers el 600 aC i nomes romanien algunes fortaleses con Tushpa que fou ocupada vers el aC o 590 aC.

Desprs els medes van arribar fins a l'sia Menor i van topar amb Ldia. La guerra amb Ldia va durar cinc anys i la batalla decisiva es va lliurar al sis any, a la riba del riu Halys el 28 de maig del 585 aC. Iniciada la batalla es va produir un eclipsi. Els medes, espantats van signar un armistici i desprs un tractat de pau amb el rei Aliates de Ldia i amb la mediaci del rei Siennesis de Cilcia i el rei Labynetos de Babilnia (aquestos nom els hi dona Herdot, el primer es el Pirind dels Babilonis, el segon es Nabucodonosor II); aquest tractat va establir al riu Halys com a frontera. Astages, fill de Ciaxares es va casar amb Arienis, filla d'Aliates. L eclipsi havia ja estat predit per Thales de Milet.

Molt poc desprs del acord de pau va morir Ciaxares i el va succeir el seu fill Astages






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57768" title="Astages de Mdia" nonfiltered="2680" processed="2675" dbindex="22968">
Astages (babiloni Istumegu, antic irani Rshtivaiga, elamita Iristimanka) fou rei dels medes des de vers el 584 aC al 550 aC.

Era fill de Ciaxares i estava casat amb Aryenis (filla del rei Aliates de Ldia i germana del rei Cressus de Ldia), i fou el pare de Mandana, la dona del persa Cambises, i per tant avi de Cir (fill de Cambises). Una altra filla, Amtia, es va casar amb el magnat mede Espitamas, al que Astiages va designar hereu.

El 559 aC va morir el prncep Cambises d'Anshan (Anzan) i el seu fill Cir II el Gran el va succeir. La seva capital era Pasargada. El jove Cirus fou incitat per un personatge que segons Herdot fou el general Harpagos i segons Nicolau de Damasc fou el persa Oebaras, a rebellar-se contra el seu avi i es va proclamar independent. Vers el 550 aC Astiages es va decidir a atacar al seu net, per desprs d'obtenir dos victries, el seu exrcit fou derrotat per Cirus prop de Pasargada i l'exrcit mede es va retirar. Tot seguit Cirus va ocupar Ecbatana; l'exrcit meda es va amotinar i va fer presoner al rei Astages i el va entregar a Cirus. Aquest es va fer amb tot el poder. Segons Ctsies el rei fou assassinat pel magnat persa Oebaras, sense coneixement de Cirus, al tornar de la satrapia de Barcnia que suposadament havia governat.

Aix vers el 549 aC es va acabar l'imperi Mede i fou substitut pel Imperi Persa.

Vegeu tamb.
Artembares (noble);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57769" title="Public Library of Science" nonfiltered="2681" processed="2676" dbindex="22969">
La Public Library of Science (PLoS), la Biblioteca Pblica de la Cincia, s un projecte sense nim de lucre que t com a objectiu crear tota una biblioteca de revistes cientfiques, com altre tipus de literatura cientfica, sota llicncies que permetin l'accs obert. 

 Histria .

La iniciativa naix a comenaments de l'any 2001 arran d'una petici de Patrick Brown, un bioqumic de la Universitat d'Stanford, i per Michael Eisen, un bileg computacional de la Universitat de Califrnia, Berkeley, i el Lawrence Berkeley National Laboratory. En aquesta es demanava a tots els cientfics que deixessin de publicar a revistes que no facilitessin de forma totalment lliure i gratuta els seus continguts desprs de 6 mesos de la seua publicaci.

A partir d'aquell moment, amb la collaboraci del premi Nobel i antic director del NIH, Harold Varmus, comenaren a pensar en publicar ells mateixos seguint el mateix model de BioMed Central. Com a resultat, la primera revista, PLoS Biology, va veure la llum el 13 d'octubre del 2003. Aquesta i les revistes que en seguiren estan publicades sota llicncia Creative Commons Reconeixement (CC-by) .

 Vegeu tamb .

 Science Commons;

 Enllaos externs .

 PLoS;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57773" title="Serra del Ferrer" nonfiltered="2682" processed="2677" dbindex="22971">
La Serra del Ferrer est situada entre la de Brnia i la del Carrascal de Parcent, en la lnia divisria entre les dues Marines (Alta i Baixa), al Pas Valenci.
Aquesta serra s coneguda tamb amb el nom de Penya Latebra, paraula que en llat significa amagatall.

Descripci fsica.

La Serra del Ferrer, amb una llargria de 5 quilmetres, s'eleva fins als 889 m. d'alada, i separa els termes municipals de Trbena, Xal i Alcalal.

A la vesssant oriental de la Serra del Ferrer naix el Barranc de Murta que, desprs de travessar la partida del mateix nom, s'uneix al Barranc de Masserof per a formar el Riuet de Cuta, tributari del riu Xal-Gorgos. El paratge on s'ajunten es denomina Pla dels Barrancs i es troba a uns 1,5 quilmetres de la poblaci de Xal.

Al flanc nord d'aquesta serra s'origina el Barranc de Passula, que s tamb un afluent del riu Xal-Gorgos.

Sa Cova de ses Lletres.   

En aquesta serra, concretament a "sa Cova de ses Lletres" al terme municipal de Trbena, s'ha localitzat un interessant conjunt de pintures rupestres que pertanyen a l'anomenat art esquemtic, que es caracteritza per la seua simplicitat pictrica.   



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57774" title="Equaci diferencial" nonfiltered="2683" processed="2678" dbindex="22972">
Una equaci diferencial s una equaci en la qual les derivades d'una funci estan incloses a la prpia equaci.

Les equacions diferencials es divideixen en dos tipus:

 Les equacions diferencials ordinries (EDO), les quals noms contenen funcions d'una variable independent i les derivades d'aquesta variable;
 Les equacions diferencials en derivades parcials (EDP), les quals contenen funcions de ms d'una variable i llurs derivades parcials;

S'anomena ordre d'una equaci diferencial a l'ordre de la mxima derivada que cont. Aix, una equaci diferencial de primer ordre noms cont derivades primeres.

Les equacions diferencials sn, en general, difcils de resoldre i no tenen un mtode general de resoluci analtica, ara b, hi ha tot un seguit de casos particulars que s que es poden resoldre analticament. A ms, sempre es pot optar per mtodes numrics. Aquest darrer mtode s el de ms inters per part de la matemtica aplicada, la fsica i l'enginyeria.

Les equacions diferencials tenen grans aplicacions en fsica i qumica, i s'usen sovint en models matemtics per explicar fenmens biolgics, socials i econmics. Exemples famosos d'equacions diferencials sn:
Les equacions de Maxwell, en l'electromagnetisme;
L'equaci de la calor, en la termodinmica;
L'equaci d'ones;
L'equaci de Laplace, que defineix funcions harmniques;
L'equaci de Poisson;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57775" title="Bar (unitat de pressi)" nonfiltered="2684" processed="2679" dbindex="22973">


Un bar (smbol bar) s una unitat de pressi. No pertany al sistema internacional SI. s acceptada (tot i que no recomanada) per al seu s dins del SI. El bar s encara emprat mpliament en descripcions  de pressi perqu el seu valor s aproximadament el de la pressi atmosfrica. 

Definici .
El mbar es defineix com:
 1 mbar = 100 000 pascals (Pa) = 100 kPa = 1 000 000 dines/superfcie centmetre;

Conversions.
 1 bar = 100 kN/m ;
 1 bar = 10,2 m.c.a (metres columna d'aigua);
 1 bar = 1000 hPa;

Origen.
El mot bar troba el seu origen en el mot Grec bros, que significa pes. El seu smbol oficial s "bar"; la "b" emprada prviament s ara negligida, per encara es troba sovint especialment en la forma "mb" en lloc de la correcta "mbar" per expressar millibars.

Discusi.
La pressi d'aire atmosfrica sovint s donada en millibars on la pressi "standard" a nivell del mar es defineix com 1013.25 mbar (hPa), igual a (1.01325 bar). El millibar no s una unitat de mesura del SI; no obstant, encara s'empra localment en meteorologia quan es descriu la pressi atmosfrica. La unitat del SI s el pascal (Pa), considerant que 1 mbar = 100 Pa = 1 hPa = 0.1 kPa. Els meteorlegs d'arreu del mn han mesurat la pressi de l'aire en in millibars durant molt de temps. Desprs de la introducci de les unitats del SI, molts preferiren preservar els nombres de pressi tradicionals. Per aix s que alguns continuen emprant millibars sota el seu propi nom, mentre d'altres utilitzen hPa (que sn equivalents als millibars) de manera que poden continuar emprant la mateixa escala numrica. Pressions similars es donen en kilopascals a prcticament tots els altres camps en qu el prefix hecto amb prou feines s'usa. 

En l's quotidi, la pressi s sovint mesurada en referncia amb la pressi atmosfrica.

 Enllaos externs .
Lloc web oficial del SI: Table 8. Other non-SI units currently accepted for use with the International System Their use is not encouraged.;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57780" title="Corall" nonfiltered="2685" processed="2680" dbindex="22974">


Els coralls (o corals) sn animals colonials que pertanyen a la classe  dels antozous del flum cnidaris. Les colnies estan formades per miler d'individus anomenats zooides y poden assolir grans dimensions (esculls de corall). Els coralls sn ms freqents i abundants en mars clides.

El terme coral no t cap significat taxonmic i s poc precs; se sol usar  per a designar els antozous que secreten un esquelet calcari dur, especialment els que formen colnies ramificades. Per tamb s com denominar corall a espcies que creixen formant colnies compactes, com ara el corral cervell (Diploria labyrinthiformis) i fins i tot els que posseeixen  un esquelet corni i flexible com les gorgnies.

Els coralls, sobre tot el corall vermell i el corall negre, tenen un ampli s en joieria, essent el coraller la persona que treballa el corall.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57781" title="Alfons XII d'Espanya" nonfiltered="2686" processed="2681" dbindex="22975">


Alfons XII d'Espanya (Madrid 1857 - El Pardo 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885). El regnat d'Alfons XII signific el retorn de la casa de Borb a Espanya desprs del breu parntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera Repblica Espanyola.

Joventut.

Fill de la Reina Isabel II d'Espanya i  suposadament de l'infant Francesc d'Asss d'Espanya (que rebia el pseudonim de Paquito Natillas) i era nt del rei Ferran VII d'Espanya i de la princesa Maria Cristina de Borb-Dues Siclies i de l'infant Francesc de Paula d'Espanya i de l'infanta Llusa Carlota de Borb-Dues Siclies. Els quatre avis d'Alfons XII descendien directament del rei Carles III d'Espanya, ja que tant l'avi matern com els avis paterns descedien de l'esmentat rei a travs del seu fill, el rei Carles IV d'Espanya i l'avia materna a travs del rei Ferran I de les Dues Siclies. Malgrat tot, diverses font revelen que el vertader pare d'Alfons seria el capit de l'exrcit Enrique Puig Molt amant de la seva mare.

L'any 1868 part a l'exili amb la resta de la seva famlia i s'instal a Pars al Palau Castilla junt amb la resta de la famlia reial. Realitz estudis a prestigiosos centres acadmics de Viena i formaci militar a la exclusiva base militar de Sandhurst on desprs rebria formaci castrense el seu nt el comte de Barcelona o diversos membres de les famlies reials britnica, grega o luxemburguesa. 

Regnat.

Amb les caigudes de la monarquia del rei Amadeu I d'Espanya de la casa savoiarda, i de la Primera Repblica firm un document en qu afirm que pujava al tron d'una monarquia parlamentria (1874). L'any segent arrib a Madrid i fou coronat rei.

Durant el seu breu regnat tres sn les principal lnies d'acci:

 En primer lloc es dna per concls el conflicte, si ms no armat, entre el carlisme i l'isabelisme. Acaba la tercera guerra carlina i Alfons es reconegut per amplis sectors del carlisme.

 En segon lloc, s'inici el conflicte cub que acabaria l'any 1898 amb la prdua de la colnia a favor dels Estats Units.

 En tercer lloc, el seu regnat signific l'inici de la Restauraci, de la poltica bipartidista entre els liberals de Prxedes Mateo Sagasta i el conservador Antonio Cnovas del Castillo i del caciquisme electoral.

Descendncia.

Alfons XII es cas amb primeres npcies amb la seva cosina la princesa-infanta Maria de la Merc d'Orleans filla de l'infanta espanyola Llusa Ferranda d'Espanya i del duc Antoni d'Orleans.

La mort prematura de la jove reina ocasion el segon casament del rei amb l'arxiduquessa Maria Cristina d'ustria filla dels ducs de Teschen i nta-neboda de l'emperador Francesc Josep I d'ustria. Del segon matrimoni nasqueren tres fills, el darrer pstum:

SAR l'infanta Maria de la Merc d Espanya  nascuda a Madrid el 1880 i morta a la mateixa ciutat el 1904. Es cas amb el prncep Carles de Borb-Dues Siclies el 1901.

SAR l'infanta Maria Teresa d'Espanya nata el 1882 a Madrid i morta el 1912. Es cas amb el prncep Leopold de Baviera el 1905 a Madrid.

SM el rei Alfons XIII d'Espanya nat a Madrid el 1886 a Madrid i mort a Roma el 1941. Es cas a Madrid el 1905 amb la princesa Victria Eugnia de Battenberg nta de la reina Victria I del Regne Unit.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57784" title="Jard" nonfiltered="2687" processed="2682" dbindex="22976">
Un jard (de l'alemany Garten que significa "tancat"), s un espai del paisatge planificat on s'hi conreen i mantenen plantes (flors, llegums, arbres fruiters o ornamentals) i altres formes de la natura, tot i que una senzilla gespa pot definir un jard. Els jardins poden incorporar materials naturals o artificials.


Els diferents tipus de jard.

El jard pot ser d'ordre privat o pblic.

 Quan es tracta d'un lloc pblic es parla ms aviat d'un jard pblic o d'un parc quan es tracta d'un jard extens contigu a un palau o un castell com el jard a la italiana de les villes toscanes.
    
 Un jard s ms sovint un tancat contigu a un habitatge, utilitzat per al lleure, es diu aleshores jard de lleure, si utilitzat per la producci de llegums o de fruites, se'n diu jard d'hort o hort.
    
 Quan aquest tancat s situat a l'habitatge (a una galeria o un balc), es tracta d'un jard d'interior (o jard d'hivern).
    
 Si reuneix colleccions de plantes amb finalitats cientfiques o de lleure, es parlar de jard botnic.
    
 Quan es tracta de conreus realitzats amb finalitats comercials es parlar ms aviat de conreu intensiu. Aquestes plantacions es fan sovint en  hivernacles.
    
 Si el manteniment s escs, del jard se'n diu erm.

 el jard francs, s un jard de lleure simtric, amb lnies rectes.
    
 el jard a l'anglesa,  s un estil de jard que fa la illusi de la natura salvatge, amb lnies corbes.




Els elements del jard .

 bassa;
    
 tanca;
    
 laberint;
    
 nan de jard;
    
 parterre;
    
 gespa;
    
 viver;
    
 hort;
    
 rocall;
    
 sender;
    
 munt de compost;

Els edificis del jard o el jard de l'edifici.

 cabana;
    
 folly o fbrica de jard;
    
 quiosc;
    
 celobert;
    
 pavell;
    
 prgola;
    
 orangerie;

 hivernacle;
    
 veranda;
    
 glorieta;
    
 sobre una terrassa o un senzill balc;
    
 sobre un mur: mur vegetalitzat;
    
 sobre una teulada: jard penjant;

Vegeu tamb.

 Tipus de jardins;
    
 Jardineria urbana;
    
 Jardineria;
    
 Paisatge, paisatgista, arquitecte paisatgista;

Enllaos externs.


 Web del Comit des parcs et jardins de France;
 Visites privades a jardins de Frana i del mn;
 JardindEssai.com : tout sur le Jardin d'essai du Hamma d'Alger;
 Llibres i jardins;
 Els diferents tipus de jardins;
 Els jardins de Gilles Clment  ;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57785" title="Mons" nonfiltered="2688" processed="2683" dbindex="22977">
Mons s un sistema de vents que varien de direcci segons l'estaci de l'any.

El nom deriva de la paraula rab mawsim que significa estaci.

L'explicaci d'aquest sistema segons la teoria de Flohn (1951) s considerar que el canvi peridic dels vents monsnics, de superfcie i d'altitud, resulta de la translaci peridica de les zones planetries de circulaci atmosfrica, relacionada amb la marxa aparent del Sol en el seu zenit.
 
En meteorologia s'anomena mons solament al flux estiuenc de l'oest que es producte de la desviaci de l'alisi en travessar l'Equador.

El mons d'estiu origina pluges de diferent intensitat segons l'ubicaci geogrfica de les localitats, mentre que el mons d'hivern s molt sec.

El rgim del Mons amb la seves diferncies en el moment d'aparixer i en intensitat afecta especialment l'sia tropical i s molt caracterstic del subcontinent indi. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57788" title="Atenci farmacutica" nonfiltered="2689" processed="2684" dbindex="22979">
L'atenci farmacutica o farmcia assistencial s un procs cooperatiu per a la provisi responsable de terpia farmacolgica a un pacient considerat individualment. Aquesta especialitat de la prctica farmacutica tracta de cercar, prevenir i resoldre problemes relacionats amb els medicaments, per a aconseguir que el frmac faa al pacient all que el metge espera. En aquest procs interaccionen el farmacutic, el pacient i el metge. 

La definici que hi dona el Consens d'Atenci farmacutica s: ATENCI FARMACUTICA s la participaci activa del farmacutic per a la assistncia al pacient en la dispensaci i seguiment d'un tractament farmacoteraputic, cooperant aix amb el metge i altres professionals sanitaris amb la fi d'aconseguir resultats que milloren la qualitat de vida del pacient. Tamb comporta la implicaci del farmacutic en activitats que proporcionen bona salut i previnguen les malalties.

Naixement de l'atenci farmacutica.
L'Atenci Farmacutica actual naix als EUA de la m de Charles D. Hepler i Linda M. Strand amb l'article Opportunities and responsibilities in pharmaceutical care (Oportunitats i responsabilitats en l'atenci farmacutica) publicat a l' American Journal of Hospital Pharmacy l'any 1990. En aquest article es recull el canvi que hi ha hagut en les professions sanitries i la possibilitat que t el farmacutic de madurar com a professi, deixar a banda el sectarisme i canviar els rols de simples dispensadors de medicaments, degut a la prdua dels rols apotecaris com la fabricaci dels medicaments i la prohibici al 1922 per lAmerican Pharmaceutical Association de qu un farmacutic no pot comentar al pacient el contingut i els efectes teraputics d'un medicament prescrit per un metge. Tot a, proposa al farmacutic de fer-se responsable de la farmacoterpia del pacient i de reduir preventivament la morbi-mortalitat relacionada amb els medicaments.

L'atenci farmacutica actualment.
L'atenci farmacutica a Espanya s definida pel Consens d'Atenci Farmacutica, el qual engloba les tasques del farmacutic orientades cap al pacient: la dispensaci de medicament/s, el consell o la consulta sobre aquest/s medicament/s o altres qestions relacionades i un seguiment dels tractaments farmacolgics personalitzat.

En l'actualitat a Espanya suposa una especialitat possible d'un llicenciat en farmcia, que vulga dedicar-se al mn de les oficines de farmcia, mitjanant un mster i encara est en procs de desenvolupament a les oficines de farmcia. 

En altres pasos, com als Estats Units, l'atenci farmacutica ha estat enfocada en assessories farmacutiques com a consultes i aquestes ja s'assemblen als metges de consultes i moltes companyies farmacutiques ofereixen aquest servei junt a serveis d'infermeria o d'assistncia a gent major.  

Referncies.


 Enllaos externs .
 Consens d'Atenci Farmacutica;
 Qu s l'atenci farmacutica;
 Llista de correu d'Atenci Farmacutica;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57789" title="Farmacogenmica" nonfiltered="2690" processed="2685" dbindex="22980">
La Farmacogenmica s l'estudi de com l'herncia gentica d'una persona afecta a la resposta de l'organisme a un frmac. Existeix un mats conceptual entre la farmacogenmica i la farmacogentica. Mentres que la farmacogenmica es refereix a assumptes que tenen en compte les caracterstiques de les seqncies genmiques, mitjanant una visi integradora que inclouria interaccions entre gens per exemple, la farmacogentica queda circumscrita a la detecci de modificacions de gens individuals en la resposta a frmacs.

L'objectiu de la farmacogenmica s la creaci de frmacs a medida per a cada pacient i adaptats a les  seues condicions gentiques. El medi ambient, la dieta, estil de vida i estat de salut, todo a pot influir sobre la resposta d'una persona a un frmac. Entendre el funcionament gentic es creu que ser la "clau" per a crear frmacs personalitzats amb major eficcia i seguretat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57807" title="Joan de Borb i Battenberg" nonfiltered="2691" processed="2686" dbindex="22981">


Joan de Borb (La Granja de Sant Ildefons 1913 - Pamplona 1993) s l'nic cap de la famlia dels Borbons espanyols que en cap moment de la seva vida no ha estat rei. Va ser comte de Barcelona.

 Infncia i educaci .

Quart fill del rei Alfons XIII d'Espanya i de la princesa Victria Eugnia de Battenberg nasqu a La Granja de Sant Ildefons l'any 1913. Nt del rei Alfons XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'ustria per via paterna i per via materna del prncep Enric de Battenberg i de la princesa Beatriu del Regne Unit.

Reb una educaci cortesana amb professors particulars a Palau. Un cop proclamada la Repblica 1931 estudi Cincies Poltiques i Histria a la Universitat de Florncia i reb una formaci castrense a la prestigiosa acadmia militar britnica de Sandhurst. Per la seva nacionalitat espanyola hagu de renunciar a la carrera a la Marina anglesa.

 Casament i descendncia .

L'any 1935 es cas amb la princesa Maria de la Merc de Borb-Dues Siclies a Roma. Filla de l'infant Carles de Borb-Dues Siclies i de la princesa Llusa d'Orleans havia restat molt vinculada a la famlia reial espanyola des del seu naixement i ostentava els ttols de princesa de les Dues Siclies i el d'infanta d'Espanya amb el grau d'altesa reial.

La parella s'install a Cannes i posteriorment a Roma. L'any 1942 abandonaren Itlia i s'installaren a Lausana fins el 1946. La parella tingu quatre fills:

SAR la infanta Pilar d'Espanya nascuda a Cannes el 1936. Es cas a Estoril el 1967 amb Luis Gmez-Acebo.

SM el rei Joan Carles I d'Espanya nat a Roma el 1938. Es cas amb la princesa Sofia de Grcia a Atenes el 1962.

SAR la infanta Margarida d'Espanya el 1939 a Roma. Es cas el 1972 amb el doctor Carlos Zurita.

SAR l'infant Alfons nat a Roma el 1941 i mort a Estoril el 1956.

 Vida oficial .

Essent l'hereu al presumpte tron d'Espanya intentar participar a la Guerra Civil al bndol franquista. Malgrat que intent creuar la frontera franconavarresa i unir-se a les tropes del general Mola aquest li imped allegant les dificultats que suposaria pels carlistes accept l'hereu d'Alfons XIII d'Espanya al mateix bndol.

Situat de nou a Cannes, la seva famlia hagu de traslladar-se a Roma com a conseqncia de les manifestacions diries que tenien lloc davant de la seva casa per part de partidaris republicans. A Roma nasqu el seu fill primogenit i fou batejat pel Cardenal Paccelli, futur Pius XII. El 1940 el seu pare abdic en el seu favor la corona en un document que fou pblic l'any 1941.

Les renncies que cinc anys abans (1935) havien fet els seus germans Alfons d'Espanya i Jaume d'Espanya eren ms que polmiques. Si al germ gran se sustentava en el fet que havia contret un matrimoni desigual i que pats hemoflia, sobre l'altre germ es basava en el fet que fos sord-mut i que hagus contret un matrimoni desigual amb una aristcrata francesa. Aquestes renncies poc voluntries ocasionaren nombrosos problemes a Joan al llarg de la seva vida i fins i tot al seu fill, el rei Joan Carles I d'Espanya.

L'any 1942 es vei obligat a marxar de Roma i establir-se a Lausana. Els motius afectaves sobretot a la reina Victria Eugnia de Battenberg que com a princesa britnica era considerada una enemiga pel rgim de Mussolini. Establerts a Lausana es produ una de les principals fites poltiques de la vida de Joan: el Manifest de Lausana en qu es denunciava el carcter totalitari de la dicatadura franquista i a on s'oferia com una alternativa democrtica en el model de monarquia parlametria. 

L'any 1946 Joan i la seva famlia s'install a Estoril sempre en cases facilitades per aristcrates espanyols. L'any 1947 public el Manifest d'Estoril en qu rebutjava la Llei de Successi de 1947 a partir de la qual el general Francisco Franco pretenia imposar una determinada voluntat successria i elevava a la categoria de regne a Espanya. A la vegada es refermava com l'nic dipositari de la tradici i les institucions monrquiques.

Malgrat tot, el comte de Barcelona inici un seguit de converses amb el general Franco que portaren a l'infant Joan Carles a poder cursar estudis a Espanya. El prncep marx d'Estoril el 1948 amb el Lusitnia i s'install a una finca Las Jarrillas, a disset quilmetres de Madrid on cursaria estudis. Joan eleg els quatre preceptors i els vuit alumnes d'aquesta escola. Els alumnes eren Alfonso lvarez de Toledo (fill del marqus de Valdueza), l'infant Carles de Borb-Dues Siclies, Jaime Carvajal Urquijo (fill del comte de Fontanar), Fernando Falc Cabeza de Vaca (fill del marqus de Cubas), Agustn Carvajal y Fernndez de Crdoba, Alfredo Gmez Torres, Juan Jos Macaya i Jos Luis Leal Maldonado. 

L'any 1957 reb el suport d'una gran part del carlisme tradicional. El 1969 en conixer el nomenament del seu fill com a futur cap d'estat a ttol de rei, Joan emet un comunicat de protesta i dissolgu el seu Consell Privat, presidit per Jos Maria Pemn i el seu secretariat poltic presidit per Jos Maria de Areilza.

La vida poltica de Joan estigu marcada pels estires i arronses amb la dictadura. Qualsevol ocasi era aprofitada pel comte de Barcelona per remarcar-se als ulls del general i de la societat espanyola com l'autntic i nic dipositari de les tradicions monrquiques espanyoles. Una ocasi en qu aix s'evidenci fou en el nul paper que Franco tingu en l'arranjament del casament del prncep amb la princesa Sofia de Grcia, l'anunci fou aprofitat pel comte que no inform el general i que se n'hagu d'assabentar per la premsa estrangera arran de l'anunci que tingu lloc a Lausana.

L'any 1968 el comte de Barcelona fou el padr del seu nt el prncep d'Astries, Felip de Borb. Al comte li fou concedit un perms especial per entrar a Espanya encara que s'hagu d'allotjar a casa del duc d'Albuquerque a fora quilmetres de la capital.

L'any 1977 Joan de Borb va cedir els altres drets dinstics al seu fill. En el mateix acte, li va demanar perms al rei (i aquest li va concedir) per seguir fent servir el ttol de Comte de Barcelona.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57813" title="Maria Cristina d'ustria" nonfiltered="2692" processed="2687" dbindex="22982">

Maria Cristina d'Habsburg-Lorena (Gross-Seelowitz, Morvia 1858 - Madrid 1929). Reina consort d'Espanya (1879-1885) i reina regent d'Espanya (1885 - 1902).

 Orgens familiars .
Primera filla de l'arxiduc Carles Ferran d'ustria i de la princesa Elisabet d'ustria. Era nta del gran mestre de l'Ordre Teutnica, l'arxiduc Carles Llus d'ustria i de la princesa Enriqueta de Nassau-Weilburg per via paterna i per via materna de l'arxiduc-palat Josep Antoni d'ustria i de la princesa Maria Dorotea de Wrttemberg. Era besnta de l'emperador Leopold II, emperador romanogermnic i rebesnta del rei Carles III d'Espanya.

 Npcies i descendents .
L'arxiduquessa es cas a Madrid el 1879 amb el rei Alfons XII d'Espanya. La parella tingu tres fills:

SAR l'infanta Maria de la Merc d'Espanya nascuda a Madrid el 1880 i morta a la mateixa ciutat el 1904. Es cas amb el prncep Carles de Borb-Dues Siclies el 1901.

SAR l'infanta Maria Teresa d'Espanya nata el 1882 a Madrid i morta el 1912. Es cas amb el prncep Leopold de Baviera el 1905 a Madrid.

SM el rei Alfons XIII d'Espanya nat a Madrid el 1886 i mort a Roma el 1941. Es cas a Madrid el 1905 amb la princesa Victria Eugnia de Battenberg nta de la reina Victria I del Regne Unit.

 Regncia .
L'any 1885 Maria Cristina fou nomenada reina regent, crrec que ocup fins l'any 1902. Era la segona reina regent del segle XIX a Espanya, la primera fou la reina govenadora Maria Cristina de Borb-Dues Siclies que ho fou des de 1833 fins a 1840. L'obra de govern de Maria Cristina fou la de seguir el Pacte del Pardo de 1879 i garantir la continutat de la Restauraci.

Al llarg de la seva regncia un seguit de qestions poltiques afloraren definitivament en el si de la societat espanyola. En primer lloc, l'obrerisme i el socialisme que introdut timidament durant la Primera Repblica aconseguir consolidar-se durant la primera etapa de la Restauraci. En segon lloc, la guerra de Cuba, conflicte que qued concls l'any 1898 amb la prdua de les colnies de Cuba, Filipines i Puerto Rico per part d'Espanya. En tercer lloc, el sorgiment del catalanisme poltic que ja havia manifestat clarssimes expressions al llarg del regnat d'Alfons XII i que se succeiren durant la regncia, per exemple les Bases de Manresa de 1892. En quart lloc, Maria Cristina afavor de forma descarada al Partit Liberal de Sagasta el qual port a terme la majoria de les principals encara que tmides reformes. 

Malgrat que la regncia de Maria Cristina s elevada per la majoria d'historiadors i poltics com un perode de pau i estabilitat institucional, Maria Cristina no fu absolutament cap pas en favor de la transformaci del pas cap a un estat veritablement democrtic i modern.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57823" title="Anagnia" nonfiltered="2693" processed="2688" dbindex="22983">
Anagnia fou una ciutat del Latium i antiga capital dels hrnics. Es l'actual Anagni.

En temps de Tuli Hostili va ajudar al rei rom. El 486 aC la Lliga dels Hernicis es va aliar a Roma per dos-cents anys desprs l aliana es va trencar i va esclatar la guerra per foren rpidament derrotats pel cnsol Marcius Tremulus el 306 aC i foren declarada ciutat romana sense dret de sufragi i prefectura, per mes tard, a una data desconeguda, va obtenir drets municipals. Fou ocupada breument per Pirrus i desprs per Anbal el 211 aC. Al principi del imperi va rebre una colnia romana per no se li va reconixer el rang colonial. 

Hi va nixer el general Valens, lloctinent de Viteli.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57832" title="Ancona" nonfiltered="2694" processed="2689" dbindex="22984">


Ancona s una ciutat italiana, capital de la provncia d'Ancona a la regi de les Marques.

 Histria .
Va ser fundada com a colnia pels grecs de Siracusa (Siclia), atrets pel seu port natural. Va passar a Roma amb la resta del Pic i el 178 aC fou estaci naval per la campanya d Illria. Sempre fou el principal port per les comunicacions de Roma amb Dalmcia. En temps dels Gracs el seu territori fou assignat en part als colons romans i Marc Antoni hi va establir veterans, moment en el que devia adquirir el rang de colnia que tenia al comenament del Imperi. Fou engrandida per Traj al que es va dedicar un arc de triomf de marbre que encara es conserva junt amb restes del amfiteatre.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:500 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:150000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:50000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:10000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 49375
  bar:1871 from:0 till: 48738
  bar:1881 from:0 till: 50703
  bar:1901 from:0 till: 57689
  bar:1911 from:0 till: 65804
  bar:1921 from:0 till: 68907
  bar:1931 from:0 till: 74227
  bar:1936 from:0 till: 79677
  bar:1951 from:0 till: 85763
  bar:1961 from:0 till: 100485
  bar:1971 from:0 till: 109789
  bar:1981 from:0 till: 106498
  bar:1991 from:0 till: 101285
  bar:2001 from:0 till: 100507

PlotData=

  bar:1861 at: 49375 fontsize:S text: 49.375 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 48738 fontsize:S text: 48.738 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 50703 fontsize:S text: 50.703 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 57689 fontsize:S text: 57.689 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 65804 fontsize:S text: 65.804 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 68907 fontsize:S text: 68.907 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 74227 fontsize:S text: 74.227 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 79677 fontsize:S text: 79.677 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 85763 fontsize:S text: 85.763 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 100485 fontsize:S text: 100.485 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 109789 fontsize:S text: 109.789 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 106498 fontsize:S text: 106.498 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 101285 fontsize:S text: 101.285 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 100507 fontsize:S text: 100.507 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57833" title="Teoria M" nonfiltered="2695" processed="2690" dbindex="22985">
La Teoria M s una teoria que sorgeix com una ampliaci de la teoria de cordes i que aconsegueix combinar les 5 teories de  supercordes existents actualment i la supergravetat en 11 dimensions, aparentement incompatibles enre elles. Fou proposada per Edward Witten el 1995. La teoria M no s completa; es pot aplicar en moltes situacions, per la teoria completa encara s'ha de desenvolupar i s possible que calgui desenvolupar noves eines matemtiques per tal de comprendre i aprofitar plenament la teoria. Actualment s una de les rees de recerca ms actives en fsica terica.

 La teoria de cordes i els seus problemes .

Un problema ja clssic de la fsica s que la relativitat general, la teoria desenvolupada per Albert Einstein que explica coses en escales molt grans o cosmolgiques, s irreconciliable amb la mecnica quntica i el model estndard, que descriuen l'univers en l'escala subatmica. A ms, hi ha problemes amb el model estndard: t al voltant de 20 parmetres lliures que s'han d'introduir a m, i t un gran nombre de partcules que considera fonamentals (hi ha tres cpies de totes les partcules organitzades en famlies, l'nica diferncia d'una a l'altra s la massa de les partcules). A ms a ms, com no es pot conciliar amb la relativitat general, al model estndar li falta una descripci de la gravetat, la ms familiar de les quatre forces fonamentals. 

Resulta que considerar objectes fonamentals unidimensionals en comptes de partcules puntuals resolt molts d'aquests problemes. El nombre de parmetres lliures en la teoria baixa de 20 fins a un (un parmetre que correspon a la mida de les cordes), i hi ha l'esperana que els detalls de la teoria explicaran per qu existeixen les tres famlies de partcules. Ms important encara, la teoria de cordes cont necessriament gravitons, la partcula que provoca la gravetat. En definitiva, la teoria de cordes aconsegueix unir la relativitat general i la mecnica quntica.

Tanmateix, hi ha alguns problemes amb teoria de cordes. Primer de tot, exigeix 10 dimensions perqu les cordes vibrin, en oposici a les 4 dimensions (3 espacials i 1 temporal) que comunament observem. Aix pot semblar ridcul; s, tanmateix, possible si les 6 dimensions extres sn extremadament minscules i es troben cargolades sobre s mateixes. Per exemple, si es mira un tub des d'una gran distncia sembla que sigui noms una recta (s a dir, 1 dimensional); una inspecci ms detallada del tub, per, mostra 2 dimensions: una que s la longitud del tub (la que viem des de lluny) i una altra al voltant del tub. Aix, el tub s realment una superfcie de dues dimensional, malgrat que de lluny sembli serr una lnia unidimensional.

Un altre problema amb la teoria de cordes s que n'hi ha 5 formulacions diferents. Aix s un punt clau per entendre el paper de la teoria M. Les 5 teories difereixen en el tipus de cordes que permeten i en com implementen la supersimetria, una part tcnica de la teoria de cordes que duu al nom habitual de teoria de supercordes. Aquestes 5 teories diferents (esotricament anomenades Tipus I, Tipus IIA, Tipus IIB, SO(32) i E8E8) representen un greu problema per als terics de cordes. Com la teoria de cordes afirma ser una teoria de tot, hi hauria d'haver realment noms una formulaci coherent de la teoria, per en canvi n'hi ha 5. En aquest punt apareix la teoria M.

 La teoria M .

El 1995, Edward Witten iniciava el que s'ha anomenat la Segona Revoluci de les Supercordes presentant la teoria M. Aquesta teoria combina en una sola teoria les 5 diferents teories de cordes, juntament amb un intent prviament abandonat d'unificar Relativitat General i Mecnica Quntica anomenat supergravetat d'onze dimensions. Aix s'aconsegueix creant una srie de relacions entre cada una de les teories, relacions anomenades dualitats (especficament, dualitat S, dualitat T i dualitat U). Cada una d'aquestes dualitats proporciona una manera de passar d'una de les teories de cordes a una altra.

La dualitat T s probablement la que es pot explicar ms fcilment. T a veure amb la mida, denotada per R, del cargolament de les dimensions en les teories de cordes. Resulta que si es pren una teoria de cordes de tipus IIA, amb una mida R i el radi es passa a 1/R llavors acabar donant lloc al que s equivalent a una teoria de tipus IIB de mida R. Aquesta dualitat, junt amb les altres, crea connexions entre les 5 (o 6, si considerem la supergravetat) teories.

De fet l'existncia d'aquestes dualitats ja es conexia abans del treball de Witten; el que Witten aconsegu demostrar s que totes aquestes teories estaven interconnectades perqu en realitat eren totes aproximacions d'una teoria subjacent que les engloba a totes. A ms, es demostr que les equacions que exigien que les cordes es trobessin en un espai de 10 dimensions eren noms aproximades. La teoria M (que, recordem, encara es troba a les beceroles) implica 11 dimensions.




 Qu significa la M? .

Ning sap perqu Witten batej aquesta teoria amb la lletra M. Algunes possibilitats plantejades sn "matricial", "magdalena", "misteriosa", "mgica", "mare de totes les teories", murky ("obscura"), "de membranes" o "monstruosa". Sheldon Glashow creu que en realitat s la W de Witten cap per avall.

 Enllaos externs .
Superstringtheory.com - La "Web oficial de la teoria de cordes". Bones explicacions a nivell introductori i avanat (en angls).
Basics of M-Theory - Un curs sobre la teoria M (en angls).




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57840" title="Maria de la Merc d'Espanya" nonfiltered="2696" processed="2691" dbindex="22986">
Maria de la Merc d'Espanya (Madrid 1880 - 1904) va ser princesa d'Astries des del seu naixement i fins a la seva mort, primer com a hereva del seu pare el rei Alfons XII d'Espanya i desprs per ser-ho del seu germ el rei Alfons XIII d'Espanya.

Filla primognita del rei Alfons XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'ustria es cas el 1901 amb el prncep Carles de Borb-Dues Siclies. La parella tingu tres fills:

SAR l'infant Carles de Borb-Dues Siclies nat a Madrid el 1902 i mort el 1964. Es cas amb la princesa Alcia de Borb-Parma.
SAR l'infant Ferdinando (1903-1905);
SAR la infanta Isabella (1904-1985), casada amb el Comte Jan Zamoyski (1900-1961). ;

La seva mort prematura ocasion el segon casament del seu esps amb la princesa Llusa d'Orleans el 1908.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57843" title="Mick Jagger" nonfiltered="2697" processed="2692" dbindex="22987">
Mick Jagger (Dartford, Kent, 26 de juliol de 1943 ) s un cantant i compositor angls de rock. El seu nom complet s Michael Philip Jagger. 

Biografia.
Estudi economia a Londres, i va ser all on va fer amistat amb Brian Jones i Keith Richard, amb els quals form The Rolling Stones, el 1962. Dins del grup fou la veu solista i co autor, amb Richard, de gaireb totes les canons. 

Amb un registre vocal no gaire ample, es disting per la dicci i el timbre, manllevat dels cantants de blues i soul, accentuant el registre agut i amb una peculiar manera de marcar determinades notes que el va fer un vocalista molt personal i inimitable. A ms, escnicament, la seva manera de moure's el convert en la imatge provocadora del grup i en un autntic smbol del rock. 

Sense deixar els Stones, el 1985 debut en solitari al concert "Live aid", i enregistr tres discs amb el seu nom - "State of shock" (1984), "Friming cool" (1986) i "Goddess in the doorway" (2001) -. Tamb fou actor en els films "Ned Kelly" (1969) i "Perfomance" (1970).









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57845" title="Ancyra" nonfiltered="2698" processed="2693" dbindex="22988">



Ancyra (Ancira) fou una ciutat de Galcia que avui s Ankara. Vegeu Ankara;
Ancyra (Ancyra Abasitis o Abbaitis), ciutat de la Frgia Epicteta.
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57846" title="Elionor d'Arag i de Castella" nonfiltered="2699" processed="2694" dbindex="22989">
Elionor d'Arag ( 1182 - 1226 ), princesa d'Arag i comtessa consort de Tolosa.

 Orgens familiars .
Nasqu el 1182 sent filla del comte-rei d'Arag Alfons el Cast i la seva segona muller, Sana de Castella. Era nta per lnia paterna del comte Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d'Arag, i per lnia materna del rei Alfons VII de Castella i la princesa Riquilda de Polnia. Fou germana del comte-rei Pere el Catlic i el comte Alfons II de Provena.

 Npcies .
Vers el 1202 es cas amb el comte Ramon VI de Tolosa, titular del comtat de Tolosa, de qui fou la sisena esposa. D'aquesta uni no tingueren fills.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57850" title="Andnia" nonfiltered="2700" processed="2695" dbindex="22990">
Andnia fou una ciutat de Messnia que fou la capital del regne dels Lelegis.

Hi va nixer Aristomenes. Va quedar deshabitada a la segona guerra messnica quant els ciutadans es van refugiar a la fortalesa d Eira.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57851" title="Andecaus" nonfiltered="2701" processed="2696" dbindex="22991">
Els andecaus (llat andecavi) foren una tribu de gals que es va unir a la rebelli de Julius Sacrovir el 21 aC.  Els seus dominis eren a la vall baixa del Loire, a l'oest dels Turonis. La seva capital fou Juliomagus (Civitas Andecavorum, avui Angers).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57852" title="Andizets" nonfiltered="2702" processed="2697" dbindex="22992">
El andizets (llat andizeti) foren una de les principals tribus de Pannia on ocupaven el territori al sud del riu Drave



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57853" title="Andosins" nonfiltered="2703" processed="2698" dbindex="22993">

Els andosins (en grec           ) eren un poble que les fonts antigues identifiquen a la pennsula Ibrica entre l'Ebre i els Pirineus. L'nic autor que els esmenta s Polibi (Histories III, 35) en descriure els pobles als que es va enfrontar l'exercit d'Annbal en la seva travessia dels Pirineus. Juntament amb els andossins, Annbal va derrotar els ilergets, bargusis i airenosis. Tradicionalment se'ls localitza a Andorra

Enllaos externs.
 Museu d'arqueologia de Catalunya. La ruta dels ibers.
Mapa detallat dels pobles d'Ibria pre-romans (200aC) ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57854" title="Maria Teresa d'Espanya (princesa de Baviera)" nonfiltered="2704" processed="2699" dbindex="22994">
Maria Teresa d'Espanya (Madrid 1882 - 1914) va ser la segona filla del rei Alfons XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'ustria. Es cas l'any 1906 amb el prncep Ferran de Baviera fill de la infanta Maria de la Pau d'Espanya i del prncep Llus Ferran de Baviera. La parella tingu quatre fills:

SAR l'infant Llus Alfons de Baviera nat a Madrid el 1906 i mort el 1973.

SAR l'infant Josep Eugeni de Baviera nat a Madrid el 1909 i mort el 1966. Es cas amb Maria Solange de Mesia y de Lesseps el 1933.

SAR la infanta Maria de la Merc de Baviera nascuda el 1911 i morta el 1953. Es cas amb el prncep Herackliu de Bragation-Muchransky.

SAR la infanta Maria del Pilar nascuda el 1912 i morta el 1918 a Madrid.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57857" title="Andros" nonfiltered="2705" processed="2700" dbindex="22995">
Pel que fa a l'illa de les Bahames, vegeu Andros (Bahames).;


Andros (en grec       ) s una illa de Grcia, la ms septentrional de l'arxiplag de les Cclades, situada entre Eubea al nord-est, que es troba a uns 10 km, i Tinos al sud, a tan sols 3 km.

Fa 374 km, amb uns 40 km de llarg i una amplria mxima de 16 km. s muntanyosa i amb valls frtils i ben regades. Andros o Khora, la capital, a la costa est, tenia uns 2.000 habitants el 1992, els mateixos si fa no fa que un segle enrere. L'illa tenia 18.000 habitants el 1900, amb una densitat de 48,13 hab/km; gaireb un segle ms tard (1992), la poblaci total de l'illa ha disminut fins als 10.500 habitants.

 Histria .
Fou colonitzada pels jnics i desprs va colonitzar Acant i Estagira a la Calcdica vers el 654 aC. Quan Xerxes va envair Grcia, Andros va haver d aportar naus a l'exrcit persa (480 aC). Com a conseqncia els fou imposada per l'atenenc Temstocles una multa que no van voler pagar i la capital de l'illa fou assetjada, per no la va poder conquerir en aquell moment; al cap d un temps, tanmateix, va quedar sotmesa a Atenes fins que fou dominada pel rei de Macednia. El 200 aC fou ocupada pels romans i cedida a tal I de Prgam. L'antiga capital, Andros, tenia bones fortificacions i utilitzava com a port el de Gurion.

Abans de caure en poder otom, Andros fou governada, des del 1207 fins al 1566, per les famlies Zeno i Sommariva, sota la protecci de Vencia. Uns segles ms tard, les Cclades passaven a formar part de Grcia el 1821.

 Llocs d'inters .
Andros o Khora, la capital, est damunt un promontori entre dues platges. s una barreja de mansions neoclssiques de desprs de la Primera Guerra Mundial i de cases tpicament cicldiques. Les places estan pavimentades amb marbre. Al final del promontori hi ha dues illes, la primera de les quals unida a terra per un pont de ma, on hi ha les runes d'un castell veneci, i la segona amb un far. Hi ha tres museus: el Museu Arqueolgic, el Museu d'Art Modern, molt interessant, i el Museu Martim. ;

La principal ciutat d'estiueig s Bats, a la costa occidental, molt popular entre els turistes grecs.

L'illa s famosa per les fonts d'aigua mineral d'Apikia, a uns 3 km de Khora, que ragen d'un cap de lle.

Palepolis, l'antiga capital, a la costa oest, es troba en gran part submergida.

Stenis, a la costa oriental, prop de les platges de Gilia i Piso Gilia, s segurament el poble ms pintoresc de l'illa. La costa est no s precisament famosa per la seva actitud favorable al turisme, i de fet ja fa temps que es mira de reduir-hi el nombre de visitants, de manera que no es malmeti el paisatge com ha passat a les illes venes (especialment Mkonos). A Stenis no hi ha prcticament vida comercial.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57858" title="Angrivaris" nonfiltered="2706" processed="2701" dbindex="22996">
Els angrivaris (llat angrivarii) foren una tribu germnica de la regi entre el  Weser i l Elba que tenien al sud als queruscs i al nord-est als longobards.

Foren generalment un poble en bones relacions amb Roma, menys durant la rebelli del any 16 en qu es van unir als querusquis i van ser derrotats en una primera batalla a Istavisis i desprs en un altra batalla una mica mes al sud. Desprs foren aliats de Roma (19). La Lliga dels queruscs es va trencar vers l any 100 i els angrivaris, aliats als camavis van atacar als brcters, i van ocupar el seu territori i aquest territori es va dir Angria (modern Engern) i el poble va agafar el nom d'angres o angraris i van passar a integrar-se en la naci saxona.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57859" title="Esculls Minerva" nonfiltered="2707" processed="2702" dbindex="22997">


Els esculls Minerva (en tongals Teleki) sn dos esculls de corall del regne de Tonga situats a 435 km al sud-oest de Tongatapu i al sud-est de les illes Lau de Fiji.

Geografia.
Els esculls sn dues anelles de corall separades per 32 km: el North i el South Minerva Reef (en tongals Teleki Tokelau i Teleki Tonga). Sn les restes d'atols submergits que noms sn visibles amb la marea baixa. 

L'escull Minerva del Sud t una forma de vuit amb dos cercles de 5 km de dimetre, l'escull Est i l'Oest, i un pas d'entrada a la llacuna interior. Les seves coordenades sn . 

L'escull Minerva del Nord tamb s circular amb 5,5 km de dimetre i un estret pas d'entrada a la llacuna. S'hi troben unes torres de ferro i un far fora de servei construts per la marina nord-americana durant la II Guerra Mundial. Les seves coordenades sn .

Histria.
Els esculls Minerva porten el nom del balener australi Minerva que hi va encallar el 1829, a l'escull Sud. Aleshores eren anomenats Nicholson's Shoals i va ser l'angls Denham, del HMS Herald, que els va explorar el 1854 i els va anomenar en record del fams naufragi del Minerva.

La tripulaci del Minerva es va dividir en tres barques i van intentar arribar a les illes Tonga. Preferien anar a unes illes on hi havia missioners que no a les illes Fiji que tenien fama de canbals. Per els vents els van dur a Fiji i van decidir desembarcar-hi ja que els seguia un taur. Els nadius els van exposar com a trofeus a diferents illes i poc a poc van ser rescatats per diferents vaixells de pas. Alguns d'ells per, com John Twyning, va acabar estant 20 anys a les illes i va escriure un llibre sobre les seves experincies de massacres i banquets canbals.

Minerva ha anat recollint diferents histries de naufragis. El darrer va ser l'octubre del 1962 quan un grup de tongalesos va haver de sobreviure sobre els esculls a flor d'aigua durant tres mesos.

Repblica de Minerva.
La Repblica de Minerva va ser un intent de crear un micro-estat artificialment, establint la sobirania sobre els esculls. El promotor va ser el milionari de Las Vegas Michael Oliver. El 1971 hi va enviar vaixells carregats de sorra des d'Austrlia per aixecar el nivell dels esculls sobre el mar, creant una illa artificial que va permetre la construcci d'una torre on es va hissar la nova bandera. 

El gener del 1972, la nova Repblica de Minerva va enviar la seva declaraci d'independncia als estats vens. Fins i tot va crear la seva prpia moneda, el dlar de Minerva, i es va encunyar una edici especial en argent i or. El febrer del 1972, Morris C. Davis va ser escollir president provisional de la repblica.

El juny del 1972, el rei Taufa'ahau Tupou IV de Tonga va declarar que estenia la seva jurisdicci sobre Minerva i va enviar una expedici per reclamar el territori. Es va arriar la bandera de la Repblica de Minerva i es va annexionar el territori al regne de Tonga amb el nom de Teleki. L'acci de Tonga va ser reconeguda pels pasos del Frum del Pacfic Sud, i el president provisional Davis va ser acomiadat pel fundador Michael Oliver.

Anecdticament diferents grups han reclamat la sobirania de Minerva, entre ells un autoproclamat prncep de Minerva.

 Referncies .


Enllaos externs.

Mapa de Minerva ;
Article sobre Minerva ;
Dlar de Minerva ;
Principat de Minerva ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57861" title="Ernst Mach" nonfiltered="2708" processed="2703" dbindex="22998">

Ernst Mach (18 de febrer de 1838 - 19 de febrer de  1916) fou un fsic i filsof austrac. Va treballar como a catedrtic de matemtiques a la Universitat de Graz i del 1867 al 1895 com a catedrtic de fsica experimental a la Universitat de Praga. Va realitzar importants descobriments en els camps de la ptica, la acstica i la termodinmica. Els seus treballs sobre la mecnica newtoniana van tenir una gran importncia ja que amb ells va rebatre en part dita teoria i en particular el concepte de d'espai absolut.

Les seves tesis van fonamentar un paper molt important en la formulaci de la teoria especial de la relativitat per part d'Albert Einstein a l'any 1905. Aquest principi implica que la existncia de forces inercials depn de la existncia d'altres cossos amb els que interaccionar.

Mach va estudiar sobre tot la fsica de fluids a velocitats superiors a les del so, i va descobrir la existncia del con que porta el seu nom. Es tracta d'una ona de pressi de forma cnica que parteix dels cossos que es mous a velocitats superiors a les del so. Descobr tamb que la relaci entre la velocitat a la que es desplaa el cos i la velocitat del so s un factor fsic de gran importncia. Aquest factor s coneix amb el nom de nmero de Mach en honor seu. Una velocitat de Mach 2,7 significa que el cos es mou a una velocitat 2,7 vegades superior a la propagaci de so en aquell mitj.

Les seves tesis van fonamentar un paper molt important en la formulaci de la teoria especial de la relativitat per part d'Albert Einstein a l'any 1905. Aquest principi implica que la existncia de forces inercials depn de la existncia d'altres cossos amb els que interaccionar.

Com a filsof de la natura, va refusar de forma contundent tota metafsica i religiositat convertint-se per aix en un dels representants ms destacats del positivisme.

Bibliographia.
 John T. Blackmore, "Ernst Mach - His Work, Life, and Influence", University of California Press: Berkeley & Los Angeles, 1972.
 John Blackmore (ed.),"Ernst Mach - A Deeper Look", Kluwer, Dordrecht, Netherlands, 1992.
 J. Blackmore, R. Itagaki and S. Tanaka (eds.), "Ernst Mach's Vienna 1895-1930", Kluwer, Dordreht, Netherlands, 2001.
 John T. Blackmore, Ryoichi Itagaki and Setsuko Tanaka (eds.), " Ernst Mach's Science", Tokai University Press, Kanagawa, Japan, 2006.
 Erik C. Banks, "Ernst Mach's World Elements", Kluwer (now Springer), Dordrecht, 2003.
 John Blackmore und Klaus Hentschel (Hrsg.) "Ernst Mach als Aussenseiter", , Braumller, 1985.
 Rudolf Haller & Friedrich Stadler (Hrsg., "Ernst Mach - Werk und Wirkung", Hoelder-Pichler-Tempsky, Wien, 1988.);
 D. Hoffmann und H. Laitko (Hrsg.), Ernst Mach -Studien und Dokumente..., Berln, 1991.
 V. Prosser and J. Folta (eds.), "Ernst Mach and the development of Physics - Conference Papers", Prague, 1991.
 Joachim Thiele (Hrsg.), "Wissenschaftliche Kommunikation - Die Korrespondenz Ernst Machs", Kastellaun, 1978.

Enllaos externs.
Diversos enllaos sobre Ernst Mach ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57862" title="Minerva (desambiguaci)" nonfiltered="2709" processed="2704" dbindex="22999">

Mitologia:
Minerva s una deessa romana.
Astronomia:
(93) Minerva s un asteroide.
Geografia:
Esculls Minerva, del regne de Tonga.
Histria;
Repblica de Minerva va ser un estat artificial efmer.
Literatura;
Minerva McGonagall s un personatge de la saga Harry Potter.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57864" title="Ansivaris" nonfiltered="2710" processed="2705" dbindex="23000">
Els ansivaris (llat ansivarii) foren una tribu germnica de la regi del riu Ems. 

Durant la guerra dels romans amb els queruscs l any 16, van restar amics del romans per desprs es van unir, com altres tribus, a la rebelli d Armini que fou derrotada. L any 59 foren expulsats de les seves terres pels caucs i van demanar al romans per establir-se entre el Rin i l IJssel, terrenys que els romans utilitzaven com a terres de pastura, per els hi fou denegat. Llavors van demanar auxili als brcters i tecters per aquest darrers no els van ajudar i llavors van demanar ajut als usipis i als tubants i finalment, tamb denegat l ajut, als cats i queruscs. Finalment  devien desaparixer barrejats amb altres tribus.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57867" title="Mdia" nonfiltered="2711" processed="2706" dbindex="23001">
Mdia (     ) fou el nom de la regi poblada pels medes, a l'Iran situada a l'altipl irani entre la mar Cspia al nord, i els rius de Mesopotmia a l'oest. A l'est s'estenia fins a Bactriana i ria o Ariana. s esmentada a les tauletes cuneformes com Mada.

A l'Imperi Persa (successor de l'Imperi Mede) va formar una satrapia. Desprs de la conquesta d'Alexandre el Gran va quedar dividia en dues satrapies, la Mdia Atropatene i la Matiana coneguda tamb com Mdia Magna. La primera va restar independent i la segona va passar als selucides vers el 312 aC.

La capital de la Mdia en conjunt i de la Mdia Magna fou Ecbatana (Hamadan). A part de la ciutat de la capital eren ciutats importants Rhagae i Heracleia. 

Com a districtes del pas s'esmenten: Sagrtia poblada pels sagartis (sagartii) a les muntanyes Zagros; Chromithrene al sud d'Ecbatana; Elimais (Elymais) al nord de l'anterior;  el pas dels tpirs (taryri i taphyrrhi) a la part propera a Prtia; Rhagiana a la comarca de Rhagae; Sigriane; Daritis; i Siromdia (Syromedia).

Herdot parla de sis tribus medes, algunes de noms similars a tribus escites. Aquestes tribus foren:

Els busae (irani antic = indgena);
Els parataceni (de les muntanyes de Paratacene);
Els estruci;
Els arizanti (derivat de arya = noble i de zantu = clan);
Els budi ;
Els magi ;

Els descriu com a similars als perses en vestimenta i costums, i practicaven en general la religi zoroastriana que s'havia imposat a les formes locals.

La llengua dels medes era similar a la dels perses i altres iranians segons Estrab. Els medes i perses es podien comprendre entre ells.

 Histria .

Ctesies dna el nom de nou reis medes comenant per Arbaces que segons ell va destruir Niniveh el 880 aC, per aix no est d'acord amb el que se sap per altres fonts. Josefus els vincula al bblic Madai fill de Jafet. Herdot, Polibi i Plini el vell els esmenten com Mantiani, Martiani, Matiani, Matieni, i al pas com Matiana.

La seva primera menci histrica se sota la forma de Madoi o Amadai el 836 aC quant el rei Salmanasar II d'Assria va rebre el seu tribut. Altres reis assiris van fer expedicions al territori mede. En aquesta poca i desprs els escites i els medes estaven barrejats i els darrers eren el poble dirigent, dividits en gran nombre de petits dominis locals. Taules cuneformes d'Assria donen vers el 800 aC el nom de 28 caps medes (nomes un amb nom irani) i vers el 700 aC donen 26 noms (dels que 5 son noms iranians).

Sargon II d'Assria els va dominar vers el 715-713 aC a la regi del Elburz. Un dels caps medes era Deioces que fou governador d'un districte i fou enviat al exili a Hamat a Sria, i que Herdot diu que fou l'origen de la dinastia dels medes.

Els medes van restar subjectes a Assria i es van revolter algunes vegades. Vers el 673 aC una rebelli de tres caps va triomfar per un temps. Es coneixen fortaleses assries a la zona de les muntanyes Zagros, a Bit Parnakki, Bit Kari i Kar Sharrukin.

Sons Herdot vers la meitat del segle VII aC els escites van ocupar les terres dels medes i el seu rei Maydes l'escita va governar el territori fins que fou derrotat i els escites expulsats cap al Caucas.

Vers el 625 aC la rebelli a Babilnia va permetre als medes fer-se independents dels assiris i el rei Ciaxares va governar sobre les tribus unides, i van establir la seva capital a Ecbatana. Els Babilonis els anomenaven reis de Manda que era el nom donat a les tribus al sud del Caspi. El 616 aC els medes van conquerir el regne de Manna segurament regits pels escites. El 615 aC van conquerir Assur.

El 612 aC els medes van ajudar a la conquesta de Niniveh i desprs d'Harran i vers el 600 aC fins el 590 aC van ocupar el regne d'Urartu, i es van dirigir cap a l'sia Menor. Desprs de sis anys de guerra amb Ldia la frontera es va establir al riu Halys el 585.

El darrer rei, Astages, fou capturat i suposadament mort pel seu net i rebel persa Cir II el gran vers el 549 aC i l'imperi dels perses aquemnides va substituir al imperi de Mdia.

Els nous sobirans van conservar el rang dels medes. Ecbatana es va mantenir com a capital per nomes per l'estiu, i els nobles medes van exercir altes funcions de govern i al exrcit. Encara hi va haver alguna rebelli que tractava de restaurar el poder dels medes, que no van reeixir.

Dins l'imperi persa el pas dels medes fou dividit en dues satrapies: Mdia del sud (la gran Mdia) amb Ecbatana, que fou la satrapia XI; i Mdia del nord, que fou la satrapia XVIII (o Matiana) amb els Zagros i l'Assria mes enll del Tigris. D'aquesta darrera satrapia van formar part els alarodis o alarodians, es a dir els descendents del uraurtians, i tamb els Saspirians.

Mdia fou ocupada per Alexandre el 330 aC i donada al general Atrpat; a la mort d'Alexandre es va dividir entre la part nord (Atropatene) per Atropat  i la part sud que va anar a un general Macedoni de nom Peithon.

La Mdia del sud va acabar en mans de Seleuc mentre el nord va esdevenir el regne de Mdia Atropatene amb capital a Gazaka. Vegeu Atropatene.

La Mdia del sud va continuar en mas dels Selucides. El 221 aC el strapa Molon va voler independitzar-se i es va proclamar rei auxiliat pel seu germ Alexandre, strapa de Prsia, per foren derrotats per Antoc el gran. Un altre strapa, Timarcos, va seguir el mateix cam contra Demetri I per fou derrotat per aquest. Vers el 150 aC la Mdia va caure en mans dels parts. La seva histria en aquesta poca es casi be desconeguda. La ciutat de Rhagae es va dir en aquesta poca Arsacia i fou el principal centre religis del imperi.

Vers el 226 aC va passar als sassnides que el 331 aC tamb van ocupar l'Atropatene. En aquest temps els perses i medes ja s'havien barrejat totalment i formaven un sol poble.

Amb els rabs l'Atropatene es va dir Azerbaidjan i la Mdia propia es va dir Djabal (la Muntanya)
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57872" title="Profrmac" nonfiltered="2712" processed="2707" dbindex="23002">
Un profrmac s una substncia farmacolgica que s'administra de forma inactivada (o un poc menys activa de com s normalment) i que, una vegada que s'ha administrat el profrmac en qesti, es metabolitza al cos a la forma activa. Els profrmacs se sintetitzen a partir del frmac que es vol administrar mitjanant reaccions que, quan arribe a l'organisme, permeta facilitats en l'activaci d'aquest frmac. Aquestes modificacions que es fan al principi actiu es realitzen a causa de problemes que presenta el frmac en la seua administraci. Aquests problemes sn:
Problemes relacionats amb la formulaci farmacutica i l'administraci:
Escasa hidrosolubilitat: no permet anar per via sangunia.
Escasa estabilitat in vitro: el frmac t una vida massa breu;
Problemes en l'administraci: injecci dolorosa, olor o gust desagradables, etc.
Problemes relacionats amb l'etapa farmacocintica:
Problemes en el pas a travs de les membranes biolgiques: mala absorci per les mucoses i mala distribuci per l'organisme.
Inespecificitat en la distribuci: arriba a llocs on no ha d'arribar.
Inactivaci metablica abans d'assolir el lloc d'acci.
Acci massa breu.
Toxicitat derivada del metabolisme: es produeixen metablits perjudicials per a l'organisme.

 Classificaci i requisits dels profrmacs .
Els profrmacs s'anomenen, sovint, "frmacs latents" o "derivats bioreversibles". Els profrmacs se solen classificar en dos grups:
Profrmacs amb grup transportador: L'estructura del frmac original (F) es modifica per la incorporaci d'un grup G, sintetitzant una nova estructura F-G, que manca de l'activitat de F y es trnasforma en l'organisme originant de nou F, generalment a travs d'una reacci d'hidrlisi. Pot considerar-se que el grup G realitza el mateix paper que els grups protectors que s'utilitzen en sntesi orgnica per a emmascarar temporalment la reactivitat de determinades funcions.
Bioprecursors: Aquests compostos presenten una estructura diferent a l'activa, transformant-se en aquesta a travs de procesos no hidroltics i, sovint, complexos.

Un profrmac ideal ha de tenir les segents caracterstiques:
La uni del frmac amb el grup modulador ha de ser covalent.;
La seua bioactivaci ha de ser ms rpida que altres possibles reaccions metabliques i que la seua eliminaci.;
Ni el profrmac ni el grup modulador, una vegada lliberats, han de ser txics ni donar lloc a metablits txics. Puix la major part dels efectes txics derivats del metabolisme es deuen a les reaccions oxidatives, es preferible que la bioactivaci dels profrmacs siga hidroltica.;

 Vegeu tamb .
 Qumica Farmacutica;
 Farmacocintica;
 (L)ADME;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57874" title="Imperi Mede" nonfiltered="2713" processed="2708" dbindex="23003">

L'Imperi mede fou un estat d'estructura feudal que va existir des vers el 700 aC fins el 549 aC. Els sobirans eren els reis dels medes i governaven tamb sobre altres prnceps i senyors de les regions de les rodalies.

Segons Herdot el primer rei unificador dels medes fou Deioces fill de Fraortes, rei vers el 700 aC (727 aC-675 aC). Un cap mede amb aquest nom (Daiukku) s esmentat a les taules neoassries al vuit any del regnat de Sargon II (vers 721 aC-705 aC), en qu es diu que era un governant (eaknu) de Manna, que governava amb independncia un districte entre el regne de Manna i Assria, districte que podria ser la Vall de Zarrundad. Segons Herdot va intentar unificar a les tribus medes cada una de les quals vivia en una ciutat o conjunt de ciutats. De primer governava noms sobre la seva tribu i es va guanyar una bona reputaci com a jutge i governant, per elegant que el crrec li portava conflictes va renunciar; llavors els desgovern va prevaldre i els medes es van reunir a la ciutat d'Hamadan (Ecbatana que vol dir lloc d'assemblea) per elegir un rei i van nomenar a Deioces que va regnar uns vint-i-tres anys. El relat d'Herdot ve de llegendes i fonts orals  i cal agafar-lo amb cura.

El va succeir el seu fill Fraortes, que va estendre el seu domini per Prsia (sud d'Iran) i va comenar a conquerir altres nacions d'sia. Va governar vint-i-dos anys (vers 675 aC-653 aC) i va morir en combat contra els assiris. Vers el 653 aC els escites es van apoderar de la Mdia i van governar 28 anys sobre el poble mede (segons Herdot), i Fraortes potser va perdre territoris o tot el regne. 

Vers el 625 aC el seu fill Ciaxares (rei vers 625 aC-584 aC) va lluitar contra el rei anomenat Madyes l'escita, que va morir en la lluita, emigrant els escites cap el Caucas i la mar Negra. La dominaci escita es va acabar i Ciaxares va arribar al govern, va reorganitzar l'exrcit i es va aliar amb Nabopolasar que es va revoltar per la mateixa poca contra Assria. Una derrota dels assiris i del seu vassall, el rei de Manna, vers el 616 aC fou aprofitada segurament per Ciaxares per conquerir Manna vers el 615 aC. L'any segent va ocupar la provncia assria d'Arrapakhe (moderna Kirkuk) i tot seguit Tarbis (al nord de Niniveh) i Assur. 

El 612 aC els medis i babilonis aliats van ocupar Niniveh (agost del 612 aC) i van posar fi al Imperi Assiri. Els assiris es van retirar a Harran i els medes llavors es van apoderar de Mesopotmia del nord i el 610 aC van participar a la conquesta d'aquesta ciutat, que desprs fou reconquerida pels assiris per expulsats un altre cop cap a Karkemish. La frontera entre Mdia i Babilnia es va establir al sud de Harran i Assur. Seguidament es va ocupar Urartu, entre el vers el 605 aC i vers el 590 aC. Desprs els medes van arribar fins a l'sia Menor i van topar amb Ldia. La guerra amb Ldia va durar cinc anys i la batalla decisiva es va lliurar al sis any, a la riba del riu Halys el 28 de maig del 585 aC. Iniciada la batalla es va produir un eclipsi. Els medes, espantats van signar un armistici i desprs un tractat de pau amb el rei Aliates de Ldia  que va establir al riu Halys com a frontera. Molt poc desprs del acord de pau va morir Ciaxares i el va succeir el seu fill Astiages (584aC-550 aC).

La filla de Ciaxares, Mandana fou la dona del prncep d'Anzhan Cambises, i per tant avi de Cir II el gran. El 559 aC va morir a la seva capitar Pasargada el prncep Cambises d'Anshan i el seu fill Cir el va succeir i es va rebellar contra el seu avi proclamant-se independent. Vers el 550 aC Astiages es va decidir a atacar al seu net, per desprs d'obtenir dos victries, el seu exrcit fou derrotat per Cir prop de Pasargada i l'exrcit mede es va retirar. Tot seguit Cir va ocupar Ecbatana; l'exrcit meda es va amotinar i va fer presoner al rei Astages i el va entregar a Cir que es va fer amb tot el poder del Imperi vers el 549 aC i va establir la dinastia aquemnida. Astages potser fou assassinat per un noble al servei de Cir.

 Llista de reis de Mdia .

Deioces 727 aC-675 aC;
Fraortes 675 aC-653 aC;
Madyes l'escita (usurpador)  653 aC-625 aC;
Ciaxares 625 aC-584 aC;
Astages 584 aC-549 aC;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57876" title="Oebaras" nonfiltered="2714" processed="2709" dbindex="23004">
Oebaras fou un noble persa, al servei de Cir II el Gran i probablement abans del seu pare Cambises.

A la mort de Cambises el 559 aC fou un dels que s'esmenten com instigadors de la rebelli de Cir I contra el seu avi Astages de Mdia. Desprs fou governador de Barcnia. Vers el 548 aC o poc ms tard se suposa que va retornar a Pasargada i va matar a Astages sense coneixement del seu nt el rei Cir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57877" title="Harpagos" nonfiltered="2715" processed="2710" dbindex="23005">
Harpagos (       ) fou un general mede que va trair al rei Astages de Mdia i el va entregar al seu net rebel Cir II el Gran al qual va proclamar rei.

Era possiblement membre de la casa reial de Mdia. Herdot explica que el rei Astages va tenir el somni de la que seva filla Mandana tindria un fill que seria el rei que l enderrocaria, i va encarregar a Harpagos de matar a a quest fill. Per el general no va voler matar-lo i el va donar a un pastor anomenat Mitridates que el va criar com a fill seu. Quant anys desprs Astages se n va assabentar va fer matar al fill nic del general i el va presentar per menjar a un banquet al que era present Harpagos, el qual es va limitar a agafar les restes per enterrar-les. Astages va demanar als mags consell sobre Cir que li van dir que no calia patir doncs com que ja havia jugat a ser rei de la muntanya, no es compliria la profecia de ser rei de Mdia. Aix Astiages va permetre que Cir tornes amb Cambises i Mandana a Anshan. 

Herdot diu que Harpagos va conspirar des llavors amb els nobles de Mdia i es va mantenir amb contacte amb Cir. Quant li va semblar que els nobles que estaven contra Astages eren prous, va enviar un missatge a Cir perqu es revoltes, com ho va fer, i Harpagos i els nobles del complot van fer desertar a les tropes i van empresonar al rei, i van proclamar a Cir.

Cir li va donar alts crrecs al exrcit i desprs de la mort del general Mazares, que dirigia el front de Ldia, li va encarregar la conquesta d'sia Menor, i va conquerir Ldia, Jnia, Cria, Lcia i altres regions, menys Milet, que fou respectada. Fou el que va idear l'estratagema dels camells per enfrontar-se a la cavalleria ldia.  

Contra les ciutats greges va idear un nou mtode de lluita que era desconegut dels grecs aplicat primer a Focea. Es va exigir a la ciutat la rendici i la dedicaci d'un edifici en signe de submissi; els foceus van demanar un dia per deliberar i com que Harpagos va decidir l'atac immediat els habitants van fugir de la ciutat amb els seus vaixells i Harpagos i va establir guarnici (els foceus van anar a Crsega per ms tard van tornar, van sorprendre a la guarnici persa i la van massacrar. La segent ciutat fou Teos que es va sotmetre; aix va sotmetre diverses ciutats. 

Desprs de sotmetre als jnics del continent , el de les illes tamb van reconixer la sobirania de Cir II el gran. Harpagos va poder aixecar un exrcit amb els jnics i eolis amb els que va atacar als caris, camis i licis i les ciutat driques de la costa de Cria. nicament la ciutat caria de Pedasa o Pedasus va oferir resistncia. La colnia espartana de Cnidos es va preparar per resistir mentre Harpagos encara era a Jnia i van fer un canal a la pennsula que els unia amb el continent per desprs, per mandat de l'oracle de Delfos, es va sotmetre.

Amb els licis va tenir ms dificultats ja que li van presentar batalla davant de la capital, Xanthos, per foren derrotats per la superior fora d'Harpagos i els sobrevivents es van refugiar amb les famlies i els esclaus a la ciutadella  i li van posar foc abans de rendir-se. Una escena d'aquest fets  es va trobar a un sarcfag descobert a Xanthos, i s al Museu Britnic. El nom d'Harpagos apareix suposadament en una inscripci en llengua lcia. 

Fou nomenat strapa d'sia Menor i els seus descendents (els Harpgides) se suposa que foren la famlia reial de Lcia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57878" title="Harpgides" nonfiltered="2716" processed="2711" dbindex="23006">
Els Harpgides foren la dinastia reial de Ldia suposadament originada en el general mede Harpagos, membre de la casa reial mede.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57879" title="Pasargada" nonfiltered="2717" processed="2712" dbindex="23007">

Pasargada fou la capital de les tribus iranianes del sud-oest i de la dinastia fundada per Aquemenes, situada entre l'actual Marvdasht i Saadat Abad, a 130 km al nord-est de Shiraz, a uns 87 km al nord-est de Perspolis (provncia de Fars), a la vora d'un riu anomenat Cir (Cyrus, modern Kur). 

El 549 aC Cir II el gran va derrotar a Astages de Mdia prop de la ciutat i va provocar la retirada del seu exrcit que es va amotinar i va fer presoner al rei, i va proclamar rei a Cir, que va entrar a Ecbatana, la capital mede. Cir va mantenir la capital principal a Pasargada. Segons Herdot tenia un palau i els tresors dels perses.

Va romandre capital de Prsia fins que Darios I el gran va construir Perspolis. El seu nom persa era probablement Pasragada i Pasargada fou el nom en la versi grega.

En el que fou la ciutat queden les restes d una construcci anomenada tomba de Cir, construda en vida del rei, de 12 m. d alt, per d estructura molt simple i austera. No massa lluny queden les runes de la residencia reial. Fou construda per Cir II el Gran el 546 aC, i no la va acabar abans de la seva mort el 529 aC.

El lloc arqueolgic de Pasargada, que inclou la tomba de Cir el Gran, fou declarat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57881" title="Llista de problemes no resolts de fsica" nonfiltered="2718" processed="2713" dbindex="23009">
Presentem una llista incompleta d'alguns dels problemes sense resoldre en fsica. Molts d'aquests problemes no sn independents, estan relacionats entre s, i la resposta a un d'ells segurament implicaria la resposta a altres. Alguns problemes sn terics, s a dir, que les teories existents semblen incapaces d'explicar algun fenomen observat o un resultat experimental. Altres sn experimentals, s a dir, que hi ha una dificultat per crear un experiment per provar una teoria proposada, o per investigar un fenomen minuciosament, o b que no hi ha evidncies experimentals que confirmin (o desmenteixin) una teoria.

 Observacions sense explicaci terica .
 Els jets dels discos d'acreci: Per qu els discos d'acreci de determinats objectes astronmics (com els nuclis de galxies actives) emeten jets relativistes en els seus eixos polars?
 L'acceleraci de l'expansi de l'univers: Per qu l'expansi de l'univers s'est accelerant? Sn correctes les observacions que impliquen aquest fet? N's responsable l'energia fosca?
 La constant cosmolgica: Per qu t un valor tan petit, per no zero? Per qu no s molt gran, com prediuen les teories quntiques de camps? o per qu no s zero per alguna ra de simetria encara desconeguda?
 La matria fosca: Quina s la natura de la matria fosca deduda de les observacions?
 La rotaci de les galxies: Per qu les parts exteriors de les galxies roten a la mateixa velocitat que les internes? N's responsable la matria fosca?
 Els slids amorfs: Com s la transici entre una fase slida regular o fluida i una fase vtria? Quins processos fsics donen lloc a les propietats generals dels vidres?
 L'asimetria barinica: Per qu hi ha moltssima ms matria que antimatria a l'univers?
  fonamentals: per qu tenen els valors que tenen i no uns altres?
 Superconductivitat d'alta temperatura: Quin s el mecanisme fsic que explica la superconductivitat d'alta temperatura? Per qu no serveix la teoria BCS?
 La fletxa del temps: Per que l'univers tenia tan poca entropia inicialment? s aix el qu distingeix el passat del futur, que resulta en la segona llei de la termodinmica?
 La turbulncia: Quin s el model fsic per descriure el comportament d'un fluid turbulent?
 L'anomalia dels Pioneer: Quina s la causa de l'aparent acceleraci residual cap al Sol de les sondes Pioneer?

 Teories proposades sense evidncia experimental definitiva .
 Inflaci csmica: s correcta la teoria del perode inflacionari de l'univers? En cas afirmatiu, quins sn els detalls d'aquesta poca?
 Ones gravitatries: Existeix la radiaci gravitatria predita per la relativitat general? N'hi ha al nostre univers procedent del Big Bang? o potser procedent de fonts astrofsiques? ;
 Desintegraci del prot: Quina s la vida mitjana del prot, si s que realment s inestable?
 Parmetres del model estndard: Per qu les partcules tenen les masses que tenen? per qu hi ha tres famlies de partcules? Existeix el bos de Higgs que prediu el model?

 Problemes solucionats recentment .
 El problema dels neutrins solars (2002), resolt grcies a la identificaci de l'oscillaci dels tres tipus de neutrins (un tipus de neutr pot transformar-se en un altre).
 Els esclats de raigs gamma de llarga durada (2003), associats a la mort d'estrelles massives en un tipus particular de supernova.

Articles relacionats.
 ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57882" title="Prtia" nonfiltered="2719" processed="2714" dbindex="23010">




nom generalment donat a l' Imperi Part;
Prtia (satrapia), regi de Prsia;
regi de Prtia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57885" title="Arscides" nonfiltered="2720" processed="2715" dbindex="23011">
Els arscides van ser una dinastia de reis de Prtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substitu el dels selucides.

Fundada vers el 250 aC per rsaces I, la dinastia va conservar el tron fins a l'any 224 de la nostra era i va aconseguir l'expulsi dels romans en temps de l'emperador Macr, venut per Artban V. Aquest, per, va ser venut al seu torn per Ardashir, el que va suposar la fi dels arscides i l'adveniment dels sassnides.

Una branca de la dinastia tamb va regnar sobre Armnia a partir del 54 dC fins al 428.

Genealogia.		 
Els seus parentescs son algunes vegades dubtosos, per en general cal distingir tres lnies a Prtia, la lnea d'Armnia, i reis arscides a Atropatene i potser altres llocs.

La lnia principal rep el nom del seu fundador, Arsaces I de Prtia (249-247 aC) i continua amb Arsaces II o Tiridates I (247-214 aC), el seu fill Artaban I (214-196 aC), i el fill d'aquest Fraapatios (196-181 aC). S atribueix a aquest rei l origen de la branca de reis d'Armnia amb un fill de nom Valarsaces o Valarshat, per els reis d'Armnia eren en realitat descendents d'Artaxes.

Fraates I (181-173 aC), Mitridates I el gran (173-136 aC), Artaban II (127-124 aC) i Maukisres (87-77 aC) foren fills seus. 

Fraates II (136-127 aC) i Sanatrokes I (77-69 aC) foren fills de Mitridates I, i Mitridates II (124-87 aC) ho era d'Artaban II

Fraates III (69-57 aC) era fill de Sanatrokes, i va tenir dos fills:
Mitridates III (57-52 aC) i Orodes I (52-37 aC)

Aquest darrer fou el pare de Pacoros I (42-38 aC) i de Fraates IV (37-2 aC)

Fraates IV va deixar sis fills: Vonones I (7-10), Seraspadane, Rodaspes, Gev, Fraates i Fraataces o Fraates V (2 aC-5 dC).

Vonones I fou el pare de Meherdates o Mitridates IV (49). Seraspadames fou el pare de Tiridates II (32-29 aC i 28-26 aC). I Gev fou el pare de Gotarces II (47-51)

La lnea principal s extingeix aqu. La filiaci d altres reis es incerta.

La lnea femenina s inicia amb Artaban III (10-36, 37-39 i 40-42) que va deixar quatre fills: Arsaces, Orodes, Artaban i Vardanes I (42-46); aquest darrer fou el pare de Vonones II (51).

Vonones II va deixar tres fills: Pacoros, rei d'Atropatene, Tiridates I d'Armnia (53-54, 55-58 
i 62-100) i Vologs I (51-77). El mes conflictiu es el primer perqu uns el identifiquen amb el rei Pacoros II (79-105) i altres el fan un personatge diferent, net de Vologs I.

Vologs I va deixar tres fills: Vardanes, Vologs II (77-79) i Artaban IV (80-90). La lnia de Vologs ser la que ens portar als darrers reis, per abans cal continuar amb la lnea de Bardanes: aquest va tenir tres fills, Pacoros,  Osroes I (105-115 i 117-129) i Mitridates IV (115-116 i 129-140). Pacoros ha estat identificat con el rei Pacoros II (79-105) encara que aix es poc clar i probablement erroni. Es possible en canvi que fos el pare dels reis armenis Axidares (100-113) i de Partamasiris (113-114), i en tal cas el Pacoros d'Atropatene no hauria tingut successi. Mitridates fou el pare de 
Sanatrokes II ) (associat 115-116 i 129-139). Axidares d'Armnia fou el pare de Partamaspades (116-117) que desprs fou rei d'Osroene (118-123).

La lnia de Vologs II va continuar amb el seu fill Vologs III (140-147), el seu fill Vologs IV (147-191), i el fil d'aquest Vologs V (191-208 o 209), que va deixar dos fills: Vologs VI (208 o 209-228) que va governar al Orient fins a la conquesta persa, i Artaban V (209-226) que va governar al Occident fins el 226. El seu fill, Artavades (226-231) fou el darrer rei part de la dinastia arscida de Prtia per aquesta va continuar a Armnia fins finals del segle IV.

 Llista de reis arscides de l'Imperi Part .

Arsaces I  249-247 aC;
Arsaces II o Tiridates I 247-214 aC;
Artaban I 214-196 aC;
Fraapatios 196-181 aC;
Fraates I 181-173 aC;
Mitridates I el gran 173-136 aC;
Fraates II 136-127 aC;
Artaban II 127-124 aC;
Mitridates II 124-87 aC;
Gotarces I 90-80 aC pretendent;
Maukisres 87-77 aC;
Orodes I 80-? pretendent;
Sanatrokes I 77-69 aC;
Fraates III 69-57 aC;
Mitridates III 57-52 aC;
Orodes II 52-37 aC;
Pacoros I 42-38 aC (associat);
Fraates IV 37-2 aC;
Tiridates II 32-29 aC i 28-26 aC, pretendent;
Fraates V 2 aC-5 dC ;
Orodes III 5-7;
Vonones I 7-10;
Artaban III (primera vegada) 10-36;
Tiridates III 36-37;
Artaban III (segona vegada) 37-39;
Cinmamos 39-40;
Artaban III (tercera vegada) 40-42;
Vardanes I 42-46;
Gotarces II 47-51 ;
Vonones II 51;
Vologs I 51-77;
Sanabares 51-65 pretendent;
Vardanes II 55-58 pretendent;
Meherdates o Mitridates IV 49 pretendent;
Vologs II 77-79;
Pacoros II 79-105;
Artaban IV 80-90, pretendent;
Osroes I (primera vegada) 105-115;
Mitridates IV (primera vegada) 115-116 pretendent;
Sanatrokes II (primera vegada) 115-116 (associat);
Partamaspades 116-117;
Osroes I (segona vegada) 117-129;
Mitridates IV (segona vegada) 129-140 ;
Sanatrokes I (segona vegada) 129-139 (associat);
Vologs III 140-147 (rei a les regions orientals 105-140);
Vologs IV 147-191;
Osroes II 190 pretendent;
Vologs V 191-208 o 209;
Vologs VI 208 o 209-228 (al Orient);
Artaban V 209-226 (al Occident);
Artavasdes 226-231;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57898" title="Jean M. Auel" nonfiltered="2721" processed="2716" dbindex="23012">
Jean M. Auel (18 de febrer de 1936, Chicago, Illinois), s l'escriptora de la collecci Els Fills de la Terra, que a dia d'avui compta ja amb cinc llibres. Actualment, Jean-Marie Auel est escrivint el sis i ltim llibre de la srie, documentant-lo a Atapuerca, Altamira, l'Abric Roman de Capellades i a unes coves de Guipscoa. Per tant, podem esbrinar que el llibre passar al nord d'Espanya. 

El seu nom de naixement fou Jean Marie Untinen. La segona de cinc germans, es cas amb Ray Bernard Auel als divuit anys, i amb ell ha tingut cinc fills. El 1964 esdevingu membre de Mensa.

Uns anys desprs (1976) desprs d'uns mesos de recerca infructuosa d'un lloc de treball que la complagus, una idea per un relat curt sobre una noia prehistrica comen a prendre forma a la seva ment. Una idea que lentament donaria pas a la coneguda saga Els Fills de la Terra, que a dia d'avui encara no est completa. 

La seva manera d'escriure, senzilla per plena d'emoci i sentiments, ha fet que moltes dones embarassades, fins i tot aqu a Catalunya, hagin posat a la seva filla el nom d'Aila (el nom catalanitzat de la protagonista de la srie).

Grcies i a causa del gran treball d'investigaci que ha fet per aquesta saga, ha viatjat per gran part d'Europa, des de l'antiga Uni Sovitica a Espanya, passant per Austria, Txecoslovquia, Ucrana, Hongria, Alemanya i Frana.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57915" title="Antignia" nonfiltered="2722" processed="2717" dbindex="23014">
Antignia fou una ciutat de Sria a la riba del Orontes fundada per Antgon el 307 aC i destinada a ser la capital del seu imperi. Antgon va morir el 301 aC a la batalla d'Ipsus i els habitants de la ciutat foren traslladats a Antioquia, que va fundar el guanyador Seleuc I no gaire lluny baixant el riu Orontes. La ciutat per encara va existir durant tres segles mes.

Pel festival d'Antignia a Sici, vegeu Antignia (sacrificis);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57930" title="Antandros" nonfiltered="2723" processed="2718" dbindex="23017">
Antandros fou una ciutat de la Troade, prop del golf d'Adramitium, abans anomenada Edonis perqu fou habitada per la tribu trcia o cimmria dels edons.

Fou desprs una colnia elia que fou ocupada per Prsia en temps de Darios I el gran. Durant la guerra del Pelopons, va canviar de mans entre Prsia i Atenes, i el 411 aC el poble va expulsar a la guarnici persa, per la ciutat va romandre en poder de Prsia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57934" title="Anthedon" nonfiltered="2724" processed="2719" dbindex="23019">
Anthedon fou una de les ciutats de la Lliga Becia, a la costa del mar d'Eubea, al peu del Mesapios.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57938" title="Antilban" nonfiltered="2725" processed="2720" dbindex="23020">
L'Antilban, en rab gabal al-arq , s una serralada rida i poc poblada entre els estats del Lban i Sria, parallela a les muntanyes del Lban i separada d'aquestes per la vall d'al-Biq '; altitud mxima Hermon (2.814 m).



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57940" title="Antinupolis" nonfiltered="2726" processed="2721" dbindex="23021">
Antinopolis fou una ciutat d'Egipte fundada per l emperador Adri el 122 en memria del seu amant Antinoo. Estava al Nil, a l altra banda d'Hermpolis, molt a prop de Besa on hi havia un oracle. Fou part primerament de la divisi d'Heptanomis i mes tard de la Tebaida, i fou capital d'un nomo. La ciutat tenia un govern local amb un senat amb el seu Pritaneus (President).

Avui es el llogaret de Sheikh Ibadah. 

 Enllaos externs .
 Antinos - diverses aspects de la matire d'Antinos;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57943" title="Iris" nonfiltered="2727" processed="2722" dbindex="23022">


Anatomia: part de l'ull. Vegeu Iris (anatomia).
Mitologia: deessa de la mitologia grega. Vegeu Iris (mitologia).
Geografia histrica: riu Iris a l'sia Menor.
Msica: pera de Pietro Mascagni, vegeu Iris (pera) .
Informtica: format grfic, vegeu ris (informtica);
Botnica: gnere de plantes, vegeu Iris (planta);
Cinema: 2001, pellicula dirigida per Richard Eyre (2001), vegeu Iris (pellicula);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="57970" title="Antioquia" nonfiltered="2728" processed="2723" dbindex="23023">


Topnim hellenstic derivat de l'antropnim grec Antoc (grec, Antiokeia,          ; llat, Antiocheia o Antiochea), que ha donat nom a diverses ciutats d'poca hellenstica i modernes:

 Ciutats d'poca hellenstiques, en gran part fundades o reconstrudes per Antoc I Ster:
 Antioquia de l'Orontes (Antiochia ad Orontem, Antioquia Dafne o Antioquia de Sria), actualment Antakya a la provncia d'Hatay, Turquia; i vinculada a aquesta:
 Esglsia Ortodoxa d'Antioquia, esglsia cristiana oriental.
 Patriarcat d'Antioquia, dignitat i jurisdicci dels caps de diverses esglsies cristianes.
 Principat d'Antioquia, estat llat.
 Antioquia Tralles, tamb coneguda com a Tralles o Tralleis, actualment Ayd n, Turquia.
 Antioquia de Calliroe, antiga capital de l'Osroene, posteriorment anomenada Justinopolis i Edessa, actualment anl urfa, Turquia.
 Antioquia de Cragnum (Antioqueta, Antiochia Parva), actualment Gney, a la provncia d'Antalya, Turquia.
 Antioquia del Piramos, runes actualment a prop de Karata , a la provncia d'Adana, Turquia.
 Antioquia de Esctia, al riu Iaxartes (Sir Darya), probablement a l'actual Uzbekistan.
 Antioquia del Cidnos, nom alternatiu per a Tars (Tarsus o Tarsos), a la provncia de Mersin, Turquia;
 Antioquia de Mesopotmia (Antioquia d' Arbia, Antiochia Arabis), probablement a prop de Viran ehir, a la provncia de  anl urfa, Turquia.
 Antioquia de Prsia (Antioquia de Mdia, Antioquia de Cosroes), desprs Laodicea de Mdia, actualment Nahavand (Nihawand), a l'Iran.
 Antioquia de Piera, actualment Arwad, a Sria.
 Antioquia de Sittacena, a l'antiga Sittacene o Sittacena, entre el Tigris i el Tornadotus, actualment a l'Iraq.
 Antioquia de Susiana, desprs Carax (Charax), a prop la confluncia dels rius Tigris i Choaspes, actualment a l'Iraq.
 Antioquia de Cilcia, actualment Adana, a la provncia d'Adana, Turquia.
 Antioquia de Commagena, nom alternatiu de Samsata, actualment Samsat, a la provncia d'Ad yaman, Turquia.
 Antioquia dels Crisaorians, nom durant un cert temps d'Alabanda, Cria, actualment Araphisar (abans Do anyurt), a la provncia d'Aydin, Turquia.
 Antioquia del Meandre, (Antiochia ad Mandrum), a Cria, abans Pitpolis (Pythopolis), actualment unes runes a prop de Kuyucak, a la provncia d'Aydin, Turquia.
 Antioquia del Taure, a Cilcia, desprs a Commagena, probablement l'actual Gaziantep, a Turquia, menys probablement Alep, a Sria).
 Antioquia de Pisdia (tamb Antioquia de Frgia), antiga ciutat de la Pisdia, actualment a prop de Yalva, a la provncia d'Isparta, Turquia.
 Antioquia Lamotis (Antioquia d' Isuria), actualment a prop d'Erdemli, a la provncia de Mersin, Turquia;
 Antioquia Margiana, actualment Merv, al Turkmenistan.
 Antioquia de Migdnia, a l'antiga Mesopotmia, desprs Nisibis, actualment Nusaybin, a la provncia de Mardin, Turquia.
 Antioquia de Ldia, en lloc desconegut, Turquia.
 Antioquia Paraliou, lloc desconegut, a voltes identificat amb Antiochia ad Cragum.
 Antioquia Hippos (Antiochia ad Hippum), a la Decapolis, actualment a Israel.
 Antioquia Ptolemais, actualment Acre o Akko, Israel.
 Antioquia Semiramis, tamb anomenada Gadara, actualment Umm Qais, a Jordnia.

 Ciutats modernes:
 Antioquia, ciutat de Colmbia, i vinculada a aquesta:
 Antioquia, departament de Colmbia.
 Estat sobir d'Antioquia (Estado soberano de Antioqua).

 Nom de diversos personatges histrics:
 Aftoni d'Antioquia, retric grec.
 Alexandre d'Antioquia, amic de Marc Antoni.
 Anastasi I d'Antioquia , patriarca d'Antioquia (559 - 599).
 Anastasi II d'Antioquia, patriarca d'Antioquia (599-609).
 Apollofanes d'Antioquia, filsof estoic grec.
 Apolloni d Antioquia, metge grec.
 Arcadi d'Antioquia, escriptor grec (segle III);
 Boemond I d'Antioquia (~1052 - 1110), prncep d'Antioquia (1098 - 1110).
 Boemond II d'Antioquia (~1107 - 1130), prncep d'Antioquia (1126 - 1130).
 Boemond III d'Antioquia (~1142 - 1201), prncep d'Antioquia (1160 - 1201).
 Boemond IV d'Antioquia (~1171 - 1233), prncep d'Antioquia (1201 - 1233).
 Boemond V d'Antioquia, prncep d'Antioquia.
 Boemond VI d'Antioquia (~1237 - 1275), prncep d'Antioquia (1251 - 1268).
 Boemond VII d'Antioquia (~1262 - 1287), comte de Trpoli i prncep titular d'Antioquia (1275 - 1287).
 Constant d'Antioquia, prevere de l'esglsia metropolitana d'Antioquia.
 Ignasi d'Antioquia (segle I - segle II), bisbe i pare apostlic, dit el Tefor.
 Lluci d'Antioquia (~235 - 312), teleg i exegeta grec.
 Margarida d'Antioquia, santa.
 Maria d'Antioquia (1145 - 1182), emperadriu de Bizanci.
 Sever d'Antioquia (~465 - 538), teleg i polemista monofisita.
 Tefil d'Antioquia (segle II), bisbe d'Antioquia i apologista.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58000" title="CEO" nonfiltered="2729" processed="2724" dbindex="23024">


Crrecs
Chief Executive Officer: Acrnim en angls d'executiu en cap.

Codi
CEO (aeroport): Codi aeroportuari IATA de l'aeroport civil de Waco Kungo (Angola).

Organitzacions
Catalunya Empresa Oberta: Associaci d'empresaris i professionals catalans agrupats en favor de la independncia de Catalunya.  ;
Centre d'Estudis d'Opini: rgan de la Generalitat de Catalunya dedicat a la realitzaci d'estudis de comportament poltic i electoral.
Centre Excursionista d'Olot: Agrupaci d'interessats en l'excursionisme a la poblaci d'Olot (Garrotxa).  ;
Cercle d'Estudis Orientals: Associaci universitria que promou la cultura de l'extrem Orient a Catalunya (Barcelona).  ;

Mitologia
Ceo (mitologia);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58002" title="Asafa Powell" nonfiltered="2730" processed="2725" dbindex="23025">









Asafa Powell (11 de novembre de 1982) atleta jamaic especialista en proves de velocitat.

El 9 de setembre de 2007, durant les semifinals de la reuni d'atletisme de Rieti (Itlia), va rebaixar en tres centsimes el seu propi rcord del mn dels 100 metres llisos, deixant-lo en 9.74 segons, amb un vent a favor d'1,70 m/s.

 Caraterstiques fsiques .
Alada: 1'88 metres;
Pes: 87 kg;

 100 metres llisos .
Millor marca personal.
Rieti (Itlia): 9'74 segons (+1'7)
Premis.


 200 metres llisos .
Millor marca personal.
Kingston (Jamaica): 19'90 segons (+1'3)
Premis.


 400 metres llisos .
Millor marca personal.
Kingston (Jamaica): 47'17 segons










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58013" title="Fernando Torres y Portugal" nonfiltered="2731" processed="2726" dbindex="23026">
Fernando Torres y Portugal (Jan, Espanya, ? - ?, ?), comte de Villar Dompardo, va ser un dels virreis del Per (1584-1589), en l'poca del rei Felip II.

Entre les seves principals actuacions destaquen la fortificaci del port d'El Callao i la renovaci de la seva flota, aix com la reorganitzaci de l'hisenda pblica, de tal manera que va poder enviar grans tributs a la corona espanyola. Va haver d'afrontar la gran destrucci provocada pel terratrmol de 1586 i les incursions del pirata angls Sir Thomas Cavendish, qui va saquejar i incendiar Paita, Arica i Pisco (1587).

Vegeu tamb.
 Histria del Per;
 Histria d'Espanya;
 Llistat de Virreis del Per;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58016" title="Argumentum ad crumenam" nonfiltered="2732" processed="2727" dbindex="23027">
L'Argumentum ad crumenam (Tamb anomenat apellaci a la riquesa) s una fallcia lgica consistent en considerar un argument vlid pel fet que la persona que l'ha formulat s rica. 

Exemples en sn:

Bill Gates s una persona intelligent perqu s ric;
Hauries d'intentar ser com en Joan. S'ha fet ric, per tant, s un bon exemple;

L'argument contrari s Argumentum ad lazarum












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58017" title="Elionor d'Alburquerque" nonfiltered="2733" processed="2728" dbindex="23028">

Elionor d'Alburquerque, anomenada la Ricahembra (Castella, c. 1374 - Medina del Campo, 16 de desembre de 1435), fou comtessa d'Alburquerque i de Ledesma i senyora de Castro de Haro, entre d'altres dominis a Castella, i reina consort d'Arag, de Valncia, de Mallorca, de Sardenya, de Crsega (nominal) i de Siclia, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neoptria i comtessa consort de Barcelona, de Rossell i de Cerdanya (1412 - 1416). Coneguda tamb com Elionor Urraca de Castella.

Ascendncia.
Elionor pertanyia al llinatge dels Alburquerque, lnia secundria de la Casa reial de Castella (dinastia Trastmara).

Genealogia simplificada d'Elionor d'Alburquerque:











   

 La Ricahembra .

Es va casar el 1395 amb l'infant Ferran, fill del seu cos Joan I de Castella i futur Ferran I d'Arag. Va aportar de dot el seu important patrimoni, que comprenia les terres ms riques de la Rioja, el baix Tormes i Extremadura. D'aquesta manera, Ferran va aplegar un domini molt extens per tot Castella, que governava com a regent des de 1406. Anys ms tard, el poder econmic aix aconseguit va ser un factor de pes que ajud finalment a la seva elecci com a nou sobir de la Corona d'Arag en el Comproms de Casp, el 1412. 

Ja reina, mantingu una seguida correspondncia amb la priora de Santo Domingo de Toledo, Teresa de Ayala, sobre el Cisma d'Occident i influ sobre el seu marit perqu abandons la causa de Benet XIII.

Vdua el 1416, Elionor es va retirar a Castella, on intent reivindicar per al seu fill Enric les terres que hi havia posset el seu marit. Es va veure's implicada en les lluites dels Infants d'Arag, els seus fills, contra el partit reialista encapalat per lvaro de Luna. Intent intilment una conciliaci. Acusada de sedici, i de complicitat amb la rebelli de l'infant Pere i la vila de Ledesma, li foren confiscades les possessions i lliurades a lvaro de Luna i fou reclosa al convent de clarisses de Tordesillas.

El 1418 ced el seu palau de Medina del Campo per a la fundaci del convent de Santa Mara la Real (dit de les Dominicas Reales, reconstrut completament a finals del segle XV desprs d'un incendi que l'arras), on profess com a monja. Com a senyora de Medina, el 1421 dict unes ordinacions (Ordenanzas del aposentamiento de feriantes) que sn considerades les primeres de les fires de  Medina del Campo.

Mort i enterrament.

Elionor va morir al convent de Santa Mara la Real poc desprs de saber del desastre esdevingut a la batalla de Pona (1435), on els seus fills Alfons, Joan i Enric foren derrotats i fets presoners. 

Fou sepultada al mateix convent de Santa Mara la Real. El seu cos no s'arrib a portar al pante reial del monestir de Poblet, tot i que la seva figura jacent havia estat esculpida per Pere Oller el 1417 a instncia del seu fill Alfons al sepulcre que havia de compartir-hi amb el seu esps.

Npcies i descendncia.

Del seu matrimoni amb Ferran I d'Arag va tenir set fills:
Alfons el Magnnim (1396-1458), prncep de Girona (1414-1416) i desprs rei d'Arag i comte de Barcelona ;
Maria d'Arag (1396-1445), casada el 1420 amb el seu cos Joan II de Castella;
San d'Arag (1398-1415),  gran mestre de l'orde de Calatrava i de l'orde d'Alcntara;
Joan II d'Arag (1398-1479), duc de Montblanc i de Peafiel, senyor de Balaguer, rei de Navarra i desprs rei d'Arag i comte de Barcelona;
Enric d'Arag (c. 1400-1445), duc de Villena, comte d'Alburquerque i d'Empries, senyor de Sogorb, etc., i gran mestre de l'orde de Sant Jaume;
Elionor d'Arag (c. 1400-1445), casada el 1420 amb Eduard I de Portugal;
Pere d'Arag (1406-1438), duc de Noto, senyor de Terrassa, etc.

Iconografia.

Fresc de la Virgen de la Antigua, de finals del segle XIV, per modificat en els segles XVI i XIX. Capella de la Virgen de la Antigua, catedral de Sevilla. La figura orant d'Elionor, com a donant, apareix a l'extrem inferior dret. Segons la tradici (poc probable), al costat oposat hi havia la figura de Ferran d'Antequera, actualment desapareguda.
Retaule del Judici Final, aparentment pintat per Lluc Borrass, esclau de Llus Borrass, desaparegut a finals del segle XIX. En sobreviu un dibuix que reprodueix la taula que representava Ferran d'Antequera, la reina Elionor, el papa Benet XIII i altres individus en actitud orant, efectuat per Jaume Serra per a la Iconografa espaola (1855-1864) de Valentn Carderera.
Esttua jacent al pante reial del monestir de Poblet, obra encarregada a Pere Oller el 1417. Destruda al segle XIX i reconstruda entre 1944 i 1952 per Frederic Mars.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58019" title="Maria d'Arag i d'Alburquerque" nonfiltered="2734" processed="2729" dbindex="23029">
Maria d'Arag ( 1403 - 1145 ), princesa d'Arag i reina consort de Castella (1420-1445).

Filla segona de Ferran I de Catalunya-Arag i la seva muller, Elionor d'Alburquerque, i germana per tant dels futurs comtes-reis Alfons el Magnnim i Joan II d'Arag, aix com dels infants d'Arag a qui donar suport en l'enfrontament que aquests tingueren amb lvaro de Luna, valit del seu marit, el rei Joan II de Castella.

El 4 d'agost de 1420 es cas, a vila, amb el seu cos Joan II de Castella, convertint-se aix en la seva primera esposa. D'aquest matrimoni en nasqueren:
 la infanta Caterina de Castella (1422-1424);
 la infanta Elionor de Castella (1423-1425);
 l'infant Enric, futur rei de Castella Enric IV;
 la infanta Maria de Castella (1428-1429);

Maria va morir el 1445.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58021" title="Mackintosh (roba)" nonfiltered="2735" processed="2730" dbindex="23030">

Una Mackintosh es un tipus de gavardina impermeable, venuda per primera vegada el 1824, feta de teixit plastificat. El Mackintosh deu el nom al seu inventor, l'escocs Charles Macintosh amb la variaci d'una k afegida.

Tot i que l'estil d'abrics Mackintosh ha esdevingut genric, un abric Mackintosh genu s fet de material plastificat o laminat amb plstic. B, no exactament plstic, sin un cert material d'origen vegetal, per com que no t cap nom en catal que no sigui sospits de semblar un castelanisme, farem veure que s plstic, per evitar problemes.

La marca Mackintosh .
Charles Macintosh va patentar el seu invent de roba impermeable l'any 1823 i els primers abrics Mackintosh eren fet a la fbrica textil familiar, la Chas Macintosh and Co. de Glasgow. Per el 1830 la companyia es va fusionar amb la companyia de roba de Thomas Hancock a Manchester. Hancock tamb havia estat experimentant amb teixits recoberts de goma des de 1819.

ELs primers abrics tenien el problema de l'olor i una tendncia a fondre's en el clima calurs, per en Hancock continu millorant els seus teixits impermeables, tot patentant un mtode per a vulcanitzar goma el 1843, que va resoldre molts dels problemes.

Durant els segles XIX i XX, la companyia va continuar fabricant robes impermeables i a finals del s.XX va ser anomenada Traditional Weatherwear Ltd, amb una fbrica establerta a Cumbernauld a prop de Glasgow. En els ltims anys la companyia ha establert el tradicional abric plastificat Mackintosh com una marca exquisida en el seu propi dret. Com a resultat d'aix, han colLaborat cases de moda pioneres tals com Gucci, Herms, Louis Vuitton i Liberty. Els abrics han esdevingut especialment populars entre les dones japoneses i la companyia va guanyar un Premi de la Reina per a Empreses l'any 2000 pel seu xit en el comer internacional. 

Vegeu tamb .
 Wellington boot;

Referncies.
Mackintosh Rainwear   histria.
bouncing-balls.com   cronologia del desenvolupament de la goma.

Enllaos externs.
Mackintosh Rainwear   lloc web oficial de Traditional Weatherwear Ltd.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58023" title="Elionor d'Arag i d'Alburquerque" nonfiltered="2736" processed="2731" dbindex="23031">

Elionor d'Arag (?, 1400 - Toledo 1445 ), princesa d'Arag, reina consort de Portugal (1433-1338) i regent de Portugal (1438-1439).

Orgens familiars.
Quarta filla del comte-rei Ferran I de Catalunya-Arag i la seva muller, Elionor d'Alburquerque. Per via materna era nta de Beatriu de Portugal i per tant besnta de Pere I de Portugal.

Npcies i descendents.
Es cas el 22 de setembre de 1420 a Combra amb el rei Eduard I de Portugal. D'aquest matrimoni tingueren nou fills:
 l'infant Joan de Portugal (1429-1433);
 la infanta Felipa de Portugal (1430-1439);
 la infanta Maria de Portugal (1432);
 l'infant Alfons V de Portugal (1432-1481), rei de Portugal;
 l'infant Ferran de Portugal (1433-1470), duc de Viseu i pare del futur rei Manel I de Portugal;
 la infanta Elionor de Portugal (1434-1467), casada amb Frederic III del Sacre Imperi Romanogermnic;
 l'infant Eduard de Portugal (1435);
 la infanta Caterina de Portugal (1436-1463), religiosa;
 la infanta Joana de Portugal (1439-1475), casada amb el rei Enric IV de Castella;

Regent del regne.
A la mort del seu marit el 1438 fou designada regent per les Corts Portugueses de 1438 del seu fill Alfons V de Portugal. Aquesta regncia fou mal vista entre els nobles i aristcrates del pas que volgueren l'infant Pere de Portugal, duc de Combra. Per les Corts Portugueses de 1439, Elionor es vei obligada a renunciar a la regncia i forada a marxar a l'exili el desembre del 1440.

Mor el 19 de febrer del 1445 en el seu retir a Toledo i s enterrada a Batalha, a Portugal.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58025" title="Charles Macintosh" nonfiltered="2737" processed="2732" dbindex="23032">

Charles Macintosh (29 de desembre de 1766 - 25 de juliol de 1843) va ser un qumic escocs i inventor de teixits impermeables. La gavardina Mackintosh li deu el nom. 

Macintosh va nixer a Glasgow, on va treballar primerament com a oficinista. Va dedicat tot el seu temps lliure a la cincia, en especial a la  qumica, i abans de fer els 20 anys va deixar la seva feina d'oficinista per dedicar-se a la fabricaci de productes qumics. En aquest camp va tenir molt d'xit, i va inventar diversos processos nous. Els seus experiments amb un dels sub-productes del tar, la nafta, va conduir a la seva invenci de robes impermeables, essent l'essncia de la seva patent la cementaci de dos gruixos de goma india, convertida la goma india en soluble grcies a l'acci de la nafta. Pels seus diversos descobriments qumics va ser elegit membre de la Royal Society l'any 1823. 

 Enllaos externs .
 http://level2.phys.strath.ac.uk/ScienceOnStreets/charlesmacintosh.html;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58030" title="Pequot" nonfiltered="2738" processed="2733" dbindex="23033">
Els pequot sn una tribu algonquina de Nova Anglaterra, el nom de la qual  prov de pekawatawog, pequttoog, o Paquatanog  destructor . Eren dividits en nombrosos grups, dels quals avui noms en resten dos:
 Els Mashantucket, que han constitut la Mashantucket Pequot Nation, i viuen a Connecticut.
 Els Mohegan, que s uniren als Brotherton Indians i la majoria viu a Nova York.

 Localitzaci .

Vivien als marges dels rius Connecticut i Thames, al comtat de New London, vora el riu Niantic, i controlaven New Haven i Guilford. Actualment tenen una petita reserva estatal al riu Mystic.

 Demografia .

El 1630 eren uns 3.000 individus, per el 1676 foren reduts a 1.500. Es reduren de tal manera que el 1832 noms en quedaven 40. El 1910 n hi havia inscrits 66 a Connecticut, per havien augmentat a 200 el 1960 i el 1990 hi havia 700 reconeguts.
Pel que fa als mohegan, el 1643 eren 2.500 individus, per el 1980, segons Asher, hi havia 1.400 amb montauks i narragansett.
Segons dades de la BIA del 1995, a la Reserva Mashantucket Pequot de Connecticut hi vivien 155 individus. A la Reserva Mohegan de Connecticut hi vivien 642 individus (564 en el rol tribal). Segons el Cens dels EUA del 2000, hi havia 2.797 pequot i 2.428 mohegan.

 Costums .

Conreaven blat de moro, caaven animals del bosc i pescaven als rius, com els altres algonkins de la costa. Llurs habitacions eren cabanes d escora anomenades wigwam. Els homes vestien pantalons de pell, polaines i mocasins cmodes, i les dones faldilles de pell i mantells o tniques. Tamb creien en els manito (poders per visions). 
Cada fracci tenia un sachem o cabdill, i els xamans eren poderosos i importants. Les principals ciutats pequot han estat Aukumbumsk, Cosattuck, Cuppunaugunnit, Mangunckakuck, Maushantuxet, Mystic, Nameaug, Paupattokshick, Pawcatuck, Sauquonckackock, Stonington, Tatuppequauog i Weinshauks.

 Histria .

Des del 1620 vivien m a m amb els colons blancs, comerciaven amb neerlandesos i anglesos al riu Connecticut i a la badia de Narragansett. Tamb van fer-se amb alguns territoris dels extints massachussets. Potser eren uns 6.000.

Eren la tribu ms poderosa de Connecticut. El 1633-1634 patiren una epidmia de verola i foren reduts a 3.000; els colons intentaren comprar-los les terres, i com que es negaren, comenaren el pillatge. Llur cabdill Sassacus va cometre alguns ultratges als blancs en venjana d altres que aquests havien coms. I amb l excusa d haver mort un comerciant de Boston a Black Island l estiu del 1636, el 1637 els bostonians organitzaren una expedici punitiva dirigida per John Mason, que cremaren viles i camps, ajudat pel cap proscrit Uncas, cap de la facci dels mohegan, escindida dels pequot, qui amb 70 homes ajud els milicians. Com que volien les terres, cremaren campaments i mataren a espasa.

El 25 de maig del 1637 uns 600 indis, inclosos dones i nens, foren exterminats a la matana de Fort Mystic, on els clergues puritans excitaren la violncia dels milicians. Aleshores se separaren en petites bandes. Sassacus i d altres aconseguiren escapar, per foren morts pels mohawk, i la resta foren venuts com a esclaus.

Per la seva banda, els mohegan absorbiren part dels pequots supervivents, i el 1643-45 ajudaren als colons contra els narragansetts, i van rebre una concessi de territori com a reserva que es va mantenir vigent fins el 1773. Endems, el 1673 ajudaren els colons contra els wampanoag. D aquesta manera, el 1674 passaren de tenir 4.000 guerrers a tenir-ne noms 300. El 1655 foren posats sota control del govern i s alliberaren els darrers que continuaven com a esclaus, de manera que s establiren als marges del riu Mystic. Finalment, el 1667 els Mashantucket Pequot, nics supervivents, aconseguiren una reserva al riu Mystic (SE Connecticut).
  
Pel que fa als mohegan, quan es van estendre els establiments blancs, van vendre la major part de llurs terres i es van recloure en una petita reserva al comtat de New London. La seva vila, Mohegan, avui s la ciutat del mateix nom, el 1683. Alguns dels caps de la tribu han estat Henry Matthews/Wegun (1902-1903), cisteller; Occum/Lemuel Fielding (1903-1928). Baix, Everett Fielding (1929-1935) i Peegee Uncas/Julian Harris (1935-1937)Matahga/Burrill Fielding (1937-1952), Harold Albert Tantaquidgeon (1952-1970), Little Hatchet/ Courtland Fowler (1970-1991) i Ralph Sturges (1992-?)

Llur nombre va minvar quan foren envoltats pels colons blancs. Molts s uniren als scaticook, per el 1788 la majoria, comandada per Samson Occom, s uni als indis Brotherton de Nova York. El 1856 Conecticut va vendre 600 dels seus acres sense perms Aix el 1910 noms uns 66 vivien a la reserva. El 1976 guanyaren per llei que els retornessin les terres i 700.000 $ d indemnitzaci, i el 1983 foren reconeguts federalment com a tribu els Mashantucket Pequot.

El 1986 arribaren a un acord amb el govern de Connecticut per a obrir un bingo el 1992 a Foxwoods, que els dna uns guanys anyals de 10 milions $. Nogensmenys, el 1983 el president Ronald Reagan va vetar una petici de terres dels mohegan a Connecticut. El 1994, per, els Mohegan foren reconeguts com a tribu.

El maig del 1996 s enfrontaren al magnat Donald Trump a causa del casino de Foxwoods, ja que uns 350 indis de la reserva rebien 600 milions de pts en joc i donaven feina a 12.000 persones. El cap de la tribu, Richard Hayward, anunci un pla per recuperar les drassanes histriques de l estat per tal de fer un ferri i portar jugadors a la reserva. 
Screaming Eagle s el cap de la tribu des del 2000.

 Llista de pequot i mohegan .

 Sassacus;
 Uncas;
 Samson Occom;
 William Apess;
 Fidelia Fielding;
 Emma Baker;
 Gladys Tantaquidgeon;
 Clarence Freeman;
 Melissa Jayne Fawcett;
 
Referncies.
Howard Bradstreet; The Story of the War with the Pequots, Retold; 1933, Yale University Press, New Haven, Connecticut.
Michael Oberg; Uncas: First of the Mohegans; 2003, Cornell University Press, ISBN 0801438772.
Alden Vaughan; Pequots and Puritans: The Causes of the War of 1637; 1964, in the William and Mary  Quarterly, Number 21.

Enllaos externs.
 Histria dels Pequots;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58031" title="Catux-USB" nonfiltered="2739" processed="2734" dbindex="23034">
Catux-USB s una distribuci creada per l'associaci Catux d'usuaris de GNU/Linux de la Catalunya central.

Aquesta distribuci t una caracterstica diferenciadora: es pot executar des de qualsevol dispositiu d'emmagatzematge USB encara que sigui de poca capacitat. L'avantatge d'aix s que pot ser transportada fcilment.

Un cop s'executa i detecta tot el maquinari proporciona les funcions principals de qualsevol altre distribuci. Est basada en Knoppix (i, per tant, en Debian) i preparada per poder installar programari nou mitjanant apt-get.

Vegeu tamb.
Knoppix;
Debian;

 Enllaos externs .
Lloc web de l'associaci Catux;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58032" title="Sassacus" nonfiltered="2740" processed="2735" dbindex="23035">
Sassacus, el nom del qual prov de Sassakasu  sense por  (Oroton, Connecticut, 1560-Campament mohawk, 1637) fou el cap dels pequot, molt temut entre les altres tribus de la zona perqu afirmava tenir poders sobrenaturals. Va cometre alguns ultratges als blancs en venjana d altres que aquests havien coms. I amb l excusa d haver mort un comerciant de Boston a Black Island l estiu del 1636, el 1637 els bostonians organitzaren una expedici punitiva dirigida per John Mason, que cremaren Fort Mystic. Escap amb alguns guerrers i fou mort pels mohawk.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58033" title="Uncas" nonfiltered="2741" processed="2736" dbindex="23036">

Uncas (en algonqu Wonkus  llop ) (1588-1683) fou un dirigent pequot que es va revoltar contra el seu sogre Sassacus i es va separar fundant la fracci dels mohegan. Va donar suport als colons en la Guerra Pequot del 1637. Tamb s enfront al narragansett Miantonomi i el 1675 ajud als anglesos contra els wampanoag.
Malgrat tenir el mateix nom, no t res a veure amb el personatge Uncas, que apareix a The last of the mohicans, de Fenimore Cooper, ja que es refereix als mohicans o mahicans, tribu algonquina ms septentrional.

Enlla.
 Biografia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58034" title="Teoria de cordes bosnica" nonfiltered="2742" processed="2737" dbindex="23037">
La teoria de cordes bosnica s la versi original de la teoria de cordes, desenvolupada a la dcada de 1960. Malgrat que tenia caracterstiques fora interessants, predia l'existncia de taquions, partcules amb propietats estranyes (i mai observades) i no incloa els fermions. Totes les seves partcules sn bosons (d'aqu el seu nom). Els fsics han calculat que la teoria de cordes bosnica requereix 26 dimensions espai-temporals: 25 dimensions espacials i una temporal.

Durant els primers anys 1970, es va descobrir la supersimetria en el context de la teoria de cordes, i una nova versi de la teoria de cordes, anomenada teoria de supercordes (o teoria de cordes supersimtrica, vegeu l'article teoria de cordes) es convertia en el focus d'atenci. No obstant aix, la teoria de cordes bosnica roman com un model de joguina molt til per entendre molts trets generals de la teoria de cordes a nivell pertorbatiu (s a dir, per aproximacions successives).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58035" title="Samson Occom" nonfiltered="2743" processed="2738" dbindex="23038">
 
Samson Occom (New London, Connecticut, 1723-1792) fou un predicador pequot. Era fill de mohegans, als 13 anys fou aconvertit al cristianisme i el 1749 fou ordenat sacerdot. Va fer de mestre mestre entre els montauk i va compondre l estudi An Account of the Montauk Indians on Long Island, no publicat fins el 1809. El 1761-1763 va predicar entre els oneida i obr moltes escoles. El 1774 va negociar la creaci d una comunitat ndia autogovernable, Eeayam Quittoowauconnuck (Brothertown). La Revoluci va interrompre la seva tasca i els britnics els obligaren a abandonar la missi, per pogu tornar el 1785, i fou cap de la comunitat fins a la seva mort.

Enllaos externs.
 Territori Indi de Wisconsin-Brothertown;
 Petita Biografia;
 Papers de la Connecticut Historical Society;
 La Traci de Samson Occom;
 Ordenaci de Samson Occom;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58036" title="William Apess" nonfiltered="2744" processed="2739" dbindex="23039">

William Apess (Colrain, Massachusetts, 1798-1839) era el fill d un mests pequot i d una esclava fugida. Lluit en la Guerra del 1812, en acabar va romandre al Canad uns anys. S'aconvert al metodisme i fou ordenat pastor el 1829. Va escriure peces defensant els drets del seu poble com A son of the forest (1829), crtica al racisme, alhora que participava en la revolta de Mashpee del 1833, la de l ltima vila ndia de Massachusetts. Tamb public An Eulogy of King Philipp (1836), The Experience of five indians of the pequod tribe (1833) i Indian Nullification of the Unconstitutional Laws of Massachusetts (1835).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58037" title="Fidelia Fielding" nonfiltered="2745" processed="2740" dbindex="23040">
Fidelia Fielding o Dji'ts Bud dnaca/Flying Bird (1827-1908) fou l'ltima parlant de llengua mohegan (una divisi dels pequot).Era filla de Martha Uncas, descendent del cabdill Uncas. Tamb fou la darrera mohegan que va viure segons el mode de vida tradicional mohegan, i pass el testimoni abans de morir a Gladys Tantaquidgeon. El 1900 va ensenyar els rudiments de la llengua al filleg Frank Speck.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58040" title="Emma Baker" nonfiltered="2746" processed="2741" dbindex="23041">

Emma Baker (Massachusetts, 1828-1916) fou una remeiera pequot i una de les revitalitzadores de la cultura mohegan, ja que va relanar la tradicional Dansa del Moresc Verd i fou membre des del 1860 de la Church Ladies  Sewing Society un cop fou eliminada la reserva. Va rellanar la unitat tribal i fou membre del consell tribal mohegan.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58041" title="Gladys Tantaquidgeon" nonfiltered="2747" processed="2742" dbindex="23042">
Gladys Tantaquidgeon (Uncasville, 1899-2005) ha estat una pequot neboda d Emma Baker i descendent del cap Uncas, remeiera i especialista en herbobotnica. Va ensenyar moltes coses l antropleg Frank Speck, el 1931 cre un Museu i treball per a la BIA fins el 1947. Ha estat membre del Consell tribal i ha lluitat pel reconeixement federal de la tribu.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58042" title="Clarence Freeman" nonfiltered="2748" processed="2743" dbindex="23043">
Clarence Freeman (Plainfield, Connecticut, 1863-Providence, Rhode Island, 1909) fou un jugador d escacs nordameric, d'tnia pequot pur. Va aprendre a llegir i escriure de manera autodidacta. Alhora va aprendre a jugar a escacs, i el 1884 fou ja campe dels EUA, cosa que repet el 1885, el 1890 i el 1907. El 1905 fou campi del mn.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58043" title="Melissa Jayne Fawcett" nonfiltered="2749" processed="2744" dbindex="23044">
Melissa Jayne Fawcett (Connecticut, 1960) s una escriptora i historiadora oficial mohegan (pequot), resident a Connecticut, i autora dels estudis The Lasting of the Mohegans (1995), Makiawisug : the gift of the little people (1997) i Medicine Trail The Life and Lessons of Gladys Tantaquidgeon (2000).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58045" title="Nipmuc" nonfiltered="2750" processed="2745" dbindex="23045">

Els nipmuc sn una tribu algonquina, el nom de la qual prov de nipmaug  gent de l aigua freda .

 Localitzaci .
Vivien a la zona central de Massachusetts, en el comtat de Worcester, i ms tard es va estendre a Rhode Island i Connecticut. Avui dia viuen a la seva reserva Hassanamisco de Grafton (Massachusetts) d 11,9 acres, on s uniren als massachusetts o  Praying indians .

 Demografia .
Cap el 1600 eren uns 500. Segons el cens dels EUA del 2000 hi havia uns 1.494, la majoria d'ells a Massachusetts.

 Costums .
Vivien del conreu del moresc i de la cacera i de la pesca. Es movien estacionalment entre llocs fixos on explotaven les fonts d alimentaci. Es dividien en bandes territorials que eren grups de determinades famlies que vivien en un o ms llogarrets, cadascun regit per un sachem.

No estaven units polticament, encara que establiren algunes aliances amb les tribus venes, per no hi havia un lmit fix entre les tribus. Aix provocaria que fossin atacats per tribus venes ms poderoses.

Lingsticament, pertanyen al dialecte L de l algonqui, connectat amb els pennacook i abnaki, a diferncia dels dialectes N (massachusets, wampanoag, narragansett i nauset) i Y (mohegan i pequot).
Constava de les ciutats d Acoomemeck, Chabanakongkomun, Chachaubunkkakowok, Hadley Indians, Hassanamesit, Magunkaquog Manchaug, Manexit,  Massomuck, Medfield, Menemesseg,  Metewemesick, Missogkonnog, Musketaquid, Nashobah, Nichewaug, Okommakamesit, Pakachoog, Quabaug, Quahmsit, Quantisset Quinebaug, Segunesit, Squawkeag, Tatumasket, Totapoag, Wacuntug i Woruntuck. 

 Histria .
Eren menys nombrosos que els seus vens massachuset i wampanoag, ra per la qual foren tributaris dels mohawk. Cap el 1674 els missioners cristians s establiren al seu territori, i nomenaren ms de 29 viles cristianes entre ells. Aix, per, no els va impedir donar suport als wampanoag i narragansett a la Guerra del Rei Felip del 1675.
Desprs de la guerra, uns quants fugiren al Canad i d altres s uniren als mahican i massachussets al riu Hudson. El 1720 ajudaren als britnics contra els abnaki.
El 1728 aconseguiren que els cedissin una reserva estatal de 8.000 acres a Massachusetts, per el 1848 i el 1859 els fou reduda a 11,9 acres (Hassanamisco, 1871) degut a les intervencions estatals. El 1869 esdevingueren ciutadans de l estat.

Durant els anys 20 els caps Sarah Cisco i Lemuel Cisco rellanaren les tradicions tribals, i el 1938 comenaren a reclamar legalment les terres arrabassades al Llac Ripple. El 1962 organitzen el Dia de l Indi de Massachussets, i el 1976 seran reconeguts oficialment com a tribu. El cap Walter Vickers en fou un dels ms actius.
La seva llengua era parlada noms per 142 individus el 1774, i es va extingir definitivament el 1821. Des del 1954 celebren un powwow.

Referncies.
Naci Nipmuc;
Histria Nipmuc;
Departament d'Interior;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58046" title="Antagonista" nonfiltered="2751" processed="2746" dbindex="23046">

 Antagonista (bioqumica i farmacologia);
 Antagonista o Dolent (ficci);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58048" title="Beaver" nonfiltered="2752" processed="2747" dbindex="23047">
Els Beaver o tsattine sn una tribu na-den, el nom de la qual volia dir  poble del castor , o b Dunne-za (poble autntic), ra per la qual foren anomenats  en angls Beavers. Vivien als marges muntanyencs del Nord d Alberta (Canad).

 Demografia .

El 1889 els calcularen en 800, per en 700 el 1906. El 1980 eren uns 600 individus, dels quals 500 parlaven la seva llengua. Segons l EB, el 1970 eren 800.El 2000 eren 2.847 al Canad i eren dividits en diverses reserves:
 A Alberta, Boyer River (755 h), Heart Lake (275 h) i Horse lake (794 h).
 A Colmbia Britnica, Blueberry River (385 h), Doig River (239 h), Halfway River (221 h) i West Moberly (178 h);
 
 Costums .

Es dividien en nombroses bandes independents i nmades, cadascuna amb llur propi territori de cacera. Caaven caribs, daines, castors i bisons. A l hivern vivien en tipis coberts de pells dels animals que caaven, i a l estiu en tipis coberts d estopes o sota tauladells, i tamb es desplaaven d un indret a un altre en canoes de fusta.
Hom sap poc de llur religi ni de llurs cerimnies. Noms sembla que creien en un guardi dels esperits, i en un  mes enll  inconcret.

 Histria .

Cap el 1650 formaven un sol poble ams els sarsi. Arribaren al seu territori en el segle XVIII empentats pels cree, i s establiren al riu Peace, on encara viuen ara. el 1789 els va visitar Mackenzie, qui va afirmar que parlaven la mateixa llengua que els chippewyan.
El 1858 es traslladaren vora els rius Peae i Vermilion al llac Athabasca.
No van signar cap tractat amb el govern canadenc fins el 1974, quan es van establir les diverses reserves.

Enllaos.

 Mapa dels Indis de la Costa Noroest (inclosos els Dunneza o Beaver);

Bibliografia.

 Cook, Eung-Do; & Rice, Keren (Eds.). (1989). Athapaskan linguistics: Current perspectives on a language family. Trends in linguistics, State of-the-art reports (No. 15). Berlin: Mouton de Gruyter. ISBN 0-8992-5282-6.
 Story, Gillian. (1989). Problems of phonemic representation in Beaver. In E.-D. Cook & K. Rice (Eds.), Athapaskan linguistics: Current perspectives on a language family (pp. 63-98). Berlin: Mouton de Gruyter.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58049" title="Penuti" nonfiltered="2753" processed="2748" dbindex="23048">
 
S'anomena penuti al grup de llenges amerndies, de composici molt debatuda, parlades originriament a Washington, Oregon, i Califrnia. El nom es basa en les paraules que volen dir "dos" en les llenges wintun, maidu, i yokut (que es pronuncia com ) i les llenges utianes (que es pronuncia com ).

Histria de les propostes .
Origen de les 5 famlies.

La hiptesi original del grup Penuti consist en 5 famlies lingstiques proposades per Roland B. Dixon i Alfred L. Kroeber el 1903 i publicat el 1913.  Tamb conegudes com Penutians de Califrnia, eren:

maidu;
miwok;
costano;
wintun;
yokut;

El 1910, Kroeber sugger una relaci entre les llenges Miwok i Costano. Prviament, el 1877 Albert S. Gatschet les agrup en el grup Mutsun. Aquest grup, ara anomenat Uti, en fou demostrada definitivament la relaci per Catherine Callaghan.

maidu;
utianes (tamb miwok-costanoan, mutsun);
wintun;
yokut;

Proposta de Sapir.

El 1916 Edward Sapir expand la famlia californiana proposada per Dixon i Kroeber amb un grup oregoni que incloia les parles Coos i tamb les llenges allades, Siuslaw i Takelma:

penuti de Califrnia;
maidu.
llenges utianes (tamb miwok-costanoan);
wintun;
yokut;
penuti d'Oregon;
coos;
siuslaw;
takelma;

Ms tard Sapir and Leo Frachtenberg hi afegiren les parles kalapuya i chinook, i ms tard les alsea i tsimshian. Aix culminaria en la classificaci de quatre branques de Sapir del 1921:

I. famlia penutiana de Califrnia;
 maiduan (maidu);
 uti (miwok-costano);
 wintun (uintu);
 yokut;
II. famlia penutiana d'Oregon;
 coos;
 siuslaw;
 takelma;
 kalapuya;
 alsea (yakona);
III. chinook;
IV. tsimshian;

Alhora, en l'article de Sapir del 1929 a l' Encyclopdia Britannica hi afeg dues franques ms:

 penutians dels Turons;
 klamath-modoc   (lutuami);
 waiilatpua;
 cayuse;
 molala;
 llenges shahaptianes    (sahaptin);
 penutians de mxic;
 mixe-zoque ;
 Huave;

Enllaos.
 Penutian (Scott DeLancey's site) (t documents online);
 Bibliografia de comparativa Penutiana;
 The Bipartite Stem Belt: Disentangling Areal and Genetic Correspondences;
 Grups Lingstics de Tribus del Nord i Centre de Califrnia;
 Mapa de les llenges de les tribus de Califrnia(.gif);
 Mapa de tribus de Califrnia (.gif);
 Ethnologue: Penutian ;
 Llista de llenges penutianes d'Oregon;
 Tribus Nadiues, grups, famlies lingstiques i dialectes de Califrnai el 1770 (map desprs de Kroeber);
 Mitochondrial DNA and Prehistoric Settlements: Native Migrations on the Western Edge of North America;

 Bibilografia .
Berman, Howard. (1996). The position of Molala in Plateau Penutian. International Journal of American Linguistics, 62, 1-30.
Callaghan, Catherine A. (1967). Miwok-Costanoan as a subfield of Penutian. International Journal of American Linguistics, 33, 224-227.
Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
DeLancey, Scott; & Golla, Victor. (1997). The Penutian hypothesis: Retrospect and prospect. International Journal of American Linguistics, 63, 171-202.
Dixon, Roland R.; & Kroeber, Alfred L. (1903). The native languages of California. American Anthropologist, 5, 1-26.
Dixon, Roland R.; & Kroeber, Alfred L. (1913). Relationship of the Indian languages of California. Science, 37, 225.
Dixon, Roland R.; & Kroeber, Alfred L. (1913). New linguistic families in California. American Anthropologist, 15, 647-655.
 Dixon, Roland R.; & Kroeber, Alfred L. (1919). Linguistic families of California (pp. 47-118) Berkeley: University of California.
Kroeber, Alfred L. (1910). The Chumash and Costanoan languages. University of California Publications in American Archaeology and Ethnology, 9, 259-263.
Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
Sapir, Edward. (1921). A bird's-eye view of American languages north of Mexico. Science, 54, 408.
Sapir, Edward. (1929). Central and North American languages. Encyclopaedia Britaannica (14th ed.; Vol. 5; pp. 138-141).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58055" title="La Cabota" nonfiltered="2754" processed="2749" dbindex="23049">



La Cabota s una publicaci humorstica valenciana, originriament d'mbit comarcal  i periodicitat estacional: el primer nmero va eixir en primavera del 2005 . La paraula cabota fa referncia al gland, ja que s un dels noms populars per a designar eixa part del penis.

 Idiosincrsia .

Per a entendre els motius i la finalitat de La Cabota cal tindre en compte tres aspectes:

 Context .

Autoanomenada  la revista satrica de la Safor , La Cabota s'inspira en la premsa satrica de principis del segle XX, incorpora molts dels elements cmics de la premsa fallera, i reprn la tradici saforenca de publicacions humorstiques, interrompuda desprs de la transici amb la desaparici del peridic El Dtil.

El seu mbit, voluntriament redut a la ciutat de Gandia i la seua comarca, s'explicita per mig de la vitola Edici La Safor, la qual cosa possibilitaria una hipottica expansi intercomarcal en un futur noms canviant-ne (o suprimint) eixe afegit. Ara b, encara que la major part dels seus continguts estan dedicats a la capital de la Safor, la seua idiosincrsia pot ser perfectament compresa per qualsevol lector valenci o, fins i tot, del seu domini lingstic.

 Estil .

La publicaci est impresa  sobre paper, amb una sola tinta (negra) i en format A3 plegat i grapat a mode de revista, amb la qual cosa cada pgina t les mides d'un A4. Els tres primers nmeros comptaven noms amb 12 pgines incloent la portada, per a partir del quart lliurament el seu nombre s'incrementa fins a 16 amb la dita La Cabota, ara ms gran: igual de llarga, per ms grossa!

Els continguts imiten l'estil de la notcia periodstica, i tamb inclouen fotografies, illustracions i, fins i tot, passatemps. La redacci pren un estil aparentment seris, per incorpora elements surrealistes que pretenen reforar el concepte de stira que definix a la revista.

 Temtica .

En referir-se a una comarca costanera i encarada a l'agricultura i als servicis, i on el turisme s la principal ocupaci durant l'estiu, La Cabota es fa ress de temes com l'urbanisme i l'actualitat poltica, amb especial incisi en l'escena gandiana. Sovint es tracten tamb notcies esdevingudes a la resta de poblacions de l'Horta de Gandia i de la Valldigna, i fins i tot temes d'mbit general valenci.

Algunes de les bromes recorrents als tres nivells ads esmentats han sigut, fins ara: l'asfaltatge de xiquets valencians vius (en referncia al model urbanstic) i el revertiment del procs; la candidatura del poble de Rafelcofer als Jocs Olmpics d'hivern del 2018; o el procs de reforma de l'Estatut valenci.

 Autoria .

L'anonimat s un dels factors que han afavorit l'xit d'esta publicaci, ja que ha facilitat l'expansi de La Cabota i oferix un halo de misteri al voltant de totes les reaccions produdes pels seus continguts: encara no se sap quines ni quantes persones collaboren en seua redacci, ni on s'imprimix la revista. L'aparici del quart lliurament ha coincidit amb la presentaci d'una  associaci cultural  (El Pardal Rampant) que, suposadament, s'encarrega de produr i finanar La Cabota i els seus derivats.

Per una altra banda, hi ha una srie de signatures a tindre en compte que pareixen ser redactors habituals, encapalats per l'hipottic director de l'hebdomadari:
Mr. Cabota: l'homonimitat amb la capalera de la publicaci, i el fet que signe tots els editorials i escrits oficials apareguts fins el moment, fan pensar que darrere d'este pseudnim s'amague l'impulsor de la publicaci.
Ausis de Borja i Martorell: personatge de sospits renom gandi, s l'nic implicat que ha fet una aparici pblica fins el moment (en la televisi local), al nmero d'hivern de 2005 apareix ressenyat com a autor d'un article d'opini.
Lucrcia de Borja i Bairn: possiblement emparentada amb l'anterior, des del mateix nmero condux una espcie de consultori sentimental de marcat carcter feminista.

Tant els collaboradors de fet com els lectors reben l'apellatiu de cabotistes, en formant part del moviment del cabotisme, una lleugera pardia dels corrents ideolgics del segle XX.

 Nmeros apareguts .
La Cabota edita quatre nmeros anuals, un per cada estaci: a banda, cada nmero varia la definici i el preu (sempre fals, ja que s gratuta) de la capalera. Els tres primers nmeros no indicaven ms numeraci que la de l'any.

 Any 1 (2005) .

 (Nm. 1) Primavera 2005 ~ Revista Satrica Onanista-Artista ~ Preu: 100 cts. Edici La SaforTitular de portada: Apadrina un xiquet valenci: no deixes que l'asfalten!!!;
 (Nm. 2) Estiu 2005 ~ Revista Satrica Nudista-Artista ~ Preu: a convenir. Edici La SaforTitular de portada: La Cabota arriba a tots els raconets de la comarca;
 (Nm. 3) Tardor 2005 ~ Revista Satrica Falangista-Artista ~ Preu: One Dollar.Titular de portada: "Pels nostres ous i per la fira, farem el que faa falta" No indica  Edici La Safor , per s  Especial Fira i Festes Gandia 2005;
 Nm. 4 Hivern 2006 ~ Revista Satrica Consumista-Artista ~ Preu: no t preu. Edici La SaforTitular de portada: Un xip installat a travs del recte far localitzables els xiquets asfaltats;

 Any 2 (2006) .

Nm. 5 Primavera 2006 ~ Revista Satrica Sexista-Artista ~ Encara no t preu! Edici La Safor.Titular de portada: Ms de 165,3 milions de valencians seran representats en les seues cortsTamb apareix la indicaci Especial Estatut: la democrcia valenciana ha triomfat de nou!  (pdf);
Nm. 6 Estiu 2006 ~ La revista satrica de les comarques valencianes ~ Preu: 30 milions. Edici La SaforTitular de portada: Els xiquets asfaltats sn traslladats a les platges (pdf);
Nm. 7 Tardor 2006 ~ La revista satrica dels valencians ~ Preu: De bades  Ed. El Pardal RampantTitular de portada: La selecci valenciana jugar a les Corts l'any 2007 (pdf);

 Any 3 (2007) .
Nm. 8 Hivern 2007 ~ La revista satrica dels valencians ~ Preu: Free Money! Ed. El Pardal Rampant Titular de portada: Camps (PP) pot perdre el penis a causa d'una erecci permanent (pdf);

Referncies.




 Enllaos externs .

LaCabota.com, edici digital en lnia des de l'aparici del primer nmero imprs, amb botiga i revistes en pdf;

Alguns dels articles apareguts en La Cabota:

Reproducci d'una notcia del tercer nmero;
Editorial del quart nmero;
El blog de Lucrcia de Borja i Bairn;
Editorial del nmero 5 i   entrevista a un xiquet asfaltat;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58056" title="Adam Fortunate Eagle" nonfiltered="2755" processed="2750" dbindex="23050">
Adam Fortunate Eagle o Amabese (Red Lake, Minnesota, 1929) s un activista amerindi, fill d una chippewa i un suec. Don classes a l institut Haskell de Kansas. Posteriorment fou lder espiritual dels Guardians de la Sagrada Tradici dels Fabricants de Pipes, i un dels instigadors de la ocupaci d Alcatraz el 1969. El 1973 fou rebut en audincia pel Papa, el 1987 fou arrestat per tenir plomes d una espcie protegida, i el 1992 va escriure Alcatraz ! Alcatraz ! The indian ocupation of 1969-1971.

 Enlla .
 
 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58058" title="Wub-e-ke-niew" nonfiltered="2756" processed="2751" dbindex="23051">
Wub-e-ke-niew (Red Lake, Minnesota, 1928-1997) fou un escriptor i activista chippewa. Rest orfre de pares de ben petit, fou educat a escoles del govern i durant la Segona Guerra Mundial lluit a Europa. Des del 1965 va collabor en l activisme indi i en la fundaci de l AIM. El 1995 va escriure We have the right to exist: a traslation of aboriginal indigenous thought (1995).

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Fotografia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58060" title="Dennis Banks" nonfiltered="2757" processed="2752" dbindex="23052">
Dennis Banks o Nowa Cumig (Reserva Leech Lake, Minnesota, 1932) s un actor i activista amerindi d'tnia chippewa. Fou un dels fundadors de l American Indian Movement (AIM) amb Clyde Bellecourt i Russell Means. El 1972 organitz el Trail of Broken Treaties. Tamb fou un dels caps del moviment a Wounded Knee el 1973 i encoratj moltes demandes per terres contra el govern federal. Don suport totes les reclamacions ndies contra el govern federal, i per violar les lleis de Dakota del Sud donant suport la reclamaci dels onondaga fou empresonat 18 mesos el 1985. El 1994 encapal la Marxa per la Justcia d Alcatraz a Washington, dirigeix el comit a favor de la llibertat de Leonard Peltier, i com a actor ha participat en films com Last of the Mohicans o Thunderheart.

 Referncies .
 Banks, Dennis & Richard Erdoes (2004). Ojibwa Warrior: Dennis Banks and the Rise of the American Indian Movement, University of Oklahoma Press, ISBN 0-806-13580-8;

 Enlla .
 Biografia en angls;
 Una altra biografia;
 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58061" title="Clyde Bellecourt" nonfiltered="2758" processed="2753" dbindex="23053">
Clyde Bellecourt o Nee-gon-we-way-we-dun (White Earth, Minnesota 1939) s un activista chippewa. Amb el seu germ Vernon Bellecourt i Dennis Banks fund l AIM el 1968. El 1972 particip en l ocupaci de la seu central del BIA i el 1973 en els fets de Wounded Knee. El 1994 ell i el seu germ foren expulsats de l AIM acusats de collaboracionisme. Aleshores crearen el National American Indian Movement Inc. Ha organitzat un sistema escolar indi i patrulles de l AIM a Minneapolis.

Referncies.
(Febrer 16, 2000). Bury My Heart. City Pages.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58072" title="Vernon Bellecourt" nonfiltered="2759" processed="2754" dbindex="23054">
Vernon Bellecourt o WaBun-Inini (White Earth, Minnesota, 1931 - 2007.) s un activista chippewa. Germ gran de Clyde Bellecourt, ha estat un dels cofundadors de l AIM el 1968 amb el seu  germ Clyde i amb Dennis Banks. Particip en la marxa dels tractats del 1972, en els fets del Wounded Knee del 1973 i les protestes contra la superbowl a Washington del 1992. Fou empresonat per llenar sang a l ambaixada de Guatemala i fou escollit com a membre del consell tribal de la reserva de White Earth.

 Enllaos externs .
 Referncia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58078" title="Edward Benton Banai" nonfiltered="2760" processed="2755" dbindex="23055">
Edward Benton Banai o Bawd way wi dun Banaise (Lac Courte Oreilles, Wisconsin, 1934) s un activista i escriptor chippewa. s membre actiu de la Midewiwin Lodge, fou un dels fundadors de l AIM amb els germans Clyde Bellecourt i Vernon Bellecourt, i Dennis Banks, i durant molt temps un dels seus lders espirituals en l ocupaci de Wounded Knee del 1973. Actualment n s membre de l executiva i director de la Red School House a Saint Paul (Minnesota). Ha escrit The Mishomis Book: the voice of the ojibway (1979), histria del seu poble, i Generation to generation (1991).

 Enllaos externs.

 Biografia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58082" title="Jim Northrup" nonfiltered="2761" processed="2756" dbindex="23056">
Jim Northrup o Chibenashi (Font du Lac, Minnesota, 1943) s un escriptor nord-americ d'tnia chippewa. Ha estat veter de la Guerra de Vietnam, publica la columna Font du Lac Follies, que el 1999 reb el premi a la millor columna de diari, i s autor de l autobiografia The Rez Road Follies (1999), Days of obsidian, days of grace (1994) i els poemes Walking the Rez Road (1993). Fou nomenat escriptor de l any el 2001.


 Enllaos externs .

 Pgina Oficial;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58084" title="Wayne Keon" nonfiltered="2762" processed="2757" dbindex="23058">
Wayne Keon (Pembroke, Ontario, 1946) s un escriptor canadenc d'tnia chippewa. Treballa com a auditor d una empresa minaire, i tamb compon canons i poemes. Autor de Sweetgrass (1972), Thunderbirds of the Ottawa (1977), Sweetgrass II (1990), Storm Dancer (1993) i My Sweet Maize (1997).

 Enllaos externs .
 Biografia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58086" title="Gordon Regguinti" nonfiltered="2763" processed="2758" dbindex="23059">
Gordon Regguinti (Minnesota, 1954) s un periodista nord-americ d'tnia chippewa, graduat en Estudis Indis a la Universitat de Minneapolis el 1987. Actualment s director executiu de la Native American Journalists Association a Minneapolis. Ha escrit The sacred harvest: ojibway wild rice gathering (1992).

 Enllaos externs .

 Biografia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58087" title="Winona LaDuke" nonfiltered="2764" processed="2759" dbindex="23060">
Winona LaDuke (White Earth, Minnesota, 1959) s una activista amerndia, filla d un chippewa actor de repart i una professora d art jueva. Graduada en Harvard, on fou iniciada en l activisme pel cherokee Jimi Durham, treball a l escola de la reserva, on ha destacat com a activista social, ja que va crear la White Earth Land Recovery Project per a recuperar els 800.000 acres robats a la reserva.

Durant els 80 va fer campanya contra el projecte de James Bay i el 1994 fou arrestada per oposar-se a les tales d arbres.  Ha escrit la novella Last standing woman (1997) i All our relations: native struggles for land and life (1999). El 2000 fou candidata a la vicepresidncia dels EUA pel Green Party, presidit per Ralph Nader.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58088" title="Jacob Roggeveen" nonfiltered="2765" processed="2760" dbindex="23061">
Jacob Roggeveen o Jakob Roggeween (Middelburg, 1659 - 1729) fou un explorador neerlands que va donar la volta al mn i va descobrir l'illa de Pasqua.

El seu pare, Arent Roggeveen, era un matemtic i gegraf que es va interessar per la mtica Terra Austral. Va presentar una proposta de viatge d'exploraci a la Companyia Neerlandesa de les ndies Orientals (Verenigde Oost-Indische Compagnie - VOC) que va ser acceptada, per els conflictes entre Espanya i les Provncies Unides van fer que es posposs.

Jacob Roggeveen va estudiar lleis, es va fer notari i va estar uns anys treballant a Batavia. Al tornar a Middelburg va recuperar el projecte del seu pare i va aconseguir el comandament d'una expedici a crrec de la Companyia de les ndies Occidentals (West-Indische Compagnie - WIC).

Viatge d'exploraci de la Terra Austral.
L'objectiu de Roggeveen era cercar la Terra de Davis, que havia descrit el pirata angls davant de la costa de Xile i, desprs, cercar el continent austral (Zuidland) seguint les indicacions de Willem Schouten que, en el seu viatge, havia suposat que es trobava prop de les Tuamotu. Va partir amb tres vaixells, Arend, Thienhoven i Afrikaansche Galey, ajudat especialment pel capit Cornelis Bouman.

Desprs de doblar el cap d'Hornos va visitar l'arxiplag Juan Fernndez. El diumenge de Pasqua, en comptes de trobar la Terra de Davis va descobrir i explorar l'illa de Pasqua. Tot seguit va seguir aproximadament la mateixa ruta que la del viatge de Le Maire i Schouten a travs de les Tuamotu, que va anomenar com "el Laberint". Va perdre lAfrikaansche Galey i davant la necessitat de queviures i la manca de resultats respecte el continent austral, va decidir anar directament cap a Batavia. Pel cam va trobar unes illes altes que no va explorar, probablement Bora Bora i Maupiti, i noms es va aturar al grup Manua de Samoa, que va anomenar illes Bouman ja que el capit va ser el primer en veure-les.

Arribant a Batavia va ser arrestat per violar el monopoli de la VOC, per finalment va ser compensat i va poder tornar als Pasos Baixos. A banda del descobriment de l'illa de Pasqua se li va criticar que noms havia trobat illes ja explorades anteriorment i va deixar passar l'oportunitat d'explorar altres illes ms grans i poblades. Es van fer dues relacions del viatge, si b amb moltes imprecisions i algunes contradiccions. Cap de les dues s'ha acreditat que fos de Roggeveen.

Ruta del viatge.

Texel, Holanda, 1 d'agost del 1721.
Madeira, Cap Verd, Brasil.
Belgia Australis, avui Malvines.
Cap d'Hornos;
Arxiplag Juan Fernndez, 16 mar del 1722.
Paaseiland,  illa de Pasqua, 5 d'abril del 1722. Exploren i descriuen l'illa.
El Laberint, Tuamotu:
 Carlshoff o Bedrieglijk, avui Tikei, 18 maig. La confonen amb l'illa Honden de Schouten.
Schadelijk Eiland (illa Perniciosa), avui Takapoto, 20 maig. Hi naufraga lAfrikaansche Galey i cinc mariners deserten.
Dageraad (Aurora), avui Manihi, a la matinada del 21 de maig.
Avondstond (Vespre) i Meersorgh, avui Apataki i Arutua a les illes Palliser.
Goede Verwachtinge (Bona Esperana), avui Rangiroa, 25 de maig.
Verkwikking (Recreaci), avui Makatea, descoberta l'1 de juny. Hi aconsegueixen queviures.
Illes de la Societat: Bora Bora i Maupiti, per no s'hi atura.
Vuyle (illa dels Ocells), avui atol Rose, descoberta el 13 de juny.
Illes Bouman, avui grup Manua a Samoa, 14 de juny.
Batavia, 4 d'octubre del 1722.
Texel, 11 de juny del 1723.

Roggeveen va ser el 16 mariner en fer la volta al mn.

Enllaos externs.
 Relaci de l'Arxiu de Zelanda;
 Relaci compilada per Alexander Dalrymple, 1771;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58106" title="Energia de Fermi" nonfiltered="2766" processed="2761" dbindex="23062">
L'energia de Fermi (EF) s l'energia del nivell ms alt ocupat per un sistema quntic a temperatura zero. Rep el seu nom del fsic Enrico Fermi. L'energia de Fermi s important a l'hora d'entendre el comportament de partcules ferminiques, com per exemple els electrons. Els fermions sn partcules d'spin semienter que verifiquen el principi d'exclusi de Pauli, que dicta que dos fermions no poden ocupar simultniament el mateix estat quntic. D'aquesta manera, quan un sistema t diversos electrons, aquests ocuparan nivells d'energia majors a mesura que els nivells inferiors es van omplint. Des d'aquest punt de vista l'energia de Fermi en un sistema de fermions no interactuants s l'augment ms petit d'energia del nivell fonamental quan s'afegeix exactament una partcula al sistema.

En fsica de l'estat slid la superfcie de Fermi s la superfcie en l'espai de moments en la qual l'energia total s igual a l'energia de Fermi. Breument, es pot dir que la superfcie de Fermi divideix els estats electrnics ocupats dels qu romanen lliures. En un gas d'electrons lliures (o gas de Fermi) la superfcie de Fermi s una esfera (esfera de Fermi); per a sistemes peridics (com slids cristallins) aquesta superfcie pot tenir una topologia (una "forma") gens trivial (vegeu zona de Brillouin). El volum englobat per la superficie de Fermi defineix el nombre d'electrons en el sistema i la forma de la superfcie est directament relacionada amb les propietats de transport del slid, com la conductivitat elctrica. En un gas de Fermi l'energia de Fermi es relaciona amb la densitat d'electrons de la segent manera:
;
on m s la massa de l'electr i n s la densitat d'electrons. Aix, aquesta densitat d'electrons determina l'energia i la posici del nivell de Fermi. Evidentment, si el volum que cont el gas es redueix, l'energia de Fermi augmenta (la densitat d'electrons es pot determinar experimentalment, amb mesures d'efecte Hall, per exemple).

s possible relacionar el concepte d'energia de Fermi, que sorgeix de la mecnica estadstica quntica, amb el concepte macroscpic de potencial qumic. L'energia de Fermi d'un gas d'electrons lliures no relativista i en tres dimensions es pot relacionar amb el potencial qumic a travs de l'equaci:
;
on EF s l'energia de Fermi, k s la constant de Boltzmann i T s la temperatura. Per tant, el potencial qumic s aproximadament igual a l'energia de Fermi a temperatures molt inferiors a una energia caracterstica denominada temperatura de Fermi, EF/k. Aquesta temperatura caracterstica s de l'ordre de 105 K; per tant per a un metall a una temperatura ambient de 300 K l'energia de Fermi i el potencial qumic sn essencialment equivalents. Aquest s un detall significatiu ats que el potencial qumic, i no l'energia de Fermi, s el qu apareix en l'estadstica de Fermi-Dirac.

 Enllaos externs .
Fermi Surfaces - Una explicaci una mica ms tcnica.
Fermi Surface Database - Base de dades de superfcies de Fermi.
Fermi Surfaces - Una altra base de dades.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58120" title="Al Rafael Primera Rosell" nonfiltered="2767" processed="2762" dbindex="23063">
Al Rafael Primera Rosell, conegut popularment com Al Primera, va ser un msic i cantautor veneol, amb un fort comproms poltic. 

Biografia.

Va nixer a a Coro, a l estat de Falcn, el 31 d octubre de 1942. D origen popular, va tenir oficis molt diversos, des de boxejador a netejabotes, que va anar compaginant amb els estudis.

En la seva etapa com a estudiant de qumica a la Universitat Central de Veneuela entra en contacte amb els moviments d esquerres, i tamb inicia la seva carrera com a cantautor.

El 1968 rep una beca del Partit Comunista de Veneuela (una de les organitzacions poltiques en les que va militar) per completar els estudis musicals a Romania. Desprs d una etapa a Sucia, i davant les dificultats per tirar endavant la seva carrera musical sense acceptar els compromisos comercials de les companyies discogrfiques, el 1973 retorna a Veneuela, on continua el seu comproms artstic i social, com s evidencia en les seves lletres, gaudint de gran popularitat, tot i el veto que li van imposar els grans mitjans de comunicaci del pas. Durant aquesta etapa va estar constantment amenaat pels seus opositors poltics, i va patir diversos atemptats contra la seva vida.

El 16 de febrer de 1985 va morir d accident de trnsit. Tanmateix, sn nombroses les persones que posen en discussi aquesta versi i diuen que realitat es va tractar d un atemptat per silenciar-lo, per b que mai s ha provat aquest extrem. El seu funeral va ser multitudinari.

L agost de 2004 diversos simpatitzants dels partits poltics opositors a l actual govern bolivari de Veneuela van intentar profanar la seva tomba, causant diversos desperfectes.

Llegat.

Les seves canons descriuen la crua realitat del barris ms pobres, i sn una crida constant a l organitzaci i a la unitat de les persones per combatre la desigualtat.

Desprs d una etapa d un cert oblit, la seva figura ha tornat a ser reivindicada, arran de la Revoluci Bolivariana i en aquest moment (2005) les seves canons  de comproms i lluita (moltes d elles premonitries de l actual revoluci democrtica) tornen a ser molt escoltades per una part important de la poblaci.

Entre els seus xits podem destacar  Humanidad ,  No basta rezar ,  Yo no s filosofar ,  Vamos gente de mi tierra  o  Cancin bolivariana , entre d altres.

Enllaos externs.
Lletres i escoltar les canons d Al Primera;
Informaci diversa sobre el cantautor;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58134" title="Francesc d'Asss d'Espanya" nonfiltered="2768" processed="2763" dbindex="23064">

Francesc d'Assis de Borb, infant d'Espanya i duc de Cadis (Palau d'Aranjuez 1822 - Pars 1902). Infant d'Espanya i duc de Cadis amb el grau d'altesa reial. Fill de l'infant Francesc de Paula de Borb d'Espanya i de la princesa Llusa Carlota de Borb-Dues Siclies. Era nt per via paterna del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Llusa de Borb-Parma i per via materna del rei Francesc I de les Dues Siclies i de la infanta Maria Isabel d'Espanya.

El mes d'octubre de 1846 contreia matrimoni amb la seva cosina la ja reina Isabel II d'Espanya. Isabel era cosina de Francesc d'Assis per dues bandes d'una banda els pares eren germans i de l'altre les mares tamb ho eren com a princeses de les Dues Siclies. La cerimonia se celebr a la Capella Reial del Palau Reial de Madrid amb unes noces conjuntes amb la germana de la sobirna la infanta Llusa Ferranda d'Espanya amb el prncep Antoni d'Orleans.

La parella tingu onze fills dels quals quatre van superar la infncia. Cap d'aquests nounats es considerat fill de Francesc d'Assis el qual es considerat homosexual o bisexual:

 SAR la infanta Maria Isabel d'Espanya coneguda amb el nom de La Chata nasqu a Madrid l'any 1851 i mor a Pars l'any 1931. Es cas amb el prncep Gaiet de Borb-Dues Siclies.

 SM el rei Alfons XII d'Espanya nat a Madrid el 1857 i mort el 1885. Es cas en primeres npcies amb la princesa Maria de la Merc d'Orleans i en segones npcies amb l'arxiduquessa Maria Cristina d'ustria.

 SAR la infanta Maria de la Pau d'Espanya nascuda a Madrid el 1862 i morta a Nyphenburg Baviera el 1946. Es cas amb el prncep Leopold de Baviera.

 SAR la infanta Eullia d'Espanya nasqu el 1864 a Madrid i mor el 1958 a Irn. Es cas amb el prncep Antoni d'Orleans;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58139" title="Abarquh" nonfiltered="2769" processed="2764" dbindex="23065">
Abarquh (Abarkuh) s una ciutat del nord de Fars, a l'Iran. Ibn Hawkal l'assenyala com capital d'una nahia o districte del Rudan que havia estat dependent del Kirman pero havia passat a Fars, com a part de la regi d'Estakr. L'etimologia popular diu que el seu nom deriva de "bar kuh" ("a la muntanya") perqu originalment estava en un turo encara que ms tard es tva traslladar a la plana; a uns 5 km hi ha un masss que es diu Abarkuh. Actualment forma part del sharestan o provncia  de Yadz, on forma el baksh o comtat d'Abarquh. 

Apareix documentada des de el segle X. Al segle XI estava en mans dels kakyides d'Esfahan i Hamadan, una dinastia daylamita vassalla dels Buwyhides. Abu Kalidjar Imad al-Din, emir buwyhida de Fars, va atacar al Kakyida Zahir al-Din Abu Mansur Faramarz  ben Ala al-Dawla Muhammad el 435 de l hgira (1043/1044) i li va ocupar la ciutat per desprs fou el seljcida Toghrul Beg el que va sotmetre als kakyides a vassallatge (1049) i el 1051 va ocupar Esfahan  a Zahir al-Din Abu Mansur Faramarz  per en compensaci li va donar Yadz i Abarquh . La ciutat fou governada per la famlia firuznida d origen daylamita (Eskavar al Mazanderan) que apareix vers el 1056 o 1057, amb Amid-al-d n Shams al-dawla Abu Ali Hazarasp F ruzani, sotmesa als seljcides.

Va pertnyer a seljcides, khwarizmshah, ilkhnides, injides, muzaffrides, timrides i Ak Koyunlu. Sota els safvides el seu govern junt amb Yazd, Biabanak i altres ciutat de la part centro-occidental d'Iran, fou concedit a alts oficials de la cort, i formava part dels dominis de la corona (mahall-e kassa). Al comenament del segle XVII es va nomenar unjutge religis (hakem-e shar) a la ciutat mentre el districte fou governat pel tofangci agasi ( comandant dels mosqueters ). Va ser teatre de lluites contra els afgans primer i desprs entre zands i qajars; inicialment en poder dels qajars va ser ocupada per Lutf Ali Khan Zand el 1793/1794 i la va conservar fins al final del seu regnat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58140" title="Abarshahr" nonfiltered="2770" processed="2765" dbindex="23066">
Abarshahr fou el nom d'una provncia de l'imperi sassnida que tenia per capital la ciutat del mateix nom, que desprs, sota domini musulm fou Nishapur al Khorasan





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58142" title="Fbia" nonfiltered="2771" processed="2766" dbindex="23067">

Una fbia s una por intensa i especfica a objectes i situacions concretes, com per exemple als espais oberts (agorafbia) o als llocs tancats (claustrofbia). Quan la persona s'enfronta a aquest objecte o situaci experimenta ansietat intensa de forma immediata. La persona tendeix a evitar la situaci fbica, encara que reconeix que la por s excessiva o irracional. La timidesa pot ser una fbia si s'acompanya d'ansietat en la interacci amb els altres, per exemple si pensa que s observat.

Es diu fbia especfica noms si la fbia interfereix significativament en la vida quotidiana de l'individu.

 Tractament .

Alguns terapeutes utilitzen la realitat virtual per a desensibilitzar a pacients davant els seus temors. Altres formes de psicoterpia que poden ser de benefici per als fbics sn la terpia graduada d'exposici i la terpia del comportament cognoscitiu (TCC). En alguns casos, tamb poden ser d'ajuda els medicaments antiansietat. La majoria dels fbics entenen que estan patint una por irracional, per es veuen impotents per a eliminar la seva reacci inicial de pnic.

L'exposici graduada i el TCC treballen amb la meta de desensibilitzar a la vctima, i de canviar els patrons del pensament que estan contribuint al seu pnic. El tractament de la desensibilitzacin gradual i el CBT sn sovint extremadament encertats, sempre que el fbic estigui disposat a aguantar un cert nivell de malestar i a fer un esfor continu sobre un perode llarg de temps. Els practicants de neuro-lingstica (PNL) afirmen tenir un procediment que pot ser utilitzat per a alleujar la majoria de les fbies especfiques en una sola sessi teraputica, encara que aix encara no s'ha verificat cientficament.

 Diferents fbies ordenades alfabticament .

 A .
Acarofbia - Por a les picadures o als insectes que piquen

Acerofbia - Por a les coses cides

Acluofbia - Por a la foscor

Acustifbia - Por al soroll

Acrofbia - Por a les altures

Aerofbia - Por a les corrents d'aire

Aeronausifbia - Por als refredats

Agliofbia - Por al dolor

Agorafbia - Por als espais oberts o a estar entre una multitud, llocs pblics com mercats

Agrafbia - Por a les agressions sexuals

Agrizoofbia - Por als animals salvatges

Agirofbia - Por als carrers o a creuar el carrer

Aicmofbia - Por a les agulles o als objectes punxeguts

Ailurofbia - Por als gats

Albuminurofbia - Por al mal de rony

Alectorofbia - Por als pollastres

Algofbia - Por al dolor

Aliumfbia - Por a l'ull

Alodoxafbia - Por a les opinions

Altofbia - Por a les altures

Amatofbia - Por a la pols

Amaxofbia - Por a condur amb cotxe

Ambulofbia - Por a caminar

Amnesifbia - Por a quedar-se amnsic

Amicofbia - Por a les esgarrapades

Anablefbia - Por a les investigacions

Ancrafbia o Anemofbia - Por al vent

Androfbia - Por als homes

Anemofbia - Por al vent o a les corrents d'aire

Anginofbia - Por a agafar angines

Anglofbia - Por al relacionat amb Anglaterra

Angrofbia - Por a l'antipatia

Anquilofbia - Por a ser enguixat

Antrofbia o Antofbia - Por a les flors

Antropofbia - Por a la gent o a la societat

Antlofbia - Por a les inundacions

Anuptafbia - Por a quedar-se sol

Apeirofbia - Por a l'infinit

Afenfosfbia - Por a ser tocat (Hafefbia)

Apifbia - Por a les vespes o a les abelles

Apotenmofbia - Por a les persones amb amputacions

Araquibutirofbia - Por a que s'incrustin les peles dels cacauets en el paladar 

Aracnofbia o Aracnefbia - Por a les aranyes

Aritmofbia - Por als nmeros

Arrhenfbia - Por als homes

Arsonfbia - Por al foc

Atenofbia - Por a desmaiar-se o a debilitar-se

Astrafbia o Astrapofbia - Por a les tempestes i a la llum

Astrofbia - Por a les estrelles i a l'espai celestial

Asimetrifbia - Por a les coses asimtriques

Ataxiofbia - Por a la descoordinaci muscular

Ataxofbia - Por al desordre o a la brutcia

Atelofbia - Por a l'imperfecci

Atefbia - Por a les ruines

Atazagorafbia - Por a ser oblidat o ignorat o a olvidar

Atomosofbia - Por a les explosions atmiques

Atiquifbia - Por a cometre errors

Aulofbia - Por a les flautes

Aurofbia - Por l'or

Aurorafbia - Por a les Aurores Boreals

Autodisomofbia - Por a alg que fagi mala olor

Automatonofbia - Por a les criatures animades, esttues de cera, coses que representin falsament a un ser viu

Automisofbia - Por a estar brut, a embrutar-se

Autofbia - Por a si mateix o a estar sol

Aviofbia o Aviatofbia - Por a volar

 B .

Bacilofbia - Por als microbis

Bacteriofbia - Por als bacteris

Balistofbia - Por als mssils o a les bales

Bolsefbia - Por als bolxevics

Barofbia - Por a la gravetat

Basofbia o Basifbia - Por a caminar o a caure

Batofbia - Por a la profunditat

Batonofbia - Por a les plantes

Batracofbia - Por als amfibis, com les granotes, sargantanes, etc.

Belonefbia - Por a les agulles(Aicnofbia)

Bibliofbia - Por als llibres

Blenofbia - Por a la viscositat

Bogifbia - Por als follets

Bromidrosifbia o Bromidrofbia - Por a olorar malament

Brontofbia - Por a les tempestes i a la llum

Bufonofbia - Por als gripaus

 C .

Cacofbia - Por a la lletjor

Cainofbia o Cainotofbia - Por a la novetat

Caliguinefbia - Por a les dones maques

Cancerofbia o Carcinfbia - Por al cncer

Cardiofbia - Por als cors

Carnofbia - Por a la carn

Catagelofbia - Por a fer el ridcul

Catapedafbia - Por a saltar tant de llocs alts com baixos

Catisofbia - Por a asseure's

Catoptrofbia - Por als miralls

Caetofbia - Por al cabell i als ssers peluts

Chamainofbia - Por a Halloween

Colerofbia - Por a enfadar-se o a encoleritzar-se

Corofbia - Por a ballar

Crometofbia o Crematofbia - Por al diner

Cromofbia o Cromatofbia - Por als colors

Cronofbia - Por al pas del temps

Cronomentrofbia - Por als rellotges

Claustrofbia - Por als espais tancats

Cleitrofbia o Cleisiofbia - Por a quedar-se tancat en algun lloc

Cleptofbia - Por a ser robat o a robar

Climacofbia - Por a les escales, a pujar-les o a caure per elles

Clinofbia - Por a anar al llit

Clitrofbia o Cleinofbia - Por a ser tancat

Cnidofbia - Por a les cadenes

Cometofbia - Por als cementiris

Coitofbia - Por al sexe

Contreltofbia - Por al abus sexual

Coprastasofbia - Por a refredar-se

Courofbia - Por als pallassos

Counterfbia - Preferncia per una fbia en situacions espantoses

Cremnofbia - Por als precipicis

Criofbia - Por al fred extrem, gel

Cristalofbia - Por als cristalls i a les ulleres

Ciberfbia - Por als ordinadors o a treballar amb ordinadors

Ciclofbia - Por a anar amb bicicleta

Cimofbia - Por a les onades

Cinofbia - Por als gossos

Cipridofbia, Ciprifbia, Ciprianofbia o Ciprinofbia - Por a les prostitutes o a les malalties venrees

Cainolofbia - Por a la novetat

Cainofbia - Por a fallar o a ser venut

Catagelofbia - Por al ridcul

Catisolofbia - Por a sentar-se

Coinonifbia - Por a les habitacions

Colpofbia - Por als genitals, particularment els femenins

Copofbia - Por a fatigar-se

Coniofbia - Por a la pols (Amatofbia)

Cosmicofbia - Por als fenmens csmics

 D .

Decidofbia - Por a les decisions

Defecaloesiofbia - Por al mal de panxa

Deipnofbia - Por als sopars i a les conversacions en els sopars

Dementofbia - Por a tornar-se boig

Demonofbia o Daemonofbia - Por als dimonis

Demofbia - Por a les multituts (Agorafbia)

Dendrofbia - Por als arbres

Dentofbia - Por als dentistes

Dermatofbia - Por a les lesions de la pell

Dermatosiofbia o Dermatofbia o Dermatopatofbia - Por a les malalties de la pell

Dextrofbia - Por als objetes de la part dreta del cos

Diabetofbia - Por a la diabetis

Didascaleinofbia - Por a anar a l'escola

Diquefbia - Por a la justcia

Dinofbia - Por al vertigen o als remolins d'aigua

Diplofbia - Por a la doble visi

Dipsofbia - Por a la beguda i a beure

Deshabiliofbia - Por a depullar-se davant d'alg

Domatofbia o Oicofbia - Por a les cases o a estar en una casa

Dorafbia - Por a la pell o pells d'animals

Dromofbia - Por a creuar el carrer

Disorfofbia - Por a la deformitat

Distiquifbia - Por als accidents

 E .

Eclesiofbia - Por a les esglsies

Ecofbia - Por a l'habitatge

Eicofbia o Oicofbia - Por als voltants de l'habitatge

Eisoptofbia - Por als miralls o a veure's reflexa't en un

Electrofbia - Por a l'electricitat

Elenterofbia - Por a la llibertat

Elurofbia - Por als gats (Ailurofbia)

Emetofbia - Por als vmits

Enetofbia - Por a les multituds

Enosiofbia o Enisofbia - Por a cometre un pecat capital o a ser criticat

Entomofbia - Por als insectes

Eosofbia - Por a l'alba o a la llum del dia

Epistaxiofbia - Por a la sang del nas

Epistemofbia - Por al coneixement

Equinofbia - Por als cavalls

Eremofbia - Por a ser un mateix o a la solitud

Ereutrofbia - Por a ruboritzar-se

Ergasiofbia - Por al treball o al funcionament. Tamb "por a ser operat"

Ergofbia - Por al treball

Erotofbia - Por a l'amor sexual o a les preguntes de sexe

Eufbia - Por a les bones noticies

Eurotofbia - Por als genitals femenins

Eritrofbia, Eritofbia o Ereutofbia - Por a la llum vermella. Tamb por a ruborizar-se o al color vermell

Escabiofbia - Por a las "postillas"

Escatofbia - Por al material fecal

Esquelerofbia - Por als homes dolents, als lladres

Esquiofbia o Esquiafbia - Por a les ombres

Escolequifbia - Por als cucs

Escolionofbia - Por a l'escola

Escopofbia o Escoptofbia - Por a ser vist o ser el centre d'atenci

Escotomafbia - Por a la ceguera

Escotofbia - Por a la foscor (Acluofbia)

Escriptofbia - Por a escriure en pblic

Espectrofbia - Por als espectres o als fantasmes

Espermatofbia o Espermofbia - Por als grmens

Especsofbia - Por a les vespes

Estasibasifbia o Estasifbia - Por a estar dempeus o de caminar (Ambulofbia)

Estaurofbia - Por a les creus o als crucifixos

Estenofbia - Por a les coses o llocs estrets

Estigiofbia - Por a l'Infern

 F .

Fagofbia - Por a empassar o a menjar o a ser menjat

Falacrofbia - Por a quedar-se calb 

Falofbia - Por a tenir una erecci del penis 

Farmacofbia - Por a prendre medicines 

Fasmofbia - Por als fantasmes 

Fengofbia - Por a plena llum o a la lluentor del Sol 

Filemafbia o Filematofbia - Por als petons 

Filofbia - Por a enamorar-se o a estar enamorat 

Filosofbia - Por a la filosofia 

Fobofbia - Por a les fbies 

Fotoaugliafbia - Por a les llums enlluernadores 

Fotofbia - Por a la llum 

Fonofbia - Por als sorolls o veus o a la veu d'un mateix; o als telfons 

Fronemofbia - Por a pensar 

Febrifbia, Fibrifbia o Fibriofbia - Por a la febre 

Felinofbia - Por als gats 

Francofbia - Por al relacionat amb Frana 

Frigofbia - Por al fred, a les coses fredes

 G .

Galeofbia o Gatofbia - Por als gats 

Galofbia o Galiofbia - Por al relacionat amb Frana 

Gamofbia - Por al matrimoni 

Geliofbia - Por al riure 

Geniofbia - Por a les barbetes o als "mentones"

Genofbia - Por al sexe 

Genufbia - Por als genolls 

Gefirofbia, Gefidrofbia o Gefisrrofbia - Por a creuar ponts 

Germanofbia - Por al relacionat amb Alemanya 

Gerascofbia - Por a envellir 

Gerontofbia - Por a les gent vella o a envellir 

Gemnafbia o Gemnofbia - Por a degustar 

Glosofbia - Por a parlar en pblic o a intentar parlar 

Gnosiofbia - Por al coneixement 

Grafofbia - Por a escriure a m 

Gimnofbia - Por a la nuesa 

Ginefbia o Ginofbia - Por a les dones 


 H .

Hadefbia - Por a l'Infern 

Hagiofbia - Por als sants i a les coses sagrades 

Hamartofbia - Por a cometre pecats 

Hefefbia o Haptefbia - Por a ser tocat 

Harpaxofbia - Por a ser robat 

Hedonofbia - Por al plaure 

Heliofbia - Por al sol 

Helenofbia - Por als termes grecs o a la complicada terminologia cientfica 

Helmintofbia - Por a ser infectat per cucs 

Hemofbia - Por a la sang

Heresifbia o Hereiofbia - Por als desafiaments o a la doctrina oficial o a la desviaci fantica 

Herpetofbia - Por als rptils, a les coses reptants 

Heterofbia - Por al sexe oposat (Sexofbia) 

Hexakosioihexekontahexafbia - Por al nmero 666

Hierofbia - Por als cures o a les coses litrgiques 

Hipofbia - Por als cavalls 

Hipopotomonstrosesquipedaliofbia - Por a les paraules llargues 

Hobofbia - Por als rodamns i captaires 

Hodofbia - Por als viatges per carretera 

Hormefbia - Por als xocs 

Homiclofbia - Por a la boira 

Homilofbia - Por als sermons 

Hominofbia - Por als homes 

Homofbia - Por als iguals, a la monotonia o a l'homosexualitat o a ser homosexual 

Hoplofbia - Por a les armes de foc 

Hidrargiofbia - Por a les medicines basades en el mercuri 

Hidrofbia - Por a l'aigualeix 

Hielofbia o Hialofbia - Por als cristalls 

Higrofbia - Por als lquids, a la humitat 

Hilefbia - Por al materialisme o a sofrir atacs epilptics 

Hilofbia - Por als boscos 

Hipengiofbia o Hipegiafbia - Por a la responsabilitat 

Hipnofbia - Por a quedar-se dormit o a quedar hipnotitzat 

Hipsifbia - Por a les altures

 I .

Iatrofbia - Por a acudir al metge 

Ictiofbia - Por al pescat 

Ideofbia - Por a les idees 

Ilingofbia - Por al vertigen 

Iofbia - Por a ser enverinat 

Insectofbia - Por als insectes 

Isolofbia - Por a estar sol 

Isopterofbia - Por a les "termites", als insectes que mengen fusta 

Itifalofbia - Por de mirar, de pensar o de tenir una erecci del penis

 J .

Japanofbia - Por al relacionat amb Jap 

Judeofbia - Por al relacionat amb els jueus 


 L .

Lacanofbia - Por als vegetals 

Latrofbia - Por als metges 

Leprofbia o Leprafbia - Por a la lepra 

Laliofbia o Lalofbia - Por a parlar 

Leucofbia - Por al color blanc 

Levofbia - Por a les coses de la part esquerra del cos 

Liguirofbia - Por als sorolls forts 

Lilapsofbia - Por als tornats i huracans 

Limnofbia - Por als llacs 

Linonofbia - Por a ser atacat 

Liticafbia - Por a les denncies 

Loquiofbia - Por al naixement dels nens 

Logisomecanofbia - Por als ordinadors 

Logofbia - Por a les paraules 

Luifbia - Por a la sfilis 

Lutrafbia - Por a les *nutrias 

Ligofbia - Por a la foscor 

Lisofbia - Por a tornar-se boig

 M .

Macrofbia - Por a les llargues esperes 

Megeirocofbia - Por a cuinar 

Maieusiofbia - Por al naixement dels nens 

Malaxofbia - Por al joc amors (Sarmasofbia) 

Maniafbia - Por a tornar-se boig 

Mastigofbia - Por al cstig 

Mecanofbia - Por a les mquines 

Medomalacufbia - Por a perdre una erecci peneana 

Medortofbia - Por a tenir una erecci peneana 

Megalofbia - Por a les coses grans 

Melisofbia - Por a les abelles 

Melanofbia - Por a les pells negres 

Melofbia - Por o aversi cap a la msica 

Meningitofbia - Por a les malalties del cervell 

Menofbia - Por a la menstruaci 

Merintofbia - Por a ser obligat o lligat 

Metalofbia - Por al metall 

Metatesiofbia - Por als canvis 

Meteorofbia - Por als meteorits 

Metifbia - Por a l'alcohol 

Metrofbia - Por o aversi cap a la poesia 

Microbiofbia - Por als microbis (Bacilofbia) 

Microfbia - Por a les coses petites 

Misofbia - Por a la parasitaci de la pell 

Mnemofbia - Por als records 

Molismofbia o Molisomofbia - Por a la brutcia o a la contaminaci 

Monofbia - Por a la solitud o a estar tot sol 

Monopatofbia - Por a les malalties crniques 

Motorfbia - Por als autombils 

Motefbia - Por a les arnes

Musofbia o Murofbia - Por als ratolins 

Micofbia - Por o aversi cap als bolets i fongs 

Mictofbia - Por a la foscor 

Mirmecofbia - Por a les formigues 

Mitofbia - Por als mites o histries i afirmacions falses 

Mixofbia - Por a la viscositat (Blenofbia)

 N .

Nebulafbia - Por a la boira (Homiclofbia) 

Necrofbia - Por a la mort o a les coses mortes 

Negrofbia - Por als negres 

Nelofbia - Por al cristall 

Neofarmafbia - Por a les noves drogues 

Neofbia - Por a alguna cosa nou 

Nefofbia - Por als nvols 

Noctifbia - Por a la nit 

Nomatofbia - Por als noms 

Nosocomefbia - Por als hospitals 

Nosofbia o Nosemafbia - Por a emmalaltir 

Nostofbia - Por a tornar a casa 

Novercafbia - Por a la madrastra 

Nucleomitufbia - Por a les armes nuclears 

Nudofbia - Por a la nuesa 

Numerofbia - Por als nombres 

Nictohilofbia - Por a estar en el camp a les fosques, o en un bosc a la nit 

Nictofbia - Por a la foscor o a la nit 


 O .

Obesofbia - Por a engreixar (Pocrescofbia) 

Oclofbia - Por de les multituds i gentades 

Ocofbia - Por als vehicles 

Octofbia - Por a la figura 8 

Odontofbia - Por a les dents o de la cirurgia dental 

Odinofbia o Odinefbia - Por al dolor (Algofbia) 

Oenofbia - Por als vins 

Oicofbia - Por als voltants de la llar 

Olfactofbia - Por a les olors 

Ombrofbia - Por a la pluja o a ser mullat 

Ommetafbia o Ommatofbia - Por als ulls 

Oneirofbia o Onirofbia - Por als somnis 

Oneirogmofbia o Onirogmofbia - Por als somnis humits 

Onomatofbia - Por a escoltar certa paraula o nom

Ofidiofbia - Por a les serps 

Oftalmofbia - Por a ser el centre d'atenci 

Optofbia - Por a obrir els ulls 

Ornitofbia - Por als ocells 

Ortofbia - Por a la propietat 

Osmofbia o Osfresiofbia - Por a les olors o pudors 

Ostraconofbia - Por al marisc 

Ouranofbia - Por al firmament 


 P .

Pagofbia - Por al gel o gebre 

Pantofbia - Por a sofrir una malaltia 

Panofbia o Pantofbia - Por a tot 

Papafbia - Por al Papa 

Papirofbia - Por al paper 

Paralipofbia - Por a abandonar el deure o la responsabilitat 

Parafbia - Por a la perversi sexual 

Parasitofbia - Por als parsits 

Parascavedecatriafbia - Por al Divendres 13 

Partenofbia - Por a les verges o a les noies joves 

Patofbia - Por a les malalties 

Patroiofbia - Por a l'herncia 

Parturifbia - Por al naixement dels nens 

Pecatofbia - Por a pecar 

Pediculofbia - Por a demanar 

Pediofbia - Por als canells 

Pedofbia - Por als nens 

Peladofbia - Por a la gent calba 

Pelagrofbia - Por a la "pelagra"

Peniafbia - Por a la pobresa 

Ptiriofbia - Por a demanar (Pediculofbia) 

Ptisiofbia - Por a la tuberculosi 

Placofbia - Por a les lpides 

Plutofbia - Por a la riquesa 

Pluviofbia - Por a la pluja o a ser mullat 

Pneumatifbia - Por als esperits 

Pnigofbia o Pnigerofbia - Por a ofegar-se o a ser asfixiat 

Pocrescofbia - Por a engreixar (Obesofbia) 

Pogonofbia - Por a les barbes 

Poliosofbia - Por a contreure la poliomielitis 

Politicofbia - Por als poltics 

Polifbia - Por a moltes cusis 

Poinefbia - Por al cstig 

Ponofobia - Por al dolor 

Potamofobia - Por als riu o a l'aigua corrent 

Potofbia - Por a l'alcohol 

Proctofbia - Por al recte 

Prosofbia - Por al progrs 

Pselismofbia - Por a quequejar 

Psicofbia - Por a la ment 

Psicrofbia - Por al fred 

Pteromeranofbia - Por a volar 

Pteronofbia - Por que et facin pessigolles amb plomes 

Pupafbia - Por als ninots 

Pirexiofbia - Por a la febre 

Pirofbia - Por al foc

 R .

Radiofbia - Por a la radiaci, als RAJOS X 

Ranidafbia - Por als gripaus 

Rectofbia - Por al recte i als dolors rectals 

Rabdofbia - Por a ser severament castigat o copejat amb una vara, o a ser fortament criticat; Tamb por a la mgia 

Ripofbia - Por a defecar 

Ritifbia - Por que apareguin arrugues 

Rupofbia - Por a la brutcia 

Rusofbia - Por al relacionat amb Rssia

 S .

Sarmasofbia - Por al joc amors (Malaxofbia) 

Satanofbia - Por a Satn 

Selafbia - Por als raigs de llum 

Selenofbia - Por a la lluna 

Seplofbia - Por a la matria en decadncia 

Sesquipeladofbia - Por a les paraules llargues 

Sexofbia - Por al sexe oposat (Heterofbia)

Siderodromofbia - Por als trens, a les vies del tren o a viatjar amb tren 

Siderofbia - Por a les estavelles 

Sinistrofbia - Por a agafar coses amb la m esquerra 

Sinofbia - Por al relacionat amb Xina 

Sitofbia o Sitiofbia - Por al menjar o a menjar (Cibofbia) 

Soquerafbia - Por als familiars 

Socialfbia - Por a ser jutjat negativament en situacions socials 

Sociofbia - Por a la societat o a la gent en general 

Somnifbia - Por a dormir 

Sofofbia - Por a aprendre 

Soteriofbia - Por a dependre dels altres 

Surifbia - Por als ratolins 

Simbolofbia - Por al simbolisme 

Simetrofbia - Por a la simetria 

Singenesfbia - Por als familiars 

Sifilofbia - Por a la sfilis

 T .

Tachofbia - Por a la velocitat 

Tafofbia - Por a ser enterrat viu

Tapinofbia - Por a ser contagis 

Taurofbia - Por als braus

Tecnofbia - Por a la tecnologia 

Teleofbia - Por als plans definitius. Tamb por a les cerimnies religioses 

Telefonofbia - Por als telfons 

Teratofbia - Por a estar a cura d'un nen deformat o por als monstres o a les persones deformis 

Testofbia - Por a fer proves 

Tetanofbia - Por al ttanus 

Teutofbia - Por a qualsevol relaci amb Alemanya 

Textofbia - Por a determinades teles 

Taasofbia - Por a asseure's 

Talasofbia - Por al mar 

Tanatofbia - Por a la mort o a morir 

Teatrofbia - Por als teatres 

Teniofbia - Por a les erugues 

Teologicofbia - Por a la teologia 

Teofbia - Por als dus o a la religi 

Termofbia - Por a la calor 

Tocofbia - Por a quedar prenyada o al naixement dels nens 

Tomofbia - Por a les operacions quirrgiques 

Tonitrofbia - Por a les tempestes 

Topofbia - Por a determinats llocs o situacions 

Toxifbia o Toxofbia o Toxicofbia - Por al ver o a ser enverinat accidentalment 

Traumatofbia - Por a les ferides 

Tremofbia - Por als tremolors 

Triquinofbia - Por a la triquinosis 

Tricopatofbia o Tricofbia o Hipertricofbia - Por a tomb (Caetofbia) 

Triscadecafbia - Por al nombre 13 

Tropofbia - Por al moviment o a fer canvis 

Tripanofbia - Por a les injeccions 

Tuberculofbia - Por a la tuberculosi 

Tiranofbia - Por als tirans

 U .

Uranofbia - Por al firmament

Urofbia - Por a la orina o a orinar


 V .

Vaquinofbia - Por a vacunar-se 

Venustrafbia - Por a les dones belles 

Verbofbia - Por a les paraules 

Verminofbia - Por als grmens 

Vestifbia - Por a vestir-se 

Virginitifbia - Por a la violaci 

Vitricofbia - Por al que representa la figura paterna 

Vicafbia - Por a les bruixotes i a la bruixeria 


 X .

Xantofbia - Por al color groc o a la paraula 'groc' 

Xenofbia - Por als estranys o als estrangers 

Xerofbia - Por a la sequedat 

Xilofbia - Por als objectes de fusta; Por als boscos 


 Z .

Zelofbia - Por a l'enveja

Zemifbia - Por als talps

Zoofbia - Por als animals

 Enllaos externs .
 Llistat de fbies;
 Pgina web sobre fbies;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58155" title="Camp (Fsica)" nonfiltered="2772" processed="2767" dbindex="23068">
En fsica un camp s l'assignaci d'una quantitat a cada punt de l'espai. Aquesta quantitat pot ser escalar i llavors es parla de camps escalars (s a dir, simplement s'assigna un nmero a cada punt de l'espai) o vectorial i es parla de camps vectorials (s a dir, assignem un vector: quantitat i direcci). Un exemple de camp escalar podria ser la temperatura: a cada punt de l'espai li podem associar un valor numric que s la temperatura d'aquell punt. Un exemple de camp vectorial s el camp gravitatori: a cada punt de l'espai assignem un vector que indica la magnitud i direcci de la fora gravitatoria que experimentaria una massa unitria (de massa igual a 1, en unitats arbitrries) en aquell punt.

Tamb hi ha camps tensorials, en els quals s'assigna un tensor a cada punt de l'espai (com el tensor d'esforos d'un cristall, o el camp gravitatori en relativitat general) i camps spinorials, utilitzats en teoria quntica de camps. Malgrat que aquests camps no sn gens evidents de visualitzar la idea s sempre la mateixa: assignar una magnitud fsica a cada punt de l'espai (o, ms generalment, de l'espai-temps).

L'estudi de l'estructura i l'evoluci dels camps en el temps, en funci de les fonts que el generen s'anomena teoria de camps. Normalment aix es realitza considerant alguna magnitud caracterstica del sistema, com el lagrangi o el hamiltoni, i tractar-lo com un sistema d'infinits graus de llibertat segons les lleis de la mecnica clssica o de la mecnica quntica. En el primer cas tenim les teories clssiques de camps (com l'electrodinmica clssica); en el segon les teories quntiques de camps (com la cromodinmica quntica).































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58160" title="Joana Enrquez" nonfiltered="2773" processed="2768" dbindex="23069">
Joana Enrquez ( Torrelobatn 1425 - Tarragona 1468), reina consort de Navarra (1444-1468) i de Catalunya-Arag (1458-1468).

Orgens familiars.
Filla de Frederic Enrquez, almirall de la Corona de Castella i opositor poltic d'lvaro de Luna, assessor de Joan II de Castella.

Npcies i descendents.
L'1 d'abril de 1444 es cas amb Joan II d'Arag, comte de Barcelona, rei d'Arag i rei de Navarra, sent la segona esposa d'aquest. D'aquesta uni en nasqueren:
 la infanta Elionor d'Arag (v 1447-?), morta molt jove;
 l'infant Ferran el Catlic (1452-1516), comte de Barcelona i rei d'Arag;
 la infanta Joana d'Arag (1454-1517), casada el 1476 amb el seu cos Ferran I de Npols.
 la infanta Maria d'Arag (1455-?), morta molt jove;

Lloctinncies generals.
Va exercir de lloctinent general del Regne de Navarra juntament amb el seu fillastre Carles de Viana, fill del primer matrimoni de Joan II i Blanca I de Navarra, pel qual sentia una gran animadversi. Tot i que la versi oficial va ser que ell havia mort per malaltia la veu popular va propagar que ella l'havia enverinat.

El 1461 fou nomenada lloctinent de Catalunya per s'enemist amb els estaments catalans i va haver de fugir amb el seu fill refugiant-se al castell de Girona, on fou assetjada per les tropes de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra civil catalana. Fou alliberada per les tropes del rei Joan II aix com per les tropes franceses que havien entrat a Catalunya en ajuda del comte-rei catal.

Va morir el 13 de febrer de 1468 a Tarragona.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58164" title="Ample ferroviari ibric" nonfiltered="2774" processed="2769" dbindex="23071">


L'ample ferroviari ibric o ample ibric, de 1.668 mm, s l'ample de via frria que s'ha usat histricament per a les lnies estratgiques de ferrocarril d'Espanya i Portugal. Aquest ample de via era diferent del que s'estava implantant a Europa, que mesurava 1.435 mm, que fou l'amplada que s'adopt al primer ferrocarril britnic.

Al principi l'ample ferroviari que es comen a utilitzar a Espanya fou el de 1.674 mm, actualment conegut com ibric antic perqu posteriorment s'adapt a l'ample de 1.668 mm. Una de les lnies que encara queden en ample ibric antic s la lnia 1 del Metro de Barcelona. En aquest cas s'utilitz aquest ample perqu la lnia connectava amb la xarxa convencional que arribava a Barcelona i que posteriorment s'adapt al nou ample ibric menys la lnia de metro que ja no connectava directament amb el ferrocarril.

 Justificaci oficial .
Segons l'infome oficial dels enginyers, Juan Subercase i Calixto Santa Cruz, la mesura es justificava en les caracterstiques de la geografia espanyola, que requeriria de ms potncia, amb calderes ms amples, i seria un exemple a seguir rpidament per tot el mn. A la llarga, aix ha causat l'allament de la xarxa de ferrocarrils espanyola de l'europea i l's de material mbil especfic, de fabricaci ms costosa.

 L'oposici dels industrials catalans .
Els industrials catalans, pioners de les indstries ferroviria i txtil a la pennsula, veien en la primera les possibilitat d'apropar el mercat europeu de la segona. Va ser justament la indstria, la que ms va ajudar a finanar les costoses inversions en infraestructures ferroviries. Per aix s'oposarem de seguida a les diverses decisions, sovint contradictries, dels molts governs espanyols de l'poca, i conseguiren que fou suavitzada ms tard (1904), permetent la construcci d'altres amples, aix s, sense cap mena de subvenci, ja que no eren considerats ni vies ni amples estratgics.

 Vegeu tamb .
 Ample ferroviari a Espanya;
 Histria del ferrocarril a Catalunya;
 Renfe;
 Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya;

 Enllaos externs .
 L'informe Subercase i les seves conseqncies;
  L'ample de via en a todo tren;
  Cronologia del ferrocarril espanyol amb dades que es amplien aquest article.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58166" title="Ferran I de Npols" nonfiltered="2775" processed="2770" dbindex="23072">


Ferran I de Npols ( 1423 - Npols 1494 ), rei de Npols (1458-1494).

Orgens familiars.
Fou fill natural d'Alfons V d'Arag i de la seva amistanada Giraldona Carlino. Per lnia paterna fou nt del rei Ferran I d'Arag i Elionor d'Alburquerque.

Per a arreglar un bon futur al seu fill bastard, el rei Alfons el va casar el 1444 amb una hereva feudal, Isabel de Chiaramonte, nta de Maria d'Enghien, reina consort de Npols pel seu matrimoni amb Ladislau I d'Hongria. Isabel era l'hereva de grans possessions feudals a la Itlia meridonal, i hereva tamb de la Dinastia Brienne al reialme de Jerusalem.

Ascens al tron napolit.


El 1458 a la mort d'Alfons V d'Arag fou nomenat rei de Npols, mentre el seu oncle Joan II d'Arag heret la Corona d'Arag. El Papa Calixt III va declarar la lnia dinstica aragonesa extinta i el regne un domini de l'esglsia. El segent Papa per, Pius II, el va coronar rei el mateix any 1458, passant per davant de Joan II de Lorena, pretendent al tron.

Aquest, beneficiant-se del descontentament dels barons napolitans, i decidit a intentar recuperar el tron dels seus avantpassats que havia estat perdut pel seu pare, va envair Npols. Ferran I va ser derrotat pels angevins i els rebels a Sarno el juliol de 1460, per amb l'ajuda d'Alexandre Sforza i del cap albans, Skanderbeg, va triomfar sobre els seus enemics, i el 1464 havia restablert la seva autoritat al regne. 

El 1478 es va aliar amb el Papa Sixt IV contra Lloren de Mdici, per aquest ltim va viatjar fins a Npols per tal de negociar una pau honorable amb Ferran I. Ferran I va fer aliances particularment amb els ducs Sforza de Mil i els ducs Estes de Ferrara-Mdena.

El 1480, les forces de l'Imperi Otom, sota les ordres de Mehmed II, ocuparen Otranto (Itlia) i massacraren a la majoria dels seus habitants, per a l'any segent va ser recuperada per l'infant Alfons, duc de Calbria, i fill de Ferran I. 

El seu govern opressiu va conduir el 1485 a una temptativa de rebelli per part dels nobles. Aix, Francesca Coppola i Antonello Sanseverino van donar suport al Papa Innocenci VIII contra ell; molts dels nobles revoltats, tot i la promesa d'amnistia general, foren assassinats.

Animat per Ludovico Sforza de Mil, el 1493 Carles VIII de Frana es prepar per a envair Itlia per a la conquesta de Npols i comenaven aix les Guerres d'Itlia. Amb un instint gaireb proftic ell va advertir als prnceps italians de les calamitats que comportaria aquesta invasi, per les seves negociacions amb el Papa Alexandre VI i Ludovico Sforza van fallar.

Npcies i descendents.
Ferran I es cas dues vegades, la primera el 1444 amb Isabel de Chiaramonte, amb qui va tenir sis fills:
 el prncep Alfons II de Npols (1448-1495), rei de Npols.
 la princesa Elionor de Npols (1450-1493), casada amb Hrcules I d'Este.
 el prncep Frederic III de Npols (1452-1504), rei de Npols;
 el prncep Joan de Npols (1456-1485), arquebisbe de Trent i cardenal.
 la princesa Beatriu de Npols (1457-1508), casada amb Mateu I de Polnia i amb Ladislau II d'Hongria.
 el prncep Francesc de Npols (1461-1486), duc de Sant Angelo.

Es cas en segones npcies el 14 de setembre de 1476 amb Joana d'Arag. D'aquesta uni tingueren:
 la princesa Joana de Npols (1478-1518), casada el 1496 amb el seu nebot Ferran II de Npols;
 el prncep Carles de Npols (1480-1486);

Aix mateix va tenir un gran nombre de fills illegtims tinguts de les seves amistanades. De la seva amistanada Diana Guardato va tenir, entre altres:
 Maria d'Arag, casada amb Antonio Todeschini Piccolomini, Duc d'Amalfi, nebot del Papa Pius II i germ del Papa Pius III. ;
 Joana d'Arag, casada amb Leonardo della Rovere, Duc d'Arce i Sora, nebot del Papa Sixt IV i germ del Papa Juli II. ;

Va morir el 25 de gener de 1494, i fou succet pel seu fill Alfons, duc de Calbria, tot i que rpidament fou deposat com a rei de Npols per les tropes franceses.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58167" title="Emissivitat" nonfiltered="2776" processed="2771" dbindex="23073">
L'emissivitat (e) d'un cos s el quocient entre l'energia radiada per aquest cos a una certa temperatura T i l'energia radiada per un cos negre a la mateixa temperatura T. Constitueix una mesura de la capacitat del cos d'absorbir i radiar energia. Obviament un cos negre perfecte t e = 1, mentre que qualsevol altre cos t e < 1.

L'emissivitat depn de factors com la temperatura, l'angle d'emissi i la longitud d'ona. Tot i aix, en certes aplicacions es pot assumir que l'emissivitat no depn de la longitud d'ona (suposici coneguda com del cos gris). 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58168" title="Roger Bacon" nonfiltered="2777" processed="2772" dbindex="23074">

Roger Bacon (Ilchester, Dorsetshire, v1220 - Oxford, 11 de juny de 1292) fou un filsof, teleg i reconegut cientfic angls; va estudiar teologia a Oxford, sent deixeble de Roberto Grosseteste i d'Adam Marsh i ms tard es va traslladar a Pars. All va ser on va iniciar els seus escrits comentant a Aristtil i a partir de 1247 es va dedicar plenament als seus estudis cientfics.

Biografia.
Respecte a la seva data de naixement hi ha petites discordances, s a dir, no es coneix exactament; alguns creuen que va viure de 1220 a 1292, per altres situen el seu naixement entre 1210 i 1214. El que s s del tot cert s que va nixer a Ilchester, Dorsetshire.

L'any 1236 va traslladar-se a Pars, on va exercir des de 1241 fins a 1247, aproximadament, de professor d'arts a la universitat d'aquesta ciutat. Aqu va prendre contacte amb Alexandre de Hales i Guillerm d'Auvrnia.

El 1247 va retornar a Anglaterra, on es va dedicar a la investigaci matemtica a la universitat d'Oxford.

Entre 1256 i 1257 va formar part de l'Orde francisc. Degut a la independncia del seu pensament es va veure obligat a abandonar la ctedra a Pars, per la seva sort va millorar grcies a la protecci de Guy de Foulques, antic deixeble seu i llavors Papa i a qui entre 1266 i 1268 va proposar d'escriure una enciclopdia que agrups tots els coneixements cientfics coneguts fins a l'poca i que estigus coordinada i subvencionada per l'esglsia. Un cop acceptada la idea, Bacon va escriure "Opus rnaius" (en catal Treball Principal), sobre la necessitat d'una reforma de les cincies per mitj de l'estudi de les llenges i de la natura; "Opus rninus" (Treball Menor) i "Opus tertiurn" (Treball Tercer), en els quals va esbossar les lnies generals del seu saber; per ho va fer de forma clandestina, en secret, degut a que els superiors religiosos de Bacon estaven completament en contra d'aquesta enciclopdia, ja que creien que tot aix es giraria en contra de l'Esglsia.

Amb la mort el 1268 del Papa Climent IV, la idea de publicar l'enciclopdia tamb va morir. Tot i no haver-se materialitzat la seva idea, Bacon va seguir investigant i va publicar moltssims treballs ms sobre astronomia, matemtiques i cincies naturals.

L'any 1277 Bacon va ser condemnat per 219 proposicions de la seva obra major. Quatre es referien a l'astrologia. s aleshores quan va redactar "Speculurn astronorniae" en defensa d'aquesta cincia. Jernim d'Ascoli, General de l'Ordre Franciscana, el va fer empresonar disgustat per l'obra  i Girolamo Masci, posteriorment Papa Nicolau IV, va prohibir la lectura dels seus llibres.

Finalment, vora 1292, un cop a Oxford desprs de ms de 10 anys de condemna, va escriure "Compendium studii theologiae" poc abans de la seva mort.

L'onze de juny de 1292, Bacon, mor a Oxford.

Filosofia.
Les seves idees filosfiques colloquen la teologia a la capdavantera de les cincies i redueixen el paper de la filosofia; tot i que se'l considera com un dels primers pensadors en formular el mtode empric, experimental, en l'mbit cientfic.

Roger Bacon era materialista per la seva concepci del mn, tot i que en la seva obra s'observen desviacions del seu pensament cientfic cap a l'alqumia, l'astrologia i la mgia. Acceptava algunes antigues creences de l'poca, com l'existncia de la pedra filosofal i alhora sostenia idees diferents de la doctrina de l'Esglsia, com la creena de qu la Terra era rodona. Tot i haver-se-li atribut nombrosos invents, molts d'ells van ser extrets del seu estudi sobre els cientfics rabs; grcies a ells va poder desenvolupar la plvora (no inventar, ja s'havia inventat anteriorment). Es coneix que es va fabricar les lents dels seus antulls permetent-li llegir les lletres ms petites amb facilitat. A ms, va anticipar bastants artefactes, que es varen inventar posteriorment, com el telescopi, el vaixell de vapor, l'autombil, la grua i els ponts flotants, el microscopi, els avions, i la circumvallaci de la Terra.

Bacon considerava que l'experimentaci i les matemtiques eren els nics mtodes per a arribar al coneixement de la naturalesa. Va estudiar diversos idiomes i escrivia el llat amb elegncia i claredat. Per tot aix, i pels seus extensos coneixements se'l coneixia amb el sobrenom de "Doctor Mirabilis" (Doctor Admirable en catal).

No obstant aix, els treballs de Bacon no van ser gaire apreciats a la seva poca, per van servir per a que segles desprs, cientfics del Renaixement, poguessin desenvolupar noves teories matemtiques i astronmiques.

L'actual popularitat de Bacon es deu als seus estudis sobre ptica. Va estudiar el funcionament de les lents i miralls, concretament els efectes de la refracci i difracci; fins i tot va arribar a proposar en una de les seves obres la construcci d'un telescopi, objecte inexistent en l'poca, per a estudiar el Sol, la Lluna i les estrelles.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58173" title="Apellaci a la por" nonfiltered="2778" processed="2773" dbindex="23075">
L'apellaci a la por  (tamb anomenat argumentum ad metum o argumentum in terrorem) s una fallcia lgica que pretn guanyar suport per a un argument esgrimint com a defensa un enemic, o apellant a la por que genera l'opci contrria. 

Uns exemples en serien:

 Si no estudies sempre sers pobre;
 Si fas adulteri anirs a l'infern;
 Si manen les esquerres s'ensorrar l'economia del pais;

Aquesta fallcia s un tipus concret d'apellaci a l'emoci


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58179" title="Hores" nonfiltered="2780" processed="2774" dbindex="23077">
En la mitologia grega, les Horae (llat) o      (Horai) (en grec, ambds mots es tradueixen com les Hores al catal), eren inicialment les tres deesses que controlaven el cicle de les estacions, el clima i la vida.

Generalment, hom considera que hi hagueren dues generacions d'Hores (nota: aquest concepte no es refereix al sentit de "generaci" en el qual el segon grup sn descendents del primer, sin que en aquest cas es refereix al fet que els autors ms antics parlen del primer grup d'Hores, i els autors ms tardans fan servir el nom de les darreres, que apellen crrecs diferents):

Primera generaci.
Homer en les seves obres no menciona ni qui foren els seus pares ni quantes n'hi havia, per s indica que eren les divinitats olmpiques del clima, i ministres del du Zeus, vigilants de les portes de l'Olimp. Tenien la tasca primordial de fomentar la fertilitat a la Terra, enviant-hi diversos fets climtics. Ja que el clima, en un sentit general, es regula segons el curs de les estacions, les Hores sn freqentment dessignades per la seva afiliaci a una de les seves estacions. Sn amables i benevolents, portant tant a dus com als homes moltes coses bones i desitjables. Tanmateix, noms s Zeus qui t el poder de reunir i dispersar els nvols, i per tant, les Hores noms en sn les seves ministres, i a vegades, tamb les de la seva esposa, la deessa Hera.

Les nocions homriques romangueren vigents durant un perode dilatat de temps, i foren considerades les encarregades de les estacions, i associades principalment als perodes de ms fertilitat de l'any: la primavera i la tardor.

Aix doncs, La primera generaci consistia de Tallo, Auxo i Carpo, les quals eren les deesses de les estacions (els grecs noms dividien l'any en primavera, estiu i hivern). En les arts plstiques la primera generaci se sol retratar com un grup de dones joves i atractives envoltades de flors i vegetaci abundant, o d'altres smbols de fertilitat. Els seus seguidors es comptaven sobretot entre els camperols de les parts rurals de l'antiga Grcia.

 Tallo o Tllate era la deessa de la primavera i que s'encarregava de fer florir les plantes i flors, i era sovint adorada com una protectora de la joventut. Cada any, a l'arribar la primavera, acompanyava a la deessa Persfone en el seu ascens des de l'Hades.
 Auxo o Auxesia, era l'encarregada de fer crixer les plantes, i era adorada a Atenes juntament amb Hegmone com una de les seves dues Crites.

 Carpo o Xarpo, era l'encarregada de la temporada de la sega i la collita, aix com de guardar el cam que duia al Mont Olimp. Atenia a Persfone, Afrodita i Hera, i tamb era sovint associada amb els dus Dions, Apollo i Pan.
with Dionysus, Apollo and Pan.

Segona generaci.

La segona generaci s generalment descrita com la trada formada per Eunmia, Dice i Irene, que en aquest cas ja no regulen qestions relacionades amb el clima, sin que sn deesses de la llei i l'ordre que mantenen l'estabilitat de la societat, i que sn principalment adorades a les polis d'Atenes, Argos i Olmpia com a protectores dels seus estats. Hesode fou l'autor que descrigu aquesta segona "generaci" per primer cop, tot i reflectint la transici de les nocions purament fsiques a les tiques per la qual passava la filosofia en aquell perode de temps.. 

 Eunmia (mot grec que significa ordre), era la deessa de la llei i la legislaci. Aquesta, o b una altra deessa, hauria pogut ser una filla d'Hermes i Afrodita segons la tradici.

 Dice (vol dir justcia), era la deessa de la justcia moral. Governava la justcia dels humans; sa mare (Temis), era l'encarregada de la justcia divina. Dik nasqu mortal, i Zeus la retenia a la Terra noms per mantenir el seu estat d'humana, per finalment quan sab que aix no era possible se la va endur al seu costat a l'Olimp.

 Irene (pau, en grec) - el seu equivalent rom era Pax), era la personificaci de la pau i la riquesa, i era habitualment retratada com una jove bonica que duia una cornucpia, un ceptre i una torxa o rit.

Una tercera generaci?.
Hi ha autors que arriben a reconixer un tercer grup d'Hores. Aquestes sn conegudes amb els noms de  Ferusa (la substncia i les granges), Eupria (l'abundncia) i Ortosia (la prosperitat). 

Segons Higini.
L'autor llat Gai Juli Higini nomena les Hores d'una forma fora confusa, ja que barreja els seus noms originals amb els seus eptets, i amb els noms emprats per designar estacions o hores separades. Aix, doncs, ellabora primerament una llista de nou Hores, i desprs una altra formada per divinitats menors encarregades d'onze (ms endavant, dotze) perodes del dia que van des de justament abans de la sortida del sol fins que cau la nit.

Nou hores.
 Auxo;
 Eunmia;
 Ferusa;
 Carpo;
 Dice;
 Eupria;
 Irene;
 Ortosia;
 Tallo;


Deesses menors encarregades del dia.
 Auge, la primera llum.
 Anatlia, l'alba.
 Mousika, l'hora matinal de la msica i l'estudi.
 Gymnastika, tamb Gymnastica, Gimnstica, Gymnasia, l'hora de la gimnstica i l'exercici.
 Nymphe, l'hora matinal de la higiene, de la neteja personal.
 Mesmbria, el migdia.
 Sponde, libacions posteriors al dinar.
 lete o Tlete, l'oraci, la primera de les hores de treball de la tarda.
 Acte, Acme o Cypris, menjar i plaer, la segona de les hores de treball de la tarda.
 Hsperis, el vespre.
 Dysis, la posta de sol.
 Ariktos, l'ltima llum.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58182" title="Antissa" nonfiltered="2781" processed="2775" dbindex="23078">
Antissa fou una ciutat de l illa de Lesbos, a la punta oest, propera al cap Sigrios. Hi va nixer Terpander inventor de la lira de set fils.

Es va unir a Mitilene en la revolta contra Atenes durant la guerra del Pelopons (428 aC), i va resistir els primers atacs, per quant Mitilene va ser reconquerida pels atenencs Antissa tamb va caure al seu poder.

Va se ocupada i destruda per Roma el 168 aC per haver acollit al seu port a les naus d'Antenor, l almirall del rei Perseu. La poblaci fou traslladada a Methymna.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58183" title="Albert I de Blgica" nonfiltered="2782" processed="2776" dbindex="23079">


Albert I de Blgica (Brusselles 1874 - Marche-les-Dames 1934). Rei dels belgues de 1909 a 1934 fou el tercer rei desprs del seu oncle Leopold II de Blgica i el seu avi Leopold I de Blgica.
Genealogia.
Albert era fill del prncep Felip de Blgica i de la princesa Maria de Hohenzollern-Sigmaringen. Era nt per via paterna del rei Leopold I de Blgica i de la princesa Llusa d'Orleans i per via materna del prncep sobir Carles Antoni de Hohenzollern-Sigmaringen i de la princesa Josepa de Baden.

Albert es cas amb la princesa Elisabet de Baviera. La princesa era duquessa a Baviera i provenia de la branca segona de la casa reial dels Wittelshbach iniciada pel casament de la princesa Llusa de Baviera i el prncep Maximili de Baviera. La princesa era filla del duc Carles Teodor de Baviera i de la infanta Maria Josepa de Portugal. La princesa havia nascut al castell de Possenhofen l'any 1876. Era neboda de l'emperadriu Elisabet de Baviera Sissi. La parella tingu tres fills que arribaren a l'edat adulta:

SM el rei Leopold III de Blgica nat el 1901 i mort el 1983 a Brusselles. Es cas en primeres npcies amb la princesa strid de Sucia i en segons npcies amb Maria Liliana Baels;

SAR el prncep Carles de Blgica nat el 1903 i mort el 1983 a Brusselles. Es cas amb la senyora Jacqueline Peyrebrune.

SM la reina Maria Josep de Blgica nascuda el 1906 a Brusselles i morta el 2001 a Ginebra. Es cas amb el rei Humbert II d'Itlia. ;
De 1893 a 1898: senador de dret.
La seva carrera poltica s'inici al senat belga al qual va sser senador de dret, non elegit, de l'any 1893 fins a l'any 1898. Sense mandat dels electors, els fills del rei tenen un paper discret com senador i noms han d'utilitzar aquest frum per a tractar temes d'inters general. Albert va interessar-se al desenvolupament de la infraestructura viria, ferrviria i naval. Ms tard, el canal d'Anvers a Lieja, una idea que va sostenir va rebre el seu nom: el Canal Albert. L'any 1909 succe al seu oncle Leopold II de Blgica. 
De 1914 a 1918: la Primera Guerra Mundial.
Home de gran coratge prengu el control de les tropes belgues durant la Primera Guerra Mundial i mostr la seva oposici a les tropes austrogermniques. La invasi alemanya era una vulneraci del tractat de Londres (1839), pel qual Prssia garantia la neutralitat de Blgica. Albert no va pas seguir el govern en exili a Saint-Adresse a prop de Le Havre a Frana. El fet que va romandre al pas i sostenir les tropes als marges de l'IJzer li va valdre molta simpatia desprs de la guerra. Particip amb els aliats en les maniobres defensa i d'alliberament del pas. 
De 1919 a 1934.
Durant el seu regne, el parlament introdu el sufragi universal (1919) desprs d'un conflict social i poltic que va comenar al segle XIX. Les centenars de milers vctimes al camp de batalla de l IJzer van palesar l'injustcia d'heure de morir per a la ptria sense mai heure el dret de votar per a la mateixa. Sembla que Albert havia comprs que el somni latent d absolutisme dels seus predecessors Leopold I i II, era una cosa del passat.

Tingu cura del desenvolupament de les arts, de les infrastructures i de la cincia. Assegur l'arbitratge informal del parlament entre els partits catlics, liberals i socialistes i el conflict crixent entre la gent de parla francesa i neerlandesa. Va sostenir discretament el projecte de la creaci de la primera universitat de parla neerlandesa que va obrir-se al 1930 a Gant mentre que va respectar les prerrogatives dels parlaments.

Particip en nombroses expedicions de caire naturalista i cultural entre les quals destaca una al Congo (1909), a Amrica o a la Gran Bretanya. Fou membre de L'Acadmie de Sciences Morales et Politiques de Frana (1925) i cre el Fonds National de Recherche Scientifique Belge (1927).

Mor l'any 1934 a Marche-les-Dames (avui un nucli de la ciutat de Namur), mentre participava en l'escalada a un espadat aprop del marge del Mosa.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58185" title="Antium" nonfiltered="2783" processed="2777" dbindex="23080">
Antium fou una ciutat del Latium a uns 60 km de Roma, avui Porto d Anzo.

La ciutat era en  part llatina per amb poblaci pelsgica, i es dedicaven al comer i la pirateria. Va ingressar a la Lliga Llatina i fou subjecte a Roma per el 493 aC ja no era membre de la Lliga ni dependent de Roma, per si aliada a la Lliga. 

Mes tard va caure en poder dels volscs i com a  ciutat volsca va combatre a Llatins i romans fins el 468 aC en qu els romans la van conquerir i hi van establir una colnia, per es va revoltar el 459 aC i va ser independent per 120 anys i cap de la lliga dels volscs.

Vers el 450 aC era aliada de Roma per vers el 406 aC es va unir a les altres ciutat volscs en la guerra contra els romans, i durant la invasi galla van fer la guerra a Roma (386 aC a 374 aC) per repetidament derrotats van demanar la pau. El 348 aC van enviar una colnia a Satricum, provocant l hostilitat de Roma. Al 340 aC, a la gran guerra Llatina (340-338 aC) van encapalar l aliana de la lliga dels volscs amb els llatins, contra Roma, i va participar a les derrotes a Pedum i Astura. Els romans els hi van confiscar els vaixells de guerra i els hi van prohibir el comer maritim i una colnia romana es va establir a la ciutat com a guarnici.

Antium va esdevenir colnia maritima de Roma, per els seus habitants es van seguir dedicant a la pirateria i Alexandre el gran i mes tard  Demetri Poliorcetes es van queixar a Roma dels actes d aquest pirates. 

Els efectes de la dominaci romana a Cpua desprs del 317 aC es van fer evidents i els antiats (els habitants d'Antium) van demanar tamb obtenir un codi de lleis i magistratures regulars; els patrons de la colnia foren encarregats pel senat rom per establir un sistema legal.

El 69 aC la va ocupar Marius, i els seus seguidors la van assolar, per es va recuperar i desprs es va convertir en un lloc residencial dels romans rics que hi van construir luxoses viles (per exemple Cicer i tenia la seva vila) . August va rebre all el titol de  pare de la ptria ;  a la ciutat hi van nixer Calgula i Ner que hi va establir una colnia de veterans de la gurdia pretoriana i va fer-hi construir un port nou; Antoni Pius hi va construir un aqeducte i Sptim Sever va completar una residncia imperial 

El 537 encara era un port de certa importncia per desprs desapareixen les mencions histriques i es creu que va quedar deshabitada.

Vegeu tamb.
Agastes;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58188" title="Mano Negra" nonfiltered="2784" processed="2778" dbindex="23081">


Msica: Mano Negra s un grup de msica liderat per Manu Chao.
Anarquisme: Mano Negra s una organitzaci anarquista andalusa del segle XIX.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58190" title="Mano Negra (anarquisme)" nonfiltered="2785" processed="2779" dbindex="23082">
La Mano Negra s una suposada organitzaci anarquista secreta i violenta que va actuar a Andalusia a finals del segle XIX. Se li van atribuir assassinats i fins i tot incendis de collites i edificis.

Encara que els grups anarquistes locals i la Federaci de Treballadors de la Regi Espanyola afirmaven que no tenien res a veure amb aquesta organitzaci, la policia local, pressionada pels terratinents, va dur a terme una dura repressi basant-se en quatre crims comesos entre finals de 1882 i els primers mesos de 1883. El resultat van ser quinze camperols detinguts a San Jos del Valle (provncia de Cadis), tots ells de la FTRE , dels quals set foren condemnats a mort i executats a la Plaza del Mercado de Jerez de la Frontera el 14 de juny de 1884. Els seus noms eren Pedro Corbacho Lagos, Francisco Corbacho Lagos, Bartolom Gago de los Santos, Manuel Gago de los Santos, Cristbal Fernndez Torrejn, Jos Len Ortega i Gregorio Snchez Novoa. Uns 18 processats ms foren condemnats a 17 anys de pres.

Avui en dia encara no est clar si la Mano Negra va existir o va ser un invent del govern de Sagasta per apaivagar les revoltes al camp del sud d'Espanya i donar mala imatge al moviment llibertari. Aquesta possibilitat ja fou suggerida per l'escriptor valenci Vicente Blasco Ibez, suggerint que la Mano Negra fou en realitat una tctica de falsa bandera.

"Ese inters abrumador por imputar a los anarquistas cualquier crimen con el fin de deteriorar la imagen del colectivo ha sido una constante en la historia de este pas y de cualquier pas". .

 Referncies .
 Ramon Ruix Berdejo La Mano Negra (2006), Ekos Editores, Madrid;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58193" title="Vector de Poynting" nonfiltered="2786" processed="2780" dbindex="23083">
El vector de Poynting (S) s el producte vectorial del camp elctric i el camp magntic, batejat a partir del seu creador, John Henry Poynting. Oliver Heaviside tamb dedu aquesta quantitat de forma independent.

Per la seva prpia definici i les propietats del producte vectorial, el vector de Poynting sempre s perpendicular al camp magntic i al camp elctric. En el cas d'una ona electromagntica apunta en la direcci de propagaci i el seu valor representa la potncia per unitat d'rea perpendicular a la seva direcci. En aquest sentitr es pot pensar com el flux d'energia d'una ona electromagntica. Es pot derivar considerant la conservaci de l'energia i el fet que el camp magntic no pot realitzar treball. Matemticament s'expressa:

;

on E s el camp elctric, H i B sn el camp magntic i la densitat de flux magntic respectivament, i   s la permeabilitat del medi. Les seves unitats sn W/m2. Per a una ona electromagntica en l'espai lliure   s  0 i la magnitud del vector de Poynting est relacionada amb la densitat d'energia de l'ona:

;

on D s el desplaament elctric. Per altra banda, com els camps elctric i magntic d'una ona electromagntica oscillen, la magnitud del vector de Poynting canvia en el temps. La mitjana d'aquesta magnitud al llarg d'un temps llarg T (llarg comprat amb el perode de l'ona) s'anomena irradiancia (Ee):

.


Referncies.
"Vector de Poynting" a ScienceWorld (en angls).
W. Benenson et al.: Handbook of Physics (Springer-Verlag, Nova York, 2002).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58194" title="Circumnavegaci" nonfiltered="2787" processed="2781" dbindex="23084">




Circumnavegar s navegar al voltant d'un lloc, especialment donar la volta al mn. La primera circumnavegaci de la Terra es va fer al segle XVI, per els gran viatges martims d'exploraci i circumnavegaci es van produir als segles XVII i XVIII.

 Viatges de circumnavegaci .
 Ferno Magalhes, 1511 1521. No va completar la circumnavegaci en un sol viatge, per el 1511 havia visitat les Moluques (a la longitud 128 E) des de Portugal, i el 1519 va viatjar d'est a oest per l'estret de Magallanes fins a les Filipines on va morir a Ceb (longitud 124 E).
 Juan Sebastin Elcano, 1519 1522, en el Victoria. Desprs de la mort de Magalhes va completar el primer viatge de circumnavegaci.
 Fernando de la Torre i vuit supervivents de l'expedici de Garcia Jofre de Loaysa, 1525 1536. Cap dels set vaixells de Loaysa va completar el viatge, per el Santa Maria de la Victoria va arribar a les Moluques i van tornar a Espanya en un vaixell portugus.
 Francis Drake, 1577 1580, en el Golden Hind. Va ser el primer circumnavegador angls.
 Thomas Cavendish, 1586 1588, en el Desire.
 Supervivents de les expedicions de Jacques Mahu i Olivier van Noort, 1598 1601. De nou vaixells noms en van tornar dos.
 George Spilberg, 1614 1617.
 Willem Schouten, 1615 1617 en lEendracht. L'expedici va descobrir el pas per l'estret de Le Maire i el cap d'Hornos i va fer la primera circumnavegaci privada. Vegeu Viatge de Le Maire i Schouten;
 Jacob l'Hermite i John Hugo Schapenham, 1623 1626.
 Giovanni Francesco Gemelli Carreri, 1693 1698. El primer turista en circumnavegar la Terra pagant el seu viatge en diferents etapes.
 William Dampier 1679 1691; 1703 1707. Va ser el primer en circumnavegar dos cops.
 George Anson, 1740 1744, en el Centurion.
 John Byron, 1764 1766, en el HMS Dolphin. Primera circumnavegaci en menys de  dos anys.
 Samuel Wallis i Philip Carteret, 1766 1768, en el Dolphin i Swallow. El Dolphin va ser el primer vaixell en fer dues circumnavegacions.
 Louis Antoine de Bougainville, 1766 1769. Primera circumnavegaci francesa i en la mateixa expedici hi va anar la primera dona circumnavegadora Jeanne Bar.
 James Cook, 1768 1771, en lEndeavour. La primera circumnavegaci sense baixes per escorbut.
 Tobias Furneaux, 1772 1774, en lAdventure de la segona expedici de Cook. Va ser la primera circumnavegaci d'oest a est.
 Robert Gray, 1787 1790, la primera circumnavegaci nord-americana.
 Adam Johann von Krusenstern, 1803 1806, la primera circumnavegaci russa.
 Robert Fitzroy, 1831 1836, en el HMS Beagle amb Charles Darwin.
 Joshua Slocum, 1895 1898, la primera en solitari.
 USS Triton, 1960, la primera circumnavegaci submarina.
 El 2005, Bruno Peyron bat el record de la circumnavigaci ms rpida en 50 dies, 16 hores, 20 minuts i 4 segons.
 Steve Fossett fa la volta al mn des del 28 de febrer fins al 3 de mar del 2005 amb el Virgen Atlantic GlobalFlyer, el primer avi jet dissenyat per circumnavegar el planeta sense parades ni repostatges.

 Altres cirumnavegacions notables .
 L'expedici fencia enviada pel fara Nekau II, 600 aC aprox., va fer la primera circumnavegaci d'frica.
 El governador rom Gneu Juli Agrcola, 80 dC aprox., va fer la primera circumnavegaci de la Gran Bretanya.
 James Cook, 1769 1770, primer circumnavegador de Nova Zelanda.
 Matthew Flinders, 1801 1803, primer circumnavegador d'Austrlia.

Enllaos externs.
 Circumnavegacions fins al 1800 ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58197" title="Riu Groc" nonfiltered="2788" processed="2782" dbindex="23085">

El Riu Groc o Huang He / Huang Ho (xins: ; pinyin: Hung H; mongol: Hatan Gol), que vol dir precisament riu groc, s el segon riu ms llarg de la Xina (desprs del Riu de Yangtze) i el sis ms del mn amb 5.464 quilmetres. La Conca del Riu Groc t una extensi de 1900 km d est a oest i una amplada de 1.100 km de nord a sud. La superfcie  total de la conca s de 752.443 km .

S'anomena riu Groc perque les seves aiges arrosseguen molta quantitat de  llots i loess -partcules de sorra molt fines, amb predomini de quars- dels deserts de l'sia Central, els qual li donen el seu color grogs caracterstic. La primera literatura xinesa es referia al riu Groc simplement com He ( ), o "Riu". La primera aparici del nom "Riu Groc" (  ) s al Llibre de Han (  ) escrit en la dinastia Han Occidental (Xi Han   ) (206 aC - 9 dC).

 Recorregut .

El riu neix a l'elevat altipl del Tibet, a les muntanyes Kunlun (provncia de Qinghai) a uns 4.500 msnm. Desprs de drenar la zona, travessa les provncies xineses de Qinghai i Gansu, desplaant-se desprs cap al nord, al desert d'Ordos, a la Regi Autnoma de Monglia Interior. D'all el seu curs es desplaa al sud, entrant a Shanxi i marcant la frontera entre aquesta provncia i la vena Shaanxi, fins a entrar a Henan i finalment en Shandong. Desemboca formant un gran delta en el denominat Mar de Bohai, golf situat al nord del Mar Groc, a la costa oriental de la Xina.

Sn els seus principals afluents el Fen Chueo i el Wei-Ho.

 Inundacions .

Les aiges del riu Groc pugen de nivell durant la primavera a causa del desgla, per s a l'estiu quan, degut a l'abundncia de les precipitacions sobre les seves conques, en especial sobre les muntanyes que l'envolten, i a la quantitat de sediments que arrossega, es produeix l'elevaci del seu curs considerablement, que histricament ha donat lloc a nombrosos desastres naturals, com inundacions i canvis en el seu curs.

L'ltim canvi important del curs del riu es va produir el 1855, quan la desembocadura, que fins llavors se situava al sud de la pennsula de Shandong, va passar a ser al nord. L'ltim gran desastre natural relacionat amb el riu van ser les inundacions de 1931, en les quals van morir, segons estimacions, entre 1.000.000 i 3.700.000 persones.

El 1938, en una altra inundaci trgica, van morir entre 500.000 i 900.000 persones. Aquest ltim desastre, tanmateix, no va ser natural, sin provocat per les tropes de la Repblica de Xina, que van destruir dics de contenci, en un intent desesperat de frenar els invasors japonesos.

 Histria .

Histricament, s el riu ms important de la Xina. A la seva conca s'han descobert nombrosos jaciments arqueolgics que demostren presncia humana ininterrompuda des de la prehistria. Durant el neoltic, al comenament del quart millenni aC, s'hi formen les cultures Yangshao i Longshan a la part baixa del riu. Aquestes cultures sn el bressol de la civilitzaci xinesa. Entorn d'aquest riu, a la plana del Nord de la Xina, van sorgir la civilitzaci dels han, el principal grup tnic del pas i posteriorment les primeres dinasties, el territori de les quals s'aniria expandint desprs cap al sud.

El riu Groc s en l'origen dels noms de les provncies xineses d'Hebei i Henan, que signifiquen, literal i, respectivament Nord del riu i Sud del riu. 



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58199" title="Leopold III de Blgica" nonfiltered="2789" processed="2783" dbindex="23086">
Leopold III de Blgica (Brusselles 1901 - 1983). Rei dels belgues des de (1934) fins a (1951), Prncep de Saxnia-Coburg Gotha i Duc de Saxnia (ttols inherents als reis belgues i que recorden el seu origen sax).

Primer fill mascle del rei Albert I de Blgica i de la duquessa Elisabet de Baviera nasqu l'any 1901 al Palau Reial de Brusselles. El nounat era nt, per via paterna, del prncep Felip de Blgica i de la princesa Maria de Hohenzollern-Sigmaringen i per via materna ho era del duc Carles Teodor de Baviera i de la infanta Maria Josepa de Portugal.

L'any 1934, a l'edat de trenta-tres anys, arran de la mort sobtada del seu pare el succe al tron belga. L'any 1935 qued vidu de la seva primera muller la princesa strid de Sucia filla del prncep Carles de Sucia i de la princesa Ingeborg de Dinamarca, amb la qual tingu tres fills:

SAR la gran duquessa Josepa Carlota de Blgica nascuda a Brusselles el 1927 i morta a Luxemburg el 2005. Es cas amb el gran duc Joan I de Luxemburg.

SM el rei Baldu I de Blgica nat a Brusselles el 1930 i mort a Motril Granada l'any 1993. Es cas amb l'aristcrata espanyola Fabiola de Mora y Aragn.

SM el rei Albert II de Blgica nat a Brusselles el 1934. Es cas amb l'aristcrata italiana, princesa Paola Ruffo di Calbria.



A la mort de la seva primera esposa es torn a casar amb Liliana Baels, la parella tingu tres fills:

SAR el prncep Alexandre de Blgica nascut el 1942 a Brusselles i casat amb l'anglesa Inge Dora Wolman.

SAR la princesa Maria Cristina de Blgica nascuda el 1951 al castell de Laeken, s casada amb Paul Drake del qual es divorcia per casar-se amb Jean Paul Gourgues.

SAR la princesa Maria Esmeralda de Blgica nascuda el 1956 al castell de Laeken. s casada amb l'hondureny Enrique Moncada. ;

Desprs de la mort del seu pare, Leopold acced al tron de Blgica amb el nom de Leopold III dels belgues. El seu regnat s'inici el 1934 assolint rpidament una altssima popularitat. L'any 1935 mor la seva primera muller, la reina strid de Sucia en un accident automobilstic.

En esclatar la Segona Guerra Mundial, Blgica es declar neutral per l'any segent fou envat per les tropes nacionalsocialistes. Als divuit dies d'haver-se produt la invasi el rei decid la rendici del pas als alemanys. Aquesta decisi fou mpliament criticada pel Parlament el qual s'enemist amb el monarca.

El monarca pogu restar vivint a Brusselles fins l'any 1944 que fou deportat a Alemanya, primer a la localitat de Hirschstein, i desprs a l'austraca de Strobl. Alliberat per les tropes nord-americanes l'any 1945 la difcil situaci poltica belga i el descrdit de la monarquia condemnaren al monarca a residir a l'exili sus fins l'any 1950.

L'any 1950 se celebr a Blgica un plebiscit pel qual la monarquia fou acceptada com a forma d'estat del pas. Durant el perode (1945 - 1950), la regncia havia recaigut en mans del prncep Carles de Blgica.

Malgrat tot, la forta oposici de l'esquerra i de nombrosos sectors valons feren que el rei abdiqus l'any 1951 en favor del seu fill el rei Baldu I de Blgica.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58201" title="Histria de l'Argentina" nonfiltered="2790" processed="2784" dbindex="23087">

Histria prehispnica.
Els pobles aborgens argentins es poden catalogar en dos grans grups: els caadors i recollectors que habitaven la Patagnia, la Pampa i el Chaco; i els agricultors, que habitaven el nord-oest, el Cuyo i les serralades de Crdoba, i en temps posteriors, la Mesopotmia. A les regions agrcoles es van desenvolupar diversos pobles amb identitats diferenciades, com ara els omaguacas, les cultures de Tafi i Santa Maria, els cometxingons i els sanavirons de Crdoba, i altres grups que s'han anomenat genricament com a diaguites i huarpes. Tots aquests van ser conquerits pels inques unes poques dcades abans de l'arribada dels espanyols. A la Mesopotmia s'havien assentat els guarans, que provenien de l'Amaznia. Alguns grups caadors i recollectors van desenvolupar cultures senzilles, com ara els ones i els ymanes, de la Terra del Foc. Alguns grups nmades eren els querands, els tehueltxes o patagons.

Descobriment i colonitzaci.

Els europeus van arribar a la regi en el viatge de 1502 d'Amerigo Vespucci. El navegador Juan Daz de Sols va visitar el territori argent el 1516. Per, Espanya no establiria cap assentament permanent, sin fins al 1580 en qu es va establir la colnia a Buenos Aires, com a part del Virregnat del Per.

S'estima que la poblaci amerndia de l'Argentina era de 300.000 habitants. La colonitzaci espanyola va estar condicionada a la possibilitat de sotmetre els indgenes, els quals es convertirien en la m d'obra per a les encomiendes. Aix no va ser possible amb els pobles nmada-caadors del sud, sin amb els pobles agrcoles del nord de la Mesopotmia, i de les serralades del nord i l'oest, els quals han sobreviscut fins ara. Per contra, els caadors bllics de la Pampa, el Chaco, i la Patagnia, van lluitar constantment amb els invasors espanyols.

El port natural de l'estuari del Riu de la Plata no podia ser utilitzat, ja que totes les comunicacions i el comer s'havien de realitzar per mitj del port de Lima, la qual cosa va fer que el contraban fos la forma usual de comer a les ciutats d'Asuncin, Buenos Aires i Montevideo. La regi argentina va rebre l'estatus de virregnat el 1776, amb el nom "Virregnat del Riu de la Plata", per, a ms incloa els territoris de l'Uruguai, el Paraguai i part de l'actual estat de Bolvia. La intenci d'Espanya en crear aquest virregnat era contrarestar els atacs de Portugal i d'altres pasos europeus contra les colnies espanyoles a Amrica, i per tant el virregnat va rebre una poderosa fora militar. 

Durant aquest breu perode, Buenos Aires es va convertir en un port puixant ja que per mitj que els guanys de les mines del Potos, l'increment de l'activitat martima en termes de bns, i la producci de la ramaderia per a exportaci, el port es va convertir en un dels centres comercials ms importants de la regi. Les guerres europees van debilitar el control d'Espanya sobre el comer de les colnies espanyoles, i altres potncies mundials van comenar a comerciar amb Buenos Aires, com ara els Estats Units i Rssia. No obstant aix, el virregnat va ser molt curt, per causa de la manca de cohesi interna de les moltes regions que el constituen aix com la manca del suport de la corona espanyola.

Naixement de l'Argentina.
L'exrcit britnic va envair Buenos Aires el 1806, amb l'nica resistncia dels Voluntaris Urbans catalans. Santiago Liniers va reconquistar la ciutat poc desprs, per, els britnics van prendre la ciutat de Montevideo. La resistncia del poble i les victries sobre l'exrcit britnic van augmentar la seva confiana i el sentiment de nacionalisme. El govern espanyol ja no podia defendre les seves colnies, i per tant, es van formar milcies urbanes per defendre la ciutat de les invasions. 

Desprs que els francesos prenguessin el poder a Espanya, la Provncia de Buenos Aires va formar la seva prpia junta, l'Assemblea del Notables de la ciutat, el 25 de maig, 1810, destituint al virrei, i designant com a president al tinent coronel Cornelio Saavedra. Aquest esdeveniment va ser anomenat la "Revoluci de Maig". Per, la repropiesa d'algunes faccions i les tendncies centralistes d'altres activistes radicals, van postergar la declaraci formal d'independncia. De fet, volien constituir un govern autnom fins la restauraci de Ferran VII al tron espanyol. Crdoba i l'Alt Per, van ser integrats per fora a la junta, per el Paraguai i l'Uruguai es van oposar fortament. Les tropes del Virregnat del Per van reprendre el territori bolivi el 1811, que mai ja no seria part de les provncies argentines.
 
Desprs del govern de dos triumvirats, es va crear una assemblea constituent el 1813 que proclamaria la llibertat de tots els esclaus, i l'abolici de l'encomienda i dels ttols nobiliaris, adoptant la bandera que havia creat Manuel Belgrano a la ciutat de Rosario l'any anterior. Les campanyes militars encapalades pel general Jos de San Martn entre 1814 i 1817 van assolir la independncia de Sud-Amrica. Els argentins consideren a San Martn, qui realitzaria campanyes a l'Argentina, Xile i Per, el heroi de llur independncia. Encara que Ferran VII va ser restaurat al tron d'Espanya el 1814, el congrs de Tucumn va proclamar, el 9 de juliol, 1816, la independncia de la regi, i la creaci de les "Provncies Unides del Riu de la Plata". Bolvia (l'Alt Per) per altra banda, va declarar la independncia del Per el 1825, i l'Uruguai va nixer com a naci desprs de la Guerra entre l'Argentina i el Brasil el 1828.

L'Argentina desprs de la independncia.

El primer govern de les Provncies Unides del Riu de la Plata va donar el seu suport a les forces d'alliberament de San Martn a Xile, per no pas a l'Uruguai (Banda Oriental) permetent-hi la invasi portuguesa. El 1819 el Congrs es traslladaria a Buenos Aires, la qual cosa provocaria la revolta de les altres provncies. Buenos Aires seria derrotada, per, la preponderncia econmica i militar de la provncia s'imposaria sobre la resta de la federaci. Es va reunir un congrs constituent a Buenos Aires el 1824, el qual va establir un poder executiu nic per a tot el pas (la presidncia de la Repblica) i la creaci d'una constituci unitria (en oposici al federalisme), anomenada la "Llei Fonamental" el 1826, que seria rebutjada per la resta de les provncies.

A l'Uruguai va comenar una rebelli en contra del govern brasiler, proclamant l'annexi de la provncia a l'Argentina. La guerra va acabar amb un acord entre el Brasil i l'Argentina que donava la independncia de l'Uruguai d'ambdues nacions el 1828. 

Desprs d'un perode de lluita entre unitaris i federalistes, va sorgir la figura del federalista Juan Manuel de Rosas, el qual va prendre el poder i va instaurar una ferma dictadura. Va governar Buenos Aires de 1829 a 1852, i alhora va ser el representant dels afers exteriors de tot el pas, el qual no tenia cap altra forma de govern federal. Rosas va centrar el seu govern establint el domini de Buenos Aires i no pas en l'establiment d'un federalisme veritable. Va desenvolupar una fora paramilitar prpia, "La Mazorca" (La Panotxa), per mitj de la qual els federalistes van obtenir el nom pejoratiu de "mazorqueros", encara que ells s'anomenaven a si mateixos "La Santa Federaci". No obstant aix, el dictador va aconseguir victries militars importants contra els amerindis, contra Frana, el Regne Unit i contra la confederaci peruana-boliviana.

El 1852 el ex governador de la provncia d'Entre Ros, Justo Jos de Uriquiza, va encapalar una revoluci contra Rosas, derrotant-lo en la batalla de Caseros, amb el suport de l'Uruguai i del Brasil establint una unitat nominal fins a la promulgaci de la nova constituci, encara vigent, de 1853, la qual va ser l'origen de la Confederaci Argentina. No obstant l'establiment d'una "confederaci", aquesta constituci, elaborada pel Congrs de Santa Fe, va establir la centralitzaci i l'autoritat nacional del govern.

Durant la primera part d'aquest perode, l'Argentina era un pas d'immigrants espanyols i llurs descendents, coneguts com a criolls que vivien a Buenos Aires i a altres ciutats, i de mestissos que vivien a Las Pampes i que eren coneguts com a gautxos, els quals es convertirien en la figura ms coneguda del poble argent. Els descendents dels esclaus africans, els quals eren un nombre significatiu al perode de la independncia, van ser absorbits per la resta de la poblaci. La poblaci indgena habitava (i encara habita) la regi nord-oest del pas, i les regions ms meridionals del pas.

L'economia rural d'aquest perode estava basada completament en la ramaderia (bestiar i ovelles). Encara que les terres frtils de l'Argentina eren ideals per al cultiu dels cereals, el pas mancava d'una fora laboral suficientment gran per desenvolupar aquest sector. Com a conseqncia, les activitats intensives en capital, com ara la ramaderia, van dominar la producci domstica. Mentrestant, els amerindis "amenaaven" la frontera sud, ms aviat, amenaaven la frontera europea i mestissa del pas. L'escriptor Borja va escriure que l'Argentina havia assolit la seva independncia d'Espanya, per, la conquesta espanyola de l'Argentina encara era incompleta. Econmicament, l'Argentina havia canviat la seva dependncia d'Espanya per la dependncia del capital britnic.

L'Argentina moderna.

Dues forces van crear l'Argentina moderna del segle XIX: la introducci de les tcniques modernes d'agricultura i la integraci de l'Argentina a l'economia mundial. La inversi estrangera i la immigraci massiva d'Europa van donar suport a aquesta revoluci. La inversi, que venia principalment del Regne Unit va desenvolupar el sistema ferroviari i portuari, per, els estrangers conservaren el control d'aquests sectors. Els immigrants que van desenvolupar els sectors agrcoles (principalment Les Pampes de l'oest) van venir de diversos pasos d'Europa, principalment d'Itlia i Espanya, i en menor grau Alemanya, Sussa i Galles. 

Per al 1859 la unitat argentina ja havia estat assolida, encara que dues dcades ms serien necessries perqu els centralistes assolessin completament la victria sobre els federalistes. El 1862 l'Assemblea Nacional va elegir al poltic liberal Bartolom Mitre com a president, el qual va ser succet el 1868 per Domingo Faustino Sarmiento. En aquest perode es va lliurar la guerra de la Triple Aliana contra el Paraguai. El 1865 la provncia de Corrientes, al nord del pas, va ser envada pel Paraguai. Argentina es va aliar amb el Brasil i l'Uruguai formant la "Triple Aliana" contra el Paraguai. Aquesta guerra, de 1865 a 1871, va ser sagnant, i va acabar amb la victria de l'Aliana. Desprs de la guerra, l'Argentina va recuperar els seus territoris envats, i va adquirir, a ms, el territori de Misiones i els territoris antigament argentins del Chaco. 

La dcada segent, el general Julio Argentino Roca va establir el domini de la Provncia de Buenos Aires sobre les Pampes, i la unitat dels unitaris sobre els federalistes. Roca es convertira en el president de la naci el 1880.

De 1880 a 1929 Argentina va assolir una sorprenent prosperitat econmica, basada principalment en el creixement de les exportacions, orientades als productes agrcoles, com ara la carn i el blat, per, el creixement de la resta de la indstria va ser limitat per la importaci de productes industrials barats. Encara que la demanda de productes agrcoles argentins va ser fonamental pel desenvolupament de l'economia, el flux de capital estranger, principalment del Regne Unit seria alhora important.

El govern de Roca, i els seus successors, estaven aliats amb l'oligarquia argentina, principalment amb els grans terratinents. Les forces conservadores van dominar la poltica argentina fins al 1916, data en la que llurs rivals tradicionals, els Radicals, encapalats per Hiplito Yrigoyen, van prendre el control del govern. Els radicals, amb una forta mfasi en eleccions lliures i en l'establiment de les institucions democrtiques, van obrir les portes a la classe mitjana argentina, i a altres sectors que abans eren exclosos del poder.

La Gran Depresi i la Segona Guerra Mundial.

El collapse internacional del comer, per altra banda, va marcar la necessitat de la independncia econmica. La producci petroliera, per, estava controlada per companyies estrangeres, principalment nord-americanes. Yrigoyen volia nacionalitzar aquest sector, i alguns historiadors creuen que va ser un dels motius del suport estranger donat al cop d'estat de 1930.

Aquest cop d'estat, una revolta militar, va acabar amb el rgim constitucional, i va imposar com a president al general Jos Flix Uriburu. Aquest govern, amb tendncies feixistes, va perseguir als radicals, socialistes i a qualsevol opositor; per, la severa situaci econmica va obligar a Uriburu a cedir el poder a Agustn Pedro Justo que, amb el suport dels conservadors i els radicals oposats a Yrigoyen, va guanyar fraudulentament les eleccions de 1931. Roberto Ortiz va ser elegit com a president el 1936, succet per Ramn Castillo. L'Argentina es declararia oficialment neutral durant la Segona Guerra Mundial, per, els governs militars de 1943 i 1946 simpatitzaven amb l'Eix. Per les pressions nord-americanes el militar en el poder, Pedro Ramrez, va declarar la guerra a l'Eix el 1944.

L'aixecament de Pern.
Un cop militar va terminar amb el govern constitucional de 1943. Pern, llavors un coronel de l'exrcit, va ser un dels lders del cop, i aviat es convertiria en una figura important del govern com a Ministre del Treball. Les protestes massives de 1945 van dur Pern a la victria en les eleccions del 20 de febrer, 1946. Pern va governar amb poltiques agressives amb la intenci de donar una veu poltica i econmica a la classe treballadora, i va augmentar el nombre de sindicats de treballadors. El 1947, Pern va anunciar el primer pla de 5 anys basat en el creixement de les industries nacionalitzades. Va donar suport a l'establiment de la poderosa Confederaci General del Treball (CGT). La dona de Pern, Eva Duarte, coneguda com "Evita", una ex actriu de la classe treballadora, va donar suport al seu marit per a enfortir la relaci amb els sindicats i el grups de dones. Per mitj de la seva influncia, les dones van aconseguir el dret al vot el 1947. La seva mort a causa del cncer el 1952 va significar la prdua d'un aliat poltic molt important per a Pern.  

El 1949 Pern va realitzar una modificaci constitucional permetent-li ser re-elegit, guanyant les eleccions de 1952, per, un cop militar (la Revoluci Alliberadora), encapalat per Eduardo Lonardi, va donar fin al seu mandat el 1955. Pern es va exiliar a Espanya. 

La lluita entre les forces peronistes i anti-peronistes.
Eduardo Lonardi va romandre en el poder breument, i va ser succet per Pedro Aramburu, president de 1955 a 1958. El juny de 1956, dos generals peronistes, Juan jos Valle i Ral Tanco, van encapalar un cop militar contra Aramburu, criticant els canvis realitzats en l'exrcit, l'abrogaci de les reformes socials i la persecuci dels lders dels sindicats. Tamb demanaven l'alliberament  de tots els activistes poltics i sindicals i el retorn de l'ordre constitucional. Per, el cop no va ser reeixit, i el general Valle, i altres membres de l'exrcit van ser executats; vint civils van ser detinguts i executats i els seus cossos van ser dipositats a l'abocador Len Surez. Aquesta massacre, i el bombardeig de la Casa Rosada el juny de 1955, van marcar el comenament d'una onada de violncia.

El 1956 es va realitzar eleccions especials per a reformar la constituci. El partit radical, sota Ricardo Dalbn, va guanyar la majoria, encara que no es va permetre que el partit peronista particips a les eleccions. Donat el seu suport al peronisme, la facci d'esquerra del Partit Radical, encapalada per Arturo Frondizi, va abandonar l'Assemblea Constitucional. Per tant, l'Assemblea noms va restaurar la constituci de 1853 amb l'adici de un sol article, l'article 14 bis, la qual esmentava alguns drets socials. Frondizi, el candidat de l'UCRI, va guanyar les eleccions presidencials de 1958. Des de Caracas, Pern va donar el seu suport a Frondizi, cridant als seus simpatitzant a votar per Frondizi, per tal d'acabar amb la prohibici del moviment peronista i restablir les lleis socials dels treballadors que s'havien acceptat durant el lideratge de Pern.

El govern de Frondizi, per, va acabar el 1962 amb un altre cop militar desprs que una srie d'eleccions locals van ser guanyades pels candidats peronistes. Jos Mara Guido, el president del senat, es convertiria en el president d'acord a la constituci. En les eleccions de 1963, ni els peronistes ni els comunistes van poder participar. Arturo Illia, del partit radical, va guanyar les eleccions presidencials; les eleccions regionals, per, van afavorir als peronistes. Durant aquest perode, l'economia argentina s'enfonsaria amb una hiperinflaci i el empobriment de les classes mitjana i de les rees rurals. Illia no va aconseguir aturar l'agreujament de l'economia. Desprs de nombrosos disturbis socials, els militars prendrien el poder per mitj d'un altre cop d'estat el juny de 1966. Els segents presidents van ser anomenats per l'exrcit. L'ltim president militar, Alejandro Lanusee, va ser designat el 1971, i intentaria restablir la democrcia, convocant eleccions presidencials. 

El retorn de Pern.
L'11 de mar, 1973, es van convocar eleccions presidencials. Pern no va poder participar, per, va guanyar un simpatitzant, Hector Cmpora. El breu govern de quatre mesos de Cmpora va seguir una poltica econmica peronista de distribuci de la riques. Per, la crisi petroliera mundial, danyaria severament l'economia argentina, i en el primer mes del seu govern es realitzarien vagues generalitzades i conflictes socials. 

Cmpora va dimitir, i Pern va assumir la presidncia. El 20 de juny, 1973, dos milions de persones esperaven la seva arribada a l'aeroport d'Ezeiza. El 23 de setembre, 1973, Pern va guanyar les eleccions presidencials amb la seva tercera esposa, Mara Estela Isabel Martnez (Isabelita) com a vice-presidenta de la naci. En aquest perode els extremistes  van reaccionar amb terrorisme, la qual cosa va provocar la implementaci de decrets d'emergncia que donaven autoritat excessiva al govern, el qual la va utilitzar amb violncia, empresonant als opositors indefinidament. 

Pern va morir l'1 de juny, 1974, i la seva dona el va succeir com a presidenta. La seva administraci, va ser afectada pels greus problemes econmics, les lluites internes del partit peronista, i els creixents acts de terrorisme. Un cop militar va remoure a Isabel Pern del govern el 24 de mar, 1976. 

La Guerra Bruta.

Desprs del cop militar, les forces armades van prendre el poder per mitj d'una junta encapalada consecutivament per Videla, Viola, Galtieri i finalment Bignone fins al 10 de desembre, 1983. Aquest caps de govern de facto, van anomenar llurs programes de govern el "Procs de Reorganitzaci Nacional".

Utilitzant les tctiques terroristes dels "montoneros" (un grup peronista d'extrema esquerra) i de l'Exrcit Revolucionari del Poble (ERP) com a justificaci, les forces armades van utilitzar la violncia contra els opositors a la dictadura. La "guerra ideolgica", doctrina de l'exrcit argent, es basava en l'eliminaci de la base social de la insurrecci. En la prctica, aix significava eliminar els estudiants de classe mitjana, els intellectuals, i els lders sindicals, alguns dels quals tenien enllaos amb les guerrilles. A la fi de la dcada de 1970 aquestes tctiques van acabar amb els insurgents, per, Argentina va patir terriblement en aquest perode que va ser conegut com la "Guerra Bruta".

Els costos de la Guerra Bruta van ser molt elevats, en termes de les vides perdudes i de les violacions als drets humans. S'atribueixen 1.500 morts als atacs i els assassinats de les guerrilles. La Comissi dels Desapareguts de 1984 va documentar la desaparici i probable mort sota les mans del rgim militar de 11.000 persones, dels quals pocs pertanyien als grups violents com ara els montoneros o l'ERP. Tamb, 900 persones ms van "desaparixer" durant el govern peronista anterior al cop militar. Els grups de drets humans estimen que 30.000 persones van "desaparixer" (s a dir, van ser detinguts i executats) durant el perode de 1976-1983, i molts ms es van exiliar. Pocs s'atrevien a parlar, llevat de les Mares de la Plaa de Maig, mares dels morts i dels desapareguts que demanaven des d'abril de 1977 resposta als crims.

Els seriosos problemes econmics, la creixent corrupci i la violaci als drets humans, i finalment, la derrota en la Guerra de les Malvines contra el Regne Unit el 1982 van desacreditar el govern militar. Sota una forta pressi pblica, la junta va restaurar les llibertats poltics i convocar eleccions el 1983.

El retorn de la democrcia.
El 30 d'octubre, 1983 es van convocar eleccions per primera vegada en ms d'una dcada, les quals serien, d'acord als observadors internacionals, honestes. El pas va retornar al govern constitucional, desprs que Ral Alfonsn, candidat de la Uni Cvica Radical rebs 52% dels vots per a president. Va comenar un perode de 6 anys el 10 de desembre, 1983. Cinc dies desprs va crear la Comissi Nacional dels Desapareguts (CONADEP), la qual era dirigida per Ernesto Sabato. Per, durant el perode de govern d'Alfonsn es va votar la "Llei de Punt Final" (el 24 de desembre, 1986), la qual donava amnistia a tots els participants dels actes de terrorisme i violacions de drets humans militars que s'haguessin coms abans del 10 de desembre, 1983.

Durant la dcada de 1980 el govern va afrontar els reptes de consolidar les institucions democrtiques i millorar l'economia, reptes que s'assolirien. Les friccions constants amb els militars, l'agreujament econmic (marcat per la histrica hiperinflaci que arribaria al 3000% anual), i la inhabilitat per a mantenir la confiana pblica van fer que Alfonsn renuncis al govern 6 mesos abans de la fi del seu perode presidencial, just desprs que Carlos Sal Mnem guanys les eleccions de 1989.

El govern de Mnem.
Com a president, Carlos Mnem va canviar radicalment les poltiques econmiques i socials argenitnes. Menem va privatitzar la majoria de les indstries que Pern havia nacionalitzat, i va introduir el sistema de convertibilitat de la moneda, substituint l'efmera moneda de l'austral amb el nou peso convertible. Per mitj d'aquesta reforma, la taxa de canvi del peso argent era mantinguda artificialment a l'una del dlar nord-americ. (El nom "convertible" significava que per cada peso circulant al pas, havia un dlar al Banc Central, aix limitant per llei el creixement de la base monetria al creixement de les seves reserves). Amb la convertibilitat, la inflaci es va reduir considerablement, fins i tot a nivells inferiors a la inflaci nord-americana i europea, i per mitj de la liberalitzaci comercial i la privatitzaci de les empreses pbliques, el pas es va obrir a la inversi estrangera, i es va crear un pla de pensi i compensaci laboral. Com a resultat d'aquestes poltiques, l'Argentina va experimentar un impressionant creixement al comenament de la dcada de 1990. 

Carlos Mnem no va dubtar a utilitzar els poders presidencials per a decretar "decrets de necessitat i urgncia" si el Congrs no havia arribat a cap consens sobre les reformes que ell proposava. Aquest poders van ser limitats amb les reformes constitucionals del 1994 que van ser el resultat del Pacte Olivos amb el partit d'oposici el Partit Radical. Per, l'acord obria les portes a les reformes constitucionals per a la seva re-elecci. En aquestes eleccions va sorgir una aliana moderada anomenada el FrePaSo (Front per un Pais Solidari). Aquesta alternativa va rebre el suport de Buenos Aires, per no seria suficient a la resta de les provncies, i Mnem guanyaria les eleccions d'aquest any. Per, a les eleccions segents, l'octubre de 1999, el candidat d'uni dels radicals i del FrePaSo, Fernando de la Ra va derrotar el candidat peronista Eduardo Duhalde.

Crisi econmica.

El 1995, la devaluaci del peso mexic va produir una fugida de capital a l'Argentina, i una severa, encara que curta, recessi. Per mitj de noves reformes per a estabilitzar el sistema bancari, el PIB va crixer 8% el 1997. El 1998, la crisi asitica i la crisi de Rssia van provocar una severa disminuci de la inversi estrangera al Brasil i l'Argentina. Aquestes crisis van afectar severament el creixement econmic del pas.

Segons alguns analistes econmics, la convertibilitat havia de ser abandonada la segona meitat de la dcada de 1990. Amb una taxa de canvi artificialment baixa, les exportacions argentines van perdre competitivitat. La importaci de productes europeus barats, va provocar que nombroses empreses tanquessin, i l'emigraci massiva de persones de les petites ciutats i les comunitats rurals a Buenos Aires. Tot aix, va elevar el percentatge de la poblaci en pobresa a nivells histrics, superiors al 30%. Les villas miseria, els barris pobres sense serveis pblics (i fins i tot noms constituts per construccions de cartr i alumini) van crixer considerablement a les grans ciutats, principalment a Buenos Aires.

El 1999, el PIB argent va caure 3%, i l'Argentina va entrar completament en recessi. El president Fernando de la Ra, va implimentar les recomanacions del Fons Monetari Internacional; va realitzar increments en els impostos i va reduir la despesa governamental per tal de reduir el dficit, que havia arribat al 2,5% del PIB. A ms, les poques despeses governamentals van estar concentrades a Buenos Aires, mentre que la resta de les provncies es van enfonsar en pobresa (a nivells del 70% a las provncies del nord). Algunes provncies van recrrer a l'emissi de bons per pagar els salaris dels empleats pblics (que no eren acceptats en todes les transaccions comercials ni a altres provncies), i algunes amenaarien amb la creaci d'una moneda local prpia. Entre 1990 i el 2003, 450.000 argentins van morir de fam, segons l'economista argent Alberto Lapolla. La taxa d'atur va arribar al 18%.

L'enorme deute pblica de l'Argentina, es va convertir en un tema molt controvertible, incrementant la tensi entre el govern i el Fons Monetari Internacional. El 2001, la fugida de capital es va incrementar, i el govern va aplicar el corralito, la congelaci dels dipsits bancaris (permetent que la poblaci tragus noms una petita i insuficient quantitat mensualment), la qual cosa va provocar protestes massives i fins i tot violncia a les empobrides provncies del nord. Desprs de les protestes del desembre de 2001, conegudes com el cacerolazo, de la Ra va renunciar a la presidncia, i en menys de dues setmanes 4 presidents van ser designats, i van renunciar successivament.

Duhalde va ser designat president, va declarar oficialment la moratria dels pagaments del deute, i va acabar amb el sistema de la convertibilitat, devaluant la moneda oficialment d'1 peso argent per dlar, a 1,40 pesos argentins per dlar. Poc desprs es va adoptar el sistema de lliure flotaci, i el preu del dlar nord-americ arribaria als 4 pesos argentins. Aquesta crisi va enfonsar al 57,5% de la poblaci sota el nivell de la pobresa, i al 27,5% sota el nivell de pobresa extrema el 2002 i el PIB va caure ms de 10%.

Recuperaci econmica i la integraci sud-americana.

El 2003 va ser electe president Nstor Kirchner. Kirchner va realitzar una sorprenent (i radicalment baixa, oferint noms el 25-35% del valor nominal) reestructuraci del deute extern, acceptat pel 75% dels creditors, principalment nacionals, encara que els creditors internacionals han impugnat la decisi.

Amb una moneda molt barata (el 2004 la taxa de canvi del peso argent s'havia estabilitzat a ra de 3 pesos per cada dlar nord-americ), les exportacions, principalment agrcoles, van experimentar un impressionant auge, aix com el turisme i la construcci. El 2003 i el 2004 el PIB va crixer ms del 8% per any (principalment en recuperaci de la caiguda de 1998-2001), i el nivell de la pobresa ha disminut al voltant del 38%, i la taxa d'atur al 12%.

Amb Kirchner, l'Argentina va orientar la seva poltica i economia a la integraci sud-americana, identificant-se ms amb la regi llatinoamericana socialment i culturalment (en oposici a la identificaci europea de les dcades anteriors), i oposant-se a la poltica nord-americana d'integraci continental proposada en l'ALCA. Per mitj de diversos acords amb Veneuela, l'Argentina va poder resoldre temporalment la crisi energtica, i a ms, va assolir que el govern veneol comprs deute argent, per mitj del qual el pas pagar el deute que t amb el Fons Monetari Internacional. Alguns economistes consideren que aquesta decisi tenia ms intencions poltiques que no pas econmiques: la taxa d'inters del FMI era 4 o 5 punts percentuals menor a la taxa amb la que podr collocar el nou deute. No obstant aix, al decisi enfortir les relacions de l'Argentina amb Veneuela, pas que aviat s'integrarar com a membre ple del Mercosur. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58232" title="Zacaries" nonfiltered="2791" processed="2785" dbindex="23088">


En el cristianisme, Zacaries fou un sacerdot jueu marit d'Elisabet, cosina de la Verge Maria, i pare de sant Joan Baptista.

En l'Evangeli segons Lluc l'arcngel Gabriel se li aparegu, i li anunci que tindria un fill (Joan). Zacaries dubt de la paraula del missatger div, perqu Elisabet era una dona gran i estril. Com a cstig per la seva incredulitat, Zacaries perd la capacitat de parlar i noms la va recuperar en el moment en qu sant Joan fou circumcidat.

Evangeli segons Lluc 1,5-24 
En temps d'Herodes, rei de Judea, hi havia un sacerdot del torn d'Abia que es deia Zacaries. La seva muller, descendent d'Aaron, es deia Elisabet. Tots dos eren justos davant de Du i irreprensibles en el compliment de tots els manaments i les observacions del Senyor. Per no tenien fills, perqu Elisabet era estril i tots dos eren ja d'edat avanada.
 
Un dia mentre Zacaries era en el temple oficiant davant de Du amb els del seu torn, segons el ritual dels sacerdots, li tocar per sorteig d'entrar al santuari del Senyor a oferir l'encens.
Mentre l'oferia, tot el poble era a fora pregant. Llavors se li va aparixer un ngel del Senyor a la dreta del altar del l'encens. Zacaries en veure'l es va torbar i la por s'apodera d'ell.

-No tinguis por, Zacaries: la teva splica ha estat escoltada. Elisabet, la teva muller, et donar un fill, i li posars el nom de Joan  quedars mut, sens poder dir res, fins el dia que passi tot aix: tu no as cregut les meves paraules, per al seu temps es compliran  Al cap de poc temps la seva muller Elisabet va quedar embarassada. 

Referencies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58237" title="Hug de Cardona" nonfiltered="2792" processed="2786" dbindex="23090">
Hug de Cardona Duc de Gandia (1425-1433)







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58246" title="Grans jugadors de la histria del tennis" nonfiltered="2793" processed="2787" dbindex="23091">
Al llarg de la histria del tennis trobem molts noms que han destacat per damunt de la resta pel seu brillant palmars. Sn les grans llegendes del mn del tennis. Tennistes que han guanyat tres o ms grans ttols individuals (incloent els quatre Grand Slams, Masters, WTA Championship o medalla d'or o plata olmpiques) o algun Grand Slam individual i ms de deu de dobles. 

 Grans jugadors de la histria del tennis .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58251" title="Gihad" nonfiltered="2794" processed="2788" dbindex="23092">
El gihad o la jihad, paraula d'origen rab ( ) que significa literalment esfor, s la realitzaci d'una lluita en favor del B i en contra del "Mal". Aquesta lluita pot ser interior o exterior, s a dir, que pot anar des de la superaci personal de totes les temptacions fins al martiri, passant per altres formes, violentes o no, d'eradicar el "mal" de la societat.

El fet que aquest "esfor" arribi a incloure la violncia fa que sovint es tradueixi gihad com a Guerra Santa. Aquesta traducci noms s correcta dins de contextos propagandstics, on qualque govern o grup armat vulgui emprar la religi com a mtode de mobilitzaci.

Els grups gihadistes interpreten, doncs, que en l'actual context politico-religis del mn, l'Islam ha de lluitar violentament contra les forces del "mal", i prendre el poder de la societat, per a regir-la segons els seus principis fonamentals.

Altres grups, en general, rebutgen aquesta anlisi i es limiten a les seves variants pacfiques: predicant el b i lluitant contra les temptacions.

Referncies.

Jean-Pierre Filiu, Les Fronteres de la Jihad, Barcelona, Edicions 1984, 2008.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58254" title="Indalecio Prieto" nonfiltered="2795" processed="2789" dbindex="23093">
Indalecio Prieto Tuero (Oviedo, 30 d'abril de 1883 - Mxic, 11 de febrer de 1962) va ser un poltic socialista espanyol. 

 Biografia .
Orfe de pare des dels sis anys d'edat, en 1891 la seva mare emigra a Bilbao. 

Indalecio comena venent diaris diaris al carrer per guanyar-se la vida. Ms tard aconsegueix treball com taqugraf en el diari  La Voz de Vizcaya. Ja convertit en periodista comena a treballar com redactor del diari El Liberal, del que amb el temps arribaria a ser director i propietari. 

En 1899 ingressa al Partit Socialista Obrer Espanyol. Com periodista, en la primera dcada del segle XX, Prieto es converteix en figura destacada del socialisme al Pas Basc. s aquest un perode marcat per la Primera Guerra Mundial, en la qual Espanya es va mantenir neutral, el que va reportar grans beneficis a la indstria i al comer a l'Estat, per aquests beneficis no es van veure reflectits en els salaris dels obrers, pel que es va anar generant una gran agitaci social que va culminar el 13 d'agost de 1917 amb el comenament d'una vaga general revolucionria que, davant el temor de la repetici a Espanya dels fets esdevinguts a Rssia per aquestes dates, s reprimida durament mitjanant la intervenci de l'exrcit i la detenci en Madrid del comit de vaga. 

Prieto involucrat com estava en l'organitzaci d'aquesta vaga, fuig a Frana abans de ser detingut i ja no tornar fins haver estat triat diputat, mesos ms tard, a l'abril de 1918. 

Molt crtic amb l'actuaci del govern i de l'exrcit en la Guerra del Marroc, va tenir frases molt dures en les Corts amb motiu del denominat Desastre d'Annual de 1921, aix com sobre la ms que probable, encara que no provada, responsabilitat del rei en la imprudent actuaci militar del general Fernndez Silvestre en les operacions de la zona de la comandncia de Melilla. 

Oposat a la lnia de Largo Caballero de collaboraci del seu partit amb la dictadura de Primo de Rivera, es van produir agres enfrontaments entre ambds. 

En el mes d'agost de 1930 va participar a ttol personal, davant l'oposici de Julin Besteiro, en la formaci de l'anomenat Pacte de Sant Sebasti, format per una mplia coalici de partits republicans que es proposava acabar amb la Monarquia. En aquesta qesti, no obstant aix, si que va contar amb el suport de l'ala liderada per Largo Caballero. 

Proclamada la II Repblica el 14 d'abril de 1931, a les eleccions generals espanyoles de 1931 fou escollit diputat pel Bilbao i s nomenat ministre d'Hisenda del govern provisional presidit per Niceto Alcal-Zamora. Ministre d'Obres Pbliques en el govern de Manuel Azaa entre 1931-1933, va continuar i va ampliar la poltica d'obres hidroelctricas iniciades en l'poca de la dictadura de Primo de Rivera, aix com un ambicis pla de millora d'infraestructures a Madrid, com el dels enllaos ferroviaris, la construcci d'una nova estaci a Chamartn i el tnel d'enlla, sota el sl de Madrid, entre aquesta estaci i la de Atocha, obres aquestes que no veurien la llum fins a molts anys desprs com a conseqncia de la guerra civil. 

Oposat en principi a la vaga general de octubre de 1934, no obstant, ha de fugir a Frana per la seva collaboraci en diversos dels preparatius. A partir de llavors s'oposa a Largo Caballero adoptant una postura moderada, liderant el sector que s'oposa a la tendncia revolucionria. 

 La Guerra Civil .
Iniciada la guerra civil, en setembre de 1936, desprs de la caiguda de Talavera de la Reina, Largo Caballero es converteix en President del Govern, sent nomenat Prieto ministre de Marina i Aire. Desprs dels successos revolucionaris de maig de 1937 a Barcelona, cau el gabinet Largo Caballero i forma govern Juan Negrn, sent Prieto designat ministre de Defensa, encara que, en el seu fur intern, reconeixia que la guerra no podia guanyar-se per mancar la Repblica del suport de les potncies democrtiques. Durant el seu ministeri l'accs martim per als subministraments sovitics va quedar tallat pels atacs dels submarins italians i la frontera francesa estava tancada. 

Desprs de la caiguda del Front Nord a l'octubre, presenta la dimissi que no li s acceptada, encara que en mar de 1938, desprs de l'ensulsiada del front de Arag i els seus enfrontaments amb Negrn i amb els ministres comunistes, surt del govern. S'aparta de la poltica activa la resta de la guerra, encara que accepta una ambaixada extraordinria en diversos pasos de Sudamrica, on li est a la fi de la guerra. Troba l'exili a Mxic, des d'on lidera la fracci majoritria del Partit Socialista. 

En 1945 entra a formar part del govern de la repblica a l'exili, intentant arribar a un acord amb el sector monrquic del franquisme, amb vista a la reinstauraci de la democrcia a Espanya, per sense cap resultat, retirant-se definitivament de la poltica. 

 Obres .
Durant la seva estada a Mxic va escriure diversos llibres, entre ells: Paraules al vent (1942), Discursos a Amrica (1944) i ja al final de la seva vida Cartes a un escultor: petits detalls de grans successos (1962). 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58256" title="Histria del tennis a Catalunya" nonfiltered="2796" processed="2790" dbindex="23094">
 Histria .
 Els orgens i els primers clubs .
El tennis comena a ser practicat a Catalunya a finals del segle XIX a ciutats com Barcelona o Reus per membres de la colnia anglesa i per membres de la burgesia catalana que s'hi relacionaven. A Reus, per exemple, fou introduit pels fills d'exportadors reusencs que estudiaven a Frana, Sussa o Anglaterra. Era, evidentment, un esport de classe alta. De entre els principals clubs destaquem el Barcelona Lawn Tennis (1899, primer de l'estat, amb majoria anglesa, actual Reial Club de Tennis Barcelona), Sportverein (dels alemanys), Club Tennis La Salut (1902), Polo Jockey Club (1904), Real Sportmen's Club (1904), Reial Club de Tennis del Tur (1905), Football Club Vilafranca (1905), Reial Societat Esportiva Pompeia de Barcelona (1905), Catalunya Lawn Tennis Club (1906), Reial Sport Tennis Club de Reus (1910), Lawn Tennis Club d'Horta (1912) i Club Tennis Barcino (1917, com a entitat del CADCI). Catalunya LT i Barcelona LT es fusionaren el 1909, mantenint el nom del segon.

 Les primeres associacions i competicions .
El 1904 es funda lAssociaci de Lawn Tennis de Barcelona (primera de l'estat), que ingress, com a membre de ple dret a la Lawn Tennis Association (la federaci internacional del moment). Ms tard, el 1913, es transform en Associaci de Lawn Tennis de Catalunya. Les primeres competicions esportives tamb es disputaren a Catalunya. El 1903 es cellebra el primer Concurs Internacional de Tennis. L'any segent es disputa la primera Copa del Rei de Tennis. I el 1917 es diputa el primer Campionat de Catalunya de Tennis. En tots aquests tornejos, el Barcelona LT fou important organitzador.

 El tennis es desenvolupa .
El 1923 es disputa a l'antic Palau de la Indstria del Parc de la Ciutadella el primer Campionat del Mn de tennis en pista coberta. Deu anys ms tard, el Barcelona LT organitza el partit de Copa Davis entre Espanya i Anglaterra. Durant aquests anys sorgeixen molts clubs, que s'expandixen per moltes poblacions. Aix trobem el Sabadell i el RALT de Catalunya.

La Guerra Civil trenc momentniament l'activitat tennstica, per aviat es reemprengu l'activitat, organitzant-se el 1942 els primers Campionats de Catalunya de Veterans. El 1953, al RCT Barcelona es produeix un fet que tindr forta repercussi en els anys posteriors: la creaci del torneig Comte de God, de categoria internacional. Amb la disputa d'aquest torneig s'inaguren les noves pistes del Tennis Barcelona a Pedralbes. Al RCTB a partir de 1940, ja comencen a sorgir tot un seguit de bons jugadors. De tots ells, el millor fou Andreu Gimeno, campi d'Espanya del 56 al 59, del God el 1960, campi mundial el 1966 i de Roland Garros el 1972. El tennis catal s evidentent el ms fort de l'estat, guanyant la majoria dels campionats d'Espanya i essent la base de l'equip de Copa Davis, on s'obtenen notables victries als 40 i 50.

La dcada dels 60 s la ms fructfera del tennis catal. Amb homes no catalans per fets a Catalunya com Orantes, Santana i Couder, i amb molts catalans, l'equip de Copa Davis aconsegueix els seus majors xits. L'equip juga dues finals el 65 i el 67. Entre els triomfs individuals destaca Santana que guanya Wimbledon el 1966, a ms de Roland Garros i Forest Hills i el God (1962). Joan Gisbert guanya el God el 1965. Orantes ven al Masters (1976), Forest Hills (1975), Roland Garros (1974), Roma (1972) i el God (1969, 1971, 1976). Per suposat, el Campionat d'Espanya s guanyat principalment per tennistes catalans o formats a casa nostra.

 Els darrers anys .
Els darrers anys, els tennistes catalans o no catalans formats a Catalunya han continuat donant victries als grans tornejos internacionals. Aix trobem triomfs a Roland Garros: Sergi Bruguera (1993, 1994), Carles Moy (1998), Albert Costa (2002), Juan Carlos Ferrero (2003), Rafel Nadal (2005 i 2006) i Arantxa Snchez Vicario (1989, 1994, 1998); Wimbledon: Conchita Martnez (1994); US Open: Arantxa Snchez Vicario (1994) i al Masters: Alex Corretja (1998). Tamb s'han aconseguit moltes medalles olmpiques, de plata: Jordi Arrese (1992), Sergi Bruguera (1996), Emilio Snchez Vicario i Sergi Casal (1988 dobles), Arantxa Snchez Vicario (1996), Arantxa Snchez Vicario i Conchita Martnez (1992 dobles); i de bronze: Arantxa Snchez Vicario (1992), Arantxa Snchez Vicario i Conchita Martnez (1996 dobles), lex Corretja i Albert Costa (2000 dobles), i Conchita Martnez i Virginia Ruano (2004 dobles). Als tornejos per pasos, els tennistes catalans han participat activament en l'obtenci de dues Copes Davis (2000, a Barcelona, on Espanya derrot Austrlia per 3-1 en una recordada final; i el 2004), aix com cinc Copes Federaci femenines (1991, 1993, 1994, 1995, 1998).

Per no noms a nivell individual s'han aconseguit bons resultats. A nivell de clubs, cal destacar que els clubs catalans han estat els dominadors quasi exclusius del Campionat d'Espanya de clubs i a ms han guanyat diversos Campionats d'Europa de clubs per part del Reial Club de Tennis Barcelona 1899 (1981, 1982, 1989, 1991, 1992, 2001) i el Club Tennis Barcino (1983, 1984, 1985, 2000).

 Grans tennistes .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58262" title="Club Pat Vilanova" nonfiltered="2797" processed="2791" dbindex="23095">


El Club Pat Vilanova s una entitat esportiva de Vilanova i la Geltr, al Garraf, i dedicada a la prctica de l'hoquei patins. 

Fundaci.
L'any 1950, Albert Olivella, Carlos Castells Gibert, Antonio Coll Claramunt, Vicente Ferrer Font, Antonio Jimnez Nin, Jose Mas Planas, Jose O. Tello Vilalta, J.M. Tello Vilalta, Miguel Bernad Claramunt, Francisco Coll Claramunt, Joaquim Durn Mul, Joaquin Ferrer Sol, Pedro Juli Toms, Jos R. Roset Ventosa i Isidro Vilaseca Rosell i Francisco van impulsar l'hoquei a Vilanova reunits en un restaurant de la platja vilanovina. Es va decidir la junta directiva per votaci secreta. Van resultar escollits, Josep Jimnez i Nin com a president, Joaquim Duran com a secretari i els germans Coll com a vocals. Aquell dia es considera el naixement del Club Pat Vilanova.

Es va organitzar tot i es va completar er la inscripci a la federaci. Desprs presentarien i buscarien jugadors. El primer partit del Pat, el 19 de mar de 1951, el va disputar contra el F. de J. Sitges.

El primer intent.
L'any 1942, uns nois de la ciutat de Vilanova que patinaven al voltant del Restaurant Marina van tenir la idea de formar un club  d'hoquei a la capital del Garraf. Per fer-ho, van llogar la pista Pensi Peixerot. Poc desprs, va participar en el campionat de Catalunya amb el nom Educacin y Descanso Villanueva.

Els diners eren escassos i el club noms va durar dues temporades. Els esportistes pioners foren Cesar Bernat, Robert, Granda, Cucullera, Bellmunt, Sol i Ferrando. Amb prou feines hi havia altres joves que sapiguessin patinar a la ciutat. El E. y D. Villanueva va desaparixer el 1944 per amb el cap alt, classificat en tercer lloc.

Malgrat tot, el club tornaria a competir i a un bon nivell. Les fites de la histria de l'equip sn tres copes d'Espanya (1964, 1968 i 1977), un sotscampionat europeu (1977) i la copa de la CERS del 2007.

Campi de la Copa CERS 2007.
Al tercer intent (desprs de les finals perdudes del 1977 i del 2006), el Pat Vilanova va aconseguir l'any 2007 ser campi europeu en guanyar la Copa de la CERS en la final contra el CSC Candelaria (equip de les illes Aores, Portugal). El partit de tornada, en terreny vilanov, no es va disputar al pavell de la plaa de les Casernes, sin al pavell ms gran de la ciutat, el Poliesportiu del Garraf, per donar cabuda als ms de 3.500 aficionats del Pat que van voler presenciar l'encontre (uns dies abans es va penjar el cartell d'entrades exhaurides).

Afici.
El sentiment verdiblanc, prou conegut en el mn de l'hoquei internacional, s'agrupa en diversos grups d'animadors: L'Eskala, Els nois de l'Escala (la penya ms antiga), Orgull Bordegs i els Partisans de les Casernes.

Com a himne, han adoptat El Turuta, una marxa militar emblemtica del carnaval de la ciutat.

Palmars.
 3 Copes d'Espanya / Copes del Rei (1964, 1968, 1976);
 1 Copa de la CERS (2006-07) ;

 Campi del Campionat de Catalunya: 1963-64 i 1965-66;
 Sots-campi de del Campionat de Catalunya: 1966-67;
 Campi de la Copa Generalitat: 1996-97;
 Sots-campi de Lliga Nacional/Div. Honor: 1965-66 ; 1967-68 i 1975-76;
 Campi de Primera Div. Nacional: 1972-73 i 1981-82;
 Campi del Torneig San Juan (Argentina): 1964;
 Campi del Torneig Sintra (Portugal): 1967;
 Campi del Torneig Monza (Itlia): 1967;
 Sots-campi de la Copa d'Europa: 1976-77;
 Sots-campi de la Copa de la CERS: 2005-06;

Altes.
  Xavi Brichs (del CE Noia);
  Roger Rocasalbas (del CH Matar);

Baixes.
  lvaro Borja (?);
  Albert Casanovas (al CH Matar);
  David Ros (al CE Noia);

Temporades.
 2007-2008;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58263" title="Hayao Miyazaki" nonfiltered="2798" processed="2792" dbindex="23096">

Hayao Miyazaki neix a Akebono-cho, Tquio (Jap) el 5 de gener de l'any 1941.

s el cofundador de l'estudi Ghibli, juntament amb Isao Takahata.

s considerat un dels grans mestres de l'animaci japonesa des de fa anys. s el cap ms visible de l'estudi i un dels responsables que l'ambient de treball sigui el ms adequat per a fer les pellcules.
A ms a ms, l'estudi Ghibli va obrir el 30 de juny del 2001 un museu dedicat integrament a Ghibli, als seus treballs, a la forma de treballar, a la seva histria, etc. Aquest museu es troba situat al poble de Mitaka, a la vora de Tquio (20 minuts aprox.) i l'edifici tan exteriorment com interiorment est completament pensat i dirigit pel propi Miyazaki.

Algunes pellcules realitzades per l'estudi Toei Douga.
No es troben editades en catal encara.
Garibaa no Uchuu Ryokou (Els viatges espacials de Gulliver) - 1965 - Animador.
Taiyo No Ouji Horus No Daibouken (La gran aventura de Horus, Prncep del Sol)- 1968 - Animador.
Sora Tobu Yuureisen (La nau voladora fantasma) - 1969 - Animador principal. ;
Nagagutsu wo Haita Neko (El gat amb botes) - 1969 - Animador principal.
Aribaba to 40-ppiki no Taizoku (Ali Bab i els quaranta lladres)- 1971 - Animador.

Algunes pellcules realitzades per l'estudi Ghibli.

Kaze No Tani No Nausica (Nausica de la vall del vent) - 1984 - Director, escriptor.
Tenshi No Shiro Laputa (Lputa, el castell al cel) - 1986 - Director, escriptor.
Tonari No Totoro (El meu ve Totoro) - 1988 - Director, escriptor.
Hotaru No Haka (La tomba de les cuques de llum) - 1988;
Majo No Takkyuubin (Nicky, l'aprenenta de bruixa) - 1989 - Director, escriptor, productor.
Omohide Poroporo (Only Yesterday) - 1991 - Productor.
Kurenai No Butta (Porco Rosso) 1992 - Director.
Umi Ga Kikoeru (I can hear the ocean) - 1993 ;
Heisei Tanuki Gassen Pompoko (Pompoko) - 1994;
Mimi Wo Sumaseba (Whisper of the Heart) - 1995 - Director (d'una petita part);
Mononoke Hime (La princesa Mononoke) - 1997 - Director, productor.
Sen to Chihiro no kamikakushi (El viatge de Chihiro) - 2001 - Director, productor, escriptor.
Hauru no ugoku shiro (El Castell Ambulant) - 2004 - Director, escriptor.

 Sries de Televisi en qu est present d'una forma o altre.
Alps No Shojo Haiji (Heidi) - 1974;
Flandes No Inu (El gos de Flandes) - 1975;
Haha O Tazunete Sanzenri (Marco) - 1976;
Mirai Shonen Conan (Conan, el nen del futur) - 1978;
Akage No Anne (Ana de les Teules Verdes) - 1979;
Meitantei Holmes (Sherlock Holmes) - 1984;
Ai No Wakasuka Monogatari (Donetes) - 1987;
Lupin III (Lupin) - 1971/1977/1985;

N'hi ha moltes ms on ha collaborat de forma menys intensa o gaireb escadussera com poden ser les sries "Tom Sawyer No Boken" (Les aventures de Tom Sawyer), "Ai Shojo Polyanna Monogatari" (La histria de l'adorable Polyanna), etc.

Videos Musicals.
On your Mark.

Aquest s l'nic treball realitzat per encrrec que ha acceptat l'estudi Ghibli en tota la seva histria (des del 1984), i fou pel grup de msica Chage and Aska. El motiu, podria ser, els 100 millons de yens i la llibertat absoluta per fer el video que els van oferir. El resultat s una histria increble en 5 minuts musicals.

Bibliografia (manga).
 La tribu del desert (     - Sabakuno Tami, 1969-1970) ;
 El viatge de Shuna (      - Shuna no Tabi), (ms que un manga s un llibre illustratiu).
 Nausica de la Vall del Vent (         - Kaze no tani no Naushika, 1982);

Premis.
 Premi Oscar a la millor pellcula d'animaci (2002) per El viatge de Chihiro.
 Nominada als Oscars a la millor pellcula d'animaci (2005) per El castell ambulant.
 Lle d'or a la carrera al Festival de cinema de Vencia (2005).
4 Premis de Nobur   fuji:
1979 per El castell de Cagliostro,
1984 per Nausica de la vall del vent;
1986 per Lputa - El castell al cel;
1988 per El meu ve Totoro;

 5 Grans premis de l'animaci de Mainichi:
1989 per Kiki la petita bruixa;
1992 per Porco rosso;
1994 per Pompoko (idia i producci);
1997 per La princesa Mononok;
2001 per El viatge de Chihiro;

Enllaos externs.
 Pgina oficial de l'estudi Ghibli;
 Pgina no oficial de l'estudi Ghibli;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58265" title="Enginyeria qumica" nonfiltered="2799" processed="2793" dbindex="23097">

La paraula enginyeria significa engendrar, crear, projectar, idear, buscar la manera.... Tots aquests conceptes dibuixen el perfil del que es considera l'art d'aplicar els coneixements cientfics a la invenci, al perfeccionament o a la utilitzaci de les tcniques en totes les seues determinacions dins del camp industrial, que s ocupen dels aspectes tcnics dels processos de fabricaci.

En el cas concret de l enginyeria qumica, la uni d ambds conceptes, el d enginyeria i el de qumica, permeten definir-la com l enginyeria que tracta del projecte, l execuci i l operaci de les installacions en les quals es fabriquen els productes de les indstries qumiques. Un enginyer o enginyera qumic s la persona experta en la concepci, el clcul, el disseny, la construcci i l operaci d installacions o equips en qu la matria experimenta un canvi d estat, de contingut d energia o de composici. Qualsevol procs qumic de fabricaci es pot descompondre en una srie d operacions elementals sobre elements individualitzats d un equip. Aquestes operacions estan relacionades entre s, i alhora, estan controlades, individualment i en conjunt, com a procs de producci industrial. Sn mltiples els camps on l enginyer o enginyera qumic pot desenvolupar el seu treball perqu tot el que ens envolta, d una manera o d una altra, s qumic.

s Enginyeria Qumica tota la indstria farmacutica, la indstria alimentaria, la indstria cermica, totes les empreses dedicades a la depuraci d'aiges, sl, o l'aire, i un llarg etctera. 
La carrera universitria.
La carrera universitria d'enginyeria qumica t una durada de 5 anys. El darrer any s'ha de fer un projecte que sol ser el disseny d'una planta qumica. Les assignatures ms importants sn:
 Mecnica de fluids;
 Transmissi de calor;
 Operacions d'equilibri;
 Sistemes de control;
 Depuraci d'aiges;
 Materials;

Encara que el seu nom ens dona a pensar que s una carrera molt semblant a la llicenciatura en qumica, es va extraure de la antiga Enginyeria Industrial - especialitat qumica, degut a la seva complexitat i demanda del mercat.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58267" title="Narragansett" nonfiltered="2800" processed="2794" dbindex="23098">

Els narragansett sn una tribu ndia algonquina, el nom de la qual vol dir  Gent del petit cap , i es divideixen en vuit grups tribals:  narraganssett, shawomet, pawtuxet, coweset, niantick i sakonet.

 Localitzaci .
Vivien a la costa occidental de la badia de Narragansett (Rhode Island). Actualment, la major part dels supervivents es concentren a Charlestown (Rhode Island).

 Demografia .
El 1600 eren uns 6.000 individus.  El 1880 uns 324 vivien a Charlestown, i cap el 1900 eren potser uns 500 molt mestissats. Es calcula que el 1990 hi havia en el rol tribal uns 2.000 individus. Segons dades de la BIA del 1995, la tribu Narragansett de Rhode Island tenia com a residents i en rol tribal 2.439 individus.
Segons dades del cens dels EUA del 2000, hi havia 2.137 narragansetts purs, 184 barrejats amb altres tribus, 1.827 barrejats amb altres races i 194 barrejats amb altres tribus i altres races. En total, 4.342 individus.

 Costums .
Eren caadors dels boscos, com la resta dels pobles algonquins de la costa, per endems conreaven blat, psols i carabasses. 
Llurs habitacions eren cabanes d escora. Els home vestien pantalons de pell, polaines i mocassins cmodes, i les dones faldilles de pell i mantells o tniques. Anomenaven als blancs Waumpeshau.

Cada tribu tenia un capitost, el qual obea a un capdill suprem.  Creien en Cautantowwit, du que els havia concedit la llavor del moresc. Chepi era el segon du en importncia, i un dels principals herois legendaris era el gegant Wetucks o Maushop.  Tamb creien en els manito (poders per visions).

 Histria .
Ja s havien establit al  territori pels voltants del 10.000 aC, i del 1.700 aC daten els jaciments de Terminal Bay. Segons les llegendes, Tashtasick fou el primer sachem legendari de la tribu. 
Emigraren de Rhode Island a Connecticut Sud, i durant un temps foren el grup ms poders de Nova Anglaterra. Foren visitats per Giovanni da Verrazzano el 1524, i el 1620 pels pelegrins a Pawtuxet.
Durant un temps foren amics dels anglesos (als qui anomenaven ciauquaquock  gent del ganivet ) merc els oficis de Roger Williams, fundador de la colnia de Rhode Island, i que aconsegu el 1636 fer un pacte amb els sachems Canonicus (mort el 1647) i Miantonomi (mort el 1643) per tal que no donessin suport als pequot el 1640. 
Endems , el 1643 escriuria A key into the language of America, on descriu la parla dels narragansett.  Endems, el 1670 el nou cap narraganssett, Passacus, adopt el nom de Canonicus.

El 1621 Canonicus s ali amb el wampanoag Massassoit, per del 1621 al 1643 lluitaria contra els wampanoag i pequot, atiats pels colons, amb qui signaren el Tractat de Hartford del 1638. Atac Sowame, la vila de Massasssoit, i comerciaren amb els neerlandesos.  Quan esclat la guerra pequot, ajudaren als colons amb el mohegan Uncas. Pel tractat de Shawomet del 1642, Samuel Gorton de Massachusetts els compr terres dels capdills Pomham dels Shawomet i Socononoco de Pawtuxet, independents de Canonicus.
El 1642 el cap Miantonami viatj al pas dels montauk per tal de fer una aliana contra els blancs, per el 1643 mor lluitant contra Uncas i els mohegans. Per aix, el 1644 els nous caps Passacus i Mixanno se sotmeteren als anglesos i els van vendre ms terres, cosa que es repet sota amenaa el 1650 i el 1660. El 1662 el fill de Mixanno, Scuttop, fou oblgat a cedir ms terres, i el 1664 a declarar-se subjecte de les colnies, aix com a vassall de Rhode Island el 1665.
El 1675 esclataria la Guerra del Rei Felip quan aparegu mort l indi massachussets cristianitzat John Sassamon, qui havia acussat Metacomet de preparar una guerra contra els blancs.

Aleshores tenien uns 2.000 guerrers, i els caps narragansett Ninigreet dels Niantick, Passacus, Canonchet (fill de Miantonomi), Pomham i Quiapen signarien el juliol el Tractat de Boston, pel qual es mantenien neutrals. Per ms tard, a causa de les humiliacions patides durant la firma del tractat,  els caps Canonchet, cap suprem i lloctinent de Metacomet (Felip) i Nannuttenoo s uniren als wampanoag en la guerra, i arrossegaren a tots els altres llevat la fracci comandada per Ninigreet, que es va mantenir al marge. Abans de la guerra disposaven de 5.000 guerrers, per foren reduts a un miler. D antuvi s imposaren als anglesos, per el 1675 foren venuts a Kingston (Rhode Island), on moriren o foren capturats un miler de Narragansetts. El 19 de desembre del 1675 destruiren el santuari narragansett i Canonchet crem 103 cases de colons, per fou fet presoner i executat pels anglesos, com tamb ho foren els seus successors Quanopan i Quiapan.  Foren reduts de 5-7.000 individus a 200. Molts altres s ajuntarien als mahican o als abnaki, o marxaren al Canad. 
Desprs de la guerra signaren el Tractat de Pettaquamscut (1675), i alguns dels que havien fugit al Canad se ls permet tornar.

Ninigret va morir de vell a finals del 1676. Uns 500 niantick es mantingueren i el 1679 coronaren reina la seva filla Weunquesh o Chemunganock, que fou considerada com a tal fins a la seva mort el 1686.  Els seus successors foren Ninigret II (1686-1723), qui mantingu el reialme com a una reserva, i el 1708 negoci amb els blancs de cedir tota Rhode Island llevat 64 milles quadrades de reserva (venuda a l'estat de Rhode Island el 1880), tot i que l Estat de Rhode Island en mantindria el control legal. Charles Augustus Ninigret (1723-1735) es va fer episcopali, i fins i tot establ a la reserva plantacions amb esclaus negres.  El seu germ George Ninigret (1735-1746) aconsegu que tota la tribu es cristianitzs, per tingu enfrontaments amb una facci religiosa dirigida per Samuel Niles. Thomas Ninigret (1746-1769) hagu de vendre les terres per pagar els seus deutes de joc; el 1768 Tobias i John Shattock anaren a Londres per demanar a la reina la seva destituci, per moriren de verola all. A Esther Ninigret (1769-1777) la succe George Sachem (1777-1779), darrer sachem hereditari, ja que des del 1779 establiren un governador per la tribu. 

Cap el 1788 la major part marx cap a Nova York amb altres membres de tribus algonquines neutrals, encapalades pel mohegan Samson Occom, que s uniren als oneida i formaren la tribu Stockbridge-Brothertown, reconeguda el 1830-1840, amb els restes dels montauk, pequot i mohegan.  El 1810 mor el darrer parlant de narragansett, i el 1812 el cap Benny Onion lluit amb l exrcit dels EUA en la Guerra contra la Gran Bretanya.

El 1849 redactaren una nova constituci, merc la qual constituiren un Consell de 5 membres electes i el control de la fusta per l Indian Cedar Swamp.  Es calculava que el 1859 hi havia 147 a Charlestown, molt mestissats amb negres.

Cap el 1870 Rhode Island decid destribalitzar-los, malgrat l oposici dels membres del Consell Tribal Joshua H. Noka i Daniel Sekater. Aleshores eren 324, i el 1879 els aplicaren un acord pel qual els prenien els 922 acres que els restaven a canvi de 5.000 $ (15,435 acres per indi). El 1884 Gideon Ammons, darrer president tribal, presid la cerimnia al parc Fort Ninigret, al seu antic territori. Segons el cens del 1885, hi havia 199 indis a Rhode Island.

El 1920 s uniren a l Algonkin Council of Indian Tribes. Des del 1930 el comissionat dela BIA, John Collier, els encoratj a acollir-se a l IRA. D aquesta manera, el 1934 foren retribalitzats, per noms es consideraren membres de la tribu als descendents d aquells que ho eren el 1885, alhora que escollien un sachem hereditari. I el 1935-1936 editaren la revista Narragansett Dawn, per Princess Red Wing, que facilit el renaixement dels costums indis entre ells.

El 1960 uns 250 membres de la Narragansett Association of Rhode Island es mostraren partidaris de restablir la identitat tribal, per la majoria sn molt mestissats. Durant els anys 70 Ella i Eric Thomas Sekatau reconstruiren viles ndies arreu de Nova Anglaterra, i el 1973 participaren a la marxa ndia a Washington.  El 8 de gener del 1973 el tribunal de Rhode Island els retorn 3.200 acres que els prengueren el 1790, com ja el 1978 havien fet amb 1.800 ms als passamakoddy. El 1986-1988 el capell David Mars, descendent de Niles, esdev cap de la  tribu narragansett, fins que fou substitut per Walter Babcock. 
Actualment el cap s Matthew Thomas (E nada wushawunun o Seventh Hawk), per el membre m s destacat de la tribu s Paulla Dove Jennings.

 Referncies .
 SIMMONS, William S (1989)  The narragansett Frank W. Porter III General Editor, Chelsea  House, New York;
 
 Enllaos externs .

 Pgina Oficial de la Tribu Narragansett;
 Informaci sobre la llengua Narragansett;
 Pgina Mohegan-Montauk-Narragansett d'Ethnologue website;
 Consell Indi de Rhode Island;
 Tomaquag Indian Memorial Museum;
 Nuweetooun School;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58268" title="Canonicus" nonfiltered="2801" processed="2795" dbindex="23099">
Canonicus (1565-1647) fou el cap dels narragansett quan arribaren els colons anglesos a les costes de Nova Anglaterra. El 1636 va garantir la possessi de les terres de Rhode Island a Roger Williams i es va mantenir amists malgrat les agressions dels pelegrins al seu poble i les pressions dels seus vens pequot i wampanoag.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58269" title="Gal" nonfiltered="2802" processed="2796" dbindex="23100">

Onomstica:
 Asnar I Gal ( ? - 839), comte d'Arag probablement besnt d'un tal Gal un cabdill franc.  ;
 Gal I Asnar ( ? - 867)  comte d'Urgell i Cerdanya.  Fill d'Asnar I Gal. ;
Gal I Garcs d'Arag cos de Gal I Asnar. ;
 Asnar II Gal d'Arag ( ? - 893 ), comte d'Urgell i Cerdanya. Fill i succesor de Gal I Asnar. ;
 Gal III d'Arag. Fill d'Asnar II Gal d'Arag i la seva esposa nnega de Pamplona.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58270" title="Ninigret" nonfiltered="2803" processed="2797" dbindex="23101">

Ninigret (1600-1678) fou cabdill de la fracci niantick dels narragansett. El 1675 sign el tractat de Boston merc el qual es mantenia neutral en la Guerra del Rei Felip contra els wampanoag de Metacomet, malgrat que bona part del seu poble va fer la guerra. Va morir a finals del 1676, i merc aquest tractat la seva tribu es va salvar de l extermini. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58275" title="Paulla Dove Jennings" nonfiltered="2804" processed="2798" dbindex="23102">
Paulla Dove Jennings (nascuda a Rhode Island) s una escriptora niantic narragansett. Tamb s curadora del Museu Indi Tomaquag, s membre del consell tribal i ocupa alguns crrecs importants en l'organigrama tribal. Per tamb s coneguda com a contadora d histries i autora dels reculls Strawberry Thanksgiving (1992), Objects of life (1996).

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Museu Indi Tomaquag;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58278" title="Carrier" nonfiltered="2805" processed="2799" dbindex="23103">
Els carrier o takuli sn una tribu ndia del grup na-den, el nom de la qual prov de takulli   poble que camina sobre les aiges , significaci d origen dubts, per que eren anomenats pels anglesos Carrier i pels francesos Porteur, pel costum de les vdues de dur en unes alforges les cendres de llurs marits mort durant tres anys, per darrerament al Canad han pres oficialment el nom de Dakelh. Es dividien en 15 bandes.

 Localitzaci .

Vivien a ambds marges del riu Fraser i del llac Stuart, entre la costa i les Muntanyes Rocalloses, al centre de la Colmbia Britnica.

 Demografia .

El 1980 quedaven 2.200 individus, dels quals noms 1.600 parlaven la llengua. Segons l Enciclopdia Britnica, el 1970 eren 4.500 individus.
Segons el cens canadenc del 2001, eren 6.614 individus dividits en bandes: Burns Lake (92 h), Cheslatta (299 h), Lheidli T'enneh (309 h), Nadleh Whuten (407 h), Kluskus (184 h), Lake Babibe (2.120 h), Nazko (305 h), Quesnel (138 h), Stellaquo (399 h), Saik'uz First Nation (851 h), Takla Lake (628 h) i Ulkatcho (882 h), totes elles a la Colmbia Britnica.

 Costums .

Tenien molts costums adaptats dels indis de la cultura del Noroest, com els rangles socials i la celebraci del potlacht. S alimentaven de salm, de cacera local i recollien plantes silvestres, baies i arrels. Explotaven la fusta del bosc i construen amb ella barques, canoes, armes, vaixella de cuina i pilars de crestes nobiliries, encara que amb una qualitat artstica inferior a la dels nootka i tlingit.

Els del sud vivien en cases semisubterrnies, i els del nord en cases de planxes de fusta i pals simultanejats, com llurs vens costaners. Anmbds tipus de cases eren comunals, influts per les dels bellacoola i gitskan. Eren semisedentaris, tenien llars estacionals en llogarrets regularment organitzats.

La seva organitzaci social era com la dels indis de la costa Noroest, en classes estructurades i elaborades compostes per nobles, comuns i esclaus, tots ells amb obligacions complexes, com les de no casar-se amb els de la prpia nissaga, clan o casa.  Cada subgrup tenia drets exclusius sobre llur territori, i la intrusi d altres  grups constitua el camp de represslies sagnants o altes compensacions. Tamb practicaven el potlacht, costum de donar i rebre regals amb festes i cerimnies per a celebrar esdeveniments com matrimonis, funerals o ennobliments.

Les seves creences estaven centrades en un Du del Cel gran i vague, ajudat pe innumerables esperits naturals, amb els quals hom contactava mitjanant visions, somnis, ritus i mgia. Creien tamb en la reencarnaci i en el ms enll. 

 Histria .

El primer europeu que els visit fou Alexander Mackenzie, de la North West Company, el 1793. Novament foren visitats en l expedici de Simon Fraser el 1805-1806.
El 1843 el p. Demers va establir entre ells una missi catlica, per el 1850 comenaren a ser invadits pels minaires, que els van introduir les malalties, l alcohol i l aculturaci, que trencarien amb llur medi tradicional de vida.

Des del 1870 cadascuna de les 15 bandes ha fet tractats de terres i reserves amb el govern canadenc, i el 1885 els va travessar el territori la Canadian Pacific Railroad, cosa que ha accelerat l aculturaci.  
 
Bibliografia.

 Birchwater, Sage (1991). Ulkatchot'en: The People of Ulkatcho. Anahim Lake: Ulkatcho Indian Band. Illustrated by Ronald Cahoose. ;
 Birchwater, Sage (1991). Ulkatcho: Stories of the Grease Trail. Anahim Lake: Ulkatcho Indian Band. Illustrated by Ronald Cahoose. ;
 Brown, Doug (2002). "Carrier Sekani Self-Government in Context: Land and Resources," Western Geography, 12:21-67. PDF;
 Furniss, Elizabeth (1993). Dakelh Keyoh: The Southern Carrier in Earlier Times. Quesnel: Quesnel School District. ;
 Furniss, Elizabeth (1993). Changing Ways: Southern Carrier History 1793-1940. Quesnel: Quesnel School District. ;
 Goldman, Irving (1940). "The Alkatcho Carrier of British Columbia," in Linton, Ralph (ed.) Acculturation in Seven American Indian Tribes. New York: Appleton-Century pp. 333-389 ;
 Hall, Lizette (1992). The Carrier, My People. Published at Quesnel, British Columbia by the author.
 Hudson, Douglas R. (1983). Traplines and Timber: Social and Economic Change among the Carrier Indians of British Columbia. (Ph.D. dissertation, University of Alberta, Edmonton). ;
 Tobey, Margaret L. (1981). "Carrier" in June Helm (ed.) Handbook of North American Indians: Volume 6. Subarctic. (Washington: Smithsonian Institution) pp. 413-432.

 Enlla .


 Bibliografia de materials sobre cultura i histria dels Carrier;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58279" title="Maidu" nonfiltered="2806" processed="2800" dbindex="23104">

Els  Maidu sn una tribu ndia del grup penuti tamb anomenada pujun. El seu nom volia dir  home . Es dividia en tres grups: Muntanya, Vall i Mishinam o  gent del tur . Segons Sebeok, per, es dividien en tres grups, amb els parlants de la llengua: 
 Sud o Nisenan, amb 12 parlants el 1962;
 NE o Cushna i Hololupai amb menys de 10 parlants el 1962;
 NO o Konkow, entre 10 i 100 parlants el 1962;

 Localitzaci .

Vivien a la vall del Sacramento, als marges dels rius Feather i American, i a les muntanyes adjacents de Sierra Nevada (Califrnia). Actualment ocupen les reserves de Round Valley i les ranxeries de Berry Creek i Enterprise, al comtat de Butte (Califrnia) i de Susanville, al comtat de Lassen (Califrnia). Darrerament s ha creat la de Mooretown

 Demografia .

Potser eren 9.500 el 1770, per foren delmats i cap el 1910 noms en quedaven un miler, per encara seguiren disminuint. El 1960 hi havia 93 indis. El 1970 i el 1980 sumaven uns 200 individus. Segons dades de la BIA del 1995, a la ranxeria de Berry Creek hi vivien 304 individus, a la d Enterprise hi havia 360 (cap al rol tribal), a la de Mooretown hi vivien 1.105, a la de Chico hi ha 45 habitants (cap al rol tribal), a la de Greenville hi ha 2.015 habitants (175 al rol tribal), i a la de Susanville hi havia 1.091 (per 130 al rol tribal). A la d'Auburn hi havia 206 entre maidu i miwok. 
Segons el cens dels EUA del 2005 hi havia cemsats 4.095 maidu (noms 2.35 purs).

 Costums .

Vivien a cases fetes de pals, escora, estopa i herba cobertes de terra i de forma circular, amb sostre cnic provist de xemeneia. Les cases dels de la vall eren llargues, i les dels de la muntanya eren penjadissos semblants als de les altres tribus dels voltants.   Totes elles formaven viles de 250 persones cadescuna amb possessions exclusives de 100 a 200 milles quadrades de terreny de cacera. La seva cultura s similar a la dels indis de la costa californiana.

S'alimentaven de la recollecci d'aglans i llavors, de la pesca de salmons i anguiles, i de la cacera d'ssos, crvols, conills, necs, dants i gansos. Duien molt poca roba, i no en sabien gaire de les tcniques txtils dels vens. Tot i aix, s feien bons cistells.

Es dividien en nombrosos grups autnoms, amb un territori comunal. No se'ls coneix cap sistema social, per tenien capdills, generalment l'home ms savi de la tribu, alguns dels quals eren hereditaris, per que si eren impopulars podien ser deposats. Tamb tenien xamans i bruixots, rites de pubertat tant per nens com per a nenes, danses rituals, cases de suor i creien en el Gran Home que cre la terra i es revela mitjanant el raig i el llampec. Tamb participaven en els cerimonials del culte kuksu, amb societats secretes i una cambra cerimonial especial de sostre de terra, molt comuna a la de les altres tribus californianes.

Se sotsdividien en els grups Cohes, Cushna, Hoitda, Honkut, Kiski, Konkau, Kulomum, Molma, Nimsewi, Pakamali, Tsaktomo, Tsamak, Tsulumsewi, Tummeli, Ustoma, Willi, Yumagatok, i Yunu.

 Histria .

Foren esmenats per primer cop pels europeus el 1818, encara que els espanyols van intentar establir una missi entre ells entre el 1700 i el 1800. EWstaven dividits en nombroses ciutats, que eren Bamom, Bauka, Bayu, Benkomkomi, Botoko, Eskini, Hembem, Hoako, Hoholto, Hokomo, Hopnomkoyo, Indak, Kalkalya, Kotasi, Kulaiapto, Kulkumish, Michopdo, Mimal, Molma, Nakankoyo, Oidoingkoyo, Okpam, Ola, Ololopa, Onchoma, Opok, Otaki, Paki, Panpakan, Pitsokut, Pulakatu, Sekumne Sisu, Silongkoyo, Siwim Pakan, Sunusi, Tadoiko; Taikus, Taisida, Tasikoyo Tchikimisi, Tishum, Tomcha, Totoma, Tsam Bahenom, Tsekankan, Tsuka Wokodot, Yalisumni, Yamako, Yauko, Yiikulme, Yodok, Yotammoto, Yumam, i Yupu

Entre el 1832 i el 1840 van tenir el primer contacte amb els blancs, quan aquests invadiren el seu territori durant la febre d'or, i des del 1848, quan l'Estat de Califrnia fou constitut, comenaren a atacar-los, de manera que els van reduir a un miler a comenaments del segle XX. Cap el 1880 havia mort el 90 % dels efectius existents el 1828.
El 1862 la major part dels maidu (uns 435) foren obligats a marxar a la reserva de Round Valley amb altres tribus californianes. El 1988 fou reconegut com a tribu el grup Mooretown Concow Maidu. Membres destacats de la tribu sn Marie Mason Potts i Janice Gould. 
 
Enllaos externs.
Konkow Valley Band of Maidu;
Mechoopda Maidu Indians;
 Tribus, Grups, famlies lingstiques i dialectes de Califrnia el 1770 (mapa de Kroeber);

Bibliografia.

 Kroeber, Alfred L. (1925). Handbook of the Indians of California. (Reprinted 1953, 1970, 1976).
 Heizer, Robert F. (1966). Languages, territories, and names of California Indian tribes.
 Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
 Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.). (2005). Ethnologue: Languages of the world (15th ed.). Dallas, TX: SIL International. ISBN 1-55671-159-X. (Online version: http://www.ethnologue.com).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58283" title="Elisabet de Baviera (reina dels belgues)" nonfiltered="2807" processed="2801" dbindex="23105">


Elisabet de Baviera, reina dels belgues (Possenhofen Baviera 1876 - Brusselles 1965). Duquessa a Baviera amb el rang d'altesa reial era filla del duc Carles Teodor de Baviera i de la infanta Maria Josepa de Portugal. Per via paterna era nta del duc Maximili de Baviera i de la princesa Llusa de Baviera. Pertanyia a una branca menor de l'antiqussima casa reial dels Wittelshbach. Per via materna era nta del rei Miquel I de Portugal i de la princesa Adelaida de Lwenstein-Wertheim-Rosenberg.

L'any 1900 es cas amb el prncep hereu de Blgica, el futur rei Albert I de Blgica. La parella tingu tres fills:

SM el rei Leopold III de Blgica nat el 1901 i mort el 1983 a Brusselles. Es cas en primeres npcies amb la princesa strid de Sucia i en segons npcies amb Maria Liliana Baels;

SAR el prncep Carles de Blgica nat el 1903 i mort el 1983 a Brusselles. Es cas amb la senyora Jacqueline Peyrebrune.

SM la reina Maria Josep de Blgica nascuda el 1906 a Brusselles i morta el 2001 a Ginebra. Es cas amb el rei Humbert II d'Itlia. ;

La reina prengu cert protagonisme desprs de la Segona Guerra Mundial ja que inici un seguit de viatges a pasos comunites, tals com Rssia, Xina o Polnia, per la qual cosa fou coneguda amb el nom de la reina roja.

Amant de l'art i de la cultura, fou patrona d'un gran nombre d'associacions culturals i literries de Blgica. Sapigu transmetre la passi per la msica als seus fills, molt especialment a la reina Maria Josep que instaur un premi musical dedicat al piano. 

La reina mor l'any 1965 i es enterrada en el Pante Reial del Palau de Laeken

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58284" title="Marie Mason Potts" nonfiltered="2808" processed="2802" dbindex="23106">
Marie Mason Potts (Big Meadows, Califrnia, 1895-1978) s una activista i escriptora maidu. Estudi a Carlisle, i el 1946 particip en la fundaci de la Federated Indians of California (FIC) i fou editora del seu diari, The Smoke Signal. El 1961 form part tamb del NCAI, i el 1970 fund l American Indian Press Association (AIPA). Ha escrit l estudi The Northern Maidu (1977).

 Enllaos externs .
 Biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58286" title="Maria Josep de Blgica" nonfiltered="2809" processed="2803" dbindex="23107">

Maria Josep de Blgica, anomenada la Reina de Maig, ( Ostende, Blgica 1906 - Ginebra, Sussa 2001 ) fou una princesa de Blgica i reina consort d'Itlia durant 33 dies. 

Orgens familiars.
Va nixer el 4 d'agost de 1906 a la ciutat d'Ostende sent filla del rei Albert I de Blgica i de la princesa Elisabet de Baviera i port des del seu naixement el ttol de princesa de Blgica amb el grau d'altesa reial i els ttols de princesa de Saxnia-Coburg Gotha i de duquessa de Saxnia, ttol inherent al dels prnceps de Blgica com a conseqncia del seu origen sax. Era nta per via paterna del prncep Felip de Blgica i de la princesa Maria de Hohenzollern-Sigmaringen i per via materna del duc Carles Teodor de Baviera i de la princesa Maria Josepa de Portugal.

Npcies i descendents.
Es cas el 8 de gener de 1930, en un casament d'estat, amb el prncep, i desprs efmer rei Humbert II d'Itlia, fill del rei Vctor Manuel III d'Itlia i de la princesa Helena de Montenegro. La parella fou infeli i una vegada a l'exili visqueren de forma separada. Malgrat tot, tingueren quatre fills:
SAR la princesa Maria Pia d'Itlia nascuda a Roma el 1934. Es cas en primeres npcies amb el prncep Alexandre de Iugoslvia. Desprs de divorciar-se es cas amb el prncep Miquel de Borb-Parma.
SAR el prncep Vctor Manuel d'Itlia nat a Roma el 1937. Es cas amb l'italiana Marina Doria el 1970 a Teheran.
SAR la princesa Maria Gabriela d'Itlia nascuda el 1940 a Roma, casada amb l'aristcrata hongars Robert Zellinger de Balkany.
SAR la princesa Maria Beatriu d'Itlia nascuda el 1943 a Roma, casada amb el mexic Luis Rafael Reyna-Corvaln y Dillon.

Activitat poltica i social.

Al llarg de la Segona Guerra Mundial la llavors Princesa del Piemont era un magnfic canal diplomtic entre els pasos aliats i el bloc italianoalemany. Al fet de ser germana del rei del belgues Leopold III de Blgica que era mantingut com a hostatge de les tropes alemanyes s'hi sumava la seva magnfica relaci amb la majoria de ministres del govern de Benito Mussolini.

La desfeta de Mussolini l'any 1943 davant de les tropes americanes va fer que el desacreditat monarca Vctor Manuel III d'Itlia ceds al seu fill Humbert el crrec de Lloctinent General del Regne, per no renunci a la corona fins el maig de 1946. Molt s'ha especulat sobre la decisi del rei Vctor Manuel ja que es creu que si hagus abdicat durant l'any 1943, el posterior referndum hagus estat guanyat pels monrquics. 

El referndum sobre la continuitat de la monarquia italiana se celebr el 6 de juny de 1946. Les semanes anteriors havien estat marcades per un seguit de condicions poc democrtiques per la celebraci del referndum. Primer, s'havia perms fer campanya als lders republicans per no a la famlia reial. Segons, el referndum se celebr en un moment en qu un resultat positiu per la monarquia hagus pogut significar un aixecament dels partisans comunistes de gran fora el pas. El referndum expuls els Savoia del pas. El resultat, malgrat que ajustat i ms que discutible (repblica: 12.717.923, monarquia: 10.719.284, nuls: 1.498.136) permet el derrocament de la monarquia. El resultat havia estat possible grcies als ms cinc milions de vots dels comunistes italians i mentre el nord havia votat a favor de la repblica, el centre i el sud es mostraven ms prxims a la monarquia. El mateix juny de 1946, la famlia reial emprengu l'exili, traslladant-se primer al Regne d'Egipte, sota l'auspici del rei Faruq I, i deprs a Estoril (Portugal). Humbert i Maria Josep optaren per la separaci efectiva i ell s'install a Portugal i ella a Sussa.

Maria Josep es dedic a l'estudi del piano del qual era una gran aficionada i a l'estudi de la histria de la qual arrib a ser una gran coneixedora i estudiosa de la Casa dels Savoia. Al llarg dels ltims anys de vida la seva magnfica relaci amb el president de la Repblica italiana li permeteren fer esforos per tal que el seu fill i el seu nt poguessin visitar Itlia la qualcosa aconseguiren l'any 2003. Maria Josep mor a la ciutat de Ginebra el 27 de gener de 2001 a l'edat de 94 anys a conseqncia d'un cncer de pulm, i fou enterrada a l'Abadia d'Hautecombe al costat del seu esps.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58288" title="Premi d'Honor de les Lletres Catalanes" nonfiltered="2810" processed="2804" dbindex="23108">
El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes s un premi de carcter anual institut per mnium Cultural, a proposta de la seva Junta Consultiva, l'any 1969. 

s atorgat a una persona que per la seva obra literria o cientfica, escrita en llengua catalana, i per la importncia i exemplaritat de la seva tasca intellectual, hagi contribut de manera notable i continuada a la vida cultural dels Pasos Catalans. 

El premi t una dotaci econmica de 10.000 euros i no pot ser repartit entre diferents persones ni declarat desert.

 Llista de premiats .
1969 Jordi Rubi i Balaguer (historigraf i biblileg);
1970 Joan Oliver-Pere Quart (escriptor);
1971 Francesc de Borja Moll i Casasnovas (filleg i editor);
1972 Salvador Espriu i Castell (escriptor);
1973 Josep Viven Foix (escriptor);
1974 Manuel Sanchis i Guarner (filleg i historiador);
1975 Joan Fuster i Ortells (escriptor);
1976 Pau Vila i Dinars (gegraf i pedagog);
1977 Miquel Tarradell (arqueleg);
1978 Vicent Andrs Estells (escriptor);
1979 Manuel de Pedrolo i Molina (escriptor);
1980 Merc Rodoreda i Gurgui (escriptora);
1981 Josep Maria de Casacuberta (filleg i editor);
1982 Josep Maria Llompart (escriptor);
1983 Ramon Aramon i Serra (filleg);
1984 Joan Coromines i Vigneaux (filleg);
1985 Mari Manent (escriptor);
1986 Pere Calders i Rossinyol (escriptor);
1987 Enric Valor i Vives (gramtic i escriptor);
1988 Xavier Benguerel (escriptor);
1989 Mari Villangmez (escriptor);
1990 Miquel Batllori i Munn (historiador);
1991 Miquel Mart i Pol (poeta);
1992 Joan Triad i Font (pedagog);
1993 Toms Garcs i Miravet (poeta);
1994 Jordi Sarsanedas (escriptor);
1995 Antoni Cayrol-Jordi-Pere Cerd (poeta);
1996 Josep Benet i Morell (historiador);
1997 Avell Arts-Gener (escriptor);
1998 Joaquim Molas (historiador);
1999 Josep Palau i Fabre (poeta i assagista);
2000 Josep Vallverd i Aixal (escriptor i pedagog);
2001 Teresa Pmies i Bertran (escriptora);
2002 Josep Maria Espins (escriptor);
2003 Antoni Badia i Margarit (filleg);
2004 Joan Francesc Mira (escriptor);
2005 Feliu Formosa i Torres (escriptor, traductor i director escnic);
2006 Josep Termes Ardvol (historiador);
2007 Baltasar Porcel Pujol (escriptor);
2008 Montserrat Abell i Soler (poeta i traductora);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58289" title="Janice Gould" nonfiltered="2811" processed="2805" dbindex="23109">
Janice Gould (San Diego, Califrnia, 1949) sa una escriptora nord-americana d'tnia maidu konkow. s graduada en angls a Berkeley, treballa de professora de literatura nativa americana i s militant lesbiana. Ha escrit Beneath my heart (1990) i Earthquake weather (1996).

 Enllaos externs .

 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58290" title="Louise Erdrich" nonfiltered="2812" processed="2806" dbindex="23110">
Louise Erdrich (Little Falls, Minnesota, 1954) s una escriptora nordamericana d origen chippewa i alemany, membre de la Turtle Band of Chippewa, es cri a Wahpeton (Dakota del Nord) on els seus pares eren mestres de l'escola de la BIA. Les seves obres sn ambientades entre els chippewa de Minnesota i Wisconsin. Va estar casada des del 1981 amb el tamb escriptor amerindi Michael Dorris, fins que se sucid el 1997.

Novelles.
 Jacklight, NY: Holt, Rinehart, and Winston, 1984;
 The Painted Drum;
 Love Medicine, Holt, 1984, (winner of the National Book Critics Circle Award);
 The Beet Queen, Holt, 1986;
 Tracks: a novel, NY: Henry Holt, 1988;
 Baptism of desire: poems, NY: Harper & Row, 1989;
 Route Two, Lord John Press, 1990;
 The Crown of Columbus, 1991, (with her late husband, Michael Dorris);
 The Bingo Palace, NY: HarperCollinsPublishers, 1994.
 Tales of Burning Love;
 The Last Report on the Miracles at Little No Horse;
 The Master Butchers Singing Club;
 Four Souls;
 The Blue Jay's Dance: A Birth Year, HarperCollins, 1995;
 The Antelope Wife (winner of the 1999 World Fantasy Award);
 The Birchbark House, NY: Hyperion Books for Children, 1999;
 The Last Report on the Miracles at Little No Horse, NY: HarperCollins, 2001;
 The Master Butcher's Singing Club: A Novel, NY: HarperCollins, 2003;

Poesia.
Baptism of Desire ;
Jacklight;


 Enllaos .
Pgina Oficial de Louise Erdrich ;
Breu Biografia de Louise Erdrich;
Pgina d'un fan de Louise Erdrich;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58291" title="Drew Hayden Taylor" nonfiltered="2813" processed="2807" dbindex="23111">
Drew Hayden Taylor (Curve Lake, Ontario 1962) s un periodista i escriptor mests chippewa del Canad, ha rebut diversos premis i s editor de la prominent revista amerndia canadenca This Magazine.

Bibliografia.

 Toronto at Dreamer's Rock (1990);
 Education is Our Right (1990);
 Pictures on the Wall (1990);
 The Bootlegger Blues (1991);
 A Contemporary Gothic Indian Vampire Story (1992);
 Someday (1993);
 The All Complete Aboriginal Show Extravaganza (1994);
 Funny, You Don't Look Like One (1996, assaigs);
 Only Drunks and Children Tell the Truth (1998);
 Fearless Warriors (1998, novella curta);
 The Baby Blues (1999);
 400 Kilometres (1999);
 Further Adventures of a Blue-Eyed Ojibway: Funny, You Don't Look Like One Two (1999, assaigs);
 alterNatives (2000);
 The Boy in the Treehouse (2000);
 Girl Who Loved Her Horses (2000);
 Furious Observations of a Blue-Eyed Ojibway: Funny, You Don't Look Like One Three (2002, assaigs);
 The Buz'Gem Blues (2002);

Enllaos externs.

 Drew Hayden Taylor al Whetung Ojibwa Centre;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58292" title="Esport Club Granollers" nonfiltered="2814" processed="2808" dbindex="23112">


L'Esport Club Granollers s el club de futbol ms destacat de la ciutat de Granollers.

 Histria .
L'any 1913, dos futbolistes locals, Salvador Mas i Agust Torrellas, creen una societat anomenada Granollers Football Club, que propagaren entre gent de la classe obrera, i disputaren els primers partits a l'era del Baster. Posteriorment s'hi afegiren Alfred Canal i Frederic Maspons, socis del Casino Granollers, que li donaren major embranzida. Per, anys ms tard, sorgeixen diferncies socials entre el sector obrer i el jovent del Casino. El 1916, els treballadors fabrils decideixen fundar l'Sport Club Granollers, que disputar els seus partits al Camp del Gas i que reeixir com a primer club de la ciutat. L'any 1922 s'inaugura un nou camp al carrer Girona, amb un partit contra el Futbol Club Martinenc i amb victria per 4 a 1.

Als anys trenta, el club aconsegueix les seves majors fites, amb tres campionats de Catalunya de segona categoria (la segona divisi del moment). Desprs de la Guerra Civil, el club, com tants d'altres a Catalunya, es veu obligat a esborrar qualsevol estrangerisme en el nom oficial i passa a dir-se Club Deportivo Granollers. Durant prcticament tota l'poca del franquisme l'equip s un habitual a la Tercera Divisi de la lliga espanyola. El 1945 guanya la Copa Federaci Catalana i el 1956 es proclam campi de la Tercera Divisi i disput la lligueta d'ascens a Segona, per no reeix. El 1968 perd la categoria, desprs d'haver estat gaireb un quart de segle consecutiu a Tercera, desde la temporada 43/44 fins a la 67/68, noms baixant a la 48/49. Comencen els anys negres per a l'entitat, ja que el club no super les categories territorials catalanes en tota la dcada dels setanta.

A la temporada 1981/82 s escollida una nova junta directiva que, amb Miquel Donnay al capdavant, aportar un "rentat de cara" a l'entitat: es catalanitza el nom del club a Esport Club Granollers, es dissenya un nou escut, es composa un himne a crrec del grup d'havaneres Quatre Veus, es contracta un nou sponsor, s'enderroca l'antiga grada "sol" de bancs de pedra i se'n construeix una de nova amb capacitat per a unes 300 persones, amb seients de plstic i els colors del club, i es disposen els nous vestuaris a sota d'aquesta. L'any 1983 s'aconsegueix retornar el club a Tercera Divisi. Esportivament parlant, "l'era Donnay" fou de les millors que es recorden al Municipal del Carrer Girona, on l'equip aconseguia jornada rera jornada omplir el camp a vessar. Jugadors destacats com Enric Moret o Joan Vil van passar per les files de l'equip.

Durant els anys 90 cal destacar l'aportaci del club de grans figures del futbol catal com Sergi Barjuan Esclusa, Gerard Lpez o Toni Jimnez.
El juny de 2006, desprs d'una temporada desastrosa, amb tres canvis d'entrenador (un d'ells l'ex-jugador del club Joan Vil) i prop de 40 jugadors utilitzats, l'Esport Club baixa a Primera Catalana.

 Palmars .
 1 cop campi de 3a Divisi (1955-56);
 1 cop campi de Catalunya de categoria A (1942-43);
 3 cops campi de Catalunya de Segona Categoria (1932-33, 1934-35, 1935-36);
 1 Trofeu Moscard (1967);

 Temporades .
Fins l'any 2008 el club ha militat 41 vegades a Tercera Divisi i 1 a Segona Divisi.


 Enllaos externs .
Plana Oficial E.C. Granollers;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58293" title="Nova Esccia" nonfiltered="2815" processed="2809" dbindex="23113">


Nova Esccia (angls: Nova Scotia, galic escocs: Alba Nuadh, francs: Nouvelle-cosse, Mi'kmaq: Gespogwitg) s una provncia martima del Canad. La capital s la ciutat de Halifax. La major part de la terra ferma d'aquesta provncia est formada per una pennsula de costa accidentada envoltada per l'Oce Atlntic. Tamb formen part d'aquesta provncia l'illa de Cape Breton, una illa gran situada al nord-est de la pennsula de Nova Esccia, i l'illa de Sable, petita per famosa degut al gran nmero de naufragis que s'hi han produt. Nova Esccia s la segona provncia ms petita del Canad (desprs de l'Illa del Prncep Eduard). En aquesta provncia no hi ha cap punt a ms de 56 km de la costa.

 Vegeu tamb .
 Llista de Primers Ministres de Nova Esccia;

Enllaos.
Govern de Nova Esccia;
Turisme oficial del Govern de Nova Esccia;
Oficina de turisme de Nova Esccia;
Explore Informaci turstica de Nova Esccia;
Nova Esccia Vine-hi a viure;
Jutjats de Nova Esccia;










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58294" title="Matria fosca" nonfiltered="2816" processed="2810" dbindex="23114">
En cosmologia matria fosca es refereix a un tipus de matria hipottica, de composici desconeguda, que no emet ni reflecteix prou radiaci electromagntica perqu es pugui detectar directament, per la presncia de la qual es pot inferir a partir dels efectes gravitatoris sobre la matria visible, com estrelles i galxies. El primer a utilitzar el terme fou l'astrofsic Fritz Zwicky el 1933.

Aquesta hiptesi intenta explicar diverses observacions astronmiques actualment sense explicaci, com les anomalies en la rotaci d'algunes galxies. A partir de les observacions s'estima que, si realment existeix aquesta matria fosca, hauria de ser molt ms abundant que la matria visible, directament observable; en concret el 4% seria la matria visible, el 23% seria matria fosca i el restant 73% seria energia fosca, un altre component hipottic. A ms a ms, la matria fosca tamb podria resoldre certs problemes del model del Big Bang, seria clau en la formaci de les primeres estructures cosmolgiques i podria estar relacionada amb la supersimetria. Actualment el problema de la matria fosca i la determinaci de la seva naturalesa s un dels temes ms importants en cosmologia i en fsica de partcules.

 Evidncia de matria fosca .

La matria fosca fou hipotetitzada per l'astrofsic sus Fritz Zwicky el 1933 mentre estimava la massa total del cmul de Coma, un cmul de galxies, basant-se en el moviment de les galxies ms exteriors. Quan compar la massa calculada d'aquesta forma amb la calculada a partir de les galxies observades i llur brillantor, trob que la massa era 400 vegades superior a l'esperada. La gravetat de les galxies visibles centrals del cmul era massa petita per provocar la gran velocitat de les galxies exteriors, de manera que havia d'haver-hi ms massa per algun lloc.

 Rotaci galctica.
La majoria d'evidncia per a la matria fosca prov de l'estudi del moviment de galxies i cmuls de galxies. Com la majoria sn bastant uniformes, segons el teorema del virial l'energia cintica total hauria de ser igual a la meitat de l'energia potencial gravitatria de lligam entre les estrelles de la galxia. En canvi, experimentalment es troba que l'energia cintica s molt superior. En altres paraules, les galxies es mouen molt ms rpid del qu haurien de moure's segons la massa observada. La manera ms simple d'explicar aquesta contradicci s suposar que la massa visible noms s una part de la massa total. Les corbes de rotaci de les galxies (que ens donen la velocitat orbital en funci de la distncia al centre de la galxia) no coincidexen amb les observades.

Formaci d'estructures.
Per explicar l'estructura a gran escala de l'univers cal una gran quantitat de matria no barinica (s a dir, diferent de protons, neutrons i altres partcules pesades inestables). Segons els models cosmolgics, la matria barinica ordinria tenia massa temperatura i pressi com per poder comenar a formar estructures com les estrelles. Una possible soluci s suposar que hi havia grans quantitats de matria no barinica, i simulacions realitzades amb aquesta hiptesi confirmen que s consistent amb l'estructura actual de l'univers. Evidentment, la matria fosca necessria per solucionar un problema tamb solucionaria l'altre.

 Composici .

Un dels problemes de la matria fosca s descobrir de qu est formada: s matria normal que simplement no podem observar? o s matria formada per partcules actualment desconegudes? En aquest darrer cas, com encaixarien aquestes partcules amb els models actuals de constituci de la matria? S'han proposat diverses possibilitats per a la composici de la matria fosca, que podem resumir en tres grans blocs (cal tenir en compte que es poden donar els tres simultniament):

 Matria fosca calenta. Consisteix en partcules lleugeres que es desplacen a velocitats relativistes. El neutrino s una partcula d'aquest tipus, per tot i que t massa i no interacciona fcilment amb altres partcules, els clculs indiquen que la seva massa total noms podria representar una contribuci molt petita a la matria fosca. Per altra banda, tampoc poden constituir la soluci al problema de la formaci d'estructures.

 Matria fosca freda. Consisteix en partcules ms pesades, que no es desplacen a velocitats relativistes. Aquestes partcules sn noms hipottiques i segons diverses hiptesis poden ser els axions, les partcules massives fortament interaccionants o SIMP (strongly interacting massive particles) o les partcules massives feblement interaccionants o WIMP (weakly interacting massive particles), entre els quals es troba el neutralino. Aquestes diverses partcules, que no formen part del model estndard, apareixen a diversos models terics que consideren supersimetria. Magrat que l'opci de la matria fosca freda s la ms acceptada actualment, no hi ha evidncies experimentals i els models terics estan poc consolidats.

 Matria fosca barinica. Seria matria fosca formada per la matria normal per que emet molt poca radiaci. Les grans masses, com forats negres galctics, en queden excloses, ja que es poden detectar per altres mitjans. Les possibilitats sn les nanes marrons o acumulacions interestalars d'elements pesats, anomenats objectes d'halo massius i compactes, o MACHO (massive compact halo objects). Si b aquests objectes poden contribuir certament a la matria fosca, actualment es considera que noms en representarien un part molt petita.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58296" title="Terranova i Labrador" nonfiltered="2817" processed="2811" dbindex="23115">



Terranova i Labrador (angls Newfoundland and Labrador, francs Terre-Neuve-et-Labrador, galic Talamh an isc agus Labradir) s una provncia del Canad.

Geogrficament la provncia comprn l'illa de Terranova i part del Labrador, una pennula a terra ferma del continent. En entrar al Canad el 1949, tota la provncia era coneguda com a Terranova. Per des del 1964 el govern provincial s'autoanomena  Govern de Terranova i Labrador , i el 6 de desembre del 2001 s'introdu una esmena a la constituci canadenca per canviar el nom oficial de la provncia cap a  Terranova i Labrador . En converses quotidianes, per, els canadencs encara tendeixen a referir-se a la provncia amb el nom, ms curt, de Terranova.








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58297" title="Joseph Goebbels" nonfiltered="2818" processed="2812" dbindex="23116">


Joseph Paul Goebbels (29 d'octubre de 1897 - 1 de maig de 1945) fou Ministre de Propaganda i Illustraci popular de l'Alemanya nazi d'Adolf Hitler (en alemany Propagandaministerium). Figura clau del rgim, era conegut per la seva capacitat de convenciment. Va promoure la depuraci dels ambients culturals i la ms extensa difusi dels mites nazis. Es va sucidar desprs de fer enverinar la seva esposa i els seus sis fills.

 Biografia .

Fill del comptable Friedrich Goebbels i de la seva esposa Marian (nom de soltera: Oldenhausen), va nixer a Rheydt, Rennia. A causa dels seus peus plans fou rebutjat com a voluntari al servei militar durant la Primera Guerra Mundial.

Abans de sucidar-se, a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, Hitler el va nomenar Canceller d'Alemanya en el seu testament - i a Karl Dnitz com a Fhrer-, per el seu govern no fou reconegut pels aliats. L'1 de maig de 1945, Goebbels, la seva esposa Magda i els seus sis fills se suciden amb l'ajuda dels guardaespatlles de la Schutzstaffel (SS).

 Principis de la propaganda de Goebbels .

1.- Principi de simplificaci i de l enemic nic.

Adoptar una nica idea, un nic smbol. Individualitzar a l adversari en un nic enemic.
  
2.- Principi del mtode de contagi.

Reunir diversos adversaris en una sola categoria o individu. Els adversaris s han de constituir en una suma individualitzada.
  
3.- Principi de la transposici.

Carregar sobre l adversari les prpies errades o defectes, responent a l atac amb l atac. "Si no pots negar les males notcies, inventen d altres que distreguin". 
 
4.- Principi de l exageraci i de la desfiguraci.

Convertir qualsevol ancdota per petita que sigui, en una amenaa greu.

5.- Principi de la vulgaritzaci.

Tota propaganda ha de ser popular, adaptant el seu nivell als menys intelligents als que va dirigida. Quan ms gran sigui la massa a convncer, ms petit ha de ser l esfor mental a realitzar. La capacitat receptiva de les masses s limitada i la seva comprensi escassa; a ms, tenen una gran facilitat per oblidar.
  
6.- Principi de l orquestraci.

La propaganda ha de limitar-se a un nombre petit d idees i repetir-les incansablement, presentades un i altre cop des de diferents perspectives per sempre convergint sobre el mateix concepte. Sense fissures ni dubtes. D aqu tamb ve la famosa frase: "Si una mentida es repeteix suficientment, acaba per convertir-se en realitat". 
 
7.- Principi de renovaci.

S han d emetre constantment informacions i arguments nous a un ritme tal que quan l adversari respongui, el pblic ja estigui interessat en una altra cosa. Les respostes de l adversari mai han de poder contrarestar en nivell creixent de les acusacions.  

8.- Principi de la versemblana.

Construir arguments a partir de fonts diverses, mitjanant els " globus sondes" o "informacions fragmentaries".  

9.- Principi de l'acallament.

Deixar de banda les qestions sobre les que no es tenen arguments i dissimular les notcies que afavoreixen a l adversari, tamb contraprogramant amb l ajut dels mitjans de comunicaci afins. 
 
10.- Principi de la transfusi.

Per regla general, la propaganda opera sempre a partir d un substrat preexistent  ja sigui una mitologia nacional o complexes d odis i prejudicis tradicionals; es tracta de difondre arguments que puguin arrelar en actituds primitives. 
 
11.- Principi de la unanimitat.

Arribar a convncer a molta gent que pensa "com tothom", creant una falsa impressi d unanimitat.  







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58299" title="Yukon" nonfiltered="2819" processed="2813" dbindex="23117">


El territori del Yukon forma part del Canad. El seu nom vol dir "riu gran" en llengua local. Est habitat des de la prehistria per va cobrar importncia a la febre de l'or del segle XIX.

Poblacions destacades.

 Part de Whitehorse (aglomeraci) 

Enllaos.
La Llei de Yukon del 1898;
La Llei de Yukon del 2002;
Govern de Yukon;
Yukon Romance: Visita virtual;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58300" title="Comarca de Valdeorras" nonfiltered="2820" processed="2814" dbindex="23118">

La Comarca de Valdeorras s una comarca de Galcia situada al sud de la provncia d'Orense. Limita amb la comarca de Quiroga al nord, amb la comarca da Terra de Trives a l'oest, amb la comarca de Viana al sud,  i amb la comarca de Sanabria  i la Maragatera (provncia de Zamora), i el Bierzo a l'oest. 

 Economia .

L'economia est basada principalment en l'agricultura (especialment vinyes: la varietat de ram esper de gall s conreada ac), la ramaderia, l'explotaci de canteres de pissarra i la indstria qumica.

 Municipis .



Histria.
La histria de la vall de Valdeorras ha estat molt influda per la presncia romana. No obstant aix, existeixen nombroses proves de la presncia anterior a l'arribada dels romans. Han aparegut restes de soterraments rupestres (mmoas) i tamb hi ha nombrosos topnims d'origen prerom. Les primeres cites histriques de la vall de Valdeorras apareixen en clssics com Plini que parla dels Gigurri. Tradicionalment s'ha considerat que aquestes tribus asturs (Gigurros, i Calubrigensis) com els antics pobladors de Valdeorras. 

L'arribada dels romans va canviar substancialment la vall. El principal element romanizador va ser la construcci de la Via XVIII de la qual queden com mostra diversos ponts en l'actualitat. Desprs dels romans, que buscaven l'or que havia en el riu Sil, van arribar els suevos i els visigots i posteriorment, el Regne de Lle, la repoblaci, el cristianisme i la influncia de les ordres monstiques. En 1624 s'engega el Monestir das Ermitas, que en l'actualitat s'ha convertit en el ms important lloc de culte de la comarca. 

Durant la Guerra d'Independncia, la vall de Valdeorras va assistir a diverses escaramusses entre les tropes franceses d'una banda i l'exrcit angls juntament amb les tropes espanyoles i els guerrillers locals. Finalment, durant bona part del segle XX l'esdeveniment ms notable va ser la constant emigraci primer a Cuba i Amrica del Sud (Argentina, Uruguai...) i posteriorment a Alemanya, Frana i Sussa principalment.

Enllaos externs.
Comarca de Valdeorras ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58303" title="Novella detectivesca" nonfiltered="2821" processed="2815" dbindex="23119">

La novella detectivesca s el gnere novellstic centrat en la investigaci d'un delicte, generalment l'assassinat, per part d'un protagonista (sovint individual), un "detectiu", que pot ser, bsicament, un simple afeccionat, un professional de caire privat o un funcionari policial. La novella detectivesca s un dels grans gneres que conformen la novella de gnere i constitueix una de les lectures de major xit popular. El camp de la novella detectivesca s'encavalca a voltes amb el d'altres gneres, com ara la novella d'acci (el thriller de l'angls) i la novella de misteri. 

Concepte i terminologia.
En catal, la designaci d'aquest gnere s imprecisa i fluctuant; hom li aplica diversos termes indistintament. Fins als anys seixanta els termes ms habituals eren novella policaca i novella detectivesca (generalment en la forma colloquial novella de detectius); novella crimina'l s ms rar. Tamb hi ha la forma popular-tradicional novella de lladres i serenos (encunyada als cinemes de barriada barcelonins), que avui sovint s emprada irnicament. En l'actualitat el terme ms difs s novella negra (del francs roman noir), tot i que, com insisteixen els especialistes, aquesta designaci s especfica d'un dels subgneres de la novella detectivesca; potser ha contribut en aqueixa popularitat del terme novella negra el fet que es tracta de gaireb l'nic subgnere conreat en la literatura catalana contempornia. 

En les altres llenges romniques el panorama terminolgico-conceptual s similar. Aix tenim l'espanyol amb novela policaca, novela negra, etc.; l'itali amb romanzo poliziesco i (per la coberta groga de la primera collecci especialitzada italiana) romanzo giallo (o, ms sovint, giallo i prou); el portugus amb romance policial, romance de detetive i romance negro (romance noir al Brasil)... En la literatura francesa -mxima potncia romnica en el camp de la novella detectivesca- sovint hom distingeix entre el roman noir  (antonomstic de la llegendria collecci Srie noire) d'una banda i de l'altra el roman policier (amb la contracci polar) o roman criminel, sense que hi manquin termes especialitzats tan tils com roman de detection/roman problme/roman  nigme. 

La literatura anglosaxona, que, com se sap, s la primera potncia mundial de la novella detectivesca, presenta una major estandarditzaci terminolgico-conceptual, b que amb fluctuacions. El terme genric hi acostuma d'sser detective fiction (crime fiction vehicula normalment un concepte ms ampli) i els subgneres principals es designen com a whodunit ('qui-ho-ha-fet'), police procedural ('procediment policial') i hard boiled ('bull fort' o 'bullit a pressi').

Ac proposem una terminologia estandarditzada basada en la sistematitzaci conceptual, tot aprofitant l'experincia d'altres cultures i matisant la terminologia en s en la nostra llengua. Aix doncs, i ats que en aquest gnere sovint hom anomena detectiu tot investigador de crims (afeccionat, civil professional o policia), emprem novella detectivesca com a terme genric amb qu designar tot el gnere, equivalent, doncs, a l'angls detective fiction. Com a termes especfics designadors dels subgneres principals emprem novella-enigma, novella policaca i novella negra, equivalents, respectivament, dels anglesos whodunit, police procedural i hard boiled.

Subgneres de la novella detectivesca. 
Els sugneres principals de la novella detectivesca sn els segents: 
novella-enigma: tracta el crim com a misteri a resoldre, la qual cosa permet desplegar les dots excepcionals de l'investigador, ms o menys excntric, en general; d'aquesta manera, el centre d'inters s la investigaci en si, per damunt del crim. Sovint es desenvolupa en ambients sofisticats de classe alta i tendeix a retratar el crim com a incident allat i estrictament individual, mer parntesi en un statu quo immutable i bsicament just. ;
novella policaca: protagonitzada per funcionaris de la policia, en retrata els procediments. ;
novella negra: de voluntat realista i sovint crtica, no defuig els aspectes srdids del crim i el tracta com a smptoma de la societat que el fa possible.
 
Citem, aix mateix, el drama judicial, en qu la investigaci del crim es produeix en el context d'un judici (podent sser l'acusat innocent o culpable) i en qu l'investigador sovint s advocat o fiscal.

Hi ha altres subgneres ntimament relacionats amb la novella detectivesca, per dotats de caracterstiques que fan preferible d'encabir-los en la novella d'acci (per exemple, la novella d'espionatge i el rifif) o b en la novella de misteri (per exemple, la novella de misteri psicolgic, tamb coneguda com a 'de suspens). Les novelles de gngsters poden constituir un subgnere conjuntament, per cal incloure-les en la novella policaca o en la novella d'acci segons l'element emfasitzat en cada obra concreta.

Histria de la novella detectivesca.

En la prehistria immediata de la novella detectivesca hi ha les memries (1828-1829) de l'ex-prefecte de policia de Pars Eugne-Franois Vidocq, autntic xit de llibreria. Per el fundador indiscutible del gnere s Edgar Allan Poe (1809-1849), que crea els grans trets de la novella-enigma amb les tres narracions protagonitzades pel detectiu afeccionat Auguste Dupin: Els crims del carrer de la Morgue (1841), L'assassinat de Marie Roget (1842) i La lletra robada (1842-1843).

De Poe procedeix l'obra de Gaston Leroux (1868-1927, El misteri de la cambra groga, 1909). Tangencialment Wilkie Collins fa aportacions rellevants al gnere amb una novella de misteri, La Pedra Lunar  (1868). Per qui cristallitzar les caracterstiques definitries de la novella-enigma fins a dur-la a la maduresa ser Arthur Conan Doyle (1859-1930) amb el seu Sherlock Holmes (1887-1927), tal vegada el personatge de ficci ms clebre de la literatura mundial, sempre acompanyat del fidel doctor Watson. B que les aventures de Holmes engeguen en format de novella (Estudi en escarlata, 1887), Doyle hi trobar el vehicle ideal d'expressi en la narraci curta, posteriorment agrupada en reculls (el primer dels quals Les aventures de Sherlock Holmes, 1892); emper, la seva obra mestra s precisament una novella: El gos dels Baskerville (1902). De la popularitat immensa atesa per Holmes noms cal dir que es tracta de la primera ocasi en la histria universal de la literatura en qu un autor es veur materialment obligat a ressuscitar el seu personatge (El retorn de Sherlock Holmes, 1905) per pressi del pblic lector (i dels interessos editorials). Efectes collaterals de l'xit extraordinari de Sherlock Holmes seran la generaci de mltiples imitacions i d'una srie interminable de pastitxos (l'elaboraci dels quals continua encara) i, sobretot, la definitiva introducci del gnere en multitud de literatures, tant en traduccions com en forma d'estmul a la producci prpia. L'escola sueca, per exemple, ser notable. 

Durant moltes dcades la novella-enigma constituir la forma predominant de novella detectivesca. Alhora, per, es desenvolupaven altres lnies. Aix, el 1886 apareix als EUA, amb el personatge de Nick Carter, un precedent lluny del detectiu "dur" de la novella negra. El britnic Arthur Morrison acabar de dibuixar en Martin Hewitt (1894) el model del detectiu privat professional. Apareix el prototip del lladre de guant blanc amb el Raffles (1893) de E. W. Hornung i l'Arsne Lupin (1905) de Maurice Leblanc. Altres aportacions coetnies desemboquen de fet en la novella de misteri (com el Fantmas de Marcel Allain i Pierre Souvestre, 1911), en la novella d'acci orientada al misteri (com Els Trenta-nou Esglaons de John Buchan, de 1915, o la ingent producci de E. Phillips Oppenheim i d Edgar Wallace) o en la novella de terror (com Mary Roberts Rinehart amb L'escala circular, 1907, tamb traduble com L escala de caragol).

mile Gaboriau (1832-1873), tot partint de la tradici francesa (Balzac, Hugo, Fval), funda la novella policaca (L'afer Lerouge, 1863), encara amb elements fulletonescos; influir el jove Arthur Conan Doyle. Anna Katherine Green (1846-1935) implanta el subgnere als EUA (El cas Leavenworth, 1878). Al Regne Unit es desenvolupa la frtil escola realista de R. Austin Freeman (1862-1943, L'ull d'Osiris, 1911) i Freeman Wills Crofts (1879-1957, El barril, 1920); Francis Iles (pseudnim d'Anthony Berkeley, 1893-1971) la dota de densitat psicolgica (La capsa de bombons emmetzinats, 1929, alternativament traduble com a El cas dels bombons emmetzinats). Pierre Vry (1900-1960) exemplifica l'escola populista francesa (Goupi mans roges, 1937). Ja en els anys cinquanta l'estato-unidenc Ed McBain (pseudnim d'Evan Hunter, 1926-2005) n'estableix el model definitiu, realista i no exempt de cruesa. En aquest subgnere destaca l'obra excepcional del francobelga Georges Simenon (1903-1989), creador del comissari Maigret (1931) i autor de ms d'un centenar de ttols d'xit internacional sostingut, alhora que d una qualitat literria indiscutible. 

Amb precedents com E. C. Bentley (1875-1956, L ltim cas de Trent, 1913), l Edat d Or de la novella-enigma s estn entre 1920 i 1939, aproximadament (el terme Edat d Or fou encunyat per Howard Haycraft en la histria clssica del gnere, Murder for pleasure, 1944). s l poca dominada per les millors obres d autors principalment britnics com Dorothy L. Sayers  (1893-1957), Margery Allingham (1904-1966), Ngaio Marsh (neozelandesa, 1895-1982), A. A. Milne (1882-1956,  _La casa roja_, 1922), Nicholas Blake (pseudnim de Cecil Day-Lewis, 1904-1972, La bstia ha de morir, 1938), Michael Innes (pseudnim de J. I. M. Stewart, 1906-1994, Hamlet, venjana!, 1937) i, sobretot, Agatha Christie (1890-1976), creadora dels populars detectius Hercule Poirot (1920) i Miss Marple (1927) i autora d'xit universal persistent; s la firma ms traduda de la literatura anglosaxona, contnuament reeditada en multitud de llenges. Entre les obres mestres de Christie s imprescindible citar L'assassinat de Roger Ackroyd (1926), Assassinat a la rectoria (1930), Assassinat a l'Orient Express (1934), Mort als nvols (1935), Mort al Nil (1937), Deu negrets (1939), Cinc porquets (1943), Tel (1975) i Assassinat adormit (1976). En la mateixa lnia escriuen els estato-unidencs S. S. Van Dine (1888-1939, aventures de Philo Vance des del 1926) i John Dickson Carr (1906-1977), lies Carter Dickson, el mestre del "misteri de cambra closa" (locked room mystery) amb obres senyeres com Els tres tats (1935, tamb coneguda com a L'home buidat), La cambra ardent (1937), Aquell que xiuxiueja (1946). Rex Stout (1886-1975) cerca un estil amb ms de "regust americ" amb el seu Nero Wolfe (des del 1934). Ms pintoresc, per fora entranyable, s el tpic detectiu xins transplantat als EUA Charlie Chan (1925-1932), d'Earl Derr Biggers (1884-1933). A cavall entre la novella-enigma i la novella policaca hi ha les histries d'Ellery Queen, signades amb el mateix nom del personatge, pseudnim conjunt dels cosins Frederic Dannay (1905-1972) i Manfred B. Lee (1905-1982); destaquem-ne El misteri del tat grec (1932), El misteri de la creu egpcia (1932) i la tardana Cara a cara (1967). Conv constatar que el pas del temps no ha fet sin confirmar el concepte de Els Tres Grans aplicat sovint a Christie, Carr i Queen. Tamb t positiu inters el cicle de puzzles (aventures de Peter i Iris Duluth, 1936-1947) de Patrick Quentin (Richard W. Webb i Hugh C. Wheeler), que (simptomticament?) comena en la millor ortodxia de la novella-enigma i, passant pel suspens hitchcocki, acaba en un model negre de ressonncia prou amarga. A partir de la novella-enigma Erle Stanley Gardner (1889-1970) posa les bases del drama judicial amb el seu advocat paraltic Perry Mason (des del 1933).

Mentrestant, als EUA, les menyspreades revistes populars (pulps) com Black Mask generen la forma clssica de la novella negra, testimoni d'una societat tensa i alienadora ofert amb els ulls desencantats de l'home del carrer. El primer autor del subgnere s el rudimentari Carroll John Daly (des del 1923). Per de seguida sorgeixen els mestres fundadors, Dashiell Hammett (1894-1961, Collita roja, de 1929, El falc malts, de 1930) i Raymond Chandler (1888-1959, La gran dormida, de 1933, El llarg adu, de 1953), seguits de James M. Cain (1892-1977, El carter sempre truca dues vegades, 1934), Horace McCoy (1897-1955, Oi que maten els cavalls?, 1935), etc., etc. El nou subgnere es desenvolupa coetniament al Regne Unit amb Peter Cheyney (1896-1951), James Hadley Chase (1906-1985) i Leslie Charteris (1907-1993). En aquest context l'estato-unidenc W. R. Burnett (1899-1982) funda la novella de gngsters (El petit Csar, 1929).

El model clssic de novella-enigma cau en descrdit pels volts del 1945 (si b alguns autors clssics del subgnere continuaran conreant-lo). Raymond Chandler n'escriur el clebre epitafi (El simple art de l'assassinat, 1944): "Hammett arrenc l'assassinat del gerro veneci i el diposit al carrer (...). Hammett retorn l'assassinat a la mena de gent que el comet per algun motiu, no pas per a fornir un cadver; i que el comet amb els mitjans que t a l'abast, no pas amb pistoles cisellades, curare i verins tropicals. Retrat aquesta gent tal com sn, i la fu parlar i pensar amb el llenguatge que empren per a aquest fi." L'acusaci era prou justa. Massa coses havien canviat irremissiblement, i el mn -el mn de la creaci literria, almenys- s'havia emancipat de la cosmovisi conservadora prpia d'aquella elit britnica d'avantguerra que havia forjat aqueix crim artificis redut a pretext per a l'especulaci intellectual en un marc aristocrtic. De fet, avui continuen produint-se multitud de novelles que podrem afiliar a la tradici clssica de la novella-enigma, per ja en un model profundament transformat per una certa prdua de la innocncia: menor mfasi en el component enigmtic en si, juntament amb simplificaci de la trama (difcilment tan complexa i tan ben travada com en l Edat d Or); equilibrant-ho, major aprofundiment en el retrat psicolgic dels personatges i paper rellevant del marc social i les seves implicacions (en seria un exemple destacat l obra de P. D. James, tan fosca o ms que qualsevol clssic negre). Quant al model clssic,  avui noms s escriuen novelles-enigma espordicament, i, llavors, ja en clau pardica (o b amb ambientaci histrica, sovint remota). Emper, els clssics del subgnere (amb Christie al capdavant) conserven una immensa popularitat entre el pblic lector, segurament perqu es tracta d'una lectura grata, absorbent i ideal per a l'escapisme (potser ara ms que llavors, afegint-hi l'encant d'poca). 

En la segona postguerra mundial la novella negra desembarca triomfalment en una Europa devastada; com a smptoma, el mateix 1945 neix la mtica collecci Srie noire. Des de llavors, la lnia predominant de la novella detectivesca parteix de la novella negra, de la novella policaca o de la combinaci de totes dues (com exemplifica el no-polar francfon), o b d aqueixa novella-enigma profundament transformada en lnia anloga, tot plegat amb una complexitat i varietat creixents, i amb fronteres difuses envers una novella d'acci en desenvolupament expansiu. Autors destacats de la segona meitat del segle XX sn, entre molts d'altres, els anglosaxons Jim Thompson, Ross Macdonald, Ed McBain (ja citat), Chester Himes, Mickey Spillane (creador de Mike Hammer), Julian Symons, Ira Levin, William Irish, Patricia Highsmith, P. D. James, Nicolas Freeling, Ruth Rendell/Barbara Vine i Donna Leon; els francfons Boileau-Narcejac (pseudnim conjunt de Pierre Boileau i Pierre Ayraud, dit Thomas Narcejac), Sbastien Japrisot, Jos Giovanni, Frdric Dard, Jean-Pierre Manchette i Didier Daennickx; els italians Leonardo Sciascia, Giorgio Scerbanenco i Andrea Camilleri; el grec Petros Markaris; el neerlands Robert van Gulik; l'alemany Hans-Jrg Martin; l'espanyol Manuel Vzquez Montalbn; etc., etc.

En les darreres dcades una srie de corrents preexistents ha pres prou embranzida. Un de destacat s la novella detectivesca d ambientaci histrica: amb pioners de gruix com tot un John Dickson Carr (i una Agatha Christie), t tal vegada el punt d inflexi en Robert van Gulik (recreaci de la Xina del segle VII de mans d un sinleg expert), i avui toca abundosament tota mena de perodes, sense oblidar la Roma imperial; destaquem-hi el cicle de Bruce Alexander (1932-2003) sobre el tndem Sir John Fielding-Jeremy Proctor, novelles ambientades al Londres setcentista i plenes d encant i d humanisme, les quals alg ha definit, prou encertadament, com a "maridatge de Conan Doyle i Dickens". Un altre corrent en expansi s l anomenada novella tnica (com si la novella estato-unidenca no fos tnicament estato-unidenca), ambientada en cultures no eurpides la lgica interna de les quals t un paper essencial en la trama: a banda de l iniciador, Arthur Upfield (1888-1964), amb el detectiu australi ("indgena") Napoleon Bonaparte, hi treballen, entre d altres, James Melville (1931), amb el Jap, Tony Hillerman (1925), amb els din (navajos), H. R. F. Keating (1926), amb l Indostan, etc., etc. Finalment hi ha els inclassificables: aix, les novelles de Lilian Jackson Braun (1913), que tenen un parell de gats com a detectius protagonistes. 

La novella detectivesca als Pasos Catalans. 

La novella detectivesca s'introdueix als Pasos Catalans vehiculada en les llenges estatals, traduccions incloses. Amb el temps, la realitat sociolgica del pas s'imposa en forma de traduccions al catal. Una de les primeres colleccions modernes de novella curta en catal, La novella sensacional (Salvador Baxarias, 1908-1909), s dedicada ntegrament al Holmes de Doyle, amb magnfiques cobertes de Joan Garcia Junceda; ateny trenta-set ttols. La iniciativa s d'una precocitat raonable: les primeres traduccions franceses de Holmes daten del 1894, i les primeres d'espanyoles del 1906. Holmes tornar a treure el nas en revista (com en les traduccions de Salvador Vilaregut per a De tots colors, 1910, o les de Llegiu-me, en els anys vint) i en volum (Edicions Ibria, 1927). Carles Riba tradueix tot el Poe detectivesc (Els assassinats del carrer Morgue, 1918) i posteriorment repetir amb el terrorfic; algunes de les narracions seran recuperades separadament per La novella estrangera en els anys vint i pels Quaderns literaris de Jans i Oliv en els trenta. La novella nova extracta ttols relacionats amb la prehistria del gnere: El comte de Montecristo de Dumas (1918); La policia per dins: memries d'en Canler, cap de policia de Pars (1820-1850)  (1918). Durant els anys vint la revista Llegiu-me publica alguna narraci curta d Ellery Queen, i cap al 1930 la revista Imatges en publica d Agatha Christie; una versi teatral del clebre Ackroyd, adaptat per Michael Morton, arribar als nostres escenaris (el text apareixer com a volum 388 de L escena catalana, el 1933, sota el ttol de El Commendatore Campanelli). Espordicament,  alguna altra traducci d obra amb connotacions detectivesques apareix en colleccions generalistes de narrativa.  

Pel que fa a la producci prpia d'avantguerra, l'auca dedicada per Albert Llanas al Detective Sherlock Holmes (1908, catal pre-normatiu, s clar) s signe inequvoc de la popularitat del gnere. Emper, en el camp de la novella no hi ha ni l'auge massiu que conegu llavors el gnere sentimental ni precedents rellevants com en la cincia ficci i l'erotisme, sin a penes alguna temptativa espordica d'autors cultes com Csar August Jordana (El collar de la Nria, 1927) i una jove Merc Rodoreda (amb la pardica Crim, 1936). El teatre hi s ms actiu: ja el 1909 s'assenyala un primer pastitx holmi (El detectiu Jeph-Roch Homs, de Salvador Bonavia), que no ser pas l'nic; A. Albert Torrellas adapta a l'escena Cor delator de Poe com a monleg (v. 1908); en acabat d'adaptacions del Raffles de Hornung (1908) i de El misteri de la cambra groga de Leroux (Carles Costa i Pujol per a De tots colors, 1913), en els anys vint i trenta abunda la matria detectivesca (o de fait-divers) al Parallel, b que sovint en termes vodevilescos i dins la tradici populista del fullet (L'assassinat del carrrer 42, d'Amichatis i Gast A. Mntua, de 1934).

Per l'autntica arrencada de la novella detectivesca catalana es produeix en la negra postguerra franquista, en part com a tasca de servei, i es deu a Rafael Tasis (1906-1966) amb tres obres prpies que sn mostres magnfiques d'adaptaci cultural: La Bblia valenciana (1955), s hora de plegar (1956) i Un crim al Paralelo (1960). La primera s un dels rars exemples de novella-enigma de la literatura catalana, amb l'encant afegit d'un rerefons biblifil de rellevncia nacional ambientat a la Barcelona republicana. La segona es podria encabir en la novella negra, ni que sigui per la sordidesa quotidiana d'escenaris i personatges, en un retrat ben lcid del clima moral del franquisme. La tercera s una novella policaca que explota intelligentment el fil del Parallel barcelon d'entreguerres. A destacar l'aparici de personatges fixos: el comissari Vilagut i el periodista Caldes. Aix mateix, Tasis realitzar algunes de les millors traduccions del gnere. 

De seguida pren el relleu el prolfic i polifactic Manuel de Pedrolo (1918-1990), literat avantguardista alhora que apassionat de la novella de gnere i militant incansable per la normalitzaci de la lectura en catal. En el camp especfic de la novella detectivesca --a banda del clima "negre" i inquietant que travessa gran part de la seva obra ingent-- publica L'inspector arriba tard (1960), Joc brut (1965) i Mossegar-se la cua (1968) i fa nombroses traduccions. 

La figura de Pedrolo s central, aix mateix, com a impulsor de la primera collecci especialitzada, la mtica La Cua de Palla (1963-1970), que fa disponibles en catal els clssics de la novella negra, sobretot anglosaxona, juntament amb Simenon i amb alguns ttols del mateix Pedrolo. caracterstic de les forades servituds del mercat catal el fet que durant els anys cinquanta s haguessin publicat a Barcelona desenes de ttols de Simenon traduts per literats catalans (com ara Ferran Canyameres, amic personal de l autor), per en espanyol: fer-ho en catal era, d antuvi, illegal.. Sota aquest impuls sorgeixen altres colleccions: Aym Editors llana L'Enjlit (1964-1965), dedicada a les aventures de James Bond (llavors en el zenit de la popularitat pel cinema), per tamb amb ttols prpiament detectivescos (negres i policacs); Editorial Molino treu L'Interrogant (1965), amb quatre novelles d'Agatha Christie, incloent-hi les emblemtiques L'assassinat de Roger Ackroyd i Assassinat a l'Orient Express. Per totes aquestes iniciatives acaben fracassant per l'escassetat de pblic lector: la massa popular a qu hom s'adreava no estava alfabetitzada en la seva llengua, i, a ms, els equivalents en espanyol, de tiratge ampli, eren molt ms barats. 

Aix no obstant, alguns franctiradors fan aportacions al gnere: Lloren Sant Marc (pseudnim de Joan Carandell i Marimon) amb el dptic Males companyies (1970) i La brillant histria (1971); Ramon Planes amb Crim al carrer Tuset (1973); Nria Mnguez amb una dedicaci assdua engegada amb Una casa a les Tres Torres (1974). Alguns autors consagrats fan crtica social en clau detectivesca, com Maria Aurlia Capmany (El jaqu de la democrcia, 1972) i el nordcatal Jordi Carbonell (Un home qualsevol, 1979). 

Ja en el nou context sociocultural dels anys setanta, un jove intellectual inquiet com Jaume Fuster (1945-1998), ben conscient dels factors que soscaven persistentment la projecci social del llibre catal, reprn el combat sistemtic per la novella detectivesca en la llengua del pas, tant amb la seva obra (De mica en mica s'omple la pica, de 1972, Tarda, sessi contnua, 3,45, de 1976) com amb la tasca crtica i divulgativa. Ser una feina preparatria. 

s als anys vuitanta, amb nous condicionaments sociopoltics, quan es produeix l'eclosi de la novella detectivesca en catal, tant de producci prpia com traduda, en el marc d'un auge de la novella de gnere que abasta tamb l'ertica i, en menor mesura, la cincia ficci, la fantasia mtica, l'humor i el terror. Es generalitza llavors (abusivament) el terme novella negra com a designaci global del gnere detectivesc. A Jaume Fuster (La corona valenciana, 1982) i al collectiu Oflia Dracs (Negra i consentida, 1983) se sumen tot d'autors procedents de la literatura general, com Josep Maria Palau i Camps (Assassinat al club dels poetes, 1983), Maria Antnia Oliver (Estudi en lila, 1985), Antoni Serra (El blau pllid de la rosa de paper, 1985), Margarida Aritzeta (El correu de Trpoli, 1990), Isabel-Clara Sim (La vena, 1990), etc., etc. N'hi ha que s'hi dediquen ms o menys en exclusiva, com el supervendes Ferran Torrent (No emprenyeu el comissari, de 1984, Penja els guants, Butxana, de 1985, Un negre amb un saxo, de 1987, Grcies per la propina, de 1995), Andreu Martn (Muts i a la gbia, de 1986, Crnica negra, de 1988, Barcelona Connection, de 1989), Albert Draper (pseudnim conjunt d'Emili Castellanos i Miquel Colomer, Tres dies de juny, 1987) i Mag Rossell (Fara, 1988). Hom crea personatges caracterstics: el Llus Arquer de Fuster (Les claus de vidre, 1984), l'inspector Jaume Arbs de Palau (1983), la Lnia Guiu d'Oliver (1985), el Celso Mosqueiro de Serra (1985), el Butxana de Torrent (1984); tamb n'hi ha per al pblic juvenil, com En Felip Marlet (1979), de Jaume Carb, i el detectiu Flanagan, d'Andreu Martn i Jaume Ribera (No demanis llobarro fora de temporada, 1989). El clima "negre" alimenta tamb altres gneres, com la novella d'acci en clau fortament poltica que conrea el tndem Jordi Querol-Moiss Merc (Abans moros que catalans, de 1984, Valncia 1977, de 1989).

El gruix d'aquesta producci autctona s'inscriu en el subgnere negro-policac, mentre que Palau s'inspira en Christie i Simenon; potser noms Nria Mnguez converteix en nucli de la seva producci la novella-enigma, d'altra banda homenatjada en pastitxos com A Mayerling, una nit...  (1990), de Nstor Lujn, que reuneix Holmes i Poirot en la investigaci del clebre cas, o, ja en el camp del teatre, per Jaume Fuster en Les cartes d'Hrcules Poirot (1983) des de la Cerdanya dels darrers quaranta. 

Mentre la majoria d'editorials inclouen la novella detectivesca, catalana o traduda, en colleccions generalistes de narrativa, arriben a sorgir dues colleccions especialitzades en el gnere: Seleccions de la Cua de Palla (1985-1997), d'Edicions 62, represa d'un clssic, ara sota la direcci de Xavier Coma i dedicada monogrficament a la novella negra; i La Negra (1986-1998), de La Magrana, amb autors catalans i traduccions d'autors coetanis, sobretot d'altres literatures europees.

Com acabem de veure, tamb les traduccions sn massives; exemplifiquem-ho amb els clssics emblemtics del gnere. Quaderns Crema publica ntegrament els Contes d'Edgar Allan Poe (1980, 4 volums) en la traducci ribiana, ms endavant publicats per altres segells separadament o en selecci, sovint amb traduccions noves. Laertes publica tot Sherlock Holmes (1984-1992) en la collecci L'Arc (majoritriament de misteri i terror); mentrestant, L'Atzar recupera les traduccions de 1908-1909, amb les illustracions de Junceda (El detectiu Sherlock Holmes, 1981-1984); tant Crulla com Bromera treuen narracions soltes, amb noves traduccions; i entre el 1981 i el 2000 sengles editorials llancen fins a sis traduccions diferents de El gos dels Baskerville. Entre el 1990 i el 1999 en tindrem tres de noves de El misteri de la cambra groga de Gaston Leroux (la primera de les quals com a El misteri de l'habitaci groga). El 1985 Editorial Molino recupera els quatre ttols de Christie de 1965, ara al si de Seleccions de Biblioteca Or, i, alhora, La Llar del Llibre (l'antiga Catalnia) crea la srie Agatha Christie al si de la collecci Nova Terra, srie que haur superat la trentena de ttols al tancament (1994). El 1996 Columna-Proa recupera aquestes traduccions, la majoria al si de la collecci monogrfica Agatha Christie, ara amb les atractives cobertes de l edici britnica. El 1988 rea llana una collecci dedicada monogrficament a Maigret: rea Simenon.  D altra  banda, les reimpressions d aquests clssics es multipliquen.  

L'eufria s'esllangueix als anys noranta, tal vegada per saturaci del pblic, i Seleccions de la Cua de Palla i La Negra acaben tancant. En resta, per, un bon gruix de traduccions i, sobretot, la definitiva normalitzaci del gnere al si de la literatura catalana; de manera que, ja a un ritme ms pausat, continuen tant la producci prpia com la traducci, havent esdevingut la novellstica detectivesca una opci entre tantes. Entre les darrers sorpreses hi ha l'aparici de la novella negra nordcatalana, amb el Perpinyhard (1995) del collectiu Emili Xatard. Pel febrer del 2006 Edicions 62 llanava La Nova Cua de Palla, en una nova etapa de la ollecci. 

Val a dir que, en contrast amb els subgneres negre i policac, la bibliografia catalana presenta encara greus deficincies quant a l anostrament dels clssics de la novella-enigma de l Edat d Or: tret d Agatha Christie, en sn indits en catal (prcticament o absolutament) tots els autors emblemtics, com ara John Dickson Carr/Carter Dickson, Ellery Queen, Margery Allingham, Ngaio Marsh, Nicholas Blake, Michael Innes, Anthony Berkeley/Francis Iles, Patrick Quentin, el Milne detectivesc i tants d altres. Un buit sorprenent, ats l xit continuat d aquests autors (ja ens hi hem referit), els quals hom continua reimprimint en angls, francs, espanyol, etc. Tocant als autors recents  sobretot anglosaxons-- la puntualitat traductora s prou satisfactria, per tot i aix hom hi troba a faltar, per exemple, Bruce Alexander, James Melville i  Lilian Jackson Braun.

Bibliografia. 
Symons, Julian. Historia del relato policial. Barcelona: Bruguera, 1982. ISBN 84-02-09020-6.
Del Monte, Alberto. Breve storia del romanzo poliziesco. Bari: Laterza, 1962;
Boileau-Narcejac. Le roman policier. Paris: Presses universitaires de France, 1975. ;
Daz, Csar. La novela policaca. Barcelona: Acervo, cop. 1973. ISBN 84-7002-149-4.
100 anys amb Sherlock Holmes: elemental, estimat Holmes. : Fundaci Caixa de Pensions, 1987. ISBN 84-7664-091-9.
Comas, Xavier. Temes i autors de la novella negra: de la 'Srie noire' a 'La Cua de Palla'. Barcelona: Edicions 62, 1994. ISBN 84-297-3793-6.
Comas, Xavier. Diccionari de la novella negra nord-americana. Barcelona: Edicions 62, 1985. ISBN 84-297-2319-6. ;
Fuster, Jaume. "Lladres i serenos que xamullen com vs i jo". Serra d'Or, nm. 346 (set. 1983), p. 50-52.
Canal i Artigas, Jordi. "De 'La Cua de Palla' a 'Seleccions de la Cua de Palla': normalitzaci i mercat". Serra d'Or, nm. 433 (gener 1996), p. 69-71. ;
Piquer Vidal, Adolf; Martn Escrib, lex. Catalana i criminal: la novella ;
detectivesca del segle XX. Palma: Documenta Balear, 2006. (Arbre de mar; 23) 
ISBN 84-96376-77-X
Pla, Xavier. Simenon i la connexi catalana. Valncia: Tres i Quatre, 2007. ;
(La Unitat; 194) Premi d'Assaig Joan Fuster 2006. ISBN 978-84-7502-776-0

Enllaos externs. 
Classic crime fiction ;
A l'ombre du polar ;
Mass Carballido, Jaume. Salvador Vilaregut, primer traductor al catal de Sherlock Holmes;
Fuster, Jaume. Manuel de Pedrolo i la novella policaca en llengua catalana;
Biblioteca La Bbila. La Cua de Palla;

Font.
 El Talp;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58308" title="Revisionisme histric" nonfiltered="2822" processed="2816" dbindex="23120">

El revisionisme histric s el nom que reben els diferents corrents crtics amb els corrents historiogrfics majoritaris. Tot i que aquesta crtica existeix a totes les branques i es basa en introduir noves teories a partir de nous descobriments, el mot revisionista se sol emprar de forma pejorativa quan es tracten aspectes polmics de la histria, com ara els crims contra la humanitat, genocidis, guerres, etc. En cas contrari, se sol qualificar a l'historiador com a heterodox, alternatiu, etc.

Quan aquests historiadors revisionistes neguen algun element de la histria oficialment acceptada i provada, tamb reben el nom de negacionistes. En molts casos, aquestes persones no aporten noves dades als fets histrics, sin que en neguen directament la seva existncia.

Les opinions dels historiadors negacionistes generen una forta polmica, que desplaa el debat histric cap a un segon pla. Molta gent opina que aquests historiadors segueixen aquesta estratgia deliberadament, donat el poc fonament dels seus arguments.

 L'Holocaust jueu i la Segona Guerra Mundial .

Una de les discussions ms polmiques, en qu s emprat el terme revisionisme histric, gira al voltant de l'holocaust jueu, la Segona Guerra Mundial i la figura d'Adolf Hitler.






La prctica totalitat de corrents historiogrfics, seguint una gran quantitat d'indicis i proves, assenyalen el Tercer Reich i els seus dirigents com a responsables d'una poltica d'extermini que acab amb la vida d'entre cinc i sis milions de jueus entre d'altres crims. Entre els historiadors revisionistes hi ha qui nega l'existncia d'una poltica activa d'extermini, qui redueix considerablement la xifra de vctimes, qui afirma que l'Holocaust s una mentida inventada per afavorir Israel, qui considera que les morts de jueus van ser per altres causes com ara epidmies, qui no considera a Adolf Hitler com a responsable, etc. s a dir: no hi ha un corrent revisionista nic.

La negaci de l'Holocaust i dels crims contra els jueus comesos durant la Segona Guerra Mundial han anat generalment associats a l'antisemitisme a intents de descriminalitzar el nazisme. 

Aquest negacionisme sorg immediatament desprs de la Segona Guerra Mundial i un dels llocs on prengu ms fora fou a Frana. Segons molts historiadors ortodoxes, aix es va fer amb la intenci de rehabilitar la collaboraci amb el nazisme del Govern de Vichy i reinsertar els seus collaboradors en la societat francesa. Un dels primers autors a desenvolupar aquest tema va ser Maurice Bardche que acusava als aliats d'haver inventat l'Holocaust per amagar els seus propis crims. Aquestes idees negacionistes es van estendre durant els anys 70, fins i tot arribant a les universitats i van ser assumides pel poltic del partit d'extrema dreta Front Nacional, Jean-Marie Le Pen, durant els anys 80. L'any 2002, el govern francs va haver d'intervenir per la difusi del negacionisme i del racisme que es feia des de la Universitat Lyon III.

Degut a la difusi del negacionisme, alguns estats com ara Frana, Alemanya, ustria, Sussa, Espanya i Blgica van decidir crear lleis per reprimir aquest fenomen, castigant les provocacions a l'odi, la discriminaci racial i la negaci de crims comesos contra la humanitat. Aix provoc algunes critiques que deien aquestes les lleis atacaven la llibertat d'expressi, per la Cort Europea de Drets Humans afirm l'existncia de lmits a la llibertat d'expressi i confirm la validesa de les lleis estatals contra el negacionisme amb la Convenci Europea. Segons el Comit de Drets Humans de les Nacions Unides, les restriccions a la llibertat d'expressi dels negacionistes estan permeses per l'article 19.3 del Pacte pels Drets Civils i Poltics 

Aquestes lleis, han portat a algun d'aquests historiadors davant dels tribunals. s el cas de l'historiador David Irving que el 2006 va ser jutjat a ustria i condemnat a tres anys de pres per negar l'Holocaust i falsejar la histria. Tot i que es va declarar culpable i va modificar algunes de les seves declaracions inicials sobre l'existncia de cambres de gas i l'eliminaci de milions de persones, el tribunal declar no trobar mostres de penediment en les seves declaracions. Tamb alguns negacionistes francesos han estat condemnats pels tribuanls d'aquest pas.

Durant el 2006 s'ha sumat a aquesta corrent el president irani Mahmoud Ahmadinejad que en diversos discursos ha negat l'Holocaust i ha acusat de victimisme a l'Estat d'Israel.

Tanmateix, existeixen tamb corrents revisionistes sobre els orgens de la Guerra, els crims japonesos, els dels aliats i d'altres.


 La repressi de Stalin i altres rgims comunistes .

Un altre grup d'autors revisionistes important, s aquell composat pels que neguen l'existncia d'una poltica d'extermini a la Uni Sovitica de Josef Stalin i altres rgims comunistes, com ara el de Pol Pot a Cambodja. La seva tendncia es a donar xifres ms baixes de vctimes de la repressi, o de qualificar-les dexecucions legtimes. Igual que en el cas anterior, l'existncia d'una quantitat abrumadora de proves treu credibilitat a aquests corrents d'historiadors.

Es sol associar a aquests revisionistes amb els corrents ms extremistes del comunisme marxista.

 La Guerra Civil Espanyola .

A l'Estat Espanyol existeixen alguns historiadors que consideren que la Guerra Civil Espanyola no comena amb l'alament de 1936, sin amb la Revoluci de 1934. Per tant, consideren als partits d'esquerres com a responsables de la guerra.

Aquests autors destaquen l'alta conflictivitat de la segona meitat de la Segona Repblica Espanyola, aix com les coincidncies entre les forces revolucionries de 1934 i el bndol republic per tal de donar pes a les seves afirmacions.

Aquestes tesis intenten descriminalitzar l'alament del General Franco i donar la culpa de la Guerra Civil nicament als partits d'esquerres.

 Vegeu tamb .
 Persecuci del catal;

Enllaos externs.
 Revisionisme de l'holocaust .

Favorables
  Institute for Historical Review;
  Revisionists.com/;

Crtics
  Revisionismo del Holocausto;
  Why "revisionism" isn't;
  Mad Revisionist: A parody site on historical revisionism;
  Revisionist History - Representaci satrica del revisionisme.
 The Holocaust history project;

 Revisionisme de la Guerra Civil Espanyola .

Favorables
  Stanley G. Payne sobre Moa ;
  Article de Moa sobre el Revisionisme;
  Cristina Losada: Por qu mis amigos no quieren revisar sus ideas sobre la guerra civil;

Crtics
  El revisionismo histrico espaol (Article de Javier Tussell).
  Contra el revisionismo histrico espaol (Article de Jordi Garca-Soler, El Pas, Catalunya, 1 de desembre de 2005 ).
  Revisionismo histrico (Article de Javier Pradera, El Pas 23 de mar de 2005).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58310" title="Germana de Foix" nonfiltered="2823" processed="2817" dbindex="23121">

Germana de Foix (Foix v 1488 o 1490 - Llria 1538), reina consort d'Arag (1505-1516) i vescomtessa de Castellb (1513-1538).

Princesa francesa de la casa de Foix, filla de Joan de Foix i de Maria d'Orleans, germana de Llus XII de Frana.

Es cas el 19 d'octubre de 1505, als 17 o 18 anys, amb Ferran II d'Arag, el seu oncle-avi de 53, sent la segona muller d'aquest desprs de la mort d'Isabel I de Castella. D'aquesta uni tingueren un fill, l'infant Joan, que mor tan bon punt nasqu (3 de maig de 1509), i que hauria heretat la Corona d'Arag.

Encara que era probablement una relaci romntica la que tingueren ambds, una ra important de la uni era establir una treva entre el Regne de Frana i el Regne de Castella. Aix, pel Tractat de Blois es dictamin que Germana rebia els drets dinstics del Regne de Npols i li conced el ttol de reina de Jerusalem. Enric VIII d'Anglaterra, gendre de Ferran pel seu matrimoni amb Caterina d'Arag, va veure's trat. Aix, enfadat i en un acte de venjana, Enric VIII va casar la seva prpia germana, Maria Tudor, amb el rei Llus XII de Frana, un rei envellit. 

Durant les absncies del rei va presidir algunes sessions de les Corts generals. Germana qued viuda el 1516. En el seu testament, Ferran II deix a Germana una renda anual de ms de 50.000 florins.

Amb l'arribada de Carles I a Castella el 1517 amb noms 17 anys va conixer la seva aviastra, de 29 anys. Entre ells es creu que va sorgir una relaci que s'acab amb el naixement d'una filla, Isabel, que va residir i fou educada a la Cort de Castella. Es cas novament el 1519 amb Joan de Brandenburg, guarda personal de l'emperador Carles.

El 1523 s'establ a Valncia, d'on fou nomenada lloctinent i virreina, i on va encetar un dur procs de repressi contra els agermanats. Personalment, reconegu haver ordenat l'execuci de ms d'un centenar de persones, tot i que les crniques coetnies eleven a 800 el nombre d'execucions. A ms, impos unes fortes multes als gremis, ciutats i viles agermanades (al voltant de dos milions i mig de ducats en el conjunt del regne que trigarien molts anys a pagar-se). Germana de Foix s considerada pels historiadors de la llengua un punt d'inflexi en el procs castellanitzant del regne de Valncia.

Es cas en terceres npcies amb Ferran d'Arag, duc de Calbria, l'any 1525.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58312" title="Fundaci Esportiva Figueres" nonfiltered="2824" processed="2818" dbindex="23122">


La Fundaci Esportiva Figueres s el club de futbol base de la ciutat de Figueres.

 Histria .
 El club .
La Fundaci Esportiva Figueres s un club jove de creaci recent, car fou fundat el 7 de juny de 1996. s una entitat sense nim de lucre amb l objectiu de promoure i desenvolupar la prctica de l esport infantil i juvenil des d una ptica de formaci integral tant des del punt de vista cultural com hum. Tot i ser una entitat esportiva diferenciada, a la prctica exerceix com a futbol base de la Uni Esportiva Figueres.

 Presidents .
 Josep Costa i Dalmau (1996-2000);
 Antoni Conesa i Gibert (2000-2001);
 Josep Costa i Dalmau (2001-2004);
 Ramon Miquel i Vilanova (2004-?);

 Palmars .
 sense ttols destacats. ;

 Temporades .
Fins l'any 2008 el club ha militat 3 vegades a Tercera Divisi.

 2003-04: 3a Divisi 11;
 2004-05: 3a Divisi 10;
 2005-06: 3a Divisi 18;
 2006-07: 1a Catalana 10;
 2007-08: 1a Catalana 20;

 Enllaos externs .
Plana Oficial de la FE Figueres;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58313" title="Associaci Esportiva Prat" nonfiltered="2825" processed="2819" dbindex="23123">


L'Associaci Esportiva Prat s el club de futbol ms destacat de la ciutat de El Prat de Llobregat.

 Histria .
Els primers clubs de futbol de la poblaci del Baix Llobregat foren clubs d'aficionats. Fou cap els anys 30 que van aparixer la Pea Gol i la Pea Merengues i els dos primers clubs amb certa rellevncia, el Club Deportiu Prat (1934) i el CD Internacional (1935). Ambdues entitats es fusionaren el maig de 1939 per iniciativa de Rafael Mas, naixent la Uni Deportiva Prat, que en el seu primer any de vida guanya el Campionat de Catalunya Amateur. Per el seu xit fou la seva mort, ja que es desmantell l'equip i el club acab desapareixent.

El 7 de febrer de 1945, nasqu l'actual Associaci Esportiva Prat sota la presidncia de Josep Aleu Torres. El primer partit fou el 19 de mar amb un amists al Fondo d en Peixo davant el CF Gav, que els potablava van guanyar per 2-1. Inicialment, el seu uniforme portava pantal negre, per amb el temps es va adoptar el color blau. Durant la dcada dels 50 el club altern Segona Categoria Regional i Primera Regional. Els anys seixanta van significar el rellanament del club, gracies a l'aportaci econmica del president Miquel Riera. El 1968-69, l'equip disput breument la Regional Preferent, on hi retorn el 1975.  El 10 de juny de 1984 l'equip suma tres ascensos consecutius -els dos primers sota la direcci tcnica de Fernando Manresa, i el darrer, a les ordres de Xavier Prat- i aconsegueix per primer cop l'histric ascens a Tercera Divisi en un partit contra la Gramenet en un Fondo d'en Peixo ple a reventar, davant 2.000 espectadors. 

Desprs de tres temporades a Tercera, el club cau en una dramtica promoci de descens davant l'Esplugues. Comenava una llarga estada a la Regional Preferent fins que, la temporada 94-95, ascendiria a Primera Catalana desprs de guanyar una promoci davant el CD Masnou, celebrant de la millor manera possible les noces d'or de l'entitat. Desprs d'un fuga retorn a Tercera la campanya 2002-03, va recuperar la categoria dos anys desprs per jugar-hi la temporada 2006-07. La segent temporada, l'equip va ser una de les revelacions de la lliga i es va salvar a manca de cinc jornades pel final. En canvi, la segent temporada, la 2006-07, l'equip va quedar 18, motiu pel qual va tornar a descendir a Primera Catalana. El descens va confirmar-se de forma dramtica: en temps de descompte de la darrera jornada, quan el Masnou va fer tres gols en el descompte al camp del Peralada per guanyar 3-4, resultat que feia intil el triomf pratenc. La segent campanya, els pota blava retornaven a Tercera en finalitzar la lliga en segona posici. En aquest nou ascens tamb es comptava en la direcci tcnica amb Manolo Mrquez, que ja havia ascendit els blanc-i-blaus la temporada 2005-06.

En els darrers anys, el futbol base del club ha comenat a recollir xits destacats. La campanya 2006-07 el Cadet a ascendia a la Divisi d'Honor Cadet -mxima categoria cadet-, i en la segent, el Juvenil A ha ascendit, per primer cop a la seva histria, a la Lliga Nacional Juvenil.

L'AE Prat va disposar de seccions de bsquet (fusionat amb  el Club Bsquet Prat el 1993), patinatge i voleibol. Histricament ha jugat els seus partits al Municipal Fondo d'en Peixo, encara que des de l'octubre de 2003 juga al Municipal Sagnier, de menor capacitat.

 Palmars .
 1 Campionat de Catalunya Amateur (1939-40) (com a UD Prat);

 Temporades .
Fins l'any 2007 el club ha militat 6 vegades a Tercera Divisi.


 1945-46: 2a Territorial;
 1946-47: 2a Territorial;
 1947-48: 2a Territorial;
 1948-49: 2a Territorial;
 1949-50: 2a Territorial;
 1950-51: 2a Territorial;
 1951-52: 1a Territorial;
 1952-53: 1a Territorial;
 1953-54: 2a Territorial;
 1954-55: 2a Territorial;
 1955-56: 2a Territorial;
 1956-57: 1a Territorial;
 1957-58: 2a Territorial;
 1958-59: 1a Territorial;
 1959-60: 2a Territorial;
 1960-61: 1a Territorial;

 1961-62: 1a Territorial;
 1962-63: Aficionats;
 1963-64: 2a Territorial;
 1964-65: 1a Territorial;
 1965-66: 1a Territorial;
 1966-67: 1a Territorial;
 1967-68: 1a Territorial;
 1968-69: 1a Territorial;
 1969-70: Territorial Preferent;
 1970-71: 1a Territorial;
 1971-72: 1a Territorial;
 1972-73: 1a Territorial;
 1973-74: 1a Territorial;
 1974-75: 1a Territorial;
 1975-76: Territorial Preferent;
 1976-77: 1a Territorial;

 1977-78: 1a Territorial;
 1978-79: 1a Territorial;
 1979-80: 2a Territorial;
 1980-81: 2a Territorial;
 1981-82: 2a Territorial;
 1982-83: 1a Territorial;
 1983-84: Territorial Preferent;
 1984-85: 3a Divisi 16;
 1985-86: 3a Divisi 9 ;
 1986-87: 3a Divisi 18 ;
 1987-88: Territorial Preferent;
 1988-89: Territorial Preferent;
 1989-90: Territorial Preferent;
 1990-91: Territorial Preferent;
 1991-92: Territorial Preferent;
 1992-93: Territorial Preferent;

 1993-94: Territorial Preferent;
 1994-95: Territorial Preferent;
 1995-96: Primera Catalana;
 1996-97: Primera Catalana;
 1997-98: Territorial Preferent;
 1998-99: Primera Catalana;
 1999-00: Primera Catalana;
 2000-01: Primera Catalana;
 2001-02: Primera Catalana;
 2002-03: 3a Divisi 16;
 2003-04: Primera Catalana;
 2004-05: Primera Catalana;
 2005-06: 3a Divisi 12;
 2006-07: 3a Divisi 18;
 2007-08: Primera Catalana;
 2008-09: 3a Divisi;



 Enllaos externs .
Plana Oficial de l'AE Prat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58314" title="Uni Esportiva Rub" nonfiltered="2826" processed="2820" dbindex="23124">


La Uni Esportiva de Rub s el club de futbol ms destacat de la ciutat de Rub.

 Histria .
Fou el 30 de juny de l'any 1912 que un grup de joves que venien de Barcelona decideixen crear el primer club a la ciutat. Per no fou fins el 1917 que l'empresari Joan Franch i Vilarnau, es va decidir a donar-li forma orgnica al club, oficialitzant el Rub Futbol Club. Aquesta entitat es va mantenir activa fins a la seva desaparici el 1927. El club es va refundar el 1932 amb l'actual nom Uni Esportiva Rub. 

Passada la Guerra Civil, comena a militar a Segona Regional. Fins la temporada 1981-82 s'ha mogut entre Segona Regional, Primera Regional i Regional Preferent. La temporada 1990-91 aconsegueix, per primer cop, el somni de pujar a Tercera Divisi, la 1992-93 s'assoleix la millor classificaci de la seva llarga histria ascendint a Segona Divisi B. A partir de 1998, el club inicia un perode de llarga crisi esportiva, social i institucional,  participant de categories regionals; en els darrers 10 anys, el primer equip oscilla entre Regional Preferent i Primera Catalana, amb alguna participaci a Tercera, sense gaire xit.

 Palmars .
 sense ttols destacats.

 Temporades .
Fins l'any 2006 el club ha militat 8 temporades a Tercera Divisi i 1 a Segona Divisi B.


 Bibliografia .
Existeix un recull complet i molt documentat de la histria del club publicat el 2004 per un historiador de la ciutat de Rub, i que es pot trobar a la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca de l'Esport de la Generalitat de Catalunya i a diverses biblioteques de facultat de la UAB i UB:
Freixes, Josep Maria: La Uni Esportiva Rub, una histria (1912-2004), Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2004;

 Enllaos externs .
Plana Oficial de la UE Rub;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58337" title="Reial Club Deportiu Espanyol B" nonfiltered="2827" processed="2821" dbindex="23125">


El Reial Club Deportiu Espanyol B s el club de futbol filial del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona. Actualment competeix a la Lliga de Tercera Divisi, al grup 5.

 Histria .
L'any 1981 es fund a Santa Cristina d'Aro el Futbol Club Cristinenc. El club tingu una rpida progressi arribant fins a Tercera Divisi. Parallelament es convert en club vinculat a l'Espanyol, posteriorment canvi el seu nom per Cristinenc-Espanyol i el 1994 pass definitivament a ser Reial Club Deportiu Espanyol B, filial blanc-i-blau, absorbint, definitivament, els drets del club original.

 Palmars .
 1 cop sots-campi de 2a Divisi B;
 1 cop campi de 3a Divisi;
 1 cop sots-campi de 3a Divisi;

 Jugadors destacats .
  Toni Jimnez;
  Ral Tamudo;
  Joan Capdevila;
  Sergio Gonzlez;
  Enrique de Lucas;
  Alberto Lopo;
  Jordi Lardn;

 Plantilla 2007-08 .
Porters
  Isaac Becerra "Isaac";
  Francisco Casilla "Kiko Casilla";
  David Pecharromn "Pecha";
  Vctor Ibez "Vctor";
Defenses
  Antonio Lao "Toni Lao";
  Guillem Savall "Guille";
  Francisco Jos Erencia "Fran";
  Alberto Serrn "Serrn";
  Ddac Navarro "Ddac";
  lvaro Rodrguez "Brachi";
  Oscar Reyes "Reyes";
  Javi Cantero "Javi";
  Gerard Rovira "Gerard";
Migcampistes
  Javi Mrquez "Mrquez";
  Alejandro Arias "Alex Arias";
  Juan Jos Circoles "Juanjo";
  Alberto Ortiz "Tito";
  Juan Manuel Hernndez "Juanma";
  Jordi Gmez "Jordi Gmez";
  Xavier Garca "Xavi";
  Jos Zamora "Zamora";
Davanters 
  Marc Pedraza "Pedraza";
  Miquel Palanca "Palanca";
  Jos Lus Plata "Plata";
  Lorenzo Riera "Sito Riera";
  Javier Lpez "Javi Lpez";

 Temporades .
Fins l'any 2008 ha militat 11 temporades a Segona Divisi B i 3 a Tercera (3 ms com a Cristinenc-Espanyol).


 Enllaos externs .
Plana Oficial del RCD Espanyol;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58343" title="Garca Hurtado de Mendoza y Manrquez" nonfiltered="2828" processed="2822" dbindex="23126">

Garca Hurtado de Mendoza y Manrquez (Conca, 21 de juliol de 1535 - Madrid, 1609), quart Marqus de Caete, va ser virrei del Per (1589-1596) i governador de Xile a l'poca de Felip II. s fill d'Andrs Hurtado de Mendoza, un dels primers virreis del Per.

Va viatjar a Amrica amb el seu pare, quan va ser designat com a virrei. En aquell viatge tamb hi era Jernimo de Alderete, designat pel rei Felip II per a substituir a Pedro de Valdivia, com a governador de Xile. Jernimo va morir en la travesia, i Andrs Hurtado de Mendoza, exercint el seu poder com a nou virrei, va nomenar al seu fill com a nou governador de Xile, tot i que noms tenia 21 anys, veient que no s'arribava a cap acord amb els representants de Xile sobre qui hauria de ser el successor de Valdivia, si Francisco de Aguirre o Francisco de Villagra.

Garca va desembarcar a La Serena, el 23 d'abril de 1557, amb ms de 500 homes, vuit vaixells i un renovat cabal, procedent de les arques del Per. L'arribada d'un exrcit tant volumins (el ms gran que havia arribat mai a aquelles terres), amb tots els homes vestits amb armadures i plumes, va fer que fossin anomenats els emplumados.

Francisco de Aguirre va rebre Garca de manera molt hospitalria, mentre que Francisco de Villagra estava apunt d'arribar a La Serena per terra. Un cop va arribar, Garca va ordenar empresonar als dos, per evitar conflictes entre els aspirants al seu lloc. La crnica de Mario de Lobera explica com Aguirre, en el moment en qu arriba Villagra, diu:

"Mire vuestra merced, seor general, que son las cosas del mundo: que ayer no cabamos los dos en un reino tan grande, y hoy nos hace don Garca caber en una tabla"- ("Miri per on, senyor general, com sn les coses del mn: que ahir els dos no cabem en un regne tan gran, i avui don Garca ens fa cabre en un post").

Un cop assentat a Concepcin, Garca Hurtado de Mendoza va iniciar una poltica de bona voluntat cap als indgenes, qui van acceptar els regals del governador, per no estaven disposats a cedir els seus territoris. Tot i aix, Garca sabia que els regals eren sinnim de debilitat pel poble Maputxe, cosa que va fer canviar la seva actitud cap a ells.

Desprs de dures batalles contra el poble Maputxe, es va enterar que el seu pare havia estat intercanviat pel rei, i va coincidir amb el nomenament de Francisco de Villagra com a nou governador de Xile. La por a les represlies van fer que Garca abandons Xile rpidament, dirigint-se a Santiago. All es va enterar de la mort del successor del seu pare i, ms endavant, de la del seu propi pare, fet que va provocar el seu retorn a Per.

Al Per va ser jutjat segons les lleis castellanes per totes les seves actuacions com a governador de Xile, per abans de conixer la decisi de l'Audincia de Lima, va partir cap a Espanya, a explicar a Felip II i al Consell d'ndies les seves campanyes i el govern a Xile. El prestigi de la seva famlia i les recomanacions dels seus servents i generals fidels, van fer que s'oblidessin els crrecs presentats contra ell.

El 1588 va retornar a Amrica, per com a nou virrei del Per. La seva principal actuaci va ser el suport que va donar als espanyols de Xile, grcies als seus coneixements sobre la zona, en el conflicte contra els indgenes. Va promoure l'expedici d'lvaro Mendaa de Neira a les illes Salom, en la que es van descobrir les illes Marqueses anomenades en honor seu. Quan va acabar el seu govern a Lima, va retornar a Espanya, on va morir el 1609.

Vegeu tamb.
 Histria del Per;
 Histria de Xile;
 Histria d'Espanya;
 Llistat de Virreis del Per;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58364" title="Territoris del Nord-oest" nonfiltered="2829" processed="2823" dbindex="23127">


Els Territoris del Nord-oest (angls North-West Territories, francs les Territoires du Nord-Ouest) sn un territori del Canad sense estatut de provncia.



Llenges oficials.
La Llei de llenges oficials del Territori reconeix vuit llenges oficials, ms que a cap altra divisi provincial del Canad:
Dene Suline;
Cree;
Dogrib o Tlicho;
Angls;
Francs;
Gwich'in;
Inuktitut, inclou ;
Inuktitut prpiament, ;
Inuvialuktun;
Inuinnaqtun;
Slave, inclou;
Bearlake;
Hare;
Mountain, i;
Slavey (proper);

Enllaosexterns.

Justificaci de la fi de bilingisme oficial als Territoris del Noroest;
Comissionat Lingstic als Territoris del Nord-oest;
NWT Literacy Council: Languages of the Land;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58368" title="Nunavut" nonfiltered="2830" processed="2824" dbindex="23128">


Nunavut s un territori sense estatut provincial del Canad. Es tracta del territori canadenc ms jove (va ser creat el 1999) i, alhora, el ms extens.

Nunavut significa la nostra terra en inuktitut, la principal llengua dels esquimals. L'inuktitut s una de les quatre llenges oficials del territori, juntament amb l'angls, el francs i l'inuinnaqtun, una altra llengua inuit.

Poblaci.

Nunavut t la poblaci ms baixa i la menys densa del Canad : 29 300 habitants (2004) disseminats per una superfcie similar a la de l'Europa occidental. Ms del 85% dels habitants del territori sn autctons, principalment esquimals.

10 Municipis ms grans per poblaci


Govern.
Nunavut disposa d'un govern i d'una assemblea propis. Els dinou membres de l'assemblea legislativa sn escollits segons el sistema de llistes obertes pels electors de Nunavut, ja que en aquest territori no hi ha partits locals. L'assemblea opera mitjanant un sistema de consensos i s l'encarregada d'escollir d'entre els seus membres el govern de Nunavut.

L'actual primer ministre s Paul Okalik, escollit per primera vegada el 1999 i reelegit el 16 de febrer de 2004. Paul Okalik ha estat fins avui dia l'nic primer ministre que ha tingut Nunavut.

Com a resposta a les crtiques rebudes per la seva poltica, el cap de l'executiu Paul Okalik ha creat un consell d'onze ancians, lInuit Qaujimajatuqangit, que t per funci d'aconsellar el govern per integrar la cultura inuit dins les lleis i les decisions poltiques. 

Bandera.
La bandera oficial de Nunavut va ser adoptada l'1 d'abril de 1999. Els colors blau i or van ser escollits pels membres de la Commission d'tablissement du Nunavut per a simbolitzar les riqueses de la terra, de la mar i del cel. El vermell representa el Canad. Linukshuk, monument de pedres, guia la gent en el seu cam i indica els llocs sagrats. Hom hi troba tamb Nikittuittuq, l'estel polar, que ha servit tradicionalment de guia als navegants i que vol ser un punt de referncia fix i immutable, com ho s el consell de savis dins la comunitat.

Referncies.


 Enllaos externs .

 Assemblea Legislativa de Nunavut ;
 Nunavut Kavamat / Govern de Nunavut  ;
 Turisme a Nunavut   ;
 Comissi de Planificaci de Nunavut ;
 Parcs de Nunavut  ;
 Fotos Nunavut;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58369" title="Amadeu Abril i Abril" nonfiltered="2831" processed="2825" dbindex="23129">
Amadeu Abril i Abril s un advocat catal i internauta promotor dels dominis .ct i .cat. Es va llicenciar en dret l'any 1985 a la Universitat de Barcelona i va ampliar els seus estudis a l'Institut d'Estudis Europeus de la Universitat Lliure de Brusselles (Blgica), a l'Institut Universitari Europeu de Florncia (Itlia) i a la Universitat de Nancy II (Frana), on va assolir els diplomes d'Estudis Especializats en Dret Europeu i d'Estudis Superiors Europeus, l'any 1987.

s considerat un dels pioners de la xarxa internet 

Entre 1986 i 1988, va formar part de la Direcci General de la Competncia de la Comissi Europea. A finals dels 90, va passar a dedicar-se a l'ensenyament universitari i a l'assesoria legal a diverses fundacions i organitzacions com l'empresa registradora de dominis, Nominalia. Tamb va participar a les discusions prvies a la creaci de la ICANN.

L'any 2000 va ser designat membre del consell de la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN), representant de la Domain Name Supporting Organizations (DNSO).

Actualment s professor de la Facultat de dret d'ESADE, on imparteix classes de dret especialitzat de la UE i de tecnologies de la informaci. Tamb s director del Centre de Documentaci Europea i mxim responsable de Projectes de l'INISI (Institutum Iuris & Societatis Informationis).

Referncies.


 Enllaos externs .
Mitos y realidad del gobierno de Internet Amadeu Abril a la Revista IPD de la UOC ;
Entrevista a Amadeu Abril a El Pas ;
Biografia d'Amadeu Abril a la ICANN ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58371" title="Vicent Partal i Montesinos" nonfiltered="2832" processed="2826" dbindex="23130">

Vicent Partal Montesinos (Btera, 1960) s un periodista valenci, i director de Vilaweb. Partal ha treballat tamb a El Temps, Diari de Barcelona, TVE, Catalunya Rdio, El Punt, i La Vanguardia entre d'altres.

s considerat un dels pioners de la xarxa Internet als Pasos Catalans.

L'any 1994 va crear el primer sistema informatiu a Internet dels Pasos Catalans, i de l'Estat espanyol anomenat El Temps Online.

L'any 1995 va crear Partal, Maresma & Associats empresa dedicada a assessorar sobre l's d'Internet i facilitar-ne l'accs. De la que va sortir el directori la Infopista catalana que, el 1996 va donar lloc a Vilaweb principal diari electrnic en catal, amb ms de cinquanta edicions a tot el mn.

 Obres .
 Catalunya en l'estratgia militar d'Occident (1987);
 Els nacionalistes a l'URSS (1988);
 La revolta nacionalista a l'URSS (1991);
 Atles de l'Europa futura (1991);
 Converses sobre els origens d'internet a Catalunya (2000);
 Catalunya 3.0 (2001);
 11-M: El periodisme en crisi (2004) (Amb Martxelo Otamendi);
 Periodisme quntic. Fent periodisme a Internet. L'experincia dels primers deu anys de VilaWeb (2007);

Premis.
L'any 2004 el portal VilaWeb fou guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme, al portal i als seus creadors, Vicent Partal i Assumpci Maresma, pel carcter fundacional del seu treball en el camp del periodisme digital, que combina rigor, immediatesa, anlisi i diversitat.
VI Premi d'Assaig i Creaci sobre Tecnologies de la Informaci Nadal Batle i Nicolau 2004;


 Vegeu tamb .
 Vilaweb;
 L'Internauta;

 Enllaos externs .
 Bloc personal;
 Vicent Partal a la galeria de Pioners de la xarxa;
 Vilaweb;
 Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58372" title="Louis Antoine de Bougainville" nonfiltered="2833" processed="2827" dbindex="23131">

Louis Antoine de Bougainville, comte de Bougainville (12 de novembre 1729   20 d'agost 1811) fou un militar i navegant francs que va fer la primera circumnavegaci francesa i va destacar per la seva descripci de Tahit.

En memria seva es va anomenar l'illa de Bougainville a l'arxiplag de Salom, i la planta buguenvllea que va descobrir a l'Amrica del Sud.

 Primers anys .
Bougainville va nixer a Pars, Frana. Era fill d'un notari i va comenar a estudiar lleis. Als vint-i-tres anys va publicar un tractat de clcul integral com a suplement del tractat de l'Hpital sobre el clcul infinitesimal.

El 1753 va entrar a l'exrcit i es destinat al Canad com a ajudant de camp del marqus de Montcalm. Va participar en diferents batalles fins que va ser ferit i torna a Frana amb el propsit d'obtenir reforos militars. En una clebre discussi el duc de Choiseul, que no volia saber res del Canad, li diu quan la casa es crema, un no s'ocupa dels estables. Bougainville li respon: al menys, senyor, no es podr dir pas que vost parla com un cavall. Aix atrau l'atenci de Madame Pompadour de qui acabar sent el protegit, el presenta al rei i el nomenen coronel. De tornada al Canad va participar en la defensa de Quebec i era entre els oficial que van firmar la rendici davant dels anglesos.

Viatge de circumnavegaci.

Bougainville es passa a la marina i presenta un projecte d'expedici en el que s'encarrega de les despeses financeres creant la Companyia de Saint-Malo. Bougainville s'encarrega de la missi d'entregar les illes Malvines als espanyols i vol aprofitar el viatge per explorar terres colonitzables al Pacfic. L'expedici compte amb un equip cientfic format per l'astrnom Vron i el naturalista Philibert Commerson.

El 1766 Bougainville parteix de Brest amb dos vaixells: La Boudese i L'toile. Al Brasil Commerson descobreix la planta buguenvllia que anomena en honor al capit. Desprs de fer escala a les Malvines visita Tahit l'abril del 1768 sense saber que mesos abans havia sigut descoberta per l'angls Samuel Wallis. El mar del 1769 completa la primera circumnavegaci francesa tornant a Saint-Malo perdent noms set homes d'un total de dos-cents. Entre la tripulaci hi havia tamb la primera dona a donar la volta al mn. Era Jeanne Bar que s'havia disfressat d'home com a ajudant del naturalista Commerson. Ning va notar l'engany fins que van arribar a Tahit i ho van descobrir els natius.

El relat del seu viatge, Voyage autour du monde, va despertar un enorme inters per les seves descripcions paradisaques de la Nova Citera, el jard de l'Edn o els Camps Elisis. Descriu un poble feli i innocent sense corrupcions ni prejudicis que va provocar un seguit de pensaments filosfics i utpics sobre la civilitzaci. Denis Diderot escriu el Suplement al viatge de Bougainville on fa una revisi del bon salvatge de Rousseau. 

Ruta del viatge.

Brest, 5 de desembre de 1766;
Malvines, Rio de Janeiro, Montevideo;
Archipel Dangereux (Tuamotu), 21 de mar de 1768,
Quatre Facardins, avui Vahitahi;
Lanciers, avui Akiaki;
La Harpe, avui Hao;
Illes Dos Grups, Hikueru, Reitoru, Haraiki, Anaa;
les Boubon, avui illes de la Societat;
Boudeuse, avui Mehetia, 2 d'abril.
Nouvelle Cythre, avui Tahit, 6 d'abril;
Huahine, Raiatea, Tahaa, Bora Bora;
les des Navigaters, avui illes Samoa, 3 de maig;
Manua, Tutuila, Upolu;
l'Enfant Perdu, avui illes Hoorn a Wallis i Futuna;
Archipel des Grandes Cyclades, Vanuatu;
Aurore (Mawo), Pentecte, les des Lepreux (Aoba);
Illes Salom;
Vella Lavella, Choiseul, Bougainville;
Papua Nova Guinea;
Archipel de la Louisiade, Nova Bretanya, Nova Irlanda;
Java, 28 de setembre de 1768;
Saint-Malo, 16 de mar de 1769;

Vaixells i tripulaci.


 Enllaos externs .

Trait du calcul intgral, pour servir de suite  l'Analyse des infiniments petits de M. le marquis de l'Hpital, per Bougainville ;
Voyage autour du monde par la frgate du roi La Boudeuse et la flte L'toile, per Bougainville ;
Supplment au voyage de Bougainville, per Denis Diderot ;
Biografia ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58373" title="Cromatografia" nonfiltered="2834" processed="2828" dbindex="23132">
La cromatografia s una tcnica de separaci en la qual els components d'una mostra se separen en dues fases: una fase estacionria de gran rea superficial, i una fase mbil. L'objectiu de la fase estacionria s retardar el pas dels components de la mostra. Quan els components passen a travs del sistema a diferents velocitats, aquests esdevenen separats en el temps. Cada component t un temps de pas caracterstic a travs del sistema, anomenat temps de retenci. La separaci cromatogrfica s'aconsegueix quan el temps de retenci de l'analit difereix del de la resta de components de la mostra.

Les mesures cromatogrfiques es realitzen a travs d'un cromatgraf. Un cromatgraf pren una mostra qumica transportada per la fase mbil (b sigui un lquid o b un gas) i la separa com a resultat de les diferents distribucions dels soluts a mesura que passen per la fase estacionria (b sigui un slid o b un lquid).

 Histria .
Va ser el cientfic botnic rus Mikhal Tswett (Mikhal SemyonovichTsvet) qui va inventar la primera tcnica cromatogrfica l'any 1901 durant la seva recerca en la clorofilla. Va utilitzar una columna d'absorci lquida que contenia carbonat clcic per separar els diferents pigments. Aquest mtode fou descrit el 30 de Desembre de 1901 en el XI Congrs de Naturalistes i Doctors a St. Petersburg. La primera versi escrita fou a l'any 1903, en els "Proceedings of the Warsaw Society of Naturalists". Tswett va utilitzar per primera vegada la paraula cromatografia per escrit l'any 1906 en els seus dos articles sobre clorofilla en el "German botanical journal" (Berichte der Deutschen Botanischen Gesellschaft). 

El terme cromatografia prov de la paraula grega chroma que significa color, fent referncia als colors que Tswet estava separant en les seves anlisis.

La tecnologia de la cromatografia va avanar rpidament al llarg del segle XX. Els investigadors van comprovar que els principis que regien la cromatografia de Twett es podien aplicar de molt diverses maneres, donant a la invenci de les actuals modalitats de cromatografia que existeixen avui dia.

 Teoria .

La cromatografia s una tcnica de separaci basada en l'explotaci de les diferncies en el comportament de repartiment entre una fase mbil i una fase estacionria alhora de separar els components d'una mescla. Els components de la mescla interaccionen amb la fase estacionria segons polaritat, solubilitat relativa o adsorci. 

 Retenci .

La retenci s una mesura de la velocitat en la que una substncia es mou en un sistema cromatogrfic. En sistemes en continu desenvolupament com l'HPLC (High Performance Liquid Chromatography) o GC (Gas Chromatography), on els components sn eluits grcies a un eluent, la retenci s normalment mesurada com a temps de retenci Rt o tR, el temps transcurregut des que la mostra s injectada en l'injectors fins a que s detectada en el detector. En sistemes com la TLC (Thin Layer Chromatography o Cromatografia de capa fina) la retenci s'expressa com a factor de retenci Rf, s a dir, la distncia que s'ha desplaat el compost d'inters dividida per la distncia en qu s'ha desplaat l'eluent (fase mbil): 

R_f = frac 

Els temps de retenci dels diferents compostos solen diferir considerablement entre experiments i laboratoris degut a variacions en l'eluent, la fase estacionria, la temperatura ambient, i la posta a punt. s per tant molt important el fet de comparar la retenci del compost analitzat amb el d'uns patrons en les mateixes condicions.

Vegeu tamb.

Cromatografia de capa fina;
HPLC;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58374" title="Futbol Club Santboi" nonfiltered="2835" processed="2829" dbindex="23133">


El Futbol Club Santboi s el club de futbol ms destacat de la ciutat de Sant Boi de Llobregat.

 Histria .
Fou l'any 1908 quan Joan Baptista Mil i Rebull i d'altres companys fundaren el Futbol Club Santboi, que set anys desprs ingress a la Federaci Catalana. El club va viure una gran progressi que el port a la segona divisi del futbol catal fora anys. Entre 1915 i 1922 va guanyar tots els campionats del Baix Llobregat. L'any 1956 el club va jugar per primer cop a la Tercera Divisi estatal. El 1976-77 va guanyar el Campionat de Catalunya amateur, derrotant al Granollers. Tamb guany el campionat d'Espanya de la mateixa categoria. El 8 de desembre del 1975 inaugur l'Estadi Municipal de Futbol amb un partit contra l'Espanyol. Anys ms tard, el 2004, s'inaugur el nou estadi de la ciutat que porta el nom del fundador del club.


 Palmars .
 1 Campionat de Catalunya amateur (1976-77);

 Temporades .
Fins l'any 2007 el club ha militat 20 vegades a Tercera Divisi.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58375" title="Cristall fotnic" nonfiltered="2836" processed="2830" dbindex="23134">
Un cristall fotnic s un material dielctric (allant) o metallodielctric amb una estructura peridica dissenyada per modificar la propagaci de les ones electromagntiques, de la mateixa manera que un potencial peridic dins d'un cristall semiconductor afecta el moviment dels electrons creant bandes d'energia permeses i prohibides. D'aquesta manera es poden crear bandes prohibides fotniques (photonic band gap) en el material, el que implica que no s'hi podran propagar determinats intrvals de freqncies. Aix dna lloc a diversos fenmens ptics interessants, com la inhibici de l'emissi espontnia,  miralls omnidireccionals d'alta reflectivitat o guies d'ones de baixes prdues.

Com el fenomen fsic en qu es basa la creaci de bandes prohibides s la difracci, l'espaiat de l'estructura peridica del cristall fotnic ha de ser de l'ordre de la longitud d'ona de la radiaci electromagntica (entre 300 i 700 nm si estem considerant llum visible). Aquestes dimensions tan petites fan que elaborar un cristall fotnic sigui un procs complicat i a vegades es substitueixen les tcniques de nanotecnologia per mtodes alternatius basats en cristalls colloidals. Alguns materials naturals presenten caracterstiques de cristall fotnic; el ms conegut s l'pal, per tamb es poden trobar als ssers vius, com a les ales d'algunes papallones (Morpho granadensis) o les escates d'alguns escarabats (Hoplia coerulea).

La forma ms simple de cristall fotnic s una estructura peridica en una dimensi, formada per un apilament multicapa, anomenat a vegades mirall de Bragg. Lord Rayleigh demostr el 1887 que es pot crear una banda prohibida, per la possibilitat de crear estructures amb bandes fotniques prohibides en dues i tres dimensions noms es generalitz a partir dels treballs d'Eli Yablonovitch i Sajeev John el 1987.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58377" title="Felipe Gonzlez Mrquez" nonfiltered="2837" processed="2831" dbindex="23135">


Felipe Gonzlez Mrquez ( Dos Hermanas, Espanya 1942 ) s un advocat i poltic espanyol que fou Secretari General del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) des de 1974 a 1997 i tercer president del govern de l'actual perode democrtic a Espanya des de 1982 a 1996.

Biografia.
Va nixer el 5 de mar de 1942 a la ciutat de Sevilla, capital de l'actual comunitat d'Andalusia, en una famlia acomodada. Va realitzar els seus estudis primaris al collegi dels Pares Claretians i a l'Institut San Isidoro de Sevilla. Posteriorment va estudiar a la Universitat de Sevilla, on obtingu la Llicenciatura de Dret.

Sent advocat laboralista en aquesta ciutat, va entrar a formar part del PSOE l'any 1963, on va usar el nom d'Isidoro per la situaci d'illegalitat en la qual es trobava el partit poltic. Va ser capdavanter del PSOE des dels anys 1970, fins al Congrs de Suresnes (Frana) de 1974, quan va ser escollit Secretari General, en substituci de Rodolfo Llopis i va liderar el distanciament entre el PSOE i el marxisme.

Desprs de les eleccions democrtiques de 1977 es va convertir en diputat a les Corts i cap del partit majoritari de l'oposici, el que va tornar a repetir en les eleccions generals de 1979, convertint-se en alternativa de govern, a l'aconseguir 121 Diputats.

President de Govern (1982-1996).

Desprs de la victria del PSOE del 20 d'octubre de 1982, en la qual va obtenir el 48,3% dels sufragis i 202 diputats, la primera majoria absoluta d'un partit a la democrcia, va ser escollit president del govern espanyol pel Congrs dels Diputats, i va encapalar un govern en el qual Alfonso Guerra fou designat vicepresident. Posteriorment va guanyar tamb les eleccions de 1986, 1989 i 1993, les dues primeres amb majoria absoluta.

Va seguir una poltica econmica liberal, combinada amb reformes socials d'esquerres. Els seus governs van portar a terme la reconversi industrial, i la universalitzaci tant del sistema educatiu espanyol, com del sistema sanitari i de seguretat social, aix com una modernitzaci de les infraestructures, finanada mitjanant un controvertit augment del deute pblic. Va portar a terme una important tasca de modernitzaci i acostament a la societat de l'exrcit, acabant amb el fantasma permanent d'un nou cop d'estat. 

Sota el seu mandat, Espanya es va unir a la Comunitat Econmica Europea l'any 1985, l'entrada efectiva de la qual es va produir l'1 de gener de 1986.

Va defensar l'obertura del pas a l'exterior i les relacions amb Europa, els Estats Units d'Amrica i l'Amrica Llatina. Va donar la permanncia d'Espanya a l'Organitzaci del Tractat de l'Atlntic Nord (OTAN) convocant un referndum el 1986 a pesar d'haver-se oposat a la seva entrada durant el govern del seu antecessor Leopoldo Calvo-Sotelo. Va donar suport amb l'enviament de tropes, incloent a mariners de reemplaament, i logstic, a les forces aliades a la Guerra del Golf de 1990 i 1991. L'any 1993 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany pels seus esforos en favor de la unitat europea.

Va sofrir les primeres vagues generals de la democrcia, el que va dur al distanciament del seu partit del sindicat Uni General de Treballadors (UGT), tamb creat pel fundador del PSOE Pablo Iglesias, i a la ruptura de la seva amistat amb el lder del sindicat Nicols Redondo, el seu valedor al Congrs de Suresnes.

Durant la seva ltima etapa de govern es van succeir els escndols de corrupci: Flick (finanament illegal del PSOE), fons reservats (desviament de partides destinades a la lluita antiterrorista), Filesa (les empreses Filesa, Malesa i Time-Export, que servien per a finanar illegalment al PSOE), Ibercorp, comissions illegals en l'AVE, cas Juan Guerra (germ del vicepresident Alfonso Guerra) i el cas Luis Roldn (director de la Gurdia Civil). A ms, va sortir a la llum pblica el terrorisme d'estat (GAL), que es van veure involucrats membres del seu govern. A pesar d'aquest cmul d'escndols, Gonzlez sempre va negar la seva implicaci i coneixement sobre ells.

Retirada de la poltica activa.
Gonzlez va perdre les eleccions generals de 1996 per un estret marge, en favor del Partit Popular encapalat per Jos Mara Aznar. En el 34 Congrs del partit, celebrat a Madrid entre els dies 20 i 22 de juny de 1997, va dimitir i va ser substitut a la Secretaria General per Joaqun Almunia.

Va ser diputat per Madrid fins a les eleccions generals de 2000, en les quals es va presentar al Congrs en la llista electoral del PSOE per la provncia de Sevilla. Va acabar renunciant a presentar-se a les eleccions generals de 2004. Actualment est gaireb retirat de la poltica, i presideix la Fundaci Progrs Global.

Llibres publicats.

1982: Un discurso tico;
1997: El Socialismo;
2001: El futuro no es lo que era, coautor amb Juan Luis Cebrin;
2003: Memorias del futuro;

Enllaos externs.
  Biografia de Felipe Gonzlez al CIDOB;
  Premi Internacional Carlemany;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58378" title="Uni Esportiva Castelldefels" nonfiltered="2838" processed="2832" dbindex="23136">


La Uni Esportiva Castelldefels s el club de futbol ms destacat de la ciutat de Castelldefels.

 Histria .
L'any 1946 nasqu la Uni Esportiva Castelldefels, fundada per August Rossell Figueres i disput el seu primer partit el dia 15 d'agost del mateix any en un partit enfront el CD Comtal amb motiu de la festa major de la ciutat. De totes formes, la fundaci oficial no arrib fins dos anys ms tard, el 1948. En fou el primer president Ramon Yll. La primera indumentria del club en el seu primer partit fou samarreta vermella i blanca i pantalons blancs, adoptant, posteriorment, l'actual groga i blava.

 Palmars .
 sense ttols destacats.

 Temporades .
Fins l'any 2007 el club ha militat 5 vegades a Tercera Divisi.
 2002-03: 3a Divisi 6;
 2003-04: 3a Divisi 7;
 2004-05: 3a Divisi 11;
 2005-06: 3a Divisi 10;
 2006-07: 3a Divisi 13;

 Enllaos externs .
Plana Oficial de la UE Castelldefels;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58379" title="vila" nonfiltered="2839" processed="2833" dbindex="23137">



vila s capital de la seva provncia homnima, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita: al Nord amb Cardeosa, Mingorra, San Esteban de los Patos, Tolbaos, Berrocalejo de Aragona, Mediana de Voltoya i Ojos-Albos, a l'Est amb Santa Mara del Cubillo, al SE amb Navalperal de Pinares i Herradn de Pinares, al Sud amb Tornadizos de vila, al SO amb Gemuo, a l'O amb El Fresno, La Colilla, Martiherrero, Marln, i al NO amb Bularros i Monsalupe.

L'any 1985 el seu centre histric, aix com les seves esglsies extramurs, foren nomenats Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO.

Situada a 1.128 m d'alada, en un enclavament rocs a la riba dreta del riu Adaja, afluent del Duero, s la capital de provncia ms alta d'Espanya. El seu terme municipal t una extensi de 231,9 km. 

La ciutat es caracteritza especialment per tenir una muralla medieval completa, romnica.  Vegeu tamb: Farsa d'vila

 Personatges illustres .
 Jos Luis Lpez Aranguren;
 Sonsoles Espinosa Daz;
 Claudio Snchez-Albornoz;
 Jos Luis Uribarri;

Enllaos externs.

Ajuntament d'vila;
Pgina de Turisme de l'Ajuntament dvila.;
Estat dels Embassaments d'vila. ;
Conservatori Professional de Msica Toms Luis de Victoria d'vila.;
Guia Turstica d'vila;
Pgina de la Junta de la Setmana Santa a vila.;
Pgina de l'Associaci de Lesbianes, Gais, Transexuals i Bisexuals d'vila.;
Associaci de Ciutadans pel Patrimoni d'vila.;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58383" title="Lloren Vidal Vidal" nonfiltered="2840" processed="2834" dbindex="23138">

Lloren Vidal Vidal, poeta, educador i pacifista mallorqu, va fundar l'any 1964 el Dia Escolar de la No-violncia i la Pau (DENIP).

La seva obra fonamental, el Dia Escolar de la No-violncia i la Pau (DENIP), de creixent difusi internacional i practicat anualment per milers i milers d'estudiants en centres educatius de tot el mn (i per milions des de la seva fundaci en 1964), s, com diu el seu fundador, "una llavor de no-violncia i pau depositada dins la ment i dins el cor subconscient dels educadors i, a travs d'aquests, dins la societat", aix com una font activa de creaci d'una conscincia de pau interior i exterior a travs de l'educaci. Es tracta d'una experincia educativa de renovaci pedaggica escampada internacionalment, amb quasi mig segle de durada i en la qual directament o indirectament s'han inspirat i s'hi inspiren la majoria de les iniciatives pedaggiques, nacionals i internacionals actuals relatives a l'educaci per la no-violncia i la pau.

Biografia.
Nascut a Santany, Mallorca, l'any 1936, mestre d'escola per la Normal de Palma, llicenciat i doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona, inspector d'educaci a Cadis, Ceuta i Balears i  actualment resident a Andalusia.

Guardons.

Fundador i director de la revista Ponent quaderns literaris, per la seva labor potica i pacifista va ser proclamat Trobador de la Pau per la cantant i actriu occitana Chanterelle, esposa de Lanza del Vasto, pacifista itali deixeble de Mohandas Gandhi. 

Per la seva labor literria, pedaggica i pacifista ha estat distingit, entre altres, amb el Premi Andreu Xandri als Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili (Mxic), el Premi de la revista literria, pacifista i universalista francesa "lan", el Premi Ciutat de Vera d'Educaci i Convivncia, el nomenament de Membre d'Honor de l'Associaci d'Escriptors de Ceuta, el nomenament de Membre collaborador de l'Institut d'Estudis Balerics (nomenament del qual no va arribar a possessionar-se), el Diploma de Mrit Cultural de la Uni Brasilera d'Escriptors, la Menci d'Honor del Premi UNESCO d'Ensenyament dels Drets Humans, el Memorial Joan XIII de la Pau i la Creu de Cavaller de l'Ordre d'Alfons X el Savi. A la celebraci del XL DENIP, el 2003, el Grup de Drets Humans de Mallorca li ofer la seva Bandera de la Pau.

El 2004, amb motiu dels quaranta anys del seu treball en la promoci de l'Educaci en i per la No-violncia i la Pau, els alumnes d'Arcos de la Frontera (Cadis) li tributaren un calors homenatge.

Aix mateix el Govern Balear li atorg el Premi Ramon Llull, com a "mestre, escriptor i pacifista" i "en reconeixement de l'esfor de fomentar l'ideari de no-violncia i pau entre els escolars, a travs de la seva actuaci com a docent; per haver creat canals d'expressi i divulgaci d'aquest ideari, mitjanant.diverses iniciatives editorials i la seva intervenci en el mn de les publicacions peridiques".

L'any 2005 el Crcol de Belles Arts de Palma de Mallorca li va concedir el Premi Especial al millor poema en catal-valenci-balear del III Premi Internacional de Poesia Amorosa i l'Ajuntament de Santany, el seu poble natal, li otorg el Medalla d'Or de la Vila i acord proposar-lo per al Premi Nobel de la Pau. I el 2006 li fou concedida la Medalla d'Or del Crcol de Belles Arts de Palma de Mallorca per la seva reconeguda i dilatada trajectria artstica.

El bacavs, cavab o cavabnic.

Per ajudar a evitar i a superar polmiques intils, va difondre a les Balears les denominacions bacavs i cavab o cavabnic per a referir-se a la llengua catalana. Es tractava, el primer, d'un nom que havia creat l'any 1932 el valenci Nicolau-Primitiu Gmez i Serrano, el qual tamb havia creat el nom Bacvia per al territori d'aquesta llengua, i el segon d'una proposta de S'Equip Any 2000 formant una denominaci sinttica amb les primeres sllabes de catal-valenci-balear, pel mateix ordre usat per Antoni Maria Alcover al seu Diccionari catal-valenci-balear.

La seva obra literria.
Poesia.

s autor dels poemaris mallorquins:
 El cant de la balalaika (1958);
 5 meditacions existencials (1959);
 Insania Terrae (1962);
 Talaiot del vent (1965 i 1972, augmentada);
 Estels filants (1991);
 Florilegi de poemes a Santany (Preg de les Festes de Sant Jaume) (1994);
 Petits poemes (1999);

En prosa potica s autor del Petit llibre d'un solitari / Pequeo libro de un solitario (1968, 1974 i altres), considerada la ms important obra mstica, universalista i pacifista de la literatura mallorquina i balear contempornia.

Assaig.

Creador dels quaderns literaris Ponent (1956-1983), s tamb autor de llibres i treballs educatius i pacifistes:
 Petita Ortografia Mallorquina (1958, publicada en la segona edici sota en nom de Petita Ortografia Balear, 1959);
 En torno al problema de las lenguas regionales espaolas (1964);
 Orientaciones sobre la celebracin del Da Escolar de la No-violencia y la Paz (1965);
 Fundamentacin de una Pedagoga de la No-violencia y la Paz (1971);
 Ideario no-violento (1981, amb la collaboraci d'Eulogio Daz del Corral);
 El joven buscador de la paz (1982, la versi mallorquina El jove cercador de la pau ha restat indita);
 No-violencia y Escuela. El 'Da Escolar de la No-violencia y la Paz' como experiencia prctica de Educacin Pacificadora (1985);
 Artculos literarios, filosficos y pedaggicos;
 etc.

i ha publicat opuscles diversos, traduccions i articles, ha participat en congressos i ha pronunciat conferncies a molts llocs del mn.

Antologies de poesia.

Poesies seves han estat incloses a les seleccions i antologies:
 Poesia 1958 (Mallorca);
 Poesia 1959 (Mallorca);
 El vol de l'alosa (Mallorca);
 Un segle de poesia catalana (Barcelona);
 Les mil millors poesies de la llengua catalana (Barcelona);
 Antologia da poesia catal contempornea (So Paulo);
 Antologia da novissima poesia catal (Lisboa);
 Antologa de poesa amorosa mallorquina (1950-2000) (Mallorca);
 etc.

i figuren a nombroses corones potiques, llibres d'homenatge i revistes literries.

Enllaos externs.
 Versi digital del "Petit llibre d'un solitari";
 Versi digital de l'"Ideario No-violento" de Lloren Vidal i Eulogio Daz del Corral;
 Lloren Vidal: Artculos literarios, filosficos y pedaggicos ;
 Lloren Vidal : Poesia, haikai, pensament;
 La web del DENIP;
 "Lloren Vidal, un educador propuesto para el Nobel de la Paz?", por Eulogio Daz del Corral ;
 "En Lloren Vidal i Vidal, poeta, educador i pacifista santanyiner" per Eulogio Daz del Corral;
 Article sobre Lanza del Vasto a Ultima Hora ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58388" title="Lle (Castella i Lle)" nonfiltered="2841" processed="2835" dbindex="23139">


Lle (en castell i oficialment Len, en lleons Llin) s la capital de la provncia de Lle i capital histrica de l'antic Regne de Lle.

Nascuda com el campament militar rom de la Legio VI Victrix, installat en la confluncia dels rius Bernesga i Toro cap al 79 aC, el seu carcter de ciutat campamental es va consolidar amb l'assentament definitiu de la Legio VII Gemina ja en el segle I. Amb l'arribada dels musulmans a la Pennsula, la ciutat es veu parcialment despoblada. En 856 Lle rep un nou impuls repoblador com part del Regne d'Astries. Ser Garcia I qui en 910 converteixi a la ciutat de Len al capdavant del ms important regne cristi de la pennsula Ibrica en l'poca, donant inici al Regne de Lle, la vigncia nominal del qual perviu fins al segle XIX, si b ja des de l'Edat Mitjana la ciutat va perdre la importncia i embranzida d'antany, en part per la prdua de la seva independncia deguda la uni de la corona lleonesa a la castellana, definitiva des de 1301, constituint al costat d'altres regnes i territoris la Corona de Castella.

 Demografa .



 Divisi administrativa .
La ciutat est dividida en els segents barris:




 Eleccions municipals de 2003 .
Les eleccions municipale del 25 de maig de 2003 donaren com a resultat una victria del Partit Popular, a dos regidors de la majoria absoluta:


Desprs d'anys de govern del PP, un pacte de Govern entre els regidors del PSOE i de la UPL va dur a l'ajuntament al socialista Francisco Fernndez, collocant al temps com tinent d'alcalde a l'en aquells dies portaveu lleonesista Jos Mara Rodrguez de Francisco. No obstant aix, tot just un any desprs, i desprs del congrs de la Uni del Poble Lleons celebrat a Astorga, dos dels regidors lleonesistes de l'Ajuntament de Lle: el propi De Francisco  un dels fundadors de la formaci poltica , i Covadonga Soto, van abandonar el partit per no les seves actes de regidors. A conseqncia d'aquesta nova situaci, ambds regidors van ser apartats del govern municipal conviertindose en transfugues i donant suport al Partit Popular. 

Desprs d'aix, el 3 de desembre 2004 el consistori lleons va canviar de signe poltic: l'equip de govern socialista-leonesista va ser substitut per altre del Partit Popular, presidit per Mario Amilivia, que va dur novament De Francisco a ser tinent d'alcalde i regidor d'esports. La moci de censura celebrada aquest dia en l'edifici de San Marcelo es va viure entre fortes mesures de seguretat, ja que la notcia va tenir abast nacional: el debat va arribar a les Corts espanyoles, ja que el PSOE va acusar al PP de trencar el Pacte Antitransfuguisme, que pretenia evitar girs en la poltica recolzant-se en crrecs electes que haguessin estat expulsats o haguessin abandonat la formaci amb la qual van assolir el seu crrec. Al mateix temps, i mentre en el ple de l'Ajuntament es votava la moci, uns 2.500 lleonesos es manifestaven davant ell acusant De Francisco de chaquetero.

El pacte es va mantenir fins al final de la legislatura, ja que els regidors trnsfugues van fundar un nou partit lleonesista, anomenat Partit Autonomista Lleons - Unitat Lleonesista, desprs de tractar de recuperar les sigles de la Uni del Poble Lleons, partit del que De Francisco va ser un dels fundadors. 

 Eleccions de 2007 .
Els resultats dels comicis del 27 de maig de 2007 van ser els segents:



L'Ajuntament de Lle, un de les ms disputats i dels ms emblemtics per la seva relaci amb el President Jos Luis Rodrguez Zapatero, finalment la va guanyar el PSOE, amb 13 regidors, una xifra histrica per a aquest partit, que mai havia estat la fora ms votada de l'Ajuntament.  El PP va perdre dos regidors, quedant-se amb onze. Finalment la UPL, afectada per l'escisi del PAL-UL, va aconseguir 3 regidors, enfront dels 5 que va aconseguir en els anteriors comicis; no obstant aix la UPL va ser qui va decidir quin partit havia de governar en l'Ajuntament de Lle, doncs la majoria del PSOE no era absoluta. El PAL-UL i IU no van aconseguir representaci alguna en l'Ajuntament. 

Finalment, desprs d'un pacte de marcat carcter lleonesista, el PSOE, amb Francisco Fernndez al capdavant van passar a governar la ciutat durant els segents quatre anys, on els principals objectius seran, a ms de reclamar una autonomia lleonesa, el sanejament dels comptes, les infraestructures i la integraci del ferrocarril.

 Ciutats agermanades .
  Bragana, Portugal;
  Porto, Portugal;
  Len (Guanajuato), Mxic;
  Vornej, Rssia;
  Dubln, Irlanda;

 Personatges illustres .
Diego Abad de Santilln (1897-1983), militant anarquista, escriptor i editor.
Buenaventura Durruti, sindicalista i revolucionari anarquista.
Flix Gordn Ords, veterinari i poltic, President de la Repblica Espanyola a l'exili.
Jos Luis Rodrguez Zapatero, president del Govern d'Espanya.
Caf Quijano, grup musical;
Julio Llamazares, escriptor.

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Ajuntament de Lle;
 WebCam des de la Catedral de Lle;
 Portal Web Oficial de Turisme de la ciutat de Lle. Cmeres Web des dels principals indrets de la ciutat;
 Guia prctica de la ciutat de Lle;
 20 segles d'Histria de Lle, a un clic;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58389" title="Lle (desambiguaci)" nonfiltered="2842" processed="2836" dbindex="23140">

Geografia:;
Lle (Castella i Lle), ciutat espanyola, situada a Castella-Lle..
Provncia de Lle s una provncia de Castella-Lle.. La seva capital s la ciutat de Lle.
El Regne de Lle.
Zoologia:;
Lle, el ms gran dels felins desprs del tigre.
Lle mar (Otariinae), otrid.
Astronomia:;
Lle (constellaci) s el nom d'una de les constellacions.
Astrologia:;
El Lle (astrologia) s un simbol astrologic.
Biografies:;
Emperadors bizantins;
Lle I de Bizanci, conegut con Lle el Gran i Lle I el Traci, emperador bizant del 457 al 474.
Lle II de Bizanci, emperador bizant (474);
Lle III de Bizanci, emperador bizant del 718 al 741, fundador de la dinastia isuria.
Lle IV de Bizanci, emperador bizant del 775 al 780;
Lle V de Bizanci, emperador bizant del 813 al 820.
Lle VI de Bizanci, emperador bizant del 886 al 911.
Reis d'Armnia Menor;
Lle I d'Armnia Menor;
Lle II d'Armnia Menor;
Lle III d'Armnia Menor;
Lle IV d'Armnia Menor;
Lle V d'Armnia Menor;
Lle VI d'Armnia Menor;
Reis d'Esparta;
Lle d'Esparta, segle VI aC;
Papes de Roma;
Papa Lle I;
Lle II;
Lle III;
Lle IV;
Lle V;
Lle VI;
Lle VII;
Lle VIII;
Lle IX;
Lle X;
Lle XI;
Lle XII;
Lle XIII;
Altres personatges;
Lle, ambaixador espart;
Lle, jurista bizant ;
Lle, prefecte del pretori ;
Lle, metge grec ;
Lle, ambaixador i orador atenenc;
Lle, pintor grec ;
Lle, poltic atenenc ;
Lle Acadmic, escriptor  grec ;
Lle d'Acris bisbe grec dels blgars amb seu a Ochrida. ;
Lle d'Alabanda, historiador i retric grec de Cria ;
Lle d'Atenes,  militar atenenc;
Lle Bituricense,  bisbe de Bourges a la meitat del segle V;
Lle de Bizanci, historiador i retric grec ;
Lle de Calcednia, arquebisbe de Calcednia en temps d'Aleix I Comn (1081-1118);
Lle Diaca, historiador bizant del segle X ;
Lle Egipci, sacerdot pag egipci del segle IV aC ;
Lle Estipiota o Lle Estipa, patriarca de Constantinoble al segle XII (1134-1143) ;
Lle Gramtic, historiador bizant;
Lle Magent o Magent,  escriptor bizant ;
Lle Mal, governador bizant del segle XII.
Lle de Metapont, filsof pitagric grec ;
Lle de Salamina, poltic atenenc;
Lle de Tessalnica, filsof i eclesistic  bizant del segle IX;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58394" title="Msica de la dcada del 1970 als Estats Units" nonfiltered="2843" processed="2837" dbindex="23141">
Principals fets en la msica de la dcada del 1970 als Estats units.

Any 1970.

 El grup Chicago, la fusi de jazz i rock ms reeixida de tots els temps, triomfem amb el seu lbum Chicago II. El grup triomfar durant tota la dcada, venent ms de 30 milions de discos. ;
 Els Rolling Stones creen el seu propi segell Rolling Stones Records. ;
 Els Beatles graven el seu darrer disc.
 Debuta als EE.UU. el xou de rdio American Top 40, que emet un " compte enrere " dels senzills - singles - ms populars del pas.  La frmula del 40 al 1 es basa en el rnking de la revista Billboard.(1970);
 lbums destacats;
 Abraxas - Santana ;
 Bridge Over Troubled Water - Simon and Garfunkel;
 Led Zeppelin II - Led Zeppelin ;
 Let It Be - The Beatles;
 Woodstock - BSO;

Any 1971.
 Els Beatles confirmen oficialment el rumor de qu se separen definitivament. El trencament s atribut a diferncies musicals i personals.
El dia 1 d' Agost, George Harrison fa d'amfitri a una gala benfica de rock'n'roll celebrada al Madison Square Garden de Nova York. L'anomenat Concert per Bangla Desh compta entre altres amb Ringo Starr, Bob Dylan i Eric Clapton. S'aconseguiren ms de 4.5 milions de dlars per l'empobrit pas asitic ;
 EL Philly sound posa a Philadelphia en el mapa musical com a gran rival de la Motown de Detroit. ;
 Rod Stewart triomfa mab Maggie May* ;
 El Rolling Stones sn n1 amb Brown Sugar;
 Simon & Garfunkel anuncien que se separen per iniciar carreres en solitari.
 El rock'n'roll comena a fragmentar-se en diferents estils: "rock llat" "jazz rock" i "soul rock" per citar-ne alguns.
 Nous grups / solistes que comencen a sonar;
 The Eagles;
 Supertramp;
 Kansas;
 Queen;
 Wings;
 American Top 40 (1971);
 lbums destacats;
 All Things Must Pass - George Harrison  ;
 American Pie - Don McLean;
 Jesus Christ Superstar - BSO;
 Pearl - Janis Joplin  ;
 Sticky Fingers - The Rolling Stones;
 Sweet Baby James - James Taylor  ;
 Tapestry - Carole King;
 Led Zeppelin IV - Led Zeppelin;

Any 1972.
 Led Zeppelin aconsegueixen tres grans xits: Black Dog, Rock And Roll i la llegendria Stairway to Heaven , del lbum Runes. ;
 Carly Simon, que al 1972 va guanyar un Grammy com a millor artista revelaci de l'any, triomfa amb You're So Vain.
 Un jove cantant de 22 anys de New Jersey anomenat Bruce Springsteen fitxa per Columbia Records. ;
 American Top 40 (1972);
 Deep Purple presenta "Smoke On The Water", una de les canons ms conegudes.
 lbums destacats;
 Machine Head - Deep Purple;
 The Concert for Bangladesh - George Harrison & Friends  ;
 Exile on Main St. - The Rolling Stones ;
 Harvest - Neil Young  ;
 Honky Chateau - Elton John ;
 Music - Carole King  ;
 Teaser and the Firecat - Cat Stevens;

Any 1973.
 El Aloha Satellite Show,  concert benfic d'un Elvis Presley amb 38 anys d'edat, va ser ems en directe via satellit arreu el mn des de Honolulu, Hawaii. Fou el xou ms car de la histria, amb un cost de 2.5 milions, i va aconseguir xifres d'audincia televisives avui impensables. ;
 The Allman Brothers Band s a la cresta de la onada;
 Els Pink Floyd llancen el seu nou lbum Dark Side of the Moon, que restar a la llista  Billboard d'lbums durant 741 setmanes (15 anys i mig.
 El govern dels EE.UU. exigeix que tots els aparells de rdio installats de srie als nous cotxes fabricats als EE.UU. siguin capaos de rebre les bandes AM i FM. ;
 American Top 40 (1973);
 lbums destacats;
 Aloha From Hawaii Via Satellite - Elvis Presley ;
 Don't Shoot Me I'm Only The Piano Player - Elton John ;
 Talking Book - Stevie Wonder  ;
 There Goes Rhymin' Simon - Paul Simon;

Any 1974.
El single n1 de la histria del Rock'n'roll (We're Gonna) Rock Around The Clock de Bill Haley & His Comets, es remasteritzat i esdev de nou un gran xit. ;
Els Ramones comencen a tocar a clubs populars de Nova York. El seu rock'n'roll marca tendncies als futurs rockers punk i new wave dels 70 i 80. ;
La versi del tema de Bob Marley I shot the Sheriff, interpretada per Eric Clapton, i que arib al n1, comena a atraure les audincies cap a la msica reggae jamaicana. ;
Els mateixos membres de Jefferson Airplane rebategen el grup amb el nom de Jefferson Starship. ;
Mick Taylor deixa  els Rolling Stones i s substitut per Ron Wood. ;
 American Top 40 (1974);
 lbums destacats;
 American Graffiti - B.S.O.
 Captain Fantastic And The Brown Dirt Cowboy - Elton John;
 Band On The Run - Paul McCartney and Wings ;
 461 Ocean Boulevard - Eric Clapton ;
 Walls And Bridges - John Lennon;

Any 1975.
 Columbia Records s al darrera d'una campanya publicitria al voltant d'un autor anomenat Bruce Springsteen que - com a resultant fora inusual - conclou en dues portades (en la mateixa setmana!!) a les revistes Time i Newsweek sobre el que "bategen" com a "el nou Dylan".  ;
 4 nous lbums eleven encara ms la popularitat i el respecte envers els seus respectius  autors: Blood On The Tracks (Bob Dylan), Chicago VIII (Chicago), Rock'N'Roll (John Lennon), i Physical Graffiti (Led Zeppelin). ;
 Stevie Nicks i Lindsey Buckingham s'uneixen als existents membres de Fleetwood Mac, Mick Fleetwood i John i Christine McVie, per tal de gravar el seu nou lbum titulat Fleetwood Mac. Esdevindr el gran xit " ms lent " de la histria de la msica Rock, trigant 58 setmanes en arribar al n1 de les llistes. ;
 Els Bee Gees, al seu lbum Main Course, ens serveixen un aperitiu de msica Disco "avanant-nos" el que passar dos anys ms tard amb Saturday Night Fever.
 American Top 40 (1975);
 Altres lbums destacats;
 Captain Fantastic And The Brown Dirt Cowboy - Elton John ;
 One Of These Nights - Eagles ;
 That's The Way Of The World - Earth, Wind & Fire ;
 Venus And Mars - Wings ;
 Windsong - John Denver ;
 Wish You Were Here - Pink Floyd;

Any 1976.
 El britnic Peter Frampton triomfa amb l'lbum Frampton Comes Alive, que va vendre tretze milions de cpies als EE.UU., essent n 1 en vendes durant 17 setmanes. ;
 El marquetini grup de rock dur Kiss debuta a la televisi als EE.UU.. Es van caracteritzar ms per la seva imatge extravagant i posada en escena, que no pas per la seva mediocre msica. Malgrat aquest darrer fet, van arribar a ser, segons les enquestes de Gallup, els grup ms popular entre els adolescents dels EE.UU.
 La Recording Industry Association of America (RIAA) crea un nou disc de plat pels singles que venen ms de 2 milions de cpies i els lbums que venen ms de 1 mili d'unitats.
 El musical A Chorus Line debuta a Broadway. Esdevindr el musical que ha restat ms temps en cartell.
 Bruce Springsteen, s enxampat quan mira de colar-se a Graceland amb la intenci de veure al seu dol: Elvis Presley. Els guardes de seguretat el van fer fora per qu no sabien qui era. ;
 American Top 40 (1976);
 lbums destacats;
 Breezin' - George Benson * ;
 Chicago IX - Chicago's Greatest Hits - Chicago  ;
 Desire - Bob Dylan;
 Fleetwood Mac - Fleetwood Mac;
 Greatest Hits 1971-1975 - Eagles ;
 History - America's Greatest Hits - America ;
 A Night At The Opera - Queen A Night On The Town - Rod Stewart ;
 Presence - Led Zeppelin;

Any 1977.
 Any triomfal de Fleetwood Mac, grup format al 1967 pel baixista John McVie i el percussionista Mick Fleetwood.
 El 16 d'Agost mor Elvis Presley per una sobredosi de tranquilitzants i alcohol. Elvis va tenir ms nmeros 1, ms senzills i  ms lbums al Top 10 que cap altre intrpret de la histria musical. Per la majoria va ser, i sempre ser, el Rei del Rock 'n' Roll. ;
 The British-based Clash starts to create an awareness in America of their politicized punk rock sound. ;
 La msica de la pellcula Febre del dissabte nit (Saturday Night Fever) fa ballar a mig pas a les discoteques dels EE.UU.
 American Top 40 (1977);
 lbums destacats;
 Barry Manilow/Live - Barry Manilow ;
 Book Of Dreams - The Steve Miller Band ;
 Hotel California - Eagles ;
 Live At The London Paladium - Marvin Gaye ;
 A New World Record - Electric Light Orchestra ;
 Night Moves - Bob Seger ;
 Rumours - Fleetwood Mac;

Any 1978.
 Travoltamania arreu del planeta.
 Els Sex Pistols fan el seu primer tour musical per Amrica. ;
 El grup de la New Wave, Talking Heads, aconsegueixen el seu primer xit amb l'lbum More Songs About Buildings and Food.
 American Top 40 (1978);
 lbums destacats;
 Grease - B.S.O.
 52nd Street - Billy Joel ;
 Live and More - Donna Summer ;
 Point of Know Return - Kansas ;
 Simple Dreams - Linda Ronstadt ;
 Saturday Night Fever - B.S.O.
 Slowhand - Eric Clapton ;
 Some Girls - The Rolling Stones;

Any 1979.
 Una dcada desprs de fundar-se a Londres com a banda de heavy metal, el grup Supertramp l'encerta de ple establint-se als EE.UU. i editant el seu sis lbum: Breakfast In America. Els teclats, cada cop ms presents al mn de la msica, hi juguen un paper crucial en aquest xit .
 A un xou musical en favor de l'UNICEF, on participen els Bee Gees, Rod Stewart, Donna Summer, John Denver, Olivia Newton-John, i ABBA s televisat i gravat a l'assemblea general de les Nacions Unides.  ;
 Evita, un musical basat en la vida de la primera esposa del dictador argent Juan Pern, s'estrena a Broadway;
 American Top 40 (1979);
 lbums destacats;
 Bad Girls - Donna Summer ;
 Blondes Have More Fun - Rod Stewart ;
 A Briefcase Full Of Blues - The Blues Brothers ;
 Dire Straits - Dire Straits;
 In Through The Out Door - Led Zeppelin ;
 The Long Run - Eagles  ;
 Parallel Lines - Blondie ;
 Spirits Having Flown - Bee Gees;

Articles relacionats.
Dcada del 1970;

Enllaos externs.
Llista exhaustiva de la msica i llistes d'xits populars de la dcada de 1970 als EE.UU..






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58395" title="Cinema de la dcada del 1970 als Estats Units" nonfiltered="2844" processed="2838" dbindex="23142">
Any 1970.
 Love Story;
 Aeroport ;
 M*A*S*H ;
 Patton ;

Any 1971.
 El violinista a la teulada - (Fiddler On The Roof) ;
 French Connection ;
 La taronja mecnica - (A Clockwork Orange);
 Harry el Brut (Dirty Harry) ;
 Estiu del 42 (Summer Of '42) ;
 Bananas ;

Any 1972.
 El Padr - (The Godfather) ;
 L'aventura del Poseid - (The Poseidon Adventure);
 Jeremiah Johnson ;
 El Candidat - (The Candidate);
 Cabaret ;
 Somriures i llgrimes - (Cries and Whispers) ;

Any 1973.
 L'exorcista - (The Exorcist) ;
 American Graffiti ;
 L'ltim tango a Paris - (Last Tango In Paris);
 Viu i deixa morir - (Live And Let Die) ;
 Papillon;
 Jesus Christ Superstar;

Any 1974.
El cols en flames - (The Towering Inferno);
El jove Frankenstein - (Young Frankenstein) ;
Chinatown;
Els cavallers de la taula quadrada - (Monty Python and the Holy Grail) ;
El Padr II - (The Godfather, Part II) ;
El Gran Gatsby - (The Great Gatsby);
Assassinat a l'Orient Express - (Murder on the Orient Express);
La matana de Texas - (The Texas Chainsaw Massacre);

Any 1975.
Taur - (Jaws);
Alg va volar sobre el niu del cucut - (One Flew Over the Cuckoo's Nest);
Tarda negra ;
Tommy ;
The Rocky Horror Picture Show ;
Barry Lyndon ;
Emmanuelle ;
French Connection II;
L'home que volia ser Rei - (The Man Who Would Be King );

Any 1976.
Rocky ;
Ha nascut una estrella - (A Star Is Born );
Tots els homes del president - (All The President's Men );
Marathon Man;
La profecia - (The Omen);
Taxi Driver;
Seven beauties;

Any 1977.
La guerra de les galxies - (Star Wars);
Encontres a la tercera ase - (Close Encounters of the Third Kind);
Febre del dissabte nit - (Saturday Night Fever);
Annie Hall;
Carrie;
Aeroport '77;

Any 1978.
 Grease ;
 Superman - (Superman. The movie);
 Desmadre a la americana - (National Lampoon's Animal House);
 Dur de pelar - (Every Which Way But Loose );
 El caador - (The Deer Hunter);
 Halloween;
 L'exprs de mitjanit - (Midnight Express);
 Taur 2 - (Jaws 2 );

Any 1979.
 Kramer contra Kramer ;
 Star Trek - (Star Trek: The Motion Picture);
 Rocky II ;
 Alien;
 10. La dona perfecta - (10);
 All That Jazz ;
 Manhattan;

Vegeu tamb.
Dcada de 1970

Enllaos externs.
Llista exhaustiva de les pellcules ms populars de la dcada de 1970 als EE.UU.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58396" title="Esport mundial a la dcada del 1970" nonfiltered="2845" processed="2839" dbindex="23143">
Any 1970.
 Copa del Mn de Futbol a Mxic: El Brasil de Pel campi en vncer a Itlia a la final.

Any 1971.
Els Bristih & Irish Lions guanyen per primer cop els Alls Blacks, nom popular de l'equip nacional de rugbi de Nova Zelanda.
La gira australiana dels Springboks, nom popular de l'equip de rugbi de Sud-frica, causa protestes a tot el pas degut a la poltica d'apartheid d'aquest pas.

Any 1972.
 Jocs Olmpics d'estiu a Munic i d'hivern a Sapporo, amb Mark Spitz com a gran heroi dels d'estiu i la nota negra de l'assassinat d'onze esportistes de la delegaci d'Israel per l'escamot terrorista palest Setembre Negre a la vila olmpica de Munic.

Any 1974.
Copa del mn de futbol a Alemanya: L'Alemanya de Franz Beckenbauer campiona en vncer a Holanda (Pasos Baixos) a la final.
Mtic combat de boxa entre Muhammad Al i George Foreman, a Kinshasa, capital de l'actual Repblica Democrtica del Congo (llavors Zaire), combat conegut en angls amb l'apelatiu de  .

Any 1975.
Es disputa la primera copa del mn de cricket.

Any 1976.
 Jocs Olmpics d'estiu a Montreal i d'hivern a Lake Placid, amb Nadia Comaneci com a gran herona dels d'estiu. ;
Boicot afric: Diversos pasos africans liderats per Tanznia, amb el seu  president Julius Nyerere al capdavant, van demanar la expulsi i no participaci de Nova Zelanda als Jocs de Montreal. El motiu: un equip de rugbi d'aquest pas havia realitzat una gira per Sud-frica, on llavors imperava lapartheid. Tot i que el rugbi no era (ni s) esport olmpic, i Sud-frica no participava en uns Jocs (per sanci) des 1964, Tanznia es va quedar a casa en negar-se el COI a expulsar a Nova Zelanda, i 21 pasos africans ms, recolzats per Iraq, el Lban i Guyana, van tornar a casa desprs de la cerimnia inaugural.

Any 1977.
 Pel juga el darrer partit de la seva carrera professional, en un amists entre el New York Cosmos i el Santos FC, del (Brasil).

Any 1978.
 Copa del mn de futbol a l'Argentina: L'Argentina de Mario Kempes campiona en vncer a Holanda (Pasos Baixos) a la final.

Any 1979.
 Sugar Ray Leonard guanya el seu primer ttol de campi del mn de boxa.


Enllaos.
Pgina del Comit Olmpic Internacional
Pgina de la F.I.F.A. on es recullen els guanyadors de totes les edicions de la Copa del Mn (Mundials)
Dcada de 1970



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58397" title="Esport de la dcada del 1970 als Pasos Catalans i a Espanya" nonfiltered="2846" processed="2840" dbindex="23144">




Any 1970.
Futbol. 
 L'Atltico de Madrid campi de la lliga espanyola de futbol.
Any 1971.
Futbol.  
El Valncia campi de la lliga espanyola de futbol.
 El Bara es proclama campi de la copa d'Espanya de futbol.

Any 1972.
Futbol.
 El Real Madrid campi de la lliga espanyola de futbol.

Any 1973.
Futbol.
 L'Atltico de Madrid campi de la lliga espanyola de futbol.
 El Llevant puja a la Segona Divisi;

Any 1974.
Futbol.
 El Bara campi de la lliga espanyola de futbol.

Any 1975.
Futbol.
 El Real Madrid campi de la lliga espanyola de futbol.

Any 1976.
Futbol.
 El Real Madrid campi de la lliga espanyola de futbol.
 El Llevant torna a pujar a la Segona Divisi;

Any 1977.
Rugby.
 La USAP de Perpiny, finalista de la copa de Frana de rugbi.

Any 1978.
Futbol.
 El Bara campi de copa d'Espanya de futbol.
 El Real Madrid campi de la lliga espanyola de futbol.
Bsquet.
 El Joventut de Badalona campi de la lliga de espanyola de bsquet.
Motociclisme.
 Ricard Tormo es proclama campi del mon de motociclisme en la categoria de 50 cc.

Any 1979.
Futbol.
 El Valncia campi de la copa d'Espanya de futbol.
 El Real Madrid campi de la lliga espanyola de futbol.

Vegeu tamb.
Dcada de 1970

Enllaos externs.
Pgina de la LFP





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58398" title="Esport de la dcada del 1970 a la resta d'Europa" nonfiltered="2847" processed="2841" dbindex="23145">
Any 1970.
Any 1971.
Any 1972.
Any 1973.
 L'Ajax d'Amsterdam guanya la Copa d'Europa de futbol per tercer any consecutiu.

Any 1974.
Any 1975.
Any 1976.
 El Bayern Mnchen guanya la Copa d'Europa de futbol per tercer any consecutiu.

Any 1977.
Any 1978.
Any 1979.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58400" title="Volta (desambiguaci)" nonfiltered="2848" processed="2842" dbindex="23146">


Arquitectura; Volta;
Ciclisme; Existeixen diverses voltes ciclistes;
 Volta ciclista a Catalunya;
 Volta al Pas Basc;
 Volta ciclista a Espanya;
 Volta a Alemanya;
 Volta a Polnia;
 Volta a Sussa;
 ...

Fsica; Alessandro Volta, Fsic itali;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58402" title="Esport de la dcada del 1970 als Estats Units" nonfiltered="2849" processed="2843" dbindex="23147">

1970.
 Bsquet, NBA: Els New York Nicks vencen als Los Angeles Lakers per 4 a 3. ;
 Beisbol, MLB: Els Baltimore Orioles vencen als Cincinnati Reds per 4 a 1. ;
 Futbol americ, NFL: The Baltimore Colts vencen als Dallas Cowboys 16-13 (Nota: Tot i que la final es disput el 17 de gener de 1971, es considera sempre que es tracta de la campanya de l'any que acaba de concloure). ;
 Hoquei gel, NHL: Els Boston Bruins vencen als St. Louis Blues per 4 a 0.

1971.
 Bsquet, NBA:  Els New York Nicks vencen als Baltimore Bullets per 4 a 0. ;
 Beisbol, MLB: Els Dallas Cowboys vencen als Cincinnati Reds per 4 a 3. ;
 Futbol americ, NFL:  Els Dallas Cowboys vencen als Miami Dolphins (24-3) el 17 de gener de 1972. (Es considera sempre que es tracta de la campanya de l'any que acaba de concloure). ;
 Hoquei gel, NHL: Els Montreal Canadiens vencen als Chicago Black Hawks per 4 a 3.

1972.
 Bsquet, NBA: Els Los Angeles Lakers vencen als New York Knicks per 4 a 1. ;
 Beisbol, MLB: Els Oakland A's vencen als Cincinnati Reds per 4 a 3. ;
 Futbol americ, NFL: Els Miami Dolphins vencen als Washington Redskins (14-7) el 14 de gener de 1973.
 Hoquei gel, NHL: Els Boston Bruins vencen als New York Rangers per 4 a 2.

1973.
 Bsquet, NBA: Els New York Knicks vencen als Los Angeles Lakers per 4 a 1. ;
 Beisbol, MLB: Els Oakland A's vencen als New York Mets per 4 a 3. ;
 Futbol americ, NFL: Els Miami Dolphins vencen als Minnesota Vikings (24-7) el 13 de gener de 1974.
 Hoquei gel, NHL: Els Montreal Canadiens vencen als Chicago Black Hawks per 4 a 2.

1974.
 Bsquet, NBA: Els Boston Celtics vencen als Milwaukee Bucks per 4 a 3. ;
 Beisbol, MLB: Els Oakland A's vencen als Los Angeles Dodgers per 4 a 1. ;
 Futbol americ, NFL: Els Pittsburgh Steelers vencen als Minnesota Vikings (16-6) el 12 de gener de 1975.
 Hoquei gel, NHL: Els Philadelphia Flyers vencen als Boston Bruins per 4 a 2.

1975.
 Bsquet, NBA: Els Golden State Warriors vencen als Washington Bullets per 4 a 0. ;
 Beisbol, MLB: Els Cincinnati Reds vencen als Boston Red Sox per 4 a 3. ;
 Futbol americ, NFL: Els Pittsburgh Steelers vencen als Dallas Cowboys (21-17) el 18 de gener de 1976.
 Hoquei gel, NHL: Els Philadelphia Flyers vencen als Buffalo Sabres per 4 a 2.

1976.
 Bsquet, NBA: Els Boston Celtics vencen als Phoenix Suns per 4 a 2. ;
 Beisbol, MLB: Els Cincinnati Reds vencen als New York Yankees per 4 a 0. ;
 Futbol americ, NFL: Els Oakland Raiders vencen als Minnesota Vikings (32-14) el 9 de gener de 1977.
 Hoquei gel, NHL: Els Montreal Canadiens vencen als Philadelphia Flyers per 4 a 2.

1977.
 Bsquet, NBA: Els Portland Trailblazers vencen als Philadelphia '76ers per 4 a 2. ;
 Beisbol, MLB: Els New York Yankees vencen als Los Angeles Dodgers per 4 a 2. ;
 Futbol americ, NFL: Els Dallas Cowboys vencen als Denver Broncos (27-10) el 15 de gener de 1978.
 Hoquei gel, NHL: Els Montreal Canadiens vencen als Boston Bruins per 4 a 0.

1978.
 Bsquet, NBA: Els Washington Bullets vencen als Seattle Supersonics per 4 a 3. ;
 Beisbol, MLB: Els New York Yankees vencen als Los Angeles Dodgers per 4 a 2. ;
 Futbol americ, NFL: Els Pittsburgh Steelers vencen els Dallas Cowboys (35-31) el 21 de Gener de 1979.
 Hoquei gel, NHL: Els Montreal Canadiens vencen als Boston Bruins per 4 a 2.

1979.
 Bsquet, NBA: Els Seattle Supersonics vencen als Washington Bullets per 4 a 1. ;
 Beisbol, MLB: Els Pittsburgh Pirates vencen als Baltimore Orioles per 4 a 3. ;
 Futbol americ, NFL: Els Pittsburgh Steelers vencen als Los Angeles Rams (31-19) el 20 de gener de 1980.
 Hoquei gel, NHL: Els Montreal Canadiens vencen als New York Rangers per 4 a 1.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58404" title="Uni Esportiva Cornell" nonfiltered="2850" processed="2844" dbindex="23148">


La Uni Esportiva Cornell s el club de futbol ms destacat de la ciutat de Cornell de Llobregat.

 Histria .
L'antecessor de la UE Cornell, neix el 15 d'abril de 1923 amb el nom de Futbol Club Cables Elctrics, i que el mateix any ja competeix amb el nom d'Atltic Cornell FC. En aquests primers anys, al club, tamb es practicava el ciclisme i l'atletisme. L'any 1931 el club passa a anomenar-se Futbol Club Cornell.

Passada la guerra, el futbol s un esport precari i per tal de donar un nou impuls al club, el 29 d'abril de 1951 el club es fusiona amb l'Atltic Padr i l'Acadmia Junyent per formar l'actual Uni Esportiva Cornell, presidit per Pere Junyent, i promogut per Constancio Prez. La temporada 1967-68, s'incorpora al club el collegi Sant Miquel, que aportar clubs pel futbol base. A finals dels vuitanta s'integren al club dues noves entitats, la Gavarra i la Pea Espaolista Onubense. L'any 1985 es crea l'Escola de Futbol Cornell, dedicada a la promoci del futbol base.

 Palmars .
 sense ttols destacats.

 Temporades .
Fins l'any 2007 el club ha militat 6 vegades a Tercera Divisi.
 1999-00: 3a Divisi 4rt;
 2000-01: 3a Divisi 15;
 2001-02: 3a Divisi 18;
 2003-04: 3a Divisi 10;
 2004-05: 3a Divisi 16;
 2005-06: 3a Divisi 17;
 2006-07: 1a Catalana 6;

 Enllaos externs .
Plana Oficial de la UE Cornell;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58405" title="Rafael (desambiguaci)" nonfiltered="2851" processed="2845" dbindex="23149">


Cristianisme; Arcngel Rafael;
Raffaello Sanzio, un pintor renaixentista.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58406" title="Gujarati" nonfiltered="2852" processed="2846" dbindex="23150">
El gujarati s una llengua parlada a l'ndia que ve de l'indoeuropeu, de la branca indoria. T ms de 46 milions de parlants, cosa que situa la llengua en el lloc 23 de les ms usades al planeta. Es conserven documents en aquest idioma des del segle XI.

T nombrosos prstecs del persa i de l'angls, a causa de la dominaci estrangera del pas. S'escriu amb un sistema propi similar al devangari emprat per escriure l'hindi. Va ser la llengua materna de Gandhi.

Presenta declinacions i tres gneres. El verb tendeix a estar collocat al final de la frase. 




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58407" title="Xarxa neuronal" nonfiltered="2853" processed="2847" dbindex="23151">
Una xarxa neuronal artificial (XNA), tamb anomenada xarxa neuronal simulada o senzillament xarxa neuronal, s un conjunt de neurones artificials interconnectades que utilitza un model matemtic o computacional de processament de dades basat en una aproximaci connexionista per a la computaci. Els investigadors no es posen d'acord a l'hora de definir qu s una xarxa neuronal, per la majoria coincideix a dir que es tracta d'una xarxa d'elements de processament relativament simples en qu el funcionament global es troba determinat per les connexions entre els elements de processament i els parmetres d'aquests. La inspiraci original de la tcnica es va extraure de l'estudi de les xarxes bioelctriques del cervell que estan formades per neurones i per les sinapsis d'aquestes (vegeu xarxa neuronal biolgica). En un model de xarxa neuronal, els nodes (tamb anomenats neurones, neurodes, elements de processament o unitats) estan connectats per formar una xarxa de nodes i, per aix, s'anomena xarxa neuronal. 



Estructura.

Com el cervell, una xarxa neuronal artificial s un conjunt parallel d'unitats de processament petites i simples on les interconnexions constitueixen una gran part de la intelligncia de la xarxa. No obstant aix, les xarxes neuronals artificials sn prou diferents del cervell pel que respecta a l'estructura. Per exemple, una xarxa neuronal s molt ms menuda que el cervell. A ms, les unitats utilitzades en una xarxa neuronal sn, generalment, molt ms simples que les neurones. Tot i aix, algunes funcions que semblen exclusives del cervell, com s el cas de l'aprenentatge, s'han reprodut a escala ms senzilla en les xarxes neuronals. 
Vegeu tamb: neurona artificial, perceptr

Models.

En una xarxa neuronal tpica, cada node funciona gaireb com una neurona biolgica. En una neurona biolgica, cada sinapsi d'entrada t un pes associat. Quan el pes de cada sinapsi, multiplicat per la seua entrada, se suma a totes les sinapsis entrants i aquesta suma s major que algun 'valor llindar', la neurona es dispara i envia un valor a una altra neurona de la xarxa.  
El node tpic d'una xarxa neuronal intenta emular aquest funcionament. Cada node cont un conjunt de lnies d'entrada que sn anlogues a les sinapsis d'entrada d'una neurona biolgica. A ms, cada node t una 'funci d'activaci' (coneguda tamb com 'funci de transferncia') que li indica quan ha de disparar-se, semblant a all que ocorre en una neurona biolgica. En la seua forma ms senzilla, aquesta funci d'activaci pot generar un valor '1' si l'entrada sumada s major que algun valor, per si a no es produeix, generar un valor '0'. No obstant aix, les funcions d'activaci no sempre sn tan senzilles. De fet, per crear xarxes que puguen realitzar una tasca til, les funcions d'activaci quasi sempre han de ser ms complexes per a, almenys, alguns dels nodes de la xarxa.

Una xarxa neuronal feedforward, un dels tipus de xarxes neuronals ms comuns, est formada per un conjunt de nodes i connexions. Aquests nodes s'organitzen en capes. Generalment, les connexions es formen connectant cadascun dels nodes d'una determinada capa a totes les neurones de la segent capa. D'aquesta manera, tots els nodes d'una determinada capa estan connectats a tots els nodes de la segent.

Normalment, en una xarxa neuronal feedforward hi ha almenys tres capes: una capa d'entrada, una capa oculta i una capa de sortida. La capa d'entrada no processa res, ja que s en aquesta on el vector de dades alimenta la xarxa. Aix doncs, la capa d'entrada alimenta la capa oculta i aquesta, al seu torn, alimenta la capa de sortida. El processament real de la xarxa t lloc en els nodes de la capa oculta i de la capa de sortida.

Quan un nombre suficient de neurones estan connectades en capes, la xarxa es pot 'entrenar' per realitzar tasques tils usant un algorisme d'entrenament. Les xarxes feedforward, en concret, si estan entrenades apropiadament, sn molts tils per realitzar tasques intelligents de classificaci o d'identificaci d'informaci desconeguda. 

Clculs.

La corba sigmodal sovint s'utilitza com a funci de transferncia perqu aquesta introdueix no-linealitat en els clculs de la xarxa en delimitar el nivell d'activaci de la neurona a un interval . La funci sigmodal compta amb l'avantatge addicional de tenir una funci derivable molt simple, tal i com es requereix per retropropagar els errors a travs d'una xarxa neuronal feedforward. A ms, poden utilitzar-se altres funcions amb caracterstiques semblants. Majoritriament, s'usa la funci tanh que delimita les activacions en l'interval 1 encara que, de vegades, tamb s'usa una funci lineal piece-wise que simplement talla l'activaci en compte de delimitar-la.



Si no s'introdueix no-linealitat que la delimita o la talla, la xarxa perd gran part del seu poder computacional i es converteix en una senzilla operaci de multiplicaci de matrius de l'lgebra lineal.

Altres models de clculs alternatius de les xarxes neuronals inclouen models amb bucles en qu s'utilitzen processos amb retard i models el guanyador s'ho emporta tot on la neurona amb el major valor de clcul pren un valor 1 i totes les altres neurones prenen el valor 0.

Normalment, els pesos d'una xarxa neuronal s'inicien en uns valors aleatoris baixos. A mostra que la xarxa no t cap tipus de coneixement; la seua sortida s, bsicament, una funci aleatria de l'entrada. A mesura que el procs d'entrenament avana, els pesos de les connexions es modifiquen gradualment segons les regles computacionals especfiques de l'algorisme d'aprenentatge que s'utilitza. Finalment, els pesos ideals convergeixen en uns valors que els permeten realitzar un clcul til. Es pot dir que, al comenament, les xarxes neuronals no tenen cap tipus de coneixement i tracten d'obtenir algun tipus de coneixement real, encara que aquest s subsimblic.

Les xarxes neuronals artificials (XNA) presenten alguns avantatges perqu s'assemblen als  principis de l'estructura del sistema neuronal:

Aprenentatge: tenen la destresa d'aprendre mitjanant l'anomenada etapa d'aprenentatge.
Autoorganitzaci: creen la seua prpia representaci de la informaci donada en  el procs d'aprenentatge. ;
Tolerncia a fallades: com que emmagatzemen informaci redundant, la destrucci parcial de la xarxa no perjudica del tot a la resposta de la xarxa. ;
Flexibilitat: poden manejar dades d'entrada sense canvis importants com ara senyals acstics o altres canvis en les dades d'entrada determinades (per exemple, si les dades d'entrada sn un objecte, aquest pot ser un poc diferent i no ser un problema per a la resposta de la xarxa neuronal artificial).
Temps real: l'estructura de les xarxes neuronals s parallela; si s'implementen d'aquesta manera amb ordinadors o amb un maquinari especial, poden obtenir-se respostes en temps real.
Escalabilitat: poden adaptar-se a qualsevol problema d'una determinada rea.

 Avantatges .
Les xarxes neuronals artificials (XNA) presenten alguns avantatges perqu s'assemblen als principis de l'estructura del sistema neuronal:

Aprenentatge: tenen la destresa d'aprendre mitjanant l'anomenada etapa d'aprenentatge.
Autoorganitzaci: creen la seua prpia representaci de la informaci donada en el procs d'aprenentatge. ;
Tolerncia a fallades: com que emmagatzemen informaci redundant, la destrucci parcial de la xarxa no perjudica del tot a la resposta de la xarxa. ;
Flexibilitat: poden manejar dades d'entrada sense canvis importants com ara senyals acstics o altres canvis en les dades d'entrada determinades (per exemple, si les dades d'entrada sn un objecte, aquest pot ser un poc diferent i no ser un problema per a la resposta de la xarxa neuronal artificial).
Temps real: l'estructura de les xarxes neuronals s parallela; si s'implementen d'aquesta manera amb ordinadors o amb un maquinari especial, poden obtenir-se respostes en temps real.
Escalabilitat: poden adaptar-se a qualsevol problema d'una determinada rea. ;

Aplicacions.
Utilitat.

Les xarxes neuronals artificials sn especialment tils per a tractar amb dades de nmeros reals limitats en qu es requereix una sortida amb valor real. D'aquesta manera, les xarxes neuronals realitzaran una classificaci per nivells i sn capaces d'expressar valors equivalents a no segur. Si la xarxa neuronal s'entrena utilitzant la funci d'error d'entropia creuada (vegeu l'obra Neural Networks for Pattern Recognition, escrita per Christopher M. Bishop) i la sortida de la xarxa s sigmodal, aleshores les sortides seran estimacions de la vertadera probabilitat posterior d'una classe.

Aplicacions en la vida real.
En la vida real, les xarxes neuronals realitzen especialment b les segents tasques:

Aproximaci de funcions  (o anlisi de regressi) ;
Predicci de sries temporals;
Classificaci;
Reconeixement de patrons;

Altres tipus de xarxes neuronals i, en especial, les xarxes neuronals recurrents de temps continu s'utilitzen en combinaci amb els algorismes gentics (AG) per produir controladors per a robots. El genoma est constitut pels parmetres de les xarxes i la idonetat d'una xarxa s l'adequaci del funcionament mostrat pel robot controlat (o sovint per una simulaci d'aquest funcionament). No obstant aix, tamb pot utilitzar-se per al reconeixement d'iris. 

 Tipus de xarxes neuronals.
 Perceptr monocapa .

	El primer tipus de xarxa neuronal s el perceptr monocapa, format per una sola capa de nodes de sortida. Les entrades alimenten directament les sortides a travs d'una srie de pesos, per aix aquest pot considerar-se el tipus ms senzill de xarxa feedforward. La suma dels productes dels pesos i de les entrades es calcula en cada node i, si el valor est per sobre un llindar (normalment el 0), la neurona es dispara i pren el valor activat (normalment l'1); si aix no ocorre pren el valor desactivat (normalment el -1). A les neurones amb aquest tipus de funci d'activaci tamb se ls anomena neurones de McCulloch-Pitts o neurones de llindar, descrites als anys 40 per Warren McCulloch i Walter Pitts. En els textos especialitzats, el terme perceptr sol fer referncia a les xarxes que consten noms d'una d'aquestes unitats.

	Es pot crear un perceptr fent servir qualsevol valor de l'estat activat o del desactivat, sempre que el valor del llindar estiga entre els dos*. La major part dels perceptrons tenen sortides d'1 o de -1 amb un llindar de 0. A ms, hi ha proves que a aquestes xarxes se ls pot entrenar ms rpidament que a les xarxes creades per nodes amb valors d'activaci i de desactivaci diferents. 
	Es pot emprar un algorisme simple d'aprenentatge, generalment anomenat regla delta, per entrenar els perceptrons. Aquest calcula els errors entre la sortida calculada i les dades de sortida de mostra, els empra per crear un reajustament de pesos i implementa aix una forma de descens del gradient.



	Els perceptrons d'una sola una unitat sols poden aprendre models que sn linealment separables. L'any 1969, una famosa monografia titulada Perceptrons, elaborada per Marvin Minsky i Seymour Papert, va mostrar que era impossible que un perceptr monocapa aprenguera la funci XOR. A ms, els autors van conjecturar,per de manera equivocada, que ocorreria el mateix amb un perceptr multicapa.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58410" title="Joana d'Arag i d'Enrquez" nonfiltered="2854" processed="2848" dbindex="23152">
Joana d'Arag ( 1455 - Npols 1517 ), princesa d'Arag i reina consort de Npols (1476-1494).

Orgens familiars.
Fou filla del comte de Barcelona i rei d'Arag Joan II d'Arag i la seva segona muller, Joana Enrquez. Era nta per lnia paterna del comte-rei Ferran I d'Arag i Elionor d'Alburquerque, i per lnia materna de Fradr Enrquez. 

Per lnia paterna era germanastra de l'infant Carles de Viana aix com de les reines Blanca II de Navarra i Elionor I de Navarra, i fou germana del comte-rei Ferran el Catlic.

Npcies i descendents.
El 14 de setembre de 1476 es cas amb el seu cos Ferran I de Npols, fill natural del seu oncle Alfons el Magnnim. D'aquest matrimoni tingueren:
 la infanta Joana de Npols (1478-1518), reina consort durant el regnat del seu nebot Ferran II de Npols;
 l'infant Carles de Npols (1480-1486);

Joana d'Arag mor el 9 de gener de 1517 a la ciutat de Npols.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58412" title="Adigusia" nonfiltered="2855" processed="2849" dbindex="23153">

Adigusia (en rus                     Respblika Adigusia i en adigu:                 Adigu Respblik) s un subjecte federal (repblica) de Rssia. La capital s Majkop (adigu Myjeqwape)(177.700 habitants).

 Divisi administrativa .
Es divideix en 7 districtes:
 Giaginskiy rayon;
 Koshekhabl'skiy rayon;
 Krasnogvardeyskiy rayon;
 Maykopskiy rayon;
 Oktyabr' (Takhtamukaysk) rayon;
 Teuchezhskiy rayon;
 Shovgenovskiy rayon;

 Orografia .
La repblica s creuada al sud pel Gran Caucas i els seus contraforts, i al nord, per la plana alluvial del Kuban'; el clima s temperat. La regi s drenada per l'Urup i altres afluents del Kuban'/Psyz, que davallen del Gran Caucas, com el Belaia (Shegwash), Marta/Marte, Psequps, Ps ys .

Demografia.
Segons el  cens rus del 2002, els russos tnics sn 288,280 (64,5% de la poblaci de la repblica), mentre que els adigus sn 108.115  (24,2%).  Altres grups inclouen els armenis  (15.268, o 3,4%), ucranesos (9.091, o 2%), kurds (3.631, o 0,8%), ttars (2.904, o 0,7%), i altres grups ms petits.

Poblaci: 447.109 (2002);
Urbana: 234.900 (52,5%);
Rural: 212.209 (47,5%);
Masculina: 208.019 (46,5%);
Femenina: 239.090 (53,5%);
Dones per 1000 homes: 1.149;
Edat mitjana: 37 anys;
Urbana: 36,6 anys;
Rural: 37,4 anys;
Masculina: 34 anys;
Femenina: 39,6 anys;



 Economia .
L'agricultura s el principal recurs econmic (gira-sol i tabac), ajudada per les manufactures. Majkop s un nucli industrial; s'hi destaca la indstria alimentria, principalment farineres i molins d'oli. Les principals indstries de la regi, per, sn a Krasnodar (eines, instruments de precisi, compressors i refineria de petroli)

 Organitzaci poltica .
La Repblica Adigu (Adyge Rspublik) fou crada com a Okruj Autnom dins del Territori de Krasnodar el 27 de juliol del 1922, amb el nom d'O.A dels Txerkessos-Adigu, i que el 13 d'agost del 1928 adopt el nom actual. 
El 1922 tenia 3.093 km i 114.200 habitants, dels quals el 49% eren circassians, el 40% russos i cosacs i l'11% inguixos, grecs i ucranesos. La capital, Majkop, s una vila russa. El 1956 augment el territori a 4.400 km. 
Com a Repblica Autnoma, gaudeix d'una constituci i d un parlament propis, pot recaptar impostos, fixar la divisi territorial interna, gestionar l'economia de les entitats menors, i dictar lleis sempres que no s'oposin a les de Rssia. Tamb t un tribunal de justcia propi.

 Histria .
El territori form part de l'antiga Circssia fins que fou incorporada a Rssia el 1864. Aix provoc l'emigraci a Turquia de nombrosos circassians i la colonitzaci de russos.

El maig del 1917 s'uniren a lAliana del Caucas Septentrional i Daguestan, i reun un Comit Central a Vladikavkaz, pr el pas fou camp de batalla entre els menxevics georgians, russos blancs de Koltxak i bolxevics. El 15 de desembre esdev Repblica laica i el maig del 1918 es proclama independent. 

El 1919-1920 els kabardes i alguns adigu s'uniren a la revolta d'Uzun Hadji, per els cosacs del Terek donaren suport Anton Ivnovitx Denikin, qui assol el pas. Els exilats donaren suport a la Uni de Repbliques del Caucas, creada a Pars el 10 de juny del 1921, per Stalin cre a l'interior, l'agost del 1921, la Federaci de Repbliques del Caucas o Gorskaja ASSR, de la que en formaren part els kabardins i els  circassians de l'Alt Kuban , per els del baix Kuban passaren al Territori de Krasnodar

La Repblica Autnoma dels Adigu (Adyge Rspublik) fou creada com a Okruj Autnom dins del Kraj de Krasnodar el 27 de juliol del 1922, amb el nom d'O.A dels Txerkessos-Adigu, i el 13 d'agost del 1928 adopt el nom actual. 

Enllaos.
Pgina Oficial d'Adigusia. ;
Pgina Oficial de la Universitat Estatal d'Adigusia. ;
Pgina Oficial de la Universitat Estatal d'Adigusia. ;
Pgina Oficial del Museu Nacional d'Adigusia. ;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58415" title="Calmquia" nonfiltered="2856" processed="2850" dbindex="23154">

Calmquia (rus                       Respblica Kalmkia; calmuc:              Halmg Tangtx) s un subjecte federal (repblica) de la Federaci Russa. T una extensi de 76,100 km i limita al nord amb la Provncia de Volgograd i la Provncia d'Astrakhan, al sud amb Daguestan i el Territori de Stvropol, i a l'oest amb la Provncia de Rostov.

 Geografia .
El territori ocupa part de la Depressi Caspiana (rus Prikaspijskaja nizmennost' calmuc Prikaspijsk dor xazr (el mar es diu Kk Tegs en calmuc), i se situa sota el nivell del mar, vorejat pel Volga (Idzhl) i alguns rierols caspians. El clima s continental sec, i les principals zones orogrfiques sn:

 Les Txernje Zemli o Gar Hazr (Terres Negres), al sud.
 Les planures de Sarpa, al Nord.
 Els turons Ergeni (222 m), la zona ms alta del pas;
 El planell de Salsk-Manych,a mb uns 221 metres per dessota del nivell del mar.
 La Depressi de Kuma-Manych, uns 25 metres per dessota del nivell del mar.

Hi ha nombroses llacunes salines com els Sarpa, Sastinskie, Manych-Gudilo i Tsagan-Khak. Cap riu travessa el territori, i noms al Nord hi ha algunes estribacions del Volga i del Don (Te). La major part del pas s semidesrtic, llevat la zona pantanosa de la costa, per s rica en recursos minaires. 

Demografia.

Poblaci: 292,410 (2002);
Urbana: 129,539 (44.3%);
Rural: 162,871 (55.7%);
Masculina: 140,097 (47.9%);
Femenina: 152,313 (52.1%);
 
Grups tnics;
Segons el  Cens rus (2002), els calmucs sn el 53.3% de la poblaci de la repblica.  Altres grups importants sn els russos (33.6%), dargins (7,295, o 2.5%), txetxens (5,979, o 2.0%), Kazakhs (5,011, o 1.7%), turcs (3,124, o 1.1%), ucranesos (2,505, o 0.9%), vars (2,305, o 0.8%), alemanys del Volga (1,643, o 0.6%), i un grapat de ms petites nacionalitats, amb menys del 0.5% del total de la poblaci. 



 Histria .
Durant la revoluci de febrer del 1917 els dirigents calmucs donaren suport al govern Kerensky, que el 14 de juliol del 1917 cre la Regi de l Estepa del Poble Calmuc.

La revoluci sovitica no va despertar gaire entusiasme entre el poble calmuc. Molts s uniren ala Lliga Antibolxevic del Sudest, que reb el suport dels nobles feudals i dels intellectuals nacionalistes calmucs, sobretot entre els buzava, qui donaren suport total al cap dels russos blancs, general Vrangell.

Per el 7 de febrer del 1918 els bolxevics s'apoderaren d Astrakhan, que esdevindria el centre administratiu de Calmquia; entre febrer i mar s apoderaren del pas i crearen una Secci Calmuca del Comit Executiu Provincial d Astrakhan. De l 1 al tres de juliol del 1918 celebraren el I Congrs dels Soviets Calmucs, que form un comit executiu de districte per a organitzar les primeres cllules comunistes. 

El 1919 el pas fou ocupat per les tropes d'Anton Denikin, aprofitant un aixecament dels nacionalistes calmucs, i els comunistes respongueren amb un decret del 24 de juliol del 1919 abolint la propietat de la terra. Aix aconseguiren dos regiments de cavalleria, amb sotnies organitzades pels ulus i comandades per I. O. Gorodovikov.

A comenaments del 1920, tot el pas fou ocupat pels sovitics. El nacionalisme fou aixafat i es produ la deportaci o execuci de gaireb tots els zajsasnji (nobles clnics). La Lliga Antibolxevic es va desfer, i uns 5.000 d ells fugiren cap a Istambul (Turquia), i desprs a Bulgria, Txecoslovquia, Iugoslvia i Frana, on una colnia buzava fora important es va fixar d en del 1924, perpetuant entre ells un culte lamaistic encara viu i restes de costums i folklore ancestral.

El Primer Congrs de Calmucs Sovitics a Chilgir de juliol del 1920 deman la constituci d un territori autnom al marge dret del Volga. Aix, el 4 de novembre del 1920 es cre un Oblast Autnom Calmuc dins la RFSS Russa, amb 98.941 km i 141.000 habitants, dividit en 8 ulusy (un 75 % dels habitants eren calmucs). Endems, el 6 de maig del 1927 el centre administratiu pass d Astrakhan a la capital, la nova ciutat d lst, fundada enmig del desert el 1928 on s hi reassentaren diversos grups de calmucs escampats per la URSS entre el 1922 i el 1925. Tanmateix, els calmucs no foren admesos a l Exrcit Roig fins el 1927, ja que en malfiaven.

Del 1929 al 1940 s organitzaren plans quinquenals per acabar amb les antigues estructures i  construir el socialisme . Durant el 1933 al 1937 s acomplet la collectivitzaci total de l agricultura, cosa que canvi radicalment llur estil de vida (el 1917 el 80 % duien un estil de vida nmada o seminmada). Tamb es muntaren algunes indstries (controlades pels russos), carreters i un aeroport. S acab amb qualsevol vestigi de l antic rgim, b que a la fora, i es lacitz la vida pblica. El 1932 Stalin va ordenar destruir tots els santuaris lamaistes del pas (el 1917 hi havia uns 100 temples amb 3.000 monjos a la regi del Don). Finalment, el 20 d'octubre del 1935 l Oblast Autnom Calmuc es transform en Repblica Socialista Sovitica Autnoma dels Calmucs. 

Quan esclat la Segona Guerra Mundial, segons M. L. Kitxikov (1972), els sovitics hi van reclutar 5.000 homes. Per no pogueren evitar que el 12 d'agost del 1942 els nazis ocupessin bona part del pas, i la 16na Divisi Motoritzada ocup Elista. La lacitzaci i la collectivitzaci mal suportades provocaren que molts d ells collaboressin amb els ocupants. Recolzats pel sonderfhrer Rudolf Werbe, ms conegut com a Dr. Otto Doll  el Lawrence de les Estepes , proclamaren l Estat Lliure Calmuc, i pel gener del 1943 organitzaren dos cossos, la Legi de Voluntaris Calmucs (Kalmuckisch Verband 1.500 efectius dirigits per Doll) i el Korps de Cavalleria Calmuc (Kalmukische Kavalleriekorps), amb 5.000 efectius, dirigits pel major S. Heinrizi amb soldats capturats pels alemanys. En total, es calcula que un ter de la poblaci collabora amb els nazis, i pel novembre del 1943 hi havia quatre esquadrons de cavalleria calmucs, que augmentarien a 10 quan els alemanys es retiraven. Tamb els acussaren de collaborar en l extermini d entre 500 i 700 jueus que vivien al seu territori. Alguns calmucs de Belgrad es van unir tamb a les tropes alemanyes i collaboraren amb ells.

Alhora, els sovitics crearen el novembre del 1941 la Divisi 110 Calmuc, amb 3.000 efectius i que pat nombroses desercions; el general de cavalleria Gorodovikov fou nomenat inspector de l Exrcit Roig. Agvan Dordzhiev fou el cap espiritual dels lamaistes calmucs durant el perode.

Pel gener del 1943 el territori calmuc fou recuperat pels sovitics. Com a cstig per la collaboraci, del 27 al 30 de desembre del 1943 la RSSA Calmuc fou abolida, Elista pass a anomenar-se Stepnoi, els calmucs supervivents foren traslladats a Kazakhstan. D altres fugiren a l estranger, de manera que el 1950 hi havia 1.500 a Turquia, 600 a Frana i 700 a Baviera. Els que havien lluitat amb els alemanys es trobaven en camps de persones desplaades, i alguns reberen el 1951 el visat d entrada als EUA. Establiren dues colnies prsperes a Nova Jersey i Filadlfia; llur benestana i la solidaritat de la cultura lamaistica incitaren a un bon nombre de compatriotes de Frana i Europa Occidental a unir-se'ls.

El 9 de gener del 1957 un decret del Presidium de la URSS els va  perdonar  i restabl l Oblast Autnom, que el 29 de juliol del 1958 torn a ser RSSA.  Amb l arribada de la perestroika i la caiguda de l antiga URSS, esdevingu una de les Repbliques Autnomes de la Federaci Russa, alhora que reneixen les institucions i l inters per la defensa de la llengua nadiua.

Pel febrer del 1998 s introdueix el govern presidencialista, i restableix el Banc Central de Calmquia. El 19 de novembre del 1998 fa una declaraci de sobirania econmica per ser  membre associat  davant l aband econmic de Moscou. No volen sortir de la federaci, per no suporten la catstrofe econmica. El president Kirsan Ilyumzhinov ha estat acusat de frau electoral i prctiques mafioses.  

Enlla.
 Pgina oficial de la Repblica de Calmquia .
 Pgina oficial de la Repblica de Calmquia .
 Pgina oficial de la Representaci diplomtica calmuca davant el President de la Federaci Russa .
 Pgina oficial de la Representaci diplomtica calmuca davant el President de la Federaci Russa .
 Pgina oficial de la Universitat Estatal Calmuc .
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58417" title="Beatriu de Castella i de Guzmn" nonfiltered="2857" processed="2851" dbindex="23155">


Beatriu de Castella ( 1242 - 1303), infanta de Castella i reina consort de Portugal (1253-1279).

Orgens familiars.
Fou filla d'Alfons X de Castella i la seva primera muller, Maria Guilln de Guzmn, i germanastre del rei San IV de Castella.

Npcies i descendents.
El 1253 es cas amb el rei Alfons III de Portugal, convertint-se en la segona muller d'aquest desprs de repdudiar Matilda II de Bolonya. D'aquest matrimoni tingueren:
 la infanta Blanca de Portugal (1259-1321), abadessa dels Convents de Lorvo i de Las Huelgas (Burgos);
 l'infant Ferran de Portugal (1260-1262);
 l'infant Dions I de Portugal (1261-1325), rei de Portugal;
 l'infant Alfons de Portugal (1263-1312), senyor de Portalegre;
 la infanta Sana de Portugal (1264-1279);
 la infanta Maria de Portugal (1264-1284), religiosa al Monestir de Santa Cruz;
 la infanta Constana de Portugal (1266-1271);
 l'infant Vicen de Portugal (1268-1271);

Beatriu de Castella va morir el 27 d'octubre de 1303.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58420" title="Maria Guilln de Guzmn" nonfiltered="2858" processed="2852" dbindex="23156">
Maria Guilln de Guzmn ( v 1205 - 1262 ).

Fou la primera esposa de l'infant Alfons de Castella, futur rei Alfons X el Savi, fill de Ferran III de Castella i d'Elisabet Beatriu de Subia. Es casaren vers el 1240 per separar-se'n  ms tard i casar-se de nou amb Violant d'Arag.

Fou mare de Beatriu de Castella, que es cas el 1253 amb el rei Alfons III de Portugal.

Mor el 4 d'octubre de 1262.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58421" title="Wampanoag" nonfiltered="2859" processed="2853" dbindex="23157">
Els wampanoag (o tamb wpanak) sn una tribu algonquina, tamb anomenada pokanoket, el nom del qual volia dir  gent de l Est . 

 Localitzaci .
Vivien als estats de Rhode Island i Massachusetts, a Martha s Vineyard, les Badies de Bristol i Narragansett i els marges del riu Pawtucket.

 Demografia .
Segons Bartholomew Gosnold, el 1602 eren uns 5.000 individus, per havien estat reduts a 3.000 el 1640 i a 300 el 1750. El 1970 en quedaven uns 500, i el 1980 eren uns 1.200 amb els massachussets.
Segons dades de la BIA del 1995, a la Reserva Wampanoag de Massachusetts hi vivien 865 individus (801 al rol tribal). Segons el cens dels EUA del 2000, eren 4.594 individus (2.336 purs).

 Costums .
Eren semisedentaris, com la majoria de les tribus dels voltants, i s alimentaven merc el conreu del moresc, la carn de  cacera i la pesca, i que es dividien en subtribus regentades per sachem o sotsxefes, encara que un sol podia regentar tota la  tribu sencera en cas de guerra. Eren relacionats lingsticament amb els massachusets i narragansett i aliats dels pennacook. 

Les principals ciutats eren Acushnet, Agawam, Assameekg, Assawompset, Assonet, Betty's Neck, Chaubaqueduck, Coaxet, Cohannet, Cooxissett, Cowsumpsit, Gayhead, Herring Pond, Jones River, Kitteaumut, Loquasquscit, Mattakeset, Mattapoiset, Miacomit, Munponset, Namasket, Nashamoiess, Nashanekammuck, Nukkehkummees, Nunnepoag, Ohkonkemme, Pachade, Pocasset, Quittaub, Saconnet, Saltwater Pond, Sanchecantacket, Seconchqut, Shawomet, Shimmoah, Talhanio, Toikiming, Wauchimoqut i Wawayontat.


 Histria .
Cap el 1600 posseien 30 viles i llur cabdill Massassoit, malgrat la seva desconfiana inicial,  va signar la pau amb els primers colons blancs, els colons puritans de Portsmouth, a qui va rebre amb els altres caps Squanto i Samoset.  La seva vila principal era Pokanoket, vora Mount Hope (actualment Bristol). El 1617, per, patiren una epidmia de pesta negra que en va delmar un gran nombre. Tot i aix, els pelegrins foren ben rebuts pel cap dels pokanoket, Iusamequin, a Sowami, capital de Massassoit. 

Wamsutta o Alexander va continuar la poltica conciliadora del seu pare, qui havia mort el 1661, per els blancs respongueren amb vexacions i expropiacions de terres. Desprs de la seva misteriosa mort el 1662, fou nomenat cap el seu germ Metacomet o King Philipp, a qui intentaren obligar el 1671 a cedir bona part del seu territori i de la sobirania poltica. Com a resposta, s ali amb narragansett, nipmuc i pennacook i declar la Guerra del Rei Felip del 1675, amb 12.000 indis que atacaren 50 dels 90 establiments blancs. En destruiren 9 i mataren mil colons, per acab amb la derrota quan setjaren Swansea i el virtual extermini de la tribu. King Philipp fou fet presoner i executat el 12 d'agost del 1676, el seu cap exposat en una pica i la seva dona i fills, venuts com esclaus a les Antilles. Els pocs supervivents s uniren als narragansetts de Ninigret i s aixoplugaren amb els saconnets a Gay Head (Massachussets).

Alguns, per, reberen perms per establir-se a l interior de Nantuket, Martha s Vineyard i el cap Cod. Per el 1704 encara organitzaren un atac a Deerfield i mataren tots els habitants. 

El dia d acci de Grcies a Plymouth (Massachusetts) del 1970, els organitzadors convidaren a fer un parlament al wampanoag Frank James, qui aprofit per denunciar l ocupaci, els mals tractes i tot. El 1998, per, obtingueren perms per obrir un casino a Aleys General Store (Martha s Vineyard), una bona font d ingresos.

 Llista de wampanoag .
 Squanto;
 Massassoit;
 Wamsutta;
 Metacomet;
 Melvin Coombs;
 Gabriel Horn;

Referncies.
 The Bush Family ISBN 059533269 dna detalls dels avantpassats dels Bush inclosos avantpassats Wampanoag de George H.W. Bush & George W. Bush.

 Enllaos externs .
 Pgina Oficial de la Mashpee Wampanoag Nation;
 Pgina Oficial de la Plimoth Plantation ;
 Els Wampanoag ;
 Wpanak Language Reclamation Project;
 Article sobre la Wpanak Language Reclamation Project;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58422" title="Massassoit" nonfiltered="2860" processed="2854" dbindex="23158">
Massassoit (Gran sachem) fou el ttol que va dur Woosamequin (Pluma Groga, m. 1660), qui fou un cap dels wampanoag, esmenat pels anglesos per primer cop el 1619. El seu nom potser volia dir  gran cap  i era un crrec i no pas el seu nom. El 1621 va signar un tractat amb els colons pelegrins de Massachusetts, el 1623 els blancs el curaren d una malaltia i ell els ajud contra els massachussets. Va mantenir una bona relaci amb la colnia de Plymouth fins a la seva mort el 1660. El va succeir el seu fill gran Wamsutta, ms conegut com a Alexander, mentre que el seu fill petit, Metacomet, fou conegut com a Philipp.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58423" title="Squanto" nonfiltered="2861" processed="2855" dbindex="23159">
Squanto, tamb conegut com a Tisquantum (1591-1622) fou un cabdill wampanoag, qui amb el seu company Samoset va socrrer els pelegrims del Mayflower. El 1605 fou raptat per comerciants anglesos i dut a Anglaterra per George Weymouth. All va aprendre angls, per fou venut com a esclau a Mlaga (Espanya), on fou rescatat per uns frares; el 1614 torn a Amrica amb comerciants que fundaren Plymouth. Els ajud a passar l'hivern i els ensenyaria a caar i pescar pe a sobreviure a la zona. El 1618 an a Terranova i el 1621 negoci un tractat amb els colons. Va morir d unes febres, o potser de verola.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58424" title="Wamsutta" nonfiltered="2862" processed="2856" dbindex="23160">
Wamsutta (m. 1662) fou un cabdill wampanoag, tamb conegut com a Alexander. Era fill gran del cap Massassoit i germ de Metacomet; va succeir el seu pare com a sachem (cap) dels wampanoag el 1660. Va intentar mantenir l aliana amb la gent de Plymouth, per va enmalaltir desprs d una reuni (potser fou apallissat pels blancs) i va morir el 1662.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58425" title="Metacomet" nonfiltered="2863" processed="2857" dbindex="23161">

Metacomet o Metacom (fl. 1656-1676) fou el sachem (cap) dels wampanoag. Fill de Massassoit i germ de Wamsutta, el va succeir el 1662. El 1671 va signar el tractat de Taunton com a mostra de bona voluntat amb els blancs. Per s ali amb narragansett, nipmuc i pennacook, i declar la Guerra del Rei Felip del 1675, amb 12.000 indis que atacaren 50 dels 90 establiments blancs. En destruiren 9 i mataren mil colons, per acab amb la derrota quan setjaren Swansea i el virtual extermini de la tribu. King Philipp fou fet presoner i executat el 12 d'agost del 1676, el seu cap fou exposat en una pica i la seva dona i fills, venuts com esclaus a les Antilles. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58427" title="Melvin Coombs" nonfiltered="2864" processed="2858" dbindex="23162">
Melvin Coombs o Ken-nup-mus-si-tac (peu rpid) (1948-1997) fou un animador cultural dels wampanoag de Mashpee, i tamb campi de dansa ndia, conegut arreu dels EUA com a activista i artista indi. Fou assassinat a Rhode Island.

 Enlla .
 Ressenya funerria;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58428" title="Gabriel Horn" nonfiltered="2865" processed="2859" dbindex="23163">
Gabriel Horn o White Deer of Autumn (1947) s un escriptor i activista wampanoag. Estudi a la Universitat de Florida i fou activista de l AIM durant els anys setanta. Autor de llibres sobre pensament nadiu americ com Ceremony - In The Circle of Life (1983), Contemplations of a Primal Mind (1996), The Book of Ceremonies (2000), The crane (1988), Native heart: an american odyssey (1993) i la novella Transcendence.

 Enllaos externs .

Biografia ;
Crtica a Native heart ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58429" title="Oficina de Relacions Meridionals" nonfiltered="2866" processed="2860" dbindex="23164">
L'Oficina de Relacions Meridionals (ORM), fou una entitat creada a Barcelona l'any 1928 per a les relacions entre Catalunya i Occitnia. El seu primer director fou Josep Carbonell i Gener (Sitges, 1897-1979), collaborador de la Societat d'Estudis Occitans (1930) (desprs, Institut d'Estudis Occitans). Al seu si i amb l'ajuda puntual de la Generalitat de Catalunya es promogu la normativitzaci de la llengua occitana duta a terme per Los Alibrt.

Bibliografia.
El pensament panoccitanista (1904-2004) (pdf);
Llus Forns Prez, El pensament panoccitanista (1904-2004) en les revistes Occitnia, Oc, L Amic de les Arts, Taula de Lletres Valencianes, Revista Occitana i Paraula d'Oc. Tesi doctoral dirigida per Emili Casanova. ;
Pere Grau, "El panoccitanisme dels anys trenta: l intent de construir un projecte com entre catalans i occitans". El contemporani, 14 (gener-maig 1998), p. 29-35.
Jordi Ventura i Subirats, Els catalans i l occitanisme. Recull de textos aplegats i comentats per  Barcelona: Aportaci Catalana, 1964. (Edicions d aportaci catalana; 8).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58430" title="Dogrib" nonfiltered="2867" processed="2861" dbindex="23165">
Els dogrib, thlingchadinne o Tli Cho (T  ch )  sn una  tribu ndia na-den, el nom de la qual volia dir  gent descendent del gos , puix que, segons una llegenda seva, eren descendents d un mtic home-gos, ra per la qual els britnics els anomenaren dog-ribs  Costelles de gos .

 Localitzaci .
Vivien a la taiga als marges dels llacs Great Bear i Great Slave, als Territoris del Nord-oest (Canad). 

 Demografia.
El 1856 eren 927 individus, i el 1906 augmentaren a 1.150. El 1970 eren uns 1.200 individus. El 1990, per, es comptaven 2.500 indis. Segons el cens canadenc del 2001, hi ha havia 3.548 individus en els Territoris del Nord-oest, repartits a les reserves Dog Rib Rae (2.526 h), Dechi Laot i (156 h), Gameti (313 h) i Wha Ti (553 h)

 Costums .
Caaven caribs amb llances i trampes, i tamb pescaven. Vivien en teepees coberts de pells, i durant els durs hiverns de la regi habitaven cases de fusta cobertes d escora.
La seva organitzaci social era molt independent, es dividien en nombroses bandes allades amb territori de cacera propi, com la majoria de llurs vens. La dona gaudia d un status social millor que en els tribus dels voltants, per els ancians i els malalts sovint eren abandonats o b castigats a morir sols. 

Curtien pells de carib, animal del qual ho aprofitaven tot, i empraven l orina per eliminar l excs de greix a la pell, una tcnica copiada dels chippewyan.  Les dones vestien una pell fumada de carib cosida amb els tendons, i decorada amb can de ploma i un cintur de plomes blanques i vermelles. Tamb hi feien mitges amb forma de tub. Per la seva banda, els homes duien un coll militar i un abric amb caputxa, influt pels cree i inuit. 

 Histria .
Tradicionalment han estat enemics dels cree, chippewyan i dels tatsanottine. Foren visitats per Dobbs el 1744 i La Potherie el 1753. No comerciaren amb els francesos per odi als cree. El 1933 iniciaren la traducci de l evangeli a la seva llengua, Elizabeth Mackenzie i Mary Siemens, influts per Louis Ayah, predicador hare. El membre ms destacat de la tribu ha estat l'escriptor Richard van Camp.

Enllaos externs.

 Article al Globe and Mail;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58431" title="Richard van Camp" nonfiltered="2868" processed="2862" dbindex="23166">
Richard Van Camp (Fort Smith, Territoris del Nord-oest, 1971) s un escriptor canadenc d'tnia dogrib (Na-den). Graduat a la Universitat de Victria i a l En'owkin International School of Writing, ha escrit la novella The lesser blessed (1996) i els contes per a nens A man called Raven (1997) i What's the most beautiful thing you know about horses (1998).

 Enllaos externs .
 Pgina oficial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58433" title="Literatura de la dcada del 1970 als Estats Units" nonfiltered="2869" processed="2863" dbindex="23167">
Best sellers de la dcada als Estat Units.

Any 1970.

Ficci
 Love Story, Erich Segal ;
 The French Lieutenant's Woman, John Fowles ;
 Islands in the Stream, Ernest Hemingway ;
 The Crystal Cave, Mary Stewart ;
 Great Lion of God, Taylor Caldwell ;
 QB VII, Leon Uris ;
 The Gang That Couldn't Shoot Straight, Jimmy Breslin ;
 The Secret Woman, Victoria Holt ;
 Travels with My Aunt, Graham Greene ;
 Rich Man, Poor Man, Irwin Shaw ;

No Ficci 
 Everything You Always Wanted To Know About Sex but Were Afraid To Ask, David Reuben;
 The New English Bible ;
 The Sensuous Woman, "J" ;
 Better Homes and Gardens Fondue and Tabletop Cooking ;
 Up the Organization, Robert Townsend ;
 Ball Four, Jim Bouton ;
 American Heritage Dictionary of the English Language, William Morris ;
 Body Language, Julius Fast ;
 In Someone's Shadow, Rod McKuen ;
 Caught in the Quiet, Rod McKuen ;

Any 1971.

Ficci
 Wheels, Arthur Hailey ;
 The Exorcist, William P. Blatty ;
 The Passions of the Mind, Irving Stone ;
 The Day of the Jackal, Frederick Forsyth ;
 The Betsy, Harold Robbins ;
 Message from Malaga, Helen MacInnes ;
 The Winds of War, Herman Wouk ;
 The Drifters, James A. Michener ;
 The Other, Thomas Tryon;
 Rabbit Redux, John Updike ;

No Ficci 
 The Sensous Man, "M" ;
 Bury My Heart at Wounded Knee, Dee Brown ;
 Better Homes and Gardens Blender Cook Book ;
 I'm O.K., You're O.K., Thomas Harris ;
 Any Woman Can!, David Reuben, M.D. ;
 Inside the Third Reich, Albert Speer ;
 Eleanor and Franklin, Joseph P. Lash ;
 Wunnerful, Wunnerful!, Lawrence Welk ;
 Honor Thy Father, Gay Talese ;
 Fields of Wonder, Rod McKuen ;

Any 1972.

Ficci
 Jonathan Livingston Seagull, Richard Bach ;
 August, 1914, Alexander Solzhenitsyn ;
 The Odessa File, Frederick Forsyth ;
 The Day of the Jackal, Frederick Forsyth ;
 The Word, Irving Wallace ;
 The Winds of War, Herman Wouk ;
 Captains and the Kings, Taylor Caldwell ;
 Two from Galilee, Marjorie Holmes ;
 My Name Is Asher Lev, Chaim Potok ;
 Semi-Tough, ;

No Ficci 
 The Living Bible, Kenneth Taylor ;
 I'm O.K., You're O.K., Thomas Harris ;
 Open Marriage, Nena and George O'Neill ;
 Harry S. Truman, Margaret Truman ;
 Dr. Atkins' Diet Revolution, Robert C. Atkins ;
 Better Homes and Gardens Menu Cook Book ;
 The Peter Prescription, Laurence J. Peter ;
 A World Beyond, Ruth Montgomery ;
 Journey to Ixtlan, Carlos Castaneda ;
 Better Homes and Gardens Low-Calorie Desserts ;

Any 1973.

Ficci
 Jonathan Livingston Seagull, Richard Bach ;
 Once Is Not Enough, Jacqueline Susann ;
 Breakfast of Champions, Kurt Vonnegut ;
 The Odessa File, Frederick Forsyth ;
 Burr, Gore Vidal ;
 The Hollow Hills, Mary Stewart ;
 Evening in Byzantium, Irwin Shaw ;
 The Matlock Paper, Robert Ludlum ;
 The Billion Dollar Sure Thing, Paul E. Erdman ;
 The Honorary Consul, Graham Greene ;

No Ficci 
 The Living Bible, Kenneth Taylor ;
 Dr. Atkins' Diet Revolution, Robert C. Atkins ;
 I'm O.K., You're O.K., Thomas Harris ;
 The Joy of Sex, Alex Comfort ;
 Weight Watchers Program Cookbook, Jean Nidetch;
 How To Be Your Own Best Friend, Mildred Newman, i cols. ;
 The Art of Walt Disney, Christopher Finch ;
 Better Homes and Gardens Home Canning Cookbook ;
 Alistair Cooke's America, Alistair Cooke ;
 Sybil, Flora R. Schreiber ;

Any 1974.

Ficci
 Centennial, James A. Michener ;
 Watership Down, Richard Adams ;
 Jaws, Peter Benchley ;
 Tinker, Tailor, Soldier, Spy, John Le Carr ;
 Something Happened, Joseph Heller ;
 The Dogs of War, Frederick Forsyth ;
 The Pirate, Harold J. Robbins ;
 I Heard the Owl Call My Name, Margaret Craven ;
 The Seven-Per-Cent Solution, John H. Watson, M.D. ;
 The Fan Club, Irving Wallace ;

No Ficci 
 The Total Woman, Marabel Morgan ;
 All the President's Men, Carl Bernstein and Bob Woodward ;
 Plain Speaking: An Oral Biography of Harry S. Truman, Merle Miller ;
 More Joy: A Lovemaking Companion to The Joy of Sex, Alex Comfort ;
 Alistair Cooke's America, Alistair Cooke ;
 Tales of Power, Carlos A. Castaneda ;
 You Can Profit from a Monetary Crisis, Harry Browne ;
 All Things Bright and Beautiful, James Herriot ;
 The Bermuda Triangle, Charles Berlitz amb J. Manson Valentine ;
 The Memory Book, Harry Lorayne i Jerry Lucas ;

Any 1975.

Ficci
 Ragtime, E. L. Doctorow;
 The Moneychangers, Arthur Hailey ;
 Curtain, Agatha Christie ;
 Looking for Mister Goodbar, Judith Rossner ;
 The Choirboys, Joseph Wambaugh ;
 The Eagle Has Landed, Jack Higgins ;
 The Greek Treasure: A Biographical Novel of Henry and Sophia Schliemann, Irving Stone ;
 The Great Train Robbery, Michael Crichton ;
 Shogun, James Clavell ;
 Humboldt's Gift, Saul Bellow ;

No Ficci 
 Angels: God's Secret Agents, Billy Graham ;
 Winning Through Intimidation, Robert Ringer ;
 TM: Discovering Energy and Overcoming Stress, Harold H. Bloomfield ;
 The Ascent of Man, Jacob Bronowski ;
 Sylvia Porter's Money Book, Sylvia Porter ;
 Total Fitness in 30 Minutes a Week, Laurence E. Morehouse i Leonard Gross ;
 The Bermuda Triangle, Charles Berlitz amb J. Manson Valentine ;
 The Save-Your-Life Diet, David Reuben ;
 Bring on the Empty Horses, David Niven ;
 Breach of Faith: The Fall of Richard Nixon, Theodore H. White ;

Any 1976.

Ficci
 Trinity, Leon Uris ;
 Sleeping Murder, Agatha Christie ;
 Dolores, Jacqueline Susann ;
 Storm Warning, Jack Higgins ;
 The Deep, Peter Benchley ;
 1876, Gore Vidal ;
Slapstick: or, Lonesome No More!, Kurt Vonnegut 
 The Lonely Lady, Harold Robbins ;
 Touch Not the Cat, Mary Stewart ;
 A Stranger in the Mirror, Sidney Sheldon ;

No Ficci 
 The Final Days, Bob Woodward i Carl Bernstein ;
 Roots, Alex Haley ;
 Your Erroneous Zones, Dr. Wayne W. Dyer ;
 Passages: The Predictable Crises of Adult Life, Gail Sheehy ;
 Born Again, Charles W. Colson ;
 The Grass ls Always Greener over the Septic Tank, Erma Bombeck ;
 Angels: God's Secret Agents, Billy Graham ;
 Blind Ambition: The White House Years, John Dean ;
 The Hite Report: A Nationwide Study of Female Sexuality, Shere Hite ;
 The Right and the Power: The Prosecution of Watergate, Leon Jaworski ;

Any 1977.

Ficci
 The Silmarillion, J.R.R. Tolkien; Christopher Tolkien ;
 The Thorn Birds, Colleen McCullough ;
 Illusions: The Adventures of a Reluctant Messiah, Richard Bach ;
 The Honourable Schoolboy, John Le Carr ;
 Oliver's Story, Erich Segal ;
 Dreams Die First, Harold Robbins ;
 Beggarman, Thief, Irwin Shaw ;
 How To Save Your Own Life, Erica Jong ;
 Delta of Venus: Erotica, Anas Nin ;
 Daniel Martin, John Fowles ;

No Ficci  
 Roots, Alex Haley ;
 Looking Out for #1, Robert Ringer ;
 All Things Wise and Wonderful, James Herriot ;
 Your Erroneous Zones, Dr. Wayne W. Dyer ;
 The Book of Lists, David Wallechinsky, Irving Wallace, i Amy Wallace ;
 The Possible Dream: A Candid Look at Amway, Charles Paul Conn ;
 The Dragons of Eden: Speculations on the Evolution of Human Intelligence, Carl Sagan ;
 The Second Ring of Power, Carlos Castaneda ;
 The Grass ls Always Greener over the Septic Tank, Erma Bombeck ;
 The Amityville Horror, Jay Anson ;

Any 1978.

Ficci
 Chesapeake, James A. Michener ;
 War and Remembrance, Herman Wouk ;
 Fools Die, Mario Puzo ;
 Bloodlines, Sidney Sheldon ;
 Scruples, Judith Krantz ;
 Evergreen, Belva Plain ;
 Illusions: The Adventures of a Reluctant Messiah, Richard Bach ;
 The Holcroft Covenant, Robert Ludlum ;
 Second Generation, Howard Fast ;
 Eye of the Needle, Ken Follett ;

No Ficci  
 If Life Is a Bowl of Cherries--What Am I Doing in the Pits?, Erma Bombeck ;
 Gnomes, Wil Huygen i Rien Poortvliet ;
 The Complete Book of Running, James Fixx ;
 Mommie Dearest, Christina Crawford ;
 Pulling Your Own Strings, Dr. Wayne W. Dyer ;
 RN: The Memoirs of Richard Nixon, Richard Nixon ;
 A Distant Mirror: The Calamitous Fourteenth Century, Barbara Tuchman ;
 Faeries, Brian Froud i Alan Lee ;
 ln Search of History: A Personal Adventure, Theodore H. White ;
 The Muppet Show Book, the Muppet People ;

Any 1979.

Ficci
 The Matarese Circle, Robert Ludlum ;
 Sophie's Choice, William Styron ;
 Overload, Arthur Hailey ;
 Memories of Another Day, Harold Robbins ;
 Jailbird, Kurt Vonnegut ;
 The Dead Zone, Stephen King ;
 The Last Enchantment, Mary Stewart ;
 The Establishment, Howard Fast ;
 The Third World War: August 1985, Gen. Sir John Hackett, i cols. ;
 Smiley's People, John Le Carr ;

No Ficci 
 Aunt Erma's Cope Book, Erma Bombeck ;
 The Complete Scarsdale Medical Diet, Herman Tarnower, M.D.,i Samm Sinclair Baker ;
 How to Prosper During the Coming Bad Years, Howard J. Ruff ;
 Cruel Shoes, Steve Martin ;
 The Pritikin Program for Diet and Exercise, Nathan Pritikini Patrick McGrady Jr. ;
 White House Years, Henry Kissinger ;
 Lauren Bacall By Myself, Lauren Bacall ;
 The Brethren: Inside the Supreme Court, Bob Woodward i Scott Armstrong ;
 Restoring the American Dream, Robert J. Ringer ;
 The Winner's Circle, Charles Paul Conn;

=Referncies=


=Enllaos=

Bestsellers dels 70 als EE.UU.
Dcada de 1970




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58434" title="Wintun" nonfiltered="2870" processed="2864" dbindex="23168">

Els wintun sn una tribu ndia del grup penuti, o segons John Wesley Powell de la famlia copehan. El seu nom volia dir  poble . Es dividia en quatre grups lingstics:
Wintun del Nord;
Nomlaki o Wintun central;
Wintun del Sud, dividit en: ;
Wintun dels turons ;
Patwin, amb els subgrups numsu, suisun i korusi.

 Localitzaci .
Vivien a la vessant oest de la vall del Sacramento (Califrnia), unes 250 milles de Nord a Sud, a certa distncia dels peus dels turons circumdants. Actualment ocupen quatre ranxeries californianes, Grindstone creek (comtat de Glenn), Cortina i Colusa (Comtat de Colusa), Rumsey (Comtat de Yalo) i a la reserva de Round Valley.

 Demografia .
Quan arribaren els blancs es calcula que hi havia uns 12.000 indis, per el 1848 ja en restaven 8.000 i el 1910 foren reduts a 710. El 1960 eren 512 indis. I el 1980 havien augmentat a 1.000, dels quals noms 100 parlaven la llengua prpia.
Segons dades de la BIA del 1995, a la rancheria Grindstone hi vivien 171 individus (150 en el rol tribal), a la reserva Round Valley hi vivien 3.434 (3.013 amb el rol tribal) amb els yuki, a la rancheria Rumsey hi havia 35, a la ranxeria Colusa hi viuen 71 (57 al rol tribal), a la Pashkenta band hi viuen 2.100 (per 172 en el rol tribal) i a la ranxeria Redding hi viuen 6.918 (per 210 en el rol tribal).
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats 4.550 wintun, d'ells 611 nomlaki.

 Costums .
La forma allargada del seu territori tenia una considerable diversitat cultural. Foren ms freqents els contactes amb les tribus venes que amb els grups tancats que habitaven el territori wintun.
Els del Nord tenien una cistelleria amb rasques calcats de les tribus oregonianes, la dels del centre imitava la dels pomo, i la del sud barrejava ambds estils. El salm es pescava millor al Nord, per la pesca es practicava a tot arreu. Tots recollien aglans i d altres plantes ferstegues, i tamb caaven aus marines.  
Els patwin vivien en cases cupulades cobertes de terra, mentre que els dels turons vivien a cases cniques d escora o a simples estructures teulades.  Hom desconeix la naturalesa dels refugis dels del nord.
Hom no coneix gaire de llur organitzaci poltica i social. Sembla ser que tenien llogarrets o bandes autnomes. Els patwin eren coneguts per tenir un capdill quasi absolut. Tots practicaven la poligmia.
Els del sud influren en el desenvolupament del culte kuksu, religi de societats secretes i rites essotrics que es va extrendre entre els indis de Califrnia. El propsit del culte era donar fortalesa als joves varons iniciats, donar fertilitat a les collites i evitar les desgrcies naturals. 
Caaven amb arc i fletxes i practicaven danses i cants dolos i melodiosos. Foren descrits com a tmids, amables, sensuals i industriosos. La seva llengua t paraules bisillbiques, restes d harmonia vocal i plurals similars als de nenets i txuktxi. 

 Histria .
Cap el 1500 ja foren visitats pels espanyols, per aquests no els van sotmetre, b que nominalment, fins el 1769, quan l expedici de Gaspar de Portol va sotmetre tota Califrnia.
Quan el 1821 es va independitzar Mxic, passaren a formar part d aquest nou estat, b i que no havien tingut gaire contacte amb els blancs.  El 1830 van patir una epidmia de malria que els va reduir molt, i el 1845, desprs de la Guerra amb Mxic i el Tractat de Guadalupe-Hidalgo, passaren a formar part dels EUA.

El 1850 es va constituir l Estat de Califrnia, i comenaren a arribar minaires al seu territori, de manera que els van massacrar i reduir a 600 individus a comenaments del segle.

El 1871 molts es van unir temporalment a la Ghost Dance de Wovoka. El 1902 va morir Chol chu lu li, darrer cap dels wintu. El 1938 el projecte Shasta Dam va anegar bona part de les seves terres.

 Enllaos externs .
 Tribus, grups, famlies lingstiques i dialectes de Califrnia el 1770 (mapa segons Kroeber);
 Wintu;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58435" title="100 metres llisos" nonfiltered="2871" processed="2865" dbindex="23169">
Els 100 metres llisos constitueixen la competici reina de l'atletisme de velocitat. Consisteix en un sprint d'uns 10 segons de durada en la que 'atleta realitza unes 45 passes per creuar la meta a uns 36 km/h.

 Histria .
La prova dels 100 metres masculines ja formaren part del programa de la primera edici dels Jocs Olmpics de l'era moderna que tingueren lloc a Atenes el 1896. En aquests jocs es va crrer sobre una pista de cendra, sent el vencedor el nord-americ Thomas Burke, l'nic atleta que sort amb les mans recolades sobre la pista. Les dones no debutaran en uns Jocs Olmpics fins a l'edici de 1928 d'Amsterdam.

El 1912, amb la fundaci de la Associaci Internacional de Federacions d'Atletisme (IAFF), es reconeix la primera marca mundial de la prova, a crrec de Donald Lippincott amb un temps de 10,6 s.

El 20 de juny de 1968, a Sacramento els nord-americans Jim Hines, Ronnie Ray Smith i Charles Greene van crrer per primera vegada la distncia per sota dels 10 segons, fixant la marca en 9,9 s.


Rcords.
(actualizat a 17-08-2008)



 Atletes amb millors marques mundials .

 Millors marques masculines .
(actualizat a 17-08-2008)
	


(*) Justin Gatlin va donar positiu en el test de dopatge que se li va fer desprs d'aconseguir la marca de 9.77

 Millors marques femenines .
(actualizat a 31-08-2007)



 Campions olmpics .




 Campions mundials .


 Evoluci del rcord del mn de 100 metres llisos .


 rea de competici .
Els 100 metres llisos es duen a terme a la recta final de les pistes descobertes.

 Equipament .
Per realitzar els 100 metres llisos s necessari un conjunt de roba (samarreta i pantalons o malles) i unes botes de claus d'atletisme.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58436" title="Uto-asteca" nonfiltered="2872" processed="2866" dbindex="23170">

Uto-asteca s el nom d'un grup de llenges amerndies de l'Amrica del Nord. Es parla a la part centre i meridional dels Estats Units, (Oregon, Idaho, Utah, Califrnia, Nevada, Arizona), fins a Mxic. Utah rep el nom d'una tribu del grup, els ute. El nhuatl clssic, llengua dels Asteca, tamb se la considera part del grup. La llengua dels zuni pueblo, per, actualment es considera allada i no pas uto-asteca o penuti com han considerat altres.

 Divisi del grup .

El grup Uto-Asteca consisteix en 33 llenges.

I. Hopi
 1. Hopi;

II. Tbatulabal
 2. Tbatulabal;

III. Tubar
 3. Tubar ( );

IV. Numic (tamb Plateau)
 A. Numic Central;
 4. Comanxe;
 5. Xoixon;
 6. Timbisha;
 B. Numic Meridional;
 7. Kawaiisu;
 8. Ute;
 9. Paiute del Sud o Paiute prpiament dits;
 C. Numic Occidental;
 9. Mono;
 10. Paiute del Nord que inclou els paviotso i els Bannock;

V. Takic (tamb Califrnia Meridional)
 11. Tongva (tamb Gabrieleo) ( );
 12. Tataviam ( );
 A. Cupan;
 13. Cahuilla;
 14. Cupeo;
 15. Juaneo ( );
 16. Luiseo;
 B. Serran;
 17. Kitanemuk ( );
 18. Serrano ( );

VI. Aztecan (tamb Nahuatl)
 19. Pochutec ( );
 A. General Aztec;
 20. Nhuatl;
 21. Pipil;

VII. Corachol
 22. Huichol;
 A. Cora;
 23. Cora;
 24. Santa Teresa Cora;

VIII. Taracahitic
 A. Tarahumaran;
 25. Guarijo;
 26. Tarahumara;
 Tarahumara Baja;
 Tarahumara Central;
 Tarahumara Sureste;
 Tarahumara Norte;
 Tarahumara Suroueste;
 B. Sonoran;
 27. Opata (tamb pata) ( );
 A. Chita;
 28. Mayo;
 29. Yaqui;

IX. Tepima (tamb Pimic)
 30. O'odham (tamb Pima, Ppago);
 31. Pima Bajo (tamb Mountain Pima);
 32. Tepehuan del Nord;
 33. Tepehuan del Sud ( );

Tubar, Gabrieleo, Tataviam, Juaneo, Kitanemuk, Serrano, Pochutec, Opata, i Tepehuan del Sud ara sn llenges extingides.

 Referncies .
 Campbell, Lyle. (1979). Middle American languages. In L. Campbell & M. Mithun (Eds.), The languages of native America: Historical and comparative assessment (pp. 902-1000). Austin: University of Texas Press.
 Miller, Wick. (1983). Uto-Aztecan languages. In W. C. Sturtevant (Ed.), Handbook of North American Indians (Vol. 10, pp. 113-124). Washington, D. C.: Smithsonian Institution.
 Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
 Steele, Susan. (1979). Uto-Aztecan: An assessment for historical and comparative linguistics. In L. Campbell & M. Mithun (Eds.), The languages of native America: Historical and comparative assessment (pp. 444-544). Austin: University of Texas Press.
 Sarez, Jorge. (1983). The Mesoamerican Indian languages. Cambridge University Press.

 Enllaos .
Ethnologue:Uto-Aztecan;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58438" title="Repblica de Carlia" nonfiltered="2873" processed="2867" dbindex="23171">
Aquest article tracta sobre la Repblica de Carlia. Per a d'altres significats vegeu Carlia (desambiguaci).


La Repblica de Carlia (rus                      Respblika Karlia; careli Karjalan tazavaldu) s un subjecte federal (repblica) de la Federaci Russa. Limita al nord amb la Provncia de Mrmansk, al sud i sud-oest amb la Provncia de Leningrad, a l'oest amb Finlndia i a l'est amb el Mar de Barents.

 Geografia .
El pas s fora pla, degut a que forma part de la perllongaci del Masss Escandinau, aix com per la part Est del Planell Bltic. Les zones ms altes sn a l Oest i el NO,. Com el Planell Mansel kia (578 m) i els turons de Carlia Occidental (417 m). A les regions adjuntes als rius i llacs, hi ha depressions, com les d Olonets, Pribelomorskaia i Vod'a. La zona costanera de la Mar Blanca/Vienanmeri (Costes de Pomor e i Carlia) hi ha nombroses rades i illes.
Hi ha nombrosos rius, com els Kem'/Kemijoki, Vyg/Uikujoki, Suja/Suoju, Koytag, Jnisj, Keret, Vodla i Shuia, que desemboquen al llac Onega. Els llacs ocupen el 18 % del territori, i els ms importants sn els Onega/Oniegu, Ladoga/Luadogu, Topozero, Sagozero/Seesd'rvi, Pjaozero, Vygozero/Uikujrvi o Kujto/Kuittijrvi.

Llacs.
Hi ha 60,000 llacs a Carlia. Els llacs i aiguamolls de la repblica contenen 2,000 km d aigua dola de qualitat.  El Llac Ladoga (fins:Laatokka) i el Llac Onega (ninen) sn els llacs ms grans d Europa.  Altres llacs importants sn:
Llac Nyukozero (Nuokkijrvi);
Llac Pyaozero (Pjrvi);
Llac Segozero (Seesjrvi);
Llac Syamozero (Smjrvi);
Llac Topozero (Tuoppajrvi);
Llac Vygozero (Uikujrvi);

 Economia .
Degut a l extensi dels seus boscos (el 49 % del territori n s cobert), explotats intensivament, produeix el 5 % de la fusta, el 17 % del paper de diari, el 21,5 % del paper, el 10 % de la pulpa de paper i el 60 % de les bosses de paper de l antiga URSS. Hi ha jaciments de ferro a Pudozhroga (Puudosi) (el 9,2 % de la Federaci russa) i titani a Kostomushkoge (Kostamus), coure a Pitkranta, etc. 

S hi ha trobat al territori 400 classes diferents de minerals (vanadi, molibd, ferro, diamants, asbest i altres). Hi ha diverses transformadores a Viertsilia (Vrtsil), mecniques a Petrzavodsk (fbrica de tractors) i centrals elctriques a Belomorsk, Ondskaja i Kordopaja. La metallrgia ha decaigut en els darrers anys, i ha augmentat la producci de marterials per a la construcci. Malgrat la riquesa del pas, els nadius no en tenen cap control sobre els recursos.

Les indstries principals sn els taladores d arbres (20 %), fusters (amb un producci de 6,4 milions de metres cbics, el 15 %), papereres (18 5), pesca (5 %), maquinria (14 %) i construcci (7 %). Hi havia 2.000 kilmetres de ferrocarrils i 28.000 de vies fluvials (el 25 % del territori s cobert per l aigua).

Demografia.

Poblaci: 716,281 (2002);
Urbana: 537.395 (75.0%);
Rural: 178,886 (25.0%);
Masculina: 331,505 (46.3%);
Femenina: 384,776 (53.7%);
Dones per 1000 homes: 1,161;
Estadstiques vitals (2005);
Naixements: 6,952 (birth rate 9.9);
Morts: 12,649 (death rate 18.1);
Grups tnics;
Segons el Cens rus (2002), els russos sn el 76.6% de la poblaci de la repblica, mentre que els carelians sn noms el 9.2%.  Altres grups sn els bierlorussos (5.3%), ucranesos (2.7%), finesos (2.0%), vepses (0.7%), i un grapat de petits grups, cadascun amb menys del  0.5% del total de poblaci.  4,886 persones (0.7%) no declararen cap nacionalitat en el cens.


El careli s proper al fins, i en els darrers anys ha estat considerat per algunes autoritats com a un dialecte del fins. Nogensmenys, el careli de l est no s totalment comprensible amb el fins i pot ser considerat una llengua apart. El rus s l nica llengua oficial de la repblica, per s hi ha presentat una moci al govern perqu el careli sigui considerat oficial.

 Histria .
Les troballes humanes ms antigues del pas daten del 6000 aC, i fins el II millenni eren tribus de depredadors daadors i pescadors, com ho mostren els assentaments a la costa del Mar Blanc (Besory Sledki i Zalavruga) i el llac Onega (Besov Nos, Peri Nos). Al camp d enterrament d Oleny Ostrog (llac Onega), shi ha trobat restes de gravats d animals, escultures d os, terrissa i figures femenines esquemtiques.

Poc desprs hi arribaren els tribus finogriques, Korela, Sum, Ves i Saami (Pol), procedents del Bltic Oriental i Finlndia (entre el 100 aC i el 100). Cap el 500 aC adoptaren el ferro, la ramaderia i l agricultura. En el II millenni aC els carelians ocupaven l istme de Carlia i el Nord del Llac Ladoga, els vepses ocupaven el territori entre els llacs Onega i Ladoga, i els lapons tot el nord. Tanmateix, una fracci dels carelians, anomenats kvans, emigr cap al Nord de la Pennsula Escandinava. I durant l edat mitjana assoliren fama de bandolers, de fer pillatges i ser salvatges. Posteriorment s establiren a les platges del golf de Btnia i el Mar Blanc.

En el II-I millenni aC s hi desenvoluparia una cultura que englobava neoltic, bronze i ferro. La part neoltica es caracteritz pels estris fets de pissarra i quars, terrisseria fina de tipus sperring (nom d una vila finesa on fou trobat per primer cop) a l'estil del Volga i l Oka. En el II-I millenni decaigueren els estris de pedra i augmentaren les terrisses de fang barrejat amb asbest. A finals del II millenni tamb s hi ha trobat articles de coure, i el ferro d en el IV-III segles aC. Potser eren protofinesos barrejats amb lapons.

Per veure la histria de Carlia del 1920 al 1990, veure RSSA de Carlia i RSS Carelo-Finlandesa.

Des del 1990 s ha fet esforos per a reactivar la literatura careliana i l ensenyament en careli. El 9 d agost del 1990 les autoritats de la Repblcia declararen la Sobirania de Carlia, i el 13 de novembre del 1991 deix de dir-se RSSA de Carlia per anomenar-se Repblica de Carlia. El 31 de mar del 1992 va signar el Tractat de la Federaci Russa, i el novembre es va celebrar el Primer Congrs de Finesos, Carelis i Vepses. El 1994 adoptaren una nova constituci. 

El 1995 el Banc Mundial decideix invertir ms de 30 milions $ en infraestructures al pas , per tot i aix el 1996 el desempleu augment moltssim (al 9 %). El 1997 tamb entr en crisi la indstria fustera, cosa que provoc un fort ensurt financer, i endems les autoritats republicanes s enfrontaren al govern central per la competncia de les lleis. 

A les eleccions del 1998 Sergei Katanandov, alcalde de Petrozavodsk, amb suport dels liberals, de la Nash Dom Rossija i de l alcalde de Moscou Luzhov, ven l aleshores primer ministre, el comunista Viktor Stepanov, amb el 49,5 % dels vots contra el 43,5 %.

Enllaos.
   Pgina Oficial de la Repblica de Carlia ;
   Karelia.ru web server ;
   Finestra a Karelia server (tamb en careli).
   Heninen.net - informaci sobre Carlia.
 Informaci sobre els carelis.
 Virtual Finland - "The Many Karelias" article.
 Russian Business Site - Mapa de la Repblica de Carlia.
 ProKarelia (en vuit idiomes).
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58439" title="Daguestan" nonfiltered="2874" processed="2868" dbindex="23172">

La Repblica del Daguestan (rus                       Respblika Daguestan; var                           Daghistanalhul Respblika, kumyk Daghystan Respublikasy, lesgui Daghustandin Respublika, lakh Daghusttannal Respublika) s un subjecte federal (repblica) de la Federaci Russa. T una extensi de 50.300 km i una poblaci de 2.073.000 habitants. Limita al nord amb Calmquia , a l'oest amb Txetxnia, al nord-oest amb el Territori de Stvropol i al sud amb Gergia i Azerbaitjan.

La capital s Makhatxkal (385.600 h). Altres ciutats sn Derbent (90.000 h), Khasavyurt (90.000 h), Buynaksk (60.000 h), Kizilyurt (43.000 h) i Kaspiysk (67.800 h). 

 Orografia .
Forma part d una petita planria al costat de la Mar Cspia, protegida per les muntanyes caucsiques (en var Kavkazalul mugrul, en lesgui Kavkazdin daghlar), les quals no sols han allat el pas, sin que han isolat les diverses tnies entre si. 

Les alries ms importants sn els Gebel D'ultydag (4.073 m), Gebel Cobolgo (2.376 m) i Gebel Bazard'uz'u (4.486 m). El sector septentrional s format pels sediments terciaris de la plana cspia, mentre que a la muntanya afloren els materials trisics i jurssics. El clima s sec i relativament suau, ms fred i plujs a la muntanya. Els sls sn castanys, lleugerament salins. 

Els rius ms importants sn el Terek/Terk, que forma un gran delta, i el Sulak, que drena tot el sector muntanyenc i t un gran potencial hidroelctric. Altres sn el Samur i el Kuma La vegetaci s semidesrtica al nord, amb varietats halfiles, i estpica al sud i al piedmont fins a l'estatge mont de bosc de roures; ms amunt dels 2 400 m hi ha prat alp.

 Etnografia .
Els antics anomenavan el pas Gebel Ellisani (Muntanya de les Llenges), puix que hi havia unes 26 llenges nadiues a la regi. La poblaci del Daguestan inclou nombrosos grups tnics. Segons el  Cens rus (2002), els pobles caucasians del nord-est (vars, dargins i lesguians) sn el 74% de la poblaci del Daguestan. Els pobles turcs kumyks i nogais sn el 17%, els rssos el 5% i els zeris el 4%.  Malgrat la diversitat tnica, el 90.4% de la poblaci sn musulmans.

La lingua franca de la regi s el rus, per l'var tamb s d'us com.


 Economia .
La poblaci es concentra sobretot a les muntanyes, i la majoria s'ocupa en l'agricultura. La riquesa mineral del subsl (ferro, petroli i gas) ha perms una recent industrialitzaci (indstria qumica, de la construcci, metallrgica, mecnica, txtil i alimentria); hi ha abundants deus minerals, amb fora balnearis. Makhatxkala s un important port de la mar Cspi, per tamb n hi ha a Derbent (envasament de peix, siderrgies i transformadores de petroli). 

Fins el 1991 la pesca de l'esturi i la producci de caviar estaven estrictament regulades pels acords entre la URSS i Iran, que els anys 60 regularen la prohibici de la seva pesca a alta mar. Per la dissoluci de l'URSS ha precipitat el caos i el contraban, i la pesca furtiva. Daguestan s la repblica amb ms vitalitat demogrfica, i alhora, amb ms atur de Rssia. Com que s una repblica pobre, floreix la pesca illegal i la indstria subterrnia del caviar.

 Poltica .
Des de febrer del 1994 s subjecte de la Federaci Russa, gaudeix d una forta autonomia. T una constituci prpia, un parlament escollit cada cinc anys i un tribunal de justcia (que darrerament compta molt amb la xara, pot fixar la divisi territorial interna, dictar lleis sempre que no s oposin a les de la federaci russa, recaptar impostos i dirigir la gesti econmica de les entitats menors.

L'var, el kumyk i el dargwa, aix com el rus, sn els idiomes habituals i ensenyats a les escoles, per el rus generalment s acaba imposant a causa de la forta fragmentaci lingstica. A la universitat noms s empra el rus. Darrerament hi ha hagut propostes d unificaci lingstica amb el turc o l'var. Tot i que les llenges ms habituals a l administraci sn el rus i l'var, no hi ha llengua oficial declarada a la constituci de la repblica.

Articles relacionats.
Repblica islmica del Daguestan;

 Enllaos externs .
 Pgina Oficial de Daguestan  ;
 Pgina oficial del President de la Repblica de Daguestan  ;
 Daguestan al NUPI Center for Russian Studies  ;
 Histria de Dagestan a la Universitat estatal del Daguestan  ;
 Universitat de Texas, mapes del Dagestan  ;
 Informe independent de Sobaka sobre Daguestan  ;
 BISNIS report - Informe del govern dels EUA sobre l'economia de Daguestan (2000)  ;
 Radio Free Europe sobre les tensions religioses a Dagestan  ;
 DAGnet Catleg de recursos d'Internet sobre Daguestan ;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58441" title="Kabardino-Balkria" nonfiltered="2875" processed="2869" dbindex="23173">


La Repblica de Kabardino-Balkria (rus           -                        Kabardino-Balkrskaia Respblika; kabard:          -                   ; karatxai-balkar:         -                  ) s una de les repbliques (subjecte federal) de la Federaci Russa.

 Geografia .
Limita al nord amb el Territori de Stvropol, al sud i est amb Osstia del Nord - Alnia i al nord i oest amb Karatxai-Txerkssia. Est situada al Caucas septentrional, s formada al NE per una plana estpica i al sud-oest per la serralada del Gran Caucas, amb els pics ms alts (com l'Elbrus (X,washemaxwe), 5.642 m) i Kazbek (5.033 m). Hi abunden els boscos de faig i el regadiu. 
 Rius .
Els principals rius sn:
Terek (623 km);
Malka (216 km);
Txerek (131 km);
Txegem (102 km);
Argudan;
Baksan;
Kurkuzhin;
Lesken;
Urukh;
 Llacs .
Hi ha uns 100 llacs a la repblica, cap d'ells gaire gran. Molts d'ells (55) es troben entre els rius Baksan i Malka, mentre que els ms grans ocupa una rea no superior a 0.01 km. Alguns dels llacs sn:
Tserikkel (amb una rea de 26,000 m; 368 m profunditat);
Baix Goluboye;
Kel-Ketchen (177 m profunditat);
Upper Goluboye (18 m profunditat);
Sekretnoye;
Tambukanskoy (area:1.77 km; 1.5-2 m profunditat).

Muntanyes.
L'Elbrus, el punt ms alt del nord del Caucas i d'Europa, s situat a la repblica. Altres muntanyes destacades sn les:
Dykhtau (5,402 m);
Koshkhatau (5,151 m);
Shkhara (5,068 m);
Pic Puixkin (5,033 m);
Mizhergi (5,025 m);
  
Demografia.
Poblaci: 901,494 (2002);
Urbana: 510,346 (56.6%);
Rural: 391,148 (43.4%);
Masculina: 422,720 (46.9%);
Femenina: 478,774 (53.1%);
Grups tnics;
Kabardino-Balkria consisteix de dos territoris tnics, un predominantment kabard (parlants d una llengua caucsica nord-occidentals) i l altra predominantment balkar (parlants d una llenges turqueses). Segons el Cens rus (2002), els kabardins sn el 55.3% de la poblaci, seguit pels russos (25.1%) i balkars (11.6%). Altres grups inclouen els ossets (9,845, o 1.1%), turcs (8,770, o 1.0%), ucranesos (7,592, o 0.8%), armenis (5,342, o 0.6%), coreans (4,722, o 0.5%), txetxens (4,241, o 0.5%), i un grapat de grups menors, cadascun amb menys del 0.5% de la poblaci.


Enllaos.
 Pgina Oficial de la Repblica Kabardino-Balkria.
 Informaci i enllaos sobre Kabardino-Balkria.
 Kabardino-Balkaria informaci i galeria de fotos.
 Imatges de Kabardino-Balkria.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58442" title="Khakssia" nonfiltered="2876" processed="2870" dbindex="23174">

Khakssia (en rus                    Respblika Khakssia i en khaks                      Khakssia Respublikazi) s una repblica (subjecte federal) de la Federaci Russa que pren el seu nom del poble khaks. T una extensi de 61.900 km i una poblaci de 584.900 habitants. La capital s Abakan (165.500 h), i altres ciutats sn Txernogorsky, Abaza, Sorsk i Saianogorsk. 

 Orografia .
El pas s situat a l'est de Sibria, ocupant les conques de Minusinsk (Minsug) i Chulym-Enisei (Kim). A les zones frontereres de l'oest hi ha contraforts de Kuznetsky Alatau (amb el Mont Verkhny Zub, 2.178 m) i la Serralada d'Abakan (1.984 m), mentre que a la zona sud-est s'hi estenen els contraforts de les Zapadny Sajans (amb el Karagosh, 2.930 m). Dos teros del territori sn muntanyencs i la resta sn les estepes d'Abakan, Koibaly i Uibatskaja, i les valls dels rius Ienissei i Abakan (Agban).

Els principals rius sn tributaris dels anteriors: Tom', Bely Ijus (Ax s), Belyj Jar (Xuba ar), Es (Is), Bidzha (Pg<) i Ona (On). Quan als llacs, hi ha el Chernoje (Xara), Fyrkal, Oskl i Itkul', d'aigua dola, i els Bele i Shire, d'aigua salada. El 40% del pas s cobert de boscos.

 Poblaci .
Poblaci: 538.200 (2006 est.); 546.072 (Cens rus (2002));
Estadstiques vitals (2005);
Naixements: 6.198 (taxa de naixements 11,5);
Morts: 9.411 (taxa de defuncions 17,4);
Grups tnics;
Dos teros de la poblaci total del territori viu als marges dels rius Ienissei i Abakan.
Segons el cens rus del 2002 hi havia 438,395 russos (80,3% de la poblaci de la repblica), mentre que els khaks noms eren 65.421 (un 12%). Altres grups inclouen Alemanys del Volga (9.161, l'1,7%), cranesos (8.360, l'1,5%), ttars (4.001, el 0,7%), i altres grups ms petits.

 Economia .
Noms hi ha conreu de cereals, per amb una forta reserva de fusta, ja que la major part del pas s coberta de boscos. Tamb produeix fora energia elctrica, procedent de la central trmica d'Abakan i de la planta de Saian-Shusha.

Hi ha mines de marbre, carb, ferro, coure, zinc, barita i or, ferro a Abaza i Vershina Tei, marbre a Kibek-Kordon. Les principals indstries sn alimentcies a Abakan i Shira, de transformaci de llana a Chernogorsk, amb roba i sabates, una planta d'alumini a Saianogorsk i de metalls no frrics a Tuim. Cada any rep la visita de 150.000 turistes. 

 Poltica .
Des de la dissoluci de l'antiga URSS el 1991, ha esdevingut una Repblica Autnoma de la Federaci Russa, amb una constituci prpia i un parlament. Pot recaptar impostos, fixar la divisi territorial interna, gestionar l'economia de les entitats menors i dictar lleis sempre que no s'oposin a les de la Federaci. Tamb t un tribunal de justcia propi.

 Histria .
El territori ja fou habitat en l'poca del paleoltic i el neoltic per tribus seminmades que vivien de la cacera i de la pesca. Pels voltants del II millenni aC s'hi va introduir l'agricultura. D'aquesta poca procedeix la Cultura Tagar, d'organitzaci clnica tribal que desenvolup una certa aristocrcia, iniciaren les manufactures i explotaren les primeres mines de ferro i or. En el segle II els huns dominaren el seu territori, i ms tard els turcs blaus dominaren les estepes d'Abakan.

En el segle VI la influncia de les tribus altaiques i uigurs (territori d'Orhun, independent fins el 840) va estretar els elements turcs, de la uni dels kirguisos de Kapgan Khan amb tribus del Ienissei. El 740 es va establir el khanat iugur desprs de vncer els turcs a Otuken, per els kirguisos els venceren a  l  tmi  Kapan el 758, i el khan Alp Kutluk Bilge Ka an (779-789) es pass tot el regnat lluitant contra ells. El 840 s'imposaren els kirguisos, per el 920 foren destruts pels kitan i karakhitai.

A comenaments del segle XIII, els mongols de Gengis Khan (1207) arrasaren el territori i el fill de Gengiz, Coi, domin el Ienissei el 1217. A finals del segle XVII entre les tribus khakasses es formaren els principats d'Ezen, Tubin, Altyr i Altysan, sotmesos a creixents incursions tan dels khans mongols com dels prnceps de Dzungria. En aquells anys contactaren amb els russos, que desprs de prendre Kazan el 1552 i Sibir el 1585 s'expandiren cap a l'Est i havien fundat establiments a Tomsk (1604), Meletsk (1621), Kansk (1629), Atchinsk (1641) i Krasnoiarsk (fundat per Andrey Dubenskiy el 1628, qui fou rebut pels beis Tat y i Ob tay).

El 1642 els khakass destruren el castell d'Ainskiy. Des dels ostrogi (assentaments fortificats), els russos dominaren el territori, els imposaren el iasak (tribut de sis pells per persona), els expropiaren les millors terres i els imposaren per fora la religi ortodoxa, aprofitant el fet que no van saber fer un front de lluita unificat contra els russos, que venceren els arinis el 1608 i els sagais el 1620, de manera que el 1708 els incorporaren a l'imperi. Tanmateix, aix serv per acabar amb les incursions dels nobles mongols i dzungars.

Cap el 1707 els russos fundaren l'establiment d'Ust Abakanskoje/Agban-Piltr, que comen a crixer com a centre comercial local i s'inici l'explotaci minaire sota la influncia russa. Aleshores se sedentaritzaren i el 1727 Pere el Gran incorpor Khongoray (terra nadiua khakass) al seu reialme. Les rees nadiues foren dividides en comtats, cadascuna governada per un prncep local, que rebia ajut dels cossacs per a cobrar impostos i mantenir l'ordre. Els russos no intervenien obertament en els afers nadius, per el 1818 acabaren de fortificar els Saians i els separaren dels altres pobles turcs. Fins aleshores els consideraven part del poble ttar (tadars) com altres pobles siberians, i es calcula que eren uns 40.000 individus.

Potser aleshores s'inicia l'etnognesi del poble khakass, ja que els kacha i els kyzyl es desenvoluparen de manera diferent tant dels uigurs com dels ket; els beltir sn molt relacionats amb els tuva, mentre que els sagai i koybal tenien un desenvolupament ms complex. Llurs creences eren una barreja d'animisme i budisme amb petites influncies cristianes.

Durant el segle XVIII el control sobre els khakass es divid entre els oficials de Krasnoiarsk i Kuznetsk. Amb la introducci de l'estatut de govern de Pobles Nadius del 1822 (estatut Speranskij), pensat per als indgenes nmades i que establia divisions, taxes i tributs, formaren part de la Provncia Eniseisk (districtes d'Atxinsk i Minussinsk). El poder administratiu era exercit per les Dumes de les Estepes, com les de Kyzyl, Kachinsk i Sagai. Aquest autogovern era subordinat, per, a l'autoritat tsarista.

A comenaments del segle XIX, la provncia d'Eniseisk, que incloa Khakssia, servia d'rea d'exili poltic. Durant el segle s'inici l'explotaci de les mines de carb de Txernogorsk, Izykh i Kaliagin. Amb la construcci del transsiberi vers el 1890, s'increment el comer significativament, i molts russos comenaren a establir-se al pas. 
	
El novembre del 1917 es va establir el poder sovitic al districte de Minussinsk, on hi vivien la majoria dels khakassos. El maig del 1918 els treballadors nadius formaren un congrs i ratificaren l'Estatut de les Estepes Sovitiques. Iniciada la guerra civil, el juny del 1918 els russos blancs ocuparen Minussinsk i dominaren tota Khakssia. Pel setembre del 1919 s'alaren contra ells els grups partisans d'A.D. Kravtxenko i P. E. Shchetinkin i els expulsaren, per encara s'hi mantingueren partides de bai (terratinents i collaboradors dels russos blancs) fins el 1923. 

El 1923 deixaren d'anomenar-se oficialment ttars d'Abakan i es form oficialment lOkruj Nacional Khakss dins el districte de Krasnoiarsk, que ser el nom que adoptaran oficialment, amb 61.000 kilmetres quadrats i 108.000 habitants, dels quals el 74% eren khakassos, amb capital a Ust Abakan. El 1925 es cre un nou centre administratiu, Khakassk. El 20 d'octubre del 1930, finalment, esdev Oblast Nacional Khakass, amb capital a Abakan (abans Ust Abakan). 

Es produren algunes protestes per l'arribada massiva d'immigrants russos, que malmeten la composici nacional del territori. El 30 de gener del 1930 una ressoluci del Politbur decid anihilar les classes mitjanes del territori mitjanant exilis i expropiacions: 354 famlies de Khakssia (1.960 persones) foren exiliades (70 d'Askiz, 90 de Bograd, 60 de Taa t p, 70 de arkov i 64 de ebak). Tamb desarticularen una organitzaci panturianista d'uns 300 membres que pretenia fer un territori turi amb els tuv, khaks, altai i xortsi; els membres patiren dures condemnes de pres el 1934 i el 1937; entre el miler de detinguts hi havia tres governadors locals, sis membres del comit executiu del partit, 15 caps del partit en districtes, 19 caps d'empresa, 5 periodistes i 8 jutges (el 27 de novembre del 1937, en un sol dia, 137 foren arrestats, I 107 executats). Hmarrin, cap del KGB a Khakssia, fou un dels principals dirigents de la repressi. Potser foren represaliats 3.000 khakassos.

El 1934 es collectivitz l'agricultura i s'inici la industrialitzaci, alhora que es liquidaren els kulaks i la classe dirigent nadiua. S'impos un ateisme militant i s'atac tant el xamanisme com la religi ortodoxa, alhora que poc a poc els foraren a canviar la seva ocupaci tradicional, la ramaderia, per l'agricultura i la indstria. Aquesta es desenvolup merc la massiva arribada d'immigrants, que mantingueren una actitud condescendent vers els nadius, i se'ls impos paulatinament tant la llengua russa com els costums russos. Durant la Segona Guerra Mundial foren condecorats 19.000 habitants del territori.



El 1952 es va reunir una conferncia a Abakan per protestar contra la poltica moscovita dels plans econmics i socials sense comptar amb ells. De la mateixa manera que als altres pobles del Nord, l'alcohol, les drogues, l'apatia social i les malalties venries. 

Durant els comenaments dels anys 90 i finals dels 80 el moviment Tun (Pioner) d'Aleksandr Kostikov va proposar la elevaci del territori a Repblica. El 1990 van celebrar el Congrs Nacional Khaks que va canalitzar aquesta proposta, alhora que demanava ms classes de llengua i histria nadiues i un 26% dels nadius encara es consideren xamanistes. El 3 de juny del 1991 esdev repblica autnoma amb les mateixes fronteres, sota la presidncia d'Alexei Lebed i com a cap de l'assemblea Vladimir Shtygashev.

Enllaos externs.
 Saianogorsk;
 


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58443" title="Repblica de Komi" nonfiltered="2877" processed="2871" dbindex="23175">

La Repblica de Komi (rus                   Respblika Komi, komi                 Komi Respblika) s una repblica (subjecte federal) de la Federaci Russa, a l'oest dels Urals.

Limita amb Nentsia (NW/N), Iamlia (NE/E), Khntia-Mnsia (E), Provncia de Sverdlovsk (SE), Territori de Perm (S), Provncia de Krov (S/SW) i Provncia d'Arkhangelsk

Demografia.
Poblaci: 1,018,674 (2002);
Urbana: 766,587 (75.3%);
Rural: 252,087 (24.7%);
Masculina: 488,316 (47.9%);
Femenina: 530,358 (52.1%);
Grups tnics;
Segons el Cens rus (2002), els russos tnics sn el 59.6% de la poblaci de la repblica, mentre que els komi sn noms el 25.2%. Altres grups inclouen els ucranesos (6.1%), ttars (15,680 o 1.5%), bielorussos (15,212 o 1.5%), alemanys tnics (9,246 o 0.9%), txuvaixos (7,529 o 0.7%), zeris (6,066 o 0.6%), i nombrosos grups petits, cadascun d ells amb menys del 0.5% del total de poblaci.  5,700 persones (0.6%) no indicaren cap nacionalitat en el cens.

 Histria .
Amb el triomf de la revoluci de febrer del 1917, s'hi establ una autoritat dual: per una banda, els Comits Provisionals de Districte, cossos locals organitzats pel Govern Provisional, i els soviets, organitzats durant la primavera pels socialdemcrates. Pel desembre del 1917 s organitz a Kudymkar un Congrs de representants dels 13 volost (districtes rurals) de la Regi Prmica, escollits entre els soldats revolucionaris del Comit regional de la Terra d'In'va, que nacionalitzaren les propietats dels Strojanov i crearen un destacament armat per defensar el poder sovitic.

Entre gener i maig del 1918 es proclam el poder sovitic al territori komi, alhor que els comits executius de la regi eren comandats pels social-revolucionaris i els nacionalistes panfinlandesos, oposats als sovitics bolxevics. 

El rus blanc Alexander Koltxak hi havia organitzat amb suport angloameric el Govern Provisional de l'Oblast del Nord amb seu a Arkhangelsk; penetr al Petxora en gener i febrer del 1919, i hi reb el suport dels nacionalistes i burgesos, de manera que ocup el 90% del territori. Tanmateix, a comenaments de desembre del 1919 la unitat del Sis Exrcit Roig amb 20 destacaments partisans, els expulsaren de Mazen  i Vychegda, i el mar del 1920 de la totalitat del territori komi. 

Per un decret del Comit Executiu Central de Tota Rssia, el 22 d'agost del 1921 fou creat l Oblast Autnom dels Komi (Zirians), amb 235.000 habitants (dels quals el 92,3 % eren komis, el 6,6 % russos i l 1 % nenets).

El 1936 l Oblast Autnom Komi Ziri esdev Repblica Socialista Sovitica Autnoma Komi, i s hi desenvolupa l'agricultura i la explotaci intensiva de fusta i dels boscos, amb increment de la immigraci russa. Hi arribaren nombrosos tcnics, enginyers, minaires del Donbass que s establiren a Vorkuta i petrolers d'Azerbaitjan s'establiren a Ukhta. Alhora, es collectivitz la producci econmica i el seu territori fou omplert de camps de concentraci de treballadors forats russos (els famosos gulag).

Durant els anys trenta es dedicaren a destruir mentalment i fsica dels intellectuals komis, considerats com a "nacionalistes burgesos" i contrarevolucionaris, i s'intensific la russificaci; en la segona guerra mundial, milers de soldats komi lluitaren al front: uns 13.000 foren condecorats, i 16 foren Herois de la Uni Sovitica, sense oblidar el petroli i carb, fonamental per al front.

Durant els anys 50 i 60 s aferraren amb fermesa a la unitat de llur poble, afirmant que la divisi poltica fou imposada per Moscou. Alhora, es va incrementar massivament la immigraci russa al seu territori, aix com la explotaci brutal dels seus recursos naturals. Els nouvinguts s establiren a les zones minaires del Nord, on els oferiren bons salaris i altres beneficis. Aix ha fet canviar drsticament la composici tnica del territori i els ha convertit en minoria al seu propi pas. El 1971 fou creat el Parc Natural de l'Estat Komi, a la regi Polar dels Urals. Endems, el nombre d'efectius komis a la RSSA baix fins al 28,6 %, i d'ac al 23 %. Quan s'inici la perestroika el 1988, es produiren freqents conflictes entre les autoritats de la repblica, comunistes ortodoxos, i els dirigents minaires progressistes. 

Enllaos.
 Pgina oficial de la Repblica dels Komi.
 Pgina oficial de la Universitat Estatal de Syktyvkar.
 Pgina oficial de la Universitat Estatal de Syktyvkar.
 Pgina oficial de la Universitat Tcnica Estatal d'Ukhta.
 Esquiar i patinar a la Repblica Komi.
 Mapa de la Repblica Komi.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58446" title="Mordvia" nonfiltered="2878" processed="2872" dbindex="23177">

La Repblica de Mordvia (rus                       Respblika Mordvia; moksha:                         Mordovskj Respubikasj; erzya:                         Mordovskoj Respublikasj) s una de les repbliques (subjecte federal) de la Federaci Russa.

Limita al nord amb la Provncia de Nijni Nvgorod, al sud i sud-oest amb la Provncia de Penza, a l'est i sud-est amb la Provncia d'Ulinovsk, al nord-est i est amb Txuvixia i a l'oest amb la Provncia de Riazan.

 Geografia .
La repblica es troba en la part est de la Planura Europea de l Est, a la conca del Volga (Rava). La part nord-oest del pas s ocupada per la planura de l Oka i el Don, on prevalen les formes acumulatives del terreny. El sector SE s ocupat pels Alts del Volga, amb una llarga tira de pujols i turonets; les elevacions sn descendents de 330-310 metres a l Est fins a 100 metres l Oest. 

La repblica s travessat per molts rius: l Oka, i els seus tributaris, el Moksha, Vad, Satis, Sivin , Issa i Urei; el Volga i els tributaris Sura i Alatyr (Rator os). Els boscos ocupen el 24,2 % de la repblica, dels quals el 22,5 % sn roures, el 29,5 % pins, el 14,5 % alberes, el 4,1 % tilleres i el 2,8 % alisis. A la part NO hi ha la reserva natural mordvia P. G. Smidovitx, creada el 1935, amb 32.000 hectrees entrs els rius Moksha i Satis que conserven nombroses espcies d ocells, mamfers i altres espcies que han desaparegut a altres zones

Demografia.


Poblaci: 888,766 (2002);
Urbana: 531,478 (59.8%);
Rural: 357,288 (40.2%);
Masculina: 408,556 (46.0%);
Femenina: 480,210 (54.0%);
Naixements: 7,394 (ratio 8.6);
Morts: 14,823 (ratio 17.2);
Grups tnics;
Els mordovians sn un poble fnic que parla dues llenges semblants, moksha i erzya, les quals han estat considerades durant molt etmps com a dialectes d una nica llengua mordoviana.  En realitat hi ha dues ortografies amb noticiaris parallels a Mordvia on noms hi viu aproximadament un ter dels mordovians.

Segons el Cens rus (2002), els russos sn el 60.8% de la poblaci, mentre que els mordovians sn noms el 31.9%.  Altres grups sn els ttars (5.2%), ucranesos (0.5%), i un grapat de grups petits, cadascun amb menys del 0.5% de la poblaci total.  3,700 persones (0.4%) no indicaren cap nacionalitat en el cens.


 Histria .
Els jaciments arqueolgics ms vells del pas sn del neoltic (entre els rius Vad i Moksha). Durant la primera edat de Ferro (entre els segles VII i V aC) les tribus dela cultura de Gorodetsk, de parla fnica, s establiren al pas, on van formar assentaments permanents i es dedicaren a l agricultura, ramaderia, cacera i pesca,. Podien treballar el ferro, amb el que fabricaven eines i armes.

Cap el segle I aC s establiren a les conques de l Oka, Moksha i Volga. Eren animistes, de la qual religi en queden residus en algunes manifestacions de la vida quotidiana (costums de les dones, costums de bany) i de restes xamanistes (festes pels avantpassats i sacrificis d animals), aix com altres prctiques mgiques, festes i cerimmies. D altra banda, poc es diferencien avui dia dels rssos. Els primers invasors que patiren foren els ostrogots en el segle III.

Entre els segles XII i XIII s hi desenvoluparen formes poltiques feudals. Durant aquesta poca Mordvia apareix a les crniques russes com a Purgasova Volost o Purgasova Rus  (el territori entre els baixos marges del Moksha, que era ocupat per les tribus mordovianes, i pels pagesos russos que fugien de l opressi feudal) governat pel prncep Purgas o Purgasov que ocupava el territori entre els rius Oka i Moksha, per el 1230 foren ocupats pels mongols, que l incorporaren a la Kizyl Orda, per el 1239 ja s hi revoltaren. D antuvi els ajudaren i foren aliats, per el 1378 es posaren de part dels russos contra el khanat de Kiptxaki els venceren a Vozhe i Kulikovo el 1378 i el 1380.

Fins el 1552 fou controlat pel Khanat de Kazan, fins que fou incorporat a Moscvia. El 1775 el territori mordovi fou dividit entre els governs de Penza, Simbirsk i Tambov. El 1785 es desenvoluparen els primers molins paperers,

Desprs de la revoluci de febrer del 1917, es formaren soviets dirigits per menxevics i socialistes revolucionaris, i el 12 de novembre hi estableixen l'autoritat bolxevic, que el 21 de desembre s'emparar de Saransk. Pel gener del 1918 es form un Comit de Districte del Partit Bolxevic, i el mar del 1918 els bolxevics s'hi imposaren definitivament, i repartiren 1.090.000 hectrees de terres privades entre els pagesos despossets. Durant la Guerra Civil del 1918-1920 es va mantenir dins el bndol bolxevic, fins i tot l'agost del 1918 s'hi estacionaren tropes de l'Est.

El 1919 fou creada la secci mordoviana del Comissariat del Poble per Nacionalitats de la RFSS Russa, que el desembre del 1920 organitza districtes mordovians a les regions de Penza, Saratov, Samara, Simbirsk i Tambov, i edita en mordovi una histria del Partit Comunista, i el 1921 celebr el Congrs de Comunistes de Nacionalitat Mordoviana a Samara, en el qual solicaren l'autonomia pel seu poble. Per la regi pat fortes epidmies de fam que obligaren molts mordovians a emigrar cap a Sibria.

Tanmateix, la seva dispersi dificultava la creaci d una rea prpia, ja que el 1921 eren 1.167.537 en un territori fragmentat entre russos, ttars i txuvaixos. El 1926 es va fundar a la Universitat de Saratov una branca per a pedagogia i formaci de mestres mordovians, que el juliol del 1928 es va traslladar a Saransk, on es va fer el primer Congrs Lingstic Mordovi, amb vistes a unificar les dues parles en una sola llengua (tamb els podrien assimilar millor). 

Desprs de la reorganitzaci de la Regi o Kraj del Mig Volga el 1928, que ja incloia un Oblast Mordovi (el districte de Srednevolzhskogo), el 10 de gener del 1930 esdevindria Oblast Autnom. Tamb es cre una emisora de rdio a Saransk que emet en rus i mordovi, un Institut de recerca lingstica i cientfica, un teatre, un conservatori i una editorial, que el 1933 publicar el primer abecedari en erzya, Tundon Chi (Dia de primavera). No adquirir estatut de Repblica Socialista Sovitica Autnoma fins el 20 de desembre del 1934, i es formar una Uni d'Escriptors de Mordvia similar a la d'altres repbliques, aix com el grup de dansa Umarina. Per el 1939 tenia una poblaci tnicament mordoviana del 34,1 %.

Desprs de cinc plans quinquenals anteriors a la guerra, s'inici el  socialisme de guerra , tot collectivitzant l'economia i desenvolupant la indstria pesant. Enviaren al pas nombrosos tcnics russos, i molts mordovians anaren a estudiar a Moscou i Leningrad. El 1932 collectivitzaren tota l'agricultura, i es multiplic 9,5 cops la per es produiren repressions massives i ms fam.

Durant la Segona Guerra Mundial, uns 75.000 soldats de la Repblica foren condecorats, destacant al front una columna de tancs i un esquadr d'aeroplans. Hi installaren algunes indstries d'altres repbliques el 1941. 

Cap el 1950 aparegueren les primeres indstries mecniques, elctriques i cimenteres, principalment a Saransk, aix com el ferrocarril electrificat Saransk-Moscou, i el 1957 fou inaugurada a Saransk per N. P. Ogorev la Universitat Estatal Mordoviana. Continu, per, la industrialitzaci i la colonitzaci que encoratagen la destrucci de la seva cultura tnica, sobretot a les ciutats.

El 1961 es va fundar la priemra emisora de televisi, i durant tota la dcada dels seixanta i setanta el pas es va integrar totalment en el sistema rus i sovitic. El 30 de maig del 1978 es va aprovar una nova constituci, on es consagra la integraci en la Rssia sovitica. Fins i tot el juny del 1985 se celebr el 500 Aniversari de la integraci mordoviana en Rssia, en les quals celebracions hi particiaria en nom del PCUS el futur president Boris Iltsin.

Amb l'arribada de la perestroika es produiren alguns conflictes entre mordovians i russos. El maig del 1989 es produiren les primeres manifestacions demanant democrcia, per fins el 25 de febrer del 1990 no es van autoritzar els primers mtings i manifestacions que permeteren la creaci del Partit Socialdemcrata de Mordvia i la societat sociocultural Mastorava, aix com la societat dels ttars del pas Yaktashlar (Amics del Pas). L'octubre del 1991 se celebraren trobades amb societats d'altres pasos finogrics, alhora que es creava el crrec de president de la Repblica de Mordvia per elecci popular el 14 de desembre. Seran escollits Vassili Gusliannikov, i com a  vicepresident, V. P. Narezhnyj.

El primer decret del president, el gener del 1992, s reorganitzar les granges collectives, alhora que Mastorava obria una seu a Moscou i el febrer del 1993 es creaven diverses fundacions per fomentar l's i l'ensenyament de les llenges mordovianes. El PSD Mordovi s'enregistra novament amb el nom Erzyan Mastor.

El 7 d'abril del 1993 el parlament va deposar el president, Vasili Gusliannikov, per majoria de dos teros, derog el crrec de president i fou substitut pel parlament, a causa de la crisi econmica, per aquest govern per decret i crid en ajut seu veterans de la guerra d Afganistan. El gener del 1995 nomenar portantveu N. I. Merkushkin, qui el mar aprovar nous smbols nacionals, un himne i una constituci el juliol del 1995. Al marge, el mar del 1995 se celebr el II Congrs del Poble Mordovi, que vol representar nicament a l'tnia mordoviana.

El setembre del 1994 se celebr a Saransk un festival de cinema en llenges finogriques, i es fund a Orenburg el primer diari en moksha i ezra Lismaprya (Primavera). La nova constituci entrar en vigor a finals d'any, i Merskushkin ser ratificat en el seu crrec. Tamb se signen acords econmics amb altre repbliques finogriques, com la dels Komi.

 
Enllaos.
 Pgina oficial de la Repblica de Mordvia.
 Pgina oficial de la Universitat Estatal de Mordvia.
   Oficina internacional de relacions de la Universitat Estatal de Mordvia;
 Pgina oficial de la Biblioteca Nacional de la Repblica de Mordvia;
 Pgina Oficial del Teatre Estatal de Titelles de la Repblica de Mordvia.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58447" title="Mar El" nonfiltered="2879" processed="2873" dbindex="23178">

La Repblica de Mar El o simplement Mar El (en rus                       Respblika Mar El, o simplement           Mar El; i en mar:                     Mar El Respblika, o simplement          Mar El) s una repblica (subjecte federal) de la Federaci Russa. T una extensi de 23,200 km i una poblaci de 727.000 habitans.

 Geografia .
La repblica limita al sud amb Txuvixia, als sud i su-est amb Tatarstan, als nord i nod-est amb la Provncia de Krov i a l'oest amb la Provncia de Nijni Nvgorod.
El territori s ms aviat pla, ple de pantans i zones boscoses als marges del Volga i alguns afluents; el territori est cobert el 57 % per boscos i comprn tres zones orogrfiques:

 Al nord, els turons Viatsky Uval (275 metres).
 Al sud, la depressi dels Maris (50-100 metres).
 Els alts del Volga, (198 metres).

Els principals rius sn el Volga (Jul) i el Vetluga (Vtla), i els seus afluents Rutka, Bolshaia, Kokshaga (Kakshan), Ilet (Elnet), Malaia Kokshaga, Nemda, Bui i Urzumka. Els llacs ms destacats sn els Karas, Kichiyer, Tair i Yalchik.

 Economia .
Els mari viuen principalment de l agricultura (blat, lli, ovelles i vaques). El subsl s ric en quars, silicats, torva I material de combusti de baixa qualitat. Per els maris es dediquen principalment a l agricultura, cosa que ha provocat que, en ser minoritaris ja a la seva prpia repblica, hagin estat exposats a l ostracisme social. Els obrers russos sn millor emprats i millor pagats que els maris, de manera que tenen ms comoditats.

A la capital Ioxkar Ola hi ha indstries mecniques i qumiques, aix com forestals, de paper, cuir artificial i frigorfics industrials.
Demografia.


Poblaci: 727,979 (2002);
Urbana: 459,687 (63.1%);
Rural: 268,292 (36.9%);
Masculina: 338,485 (46.5%);
Femenina: 389,494 (53.5%);
Naixements: 7,475 (birth rate 10.5);
Mortss: 12,256 (death rate 17.2);
 
Grups tnics;
Els mari no disposaren d un territori especfic fins a la Revoluci russa de 1917. D acord amb el Cens rus (2002) noms el 51.7% dels mari de Rssia viuen a Mari El, mentre que el 17.5% viu a Baixkortostan. Durant el darrer cens sovitic (1989) el 4% dels mari de la URSS vivien fora de Rssia.

D acord amb el Cens rus (2002)  els russos sn el 47.5% de la poblaci de la repblica, mentre que els mari sn el 42.3%. Altres grups de poblaci sn els ttars (6.0%), txuvaixos (1.0%), ucranesos (5,097, o 0.7%), i un muni de grups petits, cadascun amb menys del 0.5% del total de poblaci.  2,911 persones (0.4%) no indicaren nacionalitat en el cens.


 Histria .
Les troballes arqueolgiques ms antigues de la regi daten de l Paleoltic superior, i tamb hi ha nombrosos jaciments neoltics. Durant l edat de Bronze es produiren moltes migracions. Cap el I millenni aC hi entr l Edat de Ferro, careacteritzada per la desintegraci de les estructures del clan i la formaci de les primers autoritats tribals, que sovint formaven aliances, tal i com ho mostren els restes de les viles i tombes als turons.

Durant la revoluci de febrer del 1917 s establiren soviets a Iurino, Tsarrevokokshaisk i a Koz modem iansk, el primer dominat pels bolxevics i els altres dos pels menxevics, durant abril i maig. Per quan els bolxevics dominaren Moscou, establiren el poder sovitic a Tsarevokokshaisk (5 de gener del 1918) i Koz modem iansk (13 de gener del 1918), de manera que a mitjans del 1918 dominaren tot el territori, merc els oficis de M. F. Krasil nikov i P. T. Kochetov. De febrer a abril del 1918 aconseguiren organitzar-se a Jatansk i Koz modem iansk, per esclataren revoltes de nacionalistes maris, de russos blancs i de menxevics a Stepanovsk, Tsarevokokhaisk i Kniazhinsk, per foren aixafades per l Exrcit Roig l estiu del 1918. 

El juliol del 1918 fou creada una secci mari del Comissariat del Poble per a Nacionalitatss de la RFSS Russa. Del 20 al 24 de juliol del 1920 se celebraria a Kazan la Primera Conferncia Russa de Comunistes Maris, i merc aix, el 4 de novembre del 1920 el Comit Central Executiu de Tota Rssia i el Consell de Comissaris del Poble de Tota Russia adoptaren per decret la formaci de la Regi Autnoma del Poble Mari (Marijskaja Oblast), en bona part per evitar les tendncies panfinlandistes amb els udmurts, komis i mordovins (els acusaven d intentar crear l estat de Birmia). La capital ser Krasnokokshaisk, que des del 1927 s anomenar Ioixkar-Ol. All se celebraria el 20 de febrer del 1921 la Primera Conferncia del Partit Comunista de l Oblast Mari.

Tanmateix, del 1929 al 1932 l oblast autnom Mari form part del kraj de Nijni Nvgorod, que des del 1932 al 1936 formaria part del kraj de Gorky. Finalment, el 5 de desembre del 1936 assol l estatut de Repblica Socialista Sovitica Autnoma, ratificat per la primera constituci del 21 de juny del 1937. El 1926 tenia 23.525 km i 482.100 habitants, dels quals el 53 % eren maris.

Durant el perode del 1929 al 1940 s hi construiren 45 empreses industrials i es collectivitz l economia, alhora que es roduia el desembarcament massiu d enginyers, tcnics i treballadors qualificats rssos, alhora que motls pagaesos emigraven a les ciutats per a treballar com a peons. El 1928 tamb es constru el primer ferrocarril al territori, de Zelenyi Dol a Ioixkar Ol, i es produ una forta industrialitzaci, de manera que el 1941 el 94,2 % de l agricultura era collectivitzada.

Durant els purgues estalinistes fou eliminada la major part dels crrecs del partit, aix com la major part dels escriptors (com M. Shketan, V. Savi i altres). Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial (1941-1945), uns 14.000 soldats i 22.000 treballadors de la Repblica foren condecorats per  patriotisme , i fou zona d'acolliment de treballadors i crrecs comunistes de les repbliques invadides, alhroa que fou important per la producci de fusta i indstria metallrgica. 

El 1959 els maris encara eren el 51 % dels habitants de la repblica contra un 44 % de russos, per des dels anys 70 s'est produint un procs d immigraci i assimilaci que els ha deixat en minoria dins el seu propi pas. 

Durant els anys de la perestroika les reivindicacions dels mari s han centrat en la recuperaci de la seva llengua i de la seva cultura, aix com l obtenci de ms autonomia per a la Repblica. Amb aquesta finalitat el 1989 es va fundar l associaci Mari Ushem (Uni Mari), que el 1990 promour la fundaci d escoles maris i el renaixement de la religi ancestral; el mateix any l assemblea regional proclam la sobirania de la repblica. Endems, des del 1991 Mari El s membre de l UNPO (Unrepresented Nations and Peoples Organisation).

Enllaos externs.
 Pgina Oficial de la Repblica de Mar El ;
 Fotos i narracions sobre Mar El ;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58448" title="Txuvixia" nonfiltered="2880" processed="2874" dbindex="23179">

La Repblica de Txuvixia (en rus                       , Txuvixkaia Respblika; en txuvaix                 , Txavaix Respubliki), s una de les repbliques (subjecte federal) de la Federaci Russa. la capital s Txeboksari (txuvaix Shupashkar).

 Geografia .
Txuvixia es troba situada en el centre de la Rssias Europea, en el cor de la regi del Volga-Vyatka, a mig cam entre Nijni Novgorod i Kazan. No s gaire extensa, per s una de les ms poblades, amb una poblaci de 1.35 milions d'habitants.

Limita al nord i oest amb el riu Volga, amb la repblica Mari El al nord i la Provncia de Nijni Nvgorod a l'oest, al sud amb Mordvia i la Provncia d'Ulinovsk, i a l'est amb Tatarstan. La capital, Txeboksari es troba als marges del Volga, uns 650 km a l'est de Moscou.

Ocupa la part occidental de la conca mitjana del Volga. A la part Norest hi ha el Planell Txuvaix, amb alries de 175 metres a 227 metres, que descenen precipitadament sobre el Volga. La part oriental forma part de la Regi del Trans Volga (50-70 m).

El pas s travessat per nombrosos rius, tots ells tributaris del Volga (txuvaix Atl), com els Sura, Bezdna (Pasna), Algashka (Ulxash), Anish (nsh), Uta (Vta), Kiria, Menia, Svijaga (Sve), Kubnia, Bula (Pla) i altres. Els principals llacs (hi ha uns 400) sn els Siutkul i Shikhazanskoje, i hi ha una fauna molt variada.
 Economia .
La producci s principalment de caire agropequari, amb predomini de la producci de cereals (12 milions de tones) la ramaderia de porcs, ovelles i cabres, aix com la producci d ous i fusta. En el sl hi na reserves de combustibles vegetals, carbonats i altres, principalment petroli i gas. Sn importants els jaciments de dolomites (12.200 tones) i anhidrites (50.900 tones), i el guix (120.000 tones) s de gran qualitat. Es produeixen 46 milions de tones de materials per a la construcci, i fosforita a Alatyr.

La indstria suposa el 60 % del PIB. A Chekbosary hi ha les principals factories industrials, de caire electrnica i qumica, de transformaci de productes agropequaris (hi ha unes 700 empreses d aquest sector, que empra el 23 % dels treballadors) i fusteres, com a les altres repbliques del Volga. El percentatge de producci industrial correspon un 36 % a la metallrgica (l empresa Promtractor, que fabrica bona part dels tractors russos), un 24 % indstries lleugeres (empreses Chimprom, Textilmash, Chekbosary Cotton Mill Ltd i Dieselprom), un 15 % alimentries, un 7 % elctriques i similar en materials de construcci.

Demografia.
Poblaci;
Segons el cens del 2002, la poblaci total de Txuvixia era de 1,346,300. 794,800, o 60.9% de lapoblaci vivien a zones urbanes. 510,200, o 39.1% de la poblaci viu a zones rurals. La ciutat ms gran s la capital capital, Txeboksari, seguida de la propera Novocheboksarsk.
Estadstiques vitals (2005);
Naixements: 13,133 (birth rate 10.1);
Morts: 19,682 (death rate 15.2);
Grups tnics;
Segons el Cens rus (2002), els Txuvaixos sn el 67.7% de la poblaci de la repblica.  Altres grups inclouen els rssos (26.5%), ttars (2.8%), mordovians (1.2%), ucranesos (0.5%), i nombrosos grups ms petits, cadascun amb menys del 0.5% de la poblaci. 


Enllaos.
 Sobre la bandera i escut de Txuvixia;
 Portal oficial dels cossos administratius de la Repblica Txuvaix;
 Txuvixia;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58449" title="Karatxai-Txerkssia" nonfiltered="2881" processed="2875" dbindex="23180">

La Repblica de Karatxai-Txerkssia (en rus           -                        Karatxevo-Txerkskaia Respblika, en karatxai-balkar         -                   Qereixei-Xerdges Rspublike, en txerks         -                 ) s una repblica (subjecte federal) de la Federaci Russa.

 Geografia .
Limita al nord amb el Territori de Krasnodar, a l'oest amb el Territori de Stvropol, al sud amb Abkhzia i Gergia, i a l'est amb Kabardino-Balkria.

Ocupa el vessant septentrional del Gran Caucas, i la principal alria s l Elbrs (en karatxai-balkar Meitaw). s drenada pel Kuban i pel Kuma. Altres rius sn els Kahun, Karasu, Malka, Abazinka, Amanauz, Babuk, Dzeguta, Ginam i altres. El clima hi s continental, amb pluges que oscillen entre 500 mm als plans i 1 000 mm a les regions muntanyoses.

 Economia .
La poblaci s bsicament rural. Els recursos econmics principals sn l'agricultura (blat, blat de moro, verdures, vinya), la ramaderia (ovina i bovina), que s transhumant, i la mineria (mines de carb, conegut des de l'any 1840, de plom i de zinc); la indstria hi s poc desenvolupada (derivada de l'agricultura, txtil). Llur economia nacional es basava en l agricultura (blat, moresc, verdures, vinya), en la ramaderia (ovelles i vaques) i l artesanat. El subsol contenia recursos minerals importants, sobretot carb, coure i zinc. Hi ha poca indstria, noms de caire agrari o txtil.

Demografia.
Poblaci: 439,470 (2002);
Urbana: 193,531 (44.0%);
Rural: 245,939 (56.0%);
Masculina: 205,481 (46.8%);
Femenina: 233,989 (53.2%);
Grups tnics;
Segons el cens rus (2002), els karatxais eren el 38.5% de la poblaci de la repblica, seguits pels russos (33.6%) i txerkessos (11.3%). Altres grups importants sn els abazins (7.4%), nogais (3.4%), ossets (3,333, o 0.8%), ucranesos (3,331, o 0.8%), armenis (3,197, o 0.7%), ttars (2,021, o 0.5%), i un grapat de petits grups, cadascun amb menys del 0.5% de la poblaci.


Enllaos externs.
 Pgina Oficial de la Repblica de Karatxai-Txerkssia.
  Collecci d'imatges de Karatxai-Txerkssia.
 Imatges de Karatxai-Txerkssia.
 Esdeveniments de les disputades eleccions del 1999.
 Collecci d'imatges de Karatxai-Txerkssia, amb un focus a les coves.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58451" title="Emissi espontnia" nonfiltered="2882" processed="2876" dbindex="23181">
L'emissi espontnia s el procs pel qual un electr d'un tom o molcula en un estat excitat cau espontniament a l'estat fonamental (o a un estat de menor energia), amb la consegent emissi d'un fot. Es tracta d'un dels processos bsics d'interacci radiaci-matria (els altres dos sn l'absorci i l'emissi estimulada).

Quan un electr es troba inicialment en un estat excitat d'energia E2, pot caure espontniament a un nivell inferior d'energia E1 i el fot ems tindr una energia igual a la diferncia d'energies entre el nivell inicial i el nivell final de l'electr. Per tant, la freqncia   d'aquest fot, segons la relaci general E = h , ser:



on h s la constant de Planck. A diferncia de l'emissi estimulada, el fot ems t una fase i una direcci aleatria, sense cap relaci amb la dels fotons emesos abans o desprs.

En un grup de N toms o molcules en estat excitat, la velocitat a qu es produeix el procs d'emissi espontnia (i, per tant l'emissi de fotons) s donada per la relaci

;

on A21 s'anomena coeficient A d'Einstein i s particular per a cada transici entre estats considerada. Per tant, el ritme d'emissi espontnia s proporcional al nombre d'toms que queden en estat excitat. La soluci d'aquesta equaci diferencial s una funci exponencial, per tant, en absncia d'altres processos, el nombre d'toms en estat excitat disminueix de forma exponencial:

;

on N(0) s el nombre inicial d'toms en l'estat excitat i  21 s la vida mitjana de la transici,  21 = (A21)-1.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58454" title="Miquel Crusafont i Pair" nonfiltered="2883" processed="2877" dbindex="23182">

Miquel Crusafont i Pair (Sabadell, 1910 - 1983), paleontleg catal, especialitzat en paleontologia de mamfers.

Llicenciat en Farmcia per la Universitat de Barcelona l'any 1933, i en Cincies Naturals per la Universitat de Madrid l'any 1950. Doctor en Cincies Naturals, amb Premi Extraordinari per la seva tesi "Los jirfidos fsiles de Espaa".

Catedrtic de Paleontologia per oposici, amb el nmero 1 i per unanimitat, de la Universitat d'Oviedo i, per concurs de trasllat, de la Universitat de Barcelona; Professor d'Antropologia de la Facultat de Filosofia Societatis Iesu de Barcelona.

Alguns dels seus treballs ms importants sn "Los Vertebrados del Mioceno Continental de la cuenca del Valls-Peneds" (1943, amb Josep Fernndez de Villalta), "El Mioceno Continental del Valls y sus yacimientos de vertebrados" (1948, amb Josep Fernndez de Villalta); "El Burdigaliense continental de la cuenca del Valls-Peneds" (1955, amb Josep Fernndez de Villalta i Jaume Truyols), "Estudio Masteromtricos en la evolucin de los Fispedos" (1957, amb Jaume Truyols); "La Evolucin" (1966, amb Bermudo Melndez i Emiliano Aguirre).

L'any 1969 fund el Instituto Provincial de Paleontologa, depenent de la Diputaci de Barcelona a Sabadell. Des de l'any 1983 aquesta instituci s'anomena Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell.

El mamfer prehistric Crusafontia va ser batejat en homenatge seu.

Vegeu tamb.
Institut de Paleontologia Miquel Crusafont;
Crusafontia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58455" title="Msica colombiana" nonfiltered="2884" processed="2878" dbindex="23183">
La msica colombiana moderna s un mescla d'influncies africanes, natives i europees (Especialment espanyoles), a ms de les influncies de formes musicals ms noves, com la msica de cuba i Jamaica. A la Cmbia, se l'anomena la msica nacional de colmbia.

Cmbia;
Bambuco;
Mapal;
Sanjuanero (santjoaner) ;
Guabina;
Pasillo (passads);
Rajalea;
Rumba Criolla;
Guasca ;
Carranguera;
Murga Nortesantanderana;
Shir;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58456" title="Bambuco" nonfiltered="2885" processed="2879" dbindex="23184">

El bambuco un ritme tpic colombi en un comps de 3/4 o de 6/8 (o alternats) i lletra escrita en octoslabs.

Origen etimolgic del terme. 

Sembla que el bambuco s una msica heretada dels qutxues, que solien interpretar-lo mentre feien cermica; a aquesta conclusi s'ha arribat degut al fet que la paraula bambuco deriva etimolgicament dels mots qutxues wampu (canoa, bassa) i puku (atuell) donant lloc a wampu puku (atuell en forma de canoa), que a l'arribada dels espanyols davant la falta d'aquests d'entendre b la pronunciaci es va convertir en: wampuku i desprs en bambuco que s com es pronuncia actualment. Nogensmenys, existeix la controvrsia per un altre possible significat: segons altres opinions ku es refereix al possessiu, el qu voldria dir que la paraula bambuco derivaria de wampu ku s a dir, canoers, el qu implicaria que eren els canoers indgenes qutxues de Colmbia els que van inventar el bambuco.

Qualitats d'aquest ritme i aportacions tniques. 

El bambuco es pot cantar tocar i interpretar instrumentalment. El seu origen es troba a la regi andina colombiana i es fruit de la barreja de diverses danses provocades per la mescla racial a la qual va haver lloc en el continent desprs de l'arribada dels espanyols. 

Encara que en realitat en aquesta dansa van predominar elements de tipus indgena en els seus primers orgens, desprs li van anar aportant diversos elements els altres grups racials que en si no van passar mes que d'un 10% la qual desprs els seus descendents mestissos la van seguir usant.

Bambuco i nacionalitat. 

Aquest ritme va acompanyar les tropes libertadoras en tots els seus viatges, en cerca i en la lluita per assolir la independncia d'aquestes 5 nacions, car com s de recordar la tropa del libertador Simn Bolvar era tota en la seva gran majoria *neogranadina (o sigui colombiana). Una prova que va ser aquest un ritme musical de la llibertat colombiana est en la segent web: http://www.banrep.gov.co/blaavirtual/lletra-s/site/67.htm (per a qui en veure aquesta dada no la creu) Bambuco = Llibertat de 5 Ptries Llatinoamericanes.

Caracterstiques. 

Dansa de ritme moderat en un comps de   o de 6/8 (o alternats) lletra escrita en octoslabos que resisteix a la seva traducci rtmica i de l'estructura musical arran de la seva sincopa cclica que apareix en cada 2 compassos, les melodies consten d'una o dues o tres parts d'acord al poema, el seu pas en la forma de ball s collocant un peu davant de l'altre que aquesta recolzat en la puntera fent-lo relliscar en aquesta posici i retrocedint en un petit salt.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58457" title="Regi Andina (Colmbia)" nonfiltered="2886" processed="2880" dbindex="23185">


a l'hora de parlar de regions naturals s impossible deixar-les circunstritas als limitis departamentales, car moltes vegades un departament pot arribar a tenir en el seu territori jurisdiccions geograficas naturals molt diferents inclusivament a la del 80% del seu territori restant. 

sn Departaments de la Region Andina segun aix: 


Nario ;
 cauca (part oriental) ;
Vall del cauca (part oriental) ;
Tolima ;
Caqueta (part occidental) ;
Putumayo (part occidental) ;
el meta (part occidental) ;
el casanare (part occidental) ;
Cundinamarca ;
Caldas ;
Risaralda ;
Quindio ;
Antioquia;
Santander del Sud ;
Nord de Santander ;
Boyac ;
Arauca (part occidental) ;
part Sud de Bolivar ;
part Sud de Cordoba ;


en la region andina colombiana resideix el 80% de la poblacion colombiana,possex la mayoria dels ricursos  hidricos del pais , asi com petroleo i altres tantes riqueses,les terres mes productives per a l'agricultura i la musica mes bella de totes el Bambuco
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58466" title="Baldiri Aleu i Torres" nonfiltered="2887" processed="2881" dbindex="23187">
 

Baldiri Aleu i Torres fou el fundador de la Uni Esportiva Santboiana, i introductor del rugbi a Catalunya.

El rugbi va comenar a jugar-se a la Catalunya del Sud l'any 1921, quan es fund la Uni Esportiva Santboiana, club deg d'aquest esport a Catalunya i Espanya.

El seu fundador, Baldiri Aleu i Torres, l'havia aprs mentre estudiava veterinria a la ciutat francesa de Tolosa de Llenguadoc. L'any 1922, Baldiri Aleu publicava un manifest titulat "Entorn del foot-ball rugby" al diari La Veu de Catalunya.

Form com a jugador de la santboiana els primers anys d'existncia de l'equip, i va ser el president del club entre els anys 1921 i 1936.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58469" title="Enginyeria Informtica" nonfiltered="2888" processed="2882" dbindex="23188">
Branca de l'enginyeria que consisteix en l'aplicaci dels fonaments de les cincies computacionals, l'electrnica i l'enginyeria del programari per al desenvolupament de solucions integrals en la computaci i en les comunicacions capaces de processar informaci de manera automtica.

L enginyer o enginyera en Informtica s capa de dissenyar, d implantar i de mantenir sistemes informtics que donen soluci als problemes plantejats per les empreses, amb especial atenci a la interconnexi de computadors, als sistemes d informaci i a la informtica aplicada a la indstria.

La formaci de l enginyer o enginyera en Informtica ha de presentar una base de coneixements fonamentals que li permeten adaptar-se al ritme de canvi de les noves tecnologies.

L Enginyeria Informtica dna als titulats una visi amplia i general dels processos informtics (maquinari, programari, necessitats informtiques de les organitzacions, etc). Tamb dna els coneixements necessaris per entendre qualsevol aplicaci, sistema o tecnologia.

Aquesta titulaci s una conseqncia del desenvolupament industrial i, al mateix temps, del resultat de la investigaci cientfica.

La informtica s una disciplina que s ocupa del tractament automtic de la informaci per arribar a objectius diversos, com ara:
 La realitzaci de clculs complexos a altes velocitats.
 L accs rpid a informaci emmagatzemada en arxius de memria.
 L organitzaci de la informaci.
 Etc.

La base formativa d aquests estudis est constituda per la interrelaci de quasi totes les branques del saber cientfic, que fonamentalment sn: matemtiques, lgica, enginyeria, electrnica, estadstica, economia, fsica i lingstica.

Principalment, les activitats de base es realitzen en els camps de l anlisi (l analista estudia les caracterstiques del problema i proposa les estratgies per solucionar-lo) i el de la programaci (el programador/a redacta les operacions successives que un ordinador ha de realitzar).

mbit de treball.

La utilitzaci massiva d ordinadors ha fet augmentar la demanda de tcnics en informtica en camps com ara les finances, l energia, la medicina, la gesti empresarial, la producci de biblioteques electrniques, la televisi per cable, el correu electrnic, els nous sistemes bancaris, el control del trnsit, etc. Les eixides ms freqents sn:
 Administraci pblica.
 Formaci i docncia.
 Investigaci.
 Lliure professi.
 Programador/a i analista.
 Empresa privada comercial.
 Empresa privada industrial.
 Empresa privada de serveis.
 Empreses de producci de programari.
 Expert/a en programari.
 Operador/a de sistemes.
 Consultoria tcnica.
 Auditoria informtica.
 Intelligncia artificial i noves tecnologies.
 Anlisi, direcci d informtica i departaments de desenvolupament.
 Direcci i organitzaci de projectes informtics i centres de programaci de dades.

En general, aquests professionals desenvolupen les seves funcions en tots els sectors de l activitat econmica.

Enllaos externs.

Colegi Oficial d'Enginyers Informtics de Catalunya;
Colegi Oficial d'Enginyers Informtics del Pas Valenci;
Colegi Oficial d'Enginyers Informtics de les Illes Balears;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58472" title="Ribagor" nonfiltered="2889" processed="2883" dbindex="23189">


Un ribagor o una ribagorana s un habitant o natural de la Ribagora.

En lingstica el Catal ribagor s un subdialecte del catal nord-occidental.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58474" title="Raier" nonfiltered="2890" processed="2884" dbindex="23190">

L'ofici de raier consistia en la construcci de rais, embarcacions de troncs, i la seva conduccci fluvial aigua avall. A Catalunya l'activitat ms important dels raiers era a Coll de Narg, a la conca del riu Segre, i al Pont de Claverol, a la conca del Noguera Pallaresa.

El nom de rai, ve de "raig", ja que l'estructura de fusta, viatjava com un raig per les aiges dels rius catalans.

L'activitat del raier comenava a l'hivern als boscos de pi negre i avet dels Pirineus, desprs es barranquejaven les bigues riu avall fins als punts d'enraiament, i a l'estiu es duien els rais navegant fins als punts de distribuci de la fusta.

Picar i desemboscar. Consistia en talar l'arbre, pelar el tronc de branques i arrossegar la fusta fins a la vora del riu.
Barranquejar. A la primavera els barranquejadors llenaven els troncs amuntegats al riu i els empenyien des de la ribera per les aiges braves fins als punts d'enraiament.
Enraiar. Els rais es construen ajuntant els troncs en parallel formant un tram. Els troncs es lligaven amb redortes, branques de bedoll, estovades prviament a l'aigua per donar flexibilitat. Un cop lligat un tram de feixos de tronc, es lligava amb altres trams amb redortes ms gruixudes, formant un tren de dos fins a set trams que podien arribar a cinquanta metres de llarg i trenta tones de pes. Es collocaven dos rems d'una llargada de set o vuit metres, un al davant (davanter) en el primer tram i l'altre al darrera (cuer) en l'ltim tram. Al centre del rai hi havia l'estatge per guardar els estris, la roba i els queviures.
Navegar. Normalment en un mateix viatge es reunia una colla de deu o dotze raiers amb cinc o sis rais. Els ms experts anaven en el primer rai per a controlar els corrents i els obstacles naturals. Es podien trobar amb pigals (rocs arrodonits), raspers (parts del riu amb escs cabal on es podia embarrancar), meandres o forts desnivells. El viatge era tot una aventura i una oportunitat per la gent jove per a viatjar i sortir de la comarca. En ocasions s'aprofitava per transportar mercaderies o persones. Els rais podien arribar fins a Lleida o fins i tot a Tortosa. Entre altres utilitats, s'havia de subministrar fusta per a les drassanes de l'armada.
Desenraiar. Un cop arribats a la seva destinaci s'havia de desfer el cam remuntant el riu amb tartana, amb tren o espardenyant.

L'activitat dels raiers va perdurar des del segle XIII fins als anys 1930 quan la construcci d'embassaments va impedir el transport fluvial i va ser substitut pel transport per carretera. Des del 1979 se celebra cada primer diumenge de juliol la Diada dels Raiers a la Pobla de Segur, i des del 1982, el tercer diumenge d'agost a Coll de Narg. Seguint el mtode tradicional dels raiers es munta un rai i es fa una baixada pel riu. Al Pont de Claverol hi ha el Museu dels Raiers que, a ms d'una exposici permanent, disposa d'un arxiu documental, fotogrfic, biblioteca i videoteca dedicats al transport fluvial de la fusta.

El 1989 es va crear a Barcelona l'Associaci Internacional de Raiers integrada per associacions que representen cadascuna un riu diferent. 

En altres indrets hi ha hagut transport fluvial de fusta semblants, si b amb tcniques diferents i adaptades al cabals i pendents dels rius (per exemple, al Tajo no es feien rais sin que els troncs baixaven separats, com en un ramat). Els homlegs dels raiers eren coneguts amb diferents noms: navaders (en castell navateros) a les conques de la Noguera Ribagorana i del Cinca, gancheros (Adems, Pas Valenci), almadieros a Navarra, gancheros al riu Tajo, zattieri a Itlia, floteurs o radeliers a Frana, raftmen o draveurs al Canad, daustrom o  flsserei a Alemanya i ustria.

Enllaos externs.
Raiers de Coll de Narg;
Raiers del Pont de Claverol;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58481" title="Emissi estimulada" nonfiltered="2891" processed="2885" dbindex="23191">
L'emissi estimulada s el procs pel qual un electr d'un tom o molcula en un estat excitat s pertorbat per un fot incident i cau a un estat de menor energia, amb la consegent emissi d'un segon fot, idntic al fot incident (mateixa freqncia i fase). Es tracta d'un dels processos bsics d'interacci radiaci-matria (els altres dos sn l'absorci i l'emissi espontnia). A diferncia del qu passa a l'absorci, en aquest procs el fot incident no desapareix. El procs s totalment quntic, tot i que es pot entendre amb un tractament semiclssic (descripci clssica del camp electromagntic i descripci quntica de l'tom), i s la base de funcionament del lser, per exemple.

En presncia d'un camp electromagntic extern, un tom oscillar com un dipol i una conseqncia d'aquesta oscillaci s que afavoreix la caiguda dels electrons cap a nivells ms baixos d'energia i, consegentment, l'emissi de radiaci electromagntica. Quan els fotons incidents (s a dir, el camp electromagntic) tenen una freqncia que coincideix amb alguna transici entre dos estats electrnics qualssevol de l'tom o molcula, els fotons emesos tindran la mateixa fase, la mateixa freqncia i la mateixa direcci que els incidents.

Per modelar el procs suposem que un electr es troba inicialment en un estat excitat d'energia E2 i que tamb existeix l'estat de menor energia E1; si aquest tom s pertorbat per un fot la freqncia del qual s 



s a dir, coincideix amb l'interval d'energia entre els dos nivells, s'emetr un fot idntic al primer (h s la constant de Planck). El procs est representat esquemticament a continuaci:



En un grup de N toms o molcules en estat excitat i pertorbats per una densitat de fotons  ( ) la velocitat a qu es produeix el procs d'emissi estimulada (i, per tant, l'emissi de fotons) s donada per la relaci



on B21 s'anomena coeficient B d'Einstein i s particular per a cada transici entre estats considerada. Fixem-nos que el ritme de transici s directament proporcional al nombre d'toms en estat excitat i tamb a la densitat de fotons de la radiaci incident. Malgrat que la soluci d'aquesta equaci diferencial s una funci exponencial decreixent (vegeu emissi espontnia), en presncia de fotons incidents tamb es produeix el procs d'absorci, de manera que en realitat s'ha de solucionar aquesta equaci per ampliada amb el terme corresponent a l'absorci. Cal remarcar que el punt clau de l'emissi estimulada s que els fotons emesos sn idntics als incidents, i aix dna lloc a que la llum emesa sigui coherent, caracterstica bsica per comprendre els processos d'interferncia en ptica.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58482" title="Stock Aitken Waterman" nonfiltered="2892" processed="2886" dbindex="23192">
Stock Aitken Waterman fou un important trio britnic de productors de msica pop i dance de mitjans dels anys vuitanta fins a principis dels noranta format per Mike Stock, Matt Aitken i Pete Waterman. En pasos de parla anglesa tamb se'ls coneix per l acrnim SAW. D entre la llarga llista d artistes produts per ells podem destacar com a exemple a Kylie Minogue, Bananarama, Rick Astley, Samantha Fox o Jason Donovan.

Apareguts a finals de 1984 han estat un dels equips de producci ms prolfics i de major repercussi en el panorama comercial de la dcada dels vuitanta. Agrupats sota la companyia Pete Waterman Limited (PWL Records) van abanderar durant un important perode de temps l estil denominat Hi NRG (llegiu hi high energy), adoptant elements del synth pop y del dance electrnic fins a convergir en un so totalment propi i de fcil reconeixement. A la seva poca ms tardana es va fer notria la influncia del house i l eurobeat en llurs composicions, encara que sense caure plenament en ells i sense perdre la seva prpia base.

L xit sense precedents de Stock, Aitken i Waterman es degu a una calculada i acurada lnia de producci, des de la captaci de nous artistes, passant per la fase de composici i arranjaments, la pulcritud en el procs de gravaci i mescla i finalment la campanya de llanament. Al marge de les crtiques en vers el cercle mainstream cal refermar que gran part de l xit obtingut es fonamenta en la consecuci d un estil molt personal que va tindre una gran acollida principalment a Europa i pasos de la Commonwealth.

D arrel eminentment tecnolgica i ballable, la seva msica es recolza en el reconeixement de certs patrons i clixs encara que sense caure en una tessitura forosament bvia i/o simple. A efectes d harmonia sn rellevants, per exemple, les rodes d acords, sovint complexes i plenes de tensions, i llur evoluci al llarg de les composicions. Cal destacar tamb els canvis poc convencionals d interval tonal a les transicions i enllaades dins de l estructura (sobretot entre la tornada i l estrofa i entre la tornada i el pont), aix com la forma de resoldre els ponts. En les lnies de baix ens trobem amb dos patrons clarament diferenciats: d una banda els de motiu funk i per l altra els de tipus sequenced bass, ms propis del synth pop i de vegades molt propers al techno. Un altre dels punts forts s la gran orquestraci de les composicions (seccions de corda i metall) i la massiva aplicaci d arranjaments i ornamentaci harmnica. En el tocant al ritme, es basa en patrons disco encara que amb moviment siconpat, sovint situant-lo a prop del funky i el house de la primera poca, sobretot quan se serveixen de caixes de ritmes analgiques. En lnies generals el color del so s brillant, pl de reverbs mplies i delays sincrnics.


Curiositats.

 Stock, Aitken i Waterman feien constar el nom del suposat bateria als crdits dels discs com A. Linn quan en realitat es tractava de la caixa de ritmes Linn Drum que feien servir. Pete Waterman va declarar en una ocasi:  La caixa de ritmes s el millor que li ha succet a la msica pop .
 Pete Waterman no va aprendre a llegir i escriure fins als trenta vuit anys. En l actualitat, a ms de la msica es dedica a la poesia.
 A finals dels noranta Mike Stock i Matt Aitken van emprendre accions legals contra Pete Waterman per un suposat frau en el repartiment de royalties. En l actualitat han superat llurs diferncies i s han tornat a reunir.
 Actualment Kylie Minogue t un plet contra PWL Records per un assumpte similar.


Alguns artistes produts per Stock, Aitken i Waterman.

 Kylie Minogue;
 Bananarama;
 Rick Astley;
 Jason Donovan;
 Big Fun;
 Yell;
 Mel & Kim;
 Dead or Alive;
 Sinitta;
 Samantha Fox;
 Donna Summer;
 Lonnie Gordon;

Enllaos externs.
www.stockaitkenwaterman.com;
www.pwl-empire.com;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58483" title="Estatut d'Autonomia de 1932 (Estatut de Nria)" nonfiltered="2893" processed="2887" dbindex="23193">

L'estatut d'autonomia catal de 1932, o tamb anomenat Estatut de Nria, s el primer estatut d'autonomia que s'ha redactat per Catalunya. De caire sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, en Francesc Maci, i aprovat en referndum pel 99% dels votants.



 Context histric .
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931,  suposaren la victria dels partits d'esquerres i la implantaci de la Repblica a Espanya. A Catalunya, el recentment format partit Esquerra Republicana de Catalunya, obtingu una victria aplastant. Este fet condu al seu lider, Francesc Maci, a la proclamaci de la Repblica Catalana dins la Federaci de Repbliques Ibriques i la formaci del Govern de la Repblica Catalana, presidit per ell mateix.
Transcorreguts 3 dies de govern, Maci rep la visita dels ministres Fernando de los Ros, Marcell Domingo i Llus Nicolau d'Olwer. Desprs d'una llarga negociaci, el president accept la reconversi del Govern de Catalunya en el Govern de la Generalitat de Catalunya i la tramitaci d'un estatut d'autonomia per a Catalunya.

 L'estatut .
Un dels principals punts de l'Estatut de Nria s que este definix Catalunya com un Estat dins la Repblica Espanyola; esta pretensi no fou ben acceptada per la resta de l'estat espanyol, motiu pel 
qual eixa clusula qued modificada, definint-se Catalunya com una regi autnoma dins l'estat espanyol. En addici, tamb oferia la possibilitat d'una futura autodeterminaci per al poble catal.

A banda, l'Estatut donava a la Generalitat una ampla llista d'atribucions fins llavors impensables, com foren el control de l'educaci i la sanitat, i la creaci d'un tribunal de justcia catal. Els trmits parlamentaris a les Corts espanyoles retallen el projecte inicial, titllant-lo d'ambicis i excesivament pretencis.

 Trmits .
Desprs d'un cop d'estat frustrat del general Sanjurjo, les Corts generals aprovaren l'estatut catal, i ofereixen la seva ratificaci per referndum.
Al referndum, celebrat el 2 d'agost de 1931, hi particip al voltant d'un 75% de la poblaci, i obtingu un 99% de vots a favor. A ms, fou recolzat per ms de 400.000 firmes de dones Catalanes (llavors sense dret a votar). D'aquesta manera, el primer estatut d'autonomia concedit a una regi espanyola fou aprovat per mplia majoria popular.

 Aplicaci .
L'estatut de Nria tingu una vida relativament curta; fou vigent des de la seua aprovaci fins la victria de la CEDA en les eleccions generals de 1934; Ms tard, quan succe la victria del Front Popular al 1936, l'estatut es restabl fins a l'acabament de la Guerra Civil, quan fou derogat de forma final.

 Enllaos externs .
Text comparat entre la versi aprovada al Parlament al 1931 i l'aprovada a les Corts d'Espanya al 1932 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58486" title="Poliesportiu" nonfiltered="2894" processed="2888" dbindex="23194">

Un poliesportiu s una installaci esportiva on es poden practicar diversos esports. El terme s'utilitza sobretot per installacions cobertes, on s'hi sol jugar a bsquet, hoquei sobre patins, handbol, futbol sala, voleibol, etc. Exemples de pavellons poliesportius sn el Palau Blaugrana i el Palau Sant Jordi.

Articles relacionats.
Estadi;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58491" title="Segle d'or espanyol" nonfiltered="2895" processed="2889" dbindex="23195">
L'anomenat segle d'or espanyol s un perode de gran vitalitat literria i artstica a Espanya que se sol identificar amb el segle XVII, tot i que alguns autors inclourien des del 1492, data del descobriment d'Amrica o de la Gramtica castellana de Nebrija fins la mort de Caldern el 1681. El primer que parl d'un segle d'or espanyol va ser l'hispanista nord-americ  George Ticknor en la seua Histria de la literatura espanyola, alludint al fams mite d'Hesode. 

En histria de l'art, el perode s'assimila al renaixement espanyol i principis del barroc. Aquest esplendor artstic, especialment la segona part (o estrictament el segle XVII), coincideix amb el comenament del decliu poltic de l'Imperi Espanyol.

 Literatura .

A la literatura castellana, el renaixement i el barroc es van expressar en la literatura a travs d'una gran onada d'italianisme que va envair la literatura i les arts plstiques durant el segle XVI i, posteriorment, durant el segle XVII, en l'expressi literria a travs de les esttiques del conceptisme i del culteranisme, expressada la primera en la poesia de Francisco de Quevedo i la segona en la lrica de Luis de Gngora. L'una es distingia per la complexitat de les idees, expressada sobretot en paradoxes i ellipsis. L'altra, per la complexitat sintctica, sobretot per l's constant de l'hiprbaton, que la fa de molt difcil lectura, referint-se a un mn mitolgic idealitzat, en tant la conceptista alludia al desgastant present. Ambdues semblen no obstant les cares d'una mateixa moneda que intentava quiratar l'expressi per a fer-la ms difcil i cortesana.

El "monstre de la naturalesa", com l'anomen Cervantes, va ser, en el Segle d'Or, Lope de Vega, millor conegut com "el Fnix dels Enginys", autor de 1.500 obres teatrals, a ms de novelles i poemes. Lope va ser mestre del sonet. Potser la seua gran aportaci al teatre haja sigut el de fer ms flexibles les seues formes clssiques, basades en la unitat de temps i espai i en regles per al desenvolupament de l'acci. Va trencar aix mateix amb la divisi entre tragdia i comdia i va introduir la figura del "gracis", o antiheroi. 

Miguel de Cervantes, autor dEl Quixot, s'inclou tamb, en el Segle d'Or, car aquesta obra va ser publicada al principi del segle XVII. Menys apreciat que els poetes i dramaturgs per les generacions immediatament posteriors, va crear un "monument de la llengua castellana" i va reflectir les tensions i contradiccions d'un segle en qu combregaven l'alt i el baix, l'espiritual i el material, la metafsica i la picaresca, com ho demostren aix mateix Quevedo i Gngora, autors de corrandes satriques i burlaneres a la parell dels seus poemes cultes. Quevedo va portar a la cima la figura del guilopo amb la seua novella "La vida del buscn llamado don Pablos".

Sobrex tamb en teatre Pedro Caldern de la Barca, i com a autor de prosa satrica i moral, Baltasar Gracin. Fray Luis de Len va ser un altre dels poetes de notable importncia en aquest perode, i no menys important, el mstic Sant Joan de la Cruz. Entre els autors del barroc hispanoameric destaquen "l'Inca" Garcilaso de la Vega i la religiosa Sor Juana Ins de la Cruz.

El Segle d'Or va ser apreciat des del segle XVIII no sols com "edat daurada" irrepetible, sin com el naixement de la moderna literatura en llengua castellana, la que va assentar les seues bases en el pas de les formes medievals i populars a les ms elaborades i complexes.

 Pintura i Escultura .

En les arts plstiques destaca la pintura, amb uns irrepetibles Velzquez i Murillo, El Greco, Zurbarn i molts altres. En l'escultura cal esmentar a Gregorio Fernndez, Juan de Juni...

 Msica .

En la msica pot citar-se una gran quantitat de noms, des de Juan del Enzina, fins a Luis Venegas d'Henestrosa, sense menysprear a Francisco de Salinas, del que no s'ha conservat cap partitura. D'altres compositors de renom sn Toms Luis de Victoria, Gins Prez de la Parra, Llus del Mil o Alonso Lobo que participaren en el desenvolupament de la msica del renaixement i dels estils com el contrapunt o la msica polifnica, amb una gran influncia en la msica barroca.

 Extensi territorial i altres segles d'or .

Encara que el nom habitual per a aquest perode s segle d'or espanyol, la immensa majoria dels artistes esmentats sn originaris de Castella i uns pocs de les colnies castellanes a Amrica. Per tant, la Corona d'Arag queda majoritriament al marge d'aquest segle d'or, b perqu en literatura les obres en llenges que no sn el castell no s'hi consideren o b perqu a la Corona d'Arag existeix als segles XVI i XVII una decadncia poltica i cultural, per la supremacia de Castella i del castell en l'estat creat per la fusi dels regnes de Castell i d'Arag a finals del segle XV. De fet, aquesta decadncia de la Corona d'Arag ve a continuaci de la seva poca d'esplendor (segles XIII, XIV i XV) i expansi en la Mar Mediterrnia, donant tamb una poca daurada a la llengua catalana: el segle d'or valenci.

Tanmateix, trobem un cert nombre d'autors valencians que, per b que no en primera fila, fan aportacions d'inters a la literatura en castell: els dramaturgs valencians Guillem de Castro, Gaspar d'Aguilar, Cristfor de Virus, Andreu Rey de Artieda, entre d'altres, que van influir molt en la prctica teatral de Lope de Vega; Joan Timoneda, autor de diversos aplecs de narracions breus de molt d'xit com ara El Patrauelo; Gaspar Gil Polo, autor de la Diana enamorada, novella pastoril en la lnia de Los siete libros de la Diana de Jorge de Montemayor; etc.

 Vegeu tamb .
 Imperi Espanyol;
 Literatura castellana;
 Renaixement;
 Barroc;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58492" title="Sfocles" nonfiltered="2896" processed="2890" dbindex="23196">


Sfocles (grec antic:         , circa 496-406 aC), un dels tres grans dramaturgs trgics de l antiga Atenes, juntament amb squil i Eurpides, cronolgicament situat entre els dos i, segons la Suda bizantina, autor d'unes 123 obres entre les quals compten tragdies de la importncia i influncia d'dip Rei i Antgona.

Vida.

Sfocles va nixer a Colona Hpica (avui part d Atenes) al voltant de l any 496 aC Fill de Sfil, un acomodat fabricant d armadures, Sfocles va rebre la millor educaci aristocrtica tradicional. De jove va ser criat i va dirigir el cor de joves per a celebrar la victria naval de Salamina en l any 480 aC En el 468 aC, a l edat de 28 anys, va derrotar squil, la preeminncia del qual com a poeta trgic havia estat indiscutible fins llavors, en el curs d un concurs dramtic. En el 441 aC va ser derrotat al seu torn per Eurpides en un dels concursos dramtics que se celebraven anualment a Atenes. No obstant aix, a partir del 468 aC, Sfocles va guanyar el primer premi en vint ocasions, i va obtenir en moltes altres el segon. La seva vida, que va concloure l any 406 aC, quan l escriptor contava gaireb noranta anys, va coincidir amb el perode d esplendor d'Atenes. Entre els seus amics figuren l historiador Herdot i l estadista Pricles. Malgrat no comprometre s activament en la vida poltica i mancar d aspiracions militars, va ser triat pels atenesos en dues ocasions per a ocupar una important funci militar.

Obres dramtiques.

Sfocles va escriure ms de cent peces dramtiques, de les quals es conserven set tragdies completes i fragments d'altres vuitanta o noranta. Les set obres conservades sn Antgona, dip Rei, Electra, iax, Les Traqunies, Filoctetes i dip a Colonos (produda pstumament l'any 401 aC). Tamb es conserva un gran fragment del drama satric Els conillers, descobert en un papir egipci al voltant del segle XX. D'aquestes set tragdies la ms antiga s probablement iax (c. 451 - 444 aC). La segueixen Antgona i Les Traqunies (posteriors a 441 aC). dip Rei i Electra daten del 430 al 415 aC.

Aquestes set tragdies es consideren excellents per la fora i la complexitat de la seva trama i el seu estil dramtic, i almenys tres d'elles, Antgona, dip Rei i dip a Colonos, sn considerades unnimement obres mestres, i se solen agrupar en l'anomenat "Cicle Teb". Antgona proposa un dels principals temes de l'autor: el carcter dels protagonistes, les decisions que prenen i les conseqncies, sovint doloroses, d'aquests dictats de la voluntat personal. Antgona relata el ritu funerari del seu germ Polinices, mort en combat en desobeir l'edicte de Creont, governador de Tebes. El soterrament del germ implica per a Antgona la seva prpia mort, la mort del seu amant, Hmon, que no s altre que el fill de Creont, i la mort de Eurdice esposa de Creont. iax, Filoctetes, Electra i Les Traqunies, repeteixen, en major o menor grau, els temes ja exposats a Antgona. dip Rei, merescudament famosa per la seva impecable construcci, la seva fora dramtica i la seva efica ironia, va ser considerada per Aristtil en la seva Potica, com la ms representativa, i en molts aspectes la ms perfecta, de les tragdies gregues. La trama gira entorn de l'heroi mitolgic dip, que a poc a poc descobreix la terrible veritat d'haver ascendit al crrec de governador de Tebas desprs d'haver assassinat involuntriament el seu pare, primer, i casar-se amb la seva mare, la reina Jocasta, desprs. dip a Colonos descriu la reconciliaci del cec i anci dip amb el seu dest, i la seva sublim i misteriosa mort a Colona, desprs de vagar durant anys en l'exili, on arriba grcies al suport de la seva filla Antgona.

Influncia.

Sfocles s considerat avui per molts estudiosos com el major dels dramaturgs grecs, per haver arribat a un equilibri expressiu que est absent tant en el pesat simbolisme d'squil com en el realisme teric d'Eurpides. Se li atribuxen nombroses aportacions a la tcnica dramtica, i dues importants innovacions: la introducci d'un tercer actor en escena, el que permet complicar notablement la trama i realar el contrast entre els diferents personatges, i la ruptura amb la moda de les trilogies, imposada per squil, que converteix cada obra en una unitat dramtica i psicolgica independent, i no en part d'un mite o tema central. Sfocles tamb va transformar l'esperit i la importncia de la tragdia; en endavant, encara que la religi i la moral van continuar sent els principals temes dramtics, la voluntat, les decisions i el dest dels individus van passar a ocupar el centre d'inters de la tragdia grega.

En la cultura posterior de la hen fap.

Sfocles fou el creador del mite d'dip que en el segle XX utilitz Sigmund Freud com a parbola per a l'enteniment de la gnesi de l'ego en el pensament psicoanaltic. 

Edicions de l'obra en catal.

 Tragdies* (dip Rei, Edip a Colonos i Antgona). Tradudes per Carles Riba, edici a cura de Carles Miralles. Clssics Curial, 8.
 Tragdies** (Les dones de Traquis, iax, Electra i Filoctetes). Tradudes per Carles Riba, edici a cura de Carles Miralles. Clssics Curial, 9.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58493" title="Invasions mongoles del Jap" nonfiltered="2897" processed="2891" dbindex="23197">


Les invasions mongols del Jap de 1274 i 1281 van ser esdeveniments de gran importncia macro-histrica malgrat que foren fracassos. Aquests intents d'invasi es compten entre els esdeveniments ms importants de l'histria de Jap, i, donat el seu paper a l'imposar un lmit a l'expansi Mongol sn esdeveniments crucials a la histria del mn en general. Molts treballs de ficci s'hi refereixen, i sn els primers esdeveniments en els que s'empra el mot kamikaze o vent div de forma generalitzada. A ms, amb la possible excepci del final de la II Guerra Mundial, aquestes invasions fallides van ser el ms proper que ha estat mai Jap de ser envat en els, aproximadament, darrers 1500 anys.

Les Invasions.

Kublai Khan esdevingu Emperador de Xina l'any 1259 i va establir la seva capital a Pequn el 1264. Aviat Corea va ser forada a sotmetre's a domini Mongol. Dos anys desprs va enviar emisaris a Jap, demanant als japonesos que se sotmetessin al domini Mongol, o serien envats. Un segon grup d'emissaris va ser enviat el 1268, retornant sense resultats, a l'igual que els seus predecessors. Els dos grups d'emissaris es van trobar amb el Chinzei Bugy , o Comissionat de Defensa per l'Oest, que va passar el missatge al Shogun a Kamakura, i a l'Emperador a Kyoto. Aleshores es va produir un gran trnsit de missatges, alguns a travs d'emissaris core, i altres via els ambaixadors mongols. El bakufu (el govern del Shogun) va ordenar a tots els que tinguessin feus a Kyushu (la zona ms propera a Corea, i per tant la que ms probablement seria atacada) tornar a les seves terres, i les forces a Kyushu es mogueren cap a l'oest, augmentant la seguretat als punts de desembarcament ms probables. A ms, s'organitzaren grans cerimnies i pregries, i molts dels afers del govern van ser suspesos per encarar la crisis.


 
El Khan dessitjava anar a la guerra ja al 1268, per es va trobar que els coreans no disposaven dels recursos per proporcionar-li un exrcit o una armada suficients en aquell moment. Va enviar forces a Corea el 1273, per que actuessin de fora d'avanada, per no van poder abastir-se dels camps coreans, i van veure's forats a tornar a Xina a buscar subministraments. Finalment, el 1274, la flota mongol va salpar, amb tot just 15,000 soldats mongols i xinesos i 8,000 guerrers coreans, en 300 vaixells grans i entre 400 i 500 vaixells petits. Van capturar fcilment les illes de Tsushima i Iki, i van desembarcar el 19 de Novembre a la Badia de Hakata, prop de Dazaifu, l'antiga capital administrativa de Kyushu. El dia segent va tenir lloc la Batalla de Bun'ei (    ), tamb coneguda com la "Batalla de la Badia de Hakata"; els mongols tenien armament i tctiques superiors, per eren numricament molt inferiors als guerrers japonesos que s'havien estat preparant per l'atac durant mesos, i que havien rebut reforos tant bon punt es va saber de les prdues de Tsushima i Iki. Van aguantar tot el dia, i una tempesta aquella nit va persuadir als mongols de retirar-se.




A partir de 1275, el Bakufu va fer esforos, cada cop ms importants, per defensar-se de la segona invasi que estaven segurs es produiria. A ms d'organitzar millor els samurai de Kyushu, van ordenar la construcci de forts i altres estructures defensives als punts de desembarcament potencials, incloent Hakata. Mentre, el rei de Corea intent molts cops negociar amb els mongols, de no fer nous intents d'invasi de Jap.

A la primavera de 1281 la flota xinesa va ser retardada per problemes amb l'aprovisionament i amb pilotar el gran nombre de vaixells de qu disposaven. La flota coreana va salpar, va patir grans prdues a Tsushima, i va fer-se enrere. A l'estiu, la flota combinada xinesa/coreana va prendre Iki-shima i va avanar cap a Kyushu, desembarcant a molts punts diferents. Van tenir lloc moltes escaramusses i combats, coneguts en conjunt com la Batalla de Kouan (    ), o la segona Batalla de la Badia de Hakata, i les forces mongols van ser rebutjats cap als seus vaixells. El fams kamikaze, un gran tif, va batre les costes de Kyushu durant dos dies consecutius i va destruir gran part de la flota mongol.


Conseqncies .

Kublai Khan volia tornar a envair Jap el 1286, per va trobar-se escs de recursos per aquest intent. A Jap, la reorganitzaci necessria per repellir els mongols havia posat sota pressi l'economia i l'exrcit, i estirat els recursos nacionals als seus lmits. Els atacs tamb van proporcionar al bakufu amb una excusa per mantenir el seu control del pas, en comptes de retornar-lo a l'Emperador. Van continuar durant molts anys reforant les defenses de Kyushu, i moltes normes i mesures militars van continuar vigents all durant molts anys.

Malgrat que no hi ha unanimitat, molts estudiosos moderns creuen que el nombre de guerrers en els dos costats en les invasions era molt menor que el que s'ha cregut tradicionalment. Molts estudiosos tamb afirmen que els Japonesos eren capaos de repellir efectivament els invasors, fins i tot sense el fortut i fams kamikaze.


Recursos.

Sansom, George (1958). 'A History of Japan to 1334'. Stanford, California: Stanford University Press.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58501" title="Penobscot" nonfiltered="2898" processed="2892" dbindex="23198">
 
Els penobscot sn un a tribu ndia algonquina, antiga formant de la confederaci abnaki, el nom de la qual prov de Pannawanbskek   S ala sobre les roques blanques .

 Localitzaci .

Antigament ocupaven ambds marges de la badia de Penobscot i del riu Penobscot, a Maine. Actualment ocupen una reserva anomenada Old Town, a Indian Island (Maine), de 145.525 acres.

 Demografia .
Potser eren un miler el 1736, per altres estimacions donaren 700 (1753), 400 (1759), 700 (1765), i 350 (1789). El 1920 eren uns 400 indis, per augmentaren a 849 el 1969. El 1990 eren uns 1.500 individus.

Segons dades de la BIA del 1995, a la Reserva Penobscot de Maine hi vivien 1.206 persones (2.105 apuntats al rol tribal). Segons dades del cens dels EUA del 2000, hi havia 2.045 penobscot purs, 45 barrejats amb altres tribus, 1.557 barrejats amb altres races i 149 barrejats amb altres races i altres tribus. En total, 3.801 individus.

 Costums .
El centre principal de la tribu es trobava vora l actual Veazt (Maine). Vivien de la cacera, de la pesca i de la recollecci, amb moviments estacionals per a cercar noves fonts d alimentaci.  Quan arribava l hivern, petits grups familiars vivien en campaments de cacera, amb territoris de cacera familiars separats, els drets dels quals es transmetien per lnia paterna.  Els llogarrets eren habitats durant l estiu.
L ofici de cabdill tribal comprenia cert poder, l acte individual com a representant tribal a les cerimnies o el comer amb els forasters, i a vegades per a contenir disputes.
Vivien en wigwams de forma quadrada i amb sostre piramidal; duien barrets de guineu i vestits de cuir. Tamb feien canoes d escora i caaven dants, crvols i ossos amb trampes.    

 Histria .
Pertanyien a la confederaci abnaki, com els norridgewok i els passamakoddy. Contactaren ja amb els blancs en el segle XVI. El 1605 els visit Samuel de Champlain i els nomen norumbega. Els principals assentaments eren Pentagouet, Mattawamkeag, Olamon, i Passadumkeag.
El 1688 admitiren una missi francesa i ajudaren als francesos contra els anglesos fins el 1749, any en qu signaren la pau i es lliuraren d haver de marxar al Canad amb la resta dels abnaki. Tot i aix, encara el 3 de novembre del 1755 una proclama del Parlament de Masssachusetts els declarava  enemics, rebels i tradors , i oferia una recompensa  per cada cabellera d indi mascle portat ... de 40 lliures; per cada cabellera de dona ndia jove o jove mascle de menys de12 anys mort, 20 lliures .  Ms tard ajudaren als independentistes nordamericans.

Merc aix gaudeixen d un representant a l Assemblea de Maine i un govern autnom merc el seu cabdill Bashaba. Conservaren llurs costums i es dedicaren a la cistelleria, a l esport (el fams jugador de beisbol Louis Sockalexis era penobscot) o a fer de guies del bosc. 
El 1969, i conjuntament amb els passamakoddy, bloquejaren la carretera a Princeton, i l octubre del 1978 reberen 37 milions de dlars com a compensaci per terres arrabassades. 
El 1980 tornaren a guanyar un judici contra l estat de Maine i la Maine Indian Claims Settlement Act, i juntament amb els passamakoddy reberen 80 milions de dlars per terres arrabassades. El 2004 el cap era Barry Dana. L escriptora ms destacada era Jean Thompson Ssipsis (1941), treballadora social autora de Molly Molasses and me: a collection of living aventures (1988).

Enllaos externs.
 Pgina Oficial de Penawapskewi;
 "The Ancient Penobscot, or Panawanskek." Historical Magazine, February, 1872.;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58517" title="Louis Sockalexis" nonfiltered="2899" processed="2893" dbindex="23199">

Louis "Chief" Sockalexis (nascut el 24 d'octubre 24, 1871 en la reserva penobscot vora Old Town, Maine; mort el 24 de desembre, 1913, a Burlington, Maine) fou el primer amerindi nordameric jugador professional de la Lliga Nordamericana de Beisbol, jug professionalment tres anys amb els Cleveland Spiders.
Va comenar a jugar a beisbol a diverses universitats. El 1897 debut professionalment en els Cleveland  Spiders, per el 1899 es va retirar per problemes amb l alcohol, perqu es considerava com a atracci de fira. Torn a la reserva, on enseny beisbol als infants. Va morir d un atac de cor.

Enllaos.
 Arxiu de Referncia al Beisbol;
 Pgina de Louis Sockalexis a Find A Grave website;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58521" title="Jean Thompson Ssipsis" nonfiltered="2900" processed="2894" dbindex="23200">
Jean Thompson, tamb coneguda com a Ssipsis o Petit Ocell (Oak Hill, Maine, 1941) s una treballadora social penobscot de pura sang, escultora en escora d'arbre. Ha estat impulsora de la cultura ndia a les escoles i de la llengua penobscot al currculum escolar. Autora del recull d histries Molly Molasses and me: a collection of living adventures (1988).

 Enllaos externs .

 Biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58528" title="Chipewyan" nonfiltered="2901" processed="2895" dbindex="23201">
Els chippewyan o Dene Suline sn una tribu ndia Na-den del grup atapasc, tamb anomenats chpewya. Aquest nom prov del cree Chepau-wayanuk   pells punxegudes , per ells s anomenen Saw-cssaw-dineh  homes de llevant . Es dividien en nombroses tribus, com els thilanottine, ethelnedi, athabasca i desdekenade. 

 Localitzaci .

Vivien entre les Muntanyes Rocalloses i la badia de Hudson, als marges del Great Slave Lake , el llac Athabaska i el riu Churchill, al delta del Mackenzie.  Actualment ocupen 5 reserves a Alberta, 6 a Saskatchewan, dues a Manitoba i dues als Territoris del Nord-oest. 

 Demografia .
Pel 1900 potser eren uns 2.500, i segons l Enciclopdia Britnica eren 4.400 el 1980 juntament amb slaves i yellowknives. Potser ells sols eren 1.700 el 1990. Segons el cens canadenc del 2000 eren 13.056:
 A Alberta, 2.016 individus a les reserves Fort Chippewyan (779 h), Fort McKay (592 h), Janvier (645 h) i altres a les de Fort McMurray (590 h) i Cold Lake (2.180 h) amb els cree. ;
 A Manitoba, 2.463 individus a les de Barren Lands (895 h), Churchill o Sayisi (672 h) i Northlands (896 h). ;
 A Saskatchewan, 7.508 individus a les de Buffalo River (1.088 h), English River (1.269 h), Font du Lac (1.574 h), Lac la Hache (1.310 h), Stoney Rapids (1.678 h), Turnor Lake (589 h). ;
 Als Territoris del Nord-oest, 1.069 individus a les de Deninu K'ue First Nation (774 h) i Smiths Landing (295 h).

 Costums .

Eren vens de sarsi i cree, eren mitjancers comercials entre els cree i els inuit, i es dedicaven a la cacera i la pesca, encara que a vegades eren bellicosos. Valoraven les dones com a fora de treball i vivien en wigwams de pell de carib o ant, escora i matolls.
Encara que preveien els moviments de les manades de caribs, s adaptaven a qualsevol canvi irregular mitjanant la dispersi de les bandes que mantenien una bona xarxa de comunicacions per a informar-se sobre la direcci, moviments i lloc on es trobaven els caribs.

Caaven caribs conduint-los a la boca d un passads de matolls o pals separats de 15 a 20 metres que desembocava en una fossada circular de 50 metres de dimetre, on hi ficaven trampes entre els matolls. Un cop atrapats, els matgaven amb llances.
Del carib ho aprofitaven tot: curtien la pell amb el cervell bullit del carib, curaven i fumaven la carn, i amb peces de pells soltes feien els vestits.

 Histria .
El 1717 els anglesos ja van constuir el post comercial Fort Churchill a la badia de Hudson. El 1760-1776 foren visitats per Samuel Hearne, de Fort Churchill, i el seu capdill, Makonabee, els ajud a explorar els rius Coppermine i Slave.
El 1789-1793 tamb serviren com a guies a Alexander Mackenzie, de la North West Company. I el 1788 construiren al seu territori Fort Chippewyan.
Des del 1781 comenaren a arribar al territori trampers francesos, que van vendre armes als cree. Aix i la verola els van delmar.
El 1858 el capell catlic de Fort Resolution, Henry Faraud, va traduir el Nou Testament a la seva llengua. Van signar amb el Canad diversos tractats el 1876, 1877, 1899 i 1906
Juntament amb els dogrib, cree i salteaux (chippewa) formen la Confederaci de Primeres Nacions del Tractat Sis, perqu signaren el 1871-1877 el sis tractat amb la Colnia del Canad, segons el qual s installaven en reserves d 1,5 km per famlia de cinc membres, tenien drets de cacera i pesca, i se lsgarantia atenci mdica, eines i pensions.
La Constituci del 1982 va oblidar el tractat amb els indis, cosa que ha provocat nombroses protestes. Tamb hi ha una alta taxa d atur. El personatge chippewyan ms destacat ha estat Alex Simeon Janvier.

Bibliografia.
 Cook, Eung-Do. (2004). A grammar of Dne S  in (Chipewyan). Algonquian and Iroquoian Linguistics - Special Athabaskan Number, Memoir 17. Winnipeg: Algonquian and Iroquoian Linguistics. ISBN 0-9210-6417-9.
 Li, Fang-Kuei. (1946). Chipewyan. In C. Osgood & H. Hoijer (Eds.), Linguistic structures of native America (pp. 398-423). New York: The Viking Fund.
 Osgood, Cornelius; & Hoijer, Harry (Eds.). (1946). Linguistic structures of native America. Viking fund publications in anthropology (No. 6). New York: The Viking Fund. (Reprinted 1963, 1965, 1967, & 1971, New York: Johnson Reprint Corp.).

Enllaos externs.
Pgina Oficial;
Article a Allrefer.com;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58533" title="Alex Simeon Janvier" nonfiltered="2902" processed="2896" dbindex="23202">
Alex Simeon Janvier (Le Goff, vora Bonnyville, Alberta, 1935) s un artista i activista poltic chipewyan, un dels avantguardistes de l art aborgen canadenc. Estudi a l escola d art d Alberta i el 1967 va exposar per primer cop al pavell canadenc de l Exposici Universal. El 1973 va fundar el grup d art nadiu Professional Native Artists Inc (Winnipeg), i ha fet murals per a la Galeria Reial del Canad i per al Museu de l Home.

 Enlla .

 Biografia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58534" title="Miwok" nonfiltered="2903" processed="2897" dbindex="23203">

Els miwok sn una tribu ndia de Califrnia, del grup penuti segons Mary R. Haas i xoixon segons Edward Sapir.  Tamb sn anomenats mokelumni, mewuk o meewok   home . Comprn set grups dialectals:
 Talatui o Miwok de la Costa, al Nord de San Francisco;
 Olamentke o Miwok del Llac, a les planures del llac Clear;
 Saclan o Miwok de la Badia, al delta del Sacramento i del San Joaqun;
 Chumteya o Miwok de la Plana, a l Alt San Joaqun i Sacramento;
 Miwok de la Serralada, a l oest, als peus dels turons de Sierra Nevada, que es dividien en Chokuyem o North Sierra i Utian o South Sierra. El grup ms nombrs, comprn els amador, tuolumne i mariposan;

 Localitzaci .
Vivien a Sierra Nevada, als marges del riu San Joaqun. Actualment viuen a les reserves Jackson, Shingle Springs i Tuluomne Me-wuk de Califrnia.

 Demografia .
Eren 700 el 1910, baixaren a 491 el 1960 i noms eren 300 el 1980 segons Asher.
Segons dades de la BIA del 1995, a la Ione Band de Califrnia hi havia 536 habitants, a la Ranxeria Jackson n hi havia 27 (29 al rol tribal), a la de Shingle Springs s hi havia 185 habitants, a la Rancheria Buena Vista noms hi ha un, a la de Chicken Ranch hi ha 10 (per cap al rol tribal), a la de North Folk hi ha 280 (ning al rol tribal) a la de Big Sandy hi ha 200 (280 al rol tribal), a la de Cloverdale hi ha 273, a la de Cortina hi ha 178 (143 al rol tribal), a la Ione Band of Miwok Indians hi ha 536 habitants, a la Sheep Rancheria hi havia un habitant, i a la de Tuluomne n hi havia 291 (per noms 51 al rol tribal). A la d Auburn hi havia 206 entre maidu i miwok.
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 5.539 miwok (d'ells, 2.961 purs).

 Costums . 
Hom no sap gaireb res de la cultura aborgen dels costaners. Potser recollien aglans i vivien en cases de pals cobertes de terra i semisubterrnies.  Feien cistells guarnits amb plomes i boles. Els homes anaven despullats i les dones duien un vestit que les cobria de cintura cap avall.
s ms coneguda la cultura dels de l interior.  Vivien als peus dels turons o a les terres baixes, i se n anaven a les grans serralades noms a l estiu o per a caar.  Vivien a cases subterrnies cobertes de terra, per a l estiu vivien en abrics de muntanya o en lean-toes.  
Llur principal aliment eren els aglans, les recollien madures i emmagatzemaven en cistelles-graner, tot aixafant el nucli amb morters de pedra que desprs tramitzaven i aventaven fins que esdevenia una farina groga que era dipositada en els fons i parets d un forat poc fons, fet a la sorra. No tenien concepte de propietat de la terra.

Desprs se li llenava aigua calenta, que penetrava a la sorra i n eliminava l cid tnic; aquesta oepraci es repetia fins que la pasta tenia un gust agradable, es deixava secar en trossos i se n feia pa.  Alguns cistells estaven fora elaborats, per en general no hi ha terrisseria.
La societat era organitzada en meitats contrastades regides per descendncia i matrimoni, i tenien rangles. Tenien capitosts i sot-capitosts, i la dona podia adquirir tals ttols mitjanant la lnia masculina.  Es tatuaven el cos, o b se l pintaven, i menjaven verdures (brquils, enciams, tramussos, pepins i tubercles).
Els de l interior seguien el culte kuksu, la base subjacent espiritual del qual s obscura.  En ell s incloen moltes varietats complicades de rituals, moltes dances individuals, aparicions d esperits i disfresses amb pells d animals, curacions, dejunis, ofrenes i oracions acompanyades de xiulets d os, raspadors, sonalls, tambors i flautes. Eren mongams i fidels, i en morir hom enterraven llurs pertinences.

 Histria .
Ja foren visitats  el 1579 per Francis Drake, qui els va descriure com a amables i pacfics. El 1775 van dir el mateix el p. Vicente i el capit Ayala que visitaren el seu territori. Els comerciants russos de Bodega Bay el 1793 i 1808 tenien totalment prohibit abusar d ells.
Sempre foren pacfics amb els blancs, per es mantingueren independents fins que el 1821 foren sotmesos pels mexicans, que intentaren tancar-los en missions com San Rafael Arcngel (1817) i San Francisco Solano (1823).
El 1848, merc el Tractat de Guadalupe-Hidalgo, el seu territori pass als EUA, que l integraren dins l Estat de Califrnia.  Aix va coincidir amb la febre d or a Mother Lode, dins territori miwok, on es dedicaren a matar la seva cacera i destrossar el bosc.
Per aix el 1850, quan la creaci de l Estat de California va oprimir els indis, el seu cap Tenaya va lluitar contra els blancs amb els yokuts (Mariposan War), per foren venuts per John Savage i el seu Mariposan War Battallion, qui atac Sierra Nevada, i els va reduir en dos teros. El 1852 es rendiren i foren obligats a entrar en reserves. Dividiren el seu territori en ranxeries i els van prendre les millors terres, repartides entre els blancs. El 1920 l agent de la BIA Terrell va intentar collocar a altres ranxeries els indis sense terra, per el 1952 va intentar aplicar-ne la Termination.
Els membres ms destacats de la tribu han estat Greg Sarris i Wendy Rose.

 Referncies .
The Miwok in Yosemite, pamphlet from Yosemite Association; Craig D. Bates, 1996;
 Broadbent, Sylvia. (1964). The Southern Sierra Miwok Language. University of California publications in linguistics (Vol. 38). Berkeley: University of California Press.
Origin of the word Yosemite (and linked references);
Bunnell's "Discovery of the Yosemite";

 Enllaos externs .
 Point Reyes National Seashore Coast Miwok Page;
 Angel Island State Park Miwok Page;
 Federated Indians of Graton Rancheria, Tribu Coast Miwok;
 Volunteers of the Kule Loklo (Bear Valley) Llogarret Coast Miwok;
 Els Miwok de Yosemite (Internet Archive);
 L'alba del mn (etext del llibre de mitologia Miwok);
 Mites Miwok;
 Aprn Central Sierra Miwok;
 Llibres Online sobre els Southern Sierra Miwok;
 Diccionari Central Sierra Miwok;
 Diccionari Southern Sierra Miwok;
 Coast Miwok Language Tutorial;
 Tribu ndia Miwok;
 Tribus, Grups, famlies lingstiques i Dialectes de Califrnia el 1770 (mapa desprs de Kroeber);
 Miwok Archeological Preserve of Marin;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58536" title="Wendy Rose" nonfiltered="2904" processed="2898" dbindex="23204">
Wendy Rose (Oakland, Califrnia, 1948) s una intellectual nordamericana, barreja de miwok i hopi. Es va graduar en antropologia a la Universitat de Berkeley i ha collaborat en diverses universitats i organitzacions antropolgiques. Ha escrit sobre les relacions dels amerindis en el mn dels blancs a Hopi Roadrunner Dancing (1973), Academic Squaw: Reports to the World From the Ivory Tower (1977), Lost copper (1986) Aboriginal Tattooing in California (1979), What Happened When the Hopi Hit New York (1982), Going to War With All My Relations (1993).

 Enlla .

 Biografia ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58537" title="Greg Sarris" nonfiltered="2905" processed="2899" dbindex="23205">
Greg Sarris (nascut a Santa Rosa, Califrnia) el 12 de febrer de 1952, s un miwok amb barreja de pomo, professor d angls a la Universitat de Califrnia des del 1989; doctor per la Universitat de Stanford; president de Word for Word Theatre Company des del 1995. Director de la Federated Coast Miwok Tribe, Santa Rosa, Califrnia, 1993-94, 1994-95. Ha treballat com a assessor per a Turner Broadcasting System on California Indians, i com a productor executiu de l adaptaci en minisries de Grand Avenue per a Home Box Office (1996).

 Obres. 
Keeping Slug Woman Alive: A Holistic Approach to American Indian Texts;
Mabel McKay: Weaving the Dream;
Editor i collaborador: The Sound of Rattles and Clappers: A Collection of New California Indian Writing; Grand Avenue; Watermelon Nights: A Novel;
Adaptacions per al cinema i la televisi: Grand Avenue ha estat adaptada per a la televisi i emesa a la televisi per cable HBO el 1996;

 Premis .
Recipient al millor gui, al Festival de Cinema de Santa Fe el 1996; el del Festival de Cinema Indi-americ el 1996; i el Best Reads, que concedeixen els llibreters indis de Califrnia el 1996.

 Enllaos externs .

 Ressenya;
 Biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58538" title="El llac dels cignes" nonfiltered="2906" processed="2900" dbindex="23206">
El llac dels cignes s el primer dels tres ballets que va escriure el compositor rus Piotr Ilich Txaikovski (1840-1893). 

Originalment encarregat al mestre per l'pera de Moscou, sens dubte aquest ballet s dels ms coneguts i populars del mn per la seva concepci, la seva admirable coreografia i la meravellosa msica de Txaikovski. Originalment es va estrenar en el Teatre Bolshoi de Moscou el 1877 i, paradoxalment, no va ser molt acceptat. No obstant aix, el 1895, amb la nova coreografia de Marius Petipa, va assolir un gran xit en el Teatre Mariinski de Sant Petersburg. 

Els seus moviments sn: 
Paratge ;
Dansa dels petits cignes ;
Vals ;
Dansa hongaresa ;
Dansa espanyola ;
Allegro assai ;
Errant ;
Introducci ;
Pas de deux ;

Narra la histria de Sigfrid, un prncep que, a l'arribar a la majoria d'edat s convidat pels seus amics a una cacera amb el propsit de distreure'l de la seva indecisi per a triar esposa. Els joves caadors troben un llac dominat pel bruixot Von Rothbart, qui en veure's desfavorit per la mirada de Odette la transforma en un precis cigne juntament amb la seva cort. Durant el dia ella es converteix en cigne i per breus moments en la nit s una dona que espera ansiosa el seu primer pet d'amor per a alliberar-se de l'encs. 

Sgfrid coneix a Odette al caient de la mitjanit, en presenciar el desencantament dels cignes. Von Rothbart observa aquesta trobada i, buscant la venjana, interposa a Odile, el cigne negre, perqu el prncep enganyat trenqui, al besar-la, els vots del primer amor, confs per la mgia i la bellesa. Sigfrid, no obstant aix, desperta i trenca l'encs per a lluitar pel veritable amor, per la veritable reina dels cignes. Sigfrid i Odette s'enfronten els poders de Von Rothbart i, d'aquesta manera, triomfa l'amor. 

 Enllaos externs .
 ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58540" title="Aorsis" nonfiltered="2907" processed="2901" dbindex="23207">
Els aorsis o aorsins (llat aorsi) foren un poble de Sarmcia, que vivien segons Tolomeu entre el Bltic (Golf Venedic) i les muntanyes Rhipeanes (est de Prssia),  al sud del Agathyrsis, al nord dels Pagiritais, probablement emigrats de la regi entre la mar Cspia i el riu Iaxartes. Apareixen a l histria quant vivien entre el Tanais, el Caucas i la mar Cspia, segons Estrab. El seu rei Spadines va ajudar a Farnaces del Bsfor amb dos-cents mil genets, mentre els seus vens i parents, els Siracis, del que era rei Abeacus, noms van ajudar amb vint mil. L any 50 van ajudar al rei Cotis i als romans amb un cos de cavalleria, contra el rebel Mitridates, que tenia l ajut dels Siracis. La identificaci feta per alguns historiadors dels aorsis i els avars no s ha pogut establir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58541" title="Protoindoeuropeu" nonfiltered="2908" processed="2902" dbindex="23208">


El protoindoeuropeu (a vegades conegut simplement com a indoeuropeu) s una llengua extinta que hom suposa l'origen de totes les indoeuropees, reconstruda mitjanant el mtode comparatiu, sobretot a partir de les semblances entre el snscrit, el grec clssic i el llat, i posteriorment, a ms, amb les reconstruccions de les altres llenges del grup com l'antic germnic, o llenges fora arcaiques que encara es parlen avui com el litu. Determinats estudiosos afirmen que prov del nostrtic. 

L'indoeuropeu es podria datar abans o cap al 3000 aC. Ms endavant, cap al 2000 aC, ja es troben caracterstiques de diferenciaci notables entre les llenges nascudes d'aquesta llengua (llenges indoeuropees), per exemple amb la separaci de la branca anatlica.

Interpretant les dades lingstiques i arqueolgiques descobertes durant la segona meitat del segle XX, sembla que els suposats parlants d'aquesta llengua, els protoindoeuropeus, van viure a la prehistria a les estepes a  l'oest dels Urals, entre el Mar Caspi i el Mar  Negre. Eren un poble nmada que va domesticar el cavall, i que es va dividir en diverses tribus, fet que explicaria la fragmentaci lingstica.

Separaci de l'indoeuropeu.
La lingstica comparada va establir una srie de principis bsics en treballar sobre l'antic indoeuropeu. Entre els ms importants hi ha les lleis de Grimm i Verner, que van establir la correspondncia fontica entre alguns fonemes consonntics de les llenges de la famlia, cosa que suposa que un determinat so es comporta generalment de la mateixa manera sota idntiques condicions en qualsevol llengua del mateix grup. 

Per exemple, en certes subfamlies indoeuropees (l'albanesa, l'armnia, la indoirnica, l'eslava i la bltica) el suposat fonema /k/ del protoindoeuropeu es transforma en la sibilant /s/. L'exemple ms divulgat d'aquesta regla s l'evoluci de la paraula cent. Aquest mot en llat s'escriu  i es pronuncia ; en canvi, en l'avstic la paraula s satem, cosa que testimonia el pas de /k/ a /s/. Per aix les llenges indoeuropees inicialment es van classificar entre les que pertanyen a la branca occidental (del centum), o b a l'oriental (del satem). Per molts lingistes no van acceptar aquest criteri per a dividir la famlia en dues branques perqu aix significava que la fragmentaci s'havia produt en poques molt primerenques i, a ms, perqu, malgrat que s una caracterstica de gran inters, no s l'nic element decisiu que diferencia en dues branques el grup indoeuropeu. I encara ms, durant el segle XX es van descobrir llenges indoeuropees (el tocari) clarament centum a l'rea oriental (sia Central). Vegeu Isoglossa centum-satem.

Caracterstiques lingstiques.
El protoindoeuropeu tenia un sistema fonolgic consonntic simple, amb abundncia d'oclusives. Tenia cinc vocals, que podien ser llargues o breus, combinar-se entre elles per formar diftongs i ser substitudes com a nucli sillbic per fonemes lquids.

La llengua era sinttica i comptava amb declinacions, que van heretar llenges filles com el llat o els dialectes germnics. El nom tenia fins a vuit casos diferents, tres possibles gneres (mascul, femen i neutre, com encara perdura en l'alemany) i quatre nombres (singular, plural, dual i collectiu). Pel que fa als verbs, es creu que tenien quatre modes (indicatiu, subjuntiu, imperatiu i potencial) o cinc (un anomenat injuctiu). Cada mode tenia un mnim de tres temps (la nmina varia segons la reconstrucci), construts de manera similar a les formes del grec o el snscrit.

Enllaos externs.
Taula d'arrels indoeuropees ;
Digues una cosa en protoindoeuropeu (Geoffrey Sampson) ;
El sinhala, fa 6.000 anys (Asiff Hussein) ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58542" title="Aga Buritia" nonfiltered="2909" processed="2903" dbindex="23209">

Aga Buritia en (rus          -                              (Aguinski-Buriatski avtonomni krug), i en buriat                                (Aguin Buriaadai avtonomito okrug)), s un districte autnom (subjecte federal) de la Federaci Russa. Pertany a la provncia de Txit. T una extensi de 19.312 km i una poblaci de 72.773 habitants segons el Cens rus (2002).

 Poblaci .
Pel que fa a l'origen tnic dels habitants del districte (segons el cens rus del 2002), n'hi havia de 54 procedncies diferents, de les que les principals grups sn els buriats (62.5%) o russos (35.1%), els ttars uns 390 (0.5%) i altres grups encara ms petits.
Darrerament hi ha hagut algunes peticions d'integrar el districte dins la repblica de Buritia. El buriat i el rus sn els idiomes oficials.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58543" title="Ust-Orda Buritia" nonfiltered="2910" processed="2904" dbindex="23210">

Ust-Orda Buritia (en rus     -                                         (Ust-Ordinski Buriatski avtonomni krug), i en buriat     -                                (Ust-Orda Buriaadai avtonomito krug)) s un districte autnom (subjecte federal) de la Federaci Russa. Pertany  a la provncia d'Irkutsk.

En un referndum celebrat el 16 d'abril del 2006, la majoria dels residents de la Provncia d'Irkutsk i del districte autnom d'Ust Orda Buritia votaren a favor de la unificaci de les dues regions. Segons les comissions electorals de les dues regions el 68.92% dels residents d'Irkutsk i el 99.45% dels residents d'Ust-Orda Buritia participaren en la votaci, una de les ms concorregudes des de les eleccions a Rssia del 2003. El resultat fou aprovat per majoria absoluta en ambdes regions. L'estatut oficial de la nova Provncia d'Irkutsk tindr efectes l'1 de gener de 2008.

 Poblaci .
Dels 135,327 residents (segons el cens del 2002) uns 38 (0.02 %) no especificaren el seu origen tnic. De la resta, s'identificaren amb 74 grups tnics, inclosos els russos (54.4 %), buriats (39.6 %), ttars (3 %) i ucranesos (0.96 %).








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58544" title="IES Llobregat" nonfiltered="2911" processed="2905" dbindex="23211">
L'Institut d'Educaci Secundria Llobregat est situat a la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat. Va iniciar la seva activitat l'any 1948 com a centre de Formaci Professional.

Actualment s un centre de secundria que imparteix l'ESO, el Batxillerat i Cicles Formatius de grau mitj i de grau superior d'Equips i installacions electrotcniques, de Mecnica i de Prevenci de riscos professionals. Participa en el programa d'acreditaci de competncies professionals de l'Institut Catal de les Qualificacions.

L'IES Llobregat es caracteritza per la seva implicaci amb l'entorn, per la qual cosa promou el projecte El barri educa amb la participaci de les entitats i les associacions empresarials i sindicals del barri.

 Enllaos externs .
 Pgina web;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58545" title="Evnkia" nonfiltered="2912" processed="2906" dbindex="23212">

Evnkia (en rus                                 (Evenkiski avtonomni krug) o simplement          (Evenkiia)) fou un districte autnom (subjecte federal) de la Federaci Russa. Fins l'1 de gener del 2007 va pertnyer al territori de Krasnoiarsk de manera autnoma, per a partir de llavors n's part integrant.

 Geografia .
El territori forma part d'un altipl format per la prolongada denudaci continental prejurssica. Al nord-oest hi ha les muntanyes volcniques de Putorana. El clima s marcadament continental; la temperatura mitjana de gener arriba a  36C. La primavera s llarga i agradable. La xarxa hidrogrfica principal s formada pels afluents del Ienissei (Jendegi), el Tunguska Mitj (Dulgu Katena) i el Tunguska Inferior (Edzigu Katena); el primer s navegable des de Turukhansk fins a Tura i s emprat per al transport de fusta; al seu curs mitj hi ha grans jaciments de carb, i a l'inferior, de grafit.

 Demografia .
Poblaci (2002):  17,697.
Grups tnics: 
Dels 17,697 residents (Cens rus (2002)) el (0.01%) no especificaren el seu origen tnic. De la resta, s'identificaren com a pertanyents a 67 grups tnics, inclosos russos (62%), evenkis (21.5%), iacuts (5.6%), ucranesos (3.1%),  kets (1.2%), 162 ttars (0.9%), 152 khakas (0.9%) i 127 alemanys del Volga (0.7%).

Vegeu tamb.
Evenkita.
 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58546" title="Iamlia" nonfiltered="2913" processed="2907" dbindex="23213">

Iamlia (en rus       -                             Iamalo-Nnetski avtonomni krug, en llengua nenets Jamaly'-Nentsie" avtonomnyj okruk), o simplement        (Iamlia) s un districte autnom de la Provncia de Tiumn (subjecte federal) de la Federaci Russa. La capital s Salekhard, per altres ciutats sn Noyabrsk (pop. 96,440) i Novy Urengoy (pop. 94,456).

 Geografia .
Limita al sud amb la Provncia de Tiumn, a l'est amb la Repblica de Komi i Nentsia, i a l'oest amb el Territori de Krasnoiarsk.

 Economia .
L'rea s rica en gas natural; la segona companyia de gas ms important de Rssia, Novatek, t la seva seu a Salekhard.

 Poblaci .
El territori ha estat dest de nombrosos treballadors d'arreu de Rssia que arribaren a la zona i que han minoritzat els pobles nadius de la regi, de tal manera que actualment els nenets noms sn el 5,2% de la poblaci, superats en nombre pels ttars (5,4%), ucranesos (13%) i russos (58,8%). Altres grups tnics en importncia inclouen bielorussos (8.989 o 1,8%), khantis (1,7%), zeris (8.353 o 1,65%), baixkirs (7.932 o 1,56%), komis (1,22%), moldaus (5.400 or 1,06%) i altres. (segons el Cens rus (2002))



Enllaos externs.
Salekhard.net;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58547" title="Korikia" nonfiltered="2914" processed="2908" dbindex="23214">

Korikia (en rus                               (Koriakski avtonomni krug)]) s un districte autnom (subjecte federal) de la Federaci Russa. Pertany a la provncia de Kamtxatka.

 Geografia .
El territori s en la pennsula de Kamtxatka, situada a l'extrem ms oriental de Rssia (1 200 km de llargria i 450 km d'amplada mxima). s banyada a l'oest pel mar d'Okhotsk i a l'est per l'Oce Pacfic i la mar de Bering. La part central s travessada per dues serralades paralleles (Sredinnyj i Vostocnyj), entre les quals s'estn la plana central de Kamtxatka, amb el riu del mateix nom.  

 Poblaci .
La poblaci s de 25.157 habitants segons el Cens rus (2002) i era estimada en 23.800 el 2005. 
Un 40% del total de la poblaci sn indgenes, i els 6.710 koriaks sn el grup ms important. Tanmateix, hi ha censats  12.719 russos. Segons el Cens rus (2002) la composici nacional era    russos 50,56%   koriaks 26,67%   txuktxis 5,61%  itelmens 4,69%   ucranesos 4,09%   evens 2,99%   ttars 0,86%   bielorussos 0.56%   kamtxadal 0,53%   i altres grups menors inferiors al centenar de persones. Endems, el 0,76% dels habitants no informaren de la seva procedncia tnica.  
 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58548" title="Nentsia" nonfiltered="2915" processed="2909" dbindex="23215">

Nentsia (en rus                              (Nenetski avtonomni krug, i en llengua nenets                            (Nenetsie   avtonomnoi okrug)) s un districte autnom de la Federaci Russa. Pertany a la provncia d'Arkhnguelsk. Limita al sud amb la provncia d'Arkhangelsk i la repblica de Komi, al nord amb el Mar Blanc i a l'est amb Iamlia. La capital s Naryan Mar

 Geografia .
El pas s situat a l'extrem nord-oest de la plana de l'Europa oriental, toca les mars Blanca, de Barentsz, Pecora i de Kara. Les principals alries sn les muntanyes dels Urals (arka" P") i de Tajmir, les Jugorski Polvostrov (amb el Moreiz (467 m) i els Birrang. Tamb hi forma part l illa de Novaja Zemla (Enj ja).

El riu ms important s el Ienissei (Dentadie), Obi (Kolta), Taz/Tasem, Txornaja, Korotaixa, Sula, Pesa, Pasira, Dudypta i Chatantga, i hi abunden els llacs, com els Nejto, Jambuto, Tajmir i Pasina.

 Economia .
La poblaci es dedica a la pesca i a la indstria minera (polimetalls i carb), a la cria de rens i la ramaderia vacuna per a la producci de llet i a la cacera.

 Poblaci .
Segons el Cens rus (2002) la composici nacional del districte era 
 Russos 62,43%;
 Nenets 18,66%;
 Komi 10,85%;
 Ucranesos 3,16%;
 Bielorussos 1,03%;
 Ttars 0,51%;
 Altres grups ms petites amb menys d'un miler d'individus. ;

L'1,58% dels habitants no indicaren el seu origen tnic en el cens.



Referncies.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58549" title="Catamarca" nonfiltered="2916" processed="2910" dbindex="23216">


Catamarca s una provncia de l'Argentina, localitzada al nord-oest del pas. La capital n's San Fernando del Valle de Catamarca, encara que sovint hom es refereix a la capital com a "Catamarca". La provncia t una poblaci de 334.568 habitants, segons el cens del 2001. T frontera amb les provncies de Salta, Tucumn, Santiago del Estero, Crdoba i La Rioja. A l'oest limita amb Xile. 

Abans de l'arribada dels espanyols, la major part del territori de Catamarca era habitat pels diaguites, un poble amerindi que incloa a la tribu caltxaqu. El 1558 Juan Prez de Zurita va fundar San Juan de la Ribera de Londres, per va ser atacada constantment pels grups indgenes, limitant el seu creixement. Va ser re-fundada, i re-anomenada en diverses ocasions. La sisena fundaci, el 5 de juliol, 1683, Fernando de Mendoza Mate de Luna va fundar la ciutat en la seva localitzaci actual amb el nom actual. 

Quan el Virregnat del Riu de la Plata va ser creat el 1776, Catamarca va obtenir el ttol de Subintendncia sota la Intendncia de Salta. El 1821, la provncia va declarar la seva autonomia, i Nicols Avellaneda y Tula va ser elegit com el primer governador. 

Hi ha dues versions sobre l'origen del nom. La versi qutxua prov dels mots cata (pendent) i marca (fortalesa), s a dir, "fortalesa de la pendent". La versi aimara prov del mots catn (petit) i marca (poble), s a dir "petit poble". 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58552" title="Taimria" nonfiltered="2917" processed="2911" dbindex="23217">

Taimria (en rus             (        -         )                    (Taimirski (Dolgano-Nenetski) avtonomni krug)) fou un districte autnom (subjecte federal) de la Federaci Russa. Fins l'1 de gener del 2007 va pertnyer al territori de Krasnoiarsk de manera autnoma, per a partir de llavors n's part integrant. Limita al sud amb Sakh, Evnkia i el Territori de Krasnoiarsk, i a l'oest amb Iamlia. La capital s Dudinka.

 Poblaci .
Dels 39.786 residents (cens rus (2002)) 1.018 (2,6%) no especificaren pertnyer a cap tnia. Un quart de la poblaci s'identifica com a pertanyent als pobles indgenes siberians (dolgans, nenets, nganasans, evenkis, enets). El 58,6% sn russos. Altres nacionalitats inclouen 2.423 ucranesos (6,1%), 587 alemanys del Volga (1,5%), 425 ttars (1,1%), 294 bielorussos (0,7%) i 239 zeris (0,6%)































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58553" title="Permikia" nonfiltered="2918" processed="2912" dbindex="23218">


Permikia o el districte autnom de Permikia va ser un subjecte federal de la Federaci Russa fins l'1 de desembre del 2005. Va ser llavors quan es va crear el territori de Perm a partir de la fusi del districte autnom de Permikia i la provncia de Perm.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58554" title="Pau de Westflia" nonfiltered="2919" processed="2913" dbindex="23219">




La Pau de Westflia, tamb coneguda com els Tractats de Mnster i Osnabrck, es refereix a la srie de tractats que van acabar la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Provncies Unides Holandeses i la Confederaci Sussa. El tractat espanyol que acabava la Guerra dels Vuitanta Anys es va signar el 30 de gener de 1648. El tractat es va signar el 24 d'octubre de  1648 entre el Sacre Emperador Romanogermnic Ferran III (1608-1657), els altres prnceps del Sacre Imperi Romanogermnic, Frana, i Sucia.

Tamb es considera sovint part del tractat el Tractat dels Pirineus, signat el 1659, per tal d'acabar la guerra entre Frana i Espanya, que divid Catalunya en Catalunya del Nord (Estat Francs) i Catalunya del Sud (Estat espanyol).

Marca el comenament de l'era moderna, amb el qual s'acaba el feudalisme a les relacions internacionals, aix com el naixement de l'estat naci sobir.

 Lloc .
Les negociacions de pau van mantenir-se desprs de les converses inicials a les ciutats de Mnster i Osnabrck, que sn a uns 50 quilmetres de distncia, als estats que avui sn Rennia del Nord-Westflia i Baixa Saxnia. Aquestes ciutats van ser afavorides per Sucia, si b els francesos havien proposat Hamburg i Colnia. Calien dos llocs ats que els lders protestants i catlics van rebutjar trobar-se l'un a l'altre. La ciutat de Mnster va ser utilitzada pels catlics, mentre que Osnabrck va ser utilitzada pels protestants.

 Resultats .

Els resultats del tractat van ser de gran amplitud. Entre altres coses, els Pasos Baixos guanyaven la independncia d'Espanya, es donava fi a la Guerra dels Vuitanta Anys, i Sucia guanyava la Pomernia Occidental, Wismar, Bremen i Verden. El poder de l'emperador es trencava, i els governants dels estats alemanys podien determinar una altra vegada la religi de les seves terres. El tractat tamb donava reconeixement legal als calvinistes. Tres noves grans potncies internacionals sorgiren d'aquesta pau: Sucia, les Provncies Unides Holandeses i Frana. Tot i que el temps de Sucia com a gran potncia seria breu.

La majoria dels termes del tractat es poden atribuir al treball del Cardenal Juli Mazzarino, que llavors era de facto el lder de Frana. Frana sortia de la guerra en una posici molt millor que qualsevol altra potncia i en va poder dictar bona part, del tractat.

Un altre resultat important del tractat s que va posar fi a la dominaci secular del Sacre Imperi Rom sobre tot el mn cristi. L'estat naci passava a ser el nivell ms alt de govern, sense estar subordinat a cap altre.

 Principis .
Els principis essencials de la Pau de Westflia eren:
 La Pau de Praga s'incorporava a la Pau de Westflia (que incorporava la Pau d'Augsburg, encara que els seus territoris, que van ser restablerts per la Pau de Praga es restabliren un altre cop de 1624 a 1627, cosa que ajudava els protestants. Els calvinistes esdevenien aix internacionalment reconeguts i l'Edicte de Restituci es rescindia una altra vegada. El primer Rgim de Speyer s'acceptava internacionalment).
Hi havien tamb ajustaments territorials:
Frana obtenia els bisbats de Metz a la Lorena, Toul, Verdun sur Meuse, i tota l'Alscia excepte Estrasburg i Mulhouse. Tamb adquiria un vot en el Reichstag, la instituci o Corts del Rgim d'Alemanya Imperial.
Sucia aconseguia la Pomernia Occidental i els bisbats de Verden (Bremen de Bremen) i Stettin. Guanyava el control de la desembocadura dels rius Oder, Elba, i Weser, i tamb adquiria un vot en el Rgim Alemany Imperial.
Baviera obtenia un vot al Consell Imperial de prnceps d'Electors (que escollia el Sacre Emperador Rom).
Brandenburg (ms tard Prssia) rebia la Pomernia oriental, i els bisbats de Arxidicesi de Magdeburg i el Bisbat de Halberstadt, el primer governador secular del qual va ser l'Elector del representant de Brandenburg, Joachim Friedrich von Blumenthal.
Sussa era reconeguda com a naci plenament independent.
La Repblica de les set Provncies Unides dels Pasos Baixos (Pasos Baixos Protestants) era reconeguda com a naci independent (abans de la seva rebelli un segle abans, havia estat una possessi dels Habsburg i, per tant, d'Espanya).
Els diversos estats alemanys independents (aproximadament 360) tenien el dret a exercir la seva prpia poltica exterior, per no podrien fer la guerra contra el Sacre Emperador Rom. L'Imperi globalment encara podria fer la guerra i signar tractats.
Es prohibia l'elecci dels emperadors romans vivente imperatore (l'elecci de proper emperador abans de la seva mort, que de fet governava).
El Palatinat (Pfalzgraviate del Rin) es dividia entre el reestablert Elector Carles Llus Palat (fill i hereu de Frederic V) i l'Elector Maximili de Baviera (i per tant entre els protestants i els catlics). Carles Llus obtenia la part occidental, prop del Rin (incloent-hi el que ms tard seria el Palatinat de Rennia i l'rea al voltant de Heidelberg), i Maximili mantenia el Palatinat superior (avui al nord de Baviera).

 Importncia .
Sovint es diu que la Pau de Westflia inicia la diplomcia moderna, en marcar el comenament del sistema modern d'estats naci (o "Estats Westfalians"). Aix s degut a que s la primera vegada que es dna el reconeixement mutu de la sobirania de cada pas. Les segents guerres europees no seran sobre assumptes de religi, sin que resoldran assumptes d'estat. Aix va permetre futures aliances entre els poders catlics i protestants, donant lloc a un cert nombre de realineacions essencials. Tamb va consolidar les divisions internes d'Alemanya, la qual cosa l'imped d'unir-se en una naci manifesta. s la Pau de Westflia la que es cita ms sovint com la fundaci per estudiar relacions internacionals.

 Visions Actuals .
El 1998 en un simpsium sobre la Importncia Poltica de la Pau de Westflia de 1648, el llavors Secretari General de l'OTAN, Javier Solana, va dir que "humanitat i democrcia  dos principis essencialment irrellevants a l'ordre westfali original" i criticava que "el sistema westfali tenia els seus lmits. Per a un costat, el principi de sobirania depenia de la rivalitat que a ms produa la base per a ms rivalitat, no per la comunitat d'estats; exclusi, no integraci." 

L'any 2000, el llavors Ministre d'Assumptes Exteriors d'Alemanya Joschka Fischer es referia a la Pau de Westflia en el seu Discurs d'Humboldt, en el qual sostenia que el sistema de poltica europea establerta per Westflia era obsolet: "El cor del concepte d'Europa desprs de 1945 era i encara s un rebuig del principi D'equilibri de poders europeu i les ambicions hegemniques d'estats individuals que havia emergit desprs de la Pau de Westflia el 1648, un rebuig que prenia la forma d'un teixit ms proper d'interessos vitals i el trasllat dels drets de sobirania dels estat naci a les institucions europees supranacionals." 

A les seqeles dels atemptats de l'11 de mar de 2004 a Madrid, la xarxa terrorista al-Qaida va declarar que "el sistema internacional alat a l'Oest pel Tractat de Westflia es collapsar; i un sistema internacional nou augmentar sota la direcci d'un enorme estat islmic". 

Tamb, es reclama sovint que la globalitzaci est portant a una evoluci del sistema internacional per superant l'estat westfali de sobiranies.

Trivialitat.
Adolf Hitler va fer conixer les seves queixes al llibre Mein Kampf sobre com el Tractat de Westflia havia consolidat les divisions internes d'Alemanya durant 200 anys, dificultant el seu desenvolupament unitari i impedint-li aconseguir imperis colonials com havien fet Frana i Gran Bretanya.

 Vegeu tamb .
 Sacre Imperi Romanogermnic;
 Guerra dels Trenta Anys;
 Guerra dels Vuitanta Anys;
 Tractat dels Pirineus;

 Enllaos externs .
Text del Tractat de Westflia. ;
Texts dels Tractats de Westflia (IPO i IPM) i algunes traduccions (alemany, angls, castell, francs, itali, suec).
Mapa d'alta resoluci d'Alemanya desprs del tractat de Westflia;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58555" title="Territori de l'Altai" nonfiltered="2920" processed="2914" dbindex="23220">

El territori de l'Altai (en rus                , Altaiski krai) s un subjecte federal de Rssia que limita amb el Kazakhstan al sud i a l'oest, i amb les provncies russes de Novosibirsk al nord i Kmerovo a l'est, i amb la repblica de l'Altai al sud-est. La capital s Barnal.

Situada al nord del masss de l'Altai, comprn el curs alt del riu Obi, que neix a la ciutat de Bisk, a la confluncia del Katun i el Bia.

s una regi bastant poblada, d'economia principalment agrcola (blat, remolatxa, lli, cot), amb indstria txtil i alimentria. Est travessada pel ferrocarril Transsiberi. 

Enllaos externs.
Altai Krai;
Llibreria del Congrs, Rssia ;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58559" title="Chaco" nonfiltered="2921" processed="2915" dbindex="23221">
Chaco s una provncia argentina localitzada al nord del pas, prop de la frontera amb el Paraguai. La capital n's Resistencia, localitzada a la vora del Riu Paran, que divideix la provncia de Chaco amb la provncia de Corrientes. La Provncia limita a l'oest amb Salta i Santiago de l'Estero, al nord i a l'est amb Formosa i al sud-est amb Corrientes i el Paraguai i al sud amb Santa Fe. De 1950 a 1955 Chaco va ser anomenada "Presidente Juan Pern". La provncia est dividida en 25 departaments. 
Vegeu tamb.
Mokov;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58560" title="Territori de Stvropol" nonfiltered="2922" processed="2916" dbindex="23222">

El territori de Stvropol (en rus                     , Stavropolski krai) s un subjecte federal de Rssia.

Geografia.
El Krai de Stvropol envolta la part central del Caucas i la majoria dels vessants septentrional del Caucas Gran. Limita amb la Provncia de Rostov, el Territori de Krasnodar, la Repblica de Calmquia, la Repblica de Daguestan, la Repblica de Txetxnia, la Repblica Kabardino-Balkaria i la Repblica Karatxai-Txerkssia.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58561" title="Garcilaso de la Vega" nonfiltered="2923" processed="2917" dbindex="23223">


Garcilaso de la Vega (Toledo, 1501/1503? - Le Muy, Frana, 1536). Poeta i militar del Segle d'or espanyol, considerat un dels escriptors en castell ms importants.

Demostra una clara influncia de Petrarca i va ser un dels artfexs de la popularitzaci del sonet a Espanya. 

 Vida de Garcilaso de la Vega .

Garcilaso de la Vega era descendent, per part de pare, d'igo Lpez de Mendoza, Marqus de Santillana i, per part de mare, de Fernn Prez de Guzmn. Va nixer a Toledo entre l'any 1501 i el 1503. Va quedar orfe de pare i es va educar a la cort, on va conixer el 1519 el seu gran amic, el cavaller catal Joan Bosc, el "Nemoroso" dels seus versos. Segurament a aquesta amistat devia Garcilaso la seva estima per la lrica d'Ausis March, que va deixar alguna influncia en la seva obra. 

Garcilaso va entrar a servir el 1520 a Carles I de Castella en qualitat de membre continu de la gurdia rgia. Va aprendre grec, llat, itali, francs, msica i esgrima. Va tenir uns amors amb una dama comunera de Toledo, de la qual va tenir un fill, que va recneixer pstumament. En els segents anys va lluitar en la revolta de les Comunitats de Castella i va ser ferit en l'acci d'Olas del Rey; tamb va participar en el setge a la seva ciutat natal (1552), on la dona del comuner de Toledo Juan de Padilla s'havia fet fort. A finals de 1552 es va embarcar acompanyat de Joan Bosc i Pedro de Toledo, futur virrei de Npols, en una expedici de socors que va voler evitar la caiguda de Rodes en poder dels turcs per no va poder. De nou, Garcilaso va resultar ferit, aquest cop de gravetat. 

De retorn a Espanya va ser nomenat cavaller de l'Orde de Sant Jaume i el 1524 es va enfrontar als francesos en el setge de Hondarribia i, al seu retorn a Toledo, es va casar el 1525 amb Helena de Zuiga, una dama de Leonor, germana de Carles V. A partir de llavors Garcilaso entra a formar part del squit de Leonor i comena a escriure els seus primers poemes dins l'esttica de la lrica canoneril. En aquella poca exerceix per un temps com a regidor a la seva ciutat natal. 

El 1527 acompanya la Cort en el seu viatge per diverses ciutats espanyoles i s'enamora platricament d'una dama portuguesa de la reina, Isabel Freyre, l'anagramtica Elisa dels seus versos i a qui aquests sn deguts, tamb cantada pel seu amic, el poeta i diplomtic portugus Francisco Sa de Miranda amb el nom de Clia. El 1528 el poeta dna una collecci de les seves obres a Bosc per a que les revisi i conservi i, una vegada a Roma, asisteix el 1529 a la coronaci com a emperador de Carles I de Castella. Havia dictat, poc abans, el seu testament a Barcelona: hi reconeixia la paternitat del seu fill ilegtim i li assignava una petita suma de diners per a la seva educaci.

Va lluitar amb valentia a la batalla i conquesta de Florncia contra els francesos (1530). Desprs se li va encarregar una curta embaixada a Frana, on va fer de testimoni a la boda d'un nebot seu (1531), fill del seu germ Pedro Laso, comuner i, per tant, enemic de Carles I. L'emperador, disgustat per la participaci de Garcilaso a la cerimnia, va manar detenir-lo, fet que es va produir a Tolosa, i va acordar confinar-lo en una illa del Danubi prop de Ratisbona, descrita pel poeta en una de les seves canons. La intervenci de Pedro de Toledo, ja virrei de Npols, a favor de Garcilaso, va resultar crucial; aprofitant que aquell any els turcs comenaven a amenaar Viena, va fer veure a Carles I que es necessita a Garcilaso i se l'envia a ajudar el Duc d'Alba. El poeta abandona el 1532 el Danubi, on era prcticament hoste de Bar Gyrgy Cseszneky, castell de Gy r, i s'estableix a Npols. Es va integrar aviat a la vida intellectual de la ciutat i va establir amistat amb poetes com Bernardo Tasso o Luigi Tansillo i terics de la literatura com Antonio Sebastiani Minturno, i va fer amistat especialment amb Mario Galeota, poeta enamorat d'una hostil napolitana, Violante Sanseverino, "la flor de Gnido", per a la qual escriu les lires de la seva V can. Tamb troba all l'escriptor erasmista Juan de Valds. El 1533 visita Barcelona i entrega a Joan Bosc una carta "A la muy manfica seora doa Gernima Palova de Almogvar" que apareixer, el 1534 i com a prleg, en la seva traducci espanyola del Cortes de Baldassare Castiglione. 

Garcilaso de la Vega va participar, el 1535, a la campanya africana de Carles V, i singularment, a Tunis, en el setge de La Goleta i de nou va caure malferit. Va esclatar la tercera guerra de Francesc I contra Carles V i l'expedici contra Frana de 1536 a travs de Provena va ser l'ltima experincia militar de Garcilaso. El poeta va ser nomenat mestre de camp d'un ter d'infanteria i, en efecte, va morir l'octubre de 1536 desprs del temerari assalt a una fortalesa a Le Muy, prop de Frjus, en la qual va ser el primer home a pujar l'escala. Traslladat ferit a Nia, va morir en aquesta ciutat al cap de pocs dies assistit pel seu amic Francesc de Borja, Duc de Gandia.

 Trajectria potica .

La trajectria potica de Garcilaso, segons l'estudi de Rafael Lapesa, es pot dividir en tres etapes: etapa castellana, en la qual escriu els poemes en octosllabs; etapa italiana o petrarquista, en la qual, influit per Francesco Petrarca, escriu sonets o canoners decicats a Isabel de Freyre de manera semblant als canoners petrarquistes; i etapa classicista o napolitana, en la qual, influit pels poetes clssics i per algunes de les seves amistats napolitanes, esciu elegies, epstoles, glogues i odes, algunes en llat.

La poesia de Garcilaso est dividida per la seva estncia a Npols (primer el 1522-1523 i desprs el 1533). Abans d'anar a Npols la seva poesia no est marcada per elements petrarquistes, s a Npols on descobreix els autors italians. Desprs de la seva estncia la seva poesia tindr importants rastres de la lrica italiana, influit tant per autors anteriors com Francesco Petrarca, com per autors contemporanis com Jacobo Sannazaro, autor de La Arcadia (1504). Garcilaso far seu el mn de la Arcadia, en el qual sons i colors conviden a la reflexio acomanyant als sentiments. Tamb l'influeix Ludocivo Arioto, de qui pren el tema de la bogeria d'amor.

s a Itlia on Garcilaso enforteix el seu classicisme, ja aprs amb els humanistes castellans a la Cort, i redescobreix les Bucliques de Virgili, les Metamorfosis d'Ovidi i les Odes d'Horaci; sense oblidar autors grecs que tamb estudia. 

L'obra potica de Garcilaso de la Vega, composta de ms de trenta sonets, quatre canons, una oda en lires, dos elegies, una epstola, tres glogues, set cobles castellanes i tres odes llatines es va publicar per primer cop el 1543, com a pendix de les Obres de Joan Bosc. La producci lrica de Garcilaso de la Vega, mxima expressi del Renaixement castell, es va convertir, molt aviat, en una referncia per als poetes espanyols, que no podien ignorar la revoluci mtrica i esttica que juntament amb Joan Bosc i Diego Hurtado de Mendoza van introduir a la lrica castellana. Entre aquestes innovacions hi ha una srie d'estrofes (tercet, sonet, lira, octava real, endecasllab , can en estances), el vers endecasllab i el seu ritme tritnic i altres recursos i estructures del Petrarquisme itali.

La llengua del poeta s clara i ntida, conforme amb els ideals del seu amic Juan de Valds: selecci, precisi i naturalitat, paraula oral ms que escrita, paraules usuals, preferncia per les paraules del propi idioma abans d'usar estrangerismes, buscar l'equilibre clssic, l'estilitzaci i la presici en una llengua vulgar. s a dir, evitar la retrica pomposa i l'expressi forada i culta perqu la poesia pugui aparixer sincera, genuna i espontnia. L'objectiu de la poesia s ser escoltada, s comunicar sentiments, no despertar admiraci. Garcilaso, doncs, prefereix el to ntim, personal i confidencial en lloc de la retrica i pompa. 

L'estil de Garcilaso s molt caracterstic: cuida especialment la musicalitat del vers mitjanant l's de l'alliteraci i un ritme entorn dels tres eixos accentuals de l'endecaslab itali.  Utilitza l'eptet amb la intenci de crear un mn idealitzat on els objectes resultin arquetpics i estilitzats a la manera del Platonisme. Per altra banda, s molt hbil en la descripci d'all fugitiu; la seva poesia produeix una sensaci de temps i s'impregna de melancolia pel transcurs de la vida, el que ell anomena "dolorido sentir":

                No me podrn quitar el dolorido
                sentir, si ya primero
                no me quitan el sentido.

El paisatge dels seus poemes est installat rigurosament als voltants de Toledo, al marge del riu Tajo. Apareixen temes mitolgics com a alternativa als temes religiosos: Garcilaso no va escriure ni un vers de tema religis. La mitologia li provocava una emoci artstica i s'identifica plenament en alguns mites com el d'Apollo i Dafne. Els seus temes preferits sn els sentiments d'absncia, el conflicte entre ra i passi, el pas del temps i el cant d'una naturalesa idlica que serveix de contrast als adolorits sentiments del poeta:

                Contigo mano a mano
                busquemos otros prados y otros ros,
                otros valles floridos y sombros,
                donde descanse, y siempre pueda verte
                ante los ojos mos,
                sin miedo y sobresalto de perderte. (gloga primera)






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58562" title="Territori de Khabrovsk" nonfiltered="2924" processed="2918" dbindex="23224">


El territori de Khabrovsk s un subjecte federal de Rssia.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58563" title="Territori de Krasnodar" nonfiltered="2925" processed="2919" dbindex="23225">


El territori de Krasnodar s un subjecte federal de Rssia.
 












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58566" title="Diego Hurtado de Mendoza (poeta)" nonfiltered="2926" processed="2920" dbindex="23226">

Diego Hurtado de Mendoza (Granada, 1505 - Madrid, 1575) fou un poeta i diplomtic castell. Fill del comte de Tendilla, va estudiar a Granada i Salamanca. Va ser el primer marqus de Mondjar i va estar a Itlia.

Ms tard va actuar com a ambaixador a Anglaterra en 1537, on se li va encomanar negociar unes bodes reials que es van frustrar. Llavors va ser nomenat ambaixador a Vencia (1539 - 1547) per a representar a ms a Carles V en el Concili de Trent.

Ambaixador a Roma (1547), va ser desprs governador de Siena, on va sufocar una sublevaci. Se'l va acusar d'irregularitats financeres, i el procs que va sollicitar per a demostrar la seua innocncia es va dictar trenta anys desprs amb la seua absoluci (1578). De tornada a la Pennsula Ibrica, va ser provedor de l'Armada de Laredo i en 1556 va rebre l'hbit de l'Orde d'Alcntera. Tres anys desprs est a Brusselles; durant l'agonia del prncep Carles (1568), va tindre una disputa violenta amb un cavaller que va desembocar en el seu desterrament a Medina del Campo per orde de Felip II, desterrament que mesos desprs se li va desplaar a Granada, on el seu nebot el marqus de Mondjar el va posar al front de l'exrcit que va haver de combatre la sublevaci dels moriscos. En Granada va estar fins a 1574, any en qu se li va permetre l'accs a la Cort, si b no a Palau.

Diego Hurtado de Mendoza representa l'aristcrata militar i humanista del segle XVI, compaginador de les armes i les lletres a la mateixa altura. Coneixia el llat, el grec, l'hebreu i l'rab, a ms de diverses llenges europees. Va reunir una nombrosa biblioteca al llarg dels seus mltiples viatges per tot Europa que va anar a parar al Monestir de San Lorenzo del Escorial. Junt amb Garcilaso de la Vega i Joan Bosc va introduir els nous temes, metres i estrofes de la lrica italiana, si b, al contrari que aquestos autors, es va inclinar ms prompte per la stira maliciosa i coent (la Faula del carranc, per exemple), i va ser el primer a cultivar el burlesc tema del "sonet del sonet". De totes maneres, no va deixar d'emprar l'art menor i en els seus versos lrics trasllueix una fina melancolia. Destaca la seua Epstola a Boscn i el poema mitolgic Faula d'Hipmenes i Atalanta.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58567" title="Territori de Krasnoiarsk" nonfiltered="2927" processed="2921" dbindex="23227">


El territori de Krasnoiarsk s un subjecte federal de Rssia.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58568" title="Enric III de Castella" nonfiltered="2928" processed="2922" dbindex="23228">
Enric III de Castella el Malalt ( Burgos 1379 - Toledo 1406 ), prncep d'Astries (1388-1390) i rei de Castella i Lle (1390-1406).

Orgens familiars.
Primer fill de Joan I de Castella i la seva primera esposa Elionor d'Arag, va nixer a Burgos el 4 d'octubre de 1379. Fou germ del tamb rei Ferran I d'Arag, que fou escollit rei d'Arag el 1412 desprs del Comproms de Casp i quan Enric III ja havia mort.

Ascens al tron.
Abans de ser elevat al tron va ostentar el ttol de Prncep d'Astries, crrec creat per a ell el 1388 i que a partir d'aquest moment ser el ttol designat a l'hereu reial. Succe el seu pare al tron de Castella i Lle el 1390, per no va assumir el poder efectiu fins el 2 d'agost de 1393, a l'edat de 13 anys, desprs d'un tumultus perode de canvis en la regncia. 

Va poder pacificar a la noblesa i restaurar el poder reial, recolzant-se en els nobles de segona fila i desplaant aix els seus parents ms poderosos (com Alfons Enrquez i Elionor de Navarra). Derrog privilegis abans concedits a les Corts de Castella, com l'alcabala i el dret a assistir al Consell Reial, impuls la figura dels corregidors a les ciutats, i sanej l'economia del Regne de Castella. Aix mateix, disminu les persecucions contra els jueus promulgant diversos edictes contra la violncia, que havia sigut particularment greu en 1391.

Poltica exterior.
Durant el seu regnat, la flota castellana va obtindre diverses victries contra els anglesos; el 1400 va enviar una flota de guerra que va destruir la base pirata de Tetuan, a l'frica del Nord. El 1402 va comenar la colonitzaci de les Illes Canries, enviant a l'explorador francs Jean de Bthencourt. 

Va aturar una invasi portuguesa, iniciada el 1396 amb un atac a Badajoz, consolidant finalment la pau amb l'acord firmat amb Joan I de Portugal el 15 d'agost de 1402. 

Va recolzar les pretensions pontifcies del Papa Benet XIII d'Aviny i va reprendre la campanya contra el Regne de Granada, aconseguint una important victria a Collejares, prop d'beda el 1406, encara que no va poder completar-la al sobrevenir-li la mort. Tamb va enviar a dos ambaixades davant de Tamerl, la primera encapalada per Hernn Snchez de Palazuelos i la segona per Ruy Gonzlez de Clavijo.

Tractat de Baiona.
El 1388, i en virtut del Tractat de Baiona, es va concertar el seu casament amb Caterina de Lancaster, filla de Joan de Gant, duc de Lancaster, i Constana de Castella. Aquesta ltima era filla de Pere I el Cruel i neboda del seu avi Enric II de Castella. Aix va permetre culminar el conflicte dinstic, refermar a la Casa de Trastmara, i establir la pau entre el Regne d'Anglaterra i el Regne de Castella. 

Npcies i descendents.
El 1393 es cas a la catedral de Madrid amb Caterina de Lancaster, filla de Joan de Gant i Constana de Castella. D'aquesta uni nasqueren:
 la infanta Maria de Castella (1401-1458), casada el 1415 amb el seu cos Alfons V d'Arag;
 la infanta Caterina de Castella (1403-1439), casada el 1420 amb Enric I d'Empries;
 l'infant Joan II de Castella (1405-1454), rei de Castella;


Enric III va morir el 25 de desembre de 1406 a l'edat de 27 anys. Amb la seua salut afectada, els ltims anys ja havia delegat part del poder efectiu en el seu germ Ferran d'Antequera. A la mort del rei, i davant la minoria d'edat del seu fill, Ferran d'Antequera i Caterina de Lancaster actuaren de regents.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58569" title="Joan I de Portugal" nonfiltered="2929" processed="2923" dbindex="23229">

Joan I de Portugal el Gran ( Lisboa 1357 - d. 1433 ), rei de Portugal (1385-1433), el primer de la dinastia Avs.

Orgens familiars.
Nasqu l'11 d'abril de 1357 a la cort portuguesa sent fill natural del rei Pere I de Portugal i Teresa Gille Loureno. Fou germ bastard del tamb rei Ferran I de Portugal.

L'any 1364 fou consagrat Gran Maestre de l'Orde d'Avs.

Ascens al tron.
A la mort del seu germanastre Ferran I de Portugal, l'ltim rei de la dinastia Borgonya, sense hereus mascles, l'hereva legal del regna fou la seva filla Beatriu de Portugal, la qual fou coronada reina el mateix dia de la mort de Ferran.

El casament d'aquesta amb el rei Joan I de Castella, en virtuts de pactes entre Castella i Portugal, sembl entreveure la fi de la independncia del regne de Portugal i la seva submissi a la Corona de Castella. Aquesta fou la ra per la qual els nobles, aix com les classes populars, es van oposar a aquest fet i el 6 d'abril de 1385 les Corts portugueses reunides a Combra van declarar l'infant Joan, Gran Mestre de l'Ordre d'Avs, nou rei de Portugal amb el nom de Joan I de Portugal.

Aquest nomenament va ser vist per Beatriu i el seu esps, Joan I de Castella, com una declaraci de guerra contra Castella i Lle, ja que suposava el destronament de Beatriu. El rei castell llavors enva el pas amb la intenci d'assetjar Lisboa i destronar el nou rei. El nou monarca lusit envi un exrcit a l'encontre del castell i el 14 d'agost de 1385 el derrot a la batalla d'Aljubarrota en la qual Beatriu perd tots els seus drets sobre el tron de Portugal.

Npcies i descendents.
Es cas l'11 de febrer de 1387 a Porto amb Felipa de Lancaster, filla del prncep Joan de Gant, duc de Lancaster, i nta per tant d'Eduard III d'Anglaterra. D'aquesta uni nasqueren:
 la infanta Blanca de Portugal (1388-1389);
 l'infant Alfons de Portugal (1390-1400) ;
 l'infant Eduard I de Portugal (1391-1438), rei de Portugal;
 l'infant Pere de Portugal (1392-1449), Primer Duc de Combra;
 l'infant Enric el Navegant (1394-1460), Primer Duc de Viseu;
 la infanta Isabel de Portugal (1397-1472), casada el 1430 amb el duc Felip III de Borgonya;
 la infanta Blanca de Portugal (1398);
 l'infant Joan de Portugal (1400-1442), duc d'Aveiro;
 l'infant Ferran de Portugal (1402-1433);

Tingu diversos fills bastards amb Agns Pires: 
 Alfons de Bragana (v 1377-1461), comte de Barcelos i Primer Duc de Bragana;
 Beatriu de Portugal (v 1386-1439);

Regnat.
Joan I de Portugal va ser el primer monarca que redact en llengua vulgar les lleis del seu regne, i execut nombroses obres pbliques.

Va conquerir Ceuta, al nord d'frica l'any 1415. Durant el seu regnat van iniciar-se els primers descobriments martims, grcies al seu fill Enric el Navegant.

A la seva mort en 1433 va ser succet en el tron pel seu fill Eduard I de Portugal.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58571" title="Pere I de Portugal" nonfiltered="2930" processed="2924" dbindex="23230">

Pere I de Portugal El Cruel o El Justicier ( Combra 1320 - Estremoz 1367 ) rei de Portugal (1357-1367).

Orgens familiars.
Nascut a Combra el 8 d'abril de 1320, fou fill de Alfons IV de Portugal i la seva esposa Beatriu de Molina.

Ascens al tron.
Pere I va succer al seu pare el 1357. Es va ocupar immediatament de vengar la mort de la seva estimada Agns de Castro, la mort de la qual havia estat propiciada pel pare del propi Pere. Segons expliquen les crniques del seu temps, Pere I va fer exhumar el cadver i el va coronar al seu costat.

A ms de perseguir de forma brutal els assassins de la seva esposa, tamb va perseguir gent de totes classes socials i va realitzar reformes institucionals per alliberar la corona portuguesa de la intervenci del Papat i de la prpia esglsia de Portugal. 

Les seves relacions amb el Regne de Castella no foren gaire coordials, per aix es va unir al costat de la Corona d'Arag en un intent d'invasi d'aquest regne. 

Npcies i descendents.
Es va casar el 1325 a Alfayate amb Blanca de Castella, filla de l'infant Pere de Castella, 
Pere I repudi Blanca i el matrimoni, del qual no hi hagu fills, fou anullat el 1333.


El 1339 es va tornar a casar a Lisboa amb Constana Manuel, filla de l'infant Joan Manuel de Castella, besnta de Ferran III de Castella i vdua d'Alfons XI de Castella. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Llus de Portugal (1340) ;
 la infanta Maria de Portugal (1343-1367), casada amb el prncep Ferran d'Arag, fill d'Alfons el Benigne ;
 l'infant Ferran I de Portugal (1345-1383), rei de Portugal;


L'any 1346 es cas secretament, i el 1354 a Bragana de forma oficial, amb Agns de Castro, amb la qual va tenir tres fills:
 la infanta Beatriu de Portugal (1347-1381), casada el 1373 amb San d'Alburquerque, fill illegtim d'Alfons XI de Castella;
 l'infant Joan de Portugal (1349-1387), duc de Valencia de Campos;
 l'infant Dions de Portugal (1354-1397), duc de Cifuentes i Escalona;


De les seves relacions amb Teresa Gille Loureno va nixer:
 l'infant Joan I de Portugal (1357-1433), rei de Portugal;


A la seva mort el 18 de gener de 1367 va ser succeit pel seu fill Ferran I de Portugal.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58572" title="Eduard I de Portugal" nonfiltered="2931" processed="2925" dbindex="23231">

Eduard I de Portugal o Duarte I de Portugal l'Eloqent ( Viseu 1391 - Tomar 1438 ), rei de Portugal (1433-1438).

Orgens familiars.
Fill segon del rei Joan I de Portugal i la seva esposa Felipa de Lancaster, va nixer a Viseu el 31 d'octubre de 1391. 

Era rebesnt per lnia materna d'Eduard III d'Anglaterra i fou germ d'Enric el Navegant.

Infant de Portugal i prncep hereu.
Com a prncep hereu, l'infant Eduard va seguir al seu pare en els assumptes del regne. Va ser nomenat cavaller el 1415 desprs de la captura portuguesa de la ciutat de Ceuta i es va convertir en rei el 1433, el segon de la Dinastia Avs, i aviat va mostrar inters per aconseguir un consens intern. Durant el seu curt regnat, Eduard va convocar les Corts no menys de cinc vegades per a discutir els assumptes interns i temes poltics. Tamb va seguir amb la poltica del seu pare sobre les exploraci martima a frica. Va animar i finanar el seu germ, Enric el Navegant que va fundar una escola de navegaci martima a Sagres i que va fou l'iniciador de nombroses expedicions; entre elles la de Gil Eanes que l'any 1434 va envoltar per primera vegada el cap Bojador. 

La colnia de Ceuta es va convertir rpidament en un problema per al tresor portugus i es va considerar que sense el control de Tnger la seva possessi no tenia cap sentit. Poc desprs que els portuguesos prenguessin possessi de Ceuta, les caravanes de camells van comenar a utilitzar la ciutat de Tnger com punt de destinaci. Aix va fer que Ceuta es queds sense els bns i materials que la convertien en un mercat atractiu i va convertir-la en una comunitat allada. 

El 1437, els germans del rei, Enric el Navegant i Ferran el Sant, van persuadir Eduard I perqu llancs un atac per aconseguir una base millor amb la vista posada a les futures expedicions africanes. L'expedici no va comptar amb un suport unnime ja que alguns nobles es van mostrar en contra. L'atac a Tnger va ser un xit per va costar un gran nombre de baixes entre els soldats portuguesos. El germ menor d'Eduard, Ferran el Sant, va ser fet presoner i va morir a la pres de Fes. 

Eduard I va morir poc desprs, el 13 de setembre de 1438, vctima de la pesta negra que ja havia matat al seu pare i la seva mare. 

Npcies i descendents.
Es cas el 22 de setembre de 1428 a Combra amb Elionor d'Arag, filla del comte-rei Ferran I d'Arag i Elionor d'Alburquerque. D'aquesta uni nasqueren: 
 l'infant Joan de Portugal (1429-1433);
 la infanta Felipa de Portugal (1430-1439);
 la infanta Maria de Portugal (1432);
 la infanta Elionor de Portugal (1434-1467), casada el 1452 amb Frederic III del Sacre Imperi Romanogermnic;
 la infanta Caterina de Portugal (1436-1463);
 l'infant Alfons V de Portugal (1432-1481), rei de Portugal;
 l'infant Ferran de Portugal (1433-1470), duc de Viseu i pare del futur rei Manel I de Portugal;
 l'infant Eduard de Portugal (1435);
 la infanta Caterina de Portugal (1436-1463), religiosa;
 la infanta Joana de Portugal (1439-1475), casada el 1455 amb Enric IV de Castella;

Tingu dos fills naturals amb Joana Manuel de Villena
 Joan Manuel de Portugal (v 1416-1476), bisbe de Ceuta i Guarda;
 Nun Manuel de Portugal (?-v 1525);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58575" title="Yana" nonfiltered="2932" processed="2926" dbindex="23232">

Els yana sn una tribu ndia de parla hoka o hoka-sioux que es divideix en quatre grups que parlen dialectes mtuament inintelligibles:
 Yana del Nord;
 Yana Central;
 Yana del Sud;
 Yahi;

 Localitzaci .
Vivien al llarg dels afluents tributaris de l est del riu Sacramento (Califrnia), des del riu Pit fins el SO de Lassen Peak. Llur territori comprenia una mirada de peus de tur i enfilades, canyons escarpats parcialment arbrats. 

 Demografia .
El 1910 noms en quedaven 39, i des d'aleshores se'ls considerava extingits. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 42 purs, 22 amb altres tribus, 21 amb altres races i 15 amb altres races i tribus. En total, 100 individus.

 Costums .
Presenten una  curiositat lingstica: usen formes separades per al mascul i per al femen. Les dones usaven entre s un llenguatge mentre que els homes usaven un altre entre ells i el de les dones per a parlar amb elles. Vivien pobrament en un medi aspre i rid. Habitaven bordes cobertes de terra a l hivern i en simples refugis taulats a l estiu.
Caaven crvols i pescaven salmons.  Hom sap molt poc de llur organitzaci social, llevat que probablement es dividien en petites bandes i tenien classes o rangles. Eren relativament guerrers amb tracte com amb els nortencs de les Muntanyes de Califrnia.

 Histria .
Fins a mitjans del segle XIX van romandre allats dels blancs, per des del 1860 els yahi foren brutalment atacats pels blancs. Per obscures raons, el 1864 els colons es llanaren a una campanya d extermini, mataren la majoria i s endugueren els supervivents com a esclaus, els quals visqueren amagats als canons durant quaranta anys. El darrer yahi, anomenat Ishi, fou trobat per casualitat el 1911 i va morir el 1916, desprs de ser objecte d estudi de la Univesitat de Berkeley.  Si sobreviu algun altra yana, restar barrejat amb altres tribus. El 1902 encara en sobrevivia una dotzena d altres yana, i el 1910 Alfred Louis Kroeber va contactar amb 40 mestissos.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58576" title="Lucrcia Borja" nonfiltered="2933" processed="2927" dbindex="23233">

Lucrcia Borja, tamb anomenada Lucrcia Borgia, ( Roma, Estats Pontificis 1481 - Ferrara, Ducat de Ferrara 1519 ) fou una donzella provinent de la dinastia velenciana dels Borja que va esdevenir duquessa consort del Ducat de Mdena i Ferrara.

Lucrcia es convert, a mans del seu pare, en una pea del seu joc poltic a Itlia, i la facultar per exercir algun crrec, com el de governadora de Spoleto. Apareixia sovint al costat del seu pare en cerimnies pbliques, i, cosa que escandalitzava el mestre de cerimnies i dietarista Burckard, en absncia d'aquell residia a les habitacions pontifcies, i se li permetia obrir-li la correspondncia i convocar els cardenals en cas de necessitat.

 Orgens familiars .

Va nixer el 18 d'abril de 1481 a la ciutat de Roma sent filla illegtima de Roderic de Borja, el qual arribaria a ser el papa Alexandre VI, i de Vannozza Cattanei. Descendent de la Dinastia dels Borja, originria de Xtiva (Pas Valenci), fou germanastra de Joan i Csar Borja.

Va ser criada a Roma sota la tutela de la seva parenta Adriana del Mil, en companyia, entre d'altres, de Giulia Farnese, amant d'Alexandre VI. Els seus matrimonis, aix com les negociacions per a unions que no van arribar a bon port, reflecteixen els contextos i els objectius poltics del seu pare. El febrer de 1491, l'aleshores encara vicecanceller pensa entroncar a travs d'ella amb l'alta noblesa valenciana. Ferdinand Gregorovius, a qui es deu l'aportaci ms important de documents sobre Lucrcia, va descobrir entre els protocols del notari rom Camillo Beneimbene els captols matrimonials de la noia, aleshores menor d'edat, amb Querub Joan de Centelles, uni que finalment no es va realitzar; al document es contemplava que ms endavant seria enviada a Valncia, una terra que mai no arrib a visitar. Pocs mesos desprs, el ja papa Alexandre la destinava a casar-se amb el comte d'Almenara, Gaspar de Prixida; el novembre de 1492 s'anullen els captols.

 Npcies i descendents .
 Primeres npcies .
Es cas el 12 de juny de 1493 a la Baslica de Sant Pere del Vatic, en una missa oficiada pel papa Alexandre VI, amb Joan Sforza, senyor de Pesaro i descendent de la Dinastia Sforza. Aquest enlla va revelar les aliances entre el Papat i el Ducat de Mil, en aquells moments sota control de Llus Sforza, Il Moro. La uni va durar tant com l'aliana poltica que la justificava, i quan la poltica papal es decant a favor de la dinastia aragonesa de Npols el matrimoni fou anullat adduint que no havia estat consumat el 1497. 

 Extranyes relacions .

Mentre es portava a terme la separaci amb Joan Sforza, Lucrcia fou reclosa en un monestir i la seva nica relaci amb l'exterior era mitjanant missatges que li enviava el seu pare per mitj d'un tal "Perotto". Just abans de les noces amb el seu segent marit, Alfons d'Arag, als 17 anys d'edat, va donar llum a Joan de Borja, anomenat Infans Romanus ("el nen de Roma"), futur duc de Nepi. El papa Alexandre VI va emetre l'any 1501 dues butlles: en la primera va reconixer al nen com fill de Csar Borja i en la segona, que es va mantenir secreta durant anys, el va reconixer com a fill d'ell mateix. Les butlles no esmenten a Lucrcia, encara que, al poc temps, Perotto va assegurar que l'infant era fill seu. El 1502, per donar veracitat a la idea de ser fill de Csar, aquest infant fou nomenat Duc de Camerino, ttol que pertanyia al propi Csar Borja.

Nombrosos historiadors sostenen fins a tres teories diferents sobre aquest infant, sent considerat fill de Lucrcia i d'Alfons d'Arag, el seu segent marit; fill de les seves suposades relacions del seu germ Csar o el seu pare amb una dona annima (com indiquen les butlles de 1501); o b un fill incestus de Lucrcia i el seu pare. 

 Segones npcies .
Com a resultat de l'apropament del Papat vers el Regne de Npols, el juny de 1498 se signen els captols matrimonials de Lucrcia amb Alfons d'Arag, fill del difunt rei Alfons II de Npols i la seva amistanada Troggia Gazela, i germanastre de Ferran II de Npols. La cerimnia es realitz al Vatic el dia 21 de juliol d'aquell any, i d'aquesta relaci nasqu:
Roderic d'Arag (1499-1512), prncep de Biscaglia i duc de Sermoneta;

Amb el temps aquesta aliana es va tornar polticament adversa, entre altres motius per les intrigues maquiavliques dels Borja. Csar orden matar a Alfons, el qual fou atacat una nit de juliol de 1500 quedant ferit. En venjana els homes d'Alfons disparen a Csar amb els seus arcs quan caminava pel jard, jurant aquest novament vejana. Lucrcia, sabent el mal que volia fer el seu germ, no se separ dia i nit del costat d'Alfons, fins que enganyada per Csar abandon la seva cambra, moment en el qual un home de confiaa dels Borja assassin Alfons. 

 Terceres npcies .

El gir de la poltica napolitana del papa, davant la nova amenaa d'incursi francesa, pos en perill la vida del duc de Bisceglie a Roma, i aquest ser finalment assassinat el 1501, seguint ordres de Csar. El desembre d'aquell matei any s'acord el matrimoni de Lucrcia amb l'hereu del Ducat de Ferrara, el futur Alfons I d'Este, enlla que es realitz el 2 de febrer de 1502 a la Baslica de Sant Pere del Vatic. Aquesta uni aporta als Borja el prestigi aristocrtic de la famlia, i sembla que fou arran d'aquest fet que va caldre forjar una llegenda sobre els seus orgens que els remuntava fins a Hrcules. D'aquesta uni nasqueren:
Hrcules II d'Este (1508-1559), duc de Ferrara i Mdena;
Hiplit d'Este (1509-1572), cardenal;
Alexandre d'Este (1514-1516);
Francesc d'Este (1516-1578), marqus de Massalombarda;
Elionor d'Este (1515-1575), religiosa ;
Isabel Maria d'Este (1519-1521);

 Duquessa consort .
Durant els primers anys a Ferrara, un nucli important del Renaixement itali impulsat pel duc Hrcules, Lucrcia s'envolt d'un petit grup de familiars i algun servidor borgi, d'humanistes locals com els Strozzi, Celio Calcagnini i Antonio Tebaldeo, i entr en contacte amb Pietro Bembo, secretari papal, que li va dedicar Gli Asolani; la relaci de la duquessa tant amb aquest com amb el menor dels Strozzi, mort en trgiques circumstncies, alimentar la llegenda sobre el personatge.


Lucrcia havia sortit de Roma el 1502 per installar-se a la cort ducal dels Este i ja no va tornar mai ms a la ciutat. La historiografia d'arrel romntica ha interpretat els anys a Ferrara com un retir aburgesat que la salva de la caiguda dels Borja. La mort d'Alexandre deixa Lucrcia en una situaci delicada, davant de la campanya de descrdit contra la famlia, tot i que la relaci amb els Este la mant relativament al marge. Un cop Csar inici el perode que el dur de pres en pres a Itlia i a la Pennsula Ibrica, Lucrcia intercedir a favor seu davant de diverses autoritats, entre les quals hi ha el seu sogre, que contempla la possibilitat d'una tornada de Csar a la Romanya. 

En heretar el seu marit el ducat de Ferrara i Mdena el juny de 1505 esdev duquessa consort d'aquests territoris, i observ les tenses relacions entre el seu esps i els seus germans per l'herncia familiar. L'ambici de la Repblica de Vencia i del Papat (Juli II i Lle X) d'incorporar-lo als Estats Pontificis, fa que el duc es vegi immers en contnues guerres, durant les quals Lucrcia exerceix com a lloctinent, i en les quals perd el Ducat de Ferrara, que fou incorporat temporalment als Estats Pontificis.

Les complicacions del darrer part porten Lucrcia a la mort el 24 de juny de 1519 a la ciutat de Ferrara, sent enterrada al costat del seu esps.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58577" title="Ishi" nonfiltered="2934" processed="2928" dbindex="23234">
 
Ishi  home  (c.1864-1916) fou el darrer indi yahi (subgrup dels yana). Amb la seva famlia hagu d amagar-se a la muntanya, i rest fugitiu des del 1871. Fou trobat casualment el 1911 a Oroville (Califrnia), als peus de la muntanya Lassen. Des d aleshores fins a la seva mort va residir al museu d Antropologia de la Universitat de California. All va collaborar  amb els antroplegs Kroeber i Waterman, que van codificar la seva llengua i recolliren els seus costums i llegendes. En morir de tuberculosi, Theodora Kroeber compos Ishi in Two Worlds: A Biography of the Last Wild Indian in North America. El 1999 les seves despulles foren entregades a membres de la tribu yana.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58578" title="Chitimacha" nonfiltered="2935" processed="2929" dbindex="23235">


Els chitimacha sn una tribu ndia tunican (grup hoka-sioux), el nom de la qual prov del choctaw Chuti Masha  couen recipients . Tanmateix, ells s'anomenen Pantch-pinunkansh  homes vermells junts . Es dividien en tres grups: washa, chawasha i chitimacha.

 Localitzaci .
Originriament ocupaven la costa est de Florida i Grand Lake (Louisiana). Actualment viuen a la reserva de Charenton (Luisiana), on sn 350 a 509 hectrees. 

 Demografia .
Alguns calculen que eren 20.000 el 1600 per el 1650 eren uns 3.000 individus, que augmentaren a 4.000 el 1700, per el 1881 noms en restaven 35. El 1930 eren 100 i el 1960 en restaven 260, d'ells 128 a Luisiana; i el 1995 eren 850. La seva llengua s'ha perdut, per est molt ben documentada merc el lingista Morris Swadesh.
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 1.001 purs, 409 barrejats amb altres tribus, 410 barrejats amb altres races i 58 amb altres races i tribus. En total, 1.878 individus

 Costums .
Es regien per castes endogmiques, i si algun noble es casava amb un plebeu, havia de viure amb els plebeus, i la prefectura depenia de la descendncia. Eren estrictament mongams, i la dona hi tenia considerable autoritat. Adoraven el sol, desenterraven els cossos de llurs morts i els deformaven el cap. Els homes empraven ornaments als nassos i duien el cabell llarg, i tamb es tatuaven els braos, cames i cara.
Vivien en cabanes similars a les de les altres tribus dels voltants, com els natchez o alibamu. Eren bons teixidors i cistellers, i empraven la doble ona, tcnica resultant de diferents traades en dues superfcies.
S'alimentaven del conreu del moresc, melons, batates, psols, carabasses, baies, fruites silvestres, crvols, ssos i peixos. Tamb eren coneguts per la seva arma preferida, una sargantana de 60 peus, i pels arcs. 

 Histria .
El 1682 foren visitats pel cavaller de la Salle, i el 1699 per Pierre Le Moyne d'Iberville. El 1706 mataren un missioner francs, Sant Cosme, perqu els esclavitzaren als natchez.
Durant el segle XVIII van fer la guerra durant dotze anys als francesos com a aliats dels natchez, cosa que els va delmar molt. Del 1706 al 1718 van lluitar fins que foren esclavitzats. El 1718 Bienville fund al seu territori Nova Orleans. El 1781 els va ser assignada una petita reserva a l'actual Plaquemine (Mississippi).

El 1881 llurs supervivents foren duts de Grand River vora Charenton (Louisiana), on encara hi viuen i tenen fama de bons cistellers. Durant el segle XIX va viure el darrer xam, Postiyu, qui don informaci sobre llurs costums. El 1910 el seu cap era Benjamin Paul, establit al delta del Mississippi. A finals dels anys vuitanta van construir a la reserva el casino de Cypress Bayou.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58580" title="Rin del Nord - Westflia" nonfiltered="2936" processed="2930" dbindex="23236">

Rin del Nord - Westflia (en alemany: Nordrhein-Westfalen ) s un dels 16 estats federats d'Alemanya.

 Ciutats de Rin del Nord - Westflia.




 Districtes de Rin del Nord - Westflia .




 Llista dels Ministres Presidents de Rin del Nord - Westflia .
 1946 - 1947: Rudolf Amelunxen (Partit del Centre);
 1947 - 1956: Karl Arnold (CDU);
 1956 - 1958: Fritz Steinhoff (SPD);
 1958 - 1966: Franz Meyers (CDU);
 1966 - 1978: Heinz Khn (SPD);
 1978 - 1998: Johannes Rau (SPD);
 1998 - 2002: Wolfgang Clement (SPD);
 2002 - 2005: Peer Steinbrck (SPD);
 2005 -         : Jrgen Rttgers (CDU);

 Enllaos externs.

 Portal oficial ;
 Turisme ;

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58584" title="Ferran de la Cerda" nonfiltered="2937" processed="2931" dbindex="23237">
Ferran de la Cerda ( 1255 - Ciudad Real 1275 ), infant de Castella.

Fou el fill primognit del rei Alfons X el Savi i la seva segona muller, Violant d'Arag. Fou l'hereu al tron des del seu naixement per la seva mort prematura li imped pujar al tron.

Es cas el 1269 a la catedral de Burgos amb Blanca de Frana, filla del rei Llus IX de Frana. Van tenir dos fills:
 l'infant Alfons de la Cerda el desheredat (v 1270-1334), rei titular de Castella;
 l'infant Ferran de la Cerda (1275-1322);

El seu fill primognit, l'Infant Alfons de la Cerda, no va heretar el tron del seu avi, ja que San IV de Castella, segon fill d'Alfons X, es va rebellar i va usurpar el tron.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58596" title="Albert Malo i Navo" nonfiltered="2938" processed="2932" dbindex="23240">

Albert Malo i Navo, nascut a Sant Boi de Llobregat l'any 1964. 
Ha estat un dels millors jugadors catalans (Catalunya del sud) de rugbi de tots els temps.
En els 18 anys que jug en el primer equip de la Uni Esportiva Santboiana ( U.E.S.), va aconseguir un sensacional palmars: 
 5 lligues espanyoles de Divisi D Honor;
 5 subcampionats de lliga;
 2 copes del rei;
 1 copa Ibrica;

Durant aquest anys compagin la tasca de capit de la U.E.S. amb la selecci espanyola, incloent la participaci en l nica Copa del Mn en la que ha participat Espanya, la de Galles 99

Altres dades d'inters.
 UE Santboiana: 25 temporades al club (dels 11 als 36 anys) ;
 Internacionalitats: 4t lloc en el rnquing d'esportistes espanyols de tots els temps ;
 Capitania: 10 anys de capit a la UE Santboiana; capit de la selecci espanyola ;
 Selecci catalana: jugador ms vegades seleccionat de tots els temps;
 Estranger: una temporada al Freyberg RC Nova Zelanda;

Albert Malo va ser la novena persona nomenada amb la distinci honorfica de Fill Predilecte de Sant Boi. ;

Recentment s'ha publicat el llibre: Albert Malo. Un cataln en la lite del rugby internacional, possiblement la primera bibliografia d'un jugador de rugbi de casa nostra. Entre els seus prologuistes es troben:
 Marcel Martn (ex president de la Copa del Mon de Rugbi);
 Gerard Murillo (ex seleccionador de la selecci espanyola);
 Jordi Pujol (expresident de la Generalitat);
 Salva Torres (ex jugador de la U.E.S., ex capit de la selecci espanyola i antic seleccionador de la catalana);
 Bruce Hemara (ex jugador dels All Blacks i actual entrenador del VPC Andorra);

La finalitat del llibre, a banda de la divulgaci del rugbi, te com objectiu destinar la totalitat dels beneficis de la seva venda a l'escola de rugbi de la UE Santboiana per exprs desig del propi Albert Malo i l'empresa editora.

Enllaos.
Botiga de Rugbycatala.org;
Web de la U.E.S.;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58603" title="Csar Borja" nonfiltered="2939" processed="2933" dbindex="23241">


Csar Borja neix a Roma, entre l agost i l octubre de 1475. Fill gran del cardenal Roderic de Borja i de Vannozza Cattanei. S educa a Roma. Des dels set anys acumula beneficis i dignitats eclesistiques: el 1482 s protonotari apostlic, canonge de Valncia i ardiaca de Xtiva, el 1491 bisbe de Pamplona; hereta beneficis ocupats pel seu pare, com ara l abadia comendatria de Valldigna, al regne de Valncia. T com a preceptors el mallorqu Esperandu Espanyol, poeta en llat, i el futur cardenal Joan Vera. Estudia dret a Perusa i Pisa. En ser elegit papa Alexandre VI, Csar esdev arquebisbe de Valncia (1492) i s nomenat cardenal-diaca del ttol de Santa Maria Nuova el 1493; arran d aquest fet, Alexandre expedeix una butlla en la qual reconeix la seva paternitat.

Un dels aspectes pels que Csar Borja destaca, entre d'altres, s per haver estat un clar inspirador de Maquiavel.

 De cardenal a duc Valentinus .

s al costat del papa quan els francesos entren a Itlia el 1494, i ja hi comena a desenvolupar alguna missi diplomtica. Viatja com a legat a Npols per a la investidura de Frederic III. Desprs de l assassinat del seu germ Joan el juny de 1497, del qual alguns rumors l acusaran mesos desprs, renuncia al capel (1498); de fet, se sol afirmar que, encara que havia estat destinat a l Esglsia, es decantava per seguir una carrera laica, per a la qual en principi el seu pare havia preparat Joan i el seu germanastre Pere Llus. D aquesta poca sn les negociacions per casar-lo amb una princesa napolitana, que no rexen per l oposici dels reis de Npols i de Castella-Arag o, com tamb s ha afirmat, del papa. 

De Joan hereta la capitania general dels exrcits pontificis, que mantindr fins desprs de la mort d Alexandre. Un cop Llus XII puja al tron de Frana (1498), Csar inicia una campanya d aproximaci a aquesta Corona que culmina en un viatge a la cort francesa en qu es clou el casament amb Carlota d Albret, germana del rei Joan de Navarra; a canvi, Csar porta al rei la butlla d anullaci del seu matrimoni amb Joana de Valois, que li permet contraure noces amb Anna de Bretanya i annexionar-se els territoris d aquesta. Entre d altres ttols, el rei de Frana concedeix a Csar el comtat, desprs ducat, de Valentins, de manera que l antic cardinalis valentinus esdev dux valentinus. S ha dit que s per influncia de Csar i els seus interessos a Frana que el papa es decantar finalment a favor del rei Llus en els afers de poltica italiana i especialment del regne de Npols, amb la qual cosa s allunyava de Castella-Arag i abandonava la dinastia napolitana a la seva sort.

 Campanyes militars .


Csar acompanya, com a capit, els exrcits francesos en la seva nova incursi a Itlia, i l octubre de 1499 entra a Mil en companyia del rei de Frana. Entre 1499 i 1500 t lloc la primera campanya de la Romanya contra algunes ciutats d aquesta regi, feudatries de la santa seu, amb l acusaci d haver trencat les condicions del pacte de vassallatge que les uneix amb aquesta; l empresa s organitzada militarment per Csar  tot i que est sota les ordres dels generals francesos , amb tropes del rei Llus XII de Frana i fons pontificis. L eficcia militar de Csar i els seus exrcits esdev llegendria, aix com els noms dels seus oficials i lloctinents: Ramiro de Lorca, Miquel Corella (Michelotto), etc. 

En una carta-informe de Pandolfo Collenuccio al duc Hrcules de Ferrara, sobre l entrada de les tropes de Csar a Pesaro (1500), s afirma d aquest que  cerca grandezza e fama . En el rerefons de la campanya hi ha la voluntat del papa de crear un estat per al seu fill a la Romanya, encara que tamb s ha acusat Csar de servir els interessos de Frana: a la documentaci consta com a lloctinent del rei Llus XII de Frana. La campanya t episodis famosos com la presa del castell de Forl i de Caterina Sforza, i culmina en l entrada triomfal de Csar a Roma el febrer de 1500. Rep el ttol de duc de la Romanya. Les incursions a aquesta regi continuen els anys 1500-1502, i amenacen la Toscana: la signoria florentina envia Maquiavel com a ambaixador davant el duc; els seus informes, i sobretot els comentaris que en far a Il principe, assenten bona part de la imatge de Csar per als segles posteriors. 

El duc alterna les campanyes militars amb estades a Roma, des d on reorganitza l administraci de la Romanya, governada a travs de lloctinents i on intenta implantar mesures fiscals i monetries centralitzadores. El pagament de les tropes i els desacords amb Frana sobre la poltica a seguir amb Florncia i Bolonya, per, l enemisten amb una part dels condottieri de l exrcit, que es revolten en contra seu. La terica reconciliaci entre Csar i els seus capitans desemboca en l anomenat bellissimo inganno de Sinigaglia (l expressi s de Paolo Giovio), pel qual Csar empresona i fa matar en aquesta localitat els capitostos de la rebelli el desembre de 1502, desprs d acusar-los de preparar un atemptat contra ell; en el fons hi ha la voluntat d acabar amb el poder dels capitans i d'unificar un exrcit fort sota el seu comandament. Quan a Itlia s evident l avan de les tropes i de la diplomcia castellano-aragonesa enfront de la francesa, Csar referma el pacte amb Frana, tot i els dubtes d'Alexandre VI, en desacord amb el seu fill en la qesti de Npols. Pel tractat de Granada (1500), Frana i Espanya s havien repartit aquest regne; Llus XII entra a la capital, el rei Frederic abdica i amb aix desapareix la branca napolitana de la dinastia aragonesa, objectiu final del rei Ferran, que aconseguir finalment reunir l herncia dispersa del Magnnim.

 Declivi i mort .

La mort d Alexandre l estiu de 1503 suposa l inici del declivi de la carrera de Csar, que en bona part es nodria de les arques pontificals. Malalt ell mateix, aconsegueix influir en el conclave perqu es nomeni un papa neutral, Pius III Piccolomini, que morir poques setmanes desprs. El seu successor, el bellics Juli II della Rovere, l antic enemic d Alexandre, no renova la capitania general de Csar i decideix annexionar la Romanya directament al patrimoni de l Esglsia. Tot i que algunes ciutats de la regi es declaren a favor del duc, aquest es rendeix al papa i lliura les contrasenyes de les fortaleses el desembre de 1503; fet presoner a Roma, s una basa en les negociacions amb Frana, Castella-Arag o les repbliques italianes. Aconsegueix arribar a Npols, grcies a servidors de l entorn borgi com els cardenals Remolins i Pere Llus de Borja, per resulta una presncia incmoda per al papa i el rei Ferran, tant a Npols com a la Romanya. 

Arrestat pel Gran Capit (1504), s enviat a la Pennsula Ibrica: arriba a Valncia, i d aqu passa com a presoner als castells de Chinchilla (Mrcia) i la Mota (Medina del Campo), on torna a ser moneda de canvi en els afers de poltica internacional del rei Ferran i el seu gendre Felip el Bell, que el considera presoner seu. Aprofitant l enrenou de la mort de Felip el 1506, s escapa de la pres i viatja cap a Navarra; el desembre s a Pamplona. La seva fugida i les aventures posteriors sn conegudes a Itlia i difoses, entre d altres, per cartes de la seva germana Lucrcia. S adrea infructuosament a Llus XII per reclamar el que se li deu de salari i poder formar un exrcit per recuperar les possessions de la Romanya. Es posa al servei del seu cunyat, el rei consort Joan (Albret), per acabar amb els bndols navarresos; en la lluita contra la facci dels Beaumont, favorables al Catlic, mor en una escaramussa militar a Viana, el mar de 1507, actuant com a capit general de les tropes del rei. Deixava una filla de Carlota d Albret, Llusa, i alguns fills illegtims, dels quals tingu cura la seva germana Lucrcia.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58605" title="Marat de TV3" nonfiltered="2940" processed="2934" dbindex="23242">
La Marat de TV3 s una gala solidria o telemarat que Televisi de Catalunya TV3 realitza anualment el diumenge abans de Nadal. La primera edici es va fer el 1992 i cada any la temtica s diferent. El seu objectiu s recaptar fons per dedicar-los a la investigaci i divulgaci d'una malaltia o grup de malalties. Amb els anys ha anat augmentant en prestigi i donatius fins al punt de crear el 1996 la Fundaci Marat TV3, que s'encarrega de la gesti dels fons, la tria dels millors projectes cientfics per al seu finanament i les campanyes de sensibilitzaci pertinents.


Maratons de cada any.
Recaptaci de totes les maratons.


Marat contra la leucmia (1992).

Per primer cop a Catalunya, TVC organitzava una telemarat per aconseguir recollir fons en una causa solidria. TV3 va cedir unes 6 hores de programaci perqu l'esdeveniment pogus ser un xit.

El principal objectiu d'aquella Marat va ser aconseguir suficients fons per tirar endavant el Registre de Donants de Medulla ssia (REDMO), va comptar amb la Fundaci Internacional Josep Carreras per a la Lluita contra la Leucmia com a entitat promotora.

El projecte REDMO serveix perqu els necessitats puguin trobar un donant de medulla compatible amb ells.

Les 150 lnies installades van recollir quasi 23 mil donacions amb un valor de 204.676.000 pessetes (1.230.128 euros actuals), convertint-se aix en una de les Maratons de referncia d'mbit europeu.

Aquesta Marat va anar acompanyada diferents activitats arreu de Catalunya, aix es repetiria en les properes edicions de la gala solidria.

Marat contra la sndrome de Down (1993).


La segona edici de la Marat es va fer el 1993. Per primer cop la Marat durava 10 hores, respecte les 6 de la primera versi.

La malaltia escollida va ser la sndrome de Down produda per l'excs de material gentic.

La Marat es va dividir en dos objectius clars: aconseguir diners per finanar la recerca biomdica d'aquesta malaltia i aix minimitzar-ne els efectes i conscienciar la poblaci d'aquesta malaltia.

Amb les 53.056 donacions que es van fer en 350 lnies telefniques i que van permetre tancar el marcador amb quasi 400 milions de pessetes (391.451.112, ms de 2.350.000 euros actuals) es van poder finanar 10 projectes sobre aquesta malaltia tots ells a Catalunya.

Marat contra el cncer (1994).


El cncer s de les poques malalties de les quals s'han fet dues maratons dedicades a elles. Tant aquesta del 1994 com la posterior del 2004 tenien com a tema principal la recerca contra el cncer.

El cncer afecta a prop d'un 25% de la poblaci al llarg de la seva vida, i noms es poden curar el 50% dels casos. s per aix que la tercera edici de la Marat va lluitar per aconseguir fons per finanar diversos projectes per buscar soluci a la malaltia. Tots els projectes escollits van ser catalans.

Va ser el primer any que la marat va durar ms de mig dia (13 hores). Van ser 400 lnies de telfon les que van recollir prop de 63 mil donacions i van aconseguir 505.036.624 pessetes (3.035.331 euros actuals), superant aix la xifra psicolgica dels 500 milions.

Diferents professionals de la casa varen condur les 13 hores de programa. Del tram final se'n varen encarregar Antoni Bassas i ngels Barcel

Marat contra les malalties cardiovasculars (1995).


El 1995 es va celebrar la 4 Marat de TV3. Es buscava trobar soluci a diferents malalties cardiovasculars: la primera causa de mort dels pasos occidentals.

Es van mantenir les 13 hores de programa de l'any passat per tot i aix els donatius van ser considerablement menors. I s que per primer cop una Marat de TV3 rebia menys diners que l'anterior, la diferncia era de quasi 1 mili d'euros.

Les 550 lnies telefniques obertes van rebre 43.500 donacions que en total van sumar 339.507.156 pessetes (2.040.443 euros actuals). Tots aquest diners van servir per finanar una desena de projectes relacionats amb les malalties del cor.

Aquella marat havia tingut un cop ms un doble funci de recaptar fons i de mentalitzar la gent dels problemes de les malalties cardiovasculars.

El darrer tram del programa (TN vespre-acabament), el varen condur per segon any consecutiu els periodistes ngels Barcel i Antoni Bassas.

Marat contra les malalties del cervell (1996).


El 96, un any ms, TV3 va cellebrar la gala solidria de la Marat de TV3. Les malaties d'aquella edici van ser l'Alzheimer, el Parkinson, l'esclerosi mltiple i l'esclerosi lateral amiotrfica (ELA).

Igual que el cncer s'ha repetit una marat per algunes d'aquestes malalties: la del 2005. I s que aquestes provoquen una gran dependncia del malalt i sn degeneratives.

Es van mantenir el mateix nombre de lnies telefniques que l'any 1995 per hi ha quasi el doble de donacions (90.765 respecte les 43.500 de l'any anterior) i es va recaptar ms del doble que l'any anterior: 683.479.579 pessetes (4.107.795 euros) respecte els 339.507.156 (2.040.443 euros) de l'anterior edici.

Amb aix es van poder finanar fins a 37 projectes per lluitar contra les malalties mentals degeneratives.

Marat contra les malalties gentiques hereditries (1997).


La sisena edici de La Marat de TV3 va ser la del 1997, centrada en les malalties hereditries com la fibrosi qustica i la distrfia muscular, ambdues sn d'origen gentic i de transmissi hereditria: a Catalunya hi ha prop de 300 afectats, nens i joves que no acostumen a tenir una esperana de vida de ms de 30 anys.

La Marat va durar unes 13 hores, es van recollir 694.177.367 pessetes (4.172.090 euros), una mica ms que la Marat del 1996. Vingudes de 86.407 donacions (4.300 menys que l'any anterior) que es van fer per 550 lnies telefniques.

Marat contra la diabetis (1998).


L'any 1998 la Marat de TV3 va destinada a combatre i lluitar per aconseguir alguna soluci a la diabetis, una malaltia crnica que provoca que l'organisme no pugui aprofitar el sucre necessari. Aquesta malaltia afecta prop d'un 5% de la poblaci, els la responsable principal de ceguesa entre adults i la causant de ms de la meitat d'amputaments a les extremitats inferiors.

S'ampliava desprs de quatre anys les hores d'emissi: de 13 a 14. Es va batre el fins llavors rcord de donacions, que tenia la Marat contra malalties mentals del 96 amb 90.765 donacions, i es van aconseguir 123.221 donatius. Tot i aix es van recaptar menys diners que a l'anterior edici quan es van aconseguir 694 milions de pessetes; al 98 se'n van recaptar 656 i mig (3.945.421). Tot aix es va fer en ms de 700 lnies telefniques installades arreu del pas.

Marat pels trasplantaments d'rgans (1999).

La Marat del 1999 per millorar els trasplantaments d'rgans va el batre rcord de recaptaci que hi havia fins llavors.

Els trasplantaments d'rgans permeten fer sobreviure a pacients que no ho haguessin fet amb els seus rgans originals. Aquest tractament medicoquirrgic ha anat evolucinat molt al llarg del temps i actualment es poden trasplantar molts rgans diferents com el fetge, el cor, els ronyons, els pulmons, entre altres.

La vuitena edici de la Marat de TV3 va conservar les 14 hores d'emissi de l'edici anterior. Tampoc no va variar el nombre de lnies telefniques, que se seguia situant per sobre les 700.

Tot i rebre unes 35.000 donacions menys que en l'edici del 98, es van aconseguir prop de 700.000 euros ms (4.685.110 respecte els 3.945.421 del 98). I per primer cop es va superar la barrera psicolgica dels 700 milions de pessetes (3.945.421).

Marat contra les malalties mentals (2000).


La vuitena edici de la Marat de TV3, la de l'any 2000, va destinar 14 hores d'emissi de TV3 del 17 de desembre a aconseguir fons per la recerca envers la soluci a l'esquizofrnia i altres malalties mentals; a ms d'intentar conscienciar a la poblaci dels problemes d'aquest tipus de malaltia, que afecten unes 180.000 persones arreu de Catalunya.

En aquella edici tant el nombre de donacions (78.808) com el nombre d'euros recaptats (4.511.808) va disminuir respecte l'edici anterior. Tot i aix, les 750.701.686 pessetes (4.511.808 euros actuals) aconseguides a travs de 707 lnies telefniques al final de la nit van ser una molt bona xifra.

A ms la Marat tamb va complir l'objectiu d'avanar en la integraci social dels malalts mentals i les seves famlies.

Marat contra la sida (2001).


El 16 de desembre del 2001 la Marat de TV3 va complir els 10 anys.

L'horari de programaci es va ampliar en dues hores assolint les 16. Pel plat de la Marat van passar prop de cinquanta testimonis de la malaltia, que volien explicar el seu cas per conscienciar els teleespectadors i recaptar fons per a la investigaci; les dues besants principals de la Marat de TV3.

Es va batre rcord de donatius arribant als 4.653.496 euros (uns 141.000 ms que en l'edici anterior), i de donacions: 124.329 (unes mil ms que a l'edici contra la diabetis). El nombre de lnies utilitzades es va mantenir en 707.

Marat contra les malalties inflamatries (2002).

L'onzena edici de la Marat de TV3 va lluitar per recaptar fons per combatre les malalties inflamatries crniques com l'artritis reumatoide, la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa. i conscienciar la poblaci d'aquestes malalties.

Es van mantenir les 707 lnies telefniques.

La recaptaci va disminuir lleugerament respecte l'edici de l'ayn anterior contra la sida, per el nombre de donacions va ser quasi de la meitat.

Durant les catorze hores d'emissi a travs del primer canal de Telvisi de Catalunya van passar desenes de testimonis de la malaltia comptant pacients, familiars, metges...

S'havia retornat al sistema de catorze hores de duarda.


Marat contra les malalties respiratries crniques (2003).


L'edici del 2003 de la Marat de TV3, la nmero 12 va intentar combatre les malalties respiratries crniques com l asma bronquial i la malaltia pulmonar obstructiva crnica (MPOC) a travs de les donacions de milers de ciutadans.

Es van fer prop de 50 activitats solidaries arreu del pas. Per primer cop al territori es varen sumar Andorra, les Illes Balears i Perpiny.

Per quart any consecutiu es van disposar 707 lnies telefniques, que van filtrar, durant tot el dia les ms de 70 mil donacions que va fer gent de tot el pas. La recaptaci va superar els quatre milions d'euros. Un cop ms va durar 14 hores.

Marat contra el cncer (2004).


L'edici del 2004 de la Marat de TV3 va ser un xit, va superar totes les previsions i es van recaptar ms de vuit milions set-cents mil euros, que van provenir de quasi 436 mil donacions.

Per primer cop un nic presentador va estar a la pantalla durant les 14 hores de duraci que va tenir. Per primer cop desprs de quatre anys es va ampliar el nombre de lnies telefniques, fins a 728.

Les donacions van arribar a 8.712.000 d'euros, l'acutal rcord de la Marat de TV3, molt superior a totes les previsions. Aquests diners van servir per a finanar diversos projectes per curar el cncer una de les malalties ms mortferes als estats europeus. Com sempre la Marat tamb va servir per conscienciar la poblaci dels riscos d'aquesta malaltia.

Durant les 14 hores de programa van passar pel plat testimonis que van explicar detalls de la malaltia. Com sempre es van fer activitats solidries arreu de Catalunya.

Marat contra diferents malalties mentals (2005).


L'edici del 2005 va anar destinada a erradiacar o paliar els efectes de l'alzheimer el Parkinson, esclerosi mltiple, ictus i els accidents cerebrals vasculars.

El programa va durar una hora menys que a les anteriors versions, i va ser presentat durant tota l'emissi per Elena Garcia Melero.

El nombre de lnies telefniques es va ampliar molt assolint les 854, per evitar l'allau de donacions de l'any passat. Tot i que no es van assolir el 8 milions 700 mil de l'any passat es va aconseguir recaptar ms de 7 milions 100 mil euros, aquesta prdua es va veure propiciada per una disminuci important de les donacions que van disminuir en quasi 300 mil.

Tots aquests diners van servir per a finanar diferents projectes per a poder combatre aquestes malalties que suposen la tercera causa de mortalitat a Catalunya i representen la primera causa de dependncia.

Marat contra el dolor crnic (2006).



La quinzena edici de la Marat de TV3 va anar destinada a combatre el dolor crnic mitjanant els donatius i la consciensaci de la poblaci.

Durant 15 hores (la segona Marat de TV3 en durada) Antoni Bassas va presentar la Marat que va arribar a recaptar 6.485.338 a travs de quasi 176 mil donacions. El nombre de lnies telefniques disponibles es va reduir significativament i va quedar en 717.

Per primer cop l'espot de la Marat va deixar de tenir un sentit d'explicar la malaltia per a ser un incentiu de la solidaritat de la gent. En ell apareixien dos micos, un que s'equivocava en una prova i l'altra encertava. El que havia encertat rebia un premi i el compartia amb el que s'havia equivocat.

Marat contra les malalties cardiovasculars (2007).



El 16 de desembre del 2007 va tenir lloc la setzena edici de la Marat de TV3. Aquesta edici estava basada contra les malalties cardiovasculars.

Els Lax'n'Busto van participar en el CD de La Marat amb el tema  "Viu la vida amb mi", versi en catal de la can "Welcome to my life", de Simple Plan. Se'n van editar 170.000 cpies.

L'espot de la Marat d'aquest any mostrava imatges de la pe lcula La finestra indiscreta d'Alfred Hitchcock per acabar amb el lema Hi ha trucades que poden salvar una vida.. Aquest mateix eslgan era el que s'utilitzava a les falques de rdio.

El presentador va ser Miquel Calada i va durar ms de dotze hores, dues menys que l'anterior edici. Al final de La Marat s'havien recaptat menys diners que l'any passat, per amb els donatius fets a posteriori la xifra va acabar d'augmentar situant aquesta edici com la segona amb ms recaptaci de la histria de La Marat: Es van aconseguir ms de set milions set-cents mil euros, d'un total de 180.000 donacions fetes a 900 lnies.

Marat contra les malalties mentals greus (2008).



El 14 de desembre del 2008 tingu lloc la dissetena edici de la Marat de TV3. Aquesta edici fou centrada en combatre les malalties mentals greus, aix com un afany d'evitar l'allament social que comporta per a les persones que sofreixen aquest tipus de malalties.

 Referncies .


Enllaos externs.
 Fundaci La Marat de TV3;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58610" title="Pomernia Occidental" nonfiltered="2941" processed="2935" dbindex="23243">
La Pomernia Occidental (en alemany Vorpommern, en polons Pomorze Zachodnie, Pomorze Szczeci skie o Pomorze Nadodrza skie, en caixubi Zpadn Pmrsk) s una regi geogrfica i histrica de l'oest de Pomernia, que conforma el nord-oest de Polnia i el nord-est d'Alemanya.

 La part alemanya est inclosa dins l'estat federat de Mecklemburg-Pomernia Occidental. Inclou els districtes (kreis) de:
 Rgen;
 Nordvorpommern;
 Ostvorpommern;
 Uecker-Randow;

 La part polonesa t una superfcie de 23.300 km i una poblaci d'uns 1.850.000 hab. S'inclou dins els voivodats o provncies de:
 Pomernia Occidental (19.900 km, el 85% de la part polonesa);
 Pomernia (3.300 km, 14%);
 Lubusz (100 km, 0,4%);
 Gran Polnia (20 km, 0,1%);

Vegeu tamb.
 Pomernia (regi histrica);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58611" title="Llotja del Tint" nonfiltered="2942" processed="2936" dbindex="23244">


La Llotja del Tint o el Tint de Banyoles s un edifici representant del gtic civil catal del segle XV que originriament es destinava al tint de les robes o teixits de llana que es fabricaven a la ciutat. Es troba situat a prop de l'edifici de la Pia Almoina, en ple casc antic. Desprs de caure en dess durant molts anys, el 1971 el Consistori (a iniciativa del seu regidor de Cultura, Pere Comas i Masgrau) va recuperar l edifici a fi d evitar la seva destrucci. Ja llavors es va destinar a sala municipal d exposicions d art contemporani. 

Estructura i s originari.
Originalment, l'edifici era de planta rectangular d'un sol pis. La coberta, de dues aiges, se sostenia amb tres arcades ogivals situades a l'eix central. L'entrada antiga, situada a la faana contrria del carrer Especiatus, es feia a travs d'una gran arcada. Al seu interior hi havia tines excavades a la roca, a banda i banda d'un passads central.

Els edificis destinats a tints eren alts perqu es produen vapors insans que calia evitar. Les teles tenyides es penjaven sota la teulada durant el primer assecat. L'aigua de les tines arribava des del rec Major, circulava per elles i anava a parar altre cop al mateix rec. Malgrat el seu nom actual no sembla que hagi estat mai una llotja de contractaci, encara que potser era emprada com a edifici gremial.

Art contemporani al Tint.
Durant els anys seixanta i setanta, Banyoles es va convertir en un clar referent nacional pel que fa a propostes artstiques, sobretot vinculades a l'art conceptual. La recuperaci de la Llotja del Tint va permetre aglutinar bona part d'aquests collectius que, amb precedents com Presncia 63, va fer possible aglutinar els grups del Tint-1 i el Tint-2. 

Des de finals dels vuitanta, la ciutat va registrar diferents etapes, per es va evidenciar, per damunt de tot, el sorgiment de nous nuclis d artistes que es van afegir a la nmina dels que van comenar els anys seixanta i setanta. Propostes com Desconegut, Art als lavabos, Documental, Paisatge pintoresc, Sang de neu, i tantes altres avalen aquesta rica i diversa trajectria que pivotaven entorn l'edifici del Tint.

Enllaos externs.
Ajuntament de Banyoles;
Banyoles Cultura;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58618" title="Superconductivitat" nonfiltered="2943" processed="2937" dbindex="23245">
La superconductivitat s la capacitat intrnseca que posseeixen certs materials per conduir el corrent elctric amb resistncia nulla en determinades condicions. La superconductivitat es dna per sota d'una determinada temperatura; no obstant aix, no s suficient amb refredar el material, tamb s necessari no excedir un corrent crtic ni un camp magntic crtic per poder mantenir l'estat superconductor. Aquesta propietat va ser descoberta en 1911 pel fsic holands Heike Kamerlingh Onnes, quan va observar que la resistncia elctrica del mercuri desapareixia quan el refredava a 4 K (-269 C).

El fenomen es produeix en diversos materials: des d'elements simples, com l'estany i l'alumini, a semiconductors molt dopats i determinats compostos cermics que contenen plans d'toms de coure i oxigen. No es produeix en metalls com l'or o la plata ni en la majoria de metalls ferromagntics.

La superconductivitat s un efecte purament quntic, i no es pot entendre extrapolant les lleis clssiques de la conductivitat elctrica i l'electromagnetisme. Actualment, si b es comprn perfectament a nivell teric el fenomen convencional de la superconductivitat, encara no es disposa d'una explicaci terica per a la superconductivitat d'alta temperatura, descoberta el 1987 i que apareix en la majoria de cuprats.

 Fenmens bsics .

Efecte Meissner.
Quan es colloca un superconductor en un camp magntic extern H relativament feble, el camp penetra dins el superconductor noms una petita distncia  , anomenada profunditat de penetraci, ms enll de la qual cau rpidament a zero. Aquest fet s'anomena efecte Meissner i s caracterstic de la superconductivitat. Per a la majoria de superconductors   s de l'ordre de 100 nm.

L'efecte Meissner desapareix quan el camp magntic s massa intens. Segons com es produeix aquesta desaparici els superconductors es divideixen en dos grups. En els superconductors de tipus I la superconductivitat desapareix sobtadament quan la intensitat del camp magntic supera un cert valor crtic Hc. Segons la geometria de la mostra es pot obtenir un estat intermedi amb regions normals amb camp magntic mesclades amb regions superconductores sense camp. La majoria de superconductors elementals purs (excepte el niobi, el tecneci, el vanadi i els nanotubs de carboni) sn de tipus I.

En els superconductors de tipus II, quan el camp magntic sobrepassa el valor Hc1 apareix un estat mesclat en qu cada vegada ms camp magntic penetra en el material, per segueix havent-hi resistncia elctrica nulla sempre que el corrent no sigui massa intens. Quan se sobrepassa un segon valor Hc2, superior al primer, la superconductivitat es destrueix del tot. L'estat mesclat s produit en realitat per vrtexs de camp en els supercorrents, a vegades anomenats fluxons, ja que el seu flux est quantitzat. Gaireb tots els superconductors compostos i impurs sn de tipus II.



Resistncia nulla.

L'aparici de l'estat superconductor s deguda a la capacitat del material de crear supercorrents. Aquests sn corrents d'electrons que no dissipen energia, de manera que es poden mantenir eternament sense perdre energia per generaci de calor (efecte Joule). Els corrents creen l'intens camp magntic necessari per a sustentar l'efecte Meissner. Aquests mateixos corrents permeten transmetre energia sense despesa energtica, l'efecte ms espectacular d'aquest tipus de materials. Com que la quantitat d'electrons superconductors s finita, la quantitat de corrent que pot suportar el material s limitada. Per tant, existeix un corrent crtic a partir del qual el material deixa de ser superconductor i comena a dissipar energia.

En un material conductor normal el corrent elctric es pot considerar com un flux d'electrons movent-se per una xarxa d'ions pesats i els xocs dels electrons amb els ions de la xarxa sn l'origen de la resistncia elctrica i, per tant, de la prdua de part de l'energia en forma de calor (efecte Joule). En un superconductor la situaci s diferent; en els superconductors de tipus I els electrons s'aparellen formant els anomenats parells de Cooper. Aquesta uni s'aconsegueix mitjanant l'intercanvi de fonons (s a dir, que s'uneixen grcies a les vibracions de la xarxa cristallina). Els parells de Cooper es comporten com una sola partcula d'spin enter (un bos, doncs) i no estan sotmesos al principi d'exclusi de Pauli, de manera que es poden desplaar sense interaccionar amb els ions de la xarxa. Es pot demostrar que aquest parell de Cooper noms podr ser excitat amb una energia  que s superior a l'energia trmica de la xarxa (que s igual a , on  s la constant de Boltzmann i  la temperatura). Aix vol dir que per sota d'una certa temperatura els ions de la xarxa no podran intercanviar energia amb els electrons i aquests passaran a travs del material sense perdre energia: la resistncia al pas dels electrons haur desaparegut.

En els superconductors de tipus II apareix una petita resistivitat a temperatures no gaire per sota de la temperatura crtica quan s'hi aplica corrent elctric juntament amb un camp magntic intens (que pot ser causat pel mateix corrent). Aix s conseqncia del moviment dels vrtexs, que dissipa part de l'energia del corrent.

Transici de fase superconductora.

En els materials superconductors aquest estat apareix quan la temperatura T disminueix per sota d'una certa temperatura crtica, Tc, que s caracterstica de cada material. Els superconductors de tipus I tenen temperatures crtiques que poden ser menors que 1 K fins als 20 K aproximadament. El 2001 la mxima temperatura de transici d'un superconductor de tipus I era de 39 K (per al diborur de magnesi, MgB2). Els cuprats tenen temperatures crtiques molt superiors: YBa2Cu3O7, un dels primers cuprats superconductors que es van descobrir, t una Tc de 92 K i els cuprats basats en mercuri arriben a temperatures crtiques superiors a 130 K. L'explicaci d'aquesta superconductivitat a tan alta temperatura roman un misteri.

L'aparici de la superconductivitat s'acompanya de canvis sobtats en diverses propietats fsiques, evidncia d'una transici de fase. Per exemple, la capacitat calorfica electrnica s proporcional a la temperatura en l'estat normal; durant la transici superconductora s'observa un salt brusc i posteriorment deixa de ser lineal: a baixes temperatures varia com e  /T.

Teoria de la superconductivitat .

Des del descobriment de la superconductivitat s'han dedicat molts esforos a determinar el mecanisme fsic que la provoca. Durant la dcada de 1950 s'arrib a una comprensi slida de la superconductivitat convencional, mitjanant dues teories importants: la teoria de Ginzburg-Landau (1950), de carcter fenomenolgic, i la teoria BCS (1957), que descriu el procs bsic de formaci dels parells de Cooper i l'aparici de la superconductivitat.

Desprs del descobriment el 1987 dels superconductors d'alta temperatura s'intent generalitzar la teoria BCS per incloure el nou fenomen, per de moment tots els intents han estat infructuosos i s possible que hi entri en joc algun altre mecanisme no considerat.

Aplicacions.

Els superconductors tenen moltes aplicacions a diferents camps. Algunes encara necessiten anys de recerca per poder-ne extreure beneficis directes, per d altres ja avui en dia donen profits en els seus mbits.

En la cincia s apliquen per fer electroimants molt potents que es necessiten en acceleradors de partcules, ja que els superconductors, al no perdre energia per efecte Joule, poden transportar grans intensitats de corrents en cables ms prims. En el transport es fan servir per construir els trens levitants que floten sobre les vies i arriben a velocitats superiors a les de qualsevol tren convencional; el Maglev MLX01 s est provant des del 1970 al Jap i ha arribat als 580 km/h. En medicina s'apliquen en les ressonncies magntiques nuclears (RMN), per els squids (superconducting quantum interference device) utilitzats des dels anys 1960 per ser capaos de detectar camps magntics de 10-14 T.

En aplicacions energtiques es fan servir sobretot en el transport de corrent, que actualment fa perdre un 35% de l'energia produda a les centrals elctriques per culpa de l'efecte Joule. El transport d'energia amb cables fets amb superconductors podria reduir aquesta prdua a menys de l'1%. El departament d'energia dels Estats Units va anunciar recentment, que pretenia installar a una substaci elctrica de Detroit 130 metres de cable superconductor, que substituint el coure faria que la nova installaci tingus tres vegades la capacitat de l'anterior; la inversi prevista s de 5,5 milions de dlars.

 Enllaos externs .

 Univ. de Cambridge - Lectures sobre superconductivitat ;
 Superconductors.org  ;
 Univ. de Cambridge - Motor amb HTS  s de superconductors en l'estator d'un motor.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58627" title="Tint-2" nonfiltered="2944" processed="2938" dbindex="23246">
El grup del Tint-2 (1974-1976) de Banyoles va ser un collectiu multidisciplinar, format per escultors, pintors, dissenyadors, arquitectes i intellectuals, que va representar, a finals del franquisme, una experincia de referncia per a la modernitzaci de la cultura i l'art catal. 

El grup prenia el nom de l'edifici civil gtic de la Llotja del Tint de Banyoles, la recuperaci i rehabilitaci del qual va ser possible grcies a alguns dels membres que desprs constituirien el grup. Mitjanant un discurs d'arrel anticapitalista, el Tint-2 va focalitzar el seu inters en qestionar les prctiques simbliques, els gustos i les conductes de les classes dominants i les poltiques culturals oficials, sobretot a travs de tres manifestacions realitzades a la Llotja del Tint.

La formaci del grup.
El Tint-2 no hauria existit sense la prvia existncia del grup Tint-1 que, malgrat mantenir una poltica expositiva una mica irregular, el 1973 va programar l'activitat Informaci d'Art Concepte Banyoles 73, que va tenir moltssima transcendncia en el mn de l'art conceptual. Ms d'un any desprs de la dissoluci del Tint-1 es va crear el Tint-2, que es vehiculava a travs de la Comissi de Cultura de la Llotja del Tint. 

Membres del Tint-2.
El grup del Tint-2 estava format per alguns membres procedents del Tint-1, amb alguna baixa i alguna alta:

Pere Comas i Masgrau;
Xicu Cabanyes ;
Toms Cortada ;
Jaume Fbrega i Colom ;
Jeroni Moner i Codina;
Esteve Palmada ;
Llus Pau i Corominas ;
Raimon Planells;
Josep Riera i Mical ;
Llus Vil;
Josep Junc;

Les manifestacions entorn el Kitsch.
El Tint-2 va centrar el seu inters en el fenomen del kitsch, dins l'mbit d'influncia de l'art conceptual, amb una orientaci influenciada per la sociologia, la crtica d'art i el vessant documentalista del Grup de Treball. El Tint-2 entenia el kitsch com la tendncia artstica fonamentada en el pseudoart de mal gust i la comunicaci alienada que creien que representava un dels prototips que ms b definien el perfil del burgs estndard de la societat industrialitzada. 

Per poder desplegar les seves tesis, el grup tenia previst realitzar inicialment quatre manifestacions  segons la seva prpia terminologia , encara que finalment noms se n van fer tres. Cada manifestaci incloa una exposci a la Llotja del Tint sobre el tema escollit, i diverses activitats paralleles, com xerrades, taules rodones, concerts, etc. Les tres manifestacions van ser:

El Kitsch domstic, un pis en la provincia de Gerona (octubre-novembre de 1974). Va consistir en recrear, en una part de la Llotja del Tint, un suposat pis de classe burgesa, amb mobles i objectes decoratius i ornaments d esttica kitsch que expressaven el seu estatus. La manifestaci tamb anava acompanyada de gran quantitat de material escrit crtic amb determinats sistemes de vida, de relacions socials, de poder, de consum, etc.
Cromolitografia religiosa. Dola imatge del culte domstic (mar-abril de 1975). Basava bona part del muntatge en la mostra d'estampes religioses, en tant que imatgeria naf, acompanyades de textos del crtic d'art Jaume Fbrega que qestionaven la instituci eclesistica.
Terrissa negra (octubre-desembre de 1975). Mitjanant la mostra de moltes peces de terrissa negra, acompanyades de material documental i discursiu, volien fer pals i criticar la moda, pressuntament progressista, de colleccionar cermica produda per sistemes artesanals ja en dess.

La quarta manifestaci s'havia programat entorn el kitsch poltic, per no es va portar a terme per diferncies insuperables en el seu procs de concepci.

La dissoluci del grup.
La manca de connexi amb el pblic a qu aspiraven, certes diferncies internes en el grup i desajustaments amb el marc poltic i local del moment, van propiciar la liquidaci del grup, el 1976. Tot i no acabar de portar a terme el seu programa inicial, s que van impulsar un cicle d'activitats culturals que clouria definitivament les propostes del Tint-2.

Intermanifestacions (mar-juny de 1976). Es tracta d'un cicle de recitals, xerrades, colloquis, conferncies, debats, que si b no formava part de la producci especfica del grup, s que s'emmarcava en les seves propostes de dinamitzaci i difusi cultural.

Bibliografia.
Narcs Seles i Jordi Font Agull (Ed.).El Grup Tint-2 (1974-1976). Entre la prctica paraartstica, l'anlisi crtica, el desenvolupament sociocultural i la lluita ideolgica.  2004. Ajuntament de Banyoles.
Narcs Selles. Art, poltica i societat en la derogaci del franquisme. 1999. Llibres del Segle, ed. Gases.

Enllaos externs.
Ajuntament de Banyoles;
Article a l'Avui;
Article a El Pas;
Article al Diari de Girona;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58628" title="Tractat de Llvia" nonfiltered="2945" processed="2939" dbindex="23247">
El Tractat de Llvia signat el 12 de novembre de 1660, entre Miquel de Salb i de Vallgornera, representant de Felip IV, i el bisbe d'Aurenja, en representaci de Llus XIV, s el tractat pel qual es detallaven els 33 pobles de la vall de Querol que passaven a formar part de Frana. A ltima hora es qued Llvia com un enclavament hispnic dins del nou territori francs per tenir el ttol de vila i no de poble, amb la condici que mai es fortifiqus.

Aix es consolidava la cessi de la meitat de la Cerdanya, que, a causa de la resistncia, no es va poder fer efectiva fins al 1720.

Anteriorment s'havia celebrat a Ceret (Vallespir) una conferncia de caire tcnic per tal de fixar els criteris del tractat.

 Vegeu tamb .
 Tractat dels Pirineus (1659).
 Conferncia de Ceret (primavera de 1660).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58636" title="Sistema Ibric" nonfiltered="2946" processed="2940" dbindex="23248">

El sistema ibric s un sistema muntanys d'altitud mitja a la pennsula Ibrica, que separa la Meseta Central de la depressi de l'Ebre. Els seus cims ms importants s el Moncayo (2.313 m), Javalambre (2.020 m) i el Pearroja (2.024 m). Hi naixen rius com el Duero, el Tajo, el Tria, el Xquer o el Cabriol.

 Descripci .
S'estn en direcci NO-S entre la depressi de l'Ebre i la Meseta, al llarg de ms de 500 km, concretament des del corredor de La Bureba, a Burgos, a escassa distncia de la serralada Cantbrica, fins al Mediterrani, al S d'Alacant, en l'extrem septentrional de les Subbtiques. Per la seua situaci geogrfica actua de divisria d'aiges entre les conques dels rius del vessant mediterrani (Ebre, Tria i Xquer) i els de l'atlntic (Tajo i Duero).

En el seu conjunt est constitut per una srie de serres, massissos i depressions de composici litolgica i estructura diverses, sovint allades, de manera que interrompen la continutat del sistema, i que s'enllacen unes amb unes altres per mitj d'altiplans.

En l'extrem NO s'alcen bruscament les serres de la Demanda, que culmina en la serra de San Lorenzo (2.262 m), i el Pic de Urbin (2.228 m), alts cims en les quals va actuar la glaciaci quaternria per a modelar crestes, circs i llacs, com la llacuna Negra. Les serres d'Urbin, amb les de Neila, Cebollera (2.159 m) i Alba, formen la capalera del Duero. Continuen desprs, ara en direcci SE, les menudes serres d'Almuerzo i Madero, a Sria, que enllacen amb la serra del Moncayo, on es troba el mxim cim de tot el Sistema Ibric, amb 2.316 m.

En la zona central s'obre la denominada depressi Ibrica, el sector de la qual ms definit correspon a la fossa Calataiud-Terol. Est regada longitudinalment pels rius Tria i Jiloca, i transversalment pel Jaln.

Des del Jaln, el Sistema es divideix en dues alineacions muntanyenques, una parallela a la Meseta i l'altra parallela a l'Ebre.

L'alineaci interior, s a dir la parallela a la Meseta, s'inicia amb la serra de Solorio, segueix amb la de Ministra, que enllaa amb el Sistema Central, i continua cap al S mitjanant les Parameras de Molina, les serres de Menera i d'Albarras, i Monts Universals. Finalment aquesta alineaci conclou en la serra de Javalambre (2.020 m), a Terol, i la serres valencianes de Marts i Aledua. Dels Monts Universals arranca la Regi muntanyenca de Conca.

Per la seua banda, l'alineaci exterior, la de la depressi de l'Ebre, comena amb les serres de Vicort i Algairn, a Saragossa, i continua per les de Sant Just, Cucaln i Gdar (2.024 m, al pic Pearroya), a Terol; a Castell s'ala el Maestrat. Les ltimes estribacions sn Penyagolosa (1.813 m), que enllaa amb la serralada Prelitoral Catalana, Javalambre, Espina, Serra del Toro, Espad i Sabinar. 

Geolgicament el Sistema Ibric est constitut per una cobertura de material mesozoic, que va del Trisic al Cretaci, dipositats sobre el scol paleozoic i estructurat pel plegament alp. En el seu tram meridional existeixen petits afloraments de roques volcniques que estan relacionats amb les falles que enfonsen progressivament la serralada en el mar Mediterrani. Un d'aquests afloraments s el pit basltic de la ciutat valenciana de Cofrents, conegut com tur del Castell; uns altres corresponen a les illes Columbretes, situades a l'oest de Castell de la Plana. 

En aquest Sistema sn freqents els fenmens krstics, tals com les Torcas de Conca, la Celada de Cella, a Terol, i la Ciutat Encantada de Conca. El glaciarisme quaternari tan sols va afectar als mxims cims (Demanda, Moncayo, Pics d'Europa).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58637" title="Transcripci del catal al japons" nonfiltered="2947" processed="2941" dbindex="23249">
El japons sol fer les transcripcions de la parla, per degut a qu l'escriptura s supradialectal i ms representativa del conjunt de la llengua, la transcripci del catal al japons sol fer-se en base a l'escriptura. Aix sumat al fet que el japons s una llengua ms senzilla quant a sons, cosa que obliga a simplicar la fontica, fa que la transcripci ms representativa de la llengua pugui ser considerada de fet una barreja del catal oral.

El sistema de vocalitzaci tnic s noms de 5 vocals com en el catal septentrional, simplificant-se / a   i / a  , (no a  ).

El sistema de vocalitzaci ton s tamb de 5 vocals com en el catal occidental.

El sistema de consonantitzaci s com en el catal balear on no hi ha ni fenmens d'apitxament ni d'emmudiment consonntic final, a excepci de la r final que es posa com en el valenci.

Per a la trancripci cap al japons sempre es fa servir el sillabari katakana. Mai el hiragana ni molt menys els kanjis.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58641" title="Trull" nonfiltered="2948" processed="2942" dbindex="23250">
Trull s el nom del local destinat a la fabricaci de l'oli d'oliva.

L'etimologia d aquesta paraula deriva del llat vulgar torclum que significa esprmer retorcent ja que des de temps de l'antic Egipte s'havia obtingut oli d'oliva retorcent manualment la massa aixafada d olives dins una tela i recollint-ne el suc. 

Tamb , per extensi es dna el nom de trull al corr de pedra amb que tradicionalment s aixafaven les olives i a la pica de pedra on es guarda l oli.  

Antigament tamb es deia trull a la premsa per obtenir vi.

Trull amb sistema tradicional.

Fins els anys seixanta del segle XX la tecnologia que es feia servir no havia canviat gaire respecte a la dels temps del romans: 

Desprs de la neteja de les olives per evitar la  terra, pedres o altres restes s iniciava el procediment d extracci amb les fases segents:

Moldre amb amb tres o quatre corrons tronco-cnics de pedra sobre una solera tamb de pedra. El mecanisme era mogut   per la fora d un animal i ms recentment per un motor. El procs duran entre 15 i 30 minuts.
Batuda lenta i contnua de la massa resultant  per tal de facilitar la formaci de gotes ms grans de 30 micres de dimetre que sn les que es poden separar de l aigua de vegetaci.
Premsat amb premses hidruliques formant  una columna de cofins d espart amb la pasta de les olives dins. El suc el forma l oli i la morca i s recollit.
Decantaci: Per separar l oli de la part lquida. Es diposita en uns petits dipsits de cermica amb fons cnic amb un pendent no menor del 30% que facilita la separaci.

Trull amb sistemes moderns.

A diferncia del sistema tradicional que s discontinu, els sistemes moderns en dues o tres fases sn continus.

La molturaci es fa amb mquines cilndriques equipades amb martells mecnics. La batedora la formen habitualment tres cilindres buits amb paletes per remoure la massa. L extracci es a travs d'una centrfuga horitzontal o decnter on el lquid es separa per la diferncia de densitat que hi ha amb l'oli. 

En el sistema de tres fases s obtenen de menor a major densitat: oli, morca i sansa o pinyolada

En el sistema de dues fases a travs d'usar unes centrfugues modificades s obt noms oli i una barreja de morca i sansa. l'objectiu de les dues fases es la de no produir menys residu lquid que s difcil d eliminar i molt contaminant.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58642" title="Orognesi" nonfiltered="2949" processed="2943" dbindex="23251">
L'orognesi s la formaci de muntanyes i serralades que es produeix per la deformaci compressiva dels sediments dipositats en una conca sedimentria o geosinclinal. Aquests sediments sn plegats i fracturats, formant-se el relleu de la Terra.

Tipus d'orognesi. 

 Orognesi simtrica: Es produeix pel xoc de dues plaques litosfriques continentals i es forma al ser comprimit un geosinclinal localitzat entre les dues masses continentals durant la seua aproximaci. Exemples: les serralades dels Pirineus, Alps i Himalaia. ;

 Orognesi asimtrica: Es produeix per la collisi d'una placa continental amb una ocenica i es forma pel plegament dels sediments acumulats en la zona de subducci d'una placa ocenica per sota de la continental. Exemples: les serralades dels Andes i de les Muntanyes Rocalloses.

Orognesi en la histria de la Terra. 

 Plegament caledoni: Moviments tectnics ocorreguts fa aproximadament 330 milions d'anys. D'aquest plegament orognic va sorgir la cadena caledoniana, de la qual es conserven vestigis a Esccia, pennsula Escandinava, Canad, Brasil, Nord d'sia i Austrlia. ;

 Plegament hercini: Va ocrrer en nombrosos punts del globus terrestre fa 230 milions d'anys i va ser ms important que el plegament caledoni. Aquest plegament va afectar a gran part d'Europa Centre-occidental, els Urals, els Apalatxes a Amrica del Nord, els Andes, Tasmnia, etc. ;

 Plegament alp: Plegament orognic del perode terciari, l'ltim que s'ha produt. Es va iniciar fa 62 milions d'anys, amb el qual es van formar, entre uns altres, el sistema alp-himalaio, que s'estn des dels Pirineus i els Alps cap a l'est, passant pel Caucas, fins a unir-se amb el major nucli orognic d'aqueix moment, l'Himlaia. Tamb tenen el seu origen en aquesta orognesi les serralades mediterrnies meridionals, com les Serralades Btiques i l'Atles, o les Muntanyes Rocalloses i els Andes en el continent americ.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58643" title="Jean-Franois de La Prouse" nonfiltered="2950" processed="2944" dbindex="23252">


Jean-Franois Galaup, comte de La Prouse, o Laprouse (23 d'agost, 1741 - 1788), fou un navegant i explorador francs. Va explorar el Pacfic d'extrem a extrem: del Cap d'Hornos a Alaska, de Califrnia a la Xina, de Kamtxatka a Austrlia, fins que es va perdre el seu rastre.

Diversos llocs s'anomenen en memria seva, destacant l'estret de La Perouse entre l'illa japonesa de Hokkaido i la russa Sakhaln, i La Perouse Pinnacle a French Frigate Shoals de les illes Hawaii.

 Primers anys .

Jean-Franois Galaup va nixer al castell de G, prop de la ciutat francesa d'Albi. La Prouse era el nom d'una propietat familiar que va afegir al seu nom. Va estudiar als jesutes i va entrar al collegi naval de Brest. Va participar a la guerra dels Set Anys al Canad entre Frana i el Regne Unit. Es va fer clebre l'agost de 1782 en una incursi a la badia de Hudson on va destruir les defenses britniques.

 Viatge d'exploraci .
El rei Llus XVI encarrega a Claret de Fleurieu, un home de cincia, l'organitzaci d'un viatge d'exploraci que retorni el prestigi martim a Frana desprs de perdre el Canad. Fleurieu recomana el comandament de La Prouse. Els seus vaixells eren lAstrolabe i la Boussole, tots dos de 500 tones. La Prouse, que era un gran admirador de James Cook, va procurar mantenir bones relacions amb els illencs del Pacfic i, alhora, era admirat per la seva tripulaci. Entre els 114 homes hi havia deu cientfics: Dagelet, astrnom i matemtic; Lamanon, geleg; La Martinire, botnic; un metge, tres naturalistes i tres illustradors. 

 Alaska .
Va partir de Brest l'1 d'agost de 1785, va doblar el Cap d'Hornos, i arribar a Concepcin, a Xile. Va ser rebut pel governador O'Higgins, el pare del que seria l'alliberador de Xile. La Prouse senyala que el poder colonial espanyol noms controla les principals ciutats i la resta del pas s d'indis irreductibles, i que el sistema colonial impedeix qualsevol desenvolupament comercial. Desprs d'estar-se dos dies a l'illa de Pasqua, va navegar fins a Alaska, aturant-se un dia a Maui, a les illes Sandwich (Hawaii). Desprs d'haver perdut el Canad, Frana estava interessada en les possibilitats comercials del nord-oest americ. El setembre de 1786 arriba a Monterey de Califrnia on fa unes observacions molt crtiques sobre el tractament dels indis a les missions franciscanes.

Asia.
Creua el Pacfic nord on est a punt d'estavellar-se a les illes de Sotavent de Hawaii. Arriba a Macau on va vendre les pells aconseguides a Alaska. Hi desembarca el naturalista Dufresne per portar les pells ms preuades a Frana, per a la reina, a ms dels diaris i mapes de l'expedici. Segueix la costa asitica visitant Corea, les illes Sakhaln, Hokkaido i les Kurils, i la pennsula de Kamtxatka on arriba el 6 de setembre de 1787. Aqu descansa del viatge i rep la notcia d'un ascens i noves ordres de Pars perqu s'informi sobre l'assentament de colons britnics a Nova Galles del Sud. L'intrpret de l'expedici, Barthlemy de Lesseps, desembarca per portar els documents de La Prouse a Frana a travs de Sibria en un viatge pic que durar un any i finalment ser rebut pel rei.

 Pacfic .
La segent escala va ser el 9 de desembre de 1787 a les illes dels Navegants (Samoa). Desprs de fer unes descripcions romntiques de l'illa Tutuila, a l'estil de Bougainville, s atacat per sorpresa i maten a Fleuriot de Langle, el capit de lAstrolabe, i onze tripulants ms. Encara avui el lloc, al nord de l'illa, s'anomena Badia de la Massacre. L'expedici continua per les illes dels Amics (Tonga) fins a arribar a la badia de la Botnica, a Austrlia, el 26 de gener de 1788. Envia les seves cartes a Pars, en un vaixell angls, on explica les seves intencions d'explorar Nova Calednia, les illes Salom i les Louisiade. Se'l esperava de tornada a Frana al desembre de 1788, per desprs de partir d'Austrlia el 10 de mar ja no se'n va saber res ms.

Ruta del viatge.

La ruta que va seguir l'expedici, amb els noms originals utilitzats per La Prouse, s la segent:
Brest, Frana, 1 d'agost de 1785;
Concepcin a Xile, Illa de Pasqua, 9 d'abril de 1786;
 les Sandwich (Illes Hawaii), 29 de maig.
Owhyhee (Illa de Hawaii), Mowe (Maui), Ranai (Lanai), Tahoorowa (Kahoolawe), Morotoi (Molokai), Wohaoo (Oahu);
Alaska, 23 de juny al 30 de juliol;
Monterey a Califrnia, 14 a 24 de setembre;
Illa Necker i Basses des Frgates Franaises (French Frigate Shoals);
Macau, 2 de gener a 3 de febrer de 1787;
Manila, Corea, Oku-Yeso (Sakhaln), Yeso (Hokkaido), les Kurils i Kamtxatka, 6 a 29 de setembre.
les des Navigateurs (Illes Samoa), 9 a 11 de desembre.
Opoun (Ta'u), Lon (Olosega), Fanfou (Ofu), Maouna (Tutuila), Oyolava (Upolu), Pola (Savai'i).
les des Amis (Tonga):
Cocos (Tafahi), Trates (Niuatoputapu), Vavao (Vava'u), la Margoura (Fonualei), Latt (Late), Kao, Toofoa (Tofua), Hoonga-tonga, Hoonga-hapaee (Hunga Ha'apai), Tongataboo (Tongatapu), Plistard (Ata);
Illa Norfolk;
Austrlia, 26 de gener a 10 de mar de 1788;

Vaixells i tripulaci.


 La recerca de La Prouse .
 Viatge d'Entrecasteaux .
Entre 1791 i 1793 Antoine Bruny d'Entrecasteaux va estar buscant La Prouse. Va seguir la ruta que La Prouse havia indicat que tenia intenci de fer. D'Entrecasteaux va fer algunes descobertes al sud-est i nord-est d'Austrlia, per va morir durant el viatge i no va trobar cap indici de La Prouse.

 Descoberta del naufragi . 
El 1826, el capit angls Peter Dillon va adquirir unes espases a Tikopia, una de les illes de Santa Cruz, que podien ser de l'expedici de La Prouse. Li van explicar que les espases provenien de la vena Vanikoro on dos vaixells havien naufragat. Dillon va navegar fins Vanikoro i va trobar bales de can, ncores i altres restes. Amb aquests informes Jules Dumont d'Urville va explorar Vanikoro i va portar les restes trobades a Frana. De Lesseps, l'nic supervivent de l'expedici que havia desembarcar a Kamtxatka quaranta anys abans, va identificar les restes de lAstrolabe.

Segons la informaci recollida per Dillon, els dos vaixells es van estavellar als esculls de Vanikoro. Alguns tripulants, probablement els supervivents del Boussole, van ser massacrats pels illencs. Els altres supervivents van aconseguir construir un nou vaixell a partir de les restes de lAstrolabe i van navegar cap a l'oest nou mesos ms tard, per no se n'ha sabut res ms.

El 1964 es van trobar definitivament les restes del Boussole als esculls de Vanikoro.

Topnims en memria de La Prouse.
A travs dels topnims en memria de La Prouse quasi b es pot resseguir la vida i el fams viatge d'exploraci: 
A la ciutat natal d'Albi es troba el Muse Laprouse, Lyce Laprouse i el campus universitari Laprouse, a ms d'un monument amb els canons recuperats de Vanikoro.
Dins la badia de Hudson hi ha La Prouse Bay.
A l'illa de Pasqua, la baha de La Perouse s on va desembarcar.
A Maui va desembarcar a La Perouse Bay.
Mount La Prouse i La Prouse Glacier, sn a Alaska, prop de la Badia dels Francesos, avui Lituya Bay.
Un memorial a Carmel Mission, al sud de Monterey.
La Perouse Pinnacle s la roca central de French Frigate Shoals.
Estret de La Prouse, que va descobrir entre les illes de Hokkaido i Sakhaln.
La Perouse, avui una barriada de Sydney, s on va establir el seu camp a Botany Bay. Tamb hi ha un La Perouse Museum i un momument.
A ms, tamb es poden trobar:
Noms de diversos vaixells de la Marina francesa.
Una vila de pescadors prop d'Alger.
Una muntanya i una glacera als Alps neozelandesos.
Un crter a la Lluna.

 Enllaos externs .

Voyage de La Prouse autour du monde, 1791 ;
Laperouse, per Ernest Scott, 1912 ;
Biografia ;
Ruta del viatge amb mapa ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58644" title="Atsina" nonfiltered="2951" processed="2945" dbindex="23253">
Els atsina sn una tribu amerndia algonquina, tamb anomenats Gros Ventre de les Planures. El mot prov del blackfoot At-se'-na (gent panxuda), per ells s anomenen haaninin  homes del guix . 

 Localitzaci .

Vivien al Milk River, entre el Sud Saskatchewan i l alt Missouri. Actualment viuen a la reserva de Fort Belknap (Montana), juntament amb els assiniboine.

 Demografia .

A comenaments del segle XIX sumaven 10.000 amb els arapaho, per foren delmats. El 1960 hi havia 1.013 a Montana. Segons Asher, n hi havia 1.200 el 1975. El 1990 hi havia 2.500 a la reserva de Montana. Segons dades de la BIA del 1995, a la reserva Fort Berthold, compartida amb els assiniboine, hi havia 3.809 habitants (5.232 apuntats al rol tribal). Segons el cens dels EUA del 2000 hi havia 3.682 individus.

 Costums .

Sovint foren confosos amb els hidatsa, per eren culturalment i lingstica ms afins als seus germans de les planures, xeienne i arapaho. La seva cultura era idntica a la dels altres indis de les planures: practicaven la dansa del sol, vivien en tipis, caaven bisons i posaven un gran mfasi en els honors de la guerra. 

 Histria .

Cap el 1700 se separaren dels arapaho, amb els quals formaven aleshroes un sol poble, i van viure  un temps al Nord de Montana i regions adjacents al Canad. A comenaments del segle XVIII voren visitats per comerciants blancs, tot i que no hi contactaren fins el 1754. El 1793 foren reduts per la verola, i atacats pels cree i assiniboine, destruren les posicions de la Hudson Bay Company. El 1826 foren visitats pel Prncep Maximili i Karl Bodmer.
Cap el 1820 eren aliats dels xeienne. S aliaren d antuvi amb els blackfoot i lluitaren amb ells contra els crow, sioux i assiniboine, per el 1867 s aliaren amb els crow contra els blackfeet i foren venuts.
El 1855 signaren el Tractat de Wallawalla i el 1868 construren Fort Browning al seu territori, substitut el 1871 per Fort Belknap, dependent de Fort Peck des del 1876.

Per aquells anys tamb fou mermada llur resistncia per la fam, i per aix el 1887 foren collocats en la reserva de Fort Belknap amb els assiniboine, establida el 1878; els obligaren juntament amb blackfoot i assiniboine a cedir 17.500.000 acres per tal de fer tres resrves ms petites. El seu representant ms fams fou el profeta Bull Lodge (1802-1886), mests de francs que tenia revelacions abans de les batalles. El 1884 arribaren minaires per la trobada d or, i el 1885 missioners jesutes. A finals dels 80 els ancians de la tribu preparaven un diccionari de la seva llengua. 

 Llista d'atsina .

 George Horse-Capture;
 Sidney Larson;

Enlla.

Encyclopedia of North American Indians;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58647" title="Morca" nonfiltered="2952" processed="2946" dbindex="23254">
La morca o oliassa s el residu lquid que s'obt en l'extracci de l'oli d'oliva.

El formen l'aigua de la prpia oliva i la que prov del rentat de les olives o l'afegida durant el procs d'extracci.

s de color negrenco vermells, olor ftida, gust amargant i aspecte brillant, cont de mitjana un 0'5% d'oli en forma d'emulsi.

Si s'aboca directament als corrents d'aigua o a la terra s molt contaminant i de difcil degradaci ja que cont productes fenlics que resulten tenir carcter antibacteri i fitotxic. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58648" title="George Horse-Capture" nonfiltered="2953" processed="2947" dbindex="23255">
George Horse-Capture (Fort Belknap, Montana 1937) s un escriptor i antropleg atsina. Graduat en antropologia a l UCLA de Califrnia el 1974, ha estat professor d Estudis Indis a la Universitat de Montana, i consultor del Museu de l Indi Americ de Washington DC i del Smithsonian Institute. s autor de The seven visions of Bull Lodge (1980).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58651" title="Sidney Larson" nonfiltered="2954" processed="2948" dbindex="23256">
Sidney Larson (Fort Belknap, Montana 1949) s un escriptor atsina. Es gradu en la Universitat d Arizona, actualment s director d Estudis Indis Americans a la Universitat d Iowa i ha escrit obres com Captured in the Middle: Tradition and Experience in Contemporary Native American Writing, (2000); Catch Colt (1995) i els articles Fear and Contempt: A European Concept of Property 1998; Constituting and Preserving Self through Writing 1997; Pragmatism and American Indian Thought 1997; James Welch 1997; The Outsider in James Welch's The Indian Lawyer 1994; i The Fragmentation of a Tribal People in Louise Erdrich's Tracks 1993.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58652" title="Hupa" nonfiltered="2955" processed="2949" dbindex="23257">

Els hupa sn una tribu ndia Na-den del grup meridional californi. El seu nom en natinok volia dir "el lloc on retorna el cam".

 Localitzaci .

Vivien a la vall del Trinity, al nord de Califrnia. Actualment viuen a la reserva Hoopa Valley. 

 Demografia .
El 1888 hi havia 650 indis, per foren reduts a 430 el 1900 i a 412 el 1905. El 1950 eren 636 a Califrnia (950 a la reserva amb yuroks i tolowas), i el 1980 segons Asher eren 1.200 amb Chilula i whilcut, per la parla estava extingida. El 1990 eren potser 2.500 individus.
Segons dades del cens dels EUA del 2000, hi havia 2.499 purs, 114 barrejats amb altres tribus, 432 barrejats amb altres races i 48 barrejats amb altres races i altres tribus. En total, 3.093 hupa, als que cal afegir 7 d Extensi Hupa.
Segons dades de la BIA del 1995, a la reserva Hoopa Valley de Califrnia hi vivien 2.393 individus (2.018 al rol tribal).

 Costums .
Culturalment se semblen ms als yurok i karok, amb els quals sovint comerciaven aglans i aliments de l interior per canoes de secoia, peix salat, musclos i algues marines, i a vegades es casaven entre ells o feien certes cerimnies comunes. Mantenen una barreja de trets culturals del noroest (nootka, kwakiutl) i del sudoest (californians).
Eren excellents cistellers i caadors, tenien certa agricultura i tallaven llenya, per abans de l arribada dels blancs s alimentaven d arrels, fruites, salmons i crvols, es v estien amb pells i imitaven als animals.
Llurs llogarrets eren situats en els bancs dels rius, i consistien en cases de suor, cases semisoterrnies ms illuminades on vivien els homes; cases menstruals de fusta de cedre, d uns vint peus quadrats, usada alhora com a magatzem i dormitori de dones; i una casa comunal on vivien les dones i magatzem. A les viles no hi havia clans. La seva cistelleria era feta d abillaments d arrels, fulles i talls al voltant de punxades d obsidiana preparades.

La riquesa es mesurava en petxines dentellades i plomes d ocell picafustes, i s admitia l esclavatge per deutes. El capdill era el ms ric del llogarret, per tenia poca autoritat poltica, encara que hi havia una intrincada llei de propietat; el seu poder passava al seu fill, per qualsevol que adquirs ms propietats que ell podia obtenir el poder.
El recital de frmules mgiques era una part important de llur religi; els insults, injries i homicidis es pagaven amb diner de sang.  Els xamans professionals, que eren majoritriament dones, diagnosticaven i curaven malalties. Llurs honoraris eren pagats en petxines dentellades i pells de xai alb.  Se celebraven anyalment tres dances majors en benefici de la comunitat, la de la Pell de Crvol Blanc i la dansa del Raspall, aix com les cerimnies de primavera i d hivern. Tamb celebraven el potlacht, feien danses amb carotes i mscares, tenien societats secretes i escolpien columnes totmiques. 

 Histria .
Es dividien en nombroses viles, com Cheindekhotding, Djishtangading, Haslinding, Honsading, Howungkut, Kinchuwhikut, Medilding, Miskut, Takimilding, Tlelding, Toltsasding, i Tsewenalding.
Es van mantenir allats i van tenir poc contacte amb russos i espanyols, de manera que mai no els colonitzaren. Noms els trampers del Trinity i Klamath van mantenir alguns contactes espordics de caire comercial.
Cap el 1849 la febre d or californiana envi al seu territori alguns minaires i xinesos, per no s hi van fer prospeccions. Els primers colons no arribarien fins a la constituci de California com a estat el 1850. El 1858 es va establir al seu territori Fort Gaston.
El 1864 els fou concedida la reserva de Hoopa Valley, amb 12 milles quadrades, i des del 1876 l obriren al comer, i compartiren amb yuroks i tolowas.  El 1893 hi obriren tamb una escola.
El 1933 es va redactar una constituci i es va obrir una Oficina de Treball.


 Enllaos externs .


 Hoopa Valley Tribe;
 San Francisco State University - Hupa;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58653" title="Costano" nonfiltered="2956" processed="2950" dbindex="23258">


Costano s el nom collectiu donat a les tribus de la badia de San Francisco, tamb coneguts com ohlone, lingsticament emparentats amb els miwok i inclosos en el grup penuti.  Es dividien en nombroses tribus (Ahwaste, Altahmo, Ansaime, Aulintac, Chalone, Costanos, Kalindaruk, Karkin, Mutsun, Olhon, Romonan, Rumsen, Saklan, Thomien, Tulomo, i Wacharon) agrupades en dos grups:
 Els del nord, que ocupaven les missions de San Francisco de Ass, San Jos, Santa Clara i Santa Cruz.
 Els del sud, que ocupaven els missions de San Juan Bautista, Soledad, San Carlos i Monterrey.
Ocupaven el territori de la costa californiana entre Monterrey i el Golden Gate.

 Demografia .

El 1910 noms en quedaven 17 i durant molt temps se ls va considerar com a desapareguts
Nogensmenys, segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 1.484 costano declarats, ms 236 barrejats amb altres tribus, 994 barrejats amb altres races i 123 barrejats  amb altres races i altres tribus. En total 2.837 individus.

 Costums .

Es dividien en viles autnomes, cadascuna amb el seu capdill i sense cohesi poltica. Noms ms tard aquests grups  foren identificats a les bases d'aproximaci a les missions franciscanes establides entre ells, de les quals en van prendre el seu nom. Tamb hi havia els San Pablo, que no tenien missi.
Cada grup tenia la seva prpia llengua, que es caracteritzava perqu el nom no tenia valors diferents, per l's de la numeraci quinria, pels plurals amb sufixos i no tenir flexi possessiva.
Era gent empobrida i tenim referncies de llur pobre i miserable existncia. La mar i els torrents eren llur principal font d'alimentaci, puix que els provea de musclos, salmons, mamfers marins i algues. Endems, caaven conills, gossos, ossos, foques, ratolins, mofetes i crvols, pescaven amb xarxes i recollien aglans, maduixes, pastanagues i llavors. 
Tant el matrimoni com el divorci eren senzills, sense cerimonial. I durant les 20 setmanes desprs del part mantenien abstinncia sexual.

Llurs vivendes eren pals coberts d'estopa; les dones duien un davantal que les cobria pel davant i pel darrera; els homes anaven nus, coberts amb capes de pell de crvol i conill o plomes d'nec. A vegades es cobrien del fred amb fang.  Es tatuaven per indicar el clan al que pertanyien. Els homes es posaven un s al nas i les dones arracades de plomes, abaloris o herba. 

Adoraven al sol, al qual sacrificaven aglans, llavors, fletxes i dards emplomallats. Tamb adoraven els secoies. El cos d'un enemic mort durant el combat era mutilat, i part de la seva carn era menjada pel matador i pels seus parents, per tal d'adquirir-ne la seva fora.  Tamb tenien cants de guerra i una animadversi molt violenta contra els enemics. 
Consideraven certs tabs a l'hora de menjar referents a les parides i embarassades, tenien rituals de pubertats femenines i la societat Datura, amb rituals masculins d'adolescncia. 

 Histria .

El 1579 van rebre Sir Francis Drake. A finals del segle XVIII l'expedici de Junper Serra i Gaspar de Portol els va internar en missions, per aix va accelerar la seva desaparici. Cap el 1770 es fundaren les de San Carlos, Soledad, San Juan Bautista, Santa Cruz, Santa Clara, San Jose, i Dolores al seu territori.
El 1834 el govern mexic es va apropiar del terreny de les missions, i els indis es quedaren sense terra. Des d'aleshores adoptaren la manera de viure mexicana, cosa que els dificultava identificar-se com a indis.
El 1846 foren incorporats pacficament als EUA, per des del 1851 els comissionats indis els robaren les terres, sobretot desprs del descobriment d'or el 1858.

El cap Tiburcio, fill del cap dels sumu de San Francisco, dirig la tribu del 1834 al 1875. I a la seva mort, la seva filla Jocefa Silva del 1875 al 1927. Aleshores els membres de la tribu s'havien barrejat per matrimoni amb cahuilla, serrano, chumash, yaqui, gabrielino i diegueo. Enrique Rodriguez ho fou del 1927 al 1954, i amb la seva successora Irena Lopez del 1954 al 1985 lluitaren pel reconeixement oficial de la tribu. Anthony Miranda ho fou del 1985 al 1993. Des d'aleshores el cap dels Costano Rumsen ha estat Tony Cerda.

Referncies.
Robert Cartier, et al.; An Overview of Ohlone Culture; 1991; De Anza College, Cupertino, California.
Malcolm Margolin, The Ohlone Way; Heyday Books, Berkeley: 1978. ISBN 0-930588-02-9;

 Enllaos externs .
 Ohlone/Costanoan Esselen Nation;
 Costanoan-Ohlone Indian Canyon Resource;
;
 Mostres de la Cultura Ohlone;
 Unas mica d'histria;
 Chochenyo revival;
 Chochenyo revival;
 Chochenyo revitalization;
 Mutsun revitalization;
 Gramtica Mutsun;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58656" title="Fitotxic" nonfiltered="2957" processed="2951" dbindex="23259">
Fitotxica s qualsevol substncia natural o de sntesi txica per a les plantes

Un grau de toxicitat elevat pot comportar la mort de la planta i pot ser emprat com herbicida 

Es coneguda l'acci txica de les fulles de la noguera que impedeixen el naixement de les herbes sota l'arbre.

L'allelopatia o acci de competncia entre plantes es presenta sovint com una forma de toxicitat 

Factors que afecten la fitotoxicitat.
Espcie o varietat: alguns productes sn fitotxics en una espcie i inocus amb una altra. Fins i tot en varietats d'una mateixa espcie especialment en el cas dels fruiters ;
Edat de la planta: sovint les plantes joves sn ms sensibles ja que no han desenvolupat, per exemple la cutcula protectora;
Estat sanitari i nutritiu de la planta.
Moment vegetatiu: s frequent que la mxima sensibilitat estigui durant la floraci i la mnima durant la parada hivernal.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58659" title="Cracking wep" nonfiltered="2958" processed="2952" dbindex="23260">
El cracking wep s l'acte de desxifrar la clau de xifrat d'una xarxa sense fil.

El mtode ms freqent de cracking wep consisteix en posar la targeta sense fil en modalitat Monitor per tal de capturar paquets que s'emetin entre els ordinadors connectats a la xarxa. Un cop recolectats aquests paquets, se'n pot extraure la clau WEP.
 Vegeu tamb .
 Aircrack;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58663" title="Helena de Montenegro" nonfiltered="2959" processed="2953" dbindex="23262">


Helena de Montengro ( Cetinje, Principat de Montenegro 1873 - Alexandria, Egipte 1952 ) fou una princesa montenegrina i reina consort d'Itlia.

Orgens familiars.
Va nixer el 8 de gener de 1873 a la ciutat de Cetinje, capital del Principat de Montenegro que avui en dia forma part de Montenegro, sent la sisena filla del rei Nicolau I de Montenegro i de Milena Vukoti . Era nta per lnia paterna de Mirko Petrovi -Njego i Stana Martinovich, i per lnia materna de Petar Vukoti  and Jelena Voivodi .

La famlia de la princesa, els Petrovic-Njegos, havien governat Montenegro des de temps immemorials com a prnceps-bisbes del territori que havia roms independent de l'Imperi Otom. Nicolau I fou nomenat rei amb el reconeixement del concert de la comunitat internacional.

Npcies i descendents.
Es cas el 24 d'octubre de 1896 a la baslica de Santa Maria dels ngels de la ciutat de Roma amb el futur rei Vctor Manuel III d'Itlia, fill del rei Humbert I d'Itlia i de la princesa Margarida de Savoia-Gnova. D'aquesta uni nasqueren:
SAR la princesa Iolanda d'Itlia nascuda a Roma el 1901 i morta el 1986. Es cas amb Giorgio Carlo Calvi, comte de Bergolo. ;
SAR la princesa Mafalda d'Itlia nascuda el 1902 a Roma i morta al camp de concentraci de Buchenwald, a Turngia, el 1944. Es cas amb el prncep-landgrave Felip de Hesse-Kassel el 1925 al castell de Racconigi, al nord d'Itlia.
SM el rei Humbert II d'Itlia nat el 1904 a Roma i mort el 1983 a Ginebra. Es cas en la princesa Maria Josep de Blgica el 1930 a Roma. Ms tard se separaren.
SM la reina Joana d'Itlia nascuda el 1907 a Roma i morta el 2000 a Madrid. Es cas amb el tsar Boris III de Bulgria, mort el 1943.
SAR la princesa Maria d'Itlia nascuda el 1914 a Roma i morta el 2001. Es cas amb el prncep Llus de Borb-Parma casats el 1939 a Roma.

Polticament fou una reina poc activa a diferncia de la seva jove, la princesa Maria Josep de Blgica o de la seva filla, Joana d'Itlia, tot i que influ en el seu marit per tal d'encomanar a Benito Mussolini la creaci de l'Estat Independent de Montenegro entre 1941 i 1944. L'any 1946 part a l'exili amb el seu esps installant-se a la ciutat d'Alexandria sota la protecci del rei Faruq I d'Egipte i desprs de la mort del seu esps, ocorreguda el desembre de 1947 s'install a la ciutat francesa de Montpeller, on mor el 28 de novembre de 1952.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58665" title="Segle d'or" nonfiltered="2960" processed="2954" dbindex="23263">


El terme segle d'or s'utilitza per al perode ms gloris o d'eclosi de la literatura o de la versi literria d'una llengua o, d'una manera ms general, per a altres manifestacions artstiques (pintura, msica, escultura, ...) o culturals.

En particular, el terme segle d'or s'aplica a cultures, llenges i poques diferents segons el gentilicit utilitzat:

 segle d'or valenci o segle d'or de la literatura catalana clssica: perode d'eclosi de la literatura en llengua catalana, que es produeix al segle XV, i que es localitza majorment al Regne de Valncia, amb autors de talla universal, com ara Jordi de Sant Jordi, Ausis March,  Joanot Martorell amb el Tirant lo Blanc, Joan Ros de Corella, Jaume Roig, sor Isabel de Villena, ...

 segle d'or espanyol: perode de gran vitalitat literria i artstica a Espanya que se sol identificar amb el segle XVII, amb autors de talla universal com ara Francisco de Quevedo, Luis de Gngora, Lope de Vega, Miguel de Cervantes amb el Quixot, publicat a principis del segle XVII, Caldern de la Barca, ....
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58669" title="Jonah Lomu" nonfiltered="2961" processed="2955" dbindex="23264">

Jonah Tali Lomu (nascut el 12 de maig de 1975) a Auckland, descendent dels natius de les illes Tonga. 

s un jugador de rugbi de Nova Zelanda que ha jugat 73 cops amb els All Blacks - sobrenom de la Selecci de Rugbi de Nova Zelanda - des del seu debut al 1994. Va ser la primera superestrella de l'era del rugbi professional. Lomu ha tornat a practicar l'esport desprs de rebre un trasplantament de rony l'any 2004. 

 Gnesi d'un gegant .
El fsic de Lomu era l'ideal pel rugbi, ja que s gran, fort i rpid, qualitats que ell va accentuar amb tcnica, agressivitat i presncia intimidatria al camp.
Amb 1.96 metres d'alada i 120 kilograms de pes era tan fort com la majoria dels davanters, per malgrat aquestes dimensions era capa de crrer els 100 metres en uns increbles 10.8 segons.  

 Zenit .
Tal i com ja ho va ser John Kirwan, el seu predecessor als All Blacks en la mateixa posici, Lomu va ser un fora de srie des de ben jove. A l'edat de 19 anys i 45 dies, Jonah Lomu va convertir-se el jugador ms jove de la histria en disputar un partit amb el combinat neozelands. En el seu debut contra el combinat de Frana, al 1994, la seva actuci noms va rebre el qualificatiu d'acceptable, per el millor estava encara per venir.

 Copa del Mn de 1995 .
Jonah va deixar les audincies televisives bocabadades quan va anotar 7 assajos en 5 partits, d'especial ressonncia meditica els 4 contra el combinat d'Anglaterra a les semifinals. 

L'estil d'atac de Lomu era pura potncia. Com si de una fora de la natura es tracts, tenia tendncia a crrer sense ziga-zagues, tot dret, mirant d'envestir als defenses contraris. Al pic de la seva carrera sovint va arribar a envestir fins a 5 " agosarats " rivals que en el seu cam fins a la lnia d'assaig.

Els All Blacks van jugar una final pica contra els Springboks, el combinat de Sud-frica, tot i que Lomu no va aconseguir cap assaig.

 Copa del Mn de 1999 .
Va anotar 8 assajos. Va tornar a jugar un dels seus millors partits contra el combinat d'Anglaterra, havent anotat 8 assajos contra aquest equip en el total de la seva carrera, ms que cap altre All Black. 
Lomu tamb ostenta el rcord de 20 assajos en copes del mn. Contrriament, mai va aconseguir cap assaig contra Sud-frica.

 Problemes de salut .
A finals de1996 Lomu va ser diagnosticat de sndrome nefrtica, una greu i rara malaltia del rony. Malgrat tot, va continuar jugant alhora que era tractat.

Al Maig de 2003, va haver de ser sotms a dilisi tres cop per setmana degut al deteriorament de la seva funci renal, i se li va anunciar que en breu s'hauria de sotmetre a un trasplantament de rony si no volia acabar en una cadira de rodes.

El 28 Juliol de 2004  va sotmetre's a l'operaci a Auckland. El rony va ser donat per Grant Kereama, un presentador de rdio de Wellington. Lomu de seguida va anunciar la seva intenci d'entrenar-se de nou, i va reaparixer al Juny de 2005.

 El retorn  .
Amb el desig de tornar a jugar amb els All Blacks a la copa del mn de 2007, va comenar a entrenar. Abans de retornar al rugbi professional , per, va necessitar d'un dictamen especial de l'Agncia Mundial contra el Dopatge, ja que un dels frmacs que prenia per evitar el rebuig del rony ali estava - i est - en la llista de substncies prohibides de la WADA.
  

La seva reaparici en un partit oficial desprs del trasplantament va ser el 10 de Desembre de 2005, a la Copa Heineken, jugada a Cardiff. Va sortir al 15 inicial i va jugar 60 minuts, tot i que no va anotar.

Existeixen precedents d'atletes professionals que retornen a la competici desprs d'un trasplantament de rony. En concret dos jugadors de la NBA: Sean Elliott i Alonzo Mourning. Tanmateix cal distingir l'esfor de Lomu, ja que l'impacte fsic del rugbi s fora superior al del bsquet.

 Fora del camp .
Al 1995 Lomu va guanyar el premi de la BBC Personalitat esportiva de l'any (ultramar).

 Enllaos .
  JonahLomu.com Home page Pgina personal;
  Notcia a la TV de Nova Zelanda;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58672" title="Margarida de Savoia-Gnova" nonfiltered="2962" processed="2956" dbindex="23265">

Margarida de Savoia-Gnova ( Tor, Regne de Sardenya-Piemont 1851 - Roma, Regne d'Itlia 1926 fou una princesa de Savoia amb el tractament d'altesa reial. Esdevingu reina consort d'Itlia pel seu casament amb Humbert I d'Itlia.

Orgens familiars.
Va nixer el 20 de novembre de 1851 a la ciutat de Tor, capital en aquells moments del Regne de Sardenya-Piemont, filla del prncep Ferran de Savoia-Gnova i de la princesa Elisabet de Saxnia. Era, per tant, nta del rei Carles Albert I de Sardenya i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria-Toscana per part de pare, i per part de mare pertanyia a la Casa de Wettin, essent nta del rei Joan I de Saxnia i de la princesa Amlia de Baviera. Fou germana de Toms de Savoia-Gnova.

Npcies i descendents.
Es cas el 21 d'abril de 1868 a la ciutat de Tor amb el prncep i futur rei Humbert I d'Itlia, fill del rei Vctor Manuel II d'Itlia i de l'arxiduquessa Adelaida d'ustria. D'aquesta uni en nasqu un nic fill:
SM el rei Vctor Manuel III d'Itlia nat el 1869 a Roma i mort a Alexandria el 1947. Es cas amb la princesa Helena de Montenegro.

Vida social.
Particip en moltssimes activitats culturals italianes entre les quals destaca la fundaci de la Casa di Dante o la Societ del Quarteto. Tamb fou benefactora de societats com la Creu Roja italiana. Apassionada de les joies amass una important collecci de peces.  

La popular pizza Margarida reb l'esmentat nom en honor de la reina d'Itlia i s feta amb els colors de la bandera italiana - el vermell de la tomaca, el verd de l'orenga i el blanc del formatge -.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58677" title="Thomas Brezina" nonfiltered="2963" processed="2957" dbindex="23266">

Thomas Brezina (30 de gener de 1963) s un escriptor austrac de llibres per xiquets que ha publicat ms de vuitanta llibres, els quals han llegit treze milions de nois i noies. Tamb ha fet guions per a rdio i televisi. Aquest autor afirma: -Llegir ha de ser com una aventura. Amb els meus llibres pretenc que, per als lectors, els dies de cada dia siguin com les vacances-.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58679" title="Estrofa" nonfiltered="2964" processed="2958" dbindex="23267">
L'estrofa s un conjunt de versos que segueixen un patr mtric determinat. Al poema, equivalen als pargrafs de la prosa perqu tenen unitat de sentit.

Algunes estrofes.
Rodol: dos versos que rimen;
Apariat: dos versos rimats;
Tercet: tres versos amb diferents esquemes de rima, un  tipus de tercet molt popular s el haik japons;
Quartet: quatre versos que suegueixen els esquemes de rima ABBA o ABAB (cada lletra designa una terminaci concreta).
Lai: conjunt de versos apariats ;
Lira:composici de cinc versos de diferent nombre de sllabes que alternen dues rimes;
Cobla: composici de vuit versos d'art major;
Sonet: Composici d'origen itali de catorze versos, una de les estrofes ms clssiques;
Roman: conjunt de versos on rimen noms els imparells;
Gazal: forma de grups de cinc versos prpia de la poesia rab;
Tanka: combinaci de versos japonesos de 5 i 7 sllabes;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58680" title="Apamene" nonfiltered="2965" processed="2959" dbindex="23268">
Apamene fou el nom de la regi de Sria, a la Vall del Orontes, que tenia com a centre la ciutat d'Apamea (o Apamea de Sria). Aquest nom fou corrent durant el domini selucida i mes tard amb els romans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58683" title="Antena yagi" nonfiltered="2966" processed="2960" dbindex="23269">

Una antena yagi, s una antena que consta d'un dipol plegat al qual s'afegeixen elements passius, que poden ser directors o reflectors, parallels i, respectivament, al davant o al darrere del dipol.

La missi dels elements passius s augmentar la directivitat de l'antena i acrixer el guany en la direcci de l'emissora i disminuir-lo en les altres direccions d'on podrien provenir pertorbacions o interferncies. Es l'antena ms comunament utilitzada per a la recepci dels senyals de televisi hertziana analgica.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58684" title="Segle d'or valenci" nonfiltered="2967" processed="2961" dbindex="23270">
El segle d'or valenci o segle d'or de les lletres valencianes correspon a un perode histric que abasta prcticament tot el segle XV i que aporta les millors obres literries en valenci. La immensa majoria de grans escriptors d'aquesta poca sn valencians o escriuen a Valncia. 

 Descripci .

Aquest segle d'or parteix d'una situaci en la qual la literatura en llenges romniques era fonamentalment trobadoresca i medieval, i on la prosa no havia encara maurat en cap llengua romnica. Al final d'aquest segle d'or, la llengua catalana aconsegueix la seua maduresa literria, deslligant la poesia de provenalismes i la prosa de llatinismes (exceptuant-ne all que s'anomenaria la catalana prosa), i que a la fi va constituir la base de la literatura catalana, no sols dels segles posteriors sin tamb del procs de recuperaci literria de la Renaixena i de l'estndard de la llengua (gramtica i lxic) adoptat al segle XX. 

Alguns autors inclouen l'obra Lo Somni de Bernat Metge (publicada el 1399 a Barcelona) com a inici de l'poca, tot i que freqentment aquesta obra se sol excloure i se sol comenar amb  Francesc Eiximenis, nascut a Girona, i que entre els anys 1384 i 1408 va viure a Valncia, on va escriure la major part de les seues obres. Com a teleg i predicador la seua obra fou de carcter religis (per a complementar la seua tasca de predicador), i es presentava "per manera simple e grossera", amb llenguatge popular amb l'objectiu d'arribar al poble pla.

Ja prpiament en el segle XV i amb autors valencians, hem de comenar amb Jordi de Sant Jordi, amb una poesia encara marcadament dins de l'estil trobadoresc, tot i que amb influncies de Petrarca, com a precursor de la poesia del Renaixement. Tamb en l'mbit de la poesia, Ausis March despunta com el millor poeta de l'poca en totes les llenges romniques, i ho fa en una llengua ja purament catalana (amb un mnim d'influncia trobadoresca i provenal) i que tracta uns temes reals i personals, allunyant-se de la idealitzaci dels autors anteriors, tant en la seua perspectiva personal (algunes de les seues obres sn una anlisi introspectiva de l home renaixentista), com de figures molt idealitzades de les dones i del propi sser hum.


Joanot Martorell marca un principi i un desprs de la novella europea amb el Tirant lo Blanc, encara avu dia l'obra ms important de la literatura catalana. La seua novella presenta una visi humana dels hmens i de les dones de l'poca, amb detall de les vergonyes fsiques i les penes i preocupacions quotidianes dels personatges.

Joan Ros de Corella combin la prosa i el vers, sent l'amor el tema principal de la seva obra, amb un humanisme erudit i una gran devoci pels clssics grecollatins. La prosa corellana segueix el model aristocratitzant dels escriptors del segle XV, amb el predomini d'expressions ampulloses i retriques, mestre de la valenciana prosa. El vers incorpora un ritme ms gil i suau que els anteriors poetes medievals, acostant-se a la poesia italiana.

Jaume Roig s l'autor de L'Espill, una obra de carcter misogin escrita ntegrament en vers, seguint la tradici narrativa romnica. T relaci amb l'escola satrica valenciana, que encara influ els sainets renaixentistes i hui dia encara es reflecteix en els textos fallers.

Isabel de Villena, ploma intimista i tendra, autora de la Vita Christi, amb la seua prodigiosa imaginaci i el seu punt de vista femen, va ser un contrapunt a la misognia de L'espill, com que als seus escrits destacava les virtuts femenines i el carcter malvat dels hmens. Isabel de Villena s la primera escriptora amb nom conegut de la literatura catalana i va tindre molta influncia en el segle d'or, ja que va reunir al seu voltant un nodrit grup d'escriptors que la veneraven per la seua altura intellectual.

D'altres autors destacats d'aquesta poca sn els valencians Jaume Gassull i Bernat Fenollar. Alguns autors solen cloure l'etapa amb la mort d'Isabel de Villena o el naixement de Joan Llus Vives (1492), i altres en la publicaci del darrer volum de Lo Cartoix, en versi de Joan Ros de Corella (1500).

s important assenyalar que molts dels autors anteriors es van conixer en vida (el cas ms destacat s Ausis March, que era cunyat de Joanot Martorell) i algunes obres d'alguns influren de manera rellevant en les obres d'altres. Per exemple, Joanot Martorell t nombrosos manlleus de les obres de Joan Ros de Corella, i, com hem dit, la Vita Christi sembla tota una rplica a L'espill.

 Cronologia dels autors ms destacats .

A continuaci es mostren els autors ms destacats d'aquells que van escriure una part important de la seua obra al segle d'or.

 Francesc Eiximenis (c. 1328/32 - 1409);
 Sant Vicent Ferrer (1350 - 1419);
 Antoni Canals (1352 - 1419);
 Jordi de Sant Jordi (1394/1400 - 1424);
 L autor annim de Curial e Gelfa (mitjans segle XV);
 Ausis March (1400 - 1459);
 Joanot Martorell (1405/10 - 1468) i el Tirant lo Blanch;
 Jaume Roig (c. 1400 - 1478);
 sor Isabel de Villena (1430 - 1490);
 Joan Ros de Corella (1433/43 - 1497);

 Situaci histrica .

Per a entendre un segle tan prolfic de la llengua valenciana cal comprendre la situaci general de la Corona d'Arag, i en concret del Principat de Catalunya i del Regne de Valncia.

Al segle XV (especialment la primera meitat), la Corona d'Arag llueix amb tot el seu esplendor, el Regne de Valncia actua com el seu flor i la ciutat de Valncia se situa com la capital cultural i econmica de la Corona, sent una de les ciutats ms importants d'Europa en aquest segle. 

Desprs d alguns anys d inestabilitat consecutius a una crisi de successi, la Corona d'Arag es llana a una poltica exterior agressiva amb l adveniment d una dinastia castellana sortida del comproms de Casp (1412) i el regnat d Alfons el Magnnim (1416-1458), que conquereix el Regne de Npols. Per aquesta embranzida es veu una mica contrariada sota el seu germ i successor, Joan II (1458-1479), el qual, per raons dinstiques, ha d oposar-se al seu propi fill, Carles de Viana. La guerra civil esclata al Principat, creant inseguretat a Barcelona com a cort. De fet, Alfons el Magnnim tingu una seu itinerant entre Barcelona i Valncia, fins installar-se definitivament a Npols. 

Tanmateix aquests problemes del principat no tenen cap repercussi nefasta a Valncia, ben al contrari, ja que els capitals barcelonins que fugen de la inseguretat de la ciutat comtal vnen a invertir-se de bell nou ms al sud. No tot s perfecte, naturalment  amenaa de fam, pesta endmica, crisis confessionals si s escau , per aquests problemes sn genrics a tota Europa.

El Regne de Valncia va consolidar-se durant tot el segle XIV, el seu pes en la Corona d'Arag va fent-se major amb personatges com ara Sant Vicent Ferrer. Tot aix permet que la ciutat i el regne de Valncia comencen el segle XV amb tota la seua esplendor. La primera impremta de la Pennsula es posa en funcionament a Valncia, aix com el primer llibre imprs de la Pennsula, Les Troves en Lahors de la Verge Maria, 1474. Apareix el primer diccionari en llengua romnica: Liber Elegantiarum, aix com el primer estudi sobre escacs.
D'altres exemples de l'esplendor econmic i cultural sn la Taula de Canvis i Depsits de la Ciutat de Valncia, la construcci de la Llotja de la Seda a la mateixa ciutat, la creaci de la Universitat de Valncia, o el sufragament del viatge a Amrica de Colom per banquers valencians. 

Per a ms informaci sobre el context histric d'aquest poca al Regne de Valncia, podeu consultar Edat Mitjana al Pas Valenci.

 El paper del segle d'or en el conflicte lingstic al Pas Valenci .

El fet de qu l'eclosi de la literatura en llengua catalana es localitze fonamentalment al Regne de Valncia ha estat utilitzat per uns i altres en arguments partidistes, freqentment amb poca base cientfica. Per a alguns el segle d'or valenci s un suport evident al gentilici valenci com a nom de la llengua, i fins i tot per al secessionisme lingstic, adduint que una llengua portada per colonitzadors no podia tindre el seu segle d'or tan prompte (segle i mig desprs de la conquesta). Per a altres, el segle d'or s una mostra de qu la llengua culta, la llengua de les classes dirigents era el catal portat pels repobladors, com aix ho demostra el fet que els pares o avis de molts dels autors anteriors eren catalans. Haguera estat impossible que el poble pla, generalment analfabet en una societat feudal, suposant restes mossrabs importants en els pobladors anteriors als repobladors catalans i aragonesos, haguera pogut desenvolupar una llengua culta i una literatura de tal intensitat.

El segle d'or determina un estil d'escriptura i de literatura que es coneix generalment amb el nom de "valenciana prosa". Tamb esdev com el gentilici "valenci" per a designar a la llengua, i en alguns casos puntuals es fa en contraposici de "catalana". Aquesta dualitat es fa amb la intenci de aclarir que el text s'ha escrit seguint la "valenciana prosa" en referncia a l'estil de la llengua culta catalana que va fixar aquesta poca d'esplendor valenciana i no a la llengua medieval o a la llengua literria d'altres territoris de parla catalana que encara s'estava desoccitanant. 

Finalment, s discutible considerar aquest segle d'or com a segle d'or del catal, com que la llengua catalana ha gaudit d'altres dos segles de gran productivitat i qualitat literria, el segle XIX i el segle XX. Per aix el terme utilitzat en aquest article (a banda dels que utilitzen el gentilici valenci): segle d'or de la literatura catalana clssica.

 Vegeu tamb .
 Corona d'Arag;
 Renaixement;
 Edat Mitjana al Pas Valenci;
 Segle d'or espanyol;

 Enllaos Externs .
 Relaci dels escriptors del segle XV amb la cort.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58685" title="Apamea del Tigris" nonfiltered="2968" processed="2962" dbindex="23271">
Apamea del Tigris fou una ciutat de Mesopotmia, al territori de Mesene, a la riba del Tigris al punt d uni amb el riu o canal de nom Sellas, de situaci incerta. Plini esmenta una ciutat d Apamea al Tigris a la Sittacene, fundada per Antoc Soter i que estaria prop de Samarra que probablement es refereix a la mateixa ciutat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58686" title="Apamea de l'Eufrates" nonfiltered="2969" processed="2963" dbindex="23272">
Apamea de l'Eufrates fou una ciutat a la riba de l'Eufrates, anomenada abans Til Barsip, a la part oposada a Seugma. La va fundar Seleuc Nictor. Un pont unia Apamea i Seugna.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58687" title="Apamea de Bitnia" nonfiltered="2970" processed="2964" dbindex="23273">
Apamea de Bitnia fou una ciutat de la costa sud del golf de Cios, i al nord-oest de Brusa, a Bitnia. El nom a les monedes fou Apamea Murleiana.

Fundada com a colnia de Colofon amb el nom de Murleia. Fou ocupada per Filip V de Macednia, el pare de Perseu que la va cedir poc desprs a Prusies I rei de Bitnia a canvi del seu ajut en la guerra contra Pergam. Fou Prusies qui la va rebatejar com Apamea, del nom de la seva dona Apameia. 

Quant Bitnia va passar a Roma fou declarada colnia (en temps d August) i se li va donar el ttol de Jlia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58688" title="Keith Richards" nonfiltered="2971" processed="2965" dbindex="23274">
Keith Richards ( Dartford, Kent 18 de desembre de 1943) s un guitarrista, cantant i compositor angls de rock.

De famlia obrera, aprengu a tocar la guitarra espanyola, d'oda, quan tenia dotze anys, i aviat es decant pel rock and roll imitant Chuck Berry. Mentre estudiava a la Sidcup Art School de Dartford va fer amistat amb Dick Taylor i Mick Jagger, amb els quals compart un pis i va nixer la idea de crear un grup, el 1961. Poc desprs, i amb la incorporaci de Brian Jones formaren The Rolling Stones, grup en el qual esdevingu guitarrista i compositor, junt amb Jagger, de les canons prpies. 

Limitat tcnicament, com a guitarrista, l'economia expressiva i la utilitzaci de patrons provinents del blues van ser la seva marca de fbrica i marcaren el so caracterstic dels Stones. El seu aspecte fsic - cabells llargs mal pentinats, somriure mofeta, pantalons ajustats - don la imatge del grup, ms i tot que Jagger, ajustant-se al patr promocional de ser uns nois a qui cap mare voldria per a les seves filles. Al marge d'aix, ha estat l'nima musical dels Rolling Stones, com a coautor d'un seguit de canons de gran riquesa i inventiva rtmica a partir de figures i formules prpies del "rhytm and blues" i la msica negra.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58689" title="Humbert I d'Itlia" nonfiltered="2972" processed="2966" dbindex="23275">

Humbert I d'Itlia o Humbert IV de Savoia ( Tor, Regne de Sardenya-Piemont 1844 - Monza, Regne d'Itlia 1900 ) fou un prncep de Sardenya-Piemont que va esdevenir el segon rei de l'Itlia unificada el 1878. 

Orgens familiars.
Va nixer el 14 de mar de 1844 al Palau Reial de Tor, capital en aquells moments del Regne de Sardenya-Piemont, sent el segon fill del rei Vctor Manuel II d'Itlia i de l'arxiduquessa Adelaida d'ustria. Era nt per via paterna del rei Carles Albert I de Sardenya i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria-Toscana i per via materna de l'arxiduc Rainier d'ustria i de la princesa Elisabet de Savoia-Carignano. 

Fou germ, aix mateix, d'Amadeu de Savoia, que el 1871 fou nomenat rei d'Espanya amb el nom d'Amadeu I d'Espanya i cunyat de Llus I de Portugal.

Joventut.

Reb una educaci palatina dirigida per Massimo Taparelli, marqus d'Azeglio i pel doctor Pasquale Stanislao Mancini. El mar de 1858 ingress a l'exercit sard, aconseguint el grau de capiti posteriorment fou nomenat membre de l'Orde de la Santssima Anunciaci. Particip a la batalla de Solferino (1859) amb la qual s'inici la unificaci italiana i el (1866) va commandar una divisi a la batalla de Custoza contra els austracs.

Npcies i descendents.
El 22 d'abril de 1868 es cas amb la seva cosina la princesa Margarida de Savoia-Gnova, filla del prncep Ferran de Savoia-Gnova i de la princesa Elisabet de Saxnia. La jove princesa era nta del rei Carles Albert I de Sardenya i del rei Joan I de Saxnia. La parella tingu un nic fill:

SM el rei Vctor Manuel III d'Itlia nat a Roma el 1870 i mort a Alexandria el 1947. Es cas amb la princesa Helena de Montenegro.

Regnat.
A la mort del seu pare, ocorreguda el gener de 1878, ascend al tron itali adoptant el nom d'Humbert I i no pas el d'Humbert IV, que era l'apropiat seguint la nomenclatura de la dinastia familiar dels Savoia. Aix mateix decid enterrar el seu pare al Pante de Roma en lloc de la Baslica de Superga, lloc on el seu pare havia demanat ser-hi enterrat.

La recent unificaci del pas provoc nombroses tensions socials i les idees socialistes s'estengueren rpidament sobretot al sud del pas i a les zones industrials del nord. Prengu especial fora el moviment anarquista que provocaria tres atemptats, dels quals el tercer cost la vida del monarca. Humbert I reb el primer atemptat durant un seguit de visites que realitz al llarg de l'any 1878 per tot el pas. Durant la seva estada a la ciutat de Npols l'anarquista Giovanni Passanante atempt contra la seva vida, tot i que el rei sort ills el primer ministre Benedetto Cairoli fou greument ferit sent l'anarquista condemnat a pena de mort, pena que va ser commutada pel propi rei per la de treballs forosos al llarg de la vida. 


Durant el regnat d'Humbert, s'aprov la incorporaci italiana a la Triple Aliana, juntament amb l'Imperi austrohongars i Alemanya. Malgrat que molts italians observaven amb recel la recent uni militar amb l'antic enemic austrac. Tamb va proposar l'expansi colonial a l'frica.

El segon atemptat es produ l'any 1897 a Roma per part d'un treballador del metall anomenat Pietro Acciarito. L'any 1898 s'originaren un seguit de disturbis a la ciutat de Mil que foren durament represaliats per les tropes del general Florenci Bava-Beccaria. Aquest general utilitz els cnons per frenar les manifestacions i provoc la mort de ms de cent manifestants segons les autoritats o fins a 350 segons els manifestats. El rei envi un telegrama de mercs al general i posterior li atorga l'Orde del mrit militar dels Savoia provocant un gran ennuig popular. 

Humbert I ratific la italianitat dels territoris del Laci i de la ciutat de Roma la qual cosa segu distanciant la monarquia italiana dels Savoia i el Papat.

La mort del rei es produ a la ciutat de Monza el 29 de juliol de 1900 a conseqncia d'un atemptat mortal perpetrat per l'anarquista Gaetano Bresci. Fou enterrat el 9 d'agost al Pante de Roma













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58691" title="Apamea de Frgia" nonfiltered="2973" processed="2967" dbindex="23276">
Apamea de Frgia fou una ciutat a la riba d un petit afluent del Meandre, a Frgia, fundada pel selucida Antoc Soter, que li va donar el nom de la seva mare Apama. Plini el vell diu que antigament es va dir Celenos, desprs Cibotos i finalment Apamea, per el primer nom correspon de fet a una ciutat propera. 

Durant les Guerres Mitridtiques va patir un gran terratrmol que va fer sorgir i desaparixer llacs i va desviar rius. Sota domini rom va formar part de Cilcia (era part d aquesta provncia durant el govern de Cicer el 51 aC) per ms tard fou inclosa a la provncia d sia com a convent jurdic, amb sis ciutats principals, i nou petites ciutats. En temps de Claudi va patir un terratrmol i va obtenir una exempci de taxes per cinc anys per refer-se. Al segle IV era part de la provncia de Psdia i era seu d un bisbe.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58692" title="Apamea de Prtia" nonfiltered="2974" processed="2968" dbindex="23277">
Apamea de Prtia fou una ciutat fundada pels macedonis a la regi de Prtia, prop de la ciutat de Rhagae (Rayy). Noms apareix durant l'poca selucida.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58695" title="Afrodsia de Cria" nonfiltered="2975" processed="2969" dbindex="23278">
Afrodsia de Cria o Afrodsia Ghera (en llat Aphrodisias) fou una ciutat vora el riu Orsinus, a uns 10 km al sud d'Antioquia del Meandre, a Cria, prop del lmit amb Frgia. Fou la primera ciutat dels leleges i es va anomenar tamb Megalpolis i Ninos abans de dir-se Afrodsia. Estrab diu que era a Frgia per Plini el vell la situa a Cria i fou, sota domini rom, una ciutat lliure que havia obtingut de Juli Csar un dret de donar asil que era utilitzat per molts grecs. s la moderna Gheira.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58698" title="Apollnia de Siclia" nonfiltered="2976" processed="2970" dbindex="23279">

Apollnia fou una ciutat del nord-est de Siclia, possiblement l'actual Pollina, prop de Cefal.

Probablement poblada pels sculs, fou dominada per Leptinos, tir d'ngion, que la va perdre davant Timoleont, el qual en va restaurar la independncia. Fou desprs sotmesa per Agtocles vers el 307 aC, per es va independitzar altre cop a la seva mort. Va quedar sotmesa a Roma junt amb la resta de les ciutats sicilianes i fou un municipi rom, per no s'esmenta ja durant l'Imperi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58699" title="Copa del Mn de Rugbi" nonfiltered="2977" processed="2971" dbindex="23280">



La Copa del Mn de Rugbi (ms exactament Copa del Mn de la Rugby Union) s la competici internacional de seleccions ms important del mn en aquest esport, i es disputa cada quatre anys.
Es va disputar per primer cop a Austrlia i Nova Zelanda al 1987, 33 anys deprs de que es disputs la primera Copa del Mn de la Rugby League (Rugbi a tretze).  
El premi s el Trofeu William Webb Ellis - conegut a Austrlia com a  "Bill" - en honor d'aquest alumne de la Rugby School, que segons la tradici va ser el primer que va agafar la pilota amb les mans per anar fins a l'altra porteria, tot jugant un partit dell llavors rudimentari foot-ball, esdevenint aquest fet la llavor de l'actual esport del rugbi.

Tornejos.


1 Tamb es van jugar partits a Frana, Irlanda, Esccia i Galles 
2 Tamb es van jugar partits a Anglaterra, Frana, Irlanda i Esccia 
3 Tamb es van disputar partits a Esccia i Galles 

Histria.

L'origen de la competici es remunta al 1983, quan la Australian Rugby Union i la New Zealand Rugby Football Union, cadascuna independent, van escriure a la International Rugby Board per tal de que es cres un torneig mundial.

Al 1985 la IRB va donar el vist-i-plau a la primera edici, encarregant-los-hi als dos pasos l'organitzaci conjunta del campionat durant els mesos de Maig i Juny de 1987.

Tot i que nominalment l'organitzaci dels campionats de 1991 i 1999 van ser concedits a Anglaterra i Galles respectivament, es van disputar partits a la resta del Regne Unit, Irlanda i Frana.

El campionat del 2005, organitzat i guanyat per Sud-frica, s probablement el ms recordat. L'eclosi de Jonah Lomu com superestrella del rugbi, i la cerimnia d'entrega de premis del torneig hi tenen molt a veure. 
En un dels moments ms emocionants de la histria de l'esport, el President Nelson Mandela, vestit amb la samarreta dels Springboks i amb una gorra de beisbol al cap, entreg el trofeig al capit capit Afrikaner de l'equip, Francois Pienaar. La samarreta de Mandela duia el nmero 6 de Pienaar a l'esquena. 
La cerimnia fou vista com a un signe de reconciliaci entre les dues comunitats de Sud-frica

El campionat del 2003 s'hauria d'haver organitzat conjuntament entre Austrlia i Nova Zelanda, per desavinences entre la IRB i el pas illenc, al voltant del patrocinador, publicitat i entrades, es va endur al competici noms al pas dels cangurs.

El campionat del 2007 disputat a Frana, va ser guanyat per la selecci sud-africana. 

El torneig del 2011 es far a Nova Zelanda, tot i les ofertes del Jap i Sud-frica.

 Estadstiques i anotacions a la Copa del Mn .

Domini en ttols de l'hemisferi sud.


En total 24 combinats han participat a la copa del mn (descomptant les fases de classificaci). Dels sis tornejos disputats, tots menys un ha estat guanyat per equips de l'hemisferi sud. Les quatre primeres edicions van ser "pel Sud", i noms a l'edici de l'any 2003, el combinat d'Anglaterra va vncer Austrlia a la final. En tots els casos l'equip campi t l'angls com a principal llengua vehicular de la cultura.

Malgrat aquest domini austral, noms hi ha hagut una final disputada per dos equips de l'hemisferi sud: la de l'any 1995 entre Sud-frica i Nova Zelanda.  Anglaterra (1991 i 2007) i Frana (1987 i 1999) han acompanyat a un equip del sud a la resta de finals. Addicionalment si miren l'histric de les finals de consolaci (3r i 4t lloc)els guarismes sn molt semblants per a tots dos hemisferis.

Dels 24 equips que han participat en almenys alguna edici de la copa del mn, 12 d'ells han participat en totes les edicions.

Rnquing per equips.



Altres estadstiques en el global campionats.
Major anotadors en el global de campionats 
 Gavin Hastings, Esccia : 227 punts. Perode 1987-95 ;
 Michael Lynagh, Austrlia: 195 punts. Perode 1987-95 ;
 Grant Fox, Nova Zelanda: 170 punts. Perode 1987-91 ;
 Andrew Mehrtens, Nova Zelanda: 163 punts. Perode 1995-99 ;

Majors anotadors en un campionat 
 Grant Fox, Nova Zelanda: 126 punts. Any 1987 ;
 Thierry Lacroix, Frana: 112 punts. Any 1995 ;
 Gavin Hastings, Esccia: 104 punts. Any 1995 ;
 Gonzalo Quesada, Argentina: 102 punts. Any 1999 ;
 Matt Burke, Austrlia: 101 punts. Any 1999 ;

Major anotaci d'un equip en un partit 
 145 punts. Nova Zelanda al Jap, 1995 ;
 142 punts. Austrlia a Nambia, 2003 ;
 101 punts. Nova Zelanda a Itlia, 1999 ;
 101 punts. Anglaterra a Tonga, 1999 ;
 89 punts. Esccia a Costa d'Ivori, 1995 ;
 74 punts. Nova Zelanda a Fiji, 1987 ;
 72 punts. Canad a Nambia, 1999 ;

Marge de punts ms ample en un partits 
 142 punts. Austrlia 142-Nambia 0, 2003 ;
 128 punts. Nova Zelanda 145-Jap 17, 1995 ;
 98 punts. Nova Zelanda 101-Itlia 3, 1999 ;
 91 punts. Anglaterra 101-Tonga 10, 1999 ;
 89 punts. Esccia 89-Costa d'Ivori 0, 1995 ;

Majors anotadors en un partit 
 Simon Culhane, 45 punts.  Nova Zelanda vs Jap, 1995 ;
 Gavin Hastings, 44 punts. Esccia vs Costa d'Ivori 1995 ;
 Mat Rogers, 42 punts. Australia vs Nambia 2003 ;
 Tony Brown, 36 punts. Nova Zelanda vs Itlia 1999 ;
 Paul Grayson, 36 punts. Anglaterra vs Tonga 1999 ;
 Jannie de Beer, 34 punts. Sud-frica vs Anglaterra 1999 ;
 Jonny Wilkinson, 32 punts. Anglaterra vs Itlia 1999 ;

Major nombre d'assajos en el global de campionats 
 Jonah Lomu, Nova Zelanda. 15 assajos, 1995-99 ;
 Rory Underwood, Anglaterra. 11 assajos, 1987-95 ;
 David Campese, Austrlia. 10 assajos, 1987-95 ;

Major nombre d'assajos en un campionat 
 Jonah Lomu,  New Zealand. 8 assajos, 1999 ;
 Marc Ellis, Nova Zelanda. 7 assajos, 1995 ;
 Jonah Lomu, Nova Zelanda. 7 assajos, 1995 ;

Major nombre d'assajos d'un equip en un partit  
 22 assajos. Australia vs Nambia, 2003 ;
 21 assajos. Nova Zelanda vs Jap, 1995 ;
 14 assajos. Nova Zelanda vs Itlia, 1999 ;
 13 assajos. Anglaterra vs Tonga, 1999 ;
 13 assajos. Esccia vs Costa d'Ivori, 1995 ;
 13 assajos. Frana vs Zimbabwe, 1987 ;

Major nombre d'assajos d'un jugador en un partit 
 6 assajos. Marc Ellis,  Nova Zelanda vs Jap, 1995 ;
 5 assajos. Chris Latham,  Austrlia vs Nambia, 2003 ;
 4 assajos. Keith Wood, Irlanda vs Estats Units d'Amrica, 1999 ;
 4 assajos. Gavin Hastings, Esccia vs Costa d'Ivori, 1995 ;
 4 assajos. Chester Williams, Sud-frica vs Samoa Occiental, 1995 ;
 4 assajos. Jonah Lomu, Nova Zelanda vs Anglaterra, 1995 ;
 4 assajos. Brian Robinson, Irlanda vs Zimbabwe, 1991 ;
 4 assajos. Ieaun Evans, Galles vs Canad, 1987 ;
 4 assajos. Craig Green, Nova Zelanda vs Fiji, 1987 ;
 4 assajos. John Gallagher, Nova Zelanda vs Fiji, 1987 ;
 
Major nombre de partits disputats 
 17 partits. Sean Fitzpatrick, Nova Zelanda, 1987-1995;

Major nombre de transformacions en un partit
 20 transformacions. Simon Culhane, Nova Zelanda vs Jap, 1995;

Major nombre de cops de cstig transformats en un partit 
 8, Matt Burke, Australia vs South Africa, 1999 ;
 8, Gonzalo Quesada, Argentina vs Samoa, 1999;
 8, Gavin Hastings, Esccia vs Tonga, 1995 ;
 8, Thierry Lacroix, Frana vs Irlanda, 1995);
 
Major nombre de cops de cstig transformats en un campionat 
 31, Gonzalo Quesada, Argentina, 1999;

Major nombre de drops en un partit
 5, Jannie de Beer, Sud-frica vs Anglaterra, 1999;

 Estadstiques d'anotaci per campionats . 


1987 
 Mxims anotadors;
 126 - Jon Webb, Anglaterra;
 82 - Michael Lynagh, Austrlia;
 62 - Gavin Hastings, Esccia ;
 53 - Didier Camberabero, Frana ;
 43 - Jon Webb, Anglaterra ;

 Major nombre d'assajos ;
 6 - Craig Green i John Kirwan, tots dos de Nova Zelanda. ;
 5 - Mike Harrison, Anglaterra;  John Gallagher, David Kirk i Allan Whetton, tots tres de Nova Zelanda. ;



1991 
 Mxims anotadors;
 68 - Ralph Keyes, Irlanda;
 66 - Michael Lynagh, Austrlia ;
 61 - Gavin Hastings, Esccia ;
 56 - Jon Webb, Anglaterra ;
 44 - Jon Webb, Anglaterra;

 Major nombre d'assajos  ;
 6 - David Campese, Austrlia ;
 4 - Tim Horan, Austrlia; Brian Robinson, Irlanda; Ivan Tukalo, Esccia; Rory Underwood Anglaterra.



1995 
 Mxims anotadors;
 112 - Thierry Lacroix, Frana ;
 104 - Gavin Hastings, Esccia  ;
 84 - Andrew Mehrtens, Nova Zelanda ;
 79 - Rob Andrew, Anglatrra;
 66 - Joel Stransky, Sud-frica ;

 Major nombre d'assajos  ;
 7 - Jonah Lomu i Mark Ellis, tots dos de Nova Zelanda. ;
 5 - Gavin Hastings, Esccia; Rory Underwood , Anglaterra.
 4 - Thierry Lacroix, Frana; Chester Williams i Adriaan Richter, tots dos de Sud-frica. ;



1999 
 Mxims anotadors;
 102 - Gonzalo Quesada, Argentina;
 101 - Matt Burke, Australia;
 97 - Jannie De Beer, Sud-frica;
 79 - Andrew Mehrtens, Nova Zelanda ;
 69 - Jonny Wilkinson, Anglaterra;

 Major nombre d'assajos ;
 8 - Jonah Lomu, Nova Zelanda ;
 6 - Jeff Wilson, Nova Zelanda;
 4 - Keith Wood, Ireland; Dan Luger, Anglaterra; Viliame Satala, Fiji; Philippe Bernat-Salles, Frana;

Referncies.


 Vegeu tamb .


 Enllaos externs .
Notcies de la Copa del Mn;
Copa del Mn del 2007 ;
Agncia oficial de viatges de la Copa del Mn de 2007 ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58701" title="Tallamar" nonfiltered="2978" processed="2972" dbindex="23281">
Bandera quadrada collocada a la proa d'un vaixell. Per antonomsia, esdevingu el nom de la bandera de proa amb els pals del Casal de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58702" title="Vctor Manuel III d'Itlia" nonfiltered="2979" processed="2973" dbindex="23282">

Vctor Manuel III d'Itlia ( Npols, Regne d'Itlia 1869 - Alexandria, Egipte 1947 ) fou el 3r rei d'Itlia nascuda arran de la unificaci del segle XIX i visqu durant el seu regnat la Primera Guerra Mundial, el naixement del feixisme i el seu ocs, i la Segona Guerra Mundial. Aix mateix tamb fou emperador d'Etipia entre 1936 i 1943 i rei d'Albnia entre 1939 i 1943.

Orgens familiars.
Va nixer l'11 de novembre de 1869 a la ciutat de Npols sent l'nic fill del rei Humbert I d'Itlia i de la princesa Margarida de Savoia-Gnova. Era nt per lnia paterna del rei Vctor Manuel II d'Itlia i de l'arxiduquessa Adelaida d'ustria i per lnia materna del duc Ferran de Savoia-Gnova i de la princesa Elisabet de Saxnia.

Npcies i descendents.
L'any 1896 arran de la coronaci del tsar Nicolau II de Rssia conegu a la que seria la seva muller: la princesa Helena de Montenegro. Abans d'aquesta trobada s'intent el casament amb la princesa Maud del Regne Unit malgrat que no fructific a causa de la diferncia religiosa existent entre la parella i a la negativa de la cort de Londres de permetre la conversi religiosa de la filla del prncep de Galles, el futur Eduard VII del Regne Unit.

Es cas el 24 d'octubre de 1896 a la ciutat de Roma amb Helena de Montenegro, filla del rei Nicolau I de Montenegro i de la senyora Milena Vukotic. La parella tingu cinc fills:

SAR la princesa Iolanda d'Itlia nascuda a Roma el 1901 i morta el 1986. Es cas amb Giorgio Carlo Calvi, comte de Bergolo. ;
SAR la princesa Mafalda d'Itlia nascuda el 1902 a Roma i morta al camp de concentraci de Buchenwald, a Turngia, el 1944. Es cas amb el prncep-landgrave Felip de Hesse-Kassel el 1925 al castell de Racconigi, al nord d'Itlia.

SM el rei Humbert II d'Itlia nat el 1904 a Roma i mort el 1983 a Ginebra. Es cas en la princesa Maria Josep de Blgica el 1930 a Roma. Ms tard se separaren.

SM la reina Joana d'Itlia nascuda el 1907 a Roma i morta el 2000 a Madrid. Es cas amb el tsar Boris III de Bulgria, mort el 1943.

SAR la princesa Maria d'Itlia nascuda el 1914 a Roma i morta el 2001. Es cas amb el prncep Llus de Borb-Parma casats el 1939 a Roma.

Regnat.

Ascens al tron.
El 29 de juliol de 1900, a l'edat de 30 anys, ascend al tron d'Itlia arran de l'assassinat del seu pare a la ciutat de Monza. En les primeres dcades del seu regnat el pas prosper grcies a les poltiques liberals del poltic Giovanni Giolitti. A l'exterior el regnat de Vctor Manuel supos la gran expansi colonial italiana a la zona de Lbia, que incloa la Cirenaica i la Tripolitana.

La Triple Aliana firmada pel seu pare comen a ser un instrument poc til al govern itali arran de la voluntat irredemptista de la ciutadania. L'irredemptisme poltic, que tingu el mxim auge als anys previs de la Primera Guerra Mundial, era un moviment poltic sorgit arran de la Unificaci. Aquest considerava que el procs unitari s'havia tancat en fals i que encara existien molts territoris que s'havien d'incorporar a Itlia per aconseguir la Unificaci definitiva. Bsicament aquests territoris eren: Crsega, Nia i Savoia, pertanyents a Frana, i el Tirol del Sud, Trieste, l'stria i la Dalmcia, pertanyents a l'imperi Austrohongars.

Primera Guerra Mundial.
L'any 1915 Vctor Manuel decid entrar a la Primera Guerra Mundial, la seva intervenci li valgu un important prestigi militar i d'estadista. La intervenci italiana es fu al costat de la Triple Entesa, s a dir, al costat de Frana i el Regne Unit i en contra dels anomenats Imperis Centrals: ustria i Alemanya. La firma de la Pau de Pars l'any 1919 permet a Itlia ocupar els territoris austracs del Tirol del Sud, Trieste i stria, per no vei complertes les seves expectatives sobre la Dalmcia.

La finalitzaci de la guerra obr un tens perode de crisis socials. D'una banda la guerra havia estat guanyada per a causa de les derrotes sofertes al front l'any 1917, especialment la cruenta batalla de Caporetto, els austracs haurien pogut ocupar el pas a no ser per la manca d'efectius militars, la qual cosa mostr la debilitat de la monarquia italiana. El resultat fou una victria mutilada que desprestigi els partits poltics tradicionals tot donant aire als partits i moviments extraparlamentaris. D'altra banda al pas no s'hi havia portat a terme la homogenetzaci econmica necessria i anunciada. El sud seguia mantenint les estructures postfeudals amb una economia centrada en grans latifundis i en l'agricultura, mentre que el nord tenia una estructura industrial extremadament moderna.

Ascens del feixisme.


Tots aquests fets, junt amb el psit de violncia que deix la Primera Guerra Mundial permeteren l'auge del feixisme liderat per Benito Mussolini. Mussolini aconsegu el poder davant la feblesa de Vctor Manuel i la Marxa sobre Roma fou possible per la negativa que l'exercit aturs als feixistes i Mussolini a les portes de Roma. Moltes han estat les respostes a la pregunta de per qu Vctor Manuel no par els feixistes, i la resposta ms versemblant s la de la por de que sorgs un moviment monrquic emparat pel seu cos, Amadeu III d'Aosta.

Durant el seu regnat se solucionaren els nombrosos problemes amb la Santa Seu a travs dels Pactes del Later, firmats per Mussolini i el papa Pius XI.

Al llarg de la dictadura mussoliniana, Vctor Manuel an sempre a remolc de les decisions preses pel dictador. Consent la guerra d'Etipia i accept ser declarat emperador d'aquest pas (ttol escassament reconegut pel concert de pasos), acceptant la constituci de l'Eix i la participaci d'Itlia a la Segona Guerra Mundial. Toler la participaci italiana a la Guerra civil espanyola al costat de Francisco Franco i l'ocupaci d'Albnia, pas del qual s'autonomen rei, aix com l'intent frustrat d'ocupar Grcia.

Abdicaci.
La seva nefasta actuaci de suport a Mussolini valgu un gran desprestigi a la monarquia. Tot i aix l'any 1943 accept un cop d'estat que derroc Mussolini i deman un armistici als aliats. L'any 1943 tamb nomen al seu fill com a Lloctinent General del Regne i el 9 de maig de 1946 abdic definitivament al seu favor.

S'exili a la ciutat egpcia d'Alexandria, des de la qual va veure caure la monarquia italiana i la proclamaci de la Repblica Italiana l'any 1946. Mor en aquesta ciutat el 28 de desembre de 1947, sent enterrat en la catedral de Santa Caterina de dita ciutat.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58705" title="Estendard" nonfiltered="2980" processed="2974" dbindex="23283">
.

Bandera, senyera. Per antonomsia, en alguns indrets i perodes histrics, bandera del Casal de Barcelona i, desprs, del pas. Aquest s l's que es troba per exemple a Mallorca en el nom de la Festa de l'Estendard. Es tracta d'un cas parallel al del mot Tallamar, bandera quadrada de la proa d'un vaixell, referit noms al que porta les armes del Casal de Barcelona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58708" title="Elionor d'Anglaterra i de Castella" nonfiltered="2981" processed="2975" dbindex="23284">

Elionor d'Anglaterra ( Windsor, Anglaterra 1269 - Gant, Blgica 1298 ), princesa d'Anglaterra i reina consort d'Arag (1285-1291).

Nasqu al castell de Windsor el 17 de juny de 1264, sent la cinquena filla del rei Eduard I d'Anglaterra i de la seva primera muller, Elionor de Castella. Fou germana per tant del rei Eduard II d'Anglaterra.

Es cas el 15 d'agost de 1282 amb Alfons III d'Arag, que el 1285 va esdevenir comte-rei de la Corona d'Arag per la mort del seu pare Pere el Gran. D'aquest matrimoni no en nasqu cap fill.

El 1291 va quedar vdua del seu marit i es retir a la ciutat de Gant, on mor el 12 d'octubre de 1297.  











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58709" title="Ramn Prez de Ayala" nonfiltered="2982" processed="2976" dbindex="23285">
Ramn Prez de Ayala (1881 - 1962) escriptor Espanyol nascut a Oviedo i mort a Madrid.

Tot i que va escriure diferents llibres de poemes i assajos, Prez de Ayala s important, sobre tot, per la seva producci narrativa.

Els crtics solen distingir dues etapes de la seva activitat novelstica.

A la primera, corresponent a la seva poca juvenil, apareix com un escriptor realista amb una visi pessimista de la vida, que s'entreveu a travs d'una subtil ironia. Pertanyen a aquesta etapa Tinieblas en la cumbre (1907), novella picaresca; A. M. D. G. (1910), obra de carcter antijesutic; La pata de la raposa (1912), anlisis de l'amor pur i sensual; Troteras y danzaderas (1913), descripci de la vida bohemia de Madrid.

Amb Belarmino y Apolonio (1921) comena la seva segona etapa, on abandona el realisme a favor del simbolisme caricaturesc. En ella analitza el tema dl dubte trascendental en una nima profundament religiosa. Pertanyen tamb a aquesta etapa Luna de miel, luna de hiel (1923), Los trabajos de Urbano y Simona (1923) y Tigre Juan (1926), considerada com la millor novella de Prez de Ayala.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58713" title="Burka" nonfiltered="2983" processed="2977" dbindex="23286">

El burka o burqa s una roba tradicional de les dones de pasos musulmans. Hi ha dos models principals:
La primera s un tipus de vel que es lliga al cap, sobre un cobertor de cap i que cobreix la cara a excepci d'una ratlla en els ulls per a que la dona hi pugi veure.  ;
L'altra s un vestit conegut com a burka completa o burka afgana, el qual cobreix completament el cos i la cara.  ;
Amb la ltima classe de burka, els ulls es cobreixen amb un 'vel tupit' que permet que la dona miri per que evita que la gent vegi els seus ulls. Ambdues classes de burka sn utilitzades per algunes dones musulmanes com una interpretaci del codi de vestit del hijab. La burka completa va ser feta obligatoria a l'Afganistan sota el mandat dels talibans. 

La introducci d'aquest vestit es va produir a l'Afganistan a principis del segle XX, durant el mandat de Habibulla (1901-1919), qui va imposar el seu s a les dones que componien el seu numers harem, per evitar que la bellesa del rostre d'aquestes tempts a altres homes. Aix doncs, la burka es va convertir en una vestimenta utilitzada per la classe alta, que d'aquesta manera s'allava del poble ras, evitant aix la seva mirada. A la dcada dels 50 el seu s es va generalitzar a la majoria de la poblaci, si b seguia sent un vestit de les classes acomodades. Com ja s'ha dit, es va estendre entre totes les capes socials en un acte d'imitaci de la classe alta, ja que es considerava un smbol d'estatus social
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58719" title="Manuela de Madre Ortega" nonfiltered="2984" processed="2978" dbindex="23287">
Manuela de Madre Ortega s una  poltica socialista catalana. Va nixer a Huelva (Andalusia) el 6 d'octubre del 1954 i des de la seua joventut resideix a Santa Coloma de Gramenet (Barcelons), on va arribar amb la seua famlia durant la onada migratria a Catalunya dels anys 50 i 60.

Va cursar estudis de delineaci i fou regidora de serveis socials (1979-1991) i alcaldessa (1991-2002) de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, d'on finalment va decidir retirar-se per motiu de la fibromilgia.

Tamb ha exercit com a diputada al Congrs (1984-1988) i del Parlament de Catalunya a la 3a, 4a, 5a i 6a legislatures des de la seua restauraci (1988-2003). 

Actualment s presidenta del grup Partit Socialista de Catalunya-Ciutadans pel Canvi al Parlament de Catalunya i vice-presidenta del PSC.

Enllaos externs.
  Fitxa de Manuela de Madre al Congrs;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58720" title="Daniel Fernndez Gonzlez" nonfiltered="2985" processed="2979" dbindex="23288">
Daniel Fernndez Gonzlez ( Barcelona 1965 ) s un poltic del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).

s llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i diplomat en Funci Gerencial a l'Administraci Pblica per ESADE. Funcionari de l'Administraci Local, ha estat cap del Gabinet d'Estudis de la Diputaci de Barcelona (2003-2004) i membre de la Comissi Executiva del PSC durant el perode 1994-2000. 

Diputat al Congrs de Diputats per Barcelona, on s President de la Comissi de l'Estatut dels Diputats i Vocal de la Comissi de Defensa, s el Coordinador del Grup de diputats del PSC al Congrs.

Enllaos externs.
  Fitxa de Daniel Fernndez al Congrs de Diputats;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58722" title="Lourdes Muoz Santamara" nonfiltered="2986" processed="2980" dbindex="23289">
Lourdes Muoz Santamara ( Barcelona 1969 ) s una diputada socialista per la circumscripci de Barcelona al Congrs. 

Biografia.
Militant de la JSC (Joventuts Socialistes de Catalunya) des del 1984 i afiliada al PSC des del 1989. Va comenar la seva tasca poltica en l'mbit municipal com consellera del Districte de Les Corts (Ajuntament de Barcelona) el 1991.Va ser primera secretria del PSC- Les Corts el 1993 i membre del Consell Executiu Nacional del PSC des d'aquest mateix any. 

Va exercir d'analista de gesti fins al 1999, quan s'incorpor com Consellera Tcnica del Districte de Les Corts de l'Ajuntament de Barcelona. Form part de l'Executiva Nacional del Partit dels Socialistes de Catalunya  amb la responsabilitat de Secretria de la Dona del PSC (des de l'any 2000). Regidora de la Dona de l'Ajuntament de Barcelona (2001-2003). 

La legislatura 2004-2008 es escollida diputada per Barcelona al Congrs, en el qual ocupava un crrec de diputada des de novembre de 2002. Vicepresidenta Primera de la Comissi d'Economia i Hisenda , Vocal de la Comissi d'Indstria, Turisme i Comer , Vocal de la Comissi Mixta dels Drets de la Dona i d'Igualtat Oportunitats i Vocal de la Subcomissi adequaci horaris laborals i conciliaci vida laboral (154/5). Fou reescollida com a diputada a les eleccions generals espanyoles de 2008

El setembre de 2005 va ser una de les persones atrapades junt amb la seva familia a Nova Orleans (Louisiana, Estats Units) per les devastacions del Katrina i va ser repatriada pocs dies desprs de de qu l'hurac destrus la ciutat.

 Enllaos externs .
   Bloc de Lourdes Muoz Santamara ;
  Fitxa de Lourdes Muoz al Congrs dels Diputats;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58723" title="Allelopatia" nonfiltered="2987" processed="2981" dbindex="23290">
En botnica, l'allelopatia s el fenomen d'interferncia qumica que consisteix en l'alliberament  de susbstncies qumiques  per part d'una planta que sn perjudicials per altres plantes competidores.

Tamb s'amplia el mateix concepte a les relacions de competncia bioqumica entre els altres ssers vius.

El terme allelopatia va ser creat l any 1937 pel cientfic Hans Molisch a base de les paraules gregues que signifiquen perjudici mutu. 

La incompatibilitat que es nota entre algunes espcies est provocada per l alliberament de susbstncies voltils, generalment per les fulles, o per excreci de toxines a travs de les arrels.

Les interferncies alleloptiques acostumen a ser provocades per la combinaci de diverses substncies. 

Les funcions perjudicades ms frequents sn l assimilaci de nutrients, el creixement, la fotosntesi, la respiraci, la sntesi de protenes, la permabilitat de la membrana cellular i l activitat enzimtica.

En molts casos l acci inhibidora s a crrec de compostos de fenol com per exemple els que fan que el gira-sol dificulti el creixement de la soia o que les fulles del pi interfereixin en  el creixement d altres plantes .

En l anomenat  cansament de la terra desprs d anys de monocultiu el fenomen allelopatic hi t gran part a veure per no de manera exclusiva.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58724" title="Fenol" nonfiltered="2988" processed="2982" dbindex="23291">





























Els fenols, en qumica, sn compostos que tenen un o diversos grups hidroxil units a un anell aromtic, com l'anell del benz (hidroxibenz C6H5OH). Sn verinosos i custics, i habitualment es presenten en forma slida cristallina i amb una olor picant caracterstica.

A la natura es troben els fenols tant en forma de monofenol com de polifenol, sn en gran part, responsables del color de les flors i es poden obtenir de forma industrial del quitr, del carb o de la fusta.

De forma sinttica provenen de la fusi de sals d'cids arilsulfnics, hidrlisi de sals de diazoni aromtiques i tamb d'altres substncies.

S'utilitza per desinfectar, com reactiu en anlisis qumics i per obtenir resines artificials.

Propietats.
El fenol t una solubilitat limitada en aigua (8.3g/100 ml). s lleugerament cid, ja que el fenol t una tendncia moderada a perdre l'i  H+ del grup hidroxil, generant-se l'ani fenxid C6H5O  altament soluble en aigua. Comparat amb els alcohols aliftics el fenol s molt ms cid, i fins i tot reacciona amb NaOH per a perdre el cati H+, reacci que no es produeix amb els alcohols aliftics. Aquesta reactivitat s deguda a la sobreposici entre els orbitals dels parells electrnics de l'oxigen i el sistema aromtic, ajudant a deslocalitzar la crrega negativa de l'i per l'anell i estabilitzant l'ani. Aquest efecte per es veu atenuat per la relativament alta electronegativitat de l'oxigen.

Referncies.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58725" title="Benz" nonfiltered="2989" processed="2983" dbindex="23292">
El benz o benz en qumica, s un hidrocarbur cclic aromtic, de frmula C6H6). A la temperatura i pressi ordinria, s un lquid incolor, poc soluble en aigua i amb un punt d'ebullici de 80,1C.

La molcula del benz est constituda per sis toms de carboni, formant un anell hexagonal. La representaci del benz mostrant els tipus d'enllaos entre els toms constituents resulta molt intrincada ja que els electrons que formen els enllaos es troben deslocalitzats, i per aix normalment se susbstitueix per l'esquema de les dues formes equivalents mesmeres de Kekul, el descobridor de la seva forma.
 
El benz, una de les primeres matries fonamentals de la indstria qumica orgnica, s obtingut per destillaci fraccionada dels olis lleugers procedents de la destillaci del quitr d'hulla i a partir de productes del petroli.

S'utilitza per a substncies intermediries en la fabricaci de medicaments, colorants i altres composts orgnics, cuir artificial, linleum, verns, i laca i com a solvent d's molt generalitzat. 

Remarques.











El benz t una densitat de 0.88g/cm, una temperatura de fusi de 5.5C i una temperatura d'ebullici de 80.1C.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58726" title="Friederich August Kekul" nonfiltered="2990" processed="2984" dbindex="23293">


Friederich August Kekul  (Darmstadt 1829- Bonn 1896). Qumic alemany, investigador molt rellevant en el camp de la  qumica orgnica. Va ser deixeble de Justus von Liebig, Dumas, Wurtz i Charles Frdric Gerhardt. Kekul fou professor de qumica a les universitats de Gant(1858) i de Bonn (1867). 

El 1858 en la seva recerca sobre el carboni, va proposar la seva tetravalncia i la possibilitat de les cadenes obertes i tancades a travs d'enllaos d'aquest element. El 1865, en un treball sobre els compostos aromtics, fou el primer en proposar l'estructura en anell per al benz i els seus derivats. Tal com ell mateix va explicar, aquesta estructura la va descobrir en somnis desprs de jornades d'intensa recerca cientfica.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58727" title="Mutaci" nonfiltered="2991" processed="2985" dbindex="23294">
Les mutacions sn canvis permanents en l'ADN que es transmeten a la descendncia, que poden sser causats per agents exgens o endgens. Tamb es poden produir per errades en la replicaci i en la reparaci de l'ADN. Les principals causes de variabilitat gentica, i conseqentment de l'evoluci de les espcies sn les mutacions i les recombinacions meitiques; encara que tamb poden produir o induir patologies.

Els genomes han d'sser inestables dintre d'uns lmits, per fer possible l'existncia d'una variaci que permeti que hi hagi evoluci.

L'origen de la mutaci pot ser espontani atribudes a l'atzar o artificial mitjanant agents mutgens entre els que es troben substncies qumiques i radioactives.

Classificaci de les mutacions.
Segons el tipus de cllules afectades.
Mutacions en les cllules germinals.- Afecten a la capacitat reproductora de l'individu, poden sser transmeses a part de la descendncia. Sn bastant poc freqents ja que n'hi ha cada 10-6 per locus i divisi cellular.

Mutacions en les cllules somtiques.- No afecten a les cllules descendents que no formaran un organisme sencer. Sn les ms freqents.

Segons la magnitud de la mutaci.

Mutacions a gran escala o anomalies cromosmiques.- Sn les que es produeixen per errors de repartiment del genoma entre cllules filles a la meiosi i a la mitosi, l'anomenat reagrupament cromosmic. Hi trobam:
Duplicacions.- Quan es tenen dues cpies d'un mateix cromosoma (no ens referim a l'homleg, sin el mateix cromosoma en sentit estricte);
Delecions.- Hi manca un cromosoma sencer.
Mutacions a petita escala.- S'hi produeixen errors en un o diversos parells de bases. Poden sser:
Delecions.- S'hi eliminen un o diversos nucletids.
Insercions o translocacions.- S'hi introdueixen puntualment seqncies repetides del triplet, en tndem i/o elements transposables.
Substitucions.- Es donen poc freqentment i s'hi produeix un canvi en un o diversos parells de bases. N'hi ha diversos tipus:
Transversions.- S'hi canvia una purina per una pirimidina, o a l'inrevs.
Transicions.- S'hi canvia una purina per una altra purina o una piridina per una altra piridina.

Segons els seus efectes.
Mutacions silencioses.- La variaci del genotip no s'expressa en el fenotip. Pot sser degut a qu la mutaci s'ha produt al tercer nucletid d'un cod, en una sense mutaci (s'ha de recordar que molts codons tenen els dos primers nucletids iguals a l'hora de determina un aminocid); o b que s'ha produt a una zona no codificant, un intr, o una zona no reguladora.
Mutacions no silencioses.- La variaci del genotip s'expressa en el fenotip. S'hi situen:
Mutacions de sentit erroni (Missense mutations).- Es canvia l'aminocid que s'hi situa variant-ne el cod a l'ADN.
Mutacions sense sentit (Nonsense mutations).- Hi ha acabaments prematurs per l'aparici de seqncies STOP.
Mutacions al marc de lectura (Frameshift mutations).- Amb l'addici d'un nucletid o la seva deleci, es produeix un desplaament en la lectura de la seqncia que produeix en la traducci un polinucletid totalment diferent.
Mutaci en les UTR o untranslated regions.- Hi ha una variaci en les seqncies GT/AG intrniques que assenyalen el punt d'eliminaci d'introns, o b, generen seqncies no tradubles als ribosomes.
Mutacions al promotor.- Es modifica el promotor, de forma que el fenotip varia a causa d'una manca d'expressi gnica o per una sobreexpressi.

Nomenclatura de les mutacions.
Es basa en indicar quina s la variaci en aminocids o en nucletids. Per exemple, les substitucions dels aminocids vnen donades per l'aminocid substitut, la seva posici i l'aminocid substituent: R117H, Arg117His; G542X, Gly542Stop; les substitucions de nucletids vnen donades per la seva posici, el nucletid substitut i desprs d'una fletxa, el nucletid substituent: 1162G>A; les delecions de nucletids vnen donades pel marge de nucletids delectats, la seqncia d'aquests nucletids, i a vegades s'inclou la seqncia delectada: 6232-6236del  6232-6236delATAAG.

Vegeu tamb.
SNP;
Mutaci cromosmica;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58728" title="Atzar" nonfiltered="2992" processed="2986" dbindex="23295">
L'atzar s un conjunt de causes no conegudes amb el resultat d'un efecte imprevisible.

En matemtica la teoria de la probabilitat s'ocupa dels fenmens atribubles a l'atzar.

Qualsevol fenomen, que depn d'un conjunt de condicions massa complexes per a poder estudiar o conixer-les totes, que no s inevitable ni impossible, s pot atribuir a l'atzar.

Les lleis probabilstiques enuncien resultats de tipus global respecte a un gran nombre de repeticions del conjunt de condicions. Aquestes lleis sn diferents de les lleis "naturals" ja que no tenen el mateix aspecte de "necessitat" per en matemtica se n'ha fet una teoria.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58729" title="Josep Guardiola i Sala" nonfiltered="2993" processed="2987" dbindex="23296">







Josep Guardiola i Sala, ms conegut com a Pep Guardiola, va nixer a Santpedor, el Bages, el 18 de gener de 1971, i ha estat un dels migcampistes ms importants del futbol catal. Ha jugat 47 vegades amb la selecci espanyola i ha estat tamb el capit de la selecci catalana durant molts anys. Actualment s l'entrenador del primer equip del Futbol Club Barcelona.

 Trajectria .
Al Bara.

Va arribar al Bara el 28 de juny de 1984, procedent del Gimnstic de Manresa, militant en la categoria de juvenils des de l'any 1984 a l'any 1990.

A partir de 1991, Johan Cruyff el va seleccionar com a mig-centre del primer equip. Immediatament es va adaptar a aquest rol i fou el director d'orquestra del memorable Dream Team. Desprs de la retirada de Jos Mari Bakero, Guardiola fou el capit de l'equip. Des de llavors fou el smbol i referncia futbolstica del Bara.  

El 8 d'Agost de 1992, Guardiola va guanyar la medalla d'or en els Jocs Olmpics de Barcelona 1992, en la final jugada en el Camp Nou contra Polnia.

El 20 de maig d'aquell mateix any va aconseguir a Wembley, juntament amb aquell equip dels Stitxkov, Bakero, Ferrer, Koeman, Zubizarreta, Laudrup... etc., la primera Copa d'Europa del Bara, arrodonint un any inoblidable uns dies ms tard, en guanyar una lliga que semblava perduda grcies a l'ajut del Tenerife.

Els any 1993 i 1994 tamb van acabar amb lligues guanyades in-extremis a la darrera jornada, amb l'afegit de dues decepcions a la Copa d'Europa, especialment per la final perduda per golejada a Atenes contra el Milan.

L'poca sota les ordres de Van Gaal va ser ms anodina en espectacle, tot i que hi va haver ttols majors, com les lligues de les temporades 1997-98 i 1998-99, amb Guardiola com a protagonista en el poc joc brillant que es va poder veure en aquell Bara dels holandesos i amb Rivaldo i Figo com a estrelles.

Una greu lesi produda el 31 d'agost de 2000 el va deixar uns mesos lluny dels terrenys de joc. Altres lesions importants a la seva carrera van ser les que el van deixar fora dels mundials de Frana (1998) i de Corea-Jap (2002). 

Guardiola va deixar el Bara l'11 d'abril de 2001, desprs de 379 partits jugats, amb un balan de 224 guanyats, 82 empatats i 73 perduts.

Pel mn.
En deixar el Bara va fitxar pel Brescia, equip de la Serie A del Calcio itali. Desprs d'un bon any amb aquest equip la Roma va decidir fitxar-lo, tot i que no va contar massa per a Fabio Capello, i va jugar poc. Com a conseqncia d'aix torn al Brescia, on torn a ser l'eix de l'equip, company de Roberto Baggio i pea fonamental en la permanncia de l'equip. Desprs d'un partit contra el Piacenza, el 21 de novembre de 2001, va donar positiu en un test de nandrolona, motiu pel qual va ser penalitzat amb quatre mesos de suspensi. Anys ms tard, i desprs d'un llarg procs judicial, seria absolt d'aquesta acusaci.

Al 2003 fou contractat pel Al Ahly de la lliga de Qatar. Dos anys al pas li van servir per conixer una altra cultura, compartir el torneig amb Gabriel Batistuta, Claudio Caniggia, Fernando Hierro i ser triat millor jugador estranger en l'any del seu debut. 
Desprs de l'aventura qatariana, va comenar el curs d'entrenador a Espanya. Quan semblava que deixaria el futbol, i desprs de rebutjar les ofertes del Manchester City i el Wigan d'Anglaterra, el 20 de desembre de 2005 va fitxar pel Dorados de Cualiacn, de Mxic, on coincideix amb el seu amic Juan Manuel Lillo com a entrenador.
Noms jug el Torneo Clausura 2006 del futbol mexic, fins al mes de maig, i torn tot seguit per enllestir el curs d'entrenador.

Com a entrenador.

El juny de 2007 va passar a ser el primer entrenador del Bara B, que havia baixat a Tercera Divisi la temporada anterior. La temporada va ser un xit i va aconseguir l'ascens del filial a Segona Divisi B. A finals d'aquella temporada, el dia 5 de juny de 2008, va signar amb el President del Bara, Joan Laporta, el contracte per fer el salt a entrenar el primer equip, en substituci de Frank Rijkaard.

 Equips .


 Palmars .

 Espanya .
 Futbol Club Barcelona, 6 Lligues. Temporades 1990-1991, 1991-1992, 1992-1993, 1993-1994, 1997-1998 i 1998-1999;
 Futbol Club Barcelona, 2 Copes. Anys 1997 i 1998;
 Futbol Club Barcelona, 4 Supercopes. Temporades 91/92, 92/93, 94/95 i 96/97;

 Internacional .
 Futbol Club Barcelona Copa de Campions d'Europa de 1992;
 Futbol Club Barcelona Recopa d'Europa de 1997 (Competici extingida);
 Futbol Club Barcelona Supercopa d'Europa. Anys 1992 i 1997;
 Selecci espanyola de futbol Sub-21 . Medalla d'or en els Jocs Olmpics de Barcelona 1992;

 Personal .
 Trofeu Bravo de 1992, atorgat per la revista italiana Guerin Sportivo al millor jugador europeu menor de 21 anys.

Referncies.


 Enllaos externs .
 Pgina no oficial del jugador;
 Pgina amb moltes dades ;



}



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58730" title="Detroit Pistons" nonfiltered="2994" processed="2988" dbindex="23297">


Detroit Pistons sn un equip de bsquet de la NBA i tenen la seu a Detroit, Michigan.

 Fundaci: 1941 com Ft. Wayne Zollner Pistons en la National Basketball League, es van unir a la Basketball Association (la que seria ms tard l'NBA). Es van traslladar a Detroit el 1957. Abans coneguts com: Fort Wayne Zollner Pistons (1941-1948) y Fort Wayne Pistons (1948-1957). ;
 Estadi: Palace of Auburn Hills.
 Uniforme: Vermell, blanc i blau. ;
 Logo: PISTONS sobre una pilota de bsquet. ;
 Ttols NBA: 1989, 1990 i 2004. ;
 Propietari: Bill Davidson. ;

 Histria de la Franqucia .
Fundada el 1941 a Fort Wayne, Indiana, per Fred Zollner, s la franqucia ms antiga de la NBA.

En la dcada dels 80, van formar un equip amb: Isiah Thomas, Bill Laimbeer, Vinnie Johnson, Joe Dumars, Rick Mahorn i Dennis Rodman. Pel seu estil de joc fsic, i la intensitat amb la que s'enfrontaven als seus rivals, els Pistons es van guanyar el sobrenom de "Bad Boys". Aix, arribarien a les finals dels play-off, que van perdre contra els Lakers. Un any ms tard es va repetir la final de l'NBA, per aquesta vegada els "Bad Boys" van guanyar el ttol. L'any segent, el 1990, van aconseguir el seu segon campionat derrotant als Blazers.

El 2000, desprs d'uns anys de transici mentre les estrelles de la dcada dels 80 es retiraven, els Pistons van protagonitzar un trasps amb els Magic, en el qual van canviar a dos jugadors pel que encara era jugador franqucia, Grant Hill. Un d'ells va ser Ben Wallace (Big Ben), que seria la primera pedra dels nous Pistons. Des de llavors, han envoltat a Ben de estrelles emergents, com Chauncey Billups, Richard Hamilton, Tayshaun Prince i Rasheed Wallace. Entrenats per Larry Brown van aconseguir guanyar el ttol de 2004 contra els Lakers, en una final que semblava que la guanyarien els de Los Angeles.

 Pavellons .
 North Side High School Gym (1948-1952);
 War Memorial Coliseum (1952-1957);
 Olympia Stadium (1957-1961);
 Cobo Arena (1961-1978);
 Pontiac Silverdome (1978-1988);
 The Palace of Auburn Hills (1988-avui);

 Plantilla Actual .


 Jugadors destacats .
 Membres del Basketball Hall of Fame .

Dave Bing;
Bob Lanier;
Earl Lloyd (com contribuidor, no com jugador o entrenador);
Isiah Thomas;
Chuck Daly (com entrenador);

 Per recordar .

Mark Aguirre;
Carlos Arroyo;
Chucky Atkins;
Jon Barry;
Elden Campbell;
Adrian Dantley;
Bison Dele;
James Edwards;
Sean Elliott;
Chris Ford;
Grant Hill;
Allan Houston;
Mike James;
Christian Laettner;
John Long;
Rick Mahorn;
Darko Milicic;
Terry Mills;
Theo Ratliff;
Zeljko Rebraca;
Clifford Robinson;
Dennis Rodman;
John Salley;
Jerry Stackhouse;
Kelly Tripucka;
Corliss Williamson;

 Nmeros retirats .

2 Chuck Daly (no va jugar mai a l'NBA. Representa els dos ttols conseguits per l'equip);
4 Joe Dumars;
11 Isiah Thomas;
15 Vinnie Johnson;
16 Bob Lanier;
21 Dave Bing;
40 Bill Laimbeer;

 Entrenadors i altres .
Larry Brown ;
Chuck Daly ;
Earl Lloyd;
Gregory Johnson;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58731" title="Insecticida biolgic" nonfiltered="2995" processed="2989" dbindex="23298">
Els insecticides biolgics o ecolgics sn aquells productes contra insectes basats en l's directe d'ssers vius o de matries actives que en provinguin, i amb exclusi en qualsevol cas dels  basats en productes de sntesi qumica. 

La recerca cientfica incrementa les possibilitats de lluita biolgica amb el millor coneixement de la biologia i de l'obtenci de nous productes. 

Com a principals avantatges de l's de sistemes de lluita biolgica s'ha trobat que les plagues no generen tan rpidament resistncia a aquest tipus de productes  i els beneficis medioambientals derivats de no alliberar al medi substncies nocives. 

Com a principal inconvenient estan la dificultat d'aplicaci en moment i forma adequada d'alguns productes especialment a ple camp ja que en hivernacle les condicions sn ms controlables.
 
Tipus d'insecticides biolgics.

Olis minerals.
Oli d hivern aplicat durant el reps hivernal;
Oli d estiu aplicat en plena vegetaci.

L'efecte insecticida s noms fsic ja que l'oli recobreix l'insecte adult o les seves formes hivernants i impedeix que respiri.

En agricultura biolgica no s utilitzen quan es troben formulats mesclats amb altres insecticides de sntesi qumica 

Feromones.
La feromona actua per confusi sexual i atraient a una trampa a l'insecte amb el resultat que no s'aparella i mor per inanici. 

Vegetals.
Piretrina natural obtinguda d'aquesta planta de la famlia de les compostes.
Azadiractina extreta d' Azadiracta indica (Arbre del Neem). ;
Rotenona: se extreu d'arrels de Derris spp i altres lleguminoses similars. ;
Preparats de plantes (infusions, decoccions etc.) com ortiga urtica sp, absenta Arthemisia absinthum. cua de cavallEquisetum arvense i moltes altres;

Virus.
Per exemple el carpovirus contra el lepidpter cuc de la poma

Bacteris.
Bacillus thuringiensis  actua especialment contra lepidpters especial per a plagues barrinadores de tiges o foradadores de fruits i fulles.

Un gen extret d aquest bacil s incorpora a plantes geneticament modificades (OGM)(blat de moro, cot etc.) que les fa indemmes a les principals plagues. Les plantes modificades geneticament no es fan servir en agricultura biolgica encara que la bactria aillada  s.
Altres bacteris ;

Fongs.
Beauveria bassiana: contra insectes hempers.
Metarhizium anisopliae: contra colepters, hempters i lepidpters.
Verticillum lecanii: contra insectes de l'ordre homoptera (pugons, caparretes ) ;
Trichoderma sp;

Insectes vius. 
S'introdueixen adults o b els ous, normalment una plaga d'origen foraster est millor adaptada ambientalment que el seu predador per la qual cosa cal fer reintroduccions d'aquest. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58736" title="Ortiga" nonfiltered="2996" processed="2990" dbindex="23299">

Ortiga (Urtica) s un gnere de plantes de la famlia de les Urticaceae totes elles caracteritzades per tenir pls que alliberen una substncia cida que fa cossor i inflamaci a la pell.
Tota la planta s de color intensament verd i semicaduciflia durant l'hivern.
Als Pasos Catalans les ortigues ms comunes sn Urtica dioica, la ms gran  i Urtica urens, ms xica. 
s fan en terrenys molt nitrogenats com per exemple l'entrada dels corrals, suporten molt el fred i sn molt difcils d'eliminar amb herbicides o llaurant ja que tenen estolons.
Les anomenades ortigues mortes pertanyen a la famlia de les labiades dins dels gneres Lamium i Stachys i malgrat que el seu aspecte s'assembla fora a les veritables ortigues no tenen pls urticants.

Espcies.
El gnere comprn unes 35 espcies de les regions de clim temperat de tot el mn. En general sn herbes perennes per algunes sn anuals i unes poques arbusts.Totes elles estan caracteritzades per tenir pls que en trencar-se alliberen una substncia irritant per a la pell.

Espcies dUrtica presents als Pasos Catalans.
Urtica dioica: Ortiga gran - herba perenne dioica, de fulles ovato-lanceolades, serrades. De 0'5 a 1'5 metres d'alada. Floreix d'abril a setembre i viu en llocs sempre humits entre el nivell del mar i els 2500 metres. ;
Urtica urens: Herba anual de 0'1 a 1'2 metres viu entre el nivell del mar i els 800 metres.
Urtica atrovirens: Herba perenne monoica noms es troba a Mallorca a la serra de Tramuntana ;
Urtica pilulifera: Anual o biennal monoica viu entre el nivell del mar i els 1000 metres.
Urtica membranaceae: Fulles ovades, viu noms al litoral.


Altres espcies d'Urtica en el mn.
Urtica angustifolia. Xina, Jap, Corea.
Urtica cannabina.  Sibria fins Iran.
Urtica dubia Canad.
Urtica ferox: Arbre ortiga  Nova Zelanda;
Urtica hyperborea. Himlaia ;
Urtica incisa:Arbust Austrlia.
Urtica laetivirens. Jap;
Urtica parviflora. Himlaia ;
Urtica platyphylla. Xina, Jap.
Urtica thunbergiana. Jap.

Usos.

Les ortigues han tingut s com a fibra txtil i com aliment ja que una vegada cuites perden el poder lacerant i tenen un gust agradable. Es mengen com a verdura, en sopa, en truita, etc. Es prefereixen els brots tendres i s'han de collir amb guants.

Popularment les fregues amb plantes d'ortigues es consideren un remei contra l'artrosi o els dolors musculars com la torticoli. 

En la medicina cientfica tamb s'ha comprovat una certa acci dels preparats d'ortiga contra l'artritis.
  
En agricultura ecolgica una decocci d'ortigues s'empra com adob nitrogenat i com insecticida.

Folklore.

En tractar-se d'una planta cosmopolita i l'nica amb la caracterstica urticant ha generat nombroses llegendes i costums arreu del mn.

Segons alguns no piquen si mentre es passa entre elles es recita una oraci, o b es mant la respiraci.

Plantes de fulla ampla que creixen entre les ortigues com l'agrella, del genere Rumex, o la llapassa o bardana Arctium minus es considera popularment que curen la inflamaci provocada per les ortigues (malgrat que una vegada ha entrat l'acid dins el cos noms tenen un lleuger efecte emolient).

Enllaos externs.
fibra textil: http://www.nettleworld.com/ (aleman);












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58741" title="Sulfat" nonfiltered="2997" processed="2991" dbindex="23301">

Un sulfat en qumica, s una sal o ster format per substituci dels dos toms d'hidrogen de l' cid sulfric. s un compost.

Es coneixen sulfats de gaireb tots els metalls, per exemple.
Coquimbita, sulfat de ferro (III),  Fe3+23  9 H2O;
Copiapita, sulfat de ferro i magnesi, MgFe4(SO4)32  18 H2O;

En general s'obtenen els sulfats reaccionant l'cid sulfric amb un metall, un hidrxid, un xid o una sal d'un altre cid, o per oxidaci de sulfurs i sulfits.

En la indstria qumica tenen gran aplicaci els sulfats especialment els de sodi, potassi, calci (vegeu guix), amoni i coure. 

Sulfat en agricultura.
El verb sulfatar s'ha ests entre la pagesia com a sinnim d'aplicaci de qualsevol producte fitosanitari per polvoritzaci.

A partir de la segona meitat del segle XIX els tractaments fitosanitaris a base de sulfat de coure per a tractar fongs van ser els primers productes qumics emprats en l'agricultura, per aix es conserva tradicionalment el verb de sulfatar encara que el principi actiu que no sigui un sulfat.

Vegeu tamb.
Cicle del sofre;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58745" title="ster" nonfiltered="2998" processed="2992" dbindex="23302">

ster en qumica s la substncia orgnica caracteritzada per tenir un grup funcional o sigui la uni d'un grup acil amb un grup alquil.

En el cas d'sters d'cids inorgnics (ntric, sulfric, fosfric), el grup alquil va lligat al residu d'cid mineral (-NO2, -SO3H, -PO3H2). 

El mtode d'obtenci ms emprat s per esterificaci directa. 

Per hidrlisi els sters regeneren l'cid i l'alcohol, si la hidrlisi s bsica s'obt el sab.

Els sters sn emprats com a solvents (acetat de metil, d'etil i de butil), i els sters ntrics tenen importncia com a explosius i en l'obtenci de celluloide. 

Els sters d'cids no saturats, com els dels cids acrlic i metacrlic, es polimeritzen  i formen un tipus de plstic.

Altres sters entren en la composici dels perfums sinttics amb olor de pltan (acetat d'isoamil), pinya americana (butirat de butil) o rom (propionat d'isobutil).

Els sters fosfrics i tiofosfrics han adquirit gran importncia en l'us com a insecticida fosforat.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58747" title="Grup acil" nonfiltered="2999" processed="2993" dbindex="23303">
Un grup acil en qumica o grup radical orgnic RCO  deriva dels cids carboxlics RCOOH per eliminaci de l'hidroxil OH del grup funcional. 

En nomenclatura sistemtica qumica, els grups acil que deriven d'cids que porten el sufix -oic sn designats substituint -oic per -ol. Malgrat aix es conserven denominacions com les 
dacetil que deriven d'cids que reben noms trivials sense el sufix -oic.

Els grups acil en els quals R s un grup aromtic, s'anomenen grups arol i es representa genricament pel smbol ArCO . 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58749" title="Kalahari" nonfiltered="3000" processed="2994" dbindex="23304">


El Kalahari s un desert semirid i sorrenc de l'frica austral que t una extensi d'uns 500.000 km. Ocupa el 70% de Botswana, i parts de Nambia i Sud-frica. Altres fonts estendrien l'rea del Kalahari fins als dos milions i mig de quilmetres quadrats, arribant a Zimbabwe, Angola i Zmbia. 

El seu nom prov de la paraula tswana kgalagadi, que significa 'gran set'. El Kalahari est format per vastes rees cobertes per sorres de tons vermellosos i marrons i sense cap tipus d'aigua a la superfcie. Aix no obstant, el Kalahari no s un autntic desert. Parts del Kalahari reben ms de 250 mm de pluja al llarg de l'any i tenen bastant vegetaci; noms s rid de deb al sud-oest (menys de 175 mm de pluja anual), fet que el converteix en un desert fssil. Les temperatures estivals al Kalahari sn d'entre 20 i 40C. A l'hivern, el Kalahari t un clima fred i sec, amb gelades a la nit. La temperatura mnima com a terme mitj a l'hivern est per sota dels 0C.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58751" title="Flock" nonfiltered="3001" processed="2995" dbindex="23305">


El Flock s un navegador web basat en la tecnologia de Mozilla, com tamb l'empresa (FlockInc) que el desenvolupa. El navegador parteix del codi del Mozilla Firefox amb addicions i modificacions per a fer-lo ms orientat als serveis web socials ms populars. 

Alguns d'aquests serveis sn els que habitualment es coneixen com a Web 2.0, per exemple:

Flickr (compartici de fotografies);
Del.icio.us (compartici d'adreces d'inters);
Technorati;
Edici i publicaci en sistemes de blocs;
Agregaci de notcies, canals RSS;
etc.

 Enllaos externs .
Pgina oficial del Flock  ;
Projecte de traducci del Flock al catal ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58752" title="Anfora" nonfiltered="3002" processed="2996" dbindex="23306">
L'anfora (del mateix terme grec, que signifiva "repetir") s una paraula que designa que un membre d'una frase s objecte d'una referncia ulterior, dins la mateixa frase o dins una frase del discurs. s contrari a la catfora.

En gramtica, es pot produir l'anfora mitjanant diversos tipus de mots, com per exemple els pronoms, determinats adverbis... Els antecedents d'una oraci de relatiu poden ser considerats anfores.

L'anfora es tamb un recurs literari que es dna quan en un poema es repeteix el mateix terme a principi de cada vers per donar mfasi a la idea o imatge. Ajuda al ritme del vers i a la memoritzaci, actuant com una espcie de tornada. Es pot adaptar el recurs a la prosa repetint les mateixes paraules al principi de cada frase.

 Exemples literaris .

Oh gran dolor, estupefacte incendi.

Oh gran dolor, hores sense salps.

Oh gran dolor, missa a fulles corcades.

(Vicent Andrs Estells)


 Exemples de llenguatge publicitari .

Fem Bara. Fem Fundaci. 
  
(Fundaci FCB)


Un mili de lectors, un mili de possibles compradors.

(Petits anuncis, El Peridico)
 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58753" title="Monestir de Sant Esteve de Banyoles" nonfiltered="3003" processed="2997" dbindex="23307">


El Monestir de Sant Esteve de Banyoles es troba situat al nucli antic del municipi. Es pot considerar la primera fundaci monstica benedictina a Catalunya i s considerat el bressol de la ciutat de Banyoles. 

Pels seus valors histrics, arqueolgics i arquitectnics, el conjunt abacial fou declarat Monumento Histrico-artstico de Inters Nacional (1973) i, en virtut dels traspassos a la Generalitat de Catalunya, est considerat, a hores d ara, com a B Cultural d'Inters Nacional (1973).

En les obres fetes a la cripta el maig de 1980 hom descobr fragments de murs de dos absis, un romnics i l'altre preromnic. Malauradament foren soterrats de nou l'agost del mateix any.

Histria.
Es data la fundaci del Monestir abans de l'any 812, a crrec de l'abat Bonitus, el qual obtingu del comte Odil de Girona el dret d'aprisi sobre un erm anomenat "Baniola", del pagus de Besal. 

 La primera notcia de l'existncia del Monestir de Sant Esteve la trobem en el document datat l'any 822, on es cita una autoritzaci del comte Odil de Girona per treballar en un "lloc erm que es diu Baniola". ;

L'abat Mercoral, successor de Bonitus, va obtenir de Llus el Piets, el precepte que li confirmava la propietat de l'Estany de Banyoles, les seves aiges i les terres del voltant. 

Els primers habitants de Banyoles s'installaren a l'entorn del Monestir i hi restaren durant segles, sota el poder feudal de l'abat. Els edificis que va constituir el cenobi van patir diverses destruccions al llarg del temps. Actualment, el conjunt arquitectnic que es coneixen com a Monestir s una barreja d'estils produts en diferents poques.

Etapes de construcci.
Els edificis que constituen el cenobi van sofrir diverses destruccions al llarg del temps. Actualment el conjunt arquitectnic que coneixem com a monestir s una barreja d'estils produts en diferents poques.

 La primera esglsia que s'hi va construir va ser destruda a mitjans del segle X, tot i que es va reedificar i consagrar el 957 pel bisbe de Girona, Amulf. Aquesta nova esglsia va ser feta amb volta de pedra i tres absis. ;
 Durant el segle XI el monestir va ser destrut, per es va tornar a reformar i consagrar l'any 1086.
 El monestir tamb es va veure afectat pel terratrmol de Catalunya de 1428. ;
 Durant l'any 1655, a les invasions franceses, es va destruir el campanar del monestir, el claustre romnic i una part del temple. ;
 La reconstrucci comena a finals del segle XVII:
 S'edifica el campanar (1692-1699).

Estructura del Monestir.

Les principals edificacions actuals del Monestir sn:
Claustre del Monestir de Sant Esteve.El primer claustre documentat del Monestir est datat l'any 1086, d'estil romnic. L'actual est datat al segle XVIII, d'estil neoclssic.
L'esglsia del Monestir s d'una nica nau, acabada amb un triple absis. La faanda d'entrada a l'actual esglsia s d'estil gtic tard del segle XVI, mentre que la resta de l'edifici s del segle XVIII, d'estil neoclssic. ;
El seu campanar s de finals del segle XVII i el cupul que el corona del segle XVIII.

Tanmateix, anteriorment el Monestir de Sant Esteve era una fortalesa, amb murs exteriors de gran espessor, torres i l'envoltaven els recs que feien de fossat.

Existien tota una srie de dependncies com sn el refectori, el dormitori, la sala capitular, les cases dels monjos i de l'abat, el celler, el rebost, el graner, l'estable, la cuina, les presons i la porteria.

Els tresors del Monestir.
El Monestir de Sant Esteva conserva unes singulars obres d'art.
 Retaule de Nostra Senyora de l'Escala, datat a mitjans del segle XV i atribut al mestre Joan Antig. Al cos central del retaule, hi ha l'escultura gtica d'alabastre policromat de la Mare de Du de l'Escala, del segle XIV.
Arqueta de Sant Martiri. Es tracta d'una altra pea d'estil gtic, emblemtica de la ciutat, considerada un dels elements ms remarcables de l'orfebreria gironina. s una pea del segle XV i es tracta del recobriment de plata d'una caixa de fusta de xiprer on hi ha les despulles de Sant Martiri, patr de Banyoles. L'arqueta t forma de temple gtic i estava envoltada per vint-i-quatre figures del mateix metall. Va ser espoliada el 1980 quan es trobava a la sagristia del Monestir i, en aquests moments, s'est en procs de recuperaci de les peces.
Els capitells romnics. Durant les obres de rehabilitaci del claustre, acabades l'any 2003, van aparixer diferents restes de capitells romnics, valorats com de gran importncia patrimonial, datats el segle XI, aix com unes pintures policromades d poca tardogtica (segle XV).  ;
Orgue del Monestir de Sant Esteve. Situat a sobre el vestbul de l'esglsia. s d'estil barroc, tamb del segle XVIII.
 Elements lapidaris medievals que actualment es troben dispersos entre el Museu Arqueolgic Comarcal de Banyoles i el mateix claustre.
Collecci de pintura, amb obres que daten del segle VI al segle XVIII.

Bibliografia.
Elisabeth Oliva, et alt. 2005. El patrimoni del Pla de l'Estany. Inventari histric i arquitectnic de la comarca. Consell Comarcal del Pla de l'Estany (ed.), p. 152.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58754" title="Revolta de les Comunitats de Castella" nonfiltered="3004" processed="2998" dbindex="23308">

La revolta i guerra de les Comunitats de Castella, tamb coneguda com a Revolta dels comuners, va ser un aixecament contra la corona que va tenir lloc entre 1520 i 1521, protagonitzat per les ciutats de l'interior de la Corona de Castella al comenament del regnat de Carles I. 

Van protagonistes les ciutats de l'interior castell, situant-se al capdavant de les de Toledo i Valladolid. El seu carcter ha estat objecte d'agitat debat historiogrfic, amb postures i enfocaments contradictries. Aix, alguns estudiosos qualifiquen la Guerra de les Comunitats com una revolta antisenyorial; uns altres, com una de les primeres revolucions burgeses de la Era Moderna, i una altra postura defensa que es va tractar ms aviat d'un moviment antifiscal i particularista, d'ndole medievalitzant o retrgrada. 

L'aixecament es va produir en una situaci d'inestabilitat poltica en la corona de Castella, que s'arrossegava des de la mort de Isabel la Catlica (1504). A l'octubre de 1517, el rei va arribar a Astries, provinent de Flandes, on s'havia autoproclamat rei de les seves possessions hispniques en 1516. A les Corts de Valladolid de 1518 hi va arribar sense saber parlar gaireb castell i acompanyat d'un gran nombre de nobles i clergues flamencs, el que va provocar recels entre les elits socials castellanes, que van sentir que el seu adveniment els implicaria una prdua de poder i estatus social (la situaci era indita histricament). Aquest descontentament va anar transmetent-se a les capes populars i, com primera protesta pblica, van aparixer pasquins en les esglsies on podia llegir-se:

Tu, terra de Castella, molt desgraciada i maleda ets al sofrir que un tan noble regne com ets, sigui governat per qui no et tenen amor 

Les demandes fiscals, coincidents amb la sortida del rei per a la elecci imperial a Alemanya (Corts de Santiago i La Corunya de 1520), van produir una srie de revoltes urbanes que es van coordinar i van institucionalitzar, trobant un candidat alternatiu a la corona en la reina propietria de Castella: la mare de Carles, Joana, la incapacitat de la qual o bogeria podia ser objecte de revisi, encara que la prpia Joana, de fet, no collabors. Desprs de prcticament un any de rebelli, s'havien reorganitzat els partidaris de l'emperador (particularment l'alta noblesa i els territoris perifrics castellans, com Andalusia), i les tropes imperials asestaron un cop gaireb definitiu a les comuneres en la batalla de Villalar, el 23 d'abril de 1521. All mateix, a l'endem, es va decapitar als lders comuneros (Juan de Padilla, Juan Bravo i Francisco Maldonado). L'exrcit comunero quedava descompost. Solament Toledo va mantenir viva la seva rebellia, fins a la seva rendici definitiva al febrer de 1522. 

Les Comunitats han estat sempre motiu d'atent estudi histric, i el seu significat de vegades ha estat mitifica6 i utilitzat polticament, en particular a partir de la visita de El Empecinado a Villalar el 23 d'abril de 1821, amb motiu del III centenari de la derrota (tal com era sentida pels liberals). Pintors com Antonio Gisbert van retratar als comuners en algunes de les seves obres, i es van signar documents com el Pacte Federal Castell, amb clares referncies a les Comunitats. Els intellectuals conservadors o reaccionaris van adoptar interpretacions molt ms favorables a la postura imperial i crtiques cap als comuners. A partir de la segona meitat del segle XX es van revitalitzar els estudis histrics fent s d'una metodologia renovada.

En un llibre de socials d'institut de 3er la definici es la seguent:

La revolta de les comunitats va tenir lloc en diverses ciutats de Castella com a protesta dels gentilhomes, els artesans i els comerciants per la poltica econmica i per la manca de respecte a les lleis del regne.

El conflicte es va estendre i es van produir revoltes al camp de caracter antisenyorial. L'exrcit comuner va ser derrotat per les tropes imperials a Villalar i els indigents principals, Padilla, Bravo i Maldonado, van ser executats.


 Referncies .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58771" title="Kickapoo" nonfiltered="3005" processed="2999" dbindex="23309">
Els kickapoo o kikap sn una tribu algonquina, el nom del qual prov de kiwigapana o kiwegapan , que vol dir  est per aqu . Foren anomenats Auyax (Tonkawa), Hecahpo (Otoe), Higabu (Omaha-Ponca), Ikadu (Osage), Quicapou, Kicapoux o Outitchakouk (pels francesos), Ontarahronon o Yuntarayerunu (Hurons), Shakekahquah (Wichita), o Shigapo (Kiowa-Apatxe). A Mxic els kickapoo (coneguts com a "kikapes") es diuen a si mateixos kikaapoa que en catal significa "els que van per la Terra". El govern mexic els considera un dels 65 pobles indgenes de Mxic i la seva llengua, per tant, gaudeix de reconeixement com a "llengua nacional de Mxic". 

 Localitzaci i demografia .
Vivien originriament als marges del riu Fox, al comtat de Columbia (Wisconsin). Actualment hi ha un grup a Oklahoma, un altre a Kansas Nordoccidental (8.000 acres) i un grup a Coahuila (Mxic).

El 1900 hi havia 500 als EUA i 400 a Mxic. El 1960 hi havia 360 a Kansas i 291 a Oklahoma, i el 1990 uns 500 a Texas. Segons Asher, el 1980 hi havia un total de 1.500 individus, dels quals 1.200 parlaven la llengua materna. El 1995, a la Kickapoo Tribe de Kansas hi viuen 822 individus (1.443 al rol tribal), a la d Oklahoma hi vivien 1.791 (2.153 al rol tribal) i a la de Texas 494 (493 al rol tribal). En total, 4.089 individus.

Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 3.525 purs, 307 barrejats amb altres tribus, 1.092 barrejats amb altres races i 192 barrejats amb altres races i altres tribus. En total, 5.116 individus. A Mxic hi havia uns 300 a Coahuila. Encara que el cens mexic del 2000 noms va registrar 138 parlants de kikap, s a Mxic on la llengua encara s ms vigorosa, ja que s'ensenya a les noves generacions, i a ms, com la resta de les llenges dels pobles indgenes de Mxic, gaudeix de reconeixement oficial.

 Costums .

Eren formidables guerrers, i llurs expedicions es deixaven sentir a Gergia, Alabama, Texas, Mxic, Nova York i Pennsilvnia. Culturalment se semblen molt a fox i sauk, i en general han resistit b l aculturaci.
Vivien en cases fixes i es movien entre residncies d estiu i d hivern. Conreaven moresc, psols i carabasses, i caaven el bis de les planures.

Es dividien en clans exogmics i basaven llur descendncia en la lnia paterna. Durant el segle XIX, com a resultat de llur disseminaci en llogarrets petits per tal de preservar-se dels atacs, es va trencar l autoritat tribal central i els capitosts de les bandes esdevingueren autnoms. Les principals ciutats eren Etnataek (amb Sauk i fox), Kickapougowi, i Neconga.

 Histria .
Durant el segle XVIII emigraren a la vora del riu Milwaukee, entre Illinois i Indiana. Una banda arrib fins al riu Sangaman, i fou coneguda com a  banda de les planures . L altra s establ al Wabash i fou coneguda com a  bermelln .
El 1667 i el 1670 foren visitats per primer cop pel p. Claude Jean Allouez a Wisconsin, i el 1765, desprs de la desfeta dels illinois, emigraren al centre d Illinois i d Indiana. Durant la Guerra d Independncia, com desprs en la Guerra del 1812, donaren suport a la Gran Bretanya merc el prestigi del capdill shawnee Tecumseh. Pel Tractat del 3 d agost del 1795 obtingueren llibertat de cacera a les terres cedides als EUA.
Entre el 1809 i el 1819 foren obligats a cedir llurs terres al nou estat d Illinois, i pel Tractat d Evansville del 1819 foren traslladats a Kansas, per el seu remeier Macina va dirigir resistncia i sabotatge contra els blancs el 1800-1832. 

Malgrat que el cap de la banda Vermilion, Kennekuk ( El qui posa el peu sobre l objecte caigut , 1790-1852) va predicar contra el consum d alcohol i en favor del pacifisme,  tot i aix el 1832 donaren suport als sauk i fox en la Guerra de Black Hawk. Com que la van perdre, pel Tractat de Castor Hill (1832) foren obligats a cedir Illinois, i uns 400 amb Kennekuk s establiren a Fort Leavenworth. Per aix el 1852 una part de la tribu, dirigida pel cap Masheena, emigr cap a Mxic i Texas amb alguns potawatomi, sollicitant al govern mexic un territori per establir-se. El govern va acceptar llur establiment en canvi de qu protegessin als pobladors de la regi dels atacs dels belligerants indgenes comantxes. El 1873 i el 1878 tropes nord-americanes van envair aquest territori mexic, per pressionar els kikap perqu retornessin a les reservacions, primerament pacficament, i desprs per fora: l expedici del 4rt de Cavalleria dirigit per Ranald Mackenzie a Mxic va destruir les viles de Nacimiento (riu Remolino) i va prendre com a hostatges dones i nens. Tanmateix, no tots retornarien als Estats Units. Durant la dcada de 1930, el president mexic, Lzaro Crdenas, va atorgar-lis ms territoris sota el pla de repartiment gratut de terres anomenades "ejidos". El territori donat, es va convertir en un lloc sagrat, en qu encara realitzen alguns rituals de caa.

La resta s establ a Territori Indi el 1837 amb sauk i fox, desprs de signar la Pau amb els EUA i ajudar el govern contra els seminola de Florida. Sempre posaren traves per a la recollocaci (malalties i falta de menjar), i el 1862 foren atacats pels sudistes al riu Little Concho, i el 1865 pels rangers texans a Dove Creek. El 1889 se sublevaren a causa del mal estat de la reserva, i el 1895 s oposaren a l emigraci blanca a Oklahoma. Pocs s aconvertiren al cristianisme, ja que Kennekuk s aconvert a la Native American Church i d altres seguiren la religi tradicional Drum o Dream.

El 1905 els agents dels EUA aconseguiren que uns 300 d ells que vivien a Mxic tornessin a Oklahoma. Des d'aleshores, el membre ms destacat de la tribu ha estat l'escriptora Crying Wind.

 Referncies .
Bruce G. Trigger: Handbook of North American Indians, Vol.15 Northeast, Smithsonian Institution, Washington 1978.

Enllaos externs.
 Primers Nacions- Kickapoo per Lee Sultzman;
 http://www.texasindians.com/kickapoo.htm;
 Pgina dels kikap de la Comissi pel Desenvolupament dels Pobles Indgenes de Mxic;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58773" title="Kennekuk" nonfiltered="3006" processed="3000" dbindex="23310">
Kennekuk ( El qui posa el peu sobre l objecte caigut , 1790- Forth Leavenworth, Texas 1852) tamb conegut com el Profeta Kickapoo, va predicar contra el consum d alcohol i en favor del pacifisme,  tot i aix el 1832 donaren suport a sauk i fox en la Guerra de Black Hawk. Com que la van perdre, pel Tractat de Castor Hill (1832) foren obligats a cedir Illinois, i uns 400 amb Kennekuk s establiren a Fort Leavenworth (Texas). All hi va morir de verola.

 Enlla .

 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58774" title="Crying Wind" nonfiltered="3007" processed="3001" dbindex="23311">
Crying Wind (nascuda el 1943) s una escriptora nordamericana d'tnia kickapoo. Es cri a la reserva que comparteixen amb sauk i fox amb la seva via Shima Sanii. Estudi a les universitats de Colorado (1961), Texas (1966), Nou Mxic (1967) i Alaska (1969). Les seves obres sn autobiografies on exposa la pobresa, la discriminaci i la seva conversi al cristianisme: Crying Wind (1977) i My searching heart (1980).

 Enlla .

 Biografia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58777" title="Sarsi" nonfiltered="3008" processed="3002" dbindex="23312">
Els sarsi sn una tribu de parla Na-den, el nom de la qual procedia del blackfoot sa-akhsi i volia dir  no bo , potser perqu no eren algonquins, o b perqu eren  protegits . S anomenen a si mateixos Tsuu t ina.

 Localitzaci .
Vivien als marges dels llacs Athabasca i Saskatchewan, a l estat de Saskatchewan (Canad). Actualment viuen a la reserva Sarcee (Alberta).

 Demografia .
El 1980 hi havia uns 600, dels quals noms 75 parlaven la seva llengua. Segons el cens canadenc del 2000, eren 1.985 individus censats a la reserva sarcee.

 Costums .
Degut als atacs constants que patien dels cree i chippewa, es van fer amics i aliats de la confederaci blackfoot, de la qual adoptaren llur cultura de les planures, llur organitzaci militar en societats secretes i guerreres i al dansa del sol.
Desprs d un cerimonial, conreaven tabac plantat, per en general es dedicaven a la cacera del bfal. 

 Histria .
Se sap que, com els altres tribus na-den, vivien als Territoris del Nord-oest fins que en els segles IX-X baixaren cap al Nord de Saskatchewan.
Cap el segle XVII es van moure cap al sud des del Nord de Saskatchewan, fins a les planurs de Montana i Alberta. Aleshores adoptaren els cavalls, la cacera del bfal i l aliana amb els blackfoot.
Tanmateix, foren delmats per les epidmies de verola del 1836 i del 1870, i per la febre escarlata del 1856. Per aix el 1877 van cedir llurs terres al govern del Canad i cap el 1880 acceptaren una reserva vora Calgary (Alberta) amb els assiniboine i blackfoot.
Sn independents, per sn molt aculturats i la majoria parla blackfoot o angls.

 Enllaos externs .
 Pgina de les Tribus del Tractat 7;
 Pgina Oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58779" title="Microhistria" nonfiltered="3009" processed="3003" dbindex="23313">
La microhistria s una branca dins de l'estudi de la histria. Iniciada als anys setanta, t com a finalitat la investigaci del passat en una escala molt petita. El tipus ms com de microhistria s l'estudi d'un poblet o una vila. Altres camps comuns inclouen documentar-se sobre persones importants a nivell local, o analitzar un sol quadre. Ja que les arrels dels esdeveniments ms importants estan basades en les accions dels ciutadans, aquests estudis solen tenir enormes ramificacions. La microhistria s una component important en la "nova histria" que ha aparegut des dels anys seixanta. Se sol compaginar amb les cincies socials, com l'antropologia i la sociologia.

Aquesta cincia no s'ha de confondre amb la prctica comuna en alguns historiadors aficionats de investigar sobre la histria del poble personal o l'esglsia.

Alguns microhistoriadors importants inclouen:
Wolfgang Behringer;
Alain Corbin;
Theo van Deursen;
Clifford Geertz;
Carlo Ginzburg;
Craig Harline;
Ronald Hutton;
Mark Kurlansky;
Emmanuel Le Roy Ladurie;
Giovanni Levi;
Luis Mott;
Osvaldo Raggio;
Jacques Revel;
David Sabean;
Stella Tillyard;
Sigurur Gylfi Magnsson;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58781" title="FRAP" nonfiltered="3010" processed="3004" dbindex="23314">


Frente Revolucionario Antifascista y Patriota (Front Revolucionari Antifeixista i Patriota, FRAP), organitzaci poltica sorgida durant el rgim de Franco a Espanya amb voluntat d'instaurar-hi una Repblica Popular i Federativa a travs d'un moviment insurreccional.

Fundaci.
Tot i que el gener de 1971 es va constituir el comit pro-FRAP, que l'1 de maig de 1973 va assassinar un policia a Madrid desprs d'una manifestaci, cosa que va provocar la detenci de desenes de militants. L'organitzaci es va constituir formalment el 24 de novembre de 1973, en una Conferncia Nacional celebrada a Pars, en la que Julio lvarez del Vayo va ser triat com a president i s'hi van ratificar els punts programtics:

 Derrocar la dictadura feixista i expulsar a l'imperialisme ianqui per mitj de la lluita revolucionria.
 Establiment d'una Repblica Popular i Federativa que garantisca les llibertats democrtiques i els drets per a les minories nacionals.
 Nacionalitzaci dels bns monopolstics i confiscaci dels bns de l'oligarquia.
 Profunda reforma agrria sobre la base de la confiscaci dels grans latifundis.
 Liquidaci de les restes de l'imperialisme espanyol.
 Fundaci d'un exrcit al servici del poble.

La declaraci va ser firmada per diverses organitzacions poltiques al voltant del Partit Comunista d'Espanya (marxista-leninista), escissi del Partit Comunista d'Espanya de Santiago Carrillo: Oposici Sindical Obrera (OSO), Uni Popular del Camp (UPC), Uni Popular de Dones (UPM), Federaci Universitria Democrtica Espanyola (FUDE), Federaci d'Estudiants d'Ensenyana Mitjana (FEDEM), Uni Popular d'Artistes (UPA), Joventut Comunista d'Espanya (marxista-leninista), Uni Socialista espanyola (USE), Fracci marxista -leninista del Moviment Comunista d'Espanya (MCE), Nova Germania (antic Moviment Democrtic del Poble Valenci) i el propi Partit Comunista d'Espanya (marxista-leninista).

Activitat.
Des dels seus orgens va protagonitzar mltiples accions contra la dictadura i va denunciar obertament la poltica revisionista seguida per la direcci del PCE i Santiago Carrillo en  haver-se apartat, segons els marxistes-leninistes, de les teories i dogmes generals del comunisme estalinista, dins el context de la rivalitat entre els comunismes xins i sovitic, i decididament propers al model albans.

Les anlisis poltiques sobre la crisi de la dictadura, i veient que la insurrecci popular no havia resultat ser un factor desestabilitzador suficient, van portar el FRAP a la prctica de la lluita armada i van desembocar en els atemptats contra membres de la policia en l'estiu de 1975. La resposta repressiva del rgim de Franco va provocar la detenci de nombrosos militants, la celebraci de dos Consells de Guerra i, finalment, els afusellaments el 27 de setembre de 1975 de Xos Humberto Baena Alonso, Jos Luis Snchez Bravo i Ramn Garca Sanz.

Oposada a tot tipus de pacte fins i tot amb militars demcrates o l'esglsia progressista, va resultar ser una organitzaci cada vegada ms apartada dels pactes i moviments poltics reals que s'estaven donant en l'oposici a la dictadura.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58782" title="Apollnia d'Assria" nonfiltered="3011" processed="3005" dbindex="23315">

Apolnia fou una ciutat capital de districte a Assria que Estrab identifica amb Sittacene i diu que era entre Babilnia i Susis, havent estat anomenada desprs Apollinatis pels macedonis vers el 300 aC. Apollinatis era en realitat un districte que Polibi situa a l'est del Tigris i al sud de la Mdia, i cal pensar en un punt entre Adiabene i Selucia del Tigris (Bagdad).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58783" title="Yokut" nonfiltered="3012" processed="3006" dbindex="23316">

Els yokut sn una tribu ndia del grup penuti, tamb anomenada mariposan, el nom del qual vol dir  persona . Es dividien en diversos grup:
del riu, amb els grups cholnimi, estimbich, chukalmina, gashowu.
del tur, amb els grups dalimchi, dumna.
del peu del tur, que agrupa les divisions:
sud   (kocheyali, tachi);
tule kaweah (kawia, wukchamni, yawdanchi, yokoa);
poso creek (palevyami, toihieha, kumachisi);
del vall, amb els grups Yawelmani (N), wakichi, chulamni (N);
buenavista, amb els tohohi i tulamni ;
altres, com bokninuwad, chauchila, coconoon, hometwali, koyeti, lathruunun, millerton, mizokuaves;

 Localitzaci .
Vivien als marges dels rius San Joaqun i Tulare i al Nord de les Muntanyes Tehachapi, al sud de Fresno (Califrnia). Actualment ocupen les reserves de Tacge, Table Mountain, Tule River i la ranchera de Santa Rosa 

 Demografia .
Abans de l arribada dels blancs potser eren uns 10.000 indis, per foren reduts a un miler el 1900. Cap el 1960 eren 1.145 (segons Stingl) o 600 (segons altres), i segons Asher eren 500 el 1980. El 1990 eren uns 700 individus.
Segons dades de la BIA del 1995, a la ranxeria de Table Mountain hi havia 115 habitants (cap en rol tribal), a la de Tule River hi havia 957 habitants (1.450 al rol tribal) i a la de Santa Rosa hi havia 363 habitants (427 al rol tribal). Segons el cens dels EUA del 2000 hi havia 4.496 yokuts censats.

 Costums .
Pertanyien a una confederaci de 40 tribus, avui desapareguda, eren un dels pobles californians ms nombrosos i representaven la cultura tradicional dels pobles del centre del Pacfic, amb diferncies interessants.
Cada tribu tenia un capdill hereditari o escollit per les dones, i presidien les cerimnies religioses;  les viles consistien en una filera nica de cases comunals en forma de falca i sostre d herbes, i cases de suor d s comunitari.
Menjaven aglans i caaven dants i crvols, tamb es menjaven els gossos, per no els coiots ni els serps de cascabells, que eren considerats sagrats.
A les cases comunals podien viure deu o ms famlies, i els homes duien poca roba,  anaven nus o amb eslips, mentre que les dones duien la tpica faldilla-cintur d escora amb la cara i el cos sovint tatuats. 

La castedat de les dones es valorava molt abans de l arribada dels blancs. El matrimoni era per compra, i el marit vivia en la seva casa de nuvi. La poligmia b que era acceptada, per rarament es practicava. 
La vida religiosa era moderadament organitzada i creien en molts esperits d animals coneguts. El xamanisme era important en nombrosos rites. Els de la vall sud feien la Watiyod o dansa de la primavera, i la cerimnia de la serp de Cascabell recordava la cerimnia de la serp dels hopi. Els nois eren iniciats amb estramoni a la cerimnia toloache.  Tamb tenien importncia els pallassos i els travestits per a les cerimnies d enterrament. Els morts eren enterrats o cremats, i observaven la cerimnia anyal de dol comuna a tot Califrnia. 

Les dones feien cistelles guarnides amb plomes de guatlla o picafustes. Les safates de Tulare i els cistells de coll d ampolla sn exhibits actualment en nombrosos museus. Tamb feien terrissa crua, apresa dels vens xoixons, ms tard enemics seus.
La seva llengua t una estructura senzilla, sense prefixos ni incorporaci de pronoms al noms o verbs, i el plural s usava noms per a coses animades.

 Histria .
Encara que havien format una confederaci poderosa (potser eren 18.000 el 1800), foren sovint atacats pels paiute i xoixon.
Els blancs arribaren el 1848, amb la febre d or californiana. El 1850 els blancs els  declararen la Mariposan Indian War, juntament contra els miwok. Atacaren als minaires per foren desfets pel Mariposa Volunteer Batallion de James Savages, qui els atac a Sierra Nevada el 1851.
Des del 1852 els establiren en reserves i van disminuir molt en nombre, de manera que foren degradats racialment.

Bibliografia.
 Callaghan, Catherine. (1997). Evidence for Yok-Utian. International Journal of American Linguistics, 63, 121-133.
 DeLancey, Scott; & Golla, Victor. (1997). The Penutian hypothesis: Retrospect and prospect. International Journal of American Linguistics, 63, 171-202.
 Golla, Victor. (1964). Comparative Yokuts phonology. University of California publications in linguistics (No. 34); Studies in Californian linguistics. Berkeley, CA: University of California Press.
 Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.). (2005). Ethnologue: Languages of the world (15th ed.). Dallas, TX: SIL International. ISBN 1-55671-159-X. (Online version: http://www.ethnologue.com).
 Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
 Whistler, Kenneth; & Golla, Victor. (1986). Proto-Yokuts reconsidered. International Journal of American Linguistics, 52, 317-358.

 Enllaos externs .
 yokuts;
 Llenges yokuts;
 Yokuts (Northern Foothill): Oracions protestants.
 Mettesi Chawchila;
 La llengua yokut de Califrnia Centre-Meridional;
 Ethnologue: Yokuts;
 tribus, grups, famlies lingstiques i dialectes de Califrnia el 1770 (mapa segons Kroeber);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58784" title="Partit Comunista d'Espanya" nonfiltered="3013" processed="3007" dbindex="23317">
El Partit Comunista d'Espanya (PCE) s un partit poltic espanyol escindit del PSOE el 14 de novembre de 1921 per la negativa del primer a sumar-se a la III Internacional convocada per Lenin. Formada per la uni del Partit Comunista Espanyol (que havia sigut fundat al seu torn el 15 d'abril de 1920 per la Federaci de Joventuts Socialistes) i el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE) fundat al seu torn pels delegats d'esquerra del Congrs del Partit Socialista Obrer Espanyol el 13 d'abril de 1921. Els principals dirigents del del PCE eren Merino Garca, Luis Portela, Jos Illescas, Eduardo Ugarte i Juan Andrade, i del PCOE eren Antonio Garca Quejido, Nez de Arenas, Angiano, Virginia Gonzlez y Facundo Perezagua

 Histria .
Fundaci. Dictadura de Primo de Rivera.
En el Primer Congrs del PCE (15 de mar de 1922) es tria secretari general a Antonio Garca Quejido, una de les figures ms prestigioses del moviment obrer. Per la clandestinitat imposada per la Dictadura de Primo de Rivera supos la seva prctica desarticulaci.  El III Congrs hagu de reunir-se a Pars el 1929 i entre altres coses, hi fou acordada la publicaci de Mundo Obrero. El 1930 se'n separava la Federaci Comunista Catalanobalear (FCCB). 

La Segona Repblica Espanyola.
Amb la proclamaci de la Segona Repblica Espanyola tenia 800 militants i molts exiliats. Es reorganitz, i al Principat va prendre la denominaci de Partit Comunista de Catalunya (PCC). En el IV Congrs (1932) es refermaren les posicions estalinistes d'adhesi a la Tercera Internacional i foren expulsats del bur poltic Jos Bullejos, Adame i Trilla; la direcci rest en mans de Jos Daz, Dolores Ibrruri, Vicente Uribe, Pedro Checa i Antonio Mije Garca. El 1936 la seva branca catalana s'integr en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), per amb el temps aquest partit quedaria lligat al PCE. 

La seva presncia al govern republic durant la guerra fou molt important, i la seva submissi  a la poltica de Stalin, que dugu als enfrontaments amb la CNT i el POUM en els fets de Maig de 1937. 

Postguerra.
Desprs de la Guerra Civil Espanyola participaren activament en la lluita armada guerrillera dels maquis durant els anys quaranta, que culmin amb l'intent d'Invasi de la Vall d'Aran el 1944. Tanmateix, es produiren enfrontaments interns per la direcci del partit, sobretot a la mort de Jos Daz Ramos el 1942, substitut per Dolores Ibrruri, i que se sald amb l'expulsi de Jess Hernndez el 1944.

Franquisme.
En el VI Congrs (1956) s'adopt la tesi de la reconciliaci nacional espanyola, i la del Pacto por la Libertad, poltica impulsada per Santiago Carrillo (convertit en secretari general el 1960) i que faria del PCE un dels pilars de l'eurocomunisme. En els anys 1960 i 1970 el PCE pat diverses escissions, la ms destacable de les quals fou la liderada per Enrique Lster (que don lloc al Partido Comunista Obrero Espaol, PCOE). El PCE aconsegu una gran ascendncia en el moviment opositor al franquisme, ja fos des de les universitats, des del sindicalisme (Comissions Obreres) i, finalment, des de les instncies unitries. 

Transici.
En el IX Congrs (1978) el PCE abandon el leninisme, alhora que sancionava la seva adhesi a la reforma espanyola. El partit s'estructur federalment, amb la qual cosa es crearen el 1976, el Partit Comunista del Pas Valenci (PCPV) i el Partit Comunista de les Illes Balears (PCIB), alhora que a la dcada segent afluixaven fins a dissoldre's els darrers lligams orgnics amb el PSUC. 

Ja consumada la reforma del franquisme a l'estat espanyol, el PCE s'esfondr electoralment, pat diverses escissions prosovitiques (F. Garcia Salve, Ignacio Gallego, etc) i fugides de militants eurocomunistes renovadors (Pilar Brabo Castells, Manuel Azcrate) i simpatitzants cap al PSOE (en el govern espanyol d'en el 1982). A Santiago Carrillo el succe el tamb asturi Gerardo Iglesias, qui no va poder evitar l'escissi el 1984 del sector prosovitic, que fund el Partido Comunista de los Pueblos de Espaa.

Izquierda Unida.
El PCE impuls la coalici Izquierda Unida (IU), rere les sigles de les quals des de 1987 fa la major part de la seva poltica activa. El 1998 assum la secretaria general del partit Paco Frutos. El seu portantveu s Mundo Obrero.

 Secretaris Generals .
 1921-1925  Antonio Garca Quejido;
 1925-1932 Jos Bullejos;
 1932-1942 Jos Daz;
 1942-1960 Dolores Ibrruri;
 1960-1982 Santiago Carrillo;
 1982-1988 Gerardo Iglesias;
 1988-1998 Julio Anguita;
 1998- ara Francesc Frutos i Gras;

 Resultats electorals .

(Font: Ministerio del Interior i El Mundo) 

 A partir de 1986 el PCE ha participat a les llistes electorals d'Izquierda Unida.

Articles relacionats.
Roges des Molinar;

Enllaos externs.
Pgina Federal del Partido Comunista de Espaa (PCE);
Pgina del Partit Socialista Unificat de Catalunya Viu (PSUC Viu);
Pgina de la Fundacin de Investigaciones Marxistas (FIM);
Pgina Central de la Unin de Juventudes Comunistas de Espaa (UJCE);
Pgina del Manifest Programa del PCE ;
Pgina del Partido Comunista de Andalucia;
Pgina del Partido Comunista de Aragn;
Pgina del Partido Comunista de Cantabria;
Pgina del Partido Comunista de Canarias;
Pgina del Partido Comunista de Castilla la Mancha;
Pgina del Partido Comunista de Euskadi;
Pgina del Partido Comunista de Galicia;
Pgina del Partido Comunista de Madrid (PCM);
Pgina del Partido Comunista del Pas Valencia;
Pgina de la Agrupacin de Profesionales y Tcnicos del Partido Comunista de Madrid (PCM);
Pgina del Partido Comunista de Len;
Pgina del Partido Comunista de Valladolid;
Pgina de las Juventudes Comunistas de Euskadi y Navarra, del PCE-EPK;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58785" title="Mariano Antoln Rato" nonfiltered="3014" processed="3008" dbindex="23318">
Mariano Antoln Rato (Gijn, 8 de desembre de 1942) escriptor asturi.

Va realitzar estudis de Filosofia i Dret a la Universitat d'Oviedo. Poc desprs d'acabar-los es va traslladar a Madrid, collaborant a la creaci de Acto y Voz i estant lligat a la promoci de diverses iniciatives editorials. Cultiva el relat de ficci. Traductor de reconegut prestigi de l'Angls, Francs i Itali, collabora regularment amb diferents editorials espanyoles, amb revistes i a premsa diria.

Obres.

Cuando 900 mil mach aprox, premi de la Nova Crtica;
De vulgari Zyklon B manfestante;
Entre espacios intermedios:WHAMM!;
Mundo araa;
Campos unificados de conciencia;
Mar desterrado;
Abril blues;
Fuga en el espejo, premi Fernando Quiones;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58787" title="Apollnia de Cirenaica" nonfiltered="3015" processed="3009" dbindex="23319">

Apolnia fou una de les cinc ciutats de la Pentpolis de Cirenaica. Fou inicialment el port de Cirene i es va engrandir sota els Ptolomeus fins que va esdevenir mes important que la mateixa Cirene. El seu nom venia d'Apollo, la detat local. Hi va nixer Erasttenes. Mes tard es va anomenar Sozusa que els rabs van canviar a Marsa Susah.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58788" title="Antonio Garca Quejido" nonfiltered="3016" processed="3010" dbindex="23320">

Antonio Garca Quejido (Madrid, 1856-1927) va ser un poltic i sindicalista espanyol.

De professi tipgraf, era membre de l'Asociacin del Arte de Imprimir de Madrid i va entrar en contacte amb el cercle marxista madrileny del ram que dirigia Pablo Iglesias. Esta agrupaci, coneguda com Nova Federaci Madrilenya, seria l'embri del naixement el 2 de maig de 1879 del Partit Socialista Obrer Espanyol, del que es converteix en un dels seus dirigents. Com a tal participaria en nombrosos Congressos de la Segona Internacional.

En 1884 participa en l'informe la Comissi de Reformes Socials, i en 1888 en la fundaci de la Uni General de Treballadors (UGT), de la que s triat President. Organitza el 1r de maig de 1890 a Barcelona, i eixe mateix any s reelegit President de la UGT. Entre 1894 i 1897 exercir el crrec de secretari general de la central sindical.

En 1897 s triat secretari del Comit Nacional del PSOE, encara que abandona la direcci d'UGT al ser derrotada la seua proposta d'aliana amb els republicans burgesos. Es reintegrar com a secretari general d'UGT de 1899 a 1902. En 1901 edita el primer tom d'El Capital, de Karl Marx. Candidat socialista en nombroses eleccions, en 1909 va ser triat regidor de l'Ajuntament de Madrid. A partir de llavors es va oposar a l'aliana amb els republicans. En 1912 va ser designat director dEl Socialista, diari oficial del PSOE.

En 1914 es produeix l'esclat de la Primera Guerra Mundial, davant de la qual es mostra en contra d'ambds bndols imperialistes a diferncia de les posicions aliadfiles de la majoria de dirigents del PSOE. En esclatar la Revoluci Russa en 1917, s un dels dirigents socialistes partidaris de l'ingrs del PSOE en la III Internacional, a favor del que lluitar en el s del partit fins a 1921, quan es produeix l'escissi que dna lloc al Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE), del que s fundador; i posteriorment al Partit Comunista d'Espanya (PCE), del que s triat primer secretari.

Va morir a Madrid en 1927, als 71 anys d'edat. Va escriure nombrosos articles en El Socialista, La Nueva Era, La Antorcha (rgan del PCE), una biografia de Pablo Iglesias baix el pseudnim de Fidel (Pablo Iglesias y el Partido Socialista, 1905) i Karl Marx y la Internacional (1923).

  










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58789" title="Poundmaker" nonfiltered="3017" processed="3011" dbindex="23321">

Poundmaker o Pitikwahanapiwiyin (Batterfield, Saskatchewan, 1826- Stony Mountain, Manitoba, 1886) fou el gran cap dels cree. Fill del cap stoney assiniboine) Sikakwayan i una dona mtis, destac per la seva capacitat d oratria. El 1873 fou adoptat pel cap blackfoot Crowfoot, i el 1876 fou cap del grup que va signar el Tractat de Fort Carlton, pel qual el 1879 van acceptar les reserves. Per el 1881 es va desenganyar les les promeses del govern, i amb Big Bear i Piapot (1816-1908), cap dels Consell de Duck Lake, que li havien donat suport, decidiren no rendir-se i lluitaren contra els assentaments blancs a Saskatchewan, tot enfrontant-se a la policia muntada. L abril del 1885 Poundmaker atac Batterfield amb 200 guerrers, i durant el mes de maig Cut Knife Creek i Frenchman s Bute, i el juny Loon Lake, per fou capturat i mor a la pres de Stony Mountain (Manitoba). 

 Enllaos externs .
 Biografia al Dictionary of Canadian Biography Online;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58790" title="Apsiles" nonfiltered="3018" processed="3012" dbindex="23322">
Els apsiles o absilis (llat apsilae o absilae) foren un poble de la Clquida que apareixen per primer cop com a subjectes del rei del Pont, i mes tard de Roma. Les ciutats de Petra, Sebastpolis i Tibeleos eren al seu territori. 

Vers el 380 depenien del prncep dels lazes i al evacuar els romans el pas van quedar integrats en el regne de Lazika.  En el segle IV o V es van fer cristians. Amb Lazika van passar a Bizanci el 680 i van quedar sota domini del Califat el 697. El 717 l emperador Bizant va reconixer al senyor local  (erishtavi), revoltat contra els rabs, com a prncep independent d Apsiltia , i uns anys desprs l eristhavi es va sotmetre a Abkhzia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58791" title="III Internacional" nonfiltered="3019" processed="3013" dbindex="23323">

La Internacional Comunista, tamb coneguda com la Tercera Internacional, aix com per la seua abreviatura en rus Komintern (         , abreviatura de                               , "Internacional Comunista") o Comintern (abreviatura del angls: Communist International) va ser una organitzaci comunista internacional, fundada al mar de 1919, per iniciativa de Lenin i el Partit Comunista de Rssia (Bolxevic), que agrupava als Partits Comunistes dels distints pasos, i l objectiu del qual era lluitar per la superaci del capitalisme, l establiment de la Dictadura del Proletariat i de la Repblica Internacional dels Soviets, la completa abolici de les classes i la realitzaci del socialisme, com a primer pas a la societat comunista com fixava en els seus primers estatuts.

 Antecedents histrics .
Com ja recordava el prembul dels primers Estatuts de la Internacional Comunista, els antecedents d esta es remunten a la Associaci Internacional dels Treballadors fundada per Karl Marx i Friedrich Engels, en Londres, en 1864 i que per primera vegada en la histria agrupava els treballadors de distints pasos.

Desprs de la desaparici d esta Primera Internacional en 1876, Friedrich Engels va promoure la creaci d una Segona Internacional, creada en Pars, en 1889, que va agrupar els partits socialista, socialdemcrates i laboristes. Amb el comenament de la Primera Guerra Mundial es produx la fractura de la Segona Internacional entre els socialistes reformistes i els revolucionaris, al recolzar els primers els seus respectius governs nacionals al declarar la guerra, i la total oposici dels segons a la mateixa. 

Els grups socialistes revolucionaris van celebrar la Conferncia de Zimmerwald al setembre de 1915 i la Conferncia de Kienthal a l abril de 1916, convertint-se estes organitzacions en la base de la Tercera Internacional creada al mar de 1919, en Petrogrado, per a trencar definitivament amb els elements reformistes, que segons el parer dels socialistes revolucionaris, havien trat a la classe treballadora i provocat la "fallida" de la Segona Internacional.

 Histria de la Internacional Comunista .
La Internacional Comunista celebr siete Congresos Mundiales, aunque en un principio estos congresos eran anuales, posteriormente se fueron espaciando en el tiempo las celebraciones de los siguientes congresos.

 De l I al IV Congrs Mundial .

L I Congrs Mundial de la Internacional Comunista va tindre lloc en Petrogrado, entre el 2 i el 6 de mar de 1919. En este congrs es va tractar sobre la "democrcia burgesa i la dictadura del proletariat" i de la necessitat de difondre el sistema de Soviets. Tamb es va anomenar a Grigory Zinoviev, President del Comit Executiu de la Internacional Comunista (CEIC), que era la mxima autoritat de la I.C. durant el perode entre congressos.

El II Congrs Mundial de la Internacional Comunista es va reunir en Moscou, entre el 19 de juliol i el 7 d agost de 1920. En este congrs s insistix en la necessitat de propagar el sistema de Soviets, i a causa dels nombroses organitzacions socialdemcrates que sollicitaven l ingrs s acorden les 21 condicions per a l adhesi a la I.C., i s aproven els seus primers Estatuts.

El III Congrs Mundial de la Internacional Comunista es va celebrar entre el 22 de juny i el 12 de juliol de 1921, en Moscou. 
En ell, es van combatre les postures ultraesquerrans d alguns partits comunistes, com el KPD alemany, i assumint que la situaci mundial havia canviat, van resoldre treballar amb les bases reformistes en els cridats "fronts nics". Tamb es va tractar sobre la importncia d incorporar a les dones treballadores al moviment comunista.

El IV Congrs Mundial de la Internacional Comunista va tindre lloc en Moscou, entre el 30 de novembre i el 5 de desembre de 1922, s aprofundix en les tctiques de la I.C. del cridat "front nic", i es tracta de la situaci dels negres, aix com del treball dels comunistes en els sindicats. Tamb s aborda la situaci dels comunistes en sia i el Pacfic. El congrs va promulgar la incompatibilitat entre la pertinena a la maoneria o la Destral dels drets humans i un Partit Communista.

Mentres que les organitzacions estalinistes reivindiquen tots els congressos fins a la desaparici de la Comintern, les organitzacions trotskistes noms donen validesa a les resolucions d estos quatre primers congressos. En 1938, Trotsky i els seus seguidors fundarien una Quarta Internacional.

 Del V al VII Congrs Mundial .
El V Congrs Mundial de la Internacional Comunista es va celebrar en Moscou entre juny i juliol de 1924. Marcat pel fracs de la revoluci en Alemanya s adopten uns nous estatuts amb qu es comena la crida "bolxevitzaci" d Internacional Comunista i dels partits membres.

En l estiu de 1926 s aparte-li la Presidncia del CEIC, perdent Zinoviev la direcci de la Komintern. Sent triat Nikolai Bujarin per a succeir-li com a secretari general del CEIC.

El VI Congrs Mundial de la Internacional Comunista va tindre lloc entre juliol i setembre de 1928 en Moscou. En el nou context del comenament de la greu crisi econmica s aproven la consigna de "classe contra classe" que oficialitza el comenament del cridat "Tercer Perode". S aprova tamb el Programa de la Internacional Comunista.

A l abril de 1929 Bujarin es va veure obligat a dimitir del seu crrec. Per a substituir-li al capdavant del CEIC, va ser triat en 1934 el comunista blgar Georgi Dimitrov, qui dirigiria la Internacional Comunista fins a la seua dissoluci.

El VII Congrs Mundial de la Internacional Comunista es va reunir a l agost de 1935 en Moscou. Desprs de l auge dels feixismes, i el fracs de la poltica ultraesquerr aprovada en l anterior congrs, es dna pas a la poltica de Fronts populars.

Els partits i organitzacions no-trotskistes, reconeixen la totalitat d estos set congressos.

 Dissoluci de la Internacional Comunista .
El 15 de maig de 1943, desprs de celebrada la Conferncia de Teheran, el Presdium del Comit Executiu de la Internacional Comunista, "tenint en compte la maduresa dels partits comunistes" nacionals, i per a evitar els recels dels pasos capitalistes aliats va decidir dissoldre la Internacional Comunista.

En 1947 va ser creada la Kominform (Oficina d Informaci Comunista) com a substituta de la Komintern, i reunia als Partits Comunistes de Bulgria, Txecoslovquia, Frana, Hongria, Itlia, Polnia, la Uni Sovitica i Iugoslvia. Va ser dissolta en 1956.

Encara que no tingueren una organitzaci internacional, els distints Partits Comunistes van seguir les directrius del Partit Comunista de la Uni Sovitica amb el que van mantindre reunions peridiques.

 Organitzaci de la Internacional Comunista .
Els rgans de la Internacional Comunista, segons els seus primers estatuts, eren:

El Congrs Mundial: L rgan que detenia l autoritat mxima de la Internacional Comunista era el Congrs Mundial, que havia de reunir-se una vegada a l any i tenia en exclusivitat la modificaci del Programa i els Estatuts. Es van celebrar set congressos mundials.

El Comit Executiu: L rgan que tenia l autoritat mxima en els perodes entre congressos era el Comit Executiu, i era triat pel Congrs Mundial. La seua seu es decidia en cada congrs.

Ms tard es crearia un altre rgan ms:

El Presdium: Que tenia la mxima autoritat entre els plens del Comit Executiu.

 Organitzacions associades .
Davall la tutela de la Internacional Comunista, es van crear una srie d organitzacions internacionals, entre les que cabrien citar:

 Internacional Sindical Roja (Profintern);
 Internacional de la Juventut Comunista;
 Socors Roig Internacional (MOPR);
 Internacional Llauradora (Krestintern);
 Internacional Sportiva Roja (Sportintern);

 Veja tamb .
 Asociaci Internacional dels Treballadors o Primera Internacional;
 Segona Internacional i la seua sucesora en 1923, la Internacional Obrera o Socialista;
 Cuarta Internacional;
 Monument a la Tercera Internacional;
 Pacte Anti-Komintern;

Referncies.


 Enllaos externs .
 Marx.org - Discursos de Lenin en el I Congreso de la Internacional Comunista;
 Marx.org - Discursos de Lenin en el II Congreso de la Internacional Comunista;
 Marx.org - Documentos de la Internacional Comunista (en ingls);
 Komintern-online.ru - Archivo electrnico de la Internacional Comunista (en ruso);
 Comintern-online.com - Archivo electrnico de la Internacional Comunista (en ingls);













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58795" title="Partit Comunista Espanyol" nonfiltered="3020" processed="3014" dbindex="23327">
El Partit Comunista Espanyol va ser un partit poltic espanyol fundat el 15 d'abril de 1920 pels integrants de la Federaci de Joventuts Socialistes. Desprs del Congrs Extraordinari del PSOE de 1919, pel qual ajornaven l'ingrs del Partit en el Komintern, la Federaci de Joventuts Socialistes decidia, en el seu V Congrs, va escindir-se del PSOE per a adherir-se a la Internacional Comunista i crear la seua secci espanyola, transformant la Federaci de Joventuts Socialistes en el nou Partit Comunista Espanyol. Entre els fundadors de la formaci comunista destaca Dolores Ibrruri (Passionera), que es va unir a l'escissi junt amb l'Agrupaci Socialista de Somorrostro (Biscaia).

L'rgan oficial del Partit Comunista Espanyol va ser El Comunista, continuador de l'antic diari Renovacin (rgan oficial de la Federaci de Joventuts Comunistes).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58796" title="Dialectologia rab" nonfiltered="3021" processed="3015" dbindex="23328">
A grans trets, es distingeix 2 grans grups de dialectes o llenges rabs:

Occidental;
Marroqu o Darija;
Maurit;
Tunes, Libi i Argel (hi ha qui les diferencia);
Hassaniya;
Andalus (extingit);
Malts (s'ha diferenciat fins al punt d'establir-se com una llengua separada);

Oriental;
Siri, Palest, Jord;
Iraqui;
Sudans;
Egipci;
rab del Golf Prsic, Kuwait, Qatar,Oman ;
Najdi;
Iemen;
rab subsahari: Nigeri,Cameruns;
 Altres;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58797" title="Big Bear" nonfiltered="3022" processed="3016" dbindex="23329">

Big Bear o Mistahimaskwa (Jackfish Lake 1825-1888) fou cap dels cree. Fill del cap chippewa Black Powder, fou cap de la seva banda a finals del 1860 i cap el 1874 fou cap de totes les bandes cree de la planura. Sempre es neg a fer tractats amb els blancs, per el 1882 s'hi va veure obligat, assetjat per la fam. El 1885 va donar suport la revolta de Poundmaker, per fou derrotat. Condemnat a tres anys de pres, el 1887 fou alliberat per malaltia i mor a la reserva.

 Enllaos externs .
Biografia al Dictionary of Canadian Biography Online;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58798" title="Siri" nonfiltered="3023" processed="3017" dbindex="23330">

El siri, siri o sirac s un dels dialectes orientals de la llengua rab, i s parlat principalment a Sria.

Enllaos externs.
http://syrianarabic.com  Curs gratut (amb copyright) i descarragable de siri colloquial. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58799" title="Apuans" nonfiltered="3024" processed="3018" dbindex="23331">
Els apuans (llat apuani) foren una tribu de la part oriental de Ligria a la regi de Pontremoli. La regi que ocupaven fou coneguda a l edat mitjana com Garfagnana.

Foren sotmesos a Roma pel cnsol C. Flaminius el 187 aC. Per al cap d un any es van revoltar i van derrotar el cnsol Q. Marcius. L any segent (185 aC) els romans els van derrotar per no van quedar sotmesos; altres expedicions es van fer en els segents cinc anys fins que el 180 aC els cnsols P. Cornelius i M. Baebius, van deportar a tota la poblaci (unes quaranta mil persones al primer any i set mil ms a l'any segent) al Samni on van fundar un establiment a Campi Tauransi i foren coneguts com a lgurs cornelians o lgurs baebianii, denominaci que encara portaven en temps de Traj; desprs van desaparixer com a comunitat separada.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58800" title="Llista de llenges oficials de Rssia" nonfiltered="3025" processed="3019" dbindex="23332">
Vet aqu la llista de llenges oficials de Rssia. El rus s la llengua oficial a tota la Federaci Russa. La resta de llenges sn oficials en els seus corresponents territoris.

adigu (a Adigusia);
altai (a Altai);
baixkir (a Baixkria);
falkar (a Kabardino-Balkria);
buriat (a Aga Buritia, Buritia i Ust-Orda Buritia);
calmuc (a Calmquia);
dolgan (a Taimria);
erzya (a Mordvia);
evenki (a Evnkia);
iacut (a Iactia);
ingix (a Ingixia);
jiddisch (a la provncia autnoma dels Hebreus);
kabard (a Kabardino-Balkria);
khaks (a Khakssia);
khanti (a Khntia-Mnsia);
komi (a Komi);
komi-permiac (a Permikia);
koriak (a Korikia);
mansi (a Khntia-Mnsia);
mar (a Mar El);
moksha (a Mordvia);
nenets (a Nentsia);
osset (a Osstia del Nord - Alnia);
ttar (a Tatarstan);
tuvini (a Tuv);
txetx (a Txetxnia);
txuktxi (a Txukotka);
txuvaix (a Txuvixia);
udmurt (a Udmrtia);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58801" title="Darija" nonfiltered="3026" processed="3020" dbindex="23333">
El darija s un dialecte occidental de llengua rab, parlat principalment al Marroc. Pateix una situaci de diglssia respecte l'rab estndard, ja que no s'acostuma a usar en la llengua escrita. 

Enllaos externs.
http://www.musulmanesandaluces.org/al-madrasa/DARIYA/dariya_intro.htm  Curs online d'rab marroqu ;
http://friendsofmorocco.org/learnarabic.htm Petit curs descarregable d'rab marroqu ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58802" title="Hasaniyya" nonfiltered="3027" processed="3021" dbindex="23334">
El hasaniyya s el dialecte occidental de llengua rab, parlat principalment a Mauritnia i Shara Occidental.

Enllaos externs.
http://www.geocities.com/TheTropics/Cabana/3617/texha1.html  Introducci a l' rab hassaniya ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58803" title="Jord" nonfiltered="3028" processed="3022" dbindex="23335">


 El riu Jord, riu de l'Orient Mitj.
 El jord, dialecte rab parlat a Jordnia. Vegeu llengua jordana;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58804" title="Selecci Catalana de Futbol" nonfiltered="3029" processed="3023" dbindex="23336">

|}
Histricament s'ha conegut com a selecci o seleccions catalanes de futbol a les formacions que han competit sota la jurisdicci de la Federaci Catalana de Futbol (FCF).
La selecci catalana de futbol no est reconeguda per la FIFA, i per tant noms pot jugar partits amistosos a nivell internacional. Tanmateix s que pot competir oficialment com a selecci autonmica en el s de les competicions de la Federaci Espanyola de Futbol.

Actualment la selecci absoluta masculina t com a nou seleccionador a Pere Gratacs des del desembre de 2005, havent tingut a l'ngel Alonso (Pitxi) com a anterior seleccionador (perode 1995-2005).

 Els smbols .
 Evoluci de l'uniforme .


 Dossier dels uniformes de la selecci al web de la federaci catalana .

 Primers Anys .

La creaci de les Federacions Esportives Catalanes va ser el reflex de la passi esportiva de part d'una societat que estava ms propera a Europa que la de la resta de la pennsula. Aix, al 1903 es va crear la Federaci Catalana de Futbol (FCF), que va ser la llavor necessria per a que l'any segent la selecci disputs el seu primer partit.
Segons la prpia FCF (veure enllaos externs), el primer partit va ser disputat contra l'Espanyol, que tot just feia quatre anys que s'havia fundat i, tot i que llavors encara no era Reial, s'acabava de proclamar Campi de la Copa Catalunya.
El xoc, en homenatge als campions catalans, es va diputar el 30 de maig de 1904, al camp que llavors existia a l'Hospital Clnic. 

 Fitxa del primer partit
 C. Espanyol de F. - Catalunya  ( 4 - 1 )
 Camp: Hospital Clnic, Barcelona. 30-05-1904
 C. Espanyol de F.: Vives; Carril, Belausteguigoitia, Ayestarn, Soler, Galiardo, Sampere, 
                    Cenarro, Mora, Ponz i Greenbr
 Catalunya: Soler; Quirante, Keller, Rodrguez I, Darn, F. Bru, Castell, Almasqu,
            Rodrguez II, Bolat i Salcedo

El 1912, i amb un equip format per jugadors de diversos clubs catalans, la selecci (anomenada aleshores Football Associaci Catalana) fa el seu debut considerat seris. s un inici no gaire gloris per a la selecci perqu en aquest primer partit a l Estadi de Colombes de Pars rep 7 gols i les crtiques sn ferotges. Malgrat tot, en la revenja a casa, l espanyolista Genaro de la Riva, dna la victria als catalans marcant l nic gol del partit. 

Els xits, com la consecuci de la Copa Prncep d Astries el segon any de la seva creaci el 1915, per tamb alguna situaci en la que la selecci catalana en surt escaldada, marquen els segents anys.

Nota: Segons el periodista Josep Maria Radu, membre de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes i autor del llibre recentment publicat, Histria de totes les seleccions esportives catalanes, el primer partit es va produir gaireb dos mesos abans, contra un equip anomenat Cleopatra, i el total de partits - incloent el d'octubre de 2006 contra la selecci d'Euskadi- s de 198 partits.

 Anys daurats .

Poc desprs, concretament el 1920, neix la selecci espanyola. s des d aquest moment que els millors jugadors catalans es veuen obligats a compartir la seva presncia tant a la selecci espanyola com, quan poden, a la catalana. 

El 13 de mar de 1924 t lloc un fet histric: un enfrontament Catalunya-Espanya. Es tracta del primer de tres partits d aquestes caracterstiques i en el que el combinat catal perd per 0-7. Cal dir que en la selecci espanyola hi juguen tres catalans, Ricard Zamora, Vicen Piera i Josep Samitier; aquest ltim autor de dos gols.

Segons Antoni Closa, coautor del llibre Selecci catalana de futbol. Nou dcades d histria, "els anys 20 sn els anys d or de la selecci catalana perqu es van disputar molts campionats estatals i la selecci va fer moltes gires europees en pasos com ara Sussa o Txquia."

La proclamaci de la Segona Repblica l any 1931 marca un abans i un desprs en la selecci catalana. La federaci espanyola concedeix a la catalana autonomia per organitzar els seus propis campionats, una autonomia, per, molt entre cometes. I s que ben aviat la federaci espanyola fa un pla per unificar les competicions i eliminar els campionats regionals. 

El primer partit de l'era republicana s un Catalunya-Txecoslovquia que els catalans guanyen per 1-0. Com a ancdota, dir tamb que l any 1934 la selecci catalana juga dues vegades contra Brasil, a Barcelona al camp de les Corts, on guanya per 2-1, i a Girona on empata 2-2.

 Els anys de foscor .

Durant la guerra civil la selecci t, evidentment, poca activitat. nicament es juguen partits organitzats per recollir fons per diverses causes. s en aquesta poca tamb que entra a la selecci catalana el primer jugador de color: es tracta de Francesc Betancourt, un home que sent els colors i, malgrat el seu origen cub, se sent catal. De fet, al llarg de la histria de la selecci catalana, han estat molts els jugadors que l'han representat i, tot i no ser catalans de naixement, han fet seva la samarreta.

Desprs de la guerra, i amb Franco al poder, s'entra en una etapa desoladora per al futbol catal. Els decrets dictatorials suprimeixen els campionats regionals, entre moltes altres coses, i per poder continuar amb una selecci nacional i, per tant, poder jugar amb equips internacionals, se li posa el nom camuflat de Selecci de Barcelona. Aix si, en els partits regionals, els franquistes han de suportar que es continu anomenant Selecci Catalana. 

El mar de 1948 es dna una situaci curiosa. S ha de disputar un partit en el que juguen una selecci de Barcelona (amb jugadors del Bara i l Espanyol) i una de Catalunya (amb jugadors del Sabadell, del Gimnstic i del Badalona). Dos anys ms tard, una altra situaci peculiar: en un partit contra el San Lorenzo de Almagro, es forma una mena de selecci de Pasos Catalans: una selecci mixta Catalunya-Pas Valenci. Un fet curis, si ms no, en ple franquisme. 

D aquesta poca s tamb el memorable partit que la selecci juga amb el Bolonya, un partit que les 50.000 persones que tenen la sort de veure defineixen com a rod i inoblidable. El jugador Estanislau Basora diu: "Aquell dia jo era el capit de la selecci que dirigia Lasplazas. Vam jugar un partit extraordinari i vam acabar guanyant per 6-2. M hauria agradat jugar ms partits amb la selecci catalana per en fi, els que vaig disputar els recordo amb molt d afecte, sobretot el del Bolonya". En aquest partit, per cert, la gran atracci s tamb la presncia de Di Stefano i Kubala jugant amb la selecci.

En la dcada de 1960, la selecci catalana t poca activitat i desprs de la mort de Franco el 20 de novembre de 1975 tothom creu que comenar una nova etapa. Per inicialment no s aix.

 Anys de transici .

Desprs de jugar amb Rssia el 9 de juny de 1976, la selecci catalana no torna a jugar fins al cap de 14 anys i en un partit benfic que, a ms, no organitza la federaci sin que s una iniciativa sabadellenca.

Un homenatge a Kubala el 1993 i un enfrontament amb el propi Bara dos anys ms tard, sn els partits que disputa la selecci catalana abans del mtic Catalunya-Bulgria del 1997. s en aquest partit que la Federaci Catalana vol consolidar definitivament la selecci i donar-li carcter anual. I aix s perqu un any desprs, el 22 de desembre de 1998, la selecci catalana s enfronta a Nigria. El partit s apotesic i la selecci guanya per 5-0 al seu rival, que s ni ms ni menys, que el botx d Espanya en el mundial. 

Si el Catalunya-Bulgria ja va ser tot un esdeveniment, en aquest partit l opini pblica catalana es bolca encara ms en tot plegat i s el moment tamb de la presentaci en societat de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes amb Xavier Vinyals al capdavant. Comena aqu un moviment popular per reclamar una selecci prpia per Catalunya.

 poca moderna: l'aposta internacional .



El 1995 la Federaci Catalana de Futbol (FCF) va oferir a Pitxi Alonso, un castellonenc de naixement per catalanista confs, la possibilitat d entrenar la selecci absoluta del Principat. Poc es pensava, tal com ell mateix reconeix ara, que arribaria a fer una convocatria per jugar contra el Brasil o l Argentina, amb un Camp Nou ple a vessar i estant en primera plana de l actualitat esportiva. 
Els inicis de Pitxi, per, van ser complicats: els clubs -sobretot els de fora de Catalunya- no estaven disposats a cedir els seus jugadors a la selecci i posaven tants entrebancs com podien per impedir haver de deixar-los participar amb el combinat catal. Amb tot, aquests conflictes es van anar polint a poc a poc i parcialment -ja que va arrossegar-los durant tota la seva trajectria com a preparador-, grcies la proliferaci de seleccions autonmiques, cosa que restava importncia al partit anual de Catalunya. 

 Les primeres cites amb Alonso com a tcnic .

Aix, el primer gran partit de la selecci de Pitxi Alonso va arribar l any 1997 contra Bulgria (1-1), un conjunt on participava un dels estrangers del Bara ms implicats amb els combinats catalans, Hristo Stoichkov. Era la primera gran festa del futbol catal desprs de molts anys i unes 35.000 persones van aplegar-se a l Estadi Llus Companys amb moltes ganes i ms illusi. L exdavanter cul i perico Daniel Garca Lara, Dani, va fer el gol catal, mentre que Stoichkov va marcar el de l empat per a Bulgria. 

Un any ms tard, el 1998, el conjunt dirigit per Pitxi va demostrar que estava en fase de creixement amb un nou partit, llavors contra Nigria (5-0), que va citar prop de 54.000 persones. scar Garcia -dos cops-, Albert Celades, Ral Tamudo i Joan Barbar van festejar el gran augment de pblic amb un gran partit, on Catalunya comenava a exhibir part del seu potencial. 

A partir de llavors, encara amb la illusi intacta, l era Alonso va entrar en una fase de certa monotonia. Els partits de la selecci se succeen, per molts demanaven fer un pas ms per no avorrir els aficionats. Amb tot, les coses no van canviar gaire i Iugoslvia (1-0) va ser el rival del 1998, en el darrer partit que Pitxi i els seus van jugar a l Estadi Llus Companys. 

Des de llavors, els partits passaven a disputar-se a l estadi del FC Barcelona, el Camp Nou. Litunia (5-0) i Xile (1-0) van ser els primers a jugar al coliseu cul contra la selecci catalana. 

 Els partits contra el Brasil: la revifalla .

Tot i la situaci de certa rutina en qu es trobava la selecci catalana, els dirigents de la FCF van saber trobar una soluci original: un doble comproms contra el Brasil de Ronaldinho i companyia. El primer partit va ser el del 2002, solucionat amb un 1-3 a favor dels brasilers grcies als gols dels llavors encara futurs jugadors culers Ronaldinho i Edmlson. Aquell partit, que suposava la primera derrota de Pitxi com a seleccionador catal, va deixar com a nota ms positiva el rcord de pblic per veure un partit del combinat catal: prop de 98.000 espectadors. 

El segon encontre amb Brasil (2-5) es va disputar dos anys ms tard ja que entre tots dos partits els jugadors catalans van jugar contra la selecci xinesa (2-0). Llavors, en el segon partit, els sud-americans arribaven com a campions del mn i van fer gala de la seva condici. Van golejar els catalans, per el pblic va sortir satisfet pel gran espectacle ofert per tots dos conjunts. A ms a ms, Gerard Lpez i Sergio Garca van fer dos gols al campi del mn, una fita a l abast de pocs combinats. Per a Pitxi, els dos partits contra el Brasil i la imatge del Camp Nou ple a vessar sn dels millors records del seu pas per la selecci.

 El desgast .

A poc a poc, per, Alonso anava veient coses poc agradables per a ell. A la manca d ajudes per a conformar un equip de garanties, se li va unir la percepci que des de Catalunya, les altes esferes mandatries no estaven del tot interessades a treballar per a la seva causa. I aix va ser determinant: ell portava temps posant el seu gra de sorra, per veia com poca gent amb quotes de poder hi apilava ms esfor. 

Aix, desprs del partit contra l Argentina (0-3), Alonso ja va parlar de canvi de cicle. Poc desprs, confirmava que no tenia cap intenci de renovar el seu contracte com a tcnic de la selecci de Catalunya, que finalitzava el 30 de juny.

El mes de setembre del 2007, la Federaci Espanyola de Futbol no autoritza el Catalunya-Estats Units previst per al 14 d'octubre allegant que els partits de la selecci catalana no han d'interferir els de l'espanyola ni els clubs de la lliga. Segons la federaci espanyola, la selecci catalana de futbol noms pot jugar un partit l'any coincidint amb les festes nadalenques. La secretria general de l'Esport de la Generalitat, Anna Pruna, va recomanar a la Federaci Catalana de Ftbol que la celebraci del partit amists malgrat no haver rebut el perms requerit a la Reial Federaci Espanyola de Futbol advocant un "acte de sobirania". Finalment el partit no es va arribar a disputar mai.

 poca moderna: Partits internacionals des del 1975 .


 Alguns jugadors dels darrers anys .
 Porters: Francesc Arnau; Toni Jimnez; Vctor Valds; Albert Jorquera;
 Defenses: Quique lvarez; Joan Capdevila; Albert Lopo; Oleguer; Carles Puyol; Sergi; Curro Torres; Gerard Piqu;
Centrecampistes: Miguel ngel; Albert Celades; Cesc; Gabri; Gerard; Jonathan; Jofre Mateu; Roger; Sergio Gonzlez; Xavi; Pep Guardiola; Marc Crosas; Andrs Iniesta;
Davanters: Jordi Cruyff; Dani; Luis Garca; Sergio Garca; Albert Luque; scar; Ral Tamudo; Antoni Pinilla; Bojan Krki ;

 Estadstiques de tots els temps .
 145 Partits disputats*;
 74 guanyats;
 26 empatats;
 46 perduts;
* Hi ha hagut diversos partits disputats sota el nom de Selecci de Barcelona (enllaos externs);
* Dels 145 partits hi ha hagut 2, anys 1950 i 1954, jugats per la  conjunci de Catalunya + Pas Valenci;
Actualitzat 29 de desembre del 2008;

Primer partit disputat: 1904 C. Espanyol de F.- Catalunya; Partit d'homenatge als campions catalans, al camp de l'Hospital Clnic.
Primer partit internacional: 1910 Selecci de Pars-Catalunya; Jugat a Sant Sebasti. ;
Primer partit contra una selecci estatal: 1912 Frana-Catalunya; Jugat a Colombes.
Selecci contra la que ha jugat ms cops: 12 vegades contra la Selecci Centre (d'Espanya), la majoria dins del marc de la Copa Prncep d'Astries.
Seleccions estatals contra la que ha jugat ms cops: 4 vegades contra la del Brasil i 3 cops contra la d'Espanya.
 Seleccions autonmiques/regionals contra qui ha jugat ms vegades: 7 cops contra Castella i el Pas Basc.
 Golejada a favor ms gran: 1927, 9-0; contra la Selecci de Brusselles ;
 Golejades a favor ms grans contra seleccions estatals: 1998 i 2000, 5-0; contra Nigria i Litunia respectivament.
 Golejades en contra ms grans: 1912, 7-0 contra Frana i 1924, 0-7 contra Espanya.
 Altres dades i curiositats:;
 Partits homenatge:
 1923 contra el Bara - Homenatge a Hans Gamper.
 1936 contra el SK Sidenice - Homenatge a Samitier.
 1956 contra el Real Madrid; Homenatge als campions d'Europa.
 1993 contra una Selecci d'Extrangers de la Lliga; Homenatge a Kubala.
 Inauguracions i efemrides:
 1929 contra el Bolton Wanderers; Inauguraci de l'Estadi de Montjuc.
 1957 contra l'Europa; Noces d'Or de l'Europa.
 1960 contra la Selecci de Lisboa; Noces d'Or de l'Associaci Lisboeta.
 Benfics/donacions;
 1921 contra el Bara - Pro-vctimes de la Guerra del Marroc.
 1927 contra el FC Swansea - Pro-monument Miguel de Cervantes.
 1932, 1934, 1935 i 1937 contra diversos equips - Pro-Mutual Esportiva.
 1936 i 1937 contra diversos - Pro-milcies antifeixistes i ajuda al front de Madrid.
 1966 contra una Selecci d'Estrangers de la Lliga - Pro-Radio Nacional d'Espanya.
 1968 contra el Atlante de Mxic - Pro-Creu Roja.
 1973 contra una Selecci del Sud-oest (d'Espanya) - Pro-damnificats inundacions.
 1990 contra el Centre d'Esports Sabadell - Pro-vctimes de l'atemptat.

 Seleccionadors .
  ngel Alonso: 1995-2005;
  Pere Gratacs: 2005-avui;

 Palmars .
Copa Prncep de Astries ;
 Campi 1916. 1917, 1922, 1924, 1926: 5;
 Finalista 1915: 1;

 Vegeu tamb .
 Llista de partits de la selecci catalana de futbol;

 Referncies .


 Enllaos externs .



Pgina de la Generalitat dedicada a les seleccions catalanes;
Tots els partits de l'absoluta masculina;
Tots els jugadors convocats;
Jugadors ms vegades convocats;
Un Segle de Futbol Catal ;
SelecciCatalana.org;
laMalla.net;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58805" title="Elijah Harper" nonfiltered="3030" processed="3024" dbindex="23337">
Elijah Harper (Red Sucker Lake, Manitoba 1949) s un activista i cabdill cree. Ha estat de ben jove membre de l Indian and Metis & Inuit Student Association, deix la Universitat per treballar a la Manitoba Indian Brotherhood (MIB) a la seva reserva (1972). Fou escollit cap dels Red Sucker Lake el 1978-1982, i diputat per Rupertsland (Manitoba) en el parlament local el 1981 pel NDP. El 1981-1986 fou cap del Grup de Treball del Northern Hidro Developement i copresident del Native Affairs Commitee, i l abril del 1986 ministre sense cartera responsable d afers del Nord. El 23 de juny del 1990 vet nou cops al Parlament de Manitoba l aprovaci dels Acords de Meech Lake perqu no reconeixien els drets dels indis a la propietat de la terra originria. Va rebre suport d Ovide Mercredi, cap de l Assemblea de Primeres Nacions, i don suport als mohawk en el seu contencis amb Quebec. Ocuparia l'esc al parlament canadenc fins el 1997.

Enllaos externs .
Political Biografia Poltica de la Biblioteca del Parlament;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58807" title="Joseph Francis Dion" nonfiltered="3031" processed="3025" dbindex="23338">
 Joseph Francis Dion (Onion Lake, Alberta 1888-1960) fou un mestre d escola, granger, escriptor i lder poltic tant dels cree com de mtis. Va escriure l'allegat My tribe the crees (1979). El 1930 fou fundador i president de la Metis Association of Alberta, i en va recollir les actes en llengua cree.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58808" title="Freda Ahenakew" nonfiltered="3032" processed="3026" dbindex="23339">
Freda Ahenakew (Ahtahkakoop, Saskatchewan, 1932) s un escriptor i lingista cree del Canad. Estudi a la universitat i don classes a la reserva Lac la Ronde. Tamb ha estat assessora lingstica al Prince Albert Land Council. Fou nomenada Doctora Honoris causa el 1997, i membre de l'Ordre del Canad des del 1998. s una gran especialista en llengua cree, ha escrit Cree Language Structures: A Cree Approach (1987), Kthkominawak otbcimowiniwbwa/Our grandmothers' lives, as told in their own words (1992), Wanisinwak iskwesisak : awasisasinahikanis = Two little girls lost in the bush: a Cree story for children (1991), i Wisahkecahk flies to the moon (1999).

Bibliografia.
 Cree language structures : a Cree approach (1987);
 How the birch tree got its stripes : a Cree story for children (1988);
 How the mouse got brown teeth : a Cree story for children (1988) ;
 Wisahkecahk Flies to the Moon (1999);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58809" title="Guerra Civil Irlandesa" nonfiltered="3033" processed="3027" dbindex="23340">
La Guerra Civil Irlandesa (en irlands Cogadh Saoraocht, Juny de 1922 - Abril de 1923) va ser un conflicte entre partidaris i detractors del Tractat Angloirlands del 6 de desembre de 1921, que establia l'Estat Lliure d'Irlanda, predecessor de l'actual Repblica d'Irlanda. 

Els opositors al Tractat no estaven d'acord amb els llaos constitucionals que seguirien havent-hi entre el Regne Unit i Irlanda, i amb qu els sis comtats d'Irlanda del Nord no estiguessin inclosos dins l'Estat Lliure. La guerra va costar la vida de ms gent que la que havia mort en la Guerra d'Independncia precedent. Va deixar la societat irlandesa profundament dividida i la seva influncia en la poltica irlandesa encara es pot veure avui en dia.

 Rerefons .

 El Tractat .


El Tractat angloirlands va sortir de la Guerra angloirlandesa (o Guerra d'Indepndencia Irlandesa), que va tenir lloc entre els separatistes irlandesos (constituts en l'extralegal Repblica Irlandesa) i el govern britnic, des del 1919 al 1921.
El Tractat va permetre un autogovern complet a l'Estat irlands, el control de la major part de la superfcie i poblaci de l'illa i un exrcit i policia propis. No obstant, en comptes de crear la repblica independent desitjada pels nacionalistes, va establir que l'estat seria un domini de l'Imperi Britnic, amb el monarca angls com a Cap d'Estat. El tractat tamb especificava que els membre de lOireachtas (parlament) irlands haurien de jurar fidelitat a la constituci de l'Estat Lliure i al rei britnic. D'acord amb el tractat el pas no seria anomenat repblica, sin estat lliure i noms inclouria vint-i-sis comtats del sud i l'oest d'Irlanda. A ms, diversos ports estratgics de l'illa continuarien en mans de l'Armada Reial. Amb tot, Michael Collins , va defensar que el tractat no atorgava "la llibertat ltima que totes les nacions desitgen i desenvolupen, sin la llibertat per aconseguir-la". Els fets li acabarien donant la ra, quan l'Estat Lliure va evolucionar cap a una repblica independent. Militants contraris al tractat, per, creien el 1922 que aquest mai els permetria la independncia plena.

 Divisi dins del moviment nacionalista .

Les diferncies sobre el Tractat van ser profundament personals. Els protagonistes dels dos bndols havien estat amics i companys durant la Guerra d'Independncia. Aix va fer encara ms amarga la seva radical discrepncia sobre el text. Michael Collins pensava que Eamon de Valera l'havia enviat a negociar el tractat sabent que els britnics no donarien ms concessions, ra per la qual volia que la culpa recaigus en ell. En conseqncia, es va sentir profundament trat quan De Valera va rebutjar defensar l'acord a qu havia arribat amb David Lloyd George i Winston Churchill.

El Dil ireann (parlament irlands) va acceptar per un estret marge el Tractat angloirlands el desembre de 1921. En conseqncia, Eamon de Valera renunci a la presidncia d'Irlanda i s'endugu l'ala del Sinn Fin contrria al tractat fora del Dil. Va desafiar el dret de la cambra a acceptar el Tractat, dient que els seus membres estaven trencant el seu jurament envers la Repblica Irlandesa i intent, sense xit, de crear un govern propi. Mentrestant, sota la direcci de Michael Collins i Arthur Griffith, el govern va posar en prctica l'establiment de l'Estat Lliure Irlands, un exrcit nacional organitzat per substituir l'IRA i una nova fora de policia. 

Els adherits al tractat van prendre el nom de forces "pro-tractat", "de l'Exrcit Nacional" o de l'"Estat Lliure". Per la seva banda, els contraris van adoptar els d'"anti-tractat", "Irregulars", o "Republicans" i seguiren anomenant-se a si mateixos "IRA". Aquests ltims, deien que estaven defensant la Repblica Irlandesa declarada el 1916 durant la Revolta de Pasqua, ratificada pel Primer Dil i abandonat pels que acceptaren l'Estat Lliure. amon de Valera va manifestar que esdevindria un simple voluntari de l'IRA, i va deixar el lideratge dels Republicans a lders militars com Liam Lynch.

 Evoluci de la guerra .

 Lluita a Dubln .

L'abril de 1922, militants anti-tractat capitanejats per Rory O'connor van ocupar els Quatre Jutjats a Dubln, iniciant una tensa situaci. Els Republicans volien encendre l'espurna d'un nou enfrontament armat amb els britnics, i esperaven que aix uns les dues faccions de l'IRA contra l'enemic com. No obstant, per als partidaris de convertir l'Estat Lliure en un pas sobir i viable, aix va ser vist com un acte de rebelli que havia d'sser eliminat per ells, i no pas pels anglesos.

Michael Collins intent, sense xit, de convncer els assaltants dels jutjats que se n'anessin abans que esclats la violncia. Davant la negativa, Collins orden el bombardeig dels edificis. Aix no va implicar l'inici de la guerra ats que arreu del pas ja havien tingut lloc diverses escaramusses al mateix temps que els britnics anaven cedint llocs militars. De totes formes, aquest incident marc el punt de no retorn i l'esclat de la guerra en tota la seva cruesa.

Michael Collins havia acceptat una oferta britnica de donaci d'artilleria per al nou Exrcit de l'Estat Lliure. Els anti-tractat, disposant noms d'armes de foc, es rendiren al cap d'uns dies de bombardeig. Al mateix temps, l'Oficina de Documents Pblics Irlandesa va explotar, desintegrant mil anys d'arxius religiosos i oficials del pas. Molts lders anti-tractat, com ara Ernie O'Malley, van fugir de la pres per seguir lluitant on fos. De resultes de l'ocupaci per part de l'IRA del Carrer O'Connell de Dubln, se'n deriv una altra setmana de dures lluites que clogueren el 5 de juliol. Entre les vctimes mortals de l'incident hi havia el lder republic Cathal Brugha.

Quan els xocs a Dubln van acabar, l'IRA es va dispersar per tot el pas, sobretot al sud i l'oest.
Al comenament de la Guerra Civil, el bndol contrari al Tractrat tenia un gran suport dins de l'IRA, per estava mancat d'una estructura de comandament efectiva, una estratgia clara, i armes suficients. Es van veure obligats a adoptar una postura defensiva. Mentrestant Michael Collins i els seus comandants van construir un exrcit capa d'anorrear els Irregulars a camp obert. Els subministraments d'armes angleses, en forma d'artilleria, aviaci, carros blindats, metralladores, armes de foc i munici van ajudar molt l'estat ve. Cap al final de la guerra l'Exrcit Irlands s'havia multiplicat fins als 55.000 homes, molt ms del que necessitaria en temps de pau. 

Els oficials ms despietats d'en Collins -i particularment la seva unitat d'assassinats "L'Esquadr"- havien estat reclutats a la brigada de Dubln de l'IRA que ell mateix havia dirigit durant la Guerra d'Independncia. Ja avanada la guerra es van veure implicats en algunes atrocitats horribles contra guerrillers anti-tractat. La majoria d'oficials de l'exrcit eren antics membres de l'IRA. Per contra, la major part de la tropa estava formada per antics soldats sense feina, que havien lluitat en la Primera Guerra Mundial en l'exrcit britnic.

 L'Estat Lliure pren poblacions importants .

Desprs de la prdua de Dubln, L'IRA va controlar breument Cork, Limerick i Waterford dins de la seva "Repblica de Munster". Tot i aix no disposaven d'artilleria ni aviaci, a diferncia de l'Estat Lliure. Aix va implicar la conquesta rpida i prcticament sense lluites de moltes ciutats per part dels seus enemics. El 10 d'Agost, Cork va ser conquerida pel mar, essent l'ltim comtat de la Repblica de Munster en caure. Com a resultat l'IRA va concentrar-se en una campanya de guerrilla, plena d'assassinats i execucions d'antics lders ara enfrontats. El ministre de defensa Michael Collins va ser mort l'agost de 1922, prop de la seva casa de Cork.
Arthur Griffith, president de l'Estat Lliure, havia mort d'un infart deu dies abans. El govern recaigu en William Cosgrave i el comandament militar en el general Richard Mulcahy.

 Atrocitats, execucions i fi de la guerra .

La fase final de la Guerra Civil (1923) va degenerar en una srie d'atrocitats que han deixat un durador llegat d'odi en la poltica irlandesa. L'IRA comen a matar Teachta Dla (diputats) del Dil, comenant per Sean Hales. En resposta, l'Estat Lliure anunci que, en represlia, afusellaria els captius. Quatre d'ells, un per cada provncia (Rory O'Connor, Liam Mellows i dos ms) van ser morts. En total setanta-set van morir aix, entre ells l'autor i negociador Robert Erskine Childers, un nmero que seria recordat al Fianna Fail amb rbia durant dcades. A ms, tropes estatals, sobretot al comtat de Kerry, van iniciar execucions extraoficials dels guerrillers capturats. A Ballyseedy, nou presoners foren lligats a una mina, explotats i els supervivents metrallats. Un d'ells, Stephen Fuller, va sobreviure de miracle per explicar-ho al mn.

La tctica de guerrilla de l'IRA va fracassar des del comenament, degut a una falta de suport popular. Aix va quedar clar en les eleccions posteriors a la guerra civil, en les quals el Cumann na nGaedheal, el partit del govern, va guanyar. L'Esglsia Catlica tamb va donar suport a l'estat, criticant l'IRA contrari al tractat i negant els Sagraments als seus membres. Aix hauria influenciat gran part dels irlandesos de l'poca. La determinaci del govern i la falta de suports van contribuir a la derrota. Finalment, De Valera deman un alto al foc, seguit al maig de 1923 per l'ordre als combatents republicans de llenar les armes (encara que no entregar-les). Alguns historiadors creuen que la mort de Liam Lynch, un lder republic intransigent, en un combat a les muntanyes Knockmealdown del comtat de Waterford van permetre al pragmtic Frank Aiken aturar la lluita. Milers de lluitadors foren fets presoners en tornar a casa.

 Atacs als unionistes .

Tot i que la guerra civil va ser causada pel tractat, durant aquesta els Irregulars van intentar identificar les seves accions amb la causa republicana tradicional dels "homes sense propietat" i com a resultat importants i mitjans terratinents unionistes van ser atacats i molts terrenys ocupats per petits propietaris. Molts, per no tots, havien suportat la Corona durant la Guerra d'Independncia, usualment noms de forma moral, encara que a vegades ajudant els britnics activament. En el caos de la Guerra Civil van convertir-se en blancs fcils. En alguns casos es van fer distincions segons si eren catlics o protestants. L'Estat Lliure va intentar protegir els terratinents i les seves possessions, sobretot al comtat de Louth, amb una fora especfica de policia. Encara avui no est clara l'extensi de les intimidacions als protestants de l'poca.

 Costos i resultats .

La Guerra Civil, tot i que curta, va ser sagnant. Molts personatges importants, entre ells Michael Collins, perderen la vida. Els dos bndols cometeren atrocitats, ja fossin l'assassinat de parlamentaris i la crema d'edificis histrics o les execucions fins i tot extraoficials de presoners. L'Exrcit va patir 800 morts, i es creu que les vctimes totals podrien haver arribat a 4.000. En la seva retirada, els Irregulars van causar molts danys en l'economia de l'illa. A ms, 12.000 Republicans foren empresonats en acabar la guerra. Molts fins al 1924.
Tot i aix, s'ha dit que aquesta guerra podria haver estat molt pitjor. El nmero de morts fou relativament modest pels estndards de les guerres del segle XX. A ms, la nova policia, la Garda SoChna, no va involucrar-s'hi, i per tant desprs va poder ser polticament neutral.
La Guerra Civil va significar que el problema d'Irlanda del Nord va ser ignorat, evitant potser aix una guerra molt ms sagnant, basada en diferncies tniques i religioses, ms que poltiques. Aix va permetre consolidar la partici de l'illa fins a l'actualitat. Noms en acabada la Guerra Civil els irlandesos van considerar seriosament atacar el domini britnic al nord de l'illa.
El 1926, fracassada la tasca de convncer la majoria dels anti-tractat d'acceptar el nou statu quo com a base de la nova repblica, un important grup dirigit per De Valera i Aitken va fundar el partit Fianna Fil.
Com en moltes guerres civils, el conflicte intern deix un amarg llegat, que segueix influint la poltica irlandesa avui. Els dos principals partits de la Repblica sn encara el Fianna Fil i el Fine Gael, descendents respectivament dels contraris i partidaris del Tractat al 1922. Fins finals dels anys 70, quasi tots els principals poltics irlandesos eren veterans de la guerra, cosa que va enverinar la relaci entre aquestes dues forces. Entre ells es comptaven Eamon de Valera, Frank Aiken, Todd Andrews, Sean Lemass (Republicans) i W.T. Cosgrave, Richard Mulcahy i Kevin O'Higgins (Estat Lliure). A ms, molts dels seus fills i dones tamb van entrar en la poltica, quedant aix obertes les ferides de la guerra durant tres generacions.
El 1930, amb l'arribada al poder del Fianna Fail, va semblar que podria esclatar la guerra entre l'IRA i els pro-Estat Lliure Camises blaves, per es va evitar, i cap als anys 50 la violncia poltica es va reduir.
No obstant, una facci de l'IRA va seguir (i segueix en vries formes) existint. Fins als anys 80 encara declarava ser el Govern Provisional de la Repblica Irlandesa creat al 1918 i anullat pel Tractat de 1921. Algunes persones, notablement Michael McDowell, creuen que aquesta actitud encara influencia l'estratgia de l'IRA Provisional

 Fonts .

Ernie O'Malley, The Singing Flame, Dublin 1978.
M.E. Collins, Ireland 1868.1966, Dublin 1993.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58810" title="Glecia Bear" nonfiltered="3034" processed="3028" dbindex="23341">
Glecia Bear o Nehiyaw (1912) s una contadora d'histries cree, autora d'histries per a nens amb Freda Ahenakew, com Kthkominawak otbcimowiniwbwa/Our grandmothers' lives, as told in their own words (1992) i Wanisinwak iskwesisak : awasisasinahikanis = Two little girls lost in the bush: a Cree story for children (1991).

 Enlla .
 Biografia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58811" title="Llengua jordana" nonfiltered="3035" processed="3029" dbindex="23342">
El jord s un dialecte oriental de l'rab, parlat principalment a Jordnia.

Enllaos externs.
Petita guia d'rab jord ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58812" title="Shirley Cheechoo" nonfiltered="3036" processed="3030" dbindex="23343">
Shirley Cheechoo (Eastmain, Quebec, 1952) s una artista cree, casada amb el pintor Blake Debassige. A part de la pintura, ha estat actriu i dramaturga, autora de Path with no mocasins (1992) i Shadow people (1984) i del curtmetratge Silent Tears (1998), premiat al festival de Sundance, aix com el serial televisiu Headbands and Moccasins.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58813" title="Ictercia" nonfiltered="3037" processed="3031" dbindex="23344">

La ictercia es un smptoma o un signe que consisteix en la coloraci groguenca de la pell, mucoses i/o esclertica que es produeix per un augment de la bilirubinmia. 

En valenci i eivissenc s'anomena popularment aliacr, amb la variant meridional aliac, procedent de l'rab andalus alyaraqn, en rab clssic       .


Causes.
Les causes de la ictercia poden ser un excs de producci de bilirubina (per hemlisi o eritropoesi inefica) o un defecte de la seva conjugaci o la seva excreci (hepatitis, cirrosi heptica o colestasi).

Tipus.
La ictercia es classifica en tres tipus: 
Preheptica: es deu a l'alliberament de bilirubina no conjugada per destrucci d'Eritrcits. s el cas de l'anmia hemoltica.
Heptica: es deu a problemes amb l'arbre biliar dintre del fetge que pot ser per destrucci dels hepatcits, aix com a alteracions del flux per aquests conductes. s el cas de l'hepatitis i la cirrosis heptica. ;
Post heptica: Es deu a l'obstrucci del coldoc ja sigui per un clcul a nivell de la vescula biliar, o fins i tot per la compressi originada per un cncer de cap de pncrees. ;

 Referncies .











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58816" title="Provncia de Mlaga" nonfiltered="3038" processed="3032" dbindex="23345">

La provncia de Mlaga es troba a Andalusia, a la costa mediterrnia de l'Andalusia Occidental, compresa entre les provncies de Cadis i de Granada, a l'est i oest, i al nord amb les provncies de Sevilla i de Crdova. T una superfcie de 7.306 km amb 1.453.409 habitants (2005) distribuits en 100 municipis, la densitat de poblaci mitjana de la qual s de prop de 200 hab./km2. La capital s la ciutat homnima, i el Govern i Administraci dels interessos provincials estan encomanats a la Diputaci Provincial de Mlaga.

Gran part del seu territori s comprs per les serralades del Sistema Btic separades per la Depressi Intrabtica, en aquesta provncia coneguda com a Foia d'Antequera. En l'oest se situa la comarca de la Regi Muntanyenca de Ronda i per l'est els majors relleus sn la serra d'Almijara, Tejeda i Alhama. Al sud, parallela a la Regi Muntanyenca de Ronda se situa la Serra Bermeja. En els estreps de la Regi Muntanyenca de Ronda se situa la Foia de Mlaga.

La vegetaci normalment inclou matolls, i el margall s el ms representatiu. Tamb hi han boscos de pins, avet pinsaps (ms comuns a la Serra de Grazalema), i en l'interior boscos de alzines i sureres.

 Vegeu tamb .
Andalusia;
Llista de municipis de Mlaga;
Provncies d'Espanya;

Enllaos externs.
Diputaci Provincial de Mlaga;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58827" title="Pagus" nonfiltered="3039" processed="3033" dbindex="23346">
Un pagus (plural pagi) fou un lloc fortificat dels territoris romans exteriors a la ciutat on el poble i la tropa es podia retirar en cas d'un atac, per sense defenses emmurallades. 

Es diu que foren creats per Servi Tulli, per la divisi del territori en pagus s del temps de Numa Pompili. Cada tribu va ser dividida en un cert nombre de pagi, i el nom d'aquest es va donar al territori a l'entorn del lloc fortificat (a ms del lloc fortificat mateix). Aquesta divisi en pagi es va conservar fins al Baix Imperi i fins i tot posteriorment, i l'expressi va donar origen als mots pas i pags.

Cada pagus tenia un magistrat, anomenat magister, praefectus o praepositus pagi, que portava un registre dels noms i propietats de cada habitant, recaptava les taxes i cridava el poble, quan calia, a la guerra. Cadascun dels pagi tenia els seus propis ritus sagrats i un festival anual anomenat paganlia. 

Els habitants del pagus eren coneguts com a pagani (pagans) i tenien les seves reunions regulars, en les quals adoptaven resolucions, que en alguns casos s'han conservat. 

El terme pagani era utilitzat en oposici a milites  i aplicat a tots els que no eren soldats, fins i tot als que no vivien als pagi. Per analogia, tamb eren anomenats pagani els ciutadans que no complien els seus deures. Per aix els cristians van dir pagans (singular pag) a les persones que conservaven la religi romana, la majoria de les quals vivien als pagi, mentre els habitants de les ciutats havien esdevingut seguidors de Crist.

 Els pagi a l'Edat Mitjana .

A l'Alta Edat Mitjana la denominaci pagus designava una demarcaci territorial amb nuclis rurals, d'extensi considerable. 

A Catalunya, a partir del segle IX l'expressi fou utilitzada indiferentment per a designar alguns comtats. Ms endavant el nom es don ms precisament als territoris desprovets temporalment de comte propi o que depenien de comtats ms importants, esdevenint aix sinnim de vescomtat. En alguns casos, per, les demarcacions anomenades pagus en aquesta poca sn de molt menor entitat, i s possible que hi tingui noms un significat geogrfic.
 
 Alguns pagus catalans de l'Edat Mitjana .
Pagus de Besal: part del comtat de Girona fins al 878;
Pagus d'Empries: part del comtat de Girona fins al 813;
Pagus de Peralada: part del comtat d'Empries;
Pagus de Conflent: part del comtat del Rossell i desprs del comtat de Cerdanya;
Pagus de Vallespir: part del comtat del Rossell fins al voltant de l'any 1000;
Pagus de Berga: part del comtat de Cerdanya fins al 905;
Pagus de Bellera: part del comtat de Pallars;
Pagus de Manresa: part del comtat d'Osona;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58829" title="Premsa" nonfiltered="3040" processed="3034" dbindex="23347">


La premsa (tamb anomenada premsa escrita) s el conjunt de publicacions impreses en paper amb una certa periodicitat (diria, semanal, mensual, etc) destinades, bsicament, a difondre informaci. Aquesta pot ser d'actualitat, histrica, generalista o relativa a un mbit concret de la vida, o per a l'entreteniment (cmics o passatemps). Podem distingir l'anomenada premsa diria, impresa en paper econmic i sovint utilitzant el blanc i negre, o les revistes, que tenen, normalment, periodicitat semanal o mensual i que estan impreses en paper d'alta qualitat i amb fotografies en color de bona qualitat.
Des de fa uns anys, la premsa t dues manifestacions ben diferenciades: la premsa gratuta i la de pagament.
 Vegeu tamb .
 Llista de diaris del mn/A-M;
 Llista de diaris del mn/N-Z;
 Histria de la premsa esportiva a Catalunya;

Enllaos externs.
El Quiosc. Premsa. Diaris i revistes;
FUNDACC. El Barmetre de la Comunicaci i la Cultura;














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58830" title="Joieria" nonfiltered="3041" processed="3035" dbindex="23348">
La joieria comprn objectes ornamentals portats per persones, normalment fets amb gemmes i metalls preciosos. Tanmateix, la joieria pot, i ha estat feta de gaireb qualsevol tipus de material. 

Algunes cultures tenen el costum de guardar grans quantitats de bns en forma de joies. La joieria tamb pot ser simblica, com en el cas dels cristians portant un crucifix en forma de joia, o, en el cas de moltes cultures occidentals, els casats portant un anell de bodes. 

La joieria en diverses formes ha estat feta i portada per ambds sexes en gaireb totes (si no totes) les cultures de la humanitat, en cada un dels continents. Les guarnicions personals semblen ser una tendncia humana bsica.


 Materials i mtodes .

Gemmes precioses, monedes o altres objectes preuats poden ser utilitzats, normalment fixats o inserits dins de metalls preciosos. Els metalls ms comuns utilitzats en joieria comprenen or, plat o plata. La majoria  d'aliatges d'or utilitzats en joieria varien entre 10K a 22K d'or, mentre que els aliatges de plat varien entre 900 (90% pur) i 950 (95.0% pur). La plata utilitzada en joiera s sovint plata de llei. 

La gemmes comunes utilitzades inclouen diamants, robins, safirs, maragdes, i pals.

Altres materials comuns utilitzats sn el vidre, com a vidre fos o esmalt; fusta, sovint tallada; petxines i altres substncies animals naturals com ara ossos i ivori; i argila natural argiles plstiques, com ara polmer d'argila. 

Les perles sn sovint utilitzades en joieria. Poden ser fetes de diferents substncies incloent vidre, gemmes, fusta, petxines, argila i polmer d'argila. Se solen utilitzar per fer collarets, braalets, arracades,... Les perles poden ser de diferents mides. Les ms petites es coneixen com llavors de perla.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58831" title="Mafalda d'Itlia" nonfiltered="3042" processed="3036" dbindex="23349">
Mafalda d'Itlia, landgravina de Hessen-Kassel (Roma 1905 - Camp de concentraci de Buchenwald, Turngia 1944. La vida de la princesa Mafalda de Savoia es convert en una trajectria vital molt caracterstica del que succe a molts prnceps alemanys al final de la Segona Guerra Mundial.

Segona filla del rei Vctor Manuel III d'Itlia i de la princesa Helena de Montenegro. Era nta del rei Humbert I d'Itlia i de la princesa Margarida de Savoia-Gnova per via paterna, mentre que per via materna ho era del rei Nicolau I de Montenegro i de la senyora Milena Vukotic.

La princesa es cas amb el prncep hereu de Hessen-Kassel, el prncep Felip de Hessen-Kassel el 1925 al palau de Racognini a Itlia. El prncep Felip havia arribat a ser el cap de la famlia landgravinal de Hessen-Kassel desprs de la mort del seu pare el landgravi Frederic Carles de Hessen-Kassel l'any 1940 per tamb desprs de la mort dels seus dos germans grans en el camp de batalla de la Primera Guerra Mundial, els prnceps Frederic Guillem i Maximili de Hessen-Kassel els anys 1916 i 1914.

El casament d'una princesa italiana amb l'hereu d'un dels territoris ms antics d'Alemanya que a ms a ms era nt del kiser Frederic III de Prssia, besnt de la reina Victria I del Regne Unit i nebot del kiser Guillem II de Prssia fou hbilment aprofitat per la propaganda feixista italiana i per la nacionalsocialista. El casament durant gran part del III Reich fou aprofitat com una brillant oportunitat poltica d'evidenciar la uni germanoitaliana.

El rgim de Hitler utilitz les diferents famlies reials i principesques d'Alemanya per recobrir-se d'una legimitimitat que es remontava a l'poca de preguerra. Molts van ser els aristcrates que recolzaren Hitler, entre ells sense cap mena de dubte i com un dels ms fervents el landgrav Felip de Hessen-Kassel o d'altres com el duc Carles Eduard de Saxnia-Coburg Gotha. Aquesta lluna de mel entre aristcrates i nacionalistes es vei truncada arran de la prdua de posicions alemanyes en els diferents fronts de guerra.

L'any 1943 la landgravina Mafalda assist a l'enterrament del rei Boris III de Bulgria a Sofia. Boris III era el cunyat de la princesa Mafalda (era casat amb la princesa Joana d'Itlia), el rei mor en un accident automobilstic desprs d'una tensa reuni amb la plana major del Reich alemany.

A partir d'aquest moment molts jerarques nacionalsocialistes comenaren a pensar en una possible desvinculaci d'Itlia de la guerra al costat de l'Eix. Per tal de condicionar al rei Vctor Manuel III d'Itlia es decid arrestar a la princesa Mafalda.

Desprs d'una trucada a la residncia dels Hessen-Kassel, Karl Hass, en qu se solicitiva la presncia de la princesa a les oficines de la Gestapo per tal de rebre un important missatge del seu esps, el qual era fals, la princesa fou detinguda. Ingress en el camp de concetraci de Buchenwald. Mentrestant el seu esps fou detingut i installat en una cella d'allament total en la qual hi malhabit durant vint mesos fins que fou posat en llibertat per les tropes nordamericanes.

Mafalda pat un bombardeig que les tropes aliades llenaren sobre el camp de concentraci de Buchenwald. Durant el bombardeig la princesa qued malferida i se li hagu de practicar una operaci d'amputaci de braos en la qual perd gran quantitat de sang i que dies desprs provocaren la seva mort.

La parella tingu quatre fills:

SAR el landgrav Maurici nat al Palau de Racognini el 1926. Es cas en primeres npcies amb la princesa Tatiana de Sayn-Wittgenstein-Berleburg;

SAR el prncep Enric de Hessen-Kassel nat a Racognini el 1927 i mort el 1999 a Alemanya;

SAR el prncep Ot de Hessen-Kassel nat a Kassel el 1937 i mort a la mateixa ciutat l'any 1998. Es cas en primeres npcies amb Angela Von Doering i en segones npcies amb Elisabet Bronker.

SAR la princesa Cristina de Hessen-Kassel nata a Kassel el 1940 i casada amb el comte Frederic Carles Von Oppersdorff.
 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58834" title="Histria de la premsa esportiva a Catalunya" nonfiltered="3044" processed="3037" dbindex="23351">
 Histria .
La premsa esportiva a Catalunya va tenir un fort desenvolupament juntament amb el desenvolupament dels diferents esports, ja fos com a butlletins interns, seccions a la premsa general o premsa esportiva prpiament dita. La premsa d'informaci general (Diario de Barcelona, Diario de Comercio, La Publicidad, Las Noticias, La Veu de Catalunya, La Vanguardia, La Tribuna, El Noticiero Universal, El Diluvio) ja s'ocupava sovint dels esports a les seves beceroles, per a mesura que aquests es popularitzaven apareixien, a ms, les primeres publicacions esportives, especficament. En destacaren dos etapes: en la primera es crearen principalment butlletins, i en la segona, tot i la vinculaci sovint de la premsa amb les entitats, el carcter d'aquesta ja no s intern. Aix, a finals del segle XIX i principis del segle XX destacaren les publicacions dedicades a l'excursionisme i al ciclisme, dos dels esports ms populars de l'poca, per tamb trobem dues publicacions cabdals dedicades a l'esport en general: Los Deportes (1897), fams per que fou aqu on es public l'anunci de Joan Gamper anunciant la fundaci del Futbol Club Barcelona; i El Mundo Deportivo (1906), aparegut primer com a setmanari i el 1929 com a diari, i que s la publicaci esportiva ms antiga que encara existeix a Espanya. Fou una poca prolfica, tot i que moltes publicacions foren de curta vida.

Amb l'augment del temps de lleure, i per tant de la prctica de l'esport i la seva diversificaci, i el desenvolupament del periodisme de masses durant aquest perode es posaren les bases per un gran impuls del periodisme esportiu catal, el que collabor a l'adhesi de les classes populars a l'esport. En viglies de l'establiment del campionat de Lliga de futbol havien estat, tamb, moltes les publicacions esportives, la majoria de vida efmera, a Catalunya. Aix, entre 1914 i 1923 aparegueren a Catalunya 87 capaleres esportives, de les quals 58 ho feren a Barcelona i 29 a la resta de Catalunya. I entre el 1924 i el 1931, trobem 80 publicacions esportives aparegudes a Catalunya (56 a la ciutat de Barcelona i 24 a la resta). Per damunt de totes cal destacar Xut!, nascuda el 1922 i desapareguda el 1936, de gran xit amb Valent Castanys al capdavant. De entre les caracterstiques remarcables de la premsa catalana durant aquest perode en destacarem dues. D'una banda la consolidaci del catal com a llenguatge de la premsa esportiva catalana amb l'aparici de gran nombre de publicacions en la nostra llengua. D'altra banda, deixebles de la gran tasca feta pel Xut!, l'aparici de gran quantitat de publicacions satric-esportives entre les que destaquem Pa nal! (1923), Faut (1924), Orsai (1924), La Barrila Deportiva (1924), Sidral Deportiu (1925), Safareig Deportiu (1925) i La Bimba (1926).

Ja a la postguerra la histria de la premsa especialitzada a Catalunya recull innombrables noms ja desapareguts, com Vida Deportiva (1943), creada per Albert Maluquer i desapareguda quan augmentaren a dos el nombre de diaris esportius a Barcelona. El 24 de gener de 1945, apareix El Once, continuador de Xut!, per, que no resist la mort del seu creador Valent Castanys. La publicaci ms reeixida fou  Dicen , apareguda el 13 de setembre de 1952 capitanejat per Juli Mir, i que desprs d'uns inicis en els que semblava que no reeixiria va triomfar. Al principi fou un setmanari, fins que el 4 de febrer de 1965 esdevingu diari. Barcelona havia estat, grcies a Dicen  la primera ciutat europea a tenir dos diaris esportius. El 1954, promoguda pel president del Barcelona, Francesc Mir-Sans, neix la revista Bara. Per, dissensions internes dins la revista, donaren lloc al seu desmembrament i l'aparici de R.B., quedant Bara directament sota la supervisi del club blau-grana.

Ja en democrcia, el 3 de novembre de 1979 va nixer el diari Sport, sota la direcci de Josep Maria Casanovas, amb gran xit, moment en el que convisqueren a Barcelona fins a tres diaris esportius (juntament amb Dicen  i El Mundo Deportivo). L'any 1986 aparegu Record i el 1987 L'Esportiu de Catalunya, per tingueren una vida efmera. El 2 de gener del 2002 neix El 9 Esportiu de Catalunya, primer diari esportiu ntegrament en catal des de la Repblica i el 2003 apareix El Crack 10, primer diari esportiu de distribuci gratuta. A ms, la importncia i inters que desperta l'esport en l'actualitat fa que els diaris d'informaci general dediquin molta informaci, aix com suplements i edicions especials pel que fa a la temtica esportiva. Entre els apareguts en democrcia a Catalunya podem destacar: Avui, El Peridico de Catalunya, El Observador (aquest ja desaparegut) o El Punt.

 Publicacions esportives a Catalunya .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58838" title="Pixies" nonfiltered="3045" processed="3038" dbindex="23352">
Pixies s un grup de rock alternatiu originari de Boston, Massachusetts, Estats Units. Es va formar en 1986 i es va separar en 1993, encara que es va reunir en 2004. El seu personal estil va exercir gran influncia sobre moltes de les bandes de rock de l'escena grunge i alternativa de principis de la dcada de 1990, especialment sobre Nirvana els qui van popularitzar el seu particular s de melodies suaus durant les estrofes i explosions, crits i guitarres distorsionades durant les tornades. Van ser de gran influncia per a totes les bandes que posteriorment inclourien el noise en canons d'estructura pop igual que ells.

 Histria .

La banda va ser formada en 1986 en Boston, pels estudiants d'economia i companys d'universitat Joey Santiago i Black Francis, els qui van reclutar a Kim Deal, tamb coneguda com Mrs. John Murphy i David Lovering per mitj d'un avs classificat en un diari. Van triar el nom "Pixies" cercant noms a l'atzar en un diccionari.

Durant un concert amb la banda Throwing Muses, el productor Gary Smith es va fixar en ells i immediatament desprs del xou va parlar amb ells. Smith es va convertir en el mnager de la banda i amb ell van gravar el primer demo de la banda en els anomenats estudis Fort Apatxe. Smith va enviar el demo de 17 temes a Ivo Watts-Russell, responsable del segell 4AD, qui en va triar vuit i els va editar, per tal de crear el primer EP de la banda, sota el nom de Come on Pilgrim (1987), ttol extret d'una frase de la lletra de la can Levitate Me. Els temes restants van circular per anys en cpies pirates conegudes com The Purple Tapes fins que finalment van ser editats oficialment amb el nom Pixies (2002), encara que la majoria de les canons van ser posteriorment incloses en els discos de la banda.

El successor d'aquest EP seria Surfer Rosa (1988). Aquest lbum es convertiria en un clssic del rock under nord-americ dels 80 (Kurt Cobain, per exemple, el triaria ms tard com el seu disc preferit de la dcada, i seria elogiat per msics com Bono d'U2, Thom Yorke, David Bowie, Graham Coxon de Blur o P.J. Harvey), amb temes clssics que formarien invariablement part del repertori de la banda com Where is mi mind? (tema incls en la banda sonora de diverses pellcules reeixides com El Club de la Lluita) i Bone Machine. El seu lbum de 1989, Doolittle, va ser amb el de ms xit comercial de la banda, amb singles com "Debaser", "Here comes your man", "Gouge Away" i "Monkey gone to Heaven". El 1992 van arribar a ser teloners en els xous de U2.


Mentrestant sorgien dificultats en el si del grup. Black Francis no deixava espai per a les composicions de Kim Deal, qui forma llavors la seua banda parallela The Breeders amb la seua germana Kelley Deal i l'ex-Throwing Muses Tanya Donelly. Mentre que en els primers discos la composici era en quantitats iguals dels dos, per al disc Bossanova de 1990, totes les canons eren compostes per Black Francis. A partir del llanament del disc Trompe le Monde (1991), que no va tenir tant d'xit com els anteriors, la banda va comenar a prendre's perodes sabtics, fins que al 1993 Black Francis va comunicar per fax als restants membres de la banda la dissoluci del grup.

Desprs de la separaci, cada un es va dedicar als seus projectes personals. Black Francis va seguir una carrera en solitari amb el nom de Frank Black, Kim Deal junt amb els grups The Breeders i The Amps i Joey Santiago tocant a The Martinis. David Lovering es va mantenir apartat de l'escena musical. Durant aquells anys eixirien quatre discos recopilatoris.

Al maig de 2004, la banda es va reunir novament per a donar una srie de concerts amb altres grups com Weezer. El retorn va anar acompanyat de l'aparici d'una nova compilaci de grans xits, que inclou un DVD.

Actualment corre el rumor que estan treballant en un nou disc, del qual el primer single "Bam Thwok" ja es troba disponible a internet.

 Discografia .
Come on Pilgrim (1987);
Surfer Rosa (1988);
Doolittle (1989);
Bossanova (1990);
Trompe le Monde (1991);
Recopilacions:;
Death to the Pixies 1987-1991 (1997);
Pixies at the BBC (1998);
Complete B-Sides (2000);
Pixies (The Purple Tape) (2002);
Wave of Mutilation: The Best of the Pixies (2004);





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58843" title="Retrat de Jaume I" nonfiltered="3046" processed="3039" dbindex="23353">

Un retrat del rei Jaume I el Conqueridor (Montpeller 1208 - Valncia 1276),  es troba a la Casa de la Vila de Palma de Mallorca, on presideix la sala de sessions. S'hi mostra el rei de cos sencer, de cara, amb capa i espasa, s un retrat del segle XVI. S'exposa des del segle XVII a la faana de l'edifici durant la Festa de l'Estendard

El retrat.
A la part superior hi ha la llegenda El rey en Jayme el conquistador. A l'esquerra del cap del rei hi ha l'escut nacional dels Quatre Pals. A la banda inferior, hi ha un escut de la ciutat de Palma a cada costat. s una pintura a l'oli sobre tela, de la darreria del segle XVI i cpia d'un retaule medieval anterior no conservat. 

Es tracta d'una obra d'un gran simbolisme nacional, com a representaci del mite fundador de les Balears actuals i de la seva incorporaci a l'mbit nacional catal. Per aquest motiu se'n troben cpies als casals de la noblesa mallorquina amb quarter de conquesta i tamb per aix l'escut dels Quatre Pals fou tapat per les autoritats borbniques desprs de la Guerra d'Ocupaci. L'any 1981 fou restaurat i durant el procs de neteja es descobr que els escuts municipals del peu sn un afegit. 

El retrat mostra i configura la imatge tradicional del rei en els dos regnes que incorpor a la naci, ats que t les mateixes caracterstiques que el retrat reial de l'edici valenciana de 1557 de la Crnica de Ramon Muntaner, encomanada pels Jurats valencians i publicada com si fos de Jaume I. El retrat mallorqu reflecteix tamb la descripci del rei en la Crnica de Bernat Desclot: "era major que altre hom un palm, e era ben format, e complit de tots sos membres, que ell havia molt gran cara e vermella e flamenca, el nas llong e ben dret, e gran boca e ben feita, e grans dents, belles e blanques que semblaven perles, els ulls negres, e bells cabells rossos semblant de fil d'aur, e grans espatlles, e llong cors e delgat, els braos grossos e ben feits, e belles mans e llongs dits, e les cuixes grosses per llur mesura, e los peus llongs e ben feits, e gint calants."

 
A part d'aquestes dues imatges, de la del s. XIV dels frescs de la conquesta de Mallorca del Palau Aguilar de Barcelona, molt esquemtiques, de les miniatures i de les posteriors al s. XVI, hi ha altres dues imatges identificades amb el rei Jaume I. La ms versemblant  pel seu origen s la conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya. s de la primera meitat del s. XV, obra de Jaume Mateu i procedeix de l'antiga Sala del Consell de la Casa de la Ciutat de Valncia, on estava amb catorze figuracions ms de reis. L'altra s troba al retaule de Santa Maria de Grcia, obra del s. XIV de Francesc Comes, que es conserva al Museu de Mallorca.


El retrat de cos sencer de Palma presideix la sala de sessions de l'Ajuntament d'aquesta ciutat i abans la sala superior de la Casa dels Jurats. S'exposa des del s. XVII a la faana de l'edifici durant la Festa de l'Estendard. Es complement amb una srie de retrats de personatges illustres del regne de Mallorca, comenant per Jaume II, l'infant Ferran de Mallorca, Jaume III de Mallorca i  personatges com Annbal, pintats per  Miquel Calafat. Tots aquests retrats tamb es penjaven, amb altres obres de tema histric, a la faana de la Casa dels Jurats dia 31 de desembre i altres festes, com la del Beat Ramon Llull, del qual aleshores de n'exposava el retrat corresponent, i Sant Sebasti.

La mmia.

Arran la destrucci, l'any 1835 del Monestir de Poblet es van traslladar les restes mortals a la Catedral de Tarragona. L'any 1856 es va fer un nou trasllat a una tomba dins d'aquesta mateixa catedral, moment el el que es va aprofitar per fotografiar la mmia.

La fotografia del cap de la mmia mostra clarament la ferida feta a la cella esquerra que el mateix Rei va explicar en un passatge del seu Llibre dels feits.
E ns quens en tornvem ab los hmens, volvem-nos contra la vila a esguardar los sarrans que havia la companya gran defora, I. balester tir'ns e de part lo capel de sol, el batut don'ns en lo cap ab lo cayrel, prop del front. E Dus que ho volch, no trespass lo test, e exi'ns be a la maytat de la testa la punta de la sageta. E ns, ab ira que n'hagem donam tal de la m en la sageta que trencam-la e exia'ns la sanch per la cara a enjs, e ab lo mantel de sendat que ns aduem torcvem-nos la sanch, e venem rient per tal que la ost no se n'esmays.

Enllaos externs.
 Un altre suposat retrat de Jaume I obra de Jaume Mateu (Museu Nacional d'Art de Catalunya);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58847" title="Cenobi (desambiguaci)" nonfiltered="3047" processed="3040" dbindex="23354">


 Es pot referir a l'habitaci dels cenobites. ;
 Cenobi. A un convent o monestir. ;
 Cenobi. Agrupaci de cllules d'origen com, que es mantenen reunides formant un conjunt de forma tpica en cada espcie.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58851" title="Llista de reis de Siclia i Npols" nonfiltered="3048" processed="3041" dbindex="23355">
Llista cronolgica dels reis del Regne de Npols i del Regne de Siclia, aix com del Regne de les Dues Siclies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itlia:

 Perode normand .
  
Comtes d'Apulia de la dinastia Hauteville, 1043-1059.
1043-1046: Guillem El Bra de ferro ;
1046-1051: Drago I;
1051-1057: Umfred I;
1057-1059: Robert Guiscard;


Comtes de Siclia de la dinastia Hauteville, 1071-1130.
1071-1101: Roger I, germ de Robert Guiscard;
1101-1105: Sim de Siclia, fill de l'anterior;
1105-1130: Roger II, germ de l'anterior;
el 1130 Roger II s investit rei per l'antipapa Anaclet II

Reis de Siclia de la dinastia Hauteville, 1130-1198.
1130-1154: Roger II;
1154-1166: Guillem I el dolent, fill de l'anterior;
1166-1189: Guillem II el Bo, fill de l'anterior;
1189-1194: Tancred, fill bastard d'un fill de Roger II;
 associat als seus fills;
1193-1194: Roger III ;
1194: Guillem III;
1194-1198: Constana I de Siclia, filla de Roger II, casada amb Enric VI que, en virtut dels drets adquirits per matrimoni, reivindica el regne iniciant la dinastia Hohenstaufen.

 Reis de la dinastia Hohenstaufen, 1194-1266 .

1194-1197: Enric I, emperador Enric VI, associat a la seva esposa Constana I de Siclia ;
1198-1250: Frederic I stupor mundi, fill de l'anterior, emperador Frederic II;
associat al seu fill;
1212-1217: Enric II, fill de l'anterior, rei dels Romans amb el nom d'Enric VII;
1250-1254: Conrad I, fill de l'anterior;
1254-1258: Conrad de Siclia, fill de l'anterior ;
1258-1266: Manfred I, fill bastard de Frederic I ;

El papa Climent IV investeix el 1265 Carles I d'Anjou, germ del rei de Frana Llus IX, com a rei de Siclia, usurpant el tron a la seva hereva legtima Constana de Siclia

 Reis de la Dinastia d'Anjou, 1266-1288 .

1266-1282: Carles I, duc d'Anjou ;
el 1282, a causa de les Vespres Sicilianes passa a governar noms la part peninsular del regne

 Separaci dels regnes, 1282-1442 .


Regne de Siclia, insular.
Capital : Palerm
 

Casal de Barcelona.
1282-1285: Pere I, comte de Barcelona i rei d'Arag ;
casat amb Constana II, filla de Manfred I i reina de Siclia 1282-1302;
1285-1295: Jaume I, fill de l'anterior, comte de Barcelona i rei d'Arag ;
al ser investit rei d'Arag cedeix el regne de Siclia al seu germ petit
1291-1337: Frederic II, germ de l'anterior;
1337-1342: Pere II, fill de l'anterior;
regncia 1338-1348: Joan de Siclia, germ de l'anterior;
1342-1355: Llus I de Siclia, fill de l'anterior;
regncia 1352-1354: Constana de Siclia, germana de l'anterior;
1355-1377: Frederic III, germ de l'anterior;
regncia 1355-1357: Eufmia de Siclia, germana de l'anterior;
1377-1402: Maria I, filla de l'anterior;
casada el 1392 amb :;
1402-1409: Mart I el Jove;
1409-1410: Mart II l'Hum, pare de l'anterior, comte de Barcelona i rei d'Arag.

Dinastia Trastmara.
1412-1416: Ferran I, comte de Barcelona i rei d'Arag, nebot de l'anterior i fill de Joan I de Castella i d'Elionor d'Arag;
1416-1458: Alfons I el Magnnim, fill de l'anterior;
el 1442 conquereix el Regne de Npols;



Regne de Siclia, peninsular - Regne de Npols.
Capital : Npols
 
Primera dinastia d'Anjou.
1266-1285: Carles I;
1285-1309: Carles II el coix, fill de l'anterior, comte de Provena;
1309-1343: Robert I el Prudent, fill de l'anterior, comte de Provena;
1343-1381: Joana I, nta de l'anterior,
a la mort de Joana, una guerra per la successi esclata entre el seu cos Carles, duc de Durazzo i el fill adoptiu de Joana, Llus II. 

Durant 50 anys hi haur dues cases regnants:

Branca d'Anjou-Durazzo.
1381-1386: Carles III el Breu, rei d'Hongria, besnt de Carles II;
1386-1414: Ladislau el Magnnim, rei d'Hongria, fill de l'anterior;
1414-1435: Joana II, germana de l'anterior;
el 1423 adopta Llus III d'Anjou;

Segona dinastia d'Anjou.
1382-1384: Llus I, comte de Provena, rei titular, fill adoptiu de Joana I i rebesnt de Carles II;
1384-1417: Llus II, comte de Provena, rei titular, fill de l'anterior;
1390-1399: Llus II, rei de Npols;
1417-1434: Llus III, comte de Provena, rei titular, fill de l'anterior;
1434-1435: Renat I, rei titular, germ de l'anterior;
1435-1442: Renat I, rei de Npols;
el reialme s conquerit per la Corona d'Arag, per els drets de la Dinastia d'Anjou es mantenen i passen el 1480 als reis de Frana, hereus dels ducs d'Anjou. Per afirmar els seus drets, es realitzaran les guerres d'Itlia;



Regne de les Dues Siclies, 1442-1458.
1442-1458: Alfons I el Magnnim, comte de Barcelona i rei d'Arag;
a la seva mort, la part peninsular (el regne de Npols) passa al seu fill bastard Ferran, mentre que la part insular (regne de Siclia) passa al seu germ Joan II d'Arag.

 Separaci dels Regnes, 1458-1504 .



Regne de Siclia, insular.

1458-1479: Joan I, comte de Barcelona i rei d'Arag, germ de l'anterior.
1479-1516: Ferran II el Catlic, comte de Barcelona i rei d'Arag, fill de l'anterior.



Regne de Siclia, peninsular - Regne de Npols.

1458-1494: Ferran I, fill bastard de l'anterior;
1494-1495: Alfons II, fill de l'anterior;
1495-1496: Ferran II, fill de l'anterior;
1496-1501: Frederic III, germ d'Alfons II;
deposat del tron el 1501 pel rei Llus XII de Frana, el seu cos Ferran II el Catlic recuperar la corona el 1504 per se la quedar en propietat;



Regne de les Dues Siclies, 1501-1713.
Dinastia Trastmara.
1504-1516: Ferran III el Catlic, comte de Barcelona i rei d'Arag;
Ferran II adopta una nova numerologia (III) en conquerir les dues parts del Reialme;

Dinastia Habsburg.
1516-1555: Joana I de Castella, filla de l'anterior;
1516-1556: Carles IV (emperador Carles V), fill de l'anterior;
1556-1598: Felip II d'Espanya, fill de l'anterior;
1598-1621: Felip III d'Espanya, fill de l'anterior;
1621-1665: Felip IV d'Espanya, fill de l'anterior;
1665-1700: Carles II d'Espanya, fill de l'anterior;

Dinastia Borb.
1700-1713: Felip V d'Espanya, besnt de Felip IV, fill de Llus XIV de Frana i de Maria Teresa d'ustria, germana de Carles II d'Espanya.
la seva successi al tron d'Espanya no fou reconeguda per la resta d'Europa i s'inici la Guerra de Successi Espanyola. Pel Tractat d'Utrecht, Felip V va renunciar al Regne de les Dues Siclies, que se separ de nou;

 Separaci dels Regnes, 1714-1720 .



Regne de Siclia, insular.

Dinastia Savoia.

1713-1720: Vctor Amadeu II. ;
El 1720 bescanvi el Regne de Siclia pel Regne de Sardenya amb Carles VI d'ustria 



Regne de Npols, peninsular.

Dinastia Habsburg.
1713-1735: Carles III (Carles VI d'Alemanya), nt de Felip IV d'Espanya i pretendent al tron espanyol;


unificaci del Regne el 1720

Regne de les Dues Siclies, 1720-1799.
1720-1735: Carles III;
ocupaci espanyola a partir de 1735;

Dinastia Borb-Dues Siclies .
1735-1759: Carles IV, fill de Felip V, rei d'Espanya amb el nom de Carles III a partir de 1759;

 Separaci dels Regnes, 1806-1815 .



Regne de Siclia, insular.
1759-1825: Ferran I, fill de l'anterior;



Regne de Npols - Ocupaci Napolenica.
1806-1808: Josep Bonaparte, desprs instaurat rei d'Espanya;
1808-1815: Joachim Murat, cunyat de l'anterior, casat amb Caroline Bonaparte.



Regne de Dues Siclies, 1815-1860.
1759-1825: Ferran I;
1825-1830: Francesc I, fill de l'anterior;
1830-1859: Ferran II, fill de l'anterior;
1859-1860: Francesc II, fill de l'anterior;

El 1860, el regne s conquerit per Giuseppe Garibaldi i unificat al Regne d'Itlia





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58855" title="Felip de Hessen-Kassel" nonfiltered="3049" processed="3042" dbindex="23356">
Felip de Hessen-Kassel, landgrav de Hessen-Kassel (Kassel 1896 - Roma 1981. Fill del landgrav Frederic Carles de Hessen-Kassel i de la princesa Margarida de Prssia. Era, per tant, nt per via paterna del landgrav Frederic Guillem de Hessen-Kassel i de la princesa Anna de Prssia, per via materna ho era del kiser Frederic III de Prssia i de la princesa reial Victria del Regne Unit.

Felip de Hessen-Kassel contragu matrimoni amb la princesa Mafalda d'Itlia, filla del rei Vctor Manuel III d'Itlia i de la princesa Helena de Montenegro. La parella tingu quatre fills:

 SAR el landgrav Maurici de Hessen-Kassel nat al Palau de Racconigi el 1926. Es cas en primeres npcies amb la princesa Tatiana de Sayn-Wittgenstein-Berleburg el 1962.

 SAR el prncep Enric de Hessen-Kassel nat al Palau de Racconigi el 1927 i mort el 1999 a Alemanya;

 SAR el prncep Ot de Hessen-Kassel nat a Kassel el 1937 i mort a la mateixa ciutat l'any 1998. Es cas en primeres npcies amb Angela Von Doering i en segones npcies amb Elisabet Bronker.

 SAR la princesa Cristina de Hessen-Kassel nata a Kassel el 1940 i casada amb el comte Frederic Carles Von Oppersdorff.

Felip heret el ttol de landgrav de Hessen-Kassel l'any 1940 desprs de la mort del seu pare i de dos dels seus germans que moriren en acci durant la Primera Guerra Mundial, els prnceps Frederic Guillem de Hessen-Kassel i Maximili de Hessen-Kassel, l'any 1916 i 1914 respectivament.

Des dels inicis abra el nacionalsocialisme convertint-se en un dels seus ms afrrims defensors. La relaci entre molts aristcrates alemanys i el nacionalsocialisme fou molt estreta ja que els primers atorgaven en els segons una legitmitat dels temps de preguerra. 

Felip particip en nombroses operacions militars per a partir de 1943 fou vist amb desconfiana per la cpula nacionalsocialista. Desprs de la mort de Boris III de Bulgria i del confs posicionament de Vctor Manuel III d'Itlia respecte el pacte de l'Eix, els Hessen-Kassel ja no era clars aliats dels nacionalsocialistes.

Felip fou confinat en una cella d'allament primer al camp de Sachsenhausen i desprs al de Dachau durant vint mesos fins que les tropes angloamericanes l'alliberaren. Mentrestant la seva muller fou deportada al camp de concentraci de Buchenwald on hi mor l'any 1944 com a conseqncia de dessagnar-se desprs que se li hagus d'amputar un bra ferit en un bombardeig aliat al camp.

Per la seva participaci en el moviment nacionalsocialista fou jutjat en els tribunals de desnazificaci i obligat a pagar una important multa per valor d'un ter dels seus bns particulars. A ms a ms fou confinat en camps de concentraci aliats des de 1945 fins el 1948.

L'any 1981 el prncep moria a Roma deixant una importantssima herncia material i la direcci de la Casa de Hessen-Kassel al seu fill Maurici que aconseguiria unir en la seva figura les Cases de Hessen-Darmstadt i de Hessen-Kassel titulant-se ladgrav de tots els Hessen.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58857" title="Julio Jaramillo" nonfiltered="3050" processed="3043" dbindex="23357">
Julio Alfredo Jaramillo Laurido (Guayaquil, 1 d'octubre de 1935   9 de febrer de 1976), compositor i cantant equatori, tamb conegut simplement com J.J.. s el ms destacat intrpret equatori de pasillos.

Jaramillo s un dels pocs cantants equatorians que ha transcendit les fronteres del seu pas, assolint fama a tota Amrica Llatina. Especialment reconegut per les seves interpretacions de pasillos equatorians tamb interpret  boleros, valsos, tangos i ranxeres. Va marxar de l'Equador i va residir a Colmbia, Veneuela i Mxic. El 1976 retorna a la seva Guayaquil natal i s'hi installa al costat de la seva esposa Nancy i el seu fill petit en un departament del tradicional barri de Garay, lloc on resid fins a la seva mort.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58858" title="Emir" nonfiltered="3051" processed="3044" dbindex="23358">
Emir prov de l'rab amir      (aquell qui ordena, cap, governant), paraula alhora derivada del verb amara: manar.

El ttol d'emir varia de significat al llarg de la histria i dels territoris, gaireb sempre associat al mn islmic.

Al principi de l'Hgira el terme emir designava al cap del mn islmic.
Tamb designava i designa a tots els descendents de Mahoma.
Posteriorment va convertir-se en una mena de ttol mig nobiliari mig poltic que encara avui dia roman a molts indrets. El pas governat per un emir s un emirat. Exemples d'emirats actuals, tot i que tenen diferents formes de govern, sn Kuwait, Qatar, Bahrain i els Emirats rabs Units.
Desprs de la creaci dels ttols de sult i rei (malik), el ttol d'emir fou desplaat per a designar a dignitats menors o oficials militars. Amb aquest sentit militar fou utilitzat a Sria o Egipte en l'poca dels aibides i dels mamelucs. Els emirs manaven grups de 100 homes i els emirs de la gurdia de 1000.
Actualment tamb designa als prnceps de les cases reials.
A l'ndia tamb se sinnim de ric.
Emir fou tamb el ttol d un lder religis d'una secta minoritria de Lahore anomenada Ahmadiyya anjuman ishaat-i Islam.
Emir tamb s un nom propi a certes regions balcniques (per exemple, el cineasta Emir Kusturica).








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58859" title="Cronic de Moissac" nonfiltered="3052" processed="3045" dbindex="23359">
El Cronic de Moissac (en llat Chronicon Moissiancense) (tamb anomenat Cronic d'Aniana) s una cronic que comprn el perode 670-821 i fou redactat per un monjo del Monestir d'Aniana a finals del segle X. Les fonts foren els annals reials francs, uns annals llenguadocians avui eduts i diverses notes soltes.  Entre altres fets, fa referncia a la conquesta musulmana de Carcassona (725 o 726), a la Batalla de Tours (732), i al lliurament, per part de la noblesa local, de les ciutats de Narbona (759) i Girona (785) a Carlemany i els seus successors (segles VIII IX). s d'un gran inters per al coneixement dels primers temps de la histria catalana i de la Septimnia. Fou conegut al Monestir de Ripoll al segle XI i alguna de les seves anotacions passaren a formar part dels Cronicons Rivipullensis.

Bibliografia.
 Enciclopdia Catalana: Cronic d'Aniana;

Vegeu tamb.
 Cronic;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58862" title="Robot" nonfiltered="3053" processed="3046" dbindex="23360">

Un robot s un dispositiu generalment mecnic, que desenvolupa tasques automticament, ja sigui d'acord a supervisi humana directa, a travs d'un programa informtic predefinit o seguint un conjunt de regles generals, utilitzant tcniques d'intelligncia artificial. Generalment aquestes tasques substitueixen, imiten o estenen el treball hum, com l'assemblatge en lnies de manufactura, la manipulaci d'objectes pesats o perillosos, el treball a l'espai, etc.

Un robot tamb es pot definir com una entitat feta per l'home amb un cos i una connexi de retroalimentaci intelligent entre el sentit i l'acci   no sota l'acci directa del control hum -. Usualment, la intelligncia s una computadora o un microcontrolador executant un programa. Tanmateix, s'ha avanat molt en el camp dels robots amb intelligncia almbrica. Les accions d'aquest tipus de robots sn generalment portades a terme per motors o actuadors que mouen extremitats o impulsen al robot.

Etimologia.

La paraula "robot" ve del vocable txec robota, "servitud", "treball forat" o "esclavitud", especialment els anomenats "treballadors llogats" que van viure en l'Imperi Austrohongars fins a 1848.

Histria.

El terme va ser utilitzat per primera vegada per Karel Capek en la seva histria actuada R.U.R. (Rossum's Universal Robots) (escrita en collaboraci amb el seu germ Josef el 1920; interpretada per primera vegada el 1921; l'edici en angls va ser publicada el  1923). Encara que els robots de Capek eren humans artificials orgnics, la paraula robot s gaireb sempre utilitzada per referir-se a humans mecnics. El terme androide pot referir-se a qualsevol d'aquests, mentre que un cyborg ("organisme ciberntic" o "home binic") pot ser una criatura que s la combinaci de parts orgniques i mecniques.

El primer robot (industrial) installat al nostre pas ho va ser a la factoria Seat el 1974 a Martorell. La primera lnia de producci industrial amb robots s la que la Opel va installar el 1981 a la planta de Figueruelas (Saragossa). 1 (Veure pg. 13). Es va dedicar a la producci d'autombils, principalment soldadura.

El robot industrial.

El robot ms rellevant en els nostres temps s l'anomenat Robot Industrial. s una mquina proveda de mecanismes i dispositius que la capaciten per realitzar automticament determinades operacions industrials que intervenen en el procs de fabricaci.

Neix de la uni d un bra (estructura mecnica articulada) i un sistema electrnic de control que s'integra a l'ordinador; la qual cosa permet el control dels moviments que ha d efectuar el robot.

Segons el grau de complexitat de les operacions que realitzen i de la seva potencialitat, es classifiquen en: 

 Robots industrials manipuladors. ;
 Robots d aprenentatge.
 Robots de control numric.
 Robots intelligents (que funcionen d'acord amb el concepte d'Inteligncia Artificial).































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58871" title="Philip Glass" nonfiltered="3054" processed="3047" dbindex="23361">

Philip Glass (Baltimore, Maryland, 31 de gener de 1937) s un compositor nord-americ de msica minimalista.

De petit va estudiar flauta al conservatori Peabody i ms endavant va assistir a l'escola de msica Julliard, on va comenar a tocar quasi exclusivament el piano.

Desprs d'estudiar amb Nadia Boulanger i treballar amb Ravi Shankar a Frana, Glass viatja el 1966 al nord de l'ndia, principalment per raons religioses, on va entrar en contacte amb els refugiats tibetans. Es va fer budista i va conixer el Dalai Lama el 1972. s un gran defensor de la causa tibetana. Va ser el seu treball amb Ravi Shankar i la seva percepci del ritme additiu a la msica ndia el que el va conduir al seu singular estil.

Quan va tornar a casa, va renunciar a totes les seves composicions anteriors a l'estil de Copland i va comenar a escriure peces austeres basades en ritmes additius i amb un sentit del temps influenciat per Samuel Beckett, el treball del qual descobr component per a obres de teatre experimental.

La poca estima que sent cap els intrprets i els espais tradicionals el porten a formar el seu propi grup musical, amb el qual comena a tocar principalment a galeries d'art, essent aquesta la nica connexi real entre minimalisme musical i art visual minimalista. Amb el pas del temps, les seves obres sn cada cop menys austeres i ms complexes, acabant per no ser totalment minimalistes i culminants amb Music in Twelve Parts. A continuaci, va collaborar en la primera pera de la seva trilogia Einstein on the Beach amb Robert Wilson.

Glass va orquestrar algunes parts instrumentals dels discos de David Bowie Low i Heroes (Low Symphony i Heroes Symphony). Msic prolfic, ha orquestrat moltes pellcules, incloent el documental experimental Koyaanisqatsi, de Godfrey Reggio; el biopic dirigit per Errol Morris A Brief History of Time (basat en el llibre divulgatiu de fsica de Stephen Hawking); Mishima, de Paul Schrader o Kundun, de Martin Scorsese.

Recentment, Glass ha compost la banda sonora de la pellcula The Hours (2002), de Stephen Daldry, i Notes on a Scandal (2006), de Richard Eyre.

 Obres destacades .
 Einstein on the Beach (pera, 1976);
 Satyagraha (pera, 1980);
 Glassworks (1982);
 The Photographer (1982);
 Akhnaten (pera, 1983);
 Koyaanisqatsi (BSO, 1983);
 Mishima (BSO, 1984);
 The making of the representative for Planet 8 (pera, 1985-88);
 Anima Mundi (BSO, 1992);
 Orphe (pera, 1993);
 La belle et la bte (pera, 1994);
 The marriages between zones three, four, and five (pera, 1997);
 Heroes Symphony (1997);
 Kundun (BSO, 1997);
 Music with Changing Parts;
 Music in Twelve Parts;
 Hydrogen Jukebox (libreto d'Allen Ginsberg);

 Enllaos externs .
http://www.glasspages.org/ GlassPages ;
http://www.philipglass.com/ Pgina oficial ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58875" title="Llista de reis de Sardenya" nonfiltered="3055" processed="3048" dbindex="23362">
El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Arag. Fou doncs un reialme de compensaci atribut a Jaume II d'Arag.

Corona d'Arag, 1297-1700.

Casal de Barcelona.

1297-1327 : Jaume I el Just (Jaume II d'Arag), comte de Barcelona i rei d'Arag;
1327-1336 : Alfons I el Benigne (Alfons IV d'Arag), fill de l'anterior;
1336-1387 : Pere I el Cerimonis (Pere IV d'Arag), fill de l'anterior;
1387-1396 : Joan I el Caador, fill de l'anterior;
1396-1410 : Mart I l'Hum, germ de l'anterior;

Dinastia Trastmara.
1412-1416 : Ferran I, nebot de l'anterior;
1416-1458 : Alfons II el Magnnim (Alfons V d'Arag), fill de l'anterior;
1458-1479 : Joan II, germ de l'anterior;
1479-1516 : Ferran II el Catlic, fill de l'anterior;

Dinastia Habsburg.
1516-1556 : Carles I, Emperador d'ustria, nt de l'anterior;
1556-1598 : Felip I, fill de l'anterior;
1598-1621 : Felip III de Castella, fill de l'anterior;
1621-1665 : Felip IV de Castella, fill de l'anterior;
1665-1700 : Carles II d'Espanya, fill de l'anterior;

Regne de Castella, 1700-1708.
Dinastia Borb.
1700-1708 : Felip V d'Espanya, besnt de Felip IV, nt de Llus XIV de Frana i de Maria Teresa d'ustria, germana de Carles II d'Espanya. ;

Imperi Austrac, 1708-1718.
Dinastia Habsburg.
1708-1711 : Josep I, emperador del Sacre Imperi Romanogermnic;
1711-1720 : Carles VI, emperador del Sacre Imperi Romanogermnic;
el 1720 Carles VI bescanvi l'illa de Sardenya per l'illa de Siclia;

Regne de Savoia i Sardenya, 1720.
Dinastia Savoia.
1720-1731 : Vctor Amadeu II, anteriorment rei de Siclia;
1731-1773 : Carles Manuel III, fill de l'anterior;
1773-1796 : Vctor Amadeu III, fill de l'anterior;
1796-1802 : Carles Manuel IV, fill de l'anterior;
1802-1824 : Vctor Manuel I, germ de l'anterior;
1824-1831 : Carles Flix I, germ de l'anterior;
1831-1849 : Carles Albert I, cos de l'anterior;
1849-1861 : Vctor Manuel II, fill de l'anterior, ;

 el 1861 Vctor Manuel II esdev rei d'Itlia;

 Vegeu tamb .

rei d'Itlia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58882" title="Ifignia" nonfiltered="3056" processed="3049" dbindex="23364">

En la mitologia grega, Ifignia o Ifigenia (en grec ,  Iphigeneia, dona de raa forta) era la filla major del rei Agammnon i la reina Clitemnestra, que Agammnon es va veure obligat a sacrificar. De vegades se la considera una filla de Teseu i Helena criada per Agammnon i Clitemnestra.

Segons algunes fonts, rtemis va castigar a Agammnon desprs d'haver matat un crvol sagrat i vantar-se de ser millor caador. En el seu cam a Troia per a participar en la Guerra de Troia, els vaixells d'Agammnon van quedar aturats a Aulis a causa del vent. L'endev  Calcant va revelar un oracle segons el qual l'nica forma d'apaivagar rtemis era sacrificar Ifignia, filla d'Agammnon. Unes fonts afirmen que el rei culmin el sacrifici, per la majoria afirma que va sacrificar un cabr (el du Pan transformat) en el seu lloc i que Ifignia va ser duta a Crimea a preparar altres per a sacrificar-los a Artemis. Fins i tot altres fonts afirmen que Agammnon estava preparat per rtemis la va transportar a Tauris (Crimea). Hesode l'anomenava Ifimdia (en grec          ) en el seu Catleg de Dones i deia que es va convertir en la deessa Hcate. Anton Liberal afirma que Ifigenia va ser transportada a l'illa de Leuke, on es va casar amb Aquilles amb el nom d'Orsilquia.

A Eurpides, Ifignia apareix en la histria del seu germ, Orestes. Per escapar de la persecuci de les Ernies per haver matat a la seva mare Clitemnestra i al seu amant, Apollo va ordenar a Orestes que ans a Tauris (actual Crimea), prengus l'esttua d'rtemis que havia caigut del cel i la dugus a Atenes. Orestes va marxar a Tauris amb el seu ntim amic Plades i ambds van ser empresonats pels habitants de la regi, els tauris, que tenien el costum de sacrificar a rtemis tots els estrangers. La sacerdotessa encarregada de realitzar el sacrifici era precisament Ifignia, germana d'Orestes, i es va oferir a alliberar-lo (sense saber que era el seu germ) si aquest duia una carta fins Grcia. Orestes refusa, per oferix a Plades dur la carta mentre ell es queda per ser sacrificat. Desprs d'un conflicte de mutu afecte, Plades acaba accedint, per la carta fa que Orestes i Ifigenia es reconeguin i els tres escapen junts duent amb ells la imatge d'rtemis. Desprs de la seva tornada a Grcia, Orestes pren possessi del regne del seu pare, Micenes, i Ifignia diposita la imatge en el temple d'rtemis a Braur, a l'tica, on va romandre com a sacerdotessa d'rtemis Brauronia. Segons els espartans, la imatge va ser duta per ells a Lacnia, on la deessa va ser adorada com rtemis Ortia.

Ifignia s coneguda per les fonts mitolgiques gregues des dels segles VII-VI a.C. i estava tan estretament identificada amb rtemis que alguns investigadors creuen que originalment era una deessa de la caa rival, el culte de la qual va ser incorporat al d'rtemis.

 Adaptacions del mite d'Ifignia .
 Ifignia a ulis, obra d'Eurpides.
 Ifigenia a Tauris, obra d'Eurpides.
 Iphignie en Aulide, obra de Jean Racine.
 Iphignie en Aulide, pera de Christoph Willibald Gluck.
 Iphignie en Tauride, pera de Christoph Willibald Gluck.
 Ifigenia a Tauris, obra de Johann Wolfgang von Goethe.
 Iphignie, ballet de Charles le Picq.
 Iphigenia, obra de Samuel Coster.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58883" title="Kulak" nonfiltered="3057" processed="3050" dbindex="23365">
Kulak (del rus      , kulak, "puny") era un terme despectiu fet servir en llenguatge poltic sovitic, que alludia a els grangers rics del Imperi Rus que tenien grans extensions de terres, com a resultat de la reforma de Stolypin de 1906. La intenci de Stolypin era crear un grup de pagesos prspers que donessin suport el govern del Tsar. 

La pagesia russa es dividia en Kulaks, els grangers rics, Seredniaks, els grangers de classe mitjana, Bednyaks, els ms pobres i Batraks, els agricultors sense terra.

Desprs de la revoluci russa, els bolxevics, com a aliats del proletariat a els pobres i els sense terres. Les franges intermdies eren qestionades, per a la vegada se'ls oferia aliances conjunturals, i els kulaks eren els enemics. Per desprs de la guerra civil, en obrir-se el perode de la Nova Poltica Econmica, van haver-n'hi de tolerats i fins i tot d'incentivats per a restablir la producci agrcola als nivells anteriors a la guerra. Una vegada complerts aquests objectius econmics, els kulaks van ser acusats per les autoritats sovitiques de retenci illegal i especulaci amb els aliments, motiu pel qual, durant el mandat de Stalin van rebre severes mesures, protagonitzant revoltes que van ser reprimides amb fora pels sovitics. 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58886" title="Hannover" nonfiltered="3058" processed="3051" dbindex="23366">

Hannover s la capital del Bundesland de la Baixa Saxnia i una de les ms importants ciutats del nord d'Alemanya. T una poblaci de 520.000 habitants i s un dels principals centres organitzatius de fires i congressos.

 Histria .

La ciutat de Hannover va ser fundada l'any 1100 convertint-se en residncia d'Enric el Lle. Aviat es convert en una ciutat hansetica de primer ordre que prosper grcies a ser un centre de poder durant la Reforma religiosa i grcies a ser seu d'una de les principals famlies de la reialesa alemanya. 

Al llarg dels segles XVII - XVIII - XIX estigu estretament vinculada al Regne Unit. L'any 1866 deix de ser la capital del Regne independent de Hannover per convertir-se en la capital de la provncia prussiana de Hannover. 

Al llarg de la Segona Guerra Mundial la ciutat es vei fortament devastada, ms d'un 80% del centre de la ciutat i gaireb el 50% de la resta de la ciutat quedaren destruts pels bombardeigs aliats. El procs de restauraci preveia la reconstrucci de barris sences de cases de fusta i obres arquitectniques com l'pera, el Marktkirche (Esglsia) i la Neues Rathaus (Nou Ajuntament).

L'any 2000 va ser el centre de l'Expo 2000 i el 2006 fou un dels centres del Mundial de Futbol d'Alemanya.

Ciutats agermanades.


Articles relacionats.
Regne de Hannover;












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58887" title="Smbol de Levi-Civita" nonfiltered="3059" processed="3052" dbindex="23367">
El smbol de Levi-Civita, tamb anomenat smbol de  permutaci s un smbol matemtic, especialment utilitzat en clcul tensorial. Rep el seu nom en honor de matemtic i fsic itali Tullio Levi-Civita.

 Definici .

En tres dimensions el smbol de Levi-Civita es defineix de la forma segent:


Per exemple, s 1 si (i, j, k) s la permutaci parell de (1,2,3),  1 si s una permutaci imparell, i 0 si no es repeteix cap ndex.
Per exemple, en lgebra lineal, el determinant d'una matriu A de 3x3 es pot escriure 

det A = sum_^3 varepsilon_ a_ a_ a_

(i de manera general per a qualsevol matriu quadrada, vegeu ms endevant) 

i el producte vectorial de dos vectors es pot escriure com un determinant:

o de manera ms simple:


D'acord amb la notaci d'Einstein, el smbol del sumatori pot ser oms.
El tensor els components del qual vnen donats pel smbol de Levi-Civita (un tensor covariant de rang 3) de vegades rep el nom de tensor de permutaci. Actualment s'el considera un pseudovector perqu sota una transformaci ortogonal del determinant jacobi -1 (per exemple, una rotaci composada amb una reflexi), dna -1. Com que el smbol de  Levi-Civita s un pseudotensor, el resultat de fer el producte vectorial s un pseudovector, no un vector.

 Relaci amb la delta de Kronecker .
El smbol de  Levi-Civita s relacionat amb la delta de Kronecker. En tres dimensions la relaci ve donada per les segents equacions:


;
 ("contracci de la identitat epsilon")


 Generalitzaci per n dimensions .
El smbol de Levi-Civita es pot generalitzar per a matrius de dimensions ms grans:


Aix, tindrem la signatura de permutaci en el cas d'una permutaci, i zero si no hi s.

A ms es pot representar com


que sempre es verificar en n dimensions. En una notaci tensorial d'ndex lliure, el  imbol de  Levi-Civita es reemplaa pel concepte de dualitat de Hodge.
En general per a  dimensions el producte de dos smbols de Levi-Civita el podem escriure com:

.

Ara podem contraure els ndexs , aix afegir un factor  al determinant i haurem d'ometre el delta de Kronecker. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58900" title="Fox i sauk" nonfiltered="3060" processed="3053" dbindex="23368">



Els fox i sauk sn dues tribus algonquines unides en una sola reserva en el segle XIX. El nom sauk prov d osa-kiwug o osagi  poble de la terra groga . Els fox s anomenaven mesquakie o meshkwakihug   gent de la terra groga , per els digueren FOX perqu el ttem de la tribu era una rabosa.

 Localitzaci .
Els sauk vivien a Green Bay i Saginaw Bay (el nom prov de sauk), per durant el segle XVIII ocuparen bona part de la vall del Mississippi, entre Rock Island (Illinois i Saint Louis (Missouri) amb els fox. Actualment viuen a la reserva Mesquakie de Tama (Iowa), a Kansas i a Oklahoma. Els fox, per la seva banda, vivien al NE de Wisconsin, i ara viuen junt als sauk.

 Demografia .
En el segle XVII els sauk eren entre 1.500 i 3.000 individus. El 1900 hi havia 900 a Tama (Iowa). El 1960 hi havia 525 a Iowa, 128 a Kansas i 992 a Oklahoma. El 1970 hi havia mil sauk (d ells 200 a Iowa). El 1990 hi havia 2.300 sauk i 1.500 fox. Segons Asher, el 1980 eren 2.500, dels quals 800 encara parlaven la llengua.
Segons dades de la BIA del 1995, els Sac & Fox de Missouri (Ne ma ha ha ki) sn 8 (15 al rol tribal) a Nebraska, en 454 acres, i 192 (347 al rol tribal) a Kansas, la Sac & Fox Tribe d Oklahoma (Sa ki wa ki) sn 1.534 (2.195 al rol tribal) i els Sac & Fox tribe d Iowa (Meshwaki) de 4.300 acres hi ha 892 (1.132 al rol tribal). En total, 3.689 apuntats al rol tribal. Segons el cens dels EUA del 2000 hi havia 6.578 individus. 
 
 Costums .
Les tribus sauk, fox i kickapoo eren fora afins, i pertanyien, en general, a la cultura de les planures i dels boscos. A l estiu vivien en llogarrets permanents de cases d escora vora el camp on les dones conreaven blat de moro, psols i carabasses; les dones de ben joves fan tasques de jardineria, per no pas agricultura comercial. Desprs de la collita, se separaven en grups familiars que aixecaven cases d hivern de pals cobertes de catifes de canya, i a l estiu emigraven a Iowa per a caar bisons.
Les famlies eren agrupades en 11 clans (peix, guineu, guerrer, s, llop, tro, castor, patata, liga, crvol i pau), els membres dels quals traaven llur descendncia d un fundador mtic per lmia paterna. Els clans patrilinials regulaven l herncia dels noms personals, i controlaven les cerimnies religioses, com la Dansa del Crani o del Cigne. 

D altres, com la famosa Midewiwin, la seva principal organitzaci religiosa, era controlada per societats secretes o la Gran Societat de Medicina, els membres de la qual es creien amb capacitat per curar la malenconia i ajudar sobrenaturalment a la tribu. Molts rituals detenien l s d amulets i objectes sagrats o mgics.

Els sauk eren governats per un consell tribal i per cabdills hereditaris, que duien al cap un turbant amb pues de pors esp, i que en temps de guerra eren substituts per cabdills militars seleccionats per llur habilitat militar. Els fox deixaven els afers de la tribu en mans d un capitost de pau i d un consell d ancians, per els afers importants eren decidits per tota la tribu. Els cabdills eren escollits segons llur habilitat i valor.
El 1960 uns 500 s havien fet de la Native American Church, i la BIA mant a la reserva de Tama una escola elemental i una altra de batxillerat. Tamb tenen un consell que mant relacions amb el govern.

 Histria .
En l antiguitat potser formaven una sola tribu amb fox, kickapoo i shawnee a la vall d Ohio, on tamb eren enemics dels sioux, omaha i menominee, per en el segle XVII foren desplaats de Green Bay per la Confederaci Iroquesa. El 1667 els sauk foren descoberts per jesutes francesos. 
Els fox vivien als marges del llac Winnebago (al riu Fox), d on foren expulsats pels chippewa el 1780. El 1712 el cap fox Pemoussa s ali amb anglesos i kickapoo contra francesos i menominee; aquests els venceren el 1716, per tornaren a la crrega amb suport dels abnaki, iroquesos i sioux. El 1730 una expedici francesa provoc la II Guerra Fox, amb sauk i winnebago, que gaireb extermin els fox (400 fox morts i 500 presoners), i per aix des del 1733 s aliaren amb els sauk i foren enemics dels francesos fins el 1737. El 1763 donarien suport a la revolta de Pontiac, i el 1770 foren moguts amb els fox al Missouri pels espanyols, dels quals esdevingueren aliats. Els atacs dels chippewa el 1780 va reforar la seva aliana. 

El 3 de novembre del 1804 el Comissionat William Henry Harrison pression a alguns cabdills sauk, i merc el Tractat de Saint Louis, van cedir llurs terres, 15 milions d acres d Illinois, Missouri i Wisconsin, a canvi de menjar i anyalitats, malgrat l oposici de Black Hawk. Com a protesta, un grup de sauk i fox, anomenats Rock River, comandats per Matakaime Shekiakiak/Falc Negre (Black Hawk, 1767-1838) no volgu abandonar la vila de Saukenuk (Illinois), i per aix foren atacats per la milcia del governador John Reynolds, que els massacr i noms se salvaren alguns que travessaren el Mississippi. Com a resposta, van lluitar amb la Gran Bretanya a la Guerra del 1812 i donaren suport a la revolta de Tecumseh, tot i que altres cabdills, com Kiyokaga o Keokuk (1780-1848) es van mantenir neutrals.  
El 1818 el territori d Illinois esdevingu Estat de la Uni, cosa que va fer augmentar la pressi sobre ells. El 1829 els colons ocuparen llurs terres tot aprofitant que estaven hivernant, i quan tornaren s iniciaren els conflictes; Keokuk accept marxar a Iowa, per el profeta winnebago White Cloud aconsegu convncer Black Hawk i que s aliesin fox, sauk, winnebago, kickapoo i potawatomi. El 1830 sauk, fox i winnebago participaren en la Guerra de Black Hawk, qui des del 1813 era cap del Consell Federal Indi en substituci de Tecumseh, tot i que ja aleshores era un anci, quan revocaren l acte de venda de terres a l Oest del Mississippi i s establ al riu Wisconsin. L abril del 1832, 400-500 guerrers travessaren Illinois, atacats pel brigada Henry Atkinson, per el maig venceren les tropes d Isaiah Stillman; pujaren pel riu Rock, per marxaven amb dones i nens i patien fam, de manera que el 2 d agost travessaren novament el riu i foren derrotats a Bad Axe, massacre amb l s de vaixells de guerra on foren assassinats a canonades uns 300 indis. Keokuk, per, no es va unir a la revolta; el juliol es van rendir i Black Hawk fou fet presoner el 21 de setembre del 1832 i tancat a Fortress Monroe (Virgnia) fins el 1834, quan el posaren sota la custdia de Keokuk. Aix els imposaren l anomenada Black Hawk Purchase, pel qual els obligaren a vendre les terres i marxar a una reserva a Iowa.   

Keokuk viatj a Washington per defensar les terres d Iowa, que eren reclamades pels iroquesos. Aleshores foren duts a Iowa el 1837. Black Hawk mor de vellesa i de tristor, i uns anys ms tard Keokuk fou assassinat per un dels seus. 
D ac foren duts a Kansas el 1842, per un grup tornaria a Iowa el 1850, on hi van constituir la Reserva Mesquakie (Tama), comprada el 1857 per la BIA; per el 1867 Moses Keokuk, fill de Kiyokaga, va vendre la terra de Kansas per un dlar l acre, amb fox i kanza, i marxaren a Oklahoma. El 1869 hi obtingueren 759.000 acres als actuals comtats de Lincoln, Payne i Potawatomi, on uns 500 es dispersaren en llurs vivendes tradicionals. El 1870 reberen una missi ququera, que fund una escola el 1873 que  funcionaria fins el 1917.  Endems, el 1885 adoptaren una Constituci i un govern tribal, construiren un mol de fusta, una ferreria i un banc.   
Entre els principals membres de la tribu destacaren William Jones (mort el 1907), graduat a Harvard i antropleg per la Universitat de Columbia, va estudiar llurs costums el 1901-1903 i va morir a mans de nadius a Filipines. Mentrestant, el sauk de Kansas, Johnatan Koshiway (1886-1971) va fer proselitisme per al culte peyote. Tony Wapp fou destacat jugador de basket el 1929-1937. El membre de la tribu ms popular d aquest segle, per, ha estat l esportista James Francis Thorpe o Wa Tho Huck (Sendera brillant, 1886-1953), medalla d or en pentatlon i decatl a Estocolm el 1912, per fou desqualificat perqu cobr diners jugant al futbol i beisbol el 1909-1910; va jugar al beisbol el 1913-1919 i al futbol professional el 1919-1926. Considerat el millor esportista de la primera meitat del segle XX, va morir alcohlic a la reserva. El 1973 el COI li va retornar les medalles i el 1983 li aixecaren la desqualificaci. 
La seva filla, Grace Thorpe, particip i encapal amb el mohawk Richard Oakes l ocupaci d Alcatraz per l AIM el 9 de novembre del 1969. Per altra banda, el 1968 provocaren protestes a Tama (Iowa) pel tancament d una escola superior 
El 1869 un grup de sauks, liderats per Mokohoko, decidiren quedar-se a Nebraska i Kansas i no marxar a Oklahoma. El 1934 els Sac & Fox de Missouri foren reconeguts com a tribu federal per la Indian Reorganization Act. Charlie Robidoux en fou cap del 1920 al 1973.

 Llista de Sauk i fox .
 Black Hawk;
 Keokuk;
 Moses Keokuk;
 William Jones;
 James Francis Thorpe;
 Grace Thorpe;
 Ray Young Bear;

Enllaos externs.
 Sac i Fox d'Oklahoma;
 Informaci general dels Sac i Fox;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58906" title="Acanthostega" nonfiltered="3061" processed="3054" dbindex="23370">

Acanthostega gunnari ("teulada amb pues de Gunnar" en grec) s una espcie extingida de tetrpode semiaqutic i un dels primers animals amb membres reconeixibles. No era pas adaptat per a la vida terrestre. Els membres no podien suportar el seu pes, aix que, segons estudis recents, els membres que ms tard servirien per sortir de l'aigua, aleshores serien utilitzats per poder fer a un costat la vegetaci del fons dels rius i llacs per poder amagar-se dels enormes peixos que hi havia aleshores com per sser a l'aguait.

Tenia tan pulmons com brnquies, la qual cosa indica que era un estadi intermig entre el primer amfibi terrestre conegut, Ichthyostega i el peix ms proper als amfibis, Tiktaalik.

Les seves restes fssils estan generalment ben preservades, com per exemple el fams fssil de Groenlndia oriental trobat per Jenny Clack el 1987, que va indicar la significncia d'aquesta espcie, tot i que ja se n'havia trobat un fragment de crani el 1933 per en Gunnar Sve-Sderberg i n'Erik Jarvik.  L'Acanthostega est properament relacionat a l'amfibi Ichthyostega.

s una de les espcies inicials del videojoc .

Vegeu tamb.
Amfibi prehistric;

Enllaos externs.

Acanthostega al Tolweb;
Imatge del crani d'un Acanthostega;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58907" title="Regne de Sardenya" nonfiltered="3062" processed="3055" dbindex="23371">




El Regne de Sardenya (en llat: Regnum Sardiniae i Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat situat al centre de la mar Mediterrnia i que ocup la totalitat de l'illa de Sardenya entre els anys 1297 i 1720.

Fou precursor del Regne de Sardenya-Piemont, governat sota la Dinastia Savoia, embri del Regne d'Itlia unificat. 

Antecedents.

Amb la marxa dels bizantins de les terres de Sardenya a la segona meitat del segle IX, els governants locals aconseguiren fer-se amb el poder de l'illa. Aquesta qued divida en quatre "jutjats": Jutjat d'Arborea, Jutjat de Cller, Jutjat de Gallura i Jutjat de Torres, que responien a les administracions establertes inicialment pels musulmans i posteriorment pels bizantins.

Influncia de Pisa i Gnova.
L'ajuda prestada per les Repbliques Martimes de Pisa i Gnova van permetre alliberar els sards de nombroses incursions sarranes durant el segle X i XI, si b exerciren un gran control sobre la zona militarment.

Aix, al llarg de la costa est de l'illa, des de Cagliaritano fins a Gallura, s'establ una zona de protecci pisana, mentre la zona nord de Porto Torres i la prpia illa de Crsega rest sota influncia de Gnova.

Perodes temporals.

Des de la seva fundaci ha tingut diversos perodes de dominaci:
1297-1516: Corona d'Arag, sota el domini del Casal de Barcelona.
1516-1708: Monarquia Catlica, sota la Dinastia Habsburg espanyola.
1708-1720: Imperi Austrac, sota la Dinastia Habsburg austraca.
1720-1861: Casa Savoia, sota la dinastia Savoia;

Capital del Regne.
Des de la seva fundaci aquest Regne ha tingut dues capitals. Aixis, entre el 19 de juny de 1324 i el 10 de juny de 1326 la capital fou situada al Fort de Bonaria, avui en dia situat dins la ciutat de Cller. El 10 de juny de 1326 la capital fou radicada a la prpia ciutat de Cller, si b el sobir sempre tingu la seva cort a ciutats com Barcelona, Saragossa o Valncia. En la ciutat Cller el rei estigu representat per un vicerrei.

Corona d'Arag.

El Regnum Sardiniae i Corsicae, en catal "Regne de Sardenya i de Crsega", va ser creat el 1297 pel papa Bonifaci VIII per a solucionar els conflictes entre les cases d'Anjou i d'Arag sobre el Regne de Siclia, conflictes originats a partir de les Vespres Sicilianes. Aix fou un regne de compensaci, assignat a Jaume II d'Arag. 

Sardenya seguia no obstant aix sotmesa a grans senyors que duien el ttol de Judex (jutge). L'illa era dividida en quatre jutjats sota la influncia de les ciutats de Pisa i Gnova. El 1323, Jaume II va formar una aliana amb el jutge d'Arborea, d'origen catal, i va controlar els jutjats de Cller i de Gallura, eliminant de l'illa els Pisans. 

El control reial no fou definitiu fins a principis del segle XV, quan Mart el Jove, rei de Siclia i procurador de Sardenya per al compte del rei d'Arag Mart l'Hum, va eliminar els darrers jutges d'Arborea. L'illa fou governada a partir d'aquell moment en nom del rei per un vicerrei.

Monarquia Catlica.
Amb el casament entre Ferran II d'Arag i Isabel de Castella realitzat el 1469 i la posterior signatura de la Concrdia de Segvia, realitzada l'any 1475, s'establiren els primers passos per la uni definitiva del Regne d'Arag i la Corona de Castella sota un mateix rei, passant aix mateix a aquests tots els dominis d'ambds monarques.

Crsega no va ser mai realment conquerida i els reis d'Arag van deixar de fer-ne servir el ttol a partir del 19 de gener de 1479, moment el qual el Consell Superior d'Arag decid retir del nom oficial del Regne l'esment de Corsicae. 

Frontera amb l'Islam.

Amb la victria del Ter de Sardenya, encapalat per Joan d'ustria, a la batalla de Lepant de 1571 contra Ali Pasha, i amb la presa temporal de Tunis el 1573, el Regne de Sardenya es convert en el punt principal contra l'expansi de l'Imperi Otom pel Mar Mediterrani. A partir d'aquell moment tota l'illa es fortific per prevenir qualsevol ataca otom, destacant els fortins de l'Alguer o Castelsardo.

Intent d'invasi francesa (1637).
Amb l'inici de la Guerra dels Trenta Anys al Regne de Bohmia el 1618 entre catlics i protestants, el Cardenal Richelieu pos la vista en les possessions dels Habsburg d'Espanya i ustria. 

Durante aquest conflicte envi una flota de quaranta vaixells, sota la direcci d'Enric de Lorena, el 21 de febrer de 1637 per envair Oristano, saquejant la ciutat durant una setmana. Davant l'arribada de les milcies sicilianes i aragoneses els francesos van abandonar precipitadament la ciutat, oblidant els seus estndards que avui en dia encara es conxerven a la seva catedral. 

Imperi Austrac.
El Regne de Sardenya rest dependent de la Corona d'Espanya a la Guerra de Successi Espanyola, acabada el 1714. Tot i aix, l'illa fou ocupada pels Habsburgs de Viena, que ostentaven la Corona Espanyola i estaven enfrontats a Felip d'Anjou. 

El 1714 pass a ser una possessi formal, reconeguda pel Tractat d'Utrecht, de l'Imperi Austrac, i Carles III feu efectiva la seva possessi, havent de renunciar per a qualsevol reivindicaci al tron espanyol. L'any 1720 l'emperador bescanvi aquest l'illa de Sardenya pel Regne de Siclia, donant origen al nou Regne de Sardenya-Piemont sota la dinastia Savoia, governants del Ducat de Savoia.

 Vegeu tamb .
;
Llista de reis de Sardenya;
Regne de Sardenya-Piemont;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58909" title="William Jones (antropleg)" nonfiltered="3063" processed="3056" dbindex="23372">
William Jones, tamb conegut com a Megasiawa o Black Eagle (Reserva Sauk & Fox, Oklahoma, 1871-Cayagan, Filipines 1909) fou un antropleg nord-americ d'origen fox i sauk. Era fill del mests Henry Clay Jones/Bald Eagle i una anglesa, rest orfre a l any i es cri  amb la seva via fox Katiqua, filla del cap fox Washi-ho-wa. Va fer de cowboy i es gradu en antropologia a Harvard. El 1900 va obtenir diversos premis pels seus estudis sobre antropologia americana i visit diverses tribus de les planures el 1902-1906. Aleshores va marxar a Filipines, on va morir en una disputa banal.

 Enlla .
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58910" title="Aquae Sextiae" nonfiltered="3064" processed="3057" dbindex="23373">
Aquae Sextiae fou una ciutat i termes de la Gllia, avui Ais de Provena al departament de les Boques del Roine, al nord de Marsella.

La regi fou dominada pel procnsol Sextius Calvinus el 122 aC, desprs de derrotar els salluvis, i llavors es va establir la colnia d Aquae Sextiae, del nom d aquest procnsol. El 102 aC es va lliurar a les rodalies la batalla d Aquae Sextiae en la que el cnsol Marius va derrotar a cimbris i a Teutobodus rei dels teutons. El lloc de la batalla podria ser el Campus Marianicis (avui Meiragues). La colnia va obtenir el ttol de Jlia. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58915" title="Black Hawk" nonfiltered="3065" processed="3058" dbindex="23374">

Black Hawk (Makataimeshekiakiak) (1767 Octubre, 1838) fou cap dels fox i sauk. Lluit amb el miami Little Turtle a Fallen Timbers (1794) i fou lloctinent de Tecumseh a la Guerra del 1812. El 1830 declar la Guerra de Black Hawk als EUA, per fou venut a Bad Axe (1830) i trat per Keokuk, qui l entreg als blancs el 1834. El jove Neapope (1800-?) li va donar suport i el 1832 viatj a Canad per demanar ajut als anglesos, i no se sap que fou d'ell. Black Hawk fou posat sota custdia de Keokuk i va morir a la reserva d'Iowa, vell i trist.

Referncies.
 "Black Hawk (Makataimeshekiakiak)" - article de la Encyclopedia of North American Indians;
 The Autobiography of Black Hawk;
 Black Hawk's Surrender Speech, 1832;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58917" title="Keokuk" nonfiltered="3066" processed="3059" dbindex="23375">
 
Keokuk o Kiyokaga (1780-1848) fou un cabdill fox i sauk. Es va mantenir neutral en la Guerra del 1812 i per aix esdev rival de Black Hawk, a qui no ajud en la revolta del 1830. Viatj a Washington per defensar les seves terres contra reclamacions dels iroquesos. Emmalalt de disenteria degut a l'abs de l'alcohol, cosa que el va fer perdre prestigi davant dels seus. El 1848 fou assassinat per un dels seus, qui el considerava un trador.



Enllaos externs.
 Cap Keokuk;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58919" title="Moses Keokuk" nonfiltered="3067" processed="3060" dbindex="23376">
Moses Keokuk o Wunagisa (1821-1908) fou un cabdill fox i sauk, fill de Keokuk. Fou el principal cap de la tribu Sauk & Fox quan signaren el tractat del 1891 pel qual cediren llurs terres entre el Cimarron i el North Canadian als EUA i marxaren a Oklahoma, al costat dels creek.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58920" title="James Francis Thorpe" nonfiltered="3068" processed="3061" dbindex="23377">






Jacobus Franciscus "Jim" Thorpe (fox i sauk: Wa-Tho-Huk Sendera Brillant) (28 de maig de 1887   28 de mar de 1953) era un indi sauk d'Oklahoma, considerat el millor i ms verstil atleta nord-americ de la primera meitat del segle XX.

 Carrera amateur .
Va nixer al en territori indi de l'estat d'Oklahoma, fill de pare irlands, Hiram Thorpe, i mare ndia, Charlotte Vieux, que era filla d'un francs i una ndia. Amb el seu germ Charlie, comen els seus estudis escolars a Stroud, Oklahoma, a una escola ndia. El seu germ mor de pulmonia als 8 anys d'edat. El seu pare l'envi a l'Universitat de la Naci ndia de Haskell, a Lawrence (Kansas). L'any 1904, ingress a l'Escola Industrial ndia de Carlisle (Pennsylvania), on comen a jugar a futbol americ. Aquest mateix any mor el seu pare i Jim abandon l'escola per retornar-hi el 1907, comenant la seva carrera atltica. Durant aquests anys practic l'atletisme, futbol americ, beisbol, lacrosse, basquetbol i fins i tot balls de sal.

L'any 1911 guany amb la seva escola el campionat nacional de futbol americ. Malgrat era el seu esport favorit, fou en atletisme on assol els seus majors xits. L'any 1912 particip a les Olimpades d'Estocolm de 1912 on guany la medalla d'or a les en pentatl i decatl, a ms de ser quart en salt d'altura i set en salt de longitud. L'any segent, li foren retirades les medalles per haver jugat a un club de beisbol semi-professional, cobrant 25 dlars a la setmana. L'nic punt positiu d'aquest fet fou que rpidament comen a rebre ofertes de l'esport professional.

 Carrera professional .
L'any 1913, Thorpe sign un contracte amb el s New York Giants de beisbol, amb els que jug espordicament durant tres temporades. Desprs de jugar a les lligues menors amb els Milwaukee Brewers el 1916, retorn als Giants el 1917, essent venut als Cincinnati Reds la mateixa temporada. Continu als clubs Giants, de nou, i als Boston Braves. En total disput 289 partits a la lliga. Continu jugant a beisbol a les lligues menors fins el 1922.

De forma parallela fou professional en el mn del futbol americ. El 1915 fitx pels Canton Bulldogs on cobr $250 per partit i guany els campionats de 1916, 1917 i 1919. El 1920, els Bulldogs foren un dels 14 equips que fundaren la American Professional Football Association (APFA), que ms tard esdevingu la National Football League (NFL). Thorpe fou nomenat primer president de l'APFA. Es retir del futbol a l'edat de 41 anys, havent jugat 52 partits de la NFL entre 1920 i 1928 per als segents equips:
 Canton Bulldogs (1915 1917, 1919 1920, 1926);
 Cleveland Tigers (1921);
 Oorang Indians (1922 1923);
 Rock Island Independents (1924 1925);
 New York Giants (1925);
 Chicago Cardinals (1928);

El 1950, fou considerat per l'agncia de notcies AP, com el millor esportista dels primers 50 anys de segle. El 1963 fou incls al Sal de la Fama de la NFL. Els darrers anys de Thorpe no foren massa bons. Va caure en la pobresa i mor alcohlic el 1953. L'any 1982 se li restauraren les medalles i se li aixec la desqualificaci grcies a la campanya duta a terme per la seva filla Grace Thorpe, militant de l'AIM.

 Galeria .











 Referncies .







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58921" title="Joan Lloren" nonfiltered="3069" processed="3062" dbindex="23378">

Joan Lloren, (Valncia, 1458-1520) s considerat l'ideleg i fundador de la Revolta de les Germanies de Valncia.

Lloren fou un agermanat del gremi dels paraires. El seu objectiu no era altre que reivindicar activament la restauraci del monopoli gremial en la manufactura txtil. Formava part de la burgesia local de la Ciutat de Valncia i actu com a primer lder de la revolta i de la Junta dels Tretze.

A la seua mort, el carcter moderat de la revolta fou substitut per una facci ms radical i bllica, encapalada per Vicent Peris. En aquest procs, la revolta adopt un canvi d'ideologia, des d'un carcter reivindicador poltic i comercial de la burgesia local, a una revoluci de classes generalitzada a tot el Regne de Valncia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58922" title="Joan Llorens" nonfiltered="3070" processed="3063" dbindex="23379">


Joan Lloren (Valncia, 1458   1520) s considerat l'ideleg i fundador de la Revolta de les Germanies de Valncia;
 Joan Llorens i Gardy Gardy Artigas (Boulogne-Brillancourt -Frana-, 1938   ), fill de Josep Llorens i Artigas, s escultor i ceramista;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58924" title="Vicent Peris" nonfiltered="3071" processed="3064" dbindex="23380">
Vicent Peris, (Sogorb, 1478- Valncia, 1522), capit general de l exercit agermanat, durant de la revolta de les Germanies del Regne de Valncia.

Des dels inicis de la revolta armada, els agermanats van mostrar fortes discrepncies internes, al estar formats per grups socials amb interessos ben diferents i de vegades contraposats. Peris fou un lder radical de la revolta que substitu al moderat Joan Lloren. Peris obtingu dos grans xits militars inicials: la presa del castell de Xtiva el 14 de juliol de 1521 i la victoria de la batalla de Gandia, el 23 de juliol del mateix any.

Posteriorment, el moviment va perdre unitat, produint-se discrepncies entre els seus lders, i les segents campanyes militars van concloure en derrotes dels agermanats. Peris, desprs de fer-se fort uns mesos a Xtiva, torn a Valncia la nit del 18 de febrer de 1522, amb l'objectiu de revifar la revolta, car, des de la capital, la burgesia rebel estava pactant una eixida negociada.

En una desesperada aventura, Vicent Peris s'install en la seva prpia casa i congreg als seus partidaris, el que va desembocar en un dur combat durant tota aquella nit pels carrers de Valncia, fins que un grup de soldats aconsegu incendiar la seva casa. Peris acab entregant-se al capit Diego Ladrn de Guevara. El 3 de mar de 1522 entraren definitivament les tropes reials a Valncia, realitzant-se l'execuci, al dia segent, de Vicent Peris i els seus collaboradors ms directes. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58927" title="Paleogen" nonfiltered="3072" processed="3065" dbindex="23381">

El Paleogen s un perode geolgic que va comenar fa 65 milions d'anys i va acabar fa 23 milions d'anys.

D'una durada de 42 milions d'anys, aquest perode s notable perqu va ser el temps en qu els mamfers evolucionaren de petites formes simples en animals molt diversos desprs de l'extinci en massa que acab l'anterior perode Cretaci. Alguns d'aquests mamfers evolucionarien en grans especmens que dominarien la terra, mentre que altres esdevindrien capaos de viure en medis especialitzats marins, terrestres i fins i tot aeris. Les aus tamb evolucionaren considerablement durant aquest perode, convertint-se en les formes ms o menys modernes. La majoria de les altres branques de la vida a la terra romangueren comparativament estables en comparaci amb els ocells i mamfers durant aquest perode. Tingueren lloc alguns moviments de plaques tectniques. El clima es refred lleugerament durant el Paleogen i els mars interiors desaparegueren de Nordamrica al principi del perode.

El Paleogen cont els perodes Paleoc, Eoc i Oligoc. El Paleogen segueix el Cretaci i precedeix el Mioc, que s part del Neogen. 

Vegeu tamb.

Taula dels temps geolgics;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58931" title="Guadalmedina" nonfiltered="3073" processed="3066" dbindex="23382">


El Guadalmedina s un riu d'Andalusia (Espanya) que neix al pic de la Cruz, a la Serra de Caramolos, a 1433 metres i desemboca al Mar d'Alboran (Mediterrani occidental) tot travessant la ciutat de Mlaga. El seu curs corre a ms pel Parc Natural dels Montes de Mlaga.

El seu nom, d'origen rab, significa  riu de la ciutat . Histricament ha jugat un paper molt important en la ciutat de Mlaga, a la que divideix en dues meitats. En diverses ocasions les seves riuades hi han inundat els barris de Perchel i la Trinidad. Actualment per el riu hom ha bastit embassaments al seu curs (El Agujero, El Limonero), hi ha realitzat trasvassaments i l'ha canalitzat, i la seva llera al pas per Mlaga roman seca i sense s.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58940" title="Regne de Galcia" nonfiltered="3074" processed="3067" dbindex="23383">



Territori i Concepte.

Per destacats autors coetanis a la fi de la dominaci romana, i et vaig aconseguir transformaci experimentada per Galcia, que passa de provncia romana a regne de mns dels sueus, es coneix l'extensi territorial d'una Galcia, que proporcions molt majors a les actuals, els lmits de les quals permacen practicamente intactes fins i tot el segle XII, moment en el Portugal deixa de pertnyer a Galcia i Lle deixa de ser-ho per a cobrar personalitat prpia.

El territori de Galcia en aquesta poca (segles IV-V d.C) apareix d'aquella relatada per nombrosos autors de l'poca, aix l'historiador i telogo galaico-rom Paulo Orosio, al comenament del segle V d.C en la seva obra Historiarum explica que Cantabri et Astures Gallaecie provinciae portio sunt, s a dir, Cntabros i Astures formen part de la provncia Galcia, idea que el cronista bracarense Hidacio reflecteix d'igual manera en la seva Cronicon a mitjan el segle V d.C, on denomina Campus Gallaeciae (Camps de Galcia) a la gran chaira coneguda avui com Terra de Camps, en l'actual Castela i Lle. Posteriors autors* com Sant Isidoro, en el segle VII continuan a fer hincapi en l'extensi de Galcia, ja sota el domini visigodo aix en la seva obra Etymologiae matisa que "Asturia i Cantbria, sn regions situades a Galcia", regions parteixes sunt provinciarum (?) sicut in Gallicia; Cantbria, Asturia.

Els autors posen de relleu a polisemia del concepte, per una part una Galcia mplia, una provncia romana que incloa el territori comprs entre Fisterra fins i tot l'actual La Rioja, on es trobaven galaicos, astures, cantabros, vacceos i altres pobles, i per una altra part a Galcia prpiament dita, el territori que no sent ni astur ni cntabro estava habitat expressament pels galaicos, i que li donaria el nom la tot el nord-oest peninsular fins i tot el segle XII.

Amb l'arribada dels sueus des de Centroeuropa en l'any 411 d.C, Galcia deixa de ser una provncia romana (Gallaecia), per a convertir-se en un regne amb capital en Braga. Un regne que els suevos temptaran acrixer posar-ho sud a espensas de l'Imperi Rom, incorporant al seu domini i de manera permanent, bona part de la part de la provncia romana de Lusitania, arribant a fer-se temporalment amb la capital, Emerita Augusta (Mrida),que finalment s abandonada.

Desprs de la batalla de Vogladum en l'any 507, els visigodos sn expulsats de la Galia (agas de la Septimania) pels exercitos francs que liderava el rei Clovis I. Desprs del segle VI, el nom d'Espanya (Hispania) va a perdre el significat geogrfic que possea fins a llavors, per a adquirir un d'ndole poltica, el de designar el territori governat pels visigodos. Asi fins i tot, Galcia (Gallaecia) va a assumir de la mateix manera aquest concepte, el territori governat pols reis sueus. La Peninsula Ibrica quedava repartida asi en dues entitats administratives, Hispania (Espanya) i Gallaecia (Galcia), mantendose durant de la mateix manera durant ms de cinc segles.

Al comenament del segle XII, l'mplia Galcia comena la fragmentarse, decisivamente en l'any 1108 amb la independncia de Portugal, i que acabar per excloure a Lle (amb Astries i Extremadura) i la Castela de l'antiga demarcacin gallega, tornandose en regnes propis en un lent procs de particularizacin. La finals del scuo XII, Galcia, Lle, Castela i Portugal ja sn regnes diferents amb personalitat prpia.

El Regne Sueu, 410-584.

El regne sueu de Galcia apareix a partir de 410 fin a 584 i sembla que gaud d'un govern relativament estable durant la majoria de tot el perode. L'historiador Jos Antnio Lpez Silva, traductor de les crniques d'Idatius, la font primria escrita durant el perode esmentat, troben que la part essencial de la cultura gallega va ser establert en aquest perode, al ser barrejades les cultures Gallega-Romana amb la sueva. 

El nombre d'invasors sueus s'estima en menys de 30.000 persones, installades principalment a les zones de Braga (Bracara Augusta), Porto, Lugo (Lucus Augusta) i Astorga (Asturica Augusta). La ciutat de Braga, es va convertir en la capital del Regne Sueu, ja que prviament havia estat la capital de la provncia romana de Gallaecia, una regi que s'havia exts fins al riu Duero i vila.

El 438 Hermeric ratific la pau amb la gent de Galaicos i, cansat de lluitar, abdic en favor del seu fill Requila. 

El 448 Requila va morir, deixant un estat en expansi al seu fill Requiari que va imposar la seva fe catlica a la poblaci sueva. El 456 Requiari va morir, i alguns candidats al tron van aparixer, agrupat en dues faccions. La divisi marcada pel riu Minius (Mio) s adoptada, probablement una conseqncia de l'enfrontament entre dues tribus, Quades i Marcomans, que va constituir la naci sueva de la pennsula ibrica. 

Es produren xocs ocasionals amb el visigots, que van arribar en la pennsula ibrica el 416 i van dominar la major part de la pennsula, per el Regne Sueu de Galcia va mantenir la seva independncia fins el 584, quan el rei Leovigild, amb el pretexte del conflicte sobre la successi, va envair el regne sueu i els derrot. Andeca, ltim rei sueu, fou forat a exiliar-se fins que s'entreg el 585. Amb el seu lliurament, aquest branca del Regne sueu va ser absorbida pel regne visigtic. El regne de Galcia, no obstant aix, va sobreviure al paper oficial fins a 1833. 

Per una histria mes detallada vegeu: Regne dels sueus

Reis sueus de Galcia.
409-438 : Hermeric ;
438-448 : Requila, fill de l'anterior ;
448-456 : Requiari;
divisi del regne en dues parts;
456-457 : Aguiulf, zona sud ;
456-457 : Frantn, zona nord;
457-459 : Maldras, zona sud ;
459-463 : Requismund, zona nord ;
459-463 : Frumari, zona sud ;
459-469 : Remismund, uni del reialme el 463;
469-550 : interregne, tan sols es coneix el nom del rei Teodemund;
550-559 : Carriaric ;
559-570 : Teodomir ;
570-583 : Miro de Galcia;
583-584 : Euric ;
584-585 : Andeca ;
conquesta visigoda el 585;

La Gallaecia visigotique.

En l'any 585, Leovigild, rei visigot d'Hispnia i Septimnia, aconsegueix rematar amb la independncia poltica que els reis sueus havien mantingut en Galcia des de l'any 409, derrotant a l'ltim rei sueu, Andeca. D'aquesta manera, el territori de la cridada llavors Gallaecia, passa a formar part de l'rbita de poder de Toledo, des d'on els monarques visigots exercien el seu poder desprs de ser expulsats de la Galia pols francs. El perode de govern visigot en Galcia no va suposar cap canvi brusc en relaci a poques passades, de manera que l'excepci de les dioceses situades en la Lusitania, les dioceses gallegues van seguir a desenvolupar la seva activitat amb notable normalidade, mantenint-se actives les dioceses de Braga, Porto, Tui, Iria, Britonia, Lugo, Ourense, Astorga, Coimbra, Lamego, Viseu i Idanha.

L'organitzaci territorial heretada de segles anteriors no muda, i fins i tot les elites culturals, religioses aix com aristocrticas van acceptar als nous monarques, que es b tenien la seva cort a Toledo, assumien el control poltic de tres antics regnes; Hispania, Septimania i Gallaecia, de manera que en els concilios religiosos com el realitzat a Toledo en l'any 589 estaven presents episcoporum totius Hispaniae, Galliae et Gallaetiae s a dir, bisbes de tota Hispania, Galia i Gallaecia, aquesta concepci tripartida es troba al llarg del govern visigot des de l'any 585, diferenciant mitjanant diverses frmules les tres entitats visigotiques en els documents com; moris Spanie, Gallie, Gallecie o Spaniae et Galliae vel Gallitiae entre unes altres. Destaca en aquest context a figura de San Fructuoso, bisbe galaico d'ascendencia visigotique, fams per les nombroses fundacins dutes a terme per ell en tot l'occident peninsular, gaireb sempre en llocs amagats en les muntanyes i fins i tot illes, sobresando la seva austeridade.

El cert s que les ltimes dcades de la monarquia visigotique van ser de marcada decadncia, degut en bona part a la reducci del comer amb una important reducci de la circulaci monetria, conseqncia directa de la imposici del poder musulm a principis del segle VIII pel mediterrani sud. La Gallaecia es veur afectada per les mateixes pautes. S d'aquella quan San Fructuoso va denunciar un estat generalitzat de reculada cultural, prdua de la dinmica de temps endarrere, i de seguida abrollou un cert grau de descontent en alt clero galaico. Aix, en el X Concilio de Toledo, en l'any 656, Fructuoso, pertanyent a cercles de poder visigots va assumir el maluc metropolit de Braga, acontecendo aix prvia renncia del seu titular Potamio, qui a ms reconeixia explicitamente la crisi de la vida eclesistica. En la mateixa ocasi els all reunits anullaven el testament deixat pol bisbe Recimiro de Dumio, car en ell donaba les riqueses de la diocese-convent als pobres.

La crisi final visigotique remuntaria al regnat d'gica. Aquest monarca va declarar hereu al seu fill Vtiza i ja en vida ho va associar al tron, en l'any 698, malgrat que la llei visigotique obligava a l'elecci d'un nou rei i no a la transmissi hereditria. Dita associaci va consistir a lliurar-li el govern de la Gallaecia, exercint com rei amb capital en Tui. Vtiza va a ser rei de la Gallaecia si ms no fins i tot la mort del seu pare, el que suposa una situaci novidosa en aquesta etapa final i conflitiva de la monarquia visigotique, evidenciant l'activitat poltica que Galcia conservava cent anys desprs de la fi de la monarquia sueva. En l'any 702 amb la mort d'gica, Vtiza assumeix tamb el govern d'Hispania, traslladant-ho a Toledo on governaria fins i tot l'any 710. Desprs de la seva mort, un sector aristocrtico visigot va impedir la pujada al tron del seu fill quila II, imposant per la fora a Roderic, el que va suposar un irresoluble conflicte civil entre els seus partidaris i els de els fills de Vtiza. Ser en l'any 711 quan els enemics de Roderic assoleixin que un exrcit musulm encreuament l'estret de Xibraltar i present batalla a Roderic en Guadalete, on aquest s derrotat, fita que marca la fi del govern visigot en Hispania, i que tindr una transcendncia histrica total per a les dues restants entitats poltiques: Gallaecia i Septimania.

En l'any 715 Abd al-Aziz ibn Musa pren per esposa a la viva de Roderic, cridada Exilona titulada reginam Spanie, confirmant la continutat dinstica, transferida aix lexitimamente al governador musulm. Amb aquest fet els governants musulmans es van considerar politicamente continuadores de l'anterior estat i van assumir els atributs detinguts abans posar-los reis visigots de Toledo. D'aquesta manera, amb la conquesta de tota Spania pols musulmans, a l'altre costat de les seves fronteres, els emires cordovesos serien coneguts amb el ttol de rex Spanie. A partir dons estona comena una nova concepci geogrfica, car Espanya va a ser el nom amb el qual es designi al territori musulm, i Galcia al territori cristi. Aix l'historiador Al-Maqqari deixa clar l'extensi del domini musulm al referir-se la conquesta de comenaments del segle VIII:

No va quedar lloc sense dominar en Al-Andalus s'exceptuem el pas de Galcia.

Regne de Galcia i Portugal.

El regne de Galcia i de Portugal va ser format el 1065 desprs que el comtat de Portugal declars la seva independncia a la mort de Ferran I de Castella. El 1063, Ferran havia dividit el seu regne entre els seus fills, sent Galcia assignada a Garcia I. 

El comte de Portugal, Nuno Mendes, va aprofitar-se de la tensi interna per la guerra civil entre els fills de Ferran, i finalment es va declarar independent. No obstant aix, el 1071 el rei Garcia II el va derrotar i el va matar a la batalla de Pedroso, annexant el seu territori i agregant el ttol del rei de Portugal els seus anteriors. El 1072, el seu germ San II de Castella el va derrotar i hagu de fugir de Galcia. 

Desprs de l'assassinat de San II, Alfons VI de Lle, el tercer germ, va empresonar Garcia per a la resta de la seva vida, proclamant-se rei de Galcia i de Portugal. A partir d'aquell moment Galcia fou part del Regne de Lle, encara que tingu certes quotes de govern autnom. 

veure: Llista de reis de Galcia;

 Vegeu tamb .
Bibliografa.

 Historia de regibus Gothorum, Vandalorum et Suevorum, editeur Jacques-Paul Migne, Patrologia Latina.
 Liber Sancti Jacobi "Codex Calixtinus", Santiago de Compostela, Xunta de Galicia , 07/2004.
 Arredor da conformacin do Reino de Galicia (711-910), Xos Antonio Lpez Teixeira, Editorial Toxosoutos, S.L. 02/2003.    ;
 Galicia, todo un reino, Colin Smith. Universidade de Santiago de Compostela, 1996.                   ;
 Martio de Dumio : a creacin dun reino, Anselmo Lpez Carreira, Edicions do Cumio, S.A. 08/1996.
 Documentos medievales del reino de Galicia: Fernando II (1155-1188), ISBN  84-453-2818-2.
 Alfonso III El Magno : ltimo rey de Oviedo y primero de Galicia, Armando Cotarelo Valledor,  Tres Cantos, Ediciones Istmo, S.A. 04/1992. ;
 Gregory of Tours, History of the Franks, Traducin por L Thorpe (Penguin, 1974).
 Historia compostelana, Emma Falque Rey. Ediciones Akal, S.A. 11/1994.
 La sociedad gallega en la Alta Edad Media, Isla Frez, Amancio, C.S.I.C, 02/1992, ISBN 10: 84-00-07215-4.
 Britonia: Camios novos, YOUNG, Simon (2001),Editorial Toxosoutos, S.L. 84-95622-58-0.
 O reino de Galiza, Anselmo Lpez Carreira, Edicins A Nosa Terra. Promocins Culturais Galegas S.A., 1998, ISBN 84-89976-43-0.
 O cronicn de Hidacio : Bispo de Chaves, Csar Candelas Colodrn,  Editorial Toxosoutos S.L., 02/2004.
 Bosquejo histrico poltico y religioso del antiguo reino de Galicia, Jacobo Araujo. Seminario de Estudios Terra de Viveiro.  ISBN 10: 84-606-2244-4 ;
 O reino medieval de Galicia,  Anselmo Lpez Carreira, Edicins A Nosa Terra, Promocins Culturais Galegas, S.A.,  2005, ISBN 84-96403-54-8.
Las Juntas del Reino de Galicia y la recuperacin del voto en Cortes, FERNNDEZ VEGA, Compostellanum, XXV, n. 1-4 (1980).
Regne de Lle;
Regne de Castella;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58941" title="Aquino" nonfiltered="3075" processed="3068" dbindex="23384">
Aquino s una comuna d'Itlia amb 5.337 habitants, a la provncia de Frosinone. Anteriorment fou part de la provncia de Terra di Lavoro a Campnia, i fou incorporada al Laci durant el govern feixista.

Aquino es deia durant el perode rom Aquinum, i era al territori dels volscs, a la via Llatina, a l'esquerra del riu Liris. 

Apareix per primer cop a la segona guerra pnica com una ciutat romana per la que va passar Annbal. Cicer hi va tenir una vila o residncia. Amb el segon triumvirat va rebre una colnia romana i el municipi va esdevenir colnia durant l imperi.

Fou part de la primera regi d Itlia en temps d August i lloc de naixement del poeta Juvenal i de l emperador Pescenni Nger. Sant Toms d'Aquino va nixer en realitat a Roccaseca per el ttol de comtes d'Aquino corresponia a la seva famlia, que posseia la regi des del 996 (eren descendents del prncep Atenulf de Cpua).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58942" title="Gaspar de Portol" nonfiltered="3076" processed="3069" dbindex="23385">

Gaspar de Portol i Rovira (1716 - aprox. 1784) fou un soldat, Governador de Califrnia (tant la baixa com l'alta) del 1767 al 1770, explorador i fundador de San Diego i Monterey. Nascut a Os de Balaguer (La Noguera), de famlia noble fou bar de Castellnou de Montsec, va fer de soldat a l'exrcit a Itlia i Portugal.  Ascend progressivament a lloctinent el 1743 i a capit el 1764.

 Biografia .
El context poltic.

Cap al 1767, els missioners jesutes de la pennsula de Baixa Califrnia havien establert unes vint-i-tres missions en els anterior setanta-dos anys. Aix provocava rumors sobre grans fortunes acumulades pels jesutes i el seu poder. Com a part de la quasi global Supressi dels Jesutes, el rei Carles III va ordenar que fossin deportats a punta de pistola cap a Espanya. Seguint aquestes ordres, el Virrei de la Nova Espanya va manar l'arrest i expulsi de tots els jesutes de la Baixa Califrnia, Gaspar de Portol va ser encomanat amb aquesta tasca i les missions es van transferir primer als franciscans i ms tard als dominicans.

Espanya es va veure obligada a establir missions i altres llocs avanats a l'Alta Califrnia per por a que el territori fos reclamat b pels anglesos (que no noms tenien colnies a la costa est del continent, sin que havien conquerit recentment el Canad, b pels russos (els seus caadors estaven baixant al sud des d'Alaska i els territoris propers. Cartes del 23 de Gener de 1768 intercanviades entre el rei Carles i el virrei van impulsar la fundaci de colnies i missions a la Badia de Sant Diego i a la Badia de Monterrey, que havien estat descobertes i descrites per l'explorador Sebastin Vizcano, el qual havia cartografiat la lnia costanera al 1602. El maig, el Visitador General espanyol, Jos de Glvez, va planificar una expedici dividida en quatre parts, dues per mar i dues per terra, i Portol va demanar el comandament.

La primera expedici.

Els quatre destacaments s'haurien de trobar a la Badia de San Diego. El primer vaixell, el San Carlos, salp de La Paz el 10 de gener de 1769, i el San Antonio el 15 de febrer, comandat per Joan Perers. El primer grup terrestre, capitanejat per Fernando de Rivera, abandon la missi de San Fernando Velicata el 24 de mar, i en ella tamb hi anaven el Pare Joan Cresp, cronista de l'expedici. El grup d'en Portol, que incloa al Pare Junper Serra, el President de les Missions i nombrosos missioners, colons i milicians de la Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya, va sortir de Velicata el 15 de maig.

Rivera arrib al lloc de trobada (l'actual San Diego) al Maig, acampant, i esper els altres grups. Degut a un error de Vizcano en calcular la latitud del Port de San Diego cent seixanta-set dies abans, els vaixells van passar de llarg, desembarcant primer a la zona de Los ngeles abans de tornar enrere. El San Antonio va arribar l'11 d'Abril, i el San Carlos, degut a forts vents i tempestes, el dia 29. Molts dels mariners estaven malalts d'escorbut. Una tercera nau amb provisions es va perdre al mar probablement. Portol va arribar el 29 de juny. Dels dos-cents dinou homes inicials, poc ms de cent havien sobreviscut.

El que quedava de l'expedici (el Pare Joan Cresp, seixanta-tres soldats i cent mules carregades d'abastos) van partir cap al nord el 14 de juliol de 1769, arribant a la zona de Los ngeles el 2 d'agost. Al dia segent van desfilar pel cam indi que ms tard esdevindria el Bulevard Wilshire de la ciutat de Santa Mnica. El seu cam va passar pel que acabarien sent Santa Clarita, Santa Brbara, San Simen i l'1 d'Octubre, van sortir de les Muntanyes de Santa Luca per arribar al Riu Salinas.

Desprs d'una marxa d'uns sis-cents quilmetres des de San Diego i uns mil sis-cents des de Velicata van arribar al port buscat. Per degut a la boira costanera van confondre'l amb el mar obert, en no veure la forma d'O descrita per en Vizcano. Pensant que havien fracassat, van seguir cap al nord per explorar la regi, i van arribar a l'espai de l'actual Santa Cruz el 18 d'octubre. El 31 van trobar la Badia de San Francisco, i van cartografiar i batejar nombrosos llocs al sud de la zona del Golden Gate. En acabat van fer marxa enrere cap a San Diego, sense veure un cop ms el port descrit per Vizcano. Van arribar, cansats i sobrevivint a base de la carn de les mules, el 24 de gener de 1770.

La segona expedici.

El capit Vicent Vila, subordinat d'en Portol, el va convncer que havien estat realment a la Badia de Monterrey quan havien plantat la seva segona creu al que esdevindria Pacific Grove. Un cop reposats i aprovisionats, Portol i el Pare Serra decidiren fer una expedici conjunta per terra i mar per tornar a cercar la badia i establir-hi una colnia en cas d'aconseguir-ho. El San Antonio salp el 16 d'abril de 1770. A bord, el Pare Serra, Miguel Costanso, militar i enginyer, i Pere Prat, cirurgi de l'exrcit. El 17 d'abril, amb totes les forces que va poder aconseguir, el grup terrestre d'en Portol, que incloa al lloctinent Pere Fages, dotze voluntaris catalans, set soldats, cinc indis de la Baixa Califrnia, dos mulers i el Pare Crespi com a capell, van tornar cap al nord.

Van seguir la mateixa ruta que l'hivern passat en tornar cap a San Diego. Al cap de trenta-sis dies de cam, amb noms dos de descans, arribaren a la segona creu, el 24 de maig de 1770. Essent un dia clar, van poder comprovar com el port tenia les mateixes formes i proporcions que les descrites per Vizcano, una missa va seguir prop del roure que els franciscans que acompanyaven en Vizcano havien venerat el 1603, i es va prendre oficialment possessi del lloc. El 3 de juny de 1770, s'inici la construcci de la Missi San Carlos Borromeo de Carmelo i fundaren el presidio o "fortalesa reial" a Monterrey.

La tasca d'en Portol havia acabat. Va cedir el comandament al capit Pere Fages i el 9 de juny va salpar cap a San Blas, Mxic definitivament. El 1776, va ser escollit governador de Puebla. En ser escollit el seu successor en aquest crrec va ser recompensat econmicament i va tornar a Espanya, on la seva pista es perd.

 Monuments .

Una esttua de 2'7 metres a la ciutat de Pacfica, Califrnia, actualment agermanada amb Balaguer va ser esculpida per l'artista catal Josep Maria Subirachs i el seu associat, Francesc Carulla. Va ser donada a l'Estat de Califrnia per la Generalitat de Catalunya el 1988.

 Enllaos externs .

Els primers exploradors de San Diego (angls);
Exploraci espanyola de la costa nord-oest d'Amrica del nord (angls);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58945" title="Acte" nonfiltered="3077" processed="3070" dbindex="23386">

Segons la mitologia grega, Acte (en grec        , Aktaion) s un caador, fill d'Aristeu i Autnoe a Becia, que va patir la ira d'rtemis per una ofensa.

En una versi del mite rtemis estava banyant-se nua en els boscos propers a la ciutat becia d'Orcomen quan Acte es va topar amb ella i es va quedar mirant-la, fascinat per la seva bellesa. Quan rtemis el vei el va transformar en un crvol i va manar als seus propis gossos de caa que el matessin. Aquests el van matar i devorar; posteriorment el centaure Quir els trob vagant pel bosc i constru una esttua en honor al seu amo. Altres versions del mite estableixen que l'ofensa fou vantar-se de ser millor caador que rtemis, tal com expressa Eurpides a Les Bacants: 



Apollodor d'Artemita, per la seva banda afirma que Acte era rival de Zeus per als favors de Smele, mentre que Diodor Sicul considera que Acte volia casar-se amb rtemis.

Acte fou tamb un fill de Melissos, net d'bron, que es va escapar d'Argos cap a Corint per por de la tirania de Pheidon. Arquies se n va enamorar i se l va voler emportar per a la lluita entre Arquies i Melissos el que va morir fou Acte. Melissos va establir uns jocs (els Jocs del istme) en honor del fill difunt. Arquies va fugir a Siclia on va fundar Siracusa.

Notes.
(1) Traducci de Carles Riba, Les Bacants, 337-40.;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58950" title="Vibra" nonfiltered="3078" processed="3071" dbindex="23387">
La vibra era un animal mitolgic medieval amb cos de serp, cap amb orelles, dues potes amb urpes, i ales de quirpter.

Sinnim de cuca, s'identificava amb la serpent fabulosa venuda per sant Jordi. Pere el Cerimonis la incorpor a la seva cimera, la qual esdevingu hereditria dels reis de la Corona d'Arag, que l'empraren fins a Carles I. 

L'animal fabuls tamb s'incorpor a la process del Corpus i a festes reials com les de les coronacions. La imaginaci popular li aplic trets femenins i bec d'guila i amb aquesta forma i el nom de vbria s'incorpor al bestiari popular catal.

La vibra de la cimera reial ben aviat s'arrib a identificar amb un ratpenat o ratapinyada i en prengu tamb la forma.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58952" title="Aquitnia (provncia romana)" nonfiltered="3079" processed="3072" dbindex="23388">

Aquitnia fou una provncia romana creada el 27 aC. La capital fou Burdigala (Bordeus).

El seu nom era Gllia Aquitnia i comprenia l Aquitnia prpia que tenia com a lmit nord el Garona, com a lmit sud els Pirineus, al oest l oce Atlntic i al est tamb el Garona i la regi de Tolosa. Tamb hi foren incloses algunes tribus celtes (14) al nord del Garona fins al Loira (al nord) i l Allier (al est)

El 56 aC Csar va enviar a la regi a Crassus. En aquest temps les ciutats aquitanes de Tolosa,  Carcaso (Carcassona), i Narbo (Narbona) foren incloses dins la provncia de la Gllia i desprs a la Gallia Narbonesa el que ens dona una idea del lmit oriental d'Aquitnia.

Les tribus de l Aquitnia foren: 

Tarbelis;
Cocosats;
Bigerrions;
Sibuzats;
Precians;
Convenis;
Auscis;
Garits;
Garumnis;
Datis;
Sotiatis;
Osquidats Campestres;
Sucassis;
Tarusates;
Vocatis o Boiatis;
Vasatis;
Elusats o Elusis;
Aturis o Aturensis;
Bitriges Vivisci;
Medulis;

Al nord del Garona les tribus foren:

Petrocoris;
Nitiobriges;
Cadurcis o cadurques;
Rutenis;
Gabals;
Vellavis;
Arverns;
Lemvics;
Santons;
Pictons;
Bitriges Cubis;

Els aquitans eren diferents als celtes i semblants als ibers, als quals van demanar ajut contra els romans el 56 aC. Llavors eren dirigits per un cap de guerra o rei anomenat Adcantuannus, que tenia una gurdia personal de 600 homes anomenats els Solduris. Crassus va guanyar la batalla de Sos als sotiats i va continuar la seva feina i va anar dominat el pas. Csar va visitar la regi el 50 aC. La submissi total es va produir el 28 aC i fou obra del procnsol M. Valerius Messalla, que va rebre els honors del triomf. Els romans els van deliberadament barrejar amb els celtes per esmorteir la seva marcada personalitat nacional.

El segle II la part sud de la provncia es va convertir en provncia de Novempopulnia (o Aquitania Tertia) separada de la resta de la Gllia Aquitnia. La resta es va dividir en dues provncies: Aquitnia Primera o Aquitania Prima (al nord-est amb capital a Bourges) i Aquitnia Segona o Aquitania Secunda (nord-oest amb capital a Burdigala o Bordeus).

El 297 Diocleci va dividir la Gllia en 120 ciutats repartides en 17 provncies. La Novempopulnia que era la provncia autnticament aquitana, tenia 12 ciutats corresponents als seus pobles:

Ocupada pels visigots el 412 el rei Walia (415-418) es va fer reconixer l'Aquitnia Secunda per l emperador Honori. A la caiguda del Imperi rom tota la regi passa a formar part del regne dels Visigots amb capital a Tolosa (460). El 507 els visigots foren derrotats a Vouill pels francs i varen perdre la regi. Els reis merovingis en van encarregar l administraci a ducs.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58956" title="Hetera" nonfiltered="3080" processed="3073" dbindex="23389">
Una hetera o hetaira (del grec antic       , hetara) era, a l'Antiga Grcia, el que avui coneixerem com una cortesana, s a dir, una determinada classe de dona que exercia com a prostituta, concubina, companya de pagament i/o amant. 

Les heteres, a diferncia de les altres dones (que estaven destinades a tenir cura de la famlia i de la llar), eren dones ms lliures, ms belles i amb una gran formaci cultural. Acompanyaven els homes de cert nivell (poltic, intellectual ) a canvi de diners, per tal de fer-los companyia i tenir-hi intercanvis tant sexuals com culturals.

Exemples d'heteres histricament famoses sn:
Tas, hetera d'Alexandre el Gran i de Ptolemeu I d'Egipte.
Aspsia de Milet, hetera de Pricles.
Lention, hetera d'Epicur.
Frine, hetera de Praxteles.

La forma masculina del mot,          (hetaros), significava company mascul en el sentit de soci poltic o de negocis. 

 Enllaos externs .
Colectivo HETAIRA (Associaci amb seu a Madrid que lluita pels drets de les prostitutes).
Plana sobre les heteres.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58965" title="Cimera del Casal de Barcelona" nonfiltered="3081" processed="3074" dbindex="23390">
La cimera del Casal de Barcelona s una cimera en la qual es representa una vibra i que comen a usar el rei Pere el Cerimonis com a empresa o divisa personal, desprs esdevingu smbol dels reis catalanoaragonesos i, finalment, del pas.
Prest es confongu amb el ratpenat com a smbol d'alguns d'aquests reis. Modernament, la Vibra s'ha anomenat Drac Alat.


Descripci.
La vibra de la cimera era daurada, es representava de perfil, mirant a l'esquerra. La seva posici era rampant i amb el cos que s'anava afusant fins al coll, que era corbat com el d'un cigne. Al cap tenia unes orelles punxegudes i duia barba, tenia uns grans narius, la boca oberta amb dents i la llengua treta. La part anterior del ventre i del pit i tot el coll solien estar plens de dogues. Del ventre sortien cap envant dues urpes amenaants i, a cada costat, una ala amb la punta cap amunt, oberta com un ventall, les barnilles del qual eren els ossos.

En alguns moments la vibra va adoptar un aspecte de mamfer, a la darreria del s. XV. Amb un posat diferent apareix amb el pen de sant Joan Evangelista en alguns escuts de membres de l'orde del Tois d'Or (Alfons el Magnnim, Joan II) i en els de diferents reis (de Jaume el Conqueridor a Ferran el Catlic), en la genealogia de Carles V publicada a la Haia, vers l'any 1532. 

L'elm des de Pere el Cerimonis duia un mantellet d'atzur (blau) amb el folre de gules (vermell), i una creu patent curvilnia i fixada amb punta agusada d'argent anomenada creu d'Iigo Arista o Eneko Aritza, considerada l'emblema tradicional de l'Arag antic. Aquesta creu desaparegu dels escuts al s. XVII quan la Vibra es represent de cara. Aleshores l'escut tamb deix d'estar inclinat a la destra i l'elm esdevingu un elmet. El mantellet o llambrequins es convertiren en una decoraci de fulles o plomes des de la representaci a la Llotja de Valncia, per sobretot des del s. XVI.

Histria.
La cimera del Casal Barcelona o cimera de la Vibra fou primer un smbol personal de Pere el Cerimonis i desprs, usada pels seus descendents, smbol del Casal de Barcelona. Extingit aquest Casal, fou usat per les dinasties segents com a smbol de la monarquia catalanoaragonesa i pels reis de Npols. El darrer que l'us, b que poc, fou Carles I, de la casa d'Habsburg. Al s. XV, es convert en smbol nacional a partir de la seva identificaci amb Jaume I el Conqueridor i es confongu amb la Ratapinyada. Els reis de la casa de Borb mai no l'empraren i aix refor el seu simbolisme nacional.

La cimera de la Vibra s'us primer amb l'escut reial dels Quatre Pals o Barres, tamb sola i en el pom de l'asta de la bandera reial; desprs s'incorpor als escuts de les ciutats de Barcelona, Palma i Valncia. Tant com a smbol del Casal de Barcelona, primer, com de la naci, desprs, el seu s s redundant en combinaci amb els Quatre Pals, tant sols com en els els escuts quarterats de Barcelona i Palma. Aquesta redundncia ja existia en les representacions eqestres dels reis del Casal de Barcelona quan apareixien representats amb la cimera i amb els Quatre Pals en l'escut i els sobresenyals.

La vibra fou usada per darrer cop per la monarquia a la tomba de Carles I (a El Escorial), construda en temps de Felip I d'Arag i II d'Espanya. En aquell escut, la vibra es combin per primer i darrer cop amb el lle d'Espanya, com a cimera i, sencera, aguantant l'escut amb el lle d'Espanya a l'altre costat, tamb sencer. La vibra apareix tamb a la cimera de l'escut dels reis de Portugal.

La Renaixena restaur l's de la cimera reial i mantingu el del Ratpenat, s que continu el Modernisme i noms s'atur amb el Noucentisme, per les seves connotacions medievals. Aix, el Ratpenat apareix en la revista Lo Gay Saber i en les publicacions de Lo Rat Penat); i la cimera, per exemple en la portada de les edicions d'obres clssiques catalanes fetes per Mari Aguil, i a publicacions peridiques com Revista de Catalunya, La Veu de Catalunya, La Veu de Mallorca i Mallorca Dominical).

La Generalitat de Catalunya republicana no recobr la cimera pel seu origen reial. L'aparici de la cimera reial en les monedes valencianes des d'Alfons el Magnnim, la representaci tradicional de Jaume I amb aquesta cimera, sobretot al Pas Valenci, el manteniment d'aquesta cimera en l'escut de la diputaci de Valncia i l'aband de la cimera a l'escut de la Generalitat de Catalunya va permetre que l'hora de triar l'escut de la Generalitat Valenciana hom s'hagi decidit pel de Pere el Cerimonis, a pesar de la seva difusi histrica als altres regnes de la Corona d'Arag.

Origen del Ratpenat.
L'animal de la cimera s'identific prest (1437) amb un ratpenat, en el nom, primer, i, desprs, en la seva representaci. La identificaci es produ per la forma de les ales i perqu el ratpenat es coneixia com a smbol d'un rei messinic anunciat en unes profecies adaptades a Catalunya per Arnau de Vilanova. El 1545 apareix un ratpenat per primer cop amb l'escut dels Quatre Pals, i justament en una tomba comtal. A partir d'aqu, la representaci del ratpenat amb les ales obertes va fer que la Vibra es dibuixs amb les ales tamb obertes, primer de perfil i desprs de cara.

La presncia d'un Ratpenat en els escuts ha estat l'origen de diferents interpretacions i llegendes des del s. XVI al s. XIX, relacionades sempre amb Jaume I i la seva Conquesta. A Mallorca, segons Pere d'Alcntara Penya i Nicolau, hi havia la llegenda que Jaume I adopt com a smbol el ratpenat quan, per demostrar que no creia en supersticions, salv la vida a un quirpter que hi havia a la primera mesquita consagrada a Palma, a l'actual l'esglsia de Sant Miquel, i que hom volia matar perqu el consideraven de mal averany. A Valncia hi ha interpretacions tamb relacionades amb la Conquesta.

Usos regionals.
A Mallorca, no aparegu el Ratpenat amb l'elm sin damunt la corona reial i, modernament, de vegades tot sol. Al Pas Valenci, des del s. XIX,  tamb apareix sol i, com a smbol nacional, hi don nom a la principal associaci cultural a la Renaixena, Lo Rat Penat. La coincidncia en l's del Ratpenat amb Mallorca procedeix del fet que sn els dos pasos incorporats per Jaume I als Pasos Catalans.

Des de mitjan s. XVI i durant tot el s. XVII, la Vibra altern amb el Ratpenat als escuts del Principat de Catalunya i del Regne de Valncia. Al s. XVIII ja noms s'us el Ratpenat. I amb la Renaixena, es restaur la vibra, sobretot en les representacions de Jaume I, arreu, i tamb en els escuts, sense abandonar mai el Ratpenat. Amb el Noucentisme, per, a Catalunya s'abandon l's de la Vibra i del Ratpenat pel seu carcter medieval, encara que el Ratpenat es mantingu a l'escut de Barcelona.
 
A Mallorca, la cimera de la Vibra no hi consta fins al regnat de Mart l'Hum, perqu no s'hi coneix cap escut de Pere el Cerimonis. Mart l'Hum conced l'any 1407 el privilegi que el jurat portaestendard ports la cimera reial en la Festa de l'Estendard. Precisament la millor cimera medieval que es conserva a Europa s la  que el portaestendard dugu en aquesta festa fins al s. XVI i que desprs s'hi mostr com a prpia de Jaume I, fins que la monarquia espanyola se l'emport a la Real Armeria de Madrid. Des del privilegi de Mart l'Hum, a Mallorca es combin la cimera amb l'escut de la ciutat, primer sense corona, i aquesta fou la primera combinaci de la cimera reial amb l'escut d'una ciutat.

Escuts municipals i esportius.
Al s. XVII, la cimera comen a emprar-se amb l'escut de Barcelona. Aleshores es convert en el Ratpenat, sense l'elm, com en l'escut de Palma i en l'escut de Valncia. D'aquests escuts municipals, el Ratpenat pass als dels equips esportius representatius d'aquestes capitals. La desaparici del Ratpenat de l'escut de Barcelona ha fet que desaparegus de l'escut del Futbol Club Barcelona. Tamb ha desaparegut de l'escut del Reial Club Esportiu Mallorca, abans l'escut de Palma. El Ratpenat, per, caracteritza l'escut del Valncia Club de Futbol i d'altres equips, com el Llevant Uni Esportiva, el Club de Bsquet Claret de Benimaclet, el Club Esportiu Rafael Altamira de Xirivella, i tamb els anagrames de la majoria de clubs fallers de Valncia. Ha adoptat l'elm amb cimera els Casals Jaume I i el Bloc de Progrs Jaume I.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58968" title="Arbia (provncia romana)" nonfiltered="3082" processed="3075" dbindex="23391">
En aquest article s'inclou Arbia com a regi antiga i provncia romana. Vegeu tamb Arbia.;

Arbia s el nom assignat al pas dels rabs, inicialment limitats a algunes terres poblades per rabs (l'actual Jordnia) i ests ms tard i concretat a tota la pennsula Arbiga del sud-oest d sia, que fou el seu territori originari i on l estat ms gran s l Arbia Saudita. 

Histricament el nom s aplicava a les regions d Edom, Celesria, Palmira, i seguint el curs de l'Eufrates fins a Babilnia i llavors ms a l'oest fins al golf Prsic. 

Xenofont ja parla a la seva Anbasi d una tribu rab a Singara, anomenada els pratavis. Els romans van dividir la regi coneguda com Arbia en dues zones: l Arbia Deserta (en llat Arabia Deserta), la part nord entre Sria i l Eufrates, i l Arbia Feli (Arabia Felix), que era la pennsula menys la part nord. 

 Geografia .
La pennsula s i era limitada a l'oest per la mar Roja (Arabicus Sinus) i els golfs d Aqaba (Sinus Aelaniticus) i de Suez (o golf d Heropolis), a l'est pel golf d'Oman (Sinus Paragon) i l oce ndic (Erythraeum Mare), i al nord pel golf Prsic (Persicus Sinus).

Els principals caps de la pennsula foren: el Poseidonium (Ras Mohammed), al nord de la mar Roja; el Palindromus (Bab al-Mandeb), al sud de la mar Roja; el Syagrus o Corodamum (Ras al-Had), a l'est (al golf d Oman), i el Macela (Ras Musandam), al golf Prsic.

L interior s format per la regi del Nedj, que vol dir "les altures"; a la part occidental hi ha la Tihama (la Plana), entre el Hedjaz al nord i el Iemen al sud. A la part oriental la regi s coneguda com Al-Hasa.

Les principals muntanyes foren el Djebel Tibout (a l'est del golf d Aqaba), el Djebel Yafai (al sud-oest) i el Djebel Akdar, a Oman.

En foren productes tpics l encens, la mirra, la goma i, ms tard, el caf.

 Histria .
Els rabs eren independents en temps d'Alexandre el Gran. Antgon va enviar el seu lloctinent Ateneu a sotmetre'n les tribus per fou derrotat i el seu fill Demetri va haver de signar-hi un tractat de pau. Sota els selucides els caps tribals rabs van ser amics dels emperadors, que al mateix temps van fer freqents expedicions al sud de Palestina, on foren rebutjats pels rabs idumeus i, ms tard, per la dinastia dels macabeus, d origen idumeu, que va governar Palestina.

August va enviar una expedici a l Arbia Feli el 24 aC dirigida per Eli Gal (Aelius Gallus), assistit per Obodas, rei de Petra i dels rabs nabateus. L expedici va arribar fins a Marsyabae, la capital de Sab, per es va haver de retirar a causa de la set.

L any 105 la part d Arbia a l'est de Damasc i cap al sud fins a la mar Roja fou incorporada a Roma i es va formar la provncia d Arbia amb capitals a Petra i a Bostra (al sud i al nord). La provncia fou engrandida per Septimi Sever el 195 i es creu que es va dividir en dues provncies: Arbia Menor o Arbia Ptria (Arabia Minor, Arabia Petraea) i Arbia Major (Arabia Maior), ambdues subjectes a llegats imperials anomenats consularis, amb una legi cadascun.

Amb Constant el Gran es va dividir definitivament en dues provncies: la part sud, amb Petra i que incloa la pennsula del Sina i Edom (es a dir l'Arbia Ptria i altres territoris) fou coneguda com a Palestina Salutaris i desprs Palestina Tercera  (Palestina Tertia) (sota un pretor); la part oriental, amb capital a Bostra, fou l'Arbia Major (primer sota un pretor i desprs un dux). Fou reanomeada Augusta Libanesa del 294 al 390 i des aquesta data va recuperar el seu nom d'Arbia sense cap mes afegit. Va pasar als rabs vers el 635.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58971" title="Almogver" nonfiltered="3083" processed="3076" dbindex="23392">


 




Almogvers era la denominaci que reberen les unitats paramilitars en forma de companyies d'infanteria lleugera alades a la Corona d'Arag i a la Corona de Castella (on tamb s'anomenaven Peones) durant el segle XIII. A la Corona de Castella la seva organitzaci interna fou regulada i codificada pel rei Alfons X de Castella en les Siete Partidas. 

El seu protagonisme histric l'aconseguiren un cop finalitzat el perode de conquesta de les taifes islmiques. Davant del problema per desmovilitzar-les i reintegrar-les a la vida civil, foren reclutats per formar la Companyia Catalana d'Orient i van participar en la Guerra de Siclia al servei del rei Frederic II de Siclia. En aquella poca eren coneguts per la seva habilitat i agressivitat en la batalla. En terra enemiga, vivien del saqueig, per en temps de pau acostumaven a causar problemes saquejant la poblaci pagesa. 

Etimologia.
Aquestes companyies dedicades a l'assalt dels territoris musulmans foren anomenades per aquests com al-mogauar (els que provoquen algarades). Quan realitzaven incursions en territori islmic (d'una durada d'un a dos dies) en esquadrons d'uns dotze homes, eren guiats per un adal (de l'rab al-dalla, ensenyar el cam, "guia"). El capit de l'escuadr era anomenat almogaten (de  l'rab al-mucaddem, el capit, el que dirigeix).

La primera infanteria.
Els almogvers van ser considerats com una de les millors infanteries de la seva poca i van ser precursors d'un estil de lluita que la historiografia militar reconeix com a nascut a Catalunya: la guerra guerrejada  o guerrilla.

En una poca on la cavalleria era l'arma predilecta dels exrcits i on el model de l'ideal cavalleresc era el mtic a seguir, els almogvers utilitzaven el terreny al seu favor, lluitaven de nit, anaven sempre dempeus i no feien servir cuirassa, fet que els donava una gran mobilitat.

Tamb cal destacar que no eren ben b un exrcit, sin que formaven un estil de vida molt dur, lluitaven mentre els nens i les dones miraven i aprenien a lluitar, viatjaven tots plegats: gent gran, dones i nens, i no tenien cap ofici: tot ho prenien en rtzies, per la qual cosa eren una gran molstia en temps de pau per a qualsevol dirigent. 

Van nixer de la violncia de frontera entre el mn islmic i el cristi, i el sedentarisme va ser la seva fi.

 Descripci feta per Desclot .

Aquesta s la famosa descripci d'un almogver feta per Bernat Desclot a la seva crnica anomenada Libre del Rey en Pere d'Arag e dels seus antecessors passats:

Aquestes gents qui han nom Almugavers son gents que no viven sino de fet de armes, ne no stan en viles ne en ciutats, sino en muntanyes e en boschs; e guerreien tots jorns ab Serrayns, e entren dins la terra dels Serrayns huna jornada o dues lladrunyant e prenent dels Serrayns molts, e de llur haver; e de ao viven; e sofferen moltes malenances que als altres homens no porien sostenir; que be passaran a vegades dos jorns sens menjar, si mester los es; e menjaran de les erbes dels camps, que sol no s'en prehen res. E los Adelits quels guien, saben les terres els camins. E no aporten mes de huna gonella o huna camisa, sia stiu o ivern; e en les cames porten hunes calses de cuyro, e als peus hunes avarques de cuyro. E porten bon coltell e bona correja, e hun fogur a la cinta. E porta cascu huna llana e dos darts, e hun cerro de cuyro en que aporten llur vianda. E son molt forts e molt laugers per fugir e per encalsar. E son Catalans e Aragonesos e Serrayns.

 Graus militars .
 Adalil: mxim grau entre els almogvers, anaven a cavall i guiaven les tropes;
 Almogaten: anaven a peu i eren oficials intermitjos;
 Almogver: anaven a peu i eren la tropa base;

 Histria.
Guerres contra els sarrans.
Coneixem la seva existncia a partir del segle XIII quan, en grups d'una dotzena d'homes, feien incursions d'un dia o dos en terra sarrana. Per part seva els dirigia l'almugatn i quan havien de cobrir un atac ms important, rebien les ordres d'un adalil, de designaci reial. Vivien, principalment, del bot que obtenien en les seves incursions. Anaven armats noms amb un coltell, una llana i dos dards, anaven vestits amb una gonella o camisa molt curta, polaines i avarques de cuir i se'ls considerava homes forts, frugals i molt gils en la lluita. 

Pels noms que portaven i se'ls designava, s segur que el seu origen estaria en l'organitzaci militar sarrana. El mateix nom d'almogver est relacionat amb l'rab gawara que significa fer una expedici militar, fer una algarada. Per s que, a ms, els que els dirigien, tant l'adalil (de l'rab dalla, ensenyar el cam) com l'almugatn (de l'rab al-mucaddem, el capit, el que dirigeix) portaven termes derivats de l'rab. 

Formaven una host nombrosa, ja que Pere el Gran (1276-1285) en port uns 15.000 en les seves expedicions a l'Tunis i Siclia, i lluitaren tamb en terres catalanes durant la Croada contra la Corona d'Arag sota comandament de Roger de Llria, participant en la batalla del coll de Panissars. 

La Companyia Catalana d'Orient.

Molts es quedaren en terres sicilianes, defensant el fill de Pere, Frederic II de Siclia. Per, desprs de la Pau de Caltabellotta (1302), es quedaren sense feina. Va ser llavors que es va constituir la Companyia Catalana d'Orient, en la que Roger de Flor (1268-1305) els va portar a Constantinoble, i ell i els almogvers, amb un total de 4.000 homes, es van posar al servei de l'emperador Andrnic II, lluitant victoriosament contra els turcs a l'sia Menor i fent fams el seu crit de guerra: Desperta Ferro!, que proferien abans d'entrar en batalla, alhora que donaven cops a les pedres amb els ferros i les llances.

Roger de Flor va ser assassinat a Adrianpolis (l'actual Edirne) el 4 d'abril de 1305, fet que va provocar la ira dels catalans que ja era prou justificada per l'incompliment reiterat dels pactes per part dels grecs, un cop veieren que els catalans els hi havien tret el problema turc del davant. Desprs de la resistncia heroica a Gallipoli amb una destacada intervenci de Ramon Muntaner que descriu els fets directament viscuts, i que era el tresorer de la companyia, van, durant dos anys devastar el territori a conscincia, fets que es coneixen com la venjana catalana. 

L'any 1310 la Companyia es va establir a Atenes, on havia estat reclamada pel duc Gautier V de Brienne, a qui van derrotar en la Batalla del riu Cefs, en la que van exterminar l'exrcit atenenc, donant pas als ducats d'Atenes i Neoptria, sota la senyoria del regne de Siclia. Els ducats van quedar sota el domini catal fins l'any 1388, quan van ser ocupats pels venecians.

Guerres Peninsulars.
Els almogvers que no van participar en l'aventura grega es van distingir tamb en la guerra contra Castella (1296-1304), en la croada contra Almeria (1309), en les campanyes de Granada (1330-1334), contra el rei de Mallorca (1343-1344), en les expedicions a Sardenya (1353, 1354 i 1367) i una altra vegada contra Castella (1356-1369). Durant el segle XV encara hi ha grups d'almogvers, per cada vegada esdevingueren menys importants. 

Els almogvers han estat glorificats i vituperats alhora. Ramon Muntaner en la seva Crnica ens els descriu amb detalls vvids i, a voltes, exagerats, per b que ell els va conixer molt de prop, ja que tamb va ser almogver. 

Ms que ning van ser els almogvers els qui van propagar el catal per la Mediterrnia, ja que el catal era la seua llengua.

 Festes de moros i cristians .

Actualment els almogvers sn una de les filaes ms populars de les festes de moros i cristians celebrades a la a les comarques de l'interior del Pas Valenci.

Referncies.


Bibliografia.
 Alfons X de Castella Partida II, Ttulo XXII: De los adalides y almogvares, y de los peones;
 Ley I: Qu cosa debe haber el adalid en s, y cul debe ser, y por que son as llamados;
 Ley II: Cmo debe ser escogido el adalid, y quien lo puede hacer.;
 Ley III: Cmo deben hacer el adalid y qu le debe dar el que lo hiciere, y qupoder, y qu honra gana, despus que fuere adalid.;
 Ley IV: Por cules razones deben ser hechos los adalides honradamente, y qu poder han, y qu pena merecen, si no lo hacen bien lo que han de hacer.;
 Ley V: Qu cosas debe haber en s el almocadn, y qu debe hacer el que lo hiciere.;
 Ley VI: Cmo debe ser hecho el almocadn, y qu pena merece si no usase bien de su oficio.;
 Ley VII: Cules deben ser los peones por la tierra, y cmo deben ser escogidos y guisados. i ;
 Ferran Soldevila i Zubiburu: Els Almogvers (1952) (Reeditat el 1994, 2008);

 Vegeu tamb .
 Companyia Catalana d'Orient;

 Enllaos externs .
Histries de Catalunya: Els almogvers;
Almogvers La Gran Companyia Catalana;
Ramon Muntaner, Les Almogavres. L'expdition des Catalans en Orient, ditions Anacharsis, 2002.;
Web de la Gran Companyia Catalana. Els Almogvers ;
Almogvers a la Red;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58973" title="ChatZilla" nonfiltered="3084" processed="3077" dbindex="23393">


El ChatZilla s un client de xat IRC que utilitza la tecnologia Mozilla.

Disposa de la majoria de caracterstiques  habituals dels clients IRC, com ara connexions a mltiples servidors, IPv6, xifratge SSL i accepta el joc de carcters UTF-8. Implementa el JavaScript com a llenguatge de seqncies. L'aparena del programa pot modificar-se fcilment grcies a fulls d'estils CSS, com ara un que permet mostrar fotografies dels usuaris que parlen en un canal. Altres caracterstiques, com el DCC, permet que els usuaris es transfereixin fitxers entre ells.

El ChatZilla s'inclou per defecte en la Mozilla Suite com tamb en el Seamonkey, per tamb com a extensi opcional per al Firefox. En un futur funcionar com a aplicaci independent grcies al XULRunner.

 Enllaos externs .
  Pgina oficial del projecte;
  Informaci del ChatZilla a Mozilla.org;
 Projecte de traducci del ChatZilla al catal;
  Connectors per al ChatZilla;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58979" title="Aracsia" nonfiltered="3085" processed="3078" dbindex="23394">
Aracsia fou una antiga regi de Prsia que tenia al nord les muntanyes Peyerti (Hazaradjat), al est, l Indus; al sud la Gedrsia; i al oest la Drangiana. 

El coronel Rawlinson llan l' hiptesi de qu el nom derivava de Harakhwati que seria el nom antic snscrit de Kandahar. La capital fou Aracsia o Aracotos (Arachoyti), i mes tard Alexandria, nom donat en honor a Alexandre el gran.

Fou una satrapia de la Prsia aquemnida amb el nom d'Harauvati (Aracsia). Es pensa que fins la meitat del segle VI aC aquesta regi hauria estat regida per l'antiga dinastia iraniana dels Sama representada principalment per Kar sp i el seu net Rostam que hauria governat entre el Sistan i el Zabulistan. Seria el  pas dels thamanaioi dels grecs (segurament derivat de Sama). Per Herdot se sap que els thamanaioi eren els habitants d'Aracsia. El darrer strapa abans d'Alexandre el Gran fou Barsentes que era responsable tamb de Drangiana i ndia.

La gran satrapia d'Aracsia estava dividida en cinc satrapies:

Aracsia (llat Arachosia, persa Harauvati);
Drangiana (Zranka) ;
Gedrsia (Maka) ;
Sattagdia ( atagus/Sattagydia);
ndia (Hindu) ;

La satrapia d'Aracsia estava formada per satrapies menors, per no es tenen dades sobre aquestes. La capital fou Arachoyti, desprs Alexandrpolis o Alexandria i moderna Kandahar. Els rius Kabul i Indus marcaven, al nord-est i est, el lmit amb Gandara (Gandhara) i Oatagu o Sattagdia; al nord el lmit era el Helmand (Etymandrus) que la separava de Drangiana. Els altres lmits sn ms imprecisos.

La histria d'Aracsia s molt poc coneguda. Se sap que en temps de Darios III de Prsia els aracosians estaven sota comandament del strapa Barsentes junt amb els drangians (Arri 3.8.4, 21.1), i es van unir a Bessos de Bactriana i van participar a la lluita contra Alexandre el Gran (Curti Ruf 8.13.3). El rei macedoni va donar la provncia a Men  (Arri 3.28.1; Curti Ruf 7.3.5) per aquest strapa va morir poc desprs, el 325 aC, i va passar a Sibirti (Sibyrtius) esmentat per Plutarc 19.3, Poli 4.6.15,  Arri 5.6.2,Diodor de Siclia 18.3.3, Orosi 3.23.1 3, i Just 13.4.22), el qual va ocupar el crrec al menys fins al 316 aC.

Es sospitava que Seleuc I Nictor va cedir Aracsia i Gandhara al rei indi Chandragupta (Sandracottus) el 304 o 303 aC, per aquesta suposici ja ha estat descartada modernament, per si que se sap que el tercer rei de la dinastia Maurya, Asoka, va governar aquest territori, directament o per mig del reconeixement dels seus governants locals. Ms tard la provncia tona a aparixer en mans d'Antoc III el Gran per passar seguidament a Demetri I de Bactriana i desprs al rei  Mitridates I de Prtia.

Sota els reis Fraates II de Prtia (136-127 aC) i Artaban II de Prtia (127-124 aC), els nmades saka van envair el territori des del nord procedents de l'sia Central i van ocupar Drangiana (reanomenada Sakastana desprs Sistan) i Aracsia. Quan fou restablert el domini part sobre la regi no es pot assegurar per en temps d'Isidor de Carax la provncia o al menys una part estava governada pels parts que l'anomenaven ndia Blanca (Indike Leuke).

 Bibliografia .
Tomaschek, Arachosia, a  Pauly-Wissowa, II/I, 1895;
W. Vogelsang, Kandahar and Arachosia in the Early Achaemenid Period, tesis, Leiden, 1981. ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58984" title="Jacques Derrida" nonfiltered="3086" processed="3079" dbindex="23396">

Jacques Derrida (El-Bihar, Algria, 15 de juliol de 1930   Pars, 8 d'octubre de 2004), francs nascut a Algria, considerat un dels ms influents pensadors i filsofs contemporanis. Va ser el primer a desenvolupar el mtode de pensament conegut com deconstrucci, plantejat en el treball de Martin Heidegger. 

Filosofia. 
Derrida va pertnyer al moviment filosfic denominat del 68. L'aport ms important del seu pensament s la deconstrucci. El discurs deconstructuvista identifica la incapacitat de la filosofia d'establir un pis estable. 

La deconstrucci s un tipus de pensament que critica, analitza, i revisa fortament les paraules i els seus conceptes. La majoria dels estudis de Derrida exposaven una gran dosi de rebellia i de crtica al sistema, pel que se li va qualificar en determinat moment com un pensador d'extrema esquerra.

El pensament de Derrida en context. 
Derrida va tenir un impacte significatiu en la filosofia continental europea i en la teoria literria, en particular mitjanant la seva associaci amb el crtic literari Paul de Man. No obstant aix, no hi ha acord sobre fins a quin punt existeix consonncia entre la teoria de Derrida i la deconstrucci que s'ha desenvolupat en la crtica literria. Derrida tamb va fer referncia a la filosofia analtica en el seu treball, en particular al treball de J.L. Austin. 

El seu treball s freqentment associat amb el postestructuralisme i el postmodernisme, per la seva associaci amb el segon no s completa. Jean-Franois Lyotard s un pont ms proper entre la deconstrucci i el posmodernisme, en desenvolupar sentits filosfics del posmodernisme, que Derrida va utilitzar en llargs dilegs que no admeten una relaci clara entre el treball dels dos. Figures considerades dintre del mateix camp de la deconstrucci s'han definit de tendncies modernistes ms que postmoderns. 

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58989" title="Arad" nonfiltered="3087" processed="3080" dbindex="23397">


Arad s el nom de tres ciutats:
Tel Arad, una ciutat de Canaan avui unes runes.
Arad (Israel), una ciutat moderna d'Israel propera a Tel Arad.
Arad (Romania), una ciutat de Romania, capital de la provncia homnima.
Arad (Irn), s una petita localitat en el sur de Irn.
Ron Arad, s un dissenyador israel.
Roy Arad, s un artista y poeta israel.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58993" title="Briareu" nonfiltered="3088" processed="3081" dbindex="23399">
En la mitologia grega Briareu (en grec          Briares,          Briaros o          , Obriares, fort) s un dels Hecatonquirs, gegants de cent braos i cinquanta caps, fills d'Ur i Gaia. Briareu s germ de Cotus i Giges. A la Ilada d'Homer els homes l'anomenen Ege (cabrum), si b aquest s tamb el nom d'un du del mar, que segons algunes fonts seria el seu pare. Encara en unes altres fonts Briareu seria fill de Thalassa, la deessa primordial del mar.

Juntament amb els seus germans, va ser relegat al Trtar primer per Ur i desprs per Cronos, a qui havien ajudat a derrotar el primer, fins que van ser alliberats per Zeus i van lluitar al costat d'ell en la Titanomquia. Ferm aliat de Zeus, va ser invocat per Tetis per a ajudar-li quan fou encadenat per Hera, Atenea i Posid en un intent d'enderrocar-lo. Com premi als seus serveis, es va casar amb Cimopolea, una filla de Posid, i es va installar amb ella en un palau en el riu Oce. Amb ella fou pare de dues nimfes: Oilica i Etna.

Aristtil afirma que les columnes d'Hrcules s'anomenaven inicialment de Briareu, per desprs que Hracles purifiqus la terra i el mar convertint-se aix en un benefactor dels homes, aquests el van honorar canviant-ne el nom.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58994" title="Grace Thorpe" nonfiltered="3089" processed="3082" dbindex="23400">
Grace Thorpe o No Ten O Quah  ("dona amb el poder del vent que bufa abans de la turmenta") (Oklahoma, 1922) s una activista amerndia fox i sauk, filla de l'esportista Jim Thorpe, que particip i encapal amb el mohawk Richard Oakes l'ocupaci d'Alcatraz per l AIM el 9 de novembre del 1969. 

Tamb lluit pel retorn de les medalles arrabassades al seu pare injustament. 

Cap el 1991 fund National Environmental Coalition of Native Americans (NECONA) per a lluitar contra les nuclears a territori indi. La seva filla Dagmar Thorpe tamb s una coneguda activista i intellectual.

 Enlla .

 Ressenya  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58996" title="Dagmar Thorpe" nonfiltered="3090" processed="3083" dbindex="23401">
Darmar Thorpe (Oklahoma, 1947) s una intellectual fox i sauk, nta del mtic esportista amerindi Jim Thorpe i filla de l'activista de l'AIM Grace Thorpe. s directora executiva de l'organitzaci The Thakiwa Nation per a rellenar el conreu de la llengua sac i fox. Ha escrit People of the Seventh Fire (1996) i Position paper on the developement of a tribal court apellate process and Board of Native American justice (1976).

 Enllaos externs .

Biografia ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58997" title="Briseida" nonfiltered="3091" processed="3084" dbindex="23402">

En la mitologia grega Briseida (en grec        , Bris is) s una vdua troiana que va ser raptada durant la Guerra de Troia per Aquilles desprs de la mort dels seus tres germans i el seu marit, el rei Mines de Lirnessos.

Desprs que un oracle obligus a Agammnon a renunciar a Criseida, una dona que havia capturat, el rei va ordenar als seus heralds Taltibi i Erirates que prenguessin Briseida a Aquilles com a compensaci. Aquilles es va ofendre per aquest i, com resultat, es va retirar de la batalla, a la qual no tornaria fins a la mort de Patrocle. La retirada d'Aquilles a la seva tenda s el primer esdeveniment de la Ilada d'Homer. Desprs de la tornada d'Aquilles a la batalla, Agammnon li va retornar Briseida.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58998" title="Ray Young Bear" nonfiltered="3092" processed="3085" dbindex="23403">
Ray Young Bear o Ka ka to (Marshalltown, Iowa 1950) s un amerindi fox, rebesnt de l okima Maminwanike, qui va comprar el territori d'Iowa el 1856. Amb la seva esposa  ha format el grup musical Black Eagle Child, i ha donat classes de literatura creativa a diverses universitats. s autor dels poemes Remnants of the First Eart (1997), The invisible musician (1990), Winter of the salamander:the keeper of the importance (1980) i altres.

 Enllaos externs .
 Biografia i obres;



[



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="58999" title="White Cloud" nonfiltered="3093" processed="3086" dbindex="23404">
White Cloud o Wabokieshiek (1794-1841) fou un profeta sauk-winnebago, conegut com a La Llum o White Cloud, amic i conseller de Black Hawk. Era enemic acrrim dels blancs, i les seves visions i profecies, acompanyades dels falsos informes enviats a Black Hawk pel seu lloctinent Neapope, el conduren a la Guerra del 1832. Desprs de la derrota de Bad Axe, s escap, per els winnebago l entregaren als americans, que el tancaren a la fortalesa de Ft. Monroe. Alliberat, quan els sauk foren traslladats a Kansas s establ entre els winnebago, on va morir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59003" title="Tolowa" nonfiltered="3094" processed="3087" dbindex="23405">
Els tolowa sn una tribu na-den del subgrup oregoni, tamb anomenada talowa. Ocupava les viles de Echulit, Khoonkhwuttunne, i Khosatumie de la branca Khaamotene, Chesthltishtunne, Tatlatunne, Ataakut, Meetkeni, Stuntusunwhott, Targhinaatun, Thltsusmetunne, i Turghestlsatun. 

 Localitzaci .

Vivien al Nord de Califrnia, entre el riu Klamath i Pt Saint George, a la costa, a la frontera entre Califrnia i Oregon. Actualment viuen a les ranxeries Elk Valley i Smith River.

 Demografia .

Mai han estat gaire nombrosos, potser eren 450 el 1770, per el 1880 havien estat reduts a 200 i a 150 el 1900. El cens del 1910 en senyalava 121. El 1960 eren uns 150 a Califrnia, per el 1910 noms restaven 3 o 4 parlants de la seva llengua. 
Segons dades del cens dels EUA del 2000, hi havia 649 purs, 91 barrejats amb altres tribus, 195 barrejats amb altres races i 25 amb altres races i tribus. En total, 960 individus.
Segons dades de la BIA del 1995, a la ranxeria Smith River hi vivien 493 individus (770 al rol tribal), i a Elk Valley hi viuen 38 (77 al rol tribal).

 Costums .

La seva cultura era similar a la de les tribus del Noroest, per amb fortes influncies californianes. Les dones duien barret de palla i collars de closses.
Vivien repartits entre uns 20 poblats que sovint es barallaven entre ells, per que s unien sempre per a lluitar contra els yurok i karok.
Eren importants com a mitjancers el el comer de closses de dentlia grcies a llurs contactes amb els indis de Vancouver, ja que eren emprades com a moneda a la regi.
Tamb eren fora coneguts per les seves canoes de fusta de secoia, lligades amb cordes fetes d una varietat de lliri.  Tamb feien cistells de mimbre i sonalls amb unglots de crvols per a les cerimnies, com la Dansa Anyal del Salm, i tamb s uniren a la Dansa de l Esperit. 

 Histria .

Foren vistos per primer cop per l espanyol Bodega el 1777, i el 1793 per George Vancouver. Potser foren reduts per una epidmia de clera.
Entraren en contacte amb els blancs a mitjans del segle XIX, quan els va visitar Jedediah Smith el 1828, i foren delmats per les malalties des del 1850, l alcohol i l aculturaci. El 1861 foren duts a les reserves deixant les seves terres d origen. El 1871 molts seguiren el moviment Ghostdance, per el 1929 s apuntaren a la Shaker Church.
Loren Bommelyn s l ltim parlant de la seva llengua.

 Enllaos .

 Els tolowa de Califrnia;
 Informaci i fotografies;
 Fotos d'indis tolowa;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59004" title="Arados" nonfiltered="3095" processed="3088" dbindex="23406">
Arados (Arwad) fou una ciutat de Fencia situada a una illa  a la costa nord, avui petit port a Sria.

Fou fundada per gent de Sid exiliats i va ser independent amb els seus propis reis governant tamb una part de les terres a la costa entre Paltus i Simyra. En temps del profeta Ezequiel era aliada de Tir. Els soldats d'Arados van combatre amb Egipte a la batalla de Kadesh (1299 aC). El segle VIII aC fou ocupada pels assiris; el 625 aC va esdevenir independent  i tot seguit fou dominada pels babilonis el 604 aC; els perses la van ocupar el 539 aC i va participar a la batalla de Salamina contra els grecs el 480 aC.

Va pertnyer a Prsia amb la resta de Fencia fins a la conquesta d'Alexandre el gran. En aquest moment el rei Gorostratos d'Arados, servia a la flota persa amb Autofradates, i el regent era el seu fill Straton, que es va sotmetre a Alexandre. Gerostratos va passar al servei dels macedonis i els va ajudar en el setge de Tir. Va passar tot seguit als Lgides o Ptolomeus vers el 320 aC junt amb Fencia i Celesria. La seva riquesa va augmentar amb els selucides (desprs del 301 aC) i el 259 aC Arados va dominar una federaci de ciutats de la rodalia (Gabala, Karne, Marathos i Simyra) sempre sota sobirania selucida, i  va obtenir drets d asil de Seleuc Calnic el 242 aC, al que Arados va ajudar contra Antoc Hierax. Va guanyar mes independncia, fins i tot potser total durant la guerra entre Ptolomeu Filadelf i Antoc Theos, per Antoc el gran la va obligar a entrar en aliana amb ell. Finalment Antoc Epifanes la va sotmetre altra cop a la seva tornada d'Egipte. A la guerra entre Antoc Grif i Antoc Cizic, Arados va donar suport al darrer. Antoc Eusebes, fil de Seleuc, la va agafar com a part del territori que va dominar (junt amb altres ciutats) fins que Arados es va sotmetre a Tigranes II d'Armnia en una data desconeguda possiblement entre el 80 i el 70 aC. El 64 aC Sria es va convertir en provncia romana i Arados fou inclosa dins la provncia. Amb els romans va perdre la seva importncia comercial, essent beneficiada Antaradus (Tartus)

Sota Constanci, fou destruda per les forces rabs enviades pel Califa Umar i la poblaci deportada. La ciutat no fou restaurada. L illa va tenir certa importncia durant les croades, ja que era la nica illa de Sria a uns 3 km de Tartus.

 Reis .

Ayab, segle XV aC;
Milkuli, meitat del segle IX aC;
Matan Baal I, meitat del segle IX aC;
Mut-baal (Matan Baal I ?), meitat del segle IX aC;
Abdiliti, , meitat del segle VIII aC;
Avd Ilihit (Abdiliti ?) vers 701 aC;
Matan Baal II vers 680 aC;
Ikkilu, vers 660 aC;
Iakinlu,vers 650 aC;
Abimilki ben Iakinlu, vers 640 aC;
Ahimilki ben Iakinlu, vers 640 aC ;
Azibaal 604 aC ;
Strato vers 335 aC ;
Gerostratos vers 335 aC;

Vegeu tamb.
Mariamme;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59005" title="Sid (fill de Cam)" nonfiltered="3096" processed="3089" dbindex="23407">
Sid s, al Gnesi, el fill primognit de Canaan, el nt de Cam, i el germ gran d'Het.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59006" title="Loren Bommelyn" nonfiltered="3097" processed="3090" dbindex="23408">
Loren Bommelyn s un indi tolowa que viu a la Ranxeria Smith (Califrnia), on ha estat membre del Consell Tribal, aix com lder i conseller espiritual. Tamb s mestre de llengua tolowa, cantant de canons tradicionals, cisteller, mestre de cerimnies, i ha escrit el llibre Now You're Speaking Tolowa i els articles The Evolution of De-Transitive Voice in Tolowa Athabaskan (2000).

 Enllaos externs .
 Ressenya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59009" title="Arae Philaenortum" nonfiltered="3098" processed="3091" dbindex="23409">
Arae Philaenortum fou el lloc que marcava la divisi entre Cartago i Cirenaica i ms tard entre Tripolitana i Cirenaica.

El seu nom ve d'una histria escrita per Sallusti, que explica que els grecs de Cirene i els cartaginesos estaven en guerra a la zona del golf de Sirte que era el lmit poc precs entre ambds estats. Es va decidir que la frontera es fixaria al lloc on es trobessin uns atletes que sortirien al mateix temps de Cartago i de Cirene. Els atletes cartaginesos va recorre ms tram i el punt es va fixar a Arae Philaenortum. La diferncia entre la distncia de cada ciutat s tant gran (uns 8 dies per un atleta) que s impossible que la histria fos verdica. Els grecs van decidir morir per no tornar sense honor per no van reconixer el lmit fins que algun cartagins mors tamb al lloc i Cartago va enviar a dos germans, el Philaeni, que van acceptar ser enterrats all en vida per amor a la ptria. Degut al seu heroisme se'ls van aixecar monuments anomenats altars; la histria possiblement s una invenci per explicar l'origen dels tmuls d'enterrament del neoltic.

El lloc era ocupat per la tribu dels Banadedaris i era no lluny de l'actual Mukhtar (una mica a l'oest)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59011" title="Ratol" nonfiltered="3099" processed="3092" dbindex="23410">
Per al perifric vegeu ratol (ordinador).;

Un ratoli s un petit mamfer de l'ordre dels rosegadors. El ratol com de casa (Mus musculus) s cosmopolita. Els ratolins tamb sn considerats mascotes i algunes varietats, en particular algunes soques albines i d'altres altament consangunies, sn criats per a la recerca cientfica en biologia. Malgrat aix, els ratolins poden constituir-se en plagues nocives, arrunant collites i gra emmagatzemat i espargint malalties a travs dels seus parsits i femtes. 
Morfologia. 
El cos del ratol est cobert de pls i est separat en tres parts: 
 El cap on se situen la boca i els rgans sensorials (olfactius, visuals, auditius). ;
 El tronc d'on s'estenen dos parells de membres. ;
 La cua, situada ms enll de l'anus. ;

 El cap . 
 Separat del tronc per un coll ben assenyalat. ;
 Les finestres nasals externes s'obren a la cara ventral del morro. ;
 La boca limitada per dos llavis. ;
 Els ulls provets de parpelles. ;
 Els bigotis que serveixen com rgans tctils. ;

El tronc. 
Duu lateralment dos parells de membres, en la base del tronc estan situades les mamelles i els orificis urinari, genital i anal. La m posseeix quatre dits ben desenvolupats, acabats per urpes i cinc callositats palmars. El peu posseeix cinc dits, ben desenvolupats.

La cua. 
s ms llarga que el tronc i el cap junts. 

 Tipus de ratolins .
El ratol salvatge s un mamfer que pertany a una de moltes espcies de petits rosegadors del gnere Mus i diversos gneres relacionats de la famlia Muridae (Ratolins de l'Antic Mn) l'espcie de ratol ms coneguda s el ratol domstic com Mus musculus. s present en gaireb tots els pasos i, en les varietats establertes com a ratolins de laboratori, serveix com a organisme model en estudis de biologia; tamb s un animal domstic popular. Colloquialment sovint s'usa el mot ratol com a sinnim de (Mus musculus) 

El ratol americ de potes blanques Peromyscus leucupus i el ratol crvol Peromyscus maniculatus tamb sn habituals com a mascotes. Aquestes espcies de ratolins viuen un mxim de dos anys en captivitat, mentre que condicions naturals viu solament tres mesos, principalment a causa de la depredaci.

Els ratolins sn animals molt comuns en experiments de biologia i psicologia principalment. Els avantatges que ofereixen com a organisme model sn la gran homologia gentica amb els humans, deguda a una relaci filogentica propera, i al fet de poder sser manipulats de diverses maneres que podrien considerar-se poc tiques amb els humans. A ms a ms, la seva cria i manteniment sn barats, la seva mida petita que els fan fcilment manipulables i es poden observar diverses generacions en un perode relativament curt de temps. El genoma del ratol ja ha estat completament seqenciat cosa que ha perms identificar molts gens que comparteixen homologia amb gens humans. En el projecte Biosatellite 2006, un grup de ratolins van ser posats en rbita terrestre, dins d'una nau espacial per determinar com reaccionaven a una menor gravetat (equivalent a la de Mart).

Es creu que la domesticaci dels gats va estar motivada per tal d'eliminar ratolins i rates dels hbitats humans. Els ratolins generalment subsisteixen amb una dieta herbvora, per en realitat sn omnvors ja que mengen carn, cadvers d'altres ratolins i s'ha observat que poden devorar les seves cues en cas de fam. Com a curiositat i per donar una estimaci de la xit reproductiu de l'espcie, es calcula que un mig mili de ratolins viuen en el metro de Londres.

Els ratolins no poden veure en colors, per poden distingir-los mitjanant la gradaci entre negre i blanc que generen. 

Hi ha 38 espcies en el gnere Mus.

Ratolins clebres.
Mickey Mouse;
Un dels protagonistes de Tom i Jerry;
Maus, el cmic sobre l'holocauste d'Art Spiegelman;
Speedy Gonzlez;
El ratol Prez, que s'emporta les dents dels nens quan cauen;
Pinky i Cervell;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59014" title="Karok" nonfiltered="3100" processed="3093" dbindex="23411">

Els karok sn una tribu ndia del grup hoka, el nom de la qual procedeix de yuruk  riu avall , per que s anomenava a si mateixa Olekwo l  persona . Es dividien en 50 llogarrets.

 Localitzaci.
Vivien al llarg del baix riu Klamath i de la costa del Pacfic. Actualment ocupen les reserves i ranxeries de Big Lagoon, Hoopa Valley, Resighini, Trinidad i Yurok, a Califrnia.

 Demografia .
El 1870 eren uns 2.500 individus, per van ser reduts a 500 el 1909. El 1960 hi havia uns 957 a Califrnia, segons Asher eren 4.500 el 1980, per sembla ms assenyat pensar que sn 1.200 el 1990.
Segons dades del cens dels EUA del 2000, hi havia 3.164 purs, 272 barrejats amb altres tribus, 1.329 barrejats amb altres races i 136 barrejats amb altres races i altres tribus. En total, 4.901 individus.
Segons dades de la BIA del 1995, a la Reserva Karuk hi vivien 5.956 habitants (3.684 en el rol tribal). A la ranxeria de Quartz Valley, compartida amb klamath i shasta, hi vivien 200 individus (249 en el rol tribal).

 Costums .
La seva cultura s similar a la dels yurok. Llurs llogarrets eren petites colleccions de cases independents que pertanyien a famlies individuals, i no pas a una comunitat unificada amb autoritat poltica total. Els residents als llogarrets dividien els drets de les rees de subsistncia i els d execuci de certs rituals, per d altres drets, com els de pesca, cacera i recollecci, pertanyien a cases particulars. La conscincia de classe i la diferncia entre rics i pobres els era molt marcada.
Aquests drets s adquirien per herncia, dot, diners de sang o per venda. Les ciutats tamb tenien cases de suor, les quals servien de dormitori als homes i eren una unitat social bsica (consistent en comptats membres en la banda paterna, encapalats pel membre ms vell). Tamb tenien cases menstruals per a les dones.

Al cap duien una banda coberta amb plomes de gall dindi, rematades amb budells de crvol.
La seva economia era basada en la pesca del salm i la recollida d aglans, i tamb realitzaven cistells. Usualment, proveen de canoes als yurok, puix que tenien accs als boscos de secoia. La riquesa es comptava en cinturons de petxines dentegades, talles d obsidiana, cabelleres d ocell picafustes i pells de crvol alb.
Adquirir riqueses era el major ideal dels yurok i karok. Les renyines eren habituals, amb el pagament de diners de sang tot seguint una precisada escala de valors que depenien de la seriositat de la ofensa. El valor de la vida humana depenia del seu status social.

La religi estava compromesa amb l esfor individual per a obtenir bens sobrenaturals, especialment mitjanant rituals purificadors i ritus per al benestar pblic. La ms important era el Cicle de Renovaci del Mn, en el qual hom assegurava abundncia de menjar, riqueses i bns. Incloa la recitaci de frmules mgiques tot repetint les paraules d un anci esperit de casta i d altres actes. Tamb celebraven amb els yurok i hupa la dansa anyal de la Pell del Crvol Alb. El poder espiritual de guarir malalties estava reservat a les dones, la qual cosa les donava no sols prestigi sin tamb riqueses.
Tant yurok com karok celebraven el potlacht, amb danses de mscares, art representatiu i d altres arts propis de les tribus del Noroest. 

 Histria .
Se ls considerava la tribu ms desenvolupada del Nord de Califrnia. Es van mantenir allats dels blancs fins ben entrat el segle XIX. Tericament, formaven part de l Imperi Espanyol, i des del 1821 de la Repblica de Mxic, per mai no els van molestar.
Des del 1848, pel Tractat de Guadalupe-Hidalgo, passaren a formar part dels EUA, i dins d ells, des del 1849 de l Estat de Califrnia. Per no van tenir contacte real amb els blancs fins el 1870, ja que al seu territori no hi havia or.
Des d aleshores l alcohol, les malalties i l aculturaci els ha fet disminuir en nombre, i a finals del segle XIX la BIA els va cedir algunes reserves al seu territori original. 

 Bibliografia .
 Silver, Shirley & Miller, Wick R., "American Indian Languages: Cultural and Social Contexts" (1997, University of Arizona Press, Tucson, pg. 41).

Ennlaos externs.
 Tribu Karuk de Califrnia;
 Ayukii: Karuk, El Poble del Klamath;
 Secci de Llengua Karuk;
 Recursos en llengua Karuk;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59015" title="Trans-Siberian Orchestra" nonfiltered="3101" processed="3094" dbindex="23412">
Trans-Siberian Orchestra s un grup de rock amb orquestra fundat per Paul O'Neill, Robert Kinkel i Jon Oliva al 1996.

 Histria .

Trans-Siberian Orchestra va ser fundat el 1996 a la ciutat de Nova York pels compositors Paul O'Neill, Robert Kinkel i el cantant del grup Savatage, Jon Oliva.
 
O'Neill havia estat el productor d algunes bandes de rock, com per exemple Aerosmith, Humble Pie i Scorpions. Ms tard va produir i compondre per a Savatage, on va comenar a treballar amb Kinkel i Oliva. El concepte de tocar Nadales en estil Opera Rock no va ser ben rebut per la industria, tot i aix rpidament va ser un xit.
 
Per les gravacions d estudi, Trans-Siberian Orchestra va utilitzar una orquestra de 60 instruments i un cor. Durant els concerts del 2004 participaven 14 cantants, 14 musics i 2 narradors.
 
El seu lbum de debut va ser  Christmas Eve and Other Stories  publicat al 1996, que va ser un gran xit de vendes. Al 1998 van publicar  The Christmas Attic  que continuava amb la temtica Nadalenca. Al 2000, van publicar el primer ( i fins ara l nic) lbum que no tenia relaci amb temes Nadalencs, anomenat  Beethoven s Last Night .  Beethoven s Last Night  es un lbum conceptual sobre l ultima nit de Ludwig van Beethoven a la terra, durant la qual coneix a Mephistopheles.
 
Desprs d uns quants anys de concerts, tornen a l estudi per gravar un altre lbum, aix al 2004 apareix  The Lost Christmas Eve . Ms tard es publica  The Christmas Trilogy , que cont els 3 lbums de temtica Nadalenca i un DVD.
 
Actualment estan treballant en un nou lbum de temtica no Nadalenca, que s anomenar  Nightcastle . Esta previst que es publiqui durant el 2006.

 Discografia .
Christmas Eve and Other Stories (1996);
The Christmas Attic (1998);
Beethoven s Last Night (2000);
The Lost Christmas Eve (2004);
The Christmas Trilogy (2004) (Els 3 CD's Nadalencs i un DVD);

 Membres .

Paul O'Neill - Compositor;
Robert Kinkel - Compositor i Teclats;
Jon Oliva - Compositor;
Steve Broderick - Cantant;
Chris Caffery - Guitarra;
Jennifer Cella - Cantant;
Angus Clark - Guitarra;
Tommy Farese - Cantant;
Tony Gaynor - Narrador;
Carmine Giglio - Teclats;
Jill Gioia - Cantant;
Kristin Gorman - Cantant;
Bryan Hicks - Narrador;
Mee Eun Kim - Teclats;
Bob Kinkel - Teclats;
Danielle Landherr - Cantant;
Michael Lanning - Cantant;
Guy LeMonnier - Cantant;
James Lewis - Cantant;
Tany Ling - Cantant;
Stephanie Linn - Cantant;
Jane Mangini - Teclats;
John Lee Middleton - Baix;
John O. Reilly - Bateria;
Anna Phoebe - String Mistress;
Jay Pierce - Cantant;
Al Pitrelli - Guitarra;
Jeff Plate - Bateria;
Bart Shatto - Cantant;
Peter Shaw - Cantant;
Alex Skolnick - Guitarra;
Mark Wood - String Master;
Dave Z - Baix;

 Enllaos .

Web Oficial de Trans-Siberian Orchestra;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59016" title="Kumquat" nonfiltered="3102" processed="3095" dbindex="23413">

Kumquat (Cumquat en catal) s el nom xins (en dialecte cantons) del fruit i de l'arbre amb el nom cientfic de Fortunella japonica

El gnere Fortunella est dins de la famlia Rutaceae i s molt prxim al gnere Citrus.

El Kumquat s un petit arbre d'una alada mxima de dos metres i resisteix ms al fred que els ctrics (fins -10C)

Els seus fruits sn en forma d'hesperidi, de la mida d'una nou i tenen la polpa amargant i l'escora comestible.

Es considera que els fruits del Kumquat tenen propietats de disminuir el colesterol i tamb faciliten l'absorci del ferro dels aliments per la qual cosa van b per combatre l'anmia.

Es conreen en diverses varietats  principalment a la Xina i al Jap.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59017" title="Arausio" nonfiltered="3103" processed="3096" dbindex="23414">
Arausio fou una ciutat al territori dels gals Cavaris avui anomenada Aurenja, al nord d'Arle, a la riba oriental del Roine i al departament de Valclusa.

Quant s esmenta per primer cop era una colnia romana anomenada Colonia Julia Secundanorum Arausio segurament per haver-s'hi establert veterans de la segona Legi. 

Les restes romanes encara es conserven en bona part, destacant principalment un arc triomfal erigit suposadament en honor de Caius Marius desprs de la seva victria d'Aquae Sextiae si b probablement posterior, un teatre molt ben consevat, i un aqeducte a Vaison.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59019" title="Araviscs" nonfiltered="3104" processed="3097" dbindex="23415">
Els araviscs (llat aravisci) foren un poble de Pannia, a la dreta del Danubi, propers als germnics osi i probablement amb un origen com.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59021" title="Futbol Club Palafrugell" nonfiltered="3105" processed="3098" dbindex="23416">

El Futbol Club Palafrugell s el club de futbol ms destacat de la ciutat de Palafrugell.

 Histria .
Fundat l'any 1909, el Futbol Club Palafrugell s un dels histrics del futbol catal. Va militar moltes temporades a la Segona Divisi del futbol catal i la temporada 1930-31 aconsegu l'ascens a la mxima categoria del Campionat de Catalunya de futbol, on es trob amb els grans,  Bara, Espanyol, Sabadell, etc. S'hi va mantenir fins l'any 1934 en qu va perdre la categoria. Desprs de la Guerra Civil s'ha mantingut a les categories inferiors del futbol catal, amb breus aparicions a la Tercera Divisi, on s un habitual des dels anys 90.

 Palmars .
 sense ttols destacats.

 Temporades .
Fins l'any 2008 el club ha militat 12 vegades a Tercera Divisi.

 1932-33: 3a Divisi 3er;
 1964-65: 3a Divisi 16;
 1967-68: 3a Divisi 14;
 1968-69: 3a Divisi 19;
 1992-93: 3a Divisi 16;
 1993-94: 3a Divisi 18;
 2000-01: 3a Divisi 9;
 2001-02: 3a Divisi 6;
 2002-03: 3a Divisi 7;
 2003-04: 3a Divisi 18;
 2005-06: 3a Divisi 15;
 2006-07: 3a Divisi 20;
 2007-08: 1a Catalana 19;
 2008-09: Preferent Territorial (Grup 1) ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59022" title="Peralada Club de Futbol" nonfiltered="3106" processed="3099" dbindex="23417">


El Peralada Club de Futbol s el club de futbol ms destacat de la ciutat de Peralada.

 Histria .
Fundat el 1915, el club s'ha mantingut a les categories inferiors del futbol catal, fins l'any 2002 en qu aconsegu l'ascens a tercera divisi.

 Palmars .
 sense ttols destacats.

 Temporades .
Fins l'any 2008 el club ha militat 5 vegades a Tercera Divisi.
 2002-03: 3a Divisi 12;
 2003-04: 3a Divisi 15;
 2004-05: 3a Divisi 5;
 2005-06: 3a Divisi 8;
 2006-07: 3a Divisi 19;
 2007-08: Primera Catalana 13;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59023" title="Zuni" nonfiltered="3107" processed="3100" dbindex="23418">

Els zuni sn una tribu ndia de parla allada (alguns la consideraren uto-asteca o penuti) i cultura pueblo, el nom de la qual s la corrupci de sunyitsi.  Ells, per, s anomenen ashiwi   carn humana . Antigament vivien en set ciutats de Hawikuh, Ketcipawa, Halona, Matsaki, Kiakima i Towaylane.

 Localitzaci .
Viuen a quatre llogarrets als comtats de Valencia i MacKinley (Nou Mxic), 33 milles al Sud de Gallup: Zuni, Pescado, Nutria i Ojo Caliente. La reserva t 407.247 acres (724 milles quadrades).

 Demografia .
El 1680 eren potser uns 2.500 indis, per foren reduts a 1.400 el 1898. El 1940 augmentaren a 2.760, el 1950 a 3.585 i a 5.000 el 1970. El 1980 havien augmentat a 7.306 indis, dels quals 899 vivien a Califrnia. El 1992 eren uns 9.000 individus.
Segons Asher, el 1980 eren uns 5.500, dels quals 5.000 parlaven la llengua materna.
Segons dades de la BIA del 1995, la reserva Zuni tenia 8.759 habitants, i 8.933 apuntats al rol tribal.
Segons dades del Cens dels EUA del 2000, hi havia censats 9.094 zunis, ms 458 barrejats amb altres tribus, ms 488 barrejats amb altres races i 82 barrejats de dues tribus i altres races. En total, 10.122 individus.

 Costums .
Pertanyen a la cultura pueblo, vivien en quatre llogarrets fets de cases d adob similars a la dels hopi, taos i altres.
Socialment es dividien en 30 clans matriarcals que gaudien d un paper important en les funcions religioses, encara que els oficiants eren homes. Els homes conreaven moresc, faves, carabasses i melons, o b eren platerers i joiers de turqueses de gran qualitat, en les quals assoliren un gran nivell.  Les dones feien cistelleria i terrisseria, amb atuells guarnits amb smbols de pluja i nvols.



Una jerarquia de quatre ordres sacerdotals governava la tribu, i existien fraternitats encarregades de realitzar les cerimnies. En general eren pacfics i religiosos, amb una complexa organitzaci cerimonial. 

Els homes duien mscares d esperits i dus anomenades katsina, com la resta dels indis pueblo, fora espectaculars, per el tret ms diferenciador era la dansa Shalako, dansa anyal de mscares pr atraure la benaurana sobre les coses noves.  La cerimnia culminant se celebrava a la casa de cerimnies des de la mitjanit fins a la matinada i a l alba.   En la dansa hi intervenien els  caps de fang  i el Consell dels Dus, representat per figures emmascarades, en uni dels sis dus gegants Shalako.
Les mscares sn de fusta tallada, cobreixen tot el cap i apaerixen bellament pintades per tal de representar ssers sobrenaturals.  

 Histria .
Segons llurs llegendes, creien que Awonawilona, el creador, va fer Awitelen-tsita (Mare Terra Quatre Cops Recipientadora) i Apoyan-Tchu (Pare Cel que Ho Cobreix Tot), els quals copularen i van fer tota la creaci. Anomenaven al desert on hi vivien Halona Itwana  Formiguer del Mig del Mn .
Cap el segle XV vivien a Hawikuh amb sis o set ciutats, i  foren visitats per primer cop el 1539 per un grup d espanyols dirigits per fray Marcos de Niza, qui cercava les fantstiques Set Ciutats de Cbola (les set ciutats zuni que, en els deliris, li van semblar que tenien les taulades d or), que pensaven que eren indrets plens de riqueses. Aquest hi envi com a missatger el negre Estevanico, per fou assassinat pels zuni, qui l anomenaren  la katsina negra  per mostrar una actitud por respectuosa.

Cap el 1540 foren subjugats per l expedici de Vzquez de Coronado, formada per mil soldats i cavallers, per el 1542 hagu de tornar a Mxic, i els zuni s independitzaren; el 1580 foren novament visitats per Francisco de Chamuscado, i el 1598 per Espejo i Oate, qui no sols els subjugaren sin que tamb els evangelitzaren a la fora; els cremaren les kivas i katsinas i els xamans foren cremats a la foguera. El 1629 fundaren una missi a Hawikuh, per el 1632 s enfrontaren als franciscans, arrassaren la missi i es refugiaren a la Mesa de Towayalone. El 1672 foren atacats pels apatxe, i el 10 d agost del 1680 participaren en la revolta de totes les tribus pueblo dirigits pe Po Pay, i aconseguiren que els espanyols no hi tornessin fins el 1692. Aquell any Diego de Vargas els va sotmetre amb una ferotge repressi.



Desprs del 1698 es mantingueren nominalment catlics, per van mantenir llur religi en secret. I el fet que estiguessin allats els va fer disciplinats i amb forta solidaritat de grup. El 1820 el govern de Mxic, substitut dels espanyols, els va reconixer el dret de tenir ciutats autrquiques i terres prpies. Van mantenir bones relacions amb el govern mexic fins la guerra del 1848.   
El seu territori pass a mans dels EUA desprs del Tractat de Guadalupe-Hidalgo del 1848.  Des d aleshores van mantenir bones relacions amb el govern nordameric, qui els va respectar les terres i en va constituir una reserva.
  
Llibre sobre els zuni per Frank Cushing.
 Jesse Green, Sharon Weiner Green and  Frank Hamilton Cushing, Cushing at Zuni: The Correspondence and Journals of Frank Hamilton Cushing, 1879-1884, University of New Mexico Press, 1990, hardcover ISBN 0826311725;
  Sylvester Baxter and Frank H. Cushing, My Adventurers in Zuni: Including Father of The Pueblos & An Aboriginal Pilgrimage, Filter Press, LLC, 1999, paperback, 1999, 79 pages,  ISBN 0865410453;
 Frank H. Cushing, My Adventures in Zuni, Pamphlet, ISBN 1121395511;
 Frank Hamilton Cushing and Barton Wright, The mythic world of the Zuni, University of New Mexico Press, 1992, hardcover, ISBN 0826310362;
 Frank H. Cushing, Zuni Coyote Tales, University of Arizona Press, 1998, paperback, 104 pages, ISBN 0816518920;
 Frank Hamilton Cushing, Zuni Fetishes, pamphlet, ISBN 119917971x and ISBN 1122267045;
 Frank H. Cushing, designed by K. C. DenDooven, photographed by Bruce Hucko, Annotations by Mark Bahti, Zuni Fetishes, KC Publications, 1999, paperback, 48 pages, ISBN 0887141447;
 Frank Hamilton Cushing, Zuni Fetishes Facsimile, pamphlet, ISBN 1125285001;
 Frank Hamilton Cushing, Zuni Folk Tales, hardcover, ISBN 1125914106 (expensive if you search by ISBN, try ABE for older used copies without ISBN);
 Frank Hamilton Cushing, Zuni Folk Tales, University of Arizona Press, 1999, trade paperback, ISBN 0816509867 (reasonably priced);
 Frank H. Cushing, edited by Jesse Green, foreword by Fred Eggan, Introduction by Jesse Green, Zuni: Selected Writings of Frank Hamilton Cushing University of Nebraska Press, 1978, hardcover, 440 pages, ISBN 0-8032-2100-2; trade paperback, 1979, 449 pages,  ISBN 0803270070;
 Frank Hamilton Cushing, Zuni Breadstuff (Indian Notes and Monographs, V. 8.), AMS Press, 1975, hardcover, 673 pages, ISBN 0404118356 ;
 Frank Hamilton Cushing, Outlines of Zuni Creation Myths, AMS Press, Reprint edition (June 1, 1996), hardcover, 121 pages, ISBN 0404118348;

Enllaos.
 Pgina Oficial Zuni;
 Informaci dels Zuni;
 la visi del mn Zuni;
 L'enigma Zuni i Visi del llibre;
 L'evidncia gentica;
 Davis, AM'65, afirma la connexi entre la cultura japonesa i la zuni;

Referncies.
 Adaptaci de l'Internet-Encyclopedia article, "Zuni" http://www.internet-encyclopedia.org/wiki.phtml?title=Zuni July 24, 2003, updated August 30, 2003;
 Archaeologies of the Pueblo Revolt: Identity,Meaning, and Renewal in the Pueblo World, editat per Robert W. Preucel, University of New Mexico Press, 2002, hardcover, 224 pages, ISBN 0-8263-2247-6;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59025" title="Arbela de Galilea" nonfiltered="3108" processed="3101" dbindex="23420">
Arbela de Galilea fou una ciutat de Galilea amb uns avencs a la rodalia que serviren de base a una banda de bandolers que van ser atacats i derrotats per Herodes el gran. Mes tard foren fortificats per Josefus en la seva lluita contra els romans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59029" title="Arbelitis" nonfiltered="3109" processed="3102" dbindex="23421">
Arbelitis fou el nom del districte on estava situada Arbela, a l'Adiabene utilitzat en temps del selucides i desprs sota domini rom.

Estrab anomena al districte Artacene, nom que noms empr aquest historiador i que probablement fou un error per Arbelene.

Anteriorment fou la satrapia persa aquemnida de Sagrtia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59034" title="Arka" nonfiltered="3110" processed="3103" dbindex="23424">
Arka fou una ciutat de Fencia entre Trpoli i Antaradus (Tartus). Els seus dus foren Afrodita i Astarte. Desprs de la conquesta macednia va construir un temple a Alexandre el gran, en el qual va nixer l'emperador Sptim Sever el 205 i quan fou emperador el nom de la ciutat es va canviar a Cesarea de Sria.

Fou ocupada pels rabs al mateix temps que la resta de Sria. El 1099 va resistir un setge dels croats. No fou conquerida fins al regnat de Baldu I de Jerusalem per obra del comte de Sartanges, Guillem. Fou destruda quan fou reconquerida pels mamelucs. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59036" title="Comares" nonfiltered="3111" processed="3104" dbindex="23425">

Comares s un municipi que es troba a la comarca de l'Axarqua, a la provncia de Mlaga. T una poblaci de 1.419 habitants (2004) i es troba a 703 metres d'altitud. Limita: al N amb Riogordo al N, NE i E amb Ctar, al S amb El Borge, al SO i O amb Mlaga i al NO amb Colmenar.

 Festivitats .
13 de gener: Sant Hilari de Poitiers;
23 - 25 d'agost: Festa major;

 Enllaos externs .
Pgina web de Comares;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59038" title="Selecci Catalana de Futbol Australi" nonfiltered="3112" processed="3105" dbindex="23426">
La Selecci catalana de futbol australi s l'equip de jugadors catalans de futbol australi que competeix internacionalment representant Catalunya.
 
El futbol australi s un dels pocs esports en els quals la selecci catalana pot competir internacionalment de manera oficial. La selecci catalana va debutar al 1r Campionat d'Europa disputat l'any 2005 a Londres, Anglaterra.

A Catalunya aquest esport s'organitza al voltant de la Lliga de Futbol Australi de Catalunya (LFAC) en no existir encara cap Federaci Catalana de Futbol Australi. 

Participaci internacional de la selecci catalana.


Els orgens.
El futbol australi a Catalunya es va comenar a jugar a finals de l'any 2002 quan un grup d'amics del Camp de Tarragona van fundar els Belfry Valls desprs de veure uns quants partits de futbol australi per la televisi. Posteriorment es va fundar la Lliga de Futbol Australi de Catalunya.

Campionat d'Europa 2005.
La selecci catalana de futbol australi hi va participar en rebre la invitaci de l'organitzaci, desprs que la selecci espanyola (formada per jugadors de l'nic equip espanyol) hi renuncis per qestions econmiques.

Catalunya va viatjar a Londres sense cap jugador australi a l'equip, a diferncia de la majoria de les altres seleccions, amb un equip que tenia el jugador ms jove (16) i el ms vell (44) del campionat, i sense cap tipus d'experincia internacional. Tot i que s'esperava que queds en la darrera posici finalment va quedar en cinqu lloc.

La sorpresa dels debutants.
Desprs de dues derrotes amb marcadors exagerats en els dos primers partits contra els que finalment serien semifinalistes, Blgica i Alemanya, la selecci va estar a punt de sorprendre Israel, equip superior a Catalunya i ple d'australians, perdent noms per 8 punts. El mateix dia per la tarda arrib la sorpresa amb la primera victria per un gol de diferncia contra un equip austrac format bsicament per australians. La selecci es guany el suport del pblic, que va apreciar el carcter dels catalans animant-los en el partit de creuament amb l'altre grup.

Frana fou la selecci a batre. Va ser un partit igualat, cap dels dos equips tenia jugadors australians. Catalunya va demostrar la seva millora, i amb un gran partit del mxim golejador catal, en Micky Rodrguez (2 gols i 2 behinds), la selecci va batre el francesos 53-44. La setena posici final va convertir-se ben aviat en 5ena per la retirada d'Anglaterra i Israel abans dels encreuaments per manca de jugadors disponibles (lesionats o retirats).

Jugadors de la selecci catalana a l'Europeu 2005.

Seleccionador: Pere Moliner Salinas ;

Campionat d'Europa 2007.
La segona edici del Campionat d'Europa es va disputar a Hamburg, Alemanya, el 15 de setembre de 2007, amb la victria de la selecci de Sucia. La selecci catalana va quedar en vuitena posici.

Campionat d'Europa 2008.
La tercera edici del Campionat d'Europa es va disputar a Praga, Repblica Txeca, l'11 d'octubre de 2008 i la selecci catalana va aconseguir la setena posici desprs de ser eliminats en els quarts de final pels que acabarien essent els campions, la selecci d'Anglaterra.

Equips de la LFAC.
 Belfry Valls: s el primer que es va crear a Catalunya, nascut a finals del 2002. ;
Al maig del 2003 va jugar a Madrid amb els Bears el primer partit entre clubs jugat mai a l'estat espanyol. Han guanyat la Lliga catalana els anys 2005, 2006 i 2007.
 Cornell Bocs: Nom actual dels Barcelona Stars. Sn els campions de la Lliga catalana 2008.
 Valls Fire;
 Alt Camp;

Equips desapareguts:
 Wendells Salou: Fundat el 2004 per Denis Pereira. Sotscampi de lliga l'any 2005. La franqucia ha passat a Barcelona, amb canvi de nom.
 Barcelona Stars:  Fundat a finals de l'any 2005 per Pere Casan Bonet usant la franqucia del Wendells Salou, equip que ha fusionat forces amb el Gabas Tarragona.
 Coyotes Alt Camp: Fundat el 2004 per Leandro Recendes. La franqucia ha passat a la ciutat de Lleida, sense canvi de nom.
 Gabas Tarragona:  Fundat el 2004 per Gabaldo Dos Santos.
 Lleida Coiots: Fundat el 2005 per Ricardo Muniz usant la franqucia dels antics Coyotes, equip adherit actualment a la disciplina dels Belfry Valls.

Estatus.
La selecci no s contemplada per la International Australian Football Council, que noms reconeix a la LFA Catalunya dins d'Espanya. 
En canvi s que figura com a selecci reconeguda oficialment per a l'altra gran federaci internacional, l'Aussie Rules International - escindida de la IAFC el 1995.
La LFAC treballa per a acabar de regularitzar la situaci amb la creaci d'una federaci. 

Vegeu tamb.
 Futbol australi;
 Campionat d'Europa de futbol australi;

Enllaos externs.
Pgina de la Aussie Rules International;
Equips del Campionat d'Europa 2005 de Futbol Australi;
Lloc web de l'Europeu 2007;
Lliga Catalana de Futbol Australi;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59042" title="Whistle" nonfiltered="3113" processed="3106" dbindex="23427">

En el seu sentit ms estricte, "whistle" significa xiulet en angls, per generalment sol fer referncia a un tin o low whistle, un dels ms famosos instruments irlandesos, i dels ms significatius en la msica celta.

El whistle s un instrument molt antic. El seu naixement cal cercar-lo a la Xina ara fa uns 5.000 anys, i no arrib a Europa fins al segle XI. Per no fou fins al segle XIX, a Anglaterra, que s'elabor el whistle que avui en dia coneixem a mans de Clarke. L'anomen "Tin Whistle" (tamb conegut com Penny Whistle, Irish Flute, Flageolet o Feadg (en galic). Era una petita flauta metllica de 6 forats. Als anys 50, fou introduda la boqueta de plstic, la manera ms usual de trobar-lo avui en dia. Ja als anys 70, Overton cre el famos Low Whistle (Whistle baix), afinat una octava per sota. 

Avui en dia, existeixen multitud d'empreses dedicades a l'elaboraci de Low i Tin Whistle en diferents pasos. N'hi ha de molt variats, amb diverses tonalitats (l'original s D), i de diferents materials: metall, bamb i fins i tot plstic. Degut a la seva popularitat, actualment hi ha una gran quantitat d'artistes que interpreten el Whistle. A l'Estat espanyol, el ms conegut s el gallec Carlos Nuez.

 Enllaos d'inters .
Whistlemania;
Web oficial Carlos Nuez;
Tenda de whistles;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59047" title="Jocs Olmpics d'hivern" nonfiltered="3114" processed="3107" dbindex="23428">


Els Jocs Olmpics d'Hivern sn un dels dos tipus de realitzaci dels Jocs Olmpics, els esdeveniments esportius ms importants del mn, al costat dels Jocs Olmpics d'estiu. Els Jocs Olmpics d'Hivern es realitzen cada quatre anys i agrupen als esports d'hivern. Els Jocs Olmpics d'Hivern van nixer en 1924 com la Setmana Internacional d'Esports d'hivern, realitzats pels Jocs Olmpics de Pars 1924 en la ciutat francesa de Chamonix. Posteriorment, el Comit Olmpic Internacional els reconeixeria com els Primers Jocs Olmpics. Els Jocs d'Hivern es van realitzar, des de llavors fins ara, cada quatre anys en conjunt amb els Jocs Olmpics d'estiu, fins als Jocs Olmpics de Albertville 1992. El Comit Olmpic Internacional va decidir, en 1986, realitzar els Jocs d'Hivern els anys parells que no haguessin Jocs d'Hivern, fet que va comenar amb els Jocs Olmpics de Lillehammer 1994. Els prxims Jocs Olmpics d'Hivern es realitzaran a Tor, Itlia, el febrer de 2006. La ciutat canadenca de Vancouver ser l'amfitriona dels Jocs en l'any 2010.

Esdeveniments .


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59048" title="Marc Bloch" nonfiltered="3115" processed="3108" dbindex="23429">
Marc Lopold Benjamin Bloch (6 de juliol de 1886 - 16 de juny de 1944) historiador francs, especialitzat en la Frana medieval i fundador, amb Lucien Febvre, de l'Escola dels Annales. 

 Biografia .

Nascut a Li, al si d'una famlia jueva alsaciana, fill del professor d'histria antiga Gustave Bloch, Marc va estudiar a l Ecole Normale Suprieure i a la Fundaci Thiers, a Pars, i tamb a Berln i a Leipzig. Durant la Primera Guerra Mundial va pertnyer a la infanteria i va ser condecorat amb l'orde nacional francesa de la Legi d'Honor. 

Desprs de la guerra va ensenyar en la Universitat d'Estrasburg, i a partir de 1936 va succeir a Henri Hauser com a professor d'histria econmica en la Sorbona. A l'octubre de 1940 el govern de Vichy, en aplicaci de les lleis racistes, el va excloure de la funci pblica per la seva condici de jueu. 

Va morir afusellat, desprs de ser torturat durant diverses hores per la Gestapo, per haver participat en la Resistncia Francesa, el 16 de juny de 1944, en un camp de Saint-Didier-de-Formans, prop de Li.

 L obra i els Annales .

En 1929 Bloch va fundar, juntament amb Lucien Febvre, la revista Annales d'histoire conomique et sociale (que ara es diu Annales. conomies, Socits, Civilisations), nom utilitzat per a designar el nou corrent historiogrfic encarnat per Bloch i Febvre i conegut com Escola dels Annales. 

Bloch ha tingut gran influncia en el camp de la historiografia a travs dels Annales i del seu manuscrit inacabat "Introducci a la Histria", en el qual estava treballant quan va ser assassinat pels nazis. El llibre s un dels ms importants de la historiografia del segle XX i planteja una  nova histria , fonamentada en el social i l'econmic, amb una nova forma d'acostar-se a les fonts, en contraposici del fet pel seu mestre Charles Seignobos.

Altres obres importants sn:

 Les rois thaumaturges (1924);
 Les caractres originaux de l'histoire rurale franaise (1931);
 La socit fodale (1939-1940);
 L'trange Dfaite (1940);
 Apologie pour l'Histoire (1940);

 Enllaos extens .

 Fundaci Marc Bloch































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59050" title="Ximena de Barcelona i de Daz" nonfiltered="3116" processed="3109" dbindex="23430">
Ximena d'Osona ( 1105 - ? ), comtessa d'Osona (1107-1111), comtessa consort de Besal (1107-111) i comtessa consort de Foix (1124-1148).

Orgens familiars.
Fou la primera filla del comte de Barcelona Ramon Berenguer III i la seva primera muller, Maria Daz de Vivar, filla al seu torn d'El Cid.

Npcies i descendents.
Es cas l'1 d'octubre de 1107 amb Bernat III de Besal. Al no tenir descendncia i en virtut de tractats anteriors els dos comtats foren incorporats al Comtat de Barcelona.

Ximena es cas de nou el 1117 amb Roger III de Foix, amb qui tingu:
 l'infant Roger Bernat I el Gras (v1130-1188), comte de Foix, i governador de Provena;
 la infanta Brandimena de Foix (v1142-?), casada amb Guillem d'Adona, vescomte de Salt;
 la infanta Dola de Foix (v1143-v1209), casada vers el 1157 amb Ermengol VII comte d'Urgell;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59051" title="Leda" nonfiltered="3117" processed="3110" dbindex="23431">

Leda, segons la mitologia grega, era una de les filles de Testi i esposa de Tndar, rei d'Esparta. Una dia, mentre passejava a la vora d'un llac, va ser seduda per Zeus, que s'hi acost disfressat de cigne. Aquella mateixa nit, Leda s'allit amb el seu marit. 

De resultes, Leda pongu dos ous. D un nasqueren Cstor i Pllux i de l altre, Helena i Clitemnestra. Pllux i Helena eren fills de Zeus, mentre que Cstor i Clitemnestra ho eren de Tndar.

Una altra llegenda grega diu que Zeus va seduir Nmesi (la deesa de l'enveja) i aquesta pongu un ou, que abandon. Un pastor el va recollir i el va donar a Leda, que el va cuidar fins que en nasqu Helena. Es conta que Zeus va alegrar-se tant del naixement de la seva filla que va crear la constellaci del Cigne.

Temps ms tard, Leda i Tndar tingueren ms fills: Timandra, Feba i Filonoa.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59052" title="Arcdia" nonfiltered="3118" processed="3111" dbindex="23432">

Arcdia fou un regi de l'antiga Grcia al centre del Pelopons, limitada a l'est per l'Arglida, al nord per l'Acaia, a l'oest per l'lide i al sud per Messnia i Lacnia. 

Apareix en nombroses obres literries i amb el temps ha anat adquirint la connotaci de lloc paradisac, un locus amoenus amb nom propi, especialment a partir del Renaixement. 

Geografia.
L'Arcdia fou la segona regi ms gran del Pelopons desprs de Lacnia i era rodejada d un anell de muntanyes que la separaven de les altres regions.

El riu principal era l'Alpheios, a la part occidental i desprs el Styx, l'Eurotas i l'Erasinuis. A la frontera oriental hi havia el llac Stymphalus prop de la ciutat del mateix nom. 

A la part oriental del pas hi havia les principals ciutats: Tegea, Mantineia, Orcomen, Estimpalos, i Feneos (Pheneus). Per Arcdia tenia moltes ms ciutats repartides entre els seus 18 districtes, la llista de les quals es la segent:

A la Tegeatis (sud-est) Tegea, amb les dependncies de Manthyrea, Phylace, Garea, i Corytheis.
 
A la Mantinice (al nord de Tegeatis) Mantineia amb les dependncies de Maera, Petrosaca, Phoezon, Nestane, Melangeia i Elymia. ;

A la Estimpalmlia (Stympalmalia), al nord de Mantinice,  Stymphalos, Oligyrtos, i Alea.

A la  Menlia (o Maenalia, al sud i oest de Mantinice i oest de Tegeatis), Ladoceia,  Haemoniae, Oresthasion,  Aphrodision,  Athenaeon,  Asea,  Pallantion, Peraetheis, Lycoa, Dipaea, Suaiatia, Maenalos. Anemosa, Helisson, Eutaea, i ms tard Megalpolis al sud-est del districte.

A la Maleatis (al sud de Maenalia a la frontera amb Lacnia), Malea, Leuctra, Phalaeseae, i Scirtonion. ;

A la Cromitis (a l'oest de la Maleatis a la frontera amb Messnia): Cromi, Gatheae, i Phaedrias.

A la Parrhsia (districte a la frontera amb Messnia, al nord de la Cromitis): Macareae, Daseae, Acaseion, Lyscosura, Thocnia, Basilis, Cypsela, Bathos, Trapezus, Proseis i Acontiton fundada per Acontes. En aquest districte vivia la tribu dels Parrhasois que foren sotmesos per Mantineia desprs Esparta els va restaurar com independents el 421 aC, essent probablement la seva ciutat principal Parrhasia.

A la Figalike (Phigalice,  a l'oest de Parrhsia), Phigalia.

A la Cinria, (Cynuria, al nord de Figalike i de Parrhsia): Lycoa,  Theisoa; Brenthe, Rhaeteae, Thyraeum, Hypsus, Gortys (o Gortyna), Maratha, Buphagium i Aliphera.

A l'Eutrsia (entre Parrhsia i Menlia, poblat pels eutresis): Tricolon,  Zoeteion, Charisia,  Ptoeclerma (o Ptolederma); Cnauson,  Paroreia i Scias.

A l' Hereatis (Heraeatis, a l'oest d'Arcdia a la frontera amb lide): Heraea i  Melanea.

A l' Orcomnia (nord de Eutrsia i Cinria i est de la  Hereatis): Orcomenes; Amilos; Methydrion, Phalanthum, Theuthis, Nonacris, Callia i Dipoena.

A la Cafiatis (Caphyatis, al nord i oest d'Orcomnia): Caphyae i Nasi.

A la Feneatis (Pheneatis, al nord de la Cafiatis, a la frontera amb Acaia): Pheneos, Lycuria, Caryae, Penteleon i Nonacris. ;

A la Cleitria o Kleitria (a l'oest de la  Feneatis): Kleitor, Lusi, Paus, Seirae, Leucasion, Mesoboa, Nasi, Oryx o Halos, i Thaliades.

A la Psofdia (Psophidia, a l'oest de Cleitria):  Psophis amb la dependncia de Tropaea. ;

A la Telpsia (Thelpusia, al sud de Psofdia): Thelpusa i Onceion ( Onncae).
 
El darrer dels 18 districtes era la Cianeta (Cyanetha), un petit territori al nord de la Cleitria, sense cap ciutat, amb noms alguns llogarets. ;

El producte ms valorat d'Arcdia foren els ases, apreciats a tota Grcia.

Les seves muntanyes principals foren el Cyllene, al nord; el Crathis o Aroanios o Erymanthos (2374 m.) el punt mes alt del Pelopons, al nord-est; Lampeia i Pholoe a l'oest; i el Lycerios, Artemision, Parthenion i Taygetos a l'est; i el Maenalos i Lycaeos al sud.
Dus.
Els dus principals eren Hermes (originalment arcadi), rtemis (que inicialment fou diferent a la deessa rtemis germana d'Apollo per va acabar assimilada), Zeus, Despoena (filla de Poseid) i Demter.

Reis mtics.

Agapnor;
Acacos;

Histria.
Habitants ancestrals del pas, a l'invasi dels doris els arcdis van mantenir la independncia. Van lluitar al costat de Messnia a la guerra contra Esparta i van acollir als messnis al seu pas en acabar la segona guerra messnia (631 aC); el rei Aristocrates d' Orcomenes, que va abandonar als messnis a la batalla de Treneh, fou executat. Tot i aix els arcdis no eren units per cap lliga i les ciutats eren independents i aix van seguir fins a la fundaci de Megalpolis per Epaminondes el 371 aC.

Els espartans van conquerir una part d'Arcdia i el nord d'Esparta en fou part abans del 600 aC (districtes de Sciratis, Beleminatis, Maleatis, i Caryatis) per es van trobar desprs amb la resistncia principalment de Tegea que tot i aix el 560 aC va haver de reconixer la sobirania d'Esparta i a la mateixa poca totes les ciutats d'Arcdia foren aliades d'Esparta per tamb totes van conservar la independncia. Durant les guerres amb els perses els arcdis lluitaren al costat de Esparta i el tegeans foren la segona fora militar del Pelopons i tingueren un lloc d honor a l esquerra de l'exercit aliat. Entre el 479 aC i el 464 aC els espartans i els arcdis estigueren en guerra, i els primers van guanyar una batalla a Tegea sobre tegeans i Argivis, i un altra a Dipaea sobre tots els arcdis menys els mantineans. En acabar la guerra, de la que no es coneix el desenvolupament, va comenar la tercera guerra messnia.

A la guerra del Pelopons les ciutats d'Arcdia romangueren lleials a la seva aliana amb Esparta, menys Mantineia, governada pel partit democrtic, que es va aliar a Argos, Atenes i lide el 421 aC i va declarar la guerra a Esparta, per foren derrotats i obligats a restablir l aliana de la que havien quedat al marge (417 aC). Uns anys desprs els espartans van arrasar les muralles de Mantineia i van distribuir la seva poblaci entre uns cinc llogarets de la rodalia (385 aC). Epaminondes i els tebans van derrotar els espartans a Leuctra (371 aC) i va restaurar la independncia de les ciutats d'Arcdia, i la restauraci de Mantineia i seguidament, el mateix any, la creaci de la Lliga Arcdia en la que va destacar com impulsor Lycomedes de Mantineia, que va rebre el suport de Epaminondes i els beocis per va trobar l oposici dels partits aristocrtics de Orcomenes, Tegea i d altres ciutats; el pla de confederacio fou aprovat per la delegaci de ciutadans d'Arcdia, i es va aprovar tamb fundar una nova ciutat, seu confederal del govern, anomenada Megalpolis, que es va construir immediatament i fou poblada per arcdis de 40 ciutats. El gran consell de la naci (Hoi Murioi, es a dir els "deu mil") s havia de reunir a la ciutat, per de les seves reunions res se sap. Tamb es va crear un exrcit confederal de cinc mil homes. 

No va passar molt de temps fins que Esparta, amb Arquidamos, va derrotar a la confederaci (367 aC) i als seus aliats d'Argos a la batalla coneguda com la Petita Rascada.  El 365 aC els arcdis i els Eleans van entrar en guerra i els arcdis van ocupar Olmpia i van donar als pisatans la presidncia dels jocs olmpics (364 aC); per pagar al exercit el govern d'Arcdia es va apropiar d una part del tresor olmpic, el que va despertar l oposici de Mantineia que ja era hostil al govern confederal (que tenia el suport de Tegea i externament de Tebes). Mantineia es va aliar a Esparta, i va esclatar la guerra. Epaminondes va tornar al Pelopons el 362 aC per ajudar a Arcdia per va morir a la batalla de Mantineia i desprs es va establir una pau general de la que noms va quedar fora Esparta.

La confederaci va subsistir per com un poder secundari. A la mort d'Alexandre el gran moltes ciutats d'Arcdia eren en mans de tirans, i algunes ciutats es van unir a la Lliga Aquea (per exemple Megalpolis), i altres la Lliga Etlia (Orcomenes, Tegea i Mantineia) fins que finalment tota Arcdia fou unit a la lliga Aquea dins la que van romandre fins que aquesta lliga fou dissolta per Roma. Totes les ciutats es van despoblar sota domini rom i vers el final de la Repblica noms restava habitada Tegea.

Vegeu tamb.
Llista de districtes d'Arcdia;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59054" title="Sa Colcada" nonfiltered="3119" processed="3112" dbindex="23434">
Sa Colcada s un poema de Pere d'Alcntara Penya i Nicolau (1823-1906) premiat als Jocs Florals de Barcelona de 1861 on l'autor, amb aire de plany, descriu la Festa de l'Estendard abans de la decadncia en qu es trobava en escriure'l i que esdevingu molt popular i s'arrib a incorporar a la mateixa Festa.

Penya, de manera original, hi pren com a  model el poema pic "Les souvenirs du peuple", el ms personal del poeta francs Pierre-Jean Branger (1780-1857), sobre Napole.  En el model, una vella conta els seus records personals de Napole a un auditori de pagesos. La imitaci s conscient i arriba fins a les exclamacions dels pagesos en forma d'embolisme que, en dileg amb el protagonista com en el cor grec, fan avanar la narraci ("Parlez-nous de lui, grand' mre; parlez-nous de lui." / "Contau-mos-ho, padrina!; contau-mos-ho!"). A "Sa Colcada", una via explica els seus records de joventut de la Festa de l'Estendard, aleshores anomenada "la Colcada" (la cavalcada), i aix es converteix en un alter ego del poeta. Per encara que Penya narri com era la festa en una poca que ell no va poder viure, grcies a la seva documentaci aporta dades per a la histria. Pel contingut i pel moment en qu fou premiada, "Sa Colcada" s'insereix en la moda de temes arcaitzants de l'poca i de poesia histrica.

El poema s format per vint-i-una estrofes de versos hetpasllabs amb rima consonant. La intervenci de l'auditori en forma d'embolisme s formada per un heptasllab ms un pentasllab. Al poema de Branger, per contra, s format per sis estrofes versos hexasllabs, i l'embolisme s format per un heptasllab ms un pentasllab.

El poema es popularitz a travs de la revista costumista L'Ignorncia, on es public el 1881, i de l'aplec Poesies en mallorqu, (1892) i pass a la transmissi oral i aix complement i referm la funci didctica fins aleshores protagonitzada pel serm de l'Estendard. Dia 31 de desembre de l'any 1935 el recitaren el nin futur historiador de la Festa de l'Estendard Gabriel Llompart i Moragues (Palma, 1927) i l'actriu Cristina Valls i Aguil (Palma, 1901-1982) a la plaa de Cort, per sense continutat, fins que l'any 1965, Cristina Valls torn a recitar-la, amb un grup d'infants amb el vestit tradicional que fan de cor, i la succe la cantant Miquela Llad, desprs Catalina Valls i Aguil, i un altre cop Miquela Llad, sense interrupci fins ara.

L'any 1969 es colloc a la plaa del Banc de l'Oli de Palma una esttua de bronze dedicada a Pere d'A. Penya, obra de Remgia Caubet, en la qual es representa la padrina de "Sa Colcada" voltada dels seus nts.

Enllaos externs.
 Imatges del monument de "Sa Colcada";
 Text de "Sa Colcada", de P. d'Alcntara Penya, estandarditzat;
 Sobre la variant "colcada" i altres ;
 Text del poema "Les souvenirs du peuple", de P.-J. Branger;
 Comentari sobre el poema "Les souvenirs du peuple" de P.-J. Branger;
 Partitura del poema "Les souvenirs du peuple" de P.-J. Branger;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59058" title="Arquepolis" nonfiltered="3120" processed="3113" dbindex="23437">
Arquepolis fou una ciutat de la Clquida a la vora del riu Phasis. Vers el 380 fou la capital de Lazika rang que va mantenir fins el 717.




 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59059" title="Obertura catalana" nonfiltered="3121" processed="3114" dbindex="23438">

S'anomena Catalana a una coneguda obertura en el joc dels escacs, que pot ser considerada per les blanques com una barreja del Gambet de Dama i l'Obertura de Rti: Les blanques juguen d4 i c4 i fan un fianchetto amb l'alfil a g2. Una seqncia d'obertura comuna s (en notaci algebraica) 1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.g3 d5 4.Ag2, tot i que l'obertura pot presentar un gran nombre de variants.

Les negres han de triar entre dues opcions. A la Catalana " oberta " poden jugar ...dxc4 i poden tractar de mantenir el pe amb ...b5, o b cedir-lo guanyant temps per aclarir el seu joc. A la Catalana " tancada ", les negres no capturen a c4; el joc poc semblar incmode durant unes jugades, per es una posici fora slida.

Pocs jugadors de la mxima categoria mundial han jugat la Catalana amb regularitat, tot i que molts s'han interessat per ella. Una de les vegades ms recordades succe quan a Londres, al 1983, Garry Kasparov i Viktor Korchnoi la van fer servir amb regularitat en el seu enfrontament a les semifinals de candidats, en el cam per decidir qui lluitaria contra Anatoly Karpov pel ttol de campi del mn. En total 5 de les 11 partides tingueren aquesta obertura.

El terme prov del torneig organitzat al 1929 a Barcelona, en el marc de l'Exposici Universal, quan se li va demanar a Tartakower que cres una nova variant en homenatge a la singular histria dels escacs a Catalunya.
Tanmateix s'havia fet servir alguns cops abans que Tartakower la fes servir al torneig. Sense anar gaire lluny, a la partida Rti-Leonhardt de l'any 1928 a Berln, es va fer un intercanvi inicial gaireb idntic.

L'any 2004 Ruben Felgaer va guanyar un torneig que celebrava el 75 aniversari del torneig de l'any 1929 i el naixement de l'obertura, amb grans mestres internacionals com Viktor Korchnoi, Mihail Marin, Llus Comas i Viktor Moskalenko, i el mestre internacional Manel Granados. Tots els jocs del torneig, que tamb es va disputar a  Barcelona, van comenar amb els moviments 1.d4 d5 2.c4 e6 3.g3 Cf6.

Notes.


Vegeu tamb.
Reglament dels escacs;
Campions del mn d'escacs;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59065" title="Xiquets de Tarragona" nonfiltered="3122" processed="3115" dbindex="23439">



La colla dels Xiquets de Tarragona s una colla castellera de la ciutat de Tarragona. Va nixer el 1970 a les Festes de Santa Tecla de Tarragona, a partir de la fusi de les dues colles tarragonines del moment, la Colla Vella de Tarragona i la Colla Nova de Sant Mag.
El local social es troba situat al carrer Santa Anna 1 de la ciutat de Tarragona.

Els Xiquets de Tarragona van rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l'any 2001.

Actuacions.
Millors castells realitzats.
 Tres de nou amb folre ;
 Quatre de vuit amb agulla ;
 Cinc de vuit ;

Millors actuacions realitzades.
 Tarragona, setembre 1999, Santa Tecla : Cinc de vuit, Tres de nou amb folre ;
 Tarragona, octubre 1998, concurs de Castells: Dos de vuit amb folre, Pilar de set amb folre, Tres de nou amb folre (c);
 Tarragona, setembre 2007, Santa Tecla : Dos de vuit amb folre, Tres de nou amb folre, Quatre de vuit;

Histria.
 
Els Xiquets de Tarragona van presentar-se oficialment el dia de Santa Tecla de l any 1970. La colla havia nascut noms uns dies abans fruit d'una decisi de l'Ajuntament de Tarragona, que veia en la fusi de les dues colles existents aleshores (la Vella de Tarragona i la Nova de Sant Mag) l'nica soluci per fer pujar el nivell casteller a la ciutat.

En un primer moment els resultats van donar la ra al consistori, ja que es van assolir construccions de la gamma alta de set com el quatre de set amb l agulla i el cinc de set. A mitjans de la dcada dels 70, per, els xits no es reediten i la colla entra en una llarga fase d'estancament.

La tendncia negativa va comenar a trencar-se amb el canvi de dcada i s'esmicola definitivament l'any 1981, quan es van carregar i descarregar el dos de set i el quatre de vuit. En el cas del carro gros es tractava del primer que assolia una colla tarragonina sense l'ajut d'altres castellers de fora. L'any 1984 es donava un pas ms i es carregava per primera vegada el tres de vuit.

Durant els anys 80 la colla domina mpliament la gamma alta de set i mant temporada rere temporada els galons de vuit. Sempre, per, amb el sostre del tres de vuit carregat com a millor construcci. 

En el Concurs de l'any 1994 la colla descarrega finalment el tres de vuit i aquella mateixa temporada dna un salt definitiu i corona el dos de vuit amb folre. s en aquest temps quan la colla tamb fa un canvi social, s'obre a la ciutat i rep molts castellers joves amb empenta i amb una nova concepci del fet casteller. 

La temporada 1994 marca l'inici dels cinc anys ms brillants de la histria de la colla, un perode marcat pel domini de l'estructura del pilar. Tota aquesta feina culmina l'any 1999, la millor temporada de la colla, en qu els Xiquets descarreguen el cinc de vuit i el tres de nou amb folre.

Desprs d'unes temporades farcides de mala sort, l'any 2006 els Xiquets van tornar a superar el sostre del dos de vuit amb folre. Ho van fer desprs de coronar el quatre de vuit amb l'agulla en dues ocasions, fet que li va permetre obtenir la quarta posici al Concurs de Castells de Tarragona.

L'any 2007 es va aconseguir carregar el tres de nou amb folre en la diada de festa major, el primer diumenge de festes, desprs de set anys sense aconseguir-ho. Una setmana ms tard, en la diada de Santa Tecla, s'aconsegueix descarregar-lo per segon cop en la histria de la colla. En aquesta diada tamb es completen el dos de vuit amb folre i el quatre de vuit, rubricant una de les millors actuacions que ha realitzat la colla. El 6 d'octubre del mateix any, en la diada del Xiquets a la plaa del Rei, s'aconsegueix descarregar el 5 de 8, desprs de diverses temptatives en les temporades precedents, concloent aix un any esplndid pels Xiquets de Tarragona.

Per la diada de Sant Mag de la temporada 2008, el matalassers aconsegueixen descarregar el 3 de 9 amb folre ms matiner de la seva histria, retornant a la Plaa de les Cols els castells de nou, desprs de 10 anys sense que se'n pogus veure cap.

Els antecedents.

Castellers vallencs i tarragonins. 

Des de fa ms de dos-cents anys els castells han format una part molt important de les celebracions de la ciutat, especialment de les Festes de Santa Tecla de Tarragona. Durant tot el segle XIX, amb molt escasses absncies provocades per epidmies o guerres, els castellers omplien els carrers de la ciutat els dies de festa amb les seves cercaviles i actuacions. 

Els castells van viure una primera poca d or i Tarragona va ser la plaa privilegiada que va veure les millors actuacions de les colles de Xiquets de Valls. L any 1881, per exemple, van aixecar el quatre i el tres de nou (sense folre). Els aficionats castellers tarragonins collaboraven activament amb les colles vallenques i tamb van actuar amb colla prpia entre els anys 1885 i 1897, sota el nom de Xiquets de Tarragona-Colla de la Merc.

Els primers anys del segle XX van ser temps difcils per als castells. Desapareguda la colla de la Merc, els castellers vallencs van continuar actuant a les festes tarragonines per molt lluny d assolir les grans construccions dels anys anteriors.

Vella i Nova dels Xiquets de Tarragona.

L'any 1926 els aficionats locals van crear la colla dels Xiquets de Tarragona i des d aleshores la ciutat ha comptat sempre amb colla prpia. Al Vendrell sorgien els Nens del Vendrell i comenava aix el que s ha anomenat com Renaixena castellera. Es creen noves colles i s estenen les actuacions on es tornen a veure castells de vuit A Tarragona apareix la Colla Nova (1932-34) mentre l altra colla local va prendre el nom de Colla Vella. Les dues colles van rivalitzar especialment als concursos de castells de 1932 i 1933 que es convoquen per primer cop a la ciutat.

La sublevaci militar del 1936 va estroncar tot aquell procs de recuperaci i desprs de la guerra les colles de castells van reemprendre la seva activitat amb gran dificultat. Els castellers tarragonins es van agrupar en una sola colla que va adoptar el nom de Xiquets de Tarragona. Els anys 50 la ciutat va tornar a organitzar el concurs de castells i el 1951 es crea la Colla Nova dels Xiquets de Sant Mag que va revifar la rivalitat local.

Els anys seixanta van ser de gran rivalitat entre les colles vallenques (la Vella i la Muixerra) i els Nens del Vendrell. Mentre les colles tarragonines estaven estancades en els castells de set, amb pocs efectius i poques actuacions. L any 1970, per decisi municipal, es van unificar en la Colla de Castellers Xiquets de Tarragona.

Escut de la colla.
L'escut que tant orgullosament llueixen els xiquets a les seves pitreres s, per als tarragonins, all que identifica tant la seva ciutat i que es perd en la nit del temps; i no sabrem prou mai si vol dir primer, Tecla o b Tarragona. Doncs b, sigui com sigui, l'Ajuntament va creure convenient que la Colla el ports i encara el porta.

Junta directiva.
President: Carles Suriach ;
 Cap de Colla: Jeroni Bru;
Sots-president:  Mag Mulet;
Relacions Pbliques: Jordi Suriach ;
Secretria:  Anna Garcia ;
Tresorer: Josep Molera;
Activitats: Norbert Valls ;
Vocal: Francesc Nadal ;
Premsa: Jordi Suriach ;
Assegurances i Coordinadora: Joan Sala Clotet ;
 Pessebre: Carles Olalla;

Junta tcnica.
Cap de colla: Jeroni Bru;
2n Cap de colla: Roger Peir;
Equip de pinyes i folres: Jordi Pias, Marc Giner, David Suriach, Jordi March, Yolanda Rizo, Ruben Guim, Pedro Ortega. ;
Equip de canalla::  Mariano Borrero, Oriol Peir, Carlos Bello, David Ibaez;
Monitores: Anna Rodes, Maria Martnez, Mireia Daniel, Georgina Fortuny, Anna Bordas, Mireia Parera, Angela Lorenzo, Judith Juncosa, Silvia Baget;

Publicacions.
Llibres: "La Colla Xiquets de Tarragona i la tradici castellera de la ciutat" 1990, Josep Bargall, Ed. El Mdol. "Castells i festa" 2000, A. Pallars i M. Valls, Ed. El Mdol ;
Revista anuari: "Xiquets" ;
Butllet intern: "Matalassers" ;
  
Associaci de simpatitzants dels Xiquets de Tarragona.

Associaci creada per fomentar activitats que impulsin els castells i el coneixement de la Colla Xiquets de Tarragona. Compta amb prop de dos-cents socis.

Enllaos externs.     
Web dels Xiquets de Tarragona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59066" title="Chubut" nonfiltered="3123" processed="3116" dbindex="23440">


Chubut s una provncia del sud de l'Argentina, entre els parallels 42 i 46, que limita al nord amb la provncia de Ro Negro i al sud amb la provncia de Santa Cruz, a l'est amb l'oce Atlntic i a l'oest amb la regi xilena de Los Lagos, estat del qual est separat per la serralada dels Andes. 

El nom de Chubut deriva de la paraula amerndia teheultxe chupat, que significa "transparent", mot amb qu descrivien el riu Chubut, del qual va agafar nom la provncia. 

La ciutat ms gran de la provncia es Comodoro Rivadavia, amb 125.000 habitants i localitzada al sud, per la capital s Rawson, amb 25.000 habitants. Altres ciutats importants sn Port Madryn, Trelew, Esquel i Sarmiento. La immigraci gallesa va ser molt important a la provncia.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59070" title="Rutcia" nonfiltered="3124" processed="3117" dbindex="23441">

Les rutcies (Rutaceae) s una famlia de plantes dins de l'ordre de les Sapindales. 

El nom cientfic d'aquesta famlia deriva de la planta tipus silvestre anomenada ruda (Ruta sp.)

Hi pertanyen uns 160 gneres amb un miler d'espcies difoses principalment en les regions intertropicals i subtropicals de tot el mn.

Adopten les formes d'herbes, arbusts i petits arbres.

Generalment les flors estan dividides en quatre o cinc part i amb essncies potents. Fruits en hesperidi (ctrics) o en cpsula (ruda)

El gnere citrus (ctrics) s el que t ms importncia econmica. 

Gneres de les rutcies presents als Pasos Catalans.
Conreats: Citrus (ctrics), Fortunella (Kumquat) i Poncirus (taronger trifoliat) ;
Silvestres: Ruta (2 espcies), Haplophyllum (una espcie) i Dictamnus (2 espcies);

Altres gneres de rutcies en tot el mn.

Achronychia
Adenandra;
Agathosma ;
Aegle ;
Amyris ;
Boronia ;
Bosistoa ;
Chloroxylon;
Choisya ;
Citropsis ;
Flindersia ;
Geijera ;
Melicope ;
Murraya ;
Phellodendron ;
Ptelea ;
Skimmia ;
Tetradium ;
Zanthoxylum ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59071" title="Sapindal" nonfiltered="3125" processed="3118" dbindex="23442">

Les sapindals (Sapindales) s un ordre de plantes incls dins de les dicotilednies.

L'etimologia d'aquest terme deriva d'una paraula en llengua persa (     ).

En l'actualitat s'inclouen dins de l'ordre sapindales les segents famlies:

 Sapindaceae (anteriorment se'n separava les famlies Aceraceae i Hippocastanaceae);
 Nitrariaceae;
 Rutaceae ;
 Meliaceae ;
 Simaroubaceae;
 Anacardiaceae ;
 Burseraceae ;
 Kirkiaceae;

En classificacions anteriors quedaven incloses les segents famlies dins de l'ordre de les Sapindales:

  Staphyleaceae;
  Melianthaceae;
  Bretschneideraceae;
  Akaniaceae;
  Julianiaceae;
  Cneoraceae;
  Zygophyllaceae;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59073" title="Haplophyllum" nonfiltered="3126" processed="3119" dbindex="23444">

Haplophyllum s un gnere de plantes de la famlia Rutaceae.

N'hi ha unes 50 espcies en tot el mn, la majoria a la regi florstica pntica i irano-turiana 

L'nica espcie present als Pasos Catalans s Haplophyllum linifolium, amb el nom vulgar de Ruda llinosa.

s una planta semi lignificada, amb diverses tiges, d'un mig metre d'alada, pilosa, floreix a final de primavera, ptals grocs i de fruit verrucs en cpsula.

A punts de l'interior de Catalunya es troba la subespcie linifolium. Generalitzada al Pas Valenci creix la subespcie rosmarinifolium 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59074" title="Ruda" nonfiltered="3127" processed="3120" dbindex="23445">

Les rudes (Ruta) sn el gnere de plantes que donen nom a la famlia Rutaceae. Sn espcies, d'olor forta de 20 a 60 cm d'alada, natives de la regi mediterrnia, i del sud-est asitic. 


Als Pasos Catalans creixen silvestres (mai per sobre dels 1200 metres d'altitud), dues espcies de ruda: Ruta montana (Ruda de muntanya) i Ruta chalepensis (ruda). Ambdues sn ms aviat llenyoses, d'un mig metre d'alada, flors grogues i fruits en cpsula.

La Ruta graveolens s cultivada per les seves caracterstiques medicinals i aromtiques. Aquesta planta, que s emprada en infusions i medicina popular, pot produir reaccions allrgiques a algunes persones.

 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59075" title="Dictamnus" nonfiltered="3128" processed="3121" dbindex="23446">

Dictamnus s un gnere de plantes de la famlia de les Rutaceae.

Sn herbes amb diverses tiges, aromtiques de fins a 70-80 cm d'alada, floreixen a final de primavera amb flors rosades i fruits en cpsula.

Noms hi ha dues espcies dins d'aquest gnere les dues presents als Pasos Catalans:
Dictamnus albus, lletim Noms a Catalunya i centre i sud d'Europa;
Dictamnus hispanicus, gitam Sud de Catalunya i Pas valenci, noms es troba al llevant de la Pennsula Ibrica.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59076" title="Lletim" nonfiltered="3129" processed="3122" dbindex="23447">


El lletim (Dictamnus albus) s una herba amb diverses tiges, robusta glandulosa i molt aromtica, tiges erectes i fulles compostes, flors rosades en pancula, fruit en cpsula de 5 carpels. Arriba excepcionalment a ms d'un metre d'alada i viu en boscos caducifolis.
 
Aquesta planta es troba en estat silvestre des del centre d'Alemanya al nord, a Romania a l'Est i en punts allats de la Catalunya plujosa fins les muntanyes de Prades. Tamb creix en punts de l'interior de la pennsula ibrica.

s molt similar a una espcie del mateix gnere Dictamnus, el gitam Dictamnus hispanicus per no s tan apreciada respecte a les seves propietats medicinals.

Nomenclatura.

El dctam, lletim, tim de llei (Dictamnus albus), del grec  diktamnos  paraula composta de Dike (muntanya homnima de l illa de Creta) i de  thamnos  arbust.  Albus  prov del llat i vol dir blanc. 
s un arbust de la famlia de les Rutcees que no s gens abundant.

Ecologia.

s un arbust present al Sud d Europa, nord d frica i sia central i meridional.
A Catalaunya es troba a la comarca d Olot, al peu del Montseny i a la Serra de Prades (nord de Tarragona).

Descripci.

s un arbust perenne d arrel fasciculada amb les tiges llenyoses a la base i herbcies a la resta. T una alada d uns 80 cm.
Les tiges presenten pls simples i pls glandulars de color rosa fosc. Les fulles noms tenen pls simples.
Les fulles bassals sn simples, les altres sn pinnaticompostes (imparipinnada) dividida en 7-9 segments de forma ovada, ovada-lanceolada o lanceolada de 3-6 cm, verd intens en l anvers i ms plides al revers. A contrallum tenen puntets clars transparents que sn bossetes d essncia.
Les inflorescncies sn unes terminals en forma de ram de 5-25 flors.
La simetria s zigonomorfa amb brctees.
El calze est format per 5 spals lanceolats soldats gamospal.
La corolla s gran, formada per 5 spals, 2 ptals superiors, 2 ptals laterals i 1 ptal inferior lanceolat. Tot t un color rosa tnue (o blanc rosat), amb nervis prpura i amb glndules. s dialiptala (ptals lliures)
L androceu est format per 10 estams corvats, 5 ms alts que els altres, tamb amb glndules.
El gineceu s pentacarpelar. El fruit s una cpsula que t 5 seccions disposades en forma d estrella. Cada part est coberta de prominncies glanduloses.
La planta desprn una olor entre la ruda i l ans.

Farmacologia.

Composici qumica.

Les arrels contenen: 
 Olis essencials: fraxinelona, timol, beta-pinero, geijereno i prefeijeno.
 Alcaloides: dictanina, gamma-fagarina, esquimianina.
 Triterpens: limonoides, limonina, obacunona, dictamdiol.

Les fulles contenen:

 Olis essencials: estragol, anetol, mirceno, limoneno, eucaliptol, p-cimero.
 Alcaloides: fucoramines, psoraleno, xantotoxina, aurapteno, bergapteno E.
 Flavonoides: rutina, diosmina, isoquercitrina.
 Triterpens: limonina, obacunona.

Usos medicinals.

En usos tradicionals s han utilitzat per:

 Tractament de parasitosis intestinals (ascaridiasis, enterobiasis, teniasis, toxocariasis, tricuriasis).
 Espasmes abdominals.
 Amenorrea.

Accions farmacolgiques.

Antihelminitic. Disminueix l alliberaci d ous clonurchis sinensis.

Toxicitat.

La presncia d un alcaloide (dictamina), que s txic(t propietats oxitciques), el fa contraindicat en l embars i la lactncia.
La presncia de psoraleno i bergapt (fucoraninas) sn compostos fotosensibilitzants i aix pot causar reaccions alrgiques, dermatolgiques en exposici al sol.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59077" title="Gitam" nonfiltered="3130" processed="3123" dbindex="23448">

Gitam (Dictamnus hispanicus) s una planta medicinal que pertany a la famlia Rutaceae

s una herba de diverses tiges de fins a 70 cm d'alada, molt aromtica i de fulles compostes. El fruit s en cpsula.

Noms creix a l'est de la pennsula ibrica en terrenys pedregosos i boscos ms aviat secs. Est distribuda des del Baix Peneds fins el Baix Vinalop i punts de Mrcia. Al Pas Valenci arriba a crixer fins els 1300 metres d'altitud per no passa dels 900 a Catalunya. 

Al gitam  se li atribueixen propietats abortives i hipotensores. 

La recerca continuada d'aquesta herba per part dels herbolaris junt amb la seva restringida distribuci l'han fet quasi desaparixer.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59078" title="Ordre" nonfiltered="3131" processed="3124" dbindex="23449">


En biologia, l'ordre s la unitat sistemtica entre la classe i la famlia. 

Davant la gran dificultat de classificar algunes espcies alguns ordres s'agrupen dins de superordres i els individus d'un ordre es classifiquen dins de subordres i aquests en infraordres.

Nivells de classificaci (de general a concret)



(Els nivells obligatoris estan marcats en fons rosa)


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59079" title="Classe" nonfiltered="3132" processed="3125" dbindex="23450">

Biologia, grup de taxonomia per a classificar el sser vius, vegeu classe (biologia).
Sociologia, vegeu classe social;
Ensenyament, vegeu classe (ensenyament);
Matemtiques, vegeu classe (matemtiques);






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59080" title="Richard Rti" nonfiltered="3133" processed="3126" dbindex="23451">

Richard Rti (Pezinok (actual Eslovquia), 28 de maig 1889   Praga, 6 de juny 1929) va ser una jugador d'escacs eslovac que  va nixer en territori del que llavors era Hongria que juntament amb ustria formava l'Imperi Austrohongars; desprs de la Primera Guerra Mundial, Rti pass a ser ciutad de Txecoslovquia.

Va ser un dels ms grans jugadors durant les dcades de 1910 i 1920. Va comenar la seva carrera com a  ferotge i combinatiu jugador clssic, essent partidari d'obertures com el Gambit de Rei (1. e4 e5 2. f4). Tanmateix, desprs de la finalitzaci de la Primera Guerra Mundial, el seu estil de joc va patir un canvi radical, i va esdevenir un dels defensors hipermodernisme, juntament amb Aron Nimzowitsch i d'altres. De fet, amb la notable excepci de l'aclamat llibre de Nimzowitsch El meu sistema, s considerat el ms destacat contribuent literari del moviment. La famosa Obertura Reti (1. Cf3 d5 2. c4), amb la que va vncer el Campi del mn Jos Ral Capablanca a Nova York al 1924   la primera derrota de Capablanca en vuit anys i alhora la primera com a Campi del Mn  duu el seu nom en honor a aquest fet. Tamb va ser un notable creador de finals.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59083" title="Gimnosperma" nonfiltered="3134" processed="3127" dbindex="23452">



Les gimnospermes (Gymnospermae) sn un grup de plantes amb llavor (espermatfits).

Etimolgicament prov de les paraules gregues que signifiquen "llavor nua" pel fet que les llavors d'aquestes plantes no estan protegides pel fruit (cosa que s ocorre  el grup angiosperma)sin que queden lliures en una pinya o estructures semblants.

Les plantes gimnospermes produeixen microspores que esdevenen grans de pollen i megaspores retingudes en un vul.

Desprs de la fertilitzaci (normalment anemfila)que junta la microspora i la megaspora es forma un embri que junt amb altres cllules ovulars acaben transformant-se en una llavor (esporfit).

Havia estat considerat un grup taxonmic, per els anlisis gentics han demostrat que era un grup parafiltic amb les agimnospermes.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59084" title="Ardea" nonfiltered="3135" processed="3128" dbindex="23453">


Ardea s un municipi itali de la provncia de Roma a la regi del Laci.

Histria.
Ardea fou una de les trenta ciutats del Latium.

Fou assetjada per Tarquinus Superbus sense ser conquerida per l expulsi del rei de Roma, per una anys desprs ja apareix com a ciutat sotmesa a Roma en un tractat amb Cartago.

Apareix mes tard en una disputa amb la ciutat d'Aricia per la possessi del territori de Corioli, que es va sotmetre a la mediaci de Roma que va decidir atribuir-se a ella mateixa el territori en disputa. Tot i aix la ciutat va seguir en aliana amb Roma, i poc desprs, a l enfrontament entre nobles i plebeus els primers van cridar a Roma que va enderrocar al partit popular (aliat dels volscs) i en va expulsar als seus seguidors, el que va reduir la importncia de la ciutat. Roma va enviar una colnia per protegir a la ciutat contra els volscs.

La ciutat desapareix llavors de les mencions histriques i no apareix fins la lluita final entre la Lliga Llatina i Roma (340 aC) en qu era part de la Lliga Llatina. Desprs apareix ja com a colnia de dret llat i fou una de les dotze que el 209 aC no va poder participar a la segona guerra pnica. El 186 aC hi va ser tancat Minius Cerrinius, un dels lders de les bacanals. La ciutat no va parar de decaure des la conquesta romana.

Al comenament del imperi el seu territori, en gran part no cultivat, fins i tot va servir de terra de pastura per els elefants del emperador. Adri va procedir a un repartiment de terres per va tenir poc xit. La ciutat va casi be desaparixer tot i que durant l edat mitjana encara s esmenta un Castellum Ardeae.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59096" title="Neogen" nonfiltered="3136" processed="3129" dbindex="23455">

El Neogen s un perode geolgic del Cenozoic que comprn el Mioc, Plioc, Plistoc i Holoc, els dos ltims situats al Quaternari segons alguns autors. El perode Neogen segueix el perode Paleogen. Va des de fa 23,03  0,05 milions d'anys fins l'actualitat (si s'hi inclou tamb el Quaternari).

En el passat, s'utilitzava els termes Sistema Neogen i Sistema Terciari Superior per descriure el que ara s'anomena Perode Neogen. En aquell temps, el Neogen acabava amb el comenament del Quaternari, s a dir, al lmit Plioc-Pleistoc.

Actualment, hi ha un moviment entre els gelegs (especialment els gelegs marins del neogen) per incloure el Quaternari dins el Neogen, mentre que d'altres (especialment els gelegs terrestres del neogen) insisteixen en qu el Quaternari s un perode diferent amb un registre distintiu. La terminologia un xic confusa i la manca d'acord entre els gelegs pel que fa als lmits jerrquics s deguda a la difuminaci dels perodes de temps, cada vegada ms petits a mesura que s'acosta al present, i a la conservaci geolgica, que fa que el registre sedimentari ms recent quedi escampat en una rea molt ms gran i mostrant molts ms ambients. Dividint el Cenozoic en tres perodes (Paleogen, Neogen i Quaternari) en lloc de fer-ho en set, els perodes sn ms comparables a la duraci dels perodes a les eres Mesozoica i Paleozoica. 

El Neogen dura uns 23 milions d'anys. Durant el Neogen, els mamfers i les aus evolucionaren bastant. Moltes altres formes romangueren relativament estables. Hi hagu moviments continentals, essent-ne el ms important la connexi entre Amrica del Nord i del Sud cap a finals del Plioc. El clima es refred ms durant el Neogen, culminant en les glaciacions continentals al Quaternari.

 Referncies .


Vegeu tamb.

Taula dels temps geolgics;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59097" title="Aqueni" nonfiltered="3137" processed="3130" dbindex="23456">

Un aqueni s un fruit sec indehiscent amb una sola llavor que no est soldada dins del pericarpi. Generalment reben aquest nom tots els fruits que, reunint les condicions indicades, procedeixen d'un ovari nfer, com s el cas de la famlia de les astercies o compostes. Un exemple d'aqueni s la pipa de gira-sol, per tant la pipa no s botnicament la llavor sin el fruit (en aqueni).

Quan dos o ms aquenis apareixen units formen un poliaqueni.

Un utricle s un aqueni amb ovari pluricarpellar i s com en moltes plantes de la famlia de les amarantcies.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59098" title="Ramon Casas i Carb" nonfiltered="3138" processed="3131" dbindex="23457">

Ramon Casas i Carb (Barcelona, 4 de gener de 1866 - Barcelona, 29 de febrer de 1932) va ser un pintor, dibuixant i cartellista vinculat al impressionisme i al modernisme catal.

Biografia.


Nascut a Barcelona, la seva era una famlia benestant. El seu pare, Ramon Casas i Gatell, era un indi de Torredembarra que havia fet fortuna a Cuba, i la seva mare, Elisa Carb i Ferrer, era filla d'una famlia de la burgesia catalana. 

Als onze anys mostra poc inters pels estudis i, atesa la seva habilitat per dibuixar, va comenar a rebre classes de dibuix a l'estudi de Joan Vicens (1820-1886), un reconegut retratista que havia cursat estudis a la Escola de la Llotja. L'any 1881 comen a collaborar en diferents revistes, comenant per L'Aven, de la qual n's cofundador i hi publica per primera vegada, el 9 d'octubre, un dibuix: Record d'altre temps, un detall del claustre de Sant Benet de Bages.

Aquell mateix mes Casas va emprendre el primer viatge a Pars, acompanyat de dos cosins seus, i es va installar a la Rue Lourcine. A la capital francesa va assistir a classes al taller del pintor
Carolus-Duran, pintor influt en aquella poca per Manet, en companyia d'Eugne Carrire, Maurice Lobre i Pierre Puvis de Chavannes, i, tal com reflecteix el carnet on anotava les seves despeses, es va aficionar a freqentar cafs nocturns i exposicions d'art i al consum del tabac. All pint el seu autoretrat vestit d'andals, adms al Sal de 1883.

Posteriorment, va tornar a Barcelona i va participar en l'exposici que la Sala Pars celebrava cada quinze dies amb un paisatge titulat Sant Hilari. Va ser aquest
mateix any que va conixer Santiago Rusiol, amb qui va mantenir una gran amistat durant la
resta de la seva vida. 

Dedic un temps a viatjar per tota la pennsula, influint sobre Tom Roberts. Fruit del viatge, a Granada, el pintor va descobrir un gran inters pel tipisme andals i va enviar al primer Salon des Champs-Elyses la seva obra Autoretrat vestit de flamenc, que ms tard es va exhibir a la Sala Pars sota el ttol El Xulo. Aix, el mes de gener de 1884 va enviar a la Sala Pars un dibuix titulat Cursa de braus, amb el qual comenava un seguit d'obres centrades en la tauromquia, una temtica que era del gust dels parisencs i que va protagonitzar la seva obra durant uns anys. El mes de mar torna a Barcelona i el 1885 es trasllada de nou a Pars, on va visitar amb regularitat l'Acadmia Gervex, en la qual va
coincidir amb altres pintors com Rusiol.

En la seva estada a Madrid estudi els clssics presents al Museu del Prado. El 1890 torn a Pars amb Santiago Rusiol, Miquel Utrillo i Ignacio Zuloaga per a viure al barri de Montmartre. En aquesta poca pint obres com Plein Air i Bal du Moulin de la Galette entre d'altres obres , en les quals es noten influncies de Toulouse-Lautrec, Steinlen i Forain.

A partir de 1889 va exposar anualment a la Sala Pars de Barcelona, encara que en un principi sense gaire xit degut a la quotidianitat dels seus temes; aix i tot segu pintant quadres com Garrot vil, La crrega, Ball de tarda, Process de Santa Maria del Mar, etc. El seu estil combinava hbilment uns tons vius en un entorn grisenc amb el detall suau o el sintetisme a l'hora de dibuixar grans gernacions. Tamb fou un dels fundadors del caf Els Quatre Gats (1897-1903), on se suposa que conegu el seu futur mecenes William Deering i al seu fill Charles Deering.

El 1898 comen a publicar la revista d'art Els Quatre Gats, substituda un any desprs per Pl & Ploma i que amb posterioritat fou substituda per Forma. La premsa li serv la seva vessant de dibuixant que compaginar amb el cartellisme. s especialment destacable la seva collecci de retrats al carb d'intellectuals i personatges d'aquells anys, com Unamuno, Azorn, Granados, Sorolla, Zuloaga, Albniz i molts ms fins sumar-ne uns dos-cents. El 1899 entr a la Societat Internacional de Pintura. Altres obres seves sn la decoraci del fumador del Cercle del Liceu de Barcelona, el retrat eqestre d'Alfons XIII, la restauraci del claustre romnic de Sant Benet de Bages, propietat seva, i una mplia collecci de retrats de figures europees i americanes.

Casa i Rusiol foren els impulsors de les festes modernistes portades a terme al Cau Ferrat de Sitges, contribuint d'aquesta manera al renom d'aquesta poblaci i al seu turisme.



 Obra .
 Pintura .
Abans del bany, oli sobre tela, 72,5  60 cm, Montserrat, Museu de Montserrat, 1894;
Au Moulin de la Galette, oli sobre tela, 117  90 cm, Montserrat, Museu de Montserrat, 1892;
Autoretrat vestit de flamenc, oli sobre tela, 115 x 96.5 cm, Barcelona, MNAC, 1883;
Cursa de braus, oli sobre tela, 53.7 x 72.4 cm, Barcelona, Museu de Montserrat, 1884;
Autoretrat vestit de bandoler, oli sobre tela, 100 x 81 cm, Barcelona, Museu de Montserrat, 1885;
Retrat de Montserrat Casas, oli sobre tela, 202 x 92 cm, Collecci Banco Hispano Americano, 1888;
Retrat d'Elisa Casas, oli sobre tela, 200  100 cm, collecci particular 1889;
Retratant-se, oli sobre tela, 59 x 73 cm, Sitges, Cau Ferrat, 1890;
La vdua, oli sobre tela, 186 x 115 cm, Vilanova i la Geltr, Biblioteca Museu Vctor Balaguer, 1890;
Club Nutic de Barcelona, oli sobre tela, 100 x 140 cm, Barcelona, Museu de Montserrat, 1890 - 1891;
Domstic domesticat, oli sobre tela, 42,2 x 32 cm, Barcelona, Museu de Montserrat, 1890;
Retrat de les senyoretes N.N., oli sobre tela, 220  160 cm, collecci particular, 1890;
Plein Air, oli sobre tela, 115 x 82 cm, Barcelona, MNAC, 1891;
Interior, oli sobre tela, 102 x 82 cm, Barcelona, MNAC, 1891;
Sacr Cour, oli sobre tela, 67 x 55.5 cm, Barcelona, MNAC, 1891;
Interior a l'aire lliure, 160,5 x 121 cm, Barcelona, Collecci Carmen Thyssen-Bornemisza ;
Ball al Moulin de la Galette, oli sobre tela,  Sitges, Cau Ferrat,1893;
Garrot vil, oli sobre tela, 127 x 166,2 cm, Madrid, Centro de Arte Reina Sofa, 1894;
Ball de tarda, oli sobre tela, 170 x 230 cm, Barcelona, Cercle del Liceu, 1896;
Process de Santa Maria del Mar, oli sobre tela, Barcelona, MNAC, 1896;
Ramon Casas i Pere Romeu en un tndem, oli sobre tela, 191 x 215 cm, Barcelona, MNAC, 1897;
La crrega, oli sobre tela, 298 x 470.5 cm, Olot, Museu Comarcal de la Garrotxa, 1899;
Jove decadent, oli sobre tela, 46,5  56 cm, Pars, Museu de Montserrat, 1899;

 Cartellisme .
Ans del Mono;
4 Gats;

Referncies.



 Diccionari d'art Oxford, Edicions 62, Barcelona, 1996, ISBN 84-297-4227-1;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59099" title="Via Ardeatina" nonfiltered="3139" processed="3132" dbindex="23458">
La via Ardetina fou una de les carreteres romanes que sortia de les portes de Roma. Realment era un desviament de la Via Appia, poc desprs de la seva sortida de Roma i arribava a Ardea a uns 40 km.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59103" title="Escarlatina" nonfiltered="3140" processed="3133" dbindex="23459">

L'escarlatina s una malaltia infecciosa de tipus bacteri  que afecta sobretot els nens  produda per l'Estreptococ (beta-hemoltic) del Grup A. Aquest bacteri tamb pot produir quadres de faringo-amigdalitis (angines: el tpic mal de coll), impetigen, i altres. Es distingeix per per l'aparici d'una erupci cutnia (de color roig o escarlata), sovint apareguda desprs de qu hagi rems la infecci farngia. s rogenca, puntejada, estenent-se desprs per tot el cos. A voltes es palpa ms que no pas es veu.
Els nens afectats amb aquest quadre presenten una cara rosada, per pllida, als voltants de la boca. Un cop ha desaparegut aquesta erupci, s caracterstica la presncia de descamaci tant a la cara com a les mans (palmell i  dits).
S'acompanya de febre i afectaci de l'estat general, i pot presentar dolor abdominal i vmits. Les infeccions greus s'acompanyen de febre alta, nusees i vmits.
L'edat de major freqncia d'aparici s l'escolar i en adolescents, sobretot en poques de primavera i hivern. La forma de contagi s la de contacte persona a persona, a travs de les secrecions respiratries.
L'escarlatina pot arribar a repetir-se 3 cops a la vida, ja que sn 3 les toxines de l'estreptococ que poden produir-la: toxines A, B i C.

 Incidncia .
La incidncia a Catalunya ha baixat molt en les darreres dcades, situant-se al voltant dels 30 casos per cada 100.000 habitants i any. Malgrat aix, es tracta d'una malaltia de declaraci obligatria (numrica).

 Diagnstic .
El diagnstic es basa en les dades clniques (edat, contactes, histria clnica i examen fsic) i en estudis de laboratori, com els exsudats orofaringis amb cultiu i les proves de detecci rpida de l'estreptococ a la gola.
Les proves de detecci rpida sn efectives, per sempre requereixen del cultiu d'exsudats orofaringis par tal de confirmar el diagnstic. Els resultats dels cultius triguen unes 48 hores.

 Tractament .
El tractament d'elecci s la penicillina per via oral durant 10 dies. Hi ha tamb altres antibitics molt efectius, per que es miren de reservar per a casos especials per evitar l'aparici de resistncies.
s important respectar i complir amb la medicaci antibitica indicada, ja que aix s'eviten complicacions futures molt ms greus, com per exemple la febre reumtica (afectaci cardaca, de la pell, neurolgica, etc.) o la glomerulonefritis post-estreptocccica (afectaci renal) produdes per l'estreptococ.
L'escarlatina i les faringo-amigdalitis milloren en poc temps amb tractament antibitic (1 a 2 dies), per la milloria no s sinnim de curaci i no s'ha de suspendre el tractament.
s habitual trobar nens amb complicacions per incompliment del tractament antibitic.
Els nens allrgics a la penicillina han de rebre eritromicina o altres macrlids com la claritromicina.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59106" title="Hamiltoni" nonfiltered="3141" processed="3134" dbindex="23460">
En mecnica quntica, el hamiltoni (H) s una funci utilitzada per expressar l'observable de l'energia total d'un sistema i, en general, l'estat d'un sistema fsic, en funci de les variables de posici i moment.

En els casos ms senzills es tracta d'una funci que expressa simplement l'energia total del sistema (suma d'energia cintica i potencial), especialment quan les posicions i els moments no depenen del temps, per en general pot ser una funci complicada de les posicions i els moments, on els moments generalitzats es defineixen com:

;

Matemticament el hamiltoni es defineix com la transformaci de Legendre del lagrangi, L:

;

on qj i pj sn les posicions i moments generalitzats. L's del hamiltoni s bsic en la formulaci hamiltoniana de la mecnica clssica que tamb es coneix com a mecnica hamiltoniana.

Vegeu tamb.
 Mecnica hamiltoniana;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59107" title="Jos Ral Capablanca" nonfiltered="3142" processed="3135" dbindex="23461">

Jos Ral Capablanca i Graupera (Cuba, 19 de novembre de 1888 - EE.UU., 8 de mar de 1942) va ser un jugador d'escacs cub, campi del mn d'escacs entre els anys 1921 i 1927.

Va aprendre a jugar als escacs als quatre anys, veient com jugava el seu pare amb els seus amics. Va progressar rpidament i als 13 anys va guanyar al millor jugador cub del moment, Juan Corzo. Va estudiar als EE.UU., jugant parallelament tornejos llampec, guanyant un d'ells per davant del llavors campi del mn Emanuel Lasker.

Al 1909  va disputar un torneig contra l'estatunidenc Marshall, al que va derrotar espectacularment (+8-1=14). Grcies a aquesta victria fou adms en el torneig de Sant Sebasti de 1911, que tamb guany.

Va continuar la seva carrera com a diplomtic a l'ambaixada cubana de Sant Petersburg, ciutat on el 1914 va quedar segon en un torneig que va guanyar el encara campi mundial Emanuel Lasker.

La Primera Guerra Mundial li va limitar l'activitat escaquista, i noms va jugar tornejos als Estats Units. L'any  1919 va desafiar novament en Lasker, al que ja havia retat al 1911, a un encontre pel campeonat mundial.

Aquest es va celebrar a L'Havana al 1921, i quan el resultat era favorable a Capablanca (+4-0=10), Lasker abandon, cedint el ttol al jugador cub.

Va perdre el ttol enfront Alexander Alekhine al 1927, i no va tenir oportunitat de recuperar-lo perqu el jugador rus es va negar sempre a jugar la revenja.

Va continuar jugant i guanyant nombrosos tornejos, com el de Nottingham de 1936, i  representant a Cuba en les Olimpiades dels Escacs.
A la darrera estapa de la seva vida donava classes d'escacs per emissores de rdio nord-americanes. 

Va morir als Estats Units el 1942.

 Enllaos externs .
 50 combinacions de les seves partides;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59108" title="Cimera de la Festa de l'Estendard" nonfiltered="3143" processed="3136" dbindex="23462">
La cimera de la Festa de l'Estendard s la cimera del Casal de Barcelona portada pel jurat portaestendard a la Festa de l'Estendard a la ciutat de Mallorca des de la concessi del rei Mart l'Hum de portar aquest smbol reial (1407) fins al s.XVI. En aquest segle es mitific com a relquia de Jaume I i durant dos segles s'expos a la Festa vora el retrat d'aquest rei. L'any 1831 fou reclamada per la monarquia espanyola i des d'aleshores es troba a la Real Armeria de Madrid.

Descripci.
s la millor de les poques cimeres medievals conservades i coincideix formalment amb la representaci de la cimera del Casal de Barcelona que apareix en els escuts anteriors i de l'poca. s de cuiro bullit, afaionat i gofrat, cobert de guix, daurat i puntejat a la part del cos de la vibra. Les ales tenen un suport de tela i un guarniment com el de la resta. La part inferior s de cartr i tela; t forma de cervellera i tenia una decoraci d'escutets de la Universitat de la Ciutat que es va perdre a l'incendi de 1884.


En comparaci amb les representacions de la vibra en la cimera del Casal de Barcelona, la de la Festa de l'Estendard t el cap petit i de serp, ha perdut les urpes frontals i durant un quant temps les ales es varen posar perpendiculars al cos i actualment es troben amb la punta cap amunt, d'acord amb les representacions medievals. No se n'ha conservat el mantellet, o llambrequins, que penjava a la banda posterior, blau segons les miniatures conegudes. Tampoc no s'ha conservat l'elm sobre el qual es collocava, perqu devia ser de propietat de cada portaestendard.

Histria.
Mart l'Hum conced l'any 1407 que, per tal d'honorar ms la Festa de l'Estendard, el jurat portaestendard hi pogus dur la cimera reial amb l'Estendard o pen i els sobresenyals amb els Pals del Casal de Barcelona que ja portava ( Quod juratus ferens lo standart posent ferre simeram regiam.  maxima et jocunda festivitas annis singulis consuevit, pennonem et etiam intersigna et alios apparatus regales in majoris honoris festivitatis ejusdem perlucidam claritatem jam ferre est solitus; ut ipsa festivitas amplius honoretur tenore presentis damus et concedimus docto jurato presenti et quicumque fuerit pro tempore, licentiam et plenariam facultatem quod possit et ei liceat, absque reprehentione et alicujus pene incursu, deferre una cum pennone et armis ac paramentis predictis nostram emprisiam de la simera sive timbre anno quolibet in perpetuum die festivitatis jam dicti  (Valncia, 10-111407).   A la segona meitat del s. XV, als inventaris, aquesta cimera s'anomenava ratapinyada i al cap de cent anys, ratpenat. Al s. XVI, en un moment de mitificaci del rei Jaume I el Conqueridor, aquest objecte se li atribu amb altres de relacionats amb el portaestendard i amb unes armes de foc antigues i des d'aleshores s'exposaren com a armes mtiques de Jaume I a la Festa de l'Estendard devora el retrat de Jaume I.

L'any 1831 la cimera amb els altres objectes foren reclamats pel Real Patrimonio espanyol com a propis. L'historiador Joaquim M. Bover i Rossell (1810-1865) n'havia denunciat un suposat aband i en propos el trasllat a Madrid a fi de garantir-ne la conservaci en un moment que la Festa de l'Estendard havia arribat a la mxima decadncia. Aleshores la cimera i els altres objectes foren tramesos per l'Ajuntament de Palma a la Real Armera de Madrid, on patiren l'incendi de 1884 i s'hi troben actualment les que s'hi salvaren, que sn la majoria, ms algun objecte que s'hi afeg com s el cas d'una espasa procedent de l'esglsia parroquial de Sant Miquel, tal volta relacionada amb la festa de l'ngel Custodi de la ciutat de Mallorca. 

L'any 1932, l'Ajuntament republic de Palma aprov de reclamar al govern espanyol la devoluci de la cimera i dels altres objectes relacionats amb la Festa de l'Estendard, per no s'aconsegu la devoluci. Durant la Dictadura franquista es deman el dipsit d'aquests objectes al Castell de l'Almudaina, mantenint la propietat del Real Patrimonio. L'any 1994 l'Ajuntament, a proposta del Partit Socialista de Mallorca, repet la reclamaci i aleshores la Real Armera de Madrid tramet unes cpies de la cimera, de prou mala qualitat, una de les quals des d'aleshores en s'exposa a la Festa de l'Estendard. Des de la tramesa de la cpia, l'Ajuntament de Palma ha fomentat la denominaci de  cimera del rei Mart , encara que aquest rei no tramet la cimera conservada sin que don perms per a usar la de la vibra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59113" title="Arle (desambiguaci)" nonfiltered="3144" processed="3137" dbindex="23463">


Arle s una ciutat de la Provena.
El comtat d'Arle fou un estat medieval del sud de Frana dels segles IX i X.
El regne d'Arle va succeir el comtat d'Arle; fou anomenat tamb regne de les Dues Borgonyes i regne de Borgonya i Provena.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59114" title="Ermenguer" nonfiltered="3145" processed="3138" dbindex="23464">
Ermenguer fou el primer comte d'Empries (v 813-v 817).

Quan la regi va quedar estabilitzada, desprs de ser conquerida pels francs, el pagus d'Empries es va separar del comtat de Girona i Ermenguer, que s probable que fos un noble got local, en fou nomenat comte per l'emperador Carlemany (o pel seu fill Llus el Piets). Aix va ser cap a l'any 813. 

L'any 812, diversos comtes de Septimnia i Gtia, entre ells el comte d'Empries, van viatjar fins a la cort de Carlemany a Aquisgr per assistir a un judici referent a una acusaci d'imposici de tributs excessius sobre la terra que un grup de terratinents hispans feia contra ells. s possible doncs que pel 812 ja hi hagus un comte privatiu d'Empries i que aquest fos Ermenguer.

El fet principal del govern d'Ermenguer va ser una victria naval contra els pirates sarrans obtinguda prop de les Illes Balears l'any 813. Ermenguer, al front d'una recent creada flota carolngia, va salpar cap a les Illes per lluitar contra la pirateria que llavors assolava les costes mediterrnies. Quan es trobaven prop de les Balears, es van topar amb vaixells sarrans que tornaven de saquejar Crsega i Sardenya. En la batalla naval que es va succeir, els pirates foren derrotats i cinc-cents presoners cristians van ser alliberats. Llavors els francs van prendre les Balears com a protectorat del comtat d'Empries per les van perdre a mans dels musulmans l'any 885.

Vers el 817, ja sigui per la mort d'Ermenguer o a causa d'una reorganitzaci carolngia en la distribuci dels comtats a Aquitnia, Septimnia i la Marca Hispnica, el comtat d'Empries va passar a Gaucelm que tamb era comte de Rossell. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59119" title="Alexander Alekhine" nonfiltered="3146" processed="3139" dbindex="23465">

Alexander Alexandrovich Alekhine (en rus,                                ). Va nixer el (31 d'octubre o 1 de novembre de 1892, i mor el  24 de mar de 1946). Fou un jugadors d'escacs rus, alhora que un dels grans campions mundials de tota la histria, conegut pel seu estil agressiu.

Fill d'una benestant i acomodada famlia de Moscou   el seu pare tenia moltes terres i era membre de la Duma, i la seva mare era filla d'un empresari   que encara va fer ms fortuna amb el txtil. 

Va ser la seva mare qui el va ensenyar a jugar als escacs.

El primer xit esportiu li va arribar als 17 anys, en el torneig d'aficionats de Sant Petersburg,  al 1909, guanyant 12 partides, perdent 2 i fent 2 taules, tot obtenint el ttol de mestre nacional. Llavors era entrenat pel mestre Blumenfeld, i el torneig va desenvolupar-se parallelament a un altre de carcter professional, en el que van vncer Emanuel Lasker i Akiba Rubinstein. 

Al 1914, desprs de jugar una altre torneig a Sant Petersburg, Alekhine i Jos Ral Capablanca foren  els primers escaquistes en aconseguir el ttol de Gran Mestre Internacional.

Alekhine  va viure en diferents pasos, i parlava rus, francs, alemany i angls.

Desprs de la Revoluci Russa, for encarcerat a Odessa l'any 1919, acusat d'espionatge. Posteriorment fou alliberat i va emigrar a Frana l'any 1921, on obtingu la la nacionalitat francesa quatre anys ms tard. Va estudiar dret a la Sorbona. 

Al 1927 va vncer a Capablanca a Buenos Aires i es va convertir en Campi del Mn. Va negar al cub la possibilitat d'un encontre de revenja, evitant des de llavors coincidir amb ell en cap torneig.

L'any 1935 va perdre el ttol davant Max Euwe (Matx Alekhine-Euwe 1935), una derrota sovint atribuda a l'abs d'alcohol. Va deixar la beguda i va recuperar el ttol vencent a Euwe al 1937, i el va retenir fins a la seva mort.

A finals de mar de l'any 1946, mentre es preparava per l'encontre pel campionat del mn enfront a Botvinnik, va morir en una habitaci d'hotel a Estoril, Portugal. Encara no estan clares les circumstncies de la seva mort. La FIDE va pagar les despeses de l'enterrament. Les seves despulles es troben en el cementiri de Montparnasse de Pars des del 1956.

Durant la Segona Guerra Mundial, Alekhine va jugar diferents tornejos a l'Alemanya nazi o en territoris ocupats pels alemanys. Al 1941 es van publicar uns articles antisemites titulats  Els escacs aris i els escacs jueus en el Pariser Zeitung. No espot dir del cert, per hi han sospites al respecte de qu en fos l'autor.

La partida de les cinc dames.


Posici final de l'excepcional   Partida de les cinc dames .

Blanques: Alexander Alekhine.
Negres: Grigoriev.

1. e4 e6
2. d4 d5
3. Cc3 Cf6
4. Ag5 Ab4
5. e5 h6
6. exf6 hxg5
7. fxg7 Tg8
8. h4 gxh4

9. Dg4 Ae7
10. g3 c5
11. gxh4 cxd4
12. h5 dxc3
13. h6 cxb2
14. Tb1 Da5+
15. Re2 Dxa2
16. h7 Dxb1

17. hxg8=D+ Rd7
18. Dxf7 Dxc2+
19. Rf3 Cc6
20. Dgxe6+ Rc7
21. Df4+ Rb6
22. Dee3+ Ac5
23. g8=D b1=D
24. Th6

i les negres abandonen davant l'amenaa Dd8+.

 Enllaos externs .
 80 combinacions de les seves partides;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59124" title="Arevacs" nonfiltered="3147" processed="3140" dbindex="23467">
Els arevacs foren una tribu celtibrica de la provncia Tarraconense que vivien al sud dels Pelndons i dels Berons i al nord dels Carpetans. 

El seu nom deriva del riu Areva, un afluent del Duero, probablement l'actual riu Ucero. 

Plini diu que tenien sis ciutats: 
Segontia;
Uxama;
Segvia ;
Nova Augusta ;
Termes;
Clnia. ;

Numantia (Numncia), que Plini diu que era dels Pelndons, fou probablement tamb una ciutat dels arevacs. Estrab esmenta tamb les ciutats de Lagni, Malia, Serguntia o Sargantha, Cesada, Colenda, Miacum, Pallantia, Segida, Arbace, Confluenta, Tucris, Veluca i Setortialacta. 

A la guerra de Numncia (143 aC-133 aC) es van distingir pel seu valor en la defensa de la ciutat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59125" title="Parc de la Mitjana" nonfiltered="3148" processed="3141" dbindex="23468">


El Parc de la Mitjana s una zona verda de la ciutat de Lleida on es concentren petits llacs i boscs. Est situada al nord-est de la ciutat i al llarg del recorregut del riu Segre, aiges amunt de la presa del canal de Sers. El 1979 fou declarada rea d'inters natural i t una superfcie de 90 ha. 

La flora i la fauna corresponen a la tipologia de bosc de ribera.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59128" title="Louis Althusser" nonfiltered="3149" processed="3142" dbindex="23469">
Louis Althusser (Birmandreis, Algria 19 d'octubre, 1918 - Pars, 23 d'octubre, 1990) fou un filsof marxista. 

Va nixer en Algria i va estudiar en la Escola Normal Superior de Pars, on ms tard es va convertir en professor de filosofia. Va ser un dels principals referents acadmics del Partit Comunista Francs i les seves teories poden ser considerades com respostes a les mltiples amenaces que enfrontaven els fonaments ideolgics del projecte socialista. Entre aquestes es trobaven tant les provinents del empirisme que comenava a envair a la sociologia i a la economia marxistes i l'amenaa de les orientacions humanistes (Althusser assegurava que el marxisme era un antihumanisme teric) i reformistes cap a les quals alguns partits comunistes europeus estaven orientant-se, i que posteriorment van donar lloc a l'eurocomunisme. 

Althusser s habitualment encasellat com un marxista estructuralista, encara que la seva relaci amb les altres variants del estructuralisme francs s bastant complexa.

Pensament. 
La lnia de treball ms coneguda de Althusser t a veure amb els seus estudis de la ideologia, sent Ideologia i aparells ideolgics d'Estat la seva obra ms coneguda en aquest camp. Aquest assaig estableix el concepte d'ideologia, relacionant-lo amb el concepte gramsci d'hegemonia. Si b l'hegemonia en Gramsci est en ltima instncia determinada per forces poltiques, el concepte althusseri d'ideologia es recolza en els treballs de Sigmund Freud i Jacques Lacan sobre l'inconscient i la fase del mirall, i descriu les estructures i els sistemes que ens permeten tenir un concepte significatiu del jo. 

Aquestes estructures, segons Althusser, sn agents repressius inevitables. Altres treballs de Althusser inclouen el volum collectiu Per a llegir El Capital (en francs: Lire le capital, 1965), el qual consisteix en un intens treball de relectura, en clau estructuralista, d'El Capital, l'obra ms important de Karl Marx.

En la recopilaci d'assajos La revoluci terica de Marx (en francs: Pour Marx 1965), Althusser intenta establir una perioditzaci estricta de l'obra de Marx, separant al Marx madur, "marxista", del Marx de joventut, dhuc sota la forta influncia idealista de Hegel i Feuerbach. Aquesta perioditzaci ha estat sotmesa a fortes crtiques pel pensament marxista posterior, que ha intentat revaloritzar el pensament poltic i democrtic del primer Marx. 

En opini de Althusser la histria s un procs sense subjectes ni fins, el motor de la qual s la lluita de classes. La histria no est predeterminada. Aix mateix considerava que l'economia va passar a ser el factor predominant en la poltica desprs de la Revoluci Industrial, mentre que en altres moments histrics van ser altres elements (com la religi en la edat mitjana). 

Menys coneguts sn els seus treballs sobre Maquiavel, Spinoza, Montesquieu i Rousseau. Alguns dels estudiants i camarades d'Althusser es van tornar posteriorment intellectuals eminents: Etienne Balibar, Alain Badiou, Marta Harnecker, Jacques Ranciere i Pierre Macherey. 

La ruptura epistemolgica. 
Althusser pensava que les idees de Marx havien estat fonamentalment malenteses i subestimadas. Va condemnar fortament diverses interpretacions dels seus treballs (l'historicisme, l'idealisme, l'economicisme, l'humanisme, etc.), argumentant que aquests no s'havien adonat que amb el materialisme histric (la cincia de la histria), Marx havia construt una perspectiva revolucionria per a la transformaci social. 

Encara que els primers treballs de Marx estan vinculats a les categories filosfiques hegelianas i a l'economia poltica clssica, amb La ideologia alemanya (escrita en 1845) s'hauria produt una ruptura sobtada i sense precedents que prepara el cam per als seus treballs posteriors. El problema es complica pel fet que Marx no es va adonar de la importncia del seu propi treball, i solament va poder comunicar-lo temptativa i obliquament. Aquest gir es pot apreciar noms mitjanant una lectura curosa i sensible. De tal manera que el projecte de Althusser s ajudar a entendre el poder i originalitat de la teoria de Marx.

 Vegeu tamb .
Ferdinand de Saussure;
Claude Lvi-Strauss;
Roland Barthes;
Slavoj Zizek;
Baruch de Spinoza;

 Ttol secci .






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59129" title="Argilos" nonfiltered="3150" processed="3143" dbindex="23470">
Argilos fou una ciutat de Macednia al districte de Bisaltia entre Amfpolis i Bromiscos, que fou una colnia d'Andros. El seu territori arribava fins el riu Strymon. El 424 aC es van unir a Brsides contra Amfpolis, colonia dels atenencs i rival d'Argilos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59132" title="Argipeis" nonfiltered="3151" processed="3144" dbindex="23471">
Els argipeis (llat argippaei) o arimfeis (arimpheai) foren un poble escita, de situaci no ben be establerta; Mela diu que a l'est de Tanais i desprs dels thysagetes i els turcs i d un desert vivien els arimfeis. Herdot diu que tenien a l'est els issedons. Comerciaven amb els grecs de les colnies del Pont.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59135" title="Franc sus" nonfiltered="3152" processed="3145" dbindex="23473">


El franc sus s la moneda de curs legal a Sussa i Liechtenstein. Se subdivideix en 100 cntims, mentre que el codi ISO 4217 s CHF i tamb s'utilitzen les abreviacions Fr. i SFr.. 

El franc sus s l'nica moneda anomenada franc que encara s'emet a Europa. El seu nom en les quatre llenges oficials de Sussa s Franken (en alemany), franc (en francs i romanx) i franco (en itali). El cntim s'anomena respectivament Rappen, centime, rap i centesimo.

L'actual franc sus es va introduir el 1850 a ra d'un franc sus per un franc francs. D'aquesta manera va reemplaar les monedes dels diferents cantons de Sussa. Entre el 1870 i el 1914 la Uni Monetria Llatina va igualar les taxes de canvi entre el franc francs, el franc sus i la lira italiana que, tericament, es podien utilitzar indiferentment en els tres pasos.

Posteriorment, el 1919, Liechtenstein va abolir la uni duanera amb ustria i va adoptar el franc sus com a moneda oficial del principat.

Monedes i bitllets.
Ems pel Banc Nacional Sus (Schweizerische Nationalbank en alemany, Banque nationale suisse en francs, Banca Nazionale Svizzera en itali i Banca Naziunala Svizra en romanx) en circulen monedes d'1, 5, 10 i 20 cntims i de  , 1, 2 i 5 francs, i bitllets de 10, 20, 50, 100, 200 i 1.000 francs.

Taxes de canvi.
1 EUR = 1.65396497 (27 de juny del 2007);
1 USD = 1.22880013 CHF (27 de juny del 2007);

Vegeu tamb.
Franc;
Uni monetria de fet;

Enllaos externs.

    Banc Nacional Sus;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59138" title="Klamath" nonfiltered="3153" processed="3146" dbindex="23474">
Els klamath sn una tribu ndia lutuami (grup penuti), molt af als modoc, el nom del la qual prov de la deformaci de maklaks  gent , per tamb s anomenaven Eukshikni o Auksiri   Gent del Llac .

 Localitzaci .
Vivien a la Cascada Range (Califrnia) i al Sud i centre d Oregon. Actualment viuen a la Reserva Klamath d Oregon.

 Demografia .
El 1905 hi havia 755 individus. El 1960 vivien uns 937 a Oregon, i el 1970 vivien a la reserva 2.185 individus, klamath, modoc, cayuses i molala. El 1980 sumaven 2.000 amb els modoc, amb uns 150 parlants de llur llengua.
Segons el cens dels EUA del 2000, n'hi havia 2.632 purs, 490 barrejats amb altres tribus, 715 amb altres races i 206 amb altres races i tribus.  En total, 4.043 individus.
Segons dades de la BIA del 1995, a la reserva Klamath d Oregon hi vivien 2.633 individus (3.057 apuntats al rol tribal).

 Costums .
Vivien en petites viles autnomes liderades per un xam. Cada famlia gaudia d una casa d hivern i d una d estiu, que consistien en forats recoberts per un sostre que s enfonsava un metre en el sl.  L interior media sis metres de dimetre amb lliteres i cellers.
Eren bons cistellers, i llur cultura era similar a la dels indis del Planell, com paiute, kutenai, wailatpua i altres. Alimentriament depenien del peix, de les aus aqutiques, baies, llagostes i altres animalons. Eren considerats com a bons arquers.
Creien en la vida d ultratomba, i gaudien d una cosmologia amb mites i llegendes fora originals.  Ms tard esdevingueren agricultors i llenyataires.

 Histria .
Els primers blancs que els visitaren foren el canadenc Peter Skene Ogden el 1826-1829, de la Hudson Bay Company, i el 1846 el nord-americ Frmont.
Van viure en pau amb els blancs fins que el 1864 foren traslladats a la Reserva Klamath, de 400.000 hectrees i que compartien amb 35 tribus ms, vora el bosc de Winewa. Per el govern trenc el comproms en apropiar-se del llac Klamath, la qual cosa provocaria la revolta dels Modoc.
Ells no s hi sumaren, i fins i tot lluitaren com a mercenaris contra els Modoc. Practicaren l esclavatge i el 1870 aparegu el moviment Dream Dance, pels xamans Lobert i O Toole, que influiria en la Ghostdance.

El 1958 el govern dels EUA decid aplicar-los la poltica de Termination per tal de poder gastar els 2,6 milions $ que havien rebut grcies a una sentncia jurdica. Fins el 1986 no recuperaren la gesti de la reserva.

Bibliografia.

 Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.

 Enlla .

 Pgina oficial dels Klamath;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59167" title="Parakou" nonfiltered="3154" processed="3147" dbindex="23475">

Parakou s la ciutat ms gran del nord de Benn, amb una poblaci d'unes 200.000 persones. Es troba a l'autopista principal nord-sud i al final del ferrocarril a Cotonou. Aix l'ha convertit en un poble mercantil important. Les indstries principals son l'oli de cacahuet i la cervesa.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59172" title="Aesir" nonfiltered="3155" processed="3148" dbindex="23476">

Els Aesir, paraula que ve de l'antic nrdic (singular ss, femen synja, femen plural synjur, anglo-sax s, del proto-germnic Ansuz) sn la nissaga de dus del pante nrdic ms importants. Entre els Aesir es troben molts del dus ms importants, com sn Odin, Frigg, Thor, Baldr o Tyr. L'altra nissaga de dus, els Vanir, tamb s esmentada als mites nrdics: els du Njord i els seus fills, Freyr i Freya, sn els dus ms destacats d'aquesta nissaga que s'uneixen als Aesir com a hostatges desprs de la guerra entre els Aesir i els Vanir. S'associa els Vanir amb la fertilitat i l'agricultura, mentre els Aesir sn associats amb els poder i la guerra.    

Etimologia.
Es creu que la paraula ss, derivada del proto-germnic *ansuz, deriva de la forma proto-indoeuropea *ansu-, la qual significa al o du, i est relacionada amb la forma snscrita asura i amb l'avstica ahura, que mantenen el significat original, encara que en snscrit asura tamb pot voler dir 'dimoni'.

El cognat en angls antic dss s s (du, divinitat) que encara s'empra en alguns noms i cognoms anglo-saxons com Osgood, Oswin, Osbert, Oswald, Osborn i Osmund (el nom Oscar prov del galic). 

L'evemerista Snorri Sturluson va associar els Aesir amb l'sia, una explicaci que es va repetir desprs al segle XVII per Johannes Schefferus, els qual va sostindre que el mot Aesir es referia a uns "emperadors asitics", s a dir, que feia referncia al lideratge xamnic hereditari, el qual va sorgir de les estepes eurasitiques i va irrompre a Europa en l'antiguitat (compereu amb Traci-cimeris).   

sa s la forma genitiva dss. Aquesta forma apereix sovint com a prefix en els noms alternatius dels dus per indicar la pertinena als Aesir com passa a "sarr" o en el compost de creaci recent satr, una religi neopagana. 

Mitologia escandinava.
La interacci entre els Aesir i els Vanir s un aspecte interessant de la mitologia escandinava. Mentre altres cultures presenten generacions "velles" i "joves" de dus, tal i com passa en la mitologia grega amb la seva divisi entre titans i els dus de l'Olimp, els Aesir i els Vanir sn dos clans divins coetanis. Ambds clans lluitaren l'una contra l'altra, van tancar un pacte i van intercanviar hostatges (Freyr i Freya sn els hostatges ms importants mencionats a les fonts). s temptador especular que les interaccions que hi ha entre Aesir i Vanir reflecteixen les interaccions entre els clans germnics de l'poca antiga. Segons una altra teoria, el culte als Vanir, als quals se'ls relaciona amb la fertilitat i sn relativament pacfics, provenen d'un culte anterior a la invasi indoeuropea i que el conflicte amb els Aesir, d'origen ms tard i de vocaci guerrera, podria reflectir un conflicte religis que hi hagu durant la invasi indoeuropea. No obstant aix, hi ha qui diu que hi pot haver un parallel entre el conflicte dels regne i repblica de Roma i els sabins. El prestigis acadmic Mircea Eliade va especular que ambds conflictes sn, de fet, dues versions d'un antic mite proto-indoeuropeu que ens parla del conflicte i la  integraci entre els dus del cel i el poder contra els dus de la terra i a fertilitat, tot i no tenir antecedents histrics crebles.     

La cronologia dels cultes, en aquest ltim cas, no estaria representada en els mites. No obstant aix, noms Odin i Thor sn important tant mitolgicament com en el culte, l'ss Ullr ens s prcticament desconegut en el mites per s un du molt present en la toponimia, especialment a Sucia, on es creu que el seu culte estava molt ests.   

Els Aesir sn sempre joves grcies a la ingesta de les pomes d'Iunn, encara que podien ser assassinats, tal i com es diu a les fonts que tots moriran al Ragnarok. 

La runa ansuz.
La runa ansuz , en futhark nou  va rebre el seu nom probablement a partir del Aesir al ser la runa associada a aquest clan div. El nom noms s'ha conservat al poema rnic islands com a ss tot i que es refereix a Odin, associant-lo amb el planeta Jpiter. 

 ss er algingautr;
   ok sgars jfurr,;
   ok valhallar vsi.;
   Jupiter oddviti. ;
ss t l'edat de Gaut;
   i (s) prncep de l'Asgard;
   i senyor del Valhalla.

Als poemes rnics noruecs, ss tamb t el significat d'estuari mentre en els anglo-saxons una lletra Os  t el significat de boca en llat.

El nom de la lletra (a) a l'alfabet gtic s ahsa. El nom com germnic d'aquesta runa probablement era o ansuz (Du, un dels Aesir) o ahsam (espiga).

 Llista dels Aesir i dels seus hostatges Vanir.
Baldr   du de la innocncia i la bellesagod;
Bragi   l'escald;
Forseti   du de la justcia ;
Freya (hostatge Vanir)   deessa de l'amor, el sexe i la fertilitat;
Freyr (hostatge Vanir)   du de la fertilitat i l'amor;
Frigg   cap de les deesses, esposa d'Odin;
Heimdall   el vigilant i el guardi;
Hdr   du cec de la foscor i l'hivern;
Hnir   el du indecs;
Iunn   deessa de la joventut, la fertilitat i la mort;
Loki   el mentider (s un gegant que s'inclou dins l'estirp dels Aesir perqu va fer un pact de sang amb Odin) ;
Nanna   esposa de Baldr;
Njord (hostatge Vanir)   du de la marineria i la navegaci;
Odin    Cap dels dus, du de la saviesa i la guerra;
Sif   esposa dels cabells daurats de Thor;
Thor   du del tro i la batalla;
Tr   du manc de les batalles i la valentia ;
Ullr   el caador, rastrejador i arquer;
Vali   el venjador;
V   germ d'Odin el qual don al home la facultat de la parla;
Vidar   du del silenci, el sigil i la revenja;
Vili   germ d'Odin el qual don als homes els sentits i el pensament;

Arbre genealgic.



Enllaos externs.
 Bartleby: American Heritage Dictionary: Indo-European roots: ansu (en angls);












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59177" title="Riquilda de Tolosa" nonfiltered="3156" processed="3149" dbindex="23478">
Riquilda de Tolosa ( 905 - 955 ), infanta de Tolosa i comtessa consort de Barcelona (925-954).

Orgens familiars.

Filla d'Ermengol de Roergue i la seva muller, Adelaida.

Npcies i descendents.

Es cas el 925 amb el comte de Barcelona Sunyer I, de la qual en fou la seva segona esposa.

 Ermengol I d'Osona (925-943), comte d'Osona;
  Mir I (926-966), comte de Barcelona;
 Borrell II (927-992), comte de Barcelona;
 Adelaida (928-v955), casada amb el seu oncle Sunifred II d'Urgell i posteriorment abadessa de Ripoll;
 Guillem (929-986);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59178" title="Cotonou" nonfiltered="3157" processed="3150" dbindex="23479">

Cotonou (536.827 habitants) s la seu del govern de Benn, tot i que la capital oficial s Porto-Novo. L'aeroport i les installacions de carreteres i ferrocarril fan de Cotonou el centre de transports i comunicacions del pas.

La ciutat es troba al sudest del pas, entre l'oce Atlntic i el llac Nokou, al voltant de la llaguna de Cotonou (de fet, un estret).

La ciutat s coneguda com un port important, i tamb hi ha un aeroport i una lnia ferroviria fins Parakou. Hi ha llocs importants a Cotonou com el Cotonou Friendship Stadium, la catedral de Cotonou, la mesquita central de Cotonou o el mercat de Dantokpa, que inclou un mercat de fetitxos. La National University of Benin es troba a Cotonou.

Hi ha indstries com l'oli de dtil, el pasts de dtils, la cerveseria, txtils i ciment. S'hi construeixen autombils i bicicletes, i hi ha molins fusters a la ciutat. S'hi exporten productes petrolfers, bauxita i ferro. S'hi duu a terme l'extracci de petroli.

Cotonou va ser dominat originriament pel regne de Dahomey del segle XVIII. El 1851, els francesos feren un tractat amb el rei de Dahomey, Gezo, que els permet establir a Cotonou un poblat mercantil. El 1883 la flota francesa ocup la ciutat per evitar que la regi fos conquerida pels britnics.

 













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59184" title="Arglida" nonfiltered="3158" processed="3151" dbindex="23480">
Arglida (tamb Argia) o simplement districte d'Argos fou el territori dominat per la ciutat d'Argos a l'antiga Grcia. Limitava amb Phlios, Cleones i Corint al nord; Epidaure al est (separat per les muntanyes Aracnaon, amb la ciutat de Lessa a la frontera); el golf Arglic i Cinria al sud; i Arcdia al oest (separat per les muntanyes Artemision). Els dos rius del districte eren el Inacos i el Erasinos.

Inicialment eren diverses ciutats independents (les principals Micenes, uns 10 km al nord d'Argos, i Tirint ( Tiryns) uns 8 km al sud-est) per a la guerra del Pelopons ja apareix tot el districte sotms per Argos.

Les ciutat del districte foren: 
Micenes;
Cleones;
Oenoa;
Lyrceia;
Ornea;
Cencrea;
Hsies;
Lerna;
Genesion;
Apobathmi ;
Thyrea;
Temenion;
Tirint ;
Nuplia ;
Asine ;
Trozen;
Midea ;
Heraeon (Temple d'Hera);

Articles relacionats.
Anaxcrates;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59185" title="Kutenai" nonfiltered="3159" processed="3152" dbindex="23481">

Els kutenai sn una tribu ndia del grup Kitunahan o potser wakash de les llenges amerndies, el nom de la qual prov del piegan ktunai, deformaci d un dels seus noms, dutonaqa o tunahe, per s anomenen sanka. Tamb foren anomenats Sahantla ( mala gent ) pels blackfoot, Tlutlamaera ( Tallacolls ) pels assiniboine i Gutskiawe ( mentiders ) pels cree. Formen un grup lingstic allat i es divideixen en dos grups:
 Upper, amb els piegan del Canad;
 Lower, a Bonner s Ferry (Idaho). Es divideixen en quatre grups: Akiskemikiirik, Akamnik, Akanekunik i Akiyenik.

 Localitzaci .
Ocupaven la conca del riu Kutenai i la part alta dels Saskatchewan i Missouri, a la part sudoriental de la Colmbia Britnica, el Nord d Idaho, i NO de Montana. Actualment viuen a les reserves Flathead (Montana) i Kootenai (Idaho).

 Demografia .
El 1910 eren un miler, dels quals 554 vivien a Montana (el 1890 uns 400 a Idaho i Montana). El 1960 hi havia uns 103 a Idaho, mentre Asher afirmava que eren uns 650 al Canad, dels quals noms 200 parlaven la llengua. El 1990 hi havia uns 600 a la Colmbia Britnica i uns 1.500 a Montana. 
Segons dades de la BIA el 1995, a la reserva Kutenai de Montana hi havia 150 habitants (165 en el rol tribal). Altres viuen a la reserva Flathead. A Colmbia Britnica viuen 785 individus a les reserves de Columbia Lake (251 h), Lower Kootenay (205 h) i St Mary s (329 h). Segons dades del cens dels EUA del 2000, hi havia 618 purs, 21 barrejats amb altres tribus, 163 amb altres races i 13 amb altres races i tribus. En total, 815 individus.

 Costums .
Els Upper eren sedentaris i tenien els mateixos trets culturals que les tribus de les planures, des del 1700 adoptaren el cavall, el tipi, el tab de la sogra, la dansa del sol, les festse guerreres i caaven el bis. Els Lower, ms primitius i nmades, pescaven i caaven i llur cultura se semblava a la dels indis del planell, com els paiute.  La seva llengua usava moltes formes abreujades per la composici de paraules, com AQ(K).
Llur sistema social era fora senzill, sense clans ni castes, i sense un capdill nic per a tota la tribu, sin que es dividien en nombroses bandes independents amb un lder nominal cadascuna, per qui tenia una veritable autoritat era el Consell d Ancians.

Endems, mantenien un costum antiqussim de comptar l ascendncia per les dues bandes del matrimoni, en comptes de fer-ho exclusivament per la part de la mare o del pare.
Creien en nombrosos esperits, adoraven el sol i els xamans eren influents. Els hoems vestien unes robes de pell, i les dones duien tniques, i vivien en tipis de pell cnics, alhora que es pintaven tot el cos.  Tamb feien canoes allargades amb punxa d esturi, de gran qualitat, pintades i guarnides.

 Histria .
Originriament vivien a l est de les Rocalloses, d on foren expulsats pels blackfoot i cree, llurs enemics tradicionals.
El 1808 contactaren amb el canadenc David Thompson, de la NW Company, i es van fer comerciants; ja el1807 havien fundat l establiment Kootenai House. Aix els permetr de viure en pau amb els colons de la zona, i en general s adaptaren b a la civilitzaci occidental. Per el 1846 el seu territori fou dividit entre Canad (Colmbia Britnica) i EUA (Territori de Montana).
Pel Tractat de Hill Gate del 16 de juliol del 1855 foren atribuits a la Reserva Flathead amb altres tribus salish. 

Destacaren la profetessa Kauxuma Nupika ( Duta pels esperits, 1790-1837), qui el 1808 es cas amb l explorador francs Boisvard, i que quan torn a la tribu afirm que s havia aconvertit en home. Va morir en un atac dels blackfoot. Tamb fou fams el profeta Bear Track (1790-1880), mig flathead-kutenai, que afirmava tenir poder per localitzar els bfals.
Un altre xam destacat fou Baptiste Mathias (1876-?), darrer cap de la Sundance i mantenidor del calendari pictogrfic kutenai iniciat el 1826.
El 20 de setembre del 1974 el grup d Idaho va declarar la Guerra als EUA, i va rebre el suport dels caps de l AIM Roque Dueas i Leonard Peltier, que foren arrestats a Mercer Island.
Actualment el membre ms destacat de la tribu s Luana Ross.

Literatura.  
 A. F. Chamberlain, "Report of the Kootenay Indians of South Eastern British Columbia," in Report of the British Association for the Advancement of Science, (London, 1892)  ;
 John Maclean, Canadian Savage Folk, (Toronto, 1896)  ;

Enllaos externs.


 Pgina oficial de la Naci Ktunaxa;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59193" title="Ciutat d'Argos" nonfiltered="3160" processed="3153" dbindex="23482">
Argos s una ciutat de Grcia, al Pelopons, capital del noms de l'Arglida. Els seus habitants es diuen argius.  L'antiga ciutat era a uns 5 km de la costa i tenia una ciutadella anomenada Lrissa. La vena Nuplia fou el port d'Argos. La ciutat moderna t uns 30.000 habitants.

 Histria antiga .

La llegenda atribueix la seva fundaci al pelasgi Inac, al seu fill Foroneu o al seu nt Argos. Els seus descendents van regnar a la ciutat durant nou generacions i el darrer rei Gelanor fou enderrocat per l'egipci Dnaos. A aquest el va succeir Linceu, i a aquest Abas. Els dos fills d'Abas es van repartir el territori: Acrisos es va quedar Argos i Proetos es va quedar Tirint. Perseu, fill de Dnae i nt d'Acrisos, va fundar Micenes, que va esdevenir la capital del regne. Eristeu, nt de Perseu, fou succet com a rei de Micenes per Atreu, fill de Plops, que va deixar com a successor el seu nt Agammnon, que va governar sobre bona part del Pelopons. Homer descriu Micenes com la capital i Argos com a ciutat subordinada sota el govern de Diomedes. El fill d'Agammnon, Orestes, va unir els governs de Micenes i Argos i mes tard el de Lacedemnia pel matrimoni amb Hermone, filla de Menelau. Orestes va tornar a establir la capital a Argos; amb el seu successor Tisamenos, es va produir la invasi dels doris, que el van expulsar i van esdevenir els amos d'Argos. La llegenda acaba aqu i a partir de llavors ja es coneixen alguns fets histrics.

Es sap que la regi d'Argos era poblada d'aqueus quant van arribar els doris i en general moltes ciutats van conservar la seva poblaci aquea, i noms algunes van ser poblades per doris com va ser el cas d'Argos. Un rei de nom Fid (Pheidon), de la casa de Tmenos, se situa entre 770 aC i 730 aC i amb ajut dels pisatanis va intentar establir una supremacia sobre el Pelopons i el 747 aC va usurpar la presidncia dels octaus jocs olmpics per fou derrotat pels espartans i eleans. Argos fou el cap d'una lliga de ciutats driques: Cleones, Phlius, Sicyon (Sici), Epidaure, Troezen, Hermione, i Egina. Aquesta lliga, de caire religis, fou anomenada Amfictionia d'Argos, i va durar fins el 514 aC. Les lluites amb Esparta van ser continues i la causa principal fou la possessi del districte de Cinria i es van produir moltes batalles entre les que es recorden la que va guanyar Argos a Hysia vers el 669 aC; pero el 547 aC Esparta ja es va fer amb l'hegemonia desprs d'aconseguir el domini de Cynuria (amb la llegendria batalla dels tres-cents campions en el que va destacar Othryades)

El 514 aC trobem Egina i Sici, antigues membres de l amfictionia, que havien estat aliades a Esparta contra Argos i foren condemnades a pagar una multa. Amb el rei Cleomenes els espartans van aconseguir la victria de Tirint on van morir sis mil argius i la llegenda diu que la ciutat es va salvar per les dones que dirigides per la poetessa Telesilla, que van rebutjar als espartans a les muralles de la ciutat, cosa que sembla que mai va passar, per si es cert que la ciutat es va quedar sense homes i foren els esclaus els qui van assolir el govern mentre els infants de les classes dirigents creixien fins que desprs van tornar al poder i van expulsar als esclaus cap a Tirint. Llavors Argos  ja noms va tenir una supremacia religiosa, i no va participar a les guerres contra Prsia per la manca de poder, declarant-se  neutral; en aquest temps Micenes i Tirint eren independents i aliades a Esparta; el 468 aC els argius van destruir Micenes i per la mateixa poca Tirint, Hysiae, Midea, i altres ciutats del  districte. Molts ciutadans de ciutats properes foren traslladats a la ciutat. La supremacia  religiosa sobre regions venes encara durava al comenar la guerra del Pelopons el 432 aC.

Mentre va durar el poder dric hi havia tres classes de ciutadans: els doris de la ciutat dividits en tres tribus (ms tard quatre) entre els quals hi havia alguns que no eren drics; els Periecis, antics habitants aqueus; i els Gimnesis esclaus, equivalents als ilotes d'Esparta. El rei era el cap de l'estat i eren descendents de Temenos fins al rei Meltas i desprs va venir un altre dinastia que governava en temps de les guerres amb Prsia. El rei tenia el poder limitat per un Consell. Per al portar-hi nous habitants l estructura va canviar i la monarquia fou eliminada i es va establir un govern democrtic amb un consell, el cos dels vuitanta (probablement d origen aristocrtic) i el Artynais que eren els que dirigien el consell. Una de les institucions de la ciutat fou l'ostracisme; tamb es varen establir les corts militars en qu els soldats jutjaven la conducta dels seus caps a la tornada d una expedici militar.

El temps de Tucdides, Argos es va aliar amb Atenes. Argos va ser neutral durant els primers deu anys de la guerra del Pelopons perqu tenia un tractat de treva de trenta anys amb Esparta. Argos va incrementar la seva riquesa mentre Esparta s empobria amb la guerra. La pau de Nicies (421 aC) va portar a Argos a buscar la supremacia i va ingressar a la Lliga contra Esparta a la que van entrar Corint, Mantinea i lide. Argos va formar un cos d hoplites d un miler d homes escollits i ben entrenats. El 420 aC Atenes va signar un tractat d aliana amb Argos, per el 418 aC la batalla de Mantinea va posar fi a l'aliana amb una derrota completa dels argius i els seus aliats en la que noms els hoplites especials d'Argos van mantenir el camp. Argos va ser llavors aliada d'Esparta sota la direcci del partit oligrquic que tenia el suport dels hoplites i que va prendre el poder el 417 aC. Per al cap d'uns mesos el poble es va revoltar i va expulsar als oligarques i el nou govern va renovar l'aliana amb Atenes i va iniciar la construcci de muralles que havien d arribar fins la mar per que foren destrudes pels espartans abans d'acabar-se. Argos va romandre fidel a l'aliana amb Atenes durant tota la guerra.

Desprs de la guerra Argos fou sempre al costat dels enemics d'Esparta. El 395 aC fou aliada a Atenes, Tebes i Corint i altres contra Esparta. El 362 aC Argos va combatre amb Tebes que era atacada per Esparta que tenia com aliada a Atenes. Per aquest temps els oligarques van intentar recuperar el poder i el poble es va revenjar amb disturbis (anomenats Skutalismos o Club de la llei) que van causar la mort de molts oligarques i demcrates moderats (mes de mil).

El rei Pirrus d'Epir va voler sorprendre la ciutat i va morir a les seves portes. En aquesta poca Argos fou governada per tirans ajudats pels reis de Macednia, el que va durar fins que Aratos, desprs d'enderrocar als tirans de Sicione i Corint, va convncer a Aristmac, tir d'Argos, de renunciar al poder. Llavors Argos es va unir a la Lliga Aquea (229 aC) a la que va romandre unida fins a la conquesta romana el 146 aC amb l excepci de l ocupaci de la ciutat pels espartans sota Cleomenes i desprs sota Nabis, tir d'Esparta, i la seva dona. Sota el romans fou capalera del districte d'Argolis (Arglida).

 Mitologia i cultura .

La detat local fou Hera d origen aqueu. El temple d'Hera era el centre de culte de tot el districte.

Al segle VI aC fou seu d una escola d escultura en la que van destacar Ageladas i els seus tres deixebles Fdies, Mir i Policlet, tres dels mes grans escultors antics. Al mateix temps va destacar el music i poeta Sacadas (vers 590-aC). La poetessa Telesilla, contempornia de Cleomenes, fou tamb un personatge destacat. Pirrus fou enterrat al temple de Demetri prop d'Argos.

 Domini Bizant i catal .

La ciutat pertany al Imperi Bizant en el que va tenir certa importncia. El 1248 va passar al ducat d'Atenes i quant fou conquerit pels catalans al duc franc, aquest es va retirar a la senyoria d'Argos i Nuplia. El territori va ser venut per la darrera senyora Maria d'Enghieu a Vencia el 1388. El 1394 va passar als dspotes de Mistra. El 1460 fou conquerida pels otomans.

Vegeu: Argos i Nuplia

 Ciutat moderna .

Sota els otomans fou una petita ciutat provincial. Durant la guerra de la independncia fou cremada pels turcs (1825) i defensada per Ypsilandis dels atacs otomans.
 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59195" title="Luana Ross" nonfiltered="3161" processed="3154" dbindex="23484">
Luana Ross s membre de la tribu salish-kutenai, doctorada en sociologia a la Universitat d Oregon i professora associada d Estudis femenins a la Universitat de Seattle-Washington. S'ha especialitzat en les relacions entre la criminalstica i el fet tnic. Ha estat autora de l estudi  Inventing the Savage: The Social Construction of American Criminality (1998) sobre la situaci de les dones ndies en el sistema carcelari.

 Enllaos externs . 
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59196" title="Shuswap" nonfiltered="3162" processed="3155" dbindex="23485">
Els shuswap sn una tribu ndia que parla una de les llenges salish, el nom de la qual prov de Sequa'pmug. Viuen a la Colmbia Britnica, entre els  rius Colmbia i Fraser. 

 Localitzaci .
Ocupaven un grapat de viles agrupades en Kamloops-Okanagan Agency (Adams Lake, Ashcroft, Bonaparte, Deadman's Creek, Kamloops, Neskainlith or Halaut, North Thonipson, Little Shushwap Lake, Spallumeheen), Williams Lake Agency (Alkali Lake, Canoe Creek, Clinton, Dog Creek, Fountain (ocupada pels Lillooet), High Bar, Pavilion, Soda Creek, Williams Lake) i Kootenay Agency (Kinbasket).

 Demografia .
El 1965 eren uns 2.000 individus, que augmentaren a 3.000 el 1980, dels quals noms 500 parlaven la llengua. El 1990, per, es calculaven en 7.000 individus. Segons el cens canadenc del 2000, hi havia 8.596 indis i sn repartits:
 Shushwap Nation Tribal Council, que comprn les reserves d Adams Lake (706 h), Bonaparte (752 h), Neskonlith (568 h), North Thompson (609 h), Spallumcheen (722 h), Whispering Pines/Clinton (121 h), Deadman's Creek de Savona o Skeetchestn (468 h) i Kamloops (989 h). En total, 4.395 individus.
 Cariboo Tribal Council, que comprn les reserves de Canim Lake (549 h), Canoe Creek (621 h), Soda Creek (339 h) i Williams Lake (489 h). En total, 1.998 individus.
 Fraser Thompson Indians, amb les reserves Ashcroft (233 h) i High Bar (65 h) i Little Shushwap (294 h), Alkali (540 h), Enderby (722 h), Pavilion (349 h). En total, 2.203 individus.

 Costums .
Eren hbils pescadors de salm i caadors, com la majoria dels salish, i vivien en cases circulars i subterrnies, de pals coberts d herba.
Socialment no tenen clans ni divisions socials complicades, ms prpies de les tribus de la costa del Noroest, per adoptaren d ells costums molt curioses pel que fa a matrimonis i enterraments.

 Histria .

La seva histria s similar a la de les tribus de la zona, com els salish i pend d'oreille, el 1855 es federaren amb els kalispell i adoptaren trets culturals de les tribus de les planures, com els flathead. Alhora, el comissionat James Douglas comen a comprar terres ndies. El 1862 patiren les primeres epidmies de verola, cosa que minv la sev resistncia. El 1867 la British America Act va deixar en mans del govern canadenc la negociaci amb els indis, i el 1881 s hi van establir agents indis. El 1884 els impediren el comer del salm que pescaven per tal de sotmetre'ls econmicament.

El 1894 es van establir la gran majoria de les reserves actuals. El 1916 formaren una aliana tribal amb coast salish, wuwutsun, nisga'a, tsimshian, haida, Gitxan, nuxlks, tsilhqot'in, dakelh, kaska dena i ktunaxa kinbasket.

El 1960 van obtenir el dret de vot i el 1973 presentaren diverses denncies en defensa dels drets de pesca.

 Enllaos externs .

 Pgina de la Naci Secwepemc Shuswap;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59202" title="Clitemnestra" nonfiltered="3163" processed="3156" dbindex="23486">
Clitemnestra (grec:               Klytaimnstra) fou l'esposa d'Agammnon, rei de Micenes, amb el qual va tenir tres fills: Electra, Ifignia i Orestes. Era filla del rei Tndar d'Esparta i la reina Leda.

Va nixer dels ous posats per la seva mare desprs de la violaci de Zeus i la posterior relaci amorosa amb Tndar. Els prnceps de Micenes, Agammnon i Menelau, foren acollits al seu palau d'Esparta, convidats pel seu pare. Al cap d'un temps, Clitemnestra fou concedida a Agammnon com a esposa.

La llegenda diu que abans d'anar-se'n a lluitar contra Troia un oracle va predir que els vents no serian favorables i Ifignia fou l'ofrena que Agammnon don als dus.

Mentre Agammnon era a la guerra de Troia, en el palau reial Clitemnestra plorava la mort de la seva filla junt al costat del seu amant Egist.

En tornar de la guerra a Micenes, Agammnon fou assassinat per la seva dona i el seu amant Egist, mort que seria venjada ms tard pel seu fill Orestes.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59204" title="Antera" nonfiltered="3164" processed="3157" dbindex="23487">



En Botnica, s'anomena antera a la part superior de l'estam ms engruixida i on es forma el pollen. La paraula procedeix del grec anteros, que significa florit, alludint que la presncia visible de les anteres assenyala el punt lgid de l'antesi o floraci.

En les angiospermes cada estam sol estar consistir per un peu anomenat filament i una antera, subjecta lateralment l'extrem del filament. Es diu de les anteres que sn extrorses si el filament s'uneix a l'antera per la seva cara externa (la ms allunyada de l'eix floral), i sn introrses en el cas contrari, menys freqent. A la vegada l'antera pot inserir-se en el filament per la base (basifixa) o pel dors (dorsifixa).

L'antera tpica de les angiospermes sol constar de dues parts distingibles, contiges, anomenades teques (vegeu la imatge de la dreta), i unides pel connectiu, que s tamb per on l'antera s'uneix al filament. Si es talla l'antera perpendicularment al seu eix, s'observa que cada antera cont un o dos sacs pollnics que s'estenen en tota la seva longitud.

L'antera s una estructura dehiscent, s a dir, que es trenca espontniament per deixar visible el seu contingut, el pollen. Cada sac pollnic s'obrir en general per una dehiscncia (tall) longitudinal o, ms rarament, per un porus.

L'estam representa un conjunt d'esporangis (microsporangis) i es tracta d'un fulla transformada per a la producci d'espores masculines (microspores) que sn els grans de pollen. Els sacs polnics corresponen als microsporangis.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59206" title="Egist" nonfiltered="3165" processed="3158" dbindex="23488">

Egist fou fruit de les relacions incestuoses de Tiestes i de la prpia filla d'aquest, Pelopea.

Tiestes havia estat desterrat de Micenes pel seu germ Atreu, assass dels seus fills. Desitjs de venjar-se consult l'oracle, que li va revelar que el venjador seria un fill d'ell i de la seva prpia filla. Una nit Tiestes va violar en secret Pelopia i desprs desaparegu. Durant la violaci, Pelopia li agaf l'espasa que ms tard el delataria.
Posteriorment, Atreu es va casar amb Pelopia. Ella havia abandonat al seu fill  incestus, Egist, tot just nixer, i el volia recuperar. El van trobar finalment a casa d'uns pastors. Atreu s'emport el nen i l'educ com si es tracts del seu propi fill. Quan va crixer, l'envi a buscar Tiestes, ja que es proposava donar-li mort.
Egist va acomplir l'ordre i va retornar portant a Tiestes amb ell. Llavors Atreu va manar executar el seu germ. Per quan Tiestes va veure l'espasa que portava Egist, el va interrogar sobre la seva procedncia i Egist respongu que la hi havia donat la seva mare.
Tiestes suplic que li ports a Pelopia i li va revelar el secret del neixement d'Egist. Horritzada per l'incest, ella prengu l'espasa i es va donar mort.
Prenent novament l'espasa, Egist cerc a Atreu i el va matar (complint la profecia de l'oracle).
A la mort d'Atreu, Tiestes esdevingu rei de Micenes i n'expuls els seus nebots, Agammnon i Menelau. Aquests s'exiliaren a Esparta, on es casaren amb les filles del rei, Helena i Clitemnestra. A la mort del rei d'Esparta, Menelau, que havia estat adoptat com a hereu, puj al tron. Llavors ajud el seu germ a expulsar Tiestes de Micenes i esdevenir rei ell tamb.

Durant la guerra de Troia, Egist, que s'havia quedat a Grcia, intent seduir a Clitemnestra, esposa del rei Agammnon, al principi infructuosament. Ms tard, per,  ella ced i visqueren junts fins la tornada d'Agammnon.
Quan aquest es present, un cop acabada la guerra, Clitemnestra i Egist l'assassinaren.
Finalment, Egist regn durant set anys amb Clitemnestra a Micenes, fins que Orestes, fill d'Agammnon, l'assassin en venjana.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59209" title="Aborgens australians" nonfiltered="3166" processed="3159" dbindex="23489">


Els aborgens australians sn els habitants originaris d'Austrlia, tot i que ells prefereixen que els anomenin. Hom distingeix dos tipus d aborgens australians, els del continent i Tasmnia i els dels Illencs de l'Estret de Torres, que viuen entre la punta del cap de York a Queensland i les illes de Nova Guinea. Aquests darrers se ls considera diferents ja que tant lingsticament com cultural i fsicament se semblen ms als melanesis de Nova Guinea. Des del 1988, en la diada del bicentenari d Austrlia, molts d ells rebutgen el mot aborigen (del llat ab origen  en l origen , que defineix els autctons en el poblament) i preferixen el de kooris (el nostre poble, en moltes de les llenges australianes)

 Localitzaci .
Actualment hom els troba arreu del pas, per controlen un 30 % del Territori del Nord (reserves d'Arnheim Land, Tanami i Uluru), part de Queensland (Cape York) i part d'Austrlia Occidental i Meridional (Mosgrave).

 Demografia .

Es calcula que el 1992 hi havia 275.000 aborgens a Austrlia (1,5 % de la poblaci total australiana), molt mestissada. El 25 % viu als suburbis de les grans ciutats, el 33 % viu a les rees rurals, i el 15 % a les reserves seguint la manera tradicional (uns 40.000 individus). El 1996 havien augmentat a 353.000 individus, dels quals noms 40-50.000 parlaven llenges autctones.


Pel que fa a l antiguitat, es calcula que a Nova Galles del Sud hi havia uns 7.434 el 1901, a Victria uns 586 el 1921 (es calculaven 15.000 el 1834) i uns 20.000 a Queensland el 1911. Es calcula que pel 2006 arribaran als 470.000 individus. D ells, el 12 % parla regularment alguna de les llenges aborgens, d ells 20.833 (12,06 %) homes i 21.552 (12,09 %) dones, tot i que es creu que el nombre d aborgens que s capa de parlar alguna de les llenges pot arribar al 21 % (51.000 persones el 1996). 
L augment fort (del 42,4 %) que els ha fet passar de l 1,1 % de la poblaci total australiana a l 1,44 % (el 22 % al Territori del Nord i el 75 % a Kimberley), s ha produt no sols pels naixements sin tamb perqu ja no els fa por declarar-se aborgens. Un 15 % dels aborgens viu a Sydney o Melbourne.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59210" title="Plurinacionalitat" nonfiltered="3167" processed="3160" dbindex="23490">
Plurinacional s un terme poltic per referir-se a un estat constitut per diverses nacions.

En el cas d'Espanya, la plurinacionalitat s sostinguda per les forces poltiques nacionalistes o les estatals ms esquerranes i negada per les conservadores o d'esquerra moderada que mantenen literalment el que diu la Constituci espanyola de 1978 respecte a l'existncia d'una sola naci i ptria indivisible, tot i que tamb utilitza el terme ms ambigu nacionalitat per referir-se a algunes autonomies.

El concepte de la plurinacionalitat entronca amb el ms antic de federalisme.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59212" title="Jacques Lacan" nonfiltered="3168" processed="3161" dbindex="23491">
Jacques-Marie mile Lacan (Pars, 13 d'abril de 1901 - 9 de setembre de 1981) va ser un psicoanalista francs, considerat pels seus seguidors el segon gran autor de la psicoanlisi. 

Va reorientar la psicoanlisi cap a l'obra original de Freud, el sentit de la qual considerava que s'havia defugit. Lacan va reinterpretar i va ampliar la teoria psicoanaltica des d'un enfocament estructuralista. 

Va incorporar, a ms, nocions d'origen lingstic, filosfic i topolgic que el van dur a redefinir molts dels principals termes tradicionals i a formular la tesi per la qual se l'identifica, segons la qual l'inconscient est estructurat com un llenguatge:

'el somni t l'estructura d'una frase' (p.209 dels crits), 'el smptoma es resol en una anlisi del llenguatge, perqu ell mateix est estructurat com un llenguatge, perqu s llenguatge la paraula del qual ha de ser alliberada' (p.210 Ibid.)

La importncia del fet lingstic en la reformulaci lacaniana de la psicoanlisi el va dur a modificar nombroses idees de la prctica teraputica i a proposar un complex esquema de l'evoluci psquica dels infants. Amb tot, va afirmar, reiteradament, que la seva intenci era refinar i millorar el marc original de les obres de Freud: s famosa la seva afirmaci que qui vulgui ser lacani s lliure de ser-ho, per que ell mateix es considerava freudi. 

La seva obra, lluny d'haver estat acceptada universalment, s font de grans controvrsies, fins i tot dintre de la comunitat psicoanaltica. El filsof eslov Slavoj iek ha estat un dels seus defensors ms forts. En contrapartida, Lacan va ser objecte de crtiques epistemolgiques(: els fsics Alan Sokal i Jean Bricmont i Noam Chomsky) i filosfiques(: Jacques Derrida i autors/-es feministes). Ms enll de les crtiques, resulta indiscutible la seva forta influncia en la prctica de la psicoanlisi. Les seves concepcions han originat nombroses escoles lacanianes a pasos com Frana i Argentina.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59213" title="Territori del Nord (Austrlia)" nonfiltered="3169" processed="3162" dbindex="23492">


El Territori del Nord s un territori federal d'Austrlia. La seva capital s capital s Darwin. Tamb hi ha altres grans ciutats com Alice Springs, Katherine i Tenant Creek. 

El Territori del Nord t grans rees desrtiques i llocs importants com lUlur, una gran roca que s sagrada pels aborgens australians. D'altra banda, el Parc Nacional de Kakadu, amb una gran biodiversitat, s Patrimoni de la Humanitat.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59214" title="Argos d'Acaia" nonfiltered="3170" processed="3163" dbindex="23493">
Argos fou una ciutat d'Acaia, coneguda tamb com Argos Amfloc perqu era capital de la Amfilquia, a la part oriental del golf d'Ambrcia, a la riba del riu Inacos. El seu districte es va anomenar Argia.

La llegenda diu que foren una colnia d'Argos de l'Arglida. Altres llegendes diuen que fou fundada per Alcmaeon que li va donar el nom del seu fill Amfilocos.

Al comenament de la guerra del Pelopons els argivis amfiloquis eren vistos com un poble brbar i noms una part estava hellenitzada. Es van establir all alguns colons d'Ambrcia que foren admesos a la ciutat per els ambraciotes van expulsar als habitants originals i van dominar la ciutat i el seu territori; llavors els expulsats es van posar sota protecci dels Acarnians i ambds pobles van demanar ajut a Atenes que va enviar una fora militar dirigida per Formio que va ocupar Argos i va vendre als ambraciotes com esclaus, i va retornar la ciutat als amfiloquis vers el 432 aC. Al 430 aC els ambraciotes van tornar a atacar la ciutat per foren rebutjats desprs d'assolar el territori.  El 426 aC un altre cop van tornar a atacar la ciutat; havien rebut la promesa d ajut del cap espart Eurilocos, que era a Etlia, i van marxar amb 3000 soldats contra Argos, van ocupar Olpae, un tur prop del golf d'Ambrcia i a uns 5 km de la ciutat. Els Acarnanis van marxar tamb en ajut d'Argos i van prendre posici a Crenae, prop d'Argos; Eurilocos va passar a Acarnnia i es va reunir amb els ambraciotes a Olpae i va establir la seva posici a la vena Metrpolis; Demstenes d'Atenes, cridat pels acarnanis, va arribar al golf d'Ambrcia amb 20 naus i va acampar prop d'Olpae, quedant els dos exrcits separats noms per un barranc; Demstenes va amagar una part dels seus soldats a la zona boscosa i en lliurar-se batalla els amagats van atacar per sorpresa i els atenencs van obtenir la victria i Eurilocos va morir; per mentrestant els ambraciotes havien enviat una fora que va entrar a Amfilquia just el mateix dia que es lliurava la batalla d'Olpae. Demstenes, desprs de la seva victria, va marxar contra els ambraciotes i la batalla es va lliurar al pas de la petita Idomene (la gran diomene era la part sud del pas i la petita la part nord) on els ambraciotes s havien concentrat, quant Demstenes va atacar de nit mentre l enemic dormia i va obtenir una nova victria. Ambrcia va quedar sense possibilitat de resposta per manca de soldats, per Demstenes no la va atacar, i Acarnnia no va voler ocupar el territori per por de qu els atenencs fossin encara pitjors vens. Acarnnia i Amfilquia van signar la pau amb Ambrcia.

La ciutat va romandre independent i vers el 320 aC va caure en mans dels etolis junt amb tota l'Ambrcia. El tractat pel qual Etlia es rendia a Roma fou signat a Argos entre els representants etolis i el general M. Fulvius.

El 30 aC els habitants foren traslladats a la ciutat de Nicpolis, fundada per August desprs de la seva victria a Actium, i la ciutat va quedar deshabitada. 

Es pensa que pot correspondre a les runes d una antiga ciutat que es troben a la actual Neokhori.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59215" title="Argirins" nonfiltered="3171" processed="3164" dbindex="23494">
Els argirins (llat argyrini) foren un poble epirota el nom dels quals resta probablement en la ciutat de Girokaster o Argirocastre.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59216" title="Tasmnia" nonfiltered="3172" processed="3165" dbindex="23495">


Tasmnia s una illa i un estat d'Austrlia. La capital s Hobart.

Enllaos.
 Tasmania Online - Pgina oficial;
 Descobreix Tasmnia -pgina de turisme oficial;
 Tour Interactiu per Tasmnia;
 Imatge de satllit de la NASA de Tasmnia;









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59223" title="Nova Galles del Sud" nonfiltered="3173" processed="3166" dbindex="23496">

Nova Galles del Sud s un estat d'Austrlia. La seva capital s Sydney.

Enllaos.
NSW Constituci;
Pgina oficial;
Parlament Nova Galles del Sud;
Policia Nova Galles Sud;
Mapa del Sudest d'Austrlia de Geoscience Australia;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59225" title="ria (Prsia)" nonfiltered="3174" processed="3167" dbindex="23497">
ria (persa antic Haraiva, Avestan Haraeuua; grec Areia) fou una satrapia de l'Imperi persa situada entre l'Hazaradjat al nord, que la separava de la Hircnia i la Margiana; les muntanyes Bagous (Ghor) a l'est; Carmnia al sud; i les muntanyes Masdoranos i Prtia a l'oest.  Claudi Ptolemeu fixa els seus lmits de manera similar per dona al nord Margina i Bactriana; Prtia i Carmnia o Caramnia al oest; Drangiana al sud; i les muntanyes Paropamisos al est. Modernament es considera que limitava  a l'est amb Prtia i Hircnia; tamb tocava a Bactriana i Margiana al nord i amb Drangiana al sud-est.

Els parts, corasmis, sogdians i arians formaven la XVIa satrapia segons Herdot que classifica als arians com un grup dels Bactrians. Aixc s'explica perqu la satrapia d'ria era una de les que formaven part de la gran satrapia de Bactriana. 

El riu Arios era el principal del pas i tenia les ciutats d'Artacoana, Alexandria d'ria i ria. Encara que  Artacoana  era la capital, la primera ciutat importat fou Susia (potser Tus, prop de Mashad). Tolomeu dona una llista de ciutats i districtes que no s han pogut identificar.

No s'ha de confondre aquesta satrapia amb la regi natural d'Ariana, equivalent al modern Iran.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59233" title="Herat" nonfiltered="3175" processed="3168" dbindex="23498">


Herat s una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la provncia d'Herat.

s l'antiga capital de la satrapia persa d'ria i va formar part de la Ruta de la Seda.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59234" title="Tinc Ladilles" nonfiltered="3176" processed="3169" dbindex="23499">

Tinc Ladilles s un grup de rock originari de Xixona (L'Alacant) que toca ritmes garage, ska, punk i heavy entre altres. Han estat influenciats per altres grups com Sex Museum, Fuzztones, Ramones, Soudgarden, Adri Punt o Sangtrat.

Histria.
Comencen el 1996 fent concerts arreu del Pas Valenci. Amb un repertori propi de ms de 30 canons en valenci enregistrats en tres treballs tots editats i distributs pel propi grup.

D aquests treballs obtenen crtiques positives a importants revistes de difusi musical com Enderrock, Mondosonoro i altres fanzines d'acci local. El 1998 queden finalistes al 6 concurs Rock Jove de la ciutat d'Ontinyent i el 2000 al concurs de rdio A la Nostra Marxa. Amb el disc Puzzle ancestral obtenen el primer premi al Concurs de Grups de Msica de la Universitat Miguel Hernndez d'Elx al 2003. A ms a ms, la can d'aquest disc Quan et sent a prop isqu al recopilatori Esclat.

Discografia.
lbums.
 Atrapats a l'atollader - 1998;
 A ning que li passe - 2000;
 Puzzle ancestral - 2002;

Enllaos externs.
 Plana web del grup;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59236" title="Ariana" nonfiltered="3177" processed="3170" dbindex="23500">



Ariana (grec i llat Ariane) fou una regi de l'imperi persa i ms tard selucida, que abraava el conjunt de Prsia prpia, limitant al nord amb Bactriana, Margiana i Hircnia; a l'est amb el riu Indus; al sud, amb l'oce i el golf prsic; i a l'oest amb la Mdia, la mar Cspia i les muntanyes al sud d aquesta mar (Eratstenes precisa ms i diu que una part de la Paratacene, la part de la moderna Yedz i el Kerman, formava part de l'Ariana, per no pas la resta, el Fars). 

Cal no confondre aquesta regi amb la satrapia d'ria.

Dins l'Ariana hi havia les satrapies de Gedrsia, Drangiana, Aracsia, ria, Prtia, i Carmnia.

Les principals tribus de la regi foren els Paropamisadis, Aris, Drangais, Aracotis i  Gedrosis. Plini hi afegeix els Doriscis, els Evergetis, els Zarangais i alguna altra com els Metoricis, Auguturis, Urbis, Daritis, Pasiris i Ictiofagis.

En lnies generals l'Ariana seria el modern Iran. El nom derivaria del snscrit Arya (noble).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59238" title="Serra de Crevillent" nonfiltered="3178" processed="3171" dbindex="23501">

La Serra de Crevillent s una alineaci muntanyenca que s'estn de nord-oest a sud-est entre el riu Vinalop i la Serra d'Abanilla, pels termes d'Asp, Crevillent, El Fond dels Frares i Albatera. Presenta forts pendents, i est constituda essencialment per calcries blanques lisiques i jursiques.

Les altures principals sn: Sant Gait (816 m), Sant Juri (803 m), Puntal de Matamoros (593 m); els vrtex geodsics de tercer ordre de Muntanya Alta (682 m), i Caminant (585 m) i el de primer ordre de Crevillent (835 m) que popularment es conegut per La Vella.

La vegetaci arbria s escassa amb alguns pins en la vessant nord. Abunda l'espart, utilitzat antigament a Crevillent per a fer estores. Les parts baixes s'han abancalat on es conreaven garrofers, ametllers i alguns fruiters. En el segle XIX fou el centre de les correries del bandoler Jaume el Barbut.

 Enllaos externs .
 La Serra de Crevillent al Google Maps;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59240" title="Paratacene" nonfiltered="3179" processed="3172" dbindex="23502">
La Paratacene fou el nom clssic de la regi que abraava les actuals regions de Fars i Kerman, al Iran, incloent la ciutat de Yedz.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59241" title="Ariaspes" nonfiltered="3180" processed="3173" dbindex="23503">


Ariaspes, tribu de Drangiana;
Ariaspes, prncep aquemnida;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59243" title="Eurpides" nonfiltered="3181" processed="3174" dbindex="23504">


Eurpides (en grec antic:          , Euripides; Salamina, 485-406 aC) fou un dels tres grans poetes trgics grecs antics, juntament amb squil i Sfocles. 

Biografia.
El seu naixement tamb se suposat a Flia a tica (a la tribu dels Cecrpides o la tribu dels Oenis), per la versi ms probable es que va nixer el 485 aC o 481 aC a Salamina, on la famlia s'havia traslladat per la invasi persa. La tradici diu que va nixer el mateix dia de la batalla de Salamina, el 23 de setembre, cosa fora improbable. El seu nom podria derivar del riu Euripos prop d'on va tenir lloc la batalla d'Artemsion. Per l'edat de la seva mort (75 anys el 406 aC) la data ms probable s el 481 aC. Era fill de Mnesarc i Clito.

No es coneix gaireb res de la seva infantesa. L'any 408 aC sort d'Atenes cap a Macednia, probablement per aversi a anar al Pelopons a causa de la inacabable guerra amb Esparta. De jove fou entrenat per a l'atletisme, per el va abandonar per dedicar-se a la pintura, sense xit. Ateneu diu que colleccionava llibres. Aristfanes, en les seves durssimes crtiques, tamb diu que Eurpides era fill d'un botiguer i d'una verdurera i arriba a insinuar que era el seu esclau Cefisofont qui escrivia realment les seves tragdies; els especialistes ho consideren un atac personal, i una falsedat.

En les seves obres, els dus i els mites freqentment hi apareixen parodiats o envoltats d'un clima negatiu. Una de les seves cites ms conegudes s "A qui els dus volen destruir, abans l'embogeixen", afirmaci que va suscitar polmica i crtiques. De fet, bon nombre de les dades biogrfiques que en tenim provenen de les dures crtiques emeses pel comedigraf Aristfanes i per la influncia que han tingut en la recopilaci de dades biogrfiques posteriors. Aquestes n'assenyalaven la seva impietat respecte als dus, els mites, l'Estat i les lleis.

Obra.
Es creu que va escriure 92 drames, per noms se'n coneix l'existncia de 19, que mostren que va ser un trgic de mrit incomparable. Veia el mn com un lloc on l'oportunitat, l'ordre, la pau, la ra i la tolerncia eren constantment frustrades per la irracionalitat i la violncia. 

Temes.
Com d'altres trgics, les obres d'Eurpides tracten de llegendes i esdeveniments de la mitologia d'un temps lluny, molt anterior al segle V aC d'Atenes. Per les obres que va fer eren aplicables al temps en qu ho escrigu, sobretot a les crueltats de la guerra. En l'etapa madura de la seva vida els temes de la seva producci s'anaren desvinculant cada cop ms de la tradici preestablerta, amb variaci i introducci de nous temes. El filsof alemany Friedrich Nietzsche el considera l'artfex de la decadncia de la tragdia en la seva obra El naixement de la tragdia. Se l'ha comparat amb Rousseau per la seva modernitat, massa allunyada del pensament dominant pel seu moment, amb un bon desenvolupament psicolgic dels seus personatges, especialment dels femenins: la comparaci de la Clitemnestra de l'Orestiada d'squil amb la seva ms realista Medea ho deixa ben clar. Se l'ha criticat, en canvi, per fer servir amb massa freqncia el recurs fcil del deus ex machina per resoldre les seves obres.

Durant els darrers 20 anys de la seva vida, Eurpides va escriure diverses obres anomenades tragicomdies romntiques dramtiques. Era estrany que tinguessin finals felios. Entre aquests estava I, Ifgenia a Turida, i Helena. En ells va transportar el seu univers interior al mn trgic real i va escriure completament en forma dramtica.

La seva obra Les Bacants s d'especial inters per ser l'nica tragdia que parla de Dions i dels misteris dionisacs, cosa que la vincula amb els orgens dionisacs de la tragdia, amb els ditirambs en honor del du. En aquesta obra el tema de la impietat dels familiars mortals de Dions s el detonant de la trama.

Tradicionalment s'havia atribut a Eurpides l'obre Resos (Rhsos). Modernament, per, diversos estudiosos han atacat aquesta afirmaci i en neguen l'autoria.

 Obres .
 Tragdies .
Se'l recorda per les tragdies que va escriure (entre parntesis, ttols originals grecs):
 Alcestes (         / lkstis), 438 aC);
 Medea (       / M deia, 431 aC);
 Herclides (           / Hrakle dai, 430 aC);
 Hiplit, (                       / Hipplytos stephanophros, 428 aC) ;
 Andrmaca (          / Andromkh, 426 aC) ;
 Hcuba (      / Hekb, 424 aC);
 La follia d'Hrcules (                   / Hrakl s mainmenos, 424 aC);
 Les suplicants (         / Hiktides, 424 aC);
 I (    / n, 418 aC);
 Les troianes (       }} / Tr ides, 415 aC);
 Ifgenia a Turida (                       / Iphigneia h en Tarois, 414 aC);
 Electra (        / lktra, 413 aC) ;
 Helena (      / Hln, 412 aC);
 Les fencies (          / Phoinssai, ltima obra representada, 410 aC);
 Orestes (        / Orsts, 408 aC);
 Ifgenia a ulida (                      / Iphigneia h en Auldi, estrenada pstumament, 406 aC);
 Les Bacants (       / Bkkhai, 405 aC);

 Stira .
 El cclop (       / Kklps, de data desconeguda. Es basa en el Polifem, el gegant de L'Odissea d'Homer);

 Cartes i fragments d'obres .
Es coneixen cinc cartes escrites per Eurpides, tres al rei Arquelau de Macednia, una a Sfocles i una a Cefisof. Tamb es conserven fragments d'altres tragdies seves, fins a un total de 3.000 versos (1.000 dels quals ja sn de l'obra Hypsipyle):

 Tlef (       , 438 aC);
 Els cretencs (ca 435 aC);
 Estenebea (abans del 429 aC);
 Bellerofont (              / Bellerophonts, 430 aC-425aC). Noms se'n conserven 90 versos, per s clebre per la frase "Si els dus cometent un acte que no s respectable, no sn dus".
 Cresfonts (ca 425 aC);
 Erecteu (422 aC);
 Faet (       / Phaethn, ca 420 aC). S'en conserven 200 versos, 100 dels quals per Plutarc. Goethe n'intent una reconstrucci.
 La svia Melanippe (ca 420 aC);
 Alexandre (           / Alexandros, 415 aC);
 Palamedes (          / Palam ds, 415 aC). 43 versos conservats, una desena d'incomplets.
 Ssif (       , 415 aC);
 Melanippe, captiu (412 aC);
 Andrmeda (          / Androm de, del 412 aC);
 Antope (ca 410 aC) ;
 Arquelau (ca 410 aC);
 Hipspile (        / Hupsipul, d'entre el 412 aC i el 405 aC). L'obra ms important, car se n'han trobat llargs fragments conservats en papir. Malauradament, la lectura n's difcil, i un forat d'uns cinc-cents versos en fa les reconstruccions problemtiques.
 Filoctetes (           / Philocthetes, ca 410 aC);

Traduccions.
Eurpides ha estat tradut al catal diverses vegades:

 Tragdies, traducci de Carles Riba. Barcelona: Curial, 1977. Tres volums. Comprn: El ciclop, Alcestes, Medea, Els fills d'Hrcules, Hiplit, Andromaca; Hcuba, La follia d'Hrcules, Les Suplicants, I, Les troianes, Ifgenia a Turida; Helena, Les fencies, Orestes, Ifigenia a ulida, Les bacants, Resos;

 Tragdies 1: Alcestis, traducci de Josep Alsina. Barcelona: Fundaci Bernat Metge, 1966;
 Les Bacants, traducci de Joan Alberich i Marin. Barcelona: La Magrana, 2006;
 El cclop, traducci de Ramon Torn i Teixid. Barcelona: La Magrana, 1994;
 Hiplit, traducci de Joan Alberich i Marin. Barcelona: La Magrana, 2002;
 Medea, traducci de Joan Alberich i Marin. Barcelona: Irina, 1990;
 Medea, traducci d'ngela Carramiana i Prez. Barcelona: La Magrana, 1994;

Vegeu tamb.
Tragdia;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59248" title="Gelada" nonfiltered="3182" processed="3175" dbindex="23506">
En meteorologia una gelada o glaada s l'estat en qu quan la temperatura ambiental, mesurada dins la cambra meteorolgica estndar, arriba o queda per sota dels zero graus Celsius.

En l'aire sense vent s molt diferent la mesura de la temperatura dins la garita meteorolgica a 1'5 metres d'alada o a nivell de terra on la temperatura pot ser dos o tres graus ms baixa. 

En climes clids com els tropicals i alguns dels subtropicals ms clids mai es dona el fenomen de la glaada, al contrari del que passa en els  climes ms freds com la tundra o d'alta muntanya on hi pot haver glaades a qualsevol poca de l'any.

Per a una estaci meteorolgica determinada es determinen els dies de gelades durant un any i tamb el de la primera i darrera glaada que s una dada de gran inters agroclimatolgic ja que s un factor limitant per establir determinats conreus.

Tipus de glaades.
Irradiaci: Glaada produda en nits serenes, sense vent la irradiaci fa que l'aire fred davalli i s'acumuli poden ser de lleugeres a moderades. Sn molt habituals de finals de tardor a principi de primavera.
Advecci: Transport d'aire fred a travs del vent d'un lloc a l'altre s'anomena onada de fred i pot durar un parell o tres de setmanes. Les temperatures poden ser extremadament baixes i els danys elevats.Exemples febrer de 1956 , gener de 1985 o desembre de 2001;

Les glaades als Pasos Catalans.

En general als Pasos Catalans a les zones costaneres les glaades s un fenomen espordic (estadsticament d'un a tres dies de glaada a l'any) i el ric al llarg de la costa augmenta amb la latitud de sud a nord. A Blanes lleugeres glaades sn habituals per estar situat al final del riu Tordera que s un corredor d'aire fred des del Montseny. ;
Al Pas Valenci aquest increment del risc de glaades queda reflectit en el conreu dels ctrics els ms sensibles llimoners,al sud els de sensibilitat intermdia, tarongers, al centre i els ms resistent mandariners al nord. A l'interior del Pas Valenci climticament ja compta amb un determinat nombre de glaades, cosa que fa que desapareixin els ctrics. El nombre mxim de glaades, la intensitat i el perode afectat dins les zones agrcoles s a la Plana d'Utiel i Requena comarques vincoles d'uns 700 metres d'altitud que pertany fsicament a l'altipl de la  Meseta ;
Les illes balears tenen un risc de glaades similar al del Pas Valenci i s relativament mxim a la Serra de Tramuntana;
A les zones interiors els dies de glaada augmenten conforme s'incrementa la continentalitat, l'altitud i els factors orogrfics que produeixen la inversi trmica. A l'observatori del Tur de l'home al Montseny hi ha ms de 100 dies de gelada a l'any. A gran part de l'interior de Catalunya, a baixa altitud, hi ha entre 20 i 30 dies de glaada disributs generalment entre novembre i mar.
La Catalunya nord resulta ms freda que la resta de la costa tot i aix com que relativament s la ms suau de Frana t fama de molt clida.
Als Pasos catalans, tot i que les zones agrcoles no pateixen habitualment temperatures mnimes gaire baixes, estan molt estesos conreus molt sensibles com els ctrics , l'ametller en floraci (resisteixen ambds fins uns -3C) o l'olivera que mor la part aria quan se superen els 10 graus sota zero. ;

Efectes de les glaades. 
Unes glaades hivernals moderades permeten que els cereals arrelin b i sn necessries en diversos conreus de clima temperat;
Les gelades afecten la vegetaci depenent de la resistncia intrnseca al fred que tingui cada planta motivada en general pel grau de concentraci dels lquids interns,i de diversos factors ambientals com sn la durada del fenomen, el vent i  la humitat ambiental. ;

La gelada negra s aquell tipus de gelada amb la humitat ambiental molt baixa que provoca un necrosament dels teixits de les plantes afectades i agreuja la intensitat dels danys que serien menors amb una humitat ms elevada.

L'poca de l'any en la qual hi ha la glaada revesteix gran importncia: en general sn ms perilloses les gelades tardanes (de primavera) que les primerenques (de tardor) ja que les primeres acostumen a afectar brots tendres i en floraci i les segones amb la collita ja efectuada.

En el clima mediterrani s ms habitual que es perllongui el perode de les darreres glaades (fins al maig a la Plana de Vic) que no pas que s'avancin les primeres glaades.

Mesures contra les glaades.
La forma directa habitual en extensions relativament grans de combatre les glaades s regant les plantes per aspersi i fent sobre elles una capa de gel protectora (efica amb glaades de fins a -7C) que a ms en glaar-se aporta la calor latent. Hi ha el perill que el pes del gel trenqui les branques dels arbres.
La instalaci de torres elevades amb grans ventiladors tamb s habitual en zones fruiteres i barregen les capes d'aire per tal de trencar el procs d'irradiaci. No serveixen en glaades d'advecci.
Altres mtodes utilitzats sn l's de proteccions plstiques (tnels, hivernacles, mulching, mantes trmiques) o calefactors de combustible fssil.

Hi ha assegurances dels cultius que cobreixen el seu valor econmic en cas de ser malmesos per les glaades. A ms a ms, en anys de fortes glaades, les administracions pbliques compensen les prdues als productors amb cultius afectats per les glaades.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59250" title="Carst" nonfiltered="3183" processed="3176" dbindex="23507">







El carst s una forma de modelat terrestre causat per l'aigua a travs de  processos d'erosi per meteoritzaci qumica, s propi de zones amb presncia de  roques calcries o d'altres roques solubles carbonatades. Presenta  formacions caracterstiques de la corrosi superficial com els rasclers  i les dolines, o subterrnia com els avencs i les coves, i  el sistema de drenatge s fonamentalment subterrani.


Etimologia.
El mot carst t l'origen a la germanitzaci (karst) del nom de la regi  eslovena de Kras durant la integraci del pas dins de l'Imperi  austrohongars. La regi de Kras s un exemple d'|altiplans calcaris amb el  modelat caracterstic del carst.

El concepte de carst fou introdut el 1893 per Jovan Cvijic al seu llibre Das  Karstphnomen (El fenomen Carst).

La carstificaci.

La carstificaci s el conjunt de processos que generen un modelat crstic. Aquests  processos depenen de la quantitat d'aigua i dixid de carboni (CO2) disponibles, del clima i del  tipus de roca.

El procs fonamental de la carstificaci s la meteoritzaci de les roques calcries o  carbonatades per dissoluci, per el carbonat de calci (CaCO3) no s massa soluble en aigua. Per tal que la reacci qumica que dissol el carbonat ded calci es produeixi cal que l'aigua sigui cida, aquesta acidesa s'aconsegueix quan el dixid de carboni (CO2) es dissol en l'aigua de la pluja procedent de l'atmosfera o de la matria orgnica en fermentaci i forma cid carbnic ( H2CO3).

Les reaccions qumiques responsables de la dissoluci dels carbonats sn les segents:

H2O + CO2    2CO3

La dissociaci aquosa de l'cid carbnic:

H2CO3 + H2O   3O+ + HCO3-

 Atac cid dels carbonats :
H3O+ + CaCO3   Ca2+ + HCO3- + H20

 Reacci completa:
CO2 + H20 + CaCO3   Ca2+ + 2 HCO3-

La dissoluci s afavorida per:

 l'abundncia d'aigua;
 el contingut de CO2 a l'aigua, el de procedncia atmosfrica augmenta amb la pressi;
 la temperatura baixa, com ms freda s l'aigua, ms CO2  pot contenir;
 els ssers vius que generen CO2 durant la respiraci;
 la natura de la roca, la seva composici de carbonats, la presncia de fractures, ...
 el temps de contacte de la roca amb l'aigua;

Una regi freda, humida i calcria t ms possibilitats de desenvolupar un relleu crstic, tanmateix el modelat crstic es troba a tota la terra, tamb a les regions clides i humides.

La formaci d'estalactites i estalagmites.
Quan l'aigua carregada de CO2 i calcria dissolta arriba a una cavitat ms gran que les fissures per les quals ha passat, perd el gas. En perdre el CO2 l'aigua perd acidesa i llavors la calcria continguda de cada gota pot recristallitzar, en forma d'estalactita al sostre de la cavitat o en forma d'estalagmita al terra.



Les formes del relleu crstic.
La carstificaci origina una srie de formes de relleu molt caracterstiques. Les superficials sn a l'abast de tothom per les subterrnies, tret de les coves turstiques, necessiten un material i coneixement tcnic especfic per ser visitades. L'espeleologia s la cincia que estudia el mn subterrani del carst.

Les formacions exteriors son:
Dolines;
Uvales;
Poljs;
Rasclers;
Valls seques i cegues;
Canyons ;

Subterrnies (Les cavitats (coves i avencs) presenten aquestes formacions:
Pous;
Sales;
Formacions fruit de la recristallitzaci dels carbonats: estalactites, estalagmites, colades, banderes, ...
Engolidors, surgncies, rius i llacs subterranis;

Exemples de carsts.
 Masss del Garraf;
 Masss de Montserrat;
 Masss de Sant Lloren del Munt;
 Serra de Tramuntana;
 Serres de Llevant de Mallorca;

Coves visitables.
Coves d'Art a la Serra de Llevant de Mallorca;
Coves del Drac a la Marina de Llevant de Mallorca;
Coves dels Hams a la Marina de Llevant de Mallorca;
Coves del Salnitre al Masss de Montserrat;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59251" title="Prolog" nonfiltered="3184" processed="3177" dbindex="23508">
El Prolog (nom provinent dels mots francesos programation i logique) s un llenguatge de programaci bastant popular en el medi d'investigaci en intelligncia artificial.

Es tracta d'un llenguatge de programaci ideat a principis dels anys 70 a la universitat d'Ais-Marsella pels professors Alain Colmerauer i Phillipe Roussel. Inicialment es tractava d'un llenguatge totalment interpretat fins que, a mitjans dels 70, David H.D. Warren va desenvolupar un compilador capa de traduir Prolog en un conjunt d'instruccions d'una mquina abstracta denominada Warren Abstract Machine, o abreviadament, WAM. Des de llavors, Prolog s un llenguatge semi-interpretat.

El Prolog s'emmarca en el paradigma dels llenguatges declaratius, la qual cosa el diferencia enormement d'altres llenguatges ms populars com Fortran, Pascal, C, etc.

En aquests darrers llenguatges, les instruccions s'executen normalment en ordre seqencial, s a dir, una a continuaci d'una altra, en el mateix ordre en el qual estan escrites, que noms varia quan s'arriba a una instrucci de control (un bucle, una instrucci condicional o una transferncia).

Els programes en Prolog es composen de clusules de Horn, que constitueixen regles del tipus "modus ponens", s a dir, "Si de veritat l'antecedent, llavors s veritat el conseqent". No obstant aix, la forma d'escriure les clusules de Horn s al contrari de l'habitual. Primer s'escriu el conseqent i desprs l'antecedent. L'antecedent pot ser una conjunci de condicions que es denomina seqncia d'objectius. Cada objectiu se separa amb una coma i pot considerar-se similar a una instrucci o crida a procediment dels llenguatges imperatius. En Prolog no existeixen instruccions de control. La seva execuci es basa en dos conceptes: la unificaci i el backtracking.
Grcies a la unificaci, cada objectiu determina un subconjunt de clusules susceptibles d'sser executades. Cadascuna d'elles es denomina punt d'elecci. El Prolog selecciona el primer punt d'elecci i segueix executant el programa fins determinar si l'objectiu s vertader o fals. En cas de ser fals, entra en joc el backtracking.
El backtracking consisteix en desfer tot all executat i en situar el programa en el mateix estat en el qual es trobava just abans d'arribar al punt d'elecci. Llavors es pren el segent punt d'elecci que estava pendent i es repeteix de nou el procs.

Tots els objectius terminen la seva execuci b sigui en "vertader", b sigui en "fals".

Exemple de Codi Prolog.


%%
%% declaracions
%%

parede('joan', 'maria'). % joan s pare de maria
parede('pau', 'joan'). % pau s pare de joan
parede('pau', 'marcela').
parede('carles', 'debora').

% A s fill de B si B s pare de A
fillde(A,B) :- parede(B,A).

% A s avi de B si A s pare de C i C s pare B
avide(A,B) :- 
   parede(A,C), 
   parede(C, B).

% A i B sn germans si el pare de A s tamb el pare de B i si A i B no sn el mateix
germade(A,B) :- 
   parede(C,A) , 
   parede(C,B), 
   A == B.        

% A i B sn familiars si A s pare de B o A s fill de B o A s germ de B
familiarde(A,B) :- 
   parede(A,B).

familiarde(A,B) :-
   fillde(A,B). 

familiarde(A,B) :- 
   germade(A,B).

%%
%% consultes
%%

% joan s germ de marcela?
?- germade('joan', 'marcela').
yes

% carles s germ de joan?
?- germade('carles', 'joan').
no

% pau s avi de maria?
?- avide('pau', 'maria').
yes

% maria s avi de pau?
?- avide('maria', 'pau').
no



 Enllaos externs .
Web de prolog d'estudiants argentins;
Laboratori de programaci lgica de la Universidad Politcnica de Madrid.
Tutorial gratut de programaci en Prolog;
Curs intermedi (gratut) de programaci en Prolog;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59252" title="Modus ponens" nonfiltered="3185" processed="3178" dbindex="23509">
Modus ponens (llat: mode que afirma) s una regla d'inferncia simple:

Si P, llavors Q.
P.
Llavors, Q.

Expressat en la notaci d'operadors lgics:
;
;
;
on  representa l'asserci lgica.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59253" title="Aricia" nonfiltered="3186" processed="3179" dbindex="23510">
Aricia fou una ciutat del Latium a la via Appia, al peu del puig Albanus, a uns 25 km de Roma.

La llegenda diu que fou fundada per un cap scul de nom Arquilocus. Res es pot dir del cert, fins que apareix com una poderosa ciutat dins la Lliga Llatina durant el regnat de Tarquini el superb a Roma, que va trobar l oposici del cap de la ciutat d'Aricia Turnus Herdonius. La ciutat fou atacada per Porsena, cap dels etruscs, per amb ajut d altres ciutats del Latium i de Cumes, el va rebutjar, i el fill de Porsena , Aruns, va morir a la batalla. Mes tard Aricia va continuar en guerra amb Roma fins que foren derrotats el 498 aC a la batalla del Llac Regillis. El 495 aC va lliurar una batalla prop de la ciutat contra els romans i els aricians foren derrotats. Va signar un tractat amb Sp. Cassius el 493 aC.

El 446 aC va estar amb guerra amb els seus vens d'Ardea, per la possessi de Corioli, i la disputa es va sotmetre al arbitratge de Roma, que va decidir atribuir-se la possessi del districte a ella mateixa. 

Aricia no torna a aparixer fins a la gran guerra llatina el 340 aC, en qu va participar al costat de la Lliga, que fou derrotada junt amb Antium, Lanuvium i Velitrae a la vora del riu Astura. A les disposicions que van seguir a la guerra els aricians foren afortunats i van obtenir plens drets de ciutadans romans (Festus diu que nomes van obtenir la consideraci de civitas sine suffragio). Fou un municipi rom per prsper. 

El 87 aC fou ocupada per Caius Marius que la va incendiar, per fou restaurada poc desprs per Sulla i va tornar a prosperar. All van nixer tia, mare d'August, i Atius Balbus, pare del emperador; tota la famlia Vocnia era originaria  de la ciutat.

Durant l imperi, per la seva situaci a la Via Appia, va continuar la seva prosperitat, fins que les incursions dels brbars la van afectar greument.

Modernament es la ciutat de La Riccia.

El seu monument mes important fou el temple de Diana, a uns 5 km de la ciutat, al llogaret de Nemus (avui Nemi), temple conegut com Nemus Dianae. El llac proper al temple es va dir Lacus Nemorensis (avui Llac de Nemi). La ciutat va rebre el ttol de Nemoralis. El seu sacerdot mxim anomenat Rex Nemorensis, era sempre un esclau fugitiu que obtenia el lloc matant al seu predecessor que estava armat. No es conserven restes del temple.

A la ciutat s'hi adoraba la deessa rtemis que l'anomenaven Aricina. Tamb tenia una font sagrada anomenada Egeria. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59255" title="Emanuel Lasker" nonfiltered="3187" processed="3180" dbindex="23511">


Emanuel Lasker (Alemanya, 1868 - Estats Units d'Amrica, 1941). Nascut  a Berlinchen , llavors Estat de Brandenburg (actualment Barlinek a Polnia). 

Fou el segon campi del mn d'escacs, conservant el ttol durant 27 anys, des del 1894 fins al 1921.

Alumne avantatjat en matemtiques, des que era un en es va sentir atret pels escacs, llanant-se a la competici malgrat l'oposici familiar. Desprs de guanyar diferents tornejos, va desafiar al llavors compatriota seu Tarrasch  Alemanya s'havia format al 1871  a un encontre que aquest no va acceptar, per la qual cosa va decidir provar sort contra el campi del mn, Wilhelm Steinitz. El desafiament es va celebrar el 1894 a Nova York, Filadelfia i Mont-real, que va acabar amb el triomf de Lasker (partides guanyades:10 perdudes:5 taules:4).

A partir d'aquest moment, va disputar els segents encontres pel ttol de campi del mn d'escacs:

1) Al 1898 a Moscou contra Steinitz (encontre de revenja): (partides guanyades;10 perdudes:2 taules:5)

2) Al 1907 a Nova York, Filadelfia, Baltimore, Chicago i Memphis contra Marshall; guanyades:8 perdudes:0 taules:7

3) Al 1908 a Dsseldorf i Munich contra Tarrasch; guanyades:8 perdudes:3 taules:5.

4) Al 1910 a Viena i Berlin, Lasker va empatar amb Schlechter desprs de disputar 10 partides (8 taules, una guanyada i una perduda), conservant el ttol.

5) El mateix any 1910 va derrotar a Janowski a Berlin (guanyades:8 perdudes:0 taules:3)

6) Finalment va perdre el ttol contra Capablanca al 1921 a L'Havana, sense aconseguir guanyar cap partida (4 perdudes, 10 taules), sense que el matx, previst per a 24 partides, s'arribs a acabar .

Va participar en nombrosos tornejos, guanyant alguns de molt prestigiosos: Hastings (1895), Sant Petersburg (1896 i 1914) o Nova York (1924).

El seu estil s'ha anomenat "psicolgic", donat que molts cops seleccionava continuacions que no eren necessriament les millors, sin les que ms complicaven a l'adversari amb el que s' enfrontava. Aix, en posicions objectivament perdudes, introdua complicacions on la seva formidable capacitat tctica li permetia sortir triomfant. Alguns autors consideren a Mijal Tal un exponent del mateix estil.

De la seva vida privada s digne de menci que va ser amic d'Einstein, les teories de qui seguia amb inters, aix com que al 1934 els seus bens foren confiscats pels nazis, donat el seu origen jueu, i va haver d'abandonar Alemanya.

Retirat del mn dels escacs, va haver de tornar-hi desprs de quedar arruinat arrel del crack de la Borsa de 1929.  

El seu darrer gran torneig fou el celebrat a Nottingham al 1936, morint al 1941 als Estats Units.

Referncies.

"Manual d'escacs". Ed. Jaque XXI, 1997. ISBN 8492327901;

 Enllaos externs .
 50 combinacions de les seves partides;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59257" title="Pennsula del Labrador" nonfiltered="3188" processed="3181" dbindex="23512">


La pennsula del Labrador (en francs Pninsule du Labrador, en angls Labrador Peninsula) s una gran pennsula de l'est del Canad. Est envoltada per la badia de Hudson a l'oest, l'estret de Hudson al nord, el mar de Labrador a l'est i el golf de Sant Lloren al sud-est. 

Geolgicament, la pennsula del Labrador pertany a l'Escut Canadenc. Els monts Torngat, que la travessen de nord a sud, en constitueixen l'espina dorsal.

Administrativament comprn parts de les provncies de Terranova i Labrador (regi del Labrador, o  Costa del Labrador ) i Quebec (regions de Saguenay-Lac-Saint-Jean, Cte-Nord i Nord-du-Qubec).
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59258" title="Saviesa" nonfiltered="3189" processed="3182" dbindex="23513">
La saviesa s un atribut de l'sser hum, que li permet prendre decisions justes i perfectament equilibrades, i posar el coneixement en acci. Tamb pot dir-se que la saviesa s la capacitat d'utilitzar el coneixement de manera intelligent i noble. En un sentit, s el cmul de coneixement que tota persona posseeix sobre els temes que domina. En els seus origens, per, la paraula no estava lligada amb la possesi de coneixements, sin que significava simplement assaborir i gaudir de la veritat. 
Per a obtenir la saviesa s necessari desitjar-la. La saviesa es pot adquirir per consells o per l'exemple dels altres.


Per una altra banda, la saviesa es troba tamb en el comportament dels animals. Aquest fou un dels descobriments del savi Rei Agur:

Hi ha quatre coses en aquest mn que tot i ser petites sn ms svies que els savis: Les formigues, insectes molt petits que guarden menjar durant l'estiu, per a tenir suficient durant l'hivern; els teixons, animalets que per ser indefensos fan les seves coves entre les roques; els saltamartins, que tot i que no tenen un cap sn tan ordenats i disciplinats com un exrcit, i els llangardaixos, que sn fcils d'atrapar per viuen lliures en els palaus (Pr 30.24-28). 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59262" title="Claude Chappe" nonfiltered="3190" processed="3183" dbindex="23516">

Claude Chappe (Brulon (Frana), 25 de desembre de 1763 - Pars, 23 de gener de 1805). Inventor frans que en 1792 va demostrar un sistema prctic de telegrafia ptica que es va estendre per tota Frana. Aquest fou el primer sistema prctic de telecomunicacions, i pot considerar-se a Chappe com el primer magnat de les comunicacions.

Claude va nixer en una famlia acomodada, nt d'un bar francs. Tot i que comen una carrera religiosa, va perdre la seva sinecura durant la Revoluci Francesa. Fou llavors quan ell, junt amb els seus quatre germans, tots ells sense ocupaci, van decidir desenvolupar un sistema prctic d'estacions telegrfiques, una tasca tractada des de l'antiguitat, tot i que mai abans realitzada amb xit.

Un dels germans de Claude, Ignace Chappe (1760-1829), fou membre de la Assemblea Legislativa durant la Revoluci Francesa, fet que fou decisiu a l'hora de qu aquest rgan recolcs la proposta de construir una lnia de Pars a Lilla per a transmetre comunicats de guerra.

Els germans Chappe van determinar experimentalment que era ms fcil veure i distingir angles en una vara que la presncia o ausncia de panells. El disseny final constava d'un mstil, en l'extrem del qual quedava lligat pel seu centre un element anomenat regulador, als extrems del qual hi havia dos petites peces de menor longitud anomenades indicadors. El conjunt podia adoptar 196 posicions tils. Els braos, de 3 x 0,3 metres i pintats de negre, estaven contrapesats, de manera que podia manejar-se l'aparell amb noms dos manilles. Es van fer experiments amb farols collocats en els braos per al seu s noctur, per van demostrar una nulla eficcia. Les torres estaven situades a distncies que oscillaven entre els 12 i els 25 quilmetres, i cadascuna tenia un telescopi o ullera de llarga vista apuntant a la torre anterior i posterior de la lnea. 

En 1792 es van enviar amb xit els primers missatges entre Pars i Lille. En 1794 es va informar a Pars, per via telegrfica, de la captura de Cond-sur-l'Escaut, fins a llavors en poder dels austracs, menys d'una hora desprs de l'esdeveniment. Rpidament es van construir altres lnies, inclosa la Pars-Toulon. El sistema, copiat mpliament en altres pasos europeus, fou emprat per Napole Bonaparte per a coordinar l'imperi i l'exrcit.

En 1805, Claude es va suicidar llenant-se a un pou en el seu hotel de Pars. En aquells moments travessava una depressi per malaltia, i per les demandes davant rivals que havien plagiat el seu model de telgraf ptic militar.

En 1824 Ignace Chappe, el seu germ, va intentar aumentar l'inters en l's del telgraf ptic, utilitzant-lo per a la trasmissi de missatges comercials a preus assequibles. No obstant aix, la comunitat empresarial es va resistir a aquesta proposta.

En 1846 el govern francs es va declinar per un nou medi de comunicaci, el telgraf elctric. En aquell moment, molt intellectuals van advertir la debilitat del nou sistema, ja que un cable telegrfic podia ser sabotejat fcilment tallant-lo.

El telgraf ptic de Chappe t un paper rellevant en l'obra d'Alexandre Dumas El Comte de Montecristo, en la qual el comte soborna a un operador descontent per a que trameti un missatge fals.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59263" title="Alexandre Dumas" nonfiltered="3191" processed="3184" dbindex="23517">


Pot referir-se a:
Literatura; Alexandre Dumas (pare) (1802 - 1870), autor, entre altres obres, de Els tres mosqueters i El comte de Montecristo.
Literatura; Alexandre Dumas (fill) (1824 - 1895), autor, entre altres obres, de La dama de les camlies.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59264" title="Capablanca" nonfiltered="3192" processed="3185" dbindex="23518">


Biografies:
Un bandoler catal.
El jugador d'escacs cub Jos Ral Capablanca.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59265" title="Arimaspes" nonfiltered="3193" processed="3186" dbindex="23519">
Els arimaspes (llat arimaspi) foren una tribu escita esmentada per Herdot que vivien a la regi del Volga (Kazan, Simbirsk i Saratov) al nord del issedons.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59267" title="Alexandre Dumas (pare)" nonfiltered="3194" processed="3187" dbindex="23520">

Alexandre Dumas (24 de juliol de 1802 - 5 de desembre de 1870) fou un novellista i dramaturg francs, nascut a Villers-Cotterts, departament d'Aisne, i mort a Puys. El seu fill, Alexandre Dumas, fou tamb un escriptor conegut.

Biografia. 
Fill del general francs Thomas Alesandre Davy de la Pailleterie, que va morir quan Dumas contava tres anys. Donada la minsa pensi que disposava la seva mare, Dumas va rebre una escassa educaci escolar. Amb uns estudis deficients va comenar a treballar com a passant d'un notari i, amb el seu amic, el vescomte Adolphe Irving de Leuven, escriu les seves primeres obres. Aquests balbotejos teatrals van ser altres tants fracassos. En 1823 s'installa a Pars i entra al servei del Duc d'Orleans com a escrivent, grcies a la seva perfecta calligrafia i a la recomanaci del General Foy. Continua escrivint i completant la seva formaci de manera autodidacta.Amb la representaci, per la Comdie franaise en 1829, dEnric III i la seva cort, aconsegueix gran notorietat i, en 1831, amb Anthony arriba el seu primer xit. xit que continuar al llarg de la seva carrera literria amb el gnere de la seva predilecci: el drama i la novella histrica. s un autor prolfic (tragdies, drames, melodramas, aventures...) encara que, per a atendre a la creixent demanda del pblic, va haver de recrrer a l'ajuda, notria, de "collaboradors" entre els quals va destacar Auguste Maquet (1839-1851) que va intervenir en diverses de les seves novelles, entre elles Els tres mosqueters i El Comte de Montecristo (1844).Gran admirador de Walter Scott, les seves novelles histriques plenes de vivacitat, van gaudir del beneplcit del pblic propiciat per la seva publicaci, per lliuraments, en els peridics.Va adquirir una considerable fortuna que va dilapidar amb prodigalitat i, assetjat pels creditors, va fugir a Brusselles en 1851. Va regressar a Pars en 1853 i es va embarcar en diverses empreses, a quina ms runosa. En 1847 va fundar el Thtre Historique que, quatre anys ms tard, va fer fallida. Va ser tamb fundador del setmanari Le Monte-Christo des de 1857 fins 1860, any en el qual, igualment, va fer fallida.Va realitzar diversos viatges: Gran Bretanya, Rssia, Itlia, Alemanya. En Itlia va conixer a Giuseppe Garibaldi amb el qual va collaborar en la seva revoluci, a Siclia, en 1860.Gaireb arrunat es va refugiar a casa del seu fill, tamb escriptor, i all va morir. Va publicar, aproximadament, 300 obres i nombrosos articles, convertint-se en un dels autors ms prolfics i populars de Frana. En 1869 inicia Le Grand Dictionnaire de Cuisine, que seria publicat, pstumament, en 1873.

Reconeixement pstum. 
En 2002 el seu cos va ser transferit al Pante de Pars, enmig de celebracions per tota Frana. En vida, Dumas havia manifestat, no obstant aix, la seva voluntat de romandre enterrat a Villers-Cotterts.

Obra escollida.
Teatre
 La chasse et l'amour (1825);
 L'enterrement (1826);
 Henri et sa cour (1829);
 Stockholm, Fontainebleau et Rome (1830);
 Napolon Bonaparte ou Treinte Ans de l'histoire de France (1831);
 Anthony (1831);
 Charles VII chez ses grands vassaux (1831);
 Richard Darlington (1831);
 Thrse (1832);
 Le mari de la veuve (1832);
 La Tour de Nesle (1832);
 Angle (1833);
 Cathrine Howard (1834);
 Kean ou Dsordre et gnie (1836);
 Piquillo (1837);
 Calgula (1837);
 Paul Jones (1838);
 Mademoiselle de Belle-Isle (1839);
 L'Alchimiste (1839);
 Mathilde (1839);
 Un mariage sous Louis XV (1841);
 Lorenzino (1842);
 Halifax (1842);

Novelles
 Els tres mosqueters (1844);
 El comte de Montecrist (1845);
 Vint anys desprs (1845);
 La reina Margot (1845);
 El vescomte de Bragelonne (1848);
 La tulipera negra (1850);

Novelles d'horror
 Els mil-i-un fantasmes;
 La dona del collar de vellut (1850);
 El testament de M. de Chauvelin;

Novella histrica
 El caballer de Harmental (1843);
 La Dama de Monsoreau (1846);
 Joseph Balsamo (1846) Inspirada en la vida de Giuseppe Balsamo;
 Georges;
 El collar de la reina (1849);
 Els companys de Jhu (1857)  ;
 Els blancs i els blaus (1867);
 El caballer de Sainte-Hermine (1869) ha estat exhumat dels fons de la Biblioteca nacional de Frana i publicat per primera vegada el 2005;


 Enllaos externs .

  La seva obra, lliure, gratis i descarregable;






va ser molt conegut
 Viquipdia: Fent la vida ms fcil. 
$6.091.723 Objectiu: $6.000.000 
Doneu ara  
 Ajudeu la Viquipdia, un projecte sense afany de lucre. Doneu ara   Ajudeu la Viquipdia, un projecte sense afany de lucre.   Doneu ara 
VP celebra: Feli any nou 2009!   

Alexandre Dumas (pare)
De Viquipdia
Teniu missatges nous (diferncies respecte l'anterior).
Dreceres rpides: navegaci, cerca
Alexandre Dumas 

L'escriptor francs Alexandre Dumas (pare). 
Neixement: 26 de juliol de 1802
Villers-Cotterts 
Mort: 5 de desembre de 1870
Puys 
Activitat: novellista i dramaturg 
Nacionalitat:  Frana
 
Perode: 1825 - 1867 
Moviment: Romanticisme 
Obres principals: Els tres mosqueters (1844) i El comte de Montecrist (1845) 
Alexandre Dumas (24 de juliol de 1802 - 5 de desembre de 1870) fou un novellista i dramaturg francs, nascut a Villers-Cotterts, departament d'Aisne, i mort a Puys. El seu fill, Alexandre Dumas, fou tamb un escriptor conegut.

Taula de continguts 
1 Biografia 
2 Reconeixement pstum 
3 Obra escollida 
4 Enllaos externs 
 


 Biografia
Fill del general francs Thomas Alesandre Davy de la Pailleterie, que va morir quan Dumas contava tres anys. Donada la minsa pensi que disposava la seva mare, Dumas va rebre una escassa educaci escolar. Amb uns estudis deficients va comenar a treballar com a passant d'un notari i, amb el seu amic, el vescomte Adolphe Irving de Leuven, escriu les seves primeres obres. Aquests balbotejos teatrals van ser altres tants fracassos.
En 1823 s'installa a Pars i entra al servei del Duc d'Orleans com a escrivent, grcies a la seva perfecta calligrafia i a la recomanaci del General Foy. Continua escrivint i completant la seva formaci de manera autodidacta.
Amb la representaci, per la Comdie franaise en 1829, d'Enric III i la seva cort, aconsegueix gran notorietat i, en 1831, amb Anthony arriba el seu primer xit. xit que continuar al llarg de la seva carrera literria amb el gnere de la seva predilecci: el drama i la novella histrica. s un autor prolfic (tragdies, drames, melodramas, aventures...) encara que, per a atendre a la creixent demanda del pblic, va haver de recrrer a l'ajuda, notria, de "collaboradors" entre els quals va destacar Auguste Maquet (1839-1851) que va intervenir en diverses de les seves novelles, entre elles Els tres mosqueters i El Comte de Montecristo (1844).
Gran admirador de Walter Scott, les seves novelles histriques plenes de vivacitat, van gaudir del beneplcit del pblic propiciat per la seva publicaci, per lliuraments, en els peridics.
Va adquirir una considerable fortuna que va dilapidar amb prodigalitat i, assetjat pels creditors, va fugir a Brusselles en 1851. Va regressar a Pars en 1853 i es va embarcar en diverses empreses, a quina ms runosa. En 1847 va fundar el Thtre Historique que, quatre anys ms tard, va fer fallida. Va ser tamb fundador del setmanari Le Monte-Christo des de 1857 fins 1860, any en el qual, igualment, va fer fallida.
Va realitzar diversos viatges: Gran Bretanya, Rssia, Itlia, Alemanya. En Itlia va conixer a Giuseppe Garibaldi amb el qual va collaborar en la seva revoluci, a Siclia, en 1860.
Gaireb arrunat es va refugiar a casa del seu fill, tamb escriptor, i all va morir.
Va publicar, aproximadament, 300 obres i nombrosos articles, convertint-se en un dels autors ms prolfics i populars de Frana. En 1869 inicia Le Grand Dictionnaire de Cuisine, que seria publicat, pstumament, en 1873.


 Reconeixement pstum
En 2002 el seu cos va ser transferit al Pante de Pars, enmig de celebracions per tota Frana. En vida, Dumas havia manifestat, no obstant aix, la seva voluntat de romandre enterrat a Villers-Cotterts.


 Obra escollida
Teatre

La chasse et l'amour (1825) 
L'enterrement (1826) 
Henri et sa cour (1829) 
Stockholm, Fontainebleau et Rome (1830) 
Napolon Bonaparte ou Treinte Ans de l'histoire de France (1831) 
Anthony (1831) 
Charles VII chez ses grands vassaux (1831) 
Richard Darlington (1831) 
Thrse (1832) 
Le mari de la veuve (1832) 
La Tour de Nesle (1832) 
Angle (1833) 
Cathrine Howard (1834) 
Kean ou Dsordre et gnie (1836) 
Piquillo (1837) 
Calgula (1837) 
Paul Jones (1838) 
Mademoiselle de Belle-Isle (1839) 
L'Alchimiste (1839) 
Mathilde (1839) 
Un mariage sous Louis XV (1841) 
Lorenzino (1842) 
Halifax (1842) 
Novelles

Els tres mosqueters (1844) 
El comte de Montecrist (1845) 
Vint anys desprs (1845) 
La reina Margot (1845) 
El vescomte de Bragelonne (1848) 
La tulipera negra (1850) 
Novelles d'horror

Els mil-i-un fantasmes 
La dona del collar de vellut (1850) 
El testament de M. de Chauvelin 
Novella histrica

El caballer de Harmental (1843) 
La Dama de Monsoreau (1846) 
Joseph Balsamo (1846) Inspirada en la vida de Giuseppe Balsamo 
Georges 
El collar de la reina (1849) 
Els companys de Jhu (1857) 
Els blancs i els blaus (1867) 
El caballer de Sainte-Hermine (1869) ha estat exhumat dels fons de la Biblioteca nacional de Frana i publicat per primera vegada el 2005 




 Enllaos externs
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimdia relatiu a:
Alexandre Dumas (pare) 
(francs) La seva obra, lliure, gratis i descarregable 
va ser molt conegut

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59268" title="Alexandre Dumas (fill)" nonfiltered="3195" processed="3188" dbindex="23521">


Alexandre Dumas fou un novellista i dramaturg francs nascut a Pars el 27 de juliol de 1824 i mort el 27 de novembre de 1895 a Marly-le-Roi.

Biografia.
Fill natural d'Alexandre Dumas i Marie-Catherine Labay, costurera, va ser, com el seu pare, un autor mundialment reconegut. En 1831, el seu pare el va reconixer legalment i li va procurar la millor educaci possible a la Instituci Goubaux i l'acadmia Bourbon. Les lleis, per aquella poca, li van permetre a Dumas pare separar al fill de la seva mare i l'agonia d'aquesta va inspirar a Dumas fill en els seus escrits sobre carcters femenins i trgics. En gaireb tota la seva obra va emfasitzar el propsit moral de la literatura i, en la seva novella El fill natural (1858), va exposar la teoria que aquell que porta un fill illegtim al mn t l'obligaci moral de legitimar-lo i casar-se amb la dona que el va portar al mn.

A ms de suportar l'estigma de la illegitimitat, Dumas fill duia sang negra. El seu pare era un mests descendent d'un noble francs i una mulata haitiana. En els internats escolars Dumas fill va ser sempre blasmat pels companys. Totes aquestes experincies van determinar els seus pensaments, comportament i escrits. En el seu primer llibre de poemes, Pecats de joventut (1847) denunciava, d'alguna forma, la vida dissipada que va dur en la seva joventut, renegant d'ella.

En 1844, Dumas es va traslladar a Saint-Germain-en-Laye per a viure amb el seu pare. All va conixer Marie Duplessis, una jove cortesana que inspiraria la seva novella romntica La dama de les camlies (1848). Adaptada com obra teatral, va arribar a tal xit que va animar a Dumas a prosseguir amb la seva carrera de dramaturg. Es va titular, en angls Camille i va constituir la base per a l'pera de Verdi La Traviata (1853). En les seves obres teatrals, carregades d'ensenyaments morals, denuncia els prejudicis socials de l'poca i advoca pels drets de la dona i els nens.

En 1864, Alexandre Dumas, fill, es va casar amb Nadeja Naryschkine, amb qui tindria una filla. Desprs de la defunci d'aquesta, va contraure matrimoni amb Henriette Rgnier.

En el transcurs de la seva vida Dumas va escriure unes altres dotze novelles i diverses obres teatrals. En 1867, va publicar la seva novella semiautobiogrfica El cas Clemenceau, considerada per molts com un dels seus millors treballs literaris.

Va ser triat membre de l'Acadmia francesa en 1874 malgrat l'oposici obstinada de Victor Hugo. El 1894 li va ser concedida la Legi d'Honor. 

Fou enterrat al cementiri de Montmartre, a Pars fins a setembre del 2002. En honor al bicentenari del seu naixement, les despulles varen ser traslladades al Pante de Pars. 

Obra.

novel.la
 Pchs de jeunesse (1847);
 Aventures de quatre femmes et d'un perroquet (1847) ;
 La Dame aux Camlias (1848);
 Le Rgent Martel (1852);
 Sophie Printemps (1853);
 La Dame aux perles (1854);
 La bote d'argent (1855);
 L'affaire Clmenceau (1866);
 Memoire de l'accus (1866);
 Les Ides de Madame Aubray (1867);
 La Question du divorce (1880);

teatre
 Le Dame aux Camlias (1852);
 Diane de Lys;
 Demi-monde (1855);
 Le Bijou de la reine (1855);
 La Question d'argent (1857)   ;
 Le fils naturel (1858);
 L'ami des femmes (1867);
 Une visite de noces (1871);
 La Princesse Georges (1871);
 La femme de Claude (1873);
 Monsieur Alphonse (1873);

 Enllaos externs .
 Biografia i bibliografia;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59270" title="Arimatea" nonfiltered="3196" processed="3189" dbindex="23522">
Arimatea fou una ciutat de Judea, que podria correspondre a Ramla, i que fou la ciutat originria de Josep d'Arimatea.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59272" title="Educaci General Bsica" nonfiltered="3197" processed="3190" dbindex="23523">
Educaci General Bsica era el nom que rebien els 8 anys d'educaci obligatria que havien de rebre els nens de 6 a 14 anys a Espanya en el sistema educatiu anterior a l'aplicaci de la (LOGSE). El seu equivalent en el sistema educatiu actual s l'Educaci Primria.

Desprs d'aix es podia cursar la Formaci Professional (que eren 3 anys o 5 en funci de si es feia noms el primer cicle o tot sencer) o el Batxillerat Unificat Polivalent (que durava 3 anys) i el Curs d'Orientaci Universitria (1 any) si es volia accedir a estudis universitaris.

 Conceptes relacionats del sistema educatiu .

Les altres parts del sistema educatiu espanyol eren:

EGB (ensenyament obligatori dels 6 als 14 anys);
BUP i COU (desprs de l'EGB i abans de la universitat);
FP (desprs de l'EGB);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59273" title="Formaci Professional" nonfiltered="3198" processed="3191" dbindex="23524">
La formaci professional s el conjunt d'ensenyaments que preparen per a desenvolupar un ofici. En alguns pasos s'anomena educaci vocacional. Combina formaci terica i prctica, part de la qual t lloc en empreses acreditades. Segueix l'educaci secundria i no s obligatria.

Va nixer per encabir dins l'educaci formal aquells aprenentatges que es feien directament al lloc de treball, hereus de la tradici medieval dels artesans i els gremis. Aix, s'assegurava una formaci terica que permets dispensar un ttol i donar vlua a aquest saber, tradicionalment menystingut enfront el ms acadmic (usualment representat pel batxillerat o l'educaci superior).

A Espanya abans s'anomenava FP i comprenia dos cicles, fent un total de cinc anys. Actualment, des de la implantaci de la LOGSE, es divideix en tres tipus: la formaci professional especfica, la contnua (la que es fa des dels propis centres de treball) i l'ocupacional (destinada a persones en atur). La FP especfica es duu a terme dins dels cicles formatius (o mduls en la reforma experimental). El cicle de grau mig segueix a l'ESO i els alumnes han de tenir 16 anys per cursar-lo. El cicle de grau superior ve desprs del batxillerat. Cada cicle dura un o dos anys i s'adscriu a una famlia d'oficis.

Existeixen diferents formes d'accedir als estudis de FP (actualment Cicles Formatius de Grau Mitj i Superior) que la LOE recull.

Accs al CFGM       
 Ttol Graduat en ESO;
 Superant una prova (amb ms de 17 anys, que es pot prepar amb els PQPI o en escoles d'adults);
 Superant la prova de majors de 25 anys per accedir a la universitat.

Accs a CFGS

 Ttol de Batxillerat;
 Superant una prova (amb ms de 19 anys, que es pot prepar amb els PQPI o en escoles d'adults);
 Superant la prova de majors de 25 anys per accedir a la universitat.
----
Els estudis de FP estan dividits en 26 famlies:
Agrria. 
Martim-Pesquera. 
Indstries Alimentries. 
Qumica. 
Imatge Personal. 
Sanitat. 
Seguretat i Medi Ambient. 
Fabricaci Mecnica. 
Instal  laci i Manteniment. 
Electricitat i Electrnica. 
Energia i Aigua. 
Transport i Manteniment de 
Vehicles. 
Indstries Extractives. 
Edificaci i Obra Civil. 
Vidre i Cermica. 
Fusta, Moble i Suro. 
Txtil, Confecci i Pell. 
Arts Grfiques. 
Imatge i So. 
Informtica i Comunicacions. 
Administraci i Gesti. 
Comer i mrqueting. 
Serveis Socioculturals i a la Comunitat. 
Hostaleria i Turisme. 
Activitats Fsiques i Esportives. 
Arts i Artesanies.


Un altre tipus de formaci sn els coneguts PGS ( Programes de Garantia Social ). s una formaci que va destinada a joves que no aconsegueixen gradurar-se. s un tipus d'ensenyament prctic, vinculat a un ofici ( fuster, flequer, electricista, etc.) amb una part de formaci ms genrica que s'anomena "compensatria" ja que realitzant aquest curs desprs es poden preparar el accs a Cicles formatius de Grau Mig.

Actualment els PGS tenen una altre nomenclatura: PQPI.

En molts pasos s'aposta per introduir nocions de formaci professional dins l'ensenyament obligatori, per preparar millor els alumnes per a la vida laboral i ajudar-los a triar una professi.

 Enllaos d'inters .

de la formaci professional a Catalunya















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59276" title="Curs d'Orientaci Universitria" nonfiltered="3199" processed="3192" dbindex="23525">
Curs d'Orientaci Universitria (o COU abreviat) era un curs que s'havia de fer a Espanya dels 17 als 18 anys segons el sistema educatiu anterior a la LOGSE per entrar a la universitat desprs d'haver fet el batxillerat unificat polivalent (BUP), dels 14 als 17.

 Conceptes relacionats del sistema educatiu .

Les altres etapes del sistema educatiu espanyol eren:

EGB (ensenyament general bsic, obligatori dels 6 als 14 anys);
BUP i COU (desprs de l'EGB i abans de la universitat);
FP (formaci professional, desprs de l'EGB);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59278" title="Batxillerat Unificat Polivalent" nonfiltered="3200" processed="3193" dbindex="23526">
Batxillerat Unificat Polivalent (o BUP abreviat) era el nom que rebien els 3 anys d'educaci que s'havien de cursar desprs de l'educaci bsica obligatrica (EGB) en el sistema educatiu espanyol anterior a l'actual si es desitjava accedir als estudis universitaris.

 Conceptes relacionats del sistema educatiu .

Les altres parts del sistema educatiu espanyol eren:

EGB (ensenyament obligatori dels 6 als 14 anys);
BUP i COU (desprs de l'EGB i abans de la universitat);
FP (desprs de l'EGB);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59279" title="Rimini" nonfiltered="3201" processed="3194" dbindex="23527">

Rimini s una ciutat d'Itlia a la regi de l'Emlia-Romanya, a la costa de la mar Adritica, i capital de la provncia de Rimini. T uns 138.000 habitants (2005) i el seu terme t una superfcie de 134,58 km.

El seu nom ve del riu Rimini a la vora del qual est construda. Est a uns 15 km al sud del riu Rubic que fou el lmit entre la Gllia Cisalpina i Itlia. Antigament pertanyia a la mbria i el seu nom durant l'poca romana i fins l'edat mitjana fou Ariminum.

 Histria antiga .

Ciutat original mbria, va passar als gals snons fins que el 268 aC va ser ocupada pels romans i hi van establir una colnia que va guanyar importncia el 211 aC quant es va obrir la Via Flaminia que portava a Roma i desprs la via Emlia que portava a Plasncia.

El 225 aC un exrcit rom va ocupar la ciutat durant les guerres contra els gals. El 218 aC Sempronius hi va collocar les seves legions per oposar-se a Annbal i la ciutat fou de les poques colnies que va poder pagar la contribuci de guerra que calia tant en homes com en diners. Fou una base important durant tota la Segona Guerra Pnica i desprs a la guerra gllica el 200 aC, i a les guerres civils entre Sulla i Caius Marius (en aquesta darrera guerra fou ocupada per Carb i fou incendiada per Sulla. A la guerra civil entre Csar i Pompeu el primer la va ocupar i des all va dirigir les seves operacions a Etrria i Pic. El 43 aC tornava a estar en plena expansi en riquesa i prosperitat i August hi va construir alguns edificis alguns dels quals encara existeixen (entre elles el pont de cinc arcs i un arc triomfal).

Edat mitjana.

Es va mantenir com a colnia durant l'imperi i a la caiguda d'aquest fou una de les ciutats de la Pentpolis que va continuar subjecte als exarques de Ravenna fins a la invasi llombarda. Fou desprs una comuna la qual va arribar a la cimera amb el govern de la famlia Malatesta arribats a Rimini el 1216 i que van governar fins el 1503 quant el darrer Malatesta, desprs de les lluites amb el duc Valentino, van vendre la senyoria a Vencia que la va retornar al Papa el 1509 i el 1543 va passar definitivament als Estats de l'Esglsia dels que noms va sortir durant el perode napolenic.

 Edat moderna .

El 1797 Rimini, junt amb la Romagna, va passar a la Repblica Cisalpina i desprs al regne d'Itlia. Va tornar al Papa el 1815 i el domini papal es va dividir entre la Comarcate (Roma i rodalies), sis legacions i tretze delegacions essent Rimini un districte de la quarta legaci dirigida per un administrador amb el ttol de Gonfaloniere, assistit per un consell de magistrats anomenats Anziani. Fou una poca agitada per de progrs. Els Carbonari van dirigir l'agitaci contra el domini papal i es van revoltar el mar de 1831 per foren rpidament derrotats per la intervenci d'ustria que van derrotar a la gent de Rimini, dirigida per Carlo Zucchi (25 de mar de 1831).

El mar de 1860 Rimini i el Romagnolo van votar per la uni al regne d'Itlia.

A la segona guerra mundial fou destruda pels bombardeigs, per es va refer i actualment continua creixent.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59282" title="Marrqueix" nonfiltered="3202" processed="3195" dbindex="23529">


Marrqueix (nom original en berber Tamurt n Akkuc, "terra de Du"; en rab       Marr ke) s una ciutat del sud-oest del Marroc, al peu de l'Atles, a 466 m d'altura. L'any 2004 tenia una poblaci oficial de 1.036.500 habitants, xifra que quedaria molt curta en estimacions no oficials.

T el soc (mercat berber) ms gran del Marroc i la plaa ms atrafegada de tota l'frica, anomenada Djem-el-Fna. Marrqueix est dividida en la Medina i la ciutat moderna. T diversos monuments declarats Patrimoni de la Humanitat, cosa que la converteix en el principal atractiu turstic del pas.

La ciutat ha originat el nom catal del pas, Marroc, que s una deformaci del nom rab de Marrqueix. El primer nom de la ciutat va ser Marrkeix ("vs-te'n corrents").

El clima s mediterrani sec. La temperatura mitjana anual s de 19,2C i oscilla entre els 11,6C de gener i els 27,6C de juliol. Les gelades sn escasses mentre que les altes temperatures sn habituals durant l'estiu, i superen els 40C en diverses ocasions cada any. Les precipitacions sn de 247 mm anuals concentrades d'octubre a maig, moltes vegades de forma torrencial.

Llocs d'inters.

Djem-el-Fna;
Madrassa Ben Youssef;
Mesquita Kutubia;
Jardins de la Menara;
Bab Agnaou;
Tombes sadites;
Palau El Badi;
Palau Mnebhi;
Koubba Ba'Adiyn;
Jardins Majorelle;


Referncies.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59286" title="Martin Heidegger" nonfiltered="3203" processed="3196" dbindex="23530">

Martin Heidegger (Messkirch, Alemanya, 26 de setembre del 1889 - Todtnauhaberg, Alemanya, 26 de maig del 1976) fou un filsof alemany.

Va estudiar teologia catlica i ms tard filosofia a la Universitat de Friburg de Brisgvia, on va ser alumne d'Edmund Husserl, el fundador de la fenomenologia. 

Va comenar la seva activitat docent a Friburg en 1915, per a desprs ensenyar durant un perode (1923-28 a Marburg. Va retornar a Friburg en aquest ltim any, ja com Professor de Filosofia. 

Va influir molt especialment en l'obra de la filsofa Hannah Arendt. L'estil didctic i escriptural de Heidegger en "sser i Temps", va influir en l'estil que utilitza Jean-Paul Sartre en "L'sser i el no-res", i fins i tot en el de Jacques Lacan quan redacta els seus "Escrits". Ara b,l'obra de Heidegger aborda, en tractar problemes ontolgics, tamb problemes de tipus semitic, s d'aquesta manera que influeix directament en els hermenutics: Paul Ricoeur, Rudiger i Hans-Georg Gadamer.

Perodes de la seva obra. 
L'obra de Heidegger sol entendre's com separada en dos perodes distints, pel que s habitual parlar de dues etapes o moments en el seu pensament: 
Moment que se serveix de l'analtica existencial com instrument o "prolegomen" per a una nova metafsica. ;
Un segon perode en el qual, com el propi autor assenyala, concep el seu pensament com el desenvolupament d'una "histria de l'sser". L'objectiu fonamental d'aquesta "histria de l'sser" radica en la comprensi dels vincles entre el desenvolupament de la qesti de l'sser en la filosofia i la histria d'Occident. ;

En conseqncia, en ambds perodes hi ha un mateix objectiu unificador: l'elaboraci d'un nou concepte d'"sser". El primer ve marcat per la seva principal obra, sser i temps (1927), que fa un estudi de la existncia humana en el qual confluxen tres tradicions filosfiques: Historicisme (Dilthey), Irracionalisme (Kierkegaard) i Fenomenologia (Husserl). 

En la segona etapa del seu pensament, el filsof estudia la histria de la metafsica com procs d'oblit de l'sser, des de Plat, i com caiguda inevitable en el nihilisme (quan es pensa l'ens tan sols, aquest acaba per aparixer buit). D'aquesta poca sn especialment interessants les obres que revisa la histria de la Filosofia, a travs de les quals anir aflorant una "nova metafsica" que, en realitat, ja estava en germen en sser i temps, noms que all va romandre oculta entre els diversos i penetrants anlisis antropolgics que va portar a terme. 

Vincles amb el Nazisme. 
La seva eminncia dintre de la filosofia continental s'ha vist marcada per la polmica, sobretot la de la seva adhesi al Partit nacionalsocialista, manifestada en el discurs que va pronunciar en la presa de possessi de la ctedra a la Universitat de Friburg (1933). La renncia a la ctedra, molt poc desprs d'ocupar-la, no va evitar que en 1945 fos destitut com docent a Friburg, desprs de l'ocupaci de Alemanya pels aliats desprs del final de la Segona Guerra Mundial. 

Noms en l'any 1952 es va reincorporar, si b la seva activitat acadmica va ser ja molt menys constant. Encara que va rebre d'alguns dels seus deixebles, com Herbert Marcuse, el suggeriment insistent que es retracts pblicament del seu discurs de 1933, el filsof va desestimar el consell i mai va voler donar explicacions. 

Si b per a alguns s impossible abordar la seva obra sense reserves, la majoria de filsofs i estudiosos actuals prefereixen prendre el treball de Heidegger en el seu sentit estrictament filosfic, que no resulta menys controvertit. Des de la filosofia analtica, la seva obra ha estat criticada amb duresa, sobretot per Carnap. Per el pensament heideggeri tamb ha suscitat adhesions entusiastes: aix, la filosofia francesa de les dcades de 1960 i 1970 (Derrida, Lvinas, Ricoeur) va admirar la capacitat de precisi del seu llenguatge, aix com la seva aportaci al discurs humanstic.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59289" title="Robbie Williams" nonfiltered="3204" processed="3197" dbindex="23531">


Robbie Williams s un cantant britnic de pop. Nascut a Burslem (Stoke-on-Trent, Staffordshire, Anglaterra), el 13 de febrer del 1974.

 Carrera musical .
Va comenar la seva carrera musical, amb tan sols 16 anys, com a membre del grup britnic Take That, sent el membre ms carismtic i estimat per moltes de les fans d'aquest grup "boy band" (tipus de grups de pop sorgits als anys 90 a Estats Units i Regne Unit, format per nois joves). El 1995 va abandonar el grup per discrepncies i desavinences amb el manager i alguns companys del grup.

Aleshores el msic va adoptar un estil de vida d'abandonament, amb drogues i alcohol, del qual va poder sortir afortunadament amb fora de voluntat i anant a una clnica de desintoxicaci. 

El 1997 va treure el seu primer disc, Life Thru A Lens, del qual destaquen els singles Old Before I Die, Let Me Entertain You i Angels, aquest ltim un dels seus grans xits.

El seu segon disc, del 1998, anomenat I've Been Expecting You, destaca el single de gran xit Millennium, entre d'altres de ms xit al Regne Unit que en terres catalanes.

Els seus primers dos lbums van ser molt populars al Regne Unit i Europa, per no als Estats Units, s per aix, que va editar el recopilatori The Ego Has Landed per al pblic nord-americ el 1999.

L'lbum Sing When You're Winning, de finals de l'any 2000, es van extreure els singles: Rock DJ, Kids (del que fa duet amb Kylie Minogue) i The Road To Mandalay. El videoclip de la can Rock DJ va provocar un impacte pel pblic, ja que es veia a Robbie Williams, amb efectes especials, arrencant-se la pell, msculs i rgans fins quedar-se amb els ossos, aix va fer que es censurs en alguns pasos i televisions, no ho va fer Canal Plus, que el va emetre sense censura i amb absoluta normalitat dins del programa diari de videoclips "Los 40 Principales".

El prxim lbum va sortir a la venda a la tardor del 2002, Escapology, on es troba una de les seves millors canons de la seva carrera musical: Feel. Tamb es va extreure d'aquest disc, el single Come Undone, videoclip del qual fou molt polmic. 

El 2004 va fer un recopilatori de les seves millors canons, Greatest Hits, amb dues canons indites que van ser singles: Radio, d'xit considerable i Misunderstood.

El 2005 va reaparixer amb un nou disc d'estudi: Intensive Care. D'aquest lbum s'ha tret el single d'xit Tripping i l'ltim: Advertising Space. Aquest lbum es va presentar al pblic, amb un concert a Berln el 9 d'octubre del 2005 i que ha estat retransms per La 2 de TVE el 31 de desembre del 2005. Tamb ha actuat per presentar el seu nou disc al pblic espanyol en els programes Buenafuente (Antena 3), i Navidad con los Lunnis (La Primera).

El 2006 va editar el seu darrer disc fins a la data: Rudebox, sense gaire xit de vendes, degut en part al sobtat canvi d'estil. 

El 2007 ha estat internat novament en una clnica de desintoxicaci dels Estats Units per guarir-se de les seves addiccions a l'alcohol i a alguns frmacs. Ha estat donat d'alta recentment i corren rumors de qu podria actuar de nou amb el grup del va catapultar a la fama: Take That.

 Discografia .
Discs d'estudi:
Life Thru A Lens, 1997;
I've Been Expecting You, 1998;
Sing When You're Winning, 2000;
Swing When You're Winning 2001;
Escapology, 2002;
Intensive Care, 2005;
Rudebox, 2006;

Discs recopilatoris:
The Ego Has Landed, 1999;
Greatest Hits, 2004;

Discs de "covers":
Swing When You're Winning, 2001;
Let's Swing Again;

Discs en concert:
Live At Knebworth, 2003;

 DVD's .
Angels, 1999;
Where egos dare, 2001;
Live at The Albert, 2001 ;
Nobody Someday, 2002 ;
The Robbie Williams Show, 2002 ;
What we did last summer (Live at Knebworth), 2003;
And Through It All (Robbie Williams Live 1997-2006), 2006;

 Enllaos externs .

Robbie Williams oficial;
Robbie Williams Spain - Web espanyola;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59290" title="Pere de Castellv" nonfiltered="3205" processed="3198" dbindex="23532">
En Pere de Castellv fou un cavaller que pertanyia a l'alta noblesa valenciana del segle XV, i que histricament estigu vinculat a diverses localitats de la comarca de la Marina Alta.

Dades biogrfiques.

En Pere de Castellv era fill d'en Gonal de Castellv, que fou senyor d'un gran nombre de poblacions, com ara Carlet, Beniarbeig, El Verger, Els Poblets i La Cremadella. En Pere es cas per primera vegada amb na Violant Pardo de la Casta i l'any 1422 en segones noces amb una tal Yolant, senyora de qui no se'n t cap altra referncia biogrfica.

Vinculaci amb Alcalal i Mosquera.

Aquest cavaller fou senyor dels llocs d'Alcalal i Mosquera fins l'any 1408, en qu els vengu a un altre cavaller dit en Jaume Verdeguer. El dia 28 de setembre del 1409, tots dos senyors es reuniren en presncia del notari en Ramn Vidal per fixar la lnia de divisi entre els seus respectius dominis, que s la que actualment marca la separaci entre els termes municipals d'Alcalal i Xal.

Vinculaci amb Xal, Llber i Murla. 

Tamb li pertanyia el senyoriu de Xal i Llber, que el bescanvi amb en Guillem Martorell, avi del novellista Joanot Martorell, per la Vila i Castell de Murla. Aquest concanvi i permuta feta i fermada es document en escriptura atorgada el dia 10 de juny de 1413. A travs de l'esmentat document, se sap que el senyoriu de Xal i Llber fou valorat en 230.000 sous i la Vila i Castell de Murla en 205.000 sous; per tant, el patriarca de la famlia dels Martorell hagu d'abonar-li a en Pere de Castellv aquesta diferncia de 25.000 sous. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59291" title="Guarino de Verona" nonfiltered="3206" processed="3199" dbindex="23533">


Guarino de Verona (1370 - 14 de desembre de 1460) va ser una figura primerenca del Renaixement itali.

Va nixer a Verona, i estudi grec a Constantinoble, on visqu cinc anys sent deixeble de Manuel Chrysoloras. Torn a Itlia amb dues maletes plenes de valuosssims manuscrits grecs que havia colleccionat amb moltes penes. Es diu que el fet de perdre'n una en un naufragi li va saber tant greu que els seus cabells es van tornar grisos en una nit. Un cop a Itlia es guany la vida com a professor de grec, primer a Verona i ms tard a Vencia i Florncia. El 1436, grcies a Lionel, marqus d'Este, es convert en professor d'aquesta llengua a Ferrara, i el 1438 fou el traductor dels grecs als concilis de Florncia i Ferrara. En aquesta ciutat mor el 1460.

Les seves obres principals sn traduccions d'Estrab i part de les Vides de Plutarc, un compendi de la gramtica grega de Chrysoloras i comentaris sobre Persius, Juvenal, Marc Valeri Marcial, Aristtil i Cicer.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59292" title="Megabeat" nonfiltered="3207" processed="3200" dbindex="23534">
Megabeat fou un conjunt valenci de msica electrnica i segell discogrfic (Megabeat Records) format per Fran Lenaers, Julio "Nexus" i Gani Manero aparegut a finals de 1989. El seu punt ms lgid se situa entre 1990 i 1991. Tamb se'ls coneix per altres noms com Interfront, Invisible o Sun Corporation.

Megabeat va suposar una injecci d'aire renovador sobre els corrents eurobeat i talo house/spaghetti disco que predominaven a les discoteques espanyoles al 1990. D'ascendncia techno/dancefloor se'ls considera els pares del controvertit So de Valncia. Entre les seves influncies principals destaquen gneres com l'EBM, el rock gtic, el tecnopop, el new beat i el trance alemany de la primera poca. Tamb s remarcable la influncia que sobre ells van exercir conjunts veterans com Kraftwerk i Front 242, i en diferent mesura un gran nombre de grups europeus de msica electrnica que es comenaven a obrir pas, sobretot per la zona valenciana, propiciant un panorama favorable a aquesta formaci musical.

Malgrat els rumors i la considerable llegenda que gira al voltant d'aquest grup, cal aclarir que la seva msica poc o res t a veure amb el concepte actual del "So de Valncia", estil que es va comenar a massificar cap al 1992 i que va desembocar en el que avui en dia s'entn per bakalao o mquina, si b aquestes etiquetes ja es feien servir al 1990 per a referir-se a qualsevol tipus de msica electrnica aplicada a la pista de ball, independentment de l'estil.

s important assenyalar que, malgrat la seva curta carrera, Megabeat va llanar una trentena de discs al mercat sota diferents noms segons el tipus de producte, que anaven des de l'electrnica ms meldica fins a l'EBM passant pel techno ms corporal, tot en una fusi molt personal que va quallar rpidament al plats dels discjqueis.

S'ha arribat a dir que l'obra de Megabeat va eclipsar els propis components del grup, esdevenint ms popular la seva msica que no pas el seu propi nom. De qualsevol manera, es tracta d'una figura clau que va absorbir i sintetitzar l'avantguarda europea per a introduir, a mode de repetidor, un nou camp a l'escena electrnica estatal i a tota una nova generaci d'artistes i productors.


Discografia bsica.

 Interfront (Invisible 1);
 Es imposible, no puede ser... (Invisible 2);
 War!!
 Srie Megabeat (cinc discs);


Enllaos externs.

 Pgina no oficial de Megabeat: http://www.geocities.com/SunsetStrip/6297/;
 Lloc oficial d'Interfront a MySpace: http://www.myspace.com/interfront;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59293" title="Protofinogric" nonfiltered="3208" processed="3201" dbindex="23535">
El protofinogric s el protollenguatge reconstrut per a la famlia finogrica, s a dir, l'avantpassat de les llenges smiques o fineses, com el fins i el sami, i les llenges griques, com l'hongars. L'idioma mare s el protourlic, del qual van sortir el protofinogric i el protosamoiede. Aix no obstant, aquesta classificaci t alguns problemes. El protofinogric tamb es pot considerar com una agrupaci geogrfica de dialectes protourlics, ja que hi ha poques diferncies. S'ha suggerit que el protofinogric es va arribar a parlar des del mar Bltic fins als Urals.

Segons Robert Austerlitz, el protofinogric tenia set casos: nominatiu, acusatiu, genitiu, locatiu, allatiu, ablatiu i adverbial.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59319" title="Democrcia parlamentria" nonfiltered="3209" processed="3202" dbindex="23536">
Un sistema parlamentari, democrcia parlamentria o parlamentarisme, s un sistema d'organitzaci poltic en qu la branca executiva del govern depn del suport directe o indirecte del parlament, sovint expressat per mitj d'un vot de confiana. Per tant, no hi existeix una clara separaci de poders entre les branques legislativa i executiva ni el sistema de verificaci i balana com del presidencialisme. No obstant aix, el sistema parlamentari t ms flexibilitat i capacitat de resposta que no pas el presidencialisme. Com a sistema democrtic, en la democrcia parlamentaria la sobirania popular est representada per diputats i/o senadors, elegits en eleccions lliures i peridiques, que exerceixen la seva funci legislativa en el marc d'un parlament. 

La branca executiva dels sistemes parlamentaris s conformada per un gabinet, encapalat pel primer ministre, considerat cap de govern. El primer ministre i els ministres del gabinet tpicament provenen del parlament i sovint en sn membres i alhora ministres. El lder del partit majoritari, o d'un grup de partits en coalici, s elegit o designat com a primer ministre. A Espanya, per, aquest crrec, a diferncia de la majoria dels pasos que sn governats sota un sistema parlamentari, rep el nom de "president del govern". (A les comunitats autnomes aquest crrec pot tenir diversos noms, encara que el ms com n's "president"). A molts pasos amb sistemes parlamentaris, el gabinet, un dels membres, o el primer ministre, poden ser remoguts per mitj d'una moci de censura. Per altra banda, el poder executiu pot dissoldre el parlament i realitzar noves eleccions.

Les branques legislatives dels sistemes parlamentaris poden ser producte d'un sistema de vot uninominal majoritari o d'un sistema de representaci proporcional. El primer cas s utilitzat principalment als pasos de la Comunitat Britnica de Nacions, i en poques ocasions s necessari formar un govern de coalici. Per contra, els sistemes de representaci proporcional, utilitzats sobretot als pasos de l'Europa continental, tendeixen a produir coalicions multi-partidistes. 

En la majoria dels sistemes parlamentaris els crrecs de cap d'estat i cap de govern sn ostentats per dues persones distintes; el cap d'estat t una posici de representaci o una funci merament cerimonial (sovint s un monarca o president), amb poders limitats que pot utilitzar en temps de crisi, els quals (per convenci o per ordre constitucional) noms poden utilitzar-se sota el consell i l'aprovaci del cap de govern. A altres sistemes parlamentaris especials (anomenats sistemes semipresidencialistes), el president (com a cap d'estat) t ms poders i funcions governamentals.

Un sistema parlamentari en qu el cap de govern s un monarca s'anomena monarquia constitucional o monarquia parlamentria.

 Vegeu tamb .
 Sistema presidencialista;
 Sistema semipresidencialista;
 Sistema unipartidista;
 Filibusterisme;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59338" title="Memn" nonfiltered="3210" processed="3203" dbindex="23537">



En la mitologia grega, Memn va ser un rei d'Etipia, fill de Tit i Aurora. A la Guerra de Troia port un exrcit per defensar-la, per va ser mort per Aquilles. Tanmateix, primer va poder matar n'Antloc. Un cop mort Zeus es va commoure dels seus plors i li va concedir la immortalitat.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59339" title="Krill" nonfiltered="3211" processed="3204" dbindex="23538">

S'anomena krill al conjunt de petits crustacis eufausiacis (ordre Euphausiacea) que viuen a l'Oce Antrtic. El krill viu a mar oberta i constitueix un element essencial en la cadena trfica dels animals antrtics: pingins, peixos i mamfers especialment els cetacis. La paraula s d'origen norueg.

Tenen la forma d'una minscula gamba de 8 a 70 mm de longitud i al llarg del seu desenvolupament experimenten fins a deu mudes del seu esquelet extern. S'hi inclouen unes 90 espcies, la ms comuna de les quals s Euphasia superba.

S'alimenten fonamentalment de diatomees que capturen filtrant l'aigua amb les seves potes plomoses. Emeten una llum entre blau i verdosa que possiblement els serveix per a reunir-se en el moment de desovar.

s tan abundant, estacionalment, que es calcula que el pes del krill triplica el pes de tota la poblaci humana. L'explotaci industrial de la pesca de krill amb finalitat d'alimentaci humana es creu que podria ser una amenaa per l'equilibri ecolgic de l'Antrtida.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59343" title="Crustaci" nonfiltered="3212" processed="3205" dbindex="23539">


Els crustacis (Crustacea) s un nombrs grup d'artrpodes, normalment considerats com un subflum, amb gairab 68.000 espcies actuals i sens dubte falten per descriure fins cinc o deu vegades aquest nombre.

Inclouen molts animals marins ben coneguts com la llagosta, la gamba, el cranc, el bernat ermit i el peu de cabrit o percebe. Tamb hi ha animals d'aigua dola com la dfnia o crustacis terrestres, com la porquet de Sant Antoni.

La disciplina cientfica que estudia els crustacis s la carcinologia amb els sinnims de malacostrologia o crustaceologia.

Estructura dels crustacis.

Cos dividit en cap, trax i abdomen per que en algunes espcies hi pot haver uni dels dos primers en un cefalotrax.
Dos parells d'antenes;
Ulls compostos;
Respiraci per difusi en el cos o brnquies;
Cos amb cuirassa de quitina i altres protenes;
Necessitat de fer mudes de l'esquelet extern.

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Crustacea;
 Taxonomicon. Systema Naturae 2000;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59351" title="Memn d'Heraclea" nonfiltered="3213" processed="3206" dbindex="23541">
Memn (en grec ), possiblement va viure al segle I aC. Fou un historiador grec, probablement d'Heraclea Pntica. Va escriure una extensa obra sobre aquesta ciutat, especialment pel que fa als tirans sota els quals havia caigut unes quantes vegades. Actualment coneixem la seva obra grcies a Foci, encara que es desconeix de quants llibres constava. Foci en lleg del nov al quinz volums, fent-ne un extracte, que inclou alguns llibres posteriors.

El nov llibre comena parlant del tir Clearc, deixeble de Plat i d'Iscrates d'Atenes. L'ltim fet mencionat al llibre setz s la mort de Britgores, enviat pels heraclians com a ambaixador a Juli Csar quan obtingu el poder suprem l'any 48 aC. Els Excerpta de Foci van ser publicats a bocins, juntament amb fragments de Ctesies i Agatrquides, per Henry Estienne el 1557.

La histria de Memn s l'nic exemple mitjanament complet de la historiografia grega a nivell local.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59353" title="Cranc" nonfiltered="3214" processed="3207" dbindex="23542">



Cranc s el nom com de diverses espcies de crustacis decpodes. La majoria dels crustacis que hom coneix amb el nom de cranc pertanyen al grup dels braquirs, per els crancs de riu es classifiquen en el grup dels astacideus, i els bernats ermitans pertanyen als pagurodeus.

Caracterstiques.
Els crancs tenen un closca dura (exoesquelet) que els protegeix dels seus depredadors i que han de mudar peridicament. Tenen 10 potes locomotores al cefalotrax, per les del davant estan transformades en fortes pinces que utilitzen para a defensar-se, i capturar i processar l'aliment; en alguns, les potes del darrera estan transformades en paletes que actuen com a rems i els hi permeten nedar amb rapidesa.

Biologia i ecologia.
Els crancs sn animals bsicament bentnics, s a dir, viuen sobre el fons dels mars, llacs, rius, etc. Hi ha espcies que viuen a gran profunditat (regi abissal), per d'altres viuen en aiges somes i molts duen una vida amfbia i passen una part del temps fora de l'aigua.

La dieta dels crancs s molt variada; alguns sn omnvors, per molts sn depredadors i s'alimenten d'altres crustacis, molluscs, cucs o petits peixos; tamb n'hi ha de carronyaires, que s'alimenten d'animals morts, i d'herbvors amb una dieta a base d'algues.

Alguns crancs destacables.


Braquirs.
Tenen el cefalotrax molt desenvolupat, en general ms ample que llarg, que forma tot el cos de l'animal; l'abdomen est molt redut i amagat sota el cos.

Cranc aranya japons (Macrocheira kaempferi). s el cranc (i l'artrpode) vivent ms gran del mn. El seu cos assoleix fins a 37 cm i uns a 20 kg, per les seves potes tenen una envergadura de gaireb 4 m. Es troba a l'Oce Pacfic, al voltant del Jap.

Cranc roquer (Pachygrapsus marmoratus). s un cranc molt com als Pasos Catalans. Viu sovint a les roques del litoral, com ara els trencaones on se'l pot observar sortint i entrant de l'aigua.

Pessic o cranc reial (Calappa granulata). Es com a casa nostra en fons sorrencs. s de colors vistents i t la closca molt bombada.

Bou (Cancer pagurus). s un cranc gros que mesura fins a 30 cm d'amplada. s molt apreciat comercialment a cas nostra.

Ncora (Necora puber). s un cranc molt apreciat com a marisc. Viu a poca fondria i s'alimenta de crustacis i molluscs.

Cabra (Maja squinado). Es com a casa nostra en fons rocosos. T una closca ovalada, berrugosa i peluda on s'hi adhereixen material detrtics, algues, esponges de mar, etc., que li permet camuflar-se. La seva carn s fora apreciada.;

Crancs de sopa (Liocarcinus depurator i Macropipus tuberculatus). Sn petits crancs amb inters comercial. S'utilitzen per a "donar gust" a sopes, paelles, etc.

Anomurs.
Bernats o crancs ermitans. Tenen l'abdomen tou, de manera que es protegeixen dins de closques buides de caragols de mar. Hi ha espcies tropicals molt terrestres i, algunes, fins i tot s'enfilen als cocoters.

Astacideus.
Sn els crancs de riu. A diferncia dels dos grups anteriors, tenen un abdomen ben desenvolupat provet de potes en forma de rem. Sn parents dels escamarlans i dels llamntols.

 Cranc de riu ibric (Austropotamobius pallipes lusitanicus). Abans era una espcie molt abundant, per en l'actualitat est amenaat d'extinci des dels anys setanta del segle XX per una malaltia fngica causada pel fong Aphanomyces astaci.

 Cranc de riu americ (Procambarus clarkii). s un cranc d'introducci recent que s'ha ests de manera molt rpida. s molt ms resistent al fong i n's el seu propagador. Ocupa el nnxol ecolgic del cranc de riu ibric i el desplaa.

 Gastronomia .

Els crancs suposen una cinquena part dels crustacis marins capturats a tot el mn, amb prop d'un mili i mig de tones consumides anualment. Destaquen en ordre decreixent, Portunus trituberculatus, Portunus pelagicus, algunes espcies del gnere Chionoecetes, el Callinectes sapidus, espcies del gnere Charybdis, Cancer pagurus, Cancer magister i Scylla serrata, amb unes captures anuals al voltant de les 20.000 tones.

 Referncies .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59357" title="Artrpode" nonfiltered="3215" processed="3208" dbindex="23543">

Els artrpodes (Arthropoda, de grec       , "articulat", i      , "peu") constitueixen el flum ms gran d'animals i inclou, entre d altres, insectes, arcnids i crustacis. La seva diversitat s extraordinria; ms del 80% de les espcies animals conegudes sn artrpodes, s a dir, un mili d'espcies existents descrites i un registre fssil que es remunta fins l'era proterozoica. 

Els artrpodes s'han adaptat tant el medi aqutic (mar i 'aigua dola), com al terrestre i a l'aeri. Inclouen tot tipus de formes de vida, tamb amb formes simbitiques i parsites.

 Estructura bsica d'artrpodes .

Malgrat aquesta gran diversitat els artrpodes presenten una estructura general fora homognia. Es caracteritzen per:
 La presncia d'un exosquelet dur, la cutcula, fet principalment de quitina, un tipus de polisacrid, que proporciona protecci fsica i resistncia a la dessecaci.
 La possessi d'un cos segmentat, s a dir, format per diversos segments o metmers.
 La presncia d'un parell d'apndixs articulats a cada metmer, que s la caracterstica que dna el nom al grup.

L'xit dels artrpodes es relaciona amb aquest tipus d'estructura i amb l'eficincia de l'exosquelet, i han pogut colonitzar hbitats prohibits per a altres invertebrats i molts cordats. 

La rigidesa del cos ha emps a l'organisme a desenvolupar els apndixs articulats, que utilitzen principalment per a la locomoci, la funci primria, per que s'han especialitzat per a realitzar altres funcions com l'alimentaci, la percepci sensorial i la defensa. La pressi hidrulica originada per la pressi arterial creada pel cor ajuda en part al sistema muscular . Aquest sistema hidrulic est especialment ben desenvolupat en les aranyes.

La seva mida va des del nivell microscpic (~0,2 mm) en exemplars planctnics, fins a alguns metres; l'artrpode vivent ms gran s un cranc, Macrocheira kaempferi, que t una amplitud de cames que arriba als 3 metres i mig, i alguns artrpodes prehistrics eren fins i tot ms grans, com Pterygotus i Arthropleura.

 Segmentaci i cutcula .
 
La cutcula, d'origen epidrmic, forma un exosquelet rgid, compost principalment de quitina. Peridicament, per poder crixer, necessita fer la muda i renovar aquesta cobertura. Est formada per:
 una zona interior, la procutcula, constituda per protenes i quitina i s la responsable de la duresa de l'exosquelet. ;
 una zona exterior, la epicutcula, que est per damunt de la procutcula; no s quitinosa i est feta de protenes i lpids.

L'exosquelet pren la forma de plaques en els segments (on s'anomenen esclerits) i anells en els apndixs. Serveix de protecci davant l'atac dels predadors i s impermeable. Per crixer, un artrpode ha de desprendre's del seu exosquelet vell i secretar-ne un de nou. Aquest procs, l'ecdisi, s car en termes d'energia, i durant aquest perode de la muda un artrpode s molt vulnerable.

 Metmers .



El cos d'artrpodes es divideix en una srie de segments o metmers que, alhora, s'agrupen formant diverses regions o tagmes. D'aquesta manera la segmentaci queda alterada pel fenomen de la tagmatitzaci. 

La regi anterior o ceflica s una constant en tots els artrpodes, on ha desaparegut la metameritzaci primitiva i s'ha produt una modificaci dels apndixs de manera que exerceixen altres funcions a ms de la locomoci: tctil (antenes), mastegadora (mandbules, maxilles) i prnsil (pedipalps, quelcers, pinces, maxillpedes).

A ms de la regi ceflica, segons els grups, el reste del cos s'organitza de diferents maneres. Per exemple:  
 En els trilobits hi ha el cfalon (regi ceflica), i el tronc es divideix a ms en el trax i el pigidi.
 En els arcnids hi ha el prosoma (regi ceflica) i l'opistosoma, sense cap apndix locomotor.
 En els crustacis hi ha el cfalon (la regi ceflica), el trax (perion) (la regi intermdia) amb els apndixs corresponents anomenats pereiopodis, i el plon (la regi posterior) amb els pleopodis. En alguns casos pot haver-hi una furca final relacionada amb el tlson.

La part ms anterior de la regi ceflica s'anomena cron i la ms posterior del cos, tlson, i no sn considerades metmers perqu no presenten esbossos mesodrmics en les fases embrionries.

 Aparell respiratori .



Hi ha diferents organitzacions dels aparell respiratori en dels artrpodes. Els aqutics utilitzen les brnquies per intercanviar gasos. Aquestes brnquies tenen una rea de superfcie extensa en contacte amb l'aigua circumdant. Els artrpodes terrestres han incrementat les superfcies internes especialitzades en l'intercanvi de gasos. 

Els insectes i la majoria de les altres espcies terrestres tenen sistemes traqueals, que porten l'aire que va des d'uns porus anomenats espiracles situats a la cutcula de l'epidermis, fins a uns sacs aeris en l'interior del cos. Altres artrpodes utilitzen pulmons de llibre, unes brnquies modificades per a poder respirar aire. 

En els crancs terrestres les cambres de les brnquies, a vegades, tenen dues estructures diferents: una que utilitzen per respirar sota l'aigua, i un altre adaptada de manera especial per captar l'oxigen de l'aire, una mena de pseudopulm.

Excepcionalment, alguns artrpodes realitzen la respiraci cutnia. Algunes rees de les potes del cranc Birgus latro es cobreixen amb oxigen que poden absorbir per la membrana. 

 Aparell digestiu .



Els artrpodes tenen un aparell digestiu fora variat per de manera general es rectilini i se'n poden destacar tres parts: 
 L'estomodeu, d'origen ectodrmic, que comena a la boca amb els corresponents apndixs bucals, la faringe, l'esfag i altres cavitats.
 El mesodeu, endodrmic, zona on es realitza la digesti i l'absorci de l'aliment.
 El proctodeu, ectodrmic, que finalitza amb l'anus i que s on es fabriquen els excrements i es reabsorbeix l'aigua.

La digesti de l'aliment generalment s interna per en molts arcnids s externa; aboquen els sucs digestius damunt de les preses i posteriorment absorbeixen el producte resultant, que acaben de digerir en el mesodeu.

 Sistema circulatori .

El sistema circulatori s de tipus obert i el lquid circulatori o hemolimfa banya directament els teixits i rgans. Presenten un cor, l'rgan propulsor de l'hemolimfa, que est en posici dorsal, i uns vasos per on circula el lquid.

L'hemolimfa cont hemocianina, una protena que transporta l'oxigen basant-se en el coure. El coure s el responsable dels color blau de l'hemolimfa dels artrpodes, i s diferent de la sang dels vertebrats que s vermella perqu utilitzen hemoglobina, i cont ferro. L'hemolimfa s propulsada per una srie de cors, disposats dorsalment, i est en contacte directe amb els teixits. 

Els artrpodes sn protostomats. Hi ha un celoma, per queda redut a una cavitat minscula al voltant dels rgans reproductors i excretors, i la cavitat dominant del cos s un hemocel ple de l'hemolimfa, que banya els rgans directament.

 Sistema nervis .
 
El sistema nervis s de tipus ganglionar i est en posici ventral, a excepci de la massa ganglionar que forma el cervell que est per damunt de l'esfag. Presenten una estructura que s'assembla a la dels anlids, per amb ms complexitat. 

A ms del cervell, producte de la fusi de tres parells de ganglis, existeix una cadena ventral de ganglis, que conformen el sistema nervis central. A ms, diferenciat, hi ha un sistema nervis simptic, que estan relacionat amb el sistema central, i que innerva les vsceres.

 Reproducci i cicle vital .

En general sn dioics, s a dir, hi ha mascles i femelles, sovint amb un una clara diferenciaci o dimorfisme sexual. Hi ha, per, exemples d'hermafroditisme. La reproducci s sexual per hi ha casos de partenognesi. Sn ovpars, per existeixen exemples d'espcies ovovivpars i vivpars. 

El desenvolupament es realitza a travs d'una srie de fases juvenils o larvries, la metamorfosi, que en alguns casos implica grans diferncies morfolgiques.

 Classificaci.
Els artrpodes es classifiquen tpicament en cinc subflums, dels quals un est extingit:  

 Els trilobits varen ser un nombrs grup d'animals marins que varen desaparixer en l'extinci massiva succeda al final del Permi i el Trisic.
 Els quelicerats, que inclouen aranyes, cars, escorpins i altres animals relacionats. Sn caracteritzats per la presncia de quelcers.
 Els miripodes comprenen els milpeus, centpeus i d'altres parents; tenen molts segments al cos, cada un amb un o dos parells de potes. S'agrupen a vegades amb les hexpodes.
 Els hexpodes comprenen els insectes i tres petits ordres similars als insectes, amb sis potes torciques. De vegades s'agrupen amb els miripodes, en un grup anomenat Uniramia, encara que l'evidncia gentica tendeix a donar suport a una relaci ms propera entre hexpodes i crustacis.
 Els crustacis sn principalment marins amb algunes excepcions (ispodes) i es caracteritzen per tenir apndixs birramis. Inclouen gambes, crancs i molts d'altres.

Cal destacar que, des que el Codi Internacional de Nomenclatura Zoolgica no reconeix cap prioritat per sobre del rang de famlia dels animals, segons les fonts, els grans grups es poden trobar categoritzats de maneres molt diferents. 

A banda d'aquests grups essencials, hi ha tamb un cert nombre de formes fssils, principalment del Cambri inferior, incloent-hi els anomalocrids, Euthycarcinoidea  i Arthrogyrinus que sn difcils de situar. Tamb s'observa una manca d'afinitat bvia amb qualsevol dels grups principals o d'una afinitat clara amb uns quants d'ells.

 Filognia .
Durant moltes dcades, les relacions filogentiques dels celomats es van basar en la concepci dels articulats de Cuvier, un clade format per anllids i artrpodes. Nombroses anlisi morfolgiques moderns basats en principis cladistes han corroborat l'existncia del clade articulats, per exemple, Brusca & Brusca, Nielsen o Nielsen et al., entre d'altres.

No obstant, diverses anlisi cladstiques, como el de dades combinades de Zrzav et al (1998) estan arribant a la conclusi que anllids i artrpodes no estan directament ralcionats. La presncia de metamerizaci en anllids i artrpodes hauria de considerar-se, doncs, como una convergcia evolutiva. En canvi, aquests estudis proposen el clade Ecdysozoa en el qual els artrpodes mostren estretes relaciones filogentiques amb grups pseudocelomats, com els nematodes, nematomorfs, priaplids i quinorrincs, por la presencia compartida de una cutcula quitinosa que s mudada (cdisi) peridicament.

La filognia interna dels artrpodes ha estat molt controvertida, amb una enfrontada polmica entre los partidaris del monofiletisme i els del polifiletisme. 
Snodgrass
y Cisne
han defensat el monofiletisme, malgrat que el primer contempla els Artrpodes dividits en aracnats + mandibulats, i el segon els considera dividits en esquizoramis i atelocerats. Tiegs & Manton van defensar el difiletisme, amb els artrpodes dividits en esquizoramis + uniramis i els onicfors como grupo germ de miripodes + hexpodes. Posteriorment, Manton i Anderson van defensar el polifiletisme del grup (veure Uniramia).

Amb l'aparici dels primers estudis basats en dades moleculars i anlisi combinades de dades morfolgiques i moleculars, sembla que l'antiga polmica sobre monoflia i poliflia ha quedat superada, ja que tots ells corroboren que els artrpodes sn un grup monofiltico en el qual inclouen tamb els onicfors i tardgrads (el clade s'ha denominat panartrpodes); la majoria tamb proposen l'existncia del clade mandibulats. No obstant, han sorgit noves controvrsies, sobretot al voltant de dues hiptesis alternatives mtuament excloents que sn motiu de dabat en nombrosos articles sobre filognia i evoluci dels artrpodes: atelocerats (miripodes + hexpodes) (Wheeler) (cladograma A) versus pancrustacis (crustacis + hexpodes) (Giribert & Ribera) (cladograma B):


A


B



Els estudis ms recents tendeixen a suggerir que els crustacis podrien ser un grup polifiltic per la sorprenent posici dels collmbols, considerats fins ara un grup d'hexpodes. Els miripodes i el quelicerats anirien dins el clade Paradoxopoda i els insectes dins els Myriochelata al costat de certs grups de crustacis.

El segent cladograma mostra les esmentades relacions filogentiques entre els principals grups d'artrpodes existents, obtingudes amb les seqncies de ADN mitocondrial. S'han destacat en rosa els taxons que sn considerats crustacis en les classificacions tradicionals per tal d'emfatitzar les grans discrepncies entre les filognies tradicionals i les moleculars 



Vegeu tamb.
 Artropoditzaci;

 Referncies .


Enllaos externs.


 Informaci bsica sobre els artrpodes ;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59358" title="Martorell (llinatge)" nonfiltered="3216" processed="3209" dbindex="23544">
Els Martorell eren un llinatge gandienc dels segles XIV i XV, al qual pertanyia, com a figura ms destacada, l'autor Joanot Martorell.

Situaci familiar.
Els Martorell, que pertanyien a la mitjana noblesa, apareixen documentats a Gandia des de l'any 1373. En Guillem Martorell, avi d'en Joanot, fou membre de la tresoreria reial. L'any 1400 s'installaren a Valncia, on la famlia viur la seua poca de major esplendor. El document d'empadronament d'en Guillem Martorell diu literalment: " L'honrat Guillem Martorell qui solia habitar en la vila de Gandia e de present habita en la ciutat de Valncia en la parrquia de Sent Bertomeu renuncia a la habitaci e veynatge de la dita vila..."  , i porta la data del 13 de febrer de l'any 1400. Tant en Guillem com en Francesc, oncle i pare respectivament de l'escriptor, ostentaven importants crrecs en l'administraci reial i, a ms, tenien possessions a Murla, Xal i Llber. L'any 1420, en l'expedici d'Alfons el Magnnim a Crsega i Siclia, hi anaren uns que els deien Francesc, Galceran i Jofr Martorell, que perfectament podrien ser el pare i dos germans del novellista. Traspassat en Francesc l'any 1435, comen un perode de decadncia, tant econmica com social, per als Martorell.

L'enlla Francesc-Damiata.
La celebraci.
En Francesc Martorell es cas amb Damiata Abell (o Mompalau) el 14 de febrer de 1397 a la ciutat de Gandia, amb l'assistncia del marqus de Villena i la seua esposa i d'Alfons el Vell i Violant d'Arens, futurs ducs de Gandia.

els acords.

Les capitulacions matrimonials s'havien atorgat davant del notari gandienc Esteve Corts, i contenien les segents disposicions:
Na Damiata aportava al matrimoni un dot de 25.000 sous.
A en Francesc corresponia fer el creix o augment de 12.500 sous sobre el dot de na Damiata.
En Guillem Martorell donava propter nuptias al seu fill les alqueries de la Murta i Benibrahim (l'actual Benibrai) a Xal, que produen a l'any uns 5.000 sous.
Madona Amada, via materna d'en Francesc, tamb li feia un llegat al seu nt, per al document no s'especifica en qu consistia. El que s que queda ben clar s que la deixa noms podr adquirir-la quan els seus pares hagen mort: "...aprs bit del dit en Guillem Martorell, pare seu, e de sa mare, el dit Francesch lo haia e no abans.";

la transcendncia.

Na Damiata era filla d'en Bernat Abell i la seua primera esposa que li deien Agns. En Bernat es dedicava a l'administraci i recepci de tributs. L'enlla d'en Francesc Martorell i na Damiata Abell supos l'aliana de dues famlies que tenien en com les segents circumstncies: la possessi d'una fortuna considerable i el fet d'estar al servei de l'administraci reial.

els descendents.
En Francesc i na Damiata tingueren 9 fills:
Galceran Martorell, que fou senyor de Llber.
Guillem Martorell, d'igual nom que el seu avi i el seu oncle i de qui no se'n t cap altra referncia biogrfica.
Isabel Martorell, casada amb Ausis March, a qui transmet mortis causa els llocs del Rfol de Xal, Cuta, Traella, Benibder i el Rfol de Famut.
Aldona Martorell;
Joanot Martorell;
Jaume Martorell, que fou senyor de Masserof.
Jofr Martorell;
Damiata Martorell;
Llus Martorell, que era canonge a Lleida. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59359" title="Thermus aquaticus" nonfiltered="3217" processed="3210" dbindex="23545">

Thermus aquaticus s una espcie de bacteri que es caracteritza per tolerar altes temperatures; per aix mateix s la font de l'enzim resistent a la temperatura Taq polimerasa, un dels me s importants en la biologia molecular ja que s el principal en les PCR. Thermus aquaticus s un dels molts bacteris termoflics que pertanyen al grup Deinococcus-Thermus.

Histria.
El 1969, Thomas Brock i Hudson Freeze de la Universitat d'Indiana van informar d'una nova espcie de bacteri que varen anomenar Thermus aquaticus. .

Biologia.
Pospera als 70 Celsius per no pot sobreviure a temperatures de 50-80 C (122-176 F).s un auttrof, el que vol dir que realitza la 
fotosntesi per obtenir l'aliment. Va ser allat de gueisers del Parc Nacional de Yellowstone.

Enzims de T. aquaticus.
T. aquaticus ha esdevingut fams com a font de protenes termoestables, particularment la Taq polimerasa descrita ms avall:
Aldolasa;
Els estudis sobre aquest bacteri termoflic es van centrar sobretot en provar d'entendre com podia contenir enzims que a diferncia de la gram majoria poguessin mantenir-se estables a tan elevades temperatures. El 1970 Freeze i Brock varen publicar un article descrivint una aldolasa termostable on se'n mostraven les claus.
polimerasa d'ARN;
La primera polimerasa d'ARN allada de Thermus aquaticus el 1974. Era ADN depenent i es caracteritzava per ser molt termoestable.
polimerasa d'ADN;
Article principal: Taq polimerasa;
El 1976 es va allar la polimerasa d'ADN. En aquest cas el fet de ser termoestable (temperatura ptima de 80C) es va convertir en un avantatge transcendental en la mecanitzaci de la PCR comenant a fer-se realitzables els primers anlisis en massa d'ADN.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59371" title="PCR" nonfiltered="3218" processed="3211" dbindex="23546">

 Biologia molecular: la Reacci en cadena de la polimerasa, de les sigles en angls de Polymerase Chain Reaction.
 Poltica: el Partidul Comunist Romn, el Partit Comunista Romans.
 Poltica Catalana: el Partit Catalanista Republic. Alguns dels seus membres varen formar part dels governs republicans de la Generalitat.
 Cooperaci: Un projecte de coneixement de la realitat, sovint, de tipus cooperatiu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59374" title="Arisba" nonfiltered="3219" processed="3212" dbindex="23547">
Arisba fou una ciutat de Msia entre Percote i Abidos, a la riba del riu Seillis. Fou una colnia de Mitilene fundada segons la llegenda per Scamandrios i per Ascanios, fill d'Enees.

L exrcit d'Alexandre el gran es va concentrar a Arisba desprs de passar l'Hellespont.
Els glates, quant van passar a sia, van ocupar la ciutat per foren derrotats all pel rei Prsies de Bitnia el 216 aC.

S han trobat encara monedes de la ciutat del temps de Traj.

Un altra ciutat anomenada Arisba a l illa de Lesbos fou destruda per un terratrmol.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59375" title="Pokmon" nonfiltered="3220" processed="3213" dbindex="23548">


Pokmon (    , pokemo'n en japons) s una franqucia de videojocs de Nintendo per a diverses plataformes, especialment la Game Boy. Se n'ha fet anime, manga, cartes colleccionables, joguines i moltes altres coses. El nom Pokmon s una mescla dels mots "pocket monsters" (          Poketto Monsut ), que sn el seu nom japons i traduit seria "monstres de butxaca".

Pokmon s tamb el nom collectiu per les criatures fictcies dins l'univers de Pokmon. La franqucia t 493 monstres nics. Aquestes figures comenaren essent 151 - comptant el rar Mew - als jocs originals.

Orgens.

L'univers de Pokmon va ser creat per Satoshi Tajiri, que el va concebre a partir de la seva afici infantil de colleccionar insectes. El joc va ser llanat per primer cop al Jap el 1996, i la franqucia arrib a l'occident el 1998. 

Els jocs Pokmon permeten als jugadors atrapar, colleccionar i entrenar criatures amb diferents habilitats, i fer-los combatre entre ells per augmentar llur fora i que evolucionin en Pokmon ms poderosos. Els Pokmon mai sagnen ni moren, noms es desmaien. Aix era important per a Tajiri, ja que no volia crear un joc amb violncia gratuta.

Primera generaci.
Comen amb Pokmon Vermell i Pokmon Blau. Presentava els 151 Pokmon original, aix com els conceptes bsics d'intercanvi i combat Pokmon. Al Jap, la primera generaci va incloure Pokmon Verd, Blau i Vermell, mentre que a l'occident noms arribaren Pokmon Vermell i Blau. A Europa i a Amrica, aquesta generaci de jocs va ser completada per Pokmon Groc, en qu el jugador comenava amb un Pikachu que es negava a entrar a la Pokball. Aquestes versions del joc tenien com a escenari la regi de Kanto. Aquesta generaci tamb tenia un entrenador rival contra el qual el jugador s'enfrontava diverses vegades, aix com el Team Rocket; tanmateix, Pokmon Vermell i Blau es concentren en el Team Rocket en la seva totalitat, mentre que Jessie, James i Meowth noms apareixen a Pokmon Groc.

Segona generaci.
Comen amb Pokmon Or i Pokmon Plata. Aquesta generaci presentava cent nous Pokmon, la capacitat de collir baies amb qualitats curatives, aix com el concepte d'equipar Pokmon amb objectes, criar Pokmon, Pokmon bebs i Pokmon rars d'aparici a l'atzar tals com Suicune, Entei o Raikou (els tres gossos llegendaris), que apareixen a l'atzar arreu de la nova regi de Johto. Per primer cop, apareixen els Pokmon brillants. Aquests jocs tamb presentaren dos nous tipus de Pokmon, els Pokmon d'acer i .

Una altra novetat d'aquests jocs incloa el Pokgear, que consistia de
Un telfon mbil per a comunicar-se amb entrenadors dins el joc per conversar-hi o reptar-los a un combat.
Una rdio on l'estaci de rdio triada influeix en els Pokmon salvatges que es troba el jugador. Tamb hi ha una estaci de rdio que diu on es troben certs Pokmon.
Una funci de rellotge que inclou l'hora i el dia de la setmana aix com la capacitat de canviar entre horari d'estiu o d'hivern. Aix est relacionat a l'aparici i evoluci de certs Pokmon en certs dies o hores del dia. Tamb forma part d'un sistema de dia i nit en qu el sol brillava de 6h a 18h, i de 18h a 6h es feia fosc.

Aquesta generaci va ser completada amb Pokmon Cristall, que va ser el primer dels jocs que oferia moviments dels Pokmon quan es trobaven i senyals que indicaven l'entrada a una ruta, poble, edifici o cova. La versi Cristall tamb presentava una lleugera modificaci en l'aparici dels 3 gossos llegendaris, ja que el jugador es troba amb Suicune i el pot atrapar. Nogensmenys, els altres dos gossos han de ser capturats del mode normal.

Tercera generaci.
Comen amb Pokmon Rob i Safir, i present nous elements tals com 135 Pokmon nous, Habilitats Pokmon, Concursos Pokmon, i batalles Pokmon dobles. Nogensmenys va desaparixer el sistema dia i nit de l'anterior, tot i que les hores del dia es mantingueren i alguns Pokmon noms evolucionen a certes hores. El tercer joc d'aquesta srie s Pokmon Maragda, que torn al model de telfon mbil de l'anterior generaci amb la capacitat afegida de contactar amb Lders de Gimnasos per combatre-hi de nou, per en aquesta versi no es poden eliminar contactes. Tamb hi apareixen animacions dels Pokmon. 

Aquestes 3 versions aparegueren a la Game Boy Advance. Tamb s'hi poden plantar baies que floreixen segons el temps, o construir bases secretes en arbres o coves, i en les quals es poden posar objectes decoratius, mobles, plantes, peluixos...

Quarta generaci.
Ha comenat amb Pokmon Diamant i Perla, i continuar amb Pokmon Plat per la Nintendo DS. Alguns dels nous Pokmon d'aquesta generaci ja han aparegut a la setena i vuitena pellcula de Pokmon ( i Mew and the Wave Guiding Hero: Lucario) aix com en material promocional de Pokmon XD i Pokmon:Fushigi no Dungeon Blue & Red. Els Pokmon de quarta generaci que es coneixien sn: Weavile (evoluci de Sneasel), Bonsly (preevoluci de Sudowoodo), Lucario, Mime Jr. (preevoluci de Mr. Mime) i Munchlax (preevoluci de Snorlax).
Des de qu va sortir la versi de Pokmon Diamant i Perla en japons s'han revelat tots els Pokmon que hi sortiren, molts ms que tenen relaci amb altres que ja se sabien com Electivire, l'evoluci d'Electabuzz, i Magmortar, l'evoluci de Magmar. Tamb hi ha Pokmon que abans existien i que tampoc no se n'ha inventat cap preevoluci ni evoluci en aquesta generaci, com ara Wurmple i Zubat.
A ms inclou les segents novetats:
Un mapa completament nou que inclou una illa gran (basada en la regi de Sinnoh), una illa on s'hi pot anar desprs de l'Elite Four i algunes altres.
Ms de 100 Pokmon nous.
Un Pokrellotge, molt semblant al Pokgear de la segona generaci, per amb ms funcions. Els dies i les hores tamb intervenen en algunes coses, com ara les evolucions o la ubicaci de diversos Pokmon.

Videojocs.
 


Els videojocs Pokmon originals van ser jocs de rol japonesos amb un element d'estratgia, i creats per Satoshi Tajiri per la Game Boy.

S'han venut 143 milions de cpies de jocs Pokmon. Aix el converteix en la segona srie de jocs ms venuda de tots els temps desprs de la srie Mario de Nintendo.

Cada generaci de jocs Pokmon fins ara ha seguit un model de dues versions complementries seguides ms tard per una altra versi amb alguns extres.

Tamb se n'ha fet altres tipus de jocs, tals com pinballs, animals virtuals, fotografia simulada i curses. Alguns d'aquests jocs tamb tingueren generacions que els continuaren.

Combat.
Quan un Pokmon salvatge ataca o un entrenador et repta canvia el mode de joc. En aquell moment podrs lluitar contra el Pokmon salvatge o contra el Pokmon de l'entrenador. Tens quatre opcions:
Lluitar: El Pokmon actiu s'aprofita dels seus poders per rebaixar els PS (punts de salut) del Pokmon rival.
Pokmon: Es pot canviar el o un dels Pokmon que lluiten per un que no ho fa, excepte quan est o estan atrapats (els que lluiten) o que els que no lluiten estan debilitats.
Motxilla: Es pot usar un tem si s possible. Vegeu Items Pokmon;
Fugir: Es pot escapar o provar d'escapar en un combat salvatge, per s impossible fer-ho contra un entrenador.
En algunes rees o en alguns moments dels jocs, per, es redueix el nombre d'accions possibles i/o n'apareixen de noves.

Llista de jocs Pokmon.

Jocs per Game Boy-DS.

Pokmon Verd;
Pokmon Vermell;
Pokmon Blau;
Pokmon Groc;
Pokmon Or;
Pokmon Plata;
Pokmon Cristall;
Pokmon Rob;
Pokmon Safir;
Pokmon VermellFoc;
Pokmon VerdFulla;
Pokmon Maragda;
Pokmon Diamant;
Pokmon Perla;
Pokmon Plat;

Jocs per N64-GameCube.

Hey You, Pikachu!;
Pokmon Snap;
Pokmon Stadium;
Pokmon Stadium 2;
Pokmon Puzzle League;
Pokmon Box;
Pokmon Channel;
Pokmon Master Arena;
Pokmon Colosseum;
Pokmon XD;

Jocs per Game Boy-DS no de rol.

Pokmon Pinball;
Pokmon TCG;
Pokmon TCG 2;
Pokmon Play It!;
Pokmon Puzzle Challenge;
Pokmon Pinball: Rub i Safir;
Pokmon Dash!;
Pokmon Trozei;
Pokmon Mysterious Dungeon;
Pokmon Ranger;
Pokmon Mini;
Pokmon Pikachu;
Pokmon Ranger Batonnage;

Anime.



L'anime Pokmon explica la histria d'Ash Ketchum (Satoshi en japons), que viatja per Kanto, les Orange Islands, Johto i Hoenn per convertir-se en el ms gran Mestre Pokmon. Ash s acompanyat per Brock, lder del Gimns de Pewter City, i Misty, germana petita de les Lders del Gimns de ciutat Celeste. A la regi de Hoenn, l'acompanya l'entrenadora de Pokmon Aura i el seu germ petit Max.

Desprs, Ash torna a la regi de Kanto i visita noves rees amb el seu equip actual. En aquesta part del seu viatge torna a tenir la companyia de Misty.

Joc de cartes.



El Pokmon Trading Card Game s un joc de cartes colleccionables basat en Pokmon. Inicialment, va ser publicat per Wizards of the Coast.

Tanmateix, amb el llanament dels jocs de Game Boy Pokmon Rub i Safir, Nintendo recuper el joc de cartes i comen a publicar cartes per si mateixa. 

El 1998, Nintendo llan una versi per Game Boy Color del joc de cartes. Aquest joc incloa versions digitals del conjunt original de cartes i de les dues primeres expansions (Jungla i Fssil) aix com algunes cartes exclusives de la versi digital.

Vegeu tamb.
Menjar Pokmon;
Items Pokmon;
Moviments Pokmon;

Enllaos externs.
Pokmon Japan, pgina oficial ;
Pokmon TCG, pgina oficial ;
Pokmon.com, pgina oficial ;
Pokmon Europa, pgina oficial ;
Parc Pokmon a Nagoya, Jap ;
Pokmon Safari, pgina no oficial ;
Jocs de Pokmon, pgina no oficial ;
 ;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59380" title="Gel d'electroforesi" nonfiltered="3221" processed="3214" dbindex="23549">


Els gels d'electroforesi sn un grup de tcniques emprades pels cientfics per separar molcules, basades en les seves caracterstiques fsiques tals com la mida, la forma o el punt isoelectric. Els gels d'electroforesi sn normalment realitzats amb propsits analtics, per tamb tenen molta utilitat com a tcnica preparativa per a purificar parcialment molcules abans d'emprar altres tcniques com l'espectrometria de masses, la PCR, la clonaci, la seqenciaci d'ADN o a transferncies immunes per a la posterior caracteritzaci.

La primera part, gel, fa referncia a la matriu emprada a separar les molcules. En molts casos el gel s un polmer entrellaat amb una densitat de porus que pot ser controlada en la creaci del gel. En separar protenes o petites seqncies d'cids nucleics (ADN o ARN) el gel sol ser fet per diferents concentracions d'acrilamida. En canvi, per separar llargues seqncies d'cids nucleics (ms d'un centenar de bases), la matriu preferida s la d'agarosa. En ambds casos, el gel formar un slid de base porosa amb aspecte semblant a la gelatina que permetr el pas del components. L'acrilamida, en contrast a la poliacrilamida, s una neurotoxina que requereix ser manegada amb cura en el laboratori.

La segona part, "electroforesi", fa referncia la fora electromotriu (FEM) que s emprada per empnyer o estirar les molcules a travs de la matriu de gel; collocant les molcules en els pouets dels gels i aplicant-hi un corrent elctric les molcules es mouran a travs de la matriu a diferents velocitats, cap a l'node si est carregada negativament o cap al ctode si est carregada positivament (cal fer notar que el gel d'electroforesi opera com a una cllula electroltica i que per tant l'node s positiu i el ctode negatiu). En el cas dels cids nucleics, de naturalesa cida, la direcci d'emigraci s dels elctrodes negatius cap als positius.

Les protenes, per l'altra banda, tenen diferents crregues i formes complexes, de manera que no migraran en els gels a similars velocitats. Les protenes, per tant, sn normalment desnaturalitzades en presncia de detergent com SDS/SDP que cobreix la protena amb una crrega negativa.  Generalment, la quantitat d'enllaos al SDS est relacionada amb la mida de la protena, de manera que les protenes desnaturalitzades resultants tenen un total de crrega negatiu i una proporci massa/crrega similar. En aquestes condicions les diferncies de velocitat entre protenes es deuen bsicament a la mida, no a la crrega ni a la forma tridimensional.

Desprs de l'electroforesi, quan les molcules ms petites ja han arribat fins a l'node, les molcules d'inters del gel poden ser tenyides per a fer-les visibles. Sn molt emprats el bromur d'etidi, la plata i el blau de Coomassie. Tamb hi ha altres mtodes de detecci: per exemple, per luminescncia en exposici a llum ultraviolada. Si les molcules a ser separades contenen toms marcats radioactivament, es pot fer una autoradiografia per a detectar-los.

Si s'ha de fer crrer diferents barreges aquestes es posaran en diferents pouets els uns al costat dels altres i es desplaaran en parallel per carrils individuals. Depenent del nombre de molcules cada carril mostra una separaci entre els diferents components: una banda per component. La separaci incompleta dels components pot conduir a les bandes sobreposades o a llapisades indistingibles representant mltiples components no caracteritzats.

Les bandes en diferents carrils que quan deixen de ser sotmeses al corrent estan a la mateixa distncia de l'inici contenen molcules que han passat a travs del gel a la mateixa velocitat, cosa que habitualment ve a significar que tenen les mateixes dimensions. Hi ha diversos marcadors disponibles en el mercat que contenen una barreja de molcules de dimensions conegudes. Si un d'aquests marcadors ha corregut en el seu carril parallelament a una mostra llavors es pot dir que tenen el mateix pes molecular. En cas que la mostra estigui en posici intermitja entre marcadors es pot aproximar el seu pes mitjanant una recta de regressi de les distncies del marcador i interpolant-ne la distncia de la mostra. La distncia a la que viatja una banda s aproximadament inversament proporcional al logaritme de la mida de la molcula.

Tipus.
Electroforesi capillar;
Electroforesi d'ADN;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59383" title="Armrica" nonfiltered="3222" processed="3215" dbindex="23550">
Armrica s la regi de la Gllia que correspon, aproximadament, a l'actual Bretanya, nom derivat del cltic ar (proper) i mor (la mar).

Vivien a Armrica, segons Juli Csar, les tribus dels curiosolitis, els rhedonis, els ambibaris, els cacletis, els osismis, els lexovis, els venetis i els unellis. 

Csar no esmenta els nannetis que se sap que vivien a la part oriental del Loira, prop de la desembocadura. Els abricantuis, els viducassis i els baiocassis, i potser tamb els corisopitis, vivien tamb a Armrica. 

Les tribus d'Armrica es van confederar en temps de Csar, i la tribu principal eren els venetis.
Plini el Vell esmenta els armoricis probablement referit als habitants d'Armrica.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59385" title="Arpi" nonfiltered="3223" processed="3216" dbindex="23551">
Arpi fou una ciutat de la Pulla.

La seva fundaci s atribueix a Diomdes d'Argos que li va donar el nom de Argos Hippium del que Arpi fou una corrupci (passant per Argyrippa). No obstant probablement no fou una colnia i noms devia rebre l influencia grega.

Histricament no apareix fins a la guerra entre Roma i Samni, quant va donar provisions al cnsol rom Papirius durant el setge de Lucria (320 aC).

Probablement va continuar com aliada de Roma, i va mantenir la fidelitat durant l expedici de Pirrus d'Epir, participant amb un contingent de 4000 soldats i 400 cavallers a la batalla d'Asculum.

Durant la segona guerra pnica el seu territori fou assolat per Annbal (217 aC) i desprs de la batalla de Cannas va obrir les seves portes al general cartagins que va passar el hivern a la regi, i la va dominar fins el 213 aC quant els seus habitants van deixar entrar a Fabius Maximus, tot i que hi havia una guarnici cartaginesa d uns cinc mil homes. La guerra va portar la decadncia i ja no torna a aparixer a l'histria fins que Csar va ser all en el seu cam cap a Brundusium.

La ciutat, tot i que va perdre importncia, va seguir existint durant l imperi. I en temps de Constant fou seu d un bisbe. Mes tard fou destruda per no se sap quant.

Correspondria a unes restes anomenades avui Arpa que es troben a uns 5 km de Foggia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59386" title="Arpinum" nonfiltered="3224" processed="3217" dbindex="23552">
Arpinum fou una ciutat romana, originriament dels volscs. Fou ocupada pels samnites abans del 305 aC i aquest any la van ocupar els romans. El 302 aC va obtenir drets de ciutats per sense dret de sufragi, dret que no va assolir fins el 188 aC en qu la ciutat fou inclosa dins la tribu Cornlia. Fou un municipi rom de certa importncia i fou part de la primera regi i va subsistir durant l'edat mitjana.

All van nixer Gai Mari i Tuli Cicer; el primer era plebeu per el darrer era de rang eqestre. Cicer tenia una vila a la ciutat, a la riba del riu Fibrenus.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59399" title="Transcripci" nonfiltered="3225" processed="3218" dbindex="23553">

lingstica: representaci de paraules o textos originriament escrits amb un sistema d'escriptura A mitjanant un sistema d'escriptura d'arribada B. Vegeu transcripci lingstica.
gentica i bioqumica: procs pel qual la informaci gentica codificada a una molcula d'ADN es copia en una molcula d'ARN. Vegeu transcripci gentica.
Msica: Transcripci (msica).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59414" title="Polimerasa d'ADN" nonfiltered="3226" processed="3219" dbindex="23554">

La polimerasa d'ADN, DNA Polimerasa o el seu acrnim DNApol s una protena enzimtica encarregada de duplicar les cadenes d'ADN durant la replicaci. Les ADN polimerases catalitzen la polimeritzaci dels dNTPs (desoxirribonucletids) juntament amb una cadena d'ADN que actua de plantilla o motlle durant la replicaci de l'ADN. 

Actualment s present en la totalitat d'ssers vius i indispensable per a la seva pervicncia.

Caracteritzaci bioqumica de la ADN polimerasa I d'E. coli.
Funcionament cataltic.
L'ADN polimerasa ocupa el paper central en la sntesi de noves cadenes de ADN. En cada forca de replicaci, l'ADN polimerasa i altres protenes intervenen en la sintesi de les noves cadenes de ADN complementries respecte a les dues cadenes parentals. Durant aquest procs, l'ADN polimerasa reconeix una base nucleotdica no aparellada de la cadena parental i la combina amb un nucletid lliure que t la base complementria correcta. A continuaci, l'ADN polimerasa catalitza la formaci de nous enllaos covalents que lliguen el fosfat del nucletid lliure entrant amb el sucre del nucletid prviament agregat en la cadena filla en creixement. D'aquesta forma, l'ADN polimerasa sintetitza l'esquelet de sucre-fosfat de la cadena filla.

Desprs de l'acci de l'ADN polimerasa I (E.coli), i una vegada s'han eliminat i afegit al voltant d'unes 10 bases, interv l'enzim ADN lligasa, que uneix els extrems lliures del fragment recent format amb la resta de la cadena, recuperant aix el ADN la seva estructura normal. La propietat de les ADN polimerases per a replicar brins d'ADN s'utilitza per a la reacci en cadena per la polimerasa o PCR, per tal d'obtenir un gran nombre de cpies d'un fragment de ADN particular, amplificant-lo per a propsits d'investigaci o de diagnosi. 

 Mode d'operaci.

En cada forquilla de replicaci, l'ADN pol i altres enzims sintetitzen dues noves cadenes d'ADN que sn complementries respecte a les 2 cadenes originals. Durant aquest procs, l'ADN polimerasa reconeix una base nucleotdica no aparellada de la cadena original i la combina amb un nucletid lliure que t la base complementaria correcta. Desprs, l'ADN pol catalitza la formaci de nous enllaos covalents que lliguen el fosfat del nucletid lliure entrant amb el sucre del nucletid previament agregat a la cadena filla en creixement. D'aquesta forma, l'ADN pol sintetiza l'esquelet de sucre-fosfat de la cadena filla.

Funcions especfiques.
 Reconeixer l'estructura de l'ADN de cadena nica i unir-s'hi.
 Reconeixer els diferents nuclesids;
 Catalitzar l'esterificaci de l'cid pirofosfric d'un nuclesid amb l'extrem de la cadena d'ADN en sntesi.
 Avanar en sentit de lectura.
 Capacitat de corregir errors.
 D'altra banda, en el procs de transcripci de l'ADN, copiant l'ADN d'una de les cadenes de nucletids, per aquest cop, la cpia es realiza en forma d'ARN, tamb de forma complementaria (A per U, C per G).

Biotecnologia de les ADNpol.
Actualment les reaccions en cadena de la polimerasa o PCR de l'acrnim angls Polimerase Chain Reaction sn mediades per ADNpol procedents d'organismes adaptats a l'escalfor com poden ser Thermus aquaticus (Taq pol ) o Pirococcus furiosus.
Aquestes tenen la caracterstica de no malmetre's durant l'esclafament en la fase de desnaturalitzaci de l'ADN en cada cicle i per tant no cal addicionar nova ADNpol en cada nou cicle.

Articles relacionats.
 Mitosi;
 Meiosi;
 Replicaci de l'ADN;
 Brou primitiu;

Protenes






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59427" title="Transcripci lingstica" nonfiltered="3227" processed="3220" dbindex="23555">
En lingstica la transcripci s la representaci en una llengua amb un sistema d'escriptura determinat, de paraules o textos que originalment estan escrits amb un sistema d'escriptura diferent, tot intentant de reproduir en la llengua de dest la pronunciaci original del text (a diferncia de la simple transliteraci). Tamb s'anomena transcripci a l'acte d'escriure un discurs oral, per exemple en una entrevista o un judici. 

Vegeu tamb.
Transcripci del catal al japons;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59440" title="Transliteraci" nonfiltered="3228" processed="3221" dbindex="23556">
En lingstica, transliteraci s la representaci de paraules o textos escrits amb un sistema d'escriptura determinat de partida, fent servir carcters d'un sistema d'escriptura de dest, de forma que existeix una correspondncia entre els carcters de tots dos sistemes d'escriptura. Es diferencia de la transcripci en qu aquesta es basa en la fonologia original del text a transcriure, mentre que la transliteraci es basa en l'escriptura del text, independentment de com es pronuncii. 

Vegeu tamb.
: Les normes de transliteraci que es fan servir a la Viquipdia en catal.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59454" title="Arezzo" nonfiltered="3229" processed="3222" dbindex="23557">


Arezzo s una ciutat de Toscana, capital de la provncia d'Arezzo, que antigament es deia Arretium, i era a Etrria.  Est a 296 m sobre el nivell del mar i el seu terme t una superfcie  de 386 km. La ciutat t al tom dels cent mil habitants (2005) i una densitat de 390 habitants per km. Els seus habitants es diuen aretins.

Situada a la part alta de la vall de l'Arnus (Arno) a uns 7 km del riu. Antigament la Via Cldia l unia amb Florncia i el seu territori incloa la vall alta de l'Arno, una part de la vall del Tiber, i la vall del Clanis.

 Histria antiga .
Arretium fou fundada pels umbres, desprs s hi van establir els etruscs i fou una  Lucumnia, s a dir, una residncia reial i una de les 12 ciutats de la confederaci etrusca,  segurament la ms important de les dotze, a 30 km es trovaba Tifernum Tibierinum. En temps del rei Tarquini el superb de Roma, les ciutats etrusques d'Arretium, Clusium, Volaterrae, Rusellae, i Vetulonia, es van unir als llatins i sabins contra Roma, per desprs la ciutat desapareix de l'histria per molt de temps.

El 309 aC onze de les dotze ciutats etrusques es van aliar contra Roma, i la que va quedar fora de l aliana era Arretium i el 308 aC apareix signant una pau de 30 anys amb Roma. El 294 aC van entrar a l aliana etrusca contra Roma per van haver de demanar la pau i signar una treva per 40 anys. Sembla que van seguir algunes discrdies civils i va acabar passant a Roma, probablement desprs de la victria romana sobre les ciutats etrusques al llac Vadimone (309 aC), per no se sap quan va ser exactament. La ciutat es va revoltar per la revolta fou dominada pel consol Terentius Varronus.

El 238 aC fou assetjada pels gals snons i un exrcit rom fou derrotat a les rodalies per la ciutat va resistir als gals. A la Segona Guerra Pnica fou una base militar dels romans, i al final de la guerra hi va haver sospites sobre la fidelitat de la ciutat, per Marc Claudi Marcel III va prevenir qualsevol intent de revolta. El 205 aC la ciutat va donar armament i equip a Escipi. El 198 aC es va construir la via fins a Bonnia sobre una precria via ja existent.

A la guerra social fou partidria de Caius Marius i fou castigada per Sulla que va treure als seus habitants el dret de ciutadania romana i els hi va confiscar les terres. Ms tard molts habitants foren actius a la conjuraci de Catilina.

Fou una de les primeres ciutats ocupades per Juli Csar desprs de creuar el Rubic. En temps d'August s'hi va establir una colnia i va rebre el ttol de Arretium Julium. En aquest temps els ciutadans es dividien en els cossos dels Aretini Veteres, Aretini Fidentes, i Aretini Julienses. 

La seva decadncia va venir principalment per la crisis de l indstria dels objectes de coral, que era l'activitat principal de la ciutat, i per les noves vies de comunicaci que van afavorir a Florncia. Al segle III ja era seu d un bisbe i s esmenten els primers mrtirs: Sant Lorentinus, Sant Pergentinus i Sant Donat (que fou el segon bisbe de la ciutat, assassinat el 7 d'agost del 304).

Es van trobar a Arretium una quimera de bronze i unes esttues de Minerva i Aratore, tamb de bronze, exemples d art etrusc. Es diu que Mecenes era originari de la ciutat.

Envada per gots, llombards i francs, va patir poc d aquestes invasions i encara en va rebre privilegis. Els bisbes van obtenir la senyoria de la ciutat. El 1098 es van instituir els consols. Al segle XII Arezzo tenia uns vint mil habitants i es dividia en quatre barris (Porta Crucifera, Porta de Sant Andrea, Porta del Forum i Porta del Borgo) i vers el 1200 van sorgir les associacions i fraternitats i es van construir edificis notables con la catedral, l'esglsia de la Pieve de Santa Maria, Sant Domenico, Sant Francesc, el palau del consell i alguns altres. Al mateix temps van iniciar-se les lluites contra les venes Siena i Florncia, que el 1288 es van aliar i van assetjar Arezzo sense xit. Per l any segent els florentins aliats als gelfs toscans van derrotar a les forces de la ciutat a la batalla de Campaldino on va morir el bisbe Guglielmino Ubertini; el poder va passar a la famlia Tarlati, destacant Guido Tarlati, bisbe el 1312, que es va aliar a Forl governada pels Ordelaffi. El bisbe Guido Tarlati va morir i les lluites civils van debilitar la ciutat i finalment Florncia la va poder comprar per quaranta mil florins el 1384 a la companyia di Ventura d'Enguerrand de Coucy.

La ciutat no es va resignar fcilment a aquest domini, que va continuar desprs amb els ducs de Toscana. Al segle XVI la ciutat es va tornar a empobrir desprs d'un perode de recuperaci dificultat per l'existncia de grans latifundis. Tamb es va produir algun terratrmol. Desprs del domini francs a l'poca napolenica el 1815 la dinastia Habsburg-Lorena fou restaurada fins que el 1860 tota la Toscana va passar a Itlia.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59462" title="Arsia Silva" nonfiltered="3230" processed="3223" dbindex="23559">
Arsia Silva fou un bosc situat entre Roma i Ves on es va lliurar una batalla entre Ves (aliada a Tarqunia) i els exiliats Tarqunis, i Roma. Per part dels romans dirigien l exrcit els consols Brutus i Valerius Poplicola. Aruns, fill de Tarquini, i Brutus, van morir a la batalla.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59468" title="Arsinoe" nonfiltered="3231" processed="3224" dbindex="23560">


Arsinoe, nom de diverses princeses i reines d'Egipte sota els Lgides;
Arsinoe I (300 aC-?);
Arsinoe II (vers 316 aC- vers 250 aC), reina de Macednia i de Trcia.
Arsinoe III (246 aC-205 aC);
Arsinoe IV fou reina d'Egipte el 48 aC.
Arsinoe de Cirene (s. III aC);
Arsinoe de Macednia, (367 aC-?), mare de Ptolemeu I Ster;

Nom de diverses ciutats fundades en honor de princeses anomenades Arsinoe:
Arsinoe (Egipte), ciutat egipcia prop de Suez.
Arsinoe (Cocodrilpolis), nom de la ciutat de Cocodrilpolis en temps dels Lgides;
Arsinoe (Xipre), nom de al menys tres ciutats de Xipre.
Arsinoe (Cirenaica), ciutat de Cirenaica.
Arsinoe, ciutat d'Etlia antiga Conope;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59469" title="Arsinoe (Egipte)" nonfiltered="3232" processed="3225" dbindex="23561">
Arsinoe fou una ciutat al golf de Suez fundada abans del 250 aC, i port important de l'Egipte dels Lgides. Es creu que per algun temps va portar tamb el nom de Cleopatris. Era proper a la moderna Suez. Fou la propietat d'algunes princeses d'Egipte. Fou capital del noms d'Heropolis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59472" title="Arsinoe (Xipre)" nonfiltered="3233" processed="3226" dbindex="23563">
Arsinoe fou una ciutat de l'est de l'illa de Xipre; era l'antiga Marion, que fou destruda per Ptolomeu Soter que va traslladar als seus habitants a Pafos. El nom li fou donat en honor d'Arsinoe, esposa i germana de Ptolomeu Filadelf. Correspon a la moderna Polikrusoko.

A l'illa de Xipre hi va haver ms d'una ciutat amb aquest nom: apart de l'esmentada, una al nord de l'illa i una prop de Pafos. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59473" title="Marion" nonfiltered="3234" processed="3227" dbindex="23564">


Histria: ;
Marion, antic nom de Arsinoe (Xipre);
Marion o Mari, fou tir de Tir;
Geografia: ;
Marion (Indiana) s una ciutat dels EUA.
Marion (Ohio);
Marion (illa) a Sud-frica.
Msica: Marion, s una artista de Britpop;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59474" title="Arsinoe (Cirenaica)" nonfiltered="3235" processed="3228" dbindex="23565">
Arsinoe fou el nom d'una de les cinc ciutats de la Pentpolis de Lbia a la Cirenaica, durant el govern dels Lgides. Anteriorment es deia Tauqueira (Taucheira).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59478" title="Artabris" nonfiltered="3236" processed="3229" dbindex="23567">
El artabris (llat artabri) foren un poble del nord-oest d'Hispnia, a la provncia Tarraconense, al territori actual de Galcia, regi de Finisterre. Probablement eren celtes. Les seves ciutats foren  Claudionerium i Novium i durant el domini rom la capital de la regi fou Lucus Augusti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59482" title="Artace" nonfiltered="3237" processed="3230" dbindex="23568">
Artace fou una ciutat de Msia, fundada com a colnia de Milet, prop de Czic. Fou incendiada durant la revolta jnica contra Darios I de Prsia i ja no fou reconstruda. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59484" title="Artemsion" nonfiltered="3238" processed="3231" dbindex="23569">
Artemsion fou el nom de la costa nord d'Eubea i d un promontori de la regi, enfront el qual es van enfrontar les flotes dels grecs i perses durant la invasi de Xerxes el 480 aC.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59489" title="Artena" nonfiltered="3239" processed="3232" dbindex="23570">
Artena fou una ciutat dels volscs que fou conquerida pels romans el 404 aC desprs d'un setge del que va fer una narraci Titus Livi. La ciutat fou llavors arrasada i va desaparixer.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59493" title="Nobuyoshi Tamura" nonfiltered="3240" processed="3233" dbindex="23571">
Nobuyoshi Tamura (2 de mar de 1933 - Osaka - Jap), s un professor d'Aikido.

Fill d'un professor de Kendo, el 1953 va entrar a l'Aikikai Hombu Dojo (Tquio) com a Ushi Deshi (estudiant intern), on va ser un dels alumnes preferits d'O Sensei Morihei Ueshiba.

Als anys 60 va arribar a Mallorca i el 1964 es va installar a Frana, on viu actualment.

Durant aquests anys ha contribut a difondre l'Aikido per tot Europa. s el Director tcnic nacional (DTN) de la FFAB (Federation Francaise d'Aikido et Budo).

T el grau de 8 Dan atorgat per Kishomaru Ueshiba, i el ttol de Shihan. 

El 1999, el govern francs li va atorgar la medalla de Chevalier de l'ordre National du Mrite.

 Enllaos externs .
 Fdration Franaise d'Aikido et de Budo (FFAB);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59494" title="The Sims 2" nonfiltered="3241" processed="3234" dbindex="23572">


Els Sims 2 (The Sims 2 el nom original en angls), s un joc de simulaci de la vida natiu dels ordinadors per que posteriorment ha esdevingut un videojoc per a GameCube, Playstation 2, Xbox, Nintendo DS, Game Boy Advance, Sony PSP. s la seqela del videojoc The Sims.

Va ser llenat el 16 de setembre del 2004 a Europa amb la versi de 4 CD, posteriorment va sortir una versi en DVD del joc, que incorporava material extra.

 Novetats respecte The Sims.
El joc, com a novetat ms important, incorporava un cicle de vida als Sims. A The Sims els Sims noms podien tenir tres edats (beb, nen i adult) i no passaven d'una a l'altra (no creixien), a The Sims 2 els Sims anaven creixent seguin la segent evoluci: nad, infant, nen, adolescent, adult i vell (amb l'expansi The sims 2: University s'incorporava l'etapa jove-adult). Els Sims naixien, creixien i es morien, amb un cicle vital: les generacions se succeen. Es va crear un sistema d'ADN virtual, aix els Sims fills tenien trets caracterstics dels Sims pares.

Amb les aspiracions quan un Sim es feia adolescent, havia d'escollir una aspiraci (entre fortuna, famlia, roman, popularitat i coneixement; amb l'expansi The Sims 2: Night Live s'afegia plaer) que l'acompanyaria tota la vida i determinaria els seus desitjos i pors. Aquests desitjos, si es complien sumaven punts al Sim, i les pors en restaven. Amb aquests punts desbloquejaven objectes exclusius.

Es van incloure els dies de la setmana al joc, amb l'expansi The Sims 2: Seasons tamb les poques de l'any. Tamb s'incloa per defecte la possibilitat de fer sortir de casa al Sim, com a algunes expansions ja feien pel The Sims, i anar a botigues on comprar roba, menjar, etc.

 Apartat tcnic .
En relaci l'apartat grfic The Sims 2 tenia un acabat grfic ms detallat que la primera part, tant els objectes i el paisatge com els models de Sims, que estaven tots modelats en 3D i permetien un sistema de cmeres lliures (amb zoom i girs).

 Expansions .
Pel moment el joc ha tingut 7 expansions oficials:
The Sims 2: University (en catal seria: Universitaris).
Data de sortida a Europa: 10 de mar del 2005.
Permet que els Sims passin una etapa d'adults-joves, on van a la universitat.

The Sims 2: Nightlife (Vida Nocturna).
Data de sortida a Europa: 15 de setembre del 2005.
Afegeix novetats per crear festes, discoteques, tenir cotxes, etc.

The Sims 2: Open for Business (Obert per negocis).
Data de sortida a Europa: 1 de mar del 2006.
Permet tenir un negoci a casa o b a un solar comunitari.

The Sims 2: Pets (Mascotes).
Data de sortida a Europa: 19 d'octubre del 2006. ;
Permet crear mascotes per als Sims com gossos i gats.

The Sims 2: Seasons (Estacions).
Data de sortida a Europa: 1 de mar del 2007.
Incorpora les quatre estacions a ms de temps meteorolgic.

The Sims 2: Bon Voyage;
Data de sortida a Europa: 6 de setembre del 2007.
Incorporar viatges de vacances tropicals, als Alps o a l'Orient.

The Sims 2: FreeTime;
Data de sortida a Europa: 22 de febrer del 2008.
Incorpora noves aficions per als Sims com esports, dansa, manualitats...

The Sims 2: Apartment life Ttol provisional;
Data de sortida a Europa: tardor 2008;

 Pacs d'accesoris .
The Sims 2: Holiday Party Pack (no comercialitzat a Espanya): Incorpora 40 objectes al joc relacionats amb el Nadal.
The Sims 2: Family Fun Stuff;
The Sims 2: Glamour Life Stuff;
The Sims 2: Happy Holiday Stuff;
The Sims 2: Celebration Stuff;
The sims 2: HYM Fashion Stuff;
The Sims 2: Teen Style Stuff;
The Sims 2: Kitchen and Bathroom Interior Design Stuff;

Tamb han sortit versions especials de The Sims 2:
Versi en DVD.
The Sims 2: Holiday Edition: es tracta de The Sims 2 i The Sims 2: Holiday Party Pack, se'n fa fer una l'any 2005 i una altra el 2006.

Trucs.
Per obrir la consola de trucs pemeu Ctrl+Shift+c
motherlode: Afegeix 50.000$ a la unitat familiar.
aging off: Atura l'envelliment als Sims de la unitat familiar.
aging on: Posa en funcionament l'envelliment si abans s'ha aturat.
Trucs a partir de la espansi The Sims 2 Nightlife.
maxmotives: Puja les necessitats dels Sims.
familyfunds Nom de la familia Diners: Permet decidir la quantitat de diners que tindr qualsevol de les families, s'ha de caniar Nom de la familia pel corresponent i Diners per la quantitat de diners que es vol obtenir.
unlockcareerrewards: Desbloqueja les recompenses profesionals.
aspirationlevel X: Puja o baixa el medidor d'aspiracions, X s'ha de substituir per un nombre de 1 al 5 (5 s el valor ms alt).
aspirationpoints X: Augmenta la quantitat de punts de recompensa per aspiraciones. Prviament, s'ha d'haver substituit X per un nombre.

 Vegeu tamb .
The Sims La primera part.
The Sims: Living'Large La primera expansi.
Maxis La desenvolupadora del joc.
EA GAMES La distribudora del joc.
Will Wright El creador del joc.

Enlaos Externs.
 americana dels Sims 2.









 Proximes versions i expansions del joc .

 
Esta previst que al 2009 es comercialitzi els sims 3 que afegira ms realisme al joc ms popular per ordinadors.
I per els sims 2 podrem gaudir de "Los sims 2 IKEA accesorios para el hogar"


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59501" title="Arverns" nonfiltered="3242" processed="3235" dbindex="23573">
Els arverns (singular mascul arvern o arverns, singular femen averna o arvernesa; plural mascul arverns o arvernis, plural femen arvernes o arverneses) foren una de les principals tribus de la Gllia que van rivalitzar amb els edus per la supremacia.

El seu territori estava limitat pel Cvennes i limitaven per aquest costat amb els helvis, per entremig hi havia els vellavis i els gabals. A l'est tenien els edus, a l'oest els lemvics, al nord-oest els bitriges i al sud-oest els carducs. Posseen tamb la vall de l'Allier i una part del centre de la Gllia. El seu nom s ha conservat en la regi d'Alvrnia.

La seva capital fou Augastonemetum, que Estrab anomena Nemossus, i s l'actual Clarmont d'Alvrnia, capital de l'Alvrnia. El 122 aC Fabius Maximus va fer una expedici contra els calis i el rei dels arverns, Bituitis, fill de Luer, va demanar un tractat al senat per fou detingut de per vida; el 121 aC els edus i els allbroges estaven en guerra i els darrers tenien als arverns i als rutenis com aliats, per foren derrotat per Fabius a la confluncia del Roine i l'Isre i els allbroges van esdevenir sbdits de Roma per els arverns i rutenis van conservar el seu territori. 

En temps de Csar els arverns eren aliats als squans i van demanar l ajut del germnic Ariovistus contra els edus, aliats de Roma. Csar va derrotar als squans el 58 aC per no va entrar a territori dels arverns. El 52 aC els carnuts es van revoltar; van seguir els arverns sota la direcci de Vercingetorix, i en aquest moment els cadurcs, gabals i vellaunis o vellavis els hi estaven sotmesos; en aquest moment la capital era Gergvia on els arverns van rebutjar l atac rom. Altres pobles gals es van unir a l'aixecament general. La guerra va acabar amb la batalla d'Alesia on els gals foren derrotats i Vercingetorix fou capturat i portat a Roma on fou executat.

El 27 aC el territori dels arverns fou incls dins la provncia d'Aquitnia.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59509" title="Aseis" nonfiltered="3243" processed="3236" dbindex="23581">
Els aseis (llat asaei) foren un poble escita de la regi del Tanais, propers als suardens.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59510" title="Asbistes" nonfiltered="3244" processed="3237" dbindex="23582">
Els asbistes (llat Asbystae, grec          Asbustoi), foren un poble probablement bereber una mica a l'interior de Cirenaica, al sud de Cirene. Vivien prop dels nasamons (nasamones) que tenien les seves terres ms a l'est.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59518" title="Ute" nonfiltered="3245" processed="3238" dbindex="23583">
Els ute sn una tribu ndia de la famlia lingstica uto-asteca, grup numic meridional, el nom del qual prov d entaw o yuta  excavadors dels cims de les muntanyes . Ells, per, s anomenen nocht  homes . Es divideixen en set bandes: muache, yampa, uncompagre, capote, tabemache, winimuche i uintah.

 Localitzaci .

Vivien a Colorado Occidental i a Utah Oriental. Actualment viuen a les reserves Uintah & Ouray (Utah), d 1.060.000 acres, i Ute Mountain (winimuche) i South Ute, de 310.000 acres, a Colorado.

 Demografia .
El 1881 eren uns 3.391, per baixaren a 2.1014 el 1909. El 1960 eren 1.550 a Utah i 958 a Colorado (un total de 2.508 indis). El 1970 uns 1.700 vivien a La Plata (Colorado) i 2.660 a Utah. Segons Asher, el 1980 eren uns 5.000, dels quals 2.500 encara parlaven la llengua. El 1990 eren uns 3.130 a Uintah & Ouray (Utah) i 2.400 a les reserves de Colorado.
Segons dades de la BIA el 1995, a l Agncia Uintah i Ouray hi havia 95 (105 al rol tribal) a Skull Valley, Arizona, i 3.205 (3.158 al rol tribal) a la reserva d Uintah & Ouray (Utah). A la de Southern Ute (Colorado) hi ha 1.411 (1.305 en el rol tribal) i a la de Ute Mountain (Colorado) hi ha 1.325 habitants.
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 10.385 utes als EUA.

 Costums .
Eren inquiets, bellicosos i agressius. Vivien de la cacera i de recollir fruites i arrels. Llur rgim poltic era democrtic sota un capdill hereditari, i amb molt poc cerimonial.
Llurs arts originries eren senzilles, per adquirien mantes i cistells als navaho i paiute, i moltons, cavalls i vaques als mexicans i altres tribus. 
 
Vivien en bordes de branques o en petits tipis de pell d ant. En les relacions familiars el marit tenia ms importncia que a les altres tribus de la planura. Es dividien en dos grups, els de l est, que vivien al desert i explotaven els boscos, com els paiutes, i els de l oest, que vivien com els indis de les planures.
Eren agricultors i caadors nmades. Empraven cavalls, vestien pells de crvol i antlop, i conservaven la dansa solar i d altres costums de les planures.

 Histria .
Acostumaven a viure en pau amb els xoixon, bannock i paiute, i tenien com a una mena de protectorat sobre els jicarilla, per guerrejaven contra els navaho i les altres tribus de la planura.
Adquiriren cavalls cap el 1650, grcies a l'espaol Oate (1597-1610), qui els va introduir a la zona.  I sembla ser que formaren una confederaci unida sota el cap Taiwi en temps histrics.
El 1700 ja eren una molstia per als espanyols i ms tard inquietud per als colons nord-americans. El 1776 foren visitats pel p. Francisco Atanasio Rodrguez i Silvestre Daz de Escalante, franciscans de Monterrey, que buscaven la ruta de Santa Fe i Califrnia, i els descriviren com que vivien en petites famlies, no tenien cavalls, recollectors i similars als paiute del sud.
De fet, els utes de l est aconseguiren cavalls en el segle XVIII, i els de l oest els robaren als mormons des del 1850.

El 30 de desembre del 1849 signaren el primer pacte amb el govern, i 3 d octubre del 1861 fou creada la reserva d Uintah Valley, a la qual hi fou traslladada la banda Tabeguache el 7 d octubre del 1863. Tot i aix, els caps Wakara, Rtintic i Black Hawk s enfrontaren als blancs i robaren cavalls i ramat entre el 1853 i el 1860. El 1840-50 els guerrers ute mataren Old Bill Williams, guia de Frmont.
El 1863 van signar el Tractat de Conejos, pel qual Ouray (1834-1880) i nou cabdills ms cediren tot l estat de Colorado als EUA a canvi de provisions per 10.000 $ anyals. El 1868 els caps Ouray, Nicaagat i vuit ms, amb Kit Carson, marxaren a Washington perqu els volien internar en reserves. Els portantveus, l uncompagre Ouray, el yampa Quinquent i el muache Colorado, aconseguiren un tracte ms favorable. I el 2 de mar del 1868 es cre una reserva per a capote, tabeguache, winimuche, yampa, green river, muche, uintah i altres.
  
Per el 13 de setembre del 1873 intentaren negociar que Ouray ceds una quarta part de la reserva; accept per 25.000 $ anyals a canvi de 2 milions d hectrees i un sou durant deu anys de 1.000 $ per a ell. El 1875 intentaren censar-los sense xit.
Durant la primavera del 1878 l agent Nathan Meeker trasllad l Agncia i intent  convertir  els utes amb ajut de Quinquent, per no ho aconseguiren i iniciaren una campanya de premsa el 1879 per fer que marxessin de llurs terres: els acusaren d incendis i de diverses provocacions.
El 25 de setembre del 1879 hi enviaren el major Thomas Thornburg amb 200 soldats, qui s enfront a 300 utes a Milk River, on moriren 37 utes, 13 soldats (entre ells Meeker i Thornburg) i 43 ferits. Finalment, el d d octubre Quinquent fou engarjolat per estupre, i  el 1881 foren duts a una reserva a l estat d Utah, uns 540 kilmetres al Sud. 

El 1882 fou oficialitzada la reserva Ute, per el 1888 podia tornar al domini pblic. El 1897 es cre la reserva Uncompaghre, amb 12.540 acres parcelats, mentre que l abril del 1899 uns 523.879 acres dels utes, foren oberts als indis, i els 483.750 restants foren deixats a al reserva Winimuche. L estiu del 1906 uns 400 utes meridionals abandonaren la reserva i marxaren cap a Pine Ridge, vora el South Fork, al Platte. Per foren setjats per la cavalleria i marxaren a Fort Mead (Dakota del Sud), on esperaren ordres del Departament Indi de Washington, qui el 1908 els oblig a tornar.  
El 1915 tornaren a produir-se escaramuses per l arribada del ferrocarril. El 1923 els nordamericans enverinaren el cabdill ute Posey amb farina perqu reclamava terres arrabassades. 

El 1950 van rebre 31.650.000 $ dels EUA en concepte de terres preses illegalment. Des del 1970 lluitaren pels drets d aigua contra l Utah Mining Co, qui el 1980 els ofer 15 cts/per tona de carb (quan el venen a 70 $/tona).


Enllaos.

 Tribu Southern Ute;
 Tribu Ute Mountain Ute;
 Histria d'Utah;
 Encyclopedia of North American Indians;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59525" title="Ouray" nonfiltered="3246" processed="3239" dbindex="23584">
  
Ouray (Taos, Nou Mxic, 1820-1880) fou el principal cabdill del poble ute. De pare ute uncompaghre i mare apatxe, el 1863 va signar el Tractat de Conejos, pel qual cediren tot l estat de Colorado als EUA a canvi de provisions per 10.000 $ anyals. El 1868 marx a Washington perqu els volien internar en reserves i aconsegu un tracte ms favorable. Per el 1873 li reclamaren una quarta  part de la reserva, i finalment el 1879 esclataren les hostilitats. Fou internat en la reserva Uintah, on va morir malalt.
 
Referncies. 
Grant, Bruce. The Concise Encyclopedia of the American Indian 3rd ed., Wings Books: New York, 2000. ;
 Brown, Dee  (1970) Enterrad mi corazn en Wounded Knee   Bruguera, Barcelona;

Enllaos externs.
 www.southern-ute.nsn.us/history/ouray.html ;
 historytogo.utah.gov/ouray.html;
 www.usbr.gov/dataweb/html/uncomph.html ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59526" title="Esfigmomanmetre" nonfiltered="3247" processed="3240" dbindex="23585">


Un esfigmomanmetre o tensimetre s un manegu inflable que s'utilitza per a mesurar la pressi sangunia. La paraula ve del grec sphygmus (pols), ms el terme cientfic manmetre (mesurador de pressi). L'aparell va ser inventat per Samuel Siegfried Karl Ritter von Basch. Scipione Riva Rocci, un metge itali, va introduir unes variacions al 1896 i Harvey Cushing el va descobrir al 1901 i el va popularitzar per tot arreu.

Un esfigmomanmetre normalment consisteix en un manegu, la unitat mesuradora (el manmetre), el tub que els connecta ambds, i (en els models que no s'inflen automticament) una pereta infladora que es connecta al manegu. La pereta infladora t una vlvula d'nica via per a prevenir la prdua ensopegada de pressi mentre l'operador est realitzant la maniobra de l'eixida d'aire del manegu.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59528" title="Posey" nonfiltered="3248" processed="3241" dbindex="23586">
Posey o Sagwageri (Pl verd) (Utah, 1863-1923) fou un cabdill ute que dirig el darrer aixecament contra els EUA. Era cap dels witapunuche i membre per matrimoni, fill d una paiute-navaho, dirig una guerra contra els nordamericans el 1915. Ja el 1881 s hagu d enfrontar als colonitzadors nordamericans del comtat de San Juan (Utah) fins el 1884. El 1915 mat un soldat nord-americ a la Bluff War per evitar l arrest de Tsenegat, que havia mort un mexic, i el 1923 es revolt amb altres per defensar la terra. Fou emmetzinat amb farina.

 Enllaos externs .
 Revolta de Posey;
 Revolta de Posey (2);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59529" title="Ascal" nonfiltered="3249" processed="3242" dbindex="23587">

Ascal s una ciutat moderna d'Israel i antigament fou una ciutat cananea, una de les cinc ciutats dels Filisteus a la costa de la mar Mediterrnia i un centre comercial fenici. La ciutat moderna te el 2005 uns 120.00 habitants i s la vuitena ciutat d'Israel. D'una suposada expressi de Mahoma, la ciutat fou anomenada antigament "la novia de Sria" (Arus al-Shams) per modernament aquest qualificatiu no s'utilitza ni pel turisme.

Inicialment fou una ciutat dels cananeus que comerciava activament a la Mediterrnia. Vers el 1850 aC es van construir les seves muralles de 25 metres d'alt i 2 km de permetre. Una necrpolis de l poca s ha trobat a les excavacions. Desprs del segle XV aC va ser tributaria d'Egipte. Fou ocupada poc desprs del 1200 aC pels filisteus i els segents sis-cents anys fou una de les cinc ciutats de la Pentpolis filistea.  Va estar amb guerra amb els hebreus per va conservar la seva independncia. El 701 aC es va sotmetre a Assria i es va revoltar algunes vegades, amb ajut egipci. El govern local filisteu fou eliminat el 601 aC per Nabucodonosor per la ciutat va continuar existint. Els grecs deixen constncia del culte a Derketo (Astarte). Al enfonsar-se el regne babiloni davant els perses, el fenicis es van establir a la ciutat que va tornar a ser un actiu centre comercial.

Va passar als macedonis amb Alexandre el gran, i a la seva mort fou dominada pels Ptolemeus i els selucides. Amb la independncia d'Israel va restar en mans d'Egipte. Com que hi vivien molts jueus i Herodes el gran havia nascut a la ciutat, hi va construir uns banys, fonts i columnes. A la seva mort fou donada a la seva germana Salom. Mes tard va passar a Roma i durant les guerres amb els romans la poblaci jueva fou massacrada. Durant el perode rom port el nom de Oppido Ascalo liberum.

Fou seu d un bisbat des el 351 fins vers el 930. Amr ibn al-As la va ocupar segurament per un temps a l'entorn del 638, per la conquesta definitiva no fou fins el 640, desprs de la conquesta de Kaysariyya. Fou recuperada pels bizantins en temps de Ibn al-Zubayr vers el 682. El 685, desprs de la segona i definitiva conques fou reconstruda per Abd al-Malik ibn Marwan (685 705). Va passar a la dinastia fatimita el 969 que la va conservar quan van perdre la resta de Palestina i Sria en front dels seljcides, encara que la vila va tenir uns governants locals autnoms.

El 1099 l'exrcit fatimita que es returava de Jerusalem, va entrar a la ciutat, i semblava que cauria en mans dels croats; a la seva rodalia es va lliurar la batalla d'Ascal, guanyada pels croats als fatimites, per la ciutat no fou ocupada pels francs per les seves dissensions internes. En endavant fou vila fronterera.  El 1134 la conquesta de Tir pels croats la va fer vulnerable. El 1150 els musulmans la van fortificar amb 53 torres per aix no va impedir la seva conquesta pels croats dirigits per Baldu III de Jerusalem el 1153 desprs d un mes de setge total i sis mesos ms d'atac; llavors fou incorporada al comtat de Jaffa. Salad la va reconquerir desprs de la batalla d'Hittin el 4 de juliol de 1187, per quatre anys desprs els croats de la tercera croada, desprs de la batalla d'Arsuf, la van reconquerir tot i que les fortificacions ja havien estat destrudes abans de ser abandona; els habitants musulmans van haver de marxar a Egipte i a Sria i els cristians a Jerusalem. Ricard cor de lle hi va entrar sense resistncia el gener del 1192 i va construir una fortalesa a les runes per pel tractat amb Salad d'agost/setembre del mateix any, va haver de ser demolida altre cop.

Uns anys desprs les rivalitats entre As-Salih Ayyub d'Egipte (1240-1249) i al-Salih Ismail de Damasc (1237, 1239-1245) van facilitar la represa complerta i l'establiment d'una guarnici d'Hospitalaris; un atac egipci fou rebutjat per aquestos el 1244, per desprs de la batalla de Gaza el 17 d'octubre de 1244 va quedar bloquejada sense poder esperar socors i es va rendir el 1247 a Fakhr al-Din Yusuf ibn al-Shaykh. Fou finalment arrasada pel sult Baybars el 1270 que va destruir diverses viles de la costa per impedir l'accs a aquestes dels croats.. Va restar en runes fins a temps moderns.

La ciutat rab de Migdal o Al-Majdal (rab:       , Hebreu:   -  '  ) que ocupava el lloc de l antiga Ascal, fou ocupada el 1948 pels egipcis per reconquerida pels jueus dirigits pel general Yigal Allon el 4 de novembre del mateix any, i en els segents mesos els residents rabs van ser  expulsats i nomes restaven 20 famlies l'octubre de 1950. El juny de 1949 es va decidir que la ciutat despoblada seria repoblada i s establiria un centre urb regional de vint mil habitants amb emigrants jueus i soldats desmobilitzats. Des el juliol es va comenar el repoblament i a final d any ja hi vivien mes de dos mil jueus. El nom inicial fou Migdal Gaza i desprs Migdal Gad i el 1950 Migdal Ashqelon El 1952 els jueus sud-africans van fundar molt prop la ciutat d'Afridar que el 1953 fou incorporat a Migdal Ashqelon que va rebre el nom d'Ashquelon. Les runes foren declarades parc nacional. Va arribar al 24.000 habitants el 1961. El  2005 es va obrir a la ciutat la dessaladora mes gran del mon.

Vegeu tamb.
Migdal-Gad;
Migdal-Senna;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59535" title="Ascatanques" nonfiltered="3250" processed="3243" dbindex="23591">
Els ascatanques (ascatancae) foren un poble escita de la regi de les muntanyes Askatankas al Caucas nord, esmentat per Claudi Ptolemeu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59537" title="Asculum" nonfiltered="3251" processed="3244" dbindex="23592">
Asculum (tamb Ausclum i Osculum) fou una ciutat de la Pulla a uns 15 km al sud d'Herdnia i uns 50 al sud-oest de Canusium. s la moderna Ascoli.

Fou teatre de la batalla entre Pirros d'Epir i els romans el 269 aC. La batalla es va lliurar en una plana propera sota uns turons on es va retirar les forces romanes per protegir-se contra la cavalleria i els elefants de Pirros. El rei d'Epir va obtenir una victria a un alt preu (d'eon va venir el nom de "victria prrica").

Era una ciutat independent que va passar a Roma en un moment no conegut i apareix al segle I com a seu d una colnia romana enviada per Caius Gracus i ms tard per Juli Csar. Durant l imperi mantenia el rang de colnia. El 301 fou capital del Picenum Suburbicarium en contraposici al Picenun Annonarium (capital Ancona). En aquesta poca fou seu del bisbe Sant Emidi (San Emidio) enviat pel papa Marcell; el bisbe va consolidar el nucli cristi. 

Al segle V va passar als ostrogot i fou defensada per Ttila dels bizantins que finalment la van ocupar el 553 i la van integrar a la Pentpolis bizantina, dins l'Exarcat de Ravenna. El 578 fou destruida i ocupada pels llombards. El 593 la ciutat i les fortificacions foren reconstruides i cedida al ducat d'Spoleto. El 774 el duc Ildeprand es va tallar la barba en signe de submissi al Papa segons la costum romana i el Papa el va permetre conservar el ducat si es declarava vassal de l'Emperador. El 789 el bisbe franc Gunigis va rebutjar la dominaci d'Spoleto i va establir un comtat sota protecci del Papa amb un comte designat pel emperador, crrec que normalment va recaure en els bisbes. El primer bisbe-comte conegut fou Em (Emmone) que va rebre el privilegi d'emetre moneda. 

Per l'histria de l'edat mitjana i moderna, vegeu Ascoli.

Vegeu tambe: Asculum Picenum;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59539" title="Juaneo" nonfiltered="3252" processed="3245" dbindex="23593">
Els juaneo sn una tribu uto-asteca, que va prendre el seu nom de la missi de San Juan de Capistrano. En realitat es deien Acjachemem. Vivia al sud-oest de Califrnia.

 Demografia .
Eren un miler el 1700, per baixaren a 500 el 1800 i a 50 en 1900. El darrer parlant de la seva llengua va morir el 1962.
Tanmateix, segons el cens del EUA del 2000, hi havia 2.373 purs, 71 barrejats amb altres tribus, 850 barrejats amb altres races i 36 amb altrea races i tribus. En total, 3.330 individus

 Costums .
Llur cultura t una clara influncia dels seus vens gabrielino. D ells adquiriren el culte a l estramoni o jimsonweed (Datura strimonium), i els van transmetre als luiseo d Est i sud.  El culte s un complex de rites essotrics que emboliquen un allucingen de l estramoni, el qual, si en bevia, li inspirava visions sobrenaturals.
Vivien en refugis d estopa i s alimentaven d aglans i d altres plantes, i obtenien alguns productes marins. La seva organitzaci social no s molt coneguda.  Cada llogarret tenia un capitost al qual devien respecte oficial i deferncia, per el seu poder real era limitat.  Dirigien en com les expedicions de cacera i recollecci, i usualment el gros de la collita el respartien entre els pobres en temps d escassetat general.

El travestisme i l homosexualitat restaven aparentment protegits per la societat jueneo. Qualsevol noi que mostrs aquests tendncies era impulsat a mostrar-les i a desenvolupar-les. Els travestits masculins eren molt apreciats com a bons treballadors, i a vegades es casaven. 

 Histria .
El 1776 es va fundar al seu territori la Missi de San Juan de Capistrano. Eren considerats indis de la missi tant per espanyols com per mexicans, per el 1821 foren sotmesos als barons mexicans. I l arribada dels nordamericans des del 1849 els va delmar. El 1865 van patir una epidmia de verola.
El 1982 foren reconeguts federalment com a tribu.

 Enllaos externs .
 Pgina Oficial ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59542" title="Asculum Picenum" nonfiltered="3253" processed="3246" dbindex="23596">
Asculum Picenum fou una ciutat del Pic, avui anomenada Ascoli Piceno, a la riba del Tronto.

Fou la capital dels picens abans de la conquesta romana que es va produir el 268 aC obra del cnsol P. Sempronius Sophus junt amb tota la regi.

A la guerra social els ciutadans romans, el procnsol Q. Servilius, i el seu llegat Fonteius, foren massacrats. Pompeu Estrab va enviar un exercit que la va sotmetre per fou rebutjat; el segent any la va assetjat i no la va poder conquerir per la gran defensa del general Judacilius, un milita nascut a Asculum, qui finalment es va sucidar. Pompeu que va entrar llavors a la ciutat va fer matar a tots els magistrats i principals ciutadans i la resta fou enviada a l'exili. La ciutat es va recuperar una mica i apareix ms tard com un municipi rom secundari que fou ocupat per Juli Csar desprs de creuar el Rubic; Lentulus Spinther, que era a la ciutat amb 10 cohorts, es va retirar sense lluita.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59544" title="Simple Minds" nonfiltered="3254" processed="3247" dbindex="23597">

Simple Minds s un grup de rock escocs. Dintre del gnere rock, dominen els subgneres rock alternatiu i new wave. Es form el 1978 a Glasgow, amb els membres Jim Kerr i Charlie Burchill com a cantants, Andy Gillespie (teclats), Eddie Duffy (baix) i Mel Gaynor (bateria).

El grup ha tingut un gran xit a Europa, per no als Estats Units, on noms s especialment coneguda la can (Don't You) Forget About Me ja que va sortir a la pellcula The Breakfast Club. L'lbum que els va llenar a la fama fou Once Upon A Time del qual va sorgir la can Alive And Kicking, tamb han tret els discs de considerable xit: Street Fighting Years (1989) i Real Life (1991), entre molts d'altres discs. Tamb s molt coneguda la can Someone, Somewhere in Summertime.

Discografia.
Life In A Day, (1979);
Real To Real Cacophony, (1979);
Empires And Dance, (1980);
Sons and Fascination, (1981);
Sister Feelings Call, (1981);
Themes For Great Cities, (1981);
Celebration, (1982);
New Gold Dream (81-82-83-84), (1982);
Sparkle In The Rain, (1984);
Once Upon A Time, (1985);
In The City Of Light, (1987) (en concert);
Street Fighting Years, (1989);
Real Life, (1991);
Glittering Prize 81/92, (1992) (recopilaci de grans xits);
Good News from the Next World, (1995);
The Promised, (1997);
Neapolis, (1998);
The Early Years, (1998) (recopilatori);
Neon Lights, (2001);
The Best of Simple Minds, (2001) (recopilatori);
Cry, (2002);
Black & White 050505, (2005);

Enllaos externs.
Web oficial de Simple Minds;
"Book of Billiant Things";





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59548" title="sia (provncia romana)" nonfiltered="3255" processed="3248" dbindex="23598">
sia fou una provncia romana que abraava la part occidental d'Anatlia.

La provncia va sorgir pel testament del rei tal de Prgam el 133 aC que va deixar el seu regne a Roma. El bastard Aristnic es va revoltar i es va proclamar rei (131 aC) per el 129 aC, ja derrotat, es va crear la provncia pel cnsol M. Aquillius assistit pels seus comissionats. Cicer diu que en feien part Frgia, Msia, Cria i Ldia, aix com les ciutats gregues d'Elia i Jnia i les ciutats driques. En realitat Frgia no en form part perqu era en mans de Mitridates VI del Pont i quant lo fou ocupada es va constituir en entitat separada.

Durant el perode republic fou governada per un propetor anomenat generalment pretor i de vegades procnsol. En temps d'August la provncia va correspondre al Senat i fou governada per un procnsol

Lluci Corneli Sulla, desprs de les guerres mitridtiques va dividir sia en 40 districtes (84 aC). La provncia tenia unes 500 ciutats si be menys de cent eren importants. La vectiglia d'aquestes ciutats era recollida a la capital regional per les extorsions dels publicans van fer que Juli Csar no els permets recollir les taxes i va permetre que algunes ciutats es quedessin amb un ter del que havien de pagar als publicans i que poguessin recollir el decumae dels pagesos. Les ciutats petites van quedar llavors dependents de les grans a efectes fiscals i politics. A les 40 seus regionals hi havia les oficines (Arqueia, Gramateia i Grammatofulquia) que arxivaven els documents relatius a les taxes, ttols de les terres i contractes. Al mateix temps que polticament i fiscalment existien 40 districtes, judicialment Sulla va crear 10 convents jurdics o dicesis: Efes, Talles,  Alabanda, Laodicea (convent de Cibartica amb 25 ciutats), Apamea Cibotus, Synnada, Sardes (convent de Ldia que al segle II es va dividir en els convents de Sardes i de Filadlfia), Esmirna, Adramitium i Prgam. Mes tard la divisi de regions va desaparixer i noms va restar la dels convents.

Amb l'imperi les ciutats es van classificar segons el rang: metrpolis eren les principals capitals (Efes, Esmirna, Sardes, Prgam, Lampsacus i Czic). Efes era la capital provincial. Les ciutats autnomes disposaven d'un notable autogovern i estaven exemptes de taxes (Alabanda, Apollonis, Aphrodisias, l'illa Astypalaea, Caunus, Quios, Cnidos, Cos, Czic, lium, Magnsia del Sipilos, Mitilene, Milasa, Focea, Samos, Stratonicea, Termera i Teos, i potser tamb  Halicarns). I les colnies romanes (Alexandria Troas, Parium i Tralles).

Les illes de la provncia foren convertides en una provncia per Vespasi (Provncia Insularum). 

Vers el 395 sia fou dividida en sis districtes: sia proconsular, una franja de la costa del Meandre a Assus, capital Efes; Hellespont, capital Czic;  Ldia, capital Sardes;  Frgia Salutaris, la part nord-est de la regi, capital Eucrpia;  Frgia Pacatiana, la part occidental de Frgia des Ancyra a Azani, capital Laodicea; i Caria capital Aphrodisias.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59549" title="Serrano" nonfiltered="3256" processed="3249" dbindex="23599">
Els serrano sn una tribu uto-asteca, una de les branques dels xoixon a Califrnia, es divideixen en quatre grups: 
 Kitanemuk i Alliklik,  que viuen a les zones dessecades dels rius Kern i San Joaquin.
 Vanyume, als marges del llac Mojave.
 Serrano, a les muntanyes de San Bernardino i el desert de Mojave.

 Localitzaci .

Es trobaven entre els marges del riu Kern i les muntanyes de San Bernardino, a Califrnia. Avui estan concentrats a les reserves de San Manuel i Morongo (Califrnia). 

 Demografia .
Cap el 1800 eren uns 1.500, per baixaren a 100 el 1900 (118 segons el cens del 1910). El 1970 eren 400 individus, per noms un parlava la llengua el 1994.
Segons el cens dels EUA del 2000, hi ha 263 purs, 89 barrrejats amb altres tribus, 65 barrejats amb altres races i 12 amb altres races i tribus. En total, 429 individus.
Segons dades de la BIA del 1995, a la reserva San Manuel hi havia 82 habitants (70 al rol tribal).

 Costums .
Hom sap poc dels kitanemuk i alliklik. Dels vanyume hom creu que en temps remots eren extremadament pobres i que vivien al desert, que els oferia poc ms que arrels per a sobreviure.
Els serrano prpiament dits eren ms prspers. La seva societat era dividida en dues meitat de significncia mitolgica. Per endems apareixien organitzats en clans o llogarrets comunals, cadascun d ells associats a un lloc particular.
La comunitat possea una cala i les terres adjacents a ella. El matrimoni entre membres de la mateixa comuntiat estava prohibit, i els grups particulars tenien relacions entre uns i altres per a negocis inter-matrimoni.  Cada comunitat tenia un capitost hereditari i un ajudant o assistent del capitost.
Empraven soques d arbre per a construir cases i estructures cerimonials. La seva casa de suor era coberta de terra. Les aglans eren abundants i constituien llur dieta. Ballaven la Dansa de l liga (turuvitchutu ). 

 Histria .
El 1770 foren adscrits pels espanyols a la missi de San Gabriel Arcngel, i el 1772 Pere Fages va entrar al seu territori. Garces hi va tornar el 1776.
El 1812 es van rebellar contra les missions amb cahuilla i yuma, per el 1819  molts  foren massacrats pels mohave. El 1821 foren posats sota servitud pels barons mexicans, qui el 1834 van secularitzar les missions. El 1850 i 1860 patiren epidmies de verola.
Van mantenir contactes amb espanyols i mexicans, i foren una de les tribus d Indis de les Missions, com els diegueos o luiseos. La febre d or del 1850 els port tota mena de calamitats. 
El 1875  foren establits a reserves. El 1975 alguns dels seus descendents reclamaren ms terres.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59550" title="Provncia de les Illes" nonfiltered="3257" processed="3250" dbindex="23600">
La provncia de les Illes (en llat Provincia Insularum) fou una provncia romana creada per Vespasi amb les illes de la provncia d'sia.

En temps de Constant tenia 53 illes i la capital era Rodes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59551" title="Asians" nonfiltered="3258" processed="3251" dbindex="23601">
Els asians o asis (llat asiani o asii) foren una tribu escita del sia Central, al est de la mar Cspia. Sn esmentat per Estrab que diu que la regi de Bactriana fou conquerida pels escites que vivien al nord del Iaxartes (els asioi, pasianoi, tocharoi i sakarauloi). Pompeu Troge noms esmenta als sarauces (saraucae) i asians (asiani) com a conqueridors, pero desprs esmenta als tocaris (tocharii) i suggereix que els asiani van dominar als tocaris i van ser el clan dirigent en el moment de la conquesta. El rei Fraates II de Prtia va demanar ajut als escites contra Antoc VII Sidetes i els escites van derrotar al rei selucida per llavors van assolar Prtia i van matar a Fraates II (127).Apollodor d'Artemita va estar personalment a Bactriana i la terra dels escites.

Les fonts xineses expliquen una mica ms: els  xiongnu van expulsar als yuezhi de la provncia de Kansu, i van emigrar cap a Sogdiana i Bactriana i van enderrocar al regne grec de Bactriana vers 130 aC. Aquest asii o asianii, i els tocharii i altres estan clarament identificats com grups dels yuezhi.

Una part dels asians es va establir a la zona de la mar Cspia i es van barrejar amb els alans. Al segle I els asiai apareixen a la zona del riu Don entre les tribus srmates; un altre branca del grup foren probablement els iastai de la mateixa zona; els astacae o astocae sn esmentats entre els pobles vivint al Iaxartes per podria ser un error per asiotae. A l'poca medieval les tribus anomenades "as" i "alans" semblen ser sinnims de la mateixa cosa i a fora evidencies de que aix era aix. Els ossets descendents dels alans deriven el seu nom d'Os (variant d'As). L'emperador bizant Constant VII Porfirognit al segle X distingeix entre zia un dels petits principats del Caucas del Nord dirigit per arconts locals, i Alnia regit per un rei (exousiast s).  

 Bibliografia .

A. K. Narain, The Indo-Greeks, Oxford, 1957;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59552" title="Torneig Costa Brava" nonfiltered="3259" processed="3252" dbindex="23602">
Histria.
El Torneig Costa Brava s un torneig de futbol creat l'any 
1970 que es disputa a l'estiu a la ciutat de Girona, organitzat
pel Girona Futbol Club.

Historial.


Palmars.

10 titols;
Girona Futbol Club;
3 titols;
Uni Esportiva Figueres;
2 titols;
Futbol Club Barcelona;
Uni Esportiva Olot;
Club Deportiu Banyoles;
1 titol;
Club Atltico San Lorenzo de Almagro;
Granada Club de Ftbol;
Verein fr Bewegungsspiele Stuttgart 1893;
Elx Club de Futbol;
Club Atltico Osasuna;
AZ'67;
Real Sociedad de Ftbol;
Barcelona Atltic;
Club Futbol Palams;
Uni Esportiva Lleida;
Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona;
Unin Deportiva Almera;
Reial Mallorca;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59553" title="Pere Fages i Beleta" nonfiltered="3260" processed="3253" dbindex="23603">
Pere Fages i Beleta fou militar i governador catal de l'Amrica Hispnica. Va nixer a Guissona (la Segarra) el 1734, i va morir a Mxic el 1796.

Va estudiar a la Universitat de Cervera, i el 1762 ingress com a alferes en el segon regiment de la Companyia de Voluntaris de Catalunya. El 1767, amb el seu regiment, s'embarc cap a Mxic i l'any segent fou destinat a Sonora. 

Sota les ordres de Gaspar de Portol, particip, al capdavant de vint-i-cinc homes de la Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya, en la gran expedici que el 1770 va descobrir la badia de San Francisco; un any ms tard escriv Expedicin a la Baha de San Francisco en 1770.  El 1771 va fer una nova expedici a la Badia de San Francisco i hi va establir un presidio o parada de refresc per a posteriors exploracions, al voltant de la qual es formaria la ciutat de Sacramento. Tamb va explorar la vall de San Joaqun, on va fundar la missi de Los Tulares. D'ac aniria fins el desert de Mojave (Nevada). Recolz militarment la fundaci de diverses missions, com la de San Gabriel, San Antonio de Padua i San Luis Obispo. Alhora de colonitzar el territori, foment l'agricultura i la ramaderia, impuls obres de conducci d'aiges, conced terres a colons, tax el preu dels productes agrcoles, reglament la cria de bestiar, promogu el comer del cuir i afavor la implantaci de petites indstries amb la presncia d'artesans per ensenyar els indgenes.

El mateix Portol li confi el comandament suprem dels anomenats Nous Establiments, crrec que exerc fins el 1774. Ja abans havia substitut Gaspar de Portol com a governador a la Baixa Califrnia, crrec en el qual s'enfront amb els missioners Rafael Josep Verger i Junper Serra, president general de les missions californianes; el virrei, finalment, recolz la posici de Serra i el destitu.

Tot i aix, fou ascendit a comandant del Reial de Pachuca, una regi aurfera de Nova Espanya, i el 1777 a tinent coronel, desprs d'una campanya contra els apatxe. El 1781 confeccion l'obra La Campaa del Ro Colorado. Va fer redactar el primers annals oficials de la colonitzaci de Califrnia, que present el 1782 al virrei Antonio Mara Bucareli; arran d'aquest informe, el nou virrei de Mxic decid a aquest a confiar-li la protecci de les noves missions i els nous establiments. Finalment, el 1782 fou nomenat governador de Califrnia en substituci de Felipe de Neve.

Durant el seu crrec va fer reconstruir San Carlos de Monterey i en project l'esglsia, que encara es conserva. El 1791, per, es retir a Mxic, on va morir el 1796. 

Enllaos externs.
 Article sobre Fages en el lloc del Museu Militar de l'Estat de Califrnia ;
 Article de l'edici de primavera de 1975 del Journal of San Diego History ;
 Primer i segon govern de Fages a Califrnia (per Carlos Lpez Urrutia). ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59554" title="Aspasis" nonfiltered="3261" processed="3254" dbindex="23604">
Els aspasis (llat aspasii, grec         ) foren una tribu del nord-est de Prsia sotmesos per Alexandre el Gran el 327 aC, que vivien a la regi del riu avui anomenat Kameh (Lagman i Badjaur) al riu Kunar. El seu nom volia dir "Cavallers" i les seves ciutats eren Gordiala i Arigeon; els seus establiments eren sempre propers als rius i en turons de fcil defensa. Podrien ser els Asvaka del Mahabharata. 

Al seu darrera vivien els gureus (riu Pandkora) i els assacens o assacenis (Swat, en Estrab esmentats con astacens o astacenis) que clarament eren un poble diferent. Els aspasis i els seus vens foren segurament els anomenats collectivament con gandares (gandhala) per l'edicte d'Asoka




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59555" title="Torneig Ciutat de Terrassa" nonfiltered="3262" processed="3255" dbindex="23605">
Histria.
El Torneig Ciutat de Terrassa o Trofeu Ciutat de Terrassa s un torneig de futbol que es disputa a la ciutat de Terrassa, organitzat pel Terrassa Futbol Club. Les seves tres primeres edicions van ser els anys 1973, 1974 i 1975, quan va ser de caire "Internacional". L'any 2006, amb motiu del Centenari del club egarenc, es va recuperar el torneig, aprofitant el partit del Centenari dedicat a l'alzhimer davant el RCD Espanyol. Va ser el club blanc-i-blau el que, desprs d'acabar els 90 minuts amb empat a dos, es va imposar als penals.

Palmars.


(*) La final entre l'Espanyol i el Pearol de Montevideo no es disput degut a un gran aiguat que caigu sobre la ciutat de Terrassa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59559" title="Aspis" nonfiltered="3263" processed="3256" dbindex="23606">
Aspis (grec Clypea, llat Clupea) fou una ciutat fortificada en territori cartagins i ms tard a la provncia romana d'frica al districte de Zeugitana.

La ciutat la va fundar Agatocles amb el nom de Clypea. 

El 256 aC a la Primera Guerra Pnica i van desembarcar Manlius i Regulus i gracies a la seva possessi van poder-se retirar finalment quant foren recollits per la flota de Emili i Fulvi el 255 aC.

Un combat naval va tenir lloc enfront de la ciutat el 208 aC. Masinissa I es va escapar passant per la ciutat desprs de ser derrotat per Boccus, quant tothom es va pensar que s havia ofegat al creuar el riu Wadi al-Adieb (204 aC). 

A la tercera guerra pnica el cnsol Pis la va assetjar (148 aC) per terra i mar per fou rebutjat. 

Sota el domini rom fou una ciutat lliure,

Desprs fou seu d'un bisbat (411-646) que va existir fins a la conquesta rab, en que va quedar destruda. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59564" title="Mono" nonfiltered="3264" processed="3257" dbindex="23609">
Els mono sn una tribu ndia del grup uto-asteca, tamb anomenada monachi. El seu nom potser ve del castell mono (mico) o del yokut monai (mosca). Es divideix en dos grups, els de l est i els de l oest.

 Localitzaci .
Vivien a Califrnia, amb els bannock i paiute del nord. Els de l est ocupaven la vall d Owens i els de l Oest el cintur de pinedes de Sierra Madre. Actualment ocupen les reserves de Big Sands, Cold Springs, Sierra i North Fork.

 Demografia .
El 1960 hi havia uns 800. Segons Asher, el 1980 havia 50 parlants de l Oest i 100 parlants de l Est.  I segons Ballesteros, el 1905 hi havia 5.400 mono i paiute del nord. 
Segons dades de la BIA del 1995, a la ranxeria Cold Springs hi vivien 265 individus (271 al rol tribal). Segons dades del cens dels EUA del 2000, hi havia 2.920 individus censats com a mono.

 Costums .
Els de l Oest tenien una cultura similar a la dels yokut, mentre que els de l est tenien trets ms similars als dels paiute i als indis de les planures.
Histricament han mantingut entre ells un comer fora actiu. Els de l est canviaven sal, nous de piny, cistells i metzines per farina d agl, cistells i canyes per a fletxes.
Llur organitzaci social era simple: petits pobles o viles permanents de 50 a 75 persones organitzades en famlies patrilinials i distribuides sobre rees de cacera  definides molt vagament. Encara que el poder del capitost no era precisament absolut, hom demanava el seu consentiment per a tots els afers relacionats amb la religi i la guerra. Les seves principals responsabilitats consistien en apaivagar disputes o punir els assassinats per venjana.
Una altra font d ordre era el respecte i la por als encissaments dels xamans.  El xamanisme era innegable i esdevenia un fenmen poltic, una segura significaci de poder. El capitost aconseguia assegurar el seu poder poltic si s aliava a un xam poders.
Un altre ofici essencial, associat al de xam i capitost amb certs llinatges, era el missatger, qui actuava com a mitjancer entre el capitost i el seu poble, com a emissari davant altres capitosts i com a assistent general del capitost.  

 Histria .
Eren relativament allats fins l arribada dels primers colons amb la febre d or del 1849, el territori havia format part de la Nova Espanya fins el 1821, quan va passar a Mxic, i desprs als EUA quan aquests van prendre Califrnia als mexicans merc el Tractat de Guadalupe Hidalgo del 1848. Van tenir poc contacte amb espanyols i mexicans.
Des del 1852 foren forats a cedir ms de 7,5 milions d acres de llurs terres. El 1905 se ls va establir en reserves, per fins el 1983 no foren reconegudes a nivell federal les ranxeries de Big Sandy i North Folk.

Gaylen Lee (1949) s l'intellectual mono ms destacat, i escriv Walking Where We Lived (1998) i amb la seva esposa va desenvolupar el Mono Wind Nature Trail in North Fork (Califrnia)

Referncies.
 Bethel, Rosalie; Paul Kroskrity; & Chris Loether. 1993. A Dictionary of Western Mono. In press.

Enllaos externs.
 Ethnologue informe sobre els Mono;
 Lnia lingstica dels Mono;
 Histria dels mono i paviotso;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59565" title="Aspisis" nonfiltered="3265" processed="3258" dbindex="23610">
Els aspisis (llat aspisii) foren un poble escita del Nord del Iaxartes i al oest de les muntanyes que portaven el seu nom. Polibi esmenta uns nmades entre l'Oxus i el Tanais als que dona el nom de aspasiakai, que son probablement el mateix poble.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59566" title="Aspurgians" nonfiltered="3266" processed="3259" dbindex="23611">
Els aspurgians (llat aspurgiani) foren una tribu escita del Bsfor Cimmeri entre Fanagria i Gorgppia. Polem I del Pont va tractar de sotmetre ls per el van fer presoner i el van matar. Tolomeu els anomena asturicani.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59568" title="Assacans" nonfiltered="3267" processed="3260" dbindex="23613">
Els assacans (llat assacani, grec          ), foren una tribu del nord-est de Prsia, sotmesa per Alexandre el Gran el 327 aC junt amb els aspasis.

Vivien prop del riu Indus i a la vall de Panjkore. Les seves ciutats principals foren Massaca (o Mazaga), Peucela, Ora (una fortalesa), Bezira, Aornos, Orobatis, Embolima i Dyrta.

En temps d'Alexandre els governada un prncep que els grecs van anomenar "prncep Assacanos" que tenia un exercit de 30.000 infants, 20.000 cavallers i 30 elefants. 

El seu nom podria haver perdurat en el nom dels actuals Afganesos.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59569" title="Queensland" nonfiltered="3268" processed="3261" dbindex="23614">

Queensland s un estat d'Austrlia situat al nord-est de l'illa. Limita al sud amb Nova Galles del Sud, al sud-oest amb Austrlia Meridional i a l'oest amb el Territori del Nord, mentre que a llevant hi t el Mar del Corall.

s el segon estat de la federaci pel que fa a superfcie (desprs d'Austrlia Occidental) i el tercer amb poblaci (desprs de Nova Galles del Sud i Victria).

Sa poblaci es concentra al sud-est de l'estat, on hi ha la capital Brisbane aix com nuclis turstics importants com Gold Coast.

L'economia de l'estat s dominada per la mineria i el turisme



Enllaos.

 Govern de Queensland;
 Governador de Queensland;
 Parlament de Queensland;
 Primer ministre de Queensland;
 Portal no oficial i independent de Queensland;
 Queensland Art Gallery;
 South Bank Parklands;
 Translink - Transport Pblic - Bus Train Ferry;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59570" title="Assorus" nonfiltered="3269" processed="3262" dbindex="23615">
Assorus fou una ciutat scula de Siclia anomenada Assoros o Assorion pels grecs, a mig cam entre Agyrios i Enna. Es l'actual Asaro.

El 396 aC fou l'nica ciutat dels sculs que va romandre lleial a Dionis de Siracusa durant l expedici del cartagins Himilc; i per aix el tir siracus, desprs de guanyar la guerra, va signar amb Assorus un tractat d aliana i va reconixer la seva independncia.

Sota el domini rom fou un municipi que produa molt de moresc. Va continuar existint com a municipi durant l imperi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59571" title="Nellie Bly" nonfiltered="3270" processed="3263" dbindex="23616">

Elizabeth Jane Cochran (5 de maig, 1864 - 27 de gener, 1922), va nixer a Cochran's Mills, Comtat d'Armstrong, Pennsilvnia, seixanta cinc quilmetres al nord-est de Pittsburgh.

Precursora del periodisme d'investigaci i pionera del periodisme clandest era coneguda per la seva signatura periodstica Nellie Bly, tot i que tamb tenia el sobrenom de "Pink" ("Rosa"), en allusi al vestit rosa cridaner amb el que va ser batejada. Ms tard va canviar el seu cognom a Cochrane (afegint-hi una 'e').

Una columna sexista al diari Pittsburgh Dispatch la va empnyer a escriure una resposta virulenta a l'editor. La qualitat de la carta va fer que l'editor proposs a Cochran, que estava cercant desesperadament feina, treballar per al diari com a reportera. Aquest editor va ser el que va posar a Pink el seu nom periodstic, Nellie Bly, pel personatge de la can amb el mateix nom de Stephen Foster.

Bly va escriure alguns articles d'investigaci, abans de ser traslladada a les pgines femenines. Aleshores va deixar el Dispatch i va anar a la ciutat de Nova York, on va demanar feina al diari sensacionalista de Joseph Pulitzer, el New York World. Pulitzer la va contractar, i la seva primera tasca va ser escriure una histria sobre al centre psiquitric de dones a l'Illa de Blackwell. Va decidir integrar-s'hi, exposant-se a les horribles condicions i al tracte que rebien els pacients del centre psiquitric. Aquesta manera de fer periodisme, anar clandestinament per aconseguir una histria, es convertiria en el seu estil particular.



El 1888, es va suggerir al World que enviessin un reporter a fer la volta al mn, imitant el llibre de Jules Verne, La volta al mn en vuitanta dies. Van decidir que la Nellie Bly seria aquest reporter, i el 14 de novembre de 1889 va sortir de Nova York en un viatge de 40.100 quilmetres.

"Setanta dos dies, sis hores, onze minuts i catorze segons desprs de la seva sortida de Hoboken, el 25 de gener de 1890), Nellie va arribar a Nova York. Va establir un rcord mundial en fer la volta al mn, tot i que va ser superat mesos ms tard per George Francis Train, que va fer el viatge en 62 dies.

En els seus viatges per tot el mn, va visitar no noms Anglaterra, Jap, Xina, Hong Kong, i d'altres sin que tamb va visitar la llar de Jules Verne, Brindisi, Colombo, i San Francisco. Va ser tamb la primera dona en fer la volta sense la companyia d'un home, i va esdevenir un model per a les dones de tot el mn.

Nellie Bly es va casar amb el milionari Robert Seaman el 1895, i es va retirar del periodisme durant una temporada. Desprs de la mort del seu marit l'any 1904 es va encarregar de la direcci de les seves empreses. Va tornar a escriure sobre noves histries anys ms tard, fent un reportatge sobre la convenci a favor del sufragi femen l'any 1913 i fent el seguiment de la Primera guerra mundial des del front oriental europeu.

Hi ha un petit parc d'atraccions a Brooklyn, Nova York amb el seu nom, i que t com a temtica La volta al mn en vuitanta dies.

Enllaos externs.

 Deu dies en un manicomi, i altres reportatges d'investigaci de Nellie Bly;
 Consideraci sobre la volta al mn de Cochrane;
 El llibre de Nellie Bly: La volta al mn en Setanta dos dies;
 Biografia Educativa Spartucas;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59572" title="Victria (Austrlia)" nonfiltered="3271" processed="3264" dbindex="23617">


Victria s un estat del sudoest d'Austrlia. La seva capital s Melbourne.

Enllaos.
 Indrets Australians - a gazetteer of Australian cities, towns and suburbs, many of which are in Victoria;
 Pgina Oficial del Govern;
 Informaci i histria de Victria;
 Pgina Oficial de turisme;
 Transport Pblic;
 Fotos de Victria;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59573" title="Lle (constellaci)" nonfiltered="3272" processed="3265" dbindex="23618">


El Lle (smbol ) s una constellaci del Zodac que el Sol travessa del 10 d'agost fins el 16 de setembre. Es troba entre la constellaci de lluminositat feble de Cncer a l'oest i la de Virgo a l'est. Aquesta constellaci cont moltes estrelles brillants, com Regulus (  Leonis), el cor del Lle, i Denebola (  Leonis), la coa.


Estrelles principals.
Regulus (  Leonis).
L'estrella ms brillant de la constellaci de Leo s'anomena Regulus (  Leonis), que significa el Reiet en llat (coneguda tamb amb el nom de Cor Leonis , el  Cor del  Lle ). Amb una magnitud de 1,36, es tracta de la 21ena estrella ms brillant del cel. 

Regulus s una estrella de la seqncia principal, 4 vegades ms mplia i ms massiva que el Sol. Essent una estrella blanca, s molt ms calenta que aquest ltim i 130 vegades ms brillant. 

Posseeix un petit company, distant de 4.200 unitats astronmiques, que s el seu mateix doble.

Regulus es troba quasi en el pla de l'eclptica. T una forma ovoide, probablement deguda a la importncia de la fora centrfuga, car volta a una velocitat de rotaci important (perode = 16 h). 

Denebola (  Leonis).
Denebola (  Leonis) s la 2 estrella de la constellaci (el seu nom vol dir La cua del lle en rab); s una estrella blanca d'un dimetre i una massa gaireb el doble de la del Sol, relativament propera al Sistema solar (36 anys-llum).

Aquesta estrella s una estrella variable de la classe Scuti i la seva magnitud oscilla lleugerament al voltant de la magnitud 2,14.

Altres estrelles.
Moltes estrelles menys lluminoses que Leo han rebut nom, podem parlar de Algieba (  1 Leo), Zosma (  Leo), Ras Elased Australis (  Leo), Adhafera (  Leo), Chort o Coxa (  Leo), Al Minliar al Asad (  Leo), Alterf (  Leo), Ras Elased Borealis (  Leo) i Subra (  Leo).


Les estrelles  ,  ,  ,  ,   i   Leonis constitueixen l'asterisme anomenat la Fal.

Wolf 359 s una nana vermella, 50.000 vegades menys lluminosa que el Sol. Es tracta de la 6ena estrella ms a prop del nostre sistema solar, la 4a si es considera el sistema d'Alfa Centauri com un sol objecte). Distant 7,78 anys-llum, la seva magnitud absoluta s noms 16,55, la qual cosa la fa l'objecte menys brillant conegut en el venatge del sistema solar.

Objectes celestes.
Leo cont moltes galxies brillants de les quals dues parelles M65 i M66 entre   i   Leonis, i M95 i M96 9 a l'est de Regulus, sn els representants ms famosos. M65 i M66 sn dues galxies espirals distants 27 milions d'anys-llum i que semblen estar lligades per la fora gravitatria. M95 i M96 sn dues galxies allunyades 29 milions d'anys-llum que constitueixen un cmul amb moltes ms galxies menys brillants.



Histria.

Com a totes les constellacions del Zodac, Leo t un origen molt antic. Mencionat per Claudi Ptolemeu en el seu Almagest es feia correspondre a la mitologia grega amb el lle de Nemea mort per Hrcules en el primer dels seus dotze treballs.
La constellaci vena de la cabellera de Berenice era considerada un simple asterisme de Leo abans de ser considerada una constellaci independent.

Vegeu tamb: Lle (astrologia).

Enllaos externs.
Plana sobre les Lenides;
Plana sobre la constellaci;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59574" title="Assus" nonfiltered="3273" processed="3266" dbindex="23619">
Assus fou una ciutat de Msia entre el Cap Lectum i el d'Antandros. Des l acrpoli de la ciutat es veia Mitilene.

Fou una ciutat elica amb el nom d'Assos, que va tenir una colnia anomenada Gargara. 

Hermeias fou tir de la ciutat i va convidar a Aristtil a viure un temps al seu domini. Hermeias va caure en mans de Memnon el Rodi, que era al servei de Prsia i Assus fou llavors ocupada pels perses. 

Va nixer a la ciutat el mestre Cleantes successor de Zen de Citium i antecessor de Chrysippos.

Sota domini rom va ser part de la provncia d'sia. Plini el vell diu que el seu temps se l anomenava Apollnia, potser per Apolnia la mare d'tal de Prgam. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59575" title="Austrlia Meridional" nonfiltered="3274" processed="3267" dbindex="23620">

Austrlia Meridional (angls South Australia) s un estat d'Austrlia situa en la part central del sud del pas. La capital s Adelaida.

L'estat ocupa una de les parts ms desrtiques del continent, i t un total de 984.377 km. Limita a l'oest amb Austrlia Occidental, al nord amb el Territori del Nord i Queensland, a l'est amb Queensland, Nova Galles del Sud i Victria, en el sud l'estat est banyat per l'Oce Antrtic. T 1,5 milions d'habitants, menys del 10 % de la poblaci autraliana i es troba en la 5 posici d'estats i territoris. La majoria de la poblaci resideix en la capital di la majoria de la poblaci restant s distribuda a les rees frtils al llarg de la costa sud-est i als marges del riu Murray.

 Histria .
El primer europeu que visit el territori fou la nau holandesa Gulden Zeepaert, que va examinar el litoral el 1627. Franois Thijssen va anomenar el seu descobriment com la terra de "Pieter Nuyts". El litoral es va traar sobre un mapa per primer cop per Matthew Flinders i Nicolas Baudin en 1802. Baudin es va referir a aquest territori com a "Terre Napolon". En 1834, el parlament britnic va aprovar l'Acta d'Austrlia Meridional, que va habilitar l'establiment de la provncia d'Austrlia Meridional. La nova llei va establir que es dotaria a la colnia amb 802,511 quilmetres quadrats i que estaria lliure de convictes. 

El pla de la colnia era l'encarnaci ideal de les millors virtuts de les societat britnica, sense dicriminaci religiosa i sense colons desocupats. La colonitzaci comen a Kingscote en Kangaroo Island, fins que es va seleccionar com a lloc oficial per a la colnia all on es troba actualment Adelaida. Els primesr immigrants van arribar a la badia de Holdfast (prop de Glenelg) el novembre de 1836 i la colnia fou proclamada el 28 de desembre de 1836, actualment aquest dia s considerat Dia de la Proclamaci de l'Estat. Austrlia Meridional s l'nic estat australi que fou colonitzat per colons lliures (no pas convictes). 

La bandera d'Austrlia Meridional es va adoptar el 13 de gener de 1904. La divisa de l'estat es creu que va ser dissenyada per Robert Craig de l'Escola d'Arts d'Adelaida.
(Veure: Governador d'Austrlia Meridional
 Enllaos .
Austrlia Meridional Central;
Comissi de Turisme d'Austrlia Meridional;
The Encyclop dia of South Australian Culture cultura local ;
 Ground Truth - cap a una histria mediambiental d'Austrlia Meridional recursos comunitaris;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59576" title="Austrlia Occidental" nonfiltered="3275" processed="3268" dbindex="23621">

Austrlia Occidental s el ms gran dels estats d'Austrlia, situat a l'oest d'Austrlia Meridional i el Territori del Nord.

Vegeu tamb.
Margaret River;

Enllaos.
 Pgina Oficial d'Austrlia Occidental;
 Parlament d'Austrlia Occidental;
 Pgina Oficial del govern;
 OnlineWA;
 Enciclopdia Histrica de WA;
 Edici de l'estatut local;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59577" title="Astabene" nonfiltered="3276" processed="3269" dbindex="23622">
Astabene s el nom que portava als Imperis selucida i Part un districte entre Hircnia i Prtia amb 12 ciutats de les quals la principal era Asaac, probablement Arscia, capital dels parts no localitzada. El nom venia del poble dels Astabenis (Plini els hi diu Astacenis) a la vora de la mar Cspia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59579" title="Territori de la Capital Australiana" nonfiltered="3277" processed="3270" dbindex="23624">



El Territori de la Capital Australiana s un territori d'Austrlia envoltat per l'estat de Nova Galles del Sud, per a administrar la capital federal, Canberra.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59581" title="Astacos" nonfiltered="3278" processed="3271" dbindex="23625">


Astacos, ciutat d'Acarnnia;

Astacos de Bitnia, ciutat de Bitnia;

Astacos, deitat grega;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59582" title="Astacos de Bitnia" nonfiltered="3279" processed="3272" dbindex="23626">
Astacos de Bitnia fou una ciutat de Bitnia al golf d'Astacos, colnia primer de Megara i desprs d'Atenes. La ciutat es va dir tamb lbia segons Scylax.

La llegenda atribueix la seva fundaci al deu Astacos fill de Poseid i de la nimfa lbia.

Quan es va fundar el regne de Bitnia vers el 330 aC el rei Dodalsos va ocupar la ciutat. Desprs un altra rei, Zipetes, va combatre amb Lismac de Trcia, i la ciutat fou destruda. Nicomedes II de Bitnia va traslladar als seus habitants a la nova ciutat de Nicomdia construda a l'altre costat d'Astacos. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59584" title="lbia" nonfiltered="3280" processed="3273" dbindex="23627">



Olbia, ciutat de Sardenya;
lbia (mitologia), nimfa de la mitologia grega.
lbia, colonia de Milet a Esctia;
lbia, ciutat de Bitnia;
lbia, ciutat de Ligria;
lbia (planta), Lavatera olbia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59585" title="Astapa" nonfiltered="3281" processed="3274" dbindex="23628">
Astapa fou una antiga ciutat de la Btica, fidel a Cartago, que durant la Segona Guerra Pnica, no disposant de medis per defensar-se i volent mantenir la seva lleialtat als cartaginesos, quan es va acostar Marcius (lloctinent d'Escipi) per assetjar-la, van cremar la ciutat i van morir tots.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59587" title="cija" nonfiltered="3282" processed="3275" dbindex="23629">

cija s un municipi de la provncia de Sevilla (Andalusia, Espanya) situat a la  riba del riu Genil. Te 40.000 habitants.

El seu nom originari fou Eiskadia i Astigi (ciutat del sol). Sota els romans va ser cap d'un convent jurdic i va portar el nom de Astigitana Colnia Augusta Firma. Sota domini rab es va dir Medina Alcotn (Ciutat del cot). Fou conquerida pel rei Ferran III el 1240.

 Demografia .



Enllaos externs.
 EcijaWeb.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59588" title="Robert Gerhard i Ottenwaelder" nonfiltered="3283" processed="3276" dbindex="23630">
Robert Gerhard i Ottenwaelder (Valls, 25 de setembre de 1896   Cambridge, Anglaterra, 5 de gener de 1970) fou un compositor catal de msica clssica. Considerat un dels millors compositors catalans del segle XX.

Entre els seus mestres hi hagueren Felip Pedrell i Arnold Schnberg. Tamb va ser mestre de Joaquim Homs. Desprs de la guerra civil va marxar a Cambridge, per exercir d'investigador al King's College. Mor el 5 de gener de 1970 en aquesta ciutat. Entre les seves obres podem trobar L'infantament meravells de Shhrazade (1918), Trio per a piano (1916), Albada, Interludi i dansa, La Merope, Contrapunt: ballet en un acte, Nr. 2: Danse de la jeune fille i l'pera The duenna.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59589" title="Astura" nonfiltered="3284" processed="3277" dbindex="23631">
Astura fou una petita illa de la costa del Latium, entre Antium i Circeii, a la boca del riu Astura.

El 338 aC es va lliurar all una gran batalla entre romans dirigits pel cnsol C. Maenius i les forces de les ciutats llatines d'Antium, Lanuvium, Aricia i  Velitrae, en que els romans van obtenir la victria.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59590" title="Mir I de Barcelona" nonfiltered="3285" processed="3278" dbindex="23632">
Mir I ( ? - Barcelona 966 ), comte de Barcelona, Girona i Osona (947-966).

Fou fill del comte de Barcelona Sunyer I i la seva segona muller, Riquilda de Tolosa.

Cogovern a la mort del seu pare el 947 juntament amb el seu germ Borrell II, amb qui se suposa que es repart les funcions de govern. Aix fou Borrell II qui s'encarreg de les qestions militars i de poltica exterior, mentre Mir I s'encarreg de les funcions internes del comtat, i ms concretament de la ciutat de Barcelona.

Mir I feu donacions als monestirs de Sant Cugat del Valls, Sant Joan de les Abadesses i Ripoll.

Durant el seu regnat es creu que es constru el Rec Comtal de Barcelona, canal que duia les aiges del riu Bess fins a la muralla de Barcelona.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59591" title="sturs" nonfiltered="3286" processed="3279" dbindex="23633">
Els sturs foren un poble de la Tarraconense de possible origen celta, que habitaven part de l'actual  d'Astries quasi tota la provncia de Lle i algunes comarques de Zamora i Galcia. Les muntanyes els van dividir en dos parts: els de la costa anomenats sturs Transmontans, i els del interior anomenats sturs Augustans. Plini diu que eren uns 240.000 dividits en 22 tribus (nomes es conserven els noms de 12: Lanciatis,  Brigaecinis, Bedunensis, Orniacis, Lungonis, Saelinis, Superatis, Amacis, Tiburis, Egurris o Gigurri, Paesicis i Zoelais).

El seu pas tenia moltes mines especialment d or i tamb cavalls de molta qualitat (un cavall stur era un asturco). El poble era salvatge i aficionat a la guerra.

El 25 aC foren derrotats per August durant les guerres cntabres, a la riba del riu Astura i es van retirar a Lncia que fou conquerida. Els sturs al sud de les muntanyes van quedar sotmesos per la resta va seguir de fet independent durant algun temps mes.

La capital dels sturs fou Asturica Augusta (avui Astorga) que fou seu de convent jurdic. Altres ciutats foren: Forum Cigurrorum capital dels Cigurris; Nemetobriga capital dels Tiburis;  Lncia (potser Sollanco o Mansilla); Camala (potser Cea);  Bednia (potser La Baeza) capital del Bedunensis;  Brigaecium (segurament Benavent), capital dels Brigaecinis. A la part entre les muntanyes i la costa cal esmentar a Lucus Asturum (potser Oviedo);  Noega; Flavionavia (Aviles); Interctia, la capital dels Orniacis; Pelontium, la capital dels  Lungonis; Nardinium, la capital dels Saelinis; i Petavonium, capital dels Superatis.

Articles relacionats.
Tuburs;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59592" title="Asturco" nonfiltered="3287" processed="3280" dbindex="23634">

Asturco fou un cavall del pas dels asturs. Era una raa molt apreciada i el seu nom es va estendre a altres cavalls de optimes qualitats (per exemple l'asturco de Macednia) passant a ser el sinnim de bon cavall.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59594" title="Asturica Augusta" nonfiltered="3288" processed="3281" dbindex="23635">
Asturica Augusta fou el nom rom de la ciutat stur d'Asturica, a la provncia de Lle. Avui es diu Astorga.

Pertanyia a la tribu dels Amacis. Sota domini rom fou establerta com a seu d'un dels set convents jurdics de la Tarraconense (el anomenat Asturum) i va obtenir el ttol d'Augusta desprs de les guerres cntabres (als pobles sturs del sud se ls va dir augustans).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59597" title="Sensuntepeque" nonfiltered="3289" processed="3282" dbindex="23637">
Sensuntepeque s la capital del departament de Cabaas, a El Salvador. 

T una poblaci estimada de 41.215 habitants (2006), i una extensi territorial de 306,33 km. Est subdividida geogrficament en 22 cantons i 154 caserius. 

Histria. 
La localitat va ser fundada com poble d'indis pipils en 1550. En 1799 es va convertir en capalera del partit de Titihuapa. El 20 de desembre de 1811, els seus pobladors es van alar contra el domini colonial espanyol. Proclamada la independncia en 1821, durant el govern de Jos Mara Cornejo (1829-1832) va rebre el ttol de vila. El 10 de febrer de 1873, Sensuntepeque, va ser nomenada capalera departamental de Cabaas. En el perode 2006-2009, el seu alcalde s Jess Edgar Bonilla Navarrete, del partit ARENA. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59598" title="Departament de Morazn" nonfiltered="3290" processed="3283" dbindex="23638">



Morazn s un departament de la regi oriental d'El Salvador.

L'any 2000 tenia una poblaci estimada en 250.000 habitants i, amb una extensi de 1447,45 km2, presentava una densitat de poblaci de 172 habitants per km2. La seva capital s la ciutat de San Francisco Gotera.

 Municipis .

 Arambala;
 Cacaopera;
 Chilanga;
 Corinto;
 Delicias de Concepcin;
 El Divisadero;
 El Rosario;
 Gualococti;
 Guatajiagua;
 Joateca;
 Jocoaitique;
 Jocoro;
 Lolotiquillo;
 Meanguera;
 Osicala;
 Perqun;
 San Carlos;
 San Fernando;
 San Francisco Gotera;
 San Isidro;
 San Simn;
 Sensembra;
 Sociedad;
 Torola;
 Yamabal;
 Yoloaiqun;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59601" title="Departament de San Miguel" nonfiltered="3291" processed="3284" dbindex="23639">

San Miguel s un departament de la regi oriental d'El Salvador, des del 12 de juny de 1824. 

La seva capital s San Miguel. T 2077,1 km i una poblaci de ms de 450.000 habitants. 

 Municipis .

 Carolina;
 Chapeltique;
 Chinameca;
 Chirilagua;
 Ciudad Barrios;
 Comacarn;
 El Trnsito;
 Lolotique;
 Moncagua;
 Nueva Guadalupe;
 Nuevo Edn de San Juan;
 Quelepa;
 San Antonio;
 San Gerardo;
 San Jorge;
 San Luis de la Reina;
 San Miguel;
 San Rafael;
 Sesori;
 Uluazapa;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59606" title="Jtun" nonfiltered="3292" processed="3285" dbindex="23640">



En la mitologia escandinava, els jtun sn una raa mitolgica de fora sobrehumana que s'oposen als dus, encara que freqentment s'uneixen en matrimoni i creen dus mestissos tant dels Aesir com del Vanir. El seu baluard s Utgard i es troba al Jotunheim, un dels nou mons de la cosmologia escandinava, separat del Midgard, el mn dels homes, per altes muntanyes i boscries espesses. Quan es troben fora del seu mn, tenen preferncia per habitar coves i llocs foscos.

En antic nrdic rebien el nom de jtnar (sing. jtunn), o risar (sing. risi) o bergirsar, o ursar (sing. urs) o hrmursar. Les gegantes, a ms a ms, tamb rebien el nom de ggr. 

Jtunn, probablement, deriva de la forma de la arrel de menjar i, conseqentment, tenia en un primer moment el significat de "gols" o "menjador d'homes". Seguint la mateixa lgica, urs deriva de la mateixa arrel que el mot angls thirst (set) o blood-thirst (set de sang). El mot risi s'assembla al mot angls rise i t el significat de persona molt alta. En  angls antic, els cognats a jtunn sn eten i eten, d'on deriva el mot de l'angls modern ettin i el mot inventat per Tolkien Ent. Ettin s un fals cognat de Yeti.  L'angls antic, a ms a ms, tamb t el cognat yrs i significa el mateix.    
  
Thurisaz s el nom de la runa que evolucion en la lletra , i s la runa associada als gegants.  

Els gegants en la mitologia escandinava.
Origens.
El primer sser viu format en el caos primigeni del Ginnungagap fou un gegant de mida monumental, anomenat Ymir. Quan s'adorm, un fill i una filla gegants sorgiren de les seves aixelles, els seus peus copularen i d'ells en nasqu un monstre de sis caps. Tericament, d'aquests tres ssers en sorg la raa dels hrmursar o gegants del gel, la qual habita el Niflheim, el mn de boira i gebre. En canvi, els dus tenen el seu origen en Buri. Quan el gegant Ymir va ser assassinat pels nets de Buri, Odin, Vili i Ve, la seva sang, s a dir, l'aigua, inund el Niflheim i ofeg tots els gegants menys Bergelmir i la seva esposa, els quals se salvaren pujant a un arbre, i d'ells en sorg la raa dels jtnar.       

Caracterstiques dels gegants.

Els gegants representen les forces del caos primitiu i de la natura salvatge i destructiva. Les seves derrotes, causades pels dus, representen el triomf de la cultura sobre la natura, no obstant el cost que representa mantenir una vigilncia permanent. Heimdall vigila el Bifrst permanentment per evitar atacs a l'Asgard des del Jotunheim i Thor va sovint al mn dels gegants per matar-ne tants com pot.

Com a collectiu, als gegants se'ls atribueix sovint un aspecte terrible com ara urpes, ullals, pell completament negra i trets deformats, a part de la seva mida enorme. Alguns fins i tot tenen diversos caps i una forma no humanoide, com sn Jormungand o Fenrir, dos dels fills de Loki, que sn gegants tot i tenir forma de serp i de llop respectivament. A ms de ser lletjos, els gegants tenen una intelligncia molt limitada i, de fet, a les Eddas sovint es compara el seu humor amb el dels nens.   

No obstant aix, quan els gegants sn descrits amb ms cura, sovint prenen caracterstiques completament contradictries. O b sn increblement vells o b poseeixen els coneixements d'altres eres. De fet, Odin, per adquirir el seu coneixement del cosmos, visita els gegants Mimir i Vafthrudhnir. Moltes de les esposes dels dus sn gegantes. Njord es casa amb la geganta Skadi, Gerd esdev la consort de Frey, Odin aconseguiex enamorar a Gunnlod i fins i tot Thor, que s'encarrega de matar-los, s'enamora de Jarnsaxa, la mare de Magni. Quan apareixen com a tals, els gegants sn considerats dus menors. El mateix es pot dir del gegant Aegir, ms unit amb els dus que no pas amb els gegants. Cap d'aquests gegants relacionats amb els dus tem la llum i les seves cases sn tant confortables com les divines.   

El Ragnarok i els gegants del foc.
Un tipus diferent de gegants sn els gegants de foc, els quals habiten el Muspell, el mn de calor i foc, governat pel gegant Surt i la seva reina Sinmore. Fornjt, l'encarnaci del foc, n's un dels ms significatius. El rol principal dels gegants del foc a la mitologia escandinava s causar la destrucci del mn cremant l'Yggdrasil al final del Ragnarok, quan les forces del Jotunheim i del Helheim ataquin els dus i aconseguiexin matar-los a prcticament tots. Una creena probablement resultant de la influncia de l'escatologia cristiana, diu que un nou mn emergir desprs del Ragnarok en el qual no hi haur gegants.

Els gegants en el folclore escandinau.
Actualment, els gegants reben el nom de trolls a escandinvia. No poden suportar el toc de les campanes de les esglsies, per aix es veuen obligats a viure lluny de la civilitzaci, a les muntanyes o als boscos ms remots. Quan van cap als assentaments humans, el seu objectiu s silenciar el toc de les campanes llanant grans pedres a les esglsies.

No obstant aix, els gegants sn vistos com una raa del passat, el llegat dels quals es pot veure al paissatge. Saxo Grammaticus atribu l'aixecament de dolmens als gegants, i un gran monlit aparentment llanat a terra (una reminisncia de l'Edat de Gel) rebia el nom de "un llanament dels gegants". Aquesta idea ha sobreviscut en el folclore, i ha sigut demostrada per una historia del folclore suec, segons la qual un gegant, en temps antics, aixec dos troos de terra i amb aix form els llacs Vnern i Vttern, i els llan al Mar Bltic, i all esdevingueren les illes de Gotland i land.     

Llista dels gegants de la mitologia escandinava.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59615" title="Cenobi (biologia)" nonfiltered="3293" processed="3286" dbindex="23642">

En biologia, s'anomena cenobi una l'agrupaci o colnia de cllules d'origen com i nombre fix, que es mantenen reunides formant un conjunt de forma tpica en cada espcie. Les  cllules d'aquestes agrupacions presenten una petita o nulla especialitzaci, sovint sn dins una matriu mucilaginosa i de vegades poden presentar motilitat.

Els cenobis sn tpics de diversos grups d'algues, com ara: Volvox, Scenedesmus, Pediastrum o Hydrodictyon.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59619" title="Catherine Millet" nonfiltered="3294" processed="3287" dbindex="23643">
Catherine Millet s una escriptora i crtica d'art francesa nascuda l'any 1948 dins d'una famlia petit-burgesa a Bois-Colombes. Va ser la fundadora de la publicaci mensual sobre art Art Press a finals de 1972 i s autora de nombroses obres i assaigs sobre el mn de l'art, aix com de la polmica novella autobiogrfica La vida sexual de Catherine M., en la qual parla detingudament de les seves experincies sexuals des de la seva masturbaci infantil fins a activitats relacionades amb el sexe en grup. Aquest llibre ha venut ms de 400.000 exemplars fins el dia d'avui, i la crtica de l'escriptor nord-americ Edmund White l'anomena el llibre sobre sexe ms explcit que mai ha estat escrit per una dona.

Es va casar amb el poeta, fotgraf i novellista francs Jacques Henric, amb el qual ha mantingut una relaci mongama des del 1994.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59625" title="Joves Turcs" nonfiltered="3295" processed="3288" dbindex="23644">
Els Joves Turcs van ser un partit poltic nacionalista revolucionari i reformador otom, conegut oficialment sota el nom de Comit Uni i Progrs (CUP) turc Ittihat ve Terakki Cemiyeti, els caps del qual van menar una rebelli contra el sold Abdlhamid II (deposat i exiliat l any1909).


 Gnesi i objectiu del moviment .

El CUP tenia com a primer objectiu restaurar la Constituci otomana de 1876. El moviment estava constitut principalment per turcs, per es va aliar amb partits nacionalistes reformistes d altres pobles otomans com el Dashnak armeni. Desprs s hi va tornar en contra quan va promoure la constituci d un Estat turc homogeni des d un punt de vista religis. Arran d aix es va produir la deportaci dels armenis l any 1915, fets que constitueixen la base dels esdeveniments qualificats de Genocidi Armeni per la dispora armnia, en el curs del qual altres minories tamb van ser objecte de massacres, els grecs  i els nestorians sobretot. El  CUP  va dirigir diverses vegades el govern de l Imperi otom entre 1908 i la fi de la Primera Guerra mundial l any 1918.

Els Joves Turcs troben els seus orgens en les desfetes poltiques i militars del govern otom, i el seu declivi progressiu al llarg del segle XIX. Els Joves Turcs reclutaven els seus membres a les societats secretes dels estudiants progressistes de les universitats i entre els cadets militars, que volien modernitzar i occidentalitzar plenament la societat, tot desmarcant-se dels Vells Turcs.
La seva organitzaci es componia principalment d intellectuals i oficials.

L any 1908, el sold s inquieta de l agitaci que regna a l Imperi i envia agents per investigar sobre els Joves Turcs a la Macednia otomana.
Els oficials membres del CUP se saben descoberts pels agents del sold, i llancen una guerrilla contra ell amb el suport d una part de la poblaci. La revoluci militar a Tessalnica el 1908 porta el vell sold Abdlhamid II a prendre en consideraci el moviment dels Joves Turcs. 

Els Joves Turcs reprotxaven al sold de no haver estat capa de resistir a les pressions estrangeres i tamb denunciaven el seu autoritarisme i la seva brutalitat. La revoluci pren ms amplitud fins que el sold decideix de tornar a posar en vigor la constituci de 1876 sota la pressi dels Joves Turcs. Al juliol de 1908 anuncia la convocaci del parlament otom.

Grcies a la restauraci d aquesta constituci l imperi s obria a una nova era i es dirigia vers un rgim constitucional i liberal, dotat d un parlament i a la reinserci dels cristians dins la comunitat nacional. Aleshores es formen partits en vista de les eleccions, i s el CUP qui surt guanyador dels comicis.

A l abril de 1909 el sold es recolza en els islamistes turcs per dur a terme la seva contrarevoluci per dissoldre el parlament i per arrestar diversos membres del CUP. Per el seu cop de fora fracassa, els Joves Turcs criden a Mahmud Chevket, el qual va aixecar un exrcit provinent de la Macednia otomana que entra a Istanbul el 24 d abril de 1909. Aleshores, el sold Abdlhamid II es fa substituir pel seu germ Mehmed V (1909-1918) el qual no tindr cap poder real, fet que marca la fi de la monarquia absoluta otomana. 

Els Joves Turcs tornen la seva constituci a l Imperi otom, i li donen una divisa manllevada a Frana: llibertat, igualtat, fraternitat, fet que en un primer moment permet esperar un avenir millor a les minories de l Imperi.

 Els Joves Turcs arriben al poder .

De fet, els Joves Turcs sn al poder d en de 1909, detenen la majoria dels escons a l assemblea i el sold ja no controla res, el poder es troba en mans de tres homes,  Ismail Enver (Enver Paix), Talat Paix et Cemal Paix, formen el triumvirat.

L any 1913, el govern otom va perdre la segona guerra balcnica, fet que porta els Joves Turcs a prendre el poder de panera definitiva tot suprimint tots els partits d oposici. El govern COP aleshores s dirigit pel ministre de l interior i gran visir (primer ministre) Talaat Paix (1874-1921). Treballen amb ell, el ministre de la guerra Ismail Enver (Enver Paix) (1881-1922) i el ministre de la marina Cemal Paix (1872 1922). L'Imperi otom s enfonsa als Balcans, ustria-Hongria s aprofita de la desorganitzaci de l Imperi per annexar-se Bsnia-Herzegovina l any 1908.

El 1912, Itlia s annexa Lbia i l illa de Rodes, i Albnia es revolta i proclama la independncia. Desprs, circulen rumors de desembarcament francs a Sria. Bulgria proclama la independncia i Creta s uneix a Grcia.

 Enllaos externs .
La Pgina de la Histria, al Rac Catal;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59626" title="Consell comarcal" nonfiltered="3296" processed="3289" dbindex="23645">

El consell comarcal s  un rgan d'administraci i govern de les comarques d'alguns territoris, com ara la Comunitat Autnoma de Catalunya o l'Arag. 


Els consells comarcals a Catalunya sn l rgan de govern i d administraci de la comarca.
La seva organitzaci, com en tots els ens locals de Catalunya, es configura amb un rgan collegiat, el ple, i un rgan unipersonal, el President. Compten, per, amb un figura integrada en la cpula del govern: el gerent. Aquest s un professional que t plena dedicaci a l execuci de les tasques del govern i l administraci comarcals.

El ple del consell comarcal est format, tal com correspon a un ens de segon grau, per regidors dels ajuntaments que la componen. La designaci dels consellers comarcals es fa per un sistema basat en la Llei o Regla D'Hondt aplicant un frmula mixta tenint en compte tant els vots obtinguts per cada candidatura com el nombre de regidors.

El President t les atribucions representatives inherents al crrec i les de supervisi de l administraci, dels serveis i del personal.

Els consells comarcals a Catalunya estan regulats pel Decret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s aprova el text refs de la Llei d organitzaci comarcal de Catalunya.

 Enllaos externs .

 L'organitzaci comarcal: el Consell Comarcal, informaci de la Generalitat de Catalunya.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59628" title="Antoni Canals" nonfiltered="3297" processed="3290" dbindex="23646">
Antoni Canals (1352-1419) fou un frare dominic, orador i escriptor, nasqu al llavors Regne de Valncia i destac pels seus sermons (dels que no en conservem cap) i per tres traduccions o adaptacions d'obres clssiques al catal.

Fou deixeble de Sant Vicent Ferrer, enseny teologia a Valncia fins l'any 1398 i estigu vinculat a la Cort Reial, que el fu cridar per un perode de temps de 1398 a 1401, que es trasllad a Barcelona. Tornat a Valncia exerc de de lloctinent de l'inquisidor del regne des de 1401 a 1419, any en qu mor.

 Obra .

La seua obra t com a finalitat el seu apostolat. El carcter humanista de fra Antoni Canals es limita a tres obres, la traducci de "De providentia" de Sneca, la versi del "Dictorum factorumque memorabilium" de Valeri Mxim, anomenada de "Llibre anomenat Valeri Mxim", i, finalment, la seua obra humanista per excellncia: 
"Raonament fet entre Scipi e Anbal", que s una traducci lliure del llibre set de l frica de Petrarca, amb interpolacions basades en d altres autors.

 Vegeu tamb .
 Segle d'or valenci;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59629" title="Pokdex Nacional" nonfiltered="3298" processed="3291" dbindex="23647">
Als videojocs Pokmon, la Pokdex Nacional s un dels modes diferents en qu es pot configurar la Pokdex, una enciclopdia que emmagatzema dades dels Pokmon. Aquesta s la llista de Pokmon ordenats pel seu nmero a la Pokdex Nacional.

Primera generaci.


Segona generaci.



Tercera generaci.



Quarta generaci.




Nota: Missingno. i 'M no sn Pokmon oficials.

Vegeu tamb.

Pokdex Johto;
Pokmon;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59630" title="Frederic Mompou i Dencausse" nonfiltered="3299" processed="3292" dbindex="23648">
Frederic Mompou Dencausse (Barcelona, Catalunya 1893 - d. 1987 ) fou un compositor catal, conegut sobretot per les seves peces per a piano sol.

 Biografia .
De famlia artstica (el seu germ gran Josep, que afavoriria econmicament els seus inicis, esdevindria un pintor d'anomenada), va nixer el 16 d'abril de 1893 a la ciutat de Barcelona, i estudi piano al Conservatori del Liceu abans d'establir-se a Pars per estudiar amb Ferdinand Motte-Lacroix l'any 1911. Degut a la seva timidesa va abandonar la seva carrera de solista per dedicar-se a la creaci musical. El 1914 torn a Barcelona, fugint de la guerra, per va retornar a Pars el 1921, i s'hi qued fins l'any 1941, en escapar de l'ocupaci nazi de la capital francesa. Al seu retorn va esdevenir membre de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. 

Proper a la Lliga Regionalista de Francesc Camb -la seva mare es cas en segones npcies amb Llus Duran i Ventosa-, va mostrar al costat d'altres membres d'aquest partit el seu suport a l'alament de General Franco, adhesi que desprs es dilu fora. Mor el 30 de juny de 1987, amb noranta-quatre anys, a la ciutat de Barcelona.

El seu fons es reparteix entre la Biblioteca de Catalunya i la Fundaci que porta el seu nom.

Estil musical.
Mompou era un miniaturista en les seves obres, breus i d'una msica relativament improvisada, que s'ha descrit com a "delicada" o "ntima". Les seves influncies principals foren l'impressionisme francs i Erik Satie, donant-li un estil en el qual l'expressi est concentrada en formes molt petites. Solia utilitzar el recurs de lostinato, imitacions de campanes, i una espcie de so meditatiu que Lionel Salter va descriure com "la veu del silenci ... de Sant Joan de la Creu."

L'any 1980 li fou concedida la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

Enllaos externs.
  Breu biografia;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59639" title="Acarnnia" nonfiltered="3300" processed="3293" dbindex="23649">


Acarnnia fou una regi de l'antiga Grcia, a l'oest, limitada al nord pel golf d'Ambrcia, al nord-est per Amfilquia (Argos d'Acaia), al sud-oest per la mar Jnica, i al sud-est per l'Etlia (separades pel riu Aquelos si b vers el 430 aC la frontera era una mica ms a l'est ja que la ciutat d'Oeniade dominava ambds costats).

Els rius principals foren l Aquelos i el seu afluent l Anapos.

Els principals promontoris foren Accium i Crithote a l'oest.

Enfront de la costa hi ha l'illa de Leukas (Leucas) que antigament estava unida a Acarnnia i en va quedar separada per un canal.

Histria.
Els seus primers habitants foren els Tafis, els Lelegis i els Curetis. Els primers foren pirates de la costa occidental; els Lelegis vivien inicialment a l'est d'Acarnnia i a Etlia, Lcrida i altres llocs; els Curetis venien d'Etlia. El nom del pas li fou donat per Acarnan el fill d'Alcmaeon.

La tradici diu que Argos va establir una colnia vers el 650 aC. Pel mateix temps els corintis van establir colnies a Leucas, Anactrios, Sllion i alguna altra, i els habitants locals foren rebutjats cap a l'interior. Eren encara un poble poc civilitzat al comenament de la guerra del Pelopons el 432 aC i vivien del robatori i la pirateria. Estaven units en una lliga que es reunia al tur Olpae prop d Argos d'Acaia, i a Stratos, ciutat principal d'Acarnnia. En temps del romans la Lliga tenia la seu a Thyrios o a Leucas, i aquesta darrera era la capital del pas. La lliga era dirigida per un strategos i un secretari (grammateos); un personatge influent era el gran sacerdot (hierpolos) del temple d'Apollo a Accium.

A la guerra del Polopons els acarnanis, enemics dels corintis i dels ambraciotes, van ser aliats d'Amfilquia i d'Atenes. En aquesta lliga que va suposar la restauraci d'Argos d'Acaia als seus habitants, les ciutats de Oeniade i Astacos van quedar al marge. El 426 aC els atenencs i acarnanis van obtenir una gran victria sobre espartans i ambacriotes a Olpae. Desprs de la guerra van fer les paus amb Ambrcia, per van mantenir l'aliana amb Atenes. El 391 aC eren en guerra contra els aqueus que s'havien apoderat de Calydon a Etlia. Els aqueus van demanar ajut a Esparta que va enviar un exrcit a Acarnnia dirigit per Agesilaos que va assolar el pas per sense xits decisius. Vers el 300 aC els etolis van conquerir algunes ciutats de l'oest d'Acarnnia i els acarnanis es van aliar als reis de Macednia als que van romandre lleials. No es van sotmetre a Roma fins que els romans van haver ocupat Leucas i van derrotar a Filip V de Macednia a Cinoscfals.

El 191 aC Antoc III de Sria va envair Grcia i el acarnani Mnasilocos va aconseguir que el pas li fes costat. Per Antoc fou expulsat i desprs derrotat a Apamea (189 aC) i Roma va tornar a imposar la seva hegemonia.

El 168 aC, derrotat el rei Perseu de Macednia, Emili Paule i els comissionats romans van reorganitzar Grcia i fou llavors que Leucas fou separada polticament d'Acarnnia.

Ms tard va formar part d'una de les provncies romanes per no s clar si de la provncia del Epir o de la d'Acaia, per al cap d'un temps apareix com a part d'Epir.

El 30 aC els habitants d'algunes ciutats foren traslladats per l'emperador August a Nicpolis que acabava de fundar.

Ciutats d Acarnnia.

Al golf d Ambrcia (d'est a oest);
Limnae;
Heracleia;
Anactorios;
Accium;

A la costa del mar Jnic (de nord a sud);
Thyrios;
Palaeibos;
Alyzia;
Sollios;
Astacos;
Oeniade;

al interior (de sud a nord):
Oeniade (la vella);
Coronta;
Metrpolis;
Stratos;
Rhyncos (o Rhuncos);
Phytia (Phetia);
Medeon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59649" title="Tigermilk" nonfiltered="3301" processed="3294" dbindex="23650">


Tigermilk s l'lbum de debut, al 1996, de la banda de pop Belle & Sebastian. Gravat com al treball de fi de curs d'un curs de producci musical i havent-se editat (1,000 cpies) a travs del segell Electric Honey, l'lbum va ser reeditat el 1999 pel segell Jeepster Records.

Canons.
Totes les canons escrites per Stuart Murdoch
"The State I Am In" - 4:57;
"Expectations" - 3:34;
"She's Losing It" - 2:22;
"You're Just A Baby" - 3:41;
"Electronic Renaissance" - 4:50;
"I Could Be Dreaming" - 5:56;
"We Rule The School" - 3:27;
"My Wandering Days Are Over" - 5:25;
"I Don't Love Anyone" - 3:56;
"Mary Jo" - 3:29;

Formaci en el moment de la gravaci.
Stuart Murdoch - Veus, Guitarra;
Stuart David - Baix;
Isobel Campbell - Violoncel;
Chris Geddes - Teclats, piano;
Richard Colburn - Bateria;
Stevie Jackson - Guitarra;
Mick Cooke - Trompeta;

Enllaos externs.
Web oficial:informaci de l'lbum ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59653" title="Giotto di Bondone" nonfiltered="3302" processed="3295" dbindex="23651">



Giotto di Bondone (ms conegut simplement com Giotto, 1267 - 8 de gener de 1337) va ser un pintor i arquitecte itali. Se'l considera el primer d'una srie de grans artistes que van contribuir i desenvolupar el Renaixement itali.

Giotto va nixer en una famlia camperola pobra, prop de Florncia, fill de Bondone, i en un principi va ser pastor. La major part dels historiadors no creuen que el seu nom fos una abreviaci de Ambrogio (Ambrogiotto) o Angelo (Angelotto).

La llegenda (narrada per Giorgio Vasari en el seu llibre Vides dels artistes, derivat del Commentari de Ghiberti) sost que amb onze anys, tot cuidant les ovelles, Giotto estava dibuixant amb guix sobre unes pedres. L'artista Cimabue el va veure dibuixant una ovella tan natural i perfecta que immediatament li va demanar a son pare agafar-lo com aprenent. Una altra histria a les Vides de Vasari descriu Giotto com un aprenent juganer, dibuixant una mosca al nas d'un retrat amb tanta habilitat que el seu mestre va intentar espantar-la en va.

El seu art fou extremadament innovador, i s sovint considerat el precursor de l'evoluci que portaria, poc desprs, a l'explosi del Renaixement itali. Tamb se'l considera com la baula entre l'art bizant i el de finals de l'edat mitjana. Les figures planes i simbliques agrupades en l'espai decoratiu van deixar pas a els cossos individualitzats i modelats que interactuaven en un espai en perspectiva. Va aconseguir adoptar el llenguatge visual dels escultors donant pes i volum a les seves figures, marcant una diferncia enorme amb la Madonna del seu mestre.

L'equivalent de Giotto a la ciutat rival de Siena, el gran Duccio, imbu les seves delicades composicions amb un ambient d'emoci profunda, per Giotto es mant com el gran iniciador de l'espai tridimensional en la pintura europea.





Va tractar els temes religiosos que havien dominat l'art medieval amb un nou esperit, donant-los-hi una frescor clara i una vitalitat inesperada, i molts crtics parlen d'una "emoci humana" com a caracterstica ms peculiar de les seves obres.

Va rebre encrrecs per fer moltes obres a tota Itlia, i es convert en un bon amic del rei de Npols i de Dante Alighieri. Boccaccio el cita al seu Decamer.


 La "O" de Giotto .

Segons una histria narrada per Vasari, el papa Benet XII va voler llogar Giotto, i li envi un emissari. Aquest va demanar-li al pintor un dibuix per ensenyar-lo al Papa per tal de demostrar-li la seva habilitat. Giotto va agafar un full de paper i mull un pinzell en tinta roja, i amb un sol moviment de canell va dibuixar un cercle perfecte i li entreg al missatger. Aquest va dir "Aix s l'nic que m'he d'emportar?", i Giotto va contestar "s ms que suficient. Tramet-ho i veurs com ho entn".


 Obres principals .

La seva creaci important ms antiga s el cicle de frescs  sobre la vida de Sant Francesc, situat en una esglsia de la Baslica de Sant Francesc d'Asss, encara que hi han algunes disputes sobre l'autoria. Aquest cicle mostra la influncia que l'art romnic en el pintor, aix com el seu intent d'assimilar la moda del moment pel gtic francs. La Crucifixi, a Santa Maria Novella, Florncia, s una altra de les seves primeres grans obres, i el diferencia clarament de Cimabue i Duccio.



L'obra mestra de Giotto s el cicle de la Capella de l'Arena (1305) a la Cappella degli Scrovegni, Pdua, on representa la vida de la Verge i la Passi de Crist S'hi poden veure cent escenes principals amb unes figures molt esculturals, distribudes en disposicions comprimides per naturals. La seva principal innovaci s la de concebre una estructura pintada en gris utilitzant efectes de trompe-l'oeil que van influir directament Masaccio i de retruc Miquel ngel i el seu esquema per la Capella Sixtina. Panells famosos en aquesta srie inclouen l'Adoraci dels Reis Mags, en la qual un cometa com l'Estel de Betlem passa a travs del cel, i la Fugida d'Egipte, en la qual Giotto va trencar bastants cnons en el dibuix de l'escena, i la Resurrecci de Lltzer. Les escenes de la Passi foren admiradssimes pels artistes del Renaixement degut a la seva fora emocional i dramtica, especialment en la Lamentaci pel Crist mort, de fet, Miquel ngel en va fer estudis. La Madonna Ognissanti, ara a la Galeria dels Uffizi i nic panell principal supervivent, tamb s d'aquesta poca.

 poca posterior .	 

A petici del Papa, Giotto va estar-se deu anys a Roma, i desprs va treballar pel Rei de Npols, encara que d'aquest perode en queden poques obres. El 1320 va tornar a Florncia, per completar dos cicles de frescos i diverses pintures per l'altar de l'Esglsia de la Santa Croce. Els dos grups de frescos estan molt malmesos, per mostren una creixent ornamentaci, potser en resposta al Gtic Internacional emergent. El 1334 va ser designat arquitecte en cap de la Catedral de Florncia, el Campanile (campanar) de la qual porta el seu nom, per no la pogu acabar. Durant la seva vellesa es va fer amic de Boccaccio i Sacchetti. Mor tot treballant en un Judici Final per la Capella Bargello de Florncia.

 Obres famoses .

La Cappella degli Scrovegni a Pdua.
La Baslica de Sant Francesc a Asss.
Les capelles de la Baslica de la Santa Croce a Florncia.
Gran quantitat de polptics i crucifixos.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59663" title="Atella" nonfiltered="3303" processed="3296" dbindex="23652">
Atella fou una ciutat de Campnia entre Npols i Cpua a uns 15 km de cadascuna.

No apareix durant l establiment rom a Campnia el 336 aC per ja devia existir com a ciutat independent. A la segona guerra pnica es van declarar pels cartaginesos desprs de Cannas i va ser presa pels romans tot seguit de la conquesta de Cpua el 211 aC i molts ciutadans foren executats i la resta venuts com esclaus o exiliats; els pocs que van restar a la ciutat foren expulsats l any segent cap a Caltia i la ciutat fou ocupada pels ciutadans de Nuceria Alfaterna, que havia estat destruda per Annbal. Fou municipi rom i Cicer en fou patr per no se sap perqu. Amb August s hi va establir una colnia militar romana per no va rebre ttol de colnia i va restar com a municipi.

Fou seu d un bisbe fins al segle IX. El 1030 els habitants foren traslladats a Aversa fundada pel comte normand Rainulf.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59668" title="Aternitum" nonfiltered="3304" processed="3297" dbindex="23653">
Aternitum o Aternum, fou una ciutat de la costa Adritica a Itlia, avui anomenada Pescara.

Fou ciutat del poble dels vestins, l'nica a la costa. A la Segona Guerra Pnica es va declarar per Annbal i fou ocupada pels romans dirigits pel pretor Sempronius Tuditanos el 213 aC que hi va fer set mil presoners.

Amb August s hi va establir una colnia militar per no va obtenir rang de colnia i va restar com a municipi. Va mantenir aquesta condici sota l imperi i ms tard va agafar el nom de Piscria.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59669" title="Leopold II de Blgica" nonfiltered="3305" processed="3298" dbindex="23654">


Leopold II de Blgica (Brusselles 1835 - 1909). Segon monarca dels belgues desprs del seu pare el rei Leopold I de Blgica. Rei dels Belgues (1865 - 1909).

Fill primognit del rei Leopold I de Blgica i de la princesa Llusa d'Orleans. Era per tant nt del duc Francesc Frederic de Saxnia-Coburg Saafeld i de la princesa Augusta de Reuss per part de pare, mentre que per via materna era nt del rei Llus Felip I de Frana i de la princesa Maria Amlia de Borb-Dues Siclies.

L'any 1853 es cas amb l'arxiduquessa Maria Enriqueta d'ustria filla de l'arxiduc Josep Antoni d'ustria i de la princesa Sofia de Wrttemberg. Era, per tant, nta de l'emperador Leopold II, emperador romanogermnic i de la infanta Maria Llusa d'Espanya per via paterna i per via materna del duc Llus de Wurttemberg i de la princesa Maria Anna Czartoryska.

La parella s'install a Brusselles i tingueren quatre fills:

SAR la princesa Llusa de Blgica nascuda el 1858 a Brusselles i morta el 1924 a Nia. Es cas amb el prncep Felip de Saxnia-Coburg Gotha del qual es divorci per tal de viure amb el seu amant el comte Keglewitch, el comte era l'ajuda de cambra del seu esps.

SAR el prncep Leopold de Blgica nat el 1859 i mort el 1869 a Brusselles.

SAR la princesa Estefania de Blgica nata el 1864 a Brusselles i morta el 1945 al monestir de Pannonhalma on s'havia refugiat de l'aven de l'exrcit sovitic. Es cas amb el koprinz Rodolf d'ustria mort el 1889 a Mayerling. L'any 1900 es torn a casar amb el comte hongars Elemer Lnyay de Nagy-Lnya et Vsros-Namny elevat l'any 1917 a la categoria de prncep.

SAR la princesa Clementina de Blgica nata a Brusselles el 1872 i morta el 1955. Es cas amb el prncep Napole Vctor Bonaparte.

A la mort de la seva esposa Leopold tingu dos pressumptes fills d'una relaci extramatrimonial amb l'artista Caroline Delacroix, Lluci (1906 - 1983) i Felip (1907 - 1914).

La seva obra de govern es caracteritz per la neutralitat belga al llarg de tot el seu regnat, possible grcies al suport britnic. 

L'any 1876 fund l'Associaci Internacional Africana que s'encarreg d'explotar el territori del Congo a benefici del rei. L'explotaci del Congo per part del rei dels belgues li permet amassar una de les principals fortunes del mn ja que l'any 1905 el rei dels belgues tenia un patrimoni valorat en ms de cinc-cents milions de pessetes de l'poca fet que li valia sser el des home ms ric del mn. Per a part dels enormes beneficis l'obra de Leopold al Congo li ha valgut passar a la histria per la seva nefasta gesti que cost milers de vctimes i que es fu a travs de la tortura, l'assassinat i mltiples prctiques sanguinries per tal d'explotar al mxim el territori congoleny.

L'any 1908 per pressi del Parlament decideix cedir l'enorme possessi al Parlament. Malgrat que ja a l'any 1890 l'havia deixat en herncia al poble de Blgica.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59670" title="Ermengol I d'Osona" nonfiltered="3306" processed="3299" dbindex="23655">
Ermengol I d'Osona ( v 925 - 943 ), infant de Barcelona i comte d'Osona (939-943).

Orgens familiars.
Fill gran i primognit del comte de Barcelona Sunyer I i Riquilda de Tolosa. Era nt per lnia paterna del comte Guifr el Pils i Gunilda d'Empries, i per lnia materna d'Ermengol de Roergue i Adelaida de Tolosa.

Fou germ gran dels comtes de Barcelona Mir I de Barcelona i Borrell II.

Comtat d'Osona.
El 939 fou nomenat comte d'Osona pel seu pare, separant-se aix de la dinastia principal del comtat de Barcelona. La seva mort premaura el 943 provoc que el comtat d'Osona fou restitut al de Barcelona, novament en mans del seu pare.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59673" title="Guillem I d'Osona" nonfiltered="3307" processed="3300" dbindex="23656">
Guillem I d'Osona ( 1028 - ? ), comte d'Osona (1035-1054).

Orgens familiars.
Fill de Berenguer Ramon I i la seva tercer esposa, Guisla de Llu, i per tant germ consanguini del comte de Barcelona Ramon Berenguer I.

Comtat d'Osona.
A la mort del seu pare, Guillem i la seva mare Guisla heretaren el comtat d'Osona, separant-se aix de nou de la lnia principal del comtat de Barcelona. Per el 1054 Guisla es torn a casar i Guillem hi renunci en favor del seu germ Ramon Berenguer I, retornant aix a la lnia principal del Casal de Barcelona.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59677" title="Guisla de Llu" nonfiltered="3308" processed="3301" dbindex="23657">
Guisla de Llu ( ? - d 1079), comtessa consort de Barcelona (1027-1035) i comtessa d'Osona (1035-1054).

El 1027 es cas amb el comte de Barcelona Berenguer Ramon I, convertint-se en la seva tercera esposa. D'aquest matrimoni tingueren un fill, Guillem.

A la mort del comte de Barcelona, el 1035, tant ella com el seu fill Guillem heredaren el comtat d'Osona, que governaren conjuntament.

El 1054 Guisla es cas de nou amb el vescomte de Barcelona Udalard II, per la qual cosa hagu de renunciar al comtat. Aix mateix, el seu fill Guillem tamb hi renunci passant el comtat a mans del fill gran del seu primer marit, i comte de Barcelona, Ramon Berenguer I.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59680" title="Athamnia" nonfiltered="3309" processed="3302" dbindex="23658">
Atamnia (Athamania) fou una regi de l'Epir entre les muntanyes Pindos i el riu Aractos. Les ciutats principals foren Argitea (capital), Ethpia, Tetraflia i Heraclea. Hi vivien els atamans o athamans.

El rei Aminandre en fou expulsat per Filip V de Macednia el 191 aC, i el regne fou annexionat a Macednia, pero el 190 aC el va recuperar amb l'ajut de la Lliga Etlia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59681" title="Athamans" nonfiltered="3310" processed="3303" dbindex="23659">
Els athamans eren un poble hellnic i foren sotmesos pels molosos, per a l'enfonsament del seu regne van recuperar la independncia, i es van aliar als etolis junt amb els que van destruir als Anians, i els athamans es van estendre fins les muntanyes Oeta. El seu rei mes poders fou Aminandre (vers el 200 aC) que fou aliat de Macednia contra Roma fins que el 189 aC es va revoltar contra el rei Filip V de Macednia i aquest va entrar al pas pel pas de Portes, per fou rebutjat amb fortes prdues. A la guerra entre Filip V de Macednia i Roma, el rei Aminandre, com aliat de Roma, va ajudar al cnsol Flamin a baixar pel pas de Portes i tot seguit a prendre Feca (Pheca, entre el pas i Gomfi) el 198 aC.

Desprs de la guerra foren sotmesos per Macednia i finalment annexionats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59690" title="Paleoc" nonfiltered="3311" processed="3304" dbindex="23660">

El Paleoc s la primera poca del Paleogen, una de les subdivisions del Cenozoic. Comprn el temps entre el final del Cretaci (fa 65,5  0,3 milions d'anys) i el principi de l'Eoc (fa 55,8  0,2 milions d'anys). El seu inici i final queden marcats per l'extinci del Cretaci-Terciari i pel mxim trmic del Paleoc-Eoc, respectivament. Com en altres perodes geolgics, els estrats que delimiten aquest perode estan ben identificats, per no han estat datats amb mxima precisi.

El nom del Paleoc, definit pel francoalemany Wilhelm Philipp Schimper l'any 1847, prov dels mots grecs         (paleos, antic),     (eos, alba) i        (kainos, nou), i fa referncia a l'aparici de la fauna "antiga nova" durant aquesta poca, abans que apareguessin els ordres moderns de mamfers a l'Eoc.

Subdivisions.
El Paleoc se subdivideix en Paleoc inferior, Paleoc mitj i Paleoc superior, cadascun dels quals correspon a un dels tres estatges faunals que componen aquesta poca. Aquests estatges faunals sn:

Dani: comen fa 65,5  0,3 milions d'anys amb la fi de l'extinci del Cretaci-Terciari, una extinci massiva que elimin aproximadament la meitat de les espcies vivents en aquell temps, entre les quals es poden destacar els dinosaures no aviaris, i que marc la fi del Mesozoic. Estratigrficament, el seu inici queda marcat per una anomalia causada per un nivell inusualment alt d'iridi. S'acab fa 61,7  0,2 milions d'anys i el seu nom, encunyat el 1847 pel geleg sus Pierre Jean douard Desor, fa referncia a l'estat escandinau de Dinamarca.

Selandi: comen fa 61,7  0,2 milions d'anys. s en aquest perode que apareixen els plesiadapiformes, un ordre d'euarcontoglirs molt propers als primats i que, segons alguns, podrien ser-ne els avantpassats. Tamb fou en aquest estatge que aparegueren els primers primats autntics, com ara els del gnere Teilhardina. Estratigrficament, el seu final queda marcat per una cronozona de polaritat magntica. S'acab fa 58,7  0,2 milions d'anys i el seu nom, encunyat el 1924 pel geleg dans Alfred Rosenkrantz, fa referncia a l'illa principal de Dinamarca, Sjlland.

Thaneti: comen fa 58,7  0,2 milions d'anys. s l'ltim estatge faunal del Paleoc, i el mxim trmic del Paleoc-Eoc, un episodi d'escalfament global altament intens i rpid (en termes geolgics) tingu lloc a finals del perode. Estratigrficament, el seu inici queda marcat per una de les aparicions ms inferiors del nanofssil calcari Chiasmolithus oamaruensis. El seu inici queda marcat per una cronozona de polaritat magntica. El seu final queda marcat per la base d'una excursi d'istops negatius de carboni. S'acab fa 55,8  0,2 milions d'anys i el seu nom, encunyat el 1874 pel geleg sus Eugne Renevier, fa referncia als estrats situats a prop de l'Illa de Thanet (Kent, Regne Unit).

Paleoclima.


El Paleoc comen amb un clima ms fred i sec que el de l'poca anterior, el Cretaci. Les temperatures mitjanes eren entre 2 i 3C ms baixes que en el Maastrichti (l'ltim estatge faunal del Cretaci), per fins i tot aix eren significativament ms altes que en l'actualitat. Les variacions estacionals eren relativament poc importants, igual que les variacions entre diferents latituds (gradient trmic). Les poques glaceres existents estaven prcticament limitades a l'Antrtida.

Cap a finals d'aquest perode, la temperatura del planeta augment en un dels escalfaments globals ms rpids (en termes geolgics) i extrems registrats a la histria geolgica, anomenat mxim trmic del Paleoc-Eoc. Fou un episodi d'escalfament rpid i intens (de fins a 7 C a latituds altes) que dur menys de cent mil anys. El mxim trmic provoc una gran extinci que serveix per a distingir la fauna de l'Eoc de la del Paleoc. s possible que aquest intens escalfament es degus a l'alliberament de clatrats de met enterrats al fons mar. Es creu que els sediments en qu es trobaven emmagatzemats aquests clatrats foren pertorbats a mesura que els oceans s'escalfaven, i el met que contenien provoc l'augment de les temperatures globals. S'estima que s'alliberaren unes dues mil gigatones de met, un gas amb un efecte hivernacle ms de deu vegades superior al del dixid de carboni.

Aquest augment de les temperatures fu que el clima esdevingus no noms ms clid sin tamb ms humit, permetent que hi hagus vegetaci subtropical a Grenlndia o la Patagnia, cocodrils a la costa de Grenlndia, i que evolucionessin els primers primats als boscos tropicals de Wyoming septentrional. Els pols eren frescs i temperats; Amrica del Nord, Europa, Austrlia i Amrica del Sud meridional eren clids i temperats; les zones equatorials tenien climes tropicals, i al nord i al sud de l'equador, el clima era calent i rid.

Paleogeografia.

La tercera i ltima gran fase de la fragmentaci del supercontinent Pangea tingu lloc a principis del Cenozoic, entre el Paleoc i l'Oligoc. Laurentia (Amrica del Nord i Grenlndia) continu separant-se d'Eursia i eixamplant el jove oce Atlntic, tot i que es creu que encara hi havia una connexi entre ambdues masses terrestres. Mentre l'Atlntic creixia, l'ancestral oce de Tetis continu tancant-se degut a l'aproximaci dels continents afric i eurasitic.

Amrica del Sud i Amrica del Nord romangueren separades per mars equatorials, i no quedarien unides fins la segona meitat del Neogen; els components de l'antic supercontinent meridional de Gondwana continuaren separant-se, i frica, Amrica del Sud, l'Antrtida i el continent australi s'allunyaren les unes de les altres. frica es mogu cap al nord vers Europa, tancant lentament l'oce de Tetis, i el subcontinent indi comen la seva deriva vers sia, que conduiria a una collisi tectnica i a la formaci de l'Himlaia.

Els mars epicontinentals que cobrien part d'Amrica del Nord (el mar Niobrar) i d'Europa recediren a principis del Paleoc, obrint nous hbitats per la nova fauna i flora terrestre.

Orognesi.

El Terciari fou un perode d'intensa activitat orognica. Durant l'anomenada orognesi laramiana es formaren les muntanyes de l'oest americ, des d'Alaska fins el nord de Mxic. Les Muntanyes Rocalloses en sn l'exemple ms clebre, per durant aquest episodi orognic tamb es formaren serralades com ara les muntanyes Laramie de l'est de Wyoming o les Black Hills de Dakota del Sud.

Aquest procs, que havia comenat al Cretaci superior fa aproximadament setanta milions d'anys, no fou continu sin que es desenvolup en una srie de polsos. El pols de principis del Paleoc qued enregistrat en el registre geolgic de les Black Hills en forma d'una lnia de roques gnies que s'estn pel nord de la serralada. A les Muntanyes Rocalloses, el pols orognic del Paleoc tamb es pot identificar per les roques volcniques.

Aquesta orognia se sol atribuir a esdeveniments davant la costa occidental d'Amrica del Nord, on la placa Farallon estava lliscant per sota la placa nord-americana. La majoria d'hiptesis suggereixen que l'angle de subducci esdevingu ms baix i que, com a conseqncia d'aix, no hi hagu magmatisme al centre de l'oest del continent, i de fet, la litosfera ocenica subjacent caus arrossegament a la base de la litosfera continental superjacent. Una de les causes del baix angle de subducci podria haver estat un ritme de convergncia de plaques superior. Una altra causa proposada s la subducci d'escora ocenica gruixuda.

Fauna.
Ocells.

L'extinci del Cretaci-Terciari marc un punt d'inflexi, a partir del qual ocells ms primitius com ara Ichthyornis, Confuciusornis o Hesperornis, que havien estat les formes dominants durant el Cretaci, deixaren el seu lloc al grup d'ocells moderns (subclasse Neornithes). Una de les diferncies clau d'aquest canvi residia en el fet que, mentre que la majoria d'aus mesozoiques posseen dents, les aus modernes sn desdentades. La radiaci evolutiva dels negnats podria haver tingut lloc tamb durant el Paleoc, com ho suggereix el registre fssil, per aix es contradiu amb les dades genticomoleculars, que apunten a una radiaci anterior en el temps.

Els primers pingins visqueren a la regi meridional de Nova Zelanda i la Terra de Marie Byrd (Antrtida), que en aquell temps estaven separades per "noms" 1.500 km, un ter de la seva distncia actual. Waimanu manneringi, el representant ms antic conegut d'aquest clade, data del Dani de Nova Zelanda, fa seixanta-dos milions d'anys. Mentre que no estava tan ben adaptat a la vida aqutica com els pingins moderns, Waimanu s'assemblava als gaviformes per ja havia perdut la capacitat de volar, i tenia ales curtes adaptades per capbussar-se a les profunditats. Aquests animals nedaven a la superfcie principalment per mitj de les potes, per les ales   a diferncia de la majoria d'altres aus que es capbussen, tant vivents com extingides   ja presentaven adaptacions per la locomoci submarina.

Els palegnats tamb aparegueren a principis del Paleoc, descendint d'un avantpassat com que visqu al Cretaci molt tard. Es tracta d'ocells amb colls llargs i potes llargues, molt millor adaptats per crrer que per volar. De fet, amb una nica excepci, cap dels palegnats actuals no pot volar; l'exemple ms clebre s l'estru. Tanmateix, els palegnats basals del Paleoc encara no havien perdut aquesta capacitat, i la conservarien fins a mitjans de l'Eoc. Diogenornis s un dels palegnats d'aquesta poca.

Entre els grups de negnats que aparegueren per primer cop durant el Paleoc, s'hi troben els forusrcids (o "aus del terror", grans aus predadores que eren el predador alfa als llocs on habitaven), els mussols o els anseriformes (necs i oques, per exemple). Per la majoria d'ordres d'aquesta subclasse no es coneixen restes fssils inequvoques fins l'poca de l'Eoc, per la visi ms estesa dins la comunitat paleontolgica s que ja existien al Paleoc, i en el cas dels galloanseris, fins i tot al Cretaci.

Mamfers.
La diversificaci dels mamfers, que havia comenat aproximadament trenta milions d'anys abans de la fi del Cretaci, es fren amb l'extinci K-T. Les investigacions actuals indiquen que la majoria dels mamfers no es diversificaren explosivament immediatament desprs de l'extinci, malgrat els nnxols alliberats per l'extinci dels dinosaures. En canvi, entre els ordres de mamfers que sembla que s que es diversificaren des del principi mateix del Paleoc es troben els quirpters (rates-pinyades) i els cetartiodctils (un grup divers que comprn els cetacis i els artiodctils), tot i que les investigacions ms recents noms confirmen la diversificaci dels marsupials. Al principi del perode, les masses continentals de la Terra es trobaven relativament allades, cosa que permet l'evoluci de faunes prpies a cada continent, i afavor, per exemple, el desenvolupament de la fauna marsupial d'Austrlia. Cap al final del perode, tanmateix, comen un episodi de migraci de formes noves des d'sia cap a la resta d'Eursia, encetant un procs de substituci faunstica que arribaria al seu punt lgid desprs de la Grande Coupure de l'Eoc.


Els indicis fssils del Paleoc sn escassos, de manera que es coneix relativament poc sobre els mamfers d'aquesta poca. A causa de la seva mida petita (que es mantingu fins a finals de l'poca), els ossos d'aquests mamfers no es preserven fcilment al registre fssil, i gran part del que se'n coneix s grcies a fssils de dents (que resisteixen molt millor el pas del temps), aix com uns pocs esquelets. Els mamfers del Paleoc encara no tenien dents o membres especialitzats, i el seu quocient d'encefalitzaci era bastant baix; en comparaci a formes posteriors, se'ls considera primitius o arcaics.

Els perissodctils aparegueren menys de deu milions d'anys desprs de l'extinci K-T. Rpidament es convertiren en el grup dominant d'ungulats, havent-se adaptat millor a la densa vegetaci dels ecosistemes del Paleoc que no pas els avantpassats dels artiodctils. El seu aparell digestiu (que processa la cellulosa a l'intest, a diferncia d'altres ungulats que la processen a l'estmac), tamb represent un avantatge pels perissodctils, que pogueren aprofitar millor les plantes dominants a la primera part del Paleogen.

Durant el Paleoc, els primats (que ja havien aparegut al Cretaci) continuaren evolucionant pel cam que portaria a l'evoluci dels haplorins a principis de l'Eoc. Aquests primats representen un pas clau en l'evoluci dels humans; malgrat un perode de gestaci similar, els nounats haplorins sn relativament ms grans que la resta de primats, per sn ms dependents de la seva mare. Aquesta diferncia en mida i dependncia reflecteix la major complexitat del seu comportament i intelligncia.

Finalment, els primers fssils que es poden definir amb certesa com a quirpters daten de l'Eoc molt primerenc, per presenten caracterstiques avanades que fan que la majoria de paleontlegs considerin que l'ordre ja havia aparegut durant el Paleoc. En aquells temps, l'nic subordre de rates-pinyades existent era el dels microquirpters, que es diferencien dels megaquirpters en el seu s de l'ecolocalitzaci, la manca d'urpa al segon dit de les potes anteriors, i el seu pelatge molt menys dens, entre altres. Tanmateix, el material fssil no permet saber si aquestes rates-pinyades primitives ja havien desenvolupat la capacitat d'ecolocalitzaci, o si aquest fou un tret que aparegu ms endavant.

Peixos.

El Paleoc fou una poca en qu els taurons lamniformes es diversificaren notablement. Un dels factors que hi contriburen fou l'extinci dels grans rptils marins, els plesiosaures, mosasaures i pliosaures, que havien estat els predadors dominants dels ecosistemes marins durant tot el Mesozoic. Una de les espcies ms destacables fou Otodus obliquus, un taur que podia mesurar fins a nou metres de longitud i que s'alimentava de mamfers marins, peixos i altres taurons. Molts paleontlegs creuen que O. obliquus s l'avantpassat de la famlia de taurons del gnere Charcharocles i, per tant, que est relacionat amb el taur predador ms gran que mai hagi existit, C. megalodon. D'altres, en canvi, relacionen Otodus amb el taur blanc, per cada cop hi ha ms indicis que Otodus s molt ms proper a C. megalodon.

Un altre peix que aparegu a finals del Paleoc fou Mene, un actinopterigi de l'ordre dels perciformes que encara viu avui en dia. L'espcie ms antiga, M. purdyi del Paleoc del Per, ja presenta una semblana amb espcies posteriors, com M. rhombea, del jaciment de Monte Bolca; o fins i tot l'nica espcie vivent del gnere, M. maculata. Altres peixos que visqueren durant aquesta poca sn Congorhynchus, Ischyodus o Pycnodus.

Rptils.

Amb la molt notable excepci dels dinosaures no aviaris, els rptils passaren prou b l'extinci del Cretaci-Terciari. El 80% de les tortugues de finals del Cretaci sobrevisqueren l'extinci, i no se n'exting ni una sola famlia; de fet, les sis famlies presents a finals del Cretaci encara sn vivents avui en dia. Els lepidosaures (serps, llangardaixos i amfisbenis) i els coristoders tamb sobrevisqueren, tot i que aquests ltims s'extingirien al Mioc.

Tot i la seva gran mida, un desavantatge durant l'extinci del Cretaci-Terciari, la meitat de famlies de crocodilomorfs sobrevisqueren a aquest esdeveniment. Les espcies ms grans, com ara Deinosuchus, s'extingiren, per la resta tingu recursos que els permeteren resistir. Algunes d'aquestes adaptacions sn el seu mode de vida aqutic i la seva capacitat d'excavar (que haurien redut la seva vulnerabilitat als efectes ambientals negatius de l'extinci); el fet que nombroses espcies viuen en aigua dola, un ecosistema que qued menys afectat per l'extinci que els ecosistemes marins; la seva capacitat de resistir mesos sense menjar; i el fet que s'alimenten d'invertebrats, organismes morts o detritus durant els primers anys de la seva vida.

s per aix que els fssils ms representatius de rptils del Paleoc pertanyen a crocodilomorfs: en sn exemples Arambourgisuchus, Chenanisuchus o Argochampsa, tots del Paleoc del Marroc; els gneres nord-americans Wannaganosuchus i Borealosuchus; o Pristichampsus, un eosuc amb importants adaptacions per la vida terrestre i que podria haver-se mogut a dues potes.

Invertebrats.
Malgrat l'extinci dels ammonits i de nombrosos grups de foraminfers a finals del Cretaci, el principi del Paleoc fou un perode molt ric en invertebrats marins. En sn exemples:



Restes de dinosaures al Paleoc.
Alguns investigadors han afirmat que alguns dinosaures no aviaris sobrevisqueren fins el Paleoc, i que per tant l'extinci dels dinosaures fou gradual. Els seus arguments es basen en els descobriments de restes de dinosaures a la formaci de Hell Creek fins a 1,3 metres (equivalents a 40.000 anys) per sobre del lmit Cretaci-Terciari. S'han fet descobriments similars a altres parts del mn, com ara la Xina.

Recentment, s'han trobat possibles indicis d'un "Dead Clade Walking". L'any 2001, en unes mostres de pollen trobades a prop d'un fmur d'hadrosaure fossilitzat descobert a l'Ojo Alamo Sandstone del riu San Juan, es trobaren indicis que indiquen que l'animal visqu en el Terciari, fa uns 64,5 milions d'anys; s a dir, aproximadament un mili d'anys desprs de l'extinci K-T. Molts cientfics, tanmateix, consideren que els "dinosaures del Paleoc" estan pertorbats, s a dir, que l'erosi els tragu de la seva situaci original i foren enterrats de nou en sediments molt ms recents. Un argument de pes contra aquesta teoria seria el descobriment d'un esquelet complet, o com a mnim amb alguns ossos pertanyents al mateix exemplar, per sobre del lmit K-T. Fins ara no s'ha tingut notcia d'un tal descobriment.

Flora.
En alguns indrets, els estrats terrestres del Paleoc situats immediatament a sobre del lmit K-T estan marcats per un "pic de falgueres", una capa especialment rica en fssils d'aquest tipus de plantes. Les falgueres sn sovint les primeres espcies en colonitzar rees devastades per incendis forestals; aix doncs, el pic de falgueres representa el moment posterior a la devastaci de l'impacte que form el crter de Chicxulub.


Durant el Paleoc, les altes temperatures i els oceans clids crearen un ambient hmid i calors, amb boscos que s'estenien de pol a pol. Excepte els deserts ms secs, la Terra devia estar completament coberta de boscos. La immensa majoria de fssils de vegetals del Paleoc (o d'poques posteriors) poden assignar-se o b a un txon modern o b a un de molt proper. Els angiopermes (o plantes amb flors), que havien aparegut al Cretaci, s'escamparen arreu del mn, grcies en gran part a la seva estreta relaci amb insectes pollinitzadors com les abelles, les papallones o les vespes.

El Paleoc tamb fou testimoni de l'aparici dels primers boscos caducifolis, aix com els primers passos en l'evoluci de les pocies, que establiria les herbes com a plantes dominants del planeta a mitjans del Cenozoic. Els primers fssils que es poden definir amb tota certesa com a herbes daten del Paleoc superior d'Amrica del Nord, fa un xic ms de cinquanta-cinc milions d'anys.

Canvis desprs de l'extinci K-T.


La teoria ms estesa sobre la causa de l'extinci K-T s la caiguda d'un meteorit al golf de Mxic, que hauria impactat amb una energia de 100 teratones (1014 tones) de TNT; una potncia dos milions de vegades superior a la de l'arma nuclear ms potent mai fabricada. D'altres teories apunten al vulcanisme que cre les Trappes del Dcan o a un drstic descens del nivell del mar, per fos quina fos la causa de l'extinci, aquesta fou massiva i extermin aproximadament la meitat d'espcies vivents. Amb la desaparici de la prctica totalitat de les espcies de mida superior a la d'un gat, i encara ms important, amb l'extinci dels dinosaures no aviaris i altres rptils que havien dominat el mn durant 160 milions d'anys (com els pterosaures o plesiosaures), una immensa quantitat de nnxols ecolgics quedaren disponibles per les espcies que havien sobreviscut, oferint-los la possibilitat de diversificar-se com mai abans. Tanmateix, aquest procs de diversificaci no fou sempre rpid, i alguns nnxols tardaren diversos milions d'anys en ser ocupats de nou.

Els mamfers euteris foren sens dubte els que aprofitaren millor aquesta obertura de nnxols ecolgics. Abans de l'extinci K-T, eren majoritriament petits animals insectvors, de mida i forma similars a les de les musaranyes actuals. En els primers milions d'anys del Cenozoic, aquest grup es diversific enormement, i la majoria d'ordres actuals se separaren dels euteris basals durant el Paleoc.

El mar tamb fou escenari de grans canvis entre el final del Cretaci i el principi del Paleoc. Els plesiosaures i ictiosaures, que havien dominat els mars de la Terra des del perode Trisic, desaparegueren, tornant el domini dels oceans als taurons. Els taurons conservarien el lloc com a predadors alfa dels hbitats marins fins l'aparici dels primers cetacis al perode Eoc. Juntament amb els plesiosaures s'extingiren la seva font principal d'aliment, els belemnodeus i els ammonits; l'nic grup de cefalpodes amb closca que sobrevisqu l'extinci K-T foren els nutils. L'altre gran canvi al mar fou l'adaptaci de nous tipus d'erions de mar i de foraminfers, que prengueren el lloc dels que s'havien extingit.

A l'aire, l'extinci dels pterosaures signific la desaparici dels animals voladors ms grans de tots els temps, incloent-hi Quetzalcoatlus i Hatzegopteryx. L'animal volador ms gran que ha existit des d'aleshores, l'ocell Argentavis magnificens del Mioc d'Argentina, noms tenia una envergadura del 50-75% de la dels pterosaures ms grans. Tot i que no se sap amb certesa si la seva desaparici es degu directament a l'extinci del K-T, no es coneix cap fssil d'ocell amb dents posterior al Cretaci.

Jaciments.
Aquests sn un parell de jaciments destacats del Paleoc:

Illa Vega.

Illa Vega s una petita illa al nord-oest de l'Illa James Ross, a la pennsula Antrtica. Degut al fet que s'hi troben nombrosos fssils tant del Cretaci com del Paleoc, s un jaciment especialment important per la investigaci de les conseqncies de l'extinci K-T.

La majoria de fssils trobats a Illa Vega pertanyen a ocells i a dinosaures no aviaris. Durant el segle XX es discut si els ocells moderns havien viscut al Cretaci juntament amb els seus avantpassats no aviaris, o si, en canvi, la seva radiaci evolutiva tingu lloc desprs de l'extinci dels dinosaures. L'anseriforme Vegavis iaai, un ocell del Maastrichti descobert el 1992 per que no fou descrit fins el 2005, represent la prova definitiva que els ocells moderns havien aparegut abans del Cenozoic.

Jaciment de Wannagan Creek.


El jaciment de Wannagan Creek s un jaciment situat a Dakota del Nord, als Estats Units. Aquest jaciment del Paleoc mitj (fa aproximadament seixanta milions d'anys) ha estat estudiat des de fa ms de trentadcades. Es creu que representa un paleoambient de boscs i planes baixes pantanoses subtropicals. Tant la flora com la fauna del jaciment estan molt ben preservats.


S'hi han trobat molts mamfers. Tots sn petits en comparaci amb els mamfers moderns, i el ms gran t la mida d'una ovella. Entre els mamfers trobats, hi ha: un primat primitiu semblant a un esquirol; Ptilodus, un multituberculat arbori; o Protictis, un viverrvid de la mida d'una mostela que podria haver caat al sotabosc. El mamfer ms gran del jaciment s el condilartre Phenacodus.

Tanmateix, els rptils sn el grup d'animals ms com de Wannagan Creek. Borealosuchus formidabilis, amb una longitud d'uns quatre metres, s l'animal ms gran trobat al jaciment. Es creu que Borealosuchus era el predador alfa d'aquest ecosistema. Champsosaurus gigas s un exemple inusual de rptil del Paleoc, car s dues vegades ms gran que els campsosaures ms grans del Cretaci; en la majoria de casos, els rptils esdevingueren ms petits desprs de l'extinci K-T. Tamb s'hi han trobat altres rptils com ara varnids, alligatrids (Wannaganosuchus), serpents palefids, i la proto-tortuga mossegadora Protochelydra zangerli.

Entre les aus de Wannagan, hi ha un ibis, una au aqutica no definida, i un proto-corriol. Entre els amfibis, hi ha la salamandra gegant Piceorpeton willwoodense i granotes. Els peixos inclouen Esox, batodeus d'aigua dola, lepisosteids, o Amia. Tamb s'hi ha trobat l'anispter Gomphaeschna schrankii i efemerpters.

Bibliografia.
En angls.

 
 


En francs.

 


Referncies.


Enllaos externs.

Paleoc;
Paleomapa de la Terra al lmit K-T;
Paleocene life ;
Paleontologia del jaciment de Wannagan Creek ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59695" title="Leopold I de Blgica" nonfiltered="3312" processed="3305" dbindex="23661">

Leopold I de Blgica (Coburg 1798 - Brusselles 1865). Prncep sax que es convert en el primer rei dels belgues (1831 - 1865) per voluntat del Parlament sobir de Blgica.

Fill del duc Francesc Frederic de Saxnia-Coburg Saafeld i de la princesa Augusta de Reuss era nt del duc Ernest Frederic de Saxnia-Coburg Saafeld i de la princesa Sofia de Brunsvic-Wolffenbttel per via paterna, mentre que via materna ho era del comte Enric XXIV de Reuss i de la comtessa Carolina Ernestina zu Erbach-Schnberg. 

El prncep es cas en primeres npcies amb la princesa Carlota del Regne Unit filla del rei Jordi IV del Regne Unit i de la princesa Carolina de Brunsvic-Wolfenbttel. La parella no tingu descendncia.

El prncep torn a contraure matrimoni, aquesta vegada ho feu amb Carolina Bauer. Aquest matrimoni morgantic fou d'escassa durada ja que l'artista retorn al mn de l'interpretaci provocant la ruptura del matrimoni.

El prncep torn a casar-se, aquesta vegada amb la princesa Llusa d'Orleans filla del rei Llus Felip I de Frana i de la princesa Maria Amlia de Borb-Dues Siclies, que era filla del rei Ferran I de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'ustria. La parella s'install a Brusselles i tingueren quatre fills:

SAR el prncep Llus Felip de Blgica nat el 1833 i mort el 1834;

SM el rei Leopold II de Blgica nat el 1835 i mort el 1909 a Brusselles. Es cas amb l'arxiduquessa Maria Enriqueta d'ustria. ;

SAR el prncep Felip de Blgica nat el 1837 i mort el 1905 a Brusselles es cas amb la princesa Maria de Hohenzollern-Sigmaringen.

SAR la princesa Carlota de Blgica nascuda el 1840 a Brusselles i morta el 1927 a un convent belga. Es cas amb l'arxiduc austrac que esdevindria emperador mexic Maximili I de Mxic.   ;

A l'any 1830 se li ofer la Corona del nou estat grec. Malgrat tot, la posici de les potncies internacionals a l'hora d'escollir candidat pel nou tron de Grcia no veieren en Leopold un candidat ideal. La desavinncia provocaren la no acceptaci per part del prncep sax. Finalment accept el tron belg ja que les potncies si que li mostraren el seu acord absolut en aquest cas concret.

El rei tamb tingu dos fills amb la seva amant, Arcadia Claret creada baronessa von Eppinghoven. Els fills foren el bar Jordi von Eppinghoven (1849 - 1904) i el bar Artur von Eppinghoven (1852-1940).

Amb l'obertura de la lnia de tren entre Brusselles i Mechelen el 5 de maig de 1835, un dels desitjos del monarca es convert en realitat: fer de Blgica el primer pas d'Europa continental a tenir lnia de tren en funcionament.

El 1840 arregl el casament del seu nebot el prncep Albert de Saxnia-Coburg Gotha amb una altra seva neboda la princesa i desprs reina Victria I del Regne Unit.

Leopold intent, sense xit, introduir a Blgica part de la protecci social existent ja al Regne Unit malgrat que no tingu xit en el trmit parlamentari. Aquesta legislaci feia referncia a la protecci de les dones i la mainada en les activitats industrials.

Respecte a l'onada de revolucions que efectaren a Europa l'any 1848, i que derrocaren al seu sogre el rei Llus Felip I de Frana, Blgica mantingu una posici de neutralitat, posici que es pogu mantenir grcies als contactes diplomtics que el propi monarca mantingu amb les cancelleries europees.

El constant temor a una anexi francesa fu que el monarca s'acosts a Prssia a la qual intent emirallar-se.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59701" title="Bisaura" nonfiltered="3313" processed="3306" dbindex="23662">


El Bisaura s una subcomarca a cavall d'Osona i el Ripolls formada pels municipis de Sant Quirze de Besora, Montesquiu, Sora, Santa Maria de Besora i Vidr. La seva identitat allable respecte a la plana de Vic i al Ripolls queda palesa pel fet que, a la divisi comarcal de Catalunya, l'any 1932 va ser integrat al Ripolls, mentre que l'any 1990 va ser integrat a Osona.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59703" title="Giotto" nonfiltered="3314" processed="3307" dbindex="23663">

 Art: pintor i arquitecte itali del Renaixement; vegeu Giotto di Bondone.
 Astronomia: una sonda espacial que explor el cometa Halley; vegeu Giotto (sonda).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59709" title="Catedral d'Ulm" nonfiltered="3315" processed="3308" dbindex="23664">


La catedral d'Ulm fou l'esglsia principal de l'antiga Ciutat Lliure Imperial d'Ulm, a Alemanya. Es tracta d'una catedral evanglica construda en estil gtic i que fou acabada a finals del segle XIX.

 Introducci .
Coneguda arreu del mn, la catedral d'Ulm t actualment la torre ms alta del mn: 161,53 m. La planta de la catedral fa 123,46 m de llarg, i 48,8 m d'amplada. La superfcie total est al voltant dels 8.260 m quadrats. Cap altra esglsia protestant del mn supera aquestes xifres.

Al llarg de 768 esglaons es pot arribar fins una altura mxima de 150 m, des d'on es pot contemplar un esplndid panorama de la ciutat i els seus voltants.

La catedral ofereix en condicions normal seient per a 2.000 persones, tot i que en circumstancies determinades es poden condicionar 4.500 seients. En l'edat mitjana, per, la catedral oferia espai per a 20.000 persones durant les misses.

 Histria .

En el segle XIV, l'esglsia parroquial de la ciutat es trobava a un quilmetre de les portes de la ciutat. Els ciutadans aspiraven a tenir una nova esglsia dins de la ciutat. Es per aix que el 30 de juny del 1377 es comen la construcci de la catedral d'Ulm, finanada pels mateixos ciutadans i dirigida pel Mestre Heinrich II Parler.

El 1392, Ulrich Ensinger va prendre la direcci dels treballs de construcci. Anteriorment havia treballat en la construcci de la catedral d'Estrasburg, i somiava en fer una torre de 150 metres d'altura.

El 25 de juliol de 1405 fou consagrada la catedral amb un sostre provisional.

Del 1446 al 1463 els treballs de construcci foren dirigits pel fill d'Ulrich. Ell acab la construcci del sostre del cor i de l'ala nord.

Al llarg dels anys, a mesura que la direcci dels treballs de construcci canviaven de m, els plans de construcci de la catedral canviaren forces vegades.

El 1543 els treballs de construcci es van aturar degut a la inestable situaci poltica. En aquest temps la torre de la catedral ja havia assolit els 100 metres d'altura, i les torres del cor ja tenien 32 metres.

El 1817 es van comenar a pintar els frescos a l'interior de la catedral. El 1844 es van reprendre els treballs de construcci, que, de les mans de August de Beyer, foren finalitzats l'any 1890.

Ulm fou bombardejada pels aliats el 17 de desembre del 1944, i tot i que els edificis de la plaa de la catedral foren bastant afectats, la catedral no en va sortir molt mal parada. Poc abans del final de la segona guerra mundial, esclat una bomba a la volta del cor.

Actualment es gasten milers d'euros en el seu manteniment.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59711" title="Romanitzaci de l'hebreu" nonfiltered="3316" processed="3309" dbindex="23665">
Els sistemes que es descriuen a continuaci sn sistemes de romanitzaci de l'hebreu al catal. No sn purament transliteracions, perqu fan servir carcters llatins diferents per a representar un mateix carcter hebreu en base a la seva pronunciaci, ni sn tampoc transcripcions en sentit estricte, perqu representen amb carcters diferents entitats que, per exemple en hebreu modern, sonarien igual. Com a sistema de transliteraci potser el ms com s el Michigan-Claremont, que s el que es fa servir en les versions digitals de la Biblia Hebraica Stuttgartensia (BHS), versi en hebreu de la Bblia hebrea (altrament coneguda per Tanakh o Miqr). 

Donat que el sistemes descrits tenen una component ms fontica que de transltiteraci, en aquest
article es fa servir el terme transcripci amb un sentit ms general que el donat a transcripci lingstica. 

 Introducci .
Es descriu aqu la proposta de l'Institut d'Estudis Catalans (vegeu Referncies). Es distingeixen dos sistemes de romanitzaci (o transcripci lato sensu):
 Una transcripci rigorosa o acadmica, que permet passar de l'hebreu al catal i del catal a l'hebreu sense prdua d'informaci. Aquest sistema est dirigit a acadmics i gent amb coneixements de l'hebreu. ;
 Una transcripci simplificada, la qual es centra ms en la pronunciaci de l'hebreu, i que s ms apta per a l's divulgatiu i el pblic en general. No requereix coneixements de l'hebreu, tot i que incorpora grafies alienes al catal (com ara y fora del dgraf ny, o el dgraf kh). ;

La transcripci rigorosa s d's internacional, mentre que la simplificada incorpora adaptacions especfiques per al catal. Ambds sistemes preveuen dues variants: una per a l'hebreu clssic, i una altra per a l'hebreu modern (l'hebreu estndard, llengua oficial de l'estat d'Israel).

 Taula de transcripcions .


La taula segent mostra els diferents models de transcripci que es poden adoptar. 
Es donen dues formes de transcripci: una rigorosa o acadmica, i una altra de simplificada, ms fontica i apta per a l s prof. La transcripci acadmica permet passar de l hebreu tiberienc a l alfabet llat i a l inrevs sense prdua d informaci; no s el cas per a la simplificada. 

Els noms de les consonants estn adaptats al catal (surten de fet al Diccionari de l'Istitut d'Estudis Catalans), i per tant no van en cursiva. La resta de termes (punts voclics, etc.) sn transcripcions simplificades dels noms hebreus, i per tant van en cursiva. 
La coma separa alternatives igualment vlides; ;
la pleca simple (|) separa dues opcions que depenen de l estructura fonolgica de l hebreu; ;
la barra (/) alternatives que depenen de la fonologia catalana. ;
Entre claudtors s indiquen carcters substitutius per usar quan noms es disposa del joc ASCII. ;
Entre parntesis s'indiquen alternatives d's en casos particulars (vegeu les notes acompanyants).  ;
El signe   indica que el carcter hebreu no es transcriu. ;
Vegeu tamb les observacions corresponents a cada transcripci. ;



 Notes .
Es transcriu sempre, fins i tot quan actua com a mater lectionis. El carcter  (Unicode U+02BE) es pot substituir per   (145 de l'ISO 8859-1, Unicode U+2018) si noms disposem del joc de carceters ISO 8859-1. ;
S omet quan s inicial o mater lectionis, per es transcriu quan duu vocal o xev i s medial. El carcter   (Unicode U+02BE) es pot substituir per   (145 de l'ISO 8859-1, Unicode U+2018) si noms disposem del joc de carceters ISO 8859-1. ;
Les consonants geminades es dupliquen sempre, excepte quan van desprs del guionet de les partcules prefixades. ;
A l hebreu modern s opcional fer servir la ratlla superior o inferior per a indicar la pronunciaci fricativa clssica.
Com a mater lectionis noms es transcriu quan indica tser, segol o hlem. ;
No es transcriu quan s mater lectionis.
L IEC transcriu he amb mappiq per h. En canvi, el Summer Institute for Linguistics (SIL) fa servir  (h amb barra asota). Aquesta possibilitat no forma part de la recomanaci feta per l'IEC.
Quan te valor consonntic, i per tant, va seguit de vocal. Compareu amb xreq.
No es representa la geminaci de les sibilants.
Es transcriu sempre, encara que en hebreu modern pot ser muda. El carcter   (Unicode U+02BF) es pot substituir per   (146 de l'ISO 8859-1, Unicode U+2019) si noms disposem del joc de carceters ISO 8859-1.  ;
Per a distingir-lo de la coincidncia de smec amb he s afegeix la barra inclinada entre mig en aquest darrer cas:           his/hir.
El primer carcter s una e invertida volada (Unicode U+1D4A, o alternativament U+0259 amb format de superndex; es pot usar  (ISO 8859-1, posici 176; Unicode U+00B0) si noms disposem del joc ISO 8859-1. S usa per a transcriure el xev mbil; el quiescent no es transcriu mai. ;
S usa la pronunciaci de l hebreu oriental per a representar el xev mbil. El xev quiescent no es transcriu. ;
Si conv indicar quantitat voclica en les vocals sense mater lectionis, es pot fer marcant les vocals llargues amb ratlleta superior:, , ,  ( amb macron) o , , . Si hi ha dificultats tipogrfiques per a adoptar aquesta soluci es pot duplicar la vocal: ii, ee, ,  o aa, oo, uu. ;
Quan interessi distingir el qmets gadol del qmets qatan es pot fer servir  per a qmets gadol, i usar  per a qmets qatan.

 Transcripci rigorosa de l hebreu clssic .
Es tracta d un sistema de conversi que pren com a llengua convertida l hebreu puntuat pels masoretes tiberiencs, s a dir, que representa totes les distincions de fonemes i sons que els masoretes de l escola tiberienca van voler representar a travs de la seva puntuaci del text consonntic hebreu rebut. 

Es distingeix de la transliteraci estricta perqu transcriu de manera diferent un mateix carcter hebreu segons el fonema que representa en cada cas concret.

Les seves caracterstiques el fan especialment apropiat per a transcriure text hebreu, tant de l poca clssica com de perodes posteriors de la llengua, quan l atenci del lector s ha de centrar en l estructura fonolgica de la paraula: en estudis de lingstica comparada, gramtiques, estudis lingstics sobre l hebreu en general i en obres d alta divulgaci en qu se suposa per part del lector un coneixement de l hebreu o, almenys, del valor dels carcters emprats en la transcripci.

Els carcters usats per a la transcripci de les vocals han estat escollits pensant que es poguessin fer servir fins a un cert punt independentment de la teoria fonolgica sobre el vocalisme de l hebreu que l usuari mantingui: s adapten tant a la teoria fonolgica que sost que hi ha cinc qualitats vocliques com a la que sost que n hi ha set.

 Observacions .
El dagueix en les consonants begadkefat es transcriu duplicant la consonant quan indica geminaci i no es transcriu en cas contrari. ;
Les consonants begadkefat es transcriuen preferiblement per b, g, d, k, p i t, independentment del so, oclusiu o fricatiu, que tinguin en cada context concret. Si interessa distingir els casos en qu en el text hebreu porten raf, es pot fer servir el diacrtic en forma de ratlla superior o inferior, segons els casos. Tamb s admet que, per a comoditat de lectura, es puguin transcriure sempre amb la ratlleta superior o inferior quan sn fricatives.
Normalment no s indica la sllaba tnica perqu l usuari d aquesta transcripci se suposa que s coneixedor de l hebreu i, per tant, sap quina s la posici de l accent. Per, si conv indicar-lo, es pot fer mitjanant l apstrof recte (') davant la sllaba tnica.

 Transcripci rigorosa de l hebreu modern .
Es tracta d un sistema de transcripci de base fontica, s a dir, que representa els sons, no els fonemes de l hebreu. Pren com a llengua convertida l hebreu modern en la pronunciaci del dialecte oriental, la que ms elements conserva dels estadis anteriors de la llengua i que ha estat considerada tradicionalment com la pronunciaci estndard a Israel. 

s una transcripci rigorosa en la mesura que distingeix entre parelles de fonemes hebreus que molts o la majoria d israelians actuals pronuncien igual (  i  ,   fricativa i   consonntica,   i   fricativa,   i  ) i entre fonemes que actualment mai no es distingeixen (  i   ), i que transcriu sempre les consonants geminades, que actualment noms es pronuncien aix en el dialecte oriental, minoritari. 

Es basa, en gran part, en el sistema de transcripci rigorosa aprovat per l'Acadmia de la Llengua Hebrea l any 1956, que s usat, amb ms o menys adaptacions, en moltes revistes i llibres, tant fora com dins d Israel.
 
Quant als carcters usats en la transcripci, coincideix tamb bsicament amb les normes ISO 259 i 259-2 (se n aparta en la manera grfica de representar les geminacions i en el fet que es tracta d una transcripci de base fontica i no d una transliteraci).

Les caracterstiques d aquest sistema de transcripci el fan especialment apte per a la transcripci de ttols de llibres en fitxes bibliogrfiques de biblioteques i en bibliografies, aix com per a la transcripci de textos de l hebreu modern en qu se suposa un coneixement d hebreu per part del destinatari i en qu aquest ha de poder reconstruir sense ambigitats el text hebreu original. Tamb pot ser til per a la transcripci de terminologia gramatical, noms de tractats de la Misn i el Talmud i altra terminologia que s acostuma a pronunciar entre els hebraistes amb la fontica de l hebreu modern, quan aquests termes sn transcrits simplement per a designar llurs referents i no per destacar llur estructura lingstica. El fet que coincideixi mximament amb sistemes d s internacional i que en el text transcrit no s apliquin les normes de l ortografia catalana (sin que a cada fonema o so hebreu correspongui sempre el mateix carcter en la transcripci) li donen una dimensi internacional, adequada per a bibliografies o fitxes bibliogrfiques que hagin de poder ser consultades per usuaris desconeixedors del catal.

 Observacions .
L article i les altres partcules prefixades se separen de la resta de la paraula mitjanant un guionet:          ha-sefer,          ha- eder,             la-pisga,                   ha- ir we-ha-kefar,                li-Yrualayim. Tamb en el cas de l infinitiu:        li-pol (rel     ),         la-redet (rel      ),        li-ysod (rel     ),         li-yrot (rel     ). Els adverbis i les preposicions compostos lexicalitzats s escriuen sense guionet:       lefi,           legamre,          lifnim,            beferu,       me et. ;
Les consonants geminades es dupliquen sempre, excepte quan van desprs del guionet de les partcules prefixades.
S escriu majscula o minscula inicial segons la normativa del catal. Si es tracta d un nom propi amb partcula prefixada, s escriu amb majscula el segon element del compost: be-Yira el. Si el carcter que hauria d anar en majscula s el signe de transcripci de la lletra ain, com que aquest no t forma majscula, s escriu en majscula el carcter segent: be- Eqron.
Normalment no s indica la sllaba tnica, perqu l usuari d aquesta transcripci se suposa que s coneixedor de l hebreu i, per tant, sap quina s la sllaba tnica, almenys quan les paraules es troben dins el seu context (en hebreu, la majoria dels mots sn aguts, llevat de determinades formes que l usuari de la llengua identifica com a planes). A ms, en hebreu modern la posici de l accent no est del tot fixada en determinats casos: hi ha una pronunciaci purista enfront d una pronunciaci ms corrent (per exemple,               = tim o dentim). Si pel motiu que sigui conv assenyalar les sllabes tniques, es pot fer mitjanant l accent agut sobre la vocal corresponent: studentm o studntim.

 Transcripci simplificada de l hebreu clssic i modern .
Es tracta d un sistema de transcripci de base fontica que pren com a llengua convertida l hebreu clssic o l hebreu modern, segons convingui en cada cas. La llengua de conversi s el catal amb un dgraf afegit (kh) per a poder representar amb una certa aproximaci el so  de l hebreu i amb alguns altres usos aliens a l ortografia catalana (per exemple, s de la lletra q sense formar part del dgraf qu o l s de la lletra y sense formar part del dgraf ny), que no impedeixen la lectura correcta del mot per part d un lector catal fins i tot desconeixedor de l hebreu i, a ms, permeten identificar ms fcilment la forma originria del mot. No es fan servir els diacrtics aliens a l ortografia del catal que s utilitzen en la transcripci rigorosa; aix facilita la reproducci del text amb mitjans tipogrfics corrents i que pugui ser correctament llegit per un lector catal.

Est pensat per a obres de divulgaci en qu el destinatari de la transcripci no est necessriament familiaritzat amb la llengua hebrea, i es preveu que llegir el text transcrit d acord amb la normativa ortogrfica de la llengua catalana, excepte pel que fa a la lectura del dgraf kh amb el so . Donat que hi ha prdua d'informaci en el procs de transcripci, no s possible la retranscripci.

Fins i tot en obres de tipus ms tcnic, s til per a aquells casos de transcripci de mots solts que no es poden considerar adaptats al catal, per que no requereixen una transcripci precisa com la dels apartats anteriors: per exemple, terminologia gramatical, antropnims, topnims, noms de tractats de la Misn i el Talmud, etc.

El fet que mantingui grafies, sons i combinacions de fonemes (certes geminacions; o b i consonntica + i voclica, per exemple: Hayyim, piyyut) aliens al catal fa que no sigui un procediment apte per a incorporar mots al lxic catal. Per aix, en escrits de carcter formal s preferible mantenir els mots transcrits en cursiva, com en els dos tipus de transcripci anteriors, fora del cas que es tracti de noms propis.

L adaptaci gaireb total a la fontica del catal en qu es basa aquest sistema de transcripci comporta que en el text transcrit es perdin la major part de les distincions de pronunciaci entre l hebreu clssic i l hebreu modern, i per aix un mateix sistema pot servir bsicament per a transcriure aquests dos grans dialectes histrics de la llengua hebrea. Noms en tres qestions la transcripci es fa diferentment segons que es parteixi de l hebreu clssic o de l hebreu modern: 
la transcripci de la lletra   fricativa, ;
la transcripci de la lletra  , ;
i l accentuaci de la e en el text transcrit.

 Observacions .
Quan en el text transcrit es produeix el contacte entre una n i una y posterior (exemples: binyamin, hanany), aquestes dues lletres es llegeixen com a consonants independents i no com el dgraf catal ny.
S accentua segons la normativa del catal, tenint en compte que:
Transcrivint l hebreu clssic, quan en la transcripci la lletra e ha de portar accent grfic, el porta agut o tancat si representa la vocal tser, i greu o obert si representa la vocal segol, d acord amb el timbre amb qu es pronunciaven en hebreu clssic. La lletra o sempre porta, en canvi, accent agut.
Transcrivint l hebreu modern, tant la lletra e com la o porten sempre accent agut, d acord amb el so que tenen les corresponents vocals hebrees en aquest dialecte. ;
Tant si transcrivint l hebreu clssic com l hebreu modern, per a indicar que dues vocals no es pronuncien formant diftong sin hiat, es fa servir la diresi, segons l s del catal (exemple: xevam).
Se separen amb guionet de la resta de la paraula l article i les altres partcules prefixades.

 Referncies .
Documents de la Secci Filolgica, IV. Institut d'Estudis Catalans (Biblioteca Filolgica; 47) 2003.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59713" title="Innu" nonfiltered="3317" processed="3310" dbindex="23666">

Els innu sn un grup de tribus ndies algonquines, el nom del qual procedeix de ne-enoilno "poble perfecte", conegudes habitualment com montagnais (del francs "muntanyenc") o naskapi (que prov de nanenot "veritables homes"). Tamb eren anomenats Sheshatapooshoish per les altres tribus iroqueses. Es dividien en 18 tribus segons Sebeok: astouregamigouch, attikirimouetch, betsiamite, kakouchaki, miskouacha, chisedic, escoumins, espamichkon, mauthaepi, naskapi, mouchaouaouastiiriock, tadousac, otaguottouemiin, oumamiwek, nekoubaniste, weperigweia, oukesestigouack i papinachois. Segons Armitage, estaven dividits en 24 bandes, 20 a Quebec i 4 a Labrador. Les de Quebec sn Tadoussac, Escoumins, Lake St John, Barren Ground, Ungava, Musquaro, Nichikun, Kaniapiskau, Petsikapau, Mistassini, Mingan, Naskapi, Shelter Bay, Betsiamite, Ste Margueritte, Moisie i Nastashquan, i els de Labrador, Michikamau, Davis Inlet, Northwest River i St Augustin. 

 Localitzaci .
Ocupaven la zona forestal del golf de Saint Laurent, un territori de vora un mili de quilmetres quadrats, i anomenen al seu pas Nitesinan, i a la seva llengua Innu-aimun. Els montagnais de Quebec ocupen els poblats de Pakrashipi, La Romaine, Natashquan, Mingan, Mallotenam, Uashat, Betsiamites i Les Escoumins, a la costa del Saint Laurent, i els de Matimekosh, al Nord, i Mashteulatsh, vora Chicoutimi; els de Labrador ocupen els de Davis Inlet, Schefferville i Seshatshit. Els attikamek ocupen les comunitats de Manouanc, Obedjiwan i Weynomache. I els naskapi el campament Kawawachikomach, a l'extrem nord del Labrador.

 Demografia .
Es creu que cap el 1800 potser eren uns 4.000. Segons Sebeok, el 1858 hi havia 2.500 montagnais-naskapi a Quebec. Es creu que el 1924 hi havia 4.684 montagnais-naskapi, i que el 1962 eren uns 5.000 indis. Cap el 1980 eren uns 9.000 montagnais, dels quals uns 7.000 encara parlaven la llengua nadiua, i 765 naskapi, dels quals 400 parlaven la llengua.  El 1992 hi havia a Quebec 12.952 montagnais, 4.461 attikamek (tamb anomenats tte de boule cree) i 529 naskapi, i endems uns 500 ms a Davis Inlet i 1.000 a Goose Bay (Labrador). 
Segons el cens canadenc del 2000, a Quebec hi havia 15.170 innu, repartits entre les reserves de Betsiamites (3.319 h), Essipit (390 h), La Romaine (972 h), Mashteuiatsh (4.691 h), Matimekosh Lac-John (813 h), Mingan (487 h), Natashquan (896 h), Pakuashipi (274 h) i Uashat-Maliotenam (3.238 h), i 836 naskapi a la de Kawawachikamach, aix com 5.726 attikameks a les de Manawan (2.095 h), Obedijwan (2.209 h) i Wemotaci (1.422 h). A Labrador hi ha 3.936 innu repartits  a les reserves de Miawpukek (2.392 h), Mushuau (607 h) i Sheshatsiu (937 h). En total, 19.942 montagnais-naskapi i 5.726 attikamek.

 Costums .
Viuen en wigwams d'escora o de pell de carib, com la majoria dels algonquins de la zona, i es dedicaven a caar daines i pescar salmons, anguiles i foques.
Es vestien amb mantons, calons, polaines i mocasins, com llurs vens micmac i iroquesos. Eren coneguts pel seu caracterstic calat de neu, anomenat babiche pels francesos, de base circular o ovalada i feta de  fusta enganxada a una xarxa de cuiro sense curtir i guranides amb borles o llana de colors. Els naskapi, endems, feien servir vestits pintats amb "greques" complicades, fetes amb instruments d'os i fusta de color groc i vermell, amb dibuixos geomtrics i doble corba.  Des del segle XIX, per, adoptaren les eines de ferro, les trampes i l'aiguardent.

Creien en Manitu, sser suprem com a tots els algonkins, aix com en infinitat de forces de la natura i esperits animals, tant de bons com de dolents. 
Tamb tenen una llegenda del diluvi universal, segons la qual Kuekuatshev va posar en una barca un animal de cada espcie. Ho aprofiten tot del carib i celebren un gran banquet ritual o mokoshan que afirma la cohesi del grup i la preeminncia del wotshimao de l'estaci. El territori de cacera estava protegit per diversos tabs.
Dividien els animals en cinc categories: de quatre potes, aus aqutiques, ocells, peixos i insectes. Cadascun d'ells tenia un tipentamuna (regne) amb un utshimao (cap) un aueshish-utshimao (mestre d'animals) o katipenitak (controlador).  Tamb  creien en els puamina (somnis) i en l'endivinaci per la matinikashauew (espatlla), i tenien tipatshamuna (esdeveniments histrics) i atanukana (mites).

Fabricaven canoes de fusta a l'estiu, el mitj de transport que ms usaven, i trineus i raquetes amb gossos a l'hivern, com els esquimals, dels quals els adoptaren.
No gaudien d'una veritable organitzaci tribal, sin que es dividien en nombroses bandes amb organitzaci bilateral familiar i sense clans, dirigides de manera rotativa pel millor caador o wotshimao, que es repartien els territoris de cacera, que eren grans i llunyanament definits, i canviant segons la pujada o la caiguda dels cabdills. Sovint es traslladaven a la costa per tal de comerciar amb les missions. Des de mitjans del segle XX es dediquen a la cacera o al turisme. Els xamans o kamanitushit es posaven malalts, tremolaven i rebien missatges de l'esperit del Carib, i tamb celebraven la cerimnia Kushapatshikan que consistia en moure la tenda. 

 Histria .
Es creu que van arribar a l'actual territori innu pels voltants del 12000 aC, i en el 5300 aC van desenvolupar la Cultura del Martim Arcaic, que fou continuada per la Cultura de Point Reventge entre el 1100 aC i el 300.  Pels voltants del 1003 sembla ser que contactaren violentament amb Thorvald Ericsson, germ de Leif Ericsson, qui els anomen skraelingars.

Pel 1543 el bret Jacques Cartier contact amb ells a l'estret de Belle Isle (Gasp) i potser entre el 1545 i el 1585 van conviure amb baleners bascs. El 1570 van patir els primers atacs dels mohawks. Eren enemics acrrims tant de la Confederaci iroquesa com dels inuit.

El 1608 foren visitats per primer cop pels francesos Samuel de Champlain i Franois du Pont Grav, al Nord del Saint Laurent, a l'actual Tadoussac, al riu Saguenay, i els anomena montagnais per la zona muntanyenca; el 1609 els donaren fusells per defensar-se dels mohawk,  i des d'aleshores es mantingueren sota influncia francesa. 

El 1643 foren anomenats Ounachkopiouek "Poble del lloc on en es veuen les ombres", nom d'un d'ells, i des del 1733 seran anomenats tamb naskapi. Des del 1620 se'ls intent d'ensenyar francs, i el 1625 els enviaren missioners per tal de cristianitzar-los i fer-ne bons comerciants, ra per la qual el 1629 ajudarien al britnic David Kirk en atacar la vila de Quebec. Per alhora, el 1629 els mohawk destruiren els establiments montagnais a l'actual Trois Rivires, i patiren epidmies de verola el 1632 i el 1639 que gaireb exterminaren els que vivien als voltants de la vila de Quebec. 

El 1652 els iroquesos atacaren Sillery i mataren al missioner Jacques Buteux, tot obligant-los a marxar de Tadoussac. Novament els atacaren el 1657 als marges del riu Saguenay, delmant els grups Ouakwiechiwek, Outabitibek i Kepatawanejach, que foren reduts a bandes; aix el 1661 els iroquesos arrassaren Tadoussac i el 1663 uns 380 innu s'aixoplugaren a la vila de Quebec.

El 1674 els francesos van construir el post comercial de Sept Isles al seu territori. En la guerra del 1754-1763 van ajudar-los contra els anglesos, i el 1767 els missioners francesos van compondre en la seva llengua Nehiro-Iriniuv Aiamihe (Llibre de pregries per als homes de les nacions). Des del 1763 van formar part del Canad Angls.

Fins el 1842, per, no comenaren a sentir l'impacte del govern canadenc, quan s'obr Saguenay a la colonitzaci blanca. El 1844 s'hi establirien 1.500 quebequesos, que passarien a 5.000 el 1851. Aix provocaria el 1848 la primera reclamaci de 106 innu, qmb suport dels missioners oblats, signada per Tumas Mesituapamuskan, Jusep Kakanukes i Pasil Tnishienapen contra el govern central, a causa de l'arrabassament de terres i territoris de cacera.  Per la Victoria Act del 1851 van rebre una reserva de 230.000 acres, que foren augmentats en 16.000 ms el 1853 al riu Peribonca i 4.000 ms a Lake St John.

Aix, el 1856 s'obriria la primera reserva oficial innu a Point Blave. Tanmateix, el 1857 es dict per tal de civilitzar-los l'Act for the gradual Civilisation of Indian Tribes of Canada, alhora que el 1861 es cre la reserva dels Betsiamites, amb 200 famlies sota  tutela dels oblats, per entre el 1863 i el 1911 van patir 10 epidmies.

El 1868 s'aprov el nou Estatut del Canad, que juntament amb la davallada de la Hudson Bay Co i la verola mat el 10 % dels habitants de la reserva.  Foren dividits entre Quebec i el Labrador i regits pel Canada Govern Indian Act del 1876. El 1889 el govern federal va permetre la desforestaci dels boscos de fusta, de manera que el 1895 es calculava que els havien delmat la meitat dels boscos. Endems, entre el 1896 i el 1900 el govern canadenc va prohibir de caar els castors amb trampes, per el 1900 un allau de caadors envairen les terres de Labrador, cosa que provocaren que els caps innu presentessin queixes a la Hudson Bay Co el 1909.

El 1948 el grup de Davis Inlet fou dut a Nutak amb els inuit per tal d'aprofitar la pesca a llurs terres, per poc desprs els deixaren tornar. El 1949, per altra banda, Terranova (i Labrador) passaren a formar part del Canad, qui els reconegu les reserves de Davis Inlet el 1957 i de Shesheshit el 1973, merc els oficis del cap Daniel Ashini, on hi persistiren malgrat alguns intents d'erradicaci.  Durant els anys 1950-60 van rebre ajut oficial per tal de treure'ls de la misria en qu els havia posat el collapse cultural i l'alcoholisme. I entre el 1960-70 van tenir problemes per la cacera furtiva de caribs (cinc innu foren multats amb 500 $).    

Fins el 1967 es mantingueren com a caadors de carib, al que veneraven com a un du. Ja aleshores George Henricksen advert del perill de la introducci de l'alcohol, alhora que els missioners, com l'oblat sus Frank Peters, desacreditaven als xamans i wotshimao i introduen les armes de foc.

El 1978 el govern canadenc arrib a un acord sobre reclamaci de terres amb els kawanachikawach, per s difcil pequ les altres tribus no han signat acords amb el govern.  El 1975 fou creat el Council Attikamek-Montagnais que agrupava 12 comunitats, i que elaboren un programa de defensa dels drets indis. Ms tard, la Naskapi-Montagnais Innu Association es fund a Shesheshit, i el 1976 envi un document a Frank Moores, governador de Terranova, on fan reclamacions de terres.
El 1988 protestaren pels avions a reacci que feien vols rasants a Goose Bay (Labrador), on hi ha un ndex d'alcoholisme del 95 %. El 1989 es gradu Mathieu Andr, primer mestre en llengua innu i es produeix una certa revitalitzaci de la cultura autctona, sobretot amb els msics Florent Vollant i Claude MacKenzie (que formen el grup Kashtin) i Jean Ives Fontaine.

L'octubre del 1986 tamb es cre l'Attikamek-Montagnais Educational and Cultural Institute, que patrocinar una setmana cultural al Quebec. Alhora, l'octubre del 1988 el Council Attikamek-Montagnais particip a la Cimera Econmica de la Costa del Nord com a portantveu dels innu.

El 1992 Peter Penashue fou nomenat cap de la Naci Innu, i Christien Rich, cap dels innu de Davis Inlet.

Referncies .
 ARMITAGE, Peter (1989)  The Innu (The naskapi-montagnais) Frank W. Porter III General Editor, Chelsea House, New York.
 
 Enllaos .
Pgina Oficial del a Naci Innu Nation, que representa les comunitats Sheshatshiu i Utshimassit de Davis Inlet. ;
Virtual museum of Canada -Histries Innu sobre la terra;
(PDF file) Canada's Tibet: The Killing of the Innu, un informe de Survival International;
Distincions entre "Naskapi", "Montagnais" i "Innu";
www.innu-aimun.ca amb vocabularis i diccionaris Innu-aimun ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59715" title="Lari (moneda)" nonfiltered="3318" processed="3311" dbindex="23667">
Per a altres significats, vegeu Lari.;

El lari (en georgi     ) s la unitat monetria de Gergia. El codi ISO 4217 s GEL i  se subdivideix en 100 tetri (     ).

El mot lari s una antiga paraula georgiana que significa "bns, tresor". Per la seva banda, tetri vol dir "blanc" en georgi, i s el nom de les antigues monedes d'or, argent i coure de la Gergia medieval.

Histria.
Havent declarat la independncia de la Uni Sovitica el 1991, el 1993 el govern georgi es va decidir a reemplaar el ruble rus per un cup de transici (          , kupon lari) a ra d'un ruble per cup. Noms se'n van emetre bitllets i posteriorment el cup georgi va patir una gran inflaci.

El 2 d'octubre del 1995 el govern d'Eduard Xevarnadze va reemplaar el cup per la nova moneda nacional, el lari, a ra d'un mili de cupons per lari. Des de llavors el lari s'ha mantingut estable entorn dels 1,8 dlars. 

Monedes i bitllets.
Ems pel Banc Nacional de Gergia (en georgi                           , Sakartvelos Erovnuli Bank'i), en circulen monedes d'1, 2, 5, 10, 20 i 50 tetri i d'1 i 2 lari, i bitllets d'1, 2, 5, 10, 20, 50 i 100 lari.

Taxes de canvi.
1 EUR = 2,1245 GEL (31 de desembre del 2005);
1 USD = 1,7925 GEL (31 de desembre del 2005);

Enllaos externs.
Banc Nacional de Gergia (en georgi i angls);

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59717" title="Kashtin" nonfiltered="3319" processed="3312" dbindex="23668">
Kashtin s un duet musical canadenc de folk-rock creat pels msics innu Florent Vollant (Maliotenam, vora Sept les, Quebec, 1959) i Claude McKenzie (Schefferville, Quebec 1967). Es va formar el 1984, i van debutar en el Festival Innu Nikamu a Maliotenam. El 1989 van treure el disc Kashtin (Tornado) amb els xits E Uassiuian (La meva infantesa), Tipatshimun (Can del diable), i Tshinanu (Nosaltres), considerat un himne innu. 

El 1991 van treure el disc Innu, alhora que tocaven a Frana i als EUA. El 1994 van treure el disc Akua Tua i el 2003 es van dissoldre. Des d'aleshores noms s'han reunit espordicament i han continuat les seves carreres en solitari.

 Enllaos .
 Florent Vollant;
 Claude McKenzie;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59718" title="Pima" nonfiltered="3320" processed="3313" dbindex="23669">
Els pima sn una tribu amerndia del grup uto-asteca, que s anomena a si mateixa o odham o a a tam  el poble del riu . El mot pima vol dir  no  en la seva llengua, i es deu a una confusi dels primers missioners que els visitaren. Es poden dividir en dos grups:
 Pima del Nord, que es divideixen en tres grups: pima prpiament dits, ppago i sobaipuri. Tots ells viuen a Arizona, EUA.
 Pima de les Terres Baixes, tamb anomenats nevome, itepehua, que viuen a Sonora, Mxic.

 Localitzaci .

Viuen a Arizona, als marges dels rius Gila i Salt, que actualment formen les reserves federals de Gila River, en solitari, i Salt River, amb els maricopa, i a Sonora (Mxic). 

 Demografia .
Es creu que eren 4.000 el 1687, per baixaren a 2.500 el 1775 pels atacs espanyols. Pel 1910 noms en restaven 5.500 individus,per el 1960 augmentaren a 7.600, i el 1970 eren 8.500 indis, el 1980 uns 10.000 i el 1990 uns 12.000. Tanmateix, el 1995 hi havia 10.000 pima a Gila River i uns 5.100 pima-maricopa a Salt River.
Pel que fa als pima mexicans, per una banda hi ha un miler de nevome, dels quals uns 800 encara parlen la llengua. Per altra banda, els tepehua, parents dels pima, viuen a Durango i es divideixen en dos grups: els del SE, que eren uns 5.000 el 1980, i els del SO, que eren entre 4 i 6.000 el 1980. 
Segons dades de la BIA del 1995, a la Reserva Gila River hi havia 11.500 habitants. A la de Salt River hi havia 5.480 juntament amb els maricopa.
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 11.493 pima censats, inclosos 2.886 pima-maricopa.

 Costums .
Eren amics dels ppago i dels cocopa i maricopa, amb qui formaren una Confederaci, i enemics dels apatxe i dels yuma.
Els homes duien el pl llarg i es pintaven la cara, i vestien sandlies de cuir, un escut amb drap d escora interior de salze i una manta de cot, i les dones una faldilla de cuiro fins els genolls. Socialment, es dividien en cinc clans totmics patriarcals que vivien en harmonia intermatrimonial, i eren bons cistellers i poters.  Practicavan una ramaderia intensiva que els permitia el manteniment de grans viles, com als ppago, amb una organitzaci poltica complexa. Tenien una forta organitzaci tribal, amb un cap suprem escollit pels caps de els viles, en base a les seves qualitats i no al naixement, que eren responsables de la direcci de projectes d irrigaci comunals i de protegir les viles contra els apatxes. Tant les plantacions com les collites eren tasques cooperatives.
Llurs vivendes, anomenades uahki, tenien forma de palangana invertida sense xemeneia, i feia 10 x 25 peus, amb un bastiment central de fusta.  Vivien del conreu de l atzavara, blat de moro, sndria, carabassa, tabac i cot, i elaboraven teixits, kihau (cistella de crrega) i licor de sanguaro. Des del 1812 van adoptar la ramaderia vacuna i empraren un calendari fet amb bastons. 

Empraven el gos com animal de crrega, que fou substitut pel cavall en el segle XVII. Les caravasses eren usades com atuells, feien servir bastons per a cavar, i fabricaven aixadells, ganivets, arades, jous, morters, safates, forquilles, cullerots i gbies.  Llurs instruments musicals eren el timbal, el picarol, la flauta i un bast amb galzes gratat per un altre bast.
Llur dansa ritual consistia en un cercle amb els braos estesos sobre els muscles, peu a terra i doblegant el genoll. En elles bebien el navait (beguda ritual), celebraven orgies sanguinolentes, i en elles les dones escollien el marit.  La poligmia rara vegada passava de les tres mullers, i hom podia divorcia-se n fcilment. Mataven els nens deformes, i els nens sans eren purificats amb una cerimnia similar a la del baptisme. Desprs eren educats en la religi i en la guerra, aix com en la moral.  Els vells eren abandonats emmig del desert, i com a senyal de dol es tallaven el pl.
Creien que la mort esdevenia per influncia mgica, i per aix enterraven els difunts amb aigua i menjar. Escollien un cap suprem i un consell.  Els esclaus eren apatxe presoners. No permetien la prostituci, ni la mandra, les borratxeres ni les mentides. La seva religi originria creia en un caos primitiu que es concert formant la massa terrestre, i que el Gran Mgic va crear el mn.

 Histria .
Potser sn descencents dels creadors de la Cultura Hohokam  els qui venen de fora , ja que practiquen el mateix sistema d irrigaci i el mateix tipus de vila; i potser les runes d adob del pueblo de Casa Grande sn seves. Es creu que arribaren a la zona vers el 20.000 aC. 
Van ser descoberts per Vzquez de Coronado el 1540, quan ocupaven set poblats junt al riu Gila, i evangelitzats pel p. Kino entre el 1687 i el 1712. Cap el 1639 van patir la primera epidmia de verola, que els redu, per encara i aix, pel 1770 es calcula que eren uns 10.000 individus.
Cap el 1810 un grup dels maricopa se ls un cercant protecci contra mexicans i apatxe. El 1846 Stephen Kearney contact amb ells  i en general foren pacfics amb els blancs, i quan la febre de l'or de Califrnia (1849-1850) van proporcionar menjar i escortes als buscadors d or; tamb van proporcionar escortes a les campanyes contra els yuma del 1851-1852 i els apatxe del 1861 al 1886, cosa que desintegr la seva cultura tribal. Alhora, EL 1849 van formar la Confederaci Pima-Maricopa, encapalada pel cap Culo Azul, i que englobava uns 10.000 individus. 
Desprs de la guerra amb Mxic del 1853, el territori conegut com a Pimeria fou repartit entre els EUA i Mxic.

Merc el seu ajut als colons, aquests els van vendre armes i aix el 1857 venceren als yavapai a Maricopa Wells.  El 1859 els concediren una Reserva Pimeria de 64.000 acres. Ja que des del 1863 foren atacats pels confederats, ajudaren a la Uni durant la Guerra de Secessi sota el comandament del xam Juan Chavarra, capit de la Confederaci Pima-Maricopa. Comerciaven amb els blancs i els ajudaren contra els apatxe, per la qual ra el 1866 reberen visites de missioners presbiterians.  Per el 1869 una epidmia de verola devast els habitants del riu Gila, entre ells els pima, que en foren els grans perjudicats.
En morir Culo Azul el 1872, el darrer cap de la Confederaci, el seu fill Antonio Azul (1872-1908) va signar acords amb el govern dels EUA el 1871-1872, de manera que entre el 1879 i el 1882 els van concedir una reserva al riu Gila. Per la tribu havia estat fora delmada, ja que pass dels 11.000 individus el 1850 a 5.300 el 1890.

El 1897 els EUA obriren una escola a la reserva, cosa que provoc que a la pobresa i dependncia econmica se'ls afegs l'aculturaci.  Endems, el 1903 es canalitz el riu Gila, cosa que provocaria que el cap maricopa Cyrus Sun demans ajut per a regar les terres.
Endems, el 1911-1913 es va dur a terme en la seva reserva l allotment que s havia fet a les altres malgrat les fortes protestes, i per si fos poc els anglos de Florence els deixaren sense aigua pel conreu, i fins el 1924 el Congrs no els va assignar part de l aigua de l embassament de Coolidge. Kisto Morago va promoure diversos projectes laborals per als pima.
El 1914 el nou cap dels pima, Antoito Azul, va rebre 27.000 acres ms per conrear, Endems, el pima Matthew Juan fou el primer soldat dels EUA que va morir en el front francs a la Primera Guerra Mundial.
El 1933 s aprovaren nous projectes d irrigaci, i el 1936 es cre la Gila River Indian Community Council. Els primers caps en foren Xavier Cawker (1936-1937), Johnson Mc Afee (des del 1937) i Alfred Jackson (fins el 1943). Anna Moore Shaw va escriure les tradicions de la tribu.

Ira Hayes (mort el 1955), pima de Bapluche (Arizona), fou un dels que alaren la bandera dels EUA a la presa d Iwo Jima (1943). D altres herois pima foren Sam Thomas i J.R. Morago. 
J.R. Morago, endems, fou cap del Gila River Indian Community Council del 1954 al 1960, des d on va lluitar contra la discriminaci i per la revisi de la constituci tribal, cosa que aconseguiria poc a poc un dels successors, Alexander Lewis (1971-1983).
L any 1987 hi havia 10.688 indis a la reserva de Gila River, alhora que n hi havia 10.771 ms a la ciutat de Phoenix, on abundaven l alcohol i les malalties.

 Referncies .
 Henry F. Dobyns: The Pima-Maricopa (Indians of North America) ISBN 1555467245 (engl.);
 Frank Russell: Pima Indians ISBN 0816503354 (engl.);
 J. F. Breazeale: The Pima and His Basket ISBN 1417915056 (engl.);
 Anna Moore Shaw: Pima Indian Legends ISBN 0816501866 (engl.);
 Marla Felkins Ryan: Pima (Tribes of Native America) ISBN 156711699X (engl.);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59728" title="Ira Hayes" nonfiltered="3321" processed="3314" dbindex="23671">
 
Ira Hayes (Sacaton, Arizona, 1923 - Bapchule, Arizona, 1955) era un indi pima, fill d agricultors pobres, que es va allistar a la marina durant la Segona Guerra Mundial. El 23 de febrer del 1945 fou un dels que al la bandera americana a Iwo Jima, fet immortalitzat en una fotografia de Joe Rosenthal. 
Per aconvertir-se en heroi, cosa que no comprenia, ja que fou un dels pocs supervivents, l aconvert en una mena d'atracci de fira i el va er caure en l'alcoholisme. Va morir ofegat en una tanca desprs del memorial d Iwo Jima davant del president Dwight D. Eisenhower del 1955.
La seva trgica vida va inspirar el film The Outsider (1961), protagonitzat per Tony Curtis, i la can "The Ballad of Ira Hayes," de Peter LaFarge popularitzada per Johnny Cash i Bob Dylan:

Chorus:
Call him drunken Ira Hayes;
He won't answer anymore;
Not the whiskey drinkin' Indian ;
Nor the Marine that went to war;

Gather round me people there's a story I would tell;
About a brave young Indian you should remember well;
From the land of the Pima Indian ;
A proud and noble band;
Who farmed the Phoenix valley in Arizona land;

Down the ditches for a thousand years ;
The water grew Ira's peoples' crops;
'Till the white man stole the water rights ;
And the sparklin' water stopped;

Now Ira's folks were hungry ;
And their land grew crops of weeds;
When war came, Ira volunteered ;
And forgot the white man's greed;

Chorus;

There they battled up Iwo Jima's hill, ;
Two hundred and fifty men;
But only twenty-seven lived ;
To walk back down again;

And when the fight was over ;
And when Old Glory raised;
Among the men who held it high ;
Was the Indian, Ira Hayes;

Chorus;

Ira returned a hero ;
Celebrated through the land;
He was wined and speeched and honored;
Everybody shook his hand;

But he was just a Pima Indian;
No water, no home, no chance;
At home nobody cared what Ira'd done ;
And when did the Indians dance;

Chorus;

Then Ira started drinkin' hard;
Jail was often his home;
They'd let him raise the flag and lower it;
like you'd throw a dog a bone!

He died drunk one mornin' ;
Alone in the land he fought to save;
Two inches of water in a lonely ditch ;
Was a grave for Ira Hayes;

Chorus;

Yeah, call him drunken Ira Hayes ;
But his land is just as dry;
And his ghost is lyin' thirsty ;
In the ditch where Ira died;

Enllaos.
 Els qui alaren la bandera d'Iwo Jima;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59730" title="Gnom" nonfiltered="3322" processed="3315" dbindex="23672">
En la mitologia escandinava els gnoms o nans (en antic nrdic: dvergar, sing. dvergr) sn ssers relacionats amb les roques, tot all que es troba sota terra i la forja. A part d'aparixer a les Eddas, tamb apareixen amb fora freqncia a les sagues fornaldar. Segons sembla, sn el matiex que els svartalfar (elfs foscos) i, de vegades, fins i tot amb els trolls  i tamb sn comparables als follets, una classe d'ssers del folclore escandinau posterior. El Vlusp divideix els nans en tres tribus, liderades cada una d'elles per Mtsognir, el primer nan i el seu primer governant, Durinn i Dwalinn, els quals, segons el Hvaml crearen les runes, els sistema d'escriptura nrdic.   

Els nans aparegueren mentre Odin i els seus germans, Vili i Ve, construien el mn amb el cadaver del jotun primigeni Ymir. Van aparixer de cop i volta com cucs a la carn podrida d'Ymir, s a dir, la terra i les roques. Els dus els regalaren desprs la intelligncia i una aspecte humanoide. La descripici dels nans sol ser la d'uns ssers lletjos, encara que hi ha poques dades per dir que sn ms petits que els homes. Temen la llum del sol, la qual els pot fer tornar en roques, la seva forma original. El seu mn s el mn subterrani de Nidavellir, un dels nou mns de l'Yggdrasil segons la cosmologia escandinava.  

Se'ls veu com a ssers egoistes, golosos i astuts. Sn ferrers hbils i s'encarreguen de fer molts dels objectes dels dus, tant dels Aesircom dels Vanir. Entre els seus objectes ms famosos hi ha la llana Gungnir i l'anell d'or Draupnir d'Odin, el Mjollnir de Thor, el cabell daurat de Sif, el collaret de Freya Brsingamen i el vaixell Skdbladnir de Frey. Els nans fabriquen un casc anomenat hulidshjmr (casc ocult) i una capa amb els quals es poden fer invisibles. Tamb sn venjatius i a la saga d'Hervarar s'explica que el rei Svafrlami oblig als nans Dwalinn i Durinn a forjar l'espasa mgica Tyrfing, i ells la maleren de tal manera que mats a Svafrlami i, a ms, fs tres actes malfics. A lYnglingatal tamb s'explica com el rei Sveigder s atret cap a una pedra per un nan. 

Tamb poden ser dus menors i per aix els nans Nordri, Sudri, Austri i Vestri s'encarreguen d'aguantar el cel en els punts cardinals. A ms, els nans Nyi i Nidi controlen les fases lunars creixent i minvant respectivament.  

Es desconeix el seu paper en el Ragnarok i l'nica font que ho esmenta, el Vlusp, noms diu aix:

"Qu se n'ha fet del dus? ;
Qu dels elfs?;
brama el Jotunheim,;
els Aesir es reuneixen;;
gemeguen els nans;
davant de les portes;
els mestres de les roques;;
encara en vols saber ms?" ;

Llista de nans escandinaus.

A les estrofes de la 9 a la 16 del Vlusp hi ha una llista dels nans de la mitologia escandinava:

9. I es reuniren els des,;
tots, en assamblea,;
i prengueren consell,;
els dus sagrats,;
qui hauria de crear;
l'estirp dels nans;
de la sang de Brmir;
i els ossos de Blami.;

10. All hi havia Mtsognir;
el ms gran;
de tots els nans;
el segon fou Durinn;
de figura humana;
crearen de la terra;
molts nans;
aix parla Durinn;

11. Nyi i Nidi, ;
Nordri i Sudri,;
Austri i Vestri,    ;
Althjlf, Dwalinn,;
Bivr, Bavr,    ;
Bmbur, Nri,;
n i nar,   ;
Ai, Mjdvitnir,

12. Veig i Gandalf,    ;
Vindlf, Thrin,;
Thekk i Thorin,    ;
Thrr, Vitr i Litr,;
Nr i Nyrd    ;
- aix us parlo-;
Regin y Rdsvin,    ;
- jo dels nans.;

13. Fli, Kli,    ;
Fundinn, Nli.;
Hepti, Vli,    ;
Hanar, Svor,;
Frr, Hornbori, ;
Fraeg i Lni,;
Aurvang, Jari, ;
Eikinskjaldi.;

14. s hora d'enumerar;
pels homes;
els nans del seguici;
de Dwalinn, fins a Lofar,;
els que visitaren;
des del palau;
la mansi d'Aurvangir;
fins la de Jruvellir.;

15. All hi havia Draupnir;
i Dolgthrasir,;
Hr, Haugspori,    ;
Hlvang, Gli,;
Skirvir, Virvir,    ;
Skafid, i.;

16. lf i Yngvi;
Eikinskjaldi,;
Fjalar i Frostri,;
Finn i Ginnar;;
i procrearan,;
mentre duri el temps,;
els descendents;
del nan Lofar.;

Vegeu tamb.
Brokk;
Eitri;
Fafnir;
Galar;
Hreidmar;
Otr;
Sindri;

J. R. R. Tolkien empr alguns noms de nans del Vlusp, vegeu: Nans de la Terra Mitjana.

Vegeu tamb.

 Elf;
 Jotun (gegant escandinau);
 Troll;
 Follet;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59738" title="Anna Moore Shaw" nonfiltered="3323" processed="3316" dbindex="23679">
Anna Moore Shaw o Chehia (Reserva Gila River, Arizona, 1898-1975) fou una intellectual pima que estudi a les escoles missioneres i va passar bona part de la seva vida recollint i intent reviure les antigues tradicions pima. Edit un diari i va crear un Museu de Cultura. Va escriure Pima indian Legends (1968) i A pima past (1974), recull de tradicions i llegendes de la seva tnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59742" title="Formulaci lagrangiana" nonfiltered="3324" processed="3317" dbindex="23683">
La formulaci lagrangiana o mecnica lagrangiana s una reformulaci de la mecnica clssica newtoniana introduda per Joseph Louis Lagrange el 1788. En la formulaci lagrangiana, la trajectria d'un objecte es troba buscant la trajectria tal que l'acci, S, t un valor estacionari (). L'acci s la suma (la integral, de fet) en el temps d'una funci anomenada lagrangi, definida com la l'energia cintica menys l'energia potencial. Cal remarcar que no es tracta de cap teoria nova, s simplement la mecnica newtoniana amb eines matemtiques ms sofisticades. L'avantatge s que en aquest cas, el plantejament i les equacions resultants que cal resoldre sn molt ms simples.

En la prctica, resoldre un problema amb el formulisme de Lagrange es redueix, en primer lloc, a trobar un bon sistema de coordenades (per bon sistema entenem un que simplifiqui al mxim el plantejament del problema) i a continuaci calcular l'energia cintica i potencial del sistema; una vegada trobades noms cal resoldre les equacions de Lagrange per a cada coordenada, que sn equacions diferencials i que explicarem a continuaci.

 Les equacions de Lagrange .

Les equacions de moviment d'un cos en la formulaci lagrangiana sn les anomenades equacions de Lagrange, tamb conegudes com  equacions d'Euler-Lagrange. Si considerem una partcula de massa m, amb velocitat v i posici r i sotmesa a una fora F, la segona llei de Newton es pot escriure, recordant que la quantitat de moviment p s mv, com;



que s un conjunt de 3 equacions diferencials de segon ordre (una per a cada component de r: x, y i z). Per tant  el moviment de la partcula es pot descriure amb 6 variables independents, o graus de llibertat. Un conjunt evident de variables s les tres components de r i les tres components de la velocitat (dr/dt) en un moment donat. Per aquesta tria no s l'nica; es pot treballar amb qualsevol conjunt independent de coordenades i derivades de coordenades que anomenarem coordenades generalitzades qj i velocitats generalitzades q'j. La relaci entre les coordenades generalitzades i les cartesianes ri es podr expressar amb una equaci de transformaci

;



Ara considerem un desplaament arbitrari de la partcula,  . El treball fet per la fora F sobre la partcula ser   W = F    r. Amb la segona llei de Newton podem escriure:

;

Com el treball s una quantitat escalar, podrem escriure aquesta equaci en termes de les coordenades i velocitats generalitzades. A la banda esquerra tenim:



La banda dreta s una mica ms difcil, per es pot arribar a:


on
;
s l'energia cintica de la partcula. Ara podem ajuntar els dos termes i obtenim



Per aix ha de ser cert per a qualsevol conjunt de desplaaments generalitzats  qi, de manera que el que ha dd'anullar-se s la part de dins del parntesi i hem de tenir que



per a cada coordenada generalitzada  qi. Com V noms s funci de r i de t, i r s funci de les coordenades generalitzades i de t, V s independent de les velocitats generalitzades:



i per tant, podem afegir V al primer terme de la resta anterior sense cap problema (sempre donar 0). Si ho fem i definim la quantitat anomenada lagrangi, que s simplement la resta de l'energia cintica i la potencial, L = T - V, obtenim les equacions de Lagrange:





Hi ha una equaci de Lagrange per a cada coordenada generalitzada. Per a resoldre un problema concret noms cal determinar un bon conjunt de coordenades generalitzades, determinar T i V i resoldre les equacions de Lgarange per a cada coordenada generalitzada.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59744" title="Acaia" nonfiltered="3325" processed="3318" dbindex="23685">
Acaia fou una regi de l antiga Grcia a la costa nord-oest del Pelopons. Tenia al sud l Arcdia, al sud-oest l lide i al nord el golf de Corint.

La muntanya principal fou Patras i tamb hi havia alguns promontoris rellevants:  Drepanon (punta nord del Pelopons), Rhion, al seu costat (al est), i Araxos al lmit entre Acaia i lide.

Els rius principals foren el Crathis (que neix a Arcdia), el Peiros (o Acolos), el Sythas (lmit entre Acaia i Sicione), el Krios, el Buraicos (nascut tamb a Arcdia) , el Cerynites (igualment sorgit a Arcdia),  el Selinos , el Meganitas, el Fenix, el Bolinaios, el Xelemnos, , el Carados, el Meilicos i el Glaukos, 

Segons la llegenda els pobladors primitius es deien Agialis (homes de la costa)  fins que el pas fou poblat pels invasors jnics que li van donar el seu nom (Jnia). La llegenda diu que Ion, fill de Xothos, es va aliar a Selinos, rei del pas i es va casar amb la seva filla Hlice i desprs el va succeir al tron. Els jnics van restar amos del pas fins l arribada dels drics que van expulsar als aqueus d algunes regions del Pelopons i es van establir a Jnia sota el seu rei Tisamenos, fill d Orestes. Els jnics foren derrotats en una batalla i es van refugiar al tica i els aqueus van quedar amos del pas que va prendre el seu nom. Els jnics van formar ciutats per la uni de diversos llogarets: Patras (set llogarets), Dyme (sis llogarets), Agios (set o vuit llogarets), mentre els aqueus van fundar dotze ciutats. Mes tard trobem mes de dotze ciutats independents. Las dotze ciutats inicials van formar un estat dirigit per reis suposats successors de Tisamenos, fins a Ogygos, que fou el darrer i desprs la monarquia fou abolida, es va establir la democrcia i cada ciutat va ser independent per van formar la Lliga Aquea amb una finalitat inicialment religiosa. Herdot esmenta les dotze ciutats de la Lliga: 

Pellene;
Aegeira;
Aegea;
Bura;
Helike;
Aegeion;
Ripes;
Patres;
Fares;
Olenos;
Dime;
Tritaia;

De la llista de Polibi se sap que Ripes (Rhipes) i Aegea foren substitudes per Lention i Cerineia

La seu de la Lliga era Hlice i el du tutelar Poseid.

En general foren neutrals a les guerres (ni tan sols contra els perses) i foren una regi prospera fins el temps de Filip de Macednia. El 454 aC foren aliats d Atenes per el 445 aC, quant es va establir la pau amb Esparta per trenta anys, Acaia va passar sota influencia espartana.  A la guerra del Pelopons noms Pellene fou aliada d Esparta i la resta fou neutral, fins que avanat el conflicte Patres es va posar al costat d Atenes. Quant Helike fou destruda per un tsunami (373 aC) la seu es va traslladar a Aegion i el du fou llavors Zeus Homarios i tamb Demeter. El 338 aC, a la batalla de Queronea, van estar al costat d Atenes i de Tebes, i foren derrotats pels macedonis. El 330 aC la Lliga es va unir a Esparta (menys Pellene) i fou derrotada amb la resta dels grecs a Mantineia. La lliga va quedar molt debilitada i no va poder participar a les guerres lamiaques desprs de la mort d Alexandre el gran. Els didocs Demetri, Casandre i Antgon Gnates van establir guarnicions al pas i van afavorir als tirans locals. A la mort de Lismac de Macednia el 281 aC van recuperar la independncia (les primeres que van expulsar als macedonis foren Patras i Dyme, exemple seguit aviat per Triteia i Phares) i les invasions dels gals van impedir la reacci macednia. Les quatre ciutats esmentades van renovar la lliga Aquea (280 aC) a la que es van unir Aegion i Bura (275 aC) i va seguir Cerineia. De les antigues  ciutats de la lliga noms restaven Lention, Aegeira i Pellene fora (Helike ja no existia i Olenos va quedar deshabitada per aquell temps) i finalment les tres s hi van adherir i aix va quedar formada una lliga de 10 ciutats.

La lliga renovada fou un dels cossos poltics mes importants de Grcia, que tenia com objectiu poltic la uni de les ciutats-estats mantenint un autogovern intern complert. Una assemblea federal (Sunedrion) que es reunia dos cops al any (a Agios, encara que mes tard va passar a Corint o altres ciutats que es van unir a la Lliga) i tenien dret de paraula  tots els ciutadans de mes de 30 anys per les votacions eren per majoria de ciutats; a mes de l assemblea hi havia un Consell que decidia les qestions a sotmetre a l assemblea. La lliga la dirigia un strategos tant civil com militarment. Els primers 25 anys governaven junts  dos strategos (280 a 255 aC)  per a partir d aquesta data noms es va designar un de sol, essent el primer Marc de Ceryneia i es va designar un Hipparcos o comandant de la cavalleria; hi havia un subestrategos  (Hupostrategos) per no se saben les seves funcions; un secretari (grammateos); i un comit permanent de deu membres (Demiurgos) segurament un per cada ciutat (al adherir noves ciutats el nombre del comit va restar deu); totes aquestes funcions duraven un any i l strategos no podia ser reelegit fins passat un any, i si moria exercint, el seu antecessor agafava el crrec fins al final del mandat

Quant Aratos va lliurar Sici del seu tir va aconseguir que la ciutat s uns a la lliga (251 aC). Aratos, amb noms 20 anys,  va assolir la missi d alliberar de tirans el Pelopons que eren en general partidaris de Macednia, i unir les ciutats a la Lliga. Aix durant una anys moltes ciutats es van unir a la Lliga desprs d enderrocar als tirans,

Antgon Gnates, rei de Macedonia, i el seu successor  Demetri II, es van aliar amb els etolis, per Aratos els va derrotar. El 243 aC Aratos va expulsar al tir de Corint i la ciutat es va unir a la Lliga i van seguir Megara, Trozen i Epidauros als pocs mesos (243 aC). El 239 aC es va unir a la Lliga la ciutat de Megalpolis i el 236 aC Argos. Semblava que Aratos podia dominar tot el Pelopons per Esparta sota la direcci del rei Cleomenes III s oposava a aquests plans. Quant Aratos es va apoderar d Orcomenes, Tegea i Mantineia, ciutats arcadies que s havien unit a la Lliga Etlia que les havia cedit a Esparta, va esclatar la guerra (227 aC) que Polibi anomena Guerra Cleomnica; els aqueus foren derrotats en diverses batalles i van perdre algunes ciutats; finalment van accedir a entrar en aliana amb Esparta amb el rei Cleomenes com a lder de l aliana. Aratos llavors va demanar ajut a Antgon III Dos el que va posar a Acaia sota dependncia de Macednia. Les negociacions amb Cleomenes van fracassar i va esclatar la guerra altra cop el 224 aC i finalment Antgon va derrotar a Cleomenes  a la batalla de Selsia (221 aC) . Cleomenes va sortir del pas cap Egipte i Antgon va quedar amo d Esparta per no va donar cap nova possessi a la Lliga Aquea.

Al 220 aC va comenar la guerra social amb la invasi del Pelopons pels etolis. Els Aqueus foren derrotats i Aratos va demanar altra cop ajut a Macednia on ja era rei Filip. El rei macedoni va dirigir la guerra amb encert i els etolis van haver de demanar la pau el 217 aC.

La lliga va gaudir d una anys de pau, per fora supeditada a la poltica macednia. Es possible que Aratos fou enverinat per ordre de Filip el 213 aC. La Lliga es va regenerar amb Filopemen que va introduir reformes al exercit i va establir les tctiques dels macedonis i va poder assolir una certa independncia. Va derrotar a Macanides, tir d Esparta (208 aC) i va demostrar que l exercit aqueu tornava a estar en bona disposici.

A la guerra entre Filip i Roma, la Lliga es va decantar per la darrera i va fer un tractat de pau (198 aC). Els segents anys la lliga va estar en guerra amb Nabis, successor de Macanides com a tir a Esparta, que va morir assassinat per alguns etolis el 192 aC, i llavors Filopemen va aconseguir que Esparta s uns a la Lliga, a la que tamb van entrar el 191 aC Messnia i lide amb el que tot el Pelopons era doncs part de la Lliga, per el tractat amb Roma limitava el seu poder. 

El 188 aC Filopemen va decidir arrasar les fortificacions d Esparta i abolir les lleis de Licurg i el Senat rom el va censurar. La lliga i el senat van transaccionar aquesta i altres decisions, per cada vegada era mes evident el control de Roma, tot i que la independncia de la Lliga era reconeguda, Filopemen era partidari de la sobirania i de no provocar a Roma per mantenir la independncia, i desprs de la seva mort van seguir la mateixa poltica Lycortas, Xenon i Polibi. Per el contrari Calcrates encapalava el partit prorrom partidari de ser un estat vassall per engrandit grcies a l ajuda romana. Desprs de la derrota de Perseu pels romans, Calcrates va enviar a Roma a mil aqueus escollits que foren acusats d ajudar a Perseu  (167 aC) i que van restar com a presoners a Itlia durant 17 anys desprs dels quals, quant noms restaven 300, els fou perms el retorn pel senat. Entre els retornats estava Polibi, l historiador.  Alguns van tornar clamant a la guerra contra Roma. En aquest moment hi havia una disputa entre la Lliga i Esparta i el senat rom va enviar una ambaixada a Grcia el 147 aC que va exigir la sortida d Esparta, Argos i Corint de la Lliga, que havia de restar noms una lliga de ciutats aquees. Aix fou rebutjat per la lliga i el cap de la mateixa, Critolaos, va convncer als dems d anar a la guerra. La Lliga va declarar la guerra a Esparta el que equivalia a fer la guerra a la seva protectora, Roma. El 146 aC Critolaos va marxar per Becia cap a Tesslia, per es va retirar al acostar-se Metel que venia de Macednia. Critolaos fou atrapat pel roma prop de Scarfia una mica al sud de les Termpiles, i fou derrotat. Critolaos va desaparixer i els aqueus es van retirar a Corint on es va presentar Metel. Diaeos, successor de Critolaos, va decidir seguir la lluita doncs ell mateix n havia estat promotor i no podia esperar perd dels romans. Mentre Metellus fou substitut pel cnsol Mummius. Diaeos va obtenir uns petits xits parcials i va presentar batalla als romans davant de Corint per fou derrotat fcilment i Corint es va rendir, i els romans van prendre una sagnant venjana (els homes foren executats i les dones i criatures venuts com esclaus) i la ciutat saquejada i desprs incendiada.  (146 aC). Aix va ser el final de la Lliga. El seu territori es va convertir en la provncia d Acaia.

Ciutats d Acaia:

Pellene (de la que depenien Oluros i Gonoissa o Donussa;
Aegeira (amb la fortalesa de Phelloe);
Aegea;
Bura;
Cerineia;
Helike;
Aegion (amb les dependncies de Leuctros i Erineos);
Patres (amb les dependncies de Boline i Argyra);
Olenos (amb les dependncies de Peira i Euryteia);
Dime (amb les dependncies de Teicos, Hecatombaon i Langon. ;
Fares (Phares);
Lention;
Tritaia;

Altres ciutats d'Acaia d'status poltic desconegut;

Akarra;
Alos;
Anake;
Askeion;
Azotos;
Panormos;
Pella;
Phaistos;
Politeia;
Psophis;
Skolis;
Tarne;
Teneion;
Thrios (prop de Patras que inicialment era d Acaia i desprs fou de l lide);
Tromileia;

 Estrategs de la Lliga Aquea .

Marcos o Margos  256 - 255 aC;
Aratos de Sici 245 - 244 aC;
Dioedas 244 - 243 aC;
Aratos de Sici 243 - 242 aC;
Aegialeas 242 - 241 aC ;
Aratos de Sici 241 - 234 aC;
Lidiades de Megalpolis 234 - 233 aC;
Aratos de Sici 233 - 232 aC;
Lidiades de Megalpolis 232 - 231 aC;
Aratos de Sici 231 - 230 aC;
Lidiades de Megalpolis 230 - 229 aC;
Aristmac d'Argos 228 - 227 aC;
Aratos de Sici 227 - 226 aC;
Hiperuates 226 - 225 aC ;
Timoxenos 226 - 225 aC;
Aratos de Sici 225 - 218 aC;
Epiratos 218 - 217 aC;
Aratos de Sici 217 - 213 aC ;
Cicliades 210 - 209 aC ;
Filopemen 209 - 208 aC;
Cicliades 200 - 199 aC;
Aristenos de Megalpolis 199 - 198 aC;
Nicostratos 198 - 197 aC;
Aristenos de Megalpolis 195 - 194 aC;
Filopemen 193 - 192 aC;
Difanes de Mitilene 192 - 191 aC;
Filopemen 191 - 186 aC;
Aristenos de Megalpolis 186 - 185 aC ;
Likortes de Megalpolis 185 - 184 aC;
Arkhon 184 - 182 aC;
Filopemen 183 - 182 aC;
Likortes de Megalpolis 182 - 181 aC ;
Calcrates 180 - 179 aC;
Xenarcos 175 - 174 aC;
Arkhon 172 - 169 aC;
Menalkides d'Esparta 151 - 150 aC;
Dieos de Megalpolis 150 - 149 aC;
Damocritos 149 - 148 aC;
Dieos de Megalpolis 148 - 146 aC ;
Critolaos de Megalpolis 147 - 146 aC;

Vegeu tambe.
Llista de caps de la Lliga Aquea;
Acaia (provncia romana);
Principat d'Acaia;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59746" title="Ppago" nonfiltered="3326" processed="3319" dbindex="23686">
Els ppago sn un poble binacional (Estats Units - Mxic) uto-asteca, molt afins als pima, el nom dels quals prov de papah (psols) i ootam (poble), per ells s anomenen Tohono ootam (Poble del desert). Es dividien en els grups totoquani, kokololodi, gigimai, huhhu ula, huhuwash, ahngam i Ge Aji. A Mxic sn reconeguts com a poble indgena nacional, i la seva llengua tamb s reconeguda com a llengua nacional. 

 Localitzaci i demografia .
Ocupen actualment el seu territori tradicional, a les reserves d Ak Chin, San Xavier i Papago, a Arizona, i a Sonora, Mxic. Als Estats Units, des de 1937, el territori est dividit en 11 districtes, cadasc amb un consell propi. El 1983 es va crear una oficina especial per a les relacions entre els ppago que habiten a Mxic i els Estats Units. A Mxic habiten als municipis de CAborca, Saric, puerto Peasco i Magdalena. 

Cap el 1684 potser eren uns 6.000. El 1900 eren uns 5.100 (el 1906 hi havia 4.981 als Estats Units i 859 a Sonora). Augmentaren a 8.300 el 1960, i pel 1970 ja eren 13.500 individus en 73 llogarrets. Segons Asher eren uns 20.000, dels quals 10.000 parlaven la llengua. El 1990 eren uns 25.000 individus. Segons dades de la BIA del 1995, a la reserva Tohono O odham hi havia 19.225 habitants en una reserva de 2.773.050 acres, i a la d Ak Chin, en 22.000 acres, 734 habitants (586 en rol tribal). Segons el cens nord-americ del 2000, hi havia 20.087 individus. A Mxic hi havia, el mateix any, 363 individus. 

 Costums .
Amics dels pima i enemics dels apatxe, eren alts i forts i adoraven al coiot. S organitzaven en 73 grans viles sense organitzaci poltica o tribal, sin amb grups de famlies. Tamb eren bons cistellers. Feien conreu intensiu de menjar silvestre amb nomadisme estacional (tenien viles de camp a l estiu i viles de b a l hivern). Les dones conreaven fsols, per el terreny era dur per al conreu, i per aix mai no confiaven plenament en els seves collites.  Plantaven als fons aluvials i a les boques dels rierols per aprofitar al mxim l aigua. Recollien llavors i cactus petits, i caaven poc.
 Duien poca roba, eren mongams i pacfics. Vivien en llogarrets petits i disseminats a causa de l esterilitat de la regi, i noms es reunien per a les cerimnies religioses.   Donaven molta importncia a les visions i al poder que aquestes donaven, en harmonia amb el xamanisme, com a totes les tribus ndies. Tamb creien que les canons eren font de poder sobrenatural. Els sacerdots feien llur tasca desprs d un aprenentatge i controlaven les cerimnies ms importants. Un cop l any fermentaven vi d atzavara o Saguaro (cactus gegant que tamb era un heroi mitolgic) i celebraven una cerimnia tot bevent-lo en grans quantitats per tal de simbolitzar l humitat del sl amb una borratxera, dances i oracions. 

Waw giwulk era la seva muntanya sagrada. Els cristians celebraven la passi, anomenada mat o wo:p g jijiawul (cacera de dimonis), que comprenien lluita de confeti, aigua sagrada i kaskalones (pellofes d ou pintades), amb pallassos, matatxins i actors.
Endems, molts noms d indrets encara es mantenen en papago, com el cas de Saddle Hanging/Si:l Naggia, Crow Hanging/Hawan Naggia, Rock Basin Tank/Hodai Son Wo o, Dog Burnt/Gogs Mek, Black Base Mt/Cuk Son, Sonoita/Son Oldag, Poso Verde/Ce:dagi Wahia i Soft Well/Moik Wahia.   

 Histria .
Se sap que conreaven moresc des del 1 aC, i pertanyien a la cultura Hohokam. Del 1500 al 1600 van rebre visites espordiques dels espanyols, qui els van sotmetre nominalment. Fins el 1687 no van rebre la visita del Pare Kino, qui intent fer una missi a la Papagueria. Del 1695 al 1751, per, van mantenir constants revoltes contra els espanyols. Els jesutes van intentar fer-los ramaders, mentre els franciscans fundaven els missions de San Xavier de Bac. El 1751 ajudaren als pima a revoltar-se contra els espanyols, mentre que el 1767 es desfeien dels jesutes. El 1821 foren sotmesos als mexicans, que s havien independitzat dels espanyols. Desprs de la Guerra Estats Units-Mxic aconseguiren que els donessin les reserves de San Xavier (1874), Gila Bend (1882) i Papago (1916-1917), amb 2.775.000 hectrees.
 
Per la Compra de Gadsden (1853), el seu territori pass als Estats Units, i cap el 1860 es confederaren amb Pima i maricopa contra els apatxe, donant suport als Estats Units.  Des del 1937 escullen un Consell Tribal de 22 membres.  Des del 1960 van comenar a rebre visites dels missioners presbiterians. El 1961 els de la reserva Ak Chin de Phoenix (Arizona), establida el 1912 amb 22.000 a cres i amb abundant aigua, abandonaren el proteccionisme de la BIA, i els 600 habitants decidiren gestionar llurs 6.700 hectrees i obtenen uns guanys d un mili de dlars a l any amb la major explotaci agrria d Arizona conreu de cot, alfals (en produeix prou per a tot el SO de l Estat), moresc, mill i ordi que els donen uns beneficis anyals de$6 milions de dlars. Uns 175 indis ho treballen, i noms hi ha un 3 % d atur.  Tamb es fan projectes de sales de joc i de manufactures. Per del 1975 al 1987 lluitaren contra Washington pels drets de l aigua, ja que el Canal Cenral d Arizona els uneix al riu Colorado. Pel que fa als beneficis, no els reparteixen, sin que es posen en serveis comunitaris (vivenda lliures de despeses, llum, calefacci, etc). Tamb disposen d un consell amb un cap escollit cada quatre anys.
El membre de la tribu ms destacat s la intellectual Ofelia Zepeda.

Enllaos externs.
 Pgina dels ppago de la Consell Nacional Indigenista de Mxic, en castell;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59747" title="Provncia de Crdoba (Argentina)" nonfiltered="3327" processed="3320" dbindex="23687">
Crdoba s el nom d'una provncia argentina i de la seva capital. Aquest article s sobre la provncia;
Pel que fa a la provncia andalusa, vegeu Provncia de Crdova;
----

Crdoba s una provncia argentina situada al centre del pas. Limita al nord amb la provncia de Catamarca i Santiago del Estero, al est amb Santa Fe, al sud-est amb Buenos Aires, al sud amb La Pampa i a l'oest amb San Luis i La Rioja. La capital n's la ciutat homnima de Crdoba. Est dividida en 26 departaments.

L'agricultura i la ramaderia representen el 25% de la renda de la provncia. Els principals productes agrcoles sn la soia, el blat, el blat de moro i altres cereals. La provncia proveeix del 15% de la producci nacional de bestiar. La indstria dels aliments, principalment d'oli, llet i derivats del cereal s molt important.

La construcci de la Fbrica Militar d'Avions el 1927, aix com altres indstries pbliques van convertir la provncia, i la seva capital, en un dels centres industrials ms importants de l'Argentina. A la segona meitat del segle XX, la indstria es va concentrar en la producci d'autombils i de maquinria agrcola. Avui dia, la indstria representa el 20% de la renda de la provncia, i l'energia necessria prov de 15 preses hidroelctriques i una planta atmica. Els principals productes miners sn el marbre i la cal. 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59748" title="Ofelia Zepeda" nonfiltered="3328" processed="3321" dbindex="23688">
Ofelia Zepeda (Stanfield, Arizona, 1952) s una poetessa i intellectual ppago.

s professora d estudis americans per la universitat d Arizona, professora de llengua i literatura nadiua i impulsara de l'alfabetitzaci en llengua tohono o'odham. Autora dels poemes Ocean power (1995), A papago grammar (1983), When it rains, Papago and Pima poetry = Mat hekid o ju, 'O'odham Na-cegitodag (1982) i Home places: contemporary Native American writing from sun tracks (1995).

 Enllaos externs .
 Biografia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59750" title="Athos" nonfiltered="3329" processed="3322" dbindex="23689">

Athos es una muntanya i pennsula de Grcia (Macednia). El nom de la pennsula era Akte per Athos es va imposar. El territori es diu Hagion Oros (Muntanya Santa) per la quantitat de monestirs que hi ha (20) molts d'ells de gran antiguitat i que corresponen a les esglsies gregues de Srbia, Bulgria, Rssia i altres llocs. El territori constitueix de fet una teocrcia governada per monjos amb una completa autonomia interna. La bandera de l Esglsia Ortodoxa, groga amb l guila de dos caps negra i altres elements, es la bandera d'Athos. La punta sud de la pennsula es diu Cap de Sant Jordi.

Es diu que Xerxes va envair Grcia i per aix va construir un pont a l'Hellespont i va obrir (Artaquees) un canal a l istme de la pennsula d'Athos per fer passar a la seva flota. Algunes restes d'aquest canal s'han trobat modernament.

Les ciutats de la pennsula a l'poca clssica foren: 

Acantos ;
Sane (Uranpolis);
Dion;
Olophyxos;
Acrotihon;
Thyssos;
Cleonae;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59754" title="Llenges shahaptianes" nonfiltered="3330" processed="3323" dbindex="23693">

Llenges Shahaptianes sn un grup de llenges Penutians dels Turons parlades pels pobles amerindis nordamericans als estats de Washington, Oregon, i Idaho, al noroest dels EUA.

 Tribus .
Cowlitz;
Kittitas;
Klickitat;
Nez Perc;
Palus;
Tenino o Warmsprings;
Umatilla;
Walla Walla;
Wanapum;
Yakama;

Bibliografia.
 Aoki, Haruo. (1966). Nez Perc vowel harmony and proto-Sahaptian vowels. Language, 42, 759-767.
 Aoki, Haruo. (1970). Nez Perc grammar. University of California publications in linguistics (Vol. 62). Berkeley: University of California Press. ISBN 0-5200-9259-7.
 Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
 Rigsby, Bruce. (1965). Continuity and change in Sahaptian vowel systems. International Journal of American Linguistics, 31, 306-311.
 Rigsby, Bruce; & Silverstein, Michael. (1969). Nez Perc vowels and proto-Sahaptian vowel harmony. Language, 45, 45-59.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59755" title="Miniatura" nonfiltered="3331" processed="3324" dbindex="23694">

Miniatura s el nom que es donava, inicialment, a les illustracions realitzades manualment, amb les quals s'illuminaven els llibres. Amb el desenvolupament de l'art del retrat durant el Segle XVI, els retrats de mida reduda varen rebre tamb aquesta denominaci.

En els manuscrits i missals medievals, les miniatures consistien en petites figures o escenes representant diversos temes, aix com diferents ornaments en els marges dels seus fulls. Freqentment eren composicions encaixades en les lletres inicials o dibuixos separant les columnes de text, formant composicions com: arquitectures pintades, arabescs, greques o motius vegetals enroscats en els marges i altres llocs de la pgina.

La illustraci de llibres s una prctica molt antiga, de fet el Llibre dels Morts de l'Antic Egipte que consisteix en uns rotlles de fulls de papirus amb escriptura jeroglfica i figures o escenes pintades allusives al tema de l'altra vida, fou compost vers l'any 1900 aC, constitueix l'exemple ms antic tant de llibre com de llibre illustrat.

 

L'art de les miniatures, els llibres illustrats i la pintura en miniatura t els segents captols:
Miniatures de l'Edat Antiga;
Miniatures Bizantines;
Miniatures de l'Alta Edat Mitjana;
Miniatures islmiques;
Miniatures romniques;
Miniatures gtiques;
Miniatures renaixentistes;
La pintura en miniatura;
Miniatures de l'extrem orient;
L'art de les miniatures a la pennsula Ibrica;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59756" title="Llenges penutianes dels turons" nonfiltered="3332" processed="3325" dbindex="23695">



Penutians dels Turons (tamb Shahapwailutan) sn una famlia de llenges del grup penuti parlades al nord de Califrnia, centre-oest d'Oregon fins al nord de Washington i central-nord d'Idaho.

Divisi familiar.

Els Penutians dels Turons consisteixen en quatre llenges:

 1. Klamath;
 2. Molala;
 A. Llenges Shahaptianes ;
 3. Nez Perc;
 4. Sahaptin;


Bibliografia.

 Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
 Campbell, Lyle; & Mithun, Marianne (Eds.). (1979). The languages of native America: Historical and comparative assessment. Austin: University of Texas Press.
 Goddard, Ives (Ed.). (1996). Languages. Handbook of North American Indians (W. C. Sturtevant, General Ed.) (Vol. 17). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-1604-8774-9.
 Goddard, Ives. (1999). Native languages and language families of North America (rev. and enlarged ed. with additions and corrections). . Lincoln, NE: University of Nebraska Press (Smithsonian Institute). (Updated version of the map in Goddard 1996). ISBN 0-8032-9271-6.
 Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
 Sapir, Edward. (1929). Central and North American languages. In The encyclopdia britannica: A new survey of universal knowledge (14 ed.) (Vol. 5, pp. 138-141). London: The Encyclopdia Britannica Company, Ltd.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59759" title="Rutnia" nonfiltered="3333" processed="3326" dbindex="23696">

Rutnia s un territori de l'est d'Europa que fou habitat pels pobles eslaus orientals, i tamb els diversos estats que hi van existir en el passat. En essncia, el mot s una llatinitzaci de l'antic topnim Rus (vegeu Rus de Kev). 

Actualment, el territori histric de Rutnia, a grans trets, inclou regions d'Ucrana, Bielorssia, Rssia, una petita part de l'Eslovquia nord-oriental i una estreta franja de la Polnia oriental. Una part significativa d'aquest territori, entre els Carpats i el nord dels Balcans, encara parla el rut, conjunt de llenges estretament emparentades amb l'ucrans i l'eslovac.

A causa de la inestabilitat poltica que ha tingut sempre aquest territori, el terme Rutnia pot significar coses diferents depenent de qui l'apliqui, quan, per qu i en quin perode histric. Per tant, Rutnia pot designar les segents entitats, segons l'ordre cronolgic:
 A l'alta edat mitjana, designava el Principat de Kev, o Rus de Kev (segles IX-XII), fundat pels varegs, un poble normand escandinau que era anomenat rus per les antigues tribus eslaves i fineses de l'poca. Els individus d'aquest poble foren coneguts amb el nom llat de Rut(h)eni, i l'estat que controlaven, Rut(h)enia.
 A la baixa edat mitjana, cap al segle XIV l'estat de Rus s'havia desintegrat en diversos principats: els septentrionals (Vladmir-Szdal, Nvgorod i, ms tard, Moscvia, que en fou el territori hegemnic) continuaven essent coneguts amb el nom de Rus (d'aqu prov el nom actual de Rssia), per rarament eren anomenats Ruthenia en llat, ja que mantenien pocs contactes amb el Papat a causa de les seves creences ortodoxes. En canvi, el principat meridional de Hlitx-Volnia, d'influncia catlica, s que era mpliament conegut com a Rutnia; precisament en polons aquests territoris meridionals sn coneguts, respectivament, amb els noms de:  ;
 Ru  Bia a o "Rutnia Blanca", ms endavant coneguda com a Rssia Blanca o Bielorssia;
 Ru  Czarna o "Rutnia Negra", part de l'actual Bielorssia;
 Ru  Czerwona o "Rutnia Roja", que designava una estreta franja de Polnia (Przemysl) i part d'Ucrana (Galtsia). Aquesta rea s'anomenava el Voivodat de Rutnia.
 A l'edat moderna, els bielorussos no s'autoreconeixien com a rutens, sin com a litvins, ja que vivien al Gran Ducat de Litunia; l'excepci en foren els bielorussos de la regi polonesa que abans de la Segona Guerra Mundial era coneguda com a Kresy Wschodnie o "Fronteres de l'Est" que, per no ser confosos amb els russos i repatriats des dels camps nazis fins a la Uni Sovitica, que s'havia annexat el territori bielors de Polnia, s'anomenaven a ells mateixos "rutens blancs". ;
 Pel que fa a Ucrana, els habitants del territori austrohongars de la Galtsia foren coneguts com a Ruthenen (rutens), per diferenciar-los dels russos (en alemany Russen), ja que ells mateixos s'autoanomenaven rsini, mot gaireb homfon. A la fi del segle XIX i comenament del XX es va comenar a estendre el nom dUcrana en substituci de Rutnia per designar els territoris rutens de l'Imperi Rus, i Rutnia va passar a designar noms la Ucrana occidental, que llavors pertanyia als austrohongaresos, una rea al sud dels Carpats, per la qual cosa fou coneguda com a Rutnia Carptica o Transcarpcia. ;
 Una part d'aquesta regi carptica fou incorporada a Txecoslovquia entre les dues grans guerres europees i tract de declarar la independncia amb el nom de "Carpatoucrana" al final de la Segona Guerra Mundial. La minoria rutena que va quedar a la Txecoslovquia nord-oriental (a l'actual Eslovquia) es va eslovaquicitzar molt rpidament, ja que la seva llengua s molt propera a l'eslovac i perqu la majoria no es volien identificar com a ucranesos, tal com va pretendre, a partir de 1953, el govern comunista txecoslovac.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59760" title="Acaia (provncia romana)" nonfiltered="3334" processed="3327" dbindex="23697">

Acaia fou una provncia romana formada suposadament desprs del 146 aC amb els territoris de la Lliga Aquea (inclosa Esparta) i la Lliga Etlia, es a dir quasi tot el Pelopons, als que es van afegir tica, Becia i les illes properes a Grcia (i segons Estrab tamb Tesslia per Tolomeu diu que Tesslia pertany a Macednia). Es probable que Acarnnia fou part de la provncia per Tolomeu l assigna a Epir. 

Si be desprs del 146 aC el poder de la Lliga Aquea fou eliminat probablement desprs d'aquesta data el sistema de govern de cada ciutat va romandre per un temps (potser per gaireb un segle) com abans, i se sap que en alguns moments les ciutats gregues estigueren subjectes a les decisions del governador rom de Macednia. Es possible que la provncia no fos establerta fins el temps de Juli Csar desprs del 50 aC que es quant es coneix el primer governador (Servi Sulpici).

En temps de Csar August Grcia estava dividida en les provncies d Acaia, Macednia i Epir (aquesta darrera incloent Illiria) i en el repartiment de provncies Acaia va correspondre al Senat rom i fou governada per un procnsol; Tiberi la va convertir en provncia imperial l any 16, per Claudi la va retornar al Senat i en aquell temps la capital provincial era Corint i aqu fou portat l apstol Pau davant el procnsol Junius Gallio. Ner va suprimir la provncia i va restablir la llibertat de les ciutats gregues per Vespasi la va restablir i va fer pagar a les ciutats una contribuci anyal

La provncia com a tal i sota procnsols va existir fins el temps de Justini.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59761" title="Nez perc" nonfiltered="3335" processed="3328" dbindex="23698">

Els nez perc (nas foradat) sn una tribu shahaptiana, la ms important del grup, que s anomenava Nei me po o Nmpotrtk  .  Eren anomenats A pu pe (remadors) pels crow i tamb chopunnish.  El nom oficial els prov del francs,  nas foradat , que fa referncia a l antic costum de posar-se arracades al nas, tot i que sembla que aquest costum no estava massa exts entre ells. Es dividien en set grups.

 Localitzaci .
Originriament vivien al baix Snake i els seus tributaris Salmon i Clearwater, al centre d Idaho, Oregon i Washington. Actualment es divideixen en dos grups:
 A Idaho, a la reserva Lapwai, amb 750.000 acres (el 13 % pertany a la tribu).
 A Washington, a la reserva Colville, compartida amb altres tribus shahaptianes.

 Demografia .
Mai no han estat una tribu excessivament nombrosa. El 1870 eren uns 3.000 invidivus, per cap el 1880 noms en quedaven uns 418 indis. El 1906 hi havia 1.534 a la reserva Colville (Idaho) i 83 a la Reserva Lapwai (Washington).  Cap el 1960 eren en total 2.200 indis, d ells 1.525 a Idaho. El 1978 hi vivien 2.100 a les reserves de Colville i Lapwai, i uns 750 ms posseen 133.760 hectrees fora de la reserva; i unes 21.450 hectrees ms eren conreades per altres.  
Segons Trafaer, eren 3.500 el 1990, per segons altres fonts eren 5.000 el 1989.  I segons l Atles, el 1980 eren uns 1.500 indis, dels quals noms 500 parlaven la llengua ndia 
Segons dades del cens dels EUA del 2000, hi havia 3.983 indis, 300 barrejats amb altres tribus, 1.965 barrejats amb altres races i 287 de dues tribus barrejats amb altres races. En total, 6.535 individus.
Segons dades  de la BIA, a la reserva Nez Perce (Idaho) hi havia 1.839 habitants (3.300 al rol tribal). La reserva Colville tenia 4.929 habitants (8.355 en el rol tribal).

 Costums .
Llur cultura fou primitivament oregoniana. Tanmateix, com eren el grup ms situat a l Est, reberen una forta influncia cultural dels indis de les planures de l Est de les Rocalloses.
Llur vida domstica era centrada en petits llogarrets localitzats en corrents d aigua on hi abundava el salm, el qual, un cop assecat, constitua llur principal font d alimentaci.  Tamb caaven baies i arrels (cames, kouse, carum i dauco).
Llurs vivendes eren cabanes comunals de fusta i cobertes d herbes, generalment dues per poblat, ocupades per unes 38 famlies (anomenades chopunnish) i una casa llarga de reunions i cerimnies, anomenada Lah-pitahl Ain-neet.

Quan a comenaments del segle XVIII (aproximadament el 1720) obtingueren cavalls merc l actiu comer amb els xoixons, almenys en alguns grups, llur vida canvi radicalment.  Foren capaos d organitzar caceres de bisons i de comerciar amb tribus ms enll de les Rocalloses, fins a 120 kilmetres de Dalles, on canviaven roba de bis per armes de foc.
Pel que fa a la guerra, adoptaren els honors de guerra, les danses guerreres i les tctiques amb cavalls imitades dels indis de les planures.  Tamb adoptaren el tipi com a vivenda, i assoliren tenir el ramat de cavalls ms extens del continent (aproximadament entre 50 i 100 cavalls per individu), i eren els nics entre tots els indis americans que van aprendre a seleccionar els poltres.  I com que aquest enriquiment i expansi els permetia moltes consultes tribals i intertribals, tendiren a dominar les conferncies amb altres tribus. Tamb adoptaren el cuinar amb pedres calentes, com els sioux.
Les llances eren arpons de tres punxes unides a un mnec, de 2,5 metres de llarg, emprades per pescar, cosa que tamb feien amb torxes de brea. Tamb elaboraven bosses de pellofa de moresc i les exportaven.
Pel que fa a la religi, creien en els somesh (poders personals) i que calia que els joves cerquessin llur wyatkin (poder de l esperit guardi), de manera similar a les tribus de les planures. 

 Histria .
Segons les restes arqueolgiques, potser arribaren al territori actual fa entre 10.000 i 3.000 anys. Potser eren uns 1.300 individus que eren repartits en 50 viles petites.  Feien mantes de pl de conill i cistelles molt belles i flexibles.
Cap el 1720 adoptaren el cavall i s adaptaren a la vida de les planures. El 1805 foren visitats pels exploradors nordamericans Meriwether Lewis i William Clark (a qui anomenarien Neeshnepahkeook o Nas Tallat i Welammottin o Pl Arrissat) i contactaren amb trampers i comerciants de pells. L home blanc, anomenat per ells suyapo, ja els era conegut des d abans merc Watkumeis ( Retornada d un pas lluny) noia nez perc capturada pels blackfoot i que temps desprs tornaria a la tribu.
El 1811 foren visitats per la North West Company anglesa, qui el 1825 fundaria al seu territori Fort Wallawalla per tal de controlar la zona.  Des del 1835, endems, hi predicaria el protestantisme el p. Marcus Whitman.  Ja el 1831 havien enviat una delegaci a Saint Louis (Missouri) demanant missioners cristians. 
Per el 1840 l expansi nord-americana es dirig cap a Oregon.  El 1855 se celebr el Wallawalla Council amb nez perc, yakama i cayuse per negociar la compra de llurs terres. Els representats nez perc foren Aleiya o Lawyer, Tuekakas o Old Joseph, Looking Glass i Red Wolf. Tuekakas no el sign, per s ho van fer Aleiya i altres, i aix, pel Tractat de Stevens, obtenen una reserva a la major part del seu territori, entre els rius Clearwater i Salmon, alhora que Aleiya s reconegut coma nic cap de la tribu.  Per la seva banda, Tuekakas marxa cap a la vall de Wallowa.
Per el 1860 es descobr or als rius Salmon i Clearwater, i la pressi de l arribada de buscadors va fer revisar els termes del trtactat. Aix el 1863 foren obligats a signar el Tractat de Nez Perc, pel qual el tractat del 1855 fou revisat i canviat truculentament; la reserva fou reduda en un 75 %, cediren 6.932.270 acres i fou invadida per colons i minaires blancs. El 1866, endems uns 1.700 foren duts a la reserva de Lapwai.  Alhora, el p. Henry Spalding intent evangelitzar-los de nou per tal de contrarestar la influncia del profeta Smohalla (1817-1900). Per altra banda, el 1872 un membre de la tribu, John Monteith, fou oficial indi a l exrcit. 

El 1871 mor Tuekakas i el succe en el liderat el seu fill Hinmatwyalahtqit (Tro que rodola per la muntanya), ms conegut com a Chief Joseph (1840-1907), qui implor al president Grant perqu no els prenguessin la vall de Wallowa.  Aquest hi prohib l establiment dels blancs el 16 de juny del 1873, per el 1875 s obr el territori de Wallowa a la colonitzaci blanca i el maig del 1877 hi enviaren al general Howard perqu els t rasllads a la reserva Lapwai. s detingut el profeta de la tribu, Toohoolhoolzote, i els roben el ramat.  En represlia, maten 11 colons i decideixen fugir a Montana.  Amb 250 guerrers, 450 no combatents i 2.000 cavalls decidiren unir-se a Looking Glass al Clearwater i fugir al Canad.
El 9 d agost s enfrontaren als 5.000 soldats del general Nelson Miles a White Bird Canyon i Big Hole River (moriren 30 soldats i 80 indis d ells els 2/3 dones i nens, i 40 soldats ms foren ferits).  El 22 d agost arribaren al parc Yellowstone, i William T. Sherman don l ordre d encerclar-los. Havien venut novament a Camas Meadows, per havia perdut un total de 239 guerrers.  El 30 d agost acamparen vora Bear Paw i foren atacats per Howard. Moriren 24 soldats i 40 ms foren ferits, i moriren uns 21 indis, entre ells Looking Glass, Ollokot i Toohoolhoolzote. 

Desprs de cinc mesos de guerra, la seva tribu gaireb exterminada i 266 soldats morts, Joseph es rend. Tanmateix, un grup dirigit per White Bird fugiren al Canad amb Bou Assegut (noms estaven a 30 kms de la frontera. Havien recorregut 1.200 kilmetres!).
Sherman, per, ignor els termes de la rendici. Uns 431 foren duts a Fort Leavenworth (Kansas), dels quals, per, el 1885 noms en restaven 287 degut a les malalties i les males condicions de menjar i malalties. Uns 118 amb Husshutiskute foren traslladats aleshores a Lapwai (Idaho), mentre que Joseph i 150 ms, desprs d una breu estada a un camp de concentraci a Oklahoma, foren duts a la reserva Colville, on hi va morir el 1907.
Entre 1887 i 1934 intentaren aplicar-los la General Allotment Act, per la qual es dividia la terra comunal de la tribu en parcelles individuals per tal de conrear la terra.  I el 1893 els prometeren 1.626.222 $ per 542.000 acres de la reserva, que finalment no els pagaren.
El 1923 obtingueren el dret de formar un govern tribal.  Corbett Lawyer (1877-), nt d Aleiya, fou el primer president de la tribu, i el 26 d abril del 1926 adoptaren una constituci tribal. Alhora, Colville revivia una nova versi de la religi Washani, anomenada Seven Drums.
El 1960 reberen de l Indian Claims Commission 3 milions de dlars en concepte de terres expropiades indegudament.  El 1971 l AIM denunci el fet que el crani de Chief Joseph adornava el consultori d un metge d Oregon.
El 1973 es public el manifest Noon Nei-me-po, we the Nez Perc d Aleen Slickpoo. I el 1977, en el centenari de la guerra nez perc, per primer cop s uneixen les dues parts de la tribu en un sol acte.
Cal destacar l antropleg Archie Phinney (1903-1949), membre del NCAI i autor de Nez Perce texts, recull de la tribu, i els escriptors Joe Mclellan i William S. Penn.

 Referncia .
 TRAFAER, Clifford C. Trafaer The Nez Perce Frank W. Porter III General Editor, Chelsea House, New York.
 BROWN, Dee  (1970)  Enterrad mi corazn en Wounded Knee Bruguera, Barcelona;

Enllaos.

 Pgina Oficial tribal;
 Amics de Bear Paw, Big Hole & Canyon Creek Battlefields;
 Registre de cavalls Nez Perce;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59763" title="Eulogio Daz del Corral" nonfiltered="3336" processed="3329" dbindex="23699">
Eulogio Daz del Corral s un pintor, poeta i educador, nascut a Zarza la Mayor (Extremadura) l'any 1950, per mallorqu d'adopci. 

Es va adherir al moviment de l'educaci no-violenta i pacificadora i va fundar el primer Grup d'Amics del Dia Escolar de la No-violncia i la Pau. Ha assistit a reunions i congressos nacionals i internacionals sobre aquest tema (Frum per la Pau i Congrs Mundial d'Educaci per al Desarmament, a Pars; Primer Frum Europeu d'Educaci i Cultura per a la Pau, a Brusselles; Trobades del les Escoles Associades a la UNESCO a Madrid, Crevillent i Granada, etc.) 

Coordinador adjunt del Dia Escolar de la No-violncia i la Pau (DENIP) i amic personal de Lanza del Vasto, ha residit onze anys a Mallorca, on segueix fent freqents estades. Actualment viu a Andalusia, dedicat a la pintura, la poesia i la docncia. Els seus dibuixos pacifistes - com a "poeta de la pintura" el va definir el pintor croat Kristian Krekovic - publicats a la revista Ponent quaderns literaris i a les crides anuals en pro del Dia Escolar de la No-violncia i la Pau han fet la volta al mn, han estat reproduts repetidament a publicacions de diferents pasos i han estat  valorats molt positivament internacionalment.

Obres.
Obres literries.

Ha publicat nombrosos articles i poemes, entre els quals una collecci de Haikais mallorquins, escampats per diferents revistes i publicacions literries i pedaggiques. s autor de l'obra Historia del pensamiento pacifista y no-violento contemporneo, Artculos i, junt amb en Lloren Vidal, de Ideario No-violento i Educacin para la Convivencia.

Els seus textos Por qu soy pacifista, Por qu soy vegetariano i Pensamientos sobre la compasin condensen i resumeixen aspectes fonamentals de la seva concepci de la vida.

Obres plstiques.
El seu oli Krishna de la Pau ha estat reprodut a la Historia de la pintura contempornia en Mallorca. Del Impresionismo a nuestros das de Gaspar Sabater i nombrosos olis seus han illustrat la portada de diversos nmeros de la revista cultural gaditana Tntalo.

Enllaos externs.
 Eulogio Daz del Corral: Pintura, Poesa, Pensamiento;
 Versi digital de l'"Ideario No-violento" de Lloren Vidal i Eulogio Daz del Corral;
 La web del DENIP;
 Eulogio Daz del Corral: Artculos ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59765" title="Atina" nonfiltered="3337" processed="3330" dbindex="23700">
Atina s una ciutat d'Itlia, de la provncia de Frosinone a la regi del Laci.

Antigament fou una ciutat dels volscs. Al segle IV aC va passar als samnites i el 313 aC fou conquerida pel cnsol rom C. Junius Bubulcus. El 293 aC tornava a ser en mans dels samnites i el seu territori fou assolat pels romans. No s conegut quan la van ocupar definitivament per fou tractada durament i es va constituir en prefectura, rang que va mantenir incls desprs que els ciutadans foren admesos a la ciutadania romana sense sufragi. Ms tard fou finalment municipi al comenament de l'Imperi. Ner hi va establir una colnia militar per mai va tenir el rang de colnia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59766" title="Atintnia" nonfiltered="3338" processed="3331" dbindex="23701">
Atintnia fou un districte d'Illria al nord del pas dels molossos. El 429 aC els atintans van ajudar al ambraciotes en la seva invasi del Pelopons i llavors anaven junts amb els molossos. El 204 aC el seu territori va passar a Regne de Macednia i el 168 aC va quedar dins de la provncia romana de Macednia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59772" title="Atrebats" nonfiltered="3339" processed="3332" dbindex="23703">
Els atrebats (llat atrebati) foren una tribu celta de la Gllia Belga. Una branca de la tribu es va establir a Britnia. A la Gllia vivien entre el Somme i l Escalda. La seva capital fou Nemetocenna o Nemetacum (avui Arras). Entre ells i el mar hi havia els morins (morini).

El 57 aC els atrebats van combatre a Csar amb 15.000 homes i foren derrotats junt amb els nervis a la batalla del Sambre. Csar els hi va donar un nou rei de nom Cromm, al qual va enviar a Britnia per afavorir la conquesta romana. Els atrebats foren lliurats d impostos i van mantenir la llibertat grcies als bons oficis de Cromm, per el poble era hostil als romans i es van unir a la revolta de Vercingetorix l any 52 aC, per foren derrotats i sotmesos.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59774" title="Ciutat de San Marino" nonfiltered="3340" processed="3333" dbindex="23705">



La Ciutat de San Marino (Citt di San Marino en itali), coneguda tamb com "San Marino", s la capital de San Marino, i est situada sobre el monte Titano.

s la tercera ciutat del pas (desprs de Borgo Maggiore i Dogana, part de Serravalle), i s tamb la capital del castello homnim (4.493 habitants i una extensi de 7,09 km). El territori del castello limita amb els castelli d'Acquaviva, Borgo Maggiore, Fiorentino i Chiesanuova, i amb la provncia italiana de Pesaro i Urbino.
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59775" title="Chief Joseph" nonfiltered="3341" processed="3334" dbindex="23706">

Chief Joseph o Hinmatwyalahtqit ("Tro qu rodola per la muntanya"), (1840-21 de setembre 1904) fou un cabdill Nez Perc, qui adopt el nom de Joseph quan el fu batejar el seu pare.  Destac pel seu pacifisme i el seu humanitarisme. El 1871 esdev cap a la mort del seu pare Tuekakas  en angls Old Joseph , qui s'havia oposat al Tractat del 1863, per malgrat la seva oposici a la guerra, influt pel profeta Smohalla, l agost del 1877 dirig la Guerra Nez Perc contra les tropes nordamericanes de William T. Shermann, fins que fou venut desprs de l'extermini de bona part de la tribu i la mort dels capitosts ms destacats. Fou internat a la reserva Colville, on hi va morir de tristesa.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59776" title="Atlia" nonfiltered="3342" processed="3335" dbindex="23707">
Atlia fou una ciutat de Pamflia que va rebre el seu nom del rei tal II Filadelf de Prgam, que correspon probablement a la moderna Adlia a la costa sud-oest de Turquia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59777" title="Looking Glass" nonfiltered="3343" processed="3336" dbindex="23708">
 
Looking Glass ("Mirall Observador") o Allalimya Takanin (1832-1877) fou un cap guerrer nez perc amic de Chief Joseph, molt ressentit amb els colons blancs, qui abandon la reserva Lapwai quan els nordamericans els atacaren a Whitebird Canyon. Per perd molt de prestigi desprs de la batalla de Big Hole. Oposat a la rendici, intent escapar cap a Canad amb el cap sioux hunkpapa Bou Assegut, per fou mort a la frontera per un escout xeienne.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59780" title="Old Joseph" nonfiltered="3344" processed="3337" dbindex="23709">
 
Old Joseph, nom amb qu s conegut Tuekakas o Wal-lam-mute-kint,  (?- mort el 1871) cap dels nez perc. Era fill d Oll-la-kut, un cap cayuse el 1836. Particip en la Convenci de Wallawalla del 1855, per consider Lawyer un trador per signar i marx amb la seva tribu a la vall de Wallowa. Els blancs l obligaren a signar un nou tractat el 1863, tot i que s'hi va oposar. Fou pare de Chief Joseph i Ollokot.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59781" title="Birmingham" nonfiltered="3345" processed="3338" dbindex="23710">


Birmingham s una ciutat i un municipi metropolit situat al centre d'Anglaterra. Est considerada la "segona ciutat" d'Anglaterra.

La ciutat de Birmingham t una poblaci estimada de 992.000 habitants (2004) i forma la major part d'una gran conurbaci de de 2.284.093 (segons el cens de 2001) que inclou bastants pobles i ciutats com Sutton Coldfield, Solihull, Wolverhampton, els pobles del "Black Country" (camp negre), i altres territoris del voltant.

A la gent d'aquesta ciutat se'ls coneix com a "Brummies", un terme que deriva del sobrenom de la ciutat (Brum), que ve del del nom que t el dialecte de la ciutat, Brummagem. Hi ha un dialecte i un accent distintiu d'aquesta ciutat.

Brimingham s una ciutat tnicament i culturalment diversa. Al voltant del 30% dels seus habitants no sn de la tnia blanca; quan el cens del 2001, el 70,4% de la poblaci era de raa blanca (el 3,2% de irlandesos inclosos), el 19,5% eren d'tnia Asitica, el 6,1% eren negres, 0,5% xinesos i el 3,5% restant d'altres tnies.









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59782" title="Lawyer" nonfiltered="3346" processed="3339" dbindex="23711">
 
Lawyer (advocat), tamb  Hal-hal-tlos-tsot o Aleiya (c.1797-1876) fou el cap nez perc ms fams desprs de Joseph, el seu nom ja apareix el 1836 en una trobada amb Marcus Whitman, i reb aquest nom per la seva eloqncia. El 1855 particip en la Convenci de Wallawalla i sign el Tractat de Stevens, obtenen una reserva a la major part del seu territori, entre els rius Clearwater i Salmon, alhora que ell hi fou reconegut com a cap. El 1863, per, signaria noves cessions de terres ratificades el 1868, cosa que Old Joseph no accept i el consider un trador. Per aix el 1872 fou desplaat com a cap per Chief Joseph o coma nic cap de la tribu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59783" title="Ollokot" nonfiltered="3347" processed="3340" dbindex="23712">

Ollokot o Tewetakis (1843-1877) fou un dels  joves cabdills nez percs, fill de Tuekakas/Old Joseph. Acompany el seu germ Chief Joseph en la fugida del 1877 com a cap dels joves guerrers, organitzant moltes expedicions punitives contra les tropes nordamericanes. Va morir el 27 de setembre del 1877 vora Bear Paw, quan fugia al Canad amb Looking Glass.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59786" title="Joe McLellan" nonfiltered="3348" processed="3341" dbindex="23713">
Joe McLellan (Monterey, Califrnia, 1945) s un autor nord-americ d'tnia Nez Perc-umatilla nascut a Califrnia i resident a Winnipeg (Canad). Escriptor i contador d'histries, autor de Nanabosho grants a Wish, Nanabosho and the Woodpecker, Nanabosho and the Cranberries, i d'altres.

 Enlla .

 Ressenya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59788" title="William S. Penn" nonfiltered="3349" processed="3342" dbindex="23714">
William S. Penn s un escriptor nord-americ. Mests de Nez Perc, nord-americ i osage, s professor associat d angls a la Universitat de Michigan, membre del National Advisory Council, del Native American Writing i del Native Writers Circle. A ms s autor de les narracions The Absence of Angels (1995), All My Sins Are Relatives (1995) i Killing Time With Strangers (2000), aix com dels assaigs The Telling of the World: Native American Stories and Art (1996), As We Are Now: Mixblood Essays on Race and Identity (1997), Feathering Custer (2001) i This is The World (2002).

 Enllaos externs .
Biografia  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59789" title="Electric Honey" nonfiltered="3350" processed="3343" dbindex="23715">
Electric Honey s una discogrfica de msica pop a crrec dels estudiants del Stow College de Glasgow. Cada any, trien un grup i el contracten per a publicar un disc com a part del seu curs. Alguns dels lbums publicats de ms rellevncia fins ara sn Tigermilk, de Belle & Sebastian, i Starfighter Pilot, de Snow Patrol (anomenats Polar Bear en aquell moment).

Els estudiants del Stow College tamb es fan crrec de la discogrfica Gdansk Recordings, especialitzxada en Msica electrnica, i Root8 Recordings, que publica msica tradicional.

 Publicacions .
 Baby Chaos (1993);
 Eight Miles High (1994);
 Moondials (1995);
 Belle & Sebastian, Tigermilk (1996);
 Snow Patrol, Starfighter Pilot (1997);
 Flow (1998);
 Rob Alexandra (1999);
 Biffy Clyro, thekidswhopoptodaywillrocktomorrow (2000);
 Pupkin, Morning Light (2001);
 Policechief, Coup De Grace (2002);
 Odeon Beat Club, Behind My Eye (2003);
 Poor Old Ben, Another Day (2004);
 Clearfall, .Sculpt.Paint.Sketch. (2005);

Enllaos externs.
Web oficial d'Electric Honey ;
Gdansk Recordings ;
Root8 Recordings ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59790" title="Bitop" nonfiltered="3351" processed="3344" dbindex="23716">
Un bitop s una rea de condicions (fsiques) del medi ambient uniformes que proveeix hbitats per una srie concreta de plantes i animals. En aquest sentit, "bitop" s un sinnim d'ecosistema. Una espcie t un cert hbitat, per el grup d'espcies que comparteix un ecosistema amb aquesta, comparteixen un bitop. De la mateixa manera que l'hbitat s el lloc on es troba una espcie, el bitop s aquell on est una comunitat biolgica concreta.

La Comissi de les Comunitats Europees de la Uni Europea t un projecte sobre bitops, que forma part del programa experimental de treball de CORINE (Coordinaci d'informaci sobre el medi ambient). Aquest programa publica el CORINE Biotope Manual (ISBN 9992441577), que descriu i defineix centenars de bitops, segons els seus aspectes fsics i les espcies dominants.

 Bitop d'aquari .

El terme "bitop" tamb s'usa entre aficionats a las pesca d'aquari per descriure'n un que intenta reproduir les condicions (temperatura, plantes, salinitat, llum, espcies...) d'un bitop aqutic real.

 Enllaos .

Bitops d'aquari;
Bitops CORINE Resum en lnia a la pgina de l'Agncia Europea del Medi Ambient dels bitops CORINE.
MarLIN Xarxa d'informaci sobre la vida marina de Gran Bretanya i Irlanda.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59791" title="If You're Feeling Sinister" nonfiltered="3352" processed="3345" dbindex="23717">


If You're Feeling Sinister (1996) s el segon lbum de la banda de pop escocesa Belle & Sebastian, publicat per la discogrfica independent Jeepster Records.

Canons.

Totes les canons escrites per Stuart Murdoch
"Stars of Track and Field" - 4:48;
"Seeing Other People" - 3:48;
"Me and the Major" - 3:51;
"Like Dylan in the Movies" - 4:14;
"Fox in the Snow" - 4:11;
"Get Me Away From Here" - 3:25;
"If You're Feeling Sinister" - 5:21;
"Mayfly" - 3:42;
"The Boy Done Wrong Again" - 4:17;
"Judy and the Dream of Horses" - 3:40;

Formaci en el moment de la gravaci.
Stuart Murdoch - Veu, Guitarra;
Stuart David - Baix;
Isobel Campbell - Violoncel;
Chris Geddes - Teclats, piano;
Richard Colburn - Bateria;
Stevie Jackson - Guitarra;
Sarah Martin - Viol;
Mick Cooke - Trompeta;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59793" title="Jeepster Records" nonfiltered="3353" processed="3346" dbindex="23718">
Jeepster Records s una discogrfica britnica amb base a Londres, que ha publicat lbums de grups de pop com Belle & Sebastian, Salako, Looper, The Gentle Waves i Snow Patrol.

Enllaos externs.
Web oficial ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59796" title="Karlsruhe" nonfiltered="3354" processed="3347" dbindex="23719">
Karlsruhe s una ciutat d'Alemanya situada al sud-oest del pas, aprop de la frontera amb Frana i pertany al Land de Baden-Wrttemberg. Amb 284.163 habitants (desembre del 2004) s la segona ciutat ms gran del Land, i la seva zona d'influncia t 590.000 habitants, cosa que la situa en la posici 77 de la Llista d'aglomeracions de la Uni Europea, i a la posici 21 de la Llista de les grans ciutats d'Alemanya.

 Geografia . 

L'altura de la ciutat est compresa entre els 100 metres d'altura a l'extrem oest de la ciutat, i els 277.5 metres a la part oriental de la ciutat. Les seves coordenades geogrfiques son 4900 N 824 E. El parallel 49 passa sobre la ciutat, i en el Stadtgarten (Parc de la Ciutat) una filera de columnes indica el pas exacte del parallel.

Pel costat occidental de la ciutat passa el riu Rin, i ms al sud de la ciutat s'estn la Selva Negra. La seva situaci a la Vall del Rin li permet tenir un clima agradable en comparaci el clima d'altres ciutats alemanyes. Karlsruhe, amb una temperatura mitjana anual de 10,7C, s la segona ciutat ms calorosa del pas (la primera s Friburg).

La ciutat t una superfcie de 173,46 quilmetres quadrats.

 Economia .

A la ciutat hi ha la refineria de petroli ms gran d'Alemanya, al port del Rin, que s el segon port interior ms gran d'Alemanya.

La ciutat tamb es coneix com la capital d'Internet d'Alemanya, pel fet de qu dos importants provedors d'Internet estan situats a la ciutat. La facultat d'Informtica de la Universitat de Karlsruhe fou la primera d'Alemanya, i el primer correu electrnic enviat des d'Alemanya es va enviar l'any 1984 des dels seus centres de clcul. 

Karlsruhe allotja el Zentrum fr Kunst und Medientechnologie (ZKM, Centre de les arts i dels mitjans de comunicaci).

La Regi Tecnolgica de Karlsruhe s una confederaci de ciutats de la regi amb l'objectiu de promoure les industries d'alta tecnologia. Karlsruhe juga un important paper dins de Baden-Wurtemberg, el Land tecnolgicament ms avanat d'Alemanya. Aproximadament el 20% dels treballadors de la regi treballen en feines de recerca i desenvolupament.

 Transports .

Karlsruhe s pionera en el concepte d'usar tranvies com a trens regionals. Els mateixos tranvies que circulen pels carrers de la ciutat, fan alhora el paper de trens regionals, comunicant amb altres ciutats de la regi que es troben en un radi de 80 km. Aquest concepte permet un s molt eficient dels mitjans de comunicacions.

Karlsruhe est ben connectada per carretera i ferrocarril (a travs de l'ICE, l'alta velocitat alemanya) a les altres ciutats alemanyes.

Com ja s'ha mencionat, la ciutat t un dels ports fluvials ms importants del pais.

A 30 quilmetres al sud de la ciutat hi ha el Baden Airpark (una antiga base aria canadenca), l'aeroport que la ciutat comparteix amb Baden-Baden. En aquest aeroport hi operen companyies de baix cost com DBA o Ryanair, que ofereixen vols regulars i permeten arribar fcilment a destins com Berln, Londres, Roma o Barcelona.

 Histria .


La ciutat fou fundada l'any 1715 pel Compte marcgravi Carles Guillen (Karl Wilhelm) de Baden-Durlach. El compte va decidir marxar de la seva antiga capital, Durlach per les disputes amb els seus ciutadans. El nom de la ciutat, Karlsruhe, explica molt b amb quin objectiu es va fundar la ciutat. Karlsruhe en alemany significa "El descans de Carles". La ciutat es va convertir en la capital de Baden-Durlach el 1771, i fou la capital de Baden fins el 1945. Amb la formaci del Lander de Baden-Wurtemberg, la capitalitat va passar a Stuttgart.

La disposici geomtrica dels carrers s una de les particularitats de la ciutat. Carles Guillem de Baden-Durlach es fu un castell en el que seria el centre de la ciutat. De la ciutat en sortien els carrers, com si dels radis d'una roda de bicicleta es tracts. Els radis es creuaven amb els carrers concntrics.

Abans de la Segona Guerra Mundial la ciutat tenia una comunitat jueva important, que l'any 1925 estava formada per 3.300 persones. A partir dels anys 30, i al llarg de l'Holocaust, la poblaci jueva marx de la ciutat o b fou exterminada. Les seves propietats foren destrudes o expropiades per l'estat. L'any 1945 noms quedaven 18 jueus a la ciutat. Actualment aquesta comunitat est formada per uns 200 membres.

Desprs de la Segona Guerra Mundial, la ciutat fou una important base militar dels Estats Units fins l'any 1995.

 Institucions .

Karlsruhe s la seu del Tribunal Federal Constitucional d'Alemanya (Bundesverfassungsgericht), la ms alta instncia judicial del pas. Aquest cessi fou una compensaci per la prdua de la capitalitat de Baden-Wrttemberg en detriment d'Stuttgart.

La Universitt Karlsruhe (TH) (Universitat de Karlsruhe) s la universitat tcnica ms antiga d'Alemanya i un centre de recerca reconegut.

 Ciutats agermanades amb Karlsruhe .
Nancy, Frana, des de 1955;
Nottingham, Regne Unit, des de 1969;
Halle, Alemanya, des de 1987;
Timi oara, Romania, des de 1992;
Krasnodar, Rssia, des de 1992;

 Enllaos externs .

Ajuntament de Karlsruhe ;
Universitat de Karlsruhe;
African Summer Festival;
INKA;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59801" title="Elionor de Castella i d'Anglaterra" nonfiltered="3355" processed="3348" dbindex="23720">
Elionor de Castella ( 1202 - Burgos 1244 ), infanta de Castella i reina consort de Catalunya-Arag (1221-1229).

Filla d'Alfons VIII de Castella i la seva muller, Elionor d'Anglaterra, i germana per tant dels reis de Castella Enric I i Berenguera I.

Es cas el 6 de juny de 1221 a greda (Sria) amb Jaume I el Conqueridor, rei d'Arag i comte de Barcelona, del qual fou la seva primera esposa. D'aquest matrimoni en nasqu el prncep Alfons d'Arag (1222-1260), que fou nomenat hereu el 1228 per que mor prematurament el 1260.

El 1229 el matrimoni fou anullat i Elionor de Castella es retir al monestir de Las Huelgas, Burgos, on mor el 1244. El funeral va ser cellebrat en la ms completa intimitat, sols van assistir el seu fill Alfons i les monges del monestir.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59803" title="Feldberg" nonfiltered="3356" processed="3349" dbindex="23721">




El Feldberg s una muntanya alemanya, que, amb 1.493 metres s la ms alta de la Selva Negra i del Land de Baden-Wrttemberg. 

El Feldberg t actualment unes pistes d'esqu aptes per a aprenents i torres de comunicacions al seu cim.

Enllaos externs.
 Feldberg:Imatge;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59804" title="Titisee" nonfiltered="3357" processed="3350" dbindex="23722">

El Titisee s un llac situat al sud de la Selva Negra, al Land de Baden-Wrttemberg, Alemanya. T una superfcie de 1,3 quilmetres quadrats i una profunditat mitjana de 20 metres.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59806" title="Constana de Montcada" nonfiltered="3358" processed="3351" dbindex="23723">
Constana de Montcada de Marsan ( ? - 1310), Vescomtessa de Marsan (1290-1310).

Filla del vescomte Gast VII de Bigorra i la seva esposa, Matilde de Mastas, i germana de Margarida de Bearn

El seu oncle, el rei Jaume el Conqueridor, la fu casar amb lvar I d'Urgell, per aquest la repudi. D'aquest matrimoni en nasqu una filla Elionor d'Urgell, casada amb Sanxo d'Antilln.

El 1260 es cas a Calatayud amb l'hereu de la Corona d'Arag el Alfons d'Arag, per aquest mor el mateix any.

En segones npcies es cas amb el comte d'Armanyac. No tingueren fills i en morir, va heretar tots els seus bns i ttols al seu nebot Gast, fill de la seva germana Margarida.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59809" title="Mummelsee" nonfiltered="3359" processed="3352" dbindex="23724">

Mummelsee, amb una profunditat de 17 m, s el llac situat a ms altura (1.036 m) de la Selva Negra, al Land de Baden-Wrttemberg, Alemanya.

El llac est al costat de la carretera de la Selva Negra (Schwarzwaldhochstrasse), una pintoresca ruta que recorre indrets panormics de la zona. Per aquesta ra, s'ha convertit en un important centre turstic. El llac s petit i es pot fer un passeig al seu voltant en 15 minuts.

La tradici popular situa en el llac criatures mgiques i misterioses.

Enllaos.
 fotografia Mummelsee;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59813" title="Dia Escolar de la No-violncia i la Pau" nonfiltered="3360" processed="3353" dbindex="23725">
El Dia Escolar de la No-violncia i la Pau (DENIP), conegut tamb com a Dia Mundial o Internacional de la No-violncia i la Pau, fou fundat l'any 1964 pel poeta i educador mallorqu Lloren Vidal Vidal, i s una iniciativa d'Educaci No-violenta i Pacificadora, difosa internacionalment.

Es practica a escoles de tot el mn, els dies 30 de gener i propers (aniversari de la mort de Mahatma Gandhi). Als pasos amb calendaris escolars propis de l'hemisferi sud, pot commemorar-se el 30 de mar i dies immediats.

El DENIP propugna una educaci permanent en i per a la concrdia, la tolerncia, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no-violncia i la pau. El seu missatge bsic diu:  Amor universal, No-violncia i Pau. L Amor universal s millor que l egoisme, la No-violncia s millor que la violncia i la Pau s millor que la guerra .

Enllaos externs.
 La web del DENIP;
 Lloren Vidal: "Fundamentos tericos del Da Escolar de la No-violencia y la Paz" ;
 Lloren Vidal: Vers une Pdagogie de la Non-violence et de la Paix ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59816" title="Elisabet d'Arag i d'Hongria" nonfiltered="3361" processed="3354" dbindex="23726">
Elisabet d'Arag ( 1245 - Cosenza, Calbria 1271 ), princesa d'Arag i reina consort de Frana (1270-1271).

Orgens familiars.
Filla del rei d'Arag i comte de Barcelona Jaume I el Conqueridor i la seva segona muller, Violant d'Hongria. Era nta per lnia paterna de Pere el Catlic i Maria de Montpeller, i per lnia materna d'Andreu II d'Hongria i Violant de Courtenay. Fou germana petita dels tamb reis Pere el Gran i Jaume II de Mallorca.

Npcies i descenents.
El 28 de maig de 1262 es cas a Clermont-Ferrand amb el prncep i futur rei Felip III de Frana. D'aquesta uni nasqueren:
 el prncep Llus de Frana (1267-1276);
 el prncep Felip IV de Frana (1268-1314), rei de Frana;
 el prncep Robert de Frana (1269-1271);
 el prncep Carles I de Valois (1270-1325), comte de Valois i comte d'Anjou;

Va acompanyar el seu marit a la Vuitena Croada contra Tunis. Mor el 28 de gener de 1271 al caure d'un cavall en una cacera a Calbria, en el seu retorn cap a Frana i embarassada del seu cinqu fill.  Fou enterrada a la Catedral de Saint-Denis a Pars.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59820" title="Esclarmunda de Foix" nonfiltered="3362" processed="3355" dbindex="23727">

Esclarmunda de Foix ( v 1250 - d 1299 ), infanta del comtat de Foix i reina consort de Mallorca (1276-v1300).

Orgens familiars.
Filla del comte Roger IV de Foix i la seva esposa, Brunissenda de Cardona. Era nta per lna paterna de Roger Bernat II de Foix i Ermessenda de Castellb, i per lnia materna de Ramon VIII de Cardona. Fou germana del tamb comte Roger Bernat III de Foix.

Npcies i descendents.
Es cas el 12 d'octubre de 1272 a Barcelona amb l'infant i futur rei Jaume II de Mallorca. D'aquest matrimoni nasqueren sis fills: 
 l'infant Jaume de Mallorca (1274-1330), que es feu monjo francisc i renunci a la corona el 1299;
 l'infant San I de Mallorca (1276-1324), rei de Mallorca;
 l'infant Ferran de Mallorca (1278-1316), pare de Jaume III de Mallorca;
 la infanta Elisabet de Mallorca (1280-1301), que es cas amb l'Infant Juan Manuel de Castella;
 la infanta Sana de Mallorca (1282-1345), casada el 1304 amb Robert I de Npols;
 l'infant Felip de Mallorca (1288-v1342), abat;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59824" title="Llista de compositors" nonfiltered="3363" processed="3356" dbindex="23728">

Aix s una llista de compositors, ordenada alfabticament. Aquests ms de 800 compositors pertanyen a tots els estils, poques i nacionalitats. s una llista no exhaustiva i cal entendre-la com un recull orientatiu de compositors de reconegut prestigi en un determinat mbit musical.
 
Al costat del nom s'afegeix l'any del naixement i de la mort, i la nacionalitat. Per a ms detalls podeu anar a les segents llistes de compositors (A-I, J-Z) on hi ha fotografies i un breu comentari sobre cada compositor.






 A .
 Evald Aav (1900-1939) (Estnia);
 Juhan Aavik (1884-1982) (Estnia);
 Pere Abelard (1079-1142) (Bretanya);
 Keiko Abe (n. 1937) (Jap);
 Rosalina Abejo (1922-1991) (Filipines);
 Karl Friedrich Abel (1723-1787) (Alemanya);
 Nicanor Abelardo (1893-1934) (Filipines);
 Muhal Richard Abrams (n. 1930) (EUA);
 Zequinha de Abreu (1880-1935) (Brasil);
 Jean Absil (1893-1974) (Blgica);
 Franz Abt (1819-1885) (Alemanya);
 Adolphe Adam (1803-1856) (Frana);
 Bojan Adamic (1912-1995) (Eslovnia);
 John Coolidge Adams (n. 1947) (EUA);
 John Luther Adams (n. 1953) (EUA);
 Richard Addinsell (1904-1977) (Gran Bretanya);
 John Addison (1920-1998) (Gran Bretanya);
 Samuel Adler (n. 1928) (EUA);
 Zeca Afonso (1929-1987) (Portugal);
 Franois d'Agincourt (1684-1758) (Frana);
 Graciela Agudela (n. 1945) (Mxic);
 Kalevi Aho (n. 1949) (Finlndia);
 Ahn Eak-Tai (1906-1965) (Corea);
 Gregor Aichinger (~1565-1628) (Alemanya);
 Bartholomus Aich (segle XVII) (Alemanya);
 Jehan Alain (1911-1940) (Frana);
 Isaac Albniz (1860-1909) (Catalunya);
 Eugen d'Albert (1864-1932) (Esccia-Alemanya);
 Domenico Alberti (1710-1740) (Itlia);
 Tomaso Albinoni (1671-1750) (Itlia);
 Johann Georg Albrechtsberger (1736-1809);
 Steve Allen (1921-2000) (EUA);
 Joan Altisent (1891-1971) (Catalunya);
 Joan Albert Amargs (n. 1950) (Catalunya);
 August Wilhelm Ambros (1816-1876) (ustria);
 Jean-Claude Amiot (n. 1939) (Frana);
 Laurie Anderson (n. 1947) (EUA);
 Pasquale Anfossi (1727-1797) (Itlia);
 Malcolm Arnold (1921-2006) (Gran Bretanya);
 Juan Crisstomo de Arriaga (1806-1826) (Pas Basc);
 Emilio Arrieta (1823-1894) (Navarra);
 Patrick Ascione (n. 1953) (Frana);
 Vicent Asencio (1908-1979) (Pas Valenci);
 Miquel Asins (1918-1996) (Pas Valenci);
 L Athira Krishna (ndia);
 Chet Atkins (1924-2001) (EUA);
 Georges Auric (1899-1983) (Frana);
 Slavko Avsenik (n. 1929) (Eslovnia);

 B .
 Carl Philipp Emanuel Bach (1714-1788) (Alemanya);
 Johann Christian Bach (1735-1782) (Alemanya);
 Johann Sebastian Bach (1685-1750) (Alemanya);
 Carles Baguer (1768-1808) (Catalunya);
 Tadeus Baird (1928-1981) (Polnia);
 Mili Balakirev (1837-1910) (Rssia);
 Gabriel Balart (1824-1893) (Catalunya);
 Hank Ballard (1936-2003) (EUA);
 Adriano Banchieri (1568-1634) (Itlia);
 Samuel Barber (1928-1981) (EUA);
 Gerald Barry (n. 1952) (Irlanda);
 John Barry (n. 1933) (Gran Bretanya);
 Dave Bartholomew (n. 1920) (EUA);
 Bla Bartk (1881-1945) (Hongria);
 Ludwig van Beethoven (1770-1827) (Alemanya);
 Josep Maria Benaiges (1855-1938) (Catalunya);
 Ralph Benatzky (1884-1957) (Repblica Txeca, ustria);
 Julius Benedict (1804-1885) (Alemanya);
 Alban Berg (1885-1935) (ustria);
 Irving Berlin (1888-1989) (EUA);
 Hector Berlioz (1803-1869) (Frana);
 Elmer Bernstein (1922-2004) (EUA);
 Leonard Bernstein (1918-1990) (EUA);
 Gilles Binchois (c.1400-1460) (Frana);
 Ronald Binge (1910-1979) (Gran Bretanya);
 Georges Bizet (1838-1875) (Frana);
 Eubie Blake (1883-1983) (EUA);
 Ernest Bloch (1880-1959) (Sussa);
 Luigi Boccherini (1743-1805) (Itlia);
 Aleksandr Borodn (1833-1887) (Rssia);
 Lili Boulanger (1893-1918) (Frana);
 Johannes Brahms (1833-1897) (Alemanya);
 Goran Bregovi  (n. 1950) (Bsnia);
 Jacques Brel (1929-1978) (Blgica);
 Benjamin Britten (1913-1976) (Gran Bretanya);
 Max Bruch (1838-1920) (Alemanya);
 Anton Bruckner (1824-1896) (ustria);
 Joan Brudieu (~1520-1591) (Frana/Catalunya);
 Albert E. Brumley (1905-1977) (EUA);

 C .
 Joan Baptista Cabanilles (1644-1712) (Pas Valenci);
 Giulio Caccini (1551-1618) (Itlia);
 John Cage (1912-1992) (EUA);
 Manel Camp (n. 1947) (Catalunya);
 Matteo Carcassi (1792-1853) (Itlia);
 Manuel Cardoso (1566-1650) (Portugal);
 Hoagy Carmichael (1899-1981) (EUA);
 Ramon Carnicer (1789-1855) (Catalunya);
 Elliot Carter (n. 1908) (EUA);
 Ferdinando Carulli (1770-1841) (Itlia);
 Josep Casas (1913-1988) (Catalunya);
 Alfredo Casella (1883-1947) (Itlia);
 Carles Cases (1913-1988) (Catalunya);
 Alfredo Catalani (1854-1893) (Itlia);
 Francesco Cavalli (1602-1676) (Itlia);
 Jacques Champion (~1601-1672) (Frana);
 Le Philippe Chancelier (~1165-1236) (Frana);
 Ch'eng Mao-yn (1900-1957) (Xina);
 Gian Paolo Chiti (n. 1939) (Itlia);
 Frederic Chopin (1810-1849) (Polnia-Frana);
 Giovanni Paolo Cima (~1570-1622) (Itlia);
 Jeremiah Clarke (1674-1707) (Gran Bretanya);
 Rebecca Helferich Clarke (1886-1979) (Gran Bretanya);
 Yury Chernavsky (n. 1947) (Rssia);
 Johnny Clegg (n. 1953) (Sud-frica);
 Albert Coates (1882-1953) (Rssia);
 Cy Coleman (1929-2004) (EUA);
 Josep Coll i Britapaja (1840-1904) (Puerto Rico/Catalunya);
 John Coltrane (1926-1967) (EUA);
 Pascal Comelade (n. 1955) (Catalunya-Frana);
 Aaron Copland (1900-1990) (EUA);
 Carmine Coppola (1910-1991) (EUA);
 Arcangelo Corelli (1653-1713) (Itlia);
 Albert Cot (1852-1906) (Catalunya);
 Phil Coulter (n. 1942) (Irlanda);
 Nol Coward (1899-1973) (Gran Bretanya);
 Xavier Cugat (1900-1990) (Catalunya/Cuba);
 Cesar Cui (1835-1918) (Rssia);
 Ciril Cvetko (1920-1999) (Eslovnia);

 D .
 Luigi Dallapiccola (1904-1975) (Itlia);
 Mychael Danna (n. 1958) (Canad);
 Mario Davidovsky (n. 1934) (Argentina);
 Henri Walford Davies (1869-1941) (Gran Bretanya);
 Peter Maxwell Davies (n. 1934) (Gran Bretanya);
 Miles Davis (1926-1991) (EUA);
 Claude Debussy (1862-1918) (Frana);
 Michel Richard Delalande (1657-1726) (Frana);
 Leo Delibes (1836-1891) (Frana);
 Frederick Delius (1862-1934) (Gran Bretanya);
 Edison Denisov (1929-1996) (Rssia);
 Luis De Pablo (n. 1937) (Espanya);
 Josquin Desprez ( 1440-1521) (Frana);
 Paul Dessau (1894-1979) (Alemanya);
 Anton Diabelli (1781-1858) (ustria);
 David Diamond (1915-2005) (EUA);
 Alphons Diepenbrock (1862-1921) (Pasos Baixos);
 Muttusvami Dikshitar (1775-1835) (ndia);
 Karl Ditters von Dittersdorf (1739-1799) (ustria);
 Franco Donatoni (1927-2000) (Itlia);
 Gaetano Donizetti (1797-1848) (Itlia);
 Gustave Doret (1866-1943) (Sussa);
 Joan Dotras (1900-1978) (Catalunya);
 John Dowland (1562-1626) (Gran Bretanya);
 Guillaume Dufay ( 1397-1474) (Flandes);
 Paul Dukas (1865-1935) (Frana);
 Joan Duran (1896-1970) (Catalunya);
 Jan Ladislav Dussek (1761-1812) (Repblica Txeca);
 Antonn Dvo k (1841-1904) (Repblica Txeca);

 E .
 Anton Eberl (1765-1807) (ustria);
 Werner Egk (1901-1983) (Alemanya);
 Margriet Ehlen (n. 1943) (Pasos Baixos);
 Gottfried von Einem (1918-1996) (Sussa-ustria);
 Hanns Eisler (1898-1962) (ustria);
 Edward Elgar (1857-1934) (Gran Bretanya);
 Bechara El-Khoury (n. 1957) (Lban);
 Duke Ellington (1899-1974) (EUA);
 Georges Enesco (1881-1955) (Rumania);
 Gustav Ernesaks (1908-1993) (Estnia);
 Francisco Escudero (1913-2002) (Pas Basc);
 Gil Evans (1912-1988) (EUA);
 Pierre Even (n. 1946) (Luxemburg);

 F .
 Manuel de Falla (1876-1946) (Andalusia);
 Giles Farnaby (~1565-1640) (Gran Bretanya);
 Gabriel Faur (1845-1924) (Frana);
 George Fenton (n. 1950) (Gran Bretanya);
 Rafael Ferrer (1911-1988) (Catalunya);
 Ramon Ferrs (1878-1962) (Catalunya);
 Arkady Filippenko (1912-1983) (Ucrana);
 Mateu Fletxa el Vell ( 1481-1553) (Catalunya);
 Thomas Ford (1580-1648) (Gran Bretanya);
 David Foster (n. 1949) (Canad);
 Stephen Foster (1826-1864) (EUA);
 Alberto Franchetti (Itlia);
 Gza Frid (Hongria);

 G .
 Andrea Gabrieli (1533? 1585) (Itlia);
 Giovanni Gabrieli (1554? 1612) (Itlia);
 Niels Gade (1817-1890) (Dinamarca);
 Baldassare Galuppi (1706-1785) (Itlia);
 Jacobus Gallus (1550-1591) (Eslovnia);
 Pauline Garcia-Viardot (1821-1910) (Frana);
 Juli Garreta (1875-1925) (Catalunya);
 Florian Leopold Gassmann (1729-1774) (Repblica Txeca);
 Denis Gaultier (  1672) (Frana);
 Noel Gay (1898-1954) (Gran Bretanya);
 Robert Gerhard (1896-1970) (Catalunya);
 George Gershwin (1898-1937) (EUA);
 Carlo Gesualdo (1566 1613) (Itlia);
 Michael Giacchino (n. 1967) (EUA);
 Mauro Giuliani (1781 1828) (Itlia);
 Philip Glass (n. 1937) (EUA);
 Reinhold Glire (1875-1956) (Rssia);
 Christoph Willibald Gluck (1714-1787) (Alemanya);
 Pasqual Godes (1899-1944) (Catalunya);
 Alexander Godunov (1949-1995) (Rssia);
 Antnio Carlos Gomes (1836-1896) (Brasil);
 Franois Joseph Gossec (1734-1829) (Blgica);
 Morton Gould (1913-1996) (EUA);
 Charles Gounod (1818-1893) (Frana);
 Fernando Lopes Graa (1906-1994) (Portugal);
 Enric Granados (1867-1916) (Catalunya);
 Adolph Green (1914-2002) (EUA);
 Edvard Grieg (1843-1907) (Noruega);
 Eivind Groven (1901-1977) (Noruega);
 Ferde Grof (1892-1972) (EUA) ;
 Carlos Guastavino (1912-2000) (Argentina);
 Joan Guinjoan (n. 1931) (Catalunya);
 Alexandre Glazunov (1865-1936) (Rssia);

 H .
 Marvin Hamlisch (n. 1944) (EUA);
 Albert Hammond (n. 1942) (Gran Bretanya);
 George Frideric Handel (1685-1759) (Alemanya);
 William Christopher Handy (1873-1958) (EUA);
 John Hartford (1937-2001) (EUA);
 Herbert Hamilton Harty (1879-1941) (Irlanda del Nord);
 Johann Adolph Hasse (1699-1783) (Alemanya);
 Pieter Hellendaal (1721-1799) (Pasos Baixos);
 Joseph Haydn (1732-1809) (ustria);
 Victor Herbert (1859-1924) (Irlanda);
 Sebastin Aguilera de Heredia (1563?-1627) (Espanya);
 Hildegard von Bingen (1098-1179) (Alemanya);
 E. T. A. Hoffmann (1776-1822) (Alemanya);
 Gustav Holst (1874-1934) (Gran Bretanya);
 Joaquim Homs (1906-2003) (Catalunya);
 Alan Hovhaness (1911-2000) (EUA);

 I .
 Jacques Ibert (1890-1962) (Frana);
 Akira Ifukube (1916-2006) (Jap);
 Ilayaraaja (n. 1943) (ndia);
 Andrew Imbrie (n. 1921) (EUA);
 John Ireland (1879-1962) (Gran Bretanya);
 Charles Ives (1874-1954) (EUA);

 J .
 lisabeth Jacquet de La Guerre (1665-1729) (Frana);
 Le Jan ek (1854-1928) (Repblica Txeca);
 Jean Michel Jarre (n. 1948) (Frana);
 Niccol Jommelli (1714-1774) (Itlia);
 Scott Joplin (~1868-1917) (EUA);
 Bradley Joseph (n. 1965) (EUA);

 K .
 Dmitri Borisovitx Kabalevski (1904-1987) (Rssia);
 Artur Kapp (1878-1952) (Estnia);
 Jerome David Kern (1885-1945) (EUA);
 Francis Scott Key (1779-1843) (EUA);
 Carole King (n. 1942) (EUA);
 Charles Koechlin (1867-1950) (Frana);
 Erich Wolfgang Korngold (1897-1957) (Repblica Txeca);
 Johann Tobias Krebs (1690-1762) (Alemanya);
 Fritz Kreisler (1875-1962) (ustria);

 L .
 Wesley La Violette (1894-1978) (EUA);
 Franz Paul Lachner (1803-1890) (Alemanya);
 Ignaz Lachner (1807-1895) (Alemanya);
 Ezra Laderman (n. 1924) (EUA);
 Lszl Lajtha (1892-1963) (Hongria);
 douard-Victoire-Antoine Lalo (1823-1892);
 Lucien Lambert (1858-1945);
 Juan Bautista Lambert (1884-1945);
 Joan Lamote de Grignon (1872-1949) (Catalunya);
 Ricard Lamote de Grignon (1899-1962) (Catalunya);
 John Frederick Lampe (1703-1751) (Alemanya);
 Stefano Landi (1587-1639) (Itlia);
 Nicholas Lanier (1588-1666) (Gran Bretanya);
 Orlando di Lasso (~1532-1594) (Blgica);
 Armas Launis (1884-1959) (Finlndia);
 Calixa Lavalle (1842-1891) (Canad);
 William Lawes (1602-1645) (Gran Bretanya);
 Paul Le Flem (1881-1984) (Frana);
 Jean-Franois Le Sueur (1760-1837) (Frana);
 Alexandre Charles Lecocq (1832-1918) (Frana);
 Ernesto Lecuona (1895-1963) (Cuba);
 Benjamin Lees (1924-) (Xina);
 Giovanni Legrenzi (1626-1690) (Itlia);
 Franz Lehr (1870-1948) (ustria);
 Ren Leibowitz (1913-1972) (Frana);
 Guillaume Lekeu (1870-1894) (Blgica);
 Jean Eugne Gaston Lemaire (1854-1928);
 Alfonso Leng (1894-1974) (Xile);
 Leonardo Leo (1694-1744) (Itlia);
 Ruggero Leoncavallo (1857-1919) (Itlia);
 Franco Leoni (1864-1949) (Itlia);
 Theodor Leschetizky (1830-1915) (Polnia);
 Oscar Levant (1906-1972) (EUA);
 Richard Leveridge (1671-1758) (Gran Bretanya);
 Rolf Liebermann (1910-1999) (Sussa);
 Gyrgy Ligeti (1923-2006) (Hongria);
 Douglas Lilburn (1915-2001) (Nova Zelanda);
 Adolf Fredrik Lindblad (1801-1878) (Sucia);
 Thomas Linley (1733-1795) (Gran Bretanya);
 Claude Joseph Rouget de Lisle (1760-1836) (Frana);
 Franz Liszt (1673-1747) (Hongria);
 Antoni Literes (1811-1886) (Balears);
 Henri Charles Litolff (1818-1891) (Gran Bretanya);
 Jay Livingston (1915-2001) (EUA);
 Llus Llach (1948-) (Catalunya);
 Andrew Lloyd Webber (1948-) (Gran Bretanya);
 Duarte Lbo (1565-1646) (Portugal);
 Matthew Locke (1621-1677) (Gran Bretanya);
 Charles Martin Loeffler (1861-1935) (Alemanya);
 Theo Loevendie (1930-) (Pasos Baixos);
 Fernando Lopes-Graa (1906-1994) (Portugal);
 Albert Lortzing (1801-1851) (Alemanya);
 Antonio Lotti (1667-1740) (Itlia);
 Arthur Louri (1892-1966) (Rssia);
 Adriano Lualdi (1885-1971) (Itlia);
 Clarence Lucas (1866-1947) (Canad);
 Andrea Luchesi (1741-1801) (Itlia);
 Jean-Baptiste Lully (1632-1687) (Itlia/Frana);
 Thomas Lupo (1571-1627) (Gran Bretanya);
 Elizabeth Lutyens (1906-1983) (Gran Bretanya);
 Wilhelm Meyer Lutz (1822-1903) (Alemanya);
 Luzzasco Luzzaschi (~1545-1607) (Itlia);
 Elias lvares Lbo (1834-1901) (Brasil);

 M .
 Gustav Mahler (1860-1911) (Bohmia-ustria);
 Alessandro Marcello (1669-1747) (Itlia);
 Josep Antoni Mart (1719-1763) (Catalunya);
 Vicent Martn i Soler (1754-1806) (Pas Valenci);
 Pietro Mascagni (1863-1945) (Itlia);
 Jules Massenet (1842-1912) (Frana);
 Ascanio Mayone (1565-1627) (Itlia);
 Jacques Frol Mazas (1782-1849) (Frana);
 Rod McKuen (n. 1933) (EUA);
 Erkki Melartin (1875-1937) (Finlndia);
 Fanny Mendelssohn (1805-1847) (Alemanya);
 Felix Mendelssohn (1809-1847) (Alemanya);
 Saverio Mercadante (1795-1870) (Itlia);
 Olivier Messiaen (1908-1992) (Frana);
 Josep Maria Mestres Quadreny (n. 1929) (Catalunya);
 Giacomo Meyerbeer (1791-1864) (Alemanya);
 Llus del Mil (c.1500-c.1561) (Pas Valenci);
 Luis de Misn (1727-1776) (Catalunya);
 Stevan Mokranjac (1856-1914) (Srbia);
 Frederic Mompou (1893-1987) (Catalunya);
 Stanis aw Moniuszko (1819-1872) (Polnia);
 Meredith Monk (n. 1942) (Per/EUA);
 Georg Matthias Monn (1717-1750) (ustria);
 Xavier Montsalvatge (1912-2002) (Catalunya);
 Enric Morera (1865-1942) (Catalunya);
 Thomas Morley (c. 1558-1602) (Gran Bretanya);
 Giorgio Moroder (n. 1940) (Itlia);
 Ennio Morricone (n. 1928) (Itlia);
 Jean-Joseph Mouret (1682-1738) (Frana);
 Georges Moustaki (n. 1934) (Egipte/Frana);
 Leopold Mozart (1719-1787) (Alemanya);
 Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) (ustria);
 Ramon Muntaner (n. 1950) (Catalunya);
 Modest Mssorgski (1839-1881) (Rssia);

 N .
 Carl Nielsen (1865-1931) (Dinamarca);
 Rikard Nordraak (1842-1866) (Noruega);
 Ivor Novello (1893-1951) (Galles-Gran Bretanya);

 O .
 Otto Olsson (1879-1964) (Sucia);
 Manuel Oltra (n. 1922) (Pas Valenci);
 Ruper Ordorika (n. 1956) (Pas Basc);
 Carl Orff (1895-1982) (Alemanya);
 Josep Llus Ortega Monasterio (1918-2004) (Santander/Catalunya);

 P .
 Johann Pachelbel (1653-1706) (Alemanya);
 Giovanni Pacini (1796-1867) (Itlia);
 Ignacy Jan Paderewski (1860-1941) (Polnia) ;
 Juan Gutirrez de Padilla (c. 1590-1664) (Mxic);
 Niccol Paganini (1782-1840) (Itlia);
 Andrzej Panufnik (1914-1991) (Polnia);
 Giovanni Paisiello (1740-1816) (Itlia);
 Arvo Prt (n. 1935) (Itlia);
 Joan Pau Pujol (1570-1626) (Catalunya);
 Carlo Pedini (n. 1956) (Estnia);
 Felip Pedrell (1841-1922) (Catalunya);
 Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736) (Itlia);
 Jacopo Peri (1561-1633) (Itlia);
 Lorenzo Perosi (1872-1956) (Itlia);
 Protin (c. 1160- c. 1230) (Frana) ;
 Goffredo Petrassi (1904-2003) (Itlia);
 Hans Pfitzner (1869-1949) (Alemanya);
 Alessandro Piccinini (1566-1638) (Itlia);
 Niccol Piccinni (1728-1800) (Itlia);
 Johann Gottfried Piefke (1815-1884) (Alemanya);
 Willem Pijper (1894-1947) (Pasos Baixos);
 Daniel Pinkham (1923-2006) (EUA);
 Ildebrando Pizzetti (1880-1968) (Itlia);
 Doc Pomus (1925-1991) (EUA);
 Amilcare Ponchielli (1834-1886) (Itlia);
 Ciprian Porumbescu (1853-1883) (Romania);
 Nicola Porpora (1686-1768) (Itlia);
 Cole Porter (1891-1964) (EUA);
 Michael Praetorius (1571-1621) (Alemanya);
 Zbigniew Preisner (n. 1955) (Polnia);
 Andr Previn (n. 1929) (Alemanya/EUA);
 Serguei Prokfiev (1891-1953) (Ucrana);
 Giacomo Puccini (1858-1924) (Itlia);
 Henry Purcell (1659-1695) (Gran Bretanya);

 R .
 Serguei Rakhmninov (1873-1943) (Rssia);
 Maurice Ravel (1875-1937) (Pas Basc-Frana);
 Thomas Ravenscroft (c. 1582- c. 1635) (Gran Bretanya) ;
 Ottorino Respighi (1879-1936) (Itlia);
 Wolfgang Rihm (n. 1952) (Alemanya);
 Nikolai Rimski-Krsakov (1844-1908) (Rssia);
 Johnny Rivers (n. 1942) (EUA);
 Nil Rodgers (n. 1952) (EUA);
 Richard Rodgers (1902-1979) (EUA);
 Joaqun Rodrigo (1901-1999) (Pas Valenci);
 Sigmund Romberg (1887-1951) (Hongria);
 Gioacchino Rossini (1792-1868) (Itlia);
 Nino Rota (1911-1979) (Itlia);
 Nikolai Rubinstein (1835-1881) (Rssia);

 S .
 Mercat Saar (1882-1963) (Estnia);
 Kaija Saariaho (n. 1952) (Finlndia);
 Camille Saint-Sans (1835-1921) (Frana);
 Ryuichi Sakamoto (n. 1952) (Jap);
 Baltasar Saldoni (1807-1889) (Catalunya);
 Antonio Salieri (1750-1825) (Itlia);
 Baltasar Samper (1888-1966) (Balears);
 Josep Sancho Marraco (1879-1960) (Catalunya);
 Carles Santos (n. 1940) (Pas Valenci);
 Syama Sastry (1762-1827) (ndia);
 Erik Satie (1866-1925) (Frana);
 Jordi Savall (n. 1941) (Catalunya);
 Alessandro Scarlatti (1660-1725) (Itlia);
 Domenico Scarlatti (1685-1757) (Itlia);
 Pierre Schaeffer (1910-1995) (Frana);
 Peter Schickele (n. 1935) (EUA);
 Arnold Schnberg (1874-1951) (ustria);
 Franz Schubert (1797-1828) (ustria);
 Clara Schumann (1819-1896) (Alemanya);
 Robert Schumann (1810-1856) (Alemanya);
 Fritz Seitz (1848 1918) (Alemanya);
 Joaquim Serra (1907-1957) (Catalunya);
 Kazimierz Serocki (1922-1981) (Polnia);
 Tolib Shakhidi (n. 1946) (Tadjikistan);
 Jean Sibelius (1865-1957) (Finlndia);
 Nicolas Slonimski (1894-1995) (Rssia);
 Bed ich Smetana (1824-1884) (Repblica Txeca);
 Josep Sol (n. 1930) (Catalunya);
 Josep Soler (n. 1935) (Catalunya);
 Ferran Sor (1778 1839) (Catalunya);
 Stephen Sondheim (n. 1930) (EUA);
 John Philip Sousa (1854-1932) (EUA);
 Gaspare Spontini (1774-1851) (Itlia);
 Johann Stamitz (1717-1757) (Repblica Txeca);
 John Stanley (1712-1786) (Gran Bretanya);
 Agostino Steffani (1653-1728) (Itlia);
 Max Steiner (1888-1971) (ustria);
 Jim Steinman (n. 1948) (EUA);
 William Grant Still (1895-1978) (EUA);
 Johann Strau (pare) (1804-1849) (ustria);
 Johann Strau (1825-1899) (ustria);
 Richard Strauss (1864-1949) (Alemanya);
 gor Stravinski (1882-1971) (Rssia);
 Arthur Sullivan (1842-1900) (Gran Bretanya);
 Tielman Susato (c.1500   c.1562) (Blgica);
 Karol Szymanowski (1882-1937) (Polnia);

 T .
 Germaine Tailleferre (1892-1983) (Frana);
 Thomas Tallis (c.1505 c.1585) (Gran Bretanya);
 Francesc Trrega (1852-1909) (Pas Valenci);
 Giuseppe Tartini (1692-1770) (Itlia);
 Piotr Ilitx Txaikovski (1840-1893) (Rssia);
 Aleksandr Txerepnn (n. 1899-1977) (Rssia);
 Georg Philipp Telemann (1681-1767) (Alemanya);
 Mikis Theodorakis (n. 1925) (Grcia);
 Dmitri Tiomkin (1894-1979) (Ucrana);
 Rudolf Tobias (1873-1918) (Estnia);
 Ernst Toch (1887-1964) (ustria);
 Eduard Toldr (1895-1962) (Catalunya);
 Antoni Tolmos (1970- ) (Catalunya);
 Mel Torm (1925-1999) (EUA);
 Giovanni Maria Trabaci (1575-1647) (Itlia);
 Eduard Tubin (1905-1982) (Estnia);
 Tyagaraja (1767-1848) (ndia);

 U .
 Nobuo Uematsu (n. 1959) (Jap);
 Marco Uccellini (~1603-1680) (Itlia);

 V .
 Pierre van Maldere (1729-1768) (Blgica);
 Ralph Vaughan Williams (1872-1958) (Gran Bretanya);
 Giuseppe Verdi (1813-1901) (Itlia);
 Caetano Veloso (n. 1942) (Brasil);
 Heitor Villa-Lobos (1887-1959) (Brasil);
 Anselm Viola (1738-1798) (Catalunya);
 Giovanni Viotti (1755-1824) (Itlia);
 Philippe de Vitry (1291-1361) (Frana);
 Antonio Vivaldi (1678-1741) (Itlia);
 Amadeu Vives (1871-1932) (Catalunya);
 Joan Vives Sanfeliu (n. 1953) (Catalunya);
 Walther von der Vogelweide (c.1170-c.1230) (Alemanya);

 W .
 Max Wagenknecht (1857-1922) (Alemanya);
 Richard Wagner (1813-1883) (Alemanya);
 Unico Wilhelm van Wassenaer (1692-1776) (Pasos Baixos);
 Andrew Lloyd Webber (1948) (Gran Bretanya);
 Anton Webern (1883-1945) (ustria);
 Carl Maria von Weber (1786-1826) (Alemanya);
 Kurt Weill (1900-1950) (Alemanya);
 Sylvius Leopold Weiss (1687-1750) (Alemanya);
 Johann Paul von Westhoff (1656-1705) (Alemanya);
 Charles-Marie Widor (1844-1937) (Frana);
 John Williams (n. 1932) (EUA);
 Spencer Williams (1889-1965) (EUA);

 X .
 Iannis Xenakis (1922-2001) (Romania/Grcia);
 Dmitri Xostakvitx (1906-1975) (Rssia);

 Y .
 Yanni (n. 1954) (Grcia);
 Takashi Yoshimatsu (n. 1953) (Jap);

 Z .
 Joaquim Zamacois (1894-1976) (Xile/Catalunya;
 Riccardo Zandonai (1883-1944) (Itlia);
 Frank Zappa (1940-1993) (EUA);
 Jan Dismas Zelenka (1679-1745) (Repblica Txeca);
 Alexander von Zemlinsky (1871-1942) (ustria);
 Hans Zimmer (n. 1957) (Alemanya);
 John Zorn (n. 1953) (EUA);

 Altres enllaos .
 Llista alfabtica de compositors a answers.com;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59827" title="Felip de Mallorca" nonfiltered="3364" processed="3357" dbindex="23729">
Felip de Mallorca ( 1288- Npols 1342 ), infant de Mallorca i regent del regne (1340-1343).

Orgens familiars.
Fill del rei Jaume II de Mallorca i la seva muller, Esclarmunda de Foix. Era nt per lnia paterna del comte de Barcelona i rei d'Arag Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria, i per lnia materna del comte Roger IV de Foix i Brunissenda de Cardona. Fou germ de San I de Mallorca i Ferran de Mallorca.

Vida religiosa i poltica.
Des de ben petit l'encaminaren a la vida religiosa, arribant a ser abat de l'abadia de Sant Pau a Narbona.

Durant l'absncia del seu nebot, el rei Jaume III de Mallorca, actu de regent del regne.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59829" title="Ulm" nonfiltered="3365" processed="3358" dbindex="23730">

La ciutat d'Ulm est situada al Land de Baden-Wurtemberg, Alemanya. La seva poblaci est al voltant dels 120 000 habitants i est considerada la ms petita de les grans ciutats alemanyes.



 Geografia .

Ulm est a l'entrada del riu Blau i el riu Iller, dins del Danubi. La major part de la ciutat est al costat esquerre del riu. A l'altre costat del riu est la seva ciutat bessona, Neu-Ulm (nova Ulm), que amb els seus 50 000 habitants est situada al land de Baviera.

La ciutat est dividida en 18 districtes: Ulm-Mitte, Bfingen, Donaustetten, Donautal, Eggingen, Einsingen, Ermingen, Eselsberg, Ggglingen, Grimmelfingen, Jungingen, Lehr, Mhringen, Oststadt, Sflingen (mit Harthausen), Unterweiler, Weststadt i Wiblingen.

 Histria .

El ms antic assentament de l'rea d'Ulm correspon a l'poca del neoltic, al voltant de l'any 5 000 AC. La prpia Ulm fou mencionada per primer cop l'any 854 i declarada ciutat per Frederic Barba-roja l'any 1164.

L'any 1803 deix de ser ciutat imperial lliure i fou absorbida per Baviera. Durant la campanya de Napole l'any 1805, les tropes austraques comandades pel general austrohongars Mack, foren venudes per les franceses a Ulm. El 1810 Ulm fou incorporada al Regne de Wrttemberg.

El desembre de l'any 1944 la ciutat fou destruda pels bombardejos aliats en el transcurs de la Segona Guerra Mundial. Durant la post-guerra la ciutat fou reconstruda amb un estil modern, per mantenint els edificis histrics. 

Durant els anys 80, Neu-Ulm allotj una base nord-americana.

 Punts d'inters .

 Sens dubte la seva principal referncia s la Catedral d'Ulm, amb la torre d'esglsia ms alta del mn (161,53 m);
 El barri dels pescadors amb la Schliefes Haus del segle XVI (actualment un hotel) i l'Alte Mnz (un edifici medieval ampliat amb estil renaixentista).
 Les restes de la ciutat que van sobreviure al bombardeig.
 L'ajuntament, construt l'any 1370;


 Enllaos externs .
Ajuntament d'Ulm ;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59830" title="Elisabet de Mallorca i de Foix" nonfiltered="3366" processed="3359" dbindex="23731">
Elisabet de Mallorca i de Foix ( 1280 - Alacant 1301 ), infanta de Mallorca.

Orgens familiars.
Filla del rei Jaume II de Mallorca i la seva esposa, Esclarmunda de Foix, i germana de San I de Mallorca. Era nta per lnia paterna del comte-rei Jaume el Conqueridor i la princesa Violant d'Hongria, i per lnia materna del comte Roger IV de Foix i Brunissenda de Cardona.

Fou germana del rei San I de Mallorca, l'infant Jaume de Mallorca i Sana de Mallorca, entre altres.

Npcies i descendents.
El 1299 es cas a Perpiny amb Joan Manuel de Castella, senyor de Villena, Peafiel i Escalona, fill de l'infant Joan Manuel de Castella i Beatriu de Savoia. D'aquesta uni, per, no tingueren fills.

Elisabet de Mallorca mor a Alacant el 10 d'octubre de 1301.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59834" title="Estat d'Acre" nonfiltered="3367" processed="3360" dbindex="23732">

Acre s un estat del Brasil, localitzat en el nord-oest del pas. Al nord fa frontera amb l'Amazonas, a l'est amb Rondnia, al sud amb Bolvia i a l'oest amb Per. Ocupa un rea de 153.150 km. La capital s Rio Branco.

 Histria .
Fins a l'inici del segle XX Acre pertanyia a Bolvia. Per des de l'inici del segle XIX, gran part de seva poblaci era de brasilers que vivien de l'extracci del cautx i que, de facto, van crear un territori independent.

En 1899, els bolivians van intentar d'assegurar el control de l'rea, per hi va haver una revolta dels brasilers de la regi. El 17 de novembre de 1903 va ser signat el Tractat de Petrpolis, pel qual el Brasil va rebre la possessi definitiva de la regi a canvi de terres del Mato Grosso, del pagament de 2 milions de lliures esterlines i del comproms de construir el ferrocarril Madeira-Mamor. Aix, Acre va ser integrat al territori brasiler.

Durant la Segona Guerra Mundial, els japonesos ocuparen les plantacions de siringa a l'sia, i l'activitat d'extracci va tenir un curt perode de reactivaci.

El 15 de juny de 1962, va ser transformat en Estat de la federaci.

 Geografia .
Un altipl amb altitud mitjana de 200 metres domina gran part de l'estat. Els rius principals del Acre sn Juru, Purus, Acre, Tarauac, Muru, Embir i Xapuri. El punt ms alt de l'estat est a 609 metres d'altitud, en la Serra del Divisor.

La major part de l'Estat encara s formada per bosc equatorial, protegida principalment per l'establiment de boscs de protecci integral, reserves indgenes i reserves d'extracci.

El model de desenvolupament econmic es basa en l'extracci vegetal, amb destaqui per a extracci de fusta per mitj d'extracci sostenible, el que, tericament, garanteix l's econmic permanent del bosc.

 Economia .
L'economia de l'estat es basa en l'extracci de cautx i castanya de Brasil, en la ramaderia i l' agricultura (la soia, aix com en altres estats del nord de Brasil, s destacada). Amb el relaci a l'extracci vegetal, el gran impuls en la vida econmica i en la colonitzaci d'aquest estat va ser donat amb l'exploraci del cautx a fins del segle XIX i inici del segle XX. Hi ha poques indstries en l'estat, que est molt lluny dels principals mercats consumidors.

 Enllaos .
Pgina oficial (Portugus);
Ambaixada Brasilera a Londres;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59835" title="Acre" nonfiltered="3368" processed="3361" dbindex="23733">


Geografia:
 Acre (Israel), ciutat d'Israel coneguda tradicionalment com Sant Joan d'Acre.
 Estat d'Acre, estat nord-occidental del Brasil amb capital a Rio Branco.

Unitats de mesura:
 Acre (unitat de superfcie), unitat de superfcie d'origen germnic, utilitzada principalment a les illes Britniques i els Estats Units.

Altres:
Acre, es diu d'aquell gust o olor forts i irritants. Tamb pot ser acre un soroll estrident o un carcter aspre i irritant.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59837" title="Superman" nonfiltered="3369" processed="3362" dbindex="23734">

Superman s un fams cmic basat en el conegut home d'acer, un home fictici i un superheroi. La primera aparici de Superman fou a la revista Action Comics #1 l'any 1938. Amb el temps es convert en un dels superherois ms populars del mn del cmic, i en una icona de la cultura pop. 

Superman fou creat per Joe Shuster i Jerry Siegel, i ha aparegut en bastants serials de rdio, televisi i cinema. En la seva versi actual, publicada per DC Comics, Superman nasqu en el lluny planeta de Kript, sota el nom de Kal-El. Essent un nad, fou enviat a la Terra pels seus pares just abans de la desintegraci del seu planeta. La nau en la que viatjava aterr a les afores del poble fictici d'Smallville, a l'estat de Kansas. El nad fou adoptat per la famlia Kent, Jonathan Kent i Martha Kent i li posaren el nom de Clark Kent. En crixer, Clark descobreix que posseeix poders sobrehumans, com ara una fora extraordinria, una gran velocitat, la facultat de volar, provocar ignici amb la vista o veure a travs d'objectes, una afinadssima oda...

Secretament, Clark usa la disfressa de Superman fent s dels seus poders per lluitar per la veritat i la justcia. En la seva identitat civil, Clark s el reporter del diari Daily Planet de la ciutat de Metrpolis.

 Sinopsi .

Els origens, habilitats i relacions interpersonals del personatge de Superman han canviat al llarg dels anys, a mesura que diferents autors n'han creat histries. Aquests canvis s'han degut a la voluntat dels autors d'adaptar-lo a la cultura popular segons evolucionava.

Superman neix a Kript, essent el fill de Jor-El, un eminent cientfic i lder poltic. Superman fou batejat amb el nom de Kal-El. Al cap de poc de nixer el seu pare descobreix que el planeta est condemnat a explotar. Jor-El intenta avisar tots els altres kriptonoans, per el Consell de la Cincia li ho prohibeix, ja que no el creu. En veure que no hi pot fer res, decideix construir un coet amb el que poder salvar el seu fill, Kal-El. Poc abans de l'explosi del planeta, el coet s enviat amb destinaci a la Terra. El pare sabia que la baixa gravetat del planeta, i el seu sol groc permetrien al fill desenvolupar extraordinaris poders.

La nica debilitat important de Superman s explicada en detall al nmero 312 de la collecci de Superman. La sang de Superman fou afectada per l'alta crrega negativa dels ions del nucli de Kript, que fou precisament la radiaci responsable de la destrucci del planeta. Una altra explicaci de la destrucci de Kript es devia a la explosi del seu sol vermell com una supernova. Els fragments dels components radiactius del planeta, compostos per un mineral anomenat kriptonita, foren llanats a l'espai. Existeixen varietats de kriptonita amb diferents propietats.

La nau de Kal-El aterr en un camp prop del poble fictici d'Smallville i fou descoberta per Jonathan i Martha Kent (en cmics anteriors els Kent es deien John i Mary en la novella de 1942 o Eben i Sarah en la srie de televisi dels anys 50). Els Kent van adoptar el nen i l'educaren a la seva granja fins que es feu gran.

Segons les versions de la histria, Superman descobreix els seus poders o b als 8 anys (Superboy), o b a l'adolescncia, o b quan compleix 18 anys.

Amb la mort dels seus pares (els Kent) o amb l'entrada a la universitat (segons la versi de la histria), Clark Kent es muda a la ciutat de Metrpolis, on estudiar la carrera de periodisme. En acabada la carrera comenar a treballar pel Daily Planet.

 Els poders de Superman .

 La seva invulnerabilitat varia segons la versi de la histria. Al principi era capa de resistir bales i explosions d'artilleria. Posteriorment, podia resistir explosions nuclears o atravessar una estrella ardent.
 Stamina: li confereix la propietat de mantenir un esfor fsic continu en un perode indeterminat.
 Poders relacionats amb la visi.
 Visi de raig-X: Habilitat de veure a travs d'objectes opacs. L'nic material que no pot atravessar, s el plom.
 Visi telescpica: l'habilitat d'ampliar la seva visi, com si d'un teleobjectiu es tracts. Pot veure objectes a gran distncia.
 Visi de tot l'espectre electromagntic: pot veure infrarojos, ultraviolats...
 Visi microscpica: pot veure objectes extremadament petits.
 Visi abrasiva: t el poder de llanar rajos incendiaris amb els ulls a un objectius.
 En algunes versions, Superman t la facultat d'hipnotitzar altres persones.
 Super Oda: li confereix la facultat d'escoltar sons a qualsevol volum. La nica criatura de la Terra que pot detectar sons a la freqncia que Superman pot, s la balena blava (0.01-200,000 Hz).
 Poder de volar: pot volar per on vol, i maniobrar amb una extraordinria maniobrabilitat.
 Super Respiraci: pot bufar amb tanta fora que pot crear vents de fora huracanada.
 Super Velocitat: pot moure's a una velocitat increble, de tal forma que el seu desplaament no s detectat per ning.
 Super Fora: La fora de Superman varia segons les versions de la seva histria: alguns precisen que pot aixecar fins a 800.000 tones, altres que pot desviar un planeta de la seva rbita.

 Personatges relacionats .

Alguns dels personatges habituals de les seves histries son:

 Lois Lane, amb la qual forma l'equip estelar de reporters del Daily Planet, i amb la qual s'acaba casant.
 Jimmy Olsen, company del Daily PLanet i amic oficial de Superman, encara que no sap que Clark i Kent son la mateixa persona.
 Perry White, editor i cap del Daily Planet.
 Lana Lang, xicota de l'adolescncia de Superman en la versi actual.
 Pete Ross, amic de Clark des d'Smallville que s'enamora de Lana Lang i s'hi arriba a casar. Fou vicepresident dels Estats Units amb Lex Luthor com a president.
 Jonathan i Martga Kent: pares adoptius.
 Supergirl, de la qual hi ha hagut varies versions: o b una cosina de Clark, o b una filla.
 Lex Luthor industrial i multimilionari excntric, molt ambicis, i que t molta enveja a Superman.

 Cinema i televisi .
Entre les adaptacions als mitjans audiovisuals podem trobar:

 Curts animats pels estudis Fleischer, a la dcada dels 40.
 Sries de televisi a la dcada dels 50.
 Varies sries de dibuixos animats.
 Els Super Amics.
 "Superman: La srie animada", produda per l'equip de "Batman: La srie animada".
 N'hi han ms, de sries, anteriors en blanc i negre. Les ms actuals, una srie de quatre pellcules que comen amb "Superman" (1978), protagonitzades per Christopher Reeve com a Superman.
 Aparici regular a la srie d'animaci Lliga de la Justcia i Lliga de la Justcia Ilimitada.
 Superboy (srie de televisi de 4 temporades de finals dels 80 i principis dels 90).
 "Lois i Clark, les noves aventures de Superman", srie de televisi, dcada dels 90. Protagonitzada per en Dean Cain com a Superman/Clark Kent i Teri Hatcher com a la Lois Lane.
 "Smallville", srie de televisi sobre la seva adolescncia i els orgens de la seva enemistat amb en Lex Luthor. Protagonitzada per en Tom Welling com en Clark Kent, Michael Rosenbaum com en Lex Luthor i Kristin Kreuk com la Lana Lang.
 "Superman Returns", (2006) pellcula protagonitzada per en Brandon Routh com en Superman, Kate Bosworth com la Lois Lane i Kevin Spacey com en Lex Luthor;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59838" title="Alagoas" nonfiltered="3370" processed="3363" dbindex="23735">

Alagoas s un petit estat del Nord-est del Brasil situat entre els estats de Pernambuco i Sergipe. El lmit sud d'Alagoas est definit pel Riu So Francisco.

Alagoas posseeix una superfcie de 27.933 km (similar a la d'Albnia) i una poblaci aproximada de 3.015.912 habitants (2005). La seva capital s Macei.

 Histria .

La costa de l'actual estat de Alagoas, coneguda des de les primeres expedicions portuguesas, des d'aviat va ser visitada tamb per embarcacions d'altres nacionalitats per al comer de pal-brasil (Caesalpinia echinata). Quan la instituci del sistema de Capitanias (terres donades per la Corona Portuguesa a particulars per a explotaci) hereditrias (1534), la regi integrava la Capitania de Pernambuco, i la seva ocupaci es remunta a la fundaci del poble de Penedo (1545), als marges del riu So Francisco, per Duarte Coelho, qui va incentivar el cultiu i la installaci de molins de canya en la regi.

Al comenament del segle XVII, a ms de l'agricultura de canya de sucre, la regi d'Alagoas era important productora regional de farina de tapioca, tabac i peix sec, i tamb de ramaderia per a a producci de carn i cuir, consumits en la Capitania de Pernambuco. Durant la invasi holandesa (1630-1654), el seu litoral va ser escenari de violents combats, mentre que en els turons del seu interior, es van multiplicar els quilombos, amb els africans que fugien de les plantacions de canya en Pernambuco i Bahia. El Quilombo dels Palmares va ser el ms fams, durant lo segle XVII, i va tenir ms de vint mil habitants.

Alagoas va fer part de la Capitana de Pernambuco fins a 1817, any en qu va ser desmembrada. Amb l'independncia de Brasil en 1822, es va fer provncia de l'Imperi. Amb la proclamaci de la repblica en 1889, es va fer estat.

 Geografia .

El relleu s modest, en general per sota dels 300 m. Plana costanera, altipl al nord i depressi al centre. El punt ms elevat est a la serra de Santa Cruz (844 m).

El rius principals sn: So Francisco, Munda i Paraba do Meio.

La vegetaci es caracteritza per selva tropical, manglars costaners i caatinga a l'interior. Amb belles plantacions de cocoters al llarg de tot el litoral i boscos tropicals en l'anomenada zona da mata en la costa.

Predomina el clima tropical humit al litoral, amb sol a l'estiu i temporals a l'hivern. A l'oest de l'estat, el clima s semirid.

Demografia.

La poblaci blanca de l'estat s descendent principalment de portuguesos. Els mulats sn de la barreja entre negres, indis i blancs. Els indis no van aparixer a la investigaci, encara que hi hagi presncia indgena a l'interior de l'estat. Els autodeclarats negres sn el ms petit grup tnic. Actualment, un expressiu nombre d'estrangers, pincipalment d'Itlia, Portugal, Espanya i Anglaterra, ha buscat residncia a Alagoas, establint-se principalment a la regi litoral, atrets per les belleses naturals.



Pobles Indgenes.
 Acon ;
 Carapots ;
 Cariris-xocs ;
 Caruazus ;
 Catokinn ;
 Jeripanc ;
 Kalank ;
 Koiupank ;
 Tingui-bots ;
 Uassu-cocal ;
 Xucurus-cariris;


 Economia .

Agricultura. 

Entre els principals productes agrcoles conreats a l'Estat es troben l'abacaxi, el coco, la canya/canya-de-sucre, el feijo, el tabac, la mandioca, l'arrs i el milho. 

Ramaderia.

A la Ramaderia, en destaquen les cries d'equins, bovins, bubalinos, caprins, ovins i sunos. 

Extracci. 

Existeixen tamb a l'Estat, reserves minerals de sal-gema, gas natural, a ms del petroli ja esmentat. 

Indstria.

L'activitat industrial t com sub-sectors predominants el qumic, la producci de sucre i alcohol, de ciment i el processament d'aliments.

 Turisme .

Els ltims anys, el turisme ha crescut,a les platges amb l'arribada de brasilers i tamb d'estrangers, grcies a millores a l'aeroport de Macei i a la infraestrutura hotelera. El litoral nord, especialment Maragogi i Japaratinga ha rebut els ltims anys grans inversions de resorts. 

Els destins ms buscats actualment sn: Maragogi, Japaratinga, Paripueira, Macei i Penedo.

Enllaos externs.

Pgina del Govern





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59840" title="Dwight David Eisenhower" nonfiltered="3371" processed="3364" dbindex="23736">


Dwight David Eisenhower o Dwight D. Eisenhower, tamb conegut com Ike Eisenhower (14 d'octubre de 1890 - 28 de mar de 1969) va ser un militar i poltic estadounidenc, sent el 34  President dels Estats Units entre el 1953 i 1961. Durant la Segona Guerra Mundial fou general en cap de les forces aliades al Front Occidental, lluint el rang de General de l'Exrcit (o general de 5 estrelles) i cap de l'Estat Major dels Estats Units desprs de la guerra. Gran amic des de la seva poca de capit en els anys 20 d'un tinent provinent de la Primera Guerra Mundial anomenat George Patton, que arribaria a ser general de 3 estrelles.

Afiliat al Partit Republic. Fundador de la OTAN i un dels seus mxims impulsors. Com a President, en l'mbit exterior, superviss l'alto el foc de la Guerra de Corea i, basant-se en la Doctrina de Represlies Masives (tamb coneguda com a Doctrina Eisenhower va mantenir la pressi sobre la Uni Sovitica, va fer de l'armament nuclear una prioritat superior de defensa pel seu us de dissuassi i posava mfasi en la intervenci en qualsevol conflicte on s'observs la influncia sovitica (tot aix dins del context de la Guerra Freda); i destacant-se al 1955 l'inici dels enviaments de consellers per entrenar a l'Exrcit Sud-vietnamita. Tamb va ser el primer president americ en realitzar una visita a Espanya al 1959, donant aix el seu recolzament a la dictadura del general Franco pel seu anti-comunisme. En l'mbit interior, durant el seu mandat destaca la creaci de xarxes viries i autopistes en els estats centrals del pas, prenent com a referncia el sistema alemany dels anys 30. Dins de l'mbit social no va promoure lleis que ajudessin a disminuir la segregaci racial i, finalment, llan la Cursa Espacial. Com a curiositat, va ser el primer President dels Estats Units nascut a Texas. 


 Biografia   Orgens familiars i formaci .

Eisenhower (tot i que, histricament, el seu cognom era Eisenhauer) va nixer amb el nom de David Dwight a la ciutat de Denison, Texas, el 14 d'octubre de 1890. Eisenhower va ser el tercer dels 7 fills del matrimoni format per Jacob David Eisenhower i Ida Elizabeth Stover. Els seus orgens es trobaven a Alemanya, concretament al Odenwald, al Sarre, d'on els seus avantpassats emigraren al 1741 cap a Pensilvnia. La seva mare era Testimoni de Jehov, oferint la seva llar com a lloc de reuni dels membres del grup entre 1896 i 1915.

Tot i que el seu nom era David Dwight, la famlia i els seus amics li deien noms Dwight. Ms endavant canviaria l'ordre del seu nom (sembla ser que quan es va matricular a West Point). Eisenhower es gradu a l'Institut d'Abilene al 1909. 

 Matrimoni .

Eisenhower es cas amb Mamie Geneva Doud (1896-1979), originria de Denver, Colorado, l'1 de juliol de 1916. La parella va tenir 2 fills, Doud Dwight Eisenhower (nascut el 24 de setembre de 1917 i mort d'escarlatina el 2 de gener de 1921, amb noms 3 anys), i John Sheldon David Doud Eisenhower, que tamb serv a l'Exrcit i que, curiosament, es gradu de West Point el Dia-D.

 Religi .
La famlia del seu pare, d'orgens alemanys, probablement eren luterans, mentre que la seva mare era Testimoni de Jehov. Aquests estan oposats al fet de matar i a doctrines com el militarisme, per els llaos d'Eisenhower amb el grup ja eren molt febles quan ingress a l'Acadmia Militar de West Point al 1911. Al 1915, la llar dels seus pares ja no acoll ms trobades dels Testimonis, i de fet, tots els homes de la famlia ho van deixar d'adults, quedant noms la mare com a membre actiu fins a la seva mort (i malgrat les seves diferncies per motius religiosos, Ike conserv tota la seva vida una estreta relaci amb la seva mare).

L'1 de febrer de 1953 va ser batejat, confirmat i va rebre l'comuni a l'Esglsia Presbiteriana, noms 12 dies abans del seu primer nomenament. Al 1954 va introduir les paraules under God (amb Du) al Jurament de Lleialtat, i al 1956 adopt la frase In God We Trust (Confiem en Du) com a lema dels Estats Units, sent introduda a la moneda al 1957.

 Carrera Militar .

Eisenhower ingress a l'Acadmia Militar dels Estats Units al 1911, graduant-se amb el rang de cadet d'Infanteria al 1915 (ocupant un lloc la meitat superior de la promoci), passant a ocupar els seus primers destins com a militar professional. Durant la seva estada a l'Acadmia gaud de diversos xits en competicions esportives, mostrant-se com un fort atleta, arribant a aparixer a la premsa al 191 per un espectacular touchdown. No obstant aix, la seva prometedora carrera esportiva s'estronca ben aviat per una seriosa lesi al genoll.

 Primera Guerra Mundial i Perode d'Entreguerres .
Graduat al 1915, serv amb la infanteria fins al 1918 en diversos camps a Texas i Gergia. Durant la Primera Guerra Mundial, a la que els Estats Units es van incorporat als Aliats al 1917, ja en les darreres etapes de la guerra, Eisenhower va esdevenir el tercer cap del nou cos de blindats,  arribant temporalment al rang de Tinent Coronel. Durant tot el perode bllic, s'encarreg de l'entrenament de les tripulacions de blindats a Pensilvnia, i mai no arrib a entrar en combat. Desprs de la guerra, Eisenhower tornaria al seu rang de capit, sent promogut poc desprs a Major abans de ser destinat a Camp Meade (Maryland), a on romangu fins al 1922. El seu inters cap a la guerra de tancs s'increment desprs de moltes converses amb George Patton i d'altres comandants de tancs; no obstant, les seves idees sobre la guerra mbil van ser poc apreciades pels seus superiors.

Eisenhower edevingu oficial executiu del General Fox Conner a la Zona del Canal de Panam, a on serv fins al 1924. Seguint les recomanacions de Conner, estudi histria i teoria militar (incloent a Karl von Clausewitz), i posteriorment afirm la enorme influncia que havia estat en Conner en el seu punt de vista militar. Entre 1925-26 assist a l'Acadmia d'Estat Major, i serv com a comandant de batall a Fort Benning fins al 1927.

Durant la segona meitat de la dcada dels 20 i inicis de la dels 30, la carrera d'Eisenhower a l'Exrcit s'estanc (molts dels seus amics dimitien per treballar al sector privat amb emoluments molt ms alts). Va ser destinat a la Comissi de Monuments de Batalla Americans, dirigida pel General John J. Pershing; a l'Acadmia de l'Exrcit; i com a oficial executiu del General George V. Mosely, assistent del Secretari de Guerra entre 1929 a 1933. llavors pass a ser el cap d'estat major del General Douglas MacArthur, cap d'Estat Major de l'Exrcit fins a 1925, quan acompany a MacArthur fins a les Filipines, a on serv com a assistent del conseller militar del Govern Filip (sovint s'afirma que tot aquest temps destinat amb MacArthur li serviria com una valuosa preparaci per suportar les guerres d'egos de Churchill, Patton i Montgomery durant la Segona Guerra Mundial). Tota aquesta llarga estada a les oficines de preparaci marcaria la seva carrera posterior, encarada sobretot a la planificaci d'operacions militars. Al 1936, i desprs de 16 anys com a major, va ser promogut a tinent coronel. Tamb aprengu a volar, si b mai no va ser qualificat com a pilot militar. Noms va fer un vol, al 1937 i sobre les Filipines.

Al 1939 retorn als Estats Units, servint en diverses posicions d'estat major a Washington, Califrnia i Texas. Al juny de 1941 va ser nomenat Cap de l'Estat Major del General Walter Krueger, comandant del 3r Exrcit, a San Antonio, Texas, sent promogut a General de Brigada al setembre. Si b les seves habilitats administratives eren reconegudes, i davant l'amenaa de la guerra, Eisenhower mai no havia realitzat un comandament actiu no se'l tenia en consideraci com a un potencial comandant de grans operacions.

 Segona Guerra Mundial .


Quan el 7 de desembre de 1941, els japonesos van llanar el seu atac sobre Pearl Harbor, els Estats Units van entrar a la Segona Guerra Mundial, formant part dels Aliats. Dwight Eisenhower ja havia ascendit a general, sent destinat a l'Estat Major General a Washington, a on serv fins al juny de 1942, sent responsable de la creaci dels principals plans de guerra per derrotar el Jap i a Alemanya. Va ser nomenat Cap Adjunt a crrec de les Defenses del Pacfic, per sota del Cap de la Divisi de Plans de Guerra, General Leonard T. Gerow, a qui substituiria algun temps desprs. Llavors va ser nomenat Assistent al Cap d'Estat Major a crrec de la Divisi d'Operacions, sota el Cap de l'Estat Major General, General George Marshall. Va ser aquesta relaci propera amb Marshall la que finalment condu a Eisenhower a posicions superiors de comandament, doncs Marshall reconegu les seves grans habilitats administratives i d'organitzaci.

 Comandant del SHAEF .

Al 1942, Eisenhower va ser nomenat Comandant General del Teatre d'Operacions Europeu (ETOUSA), amb seu a Londres. Al novembre tamb va ser nomenat Comandant Suprem de la Fora Aliada Expedicionria de Teatre d'Operacions Nordafric (NATOUSA).

Un cop les bases per efectuar un desembarcament conjunt de forces britniques i americanes al nord d'frica, i davant de la planificaci definitiva d'aquella complexa operaci, Eisenhower install el seu quarter general al punt ms proper possible, a la base naval britnica de Gibraltar, des d'on (amb l'ajut del Tinent General Clark) inici discrets contactes amb les autoritats de la Frana de Vichy al Marroc, Alger i Tunsia, per poder assolir l'xit en el desembarcament, contactes que s'arribaren a fer amb l'almirall Darlan (un dels lders del Govern de Vichy, i que es trobava a Alger el dia del desembarcament), i amb Henri Giraud, en qui els americans i els britnics veien una possible alternativa a la Frana Lliure del General de Gaulle, aix com amb el General Juin, cap de les tropes de Vichy a la zona. Tots aquests contactes van ser realitzats per Robert Murphy, representant personal del president Roosevelt. La tensi que li provoc el desembarcament arrib a l'extrem que fums fins a quatre paquets de cigarretes diaris.

Desprs de l'xit del desembarcament, la seva autoritat s'estengu per tota la Mediterrnia durant la resta de la Campanya del nord d'frica, incloent al 8 Exrcit britnic, comandat pel General Montgomery, amb qui tingu diverses topades. El 8 Exrcit havia avanat a travs del Desert Occidental des de l'est i estava preparat per iniciar la Campanya de Tunsia. Donada la seva posici, comen a ocupar-se tamb dels diversos aspectes poltics, intentant en un primer moment allunyar del nord d'frica als gaullistes, amb qui els anglosaxons ja havien topat prviament. Per amb l'assassinat a Alger de l'Almirall Darlan el 24 de desembre de 1942, coms pel jove gaullista Fernand Bonnier de La Chapelle, tots aquests problemes poltics van desaparixer, amb el reconeixent de Charles de Gaulle com a cap dels francesos de l'frica, amb la qual cosa Eisenhower pogu ocupar-se del segent problema militar, la Campanya de Tunsia, a on l'Afrika Korps del Mariscal Rommel s'havia retirat i a on havia rebut importants reforos.

Tot i al mal inici de la campanya, amb la derrota patida pel II Cos Americ a la batalla del Pas de Kasserine el 16 de febrer de 1943, i desprs de l'arribada a Tunsia del General Patton per assumir el comandament del II Cos, els Aliats finalment aconseguiren la capitulaci de les tropes de l'Eix a l'frica el 13 de maig de 1943. Durant la campanya, Eisenhower guany la seva quarta estrella l'11 de febrer de 1943.

Desprs de la capitulaci, Eisenhower segu al comandament del Teatre d'Operacions de la Mediterrnia (MTO). Des d'aquesta posici supervis la invasi de Siclia i la invasi de l'Itlia continental.

 Campanya d'Itlia .
 Siclia .


Per a la tornada a Europa de les tropes aliades, s'eleg la zona de Siclia, doncs oferia uns avantatges clars: s'atacava a Itlia al seu propi territori, prop de les bases establertes pels Aliats al nord d'frica i, finalment, es donava un pas definitiu pel control de la Mediterrnia, expulsant d'all definitivament als alemanys. Ams, era una bona oportunitat per testejar les capacitats dels Aliats per portar a terme una operaci militar de gran volada, amb la vista posada en el futur.

Eisenhower decid que l'Operaci Husky, nom clau de la invasi, fos realitzada de manera conjunta per tropes britniques i americanes, per la qual cosa es cre un Grup d'Exrcits, el 15, davant del qual es pos al Mariscal Harold Alexander, i estaria format pel 7 Exrcit americ de Patton i pel 8 Exrcit britnic de Montgomery. L'Eix comptava amb el 6 Exrcit itali de Guzzoni i el 14 Exrcit alemany de Kesselring; estant Guzzoni al front de totes les tropes (si b de manera nominal).

A ms, i amb la finalitat d'estalviar vides, s'iniciaren contactes discrets amb la Mafia, a travs de Lucky Luciano, qui es trobava pres a Nova York. Els contactes van fructificar donada la intenci dels feixistes d'acabar amb la Mafia.

Finalment, el 10 de juliol de 1943, amb un important desplegament naval i aeri, es van realitzar els desembarcaments previstos, iniciant-se una cursa entre Patton i Montgomery per veure quin dels dos entraria abans a Messina i acabant aix la campanya. Va guanyar Patton.

Amb la conquesta de Siclia quedava oberta la porta per continuar l'avan, ara mitjanant un desembarcament a l'Itlia continental.

 Itlia .




"Estem lluitant a un pas que ha contribut enormement a la nostra herncia cultural, un pas ric en monuments que amb la seva creaci van ajudar i ara illustren el creixement de la nostra civilitzaci. Estem obligats a respectar aquests monuments fins al punt en qu la guerra ens ho permeti  Si hem d'escollir entre destruir un edifici fams o sacrificar els nostres homes, llavors la vida dels nostres soldats val infinitament ms i els edificis han de desaparixer... Res no pot avantposar-se a l'argument de la necessitat militar." Dwight David Eisenhower

Sempre des del seu quarter general, llavors installat a Alger, Eisenhower inici la planificaci del segent pas: la invasi de l'Itlia continental, amb l'objectiu de treure a Itlia de la guerra, provocant la caiguda del rgim de Mussolini. No obstant aix, les circumstncies es van precipitar quan Mussolini va ser defenestrat per una majoria dels membres del Gran Consell Feixista (el mxim rgan del Partit Nacional Feixista itali), en una operaci preparada pel rei Vctor Manuel III, iniciant-se tot seguit conversacions secretes a Lisboa amb vistes a signar un armistici a sollicitud dels italians.

Les converses van desembocar en la signatura de l'armistici de Cassabile, pel qual Itlia abandonava l'aliana amb el Tercer Reich, tot i que els italians van demanar que segus el secret fins que els Aliats desembarquessin a Itlia. D'acord amb els pactes, el 3 de setembre de 1943, els Aliats van travessar l'estret de Messina, ocupant sense gran oposici el port. Es tractava d'una estratgia molt conservadora, doncs les circumstncies haguessin perms el desembarcament ms al nord, amb la qual cosa la Campanya d'Itlia hagus estat molt menys lenta.

En qualsevol cas, els successos a Itlia es van precipitar: Mussolini va ser alliberat de la seva reclusi pels alemanys, formant la Repblica Social Italiana, que seguia aliada amb l'Alemanya Nazi; i pel seu costat, el Mariscal Badoglio, tot i que estava sent mantingut apart pels Aliats, va intentar organitzar un Exrcit Itali que combats amb les tropes aliades. Finalment, s'avan tan a poc a poc que al desembre els Aliats es van veure aturats a uns 100km al sud de Roma per les defenses preparades a corre cuita pels alemanys a la Lnia Gustav.

 Comandant Suprem Aliat a Europa .
 El Desembarcament de Normandia .



El 28 de novembre de 1943 se celebr la Conferncia de Teheran (Prsia), amb l'assistncia dels 3 principals lders poltics dels Aliats: Churchill pels britnics, Roosevelt pels americans i Stalin pels sovitics. Entre els diversos acords que s'arribaren, destacava el comproms anglo-americ d'obrir un segon front a Europa, apart del ja existent a Itlia i al Front Oriental, davant la petici de Stalin, doncs l'Exrcit Roig estava suportant el pes principal de la lluita a Europa contra la Wehrmacht.

Com que els Estats Units serien els majors provedors dels homes que prendrien part en el desembarcament previst, i com que la major part del seu equipament tamb seria nord-americ, es decid que fos un americ qui estigus al capdavant de l'operaci i dels seus preparatius. Roosevelt no va voler desprendres del seu conseller militar, el general Marshall, amb la qual cosa es decid atorgar el crrec a un home que ja havia demostrat la seva vlua a l'frica i a Itlia. L'alternativa era Patton, per la seva mala imatge deguda a uns incidents ocorreguts a Siclia i els enfrontaments que mantenia amb el britnic Montgomery van fer que se'l deixs de costat, tot i que se li encarreg posar a punt un exrcit fantasma simulat amb el que s'amenaaria l'operaci real, amenaant als alemanys amb una invasi sobre Calais, l'Operaci Fortutide, tasca en la que Patton tindria un xit total.

Al desembre de 1943 s'anunci que Eisenhower seria el Comandant Suprem Aliat a Europa. Al gener, va reassumir el comandament ETOUSA i al febrer va ser nomenat oficialment com a Comandant Suprem Aliat de la Fora Expedicionria a Europa (SHAEF), servint en un doble paper fins al final de les hostilitats a Europa al maig de 1945. En aquestes posicions va estar encarregat de planificar i portar a terme l'assalt sobre la costa de Normandia al juny de 1944, sota el nom clau d'Operaci Overlord, l'alliberament de l'Europa occidental i la invasi d'Alemanya. Un ms desprs del l'atac a Normandia tindria lloc la invasi del sud de Frana, i el control de les forces que hi participarien passarien del AFHQ al SHAEF. Per tant, des de llavors i fins al final de la guerra a Europa el 8 de maig de 1945, Eisenhower, mitjanant el SHAEF, tenia el comandament absolut de totes les forces operatives aliades (formada per tropes originries dels Estats Units, el Regne Unit, la Frana Lliure, Blgica, Luxemburg, Pasos Baixos, Txecoslovquia, Polnia o Grcia, aix com els dominis britnics del Canad, Nova Zelanda, Austrlia, Sud-frica, ams de la ndia britnica) i mitjanant ETOUSA, el comandament administratiu de totes les forces americanes al Front Occidental al nord dels Alps.

El General Eisenhower i els seus ajudants van triar la costa de Normandia pel desembarcament, preferint-la a d'altres possibles alternatives. s especialment interessant el fet que les platges triades quedaven dins del radi d'acci dels avions amb base al Regne Unit, sense obviar el fet de qu al canal de la Mnega era molt fcil d'aconseguir una supremacia total aria i naval pels aliats.

La planificaci de l'operaci, la major operaci de desembarcament de tropes feta fins avui, va suposar un esfor considerable, pel qual van tenir-se en compte factors innumerables: des dels climatolgics, amb un anlisi de les condicions climatolgiques previstes per a les zones de desembarcament el dia mateix del desembarcament i posteriors, fins a com abastir a les tropes un cop a terra (motiu pel qual s'arribaren a dissenyar uns ports artificials) o fins i tot un oleoducte que portaria el carburant necessari a travs del canal, (Operaci PLUTO), passant pel disseny i la construcci de tancs especialitzats pels desembarcaments (els anomenats "Estravagncies de Hobart", en honor al seu creador, el Major General Percy Hobart.

No obstant aix, tot i a les dots diplomtiques d'Eisenhower, es van plantejar greus problemes respecte a la Frana Lliure del General Charles de Gaulle, doncs els francesos entenien que se'ls deixava al marge de la presa de decisions. Pressionat per Churchill, Eisenhower es neg a atorgar poders majors als francesos lliures mentre que no se celebressin eleccions a Frana. Aquesta decisi comport conseqncies posteriors a la Campanya de Frana, especialment a l'agost de 1944, davant de l'Alliberament de Pars.

L'operaci planificada comportava un desembarcament en 5 platges diferents: Utah, Omaha, Gold, Juno i Sword. El primer objectiu era assegurar les prpies platges, tasca que s'encarreg a diverses divisions paracaigudistes: la 82 i la 101 americanes i la 6a britnica. La missi dels paracaigudistes era retardar o evitar l'arribada a les platges de reforos alemanys, especialment les divisions blindades desplegades a la zona de Calais, i que l'Operaci Fortitude de Patton mantenia all a l'espera d'una hipottica invasi.

Un cop aconseguit el control de les platges, l'objectiu per a la setmana segent a la invasi era el d'assegurar l'interior de Normandia, amb la finalitat de garantir la supervivncia de les tropes desembarcades, per llanar a continuaci un assalt cap als principals ports de la regi (especialment el de Cherbourg), per poder desembarcar all subministraments i noves tropes amb les que poder desplegar tota la capacitat de combat dels Aliats.

"La vostra tasca no ser senzilla. El vostre enemic est ben entrenat, ben equipat i s veter al combat. Lluitar salvatgement."Eisenhower, 6 de juny de 1944 

El 5 de juny de 1944, data prevista pel desembarcament, arrib enmig del pitjor pronstic metereolgic per aquella poca de l'any en 4  5 dcades, i el desembarcament es pospos 24 hores. El 4 de juny, a les 9:45, se celebr una reuni amb els principals caps militars, en la que s'anunci una lleu bonana en el clima. Eisenhower va ordenar que es poss en marxa l'Operaci Overlord el 6 de juny amb un lacnic "Som-hi" (Let's go).

Tot i a alguns contratemps, que van afectar en major mesura a algunes de les platges del desembarcament, i tot i els temors del propi Eisenhower, finalment la Batalla de Normandia obr les portes a l'alliberament de la Frana ocupada pels alemanys.

Mai ning no va tenir clar que l'Operaci Overlord tingus un xit rotund. La seriosa possibilitat d'un fracs va fer que Eisenhower prepars una curta declaraci en qu assumia la plena responsabilitat en cas de qu es produs un fracs catastrfic. El text va ser trobat temps desprs per un ajudant a la butxaca d'una jaqueta. Es llegeix:

Els desembarcaments a la zona de Cherbourg-Havre han fracassat en la missi de guanyar un cap de platja satisfactori i he fet que les tropes es retiressin. La meva decisi d'atacar en aquest moment i aquest lloc ha estat basada en la millor informaci de qu disposvem. Les tropes, l'aviaci i la Marina han complert amb el seu deure amb total valentia i devoci. Si hi ha alguna culpa o falta per l'intent, noms s meva

 La Campanya de Frana .


Amb la consolidaci de la presncia militar dels Aliats a Europa, desprs de l'xit a la Batalla de Normandia, Eisenhower qued acreditat com el conductor dels Aliats a la Victria. Lgicament, va ser l'encarregat de la planificaci de la segent fase de la guerra al Front Occidental. Es posava l'accent en un avan velo cap a l'est, empaitant als alemanys en retirada, assegurant el control de la costa del Canal de la Mnega, i deixant de costat l'interior de Frana. Per a completar la pressi exercida, a l'hora que per superar l'oposici alemanya a Itlia, l'equip d'Eisenhower planej un desembarcament al sud de Frana, que tingu lloc el 15 d'agost de 1944.

Respecte a la situaci de Pars, Eisenhower pretenia passar de llarg la ciutat pel nord per a poder aprofitar la situaci de desorganitzaci de la Wehrmacht i arribar al Rin abans de qu poguessin preparar una defensa ben organitzada (i de pas, per estalviar-se el problema logstic que representaria portar subministraments als parisins). No obstant aix, el general de Gaulle orden al cap de la 2a Divisi Blindada de la Frana Lliure, General Leclerc, que es dirigs cap a Pars (contravenint les ordres del superior de Leclerc, el general americ Leonard T. Gerow, aix com del propi Eisenhower. De Gaulle pretenia recolzar la sublevaci de la poblaci de Pars, evitant que fos emprada com a mitj propagandstic pel Partit Comunista Francs. Igualment, de Gaulle volia evitar que Frana queds sotmesa desprs de l'alliberament a un Govern Militar Aliat dels Territoris Ocupats (AMGOT), s a dir, a un control militar anglosax sobre el pas. Finalment, de Gaulle comprenia que l'alliberament de Pars li serviria no noms per aconseguir la consolidaci definitiva de la seva persona com a lder de la Frana Lliure, sin que tamb per a situar a la Frana Lliure com a nexe d'uni entre Frana i els Aliats.

No obstant aix, davant la situaci del fet creat per l'avan cap a Pars de la 2a Divisi Blindada de la Frana Lliure, totalment en solitari i sense autoritzaci, Eisenhower, tot i que molest davant el fet d'haver d'assumir el cost d'alimentar la poblaci de Pars (la qual cosa encara sobrecarregaria ms les lnies de subministraments dels seus exrcits, ja molt explotades), es rend a l'evidncia, accept els fets consumats i envi a la 4a Divisi d'Infanteria estadounidenca cap a Pars per recolzar l'operaci, ams de per obtenir un rdit poltic i propagandstic. 

En qualsevol cas, Eisenhower i el seu equip van iniciar la planificaci per la segent fase de l'ofensiva: la campanya a Blgica i als Pasos Baixos per controlar la desembocadura del Rin.

 La Campanya del Benelux .

Desprs dels resultats de la campanya de Frana, l'estratgia dissenyada per Eisenhower buscava trobar un equilibri entre les exigncies de dos dels principals comandants aliats: el britnic Montgomery i l'americ Patton.

Donada l'escassetat de subministraments, degut a que els Aliats encara no havien ocupat o encara no podien disposar de cap dels grans ports francesos de l'Atlntic, l'avan de les tropes cap a Alemanya comenava a alentir-se. Per un altre costat, el propi Eisenhower havia estimat malament la capacitat de resistncia dels alemanys, esperant trigar molt ms temps en avanar fins a l'antiga frontera franco-alemanya del que realment s'havia necessitat.

Davant d'aquesta situaci, Patton pretenia obtenir prioritat en el subministrament de carburant, recanvis i subministraments en general per a les seves tropes, amb la qual cosa aconseguiria realitzar un rpid avan fins a la frontera alemanya, travessat el Rin i penetrant al cor industrial d'Alemanya, esperant posar fi rpidament a la guerra. A ms, Montgomery hauria de protegir el seu flanc, avanant cap a la vall del Ruhr. Pel seu costat, tamb Montgomery volia tenir prioritat en la rebuda dels subministraments per avanar de costat al canal de la Mnega, travessar Blgica i els Pasos Baixos per penetrar a Alemanya pel nord, per la desembocadura del Rin. Segons aquest pla s'intercanviarien els papers, sent aquest cop Patton qui guardaria el flanc de Montgomery. Resumint, ambds volien atribuir-se la glria de l'avan, sent l'altre que assums la tasca ms feixuga. 

La decisi final d'Eisenhower, doncs, va haver de ser la recerca d'un equilibri entre ambdues concepcions, agafant-se al pla inicial, amb un avan ms lent per a tota la lnia del front. No obstant aix, degut a consideracions de tipus poltic cap als aliats britnics, va optar per donar prioritat a Montgomery, tamb perqu ams esperava que aix permetria la conquesta del port d'Anvers, solucionant aix els problemes de manca de subministraments.

A ms, Montgomery, va presentar un auda i imaginatiu pla, contrari als seus plans metdics, que seria acceptat per Eisenhower: l'"Operaci Market Garden".

 L'Operaci Market Garden .



La versi definitiva del pla proposat per Montgomery i acceptat per Eisenhower per a l'Operaci Market Garden era molt  ambiciosa, amb dues parts ben diferenciades: Market i Garden:
 Market era una operaci aria, per a la qual es farien servir tropes paracaigudistes britniques, americanes i poloneses, i consistia en llanar les tropes a una srie de ponts als Pasos Baixos, amb la missi de capturar-los abans de qu fossin destruts pels alemanys i conservar-los intactes fins a l'arribada de les tropes terrestres aliades.
 Garden era una operaci terrestre, que suposava l'avan rpid en columna de les tropes aliades, a la major velocitat possible, rellevant a la seva arribada als paracaigudistes i assegurant la zona, dirigint-se immediatament al segent pont, com si els paracaigudistes haguessin ests una catifa a travs de la qual es desplacessin les tropes aliades terrestres, travessant definitivament el Rin.
Veritablement, el pla oferia una srie d'avantatges en cas de qu tingus xit: en primer lloc, es controlaria el vital port d'Amsterdam, posant fi a la penria de subministraments; en segon lloc, no es foraria la Lnia Sgfrid; en tercer lloc, es capturarien les bases de llanament dels V2 contra Londres i els ports anglesos; i per finalitzar, s'avanaria en una zona dins del radi d'acci dels avions amb seu al Regne Unit.

No obstant les seves virtuts, el pla tenia greus defectes: en primer lloc, la prpia complexitat de l'operaci feia que qualsevol imprevist afects molt negativament a les fases segents (la qual cosa succeiria); en segon lloc, l'avan a travs d'una nica carretera, sovint sota del nivell del mar i molt fcilment inundable, afavoria la defensa alemanya. Com que l'operaci de fet era una cursa contra-rellotge, qualsevol retard seria fatal pels paracaigudistes llanats als punts ms llunyans. A ms, es produ un gravssim error als serveis d'informaci aliats, que van menysprear la qualitat i la quantitat de les tropes alemanyes a la zona: mentre que s'esperaven unes tropes escasses, mal equipades i amb una moral baixa, s'ignor l'arribada de dues divisions de les Waffen SS: la 9a Divisi Panzer SS Hohenstaufen i la 10a Divisi Panzer SS Frundsberg, divisions experimentades en combat, que ja s'havien enfrontat als aliats a la batalla de Normandia, i que havien sigut enviades a la zona per recuperar-se dels combats anteriors. 

En definitiva, tal i com explica el llibre de Cornelius Ryan dedicat a la batalla l'operaci requeria per al seu complert xit la captura d'"un pont massa lluny", el situat a la ciutat holandesa d'Arnhem sobre el Rin.



Finalment, el 16 de setembre de 1944 van comenar les operacions, amb el bombardeig aeri de les posicions alemanyes; i amb el llanament dels paracaigudistes als llocs designats el 17. A migdia, desprs de saber que els paracaigudistes havien capturat la majoria dels objectius assignats, s'inici la part terrestre, amb l'avan del XXX Cos britnic. Tot i que inicialment l'avan va ser rpid, ben aviat van sorgir els problemes, doncs els alemanys havien aconseguit destruir alguns ponts, amb els enginyers britnics havent de muntar els ponts Bailey, amb els consegents retards sobre el programa previst. Ams, a l'haver d'avanar per una nica carretera feia que qualsevol batussa alents encara ms l'avan, doncs era necessari eliminar tots els punts de resistncia abans de prosseguir l'avan.

Ams, el mal temps durant els dies segents va impedir l'enviament de reforos i de subministraments a les unitats paracaigudistes, amb la qual cosa les tropes de la 1a Divisi Aerotransportada britnica, llanades al punt ms allunyat van quedar allades; a ms de qu degut a un defecte de disseny les seves rdios no els permetien de comunicar-se ni entre s ni amb la base de reraguarda. Amb molt de retard, i noms quan la situaci ja era insostenible, van rebre la 1a Brigada Paracaigudista polonesa, a les ordres del general Sosabowski, quan ja noms podien incrementar la xifra de morts i de presoners.

El dia 25 es don l'ordre de retirada als britnics i als polonesos que es trobaven combatent a Arnhem, sense que s'hagus aconseguit la conquesta d'un cap de pont a l'altra riba del Rin com pretenia l'operaci, que se sald amb un fracs respecte als plantejaments inicials.

 Batalla de les Ardenes .



"Estic convenut de qu ser a les Ardenes a on Hitler intentar la seva darrera aposta. En d'altres sectors del front, en efecte, tot i que la nostra superioritat no descarti pels alemanys les possibilitats d'xit a l'atac, no hi ha cap objectiu important que puguin assolir raonablement. Per un altre costat, sabem que des de fa algun temps els alemanys s'han reforat a les Ardenes. s en aquesta mateixa regi per on els alemanys van llanar la seva ofensiva al 1940, que port la retirada de les tropes britniques al continent i a la caiguda de Frana. Auesta primera ofensiva va ser dirigida pel mateix home al qual ens enfrontarem ara, von Rundstedt. Potser espera repetir el seu xit ms de quatre anys desprs? Sempre hem pensat que abans de reconixer la seva derrota complerta, els alemanys intentarien una contraofensiva a la desesperada. Em dna la sensaci que es el que tot just acaba de comenar " Eisenhower, 16 de desembre de 1944. 

Desprs del fracs en l'avan que havia suposat l'Operaci Market Garden, amb l'arribada de l'hivern Eisenhower don per finalitzades les grans operacions, dedicant-se a la consolidaci dels territoris recuperats des que van abandonar Normandia un parell de mesos abans, aix com acumulant recursos per a tornar a avanar amb el bon temps.

No obstant aix, el respir tamb va ser aprofitat pels almenys, doncs Hitler encarreg al mariscal von Rundstedt la preparaci d'una contraofensiva que pretenia expulsar als Aliats de Blgica, els Pasos Baixos  i Luxemburg, capturs el port d'Anvers i somiant fins i tot en una reedici de la batalla de Frana del 1940 que torns a obrir pels alemanys les portes de Pars. La contraofensiva va ser denominada "Operaci vigilncia del Rin", donant lloc a la Batalla de les Ardenes.

En conseqncia, el 16 de desembre de 1944, el V Exrcit Panzer, format per 7 divisions i el VI Exrcit Panzer SS, amb 9 divisions, van llanar un atac que va superar les primeres lnies defensives aliades, formades per trobes inexpertes de l'exrcit americ. L'avan estava protegit pels exrcits V i VII, i aconsegu produir el desconcert entre els Aliats, incloent a Eisenhower, doncs la creena era que els alemanys estarien escassos d'efectius i recursos, aix com baixos de moral. Una de les claus dels primers xits alemanys va ser el mal temps, que imped l'enlairament de l'aviaci aliada, tant per tasques d'observaci de l'avan com d'hostigament i atac a les columnes alemanyes en marxa.

En plena crisi de les Ardenes, i com a reconeixement a la seva posici superior al comandament aliat, el 20 de desembre de 1944 va ser promogut al rang de General d'Exrcit, equivalent al rang de Mariscal de Camp en la majoria dels pasos europeus. En aquesta posici mostr el seu gran talent per al lideratge i la diplomcia. Si b personalment no havia entrat mai en acci, va guanyar-se el respecte dels seus comandants de front. Va disputar hbilment amb subordinats difcils com Omar Bradley i George Patton, aix com amb aliats com Winston Churchill, el Mariscal Bernard Montgomery, aix com amb el General Charles de Gaulle. Va tenir grans discussions i desavinences amb Churchill i Montgomery sobre qestions d'estratgia, per aix no afect la seva relaci personal. Negoci amb el Mariscal sovitic Jkov, i com que tenia plena confiana del President Roosevelt, de vegades tractava directament amb Stalin, tot i a que a l'Alt Comandament britnic no li agradava veure's apartat. 

Desprs d'uns primers moments en qu s'expand l'alarma entre els Aliats, Eisenhower orden a les tropes del III Exrcit americ de Patton, que es trobaven a la regi de Lorena, i al IX Exrcit de Simpson, que recolzessin al I Exrcit de Hodges (que era qui suportava la pitjor part del combat). Finalment, desprs de la millora del temps, que permet l'activitat aria aliada, aix com amb l'esgotament de les reserves de combustible de la Wehrmacht, que fracass en l'objectiu de la conquesta dels magatzems de subministraments aliats, es don per finalitzada la batalla cap a finals de gener de 1945, amb l'esgotament definitiu de la capacitat alemanya per mantenir una mnima iniciativa estratgica.

Amb la derrota alemanya quedaven obertes definitivament les portes per al segent pas: la invasi del propi territori alemany i l'avan cap a l'interior d'Alemany, per a la qual cosa era necessari superar l'important obstacle que representava el Rin

 La invasi d'Alemanya .
Per a la invasi d'Alemanya, Eisenhower va prendre la decisi d'avanar pel nord, a les planes de la conca baixa del Rin, desestimant les propostes de Patton de fer-ho ms al nord, i concedint novament el protagonisme a Montgomery.

Aix, el 8 de febrer de 1945 don inici l'Operaci Veritable, executada per Montgomery amb el 2n Exrcit britnic i el 1r Exrcit canadenc, agrupats en el 21 Grup d'Exrcits, per netejar el terreny per preparar la travessa del Rin, en el marc de l'anomenada Operaci Grenade. Tot i que el lnies generals "Veritable" va complir amb els objectius previstos, els americans no van poder impedir la destrucci de les preses del Ruhr, amb la qual cosa l'operaci se sald amb un fracs.



A partir d'aquell moment s'inici la recerca d'un pont intacte sobre el Rin, fins que se'n trob un a Remagen, a Rennia: el Pont de Remagen. Va ser capturat el 7 de mar de 1945 per les tropes de la 9a Divisi Blindada dels Estats Units, del 12 Grup d'Exrcits del General Bradley, amb la qual cosa Eisenhower, modificant les seves previsions inicials, orden el pas del major nombre de tropes possible abans de l'enfonsament del vell pont el 17 de novembre. Tot i que posteriorment s'aconseguiren habilitat d'altres passos sobre el riu, la captura d'aquest pont va ser el que va obrir definitivament el cor del territori alemany a l'ofensiva aliada, que s'obr en diverses lnies de front:

Per un costat, s'orden a les tropes de Montgomery l'avan cap a Hamburg i Dinamarca, mentre que a les de Patton avanaven pel centre d'Alemanya fins a Praga, tot i a les protestes de Patton, qui volia arribar fins a Berln; i finalment, tropes americanes i franceses penetraven per Baviera i arribant a ustria, tot i que tamb l'Exrcit Roig s'avan en la cursa fins a Viena. 

Durant l'avan cap a Berln, el General Bradley li inform que els Aliats tindrien unes 100.000 baixes abans de capturar la ciutat. L'Exrcit Roig va tenir un total de 80.000 baixes durant la lluita a la ciutat, la major xifra de baixes en la guerra contra el nazisme.

 La Rendici d'Alemanya .

"La missi d'aquestes forces aliades s'ha complert a les 02:41, hora local, del 7 de maig de 1945" Eisenhower, missatge al combinat de caps d'estat major desprs d'acceptar la capitulaci alemanya a Reims. 

Finalment, desprs de la Batalla de Berln, el Groalmiral Dnitz, successor de Hitler desprs de qu aquell se sucids, accept la rendici incondicional del Tercer Reich el 7 de maig de 1945. Eisenhower reb a la ciutat francesa de Reims a la delegaci alemanya enviada per signar la rendici.

 Desprs de la guerra .


Desprs de la rendici incondicional alemanya, Eisenhower va ser nomenat Governador Militar de la Zona d'Ocupaci Americana, amb seu a Frankfurt am Main. Des del descobriment de qu els camps d'extermini formaven par de la Soluci Final (Holocaust), orden que equips de filmaci documentessin les proves de les atrocitats comeses per fer-les servir als judicis pels crims de guerra comesos. Tanmateix ell va ser responsable de la decisi de reclassificar als presoners de guerra alemanys sota custdia americana en Forces Enemigues Desarmades (FED), desproveint-los de la protecci de la Convenci de Ginebra. Com a FED, les seves racions alimentries podien ser rebaixades i podien ser obligats a realitzar treballs forats. Eisenhower recolzava el Pla Morgenthau per eliminar permanentment la capacitat industrial alemanya per evitar guerres futures. Al novembre de 1945 aprov la distribuci de 1.000 cpies gratutes del llibre de Morgenthau Alemanya s el nostre problema, que proposava i desenvolupava el seu pla, als oficials americans a l'Alemanya ocupada. Ams incorpor oficials del Departament del Tresor de Morgenthau a l'exrcit d'ocupaci (habitualment anomenats els nois Morgenthau pel seu zel en interpretar la directiva JCS 1067, molt influenciada pel Morgenthau i el seu pla, tan estrictament com fos possible. 

Poc desprs del final de la guerra va fer un viatge a travs de la Uni Sovitica amb el seu admirat collega, el Mariscal de la Uni Sovitica Gueorgui Jkov. Eisenhower serv entre 1945-48 com a Cap de l'Estat Major de l'Exrcit dels Estats Units. Al desembre de 1945 va ser nomenat Comandant de l'Organitzaci del Tractat de l'Atlntic Nord (OTAN), atorgant-se-li el comandament operatiu de les forces de la OTAN a Europa. L'11 d'abril de 194 reb la confirmaci del seu rang de General d'Exrcit de forma permanent a l'exrcit regular.

Eisenhower es retir del servei actiu el 31 de maig de 1952. Entre 1948 i 1953 va ser President de la Universitat de Colmbia, i public el seu llibre de memries Creuada a Europa.

Desprs dels seus xits en temps de guerra, el General Eisenhower torn als Estats Units convertit en un gran heroi. Aix era estrany, doncs era un heroi militar que no havia estat a la lnia del front en tota la seva vida (la vegada que va estat ms a prop va ser al 1944 quan un caa alemany va atacar la zona on ell es trobava inspeccionant tropes a Normandia. Eisenhower es llan a terra per cobrir-se com tothom, i quan l'avi s'allunyava, un brigadier angls l'ajud i semblava molt content de qu no estigus ferit. Quan Eisenhower li ho agraa, aquest el sorprengu responent-li "la meva preocupaci s que el ferissin al meu sector")

 Carrera Poltica .



No gaire desprs del seu retorn, s'inici un moviment al Partit Republic per persuadir-lo que es presents a les eleccions presidencials de 1952, per evitar que pogus sortir el Senador aillacionista d'Ohio Robert Taft (ja al 1948, ambds partits van temptar a Eisenhower, per aquest decid declinar). Eisenhower derrot a Taft en la nominaci, aix com al governador de Califrnia Earl Warren, el governador de Minnesota Harold Stassen, el general Douglas MacArthur i el gobernador Thomas E. Dewey, obtenint a la primera volta de la Convenci del Partit Republic el vot de 595 delegats i el de 845 delegats a la segona volta, i arribant a un acord segons el qual Taft no entraria en afers estrangers mentre que Eisenhower segus una poltica interior conservadora. La campanya d'Eisenhower va ser una creuada contra l'administraci Truman i les seves poltiques, resumint-les en "Corea, Comunisme i Corrupci", i tamb va ser remarcable el simple i efectiu eslgan de "I Like Ike" (M'agrada Ike). Eisenhower va prometre anar ell mateix a Corea per acabar la guerra i mantenir una OTAN potent davant l'amenaa del comunisme i una administraci simple i neta de corrupci. Entre d'altres, Eisenhower reb el suport de l'ultraconservador senador Joseph McCarthy, president del Comit d'Activitats Antiamericanes, que afirmava que la classe poltica demcrata governant estava totalment infiltrada per agents comunistes al servei de la Uni Sovitica.

Ell i el seu vicepresident Richard Nixon (la filla del qual es casaria amb el net d'Eisenhower), van derrotar els Demcrates Adlai Stevenson i John Sparkman en les eleccions del 4 de novembre de 1952, amb un 55,2% de vots a favor i 442 delegats (mentre que els demcrates van obtenir el 44,3% del cens i 89 delegats). Com a conseqncia de la seva victria, el 20 de gener de 1953 Eisenhower va ser investit com a 34 President dels Estats Units, tornant als Republicans a la Casa Blanca desprs de 20 anys. Eisenhower va ser l'nic general que va servir com a President durant el segle XX. La seva poltica exterior va estar molt marcada pel Secretari d'Estat John Foster Dulles.


 1r Perode Presidencial: 1953-1956 .
Un dels seus primer actes del seu mandat va ser la creaci d'un Ministeri de Salut, Educaci i Afers Socials (1 d'abril). El 22 d'abril sign la "Llei de les terres submergides", que retirava als estats el control dels recursos miners existen a les aiges territorials del pas, atribuint-lo al govern federal (amb la qual cosa, s'atribua la concessi d'explotaci de les plataformes petrolieres).

El 26 de juliol don compliment a una promesa electoral, i pos final a la Guerra de Corea mitjanant la signatura d'un armistici que consagrava la divisi del pas en dos estats, separats pel parallel 38: Corea del Nord i Corea del Sud. L'1 d'agost, seguint amb les reformes de caire social, sign una prorroga de la llei sobre l'assegurana mdica, i el 7 d'agost, una llei mitjanant els Estats Units rebria a 241.000 refugiats, a afegir a la quota anual d'immigraci fixada per la llei.

El 8 d'octubre anunci que la Uni Sovitica havia fet explotar una bomba H, i el 8 de desembre propos en un discurs a la ONU l's de l'energia nuclear amb finalitat pacfica, la qual cosa portaria a la creaci de l'Agncia Internacional per a l'Energia Atmica (AIEA).

El 23 d'abril de 1954 (i fins al 17 de juny) el senador McCarthy pass a presidir una Comissi encarregada de l'eliminaci dels simpatitzants comunistes de l'Exrcit. No obstant aix, rebutj recolzar a Frana a la Guerra d'Indoxina que mantenia amb el Viet Minh, guerra que finalitz amb la derrota francesa desprs Dien Bien Phu amb la Conferncia de Ginebra, per la que Frana abandonava Indoxina i s'acceptava la separaci del pas en dues meitats (tal i com ja havia passat a Corea): Vietnam del Nord i Vietnam del Sud.

El 13 de maig, Eisenhower sign un acord amb Canad que permetia l'obertura d'una via de comunicaci martima entre la regi dels Grans Llacs i l'Atlntic a travs del Riu Sant Lloren.

El 16 de mar de 1955, Eisenhower declar que els Estats Units estaven disposats a fer servir les seves armes nuclears en cas d'un conflicte amb la Xina comunista. El 21 de juliol propos en el curs d'una conferncia entre les grans potncies celebrada a Ginebra el dret a sobrevolar les installacions militars d'altres pasos per fomentar aix una confiana mtua.

El 24 de setembre va tenir un atac cardac, tot i al qual anunci pblicament el 29 de febrer de 1956 que es presentaria per un segon mandat presidencial, intentant (sense xit) convncer a Richard Nixon que no fos el seu vicepresident.

El 6 de febrer de 1956 aprov la creaci de la PFIAB (President's Foreign Intelligence Advisory Board o Junta Assessora d'Intelligncia Exterior del President), per assessorar al President sobre les dades i informacions aconseguits per les diverses agncies governamentals. Com a primer president de la nova agncia nomen a James Killian.

El 31 de maig autoritz que els avions espia U-2 efectuessin vols secrets d'espionatge sobre la Uni Sovitica; i el 29 de juny aprov la creaci d'una xarxa d'autopistes sotmeses al control del Govern Federal, la missi de les quals era servir a la defensa de la naci.

L'1 d'octubre de 1956 aprov una mesura de llarg abast al suprimir la normativa que obligava als negres a cedir el seu seient als blancs al transport pblic.

 2n Perode Presidencial: 1956-1960 .


Desprs d'anunciar la seva presentaci a la reelecci, Eisenhower va ser escollit sense oposici candidat a les eleccions presidencials de 1956 pel Partit Republic, sent novament acompanyat per Richard Nixon per a la presidncia. El Partit Demcrata va escollir de nou com a candidat a Adlai Stevenson, governador d'Illinois i d'Estes Kefauver, senador per Tennessee, com a candidat a la vicepresidncia. 

Durant la campanya, Eisenhower es va veure reforat per dues crisis internacionals: la Revoluci hongaresa de 1956 i la Guerra del Sina, en la que els Estats Units no van intervenir en el conflicte i van deixar a la seva sort a Frana i al Regne Unit. Adlai Stevenson va basar la seva campanya en un augment de la despesa social i arribar a acords amb la Uni Sovitica.

A les eleccions, el duet Eisenhower-Nixon va obtenir el 57,4% dels vots i 457 compromissaris, mentre que el duet Stevenson-Kefauver va obtenir el 42% dels vots i noms 73 delegats. 

El 5 de gener de 1957, Eisenhower defin la lnia geopoltica dels Estats Units, especialment en la situaci a l'Orient Mitj i a l'Extrem Orient, l'anomenada Doctrina Eisenhower, que comportava igualment un recolzament econmic que es veiessin amenaats per l'expansi del comunisme. El 20 de gener va prendre possessi pel seu segon mandat com a President dels Estats Units.

El 9 de setembre va signar una llei sobre els drets civils, sent la primera d'aquesta mena que s'aprovava des dels temps de Lincoln. El 25 de novembre va patir un segon atac cardac.

El 31 de gener de 1958, els Estats Units van llanar a l'espai el seu primer satllit artificial, l'Explorer 1, tot i que havien estat avanats pel programa espacial sovitic, que havia aconseguit llanar l'Sputnik 1 el 4 d'octubre de 1957. El 2 d'abril de 1958, Eisenhower propos la creaci d'una Agncia Civil Estadounidenca encarregada del programa espacial estadounidenc, aprovant-se la creaci de la NASA el 29 de juliol de 1958. La mesura va ser conseqncia de la creena d'Eisenhower i el seu equip que la cursa espacial amb la Uni Sovitica era essencial per a la seguretat dels Estats Units.

El 3 de gener de 1959 s'incorpor als Estats Units com estat de ple dret el 49 estat de la Uni, Alaska, i el 21 d'agost ho faria el 50, Hawai.

Entre el 15 i el 27 de setembre, el Secretari General del Partit Comunista de la Uni Sovitica, Nikita Khrusxov, va realitzar una visita oficial als Estats Units.

El 21 de desembre de 1959, enmig d'una gira que el port per onze pasos, Eisenhower aterr a la base nord-americana de Torrejn de Ardoz, prop de Madrid, en una visita de 18 hores a Espanya per entrevistar-se amb el General Franco, donada la situaci estratgica d'Espanya dins del context de la Guerra Freda, aix com l'anticomunisme del dictador espanyol.

L'1 de maig de 1960, un avi espia americ U-2 va ser abatut per l'artilleria de l'Exrcit Roig mentre que sobrevolava la Uni Sovitica en una missi d'espionatge, que port l'anullaci de la cimera entre ambdues super-potncies, que estava prevista que se celebrs dues setmanes ms tard a Pars, aix com un augment en la tensi en les relacions entre tots dos pasos.


Finalment, el 8 de novembre de 1960, el candidat del Partit Demcrata, John Fitzgerald Kennedy, derrot en les eleccions presidencials de 1960 a Richard Nixon, el vice-president d'Eisenhower, el qual havia estat escollit candidat per a les eleccions pel Partit Republic.

El 17 de gener de 1961, Eisenhower pronunci el discurs final (transms per televisi) del seu mandat. 

 Eixos de la seva poltica presidencial .

 Poltica exterior .


En matria de poltica exterior, les dues administracions d'Eisenhower van estar marcades per una poltica de contenci i fermesa davant la Uni Sovitica, en un context clarament dominat per la Guerra Freda. Aix va tenir les seves conseqncies immediates en una expansi de la cursa d'armaments amb la Uni Sovitica i la consolidaci i l'expansi de l'armament nuclear americana.

No obstant aix, amb la mort de Stalin al 1953, Eisenhower comprengu que aquest fet modificaria les relacions Est-Oest, prestant-se a un relaxament de la tensi entre ambds blocs, mitjanant acords que portaren al final de la Guerra de Corea (27 de juliol de 1953), alhora que rebutjava comprometre's amb Frana a la Guerra d'Indoxina, que els francesos mantenien amb el Viet Minh. Aix port com a conseqncia la independncia de Cambodja i de Laos i la partici de Vietnam en dos estats: Vietnam del Nord i Vietnam del Sud, sembrant les llavors per a l'inici poc desprs de la Guerra del Vietnam, en la que els Estats Units s'implicarien profundament. 


No obstant aix, tot i que portes enfora es presentava com una poltica de contenci d'enfrontaments, parallelament la CIA port diverses accions encobertes, destacant l'enderrocament a l'agost de 1953 del primer ministre irani, Mohammad Mosaddeq, que havia nacionalitzat el petroli irani el 20 de mar de 1951, la qual cosa permet l'establiment d'una dictadura per part del sha Mohammad Reza Pahlavi. Tamb destac l'enderrocament al juny de 1954 del govern de Jacobo Arbenz Guzmn a Guatemala, i l'intent de cop d'estat a Indonsia al 1958. Tamb recolz la Revoluci hongaresa de 1956, tot i que sense cap implicaci directa a un pas del Pacte de Varsvia. Igualment, marines americans van desembarcar al Lban al 1958.

Dins de la seva doctrina de contenci militar respecte a la Uni Sovitica, impuls tot un conjunt de pactes militars de tipus regional, per a configurar un cord sanitari al voltants de la URSS: el Pacte de Bagdad, SEATO, o l'impuls al rearmament de la Repblica Federal Alemanya.

Per un altre costat, davant de l'xit del programa espacial sovitic, que aconsegu llenar a l'espai el primer satllit artificial (el Sputnik 1, l'1 d'octubre de 1957), creient que la superioritat sovitica a l'espai podria comprometre en el futur la seguretat dels Estats Units, impuls un programa espacial estatunidenc, que s'inici el 31 de gener de 1958 amb el llanament del satllit Explorer 1, i que es desenvolup amb la creaci de la NASA el 29 de juliol segent. Tot aix port a la cursa espacial que els Estats Units i la Uni Sovitica mantenien parallelament a la cursa armamentstica que ja mantenien des del final de la Segona Guerra Mundial.

 Poltica interior .
Sobre els aspectes de poltica interior, els mandats d'Eisenhower es caracteritzaren per una relativa prosperitat econmica, aix com per rellanament del consum desprs d'uns anys de restricci per la Segona Guerra Mundial. el seu gran impuls a la xarxa d'autopistes del pas (s el responsable de l'existncia de gaireb 65.000km d'autopistes) va contribuir a la millora de les comunicacions interestatals, comportant un impacte en el mode de viure dels americans. Per una altra banda, va dotar d'impuls a alguns programes socials, estenent l'assegurana mdica, la jubilaci per a les dones de 62 anys o incrementant els drets sindicals.

L'aspecte ms controvertit durant els seus mandats el constitu el senador Joseph McCarthy, creador del Macarthisme a travs del Comit d'Activitats Antiamericanes. Si b mai no va aconseguir cap inculpaci de cap suposat espia sovitic infiltrat a l'Administraci, s que era considerat per molts ciutadans americans com un obstacle per a una presumpta infiltraci comunista. Eisenhower reb el suport de McCarthy a la primera elecci presidencial al 1952; per si b mai no s'enfront frontalment a ell, s que va mantenir certes distncies. Quan McCarthy intent una nova caa de bruixes al Pentgon (desprs de la realitzada a Hollywood), els comandants de l'militars i el propi Eisenhower van maniobrar per a aconseguir que el Senat aprovs un vot de censura contra el senador al 1954, trencant de cop el macarthisme. No obstant aix, les activitats del senador van suposar greus conseqncies per a moltes persones acusades injustament, sent el cas ms clar i popular el de Julius i Ethel Rosenberg, acusats falsament d'espionatge i executats el 19 de juny de 1953 en una situaci de paranoia collectiva induda pel macarthisme.


Durant el seu mandat igualment comen a despuntar el conflicte racial entre negres i blancs, propiciat pel conjunt de canvis socials produts al pas durant la Segona Guerra Mundial. Per a desactivar el problema, els seus governs aprovaren i propiciaren diversos canvis legislatius, com una decisi de la Cort Suprema al maig de 1954 prohibint la racial] a les escoles o l'admissi d'una estudiant negre al 1955 a una universitat d'Alabama. Va ser l'poca del naixement del Moviment pels Drets Civils als Estats Units, dirigit pel reverend Martin Luther King.

Finalment, un dels aspectes ms destacats de la seva poltica interior va ser l'enfortiment del Govern Federal en detriment dels poders dels estats. Aix es manifest per la llei sobre el control federal de les aiges territorials o en la llei que propugn la mateixa mesura per a les autopistes. Al prpia situaci de lluita pels drets civils propici l'increment del poder federal, tot i que aquest no aconsegu assegurar el compliment total de les lleis d'integraci racial.

 Retir .
Finalitzat el seu segon mandat, Eisenhower es retir a on ell i Mamie havien passat molt de temps desprs de la guerra, a una granja prop del camp de batalla de Gettysburg, a Pensilvnia, per va ser molt sollicitat per a donar conferncies i per a diverses activitats (incloent l'assessorament dels seus successors a la Presidncia), alhora que prepar les seves memries.

Va morir el 28 de mar de 1969 al Walter Reed Army Hospital de Washington. Al dia segent, el cos es trasllad a la Catedral de Washinton; i el 30 de mar es port al Capitoli dels Estats Units, a on s'est a la Rotonda del Capitoli dels Estats Units, tornant el 31 a la catedral per rebre un funeral Episcopali. Finalment, s'enterr a Kansas el 2 d'abril. Eisenhower jau entre el seu fill Doud (que va morir al 1921 amb 3 anys) i la seva esposa Mamie, que mor al 1979.

 Carrera Militar .
 Tinent de 2a   12/6/1915;
 Tinent   1/6/1916;
 Capit   15/5/1917;
 Major   2/7/1920;
 Tinent Coronel   1/7/1936;
 Coronel   11/3/1941;
 Brigadier   29/9/1941;
 Major General   27/3/1942;
 Tinent General   7/7/1942;
 General   11/2/1943;
 General de l'Exrcit   20/12/1944;
 General de l'Exrcit (rang permanent)   11/4/1946;

 Condecoracions .


 Medalla del Servei Distingit a l'Exrcit amb 4 fulles de roure ;
 Medalla del Servei Distingit a la Marina ;
 Legi del Mrit ;
 Medalla de la Victria a la I Guerra Mundial ;
 Medalla de la Campanya Europea-Africana-Orient Mitj amb una estrella de plata i 4 estrelles de bronze ;
 Medalla de la Campanya Americana ;
 Medalla de Servei de Defensa Americana amb la barra  Servei a l'Estranger  ;
 Medalla de la Victria a la II Guerra Mundial ;
 Medalla del Servei a la Frontera de Mxic ;
 Medalla de l'Exrcit del Servei d'Ocupaci (amb la barra Alemanya) ;
 Medalla del Servei a la Defensa Nacional ;
 Orde del Bany (Regne Unit) ;
 Orde del Mrit (Regne Unit);
 Estrella d'frica amb les insgnies 8 i 1 (Regne Unit) ;
 Orde de Leopold (Blgica) ;
 Creu de Guerra (Blgica);
 Legi d'Honor (Frana) ;
 Medalla Militar (Frana);
 Creu de Guerra 1939-1945 (Frana) ;
 Orde de l'Alliberament (Frana) ;
 Creu de Guerra (Luxemburg);
 Medalla del Mrit (Luxemburg) ;
 Orde del Lle Blanc (Txecoslovaquia) ;
 Estrella d'Or de la Victria (Txecoslovaquia) ;
 Orde de l'Elefant (Dinamarca) ;
 Orde de Ouissan Alaouita (Marroc) ;
 Gran Creu de l'Orde del Lle Neerlands (Pasos Baixos) ;
 Orde de la Victria (URSS) ;
 Orde de Suvorov (URSS) ;
 Orde Virtuti Militari (Polnia) ;
 Creu de Grunwald (Polnia) ;
 Orde Polnia Restituta (Polnia) ;
 Gran Creu de l'Orde del Libertador (Argentina) ;
 Gran Creu de l'Orde del Mrit Militar (Brasil) ;
 Gran Creu de l'Orde del Mrit Aeronutic (Brasil) ;
 Orde Nacional de la Creu del Sud (Brasil) ;
 Medalla de Guerra (Brasil) ;
 Medalla de Campanya (Brasil) ;
 Cap Comandant de l'Orde del Mrit (Chile) ;
 Gran Cord de l'Orde de Yun Hui (Xina) ;
 Gran Cord de l'Orden de Yun Fei (Xina) ;
 Estrella de Abdn Caldern (Ecuador) ;
 Gran Cord de l'Orden de Ismal (Egipte) ;
 Orden de Salom (Etiopia) ;
 Orde de Jordi I amb Espases (Grcia) ;
 Creu del Mrit Militar (Guatemala) ;
 Gran Creu de l'Orde d'Honor i Mrit (Hait) ;
 Gran Creu de l'Orde Militar (Itlia) ;
 Orde del Mrit Militar (Mxic)  ;
 liga asteca (Mxic)  ;
 Medalla del Mrito Cvic (Mxic) ;
 Orde de Sant Olav (Noruega) ;
 Orde de Vasco Nez de Balboa (Panam) ;
 Gran Cord de Nishan Iftikar (Tunsia);

Tot i aix sense comptar la inmensa quantitat de carrers, places, avingudes, etc. en ciutats de tot el nom que porten el nom d'Eisenhower.










































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59842" title="Lucien Febvre" nonfiltered="3372" processed="3365" dbindex="23737">
Lucien Febvre (Nancy, 22 de juliol de 1878 - Saint-Amour, Jura, 26 de setembre de 1956). Va ser un dels mes importants historiadors francesos, fundador amb Marc Bloch de l'escola dels Annales. 


 Biografia .

Va ser influt en un primer moment per l'obra de Vidal de la Blache, durant la seva estada en el cole Normale Suprieure (1899-1902), i guanyant el seu doctorat en histria en 1911 amb la seua tesi  Felip II i el Franc Comtat . Poc temps desprs va adquirir una oposici en la Universitat de Dijon. 

Febvre va lluitar en la Primera Guerra Mundial, i inici les seues activitats en la Universitat d'Estrasburg en 1919, quan la provncia va tornar a domini francs. Treballava all en 1929 , quan ell i Marc Bloch van fundar la revista  Annales d'histoire, economique et sociale , del que va sortir el nom del seu estil distintiu de fer histria. En 1933 Febvre va aconseguir una ctedra en el Collegi de Frana. 

Va publicar molts ttols durant els anys 30 i inicis dels 40, per la Segona Guerra Mundial va interrompre el seu treball. Amb la mort de Marc Bloch, va dirigir tot sol l'escola dels Annales en el perode de la post-guerra, sent el seu major deixeble i continuador dels Annales, l'historiador Fernand Braudel. 


 Obra .

 Philippe II et la Franche-Comt. Etude d'histoire politique, religieuse et sociale, 1911.
 Notes et documents sur la Rforme et l'Inquisition en Franche-Comt, 1911.
 Histoire de la Franche-Comt, 1912.
 La Terre et l'volution humaine, 1922.
 Un destin. Martin Luther, 1928.
 Civilisation. Evolution d'un mot et d'un groupe d'ides, 1930.
 Le Rhin. Problmes d'histoire et d'conomie, 1935.
 (dir.): Encyclopdie franaise, 11 volums apareguts entre 1935 i 1940.
 Le problme de l'incroyance au XVIe sicle. La religion de Rabelais, 1942.
 Origne et Des Priers ou l'nigme du Cymbalum Mundi, 1942.
 Autour de l'Heptamron. Amour sacr, amour profane, 1944.
 Les classiques de la libert: Michelet, 1946.
 Combats pour l'histoire, 1953.
 Au coeur religieux du XVIe sicle, 1957.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59844" title="Clark Kent" nonfiltered="3373" processed="3366" dbindex="23738">
Clark Kent s el nom civil amb el que es coneix el personatge de ficci Superman. Molts actors l'han representat, com per exemple Tom Welling a la srie Smallville o  Christopher Reeve a la srie de pellcules.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59845" title="Estat d'Amap" nonfiltered="3374" processed="3367" dbindex="23739">

Amap s un estat situat en la regi Nord del Brasil. Fa frontera amb la Guaiana Francesa al Nord-oest. A l'Est est l'Oce Atlntic, i al Sud i a l'Oest l'estat brasiler de Par. Ocupa un rea de 143.453,7 km. La capital s Macap. Les ciutats ms populoses sn Macap i Santana.

Histria.

Amb el nom de capitania de la Costa del Cap nord, la regi va patir invasions d'anglesos i holandesos, que foren expulsats pels portuguesos. Al segle XVIII Frana, va reivindicar la possessi de l'rea. El Tractat d'Utrecht, de 1713, va establir els lmits entre Brasil i la Guaiana Francesa.

El descobriment d'or i la valoritzaci de la goma (Borraxa) en el mercat internacional, durant el segle XIX, promogueren el poblament de l'estat d'Amap i accentuaren les disputes territorials, per, l'1 de desembre de 1900, la Comissi d'arbitratge de Ginebra, conced la possessi del territori al Brasil, incorporat al Par amb el nom de Araguari. El 1943 es convert en territori federal batejat com a Amap.

El descobrimient de rics jaciments de mangans a la Serra del Navo, el 1945, revolucion l'economia local. El 5 de Octubre de 1988, amb la promulgaci de la Constituci, fou elevat a la categoria d'Estat.

Demografia.



Enllaos externs.

Pgina oficial estat























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59847" title="Estat d'Amazones (Brasil)" nonfiltered="3375" processed="3368" dbindex="23740">


Amazones (en portugus Amazonas) s l'estat ms extens del Brasil, localitzat a l'oest de la regi del Nord. T com a lmits: Veneuela i Roraima al nord, Par a l'est, Mato Grosso al sud-est, Rondnia al sud, Acre al sud-oest, Per a l'oest i Colmbia al nord-oest. Ocupa una superfcie d'1.577.820,2 km.

Geografia.

Relleu.
s el ms extens estat del Brasil, amb pobra infraestructura de comunicaci i molt baixa densitat de poblaci. Gran part del relleu de l'estat s pla. Els punts ms alts estan en la frontera amb Veneuela. All es troba la muntanya ms alta del Brasil, Pico da Neblina, amb 2994 metres d'altitud.

L'Amazones t el 98% de la seva rea forestal intacta, car la seva vocaci econmica va ser desviada cap a altres activitats a partir de la reorganitzaci i ampliaci de la Zona Franca de Manaus el 1967. Els governs han buscat incentivar l'anomenat desenvolupament sustentable, buscant la conservaci del llegat ecolgic. Existeix un esfor per a mantenir els projectes agropecuaris dintre dels lmits de la preservaci ambiental, mentre que la valoritzaci de l'explotaci de la floresta com font de renda va contribuir a qu l'Amazones enfronts el desafiament de reduir la desforestaci un 21% el 2003, segons l'Institut Nacional d'Investigacions Espacials   INPE. 

Tamb hi ha dos dels arxiplags fluvials ms grans del mn en quantitat d'illes, Mariu amb 1200 illes, i anavilhanas amb 400 illes.

Clima.

A Brasil, pas caractersticament tropical, l'Amazones s dominat pel clima ecuatorial, predominant a l'Amaznia. Les estacions de l'any es presenten bastant diferenciades i l'amplitud trmica anual s relativament alta, variant de 28C al litoral del Par fins a 40C a l'oest del amazones. Les pluges, a gaireb tota la regi, es distribueixen amb relativa regularitat durant l'any sencer, per es poden trobar tamb caracterstiques de tropicalitat al Sud de l'estat. Els vents tamb afecten les temperatures.A l'estiu, bufen els vents alisis vinguts del Sud-est, que per ser calents i humits, provoquen altes temperatures, seguides de fortes pluges; a l'hivern, els fronts freds sn generalment seguits de masses d'aire vingudes del l'Equador i porten un vent calent.

Vegetaci.

La vegetaci forma part de l'extensa i major selva tropical humida del mn, La Hilia Amaznica. Els sls sn vermells de les zones humides i calentes, els elements qumics de les quals sn hidrxid d'alumini i ferro, propicis a la formaci de bauxita i, per tant, pobres per a l'agricultura. Sls de vrzea que sn els ms frtils de la regi. Sn sls joves, que peridicament sn enriquits de material orgnic i inorgnic, dipositats durant la pujada dels rius. La flora de l'Estat presenta una gran varietat de plantes medicinals, dels quals es destaquen andiroba, copaba i aroeira. Sn incomptables les fruites regionals i entre les ms consumides i comercialitzades hi ha, guaran, aa, cupuau, castanha-del-brasil (castanha-del-par), camu-camu, pupunha, tucum, buriti i tapereb.

Encontro das aguas.

La confluncia entre el riu Negro, d'aigua negra, i el riu Solims, d'aigua marronosa, resulta en un fenomen popularment conegut com Trobada de les Aiges, que s una de les principals atraccions turstiques de la ciutat de Manaus i Parintins. Hi ha desenes d'agncies de turisme que ofereixen passejos, en programes que acostumen incloure una volta pels igaraps de la regi. Si el passeig es fet en un vaixell petit, el visitant pot posar la m a l'aigua, durant les travessies, i sentir que, a ms de colors, els rius tenen temperatures diferents.A Manaus, enfront de la Trobada de les Aiges, est en construcci una estructura turstica projectada per Oscar Niemeyer, que cont miradors destinats a la contemplaci d'aquest magnfic fenomen natural.

Demografia.
Amb ms de 3.521.939 habitants, d'acord amb projeccions per al 2006, l'Amazonas s el segon estat ms poblat de la regi Nord de Brasil i la seva capital, Manaus, s la setena ciutat amb major PIB de Brasil,segons l'IBGE, que creix desordenadament, amb moltes rees ocupades de forma no planificada a travs de les anomenades invasions. s la major ciutat de la Regi Nord, amb a prop d'1,69 milions d'habitants, seguida per Belm amb 1,4 milions d'habitants, i una de les quals rep ms migrantes de Brasil, posseint el modern Aeroport Internacional Eduardo Gomes, construit en la dcada dels 80, es el principal del nord i el tercer en moviments de crrega de Brasil (darrera noms de Viracopos i Guaraulhos).



Economia.

L'economia es basa en la indstria, estractiva, incloent  petroli i gas natural, minerals i pesca. En relaci amb l'estracci, va ser un gran impuls a la vida econmica i en la colonitzaci de la regi amaznica,grcies a l'explotaci del ltex, durant el cicle de la goma. En l'actualitat, a travs del calendari de fires nacionals i internacionals de l'Amaznia, sota la sigla - FIEN - en la Suframa, atreu diferents inversors, brasilers i d'altres nacionalitats, a invertir en els diferents pols tecnolgics existents a la regi i, principalment, a la Zona Industrial de Manaus (PIM), en clar desenvolupament, i els estrangers poden trobar grans oportunitats de negocis pel potencial econmic de l'Amaznia s capa d'oferir, com la seva infraestructura, m d'obra qualificada i diversos altres avantatges competitius 

Turisme.

El turisme a l'estat, es basa en la seva capital, Manaus i en les excursions per la selva amaznica. Tamb hi han hotels dins la selva.

Enllaos externs.

Pgina oficial del estat























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59850" title="Llista de municipis de les Illes Balears" nonfiltered="3376" processed="3369" dbindex="23741">

 Eivissa .



 Formentera .



 Mallorca .



 Menorca .



 Vegeu tamb .
Nomencltor de nuclis de poblaci de les Illes Balears;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59851" title="Estat de Bahia" nonfiltered="3377" processed="3370" dbindex="23742">

Bahia s un estat del Brasil. Limita amb Pernambuco, Alagoas e Sergipe al Nord; Piau al Nord -oest; Tocantins i Gois a l'Oest; i Minas Gerais i Esprito Santo al Sud. 

La seva capital s Salvador de Bahia i s el estat del Brasil amb la ms gran quantitat proporcional de negres.

Geografia. 
Bahia s el cinqu estat del Brasil en extensi territorial i equival a 36,3% de l'rea total de la Regi Nordest i 6,64% del territori nacional. La seva superfcie total de 567.295,3 km s una mica ms gran que la Espanya, i 68,7% d'ella es troben en la regi del serto semirid. Seu litoral s el ms llarg de Brasil, mesura 1.183 km d'extensi, i alberga molts tipus d'ecosistemas, afavorint l'activitat turstica per la seva rara bellesa.

Clima.
El clima tropical predomina en tot l'estat, presentant variacions solament quant als ndexs de precipitaci en cadascuna de les diferents regions. La regi del serto t un clima semirid. En el litoral i en la regi de la ciutat d'Ilhus, la humitat s major, i els ndexs de pluges poden ultrapassar els 1.500 mm anuals.

Relleu.

Amb 561.026 km situats en el litoral de Brasil, el relleu es caracteritza per la presncia de planes, altiplans, i depressions. Marcat per baixes altituds, el punt ms alt de Bahia s el Pico das Almas ("Bec de les nimes"), amb 1.958 metres.

Els altiplans presents en el relleu mostren que l'erosi va treballar en recerca de formes planes. Els altiplans ocupen gaireb tot l'estat, presentant una srie de nivells, per on creuen rius vinguts de la Chapada Diamantina, de la Serra do Espinhao, que neix en el centre de Minas Gerais, anant fins al nord de l'estat, i la prpia Chapada Diamantina, de format pla, marcant els seus lmits a nord i a est. L'altipl semirid, localitzat en el serto brasiler, es caracteritzat per baixes altituds.

El relleu predominant en l'estat s la depressi. Les planes estan situades en la regi costanera, on l'altitud no ultrapassa els 200 metres. All, sorgeixen platges, dunes, restingas i fins a manglars. En direcci a l'interior, sorgeixen terrenys amb sls relativament frtils, on apareixen pujols que s'estenen fins a l'oce.

 Vegetaci .

Hi ha tres tipus principals de vegetaci: lo bosc tropical humid, el cerrado (sabana) i la caatinga, sent aquesta ltima dominant en la majoria del territori.

La caatinga ocupa tot el Nord de l'estat, l'rea de la depressi de la vall del riu So Francisco, i la Serra del Espinhao, deixant per a la sabana solament la part occidental, i el Sud-est de l'estat per a la selva tropical. En l'interior les estacions de sequera sn ms pronunciades, excepte en la regi de la vall del riu So Francisco.

En la Serra del Espinhao les temperaturas sn ms amenes i agradables. Els ndexs pluviomtrics en el serto (region de clima semirid e de vegetaci de caatinga) sn molt reduts, podent no arribar als 500 mm anuals. All freqentment ocorren llargs perodes de sequera.

Hidrografia.

El principal riu s el So Francisco, que talla l'estat en sentit sud-nord. Tamb importants sn els rius Paraguau, el major riu genuinament bahi, i el de Contas, ams dels rius Jequitinhonha, Itapicuru, Capivari, Rio Grande, entre d'altres. 

Platges.

S l'estat brasiler amb el major litoral.Tenint famoses i boniques platges, com la platja d'Itapu, diverses vegades homenatjada en msiques i poesies.

Histria.

Colonitzaci portuguesa.

Amb l'arribada dels primers portuguesos al Brasil l'any de 1500, comenar a ser poblada el 1534. Tom de Sousa, el primer gobernador-general, va fundar Salvador, que es va fer la primera capital del pas el 1549, essent per molts anys la major ciutat d'Amrica. El 1572 el govern colonial va dividir el pas en dos goberns, un al Salvador, i l'altre a Rio de Janeiro, aquesta situaci es va mantenir fins a 1581, quan la capital de Brasil va passar a ser novament noms Salvador. La capital va ser transferida per a Rio de Janeiro definitivament en 1763, pel Marqus de Pombal.

Invasions holandeses.

Anglesos i holandesos van atacar Bahia el segle XVII. Salvador va arribar a quedar sota domini holands entre 1624 i 1625, per va ser represa pels portuguesos. Els holandesos van arribar a la capital de bahia amb incomptables embarcacions i ms de 3600 soldats. Salvador, que no va rebre refor, tenia noms 80 militars, que fugiren amb la majoria de la poblaci en la iminncia de l'atac.Els holandesos van arribar a la plaa deserta, excepte pel governador, que agaf l'espasa prometent defensar la ciutat fins a la mort. Va ser detingut. En el Recncavo, organitzat en les petites vilas, van preparar la reacci, amb ajuda i l'obstinaci de l'Arquebisbe de Bahia.Una nova invasi va ocrrer el 1638, perode en qu Nassau dominava bona part del Nordest, per va ser fortament repelida.

Conjura bahiana.

El 1798 va ser escenari de la Conjura Bahiana, que proposava la formaci de la Repblica de Bahia - moviment poc difs, per amb repressi superior a aquella de la Inconfidncia Minera, els seus lders eren negres instruts (els alfaiates Joo de Du, Manuel Faustino de Sants Lira i els soldats Lucas Dantas i Lus Gonzaga de les Virgens) associats a una elit liberal (Cipriano Barata, Moniz Barreto i Aguilar Pantoja), per noms els populars van ser executats, ms precisament en l'Ample de la Pietat a 8 de novembre de 1799.

Independncia.

Tot i amb la declaraci d'independncia de Brasil, en 7 de setembre de 1822, la Bahia va continuar ocupada per les tropes portugueses, fins a a la rendici d'aquests, ocorreguda el dia 2 de juliol de 1823. Per aix aquesta data s commemorada pels bahians com el Dia de la Independncia de Bahia.

Altres revoltes.

Altres revoltes amb la independncia de Brasil, els bahians van exigir major autonomia i importncia. Com la resposta va ser negativa, van organitzar aixecaments armats que van ser sufocats pel govern central. Va ser el cas de la Federaci del Guanais, aixecada el 1832. El 1834, Bahia va ser escenari de la Revolta dels Mals (com eren coneguts els esclaus africans islamitzats), tinguda com la major revolta esclava de la histria de Brasil. Amb la Repblica van ocrrer altres incidents poltics importants, com la Guerra de Canudos i el bombardeig de Salvador, el 1912. La Bahia va contribuir activament per a la histria brasilera, i molts exponents bahians constitueixen noms destacats en la poltica, cultura i cincia del pas.

Demografia.

Poblaci.

Segons el IBGE, la poblaci de l'estat de Bahia l'any 2000 era de 13 milions de persones essent el 4rt estat ms poblat del Brasil, amb una densitat de 24,46 hab/km2.

tnies.

Poblacions indgenes.

Hi ha tamb les tribus indgenes, tals com els Pataxs, que viuen en la costa de l'atlntic-sud i a l'interior de l'estat, i Tux, que viuen en els marges del riu So Francisco al nord de Bahia.

Cultura.

Carnaval.

article principal, Carnaval de Bahia;

El "Carnaval de Bahia" tamb conegut com "Carnaval de Salvador" s una de les majors festes del mn a les quals es pot assistir. 

 Economia .

L'economia de l'estat es basa en l'agricultura (canya de sucre, tapioca, mongeta, dacsa, cacau i coco); en l'indstria (qumica, petroqumica, autombil i seves peces); i en la mineria. Hi ha un important parc industrial en la Regi Metropolitana de Salvador (coneguda com Recncavo Baiano per estar al costat de la Badia de Todos os Santos), amb destaqui per al Pol Petroqumic de Camaari i per a una fbrica d'autombils de la Ford en la mateixa ciutat.El turisme tamb s una indstria prspera a Bahia

s el sis estat ms ric del Brasil.



Turisme.

L'Estat de Bahia s molt turtic, comenant per la seva capital Salvador on en destaca el pelourinho i la quantitat d'esglsies 365, amb l'esglsia do bom fim, i tamb la Cidade Alta i la Cidade Baixa

Tota la costa de Bahia est plena d'indrets especials, on es pot destacar Morro de So Paulo i l'Illa de Itaparica entre d altres. Hi ha un gran nombre de platges entre Ilhus i Porto Seguro.

Els majors hotels-resorts sn a la zona de la Costa do Saupe.

La Chapada Diamantina destaca com ecoturisme. Amb municipis com, Lenis, Andara, Mucug e Palmeiras.

Enllaos externs.
Pgina Oficial de l'estat ;

Informacions estadstiques;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59854" title="Cear" nonfiltered="3378" processed="3371" dbindex="23743">

Cear s un estat brasiler de la Regi Nord-est. T com lmits: l'Oce Atlntic al Nord i al Nord-est, Rio Grande do Norte i Paraba a l'Est, Pernambuco al Sud i Piau a l'Oest.

Posseeix una superfcie total de 146.348,30 km, o 9,37% de l'rea del Nord-est i 1,7% de la superfcie del Brasil. La capital s Fortaleza.

Histria.

Tradicionalment, Cear  es va formar per la barreja de colonizadors europeus, indgenes catequitzats i aculturats desprs de gran resistncia a la colonitzaci i negres i mulats que vivien com treballadors lliures o com esclaus. 

Era una societat rural basada sobretot en la ramaderia, aix com a l'agricultura, especialment en les valls i serras. L'elit latifundiria, a travs del seu poder econmic i de complexes relacions de parentesc i adopci, possea control de gaireb tots els aspectes de la vida social. Els "coronels" mantenien en les seves propietats molts treballadors que els prestaven serveis o lliuraven part de la seva producci en paga de la possessi d'un lot de terra, en rgim prcticament semi-feudal, a ms de treballadors asalariados. 

El desenvolupament independent de Cear comenaria noms desprs de la seva separaci de Pernambuco el 1799, i la seva histria va ser sempre marcada per lluites poltiques i moviments armats. Aquesta inestabilitat es va perllongar durant l'Imperi i la Primera Repblica, normalitzant-si desprs de la reconstitucionalizaci del Pas, el 1945.

Geografia.
L'estat est envoltat per serres ("serra" en portugus) i chapadas, aquestes ltimes sn relleus plans d'arenisca: el seu lmit Oest s la Serra de Ibiapaba, a l'Est la Chapada do Apodi, al Sud la Chapada do Araripe i al Nord el oce Atlntic. Aquesta s la ra per la qual es coneix la regi central de l'estat pel nom de Depressi Sertaneja. Les serres i inselbergs (muntis illes), que s'eleven de la Depressi Sertaneja sn formacions de muntanya d'origen sedimentari i roques cristallines, respectivament.

Vegetaci.
A Cear predomina la caatinga, un bioma semirid exclusivament brasiler, caracteritzat per tenir el seu perode de pluges restringit en 3 a 4 mesos de l'any i una considerable biodiversitat. Donades les caracterstiques del bioma, existeix flora i fauna adaptada a les seves condicions ambientals.

Al peu de les muntanyes hi ha ms humitat i la vegetaci s ms densa. Poden existir all, per exemple, boscos de palmeres de carnauba.

Clima i temperatures.
El clima predominant de Cear s semirid. Almenys durant 9 mesos de l'any no es registren pluges, i la temperatura mitjana s de 29C a la region de Crates. Algunes vegades les sequeras poden durar ms d'un any. En els mesos de pluja, que ocorren normalment de febrer a maig, les temperatures disminueixen una mica, ronden una mitjana de 25C. Les regions ms elevades i el litoral gaudeixen d'un clima ms am, amb una temperatura i humitat ms favorable a la vegetaci.

Enllaos.
 Pgina Oficial;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59855" title="Frana metropolitana" nonfiltered="3379" processed="3372" dbindex="23744">

La Frana metropolitana (la France mtropolitaine o simplement la Mtropole en francs) es refereix al territori de la Repblica francesa a Europa, incloent-hi la illa de Crsega. S'utilitza en contraposici als territoris d'ultramar (la France d'outre-mer, o colloquialment, les DOM-TOM en francs). Es tracta d'un terme provinent de l'etapa collonial francesa, del segle XVI al XX, durant la qual es feia referncia a la Frana continental sota el nom de mtropole o "metrpoli".

La Frana metropolitana, excloent-ne la illa de Crsega, tamb pot conixer-se com a Frana continental (la France continentale), o simplement el Continent (le continent). Per la forma aproximada que li dna les seues fronteres continentals, tamb ha rebut el nom de l'Hexgon (l'Hexagone). Amb una extensi de 551.695 km, forma el 81,8% del territori total, mentre que la seva poblaci d'uns 61.538.322 habitants (cens de l'1 de gener de 2007) s el 96% de la totalitat de la Repblica. Als territoris d'ultramar els habitants de la Frana en territori europeu sn colloquialment anomenats mtros (de "mtropolitains").

Enllaos externs.
Francemetropoltaine.fr - Llistes de les 38.000 ciutats i pobles de la Frana Metropolitana;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59856" title="Elisabet de Mallorca" nonfiltered="3380" processed="3373" dbindex="23745">


Elisabet de Mallorca ( 1337 - 1403 ), infanta de Mallorca i reina titular de Mallorca, comtessa nominal de Rossell i la Cerdanya   (1375-1403).

Filla del rei Jaume III de Mallorca i la seva primera esposa, Constana d'Arag, fou presa desprs de la Batalla de Llucmajor, en qu mor el seu pare, juntament amb la seva madrastra la reina Violant i el seu germ Jaume, futur rei Jaume IV. 

A la mort del seu germ, el rei Jaume IV de Mallorca, fou designada hereva del regne de Mallorca, per no arrib mai a prendre'n possessi per la seva ocupaci pel seu cos Pere el Cerimonis.

El 4 de setembre de 1358 es cas a Montpeller amb Joan II de Montferrat, marqus de Montferrat. D'aquest casament tingu:
 Ot II de Montferrat (1358-1378);
 Joan III de Montferrat (1360-1381);
 Teodor II de Montferrat (1364-1418);
 Guillem de Montferrat (1365-1400);
 Margarida de Montferrat (v1365-1420), casada el 1375 amb Pere II d'Urgell;

El 1375 es cas novament i secreta amb Conrad de Reichach, de qui tingu un fill, Miquel.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59858" title="Llus Felip I de Frana" nonfiltered="3381" processed="3374" dbindex="23746">

Llus Felip I de Frana (Pars 1773 - Claremont, Anglaterra 1850). Rei dels francesos (1830-1848). Fou el darrer rei a regnar a Frana.

 Primers anys .

Fill primognit de Llus Felip duc de Chartres i de la princesa Adelaida de Borb-Penthivre. Pertanyia, per tant, a la Casa d'Orleans, branca menor de la Casa de Borb francesa que ostentava el ttol de ducs d'Orleans i que tenia el seu origen en el prncep Felip d'Orleans fill de Llus XIII de Frana i de la infanta Anna d'ustria.
La Branca major dels Borb, descendents de Llus XIV, germ de Felip d'Orleans, acostumava a desconfiar de les intencions dels Orleans, els quals tindrien dret al Tron si els Borb s'estingien. Exiliats sovint de la cort reial, els Orleans passaren gran part de la seva histria dedicats a estudis de literatura i cincies, per la qual cosa foren molt influts per les idees de la Illustraci. 

En la seva infantesa, a partir de 1782 Llus Felip va tenir com a institutriu Madame de Genlis, la qual va inculcar-li la inclinaci per les idees liberals; potser fou aleshores que el nen va formar-se la seva interpretaci del catolicisme, lleugerament influda pel pensament volteri.

 Duc de Chartres .

El 1785, a la mort del seu avi, el seu pare pass a ostentar el ttol de duc d'Orleans, i llavors, Llus Felip esdevingu duc de Chartres, el ttol que fins aleshores havia dut el seu pare.

Poc abans de l'esclat de la Revoluci, el 1788 el jove Llus Felip va mostrar les seves simpaties liberals quan va ajudar a tirar a terra la porta d'una cella de la pres del Mont Saint-Michel, durant una visita que hi fu amb Madame de Genlis. Des d'octubre de 1788 fins a octubre de 1789, el Palais-Royal, la residncia a Pars dels Orleans, fou un lloc de trobada per als revolucionaris. Durant els primers anys de la Revoluci, Llus Felip va donar un suport total a la reforma completa de la societat francesa. En el seu diari, Llus Felip hi explic que, comptant amb l'aprovaci del seu pare, va decidir afiliar-se al Club dels Jacobins.

Des de 1785, Llus Felip possea el crrec hereditari de coronel del 14 regiment de dragons. El 1791, quan la Guerra s'anava fent ms propera, tots els coronels foren cridats a incorporar-se als seus regiments; Llus Felip va demostrar ser un oficial modlic i un soldat valent; aix, tres dies desprs de la Fugida a Varennes, va encendre's una forta discusi entre dos capellans i un dels nous vicaris "constitucionals"; aleshores, una multitud va encerclar la casa on eren els capellans demanant sang; el jove coronel va llenar-se sobre la multitud i alliber els dos capellans que desprs fugiren; aquell mateix dia, a la vora d'un riu una altra multitud va amenaar d'agredir els dos capellans; Llus Felip va salvar-los la vida posant-se davant d'un pags armat amb una carabina; l'endem, Llus Felip va tirar-se a un riu per salvar un enginyer que s'hi estava ofegant; per aquesta acci, les autoritats locals el condecoraren amb una "corona cvica".

Desprs de la Declaraci de Pillnitz, a finals de 1791, el seu regiment fou destinat al nord, a Flandes; Llus Felip va servir-hi a les ordres d'un vell company del seu pare com ho era el duc de Biron, i amb d'altres oficials que desprs es distingiren en les guerres de Napole, entre els quals hi havia el coronel Berthier i el tinent coronel Alexandre de Beauharnais (marit de la futura Emperadriu Josefina). Llus Felip va participar a les batalles de Boussu, Quaragnon i Quivrain a prop de Jemappes. Biron va escriure al Ministre de la Guerra de Grave lloant-li el jove coronel que, aleshores, fou accedit a brigadier, per la qual cosa pass a dirigir una brigada de cavalleria a l'exrcit de Lckner, l'Exrcit del Nord, on serv amb quatre futurs mariscals de Frana: Macdonald, Mortier (que desprs seria mort arran d'un intent d'assassinar Llus Felip), Davout, i Oudinot. Dumouriez fou nomenat per dirigir l'Exrcit del Nord l'agost de 1792; Llus Felip va dirigir una divisi a les seves ordres a la Batalla de Valmy, en la qual va rebre l'ordre d'emplacar una bateria d'artilleria al cim del tur de Valmy.

El resultat de la batalla de Valmy (20 de setembre de 1792) fou incert fins que els austracs i els prussians, mancats de municions, foren obligats a retrocedir fins ms enll del Rin. Llus Felip, elogiat en una carta escrita per Dumouriez desprs de la batalla, fou cridat a Pars per realitzar un informe sobre Valmy per al govern; aleshores, va tenir una entrevista amb Danton, ministre de justcia; anys desprs, explic aquesta entrevista als seus fills. A Pars, fou ascendit a tinent general. Per l'octubre, va tornar a l'Exrcit del Nord, on Dumouriez havia comenat la marxa cap als Pasos Baixos austracs. En la campanya, Dumouriez va decidir atacar una fora austraca situada en una posici forta a les muntanyes de Cuesmes i de Jemappes a l'oest de Mons. La divisi dirigida per Llus Felip va patir moltes baixes perqu va atacar a travs d'un bosc i es retir en desordre. Llavors, Llus Felip va agrupar unes quantes unitats, anomenant-les "el batall de Mons" i va atacar juntament amb d'altres unitats franceses, imposant-se a les forces austraques. 

Els esdeveniments de Pars minaren la brillant carrera militar de Llus Felip. La incompetncia de Jean-Nicolas Pache, el nou ministre girond, va deixar l'Exrcit del Nord sense provements; per aix, van comenar a produir-se desercions massives. Per altra banda, Llus Felip es trobava descontent amb les poltiques radicals de la Repblica; per aix va comenar a pensar de fugir de Frana tot i que a la Convenci havia votat a favor de l'execuci de Llus XVI. El 22 de mar de 1793, en una entrevista, Dumouriez va proposar a Llus Felip unir-se en el seu intent de passar-se als austracs per aix poder marxar sobre Pars i restaurar la Constituci de 1791. Malgrat els seus desitjos de quedar-se a Frana per complir amb els seus deures militars, la progressiva radicalitzaci de la Convenci va decidir-lo a fugir desprs del fracs dels intents de Dumouriez de fer alar l'exrcit contra la Convenci.

La deserci de Llus Felip va dur la runa a la famlia Orleans; malgrat que va parlar a la Convenci condemnant rotundament l'acci del seu fill, Felip Igualtat va ser detingut l'abril de 1793 i executat a la guillotina pocs mesos desprs, el 4 d'octubre.

 Duc d'Orleans .
Desprs de la seva sortida de Frana, Llus Felip, esdevingut duc d'Orleans arran de l'execuci del seu pare, va haver de viure amagat, evitant tant els revolucionaris republicans com els cercles d'emigrats francesos legitimistes, establerts a diferents llocs d'Europa i tamb a l'exrcit austrac.

Primer, va establir-se a Sussa, on va viure-hi usant un nom fals; a Schaffhausen, va trobar-hi Madame de Genlis i la seva germana Adelaida; llavors, tots tres, es traslladaren a Zuric, on les autoritats locals li comunicaren que per protegir la neutralitat de Sussa, Llus Felip havia de sortir de la ciutat. Aleshores, se n'anaren a Zug, on fou descobert per un grup d'emigrats; com que es va fer evident que les dues senyores no podrien viure tranquilles si no se separaven d'ell, Llus Felip les deix i acab fent cap a Basilea; tanmateix, mancat de recursos, ell i el seu criat Baudoin hagueren de viure com vagabunds, no quedant-se mai en un determinat lloc ms de dos dies. Finalment, l'octubre de 1793, Llus Felip va trobar feina com a mestre de geografia, histria, matemtiques i llenges modernes en una escola per a nois a Reichenau; fou aleshores que li arrib la notcia de l'execuci del seu pare a Pars. 

Desprs d'haver deixat Reichenau, va separar la seva germana Adelaida de Madame de Genlis, qui havia renyit amb Llus Felip; Adelaida va anar a viure amb la seva tia via la Princesa de Conti a Fribourg, desprs a Baviera i finalment a Hongria; desprs, se'n va anar amb la seva mare a Espanya.

A partir d'aleshores, Llus Felip va viatjar molt; el 1795, era a Escandinvia, on durant un any, va estar-se a Muonio, un remot poble del Golf de Btnia. Desprs, va passar-se quatre anys als Estats Units, residint a Filadlfia, Nova York i Boston, on va ensenyar francs. Als Estats Units, va conixer-hi personalitats destacades com ara George Clinton, John Jay, Alexander Hamilton i George Washington. La seva visita al Cap Cod el 1797 va coincidir amb la divisi del poble d'Eastham en dos, un dels quals va anomenar-se Orleans, potser en honor seu. Anys desprs, el 1839, en una carta adreada a Guizot hi explic que la seva estada als EUA influ profundament en les creences i idees que aplic durant el seu regnat.

A Boston, Llus Felip va assabentar-se del cop del 18 de Fructidor de l'any V (4 de setembre de 1797) i de l'exili de la seva mare a Espanya; llavors ell i els seus dos germans van decidir tornar-se'n cap a Europa; per aix, es traslladaren a Nova Orleans per embarcar-se cap a l'Havana amb la idea de fer cap a la Pennsula Ibrica; ara b, aleshores, Espanya estava en guerra amb la Gran Bretanya; per aix, el vaixell, de nacionalitat americana, que salp de Nova Orleans fou interceptat en aiges del Golf de Mxic; els britnics els capturaren a tots tres per els envi cap a l'Havana; per com que no pogueren trobar cap vaixell cap a Europa, els tres germans s'hagueren de passar un any a Cuba fins que en foren expulsats per les autoritats espanyoles. Aleshores, navegaren cap a les Bahames i, finalment, arribaren a Nova Esccia on foren rebuts pel duc de Kent, fill de Jordi III i pare de la futura reina Victria; a partir d'aleshores, Llus Felip va travar una profunda amistat amb la famlia reial britnica. Poc desprs, els tres germans se'n tornaren a Nova York i, el gener del 1800, arribaren a Anglaterra, on van residir-hi durant quinze anys.

Desprs de l'abdicaci de Napole i de la restauraci de la Monarquia amb Llus XVIII, Llus Felip, que durant el seu exili havia aconseguit la reconciliaci de la Casa d'Orleans amb els Borb, va tornar a Frana i torn a moure's en els cercles de la cort; tanmateix el record del tractament donat a la Casa d'Orleans durant l'Antic Rgim va causar friccions entre el rei i el duc d'Orleans, que va alinear-se obertament amb l'oposici liberal. Tanmateix, Llus Felip va mantenir una bastant bona relaci amb Carles X, malgrat que, per la seva oposici a les poltiques de Villle i, desprs, de Polignac, fou un factor d'inestabilitzaci poltica.

 Rei dels Francesos .

La reaccionria poltica del rei Carles X va dur a l'esclat de la revoluci de juliol de 1830, en qu, desprs de quatre dies de disturbis, el 2 d'agost de 1830, Carles X abdic, amb la qual cosa, en principi, la corona passava al seu fill el duc d'Angulema qui, aix, havia d'esdevenir Llus XIX de Frana; ara b, com que els revolucionaris no estaven pas disposat a acceptar-lo, va haver d'abdicar ell tamb aquell mateix dia, i, llavors, el nou rei havia de ser el seu nebot -i nt de Carles X- Enric, comte de Chambord, qui arrib a ser proclamat rei de Frana "Enric V"; ara b, com que Enric noms tenia deu anys, s'anomen regent Llus Felip d'Orleans. Al final, per, el 9 d'agost, l'Assemblea va decidir no reconixer Enric V i oferir la corona a Llus Felip.

Un cop a tron, Llus Felip va titular-se rei dels francesos i no pas rei de Frana, instaurant aix la idea de la monarquia popular en qu el ttol del rei es vincula a un poble i no pas a un estat. Per altra banda, Llus Felip va rebutjar la idea del dret div dels reis. A ms, per l'ordenana del 13 d'agost de 1830, el rei va decidir que el seu primognit duria el ttol de duc d'Orleans -i no pas el de Delf- i que la germana i els fills del rei serien prnceps d'Orleans i no pas de Frana. El 1832, la seva filla, la princesa Llusa d'Orleans es cas amb Leopold I rei dels belgues.

El juliol de 1835, Llus Felip va sobreviure un intent d'assassinat dut a terme per  Giuseppe Mario Fieschi al boulevard du Temple de Pars.

En el seu govern, Llus Felip va evitar la pompa i el luxe de Carles X i els seus predecessors; per aix, se'l va conixer com el "rei ciutad" o el "monarca burgs"; ara b, aviat les seves poltiques es van percebre com a autoritries i conservadores; a ms, durant el seu regnat, van empitjorar les condicions de vida de la classe obrera; la caiguda del seu rgim va ser precipitada per la crisi econmica de 1847.

 Abdicaci i exili .

El 24 de febrer de 1848, desprs de l'inici dels aldarulls a Pars, per a la sorpresa general, Llus Felip abdic a favor del seu nt Felip, que noms tenia nou anys, hereu de la corona desprs que el seu pare, el duc Ferran Felip d'Orleans hagus mort accidentalment el 1842, i fug cap a Anglaterra.

En un principi, l'Assemblea Nacional estava disposada a acceptar Felip com a nou rei dels francesos, per, pressionada pels revolucionaris del carrer, hagu d'acabar proclamant la Repblica

Llus Felip va viure a Anglaterra amb la seva famlia fins a la seva mort, esdevinguda a Claremont (Surrey) el 26 d'agost de 1850. Posteriorment, fou enterrat  amb la seva esposa Amlia, morta el 1866, a la Capella Reial de Dreux, la necrpoli que havia fet construir el 1816.

 Famlia i Descendents .

Llus Felip es cas el 1809 amb la princesa Maria Amlia de Borb-Dues Siclies filla del rei Ferran I de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria. Era per tant nta del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amlia de Saxnia i de l'emperador Francesc I, emperador romanogermnic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'ustria. La parella tingu deu fills:

SAR el prncep Ferran Felip d'Orleans nat el 1810 i mort el 1842. Es cas amb la Helena de Mecklenburg-Schwerin.

SAR la princesa Llusa d'Orleans nascuda el 1812 i morta el 1850 es cas amb el rei Leopold I de Blgica;

SAR la princesa Maria d'Orleans nascuda el 1813 i morta el 1839. Es cas amb el prncep Alexandre de Wrttemberg.

SAR el prncep Llus d'Orleans nat el 1814 i mort el 1896 es cas amb la princesa Victria de Saxnia-Coburg Gotha.

SAR la princesa Francesca d'Orleans nascuda el 1816 i morta el 1818.

SAR la princesa Clementina d'Orleans nascuda el 1817 i morta el 1907. Es cas amb el prncep August de Saxnia-Coburg Gotha.

SAR el prncep Francesc d'Orleans nat el 1818 i mort el 1900 es cas amb la princesa imperial Francesca Carolina del Brasil.

SAR el prncep Carles Ferran d'Orleans, convertit en duc de Penthieve nat el 1820 i mort el 1828.

SAR el prncep Enric d'Orleans nat el 1822 i mort el 1897 es cas amb la princesa Maria Carolina de Borb-Dues Siclies.

SAR el prncep Antoni d'Orleans nat el 1824 i mort el 1890. Es cas amb la infanta Llusa Ferranda d'Espanya.

 Orleanistes i legitimistes .

Desprs de la revoluci de 1830, a Frana es form la facci dels legitimistes, els quals rebujtaven Llus Felip i es declaraven partidaris dels Borbons directes, s a dir, Carles X, mort a l exili el 1836, i els seus descendents: Llus Antoni, duc d Angulema, "Llus XIX" (1836-1844) i Enric, comte de Chambord, "Enric V" (1844-1883). Per aix, a partir de 1848 els monrquics francesos es dividien en dos grups: orleanistes -partidaris dels hereus de Llus Felip- i legitimistes -seguidors dels descendents de Carles X-.

Amb la mort sense descendncia del comte de Chambord (1883), va estingir-se la branca principal dels Borb francesos; llavors, molts dels antics legitimistes passaren a reconixer com a rei el comte de Pars, nt de Llus Felip. Ara b, un sector minoritari de l'antic legitimisme consider que l'herncia dels drets dinstics del comte de Chambord havia de passar als descendents del duc Felip d'Anjou, nt de Llus XIV, malgrat que, per esdevenir rei d'Espanya, havia hagut de renunciar als seus drets al tron de Frana.

 


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59860" title="Estat de Gois" nonfiltered="3382" processed="3375" dbindex="23747">

Gois s un estat del Brasil situat a l'est de la regi Centre-Oest del Brasil. Limita al Nord amb Tocantins, a l'Est amb Bahia, a l'Est i Sud-est amb Minas Gerais al sudoest amb Mato Grosso do Sul i a l'oest amb Mato Grosso. A l'Est de l'estat hi ha enclavat el Districte Federal. T una superfcie de 341.289,5 km2. La capital s Goinia. Altres ciutats importants sn:Trindade, Anpolis, Rio Verde, Catalo i Luzinia. 

 Geografia .
Gois integra l'Altipl Central de Brasil, sent constitut per terres planes l'altura de les quals varia entre 200 i 800 metres. Paranaba, Apor, Araguaia, So Marcs, Corumb, Claro, Paran i Maranho sn els rius principals.

 Municipis .
Caldas Novas
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59861" title="Estat de Maranho" nonfiltered="3383" processed="3376" dbindex="23748">

Maranho s un estat localitzat a l'Oest de la Regi Nord-est del Brasil. T com a limits: l'Oce Atlntic al Nord, l'estat de Piau a l'Est, l'estat de Tocantins al Sud i Sud-est i l'Estat de Par a l'Oest. Ocupa una superfcie de 333.365,60 km. La capital s So Lus. Les ciutats ms importants sn: So Lus, Imperatriz, Timon i Caxias.

 Enllaos .
Pgina Oficial (Portugus);
Pgina turstica;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59870" title="Mato Grosso" nonfiltered="3384" processed="3377" dbindex="23749">

Mato Grosso s un estat brasiler localitzat a l'oest de la Regi Centre-oest. T com a lmits: Amazonas, Par (N); Tocantins, Gois (E); Mato Grosso do Sul (S); Rondnia i Bolvia (O). Ocupa una superfcie de 906.806,9km. La capital s Cuiab.

Enlla.
Universidade Federal de Mato Grosso;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59871" title="Mato Grosso do Sul" nonfiltered="3385" processed="3378" dbindex="23750">

Mato Grosso do Sul s un estat de Brasil. Limita amb Mato Grosso al Nord; Gois al Nord-est; Minas Gerais i So Paulo a l'Est; Paran al Sud-est; i Paraguai al Sud i al Sud-oest, i Bolvia a l'Oest.

Seva superfcie total de 358 158 km s una mica ms gran que Alemanya. La capital s Campo Grande. Les ciutats ms poblades sn Campo Grande, Dourados, Corumb i Trs Lagoas.

Geografia.
La regi del Pantanal cobreix l'extrem Oest de l'Estat; les planes, el Nord-oest; i els altiplans i les muntanyes de la Serra de Bodoquena l'Est. Els rius Paraguai, Paran, Paranaba, Miranda, Aquidauana, Taquiri, Negro, Apa i Correntes sn els principals de l'estat.

Economia.
L'economia es basa en l'agricultura (soia, dacsa, cot, arrs, canya de sucre); en la ramaderia i criana; en la mineria (ferro, mangans, pedra calcria); i la indstria alimentosa, de ciment i minera. La capital, Campo Grande, s responsable per ms de 25% del PIB de l'estat.

 Turisme .
 L'estat t gran potencial principalment per a l'ecoturisme, destacant els paisatges naturals del Pantanal i de la ciutat de Bonito, amb els seus rius, coves i boscos. Campo Grande compta amb un modern aeroport internacional.

Enllaos.
Pgina Oficial (Portugus);

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59872" title="Minas Gerais" nonfiltered="3386" processed="3379" dbindex="23751">

Minas Gerais s un estat del sud-est del Brasil, el quart en extensi, amb una superfcie semblant a la de Frana: 588 384 km. Limita al Nord i al Nord-est amb Bahia, a l'Est amb l'estat de Esprito Santo, al Sud-est amb Rio de Janeiro, al Sud i Sud-oest amb Sao Paulo, a l'Oest amb Mato Grosso do Sul i al Nord-oest amb Gois.

 Histria .
L'ocupaci de la regi es va iniciar el segle XVI, per bandeirantes paulistas que buscaven or i pedres precioses. El 1693, els primers descobriments importants d'or a les muntanyes de Sabarabuu, als rius del Carmo i Tripu van provocar una gran migraci vers la regi. El 1696 va ser fundat el poble de La Nostra Senyora del Ribeiro del Carmo, el qual, el 1711, va esdevenir la primera freguesia de Minas Gerais, nucli original de l'actual municipi de Mariana.

El descobriment de les mines i l'explotaci de l'or van desencadenar alguns conflictes, sent els ms importants la Guerra dels Emboabas (1707-1710) i la Revolta de Felipe dos Santos.

A la primera meitat del segle XVIII, Minas Gerais ja era el centre econmic de la colnia, amb un rpid creixement de la seva poblaci. El 1709 va ser creada la Capitania (divisi administrativa colonial) de So Paulo e Minas de Ouro, separada de la Capitania de Rio de Janeiro. El 1720, la Capitania de Minas Gerais va ser separada de la Capitana de So Paulo, tenint com a capital Vila Rica (actual ciutat de Ouro Preto). No obstant aix, la producci d'or va comenar a caure al voltant del 1750, el que va portar Portugal a buscar altres mitjans per a augmentar la recaptaci d'impostos, provocant una revolta popular coneguda com Inconfidncia Mineira el 1789.

Desprs de la independncia de Brasil el 1822, Minas Gerais fou una provncia de l'Imperi del Brasil. Amb la proclamaci de la repblica en 1889, fou un Estat de la federaci.

 Geografia .

Minas Gerais est situat entre els parallels de 1413'58" i 2254'00" de latitud sud, i entre els meridians de 3951'32" i 5102'35" a l'oest de Greenwich. s el segon estat brasiler en poblaci total, amb 21 milions d'habitants que es distribueixen en 863 municipis. La seva capital i ciutat ms poblada s Belo Horizonte, amb 2,4 milions d'habitants (ms de 5 milions a la regi metropolitana, anomenada Gran Belo Horizonte o Gran BH). Altres ciutats importants sn: Contagem (situada a la Gran BH), Uberlndia, Juiz de Fora i Itabira (2004).

 Relleu .

Les ms grans altituds es troben a les serres de Mantiqueira, de Espinhao, de Canastra i en el Parc Nacional del Capara, on hi ha terrenys localitzats per sobre dels 1700 metres. El punt ms alt de l'estat s el Bec da Bandeira, amb 2.891,9 metres d'altitud, situat en la divisa amb l'estat de l'Esprito Santo.

Economia. 

L'estat s un important productor de caf, soia, llet, carn i altres productes agropecuaris, i tamb de minerals: ferro, alumini, calcari entre altres. Actualment tamb la seva indstria s molt important: transformaci mineral, siderrgia (producci de acer), electrnica, autombils (Fiat, Iveco i Mercedes Benz posseeixen fbriques a l'estat), a ms de txtils, aliments i begudas.


Una altra activitat important s el turisme. A l'estat hi ha:
Ciutats histriques del perode colonial portugus, com Ouro Preto, Mariana, Sabar, Congonhas, Tiradentes i Diamantina, amb les seves esglsies, terrenys pblics i cases ben conservades;
Balnearis d'aiges minerals, com Arax, Poos de Caldas, Lambari, Caxambu i altres;
Paisatges naturals preservats en Parcs Nacionals i reserves: Parc Nacional del Capara, Parc Nacional de la Serra del Cip, i uns altres.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59876" title="Gautxo" nonfiltered="3387" processed="3380" dbindex="23752">
 
El gaucho s l'habitant de les zones rurals d'Argentina, Uruguai, Paraguai i el sud del Brasil dedicats, principalment, a la ramaderia. s l'equivalent al cowboy nord-americ, el charro mxic, el huaso xil i el llanero veneol. La dona guacha rep el nom tradicional de china. 

Etimologia.
El terme catal s la transliteraci del castell gaucho i del portugus gacho. Hi ha diverses teories sobre l'origen del terme. Es creu que es deriva del quetxua huascho que significa orfe o vagabund, o de l'rab chauch, un tipus de fuet utilitzat en els animals. 

El primer registre escrit que cont el terme data del 1816. El terme china probablement prov del quechua txina, i pot significar "dona" o fins i tot "servent" o, tradicionalment a Sud-amrica, "dona amb ulls ametllats o d'aparena amerindia".

Orgens i distribuci.
Els gauchos eren, usualment, nmades, i vivien arreu del territori argent, part del sud de Bolvia, Paraguai, Uruguai i el territori actual de l'estat brasiler de Riu Gran don Sul. 

La majoria dels gauchos eren criolls, sud-americans d'ascendncia espanyola, o mestissos, d'ascendncia espanyola i indgena, encara que amb la immigraci subseqent el terme s'utilitzaria per referir-se als ramaders b siguin d'ascendncia europea, mestissa, o fins i tot mulata o africana, depenent de la regi. 

El gaucho t un paper simblic molt important en el nacionalisme de la regi, especialment a l'Argentina. El poema pic Martn Fierro de Jos Hernndez utilitza al gaucho com smbol de la tradici nacional argentina, en contraposici a les tendncies europeitzants i fins i tot a la corrupci. 

Dieta.
La dieta dels gauchos consisteix tradicionalment, en carn de bestiar, i yerba mate, una infusi d'herbes plena de nutrients. La cuina tradicional argentina es basa en les senzilles receptes dels gauchos. 

Vestuari.
Quant a la vestimenta, els gauchos difereixen dels cowboy nord-americans i els charros mexicans, ja que el gautxo utilitza un poncho, equivalent al jorongo mexic) per a protegir-se de les inclemncies del temps, un facn o punyal, ganivet llarg, un rebenque (fuet), i uns pantalons bombats denominats bombachas, barret o chambergo, botes, espolons i un tirador cridat rastra a manera de cintur. 

Tamb utilitzen boleadoras, tres pedres cobertes amb cuir, enllaades amb tires de cuir, a ms del lla de cuir. 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59878" title="Baden-Baden" nonfiltered="3388" processed="3381" dbindex="23753">

La ciutat de Baden-Baden est situada a l'oest del Land de Baden-Wrttemberg, Alemanya.

La ciutat s famosa pels seus balnearis i les aiges termals. Potser per aix s'ha convertit en un important dest de vacances i de descans, sobretot per a gent adinerada. Els seus balnearis atrauen els jubilats, i el seu casino, la gent adinerada. Els seus habitants sn majoritriament de classe alta.

Fins el 1931, la ciutat s'anomenava nicament Baden, per per diferenciar-ho de la regi de Baden, van duplicar-li el nom. 

La ciutat t 54.301 habitants (desembre 2004).

 Geografia .
Baden-Baden est als lmits occidentals del nord de la Selva Negra, en la vall del riu Oos, un petit riu . Est dins la regi de Karlsruhe i prop de la frontera amb Frana.

La comarca de Rastatt envolta tot el territori de la comarca de Baden-Baden. Les ciutats que delimiten amb Baden-Baden sn (anomenades comenant pel nord, i en direcci les agulles del rellotge): Rastatt, Kuppenheim, Gaggenau, Gernsbach, Weisenbach, Forbach (Baden), Bhl (Baden), Bhlertal, Sinzheim, Hgelsheim und Iffezheim.

 Histria .

Els orgens de la ciutat es remunten a l'poca de l'imperi rom. En concret s'atribueix la fundaci de la ciutat a l'emperador Adri. La ciutat fou batejada amb el nom d'Aurelia Aquensis, en honor a Aurelius Severus. Les seves aiges termals feren que l'emperador Caracalla freqents les seves termes. Els antics banys romans foren descoberts l'any 1847, han estat restaurats i actualment poden usar-se.

La ciutat fou batejada com a Baden (sense repetici) a l'edat mitjana. Des del segle XIV fins a finals del segle XVII la ciutat fou la residncia dels marcgravis de Baden. Aquests moraren al principi en el Castell Vell, les runes del qual encara es poden troba al cim d'un tur de la ciutat. El 1479, per, es mogueren al Nou Castell, situat en un altre tur ms proper a la ciutat.

Durant la Guerra dels Trenta Anys, la ciutat va sofrir fora de les mans de diferents contrincants, especialment els francesos, que la van saquejar l'any 1643 i la van deixar a cendres el 1698. El marcgravi Llus Guillem es va mudar a Rastt el 1706.

El 1931 vingu el canvi de nom, afegint un segon Baden.

La ciutat va sortir illesa de les dues guerres mundials, i desprs de la guerra es convert en el quartel general de les tropes franceses.

 Ciutats agermanades amb Baden-Baden .

Menton, Frana, des de 1961;
Moncalieri, Itlia, des de 1990;
Freital, Alemanya, des de 1990;
Karlovy Vary, Txquia, des de 1998;
Jalta, Ucrana, des de 2000;

 Punts d'inters .
 Kurhaus, el casino, conegut arreu del mn, amb la galeria de tendes de luxe al costat de la seva entrada.
 Castell vell, "Hohenbaden", construit el 1102, en ruines des del segle XV;
 Castell Nou, antiga residncia dels marcgravis de Baden;
 El fams teatre de Baden-Baden;
 Les ruines dels Banys Romans, d'una antiguitat de 2000 anys;
 "El Paradis" (Paradies), uns jardins italians d'estil renaixentista.
 El Mont Merkur with amb un funicular i una torre d'observaci.

 Enllaos externs .

Web de la ciutat ;
Web del Casino;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59880" title="Negu Gorriak" nonfiltered="3389" processed="3382" dbindex="23754">


Negu Gorriak va ser un grup de msica rock i fusi creat l'any 1990 al Pas Basc pels germans Fermin i Iigo Muguruza, i per Kaki Arkarazo. 

El grup practic una msica fusi de molts ritmes: hardcore, rock, hip hop, ska, reggae, msica tradicional basca, etc. Les lletres de les seves canons van ser escrites sempre en basc, reflectint en moltes d'elles la seva proximitat a l'esquerra abertzale. La banda es va dissoldre a la tardor de 1996.

Naixement del grup.

Negu Gorriak va ser creat pels germans Fermin (a la veu) i Iigo Muguruza (a la guitarra), ambds exmembres del grup Kortatu; i pel tamb guitarrista i exmembre de M-ak, Kaki Arkarazo, que tamb havia collaborat amb Kortatu.

El naixement del grup va ser anunciat per Fermin Muguruza en un article publicat al setmanari Argia, el 25 de febrer de 1990, on es donava a conixer tamb el nom de la formaci:

...Per el veritable nom del grup tamb me'l reservava per a aquesta columna, i com que hem fet una versi de la can Gaberako Aterbea de Mikel Laboa, li hem posat al grup el nom de Negu Gorriak. Suposant que et far illusi, m'acomiado. Per alerta!, que s'acosta el cru hivern".

Efectivament, el nom del grup, Negu Gorriak (que en catal es pot traduir indistintament com a Hiverns Crus o Hiverns Rojos), s'inspirava en un vers del tema "Gaberako Aterbea", una pea musical que el cantautor basc Mikel Laboa havia composat feia temps inspirant-se en el poema "Die Natchlager", de l'alemany Bertolt Brecht, i que va ser una de les primeres canons que el grup va versionar. Aix, en la primera estrofa de la can es diu:


Si una de les particularitats dels germans Muguruza en l'anterior etapa amb Kortatu havia estat l eclecticisme musical, amb Negu Gorriak (des d'ara NG) van renovar a l ala aquesta opci. Aix, el grup es caracteritz de bon comenament per la mescla d estils tan variats com el hardcore, el punk el rock, el reggae o el rap (msica hip-hop) el qual assimilen al bertsolarisme (improvisaci de poemes en llengua basca que sn recitats amb una petita cantarella que pot evocar la forma de cantar el rap). 

En aquest eclecticisme tamb hi contribuiren decisivament grups com Public Enemy, De La Soul, Mano Negra, Red Hot Chili Peppers..., o personatges com el subcomandante Marcos, Malcolm X o els Black Panthers.

Inicis.

El juny de 1990 sortia al mercat Negu Gorriak, ttol del primer disc del grup editat per la discogrfica Oihuka.

El 29 de desembre d'aquell mateix any la formaci s'ampliava a quatre membres amb la incorporaci del baixista Mikel Cazalis, just el dia en qu el grup feia la seva primera aparici en concert en el decurs d'un acte de solidaritat amb els presos de l'organitzaci ETA que, com cada any, se celebrava a la pres d'Herrera de la Mancha (Ciudad Real, Castella-la Manxa). Mesos desprs el grup es transformava definitivament en un quintet amb l'arribada del bateria Mikel Abrego. 

Les desavinences amb Oihuka van fer que NG cres el seu propi segell discogrfic, Esan Ozenki (Fes-ho tu mateix), amb el qual el grup editaria la resta de treballs que trauria. El primer disc a dur el nou segell va ser el segon LP de la formaci, Gure Jarrera, que va veure la llum pel mes de juny de 1991 i que va acabar sent considerat per la revista Rockdelux el millor disc d'aquell any; guard que dos anys ms tard guanyaria tamb Borreroak baditu milaka aurpegi, el tercer LP de la banda aparegut l'abril de 1993.

Abans (setembre de 1991) NG havia fet, sota el ttol Gora Herria /Power to the People Tour 91, la seva primera gira internacional de la qual en va sortir el maxi-single Gora Herria, que compt amb la collaboraci del msic Manu Chao. 

El 1994, i fruit d'una segona gira celebrada l'any anterior, sortia el quart disc del grup -primer en directe-: Hipokrisiari Stop! Bilbo 93-X-30. I seguiria, l'any 1995, el cinqu llarga durada de la banda: Ideia zabaldu.

Cap a la dissoluci.


Discografia.
Negu Gorriak (1990) Oikuka, LP;
Gure Jarrera (1991) Esan Ozenki, LP;
Gora Herria (1991) Esan Ozenki, Maxi-single;
Borreroak baditu milaka aurpegi (1993) Esan Ozenki, CD;
Hipokrisiari stop! (1994) Esan Ozenki, CD en directe;
Ideia zabaldu (1995) Esan Ozenki, CD;
Ustelkeria (1996) Esan Ozenki, CD recopilatori;
Salam, agur (1996) Esan Ozenki, CD;
Negu Gorriak: 1990-2001 (2005) Metak, DVD + CD en directe;


Enllaos.
Discogrfica Esan Ozenki    ;
Pgina web de Fermin Muguruza   ;
Pgina web no oficial del grup  ;






 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59881" title="Miquel Blanco" nonfiltered="3390" processed="3383" dbindex="23755">


Miquel Blanco s un msic i cantant  valenci, membre habitual del grup Al Tall: ja va collaborar amb ells en el seu primer disc, l'any 75, tocant la guitarra i fent arranjaments; en l'actualitat -i des de 1986-, toca els instruments de corda i fa cors.

En l'any 1970 va formar a Valncia el grup La Pasta de msica experimental amb Coto Alds i Tonipep Rodriguez (productor del 1r disc d'Al Tall). Els tres tamb van formar part de l'organitzaci del jazz-caf-teatre que es va inaugurar el 10 d'octubre d'aqueix mateix any en la Societat Coral El Micalet, on tots els dissabtes de 8 a 1 de la nit es feia una Jam Session conduda pel grup La Pasta, el grup Blues Experimental (amb Lliberte i Javier Benet) i la companyia Bagul Teatre.

El punt culminant d'aquelles sessions va ser quan el pintor-catedrtic valenci Joaqun Michavila va organitzar uns quants "happenings" en els quals diversos pintors sobre llenos que cobrien tot l'escenari, i amb llums per darrere, s'expressaven lliurement pintant mentre el grup La Pasta improvisava sobre el que estava contemplant. Desprs d'uns mesos en El Micalet, el grup va comenar a actuar per les Universitats de Valncia i Castell, per Collegis Majors i en diferents manifestacions culturals com la "1a Setmana de la Can" a Catarroja, on va coincidir amb el cantautor Enric Ortega, que anys desprs va formar part importantsima en el grup Al Tall.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59886" title="Iberia LAE" nonfiltered="3391" processed="3384" dbindex="23756">

Iberia (Iberia Lneas Areas de Espaa, S.A.) s una companyia aria de bandera espanyola. Fundada l'any 1927, s actualment la principal companyia aria d'Espanya, amb seu a Madrid, on tamb hi t la principal base operativa. Tamb disposa d'una important base a l' aeroport de Barcelona, tot i que hi ha plans per a reduir la seva presncia. 

Iberia cotitza a l'IBEX35 des del 3 d'abril de 2001. Els seus principals accionistes sn  Caja Madrid   10%, British Airways i American Airlines   9.68%, BBVA   7%, Logista   6.49%, El Corte Ingls   2.90%.

El nucli de les seves operacions est en els vols interiors (especialment el Pont Aeri), els vols entre Espanya i la resta d'Europa, i els vols transocenics entre Europa i Amrica Llatina. En aquests tres segments ostenta actualment el lideratge en termes de quota de mercat.

Histria.

Iberia LAE fou fundada el 28 de juny de 1927 amb un capital social de 1,1 milions de pessetes. Els principals accionistes eren la companyia alemanya Lufthansa i el financer espanyol Horacio Echeberrieta. Al cap de poc temps obtingu autoritzaci per realitzar rutes regulars entre Madrid i Barcelona. La inauguraci de la ruta fou el 14 de desembre de 1927. Tamb obtingu autoritzaci per transportar el correu aeri entre ambdues ciutats.

La vida d'aquesta aerolnia no fou massa llarga, ja que es fusion amb altres companyies per fundar la  Compaa de Lneas Areas Subvencionadas S.A. (C.L.A.S.S.A.). Malgrat la fusi, el nom va ser mantingut de forma independent.

Durant la Guerra Civil el nom d'Iberia LAE fou reutilitzat al bndol nacional per designar les operacions que prestava LAPE (Lneas Areas Postales Espaolas)l'aerolnia existent fins llavors. Desprs de la guerra, Iberia va assumir la prctica totalitat de les rutes interiors, i tamb algunes rutes internacionals, com la Madrid-Lisboa.

L'any 1944 es va procedir a la nacionalitzaci de la companyia. L'any 1946 fou la primera companyia aria a volar regularment entre Europa i Amrica Llatina, oferint serveis entre Madrid i Buenos Aires i Montevideo. Aquests serveis es prestaven amb un Douglas DC-4. 

Durant els anys cinquanta i seixanta Iberia va anar expandint les seves operacions, principalment cap a Europa i Amrica. Tamb va anar cobrint noves rutes internes, tot i que algunes d'aquestes eren operades per Aviaco, inicialment una companyia independent, per desprs incorporada a Iberia.

L'any 1974 es va posar en funcionament el Pont Aeri Madrid-Barcelona. Aquest concepte, basat en oferir altes freqncies i la no necessitat de fer reserva prvia de vol, es popularitz fins el punt d'esdevenir la ruta aria mundial ms utilitzada. Tamb en aquell any es pos en marxa ServIberia, un (aleshores) sofisticat sistema de reserva telefnica. L'any 1977 Iberia renova la imatge corporativa, que romandr inalterada fins a data d'avui.


Els anys vuitanta foren una poca de relatiu declivi. Un parell d'accidents aeris, freqents problemes laborals amb els pilots, i l'amenaa de la liberalitzaci del trnsit aeri a nivell europeu van dur Iberia a adoptar decisions errnies. La principal d'elles fou l'expansi via adquisici d'empreses llatinoamericanes, com Aerolineas Argentinas, Ladeco o Viasa. Aquestes adquisicions foren errnies i van dur nombrosos problemes financers a principis dels noranta. La crisi al sector derivada de la Guerra del Golf va fer que l'aerolnia vorejs la fallida l'any 1993.



Desprs d'una forta injecci de diner pblic, es va emprendre a partir de 1994 un dur programa de restructuraci. Es va tancar Viasa, es van vendre les participacions a Aerolineas Argentinas i Ladeco i es va incorporar la xarxa d'Aviaco a Iberia. Tamb es va tancar Viva Air, una filial que oferia vols xarter i que havia fet algun intent d'oferir vols regulars de baix cost.

La crisi es va donar per superada l'any 1997. Conscients que la mida de l'empresa els impedia competir globalment, es va iniciar una poltica d'aliances amb British Airways i amb American Airlines. Aquesta poltica es va traduir en la incorporaci d'ambdues companyies a l'accionariat d'Iberia, l's compartit de codis i finalment, l'entrada d'Iberia a l'aliana One World. 

Parallelament el govern va iniciar un procs de privatitzaci d'empreses pbliques, entre les quals figurava Iberia. La privatitzaci es dugu en dues fases. Una primera, l'any 1999, consist en la cerca de socis tecnolgics(British Airways i American Airlines), aix com un grup de socis financers (El Corte Ingls o Caja Madrid, entre d'altres). Finalment, la resta d'accions es posarien a disposici del pblic en general mitjanant una oferta pblica de venda (OPV), que es va realitzar l'abril de 2001.

 Iberia a l'actualitat .

Durant els darrers anys Iberia ha mantingut una poltica consistent basada en potenciar les rutes transoceniques amb Amrica Llatina basats en un model de hub centralitzat a Barajas, i utilitzar els vols europeus i nacionals com a feeders, proporcionant passatgers als vols transocenics. En contrapartida, ha anat reduint la seva presncia en vols interiors, que ha anat transferint a la franqucia Air Nostrum. 

El creixent pes de les aerolnies de baix cost en el segment europeu va obligar a prendre mesures per paliar la manca de rendibilitat d'algunes lnies. Aix, a l'any 2003 es va iniciar una reducci en el servei de catering que va culminar el mar de 2004 quan Iberia anuncia que suprimeix el catering gratut a la classe turista de tots els vols nacionals i europeus. A partir de llavors s'ofereix un servei de begudes i snacks de pagament anomenat "Tu Men". 

Recentment Iberia ha estat focus de notcies per la decisi de transferir part de les rutes nacionals i europees a Clickair, una companyia de vols de baix cost de la qual Iberia mant un 20% de les accions. La ra que addueix Iberia s la impossibilitat de competir en moltes rutes europees davant les agressives ofertes d'algunes low-cost. No obstant aix, la decisi d'eliminar rutes des de Barcelona es va rebre negativament per part d'empresaris i poltics catalans, que argumentaven que la manca de rutes aries tradicionals podia ser un obstacle per al desenvolupament turstic i econmic de Barcelona i la seva rea. 

El 28 de juliol de 2006 Iberia es va veure immersa en el pitjor incident que ha passat a l'Aeroport del Prat. A conseqncia d'una protesta laboral uns tres-cents treballadors dels serveis de handling d'Iberia van bloquejar la sortida i arribada d'avions durant tota la jornada. La protesta, injustificada i illegal, va ser provocada per la incertesa derivada de la prdua de la concessi per part d'Iberia del handling de l'aeroport, tot i que la companyia ja sabia que la perdria, car a l'hora de presentar les ofertes pel concurs de concesions de Handling, la va fer de tal manera que no sorts escollida. Es calcula que prop de 100.000 persones es van veure afectades directament, patint cancellacions de vols o retards.

Flota.

La flota d'Iberia disposa dels segents aparells (a juliol de 2006):
 13 Airbus A340-600 ;
 18 Airbus A340-300;
 18 Airbus A321-200 ;
 63 Airbus A320-200 ;
 7 Airbus A319-100 (Pendents de ser donats de baixa);
 9 Boeing 757-200 (Audeli);
 12 McDonnell Douglas MD-88(Pendents de ser donats de baixa);
 18 McDonnell Douglas MD-87 (Pendents de ser donats de baixa);

Es preveu que els MD-87 i MD-88, aix com els Boeing 757 siguin retirats de la flota en poc temps, quedant Airbus com a nica provedora d'avions.

Enllaos externs.
Pgina web del Grupo Iberia ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59891" title="Departament francs" nonfiltered="3392" processed="3385" dbindex="23757">

Un departament (dpartement en francs) s una unitat administrativa de la Repblica Francesa, com tamb de moltes de les seues antigues colnies. Els actualment 100 departaments estan agrupats en 22 regions (rgions) metropolitanes i 4 d'ultramar. Els departaments, per altra banda, se subdivideixen en un total de 342 arrondissements.

 Administraci .
Cada departament est administrat per un Consell General (Conseil Gnral) que s'elegeix cada sis anys. El seu executiu est presidit, des del 1982, pel president del consell. Anteriorment ho era el prefecte. 

El govern de la repblica est representat al departament per un prefecte triat per l'executiu de l'estat. Per altra banda, aquest rep l'ajuda d'un o ms sotsprefectes dels centres dels districtes fora de la capital del departament. En aquest sentit, la capital del departament rep el nom de prefectura. Com que els departaments poden dividir-se, en un nombre que pot oscillar entre un a set arrondissements, de la mateixa manera la capital de cada una d'aquestes subdivisions rep el nom de sotsprefectura, i la persona al seu crrec s el sotsprefecte.

 Histria .
Els departaments es crearen el 4 de gener del 1790 a l'Assemblea Nacional Constituent amb l'objectiu de posar fi a les anteriors provncies, suprimir les diferncies culturals i constituir una naci homognia. Molts dels departaments agafen el nom del riu principal de l'rea o alguna altra caracterstica de la geografia fsica. El nom de departament prov dels representants del rei que eren dpartis ('repartits', 'distributs') pel territori.

El 1812 Catalunya es va integrar en el Primer Imperi Francs de Napole Bonaparte i es van crear quatre departaments: Departament de les Boques de l'Ebre, Departament de Montserrat, Departament del Segre i Departament del Ter.


Durant l'ocupaci del principat de Lieja i els pasos Baixos del sud i del nord de 1793 (1795) a 1814 els francesos van imposar una mateixa subdivis en departaments als territoris ocupats. El rei Guillem I va mantenir aquestes subdivisions quan es va crear el Regne Unit dels Pasos Baixos al 1815 per va canviar la denominaci en provncia, un nom que referia a les antigues Disset Provncies, tot i no respectar les antigues fronteres feudals i va substituir els noms geogrfics francesos neutrals per noms que referien als antics comtats, principats i ducats.

Numeraci.

Els departaments reben una numeraci de dos dgits, que forma part de la vida quotidiana dels francesos, ja que es pot trobar a les plaques de les matrcules dels vehicles, als codis postals, els codis INSEE o als nmeros de la seguretat social.

La numeraci dels departaments es va establir el 1922 seguint l'ordre alfabtic des del 01 (Ain) fins el 89 (Yonne). El territori de Belfort (90) s'hi va afegir posteriorment. El 1964 es va partir l'Illa de Frana en 8 departaments amb les numeracions 75, 78 i del 91 al 95. El 1976 Crsega, que tenia el 20, es va partir en dos: 2A i 2B.

Per motius prctics, les collectivitats d'ultramar franceses, que no sn departaments, tamb tenen assignada una numeraci: Saint-Pierre i Miquelon (975), Mayotte (976), Wallis i Futuna (986), Polinsia Francesa (987), Nova Calednia (988). D'altra banda, Mnaco utilitza el 98 per als codis postals.

Aquests nmeros tamb s'utilitzen als codis ISO 3166-2 en els departaments metropolitans, mentre que als d'ultramar s'empra un codi de dues lletres.

El departament dels Pirineus Orientals, on trobem la Catalunya Nord, t el nmero 66.

Vegeu tamb.
Llista de departaments francesos per nmero;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59893" title="Tete Montoliu" nonfiltered="3393" processed="3386" dbindex="23758">
Tete Montoliu (28 de mar de 1933 - 24 d'agost de 1997) fou un pianista de jazz catal. El seu nom complet era Vicen Montoliu i Massana.

Els inicis.

Nascut cec a l'Eixample, va ser l'nic fill de Vicen Montoliu (msic titular de la orquestra del Liceu i de la Banda Municipal de Barcelona) i ngela Massana, una enamorada del jazz, qui va encoratjar el seu fill a estudiar piano. Els seus mestres van ser de 1939 a 1944 Enric Mas en una escola privada per a nens cecs, i ms tard amb Petri Palou, a qui sempre va considerar la seva mestra.

Del 1946 al 1953 estudi msica al Conservatori Superior de Msica de Barcelona, on va contactar amb els seus primers companys de jam sessions.

En aquestes primeres jam-sessions al Hot Club de Barcelona, Tete va coneixer al llegendari saxofonista Don Byas, que estava vivint a la ciutat entre el 1947 i el 1948 i el va introduir al Bebop. Malgrat aix, fou el vibrafonista Lionel Hampton qui el va fer entrar plenament al mn del jazz quan va convidar-lo a tocar amb la seva Big Band al final d'un concert que va oferir a Barcelona l'any 1955. Hampton va quedar tan impressionat que se'l va emportar de gira i va convidar-lo a enregistrar el disc Jazz flamenco.

 La descoberta europea .

El seu debut internacional arrib el 1958 al Festival de Cannes fent trio amb Doug Watkins i Art Taylor.

L'any 1961 va ser un any decisiu per a la seva carrera. Primer va ser cridat a formar part de l'European All Stars, que agrupava als millors msics del jazz europeu. Poc desprs el contract el Blue Note de Berln, compartint escenari amb Chet Baker, Benny Bailey i Slide Hampton, entre d'altres. 

El 1963 va estar com a pianista resident al  Club Montmartre de Copenhaguen, on actu amb msics com Kenny Dorham, Ben Webster, Benny Golson, Stephane Grapelli, Dexter Gordon, amb qui va fer diversos enregistraments, i Roland Kirk (un altre cec genial), amb qui arrib a formar un clebre quartet.

El 1965 forma el seu primer trio amb el contrabaixista Eric Peter i el bateria Billy Brooks actuant habitualment al Jamboree de Barcelona, i tamb al Whisky Jazz de Madrid, on comparteix escenari amb el saxofonista Pedro Iturralde. En aquesta poca acompanya a msics tan destacats com Donald Byrd, Lucky Thomson, Pony Poindexter, Art Farmer i Ornette Coleman. 

 L'aventura americana.

Al 1967 viatja a Nova York convidat per la Cambra de Comer, actua al Village Gate i enregistra un disc pel segell Impulse amb Elvin Jones i Richard Davis, que no arribar a publicar-se.

Durant els anys 70 actua i enregistra per tot Europa convertit ja en una llegenda del Hard Bop. L'any 1979 torna als EUA, on viatja sovint al llarg de la dcada dels 80, alternant amb les seves actuacions a Europa, formant trio amb el baixista Horacio Fumero i el bateria Peer Wyboris. Posteriorment enregistrar, amb aquest mateix trio, pel segell Fresh Sound Records i amb msics tan rellevants com Charlie Mariano i Joe Monterose.

A partir de la dcada dels 80 realitza multitud de concerts amb Johnny Griffin, Joe Henderson, Eddie Davis, Sonny Stitt, Jerome Richardson, Dizzy Gillespie, Chick Corea, Hank Jones, Roy Hardgrove, Jesse Davis...

 Final sobtat .
Al 1996 rep un dels molts homenatges a la seva carrera amb un concert al Teatro Monumental de Madrid en el que l'acompanyen Gary Bartz i Tom Harrell. Al novembre d aquest mateix any pateix una sobtada artmia cardaca que requerir la implantaci d'un marcapassos. El seu estat de salut empitjora al ser-li detectat un cncer de pulm. Tot i aix, va mantenir-se ferm amb els compromisos que tenia per a actuar al 16 Festival de Jazz Terrassa amb el trio que formaven amb Horacio Fumero i Peer Wyboris i al cap d'uns dies a Barcelona en un concert programat per celebrar el seu 64 aniversari, el 21 de mar del 1997 al Palau de la Msica Catalana, una actuaci magistral en la que interpret en solitari temes d'Ellington, Coltrane, Dexter Gordon i Thelonius Monk, Ambdues actuacions enregistrades en sengles discs del segell Discmedi.


De les moltes distincions que va rebre podem destacar el Premi Nacional de Msica, la Creu de Sant Jordi, la Medalla al Mrit de l Ajuntament de Barcelona i un honor que valorava molt: la insgnia d'or i brillants del Bara, la seva segona passi desprs del jazz.

Bibliografia.
Jurado, Miquel. Tete. Quasi Autobiografia (versi catalana) Prtic Proa, Barcelona, 1998 
"Tete, casi autobiografa" (versin castellana) Fundacin Autor, Madrid 2005

Jakupi, Gani i Miquel Jurado: "Montoliu plays Tete" (cmic biogrfic + dos CDs amb obres escrites pel propi Montoliu) (versions catalana, castellana, francesa i anglesa) DiscMedi, Barcelona 2006

Enllaos externs.
Tete Montoliu a JazzTerrassa.
Breu ressenya biogrfica a www.tomajazz.com ;
Discografia de Tete Montoliu a www.jazzdiscography.com ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59894" title="Estany de Montcorts" nonfiltered="3394" processed="3387" dbindex="23759">


L'estany de Montcorts s una formaci d'origen crstic situada prop de Montcorts (Municipi de Baix Pallars, Pallars Sobir), als Pirineus catalans, a 1 065 m d'altitud. La fondria mxima s de 30 m.

L'estany est incls dins el Pla d'Espais d'Inters Natural (PEIN).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59895" title="Aristfanes" nonfiltered="3395" processed="3388" dbindex="23760">


Aristfanes (448 aC - 380 aC, en grec             ) fou un cmic i dramaturg grec.

El lloc i fins i tot la data exactes del seu naixement ens sn desconeguts, per probablement es va educar a Atenes. Era del poble de Kudathenaium. s fams per haver escrit comdies com Els ocells pels festivals atenencs: els Grans dionisacs i la Lenaea. En total va escriure quaranta obres, onze de les quals ens han arribat, i que sn els nics exemples supervivents de la Comdia tica antiga. Moltes d'aquestes peces tenien temes poltics, i solien ser stires dels ciutadans ms famosos d'Atenes i la seva conducta a la Guerra del Pelopons. Va ser acusat diverses vegades de difamaci. Una comdia famosa, Les granotes, va rebre l'honor indit de ser repetida, i segons un bigraf posterior, li va comportar una Corona cvica.

Aristfanes apareix al Symposium de Plat, donant una explicaci mitolgica cmica de l'origen de l'amor. Els nvols, una producci desastrosa que va acabar en un humiliant ltim lloc a la Ciutat Dionisaca, satiritza el nou aprenentatge de la sofstica tant de moda entre l'aristocrcia del moment; Scrates en va ser la vctima, apareixent com un sofista. Lisistrata fou escrita durant la guerra  amb Esparta, i presenta el pacifisme de forma cmica: les dones de les dues ciutats deixen de tenir sexe amb els seus marits fins que deixin de lluitar.

Obres supervivents.

Els acarnesos (425 aC);
Els cavallers (424 aC);
Els nvols (Original el 423 aC, ms tard revisada.);
Les vespes (422 aC);
La Pau (414 aC);
Els ocells (414 aC);
Lisstrata (411 aC);
Les tesmofries ("Les dones del festival", primera versi el 410 aC);
Les granotes (405 aC);
Les assembleistes (392 aC);
Plutus ("Riquesa", segona versi el 388 aC);

 Obres perdudes datades .

Els convidats (427 aC);
Els babilonis (426 aC);
Els pagesos (424 aC);
Els vaixells mercants (423 aC);
Els nvols (primera versi) (423 aC);
Proagon (422 aC);
Amphiaraos (414 aC);
Plutus ("Riquesa", primera versi, 408 aC);
Gerytades (probablement el 407 aC);
Koskalos (387 aC);
Aiolosikon (segona versi, 386 aC);

 Altres obres perdudes .

Aiolosikon (primera versi);
Anagyros ;
Els pollastres ;
Daidalos ;
Danaids ;
Dions nufrag ;
Els centaurees ;
Niobos ;
Els herois ;
Les illes ;
Les dones de Lemnos ;
L'edat vella ;
Pau (segona versi);
Les dones fencies ;
Poesia ;
Polyidos ;
Les estacions ;
Les cigonyes ;
Els telemessians ;
Triphales ;
Les tesmofries ("Les dones del festival", segona versi);
El campament de dones ;

 Vegeu tamb .

Agat;
Literatura grega;
Asteroide 2934 Aristfanes, batejat en honor al dramaturg;

 Enllaos .

Obres completes d'Aristfanes, Collecci Bernat Metge;
Els textos de les obres d'Aristfanes en angls;
Obres d'Aristfanes al Projecte Gutenberg;
Paraula composta creada per Aristfanes, traduda a l'angls;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59904" title="Minsk" nonfiltered="3396" processed="3389" dbindex="23761">


Minsk o Miensk (en bielors:      ,      ; en rus,      , Minsk) s la capital i ciutat ms important de Bielorssia, amb 1.700.000 habitants. Minsk s tamb la ciutat capital de la Comunitat d'Estats Independents. Essent la capital, Minsk t un estatus administratiu especial a Bielorssia i s la capital de la provncia de Minsk i del raion homnim. La ciutat es troba al marge dels rius Svislach i Niamiha. El fus horari de Minsk s GMT +2.

La menci ms antiga de Minsk ve del segle XI. El 1326, Minsk s'integr dins el Gran Ducat de Litunia i reb el ttol de ciutat el 1499. Des del 1569 s convert en capital del Voivonat de Minsk de la Repblica de les Dues Nacions de Polnia i Litunia. Va ser annexada per Rssia el 1793 com a conseqncia de la segona partici de Polnia. Entre el 1919 i el 1991, Minsk va ser la capital de la RSS de Bielorssia.

 Histria .

La llegenda diu que un gegant anomenat Menesk o Mincz tenia un mol a la vora d'un riu proper a la ciutat. Solia fer pa per a alimentar els seus guerrers. El nom "Minsk" ve ms probablement del riu Menka (a uns 20 quilmetres del centre actual de la ciutat). La llegenda que deriva el nom "Minsk" de la paraula      (minyi, "barata" en catal) no est aprovada per la tradici toponmica. 

Al segle X, el prncep Rahvalod (Ragnvald en ntic nrdic), d'origen vking, governava un principat anomenat Polotsk que incloa Minsk. La primera menci documentada de Minsk s del 1067, quan una sagnant batalla entre els principats de Polotsk i Kev tingu lloc a la vora del Niamiha.

El 1655 Minsk va ser conquerida pel tsar Alexei I de Rssia, per aviat va ser recuperada per Jan II Kasimir de Polnia. Desprs de la segona partici de Polnia va ser annexionada per Rssia el 1793.

Sota el domini rus al segle XIX la ciutat creix i esdevingu un important punt ferroviari. El 1897, la ciutat tenia 91.494 habitants, dels quals un ter eren jueus.

El 1919 i de nou el 1920, la ciutat va estar controlada per la Segona Repblica Polonesa durant la guerra polonesa-bolxevica. Ms tard va ser ocupada per la Rssia sovitica sota els termes de la pau de Riga, i esdevingu la capital de la RSS de Bielorssia, una de les repbliques constituents de la URSS.

L'rea de Minsk esdevingu un centre del moviment partis sovitic darrere les lnies enemigues durant la Gran Guerra Patritica, i per tant Minsk va rebre el ttol comunista de Ciutat Herona el 1974. Durant la guerra, la ciutat va ser quasi b destruda i noms quedaren alguns edificis histrics. Moltes de les esglsies van ser destrudes durant la Segona Guerra Mundial i en els anys segents, dinamitades per les autoritats comunistes, i noms en queden algunes, com la Kalvaryja catlica.

La primera secci del metro de Minsk es va inaugurar el 1984 i ara la xarxa consisteix de dues lnies. Ambdues tenen extensions que estan essent construdes. A ms, Minsk posseeix extenses xarxes d'autobusos i tramvies.



La ciutat cresqu tan rpidament despres de la Segona Guerra Mundial que alguns pobles propers es convertiren en microraions, districtes d'alta densitat de poblaci en apartaments. Desprs del desastre de Txernbil, alguns dels habitants de les zones afectades es mudaren a Minsk. Malgrat que la ciutat est envoltada per una via d'autombils, hi ha alguns microraions ms enll de l'anell. El bosc Kurapaty es troba als afores, al lloc on entre el 1937 i el 1941 desenes de milers de bielorussos foren executats pels comunistes.

 Punts importants .

Minsk t dos aeroports. Minsk-1 es troba just al sud del centre de la ciutat i rep majoritriament vols domstics. En el futur podria ser reconvertit en un districte residencial. L'altre aeroport, bastant a l'est de la ciutat, s Minsk-2. s un aeroport internacional que est essent modernitzat amb vols a ustria, Xipre, Frana, Alemanya, Irlanda, Israel, Itlia, Polnia, Turquia, el Regne Unit i altres pasos, operats per l'aerolnia nacional Belavia i l'alemanya Lufthansa. L'estaci ferroviria central de Minsk va ser recentment modernitzada.

Minsk est molt industrialitzada i produeix tractors, transmissions, camions, txtils, gelats, frigorfics, televisors, aparells de rdio, bicicletes i molts altres bns de consum. Nogensmenys, la tasa d'atur s bastant alta.

 Ciutats agermanades .
  Kathmandu, Nepal;
  Belo Horizonte, Brasil;
 Bangalore ndia;
 Detroit Estats Units;
 Eindhoven Pasos Baixos;
 Li Frana;
 Murmansk Rssia;
 Nottingham Anglaterra ;
 Novosibirsk Rssia;
 Sendai Jap;
  Potsdam, Alemanya ;
  California, Estats Units;
  Yerevan, Armnia;

 Enllaos externs .

Photos of Minsk on GOMINSK.ORG;
Imatges de Minsk;
Comit Executiu de Minsk;
Imatges a Radzima.org;
Hotels a Minsk;
Guia telefnica de Minsk;
ACI Minsk. Guies de Minsk;
Minsk als anys 50;
Exteriors de Minsk;































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59907" title="Festa mbil" nonfiltered="3397" processed="3390" dbindex="23762">
Una festa mbil s una celebraci que no t un dia concret assignat al calendari, sin que varia segons els anys. s el cas de Pasqua, Corpus, i Carnestoltes, en el cristianisme.

El motiu de qu aquestes festes ocorrin en un dia diferent segons l'any s que el diumenge de Pasqua coincideix amb la primera lluna plena de la primavera. A partir d'aquesta festa es determinen totes les altres.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59909" title="Ariodante" nonfiltered="3398" processed="3391" dbindex="23763">



Ariodante s una pera italiana composta per George Frideric Handel (HWV 33) entre el 12 d'agost i el 14 d'octubre de 1734. El llibret, d'autor annim, es basa en Ginevra, principessa di Scozia d'Antonio Salvi, basat al seu torn en els cants 5 i 6 de lOrlando Furioso de Ludovico Ariosto. 

Fou estrenada al Covent Garden, a Londres, el 8 de gener de 1735. L'pera estava acompanyada de ballets desprs de cada acte, per tingu un xit limitat i noms es torn a representar, sense ballet, la temporada de 1736. En aquells moments Haendel havia de fer front a la forta competncia de la Opera of the Nobility que tenia el suport del prncep de Galles i que aquella temporada havia aconseguit contractar Farinelli per a lArtaserse de Johann Friedrich Hasse.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59914" title="Maria Teresa I d'ustria" nonfiltered="3399" processed="3392" dbindex="23764">

Maria Teresa I d'ustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermnic 1717 - d. 1780) fou una arxiduquessa d'ustria que fou duquessa de Mil, reina d'Hongria i Bohmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermnic. 

ltima descendent directa per via masculina dels Habsburg, a partir d'ella els seus descendents es cognomenaren Habsburg-Lorena.

Orgens familiars.
Va nixer el 13 de maig de 1717 a la capital imperial de Viena sent la filla primognita de l'emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermnic i de la princesa Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbttel. Fou nta per lnia masculina de l'emperador Leopold I del Sacre Imperi Romanogermnic i de la princesa Elionor del Palatinat-Neuburg.

Matrimoni.
L'elecci de Francesc III de Lorena havia estat llargament meditada per la cancelleria alemanya. Era una elecci que no perjudicava a ning perqu no beneficiava a ning. Malgrat aix, Francesc era un petit prncep d'una casa alemanya el territori del qual era extremadament desitjat pel Regne de Frana ja des de la Poltica de Reunions practicada per Llus XIV de Frana a les darreries del segle XVII. 

Per tal d'aconseguir l'aprovaci francesa al matrimoni, el Ducat de Lorena, amb capital a Nancy que pertanyia a Francesc, se ced al noble polons Estanislau Leszczynski sogre de Llus XV de Frana, a canvi Estanislau abandonava la cursa successria a Polnia i cedia el ducat a la seva mort al seu gendre, el rei francs. Frana accept el matrimoni i la Pragmtica Sanci per la qual Maria Teresa es convert en hereva universal dels territoris del seu pare. A canvi el duc de la Lorena rebria els territoris del gran duc de la Toscana que degut a la mort de l'ltima Mdici viva, el tron tosc havia quedat vacant, a ms a ms d'una forta compensaci monetria. 

Es cas el 12 de febrer de 1736 a la catedral de Viena amb el duc Francesc III de la Lorena, fill del duc Leopold I de Lorena i de la princesa Elisabet Carlota d'Orleans, nta del rei Llus XIII de Frana. D'aquesta uni nasqueren setze fills:

SAIR l'arxiduquessa Maria Elisabet d'ustria nascuda el 1737 a Viena i morta l'any 1740;

SAIR l'arxiduquessa Maria Anna nascuda el 1738 i morta el 1739 a Viena;

SAIR l'arxiduquessa Maria Carolina nascuda el 1740 i morta el 1741 a Viena.

SMI l'emperador Josep II, emperador romanogermnic nascut el 1741 i mort al 1790 a Viena. Es cas en primeres npcies amb la princesa Isabel de Borb-Parma i en segones npcies amb la princesa Maria Josepa de Baviera.

SAIR l'arxiduquessa Maria Cristina d'ustria nascuda el 1742 i morta el 1798. Es cas amb el prncep Albert de Saxnia. Esdevingu governadora dels Pasos Baixos austracs.

SAIR l'arxiduquessa Maria Elisabet d'ustria nascuda el 1743 i morta el 1808 a Viena.

SAIR l'arxiduc Carles d'ustria nat el 1745 i mort el 1761 a Viena.

SAIR l'arxiduquessa Maria Amlia d'ustria nascuda el 1746 i morta el 1804 a Viena. Es cas amb el duc Ferran I de Parma l'any 1769.

SMI l'emperador Leopold II, emperador romanogermnic nascut el 1747 a Viena i mort el 1792 a la capital austraca. Es cas amb la infanta Maria Llusa d'Espanya. Exercic durant el perode (1765 - 1792 el crrec de Gran duc de Toscana.

SAIR l'arxiduquessa Maria Carolina nascuda i morta el 1748 a Viena.

SAIR l'arxiduquessa Maria Joana nascuda el 1750 a Viena i morta el 1762.

SAIR l'arxiduquessa Maria Josep nascuda el 1751 a Viena i morta a Viena l'any 1767.

SM la reina Maria Carolina, reina de les Dues Siclies, nascuda a Viena el 1751 i morta a la capital austraca l'any 1814. Es cas amb el rei Ferran I de les Dues Siclies l'any 1768.

SAIR l'arxiduc Ferran III de Mdena nat el 1752 i mort el 1819 a Mdena. Es cas amb l'hereva de la Casa dels Este la princesa Maria Beatriu d'Este hereva dels dominis del Ducat de Mdena, el Principat de Carrara i el Ducat de Massa. L'any 1803 com a compensaci per l'annexi napolenica de Mdena reberen el principat de Brisgvia.

SM la reina Maria Antonieta d'ustria nascuda el 1755 a Viena i morta el 1792] a la Plaa de la Bastilla, Pars, en mans de la Repblica francesa. Es cas amb el rei Llus XVI de Frana.

SAIR l'arxiduc-elector, bisbe Maximili d'ustria nascut el 1756 a Viena i mort el 1801 a Colonia. Des de 1784 i fins a la seva mort ostent el crrec d'elector-bisbe de Colnia un crrec histricament vinculat a la famlia dels Habsburg.

La qesti a la successi austraca.

L'any 1713 l'emperador Carles VI, emperador romanogermnic promulg la Pragmtica Sanci per la qual reservava la totalitat de les seves possessions per la seva filla Maria Teresa. D'aquesta manera obviava les filles del seu germ gran, Josep I del Sacre Imperi Romanogermnic de la successi austraca.

Arran de la mort de l'emperador l'any 1740 tan sols el Regne Unit s'havia comproms fermament a prestar suport a Maria Teresa per consolidar-se com a arxiduquessa. La guerra de successi austraca s'inici el 1740 amb la invasi de Frederic II de Prssia del ducat de Silsia que pertanyia als dominis de Maria Teresa, a la vegada el duc de Baviera Carles VII Albert presentava la seva candidatura a ocupar el tron del Sacre Imperi Romanogermnic. Amb el suport de Frana i de Prssia, Carles aconseguia sser elegit emperador, ttol que ostent des de 1742 fins a 1745, l'any de la seva mort.

La guerra mostr la debilitat de Maria Teresa que hagu de pagar un alt preu per consolidar-se com a hereva del seu pare. Maria Teresa cedia a Prssia el ducat de Silsia, que representava el 20% de les riqueses de la casa d'ustria, a canvi Prssia acceptava a Francesc de Lorena com a nou emperador. Maria Teresa cedia a Espanya els ducats italians de Parma, Piacenza i Guastalla, territoris que el rei Ferran VI d'Espanya cedia alhora al seu germ Felip I de Parma. Finalment, Savoia rebria part del ducat de Mil. D'aquesta manera, Prssia, Espanya, Savoia i Frana acceptaven a Maria Teresa com a hereva del seu pare. Aquest acord qued reflectit en el Tractat d'Aquisgr.

Acci de govern.

Aconseguida la Pau l'any 1748 Maria Teresa intent de totes les maneres possibles recuperar el ducat de Silsia. La riquesa natural i industrial de Silsia havia estat una font importantssima pel manteniment de l'hisenda imperial. Una acci fou la participaci austraca en la Guerra dels Set Anys (1756-1763 en qu per primera vegada ustria i Frana lluitaven en el mateix bndol en contra de Prssia i de Frederic II de Prssia. L'aliana entre Maria Teresa I d'ustria, el rei Llus XV de Frana i la tsarina Elisabet de Rssia aconsegu reduir a Prssia i es parl d'importants prdues territorials prussianes fins que la mort de la tsarina i l'arribada al tron de Pere III de Rssia provoc la retirada de Rssia del conflicte i la salvaci prussiana.

Altres accions foren la reforma de l'administraci i de l'exrcit austrac. Referent a l'administraci austraca els principals canvis, proposats pel ministre Kaunitz, foren la creaci d'una escola militar, la centralitzaci en sis ministeris de les cancelleries i corporacions existents, la creaci d'un tribunal suprem, i la reforma de l'aparell financer a travs de la creaci d'una cambra de comptes vinculada al ministeri d'economia.

Les reformes no sn a l'estil liberal angls, sin que es persegueix la centralitzaci i l'eliminaci de privilegis; en definitiva, s'intent per no s'aconsegu la creaci de l'estat-naci austrac. Aquest intent an acompanyat d'una voluntat de germanitzaci de l'imperi molt acusada durant el regnat de Maria Teresa per tamb del seu fill l'arxiduc Josep II.

Un altre tema en el qual Maria Teresa hi concentr part de les seves forces fou l'intent d'abolici de la servitud. A ustria la servitud ja havia estat anullada per a Bohmia i molt especialment a Hongria la servitud encara era ben quotidiana entre la pagesia. El 1766 i el 1775 es produeixen revoltes de serfs a Bohmia que exigeixen l'abolici de la servitud i de la prestaci personal, Maria Teresa aconseguir promulgar decrets en els quals es limit ms que considerablement la servitud. En canvi a Hongria les coses foren molt ms complicades per l'enorme poder de l'aristocrcia hongaresa i simplement s'augment el nombre de terra necessria per tenir un serf la qual cosa fu que moltes petites explotacions haguessin d'alliberar els serfs que tenien.

Durant el regnat de Carles VI ustria obtingu de l'Imperi Turc la regi del Banat serbi. Aquest territori que arribava fins a les portes de Belgrad fou repoblat intensament durant el regnat de Maria Teresa amb pagesos provinents de les regions d'Alscia, del Rin o de Westflia. L'estat els hi donava feina i habitatge. 





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59922" title="Alfedena" nonfiltered="3400" processed="3393" dbindex="23765">
Alfedena s una ciutat italiana de la provncia de L'Aquila a la regi dels Abruos.

Era una ciutat samnita que fou ocupada i parcialment destruda pel cnsol rom Gneu Fulvi el 298 aC. Fou municipi rom possiblement amb el nom d Aufidena, i va rebre una colnia romana en temps de Juli Csar.

La ciutat moderna s a uns 7 km de les runes de l antiga ciutat.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59924" title="Violant d'Arag i de Siclia" nonfiltered="3401" processed="3394" dbindex="23767">
Violant d'Arag ( 1273 - Termini, Npols 1302 ), princesa d'Arag.

Filla de Pere el Gran i Constana de Siclia, i per tant, germana dels reis d'Arag Alfons el Franc i Jaume el Just, i nta per lnia paterna del comte-rei Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria, i per lnia materna del rei Manfred I de Siclia i Beatriu de Savoia.

Npcies i descendents.
El 23 de mar de 1297 es cas a Roma amb l'infant i futur rei Robert I de Npols. D'aquest matrimoni en va nixer:
 l'infant Carles de Calbria (1298-1328), nomenat duc de Calbria i per tant hereu del regne.
 l'infant Llus de Npols (1301-1310);

La seva prematura mort l'agost de 1302, prop de Npols, no permet que veis com el seu esps era coronat rei de Npols el 1309.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59926" title="Pere d'Arag i de Siclia" nonfiltered="3402" processed="3395" dbindex="23768">
Pere d'Arag ( 1275 - Tordehumos, Valladolid 1296 ) fou infant d'Arag i lloctinent de Catalunya (1285-1296).

Fill petit del rei d'Arag i comte de Barcelona Pere el Gran i de la seva esposa Constana de Siclia, i germ dels reis Alfons el Franc i Jaume II. 

El 28 d'agost de 1291 es cas amb Guillema II de Montcada, filla de Gast VII de Montcada, vescomte de Bearn.

Va morir el 25 d'agost de 1296 a Tordehumos (Castella).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59930" title="Boeing" nonfiltered="3403" processed="3396" dbindex="23770">

Boeing s un dels principals fabricants d'avions i equips aeroespacials del mn. El seu nom complert s The Boeing Company i la seva seu central es troba a la ciutat de Chicago, EUA. Les principals factories estan situades a les rodalies de la ciutat de Seattle, a l'estat de Washington, EUA, prop de la costa de l'oce Pacfic.

 Inicis .
La companyia, originalment anomenada "B&W" fou fundada per William Edward Boeing i George Conrad Westervelt el 1916. Al segent any, ja va anomenar-se "Boeing Airplane Company". William E. Boeing havia estudiat a la Universitat de Yale i va treballar inicialment al sector de la fusta, on es va convertir en un home ric i on va adquirir coneixements sobre estructures de fusta que ms tard resultarien d'utilitat en la construcci d'avions.

El 1934 Boeing ja era una companyia molt gran i William E. Boeing va optar per vendre totes les seves participacions a ra de la llei que s'havia promulgat als Estats Units desprs de la gran depressi que obligava a totes les empreses de certa dimensi a dividir-se en unitats ms petites i independents.

Poc desprs, la companyia va establir un acord amb la Pan American World Airways per desenvolupar i construir un hidroavi civil capa de transportar passatgers en rutes transoceniques i dissenyat per utilitzar l'aigua com a pista d'aterratge. El juny del 1938 el nou avi, denominat Boeing 314 Clipper, va realitzar el primer vol. Fou l'avi ms gran de la seva poca amb capacitat per a 90 passatgers en vols de dia i 40 en vols nocturns. Un any ms tard es va inaugurar el primer servei regular entre la costa est dels Estats Units i el Regne Unit. A partir de llavors es van establir altres rutes de llarg recorregut amb el Clipper fins al punt de qu la Pan American va disposar de vols a destins de tot el mn.

 La Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda .



Durant la Segona Guerra Mundial, Boeing va construir una enorme quantitat de bombarders. Molts dels seus treballadors van ser dones que els seus marits havien anat a la guerra. A principis de mar de 1944 la producci s'havia incrementat de tal forma que cada mes es fabricaven fins a 350 avions. Per prevenir un atac des de l'aire, els edificis de les fbriques van ser coberts amb vegetaci i elements del camp a mode de camuflatge. Durant els anys de la guerra, les principals companyies nord-americanes van collaborar de forma molt estreta de tal manera que el bombarder B-17 de Boeing va ser fabricat tamb per Lockheed i per Douglas, mentre que el B-29 Superfortress fou muntat tamb per Bell i per Martin.

Finalitzada la guerra, es van cancellar totes les comandes de bombarders i 70.000 treballadors es van quedar sense feina. La companyia va fer tots els possibles per generar noves vendes, per lo que va fabricar el Stratocruiser, un avi de passatgers basat en un avi militar. No obstant aix, aquest model no va tenir l'xit esperat i Boeing va tenir que buscar altres alternatives per superar la crisi. Ho va aconseguir en bona mesura amb la venta d'avions militars dissenyats pel transport de tropes i com a avions nodrissa que permetien a altres avions fer gasolina a l'aire.

A mitjans dels anys 50 la tecnologia va avanar significativament, el que va permetre a Boeing desenvolupar productes totalment nous i innovadors. Un dels primers fou un mssil teledirigit de curt abast, dissenyat per a respondre a atacs d'avions enemics. Durant aquests anys de la Guerra Freda era ja un fet i Boeing va utilitzar els seus coneixements en mssils de curt abast per desenvolupar un mssil intercontinental. 

 L'era Jet .



Boeing va introduir el 1955 el primer avi comercial a reacci dels Estats Units. Prviament ja havien aparegut dos avions d'aquest tipus a Europa: el Comet fabricat al Regne Unit i el Caravelle, fabricat a Frana. Amb el nou avi, el Boeing 707, Boeing es va convertir en lder dels fabricants d'avions de passatgers a reacci. Es tractava d'un avi quadrimotor amb capacitat per a 156 passatgers i destinat a rutes de llarg recorregut. Poc desprs Boeing va desenvolupar una segona versi d'aquest avi, el Boeing 720, per a rutes menys llargues i poc temps desprs va aparixer el Boeing 727, un avi de capacitat similar per dotat de tres motors i concebut per rutes mitges i curtes. Aquest avi va tenir una immediata acollida, molt positiva per les companyies aries, pels pilots i pels passatgers per la seva comoditat i fiabilitat. Encara que es va deixar de fabricar al 1984, a principis del segle XXI encara hi havia en servei uns 1.300 Boeing 727 per tot el mn.

A l'any 1967 la companyia va introduir un nou model, el Boeing 737, que s'ha convertit en l'avi de passatgers ms venut en tota la histria de l'aviaci civil. Es tracta d'un avi bimotor dissenyat per a rutes curtes i mitges, amb capacitat per uns 160-220 passatgers, segons la versi i la configuraci de seients. El 737 segueix fabricant-se i s objecte de continuades millores addicionals, generalment versions ms llargues per a una major capacitat de passatgers. Existeix fins i tot un 737 de negocis per a grans empreses per realitzar les funcions d'un gran jet privat, el Boeing Business Jet.


Al comena la dcada dels 70, Boeing va haver de afrontar una nova crisi. El programa espacial Apollo, en el que Boeing havia estat participant de forma important, va ser cancellat gaireb per complert. Una vegada ms l'empresa va confiar en poder compensar la prdua de vendes amb els seus avions comercials. No obstant aix, en aquella poca, les lnies aries de tot el mn travessaven un mal moment i Boeing no va rebre ni una sola nova comana de tot un any. La seva aposta de futur, el Boeing 747, derivat d'un projecte de transport estratgic per a l'exrcit dels Estats Units, s'estava endarrerint en la seva fabricaci i originava costos ms elevats del previst. A tot se li va sumar que el Congrs dels Estats Units va desestimar el recolzament financer al projecte d'avi supersnic de Boeing, la resposta a l'avi supersnic franco-angls Concorde i es va veure amb la obligaci d'abandonar un projecte en el que ja havia invertit una enorme quantitat de diners. Un cop ms, Boeing va tindre de redur la seva plantilla que va passar de 80.000 treballadors a 40.000 tan sols a l'rea de Seattle. Per fi, al 1970, el primer exemplar del nou avi, el Boeing 747, el fams Jumbo, es va posar en servei: un quadrimotor de llarg recorregut amb capacitat per a 460 passatgers i el ms gran avi comercial de la histria de l'aviaci fins a la construcci de l'Airbus A380. Aquest avi va tenir un xit extraordinari des de la seva aparici. En les diferents versions que s'han desenvolupat, segueix essent un avi sense competncia. L'aparici de l'Airbus A380, un avi de dos pisos amb capacitat de passatge superior al 747, Boeing es troba amb el primer competidor de la histria del Jumbo.

Durant el 1983 la situaci econmica va tornar a millorar, amb ell les companyies aries. Boeing va lliurar l'exemplar nmero 1.000 del 737. A mesura que els trnsit de passatgers augmentava a tot el mon, la competncia de fabricants d'avi es feia ms ferotge. Boeing va tindre d'enfrontar-se a un nouvingut, aquesta vegada d'Europa, que pas a pas va anar introduint al mercat nous avions comercials: el consorci Airbus. Boeing es va obligar a desenvolupar nous avions com el Boeing 757, un avi d'un passads central de mig recorregut i el Boeing 767, d'mplia cabina i dos passadissos per a rutes mitges i llargues i amb llicncia per a sobrevolar l'oce, una excepci tractant-se d'un bimotor.

En la divisi espacial, Boeing ha participat en el desenvolupament i fabricaci del Transbordador Espacial (Space Shuttle), aprofitant la seva experincia en la producci de motors per a mssils i en el programa Apollo. Tamb va  contribuir amb altres productes al programa espacial nord-americ, aix com a la Estaci Espacial Internacional (ISS), de la que es va convertir en principal subministrador. Boeing va fabricar tamb diversos aparells militars com l'helicpter de combat RAH-66 Comanche, el sistema Avenger i una nova generaci de mssils de curt abast.

 L'actualitat i el futur .

El 1994 va introduir el seu avi comercial ms recent, el Boeing 777, un avi amb capacitat per a 390 passatgers i dissenyat per a rutes de llarg abast, dotat tamb amb noms dos motors per amb llicncia per a sobrevolar oceans. El 777 incorpora la tecnologia ms innovadora, en lnia amb els avions desenvolupats per Airbus i est tenint des de la seva aparici una excellent acollida.

Dos anys ms tard, al 1996, Boeing es va fusionar amb Rockwell, un important fabricant aeroespacial i de defensa nord-americ. Rockwell es va mantenir com a unitat empresarial prpia filial de Boeing, amb el nom de Boeing North American Inc. Al segent any Boeing va absorbir una altre important companyia aeronutica, McDonnell Douglas, la qual va perdre la seva identitat i va quedar integrada dins la prpia Boeing. Dos dels avions civils de McDonnell Douglas, el MD 80 i la seva variant el MD 90, que va ser introdut en el seu dia per Douglas com a DC-9 i que ha mantingut la seva popularitat a travs de versions ms modernes i mplies, s l'nic que Boeing segueix fabricant, amb la denominaci actual de Boeing 717.

Desprs d'aquestes dues operacions de fusi i absorci, al mn queden actualment dos grans fabricants d'avions de passatgers per sobre els 100 seients: Boeing i Airbus. El 2003 el competidor europeu va superar per primera vegada al seu rival nord-americ en nmero de comandes d'avions. El model ms nou que Boeing est desenvolupant per competir amb Airbus s el Boeing 787 Dreamliner. L'actual aposta de futur de Boeing passa pels avions de baix consum i de costos d'operaci ajustat i no per la d'avions de capacitat per sobre els 500 passatgers o els avions supersnics.

 Desenvolupaments .
 Avions Militars .

Boeing B-17 Flying Fortress;
Boeing B-29 Superfortress;
Boeing B-47 Stratojet;
Boeing B-50 Superfortress;
Boeing B-52 Stratofortress;
Boeing B-52G/H Stratofortress;
Boeing C-97 Stratofreighter;
Boeing E-3 Sentry (AWACS);
Boeing E-4;
Boeing E-6 Mercury;
Boeing EC/RC-135;
Boeing KC-135 Stratotanker;

 Avions Civils .

Boeing 40;
Boeing 80;
Boeing 247;
Boeing 307;
Boeing 314 Clipper;
Boeing 377 Stratocruiser;
Boeing 707;
Boeing 717;
Boeing 727;
Boeing 737;
Boeing 747;
Boeing 757;
Boeing 7J7;
Boeing 767;
Boeing 777;
Boeing 787 Dreamliner;
Sonic Cruiser (prototip);
Boeing 2707;
Boeing Business Jet;

 Avions Experimentals .

Boeing X-32;

 Helicpters .

CH-46 Sea Knight;
CH-47 Chinook;

 Enllaos externs .

  Pgina web oficial de Boeing a Espanya;
  Pgina web oficial de Boeing;
  La histria de Boeing;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59933" title="Augusta Emrita" nonfiltered="3404" processed="3397" dbindex="23771">
Augusta Emrita fou el nom rom de la ciutat de Mrida (castell Mrida), capital de la Lusitnia, fundada el 23 aC per Publius Carisius, llegat d August, que hi va establir veterans de les legions V i X el terme de servei dels quals havia expirat (emeriti) desprs de les guerres cntabres. Fou inicialment una colnia i desprs va tenir el dret d itlia. Fou capalera del convent jurdic Emerit (Emeritensis) i de la provncia de Lusitnia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59934" title="Augusta Pretria" nonfiltered="3405" processed="3398" dbindex="23772">
Augusta Pretria fou una ciutat de la Gllia Cisalpina al territori dels Salassis, al peu dels Alps, avui Aosta.

Fou una colnia romana fundada per August desprs de que Terencius Varro va sotmetre als salassis; s hi van establir tres mil colons veterans de les legions. Per la seva situaci estratgica va esdevenir la capital regional de la vall del Duria (avui Vall d'Aosta)

Es conserva un arc triomfal, una porta i un pont, aix com unes restes de l'amfiteatre.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59936" title="Augusta Taurinorum" nonfiltered="3406" processed="3399" dbindex="23773">
Augusta Taurinorum fou el nom rom de Tor.

Fou la capital del poble dels Taurinis amb el nom de Taursia; fou ocupada per Annbal i va passar a Roma encara amb el nom de Taursia canviat en temps d August a Agusta Taurinorum; August  hi va establir una colnia. Fou teatre d un combat entre les forces d Ot i les de Viteli l any 69. Durant l imperi va mentenir el rang de colnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59937" title="Llei de conservaci" nonfiltered="3407" processed="3400" dbindex="23774">
En fsica, una llei de conservaci o principi de conservaci afirma que una propietat mesurable determinada d'un sistema fsic allat no canvia a mesura que el sistema evoluciona en el temps. La idea intutiva de conservaci s fcil de copsar: si colloquem quelcom dins una caixa ben tancada, esperem una estona i desprs l'obrim, esperarem trobar-hi el mateix que hi havem ficat; en cas contrari s que una part ha sortit (o ha entrat) o b que ha canviat. Els principis de conservaci sn una idea tan forta en fsica que cada vegada que no s'ha pogut verificar per a algun cas particular, l'anomalia ha dut a descobriments importants.

La magnitud que no varia s'anomena invariant i actualment es coneixen una srie d'invariants fsics que mai s'ha observat que violessin la propietat de conservaci:
 conservaci de l'energia (inclosa la massa);
 conservaci de la quantitat de moviment;
 conservaci del moment angular;
 conservaci de la crrega elctrica;
 conservaci de la crrega de color;
 simetria CPT;

Algunes lleis de conservaci que inicialment es pensava que eren vlides sempre s'ha descobert posteriorment que noms eren vlides en condicions determinades i, per tant, no sn realment prncipis de conservaci (en altres paraules, la magnitud fsica no sempre es mant constant):
 conservaci del nombre barinic;
 conservaci del nombre leptnic;
 conservaci de la massa (noms es conserva si no es tenen en compte efectes relativistes, en realitat cal considerar-la com a part de l'energia del sistema);
 conservaci de la paritat;
 simetria CP;

Es pot demostrar que hi ha una relaci ntima entre les lleis de conservaci i determinades transformacions matemtiques del sistema fsic en qesti, anomenades simetries. Aquesta relaci queda expressada en el teorema de Noether i afirma que a cada simetria del sistema li correspon una i noms una quantitat conservada (un invariant); a ms el teorema ens permet calcular quin s aquest invariant. La idea de simetria d'un sistema fsic es pot comprendre fcilment; per exemple, un sistema t simetria de translaci si al desplaar-lo una certa longitud es mant igual, o t simetria de rotaci si al girar-lo un cert angle tamb queda igual. Amb el teorema de Noether podem associar la simetria de translaci amb la conservaci del moment lineal o quantitat de moviment: si el sistema t simetria de translaci la quantitat de moviment ser un invariant d'aquest sistema.

Vegeu tamb.
 Teorema de Noether;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59938" title="Isabel de Castella i de Molina" nonfiltered="3408" processed="3401" dbindex="23775">
Isabel de Castella ( Toro, Zamora 1283 - 1328 ), infanta de Castella i reina consort d'Arag (1291-1295) i vescomtessa de Llimotges.

Filla del rei San IV de Castella i la seva esposa, Maria de Molina, i germana per tant de Ferran IV de Castella.

L'1 de desembre de 1291 es cas a Sria amb el rei d'Arag Jaume el Just. Aquest matrimoni per fou anullat el 1295 sense haver tingut descendncia.

Isabel es torn a casar el 1310 a Burgos amb Joan III de Bretanya, fill d'Artur I de Bretanya, convertin-se en la segona esposa d'aquest. D'aquesta uni tampoc tingu fills.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59940" title="Salish del Riu Thompson" nonfiltered="3409" processed="3402" dbindex="23776">
Els salish del Riu Thompson sn una tribu del grup de les llenges salish, tamb anomenada ntlakyapamick o nhlakamuh, per que era ms coneguda com a Thompson River Indians. Es dividien en 5 subtribus repartides en 70 poblats amb 2 o 3 famlies. 

 Localitzaci .
Vivien entre les confluncies del rius Fraser, Thompson, i Nicola, a la Colmbia Britnica. Hi ocupen petites reserves similars a les dels lilloeet i shuswap.

 Demografia .
El 1900 eren 1.700 indis, que augmentaren a 2.000 el 1962. El 1980 eren uns 3.000 individus, per noms 350 parlaven el salish. 
Segons el cens canadenc del 2000, eren 5.798 individus, dividits en els consells tribals:
 Fraser Thompson Indians, amb les reserves Boothroyd (262 h), Boston Bar (231 h), Kanaka Bar (194 h), Oregon Jack (53 h) i Skuppah (100 h). En total, 840 individus.
 Nicola Tribal Association, amb les reserves Cook s ferry (284 h), Nicomen (119 h), Upper Nicola (810 h), Coldwater (532 h) Lower Nicola (684 h), Nooaitch (193 h) Shackan (116 h) i Siska (293 h). En total 3.031 individus. ;
 Les reserves independents Spuzzum (199 h) i Lytton (1.729 h).

 Costums . 
La seva cultara pertany a l mbit del Noroest, com els nootka o kwakiutl. Vivien en cases semisoterrnies bifamiliars de pals coberts amb herba, a l estiu, i a l hivern les feien d adob.
La seva economia es basava en la pesca del salm, en el conreu de les patates, psols, fsols, moresc i naps, i en la cria de pollastres, porcs i vaques.  Tamb caaven crvols, ocells i petits mamfers.  Tamb eren coneguts a la regi per llurs canoes de punxa de nas d esturi.

 Histria .
El 1845 foren evangelitzats pel jesuta Nobili, i el 1858-1859 contactaren amb el govern britnic.
El 1861 els episcopalians hi establiren una missi permanent que aconsegu la gaireb total conversi dels indis. Tanmateix, el 1880 el p. Le Jeune aconsegu unes 300 conversions al catolicisme. Ms tard s'organitzaren per tal de reivindicar davant el govcern canadenc i formaren el Nlaka'pamux Nation Tribal Council.

 Enllaos externs .
  Informaci governamental;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59941" title="Augusta Trevirorum" nonfiltered="3410" processed="3403" dbindex="23777">
Augusta Trevirorum fou el nom rom de la ciutat de Trier o Trveris

Treviri, el seu nom anterior, era la capital dels Treviris i quant va esdevenir colnia romana fou anomenada Augusta en honor d August que probablement fou qui en va disposar la fundaci

El segle III fou visitada sovint pels emperadors i el segle IV fou residncia d alguns. A la mort d Lluci Domici Aureli els francs i alamans van ocupar aquesta ciutat per fou reconquerida per Probe, i Constant el Gran, que hi va residir del 306 al 331, la va restaurar, i va reconstruir les muralles.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59942" title="Augusta Vindelicorum" nonfiltered="3411" processed="3404" dbindex="23778">
Augusta Vindelicorum fou la capital de la provncia romana de Rtia Secunda (coneguda tamb per Vindelcia) a la riba del riu Lech. 

Fou fundada per August l any 14 poc desprs de la conquesta de Rtia per Drus, i fou colnia romana. A la segona meitat del segle IV els romans es van retirar i va quedar en poder dels alamans.

Augusta Vindelicorum fou el nom rom de Augsburg (Alemanya)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59944" title="Nemossus" nonfiltered="3412" processed="3405" dbindex="23780">
Nemossos o Augustonemetum fou la ciutat capital del poble gals dels arverns, inicialment anomenada Arverni. s l'actual Clermont-Ferrand.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59945" title="Joan d'Arag i d'Anjou" nonfiltered="3413" processed="3406" dbindex="23781">
Joan d'Arag ( 1304 - Pobo, Saragossa 1334 ), prncep d'Arag.

Orgens familiars.
Sis fill del rei d'Arag Jaume II el Just, i la seva segona esposa, Blanca de Npols. Per lnia paterna era nt del comte-rei Pere el Gran i Constana de Siclia, i per lnia materna de Carles II de Npols i Maria d'Hongria. Fou germ petita del tamb comte-rei Alfons el Benigne, aix com dels comtes Pere IV de Ribagora i Ramon Berenguer I d'Empries.

Vida religiosa.
El 1319 fou consagrat a Lleida arquebisbe de Toledo pels arquebisbes de Tarragona i Saragossa, crrec que desenvolup fins el 1328. 

El 1327 ser nomenat arquebisbe de Tarragona, crrec que desenvolupar fins el 1334, any de la seva mort.

El 1328 tamb ser nomenat Patriarca d'Alexandria, crrec que tamb ser desenvolupat fins a la seva mort, que ocorregu el 19 d'agost de 1334.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59946" title="Habbo Hotel" nonfiltered="3414" processed="3407" dbindex="23782">

Habbo Hotel (en catal tamb conegut com a Jabot) s una sala de xerrades i un joc en lnia, creat per Sulake Labs Oy i dirigit per Habbo Ltd. HabboHotel va comenar essent un projecte de dos joves finlandesos. El primer hotel real, Hotelli Kultakala (Hotel Peix Daurat) sort al pblic a l'agost del 2000, abans que el "Habbo Hotel" passs a existir. Durant l'aparici del Habbo Hotel al Regne Unit, el nombre d'usuaris de l'hotel fou creixent a una gran velocitat. L'hotel s considerat com un dels jocs no violents en lnia ms populars d'Internet.

 Descripci .

Habbo Hotel permet dissenyar els personatges coneguts com a Habbos. Opera de manera similar a la dels Sims online i a la del Runescape, dos grans i famosos jocs en lnia. Les opcions de disseny es limiten al canvi de color de la pell, del color i estil del cabell, la camisa, els pantalons i les sabates. A part la opci de posar i ms tard canviar una missi que s una espcie de descripci del personatge que pot ser vista pels dems amb tan sols prmer sobre del teu personatge. En el habbo est permesa l'entrada a major de 14 anys.

Les sales tenen estructures pre-definides i solen tenir mobles, mascotes i altres tipus d'objectes (coneguts com furni de l'angls furniture moble).
Existeixen dos tipus de sales: Sales Pbliques i les Sales Privades. Les sales pbliques sn molt similars a les d'un hotel real, ja que a l'hotel hi ha una recepci, una cuina, piscines, restaurants, bars i fins i tot un teatre entre d'altres. La quantitat i varietat de sales pbliques varia entre hotel i hotel. Hi ha companyies que hi fiquen la seva propia sala. Per exemple; www.minijuegos.com, la revista SuperPop, el web www.elrellano,com, o RCN Televisi i Radio. (Habbo Espaol Setembre 2007).

Les sales privades sn dissenyades (entapissat, mobles, grandria de la cambra, transportadors i escales) pels mateixos usuaris i poden usar-se per a diferents propsits. Entre aquests propsits destaquen les sales de xerrades, les sales de festes, les sales de jocs, les sales de canvis (de furnis) i en alguns casos les sales que representen habitacions d'una casa.

Existeixen diferents sales predefinides que varien en grandria i amplria, les parets i els terres es poden pintar i entapissar; i la sala pot ser emplenada amb una gran varietat de furnis els quals poden ser triats a un catleg. 

Dintre de les sales, les paraules de cada jugador apareixen dalt dels seus caps en un quadre de dileg que varia segons el color de la samarreta que porti posat l'usuari en aquell moment. Si escriu una paraula que no esta permesa el hotel se substitueix per la paraula 'bobba'.

Quan coneixes alguna persona pots enviar-li una petici per a ser "habboamics" i d'aquesta manera l'afegeixes a la Consola, des d'on es pot intercanviar missatges els uns amb els altres; a ms a ms de poder saber qui es troba connectat en aquell moment i a quina sala es troba (noms quan es troba en una sala pblica, sin apareix simplement que s'hi troba en una de privada).

Tamb posseeix un navegador on el Habbo podr seleccionar entre les sales pbliques i privades, amb la opci de buscar sales ja sigui pel seu nom o pel nom del seu propietari. Les sales publiques sn les creades pels laboratoris de Sulake. En la seva majoria sn generals i es troben en tots els Habbo Hotels, mentre que les sales privades, sn les que creen cada usuari. Aquest usuari la pot crear de franc i escollir entre 6 models diferents de sales per desprs adquirir crdits i comprar pintures o objectes del catleg habbo. A l'apartat de sales privades hi ha diferents plantes, la de jocs, la de canvis, la de concursos  i quan et crees una sala las de classificar amb una d'aquestes plantes.

Els objectes del catleg poden ser comprats amb crdits i ser canviats entre Habbos (nicament en sales fetes per canvis). Els crdits sn pagats a travs de diners reals (la majoria de les vegades per targeta de crdit o per les lnies telefniques). Tamb poden comprar gats i gossos perqu ocupin les seves sales.
Cada 25 dies, el catleg rep un objecte rar (Rare) i tamb es treuen objectes per a esdeveniments especials com pel dia de Sant Valent, Pasqua, Halloween, el Dia de la Mare i per Nadal.
Ara tamb hi ha mascotes i msica (Trax) i l'ltima novetat s que es poden fer pellcules (Habbowood).

 Enllaos externs .
Sulake Labs Oy;
Catalanet (web de l'antiga Comunitat Catalana al Habbo);
HabboS.es;

 Llista de Habbo Hotels .
Habbo Hotel Finlndia (2000);
Habbo Hotel Regne Unit (2001);
Habbo Hotel Suissa (2001);
Habbo Hotel Jap (2003);
Habbo Hotel Espanya (2003);
Habbo Hotel Itlia (2003);
Habbo Hotel Sucia (2003);
Habbo Hotel Holanda (2004);
Habbo Hotel Alemanya (2004);
Habbo Hotel Canad (2004);
Habbo Hotel Noruega (2004);
Habbo Hotel Estats Units (2004);
Habbo Hotel Austrlia (2004);
Habbo Hotel Singapur (2004) ;
Habbo Hotel Brasil i Portugal (2006);
Habbo Hotel Rssia (2006);
Habbo Hotel Polnia (2008);
I hi han moltes Web fans, exemples: www.habbos.es  i www.habbo-dxe.es



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59948" title="Llenges wakash" nonfiltered="3415" processed="3408" dbindex="23784">


Les Llenges Wakash sn un grup de Llenges amerndies del grup Algonkin-Wakash segons Edward Sapir i allades segons Voegelin i altres. Sn encara parlades al voltant de l'illa de Vancouver, a la Colmbia Britnica.

 Divisi interna .

El grup Wakash consisteix en 7 llenges:

I. Wakash del Nord
 1. Haisla (tamb Xa islak ala);
 2. Kwak'wala (tamb kwakiutl, parlat pels Southern Kwakiutl i Kwakwaka'wakw);
 A. Heiltsuk-Oowekyala (tamb Bella Bella);
 3. Heiltsuk;
 4. Oowekyala;

II. Wakash del Sud
 5. Makah;
 6. Nitinaht (tamb Nitinat, Ditidaht, Nootka del Sud);
 7. Nuu-chah-nulth (tamb Nootka, Nutka, Aht, West Coast, T aat aaqsapa);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59950" title="Aulercs" nonfiltered="3416" processed="3409" dbindex="23785">
Els aulercs (llat aulerci) foren un poble gal o un conjunt de pobles gals esmentat per Juli Csar com un poble de la vora del mar; els aulercs branovics eren dependents dels edus mentre un altra branca vivia entre el baix Sena i el Loira i estaven separats dels edus pels snons, carnuts i bitriges cubis.

Csar tamb esmenta els aulercs cenomans i el aulercs eburons; els darrers serien el poble dels eburivics. Csar parla d una tribu anomenada diablintis o diablintres als que Claudi Ptolomeu anomena aulerci, el que fa pensar que les tribus diablintes, cenomans i eburons o eburivics serien coneguts en conjunt com aulercs.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59952" title="Kwakiutl" nonfiltered="3417" processed="3410" dbindex="23786">
Els kwakiutl sn un conjunt de tribus ndies que parlen llenges wakash. El seu nom  vol dir  platja al costat nord del riu . Es dividia en tres grups: haisla o kitimat, hailtzuk o Oowekyala (que comprn els subgrups bellabella, xachais i wikeno) i kwakiutl. 
Els Kwatiutl prpiament dits es divideixen en quinze viles: Klaskino, Quatsino, Koskimo, Nuwitti, Qwashela, Nakwakto, Mamalillikulla, Kwilwisotenok, Tlawitis, Nimkish, Tanakteuk, Tsawataineuk, Kwawwawainck, Lekwiltok i Kwakiutl, aquests darrers a Fort Rupert.

 Localitzaci .
Vivien entre les illes Vancouver i Queen Charlotte, dividits aix:
 Xaisl o Haisla, ocupaven el territori entre els canals Gardner i Douglas.
 Hi ltsuq o Hailtzuk, entre el canal Gardner i el riu Inlet.
 Kwakiutl, entre el riu Inlet i el cap Mudge, al Nord de Vancouver.
Antigament es dividien en 30 tribus, per ara hi ha 15 reserves governades per consells independents 

 Demografia .
Es creu que vers el 1700 eren uns 15.000 individus, per foren reduts per l alcohol i les malalties primer a 6-7.000 el 1835, a 2.300 el 1885 i a 1.039 el 1920. D ac augmentaren a 1.482 el 1940 i a 2.500 el 1960, dels quals el 75 % tenien menys de 32 anys. El 1980 hi havia 1.000 haisla (dels quals 250 parlaven la llengua nadiua), 1.200 hailtzuk (dels quals la parlaven 450) i 3.500 kwakiutl (dels quals la parlaven un miler), en total 5.700 individus. El 1990 eren 4.000 kwakiutl i 2.500 haisla.
Segons dades del cens canadenc del 2000, era dividit en dos Councils:
 Kwakiutl District Council, que comprn les reserves de Cape Mudge (857 h), Campbell River (606 h), Gwa'Sala-Nakwaxda'xw (724 h), Mamalillikulla (369 h), Port Hardy (644 h), Quatsino (371 h), Kwiakah (20 h), Da'naxda'xw (171 h), Tlatlasikwala (45 h), Ditidaht (629 h), Tanakteuk (153 h), Coquitlam (64 h) i Kwa wa aineuk (24 h). En total, 4.677 individus.
 Musgamagw Tsawataineuk Tribal Council, que comprn les de Kwicksutaineuk (258 h), Namgis (1.538 h) i Tsawataineuk (487 h). En total, 2.283 individus.
En total, 6.960 individus.

 Costums .
Sn pescadors i talladors de fusta, constructors de cabanes, barques amb la proa abillada i pals totmics per als avantpassats, propis de la cultura dels indis de la costa Noroest. Relacionats culturalment amb els nootka, sembla ser que tamb aplanaven el cap als infants.
Llur societat era molt organitzada, estratificada per rangles i amb personalitat agressiva. Cada tribu o llogarret tenia un rangle en relaci amb les altres tribus, cada subdivisi tribal la tenia amb les altres subdivisions, i cada divisi individual amb les altres divisions individuals. Les numayms eren les unitats socials de parentiu.
D antuvi, el rangle era determinat per herncia de noms i privilegis tals com el dret a cantar certes canons, a usar determinades crestes i a dur certes mscares cerimonials. 
Tamb se sap que organitzaren la famosa Societat Secreta Canbal que atac les tribus venes. Els pals totmics representaven les figures del clan, per, no tenien significaci herldica. Eren dividits en clans, cadascun amb el nom del seu fundador (s, balena, corb, mussol, castor, etc), de caire heroic.  
Llur potlatch s desenvolupat de manera molt elaborada. Amb ell celebraven esdeveniments importants, tals com naixements, noces, penes per violacions de tabs, propostes de protecci i en competici per aconseguir alguns privilegis. A vegades, estaven combinats amb les societats de dansa.
Cada societat tenia una srie de danses ranglades que dramatitzaven experincies ancestrals, amb ssers sobrenaturals que eren descrits com a donadors de regals de cerimnies prerogatives com canons, danses, noms i similars, que des d aleshores esdevenien propietats hereditries. Les danses tseyka fetes amb cerimnies d hivern (o danses hamatsa) feien referncia a les experincies amb els esperits que s havien enfrontat a l esperit canbal superior Bakhbakwalanooksiwey, qui era ats per uns ocells capaos de menjar-se un home. Durant la dansa amb mscares creien es confonia el terrestre amb el sobrenatural.

 Histria . 
Establits a la seva zona de ben antic, foren visitats per primer cop per l espanyol Juan Prez el 1774 en el vaixell Santiago desprs de visitar els haida, per l angls Cook el 1778 i pels nordamericans Robert Gray i John Kendrick el 1788.
El 1790 se celebr la Convenci Nootka, que regularia enl comer a la zona entre britnics i espanyols. Aix, el 1792 els visitaria George Vancouver, qui signa un acord comercial amb el cap Charles de Lekwiltok, i els mant sota l rbita britnica.
D aquesta manera, el 1824 els britnics de la Hudson Bay Co hi fundarien Fort Vancouver, que ser seguit de Fort Rupert el 1849. Aix provocaria el 1850 un fort augment de la poblaci blanca, amb el de l alcohol i la prostituci.
El 1835 van mantenir una guerra amb els bellacoola per l esclavatge, i el 1865 un grup de comerciants russos atac Fort Rupert, tot destruint les viles ndies. Aquest fet, agreujat amb les diverses epidmies que patiren entre el1860 i el 1870, els va delmar molt.
El 1867 els britnics dictaren l Indian Liquor Ordenance, per tal de regular-ne la venda. Endems, el 1871 es form el territori de la Colmbia Britnica, que fou integrat en el Canad i que en formaven part els kwakiutl. 
Aix s inici la persecuci legal cotnra ells. L Indian Act of Canada del 1876 els prohibia celebrar el potlacht, tot i que els primers arrestos no es produirien fins el 1889. El 1880 decidiren parcellar llurs terres i el 1886 foren visitats per l antropleg Franz Boas, qui en va estudiar costums i folklore.  
El 1915 formarien part de les Allied Tribes of British Columbia amb els haida, bellacoola, tsimshian i coast salish. 
El 1921 hi hagu novament repressi antipotlacht al Canad, que provocaria el mes de desembre uns 300 detinguts en una celebraci. I per si fos poc, el 1927 el Parlament canadenc va decidir que no podien rebre compensacions econmiques per les terres arrabassades.
El 1930 participarien en la fundaci de la Native Brotherhood of British Columbia, i el 1936 en la Pacific Coast Native Firhsermen s Association, que s unirien en una sola organitzaci el 1942 i que des del 1946 editaria el diari Native Voice.
El 1951 els britnics revisaren l Indian Act i els permeteren tant la celebraci del potlacht com les reclamacions per terres arrabassades. I, fins i tot, el 1960 van rebre el dret al sufragi i a escollir un conseller per cada 100 nadius.
El 1969 s aprovaria l Indian Paper i comenaren a rebre instrucci i escolaritzaci en llengua nadiua, per hi ha molta pobresa entre ells. El membre ms destacat de la tribu s David Neel 

Referncies.


Chiefly Feasts: The Enduring Kwakiutl Potlatch Aldona Jonaitis (Editor) U. Washington Press 1991 (also a publication of the American Museum of Natural History);
Bancroft-Hunt, Norman. People of the Totem: The Indians of the Pacific Northwest University of Oklahoma Press, 1988;
 WALENS, Stanley (1989)  The kwakiutl Frank W. Porter III General Editor, Chelsea  House, New York.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59954" title="Auruncs" nonfiltered="3418" processed="3411" dbindex="23787">
Els auruncs o auruncis (llat aurunci) o ausons foren una tribu de la Campnia que vivien a la ciutat d Aurunca entre els campanis i els volscs.

El nom ausons els hi fou donat pels grecs i els romans els hi van dir aurunci i llavors eren un poble nombrs i important.

El 503 aC les ciutats llatines de Cora i Pomtia van ser ajudats pels aurunci en la seva revolta contra Roma. Uns anys mes tard van agafar les armes contra els romans en suport dels volscs, i van arribar fins Arcia on van combatre contra el cnsol Servilius. Tamb van combatre contra el poble dels Dionisis, un poble ferotge de la plana de Campnia.

Aquestes guerres i altres que no es coneixen els van debilitar i es van dividir en dos branques (abans del 344 aC)  i llavors els noms d ausoni i aurunci fou aplicat  a dos sub tribus del antic poble unit: una que vivia al est, fins les muntanyes dels volscs (els ausons) i l altra a la regi muntanyosa (els auruncs), ja molt redudes en nombre i importncia.

Des el 337 aC foren atacats pels sidicins i van demanar ajut a Roma; davant els atacs sidicins, els aurincis van evacuar la seva capital Aurunca i es van refugiar a la vena Suessa (un 8 km al sud) que van ajudar a fortificar. El sidicinis van destruir Aurunca que ja no fou mai mes reconstruda. La capital desprs fou Suessa, que el 313 aC va esdevenir colnia romana i el poble va perdre la seva identitat i va desaparixer. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59956" title="Ryanair" nonfiltered="3419" processed="3412" dbindex="23789">

Ryanair, Plc s una lnia de aria baix cost amb seu social a Irlanda fundada per la famlia Ryan l'any 1985 amb 25 treballadors, essent la primera ruta Waterford - Londres. s el transportista de lnies aries de baix cost ms important d'Europa. Poseeix  209 rutes a 94 destins de 18 pasos. Al llarg dels anys s'ha concertit en l'aerolnia ms rendible del mn, grcies a la seva reducci de costos i als seus competitius preus. Opera amb una flota d'avions Boeing, amb 74 del model B737-800 (capacitat de 189 passatgers) i 9 del model b737-200 (capacitat de 130 passatgers).

Ara mateix t un acord per adquirir 143 B737-800 nous amb opci a 193 ms.

Ryanair s una de les empreses europees ms polmiques, lloada i criticada a la vegada. Els seus simpatitzants argumenten que els seus preus sn molt bons, per els seus retractors l'acusen de saltar-se poltiques de la Uni Econmica.

 Histria .
 Primers anys .

Ryanair fou fundada el 1985 per Tony Ryan, un empresari irlands. L'aerolnia comen amb un petit avi d'hlix de 15 places volant entre Waterford i Londres Gatwick amb la intenci de trencar el monopoli de vols que existia aleshores en mans de British Airways i Aer Lingus. La seva segona ruta, afegida el 1986 fou entre Dubln i l'Londres (Luton). Aquest any va transportar 82.000 passatgers.

El nombre de passatgers i rutes continu incrementant-se, per l'any 1991 entr en xifres vermelles i va ser necessari reestructurar-la per sortir de la crisi. Michael O'Leary fou l'encarregat de fer-la rentable de nou. Per aconseguir les baixes xifres de preus, els avions havien de fer ms d'un vol al dia, enlloc d'usar-lo noms un cop al dia (com fan altres aerolnies), aix com deixar de servir menjars i serveis com diaris o revistes. A ms, el passatge de primera classe fou suprimit.

El 1995, Ryanair celebr el seu des aniversari amb 2,5 milions de passatgers.

 La Desregulaci .

Desprs de la desregulaci de la indstria aria el 1997, Ryanair estava llesta per expendir-se cap al continent. Comen a oferir vols a Pars, Oslo, Estocolm i Charleroi.

L'any 2000 l'aerolnia llana la seva pgina de ventes per internet amb la intenci de reduir encara ms els costos venent els bitllets directament als passatgers. Un any ms tard el 75% de les vendes de bitllets es feien a travs d'internet, i actualment aquesta xifra est al 95%.

 Europa Continental .

Ryanair cre una nova base d'operacions a l'aeroport de Charleroi, a prop de Brusselles l'any 2001. El 2002 obr 26 noves rutes i establ una altra base a Hahn, prop de Frankfurt. El 2003 obr una nova base a Brgam, Itlia.

El 2004 es crearen noves bases als aeroports de Roma (Aeroport de Roma Ciampino) i Girona (Aeroport de Girona Costa Brava), passant a tenir 11 bases.

Histria recent.
Durant el 2004, Michael O'Leary anunci que un lluita a mort tindria lloc durant l'hivern entre les companyies de baix cost i que solament en sobreviurien 3 o 4.

A febrer del 2005 Ryanair anunci la compra de 70 B737 ms, ja que espera arribar als 70 milions de passatgers l'any 2011.


Futur a Amrica: RyanAtlantic.
Segons el president de la companyia, Michael O'Leary, cap a l'any 2009 la companyia low cost implantar una nova companyia filial que far rutes intercontinentals: RyanAtlantic. Aqquesta companyia a Europa prendr com a bases hub aeroports com Girona-Costa Brava, Dubln o London ST. Als EUA possiblement segons els president no operar des dels grans hubs com ara JFK sin que ho far des d'aeroports ms petits per a prop de les grans megalpolis. S'estan duent a terme negociacions amb l'estat d'Ohio per tal d'establir en un aeroport d'aquest estat un dels primers hubs. 
Un del principals problemes en qu s'enfronta avui la companyia irlandesa s la compra dels 50 avions de llarg radi. Degut a les demores en l'entrega d'aparells de Boeing i Airbus aquest fet podria suposar la demora en l'inici dels vols de la companyia. No obstant el president de la low cost ha assegurat tamb que la companyia no es precipitar en la compra d'aparells i esperar a un moment on la demanda baixi i per tant els pugui adquirir a bon preu.

 Competidors.

Els rivals ms importants son easyJet, Air Berlin, Germanwings i Transavia. 


Destinacions.



 Enllaos externs .
Ryanair.com (Web oficial) ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59961" title="David Neel" nonfiltered="3420" processed="3413" dbindex="23790">
David Neel o Tlat'lala'wis  (Illa de Vancouver ,1960) s un fotgraf professional i escriptor canadenc d'tnia kwakiutl, ha revitalitzat l escultura tradicional kwakiutl i ha fet joies tradicionals amb diversos metalls. Tamb ha escrit The great canoes: reviving a Northwest Coast tradition (1995) i Our chiefs and elders: words and photographs of Native Leaders (1992).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59964" title="Ausona" nonfiltered="3421" processed="3414" dbindex="23792">
Ausona o tamb Ausa s l'antic nom de la ciutat de Vic i del comtat d'Osona. Els seu nom prov de la tribu ibera dels ausetans, tot i que tamb s'hi barregen hiptesis sobre un origen cltic o gal. Ms tard el poble rom va traduir el nom per "Vicus".

Desprs de combatre-hi, finalment, es van aliar amb els cartaginesos, i es conserven crniques de com van ser sitiats durant un mes i conquerits per Escipi el 218 aC durant la Segona Guerra Pnica.

Tit Livi dona tamb aquest nom a la ciutat capital dels ausons a la Campnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59967" title="Ausquises" nonfiltered="3422" processed="3415" dbindex="23794">
Els ausquises (llat Auschisae, grec         ) foren un poble libi de Cirenaica a l poca clssica, que vivien al sud de Barca i cap a l'oest fins a Berenice.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59969" title="Antoine Bruny d'Entrecasteaux" nonfiltered="3423" processed="3416" dbindex="23795">

Antoine Raymond Joseph de Bruny, cavaller d'Entrecasteaux (1737 1793), fou un navegant francs que va explorar la costa d'Austrlia mentre buscava l'expedici desapareguda de Jean-Franois de La Prouse.

El seu nom es presenta amb diferents variants. Se'l coneix normalment com d'Entrecasteaux o Entrecasteaux, nom del castell on va nixer. Habitualment el primer nom s Antoine, per en ocasions se l'anomena Joseph. Bruny s el cognom, escrit tamb com Bruni.

Primers anys.
D'Entrecasteux va nixer, el 1737, al castell d'Entrecasteux del departament francs de Var. Va ingressar a la marina el 1752, i es va distingir en la batalla de Menorca, el 1757, contra els anglesos. Desprs d'un afer familiar va voler deixar la marina, per va ser nomenat comandant de la flota a l'ndia, i governador de l'illa de Frana (avui Maurici), 1787-1789. El 1791 s nomenat contralmirall.

Viatge d'exploraci.
Les ltimes notcies de l'expedici de La Prouse eren del 25 de febrer de 1788. El 14 de juliol de 1789 t lloc l'assalt a la Bastilla de Pars. En plena eufria revolucionria l'Assemblea Nacional encarrega a Claret de Fleurieu, que ja havia organitzat el viatge de La Prouse, que n'organitzi un altre per la seva recerca.

S'encarrega a d'Entrecasteux el comandament d'una expedici per inspeccionar les costes de Nova Holanda (Austrlia) i seguir la ruta prevista per La Prouse. Els vaixells sn La Recherche (la recerca), amb Hesmivy d'Auribeau com a lloctinent, i l'Esperance (l'esperana) amb Huon de Kermadec de capit i Denis de Trobiand de lloctinent. De la resta de la tripulaci destaquen el cavaller de Rossel, encarregat de les observacions astronmiques i que acabaria escrivint la relaci del viatge; l'hidrgraf Beautemps-Beaupr, que va fer els mapes d'Austrlia, i el naturalista Houtou de La Billardire.

L'expedici parteix de Brest, el 29 de setembre de 1791, i a arribant a Ciutat del Cap reben un informe de qu s'han vist indgenes a les illes de l'Almirallat amb uniformes francesos. Entrecasteaux arriba a Tasmnia el 20 d'abril de 1792. Es dediquen, fins el 28 de mar, a explorar i cartografiar l'illa que ja havia sigut descoberta per l'angls Tobias Furneaux, el 1773. D'Entrecasteux descobreix que la costa sud-est est dividida en una segona illa, que anomena illa de Bruni, separada pel canal d'Entrecasteux. Els mapes que en fa Beautemps-Beaupr van decidir ms tard als anglesos a colonitzar la costa sud-est de l'illa fundant l'actual capital Hobart Town. La Billardire descobreix noves espcies d'eucaliptus que s'adaptaran b a Europa.

Sortint de Tasmnia, els vents els porten fins a Nova Calednia, descoberta per James Cook, i exploren tota la costa oest que no havia vist Cook. Els esculls els impedeixen desembarcar i segueixen per les illes Salom i Nova Irlanda fins arribar a les illes de l'Almirallat. Durant tres dies exploren les illes per no troben cap uniforme francs. Decideixen anar fins a la colnia holandesa de l'illa Ambon per carregar queviures.

Tornen a Tasmnia seguint la costa oest d'Austrlia on descobreixen l'arxiplag Recherche i els cientfics descobreixen noves espcies de flora i fauna. Arriben a Tasmnia el 21 de gener de 1793, el mateix dia que a Pars decapitaven al rei Llus XVI.

De cam a Tonga, troba les illes Kermadec que les anomena amb el nom del capit de lEsperance, que moriria dos mesos tard. A les illes Santa Cruz troben una illa nova que anomenen illa de la Recherche. s justament Vanikoro on havia naufragat La Prouse. Segueixen buscant per les illes Salom i les Louisiade fins que abandonen la recerca.

Epleg del viatge.
El 20 de juliol de 1793 mort d'Entrecasteux d'escorbut i disenteria. Auribeau es fa crrec del comandament i Rossel s el nou capit de lEsprance. Quan l'expedici havia partir de Brest, en plena revoluci francesa, la tripulaci estava dividida entre monrquics i republicans. A la mort dels dos capitans, la situaci s'agreuja. Al arribar a les colnies neerlandeses reben la notcia de la proclamaci de la repblica. Auribeau no vol tornar a Frana, demana la protecci dels holandesos i els revolucionaris l'acusen de traci. El 23 d'agost mort Auribeau i la tripulaci va tornant a Frana en diferents vaixells francesos o holandesos. Rossel s apressat pels anglesos que copien els mapes d'Austrlia.

La Billardire publica, el 1799, la Relation du voyage  la recherche de La Prouse, amb especial inters en els resultats dels naturalistes. El 1807, Beautemps-Beaupr publica lAtlas du Voyage de Bruny-Dentrecasteaux, i Rossel, alliberat pels anglesos, publica el relat oficial del viatge, el 1808.

Ruta del viatge.
Brest, Frana, el 29 de setembre de 1791.
Ciutat del Cap, 17 de gener de 1792.
Terre de Van Diemen (Tasmnia), 20 d'abril a 28 de mar.
le des Pins i Nova Calednia, 17 de juny.
illes Salom;
Nova Irlanda i illes de l'Almirallat, a l'arxiplag de Bismack, 26 de juliol.
Ambon, 6 de setembre a 13 d'octubre;
Tasmnia, 21 de gener a 27 de febrer de 1793.
Nova Zelanda, illes Kermadec, Tongatapu;
Nova Calednia, 21 d'abril a 9 de maig. Mort Huon de Kermadec.
Illes Santa Cruz, 19 de maig;
Salom, Louisiade;

Vaixells i tripulaci.


Topnims del viatge.
Els topnims utilitzats en memria del viatge d'exploraci d'Entrecasteux, i que encara sn vigents avui, sn:
Illa de Bruny, al sud-est de Tasmnia. El 1918 es va canviar Bruni per Bruny.
Canal d'Entrecasteaux, entre les illes de Bruny i Tasmnia.
Esculls d'Entrecasteux, al nord de Nova Calednia.
Punta d'Entrecasteaux, badia Esperance, arxiplag Recherche i D'Entrecasteaux National Park, al sud-oest d'Austrlia.
Illes Kermadec, al nord de Nova Zelanda.
Illes d'Entrecasteux, una de les quals s l'illa de Trobiand, a Papua Nova Guinea.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59970" title="Auscis" nonfiltered="3424" processed="3417" dbindex="23796">
Els ausquis (llat ausci) o auscis o auscenses foren una de les principals tribus d Aquitnia. Fou sotmesa a Roma per Crassus, llegat de Juli Csar, el 56 aC. La seva capital fou Ausc que els romans van anomenar Augusta Auscorum (avui Auch)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59975" title="Ausenses" nonfiltered="3425" processed="3418" dbindex="23799">
Els ausenses foren un poble libi que vivia a la vora del Petit Syrtis, prop dels maclis (els maclis vivien al sud del llac i els ausensis al nord) al districte de la Bizacena. Segons Herdot eren el darrer poble nmada ms occidental del nord d frica

Sinesius esmenta un poble que devastava la Cirenaica al segle VI anomenats els ausuris que probablement foren els descendents dels ausensis.

Els maxyes eren una tribu dels ausenses.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59976" title="Nuu-chah-nulth" nonfiltered="3426" processed="3419" dbindex="23800">
Els Nuu-chah-nulth o nootka sn una tribu ndia que parlen llenges wakash, per que s anomena a s mateixa aht "bo".  Es divideixen en dos grups:
 La confederaci de tribus del Nord: els Nitinat (dividits en les tribus toquaht, ucluelet, hesquiaht, ahousat i tia-o-qui-aht), Clayaquot, Kyuquot i Mooachath.
 Els makah, makaw o mikaw.

 Localitzaci .
Vivien entre el cap Cook i Saint Simon Point, a l illa de Vancouver (Colmbia Britnica), i el cap Flattery (Washington). Actualment es divideixen en dos grups:
 Nitinat, a l illa de Vancouver.
 Makah, al cap Flattery, a la Reserva Makah de Washington.  ;

 Demografia .
James Cook els va calcular el 1780 en uns 8.000 individus, per baixaren a 2.600 el 1910, i augmentarien altre cop a 3.500 a Canad i 500 a Washington el 1970 (453 el 1960). Segons Asher, el 1980 hi havia 3.500 nitinat (dels quals noms 500 parlaven la llengua) i 600 makah (dels quals noms 200 parlaven la llengua). Tanmateix, el 1990 hi havia 6.000 a Colmbia Britnica i 1.200 a Washington.
Segons el cens canadenc del 2000, a Colmbia britnica eren agrupats en el Nuu-chah-nulth Tribal Council, que agrupa les reserves d Ahousaht (1.737 h), Tla-o-qui-aht (849 h), Ehattesaht (282 h), Hesquiaht (648 h), Ka:'yu:'k't'h'/Che:k:tles7et'h' (477 h), Mowachaht (519 h), Nitinaht (663 h), Nuchatlaht (146 h), Ohiaht (575 h), Opetchesaht (890 h), Pacheenaht  (257 h) Toquaht (111 h), Port Renfrew (257 h), Seshaht (694 h), Uchucklesaht (173 h) i Ucluelet (604 h). En total, 8.882 individus.
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 2.005 makah purs, 58 barrejats amb altres tribus, 413 barrejats amb altres races i 12 barrejats amb altres races i altres tribus. En total, 2.488 individus. Segons dades de la BIA, a la reserva Makah de Washington hi havia 1.753 habitants (2.126 en el rol tribal).

 Bandes Nuu-chah-nulth .
Les principals bandes Nuu-chah-nulth actuals sn:
Ahousaht First Nation: sorgida de la uni el 1951 de les Ahousaht i Kelsemeht;
Ditidaht;
Ehattesaht First Nation;
Hesquiaht First Nation;
Kyuguot;
Mowachaht/Muchalaht First Nations: conegudes com la Banda Nootka;
Nuchatlaht First Nation;
Huu-ay-aht: (o tamb Ohiaht);
Opetchesaht;
Pacheedaht First Nation;
Tla-o-qui-aht First Nations: tanb Clayoquot;
Toquaht First Nation;
Tseshaht First Nation;
Uchucklesaht First Nation;
Ucluelet First Nation.

 Costums .
Comptaven amb 23 tribus que ocupaven des del cap Cook a Pt St John. Vivien en cases rectangulars de planxes de cedre, comunals i guarnides per pals totmics.  Llur cultura s semblant i relacionada a la dels kwakiutl i tlingit, i es dividien en grups socials independents que es reunien en viles d hivern. Aquestes viles ms tard es confederaven i a l estiu anaven a la costa a pescar i a caar.  Tamb atacaven les tribus venes per aconseguir bot i trfic d esclaus.
Caaven balenes amb un bot llarg de fusta tallada i amb arpons de lnies llargues i flotadors de pell de foca. L arponer tenia un major rangle i el crrec esdevenia alhora un rite i una herncia. Tamb vestien amb barrets de forma cnica i mantes de pell molt ricament guarnides.  Vivien orientats al mar, per tamb aconseguien baies i arrels del bosc, i comerciaven. 

Llurs rituals religiosos, per relaci cultural, recordaven als dels inuit i aleut.  Celebraven el Ritual de la Balena i la Dansa dels Xamans, reencarnaci del segrest de llur antecessor mitjanant dons sobrenaturals.  Duien petxines penjades dels nassos foradats, i  tamb celebraven el Tamanwa, drames religiosos amb llegendes mitolgiques, i els potlacht (del nootka patshatl,  donar ), cerimnia de danses i festes amb repartiment d obsequis de manera exagerada.   
D altres cerimnies eren la Klookwana (nootka) o Klookwalli (makah), en la qual els llops s enduien als iniciats i els altres participaven en les dances per fer-los tornar. 

 Histria .
El primer europeu que els va visitar fou l espanyol Juan de Fuca el 1592, per no tornaren a ser visitats fins l expedici de Juan Prez el 1774, quan anglesos i espanyols es disputaven la regi. El 1778 foren visitats per James Cook, qui el 1780 va fer el primer mapa de la regi. Fins el 1788 l angls John Meares no va fer el primer post comercial, a Nootka Sound.

Entre 1790 i 1792 el tortos Pere d'Albern es va establ a Nootka Sound amb la Primera Companyia de Voluntaris de Catalunya. Va fer les primeres descripcions sistemtiques i va rebullir el primer vocabulari. La regi fou objecte de disputes entre Anglaterra i Espanya fins la Convenci de Nootka del 1794, que va atribuir la zona als britnics. El 1792-1794 l angls George Vancouver va visitar l illa i la batej amb el seu nom.

El 1803 van massacrar un vaixell britnic, el Boston, per el 1805 es cristianitzaren, tot i que el 1811 ho van repetir amb el Tonquin, i el 1855 signaren un tractat junt amb els makah a Neah Bay, pel qual se ls cedia el mateix territori llevat als makah, que foren confinats a les reserves Makah i Ozette de Washington, i posats sota tutela de l Agncia Taholah de la BIA.

El 1843 es va crear el Territori de la Colmbia Britnica, que des del 1860 formaria part del Dominion del Canad, i comenaren a enviar missioners cristians als nootka. El 1849 s inici la colonitzaci britnica a Vancouver, cosa que els comport alcoholisme, malalties venries, prostituci, aculturaci i subproletaritzaci.  Els de Washington, a les seccions Makah i Ozette (passaren de 2000 el 1806 a 399 i 36 el 1905), el 31 de gener del 1855 els obligaren a cedir les terres de l Estret de Juan de Fuca i el 1890 foren internats en reserves.
El 1921 es produiren molts arrestaments entre ells a Vancouver per les lleis canadenques antipotlacht.
El 1994 el  govern de la Colmbia britnica autoritz la tala del 62 % dels boscos de Clayaquot Sound (Vancouver) a la MacMillan Bloedel Co (unes 350.000 hectrees). El cap dels tia-oqui-aht, Frances Frank, critica el fet que els nutka sn el 40 % dels habitants de la zona, per que noms posseeixen el 0,4 % del territori. Reben el suport de Greenpeace.

Bibliografia.
 Ellis, David, W.; & Swan, Luke. (1981). Teachings of the tides: Uses of marine invertebrates by the Manhousat people. Nanaimo, British Columbia: Theytus Books.
 Hoover, Alan L. (Ed.). (2002). Nuu-chah-nulth voices: Histories, objects & journeys. Victoria, B. C.: Royal British Columbia Museum.
 Kim, Eun-Sook. (2003). Theoretical issues in Nuu-chah-nulth phonology and morphology. (Doctoral dissertation, The University of British Columbia, Department of Linguistics).
 McMillian, Alan D. (1999). Since the time of the transformers: The ancient heritage of Nuu-chah-nulth, Ditidaht, and Makah. Vancouver: UBC Press.
 Sapir, Edward. (1938). Glottalized continuants in Navaho, Nootka, and Kwakiutl (with a note on Indo-European). Language, 14, 248-274.
 Sapir, Edward; & Swadesh, Morris. (1939). Nootka texts: Tales and ethnological narratives with grammatical notes and lexical materials. Philadelphia: Linguistic Society of America.
 Sapir, Edward; & Swadesh, Morris. (1955). Native accounts of Nootka ethnography. Publication of the Indiana University Research Center in Anthropology, Folklore, and Linguistics (No. 1); International journal of American linguistics (Vol. 21, No. 4, Pt. 2). Bloomington: Indiana University, Research Center in Anthropology, Folklore, and Linguistics. (Reprinted 1978 in New York: AMS Press, ISBN 0-4041-1892-5).
 Shank, Scott; & Wilson, Ian. (2000). Acoustic evidence for   as a glottalized pharyngeal glide in Nuu-chah-nulth. In S. Gessner & S. Oh (Eds.), Proceedings of the 35th International Conference on Salish and Neighboring Languages (pp. 185-197). UBC working papers is linguistics (Vol. 3).

Enllaos.

 Pgina dels Nuu-chah-nulth;
 Un extracte del diccionari Nuuchahnulth;
 Texts Nootka;
 De qu estan fets els mosquits;
 Kwatyat i Llop;
 Kwatyat i la Filla del Gira-sol;
 Bibliografia de Materials de la llengua Nuuchanulth (YDLI);
 Nuuchahnulth (Nootka) (Chris Harvey s Native Language, Font, & Keyboard);
 Nuuchahnulth Example Text;
 mapa de les Primeres nacions de la Costa Noroest (inclosos Nuu-chah-nulth);
 Pgina de Lingstica Wakashan;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59978" title="Ausetans" nonfiltered="3427" processed="3420" dbindex="23801">

Els ausetans eren un poble iber del nord-est de la pennsula Ibrica que es citat per Ruf Fest Avi, Plini el vell i Titus Livi entre altres fonts antigues. Els seus territoris limitaven a l'oest amb els laietans i els indigets i a l'est amb els lacetans, els cerretans i els castellans. La seva capital fou Ausa o Auso, (origen d'Osona) i tamb habitaven Gerunda (Girona) i la vall de l'Alba (Ter).

Els ausetans van emetre moneda amb la legenda ausesken en escriptura ibrica nord-oriental que en Ibric s'interpreta com una referncia al nom de l'tnia a la que tamb fan referncia les fonts gregues i llatines: (moneda) dels ausetans o dels de Ausa. Van emetre monedes de plata (denaris) i de bronze (unitats, meitats, quarts i sisens), des de diverses seques: principalment ausesken i eustibaikula. A l'anvers solien portar un cap viril i el smbol del porc senglar, mentre que al revers apareixia un genet amb palma a les unitats, que ara forma part de l'escut d'Osona, un cavall al galop a les meitats, mig pegs als quarts i un dof als sisens.

Foren conquistats pels cartaginesos sota Annbal i assetjats per Gneu Corneli Escipi a la seva capital, segons les crniques llatines que es conserven, al comenar la Segona Guerra Pnica. Van prendre part a la revolta d Indbil i a la guerra d Empries el 195 aC. 

Una caracterstica de la seva cermica s l'absncia de decoraci pintada. 

 Jaciments .

 Jaciment de Can caseta. S'hi han trobat plats, olles i altres vasos.
 Jaciment del  (El Brull). Oppidum, restes d'una fortificaci.
 Jaciment el  (Folgueroles). Restes d'un conjunt arquitectnic fortificat, que s un dels primers enlairaments importants.
 Jaciment de  (Roda de Ter). Restes d'un poblat fortificat per alguns dels materials arquitectnics recuperats es troben al Museu Arqueolgic de l'Esquerda. Tamb hi ha restes medievals.

Enllaos externs.

 Museu d'arqueologia de Catalunya. La ruta dels ibers: El pas dels ausetans.
Mapa detallat dels pobles d'Ibria pre-romans (200aC);
 Pobles hispnics ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59988" title="Autlols" nonfiltered="3428" processed="3421" dbindex="23804">
Els autlols (llat autololi) eren un poble gtul de sud del Atles que Claudi Ptolemeu diu que tamb habitaven a l'illa anomenada Autolala o Junonis, segurament una de les illes Canries.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59989" title="Escherchia coli" nonfiltered="3429" processed="3422" dbindex="23805">

L'Escherichia coli (Escherichia coli, habitualment abreujada com a E. coli i pronunciada e' ikia 'k li) s una de les principals espcies de eubacteris que viuen a la part ms baixa dels intestins dels animals de sang calenta, incloent-hi ocells i mamfers i sn necessaris per a la correcta digesti dels aliments. La seva presncia en l'aigua subterrnia s un indicador com de la contaminaci fecal ("Entric" s un adjectiu que descriu els organismes que viuen en els intestins. "Fecal" s l'adjectiu per als organismes que viuen en la femta, de manera que amb freqncia s'empra com a sinnim d'"entric.")  El nom prov del seu descobridor, Theodor Escherich.  Pertany a la famlia de les enterobactericies, i s emprada com a organisme model per als bacteris en general.

De mitjana, un hum treu diriament amb la femta entre cent mil milions i un bili d' E. coli. Tots els diferents tipus de coli fecals i tots els bacteris semblants que viuen en el sl. (en el sl amb plantes marcint-se el ms com s l' Enterobacter aerogenes) sn agrupades juntes sota el nom "coliforme" (que vol dir semblant a coli"). Tcnicament el "grup coliforme" es defineix com tots els organismes aerbics i aerbics facultatius, no esporolables, gram-negatius, en forma de bastonet que fermenten lactosa amb producci de gas (els animals eliminen aquest cas en forma de flatulncia).

Implicacions biotecnolgiques.

Actualment es considera que l' E coli s l'organisme model i per tant l'sser viu sobre el que se'n t ms coneixement biomolecular. A ms a ms, grcies al seguit d'eines desenvolupades al voltant de la seva bioqumica ha demostrat ser altament manipulable al laboratori. Per aix mateix s el bacteri ms emprat per fer als experiments consistents en estudiar les propietats de les biomolcules. T capacitat per introduir una gran quantitat de protenes i fins i tot vies metabliques senceres dins del seu metabolisme i de produir-les de forma barata en massa, grcies als seus pocs requeriments del medi. Les seves limitacions sn les cadenes d'ADN amb palndroms, que no s capa de manipular i que no t capacitat de processar protenes eucariotes que requereixin modificacions post-transcripcionals com ara glucosidacions. Actualment s per exemple el principal productor d'insulina.

L'alt coneixement que se'n t ha fet que sigui l'sser viu que tingui ms tecnologia desenvolupada amb la fi de modificar-lo com tota mena de fags i plasmidis. Tamb hi ha moltes eines per tal de conservar i replicar informaci com els BAC que es varen fer servir moltssim en les genoteques implicades en la seqenciaci del genoma hum.

Implicacions mdiques.
Hi ha, tanmateix, tres situacions en les que la E. coli pot causar malalties:

 Quan el bacteri s'escapa cap al tracte urinari, llavors pot causar una infecci anomenada "cistitis de lluna de mel" ja que la cpula pot provocar la introducci del bacteri en la vagina. Tot i que s ms comuna en les femelles, la infecci del tracte urinari es pot trobar en tots dos sexes. Entre els homes i dones grans es troben en proporcions molt semblants. Degut a qu el bacteri entra invariablement al tracte urinari a travs de la uretra, la higiene pobra dels lavabos predisposa a la infecci per hi ha altres factors tamb molt importants (l'embars a les dones, i l'allargament de la prstata als homes) i en molts de casos l'esdeveniment iniciador no queda clar. El sexe anal tamb s un factor de risc.
 Quan el bacteri surt del tracte intestinal a travs d'una perforaci (una fstula que podria ser causada per una lcera, per exemple) i entra dins la cavitat peritoneal, causant llavors una infecci anomenada peritonitis que pot arribar a ser fatal. Tanmateix, l' E. coli s extremadament sensible als antibitics com l'estreptomicina o gentamicina, de manera que el tractament amb antibitics sol ser efectiu.
 Algunes soques de l' E.coli sn toxigniques (algunes produeixen una toxina molt semblant a la de la disenteria) i poden causar toxoinfecci per ingesta de carn contaminada. La severitat de la malaltia varia considerablement; pot ser fatal, particularment per als nens, la gent gran i els immunodeprimits, per sol ser poc agressiva. L' E. coli pot abrigar enterotoxines termostables i lbils a l'escalfor. Les darreres sn mols semblants en estructura i funcions al toxina del clera. Cont una subunitat 'A' i cinc subunitats 'B' disposades en una holotoxina. Les subunitats 'B' aporten adherncia i capacitat d'entrada de la toxina a les cllules intestinals de l'hoste, on la subunitat 'A' penetra i estimula les cllules a alliberar aigua causant diarrea.

Soques patolgiques.
La majoria no produeixen patologia i viuen a l'intest de l'home i mamfers sense causar malaltia com a flora normal intestinal. El tipus de patologia ms freqent que produeixen sn les infeccions del tracte urinari i les gastroenteritis. Moltes poden actuar com a patogen oportunista. E. coli s el principal agent causal de septicmies i tamb produeix un tipus de meningitis. Diferents grups de soques produeixen diferents tipus d'infecci i patognia:

E. coli enterotoxignica (ETEC): Produeix una diarrea tipus clera encara que menys severa (diarrea del viatger). La seua patognia es deu a la producci de toxines. Les ETEC actuen a nivell de mucosa de l'intest prim a la qual es fixa per mitj d'unes adhesines fimbriades.
E. coli enteroagregativa (EAggEC): Provoca una diarrea persistent en infants. Forma agregats a la superfcie de la mucosa intestinal.
E. coli enteropatgena (EPEC): Es desenvolupa a l'intest prim on forma una alteraci de l'estructura de les microvellositats. Els bacteris apareixen enganxats a la mucosa en unes projeccions. La penetraci de la mucosa per les cllules succeeix de forma espordica i produeix efectes importants sobre la fisiologia de la cllula infectada com l'activaci de la tirosina quinasa i l'increment dels nivells de calci.
E. coli enterohemorrgica o verotoxignica (EHEC o VTEC): Important causa de brots epidmics de gastroenteritis hemorrgica en pasos desenvolupats (carn picada). Dosi d'infecci molt baixa (quantitats molt xicotetes poden comportar brots epidmics seriosos). Similars a la de les EPEC per produeix smptomes semblants a Shigella, produeixen una toxina tipus Shiga (Verotoxina) que pot produir la sndrome hemoltica-urmica (HUS). S'ha convertit en l'amenaa, a nivell d'infeccions gastrointestinals, ms greu als pasos desenvolupats.
E. coli enteroinvasiva (EIEC): Patologia indistingible de la Shigella per no es produeixen toxines Shiga.
E. coli uropatgenes (UPEC): Responsables del 80% d'infeccions urinries. Freqents en dones en edat frtil. Pot afectar bufeta i uretra (cistitis) o rony (pielonefritis). Les infeccions urinries sn el segon tipus d'infecci ms freqent. Tamb sn freqents en infants de menys de 5 anys (d'ambds sexes). S'ha demostrat l'actuaci d'adhesines que permeten adherncia a la mucosa del tracte urinari. L'acci inflamatria localitzada dels lipopolisacrids (LPS) probablement juga un paper important.

Implicacions en el control ambiental.
En els camps relacionats amb la purificaci de l'aigua i tractament de les aiges residuals l' E.coli va ser escollida des de molt d'hora en el desenvolupament de la tecnologia com a "indicador" del nivell de polluci de l'aigua mitjanant l'ndex de Coliformes per controlar-ne la contaminaci fecal humana. Les raons principals per emprar l' E. coli sn que hi ha un munt de coliformes en la femta humana que sn patgens (com la Salmonella typhi, que causa el tifus), i l' E. coli s normalment inofensiva, de manera que no es pot escapar de laboratori i fer mal alg. Pot ser enganys emprar l' E. coli com a indicador de la contaminaci fecal humana ja que hi ha altres ambients en els que l' E. coli creix b, com per exemple les papereres.

Enllaos externs.
Encyclopedia of Escherichia coli K12 Genes and Metabolism ;
 Imatges lliures de l'E. Coli;
 The E. coli index: resource for E. coli as a model organism ;
 coliBASE: a comparative genomics database for E. coli;
 Scientists engineer bacteria to create living photographs ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59990" title="Ottawes" nonfiltered="3430" processed="3423" dbindex="23806">

Els ottawes sn una tribu ndia algonquina, el nom de la qual prov d'adawe  comerciant  o d'ahtuhwuh.

Localitzaci . 
Originriament vivia als marges dels rius Ottawa i French, a la badia Georgian, al marge septentrional del Llac Huron i al Nord de Michigan. Actualment viuen a Ontario, Kansas, i Oklahoma.

 Demografia .
El seu nombre s'ha mantingut fora estable al llarg dels anys. El 1940 hi havia aproximadament uns 5.000 individus. El 1990 hi havia 2.500 a Ontario, 1.050 a Michigan i Kansas i 450 a Oklahoma. Tanmateix, la seva llengua, segons Sebeok, noms era parlada per 100 individus el 1962.

El 1996 hi havia 7.386 ottawes enregistrats al Canad, a la reserva Wikwemikong d'Ontario, de 55.781 hectrees.
Segons dades de la BIA del 1995, a la reserva Ottawa d'Oklahoma vivien 458 individus (1.960 en el rol tribal), a la de Little River Band (Michigan) hi viuen 950 (1.141 en el rol tribal) i a la de Little Traverse Band (Michigan) hi viuen 742 (2.061 al rol tribal). Segons el cens dels EUA del 2000 hi havia 10.667 ottawa als EUA.

 Costums .
Juntament amb els chippewa i potawatomi formaven la Lliga dels Tres Focs, per tal de defensar-se dels sioux i de la Confederaci iroquesa. La seva mitologia els fa descendents de tres herois: Michabou (La Gran Llebre), Namepich (la carpa) i Bear's Paw.

Tenien fama de ser bons comerciants, i es dedicaven com a mitjancers al comer intertribal com a part del cercle comercian hur. Llurs canoes arribaven fins a Green Bay (Wisconsin) i Quebec, on compraven blat de moro, tabac, oli de gira-sol, herbes medicinals i pells.

Eren semisedentaris com els chippewa, vivien en cases d'escora de bedoll formant viles a l'estiu, i a l'hivern es dividien en grups familiars per a caar. Les dones es dedicaven a plantar i recollir arrs silvestre i sucre d'ar, mentre els homes caaven i pescaven.

Llurs aldees eren situades al costat d'aiges navegables en canoa, i estaven fortificades amb palissades.
 
En el segle XVII comprenien quatre o cinc divisions majors, Kishkakon, Sinago, Keinouche, Nassauaketon i Sable,  subsdividides en bandes locals; hom creu que tenien clans distributs entre les bandes.
Tamb celebraven el Midewiwin o Gran Societat de Medicina, organitzaci secreta on els membres de la qual es creien capaos de proporcionar benestar a la tribu i de curar la malenconia. Hi eren importants en els cerimnies els amulets medicinals sagrats i d'altres objectes mgics. Es regien per Enandahgwad (La llei de l'ordre).
Les ciutats ottawa eren Aegakotcheising, Anamiewatigong, Apontigoumy, Machonee, Manistee, Menawzhetaunaung, Meshkemau, Michilimackinac, Ciutat Mitjana, Obidgewong, Oquanoxa, Roche de Boeuf, Saint Simon (missi), Shabawywyagun, Tushquegan, Waganakisi, Walpole Island, Waugau i Wolf Rapids.

 Histria .
Inicialment formaven un sol bloc amb chippewa i potawatomi, per se separaren d'ells a Mackinaw (Michigan), i foren localitzats per primer cop a l'illa Manitoulin. El 1615 el francs Samuel de Champlain en trob 300  les cheveux reoluez .

D'antuvi s'aliaren amb els Wemitigojiwuk (francesos)  i els hurons el 1648, i per aix foren desplaats fins a Green Bay pels iroquesos i dakotes, i s'hi establiren amb els potawatomi a Keweewaw Bay desprs que els iroquesos destrussin el cercle comercial dels hurons el 1660.  Tot i aix, el 1670, protegits pels francesos, tornaren a Manitoulin.

El seu cap Pontiac (1720-1769) de nom OBWNDIYAG, fou cap de la confederaci ottawa-chippewa-potawatomi-miami el 1755, quan esclat la guerra franco-ndia; el 1760 ajudaria als francesos contra els anglesos i ocup Michilimanack, Sandusky, Sault Sainte Marie, Le Boeuf, Green Bay, i altres fortificacions fins la pau del 1763, per la qual els francesos abandonaven Amrica del Nord.  
 
Aleshores, influt pel predicador lenape Neolin, el 5 de maig del 1763 reun el Consell de les 18 Nacions, i va afirmar que l'enemic dels indis era l'angls i que calia unir-se contra ell davant d'un capdill religis i guerrer. 

Va fer la guerra pel seu compte amb un projecte panindi que l'ajud a prendre Ft. Sandusky, Saint Joseph, Miami, Ouiatenon, Michilimackinack, Venango, Le Boeuf, Edward Augustus i Presqu'ile. Venc als anglesos a Point Pele (llac Erie) i bloquej Detroit, on mat 56 blancs, i 54 ms a Bushy Run. Per la manca de suport  i dissensions internes l'obligaren a signar la pau d'Oswego el 1766. Mor assassinat a Cahokia per un indi illinois pagat per uns comerciants anglesos.

A la mort de Pontiac reconegueren com a cap suprem panindi el guerrer miami Little Turtle, que s'enfrontaria a anglesos i revolucionaris americans, i posteriorment al shawnee Blue Jacket que es va veure obligat a cedir terres als nord-americans el 1785 i el 1789, i desprs de la desastrosa derrota de Fallen Timbers, pel Tractat de Greeneville del 1795. El 1809 enviaren delegacions desesperades a Washington denunciant la seva situaci, i com que no els van fer cas tamb donarien suport al projecte panindi de Tecumseh fins la derrota de Tippecanoe (1811), i ajudaren als anglesos en la Guerra del 1812, dirigits pels ogemuk (lders) Assignack (Blackbird),  Mucketebennessy (Black Hawk), Keshigobenesse (Day-bird), Mokomanish (Knife That One Does Not Care About), i Eshuagonabe (Looking Back), tot defensant els campaments de Maumee i Niagara, fins que el 1817 signaren la pau amb els EUA.  Un altre cap, Negwagon, va donar suport als EUA.

Pel Tractat del 1817 llurs terres no serien subjecte sa impostos, i pel de 3 d'agost del 1795 obtingueren llibertat de cacera en terres cedides als EUA.

El 1836 la major part del grup va vendre als EUA els 49.000 acres que tenien a Maumee (Ohio) i es trasllad a Kansas am Negwagon; i un gup d'ells el 1870 a Territori Indi (Oklahoma). El 1862 aconseguiren per un tractat recuperar Manitoulin.

Al Canad han aportat personatges com els artistes Daphne Odjig, Leland Bell i Jim Mishibinijima, els actors Leroy Peltier i Cheyenne Kitchikeg, el jugador de hockey Chris Simon/ Mishibinijima, i l'escriptor Wilfred Pelletier. Als EUA el cabdill i escriptor Andrew Jackson Blackbird.

 Enllaos externs .

 Grand Traverse Band of Ottawa and Chippewa Indians;
 Tribu Ottawa d'Oklahoma;
 Recursos de llengua i histria Ottawa;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59992" title="Auximum" nonfiltered="3431" processed="3424" dbindex="23807">
Auximum fou una ciutat del Pic, avui anomenada Osimo, a uns 20 km al sud d Ancona.

El 174 aC ja era possessi de Roma i es van construir unes muralles; el 157 aC va esdevenir colnia romana. A la guerra entre Sulla i Carb s hi va lliurar un combat. Fou ocupada per partidaris de Pompeu el 49 aC per els ciutadans es van declarar a favor de Juli Csar al que van obrir les portes. Va romandre colnia romana durant l imperi. Procopi l esmenta com a capital del Pic. 

Belisari la va ocupar als gots desprs d un llarg setge i fou inclosa a la Pentpolis bizantina depenent de l'exarca de Ravenna




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59994" title="Auza" nonfiltered="3432" processed="3425" dbindex="23808">
Auza (o Auzia) fou una ciutat de Mauretnia (i desprs Mauritnia Cesariense) a la via entre Cesarea i Sitifi i al peu del Djebel Deira (Muntanya Garaphi) prop del naixement de l'Audus.

Dolabella va derrotar all a Tacfarines que va morir (any 24) i els numides van incendiar la fortalesa per els romans la van restaurar i fou colnia romana (Colnia Auzienzis). Una inscripci esmenta la derrota prop de la citat del cap berber Faraxes, pel prefecte Q. Gargilius, el 176. El 373 fou teatre d una batalla entre Teodosi i Firmus

Avui les runes es diuen Sur al-Rezlan o Sur Guzlan i sn al sud de la moderna Hamza.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59996" title="Avaricum" nonfiltered="3433" processed="3426" dbindex="23809">
Avaricum fou l'antic nom de Bourges, que va ser la capital del poble gal dels bituriges, a la vall del riu Evre (antic Avara). La ciutat tenia una muralla de fusta. 

Fou assetjada per Csar el 52 aC durant la revolta de Vercingetorix, i presa per assalt i els seus habitants foren massacrats (noms 800 es van escapar d un total de 40.000). August va incloure el territori dins la provncia d'Aquitnia i la ciutat es va reanomenar Biturigae que a l edat mitjana va derivar en Biorgas i finalment Bourges.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59997" title="Avntics" nonfiltered="3434" processed="3427" dbindex="23810">
Els avntics (llat avantici) foren un poble inalp incls per Galba dins la Gallia Narbonense.  La seva capital segon Plini fou Dinia (Digne).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="59999" title="Pontiac" nonfiltered="3435" processed="3428" dbindex="23812">


Pontiac o Obwdiyag (entre 1712 i 1720 - 1769) fou un cabdill ottawa. Cap de la confederaci ottawa-chippewa-potawatomi-miami el 1755, el 1760 ajudaria als francesos contra els anglesos i ocup Michilimanack, Sandusky, Sault Sainte Marie i altres fortificacions fins la pau del 1763.  Va reunir aleshores els seneca, miami, lenape, shawnee, conestoga, potawatomi i intent atraure sense xit els cherokee, creek i mohawk amb la idea de lluitar contra els blancs i expulsar-los de terra ndia. Va fer la guerra pel seu compte amb el patrocini religis de Neolin amb 22.000 combatents potencials, d ells 4.000 guerrers ottawa i 2.000 iroquesos, contra anglesos, illinois i hurons fins que fou obligat a signar la pau d Oswego el 1766. Mor assassinat a Cahokia per un indi illinois pagat per uns comerciants anglesos.
Considerat un dels precedents de l'autodeterminaci dels indis nordamericans, el seu pensament influ en cabdills posteriors com Little Turtle o Tecumseh.

Referncies.
Dowd, Gregory Evans. War Under Heaven: Pontiac, the Indian Nations, & the British Empire. Johns Hopkins University Press, 2002.
Parkman, Francis. The Conspiracy of Pontiac, 2 volumes. Boston, 1851. Parkman's landmark work on Pontiac has been considered historically unreliable by academic historians for several decades, but Parkman's prose is still much admired.
Peckham, Howard H. Pontiac and the Indian Uprising. University of Chicago Press, 1947.
Sugden, John. "Pontiac" in American National Biography. Oxford University Press, 1999.
White, Richard. The Middle Ground: Indians, Empires, and Republics in the Great Lakes Region, 1650-1815. Cambridge Universtiy Press, 1991.

Enllaos.
Biografia al Dictionary of Canadian Biography Online;
"Pontiac" per Richard White a l' Encyclopedia of North American Indians;


Michigan














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60000" title="Aznia" nonfiltered="3436" processed="3429" dbindex="23813">
Aznia fou el nom donat pels romans a la part del continent afric de la costa de Somlia i de vegades del interior i pel sud fins a Tanganyika. Tolomeu distingeix entre Aznia i Barbria definint aquesta darrera com l'interior i la primera com la costa coneguda.

El nom fou reprs per nacionalistes africans, primerament per nacionalistes del sud del Sudan i desprs per moviments antiapartheid de l'frica del sud. El 1994 hi van haver propostes de canviar-li el nom a la Repblica de Sud-frica a Aznia, per no van tenir prou suport. Encara avui hi existeix un moviment poltic que porta el nom d'Aznia, l'Azapo (Azanian People's Organization).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60003" title="Daphne Odjig" nonfiltered="3437" processed="3430" dbindex="23814">
Daphne Odjig o Beavon (Reserva Wikwemikong, Ontario, 1919) s una artista canadenca de pare ottawa-potawatomi i mare anglesa, escultors funeraris. El 1938 va marxar a Colmbia Britnica, on va fer obres inspirades en temes nadius amb cubisme i surrealisme. El 1970 obr una galeria d art nadiu a Winnipeg i el 1973 fund amb Norval Morrisseau, Alex Janvier i Jackson Beardy l Associaci d Artistes Nadius. Des d aleshores ha exposat arreu del mn i ha estat guardonada a diverses universitats.

 Enllaos externs .
Biografia i obres;
Biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60006" title="Wilfred Pelletier" nonfiltered="3438" processed="3431" dbindex="23816">
Wilfred Pelletier o Baibomsey (Manitoulin, Ontario 1927-2000) s un escriptor ottawa del Canad establit als EUA, autor de Childhood in an indian village (1969), No foreign land: the biography of an American Indian (1973) i Le silence d un cri (1985). Des del 1980 servia al Centre for Aboriginal Education, Research and Culture (CAERC) de la universitat de Carleton. El 1998 fou assessor en el film Grey Owl.

 Enllaos externs .
 Biografia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60007" title="Potos" nonfiltered="3439" processed="3432" dbindex="23817">
Potos s una ciutat boliviana, capital del departament de Potos. 

Es troba a una altitud de 3.967 m sobre el nivell de mar i t una poblaci aproximada de 115.000 habitants. s la segona ciutat ms alta del mn, desprs de la ciutat peruana de Cerro de Pasco. S'estn per les faldes del Cerro Rico, una muntanya que comptava amb una gran veta de plata, que sempre va dominar l'horitz de la ciutat. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60009" title="Andrew Jackson Blackbird" nonfiltered="3440" processed="3433" dbindex="23818">
Andrew Jackson Blackbird o Mack-e-te-be-nessy (Michigan, 1815-1908) fou un cabdill dels ottawa, s educ en el sistema tradicional per an a l escola parroquial. El 1855 particip com a conseller en el Tractat que els va adjudicar una reserva a Michigan. El 1858 compr un edifici que va fer servir com a correus i per a escriure una History of the Ottawa and Chippewa Indians of Michigan (1887). 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60010" title="Miami (desambiguaci)" nonfiltered="3441" processed="3434" dbindex="23819">

Miami, ciutat de Florida.
Miami (poble), tribu ndia algonquina.
Miami Platja, zona turstica pertanyent al municipi de Mont-roig del Camp.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60012" title="Miamis" nonfiltered="3442" processed="3435" dbindex="23820">

Els miamis sn una tribu ndia algonquina, el nom de la qual prov del chippewa omaugeg,  poble de la pennsula . Els europeus els anomenaren Twightwees, que potser prov de twah twah, el crit del cigne, i per confusi amb tawa  nu  els anomenaren Naked Indians. Es dividien en sis bandes: Atchatchatkangouen, Kelatika, Mengakonkia, Pepicokia, wea (de wawiatenong) i piankashaw. Aquestes dues s'independitzaren com a tribus.

 Localitzaci .
Vivien al sud del Llac Michigan, al NE d'Illinois i Nord d'Indiana, i als marges del riu Kalamazoo. Els wea vivien als voltants de l'actual Chicago, d'on marxarien als marges del Wabash. Pel que fa als piankashaw, vivien al Wabash inferior. Actualment, totes tres tribus viuen a Oklahoma.

 Demografia .
El 1695 eren uns 4.500 individus, per foren molt disminuits i el 1887 noms s'apuntaren 64 noms en el rol tribal (350 en la Subagncia Quapaw). El 1937 eren 1.390 i el 1960 eren 305 miamis i 700 wea a Oklahoma. El 1990 eren uns 500 a Oklahoma, per segons Asher, el 1980 eren uns 2.000 amb els illinois, wea i piankashaw.

Segons dades de la BIA del 1995, a la Reserva Miami d'Oklahoma hi havia 341 habitants (1.574 al rol tribal). Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats 6.417 miamis.

 Costums .
Llur sistema social es basava en clans exogmics, i els caps dels clans tamb feien de membres del consell de la vila.  Un d'ells era escollit cabdill civil. El cabdill guerrer era escollit en base a la seva habilitat i a la direcci de les incursions.

El principal aliment de llur dieta alimentcia era un particular tipus de moresc, considerat com a millor que el que conreaven llurs vens. Durant l'estiu ocupaven viles permanents de caire agrcola, i durant l'hivern es desplaaven a les planries amb altres tribus per caar el bis. 

Vivien en habitacles coberts de matolls, similars als de les tribus dels voltants, i endems cada vila tenia una casa gran on celebraven consells i d'altres cerimnies. Els piankashaw, per, eren culturalment ms semblants als kickapoo i winnebago.

Tamb celebraven el Midewiwin o Gran Societat de Medicina, organitzaci secreta on els membres de la qual es creien capaos de proporcionar benestar a la tribu i de curar la malenconia. Hi eren importants en els cerimnies els amulets medicinals sagrats i d'altres objectes mgics. 

 Histria .
Quan el 1658 els visit el francs Gabrielle Druillettes, eren establits a Green Bay (Wisconsin), per cap el 1670, empentats pels sioux, Confederaci iroquesa, chippewa i altres tribus, marxaren a Detroit i als marges dels rius Fox i Saint Joseph.

Mantenien bones relacions amb ottawa, chippewea i potawatomi, tot formant la Lliga dels Sis Focs per defensar-se dels iroquesos. El 1748 signaren amb els britnics el Tractat de Lancaster. Aix, el 1748-1752 el cabdill La Demoiselle o Old Briton, dirig des de la ciutat de Pickawillany una revolta contra els francesos, confederats amb wea, ottawa, potawatomi, piankashaw i kickapoo. Per Charles Langlade va atacar la  ciutat i crem viu al cabdill. 

Quan la revolta de Pontiac del 1763 van ajudar-lo contra els anglesos. Durant la Guerra d'Independncia ajudaren a la Gran Bretanya, liderats per Little Turtle,  i refusaren pactar amb els colons; entre el 1783 i el 1790 mataren 1.500 colons. El 1790 Little Turtle venc Josiah Harmar i el 2 de novembre 1791 Arthur Saint Clair, provocant 600 morts i 300  ferits. Little Turtle intent aleshores una pau honrosa, per el seu lloctinent Turkey Foot fou venut i mort per Anthony Wayne a Fallen Timbers el 1792. Aix els obligaria el 1795 a signar el Tractat de Greenville, pel qual hagueren de cedir Ohio meridional i oriental.

Durant el 1812, malgrat l'oposici de Little Turtle, ajudaren Tecumseh fins que foren venuts per Anthony Wayne a Mississimewa.

Entre el 1790 i el 1840 signaren ms de cinquanta tractats. Pel del 3 d'agost del 1795 miamis i wea tenien llibertat de cacera a les terres cedides als EUA, i pel del 22 de juliol del 1814 ajudaren als EUA contra els britnics. El 2 d'octubre del 1818 els wea i piankashaw signaren un pel qual se'ls garantia el gaudi pacfic de la terra, per el 1820 hagueren de vendre les terres d'Illinois i marxar a Missouri, i el 1832 a Kansas. Pel del 1838 es retiraren a Kansas, llevat d'un grup que va romandre a Richardville, Godfroy i Meshekumnoquah (Indiana), on encara hi viuen llurs descendents. 

El 28 de novembre del 1840 signaren el Tractat de Forks of Wabash (Indiana), pel qual marxaven a Miami County (Kansas). Per uns 300 foren duts a Morais des Cignes el 1843 en condicions desastroses.

El 1867 miamis, wea i piankashaw, amb peoria i altres, es traslladaren a Territori Indi (Oklahoma) i foren recolocats a Ottawa County, i la rsta d'ells s'an a la Quapaw Agency el 1873, on encara hi viuen. No tenen terra tribal, per s privada, ja que la llei del 1887 (Allotment Act) els va parcelar les terres. Endems, una banda hostil va marxar a California, on uns 150 descendents seus viuen en dues reserves. El 30 d'octubre del 1931 la tribu dels miamis va rebre una constituci tribal de mans del cap Harley Palmer.

 Llista de miamis .
 Little Turtle;
 Jean Baptiste Richardville;
 Francis Godfroy ;

 Enllaos .

 Pgina Oficial de la Naci Miami;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60015" title="Little Turtle" nonfiltered="3443" processed="3436" dbindex="23821">

Little Turtle o Michikinikwa (1752-1812) fou un cabdill miami, fill d'un cabdill miami d igual nom, qui havia signat el Tractat de Lancaster del 1748, i d una mahican.

Des del 1780 assol ser cap guerrer de la tribu, encapal la confederaci anateriorment dirigida per Pontiac (potawatomi, ottawa, chippewa, shawnee) i el 1783 hagu d enfrontar-se als americans que volien prendre ls les terres. El 1790 els rebutj a Kekionga i els mantingu a ratlla fins la derrota de Fallen Timbers el 1794. Defens la sobirania ndia en el Tractat de Greenville (1795), per Tecumseh for que altres caps miami rebutgessin la seva autoritat el 1809. Quan aquest lluit a la Guerra del 1812 rebutj donar suport als britnics i va mantenir bones relacions amb George Washington. A la seva mort el substitu com a cap dels miami Jean Baptiste Richardville. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60017" title="Jean Baptiste Richardville" nonfiltered="3444" processed="3437" dbindex="23822">

Jean Baptiste Richardville o Peshewa  Gat salvatge  (Fort Wayne, Indiana, 1761-1841) era un mests fill del tramper francs Joseph Drouet de Richardville i de Taucumwah, una germana del cap miami pacanne. 

El 1800 es cas amb una miami i des del 1812 s identific amb els indis. Fou favorable al tractat de Greenville (1795) i assessor Little Turtle en els tractats i s opos a Tecumseh, de manera que el 1816 fou escollit cap dels miami, quan era un dels individus ms rics d Indiana. Va cedir terres a canvi de compensacions econmiques. El 1838 sign el trasllat dels miami a Oklahoma, per ell i la seva famlia se n lliuraren.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60018" title="Alfons IV de Ribagora" nonfiltered="3445" processed="3438" dbindex="23823">
Alfons IV d'Arag i Foix, el Vell , tamb conegut com a Alfons de Gandia, ( 1332 - 1412 ), Marqus de Villena i comte de Ribagora (1381-1412), i senyor de Gandia (1359-1399) desprs duc de Gandia (1399-1412). Candidat al tron de la Corona d'Arag durant el Comproms de Casp.

Fill gran de l'infant d'Arag i comte de Ribagora Pere IV, i la seva muller Joana de Foix.

El 1399 el rei Mart l'Hum va crear el Ducat de Gandia com a recompensa per a Alfons. Fou un dels aspirants a succeir el rei Mart durant el Comproms de Casp com a nt de Jaume el Just.

El 1412 va morir i els seus drets passaren, ja sense gaire fora, al seu fill Alfons el Jove, que va rebre 0 vots durant la votaci del nou monarca. El seu germ petit Joan de Prades s'autonomen successor seu i tamb es present al Comproms de Casp.

Es cas el 1355 amb Violant d'Eiximenis i d'Arens, amb la qual tingu:
 l'infant Joan de Ribagora, mort molt jove;
 l'infant Jaume de Ribagora, bar d'Arens;
 l'infant Alfons V de Ribagora (v1358-1425), comte de Ribagora;
 l'infant Pere de Ribagora (1362-1385), marqus de Villena;
 la infanta Joana de Ribagora o Joana de Gandia, casada el 1391 amb Joan Ramon Folc I de Cardona;
 la infanta Violant de Ribagora, casada el 1393 amb el seu cos Jaume de Prades;






Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60019" title="Salmonella" nonfiltered="3446" processed="3439" dbindex="23824">

La salmonella (Salmonella) s un gnere bacteri caracteritzat per ser bacils gram negatius, anaerobis facultatius, amb flagels pertrics que rodegen al microorganisme i no desenvolupa cpsula ni espora. Sn bacteris mbils que produeixen sulfur d'hidrogen. No fermenten glucosa ni lactosa.

s un agent zoontic de distribuci universal. Es transmet per contacte directe o contaminaci encreuada durant la manipulaci i el processament d'aliments a nivell domstic o industrial. 

Microbiologia.

Sn bacteries gram negatius. Proliferen amb poca facilitat en agar sang formant colnies de 2 i 3 millmetres. Als laboratoris de microbiologia clnica s'allen bacteries emprant medis selectius com ara el Selenit, Hektoen, SS o XLD per a fer-ne cultius poc enriquits a partir de mostra biolgica mostres biolgiques.

La taxonomia del gnere Salmonella s complexa i no exenta de controversia cientfica. 

Hi ha dues espcies dins del gnere: Salmonella bongori i S. enterica. En classificacions taxonmiques anteriors s'atribuien les segents subespcies per a Salmonella enterica:

 I enterica;
 II salamae;
 IIIa arizonae;
 IIIb diarizonae;
 IV houtenae;
 V bongori. Actualment constituida com a espcie propia a nivell filogentic (Salmonella bongori).
 VI indica;

A ms, hi ha ms de 2.000 serotipus dins d'ambdues espcies, els quals es troben en molt tipus d'ambients i sovint associats a malalties. La gran majoria de les identificades en humans (>99.5%) sn subtipus de S. enterica. En microbiologia les espcies del gnere Salmonella solen anomenar-se pel seu gnere i el serotipus corresponent:
per exemple,
Salmonella typhi en comptes de la designaci ms correcta de, Salmonella enterica subspcie enterica serotipus Typhi.

En microbiologia clnica Salmonella es classifica segons la seva serologia (classificaci Kauffman-White) (subcomit Salmonella, 1900). La divisi principal est formada per l'antigen O somtic i per antgens H flagellars. Els antgens H es divideixen en fase 1 i fase 2. La descripci completa d'un bacteri Salmonella seria (els antgens O, Vi : antigen H de fase 1: antigen H de fase 2).

Exemples:

Salmonella enteriditis (1,9,12:g,m);

(Els antgens O presents sn 1, 9 i 12; els antgens H sn g i m)

Salmonella Typhi (9,12,Vi:d: ) ;
(Els antgens O sn 9, 12,i Vi; el antigen H s d)

En microbiologia clnica noms un nombre xicotet de serotipus se solen cercar (la resta sn extranys o no sn clnicament significants). L'Agncia de la Protecci de la Salut britnica (HPA) recomana fer rutinriament assajos per a aquests antgens:

O antigens: 2 4 6,7 8 9 i 3,10 ;
Antgens H de fase 1: 1 2 3 4 5 6 7 ;
Antgens H de fase 2: a b c d E G i r ;
Les colnies que no poden ser identificades usant aquesta taula s'envien a un laboratori de referncia per a la seua identificaci.

Infecci.

Produeix gastroenteritis amb un perode d'incubaci d'entre 5 hores i 5 dies, diarrea i dolor abdominal. Les femtes dels malalts contenen elevades quantitats de Salmonella i febre entrica amb un perode d'incubaci de 7 a 28 dies, provocant algun o tots aquests simptomes: maldecap, febre, dolor abdominal i diarrea, erupci mculo-papulosa en pit i esquena. 
Els malalts presenten un perode de convalescncia entre 1 i 8 setmanes i un cop curades excreten Salmonella durant ms d'1 any. 

Tractament.

Pot manifestar-se per febre prolongada o recurrent i associar-se a lesions locals ssies, articulars, pleurals, pulmonars; i amb aneurismes mictics de la aorta abdominal, que s la manifestaci observada en pacients amb infecci VIH. El tractament s el mateix de la febre tifoidea. Les recomanacions actuals del Departament de Salut sn la instauraci de tractaments amb ciprofloxacina en dosi de 750 mg dues vegades al dia.

Prevenci de la Salut.

Salmonella prolifera b sobre els segents aliments, cuinats o no, emmagatzemats a temperatura ambient (15-30C); especialment en carn roja o d'aviram, ous i llet. 

Altrament, sobre aliments poc adequats per a la seva proliferaci, el seu temps de supervivncia s de dies arribant als segents lmits:
Mantega: fins a 10 setmanes;
Llet: fins a 6 mesos;
Xocolata: diversos mesos;


Hi ha uns trucs destinats a evitar la proliferaci d'aquest gnere en els aliments, per exemple:
Destruir el bacteri present als aliments mitjanant la cocci.
Evitar la contaminaci creuada durant la seva manipulaci;
Guardar els aliments a temperatures baixes (<4C) o altes (>50C) per a evitar-ne la proliferaci.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60024" title="Vespre" nonfiltered="3447" processed="3440" dbindex="23825">
El vespre s la part del dia que va des de la tarda fins a la nit. Tradicionalment s'ha anomenat vespre al perode de temps que transcorre entre l'ocs del Sol i l'acci de sopar. En determinades zones s'anomena capvespre o poqueta nit.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60032" title="Par" nonfiltered="3448" processed="3441" dbindex="23826">

Par s un estat situat en el centre de la Regi Nord del Brasil. T com lmits: Surinam i Amap al nord, l'Oce Atlntic al nord-est, Maranho a l'est, Tocantins al sud-est, Mato Grosso al sud, Amazones a l'oest i Roraima i Guyana al nord-oest. Posseeix una superfcie d'1.253.164,5 km.

La seva capital s Belm.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60039" title="Pinyolada" nonfiltered="3449" processed="3442" dbindex="23827">
La pinyolada o sansa s un subproducte de l'extracci en un trull de l'oli d'oliva. 

En castella s'anomena orujo tant al subproducte de l'oli com del vi. Per tant no s'ha de confondre amb la destilaci de subproductes (brisa (de ram)) de la vinya que donen lloc a una  beguda alcohlica.

En el sistema tradicional d'extracci s'obtenia un residu slid, la pinyolada, amb un grau d'humitat d'entre el 25 i el 30%.


En sistemes moderns de centrifugat com l'anomenat de tres fases   la pinyolada t l'inconvenoient de ser ms humida, aproximadament amb el 45% d'humitat i necessita un kg d'aigua per cada kg d'olives i per aix s ms contaminant.

En el sistema de centrifugaci de dues fases s'obt junt la morca i la pinyolada amb un 65-70% d'humitat.

De la pinyolada s'obt un 3% de l'oli per no per medis fsics sin amb l's de productes qumics com l'hex.

L'oli de pinyolada una vegada refinat es barreja amb oli d'oliva verge per tal de donar-li un aspecte i sabor a oli ja que el refinat el fa inspid i quasi incolor.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60040" title="Brisa (de ram)" nonfiltered="3450" processed="3443" dbindex="23828">
Brisa de ram s el subproducte slid que s'obt en fer vi.

El composen la rapa, la pellofa, elpinyol i la polpa que resta desprs de premsar.

L'aiguardent de la brisa s'obt en destillar tot aquest residu que en ser ric en sucres es transforma en alcohol.

Tamb constitueix un menjar, ric tamb en cellulosa, per al bestiar remugant, un adob que s'enterra en els camps i un combustible aprofitat prop del lloc on s'obt ja que en tenir un gran volum per unitat calorfica el transport no resulta rendible.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60043" title="Alfons V de Ribagora" nonfiltered="3451" processed="3444" dbindex="23829">
Alfons V d'Arag d'Eiximenis, el Jove  ( v 1358 - 1425 ), duc de Gandia, comte de Dnia i comte de Ribagora (1412-1425). 

Fill del comte Alfons IV de Ribagora i la seva muller, Violant d'Eiximenis.

Es cas el 20 de gener de 1393 a Tudela amb Maria de Navarra, filla de Carles II de Navarra. Vers el 1420 es cas novament amb Aldona March, filla de Joan March i Violant Vilarig.

Fou pretendent al tron de la Corona d'Arag durant el Comproms de Casp desprs de la mort del seu pare, per tenia molt poc suport i acab la votaci final amb 0 vots. Durant la Revolta del comte d'Urgell va lluitar al costat de Ferran d'Antequera durant el setge de Balaguer, bloquejant la ciutat pel portal de Lleida, i va negociar la rendici del revoltat.

A la seva mort sense descendncia es produ un plet per la successi dels seus territoris, que es va resoldre amb el pas provisional de Gandia a Hug de Cardona i de la Ribagora a l'infant Joan d'Arag, futur Joan II d'Arag. Pocs anys desprs, el 1433, Hug de Cardona hagu de cedir el ducat de Gandia a Joan d'Arag, d'aquesta manera tornaven a unir-se els ttols de duc de Gandia i comte de Ribagora









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60045" title="Kript" nonfiltered="3452" processed="3445" dbindex="23830">
Vegeu cript per l'element qumic.;
Kript s el planeta originari de Superman. Es tracta d'un planeta fictici creat en la imaginaci de Jerry Siegel i Joe Shuster, que plasmaren en el cmic de Superman, publicat per DC Comics.

Kript explot per la seva geologia, els elements radioactius del seu nucli eren inestables. Tota civilitzaci present al planeta desaparegu com a conseqncia de l'explosi. Noms un sser sobreviu: un nad anomenat Kal-El, que a bord d'una nau espacial creada pel seu pare, Jor-El, es dirigeix cap a la Terra, sabent que el seu sol grogenc i la seva baixa gravetat li donarien poders extraordinaris. En altres versions del mite, altres personatges sobreviuen a l'explosi de Kript: Supergirl, i els criminals habitants de la Zona Fantasmagrica.

Poques coses se saben d'aquest planeta, noms detalls recopilats al llarg de diferents versions del cmic de Superman, existents des de l'any 1938. Es tracta d'un planeta format bsicament per roca i gel. La forma de vida dominant s humanoide, s a dir, bsicament iguals als humans de la Terra. Viuen en estructures mig subterrnies que els protegeixen de l'intens fred de l'exterior, i la seva societat est uns quants segles ms avanada que la societat de la Terra. Els habitants de Kript dominaven el quars i altres cristalls minerals com a llibres, teoria que actualment es contempla a la Terra, aconseguint cristalls perfectes que pticament contenien milions de dades. Varis d'aquests cristalls varen ser enviats amb en Superman cap a la Terra, cristalls en els que es narra la histria humana, i cristalls que li narren la seva prpia. Un d'aquests cristalls li permetr crear la Fortalesa de la Solitud.

La desaparici de Kript tamb s'explica per l'explosi del sol vermell del seu sistema, que atrapa Kript i el destrueix. Fragments del planeta vaguen per l'univers en forma de meteorits. Kript tenia la particularitat de tenir un element no existent en altres planetes: la Kriptonita, i que t efectes particulars sobre Superman i a vegades sobre els humans.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60048" title="Joan de Prades" nonfiltered="3453" processed="3446" dbindex="23831">
Joan d'Arag de Foix o Joan I de Prades ( 1335 - 1414 ), senescal de Catalunya i comte de Prades i bar d'Entena (1358-1414). Candidat al tron de la Corona d'Arag durant el Comproms de Casp, desprs de la mort del seu germ gran Alfons IV de Ribagora.

Fill del comte Pere I d'Empries i Joana de Foix.

Del seu matrimoni amb Sana Ximenes Arens en tingu quatre fills:
 Pere de Prades (1352-1395), bar d'Entena;
 Jaume de Prades, bar d'Escalafany;
 Llus de Prades (?-1429), bisbe de Tortosa;
 Constana de Prades, morta jove;
 Elionor de Prades, morta jove;
 Timbor de Prades (1370-v1425), casada el 1385 amb el vescomte Bernat IV de Cabrera;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60050" title="Pere de Prades" nonfiltered="3454" processed="3447" dbindex="23832">
Pere d'Entena ( 1352 - Siclia 1395 ), bar d'Entena.

Fill del comte Joan de Prades i de la seva muller Sana Ximenes Arens. Era nt per part paterna del comte Pere I d'Empries.

Del seu matrimoni amb Joana de Cabrera, relitzat el 1385, tingueren:
 Elinor de Prades (?-1422);
 Elisabet de Prades (?-1403);
 Joana de Prades (?-1441), comtessa de Prades;
 Margarida de Prades (1387/1388-1429), casada el 1409 amb Mart l'Hum comte de Barcelona i rei d'Arag;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60052" title="Club Balonmano Granollers" nonfiltered="3455" processed="3448" dbindex="23833">

El Club Balonmano Granollers (familiarment anomenat BM Granollers) s un club d'handbol de la ciutat de Granollers. s un dels clubs histrics de l'handbol a nivell catal i estatal.

Va ser fundat l'any 1944. Des dels seus inicis el club aconsegu rpidament un gran nivell competitiu, tant a la modalitat d'handbol a 11 com a la d'handbol a 7 (que fou introdut per primer cop a Espanya a la ciutat de Granollers). Sempre ha participat a la mxima categoria de l'handbol espanyol i s un dels clubs amb ms ttols al seu palmars, essent considerat, un referent dins l'esport. L'any 1959 fou el primer club de l'estat en participar a una competici europea i el seu major xit internacional fou la Recopa d'Europa de 1976, primer ttol europeu d'un club espanyol d'handbol. El Palau d'Esports de Granollers de Granollers fou, a ms, seu de l'esport d'handbol als Jocs Olmpics de Barcelona'92.

Equips del Club.


 Plantilla Asobal .
 Jugadors


   Vicente lamo Yeste;
   Manel Prez Cantalosella;
   Mateo Navarro Lpez;
   Alexandre Gonzlez Torres;
   Carlos Viver Arza;
   Marc Pujol Reverter;
   David Resina Forns;
   Davor  utura;
   Michal Nowak;
   Antonio Garca Robledo;

   lvaro Ferrer Vecilla;
   Jos Luis Prez Canca;
   Alejandro Prez-Ortiz Acedo;
   Ral Campos Linuesa;
   rni r Sigtrygsson;
   Aleksandar Svitlica;
   Carles Quinds Sauret;
   Moiss Blanxart Moreno;
   Juan Andreu Candau;
   Ivn Raigal Salcedo;


 Equip tcnic


 Manel Montoya (entrenador);
 Lorenzo Rueda (segon entrenador);

 Jordi Boixaderas (delegat);
 Maria Eugnia Jurez (metge);

 Daniel Lara (preparador fsic);
 Susanna Carmona (fisioteraputa);


Entrenador: Manel Montoya, substitut a mitja temporada per Lorenzo Rueda i Toni Garcia.

Cacaolat BM Granollers: Temporada 1988-89

D'esquerra a dreta:
Fila Superior: Emilio Alonso (Entrenador), Jaume Puig, Mateo Garralda,  Atli Hilmarsson, Juan Carlos Nevado, Jaume Rodrguez (President), Enric Masip, Ricardo Marn,  Per Carln, Josep Miquel Galn, Josep Blanchart (Gerent).
Fila Inferior: Jaume Fort, scar Mainer, lex Viaa, Aleix Franch, Jordi Nez, Josep Maria Junqueras, Jordi Fernndez, A. Castilla.

 Palmars .
 1 Recopa d'Europa d'handbol: (1975-76);
 2 Copa EHF: (1994-95, 1995-96);
 1 Lliga dels Pirineus d'handbol masculina: (2008);
 13 Lliga espanyola d'handbol: (1955-56, 1956-57, 1957-58, 1958-59, 1959-60, 1960-61, 1965-66, 1966-67, 1967-68, 1969-70, 1970-71, 1971-72, 1973-74);
 3 Copa espanyola d'handbol: (1957-58, 1969-70, 1973-74);
 1 Copa ASOBAL: (1993-94);
 4 Lliga Catalana d'handbol: (1985-86, 1988-89, 1989-90, 1990-91);
 2 Campionat d'Espanya d'handbol a onze: (1955-56, 1958-59);
 2 Campionat de Catalunya d'handbol a onze: (1956, 1959);
 2 Campionats d'Espanya de Copa: ;
A ms cal destacar aquests resultats:
 Sots-campi de la Supercopa d'Europa: (1996);
 Semifinalista de la Copa EHF: (1996-97);
 Semifinalista de la City Cup: (1993-94);

 Historial a la Divisi d'Honor .


 1958-1959 Divisi d'Honor: 1;
 1959-1960 Divisi d'Honor: 1;
 1960-1961 Divisi d'Honor: 1;
 1961-1962 Divisi d'Honor: 2;
 1962-1963 Divisi d'Honor: 2;
 1965-1966 Divisi d'Honor: 1;
 1966-1967 Divisi d'Honor: 1;
 1967-1968 Divisi d'Honor: 1;
 1968-1969 Divisi d'Honor: 3;
 1969-1970 Divisi d'Honor: 1;
 1970-1971 Divisi d'Honor: 1;
 1972-1973 Divisi d'Honor: 4;

 1973-1974 Divisi d'Honor: 1;
 1974-1975 Divisi d'Honor: 3;
 1975-1976 Divisi d'Honor: 5;
 1976-1977 Divisi d'Honor: 5;
 1977-1978 Divisi d'Honor: 5;
 1978-1979 Divisi d'Honor: 7;
 1979-1980 Divisi d'Honor: 4;
 1980-1981 Divisi d'Honor: 8;
 1981-1982 Divisi d'Honor: 3;
 1982-1983 Divisi d'Honor: 3;
 1983-1984 Divisi d'Honor: 4;
 1984-1985 Divisi d'Honor: 4;

 1985-1986 Divisi d'Honor: 3;
 1986-1987 Divisi d'Honor: 6;
 1987-1988 Divisi d'Honor: 3;
 1988-1989 Divisi d'Honor: 4;
 1989-1990 Divisi d'Honor: 4;
 1990-1991 Lliga ASOBAL: 7;
 1991-1992 Lliga ASOBAL: 2;
 1992-1993 Lliga ASOBAL: 2;
 1993-1994 Lliga ASOBAL: 1/4 ;
 1994-1995 Lliga ASOBAL: 6;
 1995-1996 Lliga ASOBAL: 5;
 1996-1997 Lliga ASOBAL: 11;

 1997-1998 Lliga ASOBAL: 10;
 1998-1999 Lliga ASOBAL: 9;
 1999-2000 Lliga ASOBAL: 11;
 2000-2001 Lliga ASOBAL: 7;
 2001-2002 Lliga ASOBAL: 10;
 2002-2003 Lliga ASOBAL: 9;
 2003-2004 Lliga ASOBAL: 7;
 2004-2005 Lliga ASOBAL: 6;
 2005-2006 Lliga ASOBAL: 10;
 2006-2007 Lliga ASOBAL: 9;


 Smbols del Club .

 Escut .
 
Prenent com a model un escut asimtric d'origen germnic, es van introdur els smbols de la gralla, extret del propi escut de la ciutat de Granollers; les quatre barres vermelles sobre fons daurat de la bandera de Catalunya i la figura d'un jugador d'handbol llanant a porteria la pilota, calcat d'una fotografia de l'poca. 


 Himne .
Aquest himne fou escrit a la dcada dels 40 i recuperat pel cincuant aniversari del club, l'any  1944.


Amb bra, dinmics i optimistes,

ferma voluntat i decidits,

fem de l'esport una gran fallera,

per augmentar els xits conquerits.



No decau gens, no decau el nostre nim,

ni s indecs sin s nostra la victria

i tots lluitem amb anhel i entusiasme

i a Granollers podrem dur dies de glria.



Aquesta s la gran consigna

i aix la cantem tots pels carrers,

jugadors, siguem entusiastes,

del baln a mano Granollers.

 Uniforme .



 Figures Destacades .


 Presidents .


 1944-48: Ramon Sobrevia i Coll;
 1948-55: Llus Sitges i Ballesc;
 1955-69: Emili Botey;
 1969-72: Joan Antoni Piferrer;
 1972-74: Joan Antoni Cabrera;
 1974-80: Francesc Ventura;
 1980-82: Joaquim Raga;
 1982-92: Jaume Rodrguez;
 1992-96: Joan Mundet ;
 1996-00: Ramon Font i Terrades;
 2000- : Juan Mara Prez-Ortiz;


 Entrenadors .
  1944-48 Ramon Sobrevia;
  Bernhard Kempa;
  1955-62 Josep Vil;
  1962-75 Miguel Roca;
  1975 - Joaquin Crespo "Quini";
  1980 - Ferran Raga;
  - 1989 Emilio Alonso;
  1989-92 Jos Mara Guiteras;
  1992-97 Manuel Montoya;
  1997-98 Jos Luis Villanueva;
  1998-99 Jos Mara Guiteras;
  1999-00 Jaume Puig;
  2000-02 Sead Hasanefendic;
  2002-08 Manuel Montoya;
  2008 Lorenzo Rueda;


 Jugadors .

 


 Enllaos externs .
 Web oficial del BM Granollers;
 Historial BM Granollers;
 Frum del BM Granollers;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60058" title="Freire" nonfiltered="3456" processed="3449" dbindex="23834">

Paulo Freire, pedagog brasiler;
Antonio Freire de Andrade, jesuta portugus del segle XVII;
Antnio Caetano de Abreu Freire Egas Moniz, neurocirurgi portugus, premi Nobel ;
Espido Freire, escriptora basca;
Nelson Freire, pianista brasiler;
Ramn Freire y Serrano, president de Xile entre 1823 i 1827;
Freire, comuna de Xile, de la provncia de Cautn, a la IX Regi de Araucana.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60061" title="Ramn Freire y Serrano" nonfiltered="3457" processed="3450" dbindex="23835">

Ramn Freire y Serrano (Santiago de Xile, 27 de novembre de 1787   9 de desembre de 1851), oficial i poltic xil, fou president de Xile des d'abril de 1823 fins a juliol de 1826, i en segon mandat des de gener de 1827 fins maig del mateix any.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60063" title="Ferran d'Arag i de Castella" nonfiltered="3458" processed="3451" dbindex="23836">
 
Ferran d'Arag ( 1329 - Borriana, Plana Baixa 1363 ), prncep d'Arag i marqus de Tortosa.

Orgens familiars.
Fill primer del comte de Barcelona i rei d'Arag Alfons el Benigne i la seva segona esposa, Elionor de Castella.

Npcies i descendents.
El 3 de febrer de 1354 es cas a vora (Portugal) amb Maria de Portugal, filla del rei Pere I de Portugal i Constana Manuel.

Mor a Borriana el 16 de juliol de 1363 per odres del seu germ el comte-rei Pere el Cerimonis.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60065" title="Paraba" nonfiltered="3459" processed="3452" dbindex="23837">

Paraba s un estat situat a l'est de la Regi Nord-est del Brasil. T com a lmits: Rio Grande do Norte (N), l'Oce Atlntic (E), Pernambuco (S) i Cear (O). Posseeix una superfcie de 56.439,8 km. La capital s Joo Pessoa. Altres ciutats importants: Campina Grande, Santa Rita, Patos i Souza.

Tursticament en destaca Cabedelo

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60066" title="Joan d'Arag i de Castella" nonfiltered="3460" processed="3453" dbindex="23838">
Joan d'Arag ( v 1330 - Bilbao 1358 ), prncep d'Arag, senyor d'Elx i senyor de Biscaia.

Fill segon del comte de Barcelona i rei d'Arag Alfons el Benigne i la seva segona esposa, Elionor de Castella.

El 1354 es cas amb Isabel Daz de Haro, senyora de Biscaia, filla a la seva vegada de Joan de la Cerda i de Maria Daz de Haro. Tingueren dos fills:
 Isabel de la Cerda (?-d1365);
 Florentina d'Arag (?-d1365);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60068" title="Paran" nonfiltered="3461" processed="3454" dbindex="23839">


Paran s un estat de la Regi Sud del Brasil. Limita amb  l'Estat de So Paulo al nord, amb Santa Catarina al sud, al nord-est,  amb Mato Grosso do Sul al nord-oest, Paraguai a l'oest i Argentina al sud-oest. A l'est t costa a l'Oce Atlntic.

Est dividit en 399 municipis i ocupa una  rea de 199.709 km. La  capital s la ciutat de Curitiba. Les ciutats ms poblades sn: Curitiba, Londrina, Maring, Ponta Grossa, Foz do Iguau, Cascavel, So Jos dos Pinhais, Colombo, Guarapuava e Paranagu.

Geografia.

L'estat de Paran estenent-se des de les costes del litoral fins a l'interior del pas, localitzant-se a 5100'00" de longitud Oest i la 2400'00" de latitud Sud i en el fus horari de -3 hores en relaci al meridi de Greenwich. Tres quarts del territori es troben per sota el Trpic de Capricorn. s banyat per l'Oce Atlntic i fa frontera amb els estats de So Paulo, Santa Catarina, Mato Grosso do Sul i dos pasos, Paraguai i Argentina.

Relleu.

Un 52% de la superfcie de l'estat es troben per sobre dels 600 metres sobre el nivell del mar; uns 89% del total de la superfcie estan per sobre dels 300 metres; i solament uns 3% estan per sota els 200 metres d'altitud. El relleu s pla i poc accidentat, amb elevacions ms grans en la Serra do Mar.

 Clima .

El clima predominant en l'estat de Paran s el subtropical, amb estius calentes i hiverns freds. Segons la Classificaci climtica de Kppen, el clima s subtropical presentant tres variacions: Cfa, Cfb i Cwa.

El clima Cfa, subtropical amb pluges ben distribudes durant l'any i estius calents, ocorre en les parts ms baixes de l'altipl de Guarapuava, aix s, en les regions nord, centre-oest, oest, sud-oest, en la vall del riu Ribeira i en la depressi costanera. Es registren temperatures mitges anuals que oscillen els 19 C, amb precipitacions d'1.500mm anuals, alguna cosa ms elevada en la costa que en l'interior.

El clima Cwa, subtropical amb estius calentes i hiverns secs, ocorre en l'extrem nord-oest de l'estat. s cridat el clima tropical d'altitud, ja que les precipitacions es produeixen durant els estius. La temperatura anual vria entorn dels 20 C i les precipitacions aconsegueixen els 1.300 mm anuals. Gaireb tot l'estat est subjecte a ms de cinc dies de geladas per any, per en la porci meridional i en les parts ms elevades de les altiplans, es registren en ms de 10 oportunitats per any.

El clima Cfb, subtropical amb pluges ben distribudes durant tot l'any i estius suaus, ocorre en la porci ms elevada de l'estat i sobre l'altipl de Curitiba i l'altipl de Ponta Grossa, al costat de la part oriental de la de Guarapuava. Les temperatures mitges varien entorn dels temperaturas 17 C. Les precipitacions aconsegueixen la xifra d'1.200 mm anuals.

 Hidrografia .


La xarxa de drenatge est composta per rius que desemboquen directament en l'oce Atlntic i pels afluents del riu Paran que corren cap a l'oest. Els primers tenen cursos poc extensos, ja que neixen a petites distncies de la costa. Els ms extensos sn els quals es dirigeixen cap a l'estat de So Paulo, on uneixen les seves aiges amb el riu Ribeira de Iguape. Los ms extensos afluents del Paran sn el Paranapanema, que marca el lmit amb l'estat de So Paulo, el Iguaz, que marca el lmit, en part, amb l'estat de Santa Catarina i l'Argentina. El riu Paran marca els lmits occidentals de l'estat, separant-ho de ve Mato Grosso do Sul i del Paraguai.

Vegetaci.
El territori de Paran est cobert per dos tipus de vegetaci original: boscos i prats. La primera al seu torn s subdividida en bosc temperat i bosc subtropical; i el segon en prats nets i prats tancats.

Boscos.

El bosc tropical forma part de la mata atlntica, que ocupava 46% de l'estat, incloses les depressions del litoral, els declivis de la Serra do Mar, i valls del Paran, Iguaz, Piquiri i Iva.

El bosc temperat s mixte, compost per formacions de perennifolis i de conferes. Aquestes ltimes sn representades pel Pi de Paran (Araucaria angustifolia), que no apareixen en conjunts purs. La selva mixta o Mata de Araucrias cobra les porcions ms elevades de l'estat, aix s, la major part de l'altipl de Curitiba, una petita part de la regi de Ponta Grossa. Aquesta formaci ocupava un 44% del territori de l'estat i parts de l'estat de So Paulo, Santa Catarina i Rio Grande do Sul. Actualment, s el tipus de bosc que sofreix la major explotaci econmica en tot el Brasil, per ser l'nica que presenta gran nombre d'individus de la mateixa espcie (pi de Paran) en grups suficientment densos (encara que no purs) que permeten una major extracci vegetal.

 Economia .

Paran posseeix el cinqu major PIB del Brasil, dels quals el 15% prov de l'agricultura, un 40% de la indstria i els restants 45% del sector terciari.

Pel que fa a l'agricultura, els principals productes en Paran sn el blat, la dacsa, la soia, el cot i el caf. El sl de l'estat s molt ric en minerals, pel que s'extreu sorra, pedra calcria, argila, cal, dolomita, talc i marbre, entre uns altres.

Turisme.

Paran s un dels estats que t un major nombre de parcs nacionals,on hi destaca el Parque Nacional do Igua i el Parc Nacional del Superagi. Foz de l'Iguau amb a prop de 250 caigudes d aiges i 75 metres d'altura, s coneguda internacionalment. La Gola del Diable s una de les atraccions del major conjunt de cataractes del mn. A ms de les visites a l'atraccions naturals, s un visita molt interesssant conixer la gegantina hidroeltrica d'Itaip, ambds aprop de Foz do Iguau.

Un altre punt d'inters turstic s el Parc Estadual de Vila Vella,a Ponta Grossa, on les roques esculpidas pels vents i per les aiges semblen runes d'una gran ciutat. Encara a Ponta Grossa es pot visitar el Buraco do Padree, la Capela de Santa Brbara (construda pels Jesutes) i la cascada de la Mariquinha. A Maring existeix la Catedral de Maring (Catedral Baslica Ms petita de La nostra Senyora de la Glria), segons monument ms alt d'Amrica del Sud i des del mn. Augmenten les visites a la regi del cnion Guartel, a Tibagi. 

Les platges de Caiob, Matinhos, Guaratuba, Pontal de Paran i Platja del Est sn les ms freqentades de Paran. Sn buscades per turistes no noms a l'estiu, sino tamb a l'hivern, quan part de la poblaci va cap al litoral fugint del fred del altipl.

Curitiba s avui un important dest turstic brasiler, especialment buscat per turistes oriunds d'estats vens que arriben a la ciutat per via terrestre. Un important augment en el "turisme de negocis"  en les ltimes dcades. Sigui per raons d'oci o treball, el fluix de visitants estimat l'any de 2006 s sorprenent: ms d'1.800.000 personis, o sigui, major que el nombre d'habitants de la ciutat.

Enllaos.
 Paran; Govern Local.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60069" title="Pernambuco" nonfiltered="3462" processed="3455" dbindex="23840">

Pernambuco s un estat del Brasil localitzat en el centre est de la regi Nord-est. T com limitis: Paraba i Cear (NO), l'Oce Atlntic (E), Alagoas i Bahia (S), i Piau (O). Ocupa una rea de 98.281 km.

La capital s Recife. Els municipis ms populosos sn: Recife, Jaboato dos Guararapes, Olinda, Caruaru, Paulista, Petrolina, Cabo i Vitria de Santo Anto.

Geografia.
El relleu s moderat: l'altitud en el 76% del territori s inferior als 600m. El So Francisco, Capibaribe, Ipojuca, Una, Paje i Jaboato sn els seus rius principals.

Clima.
El clima s bsicament tropical, presentant tamb variants en algunes rees, com per exemple la ciutat de Triunfo, que presenta un clima d'altitud. La pluviositat tamb s variada. A la Zona da Mata (regi plana costanera, a l'est de l'estat) i a l' Agreste (zona de transici situada a l'interior), el clima predominant s tropical -calent i humit, amb forts pluges d'hivern. En la major part del Serto (centre i oest de l'estat), el clima s semirid -calent i bastant sec, a causa de les poques pluges. En algunes regions, les precipitacions anuals sn inferiors a 300 mm. Les sequeres ms intenses poden durar ms d'un any. Les excepcions sn algunes ciutats amb microclima d'altitud a la zona del serto, amb temperatures que poden baixar als 8C durant l'hivern, com Triunfo, i a les ribes del riu So Francisco, rea ms humida a causa de la proximitat del el riu.

Economia.
L'economia de l'estat es basa en l'agricultura (canya de sucre, tapioca), en la ramaderia i creaci animal, aix com en la indstria (aliments, qumica, metallrgia, electrnica, txtil).

En el principi de la colonitzaci, l'arbre pal de Brasil (Caesalpinia echinata) va despertar la cobdcia dels europeus possiblement encara abans del descobriment oficial de Brasil, el 22 d'abril de 1500. Avui els boscos originals gaireb van desaparixer.

L'economia de Pernambuco, desprs d'un perode de estagnaci durant la "dcada perduda" entre 1985 i 1995, ha comenat a crixer rpidament a finals del segle XX i als inicis del segle XXI. L'any 2000, el PIB per cpita era de 3.673,00 reals, amb un creixement total de ms del 40% en aquest perode, i ms del 10% a l'any.

Turisme.

En els ltims anys, una de les grans fonts de ingrs de l'estat s el turisme, grcies als atractius naturals, histrics i culturals de l'estat. Aquest creixement va atreure grans xarxes internacionals de hotels i va portar a la modernitzaci i ampliaci de l'aeroport de Recife. Els atractius poden ser agrupats en:
 ciutats de platja: Recife, Olinda, Jaboato dos Guararapes, Itamarac, Ipojuca (on queda el fams districte de Porto de Galinhas), Serrambi.
 ecoturisme i platges: en l'illa de Fernando de Noronha.

 monuments histrics: el Recife Antic, el centro histric de Olinda, el Forte Orange (fortalesa construida pels holandesos en l'illa de Itamarac) entre d'altres.
 les festes tradicionals: el Carnaval de Olinda i Recife amb els seus blocs de frevo, i les Festas Juninas (celebraci dels sants populars catlics Al mes de juny) a la ciutat de Caruaru sn les principals celebracions.

Enllaos.
Els Holandesos al Brasil;
ciutat Cabo de Santo Agostinho;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60070" title="Piau" nonfiltered="3463" processed="3456" dbindex="23841">

Piau s un estat localitzat al nord-oest de la Regi Nord-est del Brasil. T per lmits l'estat de Maranho a l'oest; l'Oce Atlntic al nord; els estats de Cear i Pernambuco a l'est; i la Bahia i part de l'estat de Tocantins al sud. T 1,64% de la poblaci del Brasil. La seva capital i la ciutat de Teresina.

Relleu.

El relleu de Piau comprn planes costaneres i de alluvi en les marges del riu Parnaba i dels seus afluents, al centre i al nord de l'Estat. Al llarg de les fronteres amb Cear, Pernambuco i Bahia, en les chapadas (altiplans) de Ibiapaba i del Araripe, a est, i de Tabatinga i Mangabeira al sud, es troben les ms grans altituds de l'estat, situades entorn dels 900 metres d'altitud. Entre aquestes zones elevades i el curs dels rius que flueixen a travs de l'estat (els principals: Parnaba, Gurguia, Fidalgo i Urubu Preto), es troben formacions planes, vorejades per escarpats accentuats, resultants de l'acci erosiva de les aiges.

 Economia.

Piau s un dels estats ms pobres del Brasil, i participa solament amb 0,5% del Producte Intern Brut del pas. Els serveis representen ms de 60% del PIB, l'agricultura i ramaderia representen 9,1% i l'indstria 26,3% (dades de 2002). El principal centre de comer de l'estat s la capital, Teresina.

Els principals productes exportats sn: cera vegetal (extreta de palmells), soia (introduda en l'estat en els anys 1990), robes, drupa d'anacard, crancs i uns altres crustacis, i cuir. No hi ha moltes i variades indstries (els principals productes industrialitzats veuen d'altres regions). La ramaderia s feta de manera extensiva, principalment per a consum intern. L'est i el sud de l'estat sofreixen amb les sequeras peridiques del Serto brasiler, que afecten la ramaderia i agricultura, i produeixen l'xode de persones per a altres regions i per a les grans ciutats.


El turisme t algun potencial en el litoral (en el delta del riu Parnaba, en la divisa amb l'estat de Maranho) i en els Parcs Nacionals de Sete Cidades ("Set Ciutats") i de la Serra da Capivara, situats al sud de l'estat. Per aquests dos parcs nacionals sofreixen amb la falta d'accessos ms fcils que permetin un nombre significatiu de visitants. Aix, el turisme representa poc per al PIB de l'estat. El Parc Nacional de la Serra da Capivara s tamb considerat un Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO per seves pintures rupestres.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60071" title="Rio Grande do Norte" nonfiltered="3464" processed="3457" dbindex="23842">

Rio Grande do Norte s un estat brasiler situat en la Regi Nord-est del pas. Limita al nord i a l'est amb l'oce Atlntic, al sud amb Paraba i a l'oest amb Cear. Ocupa una superfcie de 53.306,8 km. La seva capital s Natal.

Les ciutats ms poblades sn: Natal, Mossor, Parnamirim i Cear-Mirim. Ms del 80% del territori presenta una altitud menor als 300 m.

Economia.

L'economia de l'estat est en forta expansi. En l'extracci mineral, la producci s principalment de petroli (segon major productor del pas i major productor en terra) i sal marina (major productor del pas). En el sector agropecuari, es destaca la creaci de gamba, la fruticultura irrigada (anans, banana, mel i coco, entre uns altres) i la tradicional ramaderia. En l'indstria, sn rellevants el parc txtil i les installacions de refinament de petroli i gas natural de Petrobras.



El turisme s ms destacat en el litoral de l'estat, en les ciutats de Natal, Extremoz (on est el district de Genipab), So Miguel do Gostoso i Touros.

Enllaos.

 Pgina Oficial Rio Grande do Norte ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60073" title="Rio Grande do Sul" nonfiltered="3465" processed="3458" dbindex="23843">

Rio Grande do Sul s l'estat ms austral del Brasil. Limita al nord amb l'estat de Santa Catarina, a l'est amb l'Oce Atlntic, al sud amb l'Uruguai i a l'oest amb l'Argentina. T una superfcie de 282.062 km i la seva capital s Porto Alegre.

 Histria .

En 1627, jesutes espanyols havien creat les primeres missions catliques en la regi, per van ser expulsats pels portuguesos en 1680. En 1687 van fer una nova temptativa de crear missions, en la regi actualment coneguda com Sete Povos das Misses ("Set Pobles de les Missions"), i novament van ser expulsats en 1737. Sent la regi punt estratgic per a l'ocupaci portuguesa en el sud del Brasil, va ser fundada en 1742 la vila de Porto dos Casais ("Port dels Casals"), actual ciutat de Porto Alegre, amb l'ajuda de colons vinguts de les illes dels Aores. Les lluites pel domini de la regi van cessar el 1801, quan els gachos van ocupar els Set Pobles de les Missions, incorporant el seu territori. El 1807, el Rio Grande do Sul va ser elevat a la condici de Capitania. 

Desprs de la independncia del Brasil, la llavors capitania va esdevenir provncia. En 1824 van arribar els primers colons alemanys en la zona de l'actual municipi de So Leopoldo. El 1835 va comenar una rebelli contra el govern de la regncia de l'Imperi del Brasil, que va durar fins a 1845 i es va tornar coneguda com la Guerra dels Farrapos. Aquesta rebelli va ser el ms durador conflicte militar intern del Brasil. Desprs, el 1865, la provncia va ser envada per tropes del dictador Francisco Solano Lpez, durant la Guerra del Paraguai.


En 1875 van comenar a arribar els primers immigrants italians, que van fundar ciutats com Caxias do Sul, Bento Gonalves i Garibaldi. Amb la proclamaci de la repblica el 1889, Rio Grande do Sul es va tornar estat.

 Geografia .

 Les ciutats ms importants de l'Estat sn: Porto Alegre, Pelotas, Caxias do Sul, Canoas, Rio Grande i Santa Maria.

El relleu est constitut per una extensa plana, dominada al nord per un altipl en la regi de la Serra Gacha.

La hidrografia de Rio Grande do Sul pot ser classificada en tres grans regions: La val del riu Uruguai, que t com riu principal a l'Uruguai; la val del Guaba (on els afluents desemboquen en el riu Guaba); i las vals del Litoral (les aiges del qual desemboquen en la Lagoa dos Patos ("Llacuna dels necs"), en la Llacuna Mern o simplement en l'Oce Atlntic). Entre els seus principals rius es troben: Uruguai, Taquar, Iju, Jacu, Ibicu, Pelotas, Camacu i el Riu dos Sinos.

El clima s subtropical, per destaquen So Jos dos Ausentes i Bom Jesus com les ciutats on es registren les menors temperatures de l'hivern brasiler, podent fins a passar els -6C.

Economia.

L'economia de l'Estat es basa en l'agricultura (soia, blat, arrs i dacsa), en la ramaderia i en la indstria (cuirs i calats, alimentosa, txtil, fusta, metallrgia i qumica). Cal ressaltar l'aparici de pols tecnolgics importants en l'estat en les dcades de 1990 i l'inici del segle XXI, en les rees petroqumics i la tecnologia de l'informaci. La industrializaci en el territori de l'estat est elevant la seva participaci en el PIB brasiler, portant inversions, m d'obra i infraestructura a l'estat. Actualment, Rio Grande do Sul est en quart lloc en la llista d'estats ms rics del Brasil.

 Turisme .


El turisme ecolgic s molt popular en les ciutats amb descendncia alemanya de Gramado i Canela; el seu clima fresc s especial per al turisme intern. El turisme s alt tamb en las rees vitivincoles de l'estat, principalment Caxias do Sul i Bento Gonalves. Les Pampes dels natius gachos brasilers sn tamb una curiositat per a turistes del Brasil i del mn, i les seves tradicions encara es mantenen en la ciutat de Porto Alegre aix com en les de l'interior, com Santa Maria i Passo Fundo. L'estat tamb s conegut pel seu aspecte histric, les ciutats de So Miguel das Misses i Santo ngelo encara conserven les runes de les missions dels Jesutes del segle XVIII.

Algunes ciutats.
Porto Alegre;
Caxias do Sul;
Pelotas;
Canoas;
Santa Maria;
Gravata;
Viamo;
Novo Hamburgo;
Cachoeira do Sul;

 Nascuts a l'estat .
 Ronaldinho Gacho;
 Gisele Bndchen;
 Daiane dos Santos;
 Ernesto Geisel;
 Joo Goulart;
 Emlio Garrastazu Mdici;
 Getlio Vargas;

Vegeu tamb.
Provncia Cisplatina;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60075" title="Rondnia" nonfiltered="3466" processed="3459" dbindex="23844">

Rondonia s un estat brasiler localitzat en la Regi Nord. T com lmits: Amazonas (N), Mato Grosso (L), Bolvia (S i O) i Acre (O). Posseeix una superfcie de 238 512,8 km. La seva capital s Porto Velho.

Les seves ciutats ms importants sn Porto Velho, Ji-Paran, Ariquemes, Cacoal i Vilhena. El seu relleu s suaument ondulat;El 94% del territori es troba entre les altituds de 100 i 600 metres. Madeira, Ji-Paran, Guapor i Mamor sn els rius principals. 

El clima s equatorial i l'economia es basa en la ramaderia i en l'agricultura (caf, cacau, arrs, mandioca, milho) i en l'extracci de la fusta, de miners i de la goma, aquesta ltima responsable per portar gran riquesa i pujana durant l'anomenat cicle de la goma. s l'estat que ms es desenvolupa a Brasil, havent aconseguit el 2007 la impressionant marca del 48% de creixement econmic. Les ciutats d'Ariquemes i Vilhena van aparixer recentment en la revista Petites Empreses & Grans Negocis, estant entre les 25 millors ciutats de Brasil per a emprendre. 

Enllaos.
Ambaixada Brasilenya a Londres;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60081" title="Luser" nonfiltered="3467" processed="3460" dbindex="23845">
Luser s un terme utilitzat per hackers i BOFHs per a referir-se als usuaris comuns, de manera despectiva i com a burla. "Luser" s l'usuari com, que generalment es troba en desavantatge davant dels usuaris experts (hackers), que poden controlar tots els aspectes d'un sistema. El terme fou encunyat el 1975 al MIT desprs que alguns estudiants modifiquessin la programaci de la computadora ITS per a que en comptes de reportar "XX users online", reports "XX losers online". 
Finalment la paraula "losers" (perdedors, fracassats) fou canviada per "lusers", que es pronuncia igual per no significava res, ja que era un terme nou, que barrejava "losers" amb "users" (usuaris).

Tamb s utilitzat per a designar a tot usuari que no busca les oportunitats d'aprendre, i que en canvi espera obtenir les mximes facilitats d's.

Vegeu tamb.
 BOFH;
 Lamer;
 Newbie;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60082" title="La Rinconada (Per)" nonfiltered="3468" processed="3461" dbindex="23846">
La Rinconada, a la regi de Puno, Per, s l'assentament hum situat a ms altura. Es troba a la serralada dels Andes, a una alada de 5.200 metres.

La ra de ser d'aquest assentament sn les mines d'or situades a la seva proximitat, concretament a 5.400 metres d'alada. El fred i l'alada sn unes condicions realment adverses per als seus habitants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60084" title="Zugspitze" nonfiltered="3469" processed="3462" dbindex="23847">
 
El Zugspitze s la muntanya ms alta d'Alemanya. Est situada just a la frontera amb ustria, al districte de Garmisch-Partenkirchen, a Baviera. Hi ha dos telefrics que porten fins a un enclavament turstic prop del cim de la muntanya. Un procedeix del costat alemany de la muntanya, i l'altre, del costat austriac. La muntanya sol estar massificada pels turistes.

 Geografia .
Amb una altura de 2.962,06 m constitueix la muntanya ms alta d'Alemanya. Les coordenades geogrfiques del cim son 47 25  N, 10 59  O.

 Histria .
La muntanya fou documentada per primer cop l'any 1590, en la descripci d'una frontera, no obstant, no tenia cap nom. No fou fins al 1807 que no s'en comen a fer una documentaci de la zona.

La primera persona en escalar-lo fou Josef Naus, de la Reial Oficina Topogrfica de Baviera, el 27 d'agost del 1820.

Ja al 1900 el cim de la muntanya tenia una estaci meteorolgica.

Vegeu tamb.
Telefric d'Eibsee;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60086" title="Das Lied der Deutschen" nonfiltered="3470" processed="3463" dbindex="23848">
Das Lied der Deutschen (La can dels alemanys) s l'himne nacional d'Alemanya, la lletra del qual fou escrita per August Heinrich Hoffmann von Fallersleben el 1841 amb msica de Joseph Haydn.

Actualment, l'himne oficial s noms la tercera estrofa, ja que els dos primers tenen reputaci imperialista. Contrasta amb himnes d'altres pasos, com La Marsellesa que invita a llaurar la terra amb la sang dels enemics, o l'angls que invita a conquerir els oceans del planeta.
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60088" title="Hasefroch" nonfiltered="3471" processed="3464" dbindex="23849">
Paraula usada per partidaris del programari lliure per a referir-se a productes de Microsoft Corporation,  principalment Microsoft Windows. D'aquesta manera s'evita que les paraules reemplaades tinguin moltes mencions en els buscadors. Se suposa que la paraula va ser inventada per mkd, un usuari de BULMA.

Per a referir-se a Microsoft Corporation s'utilitza el terme Hasecorp.

Enllaos externs.
bulma.net

hasefroch.com





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60089" title="Folch i Torres" nonfiltered="3472" processed="3465" dbindex="23850">

 Manuel Folch i Torres (1877 - 1928), poeta i poltic catal.
 Llus Folch i Torres (1879-1946), crtic d'art i pedagog.
 Josep Maria Folch i Torres (1880-1950), novellista, narrador i autor teatral.
 Ignasi M. Folch i Torres (1883-1927), escriptor i periodista.
 Joaquim M. Folch i Torres (1886-1963), escriptor, pintor, museleg, historiador i crtic d'art.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60091" title="Ball de bastons" nonfiltered="3473" processed="3466" dbindex="23851">




El ball de bastons s una dansa popular molt estesa a Catalunya i Europa. S'engloba sota aquest nom un conjunt de balls que utilitzen com a element principal un o dos bastons i l'acci de picar entre ells.

Els orgens del ball de bastons estan difosos a la histria: Hi ha folkloristes que diuen que prov de ritus agraris ja a la prehistria; altres tesis sostenen que el seu origen sn les danses prriques gregues, i la tesi ms estesa remunta el seu origen a una evoluci dels antics balls d'espases.  Els balls foren molt populars al segle XV i persisteixen en Frana, Italia, Anglaterra i Pais de Gales (Morris dance), Espanya (paloteo o troqueado) i Portugal (dana de pauliteiros).

El que s que es pot confirmar s que el ball de bastons s la dansa tradicional ms antiga que encara es balla a Catalunya. Les primeres referncies escrites daten del segle XII, concretament l'any 1151, quan durant el banquet de les noces del comte Ramon Berenguer IV es va fer un ball de bastons.

En els seus orgens era un ball noms ballat per homes, per des dels anys 60 la figura de la dona tamb s present, i actualment t ja una gran rellevncia. Noms en algunes poques poblacions es conserva encara l'exclusivitat masculina del ball, com ara a Montblanc (Conca de Barber).

Simbologia.
Segons se sap, la simbologia del ball de bastons a Catalunya s la interpretaci de dos bndols lluitant, fent diferents moviments i alternant la lluita amb l'entrecreuament de bndols, distingits pels colors dels seus vestuaris.

Bastons.
Els bastons, element essencial per aquesta dansa, estan fets normalment de fusta d'alzina seca i tenen una llargada de 40-50 cm i un gruix de 5 cm. Aquestes caracterstiques no sn per generalitzades, ja que cada colla t uns bastons propis amb els seus trets caracterstics.

Vestuari.
El vestuari del ball de bastons s fora variat segons el poble, la zona o la formaci que l'executa per hi ha elements comuns. El calat acostuma a ser l'espardenya, pantalons blancs, faldell, faixa de color, camisa blanca i mocador de color creuat al cos. Tot i aix hi ha colles que no duen el faldell, d'altres que utilitzen pantalons de vellut, mocadors al cap, barrets, armilles i d'altres elements caracterstics de cada lloc.

Msica.
El so s un element que t especial importncia en el ball de bastons, generat principalment pels cops de bast i els instruments musicals, i tamb, pel tintineig dels picarols, els cops a terra, i fins i tot, els crits dels ballarins. La combinaci de tots aquests elements configura un marc sonor concret i propi de cada ball. Actualment, en la majoria de llocs s'acostuma a ballar acompanyat del so de les gralles i el tabal; en d'altres, el flabiol; i en poques, el viol, l'acordi, el sac de gemecs o la flauta dola.

Les melodies del ball de bastons acostumen a ser tonades senzilles, molts cops repetitives. Alguns balls de bastons tenen msiques prpies per un gran nombre utilitzen melodies populars o fins hi tot canons modernes. Hi ha catalogades ms de mil melodies diferents que s'utilitzen com a ball de bastons.

Els balls.
L estructura bsica dels balls de bastons acostuma a ser una doble renglera de vuit balladors, podent afegir grups adicionals de quatre balladors (quadres), tot i que varies colles han introdut altres estructures com el cercle o els balls de sis balladors. Els balls acostumen a ser curts, d aproximadament un minut i l element central del ball sn els cops de bast amb els altres balladors.

Durant els balls es poden identificar una srie d elements comuns. Les passades com a moviments on els balladors es creuen, passant en direccions oposades i picant per anar a buscar un altre ballador. Els sotacames, figura emblemtica del ball de bastons i que consisteix en fer picar els bastons, fent-los passar per sota una cama. Els salts on els balladors salten per picar a l aire amb un altre ballador, i els cops a terra amb els bastons, moviment que alguns folkloristes han interpretat com reminiscncia de ritus de fertilitat a la terra.

Vocabulari.
El mn bastoner disposa d un vocabulari propi, ja sigui inventant, derivant o dotant de nou significat algunes paraules. Cada regi te el seu vocabulari particular per algunes paraules s han estes per tot el mn bastoner. Podem destacar:
Banderer o abanderat: Ballador situat en un extrem de la doble filera que porta una bandera a la ma esquerra i un sol bast a la dreta.
Cap de Colla: Ballador que porta la direcci i la responsabilitat de la colla. Molts cops sol ser el banderer.
Dreter: Posici o tipus de ballador que es caracteritza per aturar els cops amb el bra dret. Rep els cops dels Esquerrers.
Esquerrer: Posici o tipus de ballador que es caracteritza per picar els cops amb el bra esquerra. Dona el cops als Dreters.
Batacada: 1.Successi de tres cops on els dreters paren tres cops amb la dreta al davant, a l esquerra i al davant, i els esquerrers piquen al davant i a la dreta amb el bast dret, i al davant amb l esquerra tot fent passar el bast esquerra en un moviment circular per darrera del cap. 2.Cop de bastons de gran contundncia.
Cadena: Moment durant el transcurs d un ball de bastons, on es creen dues fileres tancades sobre si mateixes, una dins de l altre, i giren en sentits contraris mentre van picant un per un amb els membres de l altre filera.
Rebatre: Donar tres cops de bast durant un comps de la melodia.
Sotacama: Picada per sota la cama.

Enllaos externs.
Coordinadora de ball de bastons;
Bastonrium;
Fitxers MIDI amb melodies de balls de bastons recollides per Joan Toms i Joan Amades (Obra del Canoner Popular de Catalunya).  Inclou melodies de balls de bastons d'altres regions de Portugal i Espanya;

Webs d'algunes colles.
Bastoners de Barcelona   ;
Bastoners d'Esplugues de Llobregat   ;
Bastoners de Grcia   ;
Ball de Bastons de Ribes   ;
Bastoners de les Roquetes   ;
Bastoners de Sant Cugat   ;
Bastoners de Sant Feliu de Llobregat - Els Ceballuts   ;
Bastoners de Terrassa   ;
Bastoners de Vallgorguina   ;
Bastoners de la Llacuna   ;
Bastoners de Montornes;
Bastoners de Vilassar de Mar- Picadits;
Bastoners de Lleida;
L'Embarcada. Ball de Bastons del Vendrell;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60095" title="Francisco de Goya y Lucientes" nonfiltered="3474" processed="3467" dbindex="23853">

 
Francisco Jos de Goya y Lucientes (Fuendetodos, 30 de mar de 1746 - Bordeus, 15 d'abril de 1828) va ser un pintor i gravador espanyol. Marcat per l'obra de Velzquez, hauria d'influir, al seu torn, en Edouard Manet, Picasso i gran part de la pintura contempornia. Format en un ambient artstic rococ, va evolucionar cap a un estil personal i va pintar quadres que, com els famosos El 3 de mayo de 1808 en Madrid o Los fusilamientos en la montaa del prncipe Po (1814), (Museu del Prado, Madrid), es conten entre les grans obres mestres de la histria de l'art.

 Biografia .

 Primers anys .
Goya va nixer a la petita localitat aragonesa de Fuendetodos (a prop de Saragossa) el 30 de mar de 1746. El seu avi patern era basc (el cognom Goya s basc, d'un caseriu de guipscoa) El seu pare era pintor i daurador de retaules i la seva mare venia d'una famlia de la petita noblesa d'Arag. Poc se'n sap de la seva infantesa. Va assistir a les Escoles Pies de Saragossa i va comenar la seva formaci artstica als 14 anys, edat en la que va entrar com aprenent al taller de Jos Luzn, un pintor local competent -encara que poc conegut-, i amb el que Goya va estar gaireb quatre anys. 

El 1763 el jove artista va viatjar a Madrid amb l'esperana de guanyar una beca de la Real Acadmia de Belles Arts de San Fernando, ajuda que no aconseguiria ni en aquesta ocasi ni el 1766, any en qu ho va intentar de nou. A la capital d'Espanya va establir amistat amb un altre artista aragons, Francisco Bayeu, pintor de la cort que treballava en l'estil acadmic introdut a Espanya pel pintor alemany Anton Raphael Mengs. 
   
Bayeu (amb la germana del qual, Josefa, hauria de casar-se el 1774) va tenir una enorme influncia en la formaci primerenca de Goya, i a ell es deu de qu particips en un encrrec important, els frescos de la volta de la Baslica del Pilar de Saragossa (1772,1780-1782), i que s'installs ms tard en la cort. 

 Estada a Itlia .
A finals de 1769 Goya marx cap a Itlia, on va romandre aproximadament fins al juny de 1771. La seva activitat durant aquesta poca s relativament desconeguda; se sap que va passar alguns mesos a Roma i va visitar Vencia, Bolonya, Gnova, Mdena i Ferrara, entre altres ciutats. Al maig de 1771, es va presentar a un concurs convocat per la Real Acadmia de Parma, en el qual va obtenir una menci del jurat. 

 Madrid .

Al seu regrs a Espanya, es va installar a Saragossa, on va realitzar els frescos de la volta del cor de la baslica de la Verge del Pilar, i les pintures murals del oratori del palau de Sobradiel (1772). De 1774 sn les pintures a l'oli sobre mur de l'esglsia de la cartoixa d'Aula Dei, prop de Saragossa, que ja anticipen l'estil que desenvolupar en els magnfics frescos de l'Ermita de San Antonio de la Florida a Madrid, el 1798. A partir d'aquesta data va comenar a fer gravats a partir de l'obra de Velzquez que, juntament amb la de Rembrandt, seria la seva principal font d'inspiraci durant tota la seva vida. 

Cap al gener de 1775, Goya es va installar definitivament a Madrid a casa del seu cunyat, Francisco Bayeu, i va comenar a treballar per a la Real Fbrica de Tapices de Santa Brbara. Els cartrons que va realitzar des d'aquesta data fins a 1792 van ser molt apreciats per la visi fresca i amable que oferien de la vida quotidiana espanyola. Amb ells va revolucionar la indstria del taps que, fins a aquest moment, s'havia limitat a reproduir fidelment escenes del pintor flamenc del segle XVII David Teniers. La major part d'ells es conserven en el Museu del Prado, com sn El para-sol (1777), La gallina cega (1787) i Les noces (1791-1792). Entre 1780 i 1782, va pintar la volta Regina Martyrum de la Baslica del Pilar de Saragossa, una extraordinria obra en la qual dna total llibertat al seu geni malgrat la censura de Bayeu i el disgust dels membres del cabildo.

 Pintor de la Cort .
 
El 1789 va ser nomenat pintor de cmera de Carles IV i el 1799 va ascendir a primer pintor de cmera al costat de Mariano Maella. Goya va gaudir d'una posici privilegiada a la Cort, fet que va determinar que el Museu del Prado de Madrid herets una part molt important de les seves obres, entre les quals s'inclouen els retrats oficials i els quadres de tema histric. Aquests ltims es basen en la seva experincia personal durant la guerra de la independncia espanyola (1808-1814) i transcendeixen la representaci patritica i heroica per a crear una salvatge denncia de la crueltat humana. 

Alguns dels retrats ms bells que va realitzar dels seus amics, de personatges de la cort i de la noblesa daten de la dcada de 1780. Entre ells es troben obres com Carles III, Caador (1786-1788), Els ducs d'Osuna i els seus fills (1788), ambds en el Museu del Prado de Madrid, o el quadre La Marquesa de Pontejos (c. 1786, Galeria Nacional, Washington); en tots ells empra una paleta de colors molt lluminosa, i un estil hereu de la pintura de Velzquez. 

Dues dels seus quadres ms famosos, obres mestres ubicats en el Museu del Prado, sn La maja nua (1800-1803) i La maja vestida (1800-1803). De l'any 1800 sn tamb La comtessa de Chinchn (collecci particular), un dels retrats ms bells i delicats de la histria de l'art, i La famlia de Carles IV (Museu del Prado), on es mostra a la famlia real amb una senzillesa i honestedat molt apartades de l'habitual idealitzaci. 

 Sordesa i canvi d'estil .

A l'hivern de 1792, durant una visita al sud d'Espanya, Goya va contreure una greu malaltia que li va deixar totalment sord i va marcar un punt d'inflexi en la seva expressi artstica. Entre 1797 i 1799 va dibuixar i va gravar a l'aiguafort la primera de les seves grans sries de gravats, Els capritxos, en els quals, amb profunda ironia, satiritza els defectes socials i les supersticions de l'poca. Altres sries posteriors, com Los desastres de la guerra (Fatals conseqncies de la sagnant guerra a Espanya amb Bonaparte i altres capritxos emftics, 1810) i Los disparates (1820-1823), presenten comentaris encara ms custics sobre els mals i bogeries de la humanitat.  


 La guerra .

Els horrors de la guerra van deixar una profunda petjada a Goya, que va contemplar personalment les batalles entre soldats francesos i ciutadans espanyols durant els anys de l'ocupaci napolenica. El 1814 va realitzar El 2 de maig de 1808 a Madrid: la lluita amb els mamelucs i El 3 de maig de 1808 a Madrid: Els afusellaments en la muntanya del Prncep Po (ambds al Museu del Prado). Aquestes pintures reflecteixen l'horror i el dramatisme de les brutals massacres que van tenir lloc a Madrid durant la guerra per part dels soldats francesos i egipcis (mamelucs). Ambdues estan pintades, com moltes de les ltimes obres de Goya, amb gruixudes pinzellades de tonalitats fosques matisades per refinats tocs de groc, ocre i carm. 

Al finalitzar la guerra de la independncia, Vicente Lpez va ser nomenat primer pintor de cmera de la cort i Goya va quedar relegat per l'estil ms decoratiu i amable del pintor valenci. El descens en el nombre d'encrrecs va marcar la seva evoluci a partir de llavors. D'aquesta poca sn L'ltima comuni de sant Josep de Calasanz (1819, esglsia de San Antn, Madrid), un dels seus principals quadres religiosos, i la clebre srie de pintures negres (c. 1820, Museu del Prado).

 Darrers anys .

Les pintures negres sn anomenades aix, ms pel seu contingut, que pel seu colorit. Originalment estaven pintades al fresc en els murs de la casa que Goya possea a les afores de Madrid i van ser passades a llen el 1873. Destaquen, entre elles, Saturn devorant a un fill (c. 1821-1823) i Aquelarre, el gran cabr (1821-1823). Amb predomini dels tons negres, castanys i grisos, constituxen un amarga denncia dels aspectes ms foscs del ser hum i demostren que el seu temperament era cada vegada ms ombrvol. 

Aquest comportament es va agreujar arran de la situaci poltica d'Espanya durant la primera etapa del regnat absolutista de Ferran VII i el Trienni Liberal (1820-1823), pel que en 1824 va decidir installar-se a Frana. A Bordeus va treballar la tcnica, llavors gaireb desconeguda, de la litografia, amb la qual va realitzar una srie d'escenes taurines considerades entre les millors del seu gnere. 

Encara que va realitzar una breu visita a Madrid el 1826, va morir dos anys ms tard a Bordeus, la nit del 15 al 16 d'abril de 1828. Un any abans havia pintat La lletera de Bordeus (1827, Museu del Prado), una obra clau en la histria de la pintura que anticipa l'impressionisme. Goya no va deixar hereus artstics immediats, per la seva influncia va ser crucial en els gravats i en la pintura de mitjans del segle XIX i en l'art del segle XX.

 Obres .
(1777) - Rinya en la Fonda del Gall ;
La Duquessa d'Alba i l'ama o La Duquessa d'Alba i la "beata". (1795). ;
A continuaci dues fotografies de les seves pintures ms famoses que es troben en el Museu del Prado: 

 
Mara Luisa de Parma ;

Pintures de la Collecci del Banc d'Espanya (procedeix la collecci del Banc Urquijo):
(1788) - Sant Francesc de Borja i el moribund impenitent. Catedral de Valncia;

 Fonts .

Un dels principals grans experts internacionals de Goya s el catal Josep Gudiol i Ricart 

 Cinema i televisi .
La seva vida es descriu en diverses pellcules: 
Goya en Burdeos ;
Volaverunt ;
En 1985, TVE va realitzar Goya, una miniserie de 6 episodis sobre la seva vida, on Enric Maj encarnava a Goya. 

Obres de Goya a la viquipdia.
 El tres de maig o Els afusellaments del tres de maig;
 El dos de maig o La crrega dels mamelucs;
 El somni de la ra produeix monstres;

 Enllaos externs .

 
CGFA Francisco Goya: Fotos de les seves pintures. ;
Art Gallery - Francisco de Goya ;
Grup de Cors i Danses "Francisco de Goya";



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60096" title="Pi" nonfiltered="3475" processed="3468" dbindex="23854">

En fsica de partcules pi, abreviaci de mes pi, (del grec pi meson P mitj) s el nom collectiu donat a tres partcules subatmiques descobertes el 1947:  0,  + i   . Els pions sn els mesons ms lleugers.

 Propietats bsiques .

Els pions tenen spin zero, sn per tant bosons, i els formen noms quarks de la primera generaci, s a dir: quarks up i down (pertanyen tamb a la famlia dels hadrons). Els quarks up i anti-down sn els quarks de valncia de  + i per a  - ho sn l'anti-up i el down. La superposici dels estats amb el nivell d'energia ms baix i amb quarks de valncia up anti-up i down anti-down formen el  0. La massa dels mesons   s de 139,57018  0,00035 MeV i la vida mitjana de (2,6033  0,0005)10-8 segons. En el cas de  0 la massa s de 134,9766  0,0006 MeV i la vida mitjana de (8,4  0,6)10 -17 segons (masses i vides mitjanes extretes del Particle Data Group Booklet, juliol de 2004)

En el cas de   les desintegracions principals sn en un mu i un neutr i, per tant, es fan mitjanant la interacci dbil:





En el cas de  0 aquesta s:

;

En aquest cas la interacci electromagntica n's la responsable i s per aix que la vida mitjana de  0 s ms curta que en els casos de  .

Enllaos externs.
Particle Data Group;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60107" title="Agncia Espacial Europea" nonfiltered="3476" processed="3469" dbindex="23855">
L'Agncia Espacial Europea (European Space Agency, ESA) fou creada l'any 1975. s una organitzaci intergovernamental dedicada a l'exploraci de l'espai. Actualment 17 estats participen al projecte, i la seva seu est a Pars, Frana. L'agncia t un personal de 1900 empleats, excloent empreses subcontractades, i un pressupost de 3.000 milions d'euros (2005).

La plataforma de llanament de l'ESA s el Centre espacial de la Guaiana a Kourou, Guaiana Francesa, un indret escollit per la seva proximitat a l'equador, des d'on es pot accedir ms fcilment a rbites comercials. Durant l'era dels Ariane 4 l'ESA es va guanyar la posici lder del mercat, i actualment s el competidor ms important de la NASA en l'exploraci de l'espai.

Les missions cientfiques de la ESA tenen la base al ESTEC a Noordwijk, Pasos Baixos, les missions d'observaci de la Terra estan al ESRIN a Frascati, Itlia, el control de missions (ESOC) est a Darmstadt, Alemanya, i el Centre Europeu d'Astronautes (EAC), que entrena futurs astronautes est a Colnia, Alemanya. Per ltim, l'ESAC, el Centre Europeu d'Astronomia Espacial, localitzat a Villanueva de la Caada, Madrid, s el centre des del qual es duen a terme les operacions cientfiques de les missions d'astronomia i planetries de l'ESA, a ms de la recopilaci, l'arxiu i la distribuci de les dades obtingudes a la comunitat cientfica.

Histria i objectius.
 Orgens .

A finals de l'any 1960 es crea l'Organitzaci Europea de Recerca a l'Espai (European Space Research Organization, ESRO), organisme orientat principalment al desenvolupament de satllits. Quasi al mateix perode alguns governs europeus volgueren iniciar activitats en el camp de la construcci de transportadors per a satllits, Aix va donar lloc a l'Organitzaci Europea per al Desenvolupament i Llanament de Vehicles Espacials (European Space Vehicle Launcher Development Organization, ELDO), que tenia com a finalitat desenvolupar el projecte del gran transportador Europa. A principis del 1964 les dues organitzacions estaven operatives. La ELDO reunia als estat membre sde la Uni Europea Occidental, Austria i altres estats no membres aleshores de la Uni, com Espanya i Dinamarca, mentre que estaven exclosos pasos neutrals com Sussa i Sucia. La ESRO agrupava tots els pasos de l'Europa occidental amb poques i insignificants excepcions. Com a fruit del programa d'inversions de la ESRO, sorgeixen el Centre Europeu de Recerca i Tecnologia Espacial (European Space Research and Technology Centre, ESTEC), encarregat del desenvolupament de satllits i vehicles espacials, i el Centre Europeu d'Operacions Espacials ( (European Space Operations Centre, ESOC), responsable del control de les operacions dels satllis en rbita.

L'any 1973, amb l'acord global de tots els pasos membres, s'aproven tres projectes: l'Spacelab, l'Ariane i el Marots. Tamb es pren una decisi fonamental, la creaci de l'Agncia Espacial Europea (ESA).

 Els inicis de l'ESA .

La primera missi cientfica de l'ESA fou l'any 1975, el Cos-B, un programa de proves de monitoritzaci d'emissions de rajos gamma a l'univers.

El projecte estrella de l'ESA s el programa Ariane consistent en una srie de sistemes de llanament. Durant els anys 80, la ESA va desenvolupar diferents models del coet. La versi ms usada fou l'Ariane 4, que fou operativa entre el 1988 i el 2003, i que consagr l'ESA com la lder en llanaments comercials.

 La ESA actualment .

Actualment l'ESA opera amb l'Ariane 5, una nova versi, que si b tingu uns primers llanaments (el 1996 i el 1997) infructuosos, fins l'any 2006 ja s'han completat amb xit 25 missions.

 Objectius .

Els plans de l'ESA es poden dividir en tres categories: 
 L'ESA vol mantenir els sues projectes de recerca i desenvolupament de sistemes de propulsi, per reduir-ne els costos.
 Observaci espacial, amb el llanament de satllits per l'estudi del cosmos. Aqu cal remarcar la seva participaci en l'Estaci Espacial Internacional, ISS.
 Exploraci i descoberta de planetes dins i fora del sistema solar. Exemples d'aquest objectiu sn els exitosos llanaments i aterratges de sondes d'exploraci de superfcie a Mart, com els aterratges dels Rovers a Mart.

 Membres .


La ESA est formada per les organitzacions espacials i altres entitats de 17 pasos: Alemanya, ustria, Blgica, Dinamarca, Espanya, Finlndia, Frana, Grcia, Holanda, Irlanda, Itlia, Luxemburg, Noruega, Portugal, Regne Unit, Sucia i  Sussa. Prximament s'hi uniran pasos que recentment s'han unit a la Uni Europea

 Comparaci amb altres agncies espacials .

LA ESA t un pressupost de 3.000 milions de euros (desprs s'han d'afegir els pressupostos de les agncies espacials de cada pas membre), cosa que la situa en segon lloc per darrera de la NASA, amb un pressupost de 13.000 milions d'euros. En tercer lloc est l'agncia espacial japonesa JAXA amb un pressupost de 1.600 milions d'euros i l'agncia xinesa, amb un pressupost de 1.000 milions d'euros. No obstant s'ha de tenir en compte que pasos com la Xina, tenen un poder adquisitiu ms petit (sous ms barats i materials ms barats), i amb uns clculs senzills es pot deduir que equitativament l'agncia espacial xinesa es com si es gasts 9.000 milions d'euros, i l'agncia ndia, 3.000 milions d'euros.

L'Agncia Espacial Russa, que abans fou pionera i primera potncia mundial ha hagut de reduir drsticament el pressupost i t actualment un pressupost al voltant de 900 milions d'euros.

Enllaos externs.
 Lloc web;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60111" title="Tula" nonfiltered="3477" processed="3470" dbindex="23856">

Tula (del nhuatl "Tollan", lloc de tules, tamb conegut com Tollan-Xicocotitla) s una ciutat arqueolgica a l'estat d'Hidalgo, Mxic, a 70 km de la capital.

Els primers habitants (probablement un grup de txitximeques) arribaren a Tula el segle VIII. Desprs va sser l'arribada dels nonalques, un poble de llengua nhuatl el qual adorava al du Quetzalcoatl.

La ciutat va sser fundada per Ce catl Topiltzin Quetzalcoatl sobir que va donar gran prosperitat a la regi, la mateixa que es va veure truncada degut a l'enfrontament entre seguidors del du Quetzalcoatl i Tezcatlipoca, dus tremendament enfrontats a la mitologia asteca. Al cap i a la fi els seguidors del "du nocturn" expulsaren als tolteques que professaven la seva creena cap a la serp emplomada, i van haver d'emigrar cap el sud cap al golf, fins arribar a la pennsula de Yucatn. All van fundar ciutats com Chichen Itz, nom que alludeix a la fusi dels itzaes i els txitximeques, origen aquest darrer del poble tolteca.

S'ha de considerar que Tollan va sser edificada d'una forma diferent que Teotihuacan, ja no era la gran ciutat sobre una extensa plancie sense cap defensa, la ciutat s'aixecava sobre un puig, la qual era molt ms fcil per defensar. Sabent que es trobava a la frontera amb les tribus txitximeques s de suposar el constant atac d'aquests contra la capital tolteca, per aix a Tollan va terminar imperant un estat militar que control els pobles limtrofes i d'aquesta forma cobrar el tribut, impost inventat pels tolteques.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60113" title="Tricorni" nonfiltered="3478" processed="3471" dbindex="23857">

El tricorni s un tipus de barret clerical o militar que t l'ala dura i doblegada formant tres puntes.

 Histria .
El barret rod d'ala ampla, usat pels soldats en el segle XVII, es va anar modificant successivament fins a convertir-se en el de tres punxes, que com a pea militar es va usar durant el segle XVIII i va desaparixer a partir de la Guerra del Francs. En el seu perode ms popular, tamb va anar d's civil.

El tricorni negre t un ala molt ampla que es fixa a cada costat del cap i en la seva part posterior, donant lloc a una figura triangular. Aquest barret es duia normalment amb la punta cap a endavant, com els Chelsea Pensioners del Regne Unit i els patriotes de la Revoluci Americana. La part superior s baixa, a diferncia dels capells usats pels puritans o els barrets de copa alta del segle XIX.

Hi havia tricornis molt senzills i tamb summament extravagants, incorporant fins i tot marges i plomes en or o plata. Als Estats Units els usen alguns equips esportius per a commemorar la seva independncia. El tricorni evolucionaria posteriorment al bicorni i al barret de tres puntes.

En ser recollida la punta davantera es va transformar en l'actual tricorni que, fabricat en xarol i amb dues puntes a cada costat del cap, caracteritza a la Gurdia Civil espanyola.

Enllaos externs.
 Histria del tricorni al web de la Gurdia Civil Espanyola ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60114" title="Heinrich Heine" nonfiltered="3479" processed="3472" dbindex="23858">

Christian Johann Heinrich Heine (nascut com a Harry Heine el 13 de desembre de 1797 - 17 de febrer de 1856) va ser un dels poetes alemanys ms importants.

Heine nasqu en una famlia jueva assimilada de Dsseldorf, Alemanya. Son pare era un comerciant, que durant l'ocupaci francesa, vei noves oportunitats pels jueus. Quan el negoci de son pare va fer fallida, Heine fou enviat a Hamburg, on el seu oncle Salomon, un ric banquer, l'encoratj a comenar una carrera comercial. Tanmateix, el seu negoci va fracassar, i decid estudiar Dret a les universitats de Gttingen, Bonn i Berln, per va veure que el seu autntic inters era la literatura, tot i que va obtenir el ttol el 1825, al mateix temps que es convert al protestantisme. Aix fou necessari degut a que en aquella poca hi havien fortes prohibicions pels jueus en molts estats alemanys, especialment pel que feia a exercir algunes professions, com l'ensenyament universitari, que atreia molt Heine. Com ell mateix va dir justificant la seva decisi, la seva conversi fou "el bitllet d'admissi a la cultura europea", encara que alguns com el seu cos Giacomo Meyerbeer no van haver de fer aquest canvi. Aquesta doble identitat alemanya i jueva va mantenir-se durant tota la vida del poeta.

Heine s especialment conegut per la seva poesia lrica, gran part de la qual va ser utilitzada per compositors de lieds, especialment Robert Schumann, i especialment les seves primeres obres. Altres msics que el van honorar aix foren Richard Wagner, Franz Schubert, Felix Mendelssohn, Fanny Mendelssohn, Hugo Wolf i Johannes Brahms, i al segle XX Hans Werner Henze i Lord Berners.

Com a poeta, Heine debut amb Gedichte ("Poemes") el 1821. El seu amor apassionat i secret per les seves cosines Amlia i Teresa li inspir obres com Buch der Lieder ("Llibre de canons, 1827), la seva primera recopilaci de versos.

Heine va marxar cap a Pars el 1831. All conegu alguns socialistes utpics, com els seguidors del Comte de Saint-Simon, que advocaven per crear un parads igualitari i sense classes, basat en la meritocrcia. El poeta romangu a la ciutat la resta de la seva vida, excepte una breu visita a Alemanya el 1843. Les autoritats del seu pas prohibiren ses obres i les d'altres considerats propers al moviment de la Jove Alemanya el 1835.

Tot i aix, Heine va seguir comentant de la societat i poltica alemanyes. Va escriure Deutschland. Ein Wintermrchen (Alemanya. Un conte hivernal), un resum de la seva visita a Alemanya l'any anterior i del clima poltic que hi trob. El seu amic Karl Marx el va publicar al seu diari Vorwrts ("Endavant"). Heine tamb va satiritzar sobre les propostes utpiques dels alemanys contraris al seu govern en Atta Troll: Ein Sommernachstraum (Atta Troll: Un somni d'una nit d'estiu"), el 1847.

L'escriptor tamb va expressar emotivament l'experncia de l'exili al seu poema In der Fremde ("Lluny de casa"). Heine pat de diferents mals que el mantingueren al llit els ltims vuit anys de vida (s'ha suggerit que patia esclerosi mltiple o sfilis). Mor a Pars, i est enterrat al Cementeri de Montmartre.

Uns dels llibres que es van cremar a l'Opernplatz de Berlin el 1933 foren les seves obres - una de les seves frases ms famoses s ara: "Aquells que cremen llibres acaben tard o d'hora cremant homes" (Almansor, 1821).

 Obres selectes .

 Gedichte, 1821;
 Tragdien, nebst einem lyrischen Intermezzo, 1823;
 Reisebilder, 1826-31;
 Die Harzreise, 1826;
 Ideen, das Buch le Grand, 1827;
 Englische Fragmente, 1827;
 Buch der Lieder, 1827;
 Franzsische Zustnde, 1833;
 Zur Geschichte der neueren schnen Literatur in Deutschland, 1833;
 Die romantische Schule, 1836;
 Der Salon, 1836-40;
 ber Ludwig Brne, 1840;
 Neue Gedichte, 1844 - New Poems;
 Deutschland. Ein Wintermrchen, 1844 - Germany;
 Atta Troll. Ein Sommernachtstraum, 1847;
 Romanzero, 1851;
 Der Doktor Faust, 1851;
 Les Dieux en Exil, 1853;
 Die Harzreise, 1853;
 Lutezia, 1854;
 Vermischte Schriften, 1854;
 Letzte Gedichte und Gedanken, 1869;
 Smtliche Werke, 1887-90 (7 Vols.);
 Smtliche Werke, 1910-20;
 Smtliche Werke, 1925-30;
 Werke und Briefe, 1961-64;
 Smtliche Schriften, 1968;

 Enllaos externs.

Obres de Heine al Projecte Gutenberg;
Institut Heinrich-Heine;
Algunes obres de heine en angls;
Congrs Internacional sobre H. Heine. Tarragona, novembre 2006;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60117" title="Autoritat del Transport Metropolit" nonfiltered="3480" processed="3473" dbindex="23859">

L'Autoritat del Transport Metropolit (abreviat ATM) s un consorci interadministratiu de carcter voluntari que es va constituir el 1997 per coordinar i planificar el transport pblic a la Regi Metropolitana de Barcelona.

S'hi poden adherir totes les administracions titulars de serveis pblics de transport collectiu, individualment o a travs d'entitats que les agrupin i representin, que pertanyin a l'mbit format per les comarques de l Alt Peneds, el Baix Llobregat, el Barcelons, el Garraf, el Maresme, el Valls Occidental i el Valls Oriental.

Les Administracions consorciades sn la Generalitat de Catalunya (51%) i administracions locals (49%), composades per l'Ajuntament de Barcelona, l'Entitat Metropolitana del Transport (EMT) i l Agrupaci de Municipis titulars de serveis de Transport Urb de la regi metropolitana de Barcelona (AMTU). Cal destacar la presncia de representants de l'Administraci General de l'Estat en els rgans de govern de l'ATM, en qualitat d'observadors. 



Integraci tarifria.
L'ATM gestiona el sistema d'integraci tarifria, grcies al qual amb un nic bitllet es poden utilitzar diferents tipus de transport a la RMB (Autobs, Metro, Renfe, TMB, Tram, FGC); es poden fer diferents tipus de transbordament entre els mitjans de transport esmentats sense tornar a pagar durant un lmit de temps que depn de les zones atravessades (sempre s'ha de validar el bitllet a cada transbordament).

Preus actuals.
La xarxa de l'ATM est subdividida en sis zones (de l'1 al 6, zona central - zones ms perifriques). El preu del bitllet no depen de la zona en que es viatja si no de les zones que s'atravessa al fer un desplaament.

A continuaci es detalla la taula de tarifes de l'ATM de 2008 en euros.



Vegeu tamb.
 Evoluci dels preus de l'Autoritat del Transport Metropolit;

Enllaos externs.
Web oficial de l'ATM;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60122" title="Galceran Martorell" nonfiltered="3481" processed="3474" dbindex="23860">
En Galceran Martorell fou el germ gran del novellista Joanot Martorell. La figura histrica d'en Galceran est estretament vinculada al municipi de Llber, que pertany al territori d'Aixa, a la comarca alacantina de la Marina Alta.

Carcter del personatge.

En Galceran Martorell fou un cavaller d'un natural breguer, ms avesat a l'acci impetuosa que a la reflexi prudent. Aquest tarann el compartia amb el seu germ Joanot, per l'escriptor era ms intelligent i estava ms dotat per al tracte social. A Galceran, per, se li ha de reconixer el gran coratge que demostr quan el dia 6 d'abril de l'any 1442 s'enfront a l'algutzir Dions d'Orga, que pretenia prendre als Martorell les possessions de Murta i Benibrahim (l'actual Benibrai) a Xal.

Vinculaci amb Llber.
 
En Galceran Martorell fou senyor de Llber fins que el dia 13 d'agost de l'any 1443 la reina Maria, esposa d'Alfons el Magnnim, man que aquest lloc amb tot les seues rendes isqus a pblica subhasta, a fi que amb el  producte obtingut foren pagats els deutes que havia contret el propietari. Al novembre, per, l'ordre reial encara no havia estat executada i la reina, a travs d'una providncia, referm la seua voluntat que la subhasta se celebrs el ms aviat possible. No obstant aix, el dia 20 de gener de l'any 1444 la reina envi un requeriment als seus oficials recordant-los que el compliment de la subhasta de Llber encara estava pendent.

Venda judicial de Llber.

El dia primer del mes de setembre de l'any 1444, finalment, es compl l'ordre reial. El lloc de Llber fou adjudicat a en Gonal D'xer, Comanador de Muntalb i a la seua esposa, n'Agns de Portugal. En Gonal pertanyia a una noble nissaga que havia estat fundada per en Pere Ferrandis d'xer, fill del rei Jaume I i la seua dama, na Berenguera Ferrandis.

Amb la venda judicial de Llber, els xer es convertiren en els principals enemics dels Martorell. En Joanot consider que aquesta compra havia estat deshonesta i amenaa al Comanador de fer-li "tot aquell mal e dany e deshonor que por en la vostra persona e bns".

Les vinyes d'en Galceran.

A travs d'una declaraci del mateix Galceran recollida en una causa civil de l'any 1447 (s a dir, quan ja havia perdut Llber), se sap que aquest tenia una vinya a l'esmentat municipi que "cascun any havia X gerres de vi blanch i vermell".

Per, tot i que en Galceran era senyor de Llber, afirmava posseir una altra vinya a el Rfol de Xal, "de la qual cascun any collia pus de VI gerres de vi comunes, lo qual dit vi a bona e justa stimaci, uns anys ab altres, valia a ra de II sous lo cnter".

La qesti del manuscrit.

Traspassat en Joanot, el dia 24 d'abril de 1465 en Galceran en la seua condici d'hereu reclam per la via judicial el manuscrit de el Tirant, que aleshores estava en possessi d'en Mart Joan de Galba. L'escriptor quan encara era viu l'havia empenyorat a causa d'urgents necessitats econmiques. En Galceran no el pogu recuperar, perqu en Joanot i en Mart Joan havien acordat que si "dins un any no pagava lo dit mossn Johan Martorell, lo dit llibre fos del dit en Mart Johan e d'aqu avant pogus vendre aquell o retenir ax com a seu propi". Com que l'any fixat en l'acord havia transcorregut amb escreix, el manuscrit li pertanyia ara legalment a en Mart Joan. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60123" title="Yuki" nonfiltered="3482" processed="3475" dbindex="23861">
Els yuki sn una tribu ndia de la famlia lingstica hoka-sioux, i segons altres una llengua allada, el nom del qual procedeix del wintun i vol dir  estranger  o "enemic". Tamb sn dits Ukhotno'm. Es dividien en quatre grups:
 Yuki, a la part alta del riu Eel.
 Huchnom, al NO de la vall de Redwood.
 Yuki de la Costa, al llarg de la costa de Redwood, de Cleone fins Usal.
 Wappo, als marges del Russian, en territori pomo. Dividits en central, nord, sud, oest i lile ek. ;

 Localitzaci .
Vivien entre Round Valley, North Folk i el riu Eel (Califrnia), tot ocupant part de la costa del pacfic, des de l actual Fort Bragg fins l Usal, a la desembocadura de l Eel. Actualment viuen a la reserva Round Valley (California).

 Demografia .
A comenaments del segle XIX eren uns 2.500 segons Alfred L. Kroeber, per foren reduts a 300 el 1864 i a 200 el 1906, i cap el 1970 noms hi havia 75 a Geyserville i Napa River. Segons Asher, el 1980 hi havia 50 yuki i 4 wappo.
Segons el cens dels EUA del 2000, de yuki hi havia 311 purs, 116 barrejats amb altres tribus, 106 amb altres races i 32 amb altres races i tribus. En total, 565 individus. Pel que fa als wappo, hi havia 108 purs, 56 barrejats  amb altres tribus, 56 amb altres races i 28 amb altres races i tribus. En total, 248 individus.

 Costums .
Eren petits i grassos, amb el crani allargat. Menjaven aglans, arrels, baies, peix i cacera. Duien molt poca roba i les dones es tatuaven. Pescaven salmons i caaven ossos i daines.
Els de l interior habitaven en edificacions petites cobertes de terra, i els de la costa en bordes d escora, de forma cnica i amb pals, per ambds tenien una casa comunal de dansa feta de palla i terra, i una casa de suor.
Creien en un sser suprem, Taikomol   el que camina sol , qui ho va crear tot, t forma i aparena humana, i tamb el Tro, el qual li fa d ajudant.  El seu cerimonial s molt similar als dels pomo; enterraven els morts asseguts dins una cistella que desprs enterraven sense gaire cerimoniositat.

S organitzaven en comunitats de molts establiments escampats o en viles que ocupaven rees determinades, cadascuna d elles amb un cabdill i totes amb un cabdill suprem.  Comptaven amb un lder guerrer, un xaman i un remeier; llevat els costaners, la resta guerrejaven freqentment. Comerciaven peix i closses.
Tenien un sistema de comptar octogenari, puix que comptaven amb els espais d entre els dits.  Tamb tenien com a costum guerrera prendre els caps dels enemics morts per a fer una cerimnia posterior.

 Histria .
Tenien guerres constants contra els seus vens pomo i wintun, enemics seus, per des del 1849 foren exterminats sense pietat pels blancs buscadors d or al seu territori.
Endems, el 1838 patiren una epidmia de verola i el 1856 comenaren a cultivar nome al seu territori. El 1862 els blancs ocuparen el 80 % de la reserva i mataren 45 indis, i el 1871 es va crear una missi a Round Valley, des d on molts s uniren a la Ghostdance.
La membre de la tribu ms destacada s la poetessa Margaret Yellowhammer Card.

 Enlla .
 Histria dels yuki;
 Reserva de Round Valley;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60124" title="Espardenya" nonfiltered="3483" processed="3476" dbindex="23862">



L'espardenya s una pea de calcer que t la sola feta o b d'espart (origen del seu nom) o de cnem. A Catalunya i el Pas Valenci, aix com a les comarques murcianes frontereres amb aquest, com la Vall de Ricote i l'Horta de Mrcia, ha agafat caire de calat nacional. Es fa servir en els balls de bastons, sardanes i jotes com a complement folklric.

Existeix un document del 1322 on es descriuen les espardenyes amb aquest mateix nom, cosa que dna fe de la seva antiguitat.

La clssica espardenya empordanesa s blanca i cobreix amb tela tot el peu. Ha estat el calat tradicional de la gent de pags, sobretot a zones poc humides i tamb de les classes populars urbanes. Per la seva lleugeresa fou utilitzada per les tropes lleugeres de la corona catalano-aragonesa. Al 1694 fou imposada per decret reial a la infanteria hispnica.

En algunes contrades la paraula "espardenya" es fa sevir per referir-se a qualsevol calat en general.

Tipus d'espardenyes.
Espardenya amb alet: disposa d'un boc de tela per sobre el peu que el tapa i, partint d'una banda, s'embotona a l'oposada.
Espardenya barcelonina: segons el territori s'entn per espardenya barcelonina dues de diferents:
l'espardenya que disposa de dues vetes.
l'espardenya que disposa de cinc tombs i veta negra.
Espardenya beb: tpica mallorquina. La que t una corretja que va d'una banda a l'altra.
Espardenya catalana: disposa d'una empenya de tela que cobreix el peu i s de color blanc.
Espardenya de cama alta: disposa de dalts com una sabata.
Espardenya de capell: s molt coberta i del tot negra.
Espardenya de cara ampla: tpica valenciana. Tapa amb l'empenya tots els dits.
Espardenya de careta: tpica valenciana. Tapa el dit gros amb roba feta de cnem.
Espardenya de dos cosits: tipus que rep dos cosits diferents, un a l'empenya i desprs passant les agulles per cada punt d'aquest primer cosit per unir-lo amb la sola.
Espardenya de pinxo: disposa d'un floquet que l'adorna.
Espardenya de ramalet (o envetada): disposa de vetes o cordons per subjectar-la al turmell.
Espardenya de Valls: disposa de set vies de veta per banda.
Espardenya d'un cosit: tpica mallorquina. En fer-la es cus directament amb la sola.
Espardenya envetada: vegeu espardenya de ramalet.
Espardenya escotada: disposa d'una tireta de banda a banda en substituci de l'empenya.
Espardenya rodona: manca de corretja o de qualsevol altra cosa que la subjecti.
Espardenya russa: disposa de dues peces que parteixen de cada banda del peu i que es tanquen al mig travant-se amb capets. Tot i el nom, no s russa.
Espardenya sencera: disposa de set tombs que tapa la totalitat de la mitja.
Espardenya tapada: disposa de l'empenya feta de tela.
Espardenya tarragonina: disposa de les vetes de color negre, punta blanca i un total de cinc tombs.
Espardenya vigatana: del tot negra i envetada.

Enllaos externs.

Cotheeka Espadrilles;
Solestruck;
Toni Pons - Apassionats per l'espardenya;
Pare Gabia espadrilles;
Catalan espadrilles;
Espadrilles, etc...;
Printed Espadrilles;
Establiment de calat amb 150 anys d'antiguitat;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60125" title="Luiseo" nonfiltered="3484" processed="3477" dbindex="23863">
Els luiseo sn una tribu ndia de parla uto-asteca del grup xoixoni-takic, que s anomenava Payomkawichum (Poble de l Oest), el nom del qual procedeix de la missi de San Lus Rey de Francia.

 Localitzaci .
Vivien en el territori irregular al sud i est de Los Angeles i al nord de San Diego, a Califrnia (EUA). Actualment ocupen les reserves i ranxeries de La Jolla (8.798 acres), Pala (12.333 acres), Pauma (5.826 acres), Pechanga, Rincn (3.918 acres), Soboba i Twenty-nine Palms, a Califrnia.

 Demografia .
No se sap quants hi havia abans de l arribada dels espanyols. La seva poblaci el 1856 era entre 2,500 i 2,800; el 1870, uns 1,299; el 1885, uns 1,142. El 1970 hi havia un miler a Califrnia. El 1980, segons Asher, eren uns 1.500 indis, dels quals noms 100 parlaven la llengua. 
Segons dades de la BIA el 1995, hi ha 418 a la Jolla (687 al rol tribal), 838 a Pala (805 al rol tribal), 108 a Pauma (132 al rol tribal), 725 a Pechanga (1.040 al rol tribal), 432 a Rincon (651 al rol tribal), 725 a Soboba (617 al rol tribal) i 14 a Twenty Nine Palms. 
Segons el cens dels EUA del 2000 hi havia 5.565 individus.

 Costums .
Alguns vivien a la costa, on pescaven i recollien musclos, per la majoria vivia als turons, on hi recollien aglans, llavors, fruites i arrels, o b caaven amb arcs, fletxes i ceps.
A l'estiu els homes anaven nus, i els dones amb un davantal que les cobria per davant i pel darrere. Vivien en llogarrets de cabanes semisubterrnies cobertes de terra.
La seva organitzaci social s poc coneguda. Aparentment eren grups petits de parents organitzats en clans o similars amb funcions territorials, poltiques i econmiques.  Parallelament, tenien societats religioses tancades, a les quals hi pertanyien tots els membres de la tribu, i que tenien funcions cerimonials i poltiques. Molts grups familiars tenien cabdills, i en algunes rees hi havia un cap de cabdills.

Eren mstics, i la seva  concepci d'un Du gran i poders i castigador no els era coneguda.  En homenatge al seu du, Chungichnich, feien tota una srie de cerimnies d'iniciaci als joves, algunes de les quals envoltaven l's de l'allucingen estramoni, que inspirava somnis de visions sobrenaturals. La intoxicaci era central en aquest culte.
Tamb eren igualment importants les commemoracions de la mort, aix com petites rites i danses cerimonials,. Tamb eren importants els xamans en la cura de malalties, per, per altra banda, tenien poca importncia ritual.
La vida del llogarret era controlada per l'lit: noot (cap hereditari), paxa' (oficial de cerimnies), i puupulam (consell de la vila), els membres del qual eren ancians que tenien 'ayelkwi (poder).

 Histria .
No se sap ben b quan van arribar a la zona, per les restes ms antics sn de Temacula (2700 aC). Cap el segle XVII van tenir alguns contactes amb els espanyols, per es van resistir fora. Fins el 1769, amb l expedici de Gaspar de Portol a California, no foren cristianitzats. Es va fundar la missi de San Lus Rey de Francia, de la qual prov el seu nom.
Quan el 1821 Mxic es va independitzar d Espanya, el seu territori pass a sobirania mexicana. Els mexicans van cremar les missions el 1834, tot provocant fam i malalties.
Pel Tractat de Guadalupe-Hidalgo del 1848, tot el territori californi pass als EUA. Aquests els van posar sota tutela de la BIA, qui va constituir set petites reserves per a ells, on encara hi viuen. El 1875, per, els varen expropiar les granges per internar-los en reserves. El seu cap Olegario Sal es va oposar al titella Manuelito Cota va adrear-se al president Ulysses S. Grant per tal que els les retorns, per a la seva mort el 1877 els arrabassaren tot.
Des del 2001 s ensenya la llengua luiseo a una escola de Palomar, per un centenar d alumnes. El membre ms destacat de la tribu s l'artista James Luna.

Enllaos externs.
 Pgina Oficial de la Soboba Band of Luiseno Indians;
 Pachanga Band of Luiseo Indians;
 Ethnologue entrada pels Luiseo;
 Projecte de revitalitzaci de la llengua dels Luiseo;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60126" title="Guerra de Kalmar" nonfiltered="3485" processed="3478" dbindex="23864">
La Guerra de Kalmar va durar de 1661 a 1613.

Dinamarca dominava l'estret entre el Mar Bltic i el Mar del Nord. Sucia va buscar una ruta alternativa per Noruega per no haver de pagar tribut a Dinamarca. Per fer-ho va fixar-se en la despoblada terra de Lapland. El 1607, Carles IX de Sucia es declar "Rei dels Lapps a Norland" i comen a "recaptar" impostos en territori noruec, fins i tot al sud de Troms.

Ja que els tributs al vaixells mercants eren la principal font d'ingressos danesa, aquest pas no va veure gens b l'establiment d'una nova ruta comercial, especialment per territori noruec, i va protestar.

El rei suec Carles IX va ignorar les protestes de Cristi IV de Dinamarca i Noruega. Finalment, el 1611 Dinamarca va envair Sucia. Un exrcit de 6.000 homes assetj i conquer Kalmar. Les tropes noruegues van rebre ordres expresses de no intervenir.

El 20 d'octubre el rei de Sucia mor, i va ser succet pel seu fill, Gustau Adolf. Aquest ofer la pau als seus enemics, per el monarca dans va voler aprofitar-ho per reforar els nmeros dels seus soldats.

Anglaterra i els Pasos Baixos tamb havien invertit en el comer del Mar Bltic, i pressionaren Dinamarca per evitar una victria decisiva. Els danesos, tot i que ven equipats, havien abusat massa de l's de mercenaris, i degut al mal estat dels seus cofres van acceptar signar el Tractat de Knred, el 20 de gener de 1613.

El resultat de la guerra va ser la tornada a la situaci inicial, amb Lapland integrat a Noruega (i per tant sota domini dans). A ms, Sucia hagu de pagar un important rescat per dues fortaleses capturades. No obstant, Sucia va aconseguir el lliure pas de mercaderies per l'Estret de Sound, com ja tenien Anglaterra i els Pasos Baixos.

Com a ancdota cal dir que la derrota del coronel Sinclair a la vall de Gudbrandsdal per homes reclutats a Lesja, Dovre, Vaage (Vg), Fron, Lom i Ringebu va ser la batalla ms important a Noruega.

 Referncies .

History of the Norwegian People de Knut Gjerset, The MacMillan Company, 1915, Volume I, pgines 197   204.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60127" title="Tongva" nonfiltered="3486" processed="3479" dbindex="23865">
Tongva o gabrielino s el nom genric de tres tribus del grup uto-asteca, tamb anomenades kizh:
 Gabrielino, que vivien al S i E del comtat de Los Angeles, i al N del comtat d Orange, aix com a les illes Santa Catalina i San Clemente. El seu nom prov de la missi de San Gabriel Arcngel. ;
 Fernandino, que vivien entre la costa i la vall de San Fernando. El seu nom prov de la missi de San Fernando Rey de Espaa.
 Nicoleo, que vivien a l illa de San Nicols.

 Localitzaci .
Vivien a les terres baixes al llarg de la costa sud de Califrnia, en el territori anomenat Puvungna. 

 Demografia .
A finals del 1950 en quedaven menys de 50 gabrielinos i 5 fernandinos; els nicoleo foren extingits el 1865. Actualment la seva parla s extingida, i se'ls consider extingits durant molt de temps.
Nogensmenys, segons dades del cens dels eua del 2000, hi havia 1.168 censats, ms 106 barrejats amb altres tribus, 467 barrejats amb altres races i 34 barrejats amb altres races i altres tribus. En total, 1.775 individus.

 Costums .
Ocupaven algunes de les terres ms frtils i presentables de Califrnia, i en posser una civilitzaci ms avenada, influiren en llurs vens. Foren els qui introduiren el culte a l estramoni al Sud de Califrnia, i amb ell tota una mena de rites esotrics i sagrats al voltant de l allucingen, l'estramoni (Datura strimonium).
Els de l interior i els de la costa vivien en cases de pals i tendes de catifes, i s alimentaven de la recollida d aglans i d altrse plantes, de la pesca i de la cacera.  Els nicoleo i els de les illes vivien a refugis de costelels de balena coberts d estopa o pells de lle mar, i s alimentaven de peix, ocells, musclos i mamfers marins. Empraven morters de pedra mbils per moldre aliments.
Feien cistells, i els de Santa Catalina obtenien pedra sabonosa amb la qual elaboraven atuells i culleres, vasos cerimonials, escultures artstiques, comptes i ornaments.  El comer entre illencs, els de l interior i costaners era fora intensiu, i la seva moneda era comptes de petxines.
No se sap gaire de la seva organitzaci social, noms se sap que cada vila tenia un capdill hereditari, i que els xamans influen en les curacions i combatien els encisos. Quaoar era el nom del seu du creador.

 Histria .
Eren parents dels paiute i molts guerrers, per no lluitaren contra els blancs. El primer en visitar-los fou l'espanyol Juan Rodrguez Cabrillo el 1542, per no caigueren sota la seva rbita fins l'expedici de Gaspar de Portol del 1769. Els espanyols del segle XVIII els internaren en missions, i poc a poc s anaren dissolguent en altres tribus, i endems les malalties, l alcoholisme, l explotaci intensiva de la terra i la febre d or els van fer desaparixer. Es calcula que el darrer parlant de la seva llengua potser va morir en els anys 70. Sparky Morales ha estat el seu cap fins a la seva mort el 1995. 

Enllaos externs.
 Tribu Gabrielino-Tongva;
 Pgina del consell tribal Gabrieleno/Tongva;
 Els chumache i els tongva;
 Museu Indi d'Antelope Valley (inclou base de dades de colleccions d'objectes tongva);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60130" title="Cahuilla" nonfiltered="3487" processed="3480" dbindex="23866">
Els cahuilla sn una tribu uto-asteca del grup takic. Se sotsdivideix en nombrosos clans i famlies.

 Localitzaci .
Vivien als deserts i cantons de San Bernardino i Salton Sea i San Jacinto, a Califrnia, ocupant uns 6,200 km. Actualment ocupen unes 8 reserves de 18.240 acres a Palm Springs i Salton Sea (California): Morongo, Cahuilla, Torres Martnez, Cabazon, Santa Rosa, Soboba (amb Luiseo), Los Coyotes i Augustine.

 Demografia .
En el segle XVIII potser eren entre 6.000 i 10.000 individus, per la verola els va reduir a 2.500 el 1864. El 1950 eren uns 450 individus, que augmentaren a 600 el 1970 i a uns 800 el 1980, dels quals 509 encara parlaven la llengua indgena. Pel 1990 eren uns 900 individus.
Segons dades de la BIA del 1995, hi havia  8 residents a Augustine, 48 a Cabazon (41 en rol tribal), 249 a Cahuilla (269 en rol tribal), 281 a Agua Caliente (291 al rol tribal), 268 a Los Coyotes, 1.393 a Morongo (918 al rol tribal), 135 a Santa Rosa, 725 a Soboba (617 al rol tribal), 3 a Ramona i 132 a Torres Martnez (451 al rol tribal).
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats 3.188 individus, per noms restaven 35 parlants de la seva llengua.

 Costums .
En el seu territori, l agl, principal producte de moltes tribus californianes, noms  era abundant a unes poques rees ben regades. La  cacera era escassa, i gran part de llur territori era rid i inconreable.  S alimentaven de fruites del desert, com mesquite, atzavara, productes del cactus i llavors de flors de sempreviva.
Vivien en simples teulades o en cases d adob, per tamb ho podien fer en refugis del sol sense parets.  Llur cistelleria i terrissa era modesta.
Aparentment, les societats tenien una estructura complexa, basada en el qa? (pare); eren dividides en meitats regides per la descendncia i el matrimoni. Es dividien en moltes bandes allades o en clans associats per certs territoris i avantpassats. 

El net era el cap comunitari i tenia potestad per escollir el nom dels nounats, i el  paxaa? el seu assistent. La Puvalem era l associaci dels xamans, i tamb eren importants els haunik o cantants rituals i els ngengewish o dansarins rituals.
La seva religi no es gaire coneguda, malgrat que hom coneix noms de detats animals i alguns rites funeraris. Tenien puul (xam) i el maiswat (amulet cerimonial) i creien en ivaa (Fora creadora) de caire animista, i tamb en tewlavil (nimes) i nukatem (ssers primaris de forma animal), entre els quals distingien kutya? el capturador d animals, Pemtemweha, el mestre dels animals amb potes, i Muut, el missatger de la mort.  Celebraven la cerimnia del Menja-Foc i creien que les nimes anaven al Temelkic.  Tamb celebraven una cerimnia per als morts, el nukil, organitzada pels clans.  Un cop havia mort un d ells, el cremaven amb la seva casa i feien una processi.

 Histria .
El 1774 foren visitats per l espanyol Juan Bautista de Anza, qui fou atacat per membres del clan Wiastim quan va travessar el seu territori sense demanar perms.
Cap el 1809 alguns d ells foren batejats pels espanyols, i tenien una fluida relaci comercial amb els colons de Mxic. El 1819 s hi establiren missions i adoptaren l agricultura i la ramaderia.
El 1822 s hi establiren terratinents mexicans, com Antonio Mara Lugo, qui el 1846 traslladaria cinc clans cahuilla a les seves terres per tal de protegir-se dels lladres de cavalls utes. Per altra banda, els caps cahuilla Juan Antonio i Antonio Garia lluitaren contra els EUA en la guerra del 1848.
Pel Tractat de Guadalupe-Hidalgo del 1848, tot el seu territori, abans sota sobirania mexicana, va passar a la dels EUA. Com a resposta, el 1851 van reclamar les seves terres i lluitaren contra la invasi, amb rtzies contra Los Angeles. Van patir, per, una epidmia de verola el 1862-1864 que els  va reduir a 2.500 individus del gaireb 10.000 que eren.

Aix delmats, es van avenir a tractar amb el govern dels EUA. Entre el 1875 i el 1877 el president Grant els va crear les reserves de Morongo, Cahuilla, Cabazon i Torres Martnez, sota jurisdicci de la BIA, per aix no va poder invadir que llurs terres fossin invadides pels colons.  Aix els va moure a dur diverses protestes al Congrs dels EUA el 1881. D aquesta manera, s aprov per a ells el 12 de gener del 1891 l Act for the Relief of Mission Indians, per encara i aix se ls acabaria aplicant l Allotment Act del 1887.   
Francisco Potencio, germ d Alejo Potencio, lder espiritual dels cahuilla el 1920-1940, va fer un recull de les tradicions de la tribu amb ajut de la remeiera Ruby Modesto Nesha (1913-1980), gran coneixedora de les tradicions tribals.
Per l Equalization Law del 1959 van rebre el poder de rebre i parcelar les terres igual com feien els blancs, alhora que es crearen les reserves de Santa Rosa, Soboba, Los Coyotes i Augustine, per molts d ells van emigrar a San Diego i Los Angeles, com d altres indis californians.  Personatges destacats en aquests anys han estat el cantant i contador d histries Joe Lomas (1968), l'escriptor i activista Rupert Costo, i Katherine Saubel, cap informal de la tribu.

Enllaos externs.

 Pgina de l'Agua Caliente Band;
 Pgina de la Morongo Band;
 Pgina de la Cabazon Band;
 Pgina de la Torres Martnez Band;
 Pgina de la Soboba Band;

 Referncies .
 
 Lowell John Bean, Mukat's People: The Cahuilla Indians of Southern California (Berkeley: University of California Press, 1972); ;
 Lowell John Bean, Sylvia Vane, and Jackson Young, The Cahuilla Landscape: The Santa Rosa and San Jacinto Mountains (Menlo Park, Calif.: Ballena Press, 1991); ;
 Harry C. James, The Cahuilla Indians (Banning, Calif.: Malki Museum Press, 1969).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60132" title="Rupert Costo" nonfiltered="3488" processed="3481" dbindex="23867">
Rupert Costo (Anza, Califrnia, 1906-1989) fou un escriptor i activista cahuilla. De jove destac com a jugador de basket, ms tard fou membre del consell tribal i es cas amb Jeanette Henry (1909-2001), una cherokee. Va dirigir accions contra l IRA del 1934 i la Termination del 1953, per no es va fer membre de l'AIM, tot i que molts dels seus membres el consideraven com a una mena de pare intellectual. Dedicats a la histria dels indis, van escriure Natives of the Golden State: The California Indians (1995), Indian Voices: The Native American Today(1974) i The Missions of California: A Legacy of Genocide (1987), Indian Treaties: Two Centuries of Dishonor (1977) i One Thousand Years of American Indian Storytelling (1981). 

 Enlla .
 Biografia;
 Biografia fora detallada;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60133" title="Katherine Saubel" nonfiltered="3489" processed="3482" dbindex="23868">
Katherine Saubel (Morongo, Califrnia, 1920) s cap de la reserva Morongo Cahuilla i ltima parlant fluent de la seva llengua a la reserva. Aix la va moure el 1964 a crear el Museu Malki a la reserva Morongo. Llicenciada en etnobotnica i historiadora tribal, ha escrit Temalpakh (from the earth): Cahuilla indian knowledge and usage of plants (1972), recull de tradicions medicinals de la seva tnia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60134" title="Equaci diferencial ordinria" nonfiltered="3490" processed="3483" dbindex="23869">

En matemtiques, una equaci diferencial ordinria (o EDO) s una equaci que inclou les derivades d'una funci d'una sola variable. L'exemple ms simple d'equaci diferencial s

,

on   s una funci desconeguda, i  s la seva derivada.

Definici.
Sigui y una funci de x desconeguda, i prengui's

;

com les derivades

;

Una equaci diferencial ordinria (EDO) s una equaci que cont i relaciona a

;

S'anomena ordre d'una equaci diferencial a l'ordre n de la mxima derivada que aparegui. Si la mxima derivada apareix noms en potncies enteres, llavors el grau de l'equaci s la mxima potncia de la mxima derivada.

S'anomena soluci d'una EDO a la funci y(x) les derivades de la qual satisfan l'equaci. No hi ha cap garantia que existeixi aquesta funci, i, si existeix, aquesta normalment no s nica. S'anomena soluci general d'una EDO d'ordre n a la soluci que cont  variables arbitrries, corresponents a n constants d'integraci. S'anomena soluci particular d'una EDO a la soluci general particularitzada donats uns certs valors a les constants d'integraci. S'anomena soluci singular d'una EDO a aquella soluci que no deriva de la soluci general.

Quan una EDO d'ordre n t la forma
;
s'anomena equaci diferencial en forma implcita, mentre que la forma
;
s'anomena equaci diferencial en forma explcita.

S'anomena equaci diferencial autnoma a aquella EDO que no depn de x, i homognia a aquella que cap terme depn noms de x.

Aplicaci general.

Un cas especial important s quan les equacions no depenen de . Aquestes equacions diferencials es poden representar com a camps vectorials. Aquest tipus d'equacions diferencials t la propietat que l'espai es pot dividir en classes d'equivalncia basades en si dos punts tenen la mateixa corba de solucions. Ja que les lleis de la fsica se suposen invariables en el temps, el mn fsic es governa per aquestes equacions diferencials.

En el cas que les equacions siguin lineals, l'equaci original es pot solucionar dividint-la en equacions ms petites, resolent aquestes ltimes, i afegint els resultats a les primeres. Malauradament, gran part de les equacions diferencials interessants no sn lineals, la qual cosa vol dir que no es poden dividir d'aquesta manera. Tamb hi ha altres tcniques de resoluci d'equacions diferencials, fent servir un ordinador.

s important distingir les equacions diferencials ordinries de les equacions diferencials en derivades parcials, on  s una funci de diverses variables, i l'equaci diferencial inclou les derivades parcials.

Existncia i naturalesa de solucions.

El problema de solucionar una derivada parcial s trobar la funci  les derivades de la qual satisfan l'equaci. Per exemple, l'equaci diferencial

;

t la soluci general

,

on A, B sn constants determinades per les condicions inicials.

En general, una equaci d'ordre n permet fixar tan la  com la , aix com totes les  derivades de nivell inferior de ; l'equaci que queda es pot resoldre (almenys conceptualment) per .
Si l'equaci t un grau finit , llavors es t una equaci polinmica a  amb un mxim de  arrels. Aix, hi pot haver un mxim de  valors possibles per  a qualsevol punt donat i per qualsevol valor de les derivades d'ordre inferior, encara que hi pot haver rangs d'aquests punts i valors en els quals hi hagi menys solucions (o cap soluci). Per tal que una soluci existeixi, tamb s'ha de satisfet la condici de Lipschitz.

Considerant

;

de soluci general

;

Aquesta s una equaci de primer ordre i segon grau. Aix, qualsevol punt pot tenir com a mxim dues solucions que hi passen, corresponents a les dues arrels de  a l'equaci quadrtica que resulta de fixar  i . L'estudi del discriminant de l'equaci quadrtica () duu a la conclusi que noms existeix una soluci al llarg de la parbola  (on el discriminant s zero) i que no existeix cap soluci per sota d'aquesta parbola (on les dues arrels sn complexes).

En aquest problema, la parbola s un exemple de cusp locus; una corba al llarg de la qual dues o ms arrels de l'equaci diferencial sn idntiques. Al llarg d'aquest locus, s possible moure's d'una soluci general a l'altra sense trencar l'equaci diferencial; aix, la presncia del cusp loci introdueix la possibilitat de solucions singulars. En aquest exemple, la parbola  s una soluci singular; satisf l'equaci diferencial original, i un conjunt complet de solucions inclouran aquestes possibilitats com a soluci hbrida:



on el cusp locus s'ha fet servir per connectar dues solucions particulars; noti's que la primera derivada (l'nica derivada que apareix a l'equaci diferencial) s contnua a les transicions.

Tipus d'equacions diferencials amb una mica d'histria.

La influncia de la geometria, la fsica i l'astronomia, comenant amb Newton i Leibniz, i manifestada ms tard pels Bernoulli, Riccati, i Clairaut, per sobretot per d'Alembert i Euler, ha estat molt marcada, especialment a la teoria de les equacions diferencials amb coeficients constants lineals.


EDO lineals homognies amb coeficients constants.
El primer mtode d'integrar equacions diferencials ordinries lineals amb coeficients constants es deu a Euler, qui s'adon que les solucions tenen la forma  per valors possiblement complexos de . Aix

;
t la forma
;
per tant, dividint per  dna el polinomi d'ordre n
;
s a dir, els termes
;
de l'equaci diferencial original es reemplacen per zk. Solucionar el polinomi dna n valors de z, . Posant aquests valors a  ens dna una base per la soluci; qualsevol combinaci lineal d'aquests  satisfar l'equaci diferencial.

Aquesta equaci F(z) = 0, s l'equaci caracterstica ms considerada per Monge i Cauchy. 

Si z s un zero de F(z) de multiplicitat m i  llavors  s soluci de l'EDO. Aquestes funcions construeixen una base de les solucions de l'EDO.

Si els Ai sn reals, llavors es prefereixen les solucions de valor real. Com que els valors no reals de z apareixeran en forma de parelles conjugades, tamb ho faren les seves ys corresponents; substituint cada parella per les seves combinacions lineals Re(y) i Im(y).

El cas que inclou arrels complexes es pot solucionar amb l'ajuda de la frmula d'Euler.

Example: Donada l'equaci . L'equaci caracterstica s  que t arrels 2+i and 2 i. Aix, la base de solucions  s . Ara y s soluci sii  per .

Com que els coeficients sn reals,
no interessen les solucions complexes;
els elements de la base sn conjugats;
Les combinacions lineals
 i;
;
donaran una base real en .

EDO lineals amb coeficients constants.

Donada ara l'equaci
;
es defineix el polinomi caracterstic
;
Es troba la base de solucions  anlogament al cas de l'equaci homognia (f=0). Seguidament, es busca una soluci particular yp mitjanant el mtode de variaci de parmetres. Siguin els coeficients de la combinaci lineal funcions de x:
;
Fent servir la notaci d'"operador" , l'EDO resultant s; per tant
;
Amb les restriccions
;
;
 ;
;
els parmetres se'n van:
;
Per , per tant
;
Aix, amb les restriccions, dna un sistema lineal en la . Tot aix sempre es pot resoldre; de fet, combinant la regla de Cramer amb el Wronski,
;
La resta s qesti d'integrar .

La soluci particular no s nica;  tamb satisf l'EDO per qualsevol conjunt de constants cj.

Vegeu tamb variaci de parmetres.

Exemple: Suposant . S'extreu la base de solucions trobada anteriorment .







Fent servir la llista d'integrals de funcions exponencials






I per tant

(Noti's que u1 i  u2 tenien factors que han cancellat y1 i y2; aix s tpic que passi.)

EDO lineals amb coeficient variable.

Mtode de coeficients indeterminats.

El mtode de coeficients indeterminats s til per trobar solucions per . Donada l'EDO , se n'ha de trobar una altra differential operator  tal que . Aquest operador s'anomena l'anihilador. Aix el mtode de coeficients indeterminats tamb s'anomena el mtode anihilador. Aplicant  a ambds costats de l'EDO dna una EDO homogncia  per la qual es troba una base de solucions  com abans. Llavors l'EDO original no homogncia s'usa per construir un sistema d'equacions restrigint els coeficients de les combinacions lineals per satisfer l'EDO.

Els coeficients indeterminats no sn tan generals com la variaci de parmetres en el sentit que l'anihilador no sempre existeix.

Exemple: Donada l'EDO , .
L'anihilador ms simple de  s . Els zeros de  sn , per tant la base de solucions de  s .

Fent  es troba

que dna el sistema
;
;
de solucions
, ;
que dna el conjunt de solucions


Mtode de variaci de parmetres.

La soluci general a una equaci diferencial lineal no homogncia  es pot expressar com la suma de la soluci general  a l'equaci lineal homognia corresponent  i qualsevol soluci  to .

Com al mtode de coeficients indeterminats, descrit a sobre, el mtode de variaci de parmetres s un mtode per trobar la una soluci de , havent trobar la soluci general de . De manera diferent al mtode de coeficients indeterminats, que falla excepte en determinades i especfiques formes de g(x), el mtode de variaci de parmtres funciona sempre; tot i aix, s un mtode significament ms difcil de fer servir

Per una equaci de segon ordre, el mtode de variaci de parmetres fa s del fet segent:

 Fet .

Siguin p(x), q(x), i g(x) funcions, i siguin  i  solucions de les equacions lineals homognies . A ms, siguin u(x) i v(x) funcions  tals que  i  per tot x, i definieixin . Llavors  s soluci de l'equaci diferencial lineal no homognia .

 Demostraci .






 



 s .

Per resoldre l'equaci diferencial lineal no homognia de segon ordre  fent servir el mtode de variaci de parmetres, es fan servir els passos segents:

Es troba la soluci general a l'equaci homogncia corresponent . Especficament, es troben dues solucions linealment independents  i .
Com que  i  sn solucions linealment independents, el seu Wronski  s diferent de zero, per tan es pot calcular  i . Si el primer s igual a u'(x) i el segon a  v'(x), llavors u i v satisfan les dues restriccions donades a sobre: que  i que .  Es pot dir aix desprs de multiplicar pel denominador i comparant coefficients.
Integrant  i  per obtenir u(x) and v(x), respectivament. (Noti's que noms es necessita una u i una v, per tant no calen les constants d'integraci.);
Es calcula . La funci  s una soluci de .
La soluci general s , on  i  sn constants arbitrries.

 Equacions d'ordre superior .

El mtode de variaci de parmtres tamb es pot fer servir per equacions d'ordre superior. Per exemple, si , , i  sn solucions linealment independents de , llavors existeixen funcions u(x), v(x), i w(x) tals que , , i . Havent trobat aquestes funcions (resolent algebraicament per u'(x), v'(x), i w'(x), i integrant), es t , una soluci a l'equaci .

 Exemple .

Resoldre l'exemple anterior, .
Recordant que . Mitjanant la tcnica ja descrita, LHS t l'arrel de  que dna , (per tant, ,  ) i les seves derivades 
 
on el Wronski 
 
s'han calculat per trobar solucions a les seves derivades. 

Integrant, 

Calculant  and : 


Mtode de resoluci general per les EDO lineals de primer ordre.

Per una EDO lineal de primer ordre, amb coeficients que poden o no variar amb t:



Llavors,

;

on  s la constant d'integraci, i 



 Demostraci .

Aquesta demostraci prov de Jean Bernoulli. Sigui

;

Suposant per certes funcions desconegudes u(t) and v(t) que x = uv.

Llavors
;

Substituint a l'equaci diferencial,
;

Ara, el pas ms important: Com que l'equaci diferencial s lineal podem dividir-la en dues equacions independents i escriure

;
;

Com que v s diferent de zero, l'equaci de sobre es converteix en
;

La soluci d'aquesta s 
;

Substituint a la segona equaci
;

Com que x = uv, per una constant arbitrria C

;

 Equacions diferencials de primer ordre amb coeficients constants .

Com a exemple illustratiu, es considera una equaci diferencial de primer ordre amb coeficients constants:
;

Aquesta equaci s particularment rellevant en els sistemes d'equacions de primer ordre com ara els circuits RC.

L'equaci es converteix en 
 ;

En aquest cas, p(t) = r(t) = 1.

Aix, la seva soluci per inspecci s
;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60135" title="Micmac" nonfiltered="3491" processed="3484" dbindex="23870">


Els micmac o mik'mag sn una tribu de parla algonquina, tamb anomenada Surike. El seu nom prov de nikmag  aliat . Es tractava d una confederaci de set tribus.

 Localitzaci .
Antigament vivien a la badia de Fundy entre la desembocadura del Saint Laurent i Cape Breton, a Terranova, Nova Brunsvic, Nova Esccia i Illa del Prncep Eduard. Actualment viuen a 7 reserves de Nova Brunsvic (Big Hole Trait, Red Bank, Tobique, Devon, Tahusintac, Richibuctou, Woodstock), tres de Nova Esccia (Whycocomagh, Shubenacadie i Chapell Island), 4 del Quebec (Gasp, Gesgapegiag, Pastigouche i Listugal), dues a Illa del Prncep Eduard (Lennox Island i Abegweit), una a Terranova (Conn River) i l  Aroostock Band of Micmacs de Maine, reconeguda per la BIA com a tribu el 26 de novembre del 1991.

 Demografia .
Potser eren uns 20.000 el 1500, per havien baixat a 3.000 el 1611 i a 3.500 el 1760. Augmentaren a 4.000 el 1880, i cap el 1970 ja eren 9.350. Segons Asher, el 1981 hi havia 11.000 al Canad, dels quals 6.000 parlaven la llengua, uns 2.000 a Boston i entre 10 i 100 a Nova York, per els mateixes fonts donaven 5.500 a Nova Esccia, 480 a l'illa del Prncep Eduard i 4.100 a Nova Brunsvic. 

A les provncies atlntiques hi havia el 1981 uns 12.138 micmac, dels quals el 1990 vivien 6.305 a Nova Esccia, 4.100 a Nova Brunsvic i 500 a Prncep Eduard (4 % de la poblaci); el 1992 hi havia 4.068 al Quebec, endems potser uns 2.000 a Boston, uns quants a Nova York i no se sap quants a Maine, en total potser 20.000 individus.

Segons dades del censos dels EUA i Canad del 2000, a EUA hi havia 2.913 purs, 254 barrejats amb altres tribus, 3.199 barrejats amb altres races i 356 barrejats amb altres races i altres tribus, en total 6.722 individus; al Canad hi havia enregistrats 11.368 a Nova Scotia, 566 a Prncep Eduard, 6.891 a Nova Brunsvic, 2.392 a Terranova i 4.806 a Quebec. En total, hi ha 26.002 al Canad i en total 32.724 micmacs.


 Costums .
Formaven una  confederaci de molts clans, cadascun d ells amb llurs propis smbols, i casdascun d ells amb el seu propi cabdill o Sagamore, que practicava la poligmia i vivia a Umamag, per el lideratge no era gaire fort i noms es reunia per fer pau o guerra. Per tot i que es dividien en bandes disperses, tenien una forta i slida identitat tnica.
No hi havia entre ells classes socials hereditries ni esclavatge. Els presoners masculins eren torturats fins a la mort i les dones i nens eren adoptats i assimilats per la tribu.  Eren nmades, caaven foques, alguns ants i caribs, pescaven i recollien marisc.
El seu cicle anyal comprenia a l hivern assentaments difusos, on vivien en wigwams cnics de pells i escora, i es dedicaven a la cacera de castors ,lldries, ants, ossos i caribs; a la primavera pescaven areng i salm i caaven ocells; i assentaments compactes a l estiu, en wigwams oblongs oberts a l aire, i es dedicaven al conreu del tabac al llarg del riu. Els homes duien eslips i les dones unes samarretes de pell, per a l hivern es cobrien amb pells grans.  Tamb eren bons canoistes.  
Se sap poc de llurs rituals religiosos, llevat la creena en Manitou, com la resta de tribus algonquines, i en Gluskap, guerrer llegendari. Avui dia, encara que sn nominalment catlics, encara creuen en la Keskamizet (sort) i en els poders sobrenaturals.

 Histria .
En el segle XVI estaven establits a la badia de Fundy, i eren ferotges guerrers. Es creu que cap el 1000 foren visitats per Leif Ericsson o algun altre cabdill vking, i que eren els skraelingars de les sagues vikingues. Sembla ser que contactaren fora violentament amb ells.
El 1497 foren visitat per l itali al servei d Anglaterra John Cabot, qui segrest alguns micmac i els port a Anglaterra, i el 1501 pel portugus Gaspar Corte-Real. Reberen molt b als francesos Jacques Cartier el 1534 i Samuel de Champlain el 1603, del qual en foren aliats en la colonitzaci d Acdia. Aix es dedicaren al comer i es mestissaren amb els francesos.
Foren aconvertits al cristianisme pels jesutes francesos des que els visit el p. Biard el 1616, i s aliaren amb ells per tal d exterminar els beothuk de Terranova.
 
El missioner Silas T. Rand va recollir llurs tradicions. Des de la prdua d Acdia pels francesos el 1713 esdevingueren hostils als anglesos, contra els que lluitaren acarnissadament. Cap el 1763, merc el Tractat de Pars amb els francesos, deixaren de ser hostils als britnics i als seus aliats iroquesos, encara que no foren pacificats fins el 1779, i confinats en reserves. Des del 1800 l alcoholisme els va fer decaure, quan es dedicaren a l agricultura, i reberen encara ms missioners. Tamb es fan trampers sedentaris, pobres i proletaritzats. A Nova Esccia es dediquen a la fusteria i treballen a les papereres.
Entre el 1900 i el 1914 reben escoles de catlics caputxins i metges, i des del 1930 la seva natalitat s increment.
 
El 1950, endems, la ratio de criminalitat entre ells era la ms alta del Canad. Comenaren la lluita per l autodeterminaci a les reserves, per la taxa d atur s molt alta.
Des dels anys 1950 formen un subproletariat a les ciutats canadenques, molt barrejats amb els blancs. El 1960 fundaren la Union of Nova Scotia Indians per defensar els seus drets.  I el 26 de novembre del 1991 la BIA reconegu com a tribu la banda d Aroostock.

 Llista de Micmac .
 Rita Joe;
 Anna Mae Aquash;
 Gail Tremblay;
 Lorne Simon;

 Enllaos externs .


The Micmac of Megumaagee aBluPete's History of Nova Scotia;
Diccionari Mi'kmaq Online;
First Nations Profiles;
 Histria dels micmac;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60137" title="Ciutat Vella de Barcelona" nonfiltered="3492" processed="3485" dbindex="23871">

Districte de Ciutat Vella s el districte nmero 1 de la ciutat de Barcelona. 

Limita amb Sants-Montjuc per l'oest, l'Eixample pel nord, Sant Mart per l'est, i la Mar Mediterrnia pel sud. Com el seu nom indica, cont la part ms antiga de la ciutat. La seva extensi correspon aproximadament a la compresa dins de les muralles entre el segle XIV i el segle XIX, excepte pel barri de la Barceloneta, que en quedava fora.

El districte consta dels segents barris: 

El Raval. Poblaci (2005): 46.322 hab. ;
El Barri Gtic. Poblaci (2005): 26.982 hab.
Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. Poblaci (2005): 22.558 hab.
La Barceloneta. Poblaci (2005): 15.528;

La seva poblaci segons l'INE a 1 de gener de 2005 era de 111.290 habitants.



Llocs d'inters.



 Carrer de Portaferrissa;
 Carrer de l'ngel;
 Carrer Pelai;
 Casa de la Ciutat de Barcelona;
 Plaa Reial;
 Rambla del Raval;
 El forat de la vergonya;
 Parc de la Ciutadella;
 Catedral de Barcelona;
 Esglsia de Santa Maria del Mar;
 Esglsia de Santa Maria del Pi;
 Baslica de la Merc;
 Palau de la Virreina;
 Palau Gell;
 Liceu;
 Palau de la Msica Catalana;
 Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA);
 Centre d'Art Santa Mnica;
 Platja de la Barceloneta;
 Palau de la Generalitat;
 Ajuntament de Barcelona;
 Museu Picasso de Barcelona;
 Monument a Colom;
 Port de Barcelona;
 Zoolgic de Barcelona;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60139" title="Rita Joe" nonfiltered="3493" processed="3486" dbindex="23872">
Rita Joe (Wycocomagh, illa Cap Bret, Nova Esccia, 1931) s una escriptora micmac. Escriu poemes on descriu la discriminaci que pateix la seva naci en la societat blanca. Ha escrit Lnu and indians we re called (1991), Song of Rita Joe: an autobiography of a Mi kmaq poet (1996) i We are the dreamers (1999). s membre de l Order of Canada.

 Enlla .
 Biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60141" title="Ariane 4" nonfiltered="3494" processed="3487" dbindex="23873">

L'Ariane 4 era un sistema de llanament espacial dissenyat i produit per l'Agncia Espacial Europea dins del programa Ariane i comercialitzat per la seva subsidiria, Arianespace.

El seu desenvolupament es va iniciar l'any 1983, i el primer llanament amb xit fou el 15 de juny del 1988. El sistema es va convertir en la pedra angular del llanament de satllits europeus, amb un record estellar de 104 llanaments exitosos i noms 3 fracassos. El coet tenia capacitat de collocar fins a un mxim de 4800 kg en rbita de transferncia geostacionria, superant els 1700 kg de la seva versi anterior, l'Ariane 3. El seu rcord est en 4946 kg.

Les mides de la seva versi bsica eren 58.4 m d'alada, i un dimetre de 3.8 m . La potncia principal de propulsi provenia de 4 propulsors Viking 5, produint una fora de 667 kN. En la segona fase el coet tenia un sol propulsor Viking, i en la darrera fase, tenia un HM7 amb oxigen i hidrogen lquid.

L'Ariane 4 fou retirat en favor de l'Ariane 5, que pot transportar crregues ms pesades. El seu darrer llanament fou el 15 de febrer del 2003, collocant l'Intelsat 907 en rbita geosncrona.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60142" title="Anna Mae Aquash" nonfiltered="3495" processed="3488" dbindex="23874">
Anna Mae Aquash (Shubenacadie, Nova Esccia, 1945 - Pine Ridge, Dakota del Sud 1976) fou una activista micmac. Nascuda Anna-Mae Pictou, el 1962 es trasllad a Boston i es cas amb el chippewa Nogeeshik Aquash. Militant de l AIM des de primer moment, va participar en la Marxa dels Tractats Violats del 1972 i en els fets de Wounded Knee del 1973. Fou trobada morta d un tret al cap a Pine Ridge. En foren acusats dos militants de l AIM, Arlo Looking Cloud, jutjat per la seva mort el 2004, i John Boy Graham, que creien que era un informant del FBI. No s ha determinat prou les implicacions en el crim de Dennis Banks (durant un temps amant d Anna Mae), els germans Clyde Bellecourt i Vernon Bellecourt i Russell Means, i tamb hi ha punts molt foscos en l'actuaci del FBI durant tot el procs i en les circumstncies de la trobada del seu cos.

Referncies.
Claypoole, Antoinette Nora (1999). Who Would Unbraid Her Hair: The Legend of Annie Mae. Anam Cara Press. ISBN 096738530X.

 Enllaos .
 Descripci de les circumstncies de la trobada del seu cos el 1976;
 El judici segons Firstnationsdrum.com;
 Pgina on demanen justcia al seu cas;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60145" title="Gail Tremblay" nonfiltered="3496" processed="3489" dbindex="23875">
Gail Tremblay (Buffalo, Nova York, 1945) s una escriptora nord-americana barreja de micmac i onondaga. s llicenciada en drama per la Universitat de Nova Hampshire el 1967, i ha estat lectora a diverses universitats. Ha escrit Close to home (1981), Night gives woman the world (1979), i Indian singing in 20th century America (1990).

 Enllaos externs .
Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60146" title="Lorne Simon" nonfiltered="3497" processed="3490" dbindex="23876">
Lorne Simon (Big Cove, 1960-1994) ha estat un jove autor micmac, mort prematurament en un accident de trnsit. El 1994 va rebre el premi Simon Lucas Jr pel seu llibre Stones and switches (1994).

 Enlla . 
 Biografia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60147" title="Provncia de Corrientes" nonfiltered="3498" processed="3491" dbindex="23877">



Corrientes s una provncia del nord-est de l'Argentina, a la regi de la Mesopotmia. Limita amb el Paraguai al nord, la Provncia de Misiones i el Brasil a l'est, Entre Ros al sud i Santa Fe i Chaco a l'oest. Est dividida en 25 departaments. 

Corrientes t una cultura diferenciada de les provncies riques "blanques" centrals de l'Argentina, amb tradicions guarans, i s l'nica provncia de l'Argentina, a ms de Buenos Aires, amb una cultura afroargentina, la qual ha marcat les celebracions del carnaval, els ms importants de l'Argentina. El fams general Jos de San Martn, que va lluitar per la independncia de diverses nacions sud-americans, va nixer a Corrientes. Corrientes, l'octubre del 2004, va declarar la cooficialitat del guaran amb el castell. 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60151" title="Ariane 5" nonfiltered="3499" processed="3492" dbindex="23878">

Ariane 5 s un sistema de llanament dissenyat per posar satllits en rbita geoestacionria i posar crregues en rbita baixa.

Fou creat per l'Agncia Espacial Europea, i comercialitzat per Arianespace, com a part del programa Ariane. Els coets sn construts per EADS SPACE Transportation a Europa i Arianespace els llana des del port espacial de Kourou, a la Guaiana Francesa.

s el successor d'Ariane 4, i el seu desenvolupament va necessitar 10 anys, amb un cost de 7.000 milions d'euros. L'Ariane 5 fou dissenyat inicialment amb la intenci de posar en rbita una minillanadora, Hermes (llanadora) per a missions tripulades. Ms tard, la ESA va cancellar el programa Hermes i el coet va passar a ser un sistema de llanament comercial.

El primer coet Ariane 5 fou llanat el 4 de juny del 1996, per va explotar 37 segons desprs d'iniciar el llanament. El segon llanament, l'octubre del 1997, va resultar amb un fracs parcial. L'any segent, l'octubre del 1998, es va aconseguir el primer llanament exits, i va comenar-ne la comercialitzaci. El primer llanament comercial fou el 10 de desembre del 1999.

Fins l'actualitat, s'han llanat 25 Ariane 5, amb els segents resultats: 2 fracassos, 3 fracassos parcials i 21 llanaments existosos.

L'Ariane 5 est preparat per posar en rbita 10.000 kg. Existeixen diferents models, amb diferents capacitats i prestacions.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60153" title="Roraima" nonfiltered="3500" processed="3493" dbindex="23879">

Roraima s un estat brasiler situat en la regi Nord. T com lmits: Veneuela (N i NO), Guyana (E), Par (SE) i, Amazonas (S i O). Posseeix una superfcie de 225.116,1km. La capital s Boa Vista. Les seves ciutats ms poblades sn: Boa Vista, Alto Alegre, Caracara i Rorainpolis.

El relleu s variat; al costat de les fronteres de Veneuela i de Guyana es troben les serres de Parima i de Pacaraima, on es troba la muntanya Roraima, de 2.875m d'altura. Branco, Uraricoera, Catrimani, Alala i Tacutu sn els rius principals.

Geografia.

El clima s equatorial (N, S i O) i tropical (E). Gran part de l'estat s coberta per la Selva Amaznica, amb una petita superfcie de sabana a l'est. La Muntanya Roraima s la ms alta de l'estat, amb 2.875 msnm.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60155" title="Ariane" nonfiltered="3501" processed="3494" dbindex="23880">


Ariane 
Familia de vehicles llanadores d'elaboraci europea, fabricats inicialment per un consorci de l'Agncia Espacial Europea -ESA-, format pe Frana (64%), Alemanya (20%), El Regne Unit (5%), Espanya (2%) i altres pasos (7%), destinats a trencar amb la dependncia dels Estats Units d'Amrica en el camp de la Aeronutica, aix com per al llanament de satllits artificials en rbita geoestacionria i la sonda espacial Giotto.

Histria.
El projecte Ariane va ser proposat els anys 1970 per Frana, i fou el segon intent d'Europa de desenvolupar el seu propi distema de llenament.

El primer llenament d'un vehicle Ariane es va realitzar el 24 de desenmbre de 1979, tractant-se d'un llenador en tres etapes, 47 metres de longitud i una fora capaz de posar en rbita geoestacionria una crrega mxima de 2580 kg.

La base de llenament d'aquest tipus de coets est a Kourou (Guaiana Francesa), per la seva proximitat amb la lnia de l'ecuador. L'any 1980, la construcci d'aquests vectors es va transferir a l'empresa ArianeSpace, que va millorar aquests vehicles amb la srie Ariane 4, de tres etapes, la primera de 4 motors i les dues segents amb un, amb capacitat per acoplar-li quatre propulsors auxiliars ms i satellitzar una crrega de fins a 4200 kg.

En l'actualitat s'est desenvolupant el model Ariane 5, amb vistes per al llenament de vehicles tripulats comandats per un transbordador europeu (Avi espacial Hermes) i la realitzaci del programa d'installaci d'una base lunar mitjanant un programa d'allunatge suau (LEDA).


Les diferents versions del programa son:
Ariane 1, llanat amb xit per primer cop el 24 de desembre del 1979.
Ariane 2, llanat amb xit per primer cop el 20 de novembre del 1987 (el primer llanament el 30 de maig del 1986 va fallar).
Ariane 3, llanat amb xit per primer cop el 4 d'agost del 1984.
Ariane 4, llanat amb xit per primer cop el 15 de juny del 1988.
Ariane 5, llanat amb xit per primer cop el 30 d'octubre del 1997 (el primer llanament el 4 de juny del 1996 va fallar).


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60156" title="Estat de Santa Catarina" nonfiltered="3502" processed="3495" dbindex="23881">


Santa Catarina s un estat brasiler localitzat en el centre de la regi Sud. T com lmits: al Nord a l'estat de Paran, a l'Est a l'Oce Atlntic, al Sud a l'Estat de Rio Grande do Sul i a l'Oest a la Repblica Argentina. Ocupa una superfcie de 95.442,9 km. La seva capital s Florianpolis.

s un dels estats amb ms elevacions en les seves terres; 52% del territori est per sobre dels 600 metres. El clima s temperat i l'economia es basa en l'indstria (agroindustria, txtil, cermica, mquines i equipaments), en l'extracci (mines) i en la pesca.

 Economia .
L'economia de Santa Catarina es basa en la indstria (principalment la agroindustria, la txtil, la cermica i la metall-mecnica), en la mineria i en la ramaderia. L'estat s el major exportador de pollastre i carn de porc del Brasil, sent Sadia (en la ciutat de Concrdia) i Perdigo (en la ciutat de Videira), les dues majors empreses alimentoses del Brasil.
 Ciutats .
Concrdia;
Videira;
Araquari;

 Enllaos .
Pgina Oficial (Portugus);



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60159" title="The Smashing Pumpkins" nonfiltered="3503" processed="3496" dbindex="23882">


The Smashing Pumpkins (nascut a Chicago, 1988) s un grup musical de rock indie i alternatiu. Dissolts el 2000, el grup es va reunir el 2006 per sense dos dels membres originals (la baixista D'Arcy i el guitarra James Iha, que van ser substituits per Ginger Reyes i Jeff Schroeder respectivament). El 2007 van publicar un nou lbum, 'Zeitgeist'.

Grup format originalment per: Billy Corgan (veu i guitarra), James Iha (guitarra i veu), D'arcy Wretzky (baix) i Jimmy Chamberlin (bateria). Desprs (en diferents etapes) s'incorporarien Melissa Auf Der Maur (baix), Ginger Reyes (baix) i Jeff Schroeder (guitarra).

 Biografia .
En 1988, Billy Corgan va fundar juntament amb James Iha un projecte anomenat The Smashing Pumpkins. El primer concert amb aquest nom va ser el 9 de juliol de 1988 a un local anomenat Chicago 21.

Temps desprs ingressa a l'alineaci D'Arcy Wretzky, baixista. Corgan va conixer a D'Arcy desprs d'una discussi desprs d'un concert de Donen Reed Network. Amb ella es dna el primer recital - considerat el primer i oficial - el 10 d'agost de 1988 al club Avalon.

Jimmy Chamberlin s incls per petici de Joe Shanahan, propietari de Cabaret Metro, qui els va invitar a tocar noms si inclouen a un bateria. Aix, el 5 d'octubre de 1988 donen el primer recital amb formaci completa.

En maig de 1991 es va publicar Gish, el primer lbum del grup, produt per Butch Vig (productor de prestigi que s'encarregaria per exemple, de produir poc ms tard el Nevermind de Nirvana). La discogrfica Caroline/Virgin va vendre'n ms de 400.000 cpies. El 27 de juliol de 1993 apareix el segon disc, Siamese Dream, que va sobrepassar amb escreix el mili de cpies en EE.UU i va suposar el reconeixement mundial, amb hits com Today, Disarm o Cherub Rock.

Durant el 1994 va aparixer Vieuphoria, vdeo compilatori d'actuacions en directe i rareses, juntament amb ell tamb va aparixer Earphoria, disc que recull versions en directe i algunes rareses. Per a mantenir l'expectaci, en octubre del mateix any es va publicar Pisces Iscariot, una collecci de cares-b i canons indites.

El 24 d'octubre de 1995 es va publicar Mellon Collie and The Infinite Sadness, un dels discos dobles ms venuts de la histria. En total 28 canons de les quals es pot destacar els seus singles: 1979, Bullet with butterfly wings, Tonight Tonight i Thirty-three. En 1996 l'lbum va continuar collint xits, fins que en juliol Jonathan Melvoin, teclista de gira, va patir una sobredosi d'herona (Xarxa Rum) i alcohol en un hotel de Manhattan junt amb Jimmy. Melvoin va morir i el bateria va ser expulsat del grup.

El 26 de novembre de 1996 es va publicar The Aeroplane Flies High, caixa compilatria de singles.
Desprs d'una poca d'experimentaci en projectes solitaris (sobretot per part de James Iha, que va treure un disc en solitari), el 2 de juny de 1998 es va publicar Adore, disc de poca acceptaci entre la crtica i el pblic.

En 1999, Jimmy Chamberlin es reintegra a la banda. Per novament el quartet es trenca, ja que d'Arcy va abandonar la banda en setembre del mateix any. En reemplaament va ingressar Melissa Auf der Maur, baixista de Hole.

El 29 de febrer de 2000 es va publicar Machina / The Machines of God. El disc ix a la venda amb excellents critiques, ms accessible que el seu antecessor, i entra en els Billboard al lloc nm.3. Per al poc de temps s'enfonsa en les llistes, venent menys que Adore. El 23 de maig, Corgan va anunciar al rdio KROQ la separaci definitiva de la banda, desprs d'una gira de comiat.

En setembre de 2000 es va llanar Machina II: The Friends and Enemies Of Modern Music, segona part del disc previ. Aquest es distribueix noms gratutament per internet davant la negativa de Virgin Records per publicar-lo.
L'ltim concert va tenir lloc novament en Metro Cabaret. Quasi tretze anys d'histria finalitzen el 2 de desembre de 2000.

Billy Corgan i Jimmy Chamberlin, els dos puntals del grup, van fundar el 2001 Zwan amb tres msics ms. Van publicar un disc poc exits, Mary Star Of The Sea, i el 2003 Billy Corgan va dissoldre el grup. El 2005 Corgan va publicar un disc en solitari TheFutureEmbrace, que tampoc fou exits. 

Desprs del seu primer treball en solitari, va expressar en diversos comunicats a la premsa la seva intenci de reunir novament al grup. Aquest fet va esdevenir-se a finals de 2006, quan juntament amb el bateria Jimmy Chamberlin i dos nous membres, Ginger Reyes (baixista) i Jeff Schroeder (en substituci de D'arcy i de James Iha) van gravar el que seria set disc del grup: 'Zeitgeist', que va comptar amb la producci de Roy Thomas Baker (productor habitual de Queen). Els Smashing Pumpkins van iniciar aleshores una gira que els va portar a Barcelona dins del "Primavera Sound" (maig del 2007).

 Discografia .

 Discs Oficials .
 Gish, 1991.
 Siamese Dream, 1993.
 Mellon Collie and The Infinite Sadness, 1995.
 Adore, 1998.
  , 2000.
 Machina II: The Friends and Enemies Of Modern Music, 2000.
 Zeitgeist, 2007.

Recopilatoris & Boxed Sets.

 Siamese Singles, 1994.
 Pisces Iscariot, 1994.
 Earphoria, 1994.
 The Aeroplane Flies High, 1996.
 Rotten Apples , 2001.
 Judas 0, 2001.

Videos.
Vieuphoria, 1994.
Greatest Hits Video Collection 1988-2000, 2001.

CD Singles.
 I Am One, 1992.
 Cherub Rock, 1993.
 Cherub Rock (7" Version), 1993.
 Today (7" Version), 1993.
 Today, 1993.
 Disarm (Smile), 1994.
 Disarm (Heart), 1994.
 Disarm (7" Version), 1994.
 Rocket (7" Version), 1994.
 Bullet With Butterfly Wings, 1996.
 1979, 1996.
 Zero, 1996.
 Tonight, Tonight, 1996.
 Thirty-three, 1996.
 The End Is the Beginning Is the End, 1997.
 Ava Adore, 1998.
 Perfect, 1998.
 Perfect, Pt. 1, 1998.
 Perfect, Pt. 2, 1998.
 Stand Inside Your Love, 2000.
 Try, Try, Try, 2000.
 Untitled, 2001.

EP.
 Lull, 1991.
 Peel Sessions, 1992.
 1979 Mixes, 1996.

Promocionals.
 Drown, 1992.
 No Toys For O.J., 1993. ;
 Muzzle, 1996.
 The Smashing Pumpkins 1991-1998, 2000.
 Still Becoming Apart, 2000.

Recopilatoris.
Light Into Dark, 1989. (My Dahlia y Sun);
20 explosive dynamic super smash hit explosions!, 1991. (Jackie Blue);
Afternoon Delight, 1992. (La Dolly Vita);
Best Of Grunge Rock, 1993. (Bury Me);
No Alternative, 1993. (Glynis);
The Radio 1 FM Sessions Volume 2, 1995. (Siva);
Sweet Relief II , 1996. (Sad Peter Pan);
ONXRT: Live from the Archives, Vol. 3, 1996. (Rocket);
A Very Special Christmas 3, 1997. (Christmastime);
1997 Grammy Nominees, 1997. (1979);
First Generation: Virgin 25 Years, 1998. (Cherub Rock);

Entre parntesi les canons amb qu participaren.

Bandes Sonores.
Singles, 1992. (Drown);
Lost Highway, 1997. (Eye);
Batman & Robin, 1997. (The End Is the Beginning Is the End y The Beginning Is The End Is The Beginning);
Not Another Teen Movie, 2001. (Never Let Me Down Again);

Entre parntesi les canons amb qu participaren.

Tributs.
For The Masses: An Album of Depeche Mode Songs , 1994. (Never Let Me Down Again);

Entre parntesi les canons amb qu participaren.

Discs No Oficials.
Pumpkin Seeds, 1993.
Mashed Potatoes, 1994.
Unplugged: 100% Pure Acoustic Performances, 1994.
Versions, 1994.
3 Feet High, 1994.
Sorrow and Pity, 1995.
 Mellon Collie and The Infinite Sadness - Demos 1, 1996.
 666, 1996.
 The Cutting Edge, 1998.
 Billy's Gravity Demos, Vol. 1, 2000.
 Mellon Collie and The Infinite Sadness - Demos 2, 2000.
 Adore Demos, 2000.

Enllaos externs.

 Pgina web oficial de The Smashing Pumpkins (actualment redirecciona a la pgina web de Billy Corgan).
Pgina 'MySpace' oficial de The Smashing Pumpkins (en angls) ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60161" title="Sergipe" nonfiltered="3504" processed="3497" dbindex="23883">

Sergipe s el ms petit dels 27 estats del Brasil. Est localitzat en la regi Nord-est i t com a lmits Alagoas (Nord), l'oce Atlntic (Est) i Bahia (Sud i Oest). Ocupa una rea de 22.050,4 km.

 Histria .
En 1575, els jesutes van intentar colonitzar les terres de l'actual estat de Sergipe, per fins a 1590 els indgenes no van ser derrotats definitivament per Cristvo de Barros, fundador del fort i del poble de So Cristvo. Entre 1637 i 1645, Sergipe va estar sota el domini dels holandesos, perode en el qual la seva economia va ser bastant perjudicada. Amb la recuperaci de les terres per part dels portuguesos, es va desenvolupar la cultura de canya de sucre i la ramaderia.

En 1820, es va fer una capitania autnoma, separada de Bahia. Amb la independncia de Brasil, Sergipe va ser transformat en provncia de l'Imperi. Durant el segle XIX, les plantacions de cot van passar a tenir important paper en l'economia. En 1855, la capital va ser transferida de So Cristvo per al poble d'Aracaju.

En la segona meitat del segle XIX, els escriptors Tobias Barreto i Slvio Romero van projectar l'estat en el panorama cultural del pas.

 Geografia .
Tal com gaireb tots els estats de la Regi Nord-st, l'interior de Sergipe s gaireb totalment cobert per la caatinga, la vegetaci del semirid brasiler. El litoral s caracteritzat per la presncia de manglars i platges de sorra. Una petita extensi de selva tropical acompanya una part de la costa. El riu So Francisco forma el lmit nord de l'estat i rep les aiges de part dels rius del nord i est de l'estat.

A la meitat Sud de l'estat hi ha petits rius que flueixen cap a l'Oce Atlntic. El ms extens s el riu Irapiranga (tamb anomenat riu Vaza-Barris). Altres rius importants sn el Sergipe, el Japaratuba, el Piau i el Real.

El clima s tropical, ms humit al litoral i semirid al Serto. La superfcie de l'estat s'assembla en part al de Bahia, amb una faixa de terra coberta amb boscos prop de la costa, i al seu darrere una zona ms alta, anomenat agrest. Aproximadament el 85% del territori est per sota dels 300 m d'altitud, amb predomini de terres planes o lleugerament muntanyoses.

 Economia .

L'economia de Sergipe es basa principalment en el cultiu de canya de sucre. Les seves extenses plantacions, beneficiades per un sl frtil, produeixen ms d'1,4 milions de tones de sucre per any. Al contrari de molts estats brasilers, la ramaderia no s molt important.

A ms de la canya, sn conreats la tapioca (617 400 t. per any), la taronja (14,4 milions de fruits) i el coco. Una petita indstria d'artefactes de cuir tamb existeix. El comer ms important s el de la capital, Aracaju.

El govern brasiler ha ampliat l'explotaci de petroli i gas natural en l'estat.

 Turisme .


Malgrat no tenir tanta divulgaci com els estats de Bahia i Pernambuco per exemple, aix i tot hi ha diversos atractius turstics en l'estat, especialment en el seu litoral.

Es destaca la capital, Aracaju, amb destaqui per a les seves platges, com a Platja de Atalaia, i les ciutats venes. Una d'elles s Pirambu, 30 km al nord d'Aracaju i que explica amb una base preservaci de les tortugues marines. Una altra s l'antiga capital So Cristvo, fundada en 1590. Finalment, la ciutat histrica de Laranjeiras, situada 23 a l'oest km de Aracaju. Hi ha tamb passejos de catamar que permeten conixer el Riu So Francisco, que fa la divisa amb l'estat d'Alagoas.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60163" title="Estat de Tocantins" nonfiltered="3505" processed="3498" dbindex="23884">

Tocantins s un estat brasiler localitzat al Sud-est de la Regi Nord. T com lmits: Maranho (N i NE), Piau i Bahia (E), Gois (S), Mato Grosso (SO) i Par (NO). Ocupa una superfcie de 278.420,7 km. La seva capital s Palmas.

Histria.

L'estat va ser creat per determinaci de la Constituci de 1988, a partir de la divisi de l'estat de Gois (parteix nord i cntric). Per la idea de constituir-se una unitat autnoma en la regi data del segle XIX. 

El 1821, Joaquim Teotnio Agafat va arribar a proclamar un govern autnom, per el moviment va ser reprimit i la lluita per l'emancipaci del nord goiano va quedar estancada fins que en 13 de maig de 1956 Feliciano Destral Braga, jutge de Dret de Port Nacional juntament amb Fabricio Csar Freire i Osvaldo Cruz da Silva, va llanar el "Moviment Pro-Creaci de l'Estat del Tocantins" com una expressi del desig emancipacionista del nord de Gois. Es van formar comissions per a estudiar les formes d'implantaci del nou estat sent creats llavors una bandera i himne. Durant quatre anys es feien manifestacions cviques el 13 de maig, alusivas a la data de llanament del moviment. 

En senyal de la seva dedicaci a la causa el jutge Feliciano Destral Braga va passar a despachar documents oficials com: "Port Nacional, Estat del Tocantins", alhora que  amb la transferncia del magistrat el moviment va perdre fora. L'ocorrncia d'intensos conflictes agraris en la regi del "Pico do Papagaio" en la frontera entre el nord de Gois, el Par i el Maranho a partir de 1960 sorg la causa dels quals defensaven l'emancipaci de la regi al llarg de les dcades segents. El 1982 va circular un rumor segons el qual el govern federal estaria disposat a crear el "Territori Federal del Tocantins" de manera de fer contraps a la influncia del PMDB a la regi nord del pas vist que la llegenda oposicionista va conquistar els governs de l'Amazonas, Par i Acre restant al PDS el control, per nomenament presidencial, de l'estat de Rondnia i dels territoris federals de l'Amap i Roraima. Tal alarido immediatament va ser desmentit, no obstant aix el moviment autonomista ja hi havia si articulat i en 1985 el diputat federal Jos Wilson Siqueira Camps (PDS-GO) va presentar al Congrs Nacional un projecte de llei creant l'estat del Tocantins. Aprovat pels parlamentaris al mar, va ser encaminat al president Jos Sarney que ho va vetar en 3 d'abril de 1985. Un nou intent d'emancipaci va tenir lloc durant l'Assemblea Nacional Constituient que va establir en l'Article 13 del "Acte de les Disposicions Constitucionals Transitries" les condicions per a la creaci del nou estat en el bojo d'una reforma que va extingir els territoris federals existents i va concedir plena autonomia poltica al Districte Federal. 

Creat el 5 d'octubre de 1988, l'estat del Tocantins va ser oficialment installat en 1 de gener de 1989. 

El girassol es va fer la planta smbol de l'estat. La seva flor groga, oberta en diverssos ptals, simbolitza el sol que neix per a tots. Els colors oficials de l'estat sn el groc, el blau i el blanc.

Clima.

El clima predominant a l'estat s tropical caracteritzat per una estaci plujosa (d'octubre a abril) i una altra de sequera (de maig a setembre). Est condicionat fonamentalment per la seva mplia extensi latitudinal i pel relleu d'altitud gradual i creixent de nord a sud, que varien des de les gran planes fluviais fins a les plataformes i capaleres elevades entre 200 a 600 metres, especialment pel relleu ms accidentat, per sobre de 600 metres d'altitud, al sud.

1 Al Nord del parallel 6S, on el relleu s suaument ondulat, cobert per la Selva Fluvial Amaznica, el clima s humit, segons Kopper, sense hivern sec. Amb temperatures mitges anuals variant entre 24-C i 28, les mximes ocorren a l'agost/setembre amb 38-C i la mitjana mnima mensual al juliol, amb 22C, sent que la temperatura mitja anual s de 26C. En general les precipitacions pluviomtriques sn variables entre 1.500 a 2.100 mm, amb pluges de novembre a mar. 

2 Al Sud del parallel 6 S, on el clima predominant s subhumit o (estacionalment) sec, els mesos plujosos i els secs s'equilibren i les temperatures mitges anuals disminueixen lentament, a mesura que s'eleva l'altitud. Les mximes coincideixen amb el rigor de les sequeres al setembre/octubre amb aire sec i fumat de les cremades de pastures i tancats. Aix, la temperatura compensada en l'extrem sud, varia de 22C i 23C, en el centre varia de 24C a 25C i en el nord, de 26C a 27C. Les pluges hi sn d'octubre a abril. La hidrografia de l'estat del Tocantins s delimitada a Oest pel Riu Araguaia, a vas llegir pel Riu Tocantins. Ambds corren de sud per a nord i s'uneixen en el setentrional de l'estat banyant bona part del torro tocantinense. 

 Economia .
La principal activitat econmica de l'estat s la ramaderia. No obstant aix les plantacions de babau sn molt importants no noms pel consum interior del Brasil, per tamb per l'exportaci en d'uns altres pasos del Mercosur (Mercosul en portugus). En el nord de l'estat s'extragu tamb de l'oli vegetal sobretot de la palmera babau.

Els cultius ms importants sn: arrs, dacsa, soia i mongeta. Tamb l'anans s important, per a l'exportaci. Hi ha poques indstrias en l'estat.
 
Turisme.
El turisme t un gran potencial en l'estat a causa dels seus paisatges naturals, com a la regi del Jalapo o la illa del Bananal, al riu Araguaia


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60168" title="Districte Federal del Brasil" nonfiltered="3506" processed="3499" dbindex="23885">

El Districte Federal del Brasil est situat dins el territori de l'estat de Gois i fou creat per a la capital del Brasil, Braslia. 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60171" title="Arianespace" nonfiltered="3507" processed="3500" dbindex="23886">
Fundada el 1980, Arianespace SA s'encarrega de la comercialitzaci dels sistemes de llanament Ariane 4 (programa ja tancat) i Ariane 5 pertanyents al programa Ariane. s una empresa subsidiria de l'Agncia Europea Espacial.

L'any 2002 acaparava el 50% del mercat de llanament de satllits en rbita geoestacionria. Una situaci predominant que s'ha deteriorat una mica amb el pobre inici del programa espacial Ariane 5. En total s'han fet ms de 130 llanaments des de l'any 1984.

Arianespace usa el port espacial de Kourou, a la Guaiana Francesa, per fer els seus llanaments comercials.

El 28% d'Arianespace est en mans de EADS SPACE Transportation



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60172" title="Jammu i Caixmir" nonfiltered="3508" processed="3501" dbindex="23887">


Jammu i Caixmir s un estat de l ndia format amb la part del Caixmir que no fou atribuda a Pakistan, anomenada oficialment Azad Kashmir.

Vegeu: Caixmir
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60175" title="Hawaiki" nonfiltered="3509" processed="3502" dbindex="23888">
Hawaiki o Havaiki s una illa mtica on el polinesis situen el seu origen. Les llegendes expliquen que les nimes dels polinesis tornen a Hawaiki desprs de la mort.

El nom d'aquesta illa imaginria es pot trobar tamb amb les formes: Havaiki, Havaii o Hawaiti. La forma Hawaiki s la ms usual, d'origen maori.

S'ha relacionat el nom de Hawaiki amb els noms de les illes Hawaii (la k s substituda per una oclusiva glotal sorda), i la Savai'i de Samoa (la s convertida en una h aspirada). A les illes de la Societat, Raiatea era considerada antigament com una illa sagrada i coneguda amb el nom de Havai'i. A les illes Tuamotu, Havaiki o Havai'i era l'actual Fakarava.

Les llegendes expliquen que Hawaiki est situada a l'oest. s l'illa de partida des d'on van migrar els polinesis cap a diferents illes i, particularment, sn vives les llegendes de la migraci dels maoris a Aotearoa (Nova Zelanda) amb set barques que fundaren les set tribus originries. Es diu que les nimes dels morts surten des del cap Reinga, situat a l'extrem nord-oest de l'illa del Nord, cap a Hawaiki. S. Percy Smith en el llibre Hawaiki, the original homeland of the Maori (1908) suggereix la localitzaci de Hawaiki a Java. Actualment es tendeix a no donar crdit literal a les llegendes.

Enllaos externs.
 Te Ara, Encyclopedia of New Zeland;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60176" title="Caixmir" nonfiltered="3510" processed="3503" dbindex="23889">


Caixmir (en caixmiri Kashmir) s un territori dividit entre la ndia i Pakistan , que se'n disputen la titularitat, mentre que la Xina tamb n'ocupa un tros. T una extensi total de 242.800 km i una poblaci d'11.390.000 habitants. 
Pel que fa a la part ndia, que t 143.000 km i 8.000.000 habitants amb capital a Srinagar (580.000 h), est dividida per dues regions administratives, Jammu i Caixmir, que formen un estat de la Uni ndia.
Pel que fa a la zona ocupada per Pakistan, anomenada Azad Kashmir (Caixmir Lliure), t 83.806 km i dos milions d'habitants, amb capital a Gilgit (30.000 h). Antigament es dividia en tres agncies federades (Gilgit, Baltistan i Dizmir), i en formaven part els antics districtes de Muzaffarabad, Koth i part dels de Mirpur i Punch.

 Orografia .
s un pas molt muntanyenc, puix que s ocupat totalment per la serralada de l'Himlaia i per les valls de l'Hindus i del Sindh, la qual cosa fa que l'alria mitjana del pas noms sigui superada pel Nepal o Tibet. Es divideix en nombroses zones orogrfiques:
 Les planures de Jammu i Punch, sorroses i alluvials, del Plistoc.
 El piemont de l'Himlaia, que va d'Udhampur al Punch (800-2000 m), amb valls de rius o duns del Mioc.
 El Pir Panjal Range, de granit i del Plistoc, associat a l'Himlaia, amb unes alries de 4.000 metres i amb passes entre muntanyes importants com els de Babujar (4.145 m), Khunjerab (4.700 m), Kachikani (5.700 m) i el Kharding La.
 La vall de Caixmir, assimtrica i profunda, formada per l'antic llac Karewa i amb sediments de l'alt Jhelum, la zona ms poblada del pas.
 La zona central de l'Himlaia, alta i complexa, amb geleres plistocniques i amb influncia del mons del SO. Les principals alries sn el Chogon, ms conegut com a K2 o Godwin-Austen (8.611 m), el Nanga Parbat (8.126 m), Broad Peak (8.047 m), Gasherbrum I (8.068 m) i Gasherbrum II (8.035 m).
 L'alta vall de l'Hindus, fregant la frontera amb el Tibet i vora el Nanga Parbat.
 Les muntanyes de Karakoram, amb 30 pics que passen els 7.000 metres, anomenada el  sostre del mn , com els Rakaposhi (7.789 m), Mashaibruni (7.821 m), Tirich Mir (7.699 m), Shilla (7.026 m), Nunkun (7.135 m), Daspar (6.872 m), Disteghil Sar (7.885 m) i Karakorum (7.783 m).
A la regi hi tenen els naixement els principals rius de l'ndia, com el Sindh o Indus, i els Shyok, Gilgot, Zanskar, Shanak, Batalik i Wakhan Darja. Alguns llacs importants sn el Paggong, el Victria, Wular i Tso Morari.


 Poblaci .
Els habitants del territori sn culturalment semblants als del Punjab, i en general es dediquen a l'agricultura, al rabi o collita de civada i ordi a la primavera i al kharif o collida d'estiu de moresc. A les valls viuen de l'economia mixta de moresc, ramaderia i bosc. Un mili i mig de caixmirs viuen al Pakistan, l'ndia i Europa Occidental.
El pas s molt divers tant des del punt de vista religis com lingstic i tnic. Etnogrficament, religiosament i lingstica, hi ha tres zones diferenciades al Caixmir:
 Les valls de Jammu i Punch, on el 66 % de la poblaci s hinduista. Molts d'ells parlen el dogri, dialecte de l'hindi, aix com el pahari i khowari, del grup indoari. Tamb hi ha alguns sikhs de parla panjabi. Els musulmans viuen al NO i sn majoritaris al Punch Oest.
 Vall de Kashmir, amb un 90 % de poblaci musulmana i de parla caixmiri, amb influncia snscrita i que pertany a la branca drdica dels parlars indoaris, tamb parlades per algunes tribus de Gilgit.
 Ladakh i Baltistan (valls de Skardo, Rongdo, Shigar, Khaplo, Kharmang i Gultari), zona poc poblada i coneguda com a Petit Tibet, amb tribus com els ladakhi o balti, de parla tibetana i religi budista, encara que la majoria dels balti s'han convertit a l'islam. Ocupa un ter del territori, per no arriba als 150.000 habitants. El 60 % dels habitants del Baltistan sn tibetans.

 Histria .

Caixmir fou un estat independent des de 1346. El 1586 qued sota domini de l'Imperi mogol. 

El 1752 pass als afganesos als quals fou conquerida pels britnics amb ajuda de la dinastia Dogra que dominava a Jammu; a aquesta dinastia li fou cedida Caixmir el 1820. 
El 1846 el maharaj Gulab Singh compr els drets a la Companyia Britnica de les ndies Orientals (Tractat d'Amritsar).

Les tensions entre la dinastia hind i la poblaci musulmana van comenar a ser evidents el 1931. La campanya dels musulmans "Quit Kashmir" de 1946 contra el maharaj Hari Singh port a la creaci de l'Azad Kashmir Movement que el 1947 es revolt obertament.

L'agost de 1947 els britnics es van retirar i el 27 d'octubre el maharaj, que semblava que havia escollit la independncia, es va traslladar a Jammu i va signar la seva accessi a l'ndia al no poder fer front a la revolta musulmana. Les tropes ndies van entrar al pas i el 1948 van posar fi a la rebelli, grcies en part al suport del lder popular Sheikh Abdullah, que anteriorment havia dirigit un moviment contra el sobir demanant ms democrcia i drets civils.

Sheikh Abdullah encapala l'administraci d'emergncia el 31 d'octubre de 1947. El 1949 l' ONU determin que hi havia d'haver un plebiscit a Caixmir. 

Les eleccions de 1951 van confirmar a Abdullah i el 1954 es va ratificar la uni a la ndia. (les eleccions posteriors van donar sempre la victria a partits musulmans menys quan no hi van participar). L'alto el foc de 1 de gener de 1949 determin dues zones: una sota control dels rebels que quedaria sota administraci temporal de Pakistan, i la resta sota administraci de l'ndia, la sobirania de la qual era implcitament reconeguda sobre tot el territori en virtut de la cessi del maharaj. El Partit d'Abdullah, la Conferncia Nacional de Jammu i Caixmir (Jammu and Kashmir National Conference) va dominar l'escena poltica fins el 1963 i desprs el Partit del Congrs, fins el 1975.

El 1965 forces pakistaneses intentaren ocupar la part ndia, per foren rebutjades i es va establir l'acord de Tashkent de delimitaci i aturada d'hostilitats.

El 1971 hi va haver ms enfrontaments durant la Guerra pel Pakistan Oriental, concloent amb l'acord de Simla de gener de 1972.

L'estat d'emergncia fou declarat el 1975. Las manifestacions musulmanes foren creixent i a meitat dels vuitanta hi va haver els primers atemptats. 

El 1975 es va iniciar el segon perode de govern de la Conferncia Nacional, que va durar fins el 2002 i fou interromput el 1977, el 1986 i del 1990 al 1996 per perodes de govern presidencial federal directe.

Desprs del govern presidencial del 1986, Farooq Abdullah que havia estat ministre en cap del 1982 al 1984 va tornar al poder, per degut a la pressi de les guerrilles que des del 1989 actuaven amb suport del Pakistan, va haver de dimitir el 1990 i es va establir el govern directe des de Delhi. El 1990 la poblaci hind va comenar a emigrar massivament fins al punt que la poblaci hind s actualment gaireb testimonial.

En 1994 la All-Party Hurriyat Conference (APHC), una organitzaci que agrupava a totes les organitzacions musulmanes va cridar a la vaga general;  el 21 de maig de 1994 el president del Front d'Alliberament de Jammu i Caixmir (Jammu and Kashmir Liberation Front, JKLF) va declarar una treva en les seves accions armades, el que va provocar que el grup Hizb-ul-Mujahideen, intents segrestar-lo sense xit (juny). L'octubre i novembre del 1994 un grup anomenat Al-Hadid es va donar a conixer pel segrest d'uns turistes britnics.

El 1995 les enquestes mostraven que el 72% de la poblaci era partidria de la independncia. El gener de 1996 va comenar a actuar el Front Islmic de Jammu i Caixmir (Jammu and Kashmir Islamic Front, JKIF) i la Muslim Janbaz Force es va oposar a converses de pau (febrer de 1996).  Es van produir accions allades de grups diversos com el Jammu and Kashmir Ikhwan i el Muslim Mujahideen. La situaci va quedar definida amb un partit laic independentista (el JKLF) i quatre partits musulmans propakistanesos principals: Hizb-ul-Mujahideen (HUM), Hizbollah, Ikhwan-ul-Musalmeen i Harkat-ul-Ansar. El suport pakistans al JKLF fou gradualment retirat en favor dels partits propakistanesos. El JKLF er considerat un partit proper a la Conferncia Nacional (que havia governat l'estat fins la imposici del govern de directe de Delhi), per amb una estratgia diferent.

A les eleccions generals de l'estiu de 1996 el Partit del Congrs de l'ndia obtingu 4/6 dels escons de l'estat ja que els partits musulmans van boicotejar les votacions i tamb els partits independentistes. 

En las eleccions a l'Assemblea de l'Estat la coalici All-Party Hurriyat Conference (APHC) que englobava 30 partits) boicotej igualment els comicis i l'organitzaci Dukhtaran-e-Millat (Filles de la Naci) va organitzar diverses protestes. Va obtenir la majoria la Conferncia Nacional de l'exministre en cap Farooq Abdullah (57 escons d'un total de 87), seguit del Bharatiya Janata Party (8 escons), el Partit del Congrs (7 escons)  i l'esquerra Coalici del Front Unit Godwa (4 escons). Farooq Abdallah va tornar al govern. Chair Ghulam Nabi Sumji lder de l'APHC va acusar a Abdullah d'estar al servei de Delhi.

El 1997 es va saber que ndia havia aixecat una milcia musulmana lleial: Ikhwan-ul-muslimoon, que van prcticament ser eliminats en aquestos anys. Els indis fugits del Caixmir es van organitzar en la Panun Kashmir, per van rebutjar el retorn per establir-se a camps protegits. 

El 1997 es va crear a Azad Kashmir, s a adir a la zona sota administraci pakistanesa, la Jammu and Kashmir Solidarity Forum, una organitzaci protegida pel govern d'Islamabad que tenia per objectiu l'autodeterminaci (que en la visi pakistanesa volia dir la uni final al Pakistan) i l'organitzaci del plebiscit exigit per l'ONU; aquesta nova organitzaci estava formada per la Azad Jammu and Kashmir que era la estructura de govern a la zona pakistanesa; la All-Party Hurriyat Conference en representaci dels partits musulmans; i la Muttahida Jihad Council, representant dels grups guerrillers.

Mentre ndia i Pakistan preparaven als seus, els independentistes tamb es van agrupar i es van distanciar del Pakistan. Quatre grups van anunciar una acci conjunta: el Jammu and Kashmir Liberation Front, la Federaci d'Estudiants de Jammu i Caixmir,  el Jammu and Kashmir National Awami Party, i el Kashmir Freedom Movement. Per el JKLF s' havia dividit el 1995 en dos faccions: una liderada per Amanullah  Khan, basada a Azad Kashmir, i un altre basada al Caixmir indi dirigida per Yasin Malik.

Una vaga general convocada per Hizb-ul-Mujahideen fou seguida massivament (1998).

El 1999 guerrillers caixmirs amb suport de militars o voluntaris pakistanesos, van envair Caixmir (26 de maig) i la lluita amb l'exrcit indi es va centrar a la Vall de Kargil. L'operaci l'anunciaren com a seva quatre organitzacions guerrilleres que actuaven conjuntament: Lashkar-e-Tayyaba,  Mujahideen Al-Badar,  Harkat-ul-Mujahideen, i Tehrik-e-Jehad. El lder del Consell Unit de la Guerra Santa (United Jehad Council o Muttahida Jihad Council, format per 14 grups guerrillers islmics) assegurava que no hi havia pakistanesos entre les forces combatents.

Quan el Jammu-Kashmir Democratic Party va convocar una marxa a Srinagar per demanar el plebiscit, el seu lder Shabir Ahmed Shah fou detingut i les marxes foren prohibides.
El 5 de juliol de 1999, amb la mediaci americana, es va acordar restaurar la lnia de demarcaci, el que es va consumar poc desprs.

Al any 2000 l'assemblea de l'estat va passar una moci reclamant una autonomia real per Caixmir, moci molt ben acollida a Assam, Nagaland, Mizoram i altres Estats amb les mateixes aspiracions. El 2 de novembre del 2002 el govern fou encapalat pel People's Democratic Party amb Mufti Mohammad, que el 2 de novembre de 2005 va donar pas a Ghulam Nabi Azad (del Congress Legislature Party)

A Azad Kashmir (Pakistan) el partit Azad Kashmir va assumir la ideologia de uni amb el Pakistan. Cap candidat oposat a la uni es va poder presentar a les eleccions. La constituci de 1974 (interina) en el seu article 4 impedeix que qualsevol persona o partit proposi una via diferent de la de la uni amb el Pakistan.

El 1996 es van presentar 36 candidats que foren rebutjats per oposar-se a la uni. Tanmateix els partits independentistes estan permesos per no poden participar al poder. Els partits independentistes s'enquadren a la Kashmir National Alliance, formada pel Jammu Kashmir National Awami Party, el Kashmir National Democratic Party, el Jammu Kashmir National Liberation Front i la Jammu Kashmir National Student Federation. El 25 d'agost de 1996 Sardar Mohammad Ibrahim Khan va assolir el crrec de president per quarta vegada; el 25 d'agost del 2001 el va substituir Sardar Mohammad Anwar Khan; i el 25 d'agost del 2006 va accedir a la presidncia Raja Zulqarnain Khan, tots sempre de la All Jammu and Kashmir Muslim Conference, coalici de govern.
 
Gilgit i Baltistan, part de Caixmir, van quedar sota el control del govern del Pakistan que els va considerar territoris incorporats (degut a que eren estats nadius amb prnceps musulmans) i no com a part d'Azad Caixmir. Els habitants estan integrats a les rees del nord i no gaudeixen de drets constitucionals. Els seus representants han protestat reiteradament.  Vegeu Balawaristan.

 Partits poltics i grups guerrillers de Caixmir .

Independentistes o autodeterminaci .

Partit Nacional Democrtic de Jammu i Caixmir (Kashmir National Democratic Party);
Lliga Popular de la Llibertat de Jammu i Caixmir;

Kashmir National Alliance;
Front d'Alliberament de Jammu i Caixmir;
Facci Amanullah Khan;
Facci Yasin Malik ;
Exrcit Nacional d'Alliberament de Jammu i Caixmir (Jammu & Kashmir National Liberation Army);
Federaci Nacional d'Estudiants de Jammu i Caixmir (Jammu Kashmir National Student Federation);
Front d'Alliberament dels Estudiants de Caixmir (Jammu & Kashmir Students Liberation Front);

Moviment de la Llibertat de Caixmir;
Partit Unit Popular Nacional de Caixmir;
All Parties National Alliance;
Front d'Alliberament Nacional de Jammu i Caixmir (dissolt el 1981);

Partidaris de la uni amb l'ndia.

Conferncia Nacional de Jammu i Caixmir;
Partit Nacional Awami de Jammu i Caixmir (Jammu and Kashmir National Awami Party);
Federaci Popular d'Estudiants de Jammu i Caixmir (Peoples Student Federation de Jammu & Kashmir);
Front Popular Patritic de Jammu i Caixmir (All Jammu & Kashmir Patriotic Peoples Front), bra poltic dels Muslim Mujahideen ;
Conferncia Nacional Democrtica de Jammu i Caixmir, aliada al PCI-ML;
Partit Internacional Democrtic;
Partit Popular Democrtic de Jammu i Caixmir;
Jammu and Kashmir Ikhwan  (milcia);

Partidaris de la uni amb el Pakistan .

All Parties Hurriyet Conference ;
Dukhtaran-e-Millat  (dirigit per dones);
Partit d'Alliberament Democrtic de Jammu i Caixmir (Democratic Liberation Party);
Partit Democrtic de Jammu i Caixmir (Jammu-Kashmir Democratic Party);
Partit Democrtic per la Llibertat de Jammu i Caixmir;
Mallah Insaf Party;
 
All Jammu and Kashmir Muslim Conference;
Jammu and Kashmir Solidarity Forum;
Azad Jammu and Kashmir;
Front del Plebiscit de Jammu i Caixmir;

 Altres  .

Panun Kashmir;
Bahujan Samaj de Jammu i Caixmir (Bahujan Samaj Party (J&K));
Partit del Congrs de Jammu i Caixmir;
Bharatiya Janata;
Janata Dal Democratic de Jammu i Caixmir (Democratic Janata Dal, Jammu and Kashmir);
Partit Nacional de les Panteres de Jammu i Caixmir (Jammu and Kashmir National Panthers Party);
Associaci Popular de Jammu i Caixmir (Praja Parishad Jammu and Kashmir);

Grups guerrillers islmics .

Muttahida Jihad Council (MJC);
Harkat-ul-Ansar 1985-1998;
Harkat-ul-Mujahideen des de 1998   ;
Harakat-ul-Jihad al-Islami abans de 1985;
Harakat ul-Mujahedin abans de 1985;
Jaish-e-Mohammad Mujhaeddin E-Tanzeem  ;
Al-Urma                              ;
Front Islmic de Jammu i Caixmir;
Muslim Mujahideen;
Hizbollah;
Ikhwan-ul-Musalmeen (Ikhwan-ul-muslimoon o Ikhwan-ul-Mujahideen);
Hizb-ul-Mujahideen ;
Jamaat-e-Islami, branca poltica;
Al Badr (Mujahideen Al-Badar) 1989-1990;
Lashkar-e-Toiba (Exrcit dels Purs) tamb transcrit com Lashkar-e-Tayyaba;
Markaz Dawa-Wal-Irshad, branca poltica;
Islami Inquilabi Mahaz ;
Al-Hadid;
Al Barq;
Al Faran;
Al Jehad;
Al Jehad Force;
Muslim Janbaz Force;
Kashmir Jehad Force;
Al Mujahid Force;
Al Mustafa Liberation Fighters;
Al Umar Mujahideen;
Islami Inquilabi Mahaz;
Islami Jamaat-e-Tulba;
Lliga d'Estudiants Islmics (Islamic Students League);
Jamait-ul-Mujahideen;
Mahaz-e-Azadi;
Tehrik-e-Hurriat-e-Kashmir;
Tehrik-e-Jehad ;
Tehrik-e-Jehad-e-Islami;
Tehrik-e-Nifaz-e-Fiqar Jafaria;
Tehrik-ul-Mujahideen;
Almi Tanzim-ul-Arifin;
Tigres d'Al;
Muslim Commandos Front;
Lashkar-e-Jabbar;

Banderes de Caixmir.

Cal distingir entre le banderes d'estat i les del sobir. 

La primera bandera d'estat, del 1848, fou vermella llisa forcada. El 1936 s'hi va afegir una arada blanca, model que va estar vigent fins el 1953 quant s'hi van afegir tres lnies verticals blanques. Els rebels de 1947 van adoptar la bandera coneguda com bandera del Caixmir Lliure (Azad Kashmir), en s des de 1948 a la zona sota control del Pakistan, i oficialitzada el 1970.



Les banderes reials van seguir la mateixa seqncia, incloent el color groc, amb models de 1846-1936, 1936-1953 i 1953-1968, i la bandera del maharaj des de 1968.



 Vegeu tamb: .

Estat indi de Jammu i Caixmir;
Estat sota admiistraci pakistanesa d'Azad Kashmir;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60179" title="Green Day" nonfiltered="3511" processed="3504" dbindex="23890">

Green Day, banda de punk rock, formada el 1989 a Oakland, Califrnia.

Junt amb altres bandes del segell Lookout!, sn els iniciadors del pop punk. A ms se'ls atribueix la reactivaci del punk rock al 1994 amb l'lbum Dookie, disc de diamant pels seus 10 milions de cpies venudes en els Estats Units des del seu llanament. Avui en dia estan en el seu moment ms lgid de popularitat amb el seu lbum American Idiot de 2004, el qual gaudeix d'una bona crtica musical i una excellent acollida per part dels fans.

 Histria .
 Comenaments .
L'any 1982, Billie Joe Armstrong i Mike Dirnt anaven a 5 curs en el mateix institut en el menjador del qual es van conixer i van iniciar una gran amistat. Durant l'any que van compartir classe van rivalitzar per convertir-se en el pallasso de l'aula. Mike dormiria tots els divendres a la casa de Billie Joe on ambds passaven les nits del seu preadolescncia tocant amb les seues guitarres els xits del heavy metall.

El 1984, amb dotze anys, Tr Cool era membre de la banda The Lookouts. Aquesta banda va publicar un lbum que va atraure l'atenci del pblic. Llavors Tr va comenar a acudir a 924 Gilman Street, un punk club de Berkeley (Califrnia). 

Un dia, John Kiffmeyer es va escapar de sa casa, i va caure a terra patint amnsia i es va despertar al sl enfront d'un cartell que deia: Benvingut a "El Sobrante", Califrnia, encara que aquest va llegir malament i va entendre Al Sobrante i aix va nixer el seu sobrenom. Al va conixer Tr Cool mentre tocava la seua bateria al seu garatge, Tr va ensenyar a Al a tocar la bateria i el va deixar dormir al seu garatge. Ms tard Al es va unir a Sweet Children.

El 1987, Billie Joe, de 15 anys, i Mike, de 16, van fundar The Sweet Children (els Xiquets Dolos), amb Billie Joe com a guitarra i veu i Mike en el baix i fent els cors. En 1988, van tocar en pblic la primera vegada a la cafeteria Rod's Hickory Pit de Volta (Califrnia), on treballava la mare de Billie Joe. Dubtant que la banda triomfara, Brandon O'Lech (amic de Billie Joe i baixista) la va deixar per a centrar-se en el beisbol.

Un parell de mesos ms tard, van tocar en una festa d'institut amb els Lookouts en un poble perdut a la muntanya, prop de Willits, Califrnia, on Tr i Kain Kong de The Lookouts vivien i anaven a escola, a la casa no hi havia electricitat i van tocar amb un generador i enllumenats amb una vela, no va ser el seu concert ms multitudinari, (van ser noms 5 persones), per Laurence Livermore va dir que "van tocar com els Beatles en el Shea Stadium". 

El 1989, els Children es van rebatejar com a Green Day, el mateix nom del seu primer semixit, i per un dia passat fumant marihuana (un dia verd s, en l'argot de la badia, un dia en qu no es fa ms que fumar marihuana). Prompte se'ls va unir Al Sobrante (John Kiftmeyer), i van cercar alguna casa de gravaci.

La banda era una colla de grills des del principi de l'adolescncia i a Billie Joe cridaven , "Two Dollar Bill", per vendre porros a 2 $ a l'institut. Es diu que quan la banda va ser a deixar l'institut pare dedicar-se per complet a la msica li van dir al director que "hi hauria un dia verd a l'infern" abans de dir qualsevol altra cosa. 

El dia desprs de la graduaci a l'institut John Swett (en el que Mike es va graduar i van expulsar a Billie Joe el dia desprs que complira 18 anys) van comenar una gira en el bibliobs del pare de Mike que els condua per la geografia americana: Atlanta, Los Angeles, Nova York i Canad.

Green Day van signar amb el segell punk Lookout! Rcords (creat per The Lookouts) en 1989 i van llanar el seu primer EP, 1,000 Hours, en 1990 i  tamb la seua primer llarga durada 39/Smooth. Desprs vindrien altres dos EPS: Slappy i Sweet Children (gravat quan estaven en  Minneapolis-St. Paul i que contenia les seues primeres velles canons per a Skene Rcords, un segell local). 

En 1990, 1,039/Smoothed Out Slappy Hours va eixir a la llum en un CD amb totes les pistes de 39/Smooth, Slappy i 1,000 Hours. Al Sobrant va deixar la banda per a anar a la universitat en Arcata, Califrnia, i desprs d'altres quatre bateries, (el ms durador va ser Dave E.C.) que van durar poc ms de dues setmanes cada un, Lawrence Livermore els va proposar a Tr Cool, de 17 anys i ja resident en Berkeley, com nou bateria temporal, a qui la banda va acceptar cridant-lo jocosament el millor bateria de la banda.

Durant 1991, la banda va fer gira i va tocar a la zona on vivien, fent-se la seua primera massa de fans, i tamb va gravar el seu segon lbum, Kerplunk!, que va eixir en Lookout Rcords al gener 1992. La versi en CD incloa tamb les quatre pistes del Sweet Children EP. Aqueix any van continuar de gira i, entre 1992 i 1993, van viatjar per tota Europa: Regne Unit, Alemanya, Espanya, Itlia, Holanda, Polnia i Txecoslovquia. Quan van tocar en el Regne Unit, en el seu primer concert en Europa, va ser notable la seua aparici en Wigan, el 25 de desembre de 1992, en un conegut club social cridat The Donen (El Cau). El concert haguera sigut una aturada qualsevol d'una banda independent americana al Regne Unit, per va ser un dels millors xous que han donat en tota la histria de la banda: amb una posada en escena que recull la seua prpia versi de la Nativitat, presentant a Billie Joe com els Tres Esquizofrnics Punks Mags, Mike com Pare Noel i Tre Cool fent la seua versi de la Mare de Du. Un roadie va fer de Jesus i una bossa de pur de arrs i quetxup va simular la Sagrada Placenta. Aquest tipus de xous ha repercutit en la banda fins a deu anys desprs, encara que avui en dia s a gran escala.

1993-1996, Dookie i Insomniac: el bot a l'xit.
Havent venut 55.000 cpies de Kerplunk! , el grup va signar amb Reprise Records a l'abril de 1993, deixant Lookout! de manera amistosa. Va eixir a la llum el seu primer lbum en Represa, Dookie, al febrer de 1994. I en pocs mesos, la MTV va emetre els vdeos de "Basket Case" i "Longview" el que els va llanar a la fama.

En 1994, Green Day es va embarcar en una gran gira per tots els Estats Units i van triar a la banda de queercore (hardcore gai), Pansy Division, com a teloners. En aquest temps tot es va tornar una controvrsia; no obstant, la gira va ser un xit. La banda va encapalar els festivals de Lollapalooza i Woodstock 94. En aquest ltim va tenir lloc una baralla de fang entre ells i els ms de 100.000 espectadors. Tot es va tornar un caos: quatre persones es van ofegar, Mike Dirnt va ser confs amb un fan en tornar a l'escenari (tenint una baralla amb els membres de seguretat perdent dos dents) i la banda va haver de fugir en helicpter.

Desprs de la mort del seu amic Jason Andrew Relva, van gravar el single "J.A.R." en 1995, seguit de l'lbum Insomniac. En resposta a la simplicitat de Dookie aquest lbum s ms fosc, no tenint el mateix xit que l'anterior, encara que va arribar a vendre 2 milions de cpies.

nimrod., Warning: i recopilatoris.  
Desprs de cancellar la gira europea d'Insomniac, la banda va dedicar la segent meitat de l'any tancar-se a escriure un nou material, traient nimrod. a l'octubre de 1997 ms artstic i conceptual que els anteriors. Va aconseguir el doble plat per l'xit inesperat de "Good Riddance (Time Of Your Life)". 

Desprs d'un descans per a dedicar el seu temps a les seues famlies fora dels focus, van publicar Warning: al novembre del 2000, l'lbum menys "punk", amb influncies de Bob Dylan i de The Beatles. El treball no va tenir la repercussi esperada.

En 2001, van traure la seua recopilaci de grans xit, International Superhits , que incloa Mara com a can indita, aix com la collecci de vdeos: International Supervideos, el llanament d'aquest lbum, junt amb Shenanigans van alimentar els rumors que la banda estava en el punt ms baix de la seua carrera i a la vora de la separaci.

En 2002, en ple auge de les bandes de pop punk que es van crear entorn de la figura de la banda, es van unir en una gira amb blink-182, l'anomenada Pop Disaster Tour que va ajudar a la banda a recobrar un poc de fama, i la banda va rebre moltes millors crtiques que blink-182. La banda va decidir prendre's un temps desprs del tancament del Pop Disaster Tour, per a passar temps amb les seues famlies i reflexionar sobre el futur de la banda.

En 2002, per a fer l'espera del seu prxim lbum ms suportable, van traure un CD de cares-b, Indites, Rareses, Versions i Altres Mentides,  Shenanigans, que tenia l'xit "Hi ha Ha You're Dead", escrita per Mike Dirnt, gravada exclusivament per a aquest lbum.

En 2003 (mentre la banda estava en els estudis) va sorgir un grup anomenat The Network, en el que els seus membres estaven encaputxats amb un so molt semblat al de la banda. El nom del seu lder, Fink, recorda al ttol de The Ballad of Wilhelm Fink (una can de 30 segons que va escriure Green Day per al recopilatori Short Music For Short People) i Wilhelm Fink s el pseudnim que Billie Joe ha usat en diverses ocasions. A ms l'lbum de la banda (Money Money 2020), est publicat en Adeline Records, propietat de Billie Joe. No obstant aix, Green Day va desmentir els rumors d'una maniobra de mrqueting.

American Idiot.

La banda va entrar en l'estudi en 2003 desprs d'un llarg descans, per a passar el temps amb els seus fills els quals quasi no els havien vist crixer i van decidir gravar quelcom mai vist, i van tenir gran comunicaci amb els seus seguidors a travs de la seua pgina oficial publicant algunes mostres de rareses que feien.

Desprs de gravar 20 canons l'ordinador en qu estaven les cpies mestres va ser robat de l'estudi. La banda va decidir no fer el mateix lbum dues vegades i es van centrar en fer-ne un una mica ms ambicis, desprs de diversos mesos discutint, i no podent expressar les seues emocions a la resta del grup, van decidir obrir-se i Billie Joe els va confessar que li agradaria fer la "Bohemian Rhapsody del segle XXI". Van comenar a compondre des de zero, cercant influncies d'altres estils, tocant des de canons country, salsa, fins versions de nadales. Billie Joe va dir que van triar escriure les seues canons d'aquesta manera en haver obtingut el respecte del mn musical, i que els comentaris socials s part natural del creixement d'una banda.

D'ac va eixir en 2004 American Idiot, ttol que s una doble  mofa cap a American Idol la versi americana d'Operacin Triunfo, i cap a l'administraci Bush. Etiquetatge com una "pera punk rock", relata les histries de Jesus of Suburbia/Saint Jimmy i Whatsername. Dos de les pistes, "Jesus of Suburbia" i "Homecoming", consten de 5 parts amb una gran varietat d'estils en els ms de 9 minuts de cada una. Segons Billie Joe, "Un dia Mike estava en l'estudi y va gravar una can de 30 segons. No s, em va agradar tant que vaig voler fer una altra jo tamb. La que vaig fer la vaig connectar a la seua i llavors Tre va fer una altra i la va connectar a la meua i aix successivament  fins que gravem deu minuts. Va ser noms tirar un bon estona." La can "American Idiot" va ser descrita per la banda com un estament pblic com a resposta a l'escena de confusi que es viu en la societat americana des del 11-S. El disc va obtenir un Grammy en 2005 pel "millor lbum de Rock" a ms d'altres cinc nominacions.

El dia 28 d'agost de 2005 Green Day se'n va portar set de les vuit nominacions dels premis MTV VMA. L'nica estatueta que no se'n va portar va ser la de millor direcci artstica, en la que Gwen Stefani va ser guardonada per "What You Waiting For?".

 Membres .
Billie Joe Armstrong: Guitarra, Veu (1988 );
Mike Dirnt: Baix, Cors (1988 );
Tr Cool: Bateria, Veu, Cors (1990 );

 Membres de suport .
Jason White: Segona Guitarra, Cors (1999+);
Jason Freese: Teclista, Saxofonista, Tromb, Cors (2003+);
Ronn Blake: Trompetista, Cors (2003+);
Mike Pellino: Guitarra i vocalista.

 Exmembres .
Al Sobrante: Bateria (1991);
Dave E.C.: Bateria (diverses setmanes de 1989);

 Discografia .
Treballs d'estudi.



EP.



Recopilatoris, directes i vdeos .



Singles.
 De Dookie:;
 1994: "Welcome to Paradise";
 1994: "Basket Case";
 1994: "Longview";
 1995: "When I Come Around";

 DInsomniac:;
 1995: "Geek Stink Breath";
 1995: "Stuck With Me";
 1996: "Brain Stew" / "Jaded";

 De nimrod.:;
 1997: "Hitchin' a Ride";
 1998: "Good Riddance (Time of Your Life)";
 1998: "Redundant";

 De Warning::;
 2000: "Minority";
 2000: "Warning";
 2001: "Waiting";

 DAmerican Idiot:;
 2004: "American Idiot";
 2004: "Boulevard of Broken Dreams" ;
 2005: "Holiday";
 2005: "Wake Me Up When September Ends";
 2005: "Jesus of Suburbia";

Premis.
Des del seu bot a la fama la banda ha tingut gran quantitat de premis:

1995.

37 Premis Grammy
 Interpretaci de Msica Alternativa (Dookie);

1998.

5 Premis Kerrang!

 Millor Directe;

Premis MTV

 Millor Vdeo Alternatiu (Estafe Of Your Life);

2001.

Premis de la Msica de Califrnia

 Millor lbum (Warning);
 Millor lbum de Punk Rock (Warning);
 Millor Grup;
 Millor Vocalista Mascul;
 Millor Baixista;
 Millor Bateria;
 Millor Compositor (Billie Joe Armstrong);
 Major Artista d'un Grup;

8 Premis del Rock de Kerrang!

 Compositor Clssic;

2005.

47 Premis Grammy
 Millor lbum de Rock;

12 Premis Anuals del Rock Kerrang!
 Millor banda del planeta;
 Millor actuaci en directe;

Premis MTV VMA

 Vdeo de l'any;
 Elecci dels Espectadors;
 Millor Vdeo de Rock;
 Millor Vdeo de Grup;
 Millor Direcci;
 Millor Edici;
 Millor Cinematografia;

Premis Billboard

Billboard 200 Albm de Grup;
Artista Rock de l'Any;
Can Rock de l'Any;
Hot 100 Grup;
Rock Modern Artista de l'Any;
Grup Pop;

Enllaos externs.

 Web oficial;
 Informaci de concerts;
 Green Day F.O.D.;
 Green Day a Allmusic.com;
 Lletres de les canons;
 Sicilsuburbia - Italian Fan Site;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60185" title="Les Crniques de Nrnia" nonfiltered="3512" processed="3505" dbindex="23891">
Les Crniques de Nrnia sn una srie de 7 novelles fantstiques escrites per C.S. Lewis. Sn considerades un clssic de la literatura anglesa per a nens i sn les obres ms reconegudes de l'autor. Ms de 95 milions d'exemplars han estat venuts en 41 llenges. Van ser escrites entre 1950 i 1956; i encara que els temes semblen ser una representaci del cristianisme, contenen personatges i elements de la mitologia grega i romana, aix com dels contes de fades tradicionals d'Anglaterra i Irlanda. Els llibres han estat adaptats per a la rdio, la televisi, el teatre i el cinema.

Les Crniques sn aventures de diversos nens, els personatges principals de les histries que viatgen mgicament de llur mn al reialme de Nrnia, un altre mn o lloc mgic en qu els animals poden parlar, la mgia s possible i el b lluita contra el mal. El personatge ms important de les sries, encara que no n's el personatge principal, s Aslan el Gran Lle, que va crear Nrnia, i guia i ajuda als nens en les seves travessies. 


Llibres de la srie.
 El nebot del mag (1955). Narnia..., un lloc pel que deambulen Bsties Parlants..., on espera una bruixa..., on un nou mn est a punt de nixer. Dos amics, la Polly i en Diggory, sn vctimes del poder dels anells mgics, son portats en un altre mn on una bruixa malvada intenta convertir-los en esclaus. Per apareix Aslan i amb la seva can va filant el teixit del nou mn: Narnia. ;
 El lle, la bruixa i l'armari (1951). Narnia..., un mn congelat..., una terra que espera la seva lliberaci. Quatre nens descobreixen un armari que els serveix de porta d'accs a Narnia, un pas congelat en un hivern etern i sense Nadal. Per, complint les velles profecies, els nens -juntament amb el lle Aslan- seran els encarregats de lliberar el regne de Narnia de la tirania de la Bruixa Blanca i recuperar l'estiu, la llum i alegria per a tots els habitants de Narnia.  ;
 El cavall i el noi (1954).
 El prncep Caspian (1951).
 La travessia del navegant de l'Alba (1952).
 El tron de plata (1953).
 L'ltima batalla (1956).

 Adaptacions cinematogrfiques .
Adaptacions cinematogrfiques fetes sobre Les Crniques de Nrnia:

 1979: El Lle, la bruixa i l'armari. (Animaci). Dirigida per Bill Melndez. En aquesta pellcula els noms propis estan traduts, uns literalment i d'altres ms lliurement.
 1988: BBC's The Chronicles of Narnia: The Lion, the Witch, and the Wardrobe. Dirigida per Marylin Fox.
 1989: BBC's The Chronicles of Narnia: Prince Caspian and The Voyage of the Dawn Treader. Dirigida per Alex Kirby.
 1990: BBC's The Chronicles of Narnia: The Silver Chair. Dirigida per Alex Kirby.
 2005: El Lle, la Bruixa i l'Armari (El Lle, la Bruixa i l'Armari de la Roba a Sud-amrica). Dirigida per Andrew Adamson. Produda per Walt Disney Pictures i Walden Media;
 2008: El principe Caspian produda per Walt Disney Pictures i Walden Media;

 El lle, la bruixa i l'armari (2005) .

Es va estrenar el desembre de 2005, produda per Walt Disney Pictures i Walden Media. Va ser un gran xit a nivell mundial. El coproductor de la cinta s el fillastre de C. S. Lewis, Douglas Gresham.

 El prncep Caspian (2008) .

Desprs de la confirmaci de l'xit de la primera pellcula estrenada el 2005, Walt Disney Pictures i Walden Media van decidir realitzar una segona producci, que seguint l'ordre de publicaci, donaria lloc a la basada en el Prncep Caspian. S'esperava la seva estrena per al Nadal de 2007, per va ser ajornada en dues ocasions fins a acabar sent estrenada el maig de 2008.

 Futures pellcules .
 La travessia del Viatger de l'Alba (2010) .
S'ha confirmat que el gener de 2009 comenar el rodatge de La travessia del viatger de l'alba en les segents locacions: Rosarito (Mxic) i tamb a Austrlia. La data d'estrena de moment es mant pel 7 de maig del 2010.

Tamb estan confirmades l'aparici de Skandar Keynes com Edmund Pevensie; de Georgie Henley com la seva germana Lucy i de Ben Barnes com Caspian X, aix com la del canvi de director Andrew Adamson per Michael Apted, director d'Amazing Grace, Lipstick i Married in America 1 i 2.

Tamb est confirmada l'aparici de Will Poulter com Eustace Clarence Scrubb, un cos lluny dels Pevensie.

Christopher Markus i Stephen McFeely s'han encarregat encara de l'adaptaci del llibre aix com dels segon i tercer llibres. La msica ser a crrec aquesta vegada de David Arnold i no de Harry Gregson-Williams com en les pellcules anteriors.

 Ms .
A ms de les dues primeres, es t confirmada la realitzaci de La travessia del Viatger de l'Alba, a estrenar-se possiblement el 7 de maig de 2010. I el productor encarregat Mark Johnson ja est buscant el director per a la pellcula La cadira de plata.

Ha arribat la informaci que Douglas Gresham (productor de les pellcules) t la "idea" de filmar i estrenar el llibre Les Crniques de Narnia: el Cavall i el Noi desprs que Les Crniques de Narnia: La cadira de Plata, seguint l'ordre dictat per l'escriptor C. S. Lewis.

El Cavall i el Noi es va publicar desprs, en 1954, i La cadira de Plata el 1953. El problema de tot aix s que eren molts els que pensaven que se seguiria amb l'ordre cronolgic (ordre en el qual van entrar Narnia).

 Narnia a Disney Wolrd .
S'ha inaugurat una atracci de Narnia al parc d'atraccions de Disney World. 

Curiositats.
 Desprs que s'estrens la primera adaptaci cinematogrfica (Les Crniques de Narnia: El lle, la bruixa i l'armari), els llibres van passar a vendre's ms del doble.
 Segons una enquesta realitzada per fans, el millor llibre de la saga s La Travessia del Viatger de l'Alba (26% dels vots), seguit de El lle, la bruixa i l'armari (19%), L'ltima batalla (16%), El nebot del mag (15%), El Prncep Caspian i El cavall i el noi (9% cada un), La cadira de plata (6%).
 Alguns dels personatges de Les Crniques de Narnia (i tamb el seu creador) tenen el seu propi dia, daus per fantics de la saga:
 Gener: Aslan (17);
 Febrer: Trumpkin (28);
 Abril: Peter (27);
 Juliol: Lucy (9);
 Agost: Caspian (20);
 Setembre: Edmund (5);
 Novembre: C. S. Lewis (29);
 Desembre: Susan (16);

 Enllaos externs .

  Lloc web oficial;
  Lloc web oficial de la pellcula;
  Lloc web oficial de la pellcula;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60186" title="Illencs de l'estret de Torres" nonfiltered="3513" processed="3506" dbindex="23892">
 
Els illencs de l'estret de Torres sn un poble indgena de l'estat de Queensland, a Austrlia.

 Poblaci .
Aproximadament uns 6.800 viuen a l'rea de les illes de l'estret de Torres, mentre que uns 42.000 viu al nord de Queensland, a Townsville i Cairns.

 Llenges .
Els indgenes de Torres parlen dues llengues australianes. Els de la part central i occidental parlen llenges del grup pama nyungan (kalaw lagaw ya, kalau kawau ya, kulkalgau ya i kawalgau ya), mentre que els de la part oriental parlen la llengua meriam mr, del grup de llenges paps.

 Indgenes destacats .
 Eddie Mabo;
 Christine Anu ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60187" title="Ciutat Vella" nonfiltered="3514" processed="3507" dbindex="23893">


 Ciutat Vella de Barcelona, districte municipal de la ciutat de Barcelona.
 Ciutat Vella de Valncia, districte municipal de la ciutat de Valncia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60189" title="Equaci diferencial en derivades parcials" nonfiltered="3515" processed="3508" dbindex="23894">
En matemtiques, una equaci diferencial en derivades parcials s una equaci que relaciona les derivades parcials d'una funci de diverses variables. S'anomena soluci de l'equaci a la funci que satisf aquesta relaci. La idea s tractar de deduir informaci sobre una funci desconeguda provant de descobrir una relaci entre ella mateixa i les seves derivades parcials en forma d'una EDP. Aleshores, aquesta EDP es pot fer servir per descobrir informaci sobre la funci desconeguda, i algunes vegades es pot descobrir la forma explcita de la funci.

Les equacions diferencials en derivades parcials sn omnipresents en la cincia i especialment a fsica, ja que les lleis fsiques es poden escriure normalment en forma de EDP. Descriuen fennems tals com el fluxe de fluids, el creixement dels cristalls, la difusi, la gravitaci, i el comportament dels camps magntics. Sn importants en camps com la simulaci aria, els grfics d'ordinador, i la predicci del temps. Les equacions centrals de la relativitat general i la mecnica quntica tamb sn equacions diferencials en derivades parcials.

Notaci i exemples.

En les EDP, se sol escriure la funci desconeguda com a u, i les seves derivades parcials respecte la variable x com a ux, aix s:

;

;

Especialment en fsica (matemtica), sempre es prefereix l's de l'operador nabla  per les derivades espacials i un punt () per derivades temporals; per exemple, l'equaci d'ones (veure sota) s'escriu com a .

 Equaci de Laplace .
Una EDP bsica i molt important s l'equaci de Laplace:

;

per la funci desconeguda u(x,y,z). Les solucions d'aquesta equaci, conegudes com funcions harmniques, serveixen com a potencials de camps vectorials a fsica, com ara el camp gravitacional o el camp electresttic.

Una generalitzaci de l'equaci de Laplace s l'equaci de Poisson:
;

on f(x,y,z) s una funci donada. Les solucions d'aquesta equaci descriuen potencials de camps gravitacionals i electroesttics en presncia de massa o crregues elctriques, respectivament.

 Equaci d'ones .
L'equaci d'ones s una equaci per una funci desconeguda u(x,y,z,t) (on t s una variable temporal) que fa:

;

Les seves solucions descriuen ones com ara el so o la llum; c s el nmero que representa la velocitat de l'ona. En dimensions inferiors, aquesta equaci descriu la vibraci d'una corda o un tambor. Les solucions seran tpicament combinacions d'ones oscillatries sinusodals.

 Equaci de la calor .
L'equaci de la calor descriu la temperatura d'una determinada regi al llarg del temps. Aquesta s:

;

Les solucions normalment s'anivellaran al llarg del temps. El nmero k descriu la difusivitat trmica del material.

 Equaci d'Euler-Tricomi .

L'equaci d'Euler-Tricomi es fa servir per l'investigaci del fluxe transnic. Aquesta s



 Equaci de Ginzburg-Landau .

L'equaci de Ginzburg-Landau es fa servir per modelar la superconductivitat. Aquesta s

on  i  sn constants, i  s la unitat imaginria.

 L'equaci de Dym .

L'equaci de Dym es deu a Harry Dym, i es produeix a l'estudia de solucions. Aquesta s


 Mtodes per resoldre EDP .

Les EDP lineals es resolen generalment, quan s possible, descomposant l'equaci d'acord amb un conjunt de funcions bsiques, resolent aquestes funcions individualment i fent servir superposici per trobar la soluci que correspon a les condicions inicials. El mtode de separaci de variables t diferents aplicacions importants particulars.

No hi ha cap mtode general aplicable per resoldre EDP no lineals. Aix i tot, els resultats d'existncia i unicitat (com ara el teorema de Cauchy-Kovalevskaya sn sovint proves de propietats importants, qualitatives i quantitatives, de solucions (arribar a aquests resultats s en gran part feina de l'anlisi).

Tanmateix, es poden fer servir algunes tcniques per diferents tipus d'equacions. El principi h s el mtode ms potent per solucionar equacions indeterminades. La teoria de Riquier-Janet s un mtode efectiu per obtenir informaci sobre diferents sistemes analtics sobredeterminats.

El mtode de caracterstics es pot fer servir en casos molt especials per resoldre equacions diferencials en derivades parcials.

En alguns casos, una EDP es pot solucionar mitjanant l'anlisi de perturbaci, en el qual la soluci es considera una correcci a una equaci amb una soluci coneguda. Molts problemes interessants en cincia i enginyeria se solucionen d'aquesta manera fent servir ordinadors, algunes vegades supercomputadors.

 Classificaci .

Les equacions diferencials en derivades parcials de segon ordre, i els sistemes de EDP es poden classificar com a parabliques, hiperbliques o ellptiques. Aquesta classificaci dna una aproximaci intutiva en el comportament del sistema en ell mateix. Assumint  la EDP de segon ordre general s de la forma

;

que s'assembla fora al'equaci d'una secci cnica:

;

De la mateixa manera que hom classifica les seccions cniques en parabliques, hiperbliques i ellpitiques basant-se en el discriminant , es fa el mateix amb les EDP de segon ordre.

  : les equacions ellptiques tendeixen a aplanar qualsevol molstia. Un exemple tpic s l'equaci de Laplace. El moviment d'un fluid a velocitats sub-sniques es pot aproximar amb EDP ellptiques.
  : les equacions parabliques tendeixen a aplanar qualsevol molstia que ja exists a les dades. Un exemple tpic s l'equaci de la calor.
  : les equacions hiperbliques tendeixen a amplificar qualsevol molstia. Un exemple tpic s l'equaci d'ones. El moviment d'un fluid a velocitats del so es pot apriximar amb EDP hiperbliques.

Aquest mtode de classificaci es pot estendre fcilment a les quacions amb ms de dues variables independents, examinant els valors propis de la matriu de coeficients. En aquesta situaci, l'esquema de classificaci es converteix en:

 Elliptca: Els valors propis sn tots positius o tots negatius.
 Parablica: Els valors propis sn tots positius o tots negatius excepte un, que s zero.
 Hiperblica: Hi ha com a mnim un valor propi negatiu i un valor propi positiu, i un o ms valors propis sn zero.

Aix encaixa amb l'anlisi de matrius definides positives i definides negatives, quan es vol decidir si hi ha mxims o mnims.

 Equacions de tipus mixt .

Si una EDP t coeficiens que no sn constants, s possible que no pertanyi a cap d'aquestes categories, sin que sigui d'un tipus mixt. L'equaci d'Euler-Tricomi s un exemple simple per important



que s'anomena elliptico-hiperblic perqu s ellptic a la regi x < 0, hiperblic a la regi x > 0, i parablic degenerat a la corba x = 0.

 Enllaos externs .

  Partial Differential Equations: Exact Solutions at EqWorld: The World of Mathematical Equations.
  Partial Differential Equations: Index at EqWorld: The World of Mathematical Equations.
  Partial Differential Equations: Methods at EqWorld: The World of Mathematical Equations.
  Example problems with solutions at exampleproblems.com;

 Bibliografia avanada .

  L.C. Evans, Partial Differential Equations, American Mathematical Society, Providence, 1998. ISBN 0-8218-0772-2;
  A. D. Polyanin, Handbook of Linear Partial Differential Equations for Engineers and Scientists, Chapman & Hall/CRC Press, Boca Raton, 2002. ISBN 1-58488-299-9;
  A. D. Polyanin and V. F. Zaitsev, Handbook of Nonlinear Partial Differential Equations, Chapman & Hall/CRC Press, Boca Raton, 2004. ISBN 1-58488-355-3;
  A. D. Polyanin, V. F. Zaitsev, and A. Moussiaux, Handbook of First Order Partial Differential Equations, Taylor & Francis, London, 2002. ISBN 0-415-27267-X;
  D. Zwillinger, Handbook of Differential Equations (3rd edition), Academic Press, Boston, 1997.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60190" title="Selecci Catalana de Rugbi" nonfiltered="3516" processed="3509" dbindex="23895">


Histria.
Grcies als drets que li reconeixia l'Estatut d'Autonomia de 1932 en temes esportius, quan al 1934 es funda a Pars la Federaci Internacional de Rugbi Amateur (FIRA), entre les federacions estatals de Frana, Itlia, Alemanya, Txecoslovquia i Romania, hi figura tamb la de Catalunya com a fundadora i membre de ple dret. Aix va provocar un incident poltic-esportiu notable a l'poca. La Federaci Espanyola va protestar perqu tamb en volia formar part, i grcies a la mediaci de la federaci catalana, va entrar-hi com a federaci adherida. Malgrat aix es produ un gran malestar a Madrid i la Federaci Espanyola va expulsar la Catalana de les competicions estatals. Catalunya va haver d'organitzar la seva prpia competici i diferents partits oficials internacionals de la selecci catalana contra les seleccions de Frana i Itlia. Aquesta independncia esportiva es prolong fins el 1940, any en qu es prohib dins del conjunt de mesures repressores de la dictadura de Francisco Franco.

El primer partit de la selecci catalana de Rugbi data del 1923,contra el Toulouse Lalande Olympique al camp de l'Hipdrom de Can Tunis, perdent per 0-9. Com a selecci reconeguda internacionalment va disputar diversos partits. El 14 d'abril de 1934, davant ms de 15.000 espectadors congregats a l'estadi de Les Corts, van empatar amb Itlia (5-5), i el 27 de maig del mateix any Catalunya va caure davant la potent selecci francesa (15-22). Al llarg de la historia la selecci catalana ha disputat molts partits internacionals.

Enllaos externs:.
Pgina oficial de la Federaci Catalana de Rugbi;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60193" title="Ciutat Vella de Valncia" nonfiltered="3517" processed="3510" dbindex="23896">


Ciutat Vella s el nom que rep el districte nmero 1 de la ciutat de Valncia. Est delimitat per la muralla del segle XIV, o s, els carrers de Colom, Xtiva, Guillem de Castro, la marge dreta del Tria des d'aquest carrer fins al carrer del Justcia, la Porta de la Mar i de nou Colom.  

Localitzaci i distribuci.
Fita amb l'Eixample pel sud-oest, Extramurs pel sud-est, la Sadia pel nord, i el Pla del Real per l est.
Consta dels segents barris: 

La Seu;
La Xerea;
El Carme;
El Pilar;
El Mercat;
Sant Francesc;

Elements destacats.
A Ciutat Vella es troben els principals equipaments de la ciutat des de tots els punts de vista:

Administratius: Ajuntament, Generalitat, Corts Valencianes (Palau de Benicarl o dels Borja), moltes conselleries, Diputaci (Palau de la Batlia).

Financers: Borsa de Valncia (Palau dels Bol-Arens) i seus o sucursals principals d entitats bancries (especialment al voltant del carrer del Pintor Sorolla i de les Barques, que seria el Central Business District de la ciutat). ;

Comercials: Mercat Central, mercat de Mossn Sorell, grans magatzems.

Culturals i musestics: IVAM, MUVIM, Museu de Cermica, paranimf i biblioteca de la Universitat de Valncia, Museu del Segle XIX, Centre Cultural la Beneficincia (Museu de Prehistria i Museu Valenci d'Etnologia), Centre Cultural de l'Octubre (OCCC), Museu de Belles Arts (aquest es troba davant mateix de Ciutat Vella).
   
Religiosos: la Seu, Sant Joan de l'Hospital, Santa Caterina, Sant Joan del Mercat, Baslica dels Desemparats, etc.

Histrics: Llotja de la Seda, Torres de Serrans, Torres de Quart, Portal de Valldigna, palaus privats de la ciutat.

Poblaci.
La poblaci de Ciutat Vella segons l'INE a 1 de gener de 2005 era de 25.368 habitants. El 1981 en sumava 35.415, fet que mostra la forta prdua de poblaci d'aquest districte en els ltims anys. Tanmateix, grcies a la rehabilitaci del districte que s'est duent a terme, a partir del 2003 ha deixat de perdre poblaci, i de fet n'ha guanyat lleugerament, en passar de 25.075 habitants el 2003 a 25.184 el 2005 i a 25.368 el 2007. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60196" title="Zona de Desenvolupament Proper" nonfiltered="3518" processed="3511" dbindex="23897">
La Zona de Desenvolupament Proper, d'aqu endevant ZDP, en psicologia i pedagogia, s un concepte molt important de la teoria de Lev Vygotski (1978), que es defineix com a: "la distncia entre el nivell real de desenvolupament (determinat per la soluci independent de problemes), i el nivell de desenvolupament possible, precisat mitjanant la soluci de problemes amb la direcci d'un adult o collaboraci d'altres companys ms destres".

Podem veure clarament aix en un petit quadre explicatiu:

(imatge)

NDR: Nivell de Desenvolupament Real, s a dir, els coneixementes previs de l'alumne, el que pot fer sense ajuda.

NDP: Nivell de Desenvolupament Potencial, s a dir, el que s capa de fer l'alumne amb ajuda.

s a la ZDP on les ajudes de l'educador sn tils, sempre estirant una mica ms la "corda" dels aprenentatges de l'alumne.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60202" title="Derivada parcial" nonfiltered="3519" processed="3512" dbindex="23898">
En matemtiques, s'anomena derivada parcial d'una funci de diverses variables a la seva derivada respecte una d'aquestes variables, deixant les altres constants (de manera oposada a la derivada total, en la qual totes les variables poden variar). Les derivades parcials sn tils a clcul vectorial i geometria diferencial.

La derivada parcial d'una funci f respecte la variable x s representada per   o  o fx (on  s una 'd' arrodonida, coneguda com el 'smbol de la derivada parcial', que coincideix amb la lletra cirllica cursiva "de" is es pronuncia en catal de la mateixa manera que la lletra "d".

 Exemples .
Considerant el volum V d'un con; depn de l'alada h del con i del seu radi r, d'acord amb la frmula

;

La derivada parcial de V respecte de r s 
;

i descriu la velocitat a la qual el volum del con canvia si es varia el seu radi i es mant constant l'alada. La derivada parcial de V respecte de h s

;

i representa la velocitat a la qual aquest volum canvia si es varia l'alada i es deixa el radi constant.

Un altre exemple t a veure amb l'rea A d'un cercle, encara que noms depengui del radi r del cercle, d'acord amb la frmula

;

La derivada parcial de A respecte de r s
;

Les equacions de les que es deconeix la derivada parcial de certa funci s'anomenen equacions de derivades parcials, i sn omnipresents en tota la cincia.

 Notaci .
Pels exemples segents, sigui f una funci de x, y i z. 

Derivades parcials de primer ordre:

;

Derivades parcials de segon ordre:

;

Derivades mixtes de segon ordre:

;

Derivades parcials d'ordre superior i derivades mixtes:

;

Quan es tracta amb funcions de mltiples variables, algunes d'aquestes variables poden estar relacionades entre elles, i pot ser necessari especificar explcitament quines variables es mantenen constants. En camps com la mecnica estadstica, les derivades parcials de f respecte de x, deixant y i z constants, s'expressen sovint com a

;

 Definici formal i propietats .
De la mateixa manera que les derivades ordinries, les derivades parcials es defineixen com un lmit. Sigui U un subconjunt obert de Rn i f : U   R una funci. Es defineix la derivada parcial de f al punt a = (a1, ..., an)   U respecte la variable i-sima xi com a



Fins i tot si totes les derivades parcials  f/ xi(a) existeixen en un punt a, la funci no t per qu ser contnua en aquest punt. En canvi, si totes les derivades parcials existeixen al voltant de a i sn contnues en a, llavors f s totalment diferenciable en aquest entorn, i la derivada total s contnua. En aquest cas, es pot dir que f s una funci C1

La derivada parcial  f/ xi es pot veure com una altra funci definida en U i tamb pot ser diferenciable parcialment. Si totes les derivades parcials mixtes existeixen i sn contnues, anomenem a f una funci C2; en aquest cas, les derivades parcials es poden intercanviar mitjanant el teorema de Clairaut:

;

 Vegeu tamb .
derivada direccional;
gradient;
rotacional;
regla del producte triple;
divergncia;
Jacobi;
derivada exterior;
matriu Hessiana;
Laplaci;
operador d'Alembertian;
simetria de derivades segones;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60204" title="Lev Vygotski" nonfiltered="3520" processed="3513" dbindex="23899">
Lev Semyonovich Vygotski (                       ) (12 de novembre de 1896 - 11 de juny 1934) era bielorus, psicleg del desenvolupament. Va ser descobert pel mn occidental la dcada dels 1960. D'acord amb la teoria de Vygotski, el desenvolupament intellectual dels nens s una funci del grup hum en el que ens movem, ms que una qesti individual. Les seves contribucions sn especialment respectades i influents dins el camp de la psicologia evolutiva, educativa i el desenvolupament infantil.

 Biografia .

Va nixer a Orsha, Bielorssia (encara Imperi Rus),  i  va crixer a Homel (sud de Bielorssia), al s d'una prspera famlia jueva. Va anar a la Universitat de Moscou on va arribar a la majoria d'edat. Es va graduar el 1918 i va tornar al seu poble, Gomel, on va treballar de mestre i va estudiar psicologia. El 1924 va traslladar-se a Moscou, treballant a diversos projectes. Va morir de tuberculosi el 1934, deixant al seu pas treballs i idees que encara avui estan per explorar. 

 Teories .

L'obra de Vygotski inclou alguns conceptes clau; Un d'aquests s la Zona de Desenvolupament Proper (ZDP). La ZDP es refereix la diferncia entre que un infant s capa de fer, amb l'ajuda d'un adult, i el que s capa de fer tot sol. La idea d'assistir i asessorar, l'aprenentatge s el que es coneix com a andamiatge.

Quan un nen o nena treballen sols en un problema o tasca, estan realitzant-ho al que anomenem el seu nivell de desenvolupament real. El nivell de desenvolupament potencial es refereix al que sn capaos de dur a terme quan un adult, una persona amb ms experincia que ells els condueix o ajuda.

Aquest concepte va ser ms tard desenvolupat per Jerome Bruner i influenciat amb el concepte d'aquest autor de l'aprenentatge per andamiatge. Una altra important contribuci de Vygotski ens descobreix com es relaciona aix amb el desenvolupament del llenguatge. Aquest concepte s treballat i explorat al brillant llibre Thought and Language, en el qual Vygotski estableix una explcita i profunda connexi entre la llengua oral i les construccions mentals. Al mateix temps arriba a una conclussi sobre aquesta connexi que resumeix en una frase: Si vols aprendre alguna cosa, ensenya-li a alg., amb la observaci que fer-ho fora ordena i situa el concepte a la nostra ment.

El model de desenvolupament hum de Vygotski ha estat definit com a aproximaci sociocultural. Per a ell el desenvolupament individual, ontogentic, s el resultat del desenvolupament grupal, filogentic de l'espcie. El desenvolupament dels individus s resultat de la cultura en qu es troba immers. Per a Vygotski el desenvolupament mental generalment s part dels processos d'aprenentatge de la llengua i els raonaments. Aquestes capacitats son enteses per al seu desenvolupament a travs d'interacci social amb els altres (especialment els pares, reals o simblics) i representen, d'alguna manera, el coneixement compartit de la cultura. Aquestes capacitats sn desenvolupades a travs d'un procs anomenat interioritzaci La interioritzaci descriu com les activitats socials dels nens es desenvolupen per convertir-se en activitats mentals. Quan els nens i nenes parlen i participen amb els seus pares, professors, i semblants, comencen a interioritzar i a processar nova informaci.

L'obra de Vygotski va ser oblidada un cop va morir i el seu treball sobre el desenvolupament cognitiu dels infants no s present per influenciar els psiclegs del desenvolupament cognitiu,  com ara Jean Piaget. No obstant aix, ms endavant, tot i que indirectament, ha influenciat progressivament en la comunitat cientfico-cognitivista d'Estats Units a partir de la dcada del 1960, a travs del treball d'un deixeble de Vygotski, Alexander Luria, qui va ser tenut en compte pels pioners del cognitivisme J. Bruner i G. Miller.

Al llarg dels anys 1980, l'obra de Vygotski va ser redescoberta als EUA, en part grcies a l'obertura al mn de la Uni Sovitica a causa del Glsnost. L'obra d'aquest autor ha resultat enormement influenciant, ja que ofereix una va per a la reconciliaci de les diverses nocions de maduraci per les quals el nen es veu com una flor sense obrir, una poncella que creixer i es desenvolupar millor autonmament, i de conductisme, en les quals el nen s vist com una "tabula rasa", una taula buida en les quals hem d'anar construint el coneixement. Les visions de Vygotski sn influents a la teoria de l'activitat, paradigma de l'aprenentatge de la Rssia Sovitica, l'escola del coneixement distribuit i la metodologia de l'aprenentatge prctic, que promulga que alguns coneixements s'adquireixen millor amb la prctica que amb un llibre de text.

Els treballs de Vygotski sn considerats per lingistes i psiclegs que estudien el llenguatge i la seva influncia en la percepci de la realitat.

 Vincles relacionats .

 Curta biografia;
 Vygotsky Internet Archive;
 Teoria del Desenvolupament Social;
 Psicologia de l'Art;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60206" title="Korg MS-20" nonfiltered="3521" processed="3514" dbindex="23900">

El Korg MS-20 s un sintetitzador analgic, monofnic, produt per l'empresa japonesa Korg entre el 1978 i el 1983. Va formar part de la lnia MS junt amb el MS-10, el MS-50 i el vocoder VC-10.

Es defineix com un sintetitzador semi-modular. Aix vol dir que permet canvis substancials en l'arquitectura de creaci de so, a voluntat de l'usuari. S'aconsegueix mitjanant un patch-board o banc de connexions que s'estableixen fsicament mitjanant cables jack d'un quart de polzada. Aix s'altera l'ordre tradicional dels diferents elements que contribueixen en la creaci del so (VCO, VCF, VCA, LFO, EG), i tamb permet incorporar-hi i processar fonts externes d'udio. 

Tot i  aix, i a diferncia dels grans sintetitzadors modulars de finals dels 60 i que encara avui es continuen fabricant i venent, els sintetitzadors semi-modulars com el MS-20 tenen una ruta elctrica predefinida ("hard-wired") entre els seus components, la qual cosa ens evita, si volem, d'inserir cap cable per modificar l'estructura del sintetitzador. Estava preparat per sintetitzar i emetre sons tal com venia de fbrica.

Algunes prestacions sn: teclat de 36 tecles, roda de modulaci assignable, switch momentani assignable, dos oscilladors, dos envolvents, dos filtres ressonants (passa-alts i passa baixos), mdul sample-and-hold, entrada externa d'udio, i processador extern de senyal, amb la qual cosa qualsevol font de so monofnica es podia adaptar a les tensions internes del MS-20, i permetia aix controlar el to o qualsevol altre parmetre del sintetitador amb una guitarra elctrica, la veu humana o una pista de bateria, per exemple.

Tot i les capacitats tcniques, experimentals i creatives que sempre ofereix un sintetitzador modular, va caure en dess davant l'aparici dels primers sintetitzadors polifnics de cost mig-baix (Prophet 5, Oberheim OBX).

Alguns usuaris famosos del Korg MS-20.

 Orchestral Manoeuvres in the Dark;
 Deutsch-Amerikanische Freundschaft;
 William rbit;
 Jean Michel Jarre;
 Front 242;
 Einstrzende Neubauten;
 The Prodigy;
 Vince Clarke (Yazoo, Erasure);
 Portishead;
 Daft Punk;
 Apollo 440;
 Die Krupps;
 Skinny Puppy;
 KMFDM;
 Aphex Twin;
 Air;
 Add N To (X);
 Electronic Dream Planet;
 Front Line Assembly;
 Stereolab;
 The Shamen;
 Coldcut;
 Hardfloor;

Enllaos externs.
Vintagesynth.com Disposa d'informaci resumida i bsica de tots els sintetitzadors de la famlia MS.
 http://www.hollowsun.com/vintage/ms20/index.html;
 http://www.vintagesynth.com/korg/ms20.shtml;
Analogue.org mplia informaci sobre els sintetizadors de la srie MS, aix com enllaos, imatges i el manual d'usuari del MS-20.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60207" title="Moby" nonfiltered="3522" processed="3515" dbindex="23901">

Moby (11 de setembre de 1965, Harlem, Nova York) s un compositor i msic de msica electrnica nordameric. El seu vertader nom s Richard Melville Hall. Pren el nom artstic del seu avantpassat Herman Melville, autor de Moby Dick.

Discografia.

lbums.

Hotel (2005);
Baby Monkey (com a Voodoo Child, 2004);
18 B Sides + DVD (2003);
18 (2002);
Play (1999);
Play: Edici Limitada en una capsa de 2 CDs;
Mobysongs;
I Like to Score (1997);
;
The End of Everything (com a Voodoo Child);
Animal Rights (1996);
Everything is Wrong (DJ mix);
Early Underground;
Ambient (1993);
The Story So Far;
Instinct Dance;

HERVEY STORY;

Singles.

 1991 "Go" #10 UK;
 1993 "I Feel It / Thousand" #38 UK;
 1993 "Move" #21 UK;
 1994 "Hymn" #31 UK;
 1994 "Feeling So Real" #30 UK;
 1995 "Everytime You Touch Me" #28 UK;
 1995 "Into the Blue" #34 UK;
 1997 "James Bond Theme (Moby's Re-Version)" #8 UK;
 1998 "Honey" #33 UK;
 1999 "Run On" #33 UK;
 1999 "Bodyrock" #38 UK;
 1999 "Why Does My Heart Feel So Bad" #16 UK;
 2000 "Natural Blues" #11 UK;
 2000 "Porcelain" #5 UK;
 2000 "South Side" #14 US;
 2000 "Why Does My Heart Feel So Bad (re-issue) / Honey (remix)" #17 UK;
 2002 "We Are All Made of Stars" #11 UK;
 2002 "Extreme Ways" #39 UK;
 2002 "In This World" #35 UK;
 2005 "Lift Me Up" #18 UK;
 2005 "Raining again" #18 UK;
 2005 "Spiders";

Enllaos externs.

Web oficial;
Moby a Allmusic.com;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60208" title="Dsseldorf" nonfiltered="3523" processed="3516" dbindex="23902">

Amb 581.858 (31.12.2006) habitants, Dsseldorf () s la capital del Land de Rin del Nord - Westflia (Alemanya). La seva regi metropolitana t 1.315.736 d'habitants i s la nmero 33 de la Llista d'aglomeracions de la Uni Europea, i ocupa la posici 9 de la Llista de les grans ciutats d'Alemanya. Situada al costat del Rin, a prop de Colnia, s un dels centres de l'rea Rin-Ruhr, una zona densament poblada de 12 milions d'habitants.

 Histria .

Els orgens de la ciutat cal buscar-los en el segle VII i segle VIII, en els assentaments ramaders i pesquers a la zona on confluen el Dssel i el Rin. La primera menci de la ciutat, no obstant, es fa esperar fins al 1135.

El 14 d'agost del 1288 la ciutat va veure reconeguts els seus drets pel Compte Adolf V. La ciutat fou assolada per la pobresa i la destrucci desprs de les Guerres Napoleniques.

La Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial van sumir la ciutat en la depressi. La segona va deixar la ciutat reduda a una pila de runes.

El 1946 Dsseldorf fou declarada capital de l'estat federat de Rin del Nord-Westflia.

Economia.


Dsseldorf s avui coneguda a Alemanya per la seva indstria de la moda i de la publicitat. En els darrers anys, a ms, s'ha convertit en una de les capitals de les telecomunicacions alemanyes. En concret, te 18 provedors d'internet i dues operadores de telefonia mbil (D2 Vodafone i E-Plus)

s a ms un important centre financer, ja que s la seu de moltes multinacionals i asseguradores.

 Districtes .
Dsseldorf t avui els segents districtes:

Altstadt (Ciutat Vella), Angermund, Benrath, Bilk, Derendorf, Carlstadt, Dsseltal, Eller, Flehe, Flingern, Friedrichstadt, Garath, Gerresheim, Golzheim, Grafenberg, Hafen, Hamm, Hassels, Heerdt, Hellerhof, Himmelgeist, Holthausen, Hubbelrath, Itter, Kaiserswerth, Kalkum, Lichtenbroich, Lierenfeld, Lohausen, Lrick (Loerick), Ludenberg, Mrsenbroich (Moersenbroich), Niederkassel, Oberbilk, Oberkassel, Pempelfort, Rath, Reisholz, Stadtmitte, Stockum, Unterbach, Unterbilk, Unterrath, Urdenbach, Vennhausen, Volmerswerth, Wersten i Wittlaer.

 Punts d'inters .
Rheinturm, Torre del Rin, amb una alada de 234 m.
Edificis de Gehry (Mediahafen) al port de Dsseldorf;
El Benrather Schloss (Castell de Benrath);
La casa Wilhelm-Marx-Haus del 1928;

 Enllaos externs .
Ajuntament de Dsseldorf;



----

----









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60209" title="Bremen" nonfiltered="3524" processed="3517" dbindex="23903">

La ciutat de Bremen, al nord-est d'Alemanya, forma juntament amb el port de Bremerhaven (60 km al nord-oest) la Ciutat Lliure Hansetica de Bremen o Estat de Bremen, un dels 16 Land federats que formen la Repblica Federal d'Alemanya.

La ciutat tenia 545,869 habitants l'any 2005.

 Geografia .
La ciutat de Bremen limita pels quatre punts cardinals amb els Land de Baixa Saxnia. T una longitud  mxima de 38 km i una amplada mxima de 16 km. El permetre de la ciutat s de 136,5 km.

El centre  de Bremen es localitza a les coordenades geogrfiques 5305' N 848' E, i es troba a una alada de 11,5 metres sobre el nivell del mar.

El riu Weser creua la ciutat de sud-est a nord-oest, abans de desenbocar 70 km ms al occident al Mar del Nord. Bremen es troba en el punt on el riu s'eixampla abans de desembocar, fent-lo navegable i donant origen al seu important port.

El paisatge s pla (ocupant una superfcie de 326 Km2), i l'alada mxima s de 35 m.

 Organitzaci poltica i administrativa .

La ciutat de Bremen est dividida en 5 districtes que a la seva vegada es divideixen en barris. Hi ha 23 barris.

 Histria .
L'any 782 Bremen s mencionat per primer cop en un escrit. Dins la seva histria destaca la seva uni, l'any 1260 a la Lliga hansetica, de la que s expulsada durant 70 anys el 1285.

El 1358 Bremen torna novament a la Lliga Hansetica. De la que torna a ser expulsada l'any 1427. 

El 1646, desprs de la lluita contra els suecs en la Guerra dels trenta anys, esdev una ciutat-regne independent.

El 1811 s ocupada per les tropes napoleniques i esdev la prefectura del departament francs de Boques del Weser. La ciutat va ser batejaren amb el nom de Bouches-du-Weser i va estar ocupada fins el 1814.

El 1871 es funda l'Imperi Alemany, i Bremen n'entra a formar part amb el ttol de Ciutat Lliure Hansetica.

Desprs de la Segona Guerra Mundial els americans hi establiren una base.



 Punts d'inters .

 La Marktplatz, plaa del mercat.
 La Rathaus, ajuntament.
 Esttua de Roland, feta amb pedra l'any 1404.
 La catedral de St. Petri, del segle XIII.
 LSchlachte, el port medieval de Bremen.
 Die Bremer Stadtmusikanten, els msics de Bremen, protagonistes del fams llibre dels germans Grimm.

 Ciutats germanes .

 Danzig (Polnia) des del 1976;
 Riga (Letnia) des del 1985;
 Dalian (Xina) des del 1985;
 Rostock (Alemanya) des del 1987;
 Haifa (Israel) des del 1988;
 Bratislava (Eslovquia) des del 1989;
 Corint (Nicaragua) des del 1989 ;
 Esmirna (Turquia) des del 1995.

 Enllaos externs . 
 www.bremen.de ;
 StadtPanoramen Bremen - Vistes panormiques de Bremen.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60214" title="Baix Guinard" nonfiltered="3525" processed="3518" dbindex="23904">
Baix Guinard s un barri de Barcelona. s una de les dotze unitats bsiques de qu es compon el districte barcelon d'Horta-Guinard. Els lmits administratius del Baix Guinard sn per l'oest el Carrer Sardenya, que fa fontera amb El Camp d'en Grassot i Grcia Nova, al sud limita amb el barri Sagrada Famlia pel Carrer Antoni Maria Claret, a l'est el carrer Cartagena separa el Guinard del Baix Guinard i pel nord limita amb el barri de Can Bar fent de frontera l'Avinguda Mare de Du de Montserrat. 
 Llocs d'inters .

Casa de les Altures: edifici que acull la seu de districte d'Horta-Guinard;
Parc de les aiges;
Jardins Prncep de Girona;
Antiga caserna militar de Girona;
Comissaria dels Mossos d'Esquadra d'Horta-Guinard;

Enllaos externs.
Pgina de Baix Guinard en l'ajuntament de Barcelona.

Associaci de Vens del Baix Guinard.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60215" title="Can Bar" nonfiltered="3526" processed="3519" dbindex="23905">
El barri de Can Bar s una de les dotze unitats bsiques de qu es compon el districte barcelon d'Horta-Guinard. El barri est situat al vessant sud-est del tur de la Rovira. Limita al nord amb el Carmel, a l'est amb el Guinard, el sud amb el Baix Guinard i l'oest amb la Salut. El nom del barri ve del mas Can Bar que va ser construit al 1657 i que actualment s un centre educatiu. 

 Enllaos externs .
Pgina de Can Bar en l'ajuntament de Barcelona.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60217" title="Carmel" nonfiltered="3527" processed="3520" dbindex="23907">




El barri del Carmel s una de les dotze unitats bsiques de les que es composa el districte barcelon d'Horta-Guinard. Rep el nom d'una esglsia dedicada a la Mare de Du del carme situada a la muntanya del Carmel. 

El barri t una personalitat molt definida, ja que el seu allament respecte a la ciutat i la seva orografia (plena de pujades i baixades) fa difcils els desplaaments fora de la zona. Aquest carcter com de poble, molt accentuat a la postguerra, ha inspirat autors com Juan Mars. Es reflecteix en el poder venal i de les entitats locals, que formen un teixit associatiu molt ric. Un altre tret caracterstic s l'enorme s de l'espai pblic.

L'urbanisme comprn diferents fases: encara queden algunes de les torres d'estiueig dels segle passat, algunes cases sn les que es van edificar els seus propietaris procedents de la immigracin andalusa, posteriorment es van aixecar edificis de blocs (conegut com barraquisme vertical) per allotjar els vens de les barraques) i els edificis ms moderns responen a l'afany de millora del barri.

 Esdeveniments histrics .

 1875 - Les primeres cases del barri daten d'aquesta poca. Eren segones residncies de l'poca que pertanyien a ciutadans de Grcia, Barcelona, Poblenou, etc.
 1950, 1960 - El barri es comena a omplir massivament de barraques degut a la massiva onada immigratria procedent de diversos indrets d'Espanya. Sovintej l'autoconstrucci sense perms municipal.
 1984 - Entra en funcionament el tnel de la Rovira que uneix els barris d'Horta i el Carmel amb el Guinard.
 2005 - Esfondrament de les obres del tnel de perllongaci del metro - Vegeu Crisi del Carmel;
 2008-Accident de Bus al Carmel;

Enllaos externs.

elCarmel.net, Portal d'actualitat del barri;
El Portal del Barri del Carmel;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60219" title="La Clota" nonfiltered="3528" processed="3521" dbindex="23909">
El barri de La Clota s una de les dotze unitats bsiques de qu es compon el districte barcelon d'Horta-Guinard.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60220" title="Font del Gos" nonfiltered="3529" processed="3522" dbindex="23910">
El barri de la Font del Gos s una de les dotze unitats bsiques de les que es composa el districte barcelon d'Horta-Guinard.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60221" title="Vall d'Hebron" nonfiltered="3530" processed="3523" dbindex="23911">
El barri de la Vall d'Hebron s una de les dotze unitats bsiques de qu es composa el districte barcelon d'Horta-Guinard. S'hi troba un dels principals centres sanitaris de Catalunya, l'Hospital Universitari Vall d'Hebron (que inclou la facultat de medicina de la Universitat Autnoma).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60222" title="Montbau" nonfiltered="3531" processed="3524" dbindex="23912">
El barri de Montbau s una de les dotze unitats bsiques de les que es composa el districte barcelon d'Horta-Guinard.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60223" title="Sant Gens" nonfiltered="3532" processed="3525" dbindex="23913">


 Onomstica;
 Sant Gens d'Arle. Notari i mrtir segle IV. Patr dels notaris.
 Sant Gens de Clarmont. Bisbe de Clarmont.
 Sant Gens de Roma. Actor i mrtir segle IV. Patr dels comediants i ballarins.

 Edificis;
 Sant Gens de l'Ametlla s l'esglsia parroquial de l'Ametlla del Valls, nucli fundacional del municipi.
Sant Gens de Bellera s un monestir del municipi de Senterada (Pallars Juss).
Sant Gens (Cervi de Ter) s una edificaci a Cervi de Ter (Girons).
Sant Gens de Casavells s una esglsia romnica de Cor (Baix Empord.
Sant Gens d'Esprac s una edificaci a l'Espolla  (Alt Empord).
Monestir de Sant Gens de Fontanes s un monestir del Rossell a Sant Gens de Fontanes.
Sant Gens de Gavarrs s una edificaci a Guardiola de Bergued (Bergued).
Sant Gens de Masadella s una edificaci a Navs (Bages).
Sant Gens de Montell s una edificaci a Montell i Martinet, a la Cerdanya ;
Sant Gens del Pi s una edificaci a Sant Agust de Lluans (Osona).
Sant Gens (Ribera d'Urgellet) s una edificaci a Ribera d'Urgellet (Alt Urgell). ;
Sant Gens de Rocafort s un monestir romnic a Martorell (Baix Llobregat).
Sant Gens (Rub) s una edificaci a Rub (Valls Occidental). ;
Sant Gens Sadevesa s una edificaci a Sant Bartomeu del Grau (Osona).
Sant Gens del Terrer s una edificaci a Llan (Alt Empord).
Sant Gens (Torroella de Montgr), esglsia situada a Torroella de Montgr.

 Geografia;
Sant Gens (Amer) s un nucli de poblaci d'Amer (la Selva).
Sant Gens dels Agudells, barri del districte barcelon d'Horta-Guinard. ;
Sant Gens de Fontanes municipi del Rossell.
Sant Gens (Jorba) s un nucli de poblaci de Jorba (Anoia) ;
Sant Gens (Navs) s un cim de Navs (Bages).  ;
Sant Gens d'Ors s un nucli de poblaci d'Ors (Osona).
Sant Gens de Palafolls s un nucli de poblaci de Palafolls (Maresme).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60225" title="Bar de Viver" nonfiltered="3533" processed="3526" dbindex="23914">
El barri de Bar de Viver, que porta el nom de l'alcalde Darius Rumeu i Freixa, s un dels set barris de qu es compon el districte barcelon de Sant Andreu.

 Histria .
Es va construir en uns terrenys que el Patronat de l'Habitatge de Barcelona, a travs del Foment de l'Habitatge Popular, va comprar a la marquesa de Castellvell el 1928, a la riba del riu Bess.

El 1941, l Ajuntament de Barcelona se'n queda el patrimoni, del qual es fa crrec l'Institut Municipal de l'Habitatge, desprs Patronat Municipal de l Habitatge, que constru 334 habitatges unifamiliars entre el riu Bess, els tallers de la Renfe i el polgon industrial del Bess, que van portar el nom de Bar de Viver per l'alcalde de Barcelona durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera. La Segona Repblica Espanyola va canviar el nom pel de Pi i Margall, per el rgim del general Franco va tornar a l'antic nom. 

El 1958 i el 1959 es va produir una darrera arribada de poblaci d'emigrants, que van construir els nous blocs, i el 1985 es porta a terme una reforma del barri arran de l aprovaci del PERI. El radical allament del barri ha estat trencat per les Rondes de Dalt i del Litoral que l'envolten, el soterrament de les lnies d alta tensi que anaven per la llera del Bess i la transformaci de les seves ribes en un parc, aix com la construcci d'una estaci de metro.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60226" title="Navas" nonfiltered="3534" processed="3527" dbindex="23915">
El barri de Navas s un dels set barris dels que es composa el districte barcelon de Sant Andreu.

La festa major del barri se celebra el 22 de gener.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60227" title="Bon Pastor" nonfiltered="3535" processed="3528" dbindex="23916">


El barri de Bon Pastor s un dels set barris dels que es composa el districte barcelon de Sant Andreu.

Histria. 

Buen Pastor - Bon Pastor - un barrio situado en el lmite este de la ciudad de Barcelona. Un ncleo singular en la orilla del Bess, nacido en las tierras de aluvin del ro por los aluviones de la inmigracin llegada de tierras diversas 

El primer nucli d'assentament en els terrenys que sern posteriorment coneguts com Bon Pastor van ser el barri de Sanchs i els conreus dels voltants; aquests primer nucli es va anar ampliant amb terrenys que es venien a pams a famlies benestants. Amb la edificaci de les 784 cases barates a 1929 la fesomia del lloc va canviar profundament, tant que sovint s'identifica Bon Pastor amb les seves cases barates, ja que durant molt de temps van ser un nucli urb d'uns 3000 habitants, al mig d'uns terrenys agrculs escassament poblats. Avui en da al barri de Bon Pastor es distingueixen molt clarament la zona de les cases barates de la resta del barri, conegut genericament com l'Estadella, i que compren la zona del Centre Cvic i de la Biblioteca (edificada al 2005).

El polgon de Cases Barates anomenat "Milans del Bosch" (homenatge de la dictadura de Primo de Rivera al militar Jaime Milans del Bosch i Ussa) va edificar-se l'any 1929 per a allotjar immigrants sobretot obrers vinguts del sud d'Espanya i de l'interior de Catalunya durant l'expansi industrial de la ciutat de Barcelona. Dels quatre polgons edificats a 1929 a Barcelona com a aplicaci de la Ley de Casas Baratas per l'Instituto Municipal de la Vivienda (avui Patronat Municipal de l'Habitatge), el de Milans del Bosch era el ms gran; comptava de 784 cases adossades d'una sola planta, la majora de les quals no passaven de 40 metros quadrats, mentre que unes 100 (les de "tipo A") tenien 80 metros quadrats. Segons algunes fonts, a les cases barates van ser allotjats alguns dels barraquistes desallotjats de Montjuich per a la celebraci de l'Exposici Universal de Barcelona de 1929; el que es cert que molts dels primers habitants del barri van treballar a les obres de la Exposici.

Les cases barates van ser edificades sobre terrenys d'alluvi del riu, pertenyents aleshores al municipi de Santa Coloma de Gramenet, i tal com el barri bess de Bar de Viver (polgon de Cases Barates ms petit situat poc ms adalt a la vora del Bess) els terrenys eren de propietat de la Marquesa de Castellvell. Segons la llegenda popular, la Marquesa va donar aquests terrenys com a beneficincia pels pobres de la ciutat, tot i que oficialment figuren com a adquirits pel Patronat. El que est clar s que si b la intenci subjacent de la planificaci, i de la mateixa Ley de Casas Baratas, derivaba directament de la teora urbanstica de la Ciutat Jard, a la prctica la edificaci va ressentir de l'escas empleament de fons pblics, visible sobretot en la elecci del terreny, allunyat de la resta de la ciutat i constantment amenaat per les inundacions del riu.

Durant la Repblica el barri va passar a dir-se Bonaventura Carles Aribau, en homenatge a l'escritor catal; aquest nom va durar noms fins al comenament de la dictadura franquista. El barri fou bombardejat durant la Guerra Civil, per la seva proximitat a la fbrica metallrgica La Maquinista Terrestre i Martima, n treballaven molts habitants del barri, i tamb per ser barri republic amb forta presncia d'anarquistes. Desprs de la Guerra Civil va passar a formar part de la ciutat de Barcelona, tamb grcies a la mediaci d'un important personatge de l'poca, Mossn Joan Cortina, l'anomenat "pare botella", de la parrquia de Bon Pastor. Fou tamb a partir del nom de la parrquia que el barri va passar a anomenar-se com actualment. A partir dels anys 50 i 60, al voltant de les cases barates van anar creixent els altres nuclis que conformen avui el barri de Bon Pastor: l'Estadella (n hi ha avui el Centre Cvic, antigament seu de l'Ateneu Obrer) i les Carolines.

El relatiu allament geogrfic del barri (separat de Santa Coloma de Gramenet pel riu Bess, sobre el qual fins ben entrats els anys 70 no hi havia cap pont que conects les dues bandes, i de Sant Andreu del Palomar, per les fbriques i els camps que rodejaven Bon Pastor) va afavorir la permanncia d'algunes formes de vida comunitria ja desaparegudes a la resta de la ciutat: la proximitat entre els vens, que fa possible l'estructura urbanstica de planta baixa, ha mantingut Bon Pastor fins avui en da com a un poble dintre la ciutat, amb molta vida als carrers i a les places. El barri va ser al mateix temps conegut durant els anys 80 pel consum, pel trfic i per la cultura de la herona, com molts barris dels voltants, p.e. Bar de Viver, La Mina i San Roque a la ciutat de Sant Adri.


La Remodelaci.

Dels quatre polgons edificats al 1929, Bon Pastor, a part ser el ms gran, s el que va conservar per ms temps la seva estructura integral. Els altres, Eduardo Auns a Zona Franca, Ramn Alb al barri d'Horta i Bar de Viver tamb al costat del riu Bess van ser remodelats en el curs de les ltimes dcades. Bar de Viver, barri bess de Bon Pastor, va ser enderrocat integralment al 1985; les cases barates estaven llavors en psimes condicions, i tots els inquilins van ser reallotjats en blocs de pisos amb hipoteques assequibles. De  la necessitat de remodelar Bon Pastor s'havia estat parlant per molts anys, degudes les condicions sanitries d'alguns dels habitatges; segons els deferents moments histric, s'entenia per remodelaci o la rehabilitaci integral del conjunt (a l'poca de Germ Vidal), o la demolici integral de les cases barates i substituci amb blocs de pisos (en particular, al plan proposat pel Patronat durant l'poca de Porcioles). Finalment la demolici integral va ser la opci que va ser aprovada, amb la firma d'un conveni entre l'Associaci de Vens de Bon Pastor i el Patronat Municipal de l'Habitatge, a l'octubre 2003.

El Pla de Remodelaci, tal com va ser aprovat, preveu l'enderroc en 4 fases de les 784 cases barates i la substituci per blocs de pisos edificats al mateix terreny, n seran reallotjats tots els habitants. Per els conflictes sobre la validesa del referndum amb el qual es va ratificar el consens venal per l'enderroc, sobre
les indemnitzacions que tocarien als vens per l'extinci dels contractes de lloguer antics, i sobre les modalitats econmiques d'accs als nous pisos, van esclatar al mateix any 2003, amb la creaci d'un grup de vens dissidents, alguns dels quals antics membre de l'Associaci de Vens, que van anomenar-se "Associaci de Vens Avis del Barri en Defensa dels Inquilins de Bon Pastor". Els Avis del Barri van portar Patronat, Ajuntament i Associaci de Vens als tribunals, endarrerint l'execuci del Pla de Remodelaci i defensant els drets contractuals dels titulars dels contractes de lloguer antics. Els 'Avis del Barri' de Bon Pastor defensen que la majoria de les cases barates estan en bones condicions perqu la majoria (i sobretot els ms antics) dels seus llogaters han estat fent reformes i manteniment durant tota la vida del barri, i que aquestes inversions haurien de veure's reflexades almenys en les indemnitzacions; mentre que l'Associaci de Vens mant que el baix preu de les hipoteques pels nous habitatges compensa el fet que el conveni que es va firmar implica la renncia a tota indemnitzaci per extinci dels drets d'arrendament.

La primera fase de la Remodelaci va acabar de realitzar-se entre 2007 i 2008. Els habitants de les primeres 154 cases barates van ser traslladats a pisos edificats just devant de les antigues cases, i les cases van ser enderrocades. Les ltimes famlies van resistir a marxar-se de les seves cases demanant al Patronat una indemnitzaci per la finalitzaci dels seus contractes de lloguer indefinit; finalment van ser desallotjades amb una intervenci dels Antiavalots de la Gurdia Urbana, el 19 d'octubre de 2007. 
La segona fase va comenar al 2008, amb l'edificaci als terrenys que ocupaven les cases barates de la primera fase, dels blocs que allotjaran les properes 200 famlies. 

Cultures.

Arquitectura i tradicions populars

El barri s un dels pocs reductes de la ciutat en qu encara al 2008 es pot veure un exemple d'arquitectura popular de principis de segle. A Bon Pastor encara s'aprecia l'urbanisme singular dels polgons, de derivaci directa de la Ciutat Jard encara que condicionat per la falta de recursos i per les dcades d'aband institucional en qu es va trobar el barri. Aquesta ambigetat inicial, El constant treball de "remodelaci espontnea" que molts habitants de les cases barates van realitzar en el curs de les generacions, tant sobre els habitatges com sobre els espais pblics, fa que al barri convisquin, sovint al costat l'un de l'altre, zones fora degradades amb indrets fins i tot luxuosos, sobretot si comparats amb el baix preu dels lloguers antics que encara conserven els habitants de les cases. A l'any 2007 l'ONG Arquitectes Sense Fronteres va demanar al Patronat Municipal de l'Habitatge una remodelaci d'altre tipus, que respets el conjunt com a patrimoni histric de la ciutat, i que valoritzs el treball d'arquitectura popular de les generacions d'habitants que van cuidar de les cases, a falta d'una gesti institucional respetuosa. La demanda va ser reiterada a 2008 a travs d'una recollida de signatures feta per la entitat ESF (Espai de Formaci d'Arquitectura) de l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Per el Pla de Remodelaci ja estava aprovat i en curs d'execuci. 

L'estructura urbanstica ha afavorit el manteniment d'alguns trets especfics de les cultures populars de les comunitats que viuen al barri, tant entre les famlies d'origen catalana, com entre els "altres catalans" (s una definici de l'escritor Paco Candel, nascut a un dels altres nuclis de cases barates) immigrants del sud d'Espanya, com entre la poblaci gitana, que t una forta presncia al barri. A destacar s el manteniment d'algunes professions tradicionals, i un s peculiar de l'espai pblic, menys clarament separat de l'espai privat que a la resta de la ciutat. Algunes entitats, com s la Ctedra d'Antropologia Cultural de l'Universitat de Barcelona, i el Departament d'Antropologia de l'Universitat de Harvard, van demostrar el seu inters pel patrimoni immaterial i per la cultura popular del conjunt de cases barates de Bon Pastor, amenaat per l'enderroc.


Msica i arts escniques

Dins de l'mbit musical, s'ha de destacar que de les cases barates de Bon Pastor s originari un dels grups ms importants de la Rumba Catalana, el trio Rumba Tres, format per Pedro Capdevila, Jose Sardaa i Joan Capdevila, que van debutar l'any 1963 amb el nom de "Los Espontneos", i que segueixen actius encara desprs de ms de 40 anys.

Entre els personatges del barri coneguts al mn artstic est el recenment desaparegut Jos Adell (19..-2008), conegut com "El Cheche", que va ser un dels actors protagonistes de la adaptaci cinematogrfica de Makinavaja. Tamb s'ha de mencionar l'escritor Jorje Larena Castelln (Barcelona, 1959), candidat a 2002 al Premio Planeta per la novella "Sombras de otoo".


Poltica

Salvador Angosto Calvet (Barcelona, 1947), s un dels activistes i representants venals ms destacats del barri. Des de la militncia clandestina durant el franquisme, va ser durant molt de temps president de l'Associaci de Vens de Bon Pastor, i desprs d'haver cobert importants crrecs al Districte de Sant Andreu, va ser decorat al 2007 amb la Medalla d'Honor de Barcelona.

Entitats.
 Colla Bruixes i diables Bon Pastor;
 Capgrossos del Bon Pastor;
 ...

Enllaos.

 Enllaos d'entitats venals de Bon Pastor;
 Pgina del Patronat Municipal de l'Habitatge;

 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60228" title="Can Peguera" nonfiltered="3536" processed="3529" dbindex="23917">
El barri de Can Peguera s una de les catorze unitats bsiques de qu es compon el districte barcelon de Nou Barris. Est situat entre el barri del Tur de la Peira i La Guineueta, a Nou Barris, i el barri d'Horta, al districte d'Horta-Guinard.

El barri s conegut pels seus particulars habitatges, les cases barates de Ramon Alb, construides al 1929. Aquestes cases van ser destinades a la poblaci obrera vinguda del creixement urbanstic de Barcelona i dels desnonats de Montjuc per l'Exposici Universal. Sn casetes petites d'una sola planta molt senzilles que fan de Can Peguera un dels barris ms pintorescos de Nou Barris. A Can Peguera hi ha 650 casetes i sn un dels quatre grups de cases barates de Barcelona. 

A ms al barri tamb hi ha una escola, ara en dess, i una esglsia, la de Sant Francesc Xavier. Junt a l'esglsia es va construir l'nic bloc d'edificis del barri, on habiten trenta-una famlies.

El barri de Can Peguera pren el nom de l'antiga masia coneguda aix per la fabricaci de cola. El nom es va tornar a recuperar al final del Segle XX per decisi dels vens. 
Antigament havia sigut batejat amb el nom de Ramon Alb.

Les cases barates de Can Peguera sn les darreres que queden en peu desprs de l'enderrocament dels habitatges d Eduard Auns (Zona Franca), Bar de Viver (Sant Andreu) i Milans del Bosch (Bon Pastor).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60229" title="Canyelles (Nou Barris)" nonfiltered="3537" processed="3530" dbindex="23918">
El barri de Canyelles s una de les catorze unitats bsiques de qu es compon el districte barcelon de Nou Barris.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60230" title="Ciutat Meridiana" nonfiltered="3538" processed="3531" dbindex="23919">
El barri de Ciutat Meridiana s una de les catorze unitats bsiques de qu es compon el districte barcelon de Nou Barris.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60231" title="Guineueta" nonfiltered="3539" processed="3532" dbindex="23920">
El barri de la Guineueta s una de les catorze unitats bsiques de les que es composa el districte barcelon de Nou Barris.

El barri de Guineueta llinda amb els barris de Canyelles, Verdum, Porta, Tur de la Peira i Torre Bar. Situat a una de les zones ms cntriques del districte, aglutina dos grans polgons d'habitatges.

A la part nord del barri es troba el polgon de Guineueta, constitut per edificis de quatre plantes amb pisos petits per ben distributs. Un dels principals atractius d'aquest sector sn els espais enjardinats existents entre els blocs, que es van realitzar durant els anys noranta i que converteixen el barri en una autntica ciutat-jard. Per, potser, l'espai estrella d'aquest sector s el Parc de la Guineueta, una gran zona verda amb configuraci de parc clssic que aporta una agradable nota de natura i frescor al districte.

A la part sud del barri es troben els polgons d'habitatges de Barcinova i Calinova, construts durant els anys setanta. Ambds grups d'habitatges es troben separats pel passeig Valldaura, que amb la seva remodelaci realitzada l'any 1998 s'ha convertit en un eix unificador de les zones nord i sud del barri grcies a les seves mplies voreres, els paviments de qualitat, els espais enjardinats i l'enllumenat de disseny original.

Els habitatges de Barcinova i Calinova envolten l'antic Institut Mental de la Santa Creu i de Sant Pau, edifici histric que data de l'any 1889 i que, en l'actualitat, acull les dependncies de la seu del Districte de Nou Barris, la Biblioteca Nou Barris, Barcelona Activa, la Gurdia Urbana del districte i l'empresa Pro Nou Barris. Davant l'edifici de la seu del Districte de Nou Barris es troba la plaa Major del districte i, al seu costat, el Frum Nord de la Tecnologia, construcci singular que alberga diversos projectes relacionats amb les iniciatives empresarials i les noves tecnologies.

Tot el conjunt es troba envoltat pel modern Parc Central de Nou Barris, un gran projecte urbanstic que s'est portant a terme en dues fases i que, un cop finalitzat, s'estendr fins a la plaa Karl Marx tot constituint el segon parc ms gran de la ciutat. La primera fase, inaugurada l'any 1999, s'estn des del carrer Lorena fins al carrer Marne i constitueix un gran espai verd que afavoreix el desenvolupament d'activitats a l'aire lliure i facilita l'accs als equipaments pblics i administratius que es concentren en aquesta rea. La segona fase, la inauguraci de la qual est prevista per a l'any 2003, preveu uns espais de transici cap a la muntanya amb un major predomini de verd. Aix, el conjunt del Parc Central tindr un total de 16 hectrees, ms de 1.500 arbres, nombrosos parterres de gespa i dos llacs.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60232" title="Porta (Nou Barris)" nonfiltered="3540" processed="3533" dbindex="23921">
El barri de Porta s una de les catorze unitats bsiques de qu es compon el districte barcelon de Nou Barris.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60233" title="Prosperitat" nonfiltered="3541" processed="3534" dbindex="23922">
El barri de Prosperitat s una de les catorze unitats bsiques de qu es compon el districte barcelon de Nou Barris.

Enllaos externs.

Pgina web dedicada a Prosperitat;
Pgina web de l'Associaci de Vens i Venes de Prosperitat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60234" title="Roquetes (Nou Barris)" nonfiltered="3542" processed="3535" dbindex="23923">
El barri de Roquetes s una de les catorze unitats bsiques de qu es compon el districte barcelon de Nou Barris.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60235" title="Torre Llobeta" nonfiltered="3543" processed="3536" dbindex="23924">

El barri de Torre Llobeta s una de les catorze unitats bsiques de les que es composa el districte barcelon de Nou Barris.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60236" title="Tur de la Peira" nonfiltered="3544" processed="3537" dbindex="23925">
s un tur de Barcelona, al districte de Nou Barris. Dna nom al barri del Tur de la Peira, una de les catorze unitats en qu es divideix aqueix districte.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60237" title="Barri de Vallbona" nonfiltered="3545" processed="3538" dbindex="23926">
El barri de Vallbona s una de les catorze unitats bsiques de qu es compon el districte barcelon de Nou Barris. Est separat de la ciutat de Barcelona per les autopistes de Girona i Manresa la carretera C-17, a l'oest, i la finca agrcola La Ponderosa, al sud. A llevant tenim la llera del riu Bess, al terme municipal de Santa Coloma de Gramenet, i al nord el barri de Can Sant Joan, del terme municipal de Montcada i Reixac.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60238" title="Verdum" nonfiltered="3546" processed="3539" dbindex="23927">

El barri de Verdum s una de les catorze unitats bsiques de les que es composa el districte barcelon de Nou Barris. Est delimitat pels carrers Artesania, Via Jlia i Via Favncia






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60240" title="Vilapicina i Torre Llobeta" nonfiltered="3547" processed="3540" dbindex="23928">
El barri de Vilapicina i Torre Llobeta s la ms meridional de les tretze unitats bsiques de qu es composa el districte barcelon de Nou Barris.
El nom "Vilapicina" prov del llat pix, picis (pega), que fa referncia a la pega que s'extreia dels pins per segellar els vaixells (una mena de brea).

L'eix de comunicaci principal del barri el constitueix el passeig de Fabra i Puig que, provinent del districte de Sant Andreu, creua Vilapicina i envolta el Tur de la Peira.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60241" title="Raval" nonfiltered="3548" processed="3541" dbindex="23929">


El barri del Raval (antigament conegut com Barri Xino) s un dels quatre barris de qu es compon el districte barcelon de Ciutat Vella. L'any 2005 tenia 46.322 habitants.

L'origen del Raval cal situar-lo a mitjans del segle XIV quan el rei Pere III ordena la construcci d'un nou cintur de muralles per tal de protegir i tancar una zona que comenava a urbanitzar-se. De fet l'objectiu bsic de tancar aquest espai era el de poder tenir accs a una mplia zona d'hortes que en cas de setge permetrien un bon abastiment d'aliments per als ciutadans.

Amb aquest nou clos quedaven inclosos nombrosos edificis de carcter religis i hospitalari que s'havien anat construint anteriorment a la vora dels eixos bsics de circulaci (carrer del Carme, de l'Hospital, dels Tallers i de Sant Pau).

A partir del segle XVI, en establir-se la Contrareforma, la banda del barri que s'estenia al llarg de la Rambla es converteix en la zona predilecta pels ordes religiosos. Aix doncs, s'hi construiran nombrosos convents (Jesutes al voltant de l'esglsia de Betlem, Trinitaris, Carmelites...), que perduraran fins a mitjans del segle XIX, quan desapareixeran amb la desamortitzaci alliberant espais que, en part, seran aprofitats per encabir-hi equipaments com el mercat de la Boqueria i el Gran Teatre del Liceu.

La crisi econmica, i en conseqncia poblacional, en qu va caure la ciutat a partir del segle XV va fer que el barri continus mantenint el seu carcter agrcola durant ms de tres-cents anys. Fins a finals del segle XVIII no es comena a edificar arreu del barri, promogut per la construcci de nombroses fbriques i pel consegent augment de poblaci. Al segle XIX la densificaci de les edificacions juntament amb la proliferaci de les fbriques convertiran el barri en una zona que es comenar a degradar imparablement fins avui dia.

Actualment es tracta d'un barri eminentment habitat per immigrants de diversos orgens que han donat un nou aire al degradat barri. mplies reformes i millores al barri, la ms emblemtica de les quals s l'obertura de la Rambla del Raval, estan posant al dia una zona que la ciutat havia oblidat totalment.

Lmits administratius.
Els lmits administratius del Raval els conformen el segents carrers:
Carrer de Pelai;
La Rambla;
Plaa del Portal de la Pau;
Moll de Drassanes;
Moll de Barcelona;
Plaa de les Drassanes;
Avinguda del Parallel;
Ronda de Sant Pau;
Ronda de Sant Antoni;
Plaa de la Universitat;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60243" title="Sant Mart" nonfiltered="3549" processed="3542" dbindex="23930">

Hagiografia. Hi ha diversos sants cristians que s'anomenen Mart:
Sant Mart de Braga, monjo i bisbe de Braga, del segle VI.
Sant Mart de Tours, soldat i bisbe de Tours, del segle IV.
Sant Mart papa, pontfex de Roma (649-655).

Geografia. Tamb hi ha molts topnims que inclouen el terme Sant Mart, entre els quals:
els Masos de Sant Mart, entitat de poblaci del municipi d'Isona i Conca Dell, al Pallars Juss.
l'illa de Sant Mart, al Carib, dividida entre Frana (Saint-Martin) i els Pasos Baixos (Sint Maarten).
Sant Mart, districte de Barcelona corresponent a l'antic municipi de Sant Mart de Provenals.
Sant Mart, entitat de poblaci del municipi de Puigcerd, a la Baixa Cerdanya.
Sant Mart, entitat de poblaci del municipi de Santa Pau, a la Garrotxa, vora l'esglsia de Sant Mart Vell.
Sant Mart d'Albars, municipi d'Osona.
Sant Mart d'Arav, entitat de poblaci del municipi de Guils de Cerdanya, a la Baixa Cerdanya.
Sant Mart d'Armncies, entitat de poblaci del municipi de Campdevnol, al Ripolls.
Sant Mart de Barcedana, entitat de poblaci del municipi de Gavet de la Conca, al Pallars Juss.
Sant Mart de Campmajor, entitat de poblaci del municipi de Sant Miquel de Campmajor, al Pla de l'Estany.
Sant Mart de Canals, entitat de poblaci del municipi de Conca de Dalt, al Pallars Juss.
Sant Mart dels Castells, entitat de poblaci del municipi de Bellver de Cerdanya, a la Baixa Cerdanya.
Sant Mart de Centelles, municipi d'Osona.
Sant Mart de Cerdanya, entitat de poblaci del municipi de Guils de Cerdanya, a la Baixa Cerdanya.
Sant Mart del Clot, entitat de poblaci del municipi de la Vall de Bianya, a la Garrotxa.
Sant Mart d'Empries, entitat de poblaci del municipi de l'Escala, a l'Alt Empord.
Sant Mart de Fenollet, municipi de la Fenolleda.
Sant Mart de Llmena, municipi del Girons.
Sant Mart de Maana, entitat de poblaci del municipi de Rubi, a l'Anoia.
Sant Mart de Mald, cap del municipi de Sant Mart de Riucorb, a l'Urgell.
Sant Mart de Merls, entitat de poblaci del municipi de Santa Maria de Merls, al Bergued.
Sant Mart de la Morana, entitat de poblaci del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la Segarra.
Sant Mart de la Mota, entitat de poblaci del municipi de Palol de Revardit, al Pla de l'Estany.
Sant Mart d'Ogassa, entitat de poblaci del municipi d'Ogassa, al Ripolls.
Sant Mart de Provenals, districte de Barcelona, antic municipi independent entre 1714 i 1897, tamb conegut simplement com Sant Mart.
Sant Mart de Rialb, entitat de poblaci del municipi de la Baronia de Rialb, a la Noguera.
Sant Mart de Riucorb, municipi de l'Urgell.
Sant Mart de Riudeperes, entitat de poblaci del municipi de Calldetenes, a Osona, antic cap del municipi.
Sant Mart Sacalm, cap del municipi de Susqueda, a la Selva.
Sant Mart Sapresa, entitat de poblaci del municipi de Brunyola, a la Selva.
Sant Mart Sarroca, municipi de l'Alt Peneds.
Sant Mart Sescorts, entitat de poblaci del municipi de Santa Maria de Corc, a Osona.
Sant Mart Sesgueioles, municipi de l'Anoia.
Sant Mart Sesserres, entitat de poblaci del municipi de Cabanelles, a l'Alt Empord.
Sant Mart de Sobremunt, antic nom del municipi de Sobremunt, a Osona.
Sant Mart de Surroca, entitat de poblaci del municipi d'Ogassa, al Ripolls.
Sant Mart de Torroella, entitat municipal descentralitzada dins el terme de Sant Joan de Vilatorrada, al Bages.
Sant Mart de Tous, municipi de l'Anoia.
Sant Mart Vell, municipi del Girons.
Sant Mart de Vinyoles, entitat de poblaci del municipi de les Llosses, al Ripolls.

Esglsies i monestirs:
Sant Mart del Canig, abadia del municipi de Castell de Vernet, al Conflent, situada al masss del Canig.
Sant Mart del Congost, esglsia romnica del municipi d'Aiguafreda, al Valls Oriental.
Sant Mart de Mura, esglsia parroquial del poble de Mura, al Bages.
Sant Mart de Saldes, esglsia parroquial del poble de Saldes, al Bergued.
Sant Mart de Sorbet, esglsia parroquial del poble de Viladecavalls, al Valls Occidental.

Altres temes:
L'arc de Sant Mart, fenomen ptic conegut tamb com a arc iris.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60246" title="Poblenou" nonfiltered="3550" processed="3543" dbindex="23932">

 El barri del Poblenou s un dels deu barris dels que es composa el districte barcelon de Sant Mart de Provenals. 

El seu origen est en un dels nuclis habitats de Sant Mart de Provenals que va crixer aviat en indstria i habitants. Va arribar a sser a la fi del segle XIX, l'rea amb la major concentraci industrial de Catalunya. 

Des de 2006 el barri est limitat entre els carrers Jaume Vicens Vives, Avinguda d'Icria, vila, Pere IV, Llacuna, l'Avinguda Diagonal, Bac de Roda, el passeig del Taulat, i el carrer Bilbao fins a l'espig de la Mar Bella. Tradicionalment l'extensi era major i formava part d'aquest territori zones dels barris adjacents que, desprs d'una revisi dels moviments venals sobre el projecte de divisi administrativa en barris de Barcelona (2006), van incloure el topnim Poble Nou en aquests barris: El Parc i Llacuna del Poblenou, La Vila Olmpica del Poblenou, Diagonal del Mar i Front Martim de Poble Nou i Provenals de Poble Nou. 

En l'actualitat s una zona en constant transformaci, on s'hi ubica el que vol ser nou districte tecnolgic de la Ciutat Comtal, el 22@, convivint amb la resta de faanes d'antigues fbriques en restauraci i una vida venal que encara conserva l'esperit familiar i popular que s'ha perdut en altres barris de Barcelona.

 Arquitectura . 

El passat industrial del barri va llegar nombroses fbriques que van ser abandonades i posteriorment recuperades per a diferents usos, com lofts, estudis i com seu de diferents entitats. Comparteix amb aix habitatges construts durant el segle XIX i XX, centrades en el nucli tradicional del barri (al voltant de la rambla del mateix nom). Els ltims anys s'est remodelant intensament, amb la construcci d'edificis moderns i la rehabilitaci d'alguns d'ells. Gran part d'aquests canvis est promogut pel projecte Districte 22@. 

 Transport .
El barri es connecta amb la resta de la ciutat mitjanant l'estaci de Poblenou de la xarxa de metro de Barcelona. El sector limitat per la Diagonal permet l'accs a la xarxa de tramvia del Trambess mitjanant les estacions Pere IV i Fluvi. A ms, hi han estacions del sistema de transport Bicing.

 Entitats .

 Club Nataci Poble Nou;
 Colla del Drac del Poble Nou;
 Centre Moral i Cultural del Poblenou;
 Casino l'Aliana del Poble Nou;
 ...

 Enllaos externs .

Web de l'Associaci de Vens de Poblenou;
Arxiu Histric de Poblenou;
portal d'actualitat del barri;
Centre Moral i Cultural del Poblenou;
Casino l'Aliana del Poblenou;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60247" title="Vallcarca" nonfiltered="3551" processed="3544" dbindex="23933">

Geografia:
Vallcarca i els Penitents, barri del districte barcelon de Grcia.
Vallcarca (Sitges), venat del municipi catal de Sitges.
Riera de Vallcarca;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60250" title="Manuel Blanco Encalada" nonfiltered="3552" processed="3545" dbindex="23934">

Manuel Blanco Encalada (Buenos Aires, 21 d'abril de 1790   Santiago, 5 de setembre de 1876). Almirall i primer President de Xile. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60252" title="Agustn Eyzaguirre" nonfiltered="3553" processed="3546" dbindex="23935">

Agustn Manuel de Eyzaguirre Arechavala (Santiago de Xile, 3 de maig de 1768   Calera de Tango, 19 de juliol de 1837). President inter de Xile entre el 9 de setembre de 1826 i el 25 de gener de 1827. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60253" title="Francisco Antonio Pinto Daz" nonfiltered="3554" processed="3547" dbindex="23936">

Francisco Antonio Pinto Daz (Santiago de Xile, 23 de juliol de 1785 - 18 de juliol de 1858) poltic liberal xil, president de Xile entre 1827 i 1829. 

En aquesta ltima data li va sobrevenir una revoluci conservadora, pel que va renunciar a la presidncia i la va deixar en mans de Francisco Ramn Vicua. El seu fill Anibal Pinto Garmendia tamb seria president de la Repblica entre 1876 i 1881. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60254" title="Francisco Ramn Vicua Larran" nonfiltered="3555" processed="3548" dbindex="23937">

Francisco Ramn Vicua Larran (Santiago de Xile, 1775 - Santiago de Xile, 13 de gener de 1849) fou un militar i poltic xil que exerc breument la presidncia de la repblica en 1829 i 1830. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60265" title="Jor-El" nonfiltered="3556" processed="3549" dbindex="23938">
El personatge de Jor-El fou el pare biolgic de Kal-El, en el mn de ficci de Kript. Jor-El envi el seu fill a la Terra per salvar-lo de la destrucci del seu propi planeta. Kal-El en fer-se gran esdevindria Superman.

A la pellcula Superman s interpretat per Marlon Brando.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60268" title="Francisco Ruiz Tagle" nonfiltered="3557" processed="3550" dbindex="23939">
Francisco Ruiz-Tagle Portals (1790 - 23 de mar de 1860) poltic xil, fou president inter de la repblica en 1830.

Particip dels avatars de la independncia, sent triat diputat pels Andes en 1881, posteriorment entre 1812 i 1814 senador, i ministre d'hisenda en el govern de Francisco Antonio Pinto Daz. El 17 de febrer de 1830 va ser triat president provisori de la repblica pel congrs nacional, per imposici de Jos Rodrguez Llogaret. El 31 de mar d'aquell mateix any, per instigaci del seu cos Diego Portales, renuncia el lloc en el vicepresident Jos Tomas Ovalle.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60269" title="Jos Joaqun Prieto Vial" nonfiltered="3558" processed="3551" dbindex="23940">

Jos Joaqun Prieto (Concepcin, 20 d'agost de 1786 - Santiago de Xile, 22 de novembre de 1854), poltic xil, fou president de la repblica entre 1831 i 1841. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60272" title="Manuel Bulnes Prieto" nonfiltered="3559" processed="3552" dbindex="23941">

Manuel Bulnes Prieto (Concepcin, 20 de desembre de 1799 - Santiago de Xile, 18 d'octubre de 1866), poltic i general xil, fou president de la repblica entre 1841 i 1851. 


 Ministres d'Estat .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60273" title="Manuel Montt Torres" nonfiltered="3560" processed="3553" dbindex="23942">
Manuel Montt Torres (Petorca, 4 de novembre de 1809   Santiago, 21 de setembre de 1880) poltic xil, fou president de Xile entre 1851-1861.

Fill de Lucas Montt i de Merc Torres, famlia acomodada d'origen catal. Es qued orfe de pare al dotze anys. Va comenar estudiant a l'Institut Nacional i als 18 anys es va fer Inspector d'aquest recinte. Sis anys desprs va arribar a ser Rector. 

Estud Dret, i es va convertir en advocat, als 28 anys d'edat va comenar a treballar en la Cort Suprema de Justcia, i 4 anys mes tard es va convertir en president d'aquesta. Va treballar para Manuel Bulnes, i es va convertir en la seva m dreta, guanyant la seva confiana. Per aquest motiu Bulnes ho va triar com el seu successor.

Aix causo molstia en alguns sectors del pas, i La Serena i Concepcin es van alar en armes. Per Bulnes personalment va reprimir la revolta, en la batalla de Loncomilla, una de les mes sagnants en la histria de Xile. Amb aix Montt assumeix la presidncia. Durant el seu govern succex la Qesti del Sagrist, que provoc que molts conservadors s'allunyessin del govern unint-se als liberals en la fusi Liberal-Conservadora.

 Ministres d'Estat .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60274" title="Tram" nonfiltered="3561" processed="3554" dbindex="23943">

 






El Tram s el nom comercial de l'empresa Tramvia Metropolit S.A., la companyia de tramvia modern de Barcelona. Les lnies T1, T2 i T3 sn conegudes com a Trambaix (arriben al Baix Llobregat) i les lnies T4, T5 i T6 com a Trambess (arriben i creuen el riu Bess).

Histria del tramvia a Barcelona.

El tramvia va ser un mitj de transport molt popular a Barcelona durant la primera meitat del segle XX. Cap als anys 60 la companyia Tramvies de Barcelona va comenar a suprimir-los amb el pretext que entorpien el trnsit automobilstic i que eren antiesttics per substituir-los per autobusos. La matinada del 18 al 19 de mar de 1971 els tramvies de les dues ltimes lnies (la 49, Drassanes-Horta, i la 51, Drassanes-Via Jlia) van arribar a cotxeres per no sortir-ne mai ms. L'nica lnia que es va mantenir va ser la del Tramvia Blau, al Tibidabo.

El nou tramvia de Barcelona, recuperat el 2004, s'anomena Tram. Hi ha sis lnies numerades de la T1 a la T6, dividides en dues xarxes independents. Sumen 28 km de vies.

Resum de lnies.



Per a un inventari complet de les estacions de tramvia, vegeu la Llista d'estacions de tramvia de la regi metropolitana de Barcelona;

 Trambaix .


El Trambaix s un tramvia que enllaa el Baix Llobregat amb la ciutat de Barcelona. Va obrir al pblic el 3 d'abril del 2004 en un cap de setmana de portes obertes durant el qual els ciutadans podien fer-lo servir lliurement.

El Trambaix inclou tres rutes (T1, T2 i T3). El recorregut comena a Plaa Francesc Maci a Barcelona i se'n va en sentit Llobregat passant per L'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornell de Llobregat, Sant Joan Desp i Sant Just Desvern. En conjunt suma un total de 12,5 quilmetres de traat, gran part del qual s'ha construt en via doble. El tramvia est dotat de plataforma reservada, llevat de les crulles amb d'altres vials, i d'una regulaci semafrica que el podria fer superar els 20 km/h de velocitat comercial. Actualment la mitjana de tots els serveis t una velocitat comercial de 18 km/h, davant els 12 km/h dels autobusos urbans, i dels 29 km/h del Metro. El Trambaix s la lnia de transport pblic de superfcie que ms viatgers transporta al dia a Barcelona, amb una mitjana de 50.000 viatgers/dia feiner. Es troba integrat tarifriament, cosa que permet utilitzar-lo amb la resta de modes de transport pblic integrats a l'ATM (Autoritat del Transport Metropolit) sense tornar a pagar.

El tram comprs entre la parada de Torreblanca, abans  Consell comarcal, i la parada de Sant Feliu / Consell Comarcal ha estat l'ltim en incorporar-se a la xarxa de Trambaix, des del dia 21-4-2007 el Trambaix t una longitud de traat de 13,1 quilmetres i un total de 29 parades.

El Trambaix fou impulsat des de l'Entitat Metropolitana del Transport i l'Agncia Barcelona Regional l'any 1989. Durant el 1997-1998 es va construir una prova pilot a la Diagonal, entre la plaa Maria Cristina i el carrer d'Entena, com a exemple de tramvia modern en un curt recorregut de 650 metres. L'any 1998 neix l'ATM, que incorporaria les competncies sobre els futurs desenvolupaments tramviaires a la Regi Metropolitana de Barcelona. L'ATM impulsaria definitivament el Trambaix fins atorgar-lo en concessi semiprivada a Tramvia Metropolit S.A. l'any 2000.



Recorregut com ,  i 
Francesc Maci;
L'Illa;
Numncia;
Maria Cristina Correspondncia directa (Metro L3);
Pius XII;
Palau Reial Correspondncia directa (Metro L3);
Zona Universitria Parada propera, ms o menys a 5 min caminant (Metro L3);
Avinguda de Xile;
Sant Ramon;
Can Rigal Parada propera, ms o menys a 5 min caminant (Metro L5 Pubilla Cases);
Ca n'Oliveres;
Can Clota;
Pont d'Esplugues;
La Sardana;
Montesa;

Recorregut com  i 
El Pedr;
Ignasi Iglsias;
Cornell Centre Correspondncia directa (Metro L5 i Rodalies Barcelona R1 i R4);
Les Aiges;
Fontsanta-Fatj;
Bon Viatge;

Recorregut nic 
La Fontsanta;
Centre Miquel Mart i Pol;
Sant Mart de l'Erm (baixador) Parada propera, ms o menys a 5 min caminant (TRAM T3 Sant Mart de l'Erm (estaci);

Recorregut nic 
Sant Mart de l'Erm (estaci)  Parada propera (TRAM T2, ms o menys a 5 min caminant);
Rambla de Sant Just;
Walden;
Torreblanca;
Sant Feliu-Consell Comarcal;


Accidents i repercussi en els mitjans de comunicaci .
La implantaci del Trambaix ha estat controvertida, abans i desprs de la seva posada en funcionament. Les crtiques s'han basat especialment en la dificultat de conciliar el tramvia amb la circulaci de cotxes en una zona de gran trnsit.

Debate poltico por el Trambaix El 29 de mar de 2004, a 5 dies de la inauguraci, es qestionava la necessitat de posar-lo en funcionament, degut als 20 accidents que portava acumulats, 18 collisions i dos descarrilaments.
Aparatoso choque del Trambaix El 23 de novembre de 2004, el Trambaix va tenir un xoc important amb un cami a Sant Joan Desp.
El trfico en Barcelona se reduce en 4.500 coches gracias al tranva Notcia del 15 d'abril de 2005, ms favorable al Trambaix, tot i que en aquest perode s'han produt dos accidents mortals.

 Trambess .


El Trambess s un tramvia que enllaa Sant Adri de Bess amb la ciutat de Barcelona. Va obrir al pblic el 8 de maig del 2004 i tamb es coneix com la lnia T4.
La ruta comena al costat del Parc de la Ciutadella de Barcelona i va en sentit Bess arribant fins a l'estaci de tren de Sant Adri de Bess, tot i que en un primer moment noms va funcionar de Glries a Estaci de Sant Adri.

Recorregut 

Ciutadella-Vila Olmpica  Parada propera, ms o menys a 5 min caminant  (Metro L4);
Wellington;
Marina Parada propera, ms o menys a 5 min caminant  (Metro L1);
Auditori-Teatre Nacional;
Glries Correspondncia directa (Metro L1);
Ca l'Arany;
Pere IV;
Fluvi;
Selva de Mar Parada propera, ms o menys a 5 min caminant (Metro L4 Selva de Mar);
El Maresme Parada propera, ms o menys a 5 min caminant (Metro L4 El Maresme - Frum);
Frum Parada propera, ms o menys a 5 min caminant (Metro L4 El Maresme - Frum);
Can Llima;
Central Trmica del Bess;
Estaci de Sant Adri Correspondncia directa (Rodalies Barcelona R1);



Recorregut 

Glries Correspondncia directa (Metro L1);
La Farinera;
Can Jaumandreu;
Espronceda;
Sant Mart de Provenals;
Bess Correspondncia directa (Metro L4);
Alfons el Magnnim;
Parc del Bess;
La Catalana;
Sant Joan Baptista;
Encants de Sant Adri;
Sant Roc Correspondncia (Metro L2);
Gorg Correspondncia (Metro L2);



Recorregut 

Estaci de Sant Adri Correspondncia directa (Rodalies Barcelona R1);
Central Trmica del Bess;
La Mina;
La Catalana;
Sant Joan Baptista;
Encants de Sant Adri;
Sant Roc Correspondncia (Metro L2);
Gorg Correspondncia (Metro L2);

Accidents i fets rellevants.
T5.
 27 de setembre del 2006 a les 16:25h: un accident sense vctimes, quan el Tram estava en proves, el tramvia va descarrilar a l'entrada de la parada de Can Jaumandreu. El resultat del descarrilament: el tramvia va trencar una barana i van quedar suspesos els seus dos primers mduls sobre la calada central de la Gran Via, dos metres ms avall. L'accident, no va ferir cap conductor ni vianant. ;
 14 d'Octubre del 2006: inauguraci de la T5 tram Glries i Bess.
 19 de mar del 2007: comencen les proves del tram comprs entre Bess i Sant Joan Baptista .
 6 de maig del 2007: S'inaugura el traat des de Bess fins a Sant Joan Baptista.

Futur.
Projectes aprovats:



2010  Nou intercanviador a la estaci de Sant Ramon entre el tramvia i la L5 del metro de Barcelona.

2012 Prolongaci de la T3 fins el centre de Sant Feliu aprofitant el soterrament de la lnia ferroviria amb 3 noves estacions i permetent el transbordament amb Rodalies Renfe.

2013  Uni de les 2 xarxes de tramvia per la Diagonal (Francesc Maci - Glries). Inici de les obres el 2011 amb un termini d'execuci de 2 anys.

En estudi:
Uni de les 2 xarxes de tramvia per Urgell, Parallel, Passeig de Colom i Ciutadella.
Ampliaci del Trambess fins al Passeig de Colom des de Ciutadella.
Canvi de traat de la T3 per Laurea Miro (Esplugues de Llobregat) reduint el temps de viatge entre Pont d'Esplugues i Rambla de Sant Just.
Prolongaci de la T3 fins a Molins de Rei des de Sant Feliu de Llobregat.
Prolongaci de la T1 per Almeda (Cornell) fins a Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat);
Prolongaci de la T5 fins Arc de Triomf facilitant el transbordament amb Renfe.
Prolongaci de la T6 de Sant Adri fins a Santa Coloma amb un traat parallel al riu Besos.
Nova lnia, tramvia del litoral, que uniria el Frum i el Passeig de Colom seguint un traat parallel a la ronda litoral.

Referncies.


Vegeu tamb.
 Xarxa ferroviria de Catalunya;
 Transports Metropolitans de Barcelona;
 Autoritat del Transport Metropolit;
 Tramvia;

Enllaos externs.

Pgina oficial del Tram;
Pgina no oficial del tramvia a Catalunya;
Pgina amb fotografies i detalls dels tramvies a Barcelona  ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60277" title="Erampruny" nonfiltered="3562" processed="3555" dbindex="23944">

El castell d'Erampruny es troba al terme municipal de Gav, al Baix Llobregat.

 Descripci .

Les restes del castell d'Erampruny estan ubicades dalt d'una muntanya entre penya-segats amb magnfiques vistes del Delta del Llobregat i part del Garraf. El conjunt consta de tres recintes fortificats: l'exterior (on s'hi poden veure una part important de l'antiga muralla), el juss (on hi ha l'ermita de Sant Miquel d'Erampruny) i el sobir (on hi ha les runes del castell-palau gtic).

L'ermita de Sant Miquel d'Erampruny t dues parts: una de romnica (l'absis i el presbiteri), del segle XII, i una de renaixentista, del 1509 (la nau, el cor i la portalada). Al voltant de l'ermita es poden veure tombes antropomorfes i tamb una inscripci a la roca realitzada per Jaume Marc, senyor d'Erampruny al segle XIV.

 Histria .

Va ser la seu d'un terme (el terme del castell d'Erampruny) en poca medieval que va arribar a controlar els actuals territoris de Gav, Begues, Castelldefels, Sant Climent de Llobregat, Viladecans i una part de Sant Boi de Llobregat.

Construt com a part del sistema defensiu de la frontera entre Al-Andalus i l'Imperi Carolingi i com a seu de control poltic i econmic i militar en la zona entre el Garraf i el Llobregat, va ser propietat dels comtes de Barcelona. Al segle XIV va ser adquirit pels Marc, famlia de cavallers i poetes. Durant les guerres remences del segle XV el castell queda molt malms. Tot i aix, se succeeixen diferents famlies en la possessi del castell i la baronia d'Erampruny, fins que a finals del segle XIX s adquirit per Manel Girona.

 Enllaos externs .

Fotografies del Castell d'Erampruny;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60278" title="Arc compost" nonfiltered="3563" processed="3556" dbindex="23945">
Un arc compost est fet de diferents materials laminats, normalment units a pressi. Materials especialment resistents a la compressi, com les canyes, banyes o la fusta de teix sn utilitzats a la cara interna de l'arc (la que assenyala el tirador), mentre que en la cara externa es fan anar materials molt resistents a la tensi, com tendons, seda o fusta de pacaner.



Els arcs huns i magiars eren fets de banya i tendons, i com la major part dels arcs compostos anteriors al segle XX les capes estaven enganxades amb cola feta de pell, o amb bufetes de peix. Eren arcs recorbats, cosa que els conferia una potncia enorme en una mida petita. Alguns podien arribar a generar 160 lliures, comparat amb les 80-180 de l'arc llarg europeu, que era el doble de gran.

L'arc compost va ser molt utilitzats pels arques a cavall mongols i d'altres pobles nmades asitics. De fet, formaven la major part de l'horda mongola.

L'arc llarg angls estava format per fusta externa i interna de teix. Les capes de la primera resistien la compressi i les segones la tensi, convertint-lo en un poders ressort natural.

Els arcs compostos moderns usen fusta laminada, plstic i fibra de vidre, i els canvis de temperatura i humitat quasi no els afecten.

Mongols, seljcides i arquers a cavall parts feren servir estratgies basades en un atac fort i una retirada. Els parts fins i tot podien disparar assentats cap enrere, d'aqu ve el nom "tir part". Els mongols, per ltim, feren servir molts tipus diferents de fletxes.

 Enllaos .
L'arc (en angls);
Fabricaci d'un arc compost asitic (en angls);
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60279" title="Provolone" nonfiltered="3564" processed="3557" dbindex="23946">
El provolone s un formatge itali amb denominaci d'origen.

El nom complet s Provolone Padana o b Provolone Val Padana.

 Caracterstiques .

s un formatge de llet de vaca, semi tou, de pasta premsada, semi gras i de color groc.

Es produeix en quatre formats diferents:
 Barra cilndrica ;
 Pera ;
 Pera gran;
 Ampolla truncada;
Tots porten un cordill per tal de penjar-lo.
N'hi ha de dos tipus: dol i picant.

El primer es fa amb quall de vedella i un perode de maduraci de 2 a 3 mesos.

El segon tipus es fa amb quall de xai o de cabra i un perode de maduraci de 3 mesos com a mnim fins a un any o ms.

Enllaos externs.
 Provolone a Formaggio.it (itali);
 Consorci de tutela de la denominaci d'origen (angls i itali) ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60283" title="Coeur d'alne" nonfiltered="3565" processed="3558" dbindex="23947">

Els coeur d'alne (tamb Snchitsu umshtsn o sn cu umcn) sn una tribu ndia que parla una de les llenges salish, que s anomenava a s mateixa Skitswish o Skitzoomish. El nom, d origen francs, potser va ser usat algun cop per algun capdill com a insult, i rest com a nom per a la tribu. 

 Localitzaci .
Vivien vora el riu Spokane i el llac Coeur d Alene (Idaho), i a l alt Clearwater (Washington). Actualment sn repartits entre les reserves Coeur d Alene (al comtat de Plummer, Idaho) de 345.000 acres, i Colville (Washington).

 Demografia .
El 1805 Lewis i Clark els calcularen en uns 2.000 individus. El 1909 havien estat reduts a 533 individus, per el 1960 eren 800, d ells 616 a Idaho. Segons Asher, el 1980 hi havia 800, per noms 20 parlaven la llengua salish.
Segons dades del cens dels EUA del 2000, hi havia 1.392 purs, 19 barrejats amb altres tribus, 242 amb altres races i 5 amb altres races i altres tribus. En total, 1.658 individus.
Segons dades de la BIA del 1995, a la reserva Coeur d Alene hi viuen 1.588 habitants (1.493 en el rol tribal). 

Costums .
El nom els donaren els aventurers francesos perqu creien que eren pobres, cruels i desconfiats, en tal manera que no eren de fiar.
Eren sedentaris i vivien de recollir arrels, de pescar salmons i caar alguns mamfers dels boscos, per sense atrevir-se a allunyar-se gaire del seu territori.
La seva organitzaci social i poltica era democrtica, i tenien molta devoci religiosa pels esperits guardians. Eren pacfics, i noms feien la  guerra en ocasions especials.
Vivien en cases cniques fetes sobre forats alats de pals coberts de matolls i escora. Tenen trets culturals presos dels kalispel, flathead i nez perc, vens seus.

 Histria .
El 1806 foren visitats pels exploradors nordamericans Lewis i Clark, qui els relacionaren amb els Kalispel.
El pare francs Pierre-Jean de Smet va visitar-los el 1841 i hi va establir una missi catlica, encara avui dia activa. Intentaren viure en pau amb els blancs fins que el 1858 el seu capdill Vincent declar la Guerra Coeur d Alene, amb suport dels palus, spokane i paiute. El maig un miler d indis atacaren 164 soldats del major Eduard Steptoe a Pine Creek (Washington), per foren atacats per 600 soldats del coronel George Wright, qui el setembre els venc a Four Lakes i Spokane Plains. El seu cap Garry es va veure obligat a signar un tractat de pau cedin les seves terres.
Aix va delmar la tribu, i el 1867 la majoria van ser duts a la Reserva Coeur d Alene d Idaho, mentre la resta fou duta el 1872 a la reserva Colville de Washington. Per com la reserva no els fou reconeguda fins el 1884, els van robar moltes terres.
El 1953-1959 el seu lder Joseph Garry, tamb cap de la NCAI des del 1954, va dirigir la campanya contra la Termination, de manera que el 1955 l Indian Claims Comission els va donar els ttols de les terres reclamades. I Joseph Stuntz (1954), de la reserva Lapwai, casat amb la membres de la tribu Ida Charles, eren membres de l AIM establits a Pine Ridge que s uniren a Leonard Peltier a Oglala. 

 Llista de coeurs d'alne .
 Garry;
 Joseph Garry;
 Sherman Alexie;
 Janet Campbell Hale;
 David Matheson;

Bibliografia.
 Chalfant, Stuart A;  Bischoff, William N.  Historical material relative to Coeur d'Alene Indian aboriginal distribution. New York: Garland Pub. Inc, 1974 ;
 Cody, Edmund R. History of the Coeur d'Alene Mission of the Sacred Heart : Old Mission, Cataldo, Idaho : on the Union Pacific between Spokane and Wallace and on the Yellowstone Trail between Coeur d'Alene and Kellogg. Caldwell, Idaho : Caxton Printers, 1930 ;
 Coeur d Alene. Idaho Encyclopedia;
 The Coeur D'Alene Indian Reservation. Fairfield, Wash.: Ye Galleon Press, 1970. ;
 Diomedi, Alexander. Sketches of modern Indian life.  Woodstock, Md., 1894 (A photocopy of the original is available for viewing in Manuscripts Archives and Special Collections at Washington State University in Pullman, WA.);
 Fahey, John. Saving the reservation: Joe Garry and the battle to be Indian. Seattle: University of Washington Press, 2001.
 Fortier,  Ted. Religion and resistance in the encounter between the Coeur d'Alene Indians and Jesuit missionaries. Lewiston, N.Y.: Edwin Mellen Press, 2002. ;
 Frey, Rodney, edited. Stories that Make the World: Oral Literature of the Indian Peoples of the Inland Northwest as told by Lawrence Aripa, Tom Yellowtail and other Elders. Norman and London: University of Oklahoma Press, 1995.
 Hale, Janet Campbell. Bloodlines: odyssey of a native daughter. New York: Random House, 1993.
 Johnson, Lawrence and Peterson, Jacqueline The People today - Closing the circle. Pullman, Wash.: Washington State Univ., c1993. (This is a videorecording by Lawrence Johnson Productions and the De Smet Project "Sacred encounters.");
 Johnson, Robert Erik. The Role of phonetic detail in Coeur d'Alene phonology. Pullman, Washington: Washington State University, 1975.  Thesis (Ph.D.);
 Kowrach, Edward and Thomas Connolly, edited. Saga of the Coeur d Alene Indians: An Account of Chief Joseph Seltice. Fairfield, Washington: Ye Galleon Press, 1990.
 Mainstream (videorecording). Spokane School District #81. Spokane, Wash.: KSPS-TV ; distributed by GPN Films, 1977. (From an essay 'Beyond mainstream America' by Janet Campbell-Hale. Featuring Diana Abrahamson, Torry Abrahamson, Lorena Abrahamson, Cecilia Abrahamson, Louie Andrews, Dave Edinger, Tillie Mommee. This segment explores the resurgence of pride in tribal values and identities as it looks at the life-styles, culture and lore of the Colville, Flathead, Cour d'Alene, Kalispel, Kootenai, Nez Perce, and Spokane Indians.);
 Manring, Benjamin Franklin. The Conquest of the Coeur d'Alenes, Spokanes and Palouses - the expeditions of Colonels E.J. Steptoe and George Wright against the "northern Indians" in 1858. Spokane, Wash.: Printed by Inland Printing Company, 1912.
 Nicodemus, Lawrence G. Snchitsuumshtsn : the Coeur d'Alene language : a modern course. Plummer, Idaho : Coeur d'Alene Tribe, l975.
 The Old Mission Church of the Coeur d'Alene Indians. Spokane: Gonzaga College Press. ;
 Palladino, Lawrence B. The Coeur d'Alene Reservation and Our friends the Coeur d'Aleine Indians. Fairfield, Wash.: Galleon Press, 1967. ;
 Peterson, Jacqueline. Sacred Encounters: Father DeSmet and the Indians of the Rocky Mountain West. Pullman: The DeSmet Project, Washington State University in association with the Norman and London: University of Oklahoma Press, 1993. ;
 Peltier, Jerome. Manners and Customs of the Coeur d Alene Indians. Spokane: Peltier: Publications, 1975.
 Peltier, Jerome. A Brief History of the Coeur d Alene Indians: 1806-1909. Fairfield, Washington: Ye Galleon Press, 1981.
 Point, Nicolas, Wilderness Kingdom. Indian Life in the Rocky Mountains: 1840-1847; The Journal and Paintings of Nicolas Point. S.J. Translated by Joseph Donnelly. New York: Holt, Rinehart and Winston, 1967. ;
 Ray, Verne. Cultural Relations in the Plateau of Northwestern America. Los Angeles: Publications of the Frederick Webb Hodge Anniversary Publication Fund, Vol. 3., 1939.
 Reichard, Gladys. An Analysis of Coeur d Alene Indian Myths. Philadelphia: American Folklore Society, 1947. New York: Kraus Reprint, 1969.
 Teit, James and Franz Boas. Coeur d Alene, Flathead and Okanogan Indians. Fairfield, Washington: Ye Galleon Press, 1985. (Originally published in 1930 as part of the Forty-Fifth Annual Report of the Bureau of American Ethnology.);
 Teit, James and Franz Boas. Folk-Tales of Salish and Sahaptin Tribes. Lancaster, Pennsylvania: American Folklore Society, 1917.
 Teit, James and Franz Boas. The Salishan tribes of the western plateaus. Washington : U.S. G.P.O., 1930.
 Wagner, Jill Maria. Language, power, and ethnicity on the Coeur d'Alene Reservation. Pullman, Wash.: Washington State University, 1997. Thesis (Ph. D.)--Washington State University, 1997.

 Enllaos .
Pgina Oficial de la tribu coeur d alne;
Idaho Natives Project;
Parc Estatal de la Missi Coeur d Alene;
Coeur d Alene Casino;
Idaho v. US;
Lewis and Clark Rediscovery Project;
Encyclopedia of North American Indians;
Espai Judicial de l'Estat d'Idaho;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60284" title="Esvstica" nonfiltered="3566" processed="3559" dbindex="23948">

L'esvstica (tamb escrit no normativament com svastika o swastika) s una creu els braos de la qual estan doblegats en angle recte, ja sigui cap a la dreta o cap a l'esquerra

Els budistes quasi sempre usen la forma levogira. A principis dels segle XX el nacionalsocialisme (Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys) adopt l'esvstica com a emblema, i, a arrel de la Segona Guerra Mundial, a Occident s'associa majoritriament com un smbol exclusivament feixista, desconeixent prcticament el seu s abans del nazisme.

 Altres noms .

Creu gammada, ja que cada bra s'assembla a la lletra de l'idioma grec gamma.
Tetraskel es relaciona amb el nom en grec que significa quatre cames.

 La seva presncia a la religi i a la mitologia .
 Hinduisme .
L'esvstica es troba a totes parts dels temples hinds. En l'hinduisme l'esvstica es pot dibuixar cap a la dreta o cap a l'esquerra. Les dues formes representen les dues formes del Brama (el concepte impersonal de Du). En el sentit de les agulles del rellotge representa l'evoluci de l'univers, i en direcci contrria representa la seva involuci.

 Budisme .

En el budisme l'esvstica s'usa en posici horitzontal. s un smbol que forma part de l'escriptura xinesa (&#21325). Per la seva associaci amb el nazisme, des de mitjans del segle XX son totes levogires. Aquest smbol es pot trobar normalment en envasos de menjar xins (que indica que el menjar s vegetari i pot ser consumida per budistes estrictes), o en la roba dels nens petits (per protegir-los dels mals esperits)

 Curiositats .
 L'autor britnic Rudyard Kipling, molt influenciat per la cultura de l'ndia, tenia una esvstica a la coberta de tots els seus llibres fins que al sorgir el nazisme es va fer poc convenient.

Els Boy Scouts tamb l'usaren com a smbol, de la m de Robert Baden-Powell, molt possiblement influenciat per la cultura ndia. Estava present a la medalla del mrit, fins que el 1935 es va decidir canviar-ho.

L'esvstica apareix com a smbol militar en exrcits com el let i el fins a principis del segle XX tot i que amb presentacions diferents. No tenia res a veure amb el nazisme.

Una poblaci d'Ontario, al Canad es diu Swastika. El poble es va crear el 1906 pel descobriment de mines d'or. Durant la Segona Guerra Mundial el govern canadenc va voler canviar-li el nom, per la poblaci s'hi va oposar.

A l'Alemanya nacionalsocialista. 

Com ja s'ha dit, pels occidentals, l'esvstica s'associa al nazisme en particular, i al feixisme en general.

Els terics ns adoptaren el smbol de l'esvstica afirmant que l'ascendncia de la raa ria provenia de la ndia i que de les seves tradicions vdiques, sorg l'esvstica.

Els ns van usar principalment l'esvstica negra dins d'un cercle blanc sobre un fons vermell.

Avui en dia, l's de l'esvstica com a smbol poltic est prohibit a Alemanya.

 Temes relacionats .

La creu sagetada del partit feixista hongars.
La creu celta emprada pels neofeixistes moderns.
El lauburu, emblema tradicional basc, similar a l'esvstica.
La runa odal de la neonazi Federacio d'Estudiants Afrikaner.
El triskell, emblema de l'illa de Man, guarda certa similitud amb l'esvstica.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60285" title="RasMol" nonfiltered="3567" processed="3560" dbindex="23949">

El RasMol s un programa de visualitzaci molecular per a la representaci i exploraci de les estructures de les macromolcules biolgiques, com ara les que es troben al Protein Data Bank. Va ser desenvolupat originalment per Roger Sayle.

Histricament fou una eina molt important per als bilegs moleculars, perqu els permetia executar un programa d'aquestes caracterstiques en ordinadors modestos. Abans del RasMol, eren necessres estacions grfiques de treball que no eren fcilment accessibles, especialment per als estudiants.

Des de la versi 2.7, juntament amb programes com el PyMol o el Jmol, s una de les poques aplicacions lliures d'aquest tipus. El programa, com molts d'aquestes caracterstiques, inclou un llenguatge de seqncies per a manipular les molcules i automatitzar certs processos.


 Enllaos externs .
 Rasmol i OpenRasmol;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60286" title="Garry" nonfiltered="3568" processed="3561" dbindex="23950">
Garry  (als marges del riu Spokane, 1811-1892) fou cap dels coeur d'alne. Estudi a l escola de la missi anglicana a Winnipeg, mantingu contactes amb els umatilla. El 1858 va signar amb els blancs el Tractat de Wallawalla, per es va veure embolicat en la guerra amb els spokane, i la tribu fou delmada i traslladada a una reserva el 1867. El 1887 fou obligat a cedir 3,14 milions d acres de les seves terres d'Idaho als nordamericans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60292" title="Queen" nonfiltered="3569" processed="3562" dbindex="23951">

Queen s una banda de rock clssic britnica formada desprs de la ruptura del grup Smile en 1970. A aquest grup, del que van quedar el bateria Roger Taylor i el guitarrista Brian May, decideix unir-se desprs Freddie Mercury, possedor d'una veu amb un registre poc com i un timbre excepcional per a molts. 

A l'any segent, desprs de buscar per un temps un baixista per a la banda, apareix John Deacon, qui seria el baixista definitiu de la banda, conformant aix la formaci definitiva del grup Queen (nom suggerit per Freddie Mercury) en la ciutat de Londres, Anglaterra en 1971.

Per a molts, Queen s considerat com el millor grup musical de la histria, fins i tot arribant a ser triada en nombroses ocasions a travs d'enquestes amb tal qualificaci.%Queen triada com la millor banda britnica de la histria (Gener 2007) s reconeguda com la banda britnica ms reeixida de les ltimes tres dcades./ La banda s coneguda per la seva gran diversitat musical, tant vocal com instrumental, aix com pels seus multitudinaris concerts de gran qualitat./ Segons OhmyNews la xifra de vendes de Queen al voltant del mn avui en dia supera els 300 milions de discos venuts,/dels quals 32.5 milions corresponen a Estats Units,/convertint aix a Queen com una de les bandes ms venedores del mn. Desprs de la mort de Freddie Mercury, el baixista John Deacon va anunciar la seva retirada de la msica en 1997,/mentre que Roger Taylor i Brian May es van unir a Paul Rodgers formant el projecte Queen + Paul Rodgers, amb el qual van enregistrar el seu setz disc, que ser llanat en 2008

D'entre les canons de Queen de ms xit comercial i popular, se'n poden destacar We are the Champions, We Will Rock You, Bohemian Rhapsody i Another one Bites the Dust.

En l'actualitat, Brian May i Roger Taylor estan treballant en un nou disc d'estudi en collaboraci amb el cantant Paul Rodgers.


 Biografia .
1965 Faroukh Bulsara (Freddie Mercury), cantant del grup Ibex, coneix Tim Staffell, que est cantant i tocant el baix amb Brian May i Roger Taylor en el grup Smile.

1966 Smile fitxa per Mercury Records i graba un single sense xit. Tot i aix realitza concerts importants compartint escenari amb Pink Floyd o Free. Uns quants anys ms tard, aquest single i alguna altra demo d'Smile apareixeran publicades en CD.

1969 Faroukh (ms conegut com a Freddie) i Roger Taylor obren una parada al mercat de Kensington (Londres) venent roba.

1970 Tim Stafell abandona Smile. Brian May, Roger Taylor i Faroukh Bulsara decideixen treballar junts. El nou grup passa a anomenar-se Queen. El mateix any toquen junts per primer cop.

1971 Desprs d'haver-ho intentat abans amb tres baixistes, s'els afegeix John Deacon, completant el grup, que va resta igual durant vint anys.

1971 Freddie canvia el seu cognom per Mercury (inspirant-se en el missatger dels Deus de la mitologa grega) i Queen fa les seves primeres maquetes als De Lane Lea Studios, Wembley.

1972 S'est treballant en el primer lbum.

1973 Apareix el primer single de Queen, "Keep yourself alive". Abans de la publicaci definitiva del disc, sorgeix una intentona per llenar al Freddie Mercury en solitari sota el nom de Larry Lurex i es publica un single de dues verions amb aquest nom. La idea fracassa perqu Larry Lurex representa una pardia del rocker Gary Glitter, que el pblic no accepta de bon grat.

1973 El primer lbum, titulat simplement "Queen", surt a la venda desprs d'haver estat gravat aprofitant espais de temps en qu a l'estudi de gravaci no hi anava a gravar ning. Primera gira a Anglaterra, com a teloners de Mott the Hoople.

1973 Durant el mateix any tornen a entrar a l'estudi (en millors condicions) i graven el seu segn disc "Queen II". Seven Seas Of Rhye, escrita per Freddie, dna a Queen el seu primer gran single, seguit per un gran tour amb record de ventes que acab al London's Rainbow Theatre. Primera gira a Europa i primera gira a Amrica (aquesta ltima, telonejant de Moot the Hoople, juntament amb Aerosmith). Primera gira per Australia.

1974 Surt a la venda el seu tercer disc "Sheer heart attack". Per primera vegada, un single de Queen arriba a la tercera posici a les llistes amb "Killer queen", sent nominada per a un Ivor Novello. Primera gira al Jap. Ja en aquella poca, els concerts finalitzaven amb la sintonia d'una primitiva versi de l'himne d'Anglaterra, "God save the Queen", que havien enregistrat especialment pels directes.

1975 Fitxen per EMI i es disposen a gravar el disc ms arriscat i amb ms pressupost fins a la data. El primer single que es publicar d'aquest disc ser Bohemian Rhapsody, amb el qual aconsegueixen el seu primer nmero 1 a les llistes, i Freddie Mercury, el seu autor, guanya un Ivor Novello. El 21 de Novembre d'aquell sortiria a la venda el quart disc de Queen, "A night at the opera". El disc acaba amb una versi actualitzada de "God save the Queen". Des d'aquell moment s la que s'utilitzaria a l'hora de finalitzar tots els concerts. 

1976 Apoiat pel single "Tie yor mother down", editen el seu cinqu disc "A day at the races". Queen toquen al Hyde Park de Londres el major concert que s'hi havia fet fins ara.

1977 Treuen el seu sis disc, "News of the world". We are the champions/We will rock you es colloquen primeres a les llistes d'Estats Units. Des de llavors, tots els concerts s'acabarien amb Queen tocant aquestes dues canons, just abans de posar l'himne. Bohemian Rhapsody s votada el millor single britnic dels ltims 25 anys als premis Britannia.

1977 Queen comena la major gira fins ara als Estats Units, fent ple tres nits al Los Angeles Forum.

1978 Queen publica el seu set disc, "Jazz", amb els singles "Fat bottomed girls" i "Bycicle race".

1979 Primer disc en directe "Live killers", extret de la seva darrera gira europea.

1980 Crazy Little Thing Called Love nmero 1 arreu del mn. Another One Bites The Dust es transforma en el major xit de Queen als Estats Units. Reben el premi "Millor Banda" per Dick Clarke. Fins ara, han venut 45 milions d'lbums. Treuen a la venda el seu vuit disc "The game" amb el qual mostren un canvi musical fora radical, allunyant-se per primera vegada del rock dur que fins a la data els havia caracteritzat. Tamb per primera vegada utilitzen sintetitzadors a l'estudi.

1980 La gravaci de "The game", sera alternada amb l'enregistrament per encrrec de la banda sonora de la pellcula futurista "Flash Gordon" que apareixeria a l'any segent com el seu nov disc.

1981 Queen actua a Sud-Amrica, amb molts concerts a estadis, que Freddie sempre prefereix. Tamb actuen a Montreal, d'on en treuran el video "We will rock you". Aquesta gravaci es reeditar a l'any 2007 en format CD i DVD remasteritzada i rebatejada com "Rock in Montreal". Durant el transcurs d'aquests concerts presentarien un tema nou, "Under pressure", que a l'estudi haurien composat i grabat juntament amb David Bowie. Apareix el seu primer recopillatori, "Greatest hits".

1982 Queen publica el seu des disc "Hot space", sent considerat el ms criticat pel pblic que els venia seguint des de sempre; per a l'ocasi s'havien inclinat gaireb en la seva totalitat pel pop ms discotequer. Durant la segent gira toquen al camp Elland Road a Leeds, Milton Keynes Bowl (dels quals al 2006 se n'editar un CD i DVD sota el ttol de "Queen on fire - Live at the Bowl") a Bedfordshire i Seibu Lions a Tquio. Roger Taylor treu el seu primer disc en solitari "Fun in space".

1983 Queen decideix fer un any sevtic. Brian May graba un single de tres temes juntament amb Eddie Van Halen que apareixer sota el nom de "Star fleer project". Freddie Mercury graba varies canons amb Michael Jackson, que actualment encara no han arribat a sser publicades. Roger Taylor treu el seu segn disc en solitari "Strange Frontier".

1984 "The works" s el nom del seu 11 disc. Com a singles destacats publiquen "It's a hard life", "I want to break free", "Hammer to fall" i "Radio Ga Ga". Per el videoclip de "I want to break free", es mostra a tot el grup vestit de dones com a pardia d'una telenovella anglesa. A Europa fa molta grcia, per a Amrica no ho troben tant gracis. Freddie contribueix amb la can "Love kills" a la restauraci de la pellcula Metropolis i en cedeix els drets a canvi dels drets sobre els decorats de la pllcula. Aquests decorats sn utilitzats per a la grabaci del videoclip de "Radio Ga Ga" i per decorar l'escenari de la seva propera gira mundial.

1985 Comena l'any fent doblet al "Rock in Rio", on compartiran escenari amb Iron Maiden, AC/DC, Scorpions, o Judas Priest. Freddie Mercury treu el seu primer disc en solitari, "Mr. Bad Guy".

1985 Queen toca a Sud-frica noms per a espectadors no segregats (era l'poca de l'apartheid) i dna els beneficis a la escola Kutlawanong per a sords. Continua la gira mundial tocant per ltima vegada a la seva histria al Jap. Finalitza la gira en el transcurs del "Live Aid" que se celebra simultniament a Estats Units i Anglaterra, a on l'esdeveniment t lloc a l'Estadi de Wembley de Londres. La ra del festival s recaptar diners per a Ethipia. Van compartir escenari amb Phil Collins, Bob Geldof, David Bowie, i Status Quo entre altres.

1985 A finals d'any, Queen edita el primer single del seu futur nou treball "One vision", passant tamb a formar part dela BSO de "Iron Eagle".

1986 Surt a la venda el seu 12 disc "A kind of magic". Gran part de les canons d'aquest disc haurien estat requerides com a BSO de la pellcula "Highlanders". Queen pren la seva ltima gira "Magic Tour" que recorreria per a tot Europa, i que en principi s'havia d'acabar amb dues nits a l'Estadi de Wembley. La gira es va allargar amb alguns concerts de ms, entre els quals es destaca el "Nepstadion" de Budapest, sent el primer i nic concert que Queen realitza al bloc oriental del tel d'acer. La gira finalitza en el Knebworth Park de Londres, amb una audincia de 180.000 persones, sent aquest, l'ltim concert de la histria de Queen. L'udincia de Capital Radio va votar Bohemian Rhapsody el millor single de la histria. A finals d'any es publica el segn disc en directe del grup "Live Magic" que recull alguns retalls dels concerts realitzats a l'Estadi de Wembley i el Knebworth Park de Londres, i el Nepstadion de Budapest. Queen annuncia que es prenen un descans. Alguns mitjans ho anunciaran com una dissoluci.

1987 Freddie coneix a una de les seves herones, Montserrat Caball a Barcelona, i decideixen treballar plegats. Brian May comena a treballar en el seu disc en solitari. Alguns temes que en principi haurien d'anar al seu disc acabaran convertint-se en canons de Queen. Roger Taylor crea un grup parallel, The Cross i treu el seu primer disc "Shove it". Brian May produeix el disc de l'actiu Anita Dobson, qui des de llavors es convertiria en la seva companya sentimental.

1988 "Barcelona", l'lbum de Freddie Mercury i Montserrat Caball surt a la venda. Com a single hi apareix la can homnima del disc, sent des de llavors considerada can oficial dels Jocs Olmpics del 92, a Barcelona. Comencen a sorgir els primers rumors sobre la possiblitat de qu Freddie Mercury sigui portador del virus de la SIDA.

1989 Surt a la venda The Miracle. Com a singles destacats hi apareixen "I want it all", "The miracle", "The invisble man", i "Breakthru". Queen annuncia que desprs del disc no hi haur gira. Aix fa que cobrin ms fora els rumors sobre la malaltia de Freddie Mercury.

1990 Reben el premi a grup ms popular dels 80. Brian May continua treballant en el seu disc en solitari. Roger Taylor amb el seu grup parallel The Cross treu el seu segn disc "Mad, Bad and Dangerous to Know".

1991 Surt a la venda Innuendo, el single, del mateix nom, i l'lbum es colloquen primers a les llistes britniques. Tamb com a singles destacables hi apareixen "Headlong", "I'm going slightly mad", "These are the days of our lives", i "The show must go on". Al videoclip de "I'm going slightly mad" Freddie Mercury hi apareix amb una quantitat de maquillatge que continua donant fora als rumors sobre la SIDA. "These are the days of our lives" significa l'ltima vegada que Freddie Mercury graba un videoclip. La premsa sensacionalista assetja a Queen i en particular a Freddie Mercury cada vegada ms.

1991 Brian May participa en el festival "Las leyendas de la Guitarra" de Sevilla, en motiu dels actes previs a la Expo'92, juntament amb guitarristes i altres msics consagrats com Steve Vai, Joe Satriani, Nuno Bettencourt i Gary Cherone (Extreme), Joe Walsh, Paul Rodgers, o Cozy Powell entre d'altres. Surt a la venda el segn recopillatori de Queen, "Greatest Hits II".

1991 Apareix "Driven by you", primer single de Brian May en solitari. "Driven by you" s l'adaptaci rockera d'una can orquestrada que ell havia composat per encrrec, per una campanya publicitaria de la marca automovilstica Ford (concretament, pel Ford Mondeo).

1991 El 24 de Novembre, mor Freddie Mercury casa seva, a Londres, degut a una bronco-neumnia provocada per la sida, als 45 anys. Fins al dia abans, no va fer pblic de manera oficial la realitat sobre la seva malaltia.

1992 A l'Abril d'aquest any se celebra el concert de tribut a Freddie Mercury, on hi participen Guns'n'Roses, Elton John, Robert Plant (Led Zeppelin), Tony Iommi (Black Sabbath), Def Leppard, Extreme, George Michael o Lisa Stansfield, entre altres. A partir dels beneficis del concert es crea l'organitzaci Freddie Mercury Phoenix Trust, que des de llavors es dedica a combatre la SIDA arreu del mn. Brian May treu finalment el seu primer disc en solitari, "Back to the light". Va aconseguir la seva posici ms alta a les llistes amb el single "Too much love will kill you", can que ja havia estat grabada per a les sessions de "The miracle" (i no publicada finalment al disc per qestions editorials) i que ell va regrabar pel seu disc en solitari.

1993 Brian May gira en solitari acompanyat de Cozy Powell a la bateria, Spike Edney als teclats, Jamie Mooses a la guitarra rtmica, Neil Murray al baix, i Susy Webs i Cathy Porter als cors. Primer ho far en grans estadis com a telloner de Guns'n'Roses. Desprs ho far com a cap de cartell en locals ms modestos completant una gira per Europa i el Jap. Roger Taylor treu el seu tercer disc en solitari "Happiness?".

1994 Els tres integrants supervivents de Queen es reuneixen per comenar a treballar en el disc "Made in Heaven".

1995 "Made In Heaven", l'ltim lbum de Queen, surt a la venda, amb algunes canons posteriors a la grabaci de "Innuendo" ("A winte's tale", ltima can que composa Freddie Mercury amb la resta del grup, i "Mother love", ltima can que arriba a cantar i que s completada amb la veu de Brian May), d'altres pertanyents a projectes diversos ("Made in Heaven" i "I was born to love you" de Freddie Mercury en solitari i "Heaven for everyone" de The Cross), i d'altres, que per motius diversos no s'havien incls en els discos anteriors de Queen ("My life has been saved", "Too much love will kill you", "It's a beautifull day", "Let me live", "You don't fool me"). En gaireb tots els casos, les canons sn regrabades de nou, tot respectant les melodies originals de veu, piano i teclats de Freddie Mercury.

1997 ltima aparici en directe fins al dia d'avui dels tres supervivents de Queen junts, per interpretar juntament amb Elton John "The show must go on", a Pars. A la tardor d'aquest any, surt a la venda el recopillatori "Queen Rocks" amb la base de "I can't live with you" de "Innuendo" regrabada en una versi ms potent que la original. Per destaca sobretot un tema nou de Queen, composat per Brian May i grabat pels tres supervivents. Tot i aix, en un principi aquesta can havia d'anar al disc nou que t previst Brian May per a l'any vinent: "No-one but you (Only the good die young)". Desprs d'aix, John Deacon es retira definitivament de la msica.

1998 Brian May publica el seu segn disc en solitari, "Another world". Degut a la mort de Cozy Powell en un accident de transit, la gira es realitzar amb Eric Singer a la bateria. Roger Taylor publica el seu quart disc en solitari "Electric Fire" i realitza alguns concerts pel Regne Unit. Brian May s'encarrega de la BSO de la pellcula "Furia".

1999 Es publica el recopillatori "Greatest Hits III", que inclou canons del "Made in Heaven", temes en solitari de Brian May i Freddie Mercury, collaboracions amb George Michael o Elton John, i rareses.

2002 - 2005 Brian May i Roger Taylor realitzen varies activitats sota el nom de Queen: participen amb artistes diversos als actes promoguts per l'ex-president de Sud-frica Nelson Mandela a travs de la seva fundaci 46664, i co-produeixen el musical "We will rock you" que es realitza a partir de canons de Queen. Tamb participen als actes de l'aniversari de la reina d'Anglaterra, collaboren amb diversos artistes com Robbie Williams, Foo Fighters o Jeff Scott Soto.

2005 Brian May, Roger Taylor, i Paul Rodgers, decideixen treballar junts. Neix el nou grup Queen & Paul Rodgers. Realitzen una gira mundial. Encara que la major part del repertori s de canons de Queen, tamb n'hi apareixen de Bad Company, Free, o de Paul Rodgers en solitari. A finals d'any es publica el CD i DVD en directe "Return to the champions". Ja en aquest disc hi apareix una can nova de Roger Taylor, "Say it's not true".

2007 S'annuncia la grabaci d'un disc amb temes nous, com a Queen & Paul Rodgers i una gira per a l'any vinent. Es publica com a primer single "Say it's not true" grabada en estudi, i amb el grup al complet.

2008 Queen & Paul Rodgers realitza les seves primeres aparicions en directe. Primer a la televisi anglesa a on presenta un altre tema nou: "C-Lebrity". Desprs, participen en els actes de celebraci del 90 aniversari de Nelson Mandela. Surt a la venda el single de "C-Lebrity".

Discografia.

Discos d'estudi.


Discos en directe.



Recopilacions.
Greatest Hits I (1981) ;
Greatest Hits II (1991);
Queen Rocks (1997);
Greatest Hits III (1999);

The Complete Works (desembre de 1985), collecci que cont tots els discos oficials editats fins aquella data (des de Queen fins a The Works);
Complete Vision (desembre de 1985), recopilaci de les cares B de tots els singles editats fins aquella data (des de Killer Queen fins a One Vision);


Vegeu tamb.
Brian May ;
Roger Taylor ;
John Deacon ;
Freddie Mercury ;
Smile;

Enllaos.
Pgina oficial de Queen (en angls);
Pgina oficial de Brian May;
Pgina Oficial de Queen + Paul Rodgers;

Referncies.
 Queen, Top of the Pops - en angls;
  Queen declared 'top British band'], BBC - en angls;
 Queen win greatest live gig poll, BBC - en angls;






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60293" title="Joseph Garry" nonfiltered="3570" processed="3563" dbindex="23952">
Joseph Garry (Reserva Coeur d Alene, Idaho, 1910-1975) fou un cap de la tribu Coeur d Alene. Era nt del gran cap de la tribu, Garry, estudi a la Universitat de Butler (Indiana), i des del 1950 va presentar demandes a l  Indian Claims Commission. Fou cap de la seva tribu del 1957 al 1972, i del 1953 al 1959 fou cap del National Congress of American Indians (NCAI), no tan radical com l'AIM per que tamb lluitava per la recuperaci de les terres tribals arrabassades violant els tractats signats amb el govern nordameric.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60294" title="Sherman Alexie" nonfiltered="3571" processed="3564" dbindex="23953">

Sherman Alexie (Wellpinit, reserva Spokane, Washington, 1966) s un escriptor Coeur d Alene, criat a la reserva. Malgrat tenir una salut delicada era un gran lector i, decebut pel baix nivell educatiu a la reserva, estudi en una escola per a blancs i aconsegu estudiar a la Universitat Gonzaga. autor de The business of fancy dancing (1992), First Indian on the moon (1993), Indian Killer (1996) sobre un assassinat interracial, Lone Ranger and Tonto fistfight in heaven (1993), The man who loves salmon (1998) i Reservation blues (1995), entre d'altres.

 Llibres .
The Business of Fancydancing (poesia, 1991);
I Would Steal Horses (poesia, 1993);
Old Shirts and New Skins (poesia, 1993);
First Indian on the Moon (poesia, 1993);
The Lone Ranger and Tonto Fistfight in Heaven (narracions, 1993);
Seven Mourning Songs For the Cedar Flute I Have Yet to Learn to Play (poetry, 1993);
Reservation Blues (novella, 1995);
Water Flowing Home (poesia, 1995);
Indian Killer (novella, 1996);
The Summer of Black Widows (poesia, 1996);
The Man Who Loves Salmon (poesia, 1998);
The Toughest Indian in the World (narracions, 2000);
One Stick Song (poesia, 2000);
Ten Little Indians (narracions, 2003);

 Films .
Smoke Signals (guionista, 1999; adaptat de la narraci, "This is What It Means to Say Phoenix, Arizona" in Lone Ranger and Tonto);
The Business of Fancydancing (escriptor i director, 2002);
49? (guionista, 2003);

 Enllaos .
 Pgina Oficial;
 Lectura en audio d'Alexie;
 Alexie a l'Acadmia de Poetes Americans;
 Revisi deTen Little Indians;
 Entrevista amb Alexie;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60295" title="Janet Campbell Hale" nonfiltered="3572" processed="3565" dbindex="23954">
Janet Campbell Hale (Riverside, Califrnia, 1947) s una escriptora Coeur d Alene. Ha estat professora visitant a diverses universitats i ha guanyat diversos guardons literaris. Autora de The owl song (1974), The jailing of Cecelia Capture (1987), Bloodlines: odyssey of a native daughter (1993) i Women on the run (1999).

 Enlla .
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60296" title="Blowin' in the wind" nonfiltered="3573" processed="3566" dbindex="23955">
Blowin' in the Wind s una can de Bob Dylan escrita l'any 1962 que ha tingut gran transcendncia en el mn de la msica i la cultura popular de finals del segle XX. Ha sigut adaptada al catal amb el ttol dEscolta-ho en el vent, alhora que en valenci tamb t una versi coneguda com a La rosa dels vents.

 Enllaos externs .
Ac teniu els vincles a la lletra de la versi original, i a les diferents adaptacions:
Blowin' in the Wind de Bob Dylan;
Escolta-ho en el vent de Ramon Casajoana (amb acords);
La rosa dels vents de Toni de l'Hostal (nt);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60297" title="David Matheson" nonfiltered="3574" processed="3567" dbindex="23956">
David Matheson (Reserva Coeur d Alene, 1951) s un poltic i escriptor amerindi, cap del Consell Tribal dels Coeur d Alene i parlant de llengua salish. Tamb s graduat en administraci d empreses a la Universitat de Washington, per ha estudiat les tradicions de la tribu. Ha escrit, entre d'altres llibres Red thunder (2001).

 Enlla .

 Pgina Oficial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60302" title="Arearea" nonfiltered="3575" processed="3568" dbindex="23957">

Arearea s una obra expressionista pintada pel francs Paul Gauguin, el 1892, durant la seva estada a Tahit. Tamb es coneix informalment com El gos vermell. Des del 1961 s al Muse d'Orsay de Pars. Es coneix per la referncia nm. 469 del catleg de Wildenstein.

 Estil .
El corrent artstic al que representa s l'expressionisme. L'obra recupera el concepte de la sinestsia, un recurs que intenta fusionar pintura i msica. A ms de la funci decorativa es tracta d'activar els sentits equiparant el ritme de formes i colors amb el so o el moviment. La dona que toca la flauta i les figures del fons que dansen reforcen l'associaci amb la msica.

En una entrevista publicada a lcho de Paris, el 1895, el periodista pregunta a Gauguin per qu pinta gossos vermells i rius taronja. El pintor explica que sn formes i colors intencionats. No pretn representar res real sin crear una harmonia de colors i lnies que suggereixin sensacions de la mateixa manera que ho fa la msica.

 Tema .
La paraula arearea s tahitiana (en tahiti normalitzat   rearea) i vol dir passatemps, divertiment o entreteniment alegre i jois. En el quadre s'observa en primer pla un gos i una parella polinsia i al fons un grup que dansa davant d'un dol primitiu. Les figures sn andrgines, gaireb no es distingeix de quin sexe sn. s una forma de representar els pobles primitius on no existeix el tab del sexe. Aquest primitivisme tamb ve donat per altres factors: el rostre de la parella que es troba asseguda; el paisatge tropical de colors saturats; el ttem que es troba al fons de l'obra; els vestits amb simples pareos i per ltim, l'instrument que toca la dona de l'esquerra que est al primer pla, que s una flauta tpica de Tahit.

Gauguin va tornar a pintar un gos vermell a Pastorals tahitianes (1892). Durant la seva primera estada a Tahit tenia un gos que anomenava Pego, la pronunciaci francesa de P.Gau.

 Aspectes formals .
La composici. L'obra es caracteritza per la seva complexitat organitzativa. No hi ha simetria i les lnies corbes reforcen la sensaci de moviment musical. La superposici de plans elimina la perspectiva i la profunditat. Tal com explica la paraula arearea, l'ambient que transmet la composici del quadre s d'animaci tranquilla. En canvi, el gos en el primer pla va provocar la hilaritat dels crtics.

La lnia. En l'obra es combina la lnia de tra continu  i lnia retall. El contorn de les dos dones que estan assegudes al terra i el del gos es caracteritza per un tra continu. En canvi, el paisatge no t aquesta lnia, sin que t la lnia retall, que s la lnia que no est dibuixada expressament, sin que apareix per la intersecci de dos superfcies de tonalitats diferents.

El color. L'obra es caracteritza per els colors clids caracterstics de Gauguin: tonalitats grogues, vermelles i taronges. Encara que es combinen amb alguns colors freds, com en el cabell o la vegetaci verda del fons, predomina el colorit sensual.

Textura. La textura de l'obra s visual i es caracteritza per l'absncia de rugositat i per la suavitat. La pinzellada dna forma als cossos. En canvi, al fons s'utilitza una pinzellada vertical.

Llum. La intensitat lluminosa dels colors, destacada encara ms per l'absncia d'ombres, fa que es destaqui per igual a les persones, el gos o la vegetaci. Aix refora la sensaci de naturalitat, d'integraci d'home i natura.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60304" title="Constana de Siclia i de Carntia" nonfiltered="3576" processed="3569" dbindex="23958">
Constana de Siclia ( 1324 - 1355 ), infanta de Siclia i regent de Siclia (1352-1354).

Filla gran de Pere II de Siclia i la seva esposa Elisabet de Carntia.

En morir el seu pare, el seu germ petit Llus I de Siclia fou nomenat hereu del reialme. 

Constana exerc de regent a partir de 1352 quan el seu germ Llus I marx al regne de Npols per entrar en batalla amb Joana I de Npols.

Mor el 23 d'octubre de 1355.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60305" title="Piet Mondrian" nonfiltered="3577" processed="3570" dbindex="23959">
Pieter Cornelis Mondrian (Amersfoort, Pasos Baixos, 1872 - Nova York, EUA, 1944), ms conegut com a Piet Mondrian, fou un pintor abstracte.

Biografia.
Mondrian  va nixer a Amersfoort el 7 de mar de 1872.

Va estudiar Belles Arts a pesar de l'oposici familiar. Les seves primeres obres representen paisatges, pintats amb colors neutres: grisos, malves, verds foscos i ms endavant va comenar a treballar amb colors ms brillants.
El 1911 es va traslladar a Pars, i all el seu estil s'aproxim al cubisme. D'aquesta poca sn els quadres Arbres (1912) i Andanes (1912-1913).

De mica en mica les seves obres van anar cap a l'abstracci arribant a pintar en moltes d'elles simplement lnies verticals i horitzontals, o afegint blocs de colors primaris molt ben equilibrats i impactants. A aquesta forma artstica la denomin  neoplasticisme . Opinava que sobre una superfcie plana, com s la tela, noms hi podien haver elements planers. Una obra representativa d'aquesta poca s la Composici en vermell, groc i blau (1921).

Es va traslladar a Nova York en 1940, el seu estil va anar evolucionant cap a un ritme ms viu, les lnies van canviar el color negre per colors brillants com en Broadway Boogie-Woogie (1943-1944).
Les seves teories sobre l'abstracci han influt en l'arquitectura i el disseny del segle XX.
Mondrian va morir a Nova York l' 1 de febrer de 1944.

Obra.

La seva obra es basa en l'art abstracte i sobretot en la plasmaci de formes i colors molt bsics.

Dues obres conegudes sn Broadway Boogie-Woogie (1943-1944) i Gran composici A (1920). Aquestes dues obres es caracteritzen per la repetici constant i forta de la part greu contrarestada per la melodia de la part aguda. Petits blocs de colors primaris (groc, blau i vermell) reboten uns contra els altres, creant una pulsaci vitalista que s pur ritme. Creen una espcie de vibraci ptica, saltant d'una intersecci cap a una altra com els carrers de Nova York. Al mateix temps, per, quan ens fixem atentament ens adonem amb quina curiositat la totalitat de la pintura ha estat calibrada. Els colors entrellaats amb blocs de gris i blanc acaben donant un extraordinari equilibri.



 Enllaos externs .
 Plana sobre Mondrian;
 Una altra plana sobre Mondrian;
 Una altra plana sobre Mondrian;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60306" title="Eufmia de Siclia i de Carntia" nonfiltered="3578" processed="3571" dbindex="23960">
Eufmia de Siclia ( 1330 - 1359 ), infanta de Siclia i regent de Siclia (1355-1357).

Filla de Pere II de Siclia i la seva esposa Elisabet de Carntia.

El 1355 el seu germ Frederic III fou designat hereu del regne de Siclia a la mort del seu germ Llus I de Siclia. Eufmia fou designada regent al mateix temps mentre Frederic III participava en accions contra el regne de Npols.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60307" title="Joan de Siclia" nonfiltered="3579" processed="3572" dbindex="23961">

Joan de Siclia ( 1317 - Milo 1348 ), infant de Siclia, duc de Randazzo, Atenes i Neoptria i regent de Siclia (1338-1348). 

Quart fill de Frederic II de Siclia i la seva esposa, Elionor d'Anjou.

El 1337, a la mort del seu pare, el seu germ Pere II fou designat rei de Siclia i un any desprs Joan en fou designat regent, funci que segu desenvolupament a la mort del seu germ el 1342 i durant la minoria d'edat del seu nebot i hereu, Llus I de Siclia.

Durant la seva regncia va aconseguir mantenir la pau. Amb el papa Climent VI i Joana I de Npols va preparar un tracte: els angevins van renunciar a Siclia alhora que els aragonesos de Siclia renunciaven a la part continental del regne, el regne de Npols, cosa que suposava la seva constituci d'independncia definitiva.

Va morir el 3 d'abril de 1348 a causa de la pesta. Fou enterrat a la catedral de Catnia juntament amb el seu pare i el seu nebot Llus. El succe en la regncia Blasco d'Alagn el Jove.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60310" title="Transcarpcia" nonfiltered="3580" processed="3573" dbindex="23962">

La Transcarpcia (en ucrans                     , Zakarpatska blast o           , Zakarpttia; en hongars Krptalja) s una de les 24 provncies o blasts d'Ucrana, a l'extrem occidental de l'estat, fronterera amb Polnia al nord, Eslovquia al nord-oest, Hongria al sud-oest i Romania al sud, i amb les provncies de Lviv al nord-est i Ivano-Frankivsk al sud-est. 

T una superfcie de 12.800 km i una poblaci d'1.249.663 habitants (2004). La capital s Ujhorod i tamb hi destaquen les ciutats de Mukatxeve i Txop, nus de comunicacions. L'economia regional est basada en el comer transfronterer i l'explotaci vitivincola i forestal.

Tradicionalment aquest territori tamb s'ha anomenat Ucrana Subcarptica i Ucrana Transcarptica, ja que es troba separada de la gran plana ucranesa per la serralada dels Carpats, i histricament correspon a la Rutnia Carptica, bressol de la naci rutena. 

La regi ha canviat diverses vegades de mans al segle XX: ha pertangut a Hongria, a Txecoslovquia, novament a Hongria, posteriorment fou annexada a l'URSS i, finalment, a Ucrana. 

Societat.
La poblaci, majoritriament d'tnia ucranesa (de fet, rutena), parlen una llengua emparentada amb l'ucrans, el rut. Es divideix en grups etnogrfics diferents: lemki, verkhovintsi i doliniane. Els rutens o rusin no sempre sn reconeguts pel poder ucrans. I malgrat els resultats favorables del referndum, l'autonomia promesa encara no ha estat atorgada. De fet actualment la majoria de rutens estan ucranitzats (la ucranitzaci fou duta a terme per Stalin a partir del 1946) i ja no es reconeixen com a rutens.

Hi viu una important minoria hongaresa (200.000 habitants); a Berehevo funciona el primer collegi hongars d'Ucrana: el collegi de Ferenc Rkoczi II. Altres minories destacades sn la romanesa, la russa i l'eslovaca. La seva llengua i cultura gaudeix d'una certa protecci a travs de l'educaci pblica, associacions, etc. La Transcarpcia s, aix mateix, la regi ucranesa que compta amb el major nombre de persones d'tnia gitana (unes 25.000).

La majoria dels habitants, contrriament als altres ucranesos, professen la religi uniata, vinculada des del 1596 a l'Esglsia catlica romana.

 Histria .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60315" title="Chumash" nonfiltered="3581" processed="3574" dbindex="23963">

Els chumash sn un grup de llenges allades (segons Edward Sapir pertanyien a les llenges hoka-sioux). El seu nom prov d'Alchum   aquells qui fabriquen closses dentades . Es divideixen en sis grups:
I. Chumash del Nord
 1. Obispeo (tamb Northern Chumash) ( );
II. Chumash del Sud
 a. Chumash Insular;
 2. Chumash insulars (tamb Ysleo, Isleo) ( );
 b. Chumash Central;
 3. Purisimeo ( );
 4. Ineseo (tamb Inezeo) ( );
 5. Barbareo ( );
 6. Ventureo ( );

 Localitzaci .
Vivien a Califrnia, entre Malib i la badia d'Estero, tot ocupant les tres illes Nord del canal de Santa Brbara.

 Demografia .
Es calcula que en el segle XVI eren uns 30.000 individus, i cap el 1800 en quedaven 18.000. Segons els antroplegs, el 1900 noms en restaven 100, dels quals uns 38 parlaven la llengua hokan, i el 1950 uns 360. El darrer parlant de la seva llengua, la barbareo Mary Yee, va morir el 1965. El 1985 eren uns 5.000 individus reconeguts.
Segons dades de la BIA del 1995, a la Reserva Santa Ynez hi havia 244 habitants (84 al rol tribal). Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 6.933 individus.

 Costums .
Ja que, llevat la zona dels estrets, la resta del territori era rid, el gruix de la tribu s'establ a la costa, i s'alimentava de peix, musclos, ocells i mamfers marins.
Les seves cases tenien forma de volta i eren llargues.  Normalment servien de refugi com a diverses famlies, i tenien moltes habitacions. Tamb tenien en com una mena de sauna o casa de suor, anomenada temescal. Havien fet tamb escultures d  os i pintures rupestres.
Les seves viles eren centenries i formaven la base de llur organitzaci poltica i social. El llogarret principal gaudia de fora respecte i autoritat sobre els altres, i malgrat el tarann pacfic de la tribu, una ofensa contra el llogarret principal suposava la guerra. Cada llogarret tenia un wot (cabdill) i un lder cerimonial, paxa.
Usaven canoes tomol (dues tables unides amb cordes i calafatades amb asfalt), fora lleugeres i rpides.  Tamb eren teixidors i empraven eines de fusta i ossos de balena, que canviaven per cistelleria a altres tribus.  Tamb eren els principals provedors de collars de comptes com a moneda en el sud de Califrnia. 
Hom no sap gaire de llur religi originria, llevat dels xamans, de la societat religiosa antap  i de l's d'encissos mgics. I com altres tribus de la regi, tenien la beguda ritual toloache feta amb estramoni.  Creien que el mn era regit per la Lluna, el Sol i l'Estrella del Mat, als qui anomenaven  els tres advocats . Tamb creien en les nunashish, criatures malignes.
La seva llengua, avui desapareguda, es caracteritzava per la reduplicaci de substantius, amb l's d'un verb iteratiu per la reduplicaci; s de la numeraci decimal i la manca de separaci entre formes transitives i intransitives.

Histria .
Estan relacionats amb la cultura Folsom (27-12.000 aC), per es creu que en el 3.000 aC ja haien adoptat els trets culturals de la preconquesta.
Foren visitats el 10 d'octubre del 1542  per Juan Rodrguez Cabrillo, qui arrib al Canal de Santa Brbara, i anomen al seu poblat Las Canoas. Es calcula que aleshores hi vivien potser 30.000 individus.
No tornaren a rebre visites dels espanyols fins l'abril del 1769, quan Gaspar de Portol i Junper Serra fundaren la Missi franciscana de San Diego, que fou continuada per la de San Luis Obispo (1772), San Buenaventura (1782), Santa Brbara (1786), Santa Pursima (1787) i Santa Ins (1804). Tamb foren visitats per l'explorador missioner Pere Fages el 1775. Els chumash acceptaren voluntriament les missions, per els delmaren degut a les malalties i l'aculturaci. 
EL 1801 es revoltaren a la missi de Santa Brbara, a causa de la visi que va tenir una dona del du Chupu que els burxa a no anar a la missi. Tot i aix, el 1802 i el 1803 molts indis encara eren dins les missions.
El febrer del 1824 es produiren noves revoltes a les missions de Santa Brbara i Pursima Concepcin, que fou ocupada per 200 indis rebels. Aix provocaria una expedici guerrera des de Mxic el 16 de mar, que acab amb set rebels executats, quatre condemnats a 10 anys, i la fugida dels indis de la missi, perseguits pels mexicans.
La Constituci Mexicana del 1827 consagr la secularitzaci de les missions, cosa que posava als indis fora de la tutela del clergat; el 1833 s'aprov tamb l'emancipaci dels indis de les Missions, per se ls prohibia vendre la propietat agrcola. 
Molts aleshores abandonaren les terres o b crearen ranxeries a l'interior. Alhora, les epidmies provocades per la constant emigraci de mexicans i iankis provoc la mort de 4.500 indis.
Pel Tractat de Guadalupe-Hidalgo del 1848, el territori californi, amb els chumash, pass a formar part dels EUA. Els nordamericans, per, els empentaren cap a les terres menys productives. D'aquesta manera, el 1850 noms restaven 100 indis a Santa Ynez, i la resta estaven dispersos. Alhora, es produeix una forta proletaritzaci de la tribu, que es lloga per treballar a les propietats dels blancs.
El 1901 el govern dels EUA els va cedir 75 acres de terra a la zona de Cota Creek, avui Reserva Santa Ynez, on hi vivien aleshores uns 50 individus.  Sn catlics, la seva llengua la perderen entre el 1920 i el 1930. Adoptaren l'espanyol, per des del 1930 foren escolaritzats en angls. 
EL 1916 la ynezeo Mara Solares va donar informaci als antroplegs sobre l'antiga religi i la mitologia chumash. Vincent Tumait tamb va fer reculls d'histries i canons de la tribu
El 1988 van fer nombroses protestes contar la base aria de Vandenberg.
Les principals institucions de la  tribu sn la Reserva Santa Ynes, seu del Chumash Business Council (de cinc membres), l'United Chumash Council, la Broterhood of Tomol, la Ventura United Chumash i la Southern Owl Clan. Totes elles fan el possible per revitalitzar els costums tribals. 

Bibliografia.
 Applegate, Richard. (1972) Ineseo Chumash Grammar. (Doctoral dissertation, University of California, Berkeley).
 Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
 Goddard, Ives (Ed.). (1996). Languages. Handbook of North American Indians (W. C. Sturtevant, General Ed.) (Vol. 17). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-1604-8774-9.
 Klar, Kathryn. (1977). Topics in historical Chumash grammar. (Doctoral dissertation, University of California, Berkeley).
 Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
 Sturtevant, William C. (Ed.). (1978-present). Handbook of North American Indians (Vol. 1-20). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. (Vols. 1-3, 16, 18-20 not yet published).
 Wash, Suzanne. (1995). Productive Reduplication in Barbareo Chumash. (Master's thesis, University of California, Santa Barbara; 210 + x pp.);
 Wash, Suzanne. (2001). Adverbial Clauses in Barbareo Chumash Narrative Discourse. (Doctoral dissertation, University of California, Santa Barbara; 569 + xxii pp.) ;

Enllaos externs.
Santa Ynez Band of Chumash Indians ;
Inezeo Chumash Language Tutorial ;
Casino Chumash ;
The Antelope Valley Indian Museum a California Department of Parks and Recreation - inclou una base de dades de recerca amb colleccions de diversos objectes. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60321" title="Helena Paparizou" nonfiltered="3582" processed="3575" dbindex="23964">
Helena Paparizou (en grec                ), nascuda el 31 de gener de 1982 a Gteborg (Sucia), s una cantant sueca d'ascendncia grega, que va guanyar per Grcia la cinquantena edici del Festival d'Eurovisi amb la can My number one.

Antique.
Anteriorment, tamb era coneguda com a membre del grup musical Antique al costat del seu compatriota i amic de la infncia Nikos Panagiotidis. Antique era un grup que oferia el motlle del ritme de ball nrdic amb un contingut lingstic i musical de l'herncia grega. 

El grup Antique va arribar a ser molt popular a Escandinvia i Grcia. Helena va gaudir del seu primer xit musical amb Antique, grcies la can Opa-Opa, que va arrasar a les llistes sueques desprs del seu llanament l'agost de 1999. La creixent fama del grup i l'xit del perode posterior, fortament associat a la promoci internacional de cultura grega, els va dur a ser seleccionats com a representants grecs en el Festival de la Can d'Eurovisi 2001 a Copenhaguen. El grup va quedar en tercera posici amb la can Die for you. En aquell moment, aquesta posici era la ms alta aconseguida per Grcia en aquest Festival. Aquest xit va marcar el comenament de la carrera europea d'Antique.

Carrera en solitari.
A partir de 2001, Helena va arribar el cim de l'xit a Grcia, on va acabar per passar cada vegada ms temps. El 2004, Helena i Nikos van decidir separar-se de mutu acord, a causa de diferncies amistoses quant als estils musicals, decantant-se Helena per un estil ms de moda de rdio frmula sota una imatge ms madura i ertica. 

Aix, amb vint-i-tres anys, es va convertir en la triada per a representar Grcia per segona vegada en el Festival de la Can d'Eurovisi 2005 celebrat a Kev (Ucrana), encara que aquesta vegada com artista individual, guanyant el concurs amb la can My number one. Aquesta va ser la primera vegada que Grcia guanyava el Festival. Al cap de quatre mesos, qued quarta a Congratulations, un programa organitzat per la UER on s'elegia la millor can dels cinquanta anys d'Eurovisi i que va ser presentat per Katrina Leskanich i Renars Kaupers.

Discografia.

 lbums;
 2004 - Protereotita;
 2005 - My Number One;
 2005 - Protereotita: Euro Edition;


 CD Senzills;
 2004 - Anapantites Klisis;
 2005 - My Number One;
 2005 - The Light in Our Soul ;
 2005 - A Brighter Day;
 2006 - Mambo!;


 Senzills;
 2003 - Anapantites Kliseis;
 2004 - Treli Kardia;
 2004 - Antithesis;
 2004 - Katse Kala;
 2004 - Stin Kardia Mou Mono Thlispi;
 2005 - My Number One;
 2005 -    Phos Stin Pyschi;
 2005 - The Light In Our Soul;
 2005 - Mambo! (versi grega);
 2006 - Yparxei Logos;
 2006 - Mambo! (versi anglesa);
 2006 - Gigolo;
 2006 - To all the heroes;
 2006 - Teardrops ;
 2006 - An Ixes Erthei Pio Nwris ;
 2007 - Mazi Sou ;
 2007 - Mi fevgeis ;
 2007 - The Game of Love ;
 2007 - Zileia Monaksia ;
 2007 - Filis Tis Zois ;


 Videoclips;
 2003 - Anapantites Kliseis;
 2004 - Treli Kardia;
 2004 - Antithesis;
 2004 - Katse Kala;
 2004 - Stin Kardia Mou Mono Thlispi;
 2005 - My Number One;
 2005 - The Light In Our Soul;
 2005 -    Phos Stin Pyschi ;
 2006 - Mambo! ;
 2006 - Yparxei Logos;
 2006 - Mambo! ;


 DVD;
 2005 - My Number One (Vdeos musicals);
 2006 - Mad Secret Concerts (Concert en directe);

Enllaos externs.
 Pgina oficial de Helena Paparizou ;
 Lletres i traduccions de les lletres d'Antique ;
 Lletra de la seva can My Number One ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60322" title="Comtat d'Arag" nonfiltered="3583" processed="3576" dbindex="23965">
El comtat d'Arag es va originar en una franja muntanyenca al Pirineu central que comprenia les valls d'Ans, Hecho i Canfranc. Va nixer com un inters manifest de la dinastia franca dels carolingis de protegir la seva frontera meridional dels possibles atacs musulmans. 

Encara que al principi va estar sota la tutela dels reis francs, conforme anava estenent-se per la conca alta del riu Gllego es va desprendre de l'empara carolngia i es va anar acostant als reis de Pamplona (ms tard reis de Navarra). 

El primer comte documentat s el noble franc Oriol d'Arag, vers el 809. Una primera dinastia franca arribar fins Andregot Galindes, que el 925 es cas amb el rei de Navarra Garcia II Sanxes I i fa que el fill d'ambds, San II de Navarra dugui ja els ttols de rei de Navarra i comte d'Arag, a partir del 970. 

Aquests ttols aniran units fins a l'any 1035, quan el testament de San III de Navarra, divideix aquestes terres entre els seus fills. Tot i que Ramir I va heretar Arag amb ttol de comte supeditat a la corona de Navarra, va lluitar per aconseguir la seva independncia, convertint-se en el primer rei d'Arag. 

El fill d'aquest, San III d'Arag, i el seu nt Pere I d'Arag aconsegueixen que Arag entri a formar part dels estats occidentals amb ttol de Regne; tanmateix es considera a Ramir I com el primer rei de la dinastia aragonesa del Regne d'Arag. 

 Vegeu tamb .
 Llista de comtes d'Arag;
 Arag;
 Regne d'Arag;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60325" title="Kumeyaay" nonfiltered="3584" processed="3577" dbindex="23966">
Els kumeyaay o diegueos sn una tribu amerndia, la parla dels quals pertany a les llenges Yuma-Cochim, tamb anomenada cameja, el nom de la qual prov de la Missi de San Diego. A Mxic sn coneguts com kumiai. Hi viuen 328 kumiai, encara que el cens mexic del 2000 noms va registrar 161 parlants de la llengua. Encara que el nombre de parlants s molt petit, a Mxic gaudeix de reconeixement com a llengua nacional. 

 Localitzaci .
Originriament vivia a l Alta Califrnia, entre Mxic i els Estats Units. Actualment ocupen 10 reserves i ranxeries a Califrnia: Barona (5.664 acres), Capitan grande (15.000 acres) Campo (710 acres), Guyapaipe (4.100 acres), Santa Ysabel (15.527 acres), La Posta (3.756 acres), Manzanita (3.580 acres), San Pasqual (1.500 acres), Mesa Grande (920 acres), Sycuan (632 acres), Viejas (1.600 acres) i Inaja & Cosmit (852 acres).

Demografia .
El 1909 noms restaven 400 amerindis kumeyaay als Estats Units.  El 1970 eren uns 700. A Baixa Califrnia, Mxic hi ha les comunitats de Juntas de Neji (11.590 has), San Jos de la Zorra (14.440 has), San Antonio Necua (6.262 has), La Huerta (6.268 has), Santa Catarina (67.828 has), San Isidoro (28.718 has), Ejido Tribu Kiliwas (26.910 has) i El Mayor Cupapa (143.000 acres).
Segons dades de la BIA, als Estats Units hi havia apuntats al rol tribal 316 a Barona, 307 a Campo, Guyapaipe (4.100 acres), 499 a Santa Ysabel, 20 a La Posta, 91 a Manzanita, 305 a San Pasqual, 403 a Mesa Grande, 93 a Sycuan, 300 a Viejas  i 16 a Inaja & Cosmit. Segons el cens dels EUA del 2000 hi havia 3.517 individus.

 Costums .
Llur cultura no era tan sofisticada ni influencial com la d altres tribus, i a vegades reflexava moltes influncies de llurs vens, els luiseo al Nord i els mohave a l Est. La seva organitzaci social era basada en el clan o en llinatges similars, cadascun d ells aparentment associat amb una localitat particular de la qual en prenien el nom. El clan en cap dirigia les cerimnies. Els de la costa s alimentaven de musclos i de peix; els de l interior tampoc conreaven, sin que caaven crvols, ocells i rosegadors, i recollien aglans, baies i fruites. Les cases no tenien parets, i consistien en pals suportant un sostre de terra i estopa.  Elaboraven cistelles, teixits i contenidors fets amb cordes, tots ells molt rudimentaris.

Encara que practicaven una religi molt semblant a la dels luiseo, llur visi del mn era ben diferent. Mentre que els luiseo eren mstics, als diegueo els preocupava ms la vida tangible i material. No adoraven el du luiseo "Chungichnich", i el pas a l adolescncia, els ritus funeraris, i d altres eren desenvolupats de manera mplia i  sense tantes consideracions esotriques o metafsiques.  Els xamans, endems, tenien visions mastegant herba "tobache". Durant molts anys es resistiren al cristianisme. El 1769 l explorador espanyol Gaspar de Portol i el capell Ginebr Serra fundaren la Missi de San Diego, a la qual s uniren els pobles yuma kamia, ipai, tipai o kumeyaay. Tot i aix, ells l atacaren sovint per finalment acabaren unint-se a la missi. Com a arma empraven un morter mbil. Tamb feien balses de tule impulsades per rems dobles, i feien pipes de pedra i fang amb finalitats religioses.

El 1821 el seu territori pass de sobirania colonial espanyola a sobirania mexicana, qui el 1834 va secularitzar les missions. Aix els va obligar a lluitar contra els mexicans per les seves terres, ja que patiren fam, malalties i males condicions laborals. El 1836-1842 atacaren despietadament els ranxos dels colons mexicans. El 1848, pel Tractat de Guadalupe-Hidalgo, algunes regions dels kumeyaay passaren a formar part dels Estats Units, i el mateix any es cre l estat de Califrnia. Tot i aix, continuaren establint-se molts blancs nordamericans i mexicans al seu territori. El 1856 i el 1861 els intendents californians robaren les terres als amerindis i els esclavitzaren. Per aix, entre el 1860 i el 1880 van fer incursions al seu territori, com la de Campo el 1877.

 Enllaos externs.

http://www.kumeyaay.info/;
http://www.kumeyaay.com/ ;
http://www.kumeyaay.org/;
Pgina dels Kukamai de Mxic, al CDI, en castell;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60326" title="Spokane" nonfiltered="3585" processed="3578" dbindex="23967">
Els spokane o npoqnicn sn una tribu amerndia, la parla del qual pertany a les llenges salish. El seu nom, que prov de sin-slik-ho-ish, sintootoolish, sma-hoo-men-a-ish (spokenish), skai-schil-t'nish, ske-chei-a-mouse, schu-el-stish, sin-poil-schne, sin-shee-lish, volia dir  fills del sol .

 Localitzaci .
Vivien als marges del riu Spokane, al Washington Oriental i Idaho. Actualment viuen a la reserva Spokane, vora Wallpint (Washington). 

 Demografia .
Eren potser uns 600 el 1805, per reduts a 450 el 1853. El 1909 eren uns 509 a Washington i 104 a Idaho. El 1960 eren uns 926 a Washington, i el 1980 eren un miler, dels quals noms 100 parlaven la llengua.
Segons el cens dels EUA del 2000, hi ha 2.198 spokane purs, 26 ms barrejats amb altres tribus, 418 amb altres races, i 11 amb altrs races i altres tribus. En total, 2.653 individus.
Segons dades de la BIA del 1995, a la reserva Spokane hi vivien 1.416 individus (2.139 apuntats al rol tribal).

 Costums .
Culturalment i lingstica, eren relacionats amb els colville, kalispell o pend d'oreille, flathead i skitwish o coeur d'alene.
La seva cultura s intermitjana entre les tribus del Noroest i les tribus dels planells i de la planura, prenen trets culturals dels chinook i de llurs vens nez perc.

 Histria .
El 1805 foren trobats per primer cop per Lewis i Clark, i els anomenaren Lartielo, i ms tard contactaren amb la Hudson Bay Co i amb l'American Fur Co.
Del 1839 al 1849 s'hi establ una missi cristiana a Chemakane, on Paul Kane pogu entrevistar-se amb el cabdill Tun-se-ne-ho o Man without blood el 1947. Quan esclat la guerra Cayuse (1847-1850) hagueren de tancar la missi, per el cabdill Garry va protegir els missioners.
Els de la conca superior foren evangelitzats el 1841 pels jesutes De Smet i Point, i merc els missioners catlics no donaren suport als umatilla, yakama i Walla Walla en la guerra del 1856-1858, cosa que s va fer la resta de la tribu.
El 1855 van signar com les altres tribus el Tractat de Wallawalla, per el 1858 donaren suport a la Guerra dels Coeur d'Alene. Desprs d'aix, els de Washington marxaren a la reserva Colville i els d'Idaho a la dels Coeur d'Alene, fins que constituiren la seva prpia reserva merc els esforos del seu cap Moses.
El membre ms destacat s l'escriptora Gloria Bird.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60330" title="Edo" nonfiltered="3586" processed="3579" dbindex="23968">

Geografia:
 Edo era el nom antic de Tquio, l'actual capital del Jap,  abans de la Restauraci Meiji.
 Edo s un estat de Nigria.

Matemtiques:
 EDO s un acrnim usat habitualment per designar una Equaci diferencial ordinria.

Histria:
 El Perode Edo va ser una poca de la histria del Jap.

Biografia;
 ngel Edo Alsina s un ciclista catal.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60331" title="Moses" nonfiltered="3587" processed="3580" dbindex="23969">
Moses o Sulktalthscosum (1829-1899) fou cap dels spokane que dominava el territori entre Waaterville i a White Bluff, entre Washington i Idaho. Es va mantenir lliure de les reserves, i quan el 1877 els nez perc fugiren al Canad, intentaren convencer-lo per acompanyar-los. El 1879 i el 1883 va anar a Washington per a conservar bona part de la terra, per fou enganyat i l internaren a la reserva Colville. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60332" title="Paul Gauguin" nonfiltered="3588" processed="3581" dbindex="23970">

Eugne Henri Paul Gauguin (8 de juny, 1848   9 de maig, 1903) fou un pintor francs postimpressionista.

Primers anys.
Nascut a Pars, Gauguin era descendent de terratinents del Per, nt de la feminista socialista Flora Tristan. Va passar els primers anys a Lima i, desprs d'estudiar a Orleans, es va embarcar a la marina mercant. Al tornar a Frana, el 1870, es fa agent de borsa a Pars. T una vida estable burgesa amb la seva dona danesa Mette-Sophie Gad i els seus cinc fills.

El seu tutor, Gustave Arosa, home de negocis i amant de l'art, l'introdueix en el grup d'impressionistes. El 1874 coneix el pintor Camille Pissarro i veu la primera exposici impressionista. Comena a pintar com a afeccionat i exposa amb els impressionistes el 1876, 1880, 1881, 1882 i 1886.

En 1882, abandona el seu ofici a la borsa per dedicar-se a la pintura. No en treu prou per viure i s'installa a Copenhaguen amb la famlia de la seva dona. La famlia no veu prou b el canvi d'ofici i torna tot sol, el 1885, a Pars per dedicar-se exclusivament a pintar.

Bretanya.
Entre 1886 i 1891, Gauguin viu a la Bretanya (excepte un viatge a Panam i la Martinique entre 1887 i 1888) on s el centre d'un grup de pintors experimentals coneguts com l'escola de Pont-Aven. Sota la influncia del pintor mile Bernard, el seu estil evoluciona tornant-se ms natural i ms sinttic. Busca la seva inspiraci en l'art indgena, en els vitralls medievals i en les estampes japoneses. Coneix a Vincent van Gogh a travs del seu germ Leo Van Gogh i, el 1888, viuran junts durant dos mesos (d'octubre a desembre) a Arle, al sud de Frana. Els dos amics sn molt sensibles i coneixen moments de depressi. L'experincia acaba malament amb el fams episodi de la orella tallada de Van Gogh.

Tahit.
El 1891, arrunat, Gauguin s'embarca cap a Tahiti on espera fugir de la civilitzaci europea. Noms retorna a Frana un cop i passar la resta de la seva vida a la Polinsia Francesa. Influenciat per l'ambient tropical i la cultura polinsia, la seva obra guanya en consistncia i pinta els quadres ms notables. Treballa particularment l'expressivitat dels colors, la recerca de la perspectiva i la utilitzaci de formes plenes i voluminoses.

Coneix a Thura, que ser la seva model. Molt inspirat, pinta 70 teles en pocs mesos. Per, desprs d'uns anys d'estabilitat, els problemes amb l'administraci colonial, la manca de diners i els problemes familiars (mor la seva filla predilecta, Aline), acabaran amb un intent de sucidi. 

El 1901, fuig de nou cap a Hiva Oa, a les illes Marqueses. Enfrontat de nou amb les autoritats colonials, acaba malalt i arrunat. Mort el 9 de maig de 1903.

Relaci d'obres.
Quadres.
Vegeu la llista de quadres de Paul Gauguin.
Mostra d'algunes de les obres ms significatives:


Escrits.
A ms dels quadres, Gauguin va deixar alguns escrits on fa reflexions sobre l'art, anotacions sobre els seus quadres, i diverses notes autobiogrfiques, a ms de la correspondncia amb la seva dona i el seu marxant:
Notes Synthtiques, 1886-1888.
Cahier pour Aline, 1892.
Ancient Culte Mahorie, 1892-1893.
Noa-Noa, 1893-1895, junt amb Charles Morice.
Diverses choses, 1896-1897. Notes escrites sobre les pgines en blanc del manuscrit de Noa-Noa.
L'Esprit moderne et le catholicism, 1897 i 1902.
"Le Sourire", 1899-1900. Peridic satric i anticolonial fundat por Gauguin.
Racontars de rapin, 1902. Article enviat al "Mercure de France", que no es va publicar.
Avant et aprs, 1902-1903.

Llibres sobre Gauguin.
La vida de Gauguin ha inspirat diferents obres, com a mostra:
Victor Segalen, Journal des les. Fou el primer en visitar la seva tomba.
W. Somerset Maughan, The Moon and Sixpence.
Santiago Vilanova, El Secret d'Hiva Oa. ISBN 84-7584-336-0;
Mario Vargas Llosa, El Paraso en la otra esquina. ISBN 84-204-6557-7;

Enllaos externs.

Llista de 497 obres;
Noa Noa, de Paul Gauguin, versi de la Biblioteca nacional de Frana . Publicat en catal a Noa Noa: Estada a Tahit. Barcelona: Quaderns Crema, 2001. ISBN 84-7727-340-5;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60333" title="Gloria Bird" nonfiltered="3589" processed="3582" dbindex="23971">
Gloria Bird (Washington, 1951) s una escriptor nord-americana d'tnia spokane. Es gradu en literatura a la Universitat de Portland (Oregon), i ha estat un dels membres fundadors de la Northwest Native American Writers Association. Ha editat la revista Wicazo Sa Review i es membre de la Wakiknabe Theater Company. Ha escrit Full moon on the reservation (1993), The river of History (1997) i Reinventing the enemy s language (1997) amb Joy Harjo.

 Enlla .
 Biografia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60335" title="Equaci diferencial de Bernoulli" nonfiltered="3590" processed="3583" dbindex="23972">
Vegeu equaci de Bernoulli per a informaci sobre l'equaci en el camp de la dinmica de fluids.;

En matemtiques, s'anomena equaci diferencial de Bernoulli (o sovint equaci de Bernoulli) a una equaci diferencial ordinria de la forma 

;

Per resoldre aquesta equaci, s'han de seguir els segents passos:
Dividir entre :

  (1);

Fer un canvi de variables amb
;
i
;

Desprs de substituir, s'aconsegueix l'equaci diferencial de primer ordre

  (2) ;

que es pot resoldre fent servir el factor d'integraci

;

 Exemple .
Donada l'equaci de Bernoulli segent 
;

Desprs de dividir per , aconseguim

;

de manera que el canvi de variables s 

 i ;

Aix porta a

;

que es pot resoldre fent servir el factor d'integraci

;

Desprs de multiplicar les dues bandes per  es t que
 ;
i es pot observar que la banda esquerra s la derivada de  (recordant que  s una funci de ). Integrant a les dues bandes, es troba

;

que dna 

 ;

;

i finalment 

;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60342" title="Factor d'integraci" nonfiltered="3591" processed="3584" dbindex="23973">
En matemtiques, hom resol certes equacions diferencials ordinries mitjanant un factor d'integraci o factor integrand. El factor d'integraci s sols una funci agafada de manera tal que permet resoldre l'equaci desitjada.

Considerant una equaci diferencial ordinria de la forma

;

on  s una funci desconeguda de , i  i  sn funcions donades.

El factor d'integraci funciona de manera que transforma la banda esquerra de l'equaci en la forma de la derivada d'un producte.

Consident una funci . Es multipliquen ambdues bandes de (1) per 

;

Es vol que la banda esquerra quedi de la forma d'una derivada del producte. De fet, si s'assumeix aix, la banda esquerra es pot reordenar com a

;

I aix es pot integrar,

;

on  s una constant (veure constant arbitrria d'integraci). I ara es pot resoldre per 

;

Tanmateix, per resoldre explcitament per  es necessita trobar l'expressi de  Es pot deduir de (2) que  obeeix l'equaci diferencial 

;

Per aconseguir , es divideixen les dues bandes per 

;

L'equaci (5) ara s de la forma d'una derivada logartmica. Resolent (5) s'obt 

;

Es pot veure que multiplicar per  i la propietat 
 sn essencials per resoldre aquesta equaci diferencial.
 s'anomena factor d'integraci. El nom prov del fet que s una integral, i es comporta com un mltiple de l'equaci (d'aqu el factor).

 Exemple .

Donada l'equaci diferencial

;

Es pot observar que en aquest cas 

;

;

;

Multiplicant ambdues bandes per  s'obt

;
 ;

o b

;

que ens dna

;

 Vegeu tamb . 
 mtode de variaci dels parmetres;
 exemples d'equacions diferencials;
 derivades logartmiques;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60344" title="Museu de la Cincia i de la Tcnica de Catalunya" nonfiltered="3592" processed="3585" dbindex="23974">




El Museu de la Cincia i de la Tcnica de Catalunya (conegut amb l'acrnim mNACTEC) s una instituci musestica que depn del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 

La seva seu central es troba a Terrassa (Valls Occidental), en una antiga fbrica txtil de la Rambla d'gara (al nmero 270) que s un dels principals exemples d'arquitectura modernista de Catalunya: el Vapor Aymerich, Amat i Jover, dissenyat per l'arquitecte Llus Muncunill i construt entre 1907 i 1908.

La denominaci de vapor s deguda al fet que la fbrica utilitzava el vapor d'aigua com a fora per moure les mquines. Aquesta maquinria encara es troba installada i s una de les principals atraccions del museu.

Dins del mateix museu, a ms, hi ha una exposici permanent anomenada Espai Muncunill que mostra les genialitats de l'arquitecte responsable de l'edifici, un dels mxims exponents del modernisme catal.



Exposicions permanents.
A ms de l'exposici abans anomenada dedicada a Llus Muncunill, al museu es poden trobar les segents exposicions permanents:
 Homo Faber, sobre l'evoluci tecnolgica de la humanitat, des del neoltic fins a la Revoluci Industrial.
 La Fbrica Txtil mostra com funcionava una empresa txtil a comenament del segle XX.
 Enrgeia explica tot el procs relacionat amb l'obtenci d'energia.
 El Transport, els diversos mitjans de transport, des del cotxe al ferrocarril.

Altres seus del museu.
A ms de la seu de Terrassa, el Museu de la Cincia i de la Tcnica de Catalunya est format per una mplia xarxa de museus arreu del territori catal, especialitzats en diversos aspectes de la cincia i la tecnologia:
 Alt Empord;
 Farinera de Castell d'Empries, a Castell d'Empries;
 Anoia;
 Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia, a Igualada;
 Museu Mol Paperer, a Capellades;
 Bages;
 Museu de la Tcnica, a Manresa;
 Parc Cultural de la Muntanya de Sal, a Cardona;
 Baix Empord;
 Museu del Suro, a Palafrugell;
 Baix Llobregat;
 Museu de la Colnia Sed, a Esparreguera;
 Barcelons;
 Collecci de Trens Histrics dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona;
 Bergued;
 Museu del Ciment Asland, a Castellar de n'Hug;
 Museu de les Mines de Cercs, a Cercs;
 Museu de la Colnia Vidal, a Puig-reig;
 Garraf;
 Museu del Ferrocarril, a Vilanova i la Geltr;
 Maresme;
 Museu de l'Estampaci Txtil, a Premi de Mar;
 Osona ;
Museu Industrial del Ter, a Manlleu;
 Pallars Sobir;
 Serradora d'reu, a reu;
 Priorat;
 Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat, a Bellmunt del Priorat;
 Ripolls;
 Farga Palau, a Ripoll;
 Selva;
 Collecci d'Autombils Salvador Claret, a Sils;

En preparaci.
 Fassina de l'Espluga de Francol (Conca de Barber);
 Mina Victria dera Val d'Aran, a Arres (Vall d'Aran);
 Museu Hidroelctric de Cabdella (Pallars Juss);
 Museu de la Rajoleta d'Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat);
 Museu de la Torneria de Torell (Osona);
 Salines de Gerri de la Sal (Pallars Sobir);

Imatges.


Enllaos externs.

 Museu de la Cincia i de la Tcnica de Catalunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60346" title="Sibilla" nonfiltered="3593" processed="3586" dbindex="23975">


La sibilla (Sibylla, ), paraula que deriva de  , que voldria dir consell de Zeus, s un personatge de la mitologia grega i romana. Les sibilles exercien de pitonisses en el mn antic i els seus llibres proftics eren consultats - A travs de complexos ritus - per a conixer l'esdevenidor. 

La sibilla en la mitologia clssica.

Las sibilles tenien la seva vivienda a les coves - l'antre - o prop dels corrents d'aigua. Les profecies eren manifestades sempre en estat de trnsit i expressades en hexmetres grecs que es transmetien per escrit.

Els primers escriptors grecs noms parlen d'una sibilla, soposadament filla de Dard, el fundador de Troia. Es creu que aquesta fou la sibilla Herfila de Troia, que profetitz la Guerra de Troia. Ms tard, en sorgiren d'altres, sempre amb el seu nom de procedncia. Heus aqu la llista:

Sibilla de Samos;
Sibilla de l'Hellespont;
Sibilla frgia;
Sibilla cimria;
Sibilla dlfica;
Sibilla cumana;
Sibilla lbia;
Sibilla tiburtina;
Sibilla babilnica o persa;

La ms important de totes a la mitologia romana va ser la sibilla cumana.

La sibilla en la tradici catlica.

Segons sembla, els oracles sibilins parlaven d'un rei que introduiria el regne de Du sobre tots els homes, i tots els pobles reconeixerien finalment la Llei de Du. Sovint, aquesta tradici s'ha vinculat tamb amb uns versos obscurs de l'gloga IV de Virgili que canten la vinguda d'un nen cridat a salvar el mn.

Aquesta tradici va ser vinculada pel cristianisme amb la figura del Mesies i, per aix, l'Esglsia Catlica assimil el personatge de la sibil.la i el convert en element de la representaci litrgica de Nadal. Aquesta tradici es va conservar a les seus de la Ciutat de Mallorca i de L'Alguer, on, cada 24 de desembre, als oficis de la nit de Nadal per commemorar el naixement de Crist, s'interpreta el Cant de la Sibilla, una pea d'origen medieval que profetitza l'arribada del Redemptor i, al mateix temps, l'arribada del Judici Final.  El Cant el protagonitza una persona -infant, jove o adult, segons cada poblaci- que va vestida amb una tnica, un mantell de sedes brodades, un casquet o capell i una gran espasa a les mans. El text del Cant s en catal i amb la melodia gregoriana ms arcaica d'Europa. En l'actualitat el Cant de la Sibilla es canta cada vegada en ms indrets del pas: l'Alguer (Sardenya), Barcelona (Santa Maria del Mar, el Clot, Sant Gervasi), Ontinyent, Sueca, Lleida, Gandia, Vic, etc










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60347" title="Vi geners" nonfiltered="3594" processed="3587" dbindex="23976">
Un vi geners s un vi especial de molt alta graduaci, entre 14 i 23. Es pot obtenir de dues formes bsiques:
Per addici d'alcohol al most abans de la fermentaci.
Per aturada de la fermentaci amb l'addici d'alcohol, obtenint un vi mut.

L'addici d'alcohol pot ser amb alcohol etlic o amb alcohol vnic provenint d'altres vins o de brandi. Amb un envelliment prolongat s'obt un vi geners sec, i per aturada fermentativa es retenen els sucres residuals i s'obt un vi geners dol.

Diferents tipus de vins generosos sn:
Vi licors, vi de licor o vi reforat: s un vi geners dol amb un contingut de sucres superior a 50 g/l.
Vi licors geners: s un vi geners dol amb un contingut de sucres superior a 100 g/l.
Vi de licor sec: s un vi geners sec que amb un envelliment prolongat presenta una aroma caracterstica.

Els vins generosos es mantenen b grcies al contingut d'alcohol, i de sucre en el cas dels generosos dolos. Fins i tot sn estables un cop oberta la botella. Per aquest motiu  va ser un tipus de vi adequat per a l'exportaci, destacant histricament els vins exportats des de Porto i Madeira cap el Regne Unit, i des dels ports catalans cap a Amrica.

Els vins generosos tradicionals sn:
El vi ranci s un vi sec, blanc o negre, envellit amb oxidaci.
El fondellol s un vi ranci de ram monestrell tradicional d'Alacant.
La mistela s un vi dol, blanc o negre, elaborat a partir de vi most semifermentat.
El vi dol natural s elaborat a partit de ram sobremadurat amb alt contingut en sucre natural.
El vi garnatxa s un vi mut negre elaborat amb ram sobremadurat de garnatxa.
El vi moscatell, o moscat, s un vi mut blanc elaborat amb ram sobremadurat de les varietats moscatell d'Alexandria o moscatell de gra petit.
El vi dol de ram sobremadurat s un vi dol natural no mut, sense augment artificial del grau alcohlic natural.
El vimblanc s un vi dol de ram pansal sobremadurat.

A ms, tenen renom els vins de Xers, Porto i Madeira.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60352" title="Mtode de variaci dels parmetres" nonfiltered="3595" processed="3588" dbindex="23977">
En matemtiques, la variaci dels parmetres s una tcnica usada per resoldre certes equacions diferencials ordinries de segon ordre no homognies. La variaci de parmetres no s una tcnica molt com en el camp de les matemtiques pures, per s una eina til en enginyeria.

 Tcnica .
Donada una equaci diferencial de la forma
;
es defineix l'operador lineal 
;
on D representa l'operador diferencial. S'ha de resoldre, doncs, l'equaci  per , on  i  sn conegudes.

Suposant que es tenen dues solucions linealment independents per l'equaci diferencial donada, u1 i u2. Sigui W el Wronski d'aquestes dues funcions, i W sigui diferent de zero (les solucions sn linealment independents).

Es busca la soluci general a l'equaci diferencial  que ser de la forma
;

Aqu,  i  sn desconegudes, i  i  sn les solucions de l'equaci homognia. Es pot observar que si  i  sn constants, llavors . s desitjable que A=A(x) i B=B(x) siguin de la forma 
;

Ara,
;
;
;
i com que es requereix la condici de sobre, llavors es t que 
;
Derivant un altre cop (i ometent passos intermitjos)
;

Ara es pot escriure l'acci de L sobre uG com a
;
Com que u1 i u2 sn solucions, llavors
;

Es t el sistema d'equacions

Desenvolupant, 

Per tant, el sistema de sobre determina les condicions
;
;

Es troben A(x) i B(x) d'aquestes condicions, per tant, donades

es pot resoldre per (A (x), B (x))T, i per tant



Finalment,
;
;

Mentre les equacions homognies sn relativament fcils de resoldre, aquest mtode permet el clcul dels coeficients de la soluci general de l'equaci particular, i per tant es pot determinar la soluci general completa.

Cal tenir en compte que  i  es determinen per noms una constant arbitrries addicional (la constant d'integraci); es podrien esperar dues constants d'integraci perqu l'equaci original era de segon ordre. Afegir una constant a  o a  no canvia el valor de  perqu  s lineal.

 Exemple d's .
Donada l'equaci diferencial 
 ;

Es vol trobar la soluci general de l'equaci, aix s, trobar solucions a l'equaci diferencial homognia
 ;
Treiem l'equaci caracterstica
 ;
 ;
Com que hi ha una arrel repetida, s'ha d'introduir un factor de x a una soluci per assegurar que siguin linealment independents.

S'obtenen, doncs, u1=e-2x, i u2=xe-2x. El Wronski d'aquestes dues funcions s 
 
;

Es busquen les funcions A(x) i B(x) tal que A(x)u1+B(x)u2 sigui una soluci general de l'equaci particular. Noms queda calcular les integrals
;
aix s,
;
;
on  i  sn constants d'integraci.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60353" title="Arc" nonfiltered="3596" processed="3589" dbindex="23978">


Geometria: part d'una linia corba Arc (geometria).
Arquitectura: element estructural de directriu corba que permet salvar llums relativament grans mitjanant peces petites Arc (arquitectura).
Arc de triomf;
Electricitat: descrrega elctrica que es forma entre dos elctrodes situats en una atmosfera gasosa Arc elctric.
Meteorologia: fenomen ptic que consisteix en fer visible al cel, tots els colors de l'espectre de la llum Arc de Sant Mart.
Esports: Tir amb arc.
Msica: Arc (msica).
Eines: Primitiu trepant per fer forats o per fer foc.
Armes: Arc (arma);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60355" title="Lauburu" nonfiltered="3597" processed="3590" dbindex="23979">


El lauburu o creu basca s un dels smbols recents (segle XVI a segle XVIII) de la cultura basca.

El lau buru ("quatre caps" en euskera), s en realitat una esvstica el nom de la qual prov del llat labarum, que a la vegada procedeix de l'ensenya cntabra d'origen celta, anomenada lbar. D'aqu la similitud amb l'esvstica, comuna a tots els pobles indoeuropeus.

El seu significat original com a ensenya basca s discutit: per alguns representaria el sol, per altres, una s representaci nacionalista dels quatre teritoris bascos del sud dels Pirineus: laba, Biscaia, Guipscoa i Navarra, encara que es fora improbable que sigui aix. Una altra interpretaci diu que el gir cap a la dreta s el smbol de la vida, i el gir cap a l'esquerra, el smbol de la mort, ra per la qual apareix d'aquesta forma en monuments funeraris.

El lauburu no ha estat mai un smbol oficial dels bascos: no apareix en cap escut d'armes dels territoris de cultura basca, ni tampoc en banderes o altres ensenyes.

 Temes relacionats .
El Lbar cntabre. ;
L'Esvstica.
El Triskell, emblema de l'Illa de Man.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60359" title="Germn Riesco Errzuriz" nonfiltered="3598" processed="3591" dbindex="23980">


Germn Riesco Errzuriz (Rancagua, Xile, 28 de maig de 1854 - 8 de desembre de 1916) poltic xil, fou president de la repblica entre 1901 i 1906. Nebot del president Federico Errzuriz Zaartu i cos, a ms de cunyat, del president Federico Errzuriz Echaurren.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60360" title="Theobald Boehm" nonfiltered="3599" processed="3592" dbindex="23981">

Theoblad Bhm (9 d'abril de 1794 - 25 de novembre de 1881) fou un inventor i msic bavars, el qual perfeccion la flauta travessera moderna i el seu sistema de digitaci, que no havia canviat en molt de temps. A ms, fou un virtus flautista, Msic de la Cort de Bavria i un fams compositor per aquest instrument.

Nascut a Munic. Alemanya, Bhm aprengu rpidament de son pare el negoci de l'orfebreria. Desprs de fabricar la seva prpia flauta la va dominar tan rpidament que als divuit anys entr en una orquestra, i amb vint-i-un ja era primera flauta de la Reial Orquestra Bvara. Mentrestant, anava experimentant amb flautes de diferents materials fetes per ell mateix, com fustes dures tropicals, argent, or, nquel i coure, i diferents posicions dels forats.

Desprs d'estudiar acstica a la Universitat de Munich comen a modificar l'estructura de les seves flautes, el 1832. El 1847 patent el nou sistema de digitaci i mostr la nova flauta el 1851 a l'Exhibici de Londres. El 1871 public Die Flte und das Fltenspiel (La flauta i el seu art), que comprenia un tractat d'acstica i aspectes tcnics i artstics de l's de la nova flauta.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60362" title="Federico Errzuriz Echaurren" nonfiltered="3600" processed="3593" dbindex="23982">


Federico Errzuriz Echaurren (Santiago de Xile, 16 de novembre de 1850 - Valparaso, 12 de juliol de 1901) poltic xil, fou president de Xile entre el 18 de setembre de 1896 i el 12 de juliol de 1901.  

Fill del president Federico Errzuriz Zaartu, va iniciar la seva vida pblica en 1876, al ser triat diputat per Constituci. Fou opositor al govern de Diumenge Santa Mara Gonzlez i va collaborar amb el president Jos Manuel Balmaceda, arribant a ser el seu ministre de Guerra i Marina (1890). Poc desprs, i arran de les creixents tensions entre el President i el Parlament, va prendre partit pels congressistes. Acabada la Guerra Civil de 1891, va collaborar des de diverses carteres ministerials amb el govern de Jorge Montt lvarez. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60363" title="Jorge Montt lvarez" nonfiltered="3601" processed="3594" dbindex="23983">

Jorge Montt lvarez (Casablanca (Xile), 26 d'abril de 1845 - Santiago de Xile, 9 d'octubre de 1922) Mar i poltic xil, fou president de Xile entre el 26 de desembre de 1891 i el 26 de desembre de 1896. 

Fill d'Antonio Montt i de Mara lvarez, va ingressar a l'Escola Naval en 1858, enrolant-se en la Marina tres anys desprs. En la guerra contra Espanya, va prendre part en el combat de Papudo (1865), en el qual va ser capturada la corbeta "Covadonga". Comandant de la "Maragda" en 1877, a l'esclatar la Guerra del Pacfic es va incorporar a les missions realitzades per l'Armada en el nord. 

Va participar en el combat naval de Angamos el 8 d'octubre de (1879), en la presa de Pisagua (1879) i va dirigir el bloqueig del Callao (1880). Cap a 1891 era capit. Conforme es va anar aproximant el conflicte de 1891, els congressistes es van acostar a ell. Va prendre el control de l'esquadra i va liderar el moviment contra Jos Manuel Balmaceda. Va ser nomenat president de la Junta de Govern d'Iquique, i va prendre el comandament en Santiago de Xile poc abans del sucidi de Balmaceda. Finalitzada la guerra civil, va fer pblica la seva intenci de no seguir al capdavant del bndol vencedor. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60365" title="Wronski" nonfiltered="3602" processed="3595" dbindex="23984">
En matemtiques, el Wronski s una funci que deu el nom a la matemtic polons Josef Hoene-Wronski, especialment important en l'estudi d'equacions diferencials.

Donat un conjunt de n funcions f1, ..., fn, el Wronski W(f1, ..., fn) es defineix com a:



Aix s, el determinant de la matriu construda collocant les funcions a la primera fila, la primera derivada de cada funci a la segona fila, i aix fins a la derivada n-1, formant aix una matriu quadrada.

En una equaci diferencial lineal de segon ordre, es pot calcular el Wronksi ms fcilment mitjanant la identitat Abeliana.

 El Wronski i la independncia lineal .

El Wronksi es pot fer servir per determinar si un conjunt de funcions derivables s linealment independent en un cert interval:
Si el Wronski s diferent de zero en algun punt de l'interval, llavors les funcions associades sn linealment independents en aquest interval.
Aix s til en diverses situacions. Per exemple, si es vol verificar que dues solucions d'una equaci diferencial ordinria sn linealment independents, es pot fer servir el Wronski. Cal tenir en compte que si el Wronski s zero uniformament al llarg de l'interval, les funciones poden o no ser linealment dependents. Sovint es creu que  arreu implica dependncia lineal, i no s el cas, com es pot veure en el tercer exemple. En comptes d'aix:
Si un conjunt de funcions s linealment dependent en un interval, llavors el Wronski corresponent s zero en aquest interval.

 Exemples .

Donades les funcions   i  definides per x un nombre real. El Wronski ser:



Es pot observar que  no s uniformament zero, per tant aquestes funcions sn linealment independents.

Donades les funcions , , i .  Aquestes funcions sn clarament dependents, ja que  Aix, el Wronski ser zero, com es veu seguidament:



 Tal com s'ha dit anteriorment, si el Wronski s zero, no implica en general que les funcions involucrades siguin linealment dependents. Donades les funcions  i ; aix s, el valor absolut de . La segona funci es pot escriure com a:



Es pot comprovar que aquestes funcions sn linealment independents en un interval dels reals; tanmateix, el seu Wronski s zero: ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60367" title="Weser" nonfiltered="3603" processed="3596" dbindex="23985">



El Weser s un riu al nord-oest d'Alemanya. Format a Hannoversch Mnden per la confluncia del riu Fulda i el Werra flueix per la ciutat de Bremen i t una longitud de 452 km, que unida a la longitud del Werra fan 744 km.

Ciutats al llarg del Weser sn:
Hannoversch Mnden, Beverungen, Hxter, Holzminden, Bodenwerder, Hamelin, Hessisch-Oldendorf, Rinteln, Vlotho, Bad Oeynhausen, Porta Westfalica, Minden, Petershagen, Nienburg, Achim, Bremen, Brake, Nordenham, Bremerhaven.

Els afluents del Weser sn:
 Esquerra;
 Ulster;
 Fulda;
 Diemel;
 Groe Aue;
 Hunte;
 Dreta;
 Nesse;
 Aller;
 Lesum (Wmme);














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60375" title="Neckar" nonfiltered="3604" processed="3597" dbindex="23986">
El Neckar s un riu d'Alemanya. s el major afluent del Rin, al qual s'uneix a Mannheim. Neix a la Selva Negra i passa per Odenwald, Tbingen, Nrtingen, Esslingen, Stuttgart, i Heidelberg. La longitut total del Neckar s de 367 km, els darrers 200 ltims navegables. 

Ciutats per les que passa el Neckar.

Ciutats al llarg del Neckar (des del seu naixement fins a desenbocar al Rin.
Villingen-Schwenningen;
Rottweil;
Oberndorf am Neckar;
Sulz am Neckar;
Horb am Neckar;
Rottenburg am Neckar;
Tbingen;
Nrtingen;
Plochingen;
Esslingen (am Neckar);
Stuttgart;
Ludwigsburg;
Freiberg am Neckar;
Marbach am Neckar;
Besigheim;
Heilbronn;
Mosbach;
Eberbach;
Heidelberg;
Mannheim;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60378" title="Identitat Abeliana" nonfiltered="3605" processed="3598" dbindex="23987">
En matemtiques, la identitat abeliana s una equaci que expressa el Wronski de dues solucions homognies d'una equaci diferencial ordinria lineal de segon ordre en termes dels coeficients de l'equaci diferencial original. La identitat deu el seu nom al matemtic Niels Henrik Abel.

La identitat abeliana, al relacionar les solucions linealment independents d'una equaci diferencial, es pot fer servir per trobar una soluci de l'altra, proporciona identitats tils relacionades amb les solucions, i tamb s til com a part d'altres tcniques com el mtode de variaci dels parmetres. s especialment til en equacions com l'equaci de Bessel, en la qual les solucions no tenen una forma analtica simple, ja que en aquests casos el Wronski s difcil de calcular directament.

 Definici .

Donada una equaci diferencial ordinria lineal homognia de segon ordre

 ;

la identitat abeliana es pot escriure com a 

 ;

on W(x) s el Wronski de dues solucions linealment independents de l'equaci diferencial.

 Derivaci .

Siguin y1 i y2 dues solucions linealment independents de l'equaci diferencial

 ;

Llavors el Wronski d'aquestes dues funcions es defineix com a 

 ;

Derivant s'obt

 ;
 ;

Solucionant per  a l'equaci diferencial original ens dna

 ;

i el resultat se substitueix al Wronski: 
 ;
 ;
 ;
 ;

Aix s una equaci diferencial lineal de primer ordre.

 ;
 ;
 ;

 Referncies .

  Boyce, W. E. and DiPrima, R. C. Elementary Differential Equations and Boundary Value Problems, 4th ed. New York: Wiley, 1986.

  Eric W. Weisstein. "Abel's Differential Equation Identity." From MathWorld--A Wolfram Web Resource. http://mathworld.wolfram.com/AbelsDifferentialEquationIdentity.html;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60381" title="Isar" nonfiltered="3606" processed="3599" dbindex="23988">
L'Isar s el tercer riu ms llarg de Baviera, Alemanya. L'Isar t 295 km de llargada. El seu nom s d'origen cltic, de la paraula Isaria que significa torrencial.

El naixement del riu est situat als Alps d' ustria, no gaire lluny de la frontera amb Alemanya, a la zona alpina de Karwendel. El riu entra a Alemanya per la ciutat de Mittenwald. Des d'aqu, el riu es dirigeix cap al nord passnt per Sylvenstein, Lenggries, Bad Tlz, Geretsried, Wolfratshausen, la capital de Baviera, Munic i partir d'aqu va cap el nord-est per Freising, Moosburg i Landshut  fins Deggendorf, on finalment desemboca al Danubi.


El afluents ms importants sn el Loisach i l'Amper.

Les inundacions que provoca son ara menors grcies a la construcci els anys 50 de la presa de Sylvenstein per a la producci d'electricitat.

Vegeu tamb.
Per a l'etimologia del nom Isar, vegeu el riu IJzer;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60385" title="Spree" nonfiltered="3607" processed="3600" dbindex="23989">

L'Spree s un riu d'Alemanya que passa pels Lands de Saxnia, Berln i Brandenburg. s un afluent del riu Havel i t una longitud aproximada de 400 km.

El naixement est situat a la Repblica Txeca. Ms al nord passa per la Spreewald, una grans aiguamolls. En el seu tram final el riu passa pel centre de Berln per unir-se al riu Havel als barris occidentals de Berln.

Les ciutats per les que passa son: Bautzen, Spremberg, Cottbus, Lbbenau, Lbben, Frstenwalde i Berln.

El seu nom ve d'antics pobles eslaus tribals que el batejaren com a Sprevjane.

El riu s fams per ser un dels escenaris de les batalles de la Segona Guerra Mundial, aix com un punt de pas freqent pels qui volien fugir de Berln Est i anar a la zona d'ocupaci americana.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60386" title="Reducci d'ordre" nonfiltered="3608" processed="3601" dbindex="23990">
En matemtiques, la reducci d'ordre s una tcnica utilitzada per resoldre equacions diferencials ordinries de segon ordre. Es fa servir quan la primera de dues solucions () s coneguda i es busca la segona ().

 s .

Donada una equaci diferencial

;

i una sola soluci (), i sigui la segona soluci definida per

;

on  s una funci arbitrria. Aix,

;

i

;

Si se substitueixen per , , i  a l'equaci diferencial, llavors

;

Com que  s soluci de l'equaci diferencial original, , es pot reduir a 

;

que s una equaci diferencial de primer ordre per . Dividint per , s'obt

;

i  es pot trobar fent servir el mtode general. Un cop s'ha trobat , s'integra i se substitueix a l'equaci original per :

;

 Referncies .
  W. E. Boyce and R. C. DiPrima, Elementary Differential Equations and Boundary Value Problems (8th edition), John Wiley & Sons, Inc., 2005. ISBN 0-471-43338-1.
  Eric W. Weisstein, Second-Order Ordinary Differential Equation Second Solution, From MathWorld--A Wolfram Web Resource.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60388" title="Havel" nonfiltered="3609" processed="3602" dbindex="23991">

El Havel s un riu de Brandenburg, Berln i Saxnia-Anhalt. s un afluent del riu Elba i t 325 km de longitud. Amb l'extensi de Canal del Oder-Havel, connecta l'Oder amb Berln i l'Elba.

El naixement del Havel est situat a prop de la ciutat de Frstenberg a la frontera amb Mecklemburg-Pomernia Occidental. El seu major afluent s el riu Spree el qual s'uneix al Havel als barris occidentals de Berln. Entre Berln i la ciutat de Brandenburg, el riu forma dotzenes de llacs.

Les principals ciutats per les que passa el Havel sn: Zehdenick, Oranienburg, Berln, Potsdam, Werder, Brandenburg, Premnitz, Rathenow i Havelberg.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60389" title="Bloc Party" nonfiltered="3610" processed="3603" dbindex="23992">

Bloc Party s un grup de Indie Rock/Post-Punk, procedent d'Essex, al Regne Unit.

Bloc Party es va formar en 1998 quan el vocalista i guitarrista afroameric Kele Okereke va conixer en una edici del festival de msica de Reading a qui seria guitarrista del grup Russell Lissack. Aquest ltim coneixia als altres dos components, Gordon Moakes (baixista) i Matt Tong (bateria). Russell va contactar amb Gordon i Matt per telfon i es va materialitzar la idea.

Ms tard, Kele es va encarregar d'enviar una xicoteta maqueta al grup escocs Franz Ferdinand, els qui els van invitar a tocar en una festa de la seua discogrfica.

No sempre s'han anomenat com ara: van comenar amb el nom de "The Angel Range", es van transformar en "Diet", desprs en "Union" i, a finals de 2003 van prendre el nom de "Bloc Party".

 Membres .
 Kele Okereke - Veu i guitarra ;
 Russell Lissack - Guitarra;
 Gordon Moakes - Baix;
 Matt Tong - Bateria;

 Discografia .
 lbums d'estudi .
 "Silent Alarm" (V2) - llanat el 14 de febrer del 2005;

 "A Weekend in the City" (Wichita/V2) - llanat el 5 de febrer del 2007;

 lbums recopilatoris .
 "Silent Alarm Remixed" - agost de 2005, n. 54 al Regne Unit;

 EPs .
"Bloc Party EP" - setembre de 2004, noms a Europa, Amrica del Nord, Jap i Austrlia, per importat en grans quantitats a la tardor de 2004 al Regne Unit.
"Little Thoughts EP" - desembre de 2004, noms al Jap.

Singles.
De "Silent Alarm"
She's Hearing Voices;
Banquet;
Little Toughts;
Helicopter;
So Here We Are;
Banquet (reedici);
The Pionners;
Two More Years;

De "A Weekend in the City"
The Prayer;
I Still Remember;
Haunting for Witches;

Enllaos externs.

 Pgina oficial del grup;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60395" title="Oasis" nonfiltered="3611" processed="3604" dbindex="23994">

Oasis s una banda anglesa de rock en l'estil de britpop, originriament formada en Manchester, Anglaterra. 

La banda es va fer famosa internacionalment a mitjan dcada dels 90, acomodant els elements de bandes com els Beatles, The Stone Roses, i T.Rex a la seua prpia classe de rock angls psicodlic. 

Dirigit pel vocalista Liam Gallagher i el seu germ major, que s el guitarrista i compositor Noel Gallagher, Oasis va combinar diverses melodies apegaloses. El comportament de la banda, va provocar diversos escandisca'ls, amb informes freqents d'embriagament, arrogncia i les confrontacions violentes apareixen regularment en la premsa, generalment entre Liam i Noel Gallagher. L'alineaci de la banda ha canviat ben sovint, per els germans Gallagher sn els nics que queden constants.  

El seu primer lbum, Definitely Maybe (1994) s l'lbum debut ms rpidament venut en tota la histria, i el seu lbum segent, What's the Story? Morning Glory va definir el moviment Brit Pop, i inclou temes memorables com: "Wonderwall", "Roll With It", "Don't look back in anger" i "Champagne Supernova".

La majoria de les canons d'Oasis han sigut escrites per Noel, no obstant a l'lbum Standing on the Shoulders of Giants (2000), Liam va contribuir amb "Little James" i en Heathen Chemistry (2002) va contribuir amb "Songbird", "Better Man" i "Born on a Different Cloud", mentre que Gem Archer ho va fer amb "Hung in a bad place" aix com Andy Bell va contribuir amb "A quick peep". En el disc Don't Believe the Truth (2005) les composicions alienes a Noel Gallagher van ser realitzades per Liam ("The Meaning of Soul", "Guess God Thinks I'm Abel" i "Love like a bomb" amb Gem Archer) i Andy Bell ("Turn up the Sun" i "Keep the Dream Alive").

 Formaci a travs del temps .
1991-1994:.
 Liam Gallagher - Cantant Principal;
 Noel Gallagher - Guitarra/Cantant Principal/2a veu;
 Paul 'Bonehead' Arthurs - Guitarra Rtmica;
 Paul 'Guigsy' McGuigan - Baix;
 Tony McCaroll - Bateria. Reemplaat per Alan White en 1995;

1995-1998:.
 Liam Gallagher - Cantant Principal;
 Noel Gallagher - Guitarra/Cantant Principal/2a veu;
 Paul 'Bonehead' Arthurs - Guitarra Rtmica. Reemplaat per Gem Archer en 1999;
 Paul 'Guigsy' McGuigan - Baix. Reemplaat per Andy Bell en 1999;
 Alan White - Bateria;

1999-2004: .
 Liam Gallagher -  Cantant Principal;
 Noel Gallagher - Guitarra/Cantant Principal/2a veu;
 Gem Archer - Guitarra Rtmica/2a veu/Teclats;
 Andy Bell - Baix;
 Alan White - Bateria. Reemplaat per Zak Starkey en 2005;

 Actualitat .
 Liam Gallagher -  Cantant Principal;
 Noel Gallagher - Guitarra/Cantant Principal/2a veu;
 Gem Archer - Guitarra Rtmica/2a veu/Teclats;
 Andy Bell - Baix;
 Zak Starkey - Bateria;

 Grfic temporal .

TimeAxis = orientation:horizontal format:yyyy
ImageSize = width:850 height:200
PlotArea = right:40 height:170 bottom:30 left:20

Colors =
  id:canvas value:rgb(0.97,0.97,0.97)
  id:grid1  value:rgb(0.86,0.86,0.86)
  id:grid2  value:gray(0.8)
  id:bars   value:rgb(0.8,0.9,0.96)
  id:blue1_bars   value:rgb(0.5,0.6,0.96)
  id:blue2_bars   value:rgb(0.6,0.8,0.96)

BackgroundColors = canvas:canvas

Period     = from:1991 till:2007
ScaleMajor = unit:year increment:1 start:1991.0 gridcolor:grid1

BarData=
  bar:Singer text:
  bar:Guitar text:
  bar:SecGit text:
  bar:Bass text:
  bar:Drums text:

PlotData=

 set defaults;
  width:15 fontsize:M textcolor:black align:left anchor:from shift:(10,-4) color:bars
  bar:Singer color:blue1_bars
    from:1991.67 till:2006.80 text:"Liam Gallagher"

  bar:Guitar color:blue2_bars
    from:1991.92 till:2006.80 text:"Noel Gallagher"

  bar:SecGit color:blue1_bars
    from:1991.67 till:1999.75 text:"Paul Arthurs"
    from:1999.75 till:1999.77 color:grid1
    from:1999.77 till:2006.80 text:"Gem Archer"

  bar:Bass color:blue2_bars
    from:1991.67 till:1999.75 text:"Paul McGuigan"
    from:1999.75 till:1999.92 color:grid1
    from:1999.92 till:2006.80 text:"Andy Bell"

  bar:Drums color:blue1_bars
    from:1991.67 till:1995.33 text:"Tony McCarroll"
    from:1995.33 till:1995.35 color:grid1
    from:1995.35 till:2004.18 text:"Alan White"
    from:2004.18 till:2004.40 color:grid1
    from:2004.40 till:2006.80 text:"Zak Starkey"



Discografia.
 lbums d'estudi .
Definitely Maybe (1994);
(What's the Story) Morning Glory? (1995);
Be Here Now (1997);
The Masterplan (1998);
Standing on the Shoulder of Giants (2000) ;
Heathen Chemistry (2002);
Don't Believe the Truth (2005);
Stop the Clocks: The Definitive Collection (2006);

 lbums en viu i vdeos .
 Live By The Sea - (1995);
 ...There And Then - (1996);
 Familiar to Millions - (2000);
 Definitely Maybe - The DVD  - (2004);

 Singles .
De Definitely Maybe:
 "Supersonic" - (11 d'abril, 1994) #31 UK;
 "Shakermaker" - (13 de juny, 1994) #11 UK;
 "Live Forever" - (8 d'agost, 1994, #10 UK;
 "Cigarettes & Alcohol" - (10 d'octubre, 1994) #7 UK;

De cap lbum:
 "Whatever" - (19 de desembre, 1994) #3 UK, #40 AUS;

De (What's the Story) Morning Glory?:
 "Some Might Say" - (24 d'abril, 1995) #1 UK;
 "Roll With It" - (14 d'agost, 1995) #2 UK, #48 AUS;
 "Wonderwall" - (30 d'octubre, 1995) #2 UK, #8 US, #1 AUS;
 "Don't Look Back in Anger" - (19 de febrero, 1996) #1 UK, #55 US, #19 AUS;

De Be Here Now:
 "D'You Know What I Mean" - (7 de juliol, 1997) #1 UK, #3 CAN, #1 AUS, #1 ITA;
 "Stand By Me" - (22 de setembre, 1997) #2 UK, #48 AUS, #2 ITA;
 "All Around The World" - (12 de gener, 1998) #1 UK, #2 ITA;

De Standing on the Shoulder of Giants:
 "Go Let It Out" - (7 de febrer, 2000) #1 UK, #1 CAN, #23 AUS, #1 ITA;
 "Who Feels Love?" - (17 d'abril, 2000) #4 UK, #7 CAN;
 "Sunday Morning Call" - (3 de juliol, 2000) #4 UK, #8 CAN;

De Heathen Chemistry:
 "The Hindu Times" - (15 d'abril, 2002) #1 UK, #1 CAN, #22 AUS, #1 ITA;
 "Stop Crying Your Heart Out" - (17 de juny, 2002) #2 UK, #6 CAN, #48 AUS, #2 ITA;
 "Little by Little" / "She is Love" - (23 de setembre, 2002) #2 UK, #2 CAN, #2 ITA;
 "Songbird" - (3 de febrer, 2003) #3 UK, #2 CAN;

De Don't Believe the Truth:
 "Lyla" - (16 de maig, 2005) #1 UK, #4 CAN, #23 AUS, #2 ITA;
 "The Importance of Being Idle" - (22 d'agost, 2005) #1 UK, #1 ITAL, #63 GER;
 "Let There Be Love" - (2005) #2 UK;

 Enllaos externs .
Pgina oficial del grup;
Oasis Live;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60397" title="Difusi de Rayleigh" nonfiltered="3612" processed="3605" dbindex="23995">


La difusi de Rayleigh (que rep el nom en honor a Lord Rayleigh) s la difusi de llum per partcules molt ms petites que la longitud d'ona de la llum. Es produeix quan la llum es propaga per medis slids i lquids transparents, per s molt ms apreciable en els gasos. La difusi de Rayleigh de la llum solar per les partcules de l'atmosfera terrestre s una de les raons principals del color blau del cel.

La quantitat de difusi de Rayleigh que pateix un feix de llum depn de la grandria de les partcules difusores i de la longitud d'ona de la llum. En concret, el coeficient de difusi i, per tant, la intensitat de la llum difosa, depn inversament de la quarta potncia de la longitud d'ona, relaci coneguda com a llei de Rayleigh (~ 1/ 4). La difusi per part de partcules de grandria superior a un des de la longitud d'ona es comporta de forma diferent i s'explica amb l'anomenada difusi de Mie, que s una explicaci ms general de la difusi de radiaci electromagntica.

La forta depndncia de la difusi amb la longitud d'ona (~1/ -4) significa que a l'atmosfera la llum blava es difon molt ms que la vermella. Aix provoca que quan la llum del Sol travessa l'atmosfera la component blava es difongui molt ms i d'aquesta manera hom veu llum blava de totes direccions, mentre que la part ms vermella noms es veu en la direcci directa del Sol. Cal remarcar, per, que la teoria de Rayleigh es desenvolup abans de la mecnica quntica i, per tant, no es basa en les teories ms correctes de la interacci radiaci-matria; nogensmenys, la teoria de Rayleigh s una bona aproximaci a la forma en qu la llum s difosa per partcules molt ms petites que la longitud d'ona de la llum.

La intensitat I de la llum difosa per una sola partcula d'un feix de llum monocromtic de longitud d'ona   i intensitat I0 s donada per:

;

on R s la distncia a la partcula,   s l'angle de difusi, n s l'ndex de refracci de la partcula (del medi) i d s el dimetre de la partcula.

La distribuci angular de la difusi, determinada pel terme (1 + cos2 ), s simtrica en el pla perpendicular a la direcci de la llum incident, per tant la difusi cap endavant s igual a la difusi cap enrere. Si integrem sobre tota una esfera obtenim la secci efica de difusi Rayleigh,  s:

;

El coeficient de difusi de Rayleigh per a un grup de partcules difusores s igual al nombre de partcules per unitat de volum, N, per la secci efica.

 Vegeu tamb .
 Difusi de Mie;
 Efecte Tyndall;
 Difusi Raman;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60400" title="David Meca Medina" nonfiltered="3613" processed="3606" dbindex="23996">




 
 
 
 
 
 
 






David Meca Medina s un nedador catal de llarga distncia en aiges obertes nascut a Sabadell l'1 de febrer de 1974. s nedador del Club Nataci Sabadell.

Especialista en llarga distncia en aiges obertes, en el seu palmars compta amb un ttol de campi de la Copa del Mn (a la categoria de llarga distncia en 25 kilmetres als Mundials de Nataci de Montreal de 2005) i set medalles en Campionats del Mn de nataci, dues d'elles d'or. Al 2005 sumava ms de 100 victries internacionals en proves de llarga distncia en aiges obertes.

El 1999 va ser sancionat per dopatge en el transcurs d'una prova a Brasil, amb un anabolitzant anomenat nandrolona. En un perode en qu no va poder competir en proves oficials, va prendre la decisi d'afrontar reptes esportius. Des d'aleshores s'ha convertit en especialista de reptes en solitari, amb els que encara segueix, ja fora del perode de sanci.

A ms, va estudiar interpretaci als Estats Units d'Amrica, on es va graduar en Art Dramtic per la University of Southern California el 1999, i ha fet petites incursions en el mn de la interpretaci i de la moda. Actualment, a part de seguir fent desafiaments, fa conferncies relacionades amb l'automotivaci i tamb s dedica a creuar l'Estret de Gibraltar amb qui contracti els seus serveis, donant un certificat acreditatiu amb la marca aconseguida.

 Palmars .
 1996;
 Campi d'Espanya de 5km i 25km;
 1997;
 Campi d'Espanya de 5km i 25km;
 1998;
 Medalla d'argent de 25km al campionat del mn de llarga distncia a Perth 1998;
 Campi de la Copa del Mn de marat de nataci 1998;
 Campi a Rio de Janeiro (Copa del Mn) 1998;
 Campi a Santa Fe (Copa del Mn) 1998;
 Campi a Hernandarias Paran (Copa del Mn) 1998;
 Campi a Ohrid (Copa del Mn) 1998;
 Campi a Terracinea (Copa del Mn) 1998;
 Campi d'Espanya de 5km i 25km;
 1999;
 Campi a Rosario (Copa del Mn) 1999;
 2000;
 Medalla d'or de 10km al campionat del mn de llarga distncia a Honolulu 2000;
 Medalla d'argent de 5km al campionat del mn de llarga distncia a Honolulu 2000;
 Medalla d'argent de 25km al campionat del mn de llarga distncia a Honolulu 2000;
 Medalla d'argent de 25km al Campionat d'Europa Hlsinki 2000;
 Medalla de bronze de 5km al Campionat d'Europa Hlsinki 2000;
 Campi a Atlantic City (Copa del Mn) 2000;
 Campi d'Espanya de 25km;
 2001;
 Campi a Santa Fe (Copa del Mn) 2001;
 Campi a Puerto Raboto-Rosario (Copa del Mn) 2001;
 Campi a Hernandarias Paran (Copa del Mn) 2001;
 Campi a Brasilia (Copa del Mn) 2001;
 2002;
 Medalla de bronze de 25km al Campionat d'Europa Berln 2002;
 Campi d'Espanya de 5km i 25km;
 Campi de la travessa del Port de Melilla;
 Campi de la travessa de Ribadesella;
 Campi de l'ascens de la ria del Pas (Cantbria);
 Campi de la travessa del llac de Banyoles;
 Campi de la travessa del port de Barcelona;
 Campi de la travessa La Graciosa-Lanzarote;
 2003;
 Medalla d'argent de 25km al Campionat del Mn Barcelona 2003;
 Medalla de bronze de 10km al Campionat del Mn Barcelona 2003;
 Campi de la travessa de Ribadesella;
 Campi de la travessa de la platja de San Lorenzo (Xixon);
 Campi de la travessa de la badia de Santander;
 Campi de l'ascens de la ria del Pas (Cantbria);
 Campi de la travessa del Port de Mlaga;
 Campi de la travessa Torre del Mar (Sanlcar de Barrameda);
 Campi de la travessa de la badia de Plentzia;
 Campi de la travessa Formentor-Platja de Sant Pere (Alcdia);
 Campi de la travessa del port de Barcelona;
 Campi de la travessa Lanzarote-La Graciosa;
 2004;
 Medalla d'argent de 25km al Campionat d'Europa Madrid 2004;
 Campi de la travessa al Port de Castell;
 Campi de la travessa a la platja de Borriana;
 Campi de la travessa a la playa de la Salve (Laredo);
 Campi de la travessa Penscola-Benicarl;
 Campi de la travessa del Pantano de la Viuela;
 Campi de la travessa de l'Ebre a Amposta;
 Campi de l'ascens de la ria del Pas (Cantbria);
 Campi de la travessa al Port d'Almeria;
 Campi de la travessa al Mar Menor (Mrcia);
 2005;
 Medalla d'or de 25km al Campionat del Mn Montreal 2005;
 Altres proves;
 Millor marca mundial de tots els temps de la travessa Tenerife-Gran Canria (2002);
 Quarta marca mundial de tots els temps de la travessa del Canal de la Mnega (2004);
 Millor marca mundial de tots els temps de la travessa de l'estret de Gibraltar (1999);
 Primer home en nedar entre La Gomera i Tenerife;
 Primer home en nedar entre Xbia i Eivissa (2006);

Enllaos externs.
 Pgina oficial;
 Pgina no oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60406" title="Llampec" nonfiltered="3614" processed="3607" dbindex="23997">

Un llampec s una descrrega elctrica que es produeix dins un nvol de tempesta, entre diferents nvols o entre el nvol i el sl, per que no arriba a tocar mai a terra. Acostumen a ser ms abundants que els llamps.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60408" title="Esclat de raigs gamma" nonfiltered="3615" processed="3608" dbindex="23998">
En astrofsica es coneix com esclat de raigs gamma, explosi de raigs gamma o simplement GRB (de l'angls gamma-ray burst) una font intensa i breu de raigs gamma. Es tracta del fenomen fsic ms llumins i intens de l'univers, que produeix una gran quantitat d'energia en feixos breus de raigs gamma que poden durar des d'uns segons fins a unes poques hores. Els ms llargs sn seguits per una radiaci romanent, ms feble, en raigs X, coneguda en termes tcnics com afterglow. Els esclats de raigs gamma ocorren en posicions aleatries en el cel sense poder-se predir la seva aparici. Les diferents teories sobre el seu origen requereixen fenmens molt violents com explosions de supernoves. Degut al fet que la radiaci gamma no travessa l'atmosfera terrestre aquests fenmens solament poden detectar-se des de l'espai, si b lafterglow pot ser observat amb telescopis terrestres.

Els esclats de raigs gamma csmics van ser descoberts a la fi de la dcada de 1960 per la srie de satllits nordamericans Vela la missi dels quals era la detecci d'explosions i proves nuclears realitzades per la Uni Sovitica. Els satllits Vela van detectar unes explosions ocasionals de raigs gamma d'origen desconegut. Encara que les dades recollides pels Vela eren de molt baixa resoluci angular, el 1973 investigadors en el Laboratori Nacional de Los lamos a Nou Mxic van ser capaos de determinar que aquests esclats procedien de l'espai i no de proves realitzats a terra.

 Possibles explicacions .

La combinaci entre la lluminositat observada i la distncia dels primers esdeveniments descoberts com GRB 990123 van conduir a proposar dos tipus de teories sobre aquests esdeveniments astrofsics.
Si la radiaci gamma s'emet de manera istropa en totes les direccions de l'espai, la quantitat d'energia produda per l'explosi seria equivalent a la conversi en energia de la massa completa d'una estrella de 1,3 vegades la massa del Sol, convertida tota ella en radiaci gamma. En les longituds d'ona visibles una explosi semblant dintre de la nostra prpia galxia i a una distncia d'uns 2.000 anys llum seria visible des de la Terra amb una lluentor dues vegades superior a la del Sol.
La segona possibilitat s que els esclats gamma no es produeixen en totes les direccions de l'espai sin que tan sols s'emetin en una regi estreta, en forma de doll de partcules. Aquesta explicaci alternativa tamb implicaria grans quantitats d'energia per en aquest cas de l'ordre de l'alliberada en les explosions de supernoves i requeriria unes condicions fsiques menys extremes.
En ambds casos els astrofsics havien de trobar un mecanisme convicent capa de produir les enormes quantitats d'energia requerides. Una possibilitat consistiria en la collisi d'objectes massius, com estrelles de neutrons o entre una estrella de neutrons i un forat negre. Una altra proposta era que els esclats es podrien produir en les explosions de supernoves d'estrelles molt grans, conegudes com hipernoves.

Les observacions del Hubble mostraren que GRB 990123 estava associat a una galxia jove. Les collisions d'estrelles massives en una galxia d'aquest tipus no es consideren molt probables, ja que la densitat requerida d'estrelles mortes resultaria inconsistent amb l'edat de la galxia. D'altra banda, les supernoves ocorren amb major freqncia en galxies joves amb abundant formaci estellar, ats que les estrelles ms massives que acaben les seves vides com supernoves tenen temps de vida comparativament curts.

El model de supernoves tenia problemes per explicar la gran quantitat d'energia emesa. El problema podia solucionar-se en part si els esclats gamma s'emetessin de forma fortament direccional, en dolls d'ejecci com els que es troben en algunes estrelles i galxies durant successos violents. Una altra explicaci suggerida per a la lluminositat dels esclats era que la llum podria ser enfocada per un fenomen de lent gravitacional originat per una galxia massiva entre la Terra i la font de l'esclat. Els astrofsics Bohdan Paczynski de la Universitat de Princeton i Stan Woosley de la Universitat de Califrnia a Santa Cruz, van suggerir independenment que els GRB podrien produir-se durant el collapse explosiu d'una estrella massiva en un forat negre, amb l'energia enfocada en dolls d'ejecci.

ltims resultats.
La tardor de 2001 es va publicar l'anlisi dels afterglows de 17 GRB, imposant uns lmits a l'amplria angular dels dolls de tan sols uns pocs graus. La quantitat d'energia emesa en aquests GRB seria d'uns 1044 J, comparables amb l'energia alliberada per una explosi de supernova lleugerament ms intensa que la mitjana. Si els GRB es produeixen en dolls tan estrets potser noms un entre 500 esclats es pot veure des de la Terra. En aquest cas es tractaria de fenmens molt comuns a l'univers i els astrnoms podrien potser observar afterglows orfes exactament com els produts pels GRB per no associats a un GRB especfic. La durada dels esclats observats sembla indicar l'existncia d'esclats de major durada i de ms curts. Actualment el model d'hipernoves sembla el ms prometedor per als GRB ms llargs, amb l'energia produda en el collapse enfocada en dolls d'ejecci parallels a l'eix de rotaci de l'estrella. Els GRB ms curts semblen ajustar-se millor al model de collisi d'estrelles de neutrons.

En l'actualitat existeixen satllits especfics per a la localitzaci d'eclats de raigs gamma. En particular el US High Energy Transient Explorer 2 (HETE-2), posat en rbita el 9 d'octubre del 2000, ha demostrat ser una eina de gran utilitat. Altres observatoris espacials com lObservatori de raigs X Chandra permeten obtenir detalls de l'emissi d'alta energia posterior al GRB principal. El Swift Gamma Ray Burst Explorer s un satllit ms avanat, en funcionament des d'abril de 2005. El 5 de maig de 2005 va detectar i va seguir un esdeveniment GRB l'anlisi del qual suggereix fortament la collisi de dues estrelles de neutrons.

 Enllaos externs .
  Explosin de rayos gamma GRB 990123 en una galaxia lejana (Institut d'Astrofsica de Canries).
  GRB 971214: Most energetic event in the universe;
  Gamma-ray Burst Real-time Sky Map based on Swift data - Mapa del cel en raigs gamma i en temps real a partir de les dades del Swift.
  Most distant cosmic blast sighted  - Notcia de la BBC sobre un GRB localitzat a 13.000 milions d'anys llum.
  Cosmological Gamma-Ray Bursts and Hypernovae Conclusively Linked - Relaci entre els GRB i les hipernoves (a l'Agncia Espacial Europea).




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60410" title="Mart I (desambiguaci)" nonfiltered="3616" processed="3609" dbindex="23999">

Biografies:;
Mart l'Hum;
Papa Mart I;
Mart I de Ribagora, comte de Ribagora (1533-1565) i (1573-1581) IV duc de Vilafermosa (1573-1581);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60412" title="Paradigma de programaci" nonfiltered="3617" processed="3610" dbindex="24000">
Un paradigma s una forma de representar i manipular el coneixement.

Representa un enfocament particular o filosofia per a la construcci del programari. No s millor un que un altre, sin que cada un t avantatges i desavantatges. Tamb hi ha situacions on un paradigma resulta ms apropiat que un altre.

Alguns exemples de paradigmes de programaci:

 El paradigma imperatiu s considerat el ms com i est representat, per exemple, pel C o per BASIC..
 El paradigma funcional est representat per la famlia de llenguatges LISP, en particular Scheme.
 El paradigma lgic, un exemple s Prolog.
 El paradigma orientat a objectes. Un llenguatge completament orientat a objectes s Smalltalk. ;
Nota: La representaci orientada a objectes millora l'estructura de les dades i per aix s'ha aplicat a diferents paradigmes. 

Si b es pot seleccionar la forma pura d'aquests paradigmes al moment de programar, en la prctica s habitual que es barregin. Aix, llenguatges com C++, Delphi  Visual Basic combinen el paradigma imperatiu amb l'orientat a objectes. 

Un altre exemple: Llenguatges com Scheme o Prolog, paradigma funcional i lgic respectivament, compten amb estructures repetitives. Aquestes sn ms prpies del paradigma imperatiu que a la forma pura d'aquells.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60440" title="Del roig al blau" nonfiltered="3618" processed="3611" dbindex="24001">

Del Roig al blau. La transici valenciana (2004) s un documental sobre la transici espanyola al Pas Valenci entre als anys 1975 i 1982, des de la mort de Francisco Franco fins a l'aprovaci de l'Estatut d'Autonomia. 
S'hi relata les grans manifestacions, les primeres eleccions, i la que s'anomenar Batalla de Valncia, a partir d'entrevistes a alguns dels actors poltics i socials que ms van intervenir en aquell moment.

El documental naix com a iniciativa del d'un projecte presentat per Albert Montn a l'edici 2001-2002 del Master de Producci i Edici de Continguts Audiovisuals del Taller d'Audiovisuals de la Universitat de Valncia. La idea va despertar inters i el documentalista Lloren Soler va assumir-ne la direcci i Miquel Francs la producci.

El nom del documental s'agafa d'un llibre d'Alfons Cuc, qui va viure en primera persona molts d'aquells esdeveniments, que posteriorment va analitzar i escriure.

 Entrevistats .
 Periodistes;
 Juan Jos Prez Benlloch;
 Mara Consuelo Reyna;
 Rosa Solbes;
 Creadors;
 Joan Genovs;
 Manuel Molins;
 Msics;
 Llus Miquel;
 Vicent Torrent;
 Poltics;
 Ricard Prez Casado;
 Hctor Villalba;
 Xavier Mar;
 Vicent Soler;
 Josep Guia;
 Vicent Alvarez;
 Eliseu Climent;
 Javier Aguirre de la Hoz;
 Pasqual Martn Villalba;
 Ignacio Carrau;
 Pere Mayor;
 Manuel Girona;
 Miquel Ramn Izquierdo;
 Francesc de Paula Burguera;
 Mara Dolores Garca Broch;

 Vegeu tamb .
 Blaverisme;
 Euskal Pilota;

 Premis.
 Guanyats .
 Premi del pblic a la millor pellcula valenciana en la VII Edici dels Premis Tirant.

 Enllaos externs .
 Fitxa del documental, amb enlla per veure el documental a internet;
 Entrevista a Miquel Francs;
 Entrevista a Albert Montn;
  Noticia sobre el documental;
 Reproducci en temps real: mms://147.156.41.66/DO-del_roig_al_blau;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60448" title="Ametista" nonfiltered="3619" processed="3612" dbindex="24002">



L'ametista s una varietat violeta o porpra de quars, utilitzada freqentment com a pedra preciosa. Se suposa que el seu nom deriva del grec a "no" i methuskein "intoxicar", que expressa la creena que la pedra protegia el seu portador de l'embriaguesa. Tamb es pensava que el vi begut d'una copa feta amb aquest mineral no emborratxava. Tanmateix, la paraula podria ser una corrupci d'un nom oriental per designar la pedra.

Al segle XX, el color de l'ametista s'atribu a la presncia de mangans. Encara que, ja que aquest tret s capa d'alterar-se molt o desaparixer mitjanant la calor, alguns pensaren que era degut a un colorant orgnic. Es va suggerir el tiocianat frric i el sulfur. Actualment, se sap que el color s causat per toms d'impureses.

Quan se sotmet a altes temperatures, l'ametista sol tornar-se groga, i bona part de la citrina, del quars fumat (tamb anomenat cairngorm) i del quars groc emprats en joieria solen ser simple "ametista cremada". Les vetes d'ametista que es troben en afloraments exposats perden el color.

L'ametista est formada per una superposici irregular de lamelles alternades de dues formes diferents de quars. Es pensa que aix pot ser degut a l'estrs mecnic. A conseqncia d'aquesta estructura l'ametista es pot trencar amb una fractura ondulada. Alguns mineralogistes, com Sir David Brewster, basen la definici d'ametista en aquest tipus de fractura, independentment del color.



L'ametista fou usada com a pedra preciosa pels antics egipcis i molt utilitzada en intaglios. Collarets fets de bocins d'aquesta pedra han estat trobats en tombes anglosaxones d'Anglaterra. s un mineral distribut extensament, per els exemplars de qualitat i nets que es poden tallar en forma de pedres ornamentals estan en uns pocs llocs. Aquests poden donar-se tant en cavitats de venes minerals i en roques grantiques, o en geodes d'gata. Una geoda enorme, o "gruta d'ametista", trobat prop de Santa Cruz al sud del Brasil fou exposat a l'Exhibici de Dsseldorf de 1902. Moltes de les gates buides de Brasil i Uruguay tenen cristalls d'ametista dins. En canvi, les ametistes de Rssia sn molt ms pures, especialment les provinents de prop de Mursinka, al districte d'Ekaterinburg, on recobreixen les parets de roques grantiques buides. Altres fonts d'aquesta pedra sn l'ndia, Estats Units (encara que solen tenir poca qualitat) i Sri Lanka, en aquest ltim pas, en forma de cdols arrodonits.

Degut a la seva popularitat com a pedra preciosa, un abundant nombre de termes ha aparegut per descriure'n els diferents colors que pot prendre. "Rosa de Frana" sol ser un rosa o violeta pllid lavanda (sol ser el menys apreciat). El color ms valorat s un lila intens amb lluentors roges, anomenat "Siberi", tot i que a part de Sibria tamb es troba a Uruguay i Zmbia. Recentment, algunes pedres, normalment bolivianes, amb bandes alternes d'ametista porpra i citrina taronja s'han batejat com ametrina.

El corind porpra, tamb dit safir de tint ametista, s'anomena ametista oriental, per aquesta expressi se sol usar entre joiers per referir-se a a exemplars de qualitat d'ametista normal. La major part de les associacions gemmolgiques professionals, com l'Institut Gemmolgic d'Amrica (GIA) o la Societat Americana de Gemmologia (AGS), desaconsellen l's d'aquest terme en tot cas.

 Valor .

Tradicionalment englobats entre les gemmes cardinals (igual que el diamant, el safir, el rob i la maragda), l'ametista ha perdut gran part del seu valor desprs de descobrir-se'n grans dipsits en llocs com Brasil. Fins i tot els exemplars de ms qualitat se solen vendre inacabats o en forma de cdols usualment.

 L'ametista en la saviesa popular i l'astrologia .

Aquesta pedra se sol regalar en aniversaris en algunes cultures, concretament al febrer. Tamb est associada amb les constellacions de Piscis, ries (sobretot les variants porpres i violetes), Aquari i Sagitari. s un smbol de comprensi celestial, i dels pioners del pensament i l'acci en els camps filosfic, religis, espiritual i material. Importants membres de l'Esglsia Catlica solen portar-les en anells.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60452" title="Aldona Martorell" nonfiltered="3620" processed="3613" dbindex="24003">
N' Aldona Martorell s filla d'en Francesc Martorell i la seua esposa, na Damiata, i, per tant, germana de l'escriptor Joanot Martorell.

El declivi dels Martorell.

Ning millor que n'Aldona representa el declivi social i econmic de la seua famlia. Els Martorell provenien del Principat i s'havien installat a Gandia com a repobladors cristians d'en dels temps de la Reconquesta.

Una branca familiar, la fundada per en Guillem Martorell, l'avi de n'Aldona, s la que ms havia aconseguit prosperar, ja que en Guillem arrib a ser conseller del rei Mart l'Hum. A les acaballes del segle XIV i comenaments del XV la famlia Martorell, tot i no pertnyer a l'alta noblesa, era un llinatge ric i influent, que tenia possessions a Xal, Llber i Murla. 

Per, a mesura que avana el segle XV, aquesta situaci es capgira i n'Aldona en pateix les dures conseqncies.

La dama pidolaire.

Els documents de la seua poca la presenten com una dama pidolaire. El nom d'Aldona Martorell apareix com a part demandant en diverses reclamacions judicials de quantitat contra la famlia dels xer, els nous senyors de Xal, fonamentades en els seus drets familiars sobre aquestes possessions.

A travs d'aquesta mateixa documentaci se sap que n'Aldona estava casada amb en Galceran de Monpalau, donzell originari de Gandia, i en un rebut de data de 10 de desembre de l'any 1469, se la menciona com a vdua d'en Galceran.

Per una reclamaci feta a na Joana Llanol, senyora de la Vall de Xal, se sap que n'Aldona encara era viva el 20 de febrer de 1483. La data i les circumstncies de la seua mort a hores d'ara es desconeixen.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60453" title="Bernat Picornell i Richier" nonfiltered="3621" processed="3614" dbindex="24004">
Bernat Picornell i Richier fou un nedador i dirigent esportiu introductor de la nataci a Catalunya.

Bernat Picornell va nixer a Marsella el 1883. De jove havia participat en campionats de nataci a la seva ciutat nadiua. Es trasllad a Barcelona el 1905, on continu el seu inters amb el mn de l'esport, relacionant-se amb Manuel Sol (anomenat don gimns, creador del Gimns Sol) i fund el Club Nataci Barcelona el 1907, deg de la nataci a Catalunya i Espanya, establint-se primer als Banys Orientals de la Barceloneta i desprs als Banys de Sant Sebasti.

Va escriure les primeres crniques de la nataci de tota Espanya a les columnes del Mundo Deportivo. Era una persona ben relacionada amb les grans personalitats mundials de la nataci i de l'esport en general com ara el Bar de Coubertain -creador dels actuals Jocs Olmpics- de qui era amic personal i amb el qual compartia les seves idees sobre l'esport amateur.
Fou molts anys president del club, aix com de la Federaci Espanyola de Nataci i del Bureau de la Federation Internationale de Natation Amateur.

Fou un dirigent esportiu molt actiu, organitz la primera Copa Nadal de nataci al port de Barcelona, aix com els primers partits de waterpolo a Catalunya. Va morir a Barcelona el 1970 poc desprs d'haver finalitzat els Campionats d'Europa de Nataci que aconsegui per a la ciutat.

Actualment, les piscines de Montjuc on s'hi va celebrar el waterpolo l'any 1992 i la nataci sincronitzada en els campionats del mn de 2003 porten el seu nom.

 Enllaos externs .
Piscines Picornell;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60456" title="Isabel I" nonfiltered="3622" processed="3615" dbindex="24005">


 Isabel I de Castella, dita la Catlica (1451-1504);
 Elisabet I d'Anglaterra (1533-1603);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60463" title="Lenape" nonfiltered="3623" processed="3616" dbindex="24006">
Els lenape sn una tribu de parla algonquina, tamb anomenada delaware (nom que prov de l estat del mateix nom, anomenat aix en honor del governador de Virgnia De La Warr). El nom prov de lenni lenape o Len Ah Pey ( els genuns ). Es divideixen en quatre grups:
 Munsee (de Min asm ink  lloc on les pedres s acumulen ), que correspon amb el clan del Llop, ra per la qual tamb foren anomenats Wolf Indians. Ocupaven l Oest de Pennsilvnia;
 Unami (que vol dir  gent del baix riu ), lligats al clan Tortuga. Ocupaven l Est de Pennsilvnia i Delaware.
 Unalachtigo (que vol dir  gent del pas pedregs ), lligats al clan del Gall d indi. Ocupaven el Nord de Nova Jersey.
  Un altre ms, desaparegut i del qual no se n sap el nom. Ocupava la resta de Nova Jersey.

 Localitzaci .
Ocupaven el territori entre el cap Henlopen (Delaware) fins a Long Island (Nova York), per especialment la vall del riu Delaware, als estats de Nova Jersey, Delaware, Pennsilvnia i part de Nova York, conegut com a Lenapehaking.
Actualment viuen repartits en diverses reserves:
 A Ontario, als assentaments de Moraviantown i Muncy (Thames);
 A Wisconsin, en la reserva Stockbridge-Munsee;
 A Oklahoma, a l antiga Wichita Agency (Andarko) i entre la Cherokee Nation.
 A Kansas, a la reserva de Neosho junt als peoria, i amb un grup de chippewa. A Nova Jersey, la banda de Sand Hill.
 A Pennsilvnia i Ohio, la banda anomenada Thunder Mountain.

 Demografia .
Es calcula que eren 24.000 individus el 1600, una naci fora poderosa, per les malalties i les guerres amb els iroquesos els disminuiren progressivament a 3.000 el 1700.  Pel 1866, desprs de tota la dispersi de la tribu, amb prou feines arribaven a 2.000. El 1907 eren 1.900 repartits aix:
 870 amb els cherokee d Oklahoma;
 347 a Thames (Ontario), moravians.
 260 a Stockbridge (Wisconsin);
 150 a Grand Rivers (Ontario) amb els iroquesos;
 122 munsis d Ontario;
  95 a l Agncia Wichita d Oklahoma;
  45 a Kansas amb els chippewa;
D altres xifres, pel que fa als munsee, donava: 120 a Ontario (Thames), 90 a Kansas (amb chippewa) i 530 a Stockbridge (Wisconsin), un total de 740 individus.
Tot i que les xifres oficials parlaven de l existncia nicament de 3.500 lenapes el 1980, segons xifres de la mateixa tribu, el 1985 eren reconeguts un total de 13.000 individus, dels quals 6.446 vivien a Oklahoma i 1.480 ms pels voltants.
El seu idioma, per, es perd irreversiblement. Segons Sebeok, el 1962 noms hi havia menys de 10 parlants munsee al Canad, i menys de 100 d unami i unalachtigo als EUA. Al Canad, hi ha 590 a Six Nations (41,2 hectrees) i 521 a Munsee-Delaware (Ontario)
En total, hi ha 16.341 als EUA (segons el cens del 2000) i 1.111 al Canad.
Segons dades de la BIA del 1995, a la reserva Delaware d Anadarko hi havia 374 individus (1.222 al rol tribal) i a la de Stockbridge-Munsee uns 814 (1.506 al rol tribal).

 Costums .
Feien la collita a la primavera amb destrals de pedra; generalment cremaven la foresta per fer-ne clars, per era un mtode limitat (noms durava una collita). Com que la productivitat de la terra durava uns 15 anys, els llogarrets es movien peridicament.  De la plantaci se n encarregaven les dones: carbasses, psols i moresc, el ms important, que era plantat en petits turons (a cadascun en plantaven quatre llavors) i usaven peix podrit com a fertilitzant.  La collita la guardaven en pots de terrissa o en cistelles d'ona; tamb molien la llavor i els grans per fer el hominy en morters de fusta.  Tamb recollien baies i feien sucre amb saba d ar.  Cada famlia tenia garantida collita  suficient per tal de sobreviure, conreaven el que els calia i no existia la propietat individual.
La dona disfrutava d una posici social alta merc el rol jugat en l agricultura, per la cultura lenape s primordialment patriarcal: els homes controlaven l economia, la religi i les funcions poltiques de la societat, i honoraven els herois de guerra i de la cacera. Els homes caaven crvols i castors tant per la carn com per les pells, i tamb pescaven 

Vivien en llogarrets de cases rectangulars d escora i no en wigwams de cpula, com els altres algonquins; fabricaven arcs, fletxes i pirges amb fusta d ar. A l estiu, la comunitat bsica reunia un gran nombre de persones, per a l hivern es dividien en bandes i es dirigien a llurs territoris de cacera. 
Llur societat comprenia tres clans basats en l ascendncia materna. Aquests es dividien en nissagues, els membres de les quals vivien plegats a la mateixa casa. Diverses  bandes de nissagues formaven comunitats autnomes, de les quals n hi havia 30 o 40 cap el 1600. Cadascuna, per, mantenia la divisi en clans i amb un territori de  cacera d unes 200 milles quadrades.  Un consell de capdills de nissaga i altres homes distingits decidien els afers pblics de la comunitat, i nomenava el sakima o cap civil. La dona ms vella de la nissaga podia nomenar o desnomenar als sakima.

Creien que els joves havien de tenir visions merc les quals guanyarien  poder  d algun esperit animal, que ser el seu manito (gurdia especial) i no sols el protegir, sin que el podr usar per ajudar l altri i guarir malalties. Els qui ho feien eren  coneguts com a meternuwak (xamans) i no sols eren versats en medicina, sin tamb cerimnies i costums religioses. La principal divinitat lenape era Kitanitowet, a la qual se li sotmetien quatre dus (per cada punt cardinal) i al creador l anomenaven Kishelemukong.
Tenien el Walam olum ( rascada vermella en cuir de vaca llis ), collecci de tables de fusta pictogrfiques que restaven en mans d un vigilant hereditari, i eren llegides al poble en les ocasions favorables.
La terrissa tamb era feta per dones, aix com els contenidors d escora.  Tamb curtien pells de crvol, feien mocassins i vestits i mantes de plomes de gall dindi i brodats amb pues de porc esp.  
Les principals cerimnies anyals eren la Dansa del Moresc, celebrada a la primavera en honor a la Mare Moresc, i on es recita la llegenda de com la Mare Moresc arrib als lenape i com els protegir;  i el gamwing, celebrada durant la tardor a la xingwikaon  (Casa Gran), situada al centre del llogarret; al centre del xingwikaon hi havia un pal gran on hi havia gravades les cares de llurs avantpassats pintades en roig i negre.  En els costats dels pals de suport al pal principal hi gravaven petites cares, i tant homes com dones recitaven llurs visions; a mitjanit donaven noms als nens i celebraven altres festes i cerimnies.

 Histria .
Segons les llegendes recollides en el walam olum, arribaren a la costa americana procedents de l Est, cosa que contradiu tots els indicis racials i antropolgics actuals.  Se sap, per, que eren anomenats  avis  per les altres tribus algonquines (mahican i nanticoke), en reconeixement a llur antiga supremaca i perqu hi ha proves que ja vivien al territori pels voltants de l any 1000.
Cap el 1600 eren uns 24.000 indis agrupats en 30 o 40 llogarrets, una confederaci poderosa, en constant lluita amb la Confederaci iroquesa.  El seu centre principal era a l actual Germantown. El 1631 contactaren amb els colons neerlandesos a l actual Lewes (Delaware), als quals massacraren en diverses guerres.
Cap el 1682, per, el seu cap Tamenend o Tammany va signar el tractat de pau de Shackamaxon amb William Penn. Tamenend pos una marca al tractat i ho confirm amb un cintur wampum.  Aix, per, no els lliur dels atacs tant dels colons blancs com dels iroquesos, que els reduren a 3.000 el 1690 i els amuntegaren en campaments  cap a l Oest.   Tot i aix, algunes bandes mantingueren cert poder, com la d Etow oh Koam,  rei  dels mahican-munsee el 1710, i Weequehela,  rei de Nova Jersey  que sign tractats amb els blancs del 1675 al 1716.
Cap el 1690 encara ocupaven el Susquehanna, els Alleghany i Muskingum (Ohio). Pel 1720 es concentrarien en el Susquehanna  i Ohio, alhora que se sotmeren a la Confederaci Iroquesa. El 1724 es traslladaren a Penssilvnia Occidental fins el 1737.
El tractat fou respectat pels lenape malgrat la infame compra de Walking (500.000 acres) feta pel govern de Pennsilvania el 1737 i que els priv de bona part de llurs terres.  Aix els obligaria el 1751 a tornar cap a Ohio, on reberen un assentament que els independitz dels iroquesos, i el 1770 a Indiana aliats dels miami.
No van abandonar llurs terres sense oposar resistncia.  El 1756-1758 s enfrontarien  als anglesos, influts pel seu sakima Teedyuscung, exmoravi que s impos al proangls Nutimus i exig que el tractat final de pau es redacts per escrit. 
El 1762 l anomenat  profeta delaware , Neolin, influt pel cristianisme, va predicar el retorn a la cultura originria a tots els llogarrets i a restituir la dignitat dels indis. Predic el Missatge del Senyor de la Vida, que obligava a l abstmia, la monogmia i la possessi de la terra. Aconvert a la nova religi no sols als lenape, sin tamb als hurons, ottawa i illiniwek. 

Tamb influ en Pontiac, qui els arrossegaria en la Guerra del 1763.  Mentre els lenape eren atacant les fortificacions del llac Michigan, Henry Bouquet penetr al seu territori i els impos un tractat de pau, alhora que rebien algunes mantes infestades de verola que els reduren encara ms.
Aix els obligaria a pactar constantment amb els colons americans. El 1771 els caps Netawatwees i White Eyes signaren el primer tractat amb els EUA. Aquest tractat condu al Tractat de Delaware del 12 de setembre del 1778, merc el qual es confederaven amb els EUA, de qui depenien pels articles de comer, i a canvi els garantiren les terres i drets.  Aquest tractat fou renovat el 9 de gener del 1789, i fou el segon dels 45 tractats que signarien amb els EUA fins el 1861.
El gruix de la tribu es mantingu lleial als EUA, per d altres donaren suport als anglesos i s oposaren a l aven nord-americ fins a la batalla de Fallen Timbers (1794) i el Tractat de Greeneville del 3 d agost de 1795, el qual, per els reserv el dret de cacera a les terres cedides als EUA.  Tot i aix, un grup de recalcitrants munsee, que des del 1778 s establiren a l aixopluc dels anglesos a Saint Francis (Ontario) s unirien a la revolta del cap miami Michikinigua (Little Turtle). 

Pel 1800 la dona profesta munsee Beate predic el retorn als dies gloriosos.  Aix fundarien les viles de Wapeminskink i Wapekommeskoke, a Indiana, per el 1818 foren obligats a abandonar-les.  Un centenar de munsee marxaren a l interior d Indiana, i uns cent ms a Sandusky amb Solomon Journeycake.  Tot i aix, el 22 de juliol del 1814 signaren un tractat pel qual donaren suport als EUA contra la Gran Bretanya.  
El 29 de setembre del 1817 signaren un nou tractat pel qual llurs terres no eren sotmeses a impostos, per aix no pogu impedir la disgregaci de la tribu.  En un termini de 150 anys foren obligats a traslladar-se set vegades (una cada 20 anys), alhora que el govern dels EUA els titll sovint de drpols, malagrats, pagans i immorals.
Un grup de moravians s establ entre ells, cosa que facilitaria la Gramtica del lenape de D. Zeinsberg i J. Heckawelder (1827) i el diccionari de Brinton The lenape and their legends (1888), que cont traduccions del walam olum. Aix un dels conversos munsee, el capell John W. Quinney, n esdev un dels caps el 1836 i aconsegueix que el 1840 els cedeixin 23.000 acres per al grup de Stockbridge, que viu amb els mahicans.

Per la seva part, un altre grup, els Absentee, el 1821 s estableix a Ro Brazos (Texas). Un dels seus caps, Black Beaver, fou escolta de l exrcit dels EUA durant la guerra amb Mxic del 1846.  Tot i aix, el 1859 foren obligats a establir-se a Wichita (Oklahoma) amb els caddo.
Cap el 1830 hi havia uns 1.500 a Fort Leavenworth (Kansas) amb els shawnee, majoritriament baptistes i presbiterians.  El 1866 foren obligats a vendre llurs terres a 2,5 $ l acre i a marxar a Oklahoma.  Un grup s establiria entre els cherokee (qui els cedirien 160.000 acres) a canvi d acceptar llur supremaca poltica.  A diferncia d ells, per, el 80 % donaria suport a la Uni en la Guerra civil americana.  Cap aleshores eren un miler.
Un altre gup, per la seva banda, que vivia amb els peoria, reberen una reserva a Neosho (Kansas) el 1877, on encara viuen llurs descendents.
El 1984 moriria Nora Thompson Dean, lder espiritual lenape i considerada com a guardiana tradicional de la llengua lenape, encarregada d ensenyar-la a les noves generacions. 

Cap el 1907, quan es constitu l Estat d Oklahoma, els qui hi vivien perderen llur estatut de Naci ndia i el territori deix de ser considerat com a reserva. Per aleshores, un mests de lenape i caddo, Jack Wilson, fundaria la Native American Church, religi sincrtica de cristianisme i cultes indis i basada en l allucingen peyote. Cap aleshores eren potser uns dos mil, molt aculturalts.  Alhora, el 1910 l etnleg nord-americ James Mooney visit les diverses comunitats per recollir antigues costums, llegendes i tradicions.
Pel 1924 els peiotistes crearen la Big House Ceremony, patrocinada pels dirigents tradicionalistes Charley Elkhair i Charley Weber, partidaris de recuperar les antigues tradicions.  El 21 de maig del 1938 els munsee de Stockbridge reberen estatut federal de tribu i 15.000 acres de terra per conrear.  Tot el grup de lenape, endems, reberia el 1946 la xifra d 1.300.000 $ de la Indian Claims Commission en compensaci pels arrabassaments de terres patits al llarg de la seva histria. Els darrers  caps lenape han estat Chief Isaacs (1930-1950), Sam Hannah (1950-1970) i Bill Thompson (1970-1990).
Els principals escriptors de la naci lenape sn Jack D. Forbes i Daniel David Moses.

Lectures.
Adams, Richard Calmit, The Delaware Indians, a brief history, Hope Farm Press (Saugerties, NY 1995) published by Government Printing Office, (Washington, DC 1909) ;
Burrows, Edward G. and Wallace, Mike, Gotham: A History of New York City to 1989 ISBN 0-19-514049-4 Oxford Univ. Press (1999).
Jackson, Kenneth T. (editor) The Encyclopedia of New York City ISBN 0-300-05536-6 Yale University Press (1995).
Kraft, Herbert C., The Lenape: archaeology, history and ethnography, New Jersey Historical Society, (Newark, NJ 1986);
O'Meara, John, Delaware-English / English-Delaware dictionary, University of Toronto Press (Toronto, 1996) ISBN 0802006701.
O'Meara, John, Delaware reference grammar, University of Toronto Press (Toronto, 2006) ISBN 0802043860.
Weslager, Clinton Alfred, The Delaware Indians: A history, Rutgers University Press, (New Brunswick, NJ 1972).

 Enllaos .
Delaware Nation (Anadarko, Oklahoma);
Delaware Tribe of Indians (Bartlesville, OK);
Delaware Indians;
 Lenape de Thunder Mountain, Ohio;
Indian claim tests a family's roots;
Indians clash over heritage;
Petit directori de pgines Lenape;
Lenape/English dictionary;
Lenape Nation;
Societat histrica Lenni Lenape;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60465" title="Tamenend" nonfiltered="3624" processed="3617" dbindex="24007">
Tamenend  L afable  (1628-1698) tamb conegut per Tammany, fou el cap lenape que sign l acord amb William Penn el 1683 merc el qual li cedia els voltants de l actual Philadelphia (Pensylvnia). Ha passat a la histria com a personatge afable i amic dels blancs, de manera que en el segle XIX algunes de les ms importants lgies maniques nordamericanes van dur el seu nom, i ha estat adoptat com a "geni tutellar" de la secci del Partit Demcrata dels Estats Units a l'Estat de Nova York.

 Enllaos externs .
Histria de Tammany;
Biografia de Tamanend;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60466" title="Teedyuscung" nonfiltered="3625" processed="3618" dbindex="24008">
Teedyuscung (1700-1763) fou un cap dels lenape, testimoni dels conflictes entre els colons de Pennsilvnia i el seu poble per la Walking Purchase. Fou aconvertit al cristianisme pels germans moravians (s anomenar Gideon) i el 1755 fou escollit cap dels lenape. Des del 1756 s enfront contra els colons i contra la Confederaci iroquesa, i el 1758 sign el tractat d Easton, pel qual deixava de donar suport als francesos de Fort Duquesne. Per el 1762 els anglesos decidiren renegociar el tractat i va morir quan uns desconeguts cremaren la seva cabana.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60467" title="Neolin" nonfiltered="3626" processed="3619" dbindex="24009">
Neolin  Quatre  (fl. 1760-1766) fou un visionari lenape, conegut com a Profeta Delaware, que va influir en Pontiac a l hora de fer la revolta del 1763 com a cap espiritual. Predic contra l'alcoholisme, la poligmia i el materialisme, proposant el retorn a la forma de vida tradicional ndia. Fortament antibritnic, creia que amb Set Anys de Guerra podrien expulsar-los. Desprs de la derrota de Pontiac el 1765, es va amagar entre els shawnee i es va perdre el rastre desprs del 1770. Influ profundament en Tecumseh i en sel seu germ Tenkswatawa, i ms tard en altres profetes i predicadors amerindis, com el seneca Handsome Lake.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60468" title="Black Beaver" nonfiltered="3627" processed="3620" dbindex="24010">
Black Beaver (Belleville, Illinois, 1806- Anadarko, Oklahoma, 1880) fou un militar i explorador lenape al servei dels Estats Units. El 1834 entr al servei del coronel Richard Dodge a Red River, i el va fer de guia i intrpret davant dels comanxe, kiowa i wichita. Tamb va fer nombroses expedicions a les Muntanyes Rocalloses.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60469" title="Jack D. Forbes" nonfiltered="3628" processed="3621" dbindex="24011">
Jack D. Forbes (Long Beach, Califrnia, 1934) s un escriptor nord-americ barreja de lenape i powhatan. s llicenciat a la universitat de Califrnia, on s professor emrit d estudis nadius, i fundador de la Universitat Deganawida-Quetzalcoatl. Autor de la novella Red blood (1997) i els assaigs Columbus and other cannibals (l992), Only approved indians(1995), Apache, navajo and Spaniard (1960), i Africans and native americans (1993). 


 Enlla .
 Pgina Oficial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60470" title="Daniel David Moses" nonfiltered="3629" processed="3622" dbindex="24012">
Daniel David Moses (Ohsweken, Ontario 1952) s un poeta i dramagurg lenape en llengua anglesa. Fou criat a la Reserva Six Nations, s autor de teatre i viu a Toronto. Autor de les peces Almighty Voice and His Wife: A Play in Two Acts (1992), Coyote City: A Play in Two Acts (1988), The Dreaming Beauty (1990), Belle Fille de l'Aurore (1991), Delicate Bodies (1992), Kyotopolis (1993), City of Shadows (1995), Brebeuf's Ghost (1996) i Sixteen Jesuses (2000). 

 Enlla .
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60472" title="Songhees" nonfiltered="3630" processed="3623" dbindex="24013">

Els songhees o songish sn una tribu ndia que parla una de les llenges salish, el nom del qual prov de Sitsanges, una de llurs divisions, per que s anomenaven Lkungen. Llurs bandes eren els Chikausch, Chkungen, Kekayaken, Kltlasen, Ksapesem, Kukoak, Kukulek, Lelek, Sichanetl, Skingenes, Skuingkung i Stsanges.

 Localitzaci . 
Vivien a la costa meridional de Vancouver i a Songhees, Cheerno i els illes Discovery i Esquimalt, de l Agncia Kowichan (Colmbia Britnica).

 Demografia .
Potser eren un miler en comenar el segle XIX, per la verola els va delmar. El 1895 eren uns 215, per el 1900 noms hi havia 150, dels quals 2/3 sn protestants i els altres metodistes. El 1962 noms hi havia 40 parlants de la seva llengua a la Colmbia Britnica.
Actualment sn repartits a les reserves de Beecher Bay (221 h), Esquimalt (230 h), Pauquachin (346 h), Songhes (444 h), Sooke (122 h), Tsawout (688 h) i Tseycum (141 h). En total, 2.192 individus.

 Costums .
Antigament es dividien en un sistema de 12 clans, cadascun d ells amb territori de cacera i pesca. Tenien un cabdill hereditari per lnia masculina i tres castes: nobles, plebeus i esclaus. Vivien de la pesca del salm i de la recollida de fruits silvestres, i habitaven cases comunals rectangulars de planxes de cedre i guarnides amb pals totmics escolpits. Fabricaven canoes amples de cedre buidat, i teixien mantes de pl de gos, ploma d nec i llana de cabra.

Celebraven el potlacht o distribuci de regals. Aplanaven tamb el cap als nens petits, i tenien creences curioses sobre les aus, la pubertat, el matrimoni i la mort. Enterraven els morts en canoes o en caixes que deixaven sobre el terre o b penjaven d un arbre, i a la tomba sacrificaven els esclaus del difunt. No esmenaven mai el nom dels morts.  

Llur heroi era el Gran Transformador. Eren animistes, creien que cada persona tenia el seu esperit protector. La vida cerimonial i tribal restava dominada per les societats secretes.

 Histria .
Contactararen amb els blancs el 1843 en construir-se Fort Camusum, avui Victoria, a la vora de llur llogarret principal.
John B. Bolduc (m. 1889), evangelitz la tribu i va batejar ms de 100 nens, i fou secundat per l oblat Herbonez el 1857 a Esquimalt i pel protestant John B. Good el 1861. El cap Skomiax els va rebre b.
Foren devastats per la verola del 1862 i per la febre d or.  El 1877 els obligaren a entregar bona part de les terres i els repartiren entre les reserves de Pauquachin, Tsawout, Tsarlip, Tseycum, i Malahat.

 Enllaos externs .
 Pgina Oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60475" title="Yakama" nonfiltered="3632" processed="3624" dbindex="24015">

Els yakama sn tribu que parla una llengua shahaptiana, el nom de la qual prov de yaqim   fugitius , per que s autoanomena Pa Kiut Lema o Waptailmin,  Gent dels estrets . Est formada per unes 14 tribus (Kah-milt-pah, Klickitat, Klinquit, Kow-was-say-ee, Li-ay-was, Oche-chotes, Palouse, Pisquose, Se-ap-cat, Shyiks, Skinpah, Wenatshapam, Wishram, i Yakama) dividides en dos grups:
 Alt Yakima, o Kikkitas.
 Baix Yakima, o Wenas Creek.

 Localitzaci .
Originriament vivien dividits entre els dos marges del riu Columbia, entre els rius Wenatchee i Yakima, a l Estat de Washington.

 Demografia .
Potser eren uns 7.000 individus el 1750. Per la verola els redu de 7,000 el 1805 a 2.000 el 1853.  Cap el 1910 noms en restaven 2.300 individus. El 1950 eren uns 3.299 a la reserva, per havien augmentat a 4.442 el 1970 i a 8.000 el 1980, dels quals noms 3.000 parlaven la llengua shahaptiana. 
Segons dades de la BIA del 1995, a la Reserva Yakima hi vivien 15.968 persones, per al rol tribal n eren apuntades 8.624.
Segons dades del cens dels EUA del 2000, hi havia 8.481 yakima purs, 561 barrejats amb altres tribus, 1.619 barrejats amb altres races i 190 amb altres tribus i altres races. En total, 10.851 individus.

 Costums .
Cap el 1750 eren potser uns 7.000 i vivien en 60-70 viles independents. Vivien en tipis de pells a l estiu i hivernaven a les viles, formades de bordes d esteres i catifes (els kikkitas vivien en entre 5 i 15 cabanes on convivien fins a tres generacions), i es dedicaven tant a la pesca del salm durant l hivern com a la cacera del bfal durant l estiu, alhora que comerciaven amb altres tribus.  Llur dieta es composava de baies, nous i aglans, tamb el nsukh o salm, amb el qual elaboraven el ch?ly (salm en pols), similar al pemmican, i el ymish o dant, i fabricaven cistelles i esteres. 
Usaven com a moneda o abillament les closes de dentalium o haiqua, com altres tribus de la zona, i sovint es casaven amb membres d altres tribus shahaptianes.

Segons les seves llegendes, Anaku Iwacha fou el creador del mn, i consideren com a heroi mitolgic Speely o Coiot.  Consideraven sagrats tan la muntanya Mount Sacred Adams, anomenada Phto ( est adalt ), com el riu Columbia, anomenat Enchewna ( gran riu ). Creien en el wanpsha o  poder medicina , com la majoria de tribus ndies, i creien en T amanws, l esperit creador.  I com la majoria de tribus californianes, tenien una casa de suor o Xwsach.

Pel que fa a altres trets, la seva cultura era similar a la de les altres tribus shahaptianes, com els nez perc, klikitat, wanapam, tenino, walula o wallawalla, umatilla i cayuses.

 Histria .
Es creu que arribaren al territori als voltants del 12.000 aC. Segons les seves llegendes, afirmaven que els wahtetas eren el poble ms antic que vivia a la zona. I no formaren una tribu unida fins als voltants del 1750 merc els esforos del cabdill We-ow-wicht (mort el 1800). Cap el 1730 van obtenir cavalls dels xoixons i des del 1811 comerciaren amb ells a la planura. Per el 1775 patiren tamb la primera epidmia de verola.

Foren visitats per Lewis i Clark el 1806, qui els anomanaren Cutsahim i els calcularen en uns 1.200 individus. Tanmateix, arribaven a 7.000, i aviat comenaren a establir-se els blancs al seu territori. El 1811 l American Fur Co. fundaria Fort Astoria, mentre els britnics fundaven Fort George el 1813 i el 1825 Fort Vancouver.

Cap el 1840 els cabdills Kamiakin i Owhi introduirien la ramaderia entre els yakama. El 1834 reberen la visita del pastor metodista Nathaniel Blake, i el 1847 es fund la Missi Protestant Yakima. Tot i aix, Kamiakan rebutj el bautisme.  El 1862 el capell M.L. Pandosy compos una gramtica i un diccionari yakama.

El 1852-1853 patiren una forta epidmia de verola que els  va redur de 7.000 a 2.000 individus. Endems, el 1853 el seu territori fou dividit entre els territoris nord-americans de Washington i Oregon. El 1854 es reuniren per negociar amb George McClellan els cabdills Teias i Owhi del Nord, i Kamiakin, Skloom i Showayway, del Sud, aix com cabdills d altres tribus: el spokane Garry, el nez perc Lawyer, el wallawalla Peupeumoxmox i el sk in-pah Meninock. Tots plegats signarien el maig del 1855 el Tractat de Wallawalla, tot i que s oposaren a cedir terres als blancs.  Es crearien els reserves Nez Perc, Yakima i Wallawalla-Umatilla, i fou signat per 14 bandes yakima: yakima, palus, wenatchi, wenatsshaprin, klikitat, wishham (The Dalles), Sk in-pah, Kah-milt-pah o Rock Creek i sis ms.  Cediren un total de 10.800.000 acres als EUA a canvi d una reserva d 1.200.000 acres a l Estat de Washington, i que no els molestessin ms.  
El 1855 molts s aconvertiren al cristianisme i establiren una confederaci de 14 tribus sota el comandament del lder Kamiakin (1804-1877). 

Les seves terres, per, foren invadides pels colons i minaires, de manera que provocarien la trgica i intil Guerra Yakima del 1855-1858 que esclat quan mataren en defensa prpia alguns buscadors d or que invadiren el seu territori.  Kamiakan aplegaria 700 guerrers i intentaria prendre Fort Wallawalla, on desprs de  tres anys d emboscades i raids contra colons, aix com diverses tradories per part dels blancs (el cap wallawalla Peupeumoxmox fou assassinat sota bandera de treva i Owhi d un tret a l esquena quan intentava escapar), Kamiakin fou venut pels nordamericans a Four Lakes (vora el riu Spokane) el setembre del 1858. Hagu de fugir al Canad i 34 lders indis foren penjats de la forca. Per aquest motiu, algunes tribus hagueren d abandonar la reserva.  
Tot i aix, aconseguiren que amb el Tractat de Pau de 1859 es fes efectiu el tractat signat el 1855.  Fins i tot oferiren el retorn als exiliats Skloom (mort el 1861) i Kamiakin, per aquests no acceptaren.
El 1861 el pastor metodista James Wilbur hi fundaria les primeres escoles, i el 1867 s establiria la primera missi catlica. Tots els ajudaren a introduir a la reserva el sistema d irrigaci de terres el 1865.

Endems, des del 1867 escolliren un govern tribal de la reserva. El primer cap nomenat fou el klikitat White Swann o Joe Stwire, qui ocuparia el crrec fins a la seva mort el 1910.  El 1871 ja dedicaven al conreu ms de 4.000 acres, i tenien 12.000 cavalls i 1.200 caps de bestiar. Del 1870 al 1890 la capital de la reserva passaria de Wrshat a Kotiahkan, centre religis.
Cap el 1883 arribaria el ferrocarril al seu territori i des del 1887 intentaren aplicar-los l Allotment Act.  Tamb hi penetraren les sectes sincrtiques ndies dels shakers el 1899 i el Feather Cult el 1904, que es va fer fort entre els klikitats.
Es calcula que el 1914 hi vivien a la reserva 4.506 indis que posseen 400.000 acres. El 1905 els dirigents yakima George Menicock i Jim Wallahee reclamaren al govern de Washington les terres que els havien estat arrabassades per que els corresponien pel tractat del 1855.
El 1933 es formaria un nou govern tribal de 14 membres, i el 1949 es constituiren oficialment com a Yakima Nation, per la construcci el 1941 del Gran Coulee Dam els va provocar l arrabassament legal de nombroses terres.  

Malgrat tot, el 1950, merc les gestions de Kiutus Jim, reberen una compensaci de 15.019.640 $ pels drets de pesca arrrabassats a Cecilio Falls. Actualment, ja no es distingeixen els yakama de la resta de tribus de la reserva. Durant els anys seixanta es mobilitzaren en defensa de llurs drets de pesca a Oregon i Washington, de la qual cosa n informaren a la seva revista fundada el 1970 The Yakima Nation Review.  El 13 d octubre del 1968 celebraren amb altres tribus coast salish i oregonianes un fish-in  a Frank s Landing, vora el riu Nisqually (Washington); en ell, un veter de guerra condecorat a Vietnam, Sidney Mills, yakama-cherokee, va fer una proclama de Red Power i renuncia a servir en l Exrcit dels EUA, ra per la qual fou arrestat. El 1971 Sid Mills fund un captol de l AIM a Seattle, amb Steve Robideau. El 1972 el lder tribal era Robert Jim i aconsegu que rebessin en compensaci 21.880 acres.  D aquesta manera, la Reserva Yakama el 1980 tenia 8.000 habitants de dret (per noms 5.000 de fet) i 1.371.918 acres.

Bibliografia.
 Helen H. Schuster The Yakima Chelsea House 1990   ISBN 1555467350;
 Donald M. Hines  Ghost Voices:  Yakima Indian myths, legend, humor, and hunting stories  Great Eagle 1992 ISBN 096295392X ;

Enllaos externs.

 Yakama Nation Cultural Heritage Center;
 Online Highway: Yakima Indian Nation;
 Comissi Intetribal de Pesca del Riu Columbia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60477" title="Owhi" nonfiltered="3633" processed="3625" dbindex="24016">

Owhi (m. 1858) fou cap dels yakama i oncle del cap i guerrer Kamiakin. El 1855 va signar un tractat tot cedint bona part de les terres yakima a l estat de Washington, per don suport a la revolta de Kamiakin, En acabar la Guerra Yakima fou executat amb el seu fill Qualchin pels nordamericans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60478" title="Kamiakin" nonfiltered="3634" processed="3626" dbindex="24017">

Kamiakin (1800-1877) era un cabdill amerindi, fill de de Kamoshnite (yakama) i Tsyiyak (palus-spokane), i nebot d Owhi. Adopt amb la tribu els costums de les planures i es cas amb una salish, cosa que far augmentar la seva influncia. El 1853 aconsegu ser el cap yakama ms important i confeder les 14 tribus. El 1855 s opos a cedir les terres i acceptar una reserva, encara que Owhi i Teias s, cosa que provoc la Guerra Yakima (1855-1858). El 1856 hagu d abandonar els yakima i fou acceptat com a cap dels palus. En acabar la guerra, es va establir entre els flathead fins el 1860.

 Referncies .
 Splawn, A. J. KA-MI-AKIN: Last Hero of the Yakimas. Portland: Metropolitan Press, 1944.
 Ruby, Robert H. and John A. Brown The Cayuse Indians: Imperial Tribesmen of Old Oregon. Norman: University of Oklahoma Press, 1972.
 Nicandri, David L. Northwest Chiefs: Gustav Sohon's View of the 1855 Stevens Treaty Councils. Tacoma: Washington State Historical Society, 1986.
 Josephy, Alvin M. The Nez Perce Indians and the Opening of the Northwest. New York: Houghton Mifflin Company, 1997.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60480" title="Kutchin" nonfiltered="3635" processed="3627" dbindex="24018">
Els kutchin o Gwich'in sn una tribu ndia na-den, tamb anomenada loucheux, per ells s anomenen taht  poble . s donat com a nom collectiu a diverses tribus distintes que els experts no saben com classificar. 

 Localitzaci .
Es dividien en nou o 10 bandes locals, localitzades aix:
 A Alaska;
 Dihai o Kwitcha-kutchin, a la zona costanera del Mackenzie i Anderson.
 Kutcha-kutchin, ( gent que est en contra ), a la confluncia del Yukon i el Porcupine.
 Natsit o Natche-kutchin, del riu Porcupine  a les muntanyes Romanoff.
 Tennuth o Tana-kutchin ( gent de les muntanyes ), a la zona ms septentrional del Yukon.
 Tranjik, Arteokutchin o Tehanin-kutchin, a l alt Yukon, vora la costa del Pacfic.
 Vunta o Vaenkutchin ( gent dels llacs ), tamb anomenats Rat Indians, a l est dels Natsit.
 A Canad;
 Tatlit o Tehtlet Kutchin, al riu Peel.
 Nakotcho o Nakotco-ondjog-kutchin,  al Mackenzie;
 Takkuth, Tuk-kutk-kutchin o Dakase ( guenyos ), a les fonts dels Porcupine.
Alguns consideraven als koyukon, khotana, Han i tutchone com a membres de la tribu kutchin. 

 Demografia .
Vivien als marges dels rius Yukon i Peel, entre Alaska i territori de Yukon. 
El 1970 eren 1.100 individus. El 1990 hi havia 2.600 individus, dels quals 1.500 encara parlaven la seva llengua.
A Alaska, segons dades de la BIA del 1995, eren 1.052 a les viles d  Arctic Village (95 h) dels neetsai, Birch Creek (40 h) dels dendu, eagle (29 h) dels han kutchin, Venetie (185 h), Stevens (98 h), Fort Yukon (518 h) i Chalkyitsik (87 h).
Segons dades del cens canadenc del 2001, hi havia 5.981 individus a les reserves:
 Als Territoris del Nord-oest, hi ha 2.590 individus a Aklavik (414 h), Gwichya Gwich'in (395 h), Fort McPherson (1.301 h) i Inuvik (480 h).
 A Yukon, hi ha 3.391 individus a Champagne-Aishihik (571 h), Tr'ondk Hwch'in (665 h), Kluane (135 h), Nacho Nyak Dun (462 h), Vuntut Gwitchin (503 h), Selkirk (497 h) i Little Salmon-Carmacks (558 h).  ;

 Costums .
Vivien a la zona fronterera del bosc de conferes amb la tundra i tenen una inusual organitzaci social; dividien cada banda o tribu en tres castes exogmiques o subgrups, per no coenixien rangles o status heretables. Els homes esdevenien capitostos mitjanant una demostraci de lideratge o de poder. Eren bellicosos i no tenien pietat pels enemics, fossin homes, dones o nens.  Mai no prenien esclaus ni presoners.
Els homes eren guerrers, pescadors i caadors de carib, alce, xais salvatges, dants, ossos  i d altres mamfers amb arc i fletxes fins el 1870. Tamb pescaven salmons i arengades amb arpons, xarxes, hams i embassaments. Les dones restaven relegades durant tot el dia a les tasques domstiques i eren excloses de les preses de decisi. Els vells i els incapaos de valdre s per si mateixos eren generalment exposats a morir
En molts aspectes recollien influncies inuit, amb els quals comerciaven i lluitaven. D ells copiaren l elaboraci de roba amb pl de carib (ms clarament, les mitenes i caputxes esquimals), diverses armes de cacera i el trineu.  Tamb prengueren molts costums dels indis del sud i est, com pintar llurs cares i pells, dur plomes al cap i decorar les robes amb comptes i flocs.
Llurs cases eren quelcom nic: cabanes cupulades de pals i branques d avet o de pi terraplenades amb neu a l hivern i ventilades amb un forat per al fum al sostre.
Hom sap poc de llur religi. Adoraven els festins, la lluita com a joc, les canons i les danses.  Tamb creien en els homes-arbust que vivien al bosc i es menjaven a la gent.

 Histria .
El 1789 foren visitats per Alexander Mackenzie, i el 1821 el seu territori rest en mans de la North West Company.
El 1847 iniciaren el comer amb Fort Yukon, al riu Porcupine, de pells de castor i de carib a canvi de closses dentades. Ms tard construiren el post comercial de Fort Good Hope.
El 1862 el p. Emile Petiot va establir una missi catlica entre ells, mentre que W.W. Kirby en va establir una d episcopaliana.
El 1896 es trob or a Klondike i s inicia la colonitzaci blanca al seu territori, amb l alcohol, malalties i aculturaci.
El membre ms destacat de la tribu s l'escriptora Velma Wallis.

Enllaos externs.
Consell Internacional Gwich'in;
Vuntut Gwitchin web site (Yukon);
Consell Tribal Gwich'in Tribal Council (Territoris del Nord-oest);
Institut Social i Cultural Gwich'in;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60481" title="Enric IV" nonfiltered="3636" processed="3628" dbindex="24019">

 Enric IV d'Anglaterra;
 El rei Enric IV (1553 - 1610), de Frana;
 El rei Enric IV, (1425 - 1474), de Castella;
 Enric IV del Sacre Imperi Romanogermnic, (1054 - 1105);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60482" title="Alipark" nonfiltered="3637" processed="3629" dbindex="24020">


Alipark s un barri d'Alacant a l'Alacant (Valncia). Limita al nord amb el barri de Sant Blas-Santo Domingo; al est amb el barri de Eixample-Diputaci; al sud con el barri de Benalua i parcialment amb el Polgon del Baver; i al oest amb el barri de Sant Ferran - Princesa Merc. Segons el cens de 2006, Alipark compta amb una poblaci de 3.302 habitants (1.544 homes i 1.758 dones).

Alipark, s una urbanitzaci, encara que s presa com un barri per s una urbanitzaci oberta. 

 Festes .
 Foguera Nou Alipark, Comissi de les Fogueres de Sant Joan del barri d'Alipark.

 Referncies . 
 Poblaci per barris, en la pgina de l'Ajuntament d'Alacant.

Vegeu: Llista de barris d'Alacant





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60483" title="Altozano" nonfiltered="3638" processed="3630" dbindex="24021">

Altozano-Conde Lumiares (tamb conegut simplement com Altozano) s un barri de la ciutat d'Alacant a l'Alacant (Valncia). Limita al nord amb el barri de Lo Morant; al est amb los barris de Nou Alacant i Carolinas Altas; al sud amb el barri Campoamor; i al oest amb el barri Els ngels. Segons el cens de 2006, compta amb una poblaci de 10.870 habitants (5.307 homes i 5.563 dones).

 Festes .

Entre les particularitats que diferencien a aquest barri cap destacar les seues celebracions festeres, com la Festa de Moros i Cristians, que se celebren en honor a la seua patrona, la Verge de l'Assumpci. Aquests festejos tenen lloc invariablement entre els dies 12 i 16 d'agost, i entre els seus actes cap destacar les ambaixades, entrades, process i retreta (desfilada de disfresses).

La seua organitzaci corre a crrec de l'Associaci de Comparses de Moros i Cristians d'Altozano i, com el seu propi nom indica, la integren les comparses participants en els festejos. En 2006, l'associaci estava integrada per deu comparses, set cristianes (Cavallers del Rei Jaume I, Contrabandistes, Corsaris, Croats, Maseros, Pirates i Zngaros) i tres mores (Abencerrajes, Moros del Cord i Pacos).

 Referncies . 
 Poblacin por barrios, en la pgina del Ajuntament d'Alacant.
 Asociaci de Comparses de Moros i Cristians Altozano-Alacant, pgina oficial de las Festas de Moros i Cristians d'Altozano.

Vegeu: Llista de barris d'Alacant






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60484" title="Ciutat d'Ass" nonfiltered="3639" processed="3631" dbindex="24022">

Ciutat d'Ass s un barri de la ciutat d'Alacant a l'Alacant (Valncia). Limita al nord con el terme municipal de Sant Vicent del Raspeig; a l'est amb els barris de Divina Pastora, Polgon de Sant Blai, Florida-Portatge i La Florida; al sur amb el Polgon del Baver; i a l'oest amb les entitats de poblaci pertanyents al terme municipal d'Alacant de La Canyada del Fenollar, Fontcalent i El Bacarot. Segons el cens de 2006, compta amb una poblaci de 5.910 habitants (2.930 homes i 3.980 dones).

 Referncies . 
 Poblaci per barris, en la pgina de l'Ajuntament d'Alacant.

Vegeu: Llista de barris d'Alacant





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60485" title="Velma Wallis" nonfiltered="3640" processed="3632" dbindex="24023">
Velma Wallis (Fort Yukon, Alaska 1960) s una escriptora nordamericana d'tnia kutchin. Va anar poc temps a l escola i es dedic a caar i pescar per a sobreviure amb la seva famlia. Lectora autodidacta, va escriure les histries ambientades en els costums del seu poble a Two old women (1993) i Bird Girl and the Man who Followed the Sun (1996) i Raising Ourselves:A Gwich'in Coming of Age Story from the Yukon River (2002).

 Enlla .
 Entrevista;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60486" title="Ciutat Jard (Alacant)" nonfiltered="3641" processed="3633" dbindex="24024">
Ciutat Jard s un dels barris que composen la ciutat d'Alacant. El seu nom complet s Ciutat Jard del General Marv

Vegeu: Llista de barris d'Alacant





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60487" title="Colnia Requena" nonfiltered="3642" processed="3634" dbindex="24025">


Colnia Requena s un barri de la ciutat d'Alacant a l'Alacant (Valncia). Limita al nord amb el barri de Villafranqueza; a l'est amb el barri de Joan XXIII; i al sud i a l'oest amb el barri de Mare de Du del Remei. Segons el cens de 2006, compta amb una poblaci de 2.239 habitants (1.222 homes i 1.017 dones).

 Referncies . 
 Poblaci per barris, en la pgina de l'Ajuntament d'Alacant.

Vegeu: Llista de barris d'Alacant





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60488" title="Divina Pastora" nonfiltered="3643" processed="3635" dbindex="24026">

Divina Pastora s un barri de la ciutat d'Alacant a l'Alacant (Valncia). Limita al nord con el terme municipal de Sant Vicent del Raspeig; a l'est amb el barri de Ciutat Jard; al sud amb els barris de Rabassa i Polgon de Sant Blai; i a l'oest, en el seu extrem ms septentrional, amb el barri de Ciutat d'Ass. Segn el censo de 2006, compta en una poblaci de 1.584 habitants (795 homes y 789 dones).

 Referncias . 
 Poblaci per barris i Llista de Carrers, en la pgina de l'Ajuntament d'Alacant.

Vegeu: Llista de barris d'Alacant





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60489" title="Garbinet" nonfiltered="3644" processed="3636" dbindex="24027">
El Garbinet s un dels barris que composen la ciutat d'Alacant a l'Alacant, (Valncia).

Vegeu: Llista de barris d'Alacant





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60490" title="La Florida (Alacant)" nonfiltered="3645" processed="3637" dbindex="24028">
La Florida s un dels barris que composen la ciutat d'Alacant.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60491" title="L'Albufereta" nonfiltered="3646" processed="3638" dbindex="24029">
L'Albufereta s un dels barris que composen la ciutat d'Alacant. Limita al nord amb Santa Fa (entitat de poblaci pertanyent al terme municipal d'Alacant); a l'est amb el barri de la Platja de Sant Joan; al sud amb el barri del Cap de l'Horta i el mar Mediterrani; i a l'oest amb el barri de Vistahermosa. Segons el cens de 2006, compte amb una poblaci de 9.839 habitants.

 Geografia .
Aquest barri costaner est recorregut per la platja de l'Albufereta, amb una longitud d'uns 500 metres. A l'est, i molt prxima a aquesta platja, es troba la platja de l'Almadrava.

El lloc on es troba ara mateix el barri de l'Albufereta era una antiga zona pantanosa que va ser dessecada en 1928. En l'antiguitat, oferia la configuraci d'una menuda ria (ubicaci d'un antic port rom) progressivament colmatada per aportes marins i fluvials.

En el barri de l'Albufereta, sobre un tur de 37 m d'altura, es troba el jaciment arqueolgic del Tossal de Manises, antic assentament ibric i posteriorment rom, sent el lloc de l'antiga Lucentum. 

Vegeu: Llista de barris d'Alacant








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60492" title="Pla del Bon Reps (Alacant)" nonfiltered="3647" processed="3639" dbindex="24030">


El Pla del Bon Reps, popularment El Pla, s un barri de la ciutat de Alacant a l'Alacant (Valncia).

Limita al nord con el barri del Garbinet, a l'est amb Vistahermosa, al sud amb Raval Roig-Mare de Du del Socors i amb la muntanya Benacantil, i a l'oest amb Carolines Altes i Carolines Baixes. 

Segons el cens municipal de 2006, compta amb 13.855 habitants. 

 Referncies .


Vegeu: Llista de barris d'Alacant






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60493" title="Modoc" nonfiltered="3648" processed="3640" dbindex="24031">

Els modoc sn una tribu ndia lutuami, sotsdivisi dels klamath, de llengua petuniana. El seu nom provenia de moatokni   meridionals , o b mo-adok ma-klaks   gent del sud , i eren agrupats en 21 viles. 

Localitzaci .
Vivien als marges del riu Perdido, entre Califrnia i Oregon, i als marges dels llacs Tule i Klamath; juntament amb els Klamath ocupaven un territori de 160 x 25 kilmetres quadrats.  Actualment sn dividits en dos grups: un viu a la reserva Klamath (Oregon) amb els Klamath, i un grupuscle viu a Fort Sill (Oklahoma).

 Demografia .
Pel 1700 potser eren entre 1.200 i 2.000 individus. Reduts a 900 el 1848, El 1960 hi havia uns 329 a Oregon i 30 a Oklahoma. Cap el 1970 eren uns 400 a Oregon i uns 50 ms a Oklahoma.
Segons dades de la BIA, a la Reserva Modoc d Oklahoma hi vivien 124 individus, tots els del rol tribal. 
Segons dades del cens dels EUA del 2000, hi havia 478 modocs purs, 438 barrejats amb altres tribus, 280 barrejats amb altres races i 242 barrejats amb altres races i altres tribus. En total, 1.438 individus. D aquests, 603 viuen a Oregon i 46 a Oklahoma.

 Costums .
Eren cistellers, comerciants i talladors d obsidiana, i llurs trets culturals eren idntics als dels klamath, que pertanyien a la cultura dels Planells, situats entre les planures i la costa del Noroest. Mentre que els klamath del Nord vivien de la pesca i de la cacera, els modoc eren pescadors i recollien arrels, llavors i baies.
Es dividien en viles autnomes, cadascuna d elles amb un la gi (cabdill) propi i un xam; les viles podien aliar-se per a la guerra, i sovint es produien matrimonis entre habitants de viles diferents.  Els ms pobres vivien en bordes fetes de matolls; a l estiu habitaven en cases en  forma de cpula fetes de pals i herbes, o en paravents fets amb matolls.  Com les altres tribus del Planell, tenien cases de suor per homes i dones, que alhora eren centres comunitaris i on s exercien activitats religioses. 
La religi era enfocada cap els esperits guardians, l ajuda dels quals era demanada de totes les maneres per a guarir-se; creien que el mn era un disc pla, que fou eixamplat pel creador Kumookuints.  Tamb creien en Wash, la dona coiot, i en Tcut, esperit de l esquirol de roca. Llurs tradicions, mites i llegendes foren recollits i publicats per Albert S. Gatschet el 1885. 


Histria .
Vivien amb els klamath i eren pacfics, malgrat realitzar raids guerrers contra els xoixon, paiute i shasta.  El primer contacte amb els blancs el tingueren el desembre del 1843, quan els visit el nord-americ John-Charles Frmont, qui el 1846 fou atacat pels klamath. El 1847-1848 patiren una epidmia de pesta que els redu a la meitat, i comenaren a atacar els establiments blancs perqu els consideraven responsables de la malaltia.  
Ja el setembre del 1850 els blancs mataren 80 modocs a Oregon. Cap el 1854 els blancs invadiren llurs terres del llac Tule, i l estiu del 1852 l expedici del missioner Ben Wright mat els pares de Kintpuash.
L hivern del 1861-1862 fou especialment dur per a ells. Per aix el cap Old Schonchin parl  amb els representants dels EUA per tal de signar un tractat, per Kintpuash, aleshores conegut com a Captain Jack, s opos. El 1863 els iankis installaren tropes a Fort Klamath, ra per la qual el 14 de febrer del 1864 Old Schonchin pact pel seu compta amb Elisha Steele, representant de la BIA. 

L octubre del 1864 els obligaren a cedir llurs terres als EUA, empentant-los al llac Upper Klamath, i el 1865 signaren un acord pel qual es crea la Reserva Klamath, per hi foren tractats com a intrusos. Per aix, el 1868 Kintpuash s escap de la reserva i torn a les terres d origen. El 22 de desembre del 1869 participaria en una Conferncia a la Reserva Klamath,  per com que els nord-americans no acompliren el tractat, el 26 d abril del 1870 s escap amb alguns partidaris un altra vegada. L estiu del 1872 uns 300 modocs comandats per Kintpuash, ms conegut com a Captain Jack, s amagarien a Lost River, i en insistir els blancs en internar-los a les reserves esclataria la Guerra Modoc. Kintpuash, amb 75 modocs desafiaria ms de mil soldats i 80 mercenaris tenino, quan el 28 de novembre del 1872 maten un soldat i en fereixen set ms al riu Lost, i el cap Hooker Jim mata dotze colons en resposta a un atac blanc. Tanmateix, hagueren de fugir a Lava Beds, sanctuari modoc.

El 16 de gener del 1873 els EUA van enviar ms tropes: 225 regulars i 104 voluntaris contra 51 guerrers, dels quals 14 es volien rendir. El 28 de febrer la cosina de Kintpuash, Winema, i el seu esps blanc Frank Riddle s oferiren a negociar, i per aix l 11 d abril es reuniren el general Canby, el rev. Thomas, L. S. Dyar, A. Meacham, Winema i Frank Riddle amb Boston Charley, Bogus Charley, Kintpuash, Hooker Jim, Black Jim, Schonchin John, Ellen s Man i Shacnasty Jim. Com que demanaren insistentment el cap de Hooker Jim, desprs del crit ot-we kantux-e (tots llestos) van assassinar al general Edward Canby i al rev. Eleazer Thomas, tot pensant que aix la guerra s acabaria ms aviat.
Aix no els evit que el 14 d abril fossin setjats a Lava Beds, on es va dur a terma l ltima batalla. En una emboscada mataren 72 mercenaris tenino, per el grup s hagu de dividir i Hooker Jim els tra temptat per una amnistia el 27 de maig.  

Aix el 30 de maig Kintpuash fou capturat. Un total d 11 modocs moriren, sense comptar dones i nens. Tamb mataren 65 soldats, i en feriren 67 ms. Els seus cabdills Capitain Jack, Stemboat Frank i Bogus Charley foren jutjats pel juliol. El mes d octubre foren penjats de la forca Kintpuash, Schonchin John, Boston Charley, Black Jim i set ms. 
Dels 247 supervivents, uns 153 (39 homes, 54 dones i 60 nens) foren duts a Fort Sill, de l Agncia Quapaw (Oklahoma) i confinats com a presoners a l anomenada Modoc Prairie; els altres 103 foren enviats a la Reserva Klamath.
Entre el grup d Oklahoma, el 1874 el cap Scarfaced Jim (mort el 1896) va rebre 20.200 acres per a conrear, per la malria els va redur a 139 el 1880, a 91 el 1886 i a 86 el 1889.  Tamb patiren la successiva mort dels cabdills: Bogus Charley mor el 1880, Stemboat Frank, aconvertit al cristianisme pels ququers, mor el 1888; Hooker Jim ho havia fet el 1879 i Shoknasta Jim el 1881. 
El 1887 se ls aplic com a les altres tribus, l Allotment Act, i cap el 1899 noms en restaven 50 a Oklahoma, que es dedicaven a l agricultura.  Des del 1909 se ls aplic un programa econmic del govern i durant els anys vint van rebre diners federals
El 1954 els aplicaren la Termination als que vivien a la Reserva Klamath, i entre el 1961 i el 1974 la terra tribal fou venuda entre els residents, de manera que fou incorporada al Winema National Forrest. El 13 d agost del 1954 tamb se ls aplic als 55 que restaven a Oklahoma, qui el 1967 dediciren unir-sa a l Inter tribal Council amb quapaw, peoria, ottawa, wyandot, miami, shawnee i seneca-cayuga.
El 1967 adoptaren una estructura tribal requerida per la BIA i fou escollit com a cap tribal Bert Haymon. El 1972 dimit el successor, Vernon Walker, i nomenat Bill Follis, qui el 1978 fou reconegut com a cap de la tribu pels EUA. Un altre modoc destacat s l'escriptor Michael Dorris.

Enllaos externs.

Modoc Tribe of Oklahoma;
Consell General de la Reserva Klamath;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60494" title="Polgon de Sant Blai" nonfiltered="3649" processed="3641" dbindex="24032">
El Polgon de Sant Blai s un dels barris que composen la ciutat d'Alacant.

Vegeu: Llista de barris d'Alacant








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60495" title="Polgon del Baver" nonfiltered="3650" processed="3642" dbindex="24033">
El Polgon del Baver s un dels barris que composen la ciutat d'Alacant.

Vegeu: Llista de barris d'Alacant






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60496" title="Rabassa" nonfiltered="3651" processed="3643" dbindex="24034">


Rabassa s un dels barris que composen la ciutat d'Alacant.

Vegeu: Llista de barris d'Alacant






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60497" title="Raval Roig" nonfiltered="3652" processed="3644" dbindex="24035">

El Raval Roig o tamb conegut com Raval Roig-Virgen del Socorro, s un barri de la ciutat d'Alacant a l'Alacant (Valncia). Antic barri de pescadors situat a la platja del Postiguet al peu del Benacantil. Limita al nord amb el barri del Pla del Bon Reps; al est amb el barri de Vistahermosa; al sud amb el barri d'Eixample-Diputaci, a l'altura de la Platja del Postiguet; al sud-oest amb el barri de Barri Vell - Santa Creu; i a l'oest amb el barri de Sant Antoni. Segons el cens municipal de 2006, compta en 1.796 habitants (831 homes i 965 dones).

 Descripci .


Est situat junt a la platja del Postiguet i en les contraforts de la muntanya Benacantil, que alberga el Castell de Santa Brbara. El Raval Roig fou en les seues orgens un barri mariner situat extramurs de la ciutat. Amb la explosi del turisme en els anys 70, el perfil de cases baixes del segle XIX fou cedint el seu lloc a les edificacions caracterstiques d'eixa dcada. Les tradicions marineres del barri queden en l'actualitat limitades a les festes patronals en honor de la Verge del Socorro. Estes festes estan considerades las ms antigues de la ciutat.


 Ermita Templaria .

El 28 de juny de 1585 los Pares Agustins s'establiren en una ermita en la calle Verge del Socorro que, anteriorment i segons les crniques, fou Casa de los Cavallers Templaris.

A pesar de ser ells els que posaren a la ermita el ttol de Nostra Senyora del Socorro, durant algun temps va romandre la primitiva advocaci en llengua materna de la Mare de Deu del Lluc, per la imatge que all es venerava i que prenia el seu nom del Santuari de Lluc, a Mallorca. El seu primer prelat va ser Fray Balthasar Llopis, que va prendre possessi el 10 de juliol de 1585. 

En 1960 la ermita va ser destruda per la promotora Yoraco per la construcci d'un garatge. 

 Referncies . 
 Poblaci per barris i Callejero, en la pgina del Ajuntament d'Alacant.


Vegeu: Llista de barris d'Alacant








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60498" title="Sant Agust (Alacant)" nonfiltered="3653" processed="3645" dbindex="24036">
Sant Agust s un dels barris que composen la ciutat d'Alacant.

Vegeu: Llista de barris d'Alacant








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60499" title="Sant Antoni (Alacant)" nonfiltered="3654" processed="3646" dbindex="24037">

Sant Antoni s un barri de la ciutat de Alacant a l'Alacant (Valncia). Limita al nord amb barri de Carolines Baixes; a l'est amb el barri de Raval Roig - Mare de Du del Socors; al sud amb el barri de Barri Vell - Santa Creu; al sud-oest amb el barri del Centre; al oest amb el barri del Mercat; i al nord-oest con el barri de Campoamor. A este barri pertanyen la Muntanya Benacantil, en el que s'assenta el Castell de Santa Brbara, i la plaa de bous. Segons el cens de 2006, compta amb 2.195 habitants (1.034 homes i 1.161 dones).

 Referncies .
 Poblaci per barris i Llista de Carrers, en la pgina del Ajuntament d'Alacant.

Vegeu: Llista de barris d'Alacant






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60500" title="Sant Blai (Alacant)" nonfiltered="3655" processed="3647" dbindex="24038">
Sant Blai s un dels barris que composen la ciutat d'Alacant.

Vegeu: Llista de barris d'Alacant








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60501" title="Bonavista de la Creu" nonfiltered="3656" processed="3648" dbindex="24039">
Vistaformosa de la Creu s un dels barris que composen la ciutat d'Alacant.

Vegeu: Llista de barris d'Alacant






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60503" title="Captain Jack" nonfiltered="3657" processed="3649" dbindex="24040">

Captain Jack o Kintpuash (Lost River, Oregon 1839-Fort Klamath, Oregon, 1873) fou un cabdill modoc. Va rebre el seu nom perque de jove duia una jaqueta amb botons de metall. Quan el 1864 el cap Old Schonchin ced les seves terres de Califrnia a canvi de la reserva Klamath a Oregon, ell i uns partidaris es negaren i el 1868 s escaparen. El 29 de novembre del 1872 entr en conflicte amb les tropes, que culmin amb la mort d Edward Canby l 11 d abril del 1873, per l u de juny es va rendir i el 3 d octubre fou executat amb Boston Charley, Schonchin John i Black Kim.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60505" title="Scarfaced Charley" nonfiltered="3658" processed="3650" dbindex="24041">

Scarfaced Charley o Chikchikam Lupatkue-latko (Oregon, 1851-1896) fou un cabdill modoc, dit aix per un tall que duia a la cara, no se sap com se l va fer. Era un reputat artes. Va lluitar a la Guerra Modoc juntament amb Captain Jack i es destac a Lost River el 1872. Va rebutjar participar en la mort de Canby, ra per la qual fou reconegut ms tard com a cap dels modoc. El 1873 fou traslladat a la Reserva Quapaw, i el 1874 fou substitut com a cap per Bogus Charley. El 1880 fou aconvertit pels ququers i el 1896 va morir de tuberculosi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60506" title="Boston Charley" nonfiltered="3659" processed="3651" dbindex="24042">

Boston Charley (1854-1873) fou un guerrer modoc. De ben jove es va unir al grup de  Kintpuash o Captain Jack i el 1872 dirig un grup que mat 14 colons blancs a Tule Lake. Tamb particip amb Kintpuash i d altres en la mort d Edward Canby l 11 d abril del 1873. Es va rendir amb Kintpuash, i amb ell fou executat el 3 d octubre del 1873.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60510" title="Winema" nonfiltered="3660" processed="3652" dbindex="24043">

Winema o Toby Riddle (Oregon, 1848-1932), tamb coneguda com a Kaitchkana i Nanooktowa era una modoc. Cosina de Kintpuash o Captain Jack, es va casar amb un emigrant blanc, Frank Riddle. Partidria de l entesa amb els bancs, va treballar incansablement per a evitar la Guerra Modoc i va fer de mitjancera entre Kintpuash i el general Canby, a qui va avisar de la possible emboscada. El 1873 marx a la Reserva Klamath, on va viure-hi fins a la seva mort, tot ssent considerada com a lder poltic del seu poble.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60511" title="Bill Follis" nonfiltered="3661" processed="3653" dbindex="24044">
Bill Follis (Oklahoma, ?) s cap tribal dels modoc des del 1972. Des del 1978 ser reconegut com a cap tribal per la BIA, el primer cap reconegut des de la mort de Bogus Charley el 1880.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60513" title="Economia del Brasil" nonfiltered="3662" processed="3654" dbindex="24045">

L'economia del Brasil s diversificada de renda mitjana, encara que amb variacions en els nivells del seu desenvolupament. El Brasil s l'onzena economia ms gran del mn, d'acord a la mesura del Producte Intern Brut (PPP) el 2004. 

La majoria de la gran industria est concentrada al sud i el sud-est del pas. El nord-est ha estat tradicionalment la regi menys desenvolupada, encara que ha rebut inversions recentment. El Brasil va realitzar un reeixit programa d'estabilitzaci econmica, anomenat el Pla Real (nom de la seva nova moneda) des de juliol de 1994. La inflaci, que havia arribat al 5.000% anual el 1993, va arribar al 2,5% el 1998. Llevat de la breu recessi provocada per la devaluaci del real el 1999 (any de comenament del rgim de lliure flotaci de la moneda) i els anys subsegents, el pas s'ha consolidat com una de les economies ms puixants i estables de Sud-Amrica. Els reptes de l'administraci actual s reduir la inflaci, que encara es troba a nivells superiors al 7%, i la taxa d'atur, i assolir el desenvolupament equitatiu de les regions pobres del nord i centre-oest del pas.

Agricultura i ramaderia.
El Brasil possex vasts recursos agrcoles. Est dividit en dues rees agrcoles. La primera, que abasta ms de la meitat del pas i localitzada al sud,  t un clima semi-temperat amb nivells elevats de precipitaci, millores terres, tecnologia avanada i una infraestructura adequada. Aquesta regi produeix la major part dels grans brasilers i de les exportacions agrcoles. L'altra rea, localitzada al nord-est de la regi (que s afectada sovint per sequeres) i a l'Amaznia, no rep precipitacions regulars, i no ha desenvolupat una infraestructura adequada. En aquesta regi s produeix el cacau, i les fruites tropicals. L'agricultura brasilera s diversificada, i el pas s auto-suficient en la producci d'aliments. L'agricultura representa el 8% del PIB, i dins la qual treballa el 25% de la poblaci activa. El Brasil s un dels productors principals de canya de sucre i caf, un exportador de cacau, soia, taronja, tabac, nou i fruites tropicals.

Durant el perode de la dictadura, l'agricultura va ser ignorada i explotada per tal d'obtenir els recursos necessaris per desenvolupar el sector industrial i per obtenir aliments barats per la poblaci urbana. Els preus d'exportacions eren controlats pel govern, aix com la quantitat destinada a l'exportaci. Els governs democrtics, per, van canviar aquesta poltica, i recentment, les exportacions van experimentar un sorprenent auge.

La producci brasilera es pot dividir en 60% agrcola i 40% ramaderia. El Brasil ha experimentat un creixement en la producci de bestiar i en la indstria de la llet. Les exportacions agrcoles i de ramaderia del pas representen el 35% del total. Aquesta seria una de les raons per la qual el Brasil, com l'Argentina, s'oposen a la proposta nord-americana de l'ALCA, ja que els enormes subsidis agrcoles nord-americans no permetrien un comer veritablement lliure en aquest sector de gran importncia per llurs economies.

Indstria.
El Brasil t un dels sectors industrial ms avanats de Llatinoamrica i el ms diversificat de la regi. Aquest sector representa un ter del PIB del Brasil, i compren la indstria del autombil, de l'acer, petroqumica, d'informtica i aria. Amb l'estabilitat promoguda pel Pla Real les indstries multinacionals que hi operen han realitzat inversions en equip d'alta tecnologia.

El govern brasiler ha implementat un pla per reduir la dependncia de petroli importat, que representaven ms del 70% de les necessitats energtiques del pas, per, que s'han redut al 33%. No obstant les necessitats d'una poblaci superior als 170 milions sn superiors a la producci energtica. El Brasil s un dels principals productes d'energia hidroelctrica del mn i en la dcada de 1990 es va construir una planta d'energia nuclear.

Finances i macroeconomia.
Amb sectors agrcoles i industrials desenvolupats, l'economia del Brasil, en termes de producci total, s molt superior a cap altre economia sud-americana, i est experimentat una expansi important en els mercats mundials. Encara que la hiperinflaci va impedir el desenvolupament de l'activitat econmica i la inversi, el Pla Real, implementat el 1994 va ser un reeixit programa que ha tingut com a resultat l'estabilitat econmica.  Amb un sistema similar a la poltica de convertibilitat del peso argent, la taxa de canvi del real va ser mantinguda artificialment a l'una del dlar nord-americ, i la inflaci es va reduir a menys del 10%, per no amb la suficient rapidesa per evitar la sobrevaloraci de la moneda, la qual cosa va contribuir a l'increment dels dficits de compte corrent. Com va ocrrer en l'economia de l'Argentina, els productes brasilers van ser massa cars en comparaci amb els productes importants. A diferncia de l'Argentina, el Brasil va rebre grans quantitats d'inversi estrangera directa (convertint-se en el segon receptor ms gran d'inversi desprs de Mxic). Les crisis asitica i russa van afectar l'economia, la qual va realitzar un ajustament fiscal i va rebre suport per $41.500 milions del FMI el 1998. El 1999, el Banc Central del Brasil va anunciar la fi del sistema de canvi del real, i la introducci de la lliure flotaci de la moneda, produint una recessi econmica, i l'increment de la inflaci. Tanmateix, el canvi en els preus reals del productes brasilers va beneficiar les exportacions alleugerint la recessi. Els problemes econmics de l'Argentina, el segon soci comercial ms important del Brasil, van produir una desacceleraci de l'economia el 2001, a ms que els inversors temien que el candidat d'esquerra, Lus Incio Lula da Silva, declararia moratria en el pagament del deute extern. No obstant aix, da Silva va implementar un programa de austeritat econmica, controlant la inflaci, amb el propsit d'assolir un supervit en el compte corrent, per tal de complir amb les obligacions del deute. Amb aquesta estratgia el PIB va caure el 2003, per s'incrementaria el 2004. El pas va realitzar el pagament avanat del deute al FMI el 2005.

Enllaos externs.
Banc Central del Brasil;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60514" title="Michael Dorris" nonfiltered="3663" processed="3655" dbindex="24046">
Michael Dorris (Louisville, Kentucky, 1945- Nova York, 1997) era un escriptor nordameric d'origen modoc, irlands i francs. Doctorat en filosofia per la Universitat de Yale el 1971, fou professor d'estudis amerindis a Dartmouth. Va escriure novelles, assaigs i canons, i va obtenir alguns premis importants. Autor de Morning girl (1992), Rooms in the house of stone (1993), A yellow raft in blue water(1987), Paper trail (1994), Guests (1994), The broken cord (1989), The Crown of Columbus (amb Louise Erdrich, 1991). Va estar casat un temps amb l'escriptora d'origen chippewa Louise Erdrich del 1981 al 1995. Es va sucidar a casa seva el 1997 tot combinant drogues i alcohol.

 Referncies .

"Michael Dorris." Newsmakers 1997, Issue 4. Gale Research, 1997.
Contemporary Authors Online, Gale, 2005.
Gleick, Elizabeth.  "An imperfect union."  Time, April 28, 1997 v149 n17 p68(2) ;
"Michael Anthony Dorris." Notable Native Americans. Gale Research, 1995.

 Lligams.
1989 Entrevista d'udio amb Michael Dorris - RealAudio;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60518" title="Comhairle nan Eilean Siar" nonfiltered="3664" processed="3656" dbindex="24047">

Comhairle nan Eilean Siar s el Consell de govern local de Hbrides Exteriors, en galic escocs Na h-Eileanan Siar.

s l'nic cosell de govern local d'Esccia que t un nom noms en galic escocs, amb la Local Government Act del 1997 l'antic Western Isles Council va ser substitut pel Comhairle nan Eilean Siar i les illes van adoptar el nom galic de Na h-Eileanan Siar, fins i tot en un context en llengua anglesa. Aquestes illes es caracteritzen per tenir la llengua galica com a majoritria.

Les Hbrides Exteriors formen un arxiplag on les illes ms grans sn Lewis i Harris, North Uist, Benbecula, South Uist i Barra. Al sud de Barra s'agrupen les illes Barra, que inclouen les Mingulay i Vatersay. El territori del cosell t una extensi de 3.071 km i 26.350 habitants (2006).

Enllaos externs.

Consell de les Western Isles;
Gatliff Hebridean Hostels Trust;
2001 Resultat del Cens per a les Western Isles;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60519" title="Tacte" nonfiltered="3665" processed="3657" dbindex="24048">
El sentit del tacte o sentit tctil permet percebre qualitats dels objectes i medis com la pressi, temperatura, aspror o suavitat, duresa, etc. 

Aquest sentit es troba principalment en la pell, en la qual es troben diferents classes de receptors que s'encarreguen de transformar els distints tipus d'estmuls de l'exterior en informaci susceptible de ser interpretada pel cervell. Els principals receptors sn els corpuscles del tacte i els corpuscles o discos de Merkel. Per exemple, els corpuscles de Ruffini sn els encarregats de percebre la pressi.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60520" title="Union Populaire pour la Liberation de Guadeloupe" nonfiltered="3666" processed="3658" dbindex="24049">

La Union Populaire pour la Liberation de Guadeloupe (UPLG) s un partit poltic de l'illa de Guadeloupe fundat el 1978 per Lucien Perrutin com a evoluci del Groupe d Organisation Nationale de la Guadeloupe (GONG) , reclama la total independncia de l'arxiplag dins un sistema de caire socialista.
El 13 de desembre del 1981 es va constituir en un Mouvement pour l Unification des Forces de Liberation nationale de la Guadeloupe (MUFLNG), que volia agrupar les forces sindicals i independentistes d esquerres. El sis de gener del 1982 el MUFLNG es manifest en una roda de premsa contra la llei de descentralitzaci i anuncia una oposici activa contra el  colonialisme francs . Aix s uniria a una iniciativa del Mouvement Independentiste de la Martinique (MIM) i del Front Nacional d'Alliberament de la Guaiana (FNLG), per tal d unir forces en la causa comuna contra el colonialisme francs. Apareix aix l Alliance Revolutionnaire Carabe (ARC), dirigida per Luc Reinette, qui entre el mar i el novembre del 1983 va organitzar atemptats terroristes fins el 1989, malgrat la detenci de Reinette el 1984. 
L abril del 1989 l UPLG abaandon la lluita armada i apost per la campanya d agitaci poltica, de manera que organitz protestes a Port Louis demanant l alliberament dels presos poltics, provocant violents enfrontaments amb la policia. Aix aconseguiren una amnistia del govern francs el juliol del 1989. 
El mar del 1990 el nou cap de l UPLG, Claude Makouk, anuncia que es presentar a les eleccions i solicitar per a l illa l estatut d Estat Associat, com a pas previ per a la independncia. Va obtenir dos escons i el 5,49 % dels vots.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60526" title="Groupe d'Organisation Nationale de la Guadeloupe" nonfiltered="3667" processed="3659" dbindex="24050">

El Groupe d Organisation Nationale de la Guadeloupe (GONG) s un partit poltic de l'illa de Guadeloupe creat el 23 de juny el 1963 per membres de l Association Gnrale des Etudiants Guadeloupens (AGEG) a Pars, amb l objectiu d edificar a Guadalupe un estat sobir i format per obrers i estudiants negres per denunciar la collaboraci del Partit Comunista de Guadeloupe amb les autoritats locals.
El seu militar Jacques Nestor fou mort en unes manifestacions del 27 de maig 1967 a Pointe--Pitre desprs d una manifestaci d obrers de la construcci on la policia dispar contra els manifestants. 
Desprs d'uns anys de gran agitaci, el grup s'apaivag a finals dels setanta. El 1977 antics militants del grup fundaren el nou partit Union Populaire pour la Liberation de Guadeloupe (UPLG), ms activista.  






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60528" title="Artois" nonfiltered="3668" processed="3660" dbindex="24051">
 
L'Artois s una antic comtat de les Disset Provncies, que actualment s integrada en el departament francs del Pas-de-Calais i en la regi de Nord-Pas-de-Calais. T aproximadament uns 4.000 km i una poblaci d'al voltant d'un mili d'habitants. Les principals ciutats sn Arras, Calais, Boulogne-sur-Mer, Saint-Omer, Lens i Bthune.

 Histria . 
Durant l'poca romana formaria el territori de la Civitas Atrebatensis, que fou incorporat al regne franc al s V. Durant l'alta edat mitjana formar part del comtat de Flandes. 
Felip II August de Frana l'adquir l'any 1191, i Llus VIII el constitu en apanatge a favor del seu fill menor Robert (1216-50). 
Per successi femenina pass el 1302 als comtes palatins de Borgonya, el 1382 als comtes de Flandes i el 1405 als ducs de Borgonya, que en seguiren els destins dels dominis per ms de dos segles. 
L'accessi de la casa d'ustria a la titularitat dels territoris borgonyons  amb un parntesi de domini francs sota Llus XI (1482-93)  dugu a travs dels tractats de Seulis (1493)  que en separ el Boulonnais  i Madrid (1526) a fer gravitar l'Artois sota l'esfera de l'Imperi Germnic, fins a la seva incorporaci total, on form part del conglomerat dinstic i territorial de les Pasos Baixos en les vicissituds histriques dels quals particip activament. 
La poltica expansionista de la monarquia francesa assol, com a resultat de les lluites de la Guerra dels Trenta Anys i de les successives guerres francoespanyoles, la cessi de l'Artois  sense Saint-Omer i Aire  per la pau dels Pirineus (1659) i la d'aquestes darreres rees per la pau de Nimega de 1678. Des d'aleshores, ha format polticament part de Frana.
Alguns membres de la famlia reial francesa han dut el ttol de comtes d'Artois.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60529" title="Volta catalana" nonfiltered="3669" processed="3661" dbindex="24052">



La volta catalana o de ma de pla, s una tcnica de construcci tradicional catalana. Consisteix cobrir l'espai mitjanant una volta de maons collocats per la part plana, s a dir, per la cara de superfcie ms gran que formen el llarg i el travs del ma en lloc de fer-ho per qualsevol de les cares gruixudes. Aquesta tcnica, si l'espai a cobrir no era massa ample o els paletes eren prou hbils, permetia construir sense cindri i amb una certa rapidesa fet que, entre altres, motiv que fos mpliament utilitzada. Amb volta catalana es cobria, amb una sola llum, el sostre de les plantes baixes dels masos i de les construccions urbanes populars com les cases de cos, etc. A partir del segle XIX es va aplicar a les construccions nobles dels eixamples de l poca de la industrialitzaci com l'Eixample Cerd de Barcelona.

 Construcci .
Per a fer un sostre o una escala o per cobrir espais entre arcades o parets, etc., es fa un primer un full amb rajola o maons fins collocats amb guix, a sobre es disposen un o ms fulls de maons i morter de ciment, aix fa que sigui molt ms lleugera que les voltes construdes amb altres sistemes. Normalment es feia amb un cindri prim que es desplaava o molt freqentment sense cindri, ja que el guix t un adormiment tant rpid que permet posar un ma al costat de l'altre tot fent que s'aguantin entre ells fent innecessari el cindri o qualsevol tipus d'estructura de fusta.

L habilitat dels paletes era el factor decisiu en la construcci de voltes de ma de pla ja que la llum de la volta solia estar al voltant dels 20 a 30 pams s a dir entre 4 i 6 metres, ja que 1 pam de Barcelona s igual a 19,43 cm, i la seva santanella era d'entre un o dos pams, depenent de l'habilitat del paleta esmentada.

 Orgens .
L origen de la volta de ma de pla cal ubicar-lo en la tasca dels constructors romans que doblen, per reforar-lo, el cindri permanent de maons que s estenia per sota de les voltes d argamassa i pedra de les grans construccions romanes. L s sistemtic del doblat de totxos es clar en les Termes de Caracalla de Roma, on per damunt d un primer full de grans maons quadrats d uns 60 cm. de costat (pentdoron), s estenia, trencant els junts, altre full de totxos quadrats de dimensi 2/3 de l anterior (laterculi), deixant alguns maons de cantell per lligar el posterior extradossat.

En el segle XVII, els arquitectes i mestres d obres italians que havien mantingut viu l art de fer voltes, foren cridats per les Corones de Castella i d Arag, per la noblesa i per l Esglsia dels regnes de la pennsula Ibrica, per bastir tot tipus d edificis segons els cnons i l esttica del Renaixement. Aquests arquitectes i mestres d obres italians importaren el mtode de la volte di quarto i varen iniciar en la tcnica corresponent als gremis de paletes, els quals l escamparen mpliament per tota la pennsula amb un xit ms que notable a Madrid. Es singular el fet que en el segle XVIII, la volta importada d Itlia caigus en dess a la capital d Espanya, ja que es creien poc segures per lo primes que eren i per la notable empenta que produen en els estreps. Fou en aquesta poca que el frare de l ordre dels Agustins: Fray Lorenzo de San Nicols que exercia de mestre d obres a la Cort de Madrid, va popularitzar el nom de bveda catalana en reconeixement al bon ofici dels paletes i mestres d obres del Principat de Catalunya que treballaven a Madrid, els quals es distingien per la perfecci i audcia amb que bastien la volta de ma de pla.

La volta catalana de ma de pla usualment te dos o tres fulls o capes de rajoles i maons, els quals, en els casos ms acurats o en construccions ms nobles, es disposaven ja des del primer full o capa esbiaixats, s a dir a 45 respecte a la directriu o a les parets que sustenten la volta, mentre que en els casos corrents es disposa paralella a la generatriu o a les parets de sustentaci. El primer full es feia amb rajola comuna amb aglomerat de morter de guix o de cal o ciment rpid, recolzant una rajola entre dues per l angle recte tot fent crixer la construcci avanant pels quatre costats, en forma de llunetes, en el cas de voltes esbiaixades o avanant des dels dos estreps cap el mig, en el cas de les voltes amb maons parallels a la directriu. La segona capa era feta amb maons amb juntes de morter de cal, girada 45 respecte de la primera si aquesta era paralella a les parets o be girant 90 la direcci dels maons respecte a la primera fulla o capa esbiaixada; la tercera capa, en el seu cas, era un doblat de la segona, feta igual per girant 90 la direcci dels maons.

 Exportaci als Estats Units .
Segons l arquitecte Bonaventura Bassegoda, en la monografia La bveda catalana (veure bibliografia), la transmissi de pressions en la volta catalana de ma de pla s similar al diagrama de les lnies geodsiques. Per assimilaci al fenomen conegut com volta espontnia que es dona en els assentaments de parets estructurals i comporta l aparici d una tpica esquerda parablica que estableix un arc de descrrega pel damunt de la llinda. En forma anloga, la volta de can, en cedir els seus estreps tendeix a esquerdar-se segons una corba guerxa formant en els punts de recolzament unes llunetes espontnies, en una evidncia de que la transmissi d esforos es fa, no sols per les directrius, sin tamb per les generatrius de la volta.

Rafael Guastavino, arquitecte que al 1880 va fer el teatre La Massa de Vilassar de Dalt, va establir-se amb el seu fill als Estats Units d Amrica. Ambds van exportar el mtode de construcci basat en el tradicional sistema de ma de pla utilitzat pels mestres d'obra catalans des del segle XVII i que permetia construir gaireb tota una casa utilitzant noms materials de terra cuita com el ma i la rajola.

Desprs de l'incendi de Chicago de 1871, l'opini pblica nord-americana, els constructors i els arquitectes cercaven noves tcniques constructives basades en la utilitzaci de materials incombustibles. Un era el ferro, que ja s'estava utilitzant i del qual els arquitectes nord-americans eren mestres. L'altre va ser la terra cuita, en l's estructural de la qual Guastavino era un gran expert. L'xit arrib quan Guastavino va construir les voltes de la Biblioteca Pblica de Boston (1889), dels arquitectes McKim, Mead & White. La crtica arquitectnica nord-americana va quedar fascinada per aquelles voltes que semblaven no recolzar-se enlloc.

Bibliografia.

LA BOVEDA CATALANA, recopilat dins el llibre Algunos ensayos sobre tcnica edificatoria', Editorial de l Universitat Politcnica de Barcelona, 1974. Autor: Bonaventura Bassegoda Must (Barcelona 1896-1987). Dr. Arquitecte que fou catedrtic de Construcci de l Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60531" title="Illa de Barra" nonfiltered="3670" processed="3662" dbindex="24053">

  
Eilean Bharraigh o Barra en angls, s la ms catlica i predominantment parlant de galic de les illes de la regi de Western Isles a Esccia. El cens del 2001 census don una poblaci resident de 1,172 habitants. El Clan MacNeil tenia forts lligams amb l'illa i estava fortament lligada als O'Neills d'Ulster que marxaren de Barra a Irlanda als voltants de l'any 1000. 

Enllaos externs.
Pgina oficial de l'Illa de Barra;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60533" title="Funicular de Montjuc" nonfiltered="3671" processed="3663" dbindex="24054">


El funicular de Montjuc va ser inaugurat el 24 d'octubre del 1928, amb motiu de l'Exposici Internacional que es va dur a terme l'any segent. L'any 1992, va rebre una renovaci, i es va reobrir el 24 de juny del 1992, amb motiu dels Jocs Olmpics que es van dur a terme aquell any. L'any 2005, va rebre una altre renovaci, i es va obrir per 3 vegada el 29 de novembre del 2005, aquesta renovaci va durar 44 dies. L'estaci ms propera a la ciutat est situada a la mateixa parada del metro de Parallel, amb una alada de 4m sobre el nivell del mar, i l'estaci situada ms a prop de la muntanya es troba a l'Avinguda de l'Estadi, amb una alada de 80m sobre el nivell del mar, des d'aquesta parada es pot accedir en menys d'un minut caminant al Telefric de Montjuc. El Funicular s de l'empresa TMB.

 Caracterstiques tcniques .
El recorregut complet dura 2 minuts.
La longitud del recorregut s de 758m.
Velocitat mxima s de 10 metres per segon.
Capacitat mxima per tren s de 400 passatgers.
La capacitat de transport per hora en cada sentit s de 8.000 passatgers.
La pendent mxima s d'un 18%, essent la mitjana del 10,1%.
Persones amb minusvalidesa poden accedir per la part del tren ms propera a la muntanya.
La major part del funicular s coberta excepte els ltims metres.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60534" title="Celacant" nonfiltered="3672" processed="3664" dbindex="24055">

El celacant (Latimeria chalumnae) s una espcie de peix i representa el llinatge ms antic de peixos vius coneguts avui dia. La latimria era creguda extingida des de l'extinci K/T, ara fa 65 milions d'anys fins que un especimen viu va sser extret de la costa est de Sud frica del riu Chalumna el 1938. D'en aquell descobriment, han sigut trobats a les Comoros, Sulawesi (Indonsia, Kenya, Tanznia, Moambic, Madagascar i l'rea marina protegida St. Llcia, a Sud frica.

Caracterstiques biolgiques.
La latimria va aparixer per primer cop al Carbonfer, ara fa 400-350 milions d'anys. El celacant, el qual s molt proper als peixos amb pulmons, va viure en molts tipus d'aiges a la prehistria.

El pes normal d'aquests s d'uns 80 kg. i poden fer els dos metres de llargada.

La seua pell excreta contnuament una substncia mucosa i oliaginosa.

Descoberta.
Primera troballa a Sud frica.
Marjorie Courtenay-Latimer, la descobridora de la latimria, era la conservadora d'un museu a East London, Sud frica. Inspeccionava les captures per veure espcimens inusuals.
Un dia, en donar un cop d'ull a les captures d'un petit vaixell que havia estat pescant taurons prop del riu Chalumna, va veure un peix blau entre la captura. L'agaf i se l'emport al museu per descobrir quina mena de peix era. Quan vegu que no pogu identificar-lo a cap llibre, va contactar amb el seu amic, el professor James Leonard Brierley Smith, per no hi era. Incapa de conservar el peix, l'envi a un taxidermista. Quan Smith torn, inmediatament el reconegu com un celacant, noms conegut al registre fssil. L'espcie fou anomenada Latimeria chalumnae en honor a ella i a les aiges on fou trobat.

Comores.


Es va comenar una recerca mundial per ms celacants, amb una recompensa de 100 lires (una gran suma pels pescadors sud-africans de l'poca). Catorze anys desprs, van trobar-ne ms a les Comores, primerament noms un sol especimen, per mes tard es descobr que el peix no era gens estrany pels locals. L'anomenaven gombessa o mame, per ells, un peix inferior que sovint el pescaven per equivocaci, ja que, diuen, la seua carn no s gens apetitosa.

Noms ara s'enten el significat de les seves espcies amenaades i cada cop que en pesquen un, el tornen a l'aigua immediatament.

La segona espcie a Indonsia.
El 1977, Arnaz i Mark Erdmann eren de viatje de noces a Indonsia i van veure un peix estrany al mercat a Manado Tua, a l'illa de Sulawesi. Arnaz Erdmann el reconegu com una gombessa, per era marr, no pas blau. (Els Erdmanns no s'adonaren que era una nova espcie fins que un expert vegu la seva fotografia al web.). El Celacant fou reconegut els anys 90 pels cientfics . Una anlisi d'ADN revell que aquesta espcie, anomenada rajah laut (el rei del mar) pels indonesis, no s relacionada amb la poblaci de les Comoros. Va rebre el nom de Latimeria menadoensis.

rea marina protegida de St.Llcia a Sud frica.
A Sud frica, la recerca va continuar. Un bucejador, Rian Bouwer, va perdre la seva vida cercant celacants el juny de 1998.

El 28 d'octubre del 2000, a la frontera sud de Moambic, a l'abadia de Sodwana a l'rea marina protegida de St.Llcia de Sud frica, tres bucejadors d'aiges profundes - Pieter Venter, Peter Timm i Etinne le Roux - van fer un inmerssi a 104 metres quan de sobte aparegu un celacant. No obstant aix, eren bucejant sense cmeres.

Anomenant-se a si mateixos "SA Coelacanth Expedition 2000", el grup torn, aquest cop amb molts altres membres. El 26 de novembre feren una immersi, per no en trobaren cap. El dia segent, quatre membres del grup - Pieter Venter, Gilbert Gunn, Christo Serfontein i Dennis Harding - tornaren a baixar. Movent-se de caverna en caverna, trobaren tres celacants. El ms gran feia entre 1'5 i 1'8 metres de llargria, els altres dos 1'2 i 1 metres. Qui portava la cmera prengu videos i fotografies. Desprs, no obstant, un desastre ocorregu. Christo de cop i volta s'enfons i Dennis Harding l'apuj cap a la superfcie a una ascensi incontrolada. En Harding es queixava de mal al cogot i va morir al vaixell. Aparentment va patir una emblia cerebral. Christo es va recuperar.

Tanmateix, la troballa fou una gran notcia a Sud frica. El mar-abril del 2002, el submergible Jago i Fricke Dive Team van descendre a les fondries de Sodwana i observaren 15 celacants, un d'ells era prenyat. Tamb van prendre mostres de pell.

Taxonomia.
Coelacanthimorpha o Actinistia sn de vegades emprats per designar el grup de Sarcopterigis que contenen els Coelacanthiformes.

Imatges.


Referncies.
 "Marjorie Courtenay-Latimer." The Daily Telegraph (Londres).  Maig 19, 2004.
 Myrna Oliver. "Marjorie Courtenay-Latimer, 97; Confirmed Rare Fish's Existence."  Los Angeles Times. Juny 13, 2004. pg. B.16;
 Jeremy Pearce. "Marjorie Courtenay-Latimer, Naturalist, Is Dead at 97."  New York Times. Juny 7, 2004. pg. B.6;
 Keith S. Thompson.  Living Fossil:  The Story of the Coelacanth.  Nova Irk:  W.W. Norton, 1991.
 Samantha Weinberg.  A Fish Caught in Time : The Search for the Coelacanth Harper, Febrer 1, 2001;



Enllaos externs.
 African Coelacanth Ecosystem Programme, ACEP, the South African Coelacanth Conservation and Genome Resource Programme ;
 Coelacanth a MarineBio.org ;
 CNN: Coelacanth ;
 BBC: Coelacanth ;
 PBS: NOVA - Ancient Creature of the Deep ;
 Seqncia DNA/Proteina de la NCBI ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60542" title="Ginkgo" nonfiltered="3673" processed="3665" dbindex="24056">

El ginkgo (Ginkgo biloba) es un arbre nic sense parents propers vius. s classificat a la seva prpia divisi, les Ginkgophyta, la qual compren els Ginkgoopsida, ordre Ginkgoals, famlia Ginkgoaceae, gnere Ginkgo i l'nica espcie. s un dels millors exemples d'un fssil vivent.

s una gimnosperma, el que vol dir que t 'llavors nues'.
Durant segles es cregu extingit, per ara se sap que creix a la natura com a mnim a dues petites zones a Zhejiang, provncia a l'est de la Xina, a la reserva de Tian Mu Shan. Tanmateix, com que en aquesta rea hi ha hagut activitat humana durant uns mil anys, l'estat dels ginkgos salvatges s del tot incert.

Etimologia. 
Ginkgo en xins significa albercoc de plata i es creu que el seu nom ve d una versi llatinitzada de l ideograma xins Yin Hsing. Biloba ve del llat  bi , dos i  loba , lbul: fulla bilobada.

Prehistria.
El ginkgo modern es un fssil vivent, amb fssils clarament propers a ell del perode Permi, fa 270 milions d'anys. Es van estendre i diversificar per tota Laursia durant el Jurssic mitj i el Cretaci per comenar a escassejar a partir d'aleshores. Fins el Paleoc, el Ginkgo adiantoides era l'nica espcie que hi restava i, al final del Plistoc, els fssils de ginkgo desaparegueren de tots els registres a excepci d'una petita zona de la Xina central, on ha sobreviscut l'espcie moderna.

Els fssils de Ginkgophyta han estat classificats a les segents famlies i gneres:

 Ginkgoaceae;
Arctobaiera;
Baiera;
Eretmophyllum;
Ginkgo;
Ginkgoites;
Sphenobaiera;
Windwardia;
Trichopityaceae;
Trichopitys;

El Ginkgo s'empra per classificar les plantes que tenen ms de quatre nervadures per segment, en tant que el Baiera s'empra pels que en tenen menys de dos.

Ecologia.

El Ginkgo s originari de la Xina i el Jap, per actualment no es reprodueix en estat salvatge. Avui en dia noms forma boscos, aparentment naturals, en aquests pasos. S ha conservat fins als nostres dies grcies als monestirs xinesos que el veneren com a arbre sagrat. En alguns temples hi ha exemplars millenaris.
Es conserva molt b cultivat com a arbre ornamental i el podem trobar a tot el mn plantat als parcs i jardins. El primer encontre dels europeus amb l'arbre fou el 1690 als jardins dels temples japonesos, on l'arbre fou vist pel botnic alemany Engelbert Kaempfer. Al segle XVIII es va introduir a Frana i un dels primers exemplars es va plantar a la Universitat de Montpeller.

Es conrea en zones clides del planeta com a arbre ornamental, degut a la seva fortalesa i a la facilitat d adaptar-se als climes urbans. Rarament pateixen malalties i gaireb mai sn atacats per insectes.
El ginkgo s l'arbre oficial de la ciutat de Kumamoto, i dues fulles formen el smbol de la Universitat de Tquio, el campus de la qual s fams pels nombrosos ginkgos que hi sn plantats.
Els ginkgos tamb sn populars per fer-los crixer com penjings i bonsais. 
A Catalunya est plantat, com a arbre ornamental, als carrers, parcs o jardins de diverses  localitats. A Barcelona el trobem a la Via Augusta, al parc Cervantes, al Parc de la Ciutadella, al carrer Garriga i Roca... fins i tot a la Facultat de Farmcia. A Girona n'hi ha al carrer de la Creu. 

Exemples extrems de la tenacitat del ginkgo es poden veure a Hiroshima, on quatre arbres que creixien a 1,5 km d'on va caure la bomba atmica el 1945 compten entre els pocs supervivents a l'rea de l'explosi (fotos i detalls). Mentre que totes les altres plantes i animals van sser destruits a l'rea, el ginkgos, tot i que recremats, van sobreviure i avui en dia encara viuen i sn del tot sans.

Descripci.

El ginkgo s un arbre dioic, caducifoli, amb el troc erecte i ramificat. T macroblasts i braquiblasts. La seva escora es de color marr clar a fosc i t fissures reticulars i rugoses, que en els arbres vells ens recorda el suro. El reconeixem a primer cop d ull per les seves fulles flabellades, que prenen un color groc daurant a la tardor. 

El peu femen t un port ms rabassut i atapet que el mascul, fet inslit en el mn de les plantes superiors, en les quals no hi ha carcters sexuals secundaris aparents. Aquests arbres tenen un troc central, de forma piramidal els femenins, i amb una capada ampla els masculins. Poden tenir de 30 a 40 metres d alria (alguns espcimens a la Xina superen els 50m) i una circumferncia de fins a  4 metres. Tenen arrels axonomorfes, molt profundes, que resisteixen el vent i el pes de la neu. Alguns ginkgos vells produeixen arrels aries, conegudes com txitxi. El creixement dels txitxis es molt lent, i pot durar centenars d'anys. La seva funci, si es que en tenen, s desconeguda avui dia.
Les tiges creixen quasi en angles rectes i sn relativament llises amb un color que pot anar del marr al gris. 
Les fulles tenen un pecol llarg, sn alternes i flabellades, ens recorden un ventall,  tenen una nervaci dividida dicotmicament, com algunes falgueres cosa que representa un senyal d arcaisme. Tenen un color verd clar intens per les dues cares, que es torna groc a la tardor. 

s una gimnosperma dioica (o sigui, les flors femenines i masculines estan en arbres diferents). Les inflorescncies neixen damunt dels braquiblasts. Les masculines son grogues i pengen agrupades en aments (forma d espiga). Les flors consten d un eix llarg amb nombrosos estams, que es disposen helicodalment. Els grans de pollen produeixen, una vegada germinats, dos espermatozoides pluriflagellats. Les inflorescncies femenines tenen uns peduncles llargs i es troben en grups de dos o tres a les puntes de les tiges rectes. Les flors sn biovulades, sense periant i estan disposades a l extrem d un eix a la part superior de les branques. Necessiten un medi aqus per a la fecundaci. 

El fruit, quan madura,  ens recorda una petita pruna de color groc, no apareix abans dels 30 anys de vida de l arbre i s ple de reserves alimentries, la llavor es comestible. El fruit del ginkgo fa una fetor semblant a la mantega rncia (cid butric, cpric i valric), per aix noms s acostuma a plantar-ne els peus masculins. No es pot considerar un veritable fruit, sin una llavor una mica especial ja que l embri no t cap estadi de reps. El seu creixement comena des el moment de la fecundaci i continua regularment, cosa que no passa a les plantes ms evolucionades. s per aix que no es poden guardar, ni es venen llavors de ginkgo.

Farmacologia.


Composici qumica.
Els principis actius els trobem a les fulles. s pot preparar extractes fluids o secs. No es recomana preparar infusions amb les fulles directament, ja que no tenen prou concentraci dels principis actius. Sn els segents:

 Protoantocianidines. Especialment leucoantocianidines ;
 Flavonoides (flavonols, flavones i biflavones) del quals en destaquem el kampferol, quercetina i isorhamnetina.
 Terpens (lactones polcliques principals).
 Sesquiterpens i Diterpens (ginkglids) A,B,C,J,M i biloblid. El ms abundant s el ginkglid B.
 cids orgnics;
 cids felnics derivats de l cid cinmic;
 Tanins cattics;
 Esteroides;
 Altres: cid ginkglid i bilobol.

 Usos medicinals .
 Neuroprotector ;
 Vasodilatador perifric i cerebral;
 Protector capillar (augmenta la resistncia i disminueix la permeabilitat);
 Antiagregant plaquetari;
 Dirtic;
 Antiespasmdic;

Accions farmacolgiques.
s una planta molt afectiva sobre la microcirculaci, tant a nivell cerebral com perifric. 
 Sistema vascular: s un vasoregulador d'artries, venes i capillars. Augmenta el flux sanguini convertint l'extracte de Ginkgo en un tnic vens degut als flavonoides. La vasorelaxaci arterial produeix major resistncia dels capillars, disminuint la hiperpermeabilitat i, per tant l'acumulaci de productes txics. Est indicat en cas de varius, lceres, afeccions vasculars de la diabetis... ;
 Arteriosclerosis: s un dels tractaments fitoteraputics en la insuficincia vascular senil, arteriosclerosis i els smptomes que provoca, com vertigen, sorolls a l'orella, prdua de memria i alteracions de l'equilibri. Alguns autors l'han recomanat com a tractament preventiu de l'Alzheimer, en estudis clnics, s'ha comprovat que milloren els smptomes de les funcions cognitives: memria, atenci, fludesa mental ... ;
 Actua tamb com a antiagregant plaquetari pels gingklids B comportant-se com un antagonista dels PAF (factor d'activaci plaquetari). T un efecte antiasmtic inhibint la bronconstricci, tamb en casos de xoc anafilctic. Augmenta l'oxigenaci cerebral com a preventiu en emblies cerebrals i l'Alzheimer per l'efecte dels terpens. ;
 Una de les indicacions ms revolucionries s la que redueix la quantitat de radicals lliures en l'organisme, produint una protecci inespecfica dels teixits, aix indirectament produeix una acci d'antienvelliment de tipus general. Sobre el cervell actua sobre la insuficincia circulatria cerebral i senil, sobre les seqeles d'accidents vasculars cerebrals (envessaments, emblies, trombosis). Sobre el sistema circulatori perifric actua contra els trastorns vasculars perifrics: mala circulaci a les extremitats inferiors, flebitis, cames cansades, turmells unflats i tamb s til en hemorroides i angiopaties (patologies dels vasos).   ;
 Per via externa, els flavonoides, poden actuar estimulant la secreci de les glndules sebcies, aix pot ser un bon tractament per a la pell seca. ;
Tradicionalment s'ha utilitzat com a remei contra l'asma.

 Toxicitat .
No s ha descrit. 

 Observacions .
En cas de sobredosi es pot donar calfreds, espasmes, atonia i adinmia. La probabilitat d intoxicaci per consum d infusions s molt baixa.


Referncies.


Enllaos externs i bibliografia.
 Kuklinski, Claudia. Farmacognosia: estudio de las drogas y sustancias medicamentosas de origen natural. Editorial Omega, 2000. ISBN 8428211914;
The Ginkgo Pages ;
Gymnosperm Database ;
Informaci de la University of California Museum of Paleontology ;
Phytochemicals in ginkgo ;
Ginkgo Museum, Weimar, Alemanya ;
Growing Ginkgoes from seed, de la Ottawa Horticultural Society ;
 Dr. Berdonces i Serra.  Gran Enciclipedia de las Plantas Medicinales. Editorial Tikal.
 E. Strasburger i altres. Tratado de Botnica. Editorial Marin S.A,1974. ISBN 84-7102-990-1;
 Histria Natural dels Pasos Catalans. Plantes superiors (volum 6). Enciclopdia Catalana, 1988. ISBN 84-7739-015-0. ;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60544" title="Noam Chomsky" nonfiltered="3674" processed="3666" dbindex="24057">

Avram Noam Chomsky (nascut el 7 de desembre de 1928) s professor emrit de lingstica al MIT (Institut de Tecnologia de Massachusetts).
A Chomsky se li atribueix la creaci de la teoria de gramtica generativa, sovint considerada la contribuci ms significativa en el camp de la lingstica terica del segle XX. Tamb va ajudar a l'impuls de la revoluci cognitiva en psicologia amb la seva revisi de l'obra de B.F.Skinner Conducta Verbal, el qual va qestionar l'apropament conductista a l'estudi de la ment i del llenguatge predominant en els anys 50. La seva visi naturalista en l'estudi del llenguatge tamb ha afectat la filosofia del llenguatge i la filosofia de la ment (veure Gilbert Harman, Jerry Fodor). A Chomsky tamb li s atribut l'establiment de l'anomenada jerarquia de Chomsky, una classificaci dels llenguatges formals en termes del seu poder generatiu.

A ms del seu treball lingstic, Chomsky s mpliament conegut pel seu activisme poltic, i per la seva crtica a la poltica exterior dels EUA i d'altres governs. Chomsky es descriu a ell mateix com un socialista llibertari, un simpatitzant de l'anarcosindicalisme, i sovint s considerat una pea clau intellectual en la branca esquerrana de la poltica dels EUA.

Segons lArts and Humanities Citation Index (ndex de cites d'arts i d'humanitats), entre 1980 i 1992 Chomsky fou citat com una font amb ms freqncia que cap altre autor, i fou la vuitena font ms citada de totes.

 Biografia .
Chomsky va nixer a Filadlfia, Pennsilvnia, fill de l'estudis d'hebreu William Chomsky, qui provenia d'una poblaci d'Ucrana ms tard escombrada pels nazis. La seva mare, Elsie Chomsky (o Simonofsky de soltera), provenia del que ara es coneix com Bielorssia, per a diferncia del seu marit, ella va crixer als EUA i parlava l'angls ordinari de Nova York. La seva primera llengua fou el jiddisch, per Chomsky diu que entre la seva famlia era "tab" el fet de parlar-lo. En descriure la seva famlia parla d'una mena de gueto jueu, dividit en un cant "jiddisch" i un cant "hebreu", i alinea ms la seva famlia amb aquest darrer, dient que va crixer "immers en la literatura i cultura hebrees".

A l'edat de vuit o nou anys, Chomsky passava totes les nits dels divendres llegint literatura hebrea. Molts anys desprs seria ell qui donaria classes d'hebreu. Tot i aix, i tot i el seu trebal llingstic que va portar a terme durant la seva carrera, Chomsky assegura que "l'nica llengua que parlo i escric amb competncia s l'angls".

Chomsky recorda que el seu primer article el va escriure als deu anys d'edat i que tractava l'expansi del feixisme a continuaci de la caiguda de Barcelona. Als dotze o tretze anys s'identificaria ms plenament amb la poltica anarquista.

El 1945 va comenar a estudiar filosofia i lingstica a la Universitat de Pennsilvnia, aprenent del filsof C.West Churchman i del lingista Zellig Harris.

El 1949, Chomsky es va casar amb la lingista Carol Schatz. Van tenir dues filles, Aviva (1957) i Diane (1960), i un fill, Harry (1967).

Chomsky va rebre el seu doctorat en lingstica de la Universitat de Pennsilvnia l'any 1955. Va conduir molta de la seva recerca doctoral durant quatre anys a la Universitat de Harvard com a Harvard Junior Fellow. En la seva tesi doctoral, va comenar a desenvolupar algunes de les seves idees sobre lingstica, i va elaborar-les en el seu llibre Estructures Sintctiques de 1957, potser la seva obra ms coneguda en el camp de la lingstica.

Chomsky va passar a formar part del Massachusetts Institute of Technology (MIT) el 1955 i el 1961 fou designat professor al Departament de Llenges Modernes i Lingstica (ara s el Departament de Lingstica i Filosofia). De 1966 fins el 1976 va portar el professorat de Llenges Modernes i Lingstica Ferrari P.Ward. El 1976 va ser designat Institute Professor. Chomsky ha estat donant classes al MIT de forma continuada des de fa 50 anys.

Fou durant aquest temps que Chomsky va esdevenir ms af a la poltica: va esdevenir un dels lders opositors a la Guerra del Vietnam amb la publicaci del seu assaig La Responsabilitat dels Intellectuals al The New York Review of Books el 1967. Des de llavors, Chomsky ha estat ben conegut per les seves postures poltiques, fent xerrades sobre poltica per tot el mn, i escrivint nombrosos llibres. La seva influent crtica a la poltica exterior dels EUA i a la legitimitat del poder dels EUA, ha fet d'ell una figura controvertida. Tot i que els sectors de l'esquerra el segueixen amb devoci, t creixents crtiques del sector lliberal aix com de la dreta, particularment desprs de la seva postura desprs dels atacs de l'onze de setembre.

 El nom de Chomsky .
 Avram (    ) s un nom hebreu que significa "pare superior" ("Abram" en catal), pres de la figura bblica (veure Gnesi 12:1) ms tard coneguda com "Avraham" que significa "pare de molts" ("Abraham" en catal) (veure Gnesi 17:5).

 Noam (    ) s un nom hebreu que significa "agradable" (versi masculina de la femenina No'omi; catal: "Naomi", "Noemi" o "Noem").

 Chomsky s un nom rus        .

L'adjectiu epnim chomski s'utilitza per a fer referncia a les seves idees, un terme que Chomsky ha menyspreat per no tenir sentit i per pertnyer a "la histria de la religi organitzada". Aquest terme s'ha utilitzat sovint en referncia a les seves idees lingstiques, ms que no pas a les poltiques.

 Contribucions a la lingstica .
Estructures sintctiques fou un extracte del seu llibre Estructura lgica de la teoria lingstica (1955-1975), en el qual introdueix les gramtiques transformacionals. La teoria atorga a les elocucions (seqncies de paraules) una sintaxi que pot ser mpliament caracteritzada per una gramtica formal; en particular, una gramtica lliure de context estesa amb regles transformacionals. Planteja la hiptesi de qu els infants tenen un coneixement innat de l'estructura gramatical bsica comuna a tots les llenges humanes (per exemple, assumeixen que qualsevol llengua amb qu es trobin s segurament d'una mena restringida). Aquest coneixement innat se sovint referenciat com la gramtica universal. Hom argumenta que el modelatge del coneixement del llenguatge fent s d'una gramtica formal justifica la "productivitat" del llenguatge: amb un joc limitat de regles gramaticals i un joc finit de termes, els humans som capaos de produir un nombre infinit de frases, incloses les frases que ning hagi dit prviament.

Els Principis i Parmetres (P&P), desenvolupats a les seves Lectures a Pisa de 1979, ms tard publicades com Lectures sobre Govern i Obligacions (LGB), fan una forta crida vers la gramtica universal. Els principis de la gramtica subjacents a les llenges sn innats i fixats, i les diferncies entre les llenges del mn poden ser caracteritzades en termes d'adequaci de parmetres en el cervell (tals com el "parmetre pro-esment" (pro-drop parameter), el qual indica si sempre es requereix d'un subjecte explcit, com en angls, o si pot ser opcionalment esmentat, com en catal), els quals parmetres sn sovint semblants a interruptors. (D'aqu el terme "principis i parmetres", sovint donat a la seva argumentaci). Sota aquesta visi, un infant que aprn una llengua necessita adquirir noms els tems lxics necessaris (paraules, morfemes gramaticals, i fraseologia), i determinar l'adequaci de parmetres adient, la qual pot ser duta a terme en base a uns quants exemples clau.

Aquells qui proposen aquesta visi argumenten que el pas al qual un infant aprn llenges s inexplicablement rpid, si no fos perqu els infants tenen una habilitat innata per a aprendre llenges. Tots els infants d'arreu del mn segueixen els mateixos passos a l'hora d'aprendre una llengua, i el fet que facin determinats errors caracterstics segons van aprenent la seva primera llengua, mentre que d'altres mai tenen lloc (i, segons Chomsky, haurien de tenir lloc si fos utilitzat un mecanisme d'aprenentatge purament general ms que no pas un d'especfic per al llenguatge), apunta tot plegat al factor innat.

Ms recentment, en el seu Programa Minimalista (1995), alhora que mant el concepte bsic de "principis i parmetres", tracta de fer una mplia revisi de la maquinria lingstica involucrada en el model LGB, treient tot all superflu fins a deixar els elements imprescindibles. Fa tamb una aproximaci a l'arquitectura de la facultat humana del llenguatge que emfasitza els principis d'"economia" i "disseny ptim", i amb aix fa una aproximaci derivacional a la generaci, en contrast amb l'aproximaci representacional del clssic "P&P".

Les idees de Chomsky han tingut una forta influncia sobre els investigadors de l'adquisici del llenguatge en els infants, tot i que alguns d'ells no recolzen les teories chomskianes, i defensen ms les teories emergentistes o connexionistes aix com redueixen la llengua a una instncia dels mecanismes de processament general del cervell.

 Gramtica generativa .
La visi de Chomsky de la sintaxi, sovint anomenada gramtica derivativa, tot i ser bastant popular, ha estat qestionada per molts, especialment per aquells qui treballen fora dels EUA. Les anlisis sintctiques chomskianes solen ser molt abstractes, i acostumen a estar fortament basades en precises investigacions sobre els lmits entre les construccions gramaticals i les no gramaticals en una llengua. Hom podria comparar-ho amb els anomenats casos patolgics que juguen un important paper en matemtiques. Tals judicis de gramaticalitat noms poden ser portats a terme per un parlant nadiu, i aix, per raons pragmtiques aquests lingistes sovint es concentren en les seves prpies llenges nadiues o en les llenges que dominen ms, generalment, angls, francs, alemany, neerlands, itali, japons o alguna de les llenges xineses.

De vegades, les anlisis de la gramtica generativa trontollen quan sn aplicades a llenges no estudiades fins llavors, i de fet s'han succet els canvis a la gramtica generativa a causa de l'augment de les llenges analitzades. Aix i tot, les reivindicacions fetes sobre els principis universals de la lingstica han esdevingut ms forts, ms que no pas ms febles, a mesura que passava el temps. Faci d'exemple la suggesti feta als anys 90 per Richard Kayne, segons la qual tots les llenges tenen de forma subjacent un ordre en les paraules del tipus Subjecte-Verb-Objecte, i que no hagus semblat plausible temps enrere en els anys 60. Una de les principals motivacions que hi ha darrere d'una postura alternativa, la postura funcional-tipolgica o tipologia lingstica (sovint associada a Joseph Greenberg), s el fet de basar les hiptesis dels principis universals de la lingstica en l'estudi d'una varietat de llenges tan extensa com possible, aix com el fet de classificar la variaci vista, i formar teories basades en els resultats d'aquesta classificaci. La visi chomskiana s massa profunda i dependent del coneixement del parlant nadiu, b que ha estat aplicada a tota mena de llenges.

 La jerarquia de Chomsky .
Chomsky s fams per haver investigat molts tipus de llenguatges formals, hagi estat capa o no de capturar propietats clau de la llengua humana. Va dividir les gramtiques formals en classes o grups segons el grau de poder expressiu (s a dir, segons la capacitat de generar a la seva vegada jocs de gramtiques formals). Resulta interesant l'argumentaci de Chomsky segons la qual el modelatge d'alguns aspectes del llenguatge hum requereix d'una gramtica formal ms complexa que la del modelatge d'unes altres (tal com queda mesurat a la jerarquia de Chomsky). Per exemple, mentre que un llenguatge regular s prou potent per a modelar la morfologia de l'angls, no s prou potent per a modelar la sintaxi de l'angls. A ms de ser rellevant en lingstica, la jerarquia de Chomsky ha esdevingut important tamb en les cincies informtiques, especialment en la construcci de compiladors i en la teoria d'autmates.

El seu treball en fonologia ms conegut s El patr sonor en angls, escrit amb Morris Halle. Aquesta obra es considera caduca, tot i que fa poc ha estat reimpresa; Chomsky ja no ha publicat res ms sobre fonologia.

 Contribucions a la Psicologia .
El treball de Chomsky en lingstica ha tingut implicacions importants sobre la psicologia i sobre el seu rumb durant el segle XX. La seva teoria de gramtica universal fou vista per molts com un desafiament directe a les teories conductistes (behaviorists) establertes a l'poca, i va tenir conseqncies importants quant a la comprensi de com una llengua (o llenguatge) s apresa pels infants i que s exactament l'habilitat per a interpretar-la. Molts dels principis ms bsics d'aquesta teoria sn ara acceptats en alguns cercles, tot i que no necessriament ho sn les reivindicacions ms bsiques fetes amb els principis i parmetres (descrits anteriorment).

El 1959, Chomsky va publicar una crtica del Conducta Verbal de B.F.Skinner, un llibre en el qual Skinner oferia una explicaci del llenguatge en termes conductuals. Segons Skinner, el llenguatge no era el mateix segons les circumstncies en qu fos utilitzat (per exemple, demanar un got d'aigua ho considerava una resposta funcionalment diferent a la resposta a la demanda d'un got d'aigua). Aquestes respostes diferents en termes funcionals, les quals requerien explicacions per separat, contrastaven de forma cridanera amb les nocions tradicionals del llenguatge i l'apropament psicolingstic de Chomsky, el qual se centrava en la representaci mental de paraules i assumia que una paraula, un cop apresa, apareixeria en totes les funcions.

Hom ha allegat que la crtica de Chomsky a la metodologia de Skinner i les assumpcions bsiques, va asfaltar el cam cap a la revoluci cognitiva, el moviment de la psicologia americana entre els anys 50 i els 70, adquirint ms caire cognitiu que no pas conductista. En la seva obra de 1966 Lingstica cartesiana Chomsky presenta les facultats humanes per al llenguatge com el model d'investigaci en algunes rees de la psicologia. Moltes de les concepcions actuals de com treballa la ment provenen directament de les idees de les quals Chomsky fou l'autor ms infuent.

Hom distingeix tres idees clau:
 La ment s cognitiva. La ment cont estats mentals, creences, dubtes, etc. La visi prvia a aquest postulat ho negava, amb l'argument que noms existeixen relacions lgiques (del tipus Si t em preguntes si vull X, jo dir que s). Chomsky en canvi argumentava que la forma d'entendre la ment tenint en compte l'existncia de creences o fins d'estats mentals inconscients havia de ser certa.
 Una mplia part d'all que un adult pot fer s innat. Un nad no s capa de parlar automticament una llengua. Per tothom neix amb un potencial per a aprendre la llengua i que ens permet absorbir diverses llenges en les edats ms promptes. Alguns psiclegs han ests aquesta tesi ms enll del llenguatge. Cal dir, per, que els conductistes tampoc recolzaven la idea que els infants fossin una tabula rasa en nixer.
 Concepte de modularitat. La ment est formada d'una matriu de subsistemes especialitzats que tot i interactuar, tenen uns fluxes d'intercomunicaci limitats. Aquesta idea contrasta amb la idea anterior, segons la qual qualsevol informaci de la ment podia ser accedida per qualsevol altre procs cognitiu (per exemple, les illusions ptiques no poden ser apagades incls quan se sap que sn illusions).

 Opini sobre la crtica a la cultura cientfica .
Chomsky est molt en desacord amb la crtica postestructural i postmodernista de la cincia. Tanmateix, compara la denigraci feta sobre els fsics jueus a l'poca nazi, amb les crtiques a l'anomenada white male science (un prejudici sobre la recerca cientfica realitzada exclusivament per homes caucsics).

 Influncia de Chomsky en altres camps .
Els models chomskians han estat utilitzats com a base terica tamb en altres camps, a part dels exposats fins ara. La "jerarquia de Chomsky" sol ser ensenyada en els cursos de cincies informtiques, ja que dna un cop d'ull als diversos tipus de llenguatges formals.

La jerarquia tamb es discuteix en els cercles matemtics, en especial entre els combinatorialistes. Certs aspectes de la fisiologia evolutiva es desprenen de la recerca duta a terme per Chomsky.

En 1984 el premi Nobel en Medicina i Fisiologia Niels K. Jerne va utilitzar el model generatiu de Chomsky per a explicar el sistema immunitari de l'home, fent parallelismes entre la gramtica generativa i diversos aspectes de les protenes. La lectura que fu Jerne a Estocolm en l'entrega del premi Nobel fou La gramtica generativa del sistema immunitari.

Tamb influ en el nom d'un ximpanz, anomenat en un principi Nim Ximpsky, i finalment Noam Chomsky, i que va tenir el mrit d'aprendre ms de 125 signes del llenguatge gestual americ (ASL).

 Poltica .
Chomsky ha estat una de les persones dels EUA i polticament radicals ms conegudes. Es defineix a ell mateix dintre de la tradici anarquista, com un filsof poltic caracteritzat per desafiar i intentar eliminar tota mena de jerarquia injustificada. S'identifica especialment amb el corrent anarcosindicalista. D'ac prov la seva militncia al sindicat Industrial Workers of the World. A diferncia d'altres anarquistes, Chomsky no est totalment en contra de la poltica electoral. Durant les eleccions dels EUA va instar als ciutadans a votar a favor del seu representant local demcrata per tal d'allunyar els republicans dels poder, i a donar molt ms recolzament als candidats verds all on no hi hagus risc de victria republicana. De vegades tamb s'ha definit com un socialista llibertari.

 Chomsky i el terrorisme .
En resposta a les declaracions oficials dels EUA sobre la Guerra al Terrorisme, Chomsky ha esgrimit que la font principal de terrorisme internacional no s altra que els majors poders del mn, encapalats pels EUA. Utilitza la definici de terrorisme d'un manual de la U.S. Army: el terrorisme s l's calculat de violncia o d'amenaa de violncia per a inculcar por, amb la intenci de coercir o d'intimidar governs o societats en l'assoliment de fites que sn generalment de caire poltic, religis o ideolgic.

Tot i la contundent crtica al terrorisme no li resta eficincia: la violncia sempre ha funcionat. Per va ms enll i no tan sols s'oposa al terrorisme, sin (tot i que en termes globals) a qualsevol altra forma de violncia o autoritat; aix, la justifica si amb ella es pot evitar un abs d'autoritat molt ms perniciosa. Aquesta justificaci li ha valgut una pluja de crtiques, no noms ara, sin des de la seva oposici a la Guerra del Vietnam. Ms que una justificaci de determinada violncia, fa una crtica a la cega i sistemtica condemna a aquesta.

 Crtica al govern dels EUA .
Chomsky ha estat un gran crtic del govern dels EUA, i la crtica de la seva poltica exterior ha estat un tema recurrent en els seus escrits poltics. En dna dues raons:
 Chomsky creu que el seu treball pot tenir ms impacte si es dirigeix contra el seu propi govern.
 Com que els EUA sn l'actual superpotncia mundial, actua de forma tpicament ofensiva com a tal superpotncia que s. La crtica tamb va dirigida sovint al deixar passar de la Uni Sovitica.

Un dels comportaments tpics de les superpotncies, argumenta Chomsky, s el voler organitzar el mn al seu voltant utilitzant mitjans militars i econmics. Aix, suggereix que si el govern dels EUA es va involucrar en la Guerra del Vietnam i en el conflicte d'Indoxina va ser perqu les aspiracions socialistes de Vietnam del Nord, la Pathet Lao, i els Jmers Vermells anaven en contra dels interessos econmics dels EUA. De la mateixa manera ha criticat la poltica estatunidenca en els pasos de Centreamrica i Sud-amrica, aix com el suport a Israel, Arbia Saudita i Turquia.

Per aquesta poltica del govern EUA tamb es mou per l'anomenada amenaa del bon exemple o de la teoria del dmino. Segons aquesta idea, cal intervenir en un pas (com Guatemala, Laos, Nicaragua o Grenada), perqu tot i no tenir interessos econmics directament, l'xit d'un model independent que no contempli als EUA com a centre pot suposar un exemple a seguir per altres pasos en els quals s que hi tenen interessos econmics (i d'aquesta forma els EUA perdrien el monopoli). Aquestes argumentacions fan tamb sospitoses les poltiques de la Guerra Freda, deixant de banda la paranoia antisovitica, i fent esment en el desig de predominncia ideolgica i econmica dels EUA al mn: interessa estabilitat, i en conseqncia, seguretat per a les classes altes i per a les grans multinacionals.
Aquest pensaments els desenvolupa a fons a All que realment vol l'oncle Sam.

Cal dir que no fa crtica sistemtica dels EUA, dels quals admira la seva llibertat d'expressi, superior segons ells a la d'altres democrcies com Frana i Canad. s un fervent detractor de la supressi governamental de la llibertat d'expressi.

 Globalitzaci .
Chomsky critica la globalitzaci. Resumeix el procs amb la frase vi vell, ampolles noves: el motiu de la globalitzaci s el de sempre, el d'allar la poblaci general dels processos de presa de decisions importants. Ara els centres de poder sn les corporacions transnacionals i els bancs supranacionals. Segons Chomsky, el poder transnacional corporatiu est desenvolupant les seves prpies institucions de govern.

Atenent a les idees de Chomsky, una de les estratagemes principals ha estat la cooptaci de les institucions d'economia global establertes al final de la Segona Guerra Mundial, el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial, i han postulat l'adhesi de pasos en vies de desenvolupament al lmit del seu pressupost i la realitzaci d'ajustos que sovint inclouen retallades socials i programes armamentstics.  El FMI recola i canalitza prstecs vers aquestes reformes. Per a Chomsky, la construcci d'institucions globals tals com l'Organitzaci Mundial del Comer, el GATT (General Agreement on Tariffs and Trade, l'Acord General sobre Tarifes i Comer), la NAFTA (North American Free Trade Agreement, Acord per al Lliure Comer dels EUA), o el MAI (Multilateral Agreement on Investment, Acord Multilateral per a la Inversi), constitueix tot plegat una nova forma d'assegurar els privilegis de l'elit i de minar la democrcia.

Per a Chomsky, aquestes mesures d'austeritat i neoliberals asseguren que els pasos ms pobres juguin el seu paper simplement proveint al primer mn de treball barat, matries primeres i oportunitats d'inversi. A ms a ms, aquesta mena de corporacions tenen el poder d'amenaar amb la deslocalitzaci, i per tant tamb els treballadors del primer mn queden ms controlats.

Va ms enll, i redefineix el mot globalitzaci com a la integraci econmica promoguda per les corporacions, ms que no pas com a la internacionalitzaci que es pretn atribuir a l'esmentat concepte. No li agrada que s'utilitzi el terme antiglobalitzaci per a descriure el moviment per a la justcia medioambiental ni social. Entn per comer lliure una barreja de liberalitzaci i de protecci dissenyada pels principals arquitectes policials al servei dels seus interessos.

En els seus escrits, Chomsky presta atenci als moviments de resistncia front a la globalitzaci. Al seu assaig The Zapatista Uprising (L'alament zapatista) descriu el desafiament dels zapatistes a la NAFTA. Tamb ha atorgat el mrit de la decadncia al Multinational Agreement on Investment als esforos dels activistes. La veu de Chomsky fou una part important de la crtica que va consolidar la base per als diversos grups que es van unir per manifestar-se contra l'Organitzaci Mundial del Comer a Seattle l'any 1999.

 Socialisme .
Chomsky s'oposa de forma profunda a all qu ell anomena capitalisme d'estat corporatiu practicat pels EUA i els seus aliats. Recolza moltes de les idees de l'anarquista Mikhail Bakunin (idees socialistes llibertries), i predica la llibertat econmica a ms del control de producci pels propis treballadors, i no pas que propietaris i caps dirigeixin i controlin llurs decisions. A aix es refereix amb el terme socialisme real, i descriu el socialisme d'estil sovitic com similar en termes de controls totalitaris al capitalisme d'estil nord-americ, i afegeix que ambdos sn sistemes basats en tipus i nivells de control, ms que no pas en organitzaci o en eficincia. En defensa de la seva tesi, Chomsky apunta a que la filosofia de Frederick Winslow Taylor sobre el comandament cientfic fou la base organitzativa per al moviment d'industrialitzaci massiva de la Uni Sovitica aix com del model corporatiu estatunidenc.

En aquest mateix sentit, Chomsky ha enfocat les idees de Bakunin sobre l'estat totalitari, com a prediccions del brutal estat policial que hauria d'esdevenir a la Uni Sovtica. Sovint rememora la postura de Bakunin: ... si agafssim al ms ardent dels revolucionaris, i l'atorgussim el poder absolut, en un any seria fins i tot pitjor que el zar, la qual postura desenvolupa la idea de qu l'estat sovitic tirnic tingu les seves arrels a la concepci bolxevic del control de l'estat. Al comunisme, Chomsky sovint l'ha descrit com un fals socialisme i ha considerat la decadncia de la Uni Sovitica com una petita victria per al socialisme, ms que no pas per al capitalisme (qu s el contrari del que sovint es pensa).

En 1973 s'edita For Reasons of State (Per raons d'Estat), una obra on s'argumenta que una societat podria funcionar sense treball retribut, al contrari d'un sistema capitalista, qu s ms un sistema autoritari en el qual la gent s esclava del sou i en el qual les decisions sn preses per un comit centralitzat. Per a ell, la poblaci d'una naci hauria de ser lliure a l'hora d'escollir un treball. La gent seria lliure de fer all que vulgus, i el treball que escollirien voluntriament seria gratificant per se amb el valor afegit de ser socialment til.

La societat funcionaria sota un sistema d'anarquia pacfica, sense estat i sense institucions de govern.  El treball que sempre ha estat poc atractiu per tothom, si s que ni ha hagut, seria distribut equitativament entre tots.

Tot i ser molt crtic amb la Uni Sovitica durant els anys 60 i 70, Chomsky fou ms positiu a l'hora d'assessorar els moviments comunistes a sia. Va alabar all qu ell considerava les arrels del comunisme xins i vietnamita, tal com queda pals en el seu assaig de 1968 Objectivity and Liberal Scholarship (Objectivitat i erudici lliberal); creu que hi ha certs aspectes similars amb el moviment anarquista de l'Espanya dels anys 30 (el qual admira molt). Alhora, dna un toc d'atenci al fet que l'escala de la Revoluci Xinesa s molt gran i els estudis en profunditat massa escassos, i sens dubte seria temerari intentar fer una avaluaci general. El desembre de 1967 va dir, mentre participava a un frum de Nova York, que a la Xina un hi pot trobar coses que sn realment admirables, i que la Xina s un important exemple d'una nova societat, en la qual van haver esdeveniments molt interessants i positius a nivell local, i a on es va basar el bon tracte de la collectivitzaci i comunitzaci, en la participaci en massa, i va tenir lloc noms desprs d'haver-se fet entendre a la pagesia.

De forma similar, va dir, referint-se al Vietnam, que tot i que sembla haver-hi un alt grau de participaci democrtica als nivells regionals i locals, el poder de planificaci encara est centralitzat i en mans de les autoritats estatals.

No obstant aix, anys desprs Chomsky va expressar una crtica ms forta a l'estat comunista xins. Aix, a un assaig de l'any 2000 amb el ttol de Millennial Visions and Selective Vision (Visions milenries i visions selectives), Chomsky en fa referncia com a rgim totalitari, i hi descriu les terribles atrocitats produdes per la fam que van afectar entre 25 i 40 milions de persones entre 1958 i 1961, com conseqncia del gran salt endavant (Great Leap Forward). N'ha tret una analogia entre la fam xinesa i les morts produdes per desnutrici a l'ndia, i n'ha fet directament responsable d'aquesta darrera al capitalisme democrtic.

 Mitjans de comunicaci .
Chomsky tamb s'ha centrat en l'anlisi dels mitjans de comunicaci socials, o mass media, en especial als EUA. Els acusa de coaccionar el dileg per a promoure els interessos de les corporacions i del govern. 

Aquest tema s tractat amb ms profunditat al seu llibre (junt amb Edward S. Herman) Manufacturing Consent: The Political Economy of the Mass Media (Fbriques de consens: L'economia poltica dels mitjans de comunicaci). Per a recolar l'existncia del seu model de propaganda hi detalla diversos casos. Segons el model de propaganda, les societats ms democrtiques com els EUA sn mitjans de control subtils i no violentes (a diferncia dels sistemes totalitaris), on la fora fsica pot ser emprada per a coaccionar la poblaci general. Hi ha una cita coneguda de Chomsky que diu que "la propaganda s a la democrcia, all que la repressi s a un estat totalitari".

El model pretn atribuir-li causes econmiques ms que no pas causes conspiratives. Esgrimeix que tal parcialitat deriva dels cinc filtres que la notcia acostuma a passar abans de sortir a la llum, a saber:

 El primer "filtre", la propietat, denota que la majoria dels mitjans sn propietat de grans grups o corporacions.
 El segon, els fons, denota que la majoria de distribucions es fonamenten en llur publicitat, no en llur audincia (lector, televidents...). Per tant, com que sn empreses orientades a la venda de productes a unes altres empreses (els publicitats), el model espera que les notcies publicades reflecteixin els desitjos i valors de les esmentades empreses.
 La font. Els mitjans de comunicaci depenen d'institucions governamentals i de grans empreses amb forta parcialitat a l'hora de proveir molta de la informaci.
 Els grups de pressi, que persegueixen els medis per suposada parcialitat quan van massa lluny.
 Normes, el cinqu filtre, fa referncia a les concepcions que tenen els periodistes en com. (Nota: al text original, publicat en 1988, el cinqu filtre era l'"anticomunisme". Per amb la caiguda de la Uni Sovitica ha estat ampliat per permetre canvis en l'opini pblica).

El model pretn descriure com els mitjans de comunicaci formen un sistema descentralitzat, no conspiratiu i molt poders de propaganda, i sn capaos de mobilitzar el consens pblic sota les seves perspectives i alhora donant l'aparena de consentiment democrtic.

Chomsky i Herman van provar empricament el seu model agafant "exemples aparellats", s a dir, parells d'esdeveniments que fossin objectivament similars excepte en relaci a determinats interessos. Per exemple, van intentar demostrar que en casos en qu un "oficial enemic" fa una cosa (com ara assassinar un oficial religis), la premsa investiga a fons i dedica un gran cobriment a la notcia; per quan el govern local "enemic" o un aliat fa igual (o una cosa pitjor), la prensa enfonsa la histria. Tamb van provar el seu model contra el cobriment periodstic de l'ofensiva Tet que va tenir lloc a la Guerra del Vietnam, ja que sovint hom el considerava el millor exemple de premsa lliure i independent.

Un fort opositor a aquesta mena d'anlisis s Vctor Davis Hanson, de la Instituci Hoover. Ell i altres crtics veuen la idea de la "fbrica de consens" com el reciclatge de la idea marxista de "falsa conscincia", segons la qual les masses han estat tan manipulades que no tenen la perspectiva ni la inteligncia per a veure ms enll de la propaganda, i necessiten intellectes superior com Chomsky per a que els assenyali la veritat suprema. Arch Puddington de la Instituci Hoover tamb el critica per no tenir evidncia emprica sobre el cobriment que fan els mitjans, especialment en referncia al tractament dels mitjans de comunicaci de Cambodja i Timor Oriental.

Un altre crtic, Stephen J.Morris, avalua el "model de propaganda" de Chomsky i Herman amb la revisi de l'anlisi que van fer del cobriment dels mitjans durant la supremacia dels Jmers Vermells, a Cambodja. Per una banda, Chomsky i Herman parlen de "rbia i enuig dirigits contra els Jmers Vermells" a principis de 1977, any en qu Cambodja era enemiga dels EUA, mentre que la violaci dels drets humans dels aliats Corea del Sud i Xile foren tractats amb menor abast. Per una altra banda, J.M.Metzl (Responses to Human Rights Abuses in Camboia, 1975-1980, o Respostes a les Violacions dels Drets Humans a Cambodja, 1975-1980), analitza una major intensitat en el cobriment dels mitjans a Cambodja quan apareixien esdeveniments amb repercussions internacionals, per que ja havien desaparegut el 1977. Metzl tamb contradiu Chomsky i Herman en dir que un de cada vint articles publicats sobre Cambodja feien referncia a la violncia poltica dels Jmers.

 Orient Mitj .
Chomsky va crixer en un ambient jueu sionista. El seu pare fou mestre de llengua hebrea que ensenyava a una escola religiosa. A ms, a Chomsky li fascinava la poltica de l'ala esquerrana del sionisme, i fins i tot es va plantejar anar a Palestina, potser a un kibbutz, per intentar ajudar en la cooperaci arabojueva (postura oposada a un estat jueu, per la qual cosa sovint hom ha dit que t postures antisionistes).

Chomsky critica de forma contundent les poltiques d'Israel sobre els palestins i els vens rabs. El seu llibre The Fateful Triangle (o El Triangle de la Discrdia) s considerat com un dels primers textos sobre el conflicte Israel-Palestina, des d'una vessant que critica la poltica israeliana i al recolzament dels EUA a la mateixa. Tamb ha acusat l'estat d'Israel per haver practicat un "assessorament en terrorisme d'estat" (venda d'armes a la Sudfrica de l'apartheid i pasos Llatinoamericans que ell considera cadells dels EUA, com Guatemala l'any 1980, i recolzament paramilitar, com la Contra de Nicaragua). Mots que ha utilitzat Chomsky vers l'estat israeli sn "estat mercenari", "Esparta israeliana", i "dependncia militaritzada de l'hegemonia dels EUA". A ms a ms, ha versat crtiques ferotges contra els sectors de la comunitat jueva dels EUA, pel seu intens paper a l'hora d'obtenir recolzament dels EUA, i els acusa d'equiparar "antisemitisme" amb "oposici a l'estat d'Israel".

 Crtica a les comunitats d'intellectuals .
Chomsky sovint ha criticat els intellectuals i acadmics reconeguts pblicament, bsicament per dos motius:
 Funcionen com una classe a part, distingida per utilitzar un llenguatge inaccessible per a la gent de fora dels cercles acadmics, i que crea una certa exclusi ms o menys deliberada. Aix, es crea un concepte distorsionat del terme "intellectual", fent entendre que s quelcom restringit a gent que exerceix un gran treball mental, sovint a universitats i acadmies, com si aquest treball no fos realitzat per mecnics, artesans, etc... (tothom utilitza, sovint intensament, la ment).
 Els "intellectuals" pretenen ser una classe especial encarregada de pensar per la societat, encarregada d'assessorar a qui estigui al poder, i dient a tothom qu ha de pensar i qu no.

Chomsky defensa l's d'un llenguatge proper, a l'hora de parlar a l'audincia que no s "elit", tot i saber que la temtica potser s complexa. I encoratja l'esmentada audincia a qestionar tot aquell marc que no entenguin i que sigui ple de paraules fosques i de retrica, el qual  generalment s acceptat obedientment. Equipara, en termes globals, molt del treball teric i filosfic amb la pseudocincia, tot i que sovint els considera interessants, per allunyats dels problemes reals.

Per exemple, per entendre la fsica de partcules, Chomsky ha consultat a amics que treballen en la matria i li han sabut explicar amb paraules senzilles, o directament s'ha interessat pel tema i n'ha aprs ms per tal d'entendre-la.

La crtica a Chomsky li recrimina el rebuig a les "eines teriques". En aquest sentit, S. iek les veu indispensables, i creu que la necessitat d'usar un llenguatge ms proper neix de la negativa de la poblaci a perdre temps en l'aprenentatge, doncs sovint la gent ja t suficient amb els seus problemes, i a ms ja ho deixen en mans dels especialistes. Hom qestiona si el desinters per la teoria el t per tenir audincies amb manca d'educaci formal, o si el t per la crtica als poders poltics, econmics i socials dominants.

La crtica als intellectuals l'ha dirigida especialment contra els EUA (intellectuals de desprs de la Segona Guerra Mundial) i contra Frana (comunitat d'intellectuals de Pars).

 Chomsky com activista poltic.
 Oposici a la Guerra del Vietnam .
Chomsky va esdevenir un dels opositors a la Guerra del Vietnam ms remarcables el febrer de 1967, amb la publicaci del seu influent assaig The Responsibility of Intellectuals (La responsabilitat dels intellectuals) al New York Review of Books. En aquesta publicaci critica els intellectuals per la seva responsabilitat en no haver informat la societat ni haver advertit de les mentides. A ms, provoca un canvi en la tendncia d'aquells qui protestaven per la situaci ja massa intolerable, doncs a partir de llavors passarien a resistir (i no pas protestar) l'autoritat.

Algunes de les activitats de "resistncia" de Chomsky foren negar-se a pagar la meitat de l'impost de la renda, participar a la marxa cap el Pentagon de 1967, i acabar una nit a pres.

 Chomsky marginat als mitjans de comunicaci dels EUA .
Tot i la popularitat de Chomsky durant la guerra, un cop acabada va ser cada cop ms marginat pels ms importants mitjans de comunicaci dels EUA. Els seguidors de Chomsky culpen la incomoditat de les companyies distribudores en ser criticada la publicitat.

La desacreditaci i caricaturitzaci tamb li va venir de l'"elit", de qui hom creu que va venir la controvrsia sobre els comentaris de Chomsky vers els Jmers Vermells.

Tot i aix, Chomsky apareixia a mitjans populars com la CNN, Time Magazine, Foreign Policy i programes de rdio. I de fet sovint s'han justificat amb l'excusa de prestar encara una menor atenci als acadmics que a Chomsky.

El 1979 se'l descriu de la segent manera: Jutjat en termes de poder, rang, noblesa i influncia dels seus pensaments, Noam Chomsky s argumentadament l'intellectual viu ms important d'avui dia, la qual manera s utilitzada sovint per a descriure'l.

La marginaci als principals mitjans sembla que va continuar durant molt de temps. Tot i que cal dir que el propi Chomsky rebutja aparixer a programes de televisi en els quals hom no pot exposar les seves idees per la limitaci del temps del qu es disposa, i per l'exigncia de ser concs i breu. El seu mitj preferit s l'escrit.

Amb el seu bestseller versat sobre els atacs de l'onze de setembre, 9-11, l'atenci dels grans mitjans de comunicaci va tornar cap ell. I trobem nombroses referncies recents als principals mitjans de comunicaci dels EUA.

Dita marginaci no sembla aparixer fora dels EUA, com ho demostren les freqents aparicions a la BBC.

 Abast mundial .
Chomsky s considerat una de les figures d'esquerres ms famoses arreu del mn, i sovint viatja per Europa i el Tercer Mn, a banda dels EUA. Els seguidors els t arreu del mn, i el seu gran poder de convocatria el fa una personalitat molt sollicitada, incls una personalitat de culte.

La seva popularitat es veu realimentada per les seves intervencions al Frum Mundial Social, per les entrevistes en els mitjans alternatius, pels seus llibres (alguns d'ells best-sellers internacionals), per les pellcules produdes al voltant del seu pensament (per exemple, Manufacturing Consent  Fbriques de consens , de 1992), per la publicitat que d'ell fan artistes mundials com Bono (d'U2), Rage Against The Machine, Pearl Jam, R.E.M., Chumbawamba i d'altres.

Tamb ha rebut reconeixements, premis, distincions i guardons a universitats de mig mn.

 Bibliografia .
 Lingstica .
(Per a una llista de la bibliografia sencera, visiteu la plana que Chomsky t al MIT).

 Chomsky (1955). Logical Structure of Linguistic Theory.
 Chomsky, Noam, Morris Halle, and Fred Lukoff (1956). "On accent and juncture in English." In For Roman Jakobson. The Hague: Mouton;
 Chomsky (1957). Syntactic Structures. The Hague: Mouton. Reprint. Berlin and New York (1985).
 Chomsky (1964). Current Issues in Linguistic Theory.
 Chomsky (1965). Aspects of the Theory of Syntax. Cambridge: The MIT Press.
 Chomsky (1965). Cartesian Linguistics. New York: Harper and Row. Reprint. Cartesian Linguistics. A Chapter in the History of Rationalist Thought. Lanham, Maryland: University Press of America, 1986.
 Chomsky (1966). Topics in the Theory of Generative Grammar.
 Chomsky, Noam, and Morris Halle (1968). The Sound Pattern of English. New York: Harper & Row.
 Chomsky (1968). Language and Mind.
 Chomsky (1972). Studies on Semantics in Generative Grammar.
 Chomsky (1975). The Logical Structure of Linguistic Theory.
 Chomsky (1975). Reflections on Language.
 Chomsky (1977). Essays on Form and Interpretation.
 Chomsky (1979). Morphophonemics of Modern Hebrew.
 Chomsky (1980). Rules and Representations.
 Chomsky (1981). Lectures on Government and Binding: The Pisa Lectures. Holland: Foris Publications. Reprint. 7th Edition. Berlin and New York: Mouton de Gruyter, 1993.
 Chomsky (1982). Some Concepts and Consequences of the Theory of Government and Binding.
 Chomsky (1982). Language and the Study of Mind.
 Chomsky (1982). Noam Chomsky on The Generative Enterprise, A discussion with Riny Hyybregts and Henk van Riemsdijk.
 Chomsky (1984). Modular Approaches to the Study of the Mind.
 Chomsky (1986). Knowledge of Language: Its Nature, Origin, and Use.
 Chomsky (1986). Barriers. Linguistic Inquiry Monograph Thirteen. Cambridge, MA and London: The MIT Press.
 Chomsky (1993). Language and Thought.
 Chomsky, Noam (1995). The Minimalist Program. Cambridge, MA: The MIT Press.
 Chomsky (1998). On Language.
 Chomsky (2000). New Horizons in the Study of Language and Mind.
 Chomsky (2000). The Architecture of Language (Mukherji, et al, eds.).
 Chomsky (2001). On Nature and Language (Adriana Belletti and Luigi Rizzi, ed.).

 Treballs poltics .
Alguns dels llibres estan disponibles a Internet .

 Chomsky (1969). Perspectives on Vietnam .
 Chomsky (1969). American Power and the New Mandarins. New York: Pantheon.
 Chomsky (1970). At War with Asia. New York: Pantheon.
 Chomsky (1971). Problems of Knowledge and Freedom: The Russell Lectures. New York: Pantheon.
 Chomsky and Zinn, Howard (Eds.) (1972) The Pentagon Papers. Senator Gravel edition. Vol. V. Critical Essays. Boston: Beacon Press, includes index to Vol. I-IV of the Papers. ;
 Chomsky (1973). For Reasons of State. New York: Pantheon.
 Chomsky & Herman, Edward (1973). CENSORED FULL TEXT Counter-Revolutionary Violence: Bloodbaths in Fact and Propaganda. Andover, MA: Warner Modular. Module no. 57.
 Chomsky (1974). Peace in the Middle East: Reflections on Justice and Nationhood. New York: Pantheon.
 Chomsky (1978). Human Rights' and American Foreign Policy ;
 Chomsky (1978). Intellectuals and the State ;
 Chomsky (1979). Language and Responsibility. New York: Pantheon.
 Chomsky & Herman, Edward (1979). Political Economy of Human Rights (two volumes). Boston: South End Press. ISBN 0896080900 and ISBN 0896081001;
 Otero, C.P. (Ed.) (1981, 2003). Radical Priorities. Montral: Black Rose; Stirling, Scotland: AK Press.
 Chomsky (1982). Towards a New Cold War: Essays on the Current Crisis and How We Got There. New York: Pantheon.
 Chomsky (1983, 1999). The Fateful Triangle: The United States, Israel, and the Palestinians. Boston: South End Press. ISBN 0896086011;
 Chomsky (1985). Turning the Tide: U.S. Intervention in Central America and the Struggle for Peace. Boston: South End Press.
 Chomsky (1986). Pirates and Emperors: International Terrorism and the Real World. New York: Claremont Research and Publications.
 Chomsky (1987). On Power and Ideology: The Managua Lectures. Boston: South End Press.
 Peck, James (Ed.) (1987). Chomsky Reader ISBN 0394751736;
 Chomsky (1988). The Culture of Terrorism. Boston: South End Press.
 Chomsky & Herman, Edward (1988, 2002). Manufacturing Consent: The Political Economy of the Mass Media. New York: Pantheon.
 Chomsky (1989). Necessary Illusions. Boston: South End Press.
 Chomsky (1989). Language and Politics. Montral: Black Rose.
 Chomsky (1991). Terrorizing the Neighborhood: American Foreign Policy in the Post-Cold War Era. Stirling, Scotland: AK Press.
 Chomsky (1992). Deterring Democracy. New York: Hill and Wang.
 Chomsky (1992). Chronicles of Dissent. Monroe, ME: Common Courage Press.
 Chomsky (1992). What Uncle Sam Really Wants. Berkeley: Odonian Press.
 Chomsky (1993). Year 501: The Conquest Continues. Boston: South End Press.
 Chomsky (1993). Rethinking Camelot: JFK, the Vietnam War, and U.S. Political Culture. Boston: South End Press.
 Chomsky (1993). Letters from Lexington: Reflections on Propaganda. Monroe, ME: Common Courage Press.
 Chomsky (1993). The Prosperous Few and the Restless Many. Berkeley: Odonian Press.
 Chomsky (1994). Keeping the Rabble in Line. Monroe, ME: Common Courage Press.
 Chomsky (1994). World Orders Old and New. New York: Columbia University Press.
 Chomsky (1996). Class Warfare. Pluto Press.
 Chomsky (1997). (Ed.) The Cold War & the University: Toward an Intellectual History of the Postwar Years Authors: Ira Katznelson, R. C. Lewontin, David Montgomery, Laura Nader, Richard Ohmann, Ray Siever, Immanuel Wallerstein, Howard Zinn ISBN 1565840054;
 Chomsky (1999). The New Military Humanism: Lessons from Kosovo .
 Chomsky (1999). Profit Over People. Seven Stories Press.
 Chomsky (2000). A New Generation Draws the Line: Kosovo, East Timor and the Standards of the West.
 Chomsky (2000). Rogue States: The Rule of Force in World Affairs. Cambridge: South End Press.
 Chomsky (2001). 9-11. Seven Stories Press.
 Mitchell, Peter & Schoeffel, John (Ed.) (2002). Understanding Power: The Indispensable Chomsky.
 Chomsky (2003). Middle East Illusions.
 Chomsky (2003). Hegemony or Survival. Metropolitan Books. (Part of the American Empire Project.);
 Chomsky (2005). Chomsky On Anarchism. AK Press. ISBN 1904859208;
 Chomsky (2005). Imperial Ambitions: Conversations on the Post-9/11 World. Metropolitan Books. (Part of the American Empire Project.) ISBN 080507967X;

 Sobre Chomsky .
 Rai, Milan (1995). Chomsky's Politics;
 Salkie, Raphael (1990). The Chomsky Update;
 Barsky, Robert (1997). Noam Chomsky: A Life of Dissent, MIT Press.
 Lorenzo Gonzlez, Guillermo (2001). Comprender a Chomsky: introduccin y comentarios de la filosofa chomskyana sobre el lenguaje y la mente.;
 Horowitz, David, i cols. (2004). The Anti-Chomsky Reader;
 Miranda Alonso, Toms (2005). Arquitectura de la mente segn Noam Chomsky;

 Filmografia .
 Manufacturing Consent: Noam Chomsky and the Media (1992);
Distorted Morality   America's War On Terror?, Director: John Junkermann, Japan 2003;
Noam Chomsky: Rebel Without a Pause (TV), Director: Will Pascoe, 2003;
 The Corporation (2003);
Noam Chomsky at the IMDB.

Entrevistes.
Per Andrew Marr
 La Gran Idea;

 Enllaos externs .
 Plana oficial;
 Darreres respostes del frum ZNet (haurs deregistrar-te abans.);
 Weblog oficial (conjunt de respostes de frums);
 Plana al MIT;
 ZNet: Noam Chomsky Archive;
 A-Infos Radio Project: Talks by Noam Chomsky (MP3);
 Chomsky Torrents   video i so (BitTorrent);
 Zpedia entrada Chomsky;
 Caricatures de Chomsky;
 Alguns articles i textos de Chomsky en catal (cerqueu per "Chomsky");

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60546" title="Nicolas Cage" nonfiltered="3675" processed="3667" dbindex="24058">

Nicolas Cage (nascut el 7 de gener, de 1964) s un actor nord-americ.

Nascut amb el nom de Nicholas Kim Coppola, a Long Beach, Califrnia fill de August Coppola, un escriptor americ itali i professor, i Joy Vogelsang, una ballarina americano-alemanya. El 1976, els pares es divorciaven i ell es va mudar a Beverly Hills amb el seu pare. s el nebot tant de Francis Ford Coppola com de Talia Shire.

En Cage desitjava tan vehementment fer d'actor quan era jove, que deixaria l'institut molt prest, aconsegu el seu GED, i desaparegu per seguir la seva carrera. En Cage canvi el seu nom per intentar fer la seva prpia primera representaci sense beneficiar-se de la reputaci del seu oncle. Escoll Cage de nom per l'heroi de cmic de Marvel Luke Cage, Power Man, i pel compositor minimalista John Cage.

Tengu un paper petit a Fast Times at Ridgemont High (1982) (sota el nom de Coppola). Els seus prxims papers notables serien en el 1983 Rumble Fish i Valley Girl pellicules en les que feia un paper d'evasi.

Va tenir un fill amb la model Kirtina Fulton. El 1995 es cas amb l'actriu Patricia Arquette, de la que es divorci el 2001. Desprs va estar cassar breument amb Lisa Marie Presley.

 Filmografia .

 1981 : Best of Times, de Don Mischer (TV);
 1982 : Fast Times at Ridgemont High, d'Amy Heckerling;
 1983 : Valley Girl, de Martha Coolidge;
 1983 : Rumble Fish, de Francis Ford Coppola;
 1984 : Racing with the Moon, de Richard Benjamin;
 1984 : The Cotton Club, de Francis Ford Coppola;
 1984 : Birdy, d'Alan Parker;
 1986 : The Boy in Blue, de Charles Jarrott;
 1986 : Peggy Sue es va casar, de Francis Ford Coppola;
 1987 : Raising Arizona, de Joel Coen;
 1987 : Moonstruck, de Norman Jewison;
 1988 : Never on Tuesday, d'Adam Rifkin;
 1989 : Vampire's Kiss, de Robert Bierman;
 1990 : Tempo di uccidere, de Giuliano Montaldo;
 1990 : Industrial Symphony No. 1: The Dream of the Broken Hearted, de David Lynch (TV);
 1990 : Fire Birds, de David Green;
 1990 : Wild at Heart), de David Lynch;
 1991 : Zandalee, de Sam Pillsbury;
 1992 : Red Rock West, de John Dahl;
 1992 : Honeymoon in Vegas, d'Andrew Bergman;
 1993 : Deadfall, de Christopher Coppola;
 1993 : Amos & Andrew, de E. Max Frye;
 1994 : Guarding Tess, de Hugh Wilson;
 1994 : It Could Happen to You, d'Andrew Bergman;
 1994 : Trapped in Paradise, de George Gallo;
 1995 : Kiss of Death, de Barbet Schroeder;
 1995 : Leaving Las Vegas, de Mike Figgis;
 1996 : Rock (The Rock), de Michael Bay;
 1997 : Con Air, de Simon West;
 1997 : Face/Off, de John Woo;
 1998 : City of Angels, de Brad Silberling;
 1998 : Snake Eyes, de Brian De Palma;
 1999 : 8MM, de Joel Schumacher;
 1999 : Bringing Out the Dead, de Martin Scorsese;
 2000 : Gone in Sixty Seconds, de Dominic Sena;
 2000 : The Family Man, de Brett Ratner;
 2001 : Captain Corelli's Mandolin, de John Madden;
 2001 : Christmas Carol: The Movie, de Jimmy T. Murakami (veu);
 2002 : Windtalkers, de John Woo;
 2002 : Sonny, de Nicolas Cage;
 2002 : Adaptation., de Spike Jonze;
 2003 : Matchstick Men, de Ridley Scott;
 2004 : National Treasure, de Jon Turteltaub;
 2005 : Lord of War, d'Andrew Niccol;
 2005 : The Weather Man, de Gore Verbinski;
 2006 : World Trade Center, d'Oliver Stone;
 2007 : Next, de Lee Tamahori;

 Enllaos externs .
 Nicolas Cage a IMDB ;
 






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60552" title="Iparralde" nonfiltered="3676" processed="3668" dbindex="24059">


Ipar Euskal Herria (en basc Pas Basc del Nord), Iparralde (en basc Part nord), Pas Basc del Nord, Pas Basc francs o Pas Basc continental sn alguns dels diferents noms per a referir-se a aquells territoris del Pas Basc sota administraci francesa, en contraposici a aquells sota administraci espanyola o Hegoalde.

Iparralde es troba a la part ms occidental del departament dels Pirineus Atlntics i el constitueixen les tres provncies histriques de la Baixa Navarra (Nafarroa Beherea en basc, Basse-Navarre en francs), Lapurdi (Labourd en francs), i Zuberoa (Soule en francs).

La llengua prpia de la regi s el basc, la qual no t estatus oficial malgrat s un reconeixement secundari a l'educaci i a les institucions.

La ciutat ms important s Baiona. Altres municipis destacats sn Birritz (en basc Biarritz o Miarritze), Donibane Lohizune i Maule.
Iparralde es troba a la part ms occidental del departament dels Pirineus Atlntics i el constitueixen les tres provncies histriques de la Baixa Navarra (Nafarroa Beherea en basc, Basse-Navarre en francs), Lapurdi (Labourd en francs), i Zuberoa (Soule en francs).

 Articles relacionats .
Ekaitza;

Referncies.


 Enllaos externs .

 Iparralde Informaci i histria;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60558" title="Accent obert" nonfiltered="3677" processed="3669" dbindex="24060">


L'accent obert o greu s un signe diacrtic consistent en una breu lnia inclinada que es colloca sobre la lletra que ha de modificar (en la majoria de llenges, s una vocal). Pot tenir diverses funcions segons l'idioma que l'empri:

Obertura: Marca que la vocal es pronuncia oberta, com passa en catal o en francs (, );
Tonicitat: Marca la sllaba tnica de la paraula, com en itali;
Canvi de significat: Es colloca per distingir dues paraules que s'escriuen igual per signifiquen coses diferents (accent diacrtic), con en catal m i ma;
Llargada voclica: Indica que una vocal s llarga, com en galic escocs; o b curta, com en galls;
To: Indica un to descendent, com en algunes romanitzacions del xins;
Elisi o contracci: Indica que s'ha format una contracci entre dues paraules o que s'ha elidit un so, com en portugus;
Canvi de grafia: En les transliteracions d'altres llenges, un accent obert marca que s'ha d'agafar la tercera variant de la llista de grafies similars (la primera s la lletra sense marcar i la segona l'accent tancat);
Sensibilitzaci: S'usa en mtrica per indicar que un so que normalment no es pronuncia, s'ha de recitar per quadrar les exigncies del vers, com en angls;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60562" title="Hegoalde" nonfiltered="3678" processed="3670" dbindex="24061">

Hegoalde (en basc Part sud), Pas Basc Sud, Pas Basc espanyol o Pas Basc peninsular sn alguns dels diferents noms per a referir-se a aquells territoris del Pas Basc sota administraci espanyola, en contraposici a aquells sota administraci francesa o Iparralde.

Hegoalde es troba al sud del Bidasoa, riu fronterer entre Espanya i Frana. El constitueixen les provncies d'laba, Biscaia i Guipscoa (a la Comunitat Autnoma Basca) juntament amb la comunitat i provncia de Navarra.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60565" title="Electrodinmica quntica" nonfiltered="3679" processed="3671" dbindex="24062">

L'electrodinmica quntica (EDQ, o QED de l'angls quantum electrodynamics) s la teoria quntica del camp electromagntic, part de la teoria quntica de camps. Va comenar a desenvolupar-se a finals de la dcada del 1920 i descriu com interaccionen els electrons, positrons i fotons.

L'electrodinmica quntica descriu de manera matemtica tots els fenomens que impliquen les partcules elctricament carregades i que actuen per mitj de l'intercanvi de fotons. Actualment s la teoria ms exacta que hi ha en fsica i prediu de forma extremadament exacta magnituds com el moment magntic anmal de l'electr i el mu o el desplaament Lamb dels nivells d'energia de l'hidrogen. 

Matemticament, l'electrodinmica quntica t l'estructura d'una teoria de gauge abeliana amb un grup de gauge U(1). El camp de gauge que interv en la interacci entre camps carregats d'espn 1/2 s el camp electromagntic.

En termes tcnics, l'electrodinmica quntica pot ser descrita com la teoria de pertorbacions de l'estat buit electromagntic.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60566" title="Bellesguard" nonfiltered="3680" processed="3672" dbindex="24063">

La torre Bellesguard, projectada per Antoni Gaud i Cornet i construda entre 1900 i 1909, es troba al peu de la serra de Collserola (Carrer Bellesguard, 16 20, Barcelona). 

Al mateix lloc, hi havia un antic castell erigit per l'ltim rei de la dinastia catalana, Mart l'Hum, que l'havia adoptat com a residncia estival l'any 1410. Aix va servir a Gaud d'element d'inspiraci a ms d'aprofitar-ne algunes de les poques restes (parets, pati, etc.) per construir el nou Bellesguard. Per aix, la casa te l'aparena externa d'un castell, incloent-hi els seus merlets.

L'edifici, construt amb pedra i ma, te molta ms projecci vertical que horitzontal, ajudada per una torre troncocnica coronada amb la creu de quatre braos tant tpica de Gaud. Les golfes amb els seus arcs de ma sn una demostraci de mestratge en l'utilitzaci d'aquest material, tal com tamb es pot veure a la Pedrera i al Collegi de les Teresianes de Ganduxer. Els mosaics dibuixats per Domnech Sugranyes juntament amb el ferro forjat afegeixen fantasia a l'edifici.

Va ser declarat B Cultural d'Inters Nacional el 24 de juliol de 1969. El mes de maig del 2008 es van observar fissures a la creu que es va comprovar que estaven per tot l'edifici. Per aquest motiu els tcnics van ordenar la disposici de bastides, que es van colocar el 15 de maig del 2008. Posteriorment, el 22 de maig del 2008 es va desmuntar la creu i el pinacle amb una grua. La intenci s corregir el desplaament del pinacle un cop reforada l'estructura. 

La casa s de propietat privada i no es pot visitar.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60575" title="Regne de Siclia" nonfiltered="3681" processed="3673" dbindex="24064">



El Regne de Siclia (en llat: Regnu di Sicilia) fou un estat que exist al sud de la pennsula Itlica i que exist entre els segles XII i XIX, moment en el qual pass a integrar-se definitivament en el Regne de les Dues Siclies.

Els orgens del seu naixement es remonten al 1130, any en el qual fou creat per l'antipapa Anaclet II un regne a benefici de Roger II que comprenia l'illa de Siclia, la Calbria, la Pulla i la Campnia, que comprenia la ciutat de Npols.

Conquesta i dominaci normanda, 1071-1198.
Siclia fou conquerida vers el 1071 pel "Gran Comte" Roger I, sent abans d'aquesta conquesta solament un comtat, amb ell s'iniciar la dinastia Hauteville. Roger I formava part d'uns mercenaris normands que havien estat cridats pels bizantins que desitjaven expulsar els sarrans de la pennsula Itlica. Sota Roger II, l'antipapa Anaclet II l'investeix rei de Siclia i el fa el seu deixeble, cosa que plantejar un problema poltic quan la dinastia Hohenstaufen prengui el poder al regne de Siclia. 

Els descendents de Roger II regnen a Siclia des de la seva mort el 1154 fins a 1189: Guillem I i desprs Guillem II. Aquest ltim en morir sense descendents mascles planteja un problema en la successi: la seva hereva legtima s la seva filla, Constana I de Siclia. Aquesta es casar amb Enric VI, cosa que permetr l'arribada al poder de la dinastia Hohenstaufen. El papa Climent III va tmer pels bns de l'esglsia de Siclia al pujar al poder la dinastia Hohenstaufen, cosa que provoc el seu rebuig al casament entre Constana I de Siclia i l'emperador Enric VI. Climent III convid a l'emperador a retre-li el jurament del vassallatge, per l'emperador ho rebutj. El Papa decid donar suport a Tancred de Siclia, bastard de Roger II, que mor el 1194.

Dominaci Hohenstaufen, 1194-1266.

Enric VI esdev rei de Siclia el 25 de desembre de 1194, a Palerm, juntament amb la seva esposa Constana I de Siclia. El seu regnat per ser curt, ja que mor el 1197. Entre aquesta data i 1220, el Papat va intentar trencar el poder dels Hohenstaufen a Siclia. El regne de Siclia per no obt cap poder centralitzat com en les dems monarquies, aix els barons i els bisbes usurpen les prerrogatives reials, i les ciutats grans no aconsegueixen tirar endavant les seves institucions comunals. 

El 1220 Frederic II, el fill d'Enric VI, esdev emperador. Aquell desembre a Cpua fa esment de la llei normanda i cancella les concessions de 1189 per a castigar els quals van aprofitar la vacant de poder de la seva via per fer-se forts. El 1230, les constitucions de Melfi, inspirades de la llei romana, donen lleis reals al regne.

Dominaci angevina, 1266-1282.
 
Al pujar al tron Manfred I de Siclia el Papa Climent IV l'excomunic per ser fill illegtim del seu pare, esdevenint el regne de Siclia feu del Papat. El 1262 Constana de Siclia, filla de l'anterior es casa amb Pere el Gran, comte de Barcelona i rei d'Arag. Aquesta situaci d'acostament entre la dinastia Hohenstaufen i el casal de Barcelona, sent Constana l'hereva de Manfred, provoca l'antipatia del francs Climent IV que buscar ajuda en Carles I d'Anjou, germ petit del seu aliat Carles IX de Frana. 

Aix les tropes de Carles d'Anjou entraran a l'illa i batran Manfred I a la batalla de Benevent, mentre Carles s coronat rei de Siclia a Roma el 1266. Sota Carles d'Anjou, i posteriorment el seu fill Carles II, el nord es privilegia vers el sud, aix la capital es traslladada de Palerm a Npols. Aquesta situaci de dominaci angevina conclou amb les Vespres Sicilianes, que conduxen a la divisi del regne de Siclia el 1282 en el regne de Siclia, peninsular o regne de Npols, sota domini angev, i el regne de Siclia, insular, sota domini aragons.

Dominaci catalano-aragonesa, 1282-1442.
 
Amb el casament de l'hereva legal de Manfred I, Constana de Siclia amb Pere el Gran d'Arag, el regne de Siclia esdev un dels principals interessos del comte-rei aragons. Les Vespres Sicilianes representaran una doble ruptura: primer contra els angevins, amb qui els impostos eren molt alts; i desprs contra l'herncia de Frederic I, una herncia sempre en disputa (entre Hohenstaufen i angevins) i que no estabilitzava el regne. Aix mateix fou una demanda d'autonomia. Per poder fer front als angevins, els sicilians van invitar a Pere el Gran a reivindicar els drets de la seva esposa, cosa que comportar la separaci en dos regnes.

Els conflictes entre els regnes de Siclia i Npols foren constants fins que es tri al Papa Benet XII en 1334, qui tenia relacions d'amistat amb Frederic II de Siclia, i li promet el respecte de la Santa Seu a la Trincria.

Els dos reialmes restants estaran separats fins el 1442 quan el rei d'Arag Alfons el Magnnim conquerir el Regne de Npols i provocar el naixement del Regne de les Dues Siclies, passant els seus territoris a formar part de la Monarquia Catlica.

 Vegeu tamb .

Llista de reis de Siclia i Npols;
Regne de Npols;
Regne de les Dues Siclies;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60580" title="Caddo" nonfiltered="3682" processed="3674" dbindex="24065">

Els caddo sn una tribu ndia del grup lingstic de les llenges caddo, el nom de la qual procedeix de Kadohadacho  confederaci de grans cabdills , per que preferien anomenar-se Hasina,  de la nostra prpia cultura . Sota aquesta denominaci s agruparien tres confederacions caddo, apart dels wichita, pawnee i arikara que s han considerat tribus apart:
 Kadohadacho, que agrupa vuit tribus: Cahinneo o tula, Kadohadacho, Nanatsoho, Alt Nasoni, Alt Natchitoche, Alt Yatasi, Nacogdoches, Baix Nasoni i Anadarko.
 Natchitoches, que comprn les tribus Ouachita, Doustioni, Yatasi i Natchitoche.
 Hasinai.

 Localitzaci .
Els Kadohadacho vivien a Texas i Arkansas, els Natchitoches al nord-oest de Louisiana (vora l actual Natchitoches) i els Hasinai a Texas, als marges del rius Red, Neches i Angelina (Texas). Actualment viuen als marges del riu Washita (Oklahoma). Tenen una constituci tribal aprovada el 1938 i revisada el 1976. La capital caddo s a Binger (Oklahoma).  

 Demografia .
En el segle XVII eren uns 8.000, per el 1825 noms restaven 61 natchitoches i el 1910 noms en restaven 550 a Oklahoma. El 1960 eren uns 1.184 a Oklahoma. Segons Asher, eren 1.800 individus, dels quals noms 300 parlaven la llengua, a ms de 350 kitsai.

Segons dades de la BIA del 1995, a la Caddo Tribe d Oklahoma hi vivien 1.061 individus (3.307 al rol tribal). Segons dades del cens dels EUA del 2000, hi havia 2.675 caddo purs (301 adai),  326 barrejats amb altres tribus, 1.191 barrejats amb altres races i 170 amb altres races i tribus. En total, 4.362 individus (354 adais).

 Costums .
Quan foren descoberts pels blancs eren agricultors, vivien en cases de pals cniques amb sostre d herba, agrupades al voltant de centres cerimonials i de monticles-temple.
Eren bons teixidors, ceramistes, i cistellers; feien teixits de fibra vegetal, i en ocasions especials mantells guarnits amb plomes. Tamb duien tatuatges i anells als nassos. Les dones practicaven l agricultura i els homes caaven.
Es guiaven per la descendncia matrilinial i per grups hereditaris, es deformaven el cap i tenien altres smbols de status, direcci poltica i activitats religioses. Tenien tamb una estratificaci social fora estable. El grup alt era hereditari, marcat per la deformaci ritual del crani des de nad, i posseen la direcci poltica i l activitat religiosa. Tamb hi ha indicis de canibalisme i que feien sacrificis humans. La religi regulava la vida diria i tamb era usada per pronosticar els astres. Llur cultura es considera relacionada amb els nhuatl de Mxic i els maia del Yucatn.

 Histria .
El seu territori est poblat des de molt antic, i potser eren una de les tribus de la Cultura dels Mount Builders del Mississippi. Potser el primer europeu que els visit fou l espanyol Fernando de Soto el 1542.
El 1687 foren descoberts pel francs Ren-Robert Cavelier, Sieur de La Salle, i els va descriure com a una naci poderosa; jugaren un paper important en la colonitzaci i el comer francoespanyol a la zona. Els francesos els anomenaren Taovayas i comerciaren amb les viles de San Bernardo, San Teodoro i Natchitoches. El 1690 foren visitats novament per Henri de Tonti, el 1700 per Bienville i el 1702 els natchitoche van fer un tractat amb els francesos, per tal de solucionar-los una mala collita. El francs Saint-Denis fou el primer europeu en establir-se entre ells al poblat d Acolapissa, vora el llac Pontchortrain. Ell mateix dugu els natchitoche a la seva antiga llar, vora el riu Red. 
Durant el segle XVIII s aliaren amb els francesos contar els espanyols, des del fort de St Jean Baptiste, que esdevindr important centre comercial: el 1731 ajudaren als francesos contra els natchez, per foren reduts per les nombroses malalties importades dels blancs i en acabar el segle molts esdevingueren rodamons en llur propi territori ja delmats per les epidmies, sobretot desprs de la derrota francesa del 1763.
Quan el 1803 la Louisiana pass als EUA augment la immigraci blanca al seu territori, ra per la qual el 1835 signaren un tractat amb els EUA i cediren llurs terres de Louisiana i marxaren cap a Texas. 
 
Tanmateix, el 1859 foren massacrats pels blancs i hagueren d aixoplugar-se a Oklahoma, als marges del Washita, on hi van rebre una reserva merc els oficis del subagent dels apatxe lipan i tonkawa des del 1846, Robert Neighbours (1815-1859), qui el 1853 era agent de la BIA a Texas i els ajud a obtenir una reserva vora el Brazos. Aix, el 1865 ajudaren com a mercenaris als EUA contra les tribus de la planura, tot i que el seu cap George Washington o Sho-ee-ta lluit amb els sudistes, per no els salv de l allotment del 1887.
Entre el 1880 i el 1890 acceptaren el culte del peiote (Native American Church) grcies al cap tribal Enoch Hoag (1856-?), qui el 1896 succe al cap Whitebread i es mantingu fins el 1936, i el predicador John Wilson/Moonhead (1840-1901), qui va expandir la nova religi per Oklahoma.

 Enllaos externs .

Kiwat Hasinay Foundation - Llengua Caddo per al poble Caddo;
Pgina de la Caddo Nation d'Oklahoma;
Mostra Online de Cultura Caddo;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60582" title="John Wilson" nonfiltered="3683" processed="3675" dbindex="24066">

John Wilson, Nishkuntu o Moon Head (Oklahoma, 1840 - 1901) fou un lder religis amerindi. Era mesclat de caddo i lenape, desprs d'una crisi de fe esdevingu predicador del culte al peyote i fundador cap el 1890 de la Native American Church. Desenvolup tot un ritual religis independent i va aconvertir a la nova religi el cap comanxe Quanah Parker, cosa que facilit l'expansi de la nova esglsia entre els amerindis nordamericans. Intent fer un sincretisme del cristianisme amb elements de culte indgena.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60584" title="Enoch Hoag" nonfiltered="3684" processed="3676" dbindex="24067">
Enoch Hoag (1856-?) fou cap dels caddo del 1913 al 1920, i era fill del cap Iesh (Jose Maria). Habia succe al cap Whitebread (cap general caddo 1903-1912) el 1891 i fou cap de la seva banda fins el 1936. Va donar suport el caddo-lenape John Wilson en l'expansi de la Native American Church entre el seu poble.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60587" title="Bannock" nonfiltered="3685" processed="3677" dbindex="24068">
Els bannock sn una tribu de parla uto-asteca, molt relacionats amb els paiute i els xoixons. El seu nom prov de panal , panaeti, o b de banakwut.

 Localitzaci . 
Feien vida nmada per Idaho i Wyoming, als marges del Snake. Actualment viuen amb els xoixons de la reserva de Fort Hall (Idaho), de 544.000 acres, on sn comptats conjuntament.

 Demografia .
Mai no van passar dels 2.000 individus, tot i que alguns afirmen que eren 8.000 el 1829, potser amb els xoixons. El 1869 uns 600 foren tancats a la reserva, per el 1885 foren reduts a 422.  El 1900 hi havia uns 513, per n hi ha molts barrejats amb els xoixons. El 1960 eren 337 a Idaho, i a la reserva de Fort Hall hi havia 1.700 xoixon i bannock el 1990.
Segons dades de la BIA del 1995, a la reserva de Fort Hall d Idaho hi vivien 6.365 individus (per 3.959 al rol tribal).
Segons dades del cens dels EUA del 2000, la tribu shoshone-bannock de Fort Hall tenia 4.587 individus, ms 40 barrejats amb altres tribus, 503 barrejats amb altres races i 5 amb altres races i altres tribus. En total, 5.135 individus. Alhora, hi ha 89  censats com a bannock (38 purs, 5 barrejats amb altres tribus, 42 amb altres races, 4 amb altres races i altres tribus).

 Costums .
Estaven dividits en cinc grups: Kutshundika, o menjadors de bfals, Penointikara, o menjadors de mel, Shohopanaiti o bannock del cotoner, Yambadika o menjadors d arrels i Waradika o menjadors d arrs.
Com els xoixons de la planura, la seva cultura es basa en el bfal, el cavall i la vida seminmada.  Les migracions estiuenques els feien anar a Shoshone Falls, on pescaven salmons, recollien baies i caaven quelcom a l hivern, per anar a caar bfals a l estiu al Yellowstone.
Les expedicions ms allunyades del capitost per a assolir poder requerien un bon tractat de cooperaci amb els xoixons, amb qui vivien i amb qui lluitaven contra els blackfoot, que controlaven els caceres a Montana.  
Mai no foren nombrosos, per sempre restaren hostils als blancs.  
 
 Histria .
Cap el 1700 arribaren al sud d Idaho i s establiren al llarg del riu Snake, se separaren dels payute, dels quals noms els separaven 200 kilmetres, i vivien amb els xoixons, amb qui adoptaren els cavalls i caaren bfals per Colorado, Utah, Montana i Oregon, enfrontant-se a les tribus locals.
El 1805 foren visitats per Lewis i Clark, i ja els descriviren com a hostils. Malgrat aix, el 1829 Jim Bridger va comerciar amb ells, per aix no va evitar que ataquessin els minaires que anaven pel cam d Oregon.
Tot i aix, el 1868 signaren amb els xoixons el Tractat de Fort Bridger que els assegurava l s de l aigua del Snake. El 1869 es va crear la reserva de Fort Hall, per a 600 dels seus, i hi enviaren tropes federals per tal d evitar possible revoltes.
Es van mantenir amb els payute perqu els destrossaren les plantes de cames vora Fort Boise. 
La fam, la frustraci per la desaparici del bfal i la insensibilitat de la poltica dels EUA portaren a la Guerra Bannock del 1878, iniciada amb una revolta i blancs morts a Camas Prairie; el seu cap Buffalo Horn sublev 200 indis el juny i destrossaren una patrulla, per mataren Buffalo Horn. 
Els nous caps rebels paiute, Egan i el bruixot Oytes, es reorganitzaren a Sleens Mountain, per el 8 de juliol foren venuts a Birch Creek. Egan intent amagar-se a la Reserva Umatilla, per el mataren, i l agost capturaren Oytes. Per el conflicte culmin el 5 de setembre amb la matana de 140 dones i nens a Charle s Ford (Wyoming), i el miler de supervivents es rendiren al general Howard. 
Un  grup va escapar a Wyoming, per foren atrapats a la reserva Windriver. Aleshores tancaren la reserva Malheur i foren enviats a Fort Hall, mentre que els payute ho eren a la reserva Yakima. 
El 1885 noms hi havia 422 a Fort Hall. El 1869 hi havia uns 600 per a enviar a la reserva, que el 1872 els atribuiren 1.200.000 acres, per els reduren a la meitat.
El 1990 els de Fort Hall van assegurar-se el dret d usar el cabal de l aigua del riu Snake setgons el Tractat que signaren el 1868, i ho empren per a regar llurs terres i pastures. 
El membre ms destacat de la tribu s LaNada Boyer.

 Enllaos externs .

 Reserva Fort Hall webpage;
 Histria tribal;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60589" title="LaNada Boyer" nonfiltered="3686" processed="3678" dbindex="24069">
LaNada Boyer (Fort Hall, Idaho) s una ndia bannock activista de l AIM per tal de lluitar contra la pobresa a la seva reserva. Havia estat la primer ndia admesa a la Universitat de Berkeley, on va impulsar l organitzaci d assistncia Native American Students Organization, que impulsaria l activisme. El 1969 fou un dels 14 ocupants de l illa d Alcatraz juntament amb Richard Oakes, (mohawk), Al Miller (seminola), Gerald Sam (Round Valley) Joe Bill (inuit), Deanna Francis (maliseet), Mickey Gemmill (Pit River), Robert Kaniatobe (Choctaw), Ronald Lickers (seneca), Joyce Rice (winnebago), i altres. Actualment s professora d'universitat


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60590" title="Powhatan" nonfiltered="3687" processed="3679" dbindex="24070">

Els powhatan eren una Confederaci de pobles de llengua algonquina fundada poc abans de l arribada dels europeus a Virgnia, tamb anomenada pamunkey, que vol dir  tur inclinat . La confederaci comptava amb una trentena de tribus:
 Els vuit dominats d antuvi per Powhatan: Powhatan, Arrohateck, Appamatuck, Orapack, Chickahominy, Youghtenund, Pamunkey, Mattapony, Werowocomoco i Kiskiack.
 Les que s uniren ms tard: Nansemond, Warraskoyack, Weanock, Quiyoughcohannock, Chesapeake, Paspapegh, Payankatank, Accomac, Rappahanok, Potomac, Wicocomoco, Accohanoc i Upper Mattapony.
 
 Localitzaci .
Ocupaven la costa est de la badia de Chesapeake (Virgnia). La situaci de les tribus era:
 Powhatan, Arrohateck i Appamatuck, als marges del riu James.
 Orapack i Chickahominy, a l alt riu Chickahominy.
 Youghtenund, Pamunkey, Mattapony, Werowocomoco ( cap de la vila , on vivia el cap de la confederaci) i Kiskiack, a l alt riu York.
 Nansemond, Warraskoyack, Weanock i Quiyoughcohannock, al sud del riu James.
 Chesapeake, amb la vila de Keoughtan.
 Paspapagh i Payankatank, als marges del riu Payankatank;
 Accomac, Rappahanock, Potomac, Wicocomoco, Accohanoc i Upper Mattanony, als marges del Potomac. ;

 Demografia .
Cap el 1570 eren entre 15 i 20.000 individus, per la verola els redu el 1608 a uns 9.000 individus. Cap al 1660 havien estat reduts a 2.100, i el 1700 noms en quedaven uns 1.000, molt barrejats amb negres i blancs.  Cap el 1970 es calcula que eren uns 3.000 individus, repartits per la costa de Virgnia, i molt mestissats amb els negres i blancs. El mateix nombre es calculava el 1980. Pel 1992 hi havia a Virgnia 300 nansemond, 750 rappahannock, 1.000 chickahominy, 100 mattapony, 500 monacan i potser 3.000 pamunkey, en total el 0,2 % de la poblaci de Virgnia.
Segons el cens dels EUA del 2000 hi havia censats 6.163 powhatan (776 pamunkey, 1.727 powhatan, 1.358 chickahominy, 812 mattapony, 394 rappahannock i 1.096 monocan).

 Costums .
Els confederats es donaven suport militar i pagaven impostos en menjar, perles, coure i pells.
Els llogarrets consistien en cases comunals de 7,30 X 30 metres de longitud, i refugis allargats coberts d escora o canyes i envoltats per una estacada. Molt a la vora tenien els camps de conreu (psols, carabasses, moresc, tabac i d altres) dirigits per les dones, mentre els homes caaven i feien la guerra. Duien tatuatges i collars.
A les viles hi manaven els weromance (capdill mascul) o les weronsqua (si eren dones), el crrec era hereditari i amb successi matrilinial, assistits sovint pels cockerouse, consellers.
Els quiyoughcosuck eren una mena de capellans tribals i assistents dels caps que s afaitaven la meitat del cap. Tenien un cap suprem de la confederaci, anomenat mamanatowick  gran rei ; el cap dels chickahominy el deien munguy  gran home . 
Religiosament, creien en els manitu (esperits) i en Okewas, du amb imatge que era traslladat als combats dalt d un catafalc.  Tamb celebraven la huskenaw, cerimnia d iniciaci per als homes, on prenien narctics i tenien visions. 
 
 Histria .
D antuvi era una confederaci de sis tribus, a les quals s uniren 24 ms, que ocupaven 128 viles a l Est de Virgnia, entre els rius Potomac i James fins Albermarle Sound, a Maryland. Aquestes tribus, unides noms per la llengua algonquina i la seva situaci a la badia de Chesapeake. Se sap poc d ells abans del 1600.
El 1566 una expedici espanyola arribaria a Virgnia; uns anys abans, havien atrapat un indi, batejat com a Luis de Velasco, qui els parl del seu pas, Ajacan. El 1570 hi tornaria amb el Jesuta Juan Bautista de Segura, qui fou mort el 1571 pels powhatan. 
El 1584 Sir Walter Raleigh intent establir-se a Virgnia; el 1587 tres vaixells amb 117 homes dirigits per John White fundaren la vila de Roanoke, i potser contactaren amb ells, per la seva colnia desaparegu el 1590 sense deixar-ne rastre. 
Visitats per John Smith l abril del 1607, qui desembarc amb 160 colons a Chesapeake i fund Newport.
Afirm que comprenien uns 200 llogarrets dirigits pel poders capdill Wahunsonacock, anomenat Powhatan pels anglesos. El 27 d abril l expedici de George Percy arribaria a la vila de Kecoughtan (20 cases). 


La primera guerra anglo-powhatan.
El primer cap de la confederaci fou Wahunsonacock  (1550-1618) del 1606 al 1618, savi i orgulls, qui accept la sobirania britnica i el 1609 fou reconegut com a cap pel comandant angls Christopher Newport i coronat amb una corona de coure;  per tal de cimentar les bones relacions i mantenir una pau duradora, permet el matrimoni de la seva filla Matoaka, dita Rebecca Pocahontas (1595-1617) amb el ric angls John Rolfe.  Tanmateix, quan la fam del 1610 molts blancs foren admesos dins la tribu, i quan el governador els reclam que tornessin i aquests es negaren, atacaren, mataren 15 indis, cremaren les cases i tallaren el moresc, llenaren els fills del rei al mar i la reina la mataren a ganivetades.   

A la seva mort, els seus tres fills ocuparien diversos crrecs: Pochino el de weromance, Parahunt cap dels powhatan i Tatacoope el de quiyoughcohannock. Per per damunt d ells hi havia el mamanatowick ( gran rei ), que ocuparien successivament els  tres germans de Wahunsonacock, que alhora eren caps dels pamunkey. El succeren els seus germans Opichapam o Itoyatin i Kekataugh, del 1618 al 1622. El 1619 foren atacats per Samuel Argall, governador de Virgnia, qui els va prendre part de les seves terres.
El darrer cap, el seu germ petit Opechankanough (1566-1646), cap del 1622 al 1644, va atacar Jamestown el 1622 per tal d evitar que s apoderessin de llurs camps de tabac, i mat 347 blancs. El 1628 va establir una treva amb intercanvi de presoners, merc els oficis del seu ajudant i traductor Nenemattanaw. Per el 1632 revolt novament pamunkeys i chickahominys i aconseguiria destruir tots els assentaments blancs llevat Jamestown. 

La segona guerra anglo-powhatan.
El 18 d abril del 1644 inici una nova guerra amb un nou raid a Jamestown, on mat 500 dels 8.000 colons que ja hi vivien, per el 1646 fou capturat i executat.
El setembre del 1646, el nou cap, Necotowance, fou obligat a signar un tractat de submissi als anglesos i se ls impos un tribut anyal de 20 pells de castor per al governador, aix com ajudar-los contra els enemics i cedir-los les terres entre els rius James i York.  El 1649 reberen 5.000 acres com a agrament per mantenir la pau, i el 1651 rebien diners per matar llops. 
Aquesta guerra els havia deixat fora delmats, tot i que encara els quedaren forces per sumar-se el 1676 a la revolta contra el governador Roger Bacon dels conestoga i occaneechi, que acab amb la presa de la vila dels Pamunkey.  El maig del 1677 la reina pamunkey Cockacoeske fou obligada a signar un nou tractat, pel qual se ls imposava un nou tribut de 20 pells i 3 fletxes.

D aquesta manera, pel 1680 noms restaven com a grups els pamunkey; els weansek i appamatock (expulsats del SE de Virgnia cap a les plantacions de William Byrd, on desprs s unirien als nottoway), els chickahominy (15 famlies el 1722, quan els prengueren la reserva) i els nansemond (els cinc darrers demanaren la ciutadania el 1792).

Del segle XVIII fins a l'actualitat.
Pel 1705 un grup de nansatics mat la famlia de John Rowley; com a venjana, de 49 indis, 5 foren penjats i els altres 44 deportats a les Antilles. Endems, decidiren aplicar-los els Black Codes i se ls prohib de vendre ls terres. Endems, el 1722 foren atacats per la  Confederaci iroquesa, la qual cosa els redu i dispers encara ms.
El 1748 es cre la Reserva Pamunkey a King William s County, dividida en dues parcelles; el 1759 es fund la capital, Indiantown, on els nens foren educats i cristianitzats. Les parles powhatan s extingiren vers el 1757, encara que el 1834 es recoll un petit vocabulari, recordat per dues ancianes pamunkey.

Tamb es barrejaren amb els negres fugits el 1831 quan la revolta de Nat Turner, cosa que provoc certa repressi. El 1843 demanaren a les autoritats virginianes ser assimilats als mulatos, i cap el 1840 se ls uniren alguns catawba dispersos. 
El govern confederat abol la seva reserva el 1852. Alguns chickahominy ajudaren la Uni i marxaren al Canad amb els ojibway. En acabar, endems, se ls aplic les lleis de segregaci racial igual que als negres.
El seu cap George Major Cook (1885-1930), dels pamunkey, rellan l economia i els costums de la tribu. Durant els anys posteriors, endems, s agruparen en diverses divisions eclesistiques: el 1865 es cre la Pamunkey Indian Baptist Church, el 1901 la Samaria Indian Baptist Church (per als chickahominy, qui ja el 1900 demanaren oficialment el seu reconeixement com a tribu) i el 1932 la Mattapony Indian Baptist Church.

El 1893 s aprovaren les Lleis Tribals Pamunkey, i cap el 1898 reberen la visita d alguns antroplegs i curiosos. El 1919 els mattapony i chickahominy tamb foren reconeguts com a tribus per l Estat de Virgnia, i el 1923 l Organitzaci Nansemond tamb.
El 1932 es fund l Escola de Terrissa Pamunkey; el 1941 lluitaren a la Segona Guerra Mundial en les mateixes unitats que els negres.
El 1961 comenaren els lligams intertribals merc els estudiants de la Universitat de Chicago. Aix, destacaren Jacob Vincent Costalow "Thundercloud" (mort el 1982), cap dels mattapony, el seu successor Webster Custalow, Captain Nelson, cap dels rappahanock, i Emeritius Olivier Adkins  Long Eagle , cap dels chickahominy.  Tots ells participaren en la creaci el 1971 de la Coalition of Eastern Native Americans. 
El 1855 les companyies de ferrocarril els havien expropiat illegalment 20 acres de terres. En compensaci, el 1972 en reberen set acres i 100.000 $. I el gener del 1983 el  govern de Virgnia establ un State Council per als indis.

 Bibliografia .
 FEEST, Christian F. (1989)  The powhatan tribes Frank W. Porter III General Editor,  Chelsea House, New York.
 WISSLER, Clark (1993) Los indios de Estados Unidos de America,  Paids Studio, n 104  Barcelona;
 MARIENSTRAS, Elise (1982)  La resistencia india en los EEUU Siglo XXI,  Madrid;
 ZINN, Howard (1998)  La otra historia de EEUU Ed. Otras Voces, Hondarribia.


Enllaos.

Les Guerres Anglo-Powhatan;
Powhatan Renape Nation - Reserva ndia Americana Rankokus;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60591" title="Equaci de Drake" nonfiltered="3688" processed="3680" dbindex="24071">
L'equaci de Drake (a vegades anomenada equaci de Sagan) s una frmula ideada per l'astrnom britnic Frank Drake, amb el propsit d'estimar la quantitat de civilitzacions en la nostra galxia, la Via Lctia, susceptibles de posseir emissions de radiofreqncia detectables per nosaltres. Fou concebuda el 1961 per Drake mentre treballava en l'Observatori Nacional de Radioastronomia a Green Bank, Virginia Occidental (Estats Units).

L'equaci de Drake identifica els diversos factors especfics que es creu que tenen un paper important en el desenvolupament de les civilitzacions. Encara que s simplement una estimaci i el valor dels factors que hi participen s en bona part indeterminat, la comunitat cientfica l'ha acceptat com a eina cmoda per examinar aquests factors i les conclusions que se'n deriven. L'equaci es pot expressar de moltes maneres diferents, segons els factors que es considerin ms rellevants; una formulaci possible s la segent:

;

 N s el nombre de civilitzacions que podrien hipotticament comunicar-se amb nosaltres en la nostra galxia.
 R* s el ritme de formaci d'estrelles adequades a la galxia (estrelles per any).
 fp s la fracci d'aquestes estrelles que tenen planetes en rbita.
 ne s el nombre d'aquests planetes que es troben dins l'ecosfera de l'estrella (la zona de l'espai obn un planeta no s ni massa fred ni massa calent per a la vida).
 fl s la fracci d'aquests plantes on la vida realment s'ha desenvolupat.
 fi s la fracci d'aquests planetes on la vida ha donat lloc a vida intelligent.
 fc s la fracci d'aquests planetes on la vida intelligent ha desenvolupat la tecnologia per poder-se comunicar amb ones electromagntiques.
 L s el temps de vida d'una civilitzaci tecnolgica (anys).

Un fet remarcable de l'equaci de Drake s que introduint-hi valors aparentment plausibles per a cada un dels parmetres, el resultat obtingut per a N acostuma a ser >> 1. Aquest fet ha donat fora al projecte SETI. Nogensmenys, aix entra en contradicci amb el fet observat que N = 1, una sola civilitzaci tecnolgica en tot l'univers (nosaltres). Aquest conflicte s'anomena sovint paradoxa de Fermi, i suggereix que les nostres estimacions aparentment conservadores en realitat sn massa optimistes o b que hi ha altres factors en joc per eliminar el desenvolupament de civilitzacions tecnolgiques.

 Possibles valors dels parmetres i resultat de l'equaci .
L'equaci dna resultats molt diferents segons els valors dels parmetres utilitzats, la majoria dels quals sn simples especulacions, basades en part en l'nica experincia que tenim amb civilitzacions tecnolgiques: la nostra. A continuaci presentem alguns arguments emprats per estimar els valors dels diferents parmtres i, amb els valors ms pessimistes i els ms optimistes podrem obtenir una estimaci mnima i una altra de mxima per a N.
R* - Encara que el tant per cent de formacions d'estrelles adequades era indubtablement molt major quan la nostra galxia es va formar, encara es poden veure estrelles naixent. Existeixen nombroses evidncies de guarderies estellars en nombroses zones de la galxia (p. ex. a la nebulosa d'Ori i a la nebulosa de l'liga), on grans nvols de gas es collapsen per a formar estrelles. Les estimacions per a aquesta formaci d'estrelles s d'entre 10 i 30 per any. R = 10   30.
fp - Molts dels nvols de formaci d'estrelles tenen certa rotaci. Quan es collapsen, el nvol gira cada vegada ms rpid, com una patinadora de gel replegant els seus braos (conservaci del moment angular). Aix provoca que el nvol formi un disc aplanat de gasos. En el centre, es forma l'estrella principal. Bastant ms lluny, petites agrupacions poden formar planetes. Fins fa molt poc, no existia evidncia de planetes fora del nostre sistema solar; des de 1995, per, diversos equips d'astrnoms han anunciat el descobriment de planetes al voltant d'estrelles properes (actualment se'n coneixen ms de 100). Aquest excitant descobriment incrementa la probabilitat de planetes al voltant de moltes estrelles. Podem estimar, sent conservadors, que la meitat de les estrelles formen sistemes planetaris. fp = 0,5.
ne - Aquest factor s una mica ms complicat. Les estrelles petites sn fredes i vermelles. Els planetes haurien d'orbitar molt a prop per a estar dins de la seva zona de vida o ecosfera, que seria molt estreta, sense massa espai per a planetes. Els planetes que orbiten molt a prop de les seves estrelles solen estar fortament atrets i presenten sempre una mateixa cara cap a l'estrella. L'atmosfera d'un planeta aix estaria gelada en la cara oposada a l'estrella, i aix no afavoreix la vida. D'altra banda, les grans estrelles blaves tenen una ecosfera ms mplia. Per descomptat, si s'ha de jutjar pel nostre sistema solar, els planetes estan ms espaiats conforme s'allunyen de les estrelles, de manera que una ecosfera ms ampla es veu compensada per aquest efecte. Aquestes estrelles grans tamb cremen ms combustible i no duren massa. Normalment duren tan poc que no donen oportunitat a que es desenvolupi la vida abans que es converteixin en una nova o una supernova i destrueixin tot el sistema. En el nostre sistema solar, amb la nostra estrella groga de grandria mitjana, tenim dos planetes (Terra i Mart), o potser tres (si hi incloem Venus) dintre de l'ecosfera. Un clcul conservador del nombre de planetes dintre de la zona de vida s de noms un. ne = 1   2.
 fl - Aquest factor encara s ms complicat. El problema s que tenim pocs exemples de planetes on les condicions siguin correctes per al desenvolupament de la vida. Com hem indicat abans, Venus, la Terra i Mart podrien tenir, al mateix temps, les condicions adequades. Sabem que la vida es va desenvolupar en la Terra, i estem temptejant les evidncies de vida primitiva en Mart fa milions d'anys. Un clcul conservador per a aquest nombre seria 0,2 (un de cada cinc planetes amb condicions desenvolupar la vida); el 2002, Charles H. Lineweaver and Tamara M. Davis estimaren fl en superior a > 0,33 utilitzant arguments estadstics basats en el temps que la vida trig a desenvolupar-se a a la Terra. fl = 0,1   0,4.
 fi - Quants d'aquests planetes desenvoluparan vida intelligent? Alguns afirmen que el 100%: la vida intelligent s un resultat natural de l'evoluci, mentre que altres afirmen que la intelligncia s noms una de les moltes formes possibles de sobreviure i no t cap avantatge especial sobre altres formes d'adaptaci. Originalment Drake consider un valor de 0,01 (un 1%); actualment els sistemes solars amb nivells de radiaci galctica tan baixos com el nostre sistema solar es consideren molt ms escassos, amb un valor de fi de 10-7. fi = 10-7   0,05;
 fc - Quantes d'aquestes espcies intelligents desenvoluparan tecnologia i l'usaran per comunicar-se? Si observem la Terra, veiem que els humans ho fem, per tamb veiem balenes i dofins que posseeixen un nivell moderat d'intelligncia per mai han desenvolupat tecnologia. Drake estim aquest parmetre en 0,01. fc = 0,01   0,1;
 L - Aquest parmetre s el nombre d'anys que una civilitzaci tecnolgica i comunicativa perdura. Nosaltres noms duem en aquesta fase de la nostra evoluci uns 100 anys (des de 1938, data de la construcci del primer radiotelescopi). Es destrueixen les civilitzacions avanades poc desprs de descobrir la tecnologia per a aconseguir-ho? O resolen els seus problemes junts abans que succeeixi? En un article a Scientific American, Michael Shermer estim L en 420 anys, a partir de la durada de seixanta civilitzacions histriques. Amb 28 civilitzacions ms recents que l'imperi rom, calcula una xifra de 304 anys per a civilitzacions modernes. Cal remaracr, per, que la caiguda d'aquestes civilitzacions no destru, en general, la seva tecnologia, i foren succedes per altres que prosseguiren amb la mateixa tecnologia, de manera que els clculs de Shermer es poden considerar pessimistes. L = 100   100.000;

Amb aquestes estimacions podem introduir els valor a l'equaci i obtenir una estimaci pessimista i una d'optimista, sempre recordant que de tots els parmetres el que podem conixer millor s el primer, els altres sn simples estimacions basades en idees molt vagues i generals:
N (pessimista) = 10  0,5  1  0,1  10-7  0,01  67 = 0,3310-7 = 0,000000033;
N (optimista) = 30  0,5  2  0,4  0,05  0,1  100.000 = 6.000;

 Vegeu tamb .
 Exobiologia;
 Paradoxa de Fermi;
 SETI;

Enllaos externs.
  The E.T. Equation, Recalculated - Article de Frank Drake a Wired, desembre de 2004.
  Beyond the Drake Equation - Explicaci molt detallada, amb clcul de N on-line.
  Article de gener de 2002 a space.com sobre l'estimaci de planetes extrasolars.
  Preprint de Lineweaver i Davis on estimen fl   0,33.
  Pgina en Flash per modificar els valors de l'equaci i veure qu passa.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60592" title="Wahunsonacock" nonfiltered="3689" processed="3681" dbindex="24072">

Wahunsonacock (Poblat pamunkey, Virgnia, 1542? - 1618) era el veritable nom del cabdill conegut pels anglesos com a Rei Powhatan. Segons John Smith, el 1607 va subjugar les tribus del voltant i es va fer el seu cabdill. Va mantenri una actitud ambgua amb els blancs, tot i que permet que el 1613 la seva filla Pocahontas es cass amb John Rolfe. Va morir el 1618 i fou succet pel seu germ Opitchapan.
Ha esdevingut un personatge legendari en la posteritat, de manera que algunes famlies d'alta societat virginiana afirmen ser descendents seus.
Com a curiositat, la veu del seu personatge al film "Pocahontas", de la factoria Disney, fou posada per l'actor sioux i militant de l'AIM Russell Means.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60593" title="Pocahontas" nonfiltered="3690" processed="3682" dbindex="24073">

Matoaka, ms coneguda com a Rebecca Pocahontas (Virgnia, 1595-1617) era una princesa ndia, el seu nom volia dir  entremaliada . Era filla del rei dels Powhatan, Wahunsonacock, i el 1608 va salvar la vida del capit John Smith. Nogensmenys, el 1612 fou capturada pels anglesos i duta a Jamestown. All es convert al cristianisme i adopt el nom de Rebecca. El 5 d'abril del 1614 es cas amb un magnat nouvingut, John Rolfe i el 1615 van tenir el primer fill, Thomas. El 1616 va viatjar a Anglaterra amb el seu marit, on fou presentada al rei Jaume I d'Anglaterra. En tornar del viatge va morir de verola.

Enllaos.

 Pocahontas;
 Virginia Historical Society page on Pocahontas (amb una cpia del considerat com a veritable retrat de Pocahontas);
 The Real Pocahontas compara la Pocahontas histrica amb la versi de Disney. Amb dibuixos i enllaos.
 Va salvar Pocahontas el capit John Smith? revisi crtica de les evidncies contra Smith;
 Un article del Smithsonian sobre Pocahontas;
 Pocahontas: Icona a la crulla de raa i sexe;
 El mite Pocahontas- Powhatan Renape Nation  ;
 Descendents de Pocahontas  ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60594" title="Opechankanough" nonfiltered="3691" processed="3683" dbindex="24074">

Opechankanough (1566?-1644) fou el darrer rei dels powhatan. Era germ petit de Wahunsonacock, el 1608 va capturar l'explorador angls John Smith. Fou hostil als anglesos, i a la mort de del seu germ va dirigir un atac a Jamestown per tal que s'apoderessin dels seus camps de tabac el 1622, que esdevingu massacre. Aleshores fou nomenat gran cap. El 1644 va dirigir un altre atac contra els colons, tot matant-ne 300, per fou fet presoner i va morir d una ferida.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60596" title="Washo" nonfiltered="3692" processed="3684" dbindex="24075">

Els washo sn una tribu ndia que parla una llengua amerndia allada, per relacionada amb el grup hoka-sioux, el nom de la qual procedia de washiu  persona . Se subdivideixen en tres tribus: hanaleti, panalu i welmti.

 Localitzaci .
Vivien als marges dels rius Truckee i Carson i del llac Tahoe, vora les actuals ciutats de Reno i Carson City (Nevada). Actualment viuen a una reserva vora el llac Tahoe. 

 Demografia .
Es creu que eren uns 3.200 el 1800, per foren reduts a 500 el 1870 per l espoli del llac. El 1910 eren uns 200, que augmentaren a 800 el 1970 i a 1.000 el 1980 (dels quals noms 100 parlaven la seva llengua). 
Segons dades de la BIA del 1995, a les reserves Washo de Nevada hi vivien 398 a Dresslerville i 315 a Carlson Colony (563 i 445 apuntats al rol tribal) i 342 al de Woodfords de Califrnia (484 al rol tribal). En total 1.493 individus. A la colnia Reno-Sparks hi viuen 799 (814 al rol tribal) barrejats amb xoixons i paiute. I a la de Susanville a Califrnia hi vivien 1.091 (per 130 al rol tribal).
Segosn dades del cens dels EUA del 2000, hi havia 1.183 purs, 423 barrejats amb altres tribus, 310 barrejats amb altres races i 55 amb altres races  i tribus. En total, 1.974 individus. Pel que fa als Reno-Sparks, eren 36, 15 i 14, en total, 65 individus.

 Costums .
Culturalment eren fora diferenciats de llurs vens els xoixons, vivien en cases cniques i cupulades, i la seva economia era de subsistncia, basada en la recollecci d arrels i de baies. Comptaven amb una casa d hivern, i a l estiu emigraven a les valls de l est pe a poder caar i pescar.
La unitat social tribal radicava en la famlia ms que no pas en un clan o d altres divisions socials ms complexes. Oferien festes de prestigi i per boens relacions, amb un esplendors cerimonial i amb regals, semblants als potlacht dels indis del noroest
Tamb era important el xamanisme i el peiotisme en la seva vida religiosa, que per altra banda, era similar a la de les altres tribus del Planell.
La seva llengua s de caire incorporant, t dual, un verb ric, incorporaci pronominal al verb senzilla, indicaci del plural per absncia i un sistema quinari decimal.

 Histria .
El seu territori fou ocupat pel 700 per la gent tudinu  gent del desert , potser paiutes, i s establiren vora el llac Tahoe, el nom del qual prov de Da-owa-ga  Els lmits del llac . Eren bons cistellers, per esdevingueren vassalls dels payute de vora Carson City, a la qual zona els prohibiren de construir cases. Endems, el 1776 foren visitats per franciscans espanyols, qui, per, no s establiren.
El 1825 Jedediah Smith visit el territori, com el 1844 ho van fer Frmont i Kit Karson. Per el 1849 la febre d or va portar molts colons al territori. El 1858 es dseccobreix or a Comstock Lode, i els payute venen al colonel Warren Wassen les terres dels washo. El 1860 foren dominats pels payute del nord, que els robaren els cavalls.

El 1857 esclat la guerra de la Patata, quan molts foren assassinats per agricultors blancs perqu els robaven patates. Aix va canviar merc el seu cap i cistellera, Datsolali (1831-1926), qui va rebre ajut del  govern nord-americ a canvi de cistelles per als museus i concessions territorials. Per el 1869 el ferrocarril travess el seu territori, ra per la qual molts el 1871 s uniren a la Ghostdance. El 1887 decidiren parcellar llurs terres.
Tot i aix, el 1890 uns 50.000 acres dels seus boscos foren tallats sense perms. 

 Enllaos externs .
 Pgina Oficial dels Washo de Nevada i Califrnia;
 Pgina Oficial de la Colnia ndia Reno-Sparks;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60599" title="Txa-txa-txa" nonfiltered="3693" processed="3685" dbindex="24076">
El txa-txa-txa o Cha-cha-cha s un estil de ball de la msica llatina.

Deriva de la rumba i el mambo en el comps del 4 per 4.

La paraula chacha s d'origen haiti i es refereix al soroll que fa un instrument musical popular.

Com el mambo resultava bastant difcil de ballar pels passos a contratemps i les melodies sincopades, el 1951 el compositor cub Enrique Jarrin va introduir els ritmes del chachach menys sincopats i per tant ms fcils d'executar.

L'estil deriva del Mambo i tamb rep influncia del xotis. Els msics de l'orquestra fan petits cors. L'accent es desplaa des de la quarta corxera (2/4) que es produeix en el Mambo cap el primer temps en el txa-txa-txa.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60600" title="Amin Maalouf" nonfiltered="3694" processed="3686" dbindex="24077">
Amin Maalouf (Beirut, 25 de febrer del 1949), s un escriptor libans en llengua francesa.

Biografia.
Els pares d'Amin Maalouf eren periodistes d'ascendncia cristiana. La seva mare procedia d'una famlia tradicionalment catlica i francfona, i el seu pare, de formaci anglfona, procedia de la comunitat melquita. Amin Maalouf curs estudis de sociologia i d'economia poltica en una escola jesuta francesa i a la universitat francesa de Beirut.

Va treballar com periodista durant 12 anys. Fou director del diari an-Nahar fins al comenament de la guerra civil libanesa del 1975, quan es va exiliar a Frana amb la seva dona i els seus tres fills, i on resideix des d'aleshores. All fou redactor en cap de la revista Jeune Afrique, cobrint nombrosos esdeveniments importants com la guerra de Vietnam o la revoluci de l'Iran, i va fer reportatges en ms de seixanta pasos. A partir del 1985, arran de l'xit obtingut amb Les croades vistes pels rabs, es dedica exclusivament a l'escriptura.

La seva obra es troba marcada per les seves prpies vivncies: la diversitat dels seus orgens, la convivncia amb diferents llenges i religions, l'enfrontament entre comunitats i l'exili. En la ressenya de la UAB a l'ocasi de l'Any de la Mediterrnia 2003/2004 es diu que "Maalouf combina la narraci de fets histrics fascinants amb fantasia i amb idees filosfiques. Les seves novelles ofereixen una visi sensible i refinada dels valors i les actituds de les diferents cultures del Prxim Orient i del Nord d'frica i, en conjunt, del mn mediterrani, entre les quals intenta sempre d'establir ponts de dileg i de comprensi". 

El 6 d'abril del 2006 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili. La majoria dels seus escrits han estat traduts al catal.

Obra.
Novella.
 Lle l'afric (1986), premi de l'Amistat franco-rab 1986;
 Samarcanda (1988), que parla del poeta i savi Omar Khayyam;
 Els jardins de llum (1991), biografia novellitzada del profeta Mani;
 El segle primer desprs de Beatrice (1992);
 La roca de Tanios (Premi Goncourt 1993);
 Les escales de Llevant (1996);
 El periple de Baldassare (2000). Un mercader genovs, installat a Orient, se'n va a la recerca d'un llibre mtic on es diu que s'hi troba "el cent nom", s a dir, el nom ocult de Du. (Premi Jacques Audiberti-ville d'Antibes 2000);

Assaig.
 Les croades vistes pels rabs (1983);
 Les identitats que maten (1998);
 Orgens (Premi Mditerrane 2004);

Llibret d'pera.
 L'amor de lluny (2000);
 Adriana Mater (2004);

Enllaos externs.
 Plana oficial d'Amin Maalouf;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60602" title="DESY" nonfiltered="3695" processed="3687" dbindex="24078">



DESY (de l'alemany: Deutsches Elektronen Synchrotron) 
 s el centre d'investigaci  de f sica de part cules m s gran d'Alemanya amb centres a Hamburg i Zeuthen (Berl n). DESY es dedica principalment a la recerca b sica en f sica de part cules, aix  com a la recerca amb radiaci  de sincrotr . Amb aquest prop sit DESY fa servir i desenvolupa diferents acceleradors de part cules. Aquest centre d'investigaci  s de finan ament p blic i  s membre de la Associaci  Helmholtz (Helmholtz-Gemeinschaft).

La fundaci  DESY va ser creada el 18 de desembre de 1959 a Hamburg amb un contracte estatal signat amb el llavors ministre d'energia at mica d'Alemanya Sigfried Balke i l'alcalde d'Hamburg Max Brauer.

 Prop sits .

L'objectiu principal de DESY s la recerca bsica en cincia amb els segents punts forts:

 Desenvolupament, construcci i s d'acceleradors de partcules.
 Recerca de les propietats bsiques de la matria i les forces en el camp de la fsica de partcules.
 Utilitzaci de la radicaci de sincrotr en fsica de superfcies, cincia dels materials, qumica, biologia molecular, geofsica i fsica.

 Centres d'investigaci .

Els centres que composen DESY sn dos: un a Hamburg, i tamb el ms gran, i l'altre a Zeuthen, Berln.

 Hamburg .

El centre a Hamburg es troba situat a la part oest de la ciutat i est dins de l'anella de l'accelerador PETRA. Un tros de l'accelerador HERA,el ms gran de DESY, passa sota terra a travs del centre. Aquest accelerador t un dimetre de 6,3 km. A Hamburg es fa la major part del treball d'investigaci sobre fsica de partcules des del 1960. En els ltims anys s'est planificant la construcci del lser Rntgen d'electrons lliures XFEL i aix ha de continuar en el futur.

 Zeuthen .

L'1 de gener de 1992 es va ampliar DESY amb un segon centre d'investigaci: l'institut d'altes energies de Zeuthen, al sud-est de Berlin.

 Pressupost i finanament .

Aquest centre d'investigaci t un presupost anual de 160 milions d'euros, dels quals 145 van a DESY Hamburg i 15 a DESY Zeuthen. El 90% d'aquest pressupost es proporcionat pel ministeri de formaci i investigaci d'Alemanya (Bundesministerium fr Bildung und Forschung), i el 10% restant per la ciutat d'Hamburg i el land de Brandenburg.

Els experiments duts a terme als acceleradors de partcules es financen pels instituts, tant alemanys com internacionals, que prenen part en els mateixos.

 Treballadors i formaci .

En total, a DESY hi ha 1.560 treballadors, dels quals 365 sn cientifics. Aquests es divideixen en (dades del gener del 2005):
 Hamburg: 1.390 treballadors, amb 300 cientifics.
 Zeuthen: 170 treballadors, amb 65 cientifics.

Aquestes xifres inclouen: 100 aprenents en tasques tcniques aix com 100 diplomanden (estudiants de fsica que realitzen el seu projecte de final de carrera), 430 doctorands i 240 cientifics tutelats per DESY. 


 Acceleradors, instalacions i experiments a DESY .

Els acceleradors de DESY no s'han construit d'un cop, s'han anat construint un rere l'altre amb la necessitat, per part dels fisics de partcules, d'aconseguir energies ms elevades per tal de poder investigar l'estructura de les partcules. El que es fa normalment en la construcci de nous acceleradors s reutilitzar els acceleradors vells com a pre-acceleradors o b com a fonts de radiacci de sincrot per a laboratoris (un exemple d'aix s HASYLAB).

Avui dia les instalaccions ms importants a DESY sn l'accelerador de partcules HERA, el laboratori de recerca amb sincrot HASYLAB i el lser d'electrons lliures VUV-FEL. El desenvolupament cronolgic de les diferents instalacions s:

 DESY .

La construcci del primer accelerador de partcules DESY, que dna el nom al centre de recerca, va iniciar-se a l'any 1960. En aquell moment era l'accelerador del seu tipus ms gran del mn i podia accelerar electrons a 7,4 GeV. El 1 de gener del 1964 van ser accelerats per primer cop electrons en sincrot.

El 1966 es va donar a conixer internacionalment per primer cop amb la seva contribucci a la demostracci experimental de l'electrodinmica quntica, ya que els resultats confirmaven aquesta teoria. A la decada segent, DESY es va establir com a centre de desenvolupament i funcionament d'acceleradors d'alta energia.

El 1967 es van per primer cop fer mesures d'absorci de la radiacci de sincrot, efecte secundari al accelerar electrons. Per aquesta regi de l'espectre no existien llavors cap font convencional. El Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL) va fer servir les noves possibilitats amb un centre permanent extern apartir del 1972 per investigar, mitjan ant radiacci de sincrot, estrucures biolgiques.

El sincrot d'electrons DESY II i el sincrot de protons DESY III van entrar en servei com a pre-acceleradors per HERA el 1987 i 1988 respectivament.

 DORIS III .

DORIS (de l'alemany Doppel-Ring-Speicher, literalment anell d'emmagatzematge doble), construt entre el 1969 i el 1974, era el segon accelerador circular i el primer anell d'emmagatzematge de DESY, amb un permetre de casi 300 metres. Inicialment desenvolupat com a anell d'emmagatzematge per a electrons i positrons, es van poder dur a terme les primeres collisions entre electrons i la seva antipartcula amb energies de 3,5 GeV per a cada un dels raigs de partcules. L'energia del raigs va ser incrementada fins a 5 GeV l'any 1978.

Amb l'evidncia de l'estat excitat de charmoni, DORIS va fer una contribuci important per a la demostraci de l'existncia dels quarks pesats. Al mateix any van comenar a DESY les primeres proves de litografia amb raigs-X, procs que va ser refinat amb la litografia profunda amb raigs-X.

El 1987, en el detector ARGUS de DORIS, es va observar la primera conversi del mes-B a la seva antipartcula, l'antimes-B. A partir d'aqu es va poder concloure que era posible la conversi a un quark diferent en determinades circumstancies pel segon quark ms pesat, el quark top. D'aqu es va poder concloure tamb que el sis quark, el quark top, ha de tenir una massa molt gran. El quark top va ser descobert el 1995 al laboratori Fermilab dels EUA.

Desprs de la posada en marxa de HASYLAB el 1980, la radiaci de sincrot generada a DORIS com a producte secundari va ser utilitzada per a la recerca. Si b al principi DORIS va ser utilitzat noms 1/3 del temps com a font de radiaci, a partir del 1993 noms es va fer servir amb aquest propsit amb el nom de DORIS III. Per tal d'aconseguir ms intensitat i ms control de la radiaci, DORIS va ser dotat el 1984 amb wigglers i onduladors (aparells per crear radiaci de sincrot). Fent servir una seqncia d'imants, els electrons accelerats es movien ara en zig-zag. Aix, la intensitat emesa de radiaci de sincrot va ser incrementada cent cops en comparaci amb els sistemes convencionals d'emmagatzematge.

DORIS III proporciona 42 rees experimentals, amb uns 80 instruments en total, que s'alternen per ser operats. El temps de funcionament total s d'uns 8 a 10 mesos per any .

 PETRA II .

PETRA (de l'alemany Positron-Elektron-Tandem-Ring-Anlage, anell tndem per a electrons i positrons), construt entre el 1975 i el 1978. En el moment de la seva construcci era el ms gran de les seves caracterstiques i encara s el segon sincrot ms gran a DESY, desprs d'HERA. PETRA es feia servir originariament en la recerca de fsica de partcules. El descobriment del glu, la partcula portadora de la fora nuclear forta, el 1979 s un dels descobriments ms grans de la seva histria. PETRA pot accelerar electrons i positrons fins a energies de 19 GeV.

La recerca a PETRA va dur a una collaboraci internacional intensa de les installacions a DESY. Cientfics de la Xina, Anglaterra, Frana, Israel, Pasos Baixos, Noruega i els EUA van participar en els primers experiments a PETRA al costat de molts collegues alemanys.

El 1990 la installaci va ser usada com a preaccelerador de protons i electrons/positrons per al nou accelerador HERA amb el nom de PETRA II. El mar del 1995 PETRA II va ser equipat amb onduladors per crear grans quantitats de radiaci de sincrotr amb energies ms grans, en especial en la banda dels raigs X de l'espectre. Des de llavors PETRA dna servei a HASYLAB com a font de radiaci de sincrot de gran energia i per aquest propsit poseeix tres rees experimentals de proves. Els positrons s'acceleren avui dia fins a energies de 12 GeV.

 HASYLAB .

El laboratori HASYLAB (de l'alemany Hamburger Synchrotronstrahlungslabor, laboratori d'Hamburg per a la radiaci de sincrotr), es fa servir per a la recerca fent s de la radiaci de sincrot. Va ser inaugurat el 1980 amb 15 rees experimentals (avui dia n'hi ha 42). El laboratori est situat juntament amb DORIS per tal de poder fer s la radiaci de sincrotr  generada per aquest. Al principi DORIS noms funcionava 1/3 del temps com a font de radiaci per HASYLAB, per desde el 1993 noms funciona com a font per a experiments de radiaci de sincrot. A ms de les 42 rees experiments que DORIS proporciona tamb hi ha tres rees experimentals de prova disponibles per a experiments amb radiaci d'alta energia generada per PETRA.

Desprs de les millores a DORIS amb els primers wigglers, que produen una radiaci molt ms intensa, es van pendre les primeres dades de l'espectre Mssbauer fent servir radiaci de sincrot a HASYLAB el 1984.

El 1985, amb el desenvolupament de tecnologia ms avanada, va ser possible veure l'estructura del virus de la grip. En els segents anys es van aconseguir excitar oscillacions de xarxa individuals en cossos slids a HASYLAB. A ms, va ser possible dur a terme anlisis de materials elstics, cosa que fins llavors noms era possible amb reactors nuclears usant dispersi de neutrons.

El 1987, el grup de biologia molecular estructural de la societat Max Planck va fundar una sucursal permanent a HASYLAB. Aquest grup fa servir la radiaci de sincrotr per a l'estudi de l'estructura dels ribosomes.

Avui dia, molts grups de recerca de molts pasos duen a terme els seus experiments a HASYLAB: en total 1.900 cientifics participen en les diferents tasques de treball. Aix comprn tot un ample ventall de la recerca, des de recerca fonamental fins a cincia dels materials, qumica, biologia molecular, geologia, medicina o cooperacions industrials. Un exemple d'aix s OSRAM, que va fer servir HASYLAB per a l'estudi de filaments per a les seves bombetes de llum. Les investigacions van ajudar a allargar la vida de les lmpades en certs camps d'aplicaci.

Entre altres coses, s'han investigat tamb a HASYLAB impureses minscules al silici dels xips d'ordinadors, com funcionen certs catalitzadors, propietats microscpiques de certs materials i l'estructura de protenes.

 HERA .

HERA (de l'alemany Hadron-Elektron-Ring-Anlage, anell per a hadrons i electrons), construt sota terra entre el 1984 i el 8 de novembre de 1990, data en qu va entrar en funcionament. Els seus dos primers experiments, H1 i ZEUS, van entrar en funcionament el 1992. El dimetre d'HERA s de 6.336 metres i es fa servir principalment en l'estudi de l'estructura dels protons i les propietats dels quarks. La seva construcci va ser una tasca internacional on a ms d'Alemanya van participar uns altres 11 pasos. Est previst que la presa de dades es dugui a terme fins a l'estiu del 2007.

HERA s el primer i nic accelerador del mn on es duen a terme collisions entre protons i electrons. Per fer aix possible HERA va ser tamb el primer accelerador de partcules on es van fer servir imants superconductors en gran nmero. A HERA ha estat possible investigar l'estructura dels protons amb una exactitud de fins a 30 vegades superior a l'existent abans. La resoluci en l'estudi de l'estructura s de 1/1000 la mida del prot. 

Els tnels d'HERA es troben entre 10 i 25 metres sota terra i tenen un dimetre de 5.2 metres. Per a la seva construcci es va fer servir la mateixa tecnologia que per a la construcci de tnels de metro. Al seu interior funcionen dos acceleradors de partcules: un accelera electrons (o positrons) fins a energies de 27 GeV i l'altre accelera protons fins a energies de 920 GeV (820 GeV abans del 1998). Aix proporciona una energia al centre de masses d'uns 320 GeV. A HERA les collisions entre protons i electrons (o positrons) tenen lloc cada 96 ns, el que significa que les partcules tenen una velocitat molt propera a la de la llum (47.000 voltes per segon).

En dos punts de l'accelerador el feix d'electrons/positrons i el feix de protons es troben. En aquests punts es poden donar lloc collisions entre les partcules d'aquests feixos i en aquest procs electrons/positrons poden ser dispersats pels constituents dels protons, quarks o gluons (anomenats genricament partons), amb el que es pot donar que el prot es fragmenti. Les partcules generades en aquest procs de fragmentaci s'enregistren en enormes detectors. A ms d'aquests dos punts hi ha dos punts ms d'interacci. Totes aquestes quatre zones estan situades sota terra on diferents grups de recerca internacional treballen. Aquests grups desenvolupen, construeixen i treballen en aparells durant molts anys de treball en equip i avaluen les dedes preses. 

El experiments en aquests quatre punts es presenten a continuaci:

 H1 .

H1 s un detector universal per la collsi d'electrons i protons i est ubicat al Hall nord the HERA. Es troba en actiu des del 1992 i mesura 12 m  10 m  15 m amb un pes de 2 800 tones. Est dissenyat per a poder descriure l'estructura interna del prot i l'exploraci de la interacci forta aix com la recerca de noves formes de matria i fenmens no esperats per la fsica de partcules.

 ZEUS .

ZEUS est dissenyat per tenir la mateixa funcionalitat que H1, un detector per collsions electr-prot. Est ubicat al Hall sud de HERA, va ser construt el 1992 i mesura 12 m  11 m  20 m amb un pes de 3 600 tones. La seva tasca s la mateixa que la de H1.

 HERA-B .

HERA-B era un experiment al Hall oest de HERA, que va prendre dades del 1999 fins al febrer del 2003. Feia servir el feix de protons per a l'estudi de quarks pesats. Les mesures eren 8 m  20 m  9 m i pesava 1 000 tones.

 HERMES .

L'experiment HEMES, al Hall est de HERA, va iniciar les seves operacions el 1995. El feix polaritzat longitudinalment d'electrons de HERA es fa servir per l'estudi de l'estructura de l'spin dels nucleons. Per a aquest propsit els electrons son dispersats a energies de 27,6 GeV per un gas. Aquest i el detector mateix van ser dissenyats especialment per a aquest propsit. Les mesures del detector: 3,5 m  8 m  5 m amb un pes de 400 tones.

Per ara, HERMES s capa de dur a terme mesures inclusives (i.e. noms per l'electr dispersat) o mesures semi-inclusives (per exemple, per l'electr dispersat i per alguns dels productes hadrnics). En el futur, un nou detector recentment installat permetr dur a terme mesures ms exclusives (per exemple, per a tots els productes finals de la collisi).

 FLASH .  

FLASH (Free-Electron-Laser in Hamburg) s un accelerador lineal superconductor amb un laser d'electrons lliures per la radiaci en l'espectre del raigs-X tous. FLASH est basat en el VUV-FEL (Vacuum-Ultra-Violet Free-Electron-Laser) i el TTF (TESLA Test Facility) que va ser construit el 1997 per fer proves de la tecnologia que es far servir en la construcci de l'accelerador lineal TESLA, un projecte que va ser canviat pel ILC (International Linear Collider). Amb aquest propsit el TTF va ser ampliat de 100 m a 260 m.

 El futur .

DESY est dins del projecte International Lineal Collider (ILC). Aquest projecte consisteix en un accelerador lienal de 30-40 km. Un consistori internacional ha decidit construirlo amb la tecnologia desenvolupada originariament pel projecte TESLA. No hi hagut per encara la decisi final sobre on es construira l'accelerador.

DESY planeja la construcci d'un laser de raigs-X, el XFEL (X-ray Free-Electron Laser), que tindria uns 3 km de llargada. Produira rfeges de llum molt curtes i energtiques de raigs-X que tindran moltes aplicacions diferents.

A ms, l'accelerador PETRA, que actualment serveix de pre-accelerador per HERA, servir com a font de radiaci de sincrot per HASYLAB.

 Enllaos externs .
 Web oficial de DESY  ;
 http://www.helmholtz.de Pgina de l'Associaci Helmholtz  ;
 ILC Web oficial ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60604" title="Datsolali" nonfiltered="3696" processed="3688" dbindex="24079">
 
Datsolali o Louise Keyser (1835-1926) fou una artesana washo. Era filla del cap que va rebre Frmont el 1844, va casar-se primer amb Assu i desprs amb Charley Keyser el 1888. Va aprendre cistelleria, i el 1895, desafiant als paiute que els prohibien fer-ho, va fer tota mena de cistells per a la tribu. Aquestes foren admirades pels antroplegs nordamericans, i aconsegu que els donessin ajut oficial.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60607" title="Millmetre" nonfiltered="3697" processed="3689" dbindex="24080">
El millmetre (smbol mm) s una unitat de longitud equivalent a la millsima part d'un metre.

Equivalncies: 

1 millmetre = 1mm = 10-3 metres;
1.000 millmetres = 1000 mm = 1m ;
0,001 millmetres = 1 micrmetre (m);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60608" title="Avebury" nonfiltered="3698" processed="3690" dbindex="24081">
Avebury s l'emplaament d'un cercle de pedres datat fa ms de 5.000 anys. Est al comptat Angls de Wiltshire, prop de la ciutat del mateix nom. El 1986 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO.



s dels majors monuments del neoltic a Europa, ms antic que el de Stonehenge, que es troba uns kilmetres ms al sud.

El monument es compon de diferents cercles de pedres. El cercle exterior te un dimetre de 335 metres i s el ms gran de tots els monuments prehistrics localitzats. En origen estava composat per 98 pedres; algunes d'elles de ms de 40 tones. L'alada de les pedres va des de 3,6 fins a 4,2 metres. Les proves del carb les han datat a entre el 2800 i el 2400 aC.

Aprop del centre del monument trobem dos cercles de pedres ms, separats entre si. El cercle del nord medeix 98 metres de dimetre encara que noms queden en peu un parell de pedres de les que el componien. Una cova realitzada amb tres pedres est al centre, amb la seva entrada apuntant cap al  nord-oest.

El cercle del sud t 108 metres de dimetre. Est prcticament destrut i algunes seccions estan ara entre els edificis del poble. Un monlit de 5,5 metres d'alt estava collocat al centre tocant amb un alineament de petites pedres que se destruren en el segle XVIII.

Moltes de les pedres originals van ser destrudes al segle XVI per proveir de material de construcci i facilitar el cultiu de les terres.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60609" title="Gerald Durrell" nonfiltered="3699" processed="3691" dbindex="24082">

Gerald ('Gerry') Malcolm Durrell (7 de gener de 1925-30 de gener de 1995) fou un naturalista, zoologista, conservacionista, escriptor i presentador de televisi. La seva obra ms coneguda s La meva famlia i d'altres animals. I molt conegut s tamb el seu parc zoolgic a l'illa de Jersey.

 Biografia .
 Anys a la ndia.
Durrell va nixer a Jamshedpur (antiga provncia de Bihar), a la ndia, el 7 de gener de 1925, fill de Lawrence Samuel Durrell (enginyer britnic) i de Louisa Florence Durrell. Tamb els seus pares van nixer a la ndia, per tots ells tenien ascendncia anglesa i irlandesa. Desprs de morir el seu pare el 1928, es traslladen a Anglaterra.

 Anys a Corf .
El 1935 es traslladen a la illa grega de Corf, i hi romanen fins el 1939. Aquesta estncia fou la base de la seva famosa trilogia My Family and Other Animals (o La meva famlia i d'altres animals).
La seva educaci s encarrilada per diferents tutors, sovint amics del seu germ Lawrence Durrell (fams escriptor). Un d'ells, Theodore Stephanides, arribaria a ser un veritable amic de l'infant Gerry, ja que ambds compartien veritable devoci per la histria natural. Una altra influncia que va tenir en aquesta etapa fou la del naturalista francs Jean Henri Fabre.

 Anys a Londres .
Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, el 1939 la famlia Durrell es trasllada a Anglaterra. El jove Durrell comena a treballar a una petita botiga d'animals de companyia. La seva formaci formal no acabaria de tenir lloc. El 1943 s cridat a files, per va quedar exempte per motius mdics. El 1945, passada la guerra, entra a formar part del Zoo de Whipsnade, un dels seus somnis.

 Expedicions Naturalistes .
No fou fins 1947 que el deixaren prendre part en una expedici de les que s'organitzaven llavors per capturar animals per als zoolgics anglesos. El dest fou els British Cameroons (actualment Camerun), el mateix que la segent expedici del 1949. La segent expedici del 1950 fou a la British Guiana (actualment Guyana).

El 1951 contrau matrimoni amb Jacqueline ('Jacquie') Sonia Wolfenden.

La seva negativa a capturar els animals de forma indiscriminada i sense resultats fructfers, fu que tingus vetat el seu lloc de treball a molts dels zoolgics anglesos. Per tal de fer front a les despeses, i encoratjat pel seu germ escriptor Lawrence, i per la seva dona Jacqueline, comen a escriure una obra autobiogrfica. El seu primer llibre The Overloaded Ark (o L'arca sobrecarregada), va tenir un xit enorme. Amb la nova font d'ingressos va poder financiar una altra expedici, aquest cop a Amrica del Sud, tot i que el cop d'estat de Paraguai li fu fracasar.

 Zoo de Jersey i Fundacions .

El 1956 es publica la seva obra ms coneguda, My Family and Other Animals (o La meva famlia i d'altres animals). Amb els diners d'aquest bestseller al Regne Unit, organitza la segent expedici, cap a Bafut, al Camerun. Aquesta fou la darrera expedici amb l'nica finalitat de recollectar animals per a zoos. El seu rebuig al funcionament dels zoolgics, i la creena de qu aquests haurien de servir com a bancs reservori d'espcies en perill, li port a la idea de crear el seu propi zoo. L'expedici de Bafut, per cert, la primera filmada (To Bafut with Beagles, o Cap a Bafut amb Beagles), i alhora comentada a un show radiofnic de la BBC, fou una pea clau per a la creaci i publicitat de la seva idea.

Mentre la idea no prenia forma definitiva, mantenia els animals capturats a Bafut a la llar de la seva germana Margaret, a Bournemouth, municipi que rebutj la idea de tenir un zoo.

Finalment, el 1958 es funda el "Jersey Zoological Park" (o zoo de Jersey) amb seu a una finca del segle XVI (Les Augres Manor). Una nova expedici a sudamrica el 1958 proveiria de ms animals la collecci. Finalment, el 1959, el zoo s obert al pblic.

A mesura que el parc creixia, tamb creixia el nombre de projectes de conservaci de fauna amenaada arreu del mn. Per tal de maniobrar amb les dificultats que all suposava, el 1963 crea la "Jersey Wildlife Preservation Trust" (o "Fundaci per a la Preservaci de la Fauna Salvatge de Jersey").

Per tal de gestionar millor els esforos de la conservaci de caire internacional, el 1971 es crea la branca internacional de la fundaci, la "Wildlife Preservation Trust International". Aquell mateix any, s adquirida la finca a on residia el zoo, possibilitant el que fou un allotjament permanent.

En 1972 arrenca a Jersey la prestigiosa conferncia de la Fauna and Flora Preservation Society, la World Conference on Breeding Endangered Species in Captivity as an Aid to their Survival (o Conferncia Mundial sobre el Creuament de le Espcies en Captivitat per tal d'Ajudar-les en la Seva Supervivncia). Aquell mateix any, la princesa Anna esdev la patrona de la Fundaci.

Els anys 70 van veure com la Fundaci es convertia en capdavantera mundial en la preservaci en captivitat d'espcies tals com el gorilla d'estepa i la fauna de les illes Maurici.

Sobre aquest darrer indret, en Gerald Durrell fou un gran emprenedor d'iniciatives per a la preservaci dels seus ocells i rptils, per a la recuperaci ecolgica de Round Island, per a l'entrenament de personal local en les tasques de preservaci mediambientals i de gesti de la Fundaci per a la Fauna Salvatge de Maurici (o Mauritian Wildlife Foundation) de 1984.
Fou el dodo, una au no voladora mauriciana extingida el segle XVII, la imatge escollida com emblema de la Fundaci i del Zoo de Jersey. El Dodo Club s la secci infantil de l'esmentada fundaci.

El 1979 es divorcia de Jacqueline, per culpa de la pressi laboral i problemes amb l'alcohol. Aquell mateix any es casa amb la seva segona esposa, Lee McGeorge Durrell,a qui va conixer dos anys abans en una estada a la Universitat de Duke. Lee collaboraria molt activament en les tasques del seu marit, inclosa la redacci d'obres com The Amateur Naturalist (o El Naturalista Amateur).

El 1978 es comencen a donar cursets pseudo-universitaris d'entrenament de personal conservacionista. Fins el 2005, van ser milers de bilegs, naturalistes, veterinaris de zoolgic, i arquitectes de zoolgics, de ms de 100 pasos, els que passaren per lInternational Training Centre (o Centre Internacional d'Entrenament).

El 1982, Durrell crea el Grup d'Especialistes de Creuaments en Captivitat de la World Conservation Union (o Uni Mundial de Conservaci).

El 1985 funda la Wildlife Preservation Trust Canada (actualment la Wildlife Preservation Canada).

El 1990 s'engega un programa a Madagascar semblant al de les illes Maurici, amb especial inters per les espcies endmiques com l'aie-aie.

El lema oficial "Salvant els animals de l'extinci" (o Saving Animals From Extinction) neix el 1991, any de decadncia per els zoos britnics, en especial el zoo de Londres.

El 1995, Gerald Durrell mor per complicacions post-quirrgiques desprs d'un transplantament de fetge, i desprs de molts anys amb problemes heptics causats pel consum excessiu d'alcohol.

El 1999, la Jersey Wildlife Preservation Trust canvia el nom a Durrell Wildlife Conservation Trust, i el 2000 la Wildlife Preservation Trust International canvia el nom a Wildlife Trust.

 La poltica sobre els zoolgics .
Per a Gerald Durrell, un parc zoolgic hauria de tenir com a prioritat la conservaci i reproducci d'espcies en perill, per tal de permetre la seva supervivncia. De forma secundria pot tenir uns altres papers, com l'educaci de la poblaci sobre histria natural, l'educaci d'especialistes en conservaci de fauna, l'educaci de bilegs en hbits de fauna amenaada...

Un zoo mai hauria de ser un simple lloc d'oci. Defensa la reintroducci de les espcies que no estan en perill d'extinci als seus hbitats originals. I tot i tractar-se de fauna en perill, noms hauria d'estar molt justificada la seva reclusi a centres com els zoolgics.

El zoo de Jersey es va crear sota els segents principis:
 L'engarjolament dels animals tindr en compte de forma prioritria el comfort de l'animal, incloent una estncia privada allunyada de la vista dels visitants. I secundriament tindr en compte la convenincia del cuidador, i finalment la dels visitants.
 La mida de la gbia tindr en compte la mida del territori de l'animal en estat lliure.
 Els acompanyants de l'animal no noms reflectiran el seu nnxol ecolgic i parmetres biogeogrfics sin tamb les necessitats socials (amb membres de la seva espcie i d'unes altres espcies).
 Els animals mereixen aliment variat i de la seva elecci, i un entorn agradable i interessant.

El zoo de Jersey ha estat un pioner en la reproducci en captivitat d'espcies en perill, aix com en l'entrenament en aquesta matria. Noms quan es va veure l'xit d'aquesta iniciativa, la resta de zoolgics van comenar a comportar-se de forma similar, tot i la forta crtica que dugueren a terme en els inicis de la idea.

 Espcies amb el seu nom .
 Nactus serpeninsula durrelli o gecko nocturn de Durrell, originari de Round Islan (illes Maurici).
 Ceylonthelphusa durrelli o cranc d'aigua dola de Durrell, originari de Sri Lanka.
 Benthophilus durrelli o gobi de Durrell, peix descobert l'any 2004.
 Kotchevnik durrelli, una arna de la superfamlia Cossoidea originria de Rssia.

 Bibliografia .
Gerald Durrell ha escrit nombroses obres de ficci i de no ficci, sovint amb un estil humorstic pel fet de centrar-se en ancdotes divertides o fets curiosos. A diferncia del seu germ escriptor Lawrence, Gerald reconegu sovint que no li agradava escriure i que si ho feia era per a recaptar fons pels seus projectes i expedicions.

Alguna de les seves obres sn les segents (per a una major informaci, consulteu els enllaos externs):
 D'estil autobiogrfic, com la trilogia de Corf: My Family and Other Animals (o La meva famlia i uns altres animals), Birds, Beasts and Relatives (o Ocells, Bsties i Familiars), i The Garden of the Gods (o El jard dels dus).
 Histries breus, com el recull Picnic and Suchlike Pandemonium (o Pcnic i pandemonis similars).
 Novella, com Rosy is My Relative (o Rosy s parent meu), i The Mockery Bird (o L'ocell de la burla).
 Assajos tcnics, com The Stationary Ark (o L'arca estacionria) que tracta temes de conservaci als zoolgics.
 Guies, com The Amateur Naturalist (o El Naturalista Amateur), una obra introductria de l'histria natural com a afici.
 Histries per adolescents, com The Donkey Rustlers (o Els lladres d'ases) o com la novella fantstica The Talking Parcel (o La parcella parlant).
 Llibres d'histria natural per a infants, com The New Noah (o El nou No).
 Histries illustrades per a infants, com Keeper, Toby the Tortoise (o La tortuga Toby), The Fantastic Dinosaur Adventure (o La fantstica aventura amb dinosaures), The Fantastic Flying Adventure (o La fantstica aventura voladora), Puppy Stories (o Histries de cadells), Island Zoo (o El zoo-illa), etc...

Durrell tamb ha collaborat a revistes i diaris d'arreu del mn.

Les seves obres han estat tradudes a ms de 30 llenges, i s'han fet versions per a la televisi i per al cinema. Tot i el seu abast internacional, la seva major popularitat, a banda del Regne Unit, es troba a Rssia, l'Europa de l'Est, Israel i pasos de la Commonwealth com l'ndia.

 Enllaos Externs .
Durrell Wildlife Conservation Trust;
The Wildlife Trust, USA;
Wildlife Preservation Canada;
Mauritian Wildlife Federation;
The Durrell School;
The Lawrence Durrell Collection a la British Library;
Plana dels arquitectes del Jersey Zoo;
Secci infantil de la Wildlife Trust (US).

Una plana de tribut per Durrell;
Una altra plana de tribut per Durrell;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60611" title="Piscataway" nonfiltered="3700" processed="3692" dbindex="24083">
Els piscataway eren una tribu ndia algonquina, tamb anomenada conoy pels iroquesos (de Kanawha, el principal riu de Virgnia oriental).

 Localitzaci .
Vivien als marges del riu Potomac i al marge esquerra de la badia de Chesapeake, a l actual Maryland.

 Demografia .
El 1765 noms en quedaven 150 indis. El 1980 restaven 400 juntament amb els nanticoke a Maryland (anomenada Cedarville band, als comtats de Prince George i Charles).
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 932 piscataway purs, 16 barrejats amb altres tribus, 452 barrejats amb altres races i 43 barrejats amb altres races i altres tribus. En total. 1.443 individus. 

 Costums .
Relacionats lingsticament i cultural amb els lenape i nanticoke, hom creu que llur subsistncia es basava principalment en l abundant varietat de cacera de la zona i de les aus. Empraven arcs i fletxes i llances per a caar.
Vivien en refugis de forma ovalada, molt semblants als que usaven les tribus algonquines dels voltants, la cultura dels quals era molt semblant a la seva. Tenien quatre ciutats: Catawissa, Conejoholo, Conoytown i Kittamaaquindi.

 Histria .
Contactaren amb els britnics cap el 1600, i eren una confederaci de tribus relacionada amb els pamunkey i mattaponi, de la confederaci powhatan. El 1660 els colons reconegueren com a rei el seu cap Quokonassauni. Foren arrassats pels conestoga durant el segle XVII, aix com per la Confederaci iroquesa, i llur rpida decadncia els va obligar a abandonar el riu Potomac i Pennsilvnia.
Aleshores van emigrar gradualment cap el riu Susquehanna, i cap el 1765 foren sotmesos pels iroquesos i extesos pel sud de Nova York fins a Maryland.
Ms tard es van moure cap a l oest, amb els mahican i els lenape, i entraren a formar part d aquestes tribus.
A comenaments del segle XX, la famlia Tayac va lluitar pel reconeixement de la tribu, i un d ells, Billy Tayac, fou membre de l AIM. El 1981 van dur a l ONU la defensa del seu cementiri de Moyoane

 Enllaos externs .
 Pgina oficial;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60617" title="Kiowa-tano" nonfiltered="3701" processed="3693" dbindex="24084">


Kiowa-Tanoa s una famlia de llenges amerndies parlades a Nou Mxic, Kansas, Oklahoma, i Texas.

La majoria de les llenges  Tiwa, Tewa, i Towa  sn parlades per les tribus Pueblos de Nou Mxic i sn nomenades collectivament Tano, mentre el Kiowa s parlat al sud-oest d'Oklahoma.

La famlia Kiowa-Tano sovint s relacionada amb la famlia Uto-asteca, per encara s pendent d'investigaci.

Llenges Kiowa-Tano.

La famlia Kiowa-Tano t set llenges dividides en quatre branques.


A. kiowa
 Kiowa, 1,092 parlants (cens 1990);
B. tiwa
 I. tiwa septentrional;
 taos, 803 parlants (cens 1980);
 picuris, 101 parlants (cens 1990);
II. tiwa meridional;
 sandia, 144 parlants ;
 isleta, 1.588 parlants ;
 ysleta del Sur - extingit;
III. piro;
 piro (extingit);
D. tewa un total de 1.298 parlants (cens del 1980)
 Santa Clara - 207 parlants ;
 San Juan - 495 parlants ;
 San Ildefonso - 349 parlants ;
 nambe - 50 parlants ;
 pojoaque - 25 parlants;
 tesuque - 172 parlants ;
E. jemez
 jemez (tamb towa), 1.301 parlants (cens 1990);

 Bibliografia .
 Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
 Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60618" title="Iarda" nonfiltered="3702" processed="3694" dbindex="24085">
La iarda s una unitat de longitud del sistema anglosax, definida com 3 peus, 36 polzades o 1/1760 milles que equival exactament a 0.9144 metres en la definici internacional moderna. En angls s'anomena yard.

La iarda antiga estava dividida pel mtode binari en 2, 4, 8 i 16 parts anomenades half-yard, span, finger i nail.

El nom de iarda es deriva del nom donat a una branca recta o vara. L'origen de la mesura no s conegut de manera certa.

 Equivalncies .
 1 iarda = 36 polzades;
 1 iarda = 3 peus;
 1 iarda = 0.9144 metres;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60619" title="Regne de Npols" nonfiltered="3703" processed="3695" dbindex="24086">



El Regne de Npols (en llat: Regnum Siciliae) o Regne de Siclia peninsular fou un estat situat al sud de la pennsula Itlica entre el segle XIII i el segle XIX. 

Fou creat a partir de la divisi del Regne de Siclia desprs de la rebelli siciliana de les Vespres Sicilianes de 1282. Aquest territori feia referncia a la part continental del Regne de Siclia formada per les regions de Calbria, Pulla i Campnia.

Ascens angev al tron sicili.

Amb l'ascens al tron de Manfred I de Siclia, fill illegtim de Frederic I, el papa Climent IV l'excomunic, esdevenint el Regne de Siclia feu del Papat. El papa francs deman ajuda a Carles I d'Anjou per tal que fos expulsat de l'illa, i el 1266 Carles derrot Manfred a la batalla de Benevent, i fou coronat rei de Siclia pel propi Sant Pare a Roma.

Revoltes Sicilianes.

El 1282 els sicilians es revoltaren contra Carles d'Anjou en els fets coneguts com a Vespres Sicilianes i reivindicaran els drets sobre la corona siciliana de Pere el Gran, comte de Barcelona i rei d'Arag, que el 1262 s'havia casat amb Constana de Siclia, hereva legtima de Manfred I. 

El mateix any Pere el Gran va forar a Carles I d'Anjou a deixar l'illa i retirar-se a la part continental del regne per ser coronat rei de Siclia el 30 d'agost.

Separaci dels Regnes, Regne de Npols.
Carles I d'Anjou, per, va mantenir les seves possessions al territori continental, donant pas al Regne de Npols, amb capital a la ciutat de Npols.

Carles I i els seus successors van mantenir la reclamaci del Regne de Siclia, guerrejant sovint contra els aragonesos, fins el 1373, quan la reina Joana I va renunciar formalment a la demanda. Joana I va morir sense fills, tot i que adopt abans de morir a Llus I d'Anjou com a fill. Aquesta situaci comport una lluita entre les dues lnies Anjou: una primera lnia dels Anjou, amb el cos de la reina Carles, duc de Durazzo al capdavant; i una segona lnia menor dels Anjou, amb Llus I al capdavant. Durant 50 anys hi hagu una lluita constant entre les dues branques angevines per aconseguir el poder real del Regne, lluita que finalitz el 1435 a la mort de la reina Joana II, de la lnea Anjou-Durazzo, sense successi. Aquesta, tot i que primer havia adoptat al rei d'Arag Alfons el Magnnim, adopt a Llus III de Npols, de la lnia menor dels Anjou, com a fill cosa que finalitz amb les disputes familiars. El germ de Llus III, Renat I va unir temporalment les dues demandes angevines. 


Dominaci aragonesa.
El 1442 el rei d'Arag i rei de Siclia Alfons el Magnnim va conquerir el Regne de Npols i va unificar altre cop els dos regnes com a dependncies de la Corona d'Arag.

A la seva mort el 1458 el regne fou separat de nou i Npols fou heretada per Ferran I, fill illegtim de l'anterior, mentre la part insular del regne, el Regne de Siclia, fou heretat pel seu germ Joan I d'Arag, comte de Barcelona i rei d'Arag. 

A la mort de Ferran I el 1494, Carles VIII de Frana va envair Itlia aprofitant la pretensi angevina vers el tron de Npols, iniciant aix les conegudes guerres d'Itlia. El rei francs va fer fora Alfons II de Npols. Els hereus d'aquests seran reis titulars del regne, per el conflicte entre napolitans i francesos no s'acabar fins el 1504, any en qu Ferran el Catlic conquer el Regne de Npols i unific altre cop els dos regnes sota la Monarquia Catlica.

Regne de les Dues Siclies.

Amb aquesta conquesta el 1504 del Regne de Npols per part de Ferran el Catlic, que des del 1479 ja regnava al Regne de Siclia, el rei adoptar un nou nom: Ferran III de Siclia. Aquesta ser el naixement del Regne de les Dues Siclies. El domini del qual ser de la monarquia hispnica fins el 1713, primer sota la Dinastia Trastmara (1504-1516), la Dinastia Habsburg (1516-1700) i finalment sota la Dinastia Borb (1700-1713).

Desprs de la Guerra de Successi Espanyola i sota termes del Tractat de Rastatt de 1714, Npols va ser donada a Carles VI d'ustria, emperador germnic, mentre Siclia fou lliurada a Vctor Amadeu II de Savoia. Aquest bescanvi amb l'emperador el Regne de Sardenya pel Regne de Siclia, cosa que permet l'annexi de Siclia a l'Imperi, unificant les dues zones altre cop.

El 1735 per el Regne fou ocupat per la monarquia hispnica encapalada per Carles III d'Espanya, ocupaci que es mantindr fins el 1759, any en qu la zona insular de Siclia pass a Ferran I de Dues Siclies, fill de l'anterior, i la zona peninsular pat l'ocupaci napolenica.

Grcies al Congrs de Viena de 1815 es torn a formar el Regne de les Dues Siclies, que fou governat per la casa de Borb descendent de Carles III d'Espanya fins el 1860, any en qu Garibaldi la conquer per unificar-la al Regne d'Itlia.

 Vegeu tamb .

Regne de Siclia;
Llista de reis de Siclia i Npols;
Regne de les Dues Siclies;
Histria d'Itlia;



 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60620" title="Keres" nonfiltered="3704" processed="3696" dbindex="24087">

Keres s una famlia lingstica de les llenges amerndies, molt relacionada amb els indis Pueblo de Nou Mxic (EUA). Sn gaireb inintelligibles amb els seus vens i hi ha molta diferenciaci entre el grup oriental i el grup occidental.

 Divisi familiar .

 Dialectes orientals: un total de 4,580 parlants (cens 1990);
 Cochiti: 384 parlants (1990);
 San Felipe-Santo Domingo: ;
 San Felipe: 1,560 parlants (1990);
 Santo Domingo: 1,880 parlants (1990);
 Zia-Santa Ana: ;
 Zia: 463 parlants (1990) ;
 Santa Ana: 229 parlants (1990);
 Dialectes occidentals: total de 3,391 parlants (1990);
 Acoma: 1,696 parlants (1980);
 Laguna: 1,695 parlants (1990);

 Relacions gentiques .

El grup Keres sn unes llenges allades. Edward Sapir les agrup junt les Hoka-sioux. Swadesh sugger una connexi amb Wichita. Greenberg agrup Keres amb les llenges siouan, Yuchi, llenges caddo, i Iroquesos en un super grup anomenat Keresiouan. Totes elles han estat rebutjades pels especialistes

 Enllaos .

 Ethnologue llista dels Eastern Keres;
 dem dels Western Keres;

 Bibliografia .

 Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
 Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60622" title="Pueblo" nonfiltered="3705" processed="3697" dbindex="24088">

Pueblo s un grup de tribus, totes ells pertanyents als grups lingstic kiowa-tano o keres, a ms dels hopi (uto-asteca) i zuni (grup allat). 


 Demografia .
Tots els pobles que la formen (vegeu ms avall) estan al Nord de Nou Mxic llevat els manso i una petita fracci dels isleta, que viuen a Texas. Una part de la tribu ha emigrat a Califrnia per qestions econmiques. Llevat acoma (que viu al comtat de Valencia, 54 milles al SO d Alburquerque en una mesa allada propera al comtat de Cebolleta regats pel riu San Jos), laguna i hano, els altres viuen als marges del riu Grande, entre els rius Pecos i Gila central. Els tewa al Nord de Santa Fe i els tiwa vora Alburquerque. Endems, hi ha quatre comunitats al Ro Grande: els Ysleta del Sur i Socorro a El Paso (Texas), els Tortugas a Las Cruces (Nou Mxic) i els de San Antonio de Senecu, vora Mxic. 
En total, el 1980 hi havia 24.500 pueblo, dels quals 17.600 parlaven la seva llengua. El 1970 eren 6.342 tano, dels quals 342 vivien a Califrnia, i 10.087 keres, dels quals 515 vivien a Califrnia (un total de 16.429 individus). El 1950, per, eren uns 11.937 indis.
Pel que fa a les dades antigues, noms se sap que els acoma eren 1.500 a l arribada dels espanyols, i que foren reduts a 500 en el primer quart del segle XX.
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 48.688 individus (sense comptar hopi i zuni).

 Costums .
Se ls considera com als descendents de les antigues cultures Anasazi i Mogollon, i vivien en aldees anomenades pueblos, que eren entitats poltiques autnomes, teocrcies rgides altament estructurades i dirigides per cacics (n hi havia un de caador i un per a la guerra) i per gobernadors amb ajudants o principals que formaven un consell d ancians que tenia molta influncia. Per la seva banda, els keres noms tenien un cacic per poble amb un consell permanent que els assistia. A Acoma, que s una unitat socialment, poltica i cerimonial independent, el cacic era membre del clan antlop.  

Vivien en cases d adob o pedra unides amb morter, tot formant grans unitats, d ac el nom que els donaren els espanyols, "pueblo". Tenien el sostre pla i les habitacions quadrades, amb finestres. Com a mobiliari, noms tenien perxes i mantes, no tenien pas cadires ni taules.  
Els pobles de l Oest (Acoma, laguna, hano) es dedicaven a l agricultura de sec, i els de la conca del rio Grande (els altres), al regadiu. Tamb eren ramaders d ovelles, rfebres i feien joies, nines, terrissa i cistells.  

Tenien una concepci nica del mn: l harmonia amb la natura. El centre del poble era una sala central o kiva on es realitzaven tots els rites privats i comunals, amb l s de kachina o mscares o nines. Entre les cerimnies ms importants estava la Dansa del Moresc dels Santa Clara i la terrissa i els tambors cochiti. Pel que fa als acoma, viuen fora de la ciutat principal i noms hi tornen per celebrar les cerimnies del Solstici d Hivern, la Dansa de la pluja d Estiu, la Dansa de la collita i la festa del dia de Sant Esteve (2 de novembre), durant la qual els forasters no hi sn convidats. 

Socialment, els tewa formaven dues meitats patrilinials, estiu i hivern, que dirigien el poble mig any cadascuna. En general, es dividien en fratries sotsdividides en subgens, amb noms d animals o de vegetals. Els acoma tenien 14 clans matriarcals, exogmics i amb noms totmics. L organitzaci religiosa se centrava en les societats de medicina.  Per a les celebracions tenien fetitxes anomenats tiponi o iso (via), fetes de fusta i plomes amb peus. Els nens rebien el seu nom del kiwa-mungwi o cap del temple.

 Histria .
El territori fou llar d algunes de les cultures ms antigues dels EUA, com les de Pueblo Bonito (919-1130), formada per 500 habitacions de grans cases dividides en departaments i el sostre formats per terrasses esglaonades. Ms tard foren continuades per les de Cliff Palace (1073-1272), durant la qual es va fer Acoma, i Aztec (1110-1121). La ms important, per, fou l Anasazi, cultura dels pobles de la roca, comunals i igualataris, ramaders d ovelles i conreadors de morsc. Destaquen els llogarrets de Betatakin i Keet Steel, aix com els turons del monument national Navajo Park, amb kives i cases de 150 habitacions.   
Foren descrits per primer cop pel francisc espanyol fra Marcos de Niza el 1539, qui visit Acoma. El 1540 la ciutat dominant era Piro i hi havia uns 80 pueblo, dels quals actualment noms en resten 25 o 30; aquell any foren visitats per l espanyol Vzquez de Coronado, qui els va confondre per les Set Ciutats de Cbola. 
El 1583 Espejo visitaria Acoma. I el 1598 seran sotmesos per Oate, qui arribar al pas amb 7.000 colons i ramat i intentar d aconvertir-los. Se sublevaren i mataren el seu lloctinent Juan de Zaldvar i 15 homes seus. Com a venjana, el seu germ Vicente de Zaldvar el 1599 organitz una expedici de cstig mat la meitat dels aproximadament 3.000 acoma d aleshores.
Cap el 1629 foren aconvertits pels franciscans, quan Juan Ramrez hi constru la primera esglsia feta a l estil de les cases pueblo, per noms en aparena. El 1680 se sublevaren contra els espanyols comandats pels taos Pop i Saca, pel san juan Tac i pel san ildefonso Francisco. Mataren 400 espanyols i 2.500 hagueren de fugir. Retornaren a les antigues creences i forma de vida. Per els espanyols, desprs que el 1687 el general Posada ataqus Zia, tornaren el 1692 i els sotmeteren a sang i foc.
Els tewa emigraren des del 1700 al Ro Grande i hi fundaren Hano, per tal de fugir dels atacs dels utes. Un altre grup va fugir amb els espanyols el 1688 i s establiren a El Paso, on faran de fora de xoc contra els apatxe mescalero. El 1760 els comanxe atacaren Taos, que el 1826 fou visitat per Frmont. 
Els taos presentaren ms resistncia, i el 1847 se sublevaren contra el governador nord-americ de Nou Mxic Charles Bent perqu els soldats els robaven la collita i les dones, i el mataren. Els nordamericans el 1848 atacaren el poble a canonades, mataren 150 indis en la revolta i n executaren 16 ms.
El 1910 els taos se sublevaren altre cop contra els autoritats nordamericanes. Alhora, reviscol l artesania popular pueblo merc la terrissaire san ildefonso Mara Martnez, i ms tard el seu fill Popov Da. Alhora, el 1928 es cre la reserva Acoma amb 256.000 acres (dels quals 94.156 els garantiren els espanyols el 1689).
El grup dels Tigua d El Paso (Texas) van nomenar el 1936 guerrer honorfic el president Franklin D. Rooseveldt. El 1966 l advocat Tom Diamond deman a la NCAI el seu reconeixement com a tribu, cosa que va  fer l estat de Texas el 1968, tot concedint-los una reserva estatal de 37 acres per a 500 persones. 
El 1971 s explot petroli en terra dels tesuque sense tenir en compte l impacte mediambiental. Poc abans, per, el president Lyndon B. Johnson havia tornat als taos llurs terres sagrades de Blue Lake. Per els nens laguna eren malalts de cncer per culpa de l explotaci d urani. Molts es van fer de l AIM i lluitaren contra el lloguer de terres a les companyies minaires.

 Tribus que els formen .
A. Tiwa
 I. Tiwa septentrional;
 Taos:  ;
 Picuris:  ;
II. Tiwa Meridional;
 Sandia     ;
 Isleta   ;
 Ysleta del Sur  ;
III. Piro;
 Piro  ;
D. Tewa  
 Santa Clara  ;
 San Juan  ;
 San Ildefonso  ;
 Nambe   ;
 Pojoaque  ;
 Tesuque    ;
E. Jemez
 Jemez;
F Keres oriental
 Cochiti  ;
 San Felipe;
 Santo Domingo ;
 Zia:  ;
 Santa Ana;
G. Keres Occidental
 Acoma   ;
 Laguna;
H. Hopi

I. Zuni   

 
Lectures.

Pueblo Cultural Center dna informaci dels Pueblo i la seva histria i cultura.
Ben Horgan (1954), Great River, 2 volumes, index, references.
Pueblo People, Ancient Traditions Modern Lives, Marica Keegan, Clear Light Publishers, Santa Fe, New Mexico, 1998, profusely illustrated hardback, ISBN 1-57416-000-1;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60624" title="South Uist" nonfiltered="3706" processed="3698" dbindex="24089">


South Uist (galic escocs: Uibhist a' Deas) s una illa que forma part de la regi de les Western Isles a Esccia. Segons el cens del 2001 tenia 1.951 habitants. La religi majoritria s la catlica romana, i la llengua el galic escocs. La capital s Lochboisdale (Lochbaghasdail).

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60625" title="Dimetrodon" nonfiltered="3707" processed="3699" dbindex="24090">

El Dimetrodon va ser un gnere de sinpsid (rptil semblant a un mamfer) que va aparixer durant el perode Permi, entre fa 280 i 260 milions d'anys. Est ms a prop dels mamfers que dels rptils autntics (sauropsida), com els dinosaures, llangardaixos i aus. El Dimetrodon no era un dinosaure, malgrat que se'ls agrupa junts popularment; s ms aviat un pelicosaure.

El Dimetrodon era un carnvor, el ms gran dels seus temps. Cresqu fins als 3 metres de llargada. Dimetrodon significa "dents de dues mesures", i es diu aix perqu tenia un gran crani amb dos tipus diferents de dents (dents tallants i ullals punxeguts), en contrast amb els dinosaures. Caminava amb les seves quatre potes i tenia una llarga cua.

La caracterstica ms distinctiva del Dimetrodon s l'espectacular vela a la seva esquena. La vela es feia servir probablement per regular la temperatura corporal; l'rea de superfcie li permetria escalfar-se o refredar-se ms eficientment. Potser tamb es feia servir en ritus d'aparellament o per espantar altres predadors. La vela estava aguantada per espines neurals, cadascuna provenint d'una sola vrtebra.

El Dimetrodon va ser descobert a Texas per Edward Drinker Cope.

Referncies.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60626" title="Azad Kashmir" nonfiltered="3708" processed="3700" dbindex="24091">



Azad Kashmir (Urdu:           ), s una part de la part de Caixmir administrat per Pakistan, juntament amb les rees del Nord. El nom Azad Kashmir vol dir "Caixmir lliure" en urdu. L'ndia no reconeix Azad Kashmir com a part de Pakistan i es refereix a la regi d'Azad Kashmir i les rees del Nord com a Caixmir Ocupat per Pakistan. Ocupa una rea de 13,300 km  amb capital a Muzaffarabad, i una poblaci estimada de tres  milions d'habitants.

Vegeu: Caixmir





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60629" title="Calais" nonfiltered="3709" processed="3701" dbindex="24092">

Calais (en neerlands: Kales) s un municipi francs, situat al departament de Pas-de-Calais i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 2006 tenia 73.200 habitants.

Calais es troba a la costa del pas de Calais o estret de Dover, el punt ms estret del canal de la Mnega, que noms mesura 34 quilmetres en aquest lloc, i s la ciutat francesa ms propera a Anglaterra. Els penya-segats blancs de Dover es poden veure fcilment en un dia clar.

El casc antic de la ciutat, Calais-Nord, es troba en una illa artificial envoltada per canals i ports. La part moderna de la ciutat, St-Pierre, es troba al sud i sud-est.

Histria.
Els orgens de Calais sn obscurs. Va ser fundat com un poblet pesquer una mica abans del segle X. El 997, va ser ampliat pel comte de Flandes i fortificat pel comte de Boulogne el 1224. La seva posici estratgica el va convertir en un objectiu clau per al poder creixent del regne d'Anglaterra, i la ciutat va ser assetjada i capturada pel rei Eduard III d'Anglaterra el 1347, desprs d'un setge d'onze mesos que segu la batalla de Crcy.

El rei, enfurismat, va exigir represlies contra els ciutadans de Calais per resistir tant de temps i va ordenar que la poblaci de la ciutat fos executada en massa. Va decidir perdonar-los amb la condici que sis dels principals ciutadans, sense barrets ni sabates i amb cordes al voltant dels seus colls, vinguessin a ell i se sacrifiquessin. Quan van arribar, va ordenar que fossin executats, per va tenir merc amb ells quan la seva reina, Philippa d'Hainault, li va suplicar que els perdons la vida. Tanmateix, va expulsar la majoria dels francesos i va repoblar la ciutat amb gent d'Anglaterra, per utilitzar-la com una entrada a Anglaterra. El ttol municipal de Calais, prviament concedit per la comtessa d'Arlois, va ser confirmat per Eduard aquell mateix any.

El 1360, el tractat de Brtigny va cedir Guines, Marck i Calais (collectivament, la "Pale de Calais") perptuament a sobirania anglesa, per noms tingu una aplicaci informal i parcial.

El 1363, es va convertir la ciutat en un port amb el comer regulat pel rei. Esdevingu un borough parlamentari que enviava burgesos a la House of Commons del Parlament d'Anglaterra ja el 1372. Tanmateix, segu formant part de la dicesi de Throuanne.

La ciutat fou anomenada "la joia ms lluent de la corona anglesa" a causa de la seva gran importncia en el comer d'estany, plom, txtils i llana. Els aranzels que s'hi cobraven arribaven a sumar una tercera part dels ingressos del govern angls, essent-ne la llana l'element ms important de llarg. De la seva poblaci de 12.000 persones, fins a 5.400 estaven connectades amb el comer de llana. El govern o Capitania de Calais era un crrec pblic lucratiu i molt apreciat; el fams Dick Whittington va ser alhora Lord Mayor of London i alcalde de Calais el 1407.

Calais va ser vista durant molts anys com una part integral del Regne d'Anglaterra, amb representants al parlament angls. Sobre una de les seves portes hi havia la inscripci:

Then shall the Frenchmen Calais win;
When iron and lead like cork shall swim;

Aleshores guanyaran els francesos Calais;
Quan el ferro i el plom nedin com el suro;

La realitat, tanmateix, era molt diferent. El domini angls de Calais depenia de fortificacions molt cares de mantenir, ja que la ciutat no tenia defenses naturals. Mantenir Calais era un afer costs que sovint era posat a prova per les forces de Frana i del Ducat de Borgonya, amb la frontera franco-borgonyesa a prop. La durada del domini angls sobre Calais va ser deguda en gran part al combat entre Borgonya i Frana, en qu els dos bndols desitjaven la ciutat per preferien veure-la en mans dels anglesos que en les del seu rival. La situaci va canviar amb la victria francesa sobre Borgonya i la incorporaci del ducat a Frana.

La fi del domini angls sobre Calais arrib el 7 de gener del 1558 quan els francesos, sota Francis, duc de Guise, prengueren avantatge d'una guarnici afeblida i de fortificacions debilitades per reprendre la ciutat. La regi al voltant de Calais, coneguda com el Calaisis, va ser reanomenada el Pays Reconquis ("regi reconquerida") en record de la seva recuperaci.

La ciutat fou capturada pels espanyols el 1596 per mitj d'una invasi des dels Pasos Baixos espanyols, per fou retornada a Frana desprs del tractat de Vervins el 1598.

Durant el segle XVIII, Calais va aconseguir una fama cientfica. Quan es va definir el metre per primer cop en relaci amb les dimensions de la Terra, estava basat en la distncia entre Calais i Perpiny. Aix s molt proper a la lnia ms llarga del nord al sud de Frana.

Calais va estar al front del conflicte amb el Regne Unit durant les guerres napoleniques. El 1805, va allotjar l'exrcit i la flota de Napole abans de la seva invasi fallida de Gran Bretanya.

Els britnics tornaren a Calais durant la Primera Guerra Mundial, degut a la seva proximitat al front de Flandes. Va ser un port vital per a l'abastiment d'armes i reforos del front occidental. La ciutat va ser arrasada durant la Segona Guerra Mundial. El maig del 1940, va ser un objectiu clau de les forces invasores alemanyes i esdeven l'escena d'una ltima defensa que permet que les derrotades forces angleses fossin evacuades des de Dunkirk a la batalla de Dunkirk. 3.000 tropes angleses i 800 de franceses, amb el suport de vaixells de guerra de la Royal Navy, resistiren des del 22 fins al 27 de maig del 1940 contra dues divisions de panzer alemanyes. La ciutat va ser arrasada per un bombardeig incessant i noms 30 dels 3.800 soldats defensors foren evacuats abans de la caiguda de la ciutat.

Durant l'ocupaci alemanya, es convert en el quarter general de les forces alemanyes a la regi del Pas-de-Calais i de Flandes i va ser molt fortificada, ja que els alemanys creien que els Aliats envarien el continent en aquell punt. Va ser utilitzada com un lloc de llanament de les bombes V1 i, durant gran part de la guerra, els alemanys usaren la regi com un emplaament per a canons sobre vies que utilitzaven per bombardejar la regi del sudest d'Anglaterra. De fet, la invasi tingu lloc molt ms a l'oest, a Normandia, el Dia D. Calais va ser fortament bombardejada en un intent de malmetre les comunicacions alemanyes i convncer els alemanys que els Aliats atacarien el Pas-de-Calais per a la invasi. La ciutat, ja en runes, va ser alliberada per forces canadenques a l'octubre del 1944.

Economia.

La proximitat de la ciutat a Anglaterra l'ha convertit durant segles en un port de gran importncia. s el punt principal de sortida dels ferrys cap a Anglaterra, amb la majoria dels viatges pel Canal de la Mnega fets entre Dover i Calais. La terminal francesa del Channel Tunnel es troba tamb a prop de Calais, a Sangatte, a uns 6 quilmetres a l'oest de la ciutat.

El punt fort de l'economia de la ciutat s, evidentment, son port, per tamb hi ha altres indstries. Les principals sn la fabricaci de corbates, la indstria qumica i la fabricaci de paper. Hi ha enllaos ferroviaris directes a Pars.

A causa de la gran diferncia en els impostos britnics i els francesos en productes tals com les begudes alcohliques, s'han creat centres comercials gegants destinats als britnics que vnen a Calais exclusivament per comprar-ne.

Llocs d'inters.

La prctica totalitat de la ciutat fou destruda a la Segona Guerra Mundial, aix que no hi ha gaire cosa per veure a Calais d'abans de la guerra. Per a molts visitants, la ciutat noms s un lloc de passada per anar a altres llocs.

El centre de la ciutat est dominat pel seu caracterstic htel de ville (ajuntament), construt en un estil flamenc renaixentista (i visible des de mar endins). Just davant de l'ajuntament hi ha una cpia de l'esttua Els Burgesos de Calais (Les Bourgeois de Calais) d'Auguste Rodin.

El quarter general dels alemanys durant la guerra, situat a prop de l'estaci de tren en un petit parc, s obert al pblic avui en dia com un museu de guerra.

A l'oest hi ha la Cte d'Opale, una bella secci costanera amb penya-segats parallels als White Cliffs del litoral angls i que s part de la mateixa formaci geolgica.

En dies clars, els edificis de Calais es poden veure bastant b des de la costa anglesa, a 32 quilmetres.

Transports.
La ciutat compta amb dues estacions principals: les estacions de Calais-Ville i Fontinettes. A ms, tamb t una estaci secundria per on passen els Eurostar, al municipi ve de Frthun: l'estaci de Calais-Frthun.
Lnia Calais-Dunkerque-Calais del TER;
El transport pblic queda complementat per diverses lnies d'autobusos.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Pas-de-Calais;

Enllaos externs.

Pgina web oficial;
Informaci sobre el port i la ciutat;
Port de Calais;
Guia de Calais;
Informaci general sobre Calais;
Pgina web sobre les fortificacions de Calais;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60636" title="Regne de les Dues Siclies" nonfiltered="3710" processed="3702" dbindex="24093">



El Regne de les Dues Siclies (en itali: Regno delle Due Sicilie) fou un regne que va ocupar els territoris de la Itlia meridional ocupats pel Regne de Npols i el Regne de Siclia, aix com diverses illes menors. 

La seva existncia es remunta a la conquesta d'aquests territoris per part d'Alfons el Magnnim, comte de Barcelona i rei d'Arag el 1442. Aquest regne va estar en poder tant d'Arag, Espanya, Savoia i ustria i finalment independent des de 1816 fins el 1860 any que es va produr la unificaci d'Itlia. 

Orgens del nom.
El nom de Dues Siclies t el seu origen amb l'arribada al poder de Carles I d'Anjou, el qual va rebre de part del papa Climent IV l'any 1266 el ttol de "Re d'amendue le Sicilie" (en catal: "Rei de les Dues Siclies").

Desprs de la revolta de les Vespres sicilianes l'any 1282 el regne va ser dividit en dues parts: el territori insular sota domini de la Corona d'Arag i el territori peninsular sota domini de la Dinastia d'Anjou. Durant l'ocupaci aragonesa i espanyola dels segents segles els monarques que ocuparen els dos territoris no utilitzaren mai el ttol de "Rei de les Dues Siclies", i es feren coronar reis dels dos territoris per separat.

El 1816 el Congrs de Viena va oficialitzar la uni del Regne de Siclia i del Regne de Npols, utilitzant a partir d'aquell moment Ferran I el nom de "Rei de les Dues Siclies".

Orgens.
Dinastia trastmara.
Alfons el Magnnim, comte de Barcelona i rei d'Arag, va conquerir el 1442 el Regne de Npols i el va unificar amb el Regne de Siclia, del qual ell n'era titular des de 1416, creant per primera vegada, tot i que de manera efmera, el Regne de les Dues Siclies. 

A la mort del comte-rei catal els regnes tornaran a ser dividits: el seu germ Joan II d'Arag va rebre el regne de Siclia, mentre el seu fill natural Ferran I va rebre l'herncia de Npols. Les dues lnies aragoneses van seguir regnant en cada un dels regnes fins que el 1504 Ferran el Catlic va tornar a unificar ambds regnes.

Dinastia Habsburg.

Des de 1504 fins a 1713 el Regne de les Dues Siclies est efectivament unit al Regne d'Espanya. A la mort de Ferran el Catlic es va coronar rei Carles I, que el 1519 va esdevenir emperador del Sacre Imperi Rom amb el ttol de Carles V. Des d'aquell moment tots els monarques hispans fins el 1713 seran reis de Siclia i de Npols, tot i que aquests territoris foren governats per virreis. 

Al morir al 1700 Carles II sense fills, va nomenar successor seu a Felip d'Anjou, nt de Llus XIV de Frana, en comptes de Carles VI d'ustria, al qual li donaren suport Gran Bretanya, el Sacre Imperi Rom i els antics regnes d'Arag, Catalunya, Valncia i tant Siclia com Npols, la qual cosa va desencadenar la Guerra de Successi Espanyola (1700-1713).

Dinastia Borb, primer perode.

En acabar la guerra, i amb Felip V victoris aquest va haver de renunciar als regnes italians. Aix el regne de Siclia va passar a la Dinastia Savoia mentre el regne de Npols va anar a parar a mans de Carles VI d'ustria. Per una permuta entre els Savoia i els Habsburg l'any 1720 bescanviaren el Regne de Sardenya (el qual havia recaigut desprs de la Guerra de Successi Espanyola en mans austraques) pel Regne de Siclia, cosa que torn a unir els dos regnes en un de sol.

El 1734, l'infant Carles de Borb, fill del rei Felip V d'Espanya i Duc de Toscana, i posterior rei Carles III d'Espanya, desprs de vncer als austracs s'apoder de Npols i Siclia, creant novament el regne de les Dues Siclies. El 10 de maig d'aquell any Carles de Borb entr a Npols mentre el 1735 fou coronat rei a Siclia. Rpidament aquest estat fou reconegut per Frana, mentre els Estats Pontificis ho feren el 1737 i posteriorment la resta d'estats italians. El regne no estigu totalment sota el domini espanyol fins el Pacte de Viena de 1737, amb el qual s'acab la Guerra de Successi Polonesa, una guerra en la qual participava el gruix de l'exrcit austrac. El 1744 l'exrcit espanyol encara hagu d'enfrontar-se als atacs austracs que pretenien recuperar el regne. Al poc temps de ser proclamat rei va introduir reformes aix com va modernitzar el nou pas, aconseguint per primera vegada la unitat del poble sicili i napolit entorn d'un mateix rei. Aquestes reformes permeteren un desenvolupament notable de l'economia grcies a l'augment de la producci agrcola.


El 1759 en ser proclamat rei d'Espanya a la mort del seu pare, Carles III renunci a la corona de les Dues Siclies en favor del seu fill segon Ferran III de Siclia i IV de Npols, iniciant-se aix un regne independent de qualsevol altre estat. El 1768 Ferran I es cas amb Maria Carolina d'ustria, filla de l'emperadriu Maria Teresa I d'ustria i germana de la reina de Frana Maria Antonieta d'ustria. Maria Carolina va participar activament, a diferncia del seu marit, en el govern del regne. Ferran tan sols es va ocupar de les relacions amb l'esglsia i la construcci d'obres pbliques: l'Acadmia d'Arquitectura de Npols i la Casa Vanvitelliana entre d'altres. 

En els primers anys de govern Maria Carolina es va mostrar tolerant amb els moviments republicans, per desprs de la caiguda de Llus XVI per la Revoluci Francesa, va decid formar part de la Primera Coalici juntament amb altres estats europeus en contra de Frana, instituint severes persecucions contra tots els que mostraven simpaties amb les idees revolucionries franceses.

Invasi Napolenica.
Els francesos van entrar a Itlia el 1796 amb Napole Bonaparte, el qual va poder vncer fcilment a les tropes austraques del nord i als febles governs locals. El 1798 els francesos van ocupar Roma i els jacobins van crear la Repblica Romana. Ferran I va enviar un exrcit per a frenar als francesos, aconseguint la retirada inicial de les tropes i permetent al rei Ferran entrar triomfalment en aquesta ciutat. El contraatac francs fou debastador i Ferran hagu de retirar-se a Npols, lliurant als francesos totes les fortaleses dels territoris septentrionals del Regne, incloent Gaeta. 

El 8 de desembre de 1798 Ferran, des de la ciutat de L'Aquila, va realitzar una proclama demanant als ciutadans a defensar al regne. Les tropes de Jean tienne Championnet al marxar cap a Npols va trobar la resistncia de camperols als Abruos i el Laci, en la qual destac l'organitzada per Fra Diavolo. El 22 de desembre de 1798 els francesos arribaren a les portes de la ciutat de Npols, obligant aix al rei a abandonar la capital i traslladar-se a Siclia, deixant la ciutat a la merc dels francesos.


El 22 de gener de 1799 un grup de napolitans jacobites van proclamar la Repblica Partenopea o Repblica Napolitana. Aquest nou estat es va caracteritzar per un control ferm per part dels francesos i el rebuig popular. El cardenal Fabrizio Ruffo redact un pla pel retorn del rei, vitaj fins a Palerm per convncer Ferran del seu retorn i cre l'Armada Catlica Reial que el 13 de juny de 1799 aconsegu restaurar la monarquia borbnica.

Desprs de la victria a la Batalla d'Austerlitz el 2 de desembre de 1805, Napole va entrar a Itlia i va poder dominar definitivament Npols, declarant la fi de la dinastia Borbnica i nomenant al seu germ Josep Bonaparte nou rei de Npols el 1806. La fugida de Ferran a Siclia li va permetre realitzar un protectorat amb el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda que li va permetre conservar la part insular del regne. 

Quan, l'any 1808, Napole va aconseguir l'abdicaci dels ltims reis borbons regnants a Europa, Carles IV d'Espanya i el seu fill Ferran VII, se li encarreg a Josep Bonaparte fer-se crrec del Regne d'Espanya. Aix Bonaparte fou succet en el govern de Npols, rebent tamb el ttol de rei de Npols, Joachim Murat, cunyat de Napole, i que ocup el govern fins el maig de 1815.

Naixement del nou Estat.
Congrs de Viena.


Desprs de 20 anys de guerres entre la Frana napolenica i la resta de les nacions europees el Congrs de Viena, iniciat l'any 1814 i acabat en el 1815, va basar la reorganitzaci del vell continent en el principi de legitimitat. Es van retornar les terres als seus antics monarques, encara que aix a Itlia va ser aplicat amb molta elasticitat: la Repblica de Gnova va ser agregada, en contra de la seva voluntat, al Regne de Piemont-Sardenya per a formar un estat ms fort que frens als francesos; i la Repblica de Vencia no va ser restaurada. El Regne de Npols meridional, a pesar d'haver contribut a vncer a Napole, va perdre l'Illa de Malta, que pass a mans del Regne Unit. El regne tampoc va obtenir els enclavaments papals en territori napolit com sn el Benevent i Pontecorvo. 

El rei napolit hagu de signar el 12 de juny de 1815 un tractat secret amb l'Imperi d'ustria pel qual es comprometia a no canviar les institucions poltiques del Regne i atorgar-li 25 mil homes (reduts a 13 mil el 4 de febrer de 1819) en cas de guerra. El rei va pagar un car preu per recuperar el seu regne: hagu de renunciar a l'illa de Malta la qual cosa tamb imposava una reducci del 10% sobre els drets duaners d'importaci dels seus productes. 

El punt dels meus drets de sobirania sobre Malta ha de cedir a l'inters ms gran, el qual avui en dia s recuperar el meu Regne de Npols 

Per acord del Congrs de Viena Ferran IV de Npols va emetre un decret pel qual unificava els regnes de Npols i Siclia en el Regne de les Dues Siclies, adoptant el nom de Ferran I de les Dues Siclies.

El problema sicili.

La creaci del Regne de les Dues Siclies, o sigui, la prdua d'independncia de Siclia, va caure molt malament als sicilians. Des dels temps de la dominaci aragonesa s'havien negat a la submissi enfront de governs napolitans; aix mateix la Siclia va perdre la seva constituci aprovada el 1812, inspirada en el model angls. Aquest fet va exacerbar els nims contra els napolitans, perqu en realitat, l'organisme parlamentari es remuntava al temps d'ocupaci normanda, cosa de la qual els sicilians n'estaven orgullosos i al que tamb tots els reis que havien governat l'illa havient jurat fidelitat. Encara que en realitat aquest parlament no tenia cap esperit democrtic representava la voluntat de la noblesa i generalment era manipulat pels sobirans. 

Les relacions entre els reis borbons i els barons sicilians van ser cordials fins el 1780, quan amb l'embranzida de l'absolutisme reformador amb els ideals de l'illusionisme, el rei de Npols Ferran IV va enviar a l'illa al marqus Domenico Caracciolo per a reduir el poder de Siclia. A partir de llavors van augmentar les desconfiances recproques entre napolitans i sicilians, aix el 1778 van ser limitats els drets de transmissi hereditria dels feus, el 4 de maig de 1789 es va abolir el vassallatge personal i el 1790 va ser aprovat un projecte d'un nou cadastre, que havia de ser la base d'un sistema fiscal que redua els privilegis dels barons. 


Durant l'ocupaci francesa del Regne de Npols el sobir es va refugiar a Siclia grcies a la protecci del Regne Unit. El 1812 es va abolir el feudalisme i va ser promulgada una nova constituci al model angls. El Regne Unit, promotora de la transformaci de monarquia absoluta a monarquia constitucional, desitjava apoderar-se de l'illa. L'enviat angls Lord Bentinck va negociar amb un enviat de Joachim Murat a l'illa de Pona que el sobir francs es mantindria en el poder encara que caigus Napole, a canvi de qu la Siclia fos cedida al Regne Unit.

Desprs del Congrs de Viena l'austrac Klemens von Metternich va defensar la restituci de Ferran I per afavorir als interessos de l'Imperi d'ustria al territori meridional. A canvi de la seva obstinaci personal perqu Siclia queds en poder de Ferran, Metternich va demanar a la casa de Borb 2 milions de francs. El rei napolit va voler pagar solament 1.200.000 per el diplomtic austrac no va acceptar perqu el seu patrimoni familiar havia estat dilapidat pel seu pare. El Regne Unit es va conformar amb posseir solament Malta pel fet que la pennsula itlica estava influenciada per ustria, i el ms important pels britnics era evitar en aquell moment la influncia francesa sobre la regi.

Els sicilians no van estar d'acord amb la nova llei de Ferran I que reservava a ell mateix gaireb totes les responsabilitats administratives de l'illa. Tamb el clergat es possicion en contra de la monarquia napolitana i va reclamar la representaci poltica de 65 membres al parlament establert per la constituci de 1812. El 1819, per, la legislaci administrativa, centralitzada i antifeudal va ser incorporada tamb a Siclia per va trobar moltssima resistncia per part de la noblesa. Noms el 1838 es va poder abolir el carcter patrimonial de les terres dels barons donant fi al feudalisme. 

L'intent Constitucional.

A l'ascens de Ferran II de les Dues Siclies al poder el 1830, en substituci del breu regnat del seu pare Francesc I, impuls la modernitzaci del pas i la independncia de l'estat respecte a les nacions europees. Va reduir drsticament els privilegis i els impostos i va prohibir la mendicitat.

El 29 de gener de 1848 Ferran II va ser el primer sobir itali a ratificar una constituci (promulgada el 10 de febrer del mateix any) donada la greu revolta siciliana per la independncia iniciada cap a fins del 1847 i per la insistncia dels liberals napolitanos. En aquell moment els italians meridionals estaven a l'avantguarda del liberalisme, havent firmat ja anteriorment dues constitucions ms el 1812 i el 1820 (posteriorment anullades pels seus sobirans). La premsa italiana es va felicitar i en la majoria d'estats italians es realitzaren mostres de suport a aquesta decissi, aix a la ciutat de Tor sortiren dues mil persones a manifestar-se davant l'ambaixador de les Dues Siclies, per trobant-se davant la possici contrria del rei de Sardenya Carles Albert I:
No sc com aquell borb, que ha acceptat les demandes dels insurgents, fent la cosa ms destructiva que es pot imaginar


Amb aquesta constituci es va formar un parlament amb dues cambres: una de 164 membres escollits pel poble i una altra de 50 escollits pel rei. El 18 de mar es va agregar l'adjectiu constitucional al nom del Regne en el diari oficial de l'Estat. El 3 d'abril la bandera de les Dues Siclies (blanca amb l'escut Borb al centre) va incorporar una vora verda i vermella. 

Amb la realitzaci de les eleccions el 18 d'abril es constitu el primer parlament constitucional del pas, que inici les seves activitats el 15 de maig. Diversos diputats liberals s'oposaren a realitzar el jurament al rei i intentaren que Ferran II ataqus aquests intents de revolta amb ma dura, cosa que el rei no feu. La difussi de rumors falsos feu que el rei acords retallar la llibertat de premsa, per a partir de juny de 1848 les relacions entre govern i rei foren insostenibles. Desprs de revoltes internes a l'illa de Siclia el rei envi una flota el setembre de 1848 per ocupar la totalitat de l'illa i, posteriorment, el 19 de maig de 1849 la constituci fou suspesa i retorn a l'antiga bandera blanca amb l'escut Borb al centre. 

El declivi del Regne.

A l'ascens al tron de Francesc II de les Dues Siclies el 1859, un jove sense experincia, les potncies europees intentaren atreure a aquest regne a les seves esferes d'influncia. Aix tant el Regne Unit com Frana van demanar al jove rei la reactivaci de la monarquia constitucional i intervenir en les seves guerres, un gest que Francesc II no segu. 

El 7 de juny torbat per les manifestacions dels liberals napolitans que volien estar en guerra al costat del Regne del Piemont i el seu expansionisme a costa de l'Imperi austrac, Francesc II va nomenar com a president del consell i ministre de guerra Carlo Filangieri una figura militar i poltica de primer nivell conegut i respectat mundialment. La negativa del rei a concedir una constituci i aliar-se amb el Piemont va ser determinant per a la caiguda del regne i perqu el poble meridional se salvs d'una unificaci a la fora. El Regne Unit, per, aconsell la neutralitat al rei napolit perqu desprs d'una victria de Napole III Frana estendria la seva influncia tamb vers el sud. Aix va provocar una poltica d'allament del Regne de les Dues Siclies en el context diplomtic europeu, ple d'aliances diplomtiques. 

Desprs de la victria franco-piemontesa en la Segona Guerra de la Independncia italiana el Regne Unit hagu de canviar la seva poltica, observant la necessitat de crear un estat itali unit que frens la influncia francesa a la pennsula Itlica.

Invasi i caiguda del Regne.
 

Les rebellions a Siclia. 
El 1820, i posteriorment el 1848, es produren les primeres revolucions a Siclia, un moment en el qual no hi havia cap ideal unitari, sin que els sicilians buscaven el seu alliberament del domini napolit. El 13 d'abril de 1848 es proclam la decadncia de Ferran II i es va oferir la corona a la Dinastia Savoia, la qual es va negar a acceptar davant les amenaces de Ferran II d'iniciar un conflicte armat. 

No obstant aix, sota el govern Borb, Siclia gaudia d'excepcionals privilegis: els impostos eren baixos, no existia el servei militar obligatori i la vida i la propietat eren segures. Per la seva banda, per, Giuseppe Mazzini incitava les rebellions dels sicilians i els enviats dels rebels es reuniren al nord per a demanar ajuda. Per al Regne de Sardenya aquest clima era perfecte per a comenar la conquesta del sud. 


Giuseppe Garibaldi, amb l'anomenada "Expedici dels Mil", fou qui va iniciar la conquesta del Regne de les Dues Siclies grcies als acords entre el Regne Unit i el Piamont-Sardenya. Aix el 6 de maig de 1860 va salpar del port de Quarto dei Mille amb 1.033 homes. El 12 de maig iniciaren el seu atac a l'interior de l'illa de Siclia, i el dia 14 el propi Garibaldi proclam la fi de la dinastia borbnica a Siclia i s'autonomen dictador de l'illa en nom de Vctor Manuel II de Sardenya. Desprs de la presa de la ciutat de Palerm a finals del mes de maig el rei Ferran II de les Dues Siclies firm la capitulaci el 8 de juny del mateix any. En un acte desesperat per aconseguir la pacifaci del pas i finalitzar amb la guerra deman ajuda a Napole III el 12 de juny, el qual respongu que havia d'"accedir a les exigncies del moment, es a dir, a l'ideal nacional". A finals d'aquell mes va posar novament en vigor la Constituci de 1848 i canvi la bandera borbnica per la bandera tricolor italiana amb l'escut borbnic al centre, un fet que provoc la prdua de poder del propi rei i l'augment de la burocrcia interna en temps de guerra.

Els esforos diplomtics del rei borb resultaren en va, cap potncia europea corr al seu axili davant l'atac del Regne de Sardenya-Piemont. El 7 de setembre Garibaldi aconsegu entrar a la ciutat de Npols, sent rebut per part de la poblaci com un heroi. Des del seu exili als Estats Pontificis Ferran II reorden un exrcit, que finalment fou derrotat l'1 d'octubre a la Batalla de Volturno.

El pleibiscit convocat el 8 d'octubre mitjanant el sufragi universal mascul referm la condici del poble napolit i sicili en favor de la uni amb el Piemont-Sardenya. Desprs de la desfeta de Gaeta el 13 de febrer de 1861 el rei es retir cap als Estats Pontificis i abdic de la corona de les Dues Siclies, sent nomenat el 17 de mar Vctor Manuel II de Savoia rei del Regne d'Itlia.

Referncies.


 Vegeu tamb .

Llista de reis de Siclia i Npols;
Regne de Siclia;
Regne de Npols;
Llista de reis d'Itlia;
Regne d'Itlia;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60644" title="Ducat d'Atenes" nonfiltered="3711" processed="3703" dbindex="24094">

El ducat d'Atenes fou un dels estats fundat pels croats a Grcia desprs de la conquesta de l'Imperi Bizant durant la Quarta Croada.

Histria.

Desprs del declivi de l'poca clssica, i ja en l'edat mitjana, la ciutat d'Atenes va sofrir un greu procs de deterioraci, agreujat a partir del segle XI per la seva posici geogrfica que l'allunyava de la influncia llatina per no acabava de ser territori d'inters per a l'Imperi Bizant. Aquesta situaci va provocar onades de saquejos, els ms greus a mitjans segle XII pels normands. 

En aquesta situaci Bonifaci I de Montferrat va ocupar la ciutat sense grans esforos el 1204 i la hi va cedir a Ot de la Roche. Per a uns historiadors aquesta s la constituci del Ducat, per a uns altres el feu es constitux formalment el 1260. Atenes fou originalment un estat vassall del regne de Tessalnica per  aquesta fou capturada el 1224 per Teodor, el Bizant, dspota d'Epir, llavors Atenes pass a dependre del Principat d'Acaia. El ducat va ocupar la pennsula de l'tic i es va estendre parcialment a Macednia, compartint una frontera indefinida amb Tessalnica i Epir. No tingu sota el seu domini les illes del Mar Egeu, que eren territoris venecians. Els edificis de l'Acrpolis a la ciutat d'Atenes van servir de Palau ducal. 

Sigui com fos, el 1308 el duc Gautier V de Brienne, titular del ducat, recorre a tropes almogvers, que hi envien la Companyia Catalana d'Orient per a defensar la ciutat enfront de Joan II Ducas, enderrocant-lo. Al no pagar a les tropes aragoneses les quantitats estipulades, aquestes es revolten i destituxen De Brienne el 1311 en la Batalla del riu Cefs i proclamen nou senyor d'Atenes al rei Frederic II de Siclia. Entre el 1318 i 1319 la mateixa companyia d'almogvers conquereix el sud de la Tesslia i crea el ducat de Neoptria

Pere el Cerimonis conquereix la ciutat el 1380 i la incorpora a la Corona d'Arag. 

El perode de dominaci aragonesa per a uns historiadors s'estableix en 8 anys i altres en 10. Dna suport la primera tesi el fet que la famlia florentina Acciaiuoli o Acciajuoli el 1388 conquereix la ciutat i la perd a mans dels turcs otomans dirigits per Mehmet II el 1456, donant per finalitzat el perode del Ducat. 

Breument els venecians van establir un control sobre la ciutat el 1687 que tot just va durar uns mesos, retornant de nou a mans turques.

Ducs d'Atenes.


Ducs francs.

1205-1225 : Ot de la Roche;
1225-1263 : Guy I de la Roche;
1263-1280 : Joan I de la Roche;
1280-1287 : Guillem I de la Roche;
1287-1308 : Guy II de la Roche;
1308-1311 : Gautier V de Brienne;

Ducs aragonesos.

1311-1312 : Roger Desllor, cavaller rossellons de l'entorn de Gautier de Brienne;
1312-1317 : Manfred de Siclia, fill del rei Frederic II de Siclia;
1312-1317 : Berenguer Estanyol, vicari de Manfred;
1317-1338 : Guillem de Siclia, fill del rei Frederic II de Siclia;
1317-1338 : Alfons Frederic d'Arag, senyor de Negrepont, germ bastard de Guillem;
1338-1348 : Joan de Siclia, marqus de Randazzo, fill del rei Frederic II;
1348-1355 : Frederic I d'Atenes, marqus de Randazzo, fill de l'anterior;
1355-1377 : Frederic III, rei de Siclia, cos de l'anterior;
1375-1380 : Llus Frederic d'Arag, comte de Salona i vicari de l'anterior;
1377-1381 : Maria de Siclia, reina de Siclia, filla de Frederic III;
1381-1388 : Pere IV d'Arag, el Cerimonis, rei d'Arag;
va tenir diferents vicaris sota el seu regne;
Mateu de Montcada;
Roger de Llria;
Mateu de Peralta;
Llus Frederic d'Arag;
Dalmau IV, vescomte de Rocabert;
Bernat de Cordella;

Ducs florentins.

1388-1394 : Neri I;
1394-1395 : Antoni I sota regncia de Francesca Acciaiuoli;
1395-1402 : control veneci;
1402-1435 : Antoni I;
1435-1439 : Neri II;
1439-1441 : Antoni II;
1441-1451 : Neri II;
1451-1454 : Bartomeu Contarini, esps de la vdua de Neri II, Chiara Zorzi;
1451-1454 : Francesc I;
1455-1458 : Francesc II, fill d'Antoni II;
 1458 conquesta otomana;

 Vegeu tamb .
Ducat de Neoptria;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60647" title="Joc del 21" nonfiltered="3712" processed="3704" dbindex="24095">
El 21 s un joc per beure que es juga normalment amb persones assegudes en cercle. Aquest joc s conegut en diferents pasos, encara que amb petites variants segons el lloc.

El joc comena amb un jugador que escull la direcci del joc dient a la dreta o a l'esquerra. 

Entre tots els jugadors s'ha de contar fins a 21. Per fer aix, el jugador que ha escollit el sentit haur de dir un o dos nmeros comenant per l'1. En el sentit escollit, cadasc al seu torn, els jugadors hauran de dir un o dos nmeros seguint la progressi fins a 21.
Per exemple: si el primer jugador diu u dos, el segent jugador pot escollir entre dir tres o tres quatre. Aix es continua successivament fins que un jugador diu el nmero 21.

El jugador que diu 21 haur d'acabar-se la beguda i imposar una norma en algun nmero. s a dir, s'haur d'inventar alguna cosa que s'haur de fer (o que no es pot fer) cada cop que es digui un nmero en concret. Aquest mateix jugador pot aleshores continuar el joc escollint el sentit (dreta o esquerra) per tornar a comenar el compte. Cada cop que es finalitza una ronda, una nova norma s imposada que s'afegeix a les ja existents. D'aquesta manera, cada cop hi ha ms normes vigents que cal recordar.

La primera vegada que es juga sempre hi ha una norma a la qual s'afegiran les altres durant el joc: el nmero 10 i l'11 no es poden dir junts. Per exemple: si un jugador ha dit nou, el segent no pot dir deu onze i haur de dir noms deu.

Cada cop que un jugador s'equivoca o incompleix alguna norma haur de beure i el segent jugador continuar el joc a partir del que ha dit l'ltim jugador que no s'ha equivocat.

Algunes normes tpiques que es poden inventar sn, per exemple:
En comptes de dir tres, s'ha de picar de mans tres cops i fer un glop.
Al nmero 15 beuran tots aquells nascuts a Pallej.
Les dues persones assegudes al costat del que digui nou han de fer un glop.
Al nmero 12 beuran aquells que tinguin el DNI parell.
La persona que digui setze haur de canviar-se el lloc amb qui ell vulgui desprs d'acabar-se la beguda.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60650" title="Joc del rei" nonfiltered="3713" processed="3705" dbindex="24096">

El rei s un popular joc amb cartes per beure. Per jugar cal disposar d'una baralla de cartes de la qual se n'agafaran tantes cartes com jugadors, noms una de les quals haur de ser un rei. Per exemple, si hi ha 7 jugadors s'agafaran les segents cartes de qualsevol pal: 1, 2, 3, 4, 5, 6, rei.

Per comenar, un dels jugadors remena les cartes i en distribueix una a cadasc. Tothom ha de mirar la seva carta per saber el nmero que li correspon sense ensenyar-la als dems jugadors. El jugador que tingui el rei s'inventar una prova a realitzar entre dues persones i l'enunciar en veu alta; seguidament escollir dos nmeros. Els dos jugadors als que corresponguin els nmeros escollits pel rei tindran dues opcions: o realitzar la prova correctament o acabar-se la seva beguda.

Per continuar jugant, el rei haur de recuperar totes les cartes, barrejar-les i repartir-les novament.

Alguns exemples clssics de proves que el rei pot inventar-se sn:

El nmero 5 i 3 s'han d'intercanviar els pantalons.
El nmero 4 ha de pujar a cavall del 2 i fer un glop.
El nmero 2 ha de fer un streaptease mentre el nmero 3 canta la can de Full Monty.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60655" title="Demaggia" nonfiltered="3714" processed="3706" dbindex="24097">
La demaggia (del grec          ), segons el concepte d'Aristtil, s una forma impura de govern democrtic que consisteix en exercir el poder a profit de les masses indisciplinades.

Avui en dia s considera una estratgia poltica que consisteix en apellar a emocions (sentiments, amors, odis, pors, desitjos) per tal d'aconseguir el suport popular, freqentment mitjanant l's de la retrica i la propaganda.

Tamb es pot considerar com un tipus pervers d'oratria, que permet atreure cap als propis interessos les opinions dels dems utilitzant fallcies o arguments aparentment vlids que desprs d'un anlisis de la circumstncies, poden resultar invlids o simplistes.

Polibi la va definir com oclocrcia.

 Formes de demaggia .

Fallcies
Arguments que equivoquen les relacions lgiques entre elements, o b adopten premises evidentment inacceptables. Per a ms detalls, vegeu fallcia. Entre elles hi ha la fallcia de causa falsa, l'argument circular, l'argument ad hominem i l'apelaci a una autoritat irrellevant pel cas que es tracta.

Manipulaci del Significat
Les paraules, a ms d'un sentit dennotatiu, tamb tenen un sentit connotatiu implcit, aportat pel context i pels coneixements compartits entre elsinterlocutors, que afegeix idees i opinions, moltes vegades de forma menys conscient que en el seu sentit dennotatiu. En l'ellecci de les paraules, un discurs dennotativament neutre, pot connotar (vegeu connotaci) significats addicionals, depenent del seu context i de la seva relaci amb la opini de l'audincia, o els oients del discurs (vegeu interpretaci, pragmtica, significat). D'aquesta manera, els continguts implicats sn difcils de refutar.

Omissions
Es presenta informaci incompleta, extraient possibles problemes, objeccions i dificultats, la qual cosa resulta  en la presentaci d'una realitat falsejada, sense recrrer directament a la mentida.

Redefinici de la llengua
Mitjanant l'eliminaci progressiva o l'eliminaci de paraules que menyscaven la posici del demagog, intentant modificar o fer desaparixer la forma de pensar que s'oposa als seus arguments.

Molts exemples d'aix es poden veure en literatura (la novella 1984 de George Orwell o The Handmaid's Tale (El conte de la criada) de Margaret Atwood. Per tamb a la realitat i particularment a la poltica.

Tctica de despistament
Consisteix en desviar la discussi des d'un punt delicat pel demagog cap a algun tema que domini o on presenta alguna avantatge enfront el seu oponent o contrincant. No es respon directament a les preguntes o als desafiaments.

Estadstica fora de context
Consisteix en utilitzar dades numriques per recolzar una hiptesis o afirmaci, per que estant fora de context no reflecteixen la realitat. Aqu tamb compte l's tendencis d'estadstiques, tamb conegut com a demaggia numrica.

Dimonitzaci
Consisteix en associar una idea o grup de persones amb valors negatius, fins que aquesta idea o grup de persones siguin vistos negativament.

Fals dilema
Tamb conegut com a falsa dicotomia, fa referncia a una situaci on dos punts de vista alternatius sn presentats com a les niques opcions poltiques. Com per exemple el tpic: "ests amb mi o contra mi". Suposa una definici simplista de la realitat i d'aquesta forma s'aconsegueix considerar les dems possibilitats.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60658" title="Metal Gear Solid: Integral" nonfiltered="3715" processed="3707" dbindex="24098">
Metal Gear Solid: Integral s la versi ampliada del primer Metal Gear, que inclou novetats com el mode Very Easy, vista primera persona, photograph mode i moltes ms Vr Misions que a l'original (controlant a Snake i a Gray Fox(ninja)).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60660" title="Metal Gear" nonfiltered="3716" processed="3708" dbindex="24099">


Metal Gear s una srie de videojocs creada per Hideo Kojima i desenvolupada per Konami. En aquests jocs el jugador controla un soldat d'elit (normalment Solid Snake) que ha de lluitar a cada entrega contra la darrera versi de "Metal Gear", un tanc bpede amb capacitat de llenar armes nuclears.

Els jocs que formen aquesta srie sn:

Metal Gear (1987), MSX, NES, PC, Commodore 64);
Metal Gear 2: Solid Snake (1990, MSX);
Metal Gear Solid (1998, PlayStation);
Metal Gear Solid: Integral (1999, PlayStation, PC) (edici ampliada de MGS);
Metal Gear Solid: VR Missions (1999, PlayStation) (tercer disc de MGS: Integral, venut per separat fora de Jap);
Metal Gear: Ghost Babel (2000, Game Boy Color) (joc alternatiu a la lnia  argumental de la saga);
Metal Gear Solid 2: Sons of Liberty (2001, PlayStation 2);
Metal Gear Solid 2: Substance (2002, PlayStation 2, Xbox, PC) (edici ampliada de MGS2);
Metal Gear Solid: The Twin Snakes (2004, Game Boy Cube);
Metal Gear Solid 3: Snake Eater (2004, PlayStation 2);
Metal Gear Acid (2004, PSP) (joc de rol alternatiu a la lnia  argumental);
Metal Gear Acid 2 (2005, PSP);
Metal Gear Solid 3: Subsistence (2005, PlayStation 2) (edici ampliada de Metal Gear Solid 3: Snake Eater);
Metal Gear Solid: Portable Ops (2006, PSP);
Metal Gear Solid 4 (2007?);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60662" title="Carlia (desambiguaci)" nonfiltered="3717" processed="3709" dbindex="24100">


Carlia, la terra dels carelians;
Repblica de Carlia, entitat de la Federaci Russa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60663" title="Guano Apes" nonfiltered="3718" processed="3710" dbindex="24101">
Guano Apes va ser un grup de rock alternatiu alemany, essencialment en llengua anglesa, actiu des del 1990 fins al 2004. La seua msica pot considerar-se com una fusi de grunge i metal, la qual va convertir-los en un dels grups de rock ms famosos d'Alemanya en la seua poca.

Guano Apes va nixer el 1990 a Gttingen pel guitarrista Henning Rmenapp, el baix Stefan Ude i el bateria Dennis Poschwatta. La cantant Sandra Nasic s'hi va unir el 1994. La fama va arribar-los el 1996 amb la can Open Your Eyes, que esdevendria el seu primer senzill ms conegut i a continuaci el seu lbum de debut Proud Like a God.

La banda acab dissolent-se el 2004 desprs d'editar un recopilatori dels seus xits i fer una gira final.

 Membres .

 Sandra Nasic - veu;
 Henning Rmenapp - guitarra;
 Stefan Ude - baix;
 Dennis Poschwatta - bateria;

 Discografia .
 lbums .

 Proud Like a God (1997);
 Don't Give Me Names (2000);
 Walking on a Thin Line (2003);
 Guano Apes - Live (2003);
 Planet of the Apes (grans xits, 2004);

 Senzills .

 Open Your Eyes (1997);
 Rain (1998);
 Lords of the Boards (1998);
 Don't You Turn Your Back on Me  (1999);
 Big in Japan (2000);
 No Speech (2000);
 Living in a Lie (2000);
 Ddel Up (2001);
 Kumba Yo! (com Guano Apes, amb la collaboraci de Michael Mittermeier) (2001);
 You Can't Stop Me (2003);
 Pretty in Scarlet (2003);
 Quietly (2003);
 Break the Line (2004);

 Enllaos externs .
 Pgina oficial del grup  ;

Referncies.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60664" title="Jos Sanjurjo Sacanell" nonfiltered="3719" processed="3711" dbindex="24102">
Jos Sanjurjo Sacanell (Pamplona, 28 de mar de 1872 - Estoril, (Portugal, 20 de juliol de 1936) fou un militar espanyol. Fou un dels principals conspiradors de la sublevaci militar de juliol del 1936 que comport la Guerra Civil Espanyola.

Inici la seva carrera com a tinent a Cuba, on puja fins al grau de capit. Al final de la guerra torna a Espanya i participa en diverses campanyes al Marroc (1909) aix com la reconquesta del territori perdut a Melilla desprs del desastre d'Annual (1921), assolit el grau de general. El 1922, al capdavant de la comandncia militar de Larache, investig els casos de corrupci a la Intendncia i Intervenci militar.

Quan el setembre de 1923 es produeix el cop militar de Primo de Rivera, Sanjurjo s governador militar de Saragossa i  recolza sense reserves la sublevaci i la posterior Dictadura que s'instaura.

El 1925 participa en el Desembarcament d'Alhucemas i el 1927, en finalitzar la guerra del Rif, el rei Alfons XIII li atorg el ttol de marqus del Rif.

El 1928 s nombrat Director General de la Gurdia Civil, que combina amb el d'Alt Comissari d'Espanya al Marroc. El 1931 el rei Alfons XIII li concedeix la "Gran Cruz de Carlos III".

Malgrat que les anteriors mostres de confiana per part del rei, desprs de les eleccions del 12 d'abril del 1931 que comportaren el nomenament de la II Repblica, Sanjurjo es posa incondicionalment a les ordres del Comit Revolucionari republic, consolidant d'aquesta manera l'arribada del nou rgim i essent confirmat en el crrec de Director General de la Gurdia Civil. Aquest canvi en les fidelitats de Sanjurjo sembla estar motivat pel rancor que li caus l'abandonament de Primo de Rivera per part del rei desprs de la caiguda de la Dictadura el 1929.

Les reformes militars de Manuel Azaa no agraden a Sanjurjo, especialment la reducci dels efectius de l'exrcit i el nomenament de Lpez Ferrer, un civil, com Alt Comissari al Marroc, pel que mostra la seva disconformitat.

A finals del 1931 es produxen els fets de Castilblanco, Provncia de Badajoz, on moren quatre gurdies civils en mans dels manifestants. Poc desprs, a Arnedo (la Rioja), moren cinc civils al disparar la Gurdia Civil, contra una concentraci de treballadors. Al iniciar-se les investigacions dels successos, Sanjurjo mostra la seva disconformitat, juntament amb les seves crtiques a les reformes militars fa que sigui destitut al front de la Gurdia Civil pel general Miguel Cabanellas, passant ell a la Direcci de Carrabiners.

Aquesta confrontaci amb el govern per les reformes militars d'Azaa juntament amb el projecte d'estatut d'Autonomia de Catalunya el porten a preparar amb alguns carlistes de Manuel Fal Conde i el comte de Rodezno aix com altres oficials militars el cop d'estat, conegut com la sanjurjada el 10 d'agost del 1932. Aquesta rebelli va triomfar a Sevilla per va fracassar a Madrid. El 1936 va ser un dels generals que es va sublevar per va morir poc desprs de la sublevaci a causa d'un accident d'avi (20 de juliol del 1936).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60665" title="Bidasoa" nonfiltered="3720" processed="3712" dbindex="24103">


El Bidasoa s un riu basc conegut per la pesca de truita i salm. Naix en els Pirineus , al terme municipal d'Erratzu en la uni de les regates Izpegi i Iztauz. Des de la seua capalera i fins a la localitat d'Oronoz-Mugairi se l'anomena riu Baztan. A partir d'all, rep el nom de riu Bidasoa.

Dna nom a la comarca navarresa de la Vall de Baztan.

Al llarg del seu recorregut rep nombrosos rius, regates i afluents com la regata Ceberia, el riu Ezkurra, el barranc Iruribieta, al riu Latsa, i a continuaci s'uneixen a ell la regata Etxalar, el rierol Arregi i lOnin.

En el territori navarrs arriba fins a Endarlaza per a passar durant deu quilmetres a marcar la frontera guipuscoana i Lapurdi entre Espanya i Frana, i acabar desembocant en la Mar Cantbrica, a les rodalies d'Hondarribia.

En el riu s'hi troba la Illa dels Faisans, que pertany als dos estats.


 Enllaos externs .

  Riu Bidasoa;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60666" title="La societat de l'espectacle" nonfiltered="3721" processed="3713" dbindex="24104">
La societat de l'espectacle s un llibre de l'autor situacionista francs Guy Debord publicat l'any 1967, i que s habitualment anomenat un capdavanter del postmodernisme. La frase amb la qual obre el primer captol s una derivaci conscientment malversada de la frase que Karl Marx utilitza per comenar la seva obra El Capital:

 "La riquesa de les societats on domina el sistema de producci capitalista apareix com una acumulaci immensa de mercaderies (primera frase de Marx);

 "Tota la vida de les societats dominades per les condicions modernes de producci es presenta com una immensa acumulaci d'espectacles (primera frase de Debord);

Aquest llibre desenvolupa conceptes relacionats a la cultura moderna i al mode de vida acomodatici que desenvoquen en una crtica oberta de la societat del seu temps. Tamb cont una crtica punyent del leninisme en totes les seves variants i presenta un cam comunista alternatiu a seguir. Aquesta obra segueix essent una influncia visible en un bon nombre de moviments filosfics i poltics.

Vegeu tamb.
  Text complet de La societat de l'espectacle;
  Text complet de The Society of the Spectacle;
  Una altra font per trobar La societat de l'espectacle;
 Hiperrealitat;
 Situacionisme;
 Marxisme autonomista;
 No Logo;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60667" title="Switchfoot" nonfiltered="3722" processed="3714" dbindex="24105">

Switchfoot s una banda de rock alternatiu / Power pop / Post-grunge provinent de San Diego, Califrnia, Estats Units. Van aconseguir el seu xit prominent a 2000 pel seu disc Learning to Breathe. Segons Jon Foreman, el nom "Switchfoot" s un terme utilitzat en l'mbit del surf. "A tots nosaltres ens encanta el surf i l'hem practicat tota la nostra vida pel que, per a nosaltres, el nom t sentit. Posicionar els teus peus significa prendre una nova postura que davant la direcci oposada. Es refereix al canvi i al moviment, una manera d'aproximar-se a la vida i a la msica."


Membres.
Jon Foreman:  veu, guitarra;
Tim Foreman:  baix;
Chad Butler:  bateria;
Jerome Fontamillas:  guitarra, teclat;
Drew Shirley:  guitarra;

Discografia.
The Legend of Chin (1997);
New Way to Be Human (1999);
Learning to Breathe (2000);
The Beautiful Letdown (2003);
Nothing is Sound (2005);
Oh! Gravity (2006);

 Enllaos externs .
Pgina oficial de Switchfoot;
Switchfoot Lyrics;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60670" title="Illa dels Faisans" nonfiltered="3723" processed="3715" dbindex="24106">

L'illa dels Faisans (en basc Konpantzia, en espanyol Isla de los Faisanes, en francs le des Faisans, le de la Confrence o le de l'Hpital) s una illa de vora 2000 m2 que es troba al riu Bidasoa. Pot considerar-se un condomini espanyol-francs i els ajuntaments d'Irun i Hendaia la mantenen respectivament cada un durant 6 mesos l'any.

El fet histric ms important ocorregut fou la signatura del Tractat dels Pirineus, el 1659, on fins i tot va construir-se un pavell especialment per a aquest esdeveniment. En l'actualitat hi ha un monlit al centre de l'illa que ho recorda.

 Enllaos externs .
  Illa dels Faisans (informaci de l'Ajuntament d'Irun);
 Nota a la secci dHistries de Catalunya de TVC.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60675" title="Chinook" nonfiltered="3724" processed="3716" dbindex="24107">

Els chinook sn una tribu ndia que parla un idioma allat de les llenges amerndies, el nom de la qual prov del chehalis tsinuk  cap rod . Es  dividien en nombroses subtribus, les principals de les quals eren:
 Chilluckkittequaw, extingida (eren 2.200 el 1806 a Oregon).
 Cathlapole, extingida (eren 900 el 1806 a Oregon).
 Clackamas, noms en restaven 5 a Oregon el 1920.
 Skillot, noms en restaven 200 el 1850 a Oregon.
 Wattelea, se sap que eren 1.400 el 1812 a Oregon.
 Clatsop, la seva llengua era parlada per 26 individus el 1910.
 Multomah, la seva llengua potser tenia 800 parlants el 1806. Se sotsdividia en els grups Cathlacomatup, Cathlacumup, Claninnata, Multomah, Cathlanaquiah, Clannaquah, Kathlaminiwin, Nechacokee, Shoto i Nemalquinnees.
 Upper Chinook, que es dividia en dues tribus: wasco (parlada per 10 persones el 1962 a Oregon), i wishram (amb menys de 10 parlants el mateix any a Oregon i Washington).
 Clowwewalla, noms n hi havia 13 el 1851 a Oregon.
 Kathlamet, tenia 58 individus a Oregon el 1849.
 Wakanisisi, la parla es va extingir el 1910 (tenia menys de 100 parlants el 1849).
 Waika nom, extingida el 1850. ;

 Localitzaci . 
Vivien als marges dels rius Columbia i Dalles (Washington). Actualment viuen a Washington i sn dividits en tres grups:
 Els Wahkiakum, a la Reserva Quinaelt, que el 1974 guanyaren el dret a ser considerats com a reserva.
 La Chinook Indian Tribe, reconeguda el 1955.
 La reserva de Shoalwater Bay, reconeguda finalment com a reserva federal el 1979.

 Demografia .
Es calcula que vers el 1805 eren uns 16.000 indis, per cap el 1850 havien estat reduts a 200 individus a causa de les fortes epidmies. Augmentaren a 900 el 1910. El 1990 eren uns 1.700 individus. Pel que fa a la chinook jargon, noms era parlada per un mxim de 100 persones a Oregon el 1962. Segons el cens dels EUA del 2000 hi havia enregistrats 1.689 chinook.

 Costums .
Eren dividits en grups locals dirigits per un capitost, tots ells parents. La religi es basava en el rite del salm i el seu recorregut des que naixia fins que moria, aix com el seu esperit individual.

Vivien en cabanes, que eren de fusta, llargues i fetes amb planxes, tamb d's comunal per a diverses famlies.  Tamb feien canoes llargues per als transports, com els tlingit, nootka i kwakiutl, aix com elms i cuirasses de planxes de fusta, arcs i escuts rodons.

Vivien de la pesca del salm i de recollir fruita, i caaven amb arcs de codes fetes amb nervis tensats d'animals, la qual cosa augmentava el seu poder i punteria. Tamb eren coneguts com a comerciants que tenien bones connexions amb els pobles de les planures.

La seva situaci geogrfica facilitava la connexi entre els indis de la costa i de l'interior; comerciaven amb peix sec, esclaus de Califrnia, canoes nootka i closses dentades a canvi d'armes, ganivets, teixits, alcohol, farina i abaloris. D'aquesta manera, donaren nom a una parla comercial formada per l'angls amb elements de francs chinook i nootka, anomenada chinook jargon.

Tamb tenien el costum de deformar-se el cap des de ben petits, cosa que feien per pressi lligant-se una tabla plana al front, i consideraven una dissort no tenir el cap pla. Com els altres tribus del noroest, tamb practicaven el potlacht (en chinook,  donar ) o festes amb regals, i l'esclavatge, per no feien pals totmics.

Llurs rituals es basaven en la recerca individual d'un esperit convidat, n s obligaci de tot home o dona l'adquisici d'esperits guardians que els a judin a caar, curar o els donin poders. Les creimnies amb cants eren demostracions pbliques.

 Histria .
Creien que l'Home Vell Vent del Sud s'establ al seu territori amb la seva esposa Dona Gegant, i que d'ells descenen tots els chinook. Anomenen als blancs suyapee ( cara  al revs). All que se coneix d'ells prov dels records dels trampers i dels indis vens.

Els primer europeu que els visit fou el britnic Robert Gray, en el vaixell Columbia, l'11 de maig del 1792, mentre que l'octubre ho va fer James Baker i el 1795 Charles Bishop. Aleshores reconegueren com a cap al Clatsop Comcomly, que vivia a Chinook Valley.

El novembre del 1805 foren visitats pels nordamericans Lewis i Clark a la vall del Colmbia, i ja eren coneguts com a intermediaris entre els blancs i les tribus de l'interior. Hi fundaren Fort Clatsop i regalaren una medalla del congrs al cap Comcomly en senyal d'amistat.

El 1810 Comcomly va permetre l'establiment de blancs a Fort Astoria, alhora que adoptaren com a membres de la tribu a 25 hawaians, coneguts com a owhyhees. Per el 1812 patiren una epidmia de verola, alhora que la filla del cap, Ilchee, es cas amb McDougal, capit de Fort Astoria.
El 1818 foren novament visitats per una delegaci dels EUA, i el 1825 patiren una nova epidmia, que provoc la mort dels dos fills de Comcomly, Selechel i Duke of Clarence, i una guerra amb els cowlitz. Cap el 1830-1834 una nova epidmia provoc la mort dels dos teros de la tribu. Els clatsop, amb el seu cap Kotata, s'aixoplugaren a Point Adams.  Comcomly va morir el 1835, per el seu cap fou separat del cos i no fou enterrat amb tots els honors fins el 1972.



EL 1840 van rebre la missi cristiana del pare Lionnet. Cap el 1850 foren molt delmats per les epidmies i decidiren barrejar-se amb els chehalis, tribu que vivia ms al Nord del seu territori.

Aix, quan el 1853 fou creat el Territori de Washington noms restaven 126 chinook, i 70 ms amb els chehalis, i el seu cap Narchotta va rebre bns i diners per tal de garantir la supervivncia del grup. El 1855 s'arribaria a un acord amb els clatsop, a resultes del qual fou creada el 1866 la Reserva de Shoalwater Bay, amb 30 o 40 famlies.  El 1867 el p. Moriel va crear el diari Kamloops Wawa, en llengua chinook.
El 1880 van establir-hi fusteries, i cap el 1887 se ls aplic l'Allotment Act com a la resta de tribus ndies.

EL 1912 els chinook van rebre 2.000 $ en compensaci per terres arrabassades, i uns 7.000 ms els kathlamet. Per el 1927 noms hi vivien tres famlies a la reserva, a les quals se li uniren vuit ms el 1930, i es dedicaven a la pesca. El darrer cap de la reserva fou George Charley, mort el 1935.

El 1951 foren retributs amb 30 milions de dlars per la prdua de 762.000 acres, per alhora reclamen la propietat del Docket 234. El dirigent John G. Elliot organitz la Chinook Nation i Myrtle Woodcock s nomenat cap de la reserva. Escolliran un govern tribal que nomenar president Roland Charley i Lewis Hawkes vicepresident, per el 1971 noms reberen 49.000 $.  Amb ells el 1979 van fundar el Chinook Heritage Project.  Per altra banda, el 1970 s'integraren als Small Tribes Organisation of West Washington.

Enllaos externs.

 Pgina Oficial dels chinook .
 Pgina oficial de la Chinook Nation .

Bibliografia.
 TRAFZER, Clifford E. (1989)  The chinook Frank W. Porter III General Editor, Chelsea  House, New York.
 WISSLER, Clark (1993) Los indios de Estados Unidos de America,  Paids Studio, n 104    Barcelona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60676" title="Flathead" nonfiltered="3725" processed="3717" dbindex="24108">

Flathead, "cap pla", s el nom que rebien les tribus ndies de llenges salish de Montana i Idaho, dits aix a causa de no tenir el costum dels chinook d allargar el cap dels nadons de manera que semblava que tinguessin el cap pla. Comprenia tres tribus principals: els kalispel (que es dividien en chewelah, Lower Kalispell i Pend d Oirelle), el nom del qual vol dir  camas , arrel molt popular a la zona, Flathead i Colville.  El seu nom prov de se lic  els homes .

 Localitzaci .
Ocupaven tot el territori entre Clark Forks, al riu Columbia, i les muntanyes Biterroot, als Estats de Montana, Oregon i Idaho. Pel que fa als kalispel, els chewelah vivien a la vall de Colville, i els Pend d Oreille a Montana. Actualment ocupen les reserves Flathead (Montana), de 5.300 km2, Kalispell (Idaho) i reserva Colville (Washington). 

 Demografia .
Hi ha discusions sobre el seu nombre. Alguns afirma que a Montana eren 325 el 1883 i 598 el 1909. El 1960 hi havia 4.213 a Montana i 102 kalispel a Idaho. El 1980 eren uns 5.400, dels quals 2.800 vivien a la reserva Flathead. El 1990 hi havia 6.500 indis a la reserva Flathead, dels quals 1.500 eren kutenai.  Segons Asher, per, eren 3.000, dels quals noms 800 parlaven la llengua.
Segons el cens dels EUA del 2000, la Confederated Salish and Kootenai Tribes tenia 3.464 membres purs, 39 barrejats amb altres tribus, 687 barrejats amb altres races i 13 amb altres arces i altres tribus. En total, 4.203 individus. I la Comunitat ndia Kalispel tenia 306 purs, 30 amb altres tribus, 42 amb altres races i 2 amb altres races i tribus, en total 380 individus.
Segons dades de la BIA el 1995, a la reserva Flathead hi vivien 7.667 individus (6.868 al rol tribal), i a la reserva Kalispell de Washington hi vivien 170 (247 en el rol tribal)
 

 Costums .
Culturalment eren influts per les tribus de les planures i dels planells, agafant trets culturals d ambdes. Vivien en tendes tipi de pell de bis o d escora d arbre, en forma triangular, i tamb tenien cavalls, trets adoptats des del segle XVIII.  Tamb adoptaren de les planures l organitzaci tribal, per conservaren de les tribus salish les canoes de punxa d esturi.  Endems, els kalispell vivien en cases de forma cnica fetes en forats, i els de la part de Washington vivien en refugis coberts de matolls.
Elaboraren un complex guerrer amb capdills guerrers d autoritat permanent per tal de lluitar contra els enemics del sud, xoixons i bannock, que feien incursions al seu territori.  I la recerca de bisons al Nord els provoc amargues disputes amb els blackfoot. D ells tamb adoptaren el costum de matar i escalpar els enemics. 
Empraven estreps de fusta folrada de cuiro, molt vistosament guarnits. Cada any travessaven els Rocalloses per a caar bisons.
La seva religi era centrada en els esperits guardians que es comunicaven amb els humans mitjanant les visions. Un esperit podia donar sort, dissort i malalties. Per aix hi havia els xamans, qui interpretaven els designis dels esperits.

 Histria .
S establiren en l actual territori en el 1700 i pel 1730 van otenir cavalls. Foren expulsats de les Rocalloses pels blackfoot al voltant del 1800, i aleshores adoptaren els trets culturals de la planura. + S establiren en l actual territori en el 1700 i pel 1730 van obtenir cavalls. Foren expulsats de les Rocalloses pels blackfoot al voltant del 1800, i aleshores adoptaren els trets culturals de la planura. 
El 1806 foren visitats per Lewis i Clark, qui afirmaren que noms eren 600. El 1809 s establ un post de la NorthWest Company a Clark Forks, i el 1810 foren visitats per John Jacob Astor, de l American Fur Company. El 1821 s hi establ un post comercial de la Hudson Bay Co i contactaren amb els nez perc.  
Molts d ells foren aconvertits al cristianisme pel predicador francs Pierre-Jean de Smet (1801-1873), qui els va construir la missi de St Ignatius. El 1846 s hi estableix Fort Connah. El 16 de juliol del 1855 els Pend d Oreille i kutenai foren obligats a signar el Tractat de Hill Gate, merc el qual es constituia la Reserva Flathead, i el 1863 la primera escola. Per el cap dels flathead, Victor, no ho accept i marx a la vall del Bitterroot.   
El seu fill Charlo tampoc la va acceptar el 1870, tanmateix no va ajudar la revolta dels nez perc. Nogensmenys, el seu successor Arcee sign l acord amb els blancs el 1872 i marx cap a la reserva. El 1882 el ferrocarril arrib a la seva reserva i gaireb s acab amb els bisons, i el 1891 Charlo i uns 250 individus marxaren a la reserva Flathead. El 1900 es va introduir l agricultura a la reserva, de manera que el 1948 la lleteria era el principal recurs de la reserva. El 1926 aprovaren una constituci i la legislaci actual.    
El 1957 intentaren aplicar-los la poltica de termination, per se n salvaren merc Mike Mansfield. L artista Jaune Quick-to-see Smith, pintora, viu a Alburquerque i fa exposicions itinerants, fent crtica poltica i social. El 1994 rebutjaren 30 milions $ per la construcci de l oleoducte de Yellowstone.    
    
Enllaos.   

Pgina oficial de les Confederated Tribes   ;
Tractat de Hellgate (1855)   ;
Diari de l'exdici de Lewis i Clark   ;
    











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60678" title="Charlo" nonfiltered="3726" processed="3718" dbindex="24109">

Charlo (m. 1910) fou cap dels flathead, fill del cap Victor. El 1872 va rebre l ordre del president Ulysses S. Grant de traslladar-se de les seves terres a la reserva Flathead. Malgrat la seva oposici, decid no donar suport la revolta dels nez perc. El 1876 el govern de Montana va imposar una taxa a les propietats ndies, i s hi va enfrontar amb mtodes pacfics. Per el 1891 amb uns 157 partidaris fou obligat a traslladar-se a la reserva Flathead, on hi va morir el 1910.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60679" title="Jaune Quick-to-see Smith" nonfiltered="3727" processed="3719" dbindex="24110">
Jaune Quick-to-see Smith (Saint Ignatius, Reserva Flathead, Montana, 1940) s una artista amerndia amb barreja flathead, cree i xoixon, fora reivindicativa dels drets del seu poble. Actualment viu a Alburquerque (Nou Mxic) i fa exposicions amb crtica social i poltica arreu del pas. La seva pintura s molt influda per Pablo Picasso, Paul Klee, i Robert Rauschenberg, aix com per l'art tradicional amerindi. Tamb fa lectures a la universitat de Nou Mxic.

Enllaos externs .
 Ressenya biogrfica.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60681" title="Xoixon" nonfiltered="3728" processed="3720" dbindex="24111">

Els xoixon sn un grup de tribus de parla uto-asteca, tamb anomenades numic. El mot xoixon prov de shishinowihs o shishinoats hitaneo  serp  o  vibres , per ells s anomenaven numa  poble . Els xoixons prpiament dits es dividien en quatre grups, per un d ells, els comanxe, ms tard formaren una tribu apart:
 Western Shoshone, a Nevada, no tenien cavalls i eren anomenats diggers (cavadors). Entre ells hi ha els gosiute, el nom dels quals potser prov de Gossip (un dels seus cabdills) i ute. Vivien al centre de Nevada.
 North Shoshone, posseen cavalls i vivien al Nord d Utah i sud d Idaho.
 Eastern o Windriver, a Wyoming.
 Southern Shoshone, al desert de Mojave (Califrnia);
 Lemhi Shoshone o Sheepeaters, al centre d Idaho.
 Bruneau Shoshone, a Oregon i Oest d Idaho.

 Localitzaci .
Vivien entre Montana i Idaho i arribaven al SE de Califrnia, centre i est de Nevada, NO d Utah, Sud d Idaho i Oest de Wyoming. Els gosiute vivien als marges del llac Great Salt (Utah). Actualment estan dividits en reserves:
 Reserva Fort Hall (Idaho), amb els bannock.
 Reserva Duck Valley (Idaho), amb paiute.
 Reserva Windriver (Wyoming) amb els arapaho;
 Les reserves South Fortk, Ogden Ranch, Goshute i Winnemuca Federal Colony, a Utah.
 A Califrnia en comparteixen tres amb els paiute.
 A Nevada ocupen un total d 11 reserves.

 Demografia .
A comenament del segle XIX els de windriver potser eren uns 2.500, uns 10.000 xoixons occidentals  i centrals i 7.000 comanxe, per el 1909 restaren reduts els xoixons propiament dits a quatre grups que sumaven 3.250 individus:
 els xoixons-bannock d Idaho, uns 1.766.
 La Western Shoshone School (Nevada), amb 243 individus.
 Els de Windriver (Wyoming), 816;
 Sense agncia, uns 750 ms;
El 1920 eren uns 16.000 comptant els comanxe i paiute. Cap el 1970 potser sumaven uns 7.500. Cap el 1960 hi havia 1.623 a Idaho i 2.151 a Nevada, i potser uns 2.000 ms a Wyoming, sumant en total uns 7.500 individus. Segons Asher, el 1980 hi havia 7.000 xoixons, panamint i goshute, dels quals 3.000 encara parlaven la llengua prpia, i uns 150 kawaiisu. Segons altres fonts, 3.600 vivien amb els bannock a Fort Hall, 1.600 a Duck Valley amb els paiute, 2.500 a Windriver i 1.500 a Nevada. En total, sumen aproximadament uns 10.000 individus.
Segons el cens dels EUA del 2000 eren uns 12.026 individus.

 Costums .
Els de l Oest no tenien organitzaci tribal i es dividien en famlies afiliades molt llunyanament, i que subsistien d arreplegar llavors silvestres, insectes i petits mamfers. Cada famlia era nmada i independent durant l any, i noms s unia a les altres durant un temps per a dur conills, caar antlops o dansar. Les hostilitats estaven confinades a baralles entre famlies. Alguns d ells obtingueren cavalls desprs que arribessin els blancs a Nevada i Utah. Entre els tabs, creien que no podien caar les dones que menstruaven. Per altra banda, els gosiute caaven saltamartins i en feien sopes o els torraven.
Els del Nord i els Windriver adquiriren cavalls a comenaments del segle XVIII (els windriver el 1680), abans que els blancs arribessin a llurs terres, i compraven vestits, estreps, mules i altres atuells als espanyols de Nou Mxic. 

Tamb adoptaren la sella de muntar espanyola modificada amb una perilla plana i un arns tresser. Formaren aleshores bandes de caadors de bisons montats i de guerrers, i adoptaren dels altres indis de les planures el tipi, el vestit de pell de bis i comptar els cops com a honor de guerra (colpejar o tocar un enemic en la guerra era un cam prescrit. Fins aleshores havien utilitzat els gossos com a animals de transport, i es creu que introduiren els cavalls entre els nez perc i els flathead. Aix entre ells es diferenciaven els xoixons (a cavall) i els xoixoko (excavadors).
Creien que quan hom moria anava ala Terra del Coiot, qui havia creat el mn amb el seu amic el Llop, i fins que el llop no revivia i rentava el seu esperit no quedava restablit el seu lloc.

 Histria .
Cap el 1700 foren expulsats de Saskatchewan pels blackfoot, que els assolaren amb cree i assiniboine per tal de robar-los cavalls. Potser els obtingueren dels comanxe; ja en tenien des del 1650 i cap el 1705 atacaren Nou Mxic per obtenir-ne. Per el 1781 ja patiren per primer cop una epidmia de verola.
El 1804 Lewis i Clark visitaren al seu cabdill Cameahwait, qui es queix que els espanyols no els venien fusells, i que els havien expulsat per pressions dels arapaho, pawnee, sioux, xeienne i crow. Sacajawea (1787-1812), xoixon d Idaho que havia estat feta presonera pels hidatsa, els va acompanyar fins a territori xoixon.
El 1825 foren visitats novament per Jedediah Smith, i el 1847 els mormons s establiren vora el llac Salt, al seu territori. Endems, el 1849 els minaires de la febre d or travessaren llur territori, mentre que el 1857 es trob plata a Comstock Lode, a territori xoixon.
El 1862 Patrick Connor fund Fort Douglas al seu territori, i el gener del 1863 esclat el primer conflicte amb els blancs, quan Bear Hunter atac colons i soldats; uns 800 soldats atacaren llur campament i provocaren la mort de 224 indis i 22 soldats. Endems, el 1869 el ferrocarril travess el seu territori. 
Donaren suport als cabdills bannock i paiute Egan i Buffalo Horn, i participaren a la Guerra Bannock del 1878, amb bannock i paiute, per foren venuts pel general Oliver Howard. Simultniament, el grup anomenat sheepeaters (menjadors d ovelles, xoixon i bannock) es revoltaren a les mutanyes de Salmon River i durant un any s enfrontaren a les tropes nordamericanes. 
Washakie (1804-1900) cabdill dels windriver, des del 1840 s enfront als blackfoot, comptava amb un miler de guerrers i ajud al general Crook, a Pierre-Jean de Smet i desprs a Brigham Young en territori de Nevada. 
Ms tard, el 1869 ajud als EUA contra els seus aferrissats enemics, els sioux. Pels seus serveis el 1878 obtingu la reserva de Windriver, que comparteixen amb els Arapahoe. Tanmateix, el cap Tendoy (1834-1907) dels lemhi xoixon, s opos a la cessi de terres.
L u de gener del 1889 el paiute Wovoka va tenir la seva visi de la dansa de l esperit (Ghostdance). Aquesta religi tingu forces adeptes a Windriver merc l activisme de Nadzaip Rogers (1871-1952), William Washington Pambiduwi:yi/Long Haired Young Man i Tosa Bugkutua/White Colt (1853-1936), mentre que els germans Tom i George Wesaw la predicaven a Fort Hall. Alguns anys ms tard, Tudi Roberts (1882-1957) continu la prctica a Sage Creek (Windriver), mentre que Emily Hill (1911-1988) la va reviure als anys cinquanta.
El 1937 els windriver van rebre 4 milions de dlars com a compensaci per les terres arrabassades. La taxa d atur i de sucidis entre els 14 i 25 anys a la reserva era fora alta. Sam Long (1912), xoixon de Nevada, va predicar el culte al peyote entre els xoixons, mentre el xaman John Trehero (1883-1985) va reintroduir la sundance el 1941 entre els crow i altres tribus.
Des del 1971 els explotacions minaires a Windriver provoquen contamiccaci ambiental, de manera que amb ecologistes blancs formaren el mateix any la Great Basin MX Alliance per evitar el llenament de mssils MX als deserts de Nevada i Utah.

Enllaos externs.

 Tractats dels xoixons del Nord;
 Histria detallada;
 Ely Shoshone;
 Fallon Paiute-Shoshone;
 Goshute Indians;
 Reno-Sparks Indian Colony;
 Recursos generals xoixon;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60682" title="Sacajawea" nonfiltered="3729" processed="3721" dbindex="24112">

Sacajawea (Lemhi valley, Idaho, 1786/88-1812/1884) fou una ndia xoixon, el 1800 fou raptada pels hidatsa i el 1804 pass a la propietat del tramper francs Toussaint Charbonneau. El 1805 ambds acompanyaren Lewis i Clark com a guies i intrprets. El 1810 s establ a Saint Louis. Segons John Luttig va morir el 1812, i Lewis i Clark la consideraven morta el 1828. Segons altres versions, abandon el seu marit i s establ entre els comanxe, i finalment va morir el 1884 a la reserva Wind River.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60685" title="Premis Pulitzer" nonfiltered="3730" processed="3722" dbindex="24113">


Els Premis Pulitzer sn una srie de 21 guardons -relacionats principalment amb el periodisme i les cincies de la informaci- que comprenen tamb les modalitats de teatre, literatura i msica (composici), i que s'entreguen cada any pels voltants del mes d'abril als Estats Units, essent la mxima distinci a la tasca professional amb que es pot guardonar als professionals de la premsa en aquell pas. 

Van ser creats per voluntat del periodista Joseph Pulitzer, que aix ho va deixar estipulat al seu testament, i es van concedir per primer cop el dia 4 de juny de 1917. Des de llavors han estat ininterrompudament atorgats per la Universitat de Columbia en collaboraci amb el Patronat del Premi Pulitzer (Pulitzer Prize Board). Des de fa forces anys s'atorguen durant el mes d'abril.

El premi a la millor fotografia de premsa es va concedir per primer cop l'any 1942, i el premi a la millor composici musical l'any 1943. Entre els anys 1970 i 1979 es van crear els premis d'assaig, crtica i ficci literria.

Noms els reportatges i fotografies de diaris (o noticiers diaris) amb seu central als Estats Units poden ser proposats candidats als premis en la categoria de periodisme.
El premi va acompanyat d'un xec de 10.000 dlars (USD), tret del Premi al Servei Pblic - el ms important - al que se li atorga la medalla d'or.

Categories.
Aquestes sn les categories des de l'edici del 2005:
Servei Pblic - Per a un exemple distingit de diari amb un meritori i destacat servei pblic a travs de l's dels seus recursos periodstics, que poden incloure editorials, tires cmiques, i fotografies, aix com tamb els articles i reportatges.
Reportatge Divulgatiu - Per a un exemple destacat de reportatge illustratiu sobre un tema complex i significat, demostrant domini de la temtica, escriptura lcida i clara presentaci.
Editorial - Per a un editorial destacat, amb excellents texts i sonoritat, estil clar, propsits morals, i poder d'influncia en l'opini pblica. ;
Reportatge d'Impacte -Per a un exemple destacat de reportatge d'impacte caracteritzat per un seguiment detallat i mantingut sobre una activitat o tema concret.
Article de Fons - Per a un exemple distingit d'article de fons donant consideraci prioritria a l'elevada qualitat literria i a l'originalitat.
Reportatges de Notcies d'ltima Hora - Per a un exemple destacat de reportatge d'mbit local sobre notcies d'ltima hora.
Fotografies de Notcies d'ltima Hora - Per a un exemple destacat de fotografies en blanc i negre o color sobre notcies d'ltima hora, que poden consistir en una o varies fotografies, una seqncia o un lbum.
Reportatge sobre Periodisme Nacional (dels EE.UU.) - Per a un exemple destacat de reportatge sobre afers interns dels Estats Units.
Reportatge sobre Periodisme d'Afers Internacionals - Per a un exemple distingit de reportatge sobre afers internacionals, incloent-hi la correspondncia amb l'Organitzaci de les Nacions Unides (ONU).
Periodisme d'Investigaci - Per a un exemple destacat de reportatge d'investigaci individual o d'un equip de treball, presentat com a un article allat o com una srie d'articles.
Fotografia de Reportatge - Per a un exemple distingit de fotografia en blanc i negre o color, que pot consistir en una fotografia o fotografies, una seqncia o un lbum sobre una temtica de fons.
Crnica - Per una crnica destacada.
Crtica - Per una crtica destacada.
Caricatura Editorial - Per a una distingida caricatura o tira cmica o recull de tires publicades durant l'any, caracteritzades per l'originalitat, eficcia editorial, qualitat dels dibuixos, i efectes pictrics. ;

Existeixen tamb cinc categories per a les lletres (llibres):
Biografia o Autobiografia - Per a una distingida biografia o autobiografia d'autor estatunidenc.
Obres Literries de Ficci - Per a una obra de ficci distingida d'un autor estatunidenc, preferentment relacionada amb la vida als Estats Units. ;
Obres d'mbit General i No Ficci - Per a una obra distingida de no-ficci d'un autor estatunidenc que no pot concursar en cap altra categoria. ;
Histria - Per a una obra distingida sobre la histria dels Estats Units.
Poesia - Per a un volum sencer que contingui un vers original distingit d'un autor estatunidenc.

En humanstica hi ha dues ms categories que s'han afegit recentment:

Teatre;
Msica;

Tamb hi ha hagut moltes citacions i premis especials.

Addicionalment als premis, quatre destacats estudiants de la Pulitzer Graduate School of Journalism, seleccionats pel professorat, son premiats amb beques de viatge.

Els nous temps.
La junta que entrega tots els anys el Premi Pulitzer com a distinci periodstica  en vista de qu els diaris cada cop ms feien servir internet per a divulgar, recolzar i destacar el seu treball  comen oficialment a permetre a partir de l'edici del 2007 elements online a totes les categories de periodisme, exceptuant les dues categories de fotografia, que van continuar restringides als formats tradicionals.  
La categoria de Servei Pblic, considerada la de major prestigi, ja havia acceptat material d'internet des del 1999. Aquesta categoria ha continuat acceptant diversos tipus de treball per internet, amb la inclusi de vdeo, bases de dades i cronologies.

Premis que ja no s'atorguen.
Al llarg dels anys, alguns premis s'han deixat d'atorgar, b perqu s'han expandit o re-anomenat, o b perqu han esdevingut obsolets pels avenos tecnolgics. Eren els premis de:
Correspondncia Postal;
Periodisme Divulgatiu (va esdevenir el de Reportatge Divulgatiu);
Reportatges d'mbit General;
Reportatges de Notcies Locals;
Reportatges Locals d'Investigaci Especialitzada;
Periodisme Local;
Reportatges Locals, en temps per l'Edici;
Reportatges Locals, fora de temps per l'Edici;
Fotografia (va esdevenir el de Fotografia de Reportatge) ;
Reportatges Internacionals per Telgraf  (va esdevenir el de Periodisme d'Afers Internacionals) ;
Pulitzer de Reportatges Nacionals (va esdevenir el de Periodisme Nacional) ;
Novella (va esdevenir el d'Obres Literries de Ficci);

Llista exhaustiva dels guanyadors per anys.

Alguns guanyadors.

Servei Pblic.
1973: Washington Post, per les seves investigacions del cas Watergate.
2002: The New York Times, per una secci especial publicada regularment desprs dels atacs terroristes de l'onze de setembre de 2001 als Estats Units.
2003: The Boston Globe, pel reportatge sobre els abusos sexuals a nens d'alguns capellans de l'esglsia catlica de Massachusetts.
2006: The Sun Herald (Mississippi), per la cobertura i informaci en temps real dels devastadors efectes de l'hurac Katrina.
2006: The New Orleans Times-Picayune, per la cobertura i informaci en temps real fins i tot desprs de l'evacuaci de la seu del diari.

Periodisme d'Afers Nacionals dels EE.UU..
1987 a l'equip del diari Miami Herald, del que en sobresurt el periodista Andrs Oppenheimer, pel treball que destap l'escndol de l'Iran-Contra del govern de Ronald Reagan.

Novella.
1937 Margaret Mitchell (All que el vent s'endugu);
1953 Ernest Hemingway (El vell i el mar);
1961 Harper Lee (Matar un rossinyol);
1978 Carl Sagan ( Els dragons de l'Edn);
1981 John Kennedy Toole (La conjura dels necis);
2006 Geraldine Brooks (March);

Teatre.
1948 Tennessee Williams (Un tramvia anomenat desig);
1949 Arthur Miller (La mort d'un viatjant);
1955 Tennessee Williams (La gata sobre la taulada de zenc calenta);
1971 Paul Zindel (Els efectes dels rajos gamma sobre les margarides);
1976 Michael Bennett (A Chorus Line);

El Pulitzer i la cultura popular.
A l'aventura grfica per ordinador Zak McKracken and the Alien Mindbenders de la companyia LucasArts, de l'any 1988, un periodista anomenat Zack McCracken tracta de guanyar el premi.
Homer Simpson va guanyar el Pulitzer per penjar un plana sobre tafaneries a internet a l'episodi The Computer Wore Menace Shoes de Els Simpson.
A l'univers dels DC Comics, Clark Kent ha sigut descrit com a guanyador d'un Pulitzer.

Enllaos externs.
Pulitzer Prize website ;
Most honored Pulitzer Prize finalists ;
Newseum Pulitzer Prize Photographs ;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60687" title="Washakie" nonfiltered="3731" processed="3723" dbindex="24114">

Washakie o Pinaquana (1804-1900) fou un cabdill dels xoixon de Wind River. Era fill d'un flathead i una xoixoni, i assol fama de reputat guerrer entre el seu poble, de manera que l'escolliren cabdill. Fou amic dels blancs, entre ells de Kit Carson, Jim Bridger (qui fou el seu gendre), i John Fremont el 1840 s enfront als blackfoot i el 1869 amb els dakota. El 1878, en recompensa, va obtenir la reserva de Wind River (Wyoming). 

Enllaos.
 Biografia;
 Biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60690" title="Tendoy" nonfiltered="3732" processed="3724" dbindex="24115">
Tendoy (1834-1907) fou cap dels lemhi xoixon potser des del 1855, i s opos a la cessi de terres als blancs en el tractat de Fort Bridger (1868). Aix permetria la creaci de la reserva Lemhi el 1875, i el seu reconeixement definitiu com a cap. El 1905 rebutj anar amb la seva tribu a Fort Hall amb els bannock, per a la seva mort els traslladaren a la fora.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60692" title="Isleta" nonfiltered="3733" processed="3725" dbindex="24116">
Els isleta sn una tribu ndia de parla tiwa meridional (grup kiowa-tano) i de  cultura pueblo. Ells s'anomenen Shiewhibak, i fa referncia a un ganivet cerimonial. Viuen a un poble conegut com San Agustn de la Isleta (Nou Mxic), al marge occidental del Riu Grande, encara que un grup emigr cap a Texas i form els Ysleta del Sur.  El 1967 la seva llengua tenia 1.374 parlants.

Segons dades de la BIA, al seu poble hi vivien 4.170 individus el 1995, endems de 1.543 a Ysleta del Sur (Texas), per segons el cens dels EUA del 2000 hi havia enregistrats 4.421 isleta i 2.382 Ysleta de Texas.
Van rebre aquest nom del primer visitant espanyol, Vzquez de Coronado (1540) perqu formaven una mena de llengua de terra en el riu. El 1582 tamb foren visitats per l'espanyol Espejo. El 1629 comen l'intent dels franciscans d'aconvertirlos al cristianisme, cosa que provocaria la revolta del 1680. El 1780 patiren una forta epidmia de verola.

Enllaos externs.
Departament de turisme de Nou Mxic;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60694" title="Sandia" nonfiltered="3734" processed="3726" dbindex="24117">

Els Sandia sn una tribu amerndia de la cultura pueblo i de parla tiwa meridional (grup kiowa-tano), i potsere reberen aquest nom dels espanyols, en referencia a l'abundncia d'aquest conreu a les seves terres. Ells s'anomenaven nafiat "lloc on el vent bufa pols", i la seva llengua tenia 137 parlants el 1962.
Vivien al poble Sandia, situat a l'est del Riu Grande, tres milles al sud de Bernalillo, a Nou Mxic. 
Al seu poble hi havia 420 censats segons la BIA el 1995, i 488 segons el cens dels EUA del 2000.
Hi ha evidncies arqueolgiques de qu el territori fou habitat potser el 14000 aC. El 1540 foren visitats per l'espanyol Vzquez de Coronado, i el 1610 Fray Esteban de Perea, l'anomenat apstol dels Sandia, qui intent aconvertir-los al cristianisme. Com que foren esclavitzats per a treballar en les mines, el 1680 se sumaren a la revolta general dels pueblo dirigida per Pop.

Referncies.
 Hackett, Charles Wilson. Revolt of the Pueblo Indians. Albuquerque: University of New Mexico Press, 1970.
 Josephy, Alvin M., Jr. The Indian Heritage of America.  New York: Bantam Books, 1973.
 Kantner, John. Ancient Puebloan Southwest. Cambridge, UK; New York: Cambridge University Press, 2004. ISBN  0521783100;
 Stanley, F. The Sandia New Mexico Story. Pep, Texas: , 1968;
 Sweet, Jill D. (Jill Drayson). Dances of the Tewa Pueblo Indians: expressions of new life. Santa Fe, N.M.: School of American Research Press, c2004. ISBN 1930618298;

Lligams.
Pgina Oficial;
Sandia Casino;
Ms de la controvrsia de la cova Sandia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60695" title="Derbi" nonfiltered="3735" processed="3727" dbindex="24118">

La paraula derbi (de l'angls derby) s'usa en el mn de l'esport en general i en el futbol en particular per designar un encontre esportiu entre dos clubs d'una mateixa ciutat.

Els derbis solen caracteritzar-se per la gran rivalitat entre les aficions, que sovint ultrapassa l'mbit merament esportiu arribant a tenir connotacions poltiques, classistes o sectries, com per exemple el derbi Celtic-Rangers que es converteix en una rivalitat entre catlics i protestants. Sovint la paraula derbi s'usa tamb per designar partits de mxima rivalitat entre clubs que no sn d'una mateixa ciutat, com ara un FC Barcelona-Real Madrid, per tcnicament no s'hauria de parlar de derbi com a tal, sin d'encontre de la mxima, clssic o similar.

L'origen de la paraula no s clar. Sembla que prov d'un encontre anual disputat a la localitat anglesa d'Ashbourne, per altres teories l'originen a la cursa de cavalls The Derby organitzada a la ciutat de Derby (Anglaterra) des del 1780.

Tamb s'usa la paraula derbi per definir els partits de gran rivalitat entre equips d'una mateixa regi o pas.

 Principals derbis .










 Enllaos externs .
Web sobre derbis de futbol (en angls)



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60698" title="Yaqui" nonfiltered="3736" processed="3728" dbindex="24119">
Els yaqui sn una tribu de parla uto-asteca, del subgrup xoixon divisi pima, que formen la secci taracahitan amb els tarahumare. El seu nom prov de hiakim (agricultor) o yo emem (el poble). 

 Localitzaci .
Estan dividits en tres grups: un ocupa la reserva Pascua Yaqui als comtats de Chandler i Florence (Arizona) de 202 acres (817,000 m), cosntituda el 1964, un altre al NO de Sonora (sis pobles al Nord del riu Yaqui), i la resta a Chihuahua, Mxic.

 Demografia .
El llarg conflicte de Sonora els va reduir a 4.000 el 1900 al nord del riu Yaqui. El 1967 hi havia 3.000 a Arizona, 10.000 a Sonora i 600 a Chihuahua. El 1997 hi havia 7.500 a Arizona i 30.000 a Mxic. Segons Asher, la seva llengua tenia 12.000 parlants a Mxic i 5.000 a Arizona el 1980. 
Segons dades de la BIA del 1995, a la reserva Pasqua Yaqui hi havia 4.978 habitants (5.287 apuntats al rol tribal).
Segons dades del Cens dels EUA del 2000, hi havia 15.224 yaquis purs (3.692 pasqua i 11.500 yaquis), 1.245 barrejats amb altres tribus (58 i 1.252), 5.184 barrejats amb altres races (423 i 4.752) i 759 barrejats amb altres races i altres tribus (14 i 759). En total, 22.412 yaquis (4.187 pasqua i 18.263 d altres).

 Costums .
Eren alts (174 cms els homes i 168 les dones), de pell greixosa i cabellera llarga.  Els bruixots hi tenen fora influncia, i conserven restes de costums caadores i d educaci guerrera (sempre duen navalla o ganivet). Enterraven els morts vestits amb roba, per sense tat, i odiaven a mort els yori (blancs).
Durant ms de 400 anys han mantingut alguna forma d organitzaci interna, fins i tot als barris d Arizona i Sonora. Sn prominentment agrcoles i molt lligats a la terra. Avui, per, motls sn treballadors temporers a les hisendes, mines i ferrocarrils de Sonora i Arizona. Tanmateix, a diferncia d altres comunitats d indis fronterers, la seva participaci en l economia no facilita l assimilaci, ja que mantenen l autonomia comunitria.

 Histria .
Mostraren forta resistncia a l aculturaci i a l assimilaci. Contactaren amb els espanyols el 1533, tot i que no els esmenaren per primer cop fins el 1609, i des d aleshores mantingueren una aferrissada lluita per la seva identitat distinta com a poble i cultura diferents, i han provocat moltes guerres per defensar la prdua de llurs comunitats, terra, aigua i mitjans de vida a la vall del riu Yaqui.
Ja es revoltaren el 1533 contra l espanyol Diego de Ordaz, a qui obligaren a fugir. Novament venceren una expedici espanyola el 1599, i el 1609. El 1610 signaren una pau amb els espanyols i van obtenir autonomia, per el 1615 desbarataren novament una expedici de Diego de Hurdiade amb 4.000 mercenaris. Novament ho van fer el 1737 i el 1740-1745 contra les missions jesutiques, per admeteren al missioner p. Prez de Ribas.
Un cop declarada la independncia de Mxic, el 1825-1826 es rebelaren un altre cop demanant autonomia a les noves autoritats, que no fou respectada, ra per la qual es tornaren a revoltar el 1832 amb Juan Banderas, i per la qual el 1861-1867 donaren suport a l emperador Maximili I de Mxic. 
Jos M Leyva Cajem (1837-1888), principal capdill resistent, originari de la vall Yaqui de Sonora, havia estat voluntari de les forces mexicanes sota les ordres del liberal Ignacio Pesqueira quan hi havia problemes, fins i tot contra la seva prpia tribu.  El 1874 fou nomenat governador del dictricte de la vall de Yaqui, per tal que ajuds Pesqueira i aconsegus la total submissi de la tribu. Per en comptes d aix, els va mobilitzar junt amb els veins mayo per obtenir estatut de nacions separades que les dues tribus havien reclamat com a dret des de feia temps.

Cajem va reestructurar i disciplinar la societat yaqui per tal de donar-li seguretat econmica i preparaci militar; institu un sistema de taxes, el control del comer extern, va reviure la prctica missionera dels treballs comunitaris i institucionalitz la tradici tribal de les assemblees populars com a cossos decissoris, i emmagatzem material de guerra.  El 1880 la inestabilitat poltica provocada per la caiguda de Pesqueira don pas a la uni estatal i federal en el zel de colonitzar les valls dels yaqui i mayo, utilitzant fins i tot l exrcit.  El 1888 fou venut i capturat per ngel Martnez a San Jos de Guaymas, i executat pocs dies desprs.
Fou succet pel seu lloctinent Juan Maldonado Tetaviecti (1857-1901), qui continu la lluita contra el governador de Sonora, el general Lorenzo Torres, fins que se sign la Pau d Estacin Ortiz el 1897. 
Per els mexicans no la respectaren i el 1899 uns 4.000 soldats l atacaren al refugi de Bacatete i a la fortalesa de Mazacoba; el 1901 es rend amb 400 dels seus, que foren assassinats i un miler de dones i nens, fets personers.
El 1908 foren internats en camps de concentraci, i per ordre de Porfirio Daz, deportats al Yucatn. Un de cada cinc moriren pel cam, les famlies foren separades, i all hi treballaren com a esclaus a les plantacions d henequen, on hi moriran els dos teros en el primer any de feina. En total hi havia 8.000 deportats, uns 500 per mes, i el govern de Sonora cobr 10 pesos dels 65 els que es van vendre al Yucatan.
Luis Mats (mort el juny del 1927), fou resistent del 1910 al 1917 durant la revoluci mexicana. El 1926 els expropiarien milers d hectrees dels pobles de Bacum i Cocorit, entre elles les famlies dels presidents Obregn i Calles. El cap Lus Mats va protestar, i com a resposta 20.000 soldats amb aviaci que llen gasos provocaren la massacre de Vicam. Foren sotmesos el 1927 i posats sota control militar fins el 1950.
Molts centenars foren deportats durant el segle XIX, d altres moriren lluitant o b emigraren. Durant els anys 1930-1940 les reformes de Lzaro Crdenas els va tornar moltes terres, i des del 1940 la irrigaci els permet desenvolupar l agricultura.
Joaqun Elenes, cap dels yaqui, el 1998 deman al president Zedillo que respects la seva cultura i autonomia. 

 Llista de Yaqui .
 Cajem;
 Tetaviecti;
 Luis Mats;
 Felipe Molina;
 Marianette Jaimes-Guerrero;

Enllaos.
 Pgina oficial dels Pascua Yaqui;
 Pgina no oficial dels Yoemem/Yaquis de Mxic;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60700" title="Cajem" nonfiltered="3737" processed="3729" dbindex="24120">

Jos Mara Leyba Prez, ms conegut com a Cajem  El que no beu  (Pesiou, Sonora, 1837- Tres Cruces de Chamampaco, 1887) fou un cabdill yaqui. El 1853 es va unir a l exrcit mexic i fou nomenat per Mariano Escobedo governador de Rio Yaqui per tal que ajuds Pesqueira a sotmetre la tribu, per en comptes d aix es va revoltar contra ells el 1872. Va reestructurar i disciplinar la societat yaqui per tal de donar-li seguretat econmica i preparaci militar; institu un sistema de taxes, el control del comer extern, va reviure la prctica missionera dels treballs comunitaris i institucionalitz la tradici tribal de les assemblees populars com a cossos decissoris, alhora que emmagatzem material de guerra. Aix li va permetre resistir els atcs de l'exrcit mexic fins la caiguda del Fort El Ail el 1886. Fou capturat a Guaymas un any ms tard i executata Tres Cruces de Chamampaco.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60702" title="Tetaviecti" nonfiltered="3738" processed="3730" dbindex="24121">
Juan Maldonado, ms conegut com Tetaviecti (Benem, Sonora, 1857-1901) fou un cabdill yaqui qui va prendre el testimoni de Cajem, afusellat el 1887, en la revolta contra el governador de Sonora fins que es va signar la Pau de Estacin Ortiz el 1897. Per va continuar lluitant a les muntanyes Bacatete fins la massacre de Mazacoba (1900), on moriren un miler de yaquis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60703" title="Felipe Molina" nonfiltered="3739" processed="3731" dbindex="24122">
Felipe Molina (nascut a Arizona) s un lingsta amerindi, qui va exercir de mestre en la comunitat yaqui del 1971 al 1991. s membre de la Comissi per la Llegua Yaqui a Pascua, i el 1981-1982 fou membre del Consell Tribal. Ha escrit Coyote songs (1989), Yoeme-English, English-Yoeme: with a comprehensive grammar of yoeme language (1999) i Yaqui deer songs, Maso Bwikam: a Native American poetry (1987).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60706" title="Marianette Jaimes-Guerrero" nonfiltered="3740" processed="3732" dbindex="24123">
Marianette Jaimes-Guerrero s una escriptora mig yaqui/juaneo i mig europea, experta en drets indgenes i biotica, professora d estudis femenins a la Universitat de San Francisco, i ha collaborat amb Women of All Red Nations, Indigenous Women s Network i l American Indian Anti-Defamation Council. Ha editat The State of Native North America Native Genesis (1992), Native Womanism: Exemplars of Indigenism i Global Genocide: A Case for Biocolonialism.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60713" title="Otoe" nonfiltered="3741" processed="3733" dbindex="24124">
Els otoe sn una tribu ndia de llengua siouan de la branca chiwere. El seu nom provenia de wat-ota o uahtaktato  luxuriosos . Els missouria sn una tribu ndia siouan de la branca chiwere, com els otoe i ioway, tamb anomenada niutachi.

 Localitzaci .
Antigament, els otoe vivien a Nebraska amb els missouri, d on emigraren procedents de les costes dels Grans Llacs. Els missouri vivien als marges del Missouri en la confluncia amb el Mississippi. Avui viuen al comtat de Noble (Oklahoma), a la Otoe-Missouria Federal Trust. 

 Demografia .
El 1900 els otoe eren 370 individus, augmentaren a 1.400 el 1980 i a 1.500 el 1990, juntament amb els missouria. Segons dades de la BIA del 1995, a la Reserva Otoe-Missouria d Oklahoma hi vivien 813 individus (1.462 al rol tribal).
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 1.470 purs, 336 barrejats amb altres tribus, 505 barrejats amb altres races i 133 amb altres races i altres tribus. En total, 2.444 individus.

 Costums .
Com la resta de les  tribus chiwere i siouan, pertanyen a la cultura de les planures, caracteritzada per viure en tipis i la cacera del bfal. 
 
 Histria .
Probablement, fins al segle XV vivien a la zona dels Grans Llacs amb els winnebago, per se n separaren amb missouria i ioway i marxaren a Nebraska, tot establint-se vora el Grand River.
El 1673 foren visitats per Louis Jolliet i Jacques Marquette, qui els trobaren vora l actual assentament de Des Moines (Iowa), i quan els visitaren el 1804 Lewis i Clark ja eren assentats als marges del Platte, vora l actual ciutat d Omaha, amb omaha i osage. Els missouria foren gaireb exterminats el 1798 en una guerra contra els fox i sauk, i els supervivents s hagueren d aixoplugar entre els osage, kanza i otoe.
El 1805 es tornaren a reunir els missouria, per foren atacats pels osage, i els supervivents s amagaren entre els otoe i els ioway.
El 1817 van fer els primers tractats amb els blancs, i cap el 1830 van vendre llur terres a canvi d una reserva a Kansas i Nebraska, vora el riu Big Blue, que no els van donar fins el 1854. 
Cap el 1862, per, van vendre les terres i marxaren a Oklahoma, on s hi installaren al comtat de Noble. Tanmateix, la seva reserva fou parcellada el 1887.  
Truman Washington Dailey (1898-1996), tamb conegut com a Mashi Manyi ("Soaring High") o Sunge Hka ("White Horse"), s ltim parlant d Otoe-Missouria (Baxoje-Jiwere-Nyut'chi).

Enllaos.

Otoe-Missouria Tribe of Oklahoma;
Llengua Ioway-Otoe;
Genealogia Otoe-Missouria;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60715" title="Missouria" nonfiltered="3742" processed="3734" dbindex="24125">
Els missouria sn una tribu ndia de llengua siouan de la branca chiwere, com els otoe i ioway, tamb anomenada niutachi. Tamb eren coneguts com a Wauxa pels osage i Wa-ju'-xd , pels quapaw.
Antigament vivien a Nebraska amb els otoe, d on emigraren procedents de les costes dels Grans Llacs. Ms tard s'establiren als marges del Missouri en la confluncia amb el Mississippi.   Avui viuen al comtat de Noble (Oklahoma), a la Otoe-Missouria Federal Trust.

Segons l'etnograf James Mooney, la poblaci de la tribu era de 200 famlies el 1702; 1000 persones el 1780; 300 el 1805; 80 el 1829, quan marxaren a viure amb els otoe; i 13 el 1910; ders d'aleshores no es diferencien dels otoe.  
El seu nom ha donat origen al de l'estat de Missouri i al del Riu Missouri.

 Enllaos .
 Otoe-Missouria Tribe of Oklahoma;
 Genealogia de les tribus Missouri;
 Genealogia Otoe-Missouria;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60716" title="Truman Washington Dailey" nonfiltered="3743" processed="3735" dbindex="24126">
Truman Washington Dailey, tamb conegut com a Mashi Manyi ("Soaring High") o Sunge Hka ("White Horse"), (Reserva Otoe-Missouria, Oklahoma, 1898-1996) fou l'ltim parlant d otoe-missouria, fill de George Dailey (XraS'age "Old Eagle"), missouria i Otoe; i Katie Samuels, Ioway i Otoe. El 1928 es va unir a la Native American Church i fou partidari de mantenir el mode de vida tradicional. Des del 1970 tamb don classes de la seva llengua a la reserva i cont histries, ra per la qual fou doctorat el 1993 per la Universitat d Missouri.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60717" title="Soluci qumica" nonfiltered="3744" processed="3736" dbindex="24127">


En qumica una soluci s una mescla homognia de dos o ms substncies. el terme dissoluci sovint s'usa erroniament com a sinnim, ja que la dissoluci s el procs de mesclar els components per a obtenir una soluci.

En qumica, una soluci o dissoluci (del llat disolutio), s una barreja homognia, a nivell molecular d'una o ms espcies qumiques que no reaccionen entre si; els components de la qual es troben en proporci que variable. 

En una soluci, es distingeix entre el dissolvent (el compost majoritari), i el solut (el compost minoritari). La quantitat de solut que es pot dissoldre en un dissolvent determinat vindr determinada per la solubilitat d'aquest solut. Trobem solucions en fase lquid, gas o slid, depenent de l'estat fsic del component majoritari, o dissolvent.

Tota dissoluci est formada per una fase dispersa anomenada solut i un medi dispersant denominat dissolvent. Tamb es defineix dissolvent com la substncia que existeix en major quantitat que el solut en la dissoluci. Si ambds, solut i dissolvent, existeixen en igual proporci (com un 50% d'etanol i un 50% d'aigua en una dissoluci), la substncia que s ms freqentment utilitzada com dissolvent s la que es designa com a tal (en aquest cas, l'aigua). Una dissoluci pot estar formada per un o ms soluts i un o ms dissolvents. Una dissoluci ser una barreja en la mateixa proporci en qualsevol quantitat que prenguem (per petita que sigui la gota), i no es podran separar per centrifugaci ni filtraci. 

Un exemple com podria ser un slid dissolt en un lquid, com la sal o el sucre dissolt en aigua (o fins i tot l'or en mercuri, formant una amalgama) 

Es distingeix d'una suspensi, que s una barreja en la qual el solut no est totalment disgregat en el dissolvent, sin dispersat en petites partcules. Aix, diferents gotes poden tenir diferent quantitat d'una substncia en suspensi. Mentre una dissoluci s sempre transparent, una suspensi presentar turbidesa, ser translcida o opaca. Una emulsi ser intermdia entre dissoluci i suspensi. 

Sn barreges homognies ;
La quantitat de solut i la quantitat de dissolvent es troben en proporcions que varien entre certs lmits. Normalment el dissolvent es troba en major proporci que el soluto, encara que no sempre s aix. La proporci que tinguem de soluto en el si del dissolvent depn del tipus d'interacci que es produeixi entre ells. Aquesta interacci est relacionada amb la solubilitat del solut en el dissolvent. Una dissoluci que contingui poca quantitat s una dissoluci diluda. A mesura que augmenti la proporci de solut tindrem dissolucions ms concentrades, fins que el dissolvent no admet ms solut, llavors la dissoluci s saturada. Per sobre de la saturaci tenim les dissolucions sobresaturades. Per exemple, 100g d'aigua a 0C sn capaces de dissoldre fins a 37,5g de NaCl (clorur de sodi o sal comuna), per si barregem 40g de NaCl amb 100g d'aigua a la temperatura assenyalada, quedar una soluci saturada. ;
Les seves propietats fsiques depenen de la seva concentraci: ;
 Dissoluci HCl (cid clorhdric) 12 mol/L Densitat = 1,18 g/cm3 ;
 Dissoluci HCl (cid clorhdric) 6 mol/L Densitat = 1,10 g/cm3 ;
Els seus components se separen per canvis de fases, com la fusi, evaporaci, condensaci, etc. ;
 Tenen absncia de sedimentaci, s a dir al sotmetre una dissoluci a un procs de centrifugaci les partcules del solut no sedimenten degut al fet que la grandria de les mateixes sn inferiors a 10 A. ;
Els seus components s'uneixen i es genera el solvent mitjanant el procs denominat decontriacion. ;
En funci de la naturalesa de soluts i dissolvents, les lleis que regeixen les dissolucions sn distintes. ;
 Slids en slids: Lleis de les dissolucions slides. ;
 Slids en lquids: Lleis de la solubilitat. ;
 Slids en gasos: Moviments brownians i lleis dels coloides. ;
 Lquids en lquids: Tensi interfasial. ;
 Gasos en lquids: Llei d'Henry. ;

Per la relaci que existeix entre el solut i la dissoluci, alguns autors classifiquen les dissolucions en diludes i concentrades, les concentrades se subdivideixen en saturades i sobresaturades. Les diludes, es refereixen a aquelles que possexen poca quantitat de solut en relaci a la quantitat de dissoluci; i les concentrades quan possexen gran quantitat de soluto. s incovenient la utilitzaci d'aquesta classificaci degut al fet que no totes les substncies es dissolen en la mateixa proporci en una determinada quantitat de dissolvent a una temperatura donada. Ex: a 25C en 100g d'aigua es dissolen 0,000246g de BaSO4. Aquesta dissoluci s concentrada (saturada) perqu no admet ms sal, encara que per la poca quantitat de solut dissolt hauria de classificar-se com diluda. Per aix s ms convenient classificar a les solucions com no saturades, saturades i sobre saturades.

Exemples;
 L'aigua marina s una soluci aquosa que t com a component majoritari l'aigua (lquid) i com a solut el clorur de sodi -sal comuna- (slid). ;
 L'aigua amb gas, on el dissolvent s aigua (lquid) i el solut s dixid de carboni (gas).
L'acer s una soluci slida de ferro (slid) com a dissolvent i carboni (slid) com a solut. Vegeu aliatge.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60721" title="Llenges palaihnihanes" nonfiltered="3745" processed="3737" dbindex="24128">

Les Llenges palaihnihanes sn una famlia de llenges amerndies amb dues parles:

 Atsugewi;
 Achumawi;

La famlia Palaihnihana sovint s connectada amb un hipotetic grup amb els Hoka-sioux.

Bibliografia.

 Bright, William. (1965). of A history of Palaihnihan phonology by D. L. Olmstead. Language, 41 (1), 175-178.
 Good, Jeff; McFarland, Teresa; & Paster, Mary. (2003). Reconstructing Achumawi and Atsugewi: Proto-Palaihnihan revisited. Atlanta, GA. (Paper presented at the annual meeting of the Society for the Study of the Indigenous Languages of the Americas, January 2 5).
 Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
 Olmstead, David L. (1954). Achumawi-Atsugewi non-reciprocal intelligibility. International Journal of American Linguistics, 20, 181-184.
 Olmstead, David L. (1956). Palaihnihan and Shasta I: Labial stops. Language, 32 (1), 73-77.
 Olmstead, David L. (1957). Palaihnihan and Shasta II: Apical stops. Language, 33 (2), 136-138.
 Olmstead, David L. (1959). Palaihnihan and Shasta III: Dorsal stops. Language, 35 (4), 637-644.
 Olmstead, David L. (1964). A history of Palaihnihan phonology. University of California publications in linguistics (Vol. 35). Berkeley: University of California Press.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60728" title="Hard rock" nonfiltered="3746" processed="3738" dbindex="24129">
 Definici i context histric .


El hard rock, o heavy rock (tradut al catal com "rock dur" o "rock pesant"), s el fruit del desenvolupament i la barreja del blues i dels aspectes ms innovadors del rock existent als anys 60, i es caracteritza per la important presncia de guitarres elctriques, ritmes contundents amb notable protagonisme de la bateria, i una veu que adquireix tamb un nou protagonisme pel que fa a la seva fora, sense renunciar a la melodia. Tot plegat va tenir el recolzament dels avenons tcnics que afectaven tant els instruments com els sistemes d'amplificaci, cada cop ms potents.

A finals dels anys 60, esperonats pel que havien fet grups com ara  The Beatles, The Who, The Animals, The Yardbirds o Creedence Clearwater Revival, hi va haver una srie d'artistes i grups que van unir a aix una forta influncia de blues progressiu i van dur el pop i el rock existents cap a un terreny on hi predominava la fora del ritme i la contundncia sonora. Entre ells podem destacar Cream, Jimi Hendrix, Led Zeppelin, Deep Purple o Black Sabbath. La frontera que separa el hard rock del heavy metal s sovint difcil de distingir. De fet, segons alguns usos de l'etiqueta hard rock, aquest cont el heavy metal, mentre que en d'altres usos es tracta d'un gnere diferent per proper i amb una mplia zona d'intersecci. Mentre alguns artistes es van mantenir ms propers al camp del blues i del rock progressiu, d'altres van tendir a accentuar la resta d'aspectes que caracteritzarien el heavy metal. Aix, dins del rock dur ms proper a les arrels de blues, van sorgir als anys 70 grups com Whitesnake, AC/DC, ZZ Top, Kiss o Aerosmith. Als anys 80, de forma parallela al desenvolupament del heavy metal i els seus derivats, el hard rock va seguir produint grans bandes i en destaquen especialment les que es van originar a la ciutat nord-americana de Los Angeles: Guns N' Roses, Cinderella, L.A Guns, etc.

 Discografia representativa .

 Cream: "Disraeli Gears" (1967), "Wheels Of Fire" (1968);
 Jimi Hendrix: "Electric Ladyland" (1968), "Woodstock" (1969);
 Led Zeppelin: "Led Zeppelin I" (1968), "Physical Graffiti" (1975);
 Black Sabbath: "Paranoid" (1970), "Master of Reality" (1971);
 Deep Purple: "In Rock" (1970) "Machine Head" (1972);
 ZZ Top: "Tres Hombres" (1973), "Fandango!" (1975);
 Scorpions: "Tokyo Tapes" (1978), "World Wide Live" (1985);
 Kiss: "Destroyer" (1976), "Alive II" (1977);
 Whitesnake: "Ready an' Willing" (1980), "Live... in the Heart of the City" (1980);
 AC/DC: "If You Want Blood You've Got It" (1978), "Highway To Hell" (1979), "Back In Black" (1980);
 Aerosmith: "Toys In The Attic" (1975), "Pump" (1989);
 Guns n' Roses: "Appetite For Destruction" (1987), "Lies" (1988);












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60737" title="Recursivitat" nonfiltered="3747" processed="3739" dbindex="24130">

Recursi  Recursivitat s la forma en la qual s'especifica un procs basat en la seva prpia definici. Sent una mica ms precisos, i per a evitar l'aparent cercle sense fi en aquesta definici, les instncies complexes d'un procs es defineixen en termes d'instncies ms simples, estant les finals ms simples, definides de forma explcita.

 Els nombres naturals .

Un exemple de conjunt definit de manera recursiva, s el dels nombres naturals:

0 pertany a N;
si n pertany a N, llavors n+1 pertany a  N;
Els nombres naturals s el conjunt menor que compleix les dues propietats anteriors.

 Funcions definides de manera recursiva .

Aquelles funcions el domini de les quals pot ser recursivament definit, poden ser definides de manera recurtiva.

L'exemple ms conegut s la definici recursiva de la funci factorial f(n):

f(0) = 1;
f(n) = n   f(n-1)   per a tot  nombre natural n > 0 ;

Amb aquesta definici, vegem com funciona aquesta funci per al valor del factorial de 3:

 f(3) = 3   f(3-1)
      = 3   f(2)
      = 3   2   f(2-1)
      = 3   2   f(1) 
      = 3   2   1   f(1-1)
      = 3   2   1   f(0)
      = 3   2   1   1
      = 6


Alguns exemples de recursi:
 Factorial -- n! = n  (n-1)!
 Successi de Fibonacci -- f(n) = f(n-1) + f(n-2);
 Nombres de Catalan -- C(2n, n)/(n+1);
 Les Torres de Hanoi;
 Funci d'Ackermann;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60740" title="Francesc Ferran d'ustria" nonfiltered="3748" processed="3740" dbindex="24131">
Francesc Ferran d'ustria, arxiduc d'ustria (Graz 1863 - Sarajevo 1914). Arxiduc d'ustria, prncep d'Hongria i de Bohmia i cap de la Casa reial de Mdena amb el doble tractament d'altesa imperial i reial, l'any 1889 esdevingu presumpte hereu a la Corona austrohongaresa. 



Nascut a la ciutat de Graz, Francesc Ferran eran fill de l'arxiduc Carles Llus d'ustria i de la princesa Maria de l'Anunciaci de Borb-Dues Siclies. Essent nt de l'arxiduc Francesc Carles d'ustria i de la princesa Sofia de Baviera per part de pare, mentre que per part de mare ho era del rei Ferran II de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria. 

Nebot de l'emperador Francesc Josep I d'ustria, es va convertir en hereu al tron l'any 1896, desprs d'una successi de morts a la famlia Habsburg. Des de llavors va obtenir una gran influncia en l'Imperi, arribant a dominar prcticament l'exrcit. Casat morganticament amb la duquessa Sofia Chotek von Chotkowa. La parella tingu tres fills:

SAI la princesa Sofia de Hohenberg nascuda a Viena el 1901 i morta el 1990. Es cas amb el comte Friederich von Nostitz-Rieneck.

SAI el duc Maximili de Hohenberg nascut a Viena el 1903 i mort el 1962. Es cas amb la comtessa Elizabeth von Waldburg zu Wolfegg und Waldsee. ;

SAI el prncep Ernest de Hohenberg nascut el 1904 i mort el 1954. Es cas amb Maria Teresa Wood.

En aquella poca, el principal problema poltic que tenia plantejada la monarquia austrohongaresa eren les tensions nacionalistes, especialment de les minories eslaves de l'imperi. Francesc Ferran era partidari d'una obertura en aquest sentit, transformant la monarquia dual vigent des de 1867 en una monarquia federal tripartita en la qual els eslaus veiessin reconeguda la seva autonomia. En particular, s'havia mostrat prxim a les reclamacions dels eslaus del sud (croats, bosnians i eslovens); per al fer-ho va contrariar els plans de Srbia, que enarborava la defensa d'aquests pobles davant de la dominaci austrohongaresa, amb l'ambici ltima d'unir-se amb ells i de sotmetre'ls al seu propi poder. 

El 1914, quan l'arxiduc es trobava en Sarajevo (capital de la provncia llavors austrohongaresa de Bsnia) per a presidir unes maniobres militars, va ser assassinat per un estudiant serbo-bosni anomenat Gavrilo Princip. Com que l'assass era militant de l'organitzaci nacionalista srbia Jove Bsnia (Mlada Bosna), el govern austrac va culpar Srbia del regicidi. Per aix, va exigir al govern serbi la repressi de les accions antiaustraques llanades des del seu territori, l'autoritzaci per a qu la policia austraca particips en la investigaci de l'atemptat a Srbia i el cstig dels responsables. 

Tanmateix, la negativa srbia a satisfer les demandes austraques allegant que violava la seva sobirania nacional, va ser el detonant per a l'esclat de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), ja que aquest fet desencaden el joc d'aliances pel qual Alemanya donaria suport a ustria-Hongria; i Rssia, Frana i la Gran Bretanya recolzarien Srbia.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60745" title="Peixet d'argent" nonfiltered="3749" processed="3741" dbindex="24132">


El peixet d'argent o de plata o lepisma (Lepisma saccharina) s un petit insecte sense ales visible sovint a les llars. El seu nom com prov del seu aspecte, ja que el seu color argentat el fa semblar d'argent o d'alumini. En canvi, el seu nom cientfic (en concret l'espcie saccharina) li ve de la seva dieta, ja que s'alimenta de carbohidrats com el sucre o el mid.

Pertany a la famlia Lepismatidae, dintre de l'ordre dels Thysanura, la qual famlia s'estima que porta ms de 300 milions d'anys sobre la terra.

 Aspecte .
El cos del peixet d'argent sol fer uns 10 mm de llarg, sense contar les antenes ni les cues caudals. L'aspecte metallitzat es deu a les escates que cobreixen el cos, presents noms a partir de la tercera muda.

 Desenvolupament .
Ha de transcrrer entre quatre mesos i tres anys des que s un ou fins arribar a l'estat adult. El lepisma pot arribar a viure fins els vuit anys, a ra d'una muda l'any, o fins a quatre mudes per any en cas d'haver les condicions favorables. A temperatures de 25 a 30 C, les femelles dipositen rams amb centenars d'ous, generalment a les escletxes. No es reprodueixen si les condicions sn ms fredes o ms clides.

 Dieta .
La dieta favorita dels peixets d'argent inclou polisacrids com el mid, o les dextrines dels adhesius. Per tant, s'alimenten de pegament com el que s'utilitza per enquadernar els llibres, fotografies, cabell, cot, lli i fibres sinttiques, i brutcia en general. Quan sn una plaga poden causar algun dany a llibres i roba, tot i que gaireb sempre se'ls pot considerar totalment inofensius. Aix no evita que sigui un animal perseguit i exterminat per la seva simple existncia. Poden arribar a romandre molts mesos sense menjar si les condicions no els ho permeten.

 Hbitat .
El lepisma s un comensal molt com a les llars, ms encara que els escarbats. Sovint se'ls troba a llocs ombrvols com els lavabos, sota les neveres, i sobretot a les escletxes del terra.

 Reproducci .

La reproducci del lepisma ha estat un misteri durant molts anys, degut als seus hbits nocturns. La femella ha de prendre un espermatfor, qu s una cpsula d'esperma depositada pel mascle i assenyalada amb marques bioqumiques, i aquesta el fertilitza.

 Eliminaci .
En els edificis, els peixets d'argent noms poden existir en ambients suficientment humits i ric en escletxes. Sense aquests dos factors, el peixet no sobreviu. Unes altres mesures per a eliminar-lo sn les segents:
 Una barreja de brax:sucre en proporci 1:1. En ingerir el sucre, de pas ingeriran el ver.
 Una soluci de sal d'amoni els faran fugir en 24 hores.
 Per a capturar peixets d'argent es pot deixar a prop de les escletxes un cot humit impregnat de guix.

 Enllaos externs .

 Descripci del peixet d'argent del Virginia Polytechnic Institute and State University. ;
 Exterminaci del lepisma. ;
 Ampliacions amb microscopi: x16, x500, x600 ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60746" title="ECMA International" nonfiltered="3750" processed="3742" dbindex="24133">
ECMA (European Computer Manufacturers Association) s una associaci fundada el 1961 dedicada a la estandarditzaci de sistemes d'infomaci. Des de 1994 ha passat a denominar-se ECMA Internacional.

 OpenXML .

L'ECMA va considerar com a estndard ECMA el format Office Open XML de Microsoft.

Enllaos externs.
 Ecma International;

 Referncies .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60749" title="Dram" nonfiltered="3751" processed="3743" dbindex="24134">


El dram (en armeni     ) s la moneda d'Armnia i tamb circula a l'estat autoproclamat independent de l'Alt Karabagh. El codi ISO 4217 s AMB i tamb s'utilitza l'abreviaci ARD. Se subdivideix en 100 luma (     ). 

s ems pel Banc Central d'Armnia (                          , Hayastani Kentronakan Bank).

Histria.
El primer cop que es va emetre el dram (el nom del qual deriva de la dracma grega) va ser durant el perode de 1199 a 1375. En aquell moment les monedes eren de plata.

El 21 de setembre del 1991 es va celebrar un referndum que va declarar Armnia independent de la Uni Sovitica. Posteriorment, el 27 de mar del 1993, es va crear el Banc Central d'Armnia en substituci del Banc Estatal de la Repblica Socialista Sovitica d'Armnia. Tot i aix, els antics bitllets de ruble sovitic van ser legals fins al novembre del mateix any. El nou dram es va posar en circulaci el 22 de novembre del 1993 i se'n van emetre bitllets de 10, 25, 50, 100, 200 i 500 drams. La taxa de canvi que es va establir va ser d'un dram per 200 rubles, que en aquell moment equivalia a 1 dlar per 14,5 drams. El 21 de gener del 1994, el Banc Central d'Armnia va posar en circulaci monedes de 10, 20 i 50 luma i d'1, 3, 5 i 10 drams. Posteriorment, el 24 d'octubre del mateix any es va posar en circulaci el bitllet de 1.000 drams i desprs, el setembre del 1995, el bitllet de 5.000 drams. Per ltim es va emetre el bitllet de 20.000 drams i tamb un bitllet commemoratiu de 50.000 drams per celebrar els 1.700 anys de l'adopci del cristianisme a Armnia.


Monedes i bitllets.
Actualment en circulen monedes de dues sries. La srie antiga s del 1994 i les monedes en circulaci sn les de 10, 20 i 50 luma i d'1, 3, 5 i 10 drams. La srie nova s del 2003 i en circulen monedes de 10, 20, 50, 100, 200 i 500 drams.

Pel que fa als bitllets, en circulen de 10, 25, 50, 100, 200, 500, 1.000, 5.000, 10.000, 20.000 i 50.000 drams.

Taxes de canvi.
1 EUR = 549,95 AMD (9 de gener del 2006);
1 USD = 454,77 AMD (9 de gener del 2006);

Vegeu tamb.
Uni monetria de fet;

Enllaos externs.
Banc Central d'Armnia (en angls i armeni);













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60753" title="Subconjunt" nonfiltered="3752" processed="3744" dbindex="24136">

Un subconjunt s un conjunt format per elements d'una altre conjunt. Es diu que el primer conjunt s subconjunt del segon conjunt.

Per exemple:;

A= i B=. Podem dir que A s un subconjunt de B perqu tots els elements de A tamb pertanyen a B.;

La relaci entre un subconjunt i un conjunt s'anomena inclusi i es representa pel smbol   () o en l'ordre invers   ().

Per exemple, en el cas anterior podem escriure  o B   A.;

Tot conjunt A s subconjunt d'ell mateix. Aix, tot aquell subconjunt d' A que no sigui igual a A s'anomena subconjunt propi dA.

Diferents notacions.
Actualment s'utilitzen fonamentalment dos sistemes diferents de notaci pels subconjunts. El sistema clssic utilitza " " per a qualsevol subconjunt i "" () per a subconjunts propis. Per altra banda, el sistema modern vol equiparar els smbols als de les desigualtats i utilitza " " per a qualsevol subconjunt i " " per als subconjunts propis. Finalment, hi ha una tercera corrent de matemtics que utilitzen " " per a subconjunts qualsevol i "" per als propis per eliminar qualsevol tipus d'ambigitat.

Nombre de subconjunts que pot tenir un conjunt.
Un subconjunt pot tenir noms una part dels elements de l'altre conjunt, tenir-los tots, o no tenir-ne cap (en aquest cas seria un conjunt buit). Per saber quants subconjunts podem tenir a partir d'un conjunt, s'utilitza l'expressi: 2n, on n s el nombre d'elements del conjunt.

Donat A=, tenim els subconjunts:

;
   ;
     ;
   ;
conjunt buit;

En total, 24=16 subconjunts.;

Donat un conjunt A, el conjunt que t per elements tots els subconjunts d' A s'anomena conjunt de les parts dA i es representa per .

Per exemple:;

Si A=, llavors .;
 t, en efecte,  elements.;

Subconjunts disjunts.
Dos subconjunts d'un mateix conjunt que no tenen cap element en com s'anomenen subconjunts disjunts. 

Per exemple:;

Si A=, B= i C=, podem dir que B i C sn dos subconjunts disjunts de A.;

Conjunts complementaris.
Quan la uni de dos subconjunts disjunts cont tots els elements del conjunt, es diu que sn dos conjunts complementaris. Es pot expressar escrivint una C com a superndex del conjunt.

Per exemple:;

Si A=, B= i C=, llavors s clar que B i C sn disjunts i que la seva uni s exactament A; per tant, podem dir que C s el complementari de B (respecte del conjunt A): C=BC.;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60754" title="Inclusi" nonfiltered="3753" processed="3745" dbindex="24137">
S'anomena inclusi a la relaci entre un conjunt i un dels seus subconjunts.

La relaci d'inclus s'expressa mitjanant els smbols  (incls) i  (inclou). Per exemple:

A  B es llegeix A es troba incls dins de B. De la mateixa manera B  A es llegeix B inclou A;

Tamb es pot expressar el contrari, la no inclusi, mitjanant els smbols  (no incls) i  (no inclou). Per exemple:

A  B es llegeix A no es troba incls dins de B. De la mateixa manera B  A es llegeix B no inclou A

Propietats de la inclusi.
La inclusi, com tota relaci matemtica, t una serie de propietats.
Propietat reflexiva.
Tot conjunt s'inclou a si mateix.

A  A;

Propietat antisimtrica.
Donats dos conjunts A i B, es pot donar que A inclogui B, i a la vegada B inclogui A. Quan aix ocorre, podem dir que compleix la propietat antisimtrica. La propietat antisimtrica implica que A = B.

Si A  B i B  A, llavors A=B;

Propietat transitiva.
La propietat transitiva vol dir que si un conjunt s'inclou dins d'un altre conjunt, i aquest s'inclou dins d'un tercer, llavors el primer conjunt est incls dins del tercer conjunt.

Si A  B i B  C, llavors A  C;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60764" title="Acrnim recursiu" nonfiltered="3754" processed="3746" dbindex="24138">
Un acrnim recursiu s un acrnim en qu la primera lletra del mateix fa referncia al propi acrnim. 

Un exemple fams d'aix s l'acrnim GNU, que significa GNU's Not Unix (GNU no s Unix):

G: GNU's ;
N: Not ;
U: Unix ;

Com es pot apreciar, la G s la lletra que provoca la recurrncia doncs fa referncia al mateix acrnim. Aquest tipus d'acrnims neixen com una petita broma entre informtics i durant molt de temps van ser indici que algun hacker (en el bon sentit de la paraula) estava involucrat en el projecte.

Un altre exemple s el nom d'una implementaci de l'API de Windows en Unix, el projecte WINE: Wine Is Not an Emulator. 

Altres exemples:
Lame que significa Lame, An MP3 Encoder#;
emacs t diferents significats, entre ells Emacs Makes A Computer Slow#;
PNG originalment significava PNG's Not GIF ;

En alguns casos s'ha donat el fet de canviar un acrnim regular per un de recursiu. Per exemple:
RPM: RedHat Package Manager -> RPM Package Manager ;
PHP: Personal Home Page -> PHP Hypertext Preprocessor  ;

Fins-hi-tot existeixen acrnims recursius dobles, como el de HURD:

HIRD: HURD of Interfaces Representing Depth ;
HURD: HIRD of Unix-Replacing Daemons ;

El cas ms singular s el de UIRA que significa UIRA isn't (a) recursive acronym (UIRA no s un acrnim recursiu).

 Vegeu tamb .
 Recursivitat;

 Enllaos externs .
GNU;
WINE;
RPM;
PHP;
HURD;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60768" title="Tamariu" nonfiltered="3755" processed="3747" dbindex="24142">


Tamariu (arbre) - Arbust (o arbre petit) del gnere Tamarix.
Tamariu (Palafrugell) - Cala de la localitat de Palafrugell;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60769" title="Orxata Sound System" nonfiltered="3756" processed="3748" dbindex="24143">


Orxata Sound System (sovint escrit orxata sound system o, simplement, orxata, en homenatge a la beguda homnima) s un collectiu musical valenci nascut el 2003 que mescla diferents estils de msica electrnica com el drum and bass, l'electro, el dub o el ragga amb el cant d'estil i la msica tradicional valenciana.

Les lletres tenen un fort component de crtica social i un cert component escptic: a ms d'utilitzar el valenci com a llengua d'expressi, el grup aposta per formes lliures i horitzontals de distribuci i creaci fent s de les llicncies de Creative Commons, publicant el seu treball en xrcies d'intercanvi p2p i promovent l'edici de les lletres de les seues canons amb una pgina wiki al seu web.

 Histria .

Orxata Sound System nasqu de la m de dos ex membres del grup d'ska punk Fstic en sentir la necessitat de fer un grup que mesclara el cant d'estil valenci i la msica electrnica: llavors crearen les bases electrniques i les lletres que donarien origen al nou grup. Per al primer concert s'hi afeg l'aleshores baixista del grup fusion Budell, amb el qual el conjunt prenia forma de trio amb elements acstics (la veu), elctrics (el baix) i electrnics (l'ordinador). Aix feren diversos concerts per tot el Pas Valenci fins principis de 2005, quan enregistren la primera maqueta: un treball a mode de presentaci de cinc temes i dos intros amb la collaboraci dels Ovidi Twins i les cantants de Ki Sap i Pomada.

A partir de mar del mateix any s'hi incorporen les tres cantants i el nou trompeta, el qual posa fi a la collaboraci eventual del trompeta de Budell. Amb esta formaci s amb la qual Orxata ha fet la major part dels seus concerts, actuant des de Perpiny fins el Marroc, passant per gran part de la geografia catalanoparlant.

El gener de 2007 enregistren el seu primer treball, en part amb l'ajuda d'haver guanyat el concurs Tirant de Rock i el guard de Grup Revelaci en la primera edici dels Premis de Msica en Valenci Ovidi Montllor.

L'any 2008, el disc 1.0 s guardonat en el tercer certamen dels Premis de Msica en Valenci Ovidi Montllor com a millor disc de pop rock.

 Discografia .

 orxata (autoedici sota Creative Commons, 2005): primera maqueta, descarregable via p2p;
 1.0 (autoedici sota Creative Commons,2007): Primer Disc, descarregable via p2p;

 Referncies .


Enllaos.

 OrxataSoundSystem.net web oficial amb apartats exclusius per a membres;
 MySpace.com pgina del grup al MySpace;
 Last.fm pgina del grup al Last.fm;



 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60773" title="Leon Scott" nonfiltered="3757" processed="3749" dbindex="24144">

Edouard-Leon Scott de Martinville (1817-26 d'abril de 1879) s conegut per ser l'inventor del  fonoautgraf , un aparell que permetia traslladar la parla humana i el so en general en un grfic i que es considera antecessor del fongraf. L'aparell funcionava inicialment amb un raspall unit a una membrana que vibrava en incidir-hi la veu humana, tot traant una lnea ondulada sobre un vidre fumat. Malauradament aquest aparell no era capa de reproduir els sons que enregistrava.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60775" title="Andr-Marie Ampre" nonfiltered="3758" processed="3750" dbindex="24145">

Andr-Marie Ampre (Poleymieux-ls-Mont-d'Or, prop de Li, 20 de gener de 1775   Marsella, 10 de juny de 1836), fsic i matemtic francs.

A la casa familiar de Poleymieux-au-Mont-d Or, a prop de Li, Ampre va llegir i estudiar lEncyclopedie de d'Alembert i Diderot. El 1801 va ocupar la ctedra de fsica i qumica a l'Escola Central de Bourg-en-Bresse i el 1804 va ser nomenat professor del liceu de Li (avui Lyce Ampre).

A partir de 1809 va comenar la seva reeixida carrera: va ser nomenat professor de l'Escola Politcnica de Pars, ciutat on es trasllada, el 1814 va ser triat membre de l'Acadmia de Cincies de Frana i el 1819 professor de Filosofia a la Facultat de Lletres de Pars. El 1822 va establir els principis de l'electrodinmica i descobr les accions mtues entre conductors travessats per corrents elctriques. El 1827 va publicar la seva Thorie mathmatique des phnomnes lectrodynamiques uniquement dduite de l'exprience, on va exposar la seva famosa llei, avui coneguda com llei d'Ampre.

Enllaos externs.

Plana del motor elctric i Andr-Marie Ampre a l'Xtec ;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60778" title="Torderes" nonfiltered="3759" processed="3751" dbindex="24146">


Torderes (, en francs Tordres) s un municipi del Rossell. Disposa d'una esglsia romnica consagrada a Sant Nazari.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60784" title="Deg hit'an" nonfiltered="3760" processed="3752" dbindex="24147">
Els deg hit'an (tamb deg xinag, deg xit'an, deg hitan, degexit'an, ingalik, ingalit, inkaliten, inkality, kaiyuhkhotana) pertanyen al grup de pobles de llenges na-den d'Alaska. El seu antic nom, ingalik i els seus derivats sn considerats ofensius pels deg hit'an. Es dividien en dos subgrups, anvik i nikolai. 

 Localitzaci .
Viuen al naixement dels rius Kuskokwin i Yukon, al Nord d'Alaska, i a Anvik, entre el Yukon i el Shageluk.

 Demografia .
El 1980 hi havia 400 individus (300 anvik i 100 nikolai) dels quals noms 100 parlaven la seva llengua. Segons dades de la BIA del 1995, vivien als llogarrets de Sleetmute (92 h/97 al rol tribal), Anvik (75 h/79 al rol), Grayling (194 h/204), Holy Cross (277 h/299), Shageluk (132 h/139) i Takotna (17 h/18) mixta amb els inuit. En total, 818 al rol tribal. La seva llengua, per, noms t uns 40 parlants, la majoria ancians.

 Costums .
Viuen a zones de bosc i tundra, pesquen salmons entre el gel i cacen caribs, ossos, castors, necs i dants, i se'ls menjaven crus o cuits. Estaven molt influenciats culturalment pels inuit. Vestien parques, pantalons i d'altres robes d'aquests. Llurs cases eren semisubterrnies, com les dels inuit de l'Oest.  Cacen amb arpons, venables llancvols i d'altres armes inuit. Fabricaven canoes de fusta de bedolls i bots de pell.
Vivien a llogarrets, alguns nmades i d'altres sedentaris, tals com campaments de pesca per a una o dues famlies a l'estiu, i a assentamenst d'hivern per a tot el grup.  El centre del campament era una casa subterrnia llarga o kashin, emprada tamb com a casa de suor, consell de la tribu, club d'entreteniment, casa funerria, temple religis per a activitats dels xamans i d'altres actes pblics, per noms per a homes. Les dones es quedaven a casa. 
Celebraven motls esports, jocs, cerimnies i potlachts, tot i sser molt important per a ells l'ostentaci de la riquesa. Creien en un esperit sobrenatural que omplia tots els ssers animants i inanimats, i en un creador, en un dimoni i en una vida d'ultratomba. Tenien moltes supersticions, tabs i rituals referents a la cacera, als animals i als estris.
Els hiverns celebraven reunions al kashin, on tenien set cerimnies diferents, hi feien ddives i danses amb mscares per conjurar l'abundncia de la cacera. 

 Histria .
Des del 1760 els rssos es van emparar d'Alaska, per van tenir poc contracte amb els den de l'interior, a diferncia dels inuit, aleut i tlingit. Cap el 1834 exploraren el riu Yukon i Kuskokwin. Aix els far entrar en conflicte amb la Hudson bay Company. Mantingueren, per, un comer fora actiu.
El 30 de mar del 1867 tota Alaska fou objecte d'un tractat de compra amb el govern dels EUA, qui els pag 7,2 milions $ en or. El govern nord-americ passa el control a l'Alaska Commercial Company (ACC) i el 17 de maig dict la primera llei orgnica per tal que se li apliquin les lleis d'Oregon. 
El 1912 es va crear el primer grup indi, Alaska Native Brotherhood, per tal de protegir llurs interessos.
El 1968 es crear el Native Land Claims Movement (NLCM), amb suport dels ecologistes, per a evitar les expropiacions a causa dels descobriments petrolfers, i reclama compensacions, cosa que forar el 1971 la creaci de l'Alaska Native Claims Settlement Act, que extingeix els ttols de propietat aborgens a Alaska i ordena l'establiment de corporacions que administrin els diners produts a les terres (44 milions d'acres i 962,5 milions $).
Darrerament estan intentant la recuperaci de la seva llengua, merc l'esfor de gent com Belle Deacon (1905), cistellera i autora dels contes bilnges  Engithidong Xugixudhoy: their stories of long ago (1987). 

Enllaos.
 Deg Xinag - Llengua dels Deg Hit'an;
 Deg Xinag (ANLC);
 Rescatant una llengua: Intant a l'escola de part d'estudiants i ancians per a salvar el Deg Xinag;

Bibliografia.
 Alaskan Native Language Center. Alaskan Native Language Center website: http://www.uaf.edu/anlc/ (accessed July 24, 2005).
 Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.). (2005). Ethnologue: Languages of the world (15th ed.). Dallas, TX: SIL International. ISBN 1-55671-159-X. (Online version: http://www.ethnologue.com).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60785" title="La Torre d'Elna" nonfiltered="3761" processed="3753" dbindex="24148">


La Torre d'Elna, o la Torre del Bisbe (, estndard , en francs Latour-Bas-Elne), s un municipi del Rossell, a la Catalunya del Nord. Administrativament forma una comuna francesa al departament dels Pirineus Orientals. Disposa d'una torre de guaita del segle XVI convertida en campanar de l'esglsia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60789" title="Tresserra" nonfiltered="3762" processed="3754" dbindex="24149">


Tresserra (en francs Tresserre) s un municipi del Rossell.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60790" title="Dena'ina" nonfiltered="3763" processed="3755" dbindex="24150">
Els dena'ina, el nom de la qual vol dir  gent , per que tamb eren anomenats Knaiakhotana  gent de la Pennsula de Kenai  (per la zona muntanyenca on habitaven, sn una tribu ndia del grup lingstic na-den. Es dividien en vuit grups: Clark lake, Iliamna, Lower Inlet, Sutsina, Tyonek, Upper Inlet i Lime-Hungry o Stoney River. 

 Localitzaci .
Ocupaven el territori entre Cook Inlet i el cap Clark, al sud d Alaska.

 Demografia .
Segons Asher, el 1980 eren 900 individus, dels quals noms 250 parlaven la llengua na-den. Segons altres, el 1990 eren 1.500 individus. Segons dades de la BIA del 1995, vivien als llogarrets d Eklutna (48 h/50), Iliamna (62 h/65), Kenaitze (535 h/562), Knit (31 h/33), Ninilchik (89 h/93), Nondalton (159 h/167), Pedro Bay(38 h/40), Salamatoff (104 h/109), Tyonek (142 h/149), Lime (40 h/42), i les de Chickaloon (9 h) amb els ahtna i Seldovia (191 h/201) amb els alutiiq. En total, 1.310 individus (sense comptar les dues ltimes).

 Costums .
S alimentaven del salm i del peix, per tamb caaven ossos, ovelles, cabres, foques, caribs i altres animals per la pell i per la carn.
Vivien en cases de troncs i de turba a l hivern, i a cabanes d estiu durant la pesca del salm, com les altres tribus na-den dels voltants. Gaudien de cases dobles amb magatzems de suro per tal d'assecar el peix.
Es transportaven en kayaks i umiaks, com els inuit, i tamb duien polaines i trineus amb gossos. Teixien vestits amb telers de fusta fets amb canons de ploma, fils i amb dibuixos geomtrics.
Es dividien en nombroses tribus i subgrups, i cadascun d ells es dividia en meitats compostes de clans exogmics. 
Hi havia dues classes socials, els comuns i els nobles, cadascuna d elles amb un capdill que feia de guia paternal ms que no pas de lder. El poder real el tenia un Consell que actuava en temps de guerra.
Eren enemics naturals dels inuit, i tamb celebraven un potlacht en honor dels morts, dels ancians o b per celebrar la primera cacera del fill primognit, un matrimoni o una reuni, i la principal finalitat era fer ostentaci dels regals.
Creien que totes les coses de la natura eren animades per poders especials, d ac l especial cas que feien als xamans, tabs i amulets. 

 Histria .
Des del 1760 els rssos es van emparar d Alaska, per van tenir poc contracte amb els den de l interior, a diferncia dels inuit, aleut i tlingit. Cap el 1834 exploraren el riu Yukon i Kuskokwin. Aix els far entrar en conflicte amb la Hudson bay Company. Mantingueren, per, un comer fora actiu.
El 30 de mar del 1867 tota Alaska fou objecte d un tractat de compra amb el govern dels EUA, qui els pag 7,2 milions $ en or. El govern nord-americ passa el control a l Alaska Commercial Company (ACC) i el 17 de maig dict la primera llei orgnica per tal que se li apliquin les lleis d Oregon. 
El 1912 es va crear el primer grup indi, Alaska Native Brotherhood, per tal de protegir llurs interessos.
El 1968 es crear el Native Land Claims Movement (NLCM), amb suport dels ecologistes, per a evitar les expropiacions a causa dels descobriments petrolfers, i reclama compensacions, cosa que forar el 1971 la creaci de l Alaska Native Claims Settlement Act, que extingeix els ttols de propietat aborgens a Alaska i ordena l establiment de corporacions que administrin els diners produts a les terres (44 milions d acres i 962,5 milions $).

 Enllaos externs.
 Recursos en llengua dena'ina;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60793" title="Tanana" nonfiltered="3764" processed="3756" dbindex="24151">
Si busqueu la ciutat d'Alaska, vegeu Tanana, Alaska.;
Els tanana sn una tribu del grup na-den, que es dividia en dos grups, tanacross i lower tanana.

 Localitzaci . 

Viuen als marges del riu Tanana, a Alaska Central.

 Demografia . 
El 1980 sumaven 520 individus, dividits entre 160 tanacross (dels que 120 parlaven la llengua) i 360 lower tanana (dels que noms en parlaven 100). Per el 1990 eren calculats en 850 individus. Segons dades de la BIA del 1995, ocupaven els llogarrets de Dot Lake (38 h/40), Healy (40 h/42), Minto (212 h/223), Nenana (189 h/197), Northway (248 h/260), Tanacross (100 h/105), Tanana (270 h/284), Tetlin (83 h/87). En total, 1.238 individus.

 Costums .
Eren caadors nmades i es proveen principalment de caribs, dants i ovelles de muntanya per tal d obtenir menjar o pells per a vestir-se.
Vivien en bordes en forma de cpula i cobertes de pell a l hivern, i en teulats o cabanes d escora o d estopa a l estiu.
Es dividien en nombrosos clans llunyanament relacionats, i que canviaven sovint de ocmposici per les barreges, divisions i emigracions.
El potlacht se significava per una ostentosa distribuci de regals i era una prova de prestigi personal. L element central de llur vida religiosa era el xaman, per la religi estava altament individualitzada, puix que cada persona desenvolupava les seves prpeis creences, prctiques, amulets i tabs.
Els del curs baix del riu eren sedentaris i vivien de la pesca del salm, i els del naixement vivien de la cacera del carib, complementada amb la pesca els mesos de juliol i agost. 

 Referncies .

Andrews, Elizabeth F. 1975. Salcha: An Athapaskan band of the Tanana River and its culture. M.A. Thesis, University of Alaska.
Arnold, Irene, Gary Holton & Rick Thoman. 2003. Tanacross Phrases and Conversations. Faribanks: Alaska Native Language Center.
Brean, Alice  & James Kari. 1991. Tanacross Language Notes. Manuscript, Alaska Native Language Center Archives. Fairbanks.
Charlie, Mary & Nancy McRoy. 1972. Texts. Manuscript, Alaska Native Language Center Archives. Fairbanks.
Drr, Michael & Egon Renner. 1995. The history of the Na-Dene controversy: A sketch. Language and Culture in North America: Studies in Honor of Heinz-Jrgen Pinnow, ed. by Egon Renner & Michael Drr, 3-18. (Lincom Studies in Native American Linguistics 2). Munich: Lincom Europa.
Geoghegan, J.T. & Richard H. Geoghegan. 1904. Words of the Upper Tanana dialect, collected in the neighborhood of the Healy, Goodpaster, and Volkmar rivers 1904-1906. Manuscript, Rasmussen Library, Alaska and Polar Regions Archives. Fairbanks.
Goddard, Ives. 1996. Introduction. Handbook of North American Indians, vol. 17: Languages, ed. by Ives Goddard, 1-16. Washington, D.C.: Smithsonian.
Holton, Gary. 2000. The Phonology and Morphology of the Tanacross Athabaskan Language. PhD Dissertation, University of California Santa Barbara.
Holton, Gary. 2001. Fortis and lenis fricatives in Tanacross Athapaskan. International Journal of American Linguistics 67(4).396-414.
Holton, Gary. 2003. More issues in Tanacross orthography. Ms., Alaska Native Language Center Archives. Fairbanks.
Holton, Gary. 2003.  On the representation of tone in Athabascan practical orthographies. Proceedings of the 2003 Athabaskan Languages Conference, ed. by S. Tuttle. (ANLC Working Paper 3.) Fairbanks: Alaska Native Language Center;
Holton, Gary. 2004. Writing Tanacross without special fonts. Ms., Alaska Native Language Center Archives. Fairbanks.
Holton, Gary. 2005. Pitch, tone, and intonation in Tanacross. Athabaskan Prosody, ed. by Keren Rice & Sharon Hargus. Amsterdam: John Benjamins.
Isaac, Andrew. 1988. Andrew Isaac. Fairbanks: Central Alaska Curriculum Commission.
Isaac, Jerry. 1997. Tanacross Listening Exercises. Whitehorse: Yukon Native Language Centre.
Kari, James. 1991. Tanacross Stem List. Manuscript, Alaska Native Language Center Archives. Fairbanks.
Krauss, Michael E. 1962. materials. Manuscript, Alaska Native Language Center Archives. Fairbanks.
Krauss, Michael E. 1973a. Lake Materials. Manuscript, Alaska Native Language Center Archives. Fairbanks.
Krauss, Michael E. 1973b. Na-Dene. Linguistics in North America, ed. by Thomas A. Sebeok, 903-78. (Current Trends in Linguistics 10). The Hague: Mouton.
Krauss, Michael E. 1979. Athabaskan Tone. Manuscript, Alaska Native Language Center Archives. Fairbanks. (Reprinted in Hargus & Rice 2005);
Krauss, Michael E. 1986. Edward Sapir and Athabaskan Linguistics. New Perspectives in Language, Culture, and Personality: Proceedings of the Edward Sapir Centenary Conference (Ottawa, 1-3 October 1984), ed. by William Cowan, Michael K. Foster & Konrad Koerner. Amsterdam: John Benjamins.
Krauss, Michael E. 1997. The indigenous languages of the north: A report on their present state. Northern Minority Languages: Problems of Survival, ed. by Hiroshi Shoji & Juha Janhunen, 1-34. (Senri Ethological Studies 44). Osaka, Japan: National Museum of Ethnology.
Krauss, Michael E. & Mary Jane McGary. 1980. Alaska Native Languages: A Bibliographical Catalogue: Part One: Indian Languages. (Alaska Native Language Center Research Paper 3.). Fairbanks: Alaska Native Language Center.
Krauss, Michael E. & Victor K. Golla. 1981. Northern Athabaskan Languages. Handbook of North American Indians, vol. 6: Subarctic, ed. by J. Helm, 67-86. Washington, D.C.: Smithsonian.
de Laguna, Frederica & Catherine McClellan. 1960. Tanacross fieldnotes. Manuscript, Alaska Native Language Center Archives. Fairbanks.
Leer, Jeff. 1977. Stem Syllable Development in Tanacross and Upper Tanana. Manuscript, Alaska Native Language Center Archives. Fairbanks.
Leer, Jeff. 1982a. Subject-classifier paradigms in Tanacross. Manuscript, Alaska Native Language Center Archives. Fairbanks.
Leer, Jeff. 1982b. Issues in Tanacross Orthography. Manuscript. Alaska Native Language Center Archives.
Levine, Robert D. 1979. Haida and Na-Dene: A new look at the evidence. International Journal of American Linguistics 45(2).157-70.
McKennan, Robert A. 1959. The Upper Tanana Indians. (Yale University Publications in Anthropology 55). New Haven: Yale University Department of Anthropology.
McRoy, Nancy. 1973. Beginning Tanacross Dictionary. Manuscript, Alaska Native Language Center Archives. Fairbanks.
Minoura, Nobukatsu. 1991. Fieldnotes. Manuscript, Alaska Native Language Center Archives. Fairbanks.
Minoura, Nobukatsu. 1994. A comparative phonology of the Upper Tanana Athabaskan dialects. Languages of the North Pacific Rim, ed. by Osahito Miyaoka, 159-96. (Hokkaido University Publications in Linguistics 7.). Sapporo: Department of Linguistics, Faculty of Letters, Hokkaido University.
Paul, Gaither. 1980. Stories for My Grandchildren. Fairbanks: Alaska Native Language Center.
Paul, Marilyn. 1978. Notes. Manuscript.
Sapir, Edward. 1915. The Na-Dene languages: A preliminary report. American Anthropologist 17(3).534-58.
Shinen, David C. 1958. A word list of the Nabesna dialect of the Alaska Athapaskans. Manuscript, Alaska Native Language Center Archives. Fairbanks.
Simeone, William E. 1995. Rifles, Blankets, and Beads. (The Civilization of the American Indian Series). Norman, Oklahoma: University of Oklahoma Press.
Solomon, Irene. 1994. Tanacross Athabaskan Language Lessons. Whitehorse: Yukon Native Language Centre.
Solomon, Irene. 1996. Tanacross Listening Exercises. Whitehorse: Yukon Native Language Centre.
Solomon, Irene. 1997. Tanacross Diagnostics. Manuscript, Alaska Native Language Center Archives. Fairbanks.
Wrangell, Ferdinand Petrovich von. 1839. Statistische und ethnographische Nachrichten ber die Russische Besitzungen an der Norwestkste von Amerika, ed. by K.G. von Baer & Gr. von Helmersen, 101-03, 259. Osnabrck: Biblio Verlag.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60795" title="Forma" nonfiltered="3765" processed="3757" dbindex="24152">


 Matemtiques: ;
Forma geomtrica;
Forma lineal;
Forma bilineal;
Forma quadrtica;
 Tipografia: Forma tipogrfica;
 Msica: ;
Forma musical;
Forma sonata;
Forma binria;
Biologia: ;
Forma (biologia);
Forma vital de Raunkjaer;
Poltica: Forma de govern;
Farmacologia: Forma galnica o forma farmacutica;
Esport: Forma fsica;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60797" title="Atsugewi" nonfiltered="3766" processed="3758" dbindex="24153">
Els atsugewi i achomawi sn tribus ndies que parlen llenges palaihnihanes (tronc hoka-sioux), el nom de les quals prov d achowa  riu . Els atsugewi tamb eren anomenats pakamali, i els achonawi es dividien en astakiwi, chumawi, hantiwi, humawhi i elmawi. 

 Localitzaci .
Vivien entre els rius Scot i Shasta i l alt Klamath (Califrnia). Actualment viuen a les reserves Siletz, Grande Ronde i Smith. Els achonawi viuen als marges del riu Pit, al N. de Califrnia. Actualment ocupen la reserva Cabazon (1.700 acres). 

 Demografia .
El 1800 els atsugewi i achonawi eren 2.000 individus. Cap el 1960 noms en restaven 271 achonawi. Tanmateix, Asher afirmava que el 1980 hi havia 800 atsugewi (amb 4 parlants de la llengua) i 200 achonawi (amb 10 parlants). 
Segons dades del cens dels EUA del 2000, hi havia 1.656 indis pitriver purs, 384 barrejats amb altres tribus, 487 barrejats amb altres races i 111 amb altres races i tribus. En total, 2.538 individus. Segons dades de la BIA del 1995, a la reserva Pit River hi vivien 2.537 individus (2.036 al rol tribal), i a la  ranxeria Alturas en vivien 16 (9 al rol tribal). Per altra banda, a la reserva Quartz valley hi viuen 200 persones (249 al rol tribal) de les tribus shasta, karok i klamath.

 Costums .
Culturalment eren fora relacionats amb els shasta. La major part de la seva regi era coberta per muntanyes rides i deserts de lava rida. Noms la part dels estrets al llarg dels corrents era habitable.
Vivien de recollir aglans, arrels i llavors, pescaven salmons i caaven crvols. Comprenien vries comunitats sense conscincia de grup. Habitaven simples assentaments escampats per terres dessecades, a l estiu en cabanes d estopa, i a l hivern en cabanes obliongues i ovals de bigues i escora cobertes de terra.
La casa de suor era usada tamb com a temple, com a consell i com a vivenda de les famlies importants. La seva llengua s aglutinant.
Cada grup tenia un cabdill, per actuava segons les convenincies de les famlies ms importants. Fabricaven cistells, canoes de cedre i talles de pi. Llurs rituals religiosos no eren gaire complexos; en alguns grups celebraven la cerimnia del salm i acceptaven els poders dels xamans. 
 
 Histria .
El primer encontre amb els blancs no el van tenir fins la febre d or del 1850, i des d aleshores foren molt delmats pels buscadors d or de les muntanyes californianes, per l alcohol, les malalties venries i l aculturaci. Foren delmats per l arribada dels blancs del general Crook el 1848 i atacats a Rogue River el 1854. Molts foren emmetzinats pels blancs a Fort Jones el 1851.
A finals del segle XIX els supervivents foren internats en la reserva Klamath, el 1871 s uniren a la Ghostdance i el 1921 patiren una epidmia de verola; per el 1967 els aplicaren la poltica de Termination.  
En la tardor del 1970 uns 70 indis achonawi ocuparen les terres preses pels nordamericans. Aleshores 150 policies els atacaren amb armes i gossos, i foren arrestats, malgrat les denncies de Darryl Wilson.
La histria dels achonawi, Disalani qi, ha estat traduda al castell per Jaime de Angulo. 

 Enllaos .
 Descripci;
 Referncies;
 Intent de reconstrucci lingstica;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60799" title="Wangari Maathai" nonfiltered="3767" processed="3759" dbindex="24154">


Wangari Muta Maathai ( Nyieri, Kenya 1940 ) s una activista poltica i ecologista kenyana. El 2004 va rebre el Premi Nobel de la Pau per "les seves contribucions al desenvolupament sostenible, a la democrcia i a la pau". s la primera dona africana que rep aquest guard. La doctora Maathai s a ms a ms membre electa al parlament i ministra de Medi Ambient i Recursos Naturals dintre del govern presidit per Mwai Kibaki.

 Educaci .
Va nixer l'1 d'abril de 1940 a la poblaci kenyana de Nyeri. Desprs d'acabar l'escola, Maathai va estudiar Biologia als Estats Units d'Amrica i a Alemanya. Va rebre la llicenciatura en Biologia del Mount St. Scholastica (actualment Benedictine College o collegi benedict) el 1964, i el ttol de Mster de la Universitat de Pittsburg. Desprs va tornar a Kenya, a la Universitat de Nairobi on va rebre el primer ttol de Doctor atorgat a una dona d'frica Oriental (es va doctorar en medicina veterinria). El 1971 va passar a ocupar el lloc de professora al Departament d'anatomia veterinria a la Universitat de Nairobi, del qual en fou cap temps ms tard.

 Activisme i vida poltica .
Maathai va fundar el Green Belt Movement (o Moviment del Cintur Verd) el 1977, una mena de lobby ecologista responsable del plantament de ms de 30 milions d'arbres per tot el pas per tal d'evitar l'erosi del sl, i per tal de millorar la qualitat de vida de les dones que el portaven a terme. Aix li va merixer l'apellatiu afectus de Tree Woman (o Dona Arbre). Des de llavors ha esdevingut una dona molt activa en temes mediambientals i en favor de les dones.

Maathai fou l'anterior presidenta del Maendeleo Ya Wanawake (el Consell Nacional de Dones de Kenya), al qual va pertnyer des de 1976 fins al 1987.

En els anys 80 el seu marit es va divorciar d'ella, amb l'argument que era una dona amb massa capacitat i que es veia incapa de controlar-la. El jutge del divorci va coincidir amb l'exmarit.

Sota el rgim del president Daniel Arap Moi va anar a pres diverses vegades i va ser atacada de forma violenta per haver exigit eleccions amb pluralitat de partits i la fi de la corrupci i de les poltiques tribals. Grcies a gaireb noms ella, es va salvar el Parc Uhuru de Nairobi el 1989 en aturar la construcci d'un complex urbanstic promogut pels associats del president Moi. Maathai va ser reelegida al parlament el 2002 quan el president Mwai Kibaki va guanyar les eleccions a Uhuru Kenyatta. Des de 2003 ha estat Ministra de Medi Ambient, Recursos Naturals i Vida Salvatge. El mateix 2003 va fundar el Mazingira Green Party of Kenya, un partit poltic de caire ecologista.

El 28 de mar de 2005, va ser escollida com la primera presidenta del Consell Econmic, Social i Cultural de la Uni Africana (o African Union's Economic, Social and Cultural Council).

 Premi Nobel de la Pau .
"Maathai va resistir amb coratge l'anterior rgim opressiu de Kenya", va dir el Comit Nobel noruec en la seva lectura en proclamar-la guanyadora del Premi Nobel de la Pau de l'any 2004. "Les seves formes d'actuar niques han contribut a prestar l'atenci a l'opressi poltica, nacionalment i internacionalment. Ha estat pou d'inspiraci per a molts en la lluita pels drets democrtics i especialment ha encoratjat les dones a millorar llur situaci".

 Controvrsia .
Maathai va produir un rebombori entre els mitjans de comunicaci quan, a la conferncia de premsa que seguia a l'anunci del premi, va suggerir que el virus VIH causant de la SIDA era producte de l'enginyeria gentica i que va ser posteriorment alliberat a l'frica per investigadors occidentals no identificats com una arma de destrucci massiva per "castigar els negres". Noms una petita minoria dna suport a aquesta teoria conspirativa de la SIDA, la qual no s l'nica. Des de llavors ha matisat i suavitzat la seva postura.

 Premis .
Alguns dels premis i guardons ms importants han estat els segents:
 1984: Right Livelihood Award (o "Premi Nobel Alternatiu");
 1991: Goldman Environmental Prize;
 1991: Africa Prize;
 1993: Edinburgh Medal;
 2004: Petra Kelly Prize;
 2004: Sophie Prize ;
 2004: Premi Nobel de la Pau;

 Bibliografia .
 Wangari Maathai, The Greenbelt Movement: Sharing the Approach and the Experience, Lantern Books, 2003. ISBN 159056040X;
 Wangari Maathai, The Canopy of Hope: My Life Campaigning for Africa, Women, and the Environment, Lantern Books, 2002. ISBN 1590560027;
 Wangari Maathai, Bottom is Heavy Too: Edinburgh Medal Lecture, Edinburgh UP, 1994. ISBN 0748605185;

 Enllaos externs .
  Plana personal de Wangari Maathai's;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 2004;
  The Green Belt Movement;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60803" title="Shasta" nonfiltered="3768" processed="3760" dbindex="24155">

Els shasta sn una tribu ndia de parla independent (per que hom engloba com a hoka-sioux), el nom de la qual prov de S sti'ka, nom d una atribu de la zona el 1840, que es divideix en quatre grups: 

 Konomihu ( ).
 New River Shasta ( ).
 Okwanuchu ( ).
 Shasta (tamb Shastika) ( ).

Els shasta, endems, es dividien en els grups ahotireitsu, haldokekewuk o cecelville, irvaitsu, kahosadi i kammatwa o wiruhikwairuk a.

 Localitzaci .
Vivien entre els rius Scot i Shasta i l alt Klamath (Califrnia). Actualment viuen a les reserves Siletz, Grande Ronde i Smith.  

 Demografia .
Cap el 1770 els shasta eren uns 2.000 individus, per el 1910 noms sumaven 1.500 amb atsugewi i achonawi. El 1960 hi havia 418 a Califrnia, en dues comunitats de 130 persones cadascuna, per el 1980 noms 120 parlaven la seva llengua. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 436 purs, 110 barrejats amb altres tribus, 344 amb altres races i 61 amb altres races i altres tribus. En total, 951 individus.

 Costums .
La seva cultura s similar a la dels yurok i karok, sols que ms pobres econmicament. Vivien en viles a la muntanya, situades entre estretes enfilades i canyons escarpats, on el conreu s pobre.
Recollien aglans, gaies, nous i arrels, i pescaven salmons.  Tamb eren anomenats Pit River pel costum de caar posant trampes de forats vora els marges del riu. Tamb comerciaven amb altre tribus petxines dentades i plomes vermelles d ocell picafustes californi.
Les cases les feien d escora, semblants a les de les tribus dels voltants, per noms tenien la casa de suor a les viles ms grans, i per aquesta ra molts d ells es construren cases de suor d s propi. Les viles eren fora allunyades les unes de les altres, i tenien poques cerimnies sistematitzades.  
Creien nicament en un guardi dels esperits i en el poder dels xamans i remeiers, intermediaris entre l home i la divinitat. La seva mitologia no era tan rica com la dels maidu o wintun. El seu art en cistelleria i terrisseria era molt poc desenvolupat. 

 Histria .
el  van tenir fins la febre d or del 1850, i des d aleshores foren molt delmats pels buscadors d or de les muntanyes californianes, per l alcohol, les malalties venries i l aculturaci. Molts foren emmetzinats pels blancs a Fort Jones el 1851.
A finals del segle XIX els supervivents foren internats en la reserva Klamath, el 1871 s uniren a la ghostdance i el 1921 patiren una epidmia de verola; per el 1967 els aplicaren la poltica de Termination. 

 Referncies .

Mithun, Marianne, ed. The Languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press, 1999.

 Enllaos .

 Tribus, grups, famlis lingstiques i dialectes de Califrnia el 1770 (desprs de Kroeber);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60807" title="Oper lac" nonfiltered="3769" processed="3761" dbindex="24156">
L'oper lac s un oper requerit per al transport i metabolitzaci de la lactosa en l' Escherichia coli i alguns altres bacteris entrics. Consisteix en tres gens estructurals adjacents, un promotor, un terminador, i un operador. L'oper lac est regulat per diversos factors incloent-hi la disponibilitat de glucosa i de lactosa. La regulaci gentica  de l'oper lac va ser el primer mecanisme regulatori en ser elucidat en tota la seva magnitud i s sovint emprat com a exemple cannic de la regulaci gnica en procariotes.



 Estructura de l'oper .

L'oper lac consisteix en tres gens estructurals, un promotor, un terminador, i un operador. Els tres gens estructurals sn: lacZ, lacY, i lacA. El lacZ codifica per a la -galactosidasa (LacZ), un enzim intracellular que hidrolitza el disacrid de lactosa en glucosa i galactosa. El lacY codifica la permeasa del  -galactsid (LacY),  una protena de membrana que permet el transport de lactosa a dins de la cllula. El lacA codifica la transacetilasa del  -galactsid (LacA), un enzim que transmet un grup acetil des de l'acetil-CoA al -galactsids. Noms el lacZ i el lacY apareoixen com a necessaris en el catabolisme de la lactosa.

El control especfic dels gens de l'oper lac depenen de la disponibilitat de substrat (lactosa) del bacteri. No hi ha producci de les protenes codificades quan la lactosa no es troba disponible com a font de carboni.

Els gens de l'oper estan orientats en la mateixa direcci immediatament adjacent al cromossoma i sn cotranscrites en una sola molcula d'ARNm. La transcripci de tots els gens comena amb la uni de la polimerasa de l'ARN a un promotor establert just abans del gen lacZ.



La resposta reguladora de la lactosa requereix d'una protena reguladora anomenada repressor de la lactosa. El gen codificador del repressors lacI s'ajunta a prop de l'oper lac i s sempre expressat (referit com a expressi constitutiva). Si la lactosa no s en el medi de cultiu, el repressor s'uneix fortamenta una curta seqncia d'ADN promotor avall a prop de l'inici del lacZ anomenada operador lac. La uni del repressor a l'oper interfereix amb la uni de la polimerassa al promotor de manera que el mRNA noms s expressat a nivell basals. Quan les cllules creixen en la presncia de lactosa, un metabolit de la lactosa anomenat allolactosa s'uneix al repressor, causant un canvi en la seva conformaci. Un cop alterat, el repressor s incapa d'unir-se a l'operador permetent a la polimerasa de transcriure els gens lac podent assolir alts nivells de les protenes codificades.

 Nomenclatura gentica .

Es fan servir mnemtics de tres lletres per descriure els fenotips que presenten els bacteris incloent-hi l' E. coli. En el cas del Lac, els bacteris salvatges sn Lac+ i sn capaces de fer servir la lactosa com a font de carboni i energia, mentre que el mutant Lac- no la pot fer servir. Les mateixes tres lletres sn emprades en minscula i cursiva per etiquetar els gens involucrats en un fenotipi concret, on cada gen diferent s diferenciat amb l'afegit d'una lletra extra. Els gens lac que codifiquen enzims sn el lacZ, lacY, i lacA. El quart gen lac s el lacI, que codifica el repressor per a la lactosa. La I ve de inducibilitat.  Hom pot distingir entre els gens estructurals que codifiquen enzims, i els gens reguladors que codifiquen protenes que afecten l'expressi gentica. L's actual expandeis l's de la nomenclatura fenotpica per aplicar-la a les protenes: aix doncs, LacZ s la protena producte del gen lacZ que de fet s la  -galactosidasa. Diverses cadenes curtes que no sn gens tamb afecten l'expressi gentica, incloent el promotor lac, el lac p, i l'operador del lac, el lac o. Tot i que no s un s estrictament estndard, els mutants que afecten el lac osn referits com a lac oc, per raons histriques.

 Anlegs a la lactosa .

S'ha descrit cert nombre d'anlegs o derivats de la lactosa que sn tils per treballar amb aquest oper. Aquests components sn principalment substituidors de la galactosa en el lloc d'uni a l'inhibidor.  L' isopropil- -D-tio-galactsid (IPTG) s emprat freqentment com a un inductor de l'oper lac per a treballs fiusiolgics. L'IPTG s'uneix al repressor i l'inactiva, per no s un substrat de la  -galactosidasa.  Un avantatge de l'IPTG per l'estudis in vivo s que no pot ser metabolitzat per l' E. coli, de manera que la velocitat de creixement de les cllules no esdev una variable en l'experiment. A ms, l'IPTG s transportat eficientment independentment de si el gen lacY s funcional.

La fenil- -D-galactosa (fenil-Gal) s un substrat per a la  -galactosidasa, per no inactiva el repressor i per tant no s un inductor. Per tant, com que les cllules salvatges produeixen de forma constitutiva una quantitat petitssima de  -galactosidasa, no poden crixer amb fenil-Gal com a font de carboni. En canvi s que ho fan els mutants mancats de repressor. Aix doncs, els medis mnims que contenen la fenil-Gal com a font de carboni i energia sn selectius per als mutants del repressor i de l'operador.

Si se sembren unes 10 cllules salvatges en plaques d'agar amb fenil-Gal les poques que creixin seran principalment mutants es pontanis per al repressor. La distribuci relatiba de mutants del repressor o de l'operador s deguda al nombre de parells de bases que ocupen que s proporcional al nombre de mutacions espontnies que els poden afectar. Com que el gen lacI s unes 50 vegades ms gros que l'operador els mutants repressors predominen en la selecci.

Hi ha altres compostos que serveixen coma indicadors de l'activitat de la  -galactosidasa. ONPG s digerit per produir el compost d'intens color groc orthonitrophenol i s sovint emprada com a substrat d'anlisi per a la  -galactosidasa in vitro.  X-gal (5-brom-4-clor-3-indolil- -D-galactsid) fa que els colnies amb el gen actiu creixin blaves.

Allolactosa s un ismer de la lactosa i l'inductor de l'oper lac.  Mentre que la lactosa s la galactosa-( 1->4)-glucosa, l'allolactosa s la galactosa-( 1->6)-glucosa. La lactosa s convertida a allolactosa per la  -galactosidasa en una reacci alternativa a la hidroltica.  

Un experiment fisiolgic que demostra el paper del LacZ en la producci de l'inductor "autntic" en les cllules de l' E. coli s l'obervaci de qu un mutant sense activitat lacZ encara pot produir permeasa LacY permease quan creix amb IPTG per no quan creix amb lactosa. L'explicaci s que el processament de la lactosa a allolactosa (catalitzat per la  -galactosidasa) s necessari per produir l'inductor a dins de la cllula.

 Classificaci dels mutants reguladors .

Una escletxa conceptual de Jacob-Monod fou reconixer la distinci entre les substncies reguladores i els llocs on actuen per canviar l'expressi gnica. Jacob, que havia estat soldat, va posar l'analogia d'un bombarder que llena la seva crrega mortal a la recepci d'una transmissi especial d'un senyal de rdio. Un sistema d'actuaci requereix tant un transmissor de terra com un receprtor en l'avi. Si el transmissor especial estiguera trencat el sistema podria funcionar mitjanant la introducci d'un segon transmissor funcional. Per contres, el sistema mai podria funcionar si el defecte fora en el receptor. El comportament d'aquest segon bombardejador no pot ser canviat per la introducci d'un segon avi funcional.

Per analitzar els mutants reguladors de l'oper lac, Jacob va desenvolupar un sistema que amb una segona cpia dels gens lac (lacI amb el seu promotor, i lacZYA amb el promotor i l'operador) podria ser introduit en un cultiu cellular. Un cultiu d'aquests bascteris que sn diploides per als gens lac per normals per a tota la resta, sn probats en el fenotip regulador. En particular s determinat quan el LacZ i el LacY sn produits en absncia d'IPTG. Aquest experiment en el que els gens o els clsters sn probats en parells s'anomena test de complemetaci.


Aquest test queda illustrat en la figura (el lacA s oms per simplicitat). Primer sn mostrats certs estats haploides  (la cllula cont una nica cpia dels gens lac). (a) mostra repressi, (b) inducci per IPTG, i (c) i (d) els efectes d'una mutaci en el gen lacI o l'operador respectivament. El test de complementaci per repressi s mostrat en (e). Si una cpia dels gens lac t una mutaci en el lacI,per la segona cpia s salvatge per a lacI, el fenotip resultant s normal: el LacZ no s expressat sense IPTG. Es diu que les mutacions que afecten el repressor sn recessives a les mutacions salvatges (i aquest salvatge s dominant), i aix s'explica pel fet que el repressor s una protena petita que pot difondre en la cllula. La cpia de l'oper lac adjacent al lacI defectiu s apagada amb eficincia per la protena produda per la segona cpia del lacI.

Si el mateix experiment es realitza amb una mutaci en l'oper, s'obt un resultat diferent (f). El fenotip d'una cllula fent amb un operador mutant i un de salvatge s el de producci de LacZ i LacY en absncia de l'inductor IPTG. La mutaci de l'oper s dominant. Quan el lloc de l'operador on el repressor s'ha d'unir s malms per mutaci, la presncia d'un segon lloc funcional en la mateixa cllula no modifica l'expressi dels gens controllats per l'allel mutant.

Una versi ms sofisticada d'aquest experiment empra operons marcats per diferenciar entre les dues cpies dels gens lac i mostrar que els gens desregulats sn els segents a l'operador mutant (g). Per exemple, si se suposa que una cpia est marcada per una mutaci que inactiva el lacZ de manera que noms pugui produir la protena LacY mentre la segona t una mutaci que afecta el lacY i noms pot produir LacZ. En aquesta versi, noms la cpia de l'oper lac que s adjent a l'oper mutant s expressat sense IPTG. Llavors es diu que la mutaci de l'operador s cis-dominant, s dominant en soques salvatges per afecta noms a la cpia de l'oper quan n's immediatament adjacent.

Aquesta explicaci s enganyosa en un sentit important ja que procedeix d'una descripci de l'experiment i desprs l'explicaci dels resultats en termes dun model. Per de fet, sovint s cert que primer ve el model i es forma un experiment especificament per provar-lo. Jacob i Monod primer es varen imaginar que hi ha d'haver un operador i desprs van dissenyar els seus tests de complementaci per a demostrar-ho.

La dominncia dels operadors mutants tamb suggereixen un procediment per a seleccionar-los especificament. Si els mutants reguladors sn seleccionats d'un cultiu de salvatges fent servir fenil-Gal com s'ha descrit amunt les mutacions de l'oper sn rares comparades amb els mutants del repressor ja que la longitud en parells de bases s curta. Per si en canvi s'inicia amb una catenria que t dues cpies dels gens lc (que s diploide per a lac), les mutacions del repressor (que encara ocorren) no sn recuperades ja que la complementaci per part dels gens saltages els confereix un fenotip salvatge. En canvi les mutacions de l'operador predominen.

 Regulaci per AMP cclic .
El microorganisme experimental emprat per en Franois Jacob i en Jacques Monod  va ser l' E. coli, sser model habitual del laboratori, per diversos conceptes reguladors sn fonamentals en la regulaci cellular dels organismes. La idea principal s que les protenes no sn sintetitzades quan no sn necesitades, l' E. coli conserva els recursos i l'energia cellular no produint les tres protenes lac quan no hi ha necessitat de metabolitzar lactosa mentre hi hagi disponible d'altres sucres com la glucosa. La pregunta clau s com aconseguix l'E.coli controlar certs gens en resposta a les necessitats metabliques.

Durant la Segona Guerra Mundial, en Monod va estar provant els efectes de combinacions de sucres en l' E.coli. Va trobar que els bacteris que creixen amb dos sucres diferents sovint presenten dues fases de creixement. Per exemple, si se subministra alhora la glucosa i la lactosa, la glucosa es metabolitzar primer (fase de creixement I, en la figura 2) i desprs la lactosa (fase de creixement II). Aquest fenomen s'anomena diuxia.



No hi ha metabolitzaci de lactosa durant la primera part de la corba de creixement diuxic ja que la  -galactosidasa no s generada quan en el medi es troben presents tant la glucosa com la lactosa. 

L'explicaci depn de la caracteritzaci de mutacions adicionals afectant els gens lac a ms de les explicades pel model clssic. Hi havia dos altres gens coneguts que lluny del lac, i quan s'esdev un mutant en una disminuci del nivell d'exprssi en presncia de l'IPTG i fins i tot en una catenria que s mutant per a l'operador o el repressor. La descoberta el 1957 de l'AMP cclic (en cllules eukariotes) i una dcada desprsen l' E.coli a conduit a la demostraci de qu els mutants defectius en un d'aquests gens poden recuperar la plena activitat afegint AMP cclic al medi.

El gen cya codifica l'adenilat clicasa, que produeix AMP cclic.  En un mutant cya, l'absncia d'AMP cclic provoca que l'expressi dels gens lacZYA sigui ms de deu vegades ms reduda que el normal.  L'addici d'AMP cclic corregeix la baixa expressi caracterstica dels mutants cya. El segon gen, crp, codifica una protena anomenada protena de l'activador cAMP (PAC o PAC en angls)

Aquesta regulaci dual provoca que hi hagi una baixa producci d'enzims de metabolitzaci de la lactosa quan hi ha tan lactosa com glucosa degut a qu la lactosa inhibeix la uni del LacI a l'operador per les concentracions elevades de cAMP i en presncia de lactosa hi hga elevats nivells d'expressi (Fase II en la Figura 2). Aquest sistema s necessari per permetre la metabolitzaci de lactosa abans que el consum total de glucosa sigui tan baix que activi l'oper lac amb la paradoxa de qu no t ja prou energia per a l'expressi proteica 

En resum:
Quan la lactosa est absent no hi ha producci enzimtica de l'oper lac (l'operador hi t unit el LacI).
Quan hi s present la lactosa al mateix que una altra font de carboni preferida (com la glucosa) es produeix una petita quantitat d'enzim (el LacI no es troba unit a l'operador).
Quan la lactosa es s la font preferida de carboni (per exemple, en absncia de glucosa) el complex cAMP-PAC s'uneix al promotor essent maximitzada la producci de l'oper lac.

La pregunta s per qu hi ha un retard entre les dues fases de creixement. Primerament, per qu la protena reguladora PAC, s'ha d'ensamblar en l'operador lac, donant lloc a un increment en la producci d'ARNm. L'augment de cpies de l'ARNm del lac desemboca en la producci (vegeu traducci gentica) d'un nombre ms elevat de les protenes codificades per l'oper. Desprs d'un retard necessari per a incrementar la concentraci d'enzims metabolitzadors de la lactosa, els bacteris entren en una nova fase de creixement cellular.

Desprs de la hidrlisi de la lactosa aquesta forma glucosa i galactosa (facilment convertible en glucosa). En termes metablics, la lactosa s tan profitosa com la glucosa com a font d'energia i carboni. El nivell cAMP est relacionat no a la concentraci intracellular sin a la velocitat del transport de glucosa que influencia a la velocitat de l'adenilat ciclasa.

El per qu l' E.coli funciona d'aquesta manera noms entra en el camp de les especulacions. Tots els bacteris entrics fermenten glucosa. s de suposar que s degut a qu en el seus medis en troben en freqncia. Podria ser possible que una petita diferncia en l'eficincia de transport o metabolitzaci de la glucosa versus la lactosa fes que per a aquestes cllules fos favorable aquesta regulaci de l'oper lac.

 Natura multimrica del repressor i el complex de l'operador .
El repressor lac s un tetrmer d'idntiques subunitats. Cada subunitat cont un motiu hlix-gir-hlix (HTH) capa d'unir-se a l'ADN. La regi de l'operador on s'hi uneix el repressor s una seqncia amb amb simetria d'inverted repeats. La regi de l'operadot de l'ADN s'uneix a dues de les subuintats del repressor tetramric.  Tanmateix, com que les altres dues subunitats no fan res en aquest model, aquesta propietat no va ser entesa durant molts anys.

Eventualment es va descobrir que dos operadors menors adicionals estan implicats en la regulaci lac. Un d'ells, (O3) s a la fi del gen lacI i l'altre (O2) s uns 400 bp downstream a la part inicial del lacZ. Aquestes dues regions no van ser trobades en els treballs primerencs, ja que tenien funcions redundants i les mutacions indivuduals no afecten massa la repressi. Les mutacions puntuals en qualsevol de els dues regions O2 o O3 noms varien dues o tres vegades els efectes. Tanmateix, la seva importncia ha quedat palesa pel fet que un doble mutant en les dues regions veu disminuir la producci unes 70 vegades.

En el model actual, el repressor s'uneix simultniament alhora a l'operador principal O1 i a O2 o O3.  L'ADN que interv impedeix d'actuar el complex. La natura redundant dels dos operadors menors suggereix que no s important tenir un complex amb un lla especfic.

 Mecanisme d'inducci .
El repressor s una protena allostrica, pot assumir un de dues formes tridimensionals lleugerament diferents que estan en equilibri amb l'altra. En una forma el repressor s capa d'unir-se a l'operador i no en l'altra. Segons el model clssic de la inducci, la uni de l'inductor al repressor, ja sigui allolactosa o IPTG, afecta la distribuci del repressor entre les dues formes. De manera que el repressor amb la unici de l'inductor s estabilitzat en la conformaci de no uni a l'ADN. Tanmateix aquest model tan simple no ho explica tot ja que el repressor s'uneix amb una mica d'estabilitat a l'ADN per amb tot s llanat fora per adici de l'inductor. Per tant, sembla clar que el repressor tamb es pot unir a l'inductor mentre encara est unit a l'ADN.

 Premi Nobel .

Per la seva tasca en elucidar la regulaci lac, la feina d'en Jacques Monod i en Franois Jacob a l'Institut Pasteur de Pars, va rebre el Premi Nobel en Fisiologia o Medicina el 1965. Val a dir que tamb havien fet altres troballes importants.

 Referncies .
  Llibre de text en lnia: Biochemistry by Jeremy M. Berg, John L. Tymoczko and Lubert Stryer (2002) Published by W. H. Freeman and Co. New York Prokaryotic DNA-Binding Proteins Bind Specifically to Regulatory Sites in Operons;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60809" title="Illiniwek" nonfiltered="3770" processed="3762" dbindex="24157">
Els illiniwek ("els homes") eren una confederaci de tribus algonquina, avui dia extingida. Agrupava les petites tribus kaskakia, cahokia, peoria, tamaroa, michigamea i maingwena. D aquestes, per, noms sobreviuen els peoria.

 Localitzaci .
Ocupaven originriament el sud de Wisconsin, Nord d Illinois i part de Missouri i Iowa.  Actualment noms sobreviu una banda de peoria a Pimpetenoi, al comtat de Miami (Oklahoma), mentre que un grup de kaskakia viuen vora Ottawa (Canad). 

 Demografia .
En el segle XVIII eren uns 8.000 individus, per foren reduts a 1.800 el 1759, i d ac a 150 el 1770. La seva llnegua s'ha perdut i noms sobreviuen la fracci dels peoria.

 Costums .
Eren caadors de petites partides, i caaven mamfers forestals durant tot l any, mentre que a l hivern caaven el bis a les planures mentre les dones conreaven moresc, carabasses i melons, i pescaven salm. La seva cultura era una barreja del Nordest amb elements mississippians.
Caaven els bfals mitjanant anells de foc a terre, arc i fletxes, i de la seva pell en feien roba i assecaven la carn.
Els seus llogarrets consistien en refugis coberts de matolls d estopa i escora on hi vivien diverses famlies. No se n sap gaire de llur organitzaci social, per havia de ser semblant a la dels miami, amb un capitost civil escollit pel consell del llogarret i un capitost militar escollit en funci de la seva activitat guerrera. Fabricaven canoes, eines i armes.

 Histria .
Cap el 1640 les principals tribus eren els cahokia a Cahokia, Illinois incls centre i sud d Illinois; chepoussa al NE Arkansas i SE Missouri; coiracoentanon al riu Des Moines River (SE Iowa), kaskaskia a l alt riu Illinois vora Utica fins a S Wisconsin; michigamea  al NE d Arkansas entre els rius St. Francis i Mississippi; moingwena  a la boca del Des Moines (Riviere de Moingwena) fins a SE Iowa i NE Missouri; peoria  al NE d Iowa, SO de Wisconsin, i NO d Illinois; tamaroa  a ambds marges del Mississippi i a les boques dels Illinois i Missouri; i tapouaro  a l E d Iowa i O d Illinois vora les boques del riu Iowa.
A la meitat del segle XVII molts d ells s havien concentrat al llarg del riu Illinois, des de Starved Rock fins al Mississippi, a causa de l expansi dels fox i dels sioux. 
Foren visitats per primer cop per Louis Jolliet i Jacques Marquette el 1673, ms tard per Henri de Tonti el 1680 i per La Salle el 1682, qui els van posar sota l rbita francesa. Els peoria el 1688 es traslladaren al marge oest del Mississippi.
Es van mantenir com a aliats dels francesos  contra els anglesos en la guerra del 1759-1763, malgrat els atacs que patiren no sols dels iroquesos, sin tamb dels altres algonquins. El 1755 foren confinats al Sud d Illinois. El fet que el 1768 un illinois mats el cap ottawa Pontiac els va enemistar definitivament i supos una guerra a mort contra les altres tribus algonkines que suposaria el seu gaireb extermini.
Els supervivents marxaren el 1770 vers l assentament francs de Kaskakia. El 3 d agost del 1795 els peoria signaren un tractat amb els EUA pel qual gaudien de llibertat de cacera a les terres cedides als blancs. El 1832 s unirien els peoria i kaskakia, i els illiniwek com a tals ja no seran reconeguts. 

Enllaos .
Confederaci Illinois;
Els Illinois;
Tribus de la regi Illinois/Missouri Region;
Els Illini: Senyors de la Vall del Mississippi Valley (1673);
Les Tribus de la Confederaci Illinois;
Peoria Tribe of Indians of Oklahoma;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60812" title="Missions bolivarianes" nonfiltered="3771" processed="3763" dbindex="24158">
Les missions bolivarianes sn un conjunt de programes socials engegats pel govern de Veneuela, en el marc del procs conegut com Revoluci Bolivariana, com a pla de xoc davant les fortes desigualtats socials del pas, amb l'objectiu de proveir a la poblaci ms desafavorida dels bns (aliments, habitatge) i serveis (salut, educaci...) ms bsics.

Aquests programes socials, mitjanant mecanismes de participaci ciutadana, sn coordinats pel govern i cogestionats per les prpies comunitats venals, grups de voluntariat i els propis ciutadans beneficiaris, i d'altres institucions estatals, com les universitats, les empreses pbliques de subministrament de bns i serveis  o les forces armades.

Jurdicament les missions s'organitzen com a fundacions adscrites als corresponents Ministeris, al marge de l'aparell administratiu tradicional. La seva duraci es preveu transitria, fins que, una vegada es garantits els drets socials bsics establerts a la nova Constituci de 1999, aquestes s'integrin dins l'aparell administratiu tradicional. Segons els seus impulsors s'adopta aquesta forma jurdica per tal de guanyar agilitat ats que sn molts els serveis a implementar. L'objectiu de l'actual govern seria, a travs d'aquests programes socials, eradicar la pobresa extrema a l'entorn de l'any 2021.


Situaci de partida.

Com a punt de partida cal tenir en compte que quan l'actual mandatari, Hugo Chvez accedeix a la presidncia desprs de guanyar les eleccions de 1998, el 80% dels veneolans viuen en la ms absoluta pobresa; tot i la important riquesa petroliera del pas.

La poblaci pobre viu amuntegada als suburbis de les grans ciutats, especialment als "cerros" (barris de barraques i habitatges auto construts, situats ens molts casos a les carenes dels turons que envolten ciutats com Caracas) i tamb en barris degradats d'immensos blocs de pisos.

Tamb existeix una part important de poblaci rural disseminada per un ampli territori, amb poca densitat de poblaci, i amb grans mancances de serveis.

Finalment, cal esmentar els miners nmades a cel obert i les diverses comunitats indgenes que persisteixen a les zones amazniques, tamb mancades dels serveis essencials i sotmeses a l'explotaci de les grans multinacionals.

Alhora, cal tenir present que una part important de la poblaci ms pobre (prop de quatre milions de persones) no estava en aquell moment censada per l'estat, i per tant no tenia dret de vot, ni tampoc accs als serveis pblics (sanitat, educaci...).

Els primers plans de xoc del govern bolivari davant d'aquesta situaci de pobresa i manca de serveis generalitzada s'intenten implementar a partir de 1999 de la forma habitual arreu del mn, s a dir, a travs de l'aparell estatal. Tanmateix, tot i que es produeixen avenos importants (els primers plans redueixen l'analfabetisme en prop de vint mil persones, segons fonts governamentals) resulta evident per als governants que, a aquest ritme, farien falta ms de cent anys per tal de revertir la situaci.

El relatiu fracs d'aquests plans va ser atribut pel govern bolivari a diversos factors, principalment a la manca d'implicaci (i fins i tot al boicot) i a la burocratitzaci de la majoria dels funcionaris estatals (heretats del rgim anterior, en qu els dos partits poltics tradicionals (Accin Democrtica i COPEI) s'anaven tornant peridicament en el poder, i en qu era fora habitual que les places de la funci pblica s'adjudiquessin a militants dels dos partits, que, paradoxalment, ara estaven a l'oposici); i a la manca de recursos econmics, ja que el nou govern encara no havia aconseguit controlar la principal font d'ingressos del pas, l'empresa estatal Petrolis de Veneuela que continuava gestionada per una cpula gerencial poc propera al nou govern.

Per contra, els diversos sectors opositors al "bolivarianisme" van atribuir aquest fracs a la manca d'experincia en gesti pblica dels nous governants (molts d'ells militars) i a la corrupci generalitzada. 


Antecedents directes.
Davant d'aquesta situaci, el president Chvez posa el marxa l'anomenat Pla Bolvar 2000 orientat a la realitzaci d'un seguit d'infraestructures bsiques i a la prestaci de serveis bsics a la poblaci. La diferncia amb les experincies anteriors, era que en aquest cas, el pes de l'organitzaci i el desenvolupament del pla el portava a terme l'exrcit en comptes de l'administraci civil, ats que el govern comptava amb ms suport en aquesta instituci. Aquest fet va ser durament criticat pels sectors opositors, que denunciaven una certa desviaci de poder, ja que entenien que aquesta no era la funci de les forces armades.

En la mateixa lnia, el govern declara la "guerra a la pobresa" i desplega l'exrcit pels " cerros " populars per tal d'implementar els plans Avispa i Revive, orientats a reforar i reconstruir els elements edificatoris de les precries vivendes autoconstrudes pels vens, amb el suport essencial dels enginyers militars, i amb la collaboraci voluntria com a m d'obra dels propis vens beneficiats. Aquests plans limiten la seva influncia a les grans concentracions urbanes.

Ja en un la lnia ms semblant al que ms endavant seran les "Missions Bolivarianes", es creen els Comits de Terres Urbans (comissions de vens encarregats d'organitzar la inscripci al registre de la propietat dels terrenys on s'alcen els "cerros" (en molts casos edificats ocupant terrenys de titularitat estat); i les Meses Tcniques de l'Aigua (comissions de vens que, coordinats amb les empreses pbliques de subministrament d'aigua, i ajudats novament pels enginyers de l'exrcit, tracen plans per garantir el subministrament d'aigua a aquests barris -un subministrament fins llavors molt escs i intermitent- i per crear la, en molts casos, inexistent xarxa de clavegueram  essencial per tal de millorar les condicions sanitries i combatre nombroses malalties infeccioses-. Traats els plans, aquests es comencen a executar, dirigits pels enginyers militars, i amb la collaboraci voluntria dels beneficiats).

D'altra banda, a finals de 2002 i comenaments de 2003 te lloc l'anomenada "Aturada Petrolera" (una vaga sectorial, que no complia amb tots els requisits legals, convocada per alguns sectors de l'oposici a l'empresa estatal Petrolis de Veneuela, amb un ampli seguiment per part del personal especialitzat i pels directius i gerents de la companyia).

En el marc d'aquest conflicte (que va estar a punt de causar la caiguda del govern bolivari), en una acci molt criticada per l'oposici, el president Chvez destitueix la cpula gerencial de l'empresa i nomena una nova direcci af. Expulsada la cpula gerencial, el govern aconsegueix controlar la principal font d'ingressos del pas, que fins llavors se li havia resistit, el que permetr posar en marxa el conjunt de programes socials de les "Missions".


Les Missions ms destacades.


Barrio Adentro. 

Barrio Adentros la missi encarregada de portar l'atenci sanitria bsica (fins llavors inexistent) als barris populars i a les comunitats rurals, que s'articula principalment a travs d'un conveni amb Cuba en el que aquest pas aporta milers de metges que de forma voluntria s'installen durant dos anys als barris populars de Veneuela per prestar atenci primria, a canvi de preus preferents per a Cuba en el petroli veneol. 

Aquesta missi, va ser la primera que es va posar en funcionament, a mitjans de 2003, i s una de les ms emblemtiques.

Inicialment el govern assigna un metge a cada comunitat venal organitzada en Comit de Salut (una comissi de vens que s'encarrega d'allotjar al metge en el barri  habitualment a casa d'algun ve , de buscar un lloc on es puguin realitzar les visites, d'organitzar els horaris de visita i de solventar els problemes prctics). 

En aquesta primera fase, els metges i metgesses que s'encarreguen de l'atenci primria van haver de fer front a grans dificultats, com l'oposici d'una part dels metges veneolans (que denunciaven que els cubans no estaven collegiats a Veneuela), acusacions de ser agents comunistes, i especialment, l'absncia total d'una cultura higinica i de prevenci sanitria prvia d'una poblaci que portava dcades abandonada a la seva sort.

La segona fase de la missi ha consistit en la construcci de petits ambulatoris de barri des d'un prestar el servei en millors condicions. Amb aquest programa (combinat amb el sistema sanitari preexistent) s'ha assolit una rtio aproximada d'un metge o metgessa per cada 1200 habitants, garantint l'assistncia primria a la prctica totalitat de la poblaci.

"Barrio Adentro" tamb est desplegant, en aquesta segona fase, metges especialistes (principalment d'estomatologia, cardiologia i oftalmologia), per tal de completar l'assistncia primria, per b que les rtios encara sn bastant elevades. Pel que fa a les intervencions quirrgiques, s'han obert els hospitals de les forces armades a tota la poblaci, i s'ha comenat a implementar un pla de construcci de nous hospitals. Transitriament, per tal de fer front a les necessitats actuals, s'ha establert un pont aeri mdic amb Cuba, i els pacients que no poden ser intervinguts a Veneuela sn traslladats (junt amb un familiar) a Cuba per tal de ser intervinguts als hospitals cubans. Aquesta mesura ha estat criticada per alguns sectors a causa del seu elevat cost econmic ja que, a canvi dels seus serveis, Cuba obt importants descomptes en petroli veneol. 

Un dels mbits on ms incidncia ha tingut aquest pont aeri mdic ha estat l'oftalmologia, ja que milers de pacients s'ha desplaat a Cuba per ser intervinguts de cataractes i altres patologies de la vista. Milers de persones que patien de cataractes crniques han recuperat la vista grcies a aquesta part del programa Barrio Adentro que, en all referent a l'oftalmologia, tamb es coneguda com popularment com Misin Milagro.

Els informes de l'Organitzaci Mundial de la Salut apunten que, si Barrio Adentro continua amb el seu ritme actual i es mant el nivell de despesa pblica sanitria que ve aplicant el govern bolivari, Veneuela assolir el 2007 els objectius que la Declaraci del Millenni de les Nacions Unides establia per a l'any 2015 en aquest pas.

La xifra de metges cubans que treballen a Veneuela oscilla entre els dotze mil i els vint mil, segons les fonts, i tamb segons el moment puntual concret. Les Universitats veneolanes han reforat els estudis de medecina per tal d'incrementar progressivament el nombre de metges veneolans. Tamb hi ha milers de veneolans estudiant medecina a Cuba.


Robinson.
La Missi Robinson  s un programa educatiu d'alfabetitzaci mitjanant mtodes audiovisuals amb suport de professorat voluntari. Es basa en un innovador mtode d'aprenentatge creat per la pedagoga cubana Leonela Relys amb l'objectiu d'ensenyar a llegir i a escriure a grans bosses de poblaci analfabeta. T com a gran avantatge que requereix d'una relativament baixa inversi econmica ats que les classes estan gravades en suport audiovisual i no es requereix la presncia constant de professorat, fet que permet al personal disponible atendre un major nombre d'alumnes.

L'estat veneol entrega a les comunitats venals un aparell de vdeo i una televisi i cpies de les cintes on hi ha gravades les classes. Els propis alumnes busquen un espai on poder visionar les cintes (a les escoles fora dels horaris infantils, a les casernes militars, als centres cvics, o a qualsevol altre equipament disponible). Hi ha un responsable voluntari de cada classe que s una persona que sap llegir i escriure, que resol els dubtes ms senzills i fa d'enlla amb el professorat professional.

La primera fase de la Robinson (iniciada a mitjans de 2003) va culminar a la tardor de 2005 quan d'acord amb els estndards de les institucions internacionals, es va declarar Veneuela pas lliure d'analfabetisme; amb un balan de prop d'un mili i mig de persones alfabetitzades.

Actualment la Missi ha entrat en una segona fase (anomenada Robinson II), amb la que s'ha adaptat el mateix mtode audiovisual per tal que aquelles persones que van superar la primera fase de la Missi realitzin estudis d'educaci primria ( sexto grado   sis grau  a Veneuela).


Ribas.
La Missi Ribas  s un programa educatiu per tal de cursar l'educaci secundria mitjanant mtodes audiovisuals. s una adaptaci creada pels veneolans adaptant a l'educaci secundria els mateixos mtodes emprats en la Missi Robinson d'alfabetitzaci; i funciona de manera similar.

Es va posar en funcionament el novembre de 2003 i segons dades de 2005 compta amb prop de mig mili d'alumnes.


Sucre.
 
L'objectiu de la Missi Sucre  era, inicialment, facilitar l'accs a la universitat a totes aquelles persones que n'havien quedat excloses per motius econmics (quatre centes setanta mil persones segons un cens de 2003, any de posada en funcionament de la Missi).

A l'igual que la Missi Ribas, la Missi Sucre s una adaptaci del mtode emprat a la Missi Robinson. T dues vessants, la principal s el Programa d'Iniciaci Universitria (PIU o PIUNI) que s un curs d'orientaci universitria que prepara als estudiants per accedir a les universitats tradicionals, per tamb s'han comenat a impartir algunes titulacions universitries mitjanant mtodes audiovisuals. Actualment la "missi" est esdevenint una forma alternativa de cursar estudis universitaris de forma semipresencial, quan les obligacions laborals o familiars no permeten compaginar aquestes tasques amb els horaris de les universitats tradicionals.

Alguns sectors han criticat que la generalitzaci d'aquest sistema podria fer baixar el nivell qualitatiu de l'educaci superior a Veneuela i han plantejat la necessitat d'establir avaluacions homologades dels resultats obtinguts pels estudiants.

Una altra font de crtiques (que a afecten tamb a d'altres "missions") deriva del fet que, fins al moment, no s'ha aconseguit establir un sistema d'estadstiques i d'indicadors que permeti fer un seguiment acurat dels resultats de la "missi". 


Vuelvan Caras.
La Missi Vuelvan Caras s una espcie de formaci professional de carcter eminentment prctic que busca reincorporar al mn laboral aquelles persones sense ocupaci estable que es trobaven en situaci de marginalitat. Per aquest motiu, en una primera fase, "Vuelvan Caras" va estar molt vinculada a la "Missi Robinson" d'alfabetitzaci.

La missi tamb persegueix el desenvolupament endgen del pas en l'mbit agrcola i ramader, reduint la dependncia alimentria de Veneuela, ja que actualment s'importen prop del 80% dels aliments que es consumeixen al pas.

S'organitzen cursos formatius de tot tipus, impartits per tcnics estatals, principalment en l'mbit agrcola i ramader, i tamb es realitzen cursos de cooperativisme, amb la idea que, a mesura que vagi avanant la reforma agrria, hi hagi persones amb formaci per tal de desenvolupar el sector agrcola i ramader.

Hi ha per cursos de formaci en molts altres mbits, des de la lampisteria fins a la cuina, passant per la tapisseria, la planxisteria, la pintura... La "missi" es desenvolupa a camp obert en el cas de l'agricultura, i en qualsevol espai disponible per a la resta (des de les escoles i universitats en horari no lectiu, fins a les casernes militars, passant per tot tipus d'equipament que disposi d'una sala on muntar una aula). 

Juntament amb "Barrio Adentro" i "Robinson", "Vuelvan Caras" s una de les missions amb ms participants-usuaris. Al igual que en la resta de "missions" educatives ("Robinson", "Ribas" i "Sucre") la inscripci s gratuta, i els i les alumnes (majoria de dones en tots els casos) reben una beques estatals per a la realitzaci dels estudis, en funci de les seves necessitats (transport, alimentaci, allotjament...). En molts casos hi ha un servei gratut de llar d'infants per tal que la cuida dels fills no suposi un entrebanc a l'estudi.

Identidad.
La Missi Identitat va ser l'encarregada de censar els milions de persones que fins llavors no existien per a l'estat i no tenien cap tipus de dret reconegut (ni tant sols el dret de vot). Milers de voluntaris es van desplegar amb unitats mbils l'any 2004 per les zones rurals ms allunyades i pels barris marginals de les ciutats i van aconseguir, en tres mesos, censar quatre milions sis centes mil persones, entregant-los la Cdula d'Identitat (l'equivalent veneol del Document Nacional d'Identitat espanyol) que els identifica com a ciutadans i els permet realitzar trmits amb l'administraci pblica i accedir al serveis pblics (sanitat, educaci...) i exercir els drets civils i poltics.

Per fer-se una idea de la magnitud d'aquesta "missi" cal tenir en compte que la poblaci total de Veneuela s de ms de vint-i-cinc milions d'habitants.

Actualment la "missi" continua funcionant, amb campanyes peridiques perqu s'estima que encara hi ha una petita part de la poblaci que no ha sollicitat ser censada.


Mercal.
La Missi Mercal t per objectiu el subministrament d'aliments de primera necessitat a baix preu per a les classes ms desafavorides. La "missi" ha obert nous establiments d'alimentaci i tamb ha arribat a acords amb botigues pre-existents. Els preus sn entre un 30 i un 45% inferiors als preus de mercat, ja que estan subvencionats.

L'any 2004 la xarxa "Mercal" ja estava desplegada per les principals zones del pas.

Hi ha diversos nivells d'establiment "Mercal", des de grans centres de distribuci (majoristes per als altres establiments de la xarxa "Mercal") fins a petits establiments als  cerros  (tipus "colmado"), passant per establiments similars als supermercats habituals.

"Mercal" t diverses fonts de subministrament, per comena a fer un esfor per abastir-se, quan s possible, dels productes elaborats per cooperatives agrcoles o ramaderes del pas (un sector, el cooperatiu, que el govern est potenciant a gran escala).

Una part dels comerciants veneolans han criticat "Mercal" perqu consideren que la seva actuaci s constitutiva de competncia deslleial ats que els seus preus inferiors estan subvencionats per l'estat. Alguns sectors opositors al govern veneol indiquen que l'establiment de "Mercal" s una mesura populista que fomenta el clientelisme econmic i poltic.


Zamora.
La Missi Zamora  
s un dels mitjans utilitzats per dur a terme la reforma agrria a Veneuela. El seu objectiu s reorganitzar la tinena i l's de les terres ocioses per tal d'eradicar el latifundi.

Fins al moment la Zamora ha utilitzat principalment terres ocioses estatals. Les comunitats agrcoles, organitzades en cooperatives obtenen de l'estat una Carta Agrria (una espcie de concessi sobre l's de la terra, que continua sent de propietat pblica), finanament i crdits, maquinria agrcola i suport tcnic d'enginyers agrcoles.

Tanmateix, les terres ocioses estatals no sn suficients per les necessitats de tota la poblaci rural de Veneuela i la Llei de Terres preveu la possibilitat d'expropiar les terres sense utilitzar (amb pagament d'una indemnitzaci al propietari). 

Fins ara gaireb no s'havia utilitzat aquesta possibilitat legal, a causa de l'oposici dels grans propietaris i dels nombrosos conflictes que ja ha ocasionat l'atorgament de Cartes Agrries sobre terrenys estatals (molts d'aquests terrenys, tot i ser de titularitat estatal, tenien concessions administratives en favor de grans latifundistes. Aquestes concessions van ser revocades pel govern en aquells casos en qu les terres no estaven sent cultivades. En nombroses ocasions, grups paramilitars presumptament armats pels latifundistes han assassinat als dirigents camperols o de les cooperatives que havien anat a treballar aquest tipus de terres (ms de cent setanta camperols assassinats fins a moment). Tot i que en algunes zones conflictives el govern ha desplegat l'exrcit o la policia per protegir els camperols, segueixen succeint-se denncies de les organitzacions camperoles per desprotecci, especialment en aquells municipis governats per l'oposici, per tamb, en alguns casos, en municipis governats en teoria per partits que donen suport al govern).

Recentment (finals de 2005) el govern veneol ha anunciat que es comenar a aplicar amb ms rigor la Llei de Terres, tamb sobre les propietats privades en dess, fet que ha generat una onada de crtiques per part dels propietaris i de l'oposici (que es va manifestar massivament contra aquesta llei el 2002, realitzant fins i tot un intent fracassat de cop d'estat l'11 d'abril d'aquell any).

Altres crtiques a la Missi Zamora destaquen que la terra no s'entrega als camperols, sin que s'atorga una concessi, fet que denuncien com a una prctica de clientelisme. Tamb s'ha denunciat, especialment en l'mbit ramader, una baixada de la productivitat, per b que no hi ha estadstiques serioses que confirmin (ni desmenteixin) aquesta versi.

Altres Missions.


Piar.
La Missi Piar  buscar el desenvolupament sostenible de les comunitats mineres veneolanes. 

La mineria a cel obert s un sector important a Veneuela, especialment a les zones de l'Amaznia. Aquestes explotacions mineres estan gestionades per grans empreses transnacionals que subcontracten els treballs a comunitats de miners. Sovint aquestes comunitats actuen amb nomadisme, obrint grans quantitats de zona selvtica per extreure mineral. 

A nivell social aquest fet comporta una baixa qualitat de vida de les comunitats mineres ja que, al ser nmades, no tenen ni escoles, ni hospitals, ni habitatges en condiciones. A ms, a causa de la climatologia, les malalties sn freqents.

A nivell medi ambiental, ats que les comunitats no disposen de mtodes d'investigaci minera, la quantitat de territori afectat s molt elevada ja que, sovint, es destrueixen rees on realment no hi ha mineral, i la comunitat es desplaa a un nou territori.

La Piar, en primer lloc, atorga les noves concessions mineres directament a les comunitats de miners (organitzats en cooperatives), i en segon lloc facilita gratutament el servei d'investigaci minera, amb el que s'optimitzen els recursos ja que s limita l'impacte ambiental noms a la zona on realment hi ha mineral. Aix mateix, s'han posat els mitjans per fer complir la legislaci de restauraci ambiental una vegada ha finalitzat l'explotaci (regulaci similar a la vigent a Catalunya) que ja estava vigent per que no s'aplicava.

El fet de comptar amb jaciments fiables no noms redueix la quantitat de superfcie afectada sin que redueix el nomadisme i permet millorar les condicions de vida de les comunitats mineres.

Tot i que s'ha produt avanos importants i proliferen les cooperatives d'explotaci minera i les de restauraci ambiental, i s'ha redut el ritme de destrucci de la selva, hi ha hagut casos en qu s'han seguit atorgant concessions a els grans empreses transnacionals.


Guaicaipuro.

Creada el 12 d'octubre de 2003 (a l'Estat Espanyol Dia de la Hispanitat, a Veneuela Dia de la Resistncia Indgena), la Missi Guaicaipuro 
t per objectiu fomentar i protegir les cultures, usos, costums, idiomes i religions dels pobles indgenes veneolans; i preservar el seu hbitat i els seus drets originaris sobres les seves terres ancestrals.

S'ha centrat principalment en l'ensenyament de les llenges indgenes i en el foment de cooperatives d'artesania. Tanmateix el moviment indgena, tot i valorar el foment de la seves llenges (que ara tenen el reconeixement constitucional) i cultures, segueix denunciant algunes situacions de conflicte amb les seves terres ancestrals.


Miranda.
La Missi Miranda 
t per objectiu organitzar i entrenar els militars que conformen la reserva de les Forces Armades Veneolanes per tal que puguin intervenir organitzadament en situacions de crisi (inundacions, agressions armades provinents de l'exterior, etc).

Hbitat.
La Missi Hbitat t el difcil objectiu de fer possible el dret constitucional a l'accs a un habitatge digne. s una de les missions ms recents, ja que s'ha posat en funcionament durant l'any 2005.

Segons l'Institut Nacional d'Estadstica de Veneuela el pas t un dficit d'habitatges en condicions que s'acosta a la xifra dels dos milions i mig d'habitatges.

La missi preveu diverses possibilitats, des de la construcci directa per part de l'estat, fins a l'atorgament de crdits a baix inters. Tamb s'ha establert legalment que les entitats bancries tenen l'obligaci de destinar un part dels seus actius a finanar crdits hipotecaris a baix inters.


Cultura.
La Missi Cultura, posada en funcionament a finals de 2004 busca garantir la llibertat de creaci cultural, facilitant els mitjans tcnics i legals necessaris per tal de preservar la cultura popular i comunitria, i la memria histrica. Permet la utilitzaci de diversos equipaments collectius (per exemple estudis de gravaci, sales de reuni, sales d'ordinadors...) i ofereix assessorament tcnic i legal.

Negra Hiplita.
La Missi Negra Hiplita 
es va posar en funcionament el 14 de gener de 2006. L'objectiu d'aquest nou programa social s atendre al nens del carrer (nens sense llar) i als adults indigents en situaci d'aband.


Ciencia.
Posada en funcionament el  febrer de 2006. El seu objectiu s impulsar, fomentar i democratitzar l'activitat cientfica, prioritzant les necessitats reals de poblaci i deixant en segon terme els projectes elitistes.


Madres del Barrio.
La Missi Mares del Barri t per objectiu donar suport a les mestresses de casa que es trobin en estat de necessitat, per tal que aconsegueixin, amb les seves famlies, superar la situaci de pobresa extrema mitjanant la participaci com a treballadores de programes socials i missions.

rbol.

La Missi Arbre t com a principals objectius l's sostenible dels boscos, la restauraci del paisatge i l'increment de la superfcie boscosa, la conservaci de la biodiversitat, garantir la producci d'aigua, promoure els sistemes agroforestals i fomentar els valors tics ambientals.

La missi busca organitzar les comunitats en comits conservacionistes i en cooperatives que desenvolupin la tasca en quatre fases: la recollida de llavors i espcies vegetals i forestals prpies de cada localitat, la construcci de vivers comunitaris i escolars, les plantacions i reforestacions amb finalitats protectores i agroforestals i, finalment, desenvolupar el sentiment de pertinena de cada comunitat amb el seu entorn natural ms immediat.  


Notes.


Articles relacionats.
Revoluci Bolivariana;
Pla Bolvar 2000;
Universitat Bolivariana de Veneuela;
Hugo Chvez;

Enllaos externs.
 | Portal oficial de les missions bolivarianes ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60823" title="Corona de Mallorca" nonfiltered="3772" processed="3764" dbindex="24159">


La Corona de Mallorca fou el conjunt de territoris procedents de la Corona d'Arag que Jaume I el Conqueridor deix com a herncia al seu fill Jaume II amb el ttol de rei de Mallorca. Amb la mort de Jaume III de Mallorca, aquests territoris, amb l'excepci dels occitans, que Jaume III havia venut a Frana, es reincorporaren a la Corona d'Arag, de la qual formaren part fins a la seva extinci i la del Regne de Mallorca, a la Guerra de Successi. La Corona de Mallorca eren, doncs, les propietats de la branca mallorquina del Casal de Barcelona, i va desaparixer en extingir-se aquesta i no s'ha de confondre amb el Regne de Mallorca.

mbit.
La Corona de Mallorca comprenia el Regne de Mallorca, format prpiament per l'illa d'aquest nom, ms Menorca (llavors encara en poder dels moros)- i les Pitises, fora ja del regne hi havia els comtats del Rossell, de la Cerdanya i del Conflent (aproximadament l actual Catalunya del Nord), la senyoria de Cotlliure i els territoris que el Conqueridor conservava a Occitnia (la senyoria de Montpeller, la baronia de Montpeller i els vescomtats de Carlat i d Omels).

Formaci.
Jaume I en el seu darrer testament (1262),  planej  de segregar de la Corona d Arag el Regne de Mallorca, els comtats nord-pirinencs i les terres occitanes, com a herncia del seu fill menor Jaume II de Mallorca, i constitu el que s ha anomenat Corona de Mallorca, sense cap  mena de submissi en forma de vassallatge al germ gran, Pere, que reb la major part del patrimoni, incls l'Arag, per la qual cosa mantenia el nom de Corona d Arag. El 1256, per, Jaume I ja havia fet reconixer als jurats de Mallorca el seu fill Jaume com a hereu del Regne de Mallorca i de Montpeller (el Rossell, la Cerdanya i el Conflent s'afegirien al testament). En morir el Conqueridor el 1276, s'acab de formar, doncs, la Corona de Mallorca.

La creaci de la Corona de Mallorca era l'expressi d'una concepci patrimonial de l estat i la seva composici no reflectia cap entitat histrica, nacional ni cultural preexistent, ni cap condicionant geogrfic (s'ha parlat d'una talassocrcia. La realitat s que segons a quina edat s hagus mort el Conqueridor s'hauria aplicat un testament cada vegada diferent, ats que en va redactar sis. Aix, Mallorca hauria pogut formar una corona amb el Pas Valenci, la Catalunya Nord i les terres occitanes (1244), unitat que no sabem quin nom hauria tingut, per segur que no hauria estat el de Regne de Mallorca; o no hauria tingut cap relaci amb cap territori continental i el seu rei hauria estat Pere (1248); o hi hauria hagut una Corona de Mallorca noms amb les Balears i Montpeller (1253). Noms segons el tercer, cinqu i sis testament de Jaume I, al seu fill Jaume li haurien tocat les Balears, totes soles o amb un o un altre territori continental, mai el mateix, fora de Montpeller (tal volta per l'allament d'aquesta senyoria envers els altres territoris).

 Els reis de la casa reial de Mallorca sn els segents:

Reis de Mallorca fins a la fi de la Corona de Mallorca.

Corona d'Arag.
1231 - 1276 : Jaume I el Conqueridor, creador del Regne de Mallorca, primer, i de la Corona de Mallorca, desprs.
 1236-1255 : Pere de Portugal, Senyor de Mallorca, vassall de Jaume I el Conqueridor.

Corona de Mallorca.
1276 - 1311 : Jaume II de Mallorca, fill de Jaume I el Conqueridor.
 Pel Tractat de Perpiny (1278), Jaume II de Mallorca s'enfeud al seu germ Alfons II d'Arag;
 El 1285, el rei Pere III d'Arag emprengu la Confiscaci del Regne de Mallorca a Jaume II de Mallorca per la seva aliana amb el Regne de Frana durant Croada contra la Corona d'Arag. Eivissa fou confiscada el 1286, i Menorca fou conquerida el 1287.
 Pel Tractat d Anagni, Jaume II d'Arag li retorn totes les illes. Els territoris continentals de la Corona (el comtat de Rossell, el comtat de Cerdanya, etc.) havia restat sempre sota el seu domini.
1311 - 1324 : San o Sanxo I de Mallorca, fill de l'anterior;
1324 - 1349 : Jaume III de Mallorca, nebot de l'anterior;
1349 - 1375 : Jaume IV de Mallorca, fill de l'anterior. Rei titular, mai reconegut per Pere III el Cerimonis.
1375 - 1403 : Elisabet de Mallorca, germana de l'anterior i reina titular.

Extinci.
La Corona de Mallorca gaireb des del mateix moment de la seva formaci estigu condemnada a l'extinci (per la importncia estratgica dels comtats catalans nord-pirinencs, entre Catalunya i la Corona francesa, sobretot, i la feblesa de la Corona de Mallorca, per la seva inferioritat en extensi i poblaci, la discontinutat territorial i la distncia entre els territoris). Jaume I ja hagu de recomanar a Jaume II que es mantingus unit al seu germ gran Pere i, segons Josep M. Quadrado, els pobladors catalans dels nous regnes no veien com a enemics els seus parents de Catalunya, cosa que facilit la reincorporaci a la Corona d'Arag.

Ja en vida de Jaume I el Conqueridor, el futur Pere III d'Arag, d'acord amb els principals juristes del pas, va redactar una protesta secreta contra el testament de son pare que dividia els seus territoris. Com a conseqncia de la voluntat del rei en Pere III d'Arag i dels fets estructurals esmentats, els dos germans signaren el Tractat de Perpiny (1279) que infeudava el rei de Mallorca al d Arag, contra la voluntat i els drets del menor.

El 1283, Pere III d'Arag ocup el Rossell, en el context de la guerra amb Frana per Siclia, i el seu fill Alfons II d'Arag ocup Mallorca i Eivissa, i el 1287 conquer Menorca als musulmans.

Mort Alfons, l'hereu, el seu germ Jaume II d'Arag, el 8 d'agost 1291 sign un comproms de no separar mai el Regne de Mallorca de Catalunya, Valncia i Arag. Per, perqu el papa, Bonifaci VIII, aixecs l'excomuni que havia dictat envers ell, torn la Corona de Mallorca. Jaume II hagu de tornar reconixer la infeudaci (1297), per ho fu redactant alhora una protesta secreta.

Pere IV d'Arag reincorpor les terres de la Corona de Mallorca a la Corona d'Arag el 1343, expropiant els bns a Jaume III de Mallorca mitjanant una sentncia en el procs contra el seu parent per incompliment de deures vassalltics. Desprs vindrien les accions blliques i la mort de Jaume III a la Batalla de Llucmajor (1349), desprs de vendre Montpeller i els feus de l'Omelads i el Carlads a Felip de Valois.

La reincorporaci es fu definitiva mitjanant el Jurament per les Illes fet des de Pere IV d'Arag per tots els reis, fins a Felip IV de Borb de no separar les Balears ni cap altre territori de la Corona d'Arag.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60824" title="Peoria" nonfiltered="3773" processed="3765" dbindex="24160">

Els peoria sn una tribu de parla algonquina, el nom dels quals prov de peouarea  porten un sac a l esquena , i sn els nics supervivents de la confederaci dels Illiniwek.

 Localitzaci .
Ocupaven originriament al NE d Iowa, SO de Wisconsin, i NO d Illinois.  Actualment noms sobreviu una banda de peoria a Pimpetenoi, al comtat de Miami (Oklahoma). 

 Demografia .
El 1959 hi havia 414 peoria a Oklahoma, i el 1980 eren uns 2.000 amb els miami, per la seva llengua s ha perdut. 
Segons dades de la BIA del 1995, a la Reserva Peoria d Oklahoma hi vivien 384 individus, per hi havia 2.529 apuntats al rol tribal.
Per segons dades del cens dels EUA del 2000, hi havia 1.133 purs, 94 barrejats amb altres tribus, 510 amb altres races i 58 amb altres races i altrs tribus. En total, 1.795 individus.

 Costums .
Eren caadors de petites partides, i caaven mamfers forestals durant tot l any, mentre que a l hivern caaven el bis a les planures mentre les dones conreaven moresc, carabasses i melons, i pescaven salm. La seva cultura era una barreja del Nordest amb elements mississippians.
Caaven els bfals mitjanant anells de foc a terre, arc i fletxes, i de la seva pell en feien roba i assecaven la carn.
Els seus llogarrets consistien en refugis coberts de matolls d estopa i escora on hi vivien diverses famlies. No se n sap gaire de llur organitzaci social, per havia de ser semblant a la dels miami, amb un capitost civil escollit pel consell del llogarret i un capitost militar escollit en funci de la seva activitat guerrera. Fabricaven canoes, eines i armes.

 Histria .
La seva histria fins a finals del segle XVIII va lligada a la dels illiniwek. El 3 d agost del 1795 signaren un tractat amb els EUA pel qual gaudien de llibertat de cacera a les terres cedides als blancs. El 1832 s unirien els peoria i kaskakia.
El 1832, per, van vendre les terres que els quedaven i marxaren a Kansas, on aconseguiren el 1854 que un tractat els reconegus com a supervivents de la tribu illinois juntament amb wea i piankashaw.  El 1868, per, van vendre les terres de Kansas i s establiren a Oklahoma. El 1936 adoptaren una constituci tribal.
El 1950 els fou aplicada la Termination i el 1959 van perdre l'estatut tribal, per aix provoc fortes protestes. Tot i aix, fins el 1978 no els fou retornada la terra i l estatut tribal. 

 Enlla .
Official Website of the Confederated Peoria Tribe of Oklahoma;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60826" title="PortAventura" nonfiltered="3774" processed="3766" dbindex="24161">



PortAventura s un resort format per: un parc temtic (PortAventura Park), un parc aqutic (Caribe Aquatic Park), tres hotels tematitzats (Hotel PortAventura, Hotel El Paso i Hotel Caribe. un Beach Club i tres camps de golf (PortAventura Golf)  .Situat al Tarragons, entre Salou i Vila-seca. Va ser inaugurat l'1 de maig del 1995. Va ser el primer parc temtic d'Espanya i actualment s l'nic que t beneficis.

Est dividit en 5 grans zones temtiques: Mediterrnia, Polinsia, Xina, Mxic i Lluny Oest.

L'atracci estrella del parc s el Dragon Khan, una muntanya russa dissenyada per Bolliger & Mabillard. Va batre el rcord del mn amb 8 inversions. Medeix 1.250 m de llarg i 45 d'alt. Va ser inaugurada amb la presncia del president de la Generalitat de Catalunya d'aquell any: Jordi Pujol. Grcies a aquesta atracci PortAventura ha tingut i t, actualment, milions de visitants a l'any.

Actualment disposa de tres hotels (PortAventura, El Paso i Caribe Resort) de 4 estrelles cadascun. Es fan espectacles especials per Halloween i Nadal.

 Histria .

PortAventura es va inaugurar l'1 de maig del 1995 (per el pblic el 2 de maig), la primera temporada rebr una 2.700.000 visitants.

El 1996 s'inaugura l'estaci de Renfe que enllaa PortAventura amb grans ciutats com Tarragona, Barcelona, Castell o Valncia.

La tercera temporada s'inaugura la muntanya russa de fusta Stampida, que el 5 de juliol pateix un accident mortal i fa que resti tancada la resta de l'any.

Durant la quarta temporada el parc pateix una renovaci de cara amb molts nous espectacles. Universal Studios anuncia que vol construir el seu dest de vacances a Europa, a PortAventura, amb l'acceptaci del consell d'administraci del parc.

La segent temporada ser palpable l'empremta d'Universal al parc amb un canvi de nom a Universal's Port Aventura, nous espectacles i la construcci de l'atracci Sea Odyssey.

A la sisena temporada es comena a construir El Templo del Fuego i es finalitza Sea Odyssey. El parc canvia de nom per anomenar-se Universal Studios Port Aventura. S'anuncia tamb la construcci de dos hotels de quatre estrelles.

La setena temporada es va caracteritzar pel nom del parc aqutic Costa Caribe que s'estava construint al voltant i es comena a parlar d'Universal Mediterranea com a nom del resort, pocs dies abans s'havia inaugurat El Templo del Fuego.

Durant la vuitena temporada el parc esdevineix un resort anomenat Universal Mediterranea, integrat per: l'hotel Hotel Port Aventura que va ser el primer en obrir, l'Hotel El Paso que va obrir uns dies desprs, el parc aqutic Universal Costa Caribe i el parc temtic Universal Port Aventura.

A la novena temporada s'obre la zona exterior de Costa Caribe.

Al 2004, la desena temporada, Universal Studios ven les seves accions a La Caixa que queda com a gestora del parc i del resort. Tamb comencen les obres d'Hurakan Condor, la nova caiguda lliure que tindr el parc.

A l'onzena temporada s'inaugura el nou passeig martim i els nous vials de la Platja Llarga, com a obra social de PortAventura per compensar els habitants de la zona. Universal Mediterranea passa a dir-se PortAventura, el parc passa a dir-se PortAventura Park, el parc aquatic Costa Caribe passa a anomenar-se Caribe Aquatic Park. Per altra banda l'Hotel Caribe Resort queda integrat a PortAventura Resort perqu la Caixa era (i s) accionista majoritria de l'Hotel.Obre definitivament Hurakan Condor. S'anuncia una muntanya russa pel 2007.

A la dotzena temporada, 2006, es comencen les obres del Furius Baco, la nova muntanya russa del parc. El principal objectiu ser superar la barrera dels 4.000.000 de visitants

El 2007 es va acabar la construcci de Furius Baco, que va obrir-se al pblic aquell mateix any. El parc va tenir ms de 4.100.000 visitants (un 6,6% ms que l'any anterior), 250.000 dels quals hi van anar per Nadal (un 15% ms que el 2006).

La temporada del 2008 va comenar el 14 de mar. Es previa poder obrir els tres camps de golfs que s'estan construint.

Per a la catorzena temporada (2009) es t previst obrir un hotel temtic i un centre de convencions amb capacitat per a 4.000 persones.

 Economia .
La Caixa, t, actualment, quasi la totalitat dels capital social de l'empresa, Abertis en mant una petita porci. La Caixa assumeix la gesti total. Des del 2005 est seguint una poltica de minimitzar les despeses, com per exemple evitar els elements ornamentats. Les ltimes temporades s'han caracteritzat per un descens de les inversions a tots els departaments, sobretot el d'espectacles i manteniment i ha descendit el nombre de treballadors. Tot i que amb aix ha descendit la qualitat del parc s'ha aconseguit que resulti rendible, grcies a l'actual directora Mercedes de Pablo.

Premis.
El parc ha rebut diversos premis UETPA; vegeu-ne la llista completa a l'article UETPA a PortAventura.

Principals atraccions.

(Vegeu-ne la llista completa);
 Mediterrnia: Furius Baco;
 Polinsia: Sea Odyssey, Tutuki Splash;
 Xina: Dragon Khan;
 Mxic: El Diablo - Tren de la Mina, Hurakan Condor i Templo del Fuego ;
 Lluny Oest: Grand Canyon Rapids, Silver River Flume i Stampida;

Com arribar-hi?.
Tren.
PortAventura disposa d estaci prpia amb connexi a les principals estacions de Renfe.

Avi.
Des de l'aeroport de Reus, s el ms prxim i s a 10 minuts amb cotxe, tamb hi ha un autocar.
Des de l'aeroport del Prat, a 1 hora, connecta amb l'estaci d autobusos de Tarragona a travs de la lnia Rpid Aeroport. Des de la mateixa estaci es pot accedir a la connexi per autobs als hotels PortAventura. Ambds serveis es fan amb el mateix autobs, sense haver de canviar de vehicle.

Cotxe.
Per l'AP-7, des de La Jonquera o el sud d'Espanya. La sortida 35 s directa a PortAventura. ;
Per la C-32, si es ve de Barcelona o des del Vendrell. Enllaa amb l'AP-7. ;
Per l'AP-2, des del Pas Basc o de Saragossa. Enllaa amb l'AP-7.

Referncies.


Vegeu tamb.
 UETPA a PortAventura;
 Llista d'atraccions de PortAventura;

Enllaos externs.

Web oficial de PortAventura;
Web de Recursos Humans de PortAventura ;
Web de Fans de PortAventura;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60834" title="Ramn Campayo" nonfiltered="3775" processed="3767" dbindex="24162">
Ramn Campayo (1965, Albacete, Espanya) s un mentalista especialitzat en memoritzaci i lectura rpida. s probablement el memoritzador ms rpid de la histria.

Plusmarquista mundial en diverses modalitats, algunes de les seves fites sn, per exemple, aconseguir memoritzar un nombre binari de 40 dgits en noms un segon, memoritzar la posici que ocupa cada paraula d'una llista de 27300 paraules dictada durant 72 hores amb escoltar-les un nic cop (encertant la posici de 498, fallant la de 2) o poder llegir a velocitats de 2500 paraules per minut, amb, segons es diu, pics de 4000 per minut. Recentment va escriure un llibre Desarrolla una mente prodigiosa on explica diverses tcniques emprades per ell, mtodes mnemnics visuals coneguts i de gran eficcia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60837" title="Vepses" nonfiltered="3776" processed="3768" dbindex="24163">

Els vepses sn un poble que parla el vepse, una llengua uraliana. Ells s'anomenen vepslaine, bepslaane, ldinik i ldilaine. A la crnica de Jordanes (s. IV) els pobles anomenats vas i vasina potser sn vepses. En el segle IX les crniques russes els anomenen      (ves), i en el segle X els rabs  visu. L'etimologia del mot veps s fosca. Antigament, a les fonts russes,  veps, vots i estonians, eren anomenats chud. En el segle XIX, alguns lingistes finesos s'havien referit als vepses amb el nom de chud. En rus actual els vepses sn anomenats chukhars o chukhnas.

 Territori .
Avui l'hbitat dels vepses es troba entre els llacs Ladoga, nisjrv () i Valgjrv ( ), on viuen en tres grups separats. Els nis (Nord) a Carlia, vora nisjrv, al sud de Petrzavodsk, i  s'anomenen ldinik o ldilainen. Els Centrals, el grup ms nombrs, viu vora el riu Oyat (Sant Petersburg). Els meridionals viuen a l'Est de St. Petersburg, al Nord-Oest de Vologda, al riu Leedjgi. Els meridionals i centrals no tenen gaire contacte, i els septentrionals sn separats d'ells pel riu Svri () i per assentaments russos. Noms el 0.7% dels vepses t idea del nombre i localitzaci dels seus compatriotes. Des del 1928, alguns vepses meridionals, emigraren a Sibria escapant de la collectivitzaci, i viuen a  Kemerovo (85 famlies). Altres viuen dispersos a Estnia. Els censos sovitics mostren una greu prdua de poblaci. Quan els acadmics finlandesos L. Kettunen, L. Posti i P. Siro visitaren els assentaments vepses a l'URSS el 1934, estimaren el seu nombre en 50.000.

 Poblaci .
Foren censats en 25.284 el 1897. Augmentaren a 32.773 en el cens sovitic del 1926, i es mantingueren en 32.000 en el del 1939. Baixaren drsticament a 16.400 en el del 1959 i a 8.281 en el del 1970. Encara baixarien a 8.094 en el del 1979.
Segons el cens sovitic del 1989 hi havia 12.100 vepses enregistrats, dels quals 5.945 vivien a Carlia i 4.273 a Vologda.

 Histria .

Els monticles funeraris del 950-1100 indiquen que ja hi vivien a Carlia, on es dedicaven al comer de pells al llarg del Volga i dels afluents orientals. El 1075 Adam de Bremen parlava dels wizzi, i el monjo Nestor dels ves a la seva crnica.

 Contacte amb els russos .
La invasi eslava de terres dels vepses acab amb la supremaca de Novgorod. El 1485, foren annexats al Principat de Moscvia. La constant expansi dels assentaments russos els ha redut a petites illes allades. L'arribada dels russos als tributaris dels Svri i Jvenjoe, dividiren els vepses septentrionals de la zona oriental, els lude. Els assentaments russos dominaren els territoris dels nis-vepses en els s- XIV-XV. Tamb acceler la seva extenci el deteriorament ambiental (l'espoli de la fusta dels boscos al riu Oyat), la cristianitzaci forada i la russificaci a les escoles (Sant Petersburg era la capital de l'Imperi Rus). Per el ms devastador fou el rgim sovitic. 

 La poltica sovitica .
El segle XX supos el seu despertar nacional, que reb el suport oficial sovitic: 24 unitats administratives amb status de viles nacionals, part d'elles unides a dos districtes nacionals, Vidla, a Leningrad i Shoutjrve a la RSSA Carlia. Es fundaren escoles de vepse i es cre una llengua escrita basada en el dialecte Central-Veps, a crrec d'un departament de minories testablit a Leningrad, i fou nomenat un Comit pel Nou Alfabet, basat en el llat.

El 1932 imprimiren el primer llibre, i se'n van fer 30 ms, generalment llibres de text, pels pedagogs M. Hmlinen i F. Andreyev, de manera que el 1934 les escoles vepses ja tenien material. 60 veps iniciaren estudis de magisteri a Lodeynoye Polye. El fins fou escollit com a llengua escolar pels d'nisjrve (Carlia). Per el 1937 s'inici una poltica d'opressi a les minories. S'aturaren totes les activitats culturals nacionals, i s'inici la poltica d'assimilaci: tancament d'escoles, llibres cremats, mestres empresonats, i alguns intellectuals foren assassinats (entre ells l'etngraf Stepan Makaryev). Els districtes nacionals foren abolits (a Leningrad el 1939, a RSSA Carlia el 1957) i dividits entre la RSSA Carlia i les regions de Leningrad i Vologda. Tamb el 1937, les viles nacionals veps van perdre l'estatut. Els veps de Shimjrve abandonaren llurs llars i s'assentaren vora nisjrve. Aix els port gaireb a l'extinci (infraestructures desintegrades, treballs, comunicacions etc). Durant la Segona Guerra Mundial, els finlandesos ocuparen l'rea dels nis-Veps i intentaren finesitzar l'educaci. Alguns voluntaris s'uniren a l'exrcit finlands. La retirada finesa els provoc les ires sovitiques, que els acusaren de collaboraci. 
 Desprs de la guerra .
En la posguerra els joves vepses emigraren massivament a les ciutats, cosa que facilit la seva russificaci i es reflexa als censos del 1970 i 1979. En els documents i registres sovitics la seva nacionalitat fou minoritzada, i molts la canviaren per por o per vergonya. El 1983, per iniciativa acadmica, es va fer una enquesta que es numer en 13.000 veps a l'URSS, 5.600 a  Carlia, 4.000 a Leningrad i uns 1.000 al Vologda. 

 Situaci actual .
A les viles vepses hi ha poc jovent, i la majoria de parlants de vepse tenen ms de 40 anys.  Des del 1930 han enviat colons a l'rea dels nis-vepses, i han redut llur percentatge all al 50%; a les dues viles de Shoutjrve sn gaireb minoria. Els emigrats i els seus fills perden la nacionalitat. El 1983 el Districte Nacional d'nisjrv (Carlia) fou restablert per qualsevol aspiraci a unificar-los administrativament topa amb l'oposici russa. El 1989 es cre una  Societat Cultural Vepse, amb la idea de despertar el sentit d'identitat, i incrementar el respecte per llur llengua, histria i cultura. Per no reben cap suport de les autoritats, i la seva llengua noms s ensenyada, opcionalment a l'escola de Shoutjrve (Carlia). 

Vegeu tamb.
 El Llibre Roig dels Pobles de l'Imperi Rus ;

Enllaos.
 Organitzaci dels Vepses;
 Intents de revitalitzar la llengua vepse;
 The Peoples of the Red Book: THE VEPS;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60839" title="Rubic" nonfiltered="3777" processed="3769" dbindex="24164">


El Rubic (Rubicon,         ) s el nom d'un riu del nord-est d'Itlia. En temps de l'Antiga Roma flua als Apenins cap al Mar Adritic entre Ariminum i Caesena. La identificaci del curs actual no est clara, normalment s'identifica amb el Pisciatello en els seus inicis i com el Fiumicino fins al mar per la identificaci ha estat objecte de polmica; se sap que era entre Ravenna i Rimini i entre el Savio (al sud de Ravenna) i el Marecchia (al nord de Rimini), per en aquest terreny hi ha dos rierols, al sud el de Luso o Lusa i una mica ms al nord el ja esmentat Fiumicino amb una branca anomenada Rugone. Per una bula papal del 1756 es va considerar el Luso com el Rubic per certament no hi ha cap prova concloent i la majoria dels erudits pensen que en realitat es tracta del Fiumicino o Pisciatello.

El riu va ser important perqu la llei romana prohibia a qualsevol general creuar-lo amb un exrcit preparat. Era considerat el lmit entre la provncia romana de Gllia Cisalpina (Gallia Cisalpina) i mbria i per tant el lmit nord d'Itlia i d'aquesta forma la llei protegia a la repblica d'una amenaa militar interna. En esclatar la guerra civil entre Csar i Pompeu, la Gllia Cisalpina va quedar sota govern de Juli Csar amb el Rubic com a lmit. Quan Csar va creuar el riu va esclatar de fet la guerra (49 aC). Aquest creuament fou suposadament el 10 de gener del calendari rom, i va suposar trencar la llei i va fer inevitable el conflicte armat. A la vora del riu Csar va meditar si creuar el Rubic i marxar cap a Rimini, tal com esmenten Suetoni, Plutarc i Luc, i "creuar el Rubic" esdevingu un manera proverbial de dir que es comenava una etapa. Segons Suetoni, Juli Csar va pronunciar la famosa frase "la sort est decidida" (alea jacta est). Suetoni tamb descriu la indecisi de Csar conforme s'acostava al riu, i l'autor atribux el fet del creuament a una aparici sobrenatural

Cicer l'esmenta desprs com frontera de la Gllia Cisalpina. Marc Antoni va rebre ordre del Senat de retirar les seves forces al sud del Rubic com a prova que abandonava els seus plans sobre la Gllia. Estrab encara l'esmenta com a lmit provincial entre mbria i Gllia, per es creu que sota August el lmit es va modificar i Ariminum i la regi fins el riu Crustumius fou inclosa a la Gllia Cispadana. A la Taula de Peutinger encara s esmentat per ja no ho es pel Gegraf de Ravenna al segle VII, tot i la proximitat de la ciutat on es va fer.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60847" title="Motor de cerca" nonfiltered="3778" processed="3770" dbindex="24165">
Un motor de cerca o de recerca, cercador o buscador s un programa informtic dissenyat per ajudar a trobar informaci emmagatzemada a un sistema informtic com el World Wide Web, o un ordinador personal. El motor de cerca permet demanar contingut que satisfaci un criteri determinat (tpicament que contingui una paraula o frase donada) i retorna una llista de referncies que compleixen aquest criteri. Els motors de cerca fan servir ndexs actualitzats regularment a travs d'un robot web per a operar rpidament i eficient. 

Alguns cercadors tamb extreuen dades disponibles a grups de notcies, grans bases de dades, o directoris oberts com el Projecte de Directori Obert (DMOZ). 

Els directoris, en canvi, funcionen mitjanant llistes ordenades per editors humans, que van ordenant els enllaos per temes.

Vegeu tamb.
OpenSearch

Enllaos externs.
Google;
Motors de cerca de recursos en llengua catalana per a navegadors;
Xarxacat, cercador notcies catal;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60849" title="Electrosttica" nonfiltered="3779" processed="3771" dbindex="24166">


L'electrosttica s la branca de la fsica que estudia els fenomens elctrics produts per distribucions de crregues esttiques (s a dir, que no canvien al llarg del temps). L'electrosttica estudia les forces elctriques produdes per distribucions de crregues a travs de conceptes tals com el camp elctric i el potencial elctric i de lleis fsiques com la llei de Coulomb. Histricament l'electrosttica va ser la branca de l'electromagnetisme que es va desenvolupar primer. Posteriorment, les lleis de Maxwell van permetre mostrar com les lleis de l'electrosttica i les lleis que governaven els fenomens magntics podien ser estudiades en el mateix marc teric, l'electromagnetisme.

L'electrosttica comprn l'estudi de l'acumulaci de crrega en objectes deguda al contacte entre (generalment) superfcies no conductores. Aquestes crregues s'acumulen durant el flux d'electrons d'un objecte cap a a l'altre. Les crregues es mantenen a l'objecte fins que una fora provoca l'equilibri de les crregues, com per exemple en el conegut fenomen de descrrega d'electricitat esttica causat per la neutralitzaci de l'acumulaci de crrega en en cos pel contacte amb una superfcie no conductora.

Per analitzar els fenomens electrosttics es pot partir de les equacions de Maxwell i fer zero tots els termes que depenen del temps (condici esttica) o b partir de de la llei experimental bsica, la llei de Coulomb, que s l'aproximaci que farem servir en aquest article.

 L'aproximaci electrosttica .

La validesa de l'aproximaci electrosttica es basa en l'assumpci de qu el camp elctric s irrotacional:



Tenint en consideraci la llei de Faraday sobre la inducci, aquella assumpci implica l'absncia o la gaireb absncia de variaci dels camps magntics amb el temps:

;

En altres paraules, l'electrosttica no requereix de l'absncia de camps magntics o corrents elctrics. Per si existeixen camps magntics o corrents elctrics, no han de canviar al llarg del temps, o en el pitjor dels casos, han de canviar molt a poc a poc al llarg del temps. En alguns problemes, caldr tenir en consideraci tant aspectes electrosttics com magnetosttics per tal de poder fer prediccions precises, per les interaccions entre ells encara poden ser ignorades.

Potencial electrosttic.

A causa de qu el camp elctric s irrotacional, s possible expressar-lo com un gradient d'una funci escalar anomenada potencial electrosttic o voltatge. Aix, el potencial electrosttic   est relacionat amb el camp elctric  per mitj de l'equaci:



Conceptes fonamentals.
La llei de Coulomb.

L'equaci fonamental de l'electrosttica s la llei de Coulomb, que descriu la fora entre dues crregues puntuals  i :

 ;

El camp elctric.

El camp elctric (en unitats de volts per metre) es defineix com la fora (en newtons) per unitat de crrega (en coulombs). D'aquesta definici i de la llei de Coulomb, s'en desprn que la magnitud d'un camp elctric E creat per una crrega puntual Q s:

 ;

La llei de Gauss.

La llei de Gauss estableix que el flux elctric total a travs d'una superfcie tancada s proporcional a la crrega elctrica total tancada a la superfcie. La constant de proporcionalitat s la permitivitat del buit.

Matemticament, la llei de Gauss pren la forma d'una equaci integral:

;

Alternativament, en forma diferencial, l'equaci esdev



L'equaci de Poisson.

La definici del potencial electrosttic, combinada amb la forma diferencial de la llei de Gauss, proveeix una relaci entre el potencial   i la densitat de crrega  :



Aquesta relaci s una forma de l'equaci de Poisson.

Equaci de Laplace.

En absncia de crregues elctriques desaparellades, l'equaci esdev



que s l'equaci de Laplace.

L'efecte triboelctric.

L'efecte triboelctric s un tipus d'electrificaci per contacte pel qual alguns materials resten carregats elctricament quan entren en contacte amb una altre material diferent i sn separats. La polaritat i la fora de les crregues produdes varia segons els materials, rugositat de la superfcie, temperatura, deformaci i altres propietats. Per tant no s massa predictible, i noms es poden fer grans generalitzacions. L'ambre, per exemple, pot carregar-se elctricament per fricci amb un material com la llana. Aquesta propietat, que va ser observada per Tales de Milet, va suggerir el mot "electricitat" a partir del nom grec de l'ambre,  lektron. Altres exemples de materials que poden adquirir una crrega significativa per efecte del fregament inclou el vidre friccionat amb seda i l'ebonita friccionada amb pls.

Generadors electrosttics.

La presncia d'una crrega superficial desequilibrada significa que els objectes presentaran forces atractives o repulsives. Aquesta crrega superficial desequilibrada, que comporta electricitat esttica, pot ser generada posant en contacte dues superfcies diferents separant-les desprs grcies al fenomen de l'electrificaci per contacte i l'efecte triboelctric. Friccionant dos objectes no conductors es genera una gran quantitat d'electricitat esttica. Aquest efecte no s noms degut a la fricci; dues superfcies no conductores poden esdevenir carregades per efecte de ser posades una sobre l'altra. Com que moltes superfcies tenen una textura rugosa, costa molt ms aconseguir l'efecte de crrega per contacte que per fregament. Friccionar dos objectes augmenta el contacte entre les dues superfcies. Habitualment els allants, les substncies que no condueixen l'electricitat, sn bons tant generant com conservant crregues superficials. Alguns exemples d'aquestes substncies sn el cautx, el plstic,  el vidre o el cor d'algunes tiges de plantes. Els objectes conductors noms rarament generen crregues desequilibrades, excepte, per exemple, quan una superfcie metllica s impactada per un slid o un lquid no conductor. La crrega que s transferida durant l'electrificaci per contacte s'emmagatzema a la superfcie de cada objecte. Els generadors d'electricitat esttica sn enginys que produeixen altssims voltatges a una molt petita intensitat de corrent i s'utilitzen a les demostracions escolars de fsica comptant amb aquestes caracterstiques.

Noteu que la presncia d'un corrent elctric no resta mrit a les forces electrosttiques ni per la llampada, de l'efecte corona, o d'altres fenomens. Ambds fenomens poden existir simultniament al mateix sistema.

 Vegeu tamb: Generador electrosttic, Mquina de Wimshurst i Generador de Van de Graaff.

Neutralitzaci de crrega.

Els fenomens electrosttics naturals sn ms familiars com a una molstia ocasional en poques amb baixa humitat, per poden ser destructius i perjudicials en algunes situacions, com en el cas de les manufactures electrniques. Quan es treballa en contacte amb circuits integrats electrnics (els de tipus MOSFET sn especialment delicats) o en presncia de gasos inflamables cal prendre precaucions per evitar l'acumulaci i la descrrega sobtada d'electricitat esttica.

Crrega induda.

La inducci de crrega es produeix quan un objecte carregat negativament repelleix electrons de la superfcie d'un altre objecte, deixant-la carregada positivament. Entre els objectes s'exerceix una fora atractiva. Per exemple, si friccionem un globus i l'aproximem a una paret s'hi enganxar grcies a la fora atractiva que s'exercir entre les dues superfcies carregades de manera oposada. La superfcie de la paret guanya una crrega elctrica grcies a la inducci, els electrons de la superfcie de la paret sn repellits per la superfcie negativa del globus fent esdevingui una superfcie carregada positivament i, en conseqncia, atreu la superfcie del globus.

Electricitat esttica.

L'electricitat esttica s una crrega elctrica originada per un desequilibri d'electrons a la superfcie d'un material.

Abans de 1839 els fsics havien considerat l'"electricitat esttica" com un dels cinc tipus d'electricitat que coneixien: el "corrent elctric" o "electricitat voltaica", l'electricitat "animal" o "bioelectricitat", la "termoelectricitat" dels termoparells i la "magnetoelectricitat" de les bobines. Per aquell any Michael Faraday va publicar els resultats de les seves investigacions sobre els diferents tipus d'electricitat, demostrant que la divisi que hom havia considerat fins llavors era una illusi, els "tipus d'electricitat" no eren res ms que diferents fenomens mentre l'electricitat era un nica entitat que apareixia en forma positiva o negativa.

Avui dia considerem l'electricitat esttica com una matria objecte d'estudi de l'electrosttica: una classe de fenomens associats amb substncies u objectes que tenen una crrega elctrica neta. En el llenguatge com, "electricitat esttica" s un terme que habitualment es refereix a objectes carregats amb un voltatge prou gran per a produir descrregues electrosttiques i atraccions o repulsions visibles.

L'electricitat esttica era una molstia durant els processos d'enregistrament analgic perqu pot atreure la pols cap els materials sensibles. En el cas de la fotografia, la pols s'acumulava sobre les lents i el resultat era la degradaci de la imatge resultant. La pols tamb malmetia de manera permanent l'enregistrament de discs de vinil perqu es podia incrustar en els solcs quan l'agulla passava per sobre. En ambds casos hi havia diferents maneres de combatre la pols dipositada per efecte de l'electricitat esttica, alguns raspalls, especialment de fibra de carboni, s'anunciaven amb propietats antiesttiques. Tamb hi havia dispositius que disparaven un raig d'ions que descarregaven els discs i les lents.

Cal notar que les crregues associades amb l'electricitat esttica no tenen perqu ser immbils. La presncia de moviments de crregues i corrent elctric no contradiu l'existncia d'una crrega neta, les forces electrosttiques, ni per la descrrega i la corona de descrrega o d'altres fenomens. El corrent i els fenomens electrosttics poden existir de manera simultnia al mateix sistema.

L'electricitat esttica s un element important en el procs biolgic de la pollinitzaci entomgama que es fa a travs de les abelles, ats que la crrega del cos de les abelles ajuda a atreure i retenir el pollen.

Un exemple de quan actua l'electricitat esttica s: quan freguem un bolgraf amb una pea de roba, aquest guanya electrons i queda lleugerament carregat negativament, els trossos de paper, pel fet de qu els hem manipulat perden electrons i queden carregats positivament. D'aquesta manera, el bolgraf i el paper tenen crregues de diferent signe i s'atreuen.

 Vegeu tamb . 
General;
 Electromagnetisme;
 Fora electrosttica;
 Enlla inic;
Electrnica;
 Electroscopi;
 Mquina de Wimshurst;
 Generador de Van de Graaff;
Natural;
 Efecte triboelctric;
 Bioelectricitat;
 Cumulonimbus (i humitat relativa);
 Llamp;
Histria ;
 Luigi Galvani;
Altres;
 Electret;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60862" title="Lliga per a la Llibertat de la Programaci" nonfiltered="3780" processed="3772" dbindex="24167">

La Lliga per a la Llibertat de la Programaci (League for Programming Freedom (LPF)) fou fundada el 1989 per Richard Matthew Stallman, per lluitar contra les patents de programari.

La lliga es va fundar a conseqncia dels judicis d'Apple contra Microsoft. Apple volia instaurar un monopoli de copyrights sobre interfcies grfiques. Segons Stallman, aix, perjudicava no noms a Microsoft, si no a totes les companyies, petites i grans, que desenvolupaven programari aleshores. El gran xit de les primeres manifestacions en contra va portar a la fundaci de la Lliga.

Als primers anys la lliga es va dedicar a lluitar per la no imposici dels copyrights de interfcie grfica per, no gaire desprs, generalitzar les seves activitats en front les patents de programari a nivell general.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60863" title="Pont Vell de Manresa" nonfiltered="3781" processed="3773" dbindex="24168">

El Pont Vell travessa el riu Cardener a l'entrada sud-oest de Manresa. El pont ha sofert diverses destruccions. D'origen rom, l'actual es tracta de la reconstrucci fidel d'un pont medieval tamb reconstrut el segle XII, del qual noms es conserven les bases de l'arc central. El pont, que va ser destrut el 1939 i refet entre els anys 1960 i 1962, dibuixa vuit arcs de mig punt amb una alada mxima de 25 m sobre el cabal del riu.

Junt amb la Seu i la Cova de Sant Ignasi, formen la silueta ms caracterstica de la ciutat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60865" title="Palau de Topkapi" nonfiltered="3782" processed="3774" dbindex="24170">

El Palau de Topkapi (en turc Topkap  Saray ) va ser la seu administrativa de l imperi Otom, un dels tres imperis ms grans del mn. Desprs de la presa d'Istanbul, el sult Mehmet II el Conqueridor va residir en un palau fora petit a Beyazit, prop del Gran Basar, i entre els anys 1475 i 1478 orden construir sobre les runes d una ciutadella romana els edificis que serien l'origen del palau de Topkapi. En segles posteriors, tots els soldans van enriquir i ampliar el palau amb noves construccions fins al final del segle XIX, que el van abandonar.

El nom turc del palau, Topkap  Saray  (literalment "palau de la Porta dels Canons"), fa referncia als grans canons que hi havia davant de l entrada. Cinc quilmetres de muralles rodegen el palau, que en total ocupa una extensi d uns 700.000 m, s a dir, el doble que el Vatic i la meitat de Mnaco.


Un dels edificis ms destacats s l'Harem, on vivien les ms de 600 concubines del sult.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60866" title="Cnsol" nonfiltered="3783" processed="3775" dbindex="24171">

 Diplomcia: un crrec diplomtic: cnsol (diplomcia).
 Histria de Roma: la mxima magistratura ordinria de la Repblica Romana: Cnsol rom.
 Histria de Frana: el mxim crrec executiu durant el Consolat Francs: cnsol (Frana).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60867" title="E=mc" nonfiltered="3784" processed="3776" dbindex="24172">
L'equaci E = mc2 enuncia una relaci entre l'energia (E) i la massa (m) d'un cos en reps. Aquesta equaci, que es pot deduir dels principis bsics de la relativitat especial, afirma que quan un cos est en reps en un determinat sistema de referncia, segueix tenint energia en forma de massa, oposant-se a la mecnica newtoniana en la qual no s aixi. Aquest s el motiu pel qual podem anomenar a la massa energia en reps d'un cos. La E de la frmula podria veure's com l'energia total del cos, que s proporcional a la massa noms quan el cos est en reps. En paraules l'equaci es podria escriure aix:

;

s a dir, la mxima quantitat d'energia que s pot obtenir d'un objecte s equivalent a la massa de l'objecte multiplicada pel quadrat de la velocitat de la llum.

Cal remarcar que si ens trobem en un sistema de referncia on el cos estigui en moviment, l'equaci anterior ja no s exacta. De fet, la forma ms general de la relaci entre massa i energia s:

;

on p s la quantitat de moviment del cos (igual a mv). Fixem-nos que si el cos est en reps p = 0 i arribem efectivament a E = mc2. Tamb cal destacar que per al cas de partcules sense massa en reps, com el fot, l'equaci anterior es redueix a E = pc.

Implicacions.
En el context de la teoria de la relativitat especial, la implicaci d'aquesta equaci s que energia i massa sn equivalents i que, per tant, la massa es pot considerar una forma d'energia. Com a conseqencies prctiques, aix va portar a la bomba atmica i a d'altres aplicacions menys destructives. Socialment, s una de les equacions ms conegudes de tots els temps, ja que forma part de la cultura general. Fins i tot aquells que no en coneixen expltament el significat, en tenen una idea aproximada.

L'equaci va ser ideada per Albert Einstein mentre investigava sobre la dependncia de la inrcia d'un cos amb l'energia que posseix. La famosa conclusi d'aquesta investigaci fou que la massa d'un cos s, de fet, una mesura de l'energia que cont. Per entendre aquesta relaci, comparem la fora electromagntica i la fora gravitatria: en electromagnetisme, l'energia est continguda en els camps (elctric i magntic) associats a la fora i no en les crregues; en el cas de la gravetat, l'energia est continguda en la materia mateixa. No s coincidncia que la massa modeli l'espai-temps, mentre que les crregues de les altres tres forces fonamentals no.

Aquesta equaci va ser crucial en l'obtenci d'energia a partir del nucli atmic. Mesurant la massa dels diferents nuclis atomics i restant la massa dels protons i neutrons, es pot obtenir una estimaci de l'energia d'enlla disponible en cada nucli atmic. Aix va permetre demostrar no noms que es podia alliberar aquesta energia d'enlla continguda en els nuclis per fusi de nuclis lleugers o fissi de nuclis pesants, sin que tamb era possible estimar la quantitat d'energia d'enlla que s'alliberaria. Cal tenir en compte que la massa dels protons i dels neutrons est encara alli i representen, per tant, una quantitat d'energia.

Si pogussim transformar completament la massa en energia, un quilogram de massa es transformaria completament en:
89.875.517.873.681.764 joules o;
24.965.421.632 kWh o;
21,48076431 megatones de TNT;
s important destacar que la conversi completa de massa en energia noms s possible tericament en collisions de matria amb antimatria. En altres casos es generen subproductes en comptes d'energia, i en consequncia molt poca massa es transforma en energia.

 Aplicabilitat de l'equaci .

Normalment l'equaci s'aplica a un objecte que no es mou en el sistema de referncia on ens trobem. Des d'un altre sistema de referncia aquest mateix objecte es pot estar movent, de manera que llavors la relaci no ser vlida, tal com s'ha comentat a la introducci.

 Utilitzant la massa en reps .

Els articles originals d'Einstein (que es poden consultar, per exemple, a ) es referien a m com el que ara s'anomena la massa relativista. Aquesta est relacionada amb la massa en reps m0 (s a dir, la massa de l'objecte en el sistema de referncia en el que s estacionari) de la segent manera:

;

Per per a obtenir l'equaci E = mc, hem de comenar des de l'equaci E = pc + mc4 i fer p = 0, la qual cosa significa que hem d'imposar tamb v = 0. Aix vol dir que ara tenim un cas especial en qu l'objecte no s'est movent, i on E s noms igual a mc4, o E = mc. Noms en aquest cas especial t sentit la relaci. A qualsevol altra velocitat, haurem de tornar a posar pc a l'equaci general.

Si ara posem v = 0 a l'equaci 



obtenim m = m0. Llavors, en reps (a velocitat v = 0), la massa en reps i la massa relativista sn la mateixa quantitat, i l'equaci E = mc es pot escriure com E = m0c2; no hi ha cap diferncia, excepte potser, que haurem de dir que m0 s per a v = 0.

Llavors, utilitzant la massa relativista, l'equaci E = mc s'hauria de reescriure com E = m0c2, i no s'aplica als objectes que es mouen a qualsevol velocitat sin noms als que tenen una velocitat zero, perqu la m0 aqu s noms per a v = 0, i si v = 0, m = m0.

 s modern de la massa en reps .

Els fsics moderns no fan servir gaire la massa relativista, en el seu lloc fan servir m per referir-se a la massa en reps, per tant E = mc s l'energia en reps (s a dir, l'energia d'un objecte en reps) de l'objecte. En aquest cas l'equaci noms s vlida per a objectes estacionaris; la forma moderna de l'equaci per a un objecte amb qualsevol velocitat s:

,

on  s el moment relativista de l'objecte. Aix es redueix a E = mc per al cas on la velocitat s zero. A pesar de l's modern, per claredat en la resta d'aquest article es fa servir m per la massa relativista i m0 per a la massa en reps.

 Aproximaci a baixa energia .

Ja que l'energia en reps s m0c, i l'energia total s l'energia cintica ms l'energia en reps, l'energia cintica relativista s donada per

;

i a velocitats baixes ha de comportar-se d'acord amb l'expressi clssica per a l'energia cintica,

.

Es veu l'equivalncia de les dues expandint   utilitzant una srie de Taylor,

.

Afegint aix a la nostra equaci original,

,

per tant hem de 

;

o

,

l'expressi relativstica d'energia, que no coincideix amb l'expressi clssica Newtoniana per l'energia, que noms s cintica. Aix mostra que la relativitat s un ordre de correcci superior a la mecnica clssica i que deixant de banda casos de poca energia o en rgim classic, les mecniques Newtonianes i relativstiques no sn equivalents. Llavors qu s equivalent? Noms l'expressi de l'energia cintica, no la d'energia total.

Extrapolant la mecnica clssica a casos molt grans o molt rpids, Einstein va demostrar que la mecnica clssica era errnia. En casos ms petits o lents, com els que es van fer servir per establir la mecnica clssica, aquesta mecnica s un subconjunt de la mecnica relativstica. Les dues teories noms es contradiuen a fora del rgim clssic.

Einstein i el seu article de 1905.
Albert Einstein no va formular exactament aquesta equaci al seu article de 1905 titulat Ist die Trgheit eines Krpers von seinem Energieinhalt abhngig? (Depn la inrcia d'un cos en seu contingut d'energia?, publicat a Annalen der Physik el 27 de setembre), un dels articles que pertany al que ara coneixem com els articles de lannus mirabilis.

L'article diu exactament aix: Si un cos dna l'energia L en forma de radiaci, la seva massa disminueix en L/c, on la radiaci en aquest cas s energia cintica i la massa s el concepte ordinari de massa fet servir en aquella poca, el mateix que avui anomenem energia en reps o massa invariant, depenent del context.

s la diferncia en la massa, abans de l'ejecci d'energia i desprs d'aquesta, el que s igual a L/c, no pas la massa entera de l'objecte.

Vegeu tamb.
 Relativitat especial;
 Transformaci de Lorentz;
 Equaci de Dirac;

Referncies.
 Bodanis, David (2001). E=mc: A Biography of the World's Most Famous Equation (Berkley Trade, ISBN 0425181642).
 Tipler, Paul; Llewellyn, Ralph (2002). Modern Physics (4a ed.) (W. H. Freeman, ISBN 0716743450).

Enllaos externs.
 Happy 100th Birthday E=mc Article de la BBC. ;
 Edward Muller's Homepage Calculador de reaccions matria-antimatria ;
 Energia d'una explosi nuclear ;
 L'article del 27 de setembre de 1905 ;
 Manuscrit de 1912 amb la frmula E = mc ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60872" title="Sant Pere de Camprodon" nonfiltered="3785" processed="3777" dbindex="24173">
Sant Pere de Camprodon s un monestir benedict situat a l'actual vila de Camprodon, al Ripolls.

Establert vers el 950 pel comte de Besal, actualment noms en resta l'esglsia romnica consagrada el 1169 i edificada sobre una anterior consagrada el 904.

s de planta de creu llatina amb cinc absis quadrats. La volta s d'arc apuntat i est reforada per arcs torals. Sobre el creuer s'enlaira una cpula que a l'exterior est revestida d'una llanterna octogonal que fa de base al campanar, quadrat i de dos pisos.

 Enllaos externs .
Monestirs de Catalunya. Sant Pere de Camprodon;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60875" title="Kibibyte" nonfiltered="3786" processed="3778" dbindex="24174">


Un kibibyte (la contracci de kilo binari i byte) s una unitat d'informaci o d'emmagatzemament informtic, abreujada com a KiB.

1 kibibyte = 210bytes = 1,024 bytes

El kibibyte est relacionat amb el kilobyte, aquest ltim es pot fer servir com a sinnim de kibibyte o per indicar 103 bytes = 1000 bytes. Aquest nou prefix de byte es fa servir per evitar aquesta confusi.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60876" title="Mebibyte" nonfiltered="3787" processed="3779" dbindex="24175">


Un mebibyte (la contracci de mega binari i byte) s una unitat d'informaci o d'emmagatzemament informtic, abreujada com a MiB.

1 mebibyte = 220bytes = 1,048,576 bytes

El mebibyte est relacionat amb el megabyte, aquest ltim es pot fer servir com a sinnim de mebibyte o per indicar 106 bytes = 1000000 bytes. Aquest nou prefix de byte es fa servir per evitar aquesta confusi.

Sovint el mebibyte es referencia incorrectament com a mibibyte, possiblement a causa del seu prefix (MiB) o potser pel nom de les unitats properes a aquesta (kibibyte i gibibyte).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60877" title="Gibibyte" nonfiltered="3788" processed="3780" dbindex="24176">


Un gibibyte (la contracci de giga binari i byte) s una unitat d'informaci o d'emmagatzemament informtic, abreujada com a GiB.

1 gibibyte = 230bytes = 1,073,741,824 bytes

El gibibyte est relacionat amb el gigabyte, aquest ltim es pot fer servir com a sinnim de gibibyte o per indicar 109 bytes = 1000000000 bytes. Aquest nou prefix de byte es fa servir per evitar aquesta confusi.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60878" title="Tebibyte" nonfiltered="3789" processed="3781" dbindex="24177">


Un tebibyte (la contracci de tera binari i byte) s una unitat d'informaci o d'emmagatzemament informtic, abreujada com a TiB.

1 tebibyte = 240bytes = 1,099,511,627,776 bytes

El tebibyte est relacionat amb el terabyte, aquest ltim es pot fer servir com a sinnim de tebibyte o per indicar 1012 bytes = 1000000000000 bytes. Aquest nou prefix de byte es fa servir per evitar aquesta confusi.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60879" title="Dinar tunisi" nonfiltered="3790" processed="3782" dbindex="24178">

El dinar tunisi (en rab             dinar tunisi o, simplement,        dinar) s la moneda de Tunsia. El codi ISO 4217 s TND i l'abreviaci s DT. A diferncia de la majoria de monedes, que tenen una subdivisi centesimal, el dinar tunisi se subdivideix en 1.000 milimat (      ) o millimes, segons la nomenclatura francesa utilitzada al pas (en singular      milim, o millime). 

El dinar tunisi es va introduir el 1960 en substituci del franc francs, a ra d'un milim per franc, s a dir, 1.000 francs per dinar. s ems pel Banc Central de Tunsia (                      Al-Bank al-Markazi at-Tunisi).    

En circulen monedes de 10, 20, 50 i 100 milimat,   dinar, 1 i 5 dinars, i bitllets de 10, 20 i 30 dinars. Tamb n'hi ha monedes en circulaci d'1, 2 i 5 milimat, que encara tenen valor legal per ja no s'emeten.
    
Taxes de canvi.
1 EUR = 1,6121 TND (10 de gener del 2006);
1 USD = 1,3360 TND (10 de gener del 2006);

Vegeu tamb.
Dinar;

Enllaos externs.

   Banc Central de Tunsia ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60882" title="Pen de la Conquesta" nonfiltered="3791" processed="3783" dbindex="24179">

L'anomenat Pen de la Conquesta s el senyal hissat pels andalusins valencians per indicar la seua rendici a Jaume I durant la conquesta feudal de la ciutat i regne de Valncia.

Est fet de tres tires cosides de drap tosc, de color blanc, que foren retallats a corre-cuita de forma bossellada, sobre el qual s'hi pintaren 4 barres vermelles. Actualment les franges blanques estan engroguides pel pas del temps, la qual cosa li dna un aspecte de Senyera Reial. T unes mesures de 2 metres de longitud, sospitant-se que inicialment seria ms llarg i que fou retallat. A dalt de tot figura una inscripci d'poca indeterminada on hi diu Ao 1238, repartida entre les diferents franges groguenques. 

Histria.

Segons diu la tradici, aquest drap pintat imitant l'estendard reial va ser el senyal que els andalusins de Balansiya van hissar el 28 de setembre de 1238 sobre la torre dAl -Buf t  desprs dita del Temple, junt a la porta de B b Ibn Sakhar, a la muralla rab de Valncia  per indicar la seua rendici a les tropes feudals catalanoaragoneses de Jaume I, tal com ja havien negociat abans amb el rei en secret. Coneixem el fet per l'esment que se'n fa al Llibre dels feyts ( 282): enviam a dir al rey e rai Abulhamalet, per tal que sabessen los christians que nostra era Valncia, e que negun mal nols faessen, que metessen nostra senyera en la torre que ara es del Temple; e els dixeren quels plaa. E nos fom en la rambla, entre'l reial e la torre, e quan vim nostra senyera sus en la torre descavalgam del caval, e endream-nos ves orient, e ploram de nostres uils, e besam la terra per la gran merc que Deus nos havia feyta.. Sembla que aquest senyal o pen va ser considerat una relquia, i Jaume I va ordenar, probablement, que es conservs a l'esglsia de l'hospital de Sant Vicent, antic lloc de culte cristi dedicat al patr de la ciutat, on va quedar fins al segle XIX.

Va ser el cronista Pere Antoni Beuter, encarregat de fer el tradicional Serm de la Conquesta del segon centenari (1538), qui a la seua Primera part de la Histria de Valncia va dir que el pen es conservava a la volta de l'esglsia de Sant Vicent i va defensar que aquesta pea era el mateix pen hissat pels andalusins. Cent anys desprs, per al tercer centenari, est documentat que el Justcia Criminal va baixar el Pen de la volta de l'esglsia, i va assegurar que era vertader com deia la tradici, segurament basant-se en el seu aspecte vell. s molt provable, malgrat que no est corroborat, que fos en aquest moment quan es va afegir la inscripci de l'any, si b tal volta fou al segle XIX.

Amb la desamortitzaci dels bens de l'Esglsia, al segle XIX, el Pen va passar a guardar-se a la Casa de la Ciutat junt a la Senyera de la ciutat de Valncia. El 8 d'octubre de 1838, per al sis centenari de la conquesta, va ser exhibit a la Torre del Temple  al lloc on 600 anys abans fou hissat pels andalusins  amb la Senyera Coronada i la resta de relquies atribudes a Jaume I. En 1855 es va traslladar amb la resta de l'Ajuntament des de la Casa de la Ciutat a la Casa d Ensenyana, l'actual Ajuntament de Valncia.

A la Process Cvica de 1939, en la commemoraci franquista del set centenari de la conquesta, el Pen va eixir en substituci de la Senyera Coronada, que en aquell moment era considerada pels franquistes un smbol republic, mentre el Pen era interpretat com un smbol monrquic histric del Casal d'Arag. En 1952 va viatjar a Tarragona  portat per l'Ajuntament de Valncia  per al retorn de les restes dels reis de la Corona d'Arag al monestir de Poblet, on va cobrir en tot moment el tat de Jaume I.

Actualment, pel seu estat de conservaci, no es mou de la vitrina de l'Arxiu Histric Municipal, en l'Ajuntament de Valncia.

Polmica.
 
Al voltant del Pen existeix certa polmica sobre els seus orgens, com de tot element relacionat amb la simbologia prpia del Pas Valenci.

D'una banda, existeix la creena entre alguns sectors nacionalistes que aquest Pen s en realitat la bandera que Jaume I va donar originriament a la ciutat de Valncia, malgrat que no est documentat que aquest rei dons cap bandera prpia a aquesta ciutat. De fet, sembla una hiptesi molt poc probable degut al color original del drap, que era blanc, aix com el carcter fora improvisat que es desprn de la manufactura de la pea, la qual cosa refora la idea tradicional que es tracta del drap hissat pels andalusins.

D'altra banda, i en resposta a la idea anterior, hi ha tamb qui ha volgut demostrar que el Pen s d'una poca molt posterior, possiblement del segle XV, ja que de 1538 data la primera menci segura de la seua existncia, la que en va fer Beuter. S'argumenta tamb que la Senyera en temps de Jaume I era nicament de dos bastons vermells, i per tant aquest pen de quatre bastons no podria ser del segle XIII. Tanmateix, no s'ha demostrat l'existncia d'una Senyera prpia de Valncia amb dos bastons, i a ms a ms existeixen proves visuals de representacions de la Senyera Reial al segle XIII amb 4 bastons, com ara les pintures del Palau d'Aguilar a Barcelona (referides a la conquesta de Mallorca en 1229, per que mostren una senyera sensiblement idntica), les pintures del retaule de Sant Jordi de Pere Niard (actualment en el Museu dioces de Palma), i sobretot les pintures murals del castell d'Alcanys, que representen la conquesta de Valncia, tamb d'poca prxima, on igualment apareixen dues senyeres de quatre barres grogues i tres roges, una bossellada i una altra en punta. A l'escut de defensa de Jaume I, conservat a Valncia, tamb s'aprecien quatre barres roges, malgrat que no s segur que aquest escut pertangus a aquest rei. Aix i tot, als anys 90, fins i tot passada la Batalla de Valncia pels smbols, una regidora d'Uni Valenciana va proposar realitzar-li proves de Carboni 14 per demostrar la seua suposada falsedat, per els equilibris poltics a l'Ajuntament li ho van impedir.


Vegeu tamb.
Senyera Reial;
Bandera del Pas Valenci;
Escut del Pas Valenci;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60883" title="Paiute" nonfiltered="3792" processed="3784" dbindex="24180">
Els paiute sn una tribu ndia de parla uto-asteca (grup numic occidental), el nom de la qual potser prov de pah  aigua  i ute, nom d una tribu xoixon. Tamb potser prov de payuts o de payuch (de yutich o yutat). Per ells prefereixen anomenar-se neh muh ( poble ). Es dividien en dos grups:
 Paiute del Nord, que inclou els lohim i paviotso.
 Paiute del Sud, que inclou els grups chemehuevi (Califrnia), Pahranagat, Panaca, Las vegas, Moapa i Gunlock (Nevada), Kaibab, Shivwits, Vinkaret, San Juan i St George (Arizona), Cedar, beaver, Kaeprowits, Antiaranunts i Panguitey (Utah).

Algunes tribus se separaren del grup Gran Piute inicial, com els chemehuevi, kawaiisu o tubatulabal. Els ute els anomenaven agai dicutta (menja-truites). 

 Localitzaci .
Alguns restringiren la tribu als de Corn Creek (SW Utah), per de fet el grup ocupava el SE de Nevada, SE de Califrnia als marges del Colorado, O de Utah, part d Oregon i Idaho, i NO d Arizona. Actualment viuen principalment a Cedar City (Utah), Las Vegas (Nevada) i Needles (Califrnia), aix com a les reserves Chemehuevi, Big Pine, Bishop, Bridgeport, Cedarville, Fort Bidwell, Lone Pine, Fort Independence, Timbisha Shoshone i Utu utu Gwaitu Paiute (California), Moapa, Pyramid Lake i Walker River (Nevada), Kaibab (Arizona), Shivwits i Paiute Indian Tribe (Utah).

 Demografia .
Cap el 1845 eren uns 7.500 individus, per el 1906 eren 5.300 individus, dels quals 3.500 vivien fora de la reserva, 486 a Walk River, 129 a Moapa, 559 a Pyramid Lake, 267 a Duck Valley i 350 a la West Nevada School.
Molts abandonaren les reserves per viure a les ciutats. El 1962 hi havia 2.000 parlants dels paiute del Nord i 3.000 dels del Sud, repartits per estats: 2.808 a Nevada, 1.396 a Califrnia, 356 a Oregon, 168 a Utah i indeterminats a Colorado.
El 1980 hi havia 4.000 paiute del Nord, dels quals 2.000 encara parlaven l idioma. Es calcula que el 1990 hi havia uns 7.500 paiutes. 
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 13.532 paiute, 3.539 paiute-xoixon i 1.000 chemehuevi.
 
 Costums .
Eren recolectors de llavors, aglans, gira-sols i pinyes, i caadors de petits animalons de la regi, com ovelles, esquirols, conills, erions i alguns crvols. Tenien un tab pel qual les dones no podien anar de cacera.
Vivien en wikiaps, refugis baixos fets d estopa i amb forma de cpula, que aviat ser adoptat per la major part d indis de la regi. Anaven despullats o portaven eslips de pell de llebre els homes i cobertes de pells les dones.
Feien cistelles de bona qualitat, i com a armes utilitzaven arcs i fletxes i destrals. Gaireb no empraven els cavalls, i van fer vassalls membres de tribus ms petites com els washo.
Creien en la immortalitat de l nima, i quan morien incineraven els cadvers. La seva religi era xamanstica, per m tard adoptaren el culte al peyote. Els xamans o Puagants celebraven la cerimnia yaxap, potser d origen yuma.
Les famlies restaven unides per matrimonis exogmics de lligams llunyans, per no tenien cap mena de divisi en bandes o organtizacions territorials, llevat a les zones ms frtils com Owens Valley, a Sierra Nevada (Califrnia). Els niaui o caps noms tenien prestigi i no pas poder poltic.

 Histria .
Potser arribaren al territori pels voltants del 1000 aC, i entre els anys 900 8 1250 formaren part de les cultures d Anasazi i Frmont.
Els espanyols no van tenir cap problema amb ells quan van travessar el territori en els segles XVI i XVII. Fins el 1600 no es diferenciaren gaire dels ute, fins que aquests adquiren cavalls i armes de foc. Cap el 1680 contactarien amb alguns missioners, per el 1701 ajudaren als rebels pueblo a destruir el poblat cristi d Anatovi. 
El 1775 foren visitats pels capellans espanyols Francisco Garcs, Fco Anastasio Dominguez i Silvestre Vlez de Escalante, qui el 1776 creuaren el Colorado i contactaren amb 40 chemehuevi, als quals anomenaren yutes cobardes perqu no se ls mostraren agressius. 
 
Entre el 1776 i el 1821 foren atacats pels ute, qui feien trfic d esclaus amb ells fins la independncia de Mxic (s arribaria a pagar entre 100 i 400 $ per un esclau paiute). En comenar el segle XIX, els paiute del sud adoptaren el cavall i juntament amb els ute atacaren els colons de Humboldt i Oregon.
Cap el 1821 adoptaren tamb l agricultura all on podien i comerciaven amb Mxic. Foren visitats a Utah pepel nord-americ Jedediah Smith el 1827, pel mexic Antonio Armijo el 1829 i per John Frmont el 1844. Pel tractat de Guadalupe-Hidalgo del 1848, tot el seu territori pass a formar part dels EUA. Endems, el territori fou part de la ruta dels pioners (1827-1848), travessat per la febre d or. 
El 1849 el morm Brigham Young es va establir a Utah amb els seus adeptes. Des del 1850-1851 van tenir enfrontaments amb els paiute, sobre tot quan el 1860 els obligaren a cedir tota Nevada i bona part d Utah als mormons i ocupar la reserva de Pyramid Lake; el 1858-1859 patiren malalties i els emmetzinaren els aiges, de manera que el 1856 una epidmia de paperes va matar les tres quartes parts de la tribu. Per si no n hi hagus prou, el 1860 els minaires van invadir la vall de Pahranagat, i el 1863 el general Patrick O Connor en va matar 278 a Bear River (Utah).
El 1868 un grup de paiutes mataren dos minaires. Els culpables foren penjats i foren arrassats dos campaments indis, provocant la mort de 34 paiutes, fets que es repetirien el 16 d abril del 1878 al mateix lloc. Per aix el 1868 declararen la guerra als blancs, que permetrien que els navajo els arrabassessin terres al sud, i el 1878 participarien a la guerra bannock.

El 1870 els paiute del Nord foren traslladats a les reserves Fallon, Moapa River i Pyramid Lake, ra per la qual el 1874 s unirien als xoixon en la Guerra Bannock contra els colons blancs que els prenien les terres. Entre el 1870 i el 1880 John Wesley Powell va visitar els del sud a causa d unes disputes per terres i aigua amb els mormons el 1873 i els va estudiar merc la seva amistat amb el lder Tau-gu i el cap de Moapa, Aiattava. 
Poc a poc s anaren creant les primeres reserves. La primera fou la de Pyramid Lake, el 1859, i desprs la de Walker River, el 1874, amb 300.000 acres. Per no supos un augment de poblaci, ja que la de Summit Lake pass de tenir 155 habitants el 1859 a 150 el 1877. 
Aix Ulysses S. Grant els va permetre tenir una reserva de dos milions d acres, per de fet el pacte no fou complit, de manera que els prenen les terres i passen fam, fins que els ofereixen anar a la reserva de Moapa o a la dels ute. 
Per aix, el 1883 Sara Winnemucca, filla del cap paviotso de Summit Lake, va denunciar la corrupci, estafes i robatoris de la BIA.
El xaman dels paiute del sud Wovoka (1858-1932), fill del visionari Tvibo o Numu-tibo o ( Paiute blanc  1835-1915), tamb conegut com a Jack Wilson, des del 1889 va rebre la influncia mormona, dels shakers i catlics, i va fundar la secta sincrtica de la Ghostdance o Dansa dels Esperits el 1890, a la qual aconvert gran quantitat de membres de tribus llunyanes, com els sioux lakota. Proposava el renaixement aborgen i l extermini dels blancs. Per en fracassar la revolta de Wounded Knee del 1891 va perdre la major part dels partidaris, i s amag a la reserva de Walker River, on va morir foscament.
El 1900 els no blancs ja dominaven totes les terres de la reserva de San Juan.
El 1903 uns 150 shivwits, tribu que rest allada fins el 1880 en un a reserva de 70 acres arables, reberen equipament agrari del morm Anthony Ivins. Alhora, el 16 d octubre del 1907 la BIA conced reserves als de Kaibab i San Juan. Fins aleshroes, els kaibab vivien illegalment al seu territori, entre Willow Springs i Paiute Canyon. El 1913 obtingueren 120.413 acres i els San Juan, Paiute Strip. Tamb es va fer una reserva pel grup Las Vegas el 1918 i el 1915 per als Paiute Utah o Indian Peaks Band (a 25 kms al N de Modena). Per altra banda, el 1918 van patir epidmies de tifus, tuberculosi i grip, per encara i aix decideixen dur un mode de vida tradicional.
El 1921 la Paradise Oil reclam el dret a fer prospeccions petroleres a Paiute Strip, de manera que el 1922 la reserva els s arrabassada als indis merc un fals informe on s afirma que  no usaven la terra . 
El 1933 la seva terra ser afegida a la reserva Navaho. Aix provocar que la Reserva San Juan passi de 300 habitants el 1900 a 80 el 1930. Nogensmenys, les reserves dels Cedar City paiute, expropiades del 1899 al 1925 els foren retornades a Koosharem el 1928 i a Kanosh el 1929. El 1934 rep una constituci tribal la reserva Kaibab, que t 200 km i 200 habitants. 
El 1954 obligaren als grups d Utah a aplicar la Termination per tal d explotar llurs recursos i reconeixer-los els matrimonis tribals, de manera que els posaren un tutor privat i el 1964 ho intentaren tamb amb els de Pyramid Lake. Entre el 1950 i el 1970 intentaren aplicar-la a tots els paiute per tal d arrabassar-los les terres legalment. 
El 1960 el grup d Oregon va rebre 3.650.000 $ com a indemnitzaci per apropiaci indeguda de terres. El 1975 van rebre un total de 7.253.165 $ en judicis duts a travs de l Indian Claims Commission. Des del 1975 els de Duck Valley plantaren cara a les autoritats en defensa dels drets de l aigua, liderats pels lders de l AIM Tina i John Trudell, que poc desprs foren arrestats.
El 4 de mar del 1980 s aprov la Paiute Indian Tribe of Utah Restoration Act, merc la qual es retornaren els governs tribals als grups  terminats  i els restauraren 15.000 acres. I l 11 de desembre del 1989 els San Juan foren reconeguts oficialment com a tribu, i escolliren com a cap Evelyn James.

 Bibliografia .
 FRANKLIN, Robert i BUNTE, Pamela (1989) The paiute Frank W. Porter III General Editor, Chelsea House, New York. ;
----























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60884" title="Luc Besson" nonfiltered="3793" processed="3785" dbindex="24181">

Luc Besson (nascut el 18 de mar de 1959) s un director i productor de cinema francs.

Pellcules.
The Last Battle;
Subway;
El gran blau;
Nikita;
Atlantis;
Lon;
El cinqu element;
Joana d'Arc;
Angel-A;
Arthur and the Minimoys;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60885" title="Sara Winnemucca" nonfiltered="3794" processed="3786" dbindex="24182">
 
Sarah Winnemucca, tamb coneguda com a Tocmetoni o Shell Flower (NW Nevada, 1844- Henry s lake, Idaho, 1891) fou una dirigent paiute. Era filla del cap paviotso Truckee, i amb 14 anys parlava cinc idiomes. Pass bona part de la seva vida en contacte amb els colonitzadors blancs. Durant la Guerra Bannock del 1878 va ajudar als blancs com a intrpret, i fou traslladada a la reserva Yakama. El 1880 i 1883 visit Washington amb el seu pare i el 1883 public Life Among the Piutes: Their Wrongs and Claims, merc el qual fou lectora un temps a la Universitat de San Francisco. S opos a la Llei Dawes del 1887 i va obrir una escola amb el seu marit, el blanc Lewis Hopkins.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60886" title="Museu de l'Estampaci Txtil" nonfiltered="3795" processed="3787" dbindex="24183">


El Museu de l'Estampaci Txtil de Premi de Mar, actualment est emplaat a l'antiga Fbrica de Gas de la mateixa poblaci. El seu objectiu prioritari s exposar mostres i objectes relacionats amb l'estampaci, i explicar les seves tcniques a travs del temps, aix com destacar l'important paper d'aquesta activitat econmica, en el passat, com a motor d'industrialitzaci de Catalunya.

El Museu que va estar traslladat de la seva primitiva localitzaci a Can Manent (antiga i destacada masia) a la fbrica del Gas, duu a terme les tasques de documentaci de les seves colleccions, alhora que treballa en l'execuci del seu projecte museolgic i museogrfic. 

Web Oficial: http://www.premiainforma.cat/museu/


 Histria .

Tot el Maresme ha estat una zona on el txtil i l'estampaci s'han desenvolupat amb fora. Premi de Mar, especialment durant el segle XX, ha mantingut una important activitat fabril, en el camp de l'estampaci, on destaca la fbrica "Lyon Barcelona S.A.". Aquesta empresa fou la introductora del sistema d'estampaci a la lionesa a Espanya, i durant la major part del segle passat ha estat la fbrica d'estampaci ms important de l'Estat. Com a conseqncia, 
molts premianencs van treballar de manera directa o indirecta en el sector, des de dissenyadors d'estampats, a dibuixants que preparaven les separacions de color, fins a gravadors que realitzaven les pantalles o els corrons. 

L'objectiu prioritari del Museu s explicar les distintes etapes de l'estampaci a Catalunya. Aquesta activitat, iniciada amb fora en el segle XVIII, amb les indianes, s d'una importncia cabdal per entendre el procs d'industrialitzaci del pas. La gran concentraci 
de fbriques a Barcelona, i l'extensi de l'activitat per molts punts de Catalunya, va crear uns potencial tcnic i econmic sobre el qual es va poder emprendre l'aventura de les fbriques txtils del segle XIX. 

 Estructura del Museu i principis bsics .
  
El Museu de l'Estampaci de Premi de Mar s una entitat municipal, que forma part dels museus registrats pel Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya, i que est integrat dins del sistema de Museus de la Cincia i de la Tcnica de Catalunya.  

Segons defineix el mateix Museu de l'Estampaci de Premi de Mar, t quatre lnies temtiques bsiques: 
 
 1. Estampaci. L'objectiu bsic en aquest camp s estudiar, conservar i difondre les restes materials de l'activitat de l'estampaci, amb la finalitat d'explicar la contribuci i les caracterstiques de l'estampaci en el procs d'industrialitzaci de Catalunya. ;
 2. Arqueologia local. Donada la riquesa arqueolgica del terme ;
municipal de Premi de Mar, aix com la tradici d'estudis arqueolgics desenvolupada a partir de l'AECC i del Museu de Premi de Mar, des d'on s'havia excavat el poblat ibric de la Cadira del Bisbe de Premi de Dalt, el Museu de l'Estampaci de Premi de Mar -nic museu de la vila i de carcter municipal- t l'obligaci de conservar, estudiar i difondre, al mateix temps, l'arqueologia del municipi. 
 3. Histria i etnografia local. ;
Per tal com el Museu de l'Estampaci de Premi de Mar s l'nic museu de la vila i t carcter municipal, ha d'assumir tamb de vetllar perqu no es perdin els testimonis de la 
histria i l'etnologia locals. 
 4. Fbrica del gas de Premi de Mar.;
La ubicaci del Museu en l'edifici de la fbrica del gas, propicia que tamb s'estudi i musealitzi aquesta antiga installaci, sempre dins del discurs de la industrialitzaci de Catalunya. Resulta especialment important de fer-ho, donat que no existeix cap fbrica de gas a Catalunya que s'hagi musealitzat i que es pugui explicar al pblic. 

El Museu inici la seva activitat amb anterioritat a l'any 1979, data en qu se n'aproven els Estatuts (30/10/1979). El Museu com a tal es constitueix l'any 1983, promogut per l'entitat Associaci d'Estudis Cientfics i Culturals de Premi de Mar (AECC), que l'acull a les 
dependncies del carrer ngel Guimer.

El mateix any 1983 el Museu ja forma part de la Xarxa de Museus Locals i Comarcals, de la Diputaci de Barcelona, i es vincula tamb a la Xarxa de Museus de la Cincia i la Tcnica de Catalunya. L'antiga masia de Can Manent, al Cam Ral, s reformada per acollir 
el Museu i la biblioteca municipal. A mida que la collecci del Museu es va ampliant, necessita espais per a salvaguardar-la. Una de les naus de l'antiga fbrica del gas s'usa com a reserva de la collecci. De mica en mica es va anar elaborant el projecte del nou museu, que requereix nous i ms amplis equipaments. S'escull la fbrica com a marc ideal per ubicar la seu i collecci, per tal que es pugui dur a terme el projecte museolgic.

El 14 d'abril de 2002 s'inaugura la rehabilitada fbrica del gas, construda en 1884, que ha estat adequada com a nova seu del museu i de les dependncies de Promoci Econmica de l'Ajuntament de Premi de Mar.

 La nova seu, un edifici singular .

El Museu de d'Estampaci de Premi de Mar t la seva seu, com s'ha dit, a l'antiga fbrica del gas de Premi de Mar, d'estil modernista i neoclssic, construda el 1884. s l'nica fbrica de gas d'hulla que resta d'empeus, a Catalunya, i ha estat rehabilitada recentment per acollir el Museu, per l'arquitecte Rafael de Cceres. 

MUSEU MUNICIPAL D'ESTAMPACI TXTIL DE PREMI DE MAR

Adrea: Joan XXIII, 2-8
Telfon: 93 752 91 97
Fax: 93 751 70 66
e-mail: aj172.museu@premiademar.org
08330 Premi de Mar

Existeixen diverses vies per arribar al Museu des de Barcelona:
 
 Lnia C-1 de Rodalies Renfe (Hospitalet de Llobregat-Aeroport/Maanet-Massanes), estaci de Premi de Mar. ;
 Autobusos empresa Casas (grup SarbuS), lnies Barcelona - Premi - Vilassar de Mar i Barcelona - Matar. ;
 Carretera C- 31E (N-II), primer semfor de Premi de Mar i trencall cap a Premi de Dalt. (Cantonada al tercer carrer a l'esquerra).

 Horari de visites .
del 16 de setembre al 14 de juny: dilluns dimarts, dijous i divendres, de 16 a 20'30 h.
Dimecres i dissabtes: de 9'30 a 13'30 h.
Diumenges i festius: de 11 a 13'30 h.
Del 15 de juny al 15 de setembre: de dilluns a divendres de 9'30 a 14 h. diumenges i festius de 11 a 14 h.

 Preu de entrada: gratut.
 Nombre mxim de visitants: Grups de 15/20 persones.
 Visites comentades: Concertades prviament, a un nivell mnim de Cicle Superior d'Educaci Primria.
 Contingut del Museu: Exposici permanent d'objectes, gravats, dissenys i imatges diverses que expliquen l'evoluci tecnolgica i artstica de la decoraci de teixits amb sistemes d'estampaci des del s. XVIII fins l'actualitat. A mes disposa d'una sala d'exposicions temporals.
 Material grfic existent: El propi Museu ha editat una cinquantena de publicacions sota diversos formats: Butllet de Socis de L'AECC (Asociaci d'Estudis Cientfics i Culturals), Butllet "El Museu", full informatiu, "El Museu", segona etapa, monogrfic "Les nostres arrels", aix com alguns llibres i fulletons que poden servir per a conixer el fons existent al Museu i les activitats de l'AECC. Compta tamb amb un video-reportatge del Museu.
 Possibilitats didctiques: ;
 Analitzar textos histrics sobre l'industria txtil i especialment al camp de l'estampaci.
 Veure l'evoluci dels sistemes d'estampaci.
 Treballar la tcnica de l'indiana: qu s, d'on procedia, com i quan es va introduir a Europa i d'on prove el nom de "pintadors" d'indianes.
 Consultar la biografia de Josep-Marie Jacquard, explicant l'invent del sistema d'estampaci, pel qual va passar a la histria.
 Observar a la visita guiada con es fa un batik (tintura controlada mitjanant reserves amb cera) i, desprs a classe, intentar fer-ne un amb taps, tampons, cordes, pinzells...
 Explicar les diferncies entre els teixits que s'utilitzaven a Europa abans de la difusi del cot.
 Realitzar un motlle de bac senzill.
 Fer un llibre mostrari amb projectes en paper de 10 dissenys originals, que podrien ser estampats en tela.
 Dibuixar la mquina que hi ha al centre de la sala i identificant-la. Explicar el seu funcionament i utilitat.
 Estampar una samarreta seguint el procs de la lionesa, tcnica en la qual Premi de Mar va ser pionera en la seva utilitzaci.

 Enllaos externs .
Web del museu;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60887" title="Wovoka" nonfiltered="3796" processed="3788" dbindex="24184">
 
Wovoka, tamb conegut com Jack Wilson (Vall Smith, vora Carson City, Nevada, 1858-Reserva Walker River, 1932) fou un xaman i lder religis paiute, fill de Tvibo. Influt per mormons i shakers, el 1880 va tenir visions desprs d'un eclipsi de sol sobre la derrota final dels indis sobre els blancs que inspiraren el moviment milenarista Ghostdance. Aconvert a la nova religi dirigents xeienne i sioux importants com Bou Assegut i Kicking Bear, per desprs dels fets de Wounded Knee el 1891, quan un grup de sioux miniconjou foren massacrats per soldats nordamericans, tot i que duien camises espirituals que els protegien de les bales, el moviment es va dissoldre, i va morir foscament a la reserva de Walker River.

 External link .
The Messiah Letter per Wovoka, traduda per James Mooney;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60889" title="Shinnecock" nonfiltered="3797" processed="3789" dbindex="24185">
Els shinnecock o montauk eren una confederaci de tribus de parla algonquina que comprenia 12 tribus: Corchaug, Manhasset, Nesaquake, Secatogue, Merric, Rockaway, Massapegua, Matinecock, Patchoque o Unquachog, Setauket, Montauk i Shinnecock. El nom prov de shinni-auk-it "en terra elevada".

 Localitzaci .
Ocupaven el territori entre Long Island i Connecticut. Actualment viuen a una reserva de 400 acres a Southampton (Long Island o Seawanhacky), on sn nomenats oficialment shinnecock. 

 Demografia .
El 1659 ja foren reduts a 500 individus, dels quals el 1788 noms en restaven 162, i noms sis parlants de la llengua el 1869. Actualment noms uns centenars, ja que eren 150 oficials el 1960. 
Tanmateix, segons dades del cens dels EUA del 2000, els shinnecock sumaven 1.239 indis purs, 87 barrejats amb altres tribus, 1.299 barrejats amb altres races i 133 amb altres races i altres tribus. En total, 2.758 individus. Per altra banda, hi ha els indis de Long Island, que inclou els montauk, que sumen 1.211 individus.

 Costums .
Depenien per a sobreviure del conreu del moresc, realitzat per les dones, que era complementat amb cacera i pesca. Eren semisedentris i es movien estacionalment entre llocs fixos on podien disposar de reserves alimentcies.
Vivien en cabanes cupuliformes cobertes de fulls de blago, i la seva forma de vida era similar a la dels nipmuc, wappinger o pequot. Per actualment han perdut la llengua i bona part de llurs costums.

 Histria .
Potser foren els qui van vendre l illa de Manhattan al neerlands Peter Minuit, del qual tamb van rebre fora atacs.  Tamb foren subordinats als pequot fins el 1637, quan gaireb foren exterminats a Fort Mystic.
Els montauk vivien a Suffolk, i el seu cap principal fou Wyandance, i els seus germans Nowedonah i Poygratasuck eren caps dels shinnecock i manhasset.
Ms tard foren atacats pels narragansett i patiren algunes epidmies.  El 1659 es refugiaren amb els blacs a Easthampton, on eren uns 500. Des del 1788 molts dels 162 que restaven s uniren a les restes de bandes algonkines a la vora del Marshall (Nova York), els Brotherton. Conservaren l organitzaci tribal fins la mort del seu cap David Pharaoh el 1875.
Els reconeguren una reserva a Southampton (Long Island), sota la direcci de Wyandanch Pharaoh, fill de David, i el seu fill Nowedonah com a cap dels shinnecock, succet per la seva esposa Cockenoe, on celebren un Powwow i el 1984 fundaren la Oyster project, un viver d ostres que funciona per energia solar.
El 1876 uns 28 shinnecock van morir en el rescat del vaixell enfonsat Circassian.
Sn presbiterians i Harriet Gumb, una dels lders representatius el 1992 .

 Enlla .
 Pgina Oficial de la Naci Shinnecock;
 Els Shinnecock;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60890" title="Font-rabiosa" nonfiltered="3798" processed="3790" dbindex="24186">


Font-rabiosa, o Font Rabiosa, (, estndard ) s un municipi nordcatal de la comarca del Capcir. Administrativament s una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals anomenada Fontrabiouse.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60891" title="Nirvana (desambiguaci)" nonfiltered="3799" processed="3791" dbindex="24187">

Religi:;
Nirvana: Originalment, esta paraula snscrita, s utilitzada en Orient per referir-se a l'extinci dels desitjos materials. ;
Biologia:;
Nirvana (insecte): Una espcie d'insecte hompter (de la famlia Cicadllidae).
Cinematografia:;
Nirvana (pellcula): Un film itali del gnere de cincia ficci presentat el 1997. ;
Literatura:;
Nirvana (llibre): Llibre d'August D'Halmar.
Msica:;
Nirvana (grunge): Clebre grup musical estatunidenc del gnere grunge, molt popular en la dcada del noranta.
Nirvana (lbum): Primer album de recopilaci d'esta banda editat el 2002.
Nirvana (psicodlic): Un grup musical britnic del gnere rock psicodlic.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60892" title="Formiguera" nonfiltered="3800" processed="3792" dbindex="24188">


Formiguera () s un municipi nord-catal de la comarca del Capcir de la qual s capital histrica. Administrativament s una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals anomenada Formigures. L'economia de bosc hi s tradicional grcies a les fustes i les llenyes. L'economia de lleure hi s present amb un estaci d'esqu.

Formiguera i les enquestes sobre la llengua.

Formiguera, a ms del seu paper destacat de capital histrica del Capcir, t un pes important pel que fa l'estudi de la seua varietat peculiar de catal: el capcins. Fou el punt de partida de l'Atlas Lingstic de Catalunya d'Antoni Griera i tamb va ser el punt d'enquesta privilegiat d'altres atles lingstics (com l'Atles Lingstic del Domini Catal).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60894" title="Cayuses" nonfiltered="3801" processed="3793" dbindex="24189">


Els cayuses sn una tribu ndia del grup wailatpua, que parla una llengua allada per relacionada amb el grup penuti. S'anomenen a ells mateixos tetawken, "nosaltres, el poble".

 Localitzaci .
Vivien a les Blue Mountains d'Oregon. Actualment viuen a la reserva Umatilla (Oregon), per el seu quarter general s a Pendleton. 

 Demografia .
Els cayuses el 1904 eren 404 individus, i el 1960 havien baixat a 384. Segons el cens dels EUA del 2000, els cayuses eren 60 purs, 29 amb altres tribus, 34 amb altres races i 3 amb altres races i altres tribus. En total, 126 individus. Segons dades de la BIA del 1995, a la Reserva Umatilla d'Oregon hi havia 2.154 habitants (1.855 en el rol tribal).

 Costums .
Els cayuses antigament foren coneguts per la seva riquesa en la possessi de cavalls, i dhuc donaren nom a una espcie de poni. Foren provedors de cavalls a moltes tribus de la zona.

Tenien dues llenges, una d's quotidi, i l'altra emprada en el Consell de la Tribu. Vivien en cabanes oblongues o en tipis fets de branques de matolls. Les dones duien barrets de palla cnics i mantes guarnides amb granissa de vidre. Els homes duien camises d'ant amb forats i serrells.

En la  resta de trets eren semblants a les altres tribus de la plana, i la seva unitat social era la famlia.


 Histria .
Els cayuses no foren gaire coneguts fins que el 1836 es va establir entre ells el missioner Marcus Whitman, qui va fundar-hi la Wailatpua Mission, amb la seva esposa Narcissa Whitman i Eliza Spalding.
Llurs relacions amb els cayuses eren irregulars, i quan el 1847 els caps Tilokaikt i Tomahas, malalts, van anar a la missi per demanar medicines, Marcus es neg a donar-se-las, i per aquesta ra els dos indis el mataren amb 13 indis ms. Aix comenaria l'anomenada Guerra Cayuse. En el transcurs, Cornelius Gilliam va matar 30 cayuses i palus al seu campament, per fou mort en combat pels indis. 

La guerra es va acabar el 1850, quan els dos cabdills, Tilokaikt i Tomahas, foren fets presoners i penjats de la forca. Per aquest motiu, el 1853-1855 foren duts a la Reserva Umatilla amb altres tribus oregonianes, per aix els va esperonat a donar suport a les revoltes dels Yakama el 1855, dels bannock el 1878 i a la dels nez perc.  

 Enllaos externs .
 Pgina web de la Confederated Tribes of the Umatilla Indian Reservation ;
 Llenges d'Oregon - Cayuse ;

 Vegeu tamb .
Llengua cayuse;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60896" title="Real (Capcir)" nonfiltered="3802" processed="3794" dbindex="24190">


Real, o Ral (, estndard ) s un municipi nord-catal de la comarca del Capcir. Oficialment s una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals anomenada Ral.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60898" title="Josep Pujol i Juh" nonfiltered="3803" processed="3795" dbindex="24191">
Josep Pujol i Juh (Folgueroles, 1734   Sant Lloren de Morunys, 1809) fou l'ltim gran escultor del barroc catal. 

Josep Pujol s el cap de brot d'una nissaga d'escultors del segle XVIII. El seu avi Segimon Pujol (Gurb 167?   Folgueroles 1759), desprs d'haver fet l'aprenentatge a Manresa, al taller dels Grau, treball al servei de Josep Sunyer en el retaule major de Prada de Conflent i en el de Prats de Lluans on s'establ. Fou l'autor, entre altres, dels retaules de la Mare de Du dels ngels de Casserres de Bergued (1702-18), de la Mare de Du de Coaner (1715-16) i del Roser de Matamarg (1727-30); aquest ltim, fet amb la collaboraci del seu fill Francesc Pujol i Planes (Prats de Lluans, 1702 - Folgueroles, 1785). L'any 1721 pass a residir a Folgueroles (Osona) on l'any 1734 va nixer el seu nt Josep Pujol i Juh, el pare del qual, Segimon Pujol i Planes (Prats de Lluans, 1710 - Folgueroles, 1745) va ser autor ex aequo, amb el seu pare homnim, del retaule major de Santa Maria (1735). 

Josep Pujol i Juh, desprs de la mort prematura del seu progenitor, continu l'ofici familiar de la m del seu avi i del seu oncle. Fu el retaule de Sant Climent de la Selva (Solsons) i treball en el de la Mare de Du dels Socors d'Agramunt. L'any 1773 es trasllad a Sant Lloren de Morunys, des d'on execut algunes obres per a moltes esglsies parroquials i capelles venes (Berga, santuaris del Paller de Bag, la Gurdia de Sags, i de Lord, Busa, Basora (Navs), Sant Quint de Travil, Sant Mart de les Serres, Sant Climent de la Selva, La Pedra, Lluelles ). La seva obra ms important s el conjunt escultric de la capella de la Mare de Du dels Colls, a l'esglsia parroquial de Sant Lloren de Morunys (1773-1784), en el qual desenvolup un extens programa mariolgic alguns aspectes del qual s'inspiren en gravats dels germans J.S. i J.B.Klauber. 

Els seus fills Segimon, Josep, i Francesc Pujol i Santal collaboraren assduament amb ell i executaren individualment algunes obres (a Cardona, Matamarg, Navs, Puigcerd...) El seu fill homnim, Josep Pujol i Santal, que retorn a Folgueroles l'any 1786, fou capit de miquelets durant la Guerra Gran i a finals de segle treball en l'altar de la Mare de Du del Cor de Roda de Ter, el retaule major de Sant Mart de Riudeperes i en el retaule major del santuari de Cabrera.

 A internet .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60899" title="Dinar iraqui" nonfiltered="3804" processed="3796" dbindex="24192">

El dinar iraqui (en rab             dinar iraqi o, simplement,       dinar) s la moneda oficial de l'Iraq. El codi ISO 4217 s IQD, i l'abreviaci s ID. Tradicionalment s'ha subdividit en 1.000 fils (   ), a diferncia de la majoria de monedes, que tenen una subdivisi centesimal, tot i que a causa de la inflaci ja no s'usa la moneda fraccionria.  

Histria.
Es va establir el 1931 en substituci de la rupia ndia, que era la moneda oficial desprs de l'ocupaci britnica durant la Primera Guerra Mundial, i equivalia a una lliura esterlina. El canvi es va dissociar de la lliura arran del cop d'estat militar del 1958, per la moneda iraquiana continuava tenint un valor molt alt (un dinar es canviava a 3,3 dlars EUA). 

Arran de les successives guerres del Golf: amb l'Iran (1980 1988), la derivada de la invasi de Kuwait (1990-1991) i la invasi aliada del 2003, juntament amb l'embargament internacional, el dinar ha anat experimentant una forta devaluaci. A tall d'exemple, al final del 1995, un dlar valia 3.000 dinars.

Les noves autoritats iraquianes van emetre nous bitllets i monedes de dinar entre el 2003 i el 2004, que substituen els antics amb l'efgie de Saddam Hussein a ra d'un d'antic per un de nou. Els dinars emesos abans de la Guerra del Golf (anomenats dinars sussos perqu eren fets amb tecnologia sussa), que encara circulaven a les regions kurdes, foren canviats a ra de 150 nous dinars per cada dinar sus. 

Monedes i bitllets.
Ems pel Banc Central de l'Iraq (                       Al-Bank al-Markazi al-Iraqi), actualment en circulen monedes de 25 i 100 dinars i bitllets de 50, 250, 500, 1.000, 5.000, 10.000 i 25.000 dinars.

Taxes de canvi.
1 EUR = 1.780,57 IQD  (10 de gener del 2006);
1 USD = 1.470,00 IQD (10 de gener del 2006);

Vegeu tamb.
Dinar;

Enllaos externs.
   Banc Central de l'Iraq ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60904" title="Arbools" nonfiltered="3805" processed="3797" dbindex="24194">




Arbools s un municipi menut del Conflent, Catalunya del Nord, que sobremira la plana del Tet amb el Canig directament davant. Fita amb Eus, Tarerac i Vin, el municipi de serveis ms proper. la poblaci tendeix a experimentar unes pujades fortes a l'estiu per al llarg de l'any hi viuen 101 persones.


 Geografia i llocs d'inters .
S'accedeix al municipi per una carretera que naix a Marquixanes i puja al poble. Aquesta carretera continua al Priorat de Marcvol i la poblaci homnima - que forma part del municipi d'Arbools - i a Tarerac. Una altra carretera des del pant de Vin tamb hi arriba, a travs de Marcvol. Hi ha dos nuclis de poblaci al terme, Arbools i Marcvol, dels quals el primer s el ms poblat i l'actual seu del govern. 

Al poble d'Arbools, hi ha una petita esglsia del segle XIX situat al punt ms alt, i al voltant, cases antigues en la seua majoria, fetes de pedra. En general els carrers fan cercles concntrics al voltant de l'esglsia. A l'entrada del poble es troba l'edifici ms gran i significant per a la vida local, el celler comunitari que avui en dia es troba tancat. Sn aqu la parada d'autobs, un petit santuari en commemoraci de la segona guerra mundial, i la crulla de carreteres que porten, respectivament, a la urbanitzaci situada al darrere del poble, a Marcvol i Tarerac, i a Marquixanes. Pel que fa a la urbanitzaci, es tracta d'una srie de cases de nova construcci que no solen superar una planta d'alada i que es troben a certa distncia les unes de les altres. Aquestes es troben a la petita planria que hi ha al nord del nucli antic. L'Ajuntament es troba a l'antiga escola, i disposa d'una petita biblioteca, una sala d'actes, un jard pblic i una placeta. Ms enll hi ha el safareig pblic i el carrer de bitlles o petanca, tradicional lloc de reuni. Moltes cases han estat o estan en el procs d'estar renovades. La darrera obra d'importncia s el soterrament dels cable elctrics al nucli antic.

Marcvol s un nucli de cases situada a l'est del terme municipal, al voltant del priorat homnim, que fou agregat a Arbools el 1822. El priorat mateix s un monestir romnic fundat per l'Orde del Sant Sepulcre al segle XII. 

Les fites ms destacades sn la Roca del Mora (775 m) al nord i el Pic de Bau (1025 m) a l'oest. A la primera es pot visitar, amb la clau guardada per l'Ajuntament, la cova de cera, una mena de cova amb escultures. Pujant pel cam de Santa Eullia cap al nord, trobem l'ermita del mateix nom i ms enll, un bosc de pins i avets. Altres camins senyalitzats porten a Eus i avall al pant de Vin, seguint un gran recorregut.

 Clima i territori .
El clima del Baix Conflent s tpicament mediterrani, amb una lleugera influncia del Canig que aporta ms pluges i frescor que a la plana del Rossell. En concret Arbools es troba a la solana, i no rep tanta pluja com els pobles ms a prop de la muntanya, a l'obaga. Se situa a l'extrem sud de l'Altipl de Sorni, que s'estn des d'Arbools fins a la vall de l'Agl a la Fenolleda, on el clima s molt ms sec i fins a rid. Aquest altipl destaca formes rocoses de grans dimensions que sobresurten de la terra. La flora principal s garriga, amb alguns horts d'oliveres i vinya. Sembla que el nom del poble prov d'una planta de flor blanca que creix arreu del terme, l'arbo. L's intens de la vinya al passat feia que els terrenys al voltant d'Arbools sn artificialment esgraonats per poder crear amples terrers o bancals on cultivar, amb mltiples caminals agrcoles serpentejant pels camps.


Administraci.
El municipi s una comuna francesa pertanyent al cant de Sorni al districte de Prada i al departament dels Pirineus Orientals. Malgrat la catalanitat del poble, que mira cap a la vall de Tet i doncs al Conflent, algunes demarcacions franceses el fiquen a la Fenolleda. L'alcalde actual, elegit al mar del 2001 i de nou el 2008 s Jean-Claude Delseny.


 Cultura i llengua .
Actualment l'escola es troba tancada i al poble hi viuen molt pocs nens i nenes. Hi passa un autobs escolar que els porta a Vin per anar al col.legi.

Pel que fa a cultura, Arbools t un dia de festa a l'agost. A l'ajuntament, antigament l'escola del poble, hi ha una biblioteca amb una petita selecci de llibres, fins i tot amb alguns ttols en llengua estrangera a causa de la forta afluncia d'estrangers al poble a l'estiu. Hom pot remarcar que Arbools s el darrer municipi de parla catalana, mentre el segent, a la Fenolleda, s de parla occitana. s un catal tpic del dialecte del rossellons, amb alguns trets de transici a l'occit. Els menors de quaranta anys s'expressen majorment en francs mentre que noms els major de seixanta anys parlen el catal amb freqncia. Malgrat tot, la poblaci s, llevat poques excepcions, d'avanada edat.


 Comer i economia .
No hi ha cap botiga, per s unes cases rurals. Un antic celler, ara tancat, era la indstria principal d'Arbools. Fora del vilatge mateix apareixen unes quantes cases o xalets moderns, construts als darrers deu anys. Al terme hi destaca una pedania al voltant del Priorat de Marcvol on s'emplacen uns xalets i un antic camp de golf. 

La principal riquesa del poble fou la vinya i els terrenys al voltant sn gaireb tots d'aquest cultiu, si b la majoria estan en desss. La vinguda de molts nordeuropeus i francesos a la zona ha produt una allau de construccions, principalment xalets, que ha frenat, en part, la sagnia d'habitants que patien tots els pobles ms petits de la zona.


 Demografia .



Vegeu tamb.
;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60905" title="Umatilla" nonfiltered="3806" processed="3798" dbindex="24195">
Els umatilla sn una tribu de parla shahaptiana com els Walla Walla.

 Localitzaci .
Vivien entre els rius Umatilla i Columbia, a l'actual Oregon. Avui viuen a la reserva Umatilla d'Oregon amb els cayuses i wallawalla.

 Demografia .
El 1805 hom n'estim el nombre en 1.800. El 1960 n'hi havia 121 a Oregon (segons Stingl), el 1980 eren 120, dels quals noms 50 parlaven la llengua (segons Asher), per el 1990 eren 1.900 segons Amiran Gonen. Segons el cens dels EUA del 2000, n'hi havia 1.549 purs, 143 amb altres tribus, 302 amb altres races i 39 amb altres races i altres tribus. En total, 2.033 individus. 

Segons dades de la BIA del 1995, a la Reserva Umatilla d'Oregon hi havia 2.154 habitants (1.855 en el rol tribal).

 Costums .
Els umatilla no eren agricultors, sin que es dedicaven ala epsca del salm, a la cacera dels crvols de la zona i a recollir aglans, baies, arrels i llavors prpies de la zona.
Els seus trets culturals sn similars als de llurs vens yakama, nez perc i wallawalla Representants de la Cultura del Planell, antigament s'alimentaven d'aglans, arrels i llevors que recollien, aix com de la pesca del salm i dels animalons de la zona que podien caar.
Els altres trets socials, culturals i religiosos no sn gaire diferernts als de les altres tribus shahaptianes de la zona, com els nez perc, wasco, yakama i altres. Actualment, endems, sn molt barrejats amb nez perc i cayuse.

 Histria .
El 1804 els umatilla foren viositats per Lewis i Clark, i cap el 1824 i 1844 foren visitats pels jesutes francesos de Pierre-Jean de Smet. Es dedicaren al comer de pells juntament amb els palus.

Es van veure implicats en la Guerra Cayuse i en la Guerra Yakama del 1855-1856, ra per la qual el 1858 foren internats en una reserva feta amb part del seu actual territori, que havien acceptat el 1855 pel Tractat de Wallawalla. el 1855 el cap wallawalla Peo-peo-mox-mox dedic ajudar als yakama contra els EUA i fou assassinat pel colonel J. Kelly, ra per la qual el 1858 donaren suport a la guerra dels Coeur d'Alene. Desprs del conflicte, cap el 1850 foren internats en la reserva Warm Springs d'Oregon, on es dedicaren a l'agricultura i a la ramaderia. El 1862, per, ajudarien els soldats nord-americans contra el cap Egan en la Guerra Bannock.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60906" title="Llista de programes de Televisi de Catalunya" nonfiltered="3807" processed="3799" dbindex="24196">

Aqu hi ha una llista dels programes que ha ems Televisi de Catalunya (per gneres i ordre alfabtic):

 Concursos .
 A+a+ (TV3 i TVCi);
 Amor a primera vista (TV3);
 Amor, has de tenir vista (TV3);
 Betes i films (TV3);
 Bocamoll (TV3);
 Cantamania (TV3 i TVCi);
 El cim (TV3) Programa on un grup de persones s'entrenen per pujar a l'Aconcagua (Argentina).
 El Talp (TV3);
 Els 25 (TV3);
 Filiprim (TV3);
 I aix... per qu? (TVCi);
 Objectiu pastorets (TV3, que inclou Un csting div, un resum setmanal dels cstings);
 Picalletres (TV3 i TVCi);
 Prohibit als tmids (TV3);
 Qui corre vola (TV3);
 Si l'encerto l'endevino (TV3);
 Sis a traci (TV3 i TVCi);
 Sis a traci famosos (TV3 i TVCi);
 Toca el dos (TV3);
 Tres pics i repic (TV3);

 Culturals/documentals .
 2000FF (Canal 33);
 80s (TV3);
 Aeroport (TV3);
 Almadrava  (TVCi);
 Arquitectes (Canal 33 i TVCi);
 Bellvitge Hospital (TV3);
 Bsties (TV3);
 Caadors de bolets (TV3);
 Caadors de paraules (TV3);
 Camins d'aigua;
 Cnon (Canal 33);
 Catalunya des de l'aire (TV3);
 Catalunya des del mar (TV3);
 Cinema tres (Canal 33, Canal 300 i TVCi);
 Cinema mil;
 Colors en srie (Canal 33 i TVCi);
 De llibres;
 Dies de transici (TV3);
 Dgits (Canal 33);
 El documental (Canal 33 i TVCi);
 El favorit (TV3);
 El medi ambient (TV3, Canal 33 i TVCi);
 El meu avi (Canal 33);
 El sol de la nit (Canal 33);
 Els Pirineus des de l'aire (TV3);
 Entre lnies (TV3 i TVCi);
 GoSSoS;
 Horitzons (Canal 33);
 Inside-Offside (Canal 33);
 Joc de cincia (Canal 33);
 Jutjats (TV3);
 Loops!;
 L'hora del lector (TV3);
 Ms enll del 2000 (Canal 33);
 Nydia (TV3, prviament es deia Sardana i s'emetia pel Canal 33);
 Noms;
 Nostra nau (Canal 33);
 Pecats capitals (TV3);
 Planeta terra (TV3 i Canal 33);
 Punt Omega (Canal 33);
 Ququicom (Canal 33);
 Secrets de les petites coses (Canal 33);
 Silenci? (Canal 33);
 Sputnik (Canal 33);
 Veterinaris (TV3);

 Cuina i alimentaci .
 Bona cuina (TV3);
 Cuina x solters (TV3);
 Cuines (TV3);
 En clau de vi (Canal 33 i TVCi);
 La cuina de l'Isma (TV3);

 Dibuixos animats .
 10+2 (K3);
 Blau (TVCi);
 Bo-Bobo (K3 i TVCi);
 Bola de Drac (TV3 i Canal 33);
  (TV3, K3 i Canal 300);
 Conan, el nen del futur (TV3);
 Corto Malts (TVCi);
 Cowboy Bebop (K3);
 Creature Comforts (K3);
 Detectiu Conan (K3);
 Dr. Slump (TV3 i Canal 33);
 Dracs i Masmorres;
 El petit xef (TV3);
 Els barrufets;
 Els bobobobs (TV3);
 Caafantasmes;
 Els dotze regnes (K3);
 Els gaudins (K3);
 En Fix i en Foxi (K3);
 En Pat i en Mat (K3);
 En Will Quak Quak (K3);
 Espies de veritat;
 Ferros a les dents (K3);
 Fly (TV3 i K3);
 Hora local (K3);
 Hora Tquio (K3);
 Gardfield i els seus amics (TV3);
 Godzila, la srie (K3);
 Histria de Catalunya (TV3);
 Kevin Spencer (Canal 33);
 Keroro;
 Lacets (K3);
 Les tres bessones (TV3 i K3);
 Lucky Luke (TV3);
 Marsupilami;
 Musculman (TV3 i Canal 33);
 Pac-Man;
 Ranma   (TV3);
 Sylvan (K3);
 Shin-chan (K3 i TVCi);
 Utena (K3);
 Starla i les amazones de les joies;
 Street Fighter II Victory (Canal 33);
 Tortugues Ninja;

 Entrevistes .
 (S)avis (TV3);
 Jo vull ser (TV3) Amb Albert Om.
 La nit al dia (TV3) Amb Mnica Terribas.
 No em ratllis! (TV3);
 Sense embuts (TV3);
 Tres senyores i un senyor (TV3);

 Esportius .
 + motor (TV3);
 A ritme de pedal (Canal 33);
 Automobilisme (TV3 i Canal 33) Amb els entrenaments i les curses de Frmula 1.
 Avantmatx (TV3) Programa abans del partit dels dissabtes.
 Bsquetmania (Canal 33);
 El vestidor (TV3) Anlisi de tots els partis del dissabte.
 El partit (TV3);
 Esports 33 (Canal 33) Programa amb diverses emisions d'esports.
 Forat 18 (Canal 33 i TVCi);
 Futbol cat (Canal 33 i TVCi) Futbol catal.
 Futbol Int (Canal 33) Futbol internacional.
 Handbol 100x100 (Canal 33);
 Gol a gol (TV3, Canal 33 i TVCi) Repassa l'actualitat futbolstica de la setmana.
 La classe del Bara (TV3);
 Motor a fons (Canal 33);
 NBA Total (Canal 33) Programa sobre l'NBA.
 Temps de neu (Canal 33) Sobre esqu.
 Temps d'aventura (Canal 33) Esports a l'aire lliure.
 Zona Zping (TV3);
 Zona Mixta (Canal 33);

 Humor .
Les sries d'humor estan a l'apartat de sries.;
 ...Amb Manel Fuentes (TV3);
 4 arreplegats (TV3);
 7 de nit (TV3) Amb Toni Soler.
 7 de notcies (TV3) Amb Toni Soler.
 A pl (TV3) Amb Jos Corbacho i Santi Milln.
 A pl Tour (TV3) Com l'anterior per a diferents teatres de Catalunya.
 Alguna Pregunta Ms? (TV3) Abreujat APM?
 Algunes imatges ms? (TV3);
 Auto indefinits (TV3) De la Televisi Valenciana.
 Barvia (TV3);
 Crackvia (TV3);
 Dinamita (TV3);
 Fes-t'ho mirar! (TV3);
 Quatre arreplegats (TV3);
 La cosa nostra (TV3) Amb Andreu Buenafuente.
 Malalts de tele (TV3) Amb Toni Soler.
 Moltes Grcies (TV3);
 Persones humanes (TV3);
 Polnia (TV3) Amb Toni Soler.
 Una altra cosa (TV3) Amb Andreu Buenafuente.
 Sense ttol (TV3) Amb Andreu Buenafuente.
 Sense ttol 2 (TV3) Amb Andreu Buenafuente.
 Sense ttol s/n (TV3) Amb Andreu Buenafuente.
 Sense ttol, sense vacances (TV3) Amb Andreu Buenafuente.
 Tot per l'audincia (TV3);
 Trilita (TV3);
 Villaguerrilla (TV3) Amb el Teatre de Guerrilla.
 Vinagre (TV3);
 Xooof! (TV3);

 Informatius .
 180 (TV3);
 30 minuts (TV3);
 60 minuts (TV3);
 gora (Canal 33);
 Bon dia, Catalunya (TV3);
 El temps en imatges (TVCi);
 Els matins (TV3);
 Hora Q (TV3);
 Info-K (K3 i TVCi);
 Telenotcies (TV3);

 Magazine .
 ngel Casas show (TV3);
 El Club (TV3);
 El salt de l'ngel (TV3);
 La columna (TV3);
 Tvist (TV3);
 Vacances Pagades (TV3);

Noves tecnologies.
 Videoxoc (TV3) Sobre videojocs.
 3.0 (TV3) Sobre noves tecnologies i informtica.

 Sries .
 16 Dobles (TV3);
 ngels i Sants (TV3);
 Berln, Berln (K3);
 Beverly Hills 90210 (K3);
 Caravana a Montana (Canal 300);
 Casats i amb fills... (TV3 i Canal 300);
 Chuck (TV3);
 Crims (TV3);
 Dallas (TV3);
 De moda (TV3);
 Desapareguts (Canal 300);
 Doctor (TV3);
 Doctor Who (K3);
 Doctores de Filadlfia (TV3);
 Dones enamorades (TV3 i Canal 300);
 El cor de la ciutat (TV3 i Canal 300) Amb La nit del cor: l'ltim programa de cada temporada.
 El mn perdut (K3);
 El nan roig (K3);
 Els joves (Canal 33);
 Estaci d'enlla (TV3);
 Egipte (TV3);
 El guardi (TV3);
 Fiscal Chase (TV3);
 Histries de Catalunya (Canal 33);
 Herois (TV3);
 Invasi (TV3 i Canal 300);
 Invasi (First Wave) (TV3 i Canal 300);
 Jet Lag (TV3 i Canal 300) Protagonitzada per la companyia T de Teatre.
 Justcia (TV3);
 Jutjant l'Amy (TV3);
 Laberint d'ombres (TV3);
 La dimensi desconeguda (TV3);
 La Rosa (TV3) Telenovella ambientada a Manresa.
 La zona fosca (TV3 i Canal 300);
 Les Teresines (TV3);
 Lo Cartany (TV3 i Canal 300);
 L'un per l'altre (TV3 i Canal 300);
 majoria absoluta (TV3);
 Mar de fons (TV3);
 Nip/Tuck (TV3);
 Nissaga de Poder (TV3) Telenovella ambientada al Peneds.
 Oh, Europa! (TV3 i Canal 300);
 Plats Bruts (TV3 i Canal 300);
 Poblenou (TV3) Telenovella ambientada a Barcelona.
 Porca Misria (TV3) De Joel Joan.
 Providence (TV3);
 Psico-Express (TV3);
 Rosa, la lluita (TV3);
 Rosa, punt i a part (TV3);
 Secrets de famlia (TV3) Telenovella ambientada a Girona.
 Setze Dobles (TV3 i Canal 300);
 Sitges (TV3);
 Star Trek (Canal 33);
 Star Trek: la nova generaci (Canal 33);
 Stargate SG-1 (TV3);
 Temps de silenci (TV3);
  (TV3);
 Ventdelpl (TV3 i Canal 300) Telenovella ambientada a Breda.
 Zoo (TV3) Telenovella ambientada al Zoo de Barcelona.

 Viatges .
 Afers exteriors (TV3) Amb Miquel Calada.
 De vacances (TV3);
 Km. 33 (TV3 i Canal 33);
 Passatgers (TV3) Programa de viatges amb tren (presentat per Matthew Tree).

 Altres .
 3xl.net (K3);
 5 minuts ms (K3) Tamb anomenat "5'+!";
 60/90 (TV3);
 Barri (TV3);
 Bit@Bit (K3 i TVCi);
 Capit Enciam (TV3);
 Codi 3XL (K3);
 Efecte mirall (TV3);
 Efecte mirall famlies (TV3);
 El mtode Larson (TV3);
 En directe (TV3);
 Festa major (TV3);
 Frum Junior (K3);
 La masia de 1907 (TV3);
 La nit en directe (TV3);
 La rentadora (TV3);
 L'estiu en directe (TV3);
 Marat de TV3 (TV3);
 Sexes (TV3);
 Un lloc estrany (TV3) Exportat a altres televisions com Telemadrid.
 Un lloc per viure (TV3);

Enllaos externs.
 Llista de programes de Televisi de Catalunya del web oficial.
 Fitxa de programes de Televisi de Catalunya de l'Internet Movie Data Base.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60907" title="taca" nonfiltered="3808" processed="3800" dbindex="24197">
taca (grec Ithka, llat Ithaca) s una illa de Grcia, situada a l'est de Cefalnia a les illes Jniques, famosa perqu en ella es desenvolupen una part del fets narrats als poemes d'Homer a l'Odissea: hi va nixer Acamnides i Odisseu, l'heroi mitolgic i va contraure matrimoni amb Penlope.



 Superfcie i poblaci .

T una longitud de 25 km entre els caps Agios Nicolaos, Exoge i  Melissa (al nord-est, nord-oest  i nord) i el cap Agios Ioannis i Agios Andrea (al sud-est i sud-oest) i uns 6 o 7 km d'amplada i la seva superficie s de 110 km2. La poblaci s d'un 3.200 habitants.

A la part oriental de l'illa t el golf de Molo o Molous que quasi la divideix en dos parts unides per un istme al qual hi ha les runes d'Aetos (grec Ats), conegut com Castell d'Ulisses. La muntanya principal es l'Anoge o Anoghi, a la part nord, probablement el Neriton d'Homer i el Neritos de Virgili, al peu de la qual s la vila d'Anoghi. La capital es Vathy o Bathy (probablement l'antiga Crocyleia). 

L'antiga capital era Aetos i ms tard el port de Polis, al nord-oest. A la ciutat d'Exoge hi ha unes construccions del perode clssic que els habitants anomenen l'Escola d'Homer. La font d'Arethusa, esmentada per Homer, s identificada amb una font del sud-est de l'illa anomenada Korax. El rierol de Dexia o el de Skhinos,  representen probablement l'homeric port de Phorcys al sud del golf de Molo. En aquest golf la cova del puig Stephanos o Merovgli es probablement la cova de les Nimfes (Marmarospilia) on els fenicis van deixar Ulisses, i es troba a uns 3 km al nord-oest de Vathy. No lluny d'aquesta ciutat, a Perahori (al sud), hi ha el monestir dels Arcngels, i ms al nord, a 600 metres d'alada, el monestir de Kathara des on es veuen les muntanyes d'Acarnnia. A la costa nord-occidental hi ha el llogaret de Stavros a la badia de Polis i la cova de Loizos on s'han fet troballes del tercer millenni. Un quilmetre al nord es troba Pilikata, i al nord la badia Afales, a l'est de la qual hi ha la badia de Frikes amb els llogaret de Frikes i tot seguit el de Kioni (costa nord-est).

 Histria .

La llegenda fa derivar el seu nom de l'heroi epnim Ithacos. 

Fou habitada al quart millenni segons uns gravats trobats a Pilikata; unes altres troballes en aquest lloc i la Cova de Loizos es poden datar entre el 3000 i el 2000 aC. Vers l'any 1000 aC el regne d'taca dominava les altres illes jniques i la costa d'Acarnnia. L'exhauriment del sol va provocar la seva decadncia i es va despoblar sobretot el sud.

El 180 aC fou inclosa a la provncia romana d'Illria 



Sota el domini bizant es va construir un port conegut com Polis o Jerusalem que va quedar cobert de sorra desprs d'un terratrmol el 967. El 1086 es van presentar els primers pirates normands; els normands van conquistar l'illa el 1185 i va passar en feu a la famlia Orsini i desprs als Tocco. taca va seguir per tant les vicissituds de la vena Cefalnia.

El 1479 fou saquejada pels otomans. Els danys foren molt importants i bona part de la poblaci va ser capturada i se'ls van emportar com a esclaus. Dels que van quedar  molts van emigrar. El 1504 estava prcticament despoblada i fou necessari que els venecians concediren privilegis (exempci de taxes i concessi de terres) als que la volgueren poblar perqu el nombre d'habitants es recupers. El 1569 es va construir la primera fortalesa. Els governadors venecians no foren en general uns bons governants per tot i aix va prosperar lentament. El 1648 s'hi va sentir un fort terratrmol que va provocar fora danys.  Un nou terratrmol es va produir el 1766. 

El 1797 l'illa fou ocupada pels francesos (els hi havien estats cedides pel tractat de Campo Formio el 17 d'octubre de 1797, i el 7 de novembre de 1797 es va crear el departament d'taca. El 25 d'octubre de 1798 fou ocupada pels russos i el 2 d'abril del 1800 va quedar integrada en el protectorat rus-otom de la  Repblica de les Set Illes, fins que van retornar els francesos el 20 de juliol de 1807 i a final d'octubre del 1809 taca fou ocupada pels anglesos i va formar (5 de novembre de 1815) un dels estats insulars dins dels Estats Units de les Illes Jniques sota protectorat britnic.

La flota comercial de l'illa va lluitar al costat dels rebels grecs des el 1821 i es va oferir refugi als grecs. El partit radical de T. Paizis, partidari de la uni a Grcia, va assolir l'objectiu l'1 de juny del 1864. El 1876 es va produir un nou terratrmol  que es va repetir el 1912 i el 1918. El ms devastador fou el del 1953.

 Vegeu tamb .
Ulisses o Odisseu;
L'Odissea;
Guerra de Troia;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60910" title="Ciutadans - Partit de la Ciutadania" nonfiltered="3809" processed="3801" dbindex="24198">






Ciutadans - Partit de la Ciutadania (oficialment en castell, Ciudadanos-Partido de la Ciudadana) s un partit poltic d'mbit espanyol de centreesquerra i nacionalista espanyol originat a Catalunya que rebutja el que anomenen com a nacionalisme identitari alhora que defensa les llibertats individuals entre els ciutadans i l'apropament d'aquests a les institucions . A Catalunya, nica comunitat autnoma on disposa de representaci (3 escons al Parlament i 13 regidors en diferents ajuntaments), s'oposen al nacionalisme catal, que consideren que domina les institucions catalanes des de la Transici, i a les conseqncies d'aquesta suposada hegemonia, que valoren en els seus manifestos fundacionals com a negativa per a la convivncia dels ciutadans i la democrcia. En canvi, no s'oposen al nacionalisme espanyol que sembla no existir en el seu ideari. 

El partit, va decidir denominar-se Ciudadanos-Partido de la Ciudadana amb l'objectiu de reafirmar que el seu mbit d'actuaci s tot Espanya per a les comunitats amb llenges cooficials s'usa indiferentment el nom en castell o el de la llengua prpia de la regi. Aix a Catalunya tamb s'anomenen Ciutadans - Partit de la Ciutadania  o a Galcia Cidadns - Partido da Cidadana. 

 Histria .
El partit es va presentar per primera vegada a unes eleccions en les eleccions catalanes de l'any 2006 sota la denominaci Ciutadans-Partido de la Ciudadana per els seus orgens sn anteriors i es troben  en la plataforma  Ciutadans de Catalunya/Ciudadanos de Catalua, una plataforma oposada al nacionalisme catal i que fou creada per un grup de professionals residents a Catalunya el 7 de juny de 2005. El 4 de mar de 2006, en un acte pblic a Barcelona, va donar inici un procs constituent per convertir-se en partit poltic. L'esmentat procs va culminar en un congrs fundacional, celebrat els dies 8 i 9 de juliol de 2006, on es va definir l'organitzaci i estructura interna, es van elegir els rgans representatius, es va aprovar el cos ideolgic que defineix al nou partit, l'mbit d'actuaci i el nou nom amb qu es van presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya del dia 1 de novembre de 2006.

El congrs fundacional va escollir com a president Albert Rivera i com a secretari general Antonio Robles, ambds al capdavant d'un Consell General format per trenta-cinc membres procedents de les diverses agrupacions territorials i sectorials, cap d'ells poltic professional. Solament un dels fundadors de la plataforma original, Teresa Gimnez Barbat, s'ha integrat a la direcci del nou partit, encara que tots els seus promotors han mostrat la seva intenci de participar-hi.

El partit intenta mobilitzar el vot de molts abstencionistes i desenganyats amb els cinc partits poltics amb representaci al Parlament de Catalunya en la 7a legislatura (Partit dels Socialistes de Catalunya, Convergncia i Uni, Esquerra Republicana de Catalunya, Partit Popular, Iniciativa per Catalunya Verds) que segons el seu parer monopolitzen l'escena poltica i meditica a Catalunya. Desprs de fixar-se com a estratgia no realitzar cap pacte de govern amb partits catalanistes  les seves expectatives per a les eleccions del 2006 estaven en superar la xifra de quatre o cinc diputats per finalment van aconseguir tres representants.

 Ideologia .



Les lnies essencials aprovades al congrs fundacional es basen en el rebuig del nacionalisme catal i en la defensa de les llibertats individuals, la igualtat entre ciutadans i el bilingisme (a Catalunya). Fins ara, el seu ideari s'havia anat plasmant a travs de dos manifests pblics, en els quals s'havien oposat al nacionalisme catal, que consideren que domina Catalunya des de la Transici, i a les conseqncies d'aquesta hegemonia, que valoren negativa per a la convivncia, els drets ciutadans i la democrcia.

Alguns mitjans de comunicaci el van definir com a un partit d'esquerres. Els seus components, en canvi, rebutgen ser homologats dins l'eix tradicional esquerra-dreta dient moure's ms aviat en l'eix llibertat-autoritarisme (al costat de la llibertat), un eix que consideren molt ms proper als problemes reals de la ciutadania. El seu ideari de mnims s'articula en els segents cinc grans eixos:

 Ciutadania: els territoris no tenen drets, noms en tenen les persones.
 Llibertat i igualtat: promou l'esperit crtic i advoca pels valors democrtics i illustrats. L'Estat ha de promoure la igualtat d'oportunitats de manera que ni l'origen tnic, ni l'idioma, ni el sexe, ni la posici econmica de la famlia, no determinin privilegis.
 Lacisme ents com a neutralitat de l'Administraci pblica tant en aspectes religiosos com a identitaris, i defensa dels valors democrtics i illustrats. Els sentiments i les identitats (nacionals, regionals, religioses...) sn respectables com a activitats privades, per no es pot permetre que s'imposin per davant dels drets pblics dels individus.
 Defensa del bilingisme: el concepte llengua prpia s un concepte nacionalista. A Catalunya hi ha tres llenges oficials, usades indistintament pels seus ciutadans, pel que s'oposar a qualsevol tipus de discriminaci institucional per motius de llengua.
 Defensa de la Constituci espanyola particularment en mantenir la sobirania al conjunt de la ciutadania espanyola i no a les comunitats autnomes.

Ciutadans de Catalunya s'opos al nou Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, que va ser aprovat en referndum el dia 18 de juny de 2006, ja que repudia les poltiques identitries de les quals, segons el seu parer, s ple, aix com el concepte de drets histrics que, sempre segons Ciutadans, s'han esgrimit per justificar poltiques asimtriques i desiguals entre territoris.

 Estructura i organitzaci .

 rgans centrals .

El partit t tres rgans centrals  escollits en el Congrs  de direcci, representaci i garanties: el Comit Executiu, el Consell General i la Comissi de Garanties.

El Comit Executiu es composa de quinze membres, entre ells el president i el secretari general. Des de juliol de 2006, l'integren Albert Rivera, president; Antonio Robles, secretari general; Jos Domingo, Teresa Gimnez Barbat, Miguel Salmern, Miguel del Amo, Jorge F. Argelles, Maite Nolla, Juan Antonio Cordero, Jos Mara Espejo, Oscar Garca, Carlos Cuadrado, Jos Manuel Villegas, Josep March i Sandalio del Ro.

El Consell General s el mxim rgan representatiu del partit entre Congressos, i l'integra els membres del Comit Executiu, per 35 membres escollits en llistes obertes en el Congrs i fins 25 representants de les federacions d'agrupacions. Li correspon supervisar l'activitat del Comit Executiu i determinar les lnies poltiques a seguir.

La Comissi de Garanties, formada per nou membres, s l'encarregada de vetllar pel compliment dels Estatuts i la resta de normativa interna, aix com pel respecte als drets democrtics dels militants.

 Agrupacions .

Els militants del partit s'organitzen en agrupacions de tres tipus: Territorials, Sectorials i la Digital.

Les Agrupacions Territorials integren afiliats d'una mateixa zona geogrfica: barris de Barcelona (Sants-Montjuc, Horta-Guinard), municipis (Cornell, Tarragona), comarques (Terres de l'Ebre, Bages) o fins i tot comunitats autnomes (Valncia-Mrcia, Madrid).

Les Agrupacions Sectorials integren afiliats d'una mateixa branca professional o amb un mateix inters. Aix, existeixen Sectorials d'educaci, sanitat, justcia o seguretat.

Finalment, lAgrupaci Digital s la via de participaci dels afiliats que, per la seva situaci o localitzaci, no poden collaborar en agrupacions de cap altre tipus. Aquesta agrupaci treballa preferentment per Internet.

 Actualitat .
El 7 de juny de 2005 es va presentar a Barcelona un manifest titulat Per la creaci d'un nou partit poltic a Catalunya, en el qual els firmants es comprometien a impulsar la constituci d'una nova fora poltica d'mbit catal. El manifest va ser firmat per Flix de Aza, Albert Boadella, Francesc de Carreras, Arcadi Espada, Teresa Gimnez Barbat, Ana Nuo, Flix Ovejero, Flix Prez Romera, Xavier Pericay, Pon Puigdevall, Jos Vicente Rodrguez Mora, Ferran Toutain, Carlos Tras, Ivn Tubau i Horacio Vzquez-Rial. Desprs de la presentaci del manifest al Centre de Cultura Contempornia de Barcelona, el 21 de juny de 2005; Ciutadans de Catalunya va anar estenent-se per Catalunya. El manifest tamb es va presentar a Bilbao i a Madrid.

L'acte de presentaci del procs per constituir el nou partit va tenir lloc el 4 de mar de 2006, al teatre Tvoli de Barcelona, amb la presncia i suport del filsof Fernando Savater.

El 5 de juny de 2006, durant la seva campanya per al referndum d'aprovaci de l'estatut, un dels seus dirigents, Arcadi Espada, va ser increpat per un grup d'independentistes catalans. Aquest fet va ser condemnat un dia desprs pel Ple del Congrs espanyol mitjanant una declaraci institucional que va ser aprovada de forma unnime per tots els grups poltics .

Els dies 8 i 9 de juliol de 2006 es va celebrar al campus de Bellaterra (Barcelona) el seu congrs fundacional, en el qual van participar tres-cents cinquanta delegats procedents de les aproximadament cinquanta agrupacions territorials i sectorials de l'organitzaci. Van escollir com a president Albert Rivera, un advocat de vint-i-sis anys que va ser candidat a la presidncia de   la Generalitat a les eleccions autonmiques del 2006.

Segons el propi partit, Ciutadans compta amb 3.000 afiliats i 10.000 simpatitzants. Donat que no existeixen registres pblics de militncia en partits, aquestes afirmacions no han pogut ser contrastades. Un mnim de 1.500 d'aquests militants serien gent de fora de Catalunya que hauria finanat la campanya del partit per obtenir representaci al Parlament de Catalunya.

La seva comptabilitat electoral de les eleccions al Parlament de 2006, recollia en el compte d'ingressos donacions per un total de 129.559,31 euros per les aportacions de persones fsiques i jurdiques, 60.000 euros dels quals, eren de la mateixa aportaci, i 7.250 euros ms tamb d'una sola aportaci, superant en ambds casos el mxim fixat per la LOREG (6.010,12 euros). En contra del que estableix la LOREG en el seu article 126.1, no van identificar nominativament la resta d'aportacions i tampoc no van revelar el domicili ni el DNI. 

A les eleccions al Parlament de 2006, Ciutadans obtingu tres escons (Albert Rivera, Jos Domingo Domingo i Antonio Robles), tots ells a la demarcaci de Barcelona.

De cara a les eleccions municipals de 2007 Albert Rivera, cap de llista de Ciutadans, va pronosticar fins a 35 regidors arreu de Catalunya per finalment el partit noms obt 13 regidors dels 8.932 a escollir, en unes eleccions marcades per l'abstenci.

El partit t previst ser un partit de caire estatal, implantat en totes les CC.AA. De fet, ja ha comenat l'expansi cap a la resta dels Pasos Catalans. El 20 d'octubre de 2007, a Palma de Mallorca, Albert Rivera afirma que el partit s'est implantant a les illes, per fer front al creixent catalanisme del govern de centre-esquerra.

El partit va presentar llistes a les 52 circumscripcions espanyoles a les eleccions al Congrs dels Diputats del 2008, per no va assolir representaci a aquesta cambra. Ciutadans obtingu 46.313 vots a tot l'Estat (0,18%), sent els seus resultats significatius noms a Catalunya, on van ser la sisena fora poltica amb 27.408 vots (un 0,74%), y on van superar clarament Uni, Progrs i Democrcia; situaci que es va produir a l'inrevs a la resta de l'Estat, on Ciutadans va quedar mpliament superada per UPyD.

 Crisi interna .
Un cop confirmats els resultats del segon congrs de juliol de 2007, el divendres 6 de juliol comparegueren en roda de premsa diverses corrents internes. Arcadi Espada va qualificar de "mala noticia" la reelecci de Rivera, i molts intellectuals fundadors de Ciutadans de Catalunya i precursors del partit van passar a donar recolzament a Uni, Progrs i Democrcia, entre ells el propi Arcadi Espada, Albert Boadella i Teresa Gimnez Barbat.

El divendres 13 de juliol, Eva Climent i gran part dels alicantins integrats en la agrupaci de Valencia/Balears, anunciaren la seva sortida del partit.

A mitjans de del  gener de 2008 Maite Nolla, ex portantveu en el segon congrs del partit, confirmava la seva entrada en l'executiva PP a Catalunya. Tamb Carmelo Gonzlez, contrincant de Rivera en el procs de primries per a cap de llista per Barcelona guanyades per aquest ltim, va anunciar la seva sortida de C's , i un parell de mesos desprs s'afiliava al Partit Popular de Catalunya.

 Reconeixements .

El 6 de juliol de 2005 es presentava a Bilbao el manifiest "Por la convivencia, contra el fanatismo" (Per la convivncia, contra el fanatisme), en el qual destacats integrants de la Fundaci per a la Libertad (com Fernando Savater, Agustn Ibarrola o Rosa Dez) se solidaritzaven amb Ciutadans de Catalunya desprs de la publicaci de l'article d'Oriol Mall Falangistas taxidermistas .

El 26 de novembre de 2005, la Fundaci Gregorio Ordez conced el seu IX Premi Anual a la plataforma Ciutadans de Catalunya per la seva manifesta tasca contra el totalitarisme nacionalista.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Plana web de Ciutadans;
Primer i segon manifest.
Bloc de Ciutadans ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60917" title="Theodore Roosevelt" nonfiltered="3810" processed="3802" dbindex="24200">


Theodore Roosevelt (Nova York, EUA 1858 - Oyster Bay 1919) fou el 26 president dels Estats Units. Va ser nomenat president als 42 anys d'edat, el ms jove dels presidents fins llavors.

Roosevelt s considerat un dels presidents ms capaos i actius dels Estats Units, donada la seva intensa i frentica vida (o com ell deia, strenuous life). Va ser pea clau en la construcci del canal de Panam. Va ser el primer nord-americ en rebre el premi Nobel, concretament el Premi Nobel de la Pau (lliurat el 1906) per la seva mediaci a la Guerra Russo-Japonesa), tot i el fort impuls que don a la Marina dels Estats Units. Tamb destaca la seva poltica progressista, conservacionista i multiracial.

 Biografia .
 Els primers anys .

Theodore Roosevelt va nixer a la ciutat de Nova York el 27 d'octubre de 1858. El seu pare, Theodore Roosevelt Sr. (1831-1878), va ser un filntrop, home de negocis i membre d'una empresa importadora de vidre, la Roosevelt and Son. La seva mare, Martha Bullock (1834-1884), va portar al mn 3 fills i filles ms a part d'en Theodore. L'ambient familiar estava impregnat d'una ferma religiositat.

Els primers d'infantesa els va passar malalts, fruit de l'asma i de la debilitat. Per aquest motiu el seu pare el va incitar a fer esports, i fruit d'aix va prendre classes de boxa, esport al qual no deixaria de ser aficionat mai ms. Tamb els successius viatges per Europa, Egipte, Terra Santa i Alemanya de principis dels anys 1870 el van fer reaccionar, i el van dibuixar la personalitat tan dinmica i activa que el va caracteritzar els segents anys.

El 1876 es va matricular al Harvard College, i superada la mort del seu pare de 1878 es va graduar amb nota magna cum laude el 1880. Durant aquest perode va estudiar sobretot cincies, en especial biologia, filosofia i retrica, i va "devorar" grans quantitats de llibres. El mateix any de graduar-se va entrar a la Columbia Law School (o Escola de Dret de Colmbia), per rpidament la va abandonar per trobar-la avorrida.

 Anys a les Badlands .

El 1881 es va incorporar al New York Assemblyman (o l'assemblea de Nova York). Durant aquests anys va tenir lloc una divisi del partit republic al qual Theodore era af. Els mugwumps eren republicans conservadors que no podien donar recolzament al lder republic James G. Blaine, i que en donaven al candidat demcrata Grover Cleveland. En Roosevelt va romandre lleial al republic Blaine.

La tragdia va arribar a la famlia Roosevelt quan, dos dies desprs del naixement de la seva nica filla Alice, la seva dona i la seva mare van morir alhora.

Aquell mateix any es va traslladar a les Badlands de Medora, a Dakota del Nord, per viure-hi de ranxer i de xrif. El 1882 publica The Naval War of 1812 (o La batalla naval de 1812), la primera de moltes obres de caire histric que va arribar a escriure.

Desprs de perdre el seu ramat per les inclemncies climtiques, va tornar a l'est per a no anar-se'n. Es va establir a Oyster Bay, Nova York, i va comprar Sagamore Hill, ja en 1885. El 1886 es va presentar com candidat pel partit republic a l'alcaldia de la ciutat de Nova York, per va quedar en tercer lloc. Al poc temps, Roosevelt es va casar amb Edith Roosevelt (Edith Kermit Carow de soltera), amb qui tingu 5 fills ms.

 Tornada a la vida pblica .


Roosevelt va donar suport a Benjamin Harrison a les eleccions generals de 1888. Posteriorment, el president Harris va permetre a Roosevelt servir al United States Civil Service Commission (o Comissi del Servei Civil dels Estats Units), on va romandre fins el 1895 ja que, el segent president de 1892 (el demcrata G.Cleveland) el va renovar. A la comissi va lluitar durament contra els "oportunistes" i va exigir un enduriment de les lleis del servei civil.

El 1895 Roosevelt va esdevenir president del comissionat de la policia de Nova York, per dos anys. Els canvis es van encaminar a millorar la qualitat del cos policial, amb exmens fsics d'admissi, installaci de telfons a les casernes, entrenaments en armes de foc, etc. Va ser el primer en admetre a dones i a jueus.

El 1897 el president William McKinley el va nomenar Assistant Secretary of the Navy (o Secretari Asistent de la Marina). El 1898 es va declarar la guerra a Espanya pels successos de Cuba, i Roosevelt organitz els grup dels Rough Riders, famosos per les seves fites a la guerra. Roosevelt va ser nomenat coronel.

En tornar de Cuba, el 1898, Roosevelt va ser nomenat governador de l'estat de Nova York, continuant amb la seva poltica de lluita contra la corrupci. Dos anys ms tard, l'any 1900, McKinley guanya les eleccions presidencials, i Roosevelt esdev el vicepresident dels Estats Units. 

Presidncia.
El setembre de 1901, un anarquista assassina el president McKinley, i Roosevelt assumeix la presidncia dels Estats Units d'Amrica. A les segents eleccions de 1904, Roosevelt s reelegit com a president per mrits propis. La presidncia la va exercir fins el 1909.

Una de les seves principals caractersitiques era la voluntat de participar a tots el actes possibles, tant poltics com socials, i sense deixar de banda la famlia ni les seves aficions (lectura i boxa).

Progressisme.
Roosevelt va ser la mxima representaci del progressisme iniciat pel president McKinley. Per una banda, es van reforar les anlisis cientfiques de les necessitats del pas per tal de posar-hi remei. Per una altra banda es va voler eliminar la ineficincia, lluitant contra la corrupci, i promovent la modernitzaci. I finalment, es va centrar en trencar el monopoli de les corporacions tot just acabades d'aparixer.



Theodore Roosevelt va ser conegut com el Trust Buster (o "El Trenca-Corporacions"), en referncia a les seves poltiques legislatives antimonopoli, ms conegudes com a Square Deal (o "Tracte Just"). Molts sectors del mercat, i fins i tot sectors bsics com el ferrocarril, les carreteres o els bancs, estaven monopolitzats per grans companyies, com les dels magnats J.D.Rockefeller o J.P.Morgan; la variaci dels preus quedava subjecte a la voluntat d'aquestes empreses, sense poder-hi fer-ne front ni els consumidors (pels preus abussius) ni les petites empreses (pels preus per sota del cost). Amb les noves lleis, aquestes grans corporacions van haver de trencar-se en moltes petites companyies independents.

Tamb va voler establir normes econmiques comunes a tots els estats, en contraposici a la varietat normativa que hi havia llavors segons l'estat que es tracts.

Altres poltiques progressistes foren les lleis d'impostos federals i sobre l'herncia (destinades especialment contra els rics), la limitaci en l's dels manaments judicials contra les unions de treballadors en casos de vaga, una llei de responsabilitats per danys industrials, una llei de jornada laboral de vuit hores per als treballadors federals, un sistema d'estalvi postal (en competncia amb els bancs locals), i, finalment, lleis de reforma de campanyes.

Roosevelt es va guanyar la simpatia de pagesos, mestres, oficinistes, propietaris, etc... per es va guanyar l'antipatia dels republicans de l'est, executius, advocats, congressistes, etc...

Conservacionisme.
Una altra de les poltiques caracterstiques de Roosevelt fou el conservacionisme, s a dir, la voluntat de preservar els espais i els recursos naturals. Va establir el Servei Forestal dels Estats Units, 5 parcs nacionals, 18 monuments nacionals, les primeres 51 reserves d'aus, 4 reserves de caa, i els primers 150 boscos nacionals. L'rea destinada a reserves naturals sota la protecci del govern fou de ms de 90 milions d'hectrees.

En el seu honor, un dels parcs nacionals de Dakota del Nord porta el seu nom, el Theodore Roosevelt National Park.

El 1909, en deixar la presidncia, Roosevelt va aprofitar per a fer un safari per l'frica i, tot i el conservacionisme que defensava, en van matar ms de 6000 animals (incloent l'escassssim rinoceront blanc).

En una batuda de 1902, Roosevelt es va negar a disparar contra un cadell d's negre americ. Un fabricant de joguines ho va aprofitar i va treure al mercat els famosos peluixos Teddy Bears (un joc de paraules de "Teedie", que era el nom d'infantesa de Theodore Roosevelt).

Multiculturalitat.
Roosevelt va lluitar contra el racisme i la discriminaci, dintre dels marges tolerats per la societat de l'poca.

Un exemple fou la recepci a la Casa Blanca, per primera vegada en tota la histria, d'una persona "negra": Booker T.Washington, un lder "negre". Aix li va suposar una pluja de crtiques provinents, especialment, dels estats del sur, i li va coaccionar negativament en futures poltiques per la igualtat.

Tamb va introduir personal "negre" als llocs de treball oficials, i en contra del corrent antisemtic va admetre un jueu (Oscar S. Straus) al gabinet presidencial. Aix mateix, es va oposar a la segregaci racial que es portava a terme a les escoles.

Poltica exterior.


Roosevelt va ser un ferm promotor del reforament de l'exrcit. Ell creia en uns Estats Units imperialistes capaos d'intervenir militarment a l'oce Pacfic. Va ordenar la flota Great White Fleet que creus el mn per tal de publicitar la poderosa marina dels Estats Units i aix desencoratjar els conflictes internacionals. Es va fer una aturada al Jap, pas amb qui especialment hi havia tensions, per tal de suavitzar-les amb aquest mtode.

En el seu honor, alguns dels ms grans vaixells de guerra han estat batejats amb el seu nom, "Roosevelt".

El 1903, va encoratjar la independncia de Panam respecte de Colmbia, ja que aquest darrer es negava a construir, en els termes fixats pels nord-americans, un canal en l'estret istme que separa els oceans Pacfic i Atlntic. La poderosa marina dels Estats Units va apropar-se a la zona, i la independncia de Panam tingu lloc sense massa oposici. El canal de Panam que s'hi va construir va passar a ser vital pels interessos nord-americans. El canal, venut per la nova naci de Panam als Estats Units per 10 milions de dlars ms revisions anuals, es va completar l'any 1914, i va suposar una revoluci en el transport i en el comer mundials.

El 1905, Roosevelt va intervenir en les negociacions entre Jap i Rssia, accelerant la fi de la guerra Russo-Japonessa. Per aquest motiu va rebre el 1906 el Premi Nobel de la Pau, el primer Premi Nobel atorgat a un nord-americ.

 Postpresidncia .
L'any 1909 les eleccions van fer del republic William Taft el nou president dels Estats Units.

En les segents eleccions, les poltiques progressistes de Roosevelt van produir un cisme en el partir republic, i Roosevelt va perdre molt del recolzament. Les eleccions de 1912 van portar el demcrata Woodrow Wilson a la presidncia, deixant en un tercer lloc al candidat republic William Taft.

En la campanya de 1912, Roosevelt s vctima d'un intent d'assassinat en ser disparat per J.Scranch. La bala li va acompanyar la resta de la seva vida.

El 1914 esclata la Primera Guerra Mundial. La postura del govern pacifista de Wilson va ser massa tova per a Roosevelt. Finalment, el 1917 els Estats Units entren en la guerra. La forta pressi probllica de Roosevelt contra Wilson debilita a aquest ltim, fins el punt de perdre les eleccions el 1918 a favor dels republicans. Hagus estat la tornada de Roosevelt al gabinet de presidncia el 1920, per estava massa dbil per una malaltia tropical adquirida a un safari per la selva brasilera. El 6 de gener de 1919, Roosevelt mor d'una emblia coronria als 60 anys d'edat.

El 2001 el president Bill Clinton li atorga pstumament la Medalla d'Honor. El rostre de T.Roosevelt ha quedat gravat a la roca del Mount Rushmore Memorial, junt amb el de G.Washington, T.Jefferson i A.Lincoln.

 Obres .
T.Roosevelt va escriure una dotzena d'obres, d'histria, de conservacionisme, i de la marina. Entre elles hi ha les segents:
 The Naval War of 1812 (o La batalla naval de 1812), de 1882.
 Thomas Hart Benton, una biografia de 1887.
 Gouverneur Morris, una biografia de 1888.
 The Winning of the West (o La victria de l'Oest), de 1889-1896.
 Through the Brazilian Wilderness (o A travs del Brasil salvatge).
 Autobiography', una autobiografia.
 Rough Riders.


Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1906;
  Plana sobre T.Roosevelt;
  Una altra plana sobre T.Roosevelt;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60921" title="Dinar jord" nonfiltered="3811" processed="3803" dbindex="24201">


El dinar jord (en rab             dinar urduni o, simplement,       dinar) s la moneda oficial del Regne Haiximita de Jordnia i, juntament amb el nou xquel israeli, tamb ho s de l'Autoritat Nacional Palestina. El codi ISO 4217 s JOD, i l'abreviaci s JD. Tradicionalment s'ha subdividit en 10 drhams (    ), en 100 piastres (    qirsh) i en 1.000 fils (   ), tot i que des del 1992 noms s'usa la piastra com a moneda fraccionria.

Es va establir el 1949 en substituci de la lliura palestina, amb el mateix valor que la lliura. 

Ems pel Banc Central de Jordnia (                       Al-Bank al-Markazi al-Urduni), en circulen monedes de   piastra (5 fils), 1 piastra (10 fils), 2  piastres (25 fils), 5 piastres (50 fils), 10 piastres (100 fils),   dinar,   dinar i 1 dinar, i bitllets de  , 1, 5, 10, 20 i 50 dinars.

Taxes de canvi.
1 EUR = 0,8559 JOD; 1 JOD = 1,1685 EUR (10 de gener del 2006);
1 USD = 0,7090 JOD; 1 JOD = 1,4104 USD (fixa);
 
Des d'octubre del 1995, el dinar jord t un canvi fix respecte al dlar. Segons les taxes de canvi actuals, s una de les unitats monetries de valor ms alt del mn.

Vegeu tamb.
Dinar;

Enllaos externs.
   Banc Central de Jordnia ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60924" title="Adelaida de Provena" nonfiltered="3812" processed="3804" dbindex="24202">
Adelaida de Provena ( ? - 1129 ), comtessa de Forcalquier i comtessa consort d'Urgell (1079-1092).

Filla de Guillem IV de Provena i Adelaida de Rigino, era besnta per lnia paterna de Guillem II de Provena.

El 1079 es cas amb Ermengol IV, comte d'Urgell, amb qui va tenir:
 Guillem III de Forcalquier (v1080-1129), comte de Forcalquier ;
 Adelaida, morta jove;

El seu fillastre Ermengol V d'Urgell va heretar a la mort del seu pare el comtat d'Urgell mentre ella pass el comtat de Forcalquier al seu fill primer.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60928" title="Clemncia de Bigorra" nonfiltered="3813" processed="3805" dbindex="24203">
Clemncia de Bigorra ( ? - 1065 ), infanta de Bigorra i comtessa consort d'Urgell (1055-1065).

Filla del comte de Bigorra Bernat II.

Vers el 1055 es convert en la segona esposa del comte d'Urgell Ermengol III. D'aquest matrimoni en nasqueren:
 l'infant Ermengol IV (1056-1092), comte d'Urgell;
 la infanta Isabel d'Urgell (?-v1071), casada vers el 1065 amb San III d'Arag i el 1071 amb Guillem I de Cerdanya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60930" title="Led Zeppelin" nonfiltered="3814" processed="3806" dbindex="24204">

Led Zeppelin fou un quartet musical britnic considerat com un dels pioners del Rock dur o Hard Rock, i que esdevingu una de les bandes ms influents dels anys 70. Sn els autors de Stairway to Heaven, considerada per alguns com una de les millors canons de l'histria del Rock. La seva carrera abasta des del 1968 fins el 1980 i el grup tingu una nica formaci invariable: 

 Robert Plant (Staffordshire, Anglaterra, 20 d'agost del 1948): veu, harmnica.
 Jimmy Page: (Heston, Middlesex, Anglaterra, 9 de gener del 1944): guitarra.
 John Paul Jones (Sidcup, Kent, Anglaterra, 3 de juny del 1946): baix, teclats, mandolina.
 John Bonham: (Redditch, Anglaterra, 31 de maig del 1948 - Windsor, Anglaterra, 25 de setembre del 1980): bateria, percussi.

 Discografia .

 Led Zeppelin (1969);
 Led Zeppelin II (1969);
 Led Zeppelin III (1970);
 Led Zeppelin IV (1971);
 Houses of the Holy (1973);
 Physical Graffiti (1975);
 Presence (1976);
 The Song Remains the Same (doble disc en directe enregistrat el 1973 i publicat el 1976);
 In Through the Out Door (1979);
 Coda (1982);

 Discografia pstuma .
A banda d'alguns discs recopilatoris, amb posterioritat a la dissoluci del grup s'ha editat material indit i enregistrat en directe:

 BBC Sessions (any de publicaci: 1997);
 How the West Was Won (any de publicaci: 2003);

 Filmografia .
 The Song Remains the Same (pellcula estrenada el 1976 basada en material enregistrat en directe l'any 1973);
 How the West Was Won (doble DVD amb enregistraments el directe efectuats entre els anys 1970 i 1979) ;
 
 Enllaos externs .
Pgina oficial del grup;
Pgina oficial de Rober Plant;
Pgina oficial de John Paul Jones;
Jimmy Page Online;
.   /zeppelin Discografia;
Tight but Loose;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60931" title="Blizzard Entertainment" nonfiltered="3815" processed="3807" dbindex="24205">
Blizzard Entertainment es una companyia de Irvine, Califrnia dedicada a la creaci de Videojocs. Des del llanament de Warcraft el 1994 els jocs que a comercialitzat han sigut un xit i acceptaci a causa de seu gran acabat, suport tcnic, adaptaci a Mac i novetats conceptuals. Aquesta companyia es coneguda per retardar la data de llanament dels seus jocs fins que tenen a la perfecci desitjada. Fins i tot, seguint aquesta poltica de qualitat va arribar a cancellar una aventura grfica basada en el mn de Warcraft, Warcraft Adventures: Lord of the Clans. 

La companyia tamb administra el servei de joc en lnia Battle.net.

El 2004 la companyia mare Vivendi Universal Games va acomiadar 348 empleats a Nord Amrica.

El 2006 s va parar el projecte  que portava diversos anys en desenvolupament. Blizzard va argumentar que estava sent desenvolupat per a les consoles (PS2, Gamecube i Xbox), i davant de l'arribada de la nova generaci de plataformes (PS3 i Xbox 360) el joc havia quedat una mica desfasat. Finalment van donar a conixer que Ghost seria posposat per a posteriors dates.  Tamb el 2006 es va anunciar el desenvolupament de l'expansi de World of Warcraft: The Burning Crusade.

El 2007 Blizzard ha fet pblic el desenvolupament de StarCraft II. Desprs de 9 anys, la continuaci de la saga implicar nombroses millores tant a nivell grfic com en jugabilitat. A ms, est treballant en la nova expansi del WoW, World of Warcraft: Wrath of the Lich King.

El desembre de 2007 Vivendi Universal, la distribudora de Blizzard Entertainment, es va fusionar amb una altra empresa de videojocs Activision, pel que va nixer la nova companyia Activision Blizzard .

El 28 de juny de 2008, durant la Worldwide Invitational a Pars, Blizzard va anunciar el tercer lliurament de la srie Diablo.

El 10 de juliol de 2008, Blizzard oficialment anuncia la seva fusi amb Activision, anunci donat el desembre del 2007, el que significa que Blizzard Entertainment, junt amb les altres empreses que formen part de Vivendi Games, s'engloben ara en una nova organitzaci denominada Activision Blizzard.


Ttols.
The Lost Vikings (1992) - Joc de plataformes;
Rock N' Roll Racing (1993) - Joc de carreres;
Blackthorne (tambin llamado Blackhawk) (1994) - Joc de plataformes;
The Death and Return of Superman (1994) - Beat 'em up de scroll horitzontal;
Warcraft: Orcs & Humans (1994) - Joc d'estratgia en temps real de fantasia.
Justice League Task Force (1995) - Joc de lluita un contra un.
The Lost Vikings II (1995) - Joc de plataformes.
Warcraft II: Tides of Darkness (1995) - Joc d'estratgia en temps real de fantasia.
Warcraft II: Beyond the Dark Portal (1996) - Expansi.
Diablo (1996) - Joc de rol.
StarCraft (1998) - Joc d'estratgia en temps real de cincia-ficci.
 (1998) - Expansi.
Warcraft II: Battle.net Edition (1999) - Rellanament.
Diablo II (2000) - Joc de rol.
Diablo II: Lord of Destruction (2001) - Expansi.
Warcraft III: Reign of Chaos (2002) - Joc d'estratgia en temps real de fantasia.
Warcraft III: The Frozen Throne (2003) - Expansi.
World of Warcraft (2004) (2006 Localizacin espaola) -Joc de rol multijugador massiu (MMORPG);
World of Warcraft: The Burning Crusade (16 Enero de 2007) - Expansi.
StarCraft II - En desenvolupament.
World of Warcraft: Wrath of the Lich King - Expansi En desenvolupament.
Diablo III - En desenvolupament.


Ttols autoritzats.
(S'inclouen jocs no desenvolupats per Blizzard per amb la seva autoritzaci sobre els drets d'autor.)

 (1998) - Expansi.


Els amos de Blizzard.
Blizzard ha tingut diversos propietaris des de la seva creaci. En 1991 Blizzard pertany a la distribudora Davidson & Associates. Ms tard, Davidson s adquirida per CUC el 1996 que al seu torn es fusiona amb HFS Corporation el 1997 per formar Cendant Software.

Per problemes de frau, Blizzard va ser venuda a Havas el 1998 i finalment a Vivendi. Davant de les pretensions de Vivendi de posar en venda Bliizard Erich Schaefer, Max Schaefer, David Brevik i Bill Roper pesos pesants dins de Blizzard, van remetre una carta a Vivendi demanant explicacions sobre el futur de la companyia o l'abandonarien. Davant del silenci de Vivendi finalment ho fan el Juliol de 2003.

Recentment, el 2007, Vivendi va adquirir Activision i el 2008 crea la filial "Activision-Blizzard"

Bill Roper (actual responsable de Flagship Studios.) Era un personatge d'exepcecional importncia dins de Blizzard. Ocupava el crrec de vicepresident de Blizzard, i s el pare de la saga Diablo. A ms, va prestar la seva veu en la narraci de la versi anglesa de la saga WarCraft, realitzant a ms la locuci dels footman de les tres versions existents.


Referncies.



Enllaos externs.
 Pgina oficial de Blizzard ;
 Pgina oficial de Blizzard ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60932" title="Nirvana (insecte)" nonfiltered="3816" processed="3808" dbindex="24206">

Nirvana s un gnere de cigala que pertany a la subfamlia Nirvaninae i al ordre Nirvanini. Distingible d'unes altres subfamlies de cigala pel seu cap nicament format i la presncia de dues cllules preapicals de manera nica en el tegmen, en comprenen alguns del ms bonics i iridescents dels cigales. 

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60935" title="Santa Clara (tribu ndia)" nonfiltered="3817" processed="3809" dbindex="24207">

Els Santa Clara o kha-p'o (que significa vall de roses salvatges) sn una tribu ndia de parla tewa (grup kiowa-tano) i cultura pueblo.

A finals de segle XVIII, el francisc catal Fra Mag Catal fou destinat a la recent creada Missi de Santa Clara (Califrnia), a la costa de l'Oce Pacfic. La seva obra evangelitzadora i humanitria va ser extraordinria entre els indis americans. Va morir el dia 22 de novembre de 1830 i va ser enterrat a la catedral de San Francisco.

Eren 561 individus el 1962. Segons dades de la BIA el seu poble tenia 2.240 habitants. 

Segons el cens del 2000, al poble de Santa Clara, que tenia 980 habitants, el 85,61% eren amerindis nordamericans. El nombre total de membres de la tribu santa clara eren 1.273 en tots els Estats Units.

Membres destacats d'aquesta tribu sn l'artista Pablita Velarde i l'antropleg Edward Dozier.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60936" title="Motiu BACH" nonfiltered="3818" processed="3810" dbindex="24208">

En msica, el Motiu BACH s la seqncia de les notes si bemoll, la, do i si natural, en alemany B, A, C, H (B natural).

Aquest motiu de quatre notes ha estat utilitzat per nombrosos compositors, com a homenatge a Johann Sebastian Bach. El primer exemple de la seva utilitzaci s en una pea de Jan Pieterszoon Sweelinck, per tamb podria ser que utilitzs aquest motiu com a homenatge a un dels antecessors de Johann Sebastian, molts dels quals van ser tamb grans msics.

La possibilitat de poder lletrejar el cognom Bach d'aquesta forma, i, per tant, fer una melodia, s perque en alemany B indica un si bemoll, mentre que la H significa si natural.

Bach va utilitzar aquest motiu com a subjecte d'una fuga a la part final de lArt de la Fuga (Die Kunst der Fuge) (BWV 1080), una obra que no va arribar a acabar, ja que va morir el 1750. Apareix tamb a algunes de les altres peces, com ara al final de la quarta variaci cannica de "Von Himmel Hoch", BWV 769. La seva aparici al penltim comps dels "Kleines harmonisches Labyrint", BWV 591, no s, tot i aix, molt significatiu i l'obra podria ser un plagi (s'ha suggerit que l'autntic autor podria ser Johann David Heinichen). Apareix tamb a la Passi segons Sant Mateu a la secci 63.b, on el cor canta Warlich, dieser ist Gottes Sohn gewesen (Aquest home era realment el propi fill de Du). En moltes peces, mentre aquestes notes exactament, B-A-C-H, no sn tocades, una transposici d'aquest motiu s utilitzat (una seqncia de notes seguint els mateixos intrvals: un semit baix, pujar una tercera menor, baixar una sexta...).

Existeix una fuga per teclat en fa major per un dels fills de Bach, probablement Johann Chistian Bach o b Carl Philipp Emanuel Bach, en qu apareix el motiu, per no va ser fins el segle XIX, en qu l'inters per l'obra de Bach va reviure i el motiu va tornar a ser utilitzat amb certa freqncia.

Des que Bach va utilitzar un motiu sonor basat en les inicials d'un nom (el seu), altres compositors l'han utilitzat com a recurs en fugues o d'altres obres contrapuntstiques complexes.

 Obres en qu apareix el motiu BACH .

1845 - Robert Schumann: Sis fugues per a orgue, pedal de piano o harmnium, Op. 60 ;
1855 - Franz Liszt: Fantasie und Fuge ber das Thema B-A-C-H, per a orgue (ms tard arranjat per a piano);
1878 - Nikolai Rimski-Krsakov: Variations on BACH, per a piano ;
1900 - Max Reger: Fantasia and Fugue on B-A-C-H per a orgue ;
1910 - Ferruccio Busoni: Fantasia contrappuntistica per a piano (primera versi; altres versions el 1912 i el 1922);
1911 - Carl Nielsen: Concert per a Viol i Orquestra (Op. 33/FS 61) ;
1932 - Arthur Honegger: Prlude, Arioso, Fughette per a piano (ms tard arranjat per a orquestra de corda);
1932 - Francis Poulenc: Valse-improvisation sur le nom Bach per a piano ;
1937-38 - Anton Webern: Quartet de corda (les tonalitats estan basades en el motiu BACH);
1952 - Jean Coulthard: Variations on BACH per a piano ;
1952 - Luigi Dallapiccola: Quaderno musicale di Annalibera ;
1964 - Arvo Prt: Collage over B-A-C-H per a cordes, obo, clavicordi i piano ;
1974 - Rudolf Brucci: Metamorfosis B-A-C-H per a cordes;
1976 - Milos Sokola: Passacaglia quasi Toccata on B-A-C-H  per a orgue ;
1985 - Alfred Schnittke: Concerto Grosso No. 3 ;
Anys 90 - Ron Nelson: Passacaglia (Homage on B-A-C-H) per a conjunt de vent ;

El motiu apareix, a ms, a altres obres, com ara les Variacions per a Orquestra (1926-28) i el Quartet de Corda nmero 3 (1927), d'Arnold Schnberg, o la candenza per al primer moviment del Concert per a Piano nmero 4 de Ludwig van Beethoven, per Johannes Brahms.

Fora de l'mbit musical, el motiu cobra importncia en l'argument d'alguns captols del llibre guanyador del premi Pulitzer Gdel, Escher, Bach, de Douglas Hofstadter.

 Altres obres en qu apareixen motius sobre noms de persona .

 F, E bemoll, C, B natural (F, S, C, H en notaci alemanya) de Franz Schubert (F. Schubert);
 E bemoll, C, B natural, B bemoll, E, G (S, C, H, B, E, G) d'Arnold Schnberg  (Schnberg);
 D, E bemoll, C, B natural (D, S, C, H) de Dmitri Schostakowitsch (D. Schostakowitsch);
 B, E, B, A o b B, A, B, E de Bla Bartk (Bla Bartk);
 C, A, G, E de John Cage, utilitzat per Pauline Oliveros;
 i a la composici CAGE DEAD, de Simon Jeffes, membre de la  Penguin Cafe Orquestra.
 A, B bemoll, B natural, F (A, B, H, F) d'Alban Berg i Hanna Fuchs-Robettin (A. B. and H. F).
 A, B bemoll, E, G, G de Meta Abegg, la inspiraci the inspiration per a les Variacions Abegg, Op. 1, de Robert Schumann;

 Enllaos externs .
CataBach.com: La pgina en catal de J.S. Bach;
Traduccions al catal de les obres de J.S. Bach;
L'Obra Instrumental de J.S. Bach;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60937" title="Dola de Foix" nonfiltered="3819" processed="3811" dbindex="24209">
Dola de Foix ( a 1143 - d 1209 ), infanta de Foix i comtessa consort d'Urgell (1157-1184).

Filla de Roger III de Foix i Ximena d'Osona, era germana del comte de Foix Roger Bernat I de Foix.

El 1157 es cas amb el comte d'Urgell Ermengol VII, amb el qui va tenir:
 l'infant Ermengol VIII (1158-1209), comte d'Urgell;
 la infanta Marquesa d'Urgell, casada el 1194 amb Pon III de Cabrera, vescomte de Cabrera;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60941" title="Llista d'emissores de rdio i televisi a Reus" nonfiltered="3820" processed="3812" dbindex="24210">
A Reus s'hi poden sintonitzar en obert i per sistema terrestre les segents emissores de rdio i televisi:

Rdio.
Digital (DAB i DVB-T);
DAB:
8C (199,360 MHz) Emissores privades estatals:
Ser Digital;
Onda Cero Radio;
Punto Radio;
Onda Meloda;
Kiss FM;
Europa FM;
10C (213,360 MHz) Emissores estatals amb possibilitat de desconnexi territorial:
Radio Intereconoma;
Radio 1;
Radio 5;
Cope Digital;
Radio Marca;
El Mundo Radio;
11B (218,640 MHz) Emissores estatals sense desconnexi regional (freqncia per a tot l'Estat):
Radio 1;
Radio Clsica;
Radio 3;
Radio Exterior de Espaa - Europa;
M80 Digital;
Vocento Radio;
DVB-T:
Canal 51:
Rac 1;
Rac 105;
Canal 54:
Radio Teletaxi;
Canal 59:
Catalunya Rdio;
Catalunya Informaci;
Canal 64:
Radio 1;
Radio Clsica;
Radio 3;
Canal 66:
Radio Intereconoma;
Radio Marca;
Canal 67:
Cadena Ser;
Los 40 Principales;
Cadena Dial;
Canal 69:
Onda Cero;
Europa FM;
Onda Meloda;
Analgica (OM i FM);
OM:
855 kHz Radio 1;
1026 kHz Rdio Reus - Cadena SER;
1143 kHz Cadena Cope Reus;
1314 kHz Radio 5;
FM:
88.0 MHz iCat fm;
88.8 MHz Rdio 4;
89.3 MHz M80 Radio;
89.7 MHz Cadena 100;
90.0 MHz Rdio Cambrils;
90.4 MHz Rdio Flaixbac;
91.0 MHz Punto Radio;
91.5 MHz Radio Clsica;
92.1 MHz Latina Estreo;
92.5 MHz Cadena Dial;
92.9 MHz Rdio Teletaxi;
93.5 MHz Cadena Cope Tarragona;
94.0 MHz Radio 5;
94.5 MHz Radio 3;
94.8 MHz La Mega;
95.3 MHz Onda Cero;
95.6 MHz Energa FM;
96.2 MHz Radiol;
96.7 MHz Tarragona Rdio;
97.1 MHz Ona Catalana;
97.7 MHz Ser Tarragona;
97.9 MHz Radio Constant;
99.2 MHz Rac 1;
99.5 MHz Radio Mara;
99.8 MHz Punt 6 Camp;
100.2 MHz Catalunya Rdio;
100.6 MHz Rdio Estel;
101.0 MHz Rdio Sant Pere i Sant Pau;
101.4 MHz Los 40 Principales;
101.8 MHz Rdio Flaixbac Montblanc;
102.1 MHz Flaix FM;
102.7 MHz Europa FM;
103.3 MHz Rac 105 Valls;
103.7 MHz Rac 105;
104.5 MHz Catalunya Informaci;
105.1 MHz Tot Msica;
105.4 MHz Catalunya Msica;
105.8 MHz COM Rdio;
106.1 MHz Loca FM;
106.5 MHz Radio 1;
107.5 MHz Rdio Jove Reus;

Televisi.
Digital (DVB-T o tamb anomenada popularment TDT);
Canal 51 (Emissions Digitals de Catalunya, Grup God):
8tv;
Bara TV;
EDC 3;
105tv;
Canal 54 (Canals locals de la demarcaci de Tarragona):
Canal Catal Tarragona;
Teletaxi TV;
Cat 4 TV;
Canal 59 (Televisi de Catalunya):
TV3;
Canal 33;
3/24;
K3/Canal 300;
Canal 64 (RTVE):
La 1;
La 2;
Canal 24 Horas;
Clan TVE;
Canal 66 (Recoletos, 5 canal de RTVE i 1 canal de Vocento):
Teledeporte;
Veo TV;
Sony Entertainment TV;
Intereconoma TV;
Tienda en Veo;
Canal 67 (Sogecable i 1 canal de La Sexta):
Cuatro;
CNN+;
40 Latino;
Promo;
La Sexta;
Canal 68 (Telecinco i 2 canal de Vocento):
Telecinco;
FDF;
Telecinco 2;
Cincoshop;
Disney Channel;
Canal 69 (Antena 3 i 2 canal de La Sexta):
Antena 3;
Antena.Neox;
Antena.Nova;
Hogar 10;
Analgica (UHF);
Canal 21: TV Cambrils;
Canal 24: TV Vandells;
Canal 27: Localia Catalunya;
Canal 31: IB3 Sat;
Canal 33: 3/24;
Canal 35: Canal 33/K3;
Canal 37: Antena 3;
Canal 39: 8tv;
Canal 41: Canal Catal Tarragona;
Canal 45: Canal 45;
Canal 48: La Sexta;
Canal 50: Cuatro;
Canal 53: Telecinco;
Canal 57: La 2;
Canal 60: La 1;
Canal 63: TV3;
Canal 65: Canal Reus TV;

Enllaos externs.
Web de notcies i informaci sobre la televisi i rdio digital i analgica a la ciutat de Tarragona;
Llistat de freqncies de rdio i televisi del Ministeri d'Indstria, Turisme i Comer;
Freqncies de televisi a les comarques de Catalunya (Direcci Generals de Mitjans Audiovisuals);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60943" title="Cranc aranya japons" nonfiltered="3821" processed="3813" dbindex="24211">

El cranc aranya japons (Macrocheira kaempferi) s el cranc ms gran vivent; en la seva maduresa pot arribar a desenvolupar una longitud de cames de gaireb 4 m, un cos de fins a 37 cm i un pes de fins a 20 kg. L'hbitat natural del cranc s en el fons de l'Oce Pacfic (aproximadament 300 m profund) al voltant de Jap, on s'alimenta a animals morts i marisc. Es considera que t una esperana de vida de fins a 100 anys.

Tenen por d'aquest tipus particular de cranc alguns pescadors i els mariners perqu alguns dels ms grans han estats vists menjant-se homes ofegats.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60949" title="Urd" nonfiltered="3822" processed="3814" dbindex="24212">

L'urd s una llengua parlada fonamentalment a l'ndia i al Pakistan. Al Pakistan est considerada la llengua nacional, mentre que a l'ndia s un dels 24 idiomes oficials en el pas. 

Malgrat la seua condici de llengua nacional del Pakistan, solament uns deu milions de persones en aqueix pas (un 8% de la poblaci total) el parlen com llengua materna. Aquest menut percentatge el formen els anomenats mohajir ("emigrants" en urd), l'elit social i econmica del Pakistan que procedeix dels refugiats musulmans que van fugir del nord de l'ndia desprs de la partici de l'antiga ndia britnica en 1947, quan van sorgir els dos estats independents de l'ndia i el Pakistan. 

Com llengua parlada, l'urd s prcticament indistingible de l'hindi, llengua nacional de l'ndia. La diferncia entre les dues llenges s que l'urd s'escriu amb una forma lleugerament adaptada de l'alfabet persa, variant al seu torn de l'alfabet rab, i s la llengua escrita usada pels parlants musulmans. L'hindi, per contra, s'escriu amb l'alfabet devanagari, originalment emprat per al snscrit, i s la llengua escrita usada pels parlants hinds. Encara que l'idioma colloquial s prcticament el mateix, la norma culta de l'urd fa s de nombrosos termes d'origen rab i persa, mentre que l'hindi recorre, en estils formals, al snscrit com font de vocabulari culte. A la forma parlada comuna de l'urd i l'hindi se la denomina sovint hindustan.

Cantants en urd.
Ali Noor;

 Vegeu tamb .
Packcelona;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60957" title="Nintendo Entertainment System" nonfiltered="3823" processed="3815" dbindex="24213">


La Nintendo Entertainment System (NES) (o Famicom al Jap) s una consola de Nintendo llanada l'any 1985.

Va tenir molt d'xit, tenia 8 bits i va vendre 62 milions de consoles i va disposar de ms de 500.000 videojocs fins que es va deixar de produir-ne l'any 1996.

 Histria .

En la dcada dels setanta i principis dels vuitanta, Nintendo es va concentrar en els jocs recreatius o rcade (equip operat amb fitxes o monedes, que inclou un o pocs jocs i s'installa en llocs pblics) que van acabar sent molt reeixits.  A principis de la dcada de 1980, Nintendo va iniciar el projecte de convertir els dissenys de Masayuki Uermura en la seva primera consola per a la llar, que va ser llanada al Jap al 1983.  Aquesta primera consola era el Nintendo Family Computer (Famicom).  El primer any no va ser bo, ja que el sistema era poc confiable i tendia a congelar-se.  Les noves unitats van incorporar millors targetes mare i el Famicom va desapegar i va arribar a convertir-se en la consola ms venuda al Jap al 1984.  Encoratjat per l'xit, Nintendo va posar els seus ulls sobre el mercat Nord-americ.

La consola va ser anunciada per primera vegada als Estats Units en el Consumer Electronics Show al gener de 1984 amb el nom original de Famicom i vindria acompanyada per 25 jocs. Per a hivern del mateix any, es va anunciar que la consola canviaria de nom a Nintendo Entertainment System; aquesta vegada noms comptaria amb 20 jocs.  Als Estats Units la consola va ser tan popular com al Jap.

Al juny de 1986 el Sega Master System (SMS) va ingressar en el mercat dels EUA, per va enfrontar una competncia molt dura a causa de la situaci prcticament de monopoli exercida per Nintendo als EUA.  No obstant aix, a Europa el SMS dominava, i la competncia va ser ms equilibrada, la qual cosa va motivar a Nintendo a fer llicncies de jocs de SMS per a la seva consola.  Per a la resta de la dcada, Nintendo va tenir el primer lloc indisputat de vendes als EUA i al Jap, i la companyia es va convertir en la corporaci ms reeixida de la naci oriental en els voltants de la dcada de 1990.

No obstant aix, l'ltima dcada del segle XX va comenar a veure sistemes tecnolgicament ms avanats que la vella consola de 8 bits, com el Sega Genesis. Nintendo va llanar la consola Super Nintendo Entertainment System (SNES), i gradualment la base de fantics i de jocs per a NES se va anar extingint.  Al 1996 la consola va deixar de produir-se oficialment, per els seus fans encara avui continuen fidels a Nintendo i als seus nous productes.

 Caracterstiques fsiques .

Aquesta consola va ser la primera videoconsola de Nintendo i fsicament 
difereix molt en el seu disseny de la seva contrapart japonesa

El seu disseny s bsicament quadrat: la part frontal, es troben a baix a l'esquerra el led indicador d'encesa i els botons POWER (encs/apagat) i RESET (reinicia), a baix a la dreta els dos ports de control; cap a la part dreta hi ha l'udio/vdeo, darrere hi ha vdeo compost i el seu selector de canal i finalment a baix en la base la badia EXT per a connectar additaments com una unitat de disquets que mai va eixir al mercat fora del Jap.
  
 Comandaments .

El disseny dels comandaments de la NES consistia en un control quadrat amb la segent distribuci de botons: a l'esquerra el PAD direccional  ,  ,  ,  , en el centre el bot START (pausa) i  SELECT, i a la dreta els botons A i B.

Addicionalment el Nintendo NES va tenir comandaments especfics per a alguns jocs, com una pistola d'infrarojos (la Nintendo Zapper, la qual s molt apreciada actualment, i molt difcil de trobar en bon estat), a ms d'un tapet de ball i un guant anomenat Power Glove entre altres.

Cartutxs de jocs.


El NES usava cartutxs de joc grisos de 13,5 cm per 12,0 cm per 1,7 cm

Cal destacar com a curiositat que la primera vegada en la histria dels videojocs que es va donar la possibilitat al jugador de salvar les seves partides i poder continuar-les en un altre moment, grcies a una petita pila installada dins del cartutx, es va donar l'any 1986 amb el joc The Legend of Zelda.

A l'Amrica van ser llanats un total de 771 jocs. 

Llista oficial de jocs per als EUA en format PDF.

 Especificacions tcniques .

 CPU: Processador manufacturat per Ricoh de 8 bits basat en el MOS Technology 6502, amb quatre generadors de tons (2 quadrats, 1 triangle, 1 soroll), un DAC, i Controlador DMA restringit, cont 2KB de RAM intern. ;
 Diferncies de regions;
 Versi NTSC, anomenat RP2A03, que va a 1,79 MHz;
 Versi PAL, anomenat RP2A07, que va a 1,66 MHz;
 Els sistemes PlayChoice-10 i Serie Nintendo Vs. van usar el CPU versi NTSC;
 RAM: 16 KB;
 PPU: Processador de vdeo Ricoh fet a la mesura;
 Diferncies de regions;
 Versi NTSC, anomenat RP2C02, que va a 5,37 MHz i ofereix sortida de vdeo compost;
 Versi PAL, anomenat RP2C07, que va a 5,32 MHz i ofereix sortida de vdeo compost ;
 Versi PlayChoice-10 (PC10), anomenat RP2C03, que va a 5,37 MHz i oferiex sortida de vdeo RGB (a freqncies NTSC);
 Versions Srie Nintendo Vs. anomenades RP2C04 i RP2C05, que van a 5,37 MHz i donen eixida de vdeo RGB (amb freqncies NTSC) usant paletes irregulars.
 Paleta: 48 colors i 5 grisos a la paleta base; roig, verd, i blau es poden enfosquir individualment en regions especfiques de la pantalla usant codi cuidadosament temporitzat;
 Colors en pantalla: 52 colors en una lnia d'escaneig (color de fons + 4 conjunts de 3 colors de quadre + 4 conjunts de 3 colors d'sprite);
 Animacions (sprites) recolzades per maquinari;
 Sprites en pantalla: 64 (sense recarregar-les a la meitat de la pantalla);
 Grandries d'sprite: 8x8 o 8x16 pxels.
 Memria de vdeo: PPU connectada a 32 KB de vdeo RAM. PPU cont 2KB de RAM intern atribuble/de quadre i cont 256 bytes de RAM de posici d'sprite i 28 bytes de RAM de paleta (que permet selecci de color de fons); 8 KB de ROM/RAM de patrons de quadros en el cartutx.
 Resoluci: 256x240 pxels.
 Connectors:;
 Port per a control (2);
 Ranura de cartutxs de joc 72 Pin(1);
 Badia d'extensi(1) ;
 Sortida d'udio/vdeo mono(1);
 Sortida de vdeo compost RF (1);
 Entrada de corrent DC(1);

 Versions .

El Nintendo NES va ser venut en dos versions: la versi original NES-001 que va ser distribuda durant la major part del cicle de vida de la consola, i una versi ms compacta llanada a principis dels noranta.
Cal destacar, que tamb es van comercialitzar molts tipus de cpies pirates d'aquesta consola, provinents majoritriament d'sia i venudes principalment en pasos subdesenvolupats.

Enllaos externs.
Nintendo Player ;
NES World ;
ClassicGaming.com s Museum   Nintendo Entertainment System (NES) 1985-1995 ;












 




 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60959" title="David Daniels" nonfiltered="3824" processed="3816" dbindex="24214">
David Daniels (Spartanburg, Carolina del Sud, Estats Units, 12 de mar de 1966) s un contratenor estatunidenc.

Estudi msica al Cincinnati College Conservatory of Music per formar-se com a tenor, per descontent amb els resultats decid canviar al registre de contratenor mentre estudiava la carrera a la universitat de Michigan. Debut el 1992 i des de llavors s'ha convertit en un dels contratenors actuals ms sollicitats, amb interpretacions que li han valgut reconeixements internacionals. El 1999 debut al Metropolitan Opera House com a Sesto al Giulio Cesare de Haendel.

Malgrat que s'ha especialitzat en msica barroca i del classicisme tamb ha interpretat obres de compositors del romanticisme i contemporanis, com Berlioz, Britten o Poulenc, habitualment no associades a contratenors.

 Enllaos externs .
  Pgina web de David Daniels;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60960" title="Pescamines" nonfiltered="3825" processed="3817" dbindex="24215">


El Pescamines o Minesweeper en angls s un addictiu videojoc de lgica creat el 1989 per Robert Donner, al qual posteriorment s'hi va afegir Curt Johnson. El joc deu la seva popularitat degut a que era un dels que s'instalava per defecte als sistemes operatius Windows. Com a curiositat cal destacar que Curt Johnson va dir que Bill Gates era un molt bon jugador del pescamines.

Aquest joc ha estat programat per a mltiples plataformes

 Normes .

El joc consisteix en netejar totes les caselles d'una pantalla que no amaguin una mina.

Algunes caselles tenen un nmero. Aquest nmero indica les mines que sumen totes les caselles circumdants. Aix, si una casella t el nmero 3 vol dir que de les vuit caselles que l'envolten (excepte si es troba a una vora o una cantonada) n'hi ha 3 amb mines i 5 sense. Si es descobreix una casella sense nmero ens indica que cap de les caselles venes t mina i aquestes es descobreixen automticament.

Si es descobreix una casella amb mina es perd la partida.

Es pot posar una marca a les caselles en qu el jugador pensa que hi ha mina per tal d'ajudar-nos a descobrir les que s'hi troben a prop.

El joc tamb t un sistema de rcords per a cadascun dels tres nivells en els quals s'indica el menor temps necessitat per concloure el joc. Els nivells sn (per a les noves versions).

Nivell principiant: 9  9 caselles i 10 mines.
Nivell intermedi: 16  16 caselles i 40 mines.
Nivell expert: 16  30 caselles i 99 mines. ;

En versions anteriors a Windows 2000 la finestra noms fa 8  8 caselles, i va haver de ser engrandida per poder evitar que la probabilitat de fer clic en una mina fos la mateixa que al nivell intermedi: 10/(88) = 10/64 = 40/256 = 40/(1616)

Tamb es pot personalitzar la dificultat del joc segons la mida de la finestra i el nombre de mines.

 Elements d'anlisi al joc .

El joc t unes normes molt senzilles, per s d'especial inters a matemtiques.

 No sempre es pot resoldre sense tenir en compte la sort .

De vegades s'ha d'escollir una soluci de forma aleatria per manca d'informaci. 

 Joc NP-complet .

El segent s un problema interessant: donat un tauler amb els nmeros, ser vlid? En d'altres paraules: existeix alguna combinaci de mines en la qual els quadrats amagats que sigui consistent amb els mateixos nmeros? Aquest problema se sap que s NP-complet. s a dir, s fcil comprovar que una collocaci determinada de mines correspon als nombres donats, per s probablement difcil esbrinar aquesta collocaci. Aix pot voler dir que de vegades s difcil arribar a jugar perfectament al Pescamines.

 Les probabilitats de descobrir una mina no sn suficients .

Si per "joc perfecte" s'enten trobar una estratgia que asseguri la millor probabilitat de resoldre una partida qualsevol, llavors es requereixen ms coses que limitar-se a escollir els quadrats que ens ofereixin la menor probabilitat de mina. Examinem la segent situaci:

;


(Com a l'exemple anterior,  representa una mina, i els nmeros sn els estndard del Pescamines; a, b, c, d i e sn les posicions desconegudes.)

La probabilitat de descobrir una mina a a, b o c s de 2/3, i la de descobrir una mina a d o e s d'1/2; aix es pot comprovar computant les 6 possibilitat de collocar mines a a+b+c+d+e. No obstant aix, descobrir d o e no proporciona cap informaci til: si no es descobreix una mina apareixer un 6 a e o un 5 a d. Al joc conjunt, d o e permeten guanyar la partida en tan sols 1 dels 6 casos possibles. Per contra, en descobrir a, b o c, si no es descobreix una mina la informaci permetr saber si hi ha una mina a d o no, i, en el joc conjunt es pot guanyar la partida en 2 dels 6 casos possibles. Aix que jugar a, b o c, tot i que a curt termini s ms arriscat, acaba per ser la millor jugada.
 Variation .


 Enllaos externs .

The Authoritative Minesweeper;
Planet-Minesweeper;
Buscaminas on line;
Buscaminas en 3D;
Otro buscaminas en 3D;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60962" title="UB Bara" nonfiltered="3826" processed="3818" dbindex="24216">

L'UB Bara (tamb anomenat UB FC Barcelona o Club Bsquet Femen Universitari de Barcelona (Universitat de Barcelona - FC Barcelona) s la secci de bsquet femenina del FC Barcelona i de la Universitat de Barcelona. Fou un destacat equip de la Lliga femenina professional d'Espanya.

Fundat el 1985 com a secci del Club Esportiu Universitari, l'equip inici la seva participaci a l'elit del bsquet femen als anys 90. El 1996 es convert en CB Universitari en unir-s'hi el Barcelona BC. L'any 2000 es convert en secci esportiva de la Universitat de Barcelona amb el nom de Universitat de Barcelona BF, arribant pocs anys desprs a un acord amb el Futbol Club Barcelona per convertir-se en secci del club, adoptant-ne els colors i la seu de joc. L'any 2007 desaparegu en perdre el patrocini del FC Barcelona i de la Universitat.

Pel que fa a la secci del FC Barcelona, aquesta es cre l'any 1929 per desaparegu tot i tenir una breu reviscolana entre els anys 1942 i 1945.

Palmars.
 2 Lliga espanyola de bsquet femen: (2002-03, 2004-05);
 7 Lliga Catalana de Bsquet femenina: (1990-91, 1991-92, 1999-00, 2000-01, 2001-02, 2003-04, 2005-06);
 2 Campionat de Catalunya de bsquet femen: (Com a FC Barcelona, 1937 no oficial, 1942);

 Plantilla .


 Temporada 2005-2006 
Helen Luz;
Marta Fernndez;
Cristina Garca;
Sandra Gallego;
Laura Antoja;
Erika da Souza;
Ingrid Pons;
Elsa Donaire;
Razija Mujanovic;
Milena Vukicevic;
Svetlana Rodionova;
Entrenadora: Silvia Font

 Temporada 2006-2007 
Zane Tamame;
Marta Fernndez;
Sonja Petrovic;
Kendra Renee Wecker;
Sandra Gallego;
Miljana Musovic;
Rosa Prez;
Sandra Pirsic;
Jael Freixanet;
Noem Mostern;
Ingrid Pons;
Kelly Schumacher;
Entrenadora: Silvia Font


Enllaos externs.
Web del Bara;
Web de l'Elsa Donaire;
Web de Marta Fernandez;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60963" title="Dobra" nonfiltered="3827" processed="3819" dbindex="24217">

La dobra (mot portugus que significa dobla, nom d'una antiga moneda) s la unitat monetria de So Tom i Prncipe. El codi ISO 4217 s STD i  l'abreviaci s Db. Se subdivideix en 100 cntims (cntimos). 

Es va introduir el 1977 en substituci de l'escut de So Tom i Prncipe amb el mateix valor que aquest.

Ems pel Banc Central de So Tom i Prncipe  (Banco Central de So Tom e Prncipe), en circulen bitllets de 50.000, 20.000, 10.000 i 5.000 dobras, i monedes de 2.000, 1.000, 500, 250, 100, 50, 20, 10, 5, 2 i 1 dobras i de 50 cntims.

A comenament del 2009, la dobra era la tercera unitat monetria de valor ms baix del mn, desprs del dlar zimbabws i del dong vietnamita.

Taxes de canvi.
1 EUR = 8.827,86 STD (11 de gener del 2006);
1 USD = 7.310,80 STD (11 de gener del 2006);

Enllaos externs.
  Banc Central de So Tom i Prncipe ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60965" title="Pomo" nonfiltered="3828" processed="3820" dbindex="24218">


Els pomo (tamb kulanapa) sn un grup de tribus amerndies englobades en el grup hoka, que componen tamb un grup de llenges fora diferenciades les unes de les altres: 
 A. pomo occidental;
 1. pomo septentrional ( );
 I. subgrup meridional;
 2. pomo central;
 3. pomo meridional;
 4. kashaya (tamb Southwestern Pomo, Kashia);
 5. pomo del nord-est ( );
 6. pomo oriental;
 7. pomo del sud-oest ( );

 Localitzaci .
Vivien a la vall del Russian, entre 50 i 100 milles al N. de San Francisco (Califrnia), i cobria els comtats de Marin, Sonama, Napa, Solano, Yolo i Lake. Per grups es repartien:
 Els pomo septentrional, ocupaven el territori entre el riu Noyo, Tomski Creek, la vall del Potter i  els rius Big i Nord del Russian. Se sotsdivideixen en costaners, de la vall del Russian i del llac Upper.
 Els pomo central, ocupaven la desembocadura del riu Navarro, el riu Garca i part del Russian. Se sotsdivideixen en costaners (Point Arena) i de la vall del Russian.
 Els pomo orientals, ocupaven els marges nord i sud del llac Clear, i limiten amb els yuki, wintun i miwok.
 Els pomo del sud-est ocupaven l extrem oriental del llac Clear, Long Valley, Bartlet Creek i l extrem sud del Llac Lower.
 Els pomo meridionals ocupaven el territori entre els rius Russian i Gualala, amb Rock Pile Creek i Dry Creek, als comtats de Mendocino i Sonama.
 Els pomo del sud-oest a les boques del Gualala i del Dry, les canyades de Fuller Hooper i Austin, fins les fronteres dels miwok costaners.
 Els pomo del nord-oest, separats del territori pomo, eren situats enmig de territori wintun, ocupen la vall dels rius Sacramento i Eel, Stony Creek i les muntanyes de Coast Range (Sheet Iron i Saint John).
Avui dia ocupen les ranxeries de Big Valley, Coyote Valley, Elem, Hopland, Scotts Valley, Upper Lake, Kashia, Middletown, Manchester/Point Arena, Pinolville, Robinson i Sherwood Valley, als comtats de Calusa, Glenn, Sonama i Mendocino. 

 Demografia .
Es creu que el 1770 hi havia uns 8.000 individus, per foren reduts a uns 1.200 el 1910. El 1960 hi havia 1.143 individus (d ells 860 a Sonama), i cap el 1980 noms 100 d ells parlaven la llengua prpia. Segons el cens dels EUA del 2000 hi havia censats 7.874 pomo. Segons dades de la BIA del 1995, hi havia 3.990 apuntats al rol tribal de les 17 ranxeries on vivien.

 Costums .
Els primers viatjants afirmaven que anaven nus. Durant l hivern els de l est es cobrien amb una tnica de pell de conill sosber les espatlles i punxada al costat (mohia citc, E). Les dones duien faldilles de pell de dant curtida i amb el pel lligat als costats. A l estiu noms duien la roba interior o un peda de pell de gat salvatge, i a l hivern una tnica o b les ms mudades, una pell de pantera.
Homes i dones anaven tatuats (aci, C; maci, N). Empraven un os afilat de crvol (ya, C) per punxar la pell, i el pigment consistia en carb i suc de violetes salvatges aixafades en una clossa de musclo amb una mica d aigua fins que es formava una pasta porpra gruixuda. Els homes es podien tatuar a qualsevol edat, i duien el tatuatge al cos i als braos. Les noies joves s ho feien a cames i braos, i a la cara quan es feien adultes. De velles es tatuaven els genolls perqu creien que aix els curaria el reumatisme.
Homes i dones es pintaven per a ballar de blanc, vermell i negre. El negre l obtenien amb carb de llenya barrejat amb suc d arrel sabonosa; el vermell amb pols de roca frrica barrejat amb suc d arrel, i el blanc amb argila blava.  Els homes es pintaven de negre per a la guerra i les dones pel dol.
les cases es feien amb tables d escora de secoia, aliniades en forma de con de 10 a 15 de peus de dimetre, i poc ms de la meitat d alt. No est coberta de terra, i un pal enfonsat serveix com a pal central. Les tables deixen una obertura prou gran en el sostre que permet la sortida del fum- L obertura de la porta es fa treient tables del costat, i es tanca tornant-les a posar. Poden viure-hi fins a 12 persones. A vegades viuen dues famlies en una casa, per en  general noms n hi ha una. A cada llogarret hi ha una estructura petita i semisoterrnia, emprada com a sauna i casa d homes, anomenada casa de suor (hli cane, N; h cane, C). T un dimetre de 15 a 20 peus. Els homes hi van de dia i de nit, i desprs de suor es banyen . Sovint hi sojornen, i durant l hivern hi passen la major part del temps lliure. Aix, la casa s per a les dones i nens, els bns, per a cuinar i per a menjar. 
Gaireb tots els habitants de la tribu tenien una professi especialitzada llevat alguns que noms jugaven, anomenats gaidagerl (terra dubtosa). Eren impopulars, motl xerraires i vivien a costa de la seva famlia. 
Tanb fabricaven balses amb fusta de secoia lligada amb brots d avellaner, emprades per pescar musclos, peixos i foques. 
Totes les famlies pomo posseen tres cases: una per l hivern, una a la vora del corrent mar i l altra a les muntanyes per a recollir aglans.
Les causes de guerra comuns eren el desig de venjana desprs d un enverinament, ja que creien que la majoria de malalties i morts es devien a l emmetzinament per estranys, la qual cosa els feia ser molt suspicaos als veins i generaven represlies armades. Tamb n eren causa les disputes frontereres i els drets de pesca. Un grup de joves guerrers podia organitzar una festa guerrera per afany d aventures i glria, assetjaven un petit grup de guerrers del llogarret ve i els mataven. Aix no engendrava una guerra a gran escala, per provocava que els autors haguessin de pagar una indemnitzaci amb wampums.
Els poders dels cabdills eren molts i variats. Eren mitjancers de la pau, baralles i disputes, decidien el valor de les indemnitzacions, donaven discursos a la tribu en tots els afers i problemes quotidians, i feien d informadors. No tenien poder autoritari, ra per la quen o hi ha un de sol. No feien res sense l unanimitat del consell. Gaireb mai caaven o pescaven al seu propi llogarret, sin que ho compraven. Fabricaven armes i roba de cacera, per no participaven en empreses actives. Eren una mica ms rics que els altres pomo, puix que rebien subsidis i tributs de tota mena, per no sembla que fos un crrec gaire desitjable.
Tamb tenien capitans o gaxalik kudtci, n hi havia tants com caps i no podien ser-ho fins que no complien 40 anys. Els pomo pensaven que hom no era adult fins els 40 anys, i que fins els 60 hom no era un home de deb.  Eren assistents dels caps, contribuien amb menjar a els festes i el distribuien. Tenien una zona prpia per a recollir aglans i les distribuen, aix com la carn de la seva cacera. Tamb substituien els caps durant la seva absncia i entretenien als visitants. 
La successi era per lnia paterna, i normalment escollien el fill gran de la germana. L antic cap proponia a la multitud al seu fill o un dels nebots. 

 Histria .
Cap el segle XVII hi arribaren els franciscans, i en el 1769 Junper Serra i Gaspar de Portol fundaren 21 missions arreu de la costa californiana. El 1799 foren invadits per trampers russos, qui el 1812 establiren una base permanent a Fort Ross. Els trampers russos atacaven les viles i raptaven les dones. Per els pomo no constituren cap unitat poltica.
El 1833 els trampers californians hi introduren la malria i hi moriren 2.000 pomo a Fort Ross el 1837.
El 1848 el territori californi pass a mans dels EUA pel Tractat de Guadalupe Hidalgo, i els trampers russos marxaren. Per el 1850 Shuk i Xasis mataren Charles Stone i Andrew Kelsey, que esclavitzaren molts pomo, i l exrcit nord-americ comandat per Nathaniel Lyon va provocar una matana de 188 pomo a Badonnapoti (Clear Lake). I 45 ms foren assassinats a Round Valley el 1862.
Tot i que durant el 1848 signaren diversos tractats amb els EUA per a formar reserves, els ranxers els arrabassaren les terres. Aix els deixaren petites ranxeries per a sobreviure. Altres foren internats a Fort Bragg i Covelo desprs de fer llargues marxes. 
El 1871 aparegu el moviment Bole Maru (Esperit dels Morts), copiada dels paiute, i dirigida per Richard Taylor. El 1878 compraren 7 acres a Coyote Valley, i el 1880 uns 100 acres a Ackerman Valley. El 1906 aparegueren en el Senat els tractats signats el 1851, i es crearen 54 ranxeries per a les tribus californianes a Lake, Sonama i Mendocino. El 1907 Ethan Anderson guany el dret a votar per als indis que no vivien a la reserva. 
El 1923 la Californian Indian Brotherhood els va defensar legalment contra la discriminaci a les escoles, i el 1948 contra la discriminaci en l empleu.
El govern californi intent aplicarlos la Termination mitjanant la Rancheria Act del 1958, amb suport de la BIA, i que els supos grans prdues de terra. Fins el 1983 no se ls va retornar l estatut federal a les ranxeries
William Benson (1860-1930), anci, cap tribal i historiador, endems fou un dels millors cistellaires. Frances Jack (1912-1993) tamb ha recollit histries

Enllaos externs.

 Pomo (Yakaya, Yokaia, Shanel, Kbinapek) (Native Languages of the Americas);
 Kashaya (Kashia, Southwestern Pomo) (Native Languages of the Americas);
 Bibliografia Pomo/Kashaya;
 Ethnologue: Pomo;
 Breu histria del poble pomo;
 Big Valley Band of Pomo Indians;
 Robinson Rancheria Tribe of Pomo Indians Home Page;

Bibliografia.
 Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
 Goddard, Ives (Ed.). (1996). Languages. Handbook of North American Indians (W. C. Sturtevant, General Ed.) (Vol. 17). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-1604-8774-9.
 Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
 Sturtevant, William C. (Ed.). (1978-present). Handbook of North American Indians (Vol. 1-20). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. (Vols. 1-3, 16, 18-20 not yet published).
 BARRETT, Samuel A.   The ethnogeography of the Pomo and neighbouring indians   a University of California. Publications of American Archaeology and Ethnology, volum VI,  1903-1906,  Berkeley University Press.
 LOEB, Edwin   Pomo Folkways  a University of California. Publications of American  Archaeology and Ethnology, volum XIX,  1924-1926,  Berkeley University Press;
 BARRETT, Samuel A.   Pomo ceremonies  a University of California. Publications of American Archaeology and Ethnology, volum XII,  1916-1917,  Berkeley University Press;
 BARRETT, Samuel A.  Pomo Bear Doctor  a UCPAAE volum XII,  1916-1917,  Berkeley University Press;
 GIFFORD, Edward   Ethnology notes of the SW Pomo  a ANTHROPOLOGICAL RECORDS, volum 25, University of California Press, 1967;
 BARRETT, Samuel A.  Pomo indian basketry  a UCPAAE volum VII, 1907-1916 Berkeley University Press;
 KROEBER, A. L   The languages of the Coast of California North of San Francisco  a UCPAAE  volum IX, 1907-1916, Berkeley University Press.
 KROEBER, A.L   Californian kinshio terminology  a UCPAAE volum XII,  1916-1917, Berkeley University Press;
 GIFFORD, W. W   Clear lake Pomo society  a UCPAAE volum XVIII,  1922-1926, Berkeley University Press;
 BARRETT, Samuel A   Pomo buildings  a Holmes Anuary Volume, Washington, 1916;
 KROEBER, A. L.   Handbook of the Indians of California , Bureau of Ethnology. 1925. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60971" title="Franc de Burundi" nonfiltered="3829" processed="3821" dbindex="24219">

El franc de Burundi (en kirundi faranga, en francs franc) s la unitat monetria de Burundi. El codi ISO 4217 s BIF i  l'abreviaci s FBu. Tradicionalment s'ha dividit en 100 cntims (senti / centimes), per actualment ja no s'usa la moneda fraccionria. 

El franc va esdevenir la moneda de Burundi el 1916, quan Blgica va ocupar l'antiga colnia alemanya i va substituir la rupia de l'frica Oriental Alemanya pel franc del Congo Belga. Burundi va utilitzar la moneda del Congo Belga fins al 1960, en qu va comenar a emetre els seus propis francs.

Ems pel Banc de la Repblica de Burundi  (Ibanki ya Republika y'Uburundi / Banque de la Rpublique du Burundi), en circulen bitllets de 10.000, 5.000, 2.000, 1.000, 500, 100, 50, 20 i 10 francs, i monedes de 10, 5 i 1 francs.

Taxes de canvi.
1 EUR = 1.181,50 BIF (11 de gener del 2006);
1 USD = 973,00 BIF (11 de gener del 2006);

Vegeu tamb.
Franc;

Enllaos externs.
  Banc de la Repblica de Burundi ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60975" title="Quechan" nonfiltered="3830" processed="3822" dbindex="24220">
Els quechan, tamb coneguts com a yuma prpiament dits, sn una tribu del grup de les llenges yuma-cochim. El seu nom prov potser d un error de comprensi del terme yamahyo  fill del cabdill , ja que ells s autoanomenen kutxians o ketxans (de kwichana o kwuh tsan). 

 Localitzaci .
Se sotsdivideixen en dos grups, els del riu, que viuen entre els Colorado i Gila, i els de la muntanya, que viuen al Sud d Arizona, vora el Gran Cany.

 Demografia .
Alarcn els calcul en uns 4.000 el 1540, mentre que el p. Kino el 1702 va dir que eren potser uns 2.500 individus. Cap el 1850 hi havia uns 3.000 yuma, el mateix nombre que el 1800. Per havien baixat a 2.700 el 1852, i fins i tot a 834 el 1910. El 1990 eren uns 4.000 individus, d ells 1.000 a la reserva Yuma de Califrnia. Segons dades de la BIA el 1995, a la Reserva Quechan de Califrnia 3.019 habitants (2.396 al rol tribal). 
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 2.612 quechan censats.

 Costums .
Llur cultura s similar a la dels mohave, vens seus, i a la de les tribus afins cocopa, maricopa, havasupai, walapai i yavapai. Els yuma de les terres altes no eren agricultors perqu no tenien prou aigua, aix que caaven i recollien arrels. Els del riu vivien del conreu de moresc, carbasses i psols, tot i que caaven conills, ovelles i crvols amb arc i fletxes. 
Creien en Kwikumat, sser suprem creador de totes les coses; llur religi era acompanyada de fortes creences en somnis i en cerimnies pbliques anyals d iniciaci on es cantaven canons narratives. Tenen un fort sentit de l identitat tribal. Els homes es tatuaven i les dones s omplien el cos amb dibuixos.
Eren poc guerrers, per usaven de manera molt efectiva una maa de bola rodona curta en combat cos a cos, aix com l escut. Les dones sovint eren objecte de bot de guerra. La seva vida era lligada al cicle anyal de la pujada del riu, ja que n aprofitaven les inundacions per conrear. I com que disposaven de rics dipsits de fang, no els calia irrigaci. 
En situacions normals, si el fred no ho impedia, els homes anaven nus, i els dones amb unes faldilles curtes d escora, i ambds decoraven llurs cossos amb pintures i tatuatges de tota mena. Vivien en les ramada, una mena de parasols grans. El pa?ipta?axn ( home autntic) era el cap de l assentament, mentre que el kwaxt era el lder religis que rebia els seus poders a travs del somnis. El kwanam era el lder guerrer, que planejava les batalles. La descendncia era patrilinial en l estructura d un sistema clnic. Tenien una organitzaci poltica llunyana i vivien en llogarrets independents, per amb un fort sentit tribal encara que sense organitzaci efectiva.
El seu art, en general, era poc desenvolupat, encara que feien cistells acceptables, i figures i efgies femenines, masculines i animals de fang, generalment elaborats per les dones. Se ls considera com a creadors de la cultura anomenada Cochise. La principal celebraci era el kar?k, festa de celebraci dels morts, en la qual els bens dels morts eren destruts en una pira funerria.


 Histria .
Segons la seva mitologia, el seu creador, Kutumat, va tenir una filla amb una dona, Kumostamxo, qui envi un poble a la muntanya d Avikwame, on es dividiren. Un dels pobles, els xam kwacan (Els que baixen), se ls considera avantpassats dels kwuh tsan o yuma. 
Desenvoluparen les antigues cultura Hohokam a Gila-Colorado (vers 500) i la de Salton Sera-Imperial Valley (900); entre el 1150 i el 1200 s establiren definitivament entre els rius Colorado i el Gila. 
Foren visitats per primer cop el 1540 per l espanyol Hernando de Alarcn. Juan de Oate arribaria als marges del Gila el 1603 amb 30 soldats i dos capellans, i aconsegu que els servissin com a guies. Per la seva part, el pare Eusebio Francisco Kino els visit el 1699, 1701, i 1706 i va propiciar els contactes comercials.
El 1771 el francisc p. Francisco Garcs els visit i els fa de mitjancer amb pima i ppago. Endems. Quan Garcs i Juan Bautista de Anza van travessar Colorado el 1774-1776 fopren ben rebuts pel bruixot Olleyquotequiebe/Salvador Palma, qui es va fer amic seu i convenc alguns yuma perqu es bategessin. D aquesta manera, el 1779 els donaren regals i reconegueren l autoritat del seu cap Ygnacio Palma.
El 1780 foren agrupats en rancheras: xuksl o Sandstone (que tenia 800 habitants el 1774), Matxal Cadm (el grup Nrod) i Palo Verde. Pel desembre del mateix any uns 160 espanyols s establiren entre ells, per el 1781 s enemistaren i arrestaren els Palma. Pel juny d aquell any una expedici espanyola de Fernando Rivera molest les dones de la tribu i provoc una revolta el 17 de juliol, dirigida per Salvador, Pedro i Ygnacio Palma; mataren Garcs i Rivera amb 55 espanyols ms, i van fer presoners uns altres 76. L octubre hi arribaren reforos comandats per Pere Fages; desprs de l intercanvi de presoners, continuaren la guerra fins l octubre del 1782 amb ajut dels halchidoma, per no pogueren vencer-los. 
Fins el 1852 controlarien el punt fronterer estratgic anomenat Yuma s Crossing. Pel gener del 1826 el tinent Romualdo Pacheco dirig des de Sonora una expedici contra ells. En canvi, el febrer del 1827 van rebre fora b el nord-americ James Ohio Pattie, qui havia mort 110 maricopes a Gila. Si tenien bones collites, comerciaven amb la vila de San Diego, i el 1839 van fer una nova guerra contra els mohave, cocopa i halchidoma.

Pel Tractat de Guadalupe-Hidalgo del 1848, el seu territori fou posat sota sobirania dels EUA. El 1850 ja foren atacats pel californi John C. Morehead, qui els crem les collites. Venuts el 1852, cap el 1857 els guerrers de la tribu foren gaireb exterminats pels maricopa. Aleshores, el seu nou cap, Pasqual (mort el 1886), fou reconegut com a tal pel govern dels EUA, i crearen al seu territori Fort Yuma, amb una guarnici.

El 1884 el govern nord-americ consider que no eren una amanaa per a ells i els soldats abandonaren Fort Yuma. En el seu lloc fou creada la reserva de Fort Yuma, amb 45.000 acres i sis ranxeries, tres a California (Xuksil, The North Dwellers i Blythe Group) i tres a Arizona (Sunflowerseed Eaters, Townseed Group i Somerton Group).

El 1886 la monja catlica Mary O Neil hi constru una escola entre ells i va participar en els intrigues dels cabdills perqu, a la mort de Pasqual, fou nomenat Miguel de Xuksil, cap dels progressistes, qui no fou acceptat per Jos de Townsend, cap dels tradicionalistes.
Quan es va introduir la poltica de l allotment el 1891, el cabdill Miguel va protestar davant les autoritats i per aix fou substitut el setembre 1893 pel titella del govern Joe Palma, i fou arrestat amb set yuma ms i tancats a Los Angeles fins el 1894. A les eleccions del 1897 fou nomenat nou cap Pancho La Cheno, enemic de Miguel.

L octubre del 1899, finalment, la BIA cre l Agncia de Fort Yuma i oblig Mary O Neil a abandonar la reserva. Aix, el 1904 tota la reserva fou parcelada llevat 8.000 acres, i cap el 1910 les millors terres foren venudes a particulars blancs. Durant la Primera Guerra Mundial alguns quechab hi van lluitar com a voluntaris; el 1923 comenaren a fer peticions de retorn de terres, que foren escoltades pel comissionat John Collier el 1934, per no el van deixar fer res.

El 1960 el Consell Tribal dels Yuma exigeix 4.572 acres de terra frtils que els van arrabassar illegalment, i comencen a bloquejar carreteres, per el govern no els vol escoltar. Tot i aix, el 1965 reberen 520.000 $ de l ICC. Durant els anys 60 i 70 els presidents tribals Fritz Brown, Henry Montague i Elmer Savilla encapalaren les principals protestes i utilitzaren els diners aconseguits en programes contra la pobresa.

L octubre del 1973 Elmer Savilla va fer una marxa amb un bulldozer contra cases de blancs que havien llogat terra yuma sense perms i s hi estableixen. El 1974 el nou cap quechan, Lori Cachora, encapal la protesta a California per la presa de terres. Nogensmenys, fins el 1983 no van rebre 15 milions de dlars en compensaci pels danys, per l ndex d atur a la reserva era del 40 %.

 Referncies .
 BEE, Robert L. (1989) The yuma Frank W. Porter III General Editor, Chelsea House, New York.
 WISSLER, Clark (1993) Los indios de Estados Unidos de America, Paids Studio, n 104 Barcelona;

 Enllaos externs .
 (Pgina del Consell Tribal);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60976" title="Llenges yuma-cochim" nonfiltered="3831" processed="3823" dbindex="24221">



Les llenges iuma-cochim sn una famlia lingstica parlada a la Baja California i nord de Sonora a Mxic i sud de Califrnia i sudoest d'Arizona als EUA. s classificada com a hoka per Voegelin i Haas (hoka-sioux segons Edward Sapir)

Aquesta famlia consisteix en 11 llenges:

I. cochim
 1. cochim ( );

II. iuma
 A. iuma del delta de California;
 i. diegueo;
 2. ipai;
 3. kumeyaay;
 4. tipai;
 ii. iuma del delta;
 5. cocopa;
 B. iuma del riu;
 6. quechan;
 7. maricopa;
 8. mohave;
 C. pai;
 9. pai septentrional;
 10. paipai (tamb Akwa'ala);
 D. kiliwa;
 11. kiliwa;

Bibliografia.
 Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60978" title="Maricopa" nonfiltered="3832" processed="3824" dbindex="24222">
Els maricopa o pipaash sn una tribu ndia del grup de llenges yuma-cochim. El seu nom procedeix de Kokmalik op  enemics a la muntanya gran , nom que els donaven els pima, per ells s anomenen Pipatsji  gent .   

 Localitzaci .
En el segle XIX eren situats als marges del riu Colorado, a Arizona, i actualment viuen a la reserva Pima-Maricopa de Salt River amb els pima.

 Demografia .
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats 405 maricopa, endems de 2.886 pima-maricopa.

 Costums .
Fsicament sn alts i forts, de nas aguileny i peus petits. Llur forma de vida se sembla a les altres tribus del Baix Colorado. Com els pima i ppago, viuen en bordes de forma hemisfrica i aplanades, fetes de fusta i terra.
La vestimenta era escassa. Els homes duien eslips d escora de salze, i a vegades llenols blancs i bandes, i les dones faldilles curtes. Fabricaven pots per a cuinar i contenir, per feien poca cistelleria.
S alimentaven de la recollida de fsol i de mesquite, aix com de cacera menor i dues petites collites anyals de moresc. Per aix tenien un calendari de sis mesos lunars que es repetia dos cops l any.

S ha perdut llur organitzaci poltica, malgrat la forta unitat tribal. Els capdills eren els principals assessors. Les deliberacions a les Casses d Assemblea es feien en estil retrics i es recollien en annals. 
Socialment, eren entrellaats per llinatges patrilinials associats amb plantes alimentcies o animals. Les dones noms duien el nom del llinatge, o b duien noms personals lligats al totem familiar.
Les guerres eren freqents, especialment contra els tribus del Colorado.  Els esgrimidors i arquers formaven clubs i companyies militars separades.  Les tctiques de batalla empraven molts guerrers, i mentre els capitosts lluitaven en combat singular, la massa de lluitadors es colpejava fins que els perdedors eren gaireb anihilats.
Tots els esdeveniments entre ells depenien de somnis on contactaven amb esperits d ocells i animals. La narraci dels somnis, parallela als mites dels maricopa, els revelava canons que es creia que tenien pdoers.  Les cerimnies consistien en llargs cicles de canons (essencialment cicles narratius), cadascun apropiat a temps de crisi.
Els cadvers eren cremats, i eren plorats per dones i fills, i no es banyaven en tres mesos. Tamb creien que de les quatre nimes que possea  cada persona, la principal havia de ressucitar quatre vegades a la terra dels morts.

 Histria .
Els seus orgens sn similars als dels quechan. Pel 1700 van marxar a Territori Pima, amb els quals van fer una Confederaci Pima-Maricopa el 1849, a la qual s uniren un miler d individus. El 1860 s hi aferigia els ppago. El febrer del 1827 el nord-americ James Ohio Pattie va matar 110 maricopa a Gila. Pel Tractat de Guadalupe-Hidalgo del 1848, el seu territori fou posat sota sobirania dels EUA, i el 1857 gaireb exterminaren els guerrers quechan. 
Fins el 1884 el govern nord-americ va mantenir en el seu territori la base militar de Fort Yuma. Finalment, va establir la reserva de Salt River per a pima i maricopa.

Bibliografia.
 Gordon, Lynn.  1986. Maricopa syntax and morphology. (University of California publications in linguistics; 108). Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-0965-6;

External link.


Pgina dels Salt River Pima-Maricopa  sobre els Maricopa;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60979" title="Mohave" nonfiltered="3833" processed="3825" dbindex="24223">
Els mohave sn una tribu ndia de llengua yuma-cochim, el nom de la qual prov de d hamok-habi  tres muntanyes , per ells s'anomenen Pipa a'ha macave " el poble que viu de l'aigua".

 Localitzaci .
Vivien als marges del riu Colorado, entre Needles i Black Canyon. Actualment viuen a les reserves de Fort Mojave, Colorado River i Fort MacDowell, a Arizona.

 Demografia .
Hom creu que hi havia uns 80.000 durant el segle XVII, per el 1775 els calcularen en uns 3.000. El 1835 havien augmentat a 4.000 individus, per el 1902 havien disminut a 1.600, el mateix nombre que calculaven el 1960. Potser eren 2.500 el 1970. El 1990 eren 3.500 individus.
Segons dades de la BIA el 1995, a la reserva de Fort Mojave hi havia 606 a Arizona i 445 a Califrnia (600 i 441 al rol tribal). A Colorado river hi ha 51 a Califrnia i 1.967 a Arizona (3.126 en rol tribal). A Ft McDowell (Arizona) hi ha 887 habitants (849 en rol tribal).
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 1.906 Fort Mojave, 1.927 Colorado River i 154 Fort MacDowell. En total 3.977 individus. 

 Costums .
Eren influts culturalment pels hopi, eren agricultors i conreaven moresc, carabasses, melons, blat, pinyons, fsols i d'altres conreus locals. Tamb es dedicaven a la pesca fluvial.
Gaudien d'un gran ritualisme basat totalment en la famlia. No vivien en pobles, sin en assentaments rurals. Les vivendes eren petites bordes entreteixides i escampades pel camp, i els propietaris de la casa ho eren tamb de les terres productives que tenia pels voltants. Tamb era molt destacable llur terrisseria i cistelleria.
Escollien un capdill tribal, per noms tenia funcions de ritual poltic, puix que noms feia de conseller en temps de guerra, i el seu prestigi es basava en l'xit a les batalles, la lluita cos a cos i en tocar l'enemic en combat sense matar-lo ni ferir-lo, ja que era el ms difcil. Endems, tenien una societat guerrera secreta, Kwanami, amb arquers, llancers i escuders.

Creien en un suprem creador, i donaven importncia als somnis com a font de poders especials. Les cerimnies pbliques prenien forma de canons i un cicle de sonds de somnis que narraven un mite. Un cicle podia tenir un miler de canons. Ms tard tamb adoptaren els noms patronmics i la lideratge hereditria per lnia masculina. 

 Histria .
Eren enemics dels ppago i pima, i viatjaven sovint a la costa californiana a la recerca de closses. Els primers europeus en visitar-los foren els espanyols Hernando de Alarcn el 1540 i Juan de Oate el 1605, que no pogueren sotmetre ls degut a la llunyania de centres de civilitzaci on eren situats, ja que eren fora al Nord, i endems eren fora bellicosos. 
El 1775 foren visitats per Francisco Toms Garcs, qui els va usar com a guies per travessar el Cany del Colorado, per tamb els intent enviar a les missions, cosa que li va guanyar la seva enemistat. 
El 1821 el seu territori pass a Mxic, tot i que no reconeixien cap autoritat. El 1827 atacaren una expedici de Jedediah Smith i el 1835 hostilitzaren sovint els colons que anaven cap a Califrnia, encara que no van fer guerres importants.
El 1848, pel tractat de Guadalupe-Hidalgo, el seu territori pass als EUA, qui construiren Fort Yuma al seu territori.  El 1865, per, foren establits a Ft MacDowell amb 700 chemehuevi i kawaiisu.   
  
 Enllaos .

 Arxiu Pblic de les tribus del riu Colorado;
 Histria dels mohave en la pgina del parc nacional;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60980" title="Cocopa" nonfiltered="3834" processed="3826" dbindex="24224">

Els cocopa sn una tribu ndia de llengua yuma-cochim, molt af als quechan i als maricopa.  Es diuen a si mateixos es-pei.

 Localitzaci .
Originriament vivien als marges del riu Colorado, a Arizona. Actualment viuen a la reserva Yuma, entre Califrnia (tres ranxeries i 8.000 acres) i Arizona (tres ranxeries i 25.000 acres), amb els quechan, i tamb a l'estat de Baixa Califrnia a Mxic. 

 Demografia .
Segons dades de la BIA el 1995, a la Reserva Cocopah d Arizona hi ha 448 habitants (740 al rol tribal). Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats 808 cocopa. El cens mexic del 2000 va registrar 344 cocopa, encara que noms 178 persones parlaven la llengua propia: 82 a Baixa Califrnia i 94 a Sonora.

 Costums .
Llurs costums eren fortament relacionats amb els dels mohave i quechan, per es diferenciaven d ells en els aspectes religis i social.
L agricultura els proveeix d un ter de la subsistncia, mentre que pels mojave s la meitat, i endems sn menys inclinats a la vida guerrera.
Llur organitzaci social i vida cerimonial els aproximaven ms a les tribus de Califrnia del Sud. Les dones eren conegudes noms pel nom del clan, per tamb duien noms personals.
Creien que els somnis de fets sobrenaturals, aix com d altres episodis mtics, donaven habilitats especials, i es drogaven amb estramoni per obtenir-los.
Celebraven tamb cerimnies d iniciaci passada la pubertat. Al sis dia els dansaires de la cerimnia representaven els morts, i cremaven amb ofrenes un monument dedicat als difunts. Menyspreaven l ostentaci perqu el riu ho arrossegava tot.

 Histria .
Veure l'apartat d'histria dels quechan.

 Enlla .
 Pgina Oficial dels Cocopa;
 Pgina dels cocopa al CDI, en castell;
 Activitats, artesanies i creences dels cocopa, en castell;


Bibliografia.

 Crawford, James M. (1970). Cocopa baby talk. International Journal of American linguistics, 36, 9-13.
 Crawford, James M. (1978). More on Cocopa baby talk. International Journal of American linguistics, 44, 17-23.
 Crawford, James M. (1989). Cocopa dictionary. University of California publications in linguistics (Vol. 114). Berkeley: University of California Press. ISBN 0-5200-9749-1.
 Crawford, James M. (1983). Cocopa texts. University of California publications in linguistics (Vol. 100). Berkeley: University of California Press. ISBN 0-5200-9652-5.
 Crawford, James M. (1998). Classificatory verbs in Cocopa. In L. Hinton & P. Munro (Eds.), American Indian languages: Description and theory (pp. 5-9). Berkeley: University of California.
 Kelly, William H. (1977). Cocopa ethnography. Anthropological papers of the University of Arizona (No. 29). Tucson: University of Arizona Press. ISBN 0-8165-0496-2.
 Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
 Wares, Alan C. (1968). A comparative study of Yuman consonantism. Janua linguarum, Series practica (No. 57). The Hauge: Mouton.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60983" title="Havasupai" nonfiltered="3835" processed="3827" dbindex="24225">
Els havasupai (de Havasu 'Baaja "poble d aigua verda i blava") sn una tribu yuma de l'altipl (grup hoka).

 Localitzaci .
Viuen als marges del Gran Cany del Colorado (Arizona), on hi ha la Reserva Havasupai.

 Poblaci .
Segons dades de la BIA el 1995, a la reserva Havasupai hi havia 627 individus (658 en rol tribal), i segons el cens dels EUA del 2000 hi havia censats 634 individus.

 Costums .
Llur agricultura compta amb els recursos naturals de gaireb 4.000 milles quadrades que podien alimentar gaireb tots els membres de la tribu sense problemes. La seva cultura era molt influda pels hopi.
Els homes caaven amb arcs i fletxes, llaos, trampes i arpons. Les dones feien cistelles per emmagatzemar llavors silvestres, o b per transportar-les i cuinar-les.
Vivien en cobertes de matolls a l estiu, i a l hivern en cabanes cniques de fusta cobertes de fems. All on el Cany permetia la formaci de terra de conreu i la primavera feia possible la irrigaci, hi plantaven moresc, psols, gira-sols i fsols per alimentar-se, i cot per fer teixits.

Es reunien a finals de l estiu pels esports, jocs i danses cerimonials. Un cabdill i un consell els oferien consells i advertncies. Desprs de les festes i la dansa circular per als visitants, emmagatzemaven les collites en coves i emigraven cap al planell.
Tenien remeiers o xamans que controlaven el temps, les danses, els escurons i els escassetats. Noms els rics tenien dues esposes. La guerra no tenia cap importncia. Un cop morts, cremaven les pertinences individuals. Els fills dels havasupai podien heretar la terra de conreu si la podien fer servir.

 Histria .
El 1776 el pare Garcs fou el primer europeu que els visit, i els va trobar ja establits al Cany i al Planell est dels walapai, dels quals costa molt de distingir-los. Per entre el 1776 i el 1860 no els va visitar gaireb ning.

Van pertnyer oficialment al govern espanyol fins el 1821, quan s independitz Mxic, i quan el tractat de Guadalupe-Hidalgo del 1848, passaren als EUA. Aleshores comerciaven a canvi d ocre vermell, que feien servir per pintar-se la cara.

Pel 1870 manufacturaven bons pots i robes de pell, i decoraven terrissa per mercar amb ells. En comenar el segle XX comenaren a conrear prssecs, alfals i tenir ramats i cavalls, per la reserva que els atorgaren el 1882, que noms tenia 518 acres, no era adequada i el terreny era poc productiu.

El 1960 demanaren ajut federal, i els 185 havasupai supervivents foren traslladats a viure a una nova reserva de 3.058 acres.

El 1975 es va crear el Great Canyon National Park Enlargement Act, pel qual el Congrs dels EUA els permet recuperar part de la reserva, alhora que creaven el Havasupai Tourist Enterprise, per invertir en turisme local.

 Enllaos .


 Pgina dels Havasupai;
 Roland i Jeff Manakaja, msica havasupai, de la pgina Oyate Ta Olowan;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60984" title="Yavapai" nonfiltered="3836" processed="3828" dbindex="24226">


Els yavapai sn una tribu ndia yuma de l'altipl (grup hoka, el nom dels quals prov d enjaeva  sol  i pai  gent . Habitaven al Nord d Arizona i els altiplans de l Oest.
Segons dades de la BIA del 1995, a la reserva Yavapai-Prescott 241 habitants (143 al rol tribal). Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 1.003 yavapai-prescott i 1.076 yavapai-apatxe.
Foren hostils als mohave i el 1890 foren duts a la reserva San Carlos amb els apatxe occidentals, fins que el 1900 foren duts a la de Ro Verde. El 1903 eren 500 i el 1910 uns 550 amb els mohave. El membre ms destacat de la tribu ha estat Carlos Montezuma, un dels primers activistes en la defensa dels drets dels indis.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60985" title="Dr. Slump" nonfiltered="3837" processed="3829" dbindex="24227">
Dr. Slump ( Dr.     , Dokutaa Suranpu; pronunciat "Doctor Slump") s un manga i anime japons d'Akira Toriyama, qui desprs va crear Bola de Drac. Dr. Slump narra les aventures del professor Senbei Norimaki i de la seua creaci, un robot amb forma de xiqueta de 10 anys anomenada "Arale". 

Quan va aparixer el manga a les pgines de la revista Sh nen Jump de Sh eisha, el gener del 1980, el seu autor era un desconegut pel gran pblic. L'acceptaci d'aquest manga va ser massiva i poc desprs, el 8 d'abril de 1981, es va estrenar el primer episodi de la srie d'animaci. Se'n van recopilar 18 volums, i la srie de televisi va sobrepassar els 240 episodis, acabant al Jap el 19 de febrer de 1986. TV3 va ser la primera cadena de l'estat espanyol a emetre aquesta srie, a mitjan dels anys 1980. Desprs ho va fer Canal 9 i la TVG.

El 1993 van ser represos tant el manga com l'anime. Aquesta vegada el manga, en color, va ser escrit per Takao Koyama i dibuixat per Katsuyoshi Nakatsuru i publicat en la revista V-Jump de Sh eisha, acabant aquest al setembre de 1996. L'anime no va aconseguir molta popularitat i noms va comptar amb 40 episodis exclusius per al Jap. Tamb va haver-hi una segona temporada (tercera per al Jap), aquesta vegada bastant ms popular, novament escrita per Takao Koyama per dibuixada per Tadayoshi Yamamuro, sortint a l'aire per primera vegada el 27 de novembre de 1996.

 Argument .

Dr. Slump narra les aventures del professor Sembei Norimaki i de la seva creaci, un robot humanoide amb forma de nena de 10 anys anomenada Arale Norimaki, qui manca de sentit com i t una fora extraordinria. La majoria de les histries transcorren a la Vila del Ping, on cap dels seus habitants sap que l'Arale s, en realitat, un robot. La srie est plena de personatges de tot tipus, des de bebs prehistrics alats fins a un porc de parla anglesa.

 Personatges .

Famlia Norimaki.

Arale Norimaki (     , Norimaki Arare), la protagonista de Dr. Slump, s un androide creat per Sembei Norimaki. Manca de sentit com per t una fora extrema i una personalitat molt energtica i innocent. Tamb t extraordinries habilitats en clculs matemtics i ning a la Vila del Ping sap que es tracta d'un robot.

Sembei Norimaki (     , Norimaki Senbei) (malnomenat Doctor Slump), cientfic geni (aix es considera ell mateix) i inventor. Creador de molts artefactes enginyosos per poder facilitar les seves tasques diries. T 28 anys i s solter. Si b a l'Arale, una altra de les seves creacions, la presenta com la seva germana, fcilment se la podria considerar com la seva filla.

Gatchan Norimaki (     , Norimaki Gajira) (Menjatot a la versi del Canal 9), un beb amb ales, antenes, una sorprenent voracitat pel metall i altres objectes i superpoders ms enll de la comprensi, que en Sembei Norimaki va portar del passat amb la seva mquina del temps. La criatura es trobava dins d'un ou que es va obrir a casa seva. Si b no est clar si Gatchan s nen o nena, el que si ho est s que quan no est jugant amb l'Arale, est amb Bazara, Agira i altres monstres famosos del cinema de Jap, que aqu apareixen de l'altura d'Arale o ms petits. En realitat Gatchan s un querob enviat per Du a la Terra, el que explicaria els seus superpoders, potser el de menjar metall s simplement una altra de les bromes del senyor Akira Toriyama.

Midori Yamabuki (     ), la bellssima professora de l'Arale i els seus amics, que ensenya a tots els seus alumnes sense distinci. El seu destacat atractiu fsic i la seva llarga cabellera rossa no sn res comparats amb el plaer que dna la seva companyia, i encara que en moments sigui una dona de carcter, la majoria del temps enlluerna a tots els homes, i en Sembei no s un cas a part. La Midori s la dona dels seus somnis i durant la srie aquest far tot el possible i impossible per conquistar-la o simplement passar temps amb ella. Ms endavant en la srie aquesta relaci acaba en matrimoni i dna com a resultat un nen anomenat Turbo que t superpoders i tamb pot volar i tot i que s bsicament un infant, s un geni (apareix a Dragon Ball amb la resta de l'elenc).

Turbo Norimaki (     , Norimaki T bo), el primer fill d'en Sembei Norimaki. Recn nascut ja viatjava amb el seu pare, i en Sembei es va encantar en un lloc a observar a unes dones. En Turbo va sortir del cotxe, gatej i a l'anar una mica lluny va morir ja que va ser atropellat per una nau espacial. Els extraterrestres salven a en Turbo amb la seva tecnologia i el deixen all. En Sembei s'adona que en Turbo no hi s i el busca, tot acaba amb un escndol tot i que al final el troben. Desprs d'aix en Turbo va comenar a desenvolupar poders i una intelligncia sorprenent. T la capacitat de parlar, a ms de la intelligncia, telequinsis, teletransportaci i volar entre unes altres.

Home de Caramel Nmero 4 o Obokaman (Obotchaman) Robot que al principi era enemic de l'Arale Norimaki perqu el seu creador, el Dr. Mashirito, vol conquistar el mn i en Senbei, la Gatchan i l'Arale (conscient o inconscientement) no li deixen. Llavors ell va fer un robot noi amb el mateix mecanisme de l'Arale i al final en Mashrito s'enfada amb ell perqu l'Home de Caramel Nmero 4 es va enamorar de l'Arale. El va acomiadar i aquest es va posar Obokaman de nom, i va passar a ser amic de l'Arale, la Gatchan, en Midori i en Sembei. Als 2 dies de ser amics l'Obokaman es va enamorar de l'Arale, per no s'atrevia a dir-li. Una vegada que l'hi va dir, l'Arale es va quedar sense robovitamina A i no el va escoltar. Desprs de recuperar-se, l'Obokaman mai s'ha sentit capa de dir-li-ho per vol dir-li d'alguna manera. T un rival, en Punxo, que es va enamorar de l'Arale a primera vista per segur que l'Obokaman i en Punxo mai s'atreviran a dir-li i l'Arale l'nic que vol sn uns pits ms grans, mssils o volar com la Gatchan. Es casa amb l'Arale i t un beb construt per en Sembei.

Famlia Kimidori.

Akane Kimidori (     , Kimidori Akane) s la millor amiga de l'Arale, t grans canvis d'actitud, s la clssica bromista empedernida i rebel, maquina plans absurds que es combinen perfectament amb el carcter errtic de l'Arale, encara que moltes vegades acaba excedint-se amb les seves entremaliadures i acaba canviant el bon actuar de la nena robot i ambdues paguen el preu. T una germana major, l'Aoi Kimidori, que treballa en una cafeteria. Ha aparegut al costat d'altres personatges de Dr. Slump en alguns captols de Dragon Ball.

Aoi Kimidori (   , Kimidori Aoi) s la germana major de l'Akane, treballa en una cafeteria, no t massa aparici a la srie.

Kon Kimidori (   , Kimidori Kon) s el pare de l'Akane i l'Aoi.

Murasaki Kimidori (   , Kimidori Murasak) Mare de l'Akane i l'Aoi, sempre est remenant el seu cul d'una manera sexy; realment s la germana menor de la mare d'en Taro i d'en Peasuke.

Famlia Soramame.

Taro Soramame (     , Soramame Tar ) i Peasuke Soramame (      , Soramame Piisuke) sn dos germans fills d'un perruquer de la Vila del Ping, Kurikinton, que apareix constantment. En Taro s com el nuvi de l'Akane per com s d'esperar-se s una relaci irremediablement inestable i ms que res s una estranya amistat; el jove, aparenta ser el clssic noi rebel i cool amb ulleres de sol i tot, per en realitat no s ms que un bon subjecte vctima del comportament de les dues entremaliades. Desprs en Taro s'enamora de la Tsururin, que desprs es convertir en la seva esposa. En Peasuke s el germanet menor d'en Taro, sempre fa servir el seu barret d's rentador i deixa alguna cosa ben clara, i s que per l'nic motiu pel qual no s'espanta de la seva ombra s perqu va nixer amb ella.

Kurikinton Soramame (        , Soramame Kurikinton) s el pare d'en Taro i en Peasuke, i s el perruquer de la ciutat. s una altra de les bogeries d'en Toriyama (la cara d'en Kurikinton s una caricatura de l'actor Clint Eastwood).

Mame Soramame (    , Soramame Mame) s la mare d'en Taro i en Peasuke, usa una gorra com la d'en Peasuke.

Famlia Tsun.

Tsururin Tsun (   , Tsun Tsururin): Una noia xinesa amb poders sobrenaturals. En Taro est enamorat d'ella, per si la toca el noi o ella el toca perd els poders. Ella mesura gaireb el mateix que l'Arale.

Tsukutsun Tsun (   , Tsun Tsukutsun): Germ menor de la Tsururin (per molt ms alt que ella) i nvio de l'Akane. Si el toca una noia de deb es tranforma en un tigre, i noms torna a ser hum quan el toca un noi de deb.

Tsuruten Tsun (   , Tsun Tsuruten) : El pare d'en Tsururin i la Tsukutsun. Congenia b amb en Sembei ja que sn carcters semblants (sn ambds pervertits), i tamb s inventor, encara que no tan original com en Sembei.

Tsuntsunodanoteiyugo Tsun (        , Tsun Tsuntsunodanoteiy g ) : La mare d'en Tsururin i en Tsukutsun, t nom de cotxe, i no suporta les guarrades del seu marit.

Personatges recurrents.

Kinoko Sarada (     , Sarada Kinoko, "Amanida de champinyons"), una nena malensenyada d'ulleres de sol que s summament rebel, estima el seu tricicle de Masked Rider, detesta l'antiquat i afirma ser la noia ms moderna de tota la Vila del Ping, encara que tingui encara problemes d'efnteres i altres coses prpies de la seva edat. Coses que dissimula molt b canviant de tema o insultant, cada vegada que s espantada per l'Arale es fa pip dient "he vessat tantes gotes de la meva joventut".

Chibil Pipi (Chiquidiable) s un nen diablet amic de la protagonista, que sempre fa maldats i camina muntat al seu fidel drac. Es dedica a causar infinitat de desastres per plaer, per s sempre captivat per la bondat de l'Arale. Molta gent opina que el segell distintiu d'en Toriyama d'incloure pardies est tamb present aqu, sota la forma d'aquest petit diablet, ja que tota la trama s molt similar a la del diable Mefisto i la seva filla Heckett de l'anime Ribbon no Kishi creat per Ozamu Tezuka. En una ocasi salva en Sembei i l'Arale d'anar a l'infern.

Donbe s una entremaliada guineu amiga de l'Arale que t la capacitat de convertir-se en tota classe de coses, animals i persones, i generalment es fica en problemes per aix.

Famlia Gorilla: Una famlia de gorilles amics de l'Arale i els altres. Una vegada van confondre en Sembei amb el seu pare, que creien que es va morir, per estava tancat en un lloc i l'Arale el va salvar. La gorilla mare t 38 fills petits i 1 de  gran.

Caca: s bona amiga de l'Arale, que sempre li fa "Txun, Txun";

Son Goku: Ell s el protagonista de Bola de Drac, no s un personatge fix en la srie, sin que apareix en algunes ocasions. Arriba a la Vila del Ping perseguint al Red Ribbon. Perd una bola de drac i el seu radar es trenca, pel que es queda uns dies al poble. Desprs d'aconseguir les boles de drac, invoca en Shenron, per un camperol demana un desig abans que ell, pel que se'n va a buscar les boles de drac pel mn.

Rei Nikochan (       , Nikochan Kerai) : El rei del planeta Nikochan. T el seu cul al cap, el seu nas sn les antenes, i les orelles les t als peus. Ell pensa conquistar el planeta Terra per s sabotejat per l'Arale i la Gatchan que es menja la seva nau. Sempre estan buscant la manera d'aconseguir diners per comprar una nau espacial. Desprs de molt sofrir tornen al seu planeta, per amb un gran problema.

Servent del Rei Nikochan (       , Nikochan Dai ) : Servente del rei Nikochan que el segueix a tots costats, porta ulleres i s molt ms llest que el rei.

Dr. Mashirito (    ) : El personatge s inspirat en l'editor del manga. s l'enemic d'en Sembei, sempre est fent Homes de caramel per a destruir-lo.

Toriyama (    ) : El creador de la srie apareix amb freqncia a la histria, representada generalment per un ocell, un robot, o un home que fa servir una mscara quirrgica. Tamb, en el vol. 8, ell fa una carrera El gran prix de la Vila del Ping. L'Arale havia guanyat per en Toriyama diu que ell va guanyar. En general juga amb els personatges, en ocasions s amenaat pels mateixos per complir els seus somnis o per ser dibuixats millor. Fa constants esdeveniments per ocultar secrets o per riure's-en d'ells.

Els superherois.

Ultraman s una pardia al superheroi japons, que en realitat s un nen estrany i amb superpoders, que va a l'escola amb l'Arale i per un o un altre motiu sempre est a l'hora en qu clareja a la Vila del Ping, poc abans que el sol badalli i que dos corbs bojos cantin: -Maldestre -Maldestre; i marxin de l'escena, desprs d'aix Ultraman canta.

Supraman s una pardia a l'Home d'Acer de DC Comics, que vola per prefereix traslladar-se en patinet. Encara que molts superherois no necessiten cap tipus de transformaci abans d'actuar, ell s que la requereix. s un home baix amb ulleres que porta un supervestit sota la seva roba igual que en Clark Kent, per en comptes de tenir un portafolis ple de notes de reporter, carrega a la seva esquena una motxilleta de cuir on porta un pot de prunes cides i cartutxos de dinamita. L'Arale l'admira ja que sempre est disposat a castigar al mal, a lluitar per la justcia i a fer volar a tot aquell que es burli de la seva persona.

Igual que en Supraman, Panzan i l'agent secret van ser construts sobre la base d'un sistema de pardia. Un s l'"insuperable i poders Rei de la Selva", encara que en realitat no s insuperable, ja que l'Arale sempre el ven. I l'altre s el superagent secret que en realitat s un "super-recolector" i un agent de salubritat.

 La Vila del Ping .

La Vila del Ping (     , Pengin Mura) s el poble fictici on transcorren la majoria de les histries de Dr. Slump.

Situada en una illa fictcia, anomenada Gengoro (      , Gengor  T ), de terreny montanys. S'ha dit que est a Nagoya encara que originalment l'illa est situada al Dragon World. T una barreja de trets japonesos i tropicals. Compta amb una estaci de policia, un banc, una escola (on no s'estudia, noms s'hi assisteix), un hospital, un zoolgic, una cafeteria, una barberia (on treballa la famlia Soramame) i altres botigues comercials; a ms dels habitatges.

La seva poblaci fixa s de 50 habitants i altres tants ocasionals. Poblat per humans i altres ssers humanoides (incloint la Lluna i el Sol). Tamb s'hi poden trobar animals amb caracterstiques prehistriques.

 Curiositats .
A la pellcula El Superguerrer Son Goku, hi ha un pster de l'Arale en l'habitaci d'en Gohan.
La Miyako Inoue, de Digimon 02, t una gran semblana amb l'Arale, aix com en Lucca de Chrono Trigger (encara que bviament de major grandria).

Aparicions de personatges de Dragon Ball.
 Sn Goku : captols 4, 54, 55, 56, 57, 74.
 Sergent Murasaki : captols 54 i 55;
 El Comandant blau : captols 56 i 57);
 Shenron : flashback captol 54 i 57;
 El Rei Enma : captols 64 i 74;

 Enllaos externs .
Lloc oficial japons;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60986" title="Carlos Montezuma" nonfiltered="3838" processed="3830" dbindex="24228">

Carlos Montezuma o Wassaja (Reserva Yavapai, Arizona, 1866-1923) fou un indi yavapai que el 1871 fou capturat per pima i venut a Adamsville al fotgraf Carlos Gentile. Fou batejat i el 1889 es gradu en qumica a la universitat d Illinois. Des d aleshores treball per a la BIA. El 1911 contact amb el sioux Charles Eastman i fund la Society of American Indians, primera associaci que va reivindicar la igualtat dels amerindis a la societat nordamericana. El 1916 torn a la reserva Yavapai i protest per la situaci del seu poble. Va morir de tuberculosi.

 Enlla .

 Biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60987" title="Deep Purple" nonfiltered="3839" processed="3831" dbindex="24229">
Deep Purple s una banda britnica de rock i tamb s el nom d'una can composta per Peter De Rose, que s d'on el grup va agafar el nom. Deep Purple, juntament amb grups com Led Zeppelin o Black Sabbath, va ser un dels grups pioners del Hard Rock i va assolir fama mundial des de l'inici dels anys 70. Sovint se'ls ha considerat tamb pares del Heavy Metal i, tot i que en poden compartir algunes caracterstiques, ells mai s'han identificat plenament amb aquest estil. 

Precedents.
El grup Episode Six, que va editar alguns single al Regne Unit a meitat dels anys 60, estava format per Ian Gillan a la veu, Graham Dimmock a la guitarra, Roger Glover al baix, Tony Lander a la guitarra, Sheila Carter als teclats, i Harvey Shields a la bateria. Tot i fer nombroses gires, mai van arribar a ser un grup d'xit. 

El 1967 es va crear el grup Flowerpot Men, conegut fins aleshores com a The Ivy League, basat en un trio vocal. El nou nom s'inspirava en el programa televisiu infantil The Flowerpot Men, i suggeria clars lligams amb la psicodlia, el Flower Power i el consum de substncies com el cnnabis. La can ms popular del grup fou Let's Go To San Francisco, que molts oients van interpretar com a pardia de l'xit de Scott McKenzie If You're Going to San Francisco, cosa que la banda va negar. La seva formaci incloa Tony Burrows, Neil Landon, Robin Shaw i Pete Nelson a les veus, Ged Stone a la guitarra, Nick Simper al baix, Jon Lord a l'orgue, i Carlo Little bateria. Jon Lord havia estat membre de The Artwoods, Nick Simper havia format part del grup de Screaming Lord Sutch, on tamb havia tocat amb el guitarrista Ritchie Blackmore.

Inicis.
L'any 1967, el qui havia estat bateria dels Searchers, Chris Curtis, es pos en contacte amb Tony Edwards amb la voluntat que aquest fos el mnager del grup que tenia previst crear. Edwards acced a finanar el projecte juntament amb un parell de socis, John Coletta i Ron Hire (Hire-Edwards-Coletta   HEC Enterprises).

Curtis va iniciar una srie de contactes per trobar els msics que haurien de formar part del grup, que s'anomenaria Roundabout, amb Jon Lord, que tocava l'Orgue Hammond. Tot seguit va convncer el guitarrista Ritchie Blackmore que torns d'Hamburg per fer una audici. El propi Curtis aviat va abandonar el grup per tant HEC Enterprises com Lord i Blackmore van voler mantenir el projecte en actiu, ra per la qual van sollicitar l'entrada al grup dels msics Nick Simper (baix), Rod Evans (veu) i Ian Paice (bateria), els dos darrers provinents del grup The Maze. Desprs dels primers concerts a una gira per Dinamarca la primavera del 1968, la banda va decidir, a suggeriment de Blackmore, canviar el nom i esdevenir Deep Purple.

L'octubre del 1968, el grup va tenir un notable xit als Estats Units amb la versi de la can Hush de Joe South, que formava part del seu primer disc, Shades of Deep Purple, ra per la qual foren contractats per fer de teloners de Cream a la gira del seu disc Goodbye. Aviat van ser acomiadats de la gira degut a qu comenaven a fer ombra al grup principal i degut tamb la rivalitat existent entre Blackmore i el guitarrista de Cream, Eric Clapton. L'any 1969 es van publicar els dos segents discs, qua van assolir un xit moderat: The Book of Taliesyn i Deep Purple, el darrer dels quals incloa una orquestra a algunes de les seves canons. Desprs d'aquests tres primers discs i de nombroses gires pels Estats Units, Ian Gillan va substituir Evans a la veu i Roger Glover va fer el mateix amb Simper al baix, donant lloc a la que seria considerada com a formaci clssica de Deep Purple, tamb anomenada Mark II (segons el sistema de numeraci de les diverses formacions que el grup ha arribat a tenir al llarg de la seva carrera). Aquesta formaci del grup, doncs, s la responsable d'un dels discs emblemtics de la histria del rock, el Concerto for Group and Orchestra, una obra simfnica en tres moviments composta per Lord i interpretada en directe al Royal Albert Hall per la London Philharmonic Orchestra, dirigida per Sir Malcolm Arnold. Aquest disc, juntament amb Five Bridges de The Nice, est considerat una de les primeres collaboracions reeixides entre una banda de rock i una orquestra.

Assoliment d'xit mundial.
Desprs del disc amb orquestra, un projecte que Lord sempre havia tingut al cap, la banda va sorprendre tothom amb l'edici d'un disc on el virtuosisme, el tractament sonor dels instruments durant l'enregistrament, l'enduriment de les lnies vocals (crits inclosos) i la radicalitzaci de l'estil, ms contundent i electrificat, van donar lloc a una de les obres pioneres del rock dur , Deep Purple in Rock (enregistrat entre el 1969 i el 1970), obra de referncia del gnere i una de les fites que ms influncia exercirien dins del Rock. Fins el 1973, Deep Purple esdevingueren un dels grup de ms fama a nivell mundial desprs d'editar els discs Fireball (ms progressiu que el seu predecessor), Machine Head (disc d'un cert retorn al rock dur i que s tamb conegut per incloure la can Smoke on the Water), i el doble disc en directe Made in Japan.

Desprs del disc Who Do We Think We Are (1973), que incloa l'exits single Woman from Tokyo, les tensions personals entre els components de la banda van donar com a resultat la sortida de Gillan and Glover, substituts respectivament pel desconegut cantant David Coverdale i el baixista i tamb cantant Glenn Hughes, provinent del grup Trapeze. Aquesta nova formaci, la Mark III, va publicar dos discs: Burn (1974) i Stormbringer (1974), on la influncia de Hughes i Coverdale es va fer notar a l'estil del grup, cada cop amb ms tendncia envers el Funk i el Soul. Aquesta evoluci no va agradar Blackmore, ra per la qual el guitarrista va decidir formar el seu propi grup Rainbow.

La substituci de Blackmore, un dels mxims responsables del so i les composicions de la banda, represent un enorme repte. El seu lloc fou ocupat pel guitarrista nord-americ Tommy Bolin, que havia assolit una notable reputaci pel seu treball amb Zephyr, James Gang i Billy Cobham (amb aquest ltim, Bolin va enregistrar el que s una de les fites del Jazz Fusion, el disc Spectrum). Atesa la tendncia estilstica que havia adquirit el grup als seus dos darrers discs, la inclusi de Bolin es va demostrar idnia i es va materialitzar al disc Come Taste the Band (1975), que malgrat la seva qualitat no va satisfer les expectatives dels seguidors de l'etapa ms clssica del grup. Aix, juntament amb el progressiu creixement de la rivalitat entre Coverdale i Hughes, i amb el fet que Bolin patia una forta dependncia de l'herona, van propiciar una gira caracteritzada per les actuacions irregulars i van resultar en la dissoluci del grup. Poc desprs, Bolin moriria d'una sobredosi d'herona a Miami. 

Aquesta separaci va donar lloc a diverses bandes de notable xit com Rainbow, Whitesnake i Gillan, anomenades popularment com la "nissaga Purple". Malgrat aix hi va haver una creixent pressi dels seguidors i promotors per una reuni del grup. 

La reuni.
Aquest clima explica el fet que el 1980 Rod Evans, juntament amb un grup de msics desconeguts, fes una gira sota el nom de Deep Purple. Com a nic membre original del grup, i fora desconegut pel gruix dels seguidors, aquesta gira va provocar una reacci hostil entree els fans i la premsa que van veure tot plegat com un frau. El grup va fer alguns concerts a Mxic i als Estats Units abans que es decids d'emprendre accions legals contra la utilitzaci del nom de Deep Purple. 

L'abril del 1984, el programa The Friday Rock Show de la BBC va anunciar que la formaci clssica de Deep Purple, amb Blackmore, Gillan, Glover, Lord, i Paice, havia decidit reunir-se i estava enregistrant nou material. Es va signar un contracte amb Polydor a Europa i Mercury a Nord-Amrica i l'octubre del 1984 es va editar el disc Perfect Strangers, la gira del qual va comenar a Nova Zelanda i va arribar a Europa l'estiu segent envoltada d'un gran xit. 

La reformada Mark II va enregistrar un nou disc, The House of Blue Light (1987), que no va assolir l'xit del seu predecessor, i de la seva gira es va extreuree el material que formaria el doble disc en directe Nobody's Perfect (1988), que incloa una versi de "Hush" que va aparixer com a single commemoratiu dels 20 anys de la banda. Els problemees de caire personal entre Gillan i Blackmore, qua havien propiciat el trencament de la formaci l'any 1973 havien anat creixent novament i el 1989 el cantant va ser expulsat del grup. El seu substitut fou Joe Lynn Turner, que havia estat cantant de Rainbow a les ordres de Blackmore a principis dels vuitanta. Aquesta formaci va enregistrar el disc Slaves & Masters 1990) i en va fer la gira corresponent. Malgrat la qualitat del disc, un sector dels seguidors del grup no van acceptar la presncia de l'exRaimbow.

El fet que Lord, Paice i Glover eren partidaris d'un retorn de Gillan, i que estaven sorgint pressions per forar una segona reuni que commemors el 25. aniversari del naixement de la Mark II, Joe Lynn Turner va abandonar el grup quan tot just s'stava enregstrant el que havia de ser el proper disc de la banda. Blackmore hi va accedir i Blackmore i la clssica formaci va enregistrar el disc The Battle Rages On (1993). la posterior gira europea, malgrat ser un xit, no va evitar el resorgiment de les velles tensions entre Gillan i Blackmore. Com a conseqncia d'aix, Blackmore va abandonar el grup a meitat de gira el novembre del 1993. Joe Satriani es va fer crrec de la guitarra i va permetre que el grup pogus fer la resta de la gira (Jap)) fins el desembre. Satriani va romandre com a guitarrista fins a la gira d'estiu del 1994 quan, malgrat que se li va oferir esdevenir guitarrista permanent del grup, va preferir continuar la seva carrera en solitari. El grup es va posar en contacte aleshores amb el prestigis exmembre dels Dixie Dregs, Steve Morse, que ha estat guitarrista de Deep Purple fins a l'actualitat.

Renovaci.
La nova i revitalitzada formaci va gaudir d'un notable xit al llarg dels anys 90 i va publicar dos nous discs d'estudi Purpendicular 1996, i Abandon (1998), que van rebre crtiques molt positives, i diversos directes. 

El 1999, per commemorar el 30. aniversari de l'esdeveniment, Jon Lord, amb l'ajut d'un fan i musicleg, va revisar el Concerto for Group and Orchestra, i l'obra fou novament interpretada al Royal Albert Hall al setembre, aquest cop amb la London Symphony Orchestra dirigida per Paul Mann. Tamb foren interpretades, amb grup i orquestra, algunes peces de les carreres dels membres del grup, juntament amb alguns clssics de Deep Purple especialment arranjats per a l'ocasi. Tot plegat es va recollir al disc i DVD In Concert with the London Symphony Orchestra (2000). 

La banda va seguir fent gires constantment fins el 2002, quan Jon Lord (membre fundador del grup i que, juntament amb Ian Paice, era l'nic que havia estat present a totes les encarnacions de la banda) anunci que abandonava amistosament el grup i es retirava per dedicar-se a projectes personals, especialment composicions orquestrals. El seu substitut fou el veter teclista Don Airey, que havia estat, entre d'altres, amb Rainbow i Whitesnake). 

El 2003, Deep Purple van publicar Bananas, de ttol i esttica controvertides per xit de vendes, i que era el seu primer disc d'estudi en cinc anys. El novembre del 2005, 37. any de vida de Deep Purple, el grup va protagonitzar un cert retorn al seu vessant ms progressiu amb l'edici del disc Rapture of the Deep, reconegut per molts com el seu disc ms reeixit des de Purpendicular.

 Deep Purple i el Heavy Metal .
Malgrat que sovint se'ls ha associat amb aquest subgnere, Deep Purple no ha estat mai una banda de Heavy Metal, encara que moltes bandes de Heavy Metal reconeixen el grup britnic com una clara influncia. Al llarg dels anys, el grup ha anat evolucionant pel que fa al seu estil, en part degut als diversos canvis de personal a les seves formacions, per sempre s'ha caracteritzat per tenir msics d'alt nivell tcnic dins del seu gnere, i per tenir especial cura a l'hora de compondre i de treballar els arranjaments. Algunes formacions de Deep Purple han dut elements del jazz i de la msica clssica europea a un context de rock, cosa que ha estat facilitada pel seu gust pels desenvolupaments instrumentals, els llargs solos i la improvisaci. 

Formacions.
El salt entre Mk (Mark) V i Mk VII, fa referncia als concerts que el grup va fer amb Joe Satriani a la guitarra, quan Ritchie Blackmore va abandonar la banda durant la seva gira del 1994. La Mk VI s l'nica formaci de Deep Purple que no ha editat cap enregistrament oficial.



 Discografia en estudi .
(Dates de publicaci)

 Mk I;
 Shades of Deep Purple, setembre 1968;
 The Book of Taliesyn, desembre 1968;
 Deep Purple, novembre 1969;
 Mk II;
 Deep Purple in Rock, juny 1970;
 Fireball, setembre 1971;
 Machine Head, mar 1972;
 Who Do We Think We Are, febrer 1973;
 Mk III;
 Burn, febrer 1974;
 Stormbringer, desembre 1974;
 Mk IV;
 Come Taste the Band, octubre 1975;
 Mk II, reunida;
 Perfect Strangers, novembre 1984;
 The House of Blue Light, gener 1987 ;
 Mk V;
 Slaves & Masters, octubre 1990;
 Mk II, segona reuni;
 The Battle Rages On, juliol 1993;
 Mk VII;
 Purpendicular, febrer 1996;
 Abandon, maig 1998;
 Mk VIII;
 Bananas, agost 2003;
 Rapture of the Deep, octubre 2005;

Discografia en directe.
 Mk II;
 Concerto for Group and Orchestra, (1969);
 Scandinavian Nights, (1970) editat el 1988;
 Made in Japan, (1972);
 Live in Japan, (1972). Triple CD editat el 1993.
 Deep Purple In Concert, (1970-1972) editat el 1980;
 Nobody's Perfect, (1987-1988) ;
 In The Absence of Pink, (1985) editat el 1991;
 Highway Star (1984), editat com a part de la caixa The Bootleg Series 1984-2000 l'any 2001.
 Third Night (1985), editat com a part de la caixa The Bootleg Series 1984-2000 l'any 2001.
 Hungary Days - Live in Budapest 1987, editat com a part de la caixa The Bootleg Series 1984-2000 l'any 2001.
 Come Hell or High Water, (1993) editat el 1994;
 Live In Stuttgart & Birmingham 1993, editat el 2005;
 In Your Trousers (1993), editat com a part de la caixa The Bootleg Series 1984-2000 l'any 2001.

 Mk III;
 Made in Europe, (1975);
 Live in London, (1974) editat el 1982;
 California Jamming = Live at the California Jam, (1974) editat el 1996;
 The Final Concerts (recorded live in Europe 1975), editat 1996;
 Just Might Take Your Life (1974) editat el 2003.

 Mk IV;
 Last Concert in Japan, (1976) editat el 1977.
 On the Wings of a Russian Foxbat = King Biscuit Flower Hour, (1975) editat el 1995;
 This Time Around - Live in Tokyo, (1975) editat 2001;

 Mk VII;
 Sunrise (1995), editat com a part de la caixa The Bootleg Series 1984-2000 l'any 2001.
 Live at the Olympia '96, editat el 1997;
 Total Abandon : Live in Australia, (1999);
 In Concert with the London Symphony Orchestra, (1999);
 Live at the Rotterdam Ahoy (2000) editat el 2001;
 Made in Japan 2000, editat com a part de la caixa The Bootleg Series 1984-2000 l'any 2001.

Filmografia.
 Live in Concert 72/73, DVD que inclou el material de l'edici en VHS del 1990 "Scandinavian Nights Live in Denmark 1972", i hi incorpora material indit del 1973. Editat el 2005.
 Live in California 74, DVD que inclou el material de l'edici en VHS del 1998 "California Jam", i hi incorpora material indit de la mateixa actuaci. Editat el 2005.
 New Live & Rare - The Video Collection 1984-2000, editat el 2000.
 Come Hell or High Water enregistrat a Birmingham el 9 de novembre del 1993. Editat el 2001. ;
 In Concert with the London Symphony Orchestra (1999).
 Total Abandon - Australia 1999, editat el 1999 i reeditat el 2003 amb material addicional.
 Bombay Calling - Bombay Live '95], editat el 2000.

Referncies.


Enllaos externs.
The Highway Star;
www.deeppurple.org;
Pgina oficial d'Ian Gillan;
Pgina oficial de Roger Glover;
Pgina oficial de Steve Morse;
Pgina oficial de Don Airey;
Pgina oficial de Ritchie Blackmore;
Pgina sobre Jon Lord a crrec de Daniel Bengtsson;
Pgina oficial de Tommy Bolin;
Pgina oficial de Glenn Hughes;
Pgina oficial de David Coverdale;
Pgina oficial de Joe Lynn Turner;
DEEP PURPLE - THE PHOTO BOOK;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60988" title="San Juan (poble amerindi)" nonfiltered="3840" processed="3832" dbindex="24230">
Els San Juan o Ohkay Owingeh (lloc de poble fort) sn una tribu pueblo de llengua tewa (grup lingstic kiowa-tano). Viuen al poble San Juan de Nou Mxic, situat a la confluncia dels rius Chama i Grande. La seva llengua t 495 parlants (cens del 1980).
Segons dades de la BIA del 1995, el seu assentament tenia 12.000 acres i 2.300 apuntats al rol tribal. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats 324 individus com a San Juan.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60989" title="San Ildefonso (poble)" nonfiltered="3841" processed="3833" dbindex="24231">
Els San Ildefonso o poh-woh-ge-owcenge ("on l'aigua travessa la vall") sn una tribu amerndia de cultura pueblo i de llengua tewa (grup lingstic kiowa-tano). Viuen al pueblo San Ildefonso (comtat de Santa Fe, Nou Mxic), que t 458 habitants, dels quals el 79.48% sn amerindis i el 10,48 % hispans. La seva llengua tenia 250 parlants el 1967. Segons la BIA, el 1995 hi havia 593 apuntats al rol tribal. Per segons el cens dels EUA del 2000 hi havia 519 enregistrats.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60992" title="Nambe" nonfiltered="3842" processed="3834" dbindex="24232">
Els Nambe ("tur de terra a la cantonada") sn una tribu amerndia de cultura pueblo i de llengua tewa (grup kiowa-tano) que viu a Nou Mxic, proper als pobles Pojoaque i Tesuque.  La seva llengua tenia 200 parlants el 1967. Segons dades de la BIA del 1995, hi havia 633 apuntats al rol tribal, per segons el cens dels EUA del 2000 hi havia enregistrats 546 individus.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60993" title="Les Botigues de Sitges" nonfiltered="3843" processed="3835" dbindex="24233">
Les Botigues de Sitges s una urbanitzaci de Sitges situada al lmit del seu terme municipal amb Castelldefels. Destaca per la seva proximitat al mar, la seva platja (dita de Les Botigues) i per Port Ginesta, port esportiu que el 2007 es convert en el ms gran de Catalunya.

L'origen de la segregaci d'aquest territori del que desprs seria la comarca del Baix Llobregat s'ha de trobar a mitjans del segle XII, quan el territori situat entre l'Aiguadol i la Cova Fumada pass a formar part del monestir de Sant Vicen del Garraf (o de Pedrabona), malgrat haver format part anteriorment del terme de l'Erampruny (Gav).

 Enllaos .
Web del Consell de les Botigues de Sitges;
 Port Ginesta;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60994" title="Pojoaque" nonfiltered="3844" processed="3836" dbindex="24234">
Els Pojoaque o p'o-suwae-ge ("lloc per a beure aigua") sn una tribu amerndia de cultura pueblo i de llengua tewa (grup kiowa-tano) que viu a Nou Mxic, proper als pobles Nambe i Tesuque.  La seva llengua tenia uns 10 parlants el 1967. Segons dades de la BIA del 1995, hi havia 162 apuntats al rol tribal, per segons el cens dels EUA del 2000 hi havia enregistrats 243 individus.
El pueblo Pojoaque (comtat de Santa Fe, Nou Mxic) t 1.261 habitants, per noms el 17,37 % sn amerindis i el 62,17 % sn hispans.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60995" title="Tesuque" nonfiltered="3845" processed="3837" dbindex="24235">
Els Tesuque o tetsugeh ("lloc entre cotoners") sn una tribu amerndia de cultura pueblo i de llengua tewa (grup kiowa-tano) que viu a Nou Mxic, proper als pobles Nambe i Pojoaque.  La seva llengua tenia uns 200 parlants el 1967. Segons dades de la BIA del 1995, hi havia 356 apuntats al rol tribal, per segons el cens dels EUA del 2000 hi havia enregistrats 425 individus.
El pueblo Tesuque (comtat de Santa Fe, Nou Mxic) tenia 909 habitants, per noms el 0,44 % eren amerindis i el 18.37% eren hispans.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="60997" title="San Juan" nonfiltered="3846" processed="3838" dbindex="24236">

Art:
 San Juan de Rabanera: Esglsia romnica de la ciutat de Sria.
 Hospital San Juan Evangelista: Monestir/hospital de la cutat de Burgos.
 San Juan de Duero: Conjunt monumental romnic de la ciutat de Sria.
Etnologia: San Juan (poble amerindi): Poble amerindi.
Geografia:
 San Juan (Puerto Rico): Capital de Puerto Rico.
 Provncia de San Juan: Provncia argentina.
 San Juan de la Frontera: Capital de la provncia de San Juan (Argentina);
 San Juan (riu) a la frontera entre Costa Rica i Nicaragua.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61002" title="Toluca" nonfiltered="3847" processed="3839" dbindex="24237">
La ciutat de Toluca, oficialment Toluca de Lerdo, s la capital de l'estat de Mxic i la segona conurbaci ms gran de l'estat, desprs de la conurbaci que envolta al Districte Federal. El nom prov del nhuatl Tollocan que significa "lloc del du Tollotzin".

Toluca s un important centre industrial i comercial, localitzat a la Vall de Matlanzinco a 70 km al sud-oest de la ciutat de Mxic, a 40 minuts del suburbi de Santa Fe, per, separat d'aquesta ciutat per la Sierra Nevada Mexicana, i connectades per dues autopistes que la travessen. La ciutat t una poblaci de 666.000 habitants, per, l'rea metropolitana, formada, a ms del municipi de Toluca, pels municipis de Metepec, Lerma i Zinacantepec, s la cinquena ms gran de Mxic amb 1,6 milions d'habitants.

Amb l'increment del trfic aeri cap a la ciutat de Mxic, i la impossibilitat de ampliar-hi l'aeroport, el govern federal va decidir realitzar inversions considerables en els aeroports de les ciutats properes (Puebla, Cuernavaca i Toluca). Toluca va ser la primera a ampliar el seu aeroport, i a partir del 2006 va realitzar la venda de bitllets amb codi compartit amb la ciutat de Mxic. 

Toluca s seu de l'equip de futbol els "Diables Vermells" (Diablos Rojos).

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Toluca ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61005" title="Pessebre" nonfiltered="3848" processed="3840" dbindex="24238">



El pessebre s la representaci a la llar del naixement del nen Jess construda amb molsa, troncs, suro, amb figures de fang de personatges de la vida rural. El pessebre s un dels quadres costumistes ms estesos a la Mediterrnia cristiana. El seu origen podria estar en les antigues creences de tenir imatges dels dus a casa com a protecci, encara que ha sofert tantes evolucions que aix no es pot assegurar. 

 Histria .
L'origen del pessebre pot trobar-se tamb en les escultures i pintures que curullaven les catedrals i que servien per explicar als fidels menys instruts les creences cristianes. Aix, la primera representaci data del segle II desprs de Crist, quan a les catacumbes romanes de Priscilla es representava ja la Verge Maria sostenint als seus braos el nen Jess. El pessebre ms antic que es coneix data del segle III desprs de Crist, al monestir alemany de Fsen. 

La primera representaci catalana apareix a comenaments del segle IV a la catedral de Barcelona. Tamb les representacions cristianes que apareixen en forma de relleus als sarcfags romans del segle VI que sn escenes del naixement, amb els Reis, alguns animals i pastors, esculpides a la pedra. A finals del segle XIII els personatges adquireixen autonomia prpia i passen a formar quadres dins dels temples. Va ser l any 1223 que Sant Francesc d'Asss va fer una representaci del naixement al voltant d una menjadora d'animals  un estable semblant a aquell en qu segons el cristianisme va nixer el nen Jess , considerada per molts l'origen del pessebre. 

Al segle XVI, les autoritats catliques ms tradicionals van voler fer front a la Reforma protestant amb el Concili de Trento impulsant cultes nous, com ara una rememoraci del naixement en una part de la casa. El pessebre ms antic del qual es t coneixement es va fer a Praga l'any 1562. 

A Catalunya, les primeres figures no arriben fins al segle XVII, per al segle XVIII ja hi ha notables escultors com el murci Salzillo, els catalans Vallmitjana i Amedeu o els valencians Josep Esteve Bonet i Josep Gins els que crearien imatges que posteriorment servirien com a model per a altres representacions. 

Una particularitat del pessebre de Catalunya i al Pas Valenci s la figura del Caganer.

Enllaos externs.

Pessebre fotografies;
Pessebres Matar Web de l'associaci de pessebristes de Matar, la ms antiga de Catalunya.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61006" title="Rudi Altig" nonfiltered="3849" processed="3841" dbindex="24239">







Rudi Altig fou un destacat ciclista professional alemany dels anys 60.

 Histria .
Rudi Altig va nixer a Mannheim el 18 de mar de 1937. Va ser ciclista professional entre els anys 1960  i 1971, durant els quals va assolir 124 victries. Era un corredor molt rpid, com demostren els seus dos campionats del mn de persecuci (a ms dels nacionals). El seu gran punt feble era la muntanya, encara que aix no va impedir que guanys la Volta a Espanya de l'any 1962. 

Va obtenir triomfs d'etapa tant al Tour de Frana (on, a ms, va portar el maillot de lder durant 17 dies), com al Giro d'Itlia i a la Volta a Espanya. Tamb fou sots-campi del mn en ruta el 1965 per darrere de Tom Simpson i campi el 1966. Tamb va ser vencedor en mltiples proves de sis dies, moltes d'elles disputades en el seu pas (Berln, Dortmund, Frankfurt, Colnia, etc.). Va donar positiu per dping en quatre ocasions durant la seva carrera. 

 Palmars .
1960;
 Campi d'Alemanya de persecuci ;
 Campi del Mn de persecuci ;
1961;
 Campi d'Alemanya de persecuci ;
 Campi del Mn de persecuci ;
1962;
 Campi d'Alemanya de cursa americana ;
 1r a la Volta a Espanya, vencedor de 3 etapes i 1r de la classificaci per punts;
 Vencedor de 3 etapes del Tour de Frana i 1r de la classificaci per punts;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia ;
1963;
 Campi d'Alemanya de cursa americana ;
 Vencedor de 2 etapes de la Pars-Nia ;
1964;
 Campi d'Alemanya ;
 1r del Tour de Flandes ;
 1r de la Volta a Andalusia i vencedor de 2 etapes;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia ;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana ;
1965;
 Campi d'Alemanya de cursa americana ;
 Campi d'Europa de cursa americana ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya ;
 Vencedor de 2 etapes de la Pars-Nia ;
 2n al Campionat del Mn de ciclisme;
1966;
  Campi del mn de ciclisme  ;
 Vencedor de 3 etapes del Tour de Frana ;
 Vencedor de 2 etapes del Giro d'Itlia ;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia ;
1968;
 1r de la Mil-San Remo;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Espanya ;
1969;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana ;
1970;
 Campi d'Alemanya ;
 Vencedor d'una de la Pars-Nia ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa ;









Enllaos externs.
Palmars a memoire-du-cyclisme.net;
Fitxa a sitiodeciclismo.net;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61007" title="Delta fluvial" nonfiltered="3850" processed="3842" dbindex="24240">

Un delta s la formaci geolgica que alguns rius originen en arribar al mar a causa de l'acumulaci de sediments en les seves desembocadures.  Noms formen deltes els rius que arriben al mar desprs de travessar una cadena de muntanyes que impedeixen que els sediments es vagin quedant pel cam i fan que els materials es concentrin en el punt de contacte amb el mar. A ms, el mar ha de ser tranquil com el Mediterrani, sense corrents forts que arrosseguin els sediments acabats de dipositar. L'origen i l'estructura dels deltes es deuen a la interacci entre les aportacions de sediments per part del riu i les variacions del nivell del mar.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61008" title="Erik Zabel" nonfiltered="3851" processed="3843" dbindex="24241">

Erik Zabel s un ciclista professional alemany dels anys 90 i 2000.

Biografia.
Erik Zabel va nixer el 7 de juliol de 1970 a Berln. s professional des del 1992, amb un total de 194 victries fins l'any 2005. Considerat un dels millors esprintadors dels anys 90, entre d'altres triomfs destaquen la classificaci per punts del Tour de Frana en sis ocasions, de la Volta a Espanya en tres, aix com un total de dotze etapes individuals en el Tour i cinc en la Volta. A la classificaci de la UCI fou campi els anys 2001 i 2002, segon el 2000 i 2003 i tercer el 2004. A ms, es defensa relativament b a les etapes de mitja muntanya, fet que li ha perms guanyar clssiques com la Mil-San Remo.

L'any 2006, va reconixer en una conferncia de premsa que havia utilitzat eritropoietina durant la primera setmana del Tour de Frana del 1996. Malgrat aquesta confessi, l'equip Milram va permetre que Zabel segus a l'equip.

 Trajectria esportiva .
 Olympia Dortmund (amateur, 1990-1992);
 Union Frndenberg (1992);
 Team Telekom (1993-2003);
 T-Mobile Team (2004-2005);
 Milram (2006-);

Palmars.
1993.
1 etapa de la Tirreno-Adriatico;

1994.
Pars-Tours;
3 etapes de la Volta a Arag;

1995.
2 etapes del Tour de Frana;
2 etapes dels Quatre dies de Dunkerque;
2 etapes de la Volta a Sussa ;
1 etapa de la Tirreno-Adriatico;
1 etapa de la Volta a Arag;

1996.
3 etapes de la Setmana Catalana ;
2 etapes del Tour de Frana (regularitat);
1 etapa de la Volta a Andalusia ;
1 etapa dels Quatre dies de Dunkerque ;
1 etapa de la Volta a Holanda ;

1997.
Mil-San Remo;
3 etapes del Tour de Frana (regularitat);
Volta a Andalusia (1 etapa);
1 etapa de la Volta a Valncia ;
1 etapa de la Volta a Sussa ;
1 etapa de la Volta a Holanda;
Grote Scheldeprijs;
 
1998.
Mil-San Remo;
Campionat d'Alemanya;
3 etapes de la Tirreno-Adriatico;
2 etapes de la Volta a Arag ;
1 etapa de la Volta a Valncia ;
Classificaci per punts del Tour de Frana;

1999.
Rund um den Henninger Turm;
2 etapes de la Volta a Catalunya;
1 etapa de la Volta a Arag ;
1 etapa de la Volta a Valncia ;
1 etapa de la Volta a Alemanya ;
 Classificaci per punts del Tour de Frana;

2000.
Mil-San Remo;
Amstel Gold Race ;
Copa del Mn de ciclisme ;
3 etapes de la Volta a Alemanya ;
2 etapes de la Setmana Catalana ;
2 etapes de la Volta a Catalunya ;
1 etapa de la Volta a Andalusia ;
1 etapa de la Volta a Valncia ;
1 etapa de la Tirreno-Adriatico;
1 etapa del Tour de Frana (regularitat);

2001.
Mil-San Remo;
HEW Cyclassics;
3 etapes de la Volta a Alemanya ;
3 etapes del Tour de Frana (regularitat);
3 etapes de la Volta a Espanya ;
2 etapes de la Volta a Sussa ;
1 etapa de la Volta a Andalusia ;
1 etapa de la Volta a Valncia ;

2002.
Rund um den Henninger Turm;
4 etapes de la Volta a Alemanya ;
2 etapes de la Volta a Sussa ;
2 etapes de la Setmana Catalana ;
1 etapa del Tour de Frana ;
1 etapa de la Tirreno-Adriatico;
1 etapa de la Volta a Arag ;
1 etapa de la Volta a Holanda ;
Classificaci per punts de la Volta a Espanya;

2003.
Campionat d'Alemanya ;
Pars-Tours;
2 etapes de la Volta a Espanya (regularitat);
2 etapes de la Setmana Catalana ;
1 etapa de la Volta a Mrcia ;
1 etapa de la Volta a Alemanya ;
1 etapa de la Volta a Holanda;

2004.
1 etapa de la Volta a Andalusia ;
Classificaci per punts de la Volta a Espanya ;
Medalla de plata al Campionat del Mn de ciclisme ;

2005.
Rund um den Henninger Turm;
Pars-Tours;

2006.
1 etapa de la Bayern-Rundfahrt;
2 etapes de la Volta a Espanya;

2007.
2 etapes de la Bayern-Rundfahrt;
1 etapa de la Volta a Sussa;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61010" title="Raimund Dietzen" nonfiltered="3852" processed="3844" dbindex="24242">

Raimund Dietzen ha estat un destacat ciclista professional alemany dels anys 80.

 Histria .
Raimund Dietzen va nixer el 29 de maig de 1959 a Trier (Alemanya). Fou professional del ciclisme entre els anys 1982 i 1989, en els quals va aconseguir un total de 27 triomfs. Va pertnyer quasi tota la seva carrera professional a l'equip Teka, on tingu grans actuacions, principalment a la Volta a Espanya, on fou segon classificat de la classificaci general els anys 1987 i 1988, a ms d'obtenir un tercer i un quart lloc.

Un greu accident, durant la Volta a Espanya del 1989, ocorregut al tnel de Cotefablo (Osca) per manca de suficient illuminaci, l'oblig a retirar-se prematurament del ciclisme professional. Desprs de la seva retirada com esportista, es va convertir en director esportiu. 

 Palmars .
1983;
 Volta a Valncia (1 etapa);
 1 etapa de la Setmana Catalana de Ciclisme ;
1984;
 Campionat d'Alemanya ;
 1 etapa a la Volta a Espanya;
 1 etapa a la Volta a Astries ;
1986;
 Campionat d'Alemanya ;
 1 etapa de la Volta a Espanya ;
 1 etapa de la Volta al Pas Basc ;
 1 etapa de la Volta a Arag;
1987;
 Vuelta a La Rioja (1 etapa);
1989;
 Setmana Catalana de Ciclisme ;
 1 etapa de la Volta a Espanya ;

Enllaos externs.
Fitxa a sitiodeciclismo.net;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61011" title="Corn d'Or" nonfiltered="3853" processed="3845" dbindex="24243">

El Corn d'Or (en turc Hali, en grec Khrysokeras o Chrysoceras o           ) s un estuari i port natural que ha tingut molta influncia sobre el desenvolupament de la ciutat d'Istanbul al llarg de tota la seva histria. Aquesta ria estreta divideix el costat europeu de la ciutat en dues parts: la ciutat vella i la part de Glata. T aproximadament 8 km de longitud, des de l'obertura extensa sobre el Bsfor fins a l'entrada de la vall, on desemboquen dos rierols. s un port natural summament segur, on no existeix ni marea, ni corrents. 

S'anomena aix a causa de les terres frtils que antigament l'envoltaven, a la gran varietat de peixos i a la bellesa de la seva forma semblant a una banya. Al llarg de la seva histria, 10 ponts van ser construts per a unir les dues riberes, des del primer que va ser molt senzill durant l'poca de Justini I, fins als ponts d's militar construts en el segle XV per Mehmet el Conqueridor durant el setge.

Dels tres ponts que hi ha actualment, el ms fams s el Pont de Glata, que uneix el barri d'Eminn amb el de Beyoglu. Ple de pescadors tot el dia que contraresten el moviment constant d'aquest centre neurlgic.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61012" title="Jrg Jaksche" nonfiltered="3854" processed="3846" dbindex="24244">

Jrg Jaksche s un ciclista professional alemany, que compta amb curses tan prestigioses com la Pars-Nia o el Tour del Mediterrani en el seu palmars. s un dels ciclistes implicats en el cas Operacin Puerto, tot i que va trigar ms d'un any a reconixer-ho. Quan ho va fer, el 30 de juny del 2007, va concedir una entrevista al diari alemany Der Spiegel en qu revell molts detalls sobre el dopatge.

 Histria .
Jrg Jaksche va nixer el 23 de juliol de 1976 a Frth (Alemanya). s professional des de 1997.

 Palmars .
2004;
 1r a la Pars-Nia i vencedor de 2 etapes;
 1r al Tour del Mediterrani i vencedor d'una etapa;
2007;
 1r al Circuit de Lorena;

 Resultats al Tour de Frana .
1998. 18 de la classificaci general ;
2003. 17 de la classificaci general;
2005. 16 de la classificaci general;

 Volta a Espanya .
1999. 17 de la classificaci general;
2001. Abandona ;
2002. Abandona ;
2003. 129 de la classificaci general ;
2004. 44 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Web oficial ;
Fitxa a sitiodeciclismo.net;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61013" title="Andreas Klden" nonfiltered="3855" processed="3847" dbindex="24245">






Andreas Klden s un ciclista professional alemany.

 Histria .
Andreas Klden va nixer el 22 de juny de 1975 a Mittweida (Alemanya). s professional des del 1998, quan va comenar la seva carrera amb l'equip Team Telekom. Ha aconseguit bons resultats en voltes per etapes (Pars-Nia i Volta al Pas Basc del 2000, segon i tercer lloc al Tour de Frana de 2004 i 2006...) i curses d'un dia (Medalla de bronze als Jocs Olmpics el 2000, campi d'Alemanya el 2004...).

A finals de la temporada 2006, va anunciar que deixava el seu equip de tota la vida per fitxar pel nou equip Astana Team.

 Trajectria esportiva .
Team Telekom/T-Mobile Team (1998-2006);
Astana Team (2007-);

 Palmars .
1998.
Prleg del Tour de Normandia;
1 etapa i la general de la Niedersachsen-Rundfahrt;

1999.
1 etapa de la Volta ao Regiao do Algarve;

2000.
1 etapa i la general de la Pars-Nia;
1 etapa i la general de la Volta al Pas Basc;
Medalla de bronze a la prova en ruta dels Jocs Olmpics;
1 etapa de la Cursa de la Pau;

2004.
Campionat d'Alemanya;
2n al Tour de Frana;

2005.
1 etapa de la Bayern-Rundfahrt;

2006.
 3r al Tour de Frana;
 Regio Tour;

2007.
Tirreno-Adriatico;
1 etapa i la general del Circuit de la Sarthe;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61017" title="Olaf Ludwig" nonfiltered="3856" processed="3848" dbindex="24246">









Olaf Ludwig s un antic ciclista professional alemany dels anys 80 i 90.

 Histria .
Olaf Ludwig va nixer el 13 d'abril de 1960 a Gera (antiga Repblica Democrtica Alemanya). Fou un destacat ciclista professional alemany entre els anys 1990 i 1997, durant els quals va aconseguir 59 victries. Degut al fet d'haver nascut a Alemanya de l'Est (on l'esport professional no estava perms) no va poder passar al ciclisme professional fins a l'edat de 29 anys. Al seu palmars professional, cal, per tant, afegir-li un brillantssim palmars amateur, tant en ciclisme en pista, con en ciclisme en ruta.

Fou un molt bon esprintador que va aconseguir tres victries d'etapa al Tour de Frana, a ms de la classificaci per punts en l'any del seu debut, 1990. Tamb era un bon corredor de clssiques, el que li va dur a guanyar la Copa del Mn de ciclisme el 1992. Un cop retirat, el 1997, es va mantenir lligat al Deutsche Telekom, com a relacions pbliques de l'equip. L'any 2006 es va convertir en director esportiu de l'equip, en substituci de Walter Godefroot, per l'equip ja ha anunciat que a partir del 2007, ser substitut per Bob Stapleton i Rolf Aldag.

 Trajectria esportiva .
 Panasonic (1990-1992) ;
 Team Telekom (1993-1997) ;

 Palmars .
1990.
Campionat d'Alemanya de l'Est ;
1 etapa del Tour de Frana (regularitat);
1 etapa de la Volta a Sussa ;
1 etapa de la Volta a Irlanda ;
3 etapes de la Volta a Andalusia ;

1991.
2 etapes de la Volta a Irlanda ;
1 etapa de la Volta a Mrcia ;
1 etapa de la Volta a Sussa ;
1 etapa de la Volta a Holanda;

1992.
Copa del Mn de ciclisme ;
Amstel Gold Race ;
Quatre dies de Dunkerque (1 etapa);
3 etapes de la Volta a Arag ;
2 etapes de la Volta a Sussa ;
1 etapa del Tour de Frana ;
1 etapa del Tour del Mediterrani;

1993.
1 etapa del Tour de Frana ;
1 etapa de la Volta a Arag ;
1 etapa dels Quatre dies de Dunkerque ;
1 etapa del Tour del Mediterrani ;
Medalla de bronze al Campionat del Mn de ciclisme;
 
1994.
1 etapa de la Volta a Arag ;
1 etapa dels Quatre dies de Dunkerque ;

1995.
Veenendaal-Veenendaal;
 
1996.
1 etapa dels Quatre dies de Dunkerque ;
1 etapa de la Volta a Holanda ;
1 etapa de la Volta a Andalusia ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61037" title="Jan Ullrich" nonfiltered="3857" processed="3849" dbindex="24247">

Jan Ullrich s un ciclista professional alemany, especialista en contra-rellotge i guanyador del Tour de Frana en una ocasi.

 Histria .
Jan Ullrich va nixer a Rostock (Alemanya) el 2 de desembre de 1973. Va debutar professionalment l'any 1994. Es va donar a conixer al Tour de Frana de 1996 on finalitz segon per darrere del seu company d'equip Bjarne Rijs. L'any segent va vncer la prova i fins l'any 2005 ha estat un total de cinc cops segon a la classificaci final de la ronda francesa (1996, 1998, 2000, 2001, 2003), un cop tercer (2005) i un quart (2004). A ms el seu brillant palmars compta amb una Volta a Espanya (1999), dos campionats del mn contra-rellotge i dues medalles (or i plata) als Jocs Olmpics del 2000 de Sydney.

L'any 2002 va donar positiu en un control antidping a causa de la ingesti d'anfetamines, que va prendre durant una festa nocturna. El seu carcter difcil i inconstant, han portat a qestionar la seva professionalitat, essent acusat sovint de no dur una bona preparaci fsica i de tenir hbits poc saludables en vers l'esport. s un dels ciclistes implicats en el cas Operacin Puerto. Tot i aix, el seu brillant palmars el converteixen el un dels millors ciclistes del mn de la dcada 1995-2005.

A comenament de 2007 anuncia la seva decisi de retirar-se del ciclisme professional.

 Trajectria esportiva .
 Team Telekom (1994-2002);
 Team Coast/Team Bianchi (2003);
 T-Mobile Team (2004-2006);

 Palmars .









1995.
Campionat d'Alemanya de contra-rellotge;

1996.
Tour de Regio (1 etapa);
1 etapa del Tour de Frana;

1997.

Tour de Frana (2 etapes);
Campionat d'Alemanya;
HEW Cyclassics;
Copa Luk de Bhl;
1 etapa de la Volta a Sussa;
Bicicleta d'or;

1998.
Volta a Nuremberg;
1 etapa del Tour de Frana;

1999.
Volta a Espanya (2 etapes);
Campi del Mn de contra-rellotge;

2000.
Medalla d'or de fons en carretera als Jocs Olmpics;
Medalla de plata de fons en carretera als Jocs Olmpics;
Copa Agostini;

2001.
Campi del Mn de contra-rellotge;
Giro d'Emilia;
Campionat d'Alemanya;
1 etapa de la Volta a Hessen;
1 etapa del Giro di Lucca;

2003.
Volta a Colnia;
1 etapa del Tour de Frana;

2004.
Volta a Sussa (2 etapes);
Coppa Sabatini;

2005.
1 etapa de la Volta a Sussa;
1 etapa de la Volta a Alemanya;

2006.
1 etapa del Giro d'Italia;

Volta a Sussa (1 etapa);

 Enllaos externs .

Pgina oficial de Jan Ullrich;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61038" title="Jens Voigt" nonfiltered="3858" processed="3850" dbindex="24248">



Jens Voigt s un ciclista professional alemany dels anys 2000.

 Histria .
Jens Voigt va nixer el 17 de setembre de 1971 a Grevesmhlen, (Pomernia Occidental). s professional des de 1997.

 Trajectria esportiva .
 ZVVZ Giant (1997);
 GAN (1998);
 Crdit Agricole (1998-2003);
 Team CSC (2004-);

 Palmars .
1997.
Tour de Baixa Saxnia (1 etapa);

1998.
1 Etapa a la Volta al Pas Basc;

1999.
Critrium International;
Gran Premi Breitling Karlsruhe;

2000.
Gran Premi de Cholet-Pays-de-Loire;
Volta a Baviera;

2001.
Gran Premi de les Nacions;
Tour de Poitou-Charentes;
Volta a Baviera (1 etapa);
1 etapa del Tour de Frana;
1 etapa del Critrium du Dauphin Libr;

2002.
1 etapa del Critrium International;

2003.
Tour de Poitou-Charentes (1 etapa);
Pars-Bourges;
1 etapa del Critrium International;

2004.
Critrium International (2 etapes);
Volta a Baviera;
Copa Luk;
1 etapa de la Volta a Dinamarca;
1 etapa de la Volta al Pas Basc;

2005.
Tour del Mediterrani (2 etapes);
Copa Luk;
1 etapa de l'Etoile de Bessges;
1 etapa de la Pars-Nia;
1 etapa de la Volta al Pas Basc;
1 etapa de la Volta a Baviera;

2006.
1 etapa del Tour de Frana;
3 etapes i la general de la Volta a Alemanya;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61043" title="Marcel Wst" nonfiltered="3859" processed="3851" dbindex="24249">

Marcel Wust s un ciclista professional alemany dels anys 90.

 Histria .
Marcel Wust va nixer el 6 d'agost de 1967 a Colnia (Alemanya). Fou professional entre els anys 1988 i 2001, i aconsegu un total de 120 victries. Era especialista en l'esprint con aconsegu importants victries a la Volta a Espanya (12 triomfs), Giro i Tour.

 Trajectria esportiva .
 RMO (1988-1992);
 Novmail-Histor-Laser Computer (1993-1994);
 Le Groupement (1995);
 Castellblanch (1995);
 MX Onda (1996);
 Lotus-Festina (1997-1999);
 Festina (2000-2001);

 Palmars .

1990.
1 etapa de la Volta a Burgos;

1992.
1 etapa del Midi-Libre;

1993.
1 etapa de la Volta a Burgos;
1 etapa de la Volta a Catalunya;

1994.
1 etapa de la Dauphin -Libr;

1995.
3 etapes de la Volta a Espanya;

1996.
1 etapa de la Volta a Catalunya;

1997.
3 etapes de la Volta a Espanya;
1 etapa del Giro d'Itlia;
1 etapa de la Volta a Burgos;

1998.
 2 etapes de la Volta a Espanya;
 1 etapa de la Volta a Burgos;

1999.
4 etapes de la Volta a Espanya;
2 etapes de la Volta a Arag;
1 etapa de la Setmana Catalana;
1 etapa de la Volta a Galcia;
1 etapa de la Volta a Burgos;

2000.
1 etapa del Tour de Frana ;
1 etapa de la Volta a Arag;
1 etapa de la Volta a Alemanya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61045" title="Fabian Wegmann" nonfiltered="3860" processed="3852" dbindex="24250">

Fabian Wegmann s un ciclista professional alemany dels anys 2000.

 Histria .
Fabian Wegmann va nixer el 30 de juny de 1980 a Mnster (Alemanya), encara que actualment resideix a Friburg. Mesura 1,78 metres, pesa 60 kg i ha aconseguit 7 victries entre el 2002 (any en qu esdev professional) i el 2005.

 Trajectria esportiva .
 Team Gerolsteiner (2002-?);

 Palmars .
2003
Gran Premi de Rio Saliceto i Corregio;
Volta a Saxnia + 1 etapa;

2004
Tre Valle Varesine;

2005
GP Schwarzwald;
San Francisco GP;
1 etapa de la Volta a Polnia;

2006
1 etapa del Dauphin Libr;
GP Miguel Indurain;

2007
Campi d'Alemanya en ruta;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61056" title="Conflicte lingstic" nonfiltered="3861" processed="3853" dbindex="24251">
 

El conflicte lingstic s un terme de la sociolingstica que expressa la tensi conflictiva entre grups en qu les diferncies idiomtiques esdevenen el smbol fonamental de l'antagonisme. 

La llengua constitueix l'element de cohesi primria i fa patent i visible la confrontaci hostil. 

Totes les actuacions de poltica lingstica siguin democrtiques o no:(monolingisme, bilingisme manteniment de la diglssia  i altres ),  provoquen accions i reaccions entre els grups afectats.

L'evoluci d'un conflicte d'aquest tipus pot abocar a la substituci lingstica, per assimilaci de la cultura dominant, o b, al contrari a un reconeixement de la situaci cultural del grup en desavantatge i la normalitzaci lingstica.

 Anlisi d'alguns conflictes lingstics dels Pasos Catalans .
Reacci davant mesures de normalitzaci lingstica.
L'any 1981, es va publicar l'anomenat manifest dels 2.300 en el qual un grup de persones van posar un seguit d'objeccions a la poltica lingstica comenada pel govern catal. Des del punt de vista del conflicte lingstic es pot destacar del manifest els segents punts: 
Identificaci com grup homogeni caracteritzat per ser no catalanoparlant contraposat a l'altre grup catalanoparlant.
Expressi de malestar pel canvi que provoca les mesures de normalitzaci i manifestar que la situaci anterior considerada no era conflictiva.
Considerar que s'inicia  un procs de convertir el catal com nica llengua oficial com inici del conflicte.
Afirmaci de la supremacia cultural del grup emigrant a travs de considerar el monolingisme catal com empobriment i destacar l'abast mundial del castell  ;
Denncia d'una presumpta magnificaci de la qesti de la llengua com a tret fonamental de la cultura i la identitat catalanes, en front d'altres qestions de major inters social.
Adduir la prdua de fludesa verbal i una menor capacitat d'abstracci i comprensi com a conseqncia d'ensenyar en catal als no catalanoparlants.
Perill de formaci de dues comunitats si l'ensenyament es fa noms en catal.

Reacci d'estaments destacats de l'aparell de l'estat davant mesures legislatives.
Declaracions pbliques d'un alt comandament en la Pasqua militar de 2006: ;

El conflicte s'estableix en el moment en que el grup dominant que t el concepte que el dominat s inferior (Llengua "general" davant llengua "particular") manifesta la seva hostilitat davant la poltica lingstica.  
  
Comentaris de gener de 2006 del president del Tribunal Suprem:

En aquest cas el representant del grup dominant s'oposa a una mesura lingstica a travs d'un canvi de perspectiva (catal/ballar sevillanes) La variaci s que amb la comparaci mostra que veu com a un nivell ms baix les dues perspectives. Es tracta tamb de l's de la simbologia aprofitant rang i impunitat.

 Vegeu tamb .
Conflicte lingstic (invasi d'mbits lingstics);
Interferncia lingstica;
Persecuci del catal;
Defensa del castell;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61069" title="Llista de frases R" nonfiltered="3862" processed="3854" dbindex="24252">
Les frases R o frases de risc s un conjunt numerat de frases i combinacions de frases usades per descriure els riscs atributs a una substncia o preparat perills. Es descriuen a l'Annex III de la Directiva 67/548/CE, en els idiomes oficials de la Uni Europea.

Aquestes frases tamb es poden categoritzar en diferents apartats segons
Propietats fisicoqumiques;
Propietats toxicolgiques;
Efectes especfics sobre la salut;
Efectes sobre el medi ambient;

 Frases bsiques .
 - Explosiu en estat sec.
 - Risc d'explosi per xoc, fricci, foc o altres fonts d'ignici.
 - Alt risc d'explosi per xoc, fricci, foc o altres fonts d'ignici.
 - Forma composts metllics explosius molt sensibles.
 - Perill d'explosi en cas d'escalfament.
 - Perill d'explosi, en contacte o sense contacte amb l'aire.
 - Pot provocar incendis.
 - Perill de foc en contacte amb matries combustibles.
 - Perill d'explosi en barrejar amb matries combustibles.
 - Inflamable.
 - Fcilment inflamable.
 - Extremadament inflamable.
 - Reacciona violentament amb l'aigua.
 - Reacciona amb l'aigua alliberant gasos extremadament inflamables.
 - Pot explotar en barreja amb substncies comburents.
 - s'inflama espontniament en contacte amb l'aire.
 - En usar-lo poden formar-se barreges aire-vapor explosives/inflamables.
 - Pot formar perxids explosius.
 - Nociu per inhalaci.
 - Nociu en contacte amb la pell.
 - Nociu per ingesti.
 - Txic per inhalaci.
 - Txic en contacte amb la pell.
 - Txic per ingesti.
 - Molt txic per inhalaci.
 - Molt txic en contacte amb la pell.
 - Molt txic per ingesti.
 - En contacte amb aigua allibera gasos txics.
 - Pot inflamar-se fcilment en usar-lo.
 - En contacte amb cids allibera gasos txics.
 - En contacte amb cids allibera gasos molt txics.
 - Perill d'efectes acumulatius.
 - Provoca cremades.
 - Provoca cremades greus.
 - Irrita els ulls.
 - Irrita les vies respiratries.
 - Irrita la pell.
 - Perill d'efectes irreversibles molt greus.
 - Possibles efectes cancerigens.
 - Risc de lesions oculars greus.
 - Possibilitat de sensibilitzaci per inhalaci.
 - Possibilitat de sensibilitzaci en contacte amb la pell.
 - Risc d'explosi en escalfar-lo en ambient confinat.
 - Pot causar cncer.
 - Pot causar alteracions gentiques hereditries.
 - Risc d'efectes greus per a la salut en cas d'exposici prolongada.
 - Pot causar cncer per inhalaci.
 - Molt txic per als organismes aqutics.
 - Txic per als organismes aqutics.
 - Nociu per als organismes aqutics.
 - Pot provocar efectes a llarg termini negatius en el medi ambient aqutic.
 - Txic per a la flora.
 - Txic per a la fauna.
 - Txic per als organismes del terra.
 - Txic per a les abelles.
 - Pot provocar efectes a llarg termini negatius en el medi ambient.
 - Perills per a la capa d'oz.
 - Pot perjudicar la fertilitat.
 - Risc durant l'embars d'efectes adversos per al fetus.
 - Possible risc de perjudicar la fertilitat.
 - Possible risc durant l'embars d'efectes adversos per al fetus.
 - Pot perjudicar als nens alimentats amb llet materna.
 - Nociu: si s'ingereix pot causar dany pulmonar.
 - L'exposici repetida pot provocar sequedat o formaci d'esquerdes a la pell.
 - La inhalaci de vapors pot provocar somnolncia i vertigen.
 - Possibilitat d'efectes irreversibles.

 Combinacions .
 - Reacciona violentament amb l'aigua, alliberant gasos extremadament inflamables.
 - En contacte amb l'aigua, allibera gasos txics i extremadament inflamables.
 - Nociu per inhalaci i en contacte amb la pell.
 - Nociu per inhalaci i per ingesti.
 - Nociu per inhalaci, per ingesti i en contacte amb la pell.
 - Nociu en contacte amb la pell i per ingesti.
 - Txic per inhalaci i en contacte amb la pell.
 - Txic per inhalaci i per ingesti.
 - Txic per inhalaci, per ingesti i en contacte amb la pell.
 - Txic en contacte amb la pell i per ingesti.
 - Molt txic per inhalaci i en contacte amb la pell.
 - Molt txic per inhalaci i per ingesti.
 - Molt txic per inhalaci, per ingesti i en contacte amb la pell.
 - Molt txic en contacte amb la pell i per ingesti.
 - Irrita els ulls i les vies respiratries.
 - Irrita els ulls i la pell.
 - Irrita els ulls, la pell i les vies respiratries.
 - Irrita les vies respiratries i la pell.
 - Txic: perill d'efectes irreversibles molt greus per inhalaci.
 - Txic: perill d'efectes irreversibles molt greus per contacte amb la pell.
 - Txic: perill d'efectes irreversibles molt greus per ingesti.
 - Txic: perill d'efectes irreversibles molt greus per inhalaci i contacte amb la pell.
 - Txic: perill d'efectes irreversibles molt greus per inhalaci i ingesti.
 - Txic: perill d'efectes irreversibles molt greus per contacte amb la pell i ingesti.
 - Txic: perill d'efectes irreversibles molt greus per inhalaci, contacte amb la pell i ingesti.
 - Molt txic: perill d'efectes irreversibles molt greus per inhalaci.
 - Molt txic: perill d'efectes irreversibles molt greus per contacte amb la pell.
 - Molt txic: perill d'efectes irreversibles molt greus per ingesti.
 - Molt txic: perill d'efectes irreversibles molt greus per inhalaci i contacte amb la pell.
 - Molt txic: perill d'efectes irreversibles molt greus per inhalaci i ingesti.
 - Molt txic: perill d'efectes irreversibles molt greus per contacte amb la pell i ingesti.
 - Molt txic: perill d'efectes irreversibles molt greus per inhalaci, contacte amb la pell i ingesti.
 - Possibilitat de sensibilitzaci per inhalaci i per contacte amb la pell.
 - Nociu: risc d'efectes greus per a la salut en cas d'exposici prolongada per inhalaci.
 - Nociu: risc d'efectes greus per a la salut en cas d'exposici prolongada per contacte amb la pell.
 - Nociu: risc d'efectes greus per a la salut en cas d'exposici prolongada per ingesti.
 - Nociu: risc d'efectes greus per a la salut en cas d'exposici prolongada per inhalaci i contacte amb la pell.
 - Nociu: risc d'efectes greus per a la salut en cas d'exposici prolongada per inhalaci i ingesti.
 - Nociu: risc d'efectes greus per a la salut en cas d'exposici prolongada per contacte amb la pell i ingesti.
 - Nociu: risc d'efectes greus per a la salut en cas d'exposici prolongada per inhalaci, contacte amb la pell i ingesti.
 - Txic: risc d'efectes greus per a la salut en cas d'exposici prolongada per inhalaci.
 - Txic: risc d'efectes greus per a la salut en cas d'exposici prolongada per contacte amb la pell.
 - Txic: risc d'efectes greus per a la salut en cas d'exposici prolongada per ingesti.
 - Txic: risc d'efectes greus per a la salut en cas d'exposici prolongada per inhalaci i contacte amb la pell.
 - Txic: risc d'efectes greus per a la salut en cas d'exposici prolongada per inhalaci i ingesti.
 - Txic: risc d'efectes greus per a la salut en cas d'exposici prolongada per contacte amb la pell i ingesti.
 - Txic: risc d'efectes greus per a la salut en cas d'exposici prolongada per inhalaci, contacte amb la pell i ingesti.
 - Molt txic per als organismes aqutics, pot provocar efectes a llarg termini negatius en el medi ambient aqutic.
 - Txic per als organismes aqutics, pot provocar efectes a llarg termini negatius en el medi ambient aqutic.
 - Nociu per als organismes aqutics, pot provocar efectes a llarg termini negatius en el medi ambient aqutic.
 - Nociu: possibilitat d'efectes irreversibles per inhalaci.
 - Nociu: possibilitat d'efectes irreversibles per contacte amb la pell ;
 - Nociu: possibilitat d'efectes irreversibles per ingesti.
 - Nociu: possibilitat d'efectes irreversibles per inhalaci i contacte amb la pell.
 - Nociu: possibilitat d'efectes irreversibles per inhalaci i ingesti.
 - Nociu: possibilitat d'efectes irreversibles per contacte amb la pell i ingesti.
 - Nociu: possibilitat d'efectes irreversibles per inhalaci, contacte amb la pell i ingesti.

Articles relacionats.
Llista de frases S (de seguretat).
Smbols de perillositat;

Enllaos externs.
http://europa.eu.int/eur-lex/lex/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=CELEX:31993L0021:ES:HTML Llista original;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61072" title="Paulus" nonfiltered="3863" processed="3855" dbindex="24253">

Paulus era un dux hispanorom del rei visigot Vamba.

L'any 672, va ser enviat per acabar amb la rebelli del comte Hilderic de Nimes. En arribar a Narbona, es proclama rei com a Flavius Paulus. Tota la noblesa de Narbonense i Tarraconense oriental (l'actual Catalunya) se li van unir, segurament precedit de negociacions poltiques al seu pas. Aleshores va enviar una carta a Vamba on li feia saber la seva decisi de proclamar-se rei de l'Est anomenant-lo a ell rei del Sud.

El rei Vamba organitza la recuperaci dels territoris i rep una nova carta de Paulus reptant-lo a una guerra a Clausurae, prop de Ceret. Vamba guanya la guerra i es dirigeix a Nimes on hi arriba el 31 d'agost de 673.
 
Paulus s pres, se li confisquen tots els seus bns, i s mofat davant de tothom, per no el condemnen ni a la mort ni a la ceguesa.

Un relat detallat de la campanya es pot seguir a l'article: Vamba;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61089" title="Club Deportivo Castelln" nonfiltered="3864" processed="3856" dbindex="24254">


El Club Deportivo Castelln (nom oficial, Club Deportivo Castelln SAD des de 1991, tamb conegut en catal com Club Esportiu Castell) s un club de futbol de la ciutat de Castell de la Plana, (la Plana Alta, Pas Valenci). Va ser fundat en 1922. Els seus seguidors sn coneguts popularment com a orelluts i el seu principal crit per animar a l equip s pam, pam, orellut. Juga com a local al Estadi Nou Castlia.

El club ha disputat onze temporades en la Primera divisi, a ms d'haver estat finalista de la Copa del Generalsimo en 1973. Altres dels principals mrits sn el campionat de la Copa de la Lliga de Segona divisi la temporada 1983/84 o els dos Campionats Regionals Valencians de 1298/29 i 1929/30. Ms recentment va aconseguir el rcord d'imbatibilitat a la Segona divisi B en la temporada 2002/03. Des de la temporada 2005/06 juga novament a la Segona divisi.

Histria.
El futbol va aparixer a la ciutat de Castell cap el 1911 amb clubs com el Regional, Ribalta, Obelisco, Gimnstico, Cultura i Deportivo. El Club Esportiu Castell es fund el 20 de juliol de 1922 per la fusi dels clubs CD Cervantes (dels republicans) amb part del CD Castlia (dels senyorets).

L'any 1933 uns incidents al seu estadi del Sequiol va obligar el club a canviar el nom pel de Sport Club La Plana. Aquesta denominaci dur fins el 1939 en qu recuper el seu antic nom, en unir-s'hi diversos clubs: Athletic Castell, Penya Ribalta i Rcing.

L'any 1941 va ascendir per primer cop a la Primera Divisi espanyola. Durant els anys 40 el club inaugur l'antic estadi de Castlia. El 1973 va perdre la final de la Copa del Rei davant l'Athletic de Bilbao per 2 a 0. Jugaven a aquell equip homes com Vicente del Bosque i Ramon Planelles.

El 7 de juny de 1987 inaugur el seu estadi Nou Castlia. El 29 d'agost de 1991 es convert en Societat Annima Esportiva (S.A.D.). La temporada 2005-06, desprs de diversos anys a la Segona B, el club retorn a Segona Divisi A.


Smbols.
Uniforme.
Uniforme titular: Samarreta albinegra a franjes verticals, pantal blanc, mitjes blanques. 
Segon uniforme: Samarreta, pantal i mitjes blaves
Tercer uniforme: Samarreta, pantal i mitjes granates.

Himne.
Article principal: Himne del CD Castelln

L'himne del CD castelln tamb s conegut com el Pam Pam Orellut. Va ser creat a la dcada dels 40, amb msica d'Eduardo Bosh i lletra de Vicente Andrs. Al 1972 va tornar-se a grabar suta la direcci del mestre Jos Gargori. Aquesta ltima s la versi que utilitza el club actualment.


Estadi.
Article principal: Estadi Nou Castlia

El CD Castelln juga els partits com a local al Nou Estadi Municipal de Castlia. Les seves dimensions sn de 102 metres de llargria per 70 metres d amplria. Fou inaugurat al 1987, amb una capacitat llavors d uns 15.000 espectadors. Amb motiu de l ascens a Primera divisi de la temporada 1988-89 es va agrandir fins als 18.000. Al 1996, per tal de eliminar gaireb totes les localitats de peu, va reduir-se a uns 14.000. L aspecte actual de l estadi s fruit de la modificaci del 2005, l any del darrer ascens a Segona divisi. Es va enfonsar el terreny de joc per tal d arribar als 16.000 espectadors de capacitat.

Plantilla actual.


































Els equips de la Segona divisi espanyola estan limitats a tindre en lel planter un mxim de dos jugadors sense passaport de la Uni Europea. La llista inclou noms el pas d'origen de cada jugador; alguns dels no europeus tenen doble nacionalitat amb algun estat de la UE: 

 Dani Pendn t passaport espanyol  .
 Reggi t passaport itali  .

Altes.








Baixes.







Veure la plantilla de la temporada anterior.

Cos tcnic.
 Entrenador: Abel Resino;
 Segon entrenador: Emili Isierte;
 Entredador del filial: Fernando Giner;
 Preparador fsic: Jorge Sim i Julio Ortega;
 Metge: Joaqun Mas;
 Fisioteraputa: Ral Larios;

Palmars.
 1 subcampionat de Copa del Rei: 1972/73 Athletic Club de Bilbao 2 - Club Esportiu Castell 0;
 2 campionats de Segona divisi: 1980/81 i 1988/89.
 2 campionats regionals valencians: 1928/29 i 1929/30;
 1 Copa de la lliga de Segona divisi: 1983/84;
 1 campionat de Segona Divisi B Grup III en ;
 6 campionats de Tercera Divisi (1929/30, 1952/53, 1963/64, 1964/65, 1965/66 i 1968/69);

Altres mrits.
 1 subcampionat de Copa del Rei: 1972/73;
 2 campionats de Segona divisi: 1980/81 i 1988/89.
 4 ascensos de Segona divisi a Primera: 1940/41, 1971/72, 1980/81 i 1988/89.
 6 ascensos de Tercera a Segona divisi: 1929/30, 1933/34, 1952/53, 1959/60, 1965/66 i 1968/69. ;
 1 ascens de Segona B a Segona A: 2004/05.
Al 1939 es va reaparixer el CD Castelln i va ascendir a Segona divisi per remodelaci de la competici.

Premis individuals.
 2 Pichichi de Segona divisi: Cioffi (1974/75) i Pedro Alcaiz (1985/86);
 1 Zamora de Segona divisi: Carlos Snchez (2007/08);

Antics membres.

Jugadors destacats.


Entrenadors.


Entre parntesi el nombre de partits oficials que van dirigir. JE = jugador-entrenador.

Presidents.


Estadstiques.
Actualitzat fins a la temporada 2007/08
 11 temporades en Primera divisi ;
 Millor posici: 4t (1942/43);
 40 temporades en Segona divisi ;
 Millor posici: 1r (1940/41, 1980/81 i 1988/89);
 11 temporades en Segona B.
 Millor posici: 1r (2002/03);
 13 temporades en Tercera divisi.
 Millor posici: 1r (1929/30, 1952/53, 1963/64, 1964/65, 1965/66 i 1968/69);
 53 participacions en la Copa del Rei.
 Millor posici: Finalista (1972/73);

Classificaci a la Lliga de futbol per temporades.


1928-29 Segona Divisi B 3r;
1929-30 Tercera Divisi 1r;
1930-31 Segona Divisi 5;
1931-32 Segona Divisi 7;
1932-33 Segona Divisi 10;
1933-34 Tercera Divisi ;
1934-35 Segona Divisi 8 ;
1935-36 Tercera Divisi;
1936-39 Sense competici;
1939-40 Segona Divisi 4t;
1940-41 Segona Divisi 1r;
1941-42 Primera Divisi 8;
1942-43 Primera Divisi 4t;
1943-44 Primera Divisi 5;
1944-45 Primera Divisi 8;
1945-46 Primera Divisi 8;
1946-47 Primera Divisi 14;
1947-48 Segona Divisi 12;
1948-49 Segona Divisi 8;
1949-50 Segona Divisi 16;

1950-51 Tercera Divisi 3r;
1951-52 Tercera Divisi 6;
1952-53 Tercera Divisi 1r;
1953-54 Segona Divisi 5;
1954-55 Segona Divisi 12;
1955-56 Segona Divisi 16;
1956-57 Segona Divisi 20;
1957-58 Tercera Divisi 2n;
1958-59 Tercera Divisi 12;
1959-60 Tercera Divisi 2n;
1960-61 Segona Divisi 13;
1961-62 Tercera Divisi 3r;
1962-63 Tercera Divisi 10;
1963-64 Tercera Divisi 1r;
1964-65 Tercera Divisi 1r;
1965-66 Tercera Divisi 1r;
1966-67 Segona Divisi 3r;
1967-68 Segona Divisi 10;
1968-69 Tercera Divisi 1r;
1969-70 Segona Divisi 11;

1970-71 Segona Divisi 6;
1971-72 Segona Divisi 2on;
1972-73 Primera Divisi 5;
1973-74 Primera Divisi 16;
1974-75 Segona Divisi 6;
1975-76 Segona Divisi 12;
1976-77 Segona Divisi 14;
1977-78 Segona Divisi 14;
1978-79 Segona Divisi 11;
1979-80 Segona Divisi 5;
1980-81 Segona Divisi 1er;
1981-82 Primera Divisi 18;
1982-83 Segona Divisi 4t;
1983-84 Segona Divisi 10;
1984-85 Segona Divisi 12;
1985-86 Segona Divisi 5;
1986-87 Segona Divisi 8;
1987-88 Segona Divisi 11;
1988-89 Segona Divisi 1r;
1989-90 Primera Divisi 14;

1990-91 Primera Divisi 19;
1991-92 Segona Divisi 15;
1992-93 Segona Divisi 10;
1993-94 Segona Divisi 17;
1994-95 Segona Divisi B 4t;
1995-96 Segona Divisi B 6;
1996-97 Segona Divisi B 9;
1997-98 Segona Divisi B 5;
1998-99 Segona Divisi B 9;
1999-00 Segona Divisi B 7;
2000-01 Segona Divisi B 10;
2001-02 Segona Divisi B 13;
2002-03 Segona Divisi B 1r;
2003-04 Segona Divisi B 4t;
2004-05 Segona Divisi B 4t;
2005-06 Segona Divisi 12;
2006-07 Segona Divisi 14;
2007-08 Segona Divisi 5;
2008-09 Segona Divisi;

Entre 1933 i 1936 va competir amb el nom de Sport Club La Plana.

Primera divisi.
 Temporades - 11;
 Partits jugats - 285;
 Victories - 103;
 Empats - 79;
 Derrotes - 152;
 Gols fovorables - 419;
 Gols rebuts - 588;

Rcords.
 Ms partits jugats - Antonio Santolaria (152 partits);
 Ms gols marcats - Basilio Nieto (79 gols);

 Major victria com a local;


 Major victria com a visitant;



 Major derrota com a local;


 Major derrota com a visitant;


Copa del Rei.
 Participacions - 54;
 Partits jugats - 248;
 Victories - 116;
 Empats - 39;
 Derrotes - 94;
 Gols fovorables - 368;
 Gols rebuts - 316;

Per temporades.


1902-26 No particip;
1927 Primera eliminatria (8);
1928 No particip;
1929 Quarts de final (4);
1930 Octaus de final (8);
1931 Quarts de final (4);
1932 Octaus de final (8);
1933 Octaus de final (8);
1934-40 No particip;
1941 Octaus de final (8);
1942 Octaus de final (8);
1943 Octaus de final (8);
1944 Octaus de final (8);
1945 Quarts de final (4);
1946 Setzens de final (16);
1947 Quarts de final (4);
1948 Quarts de final (4);
1949 Quarta eliminatria (24);
1950 Segona eliminatria (24);
1951-60 No particip;
1961 Setzens de final (16);

1962-66 No particip;
1967 Setzens de final (16);
1968 Setzens de final (16);
1969 No particip;
1970 Setzens de final (16);
1971 Setzens de final (16);
1972 Octaus de final (8);
1973 Finalista (1);
1974 Octaus de final (8);
1975 Quarta eliminatria (24);
1976 Primera eliminatria (65);
1977 Segona eliminatria (32);
1978 Tercera eliminatria (26);
1979 Primera eliminatria (81);
1980 Quarta eliminatria (18);
1981 Quarta eliminatria (16);
1982 Tercera eliminatria (20);
1983 Primera eliminatria (72);
1984 Octaus de final (8);
1985 Quarts de final (4);
1986 Quarts de final (4);

1987 Quarta eliminatria (16);
1988 Quarts de final (4);
1989 Tercera eliminatria (32);
1990 Segona eliminatria (16);
1991 Quarta eliminatria (26);
1992 Octaus de final (8);
1993 Quarta eliminatria (26);
1994 Quarta eliminatria (26);
1995 Segona eliminatria (48);
1996 Primera eliminatria (46);
1997 Primera eliminatria (47);
1998-00 No particip;
2001 Primera eliminatria (63);
2002 Primera  eliminatria (64);
2003 No particip;
2004 Trenta-dosens de final (32);
2005 Trenta-dosens de final (32);
2006 Segona eliminatria (54);
2007 Setsens de final (16);
2008 Segona eliminatria (43);
2009 Setsens de final (16);

Entre parntesi el nombre d'equips que continuaren en competici un cop el Castell queda eliminat.

Rcords.
 Ms gols marcats - Basilio Nieto (18 gols);

 Major victria com a local;


 Major victria en camp neutral;


 Major victria com a visitant;


 Major derrota com a local;


 Major derrota en camp neutral;


 Major derrota com a visitant;


Referncies.


Vegeu tamb.
 Club Esportiu Castell B;


Enllaos externs.
 Pgina oficial del club;
 Pgina oficial de les penyes del club;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61091" title="Circuit Bancaixa" nonfiltered="3865" processed="3857" dbindex="24255">


El Circuit Bancaixa, oficialment Lliga Professional d'Escala i Corda, s la lliga professional d'Escala i corda, organitzada per l'empresa Frediesport conjuntament amb la Federaci de Pilota Valenciana. S'hi enfronten diversos equips de dos o tres jugadors pertanyents a l'empresa ValNet (des de la lliga 2005/06), patrocinats els pilotaris per diverses empreses i els equips per ajuntaments.

Prenent el pols del Campionat Nacional d'Escala i Corda, el Circuit Bancaixa es disputa des de la temporada 1991/92 grcies a l'organitzaci de l'ex-pilotari Alfred Hernando, Fredi, i la promoci de la caixa d'estalvis valenciana Bancaixa. Ja des d'un comenament hi competiren els millors pilotaris i actualment s tot un prestigi ser escollit per jugar-hi, figurant amb noms histrics com els de Sarasol I, Pigat II o lvaro.

En l'edici de la temporada 2007/08 participen 8 trios, novetat en un esport en el nombre de jugadors per equip compensa la qualitat dels membres.

 Historial .




 Normes especfiques del Circuit Bancaixa .
El Circuit Bancaixa segueix les normes de l'Escala i corda amb unes lleus modificacions per tal d'afavorir l'espectacle i facilitar les retransmissions de televisi.

 Puntuaci inicial: Guanya l'equip que primer puntua 60 jocs. Per tal de fer les partides ms rpides, animar les postures (travesses) i forar els jugadors a esforar-s'hi des d'un bell inici, el marcador comena amb empat a jocs, 15-15.

 Galeries privades: L'equip que envie la pilota a les galeries del dau o del rest perdr el quinze, d'aix se'n diu que estan privades (o prohibides). D'aquesta manera s'obliga a jugar per dins del trinquet tot buscant rebots i racons en lloc de llenar-la a dalt a la mnima oportunitat. Aix suposa un esfor adicional per als pilotaris, sobretot si juguen contra un trio, per augmenta l'espectacularitat de les jugades.

 La ferida: La primera falta del joc no compta. En la ferida, si la pilota no entra al dau, s falta i quinze de l'equip al dau, excepte que siga la primera falta d'aquesta mena en el joc en curs, llavors no compta.

 Els feridors: Abans de comenar cada partida se sortegen els feridors, uns jugadors especials. D'aquesta manera, no saben per qui jugaran fins minuts abans. En cas de jugar un trio el punter pot fer de punter (com sol fer Tino), si no, el punter ha de comenar cada quinze sota la corda del mig camp.

 Curiositats del Circuit Bancaixa .
 En el cartell de cada temporada apareix un muntatge amb fotografies dels membres de l'equip guanyador de la temporada anterior. Aix, en el cartell del Circuit Bancaixa 2006/07 es veuen Mezquita, Tato (colpejant la pilota) i Canari en les seues respectives posicions d' escalater, mitger i punter.

 Edicions del Circuit Bancaixa .
 Circuit Bancaixa 04/05;
 Circuit Bancaixa 05/06;
 Circuit Bancaixa 06/07;
 Circuit Bancaixa 07/08;
 Circuit Bancaixa 08/09;

 Vegeu tamb .
 Pilota valenciana;
 Escala i corda;
 Trofeu Individual Bancaixa;

 Enllaos externs .
 XVII Lliga Professional d'Escala i Corda 07/08 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61096" title="lvaro de Mendaa y Neira" nonfiltered="3866" processed="3858" dbindex="24256">

lvaro de Mendaa y Neira (1541   1595) fou un navegant que va fer dues expedicions al Pacfic descobrint les illes Salom i les illes Marqueses.

Es saben poques coses dels primers anys. Va embarcar cap al Per amb el nom d'lvaro Rodrguez y Neira, y en ocasions se l'anomena Mendaa y Castro. Al seu temps se l'identificava com a gallec, possiblement de Neira. Segons la recerca documental posterior, era de Congosto, a la comarca lleonesa del Bierzo. El pare, Rodrguez, era de la famlia Mendaa, y la mare, Ysabel de Neira, era de la famlia Castro, germana de Lope Garcia de Castro. Mendaa va acompanyar al seu oncle Lope quan va ser nomenat president del Tribunal de Lima.

Primer viatge.

Els espanyols van saber dels inques la llegenda que deia que a l'oest es trobaven unes illes plenes d'or. Immediatament es van comparar aquestes illes amb la Terra d'Ofir on es trobaven les mines d'or del rei Salom. Com que el crrec de virrei del Per estava vacant, el president del Tribunal, Lope Garcia de Castro, n'exercia les funcions i va encarregar la direcci de l'expedici al seu nebot Mendaa en contra de les aspiracions de Pedro Sarmiento de Gamboa que reivindicava la iniciativa.

Les naus de l'expedici eren Los Reyes i Todos los Santos, de 300 i 200 tones respectivament. Els capitans eren Pedro Sarmiento de Gamboa i Pedro de Ortega, i el pilot major era Hernn Gallego. La tripulaci era d'uns 150 homes, inclosos mariners, soldats, quatre frares franciscans i una vintena d'esclaus. L'objectiu de l'expedici era cercar la suposada Terra Austral, explorar els seus recursos i estudiar les possibilitats de colonitzaci.

Va partir de El Callao, el port de Lima, el 20 de novembre de 1567. Desprs de passar per davant de Nui, illa de Tuvalu, va arribar sense aturar-se a la primera de les illes Salom: Santa Isabel. Durant sis mesos van estar a Santa Isabel (illa Isabel, Guadalcanal i San Cristbal (Makira), i van explorar una vintena d'illes. Encara que no van trobar res d'or, el nom d'illes Salom ja havia fet fortuna. El viatge de tornada el van fer per la ruta coneguda de Manila a Acapulco, passant per la isla de San Francisco (illes Wake).

Ruta del primer viatge.
El Callao, port de Lima, 20 de novembre de 1567.
Isla de Jess (avui Nui, a Tuvalu), 15 de gener de 1568.
Illes Salom:
Baxos de la Candalaria (Ontong Java), 1 de febrer.
Santa Ysabel (avui illa Isabel), del 7 de febrer al 17 d'agost.
Isla de Ramos (Malaita), San Jorge (al sud d'Isabel), les illes Florida, Galera, Buenavista, San Dimas, i Guadalupe (grup d'illes Florida o Nggela Sule), Guadalcanal, Sesarga (Savo), illes San Nicols, San Jernimo i Arrecifes (grup Nova Gergia), San Marcos (Choiseul), San Cristbal (Makira), Treguada (Ulawa), Tres Maras (Olu Malua), San Juan (Uki Ni Masi), San Urbn (Rennell), Santa Catalina, Santa Ana.
Baxos de San Bartolom (atol Maloelap, illes Marshall);
Isla de San Francisco (avui illes Wake);
El Callao, 22 de juliol de 1569.

Segon viatge.
Durant vint-i-cinc anys Mendaa va intentar fer un segon viatge per colonitzar les illes Salom. Encara que tenia l'aprovaci del rei, es va trobar amb el rebuig de les autoritats colonials descontentes amb els resultats del primer viatge, i dels enemics del seu oncle que havia mort. Va ser el nou virrei, Garca Hurtado de Mendoza, marqus de Caete, qui va patrocinar la nova expedici grcies a la influncia de la dona de Mendaa, Isabel de Barreto. Es va organitzar com una expedici privada on el virrei aportava els efectius militars i Mendaa va convncer a mercaders i colons a participar en l'aventura. L'objectiu era establir una colnia a les illes Salom impedint que els pirates anglesos trobessin un refugi al Pacfic des d'on poguessin atacar les Filipines o la costa americana.

Es van embarcar unes 400 persones entre les que es trobaven passatgers amb les seves dones i esclaus disposats a fundar una colnia. Acompanyen al general la seva dona Isabel de Barreto i tres cunyats. El pilot major de l'expedici, i capit de la nau capitana, s el portugus Pedro Fernndez de Quirs. Els quatre vaixells sn:
San Gernimo, nau capitana, gali de 200 a 300 tones. Capit i pilot major: Pedro Fernndez de Quirs.
Santa Ysabel, nau almirall, gali de 200 a 300 tones. Capit: Lope de Vega. Desapareix el 7 de setembre de 1595.
San Felipe, galiot de 30 a 40 tones. Propietari i capit: Felipe Curzo. Desapareix el 10 de desembre de 1595.
Santa Catalina, fragata de 30 a 40 tones. Propietari i capit: Alonso de Leyra. Desapareix el 19 de desembre de 1595.

Va partir de El Callao i, desprs de fer escala a Paita, va trobar les illes Marqueses que va anomenar en honor al virrei, el marqus de Caete. Durant deu dies va explorar les illes del sud de l'arxiplag. De nou de cam cap a l'oest passa per davant d'una de les illes Cook i una de les Tuvalu fins que arriba a les illes de Santa Cruz, arxiplag del sud de les illes Salom. Al passar per davant de Tinakula, un volc que es trobava en activitat, desapareix la Santa Ysabel. 

A l'illa de Santa Cruz funda una colnia per, malalt de malria, perd el control de la situaci. Els soldats cometen crims i excessos amb els indgenes i es produeix un intent de rebeli. El 18 d'octubre de 1595 mor Mendaa i es fa crrec de l'expedici la seva dona Isabel de Barreto. Al deteriorar-se la situaci decideixen abandonar la colnia i posar rumb cap a les Filipines. Pel cam es perden el San Felipe i la Santa Catalina i noms hi arriba el San Gernimo guiat per Pedro Fernndez de Quirs.

Ruta del segon viatge.
Paita, Per, 16 de juny de 1595.
Las Marquesas de Mendoza (illes Marqueses), 21 de juliol a 5 d'agost.
Magdalena (Fatu Hiva);
Dominica (Hiva Oa);
Santa Cristina (Tahuata);
San Pedro (Moho Tani);
San Bernardo (Pukapuka, illes Cook), 20 d'agost;
La Solitaria (Niulakita, Tuvalu), 29 d'agost.
Illes Salom:
Tinakula, volc en activitat. Desapareix la Santa Ysabel, 7 de setembre.
La Huerta (Tomotu Noi), Recifes (grup de les illes Swallow), 8 de setembre.
Santa Cruz (avui Ndende o  Nendo de Santa Cruz Islands), 8 de setembre a 18 de novembre. El 18 d'octubre hi mort Mendaa.
Guam, 1 de gener de 1596. Noms hi arriba el San Gernimo.
Manila, 11 de febrer.

Referncies.
Robert Graves, Las islas de la imprudencia, ISBN 84-01-42332-5.
 Assaig sobre Mendaa;
 Revista Espaola del Pacfico;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61098" title="Jemez" nonfiltered="3867" processed="3859" dbindex="24257">
Els jemez o walatow ("poble del tur") sn una tribu ndia de cultura pueblo i llengua towa (grup kiowa-tano), que viu a Nou Mxic. La seva llengua tenia 2.000 parlants el 1967. Segons dades de la BIA del 1995, hi havia 2.885 apuntats al rol tribal, per segons el cens dels EUA del 2000 hi havia enregistrats 2.856 individus.
El pueblo Jemez (comtat de Sandoval, Nou Mxic) t 1.953 habitants, dels quals el 99,13 % sn amerindis i el 1,95 % sn hispans.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61100" title="Cochiti" nonfiltered="3868" processed="3860" dbindex="24259">

Els cochiti (de kotyete, "kiva de pedra") sn una tribu ndia de parla keres i cultura pueblo que viuen a Nou Mxic. La seva llengua tenia uns 380 parlants el 1990. Segons dades de la BIA del 1995, hi havia 1.175 apuntats al rol tribal, per segons el cens dels EUA del 2000 hi havia enregistrats 1.049 individus.
El pueblo Cochiti (comtat de Sandoval, Nou Mxic) t 50.000 acres i 507 habitants, dels quals el 95,27 % sn amerindis i el 3,16 % sn hispans










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61101" title="Bill Bruford" nonfiltered="3869" processed="3861" dbindex="24260">
William Scott Bruford (nascut el 17 de maig del 1949 a Sevenoaks, Kent, Anglaterra), conegut com a Bill Bruford, s un percussionista caracteritzat pel seu alt nivell tcnic i per tenir un estil precs i amb profusi de poliritmes. Msic de prestigi internacional, ha estat reconegut tant per haver estat un dels pioners en la utilitzaci dels instruments electrnics de percussi, com per haver elaborat un estil molt personal, fruit de la seva constant experimentaci dins els mbits del jazz i del rock progressiu.

Context histric i evoluci.
Yes (1a etapa).
Amb una formaci eminentment jazzstica, Bill Bruford va iniciar la seva carrera professional a finals dels anys 60 dins la primera i clssica formaci del grup britnic de rock progressiu Yes. Amb una formaci on tamb hi havia Jon Anderson (veu), Peter Banks (guitarra), Tony Kaye (teclats) i Chris Squire (baix), Yes van fer dos discs (amb posterioritat s'ha publicat un doble CD d'aquesta formaci amb enregistrats fets a la BBC):

 Yes (1969);
 Time And A Word (1970);
 Something s Coming (BBC 1969-1970);

El seu rock, marcadament influt tant pel llegat dels Beatles com per l'esttica hippy prpia de finals dels anys 60, es transforma fins a esdevenir l'estil clssic de Yes: rock progressiu amb llargs i imaginatius desenvolupaments insrtumentals, i una notable dosi de virtuosisme. Aquesta evoluci fou afavorida per dos canvis de personal: Steve Howe va substituir Peter Banks a la guitarra, i Rick Wakeman va fer el mateix amb Tony Kaye als teclats. Aquesta formaci de Yes enregistr el que ha estat considerat com els millors discs de la banda:

 The Yes Album (1970);
 Fragile (1971);
 Close To The Edge (1972);

King Crimson (1a etapa).
El doble disc en directe Yessongs, que es va publicar tot seguit, encara incloa alguna can amb Bruford per el mateix any 1972 el bateria va acceptar l'oferiment del lder del grup King Crimson, el guitarrista Robert Fripp, per unir-se a la nova formaci del grup, on per primer cop Bruford va tenir un company a la secci de percussi: Jaimie Muir. Posteriorment Fripp ha declarat que en aquella poca va cercar un percussionista provinent del jazz progressiu (Muir) i el bateria del grup de rock Yes (Bruford), sense imaginar-se que el primer resultaria ser massa experimental i el segon sorpressivament jazzstic. L'estada de Muir a la banda fou molt curta i noms el podem sentir al primer disc, Larks  Tongues In Aspic (1972), per cal dir que posteriorment s'edit un directe, dins la srie King Crimson Collector s Club, que recull un concert de la banda encara amb els dos percussionistes. L'absncia de Muir va propiciar que Bruford assums el paper de multipercussionista, afegint tota mena d'instruments al seu kit de bateria.

La banda era formada, doncs, per Muir, Bruford, Robert Fripp (guitarra i mellotr), David Cross (viol i mellotr), i John Wetton (veu i baix). Bona part del material de King Crimson eren complexos composicions i altra part eren veritables improvisacions (majoritriament en directe) que es feien partint del no res (a diferncia del que hom anomena habitualment improvisaci i que de fet sn jams, en qu els instruments solistes improvisen sobre una base rtmica o un tema establert); tamb cal esmentar la srie de canons marcadament meldiques i lriques sobre textos de Richard Palmer-James. Aquesta formaci de King Crimson va fer pocs discs (per posteriorment han anat apareixent nombroses edicions de material en directe d'aquella poca):

 Live At The Beat Club (1972). Editat l'any 1999 dins la srie King Crimson Collector s Club.
 Larks  Tongues In Aspic (1972). El primer disc que va publicar aquesta formaci de King Crimson.
 Straless And Bible Black (1973). Inclou parts enregistrades en directe i d'altres en estudi.
 Red (1974) Darrer disc que va publicar aquesta formaci de King Crimson.
 USA (1974). Directe no reeditat mai i que va esdevinir objecte de colleccionisme fins que l'any 2002 s'edit en CD.
 The Great Deceiver (1973-1974). Recull de concerts en forma de caixa de quatre CDs publicada l'any 1992 i remasteritzada i reeditada l'any 2004.
 The Night Watch (1973). Doble CD publicat el 1997 que recull el concert sencer d'on es van extreure algunes canons per al disc Starless And Bible Black.
 Live in Heidelberg, 1974 Editat l'any 2005 dins la srie King Crimson Collector s Club.

Fusi de finals dels 70.
La dissoluci de King Crimson va deixar les portes obertes als seus membres per a diversos projectes en solitari i collaboracions. En aquesta etapa Bruford comena a fer servir els primers elements de percussi elctrica i tendeix a practicar un rock molt virtus, clarament progressiu i amb forta influncia del jazz fusion que est sorgint a la darrera meitat dels anys 70. Sota el nom de 'Bruford' va publicar diversos discs:

 Feels Good To Me (1977). Amb la presncia d'Allan Holdsworth (guitarra) i Jeff Berlin (baix), i Annette Peacock (veu).
 One Of A Kind (1978). El darrer disc amb participaci d'Holdsworth.
 The Bruford Tapes (1979). Enregistrat en directe.
 Gradually Going Tornado (1980). Amb participaci de Jeff Berlin.
 Master Strokes (1986). Recopilaci amb alguna can dels dos discs que va fer amb el teclista Patrick Moraz, Music For Piano And Drums (1983) i Flags (1985).

Com a conseqncia de l'amistat i de la relaci professional que havia mantingut amb Phil Collins (amb qui havia tocat al grup Brand X), Bruford va participar, amb carcter temporal i per ajudar a minimitzar els problemes derivats de la sortida de Peter Gabriel, a la gira de Trick of The Tail que Genesis van fer l'any 1976.  El disc en directe Seconds Out (1977) inclou fragments que documenten el pas de Bruford per aquesta banda.

El 1977 fou l'any de la formaci de l'efmer grup U.K., integrat per l'excrimsoni John Wetton (veu i baix), Eddie Jobson (teclats i viol), Allan Holdsworth (guitarra), i Bill Bruford. Amb aquesta formaci noms van fer un disc. Va ser una uni un xic forada de msics virtuosos del rock progressiu del moment i, tot i que van aconseguir fer una obra aclamada per la crtica, el projecte fou efmer. Amb la sortida de Bruford i Holdsworth, U.K. van esdevenir un trio i van fer un segon disc i un directe (amb Terry Bozzio a la bateria). L'any 1997 van tenir lloc algunes sessions d'enregistrament del que havia de ser un nou disc de U.K. amb la participaci d'alguns collaboradors de luxe com Tony Levin, Francis Dunnery, i Steve Hackett, per el disc no es va arribar a publicar.

King Crimson (2a etapa).
L'any 1981, Robert Fripp organitz la reuni de King Crimson. A la nova formaci, noms Bruford i Fripp havien format part dels King Crimson dels anys 70. Les noves incorporacions foren l'exZappa, exDavid Bowie, i exTalking Heads, Adrian Belew (veu i guitarra), i el virtus multibaixista, asidu collaborador de Peter Gabriel, Tony Levin (que es caracteritza per tocar un instrument que integra les caracterstiques del baix i la guitarra, el stick bass). Encoratjat per Fripp, Bruford reinterpreta les funcions tradicionals dels diversos instruments que formen la bateria. Segueix combinant elements acstics i elctrics, i arriba al seu cim creatiu pel que fa a una de les seves caracterstiques: el domini de la matemtica del temps. Recolzat per la lnia compositiva de Fripp, sovintegen els temps compostos, els poliritme, per sempre dins un esquematisme sorprenent, a voltes destinat nicament a marcar el temps (el comps) d'un fragment o una can. Belew interv puntualment fent alguna percussi harmnica en algunes canons i fent de metrnom per a les variacions de Bruford a d'altres (cal destacar la introducci/solo de bateria d'Indiscipline que el grup feia en directe). D'aquesta poca s el videu didctic Bruford And The Beat (1982). Aquesta encarnaci de Crimson noms va fer tres discs en estudi, per hi ha ms material editat posteriorment:

 Discipline (1981);
 Beat (album) (1982);
 Three Of A Perfect Pair (1984) Darrer disc publicat durant l'etapa d'activitat d'aquesta formaci de King Crimson.
 Absent Lovers (1984). Doble disc en directe que documenta el darrer concert d'aquesta formaci de la banda, publicat l'any 1998.
 The Noise: Live At Frejus (1982). Filmaci d'un concert publicada ntegrament com a part del DVD Neal and Jack and Me - Live 1982-1984.
 Live at Cap d Agde (1982). Editat l'any 1999 dins la srie King Crimson Collector s Club.
 Three Of A Perfect Pair: Live In Japan (1984). Filmaci en directe de la darrera gira, publicada ntegrament com a part del DVD Neal and Jack and Me - Live 1982-1984.

Earthworks (1a etapa).
Fruit d'una nova dissoluci de King Crimson, Bruford va fundar Earthworks amb la intenci d'esdevenir una plataforma de consolidaci i difusi internacional dels millors msics de l'escena jazzstica britnica. A la seva primera etapa, els Earthworks eren Django Bates (teclats i instruments de vent), Ian Ballamy (instruments de vent), Mick Hutton o Tim Harries (baix), i Bill Bruford, que tocava un instrument format per fragments de bateria acstica i el que ell anomenava chordal drums (un sistema de bateria elctrnica que permet triar el so i poder simular, per exemple, una marimba). Aquesta formaci dels Earthworks practicava un estil a mig cam entre el jazz fusion dels vuitanta, King Crimson, i les restes o derivats, encara, del be-bop. Un dels objectius principals del grup es va assolir, i fou aix com alguns dels seus membres van comenar a adquirir compromisos professionals a nivell internacional. Earthworks van publicar quatre discs:

 Earthworks (1987);
 Dig? (1989). Amb Tim Harries al baix.
 All Heaven Broke Loose (1991);
 Stamping Ground (1994). Enregistrat en directe.

Els anys 80 tamb van permetre Bruford fer dos discs de duet amb el teclista Patrick Moraz, Music for Piano and Drums (1983) i Flags (1985). La dissoluci de la formaci de King Crimson dels anys 80 tamb va permetre Bruford participar a discs com Renaissance Man (1984) de Jamaladeen Tacuma, Go Between (1987) del Nieuwe Slagwerksgroep Amsterdam (Nou Grup de Percussi d'Amsterdam), Cloud About Mercury (1987) de David Torn (amb Tony Levin), The Spice Of Life (1987) i The Spice Of Life Too (1988) del japons Kazumi Watanabe, Turbulence (1991) de Steve Howe, Chijoh No Rakuen (1994) del teclista japons Joe Hisaishi (on tamb hi participen David Cross i Ian Ballamy), o Burning For Buddy (1994), el disc de tribut al llegendari bateria de jazz Buddy Rich.

Yes (2a etapa).
L'any 1989 es va projectar una reuni de la formaci clssica de Yes per el baixista Chris Squire no va voler prendre'n part. Davant la impossibilitat legal de fer servir el nom de Yes sense el seu vist-i-plau, van haver d'actuar sota el nom de Anderson, Bruford, Wakeman, Howe i van publicar un disc homnim el (1989). Immersos dins la sofisticaci sonora dels anys 80, i amb la luxosa collaboraci de Tony Levin al baix, que va ser vist com a massa comercial per alguns amants del so del grup als setanta o de les obres ms experimentals de Bruford. El tndem Bruford-Levin s'havia anat consolidant a King Crimson durant els vuitanta com una de les seccions rtmiques tcnicament ms precises i competents del rock, i aix es va notar als concerts dels nous  Yes , on un dels grans moments de cada concert era el duet de baix i bateria. A la gira Amrica van haver de canviar de baixista i el substitut fou Jeff Berlin, que adopt un paper menys creatiu que Levin, tot limitant-se a acompanyar el repertori i seguir fidelment les parts de Squire. Posteriorment es va publicar un doble CD d'aquest tram de la gira (del quual tamb existeix la filmaci), An Evening Of Yes Music Plus (1989). El solo de Bruford en aquest directe mostra el seu vessant ms espectacular i permet sentir tota la varietat de sons de percussi elctrica que combinava amb la bateria acstica tradicional.

Mentre Anderson, Bruford, Wakeman, Howe (i Levin) enregistraven el que havia de ser el seu segon disc, els Yes  oficials  n'enregistraven el seu als Estats Units. Es va voler organitzar una uni artificial d'ambdues faccions tot ajuntant a un nic disc el que havien enregistrat per separat, i fou aix com sota el nom de Yes es va publicar el disc Union (1990). Excessivament produt, el disc sorprn per tenir grans moments, que fins i tot recorden als Yes de les millors poques, i inclou un curt duet de Bruford i Levin.

King Crimson (3a etapa).

L'any 1994 va tenir lloc una nova reencarnaci de King Crimson. En aquest cas, Robert Fripp va concebre la idea d'un doble trio (de fet un sextet) amb els King Crimson dels vuitanta i les incorporacions de Trey Gunn (amb un instrument semblant al stick bass) i Pat Mastelotto (percussi acstica i elctrica). Un altre cop hi havia dos percussionistes a King Crimson, i van crear un complex sistema de percussions complementries. Una de les directrius de treball del grup s que s'ha de mirar que mai hi hagi ms de dos msics tocant estrctament el mateix a una can. D'aquesta manera es fomenta la participaci individual amb aportacions diferenciades de cada msic al conjunt del sextet. Naturalment, els bateries no poden  acompanyar el grup  segons el sistema tradicional, sin que han de cercar la manera de no superposar-se, tot fent parts complementries, creant el que Bruford ha descrit com un sistema en qu una roda gira dins una altra roda, a diferents velocitats per plegades. Aix obliga els dos percussionistes a estar sempre atents a la feina del seu company. Aquest sextet de King Crimson va publicar diverses obres i es va mantenir en actiu fins l'any 1997:

 The VROOOM Sessions (1994). Editat l'any 1999 dins la srie King Crimson Collector s Club.
 VROOM (1994). Disc curt que recull el resultat immediat i espontani dels primers assaigs de reuni.
 THRAK (1994). El disc de llarga durada d'aquesta formaci.
 Official Bootleg   Live In Argentina (1995). Doble CD que recull el primer concert de la gira.
 THRaKaTTaK (1995). Recull de diverses improvisacions de la segona part de la gira.
 Live In Japan (1995). Videu en directe.
 Deja VROOM (1995). Edici en DVD del videu Live In Japan.
 King Crimson On Broadway (1995). Doble directe editat l'any 1999 dins la srie King Crimson Collector s Club.
 Mexico City (1996). Enregistrament oficial que va estar disponible per descrrega a la web de Discipline Global Mobile durant un cert perode de temps.
 King Crimson: VROOOM VROOOM (1995-1996). Doble CD en directe. El primer disc s un recull del concert a Mxic i el segon disc s part del concert de Nova York que va aparixer sencer com a King Crimson On Broadway.
 Nashville Rehearsals, 1997 Enregistrament que documenta els assaigs del que havia de ser el segon disc d'estudi de la formaci de King Crimson com a sextet. ;

L'any 1996, Fripp va idear un nou mtode de treball per al que havia de ser el proper disc de King Crimson, i que consisteix a crear combinacions de msics com a petits subgrups del sextet. Aquests grups, anomenats Projekcts (i numerats de l'1 al 4) van fer petites gires i enregistraments on interpretaven msica en gran part improvisada com a base de treball i experimentaci d'idees per al futur disc. Bruford, integrant de ProjeKct One apareix a alguns discs d'aquestes formacions de treball: 

 King Crimson: The Projekcts (1997-1999). Caixa de 4 CDs, el primer dels quals s de ProjeKct One.
 ProjeKct One - Jazz Cafe Suite, December 1 - 4, 1997 Editat l'any 2000 dins la srie King Crimson Collector s Club.

Divergncies musicals van tenir com a resultat la sortida de Bruford i Levin abans que el grup enregistrs el seu proper disc, The ConstruKction Of Light (2000). La successi de projectes filials de King Crimson va permetre Bruford participar a projectes com el disc If Summer Had It s Ghosts (1997) amb Ralph Towner (piano i guitarra), i Eddie Gomez (contrabaix), on trobem un jazz eminentment acstic.

Earthworks (2a etapa).
L'any 1998 es va crear l'efmer grup Bruford Levin Upper Extremities (B.L.U.E.), que van publicar un primer disc homnim i van fer una gira de la qual va aparixer el doble disc en directe Blue Nights (2000). Els companys dels dos membres de King Crimson en aquesta banda eren el guitarrista David Torn i el trompetista Chris Botti, i van fer una barreja entre el jazz i el rock ms agosarats amb inevitables influncies de King Crimson (la meitat del grup en pertanyia). 

L'any 1998 tamb fou l'any d'inici de la segona etapa d'Earthworks, aquest cop amb la companyia de Patrick Clahar (saxos), Mark Hodggson (contrabaix), Steve Hamilton (teclats). Aquesta formaci va publicar A Part, And Yet Apart (1999). Tot i que part de la crtica va trobar a faltar l'experimentaci de la percussi electrnica dels primers Earthwoks, el disc va ser rebut molt favorablement i la nova formaci va comenar a girar a nivell internacional. Aquesta formaci dels Earthworks, seguint la tendncia general dels anys 90, es present en format de quartet de jazz clssic, amb contrabaix, teclista que toca gaireb exclusivament piano, i Bill Bruford amb una bateria acstica (muntada amb una disposici inslita, conseqncia de la nova concepci que el veter bateria havia elaborat en relaci a la manera com abordar la interpretaci de msica amb aquest instrument). El segon disc d'aquesta elegant formaci, The Sound Of Surprise (2001), segueix la lnia del seu predecessor i la seva grira va tenir la collaboraci del guitarrista Larry Coryiel durant alguns concerts. Tot seguit va aparixer el doble CD enregistrat a Londres l'any 2001, Footloose and Fancy Free, i el DVD enregistrat a Nova York l'any 2001, Footloose in NYC. L'any 2004, Tim Garland va substituir Patrick Clahar al (saxo) i el grup va publicar el directe Random Acts of Happiness (2003), enregistrat a Oakland (California), desprs del qual va tenir lloc la substituci de Steve Hamilton per Gwilym Simcock (piano). L'any 2004, Bruford va collaborar amb el pianista Michiel Borstlap, cosa que va donar com a resultat l'edici del disc Every Step A Dance, Every Word a Song, publicat simultniament amb un DVD enregistrat en directe i amb contingut diferent. A finals del 2004 va nixer el projecte Earthworks Underground Orchestra, un grup amb format de big band que actu durant sis dies del ms de desembre a Nova York. Per al 2006 est prevista l'edici d'un disc que documenti l'efmer projecte.

Discografia representativa.
 Yes: Close To The Edge (1972);
 King Crimson: The Great Deceiver (1973-1974). Recull de concerts en forma de caixa de quatre CDs publicada l'any 1992 i remasteritzada i reeditada l'any 2004.
 Bruford: Feels Good To Me (1977);
 U.K.: U.K. (1977);
 King Crimson: Absent Lovers (1984). Doble disc en directe que documenta el darrer concert d'aquesta formaci de la banda, publicat l'any 1998.
 Earthworks: Stamping Ground (1994). Enregistrat en directe.
 Anderson, Bruford, Wakeman, Howe: An Evening Of Yes Music Plus (1989);
 King Crimson: VROOOM VROOOM (1995-1996). Doble CD en directe que recull actuacions a Mxic a Nova York.
 Bruford Levin Upper Extremities: Blue Nights (2000);
 Earthworks: Footloose and Fancy Free (2001);

Enllaos externs.

 Pgina oficial de Bill Bruford;
 Discipline Global Mobile;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61102" title="San Felipe (poble amerindi)" nonfiltered="3870" processed="3862" dbindex="24261">
Els san felipe o katyshtya (significat desconegut) sn una tribu ndia de parla keres i cultura pueblo que viu a Nou Mxic.  La seva llengua tenia uns 1.560 parlants el 1990. Segons dades de la BIA del 1995, hi havia 2.914 apuntats al rol tribal, per segons el cens dels EUA del 2000 hi havia enregistrats 2.756 individus. El pueblo San Felipe (comtat de Sandoval, Nou Mxic) t 2.080 habitants, dels quals el 99,18 % sn amerindis i el 0,62 % sn hispans.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61103" title="Ciutat Jard - Les Valls" nonfiltered="3871" processed="3863" dbindex="24262">
Ciutat Jard - Les Valls s un barri residencial situat als afores de la ciutat de Lleida, a prop de la carretera direcci Osca. Actualment s'hi ha construt cases adossades i xalets. Al seu interior hi ha l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova, l'Hospital Provincial de Santa Maria, la facultat d'Agrnoms, el futur Jard Botnic de Lleida i molts collegis privats.

Aviat es comunicar amb el barri Balafia, per la nova carretera de Pinyana.





}

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61104" title="Cappont" nonfiltered="3872" processed="3864" dbindex="24263">


Cappont (o Cap-Pont) s un barri de la ciutat de Lleida, situat al marge esquerre del riu Segre. 

L'any 2007 tenia 11.229 habitants.

Etimologia.
El nom del barri prov del terme bllic cap de pont, que s el terreny que un exrcit aconsegueix ocupar a un enemic situat a l'altra banda d'un riu. Tamb pot provenir del mot cappont, que significa "cap o extrem d'un pont" i s'aplica especialment per referir-se a la banda per accedir a la qual s'ha construt. Aix doncs, Cappont seria el cappont de Lleida perqu es troba a l'altra banda del Pont Vell, una infraestructura que ha tingut diverses estructures al llarg del temps per que s'ha mantingut en el mateix indret des de l'poca romana.

Els termes Cap-pont o Cap-Pont, amb guionet, podrien correspondre a una evoluci recent del concepte cap de pont. Oficialment, i seguint les normes ortogrfiques de l'Institut d'Estudis Catalans, el terme correcte s Cappont , que s l'emprat per l'Ajuntament de Lleida, el Collectiu Cultural Cappont i d'altres institucions. Tot i aix, els topnims amb guionet encara sn utilitzats i es poden veure en espais pblics.

Geografia.
Cappont t una extensi aproximada d'un km2 i s delimitat pel riu Segre al nord, el canal de Sers i la via ferroviria a l'est i la carretera N-IIa al sud i a l'oest.

S'ubica fora del permetre de les antigues muralles de la ciutat i a l'antigor l'envoltava l'areny major del riu.

Cappont limita amb la Bordeta, l'altre gran barri del marge esquerre de Lleida.
Els carrers i places de Cappont.
La Plaa d'en Bores dna la benvinguda al barri si s'entra des del Pont Vell. La plaa, precisament, s'anomena aix en honor de l'enginyer Josep Bores i Romeu, autor del Pont Vell de 1911. Des d'aquest mateix indret hom entra als Camps Elisis i s'inicia l'Avinguda de les Garrigues, principal arteria del barri. Aquesta s una avinguda d'uns 1,4 km de llargria i connecta Cappont amb la Bordeta. Deu el seu nom perqu a l'antigor era el vial amb el que s'accedia a Lleida venint des de les Garrigues. L'Avinguda de les Garrigues divideix el barri en dues meitats diferenciades. 

L'actual Avinguda Tarradellas era coneguda anteriorment com Avenida de los Mrtires, ja que era un dels indrets on les tropes republicanes executaven enemics del bndol franquista. Va formar part de l'antiga carretera de Barcelona, la Nacional II, fins que a la dcada dels 70 es constru un nou pont sobre el Segre que en desvi el recorregut i evit el trnsit pel centre de la ciutat. La riuada del 1982 va malmetre bona part dels habitatges del carrer i els vens van haver d'abandonar-lo. No obstant, les llars foren ocupades per famlies d'tnia gitana, constituint unes de les zones ms degradades de la ciutat. Els gitanos foren reallotjats durant la segona meitat de la dcada dels 90, al mateix temps que avanaven les obres de canalitzaci del riu.

Durant la dcada dels 60 se soterr bona part de la squia de Torres, que naix al canal de Sers, a Pardinyes, i arriba fins a Torres de Segre. La squia transcorre normalment parallela al riu i constitua una important barrera fsica al barri. Fruit d'aquest soterrament van aparixer les avingudes d'Alacant i Valncia. Un petit tram del canal queda descobert darrere del Campus de la UdL.

El carrer ms popular del barri s probablement la rambla Doctora Castells, anomenada en honor de Martina Castells i Ballesp, una lleidatana que fou la primera dona d'Espanya doctora en Medicina. La rambla travessa el barri d'est a oest i connecta l'Avinguda de les Garrigues amb el campus universitari.

En quan a la toponmia dels carrers en general, trobem nombrosos noms de riu: riu Ebre, riu Francol, riu Llobregat o riu Bess. La guerra dels Segadors ha deixat carrers dedicats a la Batalla del Bruc, la Batalla de Santa Ceclia o el Marqus de Legans Diego Mesa Felpez de Guzmn. Finalment, la realitat religiosa ha donat noms de carrers com Sant Joan de Mata (fundador de l'ordre dels Trinitaris), el carrer dels Agustins o la plaa de la Sagrada Famlia.

Histria.

A l'antiguitat, el barri era un raval de la ciutat de Lleida anomenat la Pobla de Cappont. s probable que els primers assentaments datessin ja de l'poca romana, quan es constru el pont sobre el riu Segre. El 1149 les tropes de Ramon Berenguer IV i Ermengol VI conqueriren la ciutat als sarrans i es repobl el barri amb gent procedent de la Noguera, que convisqu amb la poblaci morisca fins la seua expulsi el segle XVII. La Pobla tenia tres hostals i acollia artesans de diverses professions, com ara cistellers, ferrers o fusters. Tamb se sap per documents de l'poca que hi residien artistes com l'escultor Carles Gualter o el pintor Pere Garcia de Benavarri. 

Els repobladors van donar a la Pobla el sobrenom dIlla de Mallorca, perqu els diversos braos del riu Segre, l'arbrat i les construccions defensives la protegien com si d'una illa es tracts.

L'any 1643, durant la Guerra dels Segadors, les tropes castellanes conqueriren i destruren la Pobla de Cappont. Enderrocaren les fortificacions existents i hi construren un revell i des d'aleshores es prohib residir i treballar al barri. No obstant, tot i aquesta prohibici s'hi installaren petites indstries com filadores, sargaires o serradors. 

A partir de la segona meitat del segle XIX, sota el mandant de l'alcalde Manuel Fuster, es decid recuperar Cappont per integrar-lo a la ciutat. S'inici la construcci d'uns jardins pblics sobre l'indret on s'ubicava la Pobla de Cappont (1864), els Camps Elisis, inspirant-se en l'avinguda parisenca del mateix nom. El 8 d'agost de l'any 1869 s'aixec la prohibici de poblar l'indret i rpidament s'urbanitz.

El 1946 nasqu Fira de Lleida, que celebra els seus certmens als Camps Elisis. Fira de Lleida s a l'actualitat la segona instituci firal de Catalunya i preveu expandir-se doblant el seu espai actual.

L'any 1995 s'inici la construcci al barri del nou campus de la Universitat de Lleida, amb el trasllat de les facultats de Dret, Economia o Cincies de l Educaci i la construcci d una nova biblioteca.

Activitats culturals i esportives.
El 1980 se celebr la primera edici de l'Aplec del Caragol en un antic xoperal del riu Segre, ubicat al marge de Cappont. Des del 1993 se celebr als Camps Elisis i ha esdevingut la festa ms popular de la demarcaci, amb ms de 200.000 visitants cada edici.

El recinte dels Camps Elisis s, a ms, l'escenari principal de la Festa Major de Sant Anastasi i de la Festa de la Tardor de Sant Miquel.

Cappont acull les installacions del Club Atltic Segre, un dels principals equips amateurs de futbol de Lleida. L'Atltic Segre t un estadi de gespa artificial inaugurat l'any 1999.

Moltes de les activitats culturals del barri sn organitzades pel Collectiu Cultural Cappont i l'Associaci de Vens de Cappont.

Equipaments.
Cappont t a l'actualitat tres centres d'educaci primria gestionats per la Generalitat de Catalunya i una escola bressol de titularitat municipal. L'ajuntament tamb ha reservat una parcella del barri perqu el Govern hi construeixi un institut d'educaci secundria. 

El barri t dues piscines pbliques, unes a l'aire lliure inaugurades l'any 2004 i unes de cobertes que romanent tancades a l'espera d'una reforma. 

En matria de salud Cappont compta amb un centre d'atenci primria, CAP Cappont, que s el centre de referncia de tot el barri i part de l'Horta de Lleida; tanmateix, la Generalitat t previst l'obertura d'un CAP addicional durant els propers anys . A la partida de la Copa d'Or, al sud del barri, la mtua Aliana hi t previst construir una clnica.

Comunicacions.
El que antigament era un raval de difcil accs s a l'actualitat un barri plenament integrat al casc urb de Lleida grcies als tres ponts i les dues passarelles de vianants que l'uneixen amb la resta de la ciutat. Durant segles un nic pont connectava Cappont amb Lleida, el Pont Major, l'actual Pont Vell. L'any 1973 s'inaugur un nou pont que desviaria el recorregut de la carretera N-II, que fins aleshores passava pel bell mig de Cappont i del centre de Lleida. El 1993 s'enllest el Pont de la Universitat, que unia l'Avinguda de Catalunya i la Plaa Espanya amb el nou campus de la UdL. El 1997 s'obr la passarella del Liceu Escolar, el primer pont exclusiu de vianants de Lleida, que connectava el centre de Cappont amb l'Avinguda de Blondel. I finalment, el 2003 una nova passarella connect els Camps Elisis amb l'Avinguda del Segre de Pardinyes.   

A l'actualitat s'est construint un nou pont dissenyat per l'enginyer navarrs Javier Manterola que connectar el barri amb el carrer Prncep de Viana, passant per l'estaci Lleida-Pirineus. Tamb s'ha aprovat la construcci d'una altra passarella per unir el campus universitari amb el carrer Repblica del Paraguai i s'espera que una altra nova uneixi el recinte firal de Cappont i amb la Llotja de Lleida.   

Des de Cappont s'accedeix directament als accessos viaris LL-11 i LL-12, que connecten respectivament amb l'autovia A-2 i l'autopista AP-2.

El barri disposa d'una lnia prpia de bus urb, la L13 d'Autobusos de Lleida, que el connecta amb el centre de la ciutat. A ms, les lnies L5 (la Bordeta), L6 (els Magraners) i L17 (la Bordeta-Ciutat Jard) hi tenen parades.

Galeria fotogrfica.


Referncies.


Enllaos externs.
Web de l'Associaci de Comerciants de Cappont;
Web de les Associacions de vens de Cappont i la Bordeta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61105" title="Santo Domingo (poble amerindi)" nonfiltered="3873" processed="3865" dbindex="24264">
Els santo domingo o guipui (significat desconegut) sn una tribu ndia de parla keres i cultura pueblo que viu a Nou Mxic.  La seva llengua tenia uns 1.880 parlants el 1990. Segons dades de la BIA del 1995, hi havia 4.041 apuntats al rol tribal, per segons el cens dels EUA del 2000 hi havia enregistrats 5.591 individus. El pueblo Santo Domingo (comtat de Sandoval, Nou Mxic) t 2.550 habitants, dels quals el 98,71 % sn amerindis i el 1,18 % sn hispans.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61106" title="Zia" nonfiltered="3874" processed="3866" dbindex="24265">

Els zia o tsiya (significat desconegut) sn una tribu ndia de parla keres i cultura pueblo que viu a Nou Mxic.  La seva llengua tenia uns 463 parlants el 1990. Segons dades de la BIA del 1995, hi havia 745 apuntats al rol tribal, per segons el cens dels EUA del 2000 hi havia enregistrats 2.820 individus. El pueblo Zia (comtat de Sandoval, Nou Mxic) t 646 habitants, dels quals el 99,85 % sn amerindis i el 0,46 % sn hispans.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61109" title="San Felipe" nonfiltered="3875" processed="3867" dbindex="24266">

 Geografia;
 Pas Valenci:
 San Felipe o Nueva Colonia de San Felipe s el nom que el rei espanyol pos a Xtiva al segle XVIII.
 Argentina:
 San Felipe s una poblaci de la provncia de Salta, a l'Argentina.
 Colmbia:
 La Fortaleza de San Felipe s un castell monumental de Cartagena (Colmbia), Patrimoni de la Humanitat;
 Estats Units: ;
 Els San Felipe sn un poble amerindi de Nou Mxic (EUA).
 San Felipe s una ciutat de Texas (EUA).
 Filipines:
 San Felipe s una localitat de la provncia de Zambales, a les Illes Filipines;
 Mxic:
 San Felipe s una ciutat de l'estat mexic de Baja California;
 San Felipe s un municipi de l'estat mexic de Guanajuato;
 San Felipe s un port de l'estat mexic de Yucatn;
 Veneuela:
 San Felipe s el nom d'un municipi i de la seva capital en l'estat de Yaracuy, a Veneuela;
 Xile:
 San Felipe s una comuna de Xile, a la provncia de Valparaso;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61113" title="Santa Ana (poble amerindi)" nonfiltered="3876" processed="3868" dbindex="24267">
Els santa ana sn una tribu ndia de parla keres i cultura pueblo que viu a Nou Mxic.  La seva llengua tenia uns 229 parlants el 1990. Segons dades de la BIA del 1995, hi havia 664 apuntats al rol tribal, per segons el cens dels EUA del 2000 hi havia enregistrats 647 individus. El pueblo Santa Ana (comtat de Sandoval, Nou Mxic) t 479 habitants, dels quals el 97,29 % sn amerindis i el 2,51 % sn hispans.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61114" title="Los Mochis" nonfiltered="3877" processed="3869" dbindex="24268">

Los Mochis (del chita Mochim, plural de Mochic, 'tortuga de terra'), s una ciutat a l'estat de Sinaloa, Mxic, i la capalera del municipi d'Ahome. s la tercera en ordre d'importncia de l'estat, amb 275.000 habitants. Actualment Los Mochis s una ciutat moderna i una de les potncies agrcoles del pas. 

Los Mochis va nixer grcies a Benjamin F. Johnston, que va arribar al port de Topolobampo atret pel somni d'Owen Albert, jove enginyer civil nord-americ, que va anar a aquelles terres per fer estudis sobre la construcci del tren conegut avui com a Chihuahua Pacific.

Per Johnston va descobrir les potencialitats de la Vall de Los Mochis per a la explotaci principalment de la canya de sucre. Aix doncs, va construir, associat amb altres persones, una important empresa sucrera per a aquella poca. Johnston es va convertir en un home ric i cap a l'any 1901 tenia el luxe de convertir la ciutat amb grans carrers amples i moderns, molt a l'estil nord-americ. Aix va nixer Los Mochis.

 Enllaos externs .
Govern d'Ahome;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61115" title="Picuris" nonfiltered="3878" processed="3870" dbindex="24269">
Els picuris (de pikuri "aquells que pinten") sn una tribu ndia de parla tiwa (grup kiowa-tano) i cultura pueblo que viu a Nou Mxic.  La seva llengua tenia uns 109 parlants el 1990. Segons dades de la BIA del 1995, hi havia 260 apuntats al rol tribal, per segons el cens dels EUA del 2000 hi havia enregistrats 323 individus. El poble de Picuris (comtat de Taos, Nou Mxic) t 86 habitants, dels quals el 70,93 % sn amerindis i el 26,76 % sn hispans.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61122" title="Taos" nonfiltered="3879" processed="3871" dbindex="24270">

Els taos (de tua-toh, "el nostre poble") sn una tribu ndia de parla tiwa (del grup kiowa-tano) i cultura pueblo que viu a Nou Mxic. La seva llengua tenia uns 803 parlants el 1990. Segons dades de la BIA del 1995, hi havia 2.266 taos apuntats al rol tribal, per segons el cens dels EUA del 2000 hi havia enregistrats 2.581 individus. 

El pueblo de Taos (al comtat de Taos, Nou Mxic) t un territori de 95.000 acres (384 km) i 4.700 habitants, dels quals noms el 4,11 % sn amerindis i 54,34% sn hispans. El poble de Taos ha estat nomenat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61123" title="Mapa conceptual" nonfiltered="3880" processed="3872" dbindex="24271">
El mapa conceptual s una tcnica per a la representaci del coneixement en grfics. Els grfics de coneixement sn xarxes de conceptes. Les xarxes consten de nodes (punts/vrtexs) i enllaos (arcs/eixos). Els nodes representen conceptes i els enllaos representen les relacions entre els conceptes. 

Els conceptes i de vegades els enllaos s'etiqueten. Els enllaos poden ser no-, uni- o bidireccionals. Els conceptes i enllaos es poden classificar, poden ser simplement associatius, especificats o dividits en categories tals com relacions causals o temporals. 

El mapa conceptual es pot fer per a diversos propsits: 
generar idees (brain storming, etc.);
dissenyar una estructura complexa (texts llargs, hipermdia, llocs web grans, etc.);
comunicar idees complexes;
contribuir a l'aprenentatge integrant explcitament coneixement nou i vell;
avaluar la comprensi o diagnosticar la incomprensi;
explorar el previ coneixement i errors de concepte;
fomentar l'aprenentatge significatiu per a millorar l'xit dels estudiants;
mesurar la comprensi de conceptes.

La tcnica del mapa conceptual va ser desenvolupada pel profesor Joseph D. Novak a Cornell University durant els anys 1960. Aquest treball es basava en les teories de David Ausubel, que accentuava la importncia del coneixement previ per a poder aprendre conceptes nous. Novak concloa que "L'aprenentatge significatiu implica l'assimilaci de conceptes nous i proposicions dins d'estructures cognitives existents". 

Mapa mental.

El mapa mental o Mind Mapping s una tcnica popular, inventada (i amb copyright) per Tony Buzan al Regne Unit. Diu: "un mapa mental consta d'una paraula central o concepte, al voltant de la paraula central es dibuixen 5 a 10 idees principals que es refereixen a aquella paraula. Llavors a partir de cada una d'aquelles paraules derivades, una altra vegada es dibuixen 5 a 10 idees principals que es refereixen a cada un d'aquelles paraules."

Els termes mapa mental i mapa conceptual sn utilitzats de manera intercanviable. Tanmateix hi ha diferncies:

La diferncia entre mapes conceptuals i mapes mentals s que un mapa mental t noms un concepte principal, mentre que un mapa conceptual en pot tenir uns quants. Aix es redueix al punt que un mapa mental es pot representar com un arbre, mentre que un mapa conceptual pot necessitar una representaci de xarxa. L's principal del mapa mental s prendre notes.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61124" title="Robinson Crusoe" nonfiltered="3881" processed="3873" dbindex="24272">
Robinson Crusoe s una novella de l'escriptor Daniel Defoe, publicada per primer cop el 1719 i a vegades considerada la primera novella escrita en angls. El llibre s una autobiografia fictcia del personatge del ttol, un nufrag angls que passa 28 anys en una illa remota. La narraci presenta els fets com a reals, a ms ho fa en un entorn molt realista, per com ja s'ha dit s totalment fictcia.
 



Robinson Crusoe naufraga durant un viatge en vaixell i s arrossegat fins a una illa deserta, on viur 28 anys. La por al desconegut envaeix el mariner, que es construeix un refugi per defensar-se dels enemics i inicia un viatge de descoberta d'ell mateix, Du i de la geografia insular. Un dia salva qui esdevindr el seu servidor de morir sacrificat per uns canbals que usen l'illa com a espai ritual. Robinson li posa el nom de Divendres i l'educa com a un nen petit. Tots dos junts alliberen uns anglesos de la mort en mans dels canbals i aconseguiran la seva llibertat.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61125" title="Acoma" nonfiltered="3882" processed="3874" dbindex="24273">

Els acoma (d'akom o a'aku "poble de la pedra blanca") sn una tribu ndia de parla keres i cultura pueblo que viu a Nou Mxic. Ocupen els pobles d Acoma, Acomita/Tichuna i MacCarthy/Santa Maria. La seva llengua tenia uns 1.696 parlants el 1980. Segons dades de la BIA del 1995, hi havia 6.344 apuntats al rol tribal, per segons el cens dels EUA del 2000 hi havia enregistrats 4.628 individus. El pueblo Acoma (comtat de Sandoval, Nou Mxic) t 2.802 habitants.
Eren 1.500 a l arribada dels espanyols, i foren reduts a 500 en el primer quart del segle XX. Els zuni els coneixien com a hakukya. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61127" title="Operador nabla" nonfiltered="3883" processed="3875" dbindex="24274">
En clcul vectorial, l'operador nabla s un operador diferencial vectorial representat amb el smbol nabla  .

En un sistema de coordenades cartesianes tridimensional R3 amb coordenades (x, y, z), l'operador nabla es pot definir com a



o, alternativament,



on  s la base cannica en R3. 

L'operador nabla es pot generalitzar a espais euclidians de n dimensions Rn. En un sistema de coordenades cartesianes amb coordenades (x1, x2, ..., xn), l'operador nabla s:



on  s la base cannica en aquest espai.

De forma ms compacta, l'operador nabla s'escriu com a 



Usos de l'operador nabla.

Intuitivament, l'operador nabla es pot descriure com la forma general de derivades en mltiples dimensions. Aix, si es fa servir per una sola dimensi, pren la forma de derivada.

El vector derivaci d'un camp escalar f s'anomena el gradient, i s igual a



Sempre assenyala la direcci del major creixement de f, i t una magnitud igual a la ra mxima de creixement al punt   anlogament a la derivada estndard. 

Tamb es pot fer servir l'operador nabla pel producte escalar i el producte vectorial d'un campt vectorial  per aconseguir la divergncia i el rotacional, definits respectivament per les frmules



i



La divergncia s, breument, una mesura de "propagaci"   informa de quant augmenta un vector en qualsevol direcci. El rotacional s una mesura de "gir"   informa de quina manera un camp, si fos un camp de forces, donaria voltes. 

Un altre operador til relacionat amb l'operador nabla, s el Laplaci, 

L'operador nabla i les derivades segones.
Per un camp escalar f, la primera derivada s , que s un vector.

Pels vectors, hi ha tres formes primries de multiplicaci   producte vectorial, producte usual i producte dyadic. Aix, hi ha tres maneres possibles de segona derivada per un camp escalar. Mentre que hi ha tres possibilitats de primera derivada per un camp vectorial, una d'aquestes s un escalar, una un vector i l'altra un tensor. Com que el producte vectorial no est ben definit en tensors, tenim 1 + 3 + 2 = 6 segones derivades per un camp vectorial:



Aix, l'operador nabla es comporta com qualsevol altre vector en dues d'aquestes identitats. Com que l'operador nabla no t realment una direcci, s difcil d'esperar. Tot i aix, com que les funciones es comporten "b",

  
 

A ms, com que les funcions es comporten b, dues d'aquestes segones derivades sn sempre iguals:
 

Per tant, noms hi ha 6 derivades segones niques no trivials per funcions ben definides:



El Laplaci  s el ms important de totes les segones derivades; tot i aix, per funcions ben definides la matriu  s una matriu simtrica, i, en conseqncia, tamb s usualment un matriu hermtica. Les matrius hermtiques tenen valors propis reals i vectors propis ortogonals.

Finalment, dues identitats ms:




 Vegeu tamb .
 Taula de smbols matemtics;
 Equacions de Maxwell;

 Referncies .
 plana en catal;
  article a MathWorld;
  Div, Grad, Curl, and All That, H. M. Schey, ISBN  0-393-96997-5;
  Jeff Miller, Earliest Uses of Symbols of Calculus (Aug. 30, 2004).
  Cleve Moler, ed., "History of Nabla", NA Digest 98 (Jan. 26, 1998).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61128" title="Laguna" nonfiltered="3884" processed="3876" dbindex="24275">



Els laguna o 'kawaik ("gent del llac") sn una tribu ndia de parla keres i cultura pueblo que viu a Nou Mxic. Ocupen els pobles de Seama, Encinal, Paraje, Mesita, Paguate i Laguna. La seva llengua tenia uns 1.695 parlants el 1980. Segons dades de la BIA del 1995, hi havia 7.421 apuntats al rol tribal, per segons el cens dels EUA del 2000 hi havia enregistrats 7.465 individus. El pueblo Laguna (Nou Mxic) t 3.815 habitants.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61129" title="Mezzosoprano" nonfiltered="3885" processed="3877" dbindex="24276">
La mezzosoprano s una veu de cantant femenina, que encara que es pot englobar dins de la veu de soprano, es troba, en realitat, entre la soprano i la contralt. En lloc de ser un inconvenient, aquesta situaci intermdia li permet escometre ornaments vocals molt complicats. Sn veus de timbre rotund i bastant ms greu que el de la soprano. El seu registre vocal va des del la2 fins al la4. En l'poca barroca i el classicisme la soprano i la mezzosoprano no sempre estaven ben delimitades i a vegades es parlava de segona soprano. A l'actualitat si hi ha dos papers, un com a soprano primera i l'altre com a segona a una mateixa obra, se solen separar com a soprano i mezzosoprano (per exemple a Cos fan Tutte els papers de Fiordiligi i Dorabella). 

Dintre de la veu de mezzosoprano trobem distints matisos:
 Mezzosoprano lleugera. Gaireb equivalent a la soprano dramtica, per amb ms agilitat (ha d'estar capacitada per a resoldre ornaments autnticament virtuosistes). Un exemple de mezzosoprano lleugera s Kiri te Kanawa, com Desdmona a lOtello de Giuseppe Verdi.
 Mezzosoprano lrica. Veu amb els greus reforats, ha de tenir una bona coloratura i capacitat per a un vibrato rpid i perfectament controlat i una gran agilitat en les escales i arpegis. A les mezzosopranos lriques que estan especialitzades en les peres de Rossini, tamb se les anomena mezzosopranos rossinianes, encara que interpretin papers d'altres compositors. Alguns exemples de mezzosoprano lrica sn Conxita Supervia (com Rosina a Il barbiere di Siviglia de Gioacchino Rossini), Teresa Berganza (com Sesto a La clemenza di Tito de Wolfgang Amadeus Mozart), Cecilia Bartoli (com la ventafocs a La Cenerentola de Rossini) i Vivica Genaux (tamb com Rosina a Il barbiere di Siviglia de Gioacchino Rossini).
 Mezzosoprano dramtica: Equiparable a la soprano dramtica, encara que els seus greus sn molt ms rics i potents. Un exemple de mezzosoprano dramtica s Grace Bumbry com Princesa Eboli al Don Carlo de Giuseppe Verdi.


 Mezzosopranos destacades .































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61133" title="Smbol nabla" nonfiltered="3886" processed="3878" dbindex="24277">
El nabla s un smbol que s'escriu com a  . El nom prov de la paraula grega que servia per definir un antic instrument. Paraules similars existeixen en arameu i hebreu. 

Un altre nom, menys com, pel smbol s el de atled, ja que s una delta a l'inrevs.

El smbol nabla est disponible en HTML estndard com a &nabla; i en LaTeX com a 
abla. En Unicode, s el carcter al nmero decimal 8711, o a l'hexadeximal 0x2207.

El nabla s'utilitza en matemtiques per fer s de l'operador nabla. Tamb es pot referir a una connexi en geometria diferencial. El va introduir per primera vegada William Rowan Hamilton.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61134" title="Cctel molotov" nonfiltered="3887" processed="3879" dbindex="24278">


El cctel molotov s un tipus de bomba incendiria de fabricaci casolana, on es mesclen oli de motor amb certs productes inflamables (com ara benzina) dins d'una ampolla o recipient de vidre tancat al que s'hi afegeix un drap o tros de tela xop de lquid inflamable a la seva boca  que fa de metxa. S'encn la metxa i es llena sobre l'objectiu. En trencar-se el vidre, la benzina s'escampa i, en contacte amb la flama, crema. L'oli de motor fa que la benzina s'adhereixi a qualsevol superfcie. 

 Histria .
Van ser emprats per primer cop a la Guerra civil espanyola. El seu nom per, s ms tard. Prov de quan l'aleshores ministre de l'Interior i de la Guerra de la Uni Sovitica durant la Segona Guerra Mundial, Viatxeslav Mlotov, comunicava per rdio a la poblaci finlandesa, que l'exrcit rus no estava bombardejant-los sin enviant-los aliments; l'exrcit finlands contest que ja que "Molotov posa el menjar, nosaltres posarem els cctels . 

Van tenir un gran xit com a arma antitanc donat que en models antics els dipsits de combustible estaven exposats, i sovint s'han emprat en els conflictes urbans contra forces policials, atesa la seva fcil elaboraci i el seu baix cost.

 Variants .
Tpicament, en entorns de guerrilla urbana, no s'inclou en la composici oli mineral, sin noms benzina. Una altra manera d'aconseguir l'adherncia de la flama a la superfcie atacada s dissoldre en la benzina sab en pols no detergent.

Com que un dels problemes dels cctels molotov s que poden encendre's a les mans de qui els tira hi ha una variant que ho evita. L'ampolla s'omple en tres quarts de benzina i un quart d'cid sulfric i es tanca hermticament. Aleshores enganxen al seu exterior pastilles de potassa. En trencar-se l'ampolla el sulfric i la potassa entren en contacte i provoquen una flama, que encn la benzina.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61137" title="Clcul vectorial" nonfiltered="3888" processed="3880" dbindex="24279">
S'anomena clcul vectorial al camp de les matemtiques que es dedica a l'estudi de l'anlisi real d'un vector en dues o ms dimensions. Consisteix en un conjunt de |frmules i tcniques de resoluci de problemes molt tils en els camps de l'enginyeria i la fsica.

Es consideren camps vectorials, associats a un vector en cada punt de l'espai, i camps escalars, associats a un escalar en cada punt de l'espai. Aix per exemple, la temperatura d'una piscina s un camp escalar: a cada punt associem un valor escalar de temperatura. El fluxe de l'aigua a la mateixa piscina, en canvi, s un camp vectorial: a cada punt associem un vector velocitat.

Existeixen tres operacions importants en el clcul vectorial:
 gradient: mesura la ra i la direcci de canvi en un camp escalar; el gradient d'un camp escalar s un camp vectorial.
 rotacional: mesura la tendncia d'un camp vectorial a rotar en un punt; el rotacional d'un camp vectorial s un altre camp vectorial.
 divergncia: mesura la tendncia d'un camp vectorial a originar-se d'un cert punt o a originar-se d'aquest punt.

Una quarta operaci, el Laplaci, s una combinaci de la divergncia i el gradient.

A ms, tamb hi ha tres teoremes importants relacionats amb aquests operadors:
 Teorema del gradient;
 Teorema de Stokes;
 Teorema de la divergncia;

La majoria de resultats analtics sn fcilment compresos, de manera ms general, fent servir la maquinria de la geometria diferencial, de la qual el clcul vectorial n's un subconjunt.

Vegeu tamb.
 Identitats del clcul vectorial;
 Camp vectorial irrotacional;
 Anlisi no ortogonal;
 Camp vectorial solenodal;
 Camp vectorial Laplaci;
 Quaterni ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61138" title="Contralt" nonfiltered="3889" processed="3881" dbindex="24280">
La contralt s el registre ms greu de la veu femenina, que abasta del sol2 al fa4. Sn les que arriben a les notes ms greus. Antigament tamb se l'anomenava alt, per aquesta denominaci ha quedat en dess. Supera a la mezzosoprano dramtica en la potncia amb qu ataca els greus, el seu punt fort, i el seu timbre s fosc i clid. Les autntiques veus de contralt sn relativament escasses i per aix moltes vegades las partitures per contralt solen ser cantades per mezzosopranos especialment per aquelles que poden cantar notes ms greus. L'interval de la veu es barreja amb l'habitual dels contratenors, i en molts casos contratenors i contralts poden intercanviar els papers, especialment en la msica renaixentista i barroca, i sovint les contralts interpreten partitures escrites per a castrati de veu greu.

Dintre de la veu de contralt trobem diferents matisos: 
 Contralt dramtica: A causa de el seu timbre fosc, en el repertori de les contralts abunden papers dramtics que requereixen gran intensitat d'expressi, encara que resulta bastant difcil que una contralt realitzi molts ornaments. s habitual que les contralts interpretin papers que van ser escrits originalment per a veu de castrati (per aix, en moltes ocasions han d'executar rols masculins). Dos exemples de contralt dramtica sn la nord-americana Marilyn Horne (com Romeo Montecchio en I Capuletti e i Montecchi de Vincenzo Bellini) o Hitomi Katagiri (com Erda al Sigfrid de Richard Wagner).
 Contralto cmica o buffa: s el nom que es dna a una contralt quan interpreta un paper cmic. s una veu de contralt amb capacitat per a cantar ornaments, encara ms difcil de trobar que la contralt dramtica. Un exemple s Adriana Plot com a Marcelina a Le nozze di Figaro de Mozart.

Contralts destacades.

Marian Anderson;
Janet Baker;
Clara Butt;
Lili Chookasian;
Kathleen Ferrier;
Birgit Finnil;
Maureen Forrester;
Marilyn Horne;
Sara Mingardo;
Judy Garland;
Lisa Gerrard;
Yvonne Minton;
Ewa Podle ;
Ernestine Schumann-Heink;
Nathalie Stutzmann;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61140" title="Boutros Boutros-Ghali" nonfiltered="3890" processed="3882" dbindex="24281">
Boutros Boutros-Ghali,  (en rab:               ) ( nascut el 14 de novembre de 1922) s un diplomtic egipci i el sis en ocupar el crrec de Secretari-General de les Nacions Unides entre el gener de 1992 i el desembre de 1996.

Boutros-Ghali va nixer a El Caire, al si d'una famlia cristiana copta que ja tenia entre un dels seus integrants un ex primer ministre egipci (Boutros Ghali 1846-1910).

Desprs de graduar-se a la Universitat del Caire el 1946, va obtenir un PhD en Dret internacional a la Universitat de Pars. Desprs, es va diplomar en relacions internacionals en l'Institut d'Estudis Poltics de Pars, l'any 1949. Aquell mateix any va ser nomenat professor de Dret Internacional i Relacions Internacionals a la Universitat del Caire, posici que ocuparia fins a 1977.

Entre altres crrecs ocupats per Boutros-Ghali, s'han de citar la presidncia del Centre d'Estudis Poltics i Estratgics el 1975, i la de la Societat Africana d'Estudis Poltics el 1980. Entre els anys 1954 i 1955, va obtenir una beca Fullbright per investigar a la Universitat de Columbia. El 1963, va ser director del Centre d'Investigaci de l'Academia Hague de Dret Internacional, mentre que entre el 1967 i el 1968 va ser professor visitant de la Facultat de Dret de la Sorbona.

Desprs d'ocupar el crrec de Ministre de Relacions Exteriors d'Egipte entre el 1977 i principis del 1991, va ser nomenat vice primer ministre, posici que va exercir durant alguns mesos abans de partir cap a les Nacions Unides. Durant el perode en qu Boutros-Ghali va ocupar el crrec de Ministre de Relacions Exteriors, va jugar un paper clau en les negociacions de pau entre el llavors president egipci Anwar Sadat i el Primer Ministre israeli Menachem Begin.

Desprs d'ocupar el crrec de Secretari de les Nacions Unides a partir de 1992, la gesti de Boutros-Ghali roman embolicada en la controvrsia. Va ser criticat durament desprs de la inacci de l'ONU durant el Genocidi de Rwanda de 1994, que es va cobrar 800.000 vctimes, alhora que no va aconseguir ajuntar suport internacional per a la intervenci en la guerra civil d'Angola. La reputaci del Secretari es va veure afectada per discussions sobre l'efectivitat de les Nacions Unides, i el paper que jugaven els Estats Units a l'organisme. Per als seus detractors, Boutros-Ghali va simbolitzar la incapacitat de l'ONU per intervenir en les crisis humanitries, mentre que els seus defensors sempre van sostenir que els EUA van ser els que no van deixar actuar a l'organisme internacional. Algunes organitzacions dels Estats Units van acusar Boutros-Ghali de voler imposar un govern mundial tirnic, dominat per les Nacions Unides.

El 1996, deu membres del Consell de Seguretat (liderats per Egipte, Guinea Bissau i Botswana), van presentar una resoluci de suport per a un eventual segon mandat del diplomtic egipci. No obstant aix, l'esmentat mandat va ser vetat pels Estats Units. D'altra banda, el Regne Unit, Polnia, Corea del Sud i Itlia tampoc no van presentar el seu suport a la resoluci citada, si b van votar a favor de la mateixa una vegada que va transcendir la intenci dels EE.UU. de vetar-la. Boutros-Ghali no va ser el primer Secretari General de l'ONU en ser vetat, encara que s va ser el primer en no romandre en el crrec per a un segon perode.

Boutros-Ghali va anar succet en el crrec per Kofi Annan, ja que en no poder mantenir-se en el crrec per a un segon mandat, el mateix li va ser ofert a una altra persona provinent del seu continent, frica.

Entre els anys 1997 i 2002, Boutros-Ghali va ser Secretari General de la Francofonia, una organitzaci de pasos la llengua de la qual s el francs.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61141" title="Entre Ros" nonfiltered="3891" processed="3883" dbindex="24282">



Entre Ros s una provncia de l'Argentina. Limita al nord amb la Provncia de Buenos Aires, al sud amb Corrientes, a l'est amb la Provncia de Santa Fe i a l'oest amb l'Uruguai. La capital s Paran, situada a la vora del riu homnim i a l'altre costat de la ciutat de Santa Fe. 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61144" title="Vtic" nonfiltered="3892" processed="3884" dbindex="24283">
El vtic s una llengua uraliana en vies d'extinci parlada pels vtics. Pertany a la branca meridional del grup balto-fnic molt relacionat amb l estoni. Els dialectes sn oriental (el darrer parlant va morir a Itchpiv (Itsepino) el 1960), occidental (a Vaipool), Kukkusi i Kreevin (enclavament a Letnia, extingit a Curlndia en el s. XIX; segons Sjgren encara es parlava el 1846). Actualment s parlat per 15 persones entre 59 i 85 anys. I l ltima dona parlant a Mattiya, el 1942 tenia 92 anys.

No tenen llengua escrita, ni s hi ha escolaritzat mai, ni hi ha literatura ni llibres de text, ni diaris, llevat dos reculls de tradici oral del 1908 i del 1960. El 1930 eren l nica minoria de Rssia no escolaritzada en la seva llengua i sense literatura. Alguns afirmen que es va obrir el 1930 una escola a Pesky en vtic, per no n hi ha cap evidncia, i alguns s educaren en ingri a Krakolye. Les aspiracions el 1920 de l intellectual votic estoni, Dimitri Tsvetkov de Tartu, autor de gramtiques i llibres de text, no s acompliren. 

Hi ha una rica varietat de material etnolgic i folklore recollit. Fou descobert per un pastor protestant de Narva, Fr. L. Trefurt, el 1783. Els primers escrits foren publicats en un diccionari comparatiu  per P. S. Pallas, Linguarum totius orbis vocabularia comparativa (1787--1789). N'han escrit gramtiques A. Ahlquist (Wotisk Grammatik, 1856) i P. Ariste (Vadja keele grammatika, 1948; A Grammar of the Votic Language, 1968), i colleccions de  texts publicats per L. Kettunen i L. Posti, J. Mgiste, O. A. Mustonen, E. Adler i  P. Ariste. Un diccionari del dialecte Kukkusi, per L. Posti i S. Suhonen, fou publicat el 1980, i un primer volum del diccionari vtic a Tallinn el 1990.  


 Enllaos .
 El votic a Ethnologue;
 Votian a Indigenous Minority Languages of Russia;
 Virtual Votia;
 The Red Book of the Peoples of the Russian Empire;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61146" title="Vtics" nonfiltered="3893" processed="3885" dbindex="24284">

Els vtics sn un poble nord-europeu que parla el vtic, una llengua uraliana. S'anomenen vadjalain ~ vaddalain, vadjakko   un vot, maavtchi   poble vtic, i la llengua vadyaa cheeli -- maacheeli. El nom vadja prov de l'antic baltofins vakja (ganxo), que s un prstec bltic (let vadzis, litu vagis). Tamb s associat a l'est d'Estnia, Vaiga (Waiga, Wagia, Vaia).

 Hbitat .
L'antiga Watland era l'O i N d'Ingermanland. Pel 1200, els vtics ocupaven del riu Narva, a l'E del riu Inger, i del Golf de Finlndia al N a l'actual Oudova al Sud. El 1848, hi havia 37 viles vtiques; el 1942 noms 23. Avui encara viuen a 5 viles del districte Kingissepp de Sant Petersburg: Kukkusi, Rajo (el darrer parlant va morir el 1993), Jgper, Liivchl i Luuditsa. Les quatre ltimes formen part del municipi de Vaipool. Alguns noms hi viuen a l'estiu, i a l'hivern marxen a la ciutat (Kingissepp, St. Petersburg, Narva). 

 Demografia .
Els vtics mai no han estat nombrosos, per han sobreviscut a guerres, pesta i fam, i a l'assimilaci (russificaci), accentuada en el segle XIX.  Mentre que el nombre de carelis, ingrians i vepses s'increment, el nombre de vtics va minvar. Des del 1939 no foren inclosos als censos sovitics. Els contactes lingstics, curiosament, l'han ajudat a sobreviure. Se sap que el 1544 els russos de Jaanilinn (Ivangorod) parlaven l'alemany millor que el rus, i actualment sn vtics. Segons Dimitri Tsvetkov, el 1850, un 50% dels vtics parlava rus, i l'eslav eclesistic era ents per un 10%.

El 1848 P. von Koeppen els calcul en 5.148 individus, per el cens rus del 1917 noms en recull un miler. El cens sovitic del 1926 recull 705 censats, per baixaren a 400 el 1942 i a 50 el 1959 (dels quals el 70% parlaven vtic). H. Heinsoo i J. Viikberg en comptaren 66 el 1982 i 62 el 1989, dels quals noms la meitat parla vtic.

 Histria .
Sn l'antiga poblaci d'Ingermanland. Se separaren en el I milleni dels estonians i s'establiren entre el marge oriental del riu Narva i el llac Peipus (Peipsi). Els contactes amb l'estoni sn confirmats pels dialectes estonians Kodavere i Lganuse-Jhvi. Mai no formaren una naci o unitat administrativa separada. La seva terra era enmig de les rutes comercials. Hi ha troballes arqueolgiques al planell Izhor, entre Kingissepp i Gachina (s. IV-VII). 

A la segona meitat del I millenni, hi arribaren els eslaus. La fundaci de Novgorod (potser 859) els supos pagar tributs, documentats des del 1069 quan atacaren Novgorod amb ajut de Vseslav de Polatsk i foren venuts.

Els vtics sn mencionats per primer cop en escrits russos en el s. XI. En una ordre de Jaroslav de Novgorod (978-1054), sobre ponts i camins, parla dels vtics i el seu habitat. Les tribus vtiques del N i SE eren nomenats chuds pels russos. A l'Edat mitjana, la part NO de Novgorod era anomenada Watland, i els seus habitants Vots. El nom Watland, Watlandia era habitual a Livnia. L'expressi pagani Watlandiae apareix als escrits catlicc del s.XII-XIII, i a la bula del Papa Alexandre III al bisbe d'Uppsala (1181-1195) i la del Papa Gregori IX a l'arquebisbe d'Uppsala i al bisbe de Linkping (1230). 

Tot i que la primera llengua usada a la vece de Novgorod fou chud, la supremacia militar era russa. El 1149 els ajudaren Novgorod contra Hme, contra els suecs el 1240 i 1248, i contra els Cavallers teutnics el 1241, 1242 i 1269. Des del 1270, vtics i ingrians composaren l'exrcit de Novgorod. El Tractat de Phkinsaari (Oreshek) el 1323 definir les fronteres sueco-russes. In 1240, els alemanys fundaren Kaprio (Koporye) i els atacaren el 1444 i 1447. Quan el 1241, Novgorod captur Kaprio, vtics i ingrians foren forcats per collaborar amb els alemanys. Pel 1440 el cavaller Heidenreich Vinke von Overberg deport presoners de guerra vtics a Curlndia. A Letnia els anomenaven kreevi (Krievinsh 'rus'). 

Jugaren un rol significant a Novgorod. Hi havia un Carrer Chude a la ciutat i la Carretera Vtica cap el nord.  Sembla que l'administraci no els molest gaire, i fins i tot els permet mantenir llurs terres. El status del poder eslau afect lingsticament primer als nobles vots i ms tard als homes prominents. 
In 1478 Moscvia destru Novgorod. Els principats conquerits foren dividits en cinc parts (Vodskaya pyatina), de les quals la septentrional fou nomenada Vtica, situada entre el riu Lauga i la badia de Narva, i a l'E entre el riu Olkhava i el llac Ladoga. El 1484 i 1488, molts vtics foren deportats a Rssia Central, i hi arribaren colons russos, alhora que s'hi propagava la religi ortodoxa. Sota la influncia de Novgorod, com a vassalls, molts ja l'havien acceptat. El 1348 s'hi fund el monestir de Jaama (Jamburg). Nogensmenys, encara el 1534 i el 1548, els arquebisbes de Novgorod, Makarius i Theodosius, afirmaren que els vtics eren obstinadament pagans. Moscvia es prenia la cristianitzaci seriosament. Ilya el Monjo i Nikifor, s'hi esforaren (batejos massius, destrucci de santuaris pagans). Alhora, deixaren d'emprar noms vtics i adoptaren els russos.
Per la Pau de Stolbova del 1617, Ingermanland fou adjudicada a Sucia. Els suecs van propagar el luteranisme per imposar-se a les noves rees. Una part dels vtics va escapar a Rssia, i les parts buides foren poblades amb finlandesos. I mentre els ingrians es van fer protestants, els vtics es mantingueren ortodoxos

Desprs de la Guerra del Nord (1703-1712), Ingermanland va tornar a Rssia. Aix va suposar la deportaci de molts d'ells a Kazan i la construcci de la ciutat de Sant Petersburg, vora de l'antiga Nyen (Neevanlinna), en zona fnica; la futura capital russa atraur a Ingermanland nombrosos immigrants i far que la terra del territori sigui distribuda entre els favorits de la cort. De les terres vtiques, la cort s'apoder de la part oriental de Jgper (kuninkaa varta). A mitjans del s. XIX els vots comenaven a preferir les canons i les vestimentes russes. 

la llibertat de moviments i l'escolaritzaci incrementaren aquest sentiment, amb la inestimable ajuda de l'esglsia ortodoxa. El 1920 era difcil diferenciar un vot d'un rus. El 1930 s'arrib al punt que els joves no parlaven vtic. 
El rgim sovitic els canvi la vida. Els petits propietaris foren deportats i obligats a unir-se als kolkhoz: violncia fsica barrejada amb injustcia social, persecuci nacional i religiosa. L'artesania domstica fou prohibida, aix com tenir bot privat. I els que no es registraven com a russos eren deportats. 
Durant la Segona Guerra Mundial, Ingermanland fou teatre de guerra. Amb la retirada alemanya, alguns pobles fnics marxaren a Finlndia com a refugiats, entre ells molts vtics. Desprs de la guerra, Rssia els reclam, i els comissaris sovitics els coaccionaren per tornar. Alguns fugiren a Sucia o a Estnia, i alguns dels retornats foren enviats a sia Central i dispersats. 

A la mort de Stalin, enviaren peticions a Moscou i, com a resultat, des del 1956, alguns vtics tornaren a casa seva, per els terres eren ocupades per estrangers russos.   

L'eix de llur identitat el constitueix l'artesania, merc la qual conserven part del vocabulari, i el calendari folklric.

Enllaos externs.
 Llibre Roig dels Pobles Sovitics ;
 Vtia Virtual ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61149" title="Teorema de Stokes" nonfiltered="3894" processed="3886" dbindex="24285">
El teorema de Stokes en geometria diferencial s una declaraci sobre la integraci de formes diferencials que generalitza en diversos teoremes del clcul vectorial. Deu el seu nom a Sir George Gabriel Stokes (1819-1903). El teorema va agafar el seu nom per l'hbit de Stokes en incloure'l als exmens de Cambridge.

Sigui M una varietat de dimensi n diferenciable a trossos, orientada i compacte, i sigui  una forma diferencial en M de grau n 1 i de classe C1 n 1. Si  M denota el lmit de M amb la seva orientaci induda, llavors

;

Aqu, d s la derivada exterior, que es defineix fent servir noms l'estructura de varietat. El teorema de Stokes es pot considerar com una generalitzaci de teorema fonamental del clcul; de fet, aquest segon es pot treure fcilment del primer.

El teorema es fa servir sovint en situacions on M s una subvarietat orientada submergida en una varietat ms gran en la qual es defineix la forma .

El teorema s'estn fcilment a les combinacions lineals de les subvarietats diferenciables a trossos, tamb anomenades cadenes. Llavors, el teorema de Stokes demostra que formes tancades definides fins a una forma exacta es poden integrar sobre cadenes definides fins a una vora. Aquesta s la base de l'emparellament entre els grups homolgics i la cohomologia de Rham.

El teorema de Kelvin-Stokes clssic:



que relaciona la integral de superfcie del rotacional d'un camp vectorial sobre una superfcie  en el 3-espai euclidi a la integral de lnia del camp vectorial sobre la seva vora, s un cas especial del teorema de Stokes general (amb n = 2) a la que identifiquem un camp vectorial amb una 1-forma fent servir la mtrica al 3-espai euclidi.
La primera declaraci coneguda del teorema s per William Thomson (Lord Kelvin) i apareix a la seva carta a Stokes. Es pot reescriure com a

;

on P, Q i R sn les components de v.

Aix mateix, el teorema de Ostrogradsky-Gauss (tamb conegut com el teorema de la divergncia o el teorema de Gauss)



s un cas especial si s'identifica el camp vectorial en la forma n-1 obtinguda de contreure el camp vectorial a la forma de volum euclidi.

El teorema fonamental del clcul i el teorema de Green tamb sn casos especials del teorema general de Stokes.

La forma general del teorema de Stokes fent servir formes diferencials s ms potent que els casos especials, encara que aquests ltims sn els ms accessibles i sovint els considerats com a ms convenients pels cientfics i enginyers.

Referncies.
  Stewart, James. Calculus: Concepts and Contexts. 2nd ed. Pacific Grove, CA: Brooks/Cole, 2001.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61151" title="The Ramones" nonfiltered="3895" processed="3887" dbindex="24286">
The Ramones va ser una influent banda de punk rock, formada a Forest Hills, la comuna de Queens, Nova York, al mar de 1974.  Aquesta banda va ser la que va liderar el moviment punk a Nova York, fins al punt que moltes vegades se la considera la fundadora musical del punk.

Membres.
Els membres originals de la banda van adoptar el cognom Ramone, tot i que no hi havia germans entre ells:

Joey Ramone (* 19 de maig de 1951 -   15 d'abril de 2001)  (llur nom real era Jeffry Hyman)  (veu principal);
Johnny Ramone (* 8 d'octubre de 1948 -   15 de setembre de 2004)  (llur nom real era John Cummings)  (guitarra);
Dee Dee Ramone (* 18 de setembre de 1952 -   5 de juny de 2002)  (llur nom real era Douglas Glen Colvin)  (baix)  (1974-1989);
Tommy Ramone (* 29 de gener de 1949)  (llur nom real era Thomas Erdelyi)  (bateria)  (1974-1978);

Els  membres que es van incorporar ms endavant a la banda tamb adoptaren el cognom Ramone:

Marky Ramone (* 15 de juliol de 1956)  (llur nom real era Marc Bell) (bateria);
Richie Ramone (* 11 d'agost de 1957)  (llur nom real era Richard Reindhart) (bateria);
CJ Ramone (* 8 d'octubre de 1965)  (llur nom real era Christopher Joseph Ward) (baix);
Elvis Ramone (* 24 de novembre de 1955)  (llur nom real era Clem Burke, de la banda novaiorquesa Blondie. Tan sols va participar en dos concerts de la banda com a inter) (bateria);

Un membre anterior, Ritchie, va deixar la banda abans del primer disc, aix que no t a veure amb el Richie Ramone esmentat anteriorment. El text Here lies Ritchie Ramone (Aqu roman el cos de Ritchie Ramone) surt en una tomba de la portada de 'Rocket to Russia'.

Colvin (Dee Dee Ramone) va suggerir el nom, inspirat en el fet que Paul McCartney tingus el pseudnim de Paul Ramon per a evitar molsties al registrar-se als hotels.
The Ramones van ser pioners en el so repetitiu que evitava l'excellent musicalitat dels solos de guitarra de les bandes dels 70. Consistia bsicament en un so cru, rpid i directe amb influncies directes en els grups dels 50.

Influncia.
The Ramones ha tingut una gran influncia, principalment en els msics d'avui en dia, per tamb en camps com la cincia, al 1997  quatre espcies de trilobit sn batejades com els membres de la banda: Mackenziurus johnnyi, Mackenziurus joeyi, Mackenziurus deedeei, i Mackenziurus ceejayi.

Tot i que determinar els orgens del punk rock s motiu de polmica, The Ramones van contribuir enormement a popularitzar l'estil de msica. Diferents grups es van formar desprs d'escoltar a Ramones per primera vegada, tocar els seus instruments i crear les seves canons, inspirant a moltes bandes el punk ingls: The Buzzcocks, The Damned, The Clash, Sex Pistols i altres.

Altres referncies, influncies i homenatges.
 Slash de Guns N' Roses va dir que aprengu a tocar la guitarra amb Road to Ruin.
 Frank Black de The Pixies t una can al seu primer lbum en solitari anomendada I Heard Ramona Sing, com a homenatge a la banda.
 Lemmy Kilmister, vocalista de Motrhead, escrigu una can anomenada R.A.M.O.N.E.S..
 The Human League i la seva can The Things That Dreams are Made Of (del seu lbum Dare) inclou "Johnny, Joey, Dee Dee" en la seua lletra.
 Quan Joey va morir, The Misfits esborraren el contingut de la seva pgina web i posaren una foto de Joey.
 Al dia segent, Bono de U2 don un discurs sobre Joey i The Ramones. La banda, que estava de gira, dedic In A Little While a Joey Ramone el temps que dur la gira, desprs d'assabentar-se de qu eixa era la can que escolt al seu llit de mort. A ms, s possible veure en nombrosos concerts a Larry Mullen Jr. portant samarretes dels Ramones.
 Jello Biafra t una pista dedicada a Joey Ramone en un dels seus discos parlats.
 William Shatner esmenta a Joey Ramone en una can.
 Els fans dels Ramones intenten tindre l'aspecte dels seus dols, l'uniforme consisteix en una caadora de cuir, pantalons vaquers esgarrats, i sabatilles d'estil Converse.
 La banda sueca Roxette inclou una titella alta i prima amb el pel llarg negre, caadora Perfecto i unes ulleres de sol roges en un dels seus videoclips. Al final del vdeo es desvetlla el nom de la titella "Joey".
 El carrer de darrere del CBGB s'anomen Joey Ramone's Place desprs de la seva mort.
 The Ramones li cantaren el Happy Birthday al Sr. Burns en Els Simpsons.
 Bandes argentines com Attaque 77, Flema, 2 Minutos, Cadena perpetua, Infierno 18, Wdk y Expulsados, es veuen molt influenciades en el seus sons, i tenen versions editades d'ells.
 La banda alemanya Die Toten Hosen porta fetes varies versions d'ells en recitals i es veuen molt influenciades als seus sons i pblics, de la mateixa forma que las bandes espanyoles Ska-P, La Polla Records, Porretas o El ltimo Ke Zierre.
 Eddie Vedder reconeix a Johnny Ramone com un dels seus millors amics, i Pearl Jam, d'un temps en, a les seues gires toquen temes (especialment 'I believe in Miracles') en el seu honor.
Al videojoc de Rockstar basat en la novella i pellcula de culte anomenada The Warriors; apareixen els noms dels integrants de la banda "ROGUES" i a part de Luther podem trobar a la seva alineaci a Dee Dee, Tommy, Johnny i Joey.
El video de plastilina "Touring" fou creat per Jaume Rossell Cndido (actual director de l'IES Mossn Alcover de Manacor (Mallorca)) , Miquel Pou and DC. Moreni(DC & Pow Entertaiment) a Felanitx, Mallorca. Here introduced by Marky and Johnny. Link a YouTube : http://www.youtube.com/watch?v=lTcY8YPCl0M;

Morts.
 Joey Ramone va morir de linfoma el 15 d'abril de 2001 en Nova York. Mentre estava escoltant la can  "In A Little While" de U2. (En Juny de 2001, en un concert en Boston, Bono va dir que la can tractava sobre una ressaca, per Joey la convert en una can gospel.);
 Dee Dee Ramone aparegu mort en sa casa de Hollywood el 5 de juny de 2002, per una sobredosis.
 Johnny Ramone va morir d'un cncer de prstata el 15 de setembre de 2004, en Los ngeles.

Discografia.
lbums d'estudi.
The Ramones, 1976;
Leave Home, 1977;
Rocket to Russia, 1977;
Road to Ruin, 1978;
End Of The Century, 1979;
Pleasant Dreams, 1981;
Subterranean Jungle, 1983;
Too Tough to Die, 1984;
Animal Boy, 1986;
Halfway to Sanity, 1987;
Brain Drain, 1989;
Mondo Bizarro, 1992;
Acid Eaters, 1993;
Adios Amigos!, 1995;

Singles.
 Blitzkrieg Bop, 1975;
 53rd & 3rd, 1976;
 Judy Is A Punk, 1976;
 Beat On The Brat, 1976;
 Sheena is a Punk Rocker, 1977;
 Rockaway Beach, 1977;
 I Wanna Be Sedated, 1978;
 I'm Against It, 1978;
 Don't Come Close, 1979;
 Needles And Pins, 1979;
 Rock & Roll High School, 1979;
 Baby, I Love You, 1980;
 I'm Affected, 1980;
 Danny Says, 1980;
 Chinese Rock, 1980;
 We Want The Airwaves, 1981;
 The KKK Took My Baby Away, 1981;
 She's A Sensation, 1981;
 It's Not My Place (In The 9 To 5 World), 1982;
 Time Has Come Today, 1983;
 Psycho Therapy, 1983;
 Howling At The Moon, 1984;
 Bonzo Goes To Bitburg, 1986;
 Something To Believe In, 1986;
 Bop 'Til You Drop, 1987;
 I Wanna Live, 1988;
 Pet Cemetery, 1989;
 I Believe In Miracles, 1989;
 Can't Get You (Outta My Mind), 1989;
 Merry Christmas (I Don't Want To Fight Tonight), 1990;
 Poison Heart, 1992;
 Strength To Endure, 1992;
 Substitute, 1994;
 I Don't Want To Grow Up, 1995;
 Spider-Man, 1996;

Recopilatoris.
 Ramones Mania, 1988;
 All The Stuff Volume 1, 1990;
 All The Stuff Volume 2, 1990;
 Ramones Mania 2, 1995;
 Hey Ho! Let's Go: The Anthology (The Best Of 1975-1996), 1999 ;
 Loud, Fast Ramones: Their Toughest Hits (The Best Of 1975-1996), 2002 ;
 We're A Happy Family, 2003 tribute lbum;

En directe.

 It's Alive, 1979 (enregistrat a Londres el 31 de desembre de 1977);
 Loco Live, 1991 (enregistrat a Barcelona en mar de 1991);
 Loco Live, 1992 (Edici nord-americana, inclou altres temes en directe, com 'Carbona Not Glue');
 Greatest Hits Live, 1996 (enregistrat a Nova York el 29 de febrer d'aquest mateix any);
 We're Outta Here, 1997 (enregistrat durant l'ltim concert de la banda, a Los Angeles el 6 d'agost de 1996);
 NYC 1978 2003 (enregistrat a Nova York el 7 de gener de 1978);


Referncies.


 Enllaos externs .
Lloc web oficial;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61152" title="Ingri" nonfiltered="3896" processed="3888" dbindex="24287">
L'ingri s una de les llenges uralianes parlada pels ingrians, molt af al fins, i actualment en vies d'extinci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61153" title="Ingrians" nonfiltered="3897" processed="3889" dbindex="24288">

Els ingrians sn un poble fnic que parla l'ingri, una llengua uraliana dialecte del finlands. 
S autoanomenen inkerilinen i inkerin suomalainen 'els Ingrians fnics' i anomenen la llengua (inkerin) suomen kieli. El nom inkerin suomalaiset comen a usar-se en el segle XIX quan sota influncia del luteranisme i dels fillegs finesos adoptaren el panfinisme. Com que ingri vol dir habitant d Ingermanland, cal diferenciar entre pobles. Inkeroinen i inkerikko vol dir izhorians en fins i inkerilinen primers de tots els Ingrians. La  designaci prov del riu Inkere (Izhora) que potser dna el nom a tot el pas. Els vtics tamb vivien a Ingermanland.

 Hbitat .
Ingermanland s l antiga ngria a l area del Golf de Finlndia, la desembocadura del Neva i Llac Ladoga que fou provncia sueca (en suec: Ingermanland) desprs de les guerres dels 1570-1595 i 1610-1617. Incloa Jaanilinna, Jaama, Kaprio i Phkinlinna   en total 15,000 km. La seva rea s extenia 200 kilmetres del riu Narva a l'oest del riu Lava a l est i de nord a sud 130 kilmetres. Del 1710 en, Ingermanland fou part de Sant Petersburg, del 1914 a Petrograd i del 1927 a Leningrad.

 Demografia .
Inicialment depenia de l emigraci. Desprs dels tractats de Stolbovo i Krde (1617, 1661), pagesos finesos de Savo i Vyborg (Viipuri), foren traslladats a  Ingermanland. Aix far augmentar la poblaci: el 1656 el percentatge de fnics a Ingermanlandia era del 41.1 %, el 1671 del 56.9 % i el 1695, 73.8 %. 
El 1848, P. von Koeppen distingia entre tres grups d ingrians: savakot de Savo (43,080), yrmiset d yrp a Viipuri (29,243) i suomenmaakkoiset de Finlndia (3,746). Ms tard aquests grups es fusionaren com a ingrians. Informes del 1917 mostren que vivien a  761 viles fineses i a 235 viles mixtes. El 1939 els census deixaren de  considerar-los una nacionalitat diferent. Tamb viuen a la Provncia d'Arkhangelsk, Estnia, Repblica Komi, Sibria i altres. Dels 77,079 finesos que vivien a l URSS el 1919, 20,099 vivien a Carlia (49.8 % parlaven la llengua nadiua), 16,239 a Leningrad (37.1 % dem). Segons el cens del 1989, uns 67,000 finesos vivien a l URSS, 34.6 % dels quals parlava la llengua materna finesa.  Els finesos de Leningrad viuen als districtes Gatshina (Hatshina), Lomonossov (Oranienbaum) i Vsevolozhk (Keltto). El seu nombre oscilla en 7.000 8.000. 
Pertanyen a la raa bltica oriental, amb caracterstiques europees, com ulls blaus i pl ros, per sn ms baixos i cepats que els estonians,  La llengua dels ingrians consisteix en dialectes finesos orientals  (els de Savo i sudest d Ingermanland). Izhori i careli en sn relacionats. 

 Histria .
 Origen i Edat Mitjana .
El nom Ingria, que denota el territori dels izhorians situat vora Watlndia, apareix en el s. XII. El ms recent d Ingermanland referia del riu Narva fins els marges del Llac Ladoga. Al llarg dels segles s hi ha fet nombroses guerres entre Sucia i Rssia per la missi catlica o ortodoxa, que noms cess desprs  dels tractats de Phkinsaari (Oreshek) i Tartu de 1323 i 1351. La frontera en l istme de Carlia deixa vtics i izhorians  en la zona ortodoxa de Novgorod. 

 Domini suec .
Desprs de la pau de Stolbovo el 1617, Ingermanland fou un domini de Sucia.
Les lleis sueques hi foren introdudes per a fer la provncia ms segura i annexar-la. Els ortodoxos foren obligats a anar als serveis luterans, i la conversi els prometia diners i reducci de taxes, cosa que no sempre complien.  Aleshores potser eren uns 70.000 individus. 
Ingermanland fou enfeudat a nobles i alts crrecs. Llurs servents i treballadors eren reclutats a Finlndia i un gran nombre de pagesos  hi anaren voluntriament. Ingermanland fou usada per Sucia tamb com a lloc de deportaci.  El 1641 es va formar una dicese separada per Ingria, que el 1655 tenia 58 congregacions luteranes, 36 esglsies i 42 parrquies. 

 Domini rus .
El 1703 Pere I el Gran incorpor Ingermanland a l Imperi Rus. Sant Petersburg, la nova capital de Rssia, fou fundada en l antiga Nyen (Nevanlinna) enmig dels territoris de fnics bltics.  El 1712 un decret reparteix el terreny entre els colons russos i aparegueren noves viles. La frontera de l istme de Carlia datada de la pau de Phkinsaari marc tamb la frontera entre el poder poltic, religi i llengua. 
D entrada, la frontera entre Sucia i Novgorod separava els Izhorians de finesos i carelians, per la frontera de Sucia i Rssia desprs de la Guerra del Nord separ els ingrians de la resta de finesos. 
A mitjans del segle XIX  vtics i izhorians eren fermament assentats en l esfera cultural russa, per no era el cas dels ingrians. L oppressi de la llengua russa fou neutralitzada pel luteranisme i la proximitat de la mare ptria, Finlndia (gran ducat de Rssia el 1809 1917)

 Poltica sovitica .
Els comunistes sovitics intentaren exterminar-los ms moralment que no pas fsica. D antuvi els van fer promeses en el terreny educatiu que s acompliren d antuvi. El fins fou usat en l educaci i el 1928 districte nacional de Kuivaisi (Toksova)  es va formar a la regi de Leningrad on hi havia 54 consells nacionals de vila el 1936. 
El 1928 foren collectivitzats violentament. Uns 18,000 foren deportats de Nord d Ingria a Carlia de l'Est, sia Central i altres llocs, i incorporats a granges collectives. Uns 7,000 foren deportats als Urals i a la costa del Cspia el 1935, i 20,000 a Sibria i sia Central el 1936. Quatre parrquies de nord d ngria foren buidades de finesos, i potser fou un factor de tensi que port a la guerra amb Finlndia el 1939. Totes les esglsies i societats religioses foren clausurades el 1932 i totes les activitats culturals i socials foren interrompudes el 1937. El districte nacional de Kuivaisi (Toksova) fou liquidat el 1939. El 1929, almenys 13,000 finesos havien estat assassinats i 37,000 eren exiliats a Rssia. 
El 1942, durant el setge de Leningrad, 25,000-30,000 finesos foren deportats a Sibria.

 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61154" title="Teorema de la divergncia" nonfiltered="3898" processed="3890" dbindex="24289">
En clcul vectorial, el teorema de la divergncia, tamb conegut com a teorema de Gauss,  teorema de Ostrogradsky, o teorema de Ostrogradsky Gauss s un resultat que enllaa la divergncia d'un camp vectorial al valor de les integrals de superfcie del flux definit pel camp. El teorema de la divergncia s un resultat important per les matemtiques de la fsica, en particular en electrosttica i dinmics de fluids.

 Enunciat matemtic .
Sigui V un subconjunt compacte de  n (pensant en el cas n=3) i diferenciable a trossos. Si F s un camp vectorial diferenciable continu definit en una bola al voltant de V, llavors tenim



on S =  V s la vora de V orientada per vectors normals enfora, i dS s NdS, la normal enfora de la vora  V.

Cal remarcar que el teorema de Gauss prov del teorema de Stokes ms general, que generalitza el teorema fonamental del clcul.

 Exemple .

Suposant que volem avaluar , on S s l'esfera unitat definida per  i F s el camp vectorial . El clcul directe d'aquesta integral s fora difcil, per es pot simplificar fent servir el teorema de la divergncia:


;

Per simetria,
;

Llavors,
;
perqu l'esfera unitat W t volum 4 /3.

Aplicacions.

Electroesttica.

Aplicat a un camp electroesttic, s'obt la llei de Gauss: la divergncia s una constant per la densitat de crrega del volum.

Gravetat.

Aplicat a un camp gravitacional, s'obt que la integral de superfcie s -4 G per la massa de dins, sigui quina sigui la distribuci de massa, i siguin quines siguin les masses externes.

Distribuci esfrica simtrica de masses.

En el cas de distribuci esfrica simtrica de masses, es pot concloure que la fora del camp a una distncia r del centre s interior amb una magnitud de G/r  per la massa total a una distncia petita, siguin quines siguin les masses a distncia superior.

Per exemple, una esfera buida no produeix gravetat a l'interior. El camp gravitacional a l'interior s el mateix que si l'esfera buida no fos all.

Distribuci cilndrica simtrica de masses.

En el cas que una distribuci cilndrica infinita simtrica de masses, es pot concloure que la fora del camp a una distncia del centre r s interior amb una magnitud de 2G/r per la massa total per unitat de longitud a una distncia curta, siguin quines siguin les masses a una distncia superior

Per exemple, un cilindre buid infinit no produeix gravetat a l'interor.

 Histria .

El teorema va ser descobert per Joseph Louis Lagrange el 1762, i ms tard redescobert independentment per Carl Friedrich Gauss el 1813, per George Green el 1825 i el 1831 per Mikhail Vasilievich Ostrogradsky, qui tamb va donar la primera prova del teorema. Subsegentment, variacions del teorema de la divergncia s'anomenen teorema de Gauss, teorema de Green i teorema de Ostrogradsky.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61159" title="Mrida (Mxic)" nonfiltered="3899" processed="3891" dbindex="24290">
La ciutat mexicana de Mrida s la capital de l'estat de Yucatn. Est localitzada al nord-oest de l'estat, a 35 km de la costa del Golf de Mxic. T una poblaci de 750.000 habitants.

Mrida va ser construda el segle XVI per ordre de la famlia Montejo, conquistadors espanyols de la ciutat maia de T'ho o Ichcaanzih. Va ser anomenada Mrida per Francisco de Montejo ja que les runes maies eren similars a les runes romanes de la ciutat homnima d'Espanya. Va ser fundada formalment el 6 de gener, 1542 per Francisco de Montejo. Els materials utilitzats en la construcci de la ciutat han fet que la ciutat sigui coneguda a Mxic com la "Ciutat Blanca". Va ser la "Capital Americana de la Cultura" el 2000. 

Actualment Mrida s una ciutat important amb una economia puixant del sud-est mexic. La ciutat, com la resta de l'estat de Yucatn, es diferencien de la resta del pas en molts aspectes culturals i fins i tot lingstics, ats que la varietat dialectal de l'espanyol yucatec cont molts prstecs de la llengua maia i fins i tot d'altres llenges europees dels immigrants que s'hi van establir, a ms d'una fontica i entonaci nica. Hi viuen un nombre considerable de descendents maies i els residents han conservat llurs tradicions i llur identitat com a poble maia, diferent de la resta de Mxic. Yucatn s l'nic estat mexic que ha creat una bandera prpia, que conserva dels perodes en qu s'independitzaria de Mxic. 

Enllaos externs.
 Ajuntament de Mrida;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61160" title="Mrida" nonfiltered="3900" processed="3892" dbindex="24291">

Geografia:
capital de la comunitat autnoma d'Extremadura, a Espanya, forma castellana de Mrida.
tamb Merida, municipi de la provncia de Leyte, a les Filipines. Vegeu Mrida (Filipines).
capital de l'estat de Yucatn, a Mxic. Vegeu Mrida (Mxic).
capital de l'estat de Mrida, a Veneuela. Vegeu Mrida (Veneuela).



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61164" title="Albacete" nonfiltered="3901" processed="3893" dbindex="24292">

Albacete s una ciutat castellana que es troba a Castella - la Manxa, i capital de la provncia homnima. Compta amb 164.771 habitants (2007) en una extensi municipal de 1.234 km. Es troba a 240 km. de Toledo, la capital autonmica, a 191 de Valncia i a 278 km. de Madrid. 

El seu clima s continental, amb la qual cosa els seus hiverns sn molt freds (al voltant dels 5C) i els estius molt calorosos (prop de 24C de mitjana), amb una temperatura mitjana anual de 13'4C.

 Municipis fronterers .

 Al nord: La Roda, La Gineta, Tarazona de la Mancha, Madrigueras, Motilleja, Mahora i Valdeganga.
 A l'est: Chinchilla de Monte-Aragn i Pozo Caada.
 Al sud: Tobarra, Pozohondo i Peas de San Pedro.
 A l'oest: Pozuelo, La Herrera i Barrax.

 Pedanies, districtes i barris .



 Demografia .



 Alcaldia .



 Histria .

L'emplaament s'anomen pels andalusins com a al-Basit ("la plana") i s esmentada per primer cop per al-Dabbi de Crdova i Ibn al-Abbar de Valncia al segle XIII per en relaci a la batalla d'al-Ludjdj, lluitada el 5 de febrer de 1146 en la que Sayf al-Dawla al-Mustansir Ahmad Ibn Hud (anomenat pels castellans com Zafadola) fou derrotat i capturat pels cristians. Aquesta batalla la va lliurar el rei musulm contra els comtes castellans enviats per Alfons VII de Castella a sotmetre als rebels de Bayyasa, Ubbada i Jayyan que refusaven pagar el tribut a Zafadola, vassall del rei castell, i quan aquestos rebels es van veure perduts es van sotmetre a Zafadola a canvi de defensar-los contra els comtes que refusaven aturar la seva expedici; Zafadola els va haver de combatre per derrotat i presoner, fou conduit al campament cristi anomenat los Pardos, on fou assassinat per alguns soldats, amb gran pena dels mateixos comtes i del rei castell; junt amb ell va morir el seu alit, el governador de Valncia Abd Allah ibn Muhmmad ibn Sad, conegut desprs com Sahib al-Basit (senyor o mrtir d'Albacete). La batalla fou coneguda com "al-Ludjdj del llogaret proper a Chinchilla de Monte-Aragn on es va lliurar i segurament la moderna Lezuza o la moderna Alatoz (a l'oest i est d'Albacete respectivament).

Romangu en mans musulmanes fins a la conquesta de Ferran III de Castella (1238). Desprs, en el 1282 estigu sota el senyoriu de Manuel, formant part del Regne de Mrcia.

A comenaments del segle XIV la vila inici el seu desenvolupament: es convert en una ciutat comercial en establir-se una fira i, el 1375 el Marqus de Villena conced el ttol de Vila i la independncia de Chinchilla. En el segle XVI la seua poblaci abast el nombre de 5000 habitants, i s'inici la construcci de l'Esglsia de Sant Joan Baptista, hui dia catedral. Desprs d'una poca de crisi, el seu desenvolupament reviscol quan, al segle XIX es convert en la capital de la provncia homnima. Ms tard, Albacete fou escenari d'enfrontaments dels carlistes, de la defensa de la qual aconsegu el ttol de Ciutat l'any 1862.

Durant la Guerra civil espanyola va ser el quarter general i camp d'entrenament de les Brigades Internacionals, aix com base de la fora aria republicana. Amb la proclamaci de l'autonomia de Castella - la Manxa en 1982, la provncia es va separar de la Regi de Mrcia. Histricament Albacete es destaca com a centre manufacturer de coberteria.

L'any 2001 del terme municipal se seccession Pozo Caada per a constituir-se com a municipi nou.

Personatges rellevants.
 Ramn Campayo, mentalista.
 Constantino Romero, actor i locutor.
 Jos Prat, poltic socialista;

 Enllaos externs .
 Albacete, pgina web de l'Ajuntament d'Albacete;
 Dipualba, pgina web de la Diputaci d'Albacete;
 Albacetepost, pgina web d'informaci d'Albacete;
 Albacity, pgina web de actualitat a Albacete;
 La Realidad de Albacete, pgina web i frum sobre l'actualitat d'Albacete;
 Albacete Siempre Abierto, pgina web de turisme a Albacete;
 Albacete Turstico, pgina web de turisme a Albacete;
 Albaportal, pgina web sobre Albacete i els seus pobles;
 Albacete Fotos, pgina web amb fotografies antigues d'Albacete;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61165" title="Cisterna de Yerebatan" nonfiltered="3902" processed="3894" dbindex="24293">

La Cisterna Yerebatan s la ms gran de les 60 construdes a tot Istanbul durant l'poca bizantina i est molt a prop de Santa Sofia.

Es va construir en pocs mesos, l'any 532, emprant 336 columnes romanes procedents de temples pagans de l'Anatlia, la majoria d'estil corinti. Ocupa una rea de 10.000 m  i t 8 metres d'alada amb una capacitat de 30 milions de litres. Es va utilitzar fins al segle XIV com a cisterna d'aigua i a mitjans del segle XIX va ser restaurada desprs de ser usada com a magatzem de fusta. Es va haver de construir per eliminar la vulnerabilitat que significava la destrucci durant els setges de l'aqeducte de Valent.

Tot fent una passejada relaxant amb msica clssica i illuminacions acurades s'arriba al fons on hi ha els famosos dos caps de meduses, una al revs i l'altra de costat, sobre les quals hi reposen dues columnes.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61168" title="Magdalena Koen" nonfiltered="3903" processed="3895" dbindex="24294">
Magdalena Koen (Brno, Repblica Txeca, 1973) s una mezzosoprano txeca.

Desprs d'estudiar al conservatori de Brno i a Bratislava, es llicenci el 1995. Durant la temporada 1996-97 fou membre de la Vienna Volksoper i actua sovint al festival Primavera de Praga i al festival Concentus Moraviae. Est casada amb el director d'orquestra Simon Rattle.

Enllaos externs.
Pgina web de Magdalena Koen  -  ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61169" title="Ciudad Real" nonfiltered="3904" processed="3896" dbindex="24295">

Ciudad Real s una ciutat castellana, capital de la provncia homnima, que es troba a Castella - la Manxa.

A la localitat hi viuen 69.063 habitants (2005), a 628 metres sobre el nivell de la mar. El seu terme municipal t una extensi de 285 km, on s'hi troben 4 nuclis de poblaci principals: Ciudad Real, Las Casas, Valverde i La Poblachuela. Es troba a uns 200 km al sud de Madrid, ciutat amb qu t una bona connexi ferroviria mitjanant l'AVE.

Fou fundada per Alfons X de Castella amb el nom de Villa Real a l'emplaament anomenat Pozo Seco de Don Gil, on s'hi conserven vestigis histrics.

Al seu terme municipal, a pocs quilmetres de la ciutat, es troba el tur d'Alarcos, d'important valor arqueolgic per la seua ermita i el castell medievals, i escenari de la batalla del mateix nom, on les tropes cristianes foren derrotades pels almohades.

La seua economia es basa en els serveis, la caa i alguna indstria relacionada amb la ramaderia i el vi. La seua gastronomia principal s el pisto manchego (una mena de samfaina), la caldereta, el tiznao, lasadillo, les flores, la bizcoch i larrope. Les seues festes majors sn els dies 31 de juliol, la Pandorga, i el 15 d'agost, diada de la Virgen del Prado, patrona de la ciutat.

 Administraci .


 Personatges illustres .
 Hernn Prez del Pulgar, militar, Conquistador de Granada.
 ngel Andrade, pintor.
 Manuel Lpez-Villaseor y Lpez-Cano, pintor.
 Carlos Vzquez, pintor i illustrador.
 Francisco Aguilera Egea, militar. Ministre de Defensa. ;
 Jos Castillejo, pedagog.
 Lorenzo Luzuriaga, pedagog.
 Juan Manuel Rozas, filleg i crtic literari.
 Manuel Marn, poltic.
 Antoni Daimiel;
 Flix Meja, periodista, dramaturg i historiador.
 ngel Crespo, poeta i crtic d'arte.
 Carlos Saiz Cidoncha, escriptor i historiador.
 Jos Villaverde Fernndez, dramaturg.
 ngela Vallvey, novellista.
 Manuel Adame, "el Locho", guerriller de la Guerra de la Independencia, desprs carl.
 Fernando Camborda, advocat afrancesat, periodista i poeta.
 Emilio Calatayud, jutge de menors.
 Francisco Chaves Guzmn, escriptor.
 Carlos Lemos (actor).
 Diego de Mazariegos, fundador de Ciutat Reial de Chiapas.

 Enllaos externs .


Ajuntament de Ciudad Real;
Universitat de Castella - La Manxa;
Turisme a Ciudad Real;
Parc Arqueolgic d'Alarcos;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61171" title="Conca (Castella - la Manxa)" nonfiltered="3905" processed="3897" dbindex="24296">

Conca (en espanyol Cuenca) s una ciutat castellana manxega, capital de la provncia homnina, que es troba a Castella - la Manxa.

 Histria .

Considerada com a patrimoni de la Humanitat, se situa com la porta de la regi muntanyenca conquenca entre les fals del riu Xquer i el seu afluent Hucar. Es desconeix exactament l'origen histric de la ciutat, en el seu actual emplaament, per, existia en el segle IX una fortalesa denominada Cuenca, construda pels rabs depenents de l'emirat de Valncia en temps dels reis de taifes, passant ms tard al poder del rei de Sevilla al-Maramit, i de les mans del qual va passar als almorvits i desprs a les d'Alfons VIII de Castella que en 1177 va agregar-la als seus dominis. Alfons X de Castella va concedir el ttol de Ciutat. Pat el pillatge de les tropes franceses durant la Guerra del Francs, aix com dels carlistes en 1874. Entre els monuments de Conca, destaca la Catedral, monument nacional d'estil gtic anglonormand, exemplar nic a Espanya.

 Geografia .



Situada en les coordenades: Latitud 40 04  Nord i Longitud 2 08  Oest, la ciutat es divideix en dues zones ben diferenciades: la ciutat antiga, situada sobre un tur rocs vorejat pel riu Xquer al nord i pel seu afluent Hucar al sud, desembocant aquest ltim en el primer en la part baixa de la ciutat antiga, poc abans del pont de San Antn. A l'oest i sud de la ciutat antiga, i separada pel riu Hucar, s'estn la ciutat nova en direcci Nord-Sud. L'altitud de la ciutat oscilla entre els 920 metres de la ciutat nova i els poc ms de 1000 de la part ms alta de la ciutat antiga.

 Clima .

El clima de Conca s mediterrani continental, amb temperatures molt fredes a l'hivern i suaus a l'estiu, amb una important oscillaci trmica diria durant tot l'any, ms acusada els mesos de ms calor. Les precipitacions sn ms abundants que en el seu entorn a causa de l'orografia muntanyenca de la Serra de Conca, pel que se superen els 500 mm., presentant un mnim de pluges en els mesos d'estiu. Els rcords de temperatura registrats sn 39,6 el 30 de juliol de 1981 i els -17,8 del 3 de gener de 1971.

 Poblaci .

Segons la revisi del Padr municipal d'habitants de l'Institut Nacional d'Estadstica (2004), la poblaci de Conca pujava a 47.862 habitants: 24.912 (52,05%) dones i 22.950 (47,95%) homes. Del total, 46.067 (96,25%) corresponien a espanyols i 1.795 (3,75%) a estrangers.

 Llocs d'inters .



Entre els seus monuments destaquen la Catedral i les Cases Penjades. En les seues proximitats es troben zones de gran bellesa natural com la Serra de Conca amb la Ciudad Encantada. La seua ciutat emmurallada ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Tanmateix el principal inters de la ciutat de Conca s la de ser un autntic empori de l'art contemporani, en una concentraci nica dins l'estat espanyol. A Conca hi ha ubicats el Museo Espaol de Arte Abstracto, l'Espacio Zobel, la Fundacin Antonio Prez y la Fudacin Antonio Saura-Casa Zavala.

 Festes .

 Festes de Sant Mateu, del 18 al 21 de setembre (declarada d'inters turstic regional). Sn les festes que rememoren la conquesta de Conca per Alfons VIII. Durant aquests dies les penyes omplen els carrers del nucli antic de la ciutat de colorit, msica i la tradicional "zurra", una beguda feta amb vi i fruites. Tamb es corren vaquillas enmaromadas a la Plaa Major.

 Setmana Santa - Declarada d'Inters Turstic Internacional;

 Personatges destacats .

 Enric d'Arag, Marqus de Villena (Conca, 1384 - Madrid 1434): Ideleg i escriptor, de la dinastia dels Trastmara, i Gran Mestre de Calatrava.

Enllaos externs.


Ajuntament de Conca ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61178" title="Llista de municipis de la provncia d'Albacete" nonfiltered="3906" processed="3898" dbindex="24297">
Llista de municipis de la provncia d'Albacete:




 Vegeu tamb .
Llista de municipis de Castella - la Manxa;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61179" title="Llista de municipis de Ciudad Real" nonfiltered="3907" processed="3899" dbindex="24298">


Llista de municipis de la provncia de Ciudad Real:

 

 Vegeu tamb .
Llista de municipis de Castella - la Manxa;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61182" title="Llista de municipis de Conca" nonfiltered="3908" processed="3900" dbindex="24299">


Llista de municipis de la provncia de Conca:

 

 Vegeu tamb .
Llista de municipis de Castella - la Manxa;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61187" title="Llista de municipis de Castella - la Manxa" nonfiltered="3909" processed="3901" dbindex="24300">


 Llista de municipis d'Albacete;
 Llista de municipis de Ciudad Real;
 Llista de municipis de Conca;
 Llista de municipis de Guadalajara;
 Llista de municipis de Toledo;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61191" title="Divergncia" nonfiltered="3910" processed="3902" dbindex="24301">
En clcul vectorial,  s'anomena divergncia a l'operador que mesura la tendncia d'un camp vectorial per originar-se o convergir a un determinat punt. Per exemple, per un camp vectorial que denoti la velocitat del fluxe de l'aigua escolant-se per una banyera, la divergncia tindria valor negatiu al forat de la banyera, ja que l'aigua se'n va per all (si noms considerem dues dimensions); lluny del forat, la divergncia seria zero, ja que no hi ha cap ms prdua o font d'aigua.

Un camp vectorial que t divergncia zero s'anomena solenodal.

 Definici .

Sigui x, y, z un sistema de coordenades cartesianes en un espai euclidi de dimensi tres, i siguin i, j, k les bases dels vectors unitat corresponents.

La divergncia d'un camp vectorial diferenciable continu

F = Fx i + Fy j + Fz k;

es defineix com la funci de valor escalar



Encara que s'expressi en termes de coordenades, el resultat s invariant sota transformades ortogonals, tal i com suggereix la interpretaci fsica.

Una altra notaci com de la divergncia s  F. Veure en aquest sentit operador nabla.

 Interpretaci fsica .

En termes fsics, la divergncia d'un camp vectorial s l'abast en el que el fluxe d'un camp vectorial es comporta com una font o un desgus en un punt determinat. De fet, una alternativa dna la divergncia com la derivada del fluxe net d'un camp vectorial a travs de la superfcie d'una esfera petita relativa amb el volum de l'esfera. Concretament, 



on S(r) denota l'esfera de radi r al punt p en R3, i la integral s la integral de superfcie respecte de n, la normal a l'esfera.

Per la interpretaci fsica, un camp vectorial amb divergncia constant zero s'anomena incomprimible   en aquest cas, no hi pot haver cap fluxe net a travs de cap superfcie tancada.

 Propietats .

Les propietats segents deriven totes de les regles de diferenciabilitat ordinria del clcul. La ms important, la divergncia s un operador lineal,



per tots els camps vectorials F i G i tots els nmeros reals a i b.

Hi ha una norma de producte del tipus segent; si   s una funci de valor escalar, i F s un camp vectorial, llavors



o en notaci ms suggestiva



Una altra regla del producte pel producte escalar de dos camps vectorials F i G en tres dimensions implica el rotacional, que s:

;

o b



El Laplaci d'un camp escalar s la divergncia del gradient del camp.

La divergncia del rotacional de qualsevol camp vectorial (en tres dimensions) s constant i val zero. 



Al contrari, si tens un camp vectorial F amb divergncia nulla definit en una bola en R3, llavors existeix algun camp vectorial F en aquesta bola amb F = rot(G). Per regions en R3 ms complicades que boles, l'ltima afirmaci pot no ser veritat.

 Vegeu tamb .
 Lmit;
 Gradient;
 Rotacional;
 Clcul vectorial;
 Operador nabla;
 Teorema de la divergncia;
 Anlisi no ortogonal;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61195" title="Uni" nonfiltered="3911" processed="3903" dbindex="24302">
Per al partit poltic, vegeu Uni Democrtica de Catalunya.;
La uni s una operaci entre conjunts. Aquesta operaci crea un conjunt, anomenat conjunt uni, al qual pertanyen tots els elements que pertanyen a qualsevol dels conjunts que s'uneixen. S'expressa amb el smbol . 

Per exemple:;

Donat A= i B=, si definim , llavors C=.  es llegeix: el conjunt C s igual a la uni dels conjunts A i B. Tamb es pot llegir: C s el conjunt uni dels conjunts A i B.;

Propietats de la uni.
Propietat idempotent.
Quan unim un conjunt amb si mateix, el conjunt uni s el mateix conjunt.

 ;

Element neutre. 
El conjunt buit  s l'element neutre de la uni.

;

Propietat commutativa.
El conjunt uni resultant s indiferent a l'ordre amb que s'uneixen els conjunts.

;

Propietat associativa.
El conjunt uni resultant quan unim ms de dos conjunts, s indiferent a la jerarquia amb que es facin les unions.

;

Uni de complementaris.
Si tenim un conjunt A i el seu complementari , respecte d'un conjunt R, R s el conjunt uni de A i .

;

Uni de subconjunts.
Si unim un conjunt A amb un subconjunt B, el conjunt uni s A.

 Si tenim els conjunts A i B tal que  (A inclou B), llavors ;

Relacions entre la uni i la intersecci: Propietat distributiva.

La uni i la intersecci es poden relacionar mitjanant la propietat distributiva. Existeixen dues possibles versions d'aquesta propietat.

 La uni d'un conjunt amb un conjunt intersecci s igual a unir el primer conjunt amb els diferents conjunts que formen el conjunt intersecci, i fer la intersecci entre tots els conjunts uni resultants. s molt ms entenedor escrit simblicament:

 ...

 Tamb es pot aplicar aquesta propietat intercanviant les interseccions i les unions:

 ...






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61197" title="Joan Selves i Carner" nonfiltered="3912" processed="3904" dbindex="24303">

Joan Selves i Carner (o Juan Selvas i Carn)
Castelltallat- Sant Mateu de Bages 1898 - Barcelona 1934) va ser un poltic, advocat i periodista catal. Fou el primer alcalde de Manresa durant la Repblica i conseller de Governaci de la Generalitat i Governador General de Catalunya.

Originari d'una famlia pagesa tradicional, va fer els primers estudis a Manresa i els de Dret a Barcelona i va acabar la carrera a Madrid. 

De ben jove collabor en la premsa catalanista i en catal com el diari de Manresa el Pla de Bages on, per exemple hi envi diverses crniques de caire poltic i costumista mentre feia el servei militar a la guerra d'Africa el 1921.

En qestions poltiques es defin dins la lnia del catalanisme d'esquerres no extremista i intelectual. Pass a formar part del partit Acci Catalana. Es present a les eleccions municipals espanyoles de 1931 per Manresa (prvies a la proclamaci de la segona Repblica Espanyola) dins la coalici Concentraci Republicana (posteriorment, la major part de membres d'aquesta candidatura incloent-lo a ell ingressarien dins Esquerra Republicana de Catalunya).

Va ser escollit com el primer alcalde republic de Manresa. Tamb va ser elegir diputat al Parlament de Catalunya i diputat a les Corts Espanyoles on, en els debats parlamentaris de l'elaboraci de la Constituci Republicana, intervengu destacadament per tal de mostrar-se favorable a l'article constitucional que implicava la supressi de la Companyia de Jess (per l'obedincia expressa al Vatic dels jesutes). 

Va ser Conseller de Governaci al Govern de Catalunya 1932-1933 amb Francesc Maci.

Ms tard va ser Governador General de Catalunya pel Govern de la Repblica (5 de setembre de 1933) i Comisari General d'Ordre Pblic de la Generalitat Catalana. Els historiadors consideren que va actuar amb fermesa i mesura davant els greus conflictes sociolaborals de l'poca.

El 3 de gener de 1934 el van nomenar Conseller de Governaci del VIII Govern de la Generalitat i primer de Llus Companys. Contrariament al que citen algunes fonts com la "Gran Enciclopdia Catalana", va morir essent Conseller de Governaci el 28 de juny de 1934 i el va substituir al crrec de conseller en Josep Dencs i Puigdollers.

L'any 1937 durant la Guerra Civil Espanyola el municipi de Sant Mateu de Bages va haver d'adoptar oficialment el nom de Bages d'en Selves dins la poltica governamental de substituir tots els noms amb referncies religioses.   

L'ajuntament de Manresa, a la tornada de la democrcia i com homenatge, va donar el nom de Joan Selves i Carner a un centre cvic molt destacat d'aquesta ciutat
i li va dedicar un homenatge junt a altres joves republicants manresans el mar del 2001.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61198" title="Bages d'en Selves" nonfiltered="3913" processed="3905" dbindex="24304">
Bages d'en Selves s el nom oficial que va adoptar de 1937 a 1939 el municipi de Sant Mateu de Bages.

Joan Selves i Carner, poltic republic, mor el 1934 i havia nascut al poble de Castelltallat que pertany al municipi de Sant Mateu de Bages.

Durant aquests anys l'ajuntament va emetre paper moneda de curs legal on figurava el nom del municipi com Bages d'en Selves.  





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61201" title="Beothuk" nonfiltered="3914" processed="3906" dbindex="24306">

Els beothuk sn una tribu ndia la llengua del qual no ha estat classificada. Alguns la consideren allada i altres l'emparenten amb les algonquines. En la seva llengua beothuk vol dir "el poble"

 Localitzaci i demografia .
Els beothuk vivien al Nord de Terranova. El 1497 es creu que eren entre 1.000 i 5.000, per baixaren a 400 el 1768, i el darrer membre de la tribu va morir el 1829.

 Costums .
Eren molt coneguts pel seu llenguatge distintiu i pel costum de pintar-se els vestits, la pell i gaireb tot de vemell, per motius religiosos i per tal de protegir-se dels insectes.
Vivien en cabanes llargues cobertes d'escora i pells, i feien canoes perfectes on els arponers podien disparar perfectament des de qualsevol punt d'ella.
Eren caadors i recolectors, es dividien en petites bandes de poques famlies, cadascuna d'elles amb un capitost. Eren hbils canoistes, caaven foques a mb arpons primitius, pescaven salmons i mariscs i tamb caaven crvols amb arcs i fletxes. Tamb feien atuells de cuina de bona qualitat.

 Histria .
Sembla ser que formaren part del grup de tribus algonquines que van desplaar la cultura Dorset de Terranova l'any 1000, i hom creu que podrien ser els skraelingar de les sagues vikingues. Ja el 1497 van contactar amb Giovanni Cabotto, qui els calcul en uns 500, puix que mai no foren gaire nombrosos, i els anomen "indis vermells" per l'ocre amb qu es cobrien.
El 1600 entraren en guerra amb els micmac, ja que els francesos, rivals seus, els havien oferit recompensa per cada cabellera de beothuk capturada. Tanmateix, les malalties introdudes pels europeus (sobretot la tuberculosi) foren les que van provocar ms estralls entre ells.
El 1810 els anglesos els protegiren per llei, per no van poder evitar la seva extinci. El 1819, Demasduwit, batejada Mary March, fou segrestada amb l'esperana que els servs de traductora i intermediria entre els colons anglesos i els beothuk, per poc desprs va morir de tuberculosi.

Una expedici del 1827 ja no en trob cap rastre, encar aque es previsible que alguns supervivents poguessin fugir en canoa al Labrador i unir-se als montagnais innu, per el darrer beothuk conegut, Nancy Shanawdithit, neboda de Demasduwit capturada pels colons el 1823, va morir de tuberculosi el 1829. Va viure sis anys a casa de William Cormack, on va descriure la vida i costums del seu poble.

Algunes histries orals afirmaven que alguns d'ells havien sobreviscut al voltant de la regi del riu Exploits i Twillingate. Una histria familiar recorda que una dona pura sang beothuk, anomenada Elizabeth, va tenir una filla, Susannah Moody, a Lewisporte, vora els marges del riu Exploits, el 14 de gener del 1832. Susannah va morir el 1911, es cas amb Samuel Anstey i va tenir molts fills, els descendents dels quals encara hi viuen.

El 1910, una anciana de 75 anys anomenada Santu, filla d'un micmac i una beothuk, va cantar una can en beothuk a l'antropleg Frank Speck quan anava de Nova Esccia a Nova Anglaterra. La can fou radiada per la CBC el 13 de setembre del 2000.

Referncies.

Howley, James P. 1918. The Beothucks or Red Indians First published by Cambridge University Press. Reprint: Prospero Books, Toronto. (2000). ISBN 1-55267-139-9.

Such, Peter. 1978. Vanished Peoples: The Archaic Dorset & Beothuk People of Newfoundland. NC Press, Toronto. ;

Marshall, Ingeborg. 1996. A History and Ethnography of the Beothuk. McGill-Queen's University Press, Montreal & Kingston. ISBN 0-7735-1390-6. (This is an excellent up-to-date and detailed examination of what is known about the Beothuks);

Tuck, James A. 1994. Ancient People of Port au Choix: The Excavation of an Archaic Indian Cemetery in Newfoundland. Institute of Social and Economic Research, Memorial University of Newfoundland.

Winter, Keith John. 1975. Shananditti: The Last of the Beothuks. J.J. Douglas Ltd., North Vancouver, B.C. ISBN 0-88894-086-6.

Enllaos externs.

Histries de memries musicals: Una can dels beothuk;
Els beothuk, Terranova pgina governamental;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61202" title="Operador vectorial" nonfiltered="3915" processed="3907" dbindex="24307">
S'anomena operador vectorial a un tipus d'operador diferencial utilitzat en el clcul vectorial. Els operadors vectorials es defineixen en termes de l'operador nabla, i sn el gradient, la divergncia i el rotacional:




El Laplaci s


Els operadors vectorials han d'anar sempre davant del camp escalar o del camp vectorial al qual operen, per tal de produir el resultat. Per exemple


s el gradient de f, per

s un altre operador vectorial, que no opera enlloc.

Un operador vectorial tamb pot operar en un altre operador vectorial, per produir un operador vectorial composat, com ja s'ha vist a sobre en el cas del Laplaci.

 Vegeu tamb .
 Operador nabla;
 Operador de d'Alembert;

 Referncies .
  H. M. Schey (1996) Div, Grad, Curl, and All That: An Informal Text on Vector Calculus, ISBN 0393969975.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61203" title="Qigong" nonfiltered="3916" processed="3908" dbindex="24308">


El Qi gong, Qigong o Txi Kung s una disciplina practicada inicialment a la Xina des de fa diversos millenis. La seva finalitat, s millorar la salut y mantenir un bon nivell energtic global. Qi (Txi) significa energia i Gong (Kung) treball, per tant, es podria definir como el treball de l'energa interna. 

 Funcionament .

El Qigong, - que forma part de la medicina tradicional xinesa, segons la qual la malaltia sorgeix d'un desequilibri entre el yin i el yang, o sigui, en el flux de l'energia vital en l'home -, s un mtode  que combina moviments suaus del cos, concentraci mental i respiraci per reequilibrar l'energia a travs dels meridians, enforteix els rgans interns, exercita els ossos, les articulacions i els msculs, promou la relaxaci i el control de l'estrs, prev lesions ocupacionals i expandeix la conscincia en tots els nivells prevenint la malaltia o restablint la salut.

Anomenat tamb Font de Joventut, les tcniques del Qigong, sn una deu inesgotable de pau, salut i vitalitat. El Qigong aporta l'essncia i la base per a una vida sana, feli i harmoniosa. 

El Qigong s especialment efica per tractar malalties crniques. Els seus poders curatius s'han vist comprovats en les segents alteracions: Dolors crnics, Hipertensi i arteriosclerosi, Alteracions respiratries i digestives, Estrs, Neurastnia i Trastorns sexuals.

Es tracta d'un conjunt d'exercicis interns que conreen els "Tres Tresors": Txi (energia vital), Jing (essncia) i Xen (esperit). 

Durant laseva prctica es realitzen una srie d'exercicis on es fonen respiraci, moviment y concentraci mental meditativa. Aquest treball global fa augmentar el nivell de Qi, o energia, al cos i afavoreix la seva circulaci. Podriem dir que existeixen diverses formes de moure el Qi:

Wai Dan  elixir de la vida  (a travs de la tensi muscular i concentraci mantingudes).
Nei Dan  elixir intern  (acumulant el Qi en el Dan Tien i movent-lo en  la circulaci menor ). ;
A travs de l'acupuntura. ;
Per mitj del massatge. ;
Amb fricci, petits cops i pressi.

A part dels estils de Qigong (confucionista, mdic, taosta i budista) existeixen dues categories d'entrenament:
Qigong com art marcial, d'origen extern. ;
Qigong com a terpia per a tenir cura de la salut i l'esperit, d'origen intern.

No noms ens retorna la salut, tamb la fora interna, la concentraci i la realitzaci espiritual considerada com la meta suprema. Un mestre de Qigong , Chiao Kuo Shei, diu que es poden destacar vuit funcions principals del Qigong:

Mantenir el Yin i el Yang en equilibri. ;
Harmonitzar la circulaci de Xue i la circulaci de l'aire. ;
Netejar els meridians perqu no hi hagin bloquejos. ;
Treballar l'autntica respiraci. ;
Regular la freqncia i la capacitat respiratries. ;
Millorar la digesti. ;
Millorar la circulaci sangunia i la funci cardaca. ;
Normalitzar el sistema nervis i aconsseguir control de la pell i dels msculs.

 Prctica .

Hi ha infinitat de diferents grups d'exercicis de Qigong. Tanmateix en les ltimes dcades el conjunt ms usual s l'anomenat "Les vuit peces de seda" a peu dret. Hi ha el mateix exercici organitzat per a fer-lo assegut a terra.

Al web de Manuel Joseph http://www.taijiquan.info/baduanc.htm hi ha tots els detalls. 

El nom de cada una de les peces s el segent:
   
Sostenir el cel amb les mans regula les tres llars;
Apuntar a una guila llunyana vigoritza la cintura i els ronyons;
Separar les mans regula la melsa i l'estmac;
Sacsejar el cap i balancejar les natges dissol el foc del cor;
Mirar enrere prev les cinc debilitats i les set nafres;
Tocar els peus amb les dues mans vigoritza la cintura i els ronyons;
Punys tancats i ulls encesos augmenten la fora muscular;
Elevar-se sobre la punta dels peus regula els sis meridians majors;



 Histria .

Qigong t una histria de cinc mil anys, que pot ser dividit aproximadament a quatre perodes essencials.

El perode d'uni entre cel, terra i home (abans del 206 aC): Aquest perode va ser marcat histricament pel llibre que "Yi Jing" (Llibre de Canvis) presentava el 1122 a. C., que parlava de Qi, els conceptes de les energies naturals i la integraci de Cel, Terra, i Home.

El perode de Qigong barrejat amb la religi (206 aC - 500): Durant la dinastia Han (206 a. C.) el budisme i els mtodes de meditaci s'importaven de l'ndia, que port la prctica del Qigong i la meditaci a l'era del Qigong religis.

El perode del Qigong de l'art marcial (500 --): En la dinastia Liang (502- 557 d. C.), es descobr que el Qigong es podria utilitzar per a propsits d'art marcial. Des de 1911 en, la formaci del Qigong xins es barrejava amb prctiques de Qigong de l'ndia, del Jap i de molts altres pasos a causa de la facilitat de comunicaci en el mn modern. (Font: Jwing-Ming Yang, Qigong for ARTHRITIS. ISBN: 0940871130).

El perode d'investigaci del Qigong modern: (1980 - present). Com ms i ms practicants de Qigong es descobrien per mostrar les seves habilitats sorprenents al pblic i ensenyar el pblic a practicar Qigong, gradualment emergia de la transmissi secreta tradicional a una prctica situada en el domini pblic i la recerca cientfica.

 Enllaos externs: .
 Tai Chi Chuan, Salud y Longevidad;
 Associaci de Professors de Tai-Txi-Txuan i Txi-Kung de Catalunya;
 Hanlin Academy qigong research;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61205" title="Conxita Supervia i Pascual" nonfiltered="3917" processed="3909" dbindex="24309">
Conxita Supervia i Pascual (Barcelona, 9 de desembre de 1895   Londres, 30 de mar de 1936) fou una mezzosoprano lrica catalana.

Va nixer a Barcelona i de petita estudi cant al Conservatori Superior de Msica del Liceu. Als 14 anys, l'1 d'octubre de 1910, debut en el teatre Coln de Buenos Aires interpretant un paper secundari una obra de Beulieu de Stiattesi. Des de llavors, un dels seus professors de cant, Goula, que tenia la seva prpia companyia, la contract per a realitzar petits papers secundaris, entre ells el de Zulima a Los amantes de Teruel de Toms Bretn. El 1912 represent Carmen al Liceu de Barcelona.

Entre 1916 i 1935, Conxita Supervia es converteix en una estrella i interpreta papers protagonistes en peres de prestigi (especialment La Cenerentola i Il barbiere di Siviglia de Gioacchino Rossini) en els grans teatres de tot el mn: l'pera de Chicago, la Scala de Mil, el Teatre dels Camps Elisis de Pars, l'pera de Pars, el Covent Garden de Londres, etc. La seva veu adquir una notable fama, per la delicada coloratura, el registre potent i uns alts flexibles que li permetien cantar amb facilitat els passatges ms ornamentats.

El 1930 es cas amb un empresari londinenc i s'install a Londres. En aquesta poca comen a realitzar les gravacions que ms fama  li donaren. El 1935 va decidir retirar-se per uns mesos per recomanacions mdiques (estava afrontant un embars amb complicacions). No obstant aix, mai tornaria als escenaris. Va morir el 30 de mar de 1936, com conseqncia d'una srie de complicacions durant el part.

Actualment es conserven unes 200 gravacions de Conxita Supervia, no noms d'peres sino tamb de sarsueles i canons tradicionals catalanes.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61206" title="Centre cvic" nonfiltered="3918" processed="3910" dbindex="24310">
Un centre cvic s generalment un equipament sociocultural, generalment una delegaci d'un ajuntament, on es desenvolupen diverses activitats ciutadanes.

Estan destinats a l's pblic, amb la finalitat d'aconseguir la descentralitzaci administrativa de determinats aerveis municipals als barris i de prestar serveis personals i a entitats per impulsar la realitzaci d'activitats que tinguin per objecta el desenvolupament social, cultural, esportiu, de lleure i promoure l'associacionisme i la participaci ciutadana en general. 

En un centre cvic es poden fer exposicions, cursets, tallers, representacions teatrals, etc.

Els centres cvics poden tenir la consideraci legal de b de domini pblic, de b patrimonial o de bns sobre els quals es disposi de qualsevol dret real que permeti a un ajuntament fer-ne s.

El desenvolupament d'una xarxa de centres cvics s una caracterstica de l'evoluci democrtica de l'estat del benestar a nivell municipal.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61207" title="Pamlico" nonfiltered="3919" processed="3911" dbindex="24311">

Els pamlico eren una tribu ndia de llengua algonquina que vivia al llarg dels marges del riu Pamlico, al comtat de Beaufort (Carolina del Nord). El 1710 noms en quedaven 75 i actualment se'ls considera extingits.
Eren agricultors sedentaris, com les altres tribus dels voltants, i tant la seva vestimenta com la seva vivenda eren similars a les dels powhatan i d altres tribus algonquines de la costa atlntica.
Foren visitats a comenaments del segle XVII pels anglesos de Carolina, per el 1696 una epidmia de verola els va delmar, i els 75 supervivents el 1710 es van reunir en un nic llogarret.

Tot i aix, van prendre part amb els tuscarora i d altres tribus en la guerra del 1711-1715 contra els blancs, per, en acabar el conflicte, els tuscarora signaren un pacte amb els britnics i els van exterminar. Els pocs supervivents foren incorporats als tuscarora com a esclaus.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61208" title="Massachusett" nonfiltered="3920" processed="3912" dbindex="24312">

Els massachusett eren una tribu ndia algonquina, que tamb comprenia els natick, nonamtum i ponkapog.

 Localitzaci .
Vivien a la costa de Massachusetts, vora l actual Boston, i als marges de la Badia de Massachusetts, des de Salem a Plymouth.

 Demografia .
A  comenaments del segle XVII tenien 3.000 guerrers, per foren reduts a 500 individus el 1631. El 1980 eren uns 1.200 amb els wampanoag.

 Costums .
Tenien unes vint viles i foren cristianitzats pels puritans el 1629. Es dedicaven al conreu del moresc i d altres cereals, a la cacera i a la pesca. Es movien estacionalment per tal d explotar millor els recursos alimenticis de la zona. Es dividien en dues bandes, cadascuna amb un propi sachem. Vivien en wigwams i culturalment eren similars als altres algonquins de Nova Anglaterra. 

 Histria .

Ja patiren una epidmia de pesta el 1617 que els va reduir moltssim. I el 1630 John Winthrop establ una colnia al seu territori, a la badia de Massachussets. El 1629 foren aconvertits al cristianisme pels puritans, i en la seva llengua John Eliot va compondre la Bblia ndia. Per el 1633 una nova epidmia de verola els va fer gaireb desaparixer com a tribu i s uniren als wampanoag. Endems, el 1869 els retiraren l'estatut d'indis i passaren a ser ciutadans nordamericans. Actualment hi sobreviuen dues comunitats: una a Natick (coneguts com a praying indians) i una altra, els Ponkapoag, resideixen en dues comunitats, una a Brockton, Massachusetts, i l'altra a a Canton, Massachusetts (l'ltim membre d'aquesta comunitat va morir el 1852 als 101 anys).

Enllaos.
 Massachusett tribe ;
 Encyclopedia of North American Indians: Massachusett ;
 The Menotomy Journal Massachuset page ;
 Els Ponkapoag ;
 Nadius de Canton;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61209" title="Pennacook" nonfiltered="3921" processed="3913" dbindex="24313">

Els pennacook eren una Confederaci de tribus ndies algonquines, el nom de la qual volia dir  dalt del tur , que era composta pels agawam, wamesit, nashua, souhegan, amoskeag, pennacook i winnipesaukee.

 Localitzaci .
Vivien a la conca del riu Merrimac, al centre de Nova Hampshire, Nord-est de Massachusetts i sud de Maine.

 Demografia .
El 1600 tenien uns 3.000 guerrers, per el 1674 foren reduts a 1.250 individus amb 250 guerrers. Els darrers parlants de la seva llengua van morir el 1924.

 Costums .
Vivien de la cacera, de la pesca i del conreu de blat de moro. Eren semisedentaris i es movien estacionalment a la recerca de nous recursos alimentaris.
Eren vens dels abnaki i dels wampanoag, amb qui compartien moltes afinitats culturals.

 Histria .
El seu cabdill Passaconaway (m. 1679) fou el primer en establir relacions amb els britnics, i els va mantenir neutrals en les guerres entre francesos i anglesos. La seva capital era Amoskeag (avui Manchester, Nova Hampshire) i el seu centre principal, Wamesit. 
La guerra del Rei Felip del 1675 els va dividir. Un grup, dirigit per Kancamangus i el seu cos Pargus ajudaren als wampanoag, i atacaren i arrassaren l assentament de Dover, per els mohawk van destruir el seu assentament al llac Wiunnisquam i hagueren de fugir a Connecticut. Ms tard s establirien eventualment a Schaghticoke (Renssehaer, Nova York) amb els mohicans.
L altra grup, tips de l arrogncia i dels mals tractes dels blancs, dirigits pel fill de Passaconaway, Wonalancet (mort el 1697), fugiren al Canad i s establiren a Sant Franois du Lac (Quebec) amb la fracci sokoki dels abnaki.

 Enllaos externs.
 Pgina dels Pennacook-Abnaki de Cowasuck;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61210" title="Msica minimalista" nonfiltered="3922" processed="3914" dbindex="24314">
La msica minimalista s un gnere de msica clssica i msica experimental nascuda els anys 60. El terme deriva del concepte de minimalisme, que va ser prviament aplicat a les arts visuals. Abans d'aix van ser utilitzats termes com msica processal o msica sistemtica, particularment per a msiques construdes utilitzant unes normes molt estrictes. 


 Caracterstiques .
La msica minimalista mostra algunes o b totes les caracterstiques segents:
mfasi en l'harmonia consonant, si b dins una tonalitat funcional.
Reiteraci de frases o unitats ms petites com ara figures o motius, amb subtils, graduals, i/o infreqents variacions (sense desenvolupament musical) al llarg de extensos perodes de temps, possiblement limitats a la simple repetici.
L'estancament, sovint en forma de brunzit, pulsacions, i/o tons sostinguts.

 Histria .
La paraula minimalisme va ser utilitzada en relaci a la msica el 1968 per Michael Nyman en una crtica de l'obra The Great Digest, de Cornelius Cardew. Nyman va expandir la seva definici del minimalisme a la msica al seu llibre de 1974 Msica Experimental: Cage i Ms Enll. Tom Johnson, un dels pocs compositors que van identificar-se com a minimalistes tamb reclama haver estat la primera persona en utilitzar la nova paraula per descriure l'estil. El descriu aix (1989):

La idea de minimalisme s molt ms mplia de la que la majoria de la gent pensa. Aix inclou, per definici, qualsevol msica que treballa amb materials limitats o mnims: les peces que tan sols utilitzen unes poques notes, obres que noms utilitzen unes poques paraules, o peces escrites per un nombre molt limitat d'instruments, com ara platerets antics, rodes de bicicleta o gots de whisky. Aix inclou peces que mantenen constant un so baluern generat electrnicament, peces fetes exclusivament de gravacions de rius i corrents. Inclou peces que es mouen en cercles interminables. Inclou peces que utilitzen un inamovible so d'un saxfon. Inclou peces que requereixen molt de temps per passar gradualment d'un tipus de msica a un altre. Inclou peces que permeten totes les notes, combinacions possibles, mentre modulen entre els tons de do i re. Inclou peces que s'executen en un temps que no sobrepassa les dos o tres notes per minut.;

Molta gent, especialment els fans de la msica popular, van considerar la msica minimalista menys difcil d'escoltar que el serialisme i d'altres msiques d'avantguarda. Per a uns quants, especialment amants de la msica romntica i fins i tot ms nova, era una forma de msica que consideraven avorrida, per excs de repeticions, aparent falta de complexitat i la rigidesa de la msica processada. 

Els compositors minimalistes ms importants sn John Adams, Philip Glass, Steve Reich i Terry Riley. El probablement no tan conegut La Monte Young s considerat generalment com el 'pare' del minimalisme.

Hi ha molta varietat de msica anomenada minimalista, normalment fent referncia a la instrumentaci, estructura o la tcnica. Les primeres composicions de Glass i Reich tendien a ser molt austeres, amb un petit embelliment del tema, i escrites per a una agrupaci petita d'instrumentistes (on els compositors hi formaven part), com, per exemple al cas de Glass, utilitzant rgans elctrics, vents (particularment saxfons) i vocalistes. La tendncia de Reich era posar mfasi en instruments de percussi; aquestes obres podien ser escrites per una combinaci qualsevol d'aquests instruments, com una pea de Reich, anomenada Six Pianos. 

Les obres d'Adams sn escrites, en la seva majoria, per les agrupacions ms tradicionals: orquestra, quartet de corda i tamb piano sol. Tot i aix, no noms Adams en va fer; els quatre grans minimalistes tenen igualment simfonies, quartets, etc. Les seves obres tendeixen a ser ms audibles per l'oda clssica; t un cor minimalista per la filosofia i l'estil en la realitzaci s ms tradicional, i una frase d'una obra d'Adams es menys semblant a romandre inalterable i amb els mateixos instruments (o instrument) al llarg d'un bon temps que no pas el que freqentment identifiquem en altres obres minimalistes. Algunes obres orquestrals d'Adams han estat descrites com a maximalistes, encara que aquesta no s una paraula reconeguda per crtics i editors ja que indueix a confusions pel seu significat. Per exemple, el serialista Charles Wuorinen s'autoidentificava com a maximalista.

David Cope (1997) remarca les segents qualitats:
 Silenci;
 Msica conceptual;
 Brevetat;
 Continutat: requereixen modulacions lentes;
 Msica basada en motius i fases, incloent-hi repeticions.

S'ha de dir que el moviment minimalista musical noms t algunes relacions ocasionals amb el moviment del mateix nom a l'art visual. Aquesta connexi s probablement una ra del perqu molts compositors minimalistes rebutgen aquest terme. Philip Glass, el grup del qual tocava inicialment en galeries d'art on amics seus artistes minimalistes visuals mostraven la seva obra, va dir en alguna ocasi, referint-se al minimalisme: Aquesta expressi hauria de desaparixer!

 Primers compositors minimalistes .
Els primers minimalistes van ser:

David Behrman;
Gavin Bryars;
Cornelius Cardew;
Tony Conrad;
Jon Gibson;
Philip Glass;
Terry Jennings;
Petr Kotik (nascut a Txecoslovquia);
Douglas Leedy;
Richard Maxfield;
Robert Moran;
Phill Niblock;
Pauline Oliveros;
Charlemagne Palestine;
Steve Reich;
Terry Riley;
Howard Skempton;
Yoshi Wada (nascut al Jap);
La Monte Young;

 Autors considerats precursors . 
Altres compositors les obres dels quals han estat descrites com a precedents del minimalisme:
Jakob van Domselaer, els experiments del qual, a principis del segle XX, traduint les teories de Piet Mondrian, el moviment "De Stijl", que representa un precedent primerenc a la msica minimalista.
Alexander Mosolov, la composici orquestral del qual, Iron Foundry (1923) s feta a partir de patrons mecnics i repetitius.
George Antheil, el Ballet Mecanique de 1924 s caracteritzat per l'utilitzaci de motius repetitius i motoritzats, a partir d'una instrumentaci basada en pianos mltiples i percussins variades.
Erik Satie, considerat com a precursor del minimalisme en molta de la seva msica, com per exemple la banda sonora per la pellcula de Francis Picabia de 1924, Entr'acte, que consisteix en frases, prestades de canons populars, ordenades de forma aparentment arbitrria i repetitiva, donant un contrapunt rtmic al film.
Colin McPhee, el Tabuh-Tabuhan per a dos pianos i orquestra (1936) del qual, treballa la utilitzaci de patrons motoritzats, repetitius i pentatnics agafats de la msica balinesa (utilitzant, a ms, una gran secci de percussi determinada);
Carl Orff, qui, particularment a les ltimes obres teatrals que va crear, Antigone (1940-49) i Oedipus der Tyrann (1957-58), utilitzen instrumentacions (sis pianos i mltiples xillfons, imitant la msica gamelana) i patrons musicals (motoritzats, repetitius, tridiques) reminiscents a les ltimes msiques d'Steve Reich i Philip Glass;
Yves Klein, la 1947 Monotone Symphony consistent en un sol i mantingut acord, que ens recorden alguns treballs de La Monte Young.
Morton Feldman, els treballs del qual es basen sobretot en la repetici i l'aleatorietat de motius i patrons.
Alvin Lucier, els experiments acstics del qual intenten posar de manifest els fenmens auditius que sn ms evidents a la msica.

 Altres compositors . 
Altres compositors d'arreu del mn que estan considerats minimalistes sn:
Australia;
Nigel Westlake;
Blgica;
Wim Mertens;
Txecoslovquia;
Petr Kotik (resident als Estats Units);
Finlndia;
Erkki Salmenhaara;
Alemanya;
Peter Michael Hamel;
Harald Weiss;
Walter Zimmermann;
Hongria;
Zoltn Jeney;
Lszl Melis;
Lszl Sry;
Lszl Vidovszky;
Itlia;
Fulvio Caldini;
Giovanni Sollima;
Jap;
Jo Kondo;
Yoshi Wada (resident als Estats Units);
Pasos Baixos;
Louis Andriessen;
Simeon ten Holt;
Portugal;
Ernesto Rodrigues;
Telectu;
Srbia i Montenegro;
Vladimir Toi ;
Sudfrica;
Kevin Volans (resident a Irlanda);
Regne Unit;
Bob Dickinson;
Orlando Gough;
Steve Martland;
Michael Nyman;
Andrew Poppy;
Daniel Patrick Quinn;
Estats Units;
John Adams;
Glenn Branca;
Harold Budd;
Rhys Chatham (resident a Frana);
Philip Corner (resident a Itlia);
DAC Crowell;
Kurt Doles;
Paul Dresher;
Arnold Dreyblatt (resident a Alemanya);
William Duckworth;
Janice Giteck;
Daniel Goode;
Tom Johnson (resident a Frana);
Elodie Lauten;
Daniel Lentz;
Ingram Marshall;
Meredith Monk;
Tim Risher;
Mikel Rouse;
Frederic Rzewski;
Stephen Scott;
Wayne Siegel (resident a Dinamarca);
Carl Stone;
Morton Subotnick;

 Minimalistes mstics .
Uns quants compositors que van mostrar una influncia religiosa han estat etiquetats com els "minimalistes mstics":

Henryk Grecki;
Hans Otte;
Arvo Prt;
John Tavener;

 Influncia en el rock .
Algunes dels grups de rock que han rebut algun tipus d'influncia minimalista sn:
Circle;
Coil;
King Crimson;
Jim O'Rourke;
Polyrock;
Shellac;
Sigur Rs;
Sonic Youth;
Tirez Tirez;
Tortoise;
The Velvet Underground;

 Bibliografia .
Cope, David (1997): Techniques of the Contemporary Composer, p.216. New York, New York: Schirmer Books. ISBN 0028647378. ;
Johnson, Tom (1989): The Voice of New Music: New York City 1972-1982 (una collecci d'articles publicats originalment a Village Voice. Eindhoven, Netherlands: Het Apollohuis. ISBN 907163809X. Descrrega gratuta;
Lovisa, Fabian R. (1996): Minimal-music: Entwicklung, Komponisten, Werke. Darmstadt, Germany: Wissenschaftliche Buchgesellschaft.
Potter, Keith (2000): Four Musical Minimalists: La Monte Young, Terry Riley, Steve Reich, Philip Glass. Music in the Twentieth Century series. Cambridge, UK; New York: Cambridge University Press. ISBN 052148250X.
Schwarz, K. Robert (1996): Minimalists. 20th Century Composers series. London: Phaidon. ISBN 0714833819.
Strickland, Edward (2000): Minimalism: Origins. Bloomington: Indiana University Press. ISBN 0253213886.

 Enllaos externs .
 Minimal Music, Maximal Impact, de Kyle Gann  2001 NewMusicBox, inclou una llista ms completa i detallada dels primers minimalistes;
 Art of the States: minimalist - Obres minimalistes de compositors americans;
 Electronic minimal music - Collectiu londinenc;

 Vegeu tamb .
 Post-minimalisme;
 Msica processal;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61213" title="Valor absolut" nonfiltered="3923" processed="3915" dbindex="24315">

En matemtiques, donat un nombre real 'x' s'anomena "Valor Absolut de x" i es denota per |x| a la distncia d'aquest nombre a l'origen de coordenades. En altres paraules, s el mateix nombre prescindint del signe algebraic (+ o -). Donat que es defineix com a una distncia el seu valor sempre s estrictament positiu llevat del zero, que te valor absolut zero.

Aquesta funci es pot definir a trossos com segueix:  
;

Molts llenguatges de programaci contenen la funci ABS() definida com 



Aquesta aplicaci converteix tot nombre real d'entrada en positiu i per tant en calcula el Valor Absolut.

Per a nombres no-reals (complexos, espais vectorials de dimensi superior a 1) el Valor Absolut s'anomena mdul.
El concepte "mdul d'un vector" s el mateix, s la longitud del vector o distncia entre el seu origen i el seu extrem.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61215" title="Cosmdrom de Baikonur" nonfiltered="3924" processed="3916" dbindex="24316">

El cosmdrom de Baikonur (en rus:                   , Kosmodrom Baykonur), tamb anomenat Tyuratam s la installaci de llanament espacial ms gran i antiga del mn. Est ubicat al Kazakhstan, per quan es va construir formava part de la Uni Sovitica, i encara resta sota control rus. Concretament s a 200 km a l'est del Mar d'Aral, al nord de Sir Daria, prop de Tyuratam, a la zona central del pas. Les coordenades geogrfiques del cosmdrom sn .

El nom de Baikonur es va escollir expressament per a despistar les potncies occidentals fent-los creure que el lloc es trobava prop de la ciutat de Baikonur, un emplaament miner 320 km al nord-est del centre espacial en una rea deserta prop de Dzhezkazgan.

Histria.

Baikonur era el centre d'operacions del programa espacial sovitic dels anys 1950 fins als 1980, i les seves installacions estan preparades per a posar en rbita vehicles espacials tripulats o no. D'all han sortit els coets Soiuz, coet Proton, coet Tsyklon, coet Dnepr i coet Zenit. 

Es va fundar el 2 de juny de 1955, i originriament es va construir com un centre de llanament de mssils de llarg abast, centre que desprs es va preparar per a poder servir com a installacions per al vol espacial.

Als voltants del centre es va construir, per als obrers i treballadors un barri dormitori amb tots els serveis que necessita una ciutat. Aquest barri va ser, el 1966, considerat com a una ciutat, que va ser anomenada Leninsk i rebatejada ms tard Baikonur el 1995.

Malgrat la dissoluci de la Uni Sovitica el programa espacial s'ha mantingut sempre viu sota el control de la Comunitat d'Estats Independents. Aquest control es mant encara vigent, demostrat pel fet de que el 8 de juny de 2005 el conserge de la federaci russa va ratificar el seu acord entre Rssia i Kazakhstan per a l's del port espacial. L'acord s que Rssia paga cada any un lloguer de 115 milions de dlars per a poder utilitzar les installacions de Baikonur fins el 2050. Malgrat l'acord, la disputa d'aquest lloguer han provocat que Rssia estigui expandint el seu propi Cosmdrom de Plesetsk, a Arkhangelsk Oblast, al nord de Rssia.

Actualment s un dels centres ms importants des d'on es fan operacions per a la Estaci Espacial Internacional.

Fites ms importants.

Entre les fites ms importants aconseguides al cosmdrom de Baikonur hi ha:

 Llanament del primer satllit artificial, l'Sputnik I, el 4 d'octubre de 1957.
 Llanament del primer vol tripulat de la histria, que va posar en rbita el primer astronauta: Iuri Gagarin el 1961.
 Llanament de la primera dona astronauta, Valentina Tereshkova, el 1963.

Vegeu tamb.
 Cosmdrom;

Enllaos externs.

 Ms informaci sobre Baikonur ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61217" title="Barcelona Dragons" nonfiltered="3925" processed="3917" dbindex="24317">

Els Barcelona Dragons van ser un club catal professional de futbol americ de la ciutat de Barcelona de la dcada dels 90.

 Histria .

Els Barcelona Dragons van ser fundats l'any 1991 i entr a formar part de la World League de futbol americ (on s un dels 10 clubs fundadors), competici que l'any 1995 es reanomen amb el nom de NFL Europe, i que el club guany l'any 1997 (l'anomenada World Bowl). 

Entre 1991 i 2001 disputava els els seus encontres a l'Estadi Olmpic Llus Companys. L'any 2001 firm un acord de collaboraci amb el Futbol Club Barcelona amb l'objectiu d'impulsar l'esport i pass a anomenar-se F.C. Barcelona Dragons, convertint-se en una secci del club i passant a disputar els seus partits al Miniestadi.

En els primers anys el club va assolir xifres de fins a 50.000 espectadors reunits a Montjuc, per la xifra va anar baixant i en els darrers anys amb prou feines superava els 10.000. Degut a aquest fet, el 2003 la NFL va decidir traslladar la franqucia a Alemanya, on existeix una major afici, ssent reemplaats pels Cologne Centurions; desapareixent, per tant, el club.

 Palmars .
 1 ttol de la World Bowl: 1997.
 3 sot-campionats de la World Bowl: 1991, 1999, 2001.

 Entrenadors .
 Jack Bicknell (1991-2003);

 Jugadors destacats .
 Eric Naposki;
 Cornelius Anthony;
 Brian Finneran;
 Trevor Insley;
 Jon Kitna;
 Marco Martos;
 Xisco Marcos;
 Ivan Imbernn;
 Diego Martos;
 Jess Mariano Angoy;

Enllaos externs.
Web en record dels Barcelona Dragons;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61222" title="PRD" nonfiltered="3926" processed="3918" dbindex="24318">
REDIRECTPartit de la Revoluci Democrtica;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61223" title="Fernando Arrabal" nonfiltered="3927" processed="3919" dbindex="24319">

Fernando Arrabal s un escriptor nascut a Melilla l agost de 1932. Viu desterrat a Frana des de 1955.

Va aprendre a llegir i a escriure a Ciudad Rodrigo (Salamanca) (premi nacional de superdotat als deu anys) i realitz els seus estudis universitaris a Madrid.

Essent un nen va patir la misteriosa desaparici del seu pare, condemnat a mort i desprs fugit. A causa d aquest trauma, com va escriure el premi Nobel Vicente Aleixandre, el coneixement que ens aporta Arrabal s tenyit de una llum moral que est a la matria mateixa del seu art.

Ha dirigit set llargmetratges. Ha publicat catorze novelles, set centenars de llibres de poesia, diversos assajos, entre els que destaquen els seus llibres d'escacs. La seva obra ha estat traduda a nombroses llenges. Va tenir especial ress la seva Carta al General Franco publicada en vida del dictador. A la mort de Franco, el seu nom va figurar en el grup dels cinc espanyols ms perillosos amb Carrillo, Pasionaria, Lstes i El Campesino. El seu teatre complert, editat en las principals llenges, ha estat publicat en dos volums de ms de dues mil pgines, a la collecci Clsicos Castellanos d'Espasa el 1997, actualitzada el 2009.

Amb Alejandro Jodorowsky i Roland Topor va fundar el 1963 el Grupo Pnico. s Trascendent Satrape (Pataphysique) del Collge de Pataphysique des de 1990. Amic d'Andy Warhol i de Tristan Tzara, va estar tres anys en el grup surrealista d'Andr Brton, cosa per la qual Mel Gussow el considera l'nic supervivent dels tres avatars de la modernitat

Fernando Arrabal s l autor d un teatre genial, brutal, sorprenent i  joiosament provocador. Un potlatch dramatrgic on la ferralla de les nostres societats avanades es carbonitza a la pista festiva d una revoluci permanent. Hereu de la lucidesa d un Kafka i del humor d un Jarry; per la seva violncia s emparenta amb Sade o amb Artaud. Per s probablement l nic en haver portat la irrisi tan lluny. Joiosament ldic, rebel i bohemi el seu es el sndrome de la nostra poca de filferrades: una forma de mantenir-se alerta. Dictionnaire des littratures de langue franaise, Editions Bordas.

 Biografia .


 Premis


Premis.

Malgrat ser un dels escriptors ms controvertits del seu temps, ha rebut l aplaudiment internacional per la seva obra: Gran Premi de Teatre de l Acadmia Francesa, el Nabokov de novella, l Espasa d assaig, el World's Theater etc.

EL Collegi de Patafsica l ha distingit amb el ttol de Transcendent Strapa  (l equivalent del Nobel per aquest collegi). Distinci que en l ltim mig segle han rebut personalitats com Marcel Duchamp, Ionesco, Man Ray, Boris Vian, Dario Fo, Jean Baudrillard i Umberto Eco.

Ha estat el darrer finalista del Cervantes 2001 amb el suport de Camilo Jos Cela. Le Mage asegura que fou finalista del Nobel 2005, premi que han solicitat per l autor varies institucions i personalitats. El 14 de juliol del 2005 se li atribu la lgion d'honneur.

Narrativa.

Baal Babilonia ;
Fiesta y ritos de la confusin ;
La torre herida por el rayo ;
La virgen roja ;
La hija de King Kong ;
La extravagante cruzada de un castrado enamorado ;
La matarife en el invernadero ;
Levitacin ;
El mono ;
La piedra iluminada ;
El entierro de la sardina ;
Un teniente abandonado ;
Port disparu. ;
Champagne pour tous ;

Amb les seves novelles ha guanyat el premi Nadal (equivalent del Goncourt o el Pulitzer) i el Nabokov Internacional.

Obra potica.

Set centenars de llibres illustrats per Pablo Picasso, Salvador Dal, Ren Magritte, etc., entre els que destaquen.

Mis humildes parasos;
La piedra de la locura ;

Obra dramtica.

Un centenar d obres de teatre publicades en dinou volums:

El triciclo (1953) ;
Fando et Lis (1955) ;
Guernica (1959) ;
La Bicicleta del condenado (1959) ;
El Gran Ceremonial (1963) ;
El arquitecto y el emperador de Asiria (1966) ;
El Jardn de las delicias (1967) ;
El laberinto (1967) ;
Bestialidad ertica (1968) ;
El Cielo y la Mierda (1972) ;
El cementerio de automviles (1959) ;
Jvenes brbaros de hoy ;
...Y pusieron esposas a las flores ;
La tour de Babel ;
Inquisicin ;
Carta de amor (como un suplicio chino) ;
La noche tambin es un sol ;
Jvenes brbaros de hoy ;
Delicias de la carne ;

Una de les seves obres dramtiques ms importants es El arquitecto y el emperador de Asiria, una obra pnica, escrita a la segona etapa de la seva vida dramtica.

Arrabal es probablement el dramaturg ms representat actualment. Vegeu la llista de representacions a http://www.arrabal.org.

Obra cinematogrfica.

Fernando Arrabal ha realitzat set llargmetratges com director:

Viva la muerte ;
Ir como un caballo loco ;
El rbol de Guernica ;
La Odisea del Pacfico ;
Cementerio de automviles ;
Adis Babilonia! ;
Borges: una vita di poesa ;

Assajos.

La dudosa luz del da ;
El Greco ;
Bobby Fischer: el rey maldito ;
Carta al Gral. Franco ;
1984: Carta a Fidel Castro ;
Carta a Stalin ;
Un esclavo llamado Cervantes ;
Goya-Dal ;
Echecs et mythes ;
Ftes et dfaites sur l'chiquier ;
Les checs friques et libertaires ;
Le frntique du spasme (1991) ;
Houellebecq! ;

Fernando Arrabal escriu: ;
Des de fa trenta anys la crnica d'escacs de L Express; 
tots els diumenges els seus "arrabalescos" a El Mundo; 
i sovint la "tercera" d'ABC i alguns articles d'"opinin" a El Pas.

Enllaos externs.
http://www.arrabal.org;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61226" title="World League de futbol americ" nonfiltered="3928" processed="3920" dbindex="24320">
La Lliga Mundial de Futbol Americ (en angls World League of American Football (WLAF)) fou creada l'any 1990 amb el suport de la NFL i consistia en una lliga de futbol americ semi-professional amb clubs d'Europa i Amrica del Nord.

 Histria .
La competici es disput dos anys (1991 i 1992) per 10 clubs de nova creaci durant els mesos de primavera. Els clubs es dividiren en tres grups, Europa, Amrica del Nord Est i Amrica del Nord Oest, disputant-se una lliga regular de 10 partits i uns play-offs finals. Els play-offs eren disputats pels tres campions de grup i el millor segon. La final del torneig es va anomenar World Bowl. La competici s'atur en acabar la segona temporada. En fou club fundador els Barcelona Dragons.

L'any 1995 la competici es va reempendre, noms amb clubs d'Europa i amb el nou nom de National Football League Europe (NFLE). 

 Temporada 1991 .


 Playoffs .
 Semifinals: Barcelona 10 - Birmingham 3; London 42 - NY-NJ 26;
 World Bowl (Londres): London 21 - Barcelona 0;

 Temporada 1992 .
L'any 1992 els Raleigh-Durham Skyhawks foren reemplaats pels Ohio Glory de Columbus.


 Playoffs .
 Semifinals: Orlando 45 - Birmingham 7; Sacramento 17 - Barcelona 15;
 World Bowl (Montreal): Sacramento 21 - Orlando 17;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61236" title="Gradient" nonfiltered="3929" processed="3921" dbindex="24321">
Un gradient d'un camp escalar en un punt s el vector definit com l'nic que permet trobar la derivada direccional en qualsevol direcci com a



on  s un vector unitari i  la derivada direccional de  en la direcci de  (que informa sobre la ra de variaci del camp escalar al desplaar-nos segons aquesta direcci):



Una forma equivalent de definir el gradient s com l'nic vector que, multiplicat per qualsevol desplaament infinitesimal, dna el diferencial del camp escalar



Amb la definici anterior, el gradient est caracteritzat de forma unvoca.

El gradient s'expressa alternativament mitjanant l's de l'operador nabla



 Expressi en diferents sistemes de coordenades .
A partir de la definici de gradient, es pot trobar l'expressi en diferents sistemes de coordenades.
Aix, en coordenades cartesianes, s



En un sistema de coordenades ortogonals, el gradient necessita els factors d'escala, mitjanant l'expressi



Per coordenades cilndriques (, ) resulta



i finalment per coordenades esfriques (, , )



 Exemple .

Donada la funci , el seu gradient associat s:



 Vegeu tamb .
Operador nabla;
Divergncia;
Rotacional;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61239" title="Maria Llusa de Borb-Parma (reina d'Espanya)" nonfiltered="3930" processed="3922" dbindex="24322">

Maria Llusa de Borb-Parma, reina d'Espanya (Parma 1751 - Roma 1819). Reina consort d'Espanya (1788 - 1808) s coneguda mpliament al ser immortalitzada pel pintor de cambra Francisco de Goya.

Filla del duc Felip I de Parma i de la princesa Elisabet de Frana. Era nta per part de pare del rei Felip V d'Espanya i de la princesa Isabel de Farnesio, per part de mare ho era del rei Llus XV de Frana i de la princesa Maria Leszczynska.

Es cas amb el rei Carles IV d'Espanya en aquell moment prncep d'Astries. Carles era fill del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amlia de Saxnia. Nt per part de pare del rei Felip V d'Espanya i de la princesa Isabel de Farnesio i per part de mare del duc elector August III de Saxnia i de l'arxiduquessa Maria Josepa d'ustria. El matrimoni tingu set fills que arribaren a l'edat adulta.

SAR la infanta Carlota Joaquima d'Espanya nascuda el 1775 a Madrid i morta a Lisboa el 1830. Es cas amb el rei Joan VI de Portugal.

SAR la infanta Maria Amlia d'Espanya nascuda el 1779 i morta el 1798. Es cas amb l'infant Antoni d'Espanya que li era oncle.

SAR la infanta Maria Llusa d'Espanya nascuda el 1782 i morta el 1824 a Lucca es cas amb el rei Llus I d'Etrria de la casa de Parma.

SM el rei Ferran VII d'Espanya nascut el 1784 a Madrid i mort el 1833 a la capital. Es cas en primeres npcies amb la princesa Maria Antnia de Borb-Dues Siclies, en segones npcies amb la infanta Maria Isabel de Portugal, en terceres npcies amb la princesa Maria Josepa de Saxnia i en terceres npcies amb la princesa Maria Cristina de Borb-Dues Siclies.

SAR l'infant Carles Maria Isidre de Borb nat el 1788 al Palau d'Aranjuez i mort el 1855 a Trieste. Es cas amb l'infanta Maria Francesca de Portugal i desprs amb Maria Teresa de Portugal. Fou el cap de la lnia carlista.

SAR la infanta Maria Isabel d'Espanya nascuda el 1789 a Madrid i morta el 1848 al Palau Reial de Portici, Npols. Es cas amb el rei Francesc I de les Dues Siclies i en segones npcies amb el comte Francesc del Balzo.

SAR l'infant Francesc de Paula d'Espanya nat el 1794 i mort el 1865 a Madrid. Es cas amb la princesa Llusa Carlota de Borb-Dues Siclies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61241" title="Histria dels Estats Units" nonfiltered="3931" processed="3923" dbindex="24323">

poca pre-colonial.
Els territoris nadius de Nord-Amrica hi van arribar per mitj de l'estret de Bering, segles abans de l'arribada dels primers europeus al continent. Aquests pobles, organitzats com a tribus de nmada-caadors van emigrar a poc a poc al sud. El 1500 aC. algunes tribus s'hi havien assentat formant petites comunitats indgenes. En altres regions, els assentaments es van transformar en assentaments semi-permanents a les valls prop dels rius, com ara la cultura del riu Mississip i els pobles Pueblo (Anasazi). L'agricultura es va desenvolupar de manera independents prop del 2500 aC. basat en el cultiu de girasol i carabass. Segles desprs, els cultius mexicans de blat de moro van ser adaptats als estius ms curts del nord i van reemplaar els grans dels indgenes d'aquesta regi. 

L'arribada dels europeus.
Els vkings.
Es creu que al voltant de l'any 1000 un grup de vkings de Grenlndia van navegar cap a la costa oriental de Nord-Amrica sota el comandament de Leif Eriksson, arribant a una regi que anomenarien "Vinland". A la provncia canadenca de Terranova i Labrador s'han trobat vestigis d'una colnia vking, a L'Anse aux Meadows. s probable que els vkings tamb arribessin a Nova Esccia i Nova Anglaterra, per no van fundar cap colnia permanent, i es va perdre llur contacte amb el nou continent. 

Els espanyols.
Cinc cents anys ms tard, es va produir el segon i permanent contacte amb els europeus. Els espanyols van arribar a l'rea fundant les primeres colnies que van pertnyer a l'administraci de la Nova Espanya, com ara San Agustn a Florida (1565), Santa Fe a Nou Mxic (1609) i San Diego a Califrnia (1769). La regi que comprenen els estats del sud-est: Califrnia, Nou Mxic, Arizona, Texas, Colorado, Nevada i part d'Utah eren colnies espanyoles administrades des de la ciutat de Mxic pel virrei de la Nova Espanya, per, serien rees poc poblades en comparaci amb la resta del virregnat.

Els britnics.

Els britnics van colonitzar la regi nord-est del pas, que s'anomenaria Nova Anglaterra. Anglaterra, al comenament, no tenia la intenci de crear un imperi colonial, com el d'Espanya; les motivacions originals dels fundadors de les colnies eren ms prctiques: establir empreses comercials amb el nou mn, solucionar el problema de sobrepoblaci del Regne Unit, i fugir de la persecuci religiosa, establint colnies que permetessin la llibertat religiosa. 

Els francesos i la guerra.
Els francesos es van establir a la regi central del territori actual dels Estats Units. L'explorador Robert Cavelier de La Salle la va anomenar "La Louisiana" en honor del rei Llus XIV de Frana i s'estenia sobre els territoris a l'est i a l'oest del riu Mississip, entre les Muntanyes Rocalloses i els Apalatxes, incloent-hi la regi d'Ohio i Illinois a ms de l'rea septentrional de l'Acdia. Els francesos van perdre control d'aquesta regi desprs de la Guerra de Set Anys, el 1763. Espanya va prendre el control de la regi a l'oest del Mississip i el Regne Unit de la regi a l'est del riu. Sota el control espanyol, l'activitat comercial es realitzaria per mitj del port de Nova Orleans, i la ciutat va crixer en importncia.

La guerra de Set Anys, tamb coneguda com la Guerra Francesa i ndia, va tenir un nou significat pels colons nord-americans quan William Pitt, primer ministre britnic, va reconixer el dret dels colons com a ciutadans de l'Imperi Britnic. Els colons haurien de participar en la guerra, per, aquesta seria finanada per Anglaterra. Per altra banda, la guerra va incrementar el sentit d'unitat en altres maneres: persones de les diverses colnies s'unificaven lluitant com a "americans". Al llarg de la guerra, els oficials britnics van entrenar als americans (entre ells George Washington) per a la batalla, la qual cosa beneficiaria  la Guerra d'Independncia dels Estats Units en el futur. Els diferents cossos legislatius de les colnies tamb van unir-se i treballar per un mateix propsit militar.

Naixement de la naci.
La guerra d'independncia.


Els Estats Units d'Amrica es van formar a partir de l'associaci de tretze colnies de la Nord-Amrica Britnica, localitzades a la costa est del continent. Durant els segles XVII i XVIII les colnies van desenvolupar tradicions populars d'autogovern. Desprs de la guerra de Set Anys, o Guerra Franco-ndia, el 1763, el Regne Unit es va consolidar com a poder militar mundial, per, amb enfonsat en deutes i sense poder finanar l'exrcit necessari per mantenir un imperi mundial. El parlament britnic va provar d'elevar els impostos sobre els colons nord-americans. Els colons, sentien que els seus drets d'autogovern i els seus drets com a "ciutadans britnics", que els havien estat conferits durant la guerra, eren ignorats. 

Desprs d'una srie de disputes amb el parlament sobre els impostos proposats, es van formar els primers comits informals de correspondncia entre les colnies, aix com una proposta coordinada de protesta i resistncia, cridant a tots a una convenci general, que seria anomenada el Primer Congrs Continental. A aquest congrs van assistir dotze de les colnies originals, per no pas la Florida (que aleshores pertanyia a la Nova Espanya) ni la Georgia, aleshores noms una petita colnia, ni les colnies lleials de Terranova i Labrador, Nova Esccia ni la recentment annexada Quebec. El primer Congrs Continental va concloure que un segon congrs havia de ser organitzat si no s'assolia un acord de reconciliaci amb Anglaterra. 

El Segon Congrs Continental es va reunir per primera vegada el maig, 1775, desprs dels conflictes armats entre les forces militars de Massachusetts i l'Exrcit Regular Britnic l'abril del mateix any. El Segon Congrs Internacional, amb les tretze colnies representades, immediatament es va organitzar com a govern federal, i va instruir a les colnies a escriure constitucions per establir-se com a estats. El juny, 1775, George Washington, un ciutad prominent de Virgnia i amb experincia en la Guerra dels Sets Anys, va ser designat com a comandant del nou exrcit continental. No obstant aix, a cada estat, hi havia una minoria que professava la seva lleialtat al Rei d'Anglaterra. Milers de lleialistes van fugir a les colnies britniques del nord, que encara eren controlades per Anglaterra. Els patriotes (americans) no van poder prendre el Quebec, i l'enfortiment de les forces britniques a Halifax, Nova Esccia va impedir que el Canad s'uns als Estats Americans. 

El 4 de juliol, 1776, el Segon Congrs Continental, reunit a la ciutat de Filadlfia va signar la declaraci d'independncia dels Estats Units d'Amrica, l'autor principal de la qual seria Thomas Jefferson. Les forces nord-americanes van rebre el suport de Frana, la qual cosa convertia la guerra d'independncia en una guerra mundial. Poc desprs, Espanya i els Pasos Baixos els donarien suport tamb. 

En les negociacions de la fi de la guerra, els Estats Units van ser representants per un grup encapalat per Benjamin Franklin, i que incloa a John Adams i John Jay. Van negociar les fronteres dels Estats Units que s'estendrien a l'oest cap al riu Mississip, i als Grans Llacs, al nord; en total una regi tan gran com l'Europa Occidental. La resoluci final es va signar en el Tractat de Pars el 1783.

El desenvolupament de les institucions federals.
Els Estats Units, per mitj del Tractat de Pars, es convertien en una naci independent i amb pau, per sense una estructura governamental completa. El Segon Congrs Constitucional havia escrit els "Articles de la Confederaci" el 1777 per regular l'estatus de la nova naci. Aquests articles creaven una confederaci permanent, per conferien al Congrs, l'nica instituci federal, poc poder per finanar les seves activitats i per regular que les resolucions fossin aplicades. 

El Congrs va convocar una convenci, que es va reunir a Filadlfia, l'estiu de 1787, coneguda com la Convenci Constitucional. La intenci original era reformar els Articles de la Confederaci, per, rpidament -i en secret- van comenar a escriure una nova constituci. Aquesta constituci creava un govern federal, limitat en les seves competncies, per, superior als estats, equipat amb branques executiva i judicial, i un cos legislatiu bicameral: El Senat, representaria als estats per igual, i la Cambra de Representants representaria a districtes de la mateixa grandria poblacional.

Segle XIX.
Expansi territorial.

Vegeu tamb l'article: "Guerra Estats Units-Mxic";
Els Estats Units van comprar La Louisiana el 1803, el territori de la Nova Frana que havia estat prviament retornada d'Espanya a Frana el 1800.  Amb aquesta compra els Estats Units van obtenir vastes terres molt frtils per a l'agricultura, i alhora va forjar la visi d'expansionisme nord-americ. Els nord-americans tamb van comenar a poblar les rees a l'oest del Mississip, expulsant a la poblaci amerndia als territoris menys frtils de l'oest que encara no pertanyien a la naci. 

Els nord-americans mai no van dubtar del seu dret de colonitzar la Nord-Amrica, ms enll de les seves fronteres. Aquest sentiment d'expansionisme va quedar plasmat en el Dest Manifest en qu els nord-americans establien que era el seu deure estendre la democrcia (ja que aleshores eren probablement un dels pocs pasos amb un sistema democrtic i representatiu del mn) al continent americ. Durant les segents dues dcades, emigrants nord-americans es van establir a les terres frtils de l'estat mexic de Texas, un estat poc poblat que n'havia acceptat la immigraci per tal de desenvolupar les rees agrcoles. Mxic, s'havia consolidat com a federaci d'estats, emulant el sistema federatiu dels Estats Units. Per, els centralistes van arribar al poder la dcada de 1830, abolint la constituci i l'autonomia dels estats de la federaci, la qual cosa produiria revoltes a diversos estats. Els ciutadans de Texas, la poblaci de la qual tenia un considerable nombre d'anglosaxons, va aprofitar el reclam de ms autonomia per declarar-ne la independncia. Amb el suport dels nord-americans, Texas assoliria la seva independncia el 1836, sota la condici que no s'uniria a la federaci nord-americana. Texas, doncs, es va conformar com a repblica independent. El 1845, per, Texas va ser annexada a la federaci, i el govern nord-americ va establir que el lmit fronterer entre Texas i Mxic era el Rio Grande (o Riu Bravo); els mexicans, per contra, deien que la frontera, era el Riu Nueces, tal com havia estat delimitada en els mapes histrics. Per altra banda, els Estats Units havien demanat a Mxic la venda dels territoris a l'oest de Texas fins a Califrnia; aquesta oferta seria rebutjada pels mexicans. 

El president Polk va enviar a l'exrcit cap a Matamoros, al sud del riu Nueces, la qual cosa seria vista com una invasi pels mexicans. L'exrcit mexic va respondre atacant a l'exrcit nord-americ. El president Polk va sollicitar perms del Congrs nord-americ, ja que havien vessat "sang americana sobre sl americ". El maig, 1846, el Congrs va declarar la guerra a Mxic. Desprs de la derrota de Mxic, el president mexic va ser obligat a acceptar el Rio Grande com frontera de Texas, i a ms, a vendre els territoris a l'oest de Texas: Califrnia, Nou Mxic, Nevada, Colorado, Arizona, i una secci d'Utah. Aquests vasts territoris van ser venuts per $15 milions de dlars. 

El 1846 els Estats Units van adquirir el territori de l'Oregon, que pertanyia al Regne Unit, i el 1853 un petit territori mexic, que ha estat anomenada la "Compra de Gadsden". A diferncia dels territoris venuts per fora en el Tractat de Guadalupe Hidalgo, aquest petit territori va ser venut per $10 milions de dlars.

Guerra civil.

Vegeu l'article: "Guerra civil dels Estats Units";
La Guerra civil dels Estats Units, Guerra civil americana o Guerra de Secessi va ser un conflicte bllic ocorregut entre 1861 i 1865 entre 23 estats del nord dels Estats Units i els Estats Confederats d'Amrica, una coalici d'11 estats del sud que van declarar-ne la independncia i el dret a la secessi de la Uni. En aquesta guerra van morir ms nord-americans que a cap altre conflicte armat; ms de 560.000 en total. Les motivacions principals de la guerra civil van ser diverses; les principals per serien les diferncies de la base econmica del nord (industrial) i del sud (agrcola), que s'accentuarien en diferncies ideolgiques, i la qesti de l'esclavatge, que el nord volia evitar-ne l'expansi als nous territoris adquirits i eventualment abolir, per que era un element fonamental en el desenvolupament agrcola del sud. 

El desembre de 1864, el Congrs va proposar la 13a esmena a la constituci, prohibint l'esclavatge a tots els estats de la federaci, la qual va ser ratificada el 1865. Altres esmenes subsegents van definir el concepte de ciutadania, i van donar el dret de vot als homes afroamericans. La guerra tamb donaria fi al suposat dret a la secessi que tenien els estats de la Uni.

Creixement dels Estats Units.

Els Estats Units van experimentar, l'ltima meitat del segle XIX, un sorprenent creixement econmic, demogrfic i militar que consolidarien al pas com a potncia econmica mundial. Els Estats Units es van convertir en aquest perode en una potncia industrial, amb la invenci de noves tecnologies (telfon i telgraf, entre altres), l'expansi del sistema ferroviari, i l'aprofitament dels abundants recursos naturals. 

Una fora fonamental en el creixement econmic van ser les onades d'immigraci europea. Entre 1840 i 1920, 37 milions de persones es van establir als Estats Units, desenvolupant les noves adquisicions territorials. Aquesta expansi demogrfica, per, tindria conseqncies negatives per a les tribus amerndies autctones, la majoria de les quals van ser forades a viure en petites reservacions. 

A ms de la seva consolidaci com a potncia econmica, els Estats Units van tenir un paper molt important en les lluites d'altres pasos per aconseguir o conservar les seves possessions territorials. Desprs de la guerra amb Espanya, van adquirir els territoris del Carib (Puerto Rico i Cuba), i les Filipines.

Segle XX.
Primera Guerra Mundial.
Vegeu tamb l'article: Primera Guerra Mundial;
Els Estats Units es van mantenir el 1914 data en qu la Primera Guerra Mundial va esclatar. No seria sin fins al 1917 que declararien la guerra a Alemanya, quan aquest pas declararia que hauria guerra submarina contra els vaixells neutrals i quan el president nord-americ s'assabentaria que els alemanys havien sollicitat Mxic que declars la guerra als Estats Units si aquest declarava la guerra. Els nord-americans d'ascendncia alemanya s'oposaven a la declaraci de guerra, i per tant, la declaraci va ser controvertible. Amb la victria dels Aliats, el 1918, el Regne Unit, Frana i Itlia van imposar penalitats econmiques severes a Alemanya en el Tractat de Vesailles. Els Estats Units no va ratificar el tractat, sin que va signar tractats de pau separats amb Alemanya i els seus aliats. 

Malgrat la crida del president Wilson per tal de fer el tractat menys sever, l'impacte econmic i les reparacions demanades pels pasos victoriosos van causar l'enfonsament econmic d'Alemanya, i indirectament l'aixecament de Hitler, i per tant, de la Segona Guerra Mundial a Europa. 

Perode d'entreguerres i la Gran Depressi.
La Revoluci Russa, va tenir com a resultat una por al comunisme entre els nord-americans. Aix, i la poltica d'unilateralisme, van produir un allament dels Estats Units de la resta del mn. El pas va experimentar la dcada de 1920 un perode de prosperitat no balancejada: els preus dels productes agrcoles i els sous van caure, mentre que els guanys industrials van crixer. Aquest creixement va ser alimentat per deute i la inflaci del Mercat de Valors. Aquest va caure el 1929 comenant aix la Gran Depressi que va dur a la pobresa a milions de nord-americans i la qual es va estendre a altres pasos del mn, convertint-la en una depressi econmica mundial de gran magnitud. Un dels factors que van contribuir a la lenta recuperaci va ser l'excessiu proteccionisme (un increment desmesurat de les tarifes a les importacions) que va tenir un efecte negatiu en la producci agrcola i industrial europea. Els pasos europeus van incrementar llurs tarifes en represlia, la qual cosa va enfonsar ms la producci industrial i agrcola nord-americana i agreujant la depressi econmica mundial.

La Segona Guerra Mundial.
Vegeu tamb l'article: Segona Guerra Mundial;
Al comenament de la Segona Guerra Mundial, els Estats Units van refusar entrar a la guerra, noms donant provisions i armament al Regne Unit, a la Xina i a la Uni Sovitica. Amb les demandes d'armament i provisions, l'economia nord-americana va sortir de la recessi, i va experimentar un sorprenent creixement econmic. Desprs de l'atac japons a Pearl Harbor, per, els Estats Units es van unir als Aliats. La guerra va terminar oficialment el 1945. A diferncia del que ocorreria desprs de la Primera Guerra Mundial, l'escenari mundial desprs de la Segona Guerra Mundial va ser molt ms pacfic, i no es van aplicar mesures excessives sobre els pasos venuts. 

El 24 d'octubre, 1945 es va establir l'Organitzaci de les Nacions Unides amb el propsit principal de prevenir guerres mundials futures. Els Estats Units van tenir una participaci activa en la seva construcci (a diferncia de la Societat de Nacions), acabant amb l'allament tradicional en les seves relacions internacionals. 

Postguerra.
Vegeu tamb l'article: Guerra Freda;

Desprs de la Segona Guerra Mundial els Estats Units van emergir com un dels dos estats dominants del mn. L'era de la postguerra en els Estats Units va estar definida internacionalment pel comenament de la Guerra Freda, en la qual els Estats Units i la Uni Sovitica intentaren expandir llurs influncies l'un a costa de l'altre, per sense arribar al conflicte armat directament, per, incrementant llurs arsenals nuclears. Encara que no van lluitar directament, ambds estats van participar en diversos conflictes com ara la Guerra de Corea i ms tard la Guerra de Vietnam. Durant aquest perode de tensi, el govern va realitzar enormes inversions en recerca i desenvolupament en les matemtiques i les cincies per tal de competir en la guerra per conquerir l'espai. 

John F. Kennedy va ser elegit president de la naci el 1960, convertint-se en l'nic catlic a ser-ne president. Durant aquest perode la Guerra Freda va assolir el seu punt ms tens amb la Crisi dels Mssils a Cuba el 1962. Kennedy va ser assassinat a Dallas, Texas el 22 de novembre, 1963. 

Mentrestant, el poble americ va continuar emigrant de les regions rurals cap a les ciutats i el pas va experimentar un sorprenent perode d'expansi econmica. Al mateix temps, el racisme institucionalitzat del pas, concentrat principalment als estats del sud, va ser desafiat pel creixent moviment dels Drets Civils i els lders afroamericans com ara Martin Luther King, Jr.. Durant la dcada de 1960, les lleis de Jim Crow que permetien la segregaci entre blancs i afroamericans van ser abolides.

1970-1990.

La Guerra Freda va continuar durant la dcada de 1970. A l'oposici a la Guerra de Vietnam es van unir altres moviments socials, feministes, de grups minoritaris i ambientalistes. Els programes socials dels president Lyndon Johnson i l'activisme judicial de l'poca van produir reformes socials importants.  El successor del president Johnson, Richard Nixon va donar fi a la Guerra de Vietnam. La guerra va prendre la vida de 58.0000 soldats americans i milions de vietnamesos. L'administraci de Nixon va acabar ignominosament amb el escndol poltic de Watergate. L'embargament petroler de l'OPEC i la desacceleraci econmica van tenir com a resultat un perode de estagflaci durant l'administraci de Jimmy Carter. 

Durant l'administraci del president Ronald Reagan els Estats Units van incrementar el pressupost militar, donant inici a all que seria anomenat la "Guerra de les Galxies", un sistema de defensa de mssils amb el qual els sovitics no podien competir. No obstant Reagan va establir relacions amigables amb el president sovitic Mickhail Gorbachev. Ambds van acordar acabar amb la carrera armamentista. Gorbachev va retirar la seva presncia militar de l'Europa Oriental, i el 1991 la Uni Sovitica va collapsar.

1990 al present.
Desprs de la caiguda de la Uni sovitica, els Estats Units es van involucrar en diverses activitats militars. El 1991 va encapalar la Guerra del Golf per recuperar la sobirania de Kuwait que havia estat envat per les forces d'Iraq. L'administraci del president Bill Clinton va produir una de les expansions econmiques ms llargues i sorprenents de la histria nord-americana, alimentada per la revoluci digital i les noves oportunitats de negocis que s'obririen amb l'aparici d'Internet. 

Al comenament del nou millenni els Estats Units van ser atacats pel terrorisme islmic: l'11 de setembre, 2001 dos avions es van estavellar sobre les Torres Bessones, les quals es colapsarien, i sobre el Pentgon. Un altre avi es va estavellar a Pennsylvania, i alguns poltics creuen que es dirigia cap a la Casa Blanca. Com a resposta el president George W. Bush va envair Afganistan per enderrocar el seu rgim que havia donat asil a Osama bin Laden, presumpte autor dels atacs. Poc desprs el president Bush va iniciar una controvertible guerra contra el terrorisme, envaint l'Iraq enderrocant el govern de Saddam Hussein el 2003. Aquesta invasi va ser fora impopular arreu del mn, fins i tot amb els pasos tradicionalment aliats, com ara Frana, la qual cosa ha provocat un increment en el sentiment anti-americanista. 








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61243" title="Josep Maria Radu i Domnech" nonfiltered="3933" processed="3924" dbindex="24325">
Josep Maria (Pitus) Radu i Domnech va nixer a Reus (Baix Camp) el 18 d'octubre de 1976. s llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Rovira i Virgili, on ha cursat a ms de la llicenciatura el curs de postgrau Planificaci del corpus i assessorament lingstic. Ha fet prctiques de correcci de textos al Parlament de Catalunya, ha impartit cursos d'immersi de catal i tamb ha participat en seminaris de llengua i literatura. A ms de treballar com a professor de secundria als instituts i de fer cursos per a immigrants, s collaborador de diversos mitjans de comunicaci. Tamb a la seva comarca s directiu d'mnium cultural, l'entitat promotora de la cultura al nostre pas des de 1961. Ha rebut el premi de premsa atorgat per la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya el 2003, per la secci El rac de la selecci del diari esportiu catal el 9, en el marc dels I Premis de Periodisme Esportiu.

Acaba de publicar el llibre: Histria de totes les seleccions catalanes (1904-2005)
(Plataforma ProSeleccions Catalanes ISBN 84-934167-4-4).
Amb prleg del Molt Honorable Ernest Benach Pascual, president del Parlament de Catalunya, s un rigors llibre de gaireb 500 pgines que descriu cronolgicament tots els enfrontament de les seleccions catalanes absolutes de totes les disciplines esportives en qu hi han tingut activitat, tant per les masculines com pel que fa les femenines, des de l'abril de 1904 fins a l'any 2005.

Vegeu tamb.
Seleccions esportives catalanes;

Enllaos externs.
mnium Cultural
Llibre a Productesdelaterra.com





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61246" title="La Font d'Aixa" nonfiltered="3934" processed="3925" dbindex="24327">
La Font d'Aixa s una partida que pertany administrativament als municipis de Llber i Pedreguer, a la comarca alacantina de la Marina Alta.

Descripci fsica.
Aquesta partida es troba situada a uns 290 msnm, al peu de la Serra del Castell d'Aixa i a 3 quilmetres de la poblaci de Llber. La Font d'Aixa forma una estreta fondalada entre muntanyes abancalades. El barranc homnim la travessa sencera en direcci oest-est abans de desembocar en el riu Xal-Gorgos. En l'actualitat, l'ametler constitueix el principal conreu de la Font d'Aixa, perqu s un arbre que s'adapta molt b als sls poc profunds de les muntanyes d'aquesta contrada. Segons el botnic Jaume Soler, a la Font d'Aixa es comptabilitzen ms de 600 espcies de flora, i entre elles s'hi troba lErica arborea, que s un endemisme perqu a la Marina Alta noms creix ac i al Cap de la Nau.

Histria.
Segle XVIII.

L'any 1734 el Barranc de la Font d'Aixa fou motiu de disputa entre el Marquesat de Dnia (que comprenia tamb Pedreguer) i la Baronia de Xal-Llber. Els perits del marqus de Dnia mantenien que aquest curs d'aigua constitua la divisria entre els dos termes, mentre que els experts de Xal declaraven que el barranc li corresponia ntegrament al territori de la Baronia. Posteriorment, en una mena de croquis cartogrfic confegit l'any 1764 el barranc apareix representat dins del terme de Llber.  

Segles XIX i XX.
Antigament, l'aigua de la font que li dna nom s'emprava per al reg de les hortes situades al seu voltant. A principis del segle XX hi havia una teulera, que hui es troba en estat de runa. Un cens, elaborat l'any 1976, assignava a aquesta partida un total de 10 cases de camp, per un recompte posterior de l'any 1995 elevava la xifra a 24. La major part de les noves edificacions han estat construdes per residents europeus, segurament atrets per l'allament i la tranquillitat d'aquest paratge.

Llocs per a visitar.
El Barranc de la Font d'Aixa, tributari del riu Xal-Gorgos.
La Bassa.
El Trencall de la Trona.
El Penyal del Fred.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61251" title="GetCited" nonfiltered="3935" processed="3926" dbindex="24328">
getCITED s una base de dades amb informaci bibliogrfica de treballs de recerca cientfica. Sn els mateixos membres de getCITED qui subministren la informaci a travs del web. L'objectiu final s obtenir un nombre de referncies suficients per convertir-se en un punt internacional d'intercanvi i difusi de recerques de disciplines diverses. S'hi inclou no tan sols treballs publicats sin tamb d'indits, informaci sobre investigadors, institucions, editorials, colleccions, revistes, repertoris, grups de discussi, etc.

Enllaos externs.
 GetCITED;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61254" title="Ermengarda d'Empries" nonfiltered="3936" processed="3927" dbindex="24329">
Ermengarda d'Empries ( ? - 994 ), infanta de Rossell i d'Empries i comtessa consort del comtat de Cerdanya i Besal i regent del comtats (988-994).

Filla del comte de Rossell i Empries Gausbert i la seva muller Trudegarda.

Es cas amb el comte de Cerdanya i Besal Oliba Cabreta, amb el qual tingu:
 Bernat Tallaferro (v970-1020), comte de Besal i comte de Ripoll;
 Guifr II de Cerdanya (970-1050), comte de Cerdanya;
 Abat Oliba (971-1046), comte de Berga;
 Berenguer de Cerdanya (?-1003), bisbe d'Elna;
 Adelaida de Cerdanya (?-1024), casada amb Joan d'Oriol, senyor de Sales;

Oliba Cabreta viatj diverses ocasions a Roma, el 988 en motiu del seu retir com a monjo a Montecassino Ermengarda va esdevinir regent entre 988 i 994.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61258" title="Odonat" nonfiltered="3937" processed="3928" dbindex="24330">

Els odonats (Odonata) sn un ordre d'insectes coneguts popularment com a espiadimonis, libllules, cavallets del diable, damiselles, cavallets de Santmart, parots o pixavins segons les contrades.

Estan provets d'ales generalment molt grosses, membranoses, transparents i amb nervaci reticulada. Aquestes poden ser de la mateixa forma i mida o b desiguals. Comprn els subordres anisozigpters, zigters i anispters, i tots presenten cap eixamplat, antenes curtes i filiformes, tars de tres artells, aparell bucal mastegador i abdomen molt allargat i estret. El seus ulls sn extaordinriament grans i sortints, i sn els ms perfectes d'entre els insectes.

Viuen en aiges continentals i respiren per mitj de brnquies traqueals i anals. Els adults, d'hbits dirns i depredadors, volen arran de l'aigua, per les espcies majors (anispters) es poden allunyar molt del lloc d'origen.

Tenen un metamorfsi incomplerta i les seves larves sn aqutiques i predadores.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61259" title="snid" nonfiltered="3938" processed="3929" dbindex="24331">

Els snids (Aeshnidae) sn una famlia d'insectes de l'ordre dels odonats. Tenen l'abdomen llarg i prim, essent aquests de colors lluents i virolats. Tamb presenten quatre ales llargues i estretes, tot i que diferents (i d'aqu l'apellatiu "anispters"), alhora que tenen uns ulls molt grossos. Volen prop de l'aigua i les seves larves sn aqutiques.

Popularment reben el nom d' espiadimonis, libllules, cavallets del diable, damiselles, cavallets de Santmart, parots o pixavins, segons les contrades.

Pursticament cal diferenciar per els espiadimonis de les libllules propiament dites (famlia dels libelllids o Libellulidae), que tot i tamb ser odonats sn individus de dimensions lleugerament superiors i amb coloracions no metlliques.
Les libllules sn un xic ms grans que els espiadimonis i es poden diferenciar quan descansen, ja que les libllules ho fan amb les ales esteses i els espiadimonis amb les ales arreplegades cap enrere.

La bellesa d'aquests insectes s gaireb efmera en el seu estat adult, donat que la seva vida oscilla entre unes poques setmanes fins a dos o tres mesos.
Enllaos externs.
Algunes fotografies i noms d'insectes, incloent-hi espiadimonis i libllules;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61264" title="Anispter" nonfiltered="3939" processed="3930" dbindex="24332">

Els anispters (Anisoptera) sn un infraodre d'insectes odonats. Es caracteritzen per les desigualtats dels dos parells d'ales transparents que presenten. Tamb en sn caracterstics els seus grans ulls compostos i el seu abdomen allargat. Popularment es coneixen com a libllules i espiadimonis; el terme cavallets del diable s'usa principalment per a designar els odonats del subordre dels zigpters.

Alguns dels gneres que conformen aquestes famlies -i per tant el infraordre Anisoptera- sn Aeschna, Anax i Libellula, (libelllids) els quals sn robustos, i Callopteryx i Ischnura (snids), que integren les espcies ms estilitzades (espiadimonis), caracteritzades sovint per presentar unes ales ms fosques.

Aquests insectes sn un exemple destacat de selecci sexual postcpula, ja que els mascles dediquen la primera part de la cpula a extraure l'ejaculat existent dels mascles que s havien aparellat anteriorment amb aquesta femella. Malgrat aquest aparent control mascul, les femelles posseeixen ms d'un rgan en qu emmagatzemar aquest esperma ejaculat. En conseqncia, part de l esperma que una femella rep es queda retingut lluny de l abast dels genitals del mascle, que no podr, per tant, extraure'l durant l'aparellament. En estudis realitzats mitjanant anlisis d'ADN han demostrat que les femelles poden "decidir" de quin rgan s l'esperma que s'usa per a fertilitzar els ous.

La Oxygastra curtisii s una libllula fora estesa al territori catal i de gran inters de conservaci. s una de les poques espcies d'odonats (anispters) protegides per la legislaci europea.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61265" title="Adelaida de Besal" nonfiltered="3940" processed="3931" dbindex="24333">
Adelaida de Besal ( ? - v 1054 ), infanta de Besal i comtessa consort d'Empries i Urgell.

Filla de Bernat I de Besal i la seva muller Toda de Provena.

Es cas en primeres npcies amb el comte Pon I d'Empries, amb qui tingu:
 Hug II d'Empries (v 1035-1116), comte d'Empries;
 Ermengol d'Empries, senyor de Vilanova;
 Berenguer d'Empries (?-1098), vescomte de Peralada i senyor de Rocabert pel seu matrimoni amb Arsenda de Rocabert.
 Garsenda d'Empries;
 Pere d'Empries, abat del monestir de Sant Pere de Rodes;
 Guisla d'Empries;
 Ermessenda d'Empries, senyora de Beuda i Montagut;
 Ermengarda d'Empries, casada amb Bernat II de Besal;

El 1050 es torn a casar amb el comte d'Urgell Ermengol III, convertint-se en la primera esposa d'aquest comte urgellenc i amb qui no va tenir descedncia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61273" title="Simlish" nonfiltered="3941" processed="3932" dbindex="24334">
El SimLish s una llengua fictcia utilitzada a diversos videojocs de Maxis. El llenguatge es va estrenar amb SimCopter, tot hi que la fama la obtingut amb el videojoc The Sims i The Sims 2. Aquest llenguatge s l'utilitzat pels Sims, els ssers dels videojocs en qesti.

La llengua s totalment inventada, i no s completa, de tal manera no es pot mantenir una conversa en aquest idioma.

La llengua va nixer quan Will Wright (coofundador de Maxis) necessitava posar veus als seus videojocs, per si es posaven llenguatges reals les frases haguessin acabat sent repetitives. El llenguatge el van crear Stephen Kearin i Gerri Lawlor, treballadors a la creaci dels Sims.

Hi ha molts fans que han intentat traduir diferents paraules, per b del cert no se saben gaires mots.

 Pronunciaci .
Les vocals sonen ms emfatitzades que en angls i es parla amb la part del davant de la boca.

 Escriptura .
L'escriptura del SimLish tamb s molt misteriosa. Mentre al diari surt la font "Comic Sans MS" a les cobertes dels llibres hi apareix l'Alfabet Cirilic; quan els Sims escriuen la font s "Wingdings". Els deures dels nens consten de lnies fortuites. A les portes del cotxes de policia hi apareix "Yulhullie mud lapllahaduhil".

 Msica .
Mltiples grups han gravat versions de les seves canons en simlish pels Sims 2. Aquests temes s'integren dins les opcions de msica del videojoc o s'utilitzen, en ocasions amb vdeos a part, per promocionar una expansi (per exemple la msica de Black Eyed Peas per The Urbz).

Entre els temes ms populars cantats ntegrament en simlish hi ha la versi de Suffer Well de Depeche Mode i la versi de l'xit Dulce locura del grup donostiarra La Oreja de Van Gogh. Aquest ltim es va gravar per a la promoci de The Sims 2: Pets i amb el nom de Mulce mocuna.

Vegeu tamb .
 The Sims;
 The Sims 2;

 Enllaos externs .
 TheSims2.com la pgina dedicada a la msica. ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61278" title="Nutrient" nonfiltered="3942" processed="3933" dbindex="24335">
Els nutrients sn les substncies aprofitables dels aliments, o all que aporta l'aliment per dir-ho d'altra manera, i que sn aprofitades per les cllules aportant a l'organisme materials, energia i regulant-ne les funcions.
Hi ha nutrients complexos, com ara la glucosa, que estan formats per aminocids i d'altres de senzills. En els nutrients complexos, l'organisme trenca els enllaos que uneixen les molcules entre si per descompondre-les i poder absorbir els nutrients.
Els nutrients sn les protenes, els glcids, els lpids (o greixos), les sals minerals, les vitamines i l'aigua.
Els nutrients poden tenir tres funcions: 
 Funci energtica: Sn els glcids, lpids i protenes (secundries). Aporten a l'organisme l'energia necessria per dur a terme les seves funcions.  ;
 Funci plstica: Sn les protenes i alguns minerals com ara el calci. Aporten al 'organisme els materials que necessita per formar i renovar les estructures corporals.
 Funci reguladora: Sn l'aigua, les vitamines i la majoria de minerals. Aconsegueixen que les reaccions qumiques del cos es produeixin en el moment i la velocitat adequada.
Aquesta classificaci es fa per tal d'estudiar millor les funcions del nostre cos.

El terme 'nutrient' tamb s aplicat a tots aquells components emprats per espcies vegetals i animals en la seva alimentaci i desenvolupament.

Els nutrients es divideixen en macronutrients, si aporten grans quantitats d'energia i cal prendre'n molts o micronutrients, com les vitamines o minerals, que cal prendre en quantitats moderades per essencials.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61280" title="Mara Martnez" nonfiltered="3943" processed="3934" dbindex="24336">
Mara Martnez (San Ildefonso, Nou Mxic, 1887-1980) fou una artesana amerndia de l'tnia san ildefonso (pueblo). Pertanyia a una famlia tradicional, va aprendre terrisseria tradicional de la seva tia, i noms estudi uns anys a l escola. Va visitar diverses fires estatals i aviat guany fama com a gran terrissaire. Des del 1915 va exposar la seva terrissa negra a l estranger, i molts antroplegs i colleccionistes (com Rockefeller) la compraren. Va rebre condecoracions com de la Universitat de Colorado el 1953. El seu fill, Popovi Da, i el seu net, Tony Da, continuaren el seu art.

 Enlla .
 Biografia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61281" title="Edward Dozier" nonfiltered="3944" processed="3935" dbindex="24337">
Edward Pasqual Dozier (Santa Clara, Nou Mxic, 1916- Tucson, Arizona 1971) fou un antropleg nord-americ d'tnia santa clara i cultura pueblo. Fou criat en espanyol i tewa, i aprengu angls als 12 anys. Estudi les tradicions del seu poble, estudi a la Universitat de Nou Mxic i serv a l exrcit a Filipines, on s interess per l antropologia. Des del 1953 don classes a diverses universitats fins que acab a la de Tucson. Compos els llibres The Hopi-Tewa of Arizona (1954), Hano: A Tewa Indian Community in Arizona (1955), Mountain Arbiters: The Changing Life of a Philippine Hill People (1966), Perspectives in American Indian Culture Change (1961), i The Pueblo Indians of North America (1970).

 Enlla .
 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61282" title="Palus" nonfiltered="3945" processed="3936" dbindex="24338">
Els palus o palouse sn una tribu ndia que parla una llengua shahaptiana, tamb anomenats wawyukma, que formen part de les tribus confederades de Colville.

 Localitzaci .
Viuen entre els rius Palus i Snake, entre Washington i Idaho. Actualment viuen a la reserva Colville.

 Demografia .
El 1805 Lewis i Clark els calcularen en 1.500 individus. Actualment sn contats juntament amb la totalitat dels membres de la reserva Colville, que sn 9.393 segons el cens dels EUA.

 Costums .
Eren una de les tpiques tribus de l altipl, amb trets similars als nez perc, yakama i umatilla.  Vivien de la recolecci, de la pesca del salm amb hams i xarxes, o b caaven amb cavalls que obtingueren d en del 1806 del comer amb els xoixon a la vila de Dalles, on tamb comerciaven els wasco, klikitat, nez perc i kutenai. Tamb eren nmades i seguidors de la religi d Imohalla.
Vivien en cases cniques formades per seet o nou mstics clavats al voltant d un trpode i coberta d esteres petites teixides amb anea (Typha latifolia) o tule (Scerpus lacustris). Del seu nom deriva appaloosa, nom del  tpic cavall de potes fortes i gran resistncia, adaptat a la regi on vivien.  

 Histria .
El 1806 foren visitats per Lewis i Clark, i des d aleshores comenaren a comerciar amb els blancs. El 1811 hi arribaren David Thompson i altres trampers britnics. EL 1821 la Hudson BayCo hi fund Fort Okanogan.
El 1855 els obligaren a signar el Tractat de Wallawalla, i foren poc actius a les guerres que organitzaren els seus vens yakama, cayuses, coeur d alene i nez perc. Aleshores es confederaren al voltant de l actual reserva per defensar-se dels buscadors d or.
El 1872 es va establir la Reserva Colville, originriament dos cops ms gran que l actual, i ser retallada el 1892. El 1883 el cap Moses es va unir a la reserva.
El 1938 s aprova la constituci actual de la tribu Colville.

 Bibliografia .
 Trafzer, Clifford E., and Richard D. Scheuerman. Renegade Tribe: The Palouse Indians and the Invasion of the Inland Pacific Northwest. Pullman, WA.: Washington State University Press, 1986. ;

 Enllaos .


Pgina Oficial de la tribu Palus;
Article de National Geographic;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61288" title="Colville-Okanagan" nonfiltered="3946" processed="3937" dbindex="24339">
Els okanagon o colville-okanagon sn una tribu amerndia de llengua salish que vivien als marges del riu del mateix nom. El seu nom prov de Okan 'q n, Oka q 'nix, o Okin 'q n. Es dividien en tres branques: les d Alt Similkamen, amb els Ntkaihelok (Ntkai'x el x),  Snazaist (Snzi'st), Tcutcuwiha (Tcutcuw'x a) o  Tcutcawiha (Tcutcaw 'x a); la d Ashnola, amb Ashnola (Acn '1x), Nsrepus (Nsre'pus) i Skanek (sa'nEx), i les del baix Similkamen, amb KekerEmyeaus (KekerEmy 'aus), Keremyeus (KerEmye'us),  Nkura-elok (Nkura 'l x),  Ntleuktan (Ntleux ta'n),  Skemkain (Skemquai'n), i  Smelalok (Smela'lox ).

El 1806 Lewis i Clark els estimaren en 2.500 individus, per hi havia apuntats a la reserva 324 el 1904, juntament amb 66 wenatchee. 
La reserva Colville t 1,4 milions d acres.
El membre ms destacat de la tribu ha estat l'escriptora Mourning Dove

 Enllaos externs.

 Pgina Oficial de les Colville Confederated Tribes;
 Colville Business (Tribal) Council;
 The Colville.
 Colville Tribal Enterprises Corporation;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61289" title="Assemblea Bolivariana de Catalunya de Solidaritat amb el Poble de Veneuela" nonfiltered="3947" processed="3938" dbindex="24340">
L'Assemblea Bolivariana de Catalunya de Solidaritat amb el Poble de Veneuela o ABC per les seves sigles, s una plataforma comuna que agrupa una trentena d'entitats catalanes per tal de coordinar activitats de suport a la Revoluci bolivariana, el procs de canvi democrtic que s'est produint a Veneuela des de 1998.

Antecedents.

El desembre de 1999 un seguit de pluges torrencials provoquen unes greus esllavissades de terres a l'estat veneol de Vargas, provocant la mort de 50.000 persones i causant prop de 300.000 desplaats, en una de les catstrofes naturals ms geus succeides en aquell pas. Segons l'ABC, en contrast amb altres situacions similars, els mitjans de comunicaci de masses van deixar passar la notcia de forma gaireb inadvertida.

Un seguit d'entitats catalanes es van reunir a la Casa de la Solidaritat (Barcelona) per tal d'articular el treball solidari amb els damnificats, per per informar tamb de la situaci social a Veneuela on, des de 1998 el govern progressista d'Hugo Chvez estava duent a terme els seus primers passos amb l'aprovaci per referndum de la nova Constituci de la Repblica.

Des de llavors diferents entitats de solidaritat de Catalunya van venir realitzant un seguit de tasques d'informaci i difusi sobre el procs de transformaci social que viu el pas. Diversos moviments socials i poltics tamb es van unir a aquesta tasca.

Formaci de l'ABC.

El 7 de juny de 2004 una trentena d'aquests grups van constituir formalment l'Assemblea Bolivariana de Catalunya de Solidaritat amb el Poble de Veneuela (ABC) en una reuni realitzada a l'Ateneu Barcelons.

L'Assemblea apareix en un moment clau per a la situaci poltica veneolana. L'oposici havia activat la figura constitucional del referndum revocatori contra el president Hugo Chvez, previst per al 15 d'agost del mateix any.

Tot i que els resultats de referndum (avalat pels observadors internacionals) van demostrar poc desprs que la majoria dels veneolans eren partidaris de mantenir el president en el seu crrec, els mitjans de comunicaci catalans i estatals mostraven una imatge del pas fora diferent, segons la qual l'oposici al govern progressista era ampliament majoritria. Les primeres accions de l'ABC doncs van anar encaminades a aportar un altre punt de vista sobre el procs veneol.

Funcionament i activitats.

L'ABC funciona de forma assembleria, amb la participaci de representants de les entitats que li donen suport, aix com per diversos ciutadans a ttol personal solidaris amb el procs de canvi que s'est duent a terme a Veneuela, tant catalans com veneolans residents a Catalunya. Es reuneix habitualment a la barcelonina Casa de la Solidaritat.

L'ABC organitza xerrades, videofrums, concentracions pbliques, trobades, programes a la rdio, intercanvis, i altres tasques de difusi sobre la realitat veneolana arreu de la geografia catalana.

Durant el procs participatiu del nou Estatut d'autonomia de Catalunya, l'ABC ha proposat introduir en el mateix mecanismes de participaci ciutadana similars als continguts a la Constituci veneolana de 1999, propostes que, tot i que van ser recollides a la memria del procs participatiu, finalment no van ser incloses en el redactat final aprovat pel Parlament.

L'ABC ha denunciat davant del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) el seguiment, al seu parer tendencis i esbiaixat, que la majoria dels mitjans de comunicaci catalans fan de la realitat veneolana. 

Aix mateix l'entitat tamb ha sollicitat la retirada del Premi Internacional de Periodisme Rei d'Espanya atorgat l'any 2003 al reporter de la cadena de televisi privada Venevisin Luis Alfonso Fernndez pel seu treball "La masacre en el centro de Caracas", treball que en un procs judicial posterior es va demostrar que havia estat format a travs d'imatges manipulades, la transmissi del qual, segons algunes fonts, va servir per activar el fracassat cop d'estat contra el govern d'Hugo Chvez l'11 d'abril de 2002.

Enllaos externs.

Plana web de l'Assemblea Bolivariana de Catalunya





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61293" title="Mourning Dove" nonfiltered="3948" processed="3939" dbindex="24341">
Mourning Dove s el nom amb que fou coneguda Christine Quintasket/ Humishuma (Reserva Colville, 1888-1936), una ndia okanogan que va aprendre l angls d un blanc adoptat per la tribu. An a escola i va fer treballs temporals fora de la reserva. Fou la primera dona escollida al consell tribal Colville i escriptora de cert renom, autora de Cogewea, the Half-Blood: A Depiction of the Great Montana Cattle Range (1927), Coyote Stories (1933), Tales of the Okanogans (1976) i Mourning Dove: A Salishan Autobiography(1990).

 Enlla .
 Biografia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61295" title="Klallam" nonfiltered="3949" processed="3940" dbindex="24342">
Els klallam (gent forta) eren una tribu salish que vivia a la pennsula Olympic, al noroest de l'estat de Washington, vorejan l'estret Juan de Fuca. 

 Demografia .
Eren 800 el 1804, 336 el 1904, eren un miler el 1960, el 1980 uns 3.000 per noms 40 parlants. 
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats 2.278 individus.
Actualment viuen a les reserves de Port Gamble (829 censats), Jamestown (216 censats) i Elwaha (638 censats), segons dadesd de la BIA.

 Costums .
vivien a l rea cultural del Nord-oest, molt relacionats amb els nootka i kwakiutl, amb qui mantenien trets culturals similars, com els pals totmics i la celebraci del potlacht.  Vivien en viles d un miler de persones, s alimentaven de wapatto, arrels de cama, baies silvestres i pescaven salm i mamfers d aigua, feien escultures de cedre, practicaven l esclavatge i el xamanisme, i no formaven cap uni poltica ni naci unificada.
Celebraven cerimnies d iniciaci anomenades  de la canoa de l esperit  i d altres per a curar malalts. En elles, el xaman simulava un viatge amb canoa a l interior de la terra per visitar les nimes dels difunts. S empraven taules de fusta i figures esculpides per fer de pont entre l home i l esperit. 
Tamb feien servir les sxwayxwey, mscares emprades pels naixements, casoris i funerals, amb els ulls plans i cilndrics que aplicaven jocs d efectes visuals. Els dissenys de dues dimensions eren no convencionals i ms variants, ms semblants als dels kwakiutl i nootka que no pas a haida i tlingit. 
Tamb tenien una tcnica de trenat per fer cistelles i catifes, o b tamb en espiral; unien palla i herbes seques i tenyides per decoraci geomtrica.
L herncia es transmet per via paterna, i els llaos de parentiu eren molt importants. Cada grup familiar respectava el seu cap, que l orientava en l aprofitament de recursos i matrimonis.

 Histria .
no te fies de internet El primer contacte amb els blancs a la zona de Sound Puget es produ el 1774, amb exploradors  espanyols i russos. El 1788 James Cook va visitar la zona.  Cap el 1805 els nord-americans Lewis i Clark arribaren a Washington. Cap el 1810 es constru Fort Astoria, a Spokane, i el 1813 el territori fou posat sota la protecci de la NNCo. El 1825 els britnics construren Fort Vancouver i provocaren la primera epidmia de verola. El 1850 comenaren a confiscar-los terres merc l Oregon Donation Act i la creaci del territori de Washington el 1853.
Des del 1880 es va difondre a la zona la religi de l Indian Shaker Church, fundada pel squaxin John Slocum.
El 1914 es produ la primera protesta per les terres ndies a la zona costanera. Aix el 1916 es cre la North West Federation of American Indians, pel quinault Thomas G. Bishop, que agrupa 40 tribus per aconseguir les reserves promeses. El 1921 organitzaren una protesta contra l incompliment del Tractat de Point Elliot, i reclamaren 150.000 $.  
El 1950 la BIA cre l Agncia de West Washington, per a les tribus dels tractats de l'estat de Washington, entre elles els klallam.
Els membres ms destacats de la tribu han estat els escriptors Duane Niatum i Philip Harold Red Eagle.

Enllaos.


 Lower Elwha Klallam Tribe;
 Jamestown S'Klallam Tribe;
 Elaine Grinnell, contador d'histries, timbaler i cisteller klallam;
 Washington Post: "Northwest Tribe Struggles to Revive Its Language";
 Llengua Klallam;
 S'Klallam or Klallam (Olympic National Park);
 S'Klallam Tribe;
 Tribus de l'Olympic;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61296" title="Clima submediterrani" nonfiltered="3950" processed="3941" dbindex="24343">
El clima submediterrani s una subdivisi del clima mediterrani.

Generalment correspon a localitats ubicades a la muntanya mitjana entre els 800 i els 1400 metres tot i que segons les condicions orogrfiques (fons de valls) pot presentar-se en cotes ms baixes. 

El caracteritzen el fet de situar-se en la banda baixa respecte a temperatures i amb ms humitat que el clima mediterrani estricte.

La temperatura mitjana d'un lloc de clima submediterrani sol estar entre 10 i 14C mentre que la pluviometria pot ser la mateixa o superior a les estacions de clima mediterrani tpic per per efecte de les ms baixes temperatures la humitat sempre s superior.

La vegetaci dels climes submediterranis s de transici entre la tpicament mediterrnia i la eurosiberiana. Encara hi sn presents les espcies mediterrnies ms resistensts al fred com l'alzina per hi apareixen ja diversos tipus de roures i moltes plantes de fulla caduca.

Submediterrani tamb s gran part de la Provena i resta de Occitania no litoral  

Osona s una comarca tpica amb clima submediterrani la inversi trmica per fa que en el fons de la Plana de Vic,a 400 metres d'altitud, les temperatures hivernals siguin ms fredes que a la muntanya mitjana d'aquesta comarca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61299" title="Urraca Salvadrez" nonfiltered="3951" processed="3942" dbindex="24344">
Urraca Salvadrez ( ? - 1025 ), infanta de Castella i comtessa consort de Castella (995-1017).

Era filla de Salvador Prez de Castella, i per tant nta de l'infant Pere Fernndez de Castella, fill a la seva vegada del comte de Castella Ferran Gonzlez.

Vers el 994 es cas amb el seu parent San I Garcia de Castella amb el qual va tenir sis fills:
 l'infant Ferran Sanxes, mort jove;
 la infanta Mnia I de Castella (995-1066), comtessa de Castella i casada el 1010 amb el comte San III de Navarra;
 la infanta Sana de Castella (1006 - 1027), casada amb el comte de Barcelona Berenguer Ramon I;
 l'infant Garcia II de Castella (1010-1029), comte de Castella;
 la infanta Ximena de Castella (1012-1063), casada el 1028 amb Beremund III de Lle ;
 la infanta Trgida de Castella, abadessa de Sant Salvador d'Ona;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61301" title="Puyallup" nonfiltered="3952" processed="3943" dbindex="24345">

Els puyallup, el nom dels quals prov de Pwiya'lap i vol dir  ombra , sn una tribu amerndia de llengua salish, emparentada amb els nisqually, que vivien als voltants de la ciutat de Tacoma (Washington), a la zona anomenada Sound Puget, en una reserva aconseguida mitjananat el tractat de Medicine Creek.

 Demografia .
Eren uns 470 el 1960, per menys de 50 parlaven la llengua. El 1901 noms hi havia 536 a la reserva i el 1909 uns 469. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 2.121 individus. Segons dades de la BIA del 1995, a la seva reserva hi vivien 14.282 persones, tot i que noms 2.126 eren apuntades al rol tribal.

 Cultura .
Mantenien trets culturals similars als nootka i kwakiutl, com els pals totmics i la celebraci del potlacht. Vivien en viles d un miler de persones, s alimentaven de wapatto, arrels de cama, baies silvestres i pescaven salm i mamfers d aigua, feien escultures de cedre, practicaven l esclavatge i el xamanisme, i no formaven cap uni poltica ni naci unificada.
Celebraven cerimnies d iniciaci anomenades  de la canoa de l esperit  i d altres per a curar malalts. En elles, el xaman simulava un viatge amb canoa a l interior de la terra per visitar les nimes dels difunts. S empraven taules de fusta i figures esculpides per fer de pont entre l home i l esperit. Vivien principalment de la pesca del salm.
Es dividien en els grups o viles: 
 Esha'ktlabsh, al canal Hylebos.
 Kalka'lak, a les boques de Wappato Creek.
 Kibalt, a Glencove.
 Puyallup o Spwiya'laphabsh, a la badia Commencement Bay i el riu Puyallup ;
 Sha'tekad, a Clay Creek on acaba en el riu Puyallup.
 Sko'tlbabsh, a Carr Inlet, ;
 Skwapa'bsh, a la part meridional de l'illa Vashon.
 Skwlo'tsid, al cap de la badia Wollochet.
 Steilacoom, a Steilacoom Creek ;
 Tsugwa'lethl, al port Quartermaster.
 Tule'lakle, al cap de Burley Lagoon, Carr Inlet.
 Twa'debshab, al comenament de la badia Commencement Bay i ara ocupada per Tacoma. ;

 Histria .
El primer contacte amb els blancs a la zona de Sound Puget es produ el 1774, amb exploradors espanyols i russos. El 1788 James Cook va visitar la zona. Cap el 1805 els nord-americans Lewis i Clark arribaren a Washington. Cap el 1810 es constru Fort Astoria, a Spokane, i el 1813 el territori fou posat sota la protecci de la NNCo. El 1825 els britnics construren Fort Vancouver i provocaren la primera epidmia de verola. El 1850 comenaren a confiscar-los terres merc l Oregon Donation Act. El Tractat de Medicine Creek del 1855 els garantia els drets de pesca, i el 1887 aconseguiren una reserva juntament als nisqually.
El 12 de gener del 1925 les tribus del Puget Sound van obtenir una llei per compensar-los del govern federal pel incompliment dels tractats, per les tribus sense terra en restaren excloses. 
Durant els anys seixanta les tribus del Puget Sound fundaren la West Washington Inter tribal Coordinating Council (WWITCC) per tal de defensar llurs drets de pesca de les depredacions federals, al qual s unirien els puyallup i nisqually el novembre del 1963, de manera que l octubre del 1965 iniciaren les fish-ins amb suport de gent de l AIM, Jane Fonda, Marlon Brando i Dick Gregory. Per el 1967 en el cas Department of Game vs Puyallup Tribe no els concedeix tots els drets perqu no sn tribu reconeguda, cosa que no aconseguiran fins el 1968. El 1969 els muckleshoot i puyallup s enfrontaren a la policia de Washington en defensa dels drets de pesca dels seus rius.
Els puyallup tenien maldats els drets de pesca per la polluci de les aiges, les hidroelctriques i la superpoblaci blanca. Des del 1963, amb el suport de la NIYC i de Ramona Bennet (AIM), s enfrontaren a la policia pels drets de pesca, malgrat que els tribunals locals no els donaren la ra.
Finalment, el 1970 el govern dels EUA reconeixer els drets de pesca de puyallup i nisqually, i el 1974 imposar els drets a l Estat de Washington, i permetr que les tribus sense terres hi participin.
El 1988 van rebre 66 milions $ i 120 hectrees del port de Tacoma en base al tractat de Medicine Creek, i que el govern federal ha incomplet sistemticament. Hi construren una drsena per a embarcacions i un continer per mercaderies de vaixells, llogades a les autoritats locals.

 Referncies .
 PORTER, Frank III (1989) The coast salish peoples Frank W. Porter III General Editor, Chelsea House, New York.

 Enlla .
 Dades tribals;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61303" title="Four Corners (Estats Units d'Amrica)" nonfiltered="3953" processed="3944" dbindex="24346">



Els Four Corners ( Quatre Cantonades ) sn una regi de l'oest dels Estats Units amb la singularitat de ser l'nic lloc del pas on quatre estats es toquen (cosa que n'explica el nom). En sentit horari des del nordoest, aquests sn Utah, Colorado, Nou Mxic i Arizona.

Les coordenades del punt exacte de les quatres cantonades sn 3659'56N, 10902'43W.

Est situada en terres dels indis navajo i ute (aquests darrers tenen una reserva a la cantonada de Colorado).

Malgrat la seva situaci remota s una destinaci turstica popular, i ja des de 1912 compta amb una fita, substituda el 1992 per una placa de granit amb un disc de bronze marcant el punt, envoltat dels escuts i banderes dels estats respectius. A ms d'aquest monument (per accedir al qual cal pagar una entrada de 3$) al voltant hi ha paradetes de navajo i ute.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61304" title="Capa fsica" nonfiltered="3954" processed="3945" dbindex="24347">


La capa fsica s el nivell 1 dels set nivells del model OSI i s encarrega de realitzar els serveis sollicitats per la capa d'enlla de dades.

El nivell fsic contempla el maquinari de xarxa, el cablejat fsic o una connexi Wi-Fi. Tamb gestiona les especificacions elctriques, el control de collisi i d altres funcions de baix nivell.

Es considera com la capa de xarxa ms bsica, encarregant-se de la transmissi de bits. Les formes dels connectors elctrics, quines freqncies cal fer servir i d altres operacions de baix nivell sn especificades en el nivell 1. Una analogia d aquesta capa en una xarxa de correu fsica podria ser, per exemple, una especificaci per a diversos tipus de paper i de tinta.

Les principals funcions i serveis realitzats per la capa fsica sn: 
L'establiment i terminaci d una connexi a un medi de comunicaci. ;
La participaci en el procs en el que els recursos de comunicaci sn compartits de manera efectiva entre mltiples usuaris (per exemple, resoluci de contencions i control de flux).
Conversi entre la representaci de dades digitals en l equip de l usuari i les corresponents senyals transmeses sobre un canal de comunicaci.

 Subcapa de senyalitzaci fsica.
En una xarxa d rea local (LAN en angls) o en una xarxa d rea metropolitana (MAN en angls) utilitzant l arquitectura OSI, es considera a la subcapa de senyalitzaci fsica com la porci de la capa fsica que:
Interactua amb la subcapa de control d accs al medi (MAC en angls).
Realitza codificaci de carcters, transmissi, recepci i descodificaci.
Realitza funcions d allament opcionals.

Exemples de protocols de Nivell 1.
EIA estndards: RS-232, RS-422, RS-423, RS-449, RS-485;
ADSL;
XDSI;
T1, E1;
10BASE-T, 10BASE2, 10BASE5, 100BASE-TX, 100BASE-FX, 100BASE-T, 1000BASE-T, 1000BASE-SX sn transports a nivell fsic per a Ethernet ;
Electricitat;
Rdio;

Exemples de maquinari de Nivell 1.
Repetidor;
Hub Ethernet ;
Mdem;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61309" title="Lliga andorrana de futbol" nonfiltered="3955" processed="3946" dbindex="24348">
La lliga andorrana de futbol s la mxima competici futbolstica del Principat d'Andorra. s organitzada per la Federaci Andorrana de Futbol i es disputa des de l'any 1996. El campi obt una plaa per la primera ronda de classificaci de la Lliga de Campions. El segon classificat l'obt per la Copa Intertoto.

Equips participants.
Temporada 2006-2007.
Atltic Club d'Escaldes;
FC Encamp;
Inter Club d'Escaldes;
Futbol Club Lusitans;
Club Esportiu Principat;
FC Rnger's;
UE Sant Juli;
FC Santa Coloma;

Temporada 2007-2008.
Casa Estrella del Benfica;
UE Engordany;
Inter Club d'Escaldes;
Lusitanos;
Principat;
FC Rnger's;
UE Sant Juli;
FC Santa Coloma;

 Historial .


Palmars.



 Sistema de competici .

Els vuits clubs que disputen la Primera Divisi andorrana s'enfronten tots contra tots a doble partit. Desprs d'aquestes primeres catorze jornades, els quatre primers classificats juguen una lligueta entre ells per decidir el campi de la lliga ('play-offs pel ttol') i els quatre ltimos ho fan per evitar el descens ('play-offs pel descens').
L'ltim classificat baixa a la Segona Divisi, mentre que el penltim classificat juga una promoci contra el segon classificat de la Segona Divisi.

Curiositats.
 Tots els equips de la lliga andorrana comparteixen el mateix estadi, el Camp d'Esports d'Aixovall. A ms de tots els partits de lliga, aquest recinte tamb alberga els partits de la Copa Constituci i la Supercopa.

 El FC Andorra, un dels principals clubs del pas, no ha disputat mai la lliga andorrana. Juga a la Lliga espanyola en estar federat a la Real Federacin Espaola de Ftbol.


Enllaos externs.
Federaci Andorrana de Futbol;
UEFA.com - Andorra;
Soccerpedia;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61311" title="Lliga italiana de futbol" nonfiltered="3956" processed="3947" dbindex="24349">
La Lliga italiana de futbol s el campionat de lliga d'Itlia, tradicionalment anomenat Scudetto. La primera divisi rep el nom de Srie A. s la mxima competici futbolstica del pas. Data del 1898.

 Histria .
El primer Campionat Itali de Futbol es va decidir en un nic dia, amb quatre equips competint, tres de Tor i un de Gnova. El Genoa Cricket & Athletic Club en fou el primer campi. Els primers campionats es van decidir en eliminatries a partit nic. Aquest sistema s'utilitz fins el campionat del 1909-10, en qu es form una lliga de 9 equips, amb un partit final pel campionat. La temporada 1929-30 es convert en les actuals Srie A i Srie B.

 Palmars .
 Historial .


1898  Genoa Cricket & Athletic Club;
1899  Genoa Cricket & Athletic Club;
1900  Genoa Cricket & Football Club;
1901  Milan Cricket & FC;
1902  Genoa Cricket & Football Club;
1903  Genoa Cricket & Football Club;
1904  Genoa Cricket & Football Club;
1905  Juventus FC;
1906  Milan FC;
1907  Milan FC;
1908  USC Pro Vercelli;
1909  USC Pro Vercelli;
1910  FC Internazionale;
1911  USC Pro Vercelli;
1912  USC Pro Vercelli;
1913  USC Pro Vercelli;
1914  AS Casale;
1915  Genoa Cricket & Football Club ;
1916-19  No es disput ;
1920  FC Internazionale;
1921  USC Pro Vercelli;
1922  USC Pro Vercelli (CCI) ;
1922  US Novese (FIGC) ;
1923  Genoa Cricket & Football Club;
1924  Genoa Cricket & Football Club;
1925  Bologna FC;
1926  Juventus FC;
1927  Ttol revocat ;
1928  FC Torino;
1929  Bologna FC;

1930  Ambrosiana;
1931  Juventus FC;
1932  Juventus FC;
1933  Juventus FC;
1934  Juventus FC;
1935  Juventus FC;
1936  Bologna FC;
1937  Bologna FC;
1938  Ambrosiana-Inter;
1939  Bologna FC;
1940  Ambrosiana-Inter;
1941  Bologna FC;
1942  AS Roma;
1943  FC Torino;
1944  C.V.F. Spezia ;
1945  No es disput ;
1946  FC Torino;
1947  FC Torino;
1948  FC Torino;
1949  FC Torino;
1950  Juventus FC;
1951  AC Milan;
1952  Juventus FC;
1953  FC Internazionale;
1954  FC Internazionale;
1955  AC Milan;
1956  AC Fiorentina;
1957  AC Milan;
1958  Juventus FC;
1959  AC Milan;

1960  Juventus FC;
1961  Juventus FC;
1962  AC Milan;
1963  FC Internazionale;
1964  Bologna FC;
1965  FC Internazionale;
1966  FC Internazionale;
1967  Juventus FC;
1968  AC Milan;
1969  AC Fiorentina;
1970  Cagliari Calcio;
1971  FC Internazionale;
1972  Juventus FC;
1973  Juventus FC;
1974  SS Lazio;
1975  Juventus FC;
1976  FC Torino;
1977  Juventus FC;
1978  Juventus FC;
1979  AC Milan;
1980  FC Internazionale;
1981  Juventus FC;
1982  Juventus FC;
1983  AS Roma;
1984  Juventus FC;
1985  Hellas Verona FC;
1986  Juventus FC;
1987  SSC Napoli;
1988  AC Milan;
1989  FC Internazionale;

1990  SSC Napoli;
1991  UC Sampdoria;
1992  AC Milan;
1993  AC Milan;
1994  AC Milan;
1995  Juventus FC;
1996  AC Milan;
1997  Juventus FC;
1998  Juventus FC;
1999  AC Milan;
2000  SS Lazio;
2001  AS Roma;
2002  Juventus FC;
2003  Juventus FC;
2004  AC Milan;
2005  Declarat desert ;
2006  FC Internazionale ;
2007  FC Internazionale;
2008  FC Internazionale;


Palmars per regions i clubs.


Classificaci de mxims golejadors.
Silvio Piola  274;
Gunnar Nordahl 225;
Jos Altafini 216;
Giuseppe Meazza 216;
Roberto Baggio 205;
Kurt Hamrin 190;
Giuseppe Signori 188;
Gabriel Batistuta 184;
Giampiero Boniperti 178;
Amedeo Amadei 174;
Giuseppe Savoldi 168;
Guglielmo Gabetto 165;
Roberto Boninsegna 163;
Luigi Riva 156;
Carlo Reguzzoni 155;
Luis Vinicio 155;
Istvan Nyers 153;

Imbatibilitat a la porteria.
Sebastiano Rossi, 1993-94 (AC Milan): 930 minuts;
Dino Zoff, 1972-73 (Juventus FC): 903 minuts;
Mario Da Pozzo, 1963-64 (Genova): 791 minuts;
Ivan Pelizzoli, 2003-04 (Roma): 773 minuts;
Luca Marchegiani,1997-98 (Lazio): 744 minuts;
Adriano Reginato,1966-67 (Cagliari): 712 minuts;
Sebastiano Rossi, 1993-94 (Milan): 690 minuts;
Fabio Cudicini, 1971-72 (Milan): 687 minuts;

Partits disputats.
Paolo Maldini 582;
Dino Zoff 570;
Gianluca Pagliuca 569;
Pietro Vierchowod 562;
Roberto Mancini 541;
Silvio Piola 537;
Enrico Albertosi 532;
Gianni Rivera 527;
Giuseppe Bergomi 519;
Ciro Ferrara 500;
Giovanni Galli 496;
Tarcisio Burgnich 494;
Giancarlo De Sisti 478;
Giacinto Facchetti 475;
Franco Baresi 470;
Pietro Ferraris 469;
Sergio Cervato 466;
Franco Causio 460;
Jos Altafini 459;
Alessandro Costacurta 455;
Roberto Baggio 452;
Angelo Peruzzi 450;

En negreta jugadors en actiu

Referncies.


Vegeu tamb.
Serie B;
Serie C1;
Serie C2;
Serie D;
Encelleza;
Promozione;
Prima categoria;
Secunda categoria;
Terza categoria;

Bibliografia.
Almanacco Illustrato del Calcio - La Storia 1898-2004, Panini Edizioni, Modena, September 2005;

Enllaos externs.
 Web oficial de la federaci italiana;
 Web oficial de la lliga italiana;
 RSSSF;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61313" title="Copa italiana de futbol" nonfiltered="3957" processed="3948" dbindex="24350">

La copa italiana de futbol (en itali Coppa Italia i oficialment per patrocini TIM Cup) s la segona competici d'Itlia de futbol, disputada per eliminatries a doble partit, inclosa la final. La temporada 2007-08 la final es disput a partit nic a la ciutat de Roma.

Data del 1922, tot i que la segona edici no es disput el 1936. El campi obt una plaa per la Copa de la UEFA.

 Palmars .


 Enllaos externs .
 Llista de finals a RSSSF;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61314" title="Nisqually" nonfiltered="3958" processed="3949" dbindex="24351">
Els nisqually o squalli-absch (gent del pas de l'herba) sn una tribu amerndia de parla salish que viuen al delta del riu Nisqually, a la zona entre el Puget Sound i Mount Rainer a Washington.
Actualment viuen a una reserva creada el 26 de desembre del 1854 com la dels puyallup.
La seva llengua tenia uns 68 parlants el 1962. Segons el cens dels EUA del 2000 eren 625 individus. Segons dades de la BIA, el 1995 vivien 2.905 individus a la reserva, per noms n'eren censats com a membres de la tribu 475.
Culturalment, eren similars als puyallup i altres tribus de la costa del Puget Sound.
Potser foren visitats per primer cop per Lewis i Clark el 1805, tot i que el navegant James Cook visit les seves costes. Dirigits pel cap Leschi, se sublevaren el 1856 amb els yakama i colville contra els nordamericans per tal d'evitar l'espoli de terres, per foren venuts, i el seu cabdill fou executat per ordre del general Sheridan el 1857. El 1887 els nisqually reberen una reserva al seu territori juntament amb els puyallup.
El 1963 participaren en les lluites dels drets de pesca a la zona amb els puyallup, de manera que el 1974 aconseguiren que el govern federal imposs els drets de pesca amerindis a l Estat de Washington, i permetr que les tribus sense terres hi participin.

 
 Enllaos externs .


 Pgina de la Nisqually Indian Tribe ;
 Nisqually Indian Tribe ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61316" title="Leschi" nonfiltered="3959" processed="3950" dbindex="24352">

El cap Leschi (1808-1858) fou lder del poble nisqually. Va signar alguns tractats el 1843 amb el representant nord-americ Isaac Stevens, per com pretenien espoliar-los bona part del seu territori, va donar suport els yakama en la guerra del 1855-1856 (anomenada Guerra Yakima o tamb Guerra de Puget Sound), i va resistir en guerrilles a Seattle fins que fou capturat i executat a la forca el 1858 malgrat no haver coms cap crim.
El 10 de desembre del 2004 un tribunal de l'estat de Washington va declarar que no havia coms cap crim quan fou executat.

 Enlla .

Washington State Senate Resolution 8727;
Washington State Senate Joint Memorial 8054;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61318" title="Ermita de Sant Domnec de Xal" nonfiltered="3960" processed="3951" dbindex="24353">


L'Ermita de Sant Domnec est situada al barri ms comercial de Xal: el de el Pla de la Squia, entre l'anomenat Tossalet del Calvari i el riu Xal-Gorgos.
 
Histria.

Primera meitat del segle XVII: Apareix documentada l'existncia d'una confraria de la Mare de Du del Roser. Aquesta confraria no s'oblida de Sant Domnec de Guzmn, el mxim propagador de la prctica catlica de resar el rosari, i els confrares llancen la idea de construir una ermita en honor d'aquest predicador. El projecte s acollit favorablement pels xaloners d'aleshores i mossn Parads, el seu rector.

1691-1697: Es construeix l'ermita de Sant Domnec amb almoines i donatius dels vens.

1699: S'inaugura solemnement el dia 2 de febrer. S'instaura la celebraci de la festa de Sant Domnec el dia 4 d'agost de cada any.

1760: Sant Domnec s declarat patr de Xal. Les autoritats locals (els jurats) nomenen el primer mestre-ermit. D'aquesta manera, l'ermita tindr dues funcions: lloc de culte i centre d'ensenyament.

1791: A partir d'aquest any els ermitans que vagen sent nomenats ja no tindran la condici de mestres. L'ermita deixa, doncs, de desenvolupar una tasca educativa, que passa a unes altres instncies.

1881-1884: S'efectua la primera reparaci de l'ermita.

1978: Es restaura l'edifici a crrec de la sra. Georgette Bosch i Pont i l'ajuda del vens, sent rector mossn Bernat Pastor i Sales.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61322" title="Frederic Porta" nonfiltered="3961" processed="3952" dbindex="24354">
Frederic Porta s un periodista polifactic tarragon que ha combinat al llarg de la seva vida professional, i amb diversa fortuna, tant els medis  televisi, premsa, internet  com els continguts  informaci general, esports, entreteniment, cultura  aix com la llengua vehicular: catal i castell.

Va comenar a ser una cara coneguda als anys 80. Llavors presentava els esports a TVE Catalunya. Posteriorment, per en la mateixa dcada, va restransmetre alguna "Vuelta" ciclista a Espanya.

Va fer de presentador del Telediario de TVE a principis dels Dcada de 1990. 
L'any 1996 va fer de copresentador amb Xavier Grasset del xou d'entreteniment de TV3 Bonic Vespre, ems amb un limitat ress a la franja horria de la tarda-vespre. 
Aquell mateix any Antena 3 va aconseguir retransmetre en directe partits de la lliga de futbol els dilluns, essent Frederic Porta qui inicialment va fer de comentarista per A3 Catalunya.

Va ser directiu del portal futbolstic futvol.com, projecte econmic important que s'esgot l'any 2003 per manca de renovaci amb la Federaci espanyola.

L'any 2003 va ser contractat com a Director d'Informaci i Continguts del Frum Universal de les Cultures de Barcelona (2004), actuant a voltes de portantveu.

Actualment s el nou subdirector de Programes de Catalunya Rdio, en substituci de Santi Carreras, que assumeix la Direcci de Programes de l'emissora pblica. Entre d'altres activitats tamb  collabora en diversos mitjans com, per exemple, el diari esportiu en catal El 9 Esportiu.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61325" title="Amstel" nonfiltered="3962" processed="3953" dbindex="24355">

L'Amstel (a partir de l'antic neerlands Aeme-stelle:  zona aquosa ) s un riu canalitzat del sud la provncia d'Holanda Septentrional, als Pasos Baixos. s a l'origen del nom  Amsterdam .

 Histria .
Els habitants de les seves ribes n'explotaren la seva torba des d'antigament, que era emprada com a comsbutible. Aix s probablement com cap a comenaments del segle XIII aparegu un poblet de treballadors de la torba a l'oest d'Ouderkerk que hom anomen Amstelveen ( Torba de l'Amstel  en neerlands).

Amb la construcci d'una resclosa a la desembocadura del riu es desenvolup un nou poblet de pescadors a la part nord que hom anomen Amstelerdam ( presa de l'Amstel ). El poble cresqu grcies a la seva posici al Zuiderzee (actualment IJsselmeer) tot convertint-se en una ciutat que cap al 1300 reb els drets de ciutat. Amb modificacions del nom, acab sent coneguda com a Amsterdam.

Originriament el riu desembocava a l'IJ, si b actualment es perd pel centre d'Amsterdam (Rokin), puix que la major de la seva aigua s conduda subterrniament fins a l'IJ en el seu darrer tram (noms una petita part flueix a travs del Damrak. 

 Curs del riu .
L'Amstel original comenava a l'aiguabarreig dels rius Drecht i Kromme Mijdrecht, una mica al sud d'Uithoorn. Amb sa canalitzaci i la construcci del canal Amstel-Drecht aquest origen resta ms difcil de veure (i fins no reconegut administrativament).

Una part del qu originriament era l'Amstel s actualment una part del citat canal, amb 18,5 km de llargada). Aquest comena a l'uni del Drecht amb el canal de l'Aar (Aarkanaal), al nordoest de Nieuwveen, i continua fins a Oudekerk aan de Amstel, on desemboca el Bullewijk. A partir d'all el curs d'aigua encara es diu, oficialment,  Amstel . Des d'all fins a la desembocadura t una distncia de 12,5 km.



A ms del Kromme Mijdrecht i el Bullewijk, el Waver (un rierol que se li uneix al punt ms meridional del plder Ronde Hoep) n's un altre afluent.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61330" title="Alfons VI de Lle" nonfiltered="3963" processed="3954" dbindex="24356">
Alfons VI de Lle, anomenat el Valent ( 1040 - Toledo 1109 ), rei de Lle (1065-1072) i (1072-1109), rei de Galcia (1071-1072) i rei de Castella (1072-1109).



Orgens familiars.

Fill segon del rei de Castella Ferran I i la reina de Lle Sana I. A la mort del seu pare els tres germans mascles es repartiren el regne: aix Alfons fou nomenat hereu del regne de Lle mentre el seu germ San II de Castella ho fou del regne de Castella i l'altre germ, Garcia I de Galcia ho fou del regne de Galcia.

Ascens al trons.

Alfons s'hagu d'enfrontar molt aviat amb els dessitjos expansionistes del seu germ San. La pau tant sols va durar mentre va viure la seva mare, la reina Sana I de Lle, per a la seva mort el 1067 van comenar les disputes. 

San II no va acceptar el testament que el seu pare havia deixat i va voler apoderar-se dels territoris dels seus dos germans. Aix doncs, va desposer fcilment el seu germ Garcia I de Galcia, i desprs de les batalles de Llantada el 1068 i de Golpejera el 1072, Alfons s fet presoner pel seu germ San, el qual es fa aix amb la corona lleonesa durant l'any 1072.

Alfons fou empresonat a la ciutat de Burgos, d'on aconsegueix fugar-se grcies a l'ajuda i protecci del reiet de la taifa de Toledo. L'assassinat de San II a mans del noble Vellido Dolfos a la ciutat de Zamora li va permetre recuperar el tron de Lle i reclamar com a propi el de Castella, al no tenir San II descendents.

En aquests moments se situa la llegenda de la jura exculpatria, que Alfons VI va realitzar davant El Cid a la l'esglsia de Santa Gadea de Bugos, per la seva possible participaci en la mort de San II. Aquests fets van ser aprofitats pel germ menor Garcia per recuperar el tron de Galcia, per que torn a perdre l'any segent, el 1073, sent deposat i empresonat de per vida al castell de Luna, morint el 1090. 

Expansi territorial.

A partir d'aquest moment Alfons VI es va dedicar a engrandir el seus territoris en detriment dels musulmans. El 1076, a la mort del rei San IV de Navarra es va annexionar els territoris actuals del Pas Basc i adoptant l'any segent el ttol dEmperador.

Mitjantant el sistema de les pries va aconseguir que la major part dels regnes de taifes musulmans fossin els seus tributaris.

El 25 de maig de 1085 va conquerir Toledo aprofitant la reclamaci del seu antic aliat contra un usurpador del tron. Amb aquesta conquesta el rei castellano-lleons es va titular Emperador de les dues religions i els seus dominis es van estendre fins el riu Tajo, cosa que permet l'amenaa constant de les taifes cordoveses, sevillanes i granadines.



Davant aquesta circumstncia, els reis de les taifes van demanar ajuda als almorvits, que van desembarcar a la pensnsula el 1086. A la batalla de Sagrajas (Badajoz), l'emir almorvit Yusuf ibn Tashfin va aconseguir vncer el rei Alfons VI. Els musulmans van assetjar diverses vegades la ciutat de Toledo, per no van aconseguir conquerir-la.

Obra cultural.

En el terreny cultural Alfons VI va fomentar la seguretat del Cam de Santiago i va impulsar la introducci de la reforma del cster als monestirs castellano-lleonesos. 

El monarca va substuir la litrgia mossrab o toledana per la romana.

ltims anys de regnat.

Els ltims anys de regnat, Alfons VI va intentar impedir, sense xit, que els almorvits aconseguissin consolidar el seu poder al sud de la pennsula. Els regnes taifes del sud, aix com el de Dnia, van ser ocupats i van derrotar novament el rei castell a la batalla d'Ucls el 1108, on va morir el seu fill mascle San Alfnsez.

Npcies i descendents.

El 1069 es cas en primeres npcies amb Agns d'Aquitnia, filla del duc Guillem d'Aquitnia. El 1077 es divorciaren per consanguinetat.

El 8 de maig de 1081 es cas amb Constana de Borgonya, filla de Robert I de Borgonya. D'aquest matrimoni en nasqueren:
 la infanta Urraca I de Castella (1080-1126), comtessa de Castella i reina de Lle;
 la infanta Elvira de Castella, morta jove;

El 1093 es cas amb Berta de Borgonya, filla de Guillem I de Borgonya. No tingueren fills.

Vers el 1098 es torn a casar amb Isabel de Sevilla, vdua del prncep Al Mamun de Sevilla. D'aquest matrimoni en nasqueren:
 l'infant San Alfnsez (1098-1108), hereu fins a la seva mort a la batalla d'Ucls;
 la infanta Sana de Castella, casada el 1120 amb Rodrigo de Lara, comte de Libana;
 la infanta Elvira de Castella (v 1100-1135), casada vers el 1118 amb Roger II de Siclia;

Va tenir diversos fills illegtims de la seva amistanada Ximena Nez, entre ells:
 Teresa de Lle (1070-1130), casada el 1094 amb Enric de Borgonya, comte de Portugal;
 Elvira de Lle (v 1082-1151), casada el 1094 amb Ramon IV de Tolosa;


Alfons VI va morir a Toledo el 29 de juny de 1109 sent enterrat al Monestir de Sahagn (Lle)



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61331" title="Museu Britnic" nonfiltered="3964" processed="3955" dbindex="24357">



El Museu Britnic de Londres (en angls British Museum) s el museu ms important del Regne Unit i un dels ms importants del mn sobre histria i cultura. Es va fundar el 1753 i estava basat principalment en les colleccions del fsic i cientfic Hans Sloane. Es va obrir al pblic per primer cop  el 15 de gener de 1759 a la casa Montagu a Bloomsbury, a l'actual ubicaci dels edificis del museu.

El Museu Britnic alberga ms de set milions d'objectes que illustren i documenten la histria de les cultures humanes, des del seu naixement fins a l'actualitat. La major part de les peces estan emmagatzemades als soterranis dels museu per falta d'espai per exhibir-les.

L'entrada al museu, igual que a altres de Londres, s gratuta. Amb tot, cal pagar entrada per a algunes exposicions temporals.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61332" title="Muntanya mitjana" nonfiltered="3965" processed="3956" dbindex="24358">
La muntanya mitjana s aquell territori muntanyenc que, a l'rea dels Pasos Catalans, va des de l'estatge basal (600 a 900 metres) fins l'inici de l'alta muntanya (a partir de 1.600 metres).

Hi domina el clima submediterrani i en algunes comarques, com el Ripolls i la Garrotxa, el de tipus medioeuropeu amb estius plujosos.

La vegetaci dominant s del domini euro-siberi composta per arbres caducifolis de fulla tendra i caduca, que formen boscos frescos a l'estiu i d'un verd clar, els quals perden enterament la fulla a la tardor.

Segons les condicions d'humitat de cada lloc es poden trobar, com a vegetaci potencial, diversos tipus de roureda, que sovint es troben substitudes per una castanyeda i, en els indrets ms humits, diversos tipus de fageda, constitudes pel faig (Fagus sylvatica). 

La vegetaci actual on sovint les rouredes han estat substitudes per boscos artificials de pi roig o, ms rarament, de pinassa (Pinus nigra). 

A la muntanya mitjana hi ha predominat tradicionalment el poblament disseminat en cases de pags allada (masia) i l'economia de subsistncia i autoabastiment. Actualment els factors de crisi de l'economia tradicional junt amb altres com les dificultats de comunicaci i l'emigraci cap a zones industrials n'ha accentuat el despoblament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61333" title="Lldriga" nonfiltered="3966" processed="3957" dbindex="24359">

Les lldrigues o lldries (Lutrinae) sn mamfers carnvors, membres de la gran famlia Mustelidae. Hi ha 13 espcies de lldrigues en 7 gneres, amb una distribuci de la poblaci prcticament mundial. Quatre d'aquestes espcies estan presents a Sud-amrica i dos d'elles a Equador. 

Sn 13 espcies que se senten ms a gust en l'aigua que en terra ferma. Possexen una pell impermeable i que els permet conservar la calor del seu cos. 

Sn grans nedadores i poden clausurar les seves fosses nassals sota l'aigua, podent romandre submergides fins a 6 minuts sense sortir a la superfcie per a respirar. Executen un moviment de potes i cua, de dalt a baix, quan es desplacen per l'aigua a gran velocitat. Solament utilitzen els seus membres davanters quan neden lentament. En l'aigua poden arribar a velocitats de fins a 12 km/h.

Les lldrigues de riu s'alimenten de petits peixos, granotes i altres animals aqutics que cacen amb la seva boca. En canvi, les lldrigues tropicals d'sia i frica, furguen el fang del fons dels rius amb les seves sensibles potes davanteres a la recerca del seu aliment: gambetes, crancs i altres similars. 

Enfront de les costes occidentals d'Amrica del Nord viuen les lldrigues marines que atrapen les seves preses amb les potes davanteres: peixos de moviments lents i animals amb pexina, com l'eri de mar i molluscs . Sn fora intelligents, per exemple, prenen una pedra del fons del mar i, nedant de cap per amunt, la colloquen sobre el seu pit i copegen les pexines fins a partir-les, sent, a ms dels primats, els nics mamfers que utilitzen algun tipus de "eina". 

Est en perill d'extinci pel que, en molts llocs, est prohibida la seva caa. 

El mascle sol ser de major grandria que la femella. Sol viure entre 8 i 15 anys. Possexen una dentadura de 36 dents, amb 6 incisius a la mandbula superior i inferior. A les seves potes hi tenen 5 dits amb ungles, sent les davanteres d'uns 6 a 7 cm de llarg i 5 o 6 d'ample i les del darrere d'uns 6 a 9 cm, amb membranes interdigitals que ajuden en el seu desplaament aqutic. 

La lldriga entra en zel en qualsevol poca de l'any, no obstant aix la seva reproducci s lenta i irregular, encara que s'observen major quantitat de parts durant la primavera. De cadascun d'ells poden resultar dos o tres criatures, que neixen cegues i sense dents. El seu perode de lactncia s d'uns dos mesos, abandonant el territori matern desprs d'aproximadament un any, llavors comencen a vagar fins a establir el seu propi territori, cosa que fan efectiu aproximadament desprs de dos anys d'haver nascut.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61397" title="Parc Gell" nonfiltered="3967" processed="3958" dbindex="24360">
 
El Parc Gell (originriament Park Gell) s un gran jard amb elements arquitectnics situat a la part alta de Barcelona, al vessant del tur del Carmel que mira al mar, no gaire lluny del Tibidabo. Va ser dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaud, mxim exponent del modernisme catal, construt entre els anys 1900 i 1914 i inaugurat com a parc pblic el 1926. T una extensi de 17,18 hectrees (0,1718 quilmetres quadrats), aix fa que sigui una de les obres arquitectniques ms grans del Sud d'Europa. 

En el disseny del parc es posa clarament de manifest la m d'un arquitecte, i l'estil peculiar de Gaud resulta evident en qualsevol element, per petit que sigui. Existeixen formes ondades, semblants als rius de lava, i passejos coberts amb columnes que tenen formes d'arbres o d'estalactites. Moltes de la superfcies estan cobertes amb trencads, trossos de cermica o de vidre a manera de mosaics de colors. Per la seva localitzaci al mig de la ciutat i a una altitud elevada, aquest parc s un recs de pau que contrasta amb el soroll i el frenes de la capital catalana. 

Antoni Gaud tenia al cap les ciutats jard angleses, i es va obstinar a assolir una perfecta integraci de les seves obres a la naturalesa. Prova d'aix sn les columnes fetes de pedres de mides i formes molt variables, que suggereixen troncs d'arbres, estalactites i coves naturals. Els angles rectes no apareixen enlloc: les columnes estan inclinades com palmeres. 

El punt central del parc est constitut per una immensa plaa buida, la vora de la qual serveix de banc i ondula com una serp de cent cinquanta metres de longitud. Aquest banc est recobert tamb de trencads fet de petites peces de cermica i vidre i s obra de Josep Maria Jujol, un collaborador de Antoni Gaud. 

La plaa est parcialment sostinguda per la Sala de les cent columnes, composta per vuitanta-cinc columnes semblants a estalagmites gegants en una cova. Al sostre, entre les columnes es troben unes decoracions circulars all on no es van construir les columnes que hi havia previstes inicialment (havien de ser cent). 

Fins a aquest lloc hi arriba l'escalinata de l'entrada principal del parc, de graons disposats simtricament al voltant d'una escultura de sargantana que s'ha convertit en l'emblema del jard. Representa la sargantana alqumica, que simbolitza l'element foc. 

A l'entrada principal del parc s'alcen dos edificis de pur estil gaudini, amb sostres de corbes suaus, apndixs estranys i motius geomtrics.

Histria.
 
Fou Eusebi Gell qui don el nom al parc. Aquest ric empresari catal, membre d'una influent famlia burgesa de la ciutat, va ser un veritable mecenes per a Gaud, ja que li permet portar a terme moltes de les seves obres -entre les quals el Parc Gell- sense interferir en les seves decisions artstiques. 

Aquest parc s el feli resultat d'un fracs comercial, ja que, a la pineda que avui ocupa el parc, estava previst de construir-hi una urbanitzaci de gran categoria, amb aproximadament 86 habitatges disseminats en un immens jard, als voltants de la ciutat i amb una vista panormica sobre tot Barcelona. Per, a causa de la Primera Guerra Mundial, se'n van vendre solament dues parcelles (en una d'aquestes es troba la Casa Museu Gaud), i l'Ajuntament va decidir anys ms tard (el 1926), desprs de la mort de Gell, comprar el terreny restant per fer-ne un parc pblic. Gaud es va dedicar des de llavors exclusivament a la seva obra ms monumental, la Sagrada Famlia. 

Segons el plnol original, la plaa central havia de ser un teatre grec, i les columnes constituen un temple dric de cent columnes. 

El 1984 la UNESCO va declarar el Parc Gell Patrimoni de la Humanitat. Era monument histric artstic des del 1969.

Informaci prctica.

 El parc es troba situat al Carrer Olot s/n a la ciutat de Barcelona C.P. 08024. Telfon (+34) 93 413 24 00;
El Parc est situat a 15/20 minuts en metro o cotxe del centre de la ciutat. s pot accedir amb els autobusos 24, 25, el bus turstic de la zona nord, i el metro (lnia 3) de Lesseps. ;
 Els parc disposa d'una rea de jocs infantils, fonts, bar, llibreria, pista de patinatge, espai per a gossos, arbres catalogats i WC.
 Calendari i horari: De novembre a febrer de 10 a 18 h., mar i octubre de 10 a 19 h., abril i setembre de 10 a 20 h., de maig a agost de 10 a 21 h. Tots els dies de l'any inclosos festius.
 L'rgan responsable de la seva ordenaci s "Parc i Jardins de l'ajuntament de Barcelona".
 Facilitat d'accs: El parc es accessible per a minusvlids amb cadires de rodes, per degut a les pendents i la grandria del parc, algunes zones son de difcil visita per a persones amb aquestes minusvlues. Malgrat tot, les rees bsiques poden visitar-se.
El dia 7 de febrer de 2007 el drac va ser atacat fent-lo malb
al tors i a la part de davant

Galeria d'imatges.

Pero al final el drac esta en perfecte estat natural.

Enllaos externs.


 Pgina oficial de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona;
 Pgina de l'Ajuntament de Barcelona;
 Pgina oficial de la Generalitat de Catalunya;
 Pgina oficial sobre Gaud;
 Pgina sobre l'atac del Drac;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61399" title="Programaci neurolingstica" nonfiltered="3968" processed="3959" dbindex="24361">

La programaci neurolingstica (PNL) s una disciplina de modelatge de l'excellncia. Encara que els primer models van ser elaborats en base a les observacions de terapeutes, no s un
model teraputic.  

El primer model va ser sobre els patrons de llenguatge utilitzats per terapeutes de reconegut prestigi en aquella poca. Aix fa que de vegades es digui que la PNL s un model de comunicaci o que est basat en el llenguatge.

Aquests models tenen com a finalitat ser apresos, el que inclou la prctica mental. Aix proporciona  un conjunt de conceptes, mtodes i tcniques i models per canviar all que limita el desenvolupament i per enriquir la vida personal i professional de les persones.

La PNL s una disciplina enfocada a l'obtenci de resultats. No s una teoria sobre la ment humana, sin un aprenentatge enfocat a consecucions prctiques. s nodreix de les diferents cincies i disciplines existents.

La PNL s una invitaci a explorar els magnfics potencials dels ssers humans en desenvolupament personal i comunicaci humana d'una forma prctica i concreta. s un model de la conducta humana entesa com a experincia subjectiva que genera tcniques especfiques per modificar o enriquir percepcions limitants, amb la intenci d'obtenir un objectiu determinat.

Un dels seus principis s: Si fas el que sempre has fet aconseguirs el que sempre has aconseguit. Si vols aconseguir una cosa nova fes una cosa diferent. I tamb que: Si hi ha alguna cosa a l'univers de la que hom pot estar segur de poder modificar s la prpia manera de ser, per a la qual cosa tothom t els recursos que necessita, encara que no ho spiga o no spiga com usar-los i que per a aix cal estar ms pendent de percebre que de realitzar.

 Origen i desenvolupament de la PNL .

Richard Bandler (informtic i terapeuta gestltic) i John Grinder (lingista), dos investigadors de la Universitat de Santa Cruz (Califrnia), el 1975, van estudiar tres bons especialistes de la comunicaci i de la psicoterpia (Frits Perls, Milton H. Erickson i Virgnia Satir) per esbrinar les claus dels seus xits professionals i extreure'n un model de canvi personal que qualsevol persona fos capa d'aprendre i d'utilitzar.

Pensaven que podien descobrir "les receptes" de la seva eficcia, com si es tracts d'imitar el procs de cuinar un plat exquisit d'un xef. De manera que van trobar quins ingredients hi posaven, quines quantitats, com el coen, quant de temps, etc., per no tericament. El seu objectiu era repetir la classe de resultats brillants i slids que obtenien aquests genials psicoterapeutes.

Es van adonar que no noms havien estat capaos de modelar (s a dir, detectar i utilitzar els patrons mentals, actituds, conductes, tipus de comunicaci, etc.) els psicoterapeutes, sin tamb qualsevol persona (esportistes, mestres, directius, etc.) amb alguna habilitat extraordinria.

D'all neix la recerca de l'excellncia humana i el concepte fonamental de modelar. Modelar s arribar a saber quin tipus de processos interns (pensaments, imatges, sentiments, valors, etc.)  desenvolupa l'individu per arribar a aquest resultat. En aquest sentit es tracta de processos complexos que inclouen diferents nivells: lingstics, conceptuals, emocionals, etc.

Aquells tres terapeutes eren diferents en tot, en els seus models terics, en la seva forma d'abordar les terpies, en les seves tcniques i, fins i tot, en la seva personalitat. Per els tres aconseguien resultats meravellosos. Bandler i Grinder, resumint, el que van fer va ser analitzar tots els patrons que tenien en com aquelles tres persones. Aquests patrons van rebre, anys ms tard dins de la PNL, els noms de Metamodel, Submodalitats, Reenquadrament, Patrons de llenguatge, Condicions de la bona formulaci i Claus d'accs ocular.

 Aplicacions de la PNL .

Posteriorment la PNL  ha generat nombrosos models d'excellncia humana amb aplicacions en prcticament totes les activitats humanes. Especialment ha estat productiva en tcniques de canvi personal i comunicaci.

Sense intentar ser exhaustius, en relacionarem algunes.

Desenvolupament personal: Canvi d'hbits, flexibilitat, creativitat...
Psicologia: Psicoterpia, terpia familiar, terpia breu, psicologia industrial...
Salut: Malalties psicosomtiques, reforament del sistema immunitari, control del dolor, millora de la qualitat de vida en malalties greus, control de l'estrs... ;
Negocis: Vendes, direcci|adrea, selecci de personal, lideratge, millora de la precisi de les comunicacions, harmonitzaci de les relacions professionals, direcci|adrea... ;
Educaci: Recursos pedaggics, problemes d'aprenentatge, control de l'estrs, mtodes de disciplina suau i efectiva, augment de la congruncia del docent... ;
Estudis: Augment de la concentraci, tcniques d'estudi, increment de la memoritzaci, motivaci...
Relacions humanes: Parella, laboral, amistats... ;
Esports: Motivaci, eliminaci de bloqueigs, concentraci... ;

I es continua investigant-se en altres camps nous.

 Per qu es diu programaci neurolingstica .

programaci: perqu programar s organitzar els components d'un procs per obtenir un resultat determinat. Buscar com s'estructura el nostre pensament, sentiment o conducta s buscar com ho hem programat per poder reprogramar-ho.

neuro: perqu tota experincia s el resultat de processar neurolgicamente percepcions internes (representacions) i externes; els cinc sentits: visual, auditiu, cinestsic (sensacions internes i externes (*)), olfactiu i gustatiu.

lingstica: perqu aquests processos neurolgics es poden codificar en paraules. I les paraules creen realitat.

Aix, la PNL estudia com organitzem mentalment les nostres experincies -sensorials i lingstiques, bsicament- i com ens influeixen. Per tamb com utilitzar determinades tcniques i procediments per canviar determinades conductes o sentiments i per millorar en la comunicaci personal.

(*) El procs pel qual les posicions i els moviments relatius a les diferents parts del cos sn percebuts per cllules sensorials en els msculs, tendons i unions.

 Bibliografia .
Qu s la PNL, Carles Porcel, RBA llibres/Integral.

 Enllaos .
Associaci Espanyola de PNL www.aepnl.com.
Universitat de PNL (web de Robert B. Dilts) www.nlpu.com.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61404" title="Franc rwands" nonfiltered="3969" processed="3960" dbindex="24362">

El franc rwands (en kinyarwanda faranga, en francs i en angls franc) s la unitat monetria de Rwanda. El codi ISO 4217 s RWF i  l'abreviaci s Frw. Tradicionalment s'ha dividit en 100 cntims (senti / centimes / cents), per actualment ja no s'usa la moneda fraccionria. 

El franc va esdevenir la moneda de Rwanda el 1916, quan Blgica va ocupar l'antiga colnia alemanya i va substituir la rupia de l'frica Oriental Alemanya pel franc del Congo Belga. Rwanda va utilitzar la moneda del Congo Belga fins al 1960, en qu va comenar a emetre els seus propis francs.

Ems pel Banc Nacional de Rwanda  (Banki Nasiyonali y'u Rwanda / Banque Nationale du Rwanda / National Bank of Rwanda), en circulen bitllets de 5.000, 1.000, 500 i 100 francs, i monedes de 50, 20, 10, 5 i 1 francs.

Taxes de canvi.
1 EUR = 654,26 RWF (13 de gener del 2006);
1 USD = 538,75 RWF (13 de gener del 2006);

Vegeu tamb.
Franc;

Enllaos externs.
   Banc Nacional de Rwanda ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61405" title="Jean Henri Dunant" nonfiltered="3970" processed="3961" dbindex="24363">


Jean Henri Dunant ( Ginebra, Sussa 1828 - Heiden 1910 ) fou un home de negocis sus que port a terme diferents iniciatives humanitries. L'any 1901 va rebre el Premi Nobel de la Pau, junt amb Frdric Passy, per la seva contribuci a la creaci del Comit Internacional de la Creu Roja i per iniciar la Convenci de Ginebra (1864).

La seva inspiraci per les esmentades iniciatives fou el seu testimoniatge de la cruel batalla de Solferino, Itlia, de 1859.

 Els primers anys .
Va nixer el 8 de maig de 1828 a la ciutat de Ginebra, fill de Jean-Jacques Dunant, un home de negocis, i de Antoinette Dunant-Colladon. La seva famlia fou molt devota al calvinisme i va tenir una influncia significativa en la societat ginebrina. Els seus pares li van inculcar el valor del treball social. El seu pare ajudava els orfes i els presos en llibertat condicional. La seva mare treballava amb gent malalta i pobre. Una visita a Toulon va tenir molta influncia sobre Dunant, en veure el patiment dels reclusos.

Als divuit anys es va associar a la Societat de Ginebra per les Almes. L'any segent va fundar l'Associaci Dijous ('Thursday Association'), un grup de joves estudiosos de la Bblia i amb voluntat d'ajudar els pobres i els presoners. El 1852 va fundar la branca ginebrina de la Young Men's Christian Association (o Associaci Cristiana d'Homes Joves).

Als vint-i-quatre anys va abandonar el Collge Calvin per baixes qualificacions, i va comenar a treballar a una empresa de bescanvi de diners, la Lullin und Sautter.

Algria.
El 1853 va visitar Algria, Tunsia i Siclia, com a membre de les colnies de Setif (Compagnie genevoise des Colonies de Stif). Les seves impressions les va publicar el 1858 a Notice sur la Rgence de Tunis (o Notes sobre la regncia de Tunsia).

El 1866, quan encara Algria estava ocupada per Frana, va crear una companyia industrial i financera especialitzada en el blat de moro, la Socit financire et industrielle des Moulins des Mons-Djmila. Per davant de l'escassa collaboraci de les autoritats colonials a l'hora d'assignar les terres i l'aigua, Dunant va decidir dirigir-se directament a l'emperador de Frana, Napole III. L'emperador es trobava al regne de Sardenya lluitant contra ustria, qu havia ocupat molt del territori del que avui dia s Itlia. El quarter general de Napole estava situat a una petita ciutat, Solferino, i cap all va anar Dunant en veure que no rebia resposta.

La batalla de Solferino.
El 1859 Dunant va arribar a Solferino, tot just acabada una cruenta batalla que va deixar 38.000 vctimes entre ferits i morts. Poca o nulla atenci rebien els ferits que romanien al camp de batalla. Dunant va prendre la iniciativa i va organitzar la poblaci civil, especialment dones i noies, per assistir els soldats malferits. Davant la manca de material, va organitzar l'abastiment dels recursos i fins i tot va aconseguir l'alliberament de metges austracs capturats pels francesos. El lema era Tutti fratelli (o Tots som germans).

La Creu Roja.
En tornar a Ginebra, Dunant va escriure la seva experincia a Solferino en un llibre que porta per ttol Un Souvenir de Solferino. Imprs el 1862 amb els seus propis diners, hi va descriure la batalla, el seu cost, i els posteriors i catics esdeveniments. Tamb hi va desenvolupar la necessitat de crear una organitzaci neutral que proves l'atenci necessria als soldats malferits. El llibre el va distribuir a molts dels lders poltics i militars d'Europa.



Dunant tamb va comenar a viatjar per Europa per promocionar les seves idees. El seu llibre fou molt benvingut per Gustave Moynier, un jurista president de la Societat pel Benestar Pblic, de Ginebra. Llurs membres el van examinar amb deteniment i van decidir fundar, el 17 de febrer de 1863 el Comit Internacional de la Creu Roja. Els cinc membres van ser el propi G. Moynier, el propi H. Dunant, el general d'exrcit Henri Dufour, i els doctors Louis Appia i Thodore Maunoir. De seguida van haver-hi desavinences entre Dunant, que defensava la total neutralitat de l'organitzaci, i Moynier, que la veia fora de lloc.

El mateix 1863 catorze estats van prendre part en una reuni a Ginebra organitzada pel comit per discutir sobre el tracte als soldats ferits en perodes de guerra. Un any ms tard, el 1864, el parlament sus va organitzar una conferncia diplomtica fruit de la qual nasqu la Convenci de Ginebra, la qual signaren dotze pasos.

Perode per oblidar.
L'abril de 1867 la Crdit Genevois va fer fallida; l'escndol va esquitxar en Henri. La Cort de Ginebra va condemnar en Dunant per prctiques enganyoses en la gesti dels deutes. Tota la seva famlia tamb es va veure afectada per tenir inversions a la societat en bancarrota. Aprofitant l'ocasi, Moynier, que era el president del comit, va esforar-se per qu Dunant fos expulsat de l'esmentat comit. Els anys posterior Moynier va utilitzar les seves influncies per qu Dunant no rebs recolament de ning. Ms tard s expulsat de la Young Men's Christian Association.

Dunant deixa Ginebra el 1867 per no tornar-hi mai ms. Es va traslladar a Pars, on va viure en condicions precries. Malgrat els esdeveniments, els seus plans i idees humanitries no es van aturar. Durant la guerra francoprussiana (1870-1871), va fundar la Allgemeine Frsorgegesellschaft (o Societat d'Ajuda Comuna), i poc desprs la Allgemeine Allianz fr Ordnung und Zivilisation (o Aliana Comuna per l'Ordre i la Civilitzaci). Va promoure les negociacions de desarmament, i per la creaci d'una cort internacional que actus de mitjancera en els conflictes internacionals. Ms tard va treballar per la construcci d'una biblioteca mundial, una idea que tingu res en projectes posteriors com els de la UNESCO. Tamb va defensar la creaci d'un estat jueu en territori de Palestina.

Els deutes econmics continuaven, i la seva vida transcorria en la pobresa. Tot i ser membre honorari de les societats nacionals de la Creu Roja de ustria, Pasos Baixos, Sucia, Prssia i Espanya, fou oblidat en els discursos del creixent Moviment de la Creu Roja. Entre 1874 i 1886 es va traslladar a diferents indrets, com Stuttgart, Roma, Corf, Basel, Karlsruhe i definitivament a una infermeria de Heiden (Sussa).

A Heiden va conixer un matrimoni, format per Wilhelm Sonderegger i la seva dona Susanna, a qui va explicar les seves vivences amb la finalitat de qu promoguessin les seves idees. Molts anys ms tard, el fill del matrimoni, publicaria una compillaci de cartes entre Dunant i el seu pare Wilhelm.

Retorn a la memria pblica: Premi Nobel.
El setembre de 1895 el diari Die Ostschweiz publica un article amb el ttol Henri Dunant, el fundador de la Creu Roja. L'article va ser rpidament reimprs a nombroses publicacions de tota Europa. A partir de llavors, el reconeixement seria justament atorgat a Dunant. El Premi Swiss Binet-Fendt, una nota del papa Lle XIII, recolament econmic de Maria Feodorovna (vdua del tsar de Rssia), etc...

El 1897 Rudolf Mller, un amic que va fer a Stuttgart, va escriure un llibre sobre els (veritables) orgens de la Creu Roja i el paper de Dunant, annexant les memries de Solferino. Dunant va comenar a escriure articles, especialment sobre els drets de les dones, i a mantenir correspondncia amb Bertha von Suttner. El 1897 va participar en la fundaci de l'organitzaci de dones Creu Verda.

Finalment el 1901 va rebre el Premi Nobel de la Pau, en la seva primera convocatria, pel seu paper en la fundaci del Moviment Internacional de la Creu Roja, i per iniciar la Convenci de Ginebra. El premi el va compartir amb el pacifista francs Frdric Passy, fundador de la Lliga per la Pau i collaborador junt amb Dunant en l'Aliana per l'Ordre i la Civilitzaci. La guinda la va posar la felicitaci i reconeixement oficials que va rebre del Comit Internacional, qui tamb havia estat nominada al premi.

El fet de dividir el premi va sentar precedent per la selecci dels futurs premis Nobel de la Pau, sense contradir el testament d'Alfred Nobel. El premi hauria d'atorgar-se als individus que haguessin treballat per reduir o eliminar conflictes bllics o per promoure directament conferncies de pau, la qual cosa va fer el pacifista Passy. Per una altra banda, el premi tamb hauria d'atorgar-se als individus que millor haguessin representat la germanor de les persones, la qual cosa va cumplir el treball humanitari de Dunant.

 Els darrers anys de vida .

El 1903 Dunant va rebre el doctorat honoris causa de la facultat de medicina de la Universitat de Heidelberg.

Durant els darrers anys de vida, Dunant va patir depressi i de paranoia, dons estava obsessionat amb Moynier (mai es van reconciliar) i amb les persecucions dels seus creditors.

El 30 d'octubre de 1910 Henri Dunant mor a la poblaci de Heiden, situada al cant de Appenzell Ausser-Rhoden. Va ser enterrat, d'acord al seu desig, al cementiri de Sihlfeld, a Zrich. Al seu testament, destinava part dels seus diners als creditors, dons encara tenia deutes; una altra part la va destinar a amics, organitzacions de caritat de Noruega i Sussa, i en especial per proveir un sostre als pobres que s'allotjessin a la infermeria de Heiden (actualment albertga el Museu Henri Dunant).

El seu aniversari, el 8 de maig, se celebra el Dia Mundial de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja. Sn molt nombrosos els carrers, places i escoles de Ginebra que porten el seu nom. La Medalla Henri Dunant s el mxim guard que atorga cada dos anys el Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja.

Enllaos externs.
  Socit Henry Dunant.;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1901;
  Red Cross Movement and Nobel Prizes;
  A memory of Solferino;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61407" title="Franc guine" nonfiltered="3971" processed="3962" dbindex="24364">

El franc guine (en francs franc guinen o, simplement, franc) s la unitat monetria de la Repblica de Guinea. El codi ISO 4217 s GNF i  l'abreviaci s FG. Tradicionalment s'ha dividit en 100 cntims (centimes), per actualment ja no s'usa la moneda fraccionria. 

El franc es va introduir el 1959 en substituci del franc CFA, amb el mateix valor que aquest. El 1971 el govern del president Skou Tour el va substituir pel syli a ra de 10 francs guineans per syli. El successor en la presidncia, Lansana Cont, el va reintroduir el 1985, amb el mateix valor que l'antic syli.

Ems pel Banc Central de la Repblica de Guinea (Banque Centrale de la Rpublique de Guine), en circulen bitllets de 5.000, 1.000, 500 i 100 francs, i monedes de 50, 25, 10, 5 i 1 francs.

A comenament del 2009, el franc guine era la setena unitat monetria de valor ms baix del mn.

Taxes de canvi.
1 EUR = 5.231,00 GNF (13 de gener del 2006);
1 USD = 4.307,50 GNF (13 de gener del 2006);

Vegeu tamb.
Franc;

Enllaos externs.
  Banc Central de la Repblica de Guinea ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61410" title="Syli" nonfiltered="3972" processed="3963" dbindex="24365">
El syli va ser la moneda de la Repblica de Guinea entre 1971 i 1985. Es dividia en 100 cauris. El mot syli significa "elefant", l'animal emblemtic de Guinea, mentre que cauri es refereix a les petxines usades antigament com a moneda de canvi. 

El syli va substituir el franc guine a ra de 10 francs per syli, i fou substitut novament pel franc guine a ra d'un syli per franc.

Se'n van encunyar monedes de 50 cauris i d'1, 2 i 5 sylis, que eren d'alumini. Els bitllets de la srie de 1971 foren els de 10, 25, 50 i 100 sylis. Se'n va emetre una segona srie el 1980, aquesta vegada en colors diferents i amb quatre valors ms: 1, 2, 5 i 500 sylis.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61416" title="Frdric Passy" nonfiltered="3973" processed="3964" dbindex="24366">


Frdric Passy ( Pars, Frana 1822 - Neuilly-sur-Seine 1912 ) fou un economista i poltic francs que promogu el pacifisme, per la qual cosa va rebre el primer Premi Nobel de la Pau el 1901, junt amb Jean Henri Dunant.

Joventut i estudis.
Va nixer el 20 de maig de 1822 a la capital francesa. La famlia de Passy collaborava al servei civil francs, a on va ingressar com comptable al seu Consell d'Estat el 1844, desprs d'haver estudiat dret. Posteriorment va retornar a la universitat per aquest cop per estudiar economia. El 1857 esdev economista de prestigi amb la publicaci dels seus assajos Mlanges conomiques (o Barreges econmiques). Seguirien moltes altres obres sobre economia, el treball, el desenvolupament, l'educaci, la democrcia... i pels seu treball el 1877 fou escollit membre de lAcadmie de Sciences Morales et Politiques. Els darrers anys de la seva vida, concretament el 1909, va publicar Pour la Paix (o Per la pau), una mena d'autobiografia centrada en les fites assolides per tal d'aconseguir la pau mundial.

Activisme social i ideolgic.
Passy va defensar el lliure comer, per creure que portaria a les nacions a unir esforos, amb el resultat de fer desaparixer els conflictes armats. Amb aquesta mateixa finalitat, s a dir, per evitar una guerra entre Frana i Prssia per la disputa de Luxemburg, va fundar la Ligue internationale et permanente de la paix (o Lliga internacional i permanent de la pau), que ms tard esdevindria la Societ franaise pour l'arbitrage entre nations (o Societat francesa per l'arbitratge entre nacions), precedent de la Societat de Nacions i les Nacions Unides.

El 1881 Passy va ser escollit membre de la Cambra de Diputats, i durant els anys que va durar el seu crrec va defensar els treballadors, les poltiques anti-colonials, el desarmament, l'arbitratge dels conflictes internacionals i la pau internacional.

El 1888 els seu esfor condueix a una reuni entre parlamentaris britnics i francesos per discutir el concepte i l'abast de l'arbitratge, que ms tard, i amb la participaci de ms pasos, entre ells Espanya, portaria a la creaci de la Uni Interparlamentria.

El 1901 reb el Premi Nobel de la Pau, al costat del fundador de la Creu Roja Jean Henri Dunant, pels seus treballs en favor de la pau i l'arbitratge entre pasos.

Mor el 12 de juny de 1912 a Neuilly-sur-Seine, prop de Pars.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1901;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61418" title="Franc congols" nonfiltered="3974" processed="3965" dbindex="24367">

El franc congols (en francs franc congolais o, simplement, franc) s la unitat monetria de la Repblica Democrtica del Congo. El codi ISO 4217 s CDF i  l'abreviaci s FC. Se subdivideix en 100 cntims (centimes). 

Histria.

Durant el domini colonial belga, es va introduir l'anomenat franc del Congo Belga, que equivalia al franc belga. El 1960, amb la independncia del pas, va passar a ser conegut simplement com a franc congols. El franc va ser moneda del Congo fins al 1967, en qu fou substituda pel zaire a ra de 1.000 francs per zaire.

Havent patit una forta devaluaci que va substituir 3.000.000 zaires vells per un de nou, el franc congols es va establir de nou el 1997, en substituci del nou zaire a ra de 100.000 nous zaires per franc.

Bitllets.
Ems pel Banc Central del Congo (Banque Centrale du Congo), en circulen bitllets d'1, 5, 10, 20 i 50 cntims i d'1, 5, 10, 20, 50 i 100 francs. No se n'emeten monedes.

Taxes de canvi.
1 EUR = 528,27 CDF (15 de gener del 2006);
1 USD = 438,07 CDF (15 de gener del 2006);

Vegeu tamb.
Franc;

Enllaos externs.
  Banc Central del Congo ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61419" title="Zaire (moneda)" nonfiltered="3975" processed="3966" dbindex="24368">

El zaire (en francs zare) fou la moneda de la Repblica Democrtica del Congo (anomenada Repblica del Zaire entre 1971 i 1997) de 1967 a 1997. Va substituir el franc congols a ra de 1.000 francs per zaire i, ms endavant, fou substitut pel nou zaire a ra de 3.000.000 de zaires antics per un de nou.

El nou zaire fou substitut altra vegada pel franc congols a ra de 100.000 zaires per franc quan la Repblica del Zaire va tornar a esdevenir la Repblica Democrtica del Congo. 

Se subdividia en 100 makuta (en singular likuta), i alhora el likuta es dividia en 100 sengi. De tota manera, aquesta unitat tenia molt poc valor, per la qual cosa la moneda ms petita era la de 10 sengi. 

A diferncia del que passa amb la majoria de monedes, era usual escriure les quantitats de zaires amb tres zeros darrere la coma dels decimals en comptes de dos, fins i tot quan la inflaci havia devaluat fortament la moneda.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61429" title="National Football League Europe" nonfiltered="3976" processed="3967" dbindex="24369">
La NFL Europe League s una competici de futbol americ que es disputa a Europa. Es cre l'any 1991 amb el nom de World League de futbol americ (WLAF).

Actualment (2005), la disputen 6 equips, cinc alemanys i un holands. Els jugadors sn, normalment, joves promeses assignades per equips de la NFL, amb la intenci que agafin experincia.

 Histria .
La NFL Europe es cre l'any 1990 amb el nom de World League de futbol americ. Desprs de dos anys de competici, el 1993, poc abans d'iniciar la tercera temporada, aquesta s'atur per la baixa popularitat que tenia als Estats Units.

La competici es reemprengu l'any 1995 amb la participaci d'equips, noms europeus. Tres d'ells es mantingueren de la competici anterior (entre ells els Barcelona Dragons), i tres nous foren creats a Amsterdam, Dusseldorf i Edimburg, per un total de sis participants. La competici es disputa en una divisi nica on s'enfronten tots contra tots a doble volta. Fins l'any 1997, la final (World Bowl) la disputaven el campi final amb el campi a mitja temporada (si els dos clubs coincidien, la final la disputava el segon classificat). Posteriorment la final la disputaren els dos primers classificats al final de la temporada. A partir del 1997 la competici es renombr NFL Europe.

 Equips .
 Actuals .


 Antics .


 Palmars .


 Enllaos externs .
 Web oficial de la NFLE;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61435" title="Concentrador" nonfiltered="3977" processed="3968" dbindex="24370">


Un concentrador (en angls hub) s un dispositiu de xarxa que permet agrupar un conjunt de dispositius Ethernet en un mateix segment de xarxa. Actua al 1r nivell o nivell fsic, sense entrar per tant a analitzar les adrees MAC de dest. s per aix que tot el que hi arriba s reenviat indiscriminadament a tots els ordinadors connectats.

 Seguretat .
El concentrador envia cada paquet que li arriba a tots els dispositius que hi t connectats. s tasca de cadascun dels ordinadors decidir si el paquet se l'ha de quedar o no (van mirant l'adrea MAC de dest).
Per tant, si estem connectats a un concentrador, contnuament estarem rebent paquets dels quals no som destinataris. Aix s poc segur, i si es vol evitar es pot usar un commutador (switch), que s ms car, per noms envia cada paquet all on pertoca.

 Usos .
Antigament tenien xit els concentradors (enlloc dels commutadors) degut al seu baix preu. Per ara que tots sn molt barats, se solen usar noms commutadors, pel tema de seguretat esmentat a dalt. En alguns casos, per, pot anar b un concentrador:

 A una xarxa on una de les mquines hagi d'analitzar el que estan rebent les altres, per exemple per fer estadstiques d's. No s'ha de fer cap configuraci especial, ja que rebr els paquets directament.
 Un clster d'ordinadors que treballen junts pot requerir que cadasc vegi el treball que estan fent els altres. Un concentrador provoca aix directament; en canvi amb un commutador fa falta configuraci.

 Vegeu tamb .
 Concentrador USB;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61436" title="Commutador (xarxa)" nonfiltered="3978" processed="3969" dbindex="24371">


Un commutador (en angls switch) s un aparell de xarxes que permet agrupar a un conjunt d'ordinadors i fer que passin pel mateix cable. A diferncia dels concentradors, per cada paquet que hi arriba, el commutador l'envia noms al seu dest.

 Funcionament . 

El commutador ha de saber, per a cada cable que hi t connectat, a quina adrea MAC correspon cada un. Per fer-ho, internament guarda una taula de correspondncies, que va actualitzant a mesura que li arriben paquets de nous ordinadors.

Quan no sap una adrea, utilitza una adrea de difusi (broadcast) per preguntar-la a tothom.

 Concentradors vs commutadors .

 Seguretat .

Com que noms envien els paquets all on toquen (i no a tota la xarxa), els commutadors sn en general ms segurs que els concentradors. Per encara aix, sn vulnerables a alguns atacs com (en angls) "ARP spoofing" i "MAC flooding".

 Rendiment de la xarxa .

Com que noms envien els paquets all on toquen, cada tros (segment) de la xarxa conectat al commutador s un domini de collisions diferent, hi ha menys trfic en cada segment (noms el de les mquines d'aquell segment), i per tant es pot aconseguir un millor rendiment de la xarxa. En el cas d'un concentrador, tot s un mateix segment; amb les collisions i el trfic de totes les mquines.

 Usos .

Principalment, per connectar molts ordinadors a un sol port. s com un "lladre" elctric.

Es com que els enrutadors disposin d'un commutador incorporat, per poder connectar-hi ms d'un ordinador.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61437" title="Enrutador" nonfiltered="3979" processed="3970" dbindex="24372">


Un encaminador o enrutador (en angls router) s un dispositiu de xarxa de nivell 3 del model OSI. Pren la informaci del nivell de xarxa (adrea IP) per a prendre les decisions d'encaminament: escollir el cam o ruta ms adequada per on reenviar les dades rebudes.

La successi de decisions de diferents routers possibilita l'arribada de la informaci des del seu origen fins al sistema informtic de dest.

 Funcionament .
Tot enrutador disposa d'una taula d'encaminament que informa dels camins que han de prendre els paquets en funci de certs parmetres (origen, dest, congesti, seguretat...).

Aquestes taules poden ser esttiques (introdudes manualment) o dinmiques (RIP, BGP...).

 Routers ADSL .
Els sovint anomenats "routers ADSL" sn ms aviat gateways residencials (passarella residencial).

Mentre que la funcionalitat s similar a la d'un router, els gateways residencials fan servir network address translation en lloc de routing. Enlloc de connectar ordinadors locals directament a la xarxa remota, un gateway residencial ha de fer aparixer els ordinadors locals com un sol ordinador.

La seva funcionalitat s connectar les xarxes locals (anomenades LAN) que sn les que conformen els ordinadors, amb les xarxes extenses (anomenades WAN) que sn les que habitualment es contracten a provedors de servei.

A diferncia de la majoria de routers, els routers ADSL noms tenen una interfcie de sortida, la que va cap al provedor de servei. 

Diferncia amb els commutadors.

Mentre que els commutadors sn per agrupar ordinadors a dins de la mateixa xarxa informtica, els enrutadors sn per donar-los connexi a una xarxa externa, i anar traduint els paquets d'un protocol a l'altre (si s necessari).

A vegades es dna aquesta confusi perqu un aparell de xarxa concret pot fer les dues funcions: commutador i enrutador, de manera que permet connectar molts ordinadors a una xarxa externa.

Enrutadors per programari.

Amb els programes adequats, un ordinador normal pot fer d'encaminador. S'acostuma a utilitzar BSD (FreeBSD, NetBSD, OpenBSD) o Linux























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61440" title="Hub" nonfiltered="3980" processed="3971" dbindex="24373">



En angls hub fa referncia a una dolla, cavitat on s'hi pot endollar un eix o un tub, i, per extensi, al centre d'una roda, vorejada de dolles on s'endollen els radis. El terme s'utilitza internacionalment per a identificar un nus de comunicacions amb funcions de centre logstic. ;

En informtica un hub o concentrador s un equip de comunicacions que permet connectar entre si diversos equips en disposici o topologia d'estrella, i distribuir els paquets que rep des de qualsevol d'ells a tots els altres. Els hubs han deixat de ser utilitzats, a causa del gran nivell de collisions i trfic de xarxa que propicien. ;

En l'aviaci comercial s'entn per hub un aeroport gran d on surten i arriben vols de llarga distncia que es realitzen mitjanant avions de gran capacitat. Aquests aeroports grans tenen tamb enllaos amb ciutats ms petites, que sn servides amb avions de grandria menor. Mitjanant aquest sistema, les companyies aries poden omplir els seus avions grans en els trajectes de llarg recorregut. Sovint, els horaris dels vols de curt abast estan coordinats amb els vols de llarg recorregut de tal manera que els passatgers han d'esperar nicament el temps precs per a prendre el segent vol. ;

Hub s sovint tradut com a sinnim de "centre de distribuci". ;

Tamb s el nom d un topnim: 

Hub s una ciutat de Balutxistan.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61458" title="Clima mediterrani" nonfiltered="3981" processed="3972" dbindex="24374">

El clima mediterrani es un clima de transici entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical. Aquestes dues rees tenen una vegetaci netament diferenciada que ressegueix els parallels 35N i S de la terra. L rea temperada es caracteritza per tenir una de pluviositat abundant i regular durant tot l'any (ms de 800 mm), amb temperatures suaus a l'estiu i un perode ms o menys llarg de glaades a l'hivern. Aix dna una vegetaci esponerosa, de carcter caducifoli, amb uns estrat herbaci nemoral, uns estrat arbustiu esclarissat i un estrat arbori alt i ben desenvolupat. Solen ser sls profunds i rics en nutrients i aigua.

El clima mediterrani es caracteritza especialment per un rgim amb un dficit hdric durant la part clida de l'any. El clima mediterrani s un clima amb pluges estacionals, per la seva distribuci s inversa a la del clima tropical. No plou a l'estiu. D altra banda, als mesos d'hivern (l'estiu austral) pot arribar a glaar. Les precipitacions anuals sn intermdies entre les dels climes temperat i tropical i les del clima subtropical (oscillen entre els 250 i 800 mm generalment). Aix doncs, el clima mediterrani s una barreja de clima temperat amb caracterstiques tropicals, cosa que el fa enriquir-se d'elements de la flora d'ambdues latituds. T un estrat arbustiu i lianoide molt desenvolupat, d'herncia tropical, que enriqueix el bosc i el fa atapet i de vegades fins i tot impenetrable. El fullatge dels arbres i arbustos es mant viu tot l'any, estalviant aix una excessiva producci de material vegetal, molt costs de fer per estar ple de defenses. Aquestes defenses poden ser de tipus fsic (fulles esclerofilles, s a dir, dures i resistents a la deshidrataci, agullons, pilositat...), qumic (fulles aromtiques, pudents o verinoses) o biolgic (secretant substncies per alimentar a petits insectes depredadors que mantenen lliure de plagues a la planta). Sn estratgies desconegudes en el mn temperat i que barregen les del mn tropical humit (fulles perennes) i sec (fulles xeromorfes, espiniscents, aromtiques, atractores de formigues).

 Localitzaci .
Dins dels climes del mn el mediterrani ocupa relativament molt poca superfcie i sempre en el costat occidental dels continents entre els 30 i 45 graus de latitud al nord i sud de l'Equador, ja que en la banda oriental les pluges d'estiu sn molt importants.

A ms de tota la conca mediterrnia (i rees properes) tamb tenen clima mediterrani parts de l'extrem sud d'frica, de l'oest d'Austrlia, de Xile, de Califrnia i Oregon.

Les illes macaronsiques es consideren plenament mediterrnies pel que fa al rgim de precipitacions encara que el rgim de temperatures ja sigui subtropical.

La influncia pluviomtrica mediterrnia arriba fins l'Afganistan, per ja dins d'un clima d'estepa o subdesrtic. 

El total anual de pluja oscilla entre un mnim d'uns 200 litres (Almeria) a ultrapassar els 1.000 litres com a Gnova o Algesires. En tots els casos la precipitaci d'estiu no s suficient per cobrir l'evapotranspiraci de les plantes. 

 Causes del clima mediterrani .
La localitzaci intermdia entre la zona subtropical i la temperada fa que durant l'estiu les altes pressions dominin i les pluges o siguin absents o noms ocasionals. A la resta del'any hi poden penetrar els fronts de pluges de la zona temperada occidental.

 Precipitaci .
En general les precipitacions totals augmenten de sud a nord en l'hemisferi nord i a l'inrevs en el sud. Tamb augmenten amb l'altitud de l'estaci per exemple a la serra andalusa de Grazalema les pluges anuals ultrapassen els 2000 litres tot i la manca de pluja a l'estiu.

La irregularitat pluviomtrica anual s molt marcada i oscilla entre el 20 i el 50% en contrast amb els climes ocenics on acostuma a ser inferior al 15%.

 Temperatures .
Els hiverns relativament suaus sn tamb caracterstics. La classificaci habitual americana considera que la temperatura mitjana del mes ms fred ha de ser superior als 7 C. En la classificaci agroclimatolgica de Papadakis els hiverns mediterranis es troben tenen glaades lleugeres que permeten el conreu d'oliveres i en els casos de clima ms suau els ctrics.

La temperatura mitjana d'estiu se situa entre els 20 i 26 C 

En general, la temperatura mitjana en les localitats amb clima mediterrani oscilla entre els 12 i 18 C.

 Els diferents ecosistemes mediterranis .
No totes les zones mediterrnies del mn sn iguals. De fet, la influncia del oceans i de les borrasques que tenen associades condiciona que la pluja caigui en diferents poques de l'any, malgrat coincideixi sempre que no sigui als mesos ms clids. Generalment, els mxims de pluges solen anar associats al solstici d'hivern, que s quan les borrasques de latituds fredes s acosten cap a l'equador al retirar-se els potents anticiclons subtropicals.

En canvi, en els llocs allunyats de la influncia ocenica, com passa a la part occidental de la conca mediterrnia, les borrasques hi arriben molt desgastades i les pluges hivernals hi sn escasses. Aleshores, les pluges ms importants es donen en els equinoccis de primavera i de tardor, lligades a irrupcions d'aire fred en alada. Sn pluges derivades de masses d'aire inestables i no pas pluges provocades pels fronts associats a les borrasques. Aix fa que la intensitat i la durada d'aquestes pluges sigui molt diferent. Les pluges frontals sn pluges generalitzades que no acostumen a ser de gran intensitat, sin ms aviat suaus i continuades. En canvi, les pluges equinoccials solen ser d'una gran violncia, localitzades, i que poden venir acompanyades de llamps i trons i calamarsades.

Les mediterrnies d'ultramar, s a dir, la costa de Califrnia, la costa de Xile central, les rees de Sidney i Canberra australianes, i la franja costanera sud-africana vora Ciutat del Cap sn el paradigma del primer cas comentat, on la influncia ocenica dna lloc a pluges concentrades a l'hivern principalment. Tanmateix, Sudfrica i Austrlia estan infludes pels ciclons tropicals, de manera que a l'estiu poden produir-se algunes precipitacions.

Molts dels esdeveniments histrics tan geolgics com climtics han determinat la distribuci i riquesa actual de la flora mediterrnia. Cada rea de les diferents mediterrnies del mn ha tingut el seu passat peculiar, per es pot dir que l'evoluci de la flora ha estat des del principi separada en dues grans rees: les terres de l'hemisferi sud i les terres de l'hemisferi nord.

Aix, Austrlia, Sudfrica i Sudamrica presenten moltes plantes properes, que deriven d'una flora pretrita nica que poblava Gondwana. Famlies senceres de plantes tenen una repartici eminentment austral (protecies, podocarpcies, ericcies, restioncies, mirtcies, etc.) amb gran diversitat de gneres i d'espcies que de cada continent sn endmics. Aix s aix degut al relatiu allament que han patit aquestes terres un cop separades fa tants milions d'anys (noms trencat per alguns fenmens migratoris transocenics i per la conexi ara fa 5 milions d'anys de les dues Amriques), fet que ha promogut una forta especiaci i ancianitat de la flora (un exemple d'aix podria donar-se amb la repartici dels gneres de conferes, on retrobem el representants ms antics com Podocarpus, Araucaria, Welwitshia, Fitzroya o Larix americ en rees australs, i els ms nous com Pinus, Abies, Picea, Larix en rees boreals). Tamb s fora simptomtic que la famlia de plantes en flor o angiospermes ms arcaica estigui confinada a l'hemisferi sud (wintercies).

En canvi, Nord-amrica, Europa i sia sn profundament diferents. De fet, les coses que tenen en com sn ms dirigides a l'absncia que a la presncia grups afins (manquen famlies tropicals i australs). sia concentra els representants ms arcaics de la flora boreal (seguint l'exemple posat de les conferes, gneres paleoendmics com Ginkgo, Ephedra, Cryptomeria, Metasequoia, etc.). Tamb s el centre de mxima diversitat de molts gneres i famlies repartits per l'hemisferi nord com Fagus, Cupressus, Taxus, Magnolia (que d'altra banda s la famlia d'angiospermes ms primitiva de l'hemisferi nord). De fet, es pensa que sia ha estat un dels principals punts d'especiaci de la flora boreal, i on l'efecte de les ltimes glaciacions ha estat ms atenuat.

Amrica del Nord i Europa han tingut una histria recent que ha marcat profundament la vegetaci actual. La flora terciria, esponerosament selvtica, va sucumbir a les glaciacions, deixant pas als elements ms septentrionals de la flora, adaptats al fred i la neu. Per malgrat tot, tot i que es pot dir que la duresa i tenacitat del mal temps va ser equiparable en ambds continents, la sort que van patir les seves plantes va ser discordant.

Amrica del Nord, degut al moviment horitzontal de les seves plaques tectniques, t una orognia en sentit vertical, que va seguint el meridi de la terra. Aix va permetre el desplaament latitudinal de la seva flora en rees refugi que es trobaven a ms o menys alada, i va preservar de l'extinci nombroses espcies. 

Europa, degut al moviment vertical de les seves plaques tectniques, t una orognia en sentit horitzontal, que va seguint el parallel de la terra. Aix va interrompre el desplaament latitudinal de la seva flora, allant-la en indrets minsculs relictuals (on les glaciacions no tenien tant efecte per raons microclimtiques), donant lloc a l'extinci de nombroses espcies.
Un exemple de la conseqncia final de tot aix s que existeixi quasi el doble d'espcies dels gneres Quercus i Pinus a la petita rea californiana mediterrnia (d'uns 150 mil Km2) que en tota Europa (d'uns 6 milions de Km2), on es barregen climes tant diversos com el mediterrani, temperat, o boreal.

 Adaptacions morfolgiques i fisiolgiques de les plantes mediterrnies .

El clima mediterrani presenta unes restriccions cusades per a la vida durant l'poca d'estiu. La manca de precipitacions conjuntament amb les elevades temperatures produeixen unes condicions de gran demanda d'aigua per a les plantes. 

El potencial d'evaporaci que presenta l'atmosfera s molt elevat. Qualsevol planta que no tingus cap mecanisme per aturar l'aigua que comptenen els vasos conductors de la planta provinents de les arrels de seguida quedaria xuclada i dessecada. s per aix que totes les plantes, no noms les mediterrnies, tenen unes comportes que s obren i tanquen anomenades estomes, i que es troben a totes les fulles. Sn les boques per on la planta transpira, fotosintetitza de dia, i respira de nit (per manca de llum).

Aquestes comportes en el cas de les plantes del nostre clima, estan molt ben regulades, i protegides d'una excessiva calor i dessecaci per pls i criptes (cavernes) que les posen al raser.
Aix fa que durant les hores ms clides i els dies ms secs, els estomes estiguin tancats, i aix evitin excessives prdues d'aigua que podrien deixar sense ella a fulles i arrels. 

L'aigua es important per que no es perdin les parets vegetals de la fulla, les plantes han desenvolupat ms estratgies. D una banda, han enfortit i impermeabilitzat les fulles amb un teixit molt resistents anomenat esclernquima, que impossibilita la partida d'aigua que no sigui pels estomes. s per aix que les fulles amb aquest tipus d'adaptaci s anomenen fulles esclerofilles. D altra banda, per evitar un excessiu escalfament del teixit vegetal en les hores que la planta no transpira (cal pensar que quan es transpira hi ha una prdua neta d'energia calorfica i aix redunda en una refrigeraci activa de la fulla), la fulla redueix la seva superfcie absoluta i tamb redueix la relaci que t amb el volum de la fulla (relaci superfcie/volum que t el seu ptim en les formes esfriques o b cilndriques). Aix fa que les fulles de la planta siguin petites i aplanades o b llargues i cilindriques (o b recorbades com el roman).
Una altra adaptaci a l'excs de temperatura s el recobriment per una densa capa de pls blancs i llanosos que allen a la planta de les temperatures extremes i reflecteixen els rajos solars, evitant aix el mxim l'aborci de calor.

Una adaptaci extrema que tenen les plantes de climes rids s la suculncia. Aquest s un fenomen que presenten moltes famlies diferents de plantes crasses (cactcies, agavcies, crasulcies, asclepiadcies, bromelicies, lilicies, etc.). Totes elles tenen la caracterstica de presentar un gran reservori d'aigua que engruixeix tiges i fulles, tornant-les al tacte tobes i turgents.

Aquest magatzem d'aigua proporciona a la planta una relativa autosuficincia i la prev de llargues poques de sequera. A ms a ms, aquestes separen en el temps les dues fases de la fotosntesi (captaci de CO2 i captaci de llum). Aix les hi permet poder tenir tancats els estomes de dia (no cal tenir-los oberts per qu captin llum les clorofilles) i obrir-los de nit per emmagatzemar el CO2 que l'endem servir per poder acomplir la fotosntesi. L avantatge d'obrir els estomes de nit s que la temperatura s ms freda i pertant la demanda de transpiraci disminueix, evitant aix prdues excessives d'aigua.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61460" title="Cromodinmica quntica" nonfiltered="3982" processed="3973" dbindex="24375">
La cromodinmica quntica (CDQ o QCD, de l'angls quantum chromodynamics) s la teoria fsica que descriu la fora nuclear forta o interacci forta, una de les quatre forces fonamentals de la natura. Va ser proposada al comenament dels anys 1970 per David Politzer i per Frank Wilczek i David Gross com a teoria per a entendre l'estructura dels protons, neutrons i partcules similars (els hadrons). s una teoria quntica de camps del tipus anomenat teoria gauge no abeliana, per descriure la interacci de quarks i gluons. Gross, Wilczek i Politzer van rebre el Premi Nobel de Fsica l'any 2004 pels seus treballs en cromodinmica quntica.

La cromodinmica quntica s una part important del model estndard de la fsica de partcules. El nom cromodinmica prov de la paraula grega chroms (color). Aquest nom s oport perqu a la crrega dels quarks es coneix generalment com color encara que no t cap relaci amb la percepci visual del color.

La cromodinmica quntica presenta dues caracterstiques especials:
 Llibertat assimpttica, que significa que el reaccions de molt alta energia els quarks i els gluons interaccionen molt dbilment. ;
 Confinament, que significa que la fora entre quarks no disminueix a mesuar que augmenta la distncia entre ells. Per aix, caldria una energia infinita per separar dos quarks i estan sempre units formant hadrons, com el prot o el neutr. Tot i que no s'ha demostrat analticament, es creu que el confinament s una propietat certa de la QCD, ja que explica la impossibilitat d'observar quarks lliures.

Ms tcnicament, segons la QCD, el carcter de la interacci forta est determinat per una simetria especial entre les crregues de color dels quarks. Aquesta simetria s el grup de gauge SU(3) i els quarks es transformen sota aquest grup com a triplets SU(3) de camps ferminics de Dirac. Encara que les expansions pertorbatives sn importants per al desenvolupament de la QCD, aquesta tamb prediu molts efectes no pertorbatius, com el confinament, els condensats ferminics i els instantons.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61461" title="Alps Martims" nonfiltered="3983" processed="3974" dbindex="24376">


Els Alps Martims (06) (en francs Alpes-Maritimes i en occit Aups Maritims) s un departament francs situat a la regi Provena-Alps-Costa Blava.

Histria.
Un primer departament dels Alps Martims exist de 1793 a 1814. Amb capital a Nia, els seus lmits diferien dels actuals, ja que incloen el Principat de Mnaco i la ciutat italiana de Sanremo, per no el districte de Grasse, aleshores pertanyent al departament de Var. 

El departament actual es cre l'any 1860 arran de la incorporaci del Comtat de Nia a la Repblica Francesa.

L'any 1947, amb la signatura del Tractat de Pars, les localitats italianes de Tende i La Brigue, passaren a sobirania francesa i s'incorporaren al departament dels Alps Martims. 

Poltica.
L'any 2004, fou reelegit com a president del Consell General dels Alps Martims el conservador Christian Estrosi, amb els vots del seu partit, la UMP, i dels dos consellers no-adscrits de dreta (42 vots).

Les principals atribucions del Consell General sn votar el pressupost del departament i escollir d'entre els seus membres una comissi permanent, formada per un president i diversos vicepresidents, que ser l'executiu del departament. Actualment, la composici poltica d'aquesta assemblea s la segent:

 Uni per un Moviment Popular (UMP) : 40 consellers generals ;
 Partit Socialista (PS): 5 consellers generals ;
 Partit Comunista Francs (PCF): 4 consellers generals;
 No-adscrits de dreta: 2 consellers generals ;
 Els Verds: 1 conseller general;

Vegeu tamb.
Llistat de municipis dels Alps Martims;
Llista de Cantons dels Alps Martims;

Enllaos externs.
 Consell General dels Alps Martims (en francs);
 Prefectura (en francs);
 Directori de la Riviera Francesa (en francs);























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61464" title="Funicular de Vallvidrera" nonfiltered="3984" processed="3975" dbindex="24377">

El funicular de Vallvidrera s un funicular de Barcelona que uneix la part alta del barri de Sarri amb Vallvidrera. L'estaci inferior est connectada amb la lnia vers el Valls dels Ferrocarrils de la Generalitat (parada Peu del Funicular).

Va ser inagurat al 1906 per comunicar la lnia Sarri-Barcelona amb el poble de Vallvidrera (llavors tots tres encara no formaven part del mateix continu urb). A l'any 1979 va passar a formar part dels FGC, que en sn l'explotador actual. El 1998 s'hi feu una una remodelaci.

Caracterstiques.

Longitud de la lnia  736 m ;
Altitud Vallvidrera-Inferior  196 m ;
Altitud Vallvidrera-Superior  359 m ;
Desnivell  158 m ;
Pendent mxima  28,9 % ;
Vehicles  2 ;
Capacitat dels vehicles  50 persones ;
Capacitat de transport (en un sol sentit)  2000 persones/hora ;
Velocitat  5,0 m/s (o 18 km/h);
Dimetre del cable  30 mm ;
Amplada de via  1000 mm;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61466" title="Serse" nonfiltered="3985" processed="3976" dbindex="24378">
Serse (a vegades citada com Xerxes) s un pera italiana amb msica de Georg Friedrich Hndel (HWV 40). Probablement el llibret va ser escrit per Silvio Stampiglia per a una pera anterior amb el mateix nom del compositor Giovanni Bononcini, per es desconeix qui la va adaptar per a la versi de Hndel. Es va estrenar a Haymarket, Londres, el 15 d'abril de 1738, pocs mesos desprs de l'estrena de Faramondo. En el repartiment inicial cant Elisabeth Duparc La Francesina, que seria una de les cantants ms habituals de Haendel en les segents temporades.

Serse s per a molts la ms mozartiana de les peres de Hndel. La passi est barrejada amb la farsa i la stira; l'estupidesa humana hi s exposada per no ridiculitzada. La histria transcorre a Prsia, l'any 480 aC i el personatge principal s el rei Xerxes I de Prsia, encara que l'argument t pocs elements realment histrics.

L'pera va tenir poc xit i va ser retirada desprs de noms cinc representacions; posteriorment va quedar oblidada per gaireb dos-cents cinquanta anys, fins la seva recuperaci l'any 1924. A partir del renaixement de l'inters per la msica barroca dels anys 1970 i 1980 va ser reposada nombroses vegades i a poc a poc s'ha convertit en part del repertori estndard operstic. L'ria que dna inici a l'obra, Ombra mai f s una de les peces ms conegudes de Hndel (habitualment anomenada el largo de Haendel, tot i que en realitat la partitura indica larghetto).

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61467" title="Tramvia Blau" nonfiltered="3986" processed="3977" dbindex="24379">


El Tramvia Blau s un tramvia que recorre tota l'avinguda del Tibidabo, a Barcelona, i que uneix el final de la lnia L7 dels Ferrocarrils de la Generalitat (Estaci d'Avinguda Tibidabo, a la plaa Kennedy) amb l'estaci inferior del funicular que puja al Tibidabo.

Va ser inaugurat al 1901 a la vegada que el funicular, impulsats tots dos pel doctor Andreu, que havia promogut el parc d'atraccions del Tibidabo i la urbanitzaci de l'avinguda. El 1905 es va allargar la lnia fins a Vallvidrera, per els anys 30 va tornar a reduir-se la lnia a l'extensi actual. El tramvia va patir remodelacions els anys 1922 i 1958.

Des del 1972 i fins a la inauguraci del Trambaix aquesta lnia de tramvia fou l'nica que es conserv a tota Barcelona (desprs que Tramvies de Barcelona els substitu per autobusos durant les dcades dels 60 i 70). Tenia (i segueix tenint) un enfocament ms aviat turstic que no pas de transport de masses moderns, amb els vagons mantinguts deliberadament arcaics com a element atractiu.



Mapa.


 Vegeu tamb .
 Histria del ferrocarril a Catalunya;
 Xarxa ferroviria de Catalunya;

 Enllaos externs .
 Trenscat.com - Tramvia blau;
 Tramvia.org - Tramvia blau ;
 Histria del Tramvia blau ;

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61475" title="Ferran II de Lle" nonfiltered="3987" processed="3978" dbindex="24380">
Ferran II de Lle ( 1137 - Benavent 1188 ), rei de Lle (1157-1188).

Orgens familiars.

Fill del rei Alfons VII de Castella i la seva primera esposa Berenguera de Barcelona. A la mort del seu pare, rei de Castella i Lle, el regne fou repartit de nou entre els seus dos fills grans: San de Castella va rebre Castella, mentre Ferran va rebre Lle.

Vida poltica.

A la mort del seu germ San III de Castella va reclamar la tutela del seu fill, Alfons VIII de Castella.

Va intentar resoldre, amb xit, els problemes fronterers amb el Regne de Castella i amb el Regne de Portugal, amb qui es va enfrentar per la ciutat de Badajoz.

Va empendre una gran activitat repobladora a Extremadura per tal de combatre els musulmans, i va prendre la poblaci d'Alcntara el 1166. Va derrotar els almohades el 1184 amb ajuda del seu seu sogre Alfons I de Portugal.

Npcies i descendents.

Vers el 1165 es cas amb Urraca de Portugal, filla del rei Alfons I de Portugal. D'aquest matrimoni tingueren:
 l'infant Alfons IX de Lle (1171-1230), rei de Lle, casat el 1197 amb Berenguera de Castella;

Urraca fou repudiada per Ferran i el 1175 aquest matrimoni fou anullat pel Papa Alexandre III.

Vers el 1178 es cas amb Teresa de Trava, filla de Fernando de Trava, senyor de Trastmara. D'aquest matrimoni tingyueren:
 l'infant Ferran de Lle (v 1179-1187);

Vers el 1187 es cas, en terceres npcies, amb Urraca Lpez de Haro, filla de Lope Daz I d'Haro, senyor de Biscaia. D'aquest matrimoni nasqu:
 l'infant Garcia Fernandes (v 1181-1184), infant que nasqu abans del matrimoni;
 l'infant San de Lle (1188-1220), senyor de Monteagudo i Aguilar;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61480" title="Wir sind Helden" nonfiltered="3988" processed="3979" dbindex="24381">
Wir sind Helden (Som herois en alemany) s un grup de pop/rock d'Alemanya. Es va fundar en 2001 i continuen en actiu. Formen part de la "Neue Neue Deutsche Welle" (nova nova ona alemanya) juntament amb Virginia Jetzt!, Astra Kid, Hamburger Schule, Tocotronic, Die Sterne...

Histria.
Fundaci.
Judith Holofernes, cantant principal del grup, ja havia treballat com a solista abans de la fundaci de Wir sind Helden. Actuava en un menut Club berlins i va arribar fins i tot a publicar el seu propi CD: Kamikazefliege (Mosca kamikaze en alemany). Tractant de trobar musics per acompanyar-la, Holofernes es va trobar l'any 2001 a Hamburg amb Pola Roy (bateria) i Jean-Michel Tourette (guitarra i teclats) amb els qui immediatament va formar una estreta amistat. Al principi el grup va actuar sota el nom de  Judith Holofernes i public alguns ttols propis a la plataforma de msica on-line BeSonic. El baix Mark Tavassolfou l'ltim a incorporar-se, al grup, proposat per Pola Roy.

Evoluci.
L'any 2002, Wir sind Helden irromp al panorama de la msica pop alemanya amb la seua can Guten Tag, que arrib a la posici 53 a les llistes de singles d'Alemanya i fou ems repetidament per la MTV, malgrat que la banda no tenia encara contracte discogrfic. L'lbum de debut Die Reklamation (2003) entr a les llistes de venda de discos alemanyes en el nmero 6 i arrib a abastar la segona posici. La seua popularitat s'increment significativament quan Judith Holofernes aparegu al programa televisiu Harald Schmidt Show, el que propici que s'esgotaren totes les entrades per a la menuda gira que el grup estava fent a petits locals. El seu segon lbum Von hier an blind (2005) entr directament al primer lloc de les llistes alemanyes i austriaques, romanent entre els deu primers al llarg de 20 setmanes.

Entretant, Wir sind Helden intentaren tamb fer-se un lloc en altres passos, de parla no alemanya, i per aquest motiu, arreglaren algunes de les seues canons per a altres llenges.  L'any 2005 gravaren Mit s  itte miy  (jap.         ), una versi japonesa de Von hier an blind, i un poc ms tard, l'any 2006, publicaren una recopilaci de canons de Die Reklamation i Von hier an blind per al mercat francs, que tamb contenia versions en francs de Von hier an blind (Le vide), Guten Tag (La rclamation) i Aurlie (Aurlie, c'est pas Paris).

El 25 de maig de 2007 publicaren el seu tercer disc d'estudi, anomenat Soundso i que en poques setmanes arrib al segon lloc de les llistes alemanyes i austriaques. El primer single fou Endlich ein Grund zur Panik, al que un mes desprs segu Soundso.

Membres.
 Judith Holofernes - cantant, guitarra;
 Pola Roy - bateria;
 Mark Tavassol - baix;
 Jean-Michel Tourette - teclats, guitarra;

 Obra .

 Lletres .
Les lletres d'Holofernes contenen crtiques al consumisme (Guten Tag), a l'esfor improductiu (Mssen nur wollen), a les regles estrictes (Ist das so?) o a la indstria discogrfica (Zuhlter). En Zieh dir was an es critica a la generaci de cantants que tenen xit ms per l'atractiu fsic que pel seu talent musical. L'amor tamb inspira moltes de les lletres d'Holofernes, ja sigui des d'una ptica humorstica (Aurlie), o des d'un enfoc ms seris (Auer dir). En Heldenzeit respon a la freqent pregunta de perqu el grupo s'anomena aix, i en Wtend genug replica a les acusacions de que Wir sind Helden sn un grup amb una imatge massa amable i formal. Amb el single Gekommen um zu bleiben, fan burla d'aquells que afirmaven que la banda seria  flor d'un da , que el seu primer disco seria tamb el darrer i no serien capaos de satisfer les altes expectatives de pblic y crtica encetades pel seu primer lbum. 

 Estil musical .
L'lbum de debut de Wir sind Helden, Die Reklamation, fou considerat un disc festiu i divertit, amb influncies del tecno pop. Algunes de les seues canons provenen de l'poca de cantant en solitari de Judith Holofernes. El segon lbum,  Von hier an blind, est carregat d'arreglament de guitarra. En la producci els quatre msics s'han involucrat a parts iguals, cosa que no va succeir a Die Reklamation.

 Rellevncia .
Wir sind Helden sn considerats pioners d'un moviment que eclosion l'any 2004, al que pertanyen altres joves grups alemanys comoSilbermond i Juli. Especialment aquests ltims, han sigut sovint acusats de copiar a Wir sind Helden, per fer un similar us del llenguatge metafric. Sovint s'anomena el seu estil com el de la Neue Neue Deutsche Welle.

Discografia.

lbums.


 Singles .


Altres.
 1999: Kamikazefliege (Judith Holofernes' lbum en solitari. Ja incloa les canons Aurlie i Auer Dir.  500 cpies);
 2002: Guten Tag (5-Track EP 3000 cpies);
 2003: Rio Reiser Familienalbum   Eine Hommage (Wir sind Helden participa amb la can Halt dich an deiner Liebe fest);
 2004: Die rote Reklamation (Reedici de Die Reklamation amb un Bonus-DVD);
 2006: Wir sind Helden (Compilaci per al mercat francs de canons de Die Reklamation i Von hier an blind amb tres versions cantades en francs.);
 2007: Live in London (6-Track-Live-EP de l' ITunes Musikfestival de Londres, sols disponible mitjanant l'iTunes);

 Premis .
Echo 2004 en les categories:
Mrqueting, per la discogrfica EMI;
Millor nou talent nacional a la rdio.
Millor grup novell nacional.
Millor video d'un grup novell alemany.

 Webs .

  http://www.wirsindhelden.de/ ;
  http://www.helden-forum.com/;
  http://helden.hyperboy.de/;
  http://heldenverehrung.de/;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61481" title="Alfons IX de Lle" nonfiltered="3989" processed="3980" dbindex="24382">
Alfons IX de Lle ( Zamora 1171 - Villanueva de Sarria, Zamora 1230 ), rei de Lle (1188-1230).

Orgens familiars.

Fill gran del rei Ferran II de Lle i la seva primera esposa Urraca de Portugal.

Segons la numeraci cronolgica real del Regne de Lle hauria de ser conegut com Alfons VIII de Lle, per la seva denominaci amb l'ordinal IX est ms popularitzada.

Npcies i descendents.

Es cas el 1191 a Guimaraes amb Teresa de Portugal, filla de San I de Portugal i Dola de Barcelona. El matrimoni fou anullat el 1194 per tingueren:
 l'infant Ferran de Lle (1192-1214);
 la infanta Sana de Lle (1193-v 1243);
 la infanta Dola de Lle (1194-v 1243);

El desembre 1197 es torn a casar a la ciutat de Valladolid amb Berenguera de Castella, filla d'Alfons VIII de Castella i Elionor d'Anglaterra.

 la infanta Berenguera de Lle (1198-1235), casada amb Joan de Brienne, rei-regent de Jerusalem;
 la infanta Constana de Lle (1200-1242), monja al Monestir de Las Huelgas;
 l'infant Ferran III de Castella (1201-1252), rei de Castella i rei de Lle;
 la infanta Elionor de Lle (1202);
 l'infant Alfons de Molina (1203-1272), senyor de Molina i Mesa;

El matrimoni fou novament anullat el 1204 pel gran grau de consanguinetat.

Vida poltica.

Es va enfrentar a la seva madrastra i al seu germanastre per la corona de Lle. Per fer ms forts els seus drets hereditaris va convocar la Cria Rgia i va rebre el suport del clergat, els nobles i les autoritats civils. 

Desprs de divorciar-se de Berenguera es va centrar en la rivalitat del seu regne amb el de Castella. El 1217 Berenguera va esdevenir reina de Castella per la mort del seu germ Enric I de Castella, per va abdicar aquell mateix any en favor del fill d'ambds, Ferran III el Sant, cosa que provoc que aquest es trasllads al costat de la seva mare per governar el regne castell i abandons el seu pare. 

El 1218 va fundar la Universitat de Salamanca.

Alfons IX decid llavors centrar-se en combatre els rabs, aconseguint conquerir les ciutats de Cceres el 1229 i Mrida i Badajoz el 1230.

Successi.

La seva mort va esdevenir el 1230, deixant el regne a les seves filles Sana de Lle i Dola de Lle, per ser finalment Ferran III de Castella el que es far amb el poder, grcies al Pacte de Terceries el mateix any 1230. Amb l'ascens de Ferran III de Castella al tron de Lle s'uniran novament, i ja de forma definitiva, els dos regnes principals castellans.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61484" title="Astra Kid" nonfiltered="3990" processed="3981" dbindex="24383">
Astra Kid s un grup de Rock indie alemany de Datteln format l'any 1996. Formen part de la "Neuen" Neuen Deutsche Welle (Hamburger Schule, Tocotronic, Die Sterne, Wir sind Helden, Virginia Jetzt!). Es van disoldre a finals de l'any 2005 desprs de traure al mercat el seu ltim disc Stereo.

 Discografia .
 lbums d'estudi .
 Planet der Affen (2000);
 Mde, ratlos, ungekmmt (2003);
 Stereo (2005);

 Singles i EP .
 Ob Star, obskur oder unbekannt (2000);
 Planet der Affen (2001);
 Heute ist ein schlimmer Tag (2001);
 Schwarzfahren (2003);
 Fr etwas mehr als dich (2003);
 Unsinkbar (2005);

 Enllaos externs .
  Pgina web oficial;
  Notcies dels Astra Kid;
  Web Fan 1;
  Web Fan 2;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61486" title="Duwamish-suquamish" nonfiltered="3991" processed="3982" dbindex="24384">

Els duwamish i suquamish sn dues tribus amerndies que parlen una llengua salish. 

 Localitzaci .

Els duwamish vivien a la badia d'Elliott, vora el Sound Puget de Seattle (Washington). Els suquamish viuen a la reserva de Port Madison (Washington).

 Demografia .
El duwamish el 1962 noms tenia 10 parlants. Els suquamish eren 441 el 1887, 150 el 1909, 177 el 1962, i el 1980 eren 1.300, per menys de 20 parlants. 
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats 336 duwamish i 782 suquamish. La reserva Suquamish tenia censats el 1995 (segons la BIA) 806 indis, tot i que a la reserva viuen 1.032 persones.

 Costums .
Llurs trets culturals eren similars als de les altres tribus del Noroest (nootka, kwakiutl) i de les tribus de Puget Sound (nisqually, puyallup, klallam, quinault). Fabricaven vistoses canoes, pals totmics i celebraven el potlatch. Fonamentalment vivien de la pesca.

 Histria .
El primer contacte amb els blancs a la zona de Sound Puget es produ el 1774, amb exploradors  espanyols i russos. El 1788 James Cook va visitar la zona. 
Cap el 1805 els nord-americans Lewis i Clark arribaren a Washington. Cap el 1810 es constru Fort Astoria, a Spokane, i el 1813 el territori fou posat sota la protecci de la NNCo. El 1825 els britnics construren Fort Vancouver i provocaren la primera epidmia de verola. El 1850 comenaren a confiscar-los terres merc l Oregon Donation Act, que arrabass 15.000 acres als skagit. El cap dels duwamish i suquamish, Seath'tl o Seattle (1786-1866), i el dels lummi Chow-its-hoot, van signar el 1855 els tractats de Point Elliot, Neah Bay i Point-no-Point, pel qual 17.000 indis cediren 64 milions d acres, confirmats pels de Medicine Creek del 1854 i el de Quinault River el 1856. El 1861 repartiren menjar entre els duwamish, klallam i suquamish, cosa que encoratjaria cowlitz i chehalis a signar tractats. Aix, el 1863 es crearen les primers reserves, que el 1876 ja serien 11 a Puget Sound. El 1880 es va estendre entre ells l'Indian Shaker Church, fundada pel squaxin John Slocum. I durant els anys seixanta van donar suport les protestes pels drets de pesca, encapalats pels nisqually i puyallup.
El membre ms destacat de la tribu ha estat l'actor Chief Dan George.

 Enllaos externs .

Pgina Tribu Suquamish (Port Madison Indian Reservation);
Pgina de la cultura i histria Suquamish;
Informaci sobre els Suquamish;
Pgina de la Tribu Duwamish;
Pgina de la cultura i histria Duwamish;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61491" title="Seath'tl" nonfiltered="3992" processed="3983" dbindex="24385">

 
Seath'tl, Sealth, Seathl, See-ahth, ms conegut com a Seattle (1786-1866) fou un amerindi cap dels duwamish-suquamish, i la ciutat de Seattle es diu aix en honor seu. De petit la seva tribu fou visitada per George Vancouver (1792) i foren delmats per la verola. Fou cap guerrer contra els yakama (1800), i vers el 1811 fou escollit cap de les dues tribus. El 1832 fou batejat i dirig expedicions contra els chemakum tot ajudant els nordamericans. El gener del 1854 fou convenut de signar el tractat de Port Elliott i de retirar-se a una reserva amb tota la tribu . Fou partidari de la convivncia entre indis i nordamericans i contrari a l alcohol i als abusos contra la seva tribu.
Se li atribueix una carta datada el 1854 i dirigida a Isaac Stevens on fa una crida a la defensa mediambiental. Tot i que l'autoria encara n's discutida, ha estat considerat un dels precedessors de l'ecologisme i la defensa de la natura.

Referncies.
 Murray Morgan, Skid Road, 1951, 1960, and other reprints, ISBN 0295958464;
 William C. ("Bill") Speidel, Doc Maynard, The Man Who Invented Seattle, Nettle Creek Publishing Company, Seattle, 1978. ;
 Chief Seattle's Speech, HistoryLink.org, introduction by Walt Crowley, June 28, 1999, revised by Greg Lange and Priscilla Long, January 12, 2001, accessed July 21, 2005.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61493" title="iax" nonfiltered="3993" processed="3984" dbindex="24386">

En mitologia grega, nom donat a dos herois:
iax el Gran, o iax de Telam, personatge de la Ilada.
iax el Petit, fill de Oileu.
Tamb s el nom donat a una obra literria:
iax (tragdia), tragdia atribuda a Sfocles.

Paraules relacionades.
Ajax (pgina de desmbiguaci).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61494" title="Virginia Jetzt!" nonfiltered="3994" processed="3985" dbindex="24387">
Virginia Jetzt! s in grup d'indie pop alemany del poble d'Elsterwerda en Brandenburg al 1999. Ara resideixen a Berln. Formen part de la "Neue" Neue Deutsche Welle com Astra Kid o Wir sind Helden. Sn coneguts per les seues melodies suaus amb lletres sobre la joventut, la vida i la msica. Es van donar a conixer amb el seu disc "Wer hat Angst vor Virginia Jetzt!" (Qui t por dels Virginia Jetzt!).

A comenaments del 2007 trauran un nou disc.

 Discografia .
 lbums .
Virginia jetzt! (2000);
Pophymnen (2001);
Wer hat Angst vor Virginia Jetzt! (2003);
Anfnger (2004);
Anfnger Tour Edition (2005);

 Enllaos externs .
Pgina web oficial






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61497" title="Seattle (desambiguaci)" nonfiltered="3995" processed="3986" dbindex="24388">


Geografia:
Seattle (Washington), la ciutat ms poblada de l'Estat de Washington, als EUA.
Onomstica:
Cabdill Seattle, vegeu Seath'tl.
;
Esport:
Beisbol:
Els Seattle Mariners sn un equip de baseball dels EUA.
Bsquetbol:
Els Seattle Supersonics o Sonics, sn un equip de bsquetbol.
Futbol:
Els Seattle Sounders.
Hoquei sobre gel:
Els Seattle Thunderbirds s un equip de hoquei sobre gel.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61499" title="Telamon" nonfiltered="3996" processed="3987" dbindex="24389">
 Per l'heroi mitolgic vegeu: Telam;

Telamon fou una ciutat d Etrria que deriva el seu nom del heroi mitolgic Telam.

Fou ciutat etrusca per no apareix esmentada fins el 225 aC, ja sota domini rom, quant es va lliurar a les seves rodalies una gran batalla  entre els romans i els gals cisalpins que havien entrat a la regi i que foren interceptats per els consols C. Atilius i L. Aemilius que van derrotar els invasors i els hi va fer deu mil presoners entre ells els seus caps. El 87 aC Gai Mari va desembarcar a Telamon al tornat del seu exili i va comenar a reclutar un exercit

Fou ciutat romana durant l imperi, i es va mantenir mercs al seu port. Encara existia al segle IV per desprs es va despoblar i va romandre buida fins que el segle XIV es va construir un castell i va sorgir un llogaret al costat que es l origen de la actual vila de Telamone.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61501" title="lie Ducommun" nonfiltered="3997" processed="3988" dbindex="24390">


lie Ducommun ( Ginebra, Sussa 1833 - Berna 1906 ) fou un periodista sus que treball en favor del pacifisme i fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1902 juntament amb Charles Albert Gobat.

Biografia.
Va nixer el 19 de febrer de 1833 a Ginebra i va treballar com a mestre d'alemany, tutor, periodista (a les publicacions Revue de Genve, Der Fortschritt i Helvtie), secretari general d'una companyia de ferrocarril, editor, traductor per la Cancilleria Sussa entre 1869 i 1873, i fins i tot poltic. 

Activisme pacifista.
El 1867 va collaborar en la fundaci de la Ligue de la paix et de la libert (o Lliga per la pau i per la llibertat).

El mateix any va ser nomenat director del tot just creat Bureau International de la paix (o Oficina Internacional per la Pau), la primera organitzaci no governamental centrada en la pau, amb seu a Berna. Per aquest darrer lloc es va negar a rebre un salari, dons amb la satisfacci dels seus ideals ja en tenia ms que suficient. En fou el director fins la seva mort, el 7 de desembre de 1906.

Anteriorment, per, fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau de 1902, juntament amb Charles Albert Gobat.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1902;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61502" title="Chief Dan George" nonfiltered="3998" processed="3989" dbindex="24391">
Chief Dan George, Tes-wah-no o Geswanouth Slahoot (Vancouver, Colmbia Britnica, 1899-1981) fou un indi d'origen suquamish, que de jove va treballar tallant fusta fins que va debutar a la televisi nord-americana com a actor el 1960 en la srie Cariboo Country. Com a actor, fou nominat a l'Oscar com a secundari a Little Big Man (1970) d'Arthur Penn, va participar a la srie Centennial (1978) i al film de Clint Eastwood The Outlaw Josey Wales (1976). Tamb va escriure My heart soars (1974), My spirit soaars (1982). A ms, fou cap de la Salish Band a Burrard Inlet i el 1971 va rebre l'Ordre del Canad. Ha estat avi de la poetessa Lee Maracle i besavi de l'actor i poeta Columpa Bopp.

Enllaos .
Lament for Confederation;
Chief Dan George a Find A Grave;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61504" title="Frederic IX de Dinamarca" nonfiltered="3999" processed="3990" dbindex="24392">


Frederic IX de Dinamarca (Copenhaguen 1899 - 1972). Rei de Dinamarca des de 1947 fins a 1972.

Fill del rei Cristi X de Dinamarca i de la princesa Alexandrina de Mecklenburg-Schwerin. Era per tant nt per via paterna del rei Frederic VIII de Dinamarca i de la princesa Llusa de Sucia mentre que per part de mare ho era del gran duc Frederic Francesc III de Mecklenburg-Schwerin i de la gran duquessa Anastsia de Rssia.

Es cas amb la princesa ngrid de Sucia l'any 1935 a Copenhaguen. La princesa era filla del rei Gustau VI Adolf de Sucia i de la princesa Margarida del Regne Unit. La parella s'establ a Copenhaguen i tingueren tres filles:

SM la reina Margarida II de Dinamarca nascuda a Copenhaguen el 1940. Es cas amb el comte francs Enric de Monpezat el 1967.

SAR la princesa Benedicta de Dinamarca nascuda el 1944 a Copenhaguen. Es cas amb el prncep Ricard de Sayn-Wittgenstein-Berleburg.

SM la reina Anna Maria de Grcia nascuda a Copenhaguen el 1946. Es cas amb el rei Constant II de Grcia el 1964 a Atenes.

El rei hagu de fer front a la invasi nacionalsocialista de Dinamarca l'any 1941. El rei Cristi X de Dinamarca des d'un primer moment es mostr favorable als aliats en contra d'Alemanya i ben aviat tamb recolz els jueus de Dinamarca fent-ho de forma pblica i notria. A diferncia d'altres famlies reials, la danesa mai s'exili de Dinamarca i hi pogu seguir vivint malgrat mantenir importants diferncies amb les tropes d'ocupaci.

El fet de qu Frederic no tingus cap fill mascle convert en un primer moment al seu germ, el prncep Knud de Dinamarca en hereu al tron dans. Ara b, l'any 1955 el Parlament aprov una llei per la qual es derogava la Llei Slica i les filles de Frederic podrien esdevenir reines de Dinamarca.

Es enterrat a la catedral de Roskilde prop de Copenhaguen on hi ha les tombes dels reis danesos des de Margarida I de Dinamarca. Malgrat que per exprs desig del sobir es enterrat fora de la catedral.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61506" title="Maria de Molina" nonfiltered="4000" processed="3991" dbindex="24393">


Maria de Molina ( 1260 - Valladolid 1321 ), infanta de Castella i reina consort de Castella i Lle (1284-1295).

Filla d'Alfons de Molina i la seva tercera esposa, Major Tllez. Era nta per part de pare del rei Alfons IX de Lle.

Es cas el 1281 a la catedral de Toledo amb el seu parent, l'infant San de Castella, futur rei de Castella. D'aquesta uni en nasqueren:
la infanta Isabel de Castella (1283-1328), casada el 1291 amb Jaume II d'Arag;
l'infant Ferran IV de Castella anomenat l'Emplaat (1285-1312), rei de Castella i rei de Lle;
l'infant Alfons de Castella (1286-1291);
l'infant Enric de Castella (1288-1299);
l'infant Pere de Castella (1290-1319), regent de Castella i senyor de Cameros;
l'infant Felip de Castella (1292-1327), regent de Castella i senyor de Cabrera i Ribera, casat amb la seva cosina Margarida de la Cerda, filla d'Alfons de la Cerda;
la infanta Beatriu de Castella (1293-1359), casada el 1309 amb Alfons IV de Portugal;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61507" title="Squaxin" nonfiltered="4001" processed="3992" dbindex="24394">
Els squaxin o squaxon sn una tribu ndia de parla salish i repartits a la costa septentrional de l'estat de Washington. Es divideix en les subtribus Noo-Seh-Chatl de Henderson Inlet, Steh Chass a Budd Inlet, Squi-Aitl d'Eld Inlet, Sawamish/T'Peeksin de Totten Inlet, Sa-Heh-Wa-Mish d Hammersley Inlet, Squawksin de Case Inlet, i S'Hotle-Ma-Mish de Carr Inlet. 
La seva llengua tenia 32 parlants el 1937 i 98 el 1909. Segons el cens dels EUA del 2000 hi havia 746 individus censats, per a la seva reserva, segons dades de la BIA el 1995, noms hi havia 579 individus censats.
Els seus costums i trets histrics sn similars als de les altres tribus del Puget Sound (klallam, duwamish-suquamish, puyallup, nisqually, quinault) i foren internats en la seva reserva al comtat de Mason (Washington) el 1855.
El 1880 un membre de la tribu, John Slocum i la seva esposa Squ-sacht-un fundarien a Puget Sound l Indian Shaker Religion, de manera que el 6 d octubre del 1892 signarien una carta en defensa de la religi ndia. Actualment, aquesta s la religi nadiua amerndia ms extesa a la zona de Washington i Oregon. 

Enllaos.

Pgina de la Squaxin Island Tribe (Gent de l'aigua);
Histria de la Squaxin Island Tribe;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61508" title="John Slocum" nonfiltered="4002" processed="3993" dbindex="24395">
John Slocum o Squsachtun (fl. 1882-1890) fou un amerindi squaxin (salish) resident a la reserva Skokomish, qui el 1882 va fundar l'Indian Shaker Church, barreja de catolicisme, protestantisme i prctiques ndies. Afirmava haver mort i ressucitat desprs d una malaltia, i s anomenaven Shakers per les convulsions que feien quan entraven en trance. Malgrat ser perseguits, es van estendre arreu de Washington, Oregon, Idaho i Colmbia Britnica entre les tribus squaxin, klallam, quinault, Lower Chehalis, yakama, i hupa entre altres.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61509" title="Jurament per les Illes" nonfiltered="4003" processed="3994" dbindex="24396">
El Jurament per les Illes fou institut per Pere III el Cerimonis per als seus successors desprs d'ocupar el Regne de Mallorca (1343), perqu el Regne de Mallorca amb les illes adjacents i els comtats del Rossell i Cerdanya no es poguessin separar mai del Principat de Catalunya, del Regne d'Arag i del Regne de Valncia.  Aquest jurament reial fou contravingut pel Tractat dels Pirineus (1659) i pel Tractat d'Utrecht (1713), que separ Menorca, per la qual cosa aquest no tindria validesa.

L'any 1230 el rei Jaume I s'havia comproms a no segregar mai Mallorca de la Corona d'Arag, d'acord amb la Carta de Franquesa. Per en la revisi de la Carta de l'any 1257 es va llevar aquest captol. El Jurament per les Illes, tamb anomenat privilegi d'Uni d'Arag i Mallorca, fou el retorn, doncs, a una situaci inicial.

El Jurament per les Illes tenia un altre antecedent: l'ordre de Jaume II de 1319 que no poguessin separar-se el Principat de Catalunya, el Regne d'Arag i el Regne de Valncia.

El Jurament per les Illes fou el resultat d'un acord entre Pere el Cerimonis i les Universitats de les ciutats i viles reials de Catalunya, Arag i Valncia abans de l'expedici a Mallorca (4 de les calendes d'abril del 1344). Aquest acord es lleg tamb aquell mateix any desprs de la campanya del Rossell, a Perpiny, i a la Cerdanya, a Puigcerd. 

Pere III el Cerimonis man que els seus successors en jurar els Privilegis de Barcelona fessin tamb el Jurament per les Illes. Aquest jurament el feia el rei, o el seu representant, girat cap a les Balears i s'interromp a partir dels Decrets de Nova Planta. El fet que el jurament es prests a Barcelona indicava l'especial relaci entre les Balears i el Principat de Catalunya, no discutida mai pel Regne d'Arag ni pel Regne de Valncia.

El Jurament per les Illes i el pacte precedent de Pere III amb les viles reials fou addut pel Parlament de Catalunya per a denunciar el Tractat d'Utrecht i resistir amb les armes l'ocupaci de Felip V de Borb, ats que es pensava que amb aquest tractat Gran Bretanya ocuparia les Balears, com de fet ocup Menorca. Aquest acord del Parlament de Catalunya fou comunicat a Mallorca.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61511" title="Frederic VIII de Dinamarca" nonfiltered="4004" processed="3995" dbindex="24397">


Frederic VIII de Dinamarca (Copenhaguen 1942 - Hamburg 1912. Rei de Dinamarca des del 1906 fins al 1912.

Nascut a Copenhaguen el 3 de juny de 1842 era fill del rei Cristi IX de Dinamarca i de la princesa Llusa de Hessen-Kassel. Era nt per part de pare del duc Frederic Guillem I de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg i de la princesa Llusa Carolina de Hessen-Kassel mentre que per part de mare ho era del prncep Guillem de Hessen-Kassel i de la princesa Carlota de Dinamarca.

Es cas amb la princesa Llusa de Sucia a Copenhaguen el 1869. La princesa era filla del rei Carles XV de Sucia i de la princesa Llusa dels Pasos Baixos.

La parella s'establ a Copenhaguen i tingueren vuit fills:

SM el rei Cristi X de Dinamarca nat el 1870 i mort el 1947 a Copenhaguen. Es cas amb la princesa Alexandrina de Mecklenburg-Schwerin.

SM el rei Haakon VII de Noruega nat el 1872 a Copenhaguen i mort el 1957 a Oslo. Es cas amb la princesa Maud del Regne Unit. ;

SAR la princesa Llusa de Dinamarca nascuda el 1875 a Copenhaguen i morta el 1906 a Blckeburg. Es cas amb el prncep Frederic de Schaumburg-Lippe.

SAR el prncep Harald de Dinamarca nat el 1876 i mort el 1949 a Copenhaguen. Es cas amb la princesa Helena de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg. ;

SAR la princesa Ingeborg de Dinamarca nascuda el 1878 a Copenhaguen i morta el 1958 a Estocolm. Es cas amb el prncep Carles de Sucia. ;

SAR la princesa Thyra de Dinamarca nascuda el 1880 i morta el 1945.

SAR el prncep Gustau de Dinamarca nascut el 1887 i mort el 1944.

SAR la princesa Dagmar de Dinamarca nascuda el 1890 i morta el 1961 a Copenhaguen. Es cas amb Jurgen Castenskiold.

Polticament el rei Frederic VIII es mostr ms favorable al rgim liberal que el seu pare havia instaurant i bastant allunyat de les tesis absolutistes dels sectors ms conservadors danesos. 

Desprs d'una visita oficial a Frana fu una parada a la ciutat alemanya d'Hamburg a la qual hi trob la mort mentre caminava d'incgnit per un carrer de la ciutat. La causa oficial de la seva mort fou la d'un atac de cor acompanyat d'una parlisis total. 

Fou enterrat a la catedral de Roskilde junt amb altres membres de la famlia reial danesa. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61513" title="Francesc Xavier Parcerisa i Boada" nonfiltered="4005" processed="3996" dbindex="24398">
Francesc Xavier Parcerisa i Boada (Barcelona, 1803 - 27 de mar de 1875) va ser un dibuixant, pintor i litgraf romntic catal.

Malgrat que va assistir a les aules de la Junta de Comer de Barcelona, va ser un autor de formaci autodidacta que es va especialitzar en les litografies. Va realitzar un inventari dels principals monuments de Catalunya. Va ser membre de la "Comissi real de Monuments Histrics i Artstics" i de l'Acadmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. 

Una de les seves mximes aspiracions va ser la d'aconseguir resumir en una obra tots els monuments d'Espanya. L'obra, titulada Recuerdos y bellezas de Espaa, estava dividida en onze volums, cadascun d ells dedicat a una zona del pas. Parcerisa va ser l encarregat de les reproduccions litogrfiques. Les imatges dels monuments comptaven amb una descripci crtica i detallada dels mateixos. Aquestes descripcions van ser elaborades per quatre autors: Francesc Pi i Margall, que es va encarregar del tom dedicat a Granada; Pau Piferer, encarregat dels dos volums de Catalunya; Pere de Madrazo que va realitzar els toms corresponents a Crdova, Cadis i Sevilla, i Jos Mara Quadrado que es va encarregar de la resta de l obra. 

El primer volum, dedicat a Catalunya, va aparixer el 1839. Es lliurava de forma quinzenal i comptava amb nombrosos subscriptors entre els personatges ms destacats del pas. L'obra final va comptar amb 588 litografies, dibuixades gaireb totes al natural i amb un punt de vista molt original i una llibertat total quant al tractament de la llum. Una srie de problemes ocasionats per la prpia magnitud de l'obra van fer que la deixs inacabada encara que, nou anys desprs de la mort de Parcerisa, el text es va acabar de completar. Parcerisa va ser premiat per aquesta obra i se'l va nomenar membre de l'Academia de San Fernando. Recuerdos y bellezas de Espanya es va convertir en un referent, tant per les seves elaborades litografies com per les detallades descripcions de les obres. 

A l'edat de 50 anys, Francesc Parcerisa va deixar de banda les litografies i va comenar a dedicar-se a la pintura. Hi destaquen els quadres descriptius d'interior d'algunes catedrals que valgueren al seu autor diferents medalles artstiques. Algunes de les seves obres s'exposen en diversos museus de Madrid i Barcelona. En el Museu del Prado es troba un oli de la Catedral de Burgos. Tamb se'n poden admirar obres a l'Alcsser de Sevilla.

Enllaos externs.
Litografies de Parcerisa;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61514" title="Charles Albert Gobat" nonfiltered="4006" processed="3997" dbindex="24399">

Charles-Albert Gobat ( Tramelan, Sussa 1843 - Berna 1914 ) fou un poltic sus que va rebre el Premi Nobel de la Pau el 1902.

Biografia.
Va nixer el 21 de maig de 1843 a la poblaci de Tramelan, situada al cant de Berna. Desprs d'una intensa etapa d'estudiant de dret a nombroses universitats i amb excellents qualificacions, Gobat va ocupar diferents crrecs politics al llarg dels anys. Va ser diputat del Gran Consell de Berna, cap del departament de la instrucci pblica, cap del departament d'interior, membre del Consell Nacional Sus, parlamentari al Consell d'Estat del Cant de Berna, parlamentari al Consell d'Estats de Sussa, i secretari general de la Union interparlamentaire (o Uni Interparlamentria).

Activisme pacifista.
Va ocupar el crrec de director del Bureu international de la paix (o Oficina Internacional per la Pau), en collaboraci amb lie Ducommun. Ambds reberen el Premi Nobel de la Pau el 1902, per la seva collaboraci en l'establiment de la Convenci de La Haia. 

Fou un ferm defensor de l'arbitratge i de la promoci del parlamentarisme per a resoldre els conflictes, tant a nivell internacional com a nivell local (per exemple, els conflictes laborals). Va intermediar per l'admissi d'estats no constitucionals, com Rssia, a la Uni Interparlamentria. Finalment, el 1899 se celebra una conferncia d'estats a La Haia, i es conclou amb la signatura d'un reglament d'aplicaci a tots els estats membres, per tal de solucionar els conflictes de forma pacfica. Les conferncies de La Haia es van repetir peridicament al llarg dels anys i van ajudar a millorar les relacions entre les nacions.

Gobat va morir el 16 de mar de 1914 mentre se celebrava una conferncia de pau a Berna.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1902;

 
 
 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61515" title="Platja de la Malva-rosa" nonfiltered="4007" processed="3998" dbindex="24400">

La platja de la Malva-rosa s la platja urbana per excellncia de Valncia. 

El seu nom, aix com el del barri situat al costat d'ella, data de 1848 i s grcies d'un jardiner, Flix Robillard, qui per aquell temps exercia el crrec de jardiner major del Botnic. 

La platja, que en els temps antics era utilitzada per a desembarcar la pesca i l'intercanvi de comer entre els diferents poblats prxims a la capital, es va anar convertint en lloc de descans de la burgesia valenciana. Entre els seus illustres estiuejants es trobaven Sorolla i Blasco Ibez. 

En l'actualitat, aquesta mplia i oberta platja, d'arena fina i daurada, presenta un aspecte molt animat tant en la prpia platja, per la qualitat i quantitat de serveis que ofereix com en el Passeig Martim que la delimita, la construcci del qual va comenar en 1980, i que alberga restaurants i cafeteries. Disposa de llocs de socorrisme i una zona adaptada per al bany de les persones amb mobilitat reduda.

Vegeu tamb Platges del Pas Valenci

 Enllaos externs .
 Playa de la Malvarrosa;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61516" title="Llista de platges del Pas Valenci" nonfiltered="4008" processed="3999" dbindex="24401">



Costa de la Tarongina.
 Baix Maestrat .
 Vinars;
 Platges de la Barbiguera;
 Cala la Nria;
 Cala Salines;
 Cala del Pastor;
 Cala del Pinar;
 Cala dels Cossis;
 Cala dels Pinets;
 Cala de la Foradada ;
 Les Cales;
 Cala de les Canyes;
 Cala de les Deveses;
 Cala de les Llanetes;
 Cala de les Roquetes;
 Cala de les Timbes;
 Platja del Fort  ;
 Cala del Puntal;
 Platja del Saldonar;
 Platja de Fora Forat  ;
 Platja del Clot;
 Platja Riu Snia;
 Cala del Triador;

 Benicarl;
 Platja de la Mar Xica ;
 Platja del Morrongo   ;
 Platja del Gurug;
 Platja de la Caracola   ;

 Penscola;
 Platja Nord   ;
 Platja Sud ;
 Cala del Moro ;
 Cala d'Ordi ;
 Cala del Volante ;
 Platja del Pebret;
 Cala de la Basseta ;
 Cala de l'Argilaga ;

 Alcal de Xivert - Alcossebre;
 Platja de Ribamar ;
 Cala Mundina ;
 Cala Blanca ;
 Platja de les Fonts  ;
 Platja Carregador   ;
 Platja Romana   ;
 Platja del Moro ;
 Tres Platges ;
 Platja de Manyetes ;
 Platja del Serradal;
 Platja de Capicorb;

 Plana Alta .
 Torreblanca;
 Platja de Torrenostra    ;
 Platja Nord   ;

 Cabanes;
 Platja de la Ribera ;
 Platja de la Torre de la Sal;

 Orpesa;
 Cala d'Oropesa la Vella;
 Cala del Retor;
 Platja de Morro de Gos   ;
 Platja de la Conxa   ;
 Platja de la Reneg;
 Platja dels Amplaires ;
 Platgetes de Bellver  ;

 Benicssim;
 Els Terrers  ;
 Platja de l'Almadrava   ;
 Platja Helipolis    	;
 Platja de la Torre de Sant Vicent    	;
 Platja de Voramar  ;

 Castell;
 Platja del Pinar   ;
 Platja del Gurug   ;
 Platja del Serradal  ;

 Almassora;
 Platja del Pla de la Torre Ben-Afeli  ;

 Plana Baixa .
 Borriana;
 Platja de l'Arenal   ;

 Nules;
 Platja del Bovalar  ;
 Platja l'Alcdia  ;
 Platja les Marines ;
 Platja del Rajadell;


 Moncofa;
 Platja de l'Estanyol;
 Platja del Belcaire;
 Platja de Beniesma;
 Platja del Masb   ;
 Platja del Grau  ;
 Platja de Pedrarrotja   ;

 Xilxes;
 Platja del Xereso   ;
 Platja de les Cases  ;

 Almenara;
 Platja de Casablanca   ;

 Costa de Valncia .
Al llarg de la costa pertanyent a aquesta provncia, podem trobar llargues platges d'arena fina i d'escassa profunditat, sent al seu torn d'aiges protegides de corrents forts, ja que aquest litoral correspon en la seua major extensi a la part interior del golf de Valncia. S'alternen platges urbanes amb paratges naturals, oferint una gran varietat de serveis als visitants.

 Camp de Morvedre .

 Canet d'en Berenguer;
 Platja del Rac de Mar   ;

 Sagunt;
Platja del Port de Sagunt    ;
Platja de Almard   ;
Platja de Corinto-Malvarrosa  ;

 Horta Nord .
 Puol;
 Platja de Puol  ;

 El Puig;
 Platja del Barri de Peixcadors ;
 Platja de Mediclia ;
 Platja dels Plans;
 Puig Val - Play Puig ;
 Platja de Santa Elvira ;

 La Pobla de Farnals;
 Platja Nord   ;
 Platja Sud ;

 Massamagrell;
 Platja de Massamagrell;

 Massalfassar;
 Platja de Massalfassar;

 Meliana;
 Platja de Meliana;

 Alboraia;
 Platja de la Patacona   ;
 Platja dels Peixets;
 Port-Saplaya   ;

 Ciutat de Valncia.
El modern i actiu port de Valncia divideix la faana martima en dues grans parts. 

Al nord, unides per un atractiu passeig Martim se situen les platges ms urbanes i concorregudes: Malva-rosa, Cabanyal i platja de les Arenes. Als seus complets serveis a l'arena uneix una mplia oferta de restauraci i oci que, en els mesos ms clids, la converteix en animada zona les 24 hores del dia. 

Al sud, la tranquilla platja de Pinedo s l'avantsala a les bellssimes platges de El Saler i la Devesa. De fina arena i perfilades per un entorn de dunes i pinedes que la protegeixen dels vents de ponent, presenten l'allicient afegit d'estar situades en un dels entorns naturals ms rics del litoral, el Parc Natural de l'Albufera. 

A ms de gaudir del sol i del bany, les platges de Valncia presenten una oferta d'activitats molt variada: 15 km. de platja sn l'escenari perfecte per a la prctica del windsurf, vela lleugera i creuer al club nutic; golf a la mateixa riba de la mar en un dels millors camps d'Europa -El Saler- i, a escassos metres d'aquest, un complex ldic permet muntar a cavall, jugar al tennis i al front o recrrer els canals de l'Albufera a bord de tradicionals embarcacions.

Platja de la Malva-Rosa  ;
Platja de les Arenes   ;
Platja de Pinedo   ;
Platja del Saler  ;
Platja de la Devesa   ;
 Platja de l'Arbre de Gos   ;
 Platja de la Garrofera  ;
Platja Recat  ;
Platja del Perellonet;
Platja del Perell;

 Ribera Baixa .
 Sueca;
 Platja de Bega de Mar;
 Platja del Perell ;
 Platja de la Llastra ;
 Platja de les Palmeretes ;
 Platja del Mareny de Barraquetes;
 Platja del Mareny de Vilxes  ;

 Cullera;
 Platja del Brosquil ;
 Platja del Cap Blanc ;
 Platja del Dossel  ;
 Platja del Faro  ;
 Platja de l'Illa  ;
 Platja del Mareny de Sant Lloren ;
 Platja del Marenyet;
 Platja del Rac   ;
 Platja de Sant Antoni   ;

 Safor .
 Tavernes de la Valldigna;
 Platja de la Goleta ;
 Platja de Tavernes de la Valldigna   ;

 Xeraco;
 Platja de Xeraco     ;

 Gandia;
 Platja d'Ahuir ;
 Platja Nord   ;
 Platja de Rafalcaid ;
 Platja de Vencia ;

 Daims;
 Platja de Daims   ;
 Platja dels Pedregals ;

 Bellreguard;
 Platja de Bellreguard   ;

 Piles;
 Platja de Piles   ;

 Oliva;
 Platja de l'Aigua Morta  ;
 Platja de les Aiges Blanques   ;
 Platja de les Deveses ;
 Platja de Pau-Pi  ;
 Platja dels Rabdells  ;
 Platja de Terranova-Burguera   ;

Costa Blanca.

Les platges de la Costa Blanca comprn la costa de la provncia d'Alacant. De nord a sud, sn les segents:

 Marina Alta .

 Dnia;
 Platja de les Arenetes ;
 Platja del Tampol ;
 Platja de l'Almadrava;
 La Cala;
 Platja de les Bovetes  ;
 Platja de les Deveses   ;
 Platja de les Marines ;
 Platja dels Molins  ;
 Platja de les Rotes ;
 Platja Marineta Cassiana   ;
 Platja Punta del Raset  ;
 Platja de la Punta Negra;

 Els Poblets;
 Platja de l'Almadrava;

 Xbia;
 Cala de l'Ambolo ;
 Cala Blanca;
 Cala Sardinera;
 Cala de la Barraca;
 Platja de l'Arenal   ;
 Platja del Muntanyar ;
 Platja de la Granadella  ;
 Platja de la Grava  ;
 Cala Pope;

 Benissa;
 Cala Advocat ;
 Cala Baladrar;
 Cala Fustera   ;
 Cap Blanca;
 Cala els Pinets;
 Cala la Llobella;


 Teulada-Moraira;
 Platja del Portet  ;
 Platja de l'Ampolla   ;
 Cala l'Andrag  ;
 Platgetes  ;

 Calp;
 Cala del Morell;
 Calalga ;
 Cala del Mallorqu;
 Cala del Penyal;
 Cala del Rac ;
 Cala Gasparet;
 Cala les Bassetes;
 Cala les Urques ;
 Platja l'Arenal-Bol   ;
 Platja del Cantal Roig  ;
 Platja de la Fossa   ;
 Port Blanc ;
 Cala del Rac del Corv ;


 Marina Baixa .

 Altea;
 Cala de Soio ;
 Cap Blanch  ;
 Cap Negret ;
 Platja de la Barreta de Gualda;
 Cala de la Solsida;
 Platges de l'Olla  ;
 Platja del Mascarat ;
 Platja de la Roda  ;

 Benidorm;
 Platja de Llevant   ;
 Platja de Ponent  ;
 Platja del Mal Pas  ;
 Cala del Ti Ximo;
 Platja de l'Almadrava;

 Finestrat;
 Cala de Finestrat  ;

 L'Alfs del Pi - L'Albir;
 Platja de l'Albir  ;

 La Vila Joiosa;
 Platja Centre  ;
 Platja dels Estudiants ;
 Platja del Parads ;
 Platja del Bon Nou;
 Platja del Rac Conill;
 Platja l'Esparrell;
 Platja del Torres;
 La Caleta;
 Platja del Xarco;

 Alacant .

 Alacant;
 Platja de Sant Joan    ;
 Cala de la Palmera;
 Cala dels Cantalars;
 Cala dels Jueus;
 Platja de l'Almadrava;
 Platja de l'Albufereta    ;
 Platja de la Serra Grossa ;
 Platja del Postiguet    ;
 Platja d'Aiguamarga;
 Platja del Salader    ;
 Illa de Tabarca;
 Port Vell de Tabarca;
 Platja de Tabarca ;

 El Campello;
 Cala d'Enmig;
 Cala del Barranc d'Aiges ;
 Cala del Morro Blanc ;
 Cala de la Merc;
 Cala Lanuza;
 Cala Piteres;
 L'Amerador;
 Platja de l'Almadrava ;
 Platja de l'Horta-Mutxavista   ;
 Platja del Carrer de la Mar   ;

 Baix Vinalop .

 Elx;
 Platja de L'Altet ;
 Platja dels Arenals del Sol ;
 Platja del Carabass;
 Platja del Pinet;
 Platja de La Marina ;
 Platja Les Pesqueres-El Rebollo ;

 Santa Pola;
 Cales del Cap de l'Aljup;
 Cales de Santa Pola de l'est ;
 Platja del Pinet;
 Platja de la Gola;
 Platja Llisa ;
 Platja de Llevant   ;
 Gran Platja  ;
 Platja de Tamarit  ;
 Platja del Varader  ;
 Platges de Santiago Bernabeu ;

 Baix Segura .

 Guardamar del Segura;
 Platja dels Vivers ;
 Platja de la Babilnia ;
 Platja del Camp ;
 Platja del Moncaio  ;
 Platja dels Tossals ;
 Platja de la Roqueta   ;
 Platja de les Ortigues ;
 Platja Centre  ;

 Oriola;
 Platja del Barranc Rubio  ;
 Cala Capit  ;
 Platja de la Dehesa de Campoamor  ;
 Platja del Campoamor (Aiguamarina)  ;
 Platja del Campoamor (La Glea)  ;
 Platja de Cap Roig (Platja Caleta)  ;
 Platja Flamenca (Cala Estaca)  ;
 Platja Flamenca (Cala Mosca)  ;
 Platja de la Zenia (Cala Bosc)  ;
 Platja de la Zenia (Cala Tancada) ;
 Platja de les Mil Palmeres  ;
 Platja de Punta Prima ;

 Torrevella;
 Platja de la Mata  ;
 Platja de los Locos  ;
 Platja de los Nufragos  ;
 Platja del Cura ;

Pilar de la Horadada;
Vista Mar/Caada Hermosa  ;
Platja de les Mil Palmeres  ;
Ro Seco/Mil Palmeras;
Calas de Rocamar;
Cala del Rincn;
Los Jesuitas/La Torre ;
Platja del Conde  ;
El Puerto  ;
Las Villas ;
Platja de Las Higuericas ;
El Mojn;



 Enllaos externs .
 Turisme de la Comunitat Valenciana. Platges i cales;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61518" title="Llista de nmeros de port" nonfiltered="4009" processed="4000" dbindex="24402">
En informtica, un port s una forma genrica de denominar a una interfcie per la que diferents tipus de dades poden ser enviades i rebudes. Aquesta interfcie pot ser fsica o a nivell de programari (per exemple, els ports que permeten la transmissi de dades entre diferents ordinadors).

IANA s la responsable d assignar els nmeros de port TCP i UDP a cada usuari. Els ports ben coneguts (o well-know en angls) estan en el rang de 0 a 1023. Els nmeros de ports registrats (o registered port en angls) es troben entre el 1024 i el 49151. Finalment, els nmeros de port situats entre el 49152 i el 65535 sn ports dinmics o privats i no tenen cap aplicaci assignada per defecte.

IANA no obliga a fer servir aquests ports, tant sols s una recomanaci. En ocasions, els ports poden ser usats per aplicacions o protocols diferents als establerts per l IANA. 

El 21 de mar de 2001, l ICANN va signar un contracte amb el govern dels EE.UU a on es comprometia a realitzar la funci de l IANA.

Les taules que es mostren a continuaci tenen un camp a on es mostra l estatus d Oficial si la combinaci port-aplicaci est a la llista d assignaci de ports de l IANA i No oficial en cas contrari. Finalment, l estatus Conflicte indica si el port el fa servir habitualment dues o ms aplicacions o protocols.




 Ports 0 a 1023 .



 Ports 1024 a 49151 .



 Ports 49152 a 65535 .
Per definici, cap port pot ser oficialment registrat al rang de ports dinmics.

 Enllaos externs .
Llista oficial de l IANA;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61519" title="Cinesiologia aplicada" nonfiltered="4010" processed="4001" dbindex="24403">
La cinesiologia aplicada s la cinesiologia de diagnosi; un mtode utilitzat per donar resposta a les propietats fsiques del cos. El resultat d'una prova de cinesiologia aplicada, -una determinada prova de fora muscular,- indicar la millor forma de terpia per als pacients.

La cinesiologia aplicada s diferent de la cinesiologia acadmica, que s l'estudi de moviment hum i la seva aplicaci. La cinesiologia acadmica es mpliament considera una cincia legtima. La cinesiologia aplicada s considerada una aplicaci de la cinesiologia acadmica per alguns, principalment els quiroprctics, i una pseudocincia per alguns cientfics.

Des que la cinesiologia aplicada procura ajuntar els elements bsics de moltes terpies complementries, proporciona un enfocament integrat, interdisciplinri de la salut. George J. Goodheart, D.C., un quiroprctic, va iniciar la cinesiologia aplicada el 1964. Posteriorment, el seu s s'estengu a uns altres quiroprctics i uns quants doctors en medecina. El 1976 es fund l'International College of Applied Kinesiology. 

 Cinesiologia aplicada bsica .

La cinesiologia aplicada fa un test dels msculs com a mtode de diagnosi. Comunament, els pacients de cinesiologia aplicada jeuen i alcen el seu bra predominant. Desprs, el cinesileg indica al pacient que resisteixi mentre ell fa fora avall al bra esmentat. L'examinador avalua subjectivament la fora exercida pel subjecte per determinar la fora del mscul. Se suposa que aix dna una lnia de base per a un test ms avanat.

Per exemple, el cinesileg podria repetir la prova amb una substncia particular sota la llengua del subjecte; si la prova mostra que el mscul s ms dbil que la primera prova, aquella substncia ser nociva. L'examinador tamb pot indicar al pacient que es toqui una part del cos amb la m oposada. Per exemple, per fer un test "localitzat" al cor, el pacient posaria una m sobre el cor. Una prova del mscul del bra forta suggereix un cor sa, mentre que una prova dbil suggereix un problema.

En lloc d'un test sublingual, alguns practicants simplement fan aguantar una substncia al subjecte o posar-se-la prop d'un rgan determinat. Alguns practicants de la cinesiologia aplicada arriben fins a fer aguantar un contenidor segellat de la substncia que s'ha de provar, al front, al pit, etc. i llavors realitzen la prova de la fora. Una altra tcnica comunament utilitzada en la cinesiologia aplicada s fer posar al pacient ulleres de colors (blau, verd, vermell, etc.) i realitzar el test de la fora per a cada color d'ulleres. El color que provoca el major (o menor) esfor percebut s el que revela informaci sobre la condici del subjecte.

Perqu gaireb totes les proves de cinesiologia aplicada sn subjectives, molts consideren la prctica amb escepticisme. El practicant de cinesiologia aplicada que realitza la prova, aplica pressi al pacient, per aquest practicant s tamb el que decideix si una pressi s ms forta que una altra. Sense un mtode objectiu de mesurament de fora, la cinesiologia aplicada romandr probablement al reialme de la pseudocincia.

 Visi convencional de la cinesiologia aplicada .

Els practicants de medicina alptica tendeixen a considerar que la cinesiologia aplicada no t cap validesa cientfica. Per exemple, Stephen Barrett, M.D. discuteix que el testatge de msculs no pot distingir una substncia de prova d'un placebo sota condicions de doble cec.

 Practicants notables i terics .
George J. Goodheart;
David R Hawkins;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61523" title="Platja de les Arenes" nonfiltered="4011" processed="4002" dbindex="24404">

La Platja de les Arenes delimita al sud amb el port de Valncia i al nord amb la platja de la Malva-Rosa amb una longitud de 1200m, amplria mitjana de 60 i una alta ocupaci. D'arena fina i daurada, s una platja de carcter urb, un extens passeig martim amb nombrosos i amplis locals que ocupen antigues cases de bany.

Disposa de tot tipus de serveis aix com rees esportives i de jocs per a xiquets. s un lloc d'oci nocturn freqentat entre els mesos d'abril i octubre. 

El nom d'aquesta platja ve donat per l'antic Balneari de les Arenes, caracterstic edifici que imita a un temple grec, actualment convertit en un hotel, que suposava un lloc de trobada per a la burgesia valenciana de finals del segle XIX i inicis del XX.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61525" title="Educaci diferenciada" nonfiltered="4012" processed="4003" dbindex="24405">
L'educaci diferenciada proposa la separaci de nens i nenes a l'escola pel potencial educatiu d'aquesta prctica. s un tema de debat a molts pasos; a dos pasos europeus s prohibida l'educaci diferenciada a les escoles pbliques, si b s una prctica comuna a fora escoles privades.

Arguments a favor de l'educaci diferenciada.
Hi ha estudis que afirmen que les noies no participen tant en les classes mixtes perqu se senten cohibides pels nois;
D'altres estudis destaquen que a l'escola diferenciada el rendiment acadmic i l'ambient de treball son superiors, i aix tinguent en compte els nivells social i cultural de les families de les escoles que es comparen;
La no-presncia de l'altre sexe facilita que nenes i nens no rebin les presions socials de gnere que es troben a la societat; d'aquesta manera, es facilita la llibertat personal que no queda condicionada per uns estereotips presents a d'altres ambients. En aquest sentit, la recerca ha posat de manifest -per exemple- la major elecci de carreres tcniques per part de les noies d'escoles diferenciades;
Alguns dels seus defensors tamb argumenten que s un pas lgic en l'atenci a la diversitat, ja que els nens i les nenes maduren a edats diferents i tenen interessos diferents;
Es pot aplicar tamb com a discriminaci positiva per intentar equiparar la dona a l'home en les societats actuals;

Arguments en contra de l'educaci diferenciada.
La societat s mixta i l'escola ha de ser com la societat;
La separaci per sexes corre el risc d'acabar en un ensenyament diferenciat per a nois i noies, a illegal en l'escola obligatria (per exemple, en el tema dels rols domstics);
La millor educaci en la diversitat s tenir aules plurals;
Els interessos i capacitats diferents de nois i noies serien una cosa a combatre perqu s cultural i no innat;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61526" title="Platja de Pinedo" nonfiltered="4013" processed="4004" dbindex="24406">




Platja d'arena fina orada i dunes, aiges tranquilles i onatge moderat, ocupaci mitja, delimitada cap a l'interior d'arrossars,al nord delimita amb  la nova desembocadura del Riu Tria i es troba a la localitat de Pinedo, actualment una pedania de Valncia, compta amb un passeig martim. Al llarg dels seus tres kilmetres es troben quiosquets, bars i restaurants L'aigua s apta per al bany i esta condicionada amb dutxes. Existeix una zona lliure, que va des de la famosa "Casa Negra", fins a l'antiga fbrica de Plexi, la qual est habilitada per al nudisme Al sud delimita amb la platja del Saler, i entra dins de l'espai protegit del Parc Natural de l'Albufera.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61529" title="Duna" nonfiltered="4014" processed="4005" dbindex="24407">

Una duna s una acumulaci de sorra sobre la qual el vent ha actuat produint una forma suau i uniforme. Poden ser produdes per canvis en el vent o per variacions en la quantitat de sorra. La granulometria de la sorra que forma les dunes, tamb anomenada sorra elica, est molt concentrada entorn a 0.2 mm de dimetre de les seves partcules. 

Quan el vent t una direcci dominant, les dunes adquireixen la forma d'una C amb la part convexa en contra del vent dominant. Aquestes dunes generalment avancen, empeses pel vent. La velocitat d'avan de les dunes s inversament proporcional a la seva mida, aix, les dunes petites atrapen a a les ms grans, amb les quals es van fusionant i augmentant de mida. Quan la duna arriba a una *grandria significativa, ms de 4 a 6 m, comena a desprendre's major quantitat de material per les dues puntes de la C, donant origen a noves dunes menudes, les quals al ser ms rpides que les grans, es van allunyant de la duna mare. (Aquest fenomen s'observa amb molta claredat en el desert de Sechura, al nord del Per). 

El moviment de les dunes pot causar seriosos problemes, com la invasi de terrenys conreats, obstrucci de carreteres, ocupaci d'rees poblades. 

Per a evitar aquests problemes existeixen diversos procediments per a limitar l'avan de les dunes, entre ells sembrar plantes que requereixen poca aigua per a subsistir, retirada de la humitat atmosfrica; ruixar materials aglutinants a la part convexa de la duna, com poden ser petroli o olis industrials usats. 

Hi ha diverses classes de dunes: 

seif: duna longitudinal;
C o mitja lluna;
erg (mar de sorra): extenses dunes de sorra. Sn especialment visibles en el desert del Shara (Erg Chebbi).


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61530" title="Convenci de Ginebra" nonfiltered="4015" processed="4006" dbindex="24408">
Les Convencions de Ginebra sn l'intent de normativitzar el Dret Internacional Humanitari. Sn el resultat dels esforos de Jean Henri Dunant, creador de la Creu Roja. Estan formades per una srie de tractats internacionals signats a Ginebra, Sussa, entre 1864 i 1949 amb la finalitat de minimitzar els efectes de la guerra sobre els soldats i els civils. Dos protocols addicionals a la convenci de 1949 van ser aprovats el 1977, i un tercer el 2005.

Les convencions de 1949 han estat signades per ms de 190 pasos, el primer protocol per 150, i el segon protocol per 145.

Les Convencions de Ginebra han estat les segents:

 La Primera Convenci de Ginebra de 1864, que compren el Conveni de Ginebra per la millora de la sort que corren els militars ferits en els exrcits en campanya de 1864.
 La Segona Convenci de Ginebra de 1906, que compren el Conveni de Ginebra per la millora de la sort dels militars ferits en els exrcits en campanya de 1906.
 La Tercera Convenci de Ginebra de 1929, que compren el Conveni de Ginebra per millorar la sort dels ferits i malalts dels exrcits en campanya i el Conveni de Ginebra relatiu al tracte dels presoners de guerra del 27 de juliol de 1929.
 La Quarta Convenci de Ginebra de 1949, que compren 4 convenis aprobats per la Conferncia Diplomtica per Elaborar Convenis Internacionals per protegir les vctimes de la guerra el 12 d'agost de 1949. Entra en vigor el 21 d'octubre de 1950. Els esmentats convenis sn els segents:
 I Conveni de Ginebra per Alleujar la Sort que Corren els Ferits i Malalts de les Forces Armades en Campanya;
 I Conveni de Ginebra per Alleujar la Sort que Corren els Ferits, els Malalts i els Nufrags de les Forces Armades a la Mar;
 III Conveni de Ginebra relatiu al tracte adient als presoners de guerra;
 IV Conveni de Ginebra relatiu a la protecci deguda a les persones civils en temps de guerra.

Hi ha tres protocols addicionals inclosos a la Quarta Convenci:
 Protocol addicional als Convenis de Ginebra relatiu a la protecci de les vctimes des conflictes armats internacionals (Protocol I), del 8 de juny de 1977.
 Protocol addicional als Convenis de Ginebra relatiu a la protecci de les vctimes des conflictes armats sense carcter internacional (Protocol II), del 8 de juny de 1977.
 Protocol addicional als Convenis de Ginebra relatiu a l'adopci d'un emblema distintiu addicional, del 8 de desembre de 2005.


Enllaos externs.
 Primer Conveni
 Segon Conveni
 Tercer Conveni
 Quart Conveni
 Protocol I
 Protocol II
 Molta informaci sobre els convenis de Ginebra








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61532" title="Hans Kng" nonfiltered="4016" processed="4007" dbindex="24409">



Hans Kng (nascut el 19 mar de 1928 en Sursee, cant de Lucerne), s un teleg sus eminent, i autor prolfic. Des de 1995 ha estat president de la Fundaci per a una tica global (Stiftung Weltethos). Kng s sacerdot catlic, per el Vatic ha rescindit la seva autoritzaci per a ensenyar la teologia catlica.

Kng va estudiar teologia i filosofia a la Universitat Gregoriana Pontifcia a Roma i ordenat en 1954. Llavors va continuar la seva educaci en diverses ciutats europees, per exemple en "La Sorbonne" a Pars. La seva tesi doctoral va ser "Justification. La doctrine de Karl Barth et uneix rflexion catholique ".

Al 1960 Kng va ser designat professor de teologia en la Universitat de Karls Eberhard, en Tbingen, Alemanya. Just com el seu collega Joseph Ratzinger (atualment papa Benedicte XVI), a 1962 el papa Joan XXIII el  va designar "peritus", servint com conseller teolgic expert als membres del Concili Vatic segon fins a la seva conclusi el 1965. A suggeriment de Kng, la facultat catlica en Tbingen va designar Ratzinger com professor de dogmtica. No obstant aix, a causa del fet que Ratzinger es va moure en una lnea  ms conservadora com a reacci a les revoltes estudiantils de 1968, la cooperaci entre els dos va acabar.

A la fi dels anys 60, Kng es va convertir en el principal teleg catlic desprs del vell cisma de l'esglsia catlica de finals del segle XIX per a rebutjar la doctrina de l'infallibilitat papal, detallada en el seu llibre  Infalible?. Una Investigaci  (1971). Per tant, el 18 de desembre de 1979, ho van pelar de la seva llicncia d'ensenyar com teleg catlic per continua l'ensenyament en el seu crrec com professor de teologia ecumnica en la universitat de Tbingen fins al seu retir (Emeritierung) en 1996. Fins avui ell segueix sent un crtic persistent de l'autoritat papal, que assegura s artificial (i aix reversible) ms aviat que instituda per Du. No l'excomunicaren i segueix sent sacerdot catlic. 

A principis dels anys 90 Kng va iniciar un projecte anomenat "Weltethos" (tica global), que s una temptativa a descriure el que tenen les religions del mn en com (i el que les separa) i en el disseny d'un codi de regles mnim del comportament que cadasc pot acceptar. La seva visi de l'tica global va ser incorporada al document per al qual va fer l'esbs inicial, cap a l'tica global: Una Declaraci Inicial. Aquesta declaraci va ser signada en el Parlament Mundial de les Religions del 1993 per molts religiosos i lders espirituals del mn. L'ltim projecte de Kng culminaria en el "Dileg entre civilitzacions" de l'ONU a qui Kng va ser assignat com una de les "persones eminents." Encara que es va acabar poc desprs dels atacs terroristes de l'11 de setembre (al novembre de 2001), no va haver cobertura en els mitjans d'ESTATS UNITS, fet sobre el qual es va queixar Kng.

D'acord amb les conferncies " Studium Generale"- de la Universitat de Tbingen, la seva ltima publicaci  Der Anfang aller Dinge  (el principi de totes les coses) discuteix la relaci entre la cincia i la religi. En una anlisi que travessa de la fsica del quntum a la neurologia tamb comenta respecte la discussi actual sobre l'evoluci als Estats Units, qualificant aquesta oposici a l'evoluci com "ingnua i de poques llums". 
El 26 de setembre del 2005 va tenir una discussi amistosa sobre teologia catlica en un sopar amb el papa Benedicto XVI, sorprenent a alguns observadors. 

Bibliografia.
 Structures of the Church (1966) (ISBN 0824505085) ;
 Infallible? An Inquiry (1971) (ISBN 0385184832) ;
 Why Priests? (1972) (ISBN 0006430155) ;
 On Being A Christian (1977) (ISBN 038519286X) ;
 Does God Exist? An Answer For Today (1980) (ISBN 08245-1119-0) ;
 Eternal Life? (1984) (ISBN 1592442099) ;
 Why I Am Still a Christian (Woran man sich halten kann) (1987) (ISBN 0567291340) (the title of the English translation echoing Russell's essay Why I Am Not a Christian) ;
 Paradigm Change in Theology (1989) (ISBN 0567094944) ;
 Reforming the Church Today. Keeping Hope Alive (1991) (ISBN 0567095789) ;
 The Church (1992) (ISBN 0860121992) ;
 Yes to a Global Ethic (1996) (ISBN 0334026334) ;
 A Global Ethic for Global Politics and Economics (1997) (ISBN 0334026865) ;
 Women in Christianity (2002) (ISBN 0826456863) ;
 Tracing the Way. Spiritual Dimensions of the World Religions (2002) (ISBN 0826456839) ;


Editats a Espanya.
 "EN BUSCA DE NUESTRAS HUELLAS: LA DIMENSI...".Editor: Nuevas Ediciones de Bolsillo. (2005);
 "IGLESIA CATOLICA".Editor: Editorial Debate. (2005);
 "EXISTE DIOS?".Editor: EDITORIAL TROTTA, S.A.. (2005);
 "EN BUSCA DE NUESTRAS HUELLAS: LA DIMENSI..."Editor: Editorial Debate. (2004);
 "LIBERTAD CONQUISTADA: MEMORIAS".Editor: EDITORIAL TROTTA, S.A.. (2003);
 "REVINDICACION DE UNA ETICA MUNDIAL".Editor: EDITORIAL TROTTA, S.A.  (2002)  ;
 "REIVINDICACI D'UNA TICA MUNDIAL".Editor: EDITORIAL TROTTA, S.A.  (2002);
 "POR QUE UNA ETICA MUNDIAL?: RELIGION Y ...".Editor: EDITORIAL HERDER, S.A.  (2002) ;
 "LA IGLESIA CATOLICA".Editor: GRIJALBO MONDADORI, S.A.  (2002);
 "LA MUJER EN EL CRISTIANISMO".Editor: EDITORIAL TROTTA, S.A.  (2002);
 "SER CRISTIANO".Editor: Ediciones Eterno Retorno. (2001);
 "THE CATHOLIC CHURCH: A SHORT HISTORY".Editor: WEIDENFIELD & NICOLSON (ORION). (2001) ;
 "VIDA ETERNA?".Editor: EDITORIAL TROTTA, S.A.. (2000);
 "UNA ETICA MUNDIAL PARA LA ECONOMIA Y LA POLITICA".Editor: F.C.E.. (2000);
 "UNA ETICA MUNDIAL PARA LA ECONOMIA Y LA POLITICA".Editor: EDITORIAL TROTTA, S.A.. (1999);
 "PROYECTO DE UNA ETICA MUNDIAL (4 ED)".Editor: EDITORIAL TROTTA, S.A. . (1998);
 "EL JUDAISMO PASADO: PRESENTE Y FUTURO (2 ED.)".Editor: EDITORIAL TROTTA, S.A.. (1998);
 "EL CRISTIANISMO: ESENCIA E HISTORIA".Editor: EDITORIAL TROTTA, S.A.. (1997);
 "MORIR CON DIGNIDAD: UN ALEGATO A FAVOR D...".Editor: EDITORIAL TROTTA, S.A.. (1997);
 "EL CRISTIANISMO ESENCIA E HISTORIA".Editor: EDITORIAL TROTTA, S.A.. (1997);
 "SER CRISTIANO".Editor: EDITORIAL TROTTA, S.A.. (1996);
 "CREDO: EL SIMBOLO DE APOSTOLES EXPLICADO...".Editor: EDITORIAL TROTTA, S.A.. (1995);
 "HACIA UNA ETICA MUNDIAL : DECLARACION DE...".Editor: Editorial Trotta. (1994);
 "TEOLOGIA PARA LA POSMODERNIDAD".Editor: ALIANZA EDITORIAL, S.A.. (1989);
 "CRISTIANISMO Y LAS GRANDES RELIGIONES, EL ".Editor: Ediciones Cristiandad. (1987);

Actualment alguns dels seus llibres es trobes descatalogats.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61540" title="Mnica Lpez Moyano" nonfiltered="4017" processed="4008" dbindex="24410">
Mnica Lpez Moyano (La Seu d'Urgell, 10 de gener de 1975), s llicenciada en fsica i fou presentadora del temps a Televisi de Catalunya. Actualment cap dels serveis meteorolgics de TVE a Madrid.

Fou, des de l'any 2003 i fins el 2008, presentadora de l'espai del temps de TV3 i el Canal 33.  Des del 23 d'abril del 2004 va ser tamb la meteorloga del programa matinal de TV3, Els matins, presentat i dirigit per en Josep Cun. Va presentar les campanades de TV3 del Cap d'Any del 2006.

Des de l'any 2005 collabora en la revista de divulgaci NAT amb una secci sobre els fenmens meteorolgics. L'any 2007 ha publicat el llibre Si no plou, plour, un recull de refranys i frases fetes sobre el temps i els fenmens meteorolgics.

El juliol del 2008 va deixar TV3 per ser la nova cap dels serveis meteorolgics de TVE a Madrid.

Enllaos externs.
 La dona del temps, bloc dedicat a Mnica Lpez;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61542" title="Mnica Lpez" nonfiltered="4018" processed="4009" dbindex="24411">



 Mnica Lpez (Las Palmas de Gran Canaria, 30 de maig del 1969   ), actriu (Nissaga de poder, Pedralbes Centre, Aquesta nit o mai, La Moos, A little night music, El temps i els Conway); obtingu el Premi Nacional de Cinema el 1993;
 Mnica Lpez Barahona (Madrid, 27 de setembre del 1965   ), professora de biotica de la Universidad Francisco de Vitoria;
 Mnica Lpez i Ferrado, periodista cientfica;
 Mnica Lpez Moyano, meteorloga ;
 Mnica Lpez i Prez, periodista i locutora de COM Rdio, dirigeix el programa La Malla Rdio;
 Monica Mendez (San Luis Obispo, Ca. EUA 1975   ), actriu porno amb el pseudnim Monica Lopez;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61546" title="Cinesiologia" nonfiltered="4019" processed="4010" dbindex="24412">
La cinesiologia s l'estudi de moviment hum. Errniament tamb se l'anomena quinesiologia o kinesiologia.

La teoria de la cinesiologia combina l'estudi dels components biolgics del moviment hum incloent-hi l'anatmic, el fisiolgic, el neurolgic, el bioqumic i el biomecnic. Tamb estudia la relaci entre la qualitat del moviment hum i la salut global de l'organisme hum.

El coneixement teric de la cinesiologia s'aplica a moltes rees incloent-hi la terpia fsica, la teraputica ocupacional, la quiropraxi, l'osteopatia, la fisiologia de l'exercici, la terpia del masatge i l'ergonomia. L'enfocament d'aquestes aplicacions pot ser teraputic, preventiu o d'alt rendiment. Les aplicacions de la cinesiologia tamb poden incorporar coneixement d'unes altres disciplines com la psicologia, la sociologia, estudis culturals, l'ecologia, la biologia evolucionria i l'antropologia. Els camps interdisciplinaris relacionats amb les habilitats motores, la recerca d'habilitats apreses que sn grafonmics, per exemple, l'estudi del control de moviment d'escriure a m i l'estudi del control motor en la parla.

La cinesiologia tamb pot incloure l'estudi de les rees d'aplicaci (semblant a un estudi mdic). Per exemple, la quiropraxi podria ser estudiada d'aquesta manera fent un experiment per mesurar la seva eficcia en el dolor crnic. Altres experiments podrien mesurar menys qualitats subjectives, com un efecte fisiolgic especfic (tal com la pressi arterial).

La cinesiologia s diferent de la cinesiologia aplicada, que s una forma de la cinesiologia de diagnosi. Alguns consideren que la cinesiologia aplicada s pseudocientfica.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61547" title="Nebraska (desambiguaci)" nonfiltered="4020" processed="4011" dbindex="24413">

Estats Units:
 L'estat de Nebraska;
 La ciutat de Nebraska (al mateix estat);
Msica: Nebraska s un disc de Bruce Springsteen;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61548" title="Infant Joan Manuel de Castella" nonfiltered="4021" processed="4012" dbindex="24414">

Joan Manuel de Castella (Carrin 1234 - Peafiel 1283), infant de Castella i senyor d'Escalona, Peafiel i Villena.

Fill de Ferran III de Castella i Elisabet Beatriu de Subia, i germ petit d'Alfons X de Castella.

Npcies i descendents.

El 1260 es cas a Sria amb Constana d'Arag, filla de Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria. D'aquest matrimoni nasqueren:
 l'infant Ferran de Castella (v 1260-1276);
 la infanta Violant de Castella (?-1314), casada el 1287 amb l'infant Alfons de Portugal, fill  de Alfons III de Portugal.


El 1274 es cas novament amb Beatriu de Savoia, filla d'Amadeu IV de Savoia. D'aquest matrimoni nasquren:
 l'infant Joan Manuel de Castella (1282-1348), senyor d'Escalona, Peafiel i Villena;
 l'infant San de Castella (1283-v 1320), senyor d'Infantado i Carrin;


L'infant Joan Manuel va morir el 25 de desembre de 1283 a Peafiel.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61549" title="Sakhaln" nonfiltered="4022" processed="4013" dbindex="24415">


Sakhaln (nom rus, en cirllic         ; en xins     Ku Ye Dao; en japons    Karafuto) s una illa allargassada del Pacfic nord, a l'est de Sibria, pertanyent a la Federaci Russa. La capital s Iujno Sakhalinsk, anomenada Toyohara en japons.
El nom rus Sakhaln deriva del manx sahaliyan, que significa 'negre', ja que l'illa es troba a l'altra banda de la desembocadura del riu Amur, anomenat Riu Negre en manx. El nom propi ainu, Karafuto o Krafto, li va ser tornat a l'illa durant l'ocupaci japonesa de la part meridional (1905-1945).

L'illa forma la provncia de Sakhaln (en rus, Sakhalnskaia blast), amb una extensi de 85.359 km i una poblaci (l'any 2002) de 546.695 habitants, provncia que inclou tamb les illes Kurils, a l'est de Sakhaln, entre la pennsula de Kamtxatka i l'illa japonesa de Hokkaido. 

 Histria .
Des de mitjan segle XIX, l'illa va estar sota sobirania compartida japonesa (la part meridional) i russa (la part nord). Segons el tractat de Sant Petersburg (1875), el Jap va cedir la seva part de l'illa a Rssia a canvi de les illes Kurils. Desprs de la Guerra Russojaponesa, els dos estats van signar el tractat de Portsmouth (1905), segons el qual la part meridional de l'illa tornava a ser cedida al Jap. L'agost de 1945 la Uni Sovitica s'apoderava de l'illa sencera, i des de llavors est sota sobirania russa. La situaci internacional actual, per, s confusa: tot i que el Jap va renunciar el 1952 a la seva sobirania sobre Sakhaln, tampoc ha donat la seva aprovaci a la sobirania de Rssia.

 Geografia .
La part oriental de Sakhaln est separada del continent asitic per l'estret de Tatria, que sovint es glaa a l'hivern a la seva part nord, que s la ms estreta. Tamb est separada de l'illa japonesa de Hokkaido, que es troba al sud de Sakhaln, per l'estret de La Prouse. Sakhaln s l'illa ms llarga de la Federaci Russa, ja que fa 948 km de longitud, i una amplada de 25 a 170 km, amb una extensi de 78.000 km2.

Per l'illa transcorren dues serralades que la travessen de nord a sud: la serralada Occidental (que culmina en el mont Itxara, de 1.481 m d'altitud) i l'Oriental (que ho fa en el Lopatin, amb 1.609 m, la muntanya ms alta de l'illa). La part nord de l'illa, per, s plana.

Els rius principals sn el Tim, de 400 km de longitud, que es troba a la part nord i desemboca a la mar d'Okhotsk. El Poronai es troba a la part central i desemboca al gran golf de Terpnia o de Shichiro. A l'extrem sud de l'illa, desguassen al golf d'Aniva o Higashifushimi tres petits cursos d'aigua.

 Poblaci .
Al comenament del segle XX, noms vivien a l'illa uns 32.000 russos (dels quals uns 22.150 eren reclusos, ja que els russos feien servir l'illa com a colnia penal), juntament amb uns quants milers de nadius. La poblaci actual de l'illa ha crescut fins al mig mili d'habitants, el 83% dels quals sn russos. La poblaci nadiua consisteix en uns 2.000 nivkhs, que habiten a la part nord i viuen de la pesca i la cacera, i uns 1.300 ainus que habiten al sud. 

A la capital, Iujno Sakhalinsk, hi viu una important minoria coreana que o b van emigrar voluntriament a l'illa o b hi van ser duts obligatriament durant la Segona Guerra Mundial per treballar a les mines de carb. Els 400.000 japonesos de Sakhaln foren deportats arran de la conquesta sovitica de la part sud de l'illa l'any 1945, al final de la Segona Guerra Mundial. 

 Economia .
S'hi extrau una minsa quantitat de carb i hi creixen una certa quantitat de cereals (sgol, blat, civada, ordi) i hortalisses, tot i que el perode en qu poden crixer els vegetals s de menys de 100 dies. La pesca hi continua tenint la seva importncia. 

Arran de la desaparici de la Uni Sovitica, Sakhaln ha experimentat una extensiva explotaci petroliera, gasista i minera a crrec de diverses multinacionals. L'any 2003, l'illa era el segon mxim receptor d'inversions estrangeres a Rssia, noms per darrere de Moscou. L'atur s tan sols del 2%.

Hi ha el projecte de construir un parell de ponts que unirien l'illa al continent i a Hokkaido. 







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61550" title="Companyia de Jess" nonfiltered="4023" processed="4014" dbindex="24416">


La Companyia de Jess (en llat: Societatis Jesu S.J.) s un orde religis catlic fundat el 1540 per igo de Loiola, qui desprs va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola. Els membres d'aquest orde es coneixen popularment com a jesutes. Amb gaireb 20.000 membres, s l'orde ms gran de l'esglsia catlica de l'actualitat.

Trets distintius.
La seva estricta formaci de ms de 10 anys (estudien filosofia i teologia, a ms a ms de realitzar "prctiques" en mbits molt diversos i estudiar diferents llenges) els va convertir durant ms de quatre segles en els lders intellectuals del catolicisme. Des de la seva fundaci s'han dedicat especialment al camp de l'ensenyament en els primers temps als fills de les classes benestants. Aquest fet els va fer a vegades impopulars (jesutisme es va fer sinnim d'hipocresia). Van ser educats pels jesutes Molire, Descartes, Blaise Pascal o Voltaire entre d'altres. Centres universitaris com ESADE o l'IQS sn jesutes.

Els jesutes realitzen els tres vots habituals de la vida religiosa (obedincia, pobresa i castedat), per a ms a ms, afegeixen un vot extra d'obedincia al Papa de Roma. Destaquen tamb pels Exercicis Espirituals, prctica de recs i meditaci peridica sobre la seva vocaci. Aquests exercicis els ofereixen tamb a laics i alumnes.

El lema dels jesutes s AMDG (Ad Majorem Dei Gloriam). Un dels seus smbols s IHS, abreviatura de Jess.

Histria.
Sant Ignasi de Loiola havia estat soldat abans de convertir-se i l'organitzaci interna de l'orde reflecteix aquest carcter militar del fundador, per aix s'anomena General de l'orde al membre dirigent.

Van ser els lders de la Contrareforma, que va ser la reacci al Protestantisme. Van destacar tamb per les missions evangelitzadores.

L'orde va ser dissolta pel Papa de Roma durant un llarg perode del segle XVII. A Espanya durant la Segona Repblica tamb es va dissoldre ja que la Constituci Republicana establia (sembla que expressament contra la Companyia de Jess) que els ordes religiosos no podien obeir a un govern estranger (el Vatic, en aquest cas). De tota manera els jesutes no van ser expulsats i els seus collegis van continuar sota formes jurdiques diferents. A Europa van ser perseguits a la Frana de la Illustraci, a Alemanya i als pasos comunistes.

Alguns membres destacats de la Companyia de Jess han donat suport a la Teologia de l'Alliberament a principis del segle XX. Un segle desprs, l'orde veu disminuir progressivament els seus membres (el concili general de 2008 vol tractar aquesta qesti).

Jesutes destacats.
Pierre Teilhard de Chardin;
Pedro Arrupe;
Francesc de Borja;
Matteo Ricci;
Ignacio Ellacura;
Xabier Arzalluz (va abandonar l'orde);

Enllaos externs.

Jesutes de Catalunya;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61551" title="Kursk" nonfiltered="4024" processed="4015" dbindex="24417">

La ciutat de Kursk (     ), d'uns 300.000 habitants, est situada a les vores del riu Seim i a uns 450 km al sud de Moscou. s una de les ciutats ms antigues de Rssia, fundada el 1032. Va ser destruda pels trtars l'any 1240 i no fou reconstruda fins al 1596. 

Actualment s un nucli important d'indstria qumica i de construcci de maquinria, dispositius informtics i aviaci. Tamb hi destaquen les indstries txtils i les farmacutiques. Prop de Kursk hi ha els dipsits de mineral de ferro ms rics del mn, ja que en contenen prop de 160.000 de tones. 

s la capital de la provncia de Kursk (               , Krskaia blast), amb una extensi de 29.800 km  i una poblaci de 1.302.900 habitants (l'any 2000).

 Fets rellevants .
 Estiu de 1943: Batalla de Kursk. Desprs de la derrota a Stalingrad, les tropes alemanyes procedeixen a atacar la ciutat de Kursk en una confrontaci de forces blindades. Els russos resisteixen l'envestida de la Wehrmacht i contraataquen fins a assolir la victria el juliol de 1943. Aquesta batalla va marcar un moment decisiu ja que va provocar la fi de l'ofensiva alemanya i l'inici del contraatac sovitic. s considerada una de les batalles ms importants de la Segona Guerra Mundial i la major batalla de carros blindats de la histria.

 12 d'agost del 2000: el submar Kursk naufraga al mar de Barentsz en esclatar un torpede defectus que produeix una explosi massiva de tot l'armament de bord (excepte els mssils). Hi van morir la totalitat dels 118 tripulants.

 Personatges rellevants .
Nikita Khrusxov;
Nikolai Fiodorvitx Vatutin;
Daniil Kharms;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61556" title="Hikikomori" nonfiltered="4025" processed="4016" dbindex="24418">
Els Hikikomori (en japons:       o      o      ) sn adolescents i adults joves que es veuen aclaparats per la societat japonesa i se senten incapaos de complir els rols socials que s'esperen d'ells, reaccionant amb un allament social. Els hikikomori sovint refusen abandonar la casa dels seus pares i pot ser que es tanquin en una habitaci durant mesos o fins i tot anys. Segons algunes estimacions, podria haver-hi un mili d'hikikomoris al Jap (un de cada deu homes joves). La majoria d'ells sn homes, i molts sn tamb fills primognits.

Causes de l'allament.
Els adolescents i adults joves al Jap pateixen molta pressi per part de la societat perqu triomfin. La pressi prov de diferents mitjans.

Una de les majors preocupacions dels adolescents japonesos s el seu rendiment acadmic, on sovint s'enfronten a una pressi considerable per part dels pares i la societat en general. En casos extrems la pressi comena des d'abans de la llar d'infants, on han d'aprovar un examen d'ingrs per entrar a les millors, la qual prepara als nens per a l'examen d'ingrs del millor parvulari, el qual al seu torn prepara al nen per a l'examen d'ingrs de la millor escola primria, etc., per a finalment preparar-se per a l'examen d'ingrs de la universitat. Molts adolescents dediquen un any, desprs de l'institut, a preparar exclusivament lexamen infernal d'accs a la universitat. Com ms prestigi tingui la universitat, ms difcil ser l'examen.

Desprs de graduar-se de l'institut o la universitat, a ms han d'afrontar un mercat de treball molt difcil. Sovint noms troben treball a mitja jornada i acaben com freeters (persones que no aconsegueixen treball fix i/o a jornada completa), amb molt pocs ingressos i incapaos de formar una famlia. 

Un altre focus de pressi el formen els seus companys de classe, els quals poden abusar i burlar-se d'altres estudiants per diverses raons, com per exemple el seu aspecte fsic (especialment si sn obesos), rendiment acadmic o esportiu, el seu poder adquisitiu, tnia, etc. 

Smptomes de l'allament.

Mentre que algunes persones senten pressi per part del mn exterior, i pateixen agorafbia, un hikikomori reacciona amb un complet allament social per a evitar tota la pressi exterior. Pot ser que ells, normalment homes, es tanquin en els seus dormitoris o alguna altra habitaci de la casa dels seus pares durant perodes de temps perllongats, sovint anys. Normalment no tenen cap amic, i la seva majoria dormen al llarg del dia, i veuen la televisi o juguen a l'ordinador durant la nit. Tot aix fa d'ells un cas extrem de solters parsits (expressi japonesa per a nomenar als que continuen vivint a casa dels seus pares per a gaudir de major comoditat).

L'allament de la societat normalment comena de forma gradual, abans que l'hikikomori es tanqui amb clau a la seva habitaci. Sovint es troben tristos, perden els seus amics, es tornen insegurs, tmids i parlen menys. Freqentment sn objecte de burla a l'escola, la qual cosa pot ser el detonant per al seu allament.

Reacci dels pares. 

Tenir un hikikomori a la famlia normalment s considerat un problema intern d'aquesta, sovint quelcom vergonys, i molts pares esperen molt temps abans de buscar una terpia psicolgica. A ms, a Jap l'educaci del nen corre a crrec de la mare, per tradici, i pot ser que el pare deixi tot el problema a la mare, la qual sovint s sobreprotectora amb el seu fill. Al principi, la majoria dels pares es limiten a esperar que el nen superi els seus problemes i regressi a la societat per la seva prpia voluntat. Ho veuen com una fase que el nen ha de superar. A ms, molts pares no saben qu fer amb un hikikomori, i simplement esperen a causa de la falta d'altres opcions. Normalment no es fora (o es triga molt en fer-lo) de forma radical al nen perqu torni a integrar-se a la societat. Els collegis i assistents socials poden fer preguntes, per normalment no s'involucren en la situaci.

Efectes en el hikikomori. 

La falta de contacte social i l'allament perllongat tenen un gran efecte en la mentalitat dels hikikomori, i perden les seves habilitats socials i els referents socials i morals necessaris. Sovint, tenen dificultat per a diferenciar el b del mal, i el mn de la televisi o els videojocs es converteixen en el seu marc de referncia.

Si el hikikomori finalment (sovint desprs d'uns quants anys) regressa a la societat per la seva prpia voluntat, ha d'afrontar el problema d'haver perdut moltes de les seves habilitats socials, aix com anys d'estudi. Aix fa la tornada a la societat ms difcil. Temen que els altres descobreixin el seu passat com hikikomori, i es mostren desconfiats amb la gent, especialment si sn desconeguts.

La seva por a la pressi social pot convertir-se en ira, i la prdua del marc de referncia social pot conduir tamb a un comportament violent o delictiu. Alguns hikikomori ataquen als seus pares. Alguns crims han estat comesos per ells. En l'any 2000, un hikikomori de 17 anys va segrestar un autobs i va matar a un passatger. Altre cas extrem va ser el d'un hikikomori que va segrestar a una noia jove i la va tenir en captivitat durant nou anys. Un altre va matar a quatre noies per a recrear escenes d'un manga hentai. s difcil aconseguir xifres exactes, ja que moltes famlies no parlen d'aquests problemes. 

Tractament.

Hi ha diferents opinions sobre el tractament que ha de seguir un hikikomori, i les opinions sovint es divideixen en un punt de vista japons i altre occidental. Els experts japonesos normalment suggereixen esperar fins que el hikikomori es reincorpori a la societat per la seva prpia voluntat, mentre que els metges occidentals pensen que cal forar-lo si s necessari. En qualsevol cas s necessria una ajuda psicolgica, ja que molts pares es veuen aclaparats pels problemes d'un hikikomori. Encara que hi ha alguns metges i clniques especialitzats a ajudar a joves hikikomori, molts d'ells i els seus pares encara senten falta de suport als seus problemes. 

La resta del mn.

L'allament social complet sembla que s principalment un fenomen japons, per joves de tot el mn sofrixen pressi social i poden ser objecte de burla, pel que sovint es crea un comportament semblat d'odi i agressi, com per exemple les massacres de Columbine i de Erfurt. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61557" title="Joan Manuel de Castella" nonfiltered="4026" processed="4017" dbindex="24419">


Joan Manuel de Castella (Escalona, 1282 - Crdova, 1348), infant de Castella i senyor d'Escalona, Peafiel i Villena.

Fill de l'infant Joan Manuel de Castella i la seva segona esposa, Beatriu de Savoia, nt per tant de Ferran III de Castella.

Ha passat a la histria de la literatura castellana, amb el nom de Don Juan Manuel, com un dels principals representants de la prosa medieval de ficci, sobretot grcies a la seva obra El conde Lucanor, conjunt de contes moralitzants (exempla) que es barregen amb diverses modalitats de literatura sapiencial. 

Npcies i descendents.
El 1299 es cas a Perpiny amb Elisabet de Mallorca, filla de Jaume II de Mallorca i Esclarmunda de Foix. D'aquesta uni no en nasqueren fills.

El 5 d'abril de 1312 es cas a Xtiva amb Constana d'Arag, filla de Jaume el Just i Blanca de Npols. D'aquesta uni nasqueren:
 la infanta Constana Manuel (vers 1320-1345), casada el 1325 amb Alfons XI de Castella i el 1339 amb Pere I de Portugal;
 la infanta Beatriu Manuel, morta molt jove.

El 1329 es cas, en terceres npcies, amb Blanca de la Cerda. D'aquesta uni en nasqueren:
 l'infant Ferran Manuel (?-1350), senyor d'Escalona, Villena i Peafiel;
 la infanta Joana Manuel (1339-1381), senyora de Biscaia, casada el 1350 amb Enric II de Castella.

Don Juan Manuel, home de lletres.
Joan Manuel de Castella, que ha passat a la histria de la literatura amb el nom castell de Don Juan Manuel, s l'autor d'una de les obres literries fonamentals de la literatura medieval castellana: El Conde Lucanor. Aquest s un llibre de carcter didctic, englobat dins del corrent literari del Mester de Clerecia. La part central del llibre est formada per una collecci de 51 contes o exempla d'intenci didctica, que transmeten ensenyaments morals i prctics. Els contes segueixen sempre un mateix esquema: el comte Lucanor planteja un problema a Patronio, el seu tutor, i li demana consell. Patronio narra una ancdota de la qual es dedueix una pauta de conducta; desprs, Don Juan Manuel escriu el conte i afegeix una moral (moraleja) en els dos ltims versos (rodol), que sintetitzen l'ensenyament que es pretn transmetre. La majoria dels relats que apareixen al llibre estan basats en contes tradicionals, llegendes de personatges histrics i faules.

Avui dia es considera que Joan Manuel i el seu equip de collaboradors van realitzar tota aquesta feina d'edici, traducci i adaptaci dels relats tradicionals al castell, des de l'Escola de Traductors de Toledo, creada pel seu oncle, el rei Alfons X el Savi, considerat l'impulsor de la prosa en castell.

Alguns dels contes ms coneguts dEl Conde Lucanor sn aquests:
 Lo que sucedi a una mujer llamada doa Truhana;
 Lo que sucedi a un hombre que iba cargado con piedras preciosas y se ahog en el ro;
 Lo que ocurri a un hombre que por pobreza y falta de otro alimento coma altramuces;

Tots els contes es poden llegir en lnia a la Biblioteca Virtual Cervantes. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61558" title="Alfons XI de Castella" nonfiltered="4027" processed="4018" dbindex="24420">
Alfons XI de Castella, el Justicier ( Salamanca 1311 - Gibraltar 1350 ), rei de Castella i rei de Lle (1312-1350).

Orgens familiars.

Fill de Ferran IV de Castella i Constana de Portugal. Va ascendir al tron de Castella i Lle a la mort del seu pare el 1312, quan Alfons tenia un any d'edat. 

Vida poltica.

Durant el seu regnat va mantenir la lluita contra els musulmans pel territori del sud peninsular. Aix durant la Reconquesta va aconseguir arribar fins a l'estret de Gibraltar grcies a la batalla del Salado de 1340 i a la conquesta el 1344 de la ciutat d'Algesires, grcies tamb a la collaboraci de la Corona d'Arag i el Regne de Portugal.

Va mantenir una gran fermesa davant la noblesa castellana, a la qual li retall poder des que es va fer crrec del tron, ja que durant la seva minoria d'edat es revoltaren contra el seu poder. Per arribar al sotmetiment d'aquesta no li va importar recrrer a l'ajusticiament dels nobles o fins i tot als assassinats. El 1331 el seu principal opositor, Alfons de la Cerda, li ret homenatge.

Npcies i descendents.

Es cas en primeres npcies el 1325 a la catedral de Valladolid amb Constana Manuel, filla de l'infant Joan Manuel de Castella i besnta de Ferran III de Castella. El matrimoni no fou consumat i fou declarat nul el 1327.


El 1328 es cas a Alfayete amb Maria de Portugal, filla d'Alfons IV de Portugal i Beatriu de Castella. D'aquest matrimoni van nixer:
 l'infant Ferran de Castella (1332-1333);
 l'infant Pere I de Castella (1334-1369), rei de Castella i rei de Lle;


A partir de l'any 1329 tingu deu fills amb Elionor de Guzmn, rebesnta d'Alfons IX de Lle.
 l'infant Pere Alfons de Castella (1330-1338), senyor d'Aguilar ;
 la infanta Joana Alfons de Castella (1330-1375), senyora de Trastmara;
 l'infant San Alfons de Castella (1331-1343), senyor de Ledesma;
 l'infant Enric II de Castella (1333-1379), rei de Castella i rei de Lle ;
 l'infant Frederic Alfons de Castella (1333-1358), germ bess de l'anterior, mestre de l'orde de Sant Jaume i senyor d'Haro;
 l'infant Ferran Alfons de Castella (1336-d 1342), senyor de Ledesma ;
 l'infant Tello de Castella (1337-1370), senyor d'Aguilar de Campos;
 l'infant Joan Alfons de Castella (1341-1359), senyor de Badajoz i Jerez de la Frontera;
 l'infant San d'Alburquerque (1342-1374), comte d'Alburquerque ;
 l'infant Pere de Castella (1345-1359);


Alfons XI va morir a Gibraltar vctima de la pesta el 26 de mar de 1350, i fou succet pel seu fill primer Pere I de Castella, ltim rei de la dinastia Borgonya.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61559" title="Joana d'Empries" nonfiltered="4028" processed="4019" dbindex="24421">
Joana d'Arag i de Trent ( 1330 - Toledo 1395 ), infanta d'Empries.

Orgens familiars.
Filla gran del comte Ramon Berenguer I d'Empries i Blanca de Trent. Era nta per lnia paterna del comte-rei Jaume el Just i Blanca de Npols.

Fou germana gran del comte d'Empries i 5 President de la Generalitat de Catalunya Joan I d'Empries.

Npcies i descendents.
El 1346 es cas a Castell d'Empries amb Ferran Manuel, fill de Joan Manuel de Castella. D'aquest matrimoni en nasqu una filla, que hered els ttols del seu pare:
 la infanta Blanca Manuel (d 1348-1361), senyora d'Escalona, Villena i Peafiel;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61560" title="William Randal Cremer" nonfiltered="4029" processed="4020" dbindex="24422">


Sir William Randal Cremer ( Fareham, Anglaterra 1828 - Londres 1908 ) fou un pacifista i membre del parlament angls guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1903.

Infantesa.
Va nixer el 18 de mar de 1828 a la ciutat de Fareham, situada al comtat de Hampshire, en una una famlia obrera. El seu pare era pintor i la seva mare extremadament religiosa, i fou determinant per l'educaci (tamb religiosa) de William fins els dotze anys. Posteriorment, va aprendre l'ofici de fuster.

Implicaci en la vida social.
Als 24 anys d'edat marxa cap a Londres, i s'implica en l'acci sindical. El 1858 s escollit per un comit que demanava jornades laborals de nou hores. A ms de l'activitat sindical, participa en campanyes internacionals tals com el suport als polonesos en llur revolta contra els russos, pels estats del nord en la guerra de secessi. Tamb acull a Garibaldi en una de les seves visites a Anglaterra.

Anys ms tard, participa en la creaci de la Working men's peace association (o "Associaci de treballadors per la pau"), associaci en la qual particip Karl Marx i altres socialistes europeus. N'esdev el seu secretari honorari en 1865, per dos anys ms tard presenta la dimissi per desavinences amb els idelegs.

El 1868 es presenta a les eleccions amb la fi de crear una instncia internacional d'arbitratge per evitar els conflictes armats, per no s escollit diputat; tampoc les segents eleccions de 1874. Grcies a una reforma de la llei electoral, que ampliava el dret de vot, va ser escollit a la Cambra dels Comuns i noms la mort l'allunyaria de l'activitat parlamentria.

Comproms per la pau.
Va ser la guerra francoprussiana de 1870 la que va encoratjar-lo per lluitar per la pau. Va defensar la neutralitat britnica en l'esmentat conflicte. Va crear el Workmen's peace committee ("Comit de treballadors per la pau"), del qual en fou escollit secretari. L'associaci tenia la voluntat de promoure la creaci d'un organisme internacional d'arbitratge.

El 1887 comena a establir converses per tal d'arribar a un tractat d'arbitratge entre els Estats Units d'Amrica i la Gran Bretanya. Tot i que no s'arrib a un tractat escrit, va remoure les conscincies. Molt interessat per la seva intencionalitat, el francs Frdric Passy l'invita a Frana el 1888. Fruit de la reuni, en la qu tamb hi van participar parlamentaris de nou nacions, neix la Conferncia Interparlamentria per l'arbitratge. Posteriorment, el 1899 esdev la Uni Interparlamentria.

Distincions.
El 1903 va rebre el Premi Nobel de la Pau, pel seu treball en l'arbitratge internacional i, particularment pel pacte angloameric. Tamb va guanyar la Legi d'Honor francesa, el ttol norueg de Cavaller de Sant Olaf i fou nomenat Cavaller el 1907 per part del rei Eduard VII del Regne Unit.

Enllaos externs.
 Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1903;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61561" title="Iowa (desambiguaci)" nonfiltered="4030" processed="4021" dbindex="24423">

Lloc als Estat Units d'Amrica:
Iowa, s un estat dels EUA.
Iowa River, s un afluent del Mississippi.
Iowa (Louisiana), un poble.
Iowa City (Iowa), una ciutat.
Iowa Colony (Texas), una ciutat.
Iowa County (Iowa), un comtat.
Iowa County (Wisconsin) un comtat.
Iowa Falls (Iowa), una ciutat.
Iowa Park (Texas), una ciutat.

Tamb:
Poble iowa, s una tribu nadiua americana.
Iowa (album), by Slipknot;
USS Iowa, nom donat a vaixells de combat dels EUA.
USS Iowa (BB-4);
USS Iowa (BB-53) (desballestat abans el seu acabament);
USS Iowa (BB-61);
Vaixells de combat de classe Iowa;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61563" title="Constana Manuel" nonfiltered="4031" processed="4022" dbindex="24424">
Constana Manuel ( v 1320 - Santarm, Portugal 1345 ), infanta de Castella i reina consort de Castella i Lle (1325-1327).

Orgens familiars.
Filla de Joan Manuel de Castella i Constana d'Arag. Era besnta de Ferran III de Castella per lnia paterna i nta de Jaume II d'Arag per lnia materna.

Npcies i descendents.
El 1325, a l'edat de cinc anys, es cas a la catedral de Valladolid amb el seu cos Alfons XI de Castella. Aquest matrimoni fou delcarat nul el 1327 pel gran grau de consanguineitat entre ambds esposos i no tingu descendncia.

En segones npcies, el 1339 es cas a Lisboa amb l'infant Pere de Portugal, futur rei de Portugal. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Llus de Portugal (1340);
 la infanta Maria de Portugal (1343-1367), casada amb el prncep Ferran d'Arag, fill d'Alfons el Benigne;
 l'infant Ferran I de Portugal (1345-1383), rei de Portugal;


No arrib a ser reina consort de Portugal ja que mor de part el 1349 a Santarem, on fou enterrada.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61564" title="Sant Feliu de Parlav" nonfiltered="4032" processed="4023" dbindex="24425">

L'esglsia parroquial de Sant Feliu de Parlav est situada al centre del municipi de Parlav, al Baix Empord.

Histria.

Va ser edificada entre els segles XII i XIII, per ja se'n t constncia a l'any 1019 en l'acta de fundaci de la cannica de la seu de Girona, on consta la donaci feta pels comtes Ermessenda i Berenguer de la meitat de la parrquia de Sant Feliu a la comunitat.

L'any 1314 va ser comprada pel bisbe de Girona, Guillem de Vilamar, fent-la dependre del castell de Rupi. Junt amb la d'Ultramort, formava part al segle XVII de la batllia de Rupi, pertanyent al bisbat.

Arquitectura.

Consta d'una sola nau amb planta de creu llatina i coberta amb volta apuntada. L'absis, que s'obre a la nau per un simple plec, t una volta ametllada i al centre s'hi obra una finestra de doble esqueixada amb els dos vessants en gradaci.

Al segle XIV s'hi van dur a terme unes obres de fortificaci que van comportar l'enlairament de tots els murs del permetre del temple fins a doblar-ne l'alada original. En aquests murs hi estaquen unes espitlleres i un matac. A l'angle sud-oest, per damunt de la cornisa, es conserva un carreu amb una creu grega inscrita dins d'un cercle.

Al segles XVI i XVII s'hi van afegir dues capelles i la sagristia, i al segle XIX el disgracis campanar. Es pot observar la seva fisonomia primitiva a la faana oest, on hi ha una porta del 1742. Aix, sobre la petita rosassa, es poen veure, paredades, dues arcades sobre pilastres que formaven part de l'antic campanar de cadireta.

En una collecci privada de Barcelona, es conserva una talla d'una Mare de Du amb el Nen, del segle XII i procedent de l'esglsia.

Referncies.


Bibliografia.

Asensi, Rosa Maria; Pladevall, Antoni (2000), Guies Catalunya Romnica, El Baix Empord, Barcelona, Prtic. ISBN 84-730-66-375;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61565" title="Constana d'Arag i d'Anjou" nonfiltered="4033" processed="4024" dbindex="24426">
Constana d'Arag ( Valncia 1300 - 1327 ), infanta d'Arag.

Orgens familiars.
Va nixer el 4 d'abril de 1300 sent la quarta filla de Jaume el Just i Blanca de Npols. Per lnia paterna era nta del comte-rei Pere el Gran i Constana de Siclia, i per lnia materna de Carles II de Npols i Maria d'Hongria. Fou la germana petita del tamb comte-rei Alfons el Benigne, aix com dels comtes Pere IV de Ribagora i Ramon Berenguer I d'Empries.

Npcies i descendents.
El 5 d'abril de 1312 es cas a Xtiva amb Joan Manuel de Castella, fill de l'infant Joan Manuel de Castella. D'aquesta uni en nasqueren:
 la infanta Constana Manuel (v. 1320-1345), casada el 1325 amb el rei Alfons XI de Castella i el 1339 amb Pere I de Portugal ;
 la infanta Beatriu Manuel, morta molt jove ;

Va morir al castell de Garca Muoz el 19 d'octubre de 1327.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61566" title="Elionor de Guzmn" nonfiltered="4034" processed="4025" dbindex="24427">
Elionor de Guzmn ( Sevilla 1310 - Talavera de la Reina 1351 ), senyora de Medina Sidonia.

Filla del noble castell Pere Nez de Guzmn, descendent de Sant Domnec de Guzmn, i de Joana Ponce de Len, besnta del rei Alfons IX de Lle.

A partir de 1329 es va convertir en l'amistanada del rei Alfons XI de Castella, amb el qual tingu:

 l'infant Pere Alfons de Castella (1330-1338), senyor d'Aguilar ;
 la infanta Joana Alfons de Castella (1330-1375), senyora de Trastmara;
 l'infant San Alfons de Castella (1331-1343), senyor de Ledesma;
 l'infant Enric II de Castella (1333-1379), rei de Castella i rei de Lle ;
 l'infant Frederic Alfons de Castella (1333-1358), germ bess de l'anterior, mestre de l'orde de Sant Jaume i senyor d'Haro;
 l'infant Ferran Alfons de Castella (1336-d 1342), senyor de Ledesma ;
 l'infant Tello de Castella (1337-1370), senyor d'Aguilar de Campos;
 l'infant Joan Alfons de Castella (1341-1359), senyor de Badajoz i Jerez de la Frontera;
 l'infant San de Castella (1342-1374), comte d'Alburquerque ;
 l'infant Pere de Castella (1345-1359);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61567" title="Temperatura mitjana" nonfiltered="4035" processed="4026" dbindex="24428">
La temperatura mitjana s un terme de la climatologia referit a la mitjana aritmtica de la temperatura en un perode de temps ,generalment d'un dia o d'un mes.

Subdivisions de la temperatura mitjana.

Temperatura mitjana.
Determinada a travs de la mitjana entre la temperatura mxima i la mnima del perode. 

Quan el perode s el d'un dia i els valors termomtrics que s coneixen sn continus ser la mitjana de tots ells.

Quan el perode s el d'un mes de l'any ser la mitjana entre la temperatura mitjana de les mnimes i la temperatura mitjana de les mximes.

La temperatura mitjana anual s la mitjana de la temperatura dels dotze mesos de l'any. s un valor global que en climatologia no s un ndex gaire indicatiu ja que no mostra la continentalitat o el carcter ocenic d'aquella estaci meteorolgica
  
Temperatura mitjana de les mnimes.
En un perode d'un mes es determina fent la mitjana de la temperatura mnima de cada dia del mes

Temperatura mitjana de les mnimes absolutes.
Es determina fent la mitjana de la temperatura mnima absoluta a que es va arribar en un mes concret en tots els anys en qu es disposa de dades.

no m'endecordo

Temperatura mitjana de les mximes absolutes.
Es determina fent la mitjana de la temperatura mxima absoluta a que es va arribar en un mes concret en tots els anys en qu es disposa de dades.  


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61574" title="Amsterdam Admirals" nonfiltered="4036" processed="4027" dbindex="24429">

Els Amsterdam Admirals sn un club de futbol americ de la ciutat d'Amsterdam (Pasos Baixos).

 Histria .
El club es cre l'any 1995 per a competir a la National Football League Europe. Inicialment disputava els seus partits al vell Olympisch Stadion (construt el 1928), fins el 1996 en qu juga al nou Amsterdam ArenA. Ha guanyat un cop la World Bowl, l'any 2005.

 Palmars .
 1 ttol de la World Bowl: 2005.
 1 sot-campionat de la World Bowl: 1995.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61576" title="Berlin Thunder" nonfiltered="4037" processed="4028" dbindex="24430">

Els Berlin Thunder sn un club de futbol americ de la ciutat de Berln (Alemanya).

 Histria .
El club es cre l'any 1999 en compar la franqucia dels London Monarchs de la National Football League Europe. Juga els seus partits a l'Estadi Olmpic de Berln (Olympiastadion). En els seus pocs anys d'histria ha guanyat al World Bowl 3 cops: 2001, 2002 i 2004.

 Palmars .
 3 ttols de la World Bowl: 2001, 2002, 2004.
 1 sot-campionat de la World Bowl: 2005.

 Jugadors destacats .
 Rohan Davey;
 Dave Ragone;
 Rich Scanlon;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61577" title="London Monarchs" nonfiltered="4038" processed="4029" dbindex="24431">

Els London Monarchs van ser un club de futbol americ de la ciutat de Londres (Anglaterra).

 Histria .
El club es cre l'any 1991 per a competir a la World League de futbol americ, essent membre fundador. El club comen a jugar els seus encontres al Wembley Stadium, per, degut a la baixa presncia de pblic es trasllad el 1995 a White Hart Lane. El 1996 es trasllad a Stamford Bridge. L'any 1998 es reanomen England Monarchs i disput els seus partits al Crystal Palace National Sports Centre, a Ashton Gate, a prop de Bristol i al Alexander Stadium, a Birmingham. L'any 1998 disputaren la seva darrera temporada, essent reemplaats, l'any segent pels Berlin Thunder. El club va guanyar la primera edici de la World Bowl, el 1991.

 Palmars .
 1 ttol de la World Bowl: 1991.

 Jugadors destacats .
 Philip Alexander;
 Victor Ebubedike;
 William Perry;
 Obafemi Ayanbadejo;
 Tim Simpson;
 Brad Johnson;
 Dedrick Dodge;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61578" title="Capa d'enlla de dades" nonfiltered="4039" processed="4030" dbindex="24432">


La capa d'enlla de dades correspon al nivell 2 del model OSI i s'encarrega de respondre a peticions de servei de la capa de xarxa i d'entregar les peticions a la capa fsica.

La capa d enlla de dades s la capa encarregada de transferir dades entre nodes de xarxa adjacents en una WAN o entre nodes del mateix segment de LAN. La capa d enlla de dades proporciona les funcions i els procediments per a la transmissi de dades entre entitats de xarxa i pot detectar i, fins i tot, corregir errors que poden ocrrer a la capa fsica. Exemples de protocols d enlla de dades sn Ethernet per a xarxes d'rea local i PPP, HDLC i ADCCP per a connexions punt a punt.

L enlla de dades proporciona transferncia de dades al llarg de l enlla fsic. Aquesta transferncia pot ser o no fiable; molts protocols d enlla de dades no disposen de reconeixement de recepci i acceptaci de trames amb xit i, fins i tot, alguns protocols ni tant sols disposen de checksum per tal de comprovar errors en la transmissi. En aquests casos, protocols de ms alt nivell han d encarregar-se de proporcionar control de flux, comprovaci d errors i reconeixement i retransmissi.

Aquesta capa sovint se separa en dues subcapes. La primera subcapa s el Control d enlla lgic (o en angls, Logical Link Control (LLC)). Aquesta subcapa multiplexa protocols funcionant en la capa d enlla de dades i, opcionalment, proporciona control de flux, reconeixement i retransmissi.

La segona subcapa s el Control d Accs al Medi (o en angls, Media Access Control (MAC)). Aquesta subcapa determina qui t perms accedir al medi en un moment determinat. Generalment hi ha dues formes de control d accs al medi: distribut i centralitzat. La subcapa de Control d accs al medi tamb determina on acaba una trama de dades i a on comena la segent. 

Com s ha dit abans, en les xarxes d rea local IEEE 802 la capa d enlla de dades se separa en les subcapes MAC i LLC; aix vol dir que el protocol IEEE 802.2 LLC pot ser utilitzat amb tots els de la capa IEEE 802 MAC, tal com Ethernet, Token Ring, IEEE 802.11, etc., juntament amb algunes capes diferents a la 802 MAC com la FDDI. Altres protocols de la capa d enlla a dades, com el HDLC, inclouen totes dues subcapes, tot i que altres protocols, com el Cisco HDLC, utilitzen l entramat a baix nivell de l HDLC com si fos una capa MAC en combinaci amb una capa LLC diferent.


Exemples.
 ARCnet;
 ATM;
 Controller Area Network (CAN);
 Econet;
 Ethernet;
 Fiber Distributed Data Interface (FDDI);
 Frame Relay;
 IEEE 802.2 (proporciona funcions LLC a la capa MAC IEEE 802);
 LocalTalk;
 Multi Protocol Label Switching (MPLS);
 Point-to-Point Protocol (PPP);
 Serial Line Internet Protocol (SLIP);
 StarLan;
 Token ring;

Interfcies.
La capa d'enlla de dades s sovint implementada per software com un controlador de targeta de xarxa. El sistema operatiu s'encarregar de definir una interfcie de software definida entre la capa d'enlla de dades i el transport de xarxa. Aquesta interfcie no s una capa en si mateixa sino una definici per interferir entre capes. Exemples d'aix serien:
 ODI;
 NDIS;
 SANA II;
 NIC;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61579" title="Frankfurt Galaxy" nonfiltered="4040" processed="4031" dbindex="24433">

Els Frankfurt Galaxy van ser un club de futbol americ de la ciutat de Frankfurt (Alemanya).

 Histria .
El club van ser fundats l'any 1991 per a competir a la World League de futbol americ, essent membre fundador. Disput el primer partit de la histria de la competici enfront els London Monarchs al Waldstadion el 23 de mar de 1991 i fou el primer club en anotar punts a la copetici. Ha guanyat la World Bowl tres cops: 1995, 1999 i 2003.

 Palmars .
 4 ttols de la World Bowl: 1995, 1999, 2003, 2006.
 4 sot-campionats de la World Bowl: 1996, 1998, 2004, 2007.

 Entrenadors .
 Jack Elway (1991-1992);
 Ernie Stautner (1995-1997);
 Dick Curl (1998-2000);
 Doug Graber (2001-2003);
 Mike Jones (2004-2007);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61580" title="Pere I de Castella" nonfiltered="4041" processed="4032" dbindex="24434">

Pere I de Castella, el Cruel o el Justicier ( Burgos 1334 - Montiel, Ciudad Real 1369), rei de Castella i Lle (1350-1369).

Orgens familiars.
Segon fill d'Alfons XI de Castella i la seva segons esposa Maria de Portugal. Noms nixer fou nomenat hereu del regne desprs de la mort, un any abans del seu naixement, del seu germ gran l'infant Ferran de Castella.

Npcies i descendents.
El 3 de juliol de 1353 es cas a la catedral de Valladolid amb Blanca de Borb, filla de Pere de Borb. D'aquest matrimoni no hi hagu fills.

El 1353 es cas secretament i, mentre la seva primera esposa encara vivia, amb Maria de Padilla. D'aquest matrimoni tingu:
 l'infant Alfons de Castella (1359-1362);
 la infanta Beatriu de Castella (1354-1369), religiosa;
 la infanta Constana de Castella (1354-1394), reina titular de Castella, casada el 1371 amb Joan de Gant, duc de Lancaster i fill d'Eduard III d'Anglaterra;
 la infanta Isabel de Castella (1355-1393), casada el 1372 amb Edmond Plantegenet, duc de York;

El 1354 novament es cas a Cullar, amb les dues mullers anteriors encara vivents, amb Juana de Castro. D'aquest matrimoni tingu:
 l'infant Joan de Castella (1355-1405);

Guerra civil.
Els inicis del seu regnat van estar marcats per la debilitat del poder reial davant dels diversos fills que el seu pare Alfons XI havia tingut amb Elionor de Guzmn; els infants d'Arag, cosins del rei; i per la seva prpia mare. El 1354 pat una revolta iniciada pel seu germanastre Enric de Trastmara i hagu de fugir a Frana. El 1366, amb el suport de la Corona d'Arag i de la prpia Frana, retorn a Castella i es feu novament amb el poder. Aix propici l'inici de la Guerra Civil castellana entre els dos germans pel poder reial. A mesura que Pere anava conquerint ciutats an executant els sublevats, motiu pel qual l'anomenaren el Cruel.

La Guerra dels dos Peres.
Vegeu l'article principal Guerra dels dos Peres.;
El 1356 la guerra civil es transform en la Guerra dels dos Peres en atacar Pere IV d'Arag, en el context de la Guerra dels Cent Anys. Aix mentre el Regne d'Anglaterra s'aline al costat de Pere I de Castella, la Corona d'Arag i el Regne de Frana ho feu en favor d'Enric.

Durant la Pau de 1361, i mortes tant la reina com Maria de Padilla, Pere I va declarar hereus seus els fills que havia tingut amb aquesta ltima i els reconegu com a fills legtims. 


El 1362 va aconseguir assetjar la ciutat de Valncia, per el conflicte es va equilibrar amb la intervenci de Frana, que desitjava instaurar al tron castell un monarca que fes intervenir la potent flota castellana contra Anglaterra, i poder-la vncer en la Guerra dels Cent Anys. Aix amb l'ajuda de Frana, Enric de Trastmara fou proclamat rei a Calahorra el 1366 i va ocupar en poc temps la totalitat del regne castell.

Fou llavors quan Pere el Cruel necessit l'ajuda d'Eduard, el prncep Negre, governador angls d'Aquitnia. Aquest va penetrar a la pennsula amb tropes angleses i va derrotar Enric a la batalla de Njera el 1367. Tot i la brutal repressi contra els partidaris d'Enric, aquest aconsegu recobrar forces i va assetjar Toledo el 1368 i va derrotar Pere I a la batalla de Montiel el 1369. Mentre es negociava la pau al mateix camp de batalla entre els dos germans, es va produir una baralla que acab amb la mort de Pere en mans del seu germ Enric. Amb aquesta mort es va posar fi a la dinastia Borgonya al tron castell per donar pas a la dinastia Trastmara.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61581" title="Rhein Fire" nonfiltered="4042" processed="4033" dbindex="24435">

El Rhein Fire s un club de futbol americ de la ciutat de Dsseldorf (Alemanya).

 Histria .
El club es cre l'any 1995 per a competir a la National Football League Europe. La franqucia s continuaci de la dels Birmingham Fire (1991-1992) de la World League de futbol americ.

Tot i que l'equip t seu a la ciutat de Dsseldorf, durant dos anys disput els seus partits al Arena AufSchalke de la propera ciutat de Gelsenkirchen degut a la construcci del nou estadi, el LTU Arena, en lloc de l'antic Rheinstadion, on jug fins el 2002. L'equip ha guanyat dos World Bowls: 1998 i 2000

 Palmars .
 2 ttols de la World Bowl: 1998, 2000.
 3 sot-campionats de la World Bowl: 1997, 2002, 2003.

 Entrenadors .
 Galen Hall (1995-2000);
 Pete Kuharchek (2001-2005);
 Jim Tomsula (2006-?);

 Jugadors destacats .
 Manfred Burgsmller (1996-2002);
 Byron Chamberlain (1996);
 Mike Croel (1998);
 Mike Quinn (1998);
 Marcus Robinson (1998);
 Danny Wuerffel (2000);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61582" title="Institut de droit international" nonfiltered="4043" processed="4034" dbindex="24436">


L'Institut de droit international o IDI ("Institut de dret internacional") s una organitzaci privada destinada a l'estudi i desenvolupament del dret internacional. 

La idea de crear-lo va nixer del belga Gustave Rolin-Jaequemyns el 8 de setembre de 1873. El 1874 es realitz la primera sessi, a Ginebra (Sussa), on actualment hi t la seu permament.

Organitzaci.

L'institut est format per 72 associats, 60 membres (entre ells 7 espanyols) i membres honoraris (entre ells l'egipci Boutros Boutros-Ghali). Els membres, invitats per l'organitzaci, sn persones que han demostrat un treball acadmic notable en l'rea del dret internacional, i est restringit a aquells qui es consideren lliures de pressions poltiques. La intenci de l'organitzaci s tenir membres distributs per tot el mn; hi sn representats ms de 100 pasos diferents. Alguns dels seus membres sn jutges al Tribunal Penal Internacional.

L'institut organitza congressos biannuals per estudiar el dret internacional existent en aquell moment, i es proposen modificacions all on ho considerin. Les seves recomanacions afecten les rees dels drets humans, i les resolucions pacfiques de conflictes, i sempre sota la supremacia de la justcia i de la humanitat. Per aquests motius va ser guardonat el 1904 amb el Premi Nobel de la Pau.

L'organitzaci encara roman activa. Alguna de les resolucions ms recents sn per exemple les recomanacions sobre immunitat vers la persecuci als cap d'estat, i la responsabilitat dels governs en els danys al medi ambient d'impacte internacional. Tot i que no tenen poder decissiu sobre els governs, ja que es tracta d'una organitzaci privada, les seves recomanacions es prenen amb molt de respecte, i sovint s'inclouen al cos normatiu dels tractats internacionals.

Referncies.
   Pgina de l'IDI;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1904;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61586" title="Scottish Claymores" nonfiltered="4044" processed="4035" dbindex="24437">

Els Scottish Claymores van ser un club de futbol americ de les ciutats de Glasgow i Edimburg (Esccia).

 Histria .
El club es cre l'any 1995 per a competir a la National Football League Europe. El seu nom, Claymores, prov d'un tipus d'espasa escocesa. El club comen disputant els seus partits al Murrayfield Stadium d'Edimburg, traslladant-se, posteriorment al Hampden Park de Glasgow. El seu ms gran triomf fou l'obtenci de la World Bowl l'any 1996. L'any 2004, la NFL Europa va anunciar que l'equip deixaria de disputar la competici, essent reemplaat pels Hamburg Sea Devils alemanys.

 Palmars .
 1 ttol de la World Bowl: 1996.
 1 sot-campionat de la World Bowl: 2000.

 Entrenadors .
 Lary Kuharich (1995) (no arrib a iniciar la temporada);
 Jim Criner (1995-2000);
 Gene Dahlquist (2001-2003);
 Jack Bicknell (2004);

 Jugadors destacats .
 Joe Andruzzi (1998);
 Jim Ballard (1996, 1998);
 George Coghill (1995-1997);
 Scott Couper (1995-2001, 2003-2004);
 Dameyune Craig (1999);
 Kevin Daft (2000);
 Dante Hall (2001);
 Sean LaChapelle (1996);
 Blaine McElmurry (2000);
 Yo Murphy (1996-1997, 1999);
 Marco Rivera (1997);
 Noel Scarlett (2000);
 Donald Sellers (1999, 2000);
 Barry Sims (2001);
 Siran Stacy (1995-1997, 2000);
 Barry Stokes (1998-1999);
 Aaron Stecker (2000);
 Chris Ward (2000-2001, 2003);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61588" title="Blanca de Borb" nonfiltered="4045" processed="4036" dbindex="24438">
Blanca de Borb ( 1339 - Medina Sidnia, Cdis 1361 ), noble francesa i reina consort de Castella i Lle (1353-1361).

Orgens familiars.
Filla de Pere I de Borb, duc de Borb i besnt de Llus IX de Frana, i d'Isabel de Valois, nta de Felip III de Frana.

Npcies.
El 3 de juliol de 1353 es cas a la catedral de Valladolid amb el rei Pere I de Castella, per propiciar una aliana entre el Regne de Castella i el Regne de Frana. D'aquesta uni no tingueren fills, per el rei Pere no dubt en casar-se, tot i que Blanca era viva, novament dues vegades ms.

En negar-se Joan II de Frana a pagar el dot de matrimoni, Pere I la va tancar a la torre del castell episcopal de Sigenza entre el 1355 i 1359 i posteriorment a Jerez de la Frontera. Menstrestant el rei Pere estava al castell d'Urea a Valladolid amb la seva amant, Maria de Padilla.

Va morir enverinada, segurament per ordre del rei, a Medina Sidnia el 1361.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61590" title="Constana de Castella" nonfiltered="4046" processed="4037" dbindex="24439">
Constana de Castella ( Castrojeriz, Burgos 1354 - Leicester, Anglaterra 1394 ), infanta de Castella i reina titular de Castella (1369).

 Orgens familiars .

Tercera filla de Pere I de Castella i de la seva segona esposa, Maria de Padilla.

A la mort del seu pare el 1369 reclam el tron castell en virtut del testament del seu pare, per li fou arrebatat pel seu oncle Enric de Trastmara.

 Npcies i descendents .

El 21 d'octubre de 1371 es cas a Roquefort-sur-mer, prop de Bordeus, amb Joan de Gant, duc de Lancaster i fill d'Eduard III d'Anglaterra, esdevenint la segona esposa del prncep angls. D'aquest matrimoni tingueren:
 Caterina de Lancaster (1372-1418), casada el 1393 amb Enric III de Castella;
 Joan Plantegenet (1372-1375);

Per aquest matrimoni Joan de Gant pretengu obtenir un regne per a ell mateix per no aconsegu derrotar Enric II de Castella. L'nica cosa que aconsegu fou el matrimoni de la seva filla amb l'hereu castell, unint aix les reivindicacions familiars.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61593" title="Michelle Bachelet" nonfiltered="4047" processed="4038" dbindex="24440">


Vernica Michelle Bachelet Jeria (Santiago de Xile, 29 de setembre de 1951), metgessa (cirurgiana i pediatra) i poltica xilena, actual presidenta del seu pas. 

Membre del Partit Socialista de Xile, va actuar com a Ministra de Salut del govern de Ricardo Lagos entre 2000 i 2002. Posteriorment pass a ocupar el crrec de Ministra de Defensa, la primera dona en fer-ho de tota l'Amrica Llatina. 

El 15 de gener del 2006 va guanyar la segona volta de les eleccions presidencials xilenes  contra el candidat Sebastin Piera Echenique, cosa que la convert en la primera presidenta del pas, crrec que assum l'11 de mar del mateix any tot succeint-hi Ricardo Lagos. Hom preveu que ocupi el crrec fins el 2010.

Parla angls, alemany, francs, castell i portugus.

Durant la celebraci del primer aniversari del seu mandat, debutaren els Castellers de Lo Prado. 

 Enllaos externs .
Pgina Oficial de Michelle Bachelet(En Castell);























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61596" title="Lourdes Flores Nano" nonfiltered="4048" processed="4039" dbindex="24441">

Lourdes Celmira Flores Nano s una advocada i poltica Peruana. Ha ocupat el crrec de Congressista de la Repblica i postula a la Presidncia del Per pel partit poltic Unidad Nacional. En les eleccions celebrades el 9 d'abril, del 2006 va presentar-se com a candidata a la presidncia per a succeir a Alejandro Toledo Manrique. Igual que en les del 2001, per un estret marge (0,5%) va obtenir un pitjor resultat que el seu rival Alan Garca cosa que li va impedir participar a la segona ronda que es va celebrar el 4 de juny.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61598" title="Regi de Valparaso" nonfiltered="4049" processed="4040" dbindex="24442">

La regi de Valparaso (en espanyol V Regin de Valparaso) s la cinquena de les tretze regions en qu es troba dividit el territori xil. Composta per set provncies, la seva capital s la ciutat de Valparaso, seu del Congrs Nacional. 

La regi de Valparaso limita a l'oest amb l'oce Pacfic, a l'est amb la Repblica Argentina, al nord amb la regi de Coquimbo, al sud-est amb la regi metropolitana de Santiago i al sud-oest amb la regi del Libertador General Bernardo O'Higgins. 

A aquesta regi pertanyen administrativament l'illa de Pasqua, l'arxiplag Juan Fernndez i les illes Desventurades. 

La regi de Valparaso es divideix en 7 provncies:
Illa de Pasqua;
Los Andes;
Petorca;
Quillota;
San Antonio;
San Felipe de Aconcagua;
Valparaso;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61599" title="Valparaso" nonfiltered="4050" processed="4041" dbindex="24443">


Valparaso s una ciutat de Xile. s capital provincial de la Provncia de Valparaso i capital regional de la V Regi de Valparaso. Pertany al Districte Electoral n 13 i a la 6 Circumscripci Senatorial (Cinquena Costa). El seu actual alcalde s Aldo Cornejo. 

Valparaso s seu del poder legislatiu de la Repblica de Xile, a ms d'altres reparticions estatals (la Comandncia en Cap de l'Armada de Xile, el Servei Nacional de Duanes i el Consell Nacional de la Cultura i les Arts). 

L'rea Histrica de Valparaso va ser declarada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2003 










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61600" title="Delta" nonfiltered="4051" processed="4042" dbindex="24444">

 En Geologia, una formaci geolgica en la desembocadura d'alguns rius, vegeu delta fluvial;
 Quarta lletra de l'alfabet grec, vegeu Delta (lletra);
 En Fsica, forma de senyal, vegeu Delta (senyal);
 En aeronautica, familia de vehicles llanadors, vegeu Delta (coet);
 En matemtiques, existeixen la funci Delta de Kronecker i la Delta de Dirac;
 Cinema, Delta (pellicula) (2002) de Oriol Ferrer.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61608" title="Oviedo" nonfiltered="4052" processed="4043" dbindex="24445">


Oviedo (Uviu en asturi) s una ciutat i municipi asturi d'origen medieval (segle VIII), capital del Principat d'Astries. T 216.607 habitants en el municipi i 196.156 en la ciutat. Antics ciutadans del municipi emprenedors van batejar amb aquest nom a tres ciutats americanes: en Paraguai, en la Repblica Dominicana i en els Estats Units d'Amrica.

s, a ms, la capital comercial i de negocis, i el centre administratiu i universitari de la regi.

 Histria .

La llegenda diu que el rei Fruela va eixir de caa amb els seus amics i es van parar a menjar en un lloc considerat com a idllic, ms o menys on es troba avui enclavada la ciutat d'Oviedo. Al llarg de la conversa va sorgir una pregunta: En quin lloc vas a comenar a construir la ciutat que ser la cort?, i el rei contest en llat: Ubi edo que vol dir, ms o menys, "on tinc el dinar".

La ciutat d'Oviedo va sorgir sobre un pujol que els romans l'anomenaren Ovetao. El seu fundador va ser el rei asturi Fruela, fill d'Alfons I, que va regnar des del 757 al 768.

A no gaire distncia de la vella civitas romana de Lucus Asturum, en l'any 761 el monjo prevere Mxim i el seu nebot Fromistano van decidir fundar un monestir a la vora de la via romana que unia Lle-Pajares-Lugo de Llanera i posteriorment van erigir una ermita en honor del mrtir Sant Vicent. Poc temps desprs dues dotzenes de monjos es van unir al projecte colonitzador, transformant el llogaret en monestir tal com consta en l'acta fundacional signada el 25 de desembre de l'any 781, sent el seu primer abat Fromistano. Va obtenir seguidament la protecci del rei Fruela I, que va triar el lloc com residncia de Munia, la seua dona, i hi va nixer el seu fill Alfonso II, conegut com "el Cast".

Ms tard, el fill de Fruela, Alfons II el Cast va traslladar la capital del regne d'Astries a aquest lloc i va convertir Oviedo en seu episcopal. A ms la va fortificar i va dotar de palaus, esglsies i altres estructures com un aqeducte (avui completament desaparegut). Durant el seu regnat es va descobrir en Compostella una tomba que es va suposar de l'apstol Sant Jaume (en el 812) i aquest rei va ser el primer a visitar la tomba eixint d'Oviedo, amb la qual cosa Alfons II el Cast es va convertir en el primer pelegr a Santiago de Compostella i es va inaugurar el primer cam de pelegrins. Donat el seu contacte amb la cort de Carlemany, va comenar a fluir des del seu regne un riu de pelegrins que entrebanquen pels Pirineus i pel nord anaven fins a Oviedo i des d'aquesta ciutat cap a Santiago, amb la qual cosa el cam nord s la ruta ms antiga dels pelegrins a Santiago de Compostella. Si els primers pelegrins feien servir aquesta via es a causa del fet que ms al sud el cam no era segur en aquella poca perqu es tractava d'un territori que, malgrat haver estat recuperat dels andalusins, sovint hi havien incursions. De fet, el cam del sud s posterior ja que noms els reis posteriors van poder desplaar als musulmans fins a ms enll del Duero.



En l'any 1075 visit Oviedo en qualitat de pelegr el rei de Lle i de Castella, Alfonso VI. Va obrir solemnement l'Arca Santa en la esglsia de Sant Salvador, que contenia moltes i molt bones relquies que havien estat amagades en la muntanya de Monsacro, arran de la invasi andalusina. A partir d'aquest fet, Oviedo i les seues relquies van ser internacionalment famoses, fins a tal punt que els pelegrins que venien a Santiago de Compostella es desviaven en Lle i anaven cap al nord per a fer una aturada en aquesta ciutat asturiana i venerar les relquies. De fet hi ha un refrany antic que diu Qui va cap Santiago i no a Sant Salvador, visita al serf i deixa al Senyor, indicant per tant que Oviedo era ruta obligada per als pelegrins del cam.

El rei Joan I, en 1388, funda el Principat d'Astries, ttol inaugurat per l'infant N'Enric, fill d'aquell, i que des d'aleshores correspondr als successors al Regne de Castella (i actualment, al Regne d'Espanya); Oviedo es converteix, llavors, en la capital del Principat. Alhora sorgiria la Junta General del Principat d'Astries, instituci de dret pblic que com Junta de Conceyus va funcionar amb carcter permanent al Principat d'Astries des de mitjans del segle XV fins a 1834, any que es va donar pas a les Diputacions Provincials.

Durant l'Edat Moderna va haver una immobilitzaci econmica a causa de l'allament geogrfic. A les darreries del segle XVIII la ciutat va comenar a experimentar una vida cultural prou alta, destacant la figura de Feijoo. Es va crear la Societat Econmica d'Amics del Pas que va arribar a ser un grup amb un cert prestigi cultural i influncia poltica.

Al comenament del segle XIX els habitants d'Oviedo van ser dels primers espanyols a rebutjar la invasi francesa, i el 9 de maig de 1808 van iniciar l'alament d'Astries per a defensar la independncia espanyola, com pot llegir-se en la segent placa commemorativa del primer centenari de tan histric esdeveniment. Va ser l'escenari d'enfrontaments entre absolutistes i lliberals. La decisi va ser presa per la Junta General del Principat en la nit del 23 al 24 de maig de 1808, obligada per la pressi popular. Les tropes franceses van ser rebutjades, desprs de tenir sotmesa la ciutat durant un any.

En 1934 cal referir-se als successos bllics que tenen lloc durant la revoluci del 6 d'octubre, protagonitzada pels miners de la Conca  descontents amb les seues condicions de vida , que deixen assolada bona part de la ciutat; resulten incendiats, entre altres edificis, el de la Universitat, la biblioteca de la qual guardava fons bibliogrfics d'extraordinari valor que no es van poder recuperar, o el teatre Campoamor. La Cmera Santa en la Catedral, per altra banda, va ser dinamitada.

Durant la rebelli de l'exrcit en 1936 que va donar lloc a la Guerra d'Espanya, la ciutat es va adherir al bndol rebel de Franco (sota el comandament del coronel Aranda), romanent assetjada per les tropes lleials a la Repblica, fins a la seua ocupaci en octubre de 1937 per les tropes sublevades. La ciutat qued reduda prcticament a cendres.

Als habitants d'Oviedo se'ls diuen familiarment carbayones i tenen un pasts tpic de la ciutat cridat carbayn. El carbayo s un roure, arbre sagrat pels antics sturs i cntabres. Per "el Carbayn" es coneixia popularment a un arbre centenari situat en el carrer Ura (a boca del Paseo de los lamos) fins que en l'any 1879 va ser desarrelat per a fer l'eixample cap a l'estaci de tren. En desgreuge d'aquest fet, en 1950, el municipi va plantar un altre roure prop del teatre Campoamor i al lloc on estava el Carbayn es va collocar en la vorera una placa commemorativa.

Geografia.



L'ajuntament se situa en la zona central del Principat d'Astries, entre 80 i 708 metres sobre el nivell del mar. Limita al nord amb Las Regueras i Llanera; al sud amb Santo Adriano, Ribera de Arriba y Mieres; a l'oest amb Grado i a l'est amb Siero i Langreo.

Est regat pels rius Naln, Narcea, Nora i Trubia.

Poblaci.

Evoluci de la poblaci.

La poblaci al municipi d'Oviedo havia vingut creixent sense parar durant tot el segle XX fins tot just la segona meitat de la dcada dels 90. Aquesta situaci va canviar amb el comenament del nou segle i actualment la poblaci del Municipi torna a crixer, si b s veritat que ho fa amb l'aportaci principal d'habitants provinents d'altres municipis asturians i estrangers, ja que la diferncia entre la taxa de defuncions (11,77 ) i la de naixements (6,91 ) s negativa en el 2004. 



Divisi administrativa.
Parrquies:
El municipi d'Oviedo es divideix en 30 parrquies que es llisten tot seguit, juntament amb la seua poblaci a data de 1 de juny de 2005.



Referncies.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61611" title="Generaci (desambiguaci)" nonfiltered="4053" processed="4044" dbindex="24446">


Generaci: Concepte utilitzat per assenyalar un cert perode.

Generaci espontnia, o abiognesi: concepte que planteja l'aparici d'ssers vius a partir de matria inert.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61612" title="Generaci" nonfiltered="4054" processed="4045" dbindex="24447">
Per a altres significats, vegeu Generaci (desambiguaci). ;

Una generaci sovint significa la quantitat de temps transcorreguda entre el naixement dels pares  i el naixement dels seus fills. Tamb s'utilitza per a demostrar a una persona en un nivell d'un arbre de famlia. Per exemple, els seus germans, germanes i cosins estan en la mateixa generaci que la persona de la qual es parla.

Una generaci comparteix gustos i una cultura similar. Durant el segle XX s'ha intentat dividir l'evoluci sociolgica en generacions, com la perduda o la del baby-boom. Aquest concepte pot variar segons la zona, aix les generacions estatunidenques no coincideixen exactament amb les europees per diferents esdeveniments histrics que van marcar cada territori. 

Vegeu tamb.
Generacions (llibre);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61613" title="Maset de la Comparsa d'Estudiants" nonfiltered="4055" processed="4046" dbindex="24448">
El Maset de la Comparsa d'Estudiants es troba a Beneixama, al carrer de la Carretera s/n, cantonada amb el carrer de sant Josep.

Histria.
Amb el terme "Maset" es coneixen les seus socials de les entitats festeres de Beneixama i de molts altres pobles on es celebren festes de moros i cristians. Aquest, concretament, s la seu social de la "Comparsa d'Estudiants".
Ocupa l'edifici de l'antic "Teatre Cervantes". Al seu interior encara conserva restes del teatre (llotges, graderies i escenari). L'estil del teatre s el tpic dels teatres populars de primeries del segle XX. Aprofita les tcniques constructives de columnes i bigues de ferro colat junt amb el treball de la fusta. El seu aforament era d'unes tres-centes persones, assegudes en cadires de fusta i boga. Abans de ser convertit en maset, va ser usat com a cine durant els anys seixantes i part dels setantes. Aquest s com a cinema va fer que s'enderrocassen algunes de les llotges per poder aprofitar el lloc per collocar-hi una pantalla de cinema que permetera les projeccions en cinemascope.
Ara fa uns anys, en 1999, la comparsa d'estudiants va celebrar el seu 75 aniversari, acompanyat de molts actes i d'un correfoc. En el mateix va participar la "Colla de dimonis emplomats" de Beneixama, amb una actuaci ben lluda.

L'actualitat.
Ha estat habilitat com a seu social de la comparsa. La faana de l'edifici presenta elements arquitectnics interessants i, darrerament, ha estat restaurada amb molt d'encert. Aix ha perms la recuperaci del balc principal i la collocaci d'una placa de metall negre, que imita un pergam, amb la llegenda "Maset dels Estudiants". La comparsa d'estudiants disposa a l'edifici de diverses sales dedicades a reunions, arxius i magatzem d'elements tradicionals de la festa de moros i cristians. s visitable els caps de setmana prvia autoritzaci dels membres de la comparsa.

Enllaos externs.
La comparsa d'estudiants al programa de les festes de 2006:  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61616" title="Ermita de Sant Isidre de Beneixama" nonfiltered="4056" processed="4047" dbindex="24449">


L'Ermita de Sant Isidre es troba situada al cim d'un paratge anomenat la Talaieta al poble de Beneixama. Arquitectnicament no t massa inters, per el lloc on est permet la contemplaci d'unes vistes immillorables de la vall de Beneixama i dels pobles de les rodalies com a vista d'ocell.

Va ser construda a la mitjania del segle XX. 

Al seu interior hi ha la imatge de sant Isidre, patr dels llauradors castellans.  El dia del sant se celebra una romeria des de Beneixama fins a l'ermita, a ms d'una petita fira i diverses activitats tradicionals. La comparsa de llauradors de Beneixama hi participa activament des de fa molts anys. Cal esmentar, per, que els sants protectors tradicionals valencians sn els Santets de la Pedra (sant Abd i sant Senent, tamb coneguts com sant Nin i sant Non en el refrany "Sant Nin i sant Non, els santets de la Pedra sn"). A la mateixa comarca de la Vall de Biar hi ha dues ermites on es veneren: l'ermita dels Sants de la Pedra de Biar, d'estil gtic reconquesta i l'ermita de Sant Bertomeu, reconstruda sobre les restes del castell d'Almisr, al Camp de Mirra.

L'advocaci de sant Isidre a terres de Beneixama t a veure amb els primers moments de la dictadura franquista i els seus intents uniformitzadors. Avui dia, per, aquesta veneraci ha esdevingut "intocable" entre els seus incondicionals.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61618" title="Luzaga" nonfiltered="4057" processed="4048" dbindex="24450">

Luzaga s una vila de la comarca de las Serranas de Sigenza, a la provncia de Guadalajara (Castella).

Es troba a en una zona de gran bellesa natural que precedeix el Parc Natural de l' Alto Tajo caracteritzada per llargs i glids hiverns. Actualment en perill per la manca de recursos econmics i humans, els incendis forestals i la pressi de la indstria elctrica.

El despoblament actual (124 habitants el 1991) s degut a l'emigraci de la poblaci els anys 60 principalment cap a Madrid, a escasos 150km, i molt secundriament cap a Barcelona. La manca d'inversions pbliques i d'oportunitats laborals en dificulta el retorn de les noves generacions.

Les restes de fonaments d'una muralla de fortificaci pre-romana al costat del poble actual ads la troballa del Bronze de Luzaga a principis del segle XX pel Marques de Cerralbo semblen confirmar que es tracta de la Lutia dels celtibers. 

Llocs d'inters.
Esglsia Romnica Rural del segle XII;
Torre de Albalate, talaia de vigilncia junt el riu Tajua (documentada al segle XV);
Palau del Senyor de Montcada, Virrei de Catalunya mort durant la Guerra dels Segadors;

Enllaos externs.
Plana web de Luzaga;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61620" title="Carranqu" nonfiltered="4058" processed="4049" dbindex="24451">
El carranqu, o carnequ, era una mecanisme per a parar la ballesta d'acer, mitjanant un sistema de rodes dentades que multiplicava la fora aplicada amb una maneta i que la transmetia a la corda amb una cremallera. El carranqu per un cap es travava a l'arbrer i per l'altre s'enganxava a la corda de l'arc.

El mot carnequ procedeix del francs cranequin, tot i que en aquest idioma la denominaci ms adient s cric.
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61622" title="Drupal" nonfiltered="4059" processed="4050" dbindex="24452">

El Drupal s una plataforma i sistema de gesti de continguts amb un motor per a blocs escrit inicialment per Dries Buytaert per a BBS. 

D'en del seu naixement, Drupal ha adquirit moltes ms caracterstiques grcies a una arquitectura flexible. Est escrit amb PHP utilitzant una convenci estricta i s el programari que s'utilitza a llocs tan populars com PUNTBARRA, Debian Planet o KernelTrap, per a esmentar-ne noms uns quants.

 El nom .
Drupal s l'ortografia anglesa per els que neerlandesos expressen com a 'druppel' que vol dir caure ('drop' en angls). El nom es va agafar del lloc web Drop.org (ara difunt), el codi del qual lentament es va convertir en Drupal. Dries de fet volia anomenar el lloc 'dorp' (Neerlands per a 'poble', referint-se als seus aspectes de comunitat), per es va equivocar quan comprovava el nom de domini i va pensar que sonava millor. El projecte comen el 2000.

 El sistema d'administraci de contingut .
Drupal t una capa bsica, o nucli, que dna suport a mduls plugins que permeten comportaments addicionals. Els mduls disponibles per a Drupal proporcionen un assortiment ampli de noves caracterstiques, incloent-hi sistemes de comer electrnic com el mdul d'Elements d'Amazon, flux de treball, galeries d'imatges, gesti de llistes de distribuci, i integraci de CVS. El mdul de taxonomia/classificaci de Drupal s especialment interessant, ja que permet que qualsevol contingut sigui classificat amb un sistema que etiquetat flexible. Drupal aconsegueix la integraci neta entre el nucli i els mduls mitjanant un sistema de ganxos, o callbacks, per deixar als mduls introduir funcionalitat al dins de Drupal durant l'execuci. El nucli de Drupal proporciona protecci contra molts problemes de seguretat habituals, com l'injecci de SQL.

Alguns dels papers ms especialitzats que Drupal ha omplert inclouen intranets de empreses, aules en lnia, comunitats d'art i direcci de projectes. Molts senten que el focus de Drupal en la comunitat d'usuaris es el qu el fa destacar de la seva competncia.

 Distribucions .
Drupal va ser la base per a DeanSpace, un sistema de gesti de contingut utilitzat per alimentar molts llocs web independents que van donar suport a la campanya presidencial de 2004 de Howard Dean. Desprs que la campanya de Dean acabs, el projecte de DeanSpace va crixer i es convert en CivicSpace, un "poble" basat en Drupal que es "la plataforma organitzadora que utilitza l'acci collectiva dins de comunitats i grups remots de seguidors cohesivament connectats."

Hi ha unes quantes altres distribucions Drupal personalitzades. Moltes sn simplement versions de Drupal reempaquetades amb mduls de tercers, per alguns tamb inclouen modificacions al nucli.
		  	

 Enllaos externs .
 Grup d'Usuaris de Drupal de parla catalana;
 Espai de traducci del Drupal al catal;
 Documentaci drupal en catal. ;
 Artcles tcnics sobre Drupal 6 en catal.
  Lloc web del Drupal;
  Documentaci del Drupal;
  Quant al Drupal. Missi i histria;
  Grup d'Usuaris de Drupal en llengua catalana a groups.drupal.org;
  Drupal Themes;
 PUNTBARRA. Una de les pgines catalanes ms populars que empra Drupal;
  Drupal Professional Themes;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61625" title="Enginyeria inversa" nonfiltered="4060" processed="4051" dbindex="24453">
La enginyeria inversa s el procs d'analitzar quelcom en detall (un accessori mecnic, un component elctric, programari informtic, etc.) amb la fi de determinar com est fet, qu el fa funcionar i com ha estat fabricat, amb la intenci de construr un nou enginy o aplicaci que faci exactament el mateix que el dispositiu examinat, per sense copiar res de l'original.

Aquest mtode s denominat enginyeria inversa perqu inverteix el procs natural de la enginyeria, que consisteix en utilitzar dades tcniques i plantejar idees per a aconseguir un resultat final adequat. En l'enginyeria inversa es parteix d'un producte acabat per a indagar sobre el seu funcionament intern.

Tipus i aplicacions de la Enginyeria Inversa.

La enginyeria inversa s sovint utilitzada en l'mbit militar amb l'objectiu de copiar la tecnologia d'altres nacions; dispositius, informaci o parts d'enginys que han estat obtinguts als camps de batalla per soldats o per operacions de la intelligncia militar. Va ser molt utilitzada durant la Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda.

Per a components mecnics, les tcniques modernes en enginyeria inversa inclouen escanejat lser  l's de rajos lser per a escanejar la superfcie de peces de qualsevol forma fsica per a crear una imatge precisa de la superfcie de la pea. Aquest procs crea una srie de talls que, un cop combinats, poden representar la superfcie de l'objecte en una simulaci per ordinador, o, utilitzant una impressora 3D, es pot crear una rplica fsica de l'objecte.

La enginyeria inversa sobre sistemes de maquinari o programari que es fa per a millorar interoperabilitats (per exemple, per a suportar formats d'arxiu o perifrics de maquinari indocumentats), s considerada legal, tot i que els propietaris de patents no hi estan d'acord normalment i rebutgen qualsevol forma d'enginyeria inversa sobre els seus productes.

Altres objectius de l'enginyeria inversa inclouen auditories de seguretat, eliminaci de la protecci contra cpia ("cracking"), evitar restriccions d'accs presents normalment en l'electrnica de consum, personalitzaci de sistemes interns (com sistemes d'administraci de motors de vehicle), activaci de caracterstiques addicionals en maquinari de baix cost (com en determinades targetes grfiques), o fins i tot mera satisfacci de la curiositat.

La enginyeria inversa tamb s utilitzada per empreses per a examinar productes de la competncia. s emprada per a analitzar, per exemple, com funciona un producte de la competncia, qu fa, qui ho manufactura, de quins components consisteix, estimar costs, identificar potencials infraccions de patents, etc.

Finalment, la enginyeria inversa s emprada sovint perqu la documentaci d'un dispositiu particular s'ha perdut (o mai ha sigut escrita), i la persona que el va construr ja no treballa a la companyia. Els circuits integrats han sigut dissenyats normalment en sistemes propietaris i ja obsolets, la qual cosa significa que la nica manera d'incorporar funcionalitat sobre nova tecnologia s emprant la enginyeria inversa al xip existent i desprs redissenyar-lo.

Enginyeria inversa de programari.
Programari Binari.
Aquest procs s sovint anomenat  Enginyeria de codi invers. Com a exemple, la decompilaci dels binaris per a la plataforma Java pot dur-se a terme utilitzant ARGOuml.org. Un cas fams d'enginyeria inversa s el que es va portar a terme creant la primera BIOS no implementada per IBM, creada per la indstria dePCs Clnics.

El programari Samba, que permet als sistemes amb sistema operatiu diferent de Microsoft Windows compartir arxius amb aquests, s un exemple clssic d'enginyeria inversa sobre programari, ja que el projecte Samba ha tingut d'aplicar aquest mtode per a conixer informaci no publicada sobre com funciona el sistema de compartici d'arxius de Windows, per a poder emular-lo en ordinadors amb altres sistemes operatius. El projecte WINE fa el mateix per a la API de Windows, i OpenOffice.org tamb ho fa amb els formats d'arxiu de Microsoft Office.

Programari Binari: tcniques.
La engineria inversa de programari es pot dur a terme utilitzant diferents mtodes. Els tres mtodes principals son:

Anlisi mitjanant l'observaci de l'intercanvi d'informaci, molt usat en enginyeria invers de protocols, que implica utilitzar Analitzador de busos i sniffer de paquets, per exemple per a escoltar dins un bus d'ordinador o en una xarxa d'ordinadors, revelant el trafic de dades que hi passa. El comportament al bus o a la xarxa pot ser analitzat per a produr  una implementaci independent que replica el comportament de la xarxa. Aix s especialment bo per a fer enginyeria inversa de drivers de dispositius. De vegades l'enginyeria inversa en alguns sitemes troba una gran ajuda en eines deliberadament introdudes pel fabricant, ja que pot ajudar-lo a millorar la seguretat del dispositiu fabricat.
Desassemblatge utilitzant un  desassemblador, on el llenguatge mquina del programa s llegit i tradut a llenguatge assemblador. Aquesta tcnica funciona en qualsevol programa per pot portar fora temps, especialment per alg no avessat al llenguatge assemblador.
Decompilaci utilitzant un decompilador, un procs que intenta, amb resultats variables, recrear el codi font en algun llenguatge d'alt nivell per a un programa noms disponible en codi binari o en bytecode.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61635" title="Transici democrtica espanyola" nonfiltered="4061" processed="4052" dbindex="24454">
La Transici democrtica espanyola, transici espanyola o simplement, transici, s el perode de temps comprs entre la fi de la Dictadura franquista i el restabliment de les institucions democrtiques a Espanya, a travs d'una nova restauraci borbnica.
Context.
Situaci poltica.
Els darrera anys de la dictadura no van portar cap estovament a l'hora de reprimir els sindicats o associacions poltiques, o b de signar sentncies de mort en el casos de terrorisme, excepci feta del Procs de Burgos.

L'nica resposta a les mobilitzacions de la que el Govern se sentia capa era la repressi, com el procs 1001, al 1973, contra deu membres de CCOO acusats d'associaci illcita. El judici s'inici el 20 de Desembre de 1973 sota una atmosfera de terror, ja quinze minuts abans de la hora en qu havia de comenar el judici, el president del govern, l'almirall Carrero Blanco era assassinat per un comando d'ETA. Aquesta figura havia de ser el garant de la continutat del rgim a la mort del dictador, cosa que es va veure parcialment truncada. El nomenament a la presidncia del govern de l'anterior director general de seguretat, Carlos Arias Navarro no deixava dubtes sobre la resposta del rgim: emprar la fora si calia.

Les protestes estudiantils i vagues, totes ferotgement reprimides, van ser una altra constant de les acaballes del rgim. El procs de gradual retirada del recolzament eclesistic - tret del d'excepcions malauradament notables - al rgim del dictador es va convertir en un altre dels elements caracterstics del perode 1969-1975.

Des del 22 de juliol de 1969, el dictador havia proclamat com al seu successor oficial al prncep Joan Carles de Borb, nt d'Alfons XIII, que a l'endem va prestar jurament de lleialtat a Franco, als principis del "Movimiento" i a les lleis fonamentals de l'Estat. Durant aquests primers anys de la dcada de 1970 el paper del llavors prncep va ser poc rellevant polticament parlant.

Situaci econmico-social. 
La crisi del petroli del 1973, tot que silenciada oficialment en les repercussions que per Espanya podia tenir, va a comenar a deixar senyals de la seva arribada. La recessi a nivell europeu va incidir en dues de les principals fonts de divises estrangeres: el turisme i les remeses dels treballadors emigrats. La perspectiva d'un augment de l'atur i d'una davallada del nivell de vida avanaven un augment parallel de la militncia obrera.

Els increments salarials van ser limitats en un intent intil d'aturar la inflaci. L'increment real del cost de la vida va acostumar-se a estar marcadament per sobre de les xifres oficials d'inflaci. Donat que molts treballadors necessitaven cada cop ms de dues feines, o si ms no  de nombroses hores extraordinries , per tal de cobrir les seves necessitats, els conflictes socials van constituir el major problema al que s'enfrontava el govern de Carrero Blanco.

Els planificadors havien fracassat en el seu intent de resoldre el problema de l'habitatge, i el buit fou omplert per l'especulaci immobiliria, que va anar acompanyada de construccions de baixa qualitat i fraus.

La protesta contra les deficients condicions socials - baix nivell sanitari i una inadequada organitzaci dels serveis educatius i mdics - van servir per intensificar la conscincia de la  classe obrera, que es va convertir en una part important del procs de polititzaci.
Al llarg de 1975 es va reforar la censura, un cop ms, i nombrosos diaris van ser "segrestats".

Mort al llit del dictador. 
Quan Franco va morir, el 20 de novembre de 1975, desprs d'una llarga agonia i 36 anys de dictadura, el sector dur del rgim ja havia perdut la partida. La soluci immobilista del franquisme sense Franco havia mort amb Carrero Blanco, i la soluci aperturista/continuista d'Arias Navarro va quedar destruda per:
 Les maquinacions del propi sector dur del franquisme (bnker), com p.e. el terrorisme d'Estat automticament imputat al sector dur de l'esquerra (F.R.A.P.);
 Per les seves prpies deficincies.  ;
Aix va dur a que coincidissin en l'inters pel canvi l'oposici democrtica i una part de l'oligarquia econmica.

Tercera restauraci borbnica.
En virtut de la legislaci franquista, en morir el dictador es va anomenar per substituir-lo com a cap d'estat a Joan Carles de Borb, el 22 de novembre de 1975. La legalitzaci de la majoria de partits poltics, prvia a les eleccions generals de juny de 1977, va assegurar la composici d'unes Corts constituents on es tract de reflectir la pluralitat de la societat espanyola.

La transici.
La durada de la transici varia segons les fonts:
Alguns consideren, en una lectura curta, el perode 1975-1978, comprs entre la mort del dictador Francisco Franco, el 20 de novembre de 1975, i l'aprovaci de la constituci democrtica en qu el Regne restava definit com a monarquia constitucional.
Altres consideren el perode 1975-1979, any de l'aprovaci dels Estatuts d'Autonomia de les comunitats histriques que ja van gaudir d'Estatut durant la Segona Repblica Espanyola. Sn, per ordre d'aprovaci, els estatuts del Pas Basc, Catalunya i Galcia. ;
Nombroses fonts coincideixen tamb en designar com a culminaci de la transici les eleccions del 28 d'octubre de 1982, en produir-se l'alternana poltica i guanyar-les per majoria absoluta el P.S.O.E.;

Dates i fets destacats.
 Desprs de prendre possessi com a cap de l'Estat, el Rei Joan Carles I ratifica en el seu crrec al President del Govern del rgim franquista, Carlos Arias Navarro, per aquest, massa vinculat al rgim anterior, presenta la seva dimissi l'1 de juliol de 1976. ;
 Adolfo Surez es nomenat President del Govern, i s l'encarregat d'entrar en converses amb els principals lders dels principals partits poltics i forces socials emergents. ;
 El 15 de desembre de 1976, es celebr el Referndum per a la Reforma Poltica, que en teoria derog de forma tcita el sistema poltic franquista en noms cinc articles, i que es promulg com a Llei per la Reforma Poltica el 4 de gener de 1977. En aquesta llei es preveu la redacci d'una Constituci.
 La aprovaci d'aquesta norma obre pas a la celebraci de les primeres eleccions democrtiques, el 15 de juny de 1977. La Unin de Centro Demcrtico (UCD) s el partit ms votat, i encarregat de formar govern. S'inicia el procs de redacci de la Constituci.
 El 29 de setembre de 1977 el president del govern deroga la llei franquista de 1938 que eliminava les institucions catalanes i restableix la Generalitat provisional, nica instituci de l'poca de la Segona Repblica que ser reinstaurada . El 17 d'octubre de 1977 es nomena a Josep Tarradellas com President de la Generalitat provisional i a Frederic Rahola com a Conseller de Presidncia. ;
 El 15 d'octubre es publica la llei 46/1977, d'amnistia, que suposa una Llei de punt final, que eximia als participants en el rgim feixista i als defensors i lluitadors pel restabliment del sistema democrtic.
 El 6 de desembre de 1978 s'aprova en referndum la Constituci Espanyola, que entra en vigor el 29 de desembre. Redactada per la ponncia integrada pels diputats Gabriel Cisneros (UCD), Manuel Fraga (AP), Miguel Herrero y Rodrguez de Min (UCD), Gregorio Peces-Barba (PSOE), Jos Pedro Prez Llorca (UCD), Miquel Roca Junyent (Pacte Democrtic per Catalunya) i Jordi Sol Tura (PSUC). La nova constituci establiria el sistema de la monarquia constitucional, basada en un Cap d'estat hereditari i un president de govern escollit democrticament, i un sistema descentralitzat de repartiment de poder anomenat autonmic.
 A comenaments del 1981 dimiteix Adolfo Surez. Durant la celebraci de la votaci en el Congrs dels Diputats per nomenar coma successor a Leopoldo Calvo Sotelo, es produeix l'intent de cop d'Estat (conegut com el 23-F) dirigit per un tinent coronel de la Gurdia Civil, Antonio Tejero, i uns generals de l'Exrcit -Alfonso Armada i Jaime Milans del Bosch- entre d'altres.
 La UCD, partit del govern, es desintegra entre 1981 i 1982. ;
 El Partido Socialista Obrero Espaol (PSOE) obt la majoria absoluta en les eleccions d'octubre de 1982, amb 202 diputats al Congrs d'un total de 350 escons. s la primera victria en unes eleccions a Espanya d'un partit d'esquerres des de la pre-bllica victria del Front Popular de l'any 1936.

Valoracions.
Molts van considerar i consideren a la transici com una maniobra de distracci, que va forar la prescripci amb total impunitat dels delictes comesos pel rgim franquista, l'acceptaci de la voluntat del dictador del successor a la Prefectura de l'Estat, la forma d'organitzaci del mateix en forma de Regne, i un convenient canvi de jaqueta per als oligarques i alts funcionaris del rgim . Molts catalans, per exemple Pere Quart i Llus Maria Xirinacs, van anar ms enll considerant-la una mena de traci als represaliats.
Altres la consideren l'nica opci pragmtica donat el frgil equilibri de l'poca, i d'altres  la consideren un model exemplar de trnsit entre dictadura i democrcia.

Bibliografia.
Daniele Conversi. 'The smooth transition: Spain's 1978 Constitution and the nationalities question', National Identities, vol. 4, no 3, November 2002, pp. 223-244;
Miquel Lpez Cresp. No era aix. Memria poltica de la transici. Lleida, Edicions el Jonc, 2001.
Diversos autors. De l'esperana al desencs. La transici als Pasos Catalans. Lleida, Edicions el Jonc, 2006.

Enllaos externs.
 Llei d'amnistia;
 La transici democrtica;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61636" title="Transici" nonfiltered="4062" processed="4053" dbindex="24455">

 Fsica: perode de la radiaci. Vegeu Transici (fsica).
 Gentica: vegeu Transici (mutaci).
 Histria d'Espanya: vegeu Transici democrtica espanyola.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61637" title="Quinault" nonfiltered="4063" processed="4054" dbindex="24456">

Els quinault sn una tribu amerndia que parlen una llengua salish i que mant lligams amb les tribus hoh, chehalis, chinook, cowlitz, queets, i quileute. 

 Localitzaci .
Vivien a Mt Olympic i Coast Range (Washington), per des del 1856 han estat allotjats a la reserva de  189,621 acres a Taholah (Gray Horbor, Washington), que t 824 habitants (93.20% amerindis).

 Demografia .
Eren uns 1.500 el segle XVIII, per reduts a 290 el 1910; el 1960 eren 1.293 individus, que augmentaren a 2.300 el 1990, per noms eren 10 parlants. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia enregistrats 3.156 individus. Segons dades de la BIA del 1995, hi havia apuntats al rol tribal 2.502 individus.

 Costums .
Llurs trets culturals sn semblants als de les altres tribus de la cultura del Nord-oest (haida, nootka, kwakiutl) i a les tribus salish de Puget Sound.

 Histria .
El primer contacte amb els blancs a la zona de Sound Puget es produ el 1774, amb exploradors  espanyols i russos, el 1788 foren visitats per James Cook i el 1805 per Lewis i Clark. El 1856 van signar el Tractat de Quinault River, pel qual foren internats en la seva actual reserva. El 1873 aconseguiren que la seva reserva es lliurs de l Allotment Act, per des del 1880 patiren la proletaritzaci en ser contractats com a recollidors de flors. Molts s'uniren a l'Indian Shaker Church. El 1916 es cre la North West Federation of American Indians, pel quinault Thomas G. Bishop, que agrupava 40 tribus per aconseguir les reserves promeses. El 1921 organitzaren una protesta contra l incompliment del Tractat de Point Elliot, i reclamaren 150.000 $.  
El 12 de gener del 1925 les tribus del Puget Sound van obtenir una llei per compensar-los del govern federal pel incompliment dels tractats. El 9 de febrer del 1954 es constitu l Inter Tribal Council of West Washington, format per deu tribus (tulalip, skokomish, snohomish, snoqualmie, quinault, makah, samish, lummi i swinomish), presidit per Wilfred Steve. En el cas State vs. Satiakum (1957) s afirma que el Tractat de Medicine Creek era llei suprema en terres i drets de pesca dels indis. Les mobilitzacions foren dirigides pels caps quinault Joe Delacruz i James Jackson.  

Enllaos.


Pgina de la Quinault Indian Nation;
Pgina del Consell Tribal i Histria de la Quinault Indian Nation ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61639" title="Amerindis dels Estats Units" nonfiltered="4064" processed="4055" dbindex="24457">

Els amerindis dels Estats Units, tamb coneguts popularment com a indis, sn les tnies de raa amerndia que viuen a als Estats Units i que parlen llenges amerndies, caracteritzades per la seva diversitat i nombre.

 Orgens .
Els primers habitants d'Amrica arribaren probablement de l'sia en diverses onades (dues, segons alguns autors; ms, segons d'altres), al final de l'ltima glaciaci, fa potser uns 10 000-20 000 anys, segons les teories ms acceptades travessant l'estret de Bering. 
Els primers contingents humans arribats a Amrica eren integrats probablement per individus blancs, dolicocfals, de trets semblants als del poblament de la cova superior de Zhoukoutian i d'altres localitats Plistocniques de la Xina. Alguns representants d'aquests contingents poden encara sser reconeguts entre els membres de determinades tribus de Califrnia, culturalment molt caracterstiques. 
Les migracions posteriors devien sser constitudes per immigrants monglics, mesocfals, els quals descendiren per la costa occidental fins a arribar als Andes i aconseguiren un elevat grau de civilitzaci. Aquests contingents humans s'encreuaren entre ells i originaren els grups racials d'indis americans o amerindis, els quals constitueixen la poblaci autctona americana. 
Un dels darrers contingents arribats, per, romangu allat a les terres boreals sense prcticament encreuar-se amb els altres i origin un grup racial diferent, l'esqumid o inuit. 

 Trets racials .
Els amerindis tenen la pell ms fosca que els asitics, a vegades ms rogenca que groga; el nas pot sser aguilenc o recte, a vegades cncau i molt rarament aplanat com en els monglids tpics: presenten pmuls prominents, no ofereixen plec palpebral, i l'epicant no existeix en els homes adults, b que s normal en dones i infants; tenen els cabells negres i llisos, llevat dels indis dels boscs tropicals, els quals els presenten lleugerament ondulats; la cara i el cos sn gaireb sense pl. No hi ha individus de grup sanguini B entre els amerindis, la qual cosa evidencia que l'hipottic pas a travs de Bering fou anterior a l'aparici d'aquest grup sanguini a l'sia. Aix, per, ha donat peu a que diversos autors hagin proposat teories esbojarrades sobre el poblament americ que no tenen gaire fonament.

Zones culturals.

El territori habitat pels amerindis nord-americans es pot dividir en vuit zones o rees culturals, caracteritzades pel seu hbitat.
Sud-est.

Ocupa la zona Sudest dels Estats Units d'Amrica (els actuals estats de Florida, Gergia, Carolina del Nord, Carolina del Sud, Virgnia, Louisiana, Alabama, Mississippi, Tennessee i part de Texas. Es caracteritzaren pel seu alt desenvolupament cultural, molt influenciat pel mexic, ja que molts vivien en ciutats i tenien una societat fora estratificada. En aquesta zona s'ha trobat restes de cultures autctones fora desenvolupades com Cahokia o la cultura de tmuls dels anomenats Mount Builders.
Les tribus d'aquest mbit sn majoritriament del tronc lingstic muskogi (creek, choctaw, chickasaw, seminola, alibamu, apalachee, hitchiti), els cherokee (de parla iroquesa), els catawba, waccamaw i tutelo (de parla siouan els caddo i d'altres grups allats com els houma, natchez, tunica, ofo, chitimacha, biloxi, chackchiuma, tohome, mobile, chatot, ais, timucua, calusa tekesta, yamasee, cusabo i tacobega. Moltes d'elles foren traslladades massivament a Oklahoma a mitjans del segle XIX.
 Sud-oest .
Ocupa el Sudoest dels Estats Units d'Amrica (els actuals estats d'Arizona, Nou Mxic, i part de Texas). Ambientada en zones desrtiques i als marges del riu Colorado, agrupa unes 57 tribus. En aquest territori tamb s'ha trobat restes arqueolgic de gran desenvolupament cultural com Anasazi. Tenen una gran diversitat cultural, amb algunes tribus de caire urb (cultura pueblo), com els hopi, zuni, acoma, laguna, San Ildefonso, Santa Clara i altres; altres es dedicaven a la ramaderia, com els navaho; altres eren rampinyaires, com els apatxe, i la resta practicava agricultura de subsistncia als oasis dels deserts, com els maricopa, quechan, pima, ppago, mohave, seri i tarahumare.

 Grans Planures .
Ocupen les planures centrals dels EUA i del sud de Canad (Dakota del Nord, Dakota del Sud, Nebraska, Kansas, Iowa, Montana, Oklahoma, i part de Texas. Les tribus de la zona es dedicaven a la cacera del bfal i vivien en un habitatge tpic anomenat tipi, encara que les de la part meridional (les de parla caddo, hidatsa i mandan) tenien una cultura agrria desenvolupada. En aquesta zona habitaven la major part de les tribus de parla siouan (hidatsa, mandan, sioux, osage, ioway, omaha, otoe, missouria, quapaw, kanza), algunes de parla algonquina (blackfoot, arapaho, xeienne, atsina) i d'altres de parla caddo (wichita, pawnee, arikara) o na-den (sarsi).

 Altipl .
Ocupa la zona de l'altipl situat als actuals estats de Nevada, Utah, Idaho i Wyoming. s una zona semidesrtica on la major part de les tribus es dediquen a la recollida d'arrels i plantes silvestres, encara que hi ha algunes amb influncia de les tribus de les planures (ute, xoixon, bannock, nez perc, umatilla). Les altres, com els paiute, washo, klamath, modoc, sn ms influenciats per la cultura de les tribus californianes.

 Califrnia .
Ocupa l'actual estat de Califrnia. Sn un muni de tribus, de grups lingstics molt variats i diferenciats, culturalment molt caracterstics (com ho mostra la terrissa i la cistelleria), molt influenciada per la cultura del Noroest. Entre les tribus ms importants, hi ha els pomo, hupa, miwok, yurok, karok, yokut, maidu, wintun, yuki, yana i altres.

 Nord-oest .
Ocupa els estats de Washington, Oregon, Colmbia Britnica i la costa d'Alaska. Escaracteritzen per viure de la pesca, les barques grans, les cases grans, els pals totmics i la prctica del potlacht, amb societats urbanes i estratificades. Entre les ms conegudes, hi ha els tlingit, haida, kwakiutl, nootka i tsimshian.

 Nord-est .
Ocupa la zona costanera de Nova Anglaterra fins a Virgnia i els Grans Llacs (Minnessota, Michigan i Wisconsin). Agrupa les tribus de la Confederaci iroquesa, els hurons, els winnebago de llengua siouan i la major part de tribus algonquines (narragansett, pequot, wampanoag, nipmuc, lenape, illiniwek, abnaki). Les societats es caracteritzaven per tenir cabdills militars que assolien el poder mitjanant el seu prestigi (sagamore o sachem). Les vivendes ms tpiques sn el wigwam algonqu i les Cases Grans iroqueses. Vivien de la pesca, de la cacera i de l'agricultura de moresc (els iroquesos) o l'arrs silvestre (els menominee).

 Subrtic .
Ocupa la zona interior del Canad des de Yukon fins al Quebec i Terranova. Hi ha una gran diferncia entre la zona occidental (de parla na-den) de la zona oriental (de parla algonquina, com els cree i chippewa). Vivien de la cacera als boscos dividits en bandes allades o grups de cacera, i els seus lders tenien poca autoritat poltica.

 Estatut poltic .
L'estatut intern dels amerindis depn de l'estat del que depenguin. Els amerindis dels EUA sn internats en reserves, que sn una mena de territoris autnoms dependents del govern federal. Al Canad tenen l'estatut de Primeres Nacions i tamb tenen reserves amb govern autnom. A Mxic la constituci va ser modificada la dcada de 1990 per reconixer el dret a la lliure determinaci i autonomia dels pobles indgenes. Els indgenes gaudeixen dels mateixos privilegis i responsabilitats que qualsevol altre ciutad mexic, segons all que estableixi la constituci federal i les constitucions estatals, per, a ms, tenen el dret de decidir les seves formes d'organitzaci social, poltica, econmica i cultural, i d'elegir d'acord amb les seves prpies prctiques histriques i tradicionals, als seus governants interns, sempre que atorguin a les dones els mateixos drets que als homes . Des del 2003, d'acord a la Llei Federal dels Drets Lingstics, les llenges indgenes sn reconegudes com a llenges nacionals amb la mateixa validesa que el castell als territoris on es parlin.j

Vegeu tamb.
 Amerindis mexicans;

 Enllaos externs .
 Els indis americans ;






 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61640" title="Enric II de Castella" nonfiltered="4065" processed="4056" dbindex="24458">

Enric II de Castella, el de les Mercs (Sevilla 1333 - Santo Domingo de la Calzada, La Rioja 1379), rei de Castella i Lle (1369-1379), tot i que autroproclamat el 1366, el primer de la dinastia Trastmara.

Orgens familiars.

Va nixer el 13 de gener de 1333, sent el quart fill que tingu el rei Alfons XI de Castella amb la seva segona esposa, Elionor de Guzmn. Succe al seu germanastre Pere I de Castella al tron castell, tot i l'oposici de l'hereva legtima Constana de Castella.

Per ordre expressa del seu pare, l'infant Enric va ser criat i educat pel preceptor reial Rodrigo lvarez, comte de Trastmara i parent seu. Aquest va cedir el 1345, segons la conformitat de les lleis i els estatuts reials, el ttol de comte de Trastmara a l'infant Enric, declarant-lo hereu legal del comtat.

La Guerra civil castellana.

L'infant Enric, conjuntament amb els seus germans Federic Alfons de Castella, San de Castella i Tello de Castella van combatre el seu germanastre Pere I de Castella. Aquest havia disposat el 1351 que la mare dels seus germans, Elionor de Guzmn, fos empresonada i torturada per finalment ser morta el 1361.

La Primera Guerra Civil Castellana es desenvolupa quant Enric de Trastmara es trasllada a Frana per aconseguir la confiana del rei Carles V de Frana, la reina Joana de Borb i els nobles francesos de la cort reial. Aix mateix tamb va rebre el suport de Pere IV d'Arag, els nobles de la Corona d'Arag i altres nobles castellans contraris a Pere I. Enric va rebre el suport de l'exrcit militar francs i va envair el territori castell sent proclamat rei a Calahorra el 1366 i va ocupar en poc temps la totalitat del Regne de Castella.

Pere I el Cruel fug i necessit l'ajuda d'Eduard, el prncep Negre, governador angls d'Aquitnia. Aquest va penetrar a la pennsula amb tropes angleses i va derrotar Enric a la batalla de Njera el 1367. Enric per va aconseguir reorganitzar el seu exrcit i va assetjar Toledo el 1368 i va derrotar Pere I a la batalla de Montiel el 1369. Mentre es negociava la pau al mateix camp de batalla entre els dos germans, es va produir una baralla que acab amb la mort de Pere I en mans d'Enric.

Ascens al tron.

Desprs de la mort del seu germ tamb va vncer els dems rivals: Ferran I de Portugal, besnt a l'igual que Enric de San IV de Castella; i a Joan de Gant, casat amb Constana de Castella i hereva legtima del regne.

Com aliat de Carles V de Frana va posar a disposici d'aquest la flota castellana. Aquesta va ser utilitzada pel rei francs en la conquesta del port de La Rochelle, ocupat pels anglesos durant la Guerra dels cent anys.

Enric II va iniciar la reconstrucci interior del regne i va modificar en gran part la poltica exterior. Va recompensar aquells que l'havien ajudat en l'ascens al poder, alhora que va perseguir els jueus. Va crear el tribunal superior de Justcia del Regne i, a diferncia del seu germ Pere I, va convocar constantment les corts castellanes.

Npcies i descendents.

El 27 de juliol de 1350 es va cas amb Joana Manuel, filla de l'infant Joan Manuel de Castella i besnta, a l'igual que Enric II, de Ferran III de Castella. D'aquest matrimoni nasqueren tres fills:

 l'infant Joan I de Castella (1358-1390), rei de Castella;
 la infanta Elionor de Castella (1363-1415), casada el 1375 amb Carles III de Navarra;
 la infanta Joana de Castella (1367-1374);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61643" title="Valentina Tereixkova" nonfiltered="4066" processed="4057" dbindex="24459">
Valentina Vladmirovna Tereixkova (en rus:                                    ), nascuda el 6 de mar de 1937 s una cosmonauta russa retirada i la primera dona en sortir a l'espai exterior a bord de la cpsula Vostok 6 el 1963.

 Biografia .

Nasqu a Bolxoie Maslennikovo, un petit poble de la provncia de Iaroslavl. Desprs de l'escola, va treballar en una factoria de rodes i, desprs, va estudiar enginyeria. Tamb es va entrenar com a paracaigudista a l'aeroclub local. El 1962 va ser seleccionada per formar part del cos femen de cosmonautes de la Uni Sovitica. De quatre mil sollicituds presentades, es van seleccionar a cinc dones: Tatiana Kuznetsova, Irina Soloviova, Zhanna Ierkina, Valentina Ponomareva, i Valentina Tereixkova. Tereixkova fou considerada una candidata particularment valuosa gracies, principalment, al seu passat proletari i a que el seu pare mor lluitant contra els nazis com un heroi de guerra.

El 16 de juny de 1963 va viatjar amb la cpsula Vostok 6 i va esdevenir la primera dona i la primera civil en volar a l'espai. El seu callsign (o codi de vol) fou txaika (en catal: gavina, en rus:       ). Encara que hi havia plans per a enviar ms dones a l'espai, van passar 19 anys fins que la segona dona, Svetlana Savitskaia, va volar de nou a l'espai exterior. Cap de les altres quatre membres del grup de cosmonautes de Tereshkova va volar mai.





Desprs del seu vol, va estudiar a l'Acadmia de les Forces Aries Zhukovski i es va graduar com a enginyera cosmonauta el 1969. Aquell mateix any, el grup de cosmonautes femen es va dissoldre. El 1977 va rebre el doctorat en enginyeria. Degut a la seva prominncia, va ser escollida per varies posicions poltiques: del 1966 al 1974 al Presidium del Soviet Suprem, del 1969 al 1991 va estar al Comit Central del Partit Comunista. El 1997 es va retirar de les forces aries i del cos de cosmonautes per ordre presidencial.

El 3 de novembre de 1963 es va casar amb el tamb cosmonauta Andrian Nikolaiev (1929-2004) amb el que van tenir la seva nica filla, Elena, el 1964. Es va divorciar del seu primer marit el 1982 encara que el matrimoni ja s'havia degradat des de molt temps abans. El seu segon marit, el Dr. Xapoixnikov, va morir el 1999.

Valentina Tereixkova va ser nomenada Herona de la Uni Sovitica, la mxima condecoraci concedida per l'URSS. Tamb va ser condecorada amb l'Ordre de Lenin, l'Orde de la Revoluci d'Octubre, l'Orde de la Bandera Roja del Treball, diverses medalles i varies condecoracions estrangeres (com l'Orde de Karl Marx de l'Alemanya Oriental). Tamb ostenta el ttol d'Herona del Treball Socialista de Txecoslovquia, Herona del Treball de Vietnam i Herona de Monglia. El crter Tereixkova del revers de la Lluna porta el seu nom en honor seu.

 Enllaos externs .

  BBC: Tereshkova rebent el premi Greatest Woman of the Century Award;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61644" title="Les Basses d'Alpicat" nonfiltered="4067" processed="4058" dbindex="24460">
Les Basses d'Alpicat s una petita poblaci de 879 habitants als afores de Lleida, famosa per tenir un parc municipal on hi ha una pista d'atletisme, un cmping i les piscines ms grans de la ciutat (actualment clausurades).

Es preveu una reconstrucci del parc en els proxims anys.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61645" title="Mar del Sud" nonfiltered="4068" processed="4059" dbindex="24461">
El Mar del Sud s l'antic nom de l'oce Pacfic. En plural, els Mars del Sud, es refereix a les illes del Mar del Sud i, especialment, la Polinsia. Actualment l'expressi s'utilitza en sentit utpic i romntic per referir-se al mite del parads dels antpodes, un lloc de l'imaginari occidental on poder retornar a la natura lluny de les societats urbanes.

Histria.



L'mbit geogrfic que abasta el Mar del Sud s histricament imprecs: inicialment indicava el mar costaner d'Amrica Central i del Nord, desprs ampliat al Pacfic del Nord i, posteriorment, al Pacfic del Sud.

Descobriment.
Al segle XVI els espanyols anomenaven al mar costaner al nord de la Tierra Firme, s a dir l'Amrica del Sud, com a Mar del Norte. Vasco Nez de Balboa tenia uns informes dels indgenes que explicaven que es podien trobar tresors d'or a les terres del sud, ms enll de les muntanyes i el mar. Balboa va organitzar una expedici que va sortir de Darien, va creuar l'istme de nord a sud i, el 25 de setembre del 1513, va anomenar les aiges del golf de San Miguel com Mar del Zur, segons la grafia de l'poca. Ms tard va rebre el ttol dAdelantado del Mar del Sur.

Des de Mxic, Hernn Corts organitza tres expedicions a les Filipines, fins que es consolida la ruta comercial del gale de Manila. El nom de Mar del Sud s'estn per les rutes practicades pels espanyols: de nord a sud, com a mar costaner de Mxic, Panam i Per, i d'est a oest, d'Acapulco a Manila.

Fernando Magallanes va ser el primer en creuar el Mar del Sud. Per va passar moltes dificultats a l'estret de Magallanes i quan va sortir a mar obert, el 29 de novembre de 1520, es va trobar amb les aiges calmades de la costa de Xile i el va anomenar Mar Pacfico. A la cartografia van coexistir els dos noms: Mar del Zur a l'hemisferi nord, i Mare Pacificum a l'hemisferi sud.

Exploraci.
Durant els segles XVIII i XIX van ser els anglesos i francesos els que van acabar d'explorar i cartografiar l'oce. Per arribar-hi des d'Europa s'havia de fer un llarg viatge cap el sud superant dues fites marineres: creuar la lnia (la lnia equatorial) i doblar el cap (el cap d'Hornos). Els exploradors van seguir anomenant el Mar del Sud, en angls South Sea i en francs Mer du Sud, i les illes que anaven descobrint eren les illes dels Mars del Sud. En els mapes es va comenar a utilitzar els dos noms, Mar del Sud i Mar Pacfic, sense distinci i com a sinnims.

L'angls James Cook, sorprs de l'extensi de la cultura i llengua polinsia, utilitza l'expressi d'illes del Mar del Sud amb un sentit cultural referit a la Polinsia. En el seu segon viatge havia explorat els lmits meridionals de l'oce tocant l'Antrtida, i en el tercer i ltim viatge explora els lmits septentrionals cercant el suposat pas del nord-oest cap a l'oce Atlntic. A la seva mort es publica la relaci del tercer viatge utilitzant el nom d'oce Pacfic. Rpidament es va comenar a utilitzar als mapes el nom de Pacfic per tot l'oce com a nom cientfic llatinitzat, deixant el nom de Mar del Sud com a nom vulgar.

Literatura.
Alhora que els gegrafs abandonaven el nom de Mar del Sud, comenava un gnere literari de viatges, d'aventures i romanticisme amb la denominaci de Mars del Sud com a lloc literari situat a les illes del Pacfic sud i equatorial: Herman Melville (Omoo, A Narrative of Adventures in the South Seas, 1847), Pierre Loti, Robert Louis Stevenson (In the South Seas, 1890),  Jack London (South Sea Tales, 1911), i molts altres fins a l'actualitat, Josep Maria de Sagarra (La ruta blava, viatge a les Mars del Sud, 1964).

Mite dels Mars del Sud.
Els primers exploradors ja van fer unes descripcions paradisaques de les illes. El primer en descriure'l va ser el portugus Quirs, per sn el francs Bougainville i els companys de viatge de Cook els que provoquen una enorme expectaci a Europa. Descrivien un parads terrenal relacionat amb els mites grecoromans: el jard de l'Edn, l'Arcdia, els camps Elisis, la deessa de l'amor Venus. Eren unes illes frtils, de vegetaci exuberant, d'abundant aliment, amb una societat amable, acollidora, desinhibida sexualment i una poblaci feli, saludable.

Amb les morts de Cook i de La Prouse es mostra l'aspecte menys idllic: guerrers ferotgement tatuats, canbals, tabs, volcans, tifons... Amb l'amotinament de la Bounty es donen els elements que desprs s'utilitzaran a la literatura: romanticisme, aventura, viatge, robinsons.

Estereotips dels Mars del Sud.


Els estereotips relacionats amb el mite dels mars del Sud sn avui utilitzats pel cinema, la publicitat i la promoci turstica, fins i tot en illes on no sn tradicionals:
Vahine (dona en tahiti), s la dona acollidora, sensual, de pell clara, cabell llarg adornat amb flors, vestida amb pareo.
Flors. Sn omnipresents, o b darrera l'orella o b la garlanda de benvinguda i cortesia.
Perfums: vainilla i monoi, bronzejador d'oli de coco i flors de tiar.
Pareo (del tahiti p reu) o faldilla d'herbes, i camises virolades reproduint motius polinesis o flors.
Danses voluptuoses i lascives amb vahines de tors nu removent els malucs. Sn conegudes lupa upa de Tahit o el hula de Hawaii.
Msica: Ukulele (guitarra hawaiana), tambors, corn de conquilla, cants melodiosos.
Canbals atltics i tatuats, armats amb una maa trencaclosques i esperonats pel so dels tambors o del corn de conquilla.
Tatuatge (del tahiti tatau, literalment 'picar'). Als Mars del Sud el tatuatge arriba a ser de cos sencer, inclosa la cara.
Tab (del tongals tapu, literalment 'sagrat').
Fruits abundants: l'arbre del pa, relacionat amb l'amotinament del Bounty, l'omnipresent cocoter i diverses fruites tropicals.
Naufragis i robinsons. En el pas de les illes per excellncia es poden trobar illes desertes, illes verges, illes oblidades, illes colonitzades.
Paisatge tropical d'etern estiu amb platja de sorra blanca, palmeres i llacuna blava. El contrast sn els volcans.

Referncies.
 Roger Boulay, Kannibals et Vahins, ISBN 2-87678-573-0;
 Naming the Pacific;
 Mapes antics;
 La isla Anacrentica;
 Revista Espaola del Pacfico;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61648" title="Joan I de Castella" nonfiltered="4069" processed="4060" dbindex="24462">
Joan I de Castella ( pila, Saragossa 1358 - Alcal d'Henares 1390 ), rei de Castella i Lle (1379-1390) i rei consort de Portugal (1383-1385).

Orgens familiars.

Fill primer d'Enric II de Castella i Joana Manuel. Va nixer el 20 d'agost de 1358 durant el desterrament del seu pare a Arag per les seves lluites amb Pere I de Castella.

Npcies i descendents.

El 18 de juny de 1375 es cas a la catedral de Sria amb Elionor d'Arag, filla del rei d'Arag Pere el Cerimonis i la seva tercera muller Elionor de Siclia. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Enric III de Castella (1379-1406), rei de Castella;
 l'infant Ferran I d'Arag (1380-1416), comte de Barcelona i rei d'Arag;
 la infanta Elionor de Castella (1382-?), morta jove;

El 1383 es cas a la catedral de Badajoz amb Beatriu de Portugal, filla de Ferran I de Portugal. D'aquesta uni nasqu:
 l'infant Miquel de Castella (1384-1385), coronat prncep de Portugal;

Vida poltica.

Va lluitar al costat dels fracesos contra el Regne d'Anglaterra durant la Guerra dels cent anys. 

Va lluitar contra el Regne de Portugal, el tron del qual ambicionava a la mort de Ferran I de Portugal, pare de la seva esposa Beatriu de Portugal, sense fills mascles. Beatriu fou reina titular de Portugal entre 1383 i 1385, uns anys en els quals regn l'anarquia a Portugal. Beatriu i Joan I de Castella foren aclamats pel poble portugus per davant del germ illegtim de Ferran I de Portugal, Joan I de Portugal. Per la seva derrota en la batalla d'Aljubarrota de 14 d'agost de 1385 perd totes les opcions.

Va continuar tenint problemes amb Joan de Gant, problemes que ja havia patit el seu pare, per la reclamaci dels drets dinstics de la seva esposa Constana de Castella, hereva legtima del rei Pere I de Castella. Per tal d'acabar amb les disputes, el rei Joan I va arranjar el 1387 el casament del seu fill gran Enric amb Caterina, filla de Constana i Joan de Gant.

Va morir el 9 d'octubre de 1390 a Alcal d'Henares a causa de la ciguda d'un cavall que li havien regalat.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61653" title="Samuel Beckett" nonfiltered="4070" processed="4061" dbindex="24463">


Samuel Barclay Beckett ( Dubln, Irlanda 1906 - Pars, Frana 1989 ) fou un escriptor d'obres teatrals, novellista i poeta irlands. Les obres de Beckett sn fonamentalment minimalistes, i profundament pessimistes quant a la naturalesa i condici humanes, tot i que el pessimisme es veu compensat amb un gran sentit de l'humor. Beckett va guanyar el Premi Nobel de Literatura el 1969.

 Infantesa .
Va nixer el 13 d'abril de 1906 al suburbi de Foxrock, situat a la ciutat de Dubln que en aquells moments formava part del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda en una famlia protestant irlandesa.

Va entrar a l'escola Earlsford House School al centre de la ciutat. Ms endavant, el 1919, va anar a la mateixa escola a la qu va anar Oscar Wilde: la Portora Royal School d'Enniskillen, al comtat de Fermanagh. Durant aquests anys fou un excellent jugador de cricket per aviat va tenir preferncia per l'escriptura.

 Primeres obres .
Va estudiar francs, itali i angls al Trinity College de Dubln, des de 1923 fins 1927, graduant-se amb el ttol de Bachelor of Arts. Al poc temps va entrar com a professor d'angls a l'cole Normale Suprieure, a Pars. Fou en aquesta darrera escola on va conixer a James Joyce de la m de Thomas MacGreevy.

Les seves primeres contribucions literries pretenien fer una defensa de l'obra del seu admirat Joyce. La seva primera histria curta fou Assumption (o Assumpci). El 1930 va guanyar un discret premi literari amb la seva composici Whoroscope (un joc de paraules entre who o qui, i horoscope o horscop), obra biogrfica sobre Ren Descartes. Les relacions amb Joyce es van refredar quan va rebutjar les insinuacions amoroses de la seva filla Lucia, per llevat d'aix Beckett i Joyce sempre van ser grans collegues.

Va tornar al Trinity College com a professor, aquest cop de francs, en 1930, per aviat ho va deixar pels viatges per Europa.

A Londres va publicar un estudi crtic sobre Marcel Proust. I dos anys ms tard, el 1933, quan tot just es va morir el seu pare, va comenar a estudiar psicoterpia Jungiana de la m del Dr. Wilfred Bion. Fou per aquestes dates quan va escriure la seva primera novella Dream of Fair to Middling Women (o Somnis de dones belles a mediocres), per va deixar-la crrer per no tenir qui la publiqus; l'obra fou publicada al cap de molts anys, el 1992. El jove escriptor no va desistir i al cap d'un any tregu un llibre d'histries curtes, More Pricks Than Kicks (o Ms pessics que puntades de peu).

Tampoc va poder publicar un segent llibre, de poemes aquest cop. Finalment aquell any 1934 s que va poder publicar un recull d'assajos i revisions, com Recent Irish Poetry (o Poesia recent irlandesa), o Humanistic Quietism (o Quietisme humanstic). Ambds treballs se centraven en l'obra de MacGreevy, Brian Coffey, Denis Devlin i Blanaid Salkled, que li suggerien els contemporanis del Celtic Twilight (etapa de la poesia irlandesa), Ezra Pound, T. S. Eliot i els simbolistes francesos com a llurs precursors. Els va descriure com el "nucli de la poesia temps d'Irlanda", amb la qual cosa estava perfilant el que ms tard es coneixeria com modernisme potic irlands. Ambds escrits foren reimpresos en els anys 70 per la publicaci The Lace Curtain amb la intenci de reviure aquesta tradici alternativa.

El 1935 Beckett va escriure una carta als famosos cineastes russos Sergei Eisenstein i Vsvolod Pudovkin per poder estudiar a l'Escola Estatal de Cinematografia de Moscou. Sembla ser que la carta es va perdre enmig de les quarentenes per la verola.

Aquell mateix any Beckett va estar treballant en la seva novella Murphy. I en acabar, se'n va anar de viatge per Alemanya, omplint quaderns d'anotacions i esborranys, i sentint rebuig del nazisme de l'poca. El 1937 va tornar a Irlanda. Un any desprs es publicava Murphy i ell mateix la traduiria al francs al cap de poc temps. I un altre cop es va traslladar a Pars, aquest cop amb voluntat de quedar-s'hi, ja que segons ell era preferible viure a "Frana en guerra que no pas a Irlanda neutral".

Per el gener de 1938 Beckett fou apunyalat al pit, i gaireb mor. El seu company Joyce va aconseguir-li una habitaci privada a un hospital. I s llavors quan es retroba amb Suzanne Descheveaux-Dumesnil, que ja coneixia de la seva primera estada a Pars, aquest cop per establir uns llaos que perdurarien tota la vida. Quan se li preguntava el motiu de l'agressi, Beckett sempre responia "Je ne sais pas, Monsieur" ("no ho s pas, senyor"), i sovint hi feia broma dient que l'agressor era ben plantat i que tenia bones maneres; aquests arguments van arribar a esdevenir un tema recurrent a algunes de les seves obres.

Segona Guerra Mundial.
El 1940 va ser l'any en qu l'Alemanya nazi va ocupar Frana. Beckett va formar part de la resistncia francesa, treballant com a missatger. Van ser diverses les ocasions en qu fou intervingut per la temuda Gestapo. L'agost de 1942 la seva unitat fou posada al descobert per la traci d'un capell catlic. Beckett i Suzanne van fugir a la petita poblaci de Rousillon, al departament de Vaucluse; i all van poder continuar amb les activitats de la resistncia tals com l'emmagatzematge d'armes a la seva prpia llar.

Beckett gaireb mai va parlar del perode de guerra. Se sap que va collaborar amb els maquis a les muntanyes de Vaucluse, sabotejant l'exrcit alemany. Per aquesta activitat fou guardonat amb la Croix de Guerre (o Creu de guerra) i amb la Mdaille de la Rsistance pel govern francs. Mentre era amagat va comenar a escriure la novella Watt, que acabaria el 1945, i que publicaria el 1953.

Arriba la fama: novelles i teatre.
El 1945 Beckett fa una breu visita a la Dubln natal, durant la qual t una visi. Li s revelada la seva futura vida literria. L'experincia la va plasmar a Krapp's Last Tape.

Les seves obres segents van ser Les Temps Modernes, que era la primera part de Suite (tot i que Simone de Beauvoir li va negar la publicaci de la segona part), Mercier i Camier (la quarta novella), i Eleutheria.

A comenaments de 1950, Beckett va escriure tres novelles bastant conegudes, la trilogia de Molloy, Malone Meurt (o Malone mor) i L'innommable (o L'innominable), totes escrites en francs. Molloy t moltes de les caracterstiques d'una novella convencional, com sn el temps, el lloc, el moviment i la trama, i en certa manera sembla una novella detectivesca. A Mallone Meurt, el moviment i la trama deixen el pas al lloc i al transcrrer del temps. L'acci del llibre pren la forma d'un monleg interior. Finalment, a L'innommable tot el sentit del lloc i del temps desapareix. El tema central s el conflicte entre la necessitat de parlar com a forma de continuar existint, i la urgncia de trobar el silenci i l'oblit. s temptador veure en l'obra un reflexe de l'experincia de Beckett i comprendre qu va suposar la guerra per al mn. Tot i el toc pessimista que hom vol atribuir a l'obra de Beckett, sempre sembla sortir guanyador el desig per viure.

Tot i que la llengua materna de Beckett era l'angls, preferia escriure en francs, ja que segons deia, "s ms fcil escriure-hi sense estil". Alguns crtics han argumentat que fou una voluntat de distanciar-se del seu dol, l'escriptor en angls Joyce. Posteriorment ell mateix traduiria la gran majoria de les seves obres a l'angls.

La seva obra teatral per excellncia, En attendant Godot (o Tot esperant Godot), la va comenar a escriure en francs el 1947. s una representaci, com va dir el crtic Vivian Mercier, "a la que no hi passa res, per duplicat", o com va dir Vzquez Montalban, "s una metfora de l'esperana intil". El 1953 s'estrena l'obra i l'xit comen a fer-se notar per tota Frana, als Estats Units, a Alemanya... L'obra arriba a tenir una immensa popularitat i els comentaris, crtiques, controvrsies i opinions comencen a ploure per tot arreu. Avui dia continua sent una obra molt representada a tot el mn, inclosa Catalunya (en especial en el centenari del seu neixement).

Amb la fama vingu l'oportunitat de publicar moltes ms obres de teatre,com Endgame (o Fi de partida), Embers i Happy Days (o Dies felios), escrites en angls. La temtica general de les obres de teatre d'aquest perode va continuar en la mateixa tnica que les novelles, s a dir, fent especial esment en la desesperaci i en el desig de viure enmig d'un mn mancat de comprensi. Tot i aix, tamb n's caracterstic el t de comdia en tractar aquesta mena de temtica. L'estil minimalista ha portat a nomenar el teatre de Beckett com a teatre de l'absurd.

Darrers anys i obres.
El 1960 va ser un perode de canvis, tant personals com literaris. Per una banda va contreure matrimoni amb Suzanne en una cerimnia civil secreta a Anglaterra, endut per raons legals donades les lleis d'herncia franceses. L'xit de les seves obres van atreure un munt d'invitacions als assajos de les esmentades obres per tot el mn, de forma que va esdevenir director de teatre. El 1959 va tenir la primera comissi de la BBC per una obra emesa per rdio, Embers. Van succeir-se les obres escrites per a la rdio, i el 1964 fu el salt a la televisi amb Film. Va ser durant aquesta etapa que va tornar a escriure en angls ms que en francs.

La fama, el premi Internacional de Literatura de 1961, el Premi Nobel de Literatura de 1969... de sobte Beckett veu com esclata l'inters per ell, i com neix una mena d'"indstria Beckett". Tot d'escriptors, estudiants, acadmics, poetes, novellistes, gent de teatre... van voler saber-ne ms sobre Samuel Beckett.

La seva darrera obra en prosa fou Comment C'est (o Com s). Est escrita com una seqncia de pargrafs sense puntuaci que donen la sensaci d'estar llegint missatges telegrfics. Relata les aventures d'un narrador mentre fa braades al fang amb una bossa plena de menjar enllaunat.

Les segents obres foren treballs minimalistes sobre l'autoconfinament i autoobservaci. Es va centrar en la cada cop ms clara postura de rebuig a la tirania del realisme en l'art, i a la dictadura de les normes i expectatives socials. A l'obra Catastrophe (1982), dedicada al txec Vclav Havel, va concentrar-se en formes ms dures de dictadura. L'estil minimalista es veu tamb a les tres novelles Company (1979), III Seen III Said (1982) i Worstward Ho (1984).

La seva darrera obra, el poema What is the Word (Qu s la paraula), l'escriu el 1989 des d'el llit en el qu agonitzava d'enfisema i possiblement de Parkinson de la seva residncia de Pars, morint el 22 de desembre del mateix any, cinc mesos desprs de morir la seva dona Suzanne. Ambds romanen al Cementiri de Montparnasse, de la ciutat de Pars.

El llegat de Beckett.
De tots els modernistes en llengua anglesa, Becket s qui millor representa l'atac continuat contra la tradici realista. Ell ms que cap altre va permetre un drama i una ficci exempta de trames convencionals i d'unitats de temps i lloc, per tal de concentrar-se en els components essencials de la condici humana. Escriptors com Vclav Havel, Aidan Higgins i Harold Pinter han manifestat pblicament l'agrament a l'exemple de Beckett. Tamb ha tingut una gran influncia en l'escriptura experimental des de 1950. En el marc irlands, ha deixat una forta impremta en escriptors com Trevor Joyce i Catherine Walsh.

Tamb s'han vist influenciats alguns grans compositors del segle XX que han creat treballs musicals basats en els textes de Beckett, com Gyrgy Kurtg, Morton Feldman, Philip Glass o Heinz Holliger. O artistes visuals com Bruce Nauman i Alexander Arotin.

En catal ha estat tradut per diversos autors, com ara, Joan Oliver, Joan Cavall, Sergi Belbel, Vctor Batall i Joaquim Mallafr.

 Bibliografia seleccionada .

 Obra dramtica .
Eleutheria (1940s/publicat 1995);
En attendant Godot (teatre, 1952);
Act Without Words I (teatre, 1956);
Act Without Words II (teatre, 1956);
Endgame (teatre, 1957);
Krapp's Last Tape (1958);
Rough for Theatre I (darrers 1950s);
Rough for Theatre II (darrers 1950s);
Embers (1959);
Happy Days (1960);
Film (1963);
Eh Joe (1965);
Catastrophe (1982);

Poesia.
Whoroscope (poema en angls, 1930);
Echo's Bones and other Precipitates (1935);
Collected Poems in English (1961);
Collected Poems in English and French (1977);
What is the Word (1989);


Prosa.
Proust (1931);
Dream of Fair to Middling Women (1932/publicat 1992);
More Pricks Than Kicks (1934);
Murphy (novella en angls, 1938);
Mercier and Camier (novella, 1946/publicat 1974);
Molloy (novella, 1951);
Malone Meurt (novella, 1951);
L'innommable (novella, 1953);
Watt (1953);
Nouvelles et Textes Pour Rien (1954);
Comment C'est (novella, 1961);
First Love (1973);
Company (prosa breu, 1979);
Ill Seen Ill Said (1981);
Disjecta (1983);
Worstward Ho (prosa breu, 1984);




Enllaos externs.

  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1969;
  beckett.english.ucsb.edu;
  samuel-beckett.net;
  Samuel Beckett Dublin Ireland;














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61655" title="Harry Nilsson" nonfiltered="4071" processed="4062" dbindex="24464">
Harry Nilsson (1941 - 1994) va ser un msic i cantant nord-americ guanyador de dos premis Grammy. Les seves canons  ms conegudes van ser "Without You", "One is the loneliest number" i "Everybody's Talkin'".

De jove va rebre la influncia del rhythm and blues per via d'artistes com Ray Charles i els Everly Brothers.

El 1964, Nilsson va treballar amb Phil Spector, escrivint tres canons per a ell.

El 1970 va interpretar la seva can ms famosa, "Without You", en la qual la seva veu fa unes escales musicals simples per de gran intensitat dramtica, que van aconseguir impressionar tota una generaci.

El 1974 ell i John Lennon van trobar-se i coincidint amb una temporal separaci amb Yoko Ono, es van fer amics i companys de disbauxa. Fruit d'aix va ser una can que van cantar junts: Old Dirt Road dins l'album de l'ex beatle Walls and Bridges. Aquesta can s depressiva i bella alhora; envoltada d'un ritme lent i opressiu, la melodia colpeix l'nim de l'odor.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61656" title="Pretria" nonfiltered="4072" processed="4063" dbindex="24465">



Pretria s una de les tres capitals de Sud-frica, forma part de l'rea metropolitana de Tshwane, est situada al nord de la provncia de Gauteng. s la capital administrativa, les altres capitals de Sud-frica sn: Ciutat del Cap (capital legislativa) i Bloemfontein (capital judicial).

Un comit oficial va aprovar el 26 de maig de 2005 el canvi de nom pel de Tshwane, que ja es fa anar per l'rea metropolitana en qu forma part; per aquest canvi encara no ha estat aprovat per govern central.







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61659" title="Josep Manyanet i Vives" nonfiltered="4073" processed="4064" dbindex="24466">


Josep Manyanet i Vives (Tremp, Pallars Juss 7 de gener del 1833 - Barcelona, 17 de desembre del 1901) fou fundador i apstol de la Sagrada Famlia. 

Sant Josep Manyanet estudi a les Escoles-Pies de Barbastre i als seminaris diocesans de Lleida i la Seu d'Urgell, on va rebre l'ordenaci sacerdotal el dia 9 d'abril del 1859.

El Pare Manyanet fund dos Instituts religiosos per a imitar i honorar la Sagrada Famlia de Natzaret i procurar la formaci cristiana de les famlies, principalment per mitj de l'educaci i la instrucci catlica de la infncia i la joventut. Aquestes dues congregacions sn els "Fills de la Sagrada Famlia" (Tremp, 1864) que s la branca masculina de la instituci, i les "Missioneres Filles de la Sagrada Famlia de Natzaret" (Talarn, Pallars Juss, 1874), que n's la femenina.

Les constitucions i normes que va donar als seus instituts, fruit de l'oraci, reflexi i contacte viu amb la realitat, marquen la pauta a seguir pels seus religiosos, tant pel que fa a la santificaci prpia com pel que pertoca a l'apostolat i l'activitat educativa i docent. Defensant els valors catlics des de la casa mare de Sant Andreu de Palomar, el Pare Manyanet, gui i impuls, al llarg de gaireb vint-i-cinc anys, l'expansi d'aquells instituts, avui estesos a diversos pasos d'Europa, Amrica i frica.

Especialment cridat per Du per presentar al mn el missatge i exemple de la Sagrada Famlia de Natzaret, va escriure diverses obres i opuscles, fund la revista  La Sagrada Famlia , que encara avui s'edita, i promogu l'erecci, a Barcelona, d'un temple destinat a perpetuar les virtuts de Natzaret i sser centre i llar de les famlies cristianes. Es tracta del Temple Expiatori de la Sagrada Famlia, construt segons els plnols d'Antoni Gaud i Cornet.
	  	
Les obres del Pare Manyanet van crixer entre moltes dificultats: va sofrir diverses malalties corporals que el turmentaren durant tota la seva vida. Per la seva indmita constncia i fortalesa, nodrides per una profunda adhesi i obedincia a la voluntat de Du, superaren tota classe d'impediments i pogu rebre, amb goig, l'aprovaci definitiva de la Santa Seu per a l'Institut mascul, el 21 de juny del 1901.

El 17 de desembre d'aquell mateix any fin a Sant Andreu de Palomar, el centre del seu treball. Les seves restes mortals descansen a la capella-pante de l'Esglsia del Collegi Jess, Maria i Josep, contnuament acompanyats per la pregria i l'agrament dels innombrables joves, nens i famlies que s'han apropat a Du, atrets per l'exemple i els ensenyaments del Pare Manyanet.

El Pare Manyanet va sser beatificat el 25 de novembre del 1984 pel Papa Joan Pau II al Vatic, i va ser canonitzat el 16 de maig del 2004.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61665" title="Caterina de Lancaster" nonfiltered="4074" processed="4065" dbindex="24467">
Caterina de Lancaster ( Hetford, Regne Unit 1373 - Valldolid 1418 ), princesa anglesa, infanta de Castella,  reina consort de Castella (1393-1406) i regent de Castella (1406-1416).

Orgens familiars.
Va nixer el 31 de mar de 1373 sent la segona filla del prncep Joan de Gant, duc de Lancaster, i Constana de Castella. 

Aquesta ltima fou filla de Pere I de Castella, ltim rei de la Dinastia Borgonya al Regne de Castella. A la mort del rei castell, Constana la seva filla, fou designada hereva del reialme per el seu oncle Enric II de Castella, germanastre de Pere I, li usurp el tron. Des d'aquell moment el pare de Caterina, Joan de Gant, no deix de lluitar per restituir la seva famlia al tron castell.

Tractat de Baiona.
El 1398 mitjanant el Tractat de Baiona, Joan de Gant aconsegu que el rei Enric III de Castella es cass amb la seva filla Caterina, unificant aix les demandes familiars. Amb aquest casament es va posar fi al conflicte dinstic entre els descendents de Pere I i Enric II, afianant-se aix la Dinastia Trastmara i finalment s'establ la pau entre el Regne de Castella i el Regne d'Anglaterra.

Npcies i descendents.
El matrimoni formal entre els dos es va realitzar el 1393 a la catedral de Madrid. D'aquesta uni en nasqueren:
 la infanta Maria de Castella (1401-1458), casada el 1415 amb el seu cos Alfons V d'Arag;
 la infanta Caterina de Castella (1403-1439), casada el 1420 amb Enric I d'Empries;
 l'infant Joan II de Castella (1405-1454), rei de Castella;

Regncia, 1406-1416.

A la mort d'Enric III de Castella el 25 de desembre de 1406, Caterina juntament amb el seu cunyat Ferran d'Antequera, futur rei d'Arag, va exercir la regncia del regne durant la minoria d'edat del seu fill Joan II.

Caterina va morir el 2 de juny de 1418 a Valladolid, a l'edat de 45 anys, on havia estat empresonada pel seu fill Joan II

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61666" title="Maria de Castella" nonfiltered="4075" processed="4066" dbindex="24468">
Maria de Castella ( Segvia 1401 - Valncia 1458 ), infanta de Castella i reina consort d'Arag (1416-1458).

Orgens familiars.
Filla gran del rei Enric III de Castella i la princesa Caterina de Lancaster, va nixer el 14 de setembre de 1401. Era nta per lnia paterna de Joan I de Castella i Elionor d'Arag, i per lnia materna de Joan de Gant i Constana de Castella. Fou germana de Joan II de Castella.

Npcies i descendents.
El 12 de juny de 1415 es cas a la catedral de Valncia amb l'infant i futur rei  Alfons el Magnnim, comte de Barcelona i rei d'Arag. 

D'aquest matrimoni no en tingueren fills, per la qual cosa a la mort d'Alfons la Corona d'Arag va passar al germ d'aquest, Joan II d'Arag, si b el Regne de Npols pass a Ferran I de Npols, fill natural del seu marit.

Durant les absncies del rei a Npols, va actuar com a virreina als seus regnes peninsulars, va convocar les Corts de Barcelona (1421) i va haver de tractar a Barcelona les desavinences entre la Biga i la Busca, i al camp catal, amb el descontentament dels remences. Tot i els seus esforos no va poder resoldre aquestes qestions, per la llunania de l'autoritat reial, i aquests problemes van acabar desembocant la guerra civil sota el regnat del seu cunyat Joan II.

L'estiu de 1458 moria el rei Alfons el Magnnim a Npols desprs de 27 anys sense haver tornat al costat de la seva dona. Maria de Castella mor als pocs mesos a Valncia, el 4 d'octubre de 1458. El metge i escriptor Jaume Roig va ser un dels professionals que en va certificar la mort.

Est soterrada al Monestir de la Trinitat que ella mateixa fund a Valncia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61667" title="Elton John" nonfiltered="4076" processed="4067" dbindex="24469">
Elton John CBE (nascut el 25 de mar de 1947), s un cantant i compositor britnic de msica pop, nascut com a Reginald Kenneth Dwight Harris a Pinner, Middlesex.

Biografia.
Va ser educat a la Royal Academy of Music, grcies a una beca que va aconseguir als 11 anys i va abandonar sis anys desprs per dedicar-se a la msica pop. A partir del 1964 comena a collaborar amb grups locals com Bluesology, on va conixer el cantant John Baldry.
En homenatge a ell i al saxofonista Elton Dean va adoptar el nom artstic d'Elton John.

A la dcada dels seixanta va participar en diversos grups, sense massa xit. Fins que el 1967 va conixer al lletrista i poeta Bernie Taupin. Junts van obtenir el seu gran primer xit el 1970 amb l'lbum "Elton John" per la cano "Your Song". El 1971 van collocar quatre lbums simultniament entre els deu primers de les llistes dels Estats Units, quelcom que no passava des dels Beatles.
Aquest mateix any Elton va comenar a desenvolupar una greu alopcia que el conduiria anys desprs a usar perruca.

La dcada dels setanta va ser la seva consagraci com autntica estrella, va comenar a actuar amb extravagants disfresses i altres adorns caracterstics de glam rock usant-los en concerts multitudinaris. En aquesta poca va fer grans xits com Crocodile Rock (1972), Candle In The Wind (1973) Bennie And The Jets (1973) i Don t Let The Sun Go Down On Me (1974). Entre el 1972 i el 1975, set dels seus discs van entrar als primers llocs de les llistes britniques.

El 1975 va participar a la pellcula Tommy, dirigida per Kun Russell i escrita per Pete Townshend, guitarrista de The Who. En aquella poca hi va haver escndol pblic per certes declaracions sobre la seva homosexualitat.

Al comenament de la dcada del 1980, va deixar temporalment la seva relaci amb Taupin i va moderar la seva imatge i la seva msica, fent-la ms meldica. Va produir nous xits com  I'm Still Standing   i  Little Jeannie per ja amb menys freqncia. El 14 de febrer de 1984 es va casar amb l'enginyer de so Renata Bauer.

El juliol de 1985, Elton John va participar en el concert Live Aid realitzat a l'Estadi Wembley de Londres en el que tamb hi havia David Bowie, Sting, Eric Clapton, Phil Collins i Queen, entre d'altres.

El 1990 li va afectar mort la mort per SIDA del seu amic Ryan White, que era hemoflic. Desprs del funeral va confirmar estar amb tractament per superar la seva addicci a l'alcohol, les drogues i la bulmia. 
El 1992 va fundar l'Elton John AIDS Foundation, una de les organitzacions ms grans sense nim de lucre que lluita contra la SIDA, a la que va decidir destinar tots els beneficis dels seus singles.
El 1994, un cop restablert dels seus problemes, va aconseguir un nou xit amb la seva participaci a la banda sonora de El rei lle en collaboraci amb Tim Rice. Tamb va guanyar un Grammy i un scar.

L'assassinat del seu amic Gianni Versace i la mort en un accident de trnsit de la seva amiga Diana de Galles van suposar per a Elton un fort cop el 1997. Va obtenir un gran xit amb el seu homenatge a la princesa Diana, amb el tema Candle in the Wind, que va batre tots els rcords i va resultat ser el single ms venut a la histria de la msica.

L'any segent va ser nomenat Cavaller de l'Ordre de l'Imperi Britnic i posteriorment va rebre un Grammy honorfic per la seva trajectria musical. El 2001 va gravar una vegada ms amb el seu lletrista Bernie Tauping, Songs From the West Coast el va seguir el 2004 l'lbum nmero 43 de la seva carrera, Peachtree Road. El desembre de 2005, Elton John va contraure matrimoni amb la seva parella des de feia 12 anys, el director de cine canadenc David Furnish, a l'entrar en vigncia la nova llei britnica d'unions civils homosexuals.

Estil musical.

Un crtic musical va escriure un comentari irnic on deia que Elton John noms utilitzava quatre acords i que les lletres de Bernie Taupin les podria haver escrit un nen de primria. 

En realitat es pot dir que Elton toca el piano o qualsevol instrument de teclat d'una manera molt simple, tenint en compte la seva preparaci musical clssica, potser perqu s conscient de fer exactament i noms msica pop. En canvi, el nombre d'instruments i els diferents sons s molt variat (en la can Mellow apareix fins i tot el viol elctric) i ja als anys setanta utilitzava, abastament, els sintetitzadors tipus ARP. L'harmonia sempre s molt clssica i es fa sovint amb la formaci tpica de teclat, guitarra, baix i bateria. 

Molt sovint segueix l'esquema del blues. En els discos es van alternant les balades amb les canons ms tipus Rock. El ritme sincopat s una caracterstica de canons com Honky Cat.

La veu d'Elton John s potser la caracterstica ms rellevant de la seva msica. Resulta ben timbrada, elegant i ben modulada, molt identificable i difcilment imitable.

Discografia.
 1969 Empty Sky ;
 1970 Elton John ;
 1970 The Games Soundtrack ;
 1971 Tumbleweed Connection ;
 1971 Friends ;
 1971 11-17-70  ;
 1971 Madman Across the Water ;
 1972 Honky Chateau ;
 1973 Don't Shoot Me I'm Only the Piano Player ;
 1973 Goodbye Yellow Brick Road ;
 1974 Caribou ;
 1975 Captain Fantastic and the Brown Dirt Cowboy ;
 1975 Rock of the Westies ;
 1975 West of the Rockies  ;
 1976 Here and There  ;
 1976 Blue Moves ;
 1978 A Single Man ;
 1979 Victim of Love ;
 1980 21 at 33 ;
 1981 The Fox ;
 1982 Jump Up! ;
 1983 Too Low for Zero ;
 1984 Breaking Hearts ;
 1985 Ice on Fire ;
 1986 Leather Jackets ;
 1987 Live in Australia ;
 1988 Reg Strikes Back ;
 1989 Sleeping With the Past ;
 1992 The One ;
 1993 Duets ;
 1995 Made in England ;
 1997 Big Picture ;
 1999 The Muse;
 1999 AIDA;
 2000 One Night Only;
 2000 The Road To Eldorado;
 2001 Songs from the West Coast ;
 2002 Greatest Hits 1970-2002;
 2004 Peachtree Road;
 2006 The Captain and the Kid;

Premis Grammy.
Al llarg de la seva carrera ha guanyat 5 Premis Grammy:
 1986 - Millor interpretaci pop d'un duet o grup musical per That's What Friends Are For (juntament amb Dionne Warwick, Gladys Knight i Stevie Wonder).
 1991 - Millor composici instrumental per Basque (interpretada per James Galway).
 1994 - Millor interpretaci pop masculina per Can you feel the love tonight.
 1997 - Millor interpretaci pop masculina per Candle in the wind 1997.
 2000 - Millor lbum d'espectacle musical per Elton John & Tim Rice's Aida (juntament amb Tim Rice).

Vegeu tamb.
Bernie Taupin;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61669" title="Isabel de Portugal i de Bragana" nonfiltered="4077" processed="4068" dbindex="24470">
Isabel de Portugal ( 1428 - Arvalo, vila 1496 ), infanta de Portugal i reina consort de Castella (1447-1474).

Filla de l'infant Joan de Portugal i Isabel de Bragana, i nta per tant de Joan I de Portugal.

El 17 d'agost de 1447 es cas al Madrigal de las Altas Torres, Madrigalejo (Cceres) amb Joan II de Castella, fill d'Enric III de Castella i Caterina de Lancaster. D'aquest matrimoni nasqueren dos fills:
 l'infant Alfons de Castella (1453-1468), prncep d'Astries;
 la infanta Isabel de Castella (1451-1504), reina de Castella;


A la mort del seu marit el 1474 es retir Arvalo on mor el 15 d'agost de 1496. El seu cos est enterrat al monestir de Miraflores, prop de Burgos.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61671" title="Joan II de Castella" nonfiltered="4078" processed="4069" dbindex="24471">
Joan II de Castella ( Toro 1405 - Valladolid 1454 ), prncep d'Astries (1405-1406) i rei de Castella i Lle (1406-1454).

Orgens familiars.
Fill petit d'Enric III de Castella i Caterina de Lancaster, va nixer a la ciutat de Toro el 6 de mar de 1405, moment en el qual fou designat prncep d'Astries.

Ascens al tron i regncies.
Ascend al tron de Castella el 1406 quan comptava amb un any d'edat si b va tenir la regncia fins el 1416 de la seva mare i del seu oncle Ferran d'Antequera.

Durant la regncia de la seva mare i el seu oncle es va reanudar la guerra intermitent contra el Regne de Granada, amb ofensives els anys 1410 i 1411.

El 1410 es va produir un apropament vers el Regne d'Anglaterra aix com amb el Regne de Portugal el 1411.

El 1412 el seu oncle Ferran d'Antequera fou nomenat, mitjantant el Comproms de Casp, rei d'Arag, per la qual cosa deix Castella. En lloc seu va deixar diversos lloctinents, aix com els infants d'Arag, fills seus.

El 1418 decid recloure la seva mare en un castell prop de Valladolid, on mor aquell mateix any.

Npcies i descendents.
El 4 d'agost de 1420 es cas a la catedral d'vila amb la seva cosina germana Maria d'Arag, filla de Ferran d'Antequera. D'aquest matrimoni van tenir:
 la infanta Caterina de Castella (1422-1424);
 la infanta Elionor de Castella (1423-1425);
 l'infant Enric IV de Castella (1425-1474), rei de Castella;
 la infanta Maria de Castella (1428-1429);


A la mort de Maria d'Arag el 1445 Joan II es torn a casar el 17 d'agost de 1447 al Madrigal de las Altas Torres amb Isabel de Portugal, nta de Joan I de Portugal. D'aquest matrimoni nasqueren:
 l'infant Alfons de Castella (1453-1468), prncep d'Astries;
 la infanta Isabel de Castella (1451-1504), reina de Castella;


Joan II va morir a Valladolid el 20 de juliol de 1454, sent succet pel seu fill Enric IV de Castella.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61713" title="Glasgow" nonfiltered="4079" processed="4070" dbindex="24472">


Glasgow (galic escocs Glaschu, lallans Glesca) s una ciutat d'Esccia, al Regne Unit.

Est situada a la riba del riu Clyde. s la ciutat ms gran d'Esccia, amb una poblaci estimada de 1,749,154 habitants.

 Histria .
Glasgow es desenvolup al voltant d'una esglsia del segle VI construda per Sant Mungo, que convert els escocesos al cristianisme.
Al 1175 es fund l'arquebisbat de Glasgow. 

La prosperitat de la vila data de la uni d'Esccia amb Anglaterra, el 1707. Glasgow, que obtingu aleshores el dret de comerciar amb les ndies Occidentals, esdevingu el centre del comer del tabac, i ms tard del cot i del sucre. El Clyde fou dragat per poder rebre els vaixells que venien d'Amrica.

Durant la Segona Guerra Mundial fou considerablement danyada pels bombardeigs alemanys.

 Economia .
Estimulada per la revoluci  industrial, Glasgow esdevingu un important centre de foneria i de construcci naval. La ciutat est dotada d'installacions porturies modernes. A les indstries tradicionals (construcci naval i acereries), avui en declivi, han seguit les indstries lligades a la producci de petroli (qumica i material de perforaci).

Glasgow s l'economia ms important i ms dinmica d'Esccia. La ciutat t ms de 410.000 llocs de treball en ms de 12.000 empreses. Des de l'any 2000 s'han creat 153.000 llocs, la qual cosa suposa una taxa de creixement del 32 %.

 Transports .

La ciutat de Glasgow posseeix un dels metros ms antics del mn. Aquest metro est format per una sola lnia, circular, i s anomenat Clockwork orange (taronja mecnica) pel color dels seus vagons.

Els trens surten cap el nord i l'est d'Esccia des de l'estaci de Queen Street i cap el  sud des de l'estaci Central de Glasgow.


Dos aeroports comuniquen a la ciutat, l'aeroport de Glasgow, (Glasgow International Airport), a les afores de la ciutat i l'Aeroport de Prestwick (Glasgow Prestwick International Airport, uns 46 km.al sud-oest). Aquest darrer s utilitzat principalment per les companyies regionals o de baix cost.

 Esport .
La ciutat compta actualment amb dos clubs de futbol que militen a la mxima categoria escocesa (Scottish Premier League) el Cltic FC i Glasgow Rangers FC i que a ms a ms participen assiduament a les competicions europees.
El Cltic juga al Celtic Park amb una capacitat de 60.832 espectadors i el Rangers juga a Ibrox Stadium que pot acollir 50.411 espectadors.

La ciutat tamb s la seu del Glasgow Warriors que juga a la mxima categoria del rugbi escocs, la Celtic League de la Rugby Union.

 Galeria .


 Referncies .























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61726" title="La Boqueria" nonfiltered="4080" processed="4071" dbindex="24473">

La Boqueria o mercat de Sant Josep s un mercat municipal que es troba al costat de la Rambla de Barcelona. A part d'un lloc per comprar tot tipus de productes frescos tamb s una atracci turstica.

La superfcie assoleix els 2.583 m amb ms de 300 parades ofertant una gran varietat de productes casolans i extics, tant als compradors particulars com per als restauradors de la ciutat. s el mercat ms gran de Catalunya, el ms variat en oferta alimentria, i tamb el ms visitat pels turistes.

Histria.

Aquest mercat fou inaugurat l'any 1836, per t els seus orgens a l'aire lliure, davant les portes de l'antiga ciutat, a l'esplanada del Pla de la Boqueria on venedors ambulants i pagesos dels pobles i masies properes s'hi installaven amb la finalitat de vendre els seus productes,  abans que la ciutat se sorts de les seves primeres muralles. Es feien fora de les muralles de la ciutat per estalviar-se l'impost d'entrada de mercaderies.

Abans del mercat de sant Josep hi havia el convent del mateix nom. Al 1586 carmelites descalos -anomenats "els josepets" per ser els difusors de l'advocaci de Sant Josep- funden el convent de Sant Josep a l'indret on avui hi ha el mercat. A mida que la Rambla va anant prenent importncia com a passeig urb al segle XVIII, es va considerar necessari treure les carnisseries del seu recorregut i van ser desplaades, tot i que molt a prop, cap a l'interior, al costat de l'hort del convent de Sant Josep, que el poble va cremar el dia de Sant Jaume de 1835 durant una manifestaci, juntament amb la resta de monestirs que hi havia a la rambla.

Amb la destrucci del convent, es va construir una plaa amb grans columnes voltada de porxos, que havia de ser la ms gran de Barcelona. Es va decidir traslladar-hi el
mercat de manera temporal al seu interior, per finalment en va ser l'emplaament definitiu.
Les obres de cobriment es van iniciar el dia de Sant Josep de 1840. 

A principis del segle XIX, la Rambla tenia des del carrer del Carme fins la de la Petxina tota l'amplada que avui dia t al davant del palau de la Virreina. El mercat se situava a l'espai entre les cases i els arbres, dividit en sectors ben diferenciats segons el producte que es venia. Molts venedors obsequiaven amb una flor per la compra d'algun producte d'alimentaci, i aqu hi trobem l'origen d'un collectiu popular i inseparable del conjunt d'aquest passeig: els actuals floristes de la Rambla. Ms tard tamb s'hi va afegir la venda d'animals, sobretot ocells.

La coberta metl lica actual es va inaugurar el 1914. L'ltima modificaci arquitectnica del Mercat va ser a l'any 2000. Al llarg dels anys, ha esdevingut el mercat emblemtic de tota la xarxa. El collectiu de venedors, l'estructura i situaci del mercat el converteixen en un lloc de visita obligada per a compradors i turistes.

Cada vegada hi ha ms establiments del mercat regentats per persones incorporades recentment a Catalunya. En aquestes botigues es troben totes les especialitats d'Amrica del Sud, el Jap, Itlia, Grcia o els pasos rabs. Fins i tot en certes parades es venen insectes i altres animals extics.

Referncies.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61729" title="Renda bsica" nonfiltered="4081" processed="4072" dbindex="24474">
La Renda Bsica (RB) s un ingrs pagat per l'Estat a cada membre de ple dret de la societat o resident, dhuc si no vol treballar de forma remunerada, sense prendre en consideraci si s ric o pobre, altrament, independentment de quines puguin ser les altres possibles fonts de renda, i sense importar amb qui convisqui. s una correcci del capitalisme, al tractar d'assegurar un mnim de partida per aconseguir la igualtat d'oportunitats. s una extensi de la Renda Mnima d'Inserci francesa i altres similars. Aquesta Renda Bsica la distribuiria l'Estat, com a part de les seves funcions socials, a partir dels impostos ciutadans.

Qu s?. 

 Un ingrs pagat per l'Estat. "Estat" pot incloure una instituci jurdico-poltica ms gran que la dels Estats realment existents. La Uni Europea podria ser un assenyalat exemple. Pot referir-se tamb a mbits jurdic-poltics menors que el de l'Estat com seria el cas d'una Comunitat Autnoma. I pot referir-se, bviament, a l'Estat-Naci tradicional. ;
 A cada membre de ple dret de la societat o resident. Als diferents models de finanament de la RB hi ha variacions de quantitat, d'edats (ms o menys quantitat segons l'edat), d'inclusi o no dels menors, etc. En la majoria de casos, no obstant aix, es tracta d'una quantitat monetria que rebrien els ciutadans individualment i universal (no condicionada a determinats nivells de pobresa, per exemple). ;
 dhuc si no vol treballar de forma remunerada. Molt sovint s'interpreta "treball" com sinnim de treball "remunerat"o "ocupaci". Hi ha bones raons per a pensar que la segent tipologia s ms adequada: 1) Treball amb remuneraci al mercat, 2) Treball domstic i 3) Treball voluntari. ;
 Sense prendre en consideraci si s ric o pobre o, dit d'altra forma, independentment de quines puguin ser les altres possibles fonts de renda. A diferncia dels subsidis condicionats a un nivell de pobresa o de situaci, la RB la rep igual un ric que un pobre. Si la RB s concebuda com un dret de ciutadania (com implcitament pot desprendre's de la definici), exclou tota condici addicional. Com el dret ciutad al sufragi universal, la proposta de la RB no imposa condicions addicionals a les de ciutadania. ;
 Sense importar amb qui es convisqui. La RB no afavoreix una forma de convivncia determinada. Ja es tracti que en un mateix sostre viva una parella heterosexual, o persones de diverses generacions, o un grup d'amics o una parella homosexual, totes elles sn formes de convivncia completament independents del dret a percebre una RB. ;

La RB no s una subvenci, un subsidi o una assegurana condicionada. Ni pressuposa la satisfacci d'algun requeriment, per exemple, demostrar un determinat estat de pobresa, estar buscant treball remunerat, o haver perdut l'ocupaci. Aquesta caracterstica tan distintiva de la RB, la de no estar condicionada a requisit algun distint de la ciutadania o residncia acreditada, la distingeix clarament, per posar solament alguns exemples, del subsidi d'atur, dels subsidis agraris, de l'impost negatiu de la renda, dels programes com "caps de famlia" argentins, de les rendes mnimes d'inserci que centralitzadament contempla la Repblica Francesa o descentralitzadament el Regne d'Espanya, etc. 

La RB s formalment laica, incondicional i universal. Es percebria, en efecte, independentment del sexe al que es pertanyi, del nivell d'ingressos que es posseeixi, de la confessi religiosa que es professi i de l'orientaci sexual que es tingui.

Qu no s?. 

La RB no ha de confondre's amb les rendes d'inserci i altres subsidis condicionats propis de l'Estat de Benestar ni amb l'Impost Negatiu sobre la Renda. 

Que la definici de la RB sigui tan clara com qualsevol de les ofertes no ha impedit que al llarg d'aquests ltims anys hagin proliferat dos tipus de confusions. En primer lloc, sota diferents denominacions diversos autors s'han referit al mateix. Aix, el mateix concepte de la RB ha rebut noms com els de "subsidi universal garantit", "ingrs bsic universal", "ingrs ciutad" o "ingrs mnim", entre uns altres. En qualsevol cas, el que importa no sn els noms, sin el que s'entn realment per cadascuna de les denominacions que s'utilitzin. 

El segon tipus de confusi s el contrari: sota la mateixa denominaci s'han volgut expressar, sovint, conceptes molt diferents. En primer lloc, no ha de confondre's la RB amb els diversos subsidis condicionats propis de l'Estat de Benestar que existeixen actualment, en els quals la percepci dels beneficis fiscals, ms generosos o menys, est condicionada a la verificaci, per part del sector pblic, de la suficincia dels ingressos rebuts al mercat laboral. Un exemple d'aix ho representa el cas de la Comunitat Autnoma Basca que va aprovar, a finals de 2000, una llei que introdua una "RB" que consistia en alguna cosa completament diferent del que es tracta aqu, ats que es feia efectiva precisament sota determinades condicions, no de forma universal. Hi ha, en definitiva, clares diferncies entre la RB i les rendes mnimes d'inserci (PIRMI), que al Regne d'Espanya sn pagades per la majoria de les Comunitats Autnomes i que a la Repblica Francesa ofereix l'administraci central. 

En general, aquest tipus de mesures (les rendes mnimes) sn mecanismes, mes o menys generosos de lluita contra la pobresa i d'inserci social, propis de determinats Estats de Benestar. Per contra, la Renda Bsica no s noms un mecanisme de lluita contra la pobresa, sin que, com dret de ciutadania que s, suposa un mecanisme que incrementa la llibertat efectiva de les persones. Una altra cosa s que, en la concreci de les diferents propostes, aquestes puguin semblar similars per, en el seu fonament i justificaci, sn realment diferents. 

En segon lloc, tampoc ha de confondre's la RB amb l'anomenat "Impost Negatiu sobre la Renda" (INR), que s un crdit impositiu uniforme i reemborsable, que garanteix un nivell mnim d'ingressos mitjanant la poltica fiscal: si a la declaraci d'ingressos se supera aquest mnim, es paguen els impostos corresponents; si, per contra, no se supera o es manca d'ingressos, l'estat abona la diferncia fins a arribar al mnim establert. L'INR, proposat inicialment per Milton Friedman amb l'objectiu de retallar l'Estat de Benestar, va ser explorat amb major profunditat per James Tobin com a forma de lluitar contra la pobresa sense eliminar els incentius a l'ocupaci.

Una proposta justa?. 

ticament, la RB ha estat justificada pels seus defensors de maneres distintes, estant les dues justificacions principals referides al problema de la llibertat individual: 

 La justificaci de la llibertat real: formulada per un dels creadors de la moderna noci de RB, Philippe Van Parijs, la justificaci de la llibertat real distingeix entre les societats formalment lliures i les realment lliures. Segons Van Parijs, una societat realment lliure s aquella que satisf les tres condicions segents, en aquest ordre de prioritat: ;
 seguretat  existeix una estructura de drets i llibertats bsiques ben articulada-;
 propietat d'un mateix  en aquesta estructura, cada persona s propietria de les decisions sobre la seva vida-, i;
 ordenament leximin de l'oportunitat  si, en aquesta estructura, cada persona compta amb la major oportunitat possible per a fer qualsevol cosa que pogus voler fer; en una societat realment lliure, els que tinguin menys oportunitats tindran les mximes que podrien tenir en qualsevol altre ordenament que puguem portar a terme-. Tot aix defineix una societat realment lliure, ja que formalment lliure ho s una societat que compleixi noms les dues primeres condicions. Van Parijs justifica la RB argumentant que sens dubte en una societat amb una RB els que tinguessin menys oportunitats tindrien mes que a qualsevol altra societat. ;
 La justificaci republicana: els defensors de la RB seguidors de la millenria tradici republicana, com ara Daniel Ravents, parteixen de la noci de la llibertat com a autogovern tpica d'aquesta tradici poltica representada per autors i pensadors tan distints com Aristtil, Cicer, Maquiavel o Robespierre. Nucli bsic d'aquesta noci de llibertat s la tesi que afirma que aquell que no disposa d'una base material suficient per a garantir-se una existncia social autnoma haur de sobreviure demanant perms a terceres persones i, pel mateix, es veur en major o menor mesura sotms a la voluntat d'aquestes. L'autogovern d'aquells que no disposen d'aquesta base material s, doncs, impossible, i per tant solament se'ls  pot considerar illiures. Pels republicans partidaris de la democrcia, tot el mn ha de ser lliure, i per aix mateix tot el mn ha de tenir dret a una base material mnima que garanteixi el seu dret a l'existncia i, per tant, la seva llibertat. La RB seria, per a aquests autors, aquesta base material mnima. ;

Una proposta viable?. 

A nivell tcnic existeixen visions molt diferents sobre com finanar una Renda Bsica estable. Generalment, les propostes sobre el finanament de la mateixa se solen basar en l'establiment d'un determinat tipus impositiu sobre les rendes individuals. Existeixen, no obstant aix, altres tipus de propostes que no prenen en compte l'IRPF. A part d'aquestes qestions, existeixen altres aspectes tcnics molt importants que no tenen a veure amb el finanament de la proposta i que han estat estudiats i debatuts tant per defensors com per detractors de la RB. Aix, per exemple, s'ha discutit sobre els efectes que la RB podria tenir (o no) sobre sobre la inflaci; sobre si la RB suposa una amenaa per a l'Estat de Benestar o, per contra, una excellent via per a fer-lo mes just i efica; sobre si es fomentaria el parasitisme o si, per contra, fomentaria l'autoocupaci i l'acompliment de tasques no-remunerades per beneficioses per a la societat; sobre els efectes que podria tenir de cara a l'emancipaci de la dona; etc. Alguns d'aquests debats segueixen oberts.

Enllaos externs. 

Andr Gorz, Critique of Economic Reason,1989;
Xarxa Renda Bsica;
Article sobre la Renda Bsica Ciutadana a El Blog Salmn;
Article crtic amb la Renda Bsica Ciutadana;
Article en defensa de la Renda Bsica;
El PSOE i els socis del Govern pacten estudiar al Congrs la 'paga ciutadana';
Entrevista a Daniel Ravents, president de la XRB;
Bloc sobre informaci i actualitat de la Renda Bsica;

Bibliografia bsica.

Arcarons, Jordi; Boso, lex; Noguera, Jos Antonio i Ravents, Daniel (2005): La Renda Bsica de Ciutadania. Una proposta viable per a Catalunya. Barcelona: Editorial Mediterrnea. Collecci Poltiques nm. 45. ;
Groot, Loek, Van Der Veen Robert y Lo Vuolo, Rubn (Eds.) (2002): La RB en la agenda poltica, Buenos Aires: Mio y Dvila. ;
Pinilla, Rafael (2004):  La renta bsica de ciudadana. Una propuesta clave para la renovacin del Estado de Bienestar. Barcelona: Icaria. ;
Pinilla, Rafael (2006):  Ms all del bienestar. La renta bsica de ciudadana como innovacin social basada en la evidencia. Barcelona: Icaria. ;
Pisarello, Gerardo y de Cabo, Antonio (Eds.) (2006): La renta bsica como nuevo derecho ciudadano, Madrid, Trotta.
Ravents, Daniel (1999): derecho a la existencia. Barcelona: Ariel.
Ravents, Daniel (coord.) (2001): Renta Bsica. Por una ciudadana ms libre, ms igualitaria y ms fraterna. Barcelona: Ariel.
Ravents, Daniel (2007): Income. The Material Conditions of Freedom. London: Pluto Press.
Ravents, Daniel (2007): condiciones materiales de la libertad. Barcelona: El Viejo Topo.   ;
Vanderborght, Yannick y Van Parijs, Philippe (2006):  La Renta Bsica. Una medida viable de lucha contra la pobreza. Barcelona: Paids.
Van Parijs, Phillippe (1996): Libertad real para todos. (Qu puede justificar al capitalismo, si hay algo que pueda hacerlo). Barcelona: Paids.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61731" title="Programa Vostok" nonfiltered="4082" processed="4073" dbindex="24475">

El programa Vostok (en rus:        , en catal: est) fou el projecte de la Uni Sovitica per enviar un sser hum a l espai exterior per primera vegada. El programa espacial va desenvolupar la cpsula Vostok del projecte Zenit de foto-reconeixement i va adaptar el coet Vostok d un disseny de mssil balstic intercontinental ja existent. Abans de l anunci a la premsa, el nom de Vostok fou una paraula classificada.

Tota una srie de prototips Vostok, incloent-ne almenys cinc amb animals i alguns amb maniquins, van ser utilitzats per qualificar la nau per al vol tripulat.

En el programa Vostok es van enlairar les segents missions:

Sputnik 4, el 15 de maig de 1960, sense tripulants a bord per amb un maniqu simulant un sser hum. Codi de vol: Korabl-Sputnik 1.
Sputnik 5, el 19 d'agost de 1960, transportant dos gossos (Belka i Strelka), quaranta ratolins, dues rates i algunes plantes. La nau va retornar a la terra i es van recuperar sans i estalvis tots els animals. Codi de vol: Korabl-Sputnik 2.
Sputnik 6, l'1 de desembre de 1960, transportant dos gossos (Pchelka i Mushka). La nau va ser destruda durant la reentrada de la 18na rbita per una crrega prevista per autodestruir la cpsula si aquesta es dirigia cap alguna potncia estrangera. Els dos animals van morir. Codi de vol: Korabl-Sputnik 3.
Sputnik 9, el 9 de mar de 1961, retornant a la terra desprs d una sola rbita i recuperant amb xit a un gos (Chernushka) i un maniqu. Codi de vol: Korabl-Sputnik 4.
Sputnik 9, el 25 de mar de 1961, retornant a la terra desprs d una sola rbita i recuperant amb xit a un gos (Zvezdochka) i un maniqu. Codi de vol: Korabl-Sputnik 5.
Vostok 1, el 12 d'abril de 1961, va posar en rbita i retornar sa i estalvi al primer cosmonauta de la histria, Yuri Gagarin. Codi de vol: Cedre.
Vostok 2, el 6 d'agost de 1961, va transportar al segon astronauta de la histria, Gherman Titov, en ms de 17 rbites viatjant per l espai durant un dia. Codi de vol: guila.
Vostok 3, l'11 d'agost de 1962, fou el primer vol dual juntament amb la Vostok 4 orbitant la Terra al mateix temps i comandat per Andrian Nikolayev. Codi de vol: Falc.
Vostok 4, l'11 d'agost de 1962, fou el primer vol dual juntament amb la Vostok 3 orbitant la Terra al mateix temps i comandat per Pavel Popovich. Codi de vol: guila reial.
Vostok 5, el 14 de juny de 1963, va transportar a Valery Bykovsky en el que seria el vol en solitari ms llarg del segle XX durant gaireb cinc dies d rbita. Codi de vol: Gavial.
Vostok 6, el 16 de juny de 1963, va transportar a la primera dona, Valentina Tereixkova, a l rbita terrestre. Codi de vol: Gavina.

Originriament, es van programar set vols Vostok ms que s haurien prolongat fins abril del 1966, per van sser cancellats degut a la intensificaci de la cursa per arribar a la Lluna.

El programa Vostok va ser rellevat pel programa Voskhod.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61736" title="Repblica Espanyola" nonfiltered="4083" processed="4074" dbindex="24476">
Repblica Espanyola ha estat la denominaci de l'Estat espanyol durant els dos perodes en els quals s'ha convertit en un rgim republic:
Primera Repblica Espanyola: Abasta des de l'11 de febrer de 1873 (data de la proclamaci de la Repblica per les corts, desprs d'haver abdicat Amadeu I d'Espanya) fins al 29 de desembre de 1874 (quan el general Martnez de Campos va proclamar a Sagunt rei a Alfons XII). La Primera Repblica va tenir dues etapes:
la parlamentria, que va tenir quatre presidents (Figueras, Pi i Margall, Salmeron i Castelar) i va finalitzar el 3 de gener de 1874 (quan les forces del general Pava van dissoldre les corts).
la presidencialista, sota la presidncia del general Serrano.   ;
Segona Repblica Espanyola: Proclamada el 14 d'abril de 1931 desprs de les eleccions municipals espanyoles de 1931 i acabada amb la victria del general Franco l'1 d'abril de 1939. Tamb s'hi poden distingir dues etapes:
el temps de pau.
el temps de guerra, a partir de l'alament militar del 18 de juliol que va iniciar la Guerra Civil Espanyola, quan l'autoritat de la Segona Repblica no abastava gran part d'Espanya.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61738" title="Estanislau Figueras i de Moragas" nonfiltered="4084" processed="4075" dbindex="24478">


Estanislau Figueras i Moragas (Barcelona, 1819 - Madrid, 1882), poltic catal, fou el primer president de govern de la Primera Repblica Espanyola i President del consell de Ministres (1873). 

Llicenciat en Dret, en 1844 es va traslladar a Tarragona per  iniciar la seva carrera com a advocat. Va ingressar en el Partit Progressista i va participar en les revoltes liberals de 1848. Aquest mateix any es va desplaar a Madrid, on va entrar en contacte amb els cercles poltics republicans. 

Ms tard, es va decantar pel Partit Demcrata (1849), sorgit a partir d'una escisi del Partit Progressista. En 1851 va ser elegit  diputat per Tarragona, a on es va traslladar per  formar part de la seva Junta Revolucionria, que va presidir durant els esdeveniments poltics que van conduir al Bienni Progressista (1854-1856). 

En 1855 va ser elegit diputat a Corts, on va liderar la minoria republicana, i va votar a favor de la instauraci d'un rgim republic, opci que no va contar amb el favor de la cambra. A l'any segent, durant l'elaboraci del projecte del qual havia d'havia de sorgir una nova Constituci, va advocar en favor de la descentralitzaci de l'Estat i de les desamortitzacions, postura que el va enfrontar amb els sectors ms prxims a l'Esglsia. 

En 1867 va ser condemnat a pres, per la qual cosa va fugir a Portugal. Retorn a Espanya desprs del triomf de la revoluci de setembre de 1868, amb la qual comen el Sexenni Democrtic (1868-1674). 

Al seu retorn va ingressar en el Partit Federal, liderat per Pi i Margall, antic empleat seu a la seva oficina d'advocats, i va fundar el diari La Igualdad, des de les pgines de la qual va defensar la seva doctrina federalista. 

El 18 de maig de 1869 els representants dels comits republicano-federals d Arag, Catalunya, Valncia i Balears, signen el Pacte Federal de Tortosa per restaurar la Confederaci Catalano-aragonesa dintre de l Estat republic Espanyol.

Al febrer de 1873 va ser elegit president de la Primera Repblica, crrec que va ocupar fins a juny del mateix any, en qu la crisi econmica, aix com la divisi interna del seu propi partit i la proclamaci de l'Estat Catal, que noms va poder revocar acceptant la dissoluci de l'exrcit a Catalunya, van motivar la seva substituci per Pi i Margall, i la seva fugida a Frana, d'on va tornar a final d'any per a intentar, sense xit, recompondre el fragmentat Partit Federal. 

Allunyat a partir de llavors de Pi i Margall i del seu partit, en 1880 va fundar, al costat de Ruiz Zorrilla, el Partit Republic Federal Orgnic, partit que va tenir poca activitat a causa de la mort de Figueras poc desprs. 

Vegeu tamb.
 Pacte Federal de Tortosa - 1869;
 Repblica Catalana;












 
 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61739" title="Nicols Salmern y Alonso" nonfiltered="4085" processed="4076" dbindex="24479">


Nicols Salmern Alonso (Alhama la Seca, (Almeria), 10 d'abril de 1838 - Pau, (Frana), 20 de setembre de 1908), poltic, escriptor i filsof krausista, fou president de la Primera Repblica Espanyola, ministre de Justcia del govern d'Estanislau Figueras i President del consell de Ministres (1873).

Reprim l'aixecament cantonal. Dimit per no signar unes sentncies de mort dictades per a restablir la disciplina de l'exrcit. 

 Biografia .
El seu pare era metge, i el seu germ major fou el jurista i poltic Francisco Salmern (1822-1878). Va estudiar el batxillerat a Almeria. A Granada va cursar Dret i Filosofia i Lletres, sent co-deixeble de Francisco Giner de los Ros. 

A Madrid va ser influenciat pel krausisme a travs de Julin Sanz del Ro, que va ser professor seu. En 1858 era professor de Filosofia en lInstituto San Isidro de Madrid, i a l'any segent va ser designat professor auxiliar de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Central. 

El 13 de juliol de 1869 obt la ctedra de Metafsica de la Universitat Central. Els seus articles en els diaris La Discusin i La Democracia li van donar renom, i en 1867 va ser detingut per les seves activitats revolucionries dintre del Partit Demcrata, al costat de Pi i Margall, Figueres i Orense, sofrint cinc mesos de pres. 

Durant el sexenni democrtic (1868-1874) va ser un dels capdavanters del republicanisme, a pesar de les discrepncies doctrinals que tenia amb el federalisme de Pi i Margall. Diputat per Badajoz en 1871.

 La Repblica .
En proclamar-se en 1873 la Repblica, va ser nomenat Ministre de Gracia y Justcia amb Estanislau Figueras. Va intentar reformar el sistema judicial i establir una legislaci laica. 

Del 18 de juliol al 7 de setembre de 1873 exerc la presidncia de la Primera Repblica Espanyola. Accedeix a la presidncia desprs de la dimissi de Pi i Margall pels violents esdeveniments durant els aixecaments cantonals. 

Salmern, qui encarrega a l'Exrcit acabar amb la insurrecci. Ho aconsegueix en tota Espanya excepte a Cartagena, on els insurrectes conten amb suport i armament militars. Els republicans federals es veuen desacreditats per l'aixecament cantonal. 

Desprs de la dimissi de Salmern (deguda a la seva oposici al restabliment de la pena de mort), s nomenat President Emilio Castelar, unitari, qui aconsegueix el suport dels monrquics contra els cantonalistes, els carlistes i els independentistes cubans.

El 9 de setembre de 1873, Salmern fou escollit president del Congrs. Des d'aquest lloc, va iniciar una dura campanya contra Emilio Castelar, que li va succeir com president de la Repblica, i del que s'havia enemistat arran de la provisi que aquest havia fet de les vacants en nombrosos bisbats. La nit del 3 de gener de 1874 es va negar a donar un vot de confiana al govern d'Emilio Castelar, pel que va triomfar el cop d'estat del general Pava, i Salmern es va desprestigiar com poltic al precipitar el final de la Repblica.

 Restauraci borbnica .
Desprs del cop militar del general Martnez Campos, a Sagunt, de 29 de desembre de 1874 que va liquidar la Repblica i va proclamar la restauraci borbnica, Salmern, com altres professors, fou desposset de la seva ctedra, com altres professors, per la Real Ordre de 17 de juny de 1875, revocada en 1881. S'exili a Pars, on va collaborar estretament amb Manuel Ruiz Zorrilla i va participar en la fundaci del Partit Republic progressista. 

En 1884, desprs de ser amnistiat i d'haver recuperat la seva ctedra, va regressar a Espanya. Va ser triat diputat en 1886 pel partit Progressista, es va convertir en el capdavanter de la minoria republicana en el congrs. En 1887 va fundar el Partit Centralista. Va ser cofundador del diari La Justicia i cap de la Unin Republicana des de 1890, sent triat diputat en totes les legislatures des de 1893 a 1907. 

Donava suport les aspiracions nacionalistes catalanes quan fossin compatibles amb les republicanes i al fundar-se en 1906 la Solidaritat Catalana, fou triat president de la mateixa, amb el que provoca l'escisi dintre del moviment republic del sector espanyolista d'Alejandro Lerroux. 

Va morir a Pau (Frana) quan es trobava de vacances el 20 de setembre de 1908. Les seves restes van ser traslladats a Madrid i inhumats en el cementiri civil de l'Est en 1915. 

El poble on va nixer, Alhama la Seca (Almeria), es va canviar el seu nom en 1932, inicis de la Segona Repblica,en el seu honor: Alhama de Salmern.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61740" title="Antoni Soler i Ramos" nonfiltered="4086" processed="4077" dbindex="24480">
Antoni Soler i Ramos (Olot, 3 de desembre de 1729   El Escorial, 20 de desembre de 1783), compositor catal, un dels mxims representants de la msica per a teclat de la pennsula ibrica a finals del Barroc i principis del Classicisme

Als sis anys entr a formar part de l'escolania de Montserrat, on tingu com a mestres Benet Esteve i Benet Valls. El 1746 guany la plaa de mestre de capella a la seu de Lleida i abandon el monestir. Sembla que tamb exerc de mestre de capella a la catedral de La Seu d'Urgell. El setembre de 1752 es trasllada al monestir del Escorial on professa com a monjo jernim. Grcies als contactes amb la cort, complet la seva formaci amb Domenico Scarlatti i Jos de Nebra i fou nomenat professor de msica de l'infant Gabriel de Borb, fill de Carles III.

La seva producci musical s'enquadra en l'poca de transici del Barroc al Classicisme, en l'anomenat estil galant, i est clarament dominada per les obres per a teclat. A ms a ms, tamb redact una obra terica titulada Llave de la modulacin y antigedades de la Msica (1762). Dins la seva producci destaquen:
 Ms de 200 sonates per a clavicmbal;
 6 quintets per a cordes i teclat.
 6 concerts per a dos teclats.
 9 misses.
 25 himnes religiosos.
 5 rquiems.
 60 psalms.
 13 magnificats.
 21 obres per al servei de difunts.
 5 motets.
 132 villancets.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61745" title="Emilio Castelar y Ripoll" nonfiltered="4087" processed="4078" dbindex="24481">


Emilio Castelar y Ripoll (Cadis, 7 de setembre de 1832 - San Pedro del Pinatar (Mrcia), 25 de maig de 1899), poltic i escriptor espanyol, fou l'ltim president de la Primera Repblica Espanyola i l'ltim President del consell de Ministres (1873-1874) .

La restauraci absolutista de Ferran VII va obligar al seu pare, Manuel Castelar, a exiliar-se en Gibraltar durant set anys per haver estat condemnat a mort acusat d'afrancesat. A la mort sobtada del seu pare, Castelar contava noms amb set anys i es va traslladar a Elda amb la famlia de la seva mare. Ja de petit, i grcies a l'influx de la seva mare, era un lector insaciable, el que es tradua en un rendiment escolar molt alt. 

Va estudiar Dret i Filosofia en la Universitat de Madrid, juntament amb homes que seran els seus adversaris poltics ms tard com Antonio Cnovas del Castillo i va obtenir una ctedra dHistria Filosfica i Crtica d'Espanya (1857). Durant el temps dels seus estudis va poder collaborar amb l'Escola Normal de Filosofia, fet que li va permetre ajudar a salvar les penries de la seva famlia. 

A l'acabar la seva formaci es va dedicar de ple a la lluita poltica, canalitzada a travs del periodisme. Va passar per diversos diaris com El Tribuno del Pueblo, La Soberana Nacional i La Discusin fins a fundar el seu propi en 1864: La Democracia. 

El seu primer discurs el va realitzar el 25 de setembre de 1854 durant un mting del Partit Demcrata en Madrid i des d'aquest moment, no noms els assistents, sin tamb la premsa madrilenya, el tingueren per un orador excepcional i un defensor a ultrana de la llibertat i la democrcia.

Defensava un republicanisme democrtic i liberal, que li enfrontava a la tendncia ms socialitzant de Pi i Margall. Des d'aquestes posicions va lluitar tenament contra el rgim d'Isabel II, arribant a criticar directament la conducta de la reina en el seu article El tret (1865). En represlia per aquell escrit va ser cessat de la seva ctedra d'Histria Crtica i Filosfica d'Espanya en la Universitat Central de Madrid que ocupava des de 1857, provocant revoltes estudiantils i de professors contra el seu cessament que van ser reprimides pel govern de forma sagnant en el que es va denominar la Nit de San Daniel el 10 d'abril de 1865. El govern de Narvez dimiteix i se substitut per O Donell que restituir la ctedra a Castelar. Mas tard va intervenir en la frustrada insurrecci de la Caserna de San Gil de 1866, i va ser condemnat a mort per va aconseguir fugir a Frana en un exili de dos anys.

Va participar en la Revoluci de 1868 que va destronar a Isabel II, per no va aconseguir que condus a la proclamaci de la Repblica. Va ser diputat en les immediates Corts constituents, en les quals va destacar per la seva capacitat d'oratria, especialment durant la seva defensa de la llibertat de cultes (1869). Va seguir defensant l'opci republicana dintre i fora de les Corts fins que l'abdicaci de Amadeu de Saboia va provocar la proclamaci de la Primera Repblica (1873).

Durant el primer govern republic, presidit per Estanislau Figueras, va ocupar la cartera d'Estat, des de la qual va adoptar mesures com l'eliminaci dels ttols nobiliaris o l'abolici de la esclavitud a Puerto Rico. Per el rgim pel qual tant havia lluitat es descomponia rpidament, estripat per les disputes ideolgiques entre els seus lders, allat per l'hostilitat de l'Esglsia, la noblesa, l'exrcit i les classes acomodades, i acorralat per la insurrecci cantonal, la represa de la Guerra Carlista i la recrudescncia de la rebelli independentista a Cuba. 

La Presidncia va anar passant de m en m -de Figueras a Pi i Margall al juny, i d'aquest a Salmern al juliol, fins a arribar a Castelar al setembre. Per a tractar de salvar el rgim va dissoldre les Corts i va actuar com un dictador, mobilitzant homes i recursos i encarregant el comandament de les operacions a militars professionals, encara que de dubtosa fidelitat a la Repblica. Quan es van reprendre les sessions de Corts al comenament de 1874, Castelar va presentar la seva dimissi el 2 de gener desprs de perdre una votaci parlamentria, la qual cosa va determinar la immediata intervenci del general Pava, que va donar un cop d'estat dissolent les Corts i creant un buit de poder que va aprofitar el general Serrano per a autoproclamar-se president del Poder Executiu.

Liquidada aix la Primera Repblica, el pronunciament d'Arsenio Martnez Campos va venir a restablir la Monarquia proclamant rei a Alfons XII. 

Castelar s'exili en Pars. Desprs de regressar d'un llarg viatge, Castelar va ingressar en la Reial Acadmia Espanyola i en la d'Histria i va tornar a la poltica, encarnant en les Corts de la Restauraci l'opci dels republicans posibilistes que aspiraven a democratitzar el rgim des de dintre. Quan, en els anys noranta, es van aprovar les lleis del jurat i del sufragi universal, Castelar es va retirar de la vida poltica, aconsellant als seus partidaris la integraci en el Partit Liberal de Sagasta (1893). 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61746" title="Cantonalisme" nonfiltered="4088" processed="4079" dbindex="24482">
El Cantonalisme s un moviment o aixecaments o insurreccions populars que va tenir lloc en diverses localitats del Pas Valenci, d'Andalusia i de Mrcia (Cartagena), l'any 1873. L'objectiu era instaurar un rgim federal per als antics estats histrics, les provncies i els municipis (els cantons).

Els fets es van desenvolupar durant la Primera Repblica Espanyola quan ja les corts havien votat la repblica federal sota el govern Pi i Margall. Els insurgents volien que la proclamaci dels cantons s'hauria d'acceptar com un fet consumat.

La insurrecci fou iniciada el 12 de juliol a Cartagena i s'estengu per tota la costa meridional mediterrnia, on predominava el federalisme. Pi i Margall dimit i amb el seu substitut Salmern encara es va estendre ms la insurrecci.

A Catalunya el moviment cantonalista no va tenir ress per la gran activitat de les forces carlines.

Els anarcosindicalistes van donar suport en alguns llocs com Valncia, Cadis i  Sevilla al moviment insurrecte. L'aixecament d'Alcoi va fracassar.

Els cantons van durar poc excepte a Cartagena, que ,dotat de base naval, atac diverses poblacions, com Almeria i Alacant. Cartagena resist fins el 13 de gener de 1874.

Els cantons de  Valncia i Castell erigits el 19 i 20 de juliol respectivament no van arribar a durar ni un mes i van ser reconquerides pels generals Martnez de Campos i Villacampa espectivament.

Els cantonalisme va ser obra essencialment d'un moviment petit burgs per els conservadors consideraven que era obra de la Primera internacional. En els cantons es van fer algunes reformes socials com la setmana laboral de vuit hores.  

Vegeu tamb.

Cantonalisme;
Cant de Almansa;
Cant de Cadis;
Cant de Cartagena;
Cant de Valncia;
Revoluci Cantonal;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61752" title="Anselm Viola i Valent" nonfiltered="4089" processed="4080" dbindex="24483">
Anselm Viola i Valent (Torroella de Montgr, 1738 - Montserrat, Bages, 1798), compositor i pedagog musical catal de l'escola de Montserrat. Fou un compositor de tall clssic, per amb una mentalitat oberta, com ho demostra el seu Magnificat a set veus.

Ingress a l'escolania de Montserrat on tingu com a mestre Josep Antoni Mart, que l'introdu en la moda italianitzant de l'poca. Una vegada feta la professi monstica a Montserrat es trasllad a Madrid on es relacion amb Jos de Nebra, compositor de la cort. Posteriorment torn a Montserrat on es dedic a l'ensenyament musical a l'escolania (entre els seus alumnes hi hagu Ferran Sor). La seva obra musical es compon de nombroses sonates per a clavicmbal, de clara orientaci pedaggica i de diverses obres religioses. Tamb cal destacar els 18 estudis per a fagot sol i, sobre tot, el seu concert per a fagot i orquestra (malgrat que a la portada del manuscrit hi consti que s per a baix), un dels ms importants de l'poca per a aquest instrument.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61755" title="Bohumil Hrabal" nonfiltered="4090" processed="4081" dbindex="24484">


Bohumil Hrabal (Brno, 28 de mar de 1914 - Praga, 3 de febrer de 1997) fou un dels escriptors txecs amb ms renom del segle XX.

Nat a la ciutat morava de Brno, cresqu a Nymburk, on el seu padrastre era el gerent d'una fbrica cervesera. Estudi dret a la Universitat Carolina de Praga, llicenciant-se'n tardanament el 1946. Tanmateix mai treball en aquest camp sin que abans de dedicar-se plenament a l'escriptura, exerc feines d'all ms diverses (sovint font d'inspiraci per als seus relats): viatjant de comer, ferroviari (durant la Segona Guerra Mundial, cosa que inspir Trens rigorosament vigilats), trinxador de paper vell (Els sofriments del vell Werther) o oficinista.

Hrabal comen a publicar el 1963, si b a partir de 1970 (desprs de la primavera de Praga i amb la re-ocupaci sovitica) hom li prohib publicar durant uns anys.

El seu estil s directe i aparentment desendreat, reflectint el parlar dels homes simples i alegres a qui dna veu, a vegades en el que pot semblar un llarg monleg. Els gats i la cervesa sn elements recurrents en la seva obra.

Mor en caure d'una finestra del cinqu pis d'un hospital de Praga mentre provava d'alimentar coloms. Cal fer notar, per, que el sucidi per salt des d'un cinqu pis apareix a ms d'un dels seus llibres.

s considerat un dels grans escriptors txecs del segle XX juntament amb Jaroslav Haek, Karel  apek i  Milan Kundera.

Obres.
 Ostre slevadon vlaky (Trens rigorosament vigilats, 1965) ISBN 84-297-4131-3;
 Pbitel (Els enraonaires, 1969) ISBN 84-233-2844-9;
 Obsluhoval jsem anglickeh krle (Jo he servit el rei d'Anglaterra, 1971) ;
 Meste cko, kde se cas zastavil (La petita ciutat on es va aturar el temps, 1991) ISBN 84-233-2375-7;
 Prlis hlucn samota (Una solitud massa sorollosa, 1976);
 Kdo jsem (Qui sc jo, 1984)  ;
 Llegendes i romanos de cec ISBN 84-233-3244-6;
 Els sofriments del vell Werther ISBN 84-297-3614-X;
 Svatby v dome (Noces a casa, 1990) (auto-biografia escrita des del punt de vista de la seva dona);



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61760" title="Leovigild" nonfiltered="4091" processed="4082" dbindex="24485">


Leovigild va ser rei dels visigots entre els anys 572 a 586. Va succeir el seu germ Liuva I, al que havia estat associat el 569.

Consideracions generals .

El regnat de Leovigild s conegut mitjanant la Crnica escrita per Joan de Biclar, got catlic de Scallabis (Santarem), fundador del Monestir de Biclarum, probablement el de Vallclara a Catalunya, i que ms tard va ser Bisbe de Gerunda.

Se sap que Leovigild estava casat (es discuteix si la seva dona Teodosia era romana o goda) i havia tingut dos fills: Hermenegild i Recared. En ser associat al tron pel seu germ ver el 569 va casar en segones noces amb Gosuinda, vdua del rei Atanagild, amb la qual no va tenir fills.

Leovigild va posar ordre en les finances del regne, i va emetre unes noves monedes, diferents de les bizantines, que mostraven el bust del rei i el seu nom, aix com el de la seca on es fabricaven. Leovigild va ser el primer rei que va vestir de manera diferent dels seus sbdits, amb vestuari regis; utilitzava un tron.

Leovigild va revisar el Codi d'Euric, encara que s'ignora a quina data. La seva reforma va tenir vigncia entre els gots durant ms de setanta anys, mentre els romans van seguir regint-se pel Breviari d'Alaric. No es conserva cap exemplar del Codi, per tres-centes vint-i-quatre lleis es van incloure desprs en el Codi de Recesvint (cap al 654).

El 573 va associar al tron als seus dos fills, segurament perqu governessin junts a la seva mort (com l'havia governat abans amb el seu germ Liuva I).

 Principi del regenat .

Al principi del seu regnat (vers el 569, associat a son germ), Joan de Biclar assegura que el regne havia estat empetitit per nombroses rebellions (probablement Crdova, els governs locals de la part occidental de la Tarraconense, vascons, cntabres i sturs.

 Guerra contra els bizantins .

En primer lloc va combatre contra els bizantins (570), si ben no va obtenir grans xits. Va prendre Asidona (Medina Sidonia) el 572 i probablement va ocupar o va destruir diversos llogarets prxims a Baza i a Mlaga, per no va aconseguir expulsar als grecs, que amb tota seguretat van conservar Mlaga, Cartago Nova i altres ciutats, encara que s probable que perdessin Baza doncs un Bisbe d'aquesta ciutat anomenat Teodor, va assistir a l'III Concili de Toledo el 589, sense que entre el 572 i el regnat de Recared (que va combatre als bizantins cap al 599) consti cap altra campanya militar visigoda contra els territorios bizantins.

 Guerra contra Crdova .

Ms tard (en el mateix any 572) va prendre la ciutat de Crdova, rebel o insubmisa, mitjanant un atac nocturn per sorpresa. Les fonts parlen que la ciutat "havia roms molt de temps en rebelli contra els gots" (almenys el perode 549 a 572, per que podria significar tamb una insubmissi, car els visigots consideraven rebels a tots els habitants d'una provncia que no se'ls sotmetien). La ciutat de Crdova qued dominada per a les zones dels voltants, els pagesos, dirigits pels terratinents i el clero o actuant per la seva prpia compte, es van mantenir rebels al poder visigot. Desprs d'una penosa campanya, Leovigild va aconseguir tamb sotmetre'ls.

 Conquesta de Sabria i dels Sappi .

Desprs de la mort de Liuva I, va dirigir les seves accions a la zona nord-oriental del regne. El mateix any 573 va ocupar Sabria, va dominar als Sappi i les fonts diuen que va sotmetre "la provncia mateixa", misteriosa referncia que sembla referida a l'antic convent jurdic de Asturica (Astorga) que abraava Astries i Lle fins al Duero. Sembla probable que els Sappi fossin una tribu stur, i Sabria (o Sabria) fora un govern local de la zona del Duero, amb seu en Sabor; sotmesa Sabria, al costat de l'Ebre, Leovigild prosseguiria cap al nord, vencent als Sappi, que serien un altre govern local (potser tribal) ms al Nord, fins que la resta del territori stur (segurament governat per la noblesa terratinent) es va sotmetre. Tots aquests territoris havien pertangut als sueus fins al 457, per la seva evoluci posterior s incerta, i sembla probable que s'haguessin independitzat, car a mitjans del segle V els grans propietaris es mostraven clarament hostils als sueus.

 Cantbria .

El 574 Leovigild va penetrar a Cantbria, que estava sent saquejada per enemics no identificats (evidentment els vascons), va prendre Amaya i va posar sota el seu control la "provncia" s a dir el territori de Cantbria. Brauli en la seva obra "Vida de San Emili" esmenta la matana del Senat de Cantbria un dels membres del qual s'anomenava  Abundantius. Aquest Senat constitua probablement el govern territorial, integrat per la noblesa terratinent hispana-romana, i probablement existia des de l'any 409 o en tot cas des dels ltims temps de l'Imperi. Sant Emili creia que a l'Estat independent de Cantbria hi havia assassinats, robatoris, incests, violncies i un gran nombre d'altres vicis. Segurament els assassinats, robatoris i violncies havien d'estar provocats per les incursions dels vascons des de l'actual Euskadi. Altres aspectes del desgrat causat l'eremita podien deure's al predomini del paganisme. 

El rei sueu Miro va comenar a tmer per la seguretat del seu territori, i va enviar ambaixadors al rei franc Gontrn, que van ser interceptats per un altre rei franc, Chilperico.

Aspidius .

El 575 Leovigild va penetrar a les muntanyes d'Ourense, que aparentment haurien de haver estat sota control del rei dels sueus, per on pel que sembla, a cavall entre els territoris actualment lleonesos on els visigots fins i tot no havien establert el seu poder abans del 573 (i que es devien independitzar desprs de 457) i les terres del Regne dels sueus, havien sorgit senyorius locals de vinculaci incerta probablement iniciats desprs del 457, al debilitar-se el regne sueu, i consolidats posteriorment fins a aconseguir una independncia efectiva (el Regne Sueu no havia intentat combatre amb els visigots ni tan sols en els moments de major debilitat d'aquests, amb Atanagild, quan altres rivals aparentment menys poderosos s'atrevien al desafiament, i tampoc consta que en cap moment intentessin sotmetre les regions stur-lleoneses, que abans els havien pertangut i desprs van autogovernar-se, ni Cantbria on en canvi penetraven els vascons).

En aquesta zona Leovigild va fer presoner a un senyor local (loci senior) anomenat Aspidius, juntament amb la seva dona i fills, i s'apoder dels seus dominis. Aspidius governava pel que sembla sobre un poble conegut per araucons o aregenses, que van donar nom a les muntanyes de la zona.

 Guerra amb els sueus .

No sabem si va ser a conseqncia d'aix que es va iniciar el 576 una guerra amb els sueus o, com sembla ms probable, la conquista del domini de Aspidius fora ja el primer episodi de la mateixa, desprs de la qual Leovigild continuaria la seva progressi. El rei sueu Miro (570-582) va sollicitar la pau, probablement basada en un reconeixement del poder visigot en els dominis de Aspidius i potser altres territoris, accedint a ella Leovigild.

Va poder influir en l'anim del rei Leovigild el conixer la notcia de la rebelli dels pagesos de l' Orspeda Occidental (Sierra Morena), encara que s tamb probable que la rebelli de Sierra Morena fora o ben una continuaci o represa de la rebelli dels pagesos del territori cordovs, o b l'episodi final de la conquista de la Btica no bizantina.

 Rebelli a Sierra Morena .

Desprs d'ajustar-se la pau amb el sueus (577) va marxar contra els pagesos (rustici) rebellats o insubmisos i els va prendre diverses ciutats i fortaleses, aconseguint pacificar la zona, per quan l'exrcit es va retirar la rebelli es va reprendre. El mateix havia passat abans: entre el 573 i el 575 forces godes van liquidar la resistncia dels pagesos i terratinents btics de la zona de Crdova i Granada per a l'abandonar les forces godes la regi per acudir a la guerra amb els sueus (576) els terratinents i els seus colons i esclaus van reprendre la rebellia obligant al rei a acudir en persona; controlada la situaci al disposar de forces importants (577), de nou es va cometre l'error de donar per pacificat el pas. Al crrer la notcia de la sortida del rei els rebels s'alarien de nou. Les fonts parlen de la seva posterior submissi per forces godes (sense esmentar al rei) que segurament romanien a la zona per assegurar el control.

Leovigild pacifica els seus dominis.

Desprs del 578 el rei va poder donar el pas per pacificat i sota control. Sotmesos els rebels i els territoris que escapaven al domini visigot; assegurada la frontera de Septimnia i la del Regne dels sueus, i redudes les possessions bizantines, sol els vascons desafiaven al rei. Els magnats gots (o hispano-romans) que se li podien oposar van ser pel que sembla eliminats (diu Isidor de Sevilla que va matar o exiliar als ms poderosos i nobles del regne, i Gregori de Tours que va matar a tots aquells que tenien per costum assassinar els reis). 

 Fundaci de Recpolis.

Va fundar, segurament desprs del 580, una ciutat en l'actual provncia de Guadalajara, a la qual va donar el nom grec de Recpolis (pel seu fill menor Recared), pel que sembla sobre una aldea ja existent, per mai va arribar a prosperar el suficient per arribar a ser seu d'un bisbat. Joan de Biclar situa l'esdeveniment desprs de la seva campanya del 577, cap al 578. En el text pot llegir-se: "Desprs de destruir en tota Hispnia als usurpadors i saquejadors, el rei va tornar a la seva residncia per descansar entre els seus, i va edificar una ciutat en Celtibria a la qual va donar el nom de Recpolis pel seu fill, adornndola amb muralles i edificacions, i decretant la seva conversi en una nova ciutat".

Hermenegild i Ingundis.

El 579 el seu fill Hermenegild es va casar amb la princesa franca Ingundis, filla del rei Sigibert I i de Brunequilda, que al seu torn era filla de Atanagild i de Gosuinda (segona dona de Leovigild), nta per tant de l'actual dona del rei. La princesa va passar, a la seva vinguda al regne, per la provncia de Septimnia, i es va detenir a Agde on era Bisbe Fronimi (Fronimius), un gal de Bourges que havia emigrat a la regi en temps de Liuva I, havent estat consagrat desprs bisbe de la ciutat. Fronimius va allionar a la princesa perqu no es deixs convertir a l'arrianisme, i Leovigild va tenir notcies d'aix. Posteriorment Ingundis es va negar reiteradament a convertir-se en arriana, per  malgrat tot el rei va confiar a Hermenegild el govern regi de la provncia Btica, amb residncia en Hispalis (Sevilla), mentre Recared va rebre pel que sembla el govern de la zona fronterera amb els sueus i desprs amb els francs. 

Rebelli d'Hermenegild .

Es creu que Hermenegild no va tardar a ser arrossegat al catolicisme per la seva dona i sobre per Leandre de Sevilla, germ de Isidor de Sevilla, que segurament seria ja el bisbe de la ciutat el 579. La seva conversi religiosa implicava (per la seva condici de presumpte hereu) una rebellia poltica (ltims mesos del 579). Joan de Biclar culpa a la reina Gosuinda (que era arriana) d'instigar la rebelli del seu fillastre, aparentment per assegurar un tron per als seus descendents (Gosuinda va tenir dues filles; Galsuinda, que va morir sense descendents del seu enlla amb Khilperic de Soissons; i Brunequilda, que va tenir tres fills: Khildebert, rei de Austrsia; Clodosinda, casada amb el rei Autari de Longobardia; i Ingundis); per el casament d'Ingundis amb l'hereu ja assegurava el tron i no s'encerta a comprendre el motiu que va poder induir a la reina, sobretot tenint en compte les males relacions que sostenia amb Ingundis, a la qual no havia aconseguit convncer, ni tan sols sotmetent-la a forts vexacions, que es converts a l'arrianisme.

Presumpta conversi d'Hermenegild.

Es suposa a Hermenegildo convertit al catolicisme immediatament desprs de la seva arribada a Sevilla, en el mateix any 579, adoptan amb tal motiu el nom de Iohannes (Joan). Per tal conversi no s ni de bon tros segura. Fa la sensaci que Hermenegild actuava amb massa rapidesa. La conversi del prncep s'atribueix a Leandre de Sevilla, probablement bisbe de la ciutat, per no sabem si Leandre era a Sevilla el 579. Leandre estava a Constantinoble el 579 en el moment en qu el futur papa Gregori va arribar a la ciutat com llegat papal de Pelagi. El seu retorn a Hispnia va haver de produir-se per tant en el mateix 579, per s ms probable que fora desprs d'aquesta data, segurament en el 581 o posteriorment. Segons Isidor de Sevilla, va ser el seu germ Leandre qui va convertir al prncep, per Leandre s'entrevist amb Gregori a Constantinoble, i desprs Gregori va assegurar que s'havia assabentat de la conversi ja sent Papa, per uns viatgers hispans que van arribar a Roma. Com Gregori no va tornar a Roma fins al 585 la conversi va haver d'efectuar-se entre el 579 i el 585. Si realment va ser Leandre qui le va convertir (mrit que Isidor podria haver atribut al seu germ portat de un afany de protagonisme, quan ja el regne era catlic) la data ms probable s el 582 i no abans del 581. Si la conversi va ser tardana, la rebelli hagus tingut altres motius, i el seu carcter religis seria posterior, potser forat per la necessitat de Hermenegild de trobar suports, encara que en aquest cas hauria de suposar-se que una part important dels gots ja s'estaven convertint al catolicisme i que una mesura com l'adoptada no anava a perjudicar-lo ms que a beneficiar-lo.

Estat pre bllic.

Els intents d'evitar la lluita per part de Leovigild van ser vans (580). Van passar diversos mesos sense hostilitats enmig d'intents de pacte, que sols van servir per endarrerir l'expedici contra els vascons. El Bisbe d'Agde, Fronimius, potser acusat de ser el responsable de tot, va rebre informacions que es planejava el seu assassinat (informacions probablement falses, difoses per espantar al Bisbe) i va abandonar la seva seu, passant a territori franc (on vuit anys desprs va ser consagrat bisbe de Vence). 

Encara que seria la conversi al catolicisme el que va implicar la rebelli de Hermenegild contra el seu pare, les conversions de gots no eren excepcionals (es coneixen diversos casos, i segurament havien augmentat els ltims anys, sent de destacar el cas del bisbe got de Mrida, Massona) i de cap manera pot considerar-se la seva rebelli com un aixecament catlic. De fet les fonts catliques peninsulars (Joan de Biclar i Sant Isidor) ni tan sols esmenten el fet que el prncep fora un convers catlic (San Isidor tampoc esmenta la seva mort), per aix va haver de ser a causa d'un silenci tcit imposat pel seu pare i respectat per Recared (o establert pel propi Recared desprs de la seva conversi, per ometre que no va estar al costat del seu germ catlic sin del seu pare arri, o que el poder catlic procedia indirectament d'una rebelli contra el rei legtim), car Gregori de Tours atribueix a la rebelli un clar sentit catlic. Encara que ambds contendents plantegen en les seves monedes i segurament en la seva propaganda, el suport div a la seva causa, al costat d'Hermenegild van combatre gots catlics (i molts hispano-romans catlics), mentre que al costat de Leovigild lluitarien gots arrians. El mite del mrtir catlic comena a prop de l'any 700 quan Valeri del Bierzo le inclogu en una llista de mrtirs (encara que abans ja havia rebut aquesta qualificaci el 594 del Papa Sant Gregori Magne). No es pot parlar d'una persecuci de catlics durant la rebelli (i llevat de l'incident del 577 amb Joan de Biclar no hi ha cap notcia d'hostilitat cap als catlics abans d'ella, el que fa suposar que la data de l'incident, facilitada per Isidor de Sevilla, era incorrecta segurament en cinc anys i s'hauria produt el 582 potser per un suport ms o menys actiu de Joan cap a Hermenegild), sin sol d'alguns rebels catlics que a ttol personal havien recolzat a Hermenegild.

 El Snode arri .

L'any 580 Leovigild va convocar un Snode de bisbes arrians que va tenir lloc a , en el qual es va suprimir l'obligaci del nou baptisme per als catlics que es convertien a l'arrianisme (cosa que havia dificultat seriosament les conversions), bastant en la successiu la imposici de mans, la comuni i la glorificaci de Du pel convers segons la formula arriana (Gloria al Pare a travs del Fill i en l'Esperit Sant). Sembla que la mesura va tenir un rpid efecte, i que bon numero de clergues i seglars catlics passessin a l'Esglsia arriana, incloent el bisbe de Saragossa Vincentius (Es donava per fet que all on el bisbe passava a l'arrianisme, els seus fidels le seguien majoritriament doncs no podien discernir les subtileses teolgiques que separaven els dos grups). Aquestes mesures no obstant aix no podien afectar al camp enemic: si estaven dirigides a la poblaci hispano-romana eren intils, car les conversions, per nombroses que fossin, no alterarien prcticament la proporci; si estaven destinades als gots partidaris de Hermenegild, jugaven altres factors com la lleialtat personal, les prebendes, el lideratge, la coacci, el suborn etc... o que aquests gots fossin conversos catlics, i no cabria esperar que poc desprs de canviar de religi tornessin a l'arrianisme. Per tant la finalitat ltima del Snode va haver de ser una altra: ampliar la base social dels arrians. Leovigild s'apercibira que un percentatge no menyspreable de gots passava a la religi catlica, i desitjaria que el nombre de catlics que passaven a l'arrianisme (que seria semblant al nombre d'arrians que passaven a catolicisme) fora superior. La idea de Leovigild seria que tots els gots fossin arrians (per aix les niques mesures d'hostilitat contra els catlics que se li coneixen ho sn contra gots conversos, o clergues gals) i que la poblaci "romana" es divids entre arrians i catlics, dificultant aix futures rebellions.

 La gran expedici vascona del 581 .

Els vascons, sabedors de la revolta, es va unir i van formar un exrcit que va descendir en la primavera del 581 per la Vall de l'Ebre, i amb la seva salvatgia caracterstica, va devastar tota la Tarraconense amb excepci d'algunes ciutats emmurallades. Encara que no sabem que territoris van assolar, si se sospita que van arribar al mar, i s possible que arribessin a prendre Roses. Els vascons descendirien seguint l'Ebre (sense creuar-lo), fins a la rodalia de Cesaraugusta (vers l'abril), zona que coneixien perfectament i que havien saquejat repetidament, i des d'all ascendirien de nou (aproximadament el maig) cap a les zones muntanyoses, buscant la seva prpia seguretat, car els comtes gots de la zona havien de disposar de tropes (un comte aquesta obligat a mobilitzar uns mil homes, i el de Saragossa possiblement podia fer-ho). Avanat maig passarien per la regi d'Osca segurament tamb vctima dels seus saquejos en ocasions anteriors, i ja a prop de l'estiu (juny) seguirien la serralada Pirinenca fins a arribar al mar a la zona de Juncaria (La Jonquera) i Rhoda (Roses), assolant les terres lleidatanes seguint la Vall del Segre, i les terres gironins seguint el riu Ter i potser les comarques barcelonines recorrent el Llobregat (estiu). Una moneda encunyada a Roses entre el 580 i el 584 porta la inscripci Cum Deo intravit Rodam , la traducci de la qual seria "Amb (l'ajuda de) Du va entrar (el rei) a Roses". La ciutat de Roses no s probable que s'hagus declarat per Hermenegild ni consta cap atac franc, i per tant s'hauria d'atribuir la seva conquesta als vascons.

 Leovigild a la zona llevantina .

L'any 581 se sap que el rei va estar a la zona llevantina, entre Sagunt i Cartagena, en campanya suposadament contra Hermenegild. Els seus soldats van saquejar el monestir de Sant Mart, i Leovigild va tornar tot lo robat. S'ha suposat que Leovigild combatia a la zona a Hermenegild, per no sabem que cap ciutat tan allunyada s'hagus declarat a favor del prncep rebel. Tampoc podia estar pensant en un atac a la Btica des del Llevant, car hauria de travessar o deixar a la seva esquena territoris bizantins (i els Bizantins recolzaven a Hermenegild). Des de Saguntum (Sagunto) o Valentia (Valncia) una calada romana ascendia al Nord en direcci a Dertosa (Tortosa), Tarraco (Tarragona), Barcino (Barcelona), Gerunda (Girona) i Rhoda (Roses), mentre que al sud portava a Cartago Nova (Cartagena). Per a no molta distncia a l'interior es trobava la via que des de Cesaraugusta (Saragossa) condua a Laminium (ciutat desapareguda prxima a Argamasilla de Alba en l'actual provncia de Ciudad Real). Una via enllaava Toletum (Toledo) amb Morum (que no ha de confondre's amb una ciutat homnima situada uns vint quilmetres a l'oest d'Ilorcis, avui Lorca) i Morum enllaava amb Laminium. Des d'aquesta ciutat la via es prolongava en direcci oest cap a Emerita (Mrida). Sembla probable que Leovigild sorts amb les seves tropes de Toledo dirigint-se llavors a Morum i a Laminium, donant un cert volta (doncs una altra via ms curta enllaava a Toledo amb Mrida) b per la seva falta de desig de combatre al seu fill, b per donar temps a unes negociacions d'ltima hora, o b per controlar els partidaris de Hermenegild. 

Si els vascons es dirigien a la zona costanera (i s molt probable que aix fora) la millor manera d'arribar a ella era seguir la via des de Laminium a Saltici (la seva identificaci s poc segura, per en tot cas no estava molt lluny de Chinchilla), i un poc al nord d'aquesta ciutat, aconseguir la via costanera seguint la vall del riu Sucro (Xquer) fins a la ciutat de Sucro (Alcira), al sud de Valentia (Valncia). Des de Sucro les forces de Leovigild ascendirien a Valentia, Saguntum, Dertosa, Oleastrum (identificada amb Cambrils), Tarraco, Barcino, Secerras (Gualba) Gerunda (Girona) i la mansi de Cinniana (Cervi) ja a la zona devastada (o ocupada) pels vascons.

No se sap com es van desenvolupar els combats contra els vascons. El rei va arribar a la zona que els vascons havien estat saquejant i de la que havien pres algunes ciutats menors, i potser els va sorprendre a Roses. Desprs seguramente va tornar a Tarraco i des d'all avanaria per la calada que unia la capital provincial amb Cesaraugusta, a on va arribar vers el setembre i a finals de mes era a territori dels vascons. No va trobar resistncia. La majoria dels vascons que havien participat en la gran expedici havien tornat a les seves muntanyes i s'havien escampat; altres havien mort; altres fins i tot estaven realitzant el trajecte; en tot cas cap s'acostaria a l'exrcit visigot. Aix Leovigild arribaria davant Pamplona que no va oposar resistncia. Els terratinents no eren del tot hostils als visigots o no tenien intenci de posar en perill totes les seves propietats (i no sol els dos teros) combatent (per mitj d'esclaus o colons poc preparats) amb un enemic al qual no podien vncer, i els guerrers estaven absents. Els territoris dels voltants, dominats pels grans propietaris, tampoc van oferir resistncia. Segurament fins i tot en algunes hisendes els propietaris acollirien als visigots amb satisfacci (era millor un ter de la propietat produint, que tota la propietat improductiva). L'octubre Leovigild va marxar cap a les muntanyes de l'Oest i cap a la depressi basca, a on s'havien retiraven la major part dels vascons que havien pres part en l'expedici. Segurament seguia la via de Pamplona a Tritium. Leovigild comprendria a l'arribar a Aracilium (amb muntanyes als dos costats) que no podia perseguir als vascons per les muntanyes doncs els seus enemics coneixien el terreny i no sols haguessin pogut jugar a fet i amagar i eludir als visigots, sin que podien preparar emboscades. Quan va arribar a la depressi basca va comprovar que no havia fortaleses per controlar-la. L'hivern es tirava a sobre i calia deixar solucionat el tema dels vascons per a l'any segent. Probablement a les planes d'laba va decidir establir una fortalesa que permets controlar alhora les muntanyes de l'Oest de Navarra (al peu de les vessants occidentals s'ubicaria la fortalesa) i la zona de la depressi basca (doncs la fortalesa tallava o dificultava als vascons d'Euskadi el cam cap al Vall de l'Ebre). A aquesta fortalesa li va dir Victoriacum, en record de la victria obtinguda, i encara que podria tractar-se de l'actual Vitria, realment no ha pogut ser identificada. Una via no molt llunyana portava a Saragossa i des d'aquesta podia dirigir-se a Mrida (via Toledo). La mateixa via, en direcci Oest, portava a Astorga, i des d'all podia descendir fins a Mrida.

 Reconquesta de Lusitnia i intervenci dels sueus .

A l'any segent (582) Leovigild va decidir per fi marxar contra el seu fill. Mrida va ser ocupada, aix com les places de Lusitnia que eren lleials al seu fill. Desprs va marxar contra la Btica, atacant Sevilla.

En aquesta situaci va intervenir el reu sueu Miro, pero no se sap per quin bndol. Segons uns va marxar amb un exrcit en ajuda del seu aliat Hermenegild. Segons altres Miro era vassall de Leovigild des el 576 i acudia com obligaci cap al seu senyor. 

Tampoc es coneix el resultat: segons uns els sueus van ser assetjats i Miro va haver de rendir-se i jurar fidelitat al rei visigot Leovigoild. Segons altres Miro va arribar amb les seves tropes, va prendre part en les operacions i contribu a prendre Sevilla.

Joan de Biclar assegura que es va permetre a Miro entrar a Sevilla, on va morir poc desprs (583), per Gregori de Tours afirma que es va retirar als seus dominis a Galcia on va morir aquest mateix any. Per a Isidor de Sevilla, en la seva Histria dels sueus, i per a Joan de Biclar, Miro va acudir en ajuda de Leovigild. Segons Gregori de Tours, ajudava a Hermenegild.

 Conquesta de Sevilla i fi de la rebelli d'Hermenegild .

Leovigild va prendre algunes fortaleses o ciutats dels voltants de Sevilla (en la presa d'Itlica va repetir en una moneda la formula empleada en Roses, Cum Deo obtinvit Etalica) i va estrnyer el setge de Sevilla. El riu Guadalquivir va ser bloquejat per impedir suministros a la ciutat (hivern del 582 al 583).

En situaci tan desesperada Leovigild va demanar l'ajuda dels seus aliats bizantins, que fins aleshores sembla que havien roms inactius; l'acord amb els bizantins no implicava la cessi de territoris i com els grecs disposaven de poques forces, sol es va ajustar un pacte d'intervenci en els combats en moments decisius deixant la qesti territorial per ms endavant; ara els bizantins havien d'actuar per probablement no tenien moltes esperances de victria del rebel i van acceptar un suborn de Leovigild, de manera que van abandonar a Hermenegild a l'iniciar-se la batalla.

Derrotat Hermenegildo va fugir cap a la provncia bizantina de Spania, encara que va acabar finalment a Crdova, mentre Leovigild prenia per assalt Sevilla (estiu del 583), emetent-se llavors una moneda amb la inscripci Cum Deo Optinvit Spali.

 Conquesta de Crdova.

Leovigild es va presentar finalment davant Crdova, que va prendre sense gaire dificultats a l'hivern del 583 al 584 (vers febrer del 584). El propi Hermenegild, refugiat en una esglsia cordovesa, va caure a les seves mans (el seu germ Recared el va convncer perqu es lliurs). Durant la guerra, amb cert carcter religis, cada contrincant allegava el suport div; per ara, havent acabat la lluita, Leovigild ja no va citar a Du en la moneda que va emetre per commemorar la presa de Crdova, en la qual es llegeix: Cordoba bis optinvit s a dir "Crdova per segona vegada presa".

Mort d'Hermenegild.

El fill rebel va ser enviat desterrat a Valncia (584), i desprs a Tarragona (585). Intimat pel seu pare a abandonar el catolicisme, Hermenegild sembla que es va negar. El rei va haver d'ordenar al got Sisbert que l'assassins, el que aquest va complir. Sisbert vivia a l'inici del regnat de Recared i s molt improbable que Leovigild l'hagus deixat amb vida d'haver assassinat a Hermenegild sense mediar una ordre reial.

 Relacions amb els francs .

Mentre es portava a terme la guerra contra el catlic Hermenegild, l'arri Leovigild negociava amb el catlic Khilperic de Soissons (Nustria) per concertar l'enlla de Recared amb la filla del rei franc, anomenada Rigunthis. Leovigild s'assegurava aix la neutralitat del franc. Khilperic va morir el 584 i el seu jove fill Clotari va quedar sota regncia de Gontran de Borgonya. L'enlla de Recared amb la princesa Rigunthis no es realitzar.

Khildebert d'Austrsia, i ms concretament la regent Brunequilda (doncs el jove rei havia nascut cap al 570) amenaava amb la guerra, primer per les vexacions infligides a la seva germana Ingundis, i desprs per ajudar al seu cunyat, per per causes que desconeixem, no arrib a concretar els seus possibles desitjos en fets. Les relacions familiars entre Brunequilda, Khildebert, Ingundis i Leovigild van influir en els fets.

El 580 Austrsia i Borgonya van entrar en guerra per la possessi de Marsella. Nustria es va aliar als austrasians i va ocupar part de l'Aquitnia borgoona, encara que no la Novempopulnia, per a l'any segent Brunequilda, hostil a Nustria, va aconseguir trencar l'aliana amb l'esmentat regne i fer la pau amb Borgonya, que mesos desprs es va aliar a Nustria. Austrsia per tant va estar en guerra amb Borgonya (580) i ms tard amb Nustria (584), que va obtenir el suport de Borgonya (Gontran va ser primer aliat i desprs regent de Nustria). Simultniament un noble anomenat Gondobald o Gondovald (presumpte fill del que va ser rei de Soissons, Clotari I) reclamava el tron de Nustria (per les armes i amb suport d'alguns nobles) provocant una guerra civil. Gontran va renunciar a la regncia de Nustria i es va aliar a Austrsia. 

Gontran de Borgonya, a l'assabentar-se de la mort de Hermenegild i de la seva dona Ingundis (que estava refugiada a la provncia bizantina, morint desprs durant el trasllat a Constantinoble, a Africa o Siclia) va mobilitzar les seves forces per ocupar Septimnia (585). Per llavrs va haver d'ocupar-se de la guerra que, aliat a Austrsia, va sostenir contra Gondovald, el pretendent al tron de Nustria, que s'havia proclamat rei dels francs i d'Aquitnia), al qual va derrotar.

Finalment dues columnes borgoonas van envair la provncia Norbonense; una d'elles va prendre Carcassona per la mort del seu comandant va provocar la seva retirada, i durant ella van ser objecte de diverses emboscades visigodes; l'altra va saquejar la regi de Nimes, per no va poder apoderar-se de la ciutat, encara que si van ocupar una altra (el nom de la qual  no es coneix). Recared va dirigir la resistncia i va aconseguir mantenir amb eficcia l'aprovisionament de les ciutats, mentre els francs, a l'haver devastat els camps, no tenien provisions, i van haver de retirar-se. Recared va passar a l'ofensiva i va ocupar la fortalesa de Cabaret, prop de Carcassona, i la ciutat de Urgernum (Beaucaire), prxima a Arle, arribant fins i tot als voltants de Tolosa. A l'any segent (586) Recared va tornar a penetrar en territori de Gontran (que havia rebutjat una oferta de pau) per les operacions van ser ms limitades.

 Conquetsa del Regne dels sueus .

El 583 el rei sueu Eboric, fill i successor de Miro, va signar un tractat de pau amb Leovigild (segons Gregori de Tours). Vers l'any 584 el rei sueu va ser destronat pel seu cunyat Andeca (Odiacca) i tancat en un monestir. Leovigild va reaccionar i el 585, simultniament a la guerra amb Borgonya (que va portar el seu fill Recared) va envair el Regne dels sueus, va devastar Galcia i va capturar a Andeca al qual va fer tonsurar (el que l'inhabilitava per regnar) i el va enviar a Pax Julia (Beja). A ms les naus que feien les travessies comercials entre Galcia i territoris francs pertanyents a Gontran de Borgonya van ser destrudes. El tresor real sueu va caure a poder del vencedor, i Galcia va passar a ser possessi visigoda convertint-se en una nova provncia. 

Noms va sortir Leovigild del pas, els sueus es van rebellar i van aclamar com rei a un noble anomenat Malaric. Per la rebelli va ser sufocada per forces visigodes sense que calguera l'intervenci de Leovigild.

 Mort del rei .

Leovigild va morir a la primavera del 586 (entre el 13 d'abril i el 8 de maig). El va succeir el seu segon fill Recared.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61762" title="Enric el Navegant" nonfiltered="4092" processed="4083" dbindex="24486">

Enric el Navegant o Enric de Portugal ( Porto 1394 - Sagres 1460 ), infant de Portugal i Primer Duc de Viseu (1415-1460).

Orgens familiars.
Va nixer a Porto el 4 de mar de 1394 sent el tercer fill del rei Joan I de Portugal, el fundador de la dinastia Avs, i la seva esposa Felipa de Lancaster. 

Fou el germ del tamb rei Eduard I de Portugal i era besnt per lnia materna d'Eduard III d'Anglaterra.

Era dels Descobriments.
El 1414 va convncer el seu pare per establir una campanya per conquerir Ceuta, a la costa nord-africana al costat de l'estret de Gibraltar. La ciutat va ser conquerida l'agost de l'any 1415, obrint-se per al Regne de Portugal les portes pel domini del comer que aquell port exercia. El mateix any va ser armat cavaller i va rebre el ttol de Duc de Viseu.

El 1416 va emprendre la construcci de la Vila do Infante en el que avui en dia s la ciutat de Sagres, al costat del Cap Sant Vicen, a l'extrem sud de Portugal. La vila va crixer rpidament com a seu de la ms elevada tecnologia de l'poca en navegaci i cartografia, com un arsenal naval, observatori, i una escola per a l'estudi de geografia i navegaci. Jehuda Cresques, un fams cartgraf, va ser convidat a viure a Sagres per compilar els coneixements geogrfics de l'poca, encrrec que va acceptar. Lagos, a poca distncia a l'est, es va convertir aix en un local de construcci naval grcies al seu port. Un dels primers resultats d'aquesta tasca fou el descobriment de les illes Madeira per Joo Gonalves Zarco i Tristo Vaz Teixeira, unes illes que posteriorment van ser colonitzades. 


El maig de 1420 Enric va ser nomenat dirigent de l'Orde de Crist, succesora de l'Orde del Temple, crrec que va ostentar fins a la seva mort. Va ser un cristi fervors. Pel que fa al seu inters per l'exploraci de l'Oce Atlntic, el crrec dins l'Orde tamb va ser important al llarg de la dcada del 1440. Aix es du al fet que l'Orde controlava immensos recursos, la qual cosa va ajudar a finanar l'exploraci, la veritable passi d'Enric. 

El 1427, els seus navegadors van descobrir les primeres illes de les Aores. Tamb aquestes illes deshabitades van ser posteriorment colonitzades pels portuguesos. 

Fins a l'poca de l'infant Enric, el Cap Bojador era el punt conegut ms meridional de la costa d'frica. Gil Eanes, que va comandar una d'aquestes expedicions, va ser el primer a passar-lo l'any 1434. Aix es va eliminar la por fins aleshores vigent al desconegut que hi pogus haber ms enll d'aquest cap. 

Quan va morir el rei Joan I, el seu primognit, l'infant Eduard, germ d'Enric, va ser coronat rei de Portugal. En fer-ho va entregar a Enric una cinquena part de tots els aprofitaments comercials de les zones decsobertes aix com el dret a explorar ms enll del Cap Bojador. 

El regnat d'Eduard va durar noms cinc anys, desprs dels quals el prncep Enric va donar suport al seu germ Pere de Portugal en la regncia, durant la minoria d'edat del nebot Alfons V de Portugal. Per aquest fet va rebre a canvi les confirmacions dels seus privilegis. Va procedir tamb, durant la regncia, a la colonitzaci de les illes Aores.

Amb el nou tipus d'embarcaci, les carabelles, les expedicions van patir una gran impuls. Nuno Tristo i Anto Gonalves van arribar al Cap Blanc l'any 1441. La Badia d'Arguim va ser divisada el 1443, on s'hi va construir porteriorment un fort el 1448. 

Dinis Dias arribar al Riu Senegal i sobrepassar el cap Verd l'any 1444. Diverses expedicions s'internaran per la Guinea. Aix, els lmits situats al sud del gran desert del Shara seran ultrapassats en aquesta poca. Des d'aqui Enric el Navegant aconsegueix un dels seus objectius: desviar les rutes comercials del comer del Shara i accedir a les riqueses de l'Africa meridional. El 1452 arribar a Portugal suficient or com per a qu s'encunyin les primeres monedes d'or, els cruzados.

Entre 1444 i 1446 prop de quaranta baixells sortiran de Lagos. A la dcada del 1450 es va descobrir l'arxiplag de Cap Verd. El 1460 la costa ja estava explorada fins al que avui en dia s Sierra Leone.

Mentrestant, Enric el Navegant estava tamb molt ocupat amb diversos assumptes interns del Regne. Va patrocinar la fundaci a la Universitat de Combra d'una ctedra d'astronomia. Va ser tamb un dels principals organitzadors de la conquesta de Tnger el 1437. Aquest fet es va revelar com un gran fracs, donat que el seu germ, l'infant Ferran, el Sant, va ser capturat en aquesta ciutat i fet presoner durant 11 anys, fins a la seva mort. La seva reputaci militar va rebre, per aquest fet, un gran revs i va dedicar-se els darrers anys de la seva vida a la poltica i a l'exploraci. 

Aportaci a la Histria Universal.
El seu impacte en la Histria Universal s immens. LEscola de Sagres va ser la responsable de nombrosos i significatius avenos tcnics i cientfics en la navegaci, i les decobertes impulsades per aquest Infant van ser la base per al desenvolupament de Portugal en tant que Imperi Colonial. 

Noms trenta-dos anys desprs de la seva mort, esdevinguda el 1460, el Cap de Bona Esperana va ser creuat i Vasco da Gama va poder arribar a l'ndia el 1498. Poc abans del descrobriment del Brasil per part de Pedro lvares Cabral. Cristfol Colom va ser un dels alumnes de l'Ecola de Sagres, i a la dcada de 1470 va navegar pels territoris portuguesos de les illes Madeira, vivint a Porto Santo, i per la costa africana.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61766" title="Reina" nonfiltered="4093" processed="4084" dbindex="24488">


 Govern: Reina s un dona Monarca. ;
 Jocs: Reina (pea d'escacs);
 Onomstica: Miguel Reina, futbolista.
 Biologia:Reina (insecte);
 Geografia: Reina s un municipi de la provncia de Badajoz, Extremadura.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61768" title="Enric IV de Castella" nonfiltered="4094" processed="4085" dbindex="24489">

Enric IV de Castella l'Impotent ( Valladolid 1425 - Madrid 1474 ), prncep d'Astries (1425-1454) i rei de Castella i Lle (1454-1474).

Orgens familiars.
Va nixer a la cort de Valladolid el 25 de gener de 1425 fill del rei Joan II de Castella i la seva primera esposa, Maria d'Arag, i fou nomenat prncep d'Astries, i per tant hereu del regne, al seu naixement. 

Fou germanastre d'Isabel la Catlica, nascuda del segon matrimoni del seu pare amb Isabel de Portugal.

Npcies i descendents.
El 16 d'octubre de 1440, a l'edat de 15 anys, es cas a la catedral de Valladolid amb Blanca II de Navarra, filla de Joan II d'Arag i Blanca I de Navarra. D'aquest matrimoni no hi hagu descendents i el 27 de juliol de 1453 el Papa Nicolau V va anullar-lo desprs de comprobar que no s'havia consumat mai.

El 20 de maig de 1455 es cas amb Joana de Portugal, filla d'Eduard I de Portugal i Elionor d'Arag. D'aquesta uni nasqu:
 la infanta Joana la Beltraneja (1462-1530), princesa d'Astries i hereva legtima del tron castell, casada el 1475 amb el seu oncle Alfons V de Portugal;

Ascens al tron.
El 1454 a la mort del seu pare Enric IV esdev rei de Castella i Lle. Durant el seu regnat va reestablir la pau entre la monarquia i la noblesa, relaci que el seu pare no va saber mantenir. Va perdonar els nobles i els va demanar el seu retorn a Castella. Al seu retorn els va entregar les terres que els havien estat confiscades durant el regnat de Joan II, per lluny d'agrar-li el gest els aixecament contra el nou rei van ser constants, segons ells, degut al poder i al desastre econmic al qual els estava duent el rei.

Assetjat per les revoltes i les exigncies dels nobles, Enric IV va haver de firmar un tractat pel qual nomenava el seu germ Alfons de Castella, nascut del segon matrimoni del seu pare, com  hereu legtim. A la mort d'aquest el 1468 d'accident, Enric va haver de firmar el Tractat de los Toros Guisando, pel qual la seva germana Isabel de Castella fou designada princesa d'Astries i hereva legtima a la seva mort. Aquest fet supos deixar fora a la seva prpia filla Joana, tot i que tingu algunes prerrogatives com la potestat de vetar el casament d'Isabel de Castella sense l'aprobaci del rei.

En 1462, comena la guerra civil catalana entre la Diputaci del General i Joan II. Les institucions catalanes busquen un rei alternatiu i decideixen fer-ho entre descendents dels participants al Comproms de Casp. Es va proposar nomenar comte de Barcelona a Enric IV si respectava tota la particularitat catalana i la capitulaci de Vilafranca, a ms el rei castell, a part dels seus drets al tron, podia comptar amb l'ajuda dels beamonteses navarresos enemics de Joan II i del comte de Foix. Ells recolzen Blanca, germana de Carles de Viana, ex-dona d'Enric IV.

Enric IV accepta l'oferiment davant de la divisi de la noblesa. Les tropes castellanes dirigides per Joan de Beaumont obliguen a aixecar el setge de Barcelona per Joan II utilitza les divisions de la noblesa castellana que acabar forant Enric, pel Tractat de Baiona, amb Llus XI d'rbitre, a renunciar al Principat i, en compensaci, se li lliura la batllia d'Estella. Joan II renuncia a les rendes que li corresponien a Castella. Els catalans decideixen llavors oferir la corona a Pere de Portugal.

El 1469 amb el matrimoni secret entre la seva germana Isabel i Ferran II d'Arag va considerar violat el tracte anterior, i va proclamar la seva filla Joana com hereva del tron, jurant pblicament que era filla seva. I es que anteriorment s'havia posat en dubte la paternitat de Joana, fen crrer el rumor de la impotncia sexual del rei (d'aqu el seu sobrenom) i de les relacions extramatrimonials de la reina consort Joana de Portugal amb el noble Beltrn de la Cueva, d'aqu el sobrenom conegut de Joana, la Beltraneja.

A la mort del rei, ocorreguda l'11 de desembre de 1474 a Madrid, va esclatar una Guerra civil castellana entre els partidaris d'Isabel de Castella i els de Joana la Beltraneja. Amb la batalla de Toro de l'1 de mar de 1475 la balana s'inclin en favor d'Isabel de Castella, passant a ser Isabel I de Castella.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61776" title="New York/New Jersey Knights" nonfiltered="4095" processed="4086" dbindex="24490">
Els New York-New Jersey Knights van ser una franqucia de futbol americ que particip a la World League de futbol americ durant els anys 1991 i 1992. Van participar a la divisi Nord Amrica Est, la qual van guanyar el 1991. Amb la suspensi d'operacions de la competici de l'any 1992 l'equip va desaparixer. Va disputar els seus partits al Giants Stadium, seu, tamb, dels New York Giants i New York Jets.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61777" title="Bernie Taupin" nonfiltered="4096" processed="4087" dbindex="24491">
Bernie Taupin (Anwick, afores de Sleaford, 22 de maig del 1950) s el lletrista habitual (amb noms un parntesi entre 1977 i 1982) de les canons d'Elton John.

Bernie va nixer el 1950 a Anglaterra dins una famlia catlica. Havent tingut una infantesa en contacte amb el mn rural, l'aspecte religis i la vida senzilla del camp oposada a la de la ciutat es repeteixen en moltes canons. De jove va ser mal estudiant, afeccionat a la beguda per ben dotat per a la literatura. El 1966 va conixer Elton i a partir de1969 van comenar a formar un equip.

Bernie Taupin s'ha casat tres vegades

Comentaris d'algunes composicions.

Les lletres de les canons de Bernie per a Elton reflecteixen una orientaci heterosexual i ms aviat s un cant a la vida nord-americana que no pas a la britnica.

Your song  (1970) una de les primeres composicions (reinterpretada al film Moulin Rouge) , s un himne gaireb naf a la senzillesa i a la generositat.
Mellow (1971) Balada, calculadament melanclica, on es barreja l'erotisme i la religi amb la cervesa fins arribar al paroxisme.
Daniel (1972) Es va prendre per tothom com una referncia a la homosexualitat a despit que Bernie va aclarir que es tractava d'un homenatge als combatents nordamericans a la Guerra del Vietnam.
Crocodile Rock (1972) s una de les ms populars i senzilles (junt amb Don't go breaking my heart)tracta d'un temps passat on el ballar Rock semblava un automatisme de rellotgeria. ;
Yellow brick road (1973) Lletra fortament depressiva, desenganyada, mostrant l'inutilitat de tot acompanyada una vegada ms d'una referncia irnica a la futilitat de l'alcohol (vodka);
Candle in the wind  (1973) Dedicada a Marilyn Monroe i desprs a la princesa Diana s realment un pangiric necrolgic potser oportunista en els dos casos.
Don't let the sun going down on me (1974) Notable descens astronmic a un pou sense fons.
Crazy water (1976) L'ambient dels ports baleners evocat per tal de donar uns consells enigmtics que deixen un regust a sal.
Sacrifice Molt rtmica i alegre malgrat que el tema es prestava a ser un drama;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61778" title="Classe (biologia)" nonfiltered="4097" processed="4088" dbindex="24492">

En biologia, la classe s un grup de la taxonomia que comprn diversos ordres d'ssers vius.

s el tercer nivell de la classificaci cientfica tradicional de les espcies. Jerarquicament se situa per sota del regne i el filum. Per davant la dificultat de classificaci d'algunes espcies, s'agrupen les classes en superclasses i els individus d'una classe en subclasses i infraclasses.

Nivells de classificaci de general a particular (els nivells obligatoris estan marcats en fons rosa):




Les principals classes de vertebrats sn:
Mamfer;
Ocell;
Rptil;
Amfibi;
Osteichthyes o peixos amb ossos;
Chondrichthyes o peixos amb cartlags;
Agnatha;
Cephalochordata;

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61780" title="Orlando Thunder" nonfiltered="4098" processed="4089" dbindex="24493">
Els Orlando Thunder van ser una franqucia de futbol americ que particip a la World League de futbol americ durant els anys 1991 i 1992. Fou finalista de la World Bowl l'any 1992. Amb la suspensi d'operacions de la competici de l'any 1992 l'equip va desaparixer. Disput els seus partits al Citrus Bowl d'Orlando.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61781" title="Montreal Machine" nonfiltered="4099" processed="4090" dbindex="24494">
Els Montreal Machine van ser una franqucia de futbol americ que particip a la World League de futbol americ durant els anys 1991 i 1992. Amb la suspensi d'operacions de la competici de l'any 1992 l'equip va desaparixer.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61785" title="Raleigh-Durham Skyhawks" nonfiltered="4100" processed="4091" dbindex="24495">
Els The Raleigh-Durham Skyhawks van ser una franqucia de futbol americ que particip a la World League de futbol americ l'any 1991, amb seu a la ciutat de Raleigh, Carolina del Nord. El nom s'inspir en els vols dels germans Wright a la regi. El seu estadi fou el N.C. State's Carter-Finley Stadium, the la prpia ciutat de Raleigh L'equip va tenir una actuaci decebedora amb 0 victries i 10 derrotes i menys de 13.000 espectadors de mitja per partit, la qual cosa supos la desaparici de l'equip la temporada segent, essent substituts pels Ohio Glory el 1992.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61786" title="Birmingham Fire" nonfiltered="4101" processed="4092" dbindex="24496">
Els Birmingham Fire van ser una franqucia de futbol americ que particip a la World League de futbol americ durant els anys 1991 i 1992. L'equip jug a l'estadi de Legion Field, jugant els playoffs les dues temporades. Amb la suspensi d'operacions de la competici de l'any 1992 l'equip va desaparixer. L'any 1995, la franqucia va resorgir a Dsseldorf (Alemanya) amb l'aparici dels Rhein Fire de la National Football League Europe.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61788" title="San Antonio Riders" nonfiltered="4102" processed="4093" dbindex="24497">
Els San Antonio Riders van ser una franqucia de futbol americ que particip a la World League de futbol americ durant els anys 1991 i 1992. L'equip jug a l'Alamo Stadium el 1991 i al Bobcat Stadium el 1992. Amb la suspensi d'operacions de la competici de l'any 1992 l'equip va desaparixer.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61789" title="Sacramento Surge" nonfiltered="4103" processed="4094" dbindex="24498">
Els Sacramento Surge van ser una franqucia de futbol americ que particip a la World League de futbol americ durant els anys 1991 i 1992. L'equip jug al Hornet Stadium. Va guanyar la World Bowl l'any 1992. Amb la suspensi d'operacions de la competici de l'any 1992 l'equip va traspassar fronteres i ingress a la Canadian Football League on canvi el nom pel de Sacramento Gold Miners.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61790" title="Ohio Glory" nonfiltered="4104" processed="4095" dbindex="24499">
Els Ohio Glory van ser una franqucia de futbol americ que particip a la World League de futbol americ l'any 1992. Substitu els Raleigh-Durham Skyhawks. Jug els seus partits al Ohio Stadium de la Ohio State University, a Columbus (Ohio) i pel que fa als resultats no milloraren gaire els seus antecessors, ja que noms obtingu 1 victria i 9 derrotes. Amb la suspensi d'operacions de la competici de l'any 1992 l'equip va desaparixer.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61791" title="Desassemblador" nonfiltered="4105" processed="4096" dbindex="24500">
Un desassemblador s un programa d'ordinador que tradueix llenguatge mquina a llenguatge assemblador, realitzant la operaci inversa d'un assemblador. Un desassemblador es diferencia d'un decompilador en qu aquest ltim transforma el llenguatge mquina en un llenguatge d'alt nivell en comptes de en llenguatge assemblador. La sortida d'un desassemblador s sovint formatejada per a facilitar la lectura i comprensi humana en comptes de transformar-la en l'entrada ideal per a un assemblador, convertint els desassembladors en una de les principals eines d'enginyeria inversa.

El codi font d'assemblador permet normalment l's de constants simbliques i comentaris del programador. Aquests ltims son sovint esborrats per l'assemblador en el codi mquina final. Si s aix, un desassemblador operant al codi mquina produiria una sortida sense constants ni comentaris, i esdevindria molt ms difcil d'interpretar per a un hum que el codi original comentat.  Alguns desassembladors poden inferir noms i comentaris tils; de totes formes, els desassembladors interactius tenen ms xit desassemblant programes que els desassembladors totalment automatitzats, ja que el raonament hum aplicat al procs de desassemblatge s similar a la creativitat humana a l'hora d'escriure el codi original.

No pot existir un desassemblador completament automatitzat que sempre produeixi codi font correcte perqu el procs de desassemblament es redueix al fams problema d'aturada, impossible de solucionar.  

 Vegeu tamb .
Assemblador;
Microprocessador;

Enllaos externs.
Wiki sobre desassemblatge ;
The free country ;
Programmer's heaven ;

Disassemblers.

Interactive Disassembler - A commercial, interactive disassembler.

BORG Disassembler with source code;
RosAsm - 32 bit Assembler (The Bottom Up Assembler which is free and GPLed). Although this tool is basically an assembler, it also contains a very powerful (though automated) disassembler that is able to rebuild a huge variety of small applications. Support for disassembly of larger applications is under development.
Sourcer - A disassembler based on definition files.
The Bastard Disassembler - Linux disassembler. Doesn't have a usable front-end yet, but it does have an interactive command-line mode.
x86 Disassembler Library - The library that Bastard is based on.
The Libasm from the ELF shell (elfsh) comes with advanced symbol resolving features;
Kopi Project;
DASMx - A freeware disassembler for a range of common (mostly 8-bit) microprocessors.  Multi-pass operation together with code threading to help distinguish code from data.
PVDasm - Proview (PVDasm) is an online free interactive disassembler, Multi-Cpu (x86/Chip8) Disassembler. with features such as: PE-Editor, Process Manager and Dumper, Plugin SDK, MASM Source Code Generator, MAP File analysis, Hex Editor, Function Param Recognition and more.
HT Editor - Binary editor for Linux and Windows console.
PE Explorer Disassembler - a win32 PE file disassembler designed to reconstruct the assembly language source code of target binary win32 PE (Portable Executable) files such as .EXE, .DLL, Device Drivers (.SYS), OCX Controls, and Borland Libraries (.dpl & .bpl).
Udis86 Udis86 is an easy-to-use minimalistic disassembler library for the x86 and x86-64 (AMD64) range of instruction set architectures, designed to aid software development projects that entail binary code analysis.
diStorm64 diStorm is an open source highly optimized stream disassembler library for 80x86 and AMD64.
PostSharp - Disassembles .NET modules to an object model, lets you modify it and assembles it back.
OllyDbg - Free, small (only one megabyte) and very complete disassembler/debugger for Win32 applications.
ChARMeD Disassembler - A freeware Windows Mobile, Pocket PC and Windows CE executable disassembler and assembler for CPUs using the ARM instruction set. There is a Windows desktop version and a Windows Mobile/Pocket PC version.
Win32 Program disassembler - Open source disassembler for exes and dlls (i.e. PE) written by Professor Sang Cho.
BIEW - BIEW is Binary vIEW project. Highlights AVR/Java/Athlon64/Pentium 4/ disassemblers.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61793" title="Drum and bass" nonfiltered="4106" processed="4097" dbindex="24501">
El drum and bass (drum n bass, drum'n'bass, drumanbs, DnB o simplement d'n'b) s un estil de msica electrnica.

Originalment fruit de la uni  del hardcore breakbeat del Regne Unit i de l'escena rave, aparegu quan alguns djs i productors comenaren a mesclar l nies de reggae amb breakbeats (ritmes trencats en angls) accelerats, predominantment samplejats des de discs de funk i hip hop dels 1970. Pioners com Fabio, Grooverider, Andy C, Roni Size, DJ SS, Brockie, Mickey Finn Kenny Ken, Goldie, i altres DJs rpidament esdevingueren estrelles del drum and bass, aleshores encara anomenat "jungle".
No hi ha cap distinci semntica universalment acceptada entre els termes "jungle" i "drum and bass". Alguns associen "jungle" amb material ms vell de la primera part dels anys 1990 (de vegades referit com "techno jungle"), i veuen el drum and bass com el "jungle" ms nou. Altres utilitzen "jungle" com a abreviatura per a "ragga jungle", un subgnere especfic dins del regne ms ample del drum and bass. Als EUA, el terme combinat "jungle drum and bass" (JDB) t certa popularitat, per no est ests en qualsevol altre lloc. Probablement el punt de vista ms ests s que els termes sn simplement sinnims i intercanviables: drum and bass s "jungle", i el "jungle" s drum and bass - encara que no deixa d'haver controvrsia entre els amants del drum and bass i/o "jungle".
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61795" title="Hip hop" nonfiltered="4107" processed="4098" dbindex="24502">
El Hip-Hop s un moviment cultural que apareix a principis dels anys 1970 en les comunitats hispanoamericanes i afroamericanes dels barris del Bronx, Queens i Brooklyn de Nova York. 

La concepci clssica del Hip hop es centra en la existncia de quatre aspectes o "pilars" de la cultura: El MCing (o rapping), el DJing (o turntablism), el Breakdancing (o BBoying), i el Graffiti. Hi ha qui donen la mateixa importancia a altres pilars com el beatboxing, l'activisme poltic, el disseny de roba, el de complements 


 La uni de dos dels elements, el MC (Master of Ceremony) i el DJ (Disc Jockey), conformen l'estil musical del hip hop: el RAP;
El Rap, consisteix en cantar o parlar lletres rimades acompanyades d'un ritme repetitiu i sincopat.
L'estil musical que acompanya el MC s una evoluci del Funk i el breakbeat, que tamb pot ser instrumental. La msica Hip hop es caracteritza per la seva rtmica i/o ballabilitat.
El Turntablism o DJing s l'art de crear msica mitjanant tcniques amb discos de vinil, com breakbeat, scratch, beat juggling, etc.
El BBoying s l'art de ballar el breakdance. A la persona que practica aquest ball se'l denomina b boy, b girl, fly girl o breaker. Tamb se li diu b-boy/girl al que segueix aquesta cultura.
El Graffiti s la principal expressi del Hip hop en les arts plstiques. Consisteix en pintar amb pintura en aerosol sobre superfcies urbanes com poden ser murs de qualsevol material, aix com trens, portes, mobiliari urb i altres. El ms com s que els artistes dediquin les seves obres a pintar el seu nom o sobrenom. La esttica dels graffitis ha influt en la historieta (com en les tires de The Boondocks) i en el disseny de roba, portades de discos, i altres objectes.
El Tag va bastant unit amb l'art del Graffiti, els escriptors que pinten les seves obres en el mobiliari urb solen firmar-les amb un gargot personal, l'anomenat Tag, per no sempre van units a la obra pintada, es poden trobar personalitzats sense relacionar-se amb cap graffiti pels carrers, acci denominada Taggejar i, posteriorment evolucionada a Takejar per la seva estreta relaci amb els retoladors Taker amb el que se solen fer aquestes firmes.
El beatboxing s la tcnica d'imitar amb la boca sons de percussi o instruments propis de la msica rap o hip hop.



 Histria .
El moviment Hip Hop comena a prendre forma en la dcada dels 70 a alguns barris marginals de Nova York, especficament al South Bronx. Aleshores, un dels estils musicals ms en voga era el Funk, molt apte per al ball. En aquests barris, joves amb inquietuds esttiques s'aventuraven a "escriure", s a dir, a pintar els seus Graffitis de grans lletres de colors i altres motius en zones d'accs restringit, per des de les quals tota la ciutat podia contemplar les seves obres: el lloc preferit per a aquestes exposicions efmeres eren els exteriors dels vagons del metro.

Aix seria noms una simple ancdota si no fos pel fet que en aquestes mateixes festes a Tuckkan de T- SUD se li va ocrrer inventar una de les tcniques ms usades en DJing fins avui dia com s el "backspin" o "recuperacions", i aix donar comenament a tota una nova forma d'expressi musical a travs dels turntables (giradiscos). La intenci de Kool Herc era assolir estendre les seccions de breakbeat (solos de bateria de les canons de Funk) i aix donar-li als B-Boys (break-boys, anomenats aix perqu es dedicaven a ballar en els breakbeats) ms temps per a realitzar els seus passos de ball, que aprofitaven aquesta secci de la msica per a llanar-se al terra a demostrar els seus moviments, barreja dels de James Brown i els vistos per ells en les pellcules de Kung-Fu. D'altra banda, tamb es propiciava que l'"animador" de la festa (el "mestre de cerimnia", o "MC") pogus animar el public a travs del micrfon al mateix temps que les instrumentals que els DJs estaven fent sonar. Aquestes intervencions del MC es van convertir desprs en l'expressi lrica del Rap.

Posteriorment va sorgir una altra tcnica indispensable a dia d'avui, usada i millorada per tots els DJs actuals: l'art de l'Scratch, sembla que inventat casualment per Grand Wizard Theodore, que en una entrevista va dir el segent:

Un dia estava escoltant msica, amb el volum una mica alt, i la meva mare va colpejar la porta cridant molt fort: "Si no apagues aquesta msica, t'escanyo!"; jo portava els auriculars posats, vaig parar el vinil i vaig comenar a fer anar el disc endavant i enrere, i vaig allucinar, aix que vaig comenar a experimentar amb aix durant un parell de mesos, fins que ho vaig treure, i vaig sortir amb l'Scratch.

Referncies.

Planeta Hip Hop. Article publicat en la National Geographic Espaa, abril del 2007, sobre la evoluci de la msica africana durant la emigraci i els estils de rimes.
 RW Hip Hop  Portal catal sobre la cultura hip hop i el rap. Informant desde l'any 2001.

 Vegeu tamb .

 Graffiti;
 Rap;

 Enllaos externs .
Malcolm McLaren, les 2 cares d'una mateixa moneda Anlisi de la intervenci del lder dels Sex Pistols com a creador de cultura: Historia de la difusi del Punk i el Hip Hop.
 Msica para descargarse de National Geographic Explican la historia de les rimes africanes i el hip hop;
 Hip hop Groups Portal sobre el moviment del Hip hop en castell amb material per descarregar;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61798" title="Cant valenci d'estil" nonfiltered="4108" processed="4099" dbindex="24503">
El cant valenci d'estil agrupa all que sol anomenar-se com cant d'estil i les albaes.
s un conjunt de cants d'arrel tradicional que podem trobar habitualment des de la Plana de Castell fins la Marina i cap a l'interior del Pas Valenci arriba fins comarques castellano-parlants com la Foia de Bunyol.
Com a artistes destacats al Pas Valenci podem citar Pep Gimeno "Botifarra", cantaor de Xtiva i recuperador de la cultura i msica tradicional del Pas Valenci, i en concret de les comarques centrals.

Vegeu tamb.
Cant d'albades;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61801" title="Juan Jos Flores" nonfiltered="4109" processed="4100" dbindex="24504">

Juan Jos Flores (Puerto Cabello, Veneuela, 19 de juliol de 1800   Illa Pun, Equador, 1 d'octubre de 1864), militar veneol i primer president de le Repblica de l'Equador. Fou president tres vegades: de 1830 a 1834, de 1835 a 1839 i de 1843 a 1845.

Flores es va destacar com estrateg de l'exrcit de Simn Bolvar, arribant a coronel abans dels trenta anys. Una vegada consolidada la independncia de la Gran Colmbia, va rebre de Bolvar el crrec de governador del departament del Sud (l'actual Equador). Ambicions de grups d'inters locals van persuadir a Flores per conspirar contra Bolvar i provocar la secessi del departament del Sud, en el moment en qu el projecte bolivari tamb es veia atacat internament a Bogot i a Caracas: gaireb al mateix temps, el general Pez a Veneuela conspirava amb les mateixes intencions. A pocs mesos de la separaci de Veneuela, el departament del Sud es va declarar estat independent amb el nom de Repblica de l'Equador, amb Juan Jos Flores com el seu primer mandatari. Aquest fet va ocrrer el 13 de maig de 1830. Cal recalcar que la presidncia del nou estat semblava destinada al mariscal Antonio Jos de Sucre, que fou assassinat, per, a Berruecos durant aquest temps. Sempre s'ha sospitat que Flores va estar al darrera de la seva mort, per mai s'ha pogut comprovar.

Ja en el govern, Flores va descurar la consolidaci de la naci, per va assegurar una mena de pacte de no agressi entre grups terratinents de la serra i grups agroexportadors de la costa. El final del seu mandat de 15 anys, interromputs pel govern ms liberal de Vicente Rocafuerte, es produ quan un grup de revolucionaris guayaquilenys van aconseguir la seva sortida i la de tot l'estat major estranger.

Ms endavant, Flores, des de l'exili, va tramar una invasi de l'Equador per a la quual va obtenir suport i finanament de la reina Maria Cristina d'Espanya, amb la finalitat de collocar en l'hipottic tron equatori al seu fill Agustn Muoz i Borb. L'intent fou repellit amb duresa i Flores va haver de retornar a l'exili. Durant un temps va residir a Costa Rica, on va tenir estreta amistat amb el president Jos Mara Castro Madriz.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61805" title="Bacavs" nonfiltered="4110" processed="4101" dbindex="24505">
Bacavs, cavab o cavabnic sn denominacions alternatives a la llengua catalana, inventades a partir d'inicials dels territoris en els quals els parla aquesta llengua, amb l'objectiu de definir una denominaci unitria per la llengua sense referncies geogrfiques que provoqussin susceptibilitats.

La proposta de bacavs data de principis del segle XX, com evoluci del terme balear-catal-valenci, a partir de les primeres sllabes de balear, catal i valenci, proposat pel valenci Nicolau Primitiu Gmez Serrano el 1927, utilitzant les s labes inicials dels tres gentilicis en ordre alfabtic.

Ms recentment, el 1978, en el Manifest de la Llengua Cavabana o Catalana-Valenciana-Balear (publicat al setmanari Hoja del Lunes de Palma, en el mensual Terres Catalanes de Perpiny i extret en la revista Ponent quaderns literaris), es defensava el terme cavab o cavabnic, mot format a partir de les primeres lletres i sllabes de catal, valenci i balear (ordenades segons el nombre de parlants) i amb les tres a d'Arag (per la Franja de Ponent), Andorra i l'Alguer. Una objecci a aquesta proposta s que aleshores la llengua castellana o espanyola hauria de passar a anomenar-se, per exemple,  mecavche , paraula formada per les inicials castellanes dels set estats ms poblats on s majoritria (de Mxic i Espanya a Chile i Ecuador).

Cap d'aquestes denominacions ha rebut un nombre d'adeptes significatiu, ni en els ambients acadmics ni en els populars.

 Vegeu tamb .
 Llengua llemosina;
 Catal;
 Denominacions de la llengua catalana;
 Blaverisme;
 Comunitat Catalnica;
 Mallorqu;

 Enllaos externs .
 Cavab, cavabnic, bacavs, catal - valenci - balear  (escrit sobre el Manifest de la Llengua Cavabana o Catalana-Valenciana-Balear) ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61812" title="Esquizofrnia" nonfiltered="4111" processed="4102" dbindex="24506">
 L'esquizofrnia (del grec, "schizo": divisi i "phrenos": ment) s una malaltia mental caracteritzada per una prdua del judici de la realitat i una mplia desorganitzaci de la personalitat amb impossibilitat de motivar una conducta i establir propositivitat vital adequada. s causada, probablement, per un defecte bioqumic o microestructural cerebral que a hores d'ara encara no est aclarit del tot.
Existeix una gran varietat de smptomes indicadors d'esquizofrnia. Entre aquests es troben alteracions del pensament,  allucinacions, moviments anormals i alteracions de la motivaci. Cap d'aquests smptomes, per, s patognomnic de la malaltia, la qual cosa genera moltes dificultats per a emetre un diagnstic.
Es postula que diversos factors intervenen en la seva aparici, entre ells l'herncia gentica, alteracions en la migraci de poblacions cellulars durant el desenvolupament embrionari, l's de  drogues i l'estrs ambiental. 
s una malaltia crnica per pot millorar amb el tractament, sobretot farmacolgic.

 Introducci .
L'esquizofrnia es classifica entre les denominades "Psicsis Endgenes", caracteritzades per una prdua del judici de la realitat, detenci o interrupci biogrfica, absncia de conscincia de malaltia (falta d'insight), smptomes egosintnics, angoixa primria i presncia de fenmens psquics impropis (deliris, allucinacions). Amb el terme "endgena" es vol posar de manifest el fet fonamental que els processos psicopatolgics essencials es desenvolupen a l'interior de l'sser psquic individual.

L'esquizofrnia es caracteritza comunament pels anomenats "smptomes positius" (exacerbacions del comportament normal) i per "smptomes negatius" (falta o disminuci del comportament normal). Els smptomes positius s'agrupen sota el terme psicosi i tpicament inclouen deliris, allucinacions i desordre del pensament. Els smptomes negatius poden incloure dificultat en la parla, emocions imprpies (incoherncia afectiva) o prdua d'aquestes i falta de motivaci. A ms poden aparixer problemes de disminuci neurocognitiva. Aquestes prenen la forma de reducci o deteriorament de funcions psicolgiques bsiques tals com la memria, l'atenci, la resoluci de problemes i la cognici social. L'aparici de la malaltia habitualment t lloc al final de l'adolescncia o principi de l'edat adulta, essent els homes propensos a mostrar smptomes abans que les dones.

El psiquiatra Emil Kraepelin fou el primer en agrupar el que anomenava "dementia praecox" i altres formes de malaltia mental. Aquesta classificaci fou reanomenada ms tard per "asquizofrnia" pel psiquiatra Eugene Bleuler quan es va veure que el nom atorgat per Kraepelin no era el ms adequat per a descriure l'estat.

L'enfocament del diagnstic de l'esquizofrnia ha tingut oposici, sobretot per part de moviments antipsiquiatria, que argumenten que classificar determinats pensaments i comportaments com a malaltia permeten el control social d'individus que la societat troba indesitjables per que no han coms cap crim. Aquest argument, diuen, s una manera injusta de classificar un problema social com a problema mdic per a permetre la retenci forada i el tractament de gent que mostra aquest comportament, que s una cosa que es pot realitzar sota el vist-i-plau de la legislaci per a la salut mental en la majoria dels pasos occidentals. Ms recentment, ha sigut argumentat que l'esquizofrnia s noms un dels extrems d'un espectre d'experincies i comportaments, i totes les persones podrien tenir experincies aix en la seva vida. Aix s conegut com el "model de psicosi continu" o l'"enfocament dimensional" i s argumentat principalment pel psicleg Richard Bentall i el psiquiatra Jim van Os.

Encara que no s'han identificat les causes definides de l'esquizofrnia, la majoria dels investigadors i clnics de l'actualitat creuen que aquesta malaltia s sobretot un trastorn del cervell. Es creu que l'esquizofrnia pot ser el resultat d'una mescla de predisposici gentica i l'estrs ambiental (la investigaci suggereix que successos estressants poden actuar com a factor precipitant d'un episodi esquizofrnic).

Tamb es creu que els processos en el neurodesenvolupament inicial sn importants, en particular aquells que succeeixen durant l'embars. A la vida adulta s'ha donat particular importncia al trastorn de les vies mesolmbiques que alliberen la dopamina. Aquesta teoria, coneguda com la "hiptesi dopaminrgica de l'esquizofrnia", procedeix principalment del descobriment accidental del fet que un grup de drogues que bloquegen el funcionament de la dopamina, conegudes com a fenotiazines, redueixen els smptomes psictics. Aquestes drogues han sigut objecte d'un gran desenvolupament al voltant de la medicaci antipsictica que, actualment, s utilitzada com a tractament de primera lnia. Malgrat tot, aquesta teoria s massa simplista com per a constituir una explicaci completa.

 Histria .
Les primeres dades que poden estar relacionades amb els smptomes de la esquizofrnia daten del 2000 A.C. en el "Llibre dels cors", part de l'antic "Papir d'Ebers". Malgrat tot, un estudi recent de la literatura antiga de Grcia i Roma mostr que, mentre la poblaci general probablement tenia coneixement dels desordres psictics, no hi havia cap condici equivalent al modern criteri de diagnstic d'esquizofrnia en aquelles societats.

Aquest concepte no especfic de bogeria ha estat a l'aire durant centenars d'anys, i l'esquizofrnia fou noms classificada com a malaltia mental distinta per Kraepelin el 1887. Ell va ser el primer a fer distinci de desordres psictics entre el que ell anomenava "dementia praecox" (un terme utilitzat per primera vegada pel psiquiatra Benedict A. Morel) i la depressi manaca. Kraepelin creia que la "dementia praecox" era primriament un trastorn del cervell i especficament una forma de demncia. El va anomenar "dementia praecox" (demncia preco) per a diferenciar-lo d'altres formes de demncia (com la malaltia d'Alzheimer) que tenen lloc ms tard en la vida de les persones. Va utilitzar aquest terme perque els seus estudis es van enfocar en adults joves amb demncia.

El terme esquizofrnia fou introdut per Eugene Bleuler per referir-se a la falta d'interacci entre els processos cognitius i les  percepcions. Va ser ell tamb el primer a descriure els smptomes positius i negatius. Bleuler va canviar el nom degut a que era obvi que el nom de "demncia preco" era enganys. La paraula "preco" implicava precocitat en l'aparici dels smptomes, alguna cosa aix com una demncia prematura en contraposici amb la demncia senil de la vellesa. Bleuler va adonar-se'n de qu la malaltia no era una demncia (no sempre portava a un deteriorament mental) i en ocasions podia manifestar-se tard a la vida.

Amb el nom "esquizofrnia" Bleuler pretenia expressar la separaci de funcions existent entre personalitat, pensament, memria i percepci; no obstant s com confondre el significat creient que les persones afectades tenen una "doble personalitat". La esquizofrnia es com (es creu que la seva prevalena s d'un 1%), encara que incorrectament es pot confondre amb un trastorn de la personalitat mltiple (avui en dia anomenat "trastorn d'identitat dissociativa"). La esquizofrnia no implica que la persona experimenti canvis entre diverses personalitats (encara que pugui sentir veus i relati tenir diferents persones que li parlen). Potser la confusi entre aquests dos trastorns prov, en part, del significat del terme de Bleuler (esquizofrnia vol dir literalment "ment partida o dividida"). El primer cas conegut de mal s de la paraula per a referir-se a "doble personalitat" fou en un article publicat al 1933 pel poeta T.S. Eliot

En la primera meitat del segle XX, l'esquizofrnia era considerada per la majoria com a "defecte hereditari", i els esquizofrnics van ser l'objectiu dels programes eugnics de molts pasos. Desenes de milers van ser esterilitzats forosament, la majoria a Alemanya, als Estats Units i en diversos  pasos escandinaus. 

 Enllaos externs .
Informaci sobre l'esquizofrnia a Forumclnic.;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61814" title="Infant Joan d'Arag" nonfiltered="4112" processed="4103" dbindex="24507">

Joan d'Arag (Sevilla 1478 - Salamanca 1497), fou prncep d'Astries (1478-1497) i de Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer (1479-1497).

Orgens familiars.
Fill segon de Ferran II el Catlic, rei d'Arag, i d'Isabel la Catlica, reina de Castella, rere la infanta Isabel. 

Va nixer el 28 de juny de 1478, sent el primer fill mascle del matrimoni. Al seu naixement fou proclamat prncep d'Astries i, poc desprs, mort Joan II d'Arag (1479), prncep de Girona, com a hereu de les corones de Castella i d'Arag.

Npcies.
Es cas, l'abril de 1497, a la catedral de Burgos, amb la princesa Margarida d'ustria, filla de Maximili I d'ustria i de Maria de Borgonya. No tingu descendncia.

Sis mesos ms tard, el 4 d'octubre, mentre anava al casament de la seva germana Isabel d'Arag, va morir a Salamanca, vctima de la tuberculosi. 

A la seva mort, la seva germana, la infanta Isabel, fou proclamada princesa d'Astries i de Girona. Isabel, per, va morir al donar a llum el seu fill Miquel da Paz (1498-1500), que va tenir amb el prncep Manuel I de Portugal (ms tard casat amb la infanta Maria d'Arag, quarta filla dels Reis Catlics i germana d'Isabel, amb la qual tindria vuit fills). Aquesta segona mort signific que l'hereu de Castella, Arag i Portugal passava a ser Miquel da Paz, per va morir al cap de dos anys. La segent en la lnia de successi fou la infanta Joana, ms tard dita la Boja, tercera filla dels Reis Catlics, que llavors fou proclamada princesa d'Astries i de Girona.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61818" title="American Football League" nonfiltered="4113" processed="4104" dbindex="24508">
La American Football League (AFL) va ser una lliga professional de futbol americ que es disput entre els anys 1960 i 1969. L'any 1970, la AFL s'un a la National Football League. 

 Equips .
Els equips fundadors de l'AFL van ser:
 Eastern Division;
 Boston Patriots (actualment New England Patriots);
 Buffalo Bills;
 Houston Oilers (actualment Tennessee Titans);
 New York Titans (actualment New York Jets);
 Western Division;
 Dallas Texans (actualment Kansas City Chiefs);
 Denver Broncos;
 Los Angeles Chargers (actualment San Diego Chargers);
 Oakland Raiders;
L'any 1966 s'afeg un nou club, els Miami Dolphins, i el 1968 un des equip, els Cincinnati Bengals.

 Palmars .
 1960: Houston Oilers 24 - Los Angeles Chargers 16;
 1961: Houston Oilers 10 - San Diego Chargers 3;
 1962: Dallas Texans 20 - Houston Oilers 17 (doble prrroga);
 1963: San Diego Chargers 51 - Boston Patriots 10;
 1964: Buffalo Bills 20 - San Diego Chargers 7;
 1965: Buffalo Bills 23 - San Diego Chargers 0;
 1966: Kansas City Chiefs 31 - Buffalo Bills 7;
 1967: Oakland Raiders 40 - Houston Oilers 7;
 1968: New York Jets 27 - Oakland Raiders 23;
 1969: Kansas City Chiefs 17 - Oakland Raiders 7;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61822" title="Isabel d'Arag i de Castella" nonfiltered="4114" processed="4105" dbindex="24509">
 
Isabel d'Arag i de Castella ( Dueas, Palncia 1470 - Saragossa 1498 ), infanta de Castella, princesa d'Arag, reina consort de Portugal (1497-1498).

Orgens familiars.
Filla gran del rei d'Arag Ferran el Catlic i la reina de Castella Isabel la Catlica, va nixer el 2 d'octubre de 1470 prop de Palncia. 

Primer matrimoni: Alfons de Portugal.
Pel Tractat d'Alcobozes els Reis Catlics van casar-la el 1490 a Valencia d'Alcntara (Cceres) amb l'infant Alfons de Portugal, nic fill i hereu de Joan II de Portugal i Elionor de Viseu. 

El germ petit d'Isabel, l'infant Joan d'Arag, havia estat nomenat prncep d'Astries i per tant era el successor legtim de la seva mare. Preveient la possible mort de Joan, que era un infant amb una salut molt delicada, Isabel es convertiria en l'hereva probable del tron com de Castella i Arag, i per estar casat amb l'hereu de Portugal podria suposar la uni dels tres regnes ibrics en un de sol sota domini portugus, gran somni de Joan II de Portugal.

Els Reis Catlics emprengueren llavors una cursa diplomtica per tal d'anullar el casament, pro per la influncia del rei portugus sobre el Papa Alexandre VI no permet aquesta anullitat. La mort el 1491 d'Alfons de Portugal salv la partida als reis Catlics. 

Segon matrimoni: Manuel I de Portugal.
El 1497 es torn a casar a Valencia de Alcntara amb el seu cunyat Manuel I de Portugal.

Per la mort del seu germ l'infant Joan d'Arag, prncep d'Astries i hereu a la Corona de Castella aquell any havia de ser nomenada princesa d'Astries per els seus pares decidiren traspassar tots els drets successoris a la seva germana ms petita, que governaria amb el nom de Joana I de Castella.

Isabel d'Arag va morir de part a Saragossa el 15 d'agost de 1498 en donar a llum el prncep Miquel da Paz, nomenat hereu de les corones de Portugal, Castella i Arag, per que va morir prematurament el 1500. Tot i que la seva mare no fou designada princesa d'Astries, i per tant herva del reialme dels seus pares, Manuel I decid nomenar hereu de tots els regnes al seu fill. Amb la mort de Miquel de Paz Manuel I no va aconseguir el seu objectiu de poder reunir sota el domini d'un rei portugus totes les corones hispniques.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61823" title="Uni de Pagesos" nonfiltered="4115" processed="4106" dbindex="24510">


 Uni de Pagesos (Catalunya);
 Uni de Pagesos (Mallorca);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61827" title="Maria d'Arag i de Castella" nonfiltered="4116" processed="4107" dbindex="24511">

Maria d'Arag ( Crdova 1482 - Lisboa 1517 ), infanta de Castella, princesa d'Arag i reina consort de Portugal (1500-1517).

Orgens familiars.
Va nixer el 29 de juny de 1482 a Crdova sent la quarta filla del rei d'Arag Ferran el Catlic i la reina de Castella Isabel la Catlica. Era nta per lnia paterna de Joan II d'Arag i Joana Enrquez, i per lnia materna de Joan II de Castella i Isabel de Portugal.

Npcies i descendents.
Es cas el 30 d'octubre de 1500 a Alczar de Sal amb el seu cunyat el rei Manel I de Portugal. Aquest havia enviudat de la seva primera esposa, i germana de Maria, Isabel d'Arag. D'aquest matrimoni naixeran:
 l'infant Joan III de Portugal (1502-1554), rei de Portugal;
 la infanta Isabel de Portugal (1503-1539), casada el 1526 amb l'emperador Carles V;
 la infanta Beatriu de Portugal (1504-1538), casada el 1520 amb el duc Carles III de Savoia;
 l'infant Llus de Portugal (1506-1555), duc de Beja;
 l'infant Ferran de Portugal (1507-1534), duc de Guarda;
 l'infant Alfons de Portugal (1509-1540), cardenal i arquebisbe de Lisboa;
 la infanta Maria de Portugal (1511-1513);
 l'infant Enric I de Portugal (1512-1580), rei de Portugal;
 l'infant Eduard de Portugal (1515-1540), duc de Guimaraes;
 l'infant Antoni de Portugal (1516);

Grcies a aquest casament es realitz un acoplament dinstic entre Portugal i Castella per la qual cosa, durant la crisi dinstica portuguesa de 1580, Felip II de Castella esdevindr rei de Portugal.

Va morir a Lisboa el 7 de mar de 1517, i fou enterrada a Belem.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61860" title="Poltica de Mxic" nonfiltered="4117" processed="4108" dbindex="24512">

Els Estats Units Mexicans sn una repblica federal, democrtica, representativa i presidencialista, formada per la Uni de 31 estats lliures i sobirans. El poder de la federaci es divideix en branques legislativa, executiva i judicial diferenciades, d'acord amb la Constituci Poltica dels Estats Units Mexicans, en vigor des del 5 de febrer, 1917. 

Els Poders de la Uni.

Poder executiu: President.
Article principal: Presidents de Mxic;
El poder executiu s ostentat pel president de la repblica, que promulga i executa les lleis dels Congrs de la Uni, el poder legislatiu. s el cap d'Estat i alhora cap de govern de la naci; t un limitat poder legislatiu que exerceix en la proposici dels decrets executius en temes econmics i financers. El president s elegit per sufragi universal per un perode de 6 anys sense cap possibilitat de reelecci. No existeix el crrec de vicepresident; si el president renuncia, s remogut o mor, un president provisional s designat pel Congrs, el qual convocar a eleccions.

Poder legislatiu: Congrs de la Uni.
Article principal: Congrs de la Uni;
El poder legislatiu s exercit pel Congrs de la Uni, el qual est integrat pel Senat de la Repblica i la Cambra de Diputats. Els senadors sn elegits per un perode de 6 anys, i els diputats per un perode de 3 anys, sense reelecci. Ambdues cambres tenen una composici de representaci proporcional mixta amb legisladors electes per mitj de l'escrutini uninominal majoritari de llurs respectius districtes electorals i legisladors electes per mitj de l'escrutini proporcional plurinominal amb llistes de partit obertes de 5 circumscripcions nacionals. 

El Senat representa als estats de la federaci i est integrat per 128 senadors: 
 cada estat i el Districte federal elegeixen, per sufragi universal directe pel principi de majoria relativa (escrutini uninominal majoritari) dos senadors; en total 64 senadors de majoria relativa;
 cada estat i el Districte federal assignen segons el principi de primera minoria, un senador al partit que hagi obtingut la segona posici en el nombre total dels vots; en total 32 senadors de primera minoria;
 s'assignen, pel principi de representaci proporcional (escrutini proporcional plurinominal amb llistes de partit obertes), 32 senadors als partits d'acord al percentatge de vots obtinguts en les eleccions a nivell federal.

La Cambra dels Diputats representa als ciutadans de la naci, i est integrada per 500 diputats:
 300 s'elegeixen per majoria relativa en el vot directe per cada districte electoral en qu est dividit el pas (d'una grandria poblacional similar).
 200 escons s'assignen als partits d'acord al percentatge de vots obtinguts en les eleccions amb llistes de partit en 5 circumscripcions en qu est dividit el pas (40 diputats per circumscripci), segons el principi de representaci proporcional.

Els senadors i diputats assignats per representaci proporcional es coneixen a Mxic com a senadors i diputats "plurinominals".

Poder judicial: Suprema Cort de Justcia.
La branca judicial est conformada per la Suprema Cort de Justcia, integrada per 9 jutges seleccionats pel president i aprovats pel Congrs de la Uni, i pels altres tribunals menors.

Partits poltcs.
Article principal: Partits poltics de Mxic;
Els segents sn els partits actuals de Mxic:

 Partit Acci Nacional (PAN);
 Partit Revolucionari Institucional (PRI);
 Partit de la Revoluci Democrtica (PRD);
 Partit del Treball (PT);
 Partit Verd Ecologista de Mxic (PVEM);
 Convergncia (CV);
 Nova Aliana (PANAL);
 Partit Socialdemcrata (PSD);

Un nou patit pot registrar-se davant l'Institut Federal Electoral (IFE), un cos independent creat el 1990 que regula els processos electorals del pas. Els partits, per, han d'aconseguir un percentatge de vots superior al 2% nacional per conservar el seu registre i perqu el siguin assignats diputats i senadors plurinominals.

Composici poltica.


En les eleccions federals del 2 de juliol, 2006, es va elegir el president de la Repblica i es va renovar tot el Congrs de la Uni. El PRD, PT i CV van participar com a coalici "Pel B de Tots" i el PRI i PVEM com a coalici "Aliana per Mxic". La composici de les institucions poltiques s:

 President de la Repblica: Felipe Caldern, candidat del Partit Acci Nacional, elegit per al perode del 2006-2012.
 Congrs de la Uni:
 Senat (2006-2012): PAN 52 senadors (32 majoria relativa, 9 primera minoria, 11 representaci proporcional), PRI-PVEM 39 senadors (10 majoria relativa, 19 primera minoria, 10 representaci proporcional), PRD-PT-CV 36 senadors (22 majoria relativa, 4 primera minoria, 10 representaci proporcional), PANAL 1 senador per representaci propocional;
 Cambra dels Diputats (2006-2009): PAN 206 diputats (136 majoria relativa, 69 representaci proporcional), PRD-PT-CV 160 diputats (100 majoria relativa, 60 representaci propocional), PRI 121 diputats (63 majoria relativa, 58 representaci proporcional), PANAL 9 diputats per representaci proporcional i PASC 4 diputats per representaci propocional.

Els poders dels estats de la federaci.
Vegeu tamb l'article: estats de Mxic;
Mxic est integrat per 31 estats "lliures i sobirans". Com a tals, cada estat t una constituci prpia, i una separaci de poders: el poder executiu recau sobre el governador de l'estat, el poder legislatiu sobre el Congrs unicameral de l'estat, i el poder judicial sobre els tribunals de justcia superiors de l'estat. Els estats sn independents els uns dels altres, i tenen el dret de governar-se d'acord a les seves prpies lleis, que no han de contradir la constituci federal. La constituci federal, per, compren temes d'organitzaci poltica nacional; cada estat t autonomia legal i elabora el seu propi codi civil i penal, i t un cos judicial regional.

El Districte Federal t un estatus especial, ja que s la seu del poders de la federaci, i per tant pertany a tots els estats per igual. Histricament els seus caps de govern eren designats pel president en nom de la federaci. Les demandes dels residents per ms autonomia legal, ja que 8 milions de mexicans, habiten al Districte Federal, van canviar la configuraci poltica de l'entitat. Des del 1997 els residents poden elegir al cap de govern i als membres d'un cos legislatiu anomenat "Assemblea Legislativa". Al Senat, el Districte Federal t la mateixa representaci que qualsevol estat.


El poder executiu de cadascun dels estats de la federaci s'anomena "governatura". El 2005 aquesta era la composici poltica del poder executiu dels estats de la federaci:
 El PRI t la governatura de 17 estats: Campeche, Chihuahua, Coahuila, Colima, Durango, Hidalgo, Mxic, Nayarit, Nuevo Len, Oaxaca, Puebla, Quintana Roo, Sinaloa, Sonora, Tabasco, Tamaulipas i Veracruz;
 El PAN t la governatura de 8 estats: Aguascalientes, Baixa Califrnia, Guanajuato, Jalisco, Morelos, Quertaro, San Luis Potos i Tlaxcala;
 El PRD t la governatura 5 estats i el Districte federal: Baixa Califrnia Sud, Chiapas, Guerrero, Michoacn, Zacatecas.
 Una coalici PAN-PRD t la governatura de 1 estat: Yucatn;

Eleccions presidencials del 2006.
Resultats oficials.

Els candidats presidencials i els resultats obtinguts sn:
 Felipe Caldern del PAN, el 35,88%;
 Andrs Manuel Lpez Obrador de la coalici PRD-PT-Convergncia, anomenada "Pel b de tots" (Por el bien de todos), el 35,31%;
 Roberto Madrazo de la coalici PRI-PVEM, anomenada "Aliana per Mxic" (Alianza por Mxico), el 22,27%;
 Roberto Campa del Partit Nova Aliana, el 0,96%;
 Patricia Mercado del Partit Alternativa Social-Demcrata i Camperola, el 2,7%;

Aquestes eleccions tamb serien les primeres en qu els mexicans residents a l'exterior podien votar. S'estima que 4 milions de mexicans viuen a l'estranger, principalment als Estats Units; no obstant, noms poc ms de 40.000 persones es van registrar per fer-ho. Dels 70 milions de mexicans en edat per votar, noms poc ms del 40 milions ho van fer. 

Els resultats de les eleccions per estat mostren una clara divisi territorial del pas en qu el nord, una regi ms rica, va votar pel PAN, mentre que el sud, una regi ms pobre, va votar pel PRD.

Procs postelectoral i la creaci del govern parallel.
Les eleccions presidencials del 2006 van ser les ms competides i controvertibles de la histria del pas. El cmput estadsitc preliminar (conegut com a PREP) va donar la victria a Caldern per 0,6%, resultat que Lpez Obrador es va negar a acceptar. El 5 de juliol va iniciar el cmput fsic i oficial de les actes el qual va donar la victria a Caldern per noms el 0,58%, s a dir poc ms de 240.000 d'un total de ms de 40 milions de vots. 

Lpez Obrador va impugnar les eleccions i va convocar els seus simpatitzants a manifestar-se perqu es "respects" la seva victria (que assegurava era major a 500.000 vots) i acusant l'IFE de frau electoral. Va demanar un nou recompte "vot per vot". Ell i els seus manifestants van acampar a la Plaa de la Constituci per quaranta dies, i van tancar les principals avingudes de la ciutat, l'entrada a la Borsa de Valors i de diverses institucions financeres aix com les estacions de peatge de les principals autopistes d'entrada a la ciutat de Mxic. El Tribunal Electoral el Poder Judicial de la Federaci (TEPJF) el 5 d'agost va negar la petici del recompte total ats que Lpez Obardor va impugnar legalment noms 230 dels 300 districtes i perqu no hi havia prou evidncia de frau i d'irregularitats . El TEPJF, no obstant, va orderar el recompte de les actes amb irregularitats (11.839 o el 9% de totes les actes), per, en acabar el recompte, el resultat no va ser alterat (Caldern guanyaria pel 0,56%) i el 5 de setembre va declarar oficialment la victria de Caldern en donar-li la "constncia de majoria". Lpez Obrador no va acceptar la resoluci, i l'ha anomenada com a "imposici ilegtima" de la "dreta feixista" que ha "segrestat les institucions", i que la decisi del Tribunal va realitzar un "cop d'Estat" en ratificar la victria de Caldern. Curiosament, Lpez Obrador no va acusar de frau electoral ni va impugnar els resultats histrics de les eleccions parlamentries concurrents en qu el seu partit va aconseguir el major nombre d'escons de la seva histria, convertint-se en la primera minoria parlamentria en un Congrs en qu cap partit va aconseguir majoria absoluta. 

El 16 de setembre, 2006, va convocar una "Assemblea Democrtica Nacional" integrada per simpatitzants de diverses regions del pas, principalment del Districte Federal i l'estat de Mxic, la qual el va nomenar, per mitj d'una votaci a m alada, "president legtim de Mxic".  Caldern va assumir l'1 de desembre enmig de les protestes dels diputats del PRD.

Vegeu tamb.
 Histria de Mxic, que cont informaci del procs de desenvolupament democrtic del pas el segle XX. ;

Enllaos externs.
 Institut Federal Electoral en castell;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61863" title="Tpal" nonfiltered="4118" processed="4109" dbindex="24513">


Un tpal s el terme de la organografia vegetal botnica amb que es coneix el spal o el ptal d'una flor en aquelles espcies (homoclamdies) en les quals el calze i la corolla no estan clarament diferenciats. Per tant les flors amb tpals no presenten  spals i ptals diferenciats.

Noms dins la classe de plantes Magnoliopsida es troben espcies amb flors amb tpals.

Els lliris (gnere Iris) sn un exemple de flors amb tpals.  















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61865" title="Organografia vegetal" nonfiltered="4119" processed="4110" dbindex="24514">
La organografia vegetal s la part de la botnica encarregada de la descripci tant a nivell extern com a nivell estructural dels rgans vegetals.

Sovint s'estudia junt amb la histologia vegetal

El botnic Pius Font i Quer va ser un especialista reconegut internacionalment en aquesta matria. El 1938 va publicar un compendi d'organografia vegetal en llengua catalana reeditat recentment. 

principals rgans descrits.
arrel;
tija;
Fulla;
Flor;
Fruit;
Llavor;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61867" title="Pius Font i Quer" nonfiltered="4120" processed="4111" dbindex="24515">
Pius Font i Quer (Lleida, 9 d'abril de 1888   Barcelona, 2 de gener de 1964) fou un botnic (taxonomista i fitogegraf), farmacutic i qumic.

Pass la seva infantesa a Manresa (d'on s fill adoptiu i hi ha un institut d'ensenyament secundari  IES  que duu el seu nom). Es doctor en farmcia (1905) amb la tesi sobre la flora del Bages. Entre altres crrecs, va ser professor de farmcia i botnica a la Universitat de Barcelona i professor a L'Escola d'agricultura. 

Organitz i dirig l'Institut Botnic de Barcelona i fund el Jard Botnic d'aquesta ciutat. Soci Fundador del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. El 1911 havia ingressat al cos de sanitat militar, dins el qual assol el grau de tinent coronel farmacutic. Durant l'aixecament militar de 1936 es trobava a Albarras amb els seus alumnes en una expedici botnica, per tornar a Barcelona van haver de travessar la lnia del front i per aix desprs de la guerra va ser reprs (sota l'acusaci de rebelli militar) amb la prdua de tots els crrecs, cosa que va dificultar la continutat de la seva tasca cientfica.

Fou president de la Instituci Catalana d'Histria Natural (1931 1934), va ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans des de 1942 i de la Socit Botanique de Ginebra, vicepresident d'honor dels Congressos Internacionals de Botnica de Pars (1954) i d'Edimburg (1964) i doctor honoris causa per la Universitat de Montpeller. 

Pius Font i Quer va ser un gran formador (les seves obres tamb eren  de divulgaci) de la terminologia botnica popular i cientfica en llengua catalana i castellana. Les obres amb ms ress sn: Diccionario de Botnica (1953)  sent obra de referncia per a estudiants de Botnica , Plantas medicinales (1961) i Botnica pintoresca (1958). Les seves recerques van abastar el conjunt dels Pasos Catalans i especialment el sud del Pas Valenci i les illes d'Eivissa i de Formentera.

Algunes espcies o subespcies s'anomenen en honor seu la llatinitzaci dels seus cognoms: fontqueri. En botnica se'l cita com a autoritat taxonmica amb l'abreviatura Font Quer.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61868" title="Formulaci hamiltoniana" nonfiltered="4121" processed="4112" dbindex="24516">
La formulaci hamiltoniana o mecnica hamiltoniana s una reformulaci de la mecnica clssica newtoniana introduda el 1833 per William Rowan Hamilton. Sorgeix a partir de la formulaci lagrangiana, una altra reformulaci de la menica clssica introduda en 1788 per Joseph-Louis Lagrange. En aquesta formulaci, cada velocitat generalitzada se substitueix per la quantitat de moviment associada; al final hom obt, per a un sistema amb N graus de llibertat 2N equacions diferencials de primer ordre, en lloc de les N equacions diferencials de segon ordre que s'obtenen amb la mecnica lagrangiana.

 Reformulaci de la mecnica Lagrangiana .

La formulaci Lagrangiana fa servir les anomenades coordenades generalitzades:

;

una per cada grau de llibertat, i les corresponents velocitats generalitzades:

;

El Lagrangi s doncs una funci tal que:

;

El que la mecnica Hamiltoniana bsicament fa, s canviar les velocitats generalitzades pels moments generalitzats corresponents, els anomenats moments conjugats, mitjanant una transformaci de Legendre del Lagrangi. Aquests moments conjugats es defineixen com:

;

i la transformaci de Legendre:

;

Diferenciem ara aquesta ltima equaci:



Si fem servir la definici del moment conjugat en aquesta equaci i comparem els diferents coeficients que obtenim, llavors obtenim les equacions del moviment de la mecnica Hamiltoniana, les anomenades equacions canniques de Hamilton:



Si comparem aquestes equacions a les de la mecnica Lagrangiana, el primer que veiem s que aquestes sn equacions diferencials de primer ordre i les de la mecnica Lagrangiana de segon, el que les fa ms senzilles. D'altra banda tenim que fer ms pasos per arribar a resoldre-les, el que ho fa ms feixuc. La mecnica Hamiltoniana troba d'aquesta manera les mateixes solucions que la mecnica Lagrangiana o la mecnica Newtoniana.

Un dels principals avantatges d'aquesta mecnica s el fet que fa servir una metodologia que condueix a un coneixement ms profund de la mecnica clssica. Si les equacions de transformaci que defineixen les coordenades generalitzades sn independents del temps llavors es pot veure que H s l'energia total, E = T + V (veure tamb l'artcle simetria)

 Referncies .
 Goldstein, H. Classical Mechanics. (2nd edition). Nova York: Addison-Wesley, 1980. ;
 Ralph Abraham i Jarrold E. Marsden, Foundations of Mechanics, (1978) Benjamin-Cummings, London ISBN 0-8053-0102-X ;
 Rychlik, Marek, "Lagrangian and Hamiltonian mechanics -- A short introduction" ;
 Binney, James, "Classical Mechanics" (PostScript) lecture notes  ;
 Tong, David, Classical Dynamics (Cambridge Lecture Notes) ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61870" title="Calze" nonfiltered="4122" processed="4113" dbindex="24517">


Arqueologia: copa antiga, generalment metllica, sense nanses; calze (arqueologia).
Cristianisme: calze usat en l'eucaristia; calze (cristianisme).
Botnica: una part exterior de la flor; calze (botnica).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61875" title="Calze (botnica)" nonfiltered="4123" processed="4114" dbindex="24518">
En botnica el calze d'una flor s la part ms exterior del periant, sovint en forma de copa, i est formada per les fulles modificades que sn els spals.



Els spals poden estar lliures o b soldats entre ells:
 Si els spals estan lliures de la flor se'n diu dialispala.
 Si els spals estan soldats diem que la flor s gamospala o simspala.


En les flors amb un sol verticil corresponent a les peces del periant el calze a vegades sembla una corolla.

En les flors de periant doble per de peces no diferenciades (s a dir, amb perigoni), els spals acostumen a ser molt semblants als ptals i reben tots dos els noms de tpals.

Zigomorf s el calze amb un nic pla de simetria i actinomorf si hi ha diversos plans de simetria. Tant en un cas com en l'altre els calzes poden tenir diverses formes: tubular, campanulada, labiada, etc.

Al calze podem trobar formacions especials com ara:
 El vill o plomall, format per spals lliures o soldats entre ells per transformats en pls (simples o plomosos) o en laminetes membranoses. En aquests casos el calze s persistent i t com a funci facilitar la dispersi del fruit mitjanant el vent. N's un exemple el vill del Taraxacum.
 El calicle, un verticil extrafloral de peces lliures o soldades entre elles i situades molt properes al calze. El podem trobar a algunes malvcies, als clavells,...


Quan es forma el fruit, segons les espcies, el calze pot caure (en alguns casos en forma de plomall dispersat pel vent) o persistir i en alguns casos el calze pot seguir creixent (fenomen anomenat acrescncia). 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61877" title="Corolla" nonfiltered="4124" processed="4115" dbindex="24519">






En botnica corolla s la part del periant de la flor, s un verticil format pels ptals. Es troba envoltada exteriorment pel calze i al seu interior hi trobem per la part frtil, constituda, en el cas ms complet, pels estams i els pistils. 

La corolla s la part ms vistosa de la flor amb diferents colors com blanc, groc, vermell o blau, per rarament verd dins l'espectre visible o invisible (infraroig). Amb aquestes coloracions, derivades de pigments diversos, i les olors les plantes que es pollinitzen per insectes i altres animals (zogames) atrauen els pollinitzadors . La corolla normalment es marceix aviat i rarament participa en la formaci del fruit.

 Tipus de corolla .
Les corolles es poden classificar en funci de diferents caracterstiques:

 Segons si els ptals creixen soldats entre ells, o de manera separada;
 Dialiptala o coriptala: si els ptals creixen separadament.
 Gamoptala o simptala: si els ptals creixen soldats entre ells, de vegades noms per la base.
 Segons el nombre de ptals;
 Dmera: dos ptals;
 Trmera: tres ptals;
 Tetrmera: quatre ptals;
 Pentmera: cinc ptals;
 Segons la seva simetria;
 Actinomorfa o regular: si presenta dos o ms eixos de simetria;
 Zigomorfa: si noms presenta un nic pla de simetria.
 Asimtrica: si no presenta cap tipus de simetria.

Si combinem les tres caracterstiques anteriors tenim la segent tipologia:

 Corolla actinomorfa i dialiptala;
 Cruciforme: Si presenta quatre ptals que prenen la forma d'una creu. Inclou la famlia de les brassiccies (en el passat conegudes com a crucferes), el rave o la col en serien dos exemples.
 Diantoide: Si presenta cinc ptals amb forma d'ungla llarga. Un exemple en seria l'herba sabonera (Saponaria officinalis), per tamb els clavells.
 Roscia: si presenta cinc ptals en forma d'ungla curta, com en el cas de la rosa canina.
 Corolla actinomorfa i gamoptala;
 Rotcia:  Si el tub s curt i els ptals estesos i amb un angle molt obert. Un exemple en seria la tomaquera o la patatera.
 Urceolada: Si els ptals es presenten totalment soldats i en forma d'olla, el tub s ms ample a la part mitjana i amb un orifici superior ms petit. Les flors del bruc o les de l'arbo en serien dos exemples d'aquest tipus de corolla.
 Infundibuliforme o embudada: Si els ptals sn totalment soldats i el tub s'eixampla per dalt en forma d'embut, com en el cas de la flor de nit.
 Campanulada: Amb els ptals totalment soldats i el tub eixamplat per dalt, per no tant com en el cas anterior, adoptant una forma de campana. Un exemple en seria la campanula.
 Hipocrateriforme: Si presenta un tub llarg i el limbe estes i amb un angle obert com en el cas de la primula veris.
 Tubulosa: Si els ptals sn totalment soldats i el tub s d'un dimetre similar en tota la seva longitud, i presenta una obertura superior estreta, com en el cas de la planta del tabac (Nicotiana tabacum).
 Corolla zigomorfa i dialiptala;
 Papilioncia: Consta de cinc ptals, un de ms gran que els altres anomenat estendard, dos de laterals iguals entre ells, les ales, i dos sota l'estendard lleugerament units entre si i iguals entre ells, que constitueixen la quilla o carena. La ginesta n's un exemple.
 Corol.la zigomorfa i gamoptala;
 Labiada o bilabiada: Amb el tub relativament curt i obert per dalt formant dos llavis, formats cinc ptals, dos conformen el llavi superior i els tres restants l'inferior. En sn exemples el roman (Rosmarinus officinalis) o la slvia (Salvia officinalis).
 Unilabiada: Similar a l'anterior per amb un sol llavi com en el cas de la brutnica;
 Gibosa:Amb un ptal ms gran que els altres en forma de gep o casc i amb el tub poc o gens obert com en el cas d' Antirrhinum majus (conillets).
 Esperonada: Si s proveda d'un esper o prolongaci digitiforme.
 Ligulada: Un cas molt especial s el de la famlia Astercies que poden presentar inflorescncies] en forma de captols formats per flors amb un nic llavi (unilabiades) que reben el nom de lgules. s el cas de les inflorescncies de dent de lle (Taraxacum officinale) o de la xicoria (Cichorium intybus).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61878" title="Provncia d'vila" nonfiltered="4125" processed="4116" dbindex="24520">


La provncia d'vila es troba a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb la provncia de Valladolid, al sud amb Toledo i Extremadura, a l'est amb Segvia i la Comunitat de Madrid, i a l'oest amb Salamanca. Compta amb 166.609 habitants, i la capital s la ciutat homnima.

Comarques.
Segons la Diputaci Provincial:
 Comarca de la vall del Titar;
 La Moraa;
 Comarca d'vila;
 Vall de l'Alberche;
 Comarca d'El Barco de vila-Piedrahta;

Vegeu tamb.
 Llista de municipis d'vila;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61880" title="Alaman" nonfiltered="4126" processed="4117" dbindex="24521">
Els alamans (en alemany Alemannen, en llat alammani), van ser una uni de tribus germniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Di Cassi el 213.

Etimologia.
Segons Asini Quadrat el seu nom que significa tots els homes o tots els guerrers (que defensen un pas), i indica que eren l'agrupament de diverses tribus: hermundurs (hermions), usipets, tencteris, jutungs, bucinobants, lentiens, semmons, quades i teutons i potser algun altre grup que no va acceptar el domini rom. Tamb podia significar els homes que es poden defensar (alemany: wehrfhigen Mnner), aix com tamb homes que s'han mesclat, que s'han reunit (alemany: zusammengelaufene, vermischte Mnner). Sn citats ja en temps de Caracalla a principis del segle III, que els va derrotar el 213.

Histria.
Els alamans estaren contnuament en conflicte amb l'Imperi Rom. Inicialment situats al nord de la provncia de Rtia, foren continguts pels romans fins la meitat del segle III, desprs de dos segles d'enfrontaments. Llavors semblen haver-se desplaat a la regi entre el Main i el Danubi (Subia) i desprs fins i tot van estendre ms els seus dominis. Aconsegueiren desplaar-se poc a poc cap a l'oest per installar-se definitivament al territori que comprn una part de les actuals Sussa, Baden-Baden i Alscia. Des del 234 van efectuar diverses incursions a territori imperial. 

Al segle IV van prosseguir una lluita intermitent amb Roma, i extingit l'imperi es van enfrontar als francs que els van derrotar i els van convertir en tributaris el 496, passant llavors part del poble al servei dels ostrogots. Fins i tot en el 553, com a poble, es van rebellar a la Rtia, on habitaven, i van devastar Itlia.

Orgens de la uni alamana.
L'element principal d'aquesta antiga uni de tribus es basava en els sueus. Avui en dia es designa amb aquest mot un espai que ocupen els alemanys del sud-oest de l'actual estat. Molts encara parlen alamnic, un dialecte de l'alemany, ms conegut en la seva variant de suau, que avui en dia encara es conserva. Tamb conserven moltes tradicions folklriques com el Schwbisch-alemannische Fastnacht, una mena de festival proper al carnaval que se celebra al sud d'Alemanya i al nord de Sussa. Al land de Baden-Wrttemberg, els habitants de Baden-Baden s'autoanomenen alamans en contraposici als habitants de Wrttemberg que es reconeixen ms com a sueus.

 Cronologia .
 213, primera aparici dels alamans a la Germnia superior.
 253, els francs i els alamans envaeixen la Gllia.
 277, l'emperador Probe allibera la Gllia i fa retrocedir els alamans ms enll del riu Rin.
 352, els alamans i els francs derroten l'exrcit rom, prenen quaranta ciutats i s'installen  entre el Mosella i el Rin.
 357, els alamans sn derrotats per Juli l'Apstata a la batalla d'Argentoratum.
 378, els alamans envaeixen l'actual Alscia.
 496, els francs derroten els alamans al Nckar.
 512, fi de la guerra entre francs i alamans.

 Vegeu tamb .
Histria d'Alemanya;
Francs;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61881" title="Provncia de Badajoz" nonfiltered="4127" processed="4118" dbindex="24522">


Badajoz s una de les dues provncies d'Extremadura, la ms meridional. Limita amb la provncia de Cceres al nord, a l'est amb Castella - la Manxa, al sud amb Andalusia, i a l'oest amb Portugal.

Amb 21.766 km, la provncia de Badajoz s la ms extensa d'Espanya. La capital s la ciutat homnima, i la seva poblaci s de 685.246 habitants (INE 2008).

Els municipis ms poblats de la provncia de Badajoz (INE 2008) sn:
Badajoz (146.832 habitants);
Mrida (55.568 habitants);
Don Benito	(35.334 habitants);
Almendralejo (33.177 habitants);
Villanueva de la Serena (25.576 habitants);
Zafra (16.218 habitants);
Montijo (15.973 habitants);
Villafranca de los Barros (13.201 habitants);
Olivenza (11.814 habitants);
Jerez de los Caballeros (10.177 habitants);

 Vegeu tamb .
Llista de municipis de Badajoz

Notes.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61882" title="Provncia de Cceres" nonfiltered="4128" processed="4119" dbindex="24523">


Cceres s una de les dues provncies d'Extremadura, la ms septentrional. Limita amb Castella i Lle pel nord, a l'oest amb Portugal, a l'est amb Castella - la Manxa, i al sud amb la provncia de Badajoz. La seva capital s la ciutat homnima, la poblaci de la qual s la cinquena part de la poblaci total (412.498 habitants, segons INE 2008). Amb 19.868 km , s la segona provncia ms extensa d'Espanya, desprs de Badajoz.

Els municipis ms poblats de la provncia de Cceres (INE 2008) sn:
Cceres (92.187 habitants);
Plasencia (40.105 habitants);
Navalmoral de la Mata (17.103 habitants);
Coria (12.868 habitants);
Miajadas (10.241 habitants);
Trujillo (9.860 habitants);
Talayuela (9.282 habitants);

 Comarques de Cceres .

 Vegeu tamb .
Llista de municipis de Cceres
Cceres
Plasencia
Extremadura
Provncia de Badajoz
Llista de municipis de Badajoz
 Enllaos externs .
 Diputaci de Cceres ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61885" title="Provncia de Cadis" nonfiltered="4129" processed="4120" dbindex="24524">


La provncia de Cdis (en castell Provincia de Cdiz) s una provncia d'Andalusia, en la part de lAndaluca Occidental. La seua capital s la ciutat homnima. Compta amb 1.178.773 hab. i una superfcie de 7.385 km. Gaudeix un dels climes ms benignes de la Pennsula Ibrica durant bona part de l'any. Destaquen les seues platges llargues i de sorra fina, moltes d'elles encara no urbanitzades ni gaire explotades tursticament.

Tamb cal esmentar la Serra de Grazalema, en qu s'hi troba "El Pinsapar" (declarat Parc Natural i Reserva de la Biosfera) i, en contrast amb la resta de la provncia, la zona amb l'ndex de pluges ms alt de la Pennsula, i el Parc Natural de Los Alcornocales.

 Vegeu tamb .
 Andalusia;
 Llista de municipis de Cadis;
 Provncies d'Espanya;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61886" title="Provncia de Crdova" nonfiltered="4130" processed="4121" dbindex="24525">


Crdova (en castell Crdoba) s una provncia d'Andalusia, a la part de l'Andalusia Occidental. Limita al nord amb Extremadura i Castella - la Manxa, a l'oest amb las provncies de Sevilla i Granada, al sud amb la provncia de Mlaga i a l'est amb la provncia de Jan. La seua capital s la ciutat de Crdova.

Compta amb una poblaci de 784.376 habitants (2005) en una superfcie de 13.769 km. El 40% viu a la capital, i la seua densitat demogrfica s de 57,16 hab/km. El clima s mediterrani continental amb unes temperatures que a la capital oscillen entre els 9,2 al gener i els 27,2 al juliol i a l'agost, amb mximes que de vegades superen els 40 (46,6 el 23 de juliol de 1995, 46,2 l'1 d'agost de 2003). Les precipitacions a la capital sn de 536 mm. a l'any i es concentren d'octubre a abril.

 Vegeu tamb .
 Andalusia;
 Llista de municipis de Crdova;
 Provncies d'Espanya;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61888" title="Provncia de la Corunya" nonfiltered="4131" processed="4122" dbindex="24526">


La provncia de la Corunya (en gallec i oficialment A Corua) es troba a Galcia, la capital de la qual s la ciutat homnima. Limita al nord i a l'oest amb l'oce Atlntic, a l'est amb la provncia de Lugo i al sud amb la provncia de Pontevedra.

Compta amb una poblaci de 1.096.027 persones en una superfcie de 7.876 km. D'aquestos, gaireb la meitat, 404.517 persones, viuen en les tres principals urbs de la provncia: La Corunya, Ferrol, i Santiago de Compostella. El clima en la provncia s de tipus atlntic europeu, caracteritzat per tenir temperatures suaus i amb poca oscillaci trmica i pluges abundants quasi tot l'any.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61889" title="Provncia de Huelva" nonfiltered="4132" processed="4123" dbindex="24527">

La provncia de Huelva s una de les vuit provncies que componen la comunitat autnoma d'Andalusia.

Situada a l'Andalusia Occidental, limita al nord amb Extremadura, a l'est amb les provncies de Sevilla i Cadis, al sud amb l'oce Atlntic i a l'oest amb Portugal. La capital s Huelva.

T una extensi de 10.128 km, amb una poblaci total de 462.579 persones, de les quals prop del 30% habiten a la capital.

En total la provncia consta de 79 municipis agrupats en sis partits judicials: Aracena, Ayamonte, Huelva, Moguer, La Palma del Condado i Valverde del Camino.

Geografia.
Geogrficament, la provncia t dues parts clarament diferenciades entre l'est i l'oest. A la part nord la Sierra Morena i a la part sud la plana. Les comarques que formen cadascuna d'aquestes dues parts sn: al nord, la Sierra Alta i El Andvalo, que serveix de transici a la part sud, la Tierra Llana, El Condado i la franja litoral dArenas Gordas.

A Huelva hi ha el Parc Nacional de Doana, declarat per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat i una de les ms importants reserves biolgiques d'Europa.

Clima.
Per a analitzar el clima de Huelva cal fixar-se en la seua situaci geogrfica. Aquesta es troba entre els 37 15  de latitud i els 6 57  Oest de longitud. Orientada en general cap al sud, zona de mxima exposici solar. Compta amb 3.000 hores de sol a l'any aproximadament, la qual cosa equival a 300 dies anuals sense nvols.

Cal tenir en compte un factor decisiu com s la seua proximitat a l'Atlntic, la influncia del qual es manifesta en l'oscillaci entre la temperatura mitjana de les mximes i la mitjana de les mnimes. A ms, la provncia compta amb suaus topografies que es van incrementant cap al nord, factor que tamb influeix en les temperatures, que minven de sud a nord, tal com va augmentant l'altitud.

En general compta amb un hivern poc fred, suau, on cap mes baixa dels 10, i un estiu calors, els mesos ms clids del qual sn juliol i agost.

Aquestes caracterstiques defineixen un clima mediterrani ocenic o amb influncies atlntiques, que es pot dividir en dues zones: l'atlntica submartima i la continental atenuada.

 A la subregi atlntica submartima, a les terres baixes de les valls protegides els estius sn calorosos, mentre que les terres altes gaudeixen de temperatures suaus. A l'hivern, la continentalitat es fa notar a mesura que avancem cap a l'interior. Els estius sn calorosos, amb cels clars, encara que la calor del dia s seguida per la frescor i la serenitat de la nit.

 La subregi continental atenuada es caracteritza per la suavitat dels seus hiverns, en qu ocasionalment es presenten gelades (entre 5 i 10 dies a l'any la temperatura minva cap als 0). A l'estiu, el contrast trmic s significatiu i el juliol ns el mes ms calors.

Quant a les precipitacions, es troben al voltant dels 500 mm anuals (a la zona muntanyenca de l'interior poden augmentar fins als 1.000 mm anuals). El mxim pluvimetric es troba a la fi de tardor-hivern, mentre que a l'estaci estival escassegen les pluges, particularment al juliol, en qu no es registra gaire precipitaci.

Histria.
En l'aspecte histric, la provncia de Huelva ha estat assentament d'antigues civilitzacions mediterrnies, a causa de les riqueses mineres que atresora aquesta terra. Durant l'poca musulmana s'hi van establir dos regnes de taifes, amb capitalitat a Huelva i a Niebla, poblaci aquesta ltima en qu es conserva un extraordinari recinte emmurallat.

Amb la finalitat de la colonitzaci cristiana, al segle XIII, desprs de la presa de la ciutat de Niebla per part d'Alfons X de Castella, la provncia de Huelva esdev un important territori fronterer amb Portugal i serveix de fre a la poltica expansionista portuguesa.

A la fi del segle XV, s'havia desenvolupat la vocaci marinera dels seus habitants: de Palos de la Frontera va partir, el 1492, la primera expedici colombina, que va dur molta gent de Huelva a terres americanes.

Amb motiu del trasllat a Sevilla i Cadis del comer amb els territoris americans, Huelva entra en un perode de decadncia del qual no eixir fins al segle XIX, amb l'explotaci intensiva dels seus importants recursos miners per part de companyies franceses i, sobretot, de la britnica Matheson and Co., que a partir de 1874 va explotar els jaciments de pirita, de ferro i de coure trobats a la zona d'El Andvalo, majoritriament a la part propera a les poblacions de Minas de Riotinto, Calaas i Tharsis, pertanyent al municipi d'Alosno.

No obstant aix, la conca minera seria, durant les primeres dcades del segle XX, escenari de grans conflictes socials i feu de l'explotaci britnica, la qual cosa feia que els habitants de la provncia veren com la seua riquesa minera embarcava rumb a l'estranger.

Quan la rendibilitat de les explotacions va baixar, les mines van passar a mans espanyoles, per hi va disminuir considerablement l'ocupaci, a causa de les modernes tcniques d'explotaci, en uns casos, i a l'esgotament de les explotacions en uns altres.

Per a mitigar, en part, l'atur generat es va crear als anys 60 del segle XX un Polo de Desarrollo que va donar lloc a la installaci a Huelva d'una important, malgrat que altament contaminant, indstria qumica: refineria de petroli, fabriques d'cid sulfric i fosfric, adobs, etc.

Cal destacar tamb l'ampli desenvolupament agrcola dels ltims temps, del qual cal destacar el cultiu de la maduixa a les seues mplies zones sorrenques i que, a causa del clima benigne, permet la seua exportaci als mercats europeus de forma molt primerenca.

Sn tamb importants les produccions vitivincoles (a l'rea d'El Condado) i de fusta, aix com la pesca, encara que aquesta ltima indstria s principalment monopolitzada entre les ciutats de Huelva, Ayamonte i Isla Cristina.

D'especial importncia va ser el naixement el 1881 a Moguer del fill ms illustre de la provncia, Juan Ramn Jimnez, autor de Platero y yo, el qual va guanyar el premi Nobel el 1956.

 Vegeu tamb .
 Andalusia;
 Llista de municipis d'Huelva;
 Provncies d'Espanya;











 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61890" title="Microsoft Frontpage" nonfiltered="4133" processed="4124" dbindex="24528">
Microsoft FrontPage s un editor web d'HTML WYSIWYG i una eina d'administraci de pgines web. Forma part de la suite Microsoft Office, de Microsoft pel sistema operatiu Windows.

Versions.
La versi actual (i final) s Microsoft FrontPage 2003 (versi 6). El producte ja no es desenvolupa. Les versions aparegudes foren:

Vermeer FrontPage 1.0;
Microsoft FrontPage 1.1;
Microsoft FrontPage 97;
Microsoft FrontPage Express 2.0;
Microsoft FrontPage 98;
Microsoft FrontPage 2000 (versi 4);
Microsoft FrontPage 2002 (versi 5);
Microsoft Office FrontPage 2003 (versi 6);

Vegeu tamb.
 Dreamweaver , l'alternativa comercial.
 Nvu , l'alternativa lliure.

Enllaos externs.
 Web d'ajuda de Microsoft Frontpage 2003;
 Petit tutorial del programa;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61891" title="Tija" nonfiltered="4134" processed="4125" dbindex="24529">




La tija s un terme de la botnica que es refereix a la part de l'eix del cos de les plantes superiors o cormobionts d'on surten les fulles i les estructures reproductives. La tija s un rgan habitualment aeri que creix cap a la llum i porta una gemma terminal que s'encarrega del seu allargament. T la missi de suportar les fulles i les flors i s responsable del transport dels nutrients entre la rel i la resta d'rgans de la planta.

En diversos nivells de la tija trobem els nusos on neixen les fulles. La zona de tija compresa entre dos nusos s'anomena entrens. Hi ha plantes la tija de les quals t els entrenusos molt curts, la qual cosa fa que les fulles es trobin en forma de roseta arran de terra; en aquest cas la planta s'anomena acaule.

La tija pot prendre diferents peculiaritats. El tronc dels arbres s una tija lignificada i de grans dimensions. La canya, en canvi, s una tija aria, fistulosa, balmada amb envans transversals als nusos, lignificada i de grans dimensions de les pocies. Les tiges subterrnies s'anomenen rizomes i generalment acumulen substncies de reserva.

Les tiges acostumen a ser de forma cilindrocnica i amb simetria radial. Des de la germinaci tenen geotropisme negatiu i fototropisme positiu.

Filogenticament deriven del caulicle (petita tija) de l'embri, que continua creixent a causa de l'activitat de l'pex vegetatiu.

 Morfologia .

Podem trobar dues menes de rames: els braquiblasts, de creixement limitat, amb els entrenusos molt curts i les fulles molt aproximades; i els macroblasts, de creixement illimitat, amb entrenusos llargs i les fulles espaiades.

Estructura.
Primria: Apareix en les tiges joves composta de fora cap a dins per l'epidermis, l'escora (amb collnquima cortical i parnquima cortical) i el cilindre central (constitut per la medulla i els radis medullars, de parnquima medullar, i pels feixos liberollenyosos). ;
Secundria: Es forma en les tiges de ms d'un any amb creixement en gruix per l'acci dels meristemes secundaris. El cmbium origina internament lleny i externament lber. El fellogen produeix sber cap a fora i felloderma cap a dins, i aquests dos teixits constitueixen el periderma, que substitueix l'epidermis.

Ramificaci.
En les plantes vasculars la ramificaci t lloc a partir d'una tija principal, de la qual s'originen tiges laterals. Trobem dos tipus bsics de ramificaci: 
 Racemosa o Monopdica. Quan la tija principal creix indefinidament per l'acci d'una nica gemma apical que resta funcional any rera any. s el cas de l'avet (Abies alba) i les conferes en general en qu les branques laterals creixen menys que la tija principal, a la vegada que les branques velles basals sn ms llargues que les joves ms apicals.   ;
 Simpdica. Quan la gemma apical actua noms durant un any, i sn les gemmes ms prximes a l'apical les encarregades de prolongar la tija. Durant el segent perode vegetatiu la gemma apical veu substituda la seva funci per altres gemmes axillars que seran reemplaades any rere any. Aquest relleu en les gemmes implica petits canvis de direcci del creixement de les branques que, en algunes plantes, dona com a resultat un eix principal que fa ziga-zagues.

Tipus de tiges.
 Segons la pervivncia de la planta .
Les plantes superiors tenen longevitats molt variables que poden anar des dels pocs dies d'algunes herbes del desert que noms broten en poca de pluges, fins als anys d'algunes conferes (com el Pinus aristata) que pot viure ms enll de 4.500 anys. Amb tot, trobem els segents patrons:
 Anual. Les plantes fanergames que viuen un o dos anys tenen majoritriament la tija verda i tendre ja que no disposen de parts lignificades. Un bon exemple s la civada (Avena sativa) entre moltes altres plantes que aposten per un cicle de desenvolupament rpid.
 Biennal. Les plantes que es desenvolupen durant dos anys fan servir l'estratgia d'acumular reserves durant el primer any, per tal d'assegurar una bona floraci durant el segon any. N's un bon exemple la didalera (Digitalis purpurea).
 Vivaces. Son plantes que viuen molts anys, per que la part aria rebrota cada any en l'epoca de clima ms favorable. Les tiges, per tant, tenen consistncia herbcia, per els rgans subterrnis sn pluriennals. En sn bons exemples les cebes (Allium cepa) i els alls (Allium sativum).
 Perenne. Tots els espermatfits que viuen molts anys tenen les tiges ben desenvolupades amb tronc manifest que s llenys i longevitat variable com per exemple els eucaliptus.  ;

 Segons la seva consistncia .
 Herbcies. Tenen consistncia d'herba, com el blat (Triticum vulgare).
 Llenyoses. Tenen consistncia de llenya. En aquest grup trobem les mates, que no superen el metre d'alada, com el tim o farigola (Thymus vulgaris), els arbusts, que fan entre un i cinc metres d'alada, com el boix (Buxus sempervirens) i els arbres que fan ms de cinc metres d'alada, com els pins (Pinus).

 Segons el lloc on es desenvolupen .
 Hipogees. Es desenvolupen de manera subterrnia. En aquest apartat destaquem els rizomes, tiges de llargada i gruix variables que creixen horitzontalment a profunditats diverses segons les espcies. Als nusos porten fulles menudes, i cada any produeixen rels que penetren en el sl i tiges aries de vida curta; en proporciona un exemple la canya (Arundo donax). Els tubercles, ms gruixuts que els rizomes, se'n diferencien perqu tenen creixement limitat, no presenten habitualment rels i solen durar noms un sol perode vegetatiu. Molts tubercles sn utilitzats en l'alimentaci humana, com la patata (Solanum tuberosum). Els bulbs sn rgans en la formaci dels quals interv una tija ampla molt curta i diverses fulles de vegades carnoses, que l'embolcallen, com en els alls i les cebes (Allium).
 Epigees. Es desenvolupen a l'aire. Entre les tiges epigees destaquem les erectes o ascendents, que creixen de forma vertical; les decumbents o prostrades, que sn tiges no erectes que s'arrosseguen per terra; i les procumbents, que quan neixen solen ser erectes i desprs solen ajaure's al terra. Si sn brots llargs, prims i tenen rels en diversos punts s'anomenen estolons com per exemple en la maduixera (Fragaria vesca). Les enfiladisses sn tiges que s'entortolliguen a altres vegetals, com les lianes tan abundants a les selves tropicals o la vinya (Vitis vinifera) amb els seus circells. Els fillocladis sn tiges aplanades amb aspecte de fulla, com les del del galzeran (Ruscus aculeatus) o la figuera de moro (Opuntia ficus-barbarica). El terme cladodi pot usar-se com a sinnim del precedent, b que pot precisar-se que aquest s'aplica als macroblasts i aquell als braquiblasts.

 Segons la seva estructura . 
 Clam: tija tova, herbcia, sense nusos i sense branques (ex: el jonc). ;
 Canya: tija buida, tubular, amb nusos massissos i entrenusos buits (ex: el bamb). ;
 Estpit: tija llenyosa, llarga, no ramificada, amb un roseta de fulles a l'extrem (ex: la palmera). ;
 Escape: tija herbcia, llarga, no ramificada i sense fulles, rematada per flors (ex: la tulipa). ;
 Suculent: tija grossa, carnosa i sucosa (ex: els cactus). ;
 Enfiladissa o voluble: creix agafat a un suport i no t ben marcat el geotropismo negatiu (ex: l' heura). ;
 Rastrera: tija poc consistent, creix parallela al sl (ex: la carabassa). ;
 Estol: s un brot lateral que neix des de la base de la tija (ex: la maduixera). ;
 Cladodi: modificaci de la tija que el fa semblant a una fulla (ex: galzeran).


Formacions especials.
 Agullons: formacions epidrmiques que salten fcilment en pressionar-les lateralment; cal no confondre-les amb les espines. L'esbarzer (Rubus ulmifolius) i els rosers (Rosa) presenten aquestes formacions.
 Emergncies: formacions no estrictament epidrmiques, com els tentacles de drsera (Drosera) o les espines de l'argelaga (Genista scorpius).

 Referncies .
;
 Aguilella, A. & Puche, F. (2004). Diccionari de botnica. Universitat de Valncia. Valncia. ISBN 84-370-5915-1;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61892" title="Provncia de Jan" nonfiltered="4135" processed="4126" dbindex="24530">




Jan s una provncia d'Andalusia, en la part d'Andalusia Oriental. Limita per l'oest amb la provncia de Crdova, pel nord-est amb Castella - la Manxa, i pel sud-est amb la de Granada. La seva capital s Jan.

La seua superfcie s de 13.498 km, amb una poblaci de 660.284 habitants (2005, INE), dels quals, prop d'una sisena part viuen en la capital, i la seua densitat de poblaci s de 48,01 km. s composta per 97 municipis, entre els quals destaquen, juntament amb la capital, Linares, beda, Baeza, Andjar, Martos, Cazorla i Alcal la Real.

Geografia.
En la Serra de Cazorla, en Pontones, naix el riu Segura, mentre que en la La Caada de las Fuentes, en el terme municipal de Quesada, naix el riu Guadalquivir.

Malgrat que s una de provncies poc coneguda pels turistes, t molts llocs interessants per visitar. Jan t, al costat d'altres paratges naturals protegits, quatre Parcs Naturals: 

Parc Natural de la Serra d'Andjar.
Parc Natural de Serra Mgina.
Parc Natural de Despeaperros.
Parc Natural de la Serra de Cazorla, Segura i Las Villas, que hi posseeix una extensi ms gran que La Rioja.

La provncia compta tamb amb dues importants ciutats renaixentistes: beda i Baeza, que han estat recentment declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

La provncia de Jan s el major productor mundial d'oli d'oliva.

 Vegeu tamb .
 Andalusia;
 Llista de municipis de Jan;
 Provncies d'Espanya;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61898" title="Biota" nonfiltered="4136" processed="4127" dbindex="24531">

Biota o Vitae s el superdomini informal que inclou la vida i a tots els ssers vius en contraposici a les formes inorgniques (Mineralia). Est compost del clade Cytota (dividit a l'hora entre eubacteris i neomurs) i del domini Aphanobionta.

Hi ha qui proposa un nou domini de Biota per als nanobis, a l'espera de qu s'acabi de confirmar si sn o no formes de vida. Tots els ssers vius compartim uns mateixos trets.

Origen com .
s ampliament acceptat que fa ms de 3.500 milions d'anys aparegu al planeta Terra la primera forma de vida cellular. D'ella, mitjanant evoluci, per atzar i selecci natural, han anat apareixent les diferents espcies presents actualment o ja extingides.

 Composici.
Tots els ssers vius estan constituts per una o ms cllules, la composici de les quals s semblant quant a la proporci d'elements, i biomolcula (p.ex.: tots els sser vius usen ATP com a moneda energtica). 

Funcions vitals .
Funci de nutrici: t com a objectiu l'obtenci de matria i energia. N'existeixen dues modalitats:
Nutrici auttrofa: els organismes que la presenten (plantes, algues i alguns bacteris), sintetitzen la matria orgnica a partir de matria inorgnica.
Nutrici hetertrofa : els organismes que la presenten (animals, fongs i alguns bacteris) obtenen la matria orgnica d'altres organismes.
Funci de relaci: t com a objectiu la interacci amb el medi exterior i intern de l'organisme (coordinaci).
Funci de reproducci: t com a finalitat la supervivncia no ja de l'organisme sin de l'espcie. N'existeixen dues modalitats:
Reproducci sexual: Precisa la intervenci de dos individus amb diferent sexe.
Reproducci asexual: Noms es requereix l'acci d'un sol individu i els descendents sn organismes clnics del progenitor.;



Referncies.


Enllaos externs.
 Vida (Systema Naturae 2000);
 Vitae (BioLib);
 Biota (Taxonomicon);

Articles relacionats.
Origen de la vida.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61902" title="Domini taxonmic" nonfiltered="4137" processed="4128" dbindex="24532">
 
En biologia, un domini (tamb superregnum o imperi) s el nivell ms alt d'agrupament dels organismes en la classificaci cientfica, ms alt que un regne.


 Evoluci dels sistemes de classificaci i dels regnes .

En l'actualitat hi ha diversos sistemes de classificaci de la vida. El dominant a nivell didctic s el Whittaker (considerat obsolet a nivell acadmic) i a nivell acadmic el Woese de 1990.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61906" title="Monera" nonfiltered="4138" processed="4129" dbindex="24533">

Les moneres sn un regne biolgic que comprn la majoria dels ssers vius amb una estructura cellular procaritica. A causa d'aix aquest regne rep a vegades el nom de Prokaryotae. Abans de la seva creaci, se'ls tractava com dues divisions diferenciades de les plantes: els Schizomycetes o bacteris, considerats fongs, i els cianofitins, algues blaves. Ara se sap que aquestes darreres sn un grup dins els bacteris, anomenat cianobacteris, i es coneix que no estan properament relacionades amb les plantes, fongs o animals.

Els cianobacteris tenen nutrici auttrofa(cosa de la qual es diferencien del bacteris) i una mida ms gran. S'agrupen en colnies amb una substncia gelationosa que fa que a vegades es puguin veure a ull nu. Els cianobacteris sn tamb anomenats "algues blaves".

Estudis de Carl Woese del 1977 demostraren que els procariotes estan dividits en dos grups diferenciats, que no semblen estar ms relacionats entre ells que amb els eucariotes. Els va anomenar Eubacteria i Archaebacteria, i ms endavant bacteria i Archaea. Se'ls pot considerar com subregnes, per els esquemes ms nous tendeixen a abandonar Monera i tractar-los com dominis separats.

Ernst Haeckel propos el quart regne, que s Monera. Descobr que hi ha moltes caracterstiques fonamentals, rares en altres organismes, per que es troben en els bacteris i les algues blaves.

En el sistema de tres regnes, Monera inclou els microorganismes eucaritics. Nogensmenys, es va considerar ms tard que els Monera eren massa diversos per sser vists com un nic regne.

Vegeu tamb procariota.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61910" title="Santo Domingo" nonfiltered="4139" processed="4130" dbindex="24534">


Santo Domingo de Guzmn s la primera ciutat fundada per europeus a Amrica, capital de la Repblica Dominicana, fundada en 1496 per Bartolom Coln i desprs traslladada per Nicols de Ovando a la part que avui ocupa en 1502. s una ciutat cosmopolita, puixant, carregada d'un profund passat histric associat a la conquesta del continent americ. 

Localitzada al sud-est de l illa Hispaniola, illa que Repblica Dominicana comparteix amb Hait, s banyada per les ones i les brises del mar Carib, el que fa d'aquesta ciutat ser possedora d'un clima dinmic i agradable, excellent per a activitats a l'aire lliure.




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61912" title="Trinidad" nonfiltered="4140" processed="4131" dbindex="24535">

Geografia: ;
Bolvia: Trinidad s la capital del departament del Beni.
Cuba: Trinidad s una ciutat de la provncia de Sancti Spritus, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Trinitat i Tobago: Trinidad s el nom autcton de l'illa de Trinitat, la principal de les que conformen aquest estat antill.
Uruguai: Trinidad s la capital del departament de Flores.
Hi ha altres topnims anomenats Trinidad, per exemple diverses localitats dels Estats Units i Filipines.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61918" title="Provncia de Lle" nonfiltered="4141" processed="4132" dbindex="24536">


Lle (Len en castell  i gallec, Llin en lleons) s un provncia que es troba a Castella i Lle, situada al nord-oest de la Pennsula Ibrica amb capital homnima. Limita amb el Principat d'Astries i Cantbria pel nord, amb Galcia per l'oest, amb Provncia de Zamora i Provncia de Valladolid pel sud i amb la provncia de Palncia per l'est.

T una extensi de 15.581 km2. Posseeix una poblaci d'uns 500.000 habitants. Situada a cavall entre les muntanyes de la serralada cantbrica i l'altipl, presenta una gran riquesa ecolgica amb diversos parcs naturals en el seu territori (Parc nacional de Los Picos de Europa, Los Ancares, Las Mdulas, Cueva de Valporquero). Cal esmentar tamb la varietat de la seua gastronomia en qu destaquen els embotits (botillo, cecina, etc...), els seus vins, com els d'El Bierzo amb la seua varietat de ram Menca i Valdevimbre-Los Oteros amb la seua varietat de ram Prieto Picudo. Lloc de trnsit entre importants regions de la Pennsula Ibrica, per la provncia lleonesa discorren dues grans rutes: de nord a sud la Ruta de la Plata, i d'est a oest el Cam de Santiago.

Antigament, i fins a principis del segle XX, la llengua lleonesa era majoritria en tota la provncia, exceptuant-ne alguns municipis de El Bierzo occidental, on gaireb tothom parlava un dialecte conservador del gallec amb lleons. Avui totes dues llenges estan molt minoritzades, i la majoria dels lleonesos parlen castell amb accent, girs i modismes de les seves llenges tradicionals.

 Divisi administrativa  . 
La provncia de Lle es divideix en municipis, com establix l'article 137 de la Constituci Espanyola, amb autonomia de gesti i poders executiu i legislatiu propis, existint organitzacions supramunicipales i mancomunitats de diversa ndole que reflecteixen en determinats casos l'organitzaci histrica del territori. A ms, El Bierzo es va constituir en comarca per Llei 1/1991 de 14 de mar per les seves peculiars caracterstiques geogrfiques, socials, histriques i econmiques dotant-se d'institucions prpies i un relativament ampli espectre competencial. 

Les comarques agrries definides pel ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentaci el 1996 (l'anterior comarcalitzaci agrria data de 1978) sn les segents: 
El Bierzo ;
La Montaa de Luna ;
La Montaa de Riao ;
La Cabrera ;
Maragateria (Astorga) ;
Terres de Lle ;
El Pramo ;
Esla-Campos ;
Sahagn;

Vegeu tamb.
Llista de municipis de Lle;

 Enllaos externs .
 Diputaci Provincial de Lle;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61920" title="Roques gnies" nonfiltered="4142" processed="4133" dbindex="24537">
Les roques gnies o magmtiques sn les roques que s'han format a partir del refredament d'un magma.

Un magma s un fos de composici silicatada fonamentalment format per una fracci lquida (composici silicatada) i en menor proporcici presenta una fracci gasosa (habitualment aigua, dixid de carboni, i altres gasos com el sulfur d'hidrogen, clorur d'hidrogen etc..) i una fracci slida (habitualment minerals silicatats). Els magmes es formen fonamentalment a l'astenosfera i la seva formaci est associada a la tectnica de plaques. Tamb es poden formar degut a plomalls de calor generats al mantell en els anomenats hot spots o punts calents.

Segons les condicions de refredament del magma es formen tres tipus de roques gnees:
Si el magma refreda a l'interior de l'escora lentament es forma una roca plutnica, com per exemple el granit.
Si el magma refreda a l'exterior de l'escora de forma sobtada es forma una roca volcnica, per exemple el basalt.
Si el magma es refreda prop de la superfcie es forma una roca hipoabissal, per exemple l'ofita.



Les roques gneas composen aproximadament, el noranta i cinc per cent de la parte superior de l'escora terrestre, pero la seva gran abundancia es ocultada a la superfcie de la Terra, per una capa relativament fina per extensa de roquas sedimentarias i metamrficas.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61921" title="Provncia de Lugo" nonfiltered="4143" processed="4134" dbindex="24538">


Lugo s una provncia que es troba al nord-est de Galcia.

s la ms gran de les provncies gallegues i menys densament poblada. Limita al nord amb la mar Cantbrica, a l'oest amb la provncia de la Corunya i la de Pontevedra, al sud amb la provncia d'Ourense i a l'est amb el Principat d'Astries i Castella i Lle. La seua capital s Lugo i les principals localitats, a ms de la capital, sn Monforte de Lemos, Burela, Viveiro, Ribadeo, Vilalba, Sarria, Chantada, Foz i Mondoedo.

El principal riu s el Mio, que tamb recorre la provncia d'Ourense i fa de lmit entre la provncia de Pontevedra i Portugal, desembocant en el Atlntic. En la serralada cantbrica t molts rius menors.

Vegeu tamb.

Llista de municipis de Lugo;
Galcia;
Provncies d'Espanya;

Enllaos externs.

 Web oficial de turisme a Galcia;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61923" title="Ardvol" nonfiltered="4144" processed="4135" dbindex="24539">


Ardvol s un poble del municipi de Pins, al Solsons, situat al peu de la serra de Pins i molt a prop del centre geogrfic de Catalunya. Antigament disposava d'un castell del qual noms queda la torre de guaita rectangular.

La poblaci, d'uns 114 habitants, viu dispersa en masies.

Enllaos externs.
El poble d'Ardvol;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61925" title="National Football League" nonfiltered="4145" processed="4136" dbindex="24540">

La National Football League s la principal competici de futbol americ als Estats Units i al mn.

La competici fou creada l'any 1919 amb el nom d'American Professional Football Association (APFA). Tres anys ms tard, el 1922, pass a anomenar-se National Football League. L'any 1970 va fussionar-se amb l'American Football League, mantenint el seu nom. Als anys 90, cre una competici especfica per a Europa, la National Football League Europe.

La final del torneig rep el nom de Super Bowl i es tracta de la transmissi esportiva per TV amb ms audincia als Estats Units, i entre les ms vistes arreu del mn.

 Equips .
Actualment la lliga esta formada per 32 equips professionals, dividits en dues conferncies: L'American Football Conference (AFC), i la National Football Conference (NFC). Cadascuna d'aquestes conferncies, funciona, a la prctica, com una lliga independent. Els vencedors de cadascuna d'elles s'enfornten entre ells a la final, la Super Bowl. Cada conferncia se subdivideix, tamb, en quatre divisions, formades per quatre equips cadascuna. Aquesta subdivisi s territorial (Nord, Sud, Est i Oest).

 American Football Conference;


 National Football Conference;


 Palmars .
 Campions de la American Professional Football Association;

 Campions de la National Football League;

 El 1933 es creen dues divisions (Eastern i Western). Els guanyadors de cada divisi s'enfronten en un partit final pel ttol de la NFL.

 El 1950 les dues divisions es renombren en American Conference i National Conference.

 El 1953 les dues confncies es renombren Eastern i Western Conference.

 A partir de l'any 1966, abans de la fusi amb la AFL el 1970, es comen a disputar la Super Bowl entre els campions de la AFL i NFL. A partir de 1970, amb la fusi de les dues lligues, els campions de la Super Bowl coincideixen amb els campions de la National Football League. Per als campions de la NFL a partir de 1970 veure l'article Super Bowl.

 Enllaos externs .

http://www.nfl.com Pgina oficial ;
  Site  franais sur la Ligue nationale de football (NFL);








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61935" title="Carles Borromeo" nonfiltered="4146" processed="4137" dbindex="24541">

Sant Carles Borromeo (Arona, 2 d'octubre de 1538   Mil, 3 de novembre de 1584), fill de Giberto i Margherita Medici, creix en una famlia riqussima, dignatari de l'esglsia catlica romana, un dels artesans de la Reforma Catlica.

Carles Borromeo era fill d'una famlia aristocrtica llombarda. Sa mare era una Medici, germana de Giovanni Angelo di Medici, que fou elegit Papa amb el nom de Pius IV.

La seua esttua a Arona anomenada San Carlone di Arona, i derivat d'aix il Sancarlone, inspir la construcci de l'Esttua de la Llibertat. La seua onomstica se celebra el 4 de novembre.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61938" title="Bari" nonfiltered="4147" processed="4138" dbindex="24542">

Etnologia: tnia sudanesa, vegeu bari (tnia);
Geografia: ;
Provncia de la regi de Pulla a Itlia, vegeu Provncia de Bari;
Ciutat  d'Itlia, vegeu Bari (Pulla);
Regi de Somlia, vegeu Bari (Somlia);
Qumica: element qumic, vegeu bari (element);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61939" title="Provncia Autnoma dels Hebreus" nonfiltered="4148" processed="4139" dbindex="24543">

La Provncia Autnoma dels Hebreus (rus                                , jiddisch yidishe oytonome gegnt, hebreu                       ) s un subjecte federal de Rssia. Limita amb el territori de Khabrovsk al nord, amb la provncia d'Amur a l'est i amb H ilngji ng Sh ng (Repblica Popular de la Xina) al sud. T una rea de 36.000km (ms gran que Blgica) i una poblaci de 190.915 (cens rus (2002)), dels quals noms un 1,2% sn jueus: la resta sn principalment  russos (gaireb el 90%) i ucranesos.  

 Histria . 
El 1926 Mikhal Kalinin, president de l'URSS i d'origen jueu, cre el 1924 l'OZET o GESERD (Associaci Jueva per la Colonitzaci Agrcola), projecte per a portar un mili de jueus en 10 anys a Birobidjan i promocionar l's del jiddisch contra l'hebreu i el sionisme. L'estiu del 1927, per tal d'aconseguir un tap contra els japonesos a Manxria i alhora oferir una alternativa al sionisme (el 1926 empresonaren els caps de He Halutz) es propos la creaci d'un districte autnom jueu el 21 de febrer del 1928 a la regi de Birobidjan (Ebrskaja AO), colonitzada des d'abril del 1928, constituda en districte el 1930 i en Regi Autnoma el 1934. Mikhail Larin i Abraham Bragin defensaren altres indrets ms adients (Crimea), per Mikhal Kalinin, cap de la regi, i el membre del partit Lazar Kaganovitx l'imposaren, malgrat l'oposici sionista.

Reberen dhuc suport de jueus estrangers com Ambidjan (American Commitee for The Settlement of Foreign Jews in Birobidzhan) i PROCOR, dels jueus argentins, i s'hi establiren uns 1.400 jueus procedents dels EUA, Sud-amrica, Europa i Palestina. Foren nomenats Y. Levin com a cap i secretari del partit, M. Khavkin com a secretari del comit regional, i Joseph Liberger cap del comit executiu. Van rebre el suport de Chaim Zhitlovsky (1865-1943), antic membre de Hibbat Zion i collaborador amb la Legi Jueva.

Per el 1930 Stalin imposa la collectivitzaci forada, un comunisme dialctic o russificaci de les cultures autctones. El 1932 es cre un passaport interior i Stalin impos tres condicions per tal que un territori esdevingus RSSA: situaci en zona fronterera, ocupada per una nacionalitat dominant i tenir una poblaci de ms d'un mili d'habitants. A ms, el 1937 prohib l'emigraci a Palestina i don ordres a Viatxeslav Mlotov d'accentuar la poltica de discriminaci i transferir-los a Birobidjan. Uns 40.000 sionistes foren desterrats a Sibria.

Tamb es van construir escoles i el jiddisch fou declarat cooficial, per el 1936-1938 tots els dirigents locals foren purgats per Stalin, la qual cosa provoc que el nombre de jueus establerts al territori no passs dels 20.000 individus. Tamb pens en crear un estat-tap vora Jap, per no ho va fer per por a un possible independentisme. 

Durant el perode 1946-1948 es va impulsar novament la colonitzaci de Birobidjan. Els colons fundaren el diari Eynikayt, antic rgan del Comit Jueu Antifeixista, presidit per Shelomo Mikhoels. La poblaci jueva hi arribar als 30.000 habitants. Stalin, fins i tot, va pensar en deportar-hi la major part de poblaci jueva russa, per el projecte fou abandonat el 1953.

El 1961 el territori tenia 179.000 habitants, per dels quals noms 14.269 eren jueus (8,8% i el 83,9% vivia a les ciutats), que suposaven l'1% dels jueus sovitics, per tenien dos diputats al Soviet de les Nacionalitats. Cap jueu hi tornaria a ocupar crrecs d'importncia fins el nomenament de Lev Shapiro com a secretari del PCUS a Birodibjan. Noms tenien un kolkhoz i un diari, Der Birobidzhaner Shtern, de dues pgines i mil exemplars de tiratge. Cap el 1989 la poblaci jueva ja noms era del 5,5 %, i a la baixa.

 Demografia .
Segons el cens sovitic del 2002, els russos eren 171.697 (89,93%), el grup ms gran de poblaci, seguits pels ucranesos amb 8.483 (4,44%), jueus amb 2.327 (1,22%), ttars amb 1.196 (0,63%), i bielorussos 1.182 (0,62%). Tamb hi ha censats 672 moldaus (0,35%), 594 zeris (0,31%), 453 alemanys (0,24%), 402 coreans (0,21%), 401 mordovians (0,21%), 320 txuvaixos (0,17%), 282 armenis (0,15%), 188 baixkirs (0,10%), 156 uzbeks (0,08%), 148 polonesos (0,08%), 132 roma (0,07%), 128 tadjiks (0,07%), 103 maris (0,05%) i 102 xinesos (0,05%).  

Referncies.
Shternis, Anna, Soviet and Kosher; Jewish Popular Culture in the Soviet Union, 1923-1939, Indiana University Press, Bloomington, 2006, ISBN 0-253-34726-2.
Weinberg, Robert, Stalin's Forgotten Zion; Birobidzhan and the Making of a Soviet Jewish Homeland, University of California Press, Berkeley, 1998, ISBN 0-520-20989-3.

Enllaos externs.
 Pgina oficial.
 Provncia Autnoma Jueva ;
 Birobidzan, la Si oblidada de Stalin per Magnum Photos de Jonas Bendiksen;
 Birobidzhan: El somni d'una Ptria Jueva que mai no esdevingu veritable per Eve-Maria Stolberg (Russian Archipelago);






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61941" title="Caterina d'Arag" nonfiltered="4149" processed="4140" dbindex="24544">


Caterina d'Arag ( Alcal d'Henares 1485 - Kimbolton, Anglaterra 1536 ), infanta de Castella i princesa d'Arag, princesa de Galles i reina consort d'Anglaterra (1509-1533).

Orgens familiars.

Caterina d'Arag va nixer el 16 de desembre de 1485 sent la filla petita del rei d'Arag Ferran el Catlic i la reina de Castella Isabel la Catlica. Aix doncs, fou la germana petita de Joana I de Castella.

Des de la seva infncia va rebre una acurada educaci catlica i amb una gran cultura, aix la infanta castellana va arribar a aprendre les llenges romniques de la pensnsula aix com el francs, el flamenc, l'angls i, per descomptat, el llat a ms de dansa i msica.

Princesa de Galles.

Seguint la poltica dels Reis Catlics d'allar l'etern enemic francs, pel Tractat de Medina del Campo va ser promesa en matrimoni el 26 de mar de 1489 amb el prncep Artur de Galles, primognit d'Enric VII d'Anglaterra. 

El 17 d'agost de 1501 el vaixell de la Infanta va llevar ncores des de La Corunya vers Anglaterra, per al Golf de Biscaia el pal major de vaixell es trenc i va haver de fondejar al port de Laredo per a iniciar novament el viatge el 27 de setembre del mateix any. Desprs d'un mes de navegaci Caterina albirava el port de Plymouth, on fou rebuda pel bisbe de Bath, en representaci del prncep. El 14 de novembre s casada amb el desconegut, jove i malalts prncep de Galles a la catedral de Sant Pau de Londres. 

Com prncep de Galles, Artur va ser enviat al castell de Ludlow a Shropshire per presidir al consell de Galles i va ser acompanyat per Caterina d'Arag, fent la seva presentaci com a princesa de Galles. El 2 d'abril de 1502 per el prncep moria deixant a una princesa vdua de setze anys. Els interessos d'ambdues corones, la prdua d'un quantiosssim dot matrimonial per part dels aragonesos i castellans aix com la prdua d'un fidel i cada vegada ms poders aliat per part dels anglesos, van dur a negociar el matrimoni de la vdua amb el segent en la lnia de successi, el prncep Enric d'Anglaterra, germ del difunt. La princesa vdua va atestar que a causa de la joventut i carcter malalts del prncep el matrimoni no havia estat consumat, fet que va ser certificat amb una dispensa del Papa Juli II perqu el nou matrimoni fos possible.

Reina d'Anglaterra.

A la mort del rei Enric VII d'Anglaterra el 1509 el seu fill segon va ser nomenat successor amb el nom d'Enric VIII d'Anglaterra. Dos mesos ms tard del seu ascens es cas l'11 de juny a la capella de Grey Friars, a Greenwich, amb Caterina d'Arag, desprs d'una llarga, solitria i plena d'incertesa espera de set anys. El 24 de juny del mateix any fou coronada reina d'Anglaterra.

Tant com a Princesa de Galles com a Reina, Caterina va ser extremadament popular entre els seus sbdits. Va governar la naci com a regent, mentre Enric VIII envaa el Frana el 1513. 

Fou un matrimoni feli per a ambds per amb infidelitats per part d'ell, constants durant 18 anys, fins que el rei va comenar a preocupar-se seriosament davant la necessitat d'un hereu bar i la fi de la fertilitat de la reina. El seu primer fill va nixer el 1510 per va morir poc desprs de nixer. Al cap de cinc mesos la reina es va tornar a quedar embarassada d'un nen, que va nixer l'1 de gener de 1511, que fou batejat amb el nom d'Enric, Prncep de Galles i Duc de Cornualla. Moriria tan sols 52 dies desprs del seu naixement. Caterina va patir un avortament, al qual va seguir un altre nen que mor al dia segent a nixer. El 18 de febrer de 1516, a Greenwich, Caterina va donar llum a la princesa Maria d'Anglaterra.  

El 1520 el nebot de Caterina, Carles V emperador del Sacre Imperi Rom Germnic i rei de Castella i Arag, va visitar Anglaterra. La reina va comenar rpidament amb la poltica de guanyar tant la seva aliana com la de Frana. Immediatament desprs de la partida de l'emperador, el 31 de maig de 1520, la reina va acompanyar al rei angls a Frana, per a realitzar una visita de cortesia a Francesc I, i per tal d'unir interesos i posar pau als seus litigis. Tot i aix, el 1523 el rei angls novament va declarar la guerra a Frana, cosa que agrad a l'emperador que novament el visit a la cort anglesa i pact el casament de la princesa Maria d'Anglaterra amb el seu fill, l'infant Felip de Castella.

Descendncia.

Del seu matrimoni amb Enric VIII d'Anglaterra tingueren sis fills, dels quals sobrevisqu tant sols la princesa Maria:
 una infanta morta al nixer (1510);
 el prncep Enric d'Anglaterra, duc de Cornwall (1511), que sobrevisqu 52 dies;
 el prncep Enric d'Anglaterra (1513), mort al dia segent de nixer;
 un infant mort al nixer (1514);
 la princesa Maria I d'Anglaterra (1516-1558), reina d'Anglaterra ;
 una infanta morta al nixer (1518);

El problema successori.


El naixement d'un hereu mascle es feia essencial per al rei Enric VIII. La dinastia Tudor acabava d'ascendir al tron angls grcies al seu pare, i la seva legitimitat estava en dubte. Cap reina havia governat mai el Regne d'Anglaterra i els desastres de la Guerra de les dues roses (1455-1487) eren ben vius a la memria collectiva.

El rei, enamorat d'Anna Bolena, va sollicitar el divorci a les autoritats eclesistiques el 1527 amb el pretext de la illicitat del matrimoni celebrat entre cunyats. L'actitud inicialment favorable del Papa Climent VII es va modificar davant la negativa de Caterina d'Arag i a les pressions de l'emperador Carles V, poc disposat a veure compromesa la seva estratgia.

En plena efervescncia protestant, la qesti es va convertir en una viva polmica sobre la primacia papal en la qual van participar telegs i homes de lletres. Finalment, Enric VIII va decidir separar-se definitivament amb Caterina el 1531 per casar-se posteriorment amb Anna Bolena, amb qui va tenir la princesa Isabel d'Anglaterra. 

Thomas Cranmer, arquebisbe de Canterbury, va anullar el matrimoni de Caterina amb el rei el 23 de maig de 1533, i va fer que el Parlament aprobs l'Acte de Supremacia el 1534, negant la jurisdicci papal a Anglaterra i separant-se de l'obedincia a l'Esglsia Catlica de Roma. Aix mateix es va establir la Reforma anglesa, fent-se reconixer a ell mateix com a cap suprem de la nova Esglsia d'Anglaterra.

ltims dies.

Caterina va refusar el divorci i la nullitat i va portar-ho davant la justcia anglesa, perdent i fou forada a abandonar la Cort. Va ser separada de la seva filla, que fou declarada illegtima, i van ser enviades a viure en castells allunyats i en condicions humils. 

Caterina va ser confinada al castell de Kimbolton, on va morir el 7 de gener de 1536. Encara que mai no va renunciar al ttol reial, va ser enterrada a l'abadia de Peterbourough amb un funeral propi de Princesa vdua en comptes de reina, un funeral on no hi va assistir el rei, que no deix que hi ans la filla d'ambds, la princesa Maria d'Anglaterra.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61946" title="InterBase" nonfiltered="4150" processed="4141" dbindex="24545">
InterBase s el nom d'un sistema gestor de bases de dades relacional (RDBMS) pertanyent a l'empresa Borland. Es distingeix dels altres bases de dades pel poc espai de disc que ocupa la seva installaci, la seva facilitat d'administraci, i la seva arquitectura multi-generacional. Existeixen versions d'InterBase per a sistemes Linux, Microsoft Windows i Solaris.

Fins a la versi 6.0 era un programari propietari, per a partir d'aquesta versi, Borland va decidir publicar el seu codi. La nova versi de codi obert, va passar a anomenar-se Firebird. 

Borland, ha seguit desenvolupant Interbase fins arribar a la versi actual 7.5.1 (Juny de 2005), parallelament al projecte Firebird que tamb segueix en marxa.

Enllaos externs.
http://www.borland.com/interbase Pgina oficial d'InterBase ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61948" title="Bord" nonfiltered="4151" processed="4142" dbindex="24546">


Msica;
Bord (msica), els sons ms greus d'un instrument i per extensi, l'agent sonor que els produeix.
Eina;
 Bord (eina), bast alt que els pelegrins portaven en llurs viatges per ajudar-se a caminar.
Geografia;
 Bord (Maestrat aragons). Municipi de la provncia de Terol situat a la comarca del Maestrat aragons.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61951" title="Santa Sofia (Istanbul)" nonfiltered="4152" processed="4143" dbindex="24547">


Santa Sofia (en turc Ayasofya i en grec           ) s una antiga esglsia ortodoxa convertida en mesquita i avui museu d'Istanbul. L'esplanada des d'on es contempla Santa Sofia a un costat i la Mesquita del Sult Ahmet o Mesquita Blava a l'altra s una imatge turstica per inoblidable. Es considera l'obra ms gran i sagrada de l'poca Bizantina. Va ser utilitzada com esglsia durant 916 anys, des de la seva construcci l'any 537 fins al dia de la conquesta d'Istanbul l'any 1453. Des d'aquesta data fins a 1934, durant 481 anys, es va utilitzar com a mesquita. Desprs de passar una restauraci complerta per ordre de Mustafa Kemal Ataturk, fundador de la repblica Turca, el febrer de 1935, va ser inaugurada com a museu.

T una gran importncia en la histria de l'arquitectura per ser la primera construcci de base quadrada d'aquesta grandria i coberta per una cpula central i dues petites semicpules. Considerada per alguns l'octava meravella, en els nostres dies Santa Sofia s la quarta esglsia que t una rea coberta mes gran del mn desprs de Sant Pau a Londres, Sant Pere a Roma i el Duomo a Mil. El nom d'Aya Sofia s un dels tres ttols dedicats a Du que es descriuen com: Aya Sofia (saviesa divina), Aya Irene (Santa Irene) (quietud, pau) i Aya Dinamis (poder sagrat). 

L'emperador bizant Constant el Gran, l'any 360, va fer construir en el centre de la ciutat, en el lloc on avui dia es troba Santa Sofia, una gran esglsia amb el nom de "Megale Ekklesia". Sobre les runes d'aquesta construcci de fusta, que es va cremar completament durant un incendi el 20 de juny del 404, va ser construda una nova esglsia ms gran i resistent entre els anys 404-406 per l'arquitecte Rufinos i va ser inaugurada per al culte el 10 d'octubre del 416. L'emperador bizant Teodosi II va ser el mecenes d'aquesta segona esglsia, que constava de tres naus en forma baslica. Aquest edifici, del que es poden veure encara les restes de la seva base, les escales i un fris decorat amb relleus d'ovelles just davant del museu, va ser prcticament destrut pels opositors de l'emperador durant la insurrecci de Nika (victria) que va comenar al gener de l'any 532. L'emperador Justini I, que va recuperar el seu tron desprs de la insurrecci de Nika, va manar construir l'esglsia que es visita avui dia.

L'obra original es va realitzar de maons i pedra. En l'antiguitat els mosaics estaven envoltats amb peces de cristall o or, que havien estat incrustats curosament en tots els angles, donant la sensaci de vida i moviment als mosaics, dels quals en queden mostres. Per desgrcia, des que es van exposar els mosaics de les parets a les visites, milers de turistes s'han dedicat a emportar-se peces dels mosaics com a record. Alguns mosaics han estat protegits amb vidres en els ltims anys.

Histria.

Primera esglsia.

No queden restes de la primera esglsia que es construa en aquesta localitzaci, coneguda en grec com                 (Megl  Ekkl s , Gran Esglsia), o en llat Magna Ecclesia.

Com sovint passava en aquells dies, el lloc fou seleccionat per l'existncia prvia d'un temple pag. L'esglsia era construda prop de l'rea on s'estava desenvolupant el palau imperial i prop de l'esglsia ms petita Hagia Irene, que fa de catedral fins que Santa Sofia fou completada. Santa Sofia fou inaugurada per Constant II el 15 de febrer de 360. Les dues esglsies formaven part de les esglsies principals de l'Imperi Bizant.

Scrates de Constantinoble (380-440) va fer la crnica d'aquesta esglsia, afirmant que era construda per Constant el Gran. Fou construda com una baslica tradicional llatina amb galeries i un sostre de fusta. Precedida per un atri. En aquells moments ja era considerada com un dels monuments ms excepcionals del mn.

L'apellaci Megl  Ekkl s  se segu utilitzant molt de temps, i no es canvi pel nom de Santa Sofia fins desprs de la conquesta bizantina del 1453.

Segona esglsia.

El patriarca de Constantinoble, Joan Crisstom, entrava en conflicte amb l'emperadriu Aelia Eudoxia, muller de l'emperador Arcadi i era enviat a l'exili el 20 de juny de 404. Durant els subsegents aldarulls, la primera esglsia fou cremada en gran part. Una segona esglsia fou ordenada construir per Teodosi II, que l'inaugurava el 10 d'octubre de 405. Amb la revolta de Nika la segona esglsia fou cremada completament entre el 13 i 14 gener de 532. Uns quants blocs de marbre d'aquesta segona esglsia han sobreviscut i es mostren al jard de l'actual esglsia (la tercera).

Tercera esglsia.

El 23 de febrer de 532, noms uns quants dies desprs de la destrucci de la segona baslica, l'emperador Justini I prenia la decisi de construir una tercera baslica totalment diferent, ms gran i ms majestuosa que les sevess predecessors. Justini escollia el fsic Isidor de Milet i el matemtic Antemi de Tralles com a arquitectes; Antemi, tanmateix, moria al cap d'un any. La construcci s descrita per l'historiador bizant Procopi a De Aedificiis. La baslica es constru amb material portat de pertot l'imperi, com columnes hellenstiques des del temple d'rtemis a Efes.

Les pedres grans es portaren de llunyanes pedreres: Prfid des d'Egipte, marbre verd des de Tesslia, pedra negra des de la regi del Bsfor i pedra groga des de Sria. Ms de deu mil persones foren contractades durant la construcci. Fou reconeguda immediatament com una obra excepcional d'arquitectura, demostrant les idees creatives dels arquitectes. Podrien haver utilitzat les teories d'Her d'Alexandria per poder construir una cpula d'aquestes dimensions sobre un espai obert tant gran. L'emperador, juntament amb el patriarca Eutychius, inaugurava la baslica nova en 27 de desembre de 537 amb molta pompa i circumstncia. Els mosaics dins de l'esglsia, tanmateix, no foren completats fins el regnat de l'emperador Just II (565-578).

Els terratrmols l'agost de 553 i 14 de desembre de 557 provocaren escletxes a les cpules. La cpula principal s'ensorr completament durant un terratrmol el 7 de maig de 558, destruint per l'impacte l'altar i el cimbori. L'emperador orden una restauraci immediata. El confiava a Isodor el Jove, nebot d'Isidor de Milet. Aquesta vegada utilitz materials ms lleugers i elev la cpula 6,25 m, donant aix la seva alada interior actual de 55,6 m. Aquesta reconstrucci es complet el 562. El poeta bizant Pau Silenciari va escriure un llarg poema pica conegut com Ecphrasis, per a la reinauguraci de la baslica, presidia pel patriarca de Constantinoble Eutiqui, el 23 de desembre de 562.

Santa Sofia era la seu del patriarca de Constantinoble i la principal escena de les cerimnies imperials bizantines, com les coronacions. La baslica tamb oferia asil als malfactors. Els visitants estrangers quedaven profundament impressionats.

El 726 l'emperador Lle III de Bizanci emetia una srie d'edictes contra la veneraci d'imatges (iconoclstia), ordenant a l'exrcit la destrucci de totes les icones. En aquella poca, totes les imatges religioses i esttues es retiraren de Santa Sofia. Desprs d'un breu perode de relaxament, l'emperador Irene de Bizanci (797-802), va tornar a endurir l'iconoclstia. L'emperador Tefil (829-842) fou fortament influt per l'art islmic, prohibint les imatges gravades. Tenia una porta de bronze amb els seus monogrames installada a l'entrada del sud de l'esglsia.


La baslica va patir ms danys, primer per un gran foc el 859, i una altra vegada per un terratrmol el 8 de gener de 869 que feia esfondrar una part de la cpula. L'emperador Basil I orden la seva reconstrucci.

Un altre gran terratrmol de 25 d'octubre de 989 arrun la gran cpula. L'emperador bizant Basil II aquesta vegada tri l'arquitecte armeni Trdat, creador de les grans esglsies d'Ani i Agine, per reparar la cpula. Les seves reparacions afectaven l'arc occidental i una porci de la cpula. L'abast de la destrucci de l'esglsia es palesa en els sis anys que va durar la seva reconstrucci. L'esglsia es reobria el 13 de maig de 994.

Al seu llibre De Ceremoniis aulae Byzantinae (Llibre de Cerimnies), l'emperador que Constant VII (913-919) va escriure sobre tots els detalls de les cerimnies celebrades a Santa Sofia per l'emperador i el patriarca.

Durant la Quarta Croada, Constantinoble fou capturada i l'esglsia profanada. L'historiador grec bizant Niketas Choniates va descriure la captura de Constantinoble. Moltes relquies foren enviades a les esglsies d'occident i es poden veure a diversos museus. Durant l'ocupaci llatina de Constantinoble (1204-1261) l'esglsia es convertiria en una catedral catlica romana. Baldu I era coronat emperador el 16 de maig de 1204 a Santa Sofia, en una cerimnia amb prctiques bizantines. Enrico Dandolo, el Doge de Vencia que comand la invasi de la ciutat per part dels croats, fou enterrat a l'esglsia i se'n conserva encara la tomba.

Referncies.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61955" title="Aqeducte de Valent" nonfiltered="4153" processed="4144" dbindex="24548">

L'aqeducte de Valent, tamb conegut per l'aqeducte de Bozdo an, ubicat a Istanbul, va ser construt per l'emperador bizant Valent l'any 375.

Construt entre el tercer i el quart pujol de la part antiga, s'utilitzava per a dur l'aigua a la font monumental (ninfeum) des del bosc de Belgrad. T 64 m d'altura des del nivell del mar i 20 m des de la seva base. Tenia 1 km de longitud per actualment noms es conserven uns 600 m en el barri de Unkapani i 200 m a Beyaz t. Els materials que es van utilitzar per a la construcci de l'aqeducte, tant les pedres grans de la part inferior com les petites de la part superior, van ser portades de les muralles de la ciutat antiga de Calcednia (Khalkedon).


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61956" title="Provncia d'Ourense" nonfiltered="4154" processed="4145" dbindex="24549">

La provncia d'Ourense (en gallec i oficialment: Ourense) es troba al sud-est de Galcia, entre les provncies de Pontevedra i de Lugo. s l'nica provncia gallega sense costa atlntica. A l'est limita amb Castella i Lle, i al sud amb Portugal. La seua capital s la ciutat homnima. La seua poblaci s de 339.444 hab. (2005) en una superfcie de 7.278 km, dels quals el 30% viuen a la capital.

 Vegeu tamb .

 Galcia;
 Llista de municipis d'Ourense;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61957" title="Aramn Javalambre" nonfiltered="4155" processed="4146" dbindex="24550">
L'estaci Aramn Javalambre s una estaci d'esqu del grup Aramn (Ibercaja i el govern de l'Arag) situada a la serralada de Javalambre, a la provncia de Terol. Actualment disposa de sis quilmetres de pistes d'esqu repartits en 8 pistes amb set remuntadors.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61958" title="Circumscripci territorial" nonfiltered="4156" processed="4147" dbindex="24551">
Les circunscripcions territorials sn subdivisions d'un estat amb funcions administratives, poltiques, militars, eclesistiques o altres finalitats amb diferents graus de dependncia vers el govern central.

Designacions.
Algunes de les designacions territorials sn:
 Cant: Bsnia i Hercegovina, Frana, Sussa;
 Comtat: Estats Units, Irlanda, Regne Unit (county);
 Comuna: Frana (commune), Itlia (comune);
 Comunitat: Blgica;
 Comunitat autnoma: Espanya;
 Departament: Bolvia, Colmbia, El Salvador, Frana;
 Estat: Austrlia, Estats Units, ndia;
 Land: Alemanya, ustria;
 Parrquia: Andorra;
 Prefectura: Jap;
 Provncia: Blgica, Canad, Espanya, Filipines, Itlia, Xina;
 Regi: Blgica, Finlndia, Frana, Itlia, Nova Zelanda;
 Regi autnoma: Xina;
 Repblica: Rssia;
 Territori: Canad;

Subdivisions estatals.
Alemanya.
Govern: Federaci (anomenat Bundesland).
Administraci de primer ordre: Land.

Andorra.
Parrquia.

Espanya.
Govern: Estat.
Administraci de primer ordre: Comunitat autnoma.
Administraci de segon ordre: Provncia.
Administraci de tercer ordre: Comarca.
Altres administracions:
Ciutat autnoma.

Estats Units d'Amrica.
Govern: Federaci.
Administraci de primer ordre: Estat federal.
Administraci de segon ordre: Comtat (county).
Altres administracions:
Districte federal.
Estat associat (Puerto Rico).
Reserva ndia;

Frana.
Govern: Repblica centralista.
Administraci de primer ordre: Rgion.
Administraci de segon ordre: Dpartement.
Administraci de tercer ordre: Arrondissement (sotsprefectura). ;
Altres administracions:
Regi d'ultramar.
Collectivitat d'ultramar.

Referncies.
 Enciclopdia Catalana;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61959" title="Provncia de Palncia" nonfiltered="4157" processed="4148" dbindex="24552">

Palencia s una provncia que es troba a Castella i Lle, al nord-oest de la Pennsula Ibrica. La seua capital s la ciutat homnima. Altres localitats importants d'aquesta provncia sn: Guardo, vila industrial-minera, la ms poblada desprs de la capital. Aguilar de Campoo, vila galetera i turstica del nord provincial i Venta de Baos, important nus ferroviari i industrial al sud de la provncia.

Limita al nord amb Cantbria, a l'oest amb la provncia de Lle, a l'est amb la provncia de Burgos i al sud amb la provncia de Valladolid. T una poblaci de 173.509 hab. (2005) en una superfcie de 8.029 km2.

Vegeu tamb.
 Castella i Lle;
 Comarques de Palncia;
 Llista de municipis de Palncia;
 Provncies d'Espanya;

Enllaos externs.
Diputacin Provincial de Palencia ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61965" title="Valent" nonfiltered="4158" processed="4149" dbindex="24554">

Valent, en llat Flavius Julius Valens (328 - 9 d'agost de 378 a Cibalae), va ser emperador rom des de l'any 364 fins la seva mort. Per a ser triat emperador, Valentini I va rebre la condici d'escollir a un co-regent a causa de la runa que sofria l'Imperi i la seva prctica divisi en dues meitats. El triat va ser el seu germ, Flavi Valent, qui va rebre el govern d'Orient.

Valent estava casat amb lbia Dominica de la que va tenir dos filles i seguia la religi cristiana arriana.

 Els primers passos .

Sota l'emperador Juli l'Apstata era un dels domestici. El seu germ el va fer emperador d'Orient el 28 de mar del 364. Els seus collaboradors principals foren el prefecte Sallusti i els generals Lupic, Vctor i Arinteu. Per una llei de 16 de desembre del mateix any va prohibir la costum de donar regals als que portaven alguna noticia important a les provncies com la proclamaci d'un emperador o el inici del consolat. Encara aquest any els gots van aparixer a Trcia per es van retirar segurament per diners.

La primavera del 365 va deixar Constantinoble i va anar a sia Menor; era a Cesarea de Capadcia el juliol quan es va produir el gran terratrmol que va assolar la regi. La revolta de Procopi parent de Juli l'Apstata, va posar el seu tron en perill (proclamaci de Procopi el 28 de setembre de 365 a Constantinoble); els seus suports eren importants i nombrosos per l'arribada de Valent a sia Menor amb un potent exrcit va aconseguir derrotar a Procopi a Thyatria (Brega), el que va motivar que Procopi fos abandonat pels seus partidaris i lliurat a Valente que va executar al rebel el 27 de maig del mateix any; sembla que va tractar amb clemncia als seus partidaris segons Temisti (Ammi Marcell i  Zsim diuen que va executar persones innocents); va ordenar destruir les muralles de Calcednia en cstig per la participaci de la ciutat a la revolta, per pels precs dels representants de Nicea de BitniaNicea, Nicomdia i Constantinoble es va acontentar finalment de destruir una petita part (que seguidament fou reconstruda). En aquest temps va millorar el servei de subministrament d'aigua a Constantinoble amb la construcci d'un aqeducte.

 Guerra amb els gots .

El 367 va rebaixar les taxes en un quart, mesura excepcional a l'Imperi i a qualsevol estat. Tres mil gots que havien baixat el 366 enviats per Atanaric per ajudar a Procopi, i que estaven saquejant territori rom, foren obligats a rendir-se e instal lats en ciutats a la vora del Danubi amb l'encrrec de vigilar la frontera. El rei got Ermenric va demanar el retorn d'aquestos gots per Valent va refusar. Aix va causar la guerra. 

Valent va fixar el seu campament a Marcianpolis capital de la Baixa Msia; tenia al seu costat a Auxoni, que havia estat nomenat prefecte del pretori al lloc de Sallusti, retirat degut a la seva avanada edat. Va passar el hivern a la ciutat on era el gener del 368. Probablement fou en aquest temps que els muntanyesos isauris van fer atacs de saqueig contra Cilcia i Pamflia i van derrotar a Musoni, el vicari d'sia.

Durant tot el 368 Valent no va poder creuar el Danubi; hi van haver noms petits combats fronterers; altre cop va passar el hivern a Marcianpolis. El 10 d'octubre del 368 Nicea fou destruda per un terratrmol.

A la primavera segent, el 3 de maig del 369, Valent va sortir de Marcianpolis i es va dirigir a Noviodunum on va creuar el Danubi i va entrar en el pas dels gots; els romans els van produir fortes baixes; Atanaric li va sortir a l'encontre amb moltes forces, per fou derrotat; al final de la campanya va retornar a Marcianpolis per passar el hivern, per els gots van demanar la pau que els fou concedida a condici de no creuar el Danubi i dues ciutats del Danubi esdevindrien centres comercials. El tractat, signat per Atanaric i Valent, va tenir lloc en un vaixell ancorat al riu Danubi, ja que el rei got refusava posar el peu a territori rom. A final del 369 Valent havia tornat a Constantinoble.

 Administraci de l'Imperi .

El  370 es produa una persecuci d'arrians pels catlics a Constantinoble, i els catlics van enviar una delegaci de vuit eclesistics a Valent que en aquell moment era a Nicomdia. Es diu que Valent va ordenar la mort dels vuit delegats, orde que fou executada per Modest, prefecte del pretori, que els hauria posat en un vaixell que fou portat a alta mar, i all incendiat. Aquell mateix any la fam va assolar Frgia.

El 371 l'emperador era a Constantinoble, i desprs va anar a Cesarea de Capadcia on segurament va passar el hivern (371-372). En aquest temps el seu nic fill es va posar malalt i va demanar auxili al bisbe de Cesarea, Basili, que li va prometre que el noi es recuperaria si l'emperador era batejat per eclesistics catlics; per Valent noms va acceptar el bateig per eclesistics arrians, i el noi va morir poc desprs. Durant la seva estada a Capadcia va dividir la provncia en dues i va fer a Tiana la capital de Capadcia Segona (Capadocia Secunda), mentre Cesarea romania capital de la Capadcia Primera (Capadocia Prima).

 Guerra amb Prsia .

El 372 el prefecte Modest i el general Arinteu foren cnsols. Arinteu era un home de gran altura, perfecta forma i gran coratge, valentia i habilitat militar. El 13 d'abril del 372 Valent va arribar a Antioquia  per dirigir la guerra contra Sapor I de Prsia; sembla que en el tractat entre Sapor i Jovi s'havia incls Armnia per el rei persa volia dominar el pas i vers el 368 havia deposat al rei Arshak II d'Armnia i annexionat el regne. Pap d'Armnia, fill d'Arshak, que va poder fugir a la Clquida, va demanar l'ajut rom, que el 370 li va enviar al comes Terenci que el va ajudar a tornar a Armnia per Sapor va enviar tropes a Armnia i Pap es va haver de refugiar a les muntanyes (371). El 372 Valent va enviar a la zona al general Arinteu. Els romans van expulsar als perses i Pap, retornat de la Clquida, restaurat al poder i proclamat rei. El rei persa va amenaar amb un atac per va arribar el hivern i no s'havia fet res, excepte petits avanos de Valent cap a Mesopotmia.

El 373 perses i romans es van enfrontar, els romans dirigits pel comes Traj i el comes Vadomar (un antic rei dels alamans); l'escenari de la lluita fou Mesopotmia i els perses foren derrotats i es va acordar una treva, retirant-se els perses a Ctesifont. Valent va passar el hivern (373-374) a Antioquia. 

En aquest hivern es va produir una conspiraci per assassinar a l'emperador, segons es creu formada principalment per pagans; va circular el rumor, cimentat en endevinacions  i mgia, que una persona el nom del qual comenava per Theo seria el successor de Valent i es va identificar aquesta persona com Teodor, el notari o secretari de l'emperador. La conspiraci fou descoberta i Teodor i altres implicats foren executats incloent alguns que eren innocents; Sozomen diu que l'emperador va fer matar a totes les persones de rang que tenien un nom comenant per Theo, i que per aix va morir el general Teodosi pare del fuutur emperador del mateix nom (que fou  executat a Cartago el 376)  per tot aix s poc probable; entre els executats Mxim, antic mestre de Juli l'Apstata, Simnides, Hilari i altres. Els llibres de mgia que es van trobar foren cremats. En aquest any el rei Pap d'Armnia fou cridat a Cilcia on va romandre de fet presoner, per es va escapar i va tornar al seu regne si be va romandre lleial a Roma; una mica desprs Valent va ordenar el seu assassinat a Traj, el comandant de la fora romana a Armnia (374).

El 375 es van produir noves negociacions de pau amb els perses per desprs de mesos discussions no es va arribar a res. Tot l'any l'emperador va restar a Antioquia sense preocupar-se de l'administraci de l'Imperi i deixant el govern en mans de ministres que en la major part van aprofitar per enriquir-se.

El 376 no va passar res important., Valent fou cnsol per cinquena vegada amb Valentini el Jove que junt amb el seu germ gran Graci havia succet al seu pare Valentini I a finals de l'any anterior. Durant mesos es va preparar la guerra contra Prsia reunint una fora considerable per no consta que tants preparatius tinguessin finalment utilitat. Sapor va fer conquestes a Ibria i Armnia que Valent no va poder evitar; va enviar al general Vctor a Prsia i finalment es va acordar una pau que no era pas avantatjosa pels romans.

 Segon conflicte amb els gots .

En aquest temps els romans van sentir a parlar per primer cop dels huns; aquest poble havia atac als alans que vivien a la vora del riu Tanais, i tot seguit van atacar als gots de la secci dels greutings o orientals (ostrogots); el rei Ermenric es va sucidar i el seu successor Vitimis va morir en combat; el va succeir el seu fill Viteric sota regncia d'Alateu i Safrax, que van decidir la retirada cap al territori entre el Boristenes i el Danubi; el rei dels visigots, Atanaric, va intentar la resistncia als huns a la riba del Dniester per els huns estaven imparables; dos-cents mil gots (entre els quals gent d'Atanaric i potser aquest mateix) van aparixer a la frontera romana del Danubi demanant entrar; una delegaci fou enviada a Antioquia encapalada pel bisbe got lfila. Valent va donar perms als got per entrar per va ordenar que els infants havien de ser deixats com hostatges i que els gots havien de deixar les armes a la frontera; els gots van ser rebuts a Trcia i de fet van passar amb les armes que tenien. Els seus caps eren Alavif i Fritigern.

El 377 Valent romania a Antioquia. Valent esperava la sortida dels gots als que no donava aprovisionament; el comes Lupic  i el dux Mxim, fustigaven als gots i intentaven que tornessin a creuar el Danubi; per aquestes tasques es van utilitzar als soldats de vigilncia al Danubi i la frontera va quedar desguarnida; Safrax i Alateu els regents greutings, al adonar-se de que no hi havia soldats romans, van creuar a territori rom amb les seves forces (tot i que el perms els fou negat)  i es van unir a Fritigern prop de Marcianpolis. 

All Lupic va convidar a un banquet a Alavif i Fritigern a una festa que se suposava de reconciliaci, per que va acabar en una baralla en la que els romans foren derrotats; llavors els gots que estaven acampats prop d'Adrianpolis van decidir creuar l'Hellespont, i van demanar subministraments per el magistrat en cap de la ciutat d'Adrianpolis, irritat pels saquejos que havien fet, els va atacar, i va sortir malparat de l'acci. Aquestos gots es van unir a Fritigern que havia reagrupat als seus i ara venia cap a Adrianpolis, ciutat a la que van posar setge. La ciutat no la van poder ocupar per eren els amos de tota la regi que van saquejar.

Valent va conixer aquestes noticies a Antioquia i va enviar rpidament a Traj i Profutur amb les legions d'Armnia (que uns mesos desprs va passar a poder de Prsia) per obligar als gots a retornar a l'obedincia. A aquestos generals es va unir Ricimer, enviat per Graci. Els romans van trobar el principal cos dels gots a un lloc anomenat Salices, a Esctia Parva entre el Danubi Inferior i la mar, on es va lliurar una gran batalla en que els romans no van aconseguir cap avantatge. 

Els romans es van establir a Marcianpolis i les operacions que van seguir no van portar a cap resultat decisiu, i van comportar fortes baixes per ambdues parts; els gots dominaven entre el Danubi i la mar i a l'est fins als suburbis de  Constantinoble. Valent va arribar a aquesta ciutat el 30 de maig del 378, i va destituir a Traj del comandament de la infanteria, que va donar a Sebasti (un maniqueu) al que va encarregar de dirigir la guerra; Vctor (catlic) dirigiria la cavalleria.

El 11 de juny Valent va sortir de la capital; noms sortir fou increpat per un solitari de nom Isaac que l'instava a restaurar el catolicisme i si no ho feia abans de combatre l'amenaava amb que no retornaria. L'emperador va seguir i va arribar a Adrianpolis, acampant a la rodalia; Traj va rebre un comandament indeterminat (o potser fou restaurat en el comandament de la infanteria), per el consell de Sebasti va prevaldre sobre el de Vctor, i Valent va decidir lliurar batalla. 

El 9 d'agost del 378 els romans van patir una gran derrota, la ms gran des de la batalla de Cannes. Els teruings (tervingi) o terwings de Fritigern i els greutings d'Alateu i Safrax van destruir dos teros de l'exrcit imperial en part format per brbars que es van passar a l'enemic; Traj, Sebasti, Valeri (comes stabuli) i Equici van morir. Valent no fou vist ms desprs de la batalla; fou ferit per una fletxa i segurament va morir al camp de batalla; un altre histria diu que fou recollit per un pags que el va amagar a casa seva, per els brbars la van cremar sense saber qui hi havia dins. En tot cas el seu cos no fou trobat.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61966" title="Circuit RLC" nonfiltered="4159" processed="4150" dbindex="24555">
Un circuit RLC (tamb conegut com circuit ressonant) s un circuit elctric que consisteix en una resistncia (R), una bobina (L) i un condensador (C), connectats en srie o en parallel. Un circuit RLC s un circuit de segon ordre perqu qualsevol voltatge o corrent pot ser descrit amb una equaci diferencial de segon ordre.

 Parmetres fonamentals .
Hi ha vris parmetres fonamentals que descriuen el comportament dels circuits RLC: la freqncia de ressonncia, la freqncia natural de ressonncia i el factor d'esmortement. 

La freqncia natural de ressonncia en radiants per segon s:

;

o en hertzs, s

;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61967" title="Bill Wyman" nonfiltered="4160" processed="4151" dbindex="24556">
Bill Wyman (Lewisham, Londres, 24 d'octubre de 1941) s un msic de rock, intrpret de baix elctric. Fill d'obrers, durant la Segona Guerra Mundial canvi sovint d'habitatge, per evitar els bombardeigs alemanys. Estudi a Oakfield i Beckenham, i s'allist a l'Exrcit de l'Aire, d'on es llicenci el 1961. Mentre treballava a Streatham, aprengu a tocar la guitarra rtmica i s'inici en el baix un any abans d'ingressar,el 1962, a The Rolling Stones, en substituci de Dick Smith. Aport al grup els seus coneixements en electrnica i el so dur i aspre, amb el seu baix continu, que els caracteritz. Deix els Stones el 1993.

Enllaos externs.

Lloc web de l'artista;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61970" title="Manuel de Falla y Matheu" nonfiltered="4161" processed="4152" dbindex="24557">

Manuel de Falla y Matheu (Cadis, 23 de novembre de 1876 - Alta Gracia, Argentina, 14 de novembre de 1946), fou un compositor andals de msica clssica. Amb els catalans Isaac Albniz i Enric Granados seria el tercer dels noms que conformen la gran trilogia del nacionalisme musical espanyol. Fou tamb un dels primers compositors d'aquesta tradici que es va donar a conixer a tota Europa i Amrica, superant l'allament de la msica hispana des del segle XVIII.

Format a Madrid amb Felip Pedrell i posteriorment, a Pars, amb Paul Dukas, la seua producci palesa tant la influncia de les arrels musicals hispniques com la de la msica francesa i les avantguardes europees. Va compondre ballet: El amor brujo i El sombrero de tres picos; pera: La vida breve i El retablo de Maese Pedro; i msica instrumental, entre la que cal destacar la Fantasia baetica per a piano i el Concert per a clavec. La seua obra per a piano i orquestra Noches en los jardines de Espaa est prxima a l'esttica impressionista. Va deixar inacabada la seua cantata escnica Atlntida, basada en el poema de Jacint Verdaguer, conclosa posteriorment pel seu deixeble Ernesto Halffter.

Desprs de la Guerra Civil Espanyola Manuel de falla va autoexiliar-se a Argentina, on va morir l'any 1946.

Biografia.
Infantesa a Cadis.

Falla va nixer en el si d'una famlia benestant dedicada al negoci de consignataris de naus, que llavors vivien els ltims anys del seu esplendor econmic, previs a l'enfonsament de les ltimes restes de l'imperi colonial espanyol, que els arrossegaria a la decadncia. Son pare, Jos Mara de Falla Franco, era d'origen valenci, mentre que sa mare, Mara del Carmen Matheu Asturias, era catalana. Dels tres germans del matrimoni noms tres van atnyer l'edat adulta: Manuel, Germn i Maria del Carmen. Ser la seua germana, tamb soltera com el compositor, la fidel companya de Falla en els seus ltims anys de vida. 

Falla naix a Cadis, l'ltim rac de l'Europa occidental, davant de les costes africanes. No obstant aix, la famlia Falla va tenir un bon contacte amb la tradici musical Europea, en primer lloc a travs del conreu familiar de la msica, interpretant els obligats repertoris operstics i de msica de sal; i, en segon lloc, l'accs any rere any a l'obra de Haydn Les set ltimes paraules de Crist en la Creu, encarregada per una confraria de Cadis al compositor austrac l'any 1785 i que es representava a la Catedral cada Setmana Santa. 

Va rebre les primeres llions musicals de la seva mare, una excellent pianista que no va dubtar a posar-lo en mans dels millors professors de Cadis: Alejandro Odero i Enrique Broca, comptant tamb amb el suport i l'al del melman gadit Salvador de Viniegra. De la seua adolescncia sn les primeres obres de cambra en les que s'aprecia una notable instrumentaci i la influncia de Wagner i Gounod. Als 15 anys ja mostra alguns trets de la seua personalitat; somniador, sensible i amb una feble salut.


Els anys d'estudi.
Tot i que Falla ja havia fet alguns viatges a Sevilla i Madrid amb la seua famlia, el que li havia proporcionat el contacte amb representacions musicals, s l'any 1898 quan la famlia al complet, degut a problemes econmics, es trasllada a viure a Madrid. Als 20 anys era un pianista prometedor, que ja havia compost diferents peces per tal de proveir-se d'un repertori propi, ats que en aquella poca no es concebia un pianista que no interpretara obres prpies. De complexi dbil, va ser rebutjat per al servei militar, i tardanament va matricular en el Conservatori en matrcula lliure, perqu resultava massa major per alternar amb els alumnes comuns. L'excellent pianista Jos Trag, professor del Conservatori, va adonar-se de les excellents capacitats del gadit i va ser un important suport per al jove pianista que, a banda, comenava a mostrar inters per la composici.

El panorama musical madrileny no deixava massa lloc per a la creaci fora del camp habitual de la sarsuela, i Manuel de Falla, com tots els seus collegues, va dedicar-s'hi, produint les seues primeres obres; entre 1899 i 1905 va compondre cinc sarsueles. A El corneta de rdenes, van seguir-li La cruz de Malta, Limosna de Amor i La casa de Tcame Roque, per cap d'elles es va arribar a estrenar. Les dues primeres les va compondre en collaboraci amb Amadeu Vives. Posteriorment Falla repudiaria aquestes dues obres, i tamb la tercera; no obstant, va expressar sempre una estima especial per la quarta d'elles, i anys ms tard en va reutilitzar una part per al ballet El sombrero de tres picos. Totes aquestes obres, junt amb les peces de piano anteriors i alguna can andalusa, formen el que, en una frase del poeta Gerardo Diego ben escaient i que ha esdevingut clebre, s'ha denominat el Premanuel de Antifalla. La cinquena sarsuela, Los amores de la Ins, si que va conixer l'estrena, per sense massa xit.

Arran de la lectura d'unes partitures de l'pera Els Pirineus de Felip Pedrell, Falla decideix contactar amb el mestre catal per a rebre'n classes de composici. Pedrell era professor d'Histria de la msica al Conservatori de Madrid. Falla va estudiar amb ell durant dos anys, de 1902 a 1904, moment en qu Pedrell va tornar a Barcelona. Pedrell va inculcar-li la pulcritud i la perfecci formal, i li va fer conixer els tresors del nacionalisme rus, especialment la msica del Grup dels Cinc. Tanmateix, la principal influncia de Pedrell consistir en transmetre al jove compositor el coneixement del llegat musical espanyol, tant l'histric com el folklric, com a base d'una creaci musical original i autctona. Falla es declararia tota la vida deixeble de Pedrell tot i no seguir al peu de la lletra el consell d'aquell. En efecte, Pedrell defensava la idea de la cita explcita i directa del material musical, mentre que Falla l'utilitza com a base per amb una elaborada recreaci del material, que esdev completament original. Falla utilitza la font folklrica, per l'estilitza i la transforma fins que aquesta esdev un material utilitzable per la msica culta i adaptable a les necessitats orgniques de l'obra concreta. En aquest sentit, Falla es trobar completament inserit en els darrers corrents de la msica nacionalista i de les avantguardes, representats per figures com Bla Bartok o gor Stravinski. El mateix Falla va afirmar, confrontant l'esttica de Claude Debussy i de Pedrell:
...mentre que el compositor espanyol usa, en gran part de la seua msica, el document popular autntic, hom diria que el mestre francs en prescindeix per a crear una msica prpia, no agafant d'aquella que l'ha inspirada ms que l'essncia dels seus elements fonamentals .
Falla pren partit per la visi essencialista de Debussy ms que per la textual de Pedrell. Tot i aix considera la posici de Debussy dins l'evoluci natural de les teories de Pedrell, i per tant no hi veu cap traci al mestre catal. Al final de la seua vida, dedicar a tots dos mestres el seu corresponent homenatge musical en la Suite Homenajes. La influncia de Felip Pedrell seria decisiva en la conformaci de la seva esttica: va ser ell qui li va obrir les portes al coneixement de la msica autctona espanyola que tanta importncia hauria de tenir a la producci madura de Falla.

Els anys d'estudi a la capital van culminar amb la composici de l'pera La vida breve, guanyadora del primer premi d'un concurs convocat per l'Real Acadmia de Belles Arts de San Fernando.

 La vida breve .


L'any 1904, l'Acadmia de Belles Arts de Madrid va convocar un concurs per a la composici d'una pera espanyola. L'estrena de l'obra guanyadora no estava assegurada per, en les bases, l'Acadmia prometia que havia de procurar que les obres premiades siguen executades pblicament, amb la deguda brillantor en un teatre de Madrid. Gaireb simultniament la companyia madrilenya de pianos Orztiz y Guss va convocar un premi de composici pianstica, el premi del qual consistia en un excellent piano de cua. Falla decideix presentar-se als dos concursos, el que li provocar no poc estrs i preocupacions, arribant a ambdues proves amb presses i dificultats. En el concurs d'interpretaci va haver d'enfrontar-se al jove pianista catal Frank Marshall, digne representant de l'escola de Granados. Malgrat la bona impressi que va deixar Falla, va perdre davant Marshall. Al concurs d'pera va presentar una obra sobre un feble llibret de Carlos Fernndez-Shaw, habitual llibretista de sarsuela: La vida breve. Degut a les presses, l'obra es va presentar amb nombrosos errors de cpia, en part tamb degut a la collaboraci de l'inexpert germ del compositor, Germn, en les tasques de copisteria. Tot i aix, l'obra va guanyar el premi.

S'ha considerat aquesta obra com la que va obrir la porta de la celebritat a Falla. L'obtenci del premi revela l'originalitat de la pea, que tot i emprar una concepci prxima al que era habitual en la sarsuela  s'ha dit que en aquesta obra Falla t un deute clar amb el Gernimo Gimnez de La tempranica  destaca pel seu s original de l'element musical popular i per una ambici esttica ms enll del que era corrent en la msica espanyola de l'poca. F. Sopea i T. Marco, no obstant, han remarcat que, ms enll de les influncies de la sarsuela, La vida breve s una obra de cabdal importncia, un vertader drama lric, magistralment orquestrat i a la que no sn alienes les influncies veristes, tan a la moda en l'poca, i wagnerianes.

Malhauradament, el que en principi semblava un primer xit es va tornar en una de les decepcions ms grans de Falla. La subreptciament promesa estrena a Madrid, desprs de diversos titubejos i un bon grapat de renovades promeses incomplides, no es va produir. L'obra hauria d'esperar nou anys per a ser estrenada, primer a Nia i desprs a Pars

Pars.

Falla va arribar a Pars l'any 1907, encoratjat per una promesa d'una gira de concerts que un empresari de tercera fila li havia fet a Espanya. La arribada no va estar exempta de problemes econmics, perqu la gira promesa no va arribar a produir-se, i finalment va ser substituda per una gira com a pianista acompanyant d'una petita troupe. A Pars va entrar en relaci amb Claude Debussy, Maurice Ravel, Paul Dukas i Isaac Albniz. Aquest ltim, que s'havia guanyat una certa reputaci i gaudia de merescuda fama en els cercles musicals parisencs, va fer gestions per a aconseguir que la Corona Espanyola concedira una beca al jove msic, el que li va garantir l'estabilitat econmica a partir de l'any 1908. Falla va tenir la sort de posar-se a treballar sota el mestratge de Dukas, en efecte aquest compositor era alhora un excellent mestre, dominava la tcnica de l'orquestraci i no es trobava en l'rbita de l'anquilosada i acadmica Schola Cantorum de Pars, dirigida per Vincent d'Indy. A travs de Ricard Vies va conixer Maurice Ravel qui junt amb Dukas, i Debussy van aconsellar-lo sobre les modificacions a introduir en la partitura de La vida breve, per a facilitar la seua estrena francesa. Amb aquest objectiu li va ser encarregada a Paul Milliet la traducci al francs del llibret castell.

L'any 1909 s'estrenen les Cuatro piezas espaolas per a piano, per Ricard Vies. Es tracta d'una obra construda sobre materials que Falla havia portat des d'Espanya i que marca un cert progrs en el seu estil, on s palesa la influncia de Pedrell. El 1910 s'estrenen les Trois Trois mlodies sobre textos de Gautier. Tamb correspon a aquesta poca l'inici de la composici de Noches en los jardines de Espaa. Tot i que en qu la major part de la crtica veu en aquesta obra un gir evident cap a una esttica impressionista d'influncia debussysta, el cert s que el projecte inicial datava dels seus anys a Madrid, des d'on l'any 1909 s'havia fet trametre els materials per part de la seua famlia. Hi ha qui assenyala tamb la influncia de Chopin a travs dels seus nocturns per a piano..En efecte, Falla va mostrar vers Chopin una gran admiraci, plantejant-se l'orquestraci d'alguna de les seues peces i fins tot utilitzant una melodia del msic polons per a la seua Balada de Mallorca (1933). 

Potser per l'inters que el tema espanyol despertava a Frana, potser per l'increment de l'atenci pblica que comenava a despertar Falla, finalment, l'1 d'abril de 1913 s'estrena al Casino Municipal de Nia La vida breve, i posteriorment, el 7 de gener de l'any segent, al Thtre national de l'Opra-Comique de Pars, obtenint un gran xit de crtica i pblic en ambds casos.

L'any 1914 marcar la tornada a Espanya, precipitada per l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Tanmateix, aquest any veur el naixement de la primera obra de maduresa del compositor, les Siete canciones populares espaolas que ja seran estrenades a Madrid. Amb les Siete Canciones Manuel de Falla inicia un procs de depuraci i destillaci de l'element folklric espanyol, en certa manera comparable al que Bla Bartok realitza amb el folklore hongars.

Maduresa.
Falla va sortir de Pars amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial. En arribar a Madrid, com a testimoni del dolor que li va causar l'enfrontament bllic, va posar msica a un fluix poema de Gregorio Martnez Sierra, Oracin de las madres  que tienen a sus hijos en brazos. Aquesta primera collaboraci ser l'inici d'una ms llarga associaci entre Falla i el matrimoni Martnez Sierra - Lejrraga, que se substanciar en obres posteriors. Jos Casanovas ressalta la mala sort de Falla amb els llibretistes, que sempre li van proveir de textos i arguments molt inferiors a la qualitat que la seua msica mereixia.


A Madrid, l'any 1915, tenen lloc les estrenes de les dues composicions que sn considerades les seues primeres obres de maduresa: les Siete canciones populares espaolas i El amor brujo (ballet "gitanera" en un acte, sobre llibret de Martnez Sierra), amb la bailaora Pastora Imperio en el paper protagonista. A El amor brujo possiblement es troba la translaci de la influncia dels Ballets Russos de Serguei Diguilev, que Falla havia conegut a Pars, per tamb un cert procs de depuraci dels elements folklrics i la recerca d'un llenguatge personal allunyat de qualsevol influncia identificable.

Tamb el 1915 s l'any en qu conclou la composici Noches en los jardines de Espaa a Cau Ferrat, Sitges, on havia estat convidat per Santiago Rusiol. Aquesta obra va ser estrenada al Teatro Real de Madrid el 9 d'abril de 1916 pel pianista Jos Cubiles. A partir d'aquest moment comencen els contactes amb l'empresari dels Ballets Russos, Diguilev, que s'havia mostrat interessat en representar les Noches en los jardines de Espaa, opci que a Falla no li va semblar encertada. Amb Diguilev i Lonid Massine va fer un viatge pel sud d'Espanya, aprofitant que els Ballets Russos havien recalat a Madrid fugint de la guerra. 

Per aquesta poca Manuel de Falla va comenar a treballar en una nova obra, El corregidor y la molinera, basada en la novella de Pedro Antonio de Alarcn El sombrero de tres picos. Aquesta obra, inicialment concebuda com una mera pantomima o mimodrama, donar lloc, una vegada reelaborada, al ballet El sombrero de tres picos que seria estrenat pels Ballets Russos, el 22 de juliol de 1919 (ja acabada la Guerra) al Teatre Alhambra de Londres. La data s agredola per a Falla, perqu poques hores abans del clamors xit de l'estrena, potser el ms gran de la seua carrera, rep un telegrama que li anuncia l'extrema gravetat de la malaltia de sa mare   que, en realitat, va morir el mateix 22 de juliol  ; aix fa que tinga que tornar precipitadament a Madrid sense poder assistir a l'xit de la primera representaci. De fet, a l'estrena de El sombrero de tres picos s'uneixen tres talents indiscutibles, Manuel de Falla amb la msica, Pablo Picasso amb els decorats i els figurins, i Lonid Massine amb la coreografia. Aquesta obra passar a formar part del repertori dels Ballets Russos. L'any 1919 s tamb el de l'estrena de la Fantasia Baetica, per a piano, encrrec del genial pianista Artur Rubinstein.

 Granada .

Desprs de diverses gires i viatges per Espanya i per l'estranger per a presentar les seues obres, l'any 1922 Falla es va installar a Granada, concretament a la villa anomenada Carmen de la Antequeruela Alta, que esdevindr la seua residncia definitiva a la ciutat andalusa, ciutat que ja formava part de l'imaginari del compositor a travs d'obres precedents, com La vida breve o les Noches en los jardines de Espaa. Amb l'objectiu de reviscolar i conservar el primitiu folklore andals va promoure  junt amb Federico Garca Lorca, Ignacio Zuloaga i altres intellectuals i artistes  el "Concurso de Cante Jondo", que va tenir lloc el mes de juny de 1922 en el recinte de l'Alhambra. 

A Granada va tenir ocasi de conixer a la clavecinista Wanda Landowska, que participar en l'estrena de la segent obra de Falla: El Retablo de Maese Pedro. Curiosament, en els anys en qu viu a Granada, Falla gira la seua mirada cap a Castella i les seues joies musicals renaixentistes. Per a la composici d'aquesta pera de cambra per a titelles, Falla va necessitar tres anys, i ell mateix es va fer crrec de l'elaboraci del llibret. El llibret est basat en els captols XXV i XXVI del Don Quixot. L'pera va ser un encrrec de la princesa de Polignac, i va ser estrenada en versi de concert a Sevilla i en la seua versi escnica a la residncia de la princesa a Pars. L'obra, qualificada per F. Sopea com la ms bella de la msica espanyola, trenca amb l'esttica anterior de Falla i connecta amb les tendncies neoclassicistes de la msica europea, encapalades per Stravinski, des d'una ptica molt peculiar. S'ha assenyalat l'original troballa del recitat narratiu del "trujamn" aix com el retrat precs de la calidoscpica personalitat de Don Quixot, que en aquesta breu pera, mostra el seus vessants cavalleresc, noble, enamorat, somniador, temerari, i en definitiva, boig.

Desprs de El Retablo Manuel de Falla va compondre la que gran part de la crtica ha considerat la seua obra mestra i que el mateix Maurice Ravel va proclamar l'obra mestra de la msica de cambra moderna. Es tracta del Concert per a clavec i cinc instruments, obra despullada de qualsevol element no essencial i amb la qual arrisca molt, portant l'esttica de El Retablo fins a les ltimes conseqncies. Encara avui dia, malgrat el prestigi entre la crtica i els estudiosos, aquesta obra s'interpreta molt menys i no gaudeix del mateix favor del pblic que les obres "andaluses" del compositor. Va ser estrenada per Wanda Landowska  de fet, la seua composici es va dur a terme per una comanda de la clavecinista , el 5 de novembre de 1926 al Palau de la Msica Catalana de Barcelona. L'any anterior, a la mateixa sala, s'havia estrenat una altra petita i bella obra del compositor, Psych.

Entre 1927 i 1936 Manuel de Falla va comenar a ralentir el seu ritme productiu. Els problemes de salut augmenten i els compromisos socials i les preocupacions causades pels coflictes socials l'absorbeixen. s tamb temps de reconeixements: rep el nomenament de fill adoptiu de Sevilla (1926), ciutat en qu havia contribut a la fundaci de l'Orquestra Btica, fill predilecte de Cadis (1926), cavaller de la Legi d'Honor de la Repblica Francesa (1928). El 1935 es nomenat membre associat de la secci de msica de l'Acadmie Royale des Sciences, des Lettres et des Beaux-Arts de Blgica, i a proposta de Paul Dukas, es elegit membre corresponent de l'Acadmie des Beaux-Arts de l'Institut de Frana, ocupant la vacant deixada per Edward Elgar.

Tot i collaborar amb la Repblica, sent designat l'any 1931 vocal de la recentment creada Junta Nacional de Msica, no oblida les seues conviccions religioses, unint-se a un grup d'amics granadins en una carta adreada a Niceto Alcal Zamora, president de la Repblica, i al seu amic Fernando de los Ros, ministre de Justcia, demanant que es prenguen les mesures escaients per a evitar la crema i saqueig d'esglsies, aix com l'incipient procs de "desevangelitzaci" d'Espaya.

L'exili.

La situaci de Falla a Granada comena a presentar-se insostenible cap a 1933. Per una banda s'aguditzen el problemes de salut, amb multitud de smptomes d'etiologia fins ara desconeguda, a ms de l'empitjorament de l'estat emocional. Totes les constants de la seua personalitat evolucionen cap a l'extremisme: li molesta qualsevol petit soroll, est pendent de qualsevol smptoma o empitjorament del seu estat... Just en aquest moment li arriba la invitaci del msica mallorqu Joan Maria Thomas per a passar una temporada a Mallorca. Per mitj de la seua germana Maria del Carmen, secretria i companya constant, Falla sollicita a Thomas un lloc que li permeta treballar amb comoditat, per amb senzillesa i sobretot sense el ms mnim soroll al carrer. En realitat en la fugida a Mallorca hi ha el propsit de treballar de ferm en el nou projecte: Altntida, un oratori escnic, a la manera dels antics misteris, que feia un temps s'havia convertit en la seua obssessi creativa. 

Tot el que envolta el procs de creaci d Atlntida, s inslit i rocambolesc, en primer lloc el tema: un poema noucentista del poeta catal Jacint Verdaguer, que obliga a Falla a capficar-se en l'aprenentatge de la llengua catalana. En segon lloc el llarg procs de composici, de gaireb vint anys (de 1926 a 1946), per a finalment deixar l'obra inacabada. Finalment el no ms llarg procs de conclusi de l'obra a crrec d'Ernesto Halffter, deixeble de Falla, fins a la seua estrena al Gran Teatre del Liceu el 24 de novembre de 1961 sota la direcci d'Eduard Toldr. Per altra banda, s cert que L'Atlntida de Verdaguer t evidents connexions amb el pensament i l'imaginari Falli; el lligam amb el passat clssic i amb el mite d'Alcides i l'episodi de l'hort de les Hesprides, tan connectat amb la seua natal Cadis, i la imaginada relaci del mite de l'Atlntida amb el descobriment d'Amrica i la existncia d'una peculiar missi d'evangelitzaci mundial per part d'Espanya.

Fins al 1936 Falla divideix les estades entre Granada i Mallorca, per en esclatar la guerra, trobant-se a Granada, s'enfronta amb el drama de l'assassinat del seu estimat amic Federico Garca Lorca. Se sap que va fer gestions per a tractar d'alliberar-lo, sense cap resultat... No obstant s que pot aconseguir l'alliberament del seu amic Lanz, autor dels decorats per al Retablo. Amb seixanta anys, el deteriorament fsic i mental l'han convertit en un anci manitic. Els anys de la guerra els passa en una espcie de boira mental, amb inconsistents reaccions infantils i temors cada vegada ms accentuats. En acabar l'enfrontament rep una invitaci per a donar uns concerts a Buenos Aires i, en una fugida de l'ambient enrarit que s'estava vivint no noms a Espanya sin a tot Europa, embarca a Barcelona en el vaixell Neptunia el 2 d'octubre de 1939, quan ja havia esclatat la Segona Guerra Mundial. A Buenos Aires va estrenar la seua darrera obra, la Suite Homenajes, orquestraci de la serie d'homenatges musicals que havia dedicat a Claude Debussy, Paul Dukas, Felip Pedrell i Enrique Fernndez Arbs.

ltims anys.

Falla es va retirar a la ciutat d'Alta Gracia, en la provncia argentina de Crdova, curiosament situada en una regi anomenada Nueva Andaluca. Els ltims vint anys de la seva vida els va passar treballant en la que considerava que havia de ser l'obra de la seva vida: la cantata escnica Atlntida, sobre el poema de Jacint Verdaguer, que l'havia obsessionat des de la infantesa i en el qual veia reflectides totes les seves preocupacions filosfiques, religioses i humanstiques.

No se sap fins a quin punt Manuel de Falla va imaginar que el seu viatge a Argentina seria un viatge sense retorn. Tampoc se sap massa dels darrers anys a Argentina, noms que va viure amb la humiltat i la senzillesa de sempre, acompanyat per la seua fidel germana Mara del Carmen, i enfrontat a la tasca de completar la seua darrera gran obra, un repte que segurament ultrapassava les seues debilitades facultats. 

A Alta Gracia va morir el 14 de novembre de 1946, al llit, d'un rpid collapse cardac. El 1947 les seves restes foren traslladades a Espanya i enterrades a la cripta de la Catedral de Cadis.

Avaluaci.

Actualment es considera a Manuel de Falla el ms gran compositor espanyol, sin de tots els temps, almenys des de l'era dels grans polifonistes del renaixement, encapalats per Toms Luis de Victoria. Amb Falla, la msica espanyola torna a connectar amb les avantguardes musicals i es guanya un lloc d'honor a les sales de concert.

La seua producci presenta tres caracterstiques peculiars:
 Per una banda, l's original de l'element folklric amb un procs de depuraci fins a la seua arrel i de posterior recreaci.
 En segon lloc, la limitada extensi del seu catleg, provocada pel seu carcter perfeccionista i pels problemes de salut que va patir durant tota la seua vida, que li van impedir dedicar-se intensament a la creaci.
 Finalment, l'extremada varietat de temes i la perfecta evoluci d'estil, potser noms comparable a la polidrica producci del seu contemporani gor Stravinski. Des del castissisme i el verisme de La vida breve, al llenguatge netament personal d Atlntida, passant per l'impressionisme de les Noches en los jardines de Espaa, el nacionalisme de caire personal de les Siete canciones populares espaolas o El sombrero de tres picos o el neoclassicisme  ms aviat neorenaixentisme  de El Retablo de Maese Pedro o el Concert per a clavec, cada obra de Falla ens presenta un msic diferent, com si haguera fet un punt i apart amb les obres precedents. Aquesta evoluci s absolutament intencionada; ell mateix va manifestar:
...cada nit, en anar-me'n al llit, m'envaeixen noves idees i plans, i amb cadascuna d'aquestes idees dec reformular la meua tcnica, per aquesta reformulaci noms ha d'emfatitzar la meua individualitat, suposar un nou aspecte. Repetir-se un mateix! ac rau el perill; velles poques, academicisme. Renovar-se  aquest s el secret. Unitat de fons i pluralitat d'aspectes .
Potser, ms que l'exili, consternador des del punt de vista personal, el major drama de Falla va ser el seu silenci creatiu en els ltims anys; un drama esttic per a tota una nova generaci de msics ibrics que havien albirat en l'evoluci de Falla la direcci correcta, i que van quedar orfes de magisteri.

Personalitat.

Un dels aspectes ms interessants i, alhora, ms discutits de Manuel de Falla s el de la seua psicologia. Extremadament religis i sobri, va viure tota la seua vida amb una senzillesa espartana, quasi ratllant en la pobresa material. En el perode en qu el va adoptar com a deixeble, Felip Pedrell el va descriure com un andals d'origen, jove, de 30 anys, que t encs, s summament discret, treballador, estudis com pocs i, per a variar, s un tros de pa. En els anys 1920, en el cim de la seua capacitat creativa i de la seua popularitat, ja havien trascendit els trets ms caracterstics de la seua personalitat, que anirien aguditzant-se amb el deteriorament de la seua salut. Edgar Istel, l'any 1926, remarca la seua asctica austeritat, la religiositat extrema, unides al seu aspecte eixut i distant, que el feien semblar un monjo o un personatge dels quadres de Ribera . En el mateix article d'Istel, se cita l'opini que llavors manifestava Joaqun Turina sobre la personalitat del seu compatriota, destacant que les seues maneres polides i la seua amabilitat no podien amagar els seus principis gaireb d'anacoreta: la inflexibilitat de les seues idees, la solidesa dels seus principis i una certa tenacitat de propsit. 

Les raons del seu celibat i d'una certa misognia, que li va ser atribuda tot i haver gaudit de bones amigues i deixebles femenines , no s'han pogut esbrinar amb claredat degut a la seua personalitat tmida i el seu extrem secretisme sobre els aspectes privats de la seua vida. Andrew Budwig addueix com a causa del seu celibat el rebuig per part d'una cosina del compositor, Mara Ledesma, d'una proposici de matrimoni . Ms plausibles semblen les interpretacions relacionades amb els problemes de salut que va patir Falla, i que el van afectar fsicament i mentalment, fins al punt de poder parlar d'una vertadera neurosi. En efecte, en els anys previs a la guerra, s'aguditzen en Manuel de Falla certes obsessions, com ara l'ordre domstic i la necessitat d'un absolut silenci, arribant fins a l'extrem que qualsevol petit soroll del carrer el desestabilitzava. La situaci d'inseguretat i la prdua d'alguns dels seus millors amics, entre ells Federico Garca Lorca, en els assasinats poltics previs a l'enfrontament militar, el van desestabilitzar completament. 

A banda dels inevitables rumors d'homosexualitat  tamb s'ha posat sobre la taula la possibilitat que Falla patira sfilis, el que seria conseqent amb certs dels seus smptomes fsics i neurolgics, i amb el seu rebuig amb tota mena de contacte fsic i de relaci ntima amb les dones, capteniment al que podria haver-lo condut una sentiment de culpa causada pel seu punyent catolicisme. En l'obra collectiva sobre musicoterpia coordinada per M. Bets, s'hi pot trobar aquesta hiptesi de diagnstic:
Falla patia nombrosos trastorns, entre ells, possiblement sfilis i esclerosi mltiple. Des d'un punt de vista psicopatolgic, destaca la seua marcada personatitat obsessivo-compulsiva, que el feia revisar una i altra vegada les seues obres, fins i tot desprs d'haver-se estrenat, el que desesperava els seus editors. Va ser, a ms, un gran hipocondrac: l'obsessi pel seu estat de salut l'impulsava a anotar diriament dades completes sobre el seu estat. Amb meticulositat extrema anotava les seues mnimes accions, smptomes, diagnstics, i els tractaments mdics a qu se sotmetia.

Obres.
 Obres originals .





Obres adaptades.
 


Referncies.


 Bibliografia .
 Alsina Tarrs, Miquel: El Cercle Manuel de Falla de Barcelona (1947-c. 1957) : l'obra musical i el seu context. Institut d'Estudis Ilerdencs, 2007. ISBN 84-89943-86-9;
 Campodonico, Luis: Manuel de Falla. Edicions 62, 1991. ISBN 84-297-3234-9;
  Franco, Enrique: Manuel de Falla. Publicaciones Espaolas, 1977. ISBN 84-500-1762-9;
  Jimnez, Luis: Mi recuerdo humano Manuel de Falla. Ctedra Manuel de Falla, 1979. ISBN 84-600-1554-8;
  Viniegra y Lasso de la Vega, Juan J.: Manuel de Falla : su vida ntima. Diputacin Provincial de Cdiz, 2001. ISBN 84-95388-38-3;
  Persia Marmo, Jorge de: Los ltimos aos de Manuel de Falla. Sociedad General de Autores y Editores, 1989.  ISBN 84-505-8884-7;
  Gonzlez Barrn, Ramn: Religiosidad y polifona en la obra de Manuel de Falla. Alpuerto, 1984. ISBN 84-381-0076-7;
  Sopea Ibaez, Federico: Manuel de Falla y el mundo de la cultura espaola. Instituto de Espaa, 1976. ISBN 84-600-0600-X;
  lvarez Calero, Alberto J.: El origen del neoclacisismo musical espaol : Manuel de Falla y su entorno. Ediciones Maestro, 2007. ISBN 84-96644-52-9;
  Falla, Manuel de; Pemn, Jos Mara: Correspondencia indita entre Manuel de Falla y Jos M. Pemn (1929). Caja de Ahorros San Fernando de Sevilla y Jerez, 1988. ISBN 84-505-7629-6;
  Bergamn, Jos ;Falla, Manuel de: El epistolario: Jos Bergamn-Manuel de Falla (1924-1935). Editorial Pre-Textos, 1995. ISBN 84-8191-071-6;
  Ministerio de Cultura: Catlogo de obras de Manuel de Falla. Publicaciones, 1988. ISBN 84-505-7558-3;
  Crichton, Robert: Manuel de Falla: catlogo descriptivo de sus obras. Fundacin Banco Exterior, 1990. ISBN 84-86884-71-3;
  Izquierdo, Francisco: Aproximacin iconogrfica a Manuel de Falla. Caja General de Ahorros de Granada, 1996  ISBN 84-87901-70-0;

Enllaos externs.
 Plana Oficial sobre Manuel de Falla ;
 Interessant llibre electrnic Manuel de Falla: su vida ntima, de Juan Viniegra Lasso de la Vega, 2001 (Diputaci de Cadis) ;
 La 'Fantasa Btica' de Manuel de Falla ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61971" title="Joana la Beltraneja" nonfiltered="4162" processed="4153" dbindex="24558">

Joana de Castella la Beltraneja (Madrid 1462 - Lisboa 1530), infanta de Castella i princesa d'Astries, reina consort de Portugal (1475-1479).

Orgens familiars.
Va nixer a Madrid el 28 de febrer de 1462 sent l'nica filla del rei Enric IV de Castella i la seva segona esposa Joana de Portugal.

Enric IV havia estat anomenat pels seus adversairs l'impotent, no tant per no haver tingut descendncia amb la seva primera esposa, Blanca II de Navarra, sin per sser de domini pblic l'aband que feia de les seves obligacions conjugals.

Quan la seva segona esposa, Juana de Portugal, va donar a llum una nena, aquesta va ser atribuda a una suposada relaci adltera de la reina amb un dels privats del monarca, Beltrn de la Cueva; aquest s el motiu pel qual la infanta castellana va tenir el sobrenom de la Beltraneja. 

Revoltes nobiliars.
Va ser nomenada hereva de la Corona el mateix any del seu naixement grcies a les Corts de Toledo. Durant les revoltes nobiliries contra Enric IV, els enemics d'aquest la van acusar d'illegtima i van prendre partit pel germ del rei i prncep d'Astries, l'infant Alfons de Castella, i una vegada mort aquest per la seva germana Isabel de Castella. El monarca va intentar solucionar la situaci casant la seva filla Joana amb Alfons, per els nobles revoltats no ho van acceptar. Els aixecaments (1464-1468) van acabar amb el Pacte de los Toros Guisando, pel qual Enric IV reconeixia la seva germanastra Isabel de Castella com hereva del tron, en perjudici de la seva prpia filla. 

Dos anys desprs, el 1470, al tenir notcia del matrimoni secret d'Isabel amb Ferran d'Arag, va denunciar el pacte subscrit i va nomenar Joana hereva de Castella i fou nomenada Princesa d'Astries.

El problema successori.
Enric IV de Castella va morir el 1474 amb el regne dividit entre els partidaris de Joana i els d'Isabel. Joana es va casar el 30 de maig de 1475 a Plasncia amb el seu oncle Alfons V de Portugal, amb l'ajuda militar del qual va intentar fer-se amb la corona castellana que li disputava la seva altra tieta Isabel de Castella. D'aquest matrimoni, per, no tingueren descendents.

Isabel de Castella va vncer a la Batalla de Toro i per l'armistici del 4 de setembre de 1479, conegut com Tractat d'Alcaovas, Alfons i Joana van perdre totes les seves opcions al tron castell.

Final dels seus dies.
El Papa Sixt IV va decidir dissoldre la uni entre Joana i Alfons pel vincle de  consanguinitat el 1479. Els Reis Catlics van voler llavors casar Joana amb el seu fill primer i hereu l'infant Joan d'Arag.

Joana es va oposar a casar-se amb el seu cos, cosa que va trobar vexatria per a la seva posici d'hereva natural. El fet d'haver de casar-se amb l'hereu d'aquella que li havia robat el tron, va fer que opts per l'opci "anti-isabelina" de les dues que se li van oferir -sense marge de maniobra- al Tractat d'Alcaovas. Joana llavors es va enclaustrar en el Convent de Santa Clara de Combra, del que va sortir uns anys ms tard per a anar a establir-se a Lisboa, on va romandre fins a la seva mort, l'any 1530, fent-se anomenar sempre reina de Castella. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61975" title="Fauna" nonfiltered="4163" processed="4154" dbindex="24559">

La fauna s el conjunt d'animals que conviuen en un ecosistema o territori geogrfic determinat.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61976" title="Carlota Joaquima d'Espanya" nonfiltered="4164" processed="4155" dbindex="24560">

Carlota Joaquima d'Espanya (Palau d'Aranjuez 1775 - Lisboa 1830), infanta d'Espanya i reina consort de Portugal (1816-1826).

Orgens familiars.
Filla del rei Carles IV d'Espanya i la princesa Maria Llusa de Borb-Parma nasqu al Palau d'Aranjuez el 25 d'abril de 1775. Era nta del rei Carles III d'Espanya i la princesa Maria Amlia de Saxnia per part de pare, mentre que per part de mare ho era del duc Felip I de Parma i la princesa Elisabet de Frana.

Npcies i descendents.
El 9 de gener de 1790 es cas amb el prncep Joan VI de Portugal, hereu de la Corona portugesa, desprs de la mort del seu germa el prncep de Beira. El prncep era fill de la reina Maria I de Portugal i el rei consort Pere III de Portugal. Era nt de dos reis portuguesos diferents, ja que Pere III era oncle de la seva neboda, la reina Maria I. Per part de pare era nt de Joan V de Portugal i l'arxiduquessa Maria-Anna d'ustria mentre que per part de mare ho era del rei Josep I de Portugal i la princesa Maria Anna Victria de Borb.

La parella s'install a Lisboa i tingueren nou fills:

 la infanta Maria Teresa de Portugal (1793-1874), casada en primeres npcies amb l'infant Pere Carles d'Espanya i en segones npcies amb el pretendent carlista, Carles Maria Isidre de Borb;
 l'infant Francesc Antoni de Bragana (1795-1801);
 la infanta Maria Isabel de Bragana (1797-1818), casada el 1816 amb Ferran VII d'Espanya;
 l'infant Pere IV de Portugal i I de Brasil (1798-1834), rei de Portugal i rei de Brasil;
 la infanta Maria Francesca de Bragana (1800-1834), casada amb el pretendent carlista Carles Maria Isidre de Borb;
 la infanta Isabel Maria de Bragana (1801-1876);
 l'infant Miquel I de Portugal (1802-1866), rei de Portugal;
 la infanta Maria Assumpci de Bragana (1805-1834);
 la infanta Anna de Bragana (1806-1857);
 un fill sense nom (1810);

Exili i retorna Portugal.

De tendncies ultraconservadores i absolutistes mostr des d'un bon principi el seu carcter ambicis. Mentre la famlia reial portuguesa es trobava al Brasil, a on havien fugit desprs de l'ocupaci per part dels francesos de Portugal, es declar hereva de la seva famila que es trobava empresonada per Napole I i per tant intent passar a dominar les possessions espanyoles a Amrica Llatina. La seva relaci mes ntima amb Amrica es relaciona amb el Riu de la Plata, lloc en el qual volia governar aprofitant l'empresonament del seu pare, Carles IV, allegant que al poder succea a ella, i no al seu germ. 

Al seu retorn a Portugal el 1821 el pas havia canviat molt ja que les idees revolucionaries i liberals havien penetrat al pas. Des de 1820 la famlia reial intent introduir de nou un govern absolutista. 

Al mateix any 1821 una revoluci s'inici de signe liberal a Porto es promulg la primera constituci liberal de Portugal. La reina es mostr implacable, prengu el poder, i  fu una aliana amb el seu fill menor, el prncep i desprs rei Miquel I de Portugal per tal de represaliar la revoluci. Mentrestant el rei Joan VI de Portugal era recls al Palau de Queluz per la seva negativa a combatre els revolucionaris. 

Malgrat tot, la reina no aconsegu estabilitzar-se en el poder i ella i el seu fill hagueren de marxar a l'exili. Com a mostra de les antipaties que havia despertat, desprs de la mort del seu esps, aquest nombr a la seva filla regent en lloc de la seva dona com hauria hagut d'sser.

Carlota Joaquima mor a Palau de Queluz, prop de Lisboa, el 7 de gener de 1830.

Un carrer de Barcelona (l'actual avinguda de Josep Tarradellas) va dur el seu nom de 1929 a 1931 i de 1939 a 1988

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61978" title="Llenguatge de mquina" nonfiltered="4165" processed="4156" dbindex="24561">
El Llenguatge mquina o codi mquina s un sistema d'instruccions i dades codificat en codi binari que poden entendre els microprocessadorss.

El conjunt d'instruccions d'aquest llenguatge depn del fabricant del processador tot i que s'acostumen a basar sobre un estndard, que depen de la famlia de processador sobre el que es treballa (per exemple, x86). El llenguatge assemblador (o ensamblador) consisteix en un seguit de nemotcnics per aquestes combinacions binries, i normalment est format per operadors de un, o com a mxim dos arguments i operadors condicionals. El codi mquina d'alguns processadors RISC inclou un operador condicional en cada instrucci

Els principals inconvenients d'aquest llenguatge s que no sn intelligibles pels humans i que depenen del model de processador. s per aix que s'utilitzen els llenguatges de programaci, molt ms senzills d'aprendre i entendre, i els compiladors, que tradueixen aquests programes al codi mquina del processador que necessitem fer servir.

 Instruccions del llenguatge mquina .

Les "paraules" d'un llenguatge mquina sn anomenades instruccions, cada una de les quals produeix una acci elemental a la UCP, com llegir dades d'una direcci de la memria. Les instruccions sn patrons diferents de bits corresponents a diferents ordres per la mquina.

Cada model d'UCP t el seu propi llenguatge mquina, tot i que hi ha similituds considerables entre alguns d'ells. Si la UCP de A entn el llenguatge sencer de la UCP B es diu que A s compatible amb B. La UCP B pot no ser compatible amb A, ja que A pot conixer alguns codis que B no reconeix.

Alguns llenguatges mquina assignen el mateix nombre de bits a totes les seves instruccions, mentre que en altres llenguatges la longitud de les instruccions s variable. La organitzaci dels patrons depn enormement de la especificaci del lenguatge. Normalment es divideix una instrucci en camps, on un camp especifica la operaci exacta (com per exemple "add"). Altres camps poden especificar el tipus dels operands, la seva localitzaci en la memria, o el seu valor directament (els operands inclosos en una operaci directament sn anomenats inmediats).

 Programes .
Un programa s una seqncia d'instruccions que sn executades per una UCP. Mentre els processadors simples executen les instruccions una rera l'altra, els processadors superescalars sn capaos d'executar diverses instruccions simultniament..

El flux del programa pot sser influenciat per una instrucci jump, que transfereixen la execuci del programa a una instrucci en un posici diferent del codi que la segent. Els Salts condicionals sn obets (l'execuci continua en un altre adrea)o no (l'execuci continua a la segent instrucci) depenent de la condici establerta.

 Llenguatges Assembladors .
Els humans utilitzem codis mnemnics per a referir-nos a les instruccions de llenguatge mquina. Aquest llenguatge ms llegible s'anomena llenguatge assemblador, i consisteix en una barreja de nombres binaris, nombres hexadecimals i paraules curtes.

Per exemple, al processador Zilog Z80, el codi mquina 00000101 fa que la UCP decrementi el registre del processador B. En llenguatge assemblador aquesta mateixa instrucci s'escriuria DEC B.

 Vegeu tamb .
 Mquina de Turing;
 CISC;
 RISC;
 VLIW;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61984" title="Tarahumares" nonfiltered="4166" processed="4157" dbindex="24562">
Els tarahumares sn un poble amerindi del nord de Mxic que parlen una llengua uto-asteca coneguda com a rarmuri. Ells es refereixen a si mateixos com a rarmuri que significa "corredors" o "peus lleugers " en la seva llengua nativa; sn reconeguts per llur extraordinria capacitat fsica per crrer grans distncies. Abans de l'arribada dels espanyols, els assentaments tarahumara eren molts dispersos i per tant van desenvolupar la tradici de crrer llargues distncies per a la comunicaci entre els diferents pobles.

 Localitzaci .
Originalment habitaven per tot l'estat de Chihuahua. Amb l'arribada dels espanyols, es van retreure al Cany del Coure de la Sierra Madre Occidental. S'estima que la poblaci tarahumara s de 50.000-70.000 persones, la majoria dels quals encara conserven les seves tradicions.

 Demografia .
Segons el cens mexic del 1970, la seva llengua era parlada per 25.479 adults, amb un percentatge de bilingisme del 68,3%, per l'Enciclopdia Britnica donava un nombre de 90.000 parlants el 1990. El cens mexic del 2000 donava 121.835 individus, dels quals el 72% parlava la llengua amerndia. Segons Asher, la seva parla es dividia en quatre dialectes amb els segents parlants:

 Samnachique o Central, entre 30 i 40.000 parlants;
 Ariseachi o Nord, uns 500 parlants;
 Tubare o Sudoest, uns 100 parlants;
 Rocoroibo o Oest, entre 5 i 10.000 parlants;

 Costums .
L'economia dels primers pobles tarahumares es basava en l'agricultura, la caa i la recollecci. Cultivaven blat de moro, carabassa, pebrot i cot. Cada grup tenia un dialecte propi i governants propis, els quals s'encarregaven de protegir llur territori de les tribus venes i de garantir l'ordre intern de la tribu.

Els tarahumares eren belligerants i politeistes. Creien en la vida desprs de la mort i en l'existncia de ssers benvols i malvols. Els benvols eren el sol, la lluna, el metge, les serps i les pedres. Els malvols eren els senyors de l'inframon que causaven la mort i els desastres naturals. Llurs rituals eren part essencial de llur cultura. Adoraven el sol i la lluna, i celebraven les victries blliques, la caa i la collita.

A comenaments del segle XX encara hi havia uns 2.000 sense cristianitzar. Adoraven Rayenari (el sol), pare de tots els onoruame (dus), i esps de Metzaka (la lluna) i pare de les Soporiki (Estrelles) i de Chirisopori (L'estrella vespertina), aix com de tots els raramuris, els quals sn Tona (Dwus i columnes) que sostenen el Rehuega (Cel), i que cauria tot portant la runa universal si tots ells abracessin algun dia una altra religi.  Tamb els era sagrat el jicur (Lophophora williamsii), tubercle similar al peiot que, barrejat amb l'alcohol, provocava un fort efecte intoxicant i embriagador. 

Creien en una altra vida i en un lloc de tortures o Gona, situat sota terra i noms per als qui no eren de la seva raa, aix com en un lloc de benestar o Repa, al Cel, per a tots ells.  Sn molt reservats i vagues quan parlen d'aquests temes.

El xikuruame (bruixot) era considerat com a un semidu i apreciat sobremanera, de la qual cosa se'n sabia aprofitar.  Nararachi (indret del plors) era d'on sortien els milers de xamans. S'encarregaven de la medicina, ra per la qual rebien el nom doneruame. Coneixien molt b les qualitats de les herbes i hi aconseguien bons resultats. Malgrat llurs contnues borratxeres eren molt resistents. Suportaven una calor de 40 o ms en mig de camins aspres sense guarir-se. La dona, desprs del part, no necessitava ms de dos dies de reps per a tornar a les seves tasques. Per a guarir les ferides utilitzaven els pels del cam, la choreke (rena) dokoko (pi) i la xuaca  (senecio sp), molguda i sobreposada. No tenien coneixements d'anatomia.

Les ahuimera (danses) tenien tarann religis i eren imprescindibles a llurs festes. Cada regi en tenia de particulars. Els matachini (dansaires), dirigits per un monarca i collocats en dues files una davant l'altra, dansaven al so de montons tocs de viol, i executaven evolucions que semblaven no tenir ordre ni sentit, per ben determinats. Les danses tutuguri i yumari eren funerries. La primera era de caire impertratori i noms hi prenien part les dones. Rebia el seu nom del monton i llbrec udol del mussol (butuguri).

Quan es declarava la mort d'un d'ells, es reunien els familiars i amics per a acomiadar-se i desitjar-li un bon viatge. S'embolicava el cadver amb una manta, se'l provea de queviures per al llarg viatge i dels seus estris de treball.  Desprs passaven un per un tots els assistents, l'agafaven de la m i s'acomiadaven d'ell tot pregant-li que no hi torns per empipar-los. I quan s de representaci, el difunt s acompanyat amb danses de matachines.

Fabriquen sekoriki, toixos atuells de fang, ripura (destrals), raperi (violins) i mataka (molins de pedra); tot aix constitua llur parament de casa.  Vivien en coves i menjaven kobixi (farina de moresc torrat) dilit en aigua i bevien xugiki o tesquino (moresc fermentat). Amb aix celebraven llurs omahuari (festes) amb rikurichi  (orgies).

 Histria .
Segons la llegenda, varen sorgir del terre i baixaren del cel, amb moresc als braos i patates a les orelles.
Foren descoberts el 1605 pel pare Fonte, qui hi establ una Missi a Ro Balleza (San Pablo de la Balleza). Eren vens dels toboso, apatxes i seris, per sedentaris. Els jesutes intentaren aconvertir-los i crearen les Reducciones.

Per els shabotshi ( barbuts , els espanyols) els van saquejar i espoliar, ra per la qual ja el 1616 van donar suport a la revolta dels tepehuan. Mataren a Fonte i a Gernimo Morante, per el 1618 foren sotmesos desprs de la mort de mil indis. El 1632 es revolt el cap Combameai, tot matant dos missioners i amagant-se al Cany del Coure.

El 1652 novament esperonats pels jesutes, pel xarampi i la verola, i per l'explotaci a qu eren sotmesos a les hisendes dels colons, es revoltaren amb Teporaca. Mataren els missioners i destruiren les missions, i amb 2.000 guerrers ocuparen les terres. Lluitaren contra els espanyols fins el 1662, quan es replegaren a la muntanya de Sierra Madre, mentre que un altre grup es va rendir i accept cristianitzar-se.

El 1673 els jesutes Jos Fard i Toms de Guadalajara hi crearen quatre missions ms, i el 1685 es trob plata al Nord del territori. Aix provocaria noves revoltes violentes entre el 1690 i el 1698 . El 1696 el capit Juan Fernndez de Retana mat 30 indis a Cocmrachic, penj els caps pel cam, i mat 33 ms a Sisoquichic, de manera que s'aixaf la revolta.

El 1744 Juan Ysidro Fernndez de Abee funda la Missi de Jess Carachic, i el 1767, amb l'abolici de la Companyia de Jess, sn substituts pels franciscans. Els introdueixen al cristianisme i els fan pagotome (batejats). Aix romandran relativament tranquils fins al segle XX.

El govern de Plutarco Elas Calles del 1926 aboleix definitivament les missions i els fa una organitzaci ejidal. El 1939 el  governador Josecito Prez posa a la colonitzaci les seves terres, i el 1961 el ferrocarril travessa el Can del Cobre.

Fonts.
 Raramuri Souls: Knowledge and Social Process in Northern Mexico de William L. Merrill;

 Enllaos .
Tarahumara.com.mx;
Puro Chihuahua;
Tesguino i els Tarahumara;
Imatges Tarahumara per Kit Hedman;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61992" title="Irving Fisher" nonfiltered="4167" processed="4158" dbindex="24565">

Irving Fisher ( 27 de febrer de 1867 a Saugerties, Nova York, Estats Units d'Amrica - 29 d'abril de 1947 a Nova York ) fou un matemtic i economista nord-americ.

Era fill d'un pastor congregacionista, i estudi a la Universitat de Yale, on es gradu en matemtiques i economia. Fou un important economista, considerat el mxim exponent de l'escola neoclsica que teoritz sobre la inflaci. Elabor, dins la tendncia del marginalisme, un model d'equilibri general en The Mathematical Investigations in the Theory of Value and Prices (1892). Posteriorment es refer a l'equilibri del mercat concret en qu es determina el tipus d'inters a The Rate of Profit (1907) i a The Theory of Interest (1930).  D'ac va elaborar la teoria quantitativa que va elaborar la frmula general del nivell preus el 1911:



On  s l'ndex de preus,  la quantitat de diner circulant,  la seva velocitat de circulaci,  el volum de depsits bancaris i  el ritme al que aquests es gasten.  s el el volum de transaccions o, aproximadament, el nivell de comer.
Aquesta teoria fou el punt de partida per a la teoria quantitativa de l'anomenada Escola de Cambridge, els mxims exponents de la qual foren Alfred Marshall i Arthur Cecil Pigou. 
Tamb contribu de manera determinant a la teoria dels Nmeros ndex analitzant-ne les proprietats teriques i estadstiques. Fuu un dels ms grans economistes monetaristes nord-americans de la primera meitat del segle XX.

Del 1923 al 1936 el seu Index Number Institute produ i public ndex dels preus de les diverses cistelles monetries d'arreu del mn.

Ha estat president de l'American Economic Association (1918) i de l'American Statistical Association (1932) endems de fundar el 1930 la International Econometric Society.

 Obres .
Irving Fisher ha estat un autor prolfic (el seu fill en catalog vora 2000 ttols seus), entre els principals podem destacar
 Mathematical Investigations in the Theory of Value and Prices. , 1892;
 Appreciation and interest, 1896;
 The Nature of Capital and Income, 1906;
 The Rate of Interest, 1907;
 Introduction to Economic Science, 1910;
 The Purchasing Power of Money, 1911;
 Elementary Principles of Economics, 1911;
 The best form of index number. in American Statistical Association Quarterly, 1921;
 The Making of Index Numbers, 1922;
 A statistical relation between unemployment and price changes, in International Labour Review, 1926;
 A statistical method for measuring 'marginal utility' and testing the justice of a progressive income tax. In Economic Essays Contributed in Honor of John Bates Clark , 1927;
 The Theory of Interest, 1930;
 Booms and Depressions, 1932;
 The debt-deflation theory of great depressions, in Econometrica, 1933;
 100% Money, 1935;
  



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61994" title="Provncia de Formosa" nonfiltered="4168" processed="4159" dbindex="24566">


Formosa s una provncia del nord-est de l'Argentina, part de la regi del Gran Chaco. El nord-est de la ciutat limita amb Asuncin, Paraguai, al sud limita amb la provncia de Chaco i a l'oest amb Salta. s una de les provncies ms pobres de l'Argentina.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61995" title="Agust Centelles i Oss" nonfiltered="4169" processed="4160" dbindex="24567">
Agust Centelles i Oss (Valncia, 1905 - Barcelona, 1 de desembre de 1985) fou un fotgraf catal. Est considerat un dels iniciadors del fotoperiodisme a Espanya i alguns han arribat a donar-li el nom del  Robert Capa catal.

Biografia.
La seva famlia es va traslladar a Barcelona quan Centelles tenia un any. Va entrar a treballar com aprenent el 1924 en el taller fotogrfic de Ramon Baos on va aprendre la tcnica del retrat. Uns anys ms tard es va convertir en ajudant de Josep Badosa, qui el va introduir en el mn del fotoperiodisme. El 1934 es va independitzar i va collaborar en diaris com La Publicitat, Diari de Barcelona, ltima hora o La Vanguardia. 

En comenar la Guerra civil va ser destinat al front d'Arag i es va dedicar a realitzar reportatges sobre les tropes. Va realitzar reportatges sobre la conquesta de Terol i sobre la batalla de Belchite. Va ser tamb collaborador del Comissariat de propaganda de la Generalitat de Catalunya i va ser l'encarregat de l'arxiu de l'exrcit de Catalunya installat a Barcelona. 

El 1939 es va exiliar a Frana i es va emportar una maleta amb els negatius d'aquelles imatges que considerava ms rellevants. Les tropes franquistes van requisar la resta dels negatius que encara es trobaven en el seu domicili i que, posteriorment, es van traslladar a l'Arxiu de Salamanca. 

Va estar pres en diversos camps de concentraci on va aconseguir salvar els seus negatius aix com les cmeres fotogrfiques que s'havia emportat. Va aconseguir fins i tot establir un petit laboratori fotogrfic en el camp de Bram, proper a Carcassona, grcies a que possea un carnet de periodista expedit per les autoritats franceses. 

El mateix 1939 va aconseguir un perms especial per a abandonar temporalment el camp de concentraci i treballar en la verema. Quan va aconseguir treball fixa en un estudi fotogrfic, el perms es va convertir en definitiu. El 1942 va entrar en contacte amb la resistncia francesa amb la qual va comenar a collaborar realitzant fotografies per a identificacions falses. 

Alguns dels membres del grup de la resistncia van ser detinguts el 1944 i el laboratori fotogrfic va ser desmantellat. Centelles va deixar els seus negatius a crrec d'un amic i va tornar a Catalunya, entrant per la frontera andorrana. Es va installar a Reus on va residir de forma clandestina durant dos anys. 

El 1946 va tornar a Barcelona i es va presentar davant les autoritats. Va ser jutjat i va quedar en llibertat condicional. El seu passat poltic li va impedir dedicar-se de nou al fotoperiodisme pel que es va decantar per la fotografia industrial. El 1976 es va traslladar de nou a Frana per a recuperar els negatius que havia deixat all durant el seu exili. Les imatges van tornar a exposar-se i Centelles es va convertir en un smbol dels fotoperiodistes de guerra. El 1984, el Ministeri de Cultura li va concedir el Premi Nacional de Fotografia. 

Obra.
Centelles va ser el tercer fotgraf espanyol en utilitzar una cmera Leica de pas universal que li va permetre realitzar un tipus de fotografia diferent. Els retrats de Centelles tenien una gran fora expressiva, deixant a banda les clssiques fotografies planes, sense relleu, que fins a llavors es realitzaven i que estaven, en certa manera, condicionades per les cmeres de plaques i per la utilitzaci del magnesi. No buscava la creativitat sin mostrar la realitat tal com era. 

En el camp de la fotografia de guerra, va realitzar imatges que, a ms del valor informatiu, prenien un aire propagandstic, el que va fer que moltes d'elles fossin portada dels principals diaris, sobretot de La Vanguardia. 

Bibliografia.
Terr Alonso, Laura Begoa, Introduccin a la historia de la fotografa en Catalua, Lunwerg Editores, Barcelona, 2000 ISBN 84-7782-684-6 ;
Centelles, Agust, Agust Centelles : la lucidez de la mejor fotografa de guerra, T.F. Editores, Alcobendas, 1999 ISBN 84-95183-22-6 ;
Balsells i Sol, David et alt, La Guerra Civil Espanyola : fotgrafs per a la histria, Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2001, ISBN 84-8043-083-4 ;

Enllaos externs.
Collecci de les imatges de Centelles;
Article en francs al diari L'Humanit;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61998" title="Pobla" nonfiltered="4170" processed="4161" dbindex="24568">


Una pobla era un nucli de poblaci fundat en virtut d'una carta de poblament que concedia certs privilegis. s un nom que forma part de diversos topnims dels Pasos Catalans, entre els quals els municipis i entitats segents:
La Pobla d'Arens, a l'Alt Millars.
La Pobla de Benifass, al Baix Maestrat.
La Pobla de Carivenys, a la Conca de Barber.
La Pobla de Crvoles, a les Garrigues.
La Pobla de Claramunt, a l'Anoia.
La Pobla de Farnals, a l'Horta Nord.
La Pobla de Ferran, a la Conca de Barber.
La Pobla de Lillet, al Bergued.
La Pobla de Mafumet, al Tarragons.
La Pobla de Massaluca, a la Terra Alta.
La Pobla de Montorns, al Tarragons.
La Pobla de Sant Miquel, al Rac.
La Pobla de Segur, al Pallars Juss, coneguda tamb com la Pobla, per antonomsia.
La Pobla de Vallbona, al Camp de Tria.
La Pobla del Duc, a la Vall d'Albaida.
La Pobla Llarga, a la Ribera Alta.
La Pobla Tornesa, a la Plana Alta.
Sa Pobla, a Mallorca, histricament anomenada tamb la Pobla.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="61999" title="Les Salines" nonfiltered="4171" processed="4162" dbindex="24569">














Les Salines, tamb conegut com les Salines d'Elda, s una poblaci de la comarca de l'Alt Vinalop.

Cavanilles va descriure aquesta llacuna com "causa destructora de viviendas y campos", ja que el 1751 caus inundacions que tornaren a repetir-se a finals de la mateixa centria. Francesc Sirera, ve de Novelda, encet el projecte de dessecaci de la llacuna, encara que com el mateix Cavanilles ens narra, degut a les febres tercianes que contraen els treballadors, les obres es perllongaren fins comenaments del segle XIX. En aquesta centria es roturaren terres mentre s'expandia l'agricultura vitivincola. Avui la seua economia s bsicament agrria i la poblaci ha tendit a disminuir degut a l'emigraci, tot i que en el 2003 encara s hi censen 1.322 salineros en un terme de 61,7 km2.

 Enllaos externs .

 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62001" title="El castell" nonfiltered="4172" processed="4163" dbindex="24570">

El castell (en alemany Das Schlo) s una novella inacabada de Franz Kafka (el text s'acaba enmig d'una frase; Kafka n'havia abandonat l'escriptura onze mesos abans), publicat desprs de la seua mort el 1926. 

En esta novella, el personatge principal, K. (com en El procs), de qui no se'n sap res, arriba a un poble situat al peu d'un castell. La resta de la histria conta els esforos desesperats de K. per dur a terme la seua faena, en va.

Han sigut donades diverses interpretacions a esta novella. Hi ha qui veuen en El castell una metfora de l'estat i de l'administraci -de la seua distncia i rigidesa-; d'altres, ms metafsics, veuen en este castell inaccessible una representaci del Parads, el personatge es troba en una mena de purgatori. El laberint burocrtic del Castell pot tamb representar la confusi mental sense eixida que hi ha en tots els sers humans.

Hi ha traducci catalana de Llus Sol a Edicions Proa (biblioteca A tot vent, 70). 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62017" title="Provncia de Valparaso" nonfiltered="4173" processed="4164" dbindex="24571">

La Provncia de Valparaso se situa en el centre-oest de la Regi de Valparaso, t una superfcie de 2.780 Km2 i possex una poblaci de 876.022 habitants. La seva capital provincial s la Ciutat de Valparaso. s la Provncia ms poblada de la Regi.

La provncia es divideix en 9 comunas:
Valparaso; ;
Via del Mar; ;
Quilpu; ;
Villa Alemana; ;
Concn ;
Quintero; ;
Puchuncav; ;
Casablanca; ;
Juan Fernndez.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62020" title="Miskito" nonfiltered="4174" processed="4165" dbindex="24572">
 
Els Miskito sn un poble indgena d'Amrica Central. El seu territori s'estn des de Cap Cameron, a Hondures, fins a Rio Grande, a Nicaragua. Tot i que existeix la llengua miskito molts parlen Crioll Miskito (degut al seu contacte constant amb els britnics), castell, rama i altres. La majoria sn cristians.

Actualment hi ha molt pocs miskito de pura sang, ja que al llarg dels segles, els cimarrons s'han refugiat i barrejat amb ells. El seu territori s molt inaccessible i per tant no es van veure gaire afectats per la conquesta de l'imperi espanyol.

Poltica.
La societat tradicional miskito t una estructura molt polititzada. Va existir la figura de rei per no comptava amb poder absolut ja que l'havia de compartir amb un governador, un general i, cap al 1750, un almirall. La informaci histrica sobre els reis sovint es veu enfosquida pel fet que molts d'aquests reis eren semi mtics.

Aquest sistema va permetre als miskito retenir la seva independncia de l'imperi espanyol  i dels Estats Units de l'Amrica Central. Tot i aix van ser annexionats a Nicaragua el 1894.

Mandataris.
 1625-1687 - Oldman;
 1687-1718 Jeremy I, Rei de la Naci Misquita;
 1718-1729 S.M. Jeremy II, Rei de la Naci Misquita;
 1729-1739 S.M. Peter I, Rei de la Naci Misquita;
 1739-1755 S.M. Edward I, Rei de la Naci Misquita;
 1755-1776 S.M. George I, Rei de la Naci Misquita;
 1776-1801 Rey George II Frederic, Rei de la Naci Misquita;
 1801-1824 S.M. George Frederic Augustus I, Rei de la Naci Misquita;
 1824-1842 S.M. Robert Charles Frederic, Rei de la Naci Misquita;
 1842-1865 S.M. George Augustus Frederic II, Rei de la Naci Misquito;
 1865-1879 S.E. William Henry Clarence, Cap Hereditari dels Misquitos;
 1879-1888 S.E. George William Albert Hendy, Cap Hereditari dels Misquitos;
 1888-1889 S.E. Andrew Hendy, Cap Hereditari dels Misquitos;
 1889-1890 S.E. Jonathan Charles Frederick, Cap Hereditari dels Misquitos;
 1890-1908 S.E. Robert Henry Clarence, Cap Hereditari dels Misquitos;
 1908-1928 Robert Frederick, Hereu del regne de Mosqutia;
 des del 1978 Norton Cuthbert Clarence Hereu del regne de Mosqutia;

 Enllaos .
Indis Miskito (en angls);
Fets del 1681;
Misquitos Hondureos;
Llengua Misquita;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62026" title="Accident nuclear de Palomares" nonfiltered="4175" processed="4166" dbindex="24573">
El 17 de gener de 1966 es va produir un accident nuclear a Palomares (Almeria). Durant una operaci de subministrament de combustible dos avions van xocar en vol a 30.000 peus , en el transcurs d'unes maniobres de la Fora Aria Nord-americana. Eren un Boeing KC-135 Stratotanker, i un Boeing B-52 Stratofortress. Sembla ser que el sinistre va tenir lloc el mat del 16 de mar de 1966 a les 10:20, ambds avions es van desintegrar instantniament i van caure en flames sobre la terra i el mar. Set tripulants van resultar morts i quatre van aconseguir saltar en paracaigudes. El Bombarder B-52 portava quatre bombes termonuclears que impactaren, tres, a terra, i una al mar.

Les tres bombes que caigueren en terra van caure a zones habitades, per la qual cosa es van produir fets com que un tros acabs fent de penjapapers, o que els nens juguessin al voltant de l'artefacte, i que un membre de la Gurdia Civil es taps a la nit amb el paracaigudes de la bomba. Cada una de les bombes tenia una potncia de 1,5 megatones, unes 100 vegades la de les bombes de Hiroshima, o Nagasaki. 

Pel que fa a la bomba caiguda al mar va poder ser localitzada noms grcies a la intervenci d'uns pescadors que la havien vist caure. 

Sembla ser que es va produir una fuita de elements radioactius, per la qual cosa la zona encara est sota la vigilncia del CSN, i el govern espanyol, el 2004, va expropiar unes 9 hectrees afectades per l'accident.

El B-52 transportava almenys quatre, possiblement cinc, bombes termonuclears B28 de 1,5 megatones. Dues d'elles van quedar intactes, una a terra i altra al mar, i van ser recuperades. Es diu que la del mar va ser rescatada per un pescador local, per probablement ho va fer el minisubmari Alvin de la US Navy a 869m de profunditat i a 5 milles de la costa (potser, seguint les instruccions de Francisco Sim Orts, qui havia presenciat l'accident, ve d'guilas, Mrcia, conegut com a "Paco el de la bomba", mort el 2003). Altres dues bombes van impactar en el sl prop del poble i els explosius convencionals van detonar, escampant uns 20 quilograms de plutoni altament radioactiu pels voltants: s extremadament difcil que una bomba nuclear o termonuclear exploti accidentalment, per els explosius de tir i implosi que cont s poden fer-ho amb relativa facilitat. Aix li va costar a l'exrcit nord-americ una operaci de neteja de 80 milions de dlars de l'poca, retirant 1.400 tones de terra i tomaqueres que van ser transportades a Savannah River. Es calcula que el 15% del plutoni, uns 3kg en xids i en nitrats, va quedar espargit en forma polvoritzada i va ser irrecuperable. Actualment, Palomares s la localitat ms radioactiva d'Espanya. Manuel Fraga Iribarne, ministre de turisme en l'poca, va fer la famosa astracanada de banyar-se en les seves platges perqu el turisme no s'espants, probablement sabent que l'efecte de la radioactivitat en aquests casos no s puntual, sin acumulatiu.

El govern franquista tampoc va subministrar protecci de cap classe als gurdies civils que van participar en la neteja, protecci que s que duia el personal nord-americ. El plutoni-239 -l'utilitzat per a les armes nuclears- en estat alfa t una vida mitja de 24.100 anys. No s'han realitzat estudis epidemiolgics sobre malalties associades a la radioactivitat i a la toxicitat qumica del plutoni ni a nivell local ni entre els gurdies civils que van participar en la neteja. La dictadura, sota pressi del Govern dels Estats Units, va mantenir secrets els informes de monitoratge mdic fins que el govern socialista finalment els va fer pblics el 1986. Prop del 29% de la poblaci de Palomares presenta traces de plutoni en el seu organisme. En l'actualitat hi ha alguna urbanitzaci turstica pels voltants, prou a prop com perqu els nois hi juguin, i els cotxes passin aixecant pols que entra al circuit de l'aire condicionat. No obstant aix, el Consell de Seguretat Nuclear espanyol ha prohibit la construcci a les zones ms afectades.

Mesures recents relatives a la presncia de plutoni (que es dissol molt malament en l'aigua) en el plancton del Mediterrani Espanyol han fet pensar a molts cientfics que hi va haver una cinquena bomba, mai recuperada i ocultada pels Estats Units als governs de la democrcia.

Sembla ser que la recompensa promesa a Francisco Sim pels Estats Units mai va ser pagada, les prestacions mdiques a la poblaci exposada a la radioactivitat ha estat molt deficients, la indemnitzaci per estralls s'ha redut a l'expropiaci de les terres afectades.

Un accident similar va ocrrer el 21 de gener de 1968 en la Base Aria de Thule, a Groenlndia. Un accident en pista va provocar l'incendi i posterior explosi del B52, que duia 4 bombes B28 com les de Palomares. Aqu s es va fer estudi epidemiolgic i la taxa de cncer entre els treballadors que van participar en la neteja era un 50% superior a la de la poblaci general. Va haver-hi tamb informes d'esterilitat i altres trastorns associats a la radioactivitat.

Palomares s l'accident Broken Arrow (prdua total d'armes nuclears) ms greu de la histria, que es conegui. Ja el 1961 havia ocorregut un altre Broken Arrow a Carolina del Nord, en aquest cas amb dues bombes d'urani.

Aquest incident ha estat objecte d'operacions de desinformaci , que juntament amb la propaganda franquista d'aquella poca varen intentar llevar importncia als fets. Isabel lvarez de Toledo, Duquessa de Medina-Sidonia, que investig aquests fets fou perseguida per les autoritats franquistes. 

 Enllaos externs .
Plana sobre la B28 que explica l'accident nuclear de Palomares, aquesta plana descarrega publicitat d'educaci militar;
Esquemes de bombes nuclears, la B28 i d'altres;
Plana de la bomba de Palomares;
Plana sobre l'estudi de la UAB;
La plana de Joan Albert Snchez-Cabeza;
Plana oficial del Departament d'Energia dels Estats Units;
Contaminaci;
Una plana sobre els brokenarows, Brookings;
el sol qued contaminat per plutoni;
Palomares i els PALs;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62027" title="Palomares" nonfiltered="4176" processed="4167" dbindex="24574">
Palomares s una pedania del municipi costaner d'Almeria de Cuevas del Almanzora. Amb 1258 habitants el 2004, la zona t com principals activitats econmiques el turisme, l'agropecuria i la pesca. 

Es va fer mundialment famosa el 17 de gener de 1966, quan un bombarder estratgic nord-americ B-52 va collidir contra un avi de subministrament en vol a 30.000 peus. Vegeu Accident nuclear de Palomares.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62028" title="Provncia de Las Palmas" nonfiltered="4177" processed="4168" dbindex="24575">


La provncia de Las Palmas es troba a les Illes Canries, i s formada per les illes de Gran Canria, Fuerteventura i Lanzarote, aix com per una srie de sis illes menors (Alegranza, Graciosa, Montaa Clara, Lobos, Roque del Este i Roque del Oeste). Compta amb una poblaci de 1.010.511 habitants (2005). La seua capital s la ciutat de Las Palmas de Gran Canria, a l'illa de Gran Canria

Articles relacionats.

 Illes Canries;
 Llista de municipis de Las Palmas;
 Provncies d'Espanya;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62031" title="Provncia de Pontevedra" nonfiltered="4178" processed="4169" dbindex="24576">

La provncia de Pontevedra es troba al sud-oest de Galcia. Banyada per l'oce atlntic, es troba compresa entre les tres provncies gallegues, i fa frontera amb amb Portugal pel riu Mio. La seua poblaci s de 938.311 habitants (2005) repartits entre 62 municipis, el 8% dels quals viuen a la capital, Pontevedra. No obstant aix, Vigo s la ciutat ms habitada de Galcia, amb 293.725 habitants.

En aquesta provncia es troba el Parc Nacional de les Illes Atlntiques de Galcia.

 Vegeu tamb .

 Galcia;
 Llista de municipis de Pontevedra;

 Enllaos externs .
 Diputacin de Pontevedra;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62033" title="Provncia de Salamanca" nonfiltered="4179" processed="4170" dbindex="24577">


La provncia de Salamanca es troba al sud-oest de Castella i Lle. Limita al nord amb les provncies de Zamora, al nord-est amb Valladolid, a l'est amb la provncia de vila, al sud amb la de Cceres i a l'oest amb Portugal.

La seua extensi geogrfica s de 12.336 km, i l'altitud mitjana s de 830 m sobre el nivell del mar. El clima s de tipus continental, amb hiverns freds i secs i estius calorosos. La temperatura mitjana s de 3'7C al gener (si b, en dies de forts nevades, baixa cap a diversos graus sota zero). A l'estiu la temperatura mitjana s de 24'2C, encara que pot pujar fins als 35 o 40C.

Actualment la provncia compta amb 371.956 habitants (2004), dels quals 158.457 (un 43%) viuen en la capital, Salamanca, situada a la vora del riu Tormes. Hi ha 362 municipis en la provncia, dels quals ms de la meitat tenen una poblaci inferior als tres-cents habitants. Els municipis ms poblats de la provncia sn, a banda de la capital, Bjar, Ciudad Rodrigo, Santa Marta de Tormes, Pearanda de Bracamonte, Guijuelo i Alba de Tormes. A ms a ms, existeixen unes comarques histriques i tradicionals, per no t cap reconeixement administratiu ni oficial.

De la seua gastronomia, cal destacar, entre altres, el pernil de Guijuelo, amb Denominaci d'Origen Protegida i una empanada tpica anomenada hornazo. Menys coneguts fora de la regi, sn el lechazo, cochinillo o tostn asado, el farinato (procedent de Ciudad Rodrigo), el bollo maimn i els chochos de yema. A Salamanca sn tpiques les sopes d'all.

 Comarques establides per la Junta de Castella i Lle .

 Comarca d'Alba de Tormes;
 Comarca de Ciudad Rodrigo;
 Comarca de La Fuente de San Esteban;
 Comarca de Ledesma;
 Comarca de Pearanda de Bracamonte;
 Comarca de Salamanca;
 Comarca de La Sierra;
 Comarca de Vitigudino;

 Comarques histriques de Salamanca .

 Las Villas: al nordest de la provncia de Salamanca, a 15 km de la capital.
 El Abadengo: a la zona oest de la provncia de Salamanca, amb 552 km i 12 municipis.
 La Armua: la comarca de La Armua se extn al Nord de la provncia de Salamanca, limita al Sud amb el Tormes, a l'Oest amb la Comarca de Ledesma, a l'Est amb el Campo de Pearada i al Nord amb Zamora i Valladolid.
 Las Arribes: s'extn al llerg de ms de 100 km del riu Duero,amb 2.328 km. ;
 La Ramajera;
 Campos de Azaba y Argan;
 Campo Charro;
 Campo de Pearanda y Tierra de Alba;
 Sierra de Bjar;
 Sierra de Francia;
 Condados y Ducados;
 El Rebollar;

 Vegeu tamb .

 Castella i Lle;
 Llista de municipis de Salamanca;
 Provncies d'Espanya;

Enllaos externs.
 Diputaci de Salamanca ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62034" title="Provncia de Santa Cruz de Tenerife" nonfiltered="4180" processed="4171" dbindex="24578">

La provncia de Santa Cruz de Tenerife es troba a les Illes Canries, formada per les illes de La Palma, La Gomera, El Hierro, i Tenerife, aix com per una srie d'illots adjacents (Salmor, Garachico, i Anaga). La capital s la ciutat homnima situada a l'illa de Tenerife. L'any 2007 comptava amb 983.820 habitants segons l'INE, dels quals el 24% es concentraven a la capital.

La provncia cont tres parcs nacionals, ms que cap altra provncia d'Espanya: el Parc Nacional de la Caldera de Taburiente a La Palma, el Parc Nacional Garajonay a l'illa de la Gomera i el Parc Nacional del Teide, que inclou el volc del Teide, la muntanya ms alta de l'estat espanyol.


 Histria .

La provncia es va crear l'any 1927 quan es va escindir de l'antiga provncia de les Canries en les noves provncies de Las Palmas i Santa Cruz de Tenerife. Fora de les Canries, tamb es coneix amb la denominaci de Tenerife, quan en realitat s la illa ms poblada i extensa de la provncia.


 Administraci .

A diferncia de la majoria de les provncies d'Espanya, la provncia de Santa Cruz de Tenerife manca de qualsevol rgan administratiu com per tota la provncia. Les competncies que normalment ostenten les diputacions provincials se les reparteixen entre el Govern de Canries i els Cabildos Insulars. El Boletn Oficial de la Provincia de Santa Cruz de Tenerife  est editat pel Govern de Canries.


 Vegeu tamb .

 Llista de municipis de Santa Cruz de Tenerife;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62035" title="Provncia de Segvia" nonfiltered="4181" processed="4172" dbindex="24579">


La provncia de Segvia es troba a Castella i Lle, la capital de la qual s la ciutat homnima. Compta amb 155.015 habitants, i s compresa entre sis provncies de Castella i Lle (d'est a oest, provncies de Sria, de Burgos, de Valladolid, i d'vila), i pel sud-est amb la Comunitat de Madrid.

Els seus principals nuclis de poblaci sn: Segvia, Cullar, San Ildefonso, San Rafael, El Espinar, Seplveda, Aylln, etc. Es tracta d'una provncia molt despoblada, amb una densitat demogrfica molt baixa, i la seua economia en l'actualitat es fonamenta en els sectors de serveis i primria (ramaderia porquina).

El seu clima s continental, amb hiverns llargs, secs i freds, i estius calorosos per curts. Compta amb importants recursos culturals. Les seues comunicacions sn acceptables, tenint actualment la lnia de l'AVE que uneix Madrid amb Valladolid a travs de Segvia. En la seua histria recent, hi hagueren moviments poltics que demanaven l'atorgament d'una autonomia uniprovincial de Segvia.

 Vegeu tamb .

 Tierra de Pinares;
 Comarca de Segvia;
 Castella i Lle;
 Llista de municipis de Segvia;
 Provncies d'Espanya;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62036" title="Provncia de Sevilla" nonfiltered="4182" processed="4173" dbindex="24580">

La provncia de Sevilla s una de les vuit provncies d'Andalusia. Limita amb les provncies de Mlaga, de Cadis, de Huelva, de Crdova, i amb Extremadura. La seua capital s la ciutat homnima.

T una poblaci de 1.811.177 habitants (2005) repartits en 104 municipis d'una superfcie total de 14.001 km. 

Situada en la depressi Btica l'eix de la qual s el riu Guadalquivir, travessant el territori de nord a sud-oest i, prop de la seua desembocadura, forma una mplia planura flanquejada per terrasses. El nord s delimitat per una srie de serres pertanyents a Serra Morena. A ms del Guadalquivir, alguns dels seus afluents sn el Genil, el Guadaira i el Viar. El clima s ocenic clid, d'hiverns suaus i estius molt calorosos, amb temperatures mximes que superen sovint els 40.

 Vegeu tamb .

 Andalusia;
 Llista de municipis de Sevilla;
 Provncies d'Espanya;

 Enllaos externs .
Diputaci de Sevilla;
Turisme de la provncia de Sevilla;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62037" title="Provncia de Valladolid" nonfiltered="4183" processed="4174" dbindex="24581">

La provncia de Valladolid es troba a Castella i Lle, amb capital a la ciutat homnima. T una poblaci de 513.712 habitants (2005) repartits entre 255 municipis que comprenen una superfcie de 8.202 km. Limita al nord amb la provncia de Palncia, a l'est al de Burgos, al sud-est al de Segvia, al sud-oest al de Salamanca, a l'oest al de Zamora, i al nord-oest amb el de Lle. 

 Vegeu tamb .

 Castella i Lle;
 Llista de municipis de Valladolid;
 Provncies d'Espanya;

 Enllaos externs . 

Diputaci provincial de Valladolid ;
Turisme a la provncia de Valladolid    ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62038" title="Provncia de Zamora" nonfiltered="4184" processed="4175" dbindex="24582">


La provncia de Zamora es troba a l'oest de Castella i Lle, amb capital a la ciutat homnima. La provncia limita al nord amb la provncia de Lle, a l'est amb la de Valladolid, al sud amb la de Salamanca i a l'oest, amb Galcia i Portugal. 

Compta amb 198.028 habitants (2005) en una superfcie de 10.559 Km. Es tracta d'una poblaci fortament envellida i en clara regressi demogrfica. Els seus principals nuclis de poblaci sn la capital de la provncia, Benavente i Toro. Altres localitats, capitals de partit judicial juntament amb les anteriors, sn: Villalpando, Puebla de Sanabria i Alcaices. 

 Geografia .
Compresa en l'altipl ibric del nord, el seu territori presenta nombrosos contrastos. Destaca una zona muntanyenca al nord, a l'rea muntanyenca de Lle, amb altures que arriben als 2.127 m (Pea Trevinca). En la zona occidental de la provncia, la Sierra de la Culebra registra altures fins a 1.243m (Pea Mira) on s'hi troba la Reserva Nacional de Caa del mateix nom, amb importants poblacions de llop ibric (les ms important de la pennsula), crvols i senglars, entre d'altres. Al sud-oest de la provncia el riu Duero discorre encaixonat en una gola anomenada Las Arribes del Duero amb desnivells de fins a 200 m, constituint una frontera natural amb Portugal. La zona centre, est i sud presenta la tpica planura altiplanera. 

La hidrografia provincial s fortament marcada pel Duero, que la travessa d'est a oest, i els seus afluents: Valderaduey, Esla, rbigo, Tera, Cea, Aliste, Guarea, Tormes. L'excepci s el riu Bibey, afluent del Sil, que discorre per la zona ms nord-occidental de la provncia. Les aiges del Duero, del Tera, de l'Esla, del Bibey i del Tormes han estat embassades al llarg del seu curs per la provncia per a aprofitament hidroelctric, els embassaments de major capacitat dels quals sn el d'Ametla en el Tormes i el de Ricobayo en l'Esla. De particular inters sn el Llac de Sanabria, el ms gran de la Pennsula Ibrica d'origen glacial i les Llacunes de Villaffila, de carcter estepari, amb importants concentracions d'aus en determinades poques de l'any.

 Vegeu tamb .

 Castella i Lle;
 Llista de municipis de Zamora;
 Comarques de Zamora;
 Provncies d'Espanya;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62039" title="Wappinger" nonfiltered="4185" processed="4176" dbindex="24583">
Els wappinger eren una confederaci de tribus algonquines, el nom de la qual vol dir  orientals . Comprenia 17 tribus: Hammonasset, Kitchawank, Massaco, Menunkatuck, Nochpeem, Poquanock, Paugusset, Podunk, Quinnipiack, Sicagg, Sintsink, Siwanoy, Tankiteke, Tunxis, Wangunk, Wappinger i Wecquaesgeek.

 Localitzaci .
Durant el segle XVIII ocuparen els marges del riu Hudson a l Est, des de l illa de Manhattan fins all que ara s Poughkeepsie, i a l Oest fins a la vall del Connecticut. Avui dia formen la Peuqusset Band, i junt als pequot viuen a la reserva Schaghticoke (Lichtfield, Connecticut).

 Demografia .
El 1600 eren uns 5.000 individus. Pel 1770 noms restaven 50 tunxis, 50 podunk i 70 quinnipiac (dels quals noms en restava un el 1850). Avui noms en queden uns centenars. 

 Costums .
Eren semisedentaris i es movien estacionalment entre indrets fixos quan els calia proveir-se de reserves alimentcies. Depenien molt del moresc per a llur subsistncia, i el conreaven les dones, i el suplementaven amb cacera i pesca.
Les tribus es dividien en bandes, cadascuna d elles governades per un sachem i un Consell d Ancians.  La seva importncia comercial radicava en que eren provedors de sewan a les altres tribus, importants per a fer el wampum.
Culturalment i econmica, estaven molt relacionats amb els mahicans i els pequot.

 Histria .
Des de l arribada dels blancs en el segle XVII es van veure obligats a vendre constanment llurs terres. Ja el 1621 van comerciar amb Holanda, a qui van vendre l illa de Manhattan per 444 dlars (60 gulders).

El 1630 un grup es va establir a Kent (Connecticut) i l altra a Sctockbridge (Massachusetts), i aprofitaren llur rol comercial en el comer de sewan. Per el 1641 s enfrontaren als raritans perqu els destrossaven les collites i des del 1643 amb els holandesos i iroquesos, en la qual moriren uns 1.600 membres de la tribu.  El fet ms impressionant fou la Massacre de Pavonia (1643), quan el governador de Nova Holanda, Willem Kieft, va fer una matana vora el Hudson de 80 indis, i 30 ms presones executats, i va portar 80 caps humans amb els quals la seva esposa va jugar a pilota.

Endems, el 1650-1654 entraren en guerra novament contra neerlandesos i iroquesos quan un granger holands mat una dona wappinger que li intentava robar uns prssecs (la Guerra dels Prssecs). El governador Peter Stuyvesant els va arrassar els campaments i mat moltes dones i nens.

Delmats per totes aquestes guerres, el 1756 els supervivents marxaren a Westchester i Chwenango (Nova York) amb els nanticoke, fins que s establiren a Binghampton (Nova York) el 1775. Un altre grup es va establir al Canad.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62040" title="Nauset" nonfiltered="4186" processed="4177" dbindex="24584">
Els nauset eren una tribu ndia algonquina que vivia al cap Cod (Massachusetts), ra per la qual tamb foren anomenats Cape Indians. Lingsticament sn molt relacionats amb els wampanoag i els narragansett. Eren 515 individus el 1695, per el 1802 noms en sobrevivien 4. Avui se'ls considera extingits.
La seva alimentaci es basava en la pesca, per tamb conreaven moresc i psols, eren semisedentaris i es movien entre assentaments fixos amb canvis estacionals de recursos alimenticis.
Contactaren amb els blancs ben aviat, degut a la importncia estratgica del seu territori, i ja foren visitats per Samuel de Champlain el 1606.
D antuvi es mostraren hostils als blancs de l assentament de Plymouth, per desprs n esdevingueren aliats i amics, els donaren de menjar el 1622 i ms tard ajudaren als colons contra els wampanoag en la Guerra del Rei Felip del 1675.
Quan s acab el conflicte, es van fer cristians, i des del 1710 s organitzaren en esglsies, per patiren una forta epidmia de febres, i el 1802 noms en sobrevivien 4. Alguns altres se ls uniren mestissos.
L'rea coneguda com a Hyannis reb aquest nom pel sachem nauset Iyannough.

 Enllaos externs .
Nauset History;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62041" title="Mahican" nonfiltered="4187" processed="4178" dbindex="24585">
Els mahican eren una tribu ndia algonquina, el nom de la qual volia dir  llop , ra per la qual els anglesos els anomenaren Wolf Indians o b River Indians. Els iroquesos els anomenaven  poble del pedernal .  Es dividien en cinc tribus: majikan, mechkintowoon, wawyachtonoc, westenhuck i wiekagjok.

 Localitzaci .
Vivien originriament als marges del riu Hudson i del llac Champlain, a l Oest del Housatonic i sobre les muntanyes Catskill (Nova York). Actualment ocupen la reserva Stockbridge-Munsee a Shawano (Wisconsin).

 Demografia .
La seva parla s exting el 1930. El 1980 uns 500 vivien a Wisconsin, i d altres a New London (Connecticut).

 Costums .
La seva cultura era la prpia de les tribus dels boscos de l est, i estaven relacionats amb els lenape i amb els pequots i massachusetts.
Comprenien cinc divisions majors governades per sachems hereditaris assistits per consellers escollits. Vivien en baluarts (ms coneguts com a fuertes) fortificats de vint a trenta cases d escora situades en els turons i envoltades d estacades, aix com aviles estacades situades entre els camps de moresc i el bosc.  Arribaren a ocupar 40 viles al voltant de l actual Albany, Nova York(aleshores Schodac). 
Anaven rapats i duien una cua de pl a la coronilla, pantalons curts de dant i polaines. Tamb creien en Manitu.

 Histria .
Enemics irreconciliables de la Confederaci iroquesa, ja ben aviat contactaren amb els swenneken (holandesos), amb els quals comerciaven juntament amb els anglesos, i de qui van obtenir mosquets per enfrontar-se als mohawk, per el 1664 aquests els expulsaren del seu terrritori i marxaren amb la banda Westenhuck, que vivia al Housatonic (Massachusetts).
S establiren en 40 viles als voltants de Schodac (Albany) i participaren en la Guerra del rei Felip.  Per poc a poc anaren venent la terra als colons, tab pressionats pels atacs mohawk, de manera que el 1736 van prendre el nom de Stockbridge, ja que hi havia fundat una missi ndia on molts havien adoptat el catolicisme, i adoptaren membres d altres tribus algonquines desaparegudes. Finalment, el 1756 s uniren als oneida de Nova York i d altres a Pennsilvnia amb els lenape.
Amb ells el 1822 s uniren amb el grup de Pennsilvnia a Wisconsin, on els concediren una reserva.
En la seva novella El darrer mohic, James Fenimore Cooper va confondre els mahican amb els mohegan, una fracci del poble pequot, i el seu cabdill, Uncas, va existir realment, per no t res a veure amb el personatge de ficci. 

 Enllaos .
 Comunitat Stockbridge-Munsee;
 Mohican nation Stockbridge-Munsee band: la nostra histria;
 Stockbridge-Munsee (Mohican) (Encyclopedia of North American Indians);
 Llengua mahican (Native Languages of the Americas);
 Hendrick Aupaumut (Mahican) (1757-1830);
 Histria Stockbridge-Munsee;
 Indis Mohicans;
 Lnia del temps dels Stockbridge;
 Death In the Bronx The Stockbridge Indian Massacre in 1778 by Richard S. Walling-for reference only;
 L'herncia amagada dels amerindis;

Bibliografia.
 Brasser, T. J. (1978). Mahican. In B. G. Trigger (Ed.), Northeast (pp. 198-212). Handbook of North American Indian languages (Vol. 15). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
 Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
 Campbell, Lyle; & Mithun, Marianne (Eds.). (1979). The languages of native America: Historical and comparative assessment. Austin: University of Texas Press. ISBN 0-292-74624-5.
 Campbell, Lyle; & Mithun, Marianne. (1979). Introduction: North American Indian historical linguistics in current perspective. In L. Campbell & M. Mithun (Eds.), The languages of native America: Historical and comparative assessment (pp. 3-69). Austin: University of Texas Press.
 Conkey, Laura E.; Bolissevain, Ethel; & Goddard, Ives. (1978). Indians of southern New England and Long Island: Late period. In B. G. Trigger (Ed.), Northeast (pp. 177-189). Handbook of North American Indian languages (Vol. 15). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
 Goddard, Ives. (1978). Eastern Algonquian languages. In B. G. Trigger (Ed.), Northeast (pp. 70-77). Handbook of North American Indian languages (Vol. 15). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
 Goddard, Ives. (1979). Comparative Algonquian. In L. Campbell & M. Mithun (Eds.), The languages of native America: Historical and comparative assessment (pp. 70-132). Austin: University of Texas Press.
 Goddard, Ives. (1996). Languages. Handbook of North American Indians (Vol. 17). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-1604-8774-9.
 Goddard, Ives. (1999). Native languages and language families of North America (rev. and enlarged ed. with additions and corrections). . Lincoln, NE: University of Nebraska Press (Smithsonian Institute). (Updated version of the map in Goddard 1996). ISBN 0-8032-9271-6.
 Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X (pbk).
 Salwen, Bert. (1978). Indians of southern New England and Long Island: Early period. In B. G. Trigger (Ed.), Northeast (pp. 160-176). Handbook of North American Indian languages (Vol. 15). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
 Simpson, J. A.; & Weiner, E. S. C. (1989). entry. Oxford English Dictionary. Oxford: Clarendon Press. (Online version).
 Sturtevant, William C. (Ed.). (1978-present). Handbook of North American Indians (Vol. 1-20). Washington, D. C.: Smithsonian Institution.
 Trigger, Bruce G. (Ed.). (1978). Northeast. Handbook of North American Indians (Vol. 15). Washington, D. C.: Smithsonian Institution.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62043" title="Norridgewock" nonfiltered="4188" processed="4179" dbindex="24586">
Els norridgewock eren una tribu ndia algonquina de la confederaci abnaki, el nom de la qual provenia de narratswak  on cau un altre cop el riu". Antigament vivien a l actual estat de Maine.  Actualment viuen al Canad i uns quants petits grups a Maine i a lake George (Nova York). El 1950 potser eren uns 800, i en el cens dels EUA els compten com abnaki.

Formaven una poderosa confederaci amb els maliseet i penobscot. La seva cultura s idntica a la d'altres tribus de la zona. Vivien de la cacera i de la pesca, i habitaven en wigwams cupulats.
En Sebastien Rasles els convert al cristianisme el 1689, i mor amb un centenars d indis durant la Guerra de Dunmore o Guerra Abnaki del 1724.

Tamb lluitaren amb el seu cabdill Naxus en la Guerra del Rei Guillem del 1697 contra els anglesos. El 1749 els francesos els obligaren a fugir amb ells al Canad, i els pocs que restaren foren dispersats cap a Nova Brunsvic desprs de la Guerra Franco-India del 1754. La seva capital era la vila de Norridgewok, a l actual Maine.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62044" title="Apalachee" nonfiltered="4189" processed="4180" dbindex="24587">

Els Apalachee eren una tribu muskogi de Florida, el nom dels quals prov del choctaw i vol dir  gent de l altre cant.

 Localitzaci .
Vivien al NO de Florida, entre els rius Aucilla i Apalachicola, a la badia d Apalachee, vora l actual Tallahassee.

 Demografia .
El 1600 eren 25.000, per foren reduts a 8.000 indis el 1655 i a 5.000 el 1676. Actualment se'ls considera extingits, ja que els supervivents s'integraren en els creek i choctaw. Nogensmenys, uns 300 que viuen a Louisiana lluiten des de fa anys pel seu reconeixement com a Naci Apalachee.
 Costums .
Es dividien en clans per lnia matriarcal; els caps eren hereditaris, i probablement, tamb per lnia materna.
Eren industriosos, i conreaven moresc, taronges i carabasses, alhora que tamb tenien fama de bons guerrers. 
Antigament vivien en unes 20 viles fetes de cases de pals i fulls de palmera, que desprs tindria cadascuna la seva missi franciscana
 Histria .
Reberen per primer cop als espanyols Pnfilo de Narvez el 1528 i Hernando de Soto el 1539, als quals es mostraren hostils des d un principi. I cap el 1600 van rebre missioners franciscans que els van evangelitzar i convertir gaireb a tots el 1633.

Cap el 1655 tenien vuit ciutats, per uns anys ms tard, el 1656, es revoltaren amb els timucua, tot i que es mantingueren com aliats dels espanyols, cosa que repetiren el 1647 perqu els obligaren a treballar per San Agustin. Tot i aix, foren atacats sovint pels creek, esperonats pels anglesos.

El 1702 s aliaren amb els espanyols i atacaren Carolina del Sud, per el 1703 foren venuts per un combinat d anglesos i creek.  Cap el 1705 foren venuts definitivament i gaireb exterminats tots. El colonel James Moore en captur uns 1.400 i els va dur a Carolina del Sud com a esclaus dels creek, que poc a poc els assimilaren a la tribu.

Els que restaven a Florida el 1715, ajudaren a la revolta yamasee i per aix hagueren de marxar a Mobile amb els francesos el 1763, on els assimilaren i mestissaren. El 1819 els dispersaren i foren integrats dins els seminola.

Nogensmenys, en els darrers anys, dirigits pel holata (cap) Gilmer Bennett de la Banda Talimali Band dels indis Apalachee, lluiten pel seu reconeixement a nivell federal com a naci amerndia. 
Referncies.
Horwitz, Tony - "Apalachee Tribe, Missing for Centuries, Comes Out of Hiding", The Wall Street Journal, March 9, 2005; Page A1;
Raeke, Richard - "The Apalachee Trail", St. Petersburg Times; July 20, 2003;
Handbook of American Indians, ed. F. W. Hodge (Washington, 1907).
Enllaos.
Llions de Florida ;
San Luis;
Apalachee;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62046" title="Timucua" nonfiltered="4190" processed="4181" dbindex="24588">

Els timucua eren una tribu ndia de Florida, de tronc lingstic desconegut, encara que alguns els relacionaren amb els muskogi o amb els hoka-sioux. El seu nom procedia d Atimoqua  senyor o capdill , i tamb reb els noms d atikmucua, tomoca i thinapoa.  Formaven una confederaci de tribus: timucua, potano, satuniba, i altres.

 Localitzaci .
Vivien al cap Canyaveral (Florida), i el seu territori limitava amb la badia de Tampa al Nord, el riu Saint Mary al Sud i el riu Ocilla a l Oest. Eren vens dels calusa i dels ais.

 Demografia .
Alguns els calculen en 200.000 abans de l'arribada dels espanyols el 1521. Potser eren 13.000 el 1650, dels quals 6.000 eren timucua i 4.000 potano. Per el 1703 noms en quedaven 136 a Florida. Segons Sebeok els parlants de llenges del seu grup eren:
 Icafui, mocami, tacatacurri, tocobaga, extingides.
 Osochi, hi havia 539 a Oklahoma el 1833.
 Pohoy, hi havia 300 a Florida el 1680.
 Potano, hi havia 170 a Florida el 1675.
 Satuniwa, hi havia 600 el 1602 i foren extingits el 1680;
 Tawasa, hi havia 240 a Florida el 1792.
 Utina, hi havia 60 a Florida el 1725;
 Yui, eren ms d'un miler a Florida i Gergia el 1602;
 Yustaga, eren menys d'un miler a Florida el 1675.

 Costums .

Vivien en bordes circulars aixecades sobre pals coberts de fulles de margall. Els poblats eren rodejats per una estacada, i la casa comunal era situada al centre. Eren sedentaris i semiagricultors, vivien de la cacera i de la pesca i de recollir fruites silvestres i arrels de kunti.
Les dones duien faldilles curtes i el cabell solt, i els homes una mena de  calces, tatuatges i un nus al pl.  Eren alts, gils, bons terrissaires, construien canoes, arcs grans i maces de fusta.
A cada tibu hi havia clans amb noms d animals, i els presoners de guerra i llurs descendents eren esclaus. Posseen una organitzaci militar fora desenvolupada.
Se ls tenia per caadors de cabelleres, canbals i polgams, adoraven el sol, la lluna i la daina. Tamb tenien cerimnies mltiples on de vegades les mares sacrificaven llurs fills al sol.  Les tombes eren senzilles, amb un cercle de fletxes damunt.

 Histria .
Eren amics dels apalachee i enemics dels creek. Foren visitats per primer cop per l espanyol Ponce de Len el 1512.
Els francesos hugonots els visitaren tamb el 1562, i cap el 1573 hi fundaren el campament de Charlesfort i intentaren evangelitzar-los.
Des del 1700 foren atacats i invadits pels muskogi i els anglesos de Carolina del Sud; el 1715 foren implicats en les guerres Yamasee i per aquesta ra el 1736 foren traslladats al llac Mosquito. 
El 1793 els pocs centenars que restaven marxaren amb els espanyols quan aquests abandonaren Florida, i uns pocs restants s uniren als seminola.

Bibliografia.

 Milanch, Jerald T. (2004). Timucua. In R. D. Fogelson (Ed.), Southeast (p. 219-228). Handbook of North American Indians (Vol. 17) (W. C. Sturtevant, Gen. Ed.). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-072300-0.
 Mooney, James. (1910). Timucua. Bureau of American Ethnology, bulletin (No. 30.2, p. 752).
 Sturtevant, William C. (Ed.). (1978-present). Handbook of North American Indians (Vol. 1-20). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. (Vols. 1-3, 16, 18-20 not yet published).
 Swanton, John R. (1946). The Indians of the southeastern United States. Smithsonian Institution Bureau of American Ethnology bulletin (No. 137). Washington, D.C.: Government Printing Office.

 Referncies .

http://www.nps.gov/timu/indepth/foca/foca_timucua.htm;
http://www.floridahistory.org/floridians/indian.htm;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62048" title="Yamasee" nonfiltered="4191" processed="4182" dbindex="24589">
Els yamasee eren una tribu ndia de grup lingstic en disputa, ja que hom la considera propera al yuchi, d'altres als muskogi i altres l'inclouen vagament dins el grup hoka-sioux.

Vivien al sud de Gergia, entre el riu Okmulgee i la ciutat de Savannah. Sembla que no passaren mai dels 2.000 individus. El 1715 noms en quedaven 1.200 i la seva llengua s exting el 1825.
La seva cultura era agrcola, molt semblant a la dels hitchiti, mikasuki, creek i choctaw, pobles dels voltants.

Contactaren amb els blancs per primer cop el 1521, amb l expedici de Ponce de Len, per es van veure lliures de la seva influncia fins el segle XVII, quan decidiren marxar cap a San Agustn, Florida, i aix es van veure involucrats en els guerres entre espanyols i anglesos per tal de dominar la regi.

Encara que inicialment ajudaren als espanyols, el 1687 es revoltaren contar ells i permeteren als anglesos que expulsessin els espanyols de les Carolines, a canvi d un establiment a la zona, per el seu nombre declin.

Protagonitzaren del 1711 al 1715 la Guerra Yamasee contra els anglesos. El 15 d abril del 1715 mataren 90 comerciants blancs i els seves famlies, i aconseguiren el suport de toes les tribus del voltant llevat creek i cherokee. Per la perderen i foren obligats a tornar a Florida.

Segurament desaparegueren com a unitat quan la banda Okhawala, juntament amb els Isty-seminole, formats per esclaus negres fugits, s integraren en els seminola desprs de la guerra del 1835-1842.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62049" title="Karankawa" nonfiltered="4192" processed="4183" dbindex="24590">


Els karankawa o Clamcohs eren una tribu de parla allada potser integrada en els hoka-sioux, el nom de la qual vol dir "amants dels gossos" que comprenia les tribus de coapite, coaque, karankawa, koham, kopano, tlopane, tups, pataquilla i quilotes.

Vivien a la costa de Texas, vora la badia de Matagorda i al llarg dels de Galveston i Corpus Christi. Foren extingits el 1860.
Eren caadors, recollien plantes silvestres i alguns afirmen que eren antropfags.
Viatjaven en canoes grans i gaireb no se n sap res de llur organitzaci social, llevat que tenien alguns cabdills hereditaris i lders guerrers.

Foren visitats per lvar Nez Cabeza de Vaca el 1528; Pnfilo de Narvez tamb tenia referncies d'ells. El francs Cavelier de La Salle en el segle XVII contact amb alguns pobles, i alguns frares espanyols describiren llurs cerimnies el 1768. Declinaren rpidament aix que Stephen Austin arrib amb els primers colonitzadors blancs al seu territori entre el 1820 i el 1839, malgrat que lluitaren del costat dels americans durant la independncia de Texas. Les referncies sobre ells acabaren el 1850.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62050" title="Serguei Prokfiev" nonfiltered="4193" processed="4184" dbindex="24591">

Serguei Serguievitx Prokfiev (en cirllic:                              ) (Sontsovka, prop de Donetsk, Ucrana, 23 d'abril de 1891 - Moscou, 5 de mar de 1953) fou un compositor i pianista rus i una de les principals figures de la msica del segle XX. Va compondre una mplia gamma de gneres musicals, incloent-hi simfonies, concerts, msica pel cinema, peres i ballets. 

Joventut (1891-1904).

Serguei va nixer a Sontsovka, un poble agrcola quie actualment pertany a Ucrana, per llavors formava part de l'Imperi rus. El seu pare Serguei Aleksievitx Prokfiev era un enginyer agrnom i la seva mare Maria Grigrievna Prokfieva (de soltera, Jitkova), que havia rebut una excellent educaci, era una bona pianista i es convertiria en el primer mentor musical de Serguei.

El jove Serguei va tenir una infantesa idllica, amb uns pares que l'adoraven i el mimaven desprs de qu les seves dues primeres filles morissin a la infantesa. Va passar els seus primers tretze anys a Sontsovka, gaudint dels privilegis de viure en una gran casa grcies a que el seu pare era el masover d'una gran propietat agrcola. 

Encara que Sontsovka estava allunyat dels grans centres culturals de Moscou o Sant Petersburg, Serguei no estava allat de la msica. Segons explica a la seva biografia que la seva mare li tocava les sonates de Beethoven, els preludis, masurques i valsos de Chopin, algunes peces de Liszt. Els compositors russos favorits de la seva mare eren Txaikovski i Rubinstein, del qual en penjava un retrat sobre el piano de cua.

Serguei, tot i que no es pot considerar un nen prodigi, era preco, i abans dels cinc anys ja havia escrit la seva primera composici Galop indi, una tonada que la seva mare el va ajudar a transcriure per a piano. Aquestes primeres composicions de Prokfiev, lluny de ser quatre notes musicals immadures, revelaven una comprensi madura de les formes musicals establertes, amb innovacions harmniques i rtmiques que caracteritzarien el seu estil posterior. De fet, meticulosament va recollir aquests treballs en llibretes que utilitzaria moltes vegades ms endavant. 

La seva mare alimentava les seves habilitats tcniques al piano tot i que els seus pares centraven gran part de les seves energies educatives en temes no musicals, especialment les matemtiques i les cincies. Aix va aprendre a jugar als escacs als set anys, passi que, com la msica, va romandre amb Prokfiev durant tota la seva vida. 

Malgrat que Sontsovka quedava allada lluny des de les principals ciutats, Maria Grigoryevna viatjava com a mnim una vegada a l'any per visitar la seva famlia a Sant Petersburg. Als vuits, Serguei va acompanyar a la seva mare en un d'aquest viatges a Moscou, era l'any 1900. All el van portar a veure dues peres, Faust de Charles Gounod i El prncep gor d'Aleksandr Borodn. Les dues obres varen tenir un efecte profund sobre Prokfiev. Tan aviat com va retornar a Sontsovka, comen a escriure la seva prpia pera, que anomen El Gegant. Serguei va escriure tant el llibret com la msica, portant a terme una producci de l'obra amb membres de la famlia i amics el 1901.  

Reconeixent el talent musical prodigis del seu fill i les seves limitacions com a professor de msica, Maria Grigoryevna, el desembre de 1901, viatja amb el seu fill a Moscou, aturant-se primer a Sant Petersburg. A Moscou, Maria hi havia preparat una reuni amb Iuri Nikolievitx Pomerntsev, un amic de la famlia que estava estudiant llavors al Conservatori de Moscou. Pomerntsev va reconixer el potencial del nen de deu anys i aconsegu una audici davant del fams professor i compositor Serguei Taniev. Taniev es va impressionar de tal manera que els hi va proporcionar un professor l'estiu de 1902 per donar-li classes de msica al seu poble.

El professor era Reinhold Glire, un jove i consumat compositor i pianista. Glire hi va passar dos estius i va obtenir un xit rotund. De fet, al segon estiu, Serguei ja comptava amb noves composicions: una altra pera, una simfonia de quatre moviment amb l'ajuda de Glire, i unes 70 peces per a piano.

Els anys del conservatori (1904-1914).


Dos anys desprs es trasllada amb la seva mare a Sant Petersburg per continuar els estudis al conservatori de Sant Petersburg, tenint entre els seus mestres a Rimski-Krsakov, Glazunov i Lidov. Amb tretze anys, Prokfiev fou l'estudiant ms jove que mai havia sigut adms al conservatori. La majoria dels seus companys li doblaven l'edat. Prokfiev s'esforava per desenvolupar el seu propi estil, desaprovant les crtiques que sovint rebia dels seus professors. Aix, Lidov li enseny harmonia i contrapunt, per les relacions entre el mestre i l'alumne van estar dominades per una incomprensi mtua. La seva creena indefectible en el seu propi estil musical innovador i la seva crtica als condeixebles era interpretada d'arrogant per la gent que l'envoltava. Aquesta arrogncia i propensi d'impressionar als seus professors amb la seva msica li feu guanyar la reputaci denfant terrible. 

El 1906, Prokfiev va conixer Nikolai Miaskovski, un altre estudiant al Conservatori que era deu anys ms gran que ell, del qual n'esdevingu un gran amic i amb el que compartiren l'inters intens en una msica nova. Desencantats amb els estndards russos de Glazunov i Glinka, que defensaven els seus professors, Miaskovski i Prokfiev buscaven la seva inspiraci en compositors com Max Reger i Aleksandr Skriabin. Ambds romandrien amics fins a la mort de Miaskovski ms de quaranta anys ms tard. Assistien a concerts, tocaven duos, i el ms important, provaven les seves composicions noves l'un en l'altre. Miaskovski fou vital a l'hora de proporcionar consells de suport i crtics a Prokfiev. 

Comenava a desenvolupar una tcnica al piano formidable. Va debutar com a pianista el 18 de desembre de 1908 a Sant Petersburg en un dels Vespres de Msica Contempornia, al costat de Stravinski i Miaskovski, i interpret quatre peces de piano (Op. 4) seves. La majoria dels principals compositors, msics i crtics de msica de la ciutat assistiren als concerts. Rpidament va causar certa sensaci en ser titllat d'ultramodern i incomprensible, una imatge que, d'altra banda, sempre li va agradar d'explotar. 

Els dies ms foscos de Prokfiev en aquest perode foren els que seguiren a la mort del seu pare el 1910. Encara que havia deixat Sontsovka, mantenia correspondncia regular amb el seu pare i retornava a casa durant els estius. Llavors escriu Esbs de tardor (Op. 8), petita pea per orquestra que es considera la ms romntica de totes les que va escriure.

Al conservatori, la seva msica era indubtablement massa avanada a l'poca per a la majoria dels seus professors i rebia noms puntuacions mitjanes en composici. Prokfiev complet els seus cursos de composici el 1909 malgrat les ressenyes de desaprovaci dels mestres, per se'l convidava una altra volta per seguir cursos de piano i direcci. Estudi piano amb Anna Isipova i Nikolai Txerepnn de 1909 a 1914. Malgrat la crtica dels seus professors, Prokfiev continuava escrivint msica, tant per a piano sol com els extravagants concerts per a piano nm. 1 i nm. 2, que de seguida van atreure l'atenci, malgrat les males crtiques:
El piano grinyolava tota l'estona, queixant-se, udolant, contraatacant, i en alguns moments semblava que s'encabrits i mossegus la m que el castigava.
Una cacofonia de sons que no t res a veure amb la msica...Les cadenzas de Prokfiev, per exemple, sn insuportables. Sn tal desordre musical que un podria pensar que es creaven a partir de buidar capriciosament un tinter sobre el paper...

Als 22 anys abandona el conservatori desprs de qu els seus professors havien abandonat feia molt de temps qualsevol esperana de fer-ne un "bon" compositor. Alliberat de la miopia dels seus professors de composici, Prokfiev es va posar com a objectiu assolir el cobejat premi Anton Rubinstein que s'atorgava al millor pianista estudiant. Sabent el risc que suposava, Prokfiev es va atrevir a tocar el seu primer concert per a piano, pensant que el segon seria massa extravagant dins de les parets del Conservatori. Desprs d'una sessi llarga i tempestuosa el premi s'atorgava a Prokfiev. S'acabaven aix uns deu anys tumultuosos, per en el fons triomfants, al conservatori de Sant Petersburg.

Exploraci i revoluci (1914-1918).

La Primera Guerra Mundial acabava d'esclatar i Rssia havia llanat un atrevit (per en el fons desastrs) invasi a la Prssia Oriental. Tamb havia comenat una invasi russa del mn musical europeu. Igor Stravinski havia provocat furor amb l'estrena dels seus ballets L'ocell de foc i Petruixka. Serguei Diguilev, el fams empresari del ballet rus juntament amb Stravinski, tamb havia llanat el seus Ballets Russos a Pars el 1909 amb un xit enorme. Prokfiev es frisava per estar en aquest moviment. En ser l'nic fill d'una mare vdua, es deslliure d'anar a la guerra i, l'any 1914, deixa el conservatori i viatja a Londres, on escolta la msica d'Stravinski.  

El talent musical de Prokfiev es desenvolupa rpidament i mant una actitud crtica cap a les brillants innovacions del seu compatriota.. Fora anys ms tard, la msica per a cinema Aleksandr Nevski (Prokfiev)|Aleksandr Nevski (1938)  s'entn com un atac contra el modisme musical de Stravinski. Els contactes amb els nous corrents del teatre, la poesia i la pintura tamb jugaven un paper important en el desenvolupament del compositor. Prokfiev es veia atret per l'obra dels poetes russos modernistes, de les pintures dels seguidors russos de Paul Czanne i Pablo Picasso, i per les idees teatrals de Vsvolod Meyerhold. 

El 1914 Prokfiev es familiaritza amb el gran ballet de l'empresari Diguilev, que es convertia en un dels seus assessors ms influents durant la propera dcada i mitja. Desprs d'haver-li interpretat el seu Segon Concert per a piano, Diguilev queda impressionat i li demana que escrigui un ballet basat en temes russos. Diguilev tenia una amistat molt propera amb Stravinski, relaci de la qual Prokfiev n'estava una mica envejs. En aquella poca, Stravinski era en el primer pla del moviment musical contemporani i Prokfiev desesperadament volia compartir-lo. El 1913, a l'estrena a Pars del ballet d'Stranvinski La consagraci de la primavera l'aldarull va ser considerable. Va xocar a una audincia ms acostumada als convencionalismes del ballet clssic. La coreografia de Vtslav Nijinski va apartar-se tamb radicalment de l'estil clssic. Prokfiev era al teatre i es va proposar escriure un nou ballet que presentaria a Diguilev: Ala i Lolli, basat en temes de la mitologia eslava antiga.

La partitura resultant va ser rebutjada per Diguilev i Prokfiev en va utilitzar la msica en l'anomenada Suite Escita. La seva estrena el 29 de gener de 1916 va ser un desastre espectacular. La crtica, tant la russa com l'americana, la va rebutjar. Per de la mateix manera que els crtics i els classicistes el rebutjaven, a gran part del pblic li encantava. Es comenaven a desenvolupar fervents seguidors entre el pblic d'avantguarda a partir de les seves representacions al piano als Vespres de Msica Contempornia. 

L'any 1917 fou un any transcendental tant per a Rssia com per a la vida de Prokfiev. El tsar Nicolau II era enderrocat el mar d'aquell any i s'acabava aix el regnat imperial rus per sempre. El Govern Provisional no durava molt de temps. Sant Petersburg era rebatejada Petrograd i es convertia en el planter de la revoluci bolxevic que s'estava gestant. La Gran Revoluci d'Octubre veia l'enderrocament del govern inter i el triomf del leninisme marxista. Rssia es convertia en l'estat principal de la nova Uni Sovitica i comena una Guerra Civil que duraria cinc anys. Petrograd era un camp de batalla i un lloc no propici per a un compositor. Com a resultat, Prokfiev va passar nou mesos de 1917 al Caucas.

Entretant el seu talent explotava cap a diferents direccions. Prokfiev va centrar gran part de la seva energia d'aquest perode en un nou ballet, Xut (El buf), que no va ser escenificat fins l'any 1921. El 1917 va completar l'pera El jugador, basada en l'obra homnima de Dostoievski, un estudi sobre l'obsessi molt llunyana de la fantasia. Prokfiev hbilment combinava lirisme subtil, malcia satrica, precisi narrativa, i impacte dramtic.

Cap d'aquestes partitures va tenir molt a veure amb l'obra que va estrenar en el seu retorn el 1918 a Petrograd: la Simfonia Clssica, obra concisa i irreverent amb harmonies modernes i ritmes tradicionals del segle XVIII que preconitzava l'estil neoclssic que dominaria gran part del segle XX. I de nou molt diferents al lric Concert per a viol nm. 1 escrit en el mateix perode. Va compondre tamb sonates per a piano basades en antics esbossos al costat de les ms gosades Visions Fugitives, totes entre els anys 1915 a 1919.

Amb l'arribada al poder dels bolxevics el 1917 els compositors, que s'havien convertit en la classe privilegiada a la societat sovitica, perdien tota la llibertat artstica. La msica no podia ser  publicada ni interpretada sense autoritzaci oficial. Molts fugiren del pas. Un dels primers fou Stravinski, que marxava de Rssia el 1914. Prokfiev, d'altra banda, ideolgicament menys oposat al boltxevics, va ser dels darrers en donar el salt a Occident. Era el maig de 1918 i Prokfiev sortia del pas pel port del Pacfic de Vladivostock. Era el comenament d'un viatge molt llarg per l'estranger.

Amrica i Europa (1918-1932).

Per diverses raons, principalment el bloqueig continuat de la Uni Sovitica, no podria retornar immediatament a la seva ptria. No obstant aix, no va perdre el contacte amb Rssia. 

En el viatge s'atura per a una visita breu al Jap, on se li van demanar recitals a Tquio i Yokohama. Tot seguit s'embarca en vaixell cap als Estats Units, aturant-se breument a Hawaii. Arriba a San Francisco l'agost de 1918. El setembre viatja a Nova York. Un cop establert, fa el seu primer recital el 20 de novembre i torna a succeir el mateix que passava al seu pas: crtiques desfavorables i pblic complagut. 
 	 
Abans de marxar d'Amrica, obtenia alguns triomfs, tanmateix. A Chicago, el desembre de 1918, el primer Concert per a piano i la Suite Escita eren inequvocament reeixides. Desprs dels concerts, l'pera de Chicago li deman una de les seves peres. Es va oferir a completar L'amor de les tres taronges quan li van oferir estrenar-la a la tardor de 1919. Desprs d'una de les seves actuacions a Nova York, Prokfiev va encarrilar el seu triomf ms durador en conixer la seva muller futura Carolina Codina, una soprano d'origen catal coneguda pel seu nom d'escenari, Lina Llubera.

Per malgrat conixer a Lina, aquests eren temps difcils per a Prokfiev. Estava afectat de diftria i escarlatina i les seves actuacions a Nova York eren vilipendiades per la premsa. A ms a ms, el director de l'pera de Chicago, Cleofonte Campanini moria de cop i volta el desembre de 1919 i l'estrena s'ajornava fins a l'any segent. Prokfiev es quedava sense pera i impagat, i les aparicions en concerts anaven desapareixent. Una vegada ms, pobre i fora del circuit, Prokfiev decideix establir-se a Pars a la primavera de 1920 per trobar-se amb Diguilev i el director Serguei Kusevitski. Irnicament, uns mesos desprs de la seva marxa dels Estats Units, s'estren L'amor de les tres taronges a Chicago el desembre de 1920, era un gran xit, tan reeixit que era programat per les peres de tota Europa. 

Diguilev li demana la posada en escena el seu ballet El buf per als Ballets Russos. D'altra banda, Prokfiev decideix de moment no retornar a Rssia i demana a la seva mare, que passava per un moment delicat de salut, que es reuneixi amb ell en Pars. Lina tamb el visita durant un curt perode. Prokfiev passava la major part de 1920 refent El buf, que s'estrenava a Pars el maig de 1921 i a Londres el mes segent. Com ja comenava a ser habitual, el pblic lloava l'obra i els crtics eren durs, especialment els britnics. Per tamb es guanyava nous admiradors, entre ells Henri Matisse, que tant li va agradar El buf que dibuixava un retrat de Prokfiev. Al voltant del mateix temps, Prokfiev tamb va conixer Pablo Picasso i Maurice Ravel. La Suite Escita tamb s'estrenava a Pars el 1921.

Prokfiev es desplaa la tardor de 1921 de nou als Estats Units per controlar les estrenes de L'amor de les tres taronges i el tercer concert per a piano (Op. 26). El van sorprendre les reaccions tant oposades de Chicago, entusiasta, i de Nova York, hostil, a l'estrena. Quan torna, busca un rac silencis als Alps bavaresos i lloga una casa a Ettal, on passaria la majoria de dies de 1922 i 1923. La seva productivitat va disminuir mentre treballava en l'pera L'ngel de foc, una rondalla intensa i simbolista sobre el b i el mal que no va ser estrenada fins el 1955, desprs de la seva mort, i molta de la seva msica va ser emprada per Prokfiev en la seva Tercera Simfonia.

Durant aquest perode d'Ettal, Lina estudiava pera al prxim Mil. L'any 1923 es casa amb la cantant Lina Llubera. La biografia sovitica oficial de Prokfiev a penes esmenta aquest matrimoni, encara que hi ha totes les indicacions permeten opinar que la seva vida junts era feli. I s possible que la seva separaci el 1941 es persuadeixi fomentada per les autoritats sovitiques. Prokfiev tamb passava molt de temps cuidant a la seva mare que havia perdut la vista. 

Mentrestant, indiferent a l'activitat musical a Alemanya, s'installa a Pars a la tardor de 1923, amb Lina i la seva mare. Entra en contacte amb les figures musicals franceses ms progressistes, com els compositors Francis Poulenc i Arthur Honegger, mentre continua tenint una activitat creativa intensiva. Vexat per les crtiques del seu Concert per a viol nm. 1, meldicament lcid, en la seva estrena a Pars el 1923, Prokfiev s'adreava a una recerca d'un estil ms d'avantguarda. Aquestes tendncies apareixien en unes quantes composicions dels primers anys 1920, incloent-hi l'pica Simfonia nm. 2, encarregada per Kusevitski. La seva intensa qualitat dramtica i el seu sorprenent sentit de la proporci tamb es troben en la Simfonia nm. 3 (1928), basada en material temtic de l'pera Lngel de foc. En collaboraci amb Diguilev, Prokfiev va crear nous ballets: El pas d'acer (1927) i El fill prdig (1929). 

El febrer de 1924 neix el seu primer fill Sviatoslav. Per la seva alegria noms va durar uns mesos per la prdua de la seva mare el desembre. I els esdeveniments van influir en les seves composicions. Aquell any noms va escriure una suite simfnica basada en la seva pera L'amor de les tres taronges. Escriuria finalment no menys de vint-i-cinc suites simfniques obtingudes de diverses obres d'escenari o del cinema. 

L'any 1925, Serguei i Lina realitzen una gira de concerts pels Estats Units. Una bona part la fan al costat de Kussevitzki i la Simfnica de Boston. De retorn, visiten Itlia el 1926, i Prokfiev completa l'escriptura de El pas d'acer, que gaudia d'un xit sense precedents a Pars i Londres, grcies a la seva original escenificaci de Georgui Ikulov i l'evocaci atrevida d'imatges de la Rssia sovitica de comenaments dels anys 1920. El fill prdig es basava en un tema bblic arrogant i la msica era exquisidament lrica. Reflecteix una relaxaci emocional i un aclariment d'estil que s'observen tamb en el quartet de corda nm. 1 (1930), en la sonata per a dos violins (1932), i en el ballet En el Dniper (1932). 

Mentre la seva notorietat anava augmentant a Europa, Prokfiev anhelava retornar a la seva ptria. Havia mantingut correspondncia amb amics dins de la Uni Sovitica i cap a finals de 1926, comenava seriosament les negociacions amb les autoritats sovitiques per fer una gira en el seu retorn. Per a les autoritats de la msica sovitiques, el retorn de Prokfiev presentava un dilema. Per una banda era un lder inqestionable dels nous moviments musicals i per tant podria donar legitimitat al seu regim. D'altra banda, el modernisme de Prokfiev es veia com a estranger i podria promoure malestar. Els governants sovitics encara estaven molestos per la sortida de Stravinski i la seva promesa no retornar mai ms. Per tant veien amb bons ulls que un compositor amb una fama i estil similars volgus tornar a Rssia.  

El cert s que van crrer el risc i el gener de 1927 Prokfiev visita la Uni Sovitica durant dos mesos i mig i era rebut de manera entusiasta pel pblic sovitic com el msic revolucionari rus ms clebre del mn. Durant l'estada refora la vella amistat amb l'innovador productor teatral Vsvolod Meyerhold, que l'ajuda en una revisi bsica de l'pera El Jugador, estrenada el 1929 a Brusselles. La gnesi per a un retorn permanent "a casa" havia comenat.

El segon fill de Prokfiev, Oleg, naixia el desembre de 1928. Animat per la fora de l'pera L'ngel de foc, escriu una suite simfnica basada a l'pera. Tanmateix, finalment es decidia per convertir aquest material en la tercera simfonia (Op. 44). Estrenada a Pars per Pierre Monteux el maig de 1929, Prokfiev, i sobretot els crtics, eren molt ms contents amb el resultat que en la segona.

Diguilev li demana un altre ballet. Va completar El fill prdig fora de pressa, encara que la seva producci seria una altra histria. Problemes amb el dissenyador i els ballarins en van fer retardar la seva estrena. El treball era ben rebut per audincies, crtics, i fins i tot pel mateix Prokfiev mateix. Diguilev moria dos mesos ms tard a Vencia. La seva prdua fou un altre factor important que pesava en la decisi imminent de Prokfiev de retornar a la Uni Sovitica.

Prokfiev es concentrava ara en la seva quarta simfonia. Kussevitzki havia demanat a uns quants compositors contemporanis, entre ells a Stravinski i Prokfiev, d'escriure obres noves per commemorar el 50 aniversari de la Simfnica de Boston. Per fer-ho, va reescriure fora material de El fill prdig. Kussevitzki dirig l'estrena el novembre de 1930 amb la seva Simfnica de Boston. La recepci fou fora tbia i acompanyada per acusacions de qu l'obra era massa semblant a El fill prdig, aix impulsaria a Prokfiev a revisar i ampliar l'obra el 1947.

Mentre, Prokfiev havia realitzat una gira pels Estats Units, Canad i Cuba el 1930. La gira va ser enormement reeixida, i des de la Biblioteca del Congrs dels Estats Units se li va demanar un quartet per a corda nou. El Quartet per a corda nm. 1 (Op. 50), cont un final molt profund. A Prokfiev li va agradar tant, que recomponia el quart moviment (Andante) per a orquestra de corda (Op 50bis).

Amb Stalin installat al poder des de feis uns anys, els treballs del compositor es percebien com a massa burgesos, alguns sovitics s'atrevien a etiquetar-lo denemic de la cultura sovitica. Aquestes crtiques des de la seva prpia ptria el molestaven profundament. 

L'estiu de 1930, l'pera de Pars li encarrega un nou ballet. En el Dniper fou estrenat a Pars el desembre de 1932. Fou rebut de forma molt dura i s'interpret molt pocs dies. Va ser seguit per un altre fracs: el Quart concert per a piano. Li fou demanat el 1931 pel pianista austrac Paul Wittgenstein que havia perdut el seu bra dret a la Primera Guerra Mundial. Quan Prokfiev li va enviar la partitura, Wittgenstein immediatament li retorn amb nota que posava: "Grcies pel seu concert, per no entenc no una nota i no el tocar." El concert s'aparc tristament i mai fou interpretat en vida de Prokfiev. Finalment s'estren el 1956 pel pianista Siegfried Rapp.

Molt poc desprs, completaria el Cinqu concert per a piano, i per evitar les acusacions de reciclar la seva prpia, Prokfiev s'esfor per aportar idees musicals noves en els seus concerts per a piano. Tot i que va intentar concentrar en aquest concert, que noms dura una mica ms de 20 minuts, totes les seves noves idees, l'estrena l'octubre de 1932 per la Filharmnica de Berln sota la direcci de Wilhem Furtwngler fou poc reeixit. No fou interpretat ms fins que era defensat pel brillant jove pianista rus Sviatoslav Richter gaireb una dcada ms tard.

Desprs de qu els seus ltims concerts per a piano fossin rebuts tant pobrament, Prokfiev s'embarc de nou a la Uni Sovitica el 1932. El seu segon retorn del 1929 s'havia caracteritzat per la controvrsia, amb el Bolxoi que s'havia negat a planificar El pas d'acer desprs de la pressi de l'Associaci russa de Msics Proletaris (RAPM). La tercera gira de concerts sovitica fou menys tumultuosa, el RAPM s'havia dissolt i aix la crtica oberta de les seves idees "antisovitiques" havia amainat. Com en el passat, el pblic sovitic va rebre al seu heroi amb l'adoraci afectuosa. Prokfiev s'havia convertit en un dels compositors en vida ms grans de Rssia. A la Uni Sovitica, no havia de competir amb multituds velletoses i amb una premsa musical hostil. I el que era ms important encara, Prokfiev tenia el cor rus. Els seus millors amics eren russos i anhelava tornar entre la seva gent. Alguns historiadors especulen que Prokfiev es cans creativament amb la direcci de la seva msica a Europa i Amrica. Fos el que fos, la tercera visita sovitica del 1932 el va convncer de retornar per sempre.

Retorn a Rssia (1933-1941). 

Encara que gaudia de benestar material, xit amb el pblic, i contactes amb les figures ms importants de la cultura occidental, Prokfiev cada vegada enyorava ms la seva ptria. Les visites a la Uni Sovitica de 1927, 1929, i 1932, i malgrat els rebuig de les seves obres al seu pas, encara hi van contribuir ms. Des de 1933 a 1935 el compositor gradualment es torna a acostar a Rssia i s'acostuma a les noves condicions, i es convertia en una de les figures principals de la cultura sovitica. Cada vegada s'hi desplaa ms sovint i rep ms comandes d'obres noves de la Uni Sovitica. Finalment tanca el seu apartament de Pars el 1936 i fa la seva darrera gira occidental el 1938. Durant les dues dcades d'aquest perode sovitic del compositor, el seu treball es convertiria en ms realista i pic. Tamb es caracteritza per la sntesi dels recursos tonals i meldics tradicionals amb les innovacions estilstiques de la msica del segle XX. 

Aquest perode entre Pars i Moscou s marcat per un cert nombre de treballs nous, els ms importants dels quals serien el ballet Romeu i Julieta, el segon concert per a viol i la msica per la pellcula El tinent Kij, que seria la primera comanda sovitica per a Prokfiev. Ms endavant refeia la msica de la pellcula amb una suite simfnica (Opus 60). 

El segon concert de viol el va escriure per al violinista francs Robert Soetans, que l'estren a Madrid el desembre de 1935. Juntament amb les altres obres d'aquest perode, marca una transici de la seva lnia toccata i grotesque cap a unes tendncies ms lriques i clssiques. Aquesta lnia contrasta amb la complexitat dels darrers concerts de piano. 

Romeu i Julieta era originalment per al ballet pel Teatre de Kirov el 1934. Tanmateix, quan Prokfiev els hi va proposar el tema, el van refusar, i el compositor va signar un contracte amb el Bolxoi. Finalment, el Bolxoi tamb el va considerar indansable i no es va estrenar fins l'any 1938 a l'pera Brno a Praga, amb un xit considerable que va fer reconsiderar les opinions dels dos teatres moscovites que l'estrenaren el 1940, el Kirov, i el 1946, el Bolxoi. Per per no malgastar la seva msica, Prokfiev en va fer dues suites simfniques i una transcripci per a piano (Op. 75) durant els dos anys anteriors a la seva estrena, i una tercera suite el 1946.

El tinent Kij havia encetat el comenament d'un perode en qu Prokfiev s'interess per la msica de cinema. Aix componia msica per a la pellcula pica de Serguei Eisenstein Aleksandr Nevski el 1939, seguida en breu per Lermontov (1941), Partisans a les estepes ucraneses (1942), Tonya (1942), Kotovsky (1942), i Ivan el Terrible (1942-5). Fins i tot va emprendre un viatge especial a Hollywood durant la seva ltima gira dels Estats Units el 1938, on va estudiar de prop les tcniques de cineastes i compositors de l'poca a Hollywood. Ms tard compondria una cantata Aleksandr Nevski (Op. 78). 

Prokfiev tamb va escriure en aquesta poca msica per a l'escena, incloent-hi Nits egpcies (1934), Bors Godounov (1936), Eugeni Onegin (1936), i Hamlet (1937). Tamb li encarregaren que escrigus una simfonia musical per conrear els gustos musicals en els nens dels primers anys de l'escola. Intrigat per la invitaci, Prokfiev comenava el projecte amb el seu aplom habitual i completava Pere i el llop en noms quatre dies. L'estrena el maig de 1936 fou bastant pobre.

En aquells moments, tots els encrrecs li venien de dins de la Uni Sovitica. S'havia installat permanentment al seu apartament de Moscou i el maig de 1936 Lina arribava amb Oleg i Sviatoslav. Els pitjors anys de la Uni Sovitica ja havien passat. Guerres, disturbis, sang, invasions, experiments econmics, repressi. Milions de sovitics havien mort o a les mans del seu propi govern o de fam. Encara que la rpida industrialitzaci durant els plans quinquennals de 1928-1937 havien millorat una mica la situaci, el nivell de vida fins i tot a Moscou era ben diferent de les comoditats de la burgesia parisenca. Malgrat aquestes estrictes condicions, Prokfiev havia retornat.

A la Uni Sovitica, l'ambient musical era completament diferent a l'Occident. Mentre a Europa la visi creativa d'un compositor era temperada noms per la seva realitat econmica i els desitjos del pblic, a la Uni Sovitica era controlat de forma centralitzada pels lders poltics que dictaven tot all que s'havia de crear, consumir-se o concebre's. La llibertat artstica era inexistent. La creativitat era suprimida pels capricis de burcrates assignats que creaven les regles oficials. 

El 1932, Stalin va introduir la seva poltica cultural amb el Realisme Socialista. Tanmateix, en comparaci, els compositors i els msics se'n sortien molt millor que els escriptors, arquitectes i altres artistes sovitics. Inicialment, Prokfiev com a mnim pblicament abraava la ideologia sovitica. Aix, componia la cantata monumental pel 20 Aniversari de la Revoluci d'Octubre (1936-1937), i la cantata Zdravitsa (Himne a Stalin) (1939). La primera fou rebutjada per massa moderna i no s'estrenaria durant la vida de Prokfiev. 

L'estiu de 1938 comen una nova pera basada en un tema sovitic contemporani. Semion Kotko, seguia la histria d'un jove heroi durant l'ocupaci alemanya d'Ucrana desprs de la revoluci. Els alemanys eren els dolents de la histria.  Abans de 1939, les relacions entre Alemanya i Rssia s'havien deteriorat rpidament. El poder que havia aconseguit Hitler feia presagiar una altra guerra mundial. El 1938, Alemanya s'annexionava la regi de Sudetenland de Txecoslovquia. Els sovitics estaven preparats per defensar els txecs de l'agressi alemanya quan hi hagu la rendici de Chamberlain i francesa a la reuni de Munic del setembre de 1938. Els sovitics quedaven allats i varen buscar la seva seguretat signant un tractat de no-agressi, el pacte Molotov-Ribbentrop, l'agost de 1939, preparant el cam per a la invasi de Hitler de Polnia una setmana ms tard.

Inesperadament doncs, Alemanya era de cop i volta un aliat de la Uni Sovitica. L'estrena imminent de Semion Kotko amb el seu retrat d'una ocupaci alemanya brutal, no fou permesa per Stalin. Vsevolod Meyerhold, l'amic de tota la vida de Prokfiev i el productor de l'pera, era arrestat durant la producci i executat. Els alemanys a l'pera eren vestits com a canalles sense nom. Ni tan sols tals aquestes drstiques accions no calmaren la paranoia de Stalin i Semion Kotko es treia del repertori oficial fins a 1970.

A Prokfiev ja no se li permetia viatjar a fora de la Uni Sovitica i les conseqncies trgiques van arribar sobre la seva vida familiar. Paradoxalment, en aquest ambient cada vegada ms perills, Prokfiev continuava component. Ni tan sols el brot de la Segona Guerra Mundial no va disminuir la seva productivitat. Aix, el 1939, treball simultniament en un gran nombre d'obres: tres sonates per a piano (nms. 6, 7 i 8), la sonata per a viol i piano a menor F, Semion Kotko, i diversos treballs patritics.

Prokfiev comenava a escriure la seva ltima pera completa, Esposalles al convent, el 1940. La seva estrena fou retardada fins el 1946 pel comenament de la Segona Guerra Mundial. Fou un xit rotund dins de la Uni Sovitica. L'pera era tamb important perqu marcava el comenament de la relaci de Prokfiev amb la poeta Mira Mendelson. Mira havia conegut Serguei el 1938, quan noms tenia vint-i-tres, mentre collaboraven per escriure l'pera. Ms tard l'ajud a escriure el llibret de la seva segent pera, Guerra i pau, i altres treballs menors.

 Segona Guerra Mundial (1941-1945).


L'Operaci Barbarroja, amb la invasi alemanya de la Uni Sovitica el juny de 1941, arribava com una autntica sorpresa per la majoria de russos, especialment per a Stalin. Com era tpic de Stalin durant aquest perode, va veure conspiracions per tot arreu i va manar l'expulsi de tots els lders culturals de Moscou, tement que podrien ser l'objectiu d'espies alemanys. Prokfiev era un dels que estava disn del decret i marxava pel Caucas. L'any ja havia comenat malament per al compositor, havia patit un atac de cor a la primavera. El decret sobtat per deixar Moscou provocat fins i tot ms interrupci en la seva vida. Lina es quedava a Moscou amb els seus dos fills. Estranyament, Mira era evacuada de Moscou junt amb Prokfiev.

Ni en aquestes condicions extremes, Prokfiev va deixar de ser prolfic. Complet les seves sonates de guerra per a piano (nms. 6, 7 i 8). Segu escrivint l'pera Guerra i pau, basada en la novella monumental de Tolstoi. El tractament que li don Prokfiev tamb fou igualment monumental, amb deu anys de composici. Tamb comenava un esborrany per a una altra pera, Khan Buzay, que abandonaria. Alhora, tamb escrivia msica per a quatre pellcules, el ballet de La ventafocs, diverses suites simfniques, el Quartet de corda nm. 2, una Sonata per a flauta i piano, una transcripci de la mateixa per a viol i piano (fet a instncies del violinista David Oistrakh), dues marxes militars, unes quantes canons folklriques, i l'enrgica Simfonia nm. 5, l'obra que va ser ms reeixida d'aquest perode bllic.


Aquestes sonates de guerra sn magnfiques per la seva sonoritat i dinamisme que abracen tota la orquestra. La sisena sonata ha sigut la ms enregistrada de Prokfiev. L'estren ell mateix en una emissi de Rdio de Moscou el 1940. La setena, per, no la va poder tocar a l'estrena del 1942 per motius de salut. Un jove Sviatoslav Richter era el seleccionat. Per aquesta sonata se li atorg el seu primer premi Stalin. Quan la vuitena sonata es complet el 1944, Prokfiev tornava a estar malalt i se n'encarregava un altre jove pianista sovitic, Emil Gilels. Richter l'anomenava la ms rica de totes les sonates de Prokfiev sonates. T una vida interior complexa amb contraposicions profundes. 

La Ventafocs, el segon ballet ms popular de Prokfiev desprs de Romeu i Julieta, fou originalment encarregat pel teatre Kirov, just abans de la invasi alemanya. Per no fou estrenat fins el 1945 a l'escenari del Bolxoi amb un xit considerable i amb la famosa ballarina Galina Ulanova. L'estrena al Kirov de Leningrad es produ cinc mesos ms tard i es repet l'xit. Abans de l'estrena en feu transcripcions per a piano (Op. 95, 97 i 102).

Prokfiev dirigia l'estrena de la cinquena simfonia el 13 de gener de 1945, en viglies de la victria aliada a la Guerra. L'obra rpidament va emergir com la seva simfonia ms popular i se li atorg el seu segon premi Stalin. 

Aquesta etapa brillant en la seva vida com a compositor culmina malauradament el gener de 1945, quan Prokfiev va patir una commoci cerebral en una caiguda. La seva vida va crrer perill els segents dies i sempre ms patiria sovint mals de cap i perodes de pressi arterial perillosament alta. No es recuperaria mai ms de forma completa d'aquest accident, encara que la grandesa dels seus treballs no donen aquesta impressi.

Els darrers anys (1945-1953).

Prokfiev s'havia separat de Lina el 1941, encara que mai es divorciaren formalment. De llavors en estava implicat amb Mira Mendelson. Mentrestant, Lina havia suportat dificultats terribles durant i desprs de la guerra. Va haver de criar Oleg i Sviatoslav ella sola amb totes les penries de la guerra. Cap al final de la guerra s'infect de diftria. El febrer de 1947 el govern sovitic decretava l'anulaci de tots els casaments amb estrangers. Era una ms de la srie de mesures cada vegada ms draconianes aprovades per Stalin en els anys posteriors a la guerra. Aix quedava anullat el matrimoni entre Seguei i Lina. Aix feia augmentar l'allament per l'exili de la majoria de cnjuges i amics, els que no eren executats per falsos testimonis. Era en aquest clima que Lina tamb intenta marxar de Rssia amb els seus fills. 

No se sap fins a quin punt Prokfiev va intentar ajudar a Lina en els seus intents de fugir. Segurament, si ho va intentar, li tenia que ser molt difcil per la salut i els temors de represlies. Milers de lders militars i culturals considerats sospitosos de deslleialtat foren executats durant les purgues brutals de Stalin desprs de la guerra. Prokfiev es cas amb Mira el 1948, a penes un any desprs del decret que anullava el seu matrimoni amb Lina. Un mes desprs del casament, Lina era arrestada acusada d'espionatge i enviada a un camp de treball a Komi. All  hi va romandre durant vuit anys. Un cop alliberada, va viure a Moscou fins a 1972, quan retornava a Occident.

Mentrestant, Prokfiev, malgrat que la seva salut seguia deteriorant-se, continuava component. La seva propensi de treballar massa, complicava els seus problemes de salut. Llargues estades a l'hospital no impedien que segus component. L'any 1948 va ser censurat per utilitzar  harmonies cacofniques. Tot i haver proms compondre amb major lirisme, la seva pera Conte d'un home autntic (1948) va ser de nou censurada. La seva Simfonia nm. 7 (1952, premi Stalin) li va retornar el favor del govern.

La creixent repressi cultural dels lders sovitics paranoics complicaven la vida cultural. Amb el comenament del Guerra Freda, Stalin encara allava ms la seva gent dels pasos de occidentals, per reafirmar la superioritat de la cultura i ideologia comunista. L'arquitecte principal del retorn a ortodxia sovitica en les arts era Andrei Zhdanov, llavors un membre de l'elit del Politburo. Zhdanov sistemticament denunciava tota expressi artstica que tingus un suposat lligam amb Occident. Aquesta orgia de denncies governamentals, censura i intimidaci fou coneguda com Zhdanovshchina (El Terror de Zhdanov). Prokfiev fou un dels primers objectius junt amb Xostakvitx i Khatchaturian. 

Prokfiev lluitava per equilibrar els seus desigs artstics interiors amb el seu amor de pas. Malgrat els efectes de la seva salut debilitada, intentava defensar la seva msica davant de Zhdanov i concloa una srie de treballs entre patritics i poc espectaculars com el poema festiu Trenta Anys per a orquestra (1947), Conte d'un home autntic (1947-48), Foguera d'hivern (1949-50), i l'oratori La gurdia de la Pau (1950). 

Prokfiev va morir el 5 de mar de 1953 a Moscou (el mateix dia que Stalin) quan acabaven de comenar els assajos per al seu ballet La flor de pedra.

 Catleg temtic d'obres .
 Obres escniques .
peres.

Ballets.

 Msica d'escena .


 Msica de cinema .

 Obres per a orquestra .
 Simfonies .

 Concertos .

 Suites .


 Poemes, obertures, divertiments, etc. .

 Msica instrumental .
 Msica de cambra .

 Obres per a piano .

 Musica vocal .
 Oratoris, Cantatas, cors i suites .

 Veu i piano .


Bibliografia consultada.

Robinson, Harlow (1988). Prokofiev. Buenos Aires: Javier Vergara Editor. ISBN 9501508455;

Bibliografia.

Guttman, David (1984). Prokofiev: His Life and Times. New Jersey, Paganiniana Publications. ISBN 0882547305;
Guttman, David (1990). Prokofiev: The Illustrated Lives of the Great Composers. Londres, Omnibus Press. ISBN 0711920834;
Jaff, Daniel (1998). Sergey Prokofiev. Londres: Phaidon Press Ltd. ISBN 0714835137;
Minturn, Neil (1997). The Music of Sergei Prokofiev, New Haven, Yale University Press. ISBN 0300063660;
Nesteyev, Israel Vladimirovitx (ed.). Prokofiev, Sergey (Sergeyevich), Encyclopdia Britannica Online.
Prokfiev, Serguei (1979). Prokofiev by Prokofiev: A Composer's Memoir. Nova York, Doubleday & Company. ISBN 0385099606;
Robinson, Harlow (1998). Selected Letters of Sergei Prokofiev. Boston, Northeastern University Press. ISBN 1555533477;
Seroff, Victor (1969). Sergei Prokofiev: A Soviet Tragedy. Nova York, Crescendo. ISBN 0800870689;
Guttman, David (1984). Prokofiev: His Life and Times. New Jersey, Paganiniana Publications. ISBN 0882547305;

Enllaos externs.
Pgina sobre Prokfiev;

Referncies.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62051" title="Coahuilteco" nonfiltered="4194" processed="4185" dbindex="24592">

Els coahuilteco eren unes tribus ndia de parla allada, formada per tribus independents com els payaya, orejones, pajalates, pacoas, pausanes, mezcales, pampoas, borrados, sanipaos, manos de perro i altres.

Ocupaven els estats mexicans de Coahuila, Nuevo Len i Tamaulipas, fins la frontera amb Texas (els payaya vivien als marges del riu San Antonio, Texas). Actualment estan extingits.

El nom comprenia diverses tribus bellicoses en lluita contnua per la possessi de la terra. Tenien costums diversos i diferenciats. Mentre que alguns eren hstils i altres eren pacfics, d altres eren polgams i altres mongams.

Generalment anaven nus, encara que a vegades les dones es cobrien amb pells de crvol, i els homes amb pell de bis.

Llur religi era molt rudimentria, ja que no tenien temples, coves ni dols. El p. Benito Garca va escriure en llur idioma un Manual para administrar sacramentos.

El 1718 els jesutes van establir la Missi de San Antonio de Valero entre els payaya, dirigida pel p. Olivares, per foren extingits el 1776. Els altres foren exterminats pels atacs dels espanyols de Mxic, pels britnics de Texas i per les tribus apatxes.

Bibliografia.

 Goddard, Ives (Ed.). (1996). Languages. Handbook of North American Indians (W. C. Sturtevant, General Ed.) (Vol. 17). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-1604-8774-9.
 Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
 Sturtevant, William C. (Ed.). (1978-present). Handbook of North American Indians (Vol. 1-20). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. (Vols. 1-3, 16, 18-20 not yet published).
 Troike, Rudolph. (1996). Coahuilteco (Pajalate). In I. Goddard (Ed.), Languages (pp. 644-665). Handbook of North American Indians. Washington, D. C.: Smithsonian Institution.

 Enllaos .
 Indis Coahuilteco;
 Reassessing Cultural Extinction: Change and Survival at Mission San Juan Capistrano, Texas   Chapter 8: Linguistics;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62061" title="Taga" nonfiltered="4195" processed="4186" dbindex="24593">


El Taga s una muntanya del Ripolls. s a la Serra Conivella i separada de la Serra Cavallera per la Portella d'Ogassa. Encara que no s una muntanya gaire alta, la seva posici dominant sobre les valls del Freser i del Ter el fa un punt de referncia de la comarca. A ms s un mirador excellent dels cims del Pirineu des del Puigmal al Canig. Malgrat no superar el lmit altitudinal per a bosc potencial, la seva part superior es troba totalment desforestada i ocupat per prats de pastura, com la Serra Cavallera. 

Els municipis ms propers sn Bruguera, Ribes de Freser, Ogassa (al qual pertany).

A inicis del segle XX fou escenari de diverses proves d'esqu.
Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62062" title="Lira turca" nonfiltered="4196" processed="4187" dbindex="24594">


La lira turca (en turc trk liras  o, simplement, lira) s la moneda de Turquia i de la Repblica Turca de Xipre del Nord (estat proclamat i noms reconegut per Turquia). T el codi ISO 4217 TRY (on la Y prov del turc yeni, 'nova', del nom que va adoptar la moneda entre els anys 2005-2009: Yeni Trk Liras , 'nova lira turca') i s'abreuja TL. Se subdivideix en 100 kuru  o piastres. Tamb s coneguda com a lliura turca. 

Primera lira (TRL).
Originriament la lliura turca (lira) fou una moneda d'or, introduda el 1844, i equivalia a 100 piastres (kuru ), cadascuna de les quals es dividien alhora en 40 para. Abans de la lliura, la unitat monetria usada per l'Imperi Otom havia estat primerament l'ake, que ms endavant seria substitut per la piastra, que en un comenament havia estat una gran moneda d'argent, per que al final del segle XIX s'havia convertit en una petita pea de plata equivalent a la centsima part de la lira d'or.



Arran de la proclamaci de la repblica, Turquia va continuar conservant la lliura o lira com a unitat monetria, amb l'emissi de nous bitllets i monedes. A partir de la dcada de 1970 la lira turca va anar patint successives depreciacions a causa d'una inflaci galopant: si un dlar EUA el 1933 valia 2 lires, el 2001 equivalia a 1.650.000 lires turques. Aix, una antiga lliura d'or s'hauria pogut vendre per uns 120 milions de lires turques d'abans de la revaluaci del 2005, moment en qu la moneda turca era la unitat monetria de valor ms baix del mn. Per aquest motiu, el desembre del 2003, el Parlament turc va aprovar una llei que permetia "treure sis zeros" i crear una nova moneda.

Abans de l'esmentada revaluaci, en circulaven monedes de 50.000, 100.000 i 250.000 lires, i bitllets de 500.000, 1.000.000, 5.000.000, 10.000.000 i 20.000.000 lires.

Segona lira (TRY).

L'1 de gener del 2005, doncs, va entrar en vigor la nova lira turca (en turc yeni trk liras ) a ra d'un mili de les antigues lires per una de nova. Va adoptar el codi ISO 4217 TRY i s'abreujava YTL. A partir de l'1 de gener del 2009, per, se li ha tret el qualificatiu de nova i es torna a dir oficialment lira turca. Tot i amb aix, el codi ISO 4217 continua essent TRY, si b es torna a abreujar com la lira precedent, TL (de trk liras ).

Emesa pel Banc Central de la Repblica de Turquia (Trkiye Cumhuriyet Merkez Bankas ), en circulen monedes d'1, 5, 10, 25 i 50 kuru  i d'1 lira, i bitllets d'1, 5, 10, 20, 50 i 100 lires.

Taxes de canvi.
 1 EUR = 2,12242 TRY (12 de gener del 2009);
 1 USD = 1,59292 TRY (12 de gener del 2009);

Vegeu tamb.
 Lira;
 Lliura;
 Uni monetria de fet;

Enllaos externs.
   Banc Central de la Repblica de Turquia;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62067" title="Generalitat de Perpiny" nonfiltered="4197" processed="4188" dbindex="24595">
La Generalitat de Perpiny va ser creada el 1660, poc desprs de l'annexi de la Catalunya del Nord per Frana, al tractat dels Pirineus de 1659. Amb capital a Perpiny, la Generalitat incloa, a ms de la Catalunya del Nord, al pas de Foix fins el 1784, data en qu  es va transferir a la Generalitat de Pau i Baiona.

La Generalitat de Perpiny estava dividida en tres vegueries:
Vegueria del Rossell i el Vallespir, amb capital a Perpiny.
Vegueria del Conflent i el Capcir, amb capital a Vilafranca de Conflent.
Vegueria de la Cerdanya, amb capital a Montllus.

Eren les mateixes vegueries tradicionals establertes com a institucions de justcia que l'administraci francesa va mantenir com a circumscripcions fiscals i administratives.

Als Estats Generals de Frana de 1789 la Generalitat de Perpiny va enviar vuit diputats. La convocatria d'aquests Estats Generals van marcar l'inici de la Revoluci Francesa i, finalment, la modificaci de l'organitzaci territorial de l'antic rgim.

Vegeu tamb.
Generalitat;
Generalitat francesa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62068" title="Salvador Llobet i Reverter" nonfiltered="4198" processed="4189" dbindex="24596">
Salvador Llobet i Reverter (Granollers, 1908 - 1991), fou un dels ms importants gegrafs catalans. 

Doctor en geografia, va ser autor de nombrosos llibres i publicacions, cofundador el 1928 de l'Agrupaci Excursionista de Granollers, creador de l'Editorial Alpina, professor del Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona i president de la Societat Catalana de Geografia entre 1982 i 1985. 

El seu origen fou humil, fill de pagesos de Granollers. No va assolir el batxiller fins als 27 anys. Es va llicenciar en geografia a la Universitat del Saragossa el 1940 i es doctor a la Universitat de Madrid el 1944 amb la seva tesi "El medio y la vida en el Montseny".

 Enllaos externs .
Societat Catalana de Geografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62071" title="Cultura xupstica" nonfiltered="4199" processed="4190" dbindex="24597">
La Cultura Xupstica s un popular joc per beure utilitzat sobretot pel jovent. La paraula xupstica no est normativitzada, per s la utilitzada normalment que ve del castell (la cultura chupstica).

Les normes del joc sn molt senzilles. S'acostuma a jugar amb les persones assegudes en cercle o similar. El joc comena quan una persona diu: La cultura xupstica diu... i a continuaci escull una categoria de coses en general. Seguidament n'ha de dir un exemple i un per un i per ordre els participants han de dir una cosa que es pugui classificar dins la categoria enunciada.

Quan una persona repeteix una cosa ja dita o en diu una que la majoria de jugadors no creguin que s'inclou dins la categoria, aquest jugador haur de beure i tornar a comenar el joc.

Per exemple: El primer jugador diu: La cultura xupstica diu... carrers de Barcelona, com per exemple... Pau Claris. A partir d'aqu els jugadors han d'anar dient carrers de Barcelona i el primer que no en diu cap o en repeteix un ha de beure i tornar a comenar el joc.

Sovint el to utilitzat en aquest joc s poc seris i incentiva la inventiva i es poden trobar coses com: La cultura xupstica diu... utilitats d'una paella, com per exemple... per cuinar. Els jugadors poden dir aleshores: de pala, de barret, de plat, de tambor, de martell... 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62072" title="Bertha von Suttner" nonfiltered="4200" processed="4191" dbindex="24598">


Bertha Sophie Felicitas Freifrau von Suttner, baronessa Bertha von Suttner nascuda amb el nom de Kinsky von Chinic und Tettau ( Praga, Imperi austrohongars 1843 - Viena de 1914 ) fou una novellista  austraca, pacifista radical, que obtingu el Premi Nobel de la Pau l'any 1905.

 Vida i obra .
Va nixer el 9 de juny de 1843 a la ciutat de Praga, que en aquells moments formava part de l'Imperi austrohongars i que avui en dia s la capital de la Repblica Txeca. Von Suttner fou la filla pstuma del comte Franz Kinsky von Wchinitz und Tettau i de Sophie von Krner. El 1876 es va casar amb l'escriptor bar Arthur Gundaccar von Suttner. Va estudiar intensament msica i literatura, i va donar-ne classes. Desprs d'una poca de viatges per tota Europa, el 1885 s'estableixen de nou a ustria.

Activitat literria i pacifista.

El 1889 public la novella Die Waffen nieder! (o Avall les armes!), qu rpidament es va convertir en un clssic del moviment pacifista, traduint-se a molts idiomes. El 1891 fund una organitzaci pacifista austraca. De 1892 a 1899 va afianar la seva reputaci internacional a diferents conferncies per tota Europa, i com a editora de la revista pacifista internacional que portava per ttol el mateix que el del seu llibre, s a dir, Die Waffen niede!. Unes altres publicacions serien el reflexe del seu ideal pacifista, com Das Maschinenzeitaler (o L'edat de les mquines), a on critica els nacionalismes radicals i l'armament.

En una altra obra (Inventarium einer Seele, o Inventari d'una nima), es percep la seva influncia de H.T.Buckle, Herbert Spencer i Charles Darwin. Per all que segurament va motivar ms a "lluitar" pel pacifisme fou la tradici familiar militar (el seu pare fou mariscal de camp de l'Imperi i conseller militar, i el seu avi matern fou capit de cavalleria).

En reconeixement al seu esfor pacfista, el 1905 fou premiada amb el Premi Nobel de la Pau. Es creu que part de la decisi d'atorgar-li el premi a ella, venia de la seva relaci de secretaria i amistat amb Alfred Nobel. Desprs del Nobel va continuar amb la seva implicaci per la pau, aclamant per la unitat europea com a prevenci de les guerres. Mor dos mesos abans d'esclatar la Primera Guerra Mundial, el 21 de juny de 1914 a la ciutat de Viena.

Reconeixements.

En honor seu s'anomen l'asteroide (12799) von Suttner descobert el 26 de novembre de 1995 al Kle  Observatory.

El 2005, en commemoraci del centenari del seu naixement, es van acunyar monedes austraques de 2 euros amb el seu rostre.

 Enllaos externs .
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1905;
  Plana sobre el centenari del neixement de Bertha von Suttner;
 Claus Bernet: Bertha von Suttner, in: BBKL, 24, 2005, 1435-1471, online: http://www.bbkl.de/s/s4/suttner_s_f.shtml ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62073" title="Villa Alemana" nonfiltered="4201" processed="4192" dbindex="24599">

Villa Alemana (Vila Alemanya, en catal), s una de les comunes de la provncia de Valparaso en Xile. El seu alcalde s Ral Bustamante Bertoglio.


 Histria .

Va ser fundada el 8 de novembre del 1894.
En el principi era un lloc baix el domini Senyor Buenaventura Joglar amb el nom de Vinya Miraflores. Desprs Senyor Buenaventura Joglar va voler que la poblaci que compri el terreny rebr el nom de la seva nacionalitat aix sent alemanys va rebre el nom de Vila Alemany.

La comuna com tal va ser creada el 5 de gener de 1918 i en l'any 1928 va ser afegida a Quilpu, per baix el govern de Arturo Alessandri Palma va tornar a ser comuna en 1933.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62074" title="Vdeo a la carta" nonfiltered="4202" processed="4193" dbindex="24600">
VoD.
Els sistemes de vdeo sota comanda permeten als usuaris seleccionar i mirar contingut de vdeo emmagatzemat en un servidor remot, a traves d  una xarxa, com part d'un sistema de televisi interactiu. 

Els sistemes de VoD permetent veure en temps real o descarregar-lo , el vdeo es descarrega a un Set-Top Box o IRD abans de iniciar la visualitzaci. L'ltim es qualifica ms apropiadament "emmagatzemar i enviar". 

La majoria dels sistemes basats en VoD fan servir una aproximaci del  Streaming , de tal forma que un usuari compra o selecciona una pel lcula o programa de televisi i la comena visualitzar en el televisor gaireb instantniament. 

VoD utilitza protocols en temps real, com per exemple RTP (Real Time Protocol) sobre UDP (User Datagram Protocol) amb el protocol de control RTCP (Real Time Control Protocol).
Una bon complement seria un protocol de reserva de recursos com ara el RSVP (ReSerVation Protocol).

Funcionalitat. 
Els sistemes de descrrega i streaming de vdeo sota petici proporcionen a l'usuari un gran subconjunt de funcionalitats de VCR incloent-hi pausa rebobinatge rpid, alentir endavant, rebobinatge lent, saltar endavant/endarrere, etc. 

Per els sistemes de streaming basats en disc, els quals emmagatzemen i transmeten continguts des de un Disc Dur, les funcions abans esmentades requereixen un processat i emmagatzematge addicional a la secci de servidor, ja que per a rebobinar i avanar calen tenir arxius emmagatzemats per separat.

Els sistemes VoD basats en una memria flash tenen l'avantatge de ser capaos de fer totes les funcions abans indicades directament des de la memria RAM, la qual no requereix cap tipus de processat addicional. 

s possible posar servidor de vdeo a Xarxes d'rea Local (LAN's), en aquest cas es pot proveir als usuaris amb taxes de transmissi molt elevades. Els servidors de vdeo poden proveir a una gran quantitat d'usuaris a traves d'una xarxa WAN, en aquest cas les taxes de transmissi es poden veure redudes.

Descarregar serveis VoD son possibles a totes aquelles casa equipades amb connexi via cable (ja sigui ptic o coaxial) o ADSL

Near Video on Demand.

NVOD s un sistema de pagament per visi (pay-per-view) fet servir per difusors multicanal, fent servir una distribuci amb un altssim ample de banda (bandwidth),tals com satl lit i televisi per cable. Mltiples cpies del programa sn transmeses en petits intervals de temps (solen ser uns 30 minuts) d'aquesta maners qualsevol usuari pot veure el contingut des de l'inici sense haver d'estar pendent de l'horari. Aquest sistema necessita una connexi amb un gran ample de banda i generalment noms la ofereixen operadors amb una gran capacitat tcnica. 

Enllaos Relacionats.
IPTV Televisi a travs de IP

Triple-play

PPV Pagament per visi

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62076" title="Quality of Service" nonfiltered="4203" processed="4194" dbindex="24601">


El Quality of Service (Qualitat de Servei) s un conjunt d'estndards i mecanismes que asseguren la qualitat en la transmissi de dades en programes especifics on han estat habilitats per a soportar QoS. O el que s el mateix, un servei el qual garanteix que es transmetr certa quantitat de dades en un temps donat ( throughput ), o que no hi haur errors als paquets rebuts, o que el retard ser constant... Cada tipus de transmissi requerir d'un QoS determinat, ja que no es el mateix transmetre un video en streaming que un fitxer de dades, per exemple.
Un dels grans avantatges dATM (Asynchronous Transfer Mode o Mode de Transferncia Asincrona) respecte de tcniques com el Frame Relay i el Fast Ethernet, s que suporta nivells de QoS. Aix permet que els provedors de serveis ATM garanteixin als seus clients que la latncia d'extrem a extrem no excedir un nivell especific de temps.

 Enllaos externs .
 Internetworking Technology Handbook - Explicaci tcnica del QoS (Angls).



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62077" title="Real Time Protocol" nonfiltered="4204" processed="4195" dbindex="24602">


RTP sn les sigles en angls de Real-time Transport Protocol (Protocol de Transport en Temps real). s un protocol de nivell d'aplicaci utilitzat per a la transmissi d'informaci en temps real com per exemple udio i vdeo en una videoconferncia. Va ser desenvolupat per l'Audio-Video Transport Working Group de la IETF i va ser publicat per primer cop en 1996 com a RFC 1889.

Inicialment es va publicar com protocol multicast, encara que s'ha usat en diverses aplicacions unicast. S'usa freqentment en sistemes de streaming, al costat de RTSP, videoconferncia i sistemes push to talk (en conjunci amb H.323 o SIP). Representa tamb la base de la indstria de VoIP.  RTP va molt lligat amb RTCP (RTP Control Protocol) i se situa sobre UDP en el model OSI.


 Vegeu tamb .
 Real time control protocol;

 Referncies .
 Henning Schulzrinne i Stephen Casner. RTP: A Transport Protocol for Real-Time Applications. (1993) Internet Engineering Task Force, Internet Draft, October 20, 1993. ;
 Perkins, Colin (2003). RTP: Audio and Video for the Internet (1a edici) Addison-Wesley. ISBN 0672322498;

 Enllaos externs .
Radvision Ltd.;
An Introduction to RTP for Beginners;
Henning Schulzrinne's RTP page;

 RFC 3551, Estndard 65, RTP Profile for Audio and Video Conferences with Minimal Control;
 RFC 3550, Estandard 64, RTP : A Transport Protocol for Real-Time Applications;
 RFC 1890, Obsolet, RTP Profile for Audio and Video Conferences with Minimal Control;
 RFC 1889, Obsolet, RTP : A Transport Protocol for Real-Time Applications;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62078" title="Garcia I de Lle" nonfiltered="4205" processed="4196" dbindex="24603">
 
Garcia I de Lle ( v 871 - 914 ), rei de Lle (910-914).

Orgens familiars.

Fill primer d'Alfons III d'Astries i Ximena de Pamplona. Va heretar el Regne de Lle a la mort del seu pare, mentre els seus germ petit Ordoni rebia el Regne de Galcia i Fruela rebia Astries.

Primer rei de Lle.

Com a primognit d'Alfons III va collaborar amb ell en les tasques de govern fins a la mort del rei d'Astries. El 901 el seu pare abdic i els seus fills es repartiren el Regne d'Astries en tres regnes independents, per no fou fins a la mort d'Alfons, el 910, que hi governaren plenament.

Garcia I va traslladar la capital del nou regne a la ciutat de Lle, reconeixent el Regne d'Astries la primacia d'aquest nou regne sobre el seu.

Npcies.

Es cas amb Munia Donna, filla del comte d'Amaya Nuny Fernndez. Per d'aquest matrimoni no hi hagu descendncia.

A la mort del Garcia I el 19 de gener de 914, i sense hereus, el seu germ Ordoni fou proclamat rei de Lle, alhora que ho era de Galcia.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62081" title="Futbol a Catalunya" nonfiltered="4206" processed="4197" dbindex="24604">
Histria.


 Competicions .
 Competicions oficials desaparegudes .
 Campionat de Catalunya de futbol;
 Campionat de Catalunya de Segona Categoria;
 Lliga Catalana de Futbol;
 Lliga Mediterrnia de Futbol;

 Competicions oficials actuals .
 Copa Catalunya de futbol femenina;
 Copa Catalunya de futbol masculina;

 Competicions amistoses desaparegudes .
 Torneig Nostra Catalunya;
 Trofeu Moscard;
 Torneig Ciutat de Terrassa;

 Competicions amistoses actuals .
 Torneig Joan Gamper;
 Torneig Ciutat de Barcelona;
 Torneig d'Histrics;
 Copa Barcelona;
 Torneig Costa Brava;

Principals clubs.
 Actuals .


Ciutat de Barcelona
Futbol Club Barcelona (Barcelona);
Reial Club Deportiu Espanyol (Barcelona);
Club Esportiu Europa (Barcelona);
Uni Esportiva Sant Andreu (Barcelona);
Uni Esportiva Sants (Barcelona);
Uni Atltica d'Horta (Barcelona);
Club Esportiu Jpiter (Barcelona);
Futbol Club Martinenc (Barcelona);
Uni Esportiva Poble Sec (Barcelona);
Club Atltic Ibria (Barcelona);
Club de Futbol Damm (Barcelona);

Regi de Barcelona
Uni Deportiva Atltica Gramenet (Santa Coloma de Gramenet);
Club de Futbol Badalona (Badalona);
Centre d'Esports L'Hospitalet (L'Hospitalet de Llobregat);
Uni Esportiva Cornell (Cornell de Llobregat);
Centre d'Esports Sabadell (Sabadell);
Terrassa Futbol Club (Terrassa);
Uni Esportiva Rub (Rub) ;
Esport Club Granollers (Granollers);
Futbol Club Santboi (Sant Boi de Llobregat);
Club Esportiu Matar (Matar);
Club Esportiu Premi (Premi de Mar);
Uni Esportiva Vilassar de Mar (Vilassar de Mar);
Associaci Esportiva Prat (El Prat de Llobregat);
Uni Esportiva Castelldefels (Castelldefels);
Uni Esportiva Sant Joan Desp (Sant Joan Desp);

Catalunya Central i Peneds
Centre d'Esports Manresa (Manresa);
Club de Futbol Vilanova i la Geltr (Vilanova i la Geltr);
Futbol Club Vilafranca (Vilafranca del Peneds);
Agrupaci Esportiva i Cultural Manlleu (Manlleu);
Uni Esportiva Vic (Vic);

Terres de Ponent i Pirineu
Uni Esportiva Lleida (Lleida);
Club de Futbol Balaguer (Balaguer);
Uni Esportiva Trrega (Trrega);
Club de Futbol Joventut Mollerussa (Mollerussa);

Regi de Girona
Girona Futbol Club (Girona);
Club Futbol Palams (Palams);
Club Deportiu Banyoles (Banyoles);
Uni Esportiva Olot (Olot);
Peralada Club de Futbol (Peralada);
Futbol Club Palafrugell (Palafrugell);
Uni Esportiva Miapuesta Vilajuga (Vilajuga);

Camp de Tarragona
Club Gimnstic (Tarragona);
Club de Futbol Reus Deportiu (Reus);
Uni Esportiva Valls (Valls);

Terres de l'Ebre
Club Deportiu Tortosa (Tortosa);
Uni Esportiva Rapitenca (Sant Carles de la Rpita);
Club de Futbol Amposta (Amposta);
Club Esportiu Olmpic Mra d'Ebre (Mra d'Ebre);


 Desapareguts .


Catal Sport Club (Barcelona);
Hispnia Football Club (Barcelona);
X Sporting Club (Barcelona);
Futbol Club Internacional (Barcelona);
Universitari Sport Club (Barcelona);
Futbol Club Espanya (Barcelona);
Futbol Club Athletic (Sabadell);
Strong Esport (Girona);

L'Aven del Sport (Barcelona);
Iluro Sport Club (Matar);
Associaci d'Alumnes Obrers (Vilanova i la Geltr);
Futbol Club Joventut (Lleida);
Lleida Football Club (Lleida);
AE Lleida Calaveres (Lleida);
CD Fabra i Coats / Atltic Catalunya (Barcelona);
SD Espanya Industrial / CD Comtal (Barcelona);


Jugadors destacats.


Des de 1910
 Pere Gibert 'el grapes';
 Ramon Torralba;
 Emili Sampere;
 Paul Alcntara;
Des de 1920
 Ricard Zamora;
 Josep Samitier;
 Agust Sancho;
 Vicen Piera;
 Emili Sagi-Barba;
 Climent Grcia;
 Vicen Martnez;

Des de 1930
 Albert Martorell;
 Josep Trias;
 Ramon Zabalo;
 Pere Sol;
 Josep Raich;
 Josep Escol;
 Crisant Bosch;
 Mart Ventolr;
Des de 1945
 Antoni Ramallets;
 Josep Vicente;
 Josep Parra;
 Gustau Biosca;
 Antoni Argils;
 Josep Gonzalvo II;
 Mari Gonzalvo III;
 Juli Arcas;
 Josep Juncosa;
 Estanislau Basora;

Des de 1960
 Ferran Olivella;
 Mart Vergs;
 Enric Gensana;
 Josep Maria Fust;
 Joan Segarra;
Des de 1970
 Salvador Sadurn;
 Daniel Solsona;
 Carles Rexach;
Des de 1980
 Antoni Olmo;
 Miquel Soler;
 Ramon Maria Calder;
 Juan Carlos Prez 'Rojo';

Des de 1990
 Toni Jimnez;
 Albert Ferrer;
 Sergi Barjuan;
 Josep Guardiola;
 Jordi Lardn;
 Quique lvarez;
 Jordi Cruyff;
 scar Garcia;
 Gerard Lpez ;
Des de 2000
 Carles Puyol;
 Xavier Hernndez 'Xavi';
 Sergio Gonzlez;
 Ral Tamudo;
 Luis Garca ;
 Vctor Valds;
 Oleguer Presas;
 Cesc Fbregas;
 Albert Luque;


Principals estadis.


 Camp Nou (Barcelona);
 Estadi Olmpic Llus Companys (Barcelona);
 Camp Municipal Narcs Sala  (Barcelona);
 Mini Estadi  (Barcelona);
 Nova Creu Alta  (Sabadell);
 Estadi Olmpic de Terrassa  (Terrassa);

 Camp d'Esports de Lleida  (Lleida);
 Nou Estadi  (Tarragona);
 Municipal de Montilivi  (Girona);
 Nou Estadi Cornell-Prat (Cornell/El Prat) en construcci;
 Estadi de Sarri (Barcelona) demolit;
 Camp de les Corts  (Barcelona) demolit;


 Articles relacionats .
 Histria del futbol a Catalunya;
 Federaci Catalana de Futbol;
 Selecci Catalana de Futbol;
 Organitzaci del futbol a Catalunya;

 Enllaos externs .
Web de la Federaci Catalana de Futbol;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62082" title="Rsvp" nonfiltered="4207" processed="4198" dbindex="24605">
RSVP s un protocol per permetre a les aplicacions escollir entre diversos nivells de servei d'entrega dels paquets que generen. Requerint nicament que: 
Els elements durant el seu cam (nodes i subxarxes) han de disposar de mecanismes per controlar la QoS. Tals mecanismes els proporcionen els serveis de control de QoS com Controlled-Load i Guaranteed Services.

Ha d'existir un procediment per sollicitar des de l'aplicaci fins a les subxarxes, els requeriments que es necessitaran durant el cam que han de realitzar els paquets. Aquest procediment RSVP el realitza a travs dels missatges  RESV i PATH.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62083" title="Histria del futbol a Catalunya" nonfiltered="4208" processed="4199" dbindex="24606">
El futbol s un dels esports ms populars a Catalunya, sobretot com a espectacle. Tot i que es va introduir al segle XIX, no s fins a mitjans del segle XX que esdev un esport de masses, sobretot grcies a la rivalitat entre el Bara i l'Espanyol i a les retransmissions televisives.

Els inicis.
El futbol entra a Catalunya a finals del segle XIX de m de la colnia anglesa que residia a Catalunya, aix com de catalans que havien estudiat a l'estranger. El 1892 hi ha notcies de partits jugats a Can Tunis, obra d'equips del Club de Regates. El 1895 la Revista de Sport de Reus informava del comenament d'aquest esport a la capital del Baix Camp. El 26 de mar de 1895, la revista El Diluvio parla d'un encontre de foot-ball disputat al Veldrom de la Bonanova entre la societat foot-ball de Barcelona (amb camisa vermella) i l'agrupaci de Torell (amb camisa blanca), amb resultat final de 8 a 4 a favor dels primers.

Per el primer club catal com a tal, l'hem de situar a la Costa Brava quan, el 1898, Gaspar Matas i Dans funda el Palams F.C. El seu primer partit fou contra la fbrica Armstrong de Palafrugell i venc el Palams per 2 a 1.

L'impuls definitiu a Barcelona.
Per la ciutat on el futbol experiment un creixement ms gran i fort, ja des dels seus inicis fou, lgicament, la ciutat de Barcelona. Amb una societat civil molt inquieta i emprenedora la prctica de l'esport no en qued al marge, en uns moments on el moviment higienista estava en ala.

Els diferents equips anaven conformant-se de manera irregular, fins que els darrers anys de segle es formen i s'inscriuen oficialment els primers clubs. Aix fou com el 29 de novembre de 1899, Hans Gamper, un home de negocis sus afincat a Barcelona i que ja havia practicat diversos esports abans d'arribar a la ciutat, fund el F.C. Barcelona, al gimns Sol, desprs que Jaume Vila i Capdevila, qui fund el Catal Sport Club al gimns Tolosa el 17 de desembre de 1899 no el deixs jugar en el seu equip per la seva condici d'estranger. El club va desaparixer a finals dels anys 20. Ambds clubs mantingueren una molt forta rivalitat a inicis de segle on destac la polmica per qui era el club deg de la ciutat de Barcelona, polmica que qued resolta a favor del FC Barcelona, en haver estat el primer club inscrit al registre civil.

El 28 d'octubre del 1900 es constitueix oficialment la Societat Espanyola de Football, embri del futur RCD Espanyol de Barcelona. El novembre del 1900, escocesos de la fbrica de filatures de Sant Andreu funden l'Hispnia Football Club, tamb anomenat Team Roig. En fou president Eduard Alesson. Menci especial per al primer partit entre els que en el futur seran els dos clubs ms importants de Catalunya, FC Barcelona i Espanyol. Es disput 23 de desembre del 1900 al camp de l'Hotel Casanovas i finalitz amb empat a zero. El Barcelona jug sense estrangers en deferncia a l'Espanyol. Eren moments de bones relacions entre els dos clubs. Les alineacions foren: F.C. Barcelona: Reig; Negre, Caralt; Vidal, Cabot, Elas; Llorens, Blanco, Quintana, Margart i Dur. Societat Espanyola: Galobardas; Carril, lvarez; Aball, Lizrraga, Bernat; Ruiz, Montells, Rodrguez, Robert i Ponz.

Aquests primers anys foren molt prolfics a la ciutat comtal. Fins el 1903 es van fundar entre d'altres els segents equips a la ciutat de Barcelona: Deportiva Santanach (1899, sorgit al gimns de mateix nom, desaparegu el 1901 ingressant els seus millors jugadors a l'Espanyol), Franco-Espanyol (1900), FC Irish (l'equip dels irlandesos, fundat per Carles Comamala el 1901, vestia de blanc i hi van jugar homes com Marial, Forns i els germans Comamala, desapareixent el 1903), Torino (el nom li prov del popular Caf Torino, van jugar al club homes com Forns, Marial o Quirante), FC Internacional (1901-1906, del barri de Sants, ressorg anys ms tard i acab fusionant-se amb la UE Sants; vestia samarreta blanca amb un estel de cinc puntes i fou el club de figures com Bru, Wallace, Peris, Samitier, Tonijuan o Carulla), 
Universitari SC (fundat el 1901 per Carles Comamala i lligat a la Universitat de Barcelona; compet com a FC Galeno entre 1907 i 1909; llua samarreta blava i fou bressol de Zamora), Club Catalunya (1902), X Sporting Club (1902, llua samarreta blanca amb una X al pit, i de vegades tamb una de negra; jugava al camp del Grassot de la Sagrada Famlia abans de desaparixer el 1909; fou tres cops campi de Catalunya), Sant Gervasi (1903), Ibria, FC Catalnia (fundat el 1903 per Ricard Cabot, els seus colors eren el groc i el blau i destac a les seves files Chavito Rodrguez), Ibric, Tur (1903), Barcelons, CE Joventut (1903), La Salut Sport Club (vestia de blanc, va desaparixer el 1909), Montserrat, Atlant, Zurich, Sant Jordi, FC Central, Bonanova (1903) i Rowing.

El setembre de 1905 tres estudiants (Graells, Rossendo i Just) funden el F.C. Espanya. En el seu primer partit derrot el segon equip del Barcelona per 3 a 2. Va arribar a adquirir un camp de joc al carrer Entena/Valncia. A partir de 1923 es faria fams amb el nom de Grcia FC. El 5 de juny de 1907 neix un altre dels histrics catalans, el CE Europa, en fusionar-se dos petits clubs, el Provenal i el Madrid.

Els inicis a les comarques barcelonines.
El 1901, Joan Saus i altres joves creen el Centre d'Esports Sabadell CF, que no s legalitzat fins el 1903.

El 15-5-1903 neix el Football Btulo Sport, com una escissi del Btulo Sport (dedicat al ciclisme, que havia creat la seva secci el 1900), sota el impuls de Francesc Vinyes Bosch i el 1908 s'inscriu a la Federaci, ja com a FC Badalona. Primer va dur uniforme blau i vermell a ratlles amb pantal blau i no s fins el 1913 que adopta el blau escapulat.

El 1902 es juga el primer partit de futbol a Terrassa, per estudiants de l'Escola Industrial. El 1906 un grup d'aquests joves creen el Johny s FC, i desprs el Young s Club als terrenys d'En Belil, embrions del futur Terrassa Futbol Club (1911). 

El 1905 neix el CE Malgrat. El 1908 neix el FC Santboi. El 1909 neixen l'Espanya i el CF Athletic a Sabadell i l'Hospitalenc Sporting Club a la ciutat riberenca. I durant els anys 10 encara trobem un altre club sabadellenc, el Salut FC.

El 1900 neix el FC Pobla de La Pobla de Lillet, que els anys 30 competir amb la U.D. Pobletana (d esquerres). Aquest mateix any es comena a practicar futbol al collegi Sant Ignasi de Manresa i als Maristes, i s el 9-11-1905 que es funda el Poli Sport Club, que el 1907 don lloc al Manresa Football Club. El 1909 es funda el Catalnia Esports Club, tamb a la capital del Bages. Ambds clubs es fusionaren el 1916, donant lloc a l'actual Centre d'Esports Manresa.

El 1900 es comena a practicar futbol a Vilafranca del Peneds i el 9 d'agost de 1904 es funda la Societat FC Vilafranca, que ingress a la Federaci el 1917. Del 1900 al 1906 joves de l'escola industrial de Vilanova i la Geltr comencen a practicar el futbol i creen dos equips, el Vulc Club (mecnics) i l'Atltic Club (elctrics). El 1906 es crea l'Hispnia F.B.C.

Els inicis a la resta de Catalunya.
El 1898, com ja s'ha esmentat, Gaspar Matas i Dans funda a Palams el primer club de la ciutat i de Catalunya. Pocs anys desprs trobem els primres clubs a Girona com l'histric Strong Esport (1902 amb el nom originari de FC Giron), Agrupaci Joventut (1903), Girona Sport (seminaristes), Atltic (classe obrera), Club Patronat (social-catlic), Gerunda, Olmpic, Catalnia, Estudiantil o Industrial. Els primers partits es disputaren al camp de Mart de la Devesa.

A Tarragona ciutat el primer matx de futbol es jug el 10-3-1901 entre l'Associaci de Football Club de la ciutat i el Sporting Football Intrpid de Barcelona, amb victria fornia per 2 a 5. Aquests primers anys troben clubs com El Pedal SD (1905), CE Hispnia (1905-1910, dels federalistes), CD Minerva (1906-1909, dels estudiants catlics), FC Catalunya (1907-1909) o Atltic FC (1907, del Centre Catal). Per entre tots els equips que aparegueren a la ciutat a inicis de segle en destac el Tarragona FC (1906-1912, 1914-1936). Llua samarreta a franges verticals gruixudes vermelles i negres, i pantal blau. Durant el franquisme desaparegu a causa de la seva ideologia d'esquerres. Tot i que reviscol diferents cops (1941, 1976, 1985), rest sempre en categories inferiors i actualment juga a Constant. Figura emblemtica de l'esport a Tarragona fou William Tarn (nascut a Sussa), fundador dels club Pedal, Club Velocipedista, Tarragona FC i la secci de futbol del Gimnstic.

A Reus es celebraren els primers festivals de futbol el 1907 i el 23 de novembre de 1909 nasqu, oficialment, el CD Reus (futur Reus Deportiu). Dedicat, inicialment, al foment del futbol, agrup als seus inicis alguns elements que havien pertanyut al Reus Sport Club, entitat de mxima potencialitat un parell d'anys abans.

Anys 10: Nous temps i nova rivalitat, Bara-Espanyol.
La segona dcada del segle vint ve caracterizada pel que fa al futbol a casa nostra pel naixement de la rivalitat entre Bara i Espanyol. Per aquell anys els dos clubs ja s'han convertit en els mes importants de Catalunya i aix comport molts enfrontaments i disputes entre ells. A la temporada 1911-12 es produeixen els incidents de la Copa Ciudad-La Riva, competici a dos partits entre el Barcelona i l'Espanyol. Els partits foren durissims i els guany tots dos l'Espanyol per 1-0 i 4-0. A causa d'aquests incidents es trencaren les relacions entre ambdos clubs.

El futbol creix a Barcelona.
Per el futbol no es noms cosa de dos. A Barcelona seguiren creant-se nous clubs com l'Atltic Sporting Club al Barri Vell, el New Catalnia a Les Corts o L'Aven del Sport (1911) a Sant Andreu, nascut d'una escissi d'alguns jugadors del FC Andreuenc (1907, oficialitzat el 1909). Ambds es fusionaran el 1925 per donar vida a un dels clubs ms histrics de la ciutat, la U.E. Sant Andreu. El 1909, membres de dos equips amateurs del Poble Nou, l'Anglo-Espanyol i l'Stadium Nacional, decidiren la fundaci del CE Jpiter, que el 1912 s'afili a la Federaci Catalana. Altres clubs ms modestos foren: FC Numncia (al barri de Grcia), Victoria, Star, Sporting London, tica, Barcino, Stadium, Sparta, T.B.H. (1912), R. Polo Jockey Club i Tibidabo.

Cap el 1913, apareix l'Spanish Girls, el primer equip femen de futbol. Aquest equip tingu com entrenadors a Jack Greenwell i en Paco Bru. El 28 de juny de 1914 se celebra el primer partit amb llum artificial a la ciutat de Barcelona, amb el resultat FC Barcelona 5 - Internacional FC 2.

El 1916 es cre l'Atltic del Tur i l'Hortense (desaparegut el 1918 a Horta), i el 1917 Barcelona s'enriqueix amb el Torrassenc, a Torre Bartrina; el CF Junior, a Torre Gironella (club que el 1965 es trasllad a Sant Cugat del Valls); i el FC Martinenc, en fusionar-se el homnim FC Martinenc i el Centre d'Esports Martinenc, que dataven del 1909 i 1914, respectivament.

El 1918 neix el Catalunya Sporting Club, que desprs ser conegut com UE Catalunya de Les Corts; el CF Sarri i el CF Barceloneta. El 1920 apareix la U.E. Poble Nou (que ingress a la Lliga Cultural Deportiva, guanyant el campionat a la primera temporada), el CD Olmpic (per celebrar l'xit dels jugadors olmpics a Anvers) i el CD Rayo (creaci d'uns quants jugadors del Internacional FC).

Desenvolupament al Maresme, Valls i Baix Llobregat.
L'any 1911 el futbol entra a Arenys de Mar amb el CF Arenyenc. El mateix any es funda el Matar FC (del Foment Mataron), desaparegut el 1915. A pesar d'aquest fet, el futbol a Matar no s'estanca i el 1913 neix l'histric Iluro Sport Club que desapareixer el 1939 (exist un predecessor amb el mateix nom el 1901; tamb trobem el 1903 un club anomenat Mataron). El 1912 trobem el FC Vicent de Sant Vicen dels Horts i el 1913 el Mercantil de Sabadell.

El 6 d'agost de 1912 es jug a Sabadell el primer partit amb illuminaci artificial a Catalunya (i Espanya) al camp de la Creu Alta entre el Centre d'Esports Sabadell i l'Universiatri amb victria dels de Barcelona per 4 a 1. Pocs dies desprs es disput el segon partit amb llum artificial entre el FC Barcelona i el Sabadell amb resultat 8 a 2.

I a Granollers tamb arriba el futbol. El 1913 es funda el Granollers FC de curta vida (1913-16). Mentrestant, el 1916 neix el Granollers Sport Club, el ms representatiu de la ciutat, renombrat a l'actualitat com a Esport Club Granollers. Tamb al Valls neixen el CF Mollet (1914), el Centre de Deports Sentmenat (1915) i el CF Caldes de Caldes de Montbui (1915).

El 1915 neix a Premi de Mar la UE Premi, que el 1921 esdevindr CE Premi. Tamb al Maresme neix el 1916 el Calella CF, i a Sant Feliu de Llobregat el CF Santfeliuenc. El 1916 neix el CE Sant Cugat del Valls (no es constitu oficialment fins el 1922), el 1919 neix el Canet FC, com a fusi del Foment Catalanista i els Germans Maristes, i el 1920 el CF Tordera (nascut el 1914, es federa aquest any) i el CD Masnou. A Vilassar de Mar els primers clubs foren el Vilassar FC (1910), el FC Llevant (1910-15) i el Racing FC (1915). A Vilassar de Dalt trobem l'Esbart FC (1912 de l'escola laica l'Estrella) i el Costarenc (Centre Moral dels catlics). Van desaparixer el 1915. El 1918 l'Esbart reneix amb el nom Esbart Popular FC.

Desenvolupament a la Catalunya Central i al Peneds.
Als anys 10, a Vilanova i la Geltr trobem molts club, com el Montserrat Club (1910), Sporting, FC Vilanova, Club del Nens, FC Cayena (ms tard Club Catalunya), Muntany, Esperana, Atltic Club Vilanova, FC Venus, per el ms destacat fou l'Associaci d'Alumnes Obrers de l'Escola Industrial, fundat el 1916 i desaparegut el 1930, i que arrib a jugar a la segona categoria del futbol catal. Ja el 1911 neix l'Igualada Football Club, que posteriorment adopta els noms Centre d'Esports Igualada (1912-15) i Ateneu Igualad SF (des de 1920). El 1926, estudiants de l'Ateneu, funden un nou club pel qual recuperen l'antic nom d'Igualada Futbol Club. Ambds clubs desapareixeren amb la guerra civil.

El 1914 veu la llum el CE Vendrell. El 1916 es crea a Sant Sadurn d'Anoia el FC Sant Sadurn (refundat el 1922) i el 1920 el CE Noia. Ambds clubs es fusionaran el 1978 per formar la UE Sant Sadurn. A Sitges, el primer club que es t constncia s la Blanca Sitges, el 1914, per de vida breu. El mateix any apareixen dos clubs ms organitzats, el Racing FC i l'Atltic. Ambds es fusionen el 24-2-1918 per formar el Sitges FC. El 1920 es renombr com a CS Sitget i viur fins el 1929.

El 1911 es funden el Club Esportiu Gironella, que obtingu el Campionat de l'Alt Llobregat i el Centre d'Esports Sria, que fou campi de Catalunya de 3a categoria els anys 1926 i 1928. El 1912 es funda la S.D. Joventut Catlica Obrera, de Sant Pere de Torell, que el 1931 esdevingu UE Samperenca. El 1913 l'Esbarjo Mari Aus a Vic. El 1915 el CF Torell. I el 1916 el FC Puig-Reig, el CD Navs i la AD Monistrolenca de Monistrol de Calders. A Berga, els primers clubs sn el Football Club Berga (1916), Penya Queralt, Atltic Bergued, Centre Esports Berga i Uni Esportiva Berguedana.

Desenvolupament a les comarques gironines.
A Olot, es t notcies del primer matx de futbol el 1902, tot i que no s fins el 1912 que Joaquim Peris de Vargas i Joan Gamper funden l'Olot Deportiu. Parallelament apareix l'Sports Club Olot (del Centre Catlic de Can Morat). El 1919 neix l'Agrupaci Sport d'Olot, per la fusi d'altres dos clubs, l'Sporting i el Renaixement Esportiu. El 13 d'agost de 1913 neix el FC Banyoles promogut per la Societat Foment de Cultura i Esport i que fou renombrat Centre d'Esports Banyoles (1925) i CD Banyoles (1942). El mateix 1913 neixen el CF Ptria de Cass de la Selva, l'Ateneu Deportiu Guxols de Sant Feliu de Guxols (format per membres de l'Ateneu Social de Sant Feliu), i el CD Blanes, fundat per estiuejants barcelonins, que eren majoritriament de l'Espanyol, adoptant, aix els colors blan-i-blaus. El 1915 es funda el CF Peralada.

A Figueres, els primers clubs apareguts foren l'Sport Club Empordans (1909-14, amb samarreta vermella, ms tard morada, i pantalons blancs) i el Club Figueres Sport (o Football Figueres, 1910-13, amb samarreta blau-grana i pantalons blancs). Per el club ms reeixit fou la UE Figueres, el 13-4-1919 per la fusi de l'Sport Club Catal (1914, del Casino Menestral) i la Joventut Sportiva i Artstica (1914, del Casino Sport Figuerenc) amb colors blanc i blau dels dos equips originaris. Altres equips ms modestos a la ciutat foren l'Atltic Club Figueres, el Casuals FC, el Emporium FC (1922), el Centre d'Excursions i Sports i el Racing Club Figueres (durant la guerra civil).

Desenvolupament a les comarques tarragonines.
A Tarragona funcionava des de 1886 el Club Gimnstic, que al principi no practicava el futbol. El 1914, el FC Olmpic ingress en el Club Gimnstic, i en form la secci de futbol. L'equip representava la dreta catalanista. Altres clubs a la ciutat a la dcada foren el  FC Olmpic (1910-1914, amb samarreta vermella i pantal negre), Tarraco SC (1910-1924, amb samarreta blanca i vermella i pantal blanc, ms tard Tarragona Sporting Club), FC Invencible (1911-1913, blanc-i-blau amb pantal blanc), Universal FC (1911-1914, samarreta blava i pantal negre) i el CF La Canonja (1911, refundat el 1924).

El 29 de setembre de 1917, al CD Reus se li uniren el Club Velocipedista i el SC Olmpia passant-se a anomenar Reus Deportiu i fou acceptat a la FCF un any desprs. Un altre club de la ciutat en els inicis del futbol fou el Helvetia CE.

L'expansi vers el sud catal no s'atura. El 1912 neix el FC Oleastrum de Cambrils, el 1914 veu la llum a Valls el Club Sporting Hispnia FC, que desapareixer a principis dels anys 20, i que ja venia jugant encontres uns anys abans, juntament amb el Valls FC, Germans St. Gabriel i Regiment de Cavalleria. A Amposta apareix  el 1915 el Club Esportiu Amposta i el 1920, el Club de futbol l'Argent, que ms endavant es fusionaran, formant el CF Amposta. I pel que fa a Tortosa els primers clubs foren el FC Ateneu, l'Ibric CF, l'Hispano, el Dertusa i la Penya Cervantes.

Desenvolupament a les comarques lleidatanes.
A la ciutat de Lleida l'introductor del futbol fou cap a l'any 1910 el comerciant barcelon d'origen basc, Manuel Azoz. Els primers clubs dels que es t constncia foren el Montserrat (1913, dels germans maristes) i el Football Club Lleida (1914, que disputa els seus partits al Pla d'en Gardeny). Els seus primers partits foren en un triangular amb el CD Reus i el SC Olmpia de Reus, l'any 1915. El 1915 neix l'Associaci Cultural Lleidatana (catalanista) i el 1917 trobem el Club Colonial i l'Athltic Metalrgic. Tots tres disputaven els seus partits al camp de Mart. El 1918 veu la llum el que ser millor club dels 20 a la ciutat, el FC Joventut (de la Joventut Republicana) que es dissolgu el 1927 a causa dels problemes econmics que suposava el professionalisme. L'equip cre el 1919 el Camp d'Esports, unes installacions que van ser modliques a l'poca i que desprs van aprofitar la resta de clubs de la ciutat.

El 1914 es constitueix el CF Valira a la Seu d'Urgell, llavor que el 1924 don vida a la UE Urgellenca, desprs UE Seu d'Urgell. El 1915 s el moment del CF Tremp i el 1916 de la UE Trrega. El 1918 neix el CF Bargussi de Balaguer. El 1919 apareix la Secci Esportiva Bellver. El 1920 trobem el F.C. Minerva (1920-24) a Vilanova de la Barca i el CF Bell-Puig. A Solsona ja trobem clubs el 1915, Joventut Catlica, Club Pirenaic i Solson.

Anys 20: El futbol envaeix tot Catalunya.
A partir de 1920 i fins a la Guerra Civil, el futbol aconsegueix a Catalunya una popularitat i una acceptaci enormes. Els clubs apareixen i desapareixen amb molta rapidesa. A la dcada 1920-30 es clou el cercle del futbol a Catalunya. Ja hi ha futbol a tot el pas. La rivalitat entre Espanyol i Barcelona s cada cop ms forta i aix fa que les passions es desfermin durant aquests anys. Dos figures mtiques destacaren: Ricard Zamora i Josep Samitier.

D'altra banda, l'any 1920 la selecci espanyola participa per primera vegada en una competici internacional, l'Olimpada d'Anvers, on s'aconsegueix la medalla de plata. El primer seleccionador fou el catal Paco Bru, i entre els jugadors escollits (seleccionats ntegrament de clubs catalans, bascos i gallecs) trobem els barcelonistes Ricard Zamora, Josep Samitier, Agust Sancho i Flix Sesmaga.

El 25 de desembre de 1921 s'inaugura l'Estadi Municipal de La Foixarda amb el partit Barcelona 2- Sparta de Praga 3. En el segon encontre jugat al dia segent el Bara guany per 2 a 0. El 20 de maig de 1929, amb motiu de l'Exposici Internacional a Barcelona, s'inaugura l'Estadi Municipal de Montjuc, de gespa i amb capacitat per 80.000 espectadors. Per inaugurar-lo es decid un programa mixt, amb un Espanya-Itlia de rugbi, unes proves d'atletisme i un encontre de futbol entre la selecci catalana i el Bolton Wanderers. Venc la selecci catalana, integrada per Zamora; Alcoriza, Walter; Mart, Sol, Castillo; Vantolr, Samitier, Cros, Padrn i Parera, per 4 a 0. El 1922, el Nstic inaugur el seu camp a la avinguda Catalunya. I els dos grans clubs de Catalunya inauguren, tamb, els seus estadis. El 20 de maig de 1922 el Barcelona inaugura el camp de Les Corts amb el partit que l'enfront al Saint Mirren i que venc per 2 a 1. L'Espanyol feu el mateix el 18 de febrer de 1923 amb l'estadi de Sarri amb el partit Espanyol 4 - Sants 1, del Campionat de Catalunya.

Barcelona ciutat, l'expansi no s'atura.
Pel que fa als clubs a la capital catalana, el 1921 es funden el FC Poble Nou, CF Provenalenc, CD Amrica, Agrupaci Esportiva de les Corts, UE Hostafrancs i CD Victria. El 1922 neixen dos equips histrics: la Uni Esportiva Sants, com a fusi de l'Internacional FC de Sants, el Centre d'Esports Sants i dues entitats ciclistes; i la Uni Atltica d'Horta. Altres clubs d'aquell any a Barcelona sn la UE Avant Fortpienc, CD Barcanona, Sarri Esportiu i Sporting Martinenc.

El 1923 es funden CE Barcelons, Iris F.C. de Sants i C.D. Poble Sec. El 1924 apareix el Club Deportiu Sords-Muts, primer de la seva classe a Espanya, que es dissolgu al cap de dos anys per reviure com Centre Deportiu Silencis.

El 13 de mar de 1924 la selecci catalana juga contra la selecci espanyola al camp de Les Corts, guanyant la segona per 0 a 7 

Aprofitant la clausura de Les Corts el 1925, quan en un homenatge a l'Orfe Catal fou xiulat l'himne espanyol, es va aprofitar a plantar-hi herba. El 24 de setembre de 1926 es disputa a Barcelona el primer partit en un camp d'herba: Barcelona 4 - Wiener Athletic Club 2.

Del 1926 hem d'esmentar el Filatures, que ms tard originaria el C.D. Fabra i Coats (jugava amb samarreta a franges blanques i negres), i el C.E. Sagrerenc (fusi del FC Universal i el Casal Nacionalista Sagrerenc) i el 3-1-1928 es funda la UE Poble Sec, fruit de la uni del CF Pursima amb d altres equips del barri (Margarit, Palma i Rodas). El 1929 veu el naixement del Club Atltic Poble Nou.

La regi metropolitana i la Catalunya central.
El 1921 neixen el CF Ripollet (amb la fusi de la Societat Esportiva l'Aliana i el Club la Violeta, que existien des de 1917) i el Soviets FC, a Sabadell, que en ingressar a la Federaci canvi el nom per FC Europa. A Vilassar de Dalt el 1921 neix el Vilassar FC (del Centre Vilassans). Un altre grup del Centre Vilassans va crear el FC Agrupaci Nacionalista. 

El 1922 a Sant Adri sorgeix el CE Adrianenc, el CF Gav (amb uniforme blau-grana i tot i que data del 1916 el club fou federat el 1921 amb el nom d'Atltic Gav CF, que duia samarreta blanca amb coll blau mar), l'UD Artiguenc de Badalona, CF Argentona, la UE Arenys d'Arenys de Mar i la Joventut Terrassenca FC. 

El 1923 es funden el FC Popular (tamb d'Arenys de Mar), l'Atltic Cornell FC (successor del FC Cables Elctricos (15-4-1923)), que el 1931 esdev FC Cornell, el FC Gramenet (en extingir-se el Centre d'Esports i que desapareixer al acabar la dcada, duia samarreta a ratlles verticals blaves i grogues amb pantal blau) i a Vilassar de Mar neix la UE Vilassar com a fusi de Vilassar FC i Racing FC.

El 1924 podem destacar l'aparici a L'Hospitalet de Llobregat del Club F. Recreatiu Collblanc; i la del CD Viladecans, el 1926 el Centre Dep. Olesa i el 1929 la de la UE Colomenca (a Santa Coloma de Gramenet) que desapareixer el 1942. El 1926 com a fusi entre el Vilassar FC i l'Esbart FC neix el Centre d'Esports Vilassar a Vilassar de Dalt. Altres clubs menors de la ciutat foren la Penya Atltica Vilassar (promoguda des dels rajolers) o la Penya Mac-Sennet cap als anys trenta.

Al Peneds del 1925 destaquen la UE Vilafranca, que aleshores es digu Penya Sabat, en homenatge a Josep Sabat, gran porter del Terrassa. El 1926 neix la Joventut Bisbalenca CF a La Bisbal del Peneds.

A la Catalunya central, la dcada dels 20 veu l'aparici el 1920 al Bages del Colnia Valls, a els Valls de Torroella i el CE Sallent. El 1921 el CF Santpedor. I l'octubre de 1922 el Vic Football Club. Tamb el 1922 neix el CE Moi. L'any 1923 trobem el Voltreg CF. El 1924 es funda el FC Fruitosenc de Sant Fruits de Bages. En aquesta dcada tamb es consolida el Centre d'Esports Sria que havia nascut el 1911.

Per terres de Girona, Lleida i Tarragona.
A les comarques gironines el 1920 apareix el Port-Bou EC. El 1921 neixen el Centre de Deports Farners a Santa Coloma de Farners, L'Escala FC, Lloret FC (s'afilia a la federaci el 1923, refundat el 1952), el CF Cass, CE Giron (que desprs esdevingu FC Ateneu Social Democrtic) i l'UE Girona (13 de febrer, en unir-se els elements del Centre Gironenc, hereus del dissolt Strong, amb altres entusiastes esportistes i que vestia groc i blau mar). El 1922 la UE Girona construeix l'estadi de Vista Alegre. En aquest any trobem, a ms, l'Olot FC (nascut el 14 de maig per un grup dissident de l'Agrupaci i que vestia de blau-grana), la UD Cass, UD Tossa, FC La Jonquera, el Palafrugell FC i la UE Bisbalenca (ms tard La Bisbal FC -29-32-, Centre E. Bisbalenc -34-36- CD la Bisbal -42-57- i Atltic Bisbalenc de La Bisbal d'Empord). El 1923 neix el Guxols Sport.

A Lleida ciutat la creaci de clubs als anys 20 s nombrosa. Trobem el Dependents FC (1922, d'inspiraci gremial i vida breu), el FC Lleidat (obrerista, format per membres de l'antic Metalrgic i que jugava al camp de Mart, abans de traslladar-se a Pardinyes), el Lleida FC (1923, pels mateixos fundadors de la Penya Deportiva Salvat i prxims a la Lliga Regionalista, jugant els seus partits a Cappont, al cam vell d'Albatarrec) i el 1924 neix l'AE Lleida Calaveres (de la secci local del CADCI a Lleida, l'equip dels rics) desaparegut el 1939. Altres equips lleidatans de menor importncia sn el CF Ilerda, el Nria, l'Sporting i l'Atltic. I el 1927 destacarem l'A.E.M. (que des del 1952 fou filial de la UE Lleida). A Mollerussa, trobem el 1920 el primer club de futbol de la ciutat, el Sporting Club Mollerussa, que es fund oficialment el 1923, abans de desaparixer a finals de la dcada. El 1928 que es crea el CE Solsona CF desaparegut el 1932 i refundat el 1933.

A Tarragona ciutat continuen apareixent nous clubs, Stadium SC (1920-1926, samarreta verda i pantal blanc), CF Blancafort (1921), Rpid Viens (1923, samarreta negra amb pantal blanc), CF Tarraco (1924-1934, blanc-i-vermell amb pantal blau), CF Venus (1926-1936, samarreta blava i pantal blau), CF Lauria (1926-1932, blanc-i-blau amb pantal blau), Escola de Treball (1927-1936). Pel que fa als camps de joc, als anys 20 es juga a La Glorieta (Tarraco), la Pedrera a la platja de l'Arrabassada (Tarragona), Veldrom de la Pl. Progrs (Olmpic i d'altres) o al Veldrom del carrer Estanislau Figueras.

L'any 1922 neix el FC Catalunya a Reus (fusi de dos agrupacions juvenils, la Uni Esportiva i el Catal; que desprs fora Catalunya Nova, i passada la guerra civil es vei obligat a anomenar-se breument Nacional, fins l'actual CF Reddis), i a la ciutat de Valls, el Valls Deportiu (de la Joventut Nacionalista) i l'Atlhtic Vallenc (Secci d'Esports del Centre d'Uni Republicana, que ms tard s'anomen Penya Sempre Avant). El 1923 es creen el Deportiu Riudoms i el Xerta CF i el 1925 el Falset Esportiu. A Sant Carles de la Rpita, el futbol comen vers el 1918 i els primers clubs foren el SC Catal (1921), FC Sant Carles (1923), FC Catal (1924) i la UD Els Alfacs, tot i que el ms reeixit s la UE Rapitenca (1930).

Qualsevol poble, per petit que fs, tenia el seu club de futbol.

Anys 30: Temps de repblica.
Els anys 30 s'inicien a Catalunya amb un fet poltic cabdal, l'aparici de la Repblica. Aix provocar alguns canvis com la prdua del ttol de reial a l'Espanyol o l'adopci de l'antic nom de l'Aven per a l'UE Sant Andreu. Entre els fets ms destacats de la dcada cal destacar que a la temporada 1935-36 prengueren comiat els colossos Josep Samitier (el 19 de gener de 1936 amb un FC Barcelona 1 - Stade Nice 1) i Ricard Zamora (el 23 de febrer de 1936, a Montjuc, amb un Espanya 1 - Alemanya 2).

El 14 de febrer de 1934 la selecci catalana juga contra la selecci espanyola al camp de Les Corts, guanyant la segona per 0 a 2 

Nous clubs a les comarques de Barcelona.
A Barcelona ciutat destacaren el naixement de clubs com la Joventut Esportiva Tres Torres (1932), CD Arenas (1934) i el Club Atltic Ibria (1939, fusi dels club Port, Portense i Santiveri). El primer d'agost del 1934 es fund la SD Espanya Industrial (que vestia colors blanc-i-blaus), com a secci esportiva de la factoria de mateix nom. L'equip va destacar a les diverses categories on particip, fins que el 1949-50 es proclam campi de categoria regional i pass a la categoria nacional a Tercera Divisi, el 1952 a Segona, i d'aqu fins a Primera Divisi. I l'Europa es fusiona amb el Grcia FC per formar el Catalunya FC, durant una temporada (1931).

A principis dels anys 30 a Terrassa trobem el Monumental FC, l'Atltic FC i el CD Catalunya. El 1933 el FC Badalona es fusiona amb l'Artiguense i esdev Sport Club Badalona. Tres anys ms tard, el club inaugura el seu estadi a l'Avinguda Navarra. El 1934 neix el CD Sant Celoni, i el 1939 sorgeix el C.E. Matar, com a continuador de l'Iluro, amb els mateixos colors groc i negre. Al Prat de Llobregat, el 1939 es fundava la UD Prat, precedent de l'actual AE Prat, i que havia sorgit fruit de la uni dels dos clubs anteriors de la poblaci: el CD Prat (que havia estat fundat el 1934) i el CD Internacional (1935).

A les comarques del sud de Barcelona a la dcada dels 30 a Vilanova i la Geltr trobem el Rpid Club Vilanova, CF Marina i Joventut Esportiva, per els clubs ms destacats sn el Centre d'Sports Vilanova i el FC Catalunya, que poc abans de la guerra es fusionaren per formar el Centre d'Esports Vilanova (1936), que desapareixeria el 1950. Tamb existiren el Hrcules Esportiu Vilanov, la Penya Obrera i el CE Wamba (de la Pirelli). Del 1931 al 1943 el club de la vila de Sitges s el CF Sitges. Altres clubs menors sn la Penya Oriente, el Club Maricel o la Penya Coca-Cola. El 1936 neix el CF Quintinenc a Sant Quint de Mediona. I a Igualada, el 1939, es funda el CF Igualada de Educacin y Descanso, que el 1944 perd l'afegit falangista per esdevenir l'actual CF Igualada. Els colors del club foren el blau i blanc de la Penya Goya.

A Manlleu, el 1914 es disput el primer partit a la vila entre el collegi Sagrat Cor i els Esperantistes, tot i que no s fins el 15 d'agost de 1933 que es produeix la fundaci oficial de l'AEC Manlleu.

Nous clubs a la resta de Catalunya.
El 25 de juliol de 1930 es funda el Girona FC, sobre les cendres del recent desaparegut UE Girona. El 1931 neix la UE Campdevnol (fusi d'Europa i Campdevanolenc). Cap el 1936 neix el CF Puigcerd. El 1939 neix la UE La Jonquera i l'Olot FC s rebatejat amb el nom de UE Olot i s obligat a adoptar el color blanc, per desprs de demanar-ho amb insistncia li es perms recuperar els seus colors blau i grana el 1956.

A Tarragona trobem l'Orfe Tarragon i el Rcing Catal (1935-1937, amb samarreta morada i pantal blanc). A les terres de l'Ebre el 1932 neix el CD La Cava.

El 1930, el Lleida FC passa a anomenar-se Club Esportiu Joventut, desapareixent el 1935. El 1930 s'afilia a la FCF el FC Mollerussa, que a partir de 1950 pass a denominar-se, l'actual, CF Joventut Mollerussa.

Anys 40: Lent despertar i molts canvis durant la post-guerra.
Acabada la Guerra Civil, es reemprengu l'activitat futbolstica. Es produren molts canvis. La guerra va afectar a la gran majoria de clubs catalans, terrens de joc i seus destrossats, jugadors morts o exiliats, etc. Alguns equips havien desaparegut i n'havien aparegut d'altres. Va desaparixer el campionat de Catalunya i es produ una febre en contra del qualsevol nom que sons a estranger o a catal que provoc el canvi de nom de molts clubs. Els Athletic passaren a dir-se Atlticos, el Racing i l'Sporting passaren a anomenar-se Real Santander i Real Gijn i a Catalunya es tradu amb molts canvis de nom entre els que podem esmentar els segents:
 el Futbol Club Barcelona passa a anomenar-se Barcelona Club de Futbol.
 la UE Sant Andreu, entre 1939 i 1980 s anomenada CD San Andrs.
 el FC Martinenc, del 1939 al 1975 hagu d'anomenar-se UD San Martn.
 el FC Terrassa, s anomenada CD Tarrasa fins el 1969.
 el Granollers Sport Club el 1940 es renombr CD Granollers fins a meitats dels 80 on adopt Esport Club Granollers.
 el FC Santboi fou renombrat CF Samboyano del 1940 al 1977.
 un cas paradoxal fou el del CE Jpiter que durant un any fou obligat a dir-se CD Hrcules i fou prohibit el seu escut per pro-catalanista.

Naixements i refundacions al futbol catal de post-guerra.
A Barcelona ciutat el 1945 es crea la UE Catalunya, el 1947 el CA Barcelons i el 1949 l' Atltico Club Baronense, del barri de Can Bar, i el CE Barcino. Aquest darrer any, el CE Jpiter canvi de barri, de Poble Nou a la Verneda.

A la regi metropolitana, el 1945 neixen la UD Atltica Gramenet, l'AE Prat i el C. de F. Arenys. L'any segent apareix la U. At. Collblanc i el Club Olmpic La Garriga, el 1947 la UE Esplugues, el 1948 la UE Castelldefels, el 1949 el C. At. Rub.

A la Catalunya central i al Peneds el 1941 neix el Centre Esportiu Roda, a Roda de Ter. El 1943 es fusionen l'Esbarjo Mari Aus i el Vic FC per formar la Uni Esportiva Vic i neix el C. At. Cardona. El 1945 neixen el CD Sitges i el Maricel Atltic Club, que el mar del 1946 es fusionen per formar la UE Sitges. El 25 d'agost del mateix any inaugur l'Estadi Municipal d'Aiguadol. El 1948 apareixen el Club Gimnstic Manresa i el CE Calafell.

Als anys 40 a les terres gironines aparegueren el Ripoll CF (1944), CE Portbou (1944), UE Llagostera (1946) i CD Girona (1946, que ms tard esdevindr filial del Girona FC). El 1940 es funda el CD Tortosa, equip que assol grans xits la dcada dels 40 amb jugadors com Jos Otero, Pepe Torres, Manolo Adell i Pahuet. El 1947 apareix la UE Torredembarra. A Reus apareix l'Atltic Club Reus.

En acabar la guerra el futbol lleidat inicia una reorganitzaci. El 1939, elements del AE Lleida Calaveres, el Lleida Sport Club i l'AEM funden el Lleida Balompi.El 1944 l'AEM se separa del Lleida Balompi. D'altra banda, el 1941 els militars vencedors de la guerra formen el CD Leridano. La rivalitat entre els dos equips fou forta. Mentre el Balompi tenia ms socis i millor plantilla, el Leridano disposava de ms diners i del Camp d'Esports. Finalment, el 9-3-1947 ambds clubs es fusionaran per esdevenir Uni Esportiva Lleida, que mantindr la samarreta blava i pantalons blancs del Balompi. En fou primer president Eduard Estadella.

El 15 d'octubre de 1942 es fund el FC Andorra, a l'escalf del collegi Meritxell. El 1943 neix el Club Deportivo Bordeta , actualment Uni Esportiva Bordeta  ,disputant els partits al camp del "Xoperal" a la crt. de Corbins .El 1945 neix l'AD Balaguer, que el 1960 es renombra com a CF Balaguer. El 1946 es refunda el CF Solsona.

El 19 d'octubre de 1947 la selecci catalana juga contra la selecci espanyola al camp de Sarri, guanyant la primera per 3 a 1 

Anys 50: Kubala i l'poca daurada blau-grana.
Amb motiu dels esdeveniments poltics del centre d'Europa, molts futbolistes s'exiliaren dels seus pasos. Sota la direcci de Ferran Daucik, arrib a Catalunya un equip anomenat Hungaria que disput dos partits contra l'Espanyol guanyant 6 a 4 en un i perdent 4 a 2 en l'altre. El Bara aconsegu el fitxatge del millor jugador d'aquell equip, Ladislau Kubala, i del seu entrenador Daucik. Amb aquest fitxatge era collocada la primera pedra d'una de les poques ms esclatants de l'historial esportiu del club blau-grana
i que port el 24 de setembre de 1957 a l'inauguraci del Camp Nou, amb l'encontre FC Barcelona 4 - Selecci de Varsovia 2.

El 1955 es juguen a Barcelona els jocs del Mediterrani. Pel que fa a la competici de futbol hi participen Espanya, Frana, Egipte i Sria. Espanya hi participa amb un equip d'afeccionats de majoria catalana. Els catalans foren Joanet (Espanyol) i Ginesta (Matar) com a porters; Sim (Barcelona) i Olivella (Barcelona) com a defenses; Vergs (Barcelona), Salas (Espanya Industrial) i Muoz (Sabadell) com a mitjos, i Calvet (Barcelona) i Ruiz (Espanyol) com a davanters. Llevat d'en Ginesta, tots resultaran professionals a Primera Divisi. Espanya guany Frana (2-1) i Sria (3-0), per empat amb Egipte (1-1) que s'emport el ttol.

Ms clubs a Catalunya.
El 1954 neix el CF Damm, club de referncia del futbol base catal. Al comenar la temporada 1956-57, l'Espanya Industrial canvia el seu nom pel de CD Comtal. L'equip jugava a Les Corts, i portava samarreta blava amb dues franges diagonals blanques. Per celebrar el seu ingrs a Primera Divisi disput dos encontres amistosos contra el So Cristovo (2-2) i l'Orientale de Lisboa (6-2).

El 1950 es funda l'Atltic Badalon. El 1951 es funda el CF Olesa i el 29 d'abril del mateix any neix la UE Cornell en fusionar-se el FC Cornell amb l'Acadmia Junyent i l'Atltic Padr. El 1968 se li uneix el Sant Miquel. El 1953 a Sabadell es funda el Comer Creu. El 1957 neix el Centre d'Esports L'Hospitalet amb la fusi de diferents equips de la ciutat: UE Hospitalet (1939 ex Hospitalenc SC), CD Santa Eullia (1950) i CF Hrcules (1953, uni de CF Torrassenc (1917), CF Recreatiu Collblanc (1924) i CF Tecla Sala (1944)). L'equip jug al Municipal de l'Hospitalet (1958) abans de l'actual Municipal de la Feixa Llarga (1999).

L'any 1951 apareix el CF Vilanova i la Geltr. A meitats dels anys 40, amb l'augment del professionalisme, el Reus Deportiu va sofrir una important crisi econmica que el va portar, el 1951 a separar-se en dues entitats, el CF Reus Deportiu, dedicat noms a la prctica del futbol, i el Reus Deportiu amb totes les altres seccions. El 1950 es crea el CF Hrcules, tamb a Reus. El 1957 es funda la Cultural Torreforta de Tarragona (amb samarreta blava i pantalons blaus).

Anys 60: Anys de transici.
El 1964 es disputa la II Copa d'Europa de Nacions. La fase final es jug a Espanya i a Barcelona es disputaren la meitat de partits, la semifinal entre la Uni Sovitica i Dinamarca (3-0) i el partit per 3er i 4rt lloc entre Hongria i Dinamarca (3-1). 

Cal destacar la temporada 1965-66 com un autntic rcord per al futbol catal, puix el Principat t 3 equips a Primera (Barcelona, Espanyol i Sabadell) i 5 a segona (L'Hospitalet, Europa, Badalona, Lleida i Comtal). A ms, tamb juguen a Primera Valncia, Elx i Mallorca. La temporada segent es mant la proporci, amb l'nic canvi de l'Hrcules pel Mallorca a Primera. La temporada 1967-68 es juga un partit d'homenatge nacional a en Ricard Zamora, on la selecci espanyola perd 3 a 0 contra una selecci internacional.

Pel que fa a l'aparici de clubs catalans, el 1965 neix l'Atltic Catalunya, fusi del Fabra i Coats i Catalunya de Les Corts, desprs d'estrnyer llaos amb el Barcelona. L'equip canvi l'uniforme per un de blau-grana, amb les franges ms estretes que les del Bara i pantal blanc. El Comtal canvi tamb el seu uniforme, vestint de blau-grana entre el 1968 i el 1970. El 1967 neix un nou filial, el Barcelona Amateur.

El 1964 es crea la escola de futbol Blanca Subur a Sitges i es funden UE Cerdanyola de Matar i la UE Avi. El 1967 es funda el CF Sant Roc a Badalona. El 10 de juliol de 1968 es funda l'Atltic de Manresa CF.

El 1960 apareix el F.C. Cambrils, la Cultural Bonavista (blanc-i-vermell amb pantal negre) i el 1968 es funda el CF Santos (desaparegut el 1978, blanc-i-negre amb pantal blanc), aquests dos darrers a Tarragona. Durant la dcada, a Reus trobem el CF Immaculada, Barri Montserrat, Sant Josep Obrer i Pastoreta. El 1969 el Nstic inaugur installacions a uns terrenys de la Bulladera, aprop de l'Arrabassada (el Nou Estadi).

Anys 70: Reestabliment democrtic.
El 31 d'octubre de 1973, es juga al Camp Nou el Dia Mundial del Futbol amb l'encontre 'selecci d'Europa' 4-'selecci d'Amrica' 4. La temporada 1976-77 es produ un fet destacat, per que fa al futbol catal, com fou la primera retransmissi en catal d'un partit de futbol del Bara a crrec de Joaquim Maria Puyal, a Rdio Barcelona.

El 14 d'agost de 1970 s'inaugura l'estadi municipal de Montilivi a Girona amb el partit Barcelona 3-Girona 1. Els dies 15 i 16 es disput la primera edici del Torneig Costa Brava. El Reus, l'octubre de 1977, inaugur el Camp Nou, al carrer Alcover.

L'estiu del 1970 el FC Barcelona decideix la fusi del CD Comtal i de l'Atltic Catalunya, i aix neix el Barcelona Atltic.

Als anys 70 neix el CF Corbera com a fusi de l'Agr. F. Corbera i l'Uni Corbera (ambds dels anys 30). El 1973 apareix el CF Sant Cugat Sesgarrigues i el 1975 neix el CF Suburense a Sitges. El 1979 neix el CF Sant Vicen de Castellet.

El 1972 apareix la UD Sant Pere i Sant Pau amb samarreta verda i vermella i pantal blanc), el 1974 el CF Sant Salvador (verd amb pantal blanc) a Tarragona.

Anys 80: El Campionat del Mn es juga a Catalunya.
El 13 de juny de 1982 es produeix un esdeveniment histric al Camp Nou, la cerimnia i l'encontre inaugural del Mundial d'Espanya 1982 que disputaren Argentina i Blgica. A ms d'aquest partit, es jugaren encontres de la segona fase, tant al Camp Nou com a Sarri (entre ells l'inoblidable Brasil-Itlia). Aquests foren els partits:
 Primera fase:
 Camp Nou: Argentina 0-1 Blgica (13 de juny, 95.000 espectadors);
 Segona fase:
 Camp Nou: Polnia 3-0 Blgica (28 de juny, 65.000 espectadors);
 Camp Nou: Blgica 0-1 Uni Sovitica (1 de juliol, 45.000 espectadors);
 Camp Nou: Polnia 0-0 Uni Sovitica (4 de juliol, 65.000 espectadors);
 Sarri: Itlia 2-1 Argentina (29 de juny, 43.000 espectadors);
 Sarri: Argentina 1-3 Brasil (2 de juliol, 44.000 espectadors);
 Sarri: Itlia 3-2 Brasil (5 de juliol, 44.000 espectadors);
 Semifinal;
 Camp Nou: Polnia 0-2 Itlia (8 de juliol, 50.000 espectadors);

El 29 d'agost de 1989 s'inaugura el Nou Estadi Municipal de Palams amb un partit entre el Palams i el Barcelona.

El 1989 es funda la Uni de l Esport Badalon, amb el nom de FC TUBSAL.
Als anys 80 neixen a Valls dos clubs, la Uni Esportiva Valls i el F.C. Atltic de Valls (1982). El 1980 es funda l'At. Campclar (samarreta verda i pantal blanc) a Tarragona i el 1987 neix la UE Deltebre. I a Santa Cristina d'Aro neix FC Cristinenc (1981).

Anys 90: Els Jocs Olmpics i la Copa d'Europa.
L'estiu del 1992 es produeix l'acte esportiu ms important celebrat fins aleshores a Catalunya. Es tracta de la celebraci dels Jocs Olmpics a Barcelona. El futbol catal hi fou representat mitjanant la selecci espanyola, que aconsegu la medalla d'or. Els ors olmpics catalans foren per Toni Jimnez, Albert Ferrer, Pep Guardiola i Antoni Pinilla. Es jugaren encontres a la Nova Creu Alta, a Sarri i al Camp Nou, com tamb a Saragossa i Valncia. L'any olmpic s, a ms, l'any en qu la mxima competici europea de clubs ve a Catalunya, la Copa d'Europa. En la final, disputada al Wembley Stadium de Londres el 20 de maig el FC Barcelona derrota la Sampdoria de Gnova per 1 a 0 aconseguint el trofeu.

El 1994 s'inaugura el Nou Camp Municipal de Santa Coloma (Can Peixauet). El 7 de novembre de 1995, es juga al Camp Nou un encontre amists entre la 'selecci d'Europa' i la 'selecci d'Amrica' a benefici de l'UNICEF. El resultat final fou 3 a 4 a favor d'Amrica. Marcaren De la Torre, Romrio (3), Stoitxkov, Arteaga i Korneiev. Com a representants del futbol catal jugaren Abelardo, Amor, Guardiola, Prosinecky i Arteaga; aix com ex jugadors de Bara i Espanyol com Romario, Stoitxkov, Korneiev, Koeman i Schuster.

El 2 de setembre de 1998 es disputa al Nou Estadi Municipal de Palams l'acte central de commemoraci del Centenari del club riberenc amb un partit de futbol entre el FC Palams i el FC Barcelona (0-2). Tamb s'enfront CSKA de Moscou (3-3-1998) i el 14 d'agost de 1999 es disputa el darrer acte del centenari del club deg amb l'encontre FC Palams 1-RCD Espanyol 4. s el primer centenari del futbol catal. El 28 d'abril de 1999 es disputa el partit central del centerani del FC Barcelona entre la selecci de Brasil i l'equip blau-grana. El resultat final s 2 a 2.

Degut a les noves normes de la RFEF sobre equips filials els dos filials blau-granes canvien el seu nom passant a denominar-se FC Barcelona B (1991) i FC Barcelona C (1993). El 1994 es crea el RCD Espanyol B, filial blanc-i-blau, en absorbir els drets del FC Cristinenc. El 1995, l'Espanyol modifica lleugerament el seu nom i passa a nomenar-se Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona S.A.D..

El 1991 la Uni Esportiva Esplugues es fusiona amb l'altre club de la ciutat, la UE Rayo Esplugues, naixent el CF Espluguenc. El 1993 el CF Mollet es fusiona amb la Fliselina, formant-se el CF Mollet-Fliselina. El 1995 la UDA Gramenet es fusiona amb l'UD Obreros i amb el Milan CD i adopta el nom UDA Gramenet-Milan. L'antic Milan passa a ser el filial UDA Gramenet B. El 1996 es crea la Fundaci Esportiva Figueres i neix el CF Sort. El 1997 el FC Vilafranca es fusiona amb l'Atltic Vilafranca que passa a ser el seu filial.

Anys 2000: El futbol catal centenari.
A les darreries del Segle XX es commemor el centenari dels dos primers clubs catalans, Palamos i Bara. A partir de l'any 2000 la llista de clubs centenaris s'eixampla. El 14 de novembre de 1999 es disputa a l'estadi Olmpic de Montjuc el partit que inaugurava els actes del centenari del RCD Espanyol en el qual es derrota la selecci argentina per 2 a 0. 

El 23 d'agost de 2003 es disputa a la Nova Creu Alta el torneig del centenari del CE Sabadell amb la participaci de Barcelona B, FC Terrassa i R. Madrid B i triomf final del Sabadell a la final enfront el Bara B per 1 a 0 i el 9 de desembre de 2003 es disputa el partit del centenari contra el FC Barcelona amb victria blau-grana per 1 a 3. El 11 de setembre del 2003 es disputa a l'Avinguda Navarra el partit commemoratiu del centenari del CF Badalona en el que el club derrot el Mallorca per 2 a 1.

El 2002 el CF Badalona i l'Uni de l Esport Badalon es fusionen adoptant el nom del primer i els colors blau escapulat blanc (del Badalona) amb detalls grocs (de la Uni). El mateix any neix el CF Martorell en fusionar-se l'Sporting Martorell i la UE Martorell. El 2003 el futbol modest sabadellenc es reestructura, naixent dos nous clubs, la UE Sabadell Nord (fusi de CF San Julin i CF UD Ca N'Oriac Royal) i la UE Sabadellenca (fusi de Pea Los Merengues Club, Comer Creu, Campoamor i Espronceda). El 2005 neix la AE Unificaci Badalona Sud, en unir-se CF Sant Roc i UD Artiguenc.

Jugadors famosos.


 Referncies .


Vegeu tamb.
 Histria de l'esport a Catalunya;
 Futbol a Catalunya;
 Selecci Catalana de Futbol;
 Futbolistes catalans als Mundials i Eurocopes;

 Enllaos externs .
 Federaci Catalana de Futbol;
 Web del futbol modest catal;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62085" title="Ordoni I de Galcia" nonfiltered="4209" processed="4200" dbindex="24608">


Ordoni I de Galcia i Ordoni II de Lle ( v 873 - 924 ), infant d'Astries i rei de Galcia (910-924) i rei de Lle (914-924).

Orgens familiars.

Fill segon d'Alfons III d'Astries i la seva muller Ximena de Pamplona. A la mort del seu pare va rebre el Regne de Galcia mentre que a la mort del seu germ Garcia I de Lle va rebre el Regne de Lle.

Vida poltica.

Va continuar en dos fronts la poltica d'expansi territorial portada a terme en els regnats anteriors. En l'rea occidental va arribar fins a vora i Mrida, saquejant ambdues ciutats. El governador musulm es va veure obligat a comprar la seva retirada. 

En l'rea oriental, es va unir a San I de Navarra contra l'emir cordovs Abd al-Rahman III. Els musulmans van ser derrotats en San Esteban de Gormaz el 917, provocant que les ciutats d'Arnedo i Calahorra fossin preses l'any segent de mans dels Banu Qasi. La reacci d'Abd al-Rahman III no es va fer esperar i l'any 920 va organitzar un exrcit que va recuperar Osma i San Esteban de Gormaz, penetrant a Navarra i derrotant als cristians a la batalla de Valdejunquera el 920, quedant captius els bisbes de Tuy i Salamanca. 

Ordoni I va atribuir la derrota a l'absncia del comte de Castella, a qui havia convocat i no va acudir. La contraofensiva cristiana va ser imminent, ocupant La Rioja i incorporant-se el Regne de Navarra les zones de Njera i Viguera. 

Va sofrir tamb les freqents rtzies cordoveses, amb les quals es van assolar les terres cristianes frontereres. Aix mateix es va enfrontar als comtes castellans que comenaven a donar mostres d'una creixent rebellia respecte del regne de Lle.

Npcies i descendents.

Entre l'any 895 es cas amb Elvira, filla del comte Ermenegild i Ermessenda Gatonez. D'aquest matrimoni nasqueren:
 l'infant San Ordoni (v 895-929), rei de Galcia;
 l'infant Alfons IV de Lle (v 899-933), rei de Lle;
 l'infant Ramir II de Lle (v 900-951), rei de Lle;

El 922 es cas amb Aragonta, filla del comte Gonal Betotez i Teresa Eriz. Aquell mateix es divorciaren.

El 923 es cas amb Sana de Pamplona, filla del rei San I de Navarra. D'aquest matrimoni no tingueren fills

Amb Ordoni II, acaba el regne d'Astries i comena el de Lle. A la seva mort el gener de l'any 924 el succe el seu germ Fruela II d'Astries al Regne de Lle mentre el seu fill San Ordoni es feia amb el Regne de Galcia.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62087" title="Riu Alfambra" nonfiltered="4210" processed="4201" dbindex="24609">
El riu Alfambra s un afluent del riu Tria, neix en la Serra de la Moratilla, al cim de Pearroya a uns 2.000 metres d'altura a la provncia de Terol. En un recorregut sinus, primer en direcci al nord i desprs en direcci al sud, les seves avingudes ocasionals causen greus danys a les hortes de les petites poblacions per on transcorre. El riu discorre per les poblacions de Galve, Orrios i Alfambra, d'on pren el seu nom, a ms de per Peralejos, Cuevas Labradas, Tortajada i Terol on s'uneix al riu Tria.
Les seves aiges sn vermelloses a causa de la presncia de gran quantitat d'argiles. 

El seu cabal s escs, amb fortes crescudes a finals del hivern, primavera i tardor. Actualment no compta amb embassaments o preses, per est en projecte la presa de Alcamines de 16,35 hm3.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62088" title="Steve Wozniak" nonfiltered="4211" processed="4202" dbindex="24610">

Steven Walkman (nascut el 11 d'Agost del 1950) s un enginyer informtic esdevingut filantrpic. Els seus invents i mquines sn reconeguts per haver contribut enormement a la revoluci de l'ordinador personal als anys setanta. Wozniak va fundar Apple Computer conjuntament amb Steve Jobs el 1976 i va crear els ordinadors Apple I i l'Apple II a mitjans dels setanta. L'Apple II va ser l'ordinador ms venut dels setanta i principis dels vuitanta, i s normalment referit com el primer ordinador personal. 
Wozniak t diversos malnoms, com ara "(The) Woz" o "Wizard of Woz". El primer s tamb el nom de la companyia que ha fundat. Wozniak s conegut tamb pel seu carcter introvertit, i ell mateix troba molest el seu nivell de popularitat.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62091" title="Fruela II d'Astries" nonfiltered="4212" processed="4203" dbindex="24611">
Fruela II d'Astries, el Leprs ( v 875 - 925 ), rei d'Astries (910-925) i rei de Lle i Galcia (924-925).

Orgens familiars.

Fill tercer d'Alfons III d'Astries i la seva esposa, Ximena de Pamplona. Fou el germ petit de Garcia I de Lle i Ordoni I de Galcia.

A la mort del seu pare es repart l'herncia d'aquest entre els seus germans i ell reb el regne d'Astries. Va accedir al tron de Lle i Galcia el 924 a la mort del seu germ Ordoni, desplaant del poder els fills d'aquest.

Npcies i descendents.

Vers el 911 es cas amb Nunilo Ximena, probablement filla de Ximeno II de Navarra.

Posteriorment es cas amb Urraca de Toledo, filla d'Abdallah Ibn Muhammed, val de Toledo 

Tingu 6 fills:
 l'infant Ordoni de Lle (?-932);
 l'infant Alfons Froilaz, rei de Galcia;
 l'infant Ramir de Lle (?-932);
 l'infant Eudo de Lle;
 la infanta Fortia de Lle, abadessa a Lugo ;
 la infanta Urraca de Lle;

Ascens i mort.

Fou un rei impopular entre els seus sbdits i va morir de lepra un any desprs d'accedir al tron de Lle.

La seva mort va plantejar una crisi successoria que es tradu entre l'enfrontament dels seu fill Alfons Froilaz amb els fills d'Ordoni I, guanyant aquests ltims, excepte a Galcia on regn Alfons durant dos anys.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62092" title="Vaga general" nonfiltered="4213" processed="4204" dbindex="24612">

Una vaga general s una acci de protesta duta a terme per tota la fora de treball d'una ciutat, regi o pas, consistent en deixar de treballar i manifestar-se al carrer per a aconseguir un objectiu econmic o poltic. A finals del segle XIX i comenaments del segle XX van ser molt comunes per que els moviments sindicals tenien una gran influncia a nivell internacional.

Les vagues generals van ser freqents a Espanya durant les primeres dcades del segle XX organitzades per moviments anarquistes. 

La vaga general ms important en temps recents va succeir a Pars al maig de 1968.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62094" title="Alfons Froilaz" nonfiltered="4214" processed="4205" dbindex="24613">
Alfons Froilaz el geperut, ( ? - v 933) rei titular de Lle (925) i rei de Galcia (925-926).

Fill de Fruela II d'Astries. Va enfrontar-se amb els seus cosins, els fills d'Ordoni II de Lle, a la mort del seu pare pels regnes d'Astries, Lle i Galcia.

Pocs mesos desprs d'accedir al tron fou expulsat dels regnes d'Astries i Lle, que a partir d'aquell moment pass a ser-ne un de sol. Venut es va refugiar a Galcia on va mantenir les seves reclamacions a les corones, per que hagu d'havandonar l'any segent en favor del seu cos San Ordoni. 

El 932 va ser fer presoner, juntament amb els seus germans i tamb amb el rei Alfons IV de Lle, per Ramir II de Lle que va ordenar que els hi treguessin els ulls i finalment van morir.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62096" title="San Ordoni" nonfiltered="4215" processed="4206" dbindex="24614">
San Ordoni ( v 895 - 929 ), rei titular de Lle (925) i rei de Galcia (926-929).

Fill d'Ordoni II de Lle. A la seva mort el 924 el germ d'aquest, Fruela II, usurp el tron als fills de l'anterior.

A la mort de Fruela II, el seu fill Alfons Froilaz va pretendre el Regne de Lle i el de Galcia, i de fet en fou coronat. Per els fills d'Ordoni II s'enfrontaren a ell i el feren fora del tron grcies a l'ajuda de Ximeno II de Navarra, germ del rei San I de Navarra.

Finalment San Ordoni renunci al tron de Lle en favor del seu germ Alfons IV i ell fou coronat rei de Galcia el 926 desprs d'usurpar-li a Alfons Froilaz, el qual s'havia refugiat all.

A la seva mort el regne de Galcia fou reintegrat al Regne de Lle pel seu germ Alfons IV.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62098" title="Alfons IV de Lle" nonfiltered="4216" processed="4207" dbindex="24615">
Alfons IV de Lle el Monjo ( v 899 - 933 ), rei de Lle (925-931) i rei de Galcia (929-931).

 Orgens familiars .

Fill d'Ordoni II de Lle, va ocupar el tron de Lle un cop acabada la Guerra civil lleonesa entre els seus germans i el seu cos Alfons Froilaz, el qual el 925 s'havia apoderat del tron lleons. Ell i els seus germans, que havien rebut suport del rei San I de Navarra, havien aconseguit reestablir el domini sobre els territoris del seu pare, per la sobirania del regne estava molt fragmentada ja que el seu germ San Ordoni regnava a Galcia i l'altre germ, Ramir, ho feia a Portugal.

 Npcies i descendents .

El 923 es cas amb nnega de Pamplona, filla de San I de Navarra. D'aquest matrimoni tingu:
 l'infant Ordoni IV de Lle (v 926-962), rei de Lle;
 l'infant Alfons de Lle, mort jove;

 Renncia al tron .

El 929 mor el seu germ San Ordoni, per la qual cosa reb en herncia el Regne de Galcia, ja que San havia mort sense hereus. El 931, amb la mort d'nnega de Pamplona, va renunciar al tron lleons i el va cedir al seu germ Ramir II, retirant-se a un monestir.

Penedit desprs, va intentar de recuperar el poder mitjanant les armes, per fou venut pel seu germ, que va ordenar que li treguessin els ulls i el tanquessin a la pres, morint el 933.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62099" title="Cher" nonfiltered="4217" processed="4208" dbindex="24616">


Cher (18) s un departament francs que pren el seu nom del riu homnim.

Geografia.
Cher s un dels sis departaments que formen part de la regi de Centre. Limita amb els departaments d'Indre, Loir i Cher i Loiret, tamb de la regi de Centre, i amb els departaments de Nivre (Borgonya), Alier (Alvrnia) i Cruesa (Llemos).

El territori departamental est dividit en 35 cantons i 290 municipis. El cant s una divisi territorial del departament, i que pot estar compost b per diversos municipis, o b per noms un. En el cas de les grans ciutats, els cantons poden estar composts per diversos barris d'aquestes. El cant porta el nom del seu chef-lieu, que en la majoria d'ocasions s la ciutat ms important.

Histria.
Cher va ser un dels vuitanta-tres departaments originals creats durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790 (en aplicaci de la llei del 22 de desembre de 1789). Va ser creat a partir de l'antiga provncia de Berry.

Poltica.
El Consell General de Cher s l'nic consell general de la regi de Centre controlat per l'esquerra. 

L'esquerra governa aquest departament des de les eleccions cantonals de 2004. En aquestes eleccions es van renovar 16 dels 35 cantons del departament. Cada cant escull un conseller general per un mandat de 6 anys. Ara b, no tots els cantons celebren eleccions alhora. Les eleccions tenen lloc per meitats cada tres anys. Aix, cada 3 anys, es renoven parcialment tots els consells generals de Frana. Els cantons que es van renovar a les eleccions de 2004 van ser aquells en qu s'havien celebrat eleccions cantonals l'any 1998.

Desprs de les eleccions cantonals de 2004, l'esquerra va aconseguir la majoria absoluta a l'assemblea departamental, amb 18 consellers generals. Aix doncs, Alain Rafesthain (del Partit Socialista), que anteriorment havia estat president del Consell Regional de Centre, va ser escollit president del Consell General de Cher. 

Dels 18 consellers d'esquerra, 8 pertanyen al Partit Socialista, uns altres 8 al Partit Comunista Francs i 2 sn consellers no-adscrits. Anteriorment, el Partit Socialista noms tenia 4 escons al Consell General, el Partit Comunista Francs en tenia 7 i de consellers no-adscrits d'esquerra n'hi havia 3. 

Per la seva banda, els 17 escons de la dreta es distribueixen de la segent manera: 7 pertanyen a la UMP, que en perd un, i 10 sn consellers no-adscrits de dreta. La Uni per a la Democrcia Francesa va perdre els 2 escons aconseguits l'any 1998.
Vegeu tamb.
Llista de municipis del Cher;
Llista de Cantons el Cher;
Oizon;

Enllaos externs.

 Consell General del Cher  ;
 Prefectura del Cher  ;
 Comit de turisme del Cher  ;
 Ajuntament de Bourges  ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62100" title="Ramir II de Lle" nonfiltered="4218" processed="4209" dbindex="24617">


Ramir II de Lle ( v 900 - 951 ), rei de Lle (931-951).

 Orgens familiars .

Fill d'Ordoni II de Lle, que reb el Regne de Lle a la renncia del seu germ Alfons IV de Lle el 931, el qual es retir a un monestir. Aix mateix es titul a si mateix Rex Terrae Portugalensis el 925, primer ttol nobiliari diferenciat per a Portugal.

 Ascens al tron de Lle .

El 931 reb del seu germ el Regne de Lle. Alfons IV decid retirar-se a la vida contemplativa desprs de la mort del seu germ gran San Ordoni, aix com de la seva esposa nnega de Pamplona. Renunci a favor de Ramir II, per un temps desprs es pened i intent recuperar el tron lleons mitjanant les armes, per Ramir II el va vncer i el va fer tancar en una pres on li feu treure els ulls.

 Vida poltica .

Fou l'artfex d'una coalici entre el Regne de Navarra, el Regne de Lle i el comtat d'Arag que va derrotar els musulmans a la Batalla de Simancas el 939. L'xit d'aquesta ofensiva militar va permetre els lleonesos arribar fins al riu Tormes.

Cap al final del seu regnat no va poder evitar la independncia total del comtat de Castella sota poder de Ferran Gonzlez, nt per lnia femenina de Garcia I de Lle. Tot i aix, el 950 encara va realitzar una expedici de saqueig i pillatge de la vall del riu Tajo i va derrotar els musulmans a Talavera de la Reina.

 Npcies i descendents .

Es cas vers el 925 amb Adosinda Osrez, filla del comte Gutierres Osrez i Aldona Gutirrez. Es divorciaren el 930. D'aquest matrimoni nasqueren:
 l'infant Beremund de Lle (930-941);
 la infanta Teresa de Lle, casada vers el 943 amb el rei Garcia II Sanxes I de Navarra;
 l'infant Ordoni III de Lle (v 926-955), rei de Lle;

En segones npcies es cas el 932 amb Urraca de Pamplona, filla de San I de Navarra. D'aquest matrimoni nasqueren:
 l'infant San I de Lle (935-966), rei de Lle;
 la infanta Elvira de Lle (?-986), monja i regent (966-975);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62101" title="Ordoni III de Lle" nonfiltered="4219" processed="4210" dbindex="24618">
Ordoni III de Lle ( v 926 - Zamora 956 ), rei de Lle (951-956).

Orgens familiars i ascens al tron.

Fill de Ramir II de Lle i la seva primera esposa Adosinda Osrez. 

Es va enfrontar a navarresos i castellans, que donaven suport al seu germanastre San de Lle en la seva disputa pel tron. San tenia el suport del regne de Navarra i el comte de Castella Ferran Gonzlez, encara que finalment va perdre la lluita pel poder el 953, el que originaria a ms la submissi del comte castell al rei lleons. 

Vida poltica.

Aquest no va ser l'nic problema que va tenir durant el seu regnat, ja que a ms va suportar nombroses revoltes internes, atacs d'Al-ndalus i una revolta a Galcia. En resposta als musulmans Ordoni III va enviar un bon exrcit contra ells, que van aconseguir arribar fins a la ciutat de Lisboa el 955. Amb aquesta demostraci de fora, els musulmans no van tenir ms remei que demanar la pau, les negociacions de la qual van finalitzar amb la signatura d'un tractat de pau entre el rei i el califa Abd al-Rahman III. 

Va portar a terme una exhaustiva reorganitzaci dels seus territoris i va continuar amb el procs d'enfortiment de les institucions reials que va iniciar el seu pare. 

Npcies i descendents.

El 941 es cas amb Urraca de Castella, filla del comte Ferran Gonzlez i Sana de Pamplona. D'aquest matrimoni nasqueren:
 l'infant Ordoni de Lle, mort jove;
 la infanta Teresa de Lle, monja;

es creu que d'una relaci extramantrimonial:
 l'infant Beremund II de Lle (v 953-999), rei de Lle;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62102" title="San I de Lle" nonfiltered="4220" processed="4211" dbindex="24619">
San I de Lle el Gras ( 935 - 966 ), rei de Lle (956-958) i (960-966).

Orgens familiars.

Fill de Ramir II de Lle i la seva segona esposa Urraca de Pamplona, i nt del rei San I de Navarra. 

Ascens al tron.

A Ramir II el va succeir el seu fill gran Ordoni III, el 951 amb l'oposici del seu germanastre San, que li va disputar la corona. 

Al morir Ordoni III el 956, San I va pujar al tron lleons, per dos anys desprs, rebutjat per la seva extrem pes corporal, va ser destronat pels nobles lleonesos i castellans, encapalats pel comte Ferran Gonzlez, i van nomenar rei a Ordoni IV, fill d'Alfons IV de Lle. 

San va acudir al costat de la seva via, la reina Toda de Navarra, a qui va demanar ajuda per recuperar el seu regne. Va fer un tracte amb els rabs, amb els quals va prendre la ciutat de Zamora el 959. Amb el suport de la noblesa lleonesa i navarresa, va expulsar del tron a Ordoni IV. 

El rei va trigar poc en oblidar-se del seu acord amb els musulmans, que van passar llavors a donar suport al rei destronat, encara que el seu enfrontament no va passar aquesta vegada d'unes quantes rtzies de cstig. En els ltims anys del seu regnat es van succeir les rebellions nobiliars i es va afermar la independncia dels comtes castellans i gallecs. 

Npcies i descendncia.

El 960 es cas amb Teresa Fernndez, filla del comte Ansur Fernndez. D'aquest matrimoni nasqueren:
 l'infant Ramir III de Lle (961-985), rei de Lle;
 la infanta Urraca de Lle (?-v 997);

Sembla que va morir enverinat el desembre de l'any 966 i fou succet el seu fill Ramir III. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62103" title="Nana marr" nonfiltered="4221" processed="4212" dbindex="24620">

Una nana marr s un estel de dimensions redudes, que es caracteritza per no tenir la suficient massa per iniciar les reaccions termonuclears de fusi d'hidrogen, per produeix una emisi important en l'infraroig.

Es diferencia dels estels propiament dits, en qu la transmissi d'energia des del nucli es produeix per convecci en comptes de per radiaci, fet que els assimila a un planeta per es diferencien d'aquest en qu s que hi ha producci d'energia nuclear per la formaci de deuteri.

Quan aquestes es troben en l'halo galctic es classifiquen en la seva detecci com a MACHO. La seva detecci s molt dificil a causa de la poca radiaci que emeten i noms es detecten a partir dels efectes del camp gravitacional.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62104" title="MACHO" nonfiltered="4222" processed="4213" dbindex="24621">
Els MACHO (de l'angls Massive Astrophysical Compact Halo Object, objecte astrofisic compacte massiu de l'halo), s la denominaci que reben tots els cossos amb aquestes caracteristiques que formen part de la massa de l'halo galctic, i que contribueixen de forma important a la massa total d'aquest. Entre aquests cossos, s'hi poden comptar nanes marrons, planetes i altres objectes compactes com forats negres.

Els MACHO formen part de l'anomenada matria fosca i per tant no es poden observar per mtodes convencionals. Tot i que alguns emeten en algunes franges de l'espectre electromagntic, aquesta s'atenua amb la distncia. Per a la seva detecci s'utilitzen mtodes gravitacionals descrits per la teoria de la relativitat. Un exemple sn les lents d'Einstein, per les quals una font emisora de darrera amplifica la seva intensitat quan un objecte massiu es colloca entre ella i l'observador. Tot i aix, aquest efecte s molt poc visible per la curta durada del transit i la baixa probabilitat que un MACHO s'interposi en el cam de la llum.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62120" title="OSI" nonfiltered="4223" processed="4214" dbindex="24622">


OSI s el model de referncia d'Interconnexi de Sistemes Oberts (OSI) llanat el 1984 i va ser el model de xarxa descriptiu creat per la ISO (Organitzaci internacional per a l'estandaritzaci). Va proporcionar als fabricants un conjunt d'estndards que van assegurar una major compatibilitat i interoperabilitat entre els diferents tipus de tecnologia de xarxa produts per les empreses a nivell mundial. 

El model de referncia OSI s'ha convertit en el model principal per a les comunicacions per xarxa. Encara que existeixen altres models, la majoria dels fabricants de xarxes relacionen els seus productes amb el model de referncia de OSI.

Nivells OSI.

 Nivell 7: Aplicaci .

(angls: application layer)

Descripci: Ofereix funcions de comunicaci al Programari. Exemples: Transmissi de dades, Correu electrnic, Login remot.

Maquinari: Gateway

Protocols ms comuns: FTP, TelNet, SMTP, HTTP, LDAP

Per a ms informaci veieu: Capa d'aplicaci
 
 Nivell 6: Presentaci .

(angls: presentation layer)

Descripci: Converteix les dades d'un sistema en concret (per exemple ASCII) en una altre independent. De manera que diferents sistemes puguin canviar dades correctament. Tasques de compressi de dades i de encriptaci pertanyen en aquest nivell.

Per a ms informaci veieu: Capa de presentaci

 Nivell 5: Sessi .

(angls: session layer)

Descripci: S'encarrega de la comunicaci entre dos sistemes. Per evitar que s'interrompi la sessi, aquest nivell posa a disposici diferents serveis per a sincronitzar l'intercanvi de dades. Entre d'altres s'utilitzen punts fixes (Check Points) per qu la connexi de transport pugui ser altre cop reestablerta sense haber de enviar altre cop les dades des del principi. 

Protocols ms comuns: RPC (Remote Procedure Call)

Per a ms informaci veieu: capa de sessi

 Nivell 4: Transport .

(angls: trasport layer)

Descripci: Segmentaci de paquets de dades i evita la congesti d'aquestes. (angls: congestion avoidance)

Protocols ms comuns: TCP, UDP, SCTP

Per a ms informaci veieu: capa de transport

 Nivell 3: Xarxa .

(angls: network layer)

Descripci: S'encarrega de activar connexions i de reenviar paquets de dades. Una de les tasques ms importants s la de crear i actualitzar la taula de Ruta. Adreces de xarxa pertanyen a aquest nivell.  

Maquinari: Router, Layer-3-switch

Protocols ms comuns: IP, IPSec, ICMP

Per a ms informaci veieu: capa de xarxa

 Nivell 2: Enlla de dades .

(angls: data link layer)

Descripci: La tasca d'aquest nivell s de garantitzar la transmissi segura i sense errors. Per aquest motiu el flux de bits sn dividits en blocs, on aquests sn enumerats i s'afegeix un Control de redundncia cclica (CRC) 
Els blocs que s'hagin perdut o siguin erronis es poden tornar a demanar. Aquests blocs tamb s'anomenen trames de xarxa. 

Maquinari: Bridge, Switch

Protocols ms comuns: IEEE 802.11 (WLAN), IEEE 802.4 (Token Bus), ARP

Per a ms informaci veieu: capa d'enlla de dades

 Nivell 1: Fsica .

(angls: physical layer)

Descripci: Funcions mecniques i elctriques per a la connexi i desconnexi, enviament i recepci de bits (valors 1 o 0). Aquestes poden ser signals elctrics, ones electromagntiques (WLAN), etc. 

Maquinari: Modem, Hub, Repeater

Per a ms informaci veieu: capa fsica

Tipus de serveis definits en OSI.
 
 Serveis orientats a la connexi .
Sn serveis que requereixen l'establiment inicial d'una connexi i la ruptura o alliberament final de la mateixa. Entre la connexi i l'alliberament es produx l'intercanvi de dades d'usuari, els blocs de dades es reben en la destinaci seguint el mateix ordre que es van emetre en l'origen.

Tots els paquets segueixen la mateixa ruta, l'aconseguida en l'establiment de la connexi, per tant, els paquets de dades no necessiten especificar l'adrea de destinaci 

Serveis sense connexi.
Proporcionen capacitats de comunicaci sense necessitat de realitzar una connexi amb el destinatari, l'emissor envia paquets de dades al receptor confiant que la xarxa tindr suficient intelligncia com per a conduir les dades per les rutes adequades, cada paquets a de dur l'adrea de destinaci.


hi ha diversos tipus de serveis sense connexi:

Servei de datagrames sense confirmaci 
</doc>
<doc id="62121" title="(13868) Catalonia" nonfiltered="4224" processed="4215" dbindex="24623">
;
(13868) Catalonia s un asteroide descobert el 29 de desembre de 1999, des de l'observatori de Piera (Anoia) per l'astrnom aficionat Joan Guarro i Flo, quan va localitzar i determinar l'rbita d'un asteroide que ell mateix ja havia descobert l'any 1990, sense poder per, aleshores  determinar la seva rbita.

Va ser anomenat provisionalment 1999 YZ8. Desprs de ser numerat amb el nmero 13868, va ser batejat amb el nom de Catalonia (el nom llatinitzat de Catalunya) per la Uni Astronmica Internacional a proposta dels seus descobridors, Joan Guarro i el GEA (Grup d'Estudis Astronmics).

Catalonia s un cos rocalls amb un dimetre de 9,1 km. Triga 4,09 anys a fer la volta al Sol i la seva rbita transcorre ntegrament dins del cintur d'asteroides entre les rbites dels planetes Mart i Jpiter.

Enllaos externs.
 Grup d'Estudis Astronmics ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62130" title="Pintallavis" nonfiltered="4225" processed="4216" dbindex="24624">

Els pintallavis sn un cosmtic que s'utilitza per als llavis, amb ms textura i color que la purpurina i que serveix per a donar color als llavis. Molts pintallavis sn vermells o vermellosos, per a simular l'aparena que dna l'excitaci sexual, que incrementa el reg sanguini dels llavis en persones de pell pllida, i fa que la persona que es pinta els llavis sigui sexualment ms atractiva. Tanmateix, en l'actualitat s possible trobar pintallavis en quasi b qualsevol color o tonalitat.

Un pintallavis tpic cont molts components qumics, principalment pigments, olis, cera i humidificadors. S'hi pot afegir perfums o sabors per a dissimular les olors o els gustos dels altres ingredients.

El pintallavis no t cap origen particular. Ja s'usava fa uns 5.000 anys a l'antiga Babilnia, quan es polvoritzaven joies semiprecioses per aplicar-les als llavis i a vegades al voltant dels ulls. Els antics egipcis extreien un tint d'un vermell amb tons violetes de plantes mercries, cosa que provocava greus malalties. Cleopatra es feia el seu pintallavis amb escarabats carmins, que li donaven un pigment d'un vermell profund, i usava formigues com a base.

La reina Victria d'Anglaterra va declarar que els cosmtics eren de mala educaci perqu les prostitutes eren normalment les niques que es pintaven la cara. Tamb estava prohibit usar maquillatge abans del casament, per tal que les dones no poguessin enganyar el seu marit fent-lo creure que eren boniques quan no ho eren.

El pintallavis comen a assolir popularitat a mitjans del segle XX, arrel de la popularitzaci d'aquest cosmtic en la indstria del cinema.

El pintallavis, com molts altres cosmtics, s usat ms aviat per les dones, per no s sempre aix.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62132" title="Forat negre supermassiu" nonfiltered="4226" processed="4217" dbindex="24625">
Un forat negre supermassiu es un forat negre amb una massa de l'ordre de millions o milers de millions de masses solars.

Es creu que la Via Lctia t un forat negre supermassiu just en el seu centre galctic. Tamb es pensa que moltes, sin totes, les galxia tenen un forat negre supermassiu al seu centre.

Un forat negre supermassiu t algunes propietats interessants que el diferencien d'els de menor massa:
 La densitat mitjana d'un forat negre supermassiu pot ser molt baixa, de fet por ser menor que la densitat de l'aigua. Aix passa perqu el radi del forat negre s'incrementa linealment amb la massa, i aix la densitat decau amb el quadrat de la massa.
 Las Fora de marea en la proximitat de l'horitz d'esdeveniments sn sensiblement menors. Donat que el centre de la singularitat est molt allunyat de l'horitz, un hipottic astronauta viatjant cap el centre del forat negre no experimentaria forces de marea significatives fins endinsar-se molt en el forat negre.

Els forats negres d'aquesta mida noms es poden formar de dues formes: per una lenta captaci de massa (des d'una mida estellar), o directament per una pressi externa en els primers moments del Big Bang.
El primer mtode requereix un llarg perode de temps i gran quantitat de matria disponibles pel creixement del forat negre.

Medicions Doppler de la matria que envolta el nucli de les galxies venes revela un moviment molt rpid, que noms es posible amb una gran concentraci de matria en el centre. Actualment, l'nic objecte conegut que pot contenir tanta quantitat de matria en un espai tan redut s un forat negre.
En galxies actives ms allunyades, es pensa que l'ample de les lnies espectrals est relacionat amb la massa del forat negre que genera l'activitat de la galxia.

Aquests forats negres supermassius en els centres de les galxies es pensa que sn el "motor" de objectes actius tals com galxies Seyfert i qusars. Es creu que Sagitari A* s el forat negre supermassiu central de la Via Lctia.

En maig del 2004, Paolo Padovani, i altres astrnoms punters anunciaren el descobriment de 30 forats negres supermassius fora de la Via Lctia. El seu descobriment suggereix que hi ha almenys el doble d'aquests forats negres dels que es pensava prviament.

Enllaos externs.

 Early Black Holes Grew Up Quickly (en angls);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62139" title="Ordoni IV de Lle" nonfiltered="4227" processed="4218" dbindex="24626">
Ordoni IV de Lle el dolent ( v 926 - Crdova 962 ), rei de Lle (958-960).

Orgens familiars.

Fill d'Alfons IV de Lle i d'nnega de Pamplona, i nebot de Ramir II.

Ascens al tron.

A la mort d'Ordoni III el 956, i enmig de les greus lluites civils, va ser escollit rei pels nobles lleonesos que van expulsar del tron el seu cos San I de Lle, germ d'Ordoni III, desprs d'haver estat derrotat pels musulmans del Califat de Crdova.

El seu regnat va ser molt curt, per en aquests tres anys va tenir temps d'enemistar-se amb els seus vassalls. La reina Toda de Navarra, via de San I, va aprofitar el moment i va sollicitar ajuda d'Abderram III, califa de Crdova. El califa va enviar un exrcit i va assetjar la ciutat de Zamora, obligant a Ordoni IV a fugir cap Astries. Posteriorment, va establir-se a Burgos, d'on tamb va haver de fugir i abandonar la seva esposa all, al perdre la confiana del seu sogre, el comte de Castella Ferran Gonzlez, el qual va jurar acte de vassallatge a San I.

Finalment, es va refugiar a Al-ndalus, on va demanar ajuda als musulmans per recuperar el tron, per les seves peticions mai van ser ateses i va morir a Crdova el 962.

Npcies.

El 958 es cas amb Urraca de Castella, filla del comte de Castella Ferran Gonzlez. D'aquest matrimoni no hi hagu fills.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62141" title="Ramir III de Lle" nonfiltered="4228" processed="4219" dbindex="24627">
Ramir III de Lle ( 961 - Astorga 985 ), rei de Lle (966-984).

Orgens familiars.

Fill de San I de Lle i la seva esposa Teresa Fernndez. Va succer al seu pare amb tant sols cinc anys d'edat.

La regncia del Regne de Lle va restar llavors sota les mans de la seva tia, la monja Elvira de Lle, i la seva prpia mare, que a la mort del seu esps tamb es retir en un monestir. Grcies a aquest fet Ramir III sempre compt amb el suport del clergat lleons.

Vida poltica.

Com a rei va ratificar el tractat de pau amb el califa de Crdova Alhakn II i es va enfrentar contra les tropes normandes que havien invadit les costes gallegues. El 976 amb l'arribada al poder del califa Hixem II va conclur el perode de pau amb els musulmans, i les tropes musulmanes amb el visir Almansor al seu capdavant es van dedicar a debastar el nord de la pennsula.

Va intentar instarura una monarquia absolutista, cosa que va accentuar la tendncia separatista del Regne de Castella i Galcia respecte el Regne de Lle. Aix mateix, unit a les constants derrotes davant els musulmans, va probocar que els nobles es revoltessin contre el rei, proclament el seu cos Beremund II de Lle, fill bastard d'Ordoni III de Lle.

Npcies i descendents.

El 979 es cas amb Sana de Saldana, filla de Gmez, comte de Saldana. D'aquest matrimoni nasqu:
 l'infant Ordoni Ramrez, casat amb Cristina de Lle, filla de Beremund II;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62144" title="Aigua de Colnia" nonfiltered="4229" processed="4220" dbindex="24628">

L'aigua de Colnia (en francs eau de Cologne, en alemany Klnisch Wasser) s un tipus de perfum lleuger originari de Colnia, ciutat d'Alemanya, i es caracteritza per la seva tpica concentraci d'un 2-3% d'olis d'essncia.

Components.
Sobre una base d'etanol dilut (70-90%), l'aigua de Colnia cont una mescla d'olis ctrics entre els quals hi ha oli de llimona, taronja, bergamota, llima, ram i neroli. Tamb cont oli de lavanda, alecrim, farigola, petitgrain (fulla de taronja) i gessam.

Histria.  
L'aigua de Colnia s un perfum d'extractes ctrics llanat a Colnia el 1709 per Giovanni Maria Farina (1685-1766), un perfumer itali de Santa Maria Maggiore, al Valle Vigezzo. Quan Farina cre el perfum, va dir que volia que fes l'olor d'un mat primaveral itali desprs de la pluja.

L'aigua de Colnia original s'usava noms com a perfum, i Napole era un entusiasta de l'aigua de Colnia de Farina.

La frmula de Farina s'ha produt a Colnia des del 1709 per part de Farina Gegenber, i continua essent un secret. La seva botiga a Obenmarspforten va obrir el 1709 i avui en dia s la companyia de fragncies ms antiga del mn. Altres colnies noms en comparteixen el nom i fan una olor completament diferent. El 1806, Jean-Marie Farina, un besnt de Giovanni Maria Farina, va obrir el negoci de perfums de Pars que acab esdevenint Roger & Gallet, que posseeixen els drets de lEau de Cologne Extra Vieille.

"Aigua de Colnia", o noms "colnia", ja s un terme com. Nogensmenys, l'aigua de Colnia original, la de la ciutat alemanya de Colnia, no s estrictament aigua de colnia, sin eau de toilette, perqu t ms d'un 5% de compostos aromtics.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62146" title="Arthur Cecil Pigou" nonfiltered="4230" processed="4221" dbindex="24629">
Arthur Cecil Pigou (Ryde, Illa de Wight, 1877-Cambridge, 1959) fou un important economista, estudi a Harrow i es llicenci a Cambridge. Fou seguidor i deixeble d'Alfred Marshall. Ambds desenvoluparen els plantejaments de la teoria quantitativa de l'escola clssica d'Irving Fisher. 
Analitza el concepte de benestar econmic de la comunitat i el volum i la distribuci del seu dividend nacional, temtica que considerava com el nucli central de l'economia. Succe Alrfred Marshall com a professor a Cambridge i fou mestre de John Maynard Keynes.
L'estudi de les causes de l'atur el port a la publicaci de Wealth and Welfare (1912) i d'aquesta obra sorg Economics of Welfare (1920), amb els quals ser considerat com a creador de l'economia del benestar, i precursor de l'ecologisme en establir la distinci entre despeses marginals privades i socials, alhora que advocava per la intervenci de l'estat amb subsidis destinats a corregir els desequilibris del mercat i internalitzar les externalitats. Public moltes obres, bona part de les quals sn desenvolupaments de la seva economia del benestar. Tamb excell en els camps del diner i els imposts. Com a qualificat representant del corrent neoclssic, fou particularment objecte de l'atac keynesi a la teoria de la desocupaci aleshores vigent. La controvrsia posterior don lloc al dit "efecte Pigou", que relaciona una reducci del nivell de preus amb l'augment de la despesa.

 Obres .
 Robert Browning as a Religious Teacher, 1901. ;
 Tariffs, 1903. ;
 Monopoly and Consumers' Surplus, 1904, EJ ;
 Industrial Peace, 1905. ;
 Import Duties, 1906. ;
 Review of the Fifth Edition of Marshall's Principles of Economics, 1907, EJ ;
 Producers' and Consumers' Surplus, 1910, EJ. ;
 Wealth and Welfare, 1912. ;
 Unemployment, 1914. ;
 The Value of Money, 1917, QJE. ;
 The Economics of Welfare, 1920. ;
 Empty Economic Boxes: A reply, 1922, EJ. ;
 Exchange Value of Legal Tender Money, 1922, a Essays in Applied Economics ;
 Essays in Applied Economics, 1923. ;
 Industrial Fluctuations, 1927. ;
 The Law of Diminishing and Increasing Cost, 1927, EJ. ;
 A Study in Public Finance, 1928 ;
 An Analysis of Supply, 1928, EJ. ;
 The Theory of Unemployment, 1933. ;
 The Economics of Stationary States, 1935. ;
 Mr. J.M. Keynes's General Theory, 1936, Economica ;
 Real and Money Wage Rates in Relation to Unemployment, 1937, EJ. ;
 Money Wages in Relation to Unemployment, 1938, EJ ;
 Employment and Equilibrium, 1941. ;
 The Classical Stationary State, 1943, EJ. ;
 Lapses from Full Employment, 1944. ;
 Economic Progress in a Stable Environment, 1947, Economica ;
 The Veil of Money, 1949. ;
 Keynes's General Theory: A retrospective view, 1951. ;
 Essays in Economics, 1952. ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62150" title="Penguin Liberation Front" nonfiltered="4231" processed="4222" dbindex="24630">

El Penguin Liberation Front (PLF) (Front d'Alliberament del Ping en catal) s un projecte centrat en la distribuci de programari que no pot incloure's en la majoria de distribucions de Linux per motius com ara:

 Patents de programari que prohibeixen l's d'algorismes independentment de llur implementaci.
 Lleis de protecci d'interessos empresarials, com la DMCA als EUA i potser aviat l'EUCD a tot Europa.
 Lleis de restricci de la privadesa, com la criptografia forta en molts estats. ;

Actualment es fan paquets per a distribucions com ara Mandriva i Ubuntu. Hi trobem programari tant lliure com privatiu que no es troba habitualment en altres categories d'aqueixes distribucions. 


 Programes inclosos .
La llista de programes s bastant extensa, i PLF separa els programes entre programes amb llicncies lliures (plf-free) i no lliures (plf-nonfree). A continuaci una llista d'alguns d'ells:

 cdecs de video (win32, divx, xing, realvideo...);
 drivers propietaris de targetes grfiques ATI i nVidia;
 Emulador de Snes9X ;
 MythTV;
 Opera;
 programes de P2P (*mule, edonkey, ...);
 programes de decodificaci de DVD;
 Quake II;
 S.C.U.M.M. (Script Creation Utility for Maniac Mansion);
 Temes del KDE;
 RealPlayer: Reproductor en temps real.
 Skype;
 Sun JRE: L'entorn d'execuci Java de Sun. ;


 Enllaos externs .
 Pgina del projecte PLF;
 Informaci per a l'Ubuntu;
Informaci en catal;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62153" title="Beremund II de Lle" nonfiltered="4232" processed="4223" dbindex="24631">
Beremund II de Lle el Gots ( 953 - Villanueva del Bierzo, Lle 999 ), rei de Galcia (982-999) i Lle (985-999).

Orgens familiars.

Fill d'Ordoni III de Lle i la seva amistanada Aragonta Pelez. Fou cos de Ramir III de Lle, al qual succe als dos regnes.

Ascens al tron.

Ramir III de Lle va perdre el Regne de Galcia el 982 per les revoltes internes dels seus nobles, i grcies al suport dels gallecs i els portuguessos va aconseguir el tron lleons. Tot i que a la seva proclamaci va haver de posar-se sota la protecci del Califat de Crdova, ja que els embats forts del comtat de Castella i les rebellions internes del regne feien prcticament impossible que es pogus ocupar de tots els problemes ell sol. 

Grcies a la protecci del califa va aconseguir recuperar Zamora per hagu de mantenir les tropes d'Almansor al seu territori com a forces d'ocupaci. No fou fins el 987 que les aconsegu expulsar.

Davant aquest fet, Almansor es va enfadar i va destruir la ciutat de Combra per posteriorment assetjar Lle i arrasar-la. Beremund II va haver de refugiar-se a Zamora, de la qual hagu de fugir fins a Lugo per la persecuci que li va infringir el visir Almansor. Amb tot, les dues ciutats foren destruides i van conquerir Astorga el 996 i el 997 van saquejar Santiago de Compostella

El 999 el rei va caure malalt de gota i li va resultar impossible cavalgar i va haver de ser traslladat arreu amb una llitera. Aquell mateix any va morir a Villanueva del Bierzo per ser enterrat al Monestir de Carracedo. Posteriorment les seves despulles foren traslladades a la catedral de Lle.

Npcies i descendents.

Es cas en primeres npcies amb Velasquita, probablement filla d'Ordoni IV de Lle. D'aquesta uni va nixer:
 la infanta Cristina de Lle, casada amb Ordoni Ramrez, fill de Ramir II.

El 988 es divorci de la seva esposa per casar-se el 991 amb Elvira de Castella, filla del comte de Castella Garcia I. D'aquest matrimoni va nixer quatre fills:
 l'infant Alfons V de Lle (996-1028), rei de Lle;
 la infanta Teresa de Lle (992-1039), casada el 995 amb Almansor;
 l'infant Pelai de Lle (?-v1006);
 la infanta Sana de Lle, monja a Oviedo;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62154" title="Cinc Clssics" nonfiltered="4233" processed="4224" dbindex="24632">
El Wu jing (en xins   ) o Cinc Clssics, s el corpus de llibres que Confuci utilitza per als seus ensenyaments i que la persona cultivada ha de conixer. Amb la creaci dels exmens imperials ser obligatria la seva memoritzaci per accedir als crrecs administratius.

Aquestes obres sn:
Yi jing ("Clssic dels canvis");
Shu jing ("Clssic de la histria" o "dels documents");
Li ji ("Registre del ritus");
Shi jing ("Clssic de la poesia");
Chun qiu ("Primaveres i tardors", igualment anomenat Lin jing);

Tamb s'hi inclou a vegades el Yue jing, anomenat "el Sis Clssic", llibre desaparegut a l'poca de la dinastia Han (202 aC - 220 dC ). El qu queda de l'obra forma part del "Registre del ritus".





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62155" title="Alfons V de Lle" nonfiltered="4234" processed="4225" dbindex="24633">


Alfons V de Lle el Noble o el de los buenos fueros ( 996 - Viseu, Portugal 1028 ), rei de Lle (999-1028).

Orgens familiars.

Fill de Beremund II de Lle i la seva segona esposa, Elvira de Castella. 

Succe al seu pare al tron de Lle i Galcia, que novament es reincorpor al regne principal, a la mort d'aquest. Com que Alfons tenia cinc anys a la seva ascenci al tron la regncia fou ocupada per la seva mare Elvira de Castella i pel comte gallec Mendo Gonzlez

Vida poltica.

Durant la seva minoria d'edat va tenir el suport del Regne de Navarra i el Comtat de Castella per poder vncer Almansor a la batalla de Calatanyazor. Va repoblar la ciutat de Lle, que havia estat destruida pels musulmans i va reunir els nobles In Curia Plena per l'elaboraci i posterior aprovaci dels Furs de Lle el 1017. D'aqu el seu sobrenom.

Igual que el seu pare, va fer front a una invasi normanda i a les nsies expansionistes del comte castell San I Garcia.

Npcies i descendents.

Es va casar vers el 1010 amb Elvira Menndez de Melanda, filla de Menendo Gonzlez de Gliz. D'aquest matrimoni nasqueren:
 l'infant Beremund III de Lle (v 1010-1037), rei de Lle;
 la infanta Sana I de Lle (1013-1067), reina de Lle, casada el 1032 amb Ferran I de Castella;

El 1023 es cas, en segones npcies, amb Urraca de Navarra, filla del rei Garcia III Sanxes II de Navarra i Ximena Fernndez Vela. D'aquest casament va nixer:
 la infanta Ximena de Lle, casada amb Fernando de Gundemariz;

Alfons V va morir al setge de la ciutat portuguesa de Viseu, a Portugal. Fou succeit pel seu fill gran.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62158" title="Elvira Menndez de Melanda" nonfiltered="4235" processed="4226" dbindex="24634">
Elvira Menndez ( v 996 - 1022 ), reina consort de Lle (v 1010-1022).

Era filla de Menendo Gonzlez de Gliz, comte del primer comtat de Portugal, el qual fou corregent de Lle a la infantesa d'Alfons V de Lle.

Es cas vers el 1010 amb el rei Alfons V de Lle, amb la qual va tenir:

 l'infant Beremund III de Lle (v 1010- 1037), rei de Lle;
 la infanta Sana I de Lle (1013-1067), reina de Lle, casada el 1032 amb Ferran I de Castella;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62159" title="Comissariat de propaganda" nonfiltered="4236" processed="4227" dbindex="24635">
El Comissariat de propaganda va ser una oficina de la Generalitat de Catalunya que va tenir un paper propagandstic destacat durant la Guerra civil espanyola. Va servir de model per a d'altres oficines similars que es van obrir a Europa durant la Segona Guerra Mundial. La majoria dels documents relatius al Comissariat s'han perdut en el temps, pel que es desconeixen amb exactitud totes les accions que van realitzar durant el perode de la seva existncia.

Origen.
El 3 d'octubre de 1936 es va crear la denominada Comissaria de propaganda mitjanant un decret signat pel llavors conseller primer Josep Tarradellas. El seu principal propsit era el de difondre la realitat cultural catalana pel mn alhora que s'augmentava el nivell cultural i fsic del poble catal. El Comissariat era un rgan autnom, depenent del departament de presidncia, que rebia fons de la Conselleria de Finances. 

El 4 d'octubre es va designar com president del Comissariat a Jaume Miravitlles (Figueres, 1906   Barcelona, 1988), membre destacat de  Esquerra Republicana de Catalunya. Miravitlles, que havia estat exiliat a Frana durant la dictadura de Primo de Rivera, era un intellectual interessat per les idees avantguardistes. Havia estat membre del comit executiu de l'Olimpada Popular que havia de celebrar-se a Barcelona entre el 22 i el 26 de juliol de 1936 com alternativa als Jocs Olmpics de Berln i que no va arribar a celebrar-se per l'Alament nacional del 18 de juliol. Miravitlles era tamb membre del comit de milcies antifeixistes. 

El Comissariat va nixer sense una definici clara de quins serien els seus objectius ni de com es realitzarien ja que no existia cap model semblant al que imitar. Dintre del territori nacional es volia mantenir el "entusiasme del poble" mentre que les accions a l'estranger estaven destinades a fomentar la lluita antifeixista. En la seva acta de fundaci es parlava de la realitzaci d'actes de propaganda, tant en el front com en la reraguardia. Per a aix es valdrien de diversos mitjans: 

Mitjans escrits, que incloen peridics, revistes, cartells, llibres, etc. ;
Mitjans grfics, com la fotografia o el cinema. ;
Mitjans artstics, que incloen l'organitzaci d'actes com concursos, fires o exposicions. ;
Mitjans parlats, valent-se de la rdio, conferncies, mtings o canons ;
Mitjans esportius, que havien d'havien d'estimular la cultura fsica. ;

L'acta fundacional permetia tamb que el Comissariat obrs oficines a l'estranger en cas que ho considers necessari. Es van obrir oficines a Pars, Londres i Brusselles. Les oficines de Barcelona es van installar en un punt molt cntric de la ciutat, concretament en el nombre 224 de l'Avinguda Diagonal (en aquells dies anomenada avinguda 14 d'abril), el que va facilitar l'accs a intellectuals i artistes que van acabar collaborant amb el Comissariat. Aquestes oficines es van quedar aviat petites per als gaireb 300 treballadors del Comissariat. El restaurant la Punyalada i l'Hotel Majestic, ambds al Passeig de Grcia barcelon, van quedar prcticament requisats al servei del Comissariat.

Primeres accions.
El primer acte que va fer el Comissariat va ser una recepci de benvinguda als mariners del vaixell sovitic Zirianin el 19 d'octubre de 1936. Un temps ms tard, en el mes de novembre, es va realitzar una recepci per a un grup de periodistes francesos que visitaven Catalunya. Cadascun d'aquests periodistes va rebre l'ltim dia de la seva visita material propagandstic compost per una collecci de fotografies, un altra dels cartells editats des del 19 de juliol, un resum dels bndols que feien referncia a la reestructuraci social i poltica. Finalment se'ls va lliurar una fulla de llorer que havia estat dipositada durant tota una nit en la tomba de Francesc Maci i que va ser dipositada en la tomba del soldat desconegut de Pars. 

L'acci va ser un xit rotund i els periodistes van enviar cartes d'agrament al president Llus Companys pel tracte rebut durant la seva visita. A partir de llavors, el Comissariat va posar a la disposici dels periodistes estrangers mitjans tcnics per a facilitar la seva labor informativa. Aix per exemple, Robert Capa va revelar moltes de les seves imatges en laboratoris cedits pel Comissariat. 

Aquest mateix any es va realitzar un mting multitudinari al veldrom de Pars en el qual, entre d'altres, va participar La Pasionaria. Tamb es van realitzar exposicions diverses i es va convidar a escriptors estrangers i periodistes a visitar el conflicte espanyol. A ms, s'enviava documentaci grfica i textual als principals mitjans de comunicaci estrangers. 

Mitjans grfics.
Durant els primers temps de la guerra, les accions del Comissariat es van centrar principalment en la propaganda grfica, recorrent sobretot a l's de cartells. Com en tota propaganda, es van utilitzar de forma recurrent alguns eslogan i frases, entre elles les de Catalans, Catalunya!  i Catalans, per Catalunya!. Es publicava tamb una revista de publicaci mensual, Nova Ibria, que es tradua a quatre idiomes. Es tractava d'una publicaci elaborada amb molta cura que, a ms de servir com portaveu del Comissariat, pretenia transmetre als pasos estrangers una imatge positiva de Catalunya. 

A ms de Nova Ibria es publicava tamb la revista Visions, totalment grfica i dedicada exclusivament a la guerra. Disposava tamb d'una editorial prpia, Forja, que s'encarregava de publicar els llibres del Comissariat. Alguns d'aquests llibres van ser Ciutad: Qu has de fer davant la guerra aria? o Fulls d histria de Catalunya.

Un dels puntals del Comissariat va ser la productora Laya films, creada el 1936 pel Comissariat i dirigida per Joan Castanyer que havia estat ajudant del director francs Jean Renoir. Aquesta productora realitzava un resum setmanal, que rebia el nom dEspanya al dia, i que s'oferia abans de cada pellcula en les sales cinematogrfiques. Els documentals mostraven imatges tant del front com de la reraguardia. 

A ms dels reportatges bllics es van realitzar tamb altres, destinats sobretot al pblic estranger, que mostraven des de fires d'artesania catalana a diversos processos industrials. Aquests documentals volien donar la imatge d'un poble treballador i pacfic. La majoria d'ells es van realitzar en quatre idiomes: a ms del catal, traduen l'espanyol, angls i al francs. Laya films va produir una mica ms de 100 documentals al llarg de la seva histria. A ms, va actuar com a distribudora i va ser l'encarregada de portar a Espanya els films produts a la Unin Sovitica.

Estil.
Miravitlles tenia una idea molt clara de com volia que fos la propaganda que difongus el Comissariat. Per a ell, la Repblica estava en poder de la ra, pel que es feia innecessari enganyar al poble amb mentides o amb exageracions. Si s'analitza el conjunt de material propagandstic que ha arribat fins als nostres dies ens trobem amb que la propaganda del Comissariat tenia les segents caracterstiques:
Qualitat.
Es cuidava al mxim la qualitat dels productes, des dels cartells als llibres. 
Implicaci .
Els principals artistes i escriptors catalans es van involucrar amb el Comissariat. Aix, Joan Mir va realitzar un segell destinat a la propaganda a l'estranger amb el lema Aidez l'*Espagne (Ajudeu a Espanya) que es va fer mundialment fams. Lola Anglada es va encarregar de dissenyar la figura d'un nen que, abillat amb un barret frigi, representava la lluita antifeixista. Es va fer tan popular que van arribar fins i tot a elaborar-se figures de terracota, cartells i un conte amb la seva imatge. Se li va donar el nom de El ms petit de tots, extret d'un fragment d'una can popular catalana (Els tres tambors). 

Altres artistes i intellectuals van collaborar amb el Comissariat. Pere Quart va elaborar una Oda a Barcelona per encrrec directe de Miravitlles. Les fotografies d'Agust Centelles s'enviaven a tots els mitjans estrangers. Merc Rodoreda tamb va dedicar part del seu temps a collaborar amb el Comissariat realitzant traduccions i correcions del catal.

Diversificaci .
L'acci propagandstica es realitzava en mbits molt diversos. Cada producte rebia un enfocament especial segons quina fos la seva destinaci final (nacional, estatal o internacional).

L acci del producte a fer s analitza curosament i t un tractament en valor del dest final, un cartell ser per anunciar un producte (exposici, gadget ) mentre d altre ser de complement (un estoig per a les postals) o b es jujag en la dimensi internacional del sense paraules (l espardenya smbol de catalanitat democrtica i popular en lluita, triomfadora, contra l esvstica smbol representatiu de l autoritarisme desptic i immoral).

Seccions .
Es van crear seccions especialitzades dintre del Comissariat que funcionaven de forma autnoma. Aix existien seccions especialitzades en cinema, msica, grafisme, llibres, etc.

Seguint la pauta de l ordre fundacinal el treball periodstic i propagandstic s organitza en rees autnomes, estructurades de forma gil i dinmica mitjanant uns departaments jerarquitzats que amb recursos financers i materials introdueixen uns valors d operativitat. Seguint les pautes que en Bertran i Musitu fa amb el SIFNE a la Frana democrtica a favor dels revoltats Jaume Miravitlles dimensionar ms recursos i mitjans, excelleix en l s dels recursos visuals (films, cartells i art) i intellectuals (visites de periodistes). La labor de difusi s efectua, doncs, en mltiples mbits.

Agilitat .
Grcies a aquesta diversificaci, el Comissariat podia donar una resposta rpida. Aix, els bombardejos de Barcelona van ser coberts als pocs minuts pels fotgrafs. Poques hores desprs, els mitjans internacionals disposaven ja d'un dossier de premsa amb les imatges i els textos explicatius.

Innovaci .
Es van utilitzar tots els recursos possibles en el moment. L'acta de fundaci del Comissariat preveia fins i tot l's de la televisi (per aquell temps en procs experimental) per a l'activitat propagandstica. 
Cultura .
Es va donar una especial importncia a la difusi dels diversos elements de la cultura catalana. El Comissariat va participar en el trasllat de part del patrimoni artstic de la Generalitat que va ser dut a Moscou poc abans de finalitzar la guerra civil. 

Bibliografia.
Pizarroso Quintero, Alejandro. Historia de la propaganda: notas para un estudio de la propaganda, Ediciones de la Universidad Complutense de Madrid, Madrid, 1993 ISBN 84-7754-063-2 ;
Miravitlles, Jaume, Episodis de la Guerra Civil Espanyola, Editorial Prtic, S.A, Barcelona, 1972 ISBN 84-7306-006-7. ;
Gubern, Rom. 1936-1939, la guerra de Espaa en la pantalla: de la propaganda a la historia, Filmoteca Espaola , Barcelona, 1986 ISBN 84-505-3860-2 ;
Pizarroso Quintero, Alejandro. La Guerra Civil espaola, un hito en la historia de la propaganda. El Argonauta Espaol, Nmero 2 - 2005 http://argonauta.imageson.org/document62.html ;

Enllaos externs.
Revistes Nova Ibria i Visions;
Cartells republicans;
 Cartells de la Repblica i la Guerra Civil a la Biblioteca nacional espanyola;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62161" title="Tabaluga" nonfiltered="4237" processed="4228" dbindex="24637">

Tabaluga s un personatge de ficci representat per un petit drac verd, creaci del msic alemany, Peter Maffay, l'escriptor de canons per a nens Rolf Zuckowski i l'autor Gregor Rottschalk. L'artista Helme Heine va donar-li la seva aparena original. Tabaluga viu a Grenlndia i t al voltant de 100 anys (cada any d'un drac sn 700 anys humans).  

 Histria .
El primer lbum Tabaluga oder die Reise zur Vernunft (1983) va ser un xit. A partir d'all seguiren alguns llibres de Helme Heine, quatre lbums, una gira i molts dibuixos animats, els quals s'emeten a un centenar de pasos. A Alemanya moltes llars d'infants i agrupacions infantils s'anomenen "Tabaluga".

El musical Tabaluga & Lilli es va estrenar el 24 de setembre de 1999 al "TheatrO CentrO" (Oberhausen) i es va continuar representant fins el 30 de juny del 2001. El petit drac, entre altres coses, va aconseguir unir-se a l'Alta societat d'actors musicals d'Alemanya (High Society of German Musical Actors), la qual compta amb personalitats com Andreas Bieber, Ross Antony, Paul Kribbe i Carolin Fortenbacher.

Tabaluga a la televisi.

Flying Bark Animation (Yoram Gross Films) ha produt una srie de dibuixos animats sobre Tabaluga. A aquesta srie, Tabaluga s l'ltim dels dracs i el prncep coronat de Terraverda, un lloc mgic habitat per animals que parlen de moltes espcies diferents. Tabaluga ha de defensar casa seva de dos regnes rivals que hi ha a cada banda de Terraverda: una freda tundra rtica, governada pel malfic home de neu Arktos (qui vol convertir Terraverda en part del seu regne glaat), i un rid desert, governat per un esperit de sorra dolent que s'anomena Humsin. Aquesta srie pot veure's en catal a travs de la Televisi de Catalunya.

A alemanya hi ha un programa de televisi, Tabaluga tivi, on es pot veure al petit drac, el seu amic Happy (una llebre de neu) i el seu enemic Arktos, el ninot de neu. Durant el programa, dos equips juguen entre ells a travs de cinc competicions per a guanyar diversos premis i un tresor, que poden donar a la seva escola, un llar d'acollida d'infants, etc. El programa es transmet per ZDF i tamb KI.KA. A l'estiu del 2005 es va arribar a l'edici nmero 400 d'aquest programa, que es fa als Bavaria-Studios a Unterfhring, prop de Munic.

 Cronologia .
 1983: Tabaluga oder die Reise zur Vernunft (Tabaluga o el viatge de la ra), primer lbum.
 1986: Tabaluga und das leuchtende Schweigen (Tabaluga i el silenci brillant), segon lbum.
 1993: Tabaluga & Lilli . 	 ;
 1994: Gira de Tabaluga & Lilli, 90 aparicions amb una audincia total de 700.000 persones.
 1997: Srie de dibuixos dins de Tabaluga tivi a ZDF.
 1999: "TheatrO CentrO" a Oberhausen estrena el musical de Tabaluga & Lilli.  	;
 2001: Segona srie (26 Episodis nous, de nou a ZDF i KI.KA).  	  	 ;
 2002: Es tornen a emetre els 52 episodis.
 2002: Tabaluga und das verschenkte Glck (Tabalunga i la sort regalada);
 2003: Gira de Tabaluga und das verschenkte Glck.

Al 2004, Tabaluga oder die Reise zur Vernunft (Tabaluga viatja buscant el seny), s la primera histria de Tabaluga traduda al catal. La histria va sortir en CD i Cassette i va tenir molt xit. Al 2005 es va representar a Mallorca, aconseguint una gran  audincia. Els interprets van ser els cantants Josep Carreras i Cris Juanico, junt amb Udo Jurgens i Peter Maffay.

 Enllaos externs.	  	 
Tabaluga- Pgina oficial ;
Tivi a ZDF ;

 Enllaos a gent inclosa a altres Wikipedies .
 ;
 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62162" title="Seqenciador" nonfiltered="4238" processed="4229" dbindex="24638">

Un seqenciador s un dispositiu electrnic fsic o una aplicaci informtica que permet programar i reproduir esdeveniments musicals de forma seqencial mitjanant una interfcie de control fsic i/o lgic connectat a un o ms instruments musicals electrnics. La interfcie de control ms extesa s l'estndard MIDI.

El seqenciador s l'eina principal de composici, programaci i control sobre els equips d'instrumentaci electrnica musical (sintetitzadors, samplers, caixes de ritme, processadors de senyal, etc).

Orgens.

Malgrat que l'origen del seqenciador s eminentment electrnic podem dir que un dels seqenciadors ms bsics i antics que es coneixen s la capsa de msica. A partir de les petites dents que sobresurten d'un rodet giratori es fan sonar una srie de llengetes metlliques afinades segons l'escala musical. La seqncia, doncs, es troba "gravada" al rodet giratori, que realment s una transcripci de la partitura en forma de dades (cada dent correspondria a un event). Anlogament al funcionament de la capsa de msica trobem la pianola, sls que en aquest cas la seqncia es troba al cartr perforat.

Els primers seqenciadors electrnics van aparixer als anys 70 i eren analgics, al igual que els primers sintetitzadors. La interfcie que feien servir era l'anomenat CV/Gate o control per voltatge i consistia en enviar impulsos de corrent continu amb un nivell de tensi en funci de l'altura de nota.  ren molt limitats i feixucs de programar; sols permetien controlar un o dos aparells a la vegada i tenien pocs compassos disponibles. L'aparici del sistema MIDI al 1983 i l'avan de la tecnologia digital en matria musical va suposar una veritable revoluci. Fou en aquest punt quan van comenar a comercialitzar-se els primers seqenciadors digitals (fsics) i programes seqenciadors per a ordinadors, que han anant guanyant complexitat i prestacions amb el pas dels anys.

Funcionament (Programari).

El funcionament bsic d'un seqenciador en forma d'aplicaci informtica passa per una secci principal on es visualitzen totes les pistes, on cada pista correspon a un so o a una font sonora i els parmetres que les afecten de forma global com el volum, l'entonaci, el panorama, o el canal MIDI, aix com els controls de reproducci (play, stop, loop, tempo, etc) i les funcions bsiques de copiar i enganxar, mute (silenciar), moure part, fussionar parts, etc. Pel qu fa a l'edici, trobem diverses seccions, essent les ms rellevants el rodet de piano, la partitura i la llista d'events.

 Rodet de piano: s la forma d'edici ms extesa. Consisteix en un teclat virtual adjunt a una quadrcula on es representen els compassos, que alhora estn subdividits en una quantitzaci preestablerta (blanques, negres, corxeres, semicorxeres, etc). La forma de compondre s dibuixant literalment les notes, variant l'altura i la duraci sobre la quadrcula. Com s'apreca el funcionament s molt semblant al d'una pianola.

 Partitura: Ms exts entre usuaris de formaci clssica i acadmica. Com el nom indica la seva forma d'edici s sobre un pentagrama amb la simbologia prpia del solfeig. Cal dir que tal com es va composant, independentment de la forma d'edici, el programa crea automticament la partitura corresponent.

Llista d'events: s el propi codi font de programaci. s til a l'hora de modificar puntualment algun tipus d'event en concret, sobretot els que no afecten a l'altura o a la duraci de la nota (aftertouch, modulaci, portamento, nivells d'efecte, etc.)

Vegeu tamb.
 MIDI;
 Workstation;
 Caixa de ritmes;
 Tracker;
 Mquina de grooves;
 Synclavier;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62165" title="Beremund III de Lle" nonfiltered="4239" processed="4230" dbindex="24639">
Beremund III de Lle ( 1017 - 1037 ), rei de Lle (1028-1037)

Orgens familiars.

Fill i successor d'Alfons V de Lle, va pujar al tron amb tan sols 11 anys. Durant el seu regnat, el regne de Navarra va arribar a la seva mxima esplendor sota el regnat de San III el Major. 

Problemes a Castella.

El futur del seu regne va quedar marcat per un succs esdevingut a Lle, la capital del regne. El 1029, el comte castell Garcia II de Castella va acudir a aquesta ciutat per casar-se amb la germana de Beremund III, Sana de Lle. Una vegada all, va ser assassinat per integrants de la famlia Vela, en venjana d'un afront sofert pel pare del comte, creant un buit de poder a Castella. 

Al morir sense descedentes, el rei navarrs va envair el territori castell per a tractar de fer valer els seus drets sobre ell, obtinguts pel seu matrimoni amb Mnia I, cunyada del mort, i va conquerir les terres compreses entre els rius Cea i Pisuerga. Al mateix temps, Sann III va manar executar la famlia Vela. 

Finalment va ser nomenat Comte de Castella el fill de San III, Ferran I de Castella, que convertiria el comtat en Regne. Quan va arribar la majoria d'edat el 1032, Beremund III va tractar de recuperar els territoris del Regne de Lle conquerits pel rei de Navarra, per no va tenir xit. Ho va intentar de nou mitjanant el matrimoni de la seva germana Sana amb Ferran I, per tampoc ho va assolir. Ms aviat al contrari, ja que San III va envair el seu territori i va conquistar les ciutats d'Astorga i Lle, territoris que no va recuperar fins a la mort del rei de Navarra. 

Npcies.

El 1028 es cas amb Ximena de Castella, filla de San I Garcia de Castella i germana de Garcia II de Castella i Mnia I de Castella. D'aquesta uni tingueren un fill que mor en nixer:
 l'infant Alfons de Lle (1030);

Successi.

Desprs d'una dura lluita, va reconquerir les terres situades entre el Pisuerga i el Cea, per va morir a la Batalla de la Vall de Tamarn el 4 de setembre de 1037 quan intentava ocupar la Tierra de Campos. Amb ell va acabar la lnia de reis descendents de Pelai I. El tron va passar a les mans de la seva germana Sana, que va cedir els seus drets al seu marit, Ferran I.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62167" title="Dialecte consecutiu" nonfiltered="4240" processed="4231" dbindex="24640">
Un dialecte consecutiu s una varietat territorial d'un idioma procedent del trasplantament de l'idioma des de l'rea d'un dialecte constitutiu, s a dir, que la seva rea s una zona d'expansi d'un domini lingstic. El punt d'uni entre els dialectes consecutius i els constitutius sn els dialectalismes passius. Els dialectes consecutius tamb solen tenir ms o menys elements procedents de la llengua anterior parlada en el territori (substrat), que bviament manquen als dialectes constitutius corresponents. Els criolls poden tenir relaci amb els dialectes consecutius.

En la llengua catalana sn dialectes consecutius tots els de la Catalunya Nova (catal tarragon, dins el bloc dialectal oriental; catal de transici i catal nord-occidental de transici, al Principat de Catalunya, dins el bloc dialectal occidental), de les Balears (catal balear), del Pas Valenci (catal valenci) i de l'Alguer (catal alguers). Hi ha hagut dialectes consecutius desapareguts, com el de Fort-de-l'Eau (l'actual Bordj El Kiffan, a Algria), resultat d'una colonitzaci menorquina i tamb anomenat patuet; o els dialectes de les ciutats sardes de Casteddu (Cller) i Tttari (Ssser). En el cas de la la zona occidental de la Catalunya Nova, hom discuteix el grau d'afinitat amb el catal del mossrab que s'hi parlava en el moment de la conquesta catalana. L'rea d'un dialecte consecutiu pot ser una continuaci territorial de la d'un dialecte constitutiu (la Catalunya Nova i el Pas Valenci )o poden estar separades (les Illes Balears i l'Alguer).

La llengua occitana est formada fonamentalment per dialectes constitutius, llevat de les petites colnies que formen illots lingstics a l'Estat itali. La pennsula italiana s ocupada per varietats constitutives, fora dels illots lingstics allglots que s'hi troben (albans, croat, grec, wlser...). L'espanyol t dialectes consecutius a la pennsula Ibrica i a Amrica. El francs en t tamb a Amrica (Canad i Louisiana). En un sentit ample, totes les llenges romniques sn varietats consecutives del llat del Laci.

Bibliografia.
VENY, Joan. Els parlars catalans. Sntesi de dialectologia, 2a ed. Palma: Moll, 1982, p. 19-20. ISBN: 84-273-0422-6;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62170" title="Quilpu" nonfiltered="4241" processed="4232" dbindex="24641">

Quilpue s una de les comunas de  la provncia de Valparaso, a Xile. s coneguda com "La ciutat del sol". 

 Histria .
Al voltant del segle XV, a fins del dominaci incsica i comenaments de la colonitzaci l'explotaci dels safarejos d'or de Marga Marga va posar en relleu aquesta zona. Les primeres terres a ttol de merc, li sn assignades a Senyor Rodrigo de Araya, pel governador Senyor Pedro de Valdivia en 1547. Per molts anys l'explotaci aurfera va concentrar l'inters per la zona i no va anar fins al segle XVII amb l'arribada de la famlia Valncia i nombroses altres famlies criolles i immigrants europeus, que es va subdividir la propietat de la terra i van sorgir altres iniciatives productives.

La construcci del ferrocarril Valparaso - Santiago en 1852, aporta un eix ordinador i dna un nou impuls a l'activitat industrial i comercial. 

La congregaci dels Pares Francesos (SS.CC.) dna inici a una indstria vitivincola en la hisenda "Los Perales" que arribaria a gran prestigi grcies a la qualitat de la seva producci amb ceps portats des de Frana. 

Cap a fins del segle XIX apareixen les primeres indstries locals, com la indstria qumica "La Corona" de la famlia Crichton, l'envasadora de te i caf dels Betteley i la fbrica de conserves de la Societat Gray i Sinclair. 

La proximitat amb Valparaso i Quillota, van ser factors importants que van facilitar el successiu establiment de noves indstries, com la Companyia Molins i Pastes Carozzi, que passaria a ser valus pol de desenvolupament per a la comuna. 

El 14 d'octubre de 1893, s creat el primer Municipi de la Vila de Quilpu i aquest mateix any s autoritzat l'aixecament de la primera poblaci. Si b ja en 1891, va ser dictat un decret de creaci del Municipi, la guerra civil esdevinguda aquest any, que va posar trgic fi al govern del President Manuel Balmaceda, va modificar l'ordenament poltic-administratiu de la naci. 

Fruit de la gesti del destacat home pblic Manuel Jos Irarrzabal, el 22 de desembre de 1891, s dictada la Llei de Comuna Autnoma, que asseuria les bases de la futura ciutat. 

El 25 d'abril de 1898 per decret del llavors President Federico Errzuriz i el seu ministre d'interior Carlos Walker, es confereix ttol de Ciutat a la Vila de Quilpu.  

Grans figures de la vida nacional xil han estat fills o vens d'aquesta terra, com el poeta Daniel de la Vega, premi nacional de literatura 1953 o l'illustre mar Carlos Condell. Sn destacables tamb l'arqueleg Francisco Fonck i el pioner de la homeopatia en el pas Reinaldo Knop.

 Enllaos .
Ilustre Municipalidad de Quilpu ;
Pgina No Oficial de Quilpu ;
Bloc amb fotografies de Quilpu ;
Setmanari PGINA 12 ;
Fotolog Oficial de Quilpu ;
Corporacin Ecolgica de Quilpu ;
Sistema de Informacin Comunal de Quilpu ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62171" title="DarkBASIC" nonfiltered="4242" processed="4233" dbindex="24642">
Dark Basic, s un llenguatge programador de videojocs comercial. El llenguatge est estructurat en BASIC, semblant al d'Amiga o Amos. La intenci del llenguatge era la de crear videojocs utilitzant DirectX 3 de Microsoft, per pot servir per a qualsevol tasca de programaci.

Va ser llanat l'any 2000 per Itd i es continuava recolzant fins el 2002.

Tots els videojocs (o altres execucions 3D) creades mitjanant DarkBasic, sn de lliure distribuci.

 Enllaos externs .

Pgina oficial;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62176" title="Sana I de Lle" nonfiltered="4243" processed="4234" dbindex="24643">


Sana I de Lle ( 1013 - 1067 ), reina de Lle (1037-1065) i reina consort de Castella (1035-1065).

Orgens familiars.

Filla d'Alfons V de Lle i la seva primera muller, Elvira Menndez de Melanda, i germana per tant de Beremund III, al qual succe.

Npcies i descendents.

El 1032 es cas amb l'infant Ferran de Castella, fill de San III de Navarra i Mnia I de Castella, que el 1035 va esdevenir rei de Castella i amb el qual tingu:
 l'infant San II de Castella (v 1037-1072), rei de Castella i rei de Lle;
 l'infant Alfons VI de Lle (v 1040-1109), rei de Lle i rei de Castella;
 l'infant Garcia I de Galcia (1042-1090), rei de Galcia;
 la infanta Elvira de Castella (v 1033-1101), religiosa i senyora de Zamora;
 la infanta Urraca de Castella (v 1038-1101), religiosa i senyora de Toro;

Ascens al tron.

El seu germ Beremund III de Lle mor a la Tierra de Campos el 1037 i sense hereus, per la qual cosa Sana es convert en l'hereva al tron lleons. 

Sana I en aquells moments estava casada amb el ja rei Ferran I de Castella, el qual dict la unificaci de les dues corones, guardant els privilegis per separat aix com els dos reis: Sana fou reina de Lle i consort a Castella, a l'igual que Ferran fou rei a Castella i consort a Lle.

Amb el seu esps va ordenar la construcci de la Collegiata de Sant Isidor, a la ciutat de Lle, on reposen les restes de Sant Isidor de Sevilla, els quals van arribar el 1063.

Amb la mort del rei castell el 1065, i seguint les dispossicions testamentries, Sana I renunci al regne i els seus fills es van repartir els diferents regnes reunits pel seu pare. Per les lluites entre germans van comportar la unificaci finalment dels tres regnes sota la corona d'Alfons VI.

L'esglsia catlica la venera com a Beata.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62178" title="Com" nonfiltered="4244" processed="4235" dbindex="24644">
Un com (o, a la Catalunya del Nord, i per influncia francesa, una comuna) s una subdivisi administrativa menor que correspon a una zona urbana o rural, o mixta. Correspon al municipi o altres instncies de govern local. L'origen del nom i funci s de l'edat mitjana quan era la designaci de les ciutats italianes independents d'un senyor feudal. 

Als Pasos Catalans histricament era utilitzat el nom de com, comuna o universitat fins que amb els decrets de Nova Planta es van substituir per municipis. Va perdurar, per, el nom de com a Andorra, amb el significat d'ajuntament, i el de comuna al Rossell.

 Comuns en el mn .
Diversos pasos han adoptat el nom de com (o similar) per a la unitat admistrativa menor i bsica. Aquests sn Andorra (com), Alemanya (Gemeinde), Blgica (commune), Frana (commune), Itlia (comune), Luxemburg (commune), Pasos Baixos (gemeente), Polnia (gmina), Romania (comuna), Sussa (commune) i Xile (comuna). 

En catal el terme "comuna" tamb es fa servir per a anomenar les onze circumscripcions administratives de primer ordre de Liechtenstein. 

La commune a Frana, d'on deriva la forma administrativa actual, correspon a la divisi menor i s la base d'associaci dels departaments i altres agrupacions administratives superiors. 

Tamb, en histria, s el nom donat als governs revolucionaris (1792 i 1871) de Comuna de Pars.

Vegeu tamb.
Parrquia d'Andorra;
Municipi;
Pedania;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62182" title="Delfinat" nonfiltered="4245" processed="4236" dbindex="24646">

El Delfinat (en occit: Daufinat/Dalfinat, en francoprovenal: Dfen, en francs: Dauphin) s una regi histrica d'Occitnia (al sud) i d'Arpitnia (al nord): se situa al Sud-est de Frana. S'estn del Roine als Alps, pels actuals departaments d'Isre, Droma i Alts Alps. 
Era centrada primer entorn de Viena, la capitalitat pass anys ms tard a Grenoble. La regi s dividida en dos sectors: al nord, el de llengua francoprovenal, i al sud, la part ms gran, de llengua occitana, i comprn les comarques del Valentins, les Baronies i Champsaur, amb centre a Valena. La lnia divisria passa pel sud de les rees d'influncia de Li i de Grenoble.
 
 Economia .
s una rea predominantment agrcola, amb conreu de cereals (blat i blat de moro) i de fruiters, i amplis sectors de bosc. Hi ha jaciments de bauxita a l'Argentira i d'hulla a La Mura. La indstria s, especialment, txtil, paperera i del cuir. 


 Histria .
El territori era nomenat antigament Delfinat de Viens i fou ocupat abans de l'arribada dels romans per la tribu gala dels allobregues, aliats dels arvernes que s'enfrontaren a Juli Csar. Octavi August el va integrar dins la Gallia Narbonensis, on un dels centres ms importants era Vienna (avui Viena del Delfinat).
El rei burgundi Gundioc (443-470) va integrar el territori en el Regne Burgundi de Provena 
Aquest territori feudal sort de l'antic comtat de Viena quan l'arquebisbe Brochard, comte de Viena, infeud (vers el 1029) la part meridional (occitanfona) d'aquest comtat a Guig I, comte d'Albon. Els senyors d'aquest feu foren anomenats delf, ttol que don nom al territori que regien. 
Fou governat per tres dinasties: la d'Albon (1029-62), a la qual pertangu Guig II, marit d'Agns, filla de Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, la de Borgonya (1192-1281), iniciada per Guig VI (mort el 1237), i la dels La Tour du Pin (1281-1349), comenada per Humbert I (mort el 1307). Els delfins de Viens augmentaren llurs possessions amb successives incorporacions: el Brianons (1039), el Graisivaud (v 1050), l'Embruns, el Gapencs (1202) i Faucigy (1241), la qual cosa els permet el control dels Alps meridionals. 
Eclesisticament, el 1289 s hi celebraria el Concili Provincial de Viena del Delfinat, repetit el 1311. El 1073 el bisbe Hug de Di renov la cort episcopal i constru una catedral. S hi implantaren abadies cistercenques com les de Loncel (dicesi de Valena, 1137) i Valcroissant (dicesi de Dia, 1188). Alhora, els cluniacencs ho van fer a Sent Ruf i Sent Lauren d Ouls.
Durant el segle XI predic a Gap Prie de Bruys, i els valdesos s hi feren forts, sobretot a l alt Delfinat (La Vallosa, l Argentira, Fressiniras  i Valcluson).  Provocaren revoltes del 1360 al 1380, i fins i tot es crid a croada contra ells el 1488, cosa que provoc llur dispora al Piemont, on el gapens Guilhem Farel (1489-1565) s aconvert al luteranisme i predic a Sussa amb Joan Calv.  Endems, Pierre de Sbiville va predicar per primer cop la reforma protestant a Grenoble el 1524, el primer lloc a Frana.
El darrer delf, Humbert II (mort el 1355), que no tenia descendncia, va vendre el Delfinat al rei de Frana, i pel tractat de Romans (1349) fou lliurat a Carles (desprs rei Carles V), fill de Joan, duc de Normandia (desprs rei Joan II) i nt del rei Felip VI. 
No fou incorporat, per, a la corona, sin que constitu un apanatge autnom dels fills primognits dels reis de Frana, fet pel qual aquests foren incorrectament denominats delfins de Frana. 
Entre el 1419 i el 1426 li foren annexades les comarques de Valentins i Dis i, el 1447, Monteleimar. El 2 de novembre del 1531 el Parlament de Grenoble orden que els documents fossin redactats in vulgare sermone, o sia, en francs. El 1560 fou annexat definitivament a la corona francesa, i des d'aleshores el ttol de delf de Viens fou portat honorficament pels primognits dels reis de Frana.
Del 1685 al 1703 el territori fou refugi dels rebels camisards. El 1788 els nobles delfinesos reclamaren el restabliment dels Estats Provincials, no convocats des del 1628. Es van celebrar a Grenoble entre l u de desembre del 1788 i el 16 de gener del 1789 i on es produdiren els primers conflictes per la representaci. Mounier en ser escollit cap, per el juny del 1789 els bandits assaltaren els magatzems i s endugueren el menjar.
Lois Motir (1801-1903) fou un dels impulsors del felibrisme al Delfinat, on hi fund l Escolo Daufinalo dou Felibrige el 1879, juntament amb Francis Pascal i Albert Ravanet.
Quan el 1979 es crearen les regions administratives franceses, el Delfinat fou dividit entre la Provena-Alps-Costa Blava i el Roine-Alps.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62185" title="Valls Occitanes" nonfiltered="4246" processed="4237" dbindex="24647">

Les Valls Occitanes (tamb Vallades Occitanes; en occit Valadas Occitanas) sn un territori d'Occitnia sota l'administraci d'Itlia. Les Valls Valdeses noms sn una part de les Valls Occitanes. Les Valls Occitanes sn incloses dins la regi del Piemont i per una petita part dins la regi de Ligria. Formen part de les provncies italianes de Cuneo, Tor (al Piemont) i Imperia (a Ligria).  En total sn 4.500 km2 i uns 200.000 habitants, amb capitals (demogrfiques) a les viles de Lo Borg Sant Dalmatz (Borgo San Dalmazzo), Buscha (Busca), Bueves (Boves) i Draonier (Dronero).

Les Valls Occitanes comprenen els segents territoris: 

Provncia de Tor.
 Val d'Ors (o Auta val Doira);
 Val Cluson;
 Val Germanasca (o Val Sant Martin);
 Val Plis;

Els ajuntaments occitans de la provncia de Tor sn parntesis quadrades, nom itali: L'Abaa Alpina (ajuntament de Pinerolo), Angruenha , Bardonescha , Barge , Bibiana , Bricairs , Buebi Pellice, Campilhon e Fenil Fenile, Cesana Torinese, Chantaloba , Chaumont , Las Clavieras , L'Envrs de Pinascha Pinasca, Exilhas , Finistrlas ,  Frussasc , Lo Grand Sause d'Oulx, Lusrna Sant Joan San Giovanni,    Luserneta , Massl , Ors (Ols, classicizant) , Peirosa Argentina, Perier , Pinascha , Pomaret , Las Prtas , Praal , Praaml , Prajalats , Prarustin , Rolei , Roraa , Roure ,  Salbertrand , Salsa di Pinerolo, Sant German de Cluson Germano Chisone, Sant Pire Pietro Val Lemina, Sant Seond Secondo di Pinerolo,  Sestrieras , Taluc  (ajuntament de Pinerolo), La Torre de Plis Pellice, Usseaus , Lhi Vialars Perosa, Lo Vilar de Plis Pellice

Provncia de Cuneo.
 Val P ;
 Val Varacha;
 Val Maira;
 Val Grana;
 Val d'Estura;
 Val Ges;
 Val Vermenanha;
 (les Valadas de la Besimauda);
 les Valadas dal Qui ;

Els ajuntaments occitans de la provncia de Cuneo sn parntesis quadrades, nom itali:Acelh , Aison , L'Argentiera , L'Arma , Banhl Piemonte, Berns ,  Blins (/Belins) , Lo Borg (/Lo Borg Sant Dalmatz) San Dalmazzo, Brondl , Brossasc , Bueves , Buscha , Caralh , Cartinhan , Castelar , Clas di Macra, Cervasca , Chanuelhas , Chastldalfin , Chastlmanh , La Clusa di Pesio, Cril , Demont , Draonier , Elva , Entraigas , Envie , Estrp , Fabrosa Sobrana Soprana, Fabrosa Sotana Sottana, Fraisse , Gaila , Gambasca , Isascha , Limon Piemonte, La Mrmol , Martinhana Po, Lo Ml , Moila , Montomal , Montrs , Oncin , Ostana , Paisana , Panh , Peasc , Pirapuerc , Pont e la Chanal , Poranh , Pradievi , Prats , Revl , Rifred , Ritana , Roascha , Robilant , La Rca , Rcafrt Mondov, Rocavion , La Rcha , Rossana , Sambuc , Sant Damian Damiano Macra, Sant Frnt , Sant Pire , Valuria , Valgrana , Valmala , Vaudier , Venascha (/Venaissa) , Lo Vernant , Vilanva Mondov, Lo Vilar San Costanzo, Vinai , Vinhl 

Provncia d'Imperia i provncia de Cuneo.
Zona del parlar roiasc, vinculada a l'Alta Vall del Ria  que travessa la frontera francoitaliana
 Trra Brigasca. Els ajuntaments occitans sn parntesis quadrades, nom itali::La Briga Auta Alta, Viosena  (ajuntament d'Ormea),  Verdeja  (ajuntament de Triora), Reaud  (ajuntament de Triora);
 Ajuntament d'Auriveta San Michele;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62186" title="Mests" nonfiltered="4247" processed="4238" dbindex="24648">
Mests (mestizo en castell, mestio en portugus, mtis en francs, tots els quals provenen del llat mixticus, participi passat del verb miscere, mesclar), es un terme d'origen castell utilitzat per designar a les persones d'ascendncia mixta, europea i amerndia. Va ser utilitzat per referir-se a la majoria de la poblaci d'ascendncia mixta d'Amrica des del Canad fins a la Patagnia.  El terme mestissatge, que prov del mateix mot, es refereix al encreuament de dues races; en especfic dels colonitzadors europeus i dels indgenes. El terme filip mestiso, amb la mateixa arrel castellana, s'utilitza per referir-se a qualsevol persona d'ascendncia mixta filipina, no necessriament amb ascendncia europea. 

Encreuament de dues races o dues varietats distintes. El concepte remet originriament al mot castell 'mestizo', s a dir, aquella persona amb una ascendncia mixta -d'una banda, dels colonitzadors espanyols, i, de l'altra, indgena-. Actualment remet al procs histric estructuralment generalitzat de barreja i hibridaci intercultural en les societats contempornies.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62187" title="Serralada de l'Atles" nonfiltered="4248" processed="4239" dbindex="24649">
 

La serralada de l'Atles s l'nic exemple afric d'una formaci muntanyenca alpina. Encara que a prop hi hagi el desert del Shara i els altiplans marroquins, on hi ha temperatures extremes, a l'Atles, hi neva. Els berbers estan ben contents amb l'aigua que reben de la serralada, que converteix les carenes en valls frtils.

S'estn des del sud-oest al nord-est, inclinant-se progressivament, sobre els tres pasos del Magrib : Marroc, Algria i Tunsia.

El seu nom evoca el mite grec del gegant Atles condemnat per Zeus a sostenir sobre les seves espatlles la volta celeste.

El seu punt culminant s el Djebel Toubkal (4.167 m) situat al masss de l'Alt Atles marroqu.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62188" title="Occitnia fins els anys 70" nonfiltered="4249" processed="4240" dbindex="24650">

Situaci d'Occitnia desprs de la Segona Guerra Mundial.
 Davallada econmica .
Des del 1940 s establirien al pas nombrosos espanyols (generalment exilats poltics de la guerra civil, molts d ells catalans), italians, armenis, i ms tard, magrebins i africans, exiliats poltics i econmics, que alterarien l etnografia occitana. D aquesta manera, la prdua demogrfica provocada en els anys 50-60 en el camp occit afavoriria l onada d aculturaci i de francesitzaci urbana.
Del 1943 al 1953 seran tancades 13 explotacions de bauxita a Var, malgrat que la seva producci anyal era de 800.000 tones.  Tamb es produeix la caiguda del sector minaire al Cevenol, on de 20.000 treballadors ocupats a les hulleres el 1946 passaren a 12.000 el 1949. Parallelament, a Als, on la producci va caure de 3,1 milions de tones el 1953 a 2,28 milions el 1954, a 2,6 milions el 1960 i fins a 2,5 milions el 1966, pasarien d emprar 5.000 treballadors el 1950 a 3.000 el 1958.
Occitnia pagaria un preu molt car per la crisi del carb no sols a nivell francs, sin tamb europeu, que fou una de les causes de la creaci de la CECA, antecedent de la Comunitat Econmica Europea.  El 1948 tamb es tancaren les mines de lignit de Lacauneta i Lamta, les d hulla de Plasena, i les transformadores de Port Sant Esprit i Lo Bosquet de l Orb (Erau).
Tampoc se n salvaria l agricultura.  El 1951, a la Camarga, uns 12 masos posseen el 60 % de la terra conreable i controlaven el 50 % dela collita d arrs, mentre que al Baix Llenguadoc uns 97 propietaris tenien 5.477 hectrees.  Durant el perode del 1962 al 1972 unes 40.000 hectrees del Llenguadoc passarien a mans de propietaris forasters.
Aleshores, els principals sindicats pagesos eren el MODEF, comunistoide, i el Mouvement Syndicale des Travailleurs Paysans (MSTP), socialista.  S inici aleshores el Plain Vedel per tal de liquidar la petita explotaci familiar, puix que la parcellaci excessiva dificultava l explotaci, per no evitaria l aparici el 1958 d un total de 229 societats vitcoles, d elles 70 estrangeres.  
El 1955 es va crear la Compagnie National du Bas Rhne-Languedoc, per tal de roturar noves terres i procurar ocupacions en el sector turstic.
El 1960 es cre una fbrica d alumini a Nogures (Aquitnia), per el 1962 el govern francs decid de manera totalment arbitrria el tancament del complex minaire-industrial de Decazevila, a la Sala, fet que ser des d aleshores considerat com al catalitzador de les reivindicacions occitanistes modernes.  Robert Lafont en veu com a causes del subdesenvolupament regional la pobresa del sl i la baixa rendabilitat per a l Estat, la manca de visi dels interesos regionals, la crisi demogrfica i la manca de possessi dels mitjans de distribuci.
Per Occitnia no s pas un pas pobre. A Pechiney (Arieja) s hi produeix el 20 % de l alumini francs, i Tolosa de Llenguadoc ocupa el 14,7 % dels obrers francesos dels sectors qumic i aeronutic.  Encara i aix, al Llenguadoc el 1963 noms hi havia dues empreses amb ms de cent treballadors i amb capital regional (una d eles era la d Explosius Rey a Nimes), mentre que el 96,6 % dels tallers tenien menys de 20 treballadors, i el 79,8 % dels tallers en tenien menys de tres.  A la Provena, per la seva banda, passava el mateix, llevat de les empreses de Paul Ricard.
Endems, el 1966 tancaren les drassanes de Port del Boc (Provena), i s obriren les refineries de petroli de Fs, Brra, Frontinhan i Ambs, que encara que donen treball provoquen molta polluci i alguns desastres ecolgics, que intentaren evitar-se el 1972 amb la creaci del Parc Nacional de la Camargo, vora Lei Santas Marias de la Mar, amb 80.000 hectrees protegides d aiguamolls amb aus aqutiques.

 Formaci de l'occitanisme .
El final de la guerra ser marcat a Occitnia per un nacionalisme francs triomfant. Els occitanistes collaboracionistes foren perseguits, i els resistents, sovint atacats tant pels gaullistes com pels comunistes. A Llemotges, fins i tot, hi ha resistncia occitanista a les autoritats gaullistes, i el mateix De Gaulle viatj a Tolosa per desarmar els maquis, que no volia entregar les armes i pretenia ajudar als resistents republicans bascos i catalans.  
En aquest context, el 24 d abril del 1945 la SEO deixaria pas definitivament al nou Institut d Estudis Occitans (IEO), amb seu a Tolosa, i que editava les revistes Occitnia i Annales de l'IEO; que vol promoure la cultura occitana i reivindica l'ensenyament de l'occit a l'escola, alhora que proposen una grafia unificada. D aquesta manera, el 1952 Joan Bozet, amb l ajut de Bec i Alibert, permitiren que el gasc s adapts definitivament a la grafia occitana, malgrat l oposici de l Escolo Gaston Febus (ja el 1951 R. Lafont havia fet el mateix amb el provenal).
Aquesta nova generaci occitanista va promoure el 1946 la creaci de la revista L'Ase Negre, de caire cultural i on hi participaren Lafont, Cubainas, Pire Lagarda, Leon Crdas, Max Roqueta i Flis Castanh, tots ells representants de diferents ideologies poltiques.  Els esforos i presssions de l IEO, aix com de Pire Lois Berthaud, qui ocupava aleshores el crrec d ambaixador francs a la UNESCO, conduirien el 1951 a l aprovaci per l Assemblea Nacional de la Llei Deixonne d onze de gener, que permetia l ensenyament de les llenges regionals a secundria i a les universitats.  
Aviat fou posada en prctica a Montpelhir, per no fou millorada fins el 1966, i de fet no entraria en vigor a la totalitat del territori occit fins a l aprovaci de la llei Haby del 1975. 
 El felibrisme modern .
Els felibres, malgrat el desprestigi i la seva vinculaci a la dreta, continuaren la seva tasca cultural, ja que numricament eren superiors als occitanistes.  Encara comptaven amb organtizacions de prestigi com l Esclo Gaston Febus de Gascunya, la revista Lemouzy,  i l Escla Occitana del p. Salvat (que tenia 200 membres), fundador tamb del grup Prieures et Religieux Amis de la Langue d Oc (PRALO).  Consideraren als occitanistes com a heretges, ja que consideraven que cada dialecte occit era original i que la unitat lingstica era una utopia, i aquests els acussaren de folkloritzar la llengua.  
Tanmateix, la manca de lders amb carisme (Marius Jouveau i Arnavielle havien mort)  provocaria que el centenari de la fundaci del felibrisme del 1954 passs totalment desapercebut a l opini pblica. Reni Joveau (1906-1997) i Suli-Andriu Peyre van crear el 1952 el Gropemen d Estdi Prouvenau (considerat com a molts com a un segon Font Segunha) com a intent d alternativa a l IEO i rehabilitar el moviment.  Aconseguiren la fundaci a la Guiena de l escoles felibres Lo Bornat de Perigs, una de les ms actives des d aleshores, l Escolo de Jansemin a Agen i l Escolo Carsinolo al Carcin, per Enric Mouly i Rogir Lapassada aconseguiren que les associacions felibres de la Roergue i Bearn adoptessin les normes de l IEO.  Per la seva banda, el llenguadoci Rogier Barthe (1911-1981), fill d Emili, va intentar promoure durant els anys 50 una Federation Internationale d Action Latine per promoure la uni de nacions llatines, per no se n va sortir.

 Occitanisme cultural i poltic .
Durant els anys cinquanta, la gent com Lafont intentaren superar el felibre i el federalisme clssic de Camprs, per era una tasca difcil per la disgregaci grupal i les particularitats regionals internes. El 1958, juntament amb el grup bret Ar Falz, constituiren el Moviment Lac de las Culturas Regionalas, per tal de promoure l ensenyament de les parles regionals.  Alhora, occitanistes i felibres es posarien per fi d acord per formar el 1961 la Secci de Llengues Meridionals del Pen Club, amb una pressidncia per l IEO i tres vicepresidncies felibres.  Poc desprs, formarien la Union Culturala de Pasos d Oc, amb la qual passarien a formar part del Conseil National de Defense et Promotion des langues de France, juntament amb IKAS (Iparralde), GREC (Catalunya Nord), Scola Corsa, Ren Schickele Kreis i Cercle Michel de Swaen. El primer president fou un occit, Andr Chamson (1900-1983) , qui afirm que  bilingsme s humanisme .  El 1972 fou substitut per un altre escriptor occit, Nol Mathieu, ms conegut com a Pierre Emmanuel (1916-1984) .
Per altra banda, des del 1955 Joan Botiera, antic director de l Institut d Estudis Provenals de la Sorbona, va promoure els Congresos de Llengua i Literatura Occitanes, que se celebrarien a Avinhon (1955), Ais (1958), Bordu (1961), Avinhon (1964), en el qual participarien universitaris de 19 pasos, Nia (1967), Montpelhir (1970) i Pau (1973). 
El 1959, Francs Fontan (1929-1979), fund el Partit Nacionalista Occit (PNO), primer partit occit obertament nacionalista i d'extrema esquerra, per d'escassa presncia social.  

 Altres opcions .
Pel que fa als poltics francesos d origen occit, podem destacar en la postguerra al gasc de Comenges Vincent Auriol, que ser president de la Repblica del 1947 al 1954, com ms tard ho ser l alverns Georges Pompidou del 1969 al 1974 i ms tard el llemos Jacques Chirac. Paradoxalment, tamb era llenguadoci el cap i fundador de l OAS el 1961, el militar Raoul Salan (1899-1984), qui fou condemnat a mort el 1968, per amnistiat poc ms tard.
Dins de la poltic, per com a fenmen occit, podem incloure un esclat poltic, el poujadisme, de difcil classificaci, per la Union de Defense des Commerants et Artisans de France (UDCAF) dirigida pel gasc Pierre Poujade (1928-2003), antic collaboracionista amb Vichy,  i que assol 52 diputats el 1956, per que el 1959 fou absorbit totalment pel gaullisme.  

 La lluita per la terra .
El anys seixanta es caracteritzarien per la davallada catastrfica de la llengua, una crisi econmica larvada, la invasi turstica, la necrosi social per l envelliment crnic de la poblaci en alguns departaments, el desballestament del teixit industrial de petites i mitjanes empreses txtils, la repatriaci massiva d un mili i mig de pied noirs amb ajut financer pblic que s establirien al camp, i l oposici poltica entre un Midi que s an tornant socialista i el Nord gaullista (si b podiem distingir un Oc roig a la lnia Draguinhan-Limtge d un Oc blanc al sud del Masss Central).  Tot aix havia d esclatar d alguna manera, i provoc que durant aquells anys els activistes occitans incorporessin noves reivindicacions al seu programa a favor dels viticultors i dels minaires, tot denunciant la discriminaci econmica.
El detonant foren els fets ja esmenats de la Sala, que intensificaria la crisi econmica occitana pels intents del govern f rancs de mantenir una producci carbonfera interior qestionada per la mateixa CECA amb una exigncia de sanejament que provoc el sacrifici de les conques extractives occitanes.
El 4 de febrer del 1962 s havia format a Narbona el Comitat Occitan d Estudis e d Acci (COEA) , com a grup de pressi i club d opini, que el 1964 edita la revista Viure, sota influncia de les tesis algerianes i de Frantz Fanon. Aix denunciaria la situaci occitana com a colonialisme interior, definida com a la suma de dependncia econmica i alienaci cultural.
El fet que es produs a Sala la primera  vaga regional , amb suport de l IEO, i que els minaires fossin occitanfons va aliniar el COEA com a club de reflexi en el si del PSF de Miterrand, donant aix a conixer la problemtica occitana a l esquerra francesa.  Tanmateix, el COEA rebutja l independentisme i el trasllat de les tctiques tercermundistes a Europa, i veu com a soluci una barreja de regionalisme, occitanisme cultural i socialisme.  El 1964 Lafont donaria suport pblica a Mitterand en la Convention des Institutions Rpublicaines, i poc desprs ho faria tot el COEA.  D aquesta manera, el 1965 Mitterrand guanyaria a tots els departaments occitans a la segona volta de les eleccions presidencials franceses.
El 1967 es formaria Poble d Oc i els fets del maig del 1968 tamb influrien en el desenvolupament de l occitanisme: el Centre Nacional de Joves Agricultors, la Jove Canon, de caire reivindicatiu; els escriptors Joan Larzac, creador de Realitat Occitana e Crestianisme (ROC) i Ives Roqueta; a les valls valdeses el Moviment Autonomista Occitan (MAO); el 1970 la Federaci Anarquista-Comunista d Occitnia (FACO) i Occitnia Libertaria, de caire anarco-ecologista; i el 1971 Lucha Occitana (LO), que va dur a terme accions reivindicatives amb xit relatiu a Larzac i Naussac.
Aquest xit va animar Robert Lafont a presentar-se com a candidat a les eleccions presidencials franceses del 1974, encapalant una candidatura de minories, per l administraci hi va posar tota mena de traves als mitjans televisius, i finalment la candidatura fou rebutjada pel Conseil Constitutionale per motius tcnics. Ms xit van tenir les reivindicacions culturals, on el nombre d'autors en occit va augmentar i fins i tot el 1972 es va impulsar una Universitat Occitana d Estiu.    



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62198" title="Marcus Whitman" nonfiltered="4250" processed="4241" dbindex="24651">

Marcus Whitman (4 Setembre, 1802  29 Novembre, 1847) fou un metge i missioner nord-americ, impulsor de la colonitzaci a Oregon. Qued orfe el 1809, i va viure uns anys amb el seu oncle a Rushville (Nova York). Estudi medicina a Fairfield i el 1834 ingress a l'American Board of Commissioners for Foreign Missions. El 1835, viatj amb el missioner Samuel Parker al Nord-oest de Montana i nord d'Idaho, a convertir les tribus flathead i Nez Perc. Alhora, va prometre als nez perc que tornaria amb altres missioners per a ensenyar-los a viure com ells. El 1836 es cas amb Narcissa Prentiss,  professora de fsica i qumica, que havia viatjat tamb per l'Oest. Amb ella i un grup de traficants de pells van viatjar a terres dels wallawalla i cayuses; el 1843 arribaria a Fort Hall (Idaho) i promouria la viabilitat de l'anomenada "ruta d'Oregon".
Tanmateix, la seva arribada i la dels colonitzadors nord-americans provoc fam i malalties entre els indis, la qual cosa provoc que Whitman i la seva esposa fossin assassinats per una partida de guerrers cayuses.

Enllaos .
 Els Whitman al Whitman Mission National Historic Site;
 Whitman at the Architect of the Capitol;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62211" title="Plvdiv" nonfiltered="4251" processed="4242" dbindex="24652">



Plvdiv (en blgar,        , del grec Filippolis, "             ") s una ciutat de Bulgria, capital de la Provncia de Plovdiv. Amb una poblaci de 376.785 (2004) s la segona ciutat del pas, desprs de la capital, Sofia. 

Est situada en les terres baixes de Trcia, al costat del Maritsa i dels set turons; i al nord-oest del riu Hebros. La poblaci s, predominantement, blgara tot i que habiten la ciutat minories de gitanos, turcs, hebreus i armenis. 

Etimologia.
El seu nom eslau fou Plvdiv derivat del traci Pulpudeva (Pulpu =Filip, deva =ciutat) que es va deformar en eslau a Paldin o desprs Plavdin i finalment Plovdiv. D'altres afirmen que el nom de Plvdiv apareix per primera vegada el segle XV i deriva probablement de noms ms antics de la ciutat: Pulpudeva o Puldin (      ).

Histria.
Plvdiv s una de les ciutats ms velles d'Europa. Les primeres evidncies de civilitzaci es remunten al perode micnic. 

L'any 342 aC fou conquerida per Felip II de Macednia, pare d'Alexandre Magne, qui la va reanomenar Filippolis, essent anomenada anteriorment Eumlpies o Ponerpolis. Al segle II aC fou independent i va passar a mans del reis de Trcia amb el que va passar a l'imperi rom i degut a la seva situaci entre tres turons fou anomenada Trimontium i fou capital de la provncia romana de Trcia. La via militaris, la via militar ms important dels Balcans passava per Trimontium. Encara avui dia es conserven vestigis de l'poca romana. 

A mitjans del segle VI, s'hi establiren els eslaus. No fou fins l'any 815 que esdevingu part del Regne de Bulgria. En els segles segents el control de la ciutat canviaria de mans entre Bulgria i Bizani. Fou recuperada pels bizantins el 971, vers el 1205 pass a Bulgria essent recuperada pels llatins vers el 1205 i convertida en capital del ducat de Filippolis sota els ducs Rainer de Trith i desprs Gerard de Strem, per conquerida pels blgars, el ducat no va arribar mai a organitzar-se. Vers el 1225 estava altre cop en mans de Bulgria. El 1263 els bizantins la van ocupar altre cop i la van conservar fins a la conquesta blgara el 1322. La van recuperar l'any segent per la van entregar a Bulgria el 1344 com a preu per l'ajut blgar de Joan V Paleleg a la guerra civil bizantina. 

El 1369 o el 1364 la ciutat s conquerida per l'imperi otom. Sota el control otom, Plvdiv fou el centre del moviment nacional blgar. L'any 1878 la ciutat s alliberada dels otomans, desprs de la batalla de Plvdiv, va esdevenir capital del principat autnom de Rumlia Oriental. L'any 1885 la ciutat s annexada finalment a Bulgria. 

Passada la Segona Guerra Mundial i ja sota un govern comunista, Plvdiv esdev el centre del moviment democrtic del pas, fins la caiguda del rgim comunista ocorregut el 1989. 

Personatges clebres de Plvdiv.
 Hristo Stoitchkov, futbolista;

Articles relacionats.
 FK Spartak Plovdiv;

Enllaos externs.
 Guia de la ciutat de Plvdiv;
 Informaci sobre Plvdiv;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62214" title="Selecci de futbol d'Esccia" nonfiltered="4252" processed="4243" dbindex="24653">

|} 
La selecci de futbol d'Esccia representa al Esccia a les competicions internacionals de futbol. s controlada per la Scottish Football Association. El primer partit internacional de la Selecci Esccia fou contra Anglaterra el mar del 1872 a Hamilton Cresent, Glasgow amb empat 0-0. Juga al Hampden Park de Glasgow.

 Participacions a la Copa del Mn .
1930 - No particip;
1934 - No particip;
1938 - No particip;
1950 - Qualificat, per renunci;
1954 - Primera ronda;
1958 - Primera ronda;
1962 - No es classific;
1966 - No es classific;
1970 - No es classific;
1974 - Primera ronda;
1978 - Primera ronda;
1982 - Primera ronda;
1986 - Primera ronda;
1990 - Primera ronda;
1994 - No es classific;
1998 - Primera ronda;
2002 - No es classific;
2006 - No es classific;

 Participacions al Campionat d'Europa .
1960 - No particip;
1964 - No particip;
1968 - No es classific;
1972 - No es classific;
1976 - No es classific;
1980 - No es classific;
1984 - No es classific;
1988 - No es classific;
1992 - Primera ronda;
1996 - Primera ronda;
2000 - No es classific;
2004 - No es classific;

 Entrenadors .
 Comit de selecci de la SFA 1872 - 1954;
 Andy Beattie      1954;
 Matt Busby        1958;
 Dawson Walker     1958-1959;
 Andy Beattie          1959-1960;
 Ian McColl        1960-1965;
 Jock Stein        1965-1966;
 John Prentice    1966;
 Malcolm MacDonald 1966-1967;
 Bobby Brown       1967-1971;
 Tommy Docherty    1971-1972;
 Willie Ormond     1973-1977;
 Ally McLeod       1977-1978;
 Jock Stein            1978-1985;
 Alex Ferguson     1985-1986;
 Andy Roxburgh     1986-1993;
 Craig Brown 1993-2001;
 Berti Vogts       2002-2004;
 Walter Smith   2004-2007;
 Alex McLeish     2007;
 George Burley    2008-?

 Enllaos relacionats .
El futbol a Esccia;
Associaci Escocesa de Futbol;

 Enllaos externs .
Web de la Federaci Escocesa de Futbol;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62215" title="Federaci Portuguesa de Futbol" nonfiltered="4253" processed="4244" dbindex="24654">

El futbol a Portugal s dirigit per la Federaci Portuguesa de Futbol (FPF) (portugus: Federao Portuguesa de Futebol, pron. ).

s l'encarregada d'organitzar la segona i tercera divisions portugueses, la Copa de Portugal, la Supercopa Cndido de Oliveira, les categories inferiors, el futbol femen, el futbol sala i la selecci portuguesa de futbol. T la seu a Lisboa.

 Articles relacionats .
El futbol a Portugal;
Selecci de futbol de Portugal;

 Enllaos externs .
Web de la Federaci Portuguesa de Futbol;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62216" title="Associaci Gallesa de Futbol" nonfiltered="4254" processed="4245" dbindex="24655">

El futbol a Galles s dirigit per l'Associaci Gallesa de Futbol, en angls: Football Association of Wales.

Histria.
La Federaci Gallesa de futbol es cre el 1876 a Ruabon (a prop de Wrexham) per iniciativa de Llewelyn Kenrick. s l'encarregada d'organitzar les competicions futbolstiques al pas i dirigeix la selecci de futbol de Galles.

Artcles relacionats.
Futbol a Galles;
Selecci de futbol de Galles;

 Enllaos externs .
Web de la Federaci Gallesa de Futbol;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62217" title="La Pantera Rosa" nonfiltered="4255" processed="4246" dbindex="24656">
La Pantera Rosa s una pellcula de l'any 1964 dirigida per Blake Edwards i protagonitzada per David Niven i Peter Sellers.
Peter Sellers com a l'inspector Clouseau ha d'impedir el robatori de la Pantera Rosa, un diamant de gran valor, per part del Fantasma, personatge interpretat per l'actor David Niven.
La Pantera Rosa s la primera d'una srie de pellcules en les quals el protagonisme passa directament a centrar-se en l'inspector Clouseau. 

Es va fer un remake d'aquesta pellcula al 2006. En aquesta pellcula, el detectiu (Steve Martin) ha de resoldre l'assassinat d'un entrenador de futbol fams i esbrinar qui robava l'infame diamant Pantera Rosa.

Tamb hi va haver uns dibuixos animats anomenats The Pink Panther's Show, on els protagonistes eren una pantera rosa, i l'inspector Clouseau relacionats amb les pellcules anteriors.

Enllaos externs.

Plana sobre Henri Mancini i La Pantera Rosa ;
Plana de la Pantera Rosa ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62219" title="Samnita" nonfiltered="4256" processed="4247" dbindex="24657">


Els samnites eren un poble indoeuropeu seminmada que habitava al centre d'Itlia des del 1000 aC aproximadament. Segons la tradici, els samnites, juntament amb els sabins, arribaren al pas dels opici i, desprs de fusionar-se amb aquests, donaren naixena a un poble nou, el dels oscs, un cop acabada la conquesta de la Campnia. Lingsticament, els samnites constitueixen, doncs, el grup meridional de la famlia de l'oscombric, i llur cultura palesa una doble influncia: de l'Aplia i de la Campnia.

Van conquerir Cpua (~421 o 438 aC) i ms tard van enfrontar-se amb grecs i romans. A partir del 355 aC la intervenci romana a la Pulla pos terme a llur expansi. Fracassades algunes temptatives de redreament (cap al 295 aC), els samnites caigueren en decadncia desprs de tres guerres (guerers samnites) fins que el 83 aC, en el transcurs de les guerres entre Mari i Sulla, foren derrotats i exterminats.   

Un dels tipus de gladiadors als espectacles romans copiava l'armament d'aquest poble, per aix va perdurar el nom de "samnita". Lluitaven amb una espasa corba i un escut allargat, semblant al dels hoplites grecs.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62220" title="Sab" nonfiltered="4257" processed="4248" dbindex="24658">

Els sabins (llat sabini) eren un poble que habitava Itlia central des de la prehistria i que van ser absorbits per Roma. Destacaven per la seva gran fe religiosa, que va influir en la concepci d'alguns dus romans. Vivien a les muntanyes a l'oest de la cadena central dels Apenins des el naixement del Near i del Velinus fins a Reate i d'aqu cap al sud fins el Tber i el Annio.

Limitaven al nord, amb els umbres; a l 'oest amb els etruscs; al nord-est amb els picentins; a l'est amb els vestins, els mars i el eques; i al sud amb el Latium. Era una estreta franja d' uns 125 km de llarg, des de Nrsia fins al Tber i Annio; el lmit sud es considerat generalment a Fidenae i Nomentum (que eren probablement llatines d'origen). Eretum a 5 km al nord de Nomentum ja era considerada universalment com ciutat dels sabins.

Encara que modernament se l'anomen Sabnia, al seu temps sempre es esmentada pels autors romans com la terra dels sabins (Sabinorum ager, o Sabinus ager) i mai sota un altre nom, mentre que el nom Sabnia o Sabina fou donat pels grecs (      ).

Els sabins eren considerats l'origen dels picentins, pelignes i samnites, i aquestos darrers parents dels frentans, lucans, apulis i brucis; els mars, marruquins i vestins tamb eren probablement d'origen sab. Tot aquest conjunt de pobles son inclosos modernament en el grup de pobles sabllics. El nom sabllic es utilitzat per alguns autors com sinnim de sab, i algunes vegades fou donat tamb als samnites. Molts autors romans els consideraven descendents dels lacedemonis. En canvi Dions (tenint com a font a  Zendotos de Trozen) els presenta com una branca dels umbres. La detat Sancus, la principal adorada pels sabins, era objecte de culta tamb pels umbres i s'han trobat altres similituds. La prdua del seu llenguatge fa impossible determinar amb seguretat el seu origen, per de les paraules conservades s'aprecia una semblana amb l'umbre i l'osc.

Una de les llegendes romanes ms plasmades a l'art narra el suposat rapte de les sabines, segons el qual els fundadors de Roma, provinents de Troia, van segrestar les ms belles dones sabines per a poblar la nova ciutat

El nom de sabins es fa derivar de Sabus, fill de la detat tutelar Sancus; el seu nucli originari es indicat per Cat prop d'Amiternum a la vila de Testrina. Es van expandir al sud i est i van fundar Reate (moderna Rieti) expulsant a un poble que Dions anomena aborgens que tenien per centre la ciutat de Lista, poble que va emigrar cap al Latium on barrejats amb altres grups van originar el poble dels llatins. 

Des de Reate els sabins van pressionar cap al sud i oest ocupant les terres entre Reate i el Tber i fins Ocriculum, prop de Tibur (Tivoli); mes tard encara van avanar mes i van arribar al tur Quirinal.

El mtic rei sab Titus Tatius va fer la guerra al rei Rmul de Roma. Es creu que els sabins es van poder establir a Roma amb plens drets. Cures, la ciutat sabina al Quirinal sembla que va arribar a exercir una espcie de predomini sobre Roma, per de manera temporal, i aviat oblidat. L'aliana o les relacions de romans de Roma i sabins de Cures no implicava cap aliana amb la resta dels sabins; Tuli Hostili va fer la guerra als sabins, va envair el seu territori i va lliurar una batalla decisiva a Silva Malitiosa, un lloc desconegut. Anc Marci, d'origen sab, no va tenir conflictes amb els sabins per el seu successor Tarquini Prisc i va tornar a lluitar, segons Tit Livi perqu els sabins van creuar l'Annio; els sabins foren derrotats i Collatia i el seu territori incorporat a Roma.

Desprs no se'n torna a parlar fins al perode republic. La guerra va esclatar el 504 aC. Un clan sab, dirigit per Atta Clausus, disconforme amb la poltica de la seva naci, va emigrar a territori rom i va rebre la ciutadania i va donar origen a la famlia dels Claudis (Claudii). El 469 aC encara apareixen els sabins fent incursions fins a la rodalia de Roma. El 449 aC quan M. Horatius va obtenir una victria decisiva, el camp sab era ple de bot obtingut a territori rom. La principal fortalesa sabina a la frontera era Eretum. Desprs de la victria romana del 449 aC les guerres entre romans i sabins es van acabar. Sembla que llavors van quedar en un estat d'aliana o d' igualtat de drets (isopolitis) i durant un segle i mig van restar neutrals en les lluites que Roma va fer amb altres pobles. 

El 290 aC, desprs de 200 anys de no aparixer a les crniques, tornar a ser esmentats com lluitant contra Roma. Per al final de la tercera guerra samnita el cnsol M. Curius Dentatus va anar contra ells i els va derrotar fcilment; molts presoners foren venuts com a soldats per els que no ho van ser foren admesos a la ciutadania romana sense dret de sufragi; les seves ciutats van esdevenir subordinades (amb rang de prefectura, inferior al de municipi). El 268 aC el dret de sufragi els hi fou concedit i foren inclosos a la tribu srgia. 

A la Segona Guerra Pnica van aportar voluntaris a l'exrcit d'Escipi. Progressivament van desaparixer com a poble separat. A la guerra social els sabins, diluts completament com a poble, no van fer llgicament costat als revoltats que demanaven la ciutadania. Cicer els esmenta encara com "florem Italiae ac robur rei publicae".

El seu territori fou incls per August a la quarta regi i desprs fou part de la provncia de Valria, i mes tarda aquesta provncia fou incorporada a Picenum. 

En els Estats pontificis una provncia es va dir La Sabina.

Les principals ciutats sabines foren:

Reate;
Interocrea;
Falacrinum (lloc de naixement de Vespasi);
Foruli;
Amiternum;
Nursia;
Forum Novum;
Forum Decii;
Casperia;
Cures;
Eretum;
Trebula Mutusca ;
Trebula Suffenes;
Varia;
Digentia;
Cutiliae;
Regillum;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62223" title="Eruga" nonfiltered="4258" processed="4249" dbindex="24659">

Una eruga s la forma larvria d'un lepidpter (un membre de l'ordre d'insectes que cont les papallones i les arnes).

Les erugues tenen cossos llargs i segmentats i molts parells de "potes". S'alimenten vorament de fulles, creixen rpidament, solen mudar la pell quatre o cinc vegades, i eventualment es converteixen en capolls i desprs arriben a la forma adulta.

Les erugues tenen sis potes autntiques (sn hexpodes) al trax, quatre potes falses als segments intermedis de l'abdomen, i a vegades una nica parella de potes falses a l'ltim segment abdominal. La larva dels smfits (Hymenoptera) sembla una eruga, per se la pot distingir perqu l'eruga t un espai entre les potes autntiques i les vertaderes, mentre que els smfits no. Una altra diferncia s que les erugues dels lepidpters tenen ganxos a les potes falses. L'espai entre les potes autntiques pot variar des d'un petit espai en algunes espcies fins un gran espai en famlies tals com les Geometridae. Els geomtrids s'anomenen aix a causa del mode en qu es mouen, que fa que sembli que mesuren la longitud de la terra (en grec, el mot geomtrid vol dir "mesurador de la terra").



Les erugues no respiren per la boca. L'aire entra dins llurs cossos a travs d'una srie de petits tubets als costats dels seus trax i abdomen. Aquests tubets s'interconnecten dins el cos formant una xarxa traqueal. 

Les erugues no tenen sentits molt desenvolupats. Enlloc de tenir ulls desenvolupats, el que tenen s sis minsculs ullets o "ocelli" a la part baixa del cap. Confien en les seves antenes per trobar aliment.

Moltes espcies d'ocells i animals veuen les erugues com un suplement ric en protenes, de manera que les erugues han desenvolupat mtodes per protegir-se o camuflar-se. Aquests mtodes poden ser passius, actius, o els dos. Algunes erugues tenen grans "ulls falsos" cap al final de l'abdomen. Aix s un intent de fer creure als predadors que el seu darrere s de fet el seu davant, donant-los una oportunitat de fugir "cap enrere" quan sn atacats. Altres tenen una pigmentaci corporal molt similar a la planta de la qual s'alimenten.

La Perga affinis i les erugues peludes tenen sistemes d'autodefensa ms agressives. Aquestes erugues tenen pls punxeguts o pls que irriten qualsevol cosa que els fregui, o escupen sucs gstrics molt cids als enemics potencials. Tanmateix, alguns ocells, com el cucut, s'empassen fins i tot les erugues ms peludes.



Algunes erugues es mengen les fulles de plantes que sn txiques per als altres animals. A elles no les afecta el ver, per s'acumula dins el seu cos, fent-les altament txiques per a qualsevol sser que se les mengi. Aquestes espcies txiques, tals com la Tyria jacobaeae, tenen colors vermells i grocs - els colors del "perill".

S'ha dit de les erugues que sn mquines de menjar. Tenen el ritme de creixement ms alt de tots els animals. Per exemple, una eruga de Manduca sexta multiplica el seu pes per deu mil en menys de vint dies. Una de les seves adaptacions que els permet menjar tant s un estmac especialitzat que transporta |ions molt rpidament cap al lumen per tal de mantenir el nivell de potassi ms alt a l'estmac que a la sang. Aquest mecanisme no es troba en cap vertebrat.

L'objectiu de totes aquestes mesures defensives s que un predador que es mengi una d'aquestes erugues, o ho intenti, no desitgi tornar a repetir l'experincia.

Algunes erugues es protegeixen per mitj d'una simbiosi amb les formigues. Les papallones Lycaenidae en sn un exemple. S'ha descobert recentment que es poden comunicar amb les seves protectores (les formigues) per mitj de vibracions i de processos qumics.

Algunes erugues sn considerades plagues agrcoles o forestals. En sn exemples la Pieris rapae (enciams), la processionria o la Cydia pomonella (les erugues de la qual sn els tpics cucs de la poma).

"Hi ha unes minscules erugues devoradores de caragols a la jungla de Hawaii que empresonen la seva presa amb la seva seda i desprs se la mengen  s la primera vegada que es troben erugues que mengin caragols o qualsevol tipus de mollusc."
22 de Juliol del 2005

Es coneixen altres espcies d'erugues carnvores, per noms representen una minscula part de tots els tipus d'aquestes larves d'insecte.

Enllaos externs.
http://www.caterpillars.org;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62226" title="Nombre negatiu" nonfiltered="4259" processed="4250" dbindex="24660">
Un nombre negatiu s un nombre que est per sota de 0. Per exemple: -1, -2, -3, -4  i aix successivament fins l'infinit. 

Histricament van aparixer l'any 100 aC, abans quan un clcul donava negatiu es considerava senzillament un error, ja que no hi ha nombres negatius a la realitat observable a simple vista. Ben aviat es van associar als deutes, connotaci que mantenen (tamb anomenats nombres vermells en aquest sentit)
A continuaci tenim un esquema de els nombres positius i els negatius:

+10
+9
+8
+7
+6
+5
+4
+3
+2
+1
0
-1
-2
-3
-4
-5
-6
-7
-8
-9
-10

Aix doncs veiem que el zero s un nombre que separa els nombres positius del negatius.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62227" title="Cant francs" nonfiltered="4260" processed="4251" dbindex="24661">
A Frana, un cant s una divisi administrativa. El nombre de cantons varia a cada departament. El nombre total de cantons existents a Frana s de 4.039 (2004), dels quals 156 estan situats als departaments d'ultramar.

Funci i administraci dels cantons.
La funci principal dels cantons s la de servir com a circumscripci electoral. A les eleccions cantonals, cada cant escull un conseller general, que el representar al Consell General del departament del qual formi part el cant.

El cant pot estar compost b per diversos municipis, o b per noms un. En el cas de les grans ciutats, els cantons poden estar composts per diversos barris d'aquestes. El cant porta el nom del seu chef-lieu, que en la majoria d'ocasions s la ciutat ms important.

Els consellers generals sn escollits per un mandat de 6 anys. Ara b, no tots els cantons celebren eleccions alhora, sin que es celebren per meitats cada 3 anys. Aix, cada 3 anys, es renoven parcialment tots els consells generals de Frana.

L'escrutini es fa seguint el mateix sistema que regeix per a les eleccions legislatives: majoritari uninominal a dues voltes. Per a poder passar a la segona volta, cal obtenir el vot del 10% dels inscrits. Un candidat podr sortir elegit conseller general des de la primera volta si hi aconsegueix la majoria absoluta dels vots emesos i com a mnim el vot del 25% dels inscrits al cens electoral.

L'nic departament que no est dividit en cantons i que per tant no t consell general s Pars (75). En aquest cas s el Consell de la Ciutat de Pars qui exerceix les competncies prpies dels consells generals. 

En canvi, l'illa de Mayotte, que no s un departament sin una collectivitat departamental, s est dividida en cantons, concretament 19.

Histria.
Els cantons van ser creats l'any 1790, al mateix temps que els departaments. En el moment de llur creaci, el nombre de cantons era ms elevat que en l'actualitat (entre 40 i 60 depenent del departament). Posteriorment, aquest elevat nombre va ser redut per la Llei del 8 de pluvis de l'any IX (28 de gener de 1801), anomenada loi portant rduction du nombre de justices de paix. Els primers prefectes nomenats pel govern van rebre l'encrrec de procedir a la divisi dels seus respectius departaments en cantons.  Aquesta divisi constitueix la base de la divisi administrativa francesa en vigor actualment.

Ara b, aquesta divisi de principis del segle XIX ha sofert algunes modificacions al llarg dels anys. Cantons poc poblats han estat suprimits mentre que nous cantons s'han creat a zones on la poblaci ha augmentat, principalment en rees urbanes. Aix, fins arribar a la xifra de 4.039 cantons en el moment de celebrar-se les darreres eleccions cantonals l'any 2004.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62228" title="Atles" nonfiltered="4261" processed="4252" dbindex="24662">

Anatomia: Atles (os) s el primer os de la columna vertebral.
Astronomia: Atles (satllit) s un dels satllits de Saturn.
Cartografia: l'Atles Catal d'Abraham i Jafud Cresques.
Filologia: Atles lingstic.
Geografia:
La serralada de l'Atles s un sistema muntanys del Marroc.
Un atles geogrfic s un llibre de mapes i informaci geogrfica.
Mitologia: Atles (mitologia) era un personatge mitolgic condemnat a aguantar el mn sobre les seves espatlles.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62231" title="Esglsia Adventista del Set Dia" nonfiltered="4262" processed="4253" dbindex="24663">

L Esglsia Adventista del Set Dia s una denominaci cristiana, fundada com a tal l any 1863 als Estats Units. Actualment la seva implantaci arriba a gaireb tots els pasos del mn i s present a tots els continents. Aquest article no pretn ser una explicaci exhaustiva de l'adventisme del set dia; s noms un resum molt succint dels punts ms destacats de la seva histria, les seves creences i les seves prctiques religioses. Per ampliar informaci, podeu visitar els enllaos externs indicats al peu.
Orgens.
Antecedents.
L'Esglsia Adventista del Set Dia va nixer a partir del moviment millerista de les dcades de 1830 i 1840, una de les ltimes onades de fervor espiritual del Segon Gran Despertar religis. El moviment millerista rep el nom de William Miller, el qual, estudiant la profecia de Daniel 8,14, va arribar al convenciment que la  purificaci  de qu parlava el profeta era el retorn de Crist per purificar l'Esglsia. Seguint un raonament de  sentit com cristi  (com, per exemple, el principi d'interpretaci proftica de dia per any, aplicat a les profecies de Daniel i Apocalipsi), interpretant la profecia dels 2.300 dies de Daniel 8,14, va concloure que la segona vinguda de Crist es donaria al voltant de 1843. El moviment millerista va culminar amb el  moviment del set mes , que ensenyava que el  ministeri sacerdotal de Crist  culminaria amb la purificaci de la terra i establia la segona vinguda de Crist per a una data no anterior al 22 d'octubre de 1844, coincidint amb un Iom Kippur jueu. Ats que Crist no va tornar en aquella data, l'episodi es va conixer com la  Gran Decepci .

El procs fundador.
Tot i que aquella decepci va suposar l'ensulsiada del moviment adventista de Miller, una part dels seus seguidors va aprofundir en l'estudi de les profecies bbliques i va descobrir el que esdevindria una de les doctrines caracterstiques de l'adventisme del set dia: la doctrina del Santuari. Amb aquest estudi va sorgir la problemtica del dia bblic de reps i adoraci. Entre els pioners adventistes, el primer a defensar l'observana del dissabte com a dia de reps instaurat per Du fou el capit Joseph Bates. Bates va conixer la doctrina del dissabte grcies a un opuscle escrit per un predicador millerista anomenat Thomas M. Preble, el qual havia rebut la influncia d'una jove baptista del set dia, Rachel Oakes Preston.

Desprs de la Gran Decepci, durant prop de vint anys, el moviment adventista fou un grup disgregat de persones que s'adherien al missatge. Entre els seus principals partidaris s'hi comptaven James White, la seva esposa Ellen G. White i l'esmentat Joseph Bates. Amb el pas del temps, aquells pioners s'adonarien que el que havia nascut com un moviment transconfessional esdevenia una nova comunitat eclesistica, les necessitats de la qual els empenyerien a organitzar-se en esglsia; cosa que es donaria l'any 1863. A partir d'aquell any, el creixement de la nova esglsia atenyeria cotes realment elevades i en molt poc temps els adventistes americans entrarien en contacte amb el moviment adventista que, de manera parallela, s'havia desenvolupat a Europa. Aix naixia una esglsia amb voluntat d'arribar a tots els racons del planeta.

L'adventisme a Catalunya.
L'any 1903, els germans Frank i Walter Bond van arribar al port de Barcelona decidits a obrir el camp missioner d'Espanya. Es van installar a Terrassa, on van fundar una escola. Poc temps desprs ja s'havia format un grup de fidels que, ms endavant, s'estendria per altres indrets de la Pennsula. El nombre d'adventistes augmentaria de manera ms o menys estable fins a l'esclat de la Guerra Civil espanyola l'any 1936, que va suposar la disgregaci de la comunitat i va forar-ne un nou inici.

Per aquesta vegada ja no es partiria de zero, la iniciativa vindria dels adventistes del pas i seria capa de superar les frries restriccions en matria de llibertat de culte i religi que va imposar la dictadura del general Franco. En l'actualitat l'Esglsia Adventista del Set Dia t oberts temples a totes les comunitats autnomes de l'Estat espanyol i s'integra a la Federaci Evanglica Espanyola (FEREDE), que agrupa les confessions cristianes d'arrel evanglica d'Espanya i n's l'interlocutor davant de l'Estat.

En acabar la Guerra Civil, l'any 1939, a Catalunya subsistiria noms un grup, a Barcelona, del qual n'ha sorgit la quasi totalitat d'esglsies en territori catal. Actualment, hi ha esglsies adventistes del set dia a Barcelona, Badalona, l'Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Terrassa, Granollers, Cardedeu, Igualada, Reus, Girona i Lleida; a ms d'un grup a Vic, que depn de l'esglsia degana, situada al carrer del Comte d'Urgell, a Barcelona.

Creences dels adventistes del set dia.
Seguidament es resumeixen les creences fonamentals de l'adventisme del set dia. Fent clic a l'enlla proposat, podreu trobar una relaci (en castell) de les 28 Creences Fonamentals dels Adventistes del Set Dia tal com es recullen al lloc web oficial de la Uni Adventista Espanyola (pgina en castell).

Tot i que l'Esglsia Adventista del Set Dia comparteix el gruix de les seves creences amb la majoria d'esglsies d'arrel evanglica, el nom que ella mateixa es dna ja n'indica les dues ms caracterstiques:
 Imminncia de la segona vinguda de Crist, en una data no revelada per molt prxima en el temps.
 Vigncia del quart manament (xode 20, 8-11) que indica que el dia de reps, establert per Du com un senyal de reconeixement de la seva autoritat i un recordatori de la seva obra creadora, s el set dia de la setmana, el dissabte, que s'ha de dedicar a mantenir una comuni especial amb ell i la resta del seu poble.
Tanmateix, hi ha altres doctrines o creences que la diferencien de la resta de confessions; entre elles destaquen:
 Doctrina del Santuari: Segons aquesta doctrina, el santuari que Moiss va fer aixecar al desert s una representaci del veritable santuari, que es troba al cel, i tots els elements que contenia, aix com el servei que s'hi desenvolupava, apuntaven cap a l'obra redemptora de Crist. Aquell santuari terrenal es purificava una vegada a l'any en el Dia de l'Expiaci (Iom Kippur, en hebreu). En aquell dia el summe sacerdot entrava al lloc santssim, on hi havia dipositada l'Arca de l'Aliana, que contenia les taules de pedra amb els Deu Manaments escrits pel dit de Du, un bol de mann i la vara florida d'Aaron i estava coberta amb el propiciatori, damunt del qual es manifestava la xequin o presncia de Du. El summe sacerdot duia a terme una tasca intercessora pels pecats de tot el poble, els quals s'havien anat acumulant al llarg de l'any, de manera prefigurada, amb la sang dels sacrificis aspergida sobre el vel que separava les dues estances del santuari. Un estudi detingut d'aquesta doctrina va descobrir que els sacerdots representaven Crist fent de pont entre la Divinitat i la humanitat; i ms concretament el summe sacerdot en el Dia de l'Expiaci, que representa Crist intercedint per tots els fidels que han acceptat el seu sacrifici vicari. Tota vegada que aquesta idea els va quedar clara, els pioners adventistes es van adonar de l'error d'interpretaci de William Miller, el qual va confondre el santuari celestial amb l'esglsia. Aix doncs, el que s'esdevingu l'any 1844 no s altra cosa que l'inici de la tasca intercessora de Crist que precedeix immediatament el seu retorn, aix com el summe sacerdot entrava al lloc santssim i desprs sortia del santuari terrenal per retornar al seu poble amb el perd obtingut per a ell.
 Doctrina de la majordomia: Segons aquesta doctrina, totes les coses pertanyen a Du, que ens les lliura per tal que les administrem en nom seu. Aix doncs, som responsables davant d'ell del que fem amb tot all que est sota la nostra gesti. Som responsables, doncs, de la prudent administraci dels diners, dels nostres bns i de la nostra salut. Quant als diners i els bns materials, la manera com es reconeix aquest fet s la devoluci de delmes i ofrenes per tal de contribuir al sosteniment de la tasca evangelitzadora de l'Esglsia. Pel que fa a la salut, els adventistes sn coneguts per dur un estil de vida saludable i ordenat: s'abstenen d'ingerir segons quins aliments i totes aquelles substncies que sn perjudicials per al correcte funcionament del cos, a ms de les que alteren la percepci de la realitat; procuren fer exercici de manera regular; etctera. De manera coherent amb aquesta doctrina, la postura adventista respecte del medi ambient s la de conservar tant com sigui possible l'entorn natural perqu es considera que s un b que ens ha estat cedit.
 Immortalitat condicional de l'nima: L'nima no s immortal per ella mateixa. Du, en la creaci de l'home, li atorga l'al de vida, l'esperit. En el moment de la mort, aquest esperit retorna a Du, que el tornar a l'sser hum en ocasi de la seva resurrecci; i noms a partir de la resurrecci, si la persona s'ha salvat, podr gaudir de la vida eterna atorgada als sants. D'aqu es deriva que els adventistes no creguin en la possibilitat de comunicar-se amb els morts i que els esperits que pretenen ser de persones mortes no sn ms que els ngels caiguts juntament amb Satans.
 Vigncia dels Deu Manaments: Els adventistes del set dia creuen que tots els Deu Manaments, els recollits en les taules de pedra que, al Sina, Du va lliurar a Moiss, continuen vigents. Per aix afirmen que el reps en dissabte, instaurat per Du el set dia de la setmana de la creaci  per tant, s anterior fins i tot al mateix Israel, cosa que el desvincula de qualsevol suposici cerimonial relacionada amb els ritus del santuari israelita , no va quedar abolit amb la mort de Crist a la creu. Per a ells, doncs, el dissabte s un dia de dedicaci especial a Du i als homes; i amb la seva observana commemoren la creaci del mn i reconeixen la seva dependncia del Creador, aix com l'autoritat de Du. Per tant, interpreten aquesta observana amb el mateix esperit original del Sbat jueu: cessaci de totes les activitats ordinries.
 Do d'esperit de profecia: Seguint les ensenyances bbliques, els adventistes del set dia creuen que, al llarg dels segles, Du s'ha comunicat amb el seu poble per mitj dels profetes, entesos no com homes i dones capaos de predir el futur o possedors de poders mgics, sin com persones a qui Du inspira els seus missatges per al poble escollit. Per aix creuen que aquest do no es limita noms als temps bblics, sin que es manifesta en el poble escollit de totes les poques. En aquesta categoria s'inclou l'autora adventista ms prolfica, Ellen G. White, que mai va pretendre que la seva obra arribs a ocupar una posici d'autoritat doctrinal en substituci de la Bblia, ans afirmava que tot el que havia escrit n'era una explicaci o un aclariment, indicant que s una llum menor per guiar els homes i les dones a la llum major, la Bblia. Malgrat l'alta consideraci en qu els t, l'Esglsia Adventista del Set Dia mai ha prets atorgar als escrits d'Ellen White el paper d'autoritat doctrinal, el qual correspon a la Bblia, i la Bblia sola.

Prctiques religioses i ritus.
Atesa la base bblica de les seves creences, els adventistes del set dia cerquen la mxima proximitat amb les prctiques i ritus de l'Esglsia apostlica. Aix doncs, els seus serveis de culte es caracteritzen per la senzillesa, la preeminncia de la paraula i la participaci directa dels fidels. Els adventistes del set dia, tot i que no tenen sagraments tal com s'entenen en algunes esglsies, s que practiquen alguns ritus i cerimnies pblics instaurats en temps evanglics:
 Baptisme per immersi: El mateix Jess va donar exemple i va ordenar a Joan Baptista que, seguint un ritus de purificaci jueu, el bategs submergint-lo a les aiges del riu Jord. Aix va establir el ritus d'ingrs formal a l'Esglsia. Per als adventistes, el baptisme no t cap poder sobre la vida espiritual del creient; s, noms, el senyal visible d'un procs interior de transformaci, que suposa la mort de l'home antic i el seu renaixement, renovat, en Crist i, com a tal, es duu a terme a petici del catecumen, que fa s del seu lliure albir. Per tant, els adventistes del set dia rebutgen la prctica del baptisme dels nadons, perqu consideren que en ells no es donen ni el lliure albir ni la possibilitat de transformaci, ats que un nad es troba a l'inici de la seva vida i, en conseqncia, no hi ha res susceptible de canvi.
 La Cena del Senyor o Santa Cena: Els adventistes donen aquest nom al memorial de l'ltim sopar que Crist va celebrar la nit del dijous de Pasqua amb els seus dotze deixebles abans de ser lliurat per al seu martiri. Aquell sopar es representa amb el ritus del rentament de peus, que s mutu entre tots els participants i simbolitza el servei mutu a ms de la neteja de les impureses que es van acumulant amb la vida del dia a dia, i la Santa Cena prpiament dita, en qu els participants, seguint les instruccions que Crist va donar als seus deixebles, ingereixen pa zim i most sense fermentar. Ambds elements ja estaven presents en la celebraci del sopar de Pasqua jueu i simbolitzen, respectivament, el cos traspassat i la sang vessada de Crist, sense que en cap moment es cregui que n'arribin a tenir la substncia  a diferncia d'altres confessions cristianes, els adventistes no creuen ni que es produeixi transsubstanciaci (doctrina catlica) ni que hi hagi una consubstanciaci (doctrina d'algunes esglsies protestants). Aquest ritus de la Santa Cena est obert a tota la comunitat de creients, amb independncia de la seva adscripci a una esglsia o altra, i implica un examen de conscincia per tal de fer propsit sincer d'esmena dels defectes de carcter o de conducta i aconseguir, amb l'ajuda de l'Esperit Sant, un carcter i una vida ms idonis per a un fill de Du. Tot i la solemnitat de la cerimnia, que noms t lloc aproximadament una vegada cada tres mesos, no s una ocasi trista, sin de joia i celebraci pel fet que recorda la victria de Crist sobre el pecat i, de retruc, la mort i proclama la possibilitat d'obtenir perd per als pecats i aconseguir, aix, la vida eterna.

Organitzaci i govern.
Pel que fa al seu govern, l'Esglsia Adventista del Set Dia s un cas atpic: no t jerarquies de poder, per tampoc s un conglomerat amorf de congregacions independents unes de les altres. Tanmateix, t una estructura de govern que li permet dur a terme una tasca d'evangelitzaci coordinada arreu del mn.

Els creients sn la base de l'organitzaci de l'Esglsia Adventista, la qual s'organitza en quatre nivells de representaci:
Esglsia local: La componen els membres d'un indret determinat.
Associaci Local: Est formada per les diverses esglsies d'un estat, una regi, una provncia, etctera.
Uni, Missi o Camp: El seu territori t un abast ms ampli que el de l'Associaci Local i pot arribar a incloure diversos pasos.
Associaci General: El seu  mbit d'actuaci s tot el mn i s'estructura administrativament en tretze divisions. Cada una d'elles coordina l'actuaci de les diverses unions o missions que la componen.

Tots aquests nivells de direcci sn representatius i collegiats. Cada any (o cada dos anys, segons ho aconsellin les caracterstiques de l'esglsia local i aix ho decideixin els seus integrants) els fidels escullen els membres del Consell d'Esglsia Local i els directors dels diversos departaments mitjanant un procs d'elecci per vot majoritari.

Al seu torn, les esglsies locals, amb el mateix sistema, escullen els delegats que les representaran al Congrs de l'Associaci respectiva que se celebra cada dos o tres anys. L'autoritat executiva entre congressos s exercida pel Comit Executiu de l'Associaci i pels responsables executius (President, Secretari i Tresorer), tots ells elegits en sessi plenria dels delegats al Congrs de l'Associaci.

En el cas de la Uni, aix com l'Associaci General, se segueix un procediment similar, per amb una periodicitat quinquennal. Durant els congressos es presenten els informes d'activitats realitzades i es decideixen les poltiques a seguir.

En cas que sorgeixin divergncies, l'assumpte passa al nivell superior en l'organitzaci fins arribar a l'Associaci General. En el perode de temps comprs entre congressos de l'Associaci General, el Comit Executiu de l'Associaci General s la mxima autoritat en tots els assumptes en qu sorgeixin diferncies d'opini.

(La informaci que ha perms la redacci d'aquesta secci s'ha extret de la pgina web, en angls, explicativa de l'estructura mundial de l'Esglsia Adventista del Set Dia.)

Enllaos externs.

Associaci General de l'Esglsia Adventista del Set Dia ;
Uni Adventista Espanyola ;
Esglsia Adventista a Catalunya;
Federaci d'Entitats Religioses Evangliques d'Espanya (FEREDE) ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62232" title="Carles Sol i Ferrando" nonfiltered="4263" processed="4254" dbindex="24664">
Carles Sol i Ferrando (Xtiva, la Costera, 1945) s doctor en qumica per la Universitat de Valncia. Va ser conseller del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informaci de Catalunya des del 22 de desembre de 2003 al 20 d'abril de 2006. 
	
Des de l'any 1977 s catedrtic d'enginyeria qumica de la Universitat Autnoma de Barcelona. Entre el 1994 i el 2002 va ser rector d'aquesta universitat.

Doctor en Qumica per la Universitat de Valncia. Recerca en Enginyeria Bioqumica, amb 130 publicacions, 22 tesis doctorals dirigides, director de diversos projectes d'investigaci.

President de la Conferncia de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) (1996-98). Membre del Comit Executiu de la Asociaci Internacional de Presidents d'Universitat (2000-02). Membre del Consell de la Asociaci Universitria Europea (EUA) (2001-05). Membre del Comit Executiu de la Societat Espanyola de Biotecnologia (2002-06). Doctor Honoris Causa en Cincies per la Universitat de Southampton (1999). 
Membre de l'Institut Americ de Enginyers Qumics. Membre d'Acci Cultural del Pas Valenci. Membre de l'Institut d'Estudis Catalans.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62234" title="Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informaci" nonfiltered="4264" processed="4255" dbindex="24665">
El Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informaci (DURSI) de la Generalitat de Catalunya va ser creat el 3 d'abril de 2000, en un procs de fusi dels comissionats d'Universitats i de la Societat de la Informaci. 

Va nixer l'any 2000 amb els objectius de:
 Assegurar la qualitat del sistema universitari catal i garantir la igualtat d'oportunitats en l'accs a la formaci superior.
 Assolir un sistema de cincia, tecnologia i innovaci d'alt nivell que contribueixi al progrs de Catalunya i que sigui competitiu amb els dels pasos de l'entorn.
 Impulsar l'adaptaci de Catalunya a la societat de la informaci i estimular-ne l'accs de totes les persones, empreses i institucions.
 Assolir ms presncia de la llengua i dels continguts catalans en els mbits cientfic i de les noves tecnologies relacionades amb la societat de la informaci.

El maig de 2006, amb la remodelaci del govern desprs de l'expulsi dels consellers d'ERC, aquest departament fou suprimit. Les competncies d'universitats es varen integrar al Departament d'Educaci que passa a denominar-se Departament d Educaci i Universitats, i les de tecnologia i societat de la informaci a Presidncia.

El novembre de 2006, amb el govern sortit de les eleccions, les competncies d'universitats passen al Comissionat per a Universitats i Recerca dins la Conselleria d'Innovaci, Universitats i Empresa i les de tecnologia i societat de la informaci a la Conselleria de Governaci i Administracions Pbliques.

Aix, els nics consellers que ha tingut aquesta conselleria en la seva curta trajectria han estat: Andreu Mas-Colell, Carles Sol i Ferrando i Manuel Balcells i Daz.

Llista de consellers del DURSI (2000-2006).



Enllaos externs.
http://www.gencat.cat/dursi;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62236" title="Joan VI de Portugal" nonfiltered="4265" processed="4256" dbindex="24666">

Joan VI de Portugal el Clement ( Lisboa 1767 - d. 1826 ), prncep de Brasil (1788-1816); regent de Portugal (1792-1816); rei de Brasil (1816-1822); i rei de Portugal (1816-1826).

Orgens familiars.
Fill de la reina Maria I de Portugal i del rei Pere III de Portugal. Nasqu a Lisboa el 13 de maig de l'any 1767 essent nt del rei Josep I de Portugal i de la infanta Maria Anna Victria de Borb per part de mare, mentre que per part de pare ho era del rei Joan V de Portugal i de l'arxiduquessa Maria-Anna d'ustria. 

Npcies i descendents.
El 9 de juny de 1785 es cas a Lisboa amb la infanta Carlota Joaquima d'Espanya, filla del rei Carles IV d'Espanya i la seva esposa, la princesa Maria Llusa de Borb-Parma. S'installaren a Lisboa i tingueren els segents fills:

 SAR la infanta Maria Teresa de Portugal (1793-1874), casada en primeres npcies amb l'infant Pere d'Espanya i en segones npcies amb el pretendent carlista, Carles Maria Isidre de Borb.

 SAR l'infant Francesc Antoni de Portugal, nat al Palau de Queluz el 1795 i mort a Lisboa el1801.

 SAR la infanta Maria Isabel de Portugal, nascuda al Palau de Queluz el 1797 i morta a Madrid el 1818. Fou casada el 1816 amb Ferran VII d'Espanya;

 SM el rei Pere IV de Portugal, nascut el 1798 a Lisboa i mort el 1834 al Palau de Queluz. Es cas en primeres npcies amb l'arxiduquessa Maria Leopoldina d'ustria i en segones npcies amb la princesa Amlia de Beauharnais.

 SAR la infanta Maria Francesca de Portugal, nascuda al Palau de Queluz el 1800 i morta el 1834 a Alverstoke Rectory (Anglaterra). Es cas amb l'infant Carles Maria Isidre de Borb, pretendent carlista al tron d'Espanya.

 SAR la infanta Isabel Maria de Portugal, nascuda el 1801 a Lisboa i morta el 1876 a Lisboa.

 SM el rei Miquel I de Portugal, nascut el 1802 al Lisboa i mort el 1866 a Jagdschlo Karlshhe bei Bronnbach (Anglaterra). Es cas amb la princesa Adelaida de Lwenstein-Wertheim-Rosenberg ;

 SAR la infanta Maria Assumpci de Portugal, nascuda el 1805 a Lisboa i morta 1834 a Santarem.

 SAR la infanta Anna de Portugal, nascuda al Palau de Mafra el 1806 i morta a Roma el 1857. Es cas l'any 1827 al Palau de Queluz amb l'aristcrata portugus Nuo Jose Severo de Mendoa Rolim de Moura Barreto, duc de Loul.

Ascens al tron.

L'any 1792 assum la corona portuguesa, com a regent, arran del nombrosos problemes mentals de la seva mare, la reina Maria I de Portugal. Descobriments posteriors afirmen que aquests desordres foren causats per la porfria, malaltia bastant com entre algunes cases reials com la portuguesa, l'anglesa o la hannoveriana consistent en la barreja de la sang i de l'orina.

L'any 1807 la famlia reial portuguesa, fugint de les tropes napoleniques que havien envat Portugal, s'install al Brasil, fent de la ciutat de Rio de Janeiro la capital de l'imperi portugus. En aquesta ciutat l'infant Joan de Portugal esdevingu un prncep d'idees gaireb liberals. Mentrestant a Portugal, els anglesos aconseguiren expulsar els francesos  el 1809 i comen l'entrada d'idees liberals, durant dotze anys, els anglesos dominaren com una autntica colnia Portugal. Al Brasil el declar la llibertat de comer, obr el port a tots els pasos i elev l'estatus jurdic del Brasil fins igualar-lo amb el de Portugal, anomenant el regne Regne Unit de Portugal, Brasil i l'Algarve. Amb la mort de la seva mare, el 1816 fou declarat rei, el 16 de desembre de 1815 per conced al Brasil l'estatut de regne. 

Tot i la derrota de Napole Joan VI decid quedar-se a Brasil, i no fou fins que esclat una revoluci a la ciutat de Porto que decid viatj fins al continent europeu, tot i que el seu hereu, el futur rei Pere IV de Portugal, decid quedar-se a Brasil. 

L'any 1821 el Rei arrib a Portugal i en contra de l'opini generalitzada de qu lluitaria en contra de la revoluci liberal, el monarca jur la Constituci portuguesa en la qual es materialitzava la desarticulaci del Tribunal del Sant Ofici, s'abolia la censura i es creava el Banc de Lisboa. 

L'infant Pere, que rest al Brasil, decid declarar 7 de setembre de 1822 la independncia del Brasil, i s'autonomen emperador. Fins i tot el rei lider la desarticulaci d'un cop d'estat de caire absolutista liderada per la seva muller, la reina Carlota Joaquima d'Espanya i pel seu fill el prncep i desprs rei Miquel I de Portugal el 1823.

El 10 de mar de 1826 el monarca moria a Lisboa. Al llarg del seu regnat es consolid la divisi de Portugal i del Brasil en dos estat independents. La seva mort iniciada una intensa disputa successria a Portugal que acab amb l'entronitzaci de la seva nta, la infanta i desprs reina Maria II de Portugal.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62237" title="Pere I del Brasil i IV de Portugal" nonfiltered="4266" processed="4257" dbindex="24667">

Pere I de Brasil i IV de Portugal el Rei Soldat ( Lisboa 1798 - d. 1834 ), prncep de Brasil (1816-1822); regent del Regne (1821-1822); emperador de Brasil (1822-1831) i rei de Portugal (1826).

Orgens familiars.
Fill del rei Joan VI de Portugal i la infanta Carlota Joaquina d'Espanya nasqu a Lisboa al Palau de Queluz el 12 d'octubre de 1798. 

Era nt per part de pare dels reis Pere III de Portugal i Maria I de Portugal mentre que per part de mare ho era del rei Carles IV d'Espanya i la princesa Maria Llusa de Borb-Parma.

Als nou anys, el 1807, la famlia reial es va traslladar a Brasil per escapar de l'ocupaci Napolenica, permaneixent-hi fins el 1820. La presncia de la famlia reial al pas va convertir la ciutat de Rio de Janeiro en capital de l'Imperi Portugus i va elevar el Brasil a un estatut igual que el de Portugal dins el regne. Fou el 1816 quan fou nomenat hereu del regne mitjanant el ttol de prncep de Brasil.

Npcies i descedncia.
En primeres npcies, es cas a Rio de Janeiro el 6 de novembre de 1817 amb l'arxiduquessa Maria Leopoldina d'ustria, filla de l'emperador Francesc I d'ustria i la princesa Maria Teresa de Borb-Dues Siclies. D'aquesta uni nasqueren:
 la infanta Maria II de Portugal (1819-1853), reina de Portugal;
 l'infant Miquel de Bragana (1820);
 l'infant Joan Carles de Bragana (1821-1822);
 la infanta Januaria Maria de Bragana (1822-1901), princesa imperial de Brasil, casada el 1844 amb el prncep Llus Carles de Borb-Dues Siclies;
 la infanta Paula Marianna de Bragana (1823-1833);
 la infanta Francesca Carolina de Bragana (1824-1898), casada el 1843 amb el prncep Francesc d'Orleans-Joinville;
 l'infant Pere II del Brasil (1825-1891), emperador de Brasil;


En segones npcies es cas per poders el 2 d'agost de 1829 a Munic, i en persona el 17 d'octubre del mateix any a Rio de Janeiro, amb Amlia de Leuchtenberg, filla del duc Eugeni de Beauharnais i de la princesa Augusta de Baviera. D'aquesta uni nasqu:
la princesa Maria Amlia de Bragana (1832-1852);

Obra de Govern.

L'any 1821 la famlia reial portuguesa decideix, desprs de ms de deu anys d'exili fors al Brasil, tornar a Portugal. Abans del retorn el rei Joan VI de Portugal elimina els privilegis atorgats al Brasil i deixa al seu fill, el prncep hereu Pere de Beira com a administrador de la colnia. Aviat apareixeran importants descontentaments entre la poblaci mentre certs sectors nacionalistes oferiran la Corona a Pere que acceptar. El suport de Pere a la revolta de 1820 a la ciutat de Porto provocar la pressi de la Cort al seu pare pel retorn al continent del prncep hereu, a la qual cosa Pere es va negar. Se li va retirar el crrec de regent, restant com un simple representant de la Corona a Brasil. Al conixer la notcia, el 7 de setembre de 1822, va desenveinar la seva espasa i per l'anomenat Crit d'Iparanga: Independncia o mort! va proclamar la independncia del Brasil. Posteriorment el 12 d'octubre fou proclamat emperador i l'1 de desembre fou coronat amb el nom de Pere I del Brasil.

Un regne amb problemes.
Els primers anys de la independncia no foren fcils, calgu superar un seguit d'escndols que afectaren enormement la popularitat de l'emperador. L'assumpci del ttol d'emperador enlloc del de rei es degu a la voluntat d'acomodar les importants diversitats del pas a la monarquia aix com per la seva voluntat de voler emular Napole.

Les seves idees liberals quedaren vinculades a la necessitat de mantenir un poder monrquic fort i estable per tal de garantir la unitat del pas i controlar moltes provncies en qu o encara es pretenia mantenir certa uni amb Portugal o que ja s'hi sentia cert sentiment republic. El 24 de febrer de 1824 s'aprov una Constituci en la qual deix de banda les seves idees liberals proporcionant-li un gran poder.

L'any 1826 moria el rei Joan VI de Portugal i Pere fou cridat a la successi portuguesa, ignorant les restriccions de la seva prpia Constituci. Malgrat tot, el seu regnat fou breu (7 dies, comenant el 26 d'abril)i el mateix any hagu d'abdicar en favor de la seva filla, Maria II de Portugal el 2 de maig d'aquell any, que als set anys assum al tron regentat pel seu oncle, el prncep i rei Miquel I de Portugal amb la promesa d'un casament futur entre regent i reina. Mentrestant la vacillaci de Pere entre quedar-se a Portugal o retornar al Brasil, d'on encara era emperador, li feren molt mal a la seva imatge pblica.

Retorn a Portugal.
Desprs d'una crisi poltica que va acabar amb la dimissi dels ministres, i enmig d'una forta crisi econmica, Pere es va veure obligat a abdicar del tron brasiler el 7 d'abril de 1831 en favor del seu fill Pere II de Brasil. 

Torn a Portugal i all combat al seu germ Miquel, en l'anomenada Guerra dels Dos Germans, per tal d'expulsar-lo i recuperar la Corona per la seva filla. Venut Miquel l'ex-rei i ex-emperador es retir al Palau de Queluz on mor el 24 de setembre de l'any 1834, a l'edat de 36 anys de tuberculosi.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62243" title="Contrapets" nonfiltered="4267" processed="4258" dbindex="24668">
Els contrapets sn un joc lingstic francs que el professor barcelon Enric Moreu-Rey va "importar" cap al catal. s un procediment d'intercanvis entre consonants i/o vocals d'una frase, que en creen una altra, prcticament igual, per amb sensibles i notables diferncies. 
Per exemple:

 El Pere li treia el nus del pap / El Pere li treia el pus del nap;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62244" title="Gran Canria" nonfiltered="4268" processed="4259" dbindex="24669">

Gran Canria s una illa de l'Arxiplag Canari (Comunitat Autnoma de les Illes Canries) situada en l'Oce Atlntic, al costat de les costes del nord d'frica i que pertany polticament a Espanya. Juntament amb les illes de Lanzarote i Fuerteventura forma la provncia de Las Palmas. La capital de la illa s Las Palmas de Gran Canaria, tamb capital de Canries.

Ocupa geogrficament un lloc central en l'Arxiplag, i est situada entre Tenerife i Fuerteventura. s d'origen volcnic, presenta una forma quasi circular i s constituda per un masss que assoleix la mxima altitud al Pozo de las Nieves (1.950 m), al centre de l'illa.

La poblaci, el 55% de la qual habita a la capital, es concentra al nord-est, que s la zona ms rica en agricultura. La producci de pltans i de tomquets, localitzada al nord i el nord-est, s la riquesa principal. Hi t una gran importncia el turisme. 


 Ciutats .
Les Palmes de Gran Canria;
Vecindario;
 Enllaos externs .

Gran Canaria Reserva de la Biosfera;
Gran Canaria;
Gran Kanaria;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62246" title="Llista de partits de la selecci catalana de futbol" nonfiltered="4269" processed="4260" dbindex="24670">
 Selecci de Catalunya .










 Selecci de Barcelona .


 Selecci dels Pasos Catalans .


Vegeu tamb.
 Seleccions esportives catalanes;
 Selecci Catalana de Futbol;

Enllaos externs.
Partits a EsportCatal;
Partits a la FCF;
Partits a RSSSF;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62247" title="La Libertad (departament)" nonfiltered="4270" processed="4261" dbindex="24671">



La Libertad s un departament d'El Salvador. La seva capital s Santa Tecla, ciutat abans anomenada Nueva San Salvador . 

 Municipis .

 Antiguo Cuscatln;
 Chiltiupn;
 Ciudad Arce;
 Coln;
 Comasagua;
 Huizcar;
 Jayaque;
 Jicalapa;
 La Libertad;
 Nuevo Cuscatln;
 Opico;
 Quezaltepeque;
 Sacacoyo;
 San Jos Villanueva;
 San Matas;
 San Pablo Tacachico;
 Santa Tecla;
 Talnique;
 Tamanique;
 Teotepeque;
 Tepecoyo;
 Zaragoza;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62248" title="Departament de Cabaas" nonfiltered="4271" processed="4262" dbindex="24672">

Cabaas s un departament de la regi paracentral d'El Salvador, creat el 10 de febrer de 1873. 

El departament t una extensi de 1103,51 km i una poblaci de ms de 200.000 habitants. La seva capital s Sensuntepeque.

 Municipis .

 Cinquera;
 Villa Dolores;
 Guacotecti;
 Ilobasco;
 Jutiapa;
 San Isidro;
 Sensuntepeque;
 Ciudad de Tejutepeque;
 Victoria;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62249" title="Antonio Machado" nonfiltered="4272" processed="4263" dbindex="24673">

Antonio Machado Ruiz (Sevilla, 26 de juliol 1875 - Cotlliure, 22 de febrer 1939) fou un poeta, escriptor i intellectual espanyol. Pertany en els seus inicis al moviment literari del Modernisme, per ms tard pass a ser membre de la generaci del 98. Va morir havent fugit a l'exili, a la Catalunya Nord, desprs de la derrota de la Segona Repblica Espanyola.

 Biografia . 

Antonio Machado nasqu el 26 de juliol de 1875 a Sevilla. Fou el segon de cinc germans d'una famlia d'ideologa liberal. El seu pare, Antonio Machado lvarez "Demfilo", amic de Joaqun Costa i de Francisco Giner de los Ros, public nombrosos estudis sobre el folklore andals i gallec. La seva mare fou Ana Ruiz. El seu avi, Antonio Machado Nez, era metge i professor de cincies naturals. 

El 1883, el seu avi s nomenat professor de la Universitat Central de Madrid i tota la famlia es trasllada amb ell a aquesta ciutat. Antonio Machado completa llavors la seva formaci a la clebre Instituci Lliure d'Ensenyament, fundada per Francisco Giner de los Ros. 

Machado interromp diverses vegades els seus estudis, afectat pels problemes econmics de la seva famlia desprs de la mort del seu pare per tuberculosi el 1893, i la del seu avi, el 1895. L'influx familiar i el seu centre d'estudis van marcar el seu cam intellectual. 

El 1899, Antonio Machado viatja a Pars, on viu el seu germ Manuel, i treballa de traductor en l'editorial Garnier. All entrar en contacte amb, per exemple, Oscar Wilde i Po Baroja. Torna a Espanya i treballa d'actor mentre assoleix el ttol de batxillerat. 

El 1902 torna a Pars i coneix a Rubn Daro. De tornada a Madrid entaula amistat amb Juan Ramn Jimnez, que s redactor cap de la revista modernista Helios en la qual Machado colabora. Participa a nombroses tertlies i entra en contacte amb els joves grups literaris. El 1903 publica el llibre de poesies Soledades (Solituts). 

El 1907 publica Soledades, galeras y otros poemas (Solituds, galeries i altres poemes), una versi ampliada de Soledades, desprs de guanyar les oposicions per la plaa de catedrtic de francs. Aquesta edici del llibre t la dedicatria -d'impremta- a dos dels catedrtics que li han atorgat el lloc (D. Agustn Carreres i D. Antonio Gaspar del Camp). Tria la vacant de l'institut de Sria, on coneix una noia, Leonor Izquierdo, amb la qual es casar dos anys desprs tenint ella 15 anys i ell, 34. 

El 1911 van tots dos a passar l'any a Pars ja que Machado havia aconseguit una beca per a ampliar els seus estudis. All assisteix a les classes d'Henri Louis Bergson, per Leonor cau malalta de tuberculosi el mateix juliol i mor un any ms tard, l'1 d'agost del 1912. Aix provoca una gran depressi a Machado i sollicita el seu trasllat a Baeza (Jan), on viur durant set anys amb la seva mare dedicat a l'ensenyament i a l'estudi, sent poc actiu per l'escriptura potica durant aquest temps. 

Abans, per, ha tingut temps de publicar Campos de Castilla (Camps de Castella), obra en la qual l'autor se separa dels trets modernistes que presentava la seva obra Solitudes i del intimisme cap al qual havia evolucionat amb Soledades, galeras y otros poemas, acostant-se als autors de la Generaci del 98. En una segona versi d'aquesta obra tamb s'hi recullen uns quants planys per la mort de Leonor. 

El 1917 coneix a Federico Garca Lorca i el 1919 es trasllada a Segvia. El 1932 se li concedeix un lloc de professor en el Institut Caldern de la Barca, de Madrid. 

Escriu textos en prosa que desprs seran recollits en els dos apcrifos Juan de Mairena i Abel Martn. 

Amb l'esclat de la Guerra Civil marxa a Valncia. El 1937 publica la seva ltima obra, La guerra. El 1939 amb la derrota de l'exrcit republic fuig d'Espanya i passant per Barcelona s'exilia a Cotlliure (Frana), on poc desprs es produeix la mort del poeta i la de la seva mare amb noms tres dies d'interval. A la seva butxaca es troba el seu ltim vers escrit: "Estos das azules y este sol de la infancia" (Aquests dies blaus i aquest sol de la infncia).

Obra. 
La seva obra potica s'inicia amb Solituds (1903), que va ser escrita entre 1899 i 1902. En el breu volum vam notar ja molts trets personals que caracteritzaran el seu lrica posterior. En Solituds, Galeries i altres poemes (octubre de 1907) la veu del poeta s'ala amb personalitat prpia. En aquest mateix any, s'installa en la ciutat de Sria per a ensenyar francs. En aquesta ciutat coneixer a la qual ser la seva esposa Leonor. Potser el ms tpic d'aquesta personalitat sigui el to nostlgic, suaument malenconis, tot i que parli de coses molt reals o de temes molt de l'poca: jardins abandonats, parcs vells, fonts, etc. Espais als quals va aproximant-se a travs del record, del somni o de les ensomiances. 

En el fonamental aquest intimismo mai desapareix, encara que en el lliurament segent, Campos de Castella (1912), Antonio Machado explori nous camins (no en va, s el seu llibre noventayochista). En la collecci de 1912 el poeta mira, sobretot, a l'espai geogrfic que li envolta  les terres castellanes  i als homes que ho habiten. A la secci Campos de Castella que figura en l'edici de Poesies completes (1917) s'afegiran nous textos que no figuren en la de 1912:
a) un grup de poemes escrits en Baeza desprs de la mort de la seva dona Leonor en els quals la memria t un paper fonamental,
b) una srie de poemes breus, de carcter reflexiu, sentencioso, que el poeta cridar Proverbis i cantessis i
c) uns quants textos molt crtics: crtica social i crtica a l'Espanya d'aquell moment. 

El llibre Noves canons (1924), escrit parcialment en Baeza, recorda en alguna de les seves parts el to nostlgic del primer Machado. Hi ha una presncia de les terres sorianas, evocades des de lluny; la hi ha, tamb, de l'Alta Andalusia, espai geogrfic real i mtic alhora; continua, a ms, en el nou llibre, la lnia sentenciosa (proverbis i cantessis). 

Les edicions de Poesies completes de 1928 i 1933 presenten novetats dignes de ser destacades. Especialment, cal ressenyar l'aparici de dues importants apcrifs, Juan de Mairena i Abel Martn  mestre de Mairena , ms un tercer, que duu el mateix nom que el poeta. Sn, tots ells, autors dels poemes afegits a aquestes noves edicions. Juan de Mairena s, a ms, autor de comentaris en prosa: d'aquest ha de dir Machado alguns anys ms tard que s el seu jo filosfic. Entre els textos que a aquests personatges s'atribuxen destacarem, d'una banda, els de carcter filosfic (filosofia impregnada de lirismo); d'altra banda, uns quants poemes ertics, que la seva inspiradora (Pilar de Valderrama en la vida real; Guiomar en la poesia) va ser l'ltim gran amor del poeta. 

Al 1936, ja en vespres de la Guerra Civil, publica un llibre en prosa: Juan de Mairena. Sentncies, donaires, apunts i records d'un professor apcrifo. Es tracta d'una reuni d'assajos que venia publicant en la premsa madrilenya a partir de 1934. Aquest volum mostra que el seu autor s un dels ms originals prosistas del nostre segle. A travs d'aquestes pgines Machado-Mairena parla sobri la societat, la cultura, l'art, la literatura, la poltica, la filosofia. Usa una gran varietat de tons, que va des de l'aparent frivolitat fins a la gravetat mxima, passant per la ironia, la grcia, l'humor, etc. 

Durant la contesa civil marxa amb la seva famlia a Valncia. Unint-se al moviment Aliana d'Escriptors Antifascistas participant activament en l'II Congrs Internacional de celebrat en la ciutat de Valncia. Machado va escriure uns pocs textos en vers i molts en prosa. Alguns  vers i prosa  es recullen en el seu ltim llibre, La guerra (1937, amb illustracions de Jos Machado). Si bona part de l'escriptura ltima ha de veure's com purament testimonial, hi ha  no obstant aix  certs textos de grandsima qualitat literria. Entre ells, . 

Durant la dcada del vint i els primers anys de la dcada del trenta, escriu teatre en collaboraci amb el seu germ Manuel. Ambds estrenen en Madrid les segents obres: Dissorts de la fortuna o Julianillo Valcrcel (1926), Juan de Maara (1927), Els baladres (1928), La Lola es va als ports (1929), La cosina Fernanda (1931) i La duquessa de Benamej (1932). En l'actualitat, aquest poeta s homenatjat pel cantautor espanyol Joan Manuel Serrat i un dels seus xits s "Cantessis".

 Caracterstiques de la seva poesia . 
La poesia d'Antonio Machado s molt caracterstica. Per a ell la poesia s'allunya de la concepci modernista que aquesta s la suma de les arts. No importa tant la forma, la musicalitat, la bona rima, si no es conta gens. El verb s el ms important, perqu expressa el temps, la temporalitat que ell considera essencial. No obstant aix no li dna tanta importncia a l'espai. 

La poesia s l'expressi ntima del sentiment del poeta, per, encara que ntima, pretn ser universal. La poesia s un dileg d'un home amb el temps de cadascun. El poeta pretn eternitzar aquest temps objectiu perqu romangui viu el temps psquic del poeta, perqu sigui universal. 

Rebutja el creacionisme perqu conrea la imatge com alguna cosa en si mateix. Tamb li dna molta importncia al sentiment que ha d'impregnar la imatge. Les imatges que no parteixen del sentiment, sin noms de l'intellecte, no valen res. 

Tamb rebutja la poesia surrealista, perqu no t estructura lgica. Per a ell aix s una deshumanitzaci, que no comparteix. La poesia ha de parlar amb el cor. 

 Reconeixements .
Al 1927 va ser elegit membre de la Reial Acadmia Espanyola de la Llengua, tot i que va abandonar el crrec.

 Enllaos externs .
En castell:.
 Centenari de Machado a Sria;
 Poesia de Antonio Machado;
 Antonio Machado a Sria;
 Biografia i poemes d'Antonio Machado;
 Gran part de la Obra Potica d'Antonio Machado.;
 Cronologia d'Antonio Machado;
 Ms de 100 Poemes representatius de l'autor Antonio Machado;
 Antonio Machado In Memoriam;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62251" title="Pierre-Jean de Smet" nonfiltered="4273" processed="4264" dbindex="24674">


Pierre-Jean de Smet (Dendermonde, Blgica, 30 de gener 1801 - Saint Louis, Missouri, EUA, 23 de maig 1873) fou un missioner belga. S'en an als Estats Units el 1821 i ingress als jesutes de Maryland. Per el 1823 es trasllad a Saint Louis (Missouri) per tal d'estar ms a prop dels indis que havien d'evangelitzar.

EL 1838 va establir la missi de Saint Joseph (Council Bluffs) entre els potawatomi, i va fer algunes visites amistoses als sioux. El 1839 encoratj alguns religiosos iroquesos a establir-se entre els nez perc i el 1840 visit els flathead. Desprs marx per les Muntanyes Rocalloses i visit els crow, atsina i coeur d'alene. El 1843 marx a Europa a demanar diners i el 1844 aconsegu establir la missi de Saint Ignatius als marges del Columbia. El 1846 intentaria convertir els blackfoot, i merc el seu gran prestigi entre els indis, el 1851 fou cridat per les autoritats nordamericanes per a actuar com a mitjancer en els conflictes amb els indis d'Oregon.

EL 1858 acompany el general Harney en l'expedici contra els mormons d'Utah, i el 1862 i el 1867 tornaria a fer de mitjancer en conflictes amb els indis a Washington i Oregon, i el 1868 i el 1870 amb els sioux. Ha estat un dels clergues catlics amb ms prestigi als EUA en el segle XIX.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62253" title="Fehling" nonfiltered="4274" processed="4265" dbindex="24675">

El reactiu de Fehling, tamb anomenat licor de Fehling, s'utilitza com a reactiu per a la determinaci de sucres reductors, ja que detecta els grups aldehid que aquests contenen.

Fou desenvolupat pel qumic alemany Hermann Christian Fehling.

El reactiu de Fehling s una mescla de dos solucions (Fehling A i Fehling B), la composici de les quals pot variar lleugerament. Per exemple, pot tractar-se de sulfat de coure (CuSO^4) 0,25M (Fehling A) i d'una dissoluci alcalina de tartrat de sodi i potassi (Fehling B).
El reactiu, inicialment blau fosc, en reacci amb els aldehids forma un precipitat vermell (l'xid de coure), per la qual cosa serveix per a detectar-los:

R-CHO + 2Cu2+(aq)  + 5OH-   RCOO- + Cu2O(s) + 3H2O;


Un exemple del seu s prctic s la detecci de glucosa en orina, per tal de diagnosticar la diabetis.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62259" title="Lucha Occitana" nonfiltered="4275" processed="4266" dbindex="24676">
Lucha Occitana (pronunciat "ltx' utsitano") fou un grup poltic occit, creat el 1971 de les restes del Comitat Occitans d'Estudis e d'Accion. Era un grup minoritari d intellectuals, estudiants i sindicalistes agraris, ideolgicament d esquerra revolucionria, autonomista i socialista, amb seu a Tolosa de Llenguadoc, que aspira a la descolonitzaci total dels occitans com a part de la lluita mundial contra l imperialisme, liderant el bloc de classes treballadores que contribueixi a destruir l estat capitalista francs. 
Eren fora actius i publicaren els diaris Pas Occitan-Lucha Occitana a Tolosa i Occitnia Passat e Present a Antbol. Van fer una anlisi de la situaci occitana, oposat a l independentisme del Partit Nacionalista Occit, seguint els segents punts:
 Existncia d'un fet occit amb especifitat cultural i lingstica, oposada i resistent a l hegemonia francesa.
 A Occitnia subsisteix l explotaci capitalista de tipus colonial que persegueix la liquidaci d una minoria nacional.
 L estat oprimeix cada cop ms les classes populars occitanes.
 La lluita de classes pren a Occitnia una forma especfica i tradueix ms aspiracions que les que reclama la resta de l hexgon francs.
No passaren de tenir 500 militants, per aconseguiren el protagonisme a les movilitzacions contra les expropiacions de Larzac. Fins i tot el 1972 foren un dels partits nacionalistes signataris de la Carta de Brest. Nogensmenys, el 1974 entraria en crisi i es fragmentaria en nombrosos grupuscles.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62260" title="Larzac" nonfiltered="4276" processed="4267" dbindex="24677">


El Larzac s un altipl (Causse del Larzac) dins del Masss Central, al departament d'Avairon (regi de Migdia-Pirineus), fams per la producci dels formatges de rocafort i pels incidents del 1970 que van portar Occitnia a la primera plana de les reivindicacions contra l'estat.
El 1970 el ministre de defensa francs, Michel Debr, decid comprar per a l exrcit francs la plana de Canjuers (35.000 hectrees) per fer un polgon de tir, i volia fer el mateix a Larzac, entre Millau i el Baix Llenguadoc. Aquest fet provocaria d entrada la prdua de 107 explotacions agrries, de 25.000 ovelles, d 1,3 milions de tones de llet i danys econmics i ecolgics irreparables.  Ja els 107 propietaris es van negar a vendre les propietats, i el 1971 tot el Roergue els don suport. 

Organitzaren una tractorada de Rods a Orlans i ompliren d ovelles la Torre Eiffel.  Lucha Occitana agaf el protagonisme activista; des del 1973 organitz concentracions multitudinries i actuacions de diversos cantautors occitans, i el 1974 culminaria amb l acte Gardarem lo Larzac amb 100.000 persones acampades, entre ells el mateix Franois Mitterrand, el pacifista Joseph Lanza del Vasto, els obrers de Lip, i representants dels indis nordamericans, dels sindicats i dels nacionalistes corsos i irlandesos.  Amb aquesta pressi, el 1978 noms s havien venut 1.500 de les 13.000 hectrees necessries per al projecte.
A tall de curiositat, val a dir que el sindicalista i lder antiglobalitzaci Jos Bov s originari de Larzac. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62262" title="Canvis en la toponmia municipal de Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola" nonfiltered="4277" processed="4268" dbindex="24678">
L'esclat revolucionari que esdevingu a la insurrecci militar de juliol de 1936 i a l'inici de la Guerra Civil  perode extraordinriament convuls  va comportar en certs casos, tant a Catalunya com a la resta d'Espanya, uns efectes sobre la toponmia municipal que tingueren un ample ress a escala local i comarcal. Els canvis produts a Catalunya reberen reconeixement oficial per part de la Generalitat republicana, i foren declarats nuls en finalitzar la guerra a Catalunya.

Origen.
Els canvis de nom es van dur a terme amb la intenci de substituir la denominaci tradicional per un topnim que reflects les inquietuds reformadores i revolucionries del moment, d'arrel fonamentalment anarcosindicalista i comunista. Conseqentment els canvis van afectar sobretot a les denominacions de carcter hagiogrfic  es a dir als noms allusius al santoral  aix com, en menor grau, als noms relatius als antics dominis senyorials, eclesistics o de la reialesa, essent substituts en molts casos per elements geogrfics de l'entorn immediat.

El buit de poder institucional  a nivell d'Estat i Generalitat  produt arrel de la situaci de  guerra i revoluci, fou omplert localment amb l'emergncia de certs poders locals   els autodenominats   comits populars    que van actuar durant els primers mesos del conflicte fora de tot control i legalitat. Va ser durant aquests mesos que a molts pobles es va prendre la decisi de caviar-ne el nom. 

El marc legal i decrets de la Generalitat.
A l'Octubre de 1936, tanmateix, la Generalitat comen a donar unes primeres mostres de poder o voler controlar la situaci amb l'establiment d'algunes mesures excepcionals. Aix, el Decret de Seguretat Interior de 9 d'octubre de 1936 disposa al seu article 6: El canvi de nom d'un municipi haur de ser acordat per l'Ajuntament, i aquest acord haur de ser sotms a l'aprovaci del Consell de la Generalitat.

Desprs de l'establiment d'aquesta mesura reguladora, es produren un gran nombre d'acords  municipals referents a canvis de nom, que posteriorment la Generalitat va ratificar sota la passi  o potser pressi  revolucionria del moment. Aix, durant els primers nou mesos de 1937 el Departament de Seguretat Interior de la Generalitat (denominat posteriorment Departament de Governaci i Assistncia Social) va aprovar un total d'onze (11) decrets de ratificaci dels canvis, que van afectar a un total de cent vint-i-tres (123) municipis.

Posteriorment, i per tal de mirar d'eradicar o minimitzar l'arbitrarietat detectada en les propostes, un nou decret de 8 d'octubre de 1937 va endurir les mesures, reconeixent de nou el paper encara teric de la Llei Municipal de Catalunya de 1935, que ja disposava d'un procediment especfic pels canvis de nom dels municipis, per que a l'inici del conflicte va ser ignorada, esdevenenit "paper mullat" com a conseqncia de l'esclat revolucionari.
D'en de publicaci d'aquest decret, i fins a la finalitzaci de la Guerra Civil, noms una nica poblaci va canviar oficialment de nom (any 1938).

Tots els canvis oficials.
Abans de juliol de 1936, el nombre de municipis a Catalunya superava en noms unes desenes el miler d'entitats municipals. Hi van haver un total de cent vint-i-quatre (124) canvis de nom oficialitzats per decrets de la Generalitat, nombre que representa prop d'un 12% del total de municipis de l'poca. Cent cinc (105) d'aquest total de cent vint-i-quatre contenien algun element de caire religis dins del topnim.
Tanmateix van romandre sense alteraci al voltant d'una trentena de denominacions hagionmiques (amb l'element Sant o Santa en el nom), a ms d'altres topnims amb arrel religiosa evident, com per exemple La Bisbal d'Empord, Sant Agust de Lluans, Sant Cebri de Vallalta, Sant Lloren de Morunys, Santa Margarida i els Monjos, Sant Pol de Mar, La Seu d'Urgell, Vallbona de les Monges, Verges o Vila-sacra.




cn = el nucli conserva el nom, malgrat no hagi conservat la independncia municipal

Present.
Desprs de la finalitzaci de la Guerra, la legalitat de l'poca de la Repblica Espanyola  esdevingu en el seu conjunt  ilegal , i amb ella els cent vint-i-quatre canvis de nom que es produiren oficialment en els municipis catalans. 
A data de gener de 2006, cent set dels topnims que foren susbtituits als anys 1937 i 1938 encara conserven la seva denominaci "tradicional". 
Disset (17) d'ells ja no tenen el mateix nom, b perqu aquest ha evolucionat cap a una altra forma o b perqu els nuclis han patit processos de segregaci o agregaci.
En noms sis (6) d'aquests disset casos, la nomenclatura que finalment s'ha imposat coincideix amb la que es va aprovar durant el periode 1937-1938, essent quatre (4) d'ells noms que no van respondre a una inquietut contrria a la tradici religiosa secular.
Els noms de Navs, Montell i Martinet, Hostalets de Pierola, Vilassar de Dalt, Calldetenes i Vilanova del Valls han acabat essent reconeguts com a oficials desprs del franquisme, potser, i tal i com diu en Joan Tort  Departament de Geografia Fsica i Anlisi Geogrfica Regional de la Universitat de Barcelona (vegeu enllaos externs)  perqu van ser canvis "normals", s a dir, que no van respondre a cap mena de principi d'arbitrarietat, sin a una forma d'aproximar la realitat administrativa als costums i les pautes d's real.

Enllaos externs.
Article de Joan Tort a la revista Scripta nova, 2003. Universitat de Barcelona 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62265" title="Pelai I" nonfiltered="4278" processed="4269" dbindex="24679">

Pelai I ( v 690 - 737 ), s el cabdill astur que va protagonitzar una rebelli contra el govern musulm i va fundar el Regne d'Astries del qual en fou el primer rei (722-737). 

El problema de les fonts. 

A l'escassejar les fonts i ser aquestes tardanes (les cristianes sn del segle X), s'ha teixit una llegenda sobre aquesta figura. Per tant si era un representant de l'aristocrcia local asturiana i no un fugitiu got, de suposada estirp rgia procedent de la facci venuda dels seguidors de l'ltim reis gots Roderic, com si es tracts, el que s ms probable, d'un individu d'origen got que gaudia de respecte i influncia entre els asturs, sembla fora de tot dubte l'existncia del personatge histric que confirmen les potser dubtoses Crnicas d'Alfons II com les tamb poc objectives encara que ms properes en el temps crniques musulmanes, que pretenen menysvalorar la figura poltica i militar del cabdill astur.

La llegenda. 

Pelai I, noble visigot, fill d'un duc tamb visigot anomenat Fvila i nt del rei Recesvint. Es desconeix el seu lloc de naixena, car diverses fonts li atribuxen un origen gallec, asturi, cntabre o fins i tot cordovs, totes elles amb notable intenci de justificaci poltica. 

A causa de les intrigues entre la noblesa visigoda, el rei Vtiza va conspirar per a assassinar al seu pare. Pelai va fugir a Astries, on tenia amics o famlia i posteriorment, sentint-se insegur a la Pennsula, va marxar com a pelegr a Jerusalem, encara que aquest ltim extrem algunes fonts ho desmenteixen. All va romandre fins a la mort de Vtiza (710) i l'ascens de Roderic, de qui era partidari. Amb aquest va formar part de la gurdia del rei i com a tal va combatre a la batalla de Guadalete a l'abril i maig de l'any 711. 

Desprs de la batalla es va refugiar a Toledo, i a la caiguda de la ciutat el 714, mentre uns altres escapaven a Frana, ell va tornar a la seva terra natal, Astries, suposadament custodiant el tresor del rei visigot. 

Les primeres incursions rabs al nord van ser les de Musa ibn Nusair el 716 que va prendre les ciutats de Lucus Asturum (Lugo de Llanera) i Gijn, on va deixar a crrec al governador Munuza. Les famlies dominants de la resta de ciutats asturianes van capitular i probablement tamb la famlia de Pelai. 

El 718 va tenir lloc una primera revolta encapalada per Pelai que va fracassar. La causa en va ser que Munuza s'havia casat per la fora amb la seva germana Adosinda. Pelai fou detingut i enviat a Crdova. No obstant aix, va aconseguir escapar i tornar a Astries on va encapalar una segona revolta i es va refugiar a les muntanyes. 

Munuza va enviar al general Al Qama a sotmetre als revoltats. Aquest va entrar pel port de Tarna, va remuntar el riu Naln i va arribar a Lucus Asturum. Des d'all va anar a la vall de Cangas, on estaven els cristians i el 722, va tenir lloc la Batalla de Covadonga, on fou derrotat per Pelai. 

Els cronistes musulmans posteriors, en canvi, afirmen que fou Pelai el derrotat a Covadonga, restant amb solament 300 dels seus homes, als quals es van anomenar despectivament "ases salvatges", i que es van refugiar en les coves d'una muntanya juntament amb 10 dones, sense representar per aix cap perill per al mandat islmic sobre la zona.

Conseqncies.

Amb la derrota, Munuza va abandonar Gijn i va intentar sortir d'Astries, sent derrotat a Olales. Amb aquesta fugida Pelai va poder entrar a Gijn sense esfor

Pelai I, que mai es va proclamar rei, va establir el seu govern a Cangas de Ons.

La revolta de Pelai de l'any 722 mai hauria triomfat sola, ja que l'exercit rab era molt mes poders, per desprs de rebre les notcies de Covadonga, Pere de Cantbria es va unir a la lluita amb totes les forces del seu ducat. Tamb molts nobles visigots i poblaci cristiana de la Hispnia sotmesa van emigrar al nord per a unir-se a la revoluci de Pelai. 

Npcies i descendents.

Es va casar amb Gaudiosa. D'aquest matrimoni va nixer:
 Ffila ( ? - 739), rei d'Astries;
 Ermessenda d'Astries, casada amb Alfons I d'Astries, fill de Pere de Cantbria;

Mort de Pelai. 

Va morir a Cangas de Ons, on tenia la seva cort, l'any 737. Va ser sepultat a l'esglsia de Santa Eulalia de Abamia, prxima a Covadonga, que ell havia fundat. Posteriorment les seves restes van ser traslladats per Alfons X de Castella a Covadonga. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62266" title="Pere de Cantbria" nonfiltered="4279" processed="4270" dbindex="24680">
Pere de Cantbria ( ? - 730 ), duc de Cantbria.

Orgens familiars.

Fins al segle XIX es va creure que era fill del rei Ervigi, basant-se en les crniques de l'poca, encara que avui dia historiadors i genealogistes ho posen en dubte, sabent que es tractava d'un lder visigot de la regi de Cantbria.

Descendents.

 Alfons I d'Astries (693-757), rei d'Astries, casat amb Ermessenda d'Astries, filla de Pelai I;
 Fruela de Cantbria (?-765);

Regne d'Astries.

Mitjanant l'acord amb Pelai I, ambds van fusionar els seus territoris, contraient matrimoni Alfons, fill de Pere, i Ermessenda, filla de Pelai. D'aquesta forma, el 14 de setembre de l'any 739, desprs de la mort de Ffila, fill de Pelai, el seu fill Alfons fou designat primer rei d'Astries amb el nom dAlfons I el Catlic i passaria a ser l'origen de la monarquia asturiana. 

A travs del seu segon fill Fruela, pare de Beremund I d'Astries, es materialitzar la contribuci de la Casa de Cantbria en l'orgen de la monarquia dels regnes hispans. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62269" title="Ducat de Cantbria" nonfiltered="4280" processed="4271" dbindex="24681">
El Ducat de Cantbria va ser creat durant el regnat del rei visigot Ervigi, amb la finalitat de donar certa autonomia i per garantir la pau al nord de la Pennsula Ibrica. L'aparici documental del Ducat data de l'any 883 quan apareix en la crnica Albendense al tractar Alfons I d'Astries dient: iste Petri Cantabriae ducis filius fuit, s a dir: fill del duc Pere de Cantbria, 

Tot i que no existeixen cites de cap poca que determinin l'extensi que pogus tenir el mateix ducat per que segons l'historiador Maza Solano era ms o menys el mateix que el de la Cantbria romana. Amaya n'era la seva capital, localitzada en l'extrem sud del ducat, en l'ara provncia de Burgos. 

Les cites sobre el Ducat tornen a trobar-se en les crniques; aix, la d'Alfons III diu: Adefonsus filius Petri Cantabrorum ducis i l'historiador Snchez Barns centra la fundaci del Ducat de Cantbria en l'ltim segle de la histria hispano-got quan aquest territori va deixar de ser un enemic i un perill per a la monarquia pel possible fet que durant aquesta poca integrs un ducat regit per un Dux, delegat regi al pas, triat entre els caps guerrers, establint-se com primer duc de Cantbria a Ffila, senyor de Libana i del territori que delimitaven els rius Sella i Deva. 

Basant-se en aquestes i altres fonts histriques hispanes, titulen Duc de Cantbria a Pere de Cantbria (segon Dux de Cantbria), pare del rei Alfons I el Catlic, entre unes altres, les Crniques dels Bisbes Rodrigo Ximnez de Rada Toledano (segle XIII); Lucas Tudense Eo tempore Adefonsus Catholiicus, Petri, Cantabriensis Ducis filius; la Crnica General d'Alfons X el Savi (any 1289, fonamentada en la Crnica Mundi de Lucas de Tui de l'any 1230), Firmiter omnes obtinui munitipnes, sucit a victoriosssim Rege Domino Adefonso, Petri Ducis filio i el cronista Assas en la seva Crnica General d'Espanya. 

Segons l'historiador Joaqun Gonzlez Echegaray en la seva obra Cantabria Antigua, Pelai I (qui en qualitat de soldat professional va encapalar la revolta inicial dels camperols nadius d'una zona del territori de la Cantbria Occidental contra cert control exercit pel governador rab d'Astries, Munuza) s nomenat cap dels asturs, assoleix l'alliberament de part d'Astries del domini cordovs i decideix segellar un pacte amb les altres zones independents del nord d'Espanya, que llavors controlava l'antic Duc de Cantbria, Pere. 

Sota aquest pacte es concerta el matrimoni d'Ermessenda d'Astries, filla de Pelai, amb Alfons I, fill del Duc Pere, consolidant d'aquesta forma la federaci d'ambds nuclis cristians de lluita contra l'Islam. A la mort de Pelai el 737, s nomenat cap dels Asturs el seu fill Ffila que dos anys desprs s mort per un s durant una cacera als Picos de Europa. s llavors el moment que el cntabro Alfons I s proclamat cap nic de tots els pobles revoltats per la seva doble vinculaci amb el moviment cntabre-occidental a travs de la seva esposa, i amb la resta del moviment cntabre per la seva filiaci respecte al Duc Pere. Aix s'establix una veritable uni permanent, el territori s'eixampla i Alfons, semblant-li desfasat i poc significatiu l'antic ttol de Duc, decideix utilitzar per vegada primera el ttol de rei: Rei dels cntabres-asturs.

 Vegeu tamb .

 Llista de reis d'Astries;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62271" title="Regne d'Astries" nonfiltered="4281" processed="4272" dbindex="24682">


El Regne d'Astries va ser la primera entitat poltica cristiana establerta a la pennsula Ibrica desprs del collapse del regne visigot desprs de la mort del rei Roderic a la batalla de Guadalete i la subsegent invasi musulmana. El regne va durar des de l'any 718, any en el qual es coron el rei Pelai I, fins el 925, quan Fruela II va accedir al tron del Regne de Lle. 

El substrat indgena.

El regne asturi va tenir com solar els territoris occidentals i centrals de la Serralada Cantbrica, particularment els Picos de Europa i l'rea central d'Astries, zones on van tenir lloc els principals esdeveniments poltico-militars durant les primeres dcades d'existncia del regne. Segons les descripcions d'Estrab i Cassi Di entre d'altres gegrafs grecoromans aquestes zones estaven habitades a l'inici de l'era cristiana per diferents pobles, entre els quals es poden citar els vadinienses, orgenomescos, Selmes, o els asturs. Aquests ltims habitaven la zona interior d'Astries 

Les informacions que ens donen els gegrafs clssics sobre la filiaci tnica d'aquests pobles sn confuses: Claudi Ptolemeu assenyala que els asturs habitaven la zona central de l'actual Astries, la qual s'estn entre els rius Navia i Sella, situant-se a l'orient d'aquest riu la frontera amb el territori dels cntabres. No obstant aix, ja al segle IV la Cosmographia de Juli Honori posa el naixement de l'Ebre en territori dels asturs (sub asturibus). En qualsevol cas i deixant a un costat els detalls relatius a les fronteres entre les diferents tnies cntabres, el propi Estrab assenyalava en la seva Geographia que tots els pobles del nord de la Pennsula, des dels galaics fins als bascons, tenien una cultura i unes formes de vida similars. 

Amb la caiguda de l'Imperi Rom i la lluita primer contra els romans i desprs contra els vndals i visigot va anar forjant una identitat comuna entre tots els pobles del futur Regne d'Astries.

Evoluci histrica.

Revolta astur.
Desprs de la victria de Pelai a la batalla de Covadonga l'any 722 sobre els musulmans s'estableix un petit territori en les muntanyes asturianes que donar lloc ms tard al Regne d'Astries. Aquest territori no s'estableix com successor del regne got en un primer moment com la mitificaci posterior ha establert, sin ms aviat com un fet sorgit d'un moviment de cabdills indgenes, conjuntament entre els asturs. La influncia dels immigrants provinents del sud, fugits d'Al-ndalus, anir impregnant de goticisme al regne asturi. 

El seu primer cabdill va ser el propi Pelai, establint la capital a Cangas de Ons. Durant les primeres dcades el control asturi sobre les diferents regions del regne era bastant lax, i per aix havia de ser enfortit contnuament a travs d'enllaos matrimonials amb altres famlies poderoses del nord de la Pennsula Ibrica: d'aquesta manera, Ermessenda, la filla del propi Pelai, va contreure matrimoni amb Alfons, fill de Pere de Cantbria. I els fills d'Alfons, Fruela i  Adossenda van fer respectivament el propi amb Mnia, una basca originria d'laba, i Sil, un cap local de l'rea de Pravia. 

Desprs de la mort de Pelai I l'any 737, el seu fill Ffila fou escollit rei d'Astries, el qual fou mort segons les crniques de l'poca per un s en una prova de valor exigida a la noblesa de l'poca.

Expansi inicial.
Alfons I d'Astries ser nomenat successor a la mort de Ffila, heretant el tron grcies al seu matrimoni amb la filla de Pelai, Ermessenda. Alfons es va desplaar des de terres de La Rioja fins a Astries per a contreure matrimoni amb Ermessenda. La mort de Ffila va possibilitar el seu accs al tron aix com l'arribada al poder d'una la qual arribaria a ser una de les famlies ms poderoses del Regne d'Astries: la Casa de Cantbria. 

Ser Alfonso el qual inici l'expansi territorial del petit regne cristi des de la seva rea inicial dels Picos de Europa avanant cap a l'oest fins a Galcia i cap al sud amb contnues incursions al vall del Duero prenent ciutats i pobles i duent als seus habitants cap a les zones ms segures del nord. Aix provocar el despoblament estratgic de l'altipl creant el Desert del Duero com a protecci contra futurs atacs musulmans. 

Aquest despoblament, defensat per Claudio Snchez Albornoz, s posat en dubte avui dia, almenys pel que fa a la seva magnitud. Les principals idees per a refutarlo sn d'una banda la conservaci de la toponmia menor en mltiples comarques aix com el fet que avui dia existeixin grans diferncies, tant des del punt de vista de l'antropologia biolgica com des de la cultural, entre els habitants de la zona cantbrica i els de la Meseta Central. El que s s cert s que en la primera meitat del segle VIII va tenir lloc en la vall del Duero un procs de ruralitzaci que va portar aconseguir l'aband de la vida urbana i l'organitzaci de la poblaci en petites comunitats de pastors. Com a causes d'aquest procs es pot citar la fallida definitiva del sistema de producci esclavista existent des de temps del baix Imperi, la propagaci continuada de grans epidmies en la zona, i finalment l'aband de lAl-Andalus per part de les guarniciones berbers desprs de la revolta dels anys 740 i 741. Tot aix va possibilitar el sorgiment d'un espai poc poblat i sense organitzar que va allar al regne asturi de les rtzies musulmanes i li va permetre afermar-se progressivament. 

Inicialment la seva expansi es porta a terme fonamentalment a travs del territori cantbric, des de Galcia fins a Biscaia, i ser necessari esperar fins als regnats d'Ordoni I i Alfons III perqu el Regne d'Astries prengui possessi efectiva dels territoris situats al sud de la Serralada. Fruela I d'Astries, fill d'Alfons I, consolid i ampli els dominis del seu pare. 

Transformacions poltiques.

A Fruela I el succe Aureli I, descendent de Pere de Cantbria, que installar la cort en terrenys del que actualment s el municipi de San Martn del Rey Aurelio, entre els anys 768 i 774. A l'ascendir al tron Silo I, casat amb Andosinda d'Astries, trasllad la cort a Pravia. 

Al morir el rei Silo fou escollit el seu nebot Alfons com a hereu, per una revolta de Mauregat, fill natural d'Alfons I, l'apart del poder, fent-lo amgar en terres alabeses. Mauregat, tot i la seva mala fama, proteg el Beat de Libana i el va recolzar en la seva lluita contra l'adopcionisme.

Expansi.
Desprs de l'abdicaci de Beremund, Alfons II el Cast va tornar a Astries i fou proclamat rei, acabant-se el perode de relativa pau amb els musulmans de perodes anteriors. Durant el seu regnat realitz expedicions de cstig cap al sud, arribant a Lisboa el 798. El 825 ven als musulmans al riu Naln i fixa la capital del regne a la ciutat d'Oviedo, repoblant la totalitat de Galcia i zones septentrionals de Castella i Lle. Va ser un regnat exposat a atacs continus dels musulmans i tanmateix, s'expandeix. Aix mateix el seu regnat destaca per l'aparici de l'art preromnic asturi, donant lloc a joies de l'arquitectura medieval europea. Alfons II instaura el culte xacobeo, i s la primera figura que vincula Astries amb Europa.

 
Els segents reis, Ramir I (fill de Beremund que es proclam rei desprs d'una guerra civil) i Ordoni I, viuen en un perode de guerra contnua contra els musulmans. En temps de Ramir es desenvolup l'art ramirense, l'apogeu del preromnico asturi. Aquest rei lliur la batalla de Clavijo, en la qual, segons la llegenda, l'apstol Sant Jaume a lloms d'un cavall blanc ajuda a l'exrcit asturi contra les tropes islmiques. 

Ordoni repobl Astorga, Lle, Tui i Amaya, establint relacions estretes amb el regne de Navarra, ajudant possiblement a l'alliberament del rei Garcia de Pamplona segrestat pels normands. Dintre del procs de vinculaci amb la vall de l'Ebre, establ aliances amb els Banu Qasi de Saragossa, als quals tamb combat en ocasions en successives variacions d'aliances. Ordoni tamb tract d'ajudar, sense xit, els mossrabs toledans en rebelli contra e l'emir cordovs. A la seva mort fou succet pel seu fill Alfons III. 

Apogeu i final.
Amb el suport dels nobles gallecs Alfons III aconsegu conquerir el nord de Portugal, avanant tamb pel riu Duero i conquerint Zamora i Burgos, el que signific el mxim apogeu del regne. 

Garcia I, fill de l'anterior, desprs d'una lluita amb el seu pare i els seus germans Ordoni i Fruela, trasllad la capital del regne a la ciutat de Lle, amb la qual cosa es crea un nou regne que aglutin l'asturi, el Regne de Lle.

 Vegeu tamb .
 Llista de reis d'Astries;
 Regne de Lle;
 Llista de reis de Lle;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62272" title="Ffila" nonfiltered="4282" processed="4273" dbindex="24683">
Ffila ( ? - 739), rei d'Astries (737-739).

Fill de Pelai I i la seva muller Gaudiosa. El 737 reb, a la mort del seu pare, el Regne d'Astries, si b aquest encara noms era una petita part del que el seu successor aconseguiria unir.

Va morir prematurament, segons explica la llegenda, a causa d'un enfrontament amb un s, tot i que el ms probable fos l'assassinat poltic, ja que la seva mort va permetre proclamar-se rei el duc de Cantbria, Alfons I d'Astries, casat amb la germana del propi Ffila, Ermessenda d'Astries.

Fou enterrat a la capital del regne, Cangas de Ons, per la seva esposa Froiluba, amb la qual s'havia casat el 739 i havia tingut una filla anomenada Favnia.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62274" title="Alfons I d'Astries" nonfiltered="4283" processed="4274" dbindex="24684">

Alfons I d'Astries el Catlic ( 693 - 757 ), rei d'Astries (739-757).

Orgens familiars.
Fill de Pere de Cantbria i descendents del rei visigot Recared. 

Npcies i descendents.
Alfons es cas amb Ermessenda d'Astries, filla de Pelai I. Del seu pare havia heretat les terres patrimonials de Cantbria i grcies a la seva esposa va rebre Astries. D'aquest matrimoni van nixer:
 Fruela I d'Astries (v 740-768), rei d'Astries;
 Vimerar d'Astries (?-767), assassinat;
 Adossenda d'Astries, casada amb Silo I d'Astries;

Alfons I va tenir un fill bastard amb una musulmana:
 Mauregat I d'Astries, rei d'Astries;

Vida poltica.
Tant Pelai com el seu fill Ffila mai se'ls va considerar reis, a diferncia d'Alfons I que es va utoproclamar rei d'Astries a la mort del seu cunyat Ffila.

Amb ell el Regne va iniciar la Reconquesta, aprofitant les lluites internes dels musulmans. Aix el 740 es va annexionar Galcia, el 754 Lle i fins i tot va arribar a conquerir La Rioja, per aquesta no la va poder repoblar.

En aquestes campanyes de reconquesta les ciutats i pobles quedaven buits al marxar cap a terres ms segures del nord, duts per Alfons I i el seu exrcit. Aquesta manera de fer va comportar dues conseqncies d'importncia pel futur:
 la creaci del Desert del Duero: l'rea compresa entre el riu Duero i la Serralada Cantbrica va quedar prcticament despoblada per dificultar aix els futurs avenos de tropes musulmanes vers el nord. La repoblaci de part d'aquestes terres s'iniciar cent anys ms tard amb gent de Cantbria.
 l'increment de poblaci que van experimentar les terres de la vessant nord de la Serralada, Cantbria i Astries, amb la gent duta de la meseta va provocar la necessria roturaci de terres i la fundaci de nous pobles, configurant el tipus de poblament que la zona t avui dia.

La seva tomba s a Santa Maria de Covadonga, una de les seves fundacions, per la qual cosa reb el sobrenom de Catlic.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62275" title="Ermessenda d'Astries" nonfiltered="4284" processed="4275" dbindex="24685">
Ermessenda d'Astries ( v 725 - ? ), infanta d'Astries i reina consort d'Astries.

Filla de Pelai I i Gaudiosa, que es creu que va nixer en el desplaament d'aquest des de Toledo fins al nord de la Pennsula Ibrica i installant-se definitivament a Astries. Era germana de Ffila.

Es va casar amb Alfons de Cantbria, fill de Pere de Cantbria. D'aquest matrimoni van nixer:
 Fruela I d'Astries (v 740-768), rei d'Astries;
 Vimerar d'Astries (?-767), assassinat;
 Adossenda d'Astries, casada amb Silo I d'Astries;

A la mort del seu germ Ffila a conseqncia de l'atac d'un s, el seu marit fou nomenat rei d'Astries amb el nom d'Alfons I.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62277" title="Fruela I d'Astries" nonfiltered="4285" processed="4276" dbindex="24686">
Fruela I d'Astries el Cruel ( 722 - Cangas de Ons 768 ), rei d'Astries (757-768).

Orgens familiars.

Fill primer d'Alfons I d'Astries i Ermessenda d'Astries, va heretar el Regne d'Astries a la mort del seu pare el 757.

Npcies i descendents.

Es va casar amb Mnia d'laba, amb la qual va tenir:
 Alfons II el Catlic (765-842), rei d'Astries;
 una filla, casada amb Nepoci, rei usurpador d'Astries ;

Vida poltica.

Va reprimir durament una revolta dels bascons d'laba contra la seva autoritat aix com una dels nobles gallecs l'any 766. Per aquest motiu el seu sobrenom del Cruel.

Va reformar el clergat del seu regne, prohibint el casament d'aquests i obligant a deixar les esposes d'aquells que estiguessin casats, cosa que va provocar una gran enemistat per la seva part.

Veient que el seu germ Vimarar d'Astries es guanyava les simpaties de l'aristocrcia el va matar personalment, acusat d'encapalar una conspiraci per destronar-lo. Aix va provocar que tamb la noblesa s'enemists amb ell i l'assassins a Cangas de Ons, i es van confabular per escollir com a successor seu al tron asturi al seu cos Aureli I d'Astries

Va fundar la ciutat d'Oviedo, on fou enterrat al costat de la seva dona.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62278" title="Sami septentrional" nonfiltered="4286" processed="4277" dbindex="24687">

El sami septentrional o sami del nord s la llengua amb ms parlants del grup sami. Pot ser dividit en tres principals grups dialectals: sami de Torne, sami de Finnmark i sami del mar.  Es parla a les zones septentrionals de Noruega, Sucia i Finlndia. Segons la procedncia de les fonts la xifra oscilla entre els 15.000 i 25.000 parlants.

El sami septentrional usa l'alfabet llat, i cont els segents carcters: A/a, /, B/b, C/c,  / , D/d, / , E/e, F/f, G/g, H/h, I/i, J/j, K/k, L/l, M/m, N/n,  / , O/o, P/p, R/r, S/s, /, T/t,  / , U/u, V/v, Z/z, /. Es similar a l'ortografia finesa, per C s la fricativa alveolar sorda , el caron en   ,  [ ], and  [ ] indica una articulaci postalveolar, i la ratlla en  and   indica una articulaci fricativa dental. La lletra  denota  (vocal frontal) mentre que A denota la vocal posterior.   s la lletra per a la velar nasal qu en ocasions pot ser alfon de la /n/.
 
Tamb es poden trobar variants per a  / , / i / escrits respectivament  / ,  / ,  , .  En ocasions / s escrit com a /.
  
Gramtica. 
El sami septentrional s una llengua aglutinant, amb un sistema flexional molt alt que comparteix molts aspectes amb altres llenges uralianes.

 Pronoms .
Els pronoms personals i possessius tenen tres nombres -singular, plural i dual-. La segent taula cont els pronoms personal en nominatiu i genitiu.





La taula segent mostra la declinaci d'un pronom personal ell, ella en diversos casos:



 Declinaci .
Hi ha 7 o 8 casos: nominatiu, genitiu, acusatiu, inessiu-elatiu, illatiu, comitatiu, essiu i un cas rarament usat, l'abessiu. L'inessiu-elatiu funciona com l'elatiu en la forma del singular dels substantius i com inessiu en el plural.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62280" title="Louis Renault" nonfiltered="4287" processed="4278" dbindex="24688">

 Louis Renault (jurista) (1843 - 1918), professor francs de dret internacional, Premi Nobel de la Pau en 1907.
 Louis Renault (industrial) (1877 - 1944), industrial francs, fundador de l'empresa automobilstica Renault.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62281" title="Louis Renault (jurista)" nonfiltered="4288" processed="4279" dbindex="24689">


Louis Renault ( Autun, Frana 1843 - Barbizon 1918 ) fou un jurista i professor universitari francs guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1907.

Vida i obra.
Va nixer el 21 de maig de 1843 a la poblaci d'Autun, situada al departament francs de Saona i Loira. Desprs d'ensenyar dret rom i mercantil a la Universitat de Dijon entre 1868 i 1873 es trasllad a Pars, on fou membre de la Facultat de Cincies Poltiques (1874) i professor de dret internacional (1881).

Activitat internacional.
El 1890 fou nomenat conseller del Ministeri d'Afers Exteriors, i va representar el seu pas a diverses conferncies internacionals, incloses la segona Conferncia de Pau de La Haia de l'any 1907 i la Conferncia Naval de Londres de 1908-1909. Actu tamb com a membre del Tribunal de la Haia i intervingu en moltssimes intermediacions internacionals de caire molt divers, tals com regulaci dels drets de propietat intellectual, regulacions del cable submar, aviaci militar, abolici de l'esclavitud, etc. Fou un important rbitre; els seus casos ms famosos foren el Japanese House Tax (1905), el cas Casa Blanca (1909), el cas Sawarkar (1911), el cas Carthage (1913) i el cas Manouba (1913).

L'any 1907 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau, juntament amb l'itali Ernesto Teodoro Moneta.

Va ser un autor molt prolfic. Entre les seves obres es troben articles i monografies especialitzades en dret internacional. Junt amb el seu collega i amic Charles Lyon-Caen va escriure un tractat en nou volums sobre dret internacional del qual s'editaren moltes edicions. s autor, entre d'altres, de Introduction  l'tude du droit international ("Introducci a l'estudi del dret internacional",  1879), Les Convencions de La Haia sobre el dret internacional privat (1903), Les primeres violacions del dret de gents per Alemanya (1917).

Mor el 8 de febrer de 1918 a la ciutat de Barbizon, situada al departament de Sena i Marne.

Enllaos externs .
 Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1907




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62283" title="LiveJournal" nonfiltered="4289" processed="4280" dbindex="24690">
LiveJournal (a vegades abreviat LJ) s el nom d'un bloc que permet als internautes mantenir un diari personal en lnia. Tamb s el nom del programari del servidor de codi obert que va ser dissenyat per executar-lo. Les diferncies entre LiveJournal i altres blocs s que LiveJournal inclou caracterstiques a l'estil WELL (Whole Earth 'Lectronic Link) d'una comunitat i caracterstiques de xarxes socials similars a les de Friendster.

LiveJournal va ser creat el 1999 per Brad Fitzpatrick com una forma de tenir els seus amics de l'institut actualitzats sobre les seves activitats. En gener del 2005, la companyia de programari per a blocs Six Apart va comprar Danga Interactive, l'empresa propietat de Fitzpatrick que mant LiveJournal.

 Caracterstiques .
Diverses caracterstiques distingeixen LiveJournal d'altres llocs de weblog, una de les quals s la "Pgina d'amics", una llista d'aportacions recents de persones que es trobin incloses en el propi "Llistat d'amics" (algunes vegades abreviat com "flist"). Aix converteix LiveJournal en una comunitat de blocs interconnectats, i en fa una xarxa social de programari. Una altra caracterstica especial s la utilitzaci del sistema de referncia S2 per a permetre als usuaris personalitzar l'aparena i funcionament dels seus blocs.

Igual que en altres serveis en lnia, els usuaris poden posar una petita imatge icnica, anomenada "userpic" o "icon", que els identifica davant de la resta de la comunitat (aquesta funci d'imatge d'usuari s lavatar d'usuari). Aquesta petita imatge opcional pot tenir una resoluci mxima de 100x100 pxels. Els usuaris gratuts de LiveJournal, que en sn el 98% aproximadament, tenen un lmit de 3 icones intercanviables. Els possedors de comptes de pagament, l'1,6% de la xarxa, poden tenir-ne fins a cinquanta i, pagant un plus addicional, fins a mil.

Les icones seleccionades pels usuaris apareixeran llavors, si n'hi ha, en els escrits en pgines individuals d'usuaris, i en les "pgines d'amics" d'altres usuaris que, al seu torn, l'hagin donat d'alta com a amic. La icona per defecte de l'usuari apareixer destacada en el seu registre principal.

Cada usuari t una pgina d'"informaci d'usuari", que usa per a descriure les seves aficions personals. Pot contenir una gran varietat d'informaci incloent dades de contacte, biografia, imatges (enllaades a llocs externs), i llistes d'amics, aficions, i comunitats a qu pertany l'usuari.

Comunitat.
Demografia.

Fins a mitjans de novembre del 2005, s'havien creat ms de 8,7 milions de comptes d'usuari, dels quals quasi 1,4 milions s'havien actualitzat en els darrers trenta dies. D'aquells usuaris que havien informat la data d'aniversari, la gran majoria es trobava en el grup d'edat comprs entre els 15 i 23 anys. Dels que van especificar gnere, ms de dos teros eren dones; aquesta proporci s notable si es considera que Internet acostuma a ser un mitj dominat pels homes.

LiveJournal s ms popular en pasos de parla anglesa que en els altres (tot i que existeix una funci de selecci de l'idioma). Geogrficament, Estats Units s el pas ms mpliament representat. Rssia tamb aporta gran quantitat d'usuaris, ja que molts russos han fet de LiveJournal el seu mecanisme principal per al blogging. 

Estadstiques recollides fins a novembre de 2005 (basades en la informaci entregada pels usuaris):

Estats Units - 4.101.631;
Canad - 296.613;
Regne Unit - 237.813;
Federaci Russa - 236.916;
Austrlia - 108.946;

I els cinc estats nord-americans amb major quantitat d'usuaris:

Califrnia - 901.972;
Florida - 566.198;
Nova York - 526.791;
Michigan - 434.804;
Texas - 388.144;

Interacci entre els usuaris.
Tal com passa amb la majoria dels weblogs, els usuaris poden afegir comentaris en escrits d'altri, i aix crear una cadena (o "thread") de missatges a l'estil d'un frum de missatges; cada comentari pot ser respost individualment i, d'aquesta manera, comenar una nova cadena. Tots els usuaris, inclosos aquells que no paguen, poden personalitzar aquesta funci escollint entre diverses opcions: poden ordenar el programari que solament accepti comentaris provinents d'usuaris de la seva "Llista d'amics" (o "Friends List", d'ara en endavant "flist") o no permeti comentaris annims (el que vol dir que noms usuaris registrats de LiveJournal poden fer comentaris als seus escrits), poden ordenar que tot comentari nou sigui "filtrat", o fins i tot no permetre que s'escriguin missatges. L'usuari t l'opci addicional de rebre comentaris o respostes directament en la seva casella de correu electrnic, sempre que l'hagi registrat a LiveJournal.

LiverJournal funciona, a ms a ms, com allotjament o hosting de comunitats o frums de discussions grupals, que abasten una mplia gamma de temes. (Per exemple, existeix una comunitat que s'ocupa especficament de la Viquipdia) Cada comunitat t un o ms usuaris que la mantenen i que tenen accs a les seves opcions i funcions.

Algunes rees de LiveJournal depenen bastant de la participaci voluntria i de les contribucions dels usuaris. En particular l'rea de suport a LiveJournal s administrada quasi exclusivament per voluntaris no remunerats. De forma similar, la pgina web es tradueix a altres idiomes grcies al treball de voluntaris. Tot i aix, aquests esforos s'han anat reduint a causa d'una creixent i estesa frustraci, que molts atribueixen a desinters en aquests temes i problemes per part de la gerncia de LiveJournal. 

En el passat, el desenvolupament del programari de LiveJournal s'havia fet grcies a una estesa participaci de voluntaris. Entre febrer i mar del 2003 es va fer pblica una iniciativa (anomenada el Bazaar) per incentivar la participaci voluntria, remunerant econmicament desenvolupaments o millores "sollicitades" del sistema , basant-se en un esquema mensual de pagaments. La remuneraci noms es va fer efectiva un cop i, al cap d'un any, la gerncia va tancar el servei. 

Avui en dia, les contribucions voluntries al programari es consideren cada vegada menys com possibles per una inclusi al sistema, ja que la companyia contracta treballadors que es dediquen als interessos comercials de l'empresa. Aix ha comportat la formaci de forks o sistemes alternatius derivats de LiveJournal que introdueixen funcions noves que els usuaris desitgen trobar a LiveJournal. En especial, aquelles que se solliciten freqentment en la plana de suggeriments de LiveJournal, (Incidentalment, aquesta es veu sovint com a suprflua, ja que molts dels seus lectors regulars opinen que LiveJournal ha deixat de preocupar-se per les idees dels seus usuaris, i es dedica exclusivament a implementar les propostes del seu equip de desenvolupament, en especial des que ha estat adquirit per Six Apart). 

En alguns casos, i per raons legals i administratives, LiveJournal ha vetat que alguns usuaris realitzessin contribucions voluntries.

Usuaris i diaris notables.

Certs LiveJournals s'han fet famosos al llarg dels anys, per tenir continguts especialment interessants, amb comentaris poltics i consells anecdtics sobre temes que van des de la cura de la casa fins els aquaris. Alguns tamb perqu pertanyem a personatges d'anomenada, com diversos escriptors famosos, artistes grfics, personalitats dels mitjans de comunicaci, programadors, etc.

Altres diaris, han atret l'atenci a causa de desgrcies associades als seus titulars. Vegeu, per exemple, 

el diari de Rachelle Waterman, nom d'usuari smchyrocky, una adolescent d'Alaska, que va ser arrestada el 19 de novembre del 2004 pel suposat assassinat de la seva mare; la seva ltima entrada cont una referncia a la mort d'aquesta. ;
el diari de John Dallas Lockhart, nom d'usuari ohbutyouwillpet, un advocat de 36 anys d'edat que va escapar d'Ohio, Estats Units, per evitar respondre de mltiples crrecs d'abusos sexuals a menors, entre ells el d'un infant de quatre mesos d'edat.
el diari de Jeff Weise, nom d'usuari weise, un estudiant de secundria a Red Lake, Minnesota responsable de la massacre a l'escola secundria Red Lake High School.

Els casos en qu LiveJournal ha tingut un impacte en el "mn real" inclouen:

homeless_at_nyu. El 2004 el diari de Steven Stanzak, un estudiant "sense sostre" de la New York University (NYU), va rebre atenci nacional als Estats Units. Stanzak havia viscut a les biblioteques de la NYU durant 8 mesos, ja que no podia pagar el costs d'allotjament estudiantil. Va fer de la seva aventura una crnica a LiveJournal i, eventualment, va captar l'inters dels mitjans de comunicaci, aix com el del consell directiu de la universitat, que finalment li atorg allotjament gratut per un temps i li increment el subsidi econmic.;

ea_spouse. Un altre usuari que va originar controvrsia pblica va ser el (fins ara) annim autor conegut com ea spouse. Aquest usuari va crear un diari amb el propsit de denunciar prctiques comercials possiblement illegals en la plana web d'EA Games. En novembre del 2004, la veracitat d'aquestes denncies es va discutir en frums com Penny Arcade i Slashdot, fins que una setmana ms tard es va entaular una demanda collectiva en contra d'EA, per irregularitats en els salaris dels seus treballadors.

interdictor. Michael Barnett, el responsable d'una empresa d'Internet en crisi, va ser testimoni presencial de l'Hurac Katrina des d'un centre de recollecci de dades del Districte Comercial de Nova Orleans. Va documentar en el seu bloc el pas de l'hurac per la zona i va fer-se fams de la nit al dia. ;

Les entrades controvertides o espectaculars poden atraure milers de comentaris, ja que la robusta xarxa social sol transmetre alertes als usuaris; de la mateixa manera, pgines externes com la Encyclopedia Dramatica o LJ Drama categoritzen aquests successos i proporcionen enllaos als diaris o entrades.

Frank el cabrit.
Frank el cabrit s la mascota de LiveJournal. Gran part dels usuaris de Livejournal el tracten com un usuari real i la seva breu "biografia", aix com el seu "diari" ho reflecteixen.

Ocasionalment, quan hom truca al servei de publicacions telefniques PhonePost s informat que "Frank el cabrit agraeix la seva trucada". Aix es produeix de forma aleatria.

Establint xarxes socials.
La unitat, "xarxa social" a LiveJournal s un quaternal (amb quatre possibles estats de connexi entre dos usuaris): Dos usuaris donats poden no tenir relaci entre ells, poden tenir-se mtuament com "amics", o b ser un "amic" de l'altre, sense reciprocitat.

La paraula "amic" a LiveJournal s, per sobre de tot, un terme tcnic; tot i aix, aquest mot t per a molts usuaris una forta crrega emocional i en algunes comunitats com lj_dev i lj_biz, aix com a la Bstia de suggeriments s'ha discutit si s el terme hauria de seguir usant-se d'aquesta manera. Aquest conflicte es discuteix en major detall ms endavant.

La llista d'amics d'un usuari (tamb coneguda com flist) freqentment inclou, a ms d'usuaris individuals, diverses comunitats i serveis de RSS. Generalment, els "amics" d'un usuari tenen accs a publicacions protegides; a ms a ms aquesta etiqueta produeix que les publicacions d'aquests "amics" apareguin en la "Pgina d'amics" de l'usuari. Els amics tamb es poden aglutinar en "grups d'amics", cosa que permet a aquestes funcions un comportament ms complex.

Aquest s doble d'"amic" com a) alg a qui es llegeix, per un costat i b) com alg en qui es confia, per l'altre, no coincideix necessriament amb l's ms quotidi del terme. Entre els usuaris individuals, que integren la llista d'amics d'un usuari determinat, pot coexistir una barreja de persones conegudes a travs d'amistats en el "mn real", amistats per Internet, usuaris que comparteixen certs interessos generals i "amics" per cortesia (reciprocitat en ser etiquetats aix per l'altre usuari). De vegades, una llista d'amics s quelcom ms aviat com una llista de lectura, una collecci, un trenca-closques, o un aplec a l'atzar sense cap significaci social. 

El fet que la paraula "amic" s'empri a LiveJournal, sense qualificatius, per a descriure conceptes tan diametralment diferents, pot degenerar ocasionalment en malentesos, situacions conflictives o ofensives. L'afer es complica pel fet que marcar o desmarcar-se d'un usuari com "amic" s tan simple com pitjar un bot, mentre que en la vida real les amistats es desenvolupen i desintegren al llarg d'un perode de temps. Donat que la creaci d'una relaci d'"amics" a LiveJournal no requereix del permis de l'altra, i noms cal l'acci per part d'un usuari individual, qualsevol usuari pot marcar com amic a qualsevol altre. Molts usuaris temen ser marcats com "amics" per algun personatge conflictiu o b, d'alg a qui no vol tenir per amic de cap manera. Per combatre aix, s'ha creat una funci que permet als usuaris "amagar" la llista d'usuaris que els han marcat com amics .

L'1 d'abril del 2004 (festa anglosaxona equivalent al dia dels sants innocents), l'equip de Livejournal va fer una broma on es van canviar els termes "amic de" i "amic" per "assetjats" ("stalking") i "assetjat per" ("stalked by"). Tot i que bastants usuaris ho van trobar gracis i van proposar conservar els nous termes, l'assumpte va causar controvrsia, particularment entre vctimes d'assetjaments .

Tot i aquests problemes, la paraula friend ("amic") segueix sent utilitzada per definir aquestes multifactiques relacions a Livejournal. Es creu que aix reflecteix la intenci dels dissenyadors de LiveJournal perqu aquest vagi ms enll de ser una estructura d'organitzaci en lnia i es transformi en quelcom aix com una comunitat, anloga al concepte existent en el mn "offline". 

Controvrsies.
Sistema de Invitacions.
Del 2 de setembre del 2001 fins el 12 de desembre del 2003, el creixement de LiveJournal es va controlar amb un sistema d'invitacions. Aquesta mesura es va implantar pel fet que el nombre d'usuaris creixia massa rpidament i l'arquitectura del sistema no va poder suportar la crrega. La introducci d'un sistema d'invitacions implic que els nous usuaris es van veure obligats a obtenir b un codi d'invitaci mitjanant un usuari ja actiu, o b un compte de pagament que es revertia en compte de tipus gratut a la finalitzaci del perode contractat. El sistema d'invitaci tamb va tenir l'efecte de prevenir els abusos de certs usuaris i de restringir la creaci de diversos comptes a la vegada, que en moltes ocasions acabaven per no ser utilitzats. Diverses millores en l'arquitectura del sistema van permetre que LiveJournal treis el sistema d'invitacions.

La remoci del sistema d'invitacions va causar reaccions oposades entre els usuaris. Una part d'ells considerava que el sistema d'invitacions atorgava a LiveJournal un toc d'elitisme, mentre que una altra part argumentava que aix afavoria una comunitat ms petita i ms unida. Altres usuaris, entre ells els administradors de LiveJournal, respongueren a aquestes crtiques dient que el sistema d'invitacions havia estat implementat des del principi tan sols com una mesura temporal, per no indefinida.

Decisions de l'equip anti-abusos.
A mesura que LiveJournal ha anat creixent, els administradors han hagut d'afrontar problemes sobre els continguts que hom hi ha introdut. Degut a aquests problemes, LiveJournal ha definit una normativa d's , com tenir molts altres servidors Web. Els termes d's detallen la llibertat d'expressi, per al mateix temps inclouen una llista de conductes inacceptables, com l'spamming, violacions dels drets d'autor i les ofenses a altres usuaris. LiveJournal va crear un "equip anti-abusos" per supervisar el compliment dels termes del contracte; aquest s'encarrega qualsevol reclamaci per violacions de drets d'autor o de la llei.

L'"equip anti-abusos" ha estat criticat en diverses ocasions per la seva manera d'afrontar les suposades violacions del termes. Molts usuaris han expressat que l'equip ha reaccionat de manera massa severa davant casos de suposades violacions dels termes del contracte (o en l'extrem oposat, que ha perms que violacions evidents restessin impunes). El novembre del 2004 es va generar una polmica, quan un document destinat a l'"equip anti-abusos" va sortir a la llum abans de la seva publicaci oficial. Va ser inevitable que es fes comparacions entre el document i el termes d's i alguns usuaris consideraren que el nou document era ms restrictiu que els termes d's originals (mentre que altres usuaris eren del parer que els amplis continguts del termes d's no cobren el nou document que es dictava). A la fi, el nou document s'ha publicat oficialment , sense modificacions.

Un petit grup d'usuaris que ha estat afectat per les poltiques de l'"equipo anti-abusos" ha decidit deixar LiveJournal en favor a altres servidors de blogs, per aquest grup s minscul en comparaci a la vasta base d'usuaris de LiveJournal. Les noves poltiques de LiveJournal han generat entre molts, l'opini que LiveJournal s un servidor per adolescents, diaris personals i xarxes socials per que s molt restrictiu quan es tracte de periodisme Web formal. L'opini d'altres s que l'"equip anti-abusos" est realitzant la seva funci com ha de ser i noms ha restringit/bloquejat a usuaris amb males intencions o amb un historial de diverses violacions als termes d's. Naturalment, en l'opini d'aquest equip, LiveJournal s un servidor que permet periodisme Web en forma prudent, sempre i quan no hagi cap transgressi als termes d's.

Venta a Six Apart.
Danga Interactive, la companyia que va crear LiveJournal, va ser inicialment creada per Fitzpatrick qui tamb va ser el propietari inicial de la companyia en la seva totalitat. Mentre LiveJournal creixia, diverses empreses van fer diverses ofertes per la compra a Fitzpatrick per des d'un principi les va refusar totes ja que no volia deixar el seu projecte (al qual va denominar el seu nad) en les mans d'altres que no compartien els principis bsics del lloc. Aquests principis eren: dependncia dels ingressos dels comptes pagats per costejar les operacions del lloc, l'oposici de desplegar publicitat comercial a LiveJournal, un modelo de suport a travs de voluntaris i el recolzament del moviment del programari lliure. No obstant aix, como l'aspecte administratiu va comenar a consumir ms i ms temps de Fitzpatrick, va comenar a prendre de manera seriosa les ofertes d'adquisici ja que preferia enfocar-se en l'aspecte tcnic de LiveJournal.
Finalment Ben i Mena Trott, co-fundadores de Six Apart, es van ajuntar amb Fitzpatrick i van poder guanyar-se la seva confiana al demostrar que compartien els seus principis base que Fitzpatrick havia establert per LiveJournal. Fitzpatrick va decidir vendre LiveJournal a Six Apart li va permetre desenvolupar els aspectes tcnics mentre que els coneixements de Six Apart podrien millorar la usabilitat i el disseny del site. L'inters de Six Apart en comprar LiveJournal i Danga es va originar en el fet que ja eren propietries d'altres productes que permetien el blogging.

Reacci de la comunitat d'usuaris.
Els rumors de la imminent venda de Danga a Six Apart es van anunciar inicialment pel periodista Om Malik de la revista Business 2.0 en el seu blog el 4 de gener del 2005. El rumor es va propagar immediatament i els usuaris van iniciar una discussi sobre les possibilitats de venda de la companyia que era propietria de LiveJournal.


 El dia sigent, va comenar a assumir que venien grans canvis entre els quals estava el rumor que LiveJournal requeriria que tots els seus usuaris paguessin pels seus comptes; tal va ser el pnic causat que molts usuaris van treure cpies dels seus diaris.  A les poques hores Fitzpatrick va confirmar la venda de LiveJournal i va insistir que els principis fonamentals de la companyia no es veurien afectats per l'adquisici. Fitzpatrick tamb va detallar que ell i els altres treballadors de Danga continuarien a la direcci de LiveJournal i que ell havia determinat abans de vendre que Six Apart estava compromesa a conservar els principis fonamentals.

La gran majoria d'usuaris van recolzar la decisi de Fitzpatrick per va haver alguns que van criticar el fet que Six Apart no recolzava el programari lliure completament ja que es dedicava a la venda de "programari propietari". Tamb va haver desacord en els canvis que es van fer al document de principis de LiveJournal . A ms tot i que alguns usuaris confiaven en Fitzpatrick, desprs de la venda van sentir que ell ja no tenia el control.

Els que donaven suport a Fitzpatrick van publicar diverses respostes a les declaracions fetes contra la seva persona i la seva companyia.  Van notar que la gran majoria del codi de LiveJournal continuava sent de font oberta ja que la seva llicncia es trobava sota el GPL. A ms van notar que la majoria de canvis al document de principis eren canvis de paraules per evitar problemes legals.

Altres persones que donaven suport a Fitzpatrick van declarar que, com Fitzpatrick era l'nic propietari de Danga Interactive, tenia tot el dret a vendre la companyia a qui volgus sense consultar la base d'usuaris.

Finalment, el mateix Fitzpatrick va declarar que s'havia cansat de l'aspecte administratiu del lloc fins al punt de considerar la clausura.

Altres llocs que corren sota el motor de LiveJournal.
El programari que executa LiveJournal s de font oberta i est escrit principalment en Perl. Grcies a aquest fet diverses comunitats han estat dissenyades amb el programari de LiveJournal. A excepci de DeadJournal i GreatestJournal aquestes comunitats solen ser inestables i de curta duraci. Un exemple d'aquest s el tancament d'uJournal l'agost 2004, fet que deixa a uns 100,000 comptes sense servidor fins que van ser traspassades a AboutMyLife. Un altre exemple s Journalfen, el qual s'ha posat fora de lnia en diverses ocasions i s'ha vist plagat d'spam tot i que ha tractat de mantenir el seu enfocament en una sola comunitat.

Linea cronolgica de LiveJournal.


Referncies.


 Vegeu tamb .
LJ Drama, pgina web que detalla i satiritza els esdeveniments que succeeixen dintre de la comunitat de LiveJournal.

 Enllaos externs .
LiveJournal.com;
Usuaris de LiveJournal catalogats pel seu pas de origen;
Hyperfriendship: An Ethnographic Account of Friendship Amongst LiveJournal Users Article que detalla les amistats de LiveJournal] (en format PDF) ;
LjSEEK.COM - Motor de cerca que indexa les entrades pbliques de LiveJournal;

 Articles de Premsa .
Articles de premsa (en angls) relacionats amb LiveJournal
Structure and Evolution of Blogspace Anlisi de LiveJournal publicada el desembre de 2004 per lAssociation of Computing Machinery en la seva publicaci Communications of the ACM.
Journals might be gaining ground Article publicat al San Jose Mercury News el setembre del 2002 ;
Young Web whiz blogs his way to a bundle Article publicat a The Oregonian el gener del 2005, sobre la venda de LiveJournal;
Youth craft new world on Web site Article de gener del 2005 que investiga el fet que cada dia ms persones obtenen les seves notcies de fonts web en comptes d'en vies de comunicaci massives.
Plana web que detalla els canvis en Suport Tcnic de LiveJournal.com;
Pulling sense out of today's informational chaos: LiveJournal as a site of knowledge creation and sharing, Article pres de First Monday First Monday;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62291" title="Pist" nonfiltered="4290" processed="4281" dbindex="24691">

El pist s una pea cilndrica d'alumini, situada dins del cilindre, bastant ajustada a ell per sense aplegar a tocar les seves parets. T un moviment alternatiu, lliscant per l'interior del cilindre. Consta de dues parts, cap i falda. Al cap poseeix unes ranures on s'acoplen els segments de compressi i el de lubricaci. 

T un orifici on s'allotja el bul que enllaa el pist amb la biela.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62302" title="Campeche" nonfiltered="4291" processed="4282" dbindex="24692">

Campeche o San Francisco de Campeche s un port del Golf de Mxic, i la ciutat ms gran i capital de l'estat mexic homnim, localitzat al sud-est del pas, sobre la pennsula de Yucatn. La poblaci de la ciutat s 230.000 habitants.

La ciutat va ser fundada el 1540 pels conquistadors espanyols amb el nom de San Francisco de Campeche, sobre la ciutat maia de Kimpech (Canpech). Segons els historiadors o els conquistadors, la ciutat de Kimpech tenia 3000 cases i diversos monuments, els quals no han sobreviscut.

La ciutat s una destinaci turstica important ja que cont nombrosos edificis colonials, i a ms, est envoltada per un impressionant mur que la protegia dels pirates i bucaners els segles XVI-XVIII. Va rebre l'estatus de Patrimoni Cultural de la Humanitat el 1999.

Enllaos externs.
 Ajuntament de Campeche;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62303" title="Pachuca" nonfiltered="4292" processed="4283" dbindex="24693">

Pachuca, oficialment, Pachuca de Soto, s la capital de l'estat mexic d'Hidalgo, coneguda popularment com el bressol del futbol i del protestantisme mexicans, ambdues coses portades pels immigrants britnics que s'hi van establir per treballar a les mines de plata. Es troba a 96 km al nord-est de la ciutat de Mxic i t una poblaci estimada de 250.000 habitants.

El nom de la ciutat prov del nhuatl Pahoaca o Pachoacan que significa "lloc on es governa" o "lloc estret". Una altra teoria suggereix que prov del nhuatl patlachihuacan que significa "lloc de plata i or". La ciutat va ser re-anomenada pels espanyols "Real de Minas de Pachuca". 

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Pachuca;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62304" title="Tuxtla Gutirrez" nonfiltered="4293" processed="4284" dbindex="24694">
Tuxtla Gutirrez s la ciutat ms gran i la capital de l'estat mexic de Chiapas, i el centre econmic i cultural de l'estat. Els habitants amerindis de la regi van anomenar Coyatoc la comarca on es trobaven petites aldees. Els asteques van traduir aquest nom al nhuatl Tochtlan, que significa "lloc en qu abunden els conills". El 1560 uns frares domincs van fundar una vila a aquesta comarca amb el nom de "San Marcos Evangelista Tuchtla". Els espanyols que s'hi van establir van castellanitzar el nom de "Tuchtla" com a "Tuxtla". El 31 de maig, 1848 el governador de l'estat va canviar el nom de la ciutat al seu nom actual, en honor de Joaqun Miguel Gutirrez, ex-governador de l'estat. Actualment t una poblaci estimada de 550.000 habitants. 

Enllaos externs.
 Ajuntament de Tuxtla Gutirrez;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62305" title="Pltan" nonfiltered="4294" processed="4285" dbindex="24695">

Botnica:
un arbre: vegeu pltan (arbre).
una fruita, sinnim de banana,  vegeu pltan (fruita).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62306" title="Capital Americana de la Cultura" nonfiltered="4295" processed="4286" dbindex="24696">
L'Organitzaci Capital Americana de la Cultura s una Organitzaci No-Governamental (ONG) creada el 1997 que selecciona anualment una ciutat del continent americ com a capital de la cultura per un perode d'un any. La iniciativa est basada en el programa de la "Capital Europea de la Cultura", i gaudeix del suport de l'Organitzaci d'Estats Americans. El president actual de l'organitzaci s Xavier Tudela.

Capitals Americanes de la Cultura.
2000   Mrida, Mxic;
2001   Iquique, Xile;
2002   Macei, Brasil;
2003   Panam, Panam i Curitiba, Brasil;
2004   Santiago de Xile, Xile ;
2005   Guadalajara, Mxic;
2006   Crdoba, Argentina;
2007   Cusco, Per;
2009 - Asuncin, Paraguai;

Enllaos externs.
 Pgina oficial de l'Organitzaci en castell, angls, francs i portugus. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62317" title="Repblica de Yucatn" nonfiltered="4296" processed="4287" dbindex="24697">

La Repblica de Yucatn va ser un estat independent conformat pel territori histric de l'estat de Yucatan (que avui dia comprn els estats mexicans de Yucatn, Quintana Roo i Estat de Campeche). La Repblica del Yucatn es va independitzar de Mxic en dues ocasions el segle XIX ats que els ciutadans volien un govern federalista que respects l'autonomia de l'estat i no pas el govern centralista imposat aleshores pel sector conservador del pas que havia arribat al poder.

Antecedents histrics.
La capitania general del Yucatn es va unir a les forces independensites del centre de la Nova Espanya assolint la independncia d'Espanya el 1821. Amb l'establiment del govern republic i l'aprovaci de la Constituci Federal de 1824, Mxic es conformaria com una federaci d'estats lliures, sobirans i autnoms units en la naci mexicana, i la capitania general de Yucatn es va erigir com un dels estats. Aquest estatus satisfeia els ideals dels diversos territoris que conformaven la federaci, i del poble yucatec. Els 1835, per, el centralistes van arribar al poder, i van dissoldre la federaci, establint un sistema centralista de govern, limitant l'autonomia i sobirania dels estats. Diversos estats es van revoltar, com ara Texas que, amb el suport dels nord-americans, s'independitzaria de Mxic el 1836, i Nuevo Len que conformaria una efmera repblica que seria sufocada per les forces d'Antonio Lpez de Santa Anna. El poble yucatec, com a defensor del federalisme mexic, tamb s'aixecaria contra el govern centralista.

Primera independncia.

L'exrcit federalista de Yucatn, encapalat pel capit Santiago Imn, va prendre la ciutat mexicana de Valladolid, i el 12 de febrer, 1840 van promulgar una acta en la qual establien que el federalisme hauria de ser restablert com a forma de govern a Mxic, i la reinstauraci de la constituci de 1824. Sis dies desprs van prendre la ciutat de Mrida, capital de l'estat, sota el comandament d'Anastasio Torrens, i es va signar l'acta que declarava la independncia de Yucatn fins que fos restaurat el govern federalista mexic que reconegus l'autonomia dels estats sota la constituci de 1824. La ciutat de Campeche, desprs d'un setge militar, va caure en poder dels federalistes el 6 de juny. El govern centralista de Mxic va declarar la guerra a la nova Repblica de Yucatn. L'1 d'octubre, 1841, la Cambra de Diputats de l'estat de Yucatn, va aprovar l'acta d'independncia de la Pennsula de Yucatn.

Altres estats s'aixecarien tamb, afeblint el govern centralista del president Anastasio Bustamante. Antonio Lpez de Santa Anna, un altre poltic centralista va reunir als rebels, i va prendre la presidncia l'octubre, 1841. Yucatn no va donar el seu suport a Santa Anna, fins que es restabls el govern federalista. Santa Anna va designar a Andrs Quintana Roo, un poltic yucatec, per restablir el dileg amb el Congrs de Yucatn perqu es reincorpors a Mxic. El dileg va reeixir, i per mitj dels tractats del 28 i 28 de novembre, 1841, Yucatn es reincorporava a Mxic, per, conservava les seves lleis,  els seus aranzels de duanes, i la lliure introducci de mercaderies als ports de la pennsula; s a dir, mantenia un estatus diferenciat de la resta de les provncies. Aquests tractats, tanmateix, van ser ignorats pel govern de Santa Anna, i el Congrs yucatec no va acceptar la reincorporaci definitiva. Santa Anna va enviar l'exrcit, per les seves forces no van poder prendre la ciutat de Mrida, i se'n van retirar el 24 d'abril, 1843.

La Repblica de Yucatn, per mitj d'una nova constituci aprovada el 1841, reafirmava la seva independncia. Aquesta constituci era molt nova i liberal: establia garanties i drets fonamentals pels residents i estrangers i es declarava la llibertat religiosa dels residents i dels futurs immigrants.

Reincorporaci a Mxic.
Santa Anna va prohibir l'entrada dels vaixells yucatecs al territori mexic i el trnsit i comer amb la pennsula. Amb la ruptura comercial, l'economia de Yucatn es va enfonsar greument. Ats que les forces yucateques havien derrotat a les forces de Santa Anna, el govern yucatec va negociar la reincorporaci de l'estat a Mxic sempre que es reconegus la seva autonomia, un estatus que la resta dels estats, no tenien sota el govern centralista.

Segona independncia.

El nou president centralista, Herrera, va revisar els tractats d'incorporaci de Yucatn i els va declarar contraris a les Bases Orgniques de la naci, abolint-los el 1845. L'1 de gener, 1846, l'Assemblea Departamental de Yucatn, va declarar la independncia de Mxic per segona ocasi. Yucatn, per, estava dividit internament entre els partidaris de Miguel Barbachano, que havia aconseguit la reincorporaci de Yucatn amb estatus especial i que estaven congregats a la capital, Mrida, i els partidaris de Santiago Mndez, congregats al port de Campeche, localitzat a la regi occidental de l'estat.  

El 25 de setembre, 1846, el govern mexic va derogar les lleis centralistes, i es va restablir la constituci federalista de 1824. Mrida va rebre la notcia de bon grat, i el govern va manifestar la seva intenci de reincorporar-se a la federaci el 2 de novembre, 1846. No obstant aix, els partidaris de Campeche es van manifestar contra la reincorporaci, ats que havia comenat la Guerra Estats Units-Mxic. El 1847 les tropes nord-americanes van arribar al port de Campeche, i el govern yucatec va declarar-se neutral en la guerra, per tal de recuperar el control del port. Les diferncies ideolgiques entre Campeche i Mrida s'agreujarien, i Campeche es va pronunciar en contra del govern de Mrida, el 8 de desembre, 1846. Van prendre el control de la pennsula, i la capital de la Repblica del Yucatn es va traslladar a Campeche.

El govern yucatec, des de Campeche, va enviar a Washington, una delegaci per evitar el bloqueig de la resta dels ports de la pennsula i per manifestar la posici neutral de Yucatn en la guerra Estats Units-Mxic. Per a Yucatn, mantenir l'obertura dels ports comercials era crucial per la seva economia, i no dubtarien en oferir l'adhesi de la Repblica a la federaci nord-americana per tal d'aconseguir-la.

Reincorporaci definitiva a Mxic.
Una altra fora va canviar el curs de la nova Repblica. El poble indgena maia, cansat de la situaci d'injustcia social, es va aixecar el 30 de juliol, 1847, contra la poblaci blanca i mestissa de la pennsula, en all que s'ha anomenat histricament la "Guerra de Castes". Aquesta guerra cruenta, va danyar severament l'economia i l'estabilitat social de la pennsula. Santiago Mndez no va poder controlar la situaci i va enviar una comissi formal a Washington, primerament, per sollicitar l'annexi de Yucatn a la federaci nord-americana, per tal d'aconseguir prou suport militar per sufocar la rebelli i la violncia. No obstant aix, la petici va ser rebutjada pel Congrs d'aquest pas. Mndez va realitzar un oferiment similar al governador de l'illa de Cuba, als ministres d'Espanya i Anglaterra, oferint la sobirania de la peninsula en canvi de suport militar. Cap pas va acceptar l'oferiment.

Mndez va renunciar al govern, i Barbechano va reprendre'n possessi l'abril de 1848. Barbechano va sollicitar el suport militar i econmic de Mxic per aturar la guerra interna. El president mexic va acceptar la reannexi de Yucatn a la federaci, i va enviar el suport econmic i militar demanat.

Per les diferncies poltiques internes de l'estat de Yucatn, la regi del Campeche se'n va separar, i va formar un estat ms de la federaci mexicana el 1857, i l'any segent s'escriuria una nova constituci que re-afirmava el federalisme mexic. El federalisme mai no seria abolit, llevat del breu perode de tres anys del Segon Imperi Mexic de 1864-1867. Encara que la gravetat de la Guerra de Castes acabaria pocs anys desprs de la reincorporaci de Yucatn a la federaci mexicana, la violncia no acabaria sin fins als primers anys del segle XX. Poc desprs d'aconseguir la pau, per decisi presidencial, es va separar el territori sudenc de Yucatan, formant-se el territori de Quintana Roo, que aconseguria l'estatus d'estat de la federaci la dcada de 1970.

Regionalisme yucatec.
Yucatn ha mantingut una cultura nica dintre del federalisme mexic. Yucatn es diferencia de la resta del pas en molts aspectes culturals i fins i tot lingstics, ats que la varietat dialectal de l'espanyol yucatec cont molts prstecs de la llengua maia i fins i tot d'altres llenges europees dels immigrants que s'hi van establir, a ms d'una fontica i entonaci nica. Hi viuen un nombre considerable de descendents maies i els residents han conservat llurs tradicions i llur identitat com a poble maia. Yucatn s l'nic estat mexic que ha creat una bandera prpia, que conserva dels perodes en qu s'independitzaria de Mxic.

Vegeu tamb.
 Estat de Yucatn;
 Estat de Campeche;
 Estat de Quintana Roo;
 Histria de Mxic;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62319" title="Fortalesa de la Ciutadella" nonfiltered="4297" processed="4288" dbindex="24698">

La Fortalesa de la Ciutadella s una fortalesa militar a Barcelona construda desprs de la guerra de Successi feta pel flamenc Joris Prosper Van Verboom (1665 - 1744) amb la intenci de reprimir els barcelonins. Fou enderrocada a mitjans del segle XIX i en el seu solar s'hi constru el parc de la Ciutadella. Noms en queden alguns edificis de l'interior, com la capella i l'ocupat actualment pel Parlament de Catalunya.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62320" title="Andrea Luchesi" nonfiltered="4298" processed="4289" dbindex="24699">
Andrea Luca Luchesi (23 de maig de 1741, Motta di Livenza, prop de Vencia   21 de mar de 1801, Bonn) fou un organista i compositor itali.

El seu germ don Matteo, capell, preceptor pblic i organista, va encarregar-se de la seva formaci cultural i musical. Als quinze anys es va traslladar a Vencia, on va estudiar amb els millors mestres del moment (entre ells Baldassare Galuppi). Rpidament va ser conegut com a virtus de l'orgue i compositor de msica instrumental i sacra. De 1765 data la seva primera pera (al teatre de la cort de Viena). El 1771 va rebre la visita de Leopold i Wolfgang Amadeus Mozart.
A finals de 1771 es va traslladar a Bonn, a la cort del prncep elector arquebisbe de Colnia, convidat com a director de msica per l'elector Maximilian Friedrich; va ser designat mestre de capella (Kapellmeister) el 1774.
Entre els seus alumnes a la capella de Bonn hi va haver el jove Ludwig van Beethoven.

Va compondre concerts, peres, simfonies, sonates per a orgue o clavicmbal i per a clavicmbal i viol, altres obres per a orgue, cantates, oratoris, Stabat Maters, Rquiems, misses, Te Deums i altres). Desprs de la seva mort la seva msica va ser gaireb oblidada fins a la seva recuperaci en els ltims anys del segle XX.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62322" title="Vzelay" nonfiltered="4299" processed="4290" dbindex="24700">

Vzelay s un municipi francs, situat al departament de Yonne i a la regi de Borgonya. L'any 1999 tenia 492 habitants.

T el seu origen en una abadia benedictina que havia guardat les relquies de Santa Maria Magdalena. El conjunt monumental del puig i l'abadia de Vzelay van ser classificats l'any 1979 Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.

Actualment noms compta amb uns 500 habitants i forma part del Cam de Santiago. Dominant la vall de la Cure, prop dels contraforts de Morvan, el puig de Vzelay s'observa des de molt lluny com si sorgs dels camps plens de vinya.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62323" title="Jungla" nonfiltered="4300" processed="4291" dbindex="24701">

Una jungla sol ser un bosc. Ve del mot snscrit jangala, que vol dir lloc salvatge. En moltes llenges del subcontinent asitic, s'utilitza aquesta paraula per referir-se a qualsevol terra en estat natural, sigui bosc, herba baixa o desert.

El terme es pot utilitzar en un context tcnic per a referir-se a un bosc tropical, un bosc que es caracteritza per una gran biodiversitat i plantes densament entrellaades, tals com arbres, canyes, lianes, herbes... Com a ecosistema boscs, les "jungles" es troben en zones climtiques tant equatorials com tropicals.

Vegeu tamb.

Bosc;
Bosc tropical;
Selva pluvial;
Selva tropical;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62328" title="Rizoma" nonfiltered="4301" processed="4292" dbindex="24702">


El rizoma s un tipus de tija subterrnia que creix horitzontalment.

Sn similars a les arrels per la seva estructura s la d'una tija. Cap amunt emeten branques i cap avall arrels.

Normalment els rizomes sn propis de plantes vivaces que perden les parts aries en l'estaci desfavorable (gefits i hemicriptfits).

Moltes plantes amb rizomes es poden multiplicar vegetativament amb la plantaci d'un rizoma o d'un tros de rizoma. 

Els bananers (Musa sp), les canyes (Arundo donax, Phragmites australis, Ammophila arenaria, bambs) i els lliris (Iris sp) sn exemples de plantes amb rizoma. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62329" title="Abadia de Vzelay" nonfiltered="4302" processed="4293" dbindex="24703">


L'abadia de Vzelay va ser construda l'any 1037 per Geoffroy, abat de Vzelay, el qual impos el culte de Maria Magdalena, convertint immediatament el poble en un lloc de pelegrinatge.

La reputaci de l'abadia permet al poble prosperar i es converteix en una ciutat que atreu cada vegada ms pelegrins com el duc de Borgonya Hug II i la seva cort l'any 1084. O, ms tard, Bernat de Claravall (Sant Bernat) que ve per a predicar la segona Croada (1146), Felip II de Frana i Ricard Cor de Lle, abans de la seva sortida per a la tercera Croada (1190), o tamb Llus IX (1248).


L'any 1096, l'abat Artaud comena una ampliaci, es construeix un nou cor i un nou creuer. Els treballs duraran fins a 1104 i solament es conservar la nau.

Al juliol del 1120, a la vetlla de Santa Magdalena, l'estructura de l'abadia pren foc i s'enfonsa (causant la mort de 1127 persones). Es construir una nova nau que s'acabar l'any 1138.

L'any 1185 comena la construcci d'un nou cor i creuer d'estil gtic.

L'any 1217, s'hi installen els franciscans.
Comena el declivi amb la troballa a Sant Maximim de noves relquies de Santa Magdalena.

L'any 1537 se secularitza i se substitueixen els monjos pels canonges.

L'any 1790, l'abadia es tornar una simple esglsia parroquial i posteriorment (1796) es ven com un b nacional.

L'any 1840 s'encomana la restauraci del que quedava de l'edifici original i salvar-lo de la runa a Eugne Viollet-le-Duc, car havia sofert molts danys amb el saqueig dels hugonots (1569), l'amartellement de les escultures del timp (1793) i el llamp que va caure sobre la Volta Sant Miquel (1819). S'acaba l'any 1876 amb el lliurament de les relquies de Santa Maria Magdalena i el restabliment dels pelegrinatges, aturats de nou a partir de 1912.

L'any 1920, se li dna el rang de baslica i els pelegrinatges poden tornar a continuar.

Finalment, el 1979 s declarada Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62330" title="Osstia del Sud" nonfiltered="4303" processed="4294" dbindex="24704">


La Repblica d'Osstia del Sud (en osseta:                         , transcrit Respublikae Xussar Iriston, en rus:                        , transcrit Respblika Iuzhnaia Ossetia i en georgi:              , transcrit Samkhret Oseti) s una repblica independent de facto dins de Gergia. Sota l'esfera de Rssia i dels ossetes del nord, lluita contra el control de Gergia des del desmembrament de la Uni Sovitica.

La seva separaci de Gergia no ha estat reconeguda per cap estat malgrat que Osstia del Sud ha declarat la seva independncia. Gergia es nega a reconixer Osstia del Sud com una entitat diferent; el govern l'anomena per l'antic nom de Samatxlabo o, ms recentment, la regi de Tskhinvali (per la capital de la repblica). Osstia del Sud va ser part de la regi georgiana de Xida Kartli.

L'agost de 2008 va comenar la Guerra a Osstia del Sud desprs de forts enfrontaments entre les forces georgianes i els separatistes d'Osstia del Sud.
Estatus poltic.
Les Nacions Unides, la Uni Europea, l'Organitzaci per a la Seguretat i la Cooperaci a Europa (OSCE), el Consell de la Uni Europea i l'OTAN, aix com la resta de pasos del mn, consideren Osstia del Sud part integrant de Gergia. El 12 de novembre del 2006 el govern secessionista va organitzar un segon referndum d'independncia, desprs que el que es va celebrar el 1992 no fos considerat vlid per la comunitat internacional. Segons les autoritats de Tskhinvali, la consulta va rebre el suport del 99% dels votants, amb una participaci del 95%, i un equip de trenta-quatre observadors internacionals d'Alemanya, ustria, Polnia, Sucia i altres pasos van supervisar el desenvolupament de les votacions en setanta-vuit collegis electorals. Tot i aix, no va ser reconegut ni per l'ONU ni per la Uni Europea, l'OTAN, l'OSCE i la Federaci Russa, atesa la falta de participaci de la poblaci sud-osseta d'origen georgi i el no-reconeixement per part del govern de Tblisi. La Uni Europea, l'OSCE i l'OTAN van considerar inoportuna la celebraci de la consulta.

Parallelament, el moviment d'oposici sud-osseta Ciutadans d'Osstia del Sud per la Pau va organitzar les seves prpies eleccions, en les quals tant els georgians de la regi com alguns ossetes van votar a favor de Dmitri Sanakoiev com a president alternatiu d'Osstia del Sud. Aquests comicis van rebre el ple suport de la poblaci de la zona d'origen georgi.

L'abril del 2007, Gergia, que controlava part dels districtes orientals i meridionals de la zona, va crear l'Entitat Administrativa Provisional d'Osstia del Sud, dirigida per antics membres del
govern separatista i encapalada des del 10 de maig per Dmitri Sanakoiev. Aquesta administraci provisional havia de negociar amb les autoritats centrals georgianes per buscar una sortida al conflicte i determinar de manera definitiva l'estatus final d'Osstia del Sud.

El 13 de juliol del 2007, Gergia va crear una comissi estatal, dirigida pel primer ministre Zurab Noghaideli, per desenvolupar l'autonomia d'Osstia del Sud dins de Gergia. Segons el govern georgi, la negociaci partia d'un "dileg inclusiu" amb totes les forces i comunitats de la societat sud-osseta.

El 8 d'agost del 2008, el dia que comenaven oficialment els Jocs Olmpics, van comenar els combats entre les forces georgianes i les forces separatistes sud-ossetes, que van acabar amb la intervenci de Rssia. Davant la situaci que s'havia creat, el Consell de la Federaci Russa va convocar una sessi extraordinria per al 25 d'agost del 2008; en aquesta sessi es va demanar al Kremlin que reconegus Abkhzia i Osstia del Sud. El reconeixement va arribar l'endem mateix, amb el suport dels lders de les regions secessionistes i enmig de les crtiques de la comunitat internacional.



Histria.
Edat mitjana i edat moderna.
Els ossetes sn descendents dels alans, un poble srmata. Es van convertir al cristianisme durant l'edat mitjana, per influncia de Gergia i de l'Imperi Bizant.

El domini de Rssia i la Uni Sovitica.
Osstia del Sud va ser annexionada a Rssia el 1801, juntament amb Gergia, i va ser incorporada a l'Imperi Rus. Desprs de la Revoluci Russa, Osstia del Sud va passar a formar part de la Repblica Democrtica de Gergia, d'orientaci menxevic, mentre que Osstia del Nord va passar a formar part de la Repblica Sovitica de Terek.

El conflicte osseto-georgi.

1989-2008.
A partir del 1989, van comenar a aflorar tensions arran del creixement dels nacionalismes georgi i osseta. Fins aleshores, les dues comunitats de l'oblast autnom d'Osstia del Sud, integrat dins la Repblica Socialista Sovitica de Gergia, havien conviscut pacficament, exceptuant el conflicte osseto-georgi del 1918-1920. Les dues comunitats tenien un alt nivell d'interacci i no eren rars els matrimonis intercomunitaris.

Guerra del 2008.


Poltica.
La Repblica d'Osstia del Sud s un conglomerat de pobles i ciutats tant de majoria georgiana com de majoria osseta. La capital, Tskhinvali, que s la ciutat ms gran de la zona, est sota el domini del govern independentista, com passa amb la resta de poblacions de majoria osseta. Les localitats de majoria georgiana sn administrades pel govern de Tblisi. La barreja entre les dues comunitats fa que el conflicte sigui particularment delicat, perqu qualsevol intent de crear un territori mononacional implicaria grans desplaaments de poblaci.

El conflicte poltic continua obert, i per ara Osstia del Sud actua com una repblica independent respecte a Gergia. Tot i que hi ha hagut converses bilaterals peridicament, durant el govern d'Eduard Xevardnadze (1993-2003) els progressos van ser escassos. El seu successor, Mikhal Saakaixvili (escollit el 2004), va reafirmar la voluntat del govern de Gergia de convertir la seva autoritat sobre Osstia del Sud en una prioritat poltica. Desprs d'aconseguir posar fi a la independncia de facto de la provncia sud-occidental d'Adjria, el maig del 2004, es va comprometre a trobar una soluci similar per a Osstia del Sud. Desprs dels enfrontaments del juny del 2004, el govern georgi va intensificar els esforos per centrar l'atenci internacional en el problema. El 25 de gener del 2005, el president Saakaixvili va presentar la proposta georgiana per resoldre el conflicte d'Osstia del Sud en una sessi de l'Assamblea Parlamentria del Consell d'Europa a Estrasburg. Ms endavant, a l'octubre, el govern federal dels Estats Units i l'OSCE van mostrar el seu suport al pla d'acci presentat pel primer ministre Zurab Noghaideli en la sessi del Consell Permanent de l'OSCE celebrada a Viena el 27 d'octubre del 2005. El 6 de desembre, el Consell Ministerial de l'OSCE, reunit a Ljubljana, va adoptar una resoluci de suport al pla de pau de Gergia, que va ser refusat per les autoritats d'Osstia del Sud.

La Repblica d'Osstia del Sud.

L'11 de setembre del 2006, l'Oficina de Premsa i Informaci d'Osstia del Sud va anunciar que el 12 de novembre la repblica celebraria un referndum d'independncia (el primer referndum, el 1992, no va ser reconegut per la comunitat internacional). Els ciutadans havien de decidir si Osstia del Sud volia "conservar el seu actual estatus d'Estat independent de facto". Gergia va denunciar que aquesta actuaci era un "absurd poltic". El 13 de setembre del 2006 el secretari general del Consell d'Europa, Terry Davis, va declarar que era difcil que cap Estat accepts els resultats d'aquest referndum i va instar el govern d'Osstia del Sud a obrir negociacions amb Gergia. Aquell mateix dia, l'enviat especial de la Uni Europea per a Transcaucsia, Peter Semneby, va declarar durant una visita a Moscou que "els resultats del referndum d'independncia d'Osstia del Sud no tindran cap valor per a la Uni Europea". Semneby va afegir que el referndum no ajudaria a la resoluci pacfica del conflicte obert a Osstia del Sud.

El 12 de novembre del 2006, els ossetes del sud van decidir en referndum, gaireb per unanimitat, separar-se de Gergia. Els resultats van ser aclaparadors, ja que entre un 98 i un 99% dels vots van optar per la independncia, i hi va haver grans celebracions a tot el pas, per els observadors externs es van mostrar escptics davant aquest entusiasme. Arreu del mn es van aixecar veus criticant el referndum perqu podia enverinar les tensions regionals, i el govern de Tbilisi no va fer cap cas dels resultats.

L'Entitat Administrativa Provisional d'Osstia del Sud.

L'octubre del 2006 es va crear el partit Ciutadans d'Osstia del Sud per la Pau, integrat per ossetes obertament crtics amb les autoritats independentistes d'Eduard Kokoity que volien organitzar un moviment d'oposici.

La formaci, encapalada per l'antic responsable de Defensa i exprimerministre del govern independentista osseta Dmitri Sanakoiev, va organitzar unes eleccions alternatives el 12 de novembre del 2006, parallelament al referndum d'independncia promogut per les autoritats independentistes de Tskhinvali. La comissi electoral alternativa va informar que hi havia hagut una important concurrncia a les urnes, i va estimar que havien participat en les eleccions uns 42.000 ciutadans de les comunitats osseta (districte de Java i de Tskhinvali) i georgiana (Eredvi, Tamarasheni, etc.); Sanakoiev va rebre un 96 per cent dels vots. Al cap de poc, es va organitzar un nou referndum per preguntar si s'havien d'obrir negociacions amb Gergia per arribar a un acord de tipus federal, proposta que va rebre un 94% de vots afirmatius. Cal tenir en compte, per, que la Uni per la Salvaci d'Osstia del Sud havia refusat una petici de l'ONG Gergia Multinacional per supervisar les eleccions, i s probable que s'inflessin els resultats.

Segons el Grup per les Crisis Internacionals, "els passos que fa el govern georgi sn no violents i volen desencallar la situaci, per s'implementen d'una manera unilateral i tan assertiva que contribueixen a incrementar la tensi d'una manera perceptible i perillosa". 

En un primer moment, l'Entitat de Sanakoiev es coneixia amb el nom de "govern alternatiu d'Osstia del Sud", per durant l'any 2007 les autoritats de Gergia van decidir donar-li estatus oficial i el 13 d'abril es va anunciar la creaci de l'"administraci provisional d'Osstia del Sud", que a partir del 10 de maig encapalaria Dmitri Sanakoiev.

Al gener del 2007, un equip d'investigaci de la Uni Europea va visitar la zona. Per Eklund, cap de la Delegaci de la Comissi Europea per Gergia, va dir que "no considerem legtimes cap de les dues alternatives" que es proposaven per a Osstia del Sud. 

Geografia.
Osstia del Sud t una superfcie d'uns 3.900 km  i est situada al vessant sud del Caucas, separada per les muntanyes de la ms poblada Osstia del Nord (part de Rssia). El sud de la repblica s'estn per la vora del riu Mtkvari. L'orografia s molt muntanyosa i la major part del territori est ms amunt de 1.000 m sobre el nivell del mar. L'economia s eminentment agrcola  especialment cereals, vinya i fruita , tot i que menys del 10% de la superfcie s cultivable. Tamb hi ha explotacions forestals i ramaderes i una certa indstria, centrada sobretot al voltant de la capital, Tskhinvali.

Demografia.
Abans del conflicte osseto-georgi, que va comenar el 1989 i que va desembocar en la Guerra a Osstia del Sud, vora dos teros de la poblaci de la zona eren ossetes, i un 25-30% eren georgians. No se sap quina s la composici actual de la poblaci; algunes estimacions calculen que el 2007 hi vivien uns 45.000 ossetes i uns 17.500 georgians. L'agost del 2008 ms d'un 70% de la poblaci tenia la ciutadania russa.



Economia.
Desprs de la guerra amb Gergia als anys noranta, l'economia osseta va quedar molt tocada, amb un atur elevat i serioses dificultats en els provements. Gergia va tallar el subministrament elctric a la regi, cosa que va obligar el govern a connectar-se a la xarxa d'Osstia del Nord. La majoria de la poblaci sobreviu grcies a l'agricultura de subsistncia. De fet, Osstia del Sud prcticament noms t un nic recurs econmic: el control del tnel de Roki, que uneix Rssia i Gergia, i que aporta fins a una tercera part del pressupost del govern a travs dels impostos sobre el trnsit de mercaderies. El govern independentista admet que l'any 2006 ms del 60 per cent del seu pressupost venia directament del govern rus.

L'any 2002, el PIB d'Osstia del Sud es calculava en uns 15 milions de dlars (uns 250 dlars per cpita).

L'any 2006, els serveis secrets dels Estats Units i la policia georgiana van desarticular una xarxa internacional amb base a Osstia del Sud dedicada a la falsificaci de bitllets de dlar.

Vegeu tamb.
Osstia;
Osstia del Nord;
Abkhzia;

Referncies.
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62331" title="Tubercle" nonfiltered="4304" processed="4295" dbindex="24705">


Un tubercle, en botnica s un tipus detija subterrnia.

Els tubercles sn un tros molt engruixit de tiges subterrnies modificades per tal d'acumular substncies de reserva, generalment un glcid com el mid.

Provenen generalment de la modificaci d'una tija en estol o en rizoma.

Com a tija que s, un tubercle t gemes axillars  en els costats i en l'extrem.

La reproducci vegetativa de les plantes amb tubercle s molt ms rpida que a travs de les llavors.

Com a exemples de plantes amb tubercles es poden citar la patata i la begonia.

Els tubercles no s'han de confondre amb estructures d'aspecte similar com l'arrel tuberosa de plantes com el moniato o la dlia, en aquests casos no es tracta de tiges sin d'arrels modificades.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62332" title="Centre Pokmon" nonfiltered="4305" processed="4296" dbindex="24706">

Els Centres Pokmon sn edificis en el mn fictici de Pokmon, on els entrenadors Pokmon porten els seus Pokmon perqu siguin curats gratutament. A l'anime Pokmon, tamb fan la funci d'un hostal per als entrenadors que hi vulguin passar la nit abans de continuar el seu viatge. Tenen diferents dissenys, per sempre hi ha una P vermella. (En els jocs ms recents, els Centres Pokmon tenen teulades vermelles amb el dibuix d'una Pokball, amb un senyal que posa "P.C.").

En l'anime, cada Centre Pokmon est dirigit per membres de la mateixa famlia d'infermeres, totes amb el nom Joy, amb l'ajuda dels Pokmon Chansey o Blissey. 

Si tots els Pokmon d'un entrenador es desmaien i no poden continuar combatent, se'ls porta urgentment a l'ltim Centre Pokmon visitat, per l'entrenador, en aquest cas, perd la meitat dels seus diners.

En la realitat.
A part del seu exemple fictici, els Centres Pokmon sn magatzems immensos on es venen productes Pokmon. Tots estan al Jap, en aquestes ciutats:
 Tquio;
 Yokohama;
 Nagoya;
 Osaka;
 Fukuoka;

Abans n'hi havia un tamb als Estats Units, al Rockefeller Center de Nova York, per va tancar al febrer del 2005. En el mateix lloc hi ha ara el centre Nintendo World, que tamb ven, per no exclusivament, productes Pokmon.

Els magatzems estan dirigits per The Pokmon Company (        ), una filial formada pels possedors dels drets per Pokmon  per comerciar la franqucia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62334" title="Osstia" nonfiltered="4306" processed="4297" dbindex="24707">

Osstia (osseta:        , Iryston) s una regi del nord del Caucas habitada pels ossetes, que parlen l'osseta. L'actual territori d'Osstia est dividit entre Osstia del Nord - Alnia (Federaci Russa) i Osstia del Sud (Gergia). Els ossetes sn un grup tnic diferent del rus i el georgi.

El 1989, desprs de la caiguda de la Uni Sovitica, Osstia del Sud es va autodeclarar unida a Osstia del Nord. El govern de Gergia no hi va estar d'acord i va comenar una guerra civil. Es calcula que uns 100.000 ossetes del sud (la meitat de la poblaci abans de la guerra) han emigrat a la part nord. En el conflicte, Gergia ha rebut el suport dels Estats Units d'Amrica mentre que Osstia del Sud de Rssia. Actualment Osstia del Sud s un estat independent de facto.

Articles relacionats.
Wasterzhi;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62335" title="Estol" nonfiltered="4307" processed="4298" dbindex="24708">

Un estol, en botnica, s un brot lateral sorgit de la base d'una planta.

Els estolons poden ser superficials com en el cas de la maduixera, que serveix de reproducci vegetativa, o subterranis i aleshores desprs del procs de tuberitzaci poden donar lloc a un tubercle com s el cas de la patatera.
  
Els estolons superficials poden arrelar en els nusos i donar origen a diversos individus que cada vegada resulten ms petits com ms lluny siguin de la planta mare.

La reproducci vegetativa espontnia a travs dels estolons fa que les plantes sovint es comportin com invasores ja que s molt ms rpida que a travs de llavors.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62337" title="Super Bowl" nonfiltered="4308" processed="4299" dbindex="24709">
La Super Bowl s el nom que rep el partit de campionat (la final) de la National Football League de futbol americ. El guanyador del partit rep el Vince Lombardi Trophy.

La primera edici es disput el 1967 i s'enfrontaren el campi de la National Football League i la American Football League. Desprs de la fusi de les dues lligues el 1970, ser campi de la Super Bowl, equival a ser campi de la National Football League. A partir d'aquest any, els 10 equips de la AFL formaren l'American Football Conference (AFC), dins de una unida NFL i els 13 equips originals formeren la National Football Conference (NFC). La Super Bowl fou disputada pels campions de cadascuna de les conferncies.

Ja que una temporada de NFL va des de setembre fins a febrer, per a no crear confusions entre els anys, les Super Bowls s'anomenen juntament un nombre rom al costat. 

s una de les retransmissions televisives amb ms audincia al mn.

 Super Bowl: Campions NFL vs AFL .


 Super Bowl: Campions NFL .








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62344" title="Macaco japons" nonfiltered="4309" processed="4300" dbindex="24710">

El macaco japons (Macaca fuscata) s un macaco d'una llargada entre 79 i 95 cm, amb la cua d'uns 10 cm aproximadament. Els mascles pesen entre 10 i 14 kg, les femelles, uns 5'5 kg.

Hbitat.

Viu al sud del Jap. All hi fa molt fred i, per tant, han de tenir molt pl.

Caracterstiques.

Tot i el seu pl, encara necessita estar en les fonts termals, durant l'hivern.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62346" title="Alsamora" nonfiltered="4310" processed="4301" dbindex="24711">

Alsamora s un poble del municipi de Sant Esteve de la Sarga a la comarca del Pallars Juss. s un dels anomenats pobles de la Faixa.

El seu terme histric estava envoltat pels antics termes de Sant Esteve de la Sarga (mitjanant els termes rnecs medievals de Fabregada i Vilabella) a llevant, ger per mitj del coll d'Ares a migdia, Mont-rebei a ponent, i la Clua i Castellnou de Montsec a tramuntana. 

Destaquen al poble les runes del casc urb, tpicament medieval, amb forma de poble obert distribut al llarg d'un carrer, les restes restaurades de la torre de guaita i el conjunt de camins medievals que, sortint del poble, travessen el Montsec d'Ares en diferents direccions. Tamb hi destaca un sarcfag medieval de dos metres de llarg per noranta centmetres d'ample situat al costat mateix del cam d'accs al poble. s del segle XII o del XIII.

Alsamora va ser des del 1840 i fins al 1920 cap del seu municipi, que dugu el nom dAlsamora (Alamora, en catal prenormatiu).

La seva esglsia parroquial est advocada, tamb, a sant Esteve. La particularitat d'aquesta parrquia s que havia pertangut al bisbat de Roda, que ms endavant fou integrat en el de Lleida, dins de l'arxiprestat de Tolba. Actualment encara s aix, i Alsamora, juntament amb tot de pobles de la franja de ponent del Pallars Juss, entre ells la Clua, pertanyen a la Unitat pastoral 27 d'aquest bisbat, que est regida pel rector d'Areny de Noguera, el qual pertany a la dicesi de Barbastre-Monts.

Sens dubte que existeix des de l'edat mitjana, i est documentada des del 1391, per del temple primitiu, no en queda res.

A la parrquia de Sant Esteve d'Alsamora es venerava amb especial devoci la Mare de Du de la Feixa, que t una tornada que fa:


Feu que tinguen bona mort
vostres devots d'Alsamora.

La Festa Major se celebra el segon diumenge d'agost.

 Histria .
La histria d'Alsamora est molt lligada a la del seu castell. Sembla ser que a l'edat mitjana el poble estava enquadrat dins del terme del castell de Girbeta (Arag), juntament amb Mont-rebei, i servia de punta de llana i fortificaci defensiva dels comtats de Pallars i Ribagora. El terme d'Alsamora (termine de Alamora) apareix documentat per primer cop en un document del 1026, i torna a aparixer en un pergam datat el 23 de febrer del 1038, com a afrontaci del terme de Fabregada, en la donaci que d'aquest vilatge fu el comte Ramon III de Pallars en favor del milites Bertran At de Montanyana, castl tamb de Castellnou de Montsec:

"Et habet affrontaciones: de parte orientis in ipsas elcinas comitales, et de meridie in ipsa silva de Monte sicco, et de occiduo in ipsa termine de Alamora, et de parte, vero, circi in ipsa alltera"

Alsamora es mantingu sota el domini dels comtes de Pallars Juss passant de ser part del territori de l'originari castrum d'Orrit al de Montanyana i, desprs, amb la subdivisi corresponent, al de Girbeta. Aix, per exemple, en un pergam de l'any 1077, s el castell de Girbeta el que limita amb Castissent (Castro Santo), i no Alsamora o la Clua:

"Et habet affrontaciones ipso castro de Montaniana: a parte orientis in terminos de Castello Sancto, et de meridie in terminos de Girueta sive ad de via campo, et de occiduo in terminos de Lozares, et de aquilone in terminos de monte Mesoa atque et de Arinno. Et ipso castro de Castello Sancto affrontat; a parte orientis in terminos de Eroles sive et de Erbul, et de meridie in terminos de Girueta, et de occiduo in terminos de Montaniana, et de aquilone in terminos de Espillos"

Aviat, doncs, restaria sota control dels senyors de Girbeta, amb Pere I Roger de Girbeta (1092), i Arnau Pere de Girbeta (1120-1150), castlans o carlans de la zona. Aix el 1120  segons els manuscrits de Mur  el comte Pere de Pallars Juss , davant els problemes al castell de Mur, va donar a l'esglsia de Mur...

"en el terme d'Eroles, tots els homes presents i futurs que habitin en les esmentades franqueses i all estiguin, que sn Solanells, Almora, Serradell, la Torre, Serra i Montservs",

i a ms diu el document: 

"Tamb jo, Arnau Pere de Girveta, subscric l'anterior donaci amb les mateixes franqueses. I jo Berenguer, servent ... de Santa Maria de Mur, ... prenem a Gurdia i a la batllia de les esmentades franqueses de l'anomenat Arnau Pere de Girveta, mentre ell es conservi en aquesta batllia..."

Va ser durant aquest perode quan s'establ la curiosa divisi eclesistica dels bisbats de Roda (posteriorment Lleida) i Urgell a la zona; concretament amb la concrdia de divisi territorial de l'any 1140, que pos al Coll de la Sarga la divisi, deixant Sant Esteve, Fabregada i Vilabella dins el bisbat d'Urgell, i Alsamora al bisbat de Roda.

A Arnau Pere el succeiria Pere II de Girbeta (1157-1192), que arribaria a ser marmessor del comte Arnau de Pallars; per no sembla que aquesta nissaga tingus gaire continutat en el domini d'Alsamora, ja que al fogatge de 1365-1370 es diu que el terme d'Alsamora s  den Alamora ; i el 1381 d'en Ramon d'Alamora; probablement hereus i successors dels castlans del castell (o carlans com en deien al Pallars).


Grcies a dits fogatges sabem que a mitjans del segle XIV (1359) el poble d Alsamora comptava amb 4 focs o cases (uns 20 habitants) que pagaven impostos, situant-se, doncs, a un nivell similar al dels pobles vens d'Alzina (4 focs), la Clua (3 focs), Castellnou (4 focs), Estorm i Vilamolera (7 focs entre els dos), Sant Esteve (3 focs) i, ja ms gran, Moror amb 13 focs.

L'arribada de la pesta a la segona meitat del segle XIV va donar un fort cop a la contrada, tot i desapareixent i arrunant-se diferents pobles, com Vilamolera, Fabregada o Vilabella; una despoblaci que no signific, necessriament la mort de tots els habitants, sin una reestructuraci de la poblaci. Aix els habitants de Vilabella i Fabregada que van sobreviure a la pesta es van traslladar a Sant Esteve i a Alsamora. A finals de segle Alsamora ja havia augmentat de forma considerable el nombre de  focs , passant dels 4 de mitjans de segle fins al 7. Per si al segle XIV Alsamora va poder refer-se de la pesta, la crisi del segle XV va ser molt ms dura. A finals d'aquell segle, segons el fogatge de 1497, a Alsamora hi havia 3 focs, concretament un petit noble, Misser Eroles, Jaume Canelles i Jaume de n'Adilo. En tot cas, la caiguda del nombre de cases fiscals no va ser tan fort com a Sant Esteve de la Sarga, on noms hi rest la casa de Salvador Planella, o a Castellnou de Montsec i a Beniure, que van arribar a despoblar-se temporalment.

Ja a finals del segle XV el terme i poble d'Alsamora pertanyia als barons d'Eroles. La primera referncia que tenim d'aquest domini data de l'any 1523 quan Llusa d'Eroles es titulava senyora d'Alsamora a la sentncia arbitral sobre els drets d'empriu al Montsec entre els pobles d'ger, Moror, Alzina, Sant Esteve de la Sarga, Castellnou de Montsec i Alsamora. Un conflicte, aquest, que es renovaria l'any 1578. 

Desprs de la greu crisi que pat la zona al segle XV, vingu un perode de creixement important al segle XVI, sota les bases del control de la terra pels vens dels pobles. Alsamora comptava ja amb un ajuntament, format per dos cnsols, el major i el menor, com a rgan de govern permanent, i una assemblea general de vens anomenada Consell General, per tal de decidir les qestions bsiques i importants del poble; d altra banda, la justcia era impartida pel batlle del bar d'Eroles. A mitjans de segle es documenten a Alsamora 4 focs (fogatge de 1553), per amb la informaci que ens proporciona el capbreu de Sant Esteve de la Sarga de 1554 sabem que, en realitat, el nombre de cases habitades al poble era de ms del doble.

A mans dels Eroles, el senyoriu es mantindria fins a principis del segle XVII. Concretament el 1613, quan es va produir la "lluci" de la baronia: el bar, Llus de Queralt i d'Eroles va vendre a favor dels vassalls (les universitats dels pobles de la Baronia) tots els seus drets pel preu de 9695 lliures. El pagament dels deutes dels barons va afectar greument l'economia dels pobles, basada en l'agricultura i l'intercanvi, i poc avesada a manejar quantitats importants de dineers, de tal manera que quan hi havia males collites, no podien fer front a l'hivern, i els vens havien d'endeutar-se ms encara. L'any 1623 els vens d'Alsamora es van reunir en Consell General de Vens (assemblea dels caps de casa del poble) al poble de Beniure, per tal de demanar un crdit collectiu a Francesc de Sull i d'ger, noble ve de Tremp. Van ser presents els principals caps de casa del poble d'Alsamora: Joan Barral (Batlle), Jaume Castells (Cnsol Major), Joan Francesc Rourera (Cnsol menor), Guillem Moga, Joan Ribera, Antoni Canelles de Mitjavila, Antoni Canelles de Capdevila, Joan Capdevila, Pere Planella, Jaume Bartell i Joan Gavarrella.

La venda de la baronia als vassalls no va arribar a fer-se efectiva, ja que per tal de pagar, els vens es van fer crrec dels nombrosos deutes del bar. Aix, per exemple, l'any 1633 tota la baronia (Alsamora, Eroles, Sant Adri, Gurb i Vileta), reunida com a "Universitat de la Baronia" van pagar 1600 lliures al Collegi de Jess de Manresa, quan n'era sndic Joan Canelles d Alsamora. Quan ja estava avanat el pagament de la suma total, els descendents dels barons incoaren un plet a la Reial Audincia, la qual sentenci la invalidesa de la venda en estar la senyoria i els drets lligats a la famlia per fidecoms testamentari. 

El senyoriu continu a mans dels barons d'Eroles fins a l'abolici de les senyories al segle XIX, excepte en un nou breu lapse de temps, a finals del segle XVII i principis del XVIII, quan va ser pres el terme d'Alsamora com a penyora per la notable famlia dels Subir (barons de Castellnou de Montsec, per manca de pagament d'un dot per part dels Eroles.

Amb la revoluci liberal i la llei de municipis, a la dcada de 1840, Alsamora va passar a convertir-se en cap d'un districte municipal que incloa els pobles d'Alsamora, Mont-rebei, la Clua, la Torre d'Amargs, Castellnou de Montsec, Sant Esteve de la Sarga, Beniure, Alzina, Moror i Estorm. La capitalitat hi va romandre fins a 1920, en qu pass a Sant Esteve de la Sarga.

Agrria i ramadera, la poblaci va experimentar una expansi demogrfica des de finals del XVIII fins a mitjans del XIX (que en cap cas va ser tan important com les dades del censos de 1857 ni 1860 indiquen), per caure en la greu crisi econmica a finals de segle, que provoc, ja entrat el segle XX, una important emigraci. Aix, el 1831 Alsamora consta amb 117 habitants, dins del senyoriu del bar d'Eroles, en el Corregiment de Talarn, i el 1845 s'hi compten 55 habitants. Vers 1900, a la Geografia dirigida per Carreras Candi Alsamora consta amb 57 edificis habitats i 152 habitants, cosa que fa veure que la crisi del XIX tot just devia estar arribant. Aquestes oscillacions segurament sn degudes al fet que en alguns censos s'hi deu comptar Mont-rebei i la Clua, i en d'altres no.

La marxa dels habitants d'Alsamora, per, no es va arribar a aturar fins a l'aband total del poble. El 1960 sn 72, els habitants, i el 1970, 25, fins que pocs anys ms tard es va arribar al despoblament total. Posteriorment recuperat, ara t 19 habitants, i la poblaci basa la seva economia en l'artesania.

 Llegendes .
Com no podia fallar, ats els noms del pobles, Alsamora i Moror tenen almenys dues llegendes -o una amb dues variants- el protagonista de les quals s el senyor, moro, de Moror.

La primera variant explica que el moro de Moror estava bojament enamorat de la senyora, tamb mora, d'Alsamora. Era tal la seva bogeria d'amor que es passava tot el dia mirant de veure des dels merlets del seu castell la mora, dalt de la torre d'Alsamora. Com que aquest darrer poble era en un pla molt ms baix que Moror, i la torre no compensava la diferncia d'alada, el de Moror va perdre definitivament el seny cridant a la seva enamorada que alcs ms la seva torre: "Ala, mora!", "Ala, mora!, es conta que li deia sense parar. La seva veu ressonant per la vall don aix nom al poble de la seva estimada.

L'altra llegenda s una mena de Tristany i Isolda adaptat als pobles de la Feixa: els protagonistes, els mateixos, per entre mig, un casament de convenincies de la mora d'Alsamora, un filtre d'amor, unes visites clandestines... i una fugida dels amants cap a Mont-rebei, on saltaren al buit. No caigueren: el dimoni se'ls endugu, i hi ha qui diu que a la nit de sant Joan encara avui dia se sent el lament dels dos amants.

 Notes .


 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, J. "Alsamora", a Pallars Juss, I. Lleida: Pags Editors, 1998 (Fets, costums i llegendes, 31). ISBN 84-7935-525-5;

 BENITO I MONCLS, Pere. "Sarcfag d'Alsamora", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Sant Esteve d'Alsamora", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies; 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Sant Esteve de la Sarga". Dins El Pallars, la Ribargora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic Catal;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62347" title="Macaco" nonfiltered="4311" processed="4302" dbindex="24712">



Macaco s el nom donat a diversos primats del grup dels catarins.

Exemples: macaco de capell, macaco de cua de porc, macaco de Java i macaco japons.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62348" title="Taqui" nonfiltered="4312" processed="4303" dbindex="24713">
Un taqui (del grec      , takhs, rpid) s una partcula hipottica que es mou a velocitats superlumniques. La primera descripci terica dels taquions s'atribueix a Arnold Sommerfeld; nogensmenys, el concepte va aparixer amb fora especialment amb la teoria de cordes (concretament amb la teoria de cordes bosnica). Als taquions se'ls atribueixen moltes propietats estranyes i precisament per aix sn un tema recurrent en les obres de cincia-ficci. 

En el llenguatge de la relativitat especial un taqui s una partcula amb un quadrimoment espacial i temps propi imaginari; com un taqui queda confinat a la zona espacial del diagrama espai-temps, mai pot viatjar a velocitats inferiors a la de la llum.

Propietats bsiques.

Si la seva energia i moment sn reals, la seva massa en reps s imaginria. s dubts que una massa imaginria tingui algun significat fsic. El temps propi que experimenta un taqui s tamb imaginari. Un curis efecte s que a diferncia de partcules ordinries, la velocitat d'un taqui augmenta quan la seva energia disminueix. Aix s una conseqncia de la relativitat especial degut al fet que, en teoria, un taqui t massa al quadrat negativa. D'acord amb Einstein, l'energia total d'una partcula cont una contribuci de la massa en reps i una de l'energia cintica del cos. Si m denota la massa en reps, llavors l'energia total s donada per la relaci:

.

Per a matria ordinria, aquesta equaci demostra que E augmenta amb la velocitat, tendint a l'infinit quan v (la velocitat) s'aproxima a c, la velocitat de la llum. Si m s imaginria, en canvi, el denominador de la fracci necessita ser imaginari per a mantenir l'energia com un nombre real. El denominador s imaginari si el nombre a l'arrel quadrada s negatiu, que solament passa si v s major que c.

L'existncia d'auquestes partcules implicaria problemes a la fsica actual. Per exemple, suposant que un taqui tingus crreg elctrica, en accelerar-lo hauria d'emetre radiaci electromagntica (com qualsevol altra crrega accelerada); ara b, com al disminuir la seva energia la seva velocitat augmenta, una petita acceleraci duria a una acceleraci cada vegada ms gran. Per altra banda, si els taquions existissin i poguessin interaccionar amb la matria ordinria, podria violar-se el principi de causalitat.

En la teoria de la relativitat general, s possible construir espai-temps en els quals les partcules es propaguin ms rpidament que la velocitat de la llum, respecte a un observador distant. Un exemple s la mtrica d'Alcubierre. No obstant aix, aquests no serien taquions en el sentit anterior, ja que no superarien la velocitat de la llum en un entorn local.

 Teories de camps i de cordes .

En la teoria quntica de camps, un taqui s el quntum d'un camp, usualment un camp escalar, que t una massa al quadrat negativa. L'existncia de tal partcula implica la inestabilitat del buit de l'espai-temps, perqu l'energia del buit t un mxim en comptes d'un mnim. Un petit impuls podria causar que el camp decaigus amb amplituds exponencialment creixents que al mateix temps podrien induir a una condensaci taquinica. El mecanisme de Higgs n's un exemple elemental, per s interessant adonar-se que una vegada que el camp taquinic arriba al mnim de potencial, el seu quanta deixen de ser taquions per a convertir-se en bosons de Higgs amb massa positiva.

Els taquions es troben en moltes versions de la teoria de cordes. En general, la teoria de cordes estableix que el que veiem com partcules  electrons, fotons, etc.  sn en realitat diferents estats vibracionals d'una mateixa corda. La massa d'una partcula pot ser deduda a partir de les vibracions de la corda. Els taquions apareixen freqentment en l'espectre d'estats permesos de les cordes, de manera que alguns estats tenen masses al quadrat negatives i, per tant, masses imaginries.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62354" title="Moncit" nonfiltered="4313" processed="4304" dbindex="24714">


Un moncit s una varietat de leuccit agranular, de vida molt curta (inferior als 3 dies), amb un nucli en forma de rony i un citoplasma similar al dels limfcits, per amb major quantitat d'orgnuls. Tamb contenen certa maquinria enzimtica, com ara hidrolases cides. 

Els moncits es generen en la medulla ssia i desprs viatgen per la sang, per desprs emigrar a diferents teixits com: el fetge, la melsa, els pulmons, els gangli limftics, els ossos, les cavitats seroses, etc. Desprs d unes 24 hores d estar en el torrent sanguini, els moncits l abandonen i a travessen l endoteli dels capillars o les vnules poscapulars cap el teixit connectiu, on es diferencien rpidament a macrfags.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62355" title="Limfcit" nonfiltered="4314" processed="4305" dbindex="24715">


Un limfcit s una varietat de leuccit agranular que es caracteritza morfolgicament per tenir un nucli arrodonit al voltant del qual tot just pot veure's, mitjanant microscpia, el citoplasma, clar s molt petit. Cont, com a conseqncia, molt escassos orgnuls, per cont molts ribosomes en estat lliure. 

Els limfcits no sn distingibles, uns d'uns altres, a travs de la seva forma, sin que solen distingir-se grcies a uns marcadors superficials presents en el seu citoplasma. Aix distingim entre: 

 Limfcits B (o cllules B). Suposen el 15% del total, i adquireixen la seva immunocompetncia en la medulla ssia, o b en la borsa de Fabrizio en el cas d'aus. La seva finalitat s formar part en la immunitat humoral, s a dir, aquella que est ocasionada per anticossos. Al contacte amb l'antigen, pot convertir-se b en cllula efectora (plasmcits), o b en cllules de memria, les quals estaran disposades davant una segona exposici de l'organisme a aquest antigen. ;
 Limfcits T (o cllules T). Que suposen el 85% del total i adquireixen la seva immunocompetncia en el tim. La seva finalitat s la immunitat cellular, s a dir, aquella que est ocasionada per cllules. Al seu contacte amb l'antigen poden ser cllules de memria o b cllules efectores. Les cllules efectores responen a tres tipus. ;
 Limfcits Tc. Citotxics. CD8, que maten a les cllules estranyes o infectades per virus. ;
 Limfcits Th. CD4, que sn aquells que serveixen d'ajuda (helpers) per a produir una resposta immunitria. ;
 Limfcits Ts. CD4, que sn aquells que reprimeixen aquesta resposta immunitria davant antgens propis. ;
 Cllules nulles. Solament suposen el 5% i no contenen marcadors alguns. Maten cllules alterades per virus, i a ms originen elements formis de la sang. En realitat no se'ls sol considerar limfcits, malgrat tenir una semblant forma.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62361" title="Andreas Osiander" nonfiltered="4315" processed="4306" dbindex="24716">

Andreas Osiander (1498 - 1552) va ser un teleg protestant alemany.

Al 1523, va convncer a Albert de Prussia, Gran Mestre dels Caballers Teutons per qu es converts a la fe Luterana.

Al 1543, Osiander va ocupar-se de la publicaci del llibre De Revolutionibus Orbium Coelestium (Sobre les revolucions de les esferes celestes) escrit per Coprnic, i va afegir un prefaci no signat explicant que el model descrit al llibre no havia d'sser ents com una descripci de l'Univers com aquest realment era sin com una eina matemtica per clarificar i simplificar els clculs que tenen a veure amb el moviment dels planetes.(Extret de Science: A History by John Gribbin).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62362" title="Aureli I d'Astries" nonfiltered="4316" processed="4307" dbindex="24717">
Aureli I d'Astries ( Lle v 740 - 774 ), rei d'Astries (768-774).

Orgens familiars.

Fill de Fruela de Cantbria i nebot d'Alfons I d'Astries, fou germ del tamb rei Beremund I.

Ascens al tron.

El seu cos Fruela I d'Astries s'enemist durant el seu regnat tant amb l'estament eclesistic com amb l'aristocrtic, que segurament orden el seu assassinat el 768, i que escoll Aureli com a rei.

El regnat d'Aureli I fou tranquil.

Successi a la corona.

Aureli I mor sense descendents i de mort natural a Cangas de Ons, est enterrat a San Martn de Langreo, a Astries. La corona llavors pass a Silo I, casat amb Adossenda d'Astries, filla d'Alfons I.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62363" title="Silo I d'Astries" nonfiltered="4317" processed="4308" dbindex="24718">
Silo I d'Astries ( ? - Pravia, Astries 783 ), rei d'Astries (774-783).

Ascens al tron.

Al casar-se amb Adossenda d'Astries, filla del rei Alfons I d'Astries, i a la mort del cos d'aquesta Aureli I d'Astries, va accedir al tron reial d'Astries.

Silo I s el primer monarca asturi que no va formar part del nucli familiar de Pelai I.

Trasllat de la cort.

A l'ascendir al tron va traslladar la capital de Cangas de Ons a Pravia, ja que Silo I formaba part de l'aristocrcia local i tenia terres en aquests territoris. Aix mateix, el canvi de capital tamb es degu a motius estratgics, ja que Pravia, antic assentament rom, est al fons de la vall del riu Naln i al costat de l'antiga via romana Asturica Autusta. Aix mateix, ocupava un lloc centralitzat vers l'ltima ampliaci del regne vers Galcia.

Problemes interns.

Durant el seu regnat es produeix la segona rebelli dls gallecs, que fou sotmesa al Monte Cubeiro, prop de Lugo.

Al final del seu regnat una revolta interna va probocar que el seu cunyat Mauregat, fill bastard d'Alfons I d'Astries, ascends al tron del Regne d'Astries a la seva mort.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62364" title="Mauregat I d'Astries" nonfiltered="4318" processed="4309" dbindex="24719">
Mauregat I d'Astries, rei d'Astries (783-789).

Fill bastard d'Alfons I d'Astries i una musulmana. 

Al morir el rei Silo I s escollit el jove Alfons, nebot de l'anterior, a instncies de la reina vidua Adossenda d'Astries.

Per Mauregat va organitzar una forta oposici interna que aconsegueix que Alfons es retiri a terres alabeses, abandonant la capital, moment que ell aprofita per coronar-se rei.

Poques coses se saben d'aquest perode, el ms destacat s la disputa ocasionada per la doctrina adpcionista, amb la intervenci de Carlemany, el bisbe de Toledo Elipandi i el monjo Beat de Libana. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62365" title="John Wesley Powell" nonfiltered="4319" processed="4310" dbindex="24720">
 
John Wesley Powell (Mount Morris, Nova York 1834 - Haven, Maine 1902) fou un soldat, geleg i explorador nordameric, fams per organitzar l'expedici del 1869 pels rius Green (Utah) i Colorado, que fou la primera en travessar el Gran Cany. Era fill d'un predicador angls, i de petit emigr amb tota la famlia primer a Ohio i desprs a Wisconsin i Illinois. Va aprendre llat i grec i s'interess per les cincies naturals, tot i que no es gradu pas. El 1855 travess Wisconsin i el 1856 tot el marge del Mississippi.
Durant la Guerra Civil americana (1862-1865) va lluitar amb l'exrcit unionista i va perdre un bra a la batalla de Shiloh. En acabar la guerra fou professor de geologia a la Universitat d'Illinois, per el 1867 ho deix per anar a explorar les Rocalloses.
Amb l'expedici del 1869 arrib fins a Wyoming, de la qual el 1871 en va fer nombrosos mapes. El 1881 fou nomenat president del US Geological Survey, crrec que ocup fins el 1894. Desprs fou cap del Bureau of American Ethnology i del Smithsonian Institution fins a la seva mort. Mor d'una hemorrgia cerebral i fou enterrat al cementiri d'Arlington com a heroi de la guerra civil. 
Tot i que no era antropleg i lingsta, va fer una descripci fora acurada dels amerindis nordamericans que va trobar en les seves expedicions, i va fer la primera classificaci de llenges amerndies, que ser la base de les que desprs faran Edward Sapir i Charles F. Voegelin i Mary R. Haas.

 Referncies .
 Powell, John Wesley (1895). Canyons of the Colorado. Flood & Vincent. (Reissued 1961 as The exploration of the Colorado River and its canyons. New York: Dover Press. ISBN 0-486-20094-9.);
 Dolnick, Edward (2002). Down the Great Unknown : John Wesley Powell's 1869 Journey of Discovery and Tragedy Through the Grand Canyon (Paperback). Harper Perennial. ISBN 0060955864.
 Dolnick, Edward (2001). Down the Great Unknown : John Wesley Powell's 1869 Journey of Discovery and Tragedy Through the Grand Canyon (Hardcover). HarperCollins Publishers. ISBN 006019619X.
 Worster, Donald (2000). A River Running West: The Life of John Wesley Powell. Oxford University Press. ISBN 0195099915.
 Reisner, Marc (1993). Cadillac Desert: The American West and Its Disappearing Water (Paperback). Penguin Books. ISBN 0140178244.
 Wallace Earle Stegner (1982). Beyond the Hundredth Meridian: John Wesley Powell and the Second Opening of the West. University of Nebraska Press. ISBN 080324133X;

Enllaos externs.
NPS John Wesley Powell Photograph Index;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62374" title="Beremund I d'Astries" nonfiltered="4320" processed="4311" dbindex="24721">
Beremund I d'Astries el Diaca ( v 750 - 797 ), rei d'Astries (789-791).

Orgens familiars.

Fill de Fruela de Cantbria i germ per tant del rei Aureli I d'Astries.

Va accedir al tron d'Astries a la mort de Mauregat I, renunciant a la seva condici de diaca eclesistic.

Durant el seu regnat va sofrir rtzies musulmanes a laba i Galcia. Davant una derrota contra els musulmans a la comarca del Bierzo va abdicar del tron, retornant al seu antic estat clerical.

Npcies i descendents.

Del seu matrimoni amb Usenda tingu:
 Ramir I d'Astries (v 790-850), rei d'Astries;

Successi.

Fou succet per Alfons II d'Astries, fill del seu cos Fruela I, el qual havia esperat el seu ascens al tron d'Astries des de la mort del seu pare el 768.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62375" title="Corf" nonfiltered="4321" processed="4312" dbindex="24722">



Corf (en grec        , Krkira; antigament coneguda com a Crcira) s l'illa grega ms septentrional de les situades a la mar Jnica, situada prop de la costa d'Albnia, de la qual n'est separada per un petit estret d'entre 3 i 25 km. La capital n's la ciutat de Corf, al nord-est de l'illa, amb 31.000 habitants (2001).

L'illa es comunica amb la resta de Grcia amb un servei regular de ferri. A ms disposa d'un bon port, aix com d'un aeroport internacional, i una excellent xarxa hotelera.

L'illa disposa d'aeroport.

Queden alguns restes de l'antiga ciutat de Casiope prop de la moderna Kassiopi (abans Cassopo), i algunes restes de l'antiga Corcira al sud de la ciutat actual. Es poden veure tamb unes runes del temple d'Artemisa, i les fortaleses venecianes.

El nom de Corf deriva del bizant        (Koryph), que alhora deriva de l'antic grec         (Korypha), que vol dir "crestes".

Juntament amb altres petites illes com Pax, Antpaxi i Erkoussa forma el departament o noms de Corf, que pertany a la regi o perifria de les illes Jniques, de 641 km i 120.000 habitants (2005). Se subdivideix en 13 municipis (dimi) i tres comunitats (kintites).

La ciutat s seu de la Universitat Jnica, fundada l'any 1984.

 Geografia .

L'illa t una superfcie de 580 km, amb una llargria mxima de 60 km i una amplitud mxima de 30 km. El permetre de l'illa fa ms de 200 km. s plena de caps com l'gia Ekaterini i el Draptis al nord, el Lefkimmi i l'Asprkavos al sud-est i el Megakhoro al sud. I sn moltes i molt belles les platges que s'hi poden trobar, com gios Grdios, el llac Korissi, gios Gergios, Marathia, Kassiopi, Sidari, Roda, Paleokastritsa i moltes altres. Hom diu que s una de les illes gregues ms belles. Hi abunden oliveres, ram, figueres, pereres, pomeres i magraners, junt amb la flora tpicament mediterrnia.

La zona del nord s la ms muntanyosa. La major elevaci s el Pantokrtor, de 914 m. Cap al mig l'altura baixa i es plana al sud.  

Al mig de la badia de Gouvi es localitza una petita illa anomenada Ptkhia.

 Clima .



 Poblaci .


 Municipis i comunitats .


 Vegeu tamb .

Histria de Corf;

 Enllaos externs.


Prefecture of Corfu - Official Tourism Portal;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62376" title="Alfons II d'Astries" nonfiltered="4322" processed="4313" dbindex="24723">

Alfons II d'Astries el Cast ( Oviedo v 765 - 842 ), rei d'Astries (791-842).

Orgens familiars.
Fill de Fruela I d'Astries i la seva muller Mnia d'laba.

Al morir el seu pare es va quear al crrec de la seva tieta Ardossenda d'Astries, el marit de la qual es feu amb el tron. Durant el regnat de Silo I d'Astries va realitz funcions administratives al Palau reial i es prepar com a hereu. A la mort de Silo I, Ardossenda intent que aconsegus el tron grcies al suport de l'aristocrcia per el seu oncle Mauregat I, va deposar Alfons i es feu amb el tron. Alfons llavors fug a laba i es refugi entre els seus parents materns.

Ascens al tron.
A la renncia de Beremund I del tron asturi el 791, Alfons retorn a Astries i fou proclamat el 14 de setembre d'aquell any.

Va emprendre contactes amb l'emperador Carlemany, aix envi delegacions asuturians a la cort dels francs el 796, 797 i 798. No se sap de qu van tractar aquestes delegacions per es creu que o b fou per mantenir la integritat del seu regne davant els atacs musulmans i per la relaci amb l'heretgia adopcionista contra la qual Carlemany combatia activament.

Va prendre la ciutat de Lisboa el 798 i va vncer els musulmans al riu Naln i Anceo el 825. Grcies a aquestes victria va afianar la seva presncia a Galcia, Lle i Castella, aix com les va repoblar. Va fixar la seva cort a Oviedo, on va construir diverses esglsies i un palau. 

Tomba de Sant Jaume.
La tradici diu que durant el seu regnat es va descobrir la tomba de l'Apstol Sant Jaume per un ermit a Compostella el 814, motiu pel qual esdevingu centre de peregrinaci per a tota la comunitat cristiana. Aix mateix, es creu que Alfons II va ser el primer pelegr de la histria.

Mort.
A la seva mort el 20 de mar de 842 es diu que va viure 52 anys de forma "casta, sbria, immaculada i pietosa", d'aqu el seu sobrenom.

El succe el fill de Beremund I, Ramir I d'Astries.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62377" title="Terres de la Generalitat" nonfiltered="4323" processed="4314" dbindex="24724">
Les Terres de la Generalitat (Generaliteitslanden en neerlands) eren territoris de les Repblica de les Set Provncies Unides sota administraci directa dels Estats Generals. En contrast amb les set provncies constituents de la Repblica (Groningen, Frsia, Overijssel, Gelderland, Utrecht, Holanda i Zelanda), les Terres de la Generalitat no disposaven de vot en el govern del pas. Eren antigues regions catliques que a les acaballes de la Guerra dels Vuitanta Anys passaren de mans espanyoles a neerlandeses. Funcionaven com a  territoris ocupats  i servien de zona de contenci entre la Repblica i els Pasos Baixos Espanyols.

Les terres de la Generalitat eren:
Staats-Brabant (Brabant dels Estats), aproximadament corresponent a l'actual provncia de Brabant Septentrional.
Staats-Vlaanderen (Flandes dels Estats), l'actual Flandes Zelands.
Staats-Opper-Gelre (Gelderland dels Estats) (Overkwartier), la de comarca de Venlo. Un gran tros de l'Opper-Gelre romangu sot mans espanyoles i fou posteriorment annexat per Prssia (el 1702). Una altra pass a sobirania austraca.
Staats-Limburg (Limburg dels Estats) o Staats-Overmaas, la comarca de Maastricht a ms de trossos de l'actual provncia neerlandesa del Limburg.
Westerwolde i Wedde, el sudest de l'actual provncia de Groningen, que form part de les Terres de la Generalitat entre 1594 i 1619. Posteriorment s'incorporaren a l'esmentada provncia. ;

D'altres regions fora d'Europa foren tamb nominalment administrades pels Estats, com per exemple Staten Island a Nova Amsterdam (actualment un dels barris de Nova York) o Stateneiland (Illa dels Estats) a la costa meridional d'Argentina.

Altres rees que malgrat no ser Terres de la Generalitat ni provncies de la Repblica hi estaven lligades polticament eren:

 la Regi de Drenthe;
 el Comtat de Frsia Oriental;
 el Comtat de Lingen;
 el Comtat de Buren;
 el Feu d'Ameland;
 el Feu de Vianen (fins al 1725);
 el Feu de Culemborg (fins al 1720);
 el Comtat de Leerdam;
 el Feu d'Asperen;
 la Baronia d' IJsselstein;
 el Comtat de Megen;
 el Feu de Bokhoven;
 lAmbt d'Oeffelt;
 la Baronia de Boxmeer;
 el Feu de Batenburg;
 el Feu de Ravenstein;
 Luijksgestel (Principat de Lieja);
 el Comtat de Bergh (Prssia);
 l Ambt de Liemers, Huissen, Wehl i Gennep (Prssia);
 l'Orde de Gemert (Orde Teutnic);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62378" title="Jos Zorrilla y Moral" nonfiltered="4324" processed="4315" dbindex="24725">

Jos Zorrilla y Moral (Valladolid, 1817 - Madrid, 1893). Poeta i dramaturg espanyol. 

Des de molt jove va ser aficionat a la literatura d'autors com Walter Scott, Fenimore Cooper, Chateaubriand, Alexandre Dumas, Victor Hugo, el duc de Rivas o Espronceda. Als 19 anys es va iniciar en la literatura freqentant els ambients artstics i bohemis de Madrid. A la mort de Larra, Jos Zorrilla declama en la seva memria un improvisat poema que li proporcionaria la profunda amistat d'Espronceda, i Hartzenbusch i fet i fet el consagraria com a poeta de renom. Va comenar a escriure per als peridics "El Espaol" i "El Porvenir". 

Va estar casat en dues ocasions. En el seu primer matrimoni amb Matilde Railly, la infelicitat va marcar la seva vida i el seu carcter. Quan envidu es va casar amb Juana Pacheco. Va residir a Pars on va mantenir amistat amb Victor Hugo, Thophile Gautier i George Sand (1846). Va passar onze anys de la seva vida a Mxic sota la protecci i mecenatge de l'emperador Maximili i desprs amb el govern liberal (1854-66).

La seva obra ms coneguda s la pea teatral Don Juan Tenorio.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62379" title="Adventisme" nonfiltered="4325" processed="4316" dbindex="24726">
En general, el terme Adventista es refereix al cristi que creu en el prompte retorn de Jesucrist (segona vinguda).

Encara que sn diverses les denominacions cristianes que poden considerar-se "adventistes", el nom s usat habitualment per referir-se als Adventistes del Set Dia.

 Vegeu .
Esglsia Adventista del Set Dia;
William Miller;
Ellen White;
Nelson H. Barbour;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62382" title="Vicia" nonfiltered="4326" processed="4317" dbindex="24727">

Vicia s un gnere de plantes de la famlia Fabaceae que es presenten  les regions temperades de l'hemisferi nord i tamb a l'Amrica del sud.

Conreada per  consum hum noms Vicia faba, la fava. Altres espcies es conreen per alimentaci animal, com a farratge, com a gra  o per incrementar el nivell d'humus un cop enterrades (adob verd). Aquest triple s el t la vea, Vicia sativa.

Espcies del gnere Vicia als Pasos Catalans. 
Vicia faba;
V.narbonesnsis;
V.bifoliolata;
V.bithinica;
V.peregrina;
V.lathyroides;
V.pannonica;
V.hybrida;
V.lutea;
V.melanops;
V.pyrenaica;
V. sativa (tres subespcies);
V.articulata;
V.ervilia;
V.hirsuta;
V.disperma;
V.tetrasperma;
V.canescens;
V.benghalensis;
V.villosa (quatre subespcies);
V.cracca (tres subespcies)  ;
V.tenuifolia;
V.onobrychioides;

Imatges.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62383" title="Ramir I d'Astries" nonfiltered="4327" processed="4318" dbindex="24728">


Ramir I d'Astries ( v 790 - 850 ), rei d'Astries (842-850).

Fill de Beremund I d'Astries i la seva esposa Usenda. 

Va succeri Alfons II desprs d'una revolta interna per la qual va derrotar l'usurpador comte Nepoci a la batalla del puente de Cornellana. Amb la seva elecci com a rei s'abandona definitivament la successi electiva caracterstica dels reis gots per la successi hereditria.

Durant el seu regnat va haver de fer front a atacs normands i musulmans d'Al-ndalus.

L'art asturi va arribar al seu mxim esplendor durant el seu regnat, durant el qual es van construir Santa Mara del Naranco i San Miguel de Lillo.

Npcies i descendents.

Es cas en primers npcies amb una dona d'orgen gallec de la qual es desconeix el seu nom. D'aquest matrimoni nasqueren:
 Ordoni I d'Astries (v 830-866), rei d'Astries;
 Gat d'Astries (?-v 866), comte del Bierzo;

El 842 es cas amb Urraca Paterna, senyora de Castella. D'aquesta uni tingueren:
 Roderic de Castella (?-873), comte de Castella;

Fou succet pel seu fill Ordoni I al Regne d'Astries, mentre Roderic de Castella fou investit comte electiu al comtat de Castella.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62384" title="Adob verd" nonfiltered="4328" processed="4319" dbindex="24729">
L'adob verd s l'operaci agrcola  de conrear una planta per enterrar-la i aix incrementar el nivell de matria orgnica del sl.

s un sistema tradicional i que actualment tamb es fa servir en agricultura ecolgica junt amb els fems, el compost  com un altre adob orgnic

Les plantes utilitzades sn preferentment lleguminoses (vea, psols,etc) ja que aquestes fixen nitrogen en les seves arrels per tamb es fan amb gramnies (ordi civada, etc), crucferes (nap, colza...) i d'altres famlies. 

Tamb es fa un adobat verd amb el control i aprofitament de les herbes espontnies.

En conreus anuals es fa prviament la sembra de la planta d'adob verd que ser enterrada i far ms frtil la terra per a la conreada a continuaci.

En plantes perennes la sembra de la planta a enterrar es fa entre la filera dels arbres i arbusts conreats.

Quan l'adob verd est en la fase de floraci s el moment adient d'enterrar-lo o com a mnim segar-lo i deixar-lo a sobre de la terra.

Un adob verd pot fer tant humus com una aplicaci de fems. 

En cas de molta secada pot tenir l'inconvenient de competir amb el conreu per l'aigua. Generalment noms hi ha aquesta coberta vegetal en l'poca ms freda i humida per evitar la competncia amb el conreu per l'aigua i els nutrients.  











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62385" title="Zond" nonfiltered="4329" processed="4320" dbindex="24730">
Zond (    ; en rus sonda) s el nom donat a dues sries de missions espacials sovitiques no tripulades, actives de 1964 a 1970 amb l'objectiu de recollir informaci dels planetes propers i provar tecnologies espacials.

Les primeres 3 missions estaven basades en la sonda planetria 3MV, destinades a explorar Venus i Mart. Desprs de dos fracassos la Zond 3 s'envi en missi de prova i fotografi la cara oculta de la Lluna (i fou la segona sonda en fer-ho) per seguir posteriorment en ruta cap a Mart i provar sistemes de telemetria.

Les missions Zond 4 fins a Zond 8 foren vols de prova per a vols circumlunars tripulats. Per a les missions dirigides a la Lluna s'utilitz la sonda Soiuz 7K-L1, alleugerida de molts elements per fer possible el recorregut fins a la Lluna. Es van llenar amb el coet Proton que podia enviar les Zond en una trajectria de retorn lliure al voltant de la Lluna (s a dir sense poder entrar en una rbita lunar). Podia dur 1 o 2 cosmonautes.

Tant el coet Proton com les Soiuz tenien alguns problemes de fiabilitat, per la carrera espacial oblig a llenar les diverses missions amb alguns problemes. El vol circumlunar de la Zond 5 el setembre de 1968 oblig la NASA a canviar els plans de lApollo 8 i dur-lo cap a una trajectria lunar en lloc de l'rbita terrestre inicialmente prevista. Malgrat tot, de les cinc darreres Zond (de la 4 a la 8) quatre patiren avaries durant el vol.

Els vols recolliren dades sobre micrometeorits, raigs csmics, vent solar, camps magntics i emissions de rdio. Tamb van prendre fotografies.

 Missions.

Zond 1;
 Llanament: 4 d'abril de 1964;
 Prdua de comunicacions: 14 de maig de 1964;
 rbita de Venus: 14 de juliol de 1964;
Zond 2;
 Llanament: 30 de novembre de 1964;
 Prdua de comunicaci: maig de 1965;
 Sobrevol de Mart: 6 d'agost de 1965;
Zond 3;
Llanament: 18 de juliol de 1965;
Sobrevol lunar: 20 de juliol de 1965;
Zond 4;
Llanament: 2 de mar de 1968;
Zond 5;
Llanament: 15 de setembre de 1968;
Pas circumlunar: 18 de setembre de 1968;
Retorn a la Terra: 21 de setembre de 1968;
Zond 6;
Llanament: 10 de novembre de 1968;
Pas circumlunar: 14 de novembre de 1968;
Retorn a la Terra: 17 de novembre de 1968;
Zond 7;
Llanament: 7 d'agost de 1969;
Sobrevol lunar: 11 d'agost de 1969;
Retorn a la Terra: 14 d'agost de 1969;
Zond 8;
Llanament 20 d'octubre de 1970;
Sobrevol lunar: 24 d'octubre de 1970;
Retorn a la Terra: 27 d'octubre de 1970;

 Enllaos externs .
Informaci detallada sobre la Soiuz 7K-L1 de les Zond 4-8. ;
Imatges de la 7K-L1. ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62386" title="Ordoni I d'Astries" nonfiltered="4330" processed="4321" dbindex="24731">


Ordoni I d'Astries ( v 830 - Oviedo 866 ), rei d'Astries (850-866).

Orgens familiars.

Fill de Ramir I d'Astries i la seva primera esposa, una donzella d'orgen gallec. Va haver d'impossar-se sobre les sublevacions dels bascons i va ajudar als mossrabs sublevats contra l'autoritat de l'emir de Crdova, acci que li va valdre la derrota a la batalla de Guadacelete el 854.

Aquest fracs el va motivar a consolidar una zona compresa entre el riu Duero i les Serralada Cantbrica, repoblant Lle, Astorga, Amaya i Tuy. Va emmurallar aquestes ciutats, convertint-les aix en la defensa del regne.

Va intentar avanar en la Reconquesta, aconseguint controlar els accessos a Navarra i les terres basques. Per l'emir de Crdova va reaccionar enviant una violenta expedici contra laba, que fou arrassada, aix com a Castella on el comte Roderic de Castella fou derrotat.

Npcies i descendents.

Es cas amb una donzella anomenada Mnia, amb la qual va tenir:
 Alfons III d'Astries (848-910), rei d'Astries;
 Beremund d'Astries (?-d 870);
 Fruela d'Astries (?-d 870);
 Muni d'Astries (?-d 870), avi de Ximena Fernndez, casada amb Garcia III Sanxes II de Navarra;
 Odoarioa d'Astries (?-d 870);
 Leodegundis d'Astries, casada amb Garcia I de Pamplona;


Mor el 27 de maig de l'any 866 i fou succet pel seu fill gran Alfons III el Magne.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62387" title="Alfons III d'Astries" nonfiltered="4331" processed="4322" dbindex="24732">


Alfons III d'Astries el Magne ( 848 - Zamora 910 ), rei d'Astries (866-910).

Orgens familiars.

Fill d'Ordoni I d'Astries i la seva muller Mnia.

El 867 va dominar una sublevaci dels bascons i ms tard una altra a Galcia. 

En la seva expansi va conquerir el 868 la ciutat de Porto i el 878 la de Combra.

Va ordenar la redacci de tres crniques, en les que ref la histria presentant el Regne d'Astries com hereu directe del regne visigot.

Npcies i descendents.

El 869 es cas amb Ximena de Pamplona, filla de Garcia I de Pamplona, amb qui tingu:
 l'infant Garcia I de Lle (v 871-914), rei de Lle;
 l'infant Ordoni I de Galcia (v 873-924), rei de Galcia i rei de Lle;
 l'infant Fruela II d'Astries (v 875-925), rei d'Astries i rei de Lle;
 l'infant Gonal d'Astries (?-920), abat a Oviedo;
 l'infant Beremund d'Astries;

A la seva mort, el 20 de desembre de 910, la capital es trasllada d'Oviedo a Lle, i el regne fou repartit entre els seus tres fills.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62388" title="Provncia d'Arkhnguelsk" nonfiltered="4332" processed="4323" dbindex="24733">

La provncia d'Arkhnguelsk (en rus                        , tr. Arkhnguelskaia blast) s un subjecte federal del nord-oest de Rssia, que inclou els arxiplags de la Terra de Francesc Josep i Nova Zembla i, a l'extrem nord-oriental de la provncia, el districte autnom de Nentsia, amb l'illa de Kolgiev. Limita al nord amb la mar Blanca, la mar de Barentsz i la mar de Kara, a l'oest amb la repblica de Carlia, al sud amb les provncies de Vlogda i Krov, a l'est amb la repblica de Komi i al nord-est amb el districte autnom de Iamlia, incls dins la provncia de Tiumn.

Arkhnguelsk s el centre administratiu de la provncia, amb una poblaci d'uns 350.000 habitants. Histricament, els centres principals foren Kholmogori, Kargopol i Solvitxegodsk. S'hi poden trobar capelles medievals de fusta i el monestir d'Antniev Siski, perduts enmig de boscos infranquejables. Les illes Solovietski, al golf d'Onega, dins la mar Blanca, sn Patrimoni de la Humanitat. Severodvinsk, la segona ciutat de la provncia, amb ms de 200.000 habitants, t unes de les principals drassanes de l'Armada Russa. El cosmdrom de Plesetsk s un dels dos que hi ha dins les fronteres russes (l'altre, el de Svobodni, s a la provncia de l'Amur).























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62389" title="Provncia d'strakhan" nonfiltered="4333" processed="4324" dbindex="24734">


La provncia d'strakhan (en rus                       , transliterat Astrakhnskaia blast) s un subjecte federal de Rssia.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62412" title="Tequila" nonfiltered="4334" processed="4325" dbindex="24735">
El tequila s una beguda alcohlica destillada que es fabrica a Tequila, un petit poble de l'estat mexic de Jalisco, a 50 km de la ciutat de Guadalajara. Es fabrica a partir de l'atzavara, una planta nadiua de Mxic.

 Variacions .
El tequila s un tipus de mescal, el nom que reben totes les begudes alcohliques que es fan a partir de l'agave de tipus iuca. El tequila, per, es diferencia de la resta dels mescals ja que compleix amb estndards estrictes del Consell Regulador del Tequila, ja que t denominaci d'origen de Mxic, i noms pot fabricar-se a les regions especfiques dels estats de Jalisco, Guanajuato, Michoacn, Tamaulipas i Nayarit, i ja que el tequila es fa a partir de l'agave tequilana weber, una planta tamb coneguda com l'agave blava. Normalment el tequila s'ha de fabricar amb 51% d'agave, i la resta de blat de moro o canya de sucre, encara que n'hi ha de fabricats exclusivament amb agave. Si el tequila no s 100% d'agave, s'anomena tequila mixt.

 Histria .
El tequila va ser produt per primera vegada el segle XVI prop del poble de Tequila, el qual seria fundat oficialment el 1656. Els asteques feien una beguda fermentada de la planta de l'agave que anomenaren octli (millor coneguda com a pulque), molt abans de l'arribada dels espanyols el 1521. Tan bon punt els conquistadors esgotessin llur conyac o brandi, van comenar a destillar l'agave.

Al voltant del 1600, Don Pedro Snchez de Tagle, marqus d'Altamira, va comenar la producci massiva del tequila, a la primera fbrica del territori que avui conforma l'estat de Jalisco, que era anomenat la Nova Galcia. El govern d'aquesta provncia de la Nova Espanya va comenar el cobrament dels impostos al tequila el 1608.

 Categories del tequila .
Hi ha quatre categories de tequila:
 plata o blanca - envellit no ms de dos o tres mesos.
 oro (or) o joven abocado (jove abocat) - tequila "plata" acolorit per assemblar un tequila envellit.
 reposado (reposat) - envellit un any.
 aejo (envellit) - envellit tres anys.

El procs d'envelliment produeix un canvi en el seu color.  

s una concepci errnia que els tequiles tinguin un cuc dintre de l'ampolla. Noms altres tipus de mescals, i que provenen de l'estat d'Oaxaca es venen amb cuc. El cuc s una formaci que indica una qualitat baixa del producte.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62417" title="Pokdex de Johto" nonfiltered="4335" processed="4326" dbindex="24736">


Aquesta s una llista de tots els Pokmon que apareixen a Pokmon Or, Plata i Cristall, en l'ordre en qu apareixen a la Pokdex de Johto.

Pokdex Johto.

001 Chikorita;
002 Bayleef;
003 Meganium;
004 Cyndaquil;
005 Quilava;
006 Typhlosion;
007 Totodile;
008 Croconaw;
009 Feraligatr;
010 Pidgey;
011 Pidgeotto;
012 Pidgeot;
013 Spearow;
014 Fearow;
015 Hoothoot;
016 Noctowl;
017 Rattata;
018 Raticate;
019 Sentret;
020 Furret;
021 Pichu;
022 Pikachu;
023 Raichu;
024 Caterpie;
025 Metapod;
026 Butterfree;
027 Weedle;
028 Kakuna;
029 Beedrill;
030 Ledyba;
031 Ledian;
032 Spinarak;
033 Ariados;
034 Geodude;
035 Graveler;
036 Golem;
037 Zubat;
038 Golbat;
039 Crobat;
040 Cleffa;
041 Clefairy;
042 Clefable;
043 Igglybuff;
044 Jigglypuff;
045 Wigglytuff;
046 Togepi;
047 Togetic;
048 Sandshrew;
049 Sandslash;
050 Ekans;
051 Arbok;
052 Dunsparce;
053 Mareep;
054 Flaaffy;
055 Ampharos;
056 Wooper;
057 Quagsire;
058 Gastly;
059 Haunter;
060 Gengar;
061 Unown;
062 Onix;
063 Steelix;
064 Bellsprout;
065 Weepinbell;
066 Victreebel;
067 Hoppip;
068 Skiploom;
069 Jumpluff;
070 Paras;
071 Parasect;
072 Poliwag;
073 Poliwhirl;
074 Poliwrath;
075 Politoed;
076 Magikarp;
077 Gyarados;
078 Goldeen;
079 Seaking;
080 Slowpoke;
081 Slowbro;
082 Slowking;
083 Oddish;
084 Gloom;
085 Vileplume;
086 Bellossom;
087 Drowzee;
088 Hypno;
089 Abra;
090 Kadabra;
091 Alakazam;
092 Ditto;
093 Pineco;
094 Forretress;
095 Nidoran ;
096 Nidorina;
097 Nidoqueen;
098 Nidoran ;
099 Nidorino;
100 Nidoking;
101 Yanma;
102 Sunkern;
103 Sunflora;
104 Exeggcute;
105 Exeggutor;
106 Sudowoodo;
107 Wobbuffet;
108 Venonat;
109 Venomoth;
110 Scyther;
111 Scizor;
112 Pinsir;
113 Heracross;
114 Koffing;
115 Weezing;
116 Grimer;
117 Muk;
118 Magnemite;
119 Magneton;
120 Voltorb;
121 Electrode;
122 Aipom;
123 Snubbull;
124 Granbull;
125 Vulpix;
126 Ninetales;
127 Growlithe;
128 Arcanine;
129 Stantler;
130 Marill;
131 Azumarill;
132 Diglett;
133 Dugtrio;
134 Mankey;
135 Primeape;
136 Meowth;
137 Persian;
138 Psyduck;
139 Golduck;
140 Machop;
141 Machoke;
142 Machamp;
143 Tyrogue;
144 Hitmonlee;
145 Hitmonchan;
146 Hitmontop;
147 Girafarig;
148 Tauros;
149 Miltank;
150 Magby;
151 Magmar;
152 Smoochum;
153 Jynx;
154 Elekid;
155 Electabuzz;
156 Mr. Mime;
157 Smeargle;
158 Farfetch'd;
159 Natu;
160 Xatu;
161 Qwilfish;
162 Tentacool;
163 Tentacruel;
164 Krabby;
165 Kingler;
166 Shuckle;
167 Staryu;
168 Starmie;
169 Shellder;
170 Cloyster;
171 Corsola;
172 Remoraid;
173 Octillery;
174 Chinchou;
175 Lanturn;
176 Seel;
177 Dewgong;
178 Lickitung;
179 Tangela;
180 Eevee;
181 Vaporeon;
182 Jolteon;
183 Flareon;
184 Espeon;
185 Umbreon;
186 Horsea;
187 Seadra;
188 Kingdra;
189 Gligar;
190 Delibird;
191 Swinub;
192 Piloswine;
193 Teddiursa;
194 Ursaring;
195 Phanpy;
196 Donphan;
197 Mantine;
198 Skarmory;
199 Doduo;
200 Dodrio;
201 Ponyta;
202 Rapidash;
203 Cubone;
204 Marowak;
205 Kangaskhan;
206 Rhyhorn;
207 Rhydon;
208 Murkrow;
209 Houndour;
210 Houndoom;
211 Slugma;
212 Magcargo;
213 Sneasel;
214 Misdreavus;
215 Porygon;
216 Porygon2;
217 Chansey;
218 Blissey;
219 Lapras;
220 Omanyte;
221 Omastar;
222 Kabuto;
223 Kabutops;
224 Aerodactyl;
225 Snorlax;
226 Bulbasaur;
227 Ivysaur;
228 Venusaur;
229 Charmander;
230 Charmeleon;
231 Charizard;
232 Squirtle;
233 Wartortle;
234 Blastoise;
235 Articuno;
236 Zapdos;
237 Moltres;
238 Raikou;
239 Entei;
240 Suicune;
241 Dratini;
242 Dragonair;
243 Dragonite;
244 Larvitar;
245 Pupitar;
246 Tyranitar;
247 Lugia;
248 Ho-Oh;
249 Mewtwo;
250 Mew;
251 Celebi;

Vegeu tamb.

Pokdex Nacional;
Pokdex Hoenn;
Pokmon;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62423" title="Ciutat ibrica d'Ullastret" nonfiltered="4336" processed="4327" dbindex="24737">

La ciutat ibrica d'Ullastret establerta al puig de Sant Andreu, dins el municipi d'Ullastret (Baix Empord), s el major nucli urb d'aquesta cultura descobert fins ara a Catalunya. Es troba en el territori que els autors antics varen assignar a la tribu ibrica dels indigets.

Est situat en un petit tur des d'on es domina el paisatge suau i tranquil de l'Empord. La ciutat va nixer al segle VI aC i des de finals d'aquest segle estava defensada per una magnfica muralla, que avui encara es conserva en gran part. A l'interior del recinte es poden veure restes d'habitatges, cisternes, sitges utilitzades per emmagatzemar gra i espais pblics, com els temples. Amb l'arribada dels romans es va iniciar un procs de transformacions en el sistema d'ocupaci i explotaci econmica del territori, que va portar a l'abandonament d'Ullastret durant el segle II aC.

Al jaciment tamb s'hi han trobat restes anteriors del pas de l'home. D'poca prehistrica hi ha eines de slex del paleoltic superior i cermiques del calcoltic. Al final del segle VII aC s'hi va establir un poblat, que va sser el primer assentament estable al Puig. D'aquest poblat actualment no en queden estructures visibles, ja que es va construir amb materials peribles (fang, fusta) i les edificacions ibriques posteriors el varen arrasar de manera gaireb total.

La cultura ibrica va nixer grcies a les influncies culturals exercides pels colonitzadors grecs i fenicis sobre les poblacions indgenes del bronze final o primera edat del ferro a la faana mediterrnia de la pennsula Ibrica. s considerada la nostra primera cultura histrica, amb un sistema d'escriptura propi encara no desxifrada. Com a innovacions tecnolgiques ms importants, els ibers varen adoptar el torn de terrisser, varen desenvolupar una veritable metallrgia del ferro i, per primera vegada, es va utilitzar de manera generalitzada la construcci de cases de planta rectangular, fetes amb murs amb basaments de pedra. Estaven compartimentades en una o dues habitacions i pati.

Els poblats ibrics generalment es varen installar sobre turons de fcil defensa i fortificats amb muralles, que s'anomenen oppidum. En el seu interior, les cases s'arrengleraven al llarg de carrers de traat adaptat al sl, sovint irregular. Les cases eren de planta senzilla, amb una o dues habitacions i a vegades amb pati.

A Ullastret, per, tamb hi ha grans cases de famlies aristocrtiques. La zona actual d'excavacions es correspon en el que es creu que sn cases aristocrtiques. Comptaven amb una organitzaci social que els va permetre efectuar obres importants de carcter pblic, com ara les muralles, les cisternes o els temples. Cada poblat dominava un territori del qual n'explotava els recursos econmics de qu vivien, especialment agricultura i ramaderia, per tamb mines, pedreres, etc. Comerciaven entre ells, i amb grecs i feniciopnics.

A Ullastret, des del final del segle VI aC, el poblat va estar defensat amb muralla. Al voltant del 400 aC la fortificaci es va ampliar, duplicant gaireb la seva superfcie. Aquesta modificaci dels sistemes defensius es relaciona amb una poca d'inseguretat. En el darrer ter del segle III aC, coincidint amb l'inici de la Segona Guerra Pnica, es van fer altra vegada reformes importants a la fortificaci. Amb l'arribada dels romans a la zona es va iniciar un procs de transformacions en el sistema d'ocupaci i explotaci econmica del territori. Ullastret, dintre l'rea d'influncia directa d'Empries, lloc del primer desembarcament rom, va sser abandonat en el primer quart del segle II aC. No se'n coneixen les causes encara que es creu que pacficament doncs no hi ha indicis de destrucci per ocupaci.

Al jaciment, molt ben cuidat, s'hi pot veure la disposici dels carrers adaptats al caire de la muntanya i l'extraordinria muralla amb torres quadrades i circulars. El museu mostra amb molt de detall les troballes efectuades al jaciment.

 Darreres descobertes .

 2000. Confirmaci de qu un edifici que es va comenar a trobar el 1995 s un palau de 500 m2, del segle III aC, que pertanyia a una famlia dominant.
 2001. Es descobreix un forn metallrgic per a bronze i ferro del segle III aC, i un enllosat.
 2002. Apareixen nous assentaments a l'exterior del recinte emmurallat d'Ullastret. Cal destacar un carrer central de 50 m de llargada i 4 m d'amplada dins del recinte i un barri artes als afores de la muralla.
 2003. Destaca la troballa de la inscripci funerria ms antiga de Catalunya. La pedra amb la inscripci, datada al segle IV aC, ha estat analitzada per l'Institut Arqueolgic d'Alemanya.
 2004. Es descobreix una gran llar de foc quadrada d'1,30 m de costat dins d'una casa senyorial fundada el 325 aC i nombroses restes humanes.
 2005. Es presenten al pblic noves descobertes del jaciment. Entre les restes trobades destaca el que sembla que s el primer edifici militar descobert per l'arqueologia ibrica catalana. Dins el jaciment, tamb s'ha inaugurat un nou itinerari de natura, al vessant est del puig de Sant Andreu, on es poden trobar exemplars de flora i fauna mediterrnia, aix com oliveres plantades en l'poca ibera, de ms de 2.000 anys.

Uns 500 m. al NE d'aquest jaciment es troba el poblat de l'Illa d'en Reixac, coetani i pertanyent probablement a la mateixa comunitat.

 Enllaos externs .
 Museu d'Arqueologia de Catalunya, Ullastret;
Histria i fotografies ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62428" title="Eoc" nonfiltered="4337" processed="4328" dbindex="24738">

L'Eoc s la segona poca del Paleogen, una de les subdivisions del Cenozoic. Comprn el temps entre el final del Paleoc (fa 55,8  0,2 milions d'anys) i el principi de l'Oligoc (fa 33,9  0,1 milions d'anys). El seu inici i final queden marcats pel mxim trmic del Paleoc-Eoc i per la Grande Coupure, respectivament. Com en altres perodes geolgics, els estrats que delimiten aquest perode estan ben identificats, per no han estat datats amb mxima precisi.

El nom de l'Eoc, definit pel britnic Charles Lyell l'any 1847, prov dels mots grecs     (eos, alba) i        (kainos, nou), i fa referncia a l'aparici dels ordres moderns de mamfers durant aquesta poca.

Subdivisions.
L'Eoc se sol subdividir en Eoc inferior (Ypresi), Eoc mitj (Luteci+Bartoni) i Eoc superior (Priaboni). De manera menys habitual, tamb es pot subdividir nicament en inferior i superior. En aquest cas, l'estatge Luteci passa a formar part de l'Eoc inferior i l'estatge Bartoni passa a formar part de l'Eoc superior.

Els quatre estatges faunals de l'Eoc sn:

Ypresi: comen fa 55,8  0,2 milions d'anys amb l'inici del mxim trmic del Paleoc-Eoc, un perode de rpid i intens escalfament global que provoc l'extinci de nombrosos foraminfers bentnics, per que coincid amb un episodi de gran evoluci i radiaci dels mamfers. Estratigrficament, el seu inici queda marcat per la base d'una excursi negativa d'istops de carboni. El seu final queda marcat per foraminfers planctnics i l'aparici ms inferior del gnere Hantkenina. S'acab fa 48,6  0,2 milions d'anys i el seu nom, encunyat el 1850 pel geleg belga Andr Hubert Dumont, fa referncia a la localitat d'Ypres (Blgica).

Luteci: comen fa 48,6  0,2 milions d'anys. s un perode molt ric en invertebrats marins (molluscs, coralls o erions de mar) i que es caracteritza per l'abundncia de mars epicontinentals somers sotmesos a les influncies continentals. Estratigrficament, el seu inici queda marcat per foraminfers planctnics i l'aparici ms inferior del gnere Hantkenina. El seu final queda marcat per la quasi-extinci del nanofssil calcari Reticulofenestra reticulata. S'acab fa 40,4  0,2 milions d'anys i el seu nom, encunyat el 1883 pel geleg francs Albert de Lapparent, fa referncia a l'antic nom rom de Pars, Lutcia.

Bartoni: comen fa 40,4  0,2 milions d'anys. El seu nom li fou donat per Karl Mayer-Eymar, que en defin els lmits l'any 1857 a partir de sediments argilosos del sud d'Anglaterra rics en fssils. Estratigrficament, el seu inici queda marcat per la quasi-extinci del nanofssil calcari Reticulofenestra reticulata. El seu final queda marcat per una de les aparicions ms inferiors del nanofssil calcari Chiasmolithus oamaruensis. S'acab fa 37,2  0,2 milions d'anys i i el seu nom, encunyat el 1857 pel geleg alemany Karl Mayer-Eymar, fa referncia a la localitat de Barton (Anglaterra).

Priaboni: comen fa 37,2  0,1 milions d'anys. s l'ltim estatge faunal de l'Eoc, i la Grande Coupure, un episodi d'extincions, de canvis faunstics i d'abundant especiaci, tingu lloc a finals del perode. Estratigrficament, el seu inici queda marcat per una de les aparicions ms inferiors del nanofssil calcari Chiasmolithus oamaruensis. El seu final queda marcat per foraminfers planctnics i l'extinci del gnere Hantkenina. S'acab fa 33,9  0,1 milions d'anys i i el seu nom, encunyat el 1893 pels gelegs francesos Ernest Munier-Chalmas i Albert de Lapparent, fa referncia a la localitat de Priabona (Itlia).

Paleoclima.



El clima global de l'Eoc fou probablement el ms homogeni del Cenozoic; el gradient trmic de l'equador als pols era la meitat de l'actual, i els corrents ocenics profunds eren excepcionalment clids. Les regions polars eren molt ms clides que avui en dia, potser com el nord-oest dels Estats Units actual. Els boscos temperats arribaven fins als mateixos pols, mentre que els climes tropicals plujosos arribaven fins a 45 de latitud nord. La diferncia era ms gran a les latituds temperades; tanmateix, el clima dels trpics probablement era similar al de l'actualitat.  Com que el continent australi i l'Antrtida encara estaven units en una sola massa terrestre, els corrents ocenics freds i clids es mesclaven, mantenint una temperatura ocenica homognia.

Des del principi d'aquest perode, la temperatura del planeta augment en un dels escalfaments globals ms rpids (en termes geolgics) i extrems registrats a la histria geolgica, anomenat mxim trmic del Paleoc-Eoc. Fou un episodi d'escalfament rpid i intens (de fins a 7 C a latituds altes) que dur menys de cent mil anys. El mxim trmic provoc una gran extinci que serveix per a distingir la fauna de l'Eoc de la del Paleoc.

s possible que aquest intens escalfament es degus a l'alliberament de clatrats de met enterrats al fons mar. Es creu que els sediments en qu es trobaven emmagatzemats aquests clatrats foren pertorbats a mesura que els oceans s'escalfaven, i el met que contenien provoc l'augment de les temperatures globals. S'estima que s'alliberaren unes dues mil gigatones de met, un gas amb un efecte hivernacle ms de deu vegades superior al del dixid de carboni.

L'augment de les temperatures arreu del mn no en fou l'nica conseqncia, sin que el clima global esdevingu ms humit. Gran part d'aquesta humitat era conduda als pols. La gran quantitat de pluja sobre l'oce rtic, juntament amb la configuraci dels continents (que l'allava de la resta d'oceans), en redu drsticament la salinitat. L'aigua dola acumulada a la zona rtica prepar el terreny per un gran canvi climtic de signe totalment oposat i que marcaria el final de l'Eoc.

El clima romangu clid durant la resta de l'Eoc, tot i que un refredament global que eventualment portaria a les glaciacions del Plistoc comen a mitjans de l'poca a causa de dos factors: primer l'esdeveniment d'Azolla i desprs l'allament de l'Antrtida.

L'esdeveniment d'Azolla tingu lloc fa uns quaranta-nou milions d'anys, quan creixeren grans quantitats de la falguera d'aigua dola Azolla a l'oce rtic. A mesura que s'enfonsaven al fons mar, les plantes quedaven incorporades als sediments, on no es descomponien a causa del baix nivell d'oxigen de les capes d'aigua profundes. La reducci resultant de la quantitat de carboni a l'atmosfera terrestre contribu a transformar el planeta d'una "Terra hivernacle", prou clida com perqu prosperessin tortugues i palmeres als pols, a l'estat actual de "Terra glaada".

Amb la seva separaci del continent australi fa uns quaranta-cinc milions d'anys, l'Antrtida qued privada del flux d'aiges equatorials que fins aleshores en suavitzaven el clima. Privada d'aquestes aiges clides, l'Antrtida es refred i l'oce Antrtic inici la seva glaciaci, creant un flux d'aigua freda (vegeu corrent circumpolar antrtic) i banquises que reforaren l'efecte refredant.

Paleogeografia.

La tercera i ltima gran fase de la fragmentaci del supercontinent Pangea tingu lloc a principis del Cenozoic, entre el Paleoc i l'Oligoc. Laurentia (Amrica del Nord i Grenlndia) continu separant-se d'Eursia i eixamplant el jove oce Atlntic, tot i que es creu que encara hi havia una connexi entre ambdues masses terrestres. Mentre l'Atlntic creixia, l'ancestral oce de Tetis es continu tancant a causa de l'aproximaci dels continents afric i eurasitic.

A principis de l'Eoc, el continent australi i l'Antrtida encara romanien units, per durant el Luteci, Austrlia comen a separar-se rpidament de l'Antrtida i a derivar cap al nord, tal com ho havien fet el subcontinent indi i Nova Zelanda desenes de milions d'anys abans al perode Cretaci. L'allament del continent antrtic tindria conseqncies drstiques sobre el clima global.

Orognesi.
El Terciari fou un perode d'intensa activitat orognica. Durant l'anomenada orognesi alpina es formaren les muntanyes del sistema de Tetis, una serralada que s'estn per la part meridional d'Eursia i que inclou els Alps, els Carpats, les muntanyes d'sia menor i Iran, l'Hindu Kush, l'Himlaia i les muntanyes del sud-est asitic. Aquesta orognesi caus un intens metamorfisme de les roques existents i l'ensorrament d'estrats rocosos.


El subcontinent indi, que s'havia separat de Gondwana al Cretaci superior i s'havia mogut cap al nord a una velocitat de 16 cm/any des d'aleshores, collid amb Eursia a principis de l'Eoc. La collisi entre aquestes dues masses terrestres al la serralada ms alta del mn, l'Himlaia. Aquest procs d'orognesi encara dura avui en dia, i fa que l'Himlaia sigui uns cinc millmetres ms alt cada any.

D'altra banda, l'orognesi cimmeriana, un procs orognic que havia comenat al Jurssic, continu creant algunes de les serralades que actualment es troben al centre del continent asitic. L'Eoc fou l'escenari de la fase final d'aquesta orognesi.

Eursia no fou l'nic continent amb activitat orognica. La configuraci geolgica de nombroses muntanyes d'Amrica del Nord daten de principis del Cenozoic, com per exemple, les Black Hills de Dakota del Sud i Wyoming, o els Apalatxes de la costa est.

Fauna.
Aus.

Per primera i nica vegada en la histria de la Terra, les aus dominaven el mn. Aus predadores gegants com Gastornis (antigament coneguda com a Diatryma) s'alimentaven de mamfers com Propaleotherium a Europa i a Amrica del Nord, mentre que els forusrcids (coneguts com a "aus del terror") es convertien en els predadors alfa d'Amrica del Sud.

Els pingins, que havien aparegut durant el Paleoc, arribaren a Amrica del Sud a l'Eoc mitj, i al Bartoni ja havien comenat a estendre's per aiges de l'Atlntic. Alguns gneres i espcies primitius de pingins sn Perudyptes, Archaeospheniscus, Icadyptes salasi o l'enorme Anthropornis nordenskjoeldi, que mesurava 170 cm d'alada i pesava 90 kg de pes. En comparaci, el ping emperador, el ping vivent ms gran, noms arriba a 122 cm d'alada i 37 kg de pes.

Els anseriformes comenaren a diversificar-se, amb gneres com ara Presbyornis, que estava relacionat amb els necs i les oques d'avui en dia. L'estudi de la famlia Presbyornithidae s important per entendre l'evoluci de les aus; les espcies que vivien en zones costaneres i que estaven menys especialitzades tendien a extingir-se menys que les espcies que estaven molt adaptades a un ecosistema en concret.

Palaeotis s un estrutioniforme del qual s'han trobat fssils al jaciment de Messel (Alemanya). s particularment interessant perqu la tesi tradicional sost que els estrutioniformes tenen els seus orgens a Gondwana, basant-se en la seva difusi actual. El descobriment de Palaeotis a Europa, juntament amb el d'altres estrutioniformes a Amrica del Nord i Monglia, posa en dubte aquesta hiptesi.

A les fosforites del Carc s'hi ha trobat evidncia d'una difusi ms mplia dels lloros en temps de l'Eoc. Les restes fssils del gnere Quercypsitta (fa 37-34 milions d'anys) indiquen que els lloros arribaren en el passat a latituds ms septentrionals de les que es troben actualment. Aquests animals, probablement una de les primeres branques de lloros, arribaren a Europa i s'extingiren com a molt tard al Mioc, coincidint amb un refredament del clima global.

Mamfers.
L'esdeveniment ms important en l'evoluci dels mamfers durant l'Eoc fou probablement l'evoluci dels cetacis. Desprs que els seus avantpassats abandonessin la vida aqutica 300 milions d'anys abans, un grup de mamfers relacionat amb els artiodctils primitius aconsegu efectuar la transici d'un medi terrestre a un medi aqutic. Mentre els cetacis colonitzaven els medis marins, aparegueren els ratpenats, que es convertiren en els nics mamfers (i un dels pocs grups de vertebrats) capaos de volar. La seva morfologia era extremament similar a l'actual. Es creu que els ratpenats evolucionaren a partir de petits mamfers arborcoles que saltaven d'un arbre a l'altra, desenvolupant en primera instncia membranes per a planar i eventualment ales. Tanmateix, no s'ha descobert cap fssil que representi un estadi intermig d'aquesta evoluci.

Aquest procs comen amb els pakictids de l'Eoc inferior i mitj del Pakistan. Es tractava d'animals carnvors terrestres, per la configuraci dels ossos de les orelles i de la seva dentici demostra que representen el primer pas en l'evoluci de les balenes. Uns quants milions d'anys ms tard, criatures com Ambulocetus ja tenien un estil de vida amfibi, car les seves potes posteriors estaven ms ben adaptades per nedar que per caminar a la terra ferma. Els protoctids sn un pas posterior en l'evoluci dels cetacis, i s possible que ja disponguessin d'una aleta caudal com la dels cetacis actuals.

Els primers cetacis completament marins aparegueren fa uns quaranta-cinc milions d'anys. Els basilosurids, que incloen gneres com Basilosaurus o Dorudon, tenien una anatomia molt similar a la de les balenes actuals. Tanmateix, els seus cervells estaven menys desenvolupats i no tenien el mel tpic dels odontocets actuals. Calgu esperar fins a l'Eoc molt tard per veure l'aparici de les primeres balenes dentades.


Els ungulats tamb continuaren evolucionant durant l'Eoc. Els artiodctils aparegueren a principis d'aquesta poca, fa uns cinquanta-quatre milions d'anys, i a finals de l'Eoc ja s'havien diversificat en els tres subordres actuals: Tylopoda (camells), Suinae (porcs) i Ruminantia (ovelles, cabres i vaques). La gran expansi dels perissodctils, que els desterraren a hbitats menys prspers, i l'aparici de l'herba a l'Eoc condicionaren el desenvolupament del particular aparell digestiu que posseeixen els artiodctils i que ms endavant els ajudaria a desbancar els perissodctils com a herbvors dominants.

Els carnvors dominants de l'Eoc eren els creodonts, animals semblants als carnvors per que no hi estan directament relacionats. Igual que els carnvors, es caracteritzaven per la presncia de dents carnisseres, per en els creodonts, ambdues carnassials eren molars (en els carnvors, sn una molar i una premolar). Els creodonts inclouen alguns dels mamfers predadors terrestres ms grans que mai hagin existit, com ara Andrewsarchus, que mesurava uns tres metres i mig de longitud, gaireb dos metres d'alada i pesava aproximadament 250 kg. Tanmateix, la seva mida no els serv per imposar-se a llarg termini, foren superats pels carnvors i acabaren extingint-se al Mioc. Aix es deu a un nombre de factors. D'una banda, la seva articulaci lumbosacra no estava tan adaptada per crrer com la dels carnvors, i la seva condici de plantgrads tamb els feia menys eficients a l'hora de crrer. D'altra banda, els creodonts tenien una dentici diferent que els feia carnvors obligats (noms podien menjar carn), mentre que els micids i la majoria de carnvors vivents (tret dels felins, que tenen molars vestigials) encara posseen dents adaptades per menjar altres tipus d'aliment. Dissopsalis, l'ltim creodont que apareix al registre fssil, s'exting fa vuit milions d'anys.

Peixos.

L'Eoc fou una poca en qu els taurons lamniformes es diversificaren notablement. Les guilles i els taurons follet foren alguns dels taurons que aparegueren per primer cop. Una de les espcies ms destacables fou Otodus obliquus, un taur que havia aparegut al Paleoc i que podia mesurar fins a nou metres de longitud i que s'alimentava de mamfers marins, peixos i altres taurons. Molts paleontlegs creuen que O. obliquus s l'avantpassat de la famlia de taurons del gnere Charcharocles i, per tant, que est relacionat amb el taur predador ms gran que mai hagi existit, C. megalodon. D'altres, en canvi, relacionen Otodus amb el taur blanc, per cada cop hi ha ms evidncia que Otodus s molt ms proper a C. megalodon.

Un altre peix destacable fou Enchodus, un predador relacionat amb els salmons. Enchodus tenia una mena d'ullals a la part anterior dels maxillars superior i inferior i als ossos palatins que li han guanyat el curis sobrenom dareng dent de sabre entre els paleontlegs. Tot i ser un predador, gran part dels seus fssils s'han trobat dins els estmacs d'altres predadors ms grans, com els mosasaures, plesiosaures o l'au marina Baptornis.

Rptils.
La serp ms gran coneguda visqu a finals de l'Eoc. Gigantophis garstini podria haver superat els deu metres de longitud, mentre que les serps ms grans vivents, les anacondes, mesuren al voltant de set metres de llargria. Aquesta serp, que visqu fa quaranta milions d'anys en el que avui en dia s el Shara meridional, podria haver-se alimentat de proboscidis basals. Una altra serp de grans dimensions d'aquesta poca fou Palaeophis, una serp marina. Al principi, es calcul que la seva longitud era d'entre trenta i quaranta metres, quelcom d'extraordinari per un ofidi, per estimacions ms recents ofereixen una longitud d'uns nou metres.

Artrpodes.

En aquesta poca, el fet ms rellevant en relaci als artrpodes fou l'expansi de les formigues. Mentre que al Cretaci noms n'hi havia unes quantes espcies esteses arreu de Laursia i noms representaven l'1% dels insectes, a finals del Paleoc comenaren una radiaci adaptativa que es prolong durant l'Eoc i les situ com a insectes dominants abans de la fi de l'poca. El seu xit fou tal que el 90% de les espcies de formiga vivents a l'Eoc encara existeixen en l'actualitat.

S'han trobat fssils de Formicium, un gnere de formiga, al jaciment de Messel (Alemanya). s conegut nicament a partir de restes de mascles i de reines, inclou cinc espcies. L'envergadura de les reines era d'entre tretze i quinze centmetres, superior a la de qualsevol altra formiga vivent o extingida. Tamb s'han trobat fssils d'aquest gnere a Gran Bretanya i als Estats Units, per en aquests casos noms es tracta d'ales allades.

Flora.

A principis de l'Eoc, les altes temperatures i els oceans clids crearen un ambient hmid i calors, amb boscs que s'estenien de pol a pol. Excepte els deserts ms secs, la Terra devia estar completament coberta de boscs.

Els boscs polars eren bastant extensos. S'han trobat fssils i fins i tot restes preservades d'arbres com ara les cupresscies o el gnere Metasequoia a Ellesmere Island, a l'rtic canadenc. Les restes preservades que s'hi han trobat no sn fssils, sin fragments originals que es conservaren en aiges pobres en oxigen als boscs pantanosos de l'Eoc i desprs foren enterrades abans que es poguessin descompondre. Fins i tot en aquells temps, Ellesmere Island es trobava noms uns quants graus ms al sud que en l'actualitat. Tamb s'han trobat fssils d'arbres subtropicals i fins i tot tropicals de l'Eoc a Grenlndia i Alaska. Les jungles arribaven fins a latituds tan septentrionals com el nord-oest dels Estats Units i Europa.

A principis de l'poca, creixien palmeres a Alaska i al nord d'Europa, tot i que esdevingueren menys abundants a mesura que el clima es refredava. Les Metasequoia tamb estaven mpliament esteses.

El refredament comen a mitjans de l'poca, i a finals de l'Eoc l'interior dels continents havia comenat a assecar-se, i en algunes zones els boscs es reduren considerablement. L'herba, que acabava d'aparixer, romania confinada a les ribes dels rius i encara no s'havia ests a les  planes i les sabanes.

Amb el refredament vingueren els canvis estacionals. Els arbres caducifolis, ms adaptats als grans canvis de temperatura, comenaren a imposar-se a les espcies perennes tropicals. A finals de l'poca, els boscs caducifolis cobrien grans regions dels continents septentrionals, incloent-hi Amrica del Nord, Eursia i l'rtic, mentre que les jungles noms resistien a Amrica del Sud, l'ndia i Austrlia.

L'Antrtida, que comen l'Eoc amb boscs temperats-subtropicals, es refred significativament a mesura que passava el temps. La flora tropical de temperatures altes desaparegu, i a principis de l'Oligoc, el continent antrtic albergava boscs caducifolis i grans regions de tundra.

Grande Coupure.

La Grande Coupure, o "gran tall" en la continutat, amb un gran canvi en la poblaci de mamfers d'Europa fa aproximadament 33,5 milions d'anys, marca la fi de l'ltima fase dels canvis de l'Eoc, del Priaboni i l'arribada a Europa d'immigrants asitics. Es caracteritza per grans extincions i especiaci alloptrica en petites poblacions allades d'espcies primitives. El paleontleg sus Hans Georg Stehlin encuny aquest nom el 1910 per referir-se al canvi drstic en els mamfers europeus, que situ al lmit Eoc-Oligoc. Un canvi similar en la fauna asitica ha rebut el nom de "Remodelat Mongol".

La Grande Coupure marca un trencament entre la fauna endmica europea anterior al canvi i la fauna mixta, amb un fort component asitic, de desprs del canvi. J. J. Hooker i el seu equip resumiren aix el trencament:

"A la fauna d'abans de la Grande Coupure sn dominants la famlia de perissodctils Palaeotheriidae (parents distants dels cavalls); sis famlies d'artiodctils (Anoplotheriidae, Xiphodontidae, Choeropotamidae, Cebochoeridae, Dichobunidae i Amphimerycidae); la famlia de rosegadors Pseudosciuridae; les famlies de primats Omomyidae i Adapidae; i la famlia de soricomorfs Nyctitheriidae.";

"La fauna de desprs de la Grande Coupure inclou els autntics rinoceronts (Rhinocerotidae); tres famlies d'artiodctils (Entelodontidae, Anthracotheriidae i Gelocidae), relacionades respectivament amb els porcs, hipoptams i remugants; les famlies de rosegadors Cricetidae (hmsters) i Castoridae (castors); i la famlia d'insectvors Erinaceidae (erions). Els gneres Palaeotherium i Anoplotherium, aix com les famlies Xiphodontidae i Amphimerycidae, desaparegueren completament.";

"Noms la famlia de marsupials Herpetotheriidae; la famlia d'artiodctils Cainotheriidae; i les famlies de rosegadors Theridomyidae i Gliridae (lirons) passaren indemnes aquest trencament." ;

Una de les causes principals d'aquest fet sembla haver estat el tancament de l'estret de Turgai, que un Europa i sia i pos fi a l'allament geogrfic d'Europa, permetent aix migracions massives d'espcies entre ambds continents. A ms, l'obertura del passateg de Drake accentu el corrent circumpolar antrtic, iniciant aix un refredament progressiu que caus la formaci d'un casquet de gla a l'Antrtida, aix com la formaci d'una capa d'aigua freda sobre el fons ocenic. La formaci de casquets provoc una important baixada del nivell del mar i accentu l'albedo de la Terra, reflectint la radiaci solar i causant un gran descens de les temperatures. La capa d'aigua freda provoc que moltes de les espcies que vivien en aiges clides desapareguessin, deixant una fauna molt poc diversa. El canvi climtic que estava tenint lloc seria la primera fase de les primeres glaciacions polars.

Els mamfers patiren una gran renovaci. Els txons de mamfers endmics europeus foren substituts per immigrants asitics, extingint-se aix ms de la meitat dels mamfers europeus, i afectant d'aquesta manera la resta de la flora i fauna. Els molluscs tamb patiren una gran renovaci, especialment a la costa oest dels Estats Units i la plana costanera del nord del Golf de Mxic.

Una caracterstica de la Grande Coupure era l'extinci aparent de tots els primats europeus; la descoberta recent d'un ommid de la mida d'un ratol de principis de l'Oligoc, reflectint les millors possibilitats de supervivncia dels mamfers petits, refut aquesta hiptesi.

Impactes de meteorit.
Algunes teories assenyalen l'impacte d'un meteorit sobre Sibria com la causa principal de la Grande Coupure, a causa d'anomalies trobades en les traces d'iridi, un element molt til per detectar els impactes de meteorits. L'impacte hauria tingut lloc fa aproximadament trenta-quatre milions d'anys. Inicialment es consider un nic esdeveniment, per ms endavant es plantej un patr d'extinci en massa esglaonada, amb diversos impactes de cometes o meteorits. Tanmateix, aquest model d'extinci esglaonada fou posteriorment descartat quan es fu evident que els impactes foren anteriors a les extincions,, cosa que fou confirmada ms endavant grcies a l'estudi de mltiples talls i sondejos ocenics. Aquests sondejos han estat datats amb gran precisi mitjanant l'anlisi dels foraminfers plnctonics, arribant a la conclusi que la seva extinci no fou causada pels impactes. 

El descobriment posterior de quarsos amb metamorfismes de xoc i espinelles riques en nquel, aix com el descobriment de diversos crters a Sibria i Amrica del Nord, han confirmat que fa aproximadament 35,6 milions d'anys tres grans meteorits impactaren contra la Terra. Alguns autors han suggerit que aquests impactes acceleraren el refredament global, tot i que les dades isotpiques no recolzen aquesta teoria.

Jaciments.
Aquests sn alguns jaciments destacats de l'Eoc.

Wadi al-Hitan.


Wadi al-Hitan (             , vall de les balenes en rab) s una regi del desert occidental d'Egipte que cont importants restes fssils de cetacis primitius. Aquestes restes representen un dels principals registres de la histria de l'evoluci de les espcies: la transformaci d'animals terrestres en animals aqutics soferta per les balenes. Els fssils trobats a Wadi al-Hitan permeten saber que, en temps de l'Eoc, el que actualment s el desert del Shara era un mar somer de l'oce de Tetis.

Els fssils complets o gaireb complets de Zeuglodon sn les troballes ms importants que s'han fet a la vall, cosa que li ha guanyat el sobrenom de "Vall dels Zeuglodon". Dorudon s un altre cetaci prehistric trobat a Wadi al-Hitan. El 2005 la vall fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Formaci de Green River.


La Formaci de Green River s una formaci geolgica que s'estn al nord de Utah, l'oest de Colorado i el sud-oest de Wyoming (Estats Units). Cont dues zones distintes de fangs llimosos molt fins, que destaquen per la seva conservaci d'una gran diversitat de fssils complets i detallats. La zona ms productiva   anomenada zona de 18 polzades   consisteix en una srie de varves i capes laminades de fang que contenen molts peixos i altres fssils i representa uns quatre mil anys de dipsits. La segona zona fossilfera s una capa no laminada d'una mica menys de dos metres de gruix que tamb cont fssils detallats, per s ms difcil extreure'ls perqu no es compon de lmines separables.

Seymour Island.

Seymour Island s una de les setze grans illes al voltant de la punta de la pennsula antrtica.

El capit noruec Carl Anton Larsen descobr fssils a l'illa l'any 1882, en el seu primer viatge a Seymour Island a bord del vaixell Jason. Des d'aleshores, l'illa ha estat objecte d'investigacions paleontolgiques.

S'hi ha estudiat intensivament el refredament del clima de l'Eoc, un procs que culmin en l'inici de la glaciaci de l'Antrtida. Estudis del carbonat de diversos punts de l'oce Antrtic suggereixen que, en lloc de tractar-se d'una baixada monotnica de la temperatura durant aquesta poca, a l'Eoc mitj hi hagu un breu episodi d'escalfament. Tamb s'hi han estudiat molts fssils, com ara pingins extingits, alguns bivalves, altres animals i algunes plantes.

Argila de Londres.

L'Argila de Londres s un dipsit mar conegut pels seus fssils. s el jaciment ms important de l'Ypresi del sud d'Anglaterra, i l'nic lloc d'Europa on es troba una varietat de fssils vegetals de l'Eoc inferior.

L'argila fou dipositada en un mar que arribava als dos-cents metres de profunditat a la seva regi oriental. S'han trobat fins a cinc cicles de deposici (representant una transgressi seguida per una reducci de la profunditat del mar), sobretot a la regi occidental, ms somera. Cada cicle comena amb material bast (incloent-hi cdols de slex arrodonits) i acaba amb una argila cada vegada ms sorrenca.

Els fssils d'animals inclouen bivalves, gastrpodes, nutils, cucs de tub, estrelles amb potes espinoses, crancs, llagostes, peixos (incloent-hi dents de taur i de rajada), rptils (especialment tortugues), i rars exemplars d'ocells. Tamb s'hi han trobat alguns fssils de mamfers.

Hi sn abundants els fssils de plantes, incloent-hi fruits i llavors. Fa gaireb tres segles que es recullen fssils vegetals de l'Argila de Londres, i se n'han descrit unes 350 espcies. Aix fa que la flora de l'Argila de Londres sigui una de les ms diverses en fruits i llavors fssils.

Jaciment de Messel.



El jaciment de Messel (Hessen, Alemanya) s una antiga pedrera de pissarra bituminosa que comprn la mostra ms ben conservada de la fauna i flora geiseltalianes que es coneix. En molts altres jaciments, trobar esquelets parcials ja s molt, per a Messel hi ha nombrosos casos de conservaci completa, que en alguns casos significa que fins i tot han quedat conservats el pelatge, les plomes o les marques de la pell d'algunes espcies. La diversitat d'espcies tamb s molt sorprenent (grcies, en part, a les erupcions de gas). Entre altres, al jaciment s'hi han trobat:

Ms de deu mil peixos fossilitzats pertanyents a diverses espcies;
Milers d'insectes aqutics i terrestres, alguns dels quals encara conserven la coloraci;
Una pltora de petits mamfers que inclouen cavalls nans, grans ratolins, primats, opssums, armadillos, parents del porc formiguer i ratapinyades.
Nombrosos ocells, especialment espcies predadores;
Cocodrils, granotes, tortugues, salamandres i altres rptils i amfibis;
Ms de trenta restes de plantes, com ara fulles de palmera, fruits, pollen, fusta, nous i vinyes;

Bibliografia.
En alemany.

 


En angls.

 
 
 
 
 
 


En castell.

 


Referncies.


Enllaos externs.

Eoc;
Paleomapa de l'Eoc;
Eocene life ;
Wadi al-Hitan al web del Patrimoni de la Humanitat ;
La Formaci de Green River al web de l'UCMP ;
Web del Jaciment de Messel ;




























 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62429" title="New Horizons" nonfiltered="4338" processed="4329" dbindex="24739">

La New Horizons (en angls Nous Horitzons) s una missi espacial no tripulada de l'Agncia Espacial Nord-americana (NASA) destinada a explorar Plut, els seus satllits Caront, Nix i Hydra, i el cintur de Kuiper. La sonda va ser llanada des de Cap Canyaveral el 19 de gener de 2006 desprs de posposar-se per mal temps la data original de llanament (11 de gener), mitjanant un coet Atlas V. La New Horizons viatj primer cap a Jpiter on arrib en tan sols 13 mesos. Al seu pas per Jpiter aprofit l'assistncia gravitatria d'aquest planeta per augmentar la seva velocitat i arribar a Plut el juliol de 2015. Desprs de deixar enrere Plut, la sonda probablement sobrevoli un o dos objectes del cintur de Kuiper.

Els objectius principals de la missi sn la caracteritzaci de la geologia global i morfologia de Plut i el seu satllit Caront, l'estudi de la composici superficial d'ambds cossos i la caracteritzaci de la dbil atmosfera de Plut. Altres objectius inclouen l'estudi de la variabilitat en el temps de la superfcie i atmosfera del planeta, l'obtenci d'imatges de Plut i Caront en alta resoluci, la recerca de satllits i anells addicionals al voltant de Plut, la recerca d'una possible atmosfera al voltant de Caront i, possiblement, la caracteritzaci d'un o dos objectes del Cintur de Kuiper.

La sonda utilitza un generador termoelctric per radioistops (RTG) per obtenir l'energia elctrica requerida per al funcionament dels seus sistemes, uns 200 W. El combustible nuclear per al RTG ha estat aprovat prviament pel Departament d'Energia dels Estats Units per questions de seguretat.

Va ser llanada amb un coet Atlas V, directament en una rbita de sortida del sistema solar. Just desprs del llanament tenia una velocitat en relaci a la Terra de 16,21 km/s, el que la convertia ja en la nau ms rpida que s'ha llanat mai. Al mes de juny de 2006, mentre la sonda es trobava travessant el cintur d'asteroides, es desplaava a una velocitat de 27 km/s (97.200 km/h).  

 Cronologia de la missi .

 11 de gener de 2006: Comencen les tasques de prellanament a Cap Canyaveral. Llanament retardat per realitzar ms proves.
 16 de gener de 2006: Muntatge del coet Atlas V en la torre de llanament.
 17 de gener de 2006: Primer intent de llanament retardat a causa de les condicions atmosfriques adverses.
 18 de gener de 2006: Segon intent de llanament retardat per un tall d'electricitat en els laboratoris de Fsica Aplicada de la Universitat John Hopkins.
 19 de gener de 2006: Llanament reeixit a les 14:00 (hora local, 19:000 UTC) desprs d'un breu retard a causa de la nuvolositat present.
 7 d'abril de 2006: La sonda travessa l'rbita de Mart.
Juny - Agost de 2006: La sonda atravessa el cintur d'asteroides.
13 de juny de 2006: La sonda passa a 102.000 km de l'asteroide 2002 JF56 i pren imatges de baixa resoluci.
 28 de febrer de 2007: Sobrevol de Jpiter. La major aproximaci fou entre el 26 de febrer i el 2 de mar a una distncia de 2,3 milions de quilmetres.;
 14 de juliol de 2015: Sobrevol de Plut i Caront.;
 2015-2020: Possibles sobrevols d'un o ms objectes del cintur de Kuiper.;

 Equipament cientfic .
L'equipament cientfic de la New Horizons consta dels segents aparells i experiments:
 Alice: espectrmetre d'ultraviolats utilitzat per determinar la composici de gasos.
 Ralph: combinaci d'un espectrmetre d'infraroigs (LEISA) per cartografiar la composici superficial, i una cmera ptica (MVIC) per cartografiar l'estructura de la superficie.
 REX: experiment de radiofreqncia per determinar la composici i la temperatura atmosfriques.
 LORRI: telescopi ptic que aportar les imatges de major resoluci de la superfcie de Plut i Caront.
 PEPSSI: instrument de detecci de plasma per mesurar partcules que escapin de l'atmosfera de Plut.
 SWAP: instrument de detecci de plasma per mesurar les propietats del vent solar als voltants de Plut i la possible magnetosfera del planeta.
 SDC: instrument per mesurar collisions de partcules de pols interplanetria amb la New Horizons durant tot el seu viatge.

Vegeu tamb.
Pluto Kuiper Express;
 Enllaos externs .
 Pgina de la New Horizons. ;
 Fotografies preses per la cmera LORRI al pas per Jpiter. ;
 Enlairament de la New Horizons - APOD en catal.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62431" title="Cceres" nonfiltered="4339" processed="4330" dbindex="24740">

Cceres (Cceres en castell) s una ciutat extremenya, de 90.218 habitants (INE 2006) de poblaci de dret en una superfcie municipal de 1.768 km, el ms extens d'Espanya. s la capital de la provncia homnima, la poblaci de la qual s'hi concentra el 21'45%. Les seues temperatures mitjanes a l'hivern no sobrepassen dels 10 de mxima, arribant a unes mnimes de -5, amb persistents gelades. A l'estiu la temperatura mitjana sn de 35 de mxima i mnimes de 20. Les precipitacions sn abundants en els mesos d'octubre, novembre, mar, abril i maig, per molt intermitents.

La ciutat vella de Cceres fou declarada Tercer Conjunt Monumental d'Europa en 1968, i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1986.

Economia.

s el principal centre comercial, administratiu i eix econmic de la provncia i primer centre turstic d'Extremadura. La seua economia es basa principalment en el sector terciari (serveis), en el turisme i la construcci, amb una petita aportaci del sector industrial centrat en indstries alimentries, txtils, cermiques i productes derivats del cautx.

Histria.



La primera presncia humana en el territori del que s avui dia Cceres es remunta a la Prehistria. En l'rea del Calerizo existeixen diverses coves (Maltravieso, El Conejar) on s'han trobat vestigis pictrics de mans humanes, amb la particularitat que tenen el dit menovell seccionat. En l'actualitat s'ha trobat una prolongaci de les coves.

No obstant aix, va ser al segle segle I aC quan els romans es van assentar en campaments a(Castra Cecilia i Castra Servilia) de manera permanent en l'entorn del pujol en la qual estaria la colnia Norba Caesarina al costat de la important via de comunicacions que desprs es coneixeria com a Via de la Plata. Prop del segle V dC. els visigots arrasen l'assentament i fins el segle VIII-IX no se sap res de la ciutat.

Van ser els musulmans, procedents del nord d'frica, qui van aprofitar el lloc estratgic, sobre el qual es va assentar la primitiva colnia romana. com base militar per a lluitar contra els regnes cristians del nord, durant els primers segles de la conquesta cristiana. El nom rab de la ciutat s encara incert, es remenen diverses possibilitats, entre elles les de Hizn Qazrix o Al Qazrix, d'on probablement prov la denominaci actual de la ciutat.

L'emirat de Cceres fou un estat musulm de breu existncia (1159-1171) centrat en la ciutat de Cceres.

Al segle XII, davant l'avan cristi, la ciutat es fortifica amb una muralla d'atov (que encara es conserva), cosa que no en sigu prou per a evitar que Alfons IX de Lle prenguera la ciutat desprs de diversos anys de setge el 23 d'abril de 1229, dia de Sant Jordi, que des de llavors s celebrat en la ciutat com el seu patr.

A partir d'aquest moment Cceres comena a transformar-se, construint esglsies en el mateix lloc de mesquites i palaus cristians sobre els primitius palaus musulmans, encara que van ser amb les fortunes procedents d'Amrica quan augment la monumentalitat de la ciutat. Amb lleugers retocs fins a el segle XVIII, eixa versi s la qual ha arribat fins als nostres dies. Aix, es tracta una de les ciutats monumentals millor conservades del mn.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62437" title="Pluto Kuiper Express" nonfiltered="4340" processed="4331" dbindex="24741">

La Pluto Kuiper Express, inicialment anomenada Pluto Fast Flyby, fou una missi espacial de la NASA prevista per a l'exploraci de Plut i el seu satllit Caront i d'alguns cossos del Cintur de Kuiper, amb l'arribada prevista el 2012. Fou cancellada per motius pressupostaris i substituda per la missi New Horizons.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62441" title="Rockbitch" nonfiltered="4341" processed="4332" dbindex="24742">
Rockbitch s una banda de heavy metal de Gran Bretanya. Gaireb tots els seus integrants sn dones. Sn conegudes perqu actuen nues i incorporen el sexe en les seves actuacions. Les seves integrants viuen en una comuna a Frana, on hi propugnen la llibertat sexual (aquesta comuna est oberta, segons expresen, a qui vulgui passar-hi). Actualment no fan cap gira, degut a la cancelaci de diversos dels seus concerts per part de les autoritats a Europa de l'Est aix com al Regne Unit i a diverses amenaces rebudes per part de grups ultrarreligiosos al llarg de la seva darrera gira.

Els Premis Cond.

En el seu afany per demostrar amb fets la seva filosofia de llibertat sexual total, Rockbitch van iniciar un concurs en directe per tal de millorar la participaci del pblic. En cada concert, Babe llenava un Cond Daurat a l'audincia. Aquell qui l'agafava, tenia el privilegi d'anar al camerino amb Luci la Guarra durant una can per a "fer marranades" (aquest premi es donava durant les actuacions en directe). De vegades es llenaven diversos condons. Aix no era cap obstacle per a que les Rockbitch escollisin directament algun collaborador del pblic per a pujar-lo a l'escenari o endur-se'l al camerino.
 
D'altra banda, la banda t un concurs mensual en curs, el premi del Cond Plat, consistent en passar una nit a la comuna amb la Luci, la Nikki i la Babe. El concurs s obert a homes i dones de tota condici fsica i per tal de participar-hi noms cal ser major de 18 anys i enviar un correu electrnic a l'adrea rockbitch@msn.com indicant-hi en nom, gnere, codi postal, nmero de telfon i adrea de correu.


Membres.
Rockbitch es va formar a partir de les restes del grup Red Abyss. La llista d'integrants apareix als seus treballs sota l'apelatiu "The Bitches:" (Les Meuques)
Julie: Veu, Sacerdotesa del Cult Guerrer;
Luci: Guitarra, Guarra d'Escenari;
Amanda: Baixista, La Meuca;
Nikki: Piano, Flauta, Nimfmania;
Jo: Bateria, Lesbiana Depredadora Agressiva;
Babe: Guitarra Principal, Corus, Webmistress (administradora de la plana web);
Beast (home): Guitarra a Motor Driven Bimbo i productor d'ambds discos d'estudi.

Discografia.
Rockbitch Live In Amsterdam (1997);
Bitchcraft (video d'un concert, 1998);
Motor Driven Bimbo (1999);
The Bitch'O'Clock news (Concert/documental DVD, 2002);
Best of Rockbitch ;
Psychic Attack (2004);

Enllaos externs.
Plana oficial del grup (NSFW);
Lletres de les canons;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62447" title="MLDonkey" nonfiltered="4342" processed="4333" dbindex="24743">
MLDonkey s en l'actualitat, un programa P2P multixarxa capa de conectar-se a diverses xarxes simultniament, i descarregar un sol fitxer de varies xarxes a la vegada, grcies al swarming.

Histria. 
Va rebre el seu nom per haber estat dissenyat com client per a la xarxa eDonkey, per la continua incorporaci de mduls per accedir a altres xarxes P2P, va fer que es canvis la seva denominaci per l'actual de mlnet, restant el nom de mldonkey per la versi que es compila amb suport noms per a la xarxa eDonkey. Va ser el primer programari que implement el protocol eDonkey, excloent el client oficial.

El desenvolupador original de MLDonkey s Fabrice Le Fessant de l'INRIA. Va iniciar el projecte a finals del 2001. Escrit en el llenguatge de programaci Ocaml, es distribueix pblicament sota llicncia GPL.

Funcionament.
Funciona en dues parts, per un costat un core o nucli fent feina de manera "invisible" i per altra banda una interfcie grfica o GUI opcional. El funcionament del nucli es pot gestionar via telnet, http o per mitjans de altres GUIs independents (Sancho, Platero, KMLdonkey...). Aquesta funci de nucli independent de la interfcie, permet gestionar MLDonkey remotament des d'una altra mquina, usar diferents interfcies grfiques sense modificar o parar el nucli, o accedir simultniamente des de els diferents interfcies.

Plataformes.
MLDonkey pot executarse en Windows, diverses distribucions *NIX (la majoria dels UNIX comercials, GNU/Linux, Free/OpenBSD), Mac OS X, etc.

Xarxes suportades.
MLDonkey suporta els segents protocols, total o parcialment:
 BitTorrent;
 DirectConnect;
 eDonkey;
 FastTrack (KaZaA);
 Gnutella;
 Kademlia;
 Overnet;
 OpenNap;
 Gnutella2;
 SoulSeek;
 FileTP (Descrregues directes per FTP i HTTP);

Existeix tamb un GUI anomenat Web-GMUI (deriva de Zuul, un altre GUI) que afegeix funcionalitats de multi-usuari a MLDonkey.

 Enllaos externs .
  Pgina oficial de MLDonkey;
  Llista de preguntes ms freqents ;
  Pgina Wiki de suport ;
  Nova Pgina Web de mldonkey ;
  Canal IRC de desenvolupament i consulta ;
  Web Oficial de Web-GMUI ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62448" title="Spitfire" nonfiltered="4343" processed="4334" dbindex="24744">

El Supermarine Spitfire va ser el principal avi de caa monoplaa utilitzat per l'exrcit  britnic durant la Segona Guerra Mundial. Era admirat per la seva potncia de foc i la seva agilitat. Va entrar en servei el 1938. Durant la Batalla d'Anglaterra (1940), va demostrar la seva efectivitat en combat, i juntament amb el Hawker Hurricane va destruir la majoria de caces alemanys, mentre que el Hurricane, al ser ms pesat i resistent, s encarregava dels bombarders.

Tot i que es van fabricar ms Hurricane que Spitfire, aquest no va deixar de ser l avi "insignia" de la RAF. Es van fabricar diverses versions de l Spitfire, tant pel combat (FR.Mk XIVE), com per al reconeixement aeri (PR.Mk XI). Els Spitfire van combatre al front de l oest, principalment en la defensa d'Anglaterra de la Luftwaffe, i ms tard escortant les incursions aliades en territori enemic.
 
Avi militar britnic actiu a la Segona Guerra Mundial
tripulaci = 1 pilot;
primer_vol = 5 de mar de 1936;
en servei = 1938;
constructor = Supermarine;
longitut = 9,12 m;
altura = 3,48 m;
envergadura = 11,23 m;
superfcie = 22,5 m2;
pes buit = 2.313 kg;
pes carregat = 3.078 kg;
pes mxim =;
passatgers = cap;
motor =  Rolls-Royce Merlin 45;
potncia = 1.470 CV;
velocitat = 605 km/h;
autonomia = 760 km;
autonomia max = 1.825 km;
sostre = 11.300 m;
ascens = 504 m/min;
arma1 = Canons;
descripci arma1 = 2 Hispano HS.404 de 20 mm;
arma2 = Ametralladores;
descripci arma2 = 4 Browning M1919 de .303";
arma3 = Bombes;
descripci arma3 = fins 230 kg;


 Notes .
The Spitfire Site;
Dades del model Mk.Vb;
Spitfire Pilot's Manual;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62450" title="X Japan" nonfiltered="4344" processed="4335" dbindex="24745">
 
 s un popular grup de rock japons format el 1982 per en Yoshiki Hayashi i en Toshimitsu Deyama. Originalment anomenat X (    ) el grup es va donar a conixer pel seu segon lbum, Blue Blood. 

La seva msica es caracteritza per un gust pel metal clssic, barrejat amb lnies de bateria rpides i variables, lnies de guitarra amb un fort component progressiu i gran influncia de la msica clssica. El grup es va separar al 1997, havent venut ms de 20 milions de lbums i senzills. X Japan es va reunir al 2007, llenant una nova can al gener de 2008 i una gira mundial anunciada.

Casualment se sol dir errniament que X Japan fou part del moviment artstic Visual Kei, fins i tot nom nombrant-lo com a creador d'aquest estil, per no s aix, X Japan fou un grup de metal amb influncies de grups americans com KISS.

 poca independent (1982 - 1989).
X va comenar com un grup de secundria creat el 1982 per en Yoshiki i en Toshi, desprs de la dissoluci dels seus grups Dynamite i Noise. Al 1984 es van mudar a Tquio per comenar una carrera musical, deixant endarrere plans laborals. X va comenar tocant a live houses (petits locals dedicats a msica) a l'rea de Kanto amb sempre bona entrada. Per a llavors el grup estava format per en Toshi a la veu, Yoshiki a la bateria, Terry i Eddie (havent reemplaat a en Tomoyuki) a la guitarra i Atsushi al baix. Aquesta mateixa formaci va llenar el primer single de X anomenat I'll Kill You al Juny de 1985 sota Dada Records i venent les mil unitats llenades. Al Novembre d'aquest any el grup va participar en l'lbum recopilatori Heavy Metal Force 3 amb la can Break the Darkness, Hideto hide Matsumoto (futur membre fix del grup) tamb va participar a l'lbum amb el seu grup Yokosuka Saver Tiger. Aquell mateix mes el baixista Taiji Sawada es va unir al grup breument, deixan't-lo aviat per diferncies musicals amb en Yoshiki. Degut a aix, el grup es va quedar amb en Yoshiki a la bateria, Toshi a la veu, Hikaru al baix i en Jun a la guitarra. Aquesta formaci va durar fins a finals de 1986.

Per a continuar publicant material, en Yoshiki va fundar la discogrfica Extasy Records. L'1 d'abril de 1986 X publicava el senzill Orgasm sota Extasy. A l'Octubre X se separa desprs de la sortida d'en Hikaru i en Jun, per Yoshiki parla amb en Taiji Sawada (baixista que havia estat un mes a X durant pocs dies al 1985) i aquest accepta tornar a X. Al Gener de l'any segent en Yoshiki parla amb en Tomoki  Pata  Ishizuka (antic lder de Judy per al que en Yoshiki havia tocat algun cop) i li demana tocar amb X durant la gravaci de l'lbum recopilatori Skull Thrash Zone Volume I ja que no tenien guitarrista; en Pata va aceptar, per desprs de la grabaci va tornar al seu negoci de venedor en videoclub.   El 28 de gener de 1987 Yokosuka Saver Tiger se separa i  en Yoshiki truca al guitarrista Hide per demanar-li entrar a X com a guitarrista. Ms tard en Pata acceptaria quedar-se com a guitarrista permanent, creant la formaci que quedaria fins al 1992 amb Toshi a la veu, hide a la guitarra, Pata a la guitarra rtmica, Taiji al baix i en Yoshiki a la bateria i piano.  

A finals de 1987 el grup va decidir comenar a gravar el seu primer lbum. Desprs de 300 hores de gravaci, Vanishing Vision va ser llanat sota Extasy Records el 14 d'abril de 1988, amb millors vendes de les esperades. Al juny van comenar la gira de suport al lbum, el  Vanishing Tour  i seguidament al Octubre el  Burn Out Tour  amb el que van passar per la majoria de ciutats japoneses. El grup tamb va fer una aparici a la pellcula Tokio Pop, protagonitzada per la desapareguda Carrie Hamilton i Diamond Tukai.

 poca X (1989 - 1992) .
Desprs de guanyar una competici entre grups independents, Sony Records va firmar amb X fent que el grup comencs a gravar el seu segon lbum el 6 de gener de 1989 als estudis Shinanomachi i Roppongi Studio. El grup es va embarcar en el  Blue Blood Tour  setmanes abans de llanar el lbum Blue Blood el dia 21 d'abril. Durant el transcurs de la gira  Rose & Blood Tour  els singles  Kurenai  i  Endless Rain  van obtenir un gran xit, aix com un VHS contenint un dels concerts del Blue Blood Tour (ms tard fou llanat en DVD). Aquell any el grup va rebre diferents premis i va adquirir un gran grau de popularitat entre la joventut japonesa.

La bateria de Yoshiki va convertir a X en un grup que ning podia igualar, per aquesta manera de tocar la bateria li ocasionava certs problemes fsics a en Yoshiki. Els membres deien de broma que si vols matar en Yoshiki, calia posar-lo a tocar canons rpides, i el mateix Yoshiki deia que toca de tal forma que pot morir en qualsevol moment. Aquest comentari es va convertir en realitat el 23 de novembre de 1989 quan a la meitat del Rose & Blood Tour abans de presentar-se al Shibuya Kohkaido, en Yoshiki es va collapsar en mig d'un concert i la resta del grup va tenir que cancellar la resta de les actuacions. En Yoshiki es va recuperar poc desprs i el 4 de febrer de 1990 torna a tocar per continuar el Rose & Blood Tour, desprs d'aquest accident els fans es van comenar a preocupar-se per la seva salut, per els triomfs de X amagaven totes aquestes coses: X va guanyar el premi al Millor Artista del Quart Disc D'Or de Jap (Dai Yonkai Nihon Gold Disc Taishou Best Artist Shou).

El 21 d'abril de 1990 van traure el single Week End, aquest va entrar al segon llocs dels Oricon, i la gent va comenar a veure a X amb uns altres ulls.  Encara aix per aquell temps es parlava de qu havien destrut tot un hotel, encara que passes tot aix i el egoisme musical d'en Yoshiki, la gent va comenar a notar en X una mica d'afinitat. Van acabar el Rose & Blood Tour amb dues dates al Nihon Budokan i una extra al Osakajo Hall.

Per a la gravaci del seu nou lbum, Jealousy, es van traslladar de nou a Los Angeles al 1991. Finalment van acabar la gravaci i desprs de 7 mesos van tornar a Jap. Els fans van abarrotar l'aeroport de Narita i moltes noies es van desmaiar i van necessitar atenci hospitalria. L'1 de juliol, Jealousy va ser llanat i va entrar al primer lloc del Oricon, van comenar el Violence in Jealousy Tour a l'agost, i el 23 van fer el seu primer concert al Tokyo Dome. Al desembre el grup va guanyar el premi al Millor Msic del Jap (Nihon Yuusen Daishou Yuusen Ongaku Yuushuushou), i ms tard al Mar del 1992, el premi al Disc d'Or Per a Nous Artistes del Jap (Nihon Gold Disc Daishou Shinjin Shou).

Molts cops X va aparixer al Shinjuku Power Station, invitant a molts artistes i amics seus per a tocar amb ells. Tamb solien fer un esdeveniment de Extasy Records al Nihon Budokan: el Extasy Summit, on invitaven a grups de Extasy records per a que toquessin junt amb X, all van aparixer bandes com Luna Sea i Ladies Room que imitaven a X amb els pentinats i el cabell. X va fer esdeveniments especials com un concert secret al Shibuya Egg Man amb solament 300 persones, i un concert al NHK Hall amb orquestra.

A finals del 1991 van participar al NHK Kouhaku, un programa on es tocava l'ltima can de l'any, i X va estar all molts anys). Van ser el primer grup de rock en tocar en aquell programa. Al 1992, el 5,6 i 7 de gener van fer un concert de tres dies al Tokyo Dome, aquest concert va ser l'ltim d'en Taiji al grup.

 Heath al baix (1992 - 1997).

Desprs de traure el single Silent Jealousy en Taiji va abandonar el grup. Llavors X va haver de cercar un altre baix, van fer concursos, per era difcil trobar un baix que reemplaces a en Taiji. Llavors un dia a Nova York, a l'agost, van trobar el nou baix: Heath. Va entrar oficialment com a membre del grup, i per ell s'en van assabentar que hi havia un altre grup amb el nom de X, i com que tenien pensat internacionalitzar-se doncs es van canviar el nom a X Japan. El primer concert amb en Heath va ser al Osakajo Hall i el Extasy Summit al Nihon Budokan. Van participar de nou al NHK Kouhaku Utagasen tocant Kurenai i Tears, que Yoshiki va tocar amb un rgan tubular.

Desprs d'aix, van comenar la gravaci del seu nou lbum Art of Life mentre que els membres comenaven amb les seves carreres en solitari. En Toshi va realitzar l'lbum Made in Heaven al novembre del 1992, hide va realitzar l'lbum Omnibus amb dos membres de Luna Sea i a ms a ms va comenar a treballar per a la seva reeixida carrera en solitari. Pata tamb va realitzar el seu propi lbum.

Yoshiki encara que estigues escrivint part de la lletra de Art of Life, tamb es va atrevir amb la seva carrera en solitari collaborant amb Tetsuya Komuro (lder de Globe), van fer un duet que es va dir V2 amb el que van traure un single, tamb va tocar el piano amb lOrquestra Filharmnica de Londres, a ms de traure un lbum amb canons de X Japan per orquestrades, tamb va collaborar amb el bateria de Queen, Roger Taylor, amb el que va traure una can anomenada Foreing Sand, que ms tard va ser inclosa en l'lbum Hapiness del britnic.

El 25 d'agost de 1993 van traure, Art of Life, un lbum que tan sols contenia una can del mateix nom de 30 minuts de duraci. La can va ser tot un xit al Jap i va debutar al primer lloc de les llistes de vendes. El 10 de novembre d'aquell mateix any van traure a la venda el seu nou senzill anomenat Tears, una Tears balada composta per Yoshiki per al seu pare mort quan tenia 10 anys les primeres setmanes del seu llanament, com ja era normal, el senzill va estar als primer llocs de les llistes, el senzill contenia tamb una versi clssica de Tears. La can, encara que fos molt popular, es va tocar pocs cops en directe. El 21 d'aquell mateix mes es va llanar una de les primeres compilacions del grup, el X Singles, que contenia els senzills que s'havien llanat sota el nom de X a ms a ms portava una versi en directe de 20th Century Boy. El 30 de desembre d'aquell any van tornar a l'escenari. Desprs de no tocar durant uns mesos en concerts grans, havien tocat en algun programa televisiu, X Japan va tornar. Per celebrar-ho van fer un concert de dues nits, la primera es va tocar la versi en directe de Art of Life que desprs fou inclosa a l'lbum Art of Life Live, el 31 per la nit tamb es va tocar.

El 10 de juliol de 1994 van llanar un nou single, Rusty Nail, can composta per en Yoshiki i que ms tard fou llanada tamb dins l'lbum Dahlia. Des de qu es va tocar per primer cop la can aquesta, fou tocada en gaireb tots els concerts del grup incls el The Last Live. El single va entrar en el primer lloc de vendes de les llistes japoneses.

Durant aquests anys tots els membres del grup, menys en Yoshiki, estaven ms pendents de les seves carreres solitries que del grup en s, encara que en Toshi en una entrevista va dir que en Yoshiki els hi havia dit que el primer era el grup, aix feia que X Japan no particips tant en programes televisius com en anys anteriors i que el seu nou lbum no fos llanat fins a 1996, encara Aixa els dos ltims dies de 1994 X Japan varen fer un concert al Tokio Dome, en aquest concert van tocar diverses canons com Longing de la qual van repartir una demo a 10.000 persones de les 100.000 que van anar entre les dues nits que van ser els concerts.

Com que el grup ja havia presentat bastants noves canons al novembre de 1995 van decidir comenar un nou tour anomenat Dalia Tour 1995. Van comenar una mica malament ja que en un dels primers concerts de la gira despus de la segona can en Yoshiki va trencar la seva bateria i al final d'aquest concert en Toshi es va fer mal en un peu i aix va fer que algunes canons no es poguessin tocar. Per aquests no serien els nics problemes, ja que uns dies desprs es van tenir que cancellar dos concerts per culpa de l'estat de salut d'en Yoshiki, encara aix van tornar per la nit de Nadal a Kobe, aquest concert fou d'homenatge per a les vctimes que hi va haver en aquesta ciutat en un terratrmol que hi hagu el 17 de gener d'aquell any. I finalment els dos ltims dies de l'any van tornar a tocar al Tokio Dome, en aquests dies cada un dels membres va demostrar la seva qualitat tocant algun solo.

El 26 de febrer de 1996, treuen un nou single, Dahlia, aquesta can posteriorment donaria nom al seu nou lbum. Aquesta seria una de les ltimes, si no l'ltima, can no balada que va compondre Yoshiki per al grup. Uns mesos ms tard, el 8 de juliol, llanarien en un single la que s considerada per en Toshi "la ms gran can d'amor de Yoshiki", Forever Love. El senzill va entrar en el primer lloc de vendes al Jap aix com tamb el que van llanar el 26 d'agost d'aquell any, Crucify my Love.

I el 4 de novembre de 1996 va ser el dia triat per a llanar el qual seria l'ltim lbum del grup, Dahlia, on les balades predominarien respecte a les canons fortes. L'lbum incloa la majoria de singles llanats des de 1993 fins a la data del llanament. Aquest mateix mes van comenar un nou tour acabant amb un concert al Tokio Dome l'ltim dia de l'any.

A l'acabar aquest concert en Toshi li va dir a en Yoshiki que volia deixar el grup i en Yoshiki ho va acceptar. Durant una temporada noms ho sabia la gent prxima al grup per a l'abril del 1997, en Toshi en una roda de premsa va anunciar que deixava el grup, les raons encara no estan del tot clares per una podria ser mentre en Toshi estava feli amb la seva vida de recent casat, a X Japan havia de cantar canons molt tristes. Alguns fans s'atreveixen a dir que a en Toshi li van convncer perqu deixs el grup en una secta anomenada Masaya. Aix, ms tard, es va comprovar que era fals, primer perqu en Masaya s un cantant no una secta i segon que va conixer a Masaya desprs d'abandonar el grup.

Toshi era el cofundador del grup, vocalista i un smbol del grup, era impossible reemplaar-lo aix que el 22 se setembre en una roda de premsa, sense Toshi, el grup va anunciar que el 31 de desembre d'aquell any faria el seu ltim concert ja que el grup es dissolia. Toshi es va assabentar d'aquesta notcia un dia desprs encara que fos encara membre del grup. La roda de premsa va ser retransmesa en gaireb tots els canals de Jap i al carrer grups de gent s'organitzaven per a escoltar el que deia Yoshiki, la dissoluci del grup va ser un cop molt dur per a molts fans, ja que X Japan estava en el seu millor moment.

El 25 de desembre es va treure el Star Box, que contenia dos lbums, Dahlia i Art of Life, que desprs serien llanats en Disc d'Or. Aquest mateix dia tamb es van fer dos llanaments ms, un va ser el X Single Atlantic Years que s una recopilaci de singles llanats sota el nom de X Japan, per per a qui volgus tamb es va llanar el Special Box que incloa tots els singles ja que en X Single Atlantic Years faltaven algunes versions a karaoke, ms tard tamb serien llanat en Disc d'Or. Aquests van ser els ltims llanaments de quan la banda encara estava activa encara que avui en dia segueix havent-hi llanaments.

I finalment el 31 de desembre de 1997, el grup va anar al Tokyo Dome per tocar en el seu ltim concert. El concert va seguir la lnia dels del Dahlia Tour i es van tocar gaireb les mateixes canons, ja que no va haver-hi molt temps per a planificar el concert, encara aix els fans el consideren el millor concert de la banda. En acabat el concert van anar directament a tocar una altra vegada Forever Love per a un programa de la televisi japonesa.

 Desprs de X Japan .
Desprs de la dissoluci de la banda, en hide va continuar la seva reeixida carrera en solitari amb la banda hide with Spread Beaver, Pata l'altre guitarrista del grup va tocar amb ell en alguna ocasi. Per aix no era l'nic que feia en Pata, ell i en Heath es van unir a la banda DopeHEADz i van tocar amb junts fins que al 2003 la banda va cessar les seves activitats. Avui en dia, en Heath tamb t una carrera solitria i t la seva prpia banda, Lynx. Pata aquesta en una banda anomenada Ra:IN, que est tenint un gran xit arribant a tocar en pasos com Frana.

Toshi tamb va seguir la seva carrera solitria, actuant en petits locals, locals socials, tocant per a gent gran, etc. Sempre amb la collaboraci de Masaya. Al 2004 va haver-hi rumors que en Toshi s'anava a retirar del mn de la msica a causa de la pressi de Masaya i de suposats abusos sexuals, per en un comunicat en la seva Web, Toshi va dir que tot aix eren simples mentides i que ell seguiria component msica i a ms a ms que mai faria mal a cap persona.

Yoshiki tamb va continuar amb la seva carrera solitria, encara que va estar molt marcada per la mort d'hide, ja que desprs d'aix en Yoshiki va prometre no tornar a tocar la bateria mai ms encara que en el seu projecte Violet UK la tocava en diverses ocasions, tamb va estar en la banda globe per un temps i actualment prepara el seu nou projecte amb en Gackt.

 2007: el retorn .
Desprs d'algunes setmanes de rumors i especulacions, el 9 de febrer de 2007 en Tetsuya Komuro confirma en el seu blog personal que en Toshi i en Yoshiki s'han reunit. El dia 11 en Toshi confirma que ha acceptat tornar a X Japan. A mitjans de mes, per, els jutjats de Tquio obliguen a pagar a una companyia afiliada a la discogrfica d'en Toshi a pagar una gran multa per injuries, amb el que la premsa japonesa utilitza per complicar la reuni, per en Toshi ho desmenteix.

El 21 de mar en Toshi, en un comunicat web, anuncia que feia uns dies havia anat a Los Angeles per cantar en privat Without You, can escrita per en Yoshiki i dedicada a en hide.  El 4 de juny en Yoshiki confirma la reuni, anunciant una gira i el single Without you.  Al juliol en Yoshiki no va descartar la possibilitat de fer una gira per Europa. 

A principis d'octubre es va especular sobre la possibilitat que el grup toqus la can principal de la pellcula Saw IV. Els rumors es van confirmar el 18 d'octubre amb l'anunci oficial per part de X Japan, tant de la reuni, com de la nova can: "I.V.". El grup va fer la seva primera aparici el 22 d'octubre durant la gravaci del videoclip per a la can, al centre comercial Aqua City d Odaiba, Tquio. La can, no llanada en la banda sonora de Saw IV, es composta per en Yoshiki i utilitza gravacions mai llanades d'en hide. El dia 17 de gener de 2008, iTunes anuncia el llanament digital de I.V. per al dia 23 de gener. I.V. fou llanada en 23 pasos de tot el mn, arribant al numero  el primer dia de llanament. I.V. ser ms tard tamb llanada en un best album juntament amb Without You. 


El dia 20 de gener en una conferencia de prensa a la Apple Store de Shibuya s'anuncien els primers concerts per als dies 28 i 30 de mar al Tokyo Dome anomenats "X Japan K geki Saikai 2008 I.V. ~Hametsu ni Mukatte".   Una tercera data, per al 29 de mar, va ser anunciada ms tard.


 Look i estil musical .

Inspirats pels nord-americans KISS, els membres de X Japan van adoptar un look provocador i extravagant. La posta en escena i el aspecte visual ocupen un lloc important dins les representacions del grup (tant en els concert com en els videoclips).

El grup s apreciat sobretot per la seva capacitat de no encallar-se en un sol gnere musical. Des del metal ms violent fins a les balades ms tranquilles, X Japan sap extraure el millor de cada un dels seus membres amb la fi de aconseguir el millor resultat possible. Durant els quinze anys de regnat sobre la escena musical japonesa, X Japan va evolucionar tant en l'aspecte visual (abandonant els membres poc a poc l'esttica tan extravagant que els va caracteritzar durant els seus primers anys) com en l'aspecte musical (cada cop anaven predominant ms les canons tranquilles) 

X Japan s l'autor de Art of Life, l'obra mestra del grup i qualificada per alguns com una de les millors canons dins del gnere de l'histria, si no la millor. T la particularitat de durar mitra hora, on tenen cabuda tots els elements caracterstics del grup; Una bateria rpida a crrec de Yoshiki, la personal veu de Toshi prenent protagonisme en certs moments per a desprs cedir-li a un dels dos solos de guitarra a crrec d'en hide i junt amb tot aix el solo de piano amb acompanyament d'orquestra. Tots aquests elements s'anaven alternant entre ells per aconseguir canvis de ritme que evitessin que la can results avorrida i aconsegus mantenir l'atenci del oient.

La majoria de les partitures de X Japan va ser comportes per Yoshiki, sent hide l'altre component que ms va collaborar amb els treballs de composici, amb canons com Scars o Miscast (aquesta ltima composta junt amb en Toshi), Taiji tamb va compondre algunes canons en un principi. En general els temes principalment abordats per X Japan en les seves canons sn la tristesa, l'amor, el sucidi i la mort.

 Concerts .
X Japan sempre es va caracteritzar per espectaculars concerts. Quan van comenar ja que el grup no tenia molts diners anaven a locals petits a tocar, per rpidament ja van passar a festivals culturals no noms de la seva ciutat si no ja de la provncia de Chiba, en aquesta poca fins i tot alguna demo que van llanar contenia un concert, i fins i tot algunes canons com Endless Dream noms van ser tocades en concerts i mai gravades en estudi.

Tant en els esdeveniments culturals com en els locals que tocaven el grup era molt agressiu i trencaven tot el que tenien per davant, trencaven els instruments (cosa que ms tard tamb es continuaria fent), llanaven coses al pblic, etc. X Japan s'havia convertit en una de les bandes independents ms odiades i se li va prohibir l'entrada en molts llocs, i molts altres grups solien dir que no volien tocar en llocs on X Japan hagus tocat.

Per el grup cada vegada s'anava fent ms popular per Jap i van deixar de tocar en live houses per a ja comenar a tocar en estadis i en esdeveniments a l'aire lliure o concentracions de diversos grups japonesos. A partir de 1988 tamb van comenar a tocar en programes musicals japonesos com Music Station on van aparixer moltes vegades, un altre dels programes televisius que anaven era el NHK Kouhaku Utagasen on van tocar gaireb totes les fins d'any. El grup havia canviat completament el seu aspecte musical i visual i aix tamb es va notar en les seves actuacions ja no llanaven coses al pblic ni eren tan agressius amb el pblic per si tocant, un exemple sn les diverses vegades que el grup va haver de suspendre o parar algun concert a causa de qu els membres es feien mal. Yoshiki es va lesionar alguna vegada durant el Rose & Blood tour i el Dahlia Tour, en Heath es va fer mal en alguna ocasi i en Toshi tamb. L'ltim concert del grup va ser el 31 de desembre de 1997 al Tokyo Dome desprs d'haver tocat en aquest estadi durant sis anys gaireb sempre les dues ltimes nits de l'any.

Components.
   Veu;
 - Guitarra (fins 1997);
 - Guitarra;
 - Baix;
 - Piano i bateria;
 - Baix (fins 1992);

Components anteriors.
 Atsushi (Atsushi Tokuo) - Baix (1985);
 Eddie - Guitarra (1985);
 Hally - Guitarra (1985);
 Hikaru - Baix (1986);
 Isao - Guitarra (1987);
 Jun (Hisaishi Takai) - Guitarra (1985~1986);
 Kerry - Guitarra (1986);
 Satoru - Guitarra (1986);
 Terry (Yuji Izumisawa) - Guitarra (1983~1985);
 Tomo (Tomoyuki Ogata) - Guitarra (1984~1985);
 Zen (Zenon) - Guitarra (1985~1986);

 Discografia .
Article complementari: Discografia de X Japan;

Multimdia.
Vdeo Joc.
X Japan Virtual Shock 001 (Sega Saturn);
Vdeos.
Xclamation (1987-08.XX);
ThanX         (1989-03-16);
BLUE BLOOD TOUR     GIG (1989-06-01);
   VISUAL SHOCK Vol. 2 (1989-12-31);
VISUAL SHOCK Vol. 2-5 "CELEBRATION" (1990-09-01);
VISUAL SHOCK Vol. 3                 (1991-09-30);
VISUAL SHOCK Vol. 3-5 SAY ANYTHING  X BALLAD COLLECTION  '(1991-12-21);
      EXTASY   !!  EXTASY SUMMIT'91 AT NIPPON BUDOKAN  (1992-02-21);
VISUAL SHOCK Vol. 4         1992-01-07 TOKYO DOME LIVE (1992-11-01);
EXTASY SUMMIT 1992                        (1993-05-10);
X CLIPS (1995-01-01);
DAHLIA THE VIDEO VISUAL SHOCK #5 PART I (1997-01-01);
DAHLIA THE VIDEO VISUAL SHOCK #5 PART II (1997-03-05);
DAHLIA TOUR FINAL 1996 (1997-10-29);
X JAPAN CLIPS II (2001-10-24);
THE LAST LIVE VIDEO (2002-03-29);
ART OF LIFE 1993-12-31 TOKYO DOME (2003-09-24);

DVDs.
X CLIPS (2000-07-05);
BLUE BLOOD TOUR     GIG (2001-09-05);
   VISUAL SHOCK Vol. 2 (2001-09-05);
VISUAL SHOCK Vol. 2-5 "CELEBRATION" (2001-09-05);
VISUAL SHOCK Vol. 3                (2001-09-05);
VISUAL SHOCK Vol. 3-5 SAY ANYTHING  X BALLAD COLLECTION  (2001-09-05);
VISUAL SHOCK Vol. 4         1992-01-07 TOKYO DOME LIVE (2001-09-05);
X JAPAN CLIPS II (2001-10-24);
THE LAST LIVE VIDEO (2002-03-29);
DAHLIA THE VIDEO VISUAL SHOCK #5 PART I & PART II (2002-12-04);
DAHLIA TOUR FINAL (2002-12-04);
ART OF LIFE 1993-12-31 TOKYO DOME (2003-09-24);
Vegeu tamb.
X Japan i la cultura popular;

Referncies.


Enllaos externs.

 X Japan.ne.jp Pgina oficial;
 Extasy Records  Pgina de Extasy Records;
 Yoshiki Pgina oficial de Yoshiki;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62463" title="Santa Maria de Matadars" nonfiltered="4345" processed="4336" dbindex="24746">

Santa Maria de Matadars s una esglsia preromnica situada al costat de la Masia del Marquet a 1 km escs del municipi del Pont de Vilomara per la carretera de Sant Vicen de Castellet. Tamb coneguda per el Marquet.

D'una nau amb volta de can, dos arcs torals, fris al llarg dels murs i finestres de doble esqueixada. Consta d'una capalera preromnica de clara influncia mossrab del segle X amb absis rectangular, que s'obre en un creuer (bra sud escapat) dividit per arcs de ferradura. El 1950 es reconstrueix i s obre al culte. Amb el pas del temps. s'anir malmetent altre cop fins al punt de qu l'any 2003, davant el perill imminent d'esfondrament d'un exemplar nic del preromnic, es comena a restaurar d'una forma exhaustiva.

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), procedent d aquesta esglsia, s exposa la Mare de Du de Matadars, una talla de la segona meitat del segle XII amb restes de policromia de 60 x 33 x 28 cm.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62471" title="TDMA" nonfiltered="4346" processed="4337" dbindex="24747">
TDMA sn les sigles de Time Division Multiple Access (Accs mltiple per divisi en temps), i s una tecnologia de multiplexaci en un medi compartit (normalment l'espectre radioelctric). Aquests sistema permet, a un nombre limitat d'usuaris, compartir el mateix radiocanal dividint-lo en diferents reticles temporals (time slots). Els usuaris se succeeixen en la transmissi d'informaci al medi utilitzant el reticle temporal que se'ls ha estat assignat. Aix doncs cada usuari transmet de forma ininterrumpuda durant el seu espai temporal (diem que es transmet a rfegues) i passa a estar inactiu durant la resta del temps. Aquest sistema s'utilitza en els estndards de comunicacions digitals GSM, PDC i iDEN entre d'altres. 

Les sigles "TDMA" sn tamb usades en Amrica per referir-se a un estndard de comunicacions mbils digitals concret (IS-136 o D-AMPS). Aquests estndards utilitzen el sistema de multiplexaci en temps per distribuir l'ample de banda del radiocanal.

Els dos possibles signficats de les sigles TDMA poden portar a confusi. La tcnica TDMA s'utilitza a l'estndard GSM. En canvi, TDMA (l'estndard IS-136) ha sigut un competidor de GSM i els sistemes CDMA.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62472" title="Patuet" nonfiltered="4347" processed="4338" dbindex="24748">
El patuet (en francs pataoute) era la denominaci del catal parlat a Algria durant l'administraci francesa. D'origen, sobretot, menorqu, alacant i rossellons, es va caracteritzar per les influncies del francs i de l'rab i, alhora, va influir en l'argot francs pied-noir. Desprs de la neteja tnica que va seguir a la independncia d'Algria, el 1962, la poblaci es va dispersar per Frana, alguns a la Catalunya del Nord, i una minoria a la provncia d'Alacant. Avui, quaranta-tres anys ms tard, encara es pot trobar a Frana algun parlant allat.

L'emigraci a Algria.
Frana va ocupar l'Alger, el 1830, i va declarar Algria com a territori francs el 1848. Ja des dels primers anys es va iniciar un corrent migratori europeu cap a Algria. Entre els emigrats van destacar, per una banda, els alacantins que es van establir al voltant d'Or, i per una altra, els menorquins que es van establir al voltant d'Alger, coincidint amb els rossellonesos. El 1889 una llei de naturalitzaci automtica concedia la ciutadania francesa a tots els estrangers d'origen europeu.

Els emigrants menorquins eren sobretot colons agrcoles que van arribar a ser majoria en algunes poblacions. El 1834 Alger ja tenia una rue de Mahon. Entre els anys 1830 i 1850 van emigrar de Menorca unes 9.500 persones, quan la poblaci de l'illa era d'uns 39.000 habitants. El 1850, 45 famlies menorquines funden el poble de Fort-de-l'Eau (avui amb el nom arabitzat de Bordj El Kiffan), i el 1853 An Taia es fundat per 967 menorquins. A les poblacions on sn majoria es mant una cohesi social i es mantenen els costums i la llengua que es transmet a fills i nts. Fins i tot els treballadors algerians i francesos a les terres dels menorquins parlaven catal. A partir de la I Guerra Mundial el corrent migratori s'estabilitza, exceptuant un breu perode de refugiats de la Guerra Civil Espanyola. El 1962, amb la independncia d'Algria i els posteriors pogroms anti-europeus, van fugir en massa establint-se principalment al Rossell i al Llenguadoc.

La comunitat d'origen alacant provenia de les comarques de l'Alacant, el Baix Vinalop, la Marina Alta i la Marina Baixa. Era sobretot temporera i no va mantenir una gran cohesi, per va conservar el parlar propi de la marina alacantina influenciat pel francs i l'rab, i va arribar a publicar, a la fi del segle XIX, uns peridics amb ortografia francesa: Journal de Cagayous i El Patuet. El 1962 una part es va refugiar a Frana i una altra es va establir a la provncia d'Alacant difuminant-se rpidament les seves peculiaritats.

Entre els emigrants que provenien de Frana tamb se'n trobaven de la Catalunya del Nord, alguns d'ells com a funcionaris, que es van integrar a la comunitat catalanoparlant d'Alger.

El parlar patuet.
El nom patuet s el diminutiu de patus, del francs patois. El seu s i el seu abast no s uniforme. Si inicialment designava al catal, tant menorqu com alacant i rossellons, amb el pas del temps es pot diferenciar el menorqu mantingut sense gaires influncies, un parlar de base catalana influt pel francs i l'rab i d'ortografia francesa, i un argot francs influt pel catal i l'itali.

Un exemple de l'ortografia francesa s el rossellons Jacques Boh, funcionari a Alger: La catalane s oune mignounette achouride, riare  bastide chimplamn, m par cho, bn gouapte.

El maons d'Algria.
Els menorquins d'Algria es designaven a ells mateixos i al seu parlar com maons, influt pel gentilici en francs Mahonais aplicat a tota l'illa de Menorca. El maons no es diferenciava gaire del menorqu contemporani. La influncia fontica francesa s similar a la que es pot trobar al Rossell: la r gutural, certes nasalitzacions i la distinci entre b i v. En el lxic s'utilitzen alguns mots francesos adaptant-ne la pronncia. Alguns d'aquests mots francesos apareixen com a mots crossa, per exemple, dissons, voil, alors... El mot id s'utilitza amb el mateix sentit que voil.

El pataoute.
Inicialment el mot francs pataouet o pataoute designava al parlar catal d'Algria. A mitjans del segle XX es va concretar en el parlar dels barris populars d'Alger, una barreja de francs, catal, itali i rab. La bibliografia francesa relaciona la paraula pataoute amb el barri de poblaci europeua de Bab El-Oued, situat al nord de la Casbah d'Alger, pronunciat bablouette o paplouette. El 1905 va sortir el peridic satric "Papa-Louette".

Expressions en pataoute derivades del catal sn: faire figua derivat de "fer figa"; faire frissa de "frissar"; a la baballah; bourricot en sentit despectiu; marronner de "marro" en sentit d'enganyar o burlar-se; cagute, indecs; sac  puces, gos; babao, babau; oula, "gela".

Testimonis.
Jacint Verdaguer aporta el seu testimoni a Excurcions i viatges (1883) on explica que a Alger un es pot dirigir en catal amb la seguretat de que el respondran en catal d'Alacant o de Ma. Ferran Soldevila, al llibre Qu cal saber de Catalunya (1968), explica que al 1923 es podia recrrer bona part del departament d'Alger sense saber parlar ms que catal. Joan Coromines, a El que s'ha de saber de la llengua catalana, explica que all el nostre roman s conegut vulgarment com a patuet, i cita el llibre Ppte et Balthasar, moeurs algriennes de Louis Betrand.

L'escriptor Albert Camus era de pare francs i mare maonesa de tercera generaci. No parlava cap mena de patuet, per l'havia de conixer i en dna testimoni a la seva novella El primer home (1994) on l'argument s el mateix que Gloses qui tracten de l'asasinat que es va cumetre el dia divuit de matcchs de mil noucents nou,  nes terme de Kouba pruvincie d'Alger, de Llus Teixid editades el 1909.

El grup Al Tall narra en algunes canons del disc Europ eu! (1994) la histria de gent del sud del Pas Valenci que emigr a Algria i amb la independncia se n'hagu de tornar.

Referncies.
Marta Marfany, Els menorquins d'Algria, ISBN 84-8415-366-5;
Entrades Patuet, Pied-noir i Algria, de la GEC;
 Article a Levante, del 20 de mar de 2005 (format pdf);
 Entrada Pataoute a Le Trsor de la Langue Franaise";



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62488" title="Magic: The Gathering" nonfiltered="4348" processed="4339" dbindex="24749">


Magic: The Gathering (colloquialment "Magic"), s un joc de cartes colleccionables dissenyat per Richard Garfield i comercialitzat per Wizards of the Coast al 1993.

Cada joc representa la batalla entre dos poderosos mags anomenats  caminants de planes  que fan servir encanteris, artefactes i criatures per derrotar els seus oponents.

Es celebren tornejos oficials del joc en qu es juga per diners. Les cartes tamb tenen un valor determinat depenent de la raresa i del seu poder en el joc.


 Els colors de Magic .

En el mn de Magic hi ha cinc colors: blanc, blau, negre, vermell i verd. Cada color representa un tipus de mgia, la seva filosofia, els seus punts forts i les seves debilitats.

 El blanc s el color de la llei, l'ordre, la igualtat, la justcia i la llum (per no necessriament el del  b ). Els principals tipus de criatures blanques sn cavallers, soldats, samurais, clergues i ngels. En el joc, els punts forts del blanc sn protegir les criatures, curar el mal causat als jugadors, equilibrar la partida i imposar restriccions als altres jugadors. Les principals debilitats del blanc sn les dificultats per respondre a les amenaces mitjanant la eliminaci directa i el fet que la majoria dels seus encanteris ms poderosos afecten per igual a tots els jugadors.

 El blau s el color del coneixement, la illusi, la ra, l'engany i la ingenutat. Les principals criatures blaves sn mags, fades i esperits de l'aire i de l'aigua. En el joc, els punts forts del blau sn  robar cartes addicionals, tornar els permanents de l'oponent a la seva m i contrarestar els encanteris de l'oponent quan els juga. La principal debilitat del blau s que les seves criatures sn les ms dbils de tots els colors.

 El negre s el color de la mort, la obscuritat, l'egoisme i la ambici (per no necessriament el del  mal ). Les principals criatures negres sn zombis, dimonis, rates i horrors. En el joc, els punts forts del negre sn  destruir les criatures del oponent,  fer descartar cartes, ressuscitar criatures prpies i canviar punts de vida per altres efectes. La principal debilitat del negre s que no pot desfer-se de la majoria d'encantaments, artefactes i criatures negres en joc.

 El vermell s el color de la destrucci, la guerra, la passi, el caos i la ira. Les principals criatures vermelles sn goblins, dracs, brbars, i esperits de la terra i del foc. El vermell s un dels millors colors per destruir criatures, terres i artefactes i fer mal directe al oponent. Les principals debilitats del vermell sn que no pot desfer-se dels encantaments i la tendncia autodestructora dels seus encanteris. La majoria de les criatures, encantaments, etc. baixen per bastant poc, i aix acabar rpid amb l'oponent. Si la partida s'allarga una mica ms de l'esperat, aquest color cada cop ho t ms difcil per poder guanyar la partida.

 El verd s el color de la vida, la naturalesa, el creixement, l'instint i la interdependncia. Les principals criatures verdes sn elfs, besties, insectes, druides i animals diversos. El verd t les criatures mes poderoses i les millors maneres d'aconseguir terres addicionals i man. Les principals debilitats del verd sn que t dificultats en desfer-se de les criatures del oponent i que la majoria de les seves estratgies es basen en les criatures.

Al darrere de les cartes es poden veure cinc esferes de color, En el sentit de les agulles del rellotge i comenant des de dalt els colors sn: blanc, blau, negre, vermell i verd. Els colors adjacents sn  aliats  i tenen estratgies i habilitats similars o complementaries. Per exemple, el blau t un bon nombre de criatures voladores. El blanc i el negre en tenen bastants, al contrari del vermell i del verd, que en tenen poques. Els colors que no estan adjacents sn  enemics  i sn temticament oposats. Per exemple, el vermell s el color del caos, mentre que el blanc s el de la llei i el blau el de la lgica.

Les cartes de dos colors o ms van ser introdudes per primera vegada a l'expansi Legends i utilitzen un marc daurat per poder diferenciar-les millor. Aquestes cartes generalment combinen les filosofies dels colors que les composen.

Recentment, cartes  hibrides  de dos colors van ser introdudes a l'expansi Ravnica i tenen un marc mig d'un color i mig de l'altre. Aquestes cartes poden ser pagades amb un dels dos colors que les componen o amb tots dos.



CONSTRUINT LA BARALLA O MAZO

Un jugador necessita un mazo abans que pugui jugar una partida de Magic. Els principiants normalment comencen amb un mazo preconstrut per a principiants. En molts formats de jocs, els jugadors poden modificar els seus mazos amb qualsevol de les cartes que posseeixin, en base a la tcnica del contrincant, el seu estil de joc, o fins i tot anticipar-se al mazo d'un oponent. 

En general, els mazos han d'estar compostos per un mnim de seixanta cartes. Els jugadors no poden utilitzar ms de quatre cpies de qualsevol carta, amb excepci de les anomenades "terres", que actuen com una font estndard de recursos en Magic.  Aquestes dues regles sn menys flexibles en els formats "limitats", en qu la mida mnima de baralla s de quaranta cartes. Segons el tipus de joc, algunes cartes ms poderoses sn "restringides", s a dir, noms una nica cpia s permesa per cada mazo, o "banejades", s a dir, el seu s no est perms. 

La decisi sobre quin color utilitzar s part important en el procs de crear un mazo. Els encanteris a Magic vnen en cinc colors diferents, cadascun amb les seves fortaleses i debilitats, ra per la qual jugar amb ms d'un color pot ajudar a donar ms versatilitat i millor rendiment a un mazo. Tanmateix, el reduir el nombre de colors, incrementa notablement les possibilitats de robar les terres que es necessiten per jugar els encanteris ms importants. Per tant, en la prctica, els mazos d'un o dos colors sn els ms comuns, els mazos de tres, quatre o fins i tot cinc colors poden ser tils si estan ben dissenyats, per quasi ning els fa servir.




-

Enllaos externs.
Llocs oficials;
MagicTheGathering.com;
Magic Academy;
Gatherer Base de dades oficial de les cartes;
The DCI.com Lloc oficial per al joc organitzat;
MTGOnline.com Lloc oficial per al ;
Magic the Gathering Stats Llistes de baralles i arxius de torneigs de Magic: The Gathering online.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62490" title="Cogombre" nonfiltered="4349" processed="4340" dbindex="24750">


El cogombre s el fruit d'una planta herbcia anual (Cucumis sativus), de la famlia de les cucurbitcies. En el llenguatge vulgar s'usa la paraula "pepino" del castell per denominar-lo. La planta t grans fulles verdes formant un dosel a sobre els fruits, que neixen de brots laterals a les aixelles d'aquestes. Se la pot guiar per una espatllera aprofitant els circells o deixar-la crixer a terra. Els talls, gruixuts i espinosos estan dividits en nusos dels que neix un circell i una fulla.

El seu fruit, el cogombre s una hortalissa  de pell verda, ms o menys fosca o fins i tot groguenca, segons la varietat, amb forma cilndrica i allargada d'uns 30 cm. L'interior s una polpa blanca i aquosa amb petites llavors aplanades repartides al llarg del cos del fruit. Habitualment es recollecta encara verd i es consumeix cru, cuinat o elaborat com adobat. Fresc t menys nutrients que en vinagre, degut principalment als ingredients, entre ells l'anet. La millor varietat per a adobar s l'anomenada "Cornichon".

Es coneix desde fa ms de 3.000 anys. Encara que es pensa que s orind de l'ndia, el seu cultiu s'ha ests tant que s difcil determinar la seva procedncia. Ja formava part de la gastronomia grega i romana. Segons cita Plini, mai mancava entre els plats servits a l'emperador Tiberi. Avui dia, s un ingredient tpic a les amanides mediterrnies i la seva variant adobada un popular aperitiu.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62496" title="Arkhnguelsk" nonfiltered="4350" processed="4341" dbindex="24751">

Arkhnguelsk (transliteraci del rus            , abans coneguda en catal com a Arcngel) s una ciutat de l'extrem nord de la Rssia europea, situada vora el riu Dvin Septentrional, prop de la seva desembocadura a la mar Blanca. s la capital de la provncia d'Arkhnguelsk. El 2002 tenia una poblaci de 355.500 habitants.

La seva fundaci s del 1584, per ordre d'Ivan el Terrible, que li va posar el nom de Novo Kholmogori, ja que els seus pobladors foren colons (anomenats pomors) vinguts de Kholmogori, la localitat principal de la regi. Ms tard adoptaria el nom de l'antic monestir dedicat a l'arcngel sant Miquel, fundat en aquell emplaament al segle XII.

Fou el port principal de la Rssia medieval fins a la creaci del port de Sant Petersburg el 1703. En temps moderns va esdevenir una important base naval i de submarins de l'Armada sovitica. Actualment continua sent un port important, dedicat al comer de la fusta i el peix, que ara funciona tot l'any grcies a l'eficcia dels trencagels, que aconsegueixen mantenir-lo obert fins i tot a l'hivern, en qu el gla cobreix l'estuari del Dvin.

Les principals edificacions histriques de la ciutat sn els Gostnie Dvori o "Patis dels Hostes", a manera de gran fortalesa (1668-84), i la fortalesa Novodvnskaia (1701-05). Tamb hi destaquen els monuments a l'escriptor i erudit Mikhal Lomonsov, nascut a la regi, de 1829, i el dedicat al tsar Pere el Gran, que va fer construir unes drassanes a la ciutat, de 1872.

Arkhnguelsk tamb disposa d'una escola d'estudis martims, una universitat politcnica i un museu regional. 



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62497" title="strakhan" nonfiltered="4351" processed="4342" dbindex="24752">
strakhan (en rus           , i en ttar sterxan) s la ciutat ms gran del sud de la Rssia europea i s la captal de la provncia homnima. La ciutat se situa a la vora del riu Volga, a prop del delta que forma en la desembocadura a la mar Cspia.

La ciutat s un centre industrial i port de trnsit per al comer entre la Rssia europea i l'sia Central.

La poblaci, segons dades del 2004, era d'uns 502.800 habitants

Histria.

Ibn Battuta esmenta el 1133 una colnia fundada per un peregr de la Meca que per prestigi religis havia obtingut l'exempci d'impostos; tenia el nom rab de Hadjdji Tarkhan (Xacitarxan) de Hadjdj = Peregr a la Meca, i Tarkhan = noble exempt d'impostos entre els mongols. Tamb apareix esmentada com a Cytrykan o Zytrychan, i en itali Citricano i a les fonts turques com Azdrkhn i Ashtarakan. Les primeres monedes de la colnia apareixen el 1374/1375. 

La ciutat fou destruda per Tamerl el hivern del 789 (1395/1396) junt amb Saray, per mentre aquest darrer lloc va desaparixer, Hadjdji Tarkhan es va recuperar i esdevingu de mica en mica el principal centre comercial de la regi.

El 1466, quan l'Horda d'Or ja havia entrat en decadncia, es va installar a la ciutat (ja coneguda com strakhan) una dinastia de prnceps gengiskhnides nogai descendents del khan dels trtars, K k Mehmed, de nom Kasim Khan (1466-1490). El va succeir el seu germ Abd al-Karim (1490-1504) i en aquesta poca es van estendre fins Stavropol, Orenburg ( kalov), Samara i Saratov. Desprs del 1504 la inestabilitat, els atacs dels khans de Crimea i dels khan Nogai, van debilitar el khanat. Sota Abd al-Rahman (1534-1538) es va demanar ajut a Rssia. El 1544 va pujar al tron Yamghur ay o Yaghmur i que va regnar fins el 1554 quan els russos van entrar al khanat, i van posar al tron a Derwish Ali, per el 1557 aquest es va aliar als Trtars de Crimea i als Nogai i fou deposat i el khanat annexionat a l'imperi.

El 1558 els russos van refundar la ciutat 11 km ms avall de l'antiga on la poblaci russa fou majoritria encara que tamb hi havien trtars i armenis i fins i tot emigrants indis que fusionats als trtars van originar els agryzane. El 1569 fou amenaada pels otomans i trtars de Crimea, que foren rebutjats (a l'any segent els otomans van renunciar als seus drets sobre strakhan) i passat el perill els russos van construir (1582) una muralla i desprs una ciutadella (1589). Va patir encara alguns saquejos de trtars.

A partir del 1623 el territori fou ocupat pels calmucs i en algun moment van arribar a assetjar la ciutat que tamb va patir alguns saquejos per part dels cossacs (especialment Stenka Razin el 1667-1668 i 1670-1671 en qu la va dominar uns mesos) i alguns terratrmol, epidmies i incendis (1702, 1718, 1767). El 1700 i 1710 es van consagrar les seves catedrals. El 1705 fou teatre d'una revolta contra el tsar (Rebelli de Bulavin) dirigida pel cossac Kondraty Bulavin. El 1719 fou saquejada pels perses.  El 1722 fou declarada port militar de la mar Cspia (fins el 1867 que aquesta condici va passar a Bak). Les faccions dels calmucs que vivien a l'est del Volga van ser expulsades el 1770-1771 (les que estaven establertes a l'oest ho foren el 1944). 

El 1717 els russos van crear el govern d'strakhan. A partir de 1750, per fer balana, els russos hi van establir uns 25000 cosacs (Cossacs d'strakhan reorganitzats el 1817 i dissolts el 1919). El 1785 el govern va passar a dependre del Caucas. El 1801 s'hi van establir els kazakhs per sota control rus. El 1830 una epidmia de colera va delmar la poblaci. El 1832 fou separat del govern del Caucas; el govern fou reorganitzat amb nous lmits el 1860 amb 236.500 km2 i 208.000 habitants. La poblaci de la ciutat era de 113.001 habitants el 1897 (incloent 12000 musulmans i 6200 armenis).

El 1919 va integrar la Repblica Federativa Socialista Sovitica Russa i va formar part del territori dels calmucs fins el 1943; a finals del 1942 els alemanys van arribar fins a uns 100 km d'aqu (un dels punts ms orientals als que van arribar), per es van retirar el 1943. Dissolt el territori dels kalmucs es va formar el 27 de desembre de 1943 un oblast de 96.300 km2. El 1939 la poblaci era de 253.655 habitants

 Llista de khans d'strakhan .

 Kasim I 1476-1495;
 Abd al-Karim 1495-1504;
 Djani Beg  1504-1523;
 Husayn ibn Djani Beg  1523-1532;
 Kasim II 1532-1534;
 Ak Kbek ibn Murtaza 1533 (mort 1544);
 Abd al-Rahman ibn Abd al-Karim 1534-1538;
 Darwish Ali ibn Shaykh Awliar 1538-1539;
 Shaykh Haidar 1539-1541;
 Ak Kbek (segona vegada) 1541-1544;
 Yaghmur ay ibn Berdi Beg 1544-1554;
 Darwish  Ali 1554-1557 (protectorat rus);

 Galeria .



Educacio.

Els principals centres educatius son la Universitat Estatal Tcnica d'strakhan i la Universitat de l'Estat d'strakhan

Personatges.
Boris Kustodiev,pinto;
Joseph Deniker, naturalista i antropleg ;
Ilya Nikolayevich Ulyanov, pare de Lenin;
Vasily Kirillovich Trediakovsky,  poeta.
Rinat Dasaev, futbolista;
Marziyya Davudova, actri a Azerbaidjan;
Velimir Khlebnikov, poeta;

Ciutats germanes.
 Brest, Belarus;
 Ahmedabad, ndia;

Enllaos externs.


Satellit a Google Maps;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62498" title="Provncia de Blgorod" nonfiltered="4352" processed="4343" dbindex="24753">


La provncia de Blgorod (en rus                       , tr. Belgordskaia blast) s un subjecte federal de Rssia.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62499" title="Blgorod" nonfiltered="4353" processed="4344" dbindex="24754">

Blgorod (en rus          ) s una ciutat occidental de Rssia, situada a la vora del riu Donets i  a noms 40 km al nord de la frontera amb Ucrana. El nom Blgorod (aix com Belgrad en serbi) significa "ciutat blanca". Aix es deu a que el terreny en qu s'assenta s ric en pedra calcria. s la capital de l'oblast o provncia homnima.

Est a la vora del riu Seversky Donets a uns 40 km de la frontera amb Ucrana: T una poblaci de 337.030 habitants (2002). Disposa d'un aeroport internacional. Administrativament la formen dos districtes: Vostochny (141.709 habitants) i  Zapadny (195.321 habitants). T una universitat estatal.

 Histria .

El 1237 la regi fou assolada pels mongols. Tres fortaleses (Blgorod, Stariy Oskol, Walyiki) es van construir al final del segle XVI formant la lnea de defensa anomenada de Blgorod, que cobria 800 km.  La ciutat-fortalesa va ser el centre d'un territori amb 60 viles. Les forces militars depenien del vivoida de Blgorod. El 1727 es va crear la provncia de Blgorod amb territyoris dels moderns oblasts de Blgorod, Orel, Kursk i parts de Bryansk, Tula, Kharkov i l'area de Sumi i va existir ms de 50 anys sota un governador general. Amb Catalina II de Rssia va integrar el govern general de Kursk. Desprs de l'annexi de Crimea (1783) la fortalesa de Blgorod va esdevenir ciutat. 

A la batalla de Kursk a la II Guerra Mundial fou teatre d'una gran batalla de tancs (21 de juliol de 1943). A la regi hi va nixer l'actor Mikhail Shchepkin i ms tard la doble campiona olmpica Svetlana Khorkina (19 de gener de 1979)que t una esttua a la ciutat. Des de el 6 de gener de 1954 fou capital de la nova provncia (oblast) de Blgorod formada amb parts de Kursk i Voronezh


Ciutats germanes.
 Wakefield, Anglaterra;
 Herne, Alemanya;
 Opole, Polnia;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62500" title="Provncia de Briansk" nonfiltered="4354" processed="4345" dbindex="24755">


La provncia de Briansk (en rus                 , tr. Brinskaia blast) s un subjecte federal de Rssia.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62501" title="Provncia de Txelibinsk" nonfiltered="4355" processed="4346" dbindex="24756">


La provncia de Txelibinsk (en rus                      , tr. Txelibinskaia blast) s un subjecte federal de Rssia. 























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62503" title="Provncia de Txit" nonfiltered="4356" processed="4347" dbindex="24757">


La provncia de Txit (en rus                    , tr. Txitnskaia blast) s un subjecte federal de Rssia.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62505" title="Provncia d'Irkutsk" nonfiltered="4357" processed="4348" dbindex="24758">

La provncia d'Irkutsk (en rus                  , tr. Irktskaia blast) s un subjecte federal de Rssia.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62506" title="Mosaic" nonfiltered="4358" processed="4349" dbindex="24759">




Un mosaic en origen fou una composici decorativa elaborada a partir de tesselles de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre.

La creaci d'un mosaic s un art molt antic. A l'Edat de Bronze a Creta ja es desenvolupava aquesta activitat. S'han trobat obres de mosaic en jaciments arqueolgics de Mesopotmia del segle IV i III aC. S'emprava en tot el mn antic per a la decoraci d'interiors. S'han trobat mosaics del segle IV aC a la ciutat-palau Macednia d'Aegae, per els terres de mosaic s'associen particularment amb l'arquitectura romana d'habitatges, from Britain to Dura-Europas. Esplndids terres de mosaic distingien les villes romanes luxoses. A Roma, Ner i els seus arquitectes van emprar mosaics per cobrir les parets i sostres de la Domus Aurea, construda el 64 CE.


Amb la construcci de basliques  cristianes a finals dels s.IV, els mosaics de parets i sostres es van adaptar als usos cristians. La major explosi de mosaics cristians tingu lloc en l'Imperi Bizant, incloent el seu Exarcat a Ravenna i els seus territoris a Siclia, i a la seva rival Vencia, on hi ha mosaics a l'exterior i l'interior de Sant Marc. A l'Europa occidental, la tcnica del fresc va anar substituint la laboriosa tcnica del mosaic.

D'entre els artistes catalans moderns que han emprat aquesta tcnica s'hi troben Antoni Gaud o Joan Mir.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62507" title="Mosaic (desambiguaci)" nonfiltered="4359" processed="4350" dbindex="24760">

Art: una composici decorativa, vegeu mosaic.
Biologia: un organisme format per diverses classes de teixits genticament distints.
Fitologia: malaltia que afecta a algunes plantes, vegeu mosaic (virus).
Informtica: un navegador, vegeu Mosaic (informtica).
Literatura: novella de Prosper Mrime.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62511" title="Sant Miquel de Crulles" nonfiltered="4360" processed="4351" dbindex="24761">


Sant Miquel de Crulles s un venat que es troba en el municipi de Crulles, Monells i Sant Sadurn de l'Heura, comarca del Baix Empord. Es troba a 4 km. de la Bisbal d'Empord per la carretera de Cass de la Selva.

Hi destaca el monestir de Sant Miquel de Crulles, actualment en ruines.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62515" title="Pentagrama" nonfiltered="4361" processed="4352" dbindex="24762">

El pentagrama s una pauta formada por cinc lnies horitzontals, paralleles equidistants entre si, sobre les quals s'escriuen els signes que serveixen per a escriure la msica occidental.  Les distncies compreses entre les lnies sn els espais. Les lnies i espais es compten de baix a dalt. La posici de les notes a les lnies o els espais, indica l'altura relativa de cada un dels sons que componen la lnia meldica.

Les cinc lnies i els quatre espais d'un pentagrama no son suficients per a abastar totes les notes possibles. Quan una lnia de sons depassa aquests lmits s'afegeixen petites lnies per sobre i per sota de les del pentagrama anomenades lnies addicionals inferiors i superiors, on es colloquen les notes que no tenen cabuda dins del pentagrama.

Dintre del pentagrama i tamb per sobre i per sota s'escriuen els diferents signes musicals. Els principals sn:
Notes i Silencis;
Claus;
Alteracions ;
Apart de les notes, al pentagrama s'ubica la clau, que fixa l'altura del so i per tant, el nom dels sons a executar; l'armadura, que indica la tonalitat de l'obra o fragment, i el comps, que indica el valor de la pulsaci i la mtrica. Fora del pentagrama, per sobre o per sota s'hi afegeixen altres smbols i paraules per a indicar el carcter de la msica (afectus, marcial...), la dinmica (fort, fluix, creixent...) i l'articulaci, entre d'altres.





A l'exemple anterior, la clau usada s la de sol, que indica que la nota centrada a la segona lnia (contant de baix a dalt) correspon al sol3 (quatre tecles a la dreta del do central del piano). No hi ha accidents, aix que es tracta de la tonalitat de do major. La primera i la ltima nota d'aquest exemple s el do3, que en la clau de sol s'escriu a la primera lnia addicional inferior.

Bibliografia.

 Ott Krolyi. Introduccin a la msica. Alianza Editorial (Madrid, 2006) ISBN 84-206-3526-X;
Joaqun Zamacois. Teoria de la msica. Libro I. Editorial Labor (Barcelona, 1981) ISBN 84-335-7837-5;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62516" title="BepiColombo" nonfiltered="4362" processed="4353" dbindex="24763">
BepiColombo s una missi i vehicle espacial, dissenyat conjuntament per l'Agncia Espacial Europea (ESA) i l'Agncia Espacial Japonesa (JAXA) per a l'exploraci de Mercuri. El seu nom prov del matemtic i enginyer itali Giuseppe (Bepi) Colombo. El 31 de gener de 2007 l'ESA aprov aquesta missi, formalitzant un contracte de 329 milions d'euros entre Astrium i Alcatel Alenia Space.

A causa de problemes pressupostaris la part de la sonda que havia d'aterrar sobre el planeta (el Mercury Surface Element o MSE, Element de Superfcie de Mercuri) ha estat cancellada, tot i que Rssia ha mostrat inters en collaborar precisament amb una sonda de superfcie. Actualment el programa previst de la missi es centra en dos components: l'orbitador (Mercury Planetary Orbiter, MPO), construt per l'ESA, i l'orbitador magnetosfric (Mercury Magnetospheric Orbiter, MMO) construt per la JAXA. La sonda ser llanada per un Soiuz 2-1b de Starsem des de Kourou, a la Guaiana Francesa, l'any 2013. El viatge de la sonda fins a Mercuri durar 6 anys, i hi arribar l'any 2019. El sistema de propulsi principal de la BepiColombo s un motor de propulsi inica, per tamb utilitzar assistncies gravitatries de la Lluna, Venus i Mercuri. Els dos orbitadors disposen tamb de coets qumics estndard per a diverses maniobres orbitals. Una vegada arribi al planeta l'estudiar durant un any sencer.

Vegeu tamb.
 Llista de missions d'exploraci de Mercuri;

Enllaos externs.
 Descripci de la sonda al catleg NSSDC. ;
Caracterstiques de la sonda al web de l'ESA. ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62519" title="Castell de Cardona" nonfiltered="4363" processed="4354" dbindex="24764">

El castell de Cardona s probablement la fortalesa medieval ms important de Catalunya. Est situat dalt d'un tur que domina la vall salina i la del Cardener.

Va ser construt a l'any 886 per Guifr el Pils. D estil romnic i gtic, inclou l anomenada Sala Daurada i la Sala dels Entresls, on l any 1534 es va resoldre el plet entre el capell de Sant Miquel i l abat de Sant Vicen. Durant el segle XV, els Ducs de Cardona van ser la nissaga ms important de la corona catalanoaragonesa tot just darrera de la Casa Reial. Per aix se'ls anomenava reis sense corona, car disposaven d'extensos dominis territorials al Principat, Arag i Valncia, i vincles dinstics amb els casals reials de Castella, Portugal, Siclia i Npols. L'any 1714, desprs d una intensa batalla que va malmetre en bona part les muralles del castell, va ser un dels darrers reductes a lliurar-se a les tropes borbniques de Felip V. La seva joia s la torre de la Minyona (del segle XI), de 15 metres d alada i ms de 10 metres de dimetre i l'esglsia romnica de Sant Vicen.

Actualment el castell alberga el parador de turisme Ducs de Cardona.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62520" title="Lesena" nonfiltered="4364" processed="4355" dbindex="24765">

La lesena, sanefa o faixa llombarda s un refor vertical del mur, de poc gruix i sense base, normalment sense capitell, sovint connectats per petits arcs cecs caracterstic de l'art romnic dels Mestres Llombards. Bsicament amb funcions ornamentals.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62523" title="OMG" nonfiltered="4365" processed="4356" dbindex="24766">


OMG s una sigla i pot significar:

 Object Management Group;
 Organisme modificat genticament;
 "Oh My God" ("oh Du meu" en catal), expressi en l'argot angls de sorpresa abreviada als xats i forums d'internet mitjanant las sigles OMG.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62527" title="Absis" nonfiltered="4366" processed="4357" dbindex="24767">

L'absis s una construcci  adossada a la nau o les naus d'una esglsia o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals. Acostuma a ser cobert amb una volta (sovint de quart d'esfera) i acostuma a trobar-se darrere de l'altar formant capelles.

S'hi sol installar el presbiteri o un altar.

Quan un o diversos absis es troben en una posici secundria o sn de dimensions redudes respecte a un altre del mateix edifici, hom parla d'absidioles. En aquest cas es poden disposar dins del conjunt edilici de moltes maneres, com ara obertes en forma radial al voltant d'un deambulatori.

Pel que fa als estils artstics, i malgrat que es troba al llarg de tota la histria de l'art, les composicions d'absis, en mltiples solucions i disposicions, rex a l'poca del romnic.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62528" title="Asymmetric Digital Subscriber Line 2" nonfiltered="4367" processed="4358" dbindex="24768">
ADSL2 i ADSL2+ sn unes tecnologies preparades per a oferir una taxa de transferncia sensiblement major que les proporcionades per l'ADSL convencional, fent s de la mateixa infraestructura telefnica basada en cables de coure. 

Si amb ADSL les taxes mximes de baixada/pujada sn de 8/1 Mbps, amb ADSL2 s'aconsegueixen 12/2 Mbps i amb ADSL2+ 24/2 Mbps. A part de la millora de l'ample de banda, aquest estndard contempla una srie d'implementacions que milloren la supervisi de la connexi i la qualitat del servei (QoS) sollicitat a travs de la lnia. 

La migraci d'ADSL a ADSL2 noms requereix establir entre la central telefnica i l'usuari un terminal especial que permeti el nou ample de banda, la qual cosa no suposa una gran despesa per part dels provedors del servei. Ja existeixen provedors europeus que ofereixen aquest sistema, la qual cosa mostra que l'ADSL2 est totalment preparat per a reemplaar l'ADSL convencional a curt termini.

Aspectes interessants.

Millora de la velocitat de la connexi.
ADSL2 proveeix d'una major taxa de transferncia fent front als fenmens presents en els cables de connexi telefnica tals com l'atenuaci o la diafonia. Per a aconseguir-ho, ADSL2 t millor eficincia de modullaci/codificaci (codificaci Trellis de 16 estats i modullaci QAM amb constellacions de 1 bit) i una srie d'algorismes millorats de tractament del senyal que els oferts per ADSL1, millorant la qualitat del senyal i augmentant la quantitat d'informaci que es pot rebre pel medi analgic.

Supervisi de l'estat de la connexi.
El sistema ADSL2 contempla una millora en els aparells encarregats de proveir el servei, destinats a afegir una srie de facilitats que permeten realitzar diagnstics durant la fase d'installaci i s. Aquesta srie de millores permeten mesurar la potncia del soroll present en la lnia, la relaci senyal a soroll (SNR) i l'atenuaci del bucle. Aquestes dades ens permeten monitoritzar l'estat de la connexi, la qual cosa ajuda a prevenir funcionaments poc ptims, avaluar si a un usuari se li pot oferir una taxa de transferncia superior i avaluar l'estat de l'infraestructura.

Adaptaci de la velocitat de la connexi.
En l'ADSL convencional, un dels problemes generats a l'hora d'augmentar la taxa de transferncia s l'alta diafonia produda als cables de la xarxa telefnica. L'ADSL2 millora aquest aspecte supervisant la quantitat de distorsi/soroll present en el medi, variant la taxa de transferncia fins al mxim possible sense prdua de qualitat de la connexi i prevenint els errors. Aquest reajustament de la velocitat de la connexi es fa de forma transparent a l'usuari, utilitzant mecanismes que permeten el canvi de sense que es produeixin errors de sincronisme a l'hora de proccessar les trames d'informaci.

Millora en la gesti d'energia.
L'ADSL2 tamb introdueix una srie de millores orientades a disminuir el consum d'energia per part dels provedors del servei. Aquesta millora consisteix en optimitzar els recursos energtics desaprofitats per l'ADSL1; en l'ADSL convencional els aparells encarregats de donar servei han d'estar contnuament connectats la qual cosa implica un consum d'energia continu, en canvi en el sistema ADSL2 es pot induir als aparells a estar en un estat de reps o standby en funci de la crrega que est suportant el dispositiu en qesti.

Aquesta millora est implementada en dos modes d'estalvi d'energia: el L2 i el L3. El mode d'energia L2 suposa la principal innovaci de l'ADSL2 en aquest aspecte, aquest mode regula l'energia en funci del trfic cursat en la connexi entre el provedor i el client. El mode L3 suposa un estat de reps gaireb total i s'activa quan no s'est fent s de la connexi durant un llarg perode de temps. L2 suposa un tipus de mecanisme transparent l'usuari, mentre que recuperar l'estat d'activitat a partir de l'estat L3 suposa un procs de reinici de 3 segons.

Millora de la velocitat utilitzant mltiples lnies telefniques.

L'ADSL2 contempla la possibilitat d'utilitzar ms d'una lnia telefnica per a proveir de connexi a un nic terminal. El seu estndard inclou varies normes sobre ATM referents a les especificacions IMA (multiplexaci inversa per a ATM), aix doncs,  grcies a aquestes especificacions es permet la demultiplexaci de diferents connexions ADSL a travs de diferents lnies telefniques en un sol dispositiu, la qual cosa millora notablement les taxes de baixada. 

Des de la capa ATM es processen les dades rebudes a travs de la subcapa que proporciona l'IMA per a processar les dades procedents de les capes fsiques d'ADSL, esent tractada des del terminal com a una nica connexi. Per a aconseguir aix, l'IMA cont una srie de subprotocols que prevenen la desincronitzaci dels dispositius fsics ADSL2 (1 dispositiu per lnia) i que tracten la informaci rebuda dels dispositius quan aquests tenen latncies diferents.

Canalitzaci sobre ADSL2, QoS i CVoDSL.

L'ADSL2 afegeix la possibilitat de dividir l'ample de banda en diferents canals, proveint a cada aplicaci un canal amb caracterstiques independents. Aix suposa una gran millora en el terreny del QoS, amb la possibilitat de poder assignar prioritats d'ample de banda i latncia a les aplicacions segons la seva funcionalitat, la qual cosa suposa un salt qualitatiu a l'hora de treballar amb aplicacions que demanen serveis en temps real com s el cas de la videoconferncia.

Una aplicaci derivada de la canalitzaci s el CVoDSL (veu canalitzada sobre DSL). Amb ADSL2 podem utilitzar diferents senyals de veu en diversos canals, podent establir ms d'una conversaci sobre una mateixa lnia. Aquest pot ser un servei independent del proporcionat per l'ISP donant a les operadores de telefonia un sistema que permet una transmissi ms flexible, de major qualitat i de cost inferior.

Altres millores respecte l'ADSL1.

Una altra caracterstica de l'ADSL2 produeix una major velocitat de transferncia s l'optimitzaci en l's dels buffers encarregats d'emmagatzemar les trames en cas de congesti (Overhead Framming), essent aquesta fixa en l'ADSL convencional. L'ADSL2 aprofita l'espai no usat en els buffers per a aconseguir un augment de fins a 50kbps en la velocitat de baixada.

L'ADSL2 tamb permet fer un s de l'ample de banda reservat per a la telefonia utilitzant-los en la transmissi de dades obtenint aix 256kbps ms de velocitat de pujada.

El temps implicat en la connexi inicial tamb s'ha redut respecte la versi original, passant dels 10 segons en l'ADSL convencional als 3 segons en ADSL2. 

Una altra avantatge introduda en ADSL2 s que s capa de donar cobertura a bucles ms llargs que els possibles amb l'ADSL1. Aquest fet implica que ADSL2 pot proporcionar majors velocitats a punts allunyats respecte a l'ADSL1.

Enllaos externs.

 ADSLAyuda.com ;
 AbadiaDigital.com ;
 ADSLDOS.com;
 ADSLZone.net;
 Internautas.org;
 Rupert GoodWins. ZDNet ;
 ADSL2  whitepaper ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62529" title="Animorphs" nonfiltered="4368" processed="4359" dbindex="24769">
Animorphs s una collecci juvenil de ciencia-ficci de 54 llibres, creada per l'autora nortamericana contempornia K.A. Applegatte.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62531" title="Copa Intercontinental d'hoquei patins masculina" nonfiltered="4369" processed="4360" dbindex="24770">
La Copa Intercontinental d'hoquei patins s'inici la temporada 1983-1984 amb el format de lligueta entre els millors clubs d'Europa i d'Amrica; la segona edici fou el 1985 per els clubs europeus ms importants no hi van participar. L'any 1986 va passar al format de final a doble partit, o de vegades a partit nic. El format d'aquesta competici i els anys en que s'ha disputat ha passat per molts alts i baixos. L'edici del 2004, per exemple, es va disputar a Galcia sota la denominaci de Trofeo Xacobeo 2004.

A partir de l'any 2006 es va crear una nova competici anomenada Campionat del Mn de clubs d'hoquei patins. Aquesta competici es va disputar a Luanda (Angola) i va recuperar el format de les dues premeres edicions de la Copa Intercontinental, una lligueta entre 12 equips d'frica, Amrica i Europa. La segona edici d'aquesta competici es disput a Reus el 2008.

Historial.


Palmars.







 Enllaos externs .
Resultats mundials d'hoquei patins ;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62537" title="Mariner 10" nonfiltered="4370" processed="4361" dbindex="24771">
La Mariner 10 fou una missi espacial no tripulada de la NASA llanada el 3 de novembre de 1973 amb l'objectiu de sobrevolar els planetes Mercuri i Venus. Fou la darrera sonda del programa Mariner i a continuaci s'inici el programa Voyager.

La Mariner 10 fou la primera sonda espacial que utilitz la tcnica de fona gravitatria, s a dir, utilitzar la gravetat d'un planeta per modificar la trajectria i guanyar o perdre velocitat. En aquest cas la Mariner 10 utilitz Venus per desviar la seva trajectria i fer disminuir el seu periheli fins a l'rbita de Mercuri. Utilitz la pressi de radiaci solar sobre els seus panells solars i la seva antena d'alt guany per controlar la posici durant el vol. Amb un filtre per a l'ultraviolat proper fotografi la capa de nvols de Venus i realitz altres estudis atmosfrics, amb els quals es descobr un considerable detall atmosfric als nvols venusians, invisibles en llum visible.

Posteriorment la Mariner 10 sobrevol Mercuri tres vegades. A causa de l'rbita, de la sonda noms pogu cartografiar la meitat de la superfcie del planeta, que result ser semblant a la de la Lluna. Els tres sobrevols sobre Mercuri es realitzaren el 29 de mar de 1974 (a 703 km), el 21 de setembre de 1974 (a 48.070 km) i el 16 de mar de 1975 (a 327 km). Les seves lectures indicaren que la temperatura nocturna de la superfcie de Mercuri s de  183 C i la diurna arriba a 187 C. El 24 de mar de 1975 es perd definitivament el contacte amb la sonda.

Enllaos externs.
 Mariner 10 - Les missions a Venus i Mercuri de la NASA, 1973-1975. ;
 The Voyage of Mariner 10 - Llibre complet sobre la missi. ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62538" title="Arc cec" nonfiltered="4371" processed="4362" dbindex="24772">

L'arc cec s un arc aplicat sobre un mur amb finalitats ornamentals.

s un element arquitectnic molt usat en l'arquitectura romnica, tants als murs laterals com als absis i absidioles que rematen les naus. De vegades s'acompanyen de faixes llombardes.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62539" title="Copa Intercontinental" nonfiltered="4372" processed="4363" dbindex="24773">


 Copa Intercontinental de futbol;
 Copa Intercontinental d'hoquei patins masculina;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62542" title="Mary Rosamund Haas" nonfiltered="4373" processed="4364" dbindex="24774">
Mary Rosamund Haas (Richmond, Indiana, 1910-1996) s una lingista estatunidenca, casada amb el tamb lingista Morris Swadesh. 

Estudi a l'Earlham College. A la Universitat de Chicago es gradu en filologia comparativa, i va rebre el doctorat en lingstica a la Universitat de Yale el 1935  amb la dissertaci A Grammar of the Tunica Language (tunica era una llengua amerndia parlada a Louisiana). Haas va treballar amb el darrer parlant fluent de tunica, Sesostrie Youchigant, i en va obtenir extensos vocabularis i gramtiques. Ms tard, contact amb els dos darrers parlants de natchez a Oklahoma, Watt Sam i Nancy Raven, i en va treure nombrosa informaci sobre la llengua.

Es va especialitzar en la classificaci de les llenges amerndies, i juntament amb Charles F. Voegelin va proposar la classificaci acceptada actualment, que supera en alguns aspectes la proposada anteriorment per Edward Sapir.

Desprs de la Segona Guerra Mundial es dedic a l'estudi de la llengua thai, i fou una de les pioneres de l'estudi de les llenges siameses als EUA. El 1963 fou nomenada president de Linguistic Society of America.

 Bibliografia .
 Amb M. Swadesh  A visit to the other world; a Nitinat text (1932) IJAL 7:195-208  ;
 Tunica. A Handbook of American Indian Languages, vol. 4. New York: Augustin Publishers (1941). ;
 The linguist as a teacher of languages. Language 19:203-208. (1943) ;
 Tunica texts a University of California Publications in Linguistics, vol. 6. Los Angeles: University of California Press (1950);
 The application of linguistics to language teaching a Anthropology Today, ed. Kroeber, pp. 807-18. Chicago: University of Chicago Press (1953);
 Thai vocabulary a Program in Oriental Languages, A:2. Washington, D. C.: American Council of Learned Societies (1955);
 The tones of four Tai dialects Bull. Inst. Hist. Philol. 29:817-26 (1958);
 What belongs in a bilingual dictionary? a Problems in Lexicography, eds. F. W. Householder and S. Soporta. IJAL 28:45-50 (1962) ;
 Thai-English Student's Dictionary. Stanford: Stanford University Press (1964);
 The Prehistory of Languages. Paris: Mouton (1969);
 Amb H. R. Subhanka Spoken Thai, books I and II Ithaca, N.Y.: Spoken Language Services (1969);

 Enllaos .
 Versi electrnica del llibre de Haas i Subhanka Spoken Thai;
 Obituari pel lingista Kenneth Pike;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62543" title="Maria II de Portugal" nonfiltered="4374" processed="4365" dbindex="24775">
Maria II de Portugal l'Educadora ( Rio de Janeiro 1819 - Lisboa 1853 ), reina de Portugal (1826-1828) i (1834-1853).

Orgens familiars.
Nascuda el 4 d'abril de 1819 a la ciutat de Rio de Janeiro al Brasil on la famlia reial portuguesa s'havia exiliat conseqncia de la invasi napolenica. Reb els ttols de princesa de Portugal i del Brasil amb el grau d'altesa reial. Filla del rei i emperador Pere IV de Portugal i l'arxiduquessa Maria Leopoldina d'ustria. Els seus avis paterns eren el rei Joan VI de Portugal i la infanta Carlota Joaquima d'Espanya mentre que els avis materns eren l'emperador Francesc I d'ustria i la princesa Maria Teresa de Borb-Dues Siclies.

Npcies i descendents.
Es cas en primeres npcies per poders a Munic l'1 de desembre de 1834 i en persona a Lisboa el 26 de gener de 1835 amb el germ de la seva madrastra, el duc August de Leuchtenberg, fill del duc Eugeni de Leuchtenberg i de la princesa Augusta de Baviera. 

En segones npcies es casel 9 d'abril de 1836 amb el prncep Ferran de Saxnia-Coburg Gotha, un any desprs de quedar viuda del seu primer esps, mort desprs d'escassos mesos d'arribar a Portugal. El prncep Ferran era fill del prncep Ferran de Saxnia-Coburg Gotha i l'aristcrata hongaresa Antnia de Kohary. Era nt del duc Francesc de Saxnia-Coburg Saafeld i la princesa Augusta de Reuss-Ebersdorf i Lobenstein. Per part de mare pertanyia a una de les famlies ms riques d'Hongria essent el seu avi, el prncep de Kohary, canceller de l'Imperi Austrac. 

La parella s'install a Lisboa i tingueren onze fills, en el part de l'ltima la reina Maria hi trob la mort:

 l'infant Pere V de Portugal (1837-1861), rei de Portugal;
 l'infant Llus I de Portugal (1838-1889), rei de Portugal;
 la infanta Maria de Bragana (1840);
 l'infant Joan de Bragana (1840), germ bess de l'anterior;
 la infanta Maria Anna de Portugal (1843-1884), casada el 1859 amb Jordi I de Saxnia;
 la infanta Antnia de Portugal (1845-1913), casada el 1861 amb el prncep Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen;
 l'infant Ferran de Bragana (1846-1861);
 l'infant August de Bragana (1847-1889), duc de Combra;
 l'infant Leopold de Bragana (1849);
 la infanta Maria Glria de Bragana (1851);
 l'infant Eugeni de Bragana (1854);

Obra de Govern.
A la mort del seu avi, el rei Joan VI de Portugal, es desencaden una crisi successria. Per ordre successori la Corona portuguesa no era clar a qui havia de recaure: si al que seria el rei Pere IV de Portugal ocupant del tron imperial del Brasil i de tendncies liberals o al seu germ l'infant, i posterior, Miquel de Portugal de tendncies absolutistes i exiliat del pas desprs d'un cop d'estat en contra del seu pare. 

La majoria de portuguesos creien que l'hereu legitim era Pere per no volien veure de nou unides les corones portugueses i brasilenyes. Per aix, idearen la renuncia de Pere que estava vinculada a una regncia de l'infant Miquel de Portugal que a la vegada s'havia de convertir en esps de la seva neboda, la reina. Arribat el nou regent de l'exili austrac s'apoder de la Corona al llarg del perode 1826-1834. La guerra dels Dos Germans que enfront els partidaris del nou monarca i de la reina Maria II provoc l'expulsi del pas del regent i la consolidaci de la nova monarca portuguesa.

El 16 de maig de 1846 es pordu la primera insurrecci liberal del govern de la reina Maria que fou parada ja al 1847 per les tropes reial evitant aix entrar en l'onada de revolucions liberals de 1848 que afectaren a la majoria de pasos europeus.

Al llarg del regnat la Reina recolz un seguit de poltiques pbliques encaminades a la millora sanitria del pas i a la reducci de la clera. Tamb contribu a la millora de les condicions educatives del pas. 

L'any 1853 desprs de ser desaconsellada pels metges qued de nou en estat, aquest embars li provoc la mort el 15 de novembre.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62548" title="Anomalia dels Pioneer" nonfiltered="4375" processed="4366" dbindex="24779">

L'anomalia dels Pioneer o efecte Pioneer s la desviaci observada de les trajectries esperades de diferents sondes espacials que visiten la part exterior del Sistema solar, en especial la Pioneer 10 i la 11. Des del 2005 no hi ha una explicaci universalment acceptada per a aquest fenomen; encara que s possible que l'explicaci sigui simple -com l'embranzida causada per una fuita de gasos- la possibilitat que la causa sigui una nova propietat fsica tamb es pren en consideraci.

 Detecci .
L'efecte es detecta en el Doppler de rdio i a les dades de localitzaci de les sondes, que consisteixen en la seva velocitat i distncia. Quan es calculen totes les forces conegudes que actuen sobre les sondes es troba una fora molt petita per encara inexplicable. Aquesta fora causa una acceleraci constant en direcci i sentit al Sol de (8,74   1,33)   10 10 m/s2 per les dues sondes.

Les dades de les sondes Galileo i Ulysses tamb mostren un efecte similar, per per diverses raons (com la seva relativa proximitat al Sol) no es poden treure conclusions en ferm d'aquestes dades. Totes aquestes sondes sn parcialment o totalment estabilitzades per rotaci; l'efecte s ms difcil de mesurar amb precisi en sondes estabilitzades en tres eixos com els Voyagers.

 Causes hipottiques .
Les hiptesis formulades per explicar per aquest efecte sn:
 errors d'observaci, inclosos errors de mesura i informtics al calcular l'acceleraci.
 errors d'aproximaci i estadstics;
 una desacceleraci real provocada per:
 la fora gravitatria causada per cossos desconeguts al cintur de Kuiper o per la terica matria fosca;
 el fregament amb el medi interplanetari, incloent-hi pols, vent solar i raigs csmics;
 la pressi de radiaci solar, de les transmissions de rdio de la sonda o de radiaci trmica dels seus RTG (generadors termoelctrics per radioistops).
 forces electromagntiques degudes a les crregues elctriques de les sondes;
 noves propietats fsiques;

 Possibles estudis futurs .
Les sondes Pioneer ja no transmeten noves dades i la sonda Galileo es va incinerar deliberadament a l'atmosfera de Jpiter en acabar la seva missi. Fins ara tots els intents de fer servir dades de missions en curs com la Cassini no han donat fruit. Encara queden diverses opcions per estudiar aquest efecte en el futur:

 Anlisi addicional de les dades arxivades de les sondes Pioneer. Les anlisis actuals es basen primriament en dades del 1987 en endavant; encara queden dades d'abans de 1987 que poden donar ms respostes (vegeu  ) .

 La sonda New Horizons, en ruta cap a Plut, tamb estar estabilitzada per rotaci en la majoria de la seva trajectria i per tant hi ha la possibilitat que es pugui fer servir per investigar l'anomalia.

 S'ha proposat una missi dedicada a l'estudi d'aquest efecte ha sigut proposada (ms recentment a l'ESA, vegeu  ); qualsevol missi d'aquestes caracterstiques hauria de superar una distncia de 20 UA del Sol en una rbita hiperblica d'escapament.

 Les observacions d'asteroides situats a unes 20 UA poden trobar explicacions si la causa de l'anomalia s gravitacional (Page et al, 2005) (vegeu  ).

 Referncies .

 Anderson et al: Indication, from Pioneer 10/11, Galileo, and Ulysses Data, of an Apparent Anomalous, Weak, Long-Range Acceleration, preprint i article a Phys. Rev. Lett. 81, 2858-2861 (1998) ;

 Anderson et al: Study of the anomalous acceleration of Pioneer 10 and 11, preprint i  article a Phys. Rev. D65, 082004 (2002) ;

 Masreliez C. J.,  The Pioneer Anomaly, preprint. (2005) Astrophysics & Space Science, v. 299, no. 1, pp. 83-108 ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62551" title="Castellnou" nonfiltered="4376" processed="4367" dbindex="24780">


Geografia:;
Castellnou, o Castellnou de Sogorb, municipi de l'Alt Palncia.
Castellnou, o Castellnou de Peramea, venat del municipi de Baix Pallars, al Pallars Sobir.
Castellnou, venat del municipi de Gavet de la Conca, al Pallars Juss.
Castellnou, venat del municipi de Rub, al Valls Occidental.
Castellnou d'Arri, municipi del departament de l'Aude, a la regi francesa del Llenguadoc-Rossell.
Castellnou dels Aspres, municipi del Rossell.
Castellnou d'Avellanos, venat del municipi de Sarroca de Bellera, al Pallars Juss.
Castellnou de Bages, municipi del Bages.
Castellnou de Bassella, venat del municipi de Bassella, a l'Alt Urgell.
Castellnou de Carcolze, venat del municipi del Pont de Bar, a l'Alt Urgell.
Castellnou de Montsec, venat del municipi de Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Juss.
Castellnou d'Oluges, venat del municipi de Cervera, a la Segarra.
Castellnou d'Oss, venat del municipi d'Oss de Si, a l'Urgell.
Castellnou de Seana, municipi del Pla d'Urgell.
el Serrat de Castellnou, venat del municipi de Santpedor, al Bages.

Editorials:;
Castellnou Edicions, editorial catalana de materials educatius.
Castellnou Editora Valenciana, editorial valenciana de materials educatius.

Genealogia:;
Vescomtat de Castellnou, nom que prengu el vescomtat de Vallespir a partir de l'any 1020.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62552" title="Mariner 1" nonfiltered="4377" processed="4368" dbindex="24781">
La Mariner 1 fou la primera sonda espacial del programa Mariner. Dissenyada per a sobrevolar el planeta Venus, fall en el seu llanament el 22 de juliol de 1962. Un error del maquinari en una antena provoc que el coet perds contacte amb els sistemes de guiatge de terra, de manera que l'ordinador d'abord prengu el control; malauradament el programari contenia un error que desvi el coet del seu recorregut correcte. En quant l'error fou evident el control de terra decid destruir el coet, per evitar que caigus sobre zones habitades, 293 segons desprs de l'enlairament, a les 09:26:16 UT.

L'objectiu cientfic de la missi, una exploraci de Venus, es trasllad a la segent missi, la Mariner 2.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62554" title="Programa Mariner" nonfiltered="4378" processed="4369" dbindex="24782">
El Programa Mariner fou un programa de llanament de vehicles espacials de la NASA realitzat entre 1962 i finals de 1973. El JPL (Jet Propulsion Laboratory) de la NASA va dissenyar i va construir 10 naus espacials denominades Mariner, la missi de les quals era explorar els planetes Venus, Mart i Mercuri per primera vegada, i posteriorment tornar a Venus i Mart per a una exploraci ms detallada. L'ltima de les naus, la Mariner 10, va realitzar un sobrevol (flyby) de Venus, per a desprs realitzar un total de tres aproximacions a Mercuri. La penltima nau, la Mariner 9, va ser la primera en deixar en rbita una sonda al voltant d'un planeta, en aquest cas Mart, i romangu un any en rbita per procedir a cartografiar la seva superfcie i realitzar mesuraments especfics.

Les sondes Mariner eren de mida relativament reduda, i el seu llanament es va realitzar mitjanant un coet model Atlas, i el sistema propulsor de l'ltima fase un cohet model Agena o Centaure. El seu pes rondava la mitja tona (sense el combustible del propulsor d'abord de la sonda). Cada una de les seves missions es va completar en un perode d'entre uns quants mesos i un o dos anys, i fins i tot una de les naus va sobrepassar aquesta limitaci i es va mantenir operativa durant tres anys. Les sondes Mariner 1, Mariner 3 i Mariner 8 no van superar la fase de llanament. De la resta de sondes, cap no es va perdre en vol cap a les seves destinacions, i totes elles van completar amb xit els seus objectius. Cada una de les naus portava incorporats uns plafons solars per poder rebre energia del Sol i un reflector parablic capa d'apuntar sempre a la Terra. Aix mateix, la seva crrega incloa una srie d'instruments cientfics. Alguns, tals com les cmeres, haurien de ser autoenfocades al cos celeste que estigus sent estudiat. Altres instruments no serien autoenfocables, i el seu objectiu seria el d'estudiar fenmens tals com els camps magntics i les partcules carregades. Aix mateix, els enginyers responsables van proposar un sistema d'estabilitzaci de la sonda a tres eixos, la qual cosa significa que, a diferncia d'altres sondes espacials, aquestes no tindrien rotarien sobre si mateixes.

Les sondes previstes Mariner 11 i Mariner 12 es convertiren finalment en les Voyager 1 i Voyager 2 del programa Voyager.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62556" title="Louis Jolliet" nonfiltered="4379" processed="4370" dbindex="24783">
Louis Jolliet (Quebec, 21 septembre 1645   Maig 1700), fou un explorador canadenc del territori nordameric, i juntament amb el missioner Jacques Marquette foren els primers europeus en recrrer el riu Mississippi. Estudi amb els jestes i destac en matemtiques; el 1663 va rebre les ordres menors, per el 1667 ho abandon per a dedicar-se a l'aventura i comerciar amb els amerindis nordamericans. El 1669 marx vers el llac Superior i el 1671 s'establ a Sault Sainte Marie.
El 1672 fou encarregat pel governador Louis de Buade de Frontenac i pel superintendent Jean Talon explorar les noves terres. Aix, ell i Jacques Marquette seguiren des del 1673 el curs del Mississippi i travessaren Wisconsin i Arkansas, comerciant amb els osage, otoe, quapaw, kanza i altres tribus de la zona. El 1674 torn a Green Bay i va oferir aquestes terres a Nova Frana. Com a recompensa, fou ennoblit i el 1680 reb l'illa d'Anticosti.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62559" title="Paedocypris" nonfiltered="4380" processed="4371" dbindex="24784">

Paedocypris s un gnere de peixos, membres de la famlia de les carpes.

Les femelles adultes d'una de les dues espcies d'aquest genus (Paedocypris progenetica) creixen noms fins els 7.9 mm, convertint-se aix en els peixos i els vertebrats ms petits coneguts. A ms mostren un dimorfisme sexual remarcable, els mascles poseeixen unes aletes dorsals modificades que hipotticament serveixen com a estri de subjecci, cosa que suggereix un mode reproductiu poc usual.

A pesar de la seva mida reduda s un vertebrat complet, per mostra diverses adaptacions, la ms significativa s que no disposa de protecci ssia per al seu cervell, s a dir, no te crani.

El seu hbitat sn els aiguamolls de torba de l'illa de Sumatra a Indonsia actualment en perill d'extinci. La seva petita mida li permet sobreviure sequeres extremes donat que tamb pot viure en petits tolls d'aigua molt cida. S'ha trobat en aiges fosques amb una acidesa de fins a pH 3.

El primer exemplar el van trobar el 1996 els cientfics Maurice Kottelat (de Sussa) i Tan Heok Hui del Museu de recerca de la biodiversitat de Singapur.

Enllaos externs.
Raffles Museum of Biodiversity Research - Notcia del descobriment ;
BBC: Scientists find 'smallest fish' ;
Scientists Discover World's Smallest Fish ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62560" title="Teddiursa" nonfiltered="4381" processed="4372" dbindex="24785">
Teddiursa s un Pokmon osset molt buf. T una marca en forma de mitja lluna al front que brilla quan troba mel. Es passa el dia llepant-se les potes perqu hi queda mel. T una cua en forma de boleta.  mesura uns 60 cm d'alada.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62566" title="Multiplexaci" nonfiltered="4382" processed="4373" dbindex="24786">
En telecomunicacions, la multiplexaci s la combinaci de dos o ms canals d'informaci en un sol medi de transmissi fent servir un dispositiu anomenat multiplexor. El procs invers es coneix como a demultiplexaci.

Existeixen moltes formes de multiplexaci segons el sistema de comunicaci, les ms emprades sn la multiplexaci per divisi en temps o TDMA (Time division multiple access), la multiplexaci per divisi en freqncia o FDMA (Frequency-division multiple access) i la multiplexaci per divisi en codi o CDMA (Code division multiple access).

En informtica, la multiplexaci es refereix al mateix concepte si es tracta de busos que s'hagin de compartir entre diversos dispositius (discos, memria, etc). Un altre tipus de multiplexaci en informtica s la de la CPU, en la que a un procs li s assignat un quantum de temps durant el qual pot executar les seves instruccions abans de cedir el lloc a un altre procs que estigui esperant en la cua de processos. Tamb en informtica, s'anomena multiplexar a combinar en un mateix arxiu contenidor, diverses pistes de dos arxius, com per exemple udio i vdeo.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62570" title="Mohamed al-Baradei" nonfiltered="4383" processed="4374" dbindex="24787">


Mohamed al-Baradei (en rab:             ) (Egipte, 17 de juny de 1942), s un diplomtic egipci i director de l'Agncia Internacional de l'Energia Atmica (o AIEA), una organitzaci intergovernamental sota l'auspici de les Nacions Unides) junt amb la qual va rebre el Premi Nobel de la Pau l'any 2005.

De vegades hom es refereix a ell amb el nom de Mohammed, o amb el cognom com ElBaradei o el-Baradei.
 Vida personal .
Al-Baradei est casat amb l'egpcia Aida Elkachef, amb qui ha tingut dos fills, Laila and Mustaf.
 Estudis i primers crrecs .
Mohamed al-Baradei es va llicenciar en Dret l'any 1962 a la Universitat de El Caire. Es doctor en dret internacional per la Universitat de Nova York el 1974. Tot just llicenciat, va ocupar un crrec diplomtic al Ministeri d'Afers Exteriors d'Egipte; va tenir com a destinacions les seus de les Nacions Unides de Nova York i de Ginebra.
L'any 1984 s nomenat assessor jurdic de l'AIEA, fins el 1993, any en qu s nomenat director auxiliar de l'oficina de relacions exteriors de dita agncia fins el 1997. Posteriorment, fou nomenat Director General, crrec que ocupa  encara l'any 2006.

 Treball pel desarmament .
Junt amb Hans Blix, fou l'encarregat per l'Agncia i per les Nacions Unides per a certificar el desarmament d'Iraq. Va dirigir l'equip d'inspectors de la ONU que van cercar evidncies d'armes de destrucci massiva a Iraq.
El 27 de gener de l'any 2003, davant del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, va exposar que havia desmantellat, eliminat o evacuat part de les installacions iraquianes amb capacitat de fabricar armes nuclears. El 7 de mar, davant del mateix rgan, va reafirmar la seva postura i va comunicar que no existia urani a Iraq procedent de Nger, tal i com George W. Bush havia denunciat amb anterioritat. Per aix, es va oposar frontalment a que els Estats Units, Gran Bretanya, Espanya i Portugal fessin la declaraci de les Aores que va donar lloc a la invasi d'Iraq de 2003. Els motius per a tal consideraci era la mancana de proves per a dita intervenci, i per aix va sollicitar un termini de temps major per tal que els inspectors fessin el seu treball. A ms, tal com va escriure:

"Hem d'abandonar la idea que no porta enlloc consistent en reprendre moralment alguns pasos per si tenen armament de destrucci massiva, mentre per uns altres pasos s moralment acceptable el tenir-ne amb l'excusa de la seguretat"

L'any 2006 continuava ocupant la direcci de la Agncia, desprs d'haver estat escollit dues vegades consecutives. En aquest perode s'encarrega del control de la producci d'urani per part d'Iran, pas reticent a donar excuses a l'Agncia. Tamb s'encarrega de la sortida de Corea del Nord del Tractat de No Proliferaci Nuclear, ja que se sospita que t capacitat per a fabricar un nombre indeterminat de bombes atmiques. En ambds casos, Iran i Corea, els Estats Units no el recolcen per a la reelecci; segons una notcia del Washington Post, al-Baradei va patir diverses intercepcions telefniques mentre treballava en l'afer irani. Les acusacions de no ser prou sever les argumenten amb l'entrada de nous pasos al club nuclear des que al-Baradei dirigeix l'AIEA: ndia, Pakistan i Corea del Nord.

Premi Nobel de la Pau.
El 7 d'octubre de 2005 va rebre el Premi Nobel de la Pau junt amb l'Agncia Internacional de l'Energia Atmica, en reconeixement dels seus esforos per impedir la utilitzaci de l'energia atmica amb finalitats militars i per assegurar que l's de l'energia atmica pera fins pacfics s portat a terme amb la major seguretat possible. La quantia del premi corresponent a al-Baradei la va destinar a la construcci d'orfenats a El Caire; la part destinada a l'AIEA ha estat destinada a l'eliminaci de mines terrestres dels pasos en desenvolupament.

Enllaos externs.
 Direcci General de l'AIEA;
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 2005;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62572" title="Ferran de Saxnia-Coburg Gotha" nonfiltered="4384" processed="4375" dbindex="24788">
Ferran de Saxnia-Coburg Gotha o Ferran II de Portugal el Rei Artista ( Coburg 1819 - Lisboa 1885 ), prncep de Saxnia-Coburg Gotha, duc de Saxnia, rei de Portugal (1837-1853) i regent del Regne (1853-1855).

Orgens familiars.
El prncep sax nasqu el 29 d'octubre de l'any 1819 a Coburg ssent fill del prncep Ferran de Saxnia-Coburg Gotha i de l'aristcrata hongaresa Antonia de Kohaly. Era nt del duc Francesc de Saxnia-Coburg Gotha i de la princesa Augusta de Reuss-Ebersdorf i Lowenstein. 

Des del seu naixament posse els ttols de prncep de Saxnia-Coburg Saafeld i duc de Saxnia, per l'any 1823 canvi el seu ttol principesc pel de Saxnia-Coburg Gotha.

La seva famlia havia perdut els seys drets sobre el petit ducat sax. A la vegada renunciaren a la fe protestant i abraaren l'esglsia catlica enlleant amb la millor reialesa europea a travs de cases com la portuguesa o la dels Orleans. 

Npcies i descendents.
El 9 d'abril de 1836 es cas a Lisboa amb la reina Maria II de Portugal filla del rei Pere IV de Portugal i l'arxiduquessa Maria Leopoldina d'ustria, la parella tingu onze fills:
 el rei Pere V de Portugal (1837-1861);
 el rei Llus I de Portugal (1838-1889);
 la infanta Maria de Bragana (1840);
 l'infant Joan de Bragana (1840), germ bess de l'anterior;
 la infanta Maria Anna de Portugal (1843-1884), casada el 1859 amb Jordi I de Saxnia.
 la infanta Antnia de Portugal (1845-1913), casada el 1861 amb el prncep Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen;
 l'infant Ferran de Bragana (1846-1861);
 l'infant August de Bragana (1847-1889), duc de Combra;
 l'infant Leopold de Bragana (1849);
 la infanta Maria Glria de Bragana (1851);
 l'infant Eugeni de Bragana (1854);


Ferran es torn a casar el 10 de juny de 1869 a Lisboa amb la cantant d'opera Elisa Hendler i tingueren una filla:
 Alcia Hendler (1855-1941);

El 15 de desembre de 1885 el prncep moria i deixava en herncia la majoria del seus bns a la seva segona muller.

Ferran i el Govern portugus.


L'any 1836 pel seu casament amb Maria II de Portugal obtingu el ttol de prncep de Portugal, i tal com marca la tradici portuguesa, un prncep consort adquireix el ttol de rei consort quan la seva muller dna a llum un hereu. D'aquesta manera, Ferran ho aconsegu l'any 1837. Malgrat que el poder segu en mans de la seva dona, el prncep sax actu fermament en poltica oferint a la seva muller consells i afrontant moltes vegades els problemes de forma conjunta. Tamb va actuar nombroses vegades de regent durant els embarassos de la seva muller, motiu pel qual la historiografia portuguesa el considera com un rei propi amb el nom de Ferran II de Portugal.

A la mort de la seva esposa renunci als seus drets en favor del seu fill gran Pere V de Portugal, el primer de la dinastia Bragana-Wettin, per per la joventut d'aquest actu de regent fins a la seva mort el 15 de desembre de 1855.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62576" title="RJ-45" nonfiltered="4385" processed="4376" dbindex="24789">
El RJ-45 s una interfcie fsica usualment utilitzada per a connectar xarxes de cablejat estructurat, (categories 4, 5, 5e i 6). RJ s un acrnim angls de Registered Jack que a l'hora s part del Codi Federal de Regulacions dels Estats Units. Cont vuit 'pins' o connexions elctriques.
 
s usualment utilitzada en estndards com EIA/TIA-568B, que defineix la disposici dels pins o wiring pinout.
  
Per a que tots els cables funcionin en qualsevol xarxa, se segueix un estndard a l'hora de fer les connexions.   
Els dos extrems del cable porten un connector RJ45 amb els colors en l'ordre indicat en la figura.

Cable recte de xarxa. 
S'utilitza al connectar un ordinador a un hub o un switch.





Cable creuat.
En el cas que noms es vulgui connectar dos ordinadors, existeix la possibilitat de collocar els colors en un ordre determinat de forma que no sigui necessari la presncia d'un hub. Aquest tipus de cable s l'anomenat cable creuat. 





Una aplicaci molt extesa s el seu us en cables de xarxa Ethernet, on s'acostumen a utilitzar 8 pins (4 parells).

Altres aplicacions inclouen terminacions de telfons (4 pins o 2 parells), altres serveis de xarxa com XDSI i T1, RS232, RJ-11.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62577" title="Francesc II de les Dues Siclies" nonfiltered="4386" processed="4377" dbindex="24790">


Francesc II de les Dues Siclies (Caserta, 1836 - Arco, Tirol, 1894) fou l'ltim monarca del Regne independent de les Dues Siclies, aix com l'ltim representat de la branca cadet dels Borb-Dues Siclies al tron de Npols i Siclia.

Naixement i Famlia.

Fill del rei Ferran II de les Dues Siclies i de la princesa Maria Cristina de Savoia. Era nt per via paterna del rei Francesc I de les Dues Siclies i de la princesa Maria Isabel d'Espanya, per via materna ho era del rei Vctor Manuel I de Sardenya i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria-Este.

Casat l'any 1859 amb la duquessa Maria Sofia de Baviera, filla del duc Maximili de Baviera i de la princesa Llusa de Baviera, la parella tingu una nica filla, Cristina, que tan sols visqu tres mesos i sobre la qual hi ha seriosos dubtes sobre la seva autntica paternitat.

Ascend al tron l'any 1859 desprs de la mort del seu pare, el rei Ferran II de les Dues Siclies. Francesc reb importants ofertes de Cavour en qu s'oferia a Francesc la meitat dels Estats Vaticans a canvi de qu collabors i accepts l'engrandiment del Piemont. L'oferta fou rebutjada per Francesc.

El mes de maig de l'any 1860, Giusseppe Garibaldi i mil camises rojos desembarcaren a la badia de Marsala i ocuparen amb pocs dies l'illa de Siclia sense trobar gaire resistncia militar dels reialistes. Garibaldi i els seus passaren a Npols i ocuparen la capital del Regne. La famlia reial es refugi a Gaeta on resistiren gaireb un any. L'any 1861 la totalitat de l'antic Regne de les Dues Siclies era incorporat a la nova Itlia.

Francesc i la seva muller s'installaren a Roma on reberen el suport papal. Amb l'ocupaci italiana del Laci i de Roma, Francesc i Maria Sofia hagueren de marxar de Roma. La parella se separ de facto i visqueren camins diferents. Francesc s'install al Tirol fins a la seva mort.

Malgrat que durant el breu regnat de Francesc es portaren a terme dures repressions contra els liberal i qualsevol moviment democrtic. L'herocitat de la seva resistncia durant el setge de Gaeta feren que fos recordat per aquesta valenta acci. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62578" title="Pinout" nonfiltered="4387" processed="4378" dbindex="24791">
Pinout es un terme anglosax que, en traducci lliure, significa patillatge, o ms correctament assignaci de patillatge. 
Es fa servir en electrnica i en informtica per a descriure com un connector s cablejat. Cada connexi del connector t un propsit que es descriu breument al pinout.

El pinout pot ser mostrat com una simple taula o pot incloure un diagrama. s important deixar clar com s'ha de veure el diagrama, indicant si aquest mostra la part posterior del connector (on s'uneixen els cables) o la "cara d'acoblament" del connector. Els pinouts publicats sn particularment importants quan diferents fabricants volen interconnectar els seus productes usant estndards oberts.

Igualment s'utilitza per a conixer la correlaci de connexions de les clavilles situades en extrems oposats del cable.

A continuaci es presenta un exemple on es mostra la cara d'acoblament del connector USB:



 1 +5V
 2 -Data
 3 +Data
 4 GND

Enllaos externs.

Handbook of pinouts for computer hardware, cables, adapters, slots, cellular phones and other devices;
Chan's pinout page;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62579" title="Escora" nonfiltered="4388" processed="4379" dbindex="24792">

Geologia:
Escora terrestre, part exterior de la Terra.
Escora planetria;
Botnica:
Escora (anatomia vegetal), part exterior de la tija lignificada d'una planta (per exemple, del tronc d'un arbre).
Anatomia. Crtex;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62584" title="Diafonia" nonfiltered="4389" processed="4380" dbindex="24793">
En Telecomunicacions, es diu que entre dos circuits existeix diafonia, denominada en angls Crosstalk (XT), quan part de les senyals presents en un d'ells, anomenat circuit pertorbador, apareix en l'altre, anomenat cirvuit pertorbat.

La diafonia, en el cas de cables de parell trenat es presenta generalment degut a acoblaments magntics entre els elements que composen els circuits pertorbador i pertorbat o com a conseqncia de desequilibris d'admitncia entre els fils d'ambds circuits.
La diafonia es mesura com l'atenuaci que existeix entre el circuit pertorbador i el pertorbat, por el que tamb es denomina atenuaci de diafonia.

Intelligibilitat de la diafonia .
Segons com siguin percebudes les senyals pertorbadores, generades en un circuit com a conseqncia de la diafonia, aquestes poden ser intelligibles o no intelligibles.

Como el mateix terme indica, la diafonia intelligible s aquella en qu en el circuit pertorbat s'escolta i s'entn la conversa que es cursa pel circuit pertorbador.

A banda de la interferncia en si i la conseqent prdua de qualitat, aquest tipus de diafonia s altament perills ja que suposa un risc per la confidencialitat en les comunicacions que les empreses operadores de telefonia estan obligades a protegir, pel que es recomana per la UIT que la diferncia entre el nivell del senyal til i el nivell de la diafonia entre els diversos parells d'un mateix cable no pot ser inferior a 58 dB per al 90% de les combinacions de dos circuits i de 52 dB per a la totalitat de les combinacions.
Hi ha casos en qu la diafonia es inintelligible, la qual cosa fa que en el circuit pertorbat noms es percebi com un soroll afegit. Aix succeeix quan la natura dels senyals transmesos per ambds circuits sn diferents, per exemple: analgic en un i digital en l'altre o quan s'utilitza la multiplexaci per divisi en freqncia i no coincideixen les portadores dels sistemes de transmissi emprats en cada un dels circuits.

De fet, en l'poca en qu aquest tipus de multiplexaci era ampliament utilitzat, es recorria a disposar de diverses versions d'un mateix sistema amb les portadores desplaades 1 o 2 kHz un respecte a un altre, la qual cosa feia que la diafonia fos sempre inintelligible.

En el cas de senyals digitals en ambds circuits, l'objectiu s que la diafonia es mantingui dintre d'uns limits tals que el senyal interferent no pugui ser reconeguda com a senyal til en el receptor del sistema pertorbat. 

Telediafonia y paradiafonia.

Per a la mesura de la diafonia s'envia una senyal, d'un nivell de tensi conegut, pel circuit pertorbador i es medeix el nivell de tensi rebut en el circuit pertorbat. Segons on es realitzi la mesura en el circuit pertorbat obtindrem valors diferents. Aix doncs parlarem de paradiafonia quan la mesura es fagi en l'extrem proper i telediafonia quan la mesura es fagi en l'extrem lluny. 

Telediafonia.


La disposici dels elements per a la mesura de la telediafonia, denominada en angls Far end crosstalk (FEXT), es mostra a la Figura 1, on es pot veure com en el Circuit 1 tenim un generador, que envia un senyal de nivel V1, en un extrem, miente que l'altre extremo est terminat amb una impedncia Zc igual a la  impedncia caracterstica del circuit.

El Circuit 2 , est carregat en l'extrem emisor amb Zc i en l'extrem lluny tenim un mesurador de nivell (R) en el que es mesura un cert nivell de senyal V2 corresponent a la diafonia. 

A la relaci en decibels existent entre V1 i V2 se li anomena atenuaci de telediafonia ( t) i el seu valor el podem expressar com:


 (dB)


Paradiafonia.


La disposici dels elements per a la mesura de la paradiafonia, anomenada en angls Near end crosstalk (NEXT), es mostra en la Figura 2, en la qual apareixen ambds circuits terminats en la seva impedncia caracterstica Zc en l'extrem lluny, mentre que en l'extrem proper l'emissor es troba connectat al Circuit 1 i l'aparell de mesura en el Circuit 2.

A la relaci en decibels existent entre V1 i V2 se li anomena atenuaci de paradiafonia ( p), i el seu valor el podem expressar com:


 (dB)















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62588" title="Sant Benet de Bages" nonfiltered="4390" processed="4381" dbindex="24794">

Sant Benet de Bages s un dels monuments ms emblemtics i significatius de la comarca del Bages, pertany al municipi de Sant Fruits de Bages i s'hi accedeix per una derivaci a la dreta de la carretera N-141, de Manresa a Vic.

Antiga abadia benedictina fundada en el segle X. Del conjunt d'edificis actuals se'n destaca el claustre i l'esglsia, acabada a principis del segle XIII, que consta d'una nau molt gran acabada en un absis i un creuer. El claustre s quadrat i cont sis jocs d'arcades dobles a cada costat. La vida monstica de l'abadia, que cont tamb elements gtics notables, va durar fins a 1835.

 Histria .

 960. Vers aquest any s fundat el monestir per part del comte Sala i la seva esposa Ricardis.

 972. s consagrada l'esglsia pel bisbe de Vic, en presncia del comte Borrell II de Barcelona.

 1002. Desprs d'un primer atac dels sarrans, s'elegeix l'abat Rami, el primer que no formava part de la famlia fundadora i amb el qual s'inici una etapa de redreament del monestir.

 1125. Segon atac dels musulmans, que destrueix bona part del conjunt. Aix propici la reconstrucci del monestir, en especial de l'esglsia, que va havia quedat prcticament reduda als seus fonaments. A les acaballes del segle XII i principis del segle XIII es construren l'esglsia i el claustre actuals.

 1348. Va ser l'any que la terrible Pesta Negra va afectar Catalunya. El seu pas pel monestir va provocar que noms sobrevisquessin dos monjos.

 Segles XIV i XV. Van ser els segles de plenitud el monestir, on s'iniciaren noves construccions. Sn d'aquesta poca el nou palau abacial (el Palauet), la infermeria, el celler i altres dependncies.

 1593. El papa Climent VIII autoritza la dependncia del monestir de Montserrat, que durar un total de 243 anys.

 1620. Montserrat hi organitza un collegi d'arts on s'ensenya cincies eclesistiques, llenges i poesia i, al finalitzar el curs, se celebren certmens literaris.

 1633. El monestir pateix un incendi que va cremar els retaules de l'esglsia, va ennegrir les parets i consum una bona part de la biblioteca i altres dependncies.

 1671. Darreres notcies d'activitat docent. Es converteix en un recs on es retiraven els monjos ms vells de Montserrat.

 1820. El Trienni Liberal suprimeix els ordes religiosos. Sant Benet fou tancat i els monjos van ser obligats a abandonar-lo.

 1823. Ferran VII restableix el rgim absolutista. Els monjos pogueren tornar a Sant Benet i els seus bns foren en part recuperats.

 1835. Nova supressi dels ordes religiosos, ara definitiva. La llei de desamortitzaci de Mendizbal va obligar els ordres religiosos a abandonar les seves possessions, que va posar a subhasta pblica. Aquesta segona ocasi supos, per, l'adu definitiu de la vida monstica. Comena la ms trista histria del monestir. Forti Sol fa un resum de la sort viscuda per Sant Benet: Portes i finestres restaren obertes tothora; ramats de bestiar entraren a pasturar pel cementiri i el jard del claustre, i mans brbares deixaren llur pssima empremta en capitells i altres preciositats. Hbits de monjos i objectes domstics mereixedors de discreta veneraci foren arrossegats per corredors i patis; la santedat del temple fou profanada; la quitxalla jug amb les trompes de l'orgue per les places dels pobles vens, i llibres i altres documents foren trobats posteriorment per camins a algunes hores de distncia. L'abandonament ms complet plan per tot el convent.

 1853. Es construeix una fbrica arran dels mateixos murs del monestir. Alguns dels edificis foren habilitats per acollir als treballadors i es convertiren en pisos de lloguer les celles i galeries de migjorn.

 1907. Va ser comprat per la senyora Elisa Carb, mare del pintor Ramon Casas, per tal de restaurar-lo i habilitar-lo com residncia prpia. Uns anys ms tard, ja morta la mare, Cases encarreg al seu amic Josep Puig i Cadafalch que en dirigs la reforma.
 
 1931. Sant Benet fou declarat Monument nacional.

 2000. La Fundaci Caixa de Manresa compra el monestir als descendents de la famlia del pintor modernista i elabora un pla director de projecte de restauraci i un pla estratgic de nous usos per al conjunt monumental.

 2007. El 12 de novembre s'inaugura el complex turstic i cultural Mn Sant Benet que, a ms del monestir, inclou l'edifici La Fbrica, l'Hotel Mn i el Centre Alcia.

 Enllaos externs .
 Monestirs de Catalunya. Sant Benet de Bages;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62589" title="Desert d'Atacama" nonfiltered="4391" processed="4382" dbindex="24795">

El desert d'Atacama (en espanyol Desierto de Atacama) s un dels deserts ms rids del mn, que s'estn pel nord de Xile i per la franja costanera del Per. Amb una extensi superior als 180.000 km2, est situat ms o menys damunt el Trpic de Capricorn, semblantment al desert del Kalahari o al Gran Desert Australi.

L'aridesa, determinada per la latitud, s'incrementa a causa de l'efecte barrera de la serralada dels Andes, que bloqueja la humitat procedent de l'oce Atlntic a travs de la conca amaznica. Al desert d'Atacama s'han enregistrat perodes de fins a 40 anys sense pluges al sector central, delimitat per les ciutats d'Antofagasta, Calama, Iquique i Arica, essent l'nic lloc del planeta on s'ha pogut mesurar un 0% d'humitat relativa de l'aire.

El desert ha estat poblat des del comenament de la colonitzaci americana pels indgenes, especialment per tribus com els atacameos, mentre que al litoral hi vivien els changos. Dominat per l'Imperi Inca, els espanyols l'anomenaren el "despoblado de Atacama". Desprs de la independncia, Bolvia en va ocupar la regi ms important, incloent-hi els valuosos dipsits de salnitre, que estigueren a l'origen de la Guerra del Pacfic (1879-1883). A l'acabament d'aquest conflicte, Xile es va annexar la regi, on s'ha desenvolupat una intensa activitat minera que inclou explotacions de coure, liti (hi ha la major reserva del mn amb un 40%) i altres metalls.

 Bibliografia .
Braudel, Fernand, The Perspective of the World, vol. III of Civilization and Capitalism 1984  (in French 1979).
Sagaris, Lake. Bone and dream : into the world's driest desert.  1st ed. -- Toronto : A.A. Knopf Canada, c2000. ISBN 0676972233 ;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62590" title="Mariner 3" nonfiltered="4392" processed="4383" dbindex="24796">
La Mariner 3 fou una missi espacial no tripulada de la NASA que, juntament amb la seva bessona Mariner 4, tenia l'objectiu d'explorar i realitzar els primers sobrevols de Mart. La Mariner 3 fou llanada el 5 de novembre de 1964, per l'embolcall de la sonda a la part superior del coet llanador no s'obr correctament i la sonda no pogu obrir correctament els panells solars. Noms amb les bateries internes la Mariner 3 aviat es qued sense energia i qued estabilitzada en una rbita solar, on actualment es troba. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62593" title="Arc de mig punt" nonfiltered="4393" processed="4384" dbindex="24797">

L'arc de mig punt o arc rod s el que dibuixa mitja circumferncia amb un nic centre. La seva projecci lineal a l'espai genera la volta de can. s l'arc ms utilitzat en l'Arquitectura romana i l'art romnic.

Aquest arc va comenar a usar-se a Mesopotmia durant el tercer mileni a.C. Pel que sembla, de l'arquitectura etrusca va passar a l'arquitectura romana, que el va difondre per Europa i el Mediterrani. s caracterstic de l'Arquitectura romana i de tots els germans, entre ells el romnic.

A partir de la forma bsica d'arc amb un sol cercle es poden distingir diversos derivats de l'arc de mig punt:

 Arc rebaixat: la seva forma s aixafada, b per no ser un semicercle, b per tenir el centre geomtric a sota de la lnia d'impostes. Habitualment es distingeixen aquests dos tipus, encara que es poden agrupar al mateix apartat, ja que els dos apareixen al  final del gtic i el principi del renaixement.

 Arc peraltat: s un arc estirat per mitj d'una dovella recta collocada per sobre de la lnia d'impostes, s molt caracterstic del Preromnic, concretament de l'art asturi.

 Arc parabllic: va ser utilitzat per els hitites i recuperat per Antoni Gaud,encra que el seu sistema de disseny era molt diferent.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62594" title="Ofo" nonfiltered="4394" processed="4385" dbindex="24798">
Els ofo o ofogoula, tamb coneguts com a mosopelea, eren una tribu amerndia que parlava una llengua siouan, relacionada amb el biloxi i el tutelo. El significat del seu nom es desconeix, per potser procedeix d'una llengua algonquina. Alguns ho han interpretat com a Ofi okla "gent del gos". Tamb els anomenaren ouesperie, ossipe o ushpee.

 Localitzaci .
Ocupaven un territori entre els actuals estats d'Arkansas i Mississippi, al baix Yazoo, juntament amb els indis yazoo i koroa. Ms tard s'establiren amb els tunica a Louisiana.

 Demografia .
Cap el 1700 es creia que el seu poblat tenia 12 cabanes, per la Page du Pratz afirm que el 1758 en tenien 60 i que disposaven de 15 guerrers, que havien baixat a 12 el 1784.

 Histria .
Antigament posseen vuit viles, de les quals no se'n conserva el nom. A mitjans del segle XVII s'establiren a Ohio junt als quapaw, per cap el 1673, empentats pels iroquesos deixaren el territori al SO de l'Ohio i cap el 1686 s'establiren a Cumberland junt als taensa. El 1690 foren visitats pel francs Henri de Tonti, qui els anomen chonque, el 1699 per Iberville, i en el mapa de Coxe (1741) els anomena ouesperie (corrupci de mosopelea). Foren aliats dels natchez i tunica contra els francesos, per quan els yazoo i koroa donaren suport a la revolta natchez, es posaren de part dels francesos com els tunica.

Les guerres del segle XVIII els delmaren. Del 1739 al 1758 s'establiren vora Fort Rosalie. El 1784 la seva vila  era al marge oest del Mississippi, a vuit milles de Point Coupe, i poc a poc foren absorbits pels tunica. No se'n va saber res ms d'ells fins que el 1908 en fou trobat el darrer supervivent i parlant de la seva llengua entre els tunica vora Marksville (Louisiana).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62595" title="Rothenburg ob der Tauber" nonfiltered="4395" processed="4386" dbindex="24799">

Rothenburg ob der Tauber s una ciutat de Baviera d'origen medieval, emmurallada, situada sobre el riu Tauber, aproximadament a 65 km a l'oest de Nuremberg. Dins de les muralles hi sobreviuen portes i torres de guaita de l'edat mitjana, cases de fusta, esglsies gtiques i renaixentistes i carrers pavimentats amb llambordes. La seva poblaci s d'uns 12.000 habitants i rep molts de turistes a l'estiu.

 Llocs d'inters .

Muralles.
Tant les muralles com les torres dels segles XIII i XIV es conserven en molt bon estat i estan en part obertes al pblic. L'entrada sud de la ciutat est vigilada per la Torre de l'Hospital, en alemany Spitaltor, gran basti defensiu del segle XVI que protegeix dues places interiors, ovalades.
L'Ajuntament.
La part gtica, amb el seu front dominat per una torre civil de 60 m, data del segle XIV. La part de l'edifici que dna sobre la plaa del mercat, en alemany Marktplatz, s d'estil renaixentista i t una torreta amb escala octogonal. Se'n pot visitar la Sala Imperial gtica i les sales cobertes amb volta, que han estat condicionades com a museu. Des de dalt de la torre es gaudeix d'una bella vista sobre les teulades de la ciutat.
L'Hospital.
Del segle XVI i XVII, ocupa l'extrem sud del recinte conegut com la Punta del Capell. El Hegereiterhuschen s un delicat pavell amb teulada punxeguda i una torreta. Es pot pujar a la torre Kalkturm, que constitueix un magnfic mirador sobre els monuments de la ciutat i des de la qual s'accedeix al cam de ronda de les muralles.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62596" title="Gnere (gramtica)" nonfiltered="4396" processed="4387" dbindex="24800">


El gnere s una distinci de la gramtica que classifica les paraules variables. S'acostumen a distingir, segons les llenges, tres gneres: mascul, femen i neutre. La marca de gnere pot donar-se sota formes diverses, per acostuma a ser amb un morfema determinat. 

No s'ha de confondre gnere i sexe biolgic, tot i que es doni la coincidncia ocasional entre els dos (de manera ms marcada a determinades llenges, com les romniques). Una prova s que la mateixa paraula t gneres diferents segons l'idioma i que ssers sexuats poden ser designats sense marca de gnere (parauales invariables).

El gnere al catal.

El gnere s una caracterstica dels noms substantius, dels adjectius i dels articles.

En catal el gnere s'ha redut a dos (mascul i femen) i s'ha perdut el neutre que hi havia en llat. Aix, generalment, els mots solen ser masculins (com ara got, peu, home, escriptori) o femenins (com ara cama, paret, urna, pgina). Tot i aix, hi ha moltes paraules amb flexi dels dos gneres (com, per exemple, gat - gata, madur - madura, valenci - valenciana, etc.).

Hi ha casos en qu la forma femenina marca un mats semntic amb la parella masculina. Per exemple, una plata o una ganiveta sn ms grans que un plat i un ganivet, respectivament; o una vampiressa no s exactament la femella d'un vampir.

De vegades, certs mots semblants tenen tims o precedncies diferents (com ara full, del llat FOLIO i fulla, de FOLIA. En aquest cas solen referir-se a coses o conceptes diferents. Per exemple: anell - anella, bot - bta, full - fulla, mode - moda, regle - regla, regne - regna (corretja), temple - templa (del cap), etc.

Altres voltes els mateixos mots en mascul o en femen s'han distribut regionalment sense que hi haja cap diferncia semntica (per exemple: esme - esma, rat - rata, rajol - rajola, sutge - sutja, etc.).

Distincions de gnere.
El gnere pot usar-se de diverse maneres segons la llengua analitzada. Aix, es troben idiomes que diferencien:
masculi i femen (com el francs). A vegades la distinci s percebuda pels parlants com mascul o altres, englobant femen i neutre, amb variants (com el polons, que arriba aix a tenir cinc gneres);
mascul, femen i neutre (com l'alemany);
animat i inanimat (som el dans);
animat, idea abstracte, planta,  animal, objecte (com el swahili);
rod, allargat i flexible, allargat i rgid, pla, fangs, lquid, boirs, i situat dins d'un contenidor obert (com el navajo);
hum i no hum;
fort i feble;

Maneres de marcar el gnere.

Amb un morfema, com el castell alto/alta;
Amb la concordana, que afecta a les paraules del voltant (es diu "el moble bonic" per "la noia bonica"). ;
Amb canvi de pronunciaci (com el galic), on diferents fonemes inicials designen gnere diferents;
Amb un canvi lxic;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62597" title="Gnere (biologia)" nonfiltered="4397" processed="4388" dbindex="24801">

El gnere s un rang taxonmic que agrupa espcies amb un grau important de semblana, ja que dels rangs taxonmics principals s el ms proper a l'espcie. Forma part del nom cientfic de l'espcie, que es forma amb el nom del gnere seguit d'un qualificatiu que designa l'espcie, ambds en llat. Els noms dels gneres s'escriuen amb majscula.



 Vegeu tamb .
A la viquipdia hi ha articles sobre gneres d'animals, com Phoenicopterus i Proganochelys, i de plantes, com Vinca i Brachypodium.









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62598" title="Gnere (filosofia)" nonfiltered="4398" processed="4389" dbindex="24802">
El gnere segons la lgica d'Aristtil s una de les maneres de dividir els objectes i ssers, en gneres i espcies, essent el gnere el que aglutinava les caracterstiques comunes de les coses classificades. Per exemple, dins del gnere "mobles" existeix l'espcie "cadira" per tamb "armari" o d'altres. El gnere equival en el pla de l'ontologia a l'hipernim lxic, al terme general o universal. El gnere s la primera part de qualsevol definici, ja que caracteritza l'assumpte des del punt de vista de l'essncia, responent a la pegunta bsica "qu s aix".






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62599" title="Gnere (sociologia)" nonfiltered="4399" processed="4390" dbindex="24803">
En sociologia i en cincies socials, el gnere s la construcci social d'all que es considera que s ser home o ser dona, s a dir, els trets, actituds, rols, etc., que una cultura determinada els otorga. s diferent del sexe, que s un element biolgic, determinat per trets fisiolgics o gentics. Aix, els conceptes de mascle, femella o hermafrodita, per exemple, farien referncia al sexe d'una persona, mentre els conceptes d'home o dona farien referncia al seu gnere.

La identitat de gnere fa referncia a la percepci que t l'individu el seu propi gnere, i pot o no correspondre's amb el seu sexe biolgic.

Vegeu tamb.

Rol sexual



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62601" title="Cimbori" nonfiltered="4400" processed="4391" dbindex="24804">
En arquitectura es diu cimbori al cos cilndric o octogonal que serveix de base a la cpula. No s un element exclusiu de l'arquitectura religiosa, encara que s en els temples on s'arriba a la seva mxima utilitzaci. En efecte, en les esglsies de planta en forma de creu, b sigui llatina o b grega, es produx un espai de trobada entre la nau principal i el transsepte que rep el nom de creuer. s habitual que aquest mbit es cobreixi mitjanant una cpula elevada sobre un cimbori. 

Segons que l'amplria del transsepte sigui o no igual a la de la nau, el creuer s un quadrat perfecte o un rectangle; en tot cas, els seus quatre costats van constituts per sengles arcs torals sobre els quals s'ala el cimbori. Ats que aquest s de planta circular o octogonal, mentre que el creuer s un quadrilter, per a realitzar el degut seient es disposen en els quatre vrtexs d'aquest ltim altres tantes peces estructurals amb volta, ja sigui en forma de triangles esfrics, en aquest cas es denominen petxines, o de voladissos fora del mur, en el qual es designen com trompes. El cimbori sol anar calat per buits o lluernes que alleugen el seu pes i propicien la illuminaci superior.




 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62603" title="Capitell" nonfiltered="4402" processed="4392" dbindex="24806">

El capitell s la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures. El seu origen es troba a Egipte i en l'arquitectura grega determina el ordre d'una columna (dric, jnic o corinti). Durant l'Edat Mitjana contenia escenes bbliques, ornaments que imitaven la natura i criatures llegendries.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62604" title="Blocosfera" nonfiltered="4403" processed="4393" dbindex="24807">
Una blocosfera o blogosfera, tamb coneguda com a mn de blocs o univers de blocs, s la comunitat o xarxa social d'un grup de blocs i els seus blocaires. Grcies a caracterstiques com els canals web, els comentaris i els enllaos, alguns blocs poden connectar-se ms o menys densament entre ells a partir de la mtua lectura, participaci i referncia dels seus autors, generant aix en conjunt una cultura prpia. Hom es refereix tamb a la comunitat al voltant de tots els blocs existents a Internet com a la blocosfera.

El terme original (blogosphere en angls) fou creat per Brad L. Graham el 10 de setembre del 1999 com una broma. L'any 2001, William Quick l'utilitza de forma molt ms seriosa i des d'aquell moment es popularitz.

La blocosfera en llengua catalana es coneix popularment com a Catosfera.

 Vegeu tamb .
 Catosfera;
 Agregador;
 Planeta de blocs;
 Jornades de la Catosfera;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62610" title="Planeta de blocs" nonfiltered="4404" processed="4394" dbindex="24808">
Un planeta de blocs s un lloc web que recull els articles de diferents blocs que poden compartir una mateixa temtica, o be els autors dels quals pertanyen a un mateix grup i comparteixen algun o altre tipus de relaci o inters.
El nom prov del programari per a sindicar blocs Planet, per actualment sn molts els programes que tenen una funcionalitat similar.

 Enllaos .

 Univers de blocs;
 Agregador de blocs;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62613" title="Claustre" nonfiltered="4405" processed="4395" dbindex="24809">


Claustre (del llat claustrum) s un espai arquitectnic al costat i contigu a una catedral, abadia o altre edifici religis. Consisteix generalment en quatre galeries tancades en quadrat amb porticades de columnes, capitells i voltes. Al centre, a cel obert, s'hi disposa un pati, hort o jard.

L'arquitectura monstica medieval acostuma a ordenar-se a l'entorn d'un claustre que constitueix el nucli interior del monestir o clausura i mitjanant el qual s'articulen els espais de la comunitat que l'habita. Aix, i malgrat que t una funci eminentment prctica i de distribuci dels espais, s'aprofitava per a usos diversos, com el conreu de plantes, la meditaci, la lectura i, fins i tot, com a cementiri de membres de la comunitat i de famlies i nissagues destacades.

En un altre sentit, s'anomena claustre al conjunt del professorat d'un centre, recordant l'aspecte comunitari del claustre arquitectnic





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62617" title="Provncia d'Ivnovo" nonfiltered="4406" processed="4396" dbindex="24810">


La provncia d'Ivnovo (en rus                    tr. Ivnovskaia blast) s un subjecte federal de Rssia.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62618" title="Provncia de Kaliningrad" nonfiltered="4407" processed="4397" dbindex="24811">


La provncia de Kaliningrad (en rus                          , Kaliningrdskaia blast), informalment anomenada Iantarni Krai (              , que significa el Territori d'Ambre) s un subjecte federal de Rssia.

La provncia es troba limitada per Litunia al nord i a l'est, Polnia al sud i la mar Bltica a l'oest, sense connexi territorial amb la resta de la Federaci Russa. s el territori ms occidental de Rssia i est voltat per estats que pertanyen a la Uni Europea i l'OTAN. La capital i ciutat principal, que dna nom a la provncia, s Kaliningrad (antigament coneguda amb el nom alemany de Knigsberg), de significana histrica pel seu paper com una de les principals ciutats de Prssia: de fet, fou la capital de l'antiga provncia germnica de la Prssia Oriental i el bressol del territori prussi. 

A part de Kaliningrad, que t una poblaci de ms de 400.000 habitants, les ciutats principals de la provncia sn Txerniakhovsk i Sovietsk (l'antiga Tilsit), totes dues amb ms de 40.000.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62620" title="Provncia de Kaluga" nonfiltered="4408" processed="4398" dbindex="24812">

La provncia de Kaluga (en rus                    , tr. Kaljskaia blast) s un subjecte federal de Rssia.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62621" title="Provncia de Kamtxatka" nonfiltered="4409" processed="4399" dbindex="24813">


La provncia de Kamtxatka (en rus                     , tr. Kamtxtskaia blast) s un subjecte federal de Rssia, la regi de Kamtxatka ocupa la part sud de la pennsula de Kamtxatka. La regi de Kamtxatka te una poblaci de 358,801 habitants (2002)., la seva capital s Petropvlovsk-Kamtxatski

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62624" title="Provncia de Kmerovo" nonfiltered="4410" processed="4400" dbindex="24814">

La provncia de Kmerovo (en rus                      , tr. Kmerovskaia blast) s un subjecte federal de Rssia















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62626" title="Gagasia" nonfiltered="4411" processed="4401" dbindex="24815">


Gagasia (en gagas Gagauz Yeri, en romans G g uzia) s una regi autnoma de la Repblica de Moldvia. La capital s Comrat, amb 23.000 habitants. Els gagasos sn una tnia turcfona i de religi cristiana ortodoxa.

 Orografia .
El territori forma part de les planures estepries de la Bucovina o Budjak, al sud de Moldvia, situat entre els estuaris del Dnister i del Danubi-Prut. s travessat per nombrosos rius, com el Botna, Jalpug, Prut i Kogilnik. El principal llac s el Prutul de Jos, amb 1.700 hectrees a Valkane , una de les principals reserves naturals (6 km). 

 Poblaci .
Segons dades del 1996, la poblaci del territori eren 137.500 (78,7 %) gagasos, 11.800 (5,0 %) russos, 8.300 (5,4 %) moldaus, 7.800 (5,5 %) blgars, 7.800 (4,0 %) ucranesos i 2.000 (1,3 %) gitanos.

 Divisi administrativa .
Gagasia consisteix d 1 municipalitat, 2 ciutats, i 23 comunes, que contenen 32 localitats. 
 ;


 Economia .
Els gagasos es dediquen principalment a l agricultura (hi ha 148 hectrees arables), a la ramaderia de pastures, a la viticultura, i els de la costa, a la pesca. A causa de llur bon venatge amb els blgars, han adoptat bona part del seu mode de vida, de llurs costums i de llur activitat domstica. Segons dades sovitiques, els trets ms sobresortints dels gagasos sn llur aplicaci en el treball, llur hospitalitat, bon humor i acceptaci del dest.
El 1999 la producci de cereals i llegums arribaria a les 120.000 tones, per pel que fa al ram, que s de bona qualitat, t fora demanda per a les especialitats Chardonnay, Merlot, Cabernet-Sauvignion i altres (al pas hi ha 12.000 hectrees de vinyes).
Per altra banda, hi ha unes 200 companyies de negocis, de les quals noms 28 sn empreses industrials. El 1997 hi havia llistades 122 empreses actives; d'elles, 12 grans vitcoles (com Vina Comrata SA i Chirsovo SA, que produeix cava) que processaven 400.000 tones de ram per estaci, tres molins de grans, tres de llavor, una planta processadora de tabac a adr i una manufactura de catifes a adr (200.000 metres quadrats l any). 
Segons dades del 1993, el 90 % de les empreses del pas sn privades, i l'agricultura contribueix am 70 % del PIB.

 Poltica .
Mai no han gaudit de cap mena d'autonomia fins que el 1990 fou proclamada la Repblica Gagasa, que no fou reconeguda per les autoritats moldaves. Finalment, el 23 de desembre del 1994 el parlament moldau va aprovar la Llei d'Estatut Especial de Gagasia, que entr en vigor l'u de gener del 1995. Aquesta llei preveu la preservaci de la identitat, cultura i llengua nacionals, i assegurar la seva independncia poltica i econmica. L'article 1 reconeix l'autodetermiaci interna de Gagauz Yeri com a part de la Repblica de Moldvia, i reconeix el dret de promoure la seva prpia poltica econmica. El territori gagas consistir en totes aquelles localitats on els gagasos siguin ms del 50 % de la poblaci.

Pel que fa al poder legislatiu, resta en mans del Halk Toplusu (Assemblea Popular) de 35 membres, que t competncies en educaci, cultura, desenvolupament local, pressupost i impostos, seguretat social i administraci territorial. Tamb t dret d apellaci a la Cort Constitucional de la Repblica de Moldvia en cas de conflictes jurisdiccionals. Tot i aix, en cas de desacord entre Comrat i Chi in u, el Halk Toplusu t l'ltima paraula.

Les lleis aprovades pel Halk Toplusu sn signades pel Bascan (president), escollit per sufragi universal, i a qui noms se li exigeix que parli fludament gagas. El Bakannik Komiteti (Comit Executiu) t el poder executiu, i s nomenat pel per l assemblea a proposta del governador.  Tenen dret a presentar iniciatives en regulaci de propietat, determinaci d estructures i prioritats poltiques nacionals, desenvolupament tcnic, cientfic, econmic i cultural, assegurar la igualtat de drets dels ciutadans, explotaci de recursos naturals i protecci mediambiental.   

Pel que fa a la llengua, el Decret de 30 de juliol del 1957 permetia que fos escrit i ensenyat a les escoles elementals, en alfabet cirllic amb lletres addicionals. Se n'han creat llibres de text. Des del 1990, per, el 78 % dels infants gagasos estan escolaritzats, i des del 1991 compten amb una universitat a Comrat, on hi ha 1.500 estudiants.

 Referncies .

 Enllaos .
 Imatges de Gagasia;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62627" title="Gaia" nonfiltered="4412" processed="4402" dbindex="24816">



Gea o Gaia, deessa de la fertilitat;
Gayya, Gaia, Gaya o Gala, reis dels massils de Numdia occidental;
Hiptesi Gaia, hiptesi introduda per James Lovelock que interpreta el planeta Terra com a superorganisme.
Gaia (ciutat), a la subregi del gran Porto (Portugal);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62628" title="Nagaland" nonfiltered="4413" processed="4403" dbindex="24817">



Nagaland s un estat de la Uni ndia que antigament formava part d'Assam. La capital s Kohima (78.000 h), per la principal ciutat s Dimapur (107.000 h).

Dades de la poblaci i del territori.
Els principals grups tnics del pas sn: 
Naga (16 tribus): 87%;
Altres: 12%;
Quan a la religi: 
Cristians: 90% (80%+ Baptisme);
Hinduistes: 4%;
Musulmans: 4%;

Nagaland t 12 districtes:
Dimapur;
Kiphire;
Kohima;
Longleng;
Mokokchung;
Mon;
Peren;
Phek;
Tuensang;
Wokha;
Zunheboto;

 Orografia .
El pas s muntanys, ple de turons i selves. s format per les Muntanyes Naga i Patkai, i el cim ms important s el Saramati (3.826 m). Hi ha nombrosos rierols i rius, tots afluents del Brahmaputra i l'Irawadi.

 Poltica .
Com a Estat de l'ndia, gaudeix d'un cert autogovern controlat per lAssemblea Naga de 60 membres escollida per sufragi universal cada quatre anys, la qual escull un consell de ministres, i el govern indi hi nomena un governador. Tanmateix, el govern central pot decretar la president rule (govern directe desde Delhi) si ho creu convenient. A ms de les autoritats estatals, tamb hi ha els Setze Consells Tribals.
L'educaci es fa principalment en angls, en assams o en hindi, i cap de les llenges naga s usada en educaci. L'ndex d'alfabetitzaci s del 42 %, un dels alts de la Uni. Tradicionalment s'han oposat aferrissadament a la imposici de l'hindi o de l'assams, i adoptaren l'angls com a llengua administrativa.


 Moviment nacional .

El poble dels naga est format per mes de 40 tribus (comunitats). Tradicionalment viuen en ciutats-estat independents entre si i amb un consell democrtic, dirigit per un cap.

El 1832 una petita part del territori fou conquerit pels britnics. El 1881 els britnics van ocupar el sud-oest de les terres naga que fou convertit en un districte (Naga Hills) amb capital a Kohima. La resta de les terres naga van romandre de facto independents, per a l'esfera d'influncia britnica i van romandre aix fins el 1947.

A la primera guerra mundial quatre mil naga van servir com a soldats a Frana. Desprs, des el 1919 les lleis de la legislatura de l'ndia Britnica no es van aplicar ms al districte de Naga Hills considerat una entitat separada.

El 1929 els caps naga van demanar de recuperar la independncia quant els britnics es retiressin de l'ndia. Una revolta independentista dels zeliangrong dirigida per Jaduanang, fou reprimida. Del grup dels 4000 soldats que havien servit a Frana va sorgir el Club naga creat el 1929. 

El Consell Nacional Naga (NNC)  fou format el 1945 amb base principalment al Naga Club. Un acord amb els britnics de juny de 1947 va establir la possibilitat d'independncia dels naga desprs d'un perode transitori de 10 anys per davant la seguretat de qu l'assemblea de l'ndia no respectaria l'acord (signat amb els britnics no amb els indis) el Consell Nacional va declarar la independncia el 14 d'agost de 1947. Les comunistats assamesa, garo, khasi, lushai (mizo), mikir, abor, mishmi i tangkhul tenien el dret a accedir separadament a la independncia si volien.

El juliol de 1948 un dels lders del Consell Nacional, Angami Zapu Phizo, va viatjar a l'ndia per converses i fou detingut per el Consell va romandre en control del pas i el 24 de gener de 1950 va informar al govern de l'ndia, a l'ONU i als ambaixadors estrangers, que el Pas dels naga no acceptava la constituci ndia. No obstant l'exrcit indi va assumir fcilment el control del pas. 

El 11 de desembre de 1950 Phizo, que havia estat alliberat, fou elegit president del Consell Nacional i el moviment nacionalista es va accelerar. Es va organitzar un plebiscit nacional que es va fer sota ocupaci militar el 16 de maig de 1951 i en el que el 99,98 % dels vots eren favorables a la independncia. Les eleccions al parlament indi del febrer de 1952 foren boicotejades pels naga (no es va poder trobar ni un sol tnic naga per dipositar la papereta i nicament ho van fer els soldats i funcionaris indis). Es va iniciar un moviment de desobedincia civil, rebutjant el pagament d'impostos i boicotejant les dependencies del govern i les escoles. La repressi policial dels indis fou ferotge.

Els indis van poder subornar a T. Sakhrie, secretari del Consell Nacional, al que van oferir importants crrecs i diners i el Consell va patir la primera escissi per que no va passar del grupet que havia rebut els diners. 

El 1956 India va enviar tropes i va comenar una repressi sistemtica. El 22 de mar de 1956 el Consell Nacional va formar el Govern Federal de Nagaland amb un exrcit propi, i va organitzar mal que be la resistncia. Una constituci fou promulgada. Finalment, desprs de set anys de lluita, es va arribar a un acord entre la Convenci de Pobles Naga, formada pels politics naga que no participaven a la guerra, i el govern de l'ndia, i es va acordar la creaci de l'estat de Nagaland dins la Uni (1 de desembre de 1963). Es va signar una treva amb el Govern Federal de Nagaland el 6 de setembre de 1964, que va durar fins el 1967.

En aquestos anys l'ndia va donar suport als kuki que havien quedar dins els lmits de l'estat de Nagaland, contra els naga. El 1967 la lluita es va reprendre.

El 1968 el general naga Kaito va trencar amb el Govern Federal del Nagaland i el Consell Nacional i va formar l'Exrcit del Govern de  Nagaland, per aviat fou eliminat i el seu moviment es va extingir. 

El 1969 va trencar el grup de la tribu sumi sota la direcci de Scato Swu i de Sukhai, que uns anys abans foren president i primer ministre respectivament del Govern Federal i en una auda maniobra del general Zuheto, es van apoderar del president del govern Mhasieu Gozongo i del ministre de l'interior Z. Ramyo, i van formar el Govern Revolucionari de Nagaland (GRN) que demanava converses poltiques.

Bona part de l'exrcit naga del Govern Federal sota el comandament del general Mowu,  fou atret a un parany al Nagaland des les seves bases a Birmnia, i els seus membres foren capturats amb les armes portades des l'estranger. Aix el Govern Revolucionari, amb les armes i prcticament el 70% dels soldats, va iniciar converses i va signar la pau amb l'ndia el 14 d'agost de 1973.

Desprs del desastre, el Govern Federal prcticament va desaparixer politicament (encara que militarment algunes unitats es van mantenir operatives) per el Consell Nacional va romandre com instrument poltic de la naci.

La pau general es va signat per l'acord de Shillong de data 11 de novembre de 1975, que fou rebutjat pels independentistes per mitj de l'anomenada Assemblea Nacional (un rgan del Consell nacional)  dirigida pel vicepresident Isak Chishi Swu i el secretari Thuingaleng Muivah (de la tribu dels naga tangkhul de Manipur). Per Keviyalley Phizo, germ del president del Consell Nacional Angami Zapu Phizo, va acceptar l'acord i A.Z. no el va desautoritzar i encara enviar un contingent militar contra el campament on eren Isak i Muivah, a l'est de Nagaland. 

Polticament el Consell Nacional i el Govern Federal es va dividir en dos grups, el de Phizo i el de  Isak-Muivah; el 1978 a les reunions als campaments la poltica de Phizo fou desautoritzada i Isak i Muivahvan van formar el gener del 1980 el Consell Nacional Socialista de Nagaland (CNSN) i el govern de la Repblica Popular de Nagaland (GRPN), formaci a la que es van afegir prcticament tots els combatents del Consell Nacional i del Govern Federal (la resta estava controlat pel l'antic Govern Revolucionari membres del qual van acceptar l'acord per no el cap S.S. Khaplang, de la tribu konyak (homi), que dirigia als combatents orientals i es va unir al Consell).

Uns anys desprs el Consell Nacional Socialista es va escindir en dos branques quant el vicepresident S.S. Kaplang, que buscava major poder poltic, va intentar eliminar a Isak i Muivah. Kaplang es va aliar a l'antic  Consell Nacional i va formar l'irganitzaci coneguda per Consell Nacional Socialista de Nagaland-Kaplang (mentre l'alta facci era coneguda per Consell Nacional Socialista de Nagaland-Isak-Muivah).

Les lluites entre faccions van afectar sobre tot als feus tradicionals de cada grup a Tuensang i a Mon, on les dues branques van combatre ferotgement fins el punt de qu els caps tribals dels Chanh, Yimchunger, Sangtam, Khiammiungan i Phom, que fins llavors collaboraven amb els nacionalistes, es van declarar en contra i van aturar la collaboraci.

Tamb altres grups naga com la Konyak Union of Nagaland i altres van condemnar la lluita entre els mateixos naga. El 25 de juliol de 1997 el Consell Nacional Socialista de Nagaland-Isak-Muivah va declarar un alto el foc unilateral i incondicional contra l'altra facci i contra les forces indies. L'organitzaci es va reanomenar Consell Nacional Socialista de Nagalim (nom naga del pas naga, incloent tamb els territoris naga fora de Nagaland, a Manipur, Mizoran, Birmania i Assam). La facci rival es va adherir a l'alto el foc que igualment fou acollit de facto per l'exrcit indi. Des llavors hi hagut intents d'arribar a un acord de pau definitiu.

Vegeu tamb.
Naga Hoho;

Referncies.
 http://www.mapsofindia.com/maps/nagaland/nagaland.htm;

Enllaos.

 Nagaland Official website;
 Nagas on the Web;
 Naga International Support Center;
 FreeNagaland.org;
 http://nagafairyusa.com/;
 http://akasworld.com/;
 http://nagarealm.com/;
 Nagaland Department of Horticulture;
 Nagaland @ Faithweb;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62633" title="Trullars" nonfiltered="4414" processed="4404" dbindex="24818">


Trullars (en francs Trouillas) s un municipi del Rossell.

El 1793, durant la Guerra Gran tingu lloc la batalla de Trullars entre les tropes de Carles IV d'Espanya manades pel general Antonio Ricardos i la Repblica Francesa, en la que els francesos van perdre sis mil homes. Malgrat la victria no s'aconsegu la recuperaci del Rossell.

Enllaos externs.
Web de l'Ajuntament ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62636" title="C sostingut" nonfiltered="4415" processed="4405" dbindex="24819">



C# (pronunciat "ci sharp", "ce sharp", "ce sostingut", o  de forma errnia  "ce agut", o "ce coixinet") s un llenguatge de programaci orientat a objectes desenvolupat per Microsoft i estandarditzat, com part de la seva plataforma .NET.

La seva sintaxis bsica deriva de C/C++ i utilitza el model d'objectes de la plataforma .NET el qual s similar al de Java per inclou millores derivades d'altres llenguatges. C# fou dissenyat per a combinar el control a nivell baix de llenguatges com C i la velocitat de programaci de llenguatges com Visual Basic.

La pronncia del nom ve de la terminologia musical, on C# significa, "do sostingut" (C es correspon amb do en la terminologia musical anglo-saxona). El smbol # ve de sobreposar "++" sobre "++" i fer desaparixer les separacions, per fer constar aix la seva descendncia de C++.

C#, com a part de la plataforma .NET, est normalitzat por ECMA des de desembre de 2001 (ECMA-334 "Especificaci del Llenguatge C#"). El 7 de Novembre de 2005 acab la beta i sort la versi 2.0 del llenguatge que inclou millores com tipus genrics, mtodes annims, iteradors, tipus parcials i tipus anullables.

Encara que C# forma part de la plataforma .NET, aquesta s una interfcie de programaci d'aplicacions; mentre que C# s un llenguatge de programaci independent dissenyat per a generar programes sobre aquesta plataforma. Tot i que encara no existeixen, s possible implementar compiladors que no generen programes per a aquesta plataforma, sin per a una plataforma diferent com Win32 o UNIX

En la actualitat existeixen els segents compiladors per al llenguatge C#:
 Microsoft Visual Studio versi 2002, 2003 i 2005.
 Mono, s una implementaci GPL de tot l'entorn .NET desenvolupat per Ximian. Com a part d'aquesta implementaci s'inclou un compilador de C#.
 Delphi 2005, de Borland Software Corporation.
 dotGNU Portable.NET, de la Free Software Foundation.

 Enllaos externs .
;
Microsoft .NET;
Projecte Mono;
Mono per a la comunitat de parla hispana;
Borland Delphi;
Proyecto DotGNU;
Novedades C# 2.0;
Full C# Online book;
F#;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62640" title="Kurw" nonfiltered="4416" processed="4406" dbindex="24820">


Kurw s un poble al sud-est de Polnia ubicat entre Pu awy i Lublin, el 1998 comptava amb una area urbana d'aproximadament 2.800 habitants. s la capital d'una gmina separada dintre del voivodat de Lublin. Per Kurw hi passa el riu Kurwka. Existeix com a poblaci des de segle XII. Per arribar al poble es pot seguir la carretera europea E372, o les carreteres regionals nmero S12 i nmero S17.










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62649" title="Moodle" nonfiltered="4417" processed="4407" dbindex="24821">
Moodle s un programari de codi lliure que crea entorns virtuals d'ensenyament i aprenentatge.

El projecte fou iniciat, i s mantingut, per l'australi Martin Dougiamas. Per ha aconseguit reunir una gran comunitat internacional d'usuaris, programadors, desenvolupadors i traductors de tal forma que actualment t 75.000 usuaris registrats i est tradut a 75 llenges, incls el catal.

La clau del seu xit rau en la facilitat d'installaci (noms necessita un servidor php i una base de dades com MySQL), de configuraci, creaci de cursos i manteniment del lloc. Est construt sota una ptica de construcci del coneixement basat en el dileg entre els participants, el constructivisme social. Per aix s tan fcil crear-hi frums. Tot i aix accepta molts altres tipus d'activitats didctiques: qestionaris, llions, tasques, wikis, xats, etc.

Filosofia.

El disseny i desenvolupament de Moodle es basen en la idea de la pedagogia constructivista social. Aquesta filosofia radica en la cooperaci en grup i en la idea de qu el coneixement es pot crear o construir.

Com a curiositat, cal fer menci que Moodle s la primera comunitat Open Source no formada ntegrament per informtics, sin que tamb participen pedagogs i altra gent relacionada amb l'ensenyament.

Caracterstiques.
 Promou la pedagogia constructivista social.
 Es poden fer les classes 100% en lnia.
 T una interfcie senzilla, lleugera i molt intutiva.
 Installable en qualsevol plataforma que suporti PHP (noms requereix l'existncia d'una base de dades).
 Ofereix un llistat dels cursos amb descripcions i la possibilitat d'entrar-hi com a usuari convidat.
 Seguretat ben slida, els formularis es revisen, les cookies s'encripten.
 El tema de la interfcie s altament personalitzable.
 Els paquets d'idioma permeten localitzar a qualsevol idioma per complet (75 idiomes).
 Inclou diversos mduls per a tallers, frums, consultes, xats, etc.
 Alta Disponibilitat.
 Escalabilitat.
 Fcil s.
 Interoperable.
 Estable.
 Segur.

Enllaos externs.
 Pgina web de moodle;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62653" title="Luis de Velasco" nonfiltered="4418" processed="4408" dbindex="24822">
Luis de Velasco (Carrin de los Condes, Palncia, Espanya, 1539 - Sevilla, Espanya, 1617), marqus de Salinas des de l'any 1609, va ser administrador colonial espanyol, com a virrei de la Nova Espanya en dues ocasions (del 1590 al 1595 i del 1607 al 1611), i com a virrei del Per (del 1596 al 1604). Era fill de Luis de Velasco (pare), tamb virrei de Nova Espanya, qui el va portar al Nou mn, quan era molt petit.

A la mort del seu pare, Velasco va romandre a Nova Espanya, a la ciutat de Mxic, com a regidor, per els enfrontaments constants amb el nou virrei, lvaro Manrique de Ziga, van fer que torns a les Corts d'Espanya, on Felip II el va nomenar ambaixador de Florncia.

El dia 19 de juliol de 1589 va ser nomenat virrei de Nova Espanya, en substituci del marqus de Manrique, on va procurar continuar la feina del seu pare, amb mesures a favor del poble indgena, com eximir-los de pagar la quota per acudir a la justcia, tot facilitant el cam per denunciar els abusos que els colonitzadors els hi realitzessin. Entre les seves accions tamb cal destacar la pacificaci del poble txitximeca, l'any 1591, o l'exploraci i conquesta dels territoris posteriorment anomenats com a Nou Mxic.

L'any 1595 va ser nomenat virrei del Per. Com va fer a Nova Espanya, va intentar millorar les condicions de treball dels indgenes, sobretot a les mines. El cansament i les malalties van fer que demans el relleu del govern peru i el retorn a Mxic, l'any 1604, on es va dedicar a cuidar les seves encomiendes de Azcapotzalco i Teulitln. Va tornar a ser nomenat virrei l'any 1607. Un cop va finalitzar aquest segon mandat, va retornar a Espanya, on se li va confiar la presidncia del Consell d'ndies. L'any 1609 va rebre el ttol de Marqus de Salinas, com a recompensa pels serveis prestats a la Corona i per haver estat un dels millors administradors colonials de l'poca.

Vegeu tamb.
 Histria del Per;
 Histria de Mxic;
 Histria d'Espanya;
 Llistat de Virreis del Per;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62654" title="nnec I de Pamplona" nonfiltered="4419" processed="4409" dbindex="24823">


nnec Arista ( v.781 - 852 ), rei de Pamplona i comte de Sobrarb (v.810-852).

Orgens familiars.
Fill d'nnec Ximenes i nnega, primera esposa del Banu Qasi Mussa ibn Fortun de Tudela, un dels senyors de la vall del riu Ebre. Grcies al suport d'aquest nnec aconsegu arribar al tron de Pamplona i reun sota el seu poder un territori que abastava des de Pamplona fins a les altes valls dels Pirineus (valls d'Irati a Navarra i Hecho a Arag) passant per les riberes del riu Ebre, des de Tafalla fins prop de Saragossa.

Ascens al poder.
L'adveniment del primer rei de Navarra no es va fer sense dificultats. Entre els nuclis de poblaci cristiana, alguns donen el seu suport al partit franc, sostingut primer per Carlemany i desprs per Llus el Piads. La rica famlia cristiana dels Velasco est al davant d'aquest partit.

El 799, uns pro-carolingis assassinen el governador de Pamplona Mutarrif ibn Mussa ibn Fortun, de la famlia dels Banu Qasi. El 806, els francs controlen Navarra grcies a un Velasco com a governador. El 812, Llus el Piads envia una expedici contra Pamplona, el retorn no s gloris ja que pel cam de tornada es prenen com a ostatges nens i dones per protegir-se al pas de Roncesvalles.

El 824 els comtes francs Elbe i Aznar dirigeixen una altra expedici contra Pamplona, per sn venuts per nnec amb el suport de Mussa ibn Fortun i Garcia el Dolent de Jaca. s llavors quan apareix nnec Arista com a rei de Pamplona: "Christicolae princeps" (prncep cristi), segons Eulogi de Crdova.

El regne de Pamplona, ms endavant de Navarra, va nixer de l'aliana ferma entre els musulmans i els cristians. Amb aquesta aliana la intervenci en les lluites dels Banu Quasi amb els Omeies de Crdova, el que va motivar les represlies d'Abd al-Rahman II contra Pamplona.

L'any 841, nnec Arista s vctima d'una malaltia que el deixa paraltic. El seu fill Garcia exerceix una forta regncia, duent ell mateix la direcci de les campanyes militars.

Npcies i descendents.

Es cas amb nnega Velzquez, filla de Velasco, senyor de Pamplona. D'aquest matrimoni tingueren:
 Garcia I de Pamplona (v 810-882), rei de Pamplona;
 Gal nnec (?-851);
 Nunilla de Pamplona, casada amb Garcia el Dolent d'Arag;
Assona, esposa de Mussa II de Saragossa;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62656" title="Giorgio de Chirico" nonfiltered="4420" processed="4410" dbindex="24824">

Giorgio De Chirico (Volos, 1888   Roma, 1978), va ser un artista itali polivalent. Era pintor, escultor, teric i escengraf.

 Biografia .
Giorgio De Chirico va ser tan estimat com odiat en la primera meitat del segle XX. Andr Breton ho va considerar grcies a les estranyes atmosferes i rerefons onric dels seus paisatges com un dels precursors del surrealisme, per en 1918 ho va declarar mort al tornar la mirada cap a l'art del Renaixement. Un canvi que no ha estat valorat fins als anys seixanta, que va comenar l'apreciaci global de la seva carrera. 

Potser per a poder comprendre l'evoluci en l'obra de De Chirico cal no oblidar dues qestions: sempre va estar en contacte amb l'antiguitat i l'art itali clssic i la seva visi intellectual i filosfica de l'art. Educat en un periple de ciutats europees, Giorgio comena primer a dibuixar les escultures clssiques d'Atenes, queda impressionat per les arquitectures i museus de com Florncia, Mil, Vencia i Ferrara, Munic i Pars. Al costat del seu germ el msic i filsof Alberto Savinio, descobreix els pressupostos de Nietzsche, Schopenhauer i Weininger, el que suposar l'aparici de noves preocupacions teriques i la recerca d'un llenguatge artstic diferent. Durant deu anys, 1910-1920, fund l'escola metafsica, al costat de Carr, Savinio i Morandi. 

La pintura reflecteix l'interior de la ment humana, una realitat que existeix per impossible de captar pels nostres sentits. Un mn misteris, replet d'enigmes i amb objectes que semblen vagar i s'associen estranyament, en un intent de dilucidar el seu significat psicolgic. Va ser la primera gran revelaci artstica desprs de la Primera Guerra Mundial. Donat suport pel seu amic Apollinaire i admirat pels surrealistas i la nova objectivitat alemanya, les teles d'aquests anys seran una referncia obligada per als artistes del segle XX. Per no cal oblidar que l'aparent falta d'aire, l'allament de les figures i les perspectives interminables sn fruit d'un profund estudi de Piero della Francesca, Paolo Ucello i els mestres quattrocentistas, ni tampoc deixar de costat que el seu art era un estudi de la psique i una sort de redempci a travs de l'expressi artstica. 

A partir dels anys vint, lligat ara a Valori Plastici i ideolgicament al feixisme   Nietzsche tamb era el filsof preferit de Hitler   les propietats salvadores vnen de la m d'una propugnada  volta a l'ordre . Chirico, i gran part dels artistes italians de l'poca, copien als clssics renaixentistes, com exemple de l'art ms pur, nacional i perfecte. 

Publicar en 1920 dos dels seus escrits terics Sobre l'art metafsic i La tornada a l'ofici, ambds anunciant aquesta nova postura. Fins a la seva mort a la fi dels setanta, va seguir reelaborant les seves sries de banyistes i cavalls amb maneres de Delacroix, Watteau i Ingres, i tamb van seguir presents les seves places buides, arcs, finestres i estranys maniqus, que no sn sin altra cosa que la recerca d'una modernitat a travs de la relectura de les arrels clssiques. 


 Enllaos externs .

COME NASCE UN'OPERA D'ARTE Vdeo;
Pintura Metafsica inspirada per les "migranyes";


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62657" title="Alternativa Estel" nonfiltered="4421" processed="4411" dbindex="24825">

Alternativa Estel (abreviat AE) era un sindicat d'estudiants que va nixer l'any 1993 a la Universitat Autnoma de Barcelona, amb estudiants propers a l'Esquerra Independentista, alguns provinents del Bloc d'Estudiants Independentistes, de les Assemblees de Facultats i de l'esquerra transformadora, a ms d'alguns provinents del grup que havia succet el nucli de l'AEIU a la UAB. 

L'any 1996 s'estengu a la Universitat de Barcelona, i desprs a la Universitat Politcnica, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Lleida, arribant a tenir nuclis a la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Girona, a ms de nombrosos nuclis d'instituts de diverses comarques catalanes.

Va sorgir amb la voluntat d'aglutinar totes les forces estudiantils anticapitalistes crtiques amb el model d'ensenyament actual. 
En els seus primers temps, Alternativa Estel va aglutinar tota una srie de tendncies ideolgiques molt heterognies. A l'Assemblea Nacional de 1998 a Olesa de Montserrat, va assumir explicitament la ideologia i les tesis de l'esquerra independentista tot definint-se com a organitzaci independentista i socialista. Alternativa Estel tenia presncia a les universitats i als instituts del Principat de Catalunya, ja que considerava que al Pas Valenci l'organitzaci refrenet era l'AEN, l'Assemblea d'Estudiants Nacionalistes.

El maig del 2004 va comenar un procs d'uni amb la CEPC, que va culminar l'1 de maig de 2006 amb  la creaci Sindicat d'Estudiants dels Pasos Catalans (SEPC), en una Assemblea Nacional Constituent celebrada a Sueca (Ribera Baixa).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62658" title="La Bisbal" nonfiltered="4422" processed="4412" dbindex="24826">

Geografia: topnim municipal com de Catalunya.
La Bisbal d'Empord ;
La Bisbal del Peneds;
La Bisbal de Falset;
Castellbisbal;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62660" title="Mnims quadrats ordinaris" nonfiltered="4423" processed="4413" dbindex="24827">

Mtode d'estadstica aplicable en camps com l'econometria per la creaci de models de regressi. Les seves propietats sn ptimes ja que s'obtenen estimadors no-esbiaixats i amb mnima varincia.



 Llibres sobre el tema .

ke Bjrk: Numerical Methods for Least Squares Problems. SIAM, Philadelphia 1996,  ISBN 0898713609;
Norman R. Draper, Harry Smith: Applied Regression Analysis. Wiley-Interscience, New York 1998,  ISBN 0471170828;
Walter Gromann: Grundzge der Ausgleichsrechnung. Springer Verlag, Berlin Heidelberg New York 1969 (3. erw. Aufl.),  ISBN 3540044957;
R. J. Hanson, C. L. Lawson: Solving least squares problems. SIAM, Philadelphia 1995,  ISBN 0898713560;
Frederick Mosteller, John W. Tukey: Data Analysis and Regression   a second course in statistics. Addison-Wesley, Reading MA 1977,  ISBN 020104854X;
Gerhard Opfer: Numerische Mathematik fr Anfnger. Eine Einfhrung fr Mathematiker, Ingenieure und Informatiker. Vieweg, Braunschweig 2002 (4. Aufl.),  ISBN 3528372656;
Volker Oppitz, Volker Nollau: Taschenbuch Wirtschaftlichkeitsrechnung. Carl Hanser, Mnchen 2003, ISBN 3446224637;
Volker Oppitz: Gabler Lexikon Wirtschaftlichkeitsberechnung. Gabler, Wiesbaden 1995,  ISBN 3409199519;
Josef Schira: Statistische Methoden der VWL und BWL. Pearson Studium, Mnchen 2003, ISBN 3827370418;
Peter Schnfeld: Methoden der konometrie. 2 Bd. Vahlen, Berlin-Frankfurt 1969-1971.
E. Zeidler (Hrsg.): Taschenbuch der Mathematik. Begrndet v. I.N. Bronstein, K.A. Semendjajew. Teubner, Stuttgart-Leipzig-Wiesbaden 2003,  ISBN 3817120052;

 Enllaos externs .

Implementacions gratutes de l'algoritme Levenberg-Marquardt 
minpack::lmdif in Fortran;
sourceforge::lmfit in C;

SciPy in Python (source);
LM.java in Java;
 Darstellung und Beispiel fr nichlineare Regression;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62663" title="Angela Bettis" nonfiltered="4424" processed="4414" dbindex="24828">

Angela Marie Bettis va nixer a Austin (Texas, EUA) el 9 de gener de 1975 i es va graduar a l'institut Westlake de la mateixa localitat. Instants desprs acced a anar a la Acadmia d'Art dramtic i Musical de Nova York on es va graduar. Malgrat no fou fins el 1999 on aconsegu un paper juntament amb Angelina Jolie en el film "Innocncia interrompuda", a l'any 2002 aconsegu el premi a "Millor actriu" del Festival de Sitges grcies a la seva interpretaci a la pellcula "May" amb el qual consegu cridar l'atenci dintre del mn cinematogrfic i se l'ha anomenada com a nova "reina de los gritos" amb films com "Carrie" (2002, versi televisiva), "Els assassinats de la caixa d'eines" (Toolbox Murders, 2004) Tamb ha protagonitzat un dels captols de "Masters of horror" titulat "Sick Girl" (2006) on compareixia amb un rol semblant al de "May".

 Filmografia .

 Brew (2006);
 Srie "Masters of Horror" Episodi "Jove malalta" (2006) ;
 The Woods (2006) (veu) .... The Woods;
 The Circle (2005);
 Els darrers dies d'Amrica (2005);
 Els assassinats de la caixa d'eines(2004);
 May (2003);
 Hollywould (2003);
 Lovindapocalypse 3 (2003);
 Lovindapocalypse 2 (2003);
 Carrie (2002);
 Coastlines (2002);
 Love Rome (2002);
 People Are Dead (2002) (Broadway);
 The Ponder Heart (2001);
 Vallen (2001);
 The Flamingo Rising (2001);
 Perfume (2001);
 Lovindapocalypse (2001);
 Beneeix al nin (2000);
 Inocncia interrompuda (1999);
 Srie "Salt a l'infinit" (Sliders) Episodi "New Gods for Old" (1999);
 The Last Best Sunday (1999);
 Srie "Tocats per un ngel" Episodi "Somniadora bonica" (1998);
 Histria d'un gorri (1993);

 Enllaos Externs.
  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62665" title="Gopher" nonfiltered="4425" processed="4415" dbindex="24829">

Gopher s un protocol distribut de cerca de documents per internet que permetia navegar per la xarxa a travs d'un sistema d'arxius en forma d'arbre. En aquest sistema d'arxius s'hi emmagatzemaven pgines de text simple sense vincles. s el sistema predecessor de la World Wide Web que l'ha tornat obsolet. 
El seu sistema de text era adequat per l'poca en qu es va usar, en qu s'accedia a l'ordinador central remotament a travs d'un terminal.

Va ser presentat al 1991 per la Universitat de Minnesota i es diu que el seu nom pot provenir de dues coses ben diferents, de la mascota de la universitat o de l'acci en angls "anar a per", s a dir go-fer.

Ara mateix l'nic explorador web que s compatible amb aquest sistema s el Mozilla ja que Microsoft va eliminar-lo del seu Internet Explorer a l'any 2002.

 Enllaos externs .
Projecte Gopher;
El protocol Gopher (RFC1436);






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62669" title="Houma" nonfiltered="4426" processed="4416" dbindex="24830">

Els houma sn una tribu d'amerindis nord-americans que parlen una llengua muskogi. El seu nom volia dir "vermell" i potser era una abreviaci de saktihomma "cranc vermell".  Eren una fracci del poble choctaw que s'independitzaren.

 Localitzaci .
El seu primer assentament era al marge oriental del riu Mississippi, vora la lnia fronterera entre els actuals estats de Mississippi i Louisiana, vora l'actual Pinckney (Mississippi). tenien dues viles  vora Bayou La Fourche i Great Houma.

 Demografia .
Segons Mooney (1928), el 1600 eren uns 1.000 individus. El 1699 Iberville afirm que tenien 140 cabanes i 350 guerrers, mentre que en el segon viatge els calcula en 600-700. Cap el 1718 havien sofert epidmies de pesta i massacres. Aix, La Harpe els calcula en 60 cabanes i 200 guerrers. El 1739 un oficial francs va caucllar que tenien entre 90 i 100 guerrers i que eren entre 270 i 300 individus.. El 1758 els estimaren en 60 guerrers i el 1784 en 25, de manera que la seva poblaci fou calculada en 60 individus el 1803. El 1907 uns 800-900 indis i mestissos es declararen houma, per el cens del 1910 noms don 125 indis a Terrebonne. El 1920 en retornaren 639 i el 1930 936 a Terrebonne i 11 a La Fourche. Frank Speck, per, calcula que en sn el doble. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 7.284 houma a Louisiana i 284 a Mississippi.

 Histria .
El 1682 foren visitats per Ren Robert Cavalier, sieur de La Salle, i Henri de Tonti va fer una aliana amb ells el 1686. El 1699 foren visitats per Pierre Le Moyne d'Iberville, qui afirm que el seu campament era el ms gran del Mississippi. El 1700 els visit altre cop, hi envi missioners i hi construiren una esglsia, descrita poc ms tard per Gravier. Uns anys ms tard reberen hospitalriament els tunica, per el 1706 els obligaren a marxar del seu assentament, destruren part de la tribu i els expulsaren Mississippi avall. S'establiren a Bayou St John vora Nova Orleans, per ms tard marxaren vora Ascension Parish. El 1776 van vendre la resta de les seves terres a dos criolls francesos, encara que hi van romandre fins la Compra de Louisiana pels EUA. El 1805 marxaren a viure amb els atakapa vora el llac Charles. Els seus descendents marxaren lentament cap els districtes costaners de Terrebonne i La Fourche, on hi viuen els seus descendents, molt barrejats amb afroamericans i blancs.

Enllaos externs.
 United Houma Nation;
 T. Mayheart Dardar, Women-Chiefs and Crawfish Warriors:  A Brief History of the Houma People,Translated by Clint Bruce;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62673" title="Eguisheim" nonfiltered="4427" processed="4417" dbindex="24831">


Eguisheim (alsaci Exe) s un municipi francs situada al departament de l'Alt Rin i a la regi d'Alscia. L'any 1999 tenia 1.548 habitants. Com a curiositat histrica, el 21 de juny de l'any 1002 hi va nixer el papa Lle IX.

El nom de la ciutat Egenesheim significa habitaci d'Egino, nom germnic. De fet, el Duc Eberhard hi va fundar l'any 720 el castell d'Eguisheim, aix anomenat en homenatge al seu cos Egino.

Les vinyes de l'AOC d'Alscia baixen de les vessants dels Vosgues fins arribar als jardins de les cases. 

 Demografia .

 Administraci .



 Llocs d'inters .
 Cam de Ronda;
Un circuit amb fletxes permet seguir l'antic cam de ronda. Estrets carrers empedrats, cases amb abundants detalls arquitectnics (balconades, miradors, entramats de fusta).

 Torres de Eguisheim;
Weckmund, Wahlenbourg i Dagsbourg sn els noms d'aquestes tres torres d'arenisca vermella, quadrades, robustes, que s'eleven en el cim del tur. Van pertnyer a la poderosa famlia d'Eguisheim. Van ser cremats desprs de la guerra dels Sis bolos, conflicte que va enfrontar als burgesos de Mulhouse amb els dels seus voltants. Desprs de l'extinci de la famlia dels Eguisheim, els tres es van convertir, en 1230, en propietat dels bisbes d'Estrasburg.


 Galeria d'imatges .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62674" title="Carles II de Romania" nonfiltered="4428" processed="4418" dbindex="24832">


Carles II de Romania (Bucarest 1893 - Cascais 1953). Rei de Romania Va pujar al tron desprs del cop d'estat de 1930 contra el seu fill Miquel I de Romania i va romandre a ell fins l'any 1940, quan va exiliar-se. Era descendent de la reina Victria I del Regne Unit, del tsar Alexandre II de Rssia i de la reina Maria II de Portugal.

Naixement i Famlia.

Nascut el 15 d'octubre de 1893 al Palau Reial de Bucarest era fill del rei Ferran I de Romania i de la princesa Maria del Regne Unit. Els seus avis paterns eren el prncep Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen i de la infanta Antnia de Portugal. En canvi, els avis materns eren el prncep Alfred del Regne Unit i de la gran duquessa Maria de Rssia.

Regnat.

L'any 1925 el llavors prncep Carles perdia els seus drets successoris sobre el tron de Romania. Un any desprs, el rei Ferran I de Romania moria deixant la corona al seu nt el rei Miquel I de Romania. Miquel, de sis anys, fou proclamat rei sota la regncia del seu oncle el prncep Nicolau de Romania.

L'any 1930 retorn inesperadament a Romania i derroc el seu fill proclamant-se rei davant de la passivitat dels partits poltics tradicionals. Durant la dcada de 1930 exerc un poder creixent en la vida poltica i social del pas. Afavor partits i liders concrets, promulg una constituci en qu es reservava un quota molt gran de poder a la Monarquia i aprofitant la inestabilitat social porvocada per la Gurdia de Ferro de Corneliu Zelea Codreanu va assentar la seva dictadura personal alhora que abolia el sistema democrtic. 

L'esclat de la Segona Guerra Mundial i la signatura del pacte Molotov-Ribbentrop, on el Romania hagu de fer importants concessions territorials a la Uni Sovitica a Hongria i a Bulgria, va minvar el seu prestigi. A ms a ms, el nomenamet del general Ion Antonescu oblig al rei a partir de nou a l'exili deixant el tron al seu fill, el prncep Miquel I de Romania.

Marx a l'exili amb moltes riqueses entre les quals es trobaven nombrosos quadre de Rubbens, Tiziano o Rembrandt, les Joies de la Corona o fins i tot les armadures que decoraven els Palaus Reials. Installat a Cascais visqu una vida de luxe fins la seva mort l'any 1953.

L'any 1947 es cas a Rio de Janeiro amb Magda Lupescu. a la seva mort apart del seu testament al seu fill el rei Miquel I de Romania. L'any 2003 les restes del rei foren enterrades al Pante Reial de Bucarest en una cerimonia en qu assist la princesa Margarida de Romania i el prncep Radu de Hohenzollern-Veringen en representaci del rei Miquel I de Romania

Casament i descendncia.


Conegut en molts cercles per ser un rei playboy tingu nombroses aventures dues de les quals acabaren en matrimoni. En plena Primera Guerra Mundial s'enamora de la filla d'un alt general romans, Joana Lambrino, coneguda com a Zizi Lambrino, un any desprs, el 31 d'agost de 1918 es casaren a Odessa desafiant la llei reial de matrimonis. Un any desprs el matrimoni fou anullat per reial decret. Malgrat tot, la parella ja havia tingut un fill de nom Mircea Lambrino.

El segon matrimoni del rei fou amb la princesa Helena de Grcia celebrant-se a Atenes el 10 de mar de 1921. La princesa era filla del rei Constant I de Grcia i de la princesa Sofia de Prssia. Era per tant nta del rei Jordi I de Grcia i de la gran duquessa Olga de Rssia per part de pare, mentre que per part de mare ho era del kiser Frederic III de Prssia i de la princesa reial Victria del Regne Unit. La parella s'install al Palau Pele  de Sinaia on naixia el seu nic fill:

SM el rei Miquel I de Romania nat el 1921 a Bucarest. Es cas amb la princesa Anna de Borb-Parma.

Aviat el matrimoni fu aiges i el prncep hereu decid marx del pas amb Magda Lupescu, filla d'un farmacutic jueu. El prncep perd els seus drets sobre el tron de Romania. Amb Magda Lupescu el rei trob l'estabilitat i mor al seu costat l'any 1953 al seu exili portugus de Cascais.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62675" title="Twin Peaks" nonfiltered="4429" processed="4419" dbindex="24833">
Twin Peaks s una srie de televisi creada per David Lynch i Mark Frost. La srie transcorria en el poble fictici de Twin Peaks al nord-oest de Washington (el rodatge s va realitzar en el nord-oest de Washington).  

Es va emetre a la ABC network dels Estats Units del 8 d'abril de 1990 al 10 de juny de 1991. La srie fou co-produda per la productora d'Aaron Spelling i tingu una duraci de 30 episodis al llarg de dues temporades.  

Twin Peaks es va emetre entre l'abril de 1990 fins l'11 de juny de 1991 a la cadena de televisi americana ABC.

 Captols .

1 - Un cadver a Black Lake;
2 - Pistes sense sortida;
3 - Zen, una habilitat per caar un assass;
4 - Descansi en el dolor;
5 - El manc;
6 - Els somnis de Cooper;
7 - Les investigacions;
8 - El darrer capvespre;
9 - Pot el gegant estar amb tu?
10 - Coma;
11 - L'home darrera el vidre;
12 - El diari secret de Laura;
13 - La maledicci de l'orqudia;
14 - Demonis;
15 - nimes solitries;
16 - Conduir amb un cadver;
17 - La mediaci;
18 - Disputa entre germans;
19 - Ball de mscares;
20 - La vdua negre;
21 - Escac i mat;
22 - Doble joc;
23 - Mestresses i esclaus;
24 - La condemnada;
25 - Ferides i cicatrius;
26 - A les ales de l'amor;
27 - Canvi en les relacions;
28 - El cam cap a Black Lodge;
29 - Miss Twin Peaks;
30 - Ms enll de la vida i de la mort;
31 - Twin Peaks: el foc camina amb mi;
  


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62677" title="Ally McBeal" nonfiltered="4430" processed="4420" dbindex="24834">

Ally McBeal s una srie nord-americana creada per David E. Kelley, amb Calista Flockhart en el paper principal d'una advocada jove que treballa a la firma fictcia d'advocats Cage & Fish, que tamb t advocats joves, que viuen un amor melodramtic dins de l'empresa. La srie es va emetre entre setembre de 1997 i maig de 2002 per la cadena de televisi FOX.

A pesar del seu format de legalitat, el programa mostra un poc sobre la prctica legal, usant tcniques d'advocacia. 

Ally McBeal fou bastant reeixida en els seus inicis, per va rebre diverses crtiques dels crtics de televisi i els grups feministes que van trobar en el personatge principal una persona que mostra una manca de coneixements legals, i la seva inestabilitat emocional. Aix va causar que Flockhart disminus de pes a l'inici de la segona temporada (octubre de 1998). 

A la quarta temporada 2000-2001, Robert Downey Jr. es va unir a l'elenc regular, com el nuvi de Ally, Larry, fent ressorgir el rating que el programa havia perdut. Llavors, quan Downey va ser forat a deixar les drogues pels problemes legals, i altres personatges centrals es van anar deslligant de la histria, l'audincia va tornar a caure. Ni Matthew Perry ni el cantant Jon Bon Jovi van poder salvar el programa, sent cancellat al final de la cinquena temporada, malgrat el darrer any destac per l'evoluci radical de la protagonista cap una srie de situacions de reflexions vitals i humanes.

Personatges.
 Calista Flockhart - Ally McBeal;
 Greg Germann - Richard Fish;
 Jane Krakowski - Elaine Vassal;
 Gil Bellows - Billy Thomas (1997-2000);
 Lisa Nicole Carson - Rene Radick (1997-2001);
 Courtney Thorne-Smith - Georgia Thomas (1997-2000);
 Peter MacNicol - John Cage;
 Vonda Shepard - Cantant;
 Lucy Liu - Ling Woo (1998-2001);
 Portia de Rossi - Nelle Porter;
 Robert Downey Jr. - Larry Paul (2000-2001);
 James LeGros - Mark Albert (2000-2001);
 Regina Hall - Corretta Lipp;
 Josh Hopkins - Raymond Milbury;
 James Marsden - Glenn Foy (2001-2002);
 Julianne Nicholson - Jenny Shaw (2001-2002);




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62678" title="Simple Plan" nonfiltered="4431" processed="4421" dbindex="24835">


Simple Plan s un grup de msica pop punk nascut a Montreal (Quebec,Canad)

Banda.
La banda esta composada per:
Pierre Bouvier: veu;
Chuck Comeau: bateria;
David Desrosiers: baix, segones veus;
Sebastien Lefebvre: guitarra, segones veus;
Jeff Stinco: guitarra elctrica;

Histria del grup.

En un principi, dos membres d'aquest grup, Pierre Bouvier (baix i cantant) i Chuck Comeau (bateria), van formar als 13 anys el grup de punk Reset. Va tenir un xit relatiu tocant al costat de bandes com MxPx, Ten Foot Pole, i Face to Face. El primer en abandonar Reset va ser Chuck per dedicar ms temps als estudis. Pierre va intentar seguir amb Reset, per el grup entra en declivi.

Al cap de poc temps, per, Chuck decideix muntar un altre grup amb els amics de classe, Sebastien Lefebvre i Jeff Stinco. El grup es deia: Simple Plan. Per els hi faltava un cantant.

Mentre, Pierre deixa Reset i s reemplaat rpidament per David Desrosiers, un amic del grup.

En un concert de Sugar Ray a Montreal, es troben Pierre i Chuck i aquest li parla dels seu nou grup i de la mancana que t d'un cantant i d'un baix. Pierre hi est d'acord i ho prova. Per de seguida veu que no pot actuar b i decideixen ampliar el grup a cinc amb un baix. Contacten amb David, que s'incorpora, i es desf definitivament Reset.

Aqu comena oficialment a rodar la vida de Simple Plan. Tot seguit comencen a enregistrar una srie de demos i participen l'any 2001 a diversos festivals d'envergadura com el Vans Warped Tour 2001, el Edge Fest II i el Snow Jam a Toronto.

De seguida tenen el suport de Choi FM, una rdio de la regi del Quebec que fou la primera que va confiar en ells.

A finals del 2001 signen un contracte amb Lava Records (un segell subsidiari de Warner) per gravar el primer lbum: No Pads, No Helmets Just Balls que apareix en el mercat el mar del 2002. En el disc hi van participar: Joel Madden de Good Charlotte i Mark Hoppus de blink-182. Prviament el grup tenia ja una bona primera tarja de visita amb el seu primer extracte "I'm just a Kid" per a la pellcula The new guy.

L'xit s prcticament instantani i Sugar Ray els demana per ser els seus taloners en els seus concerts a Estats Units. El grup comena a ser cada vegada ms popular sobretot amb la sortida del seu segon lbum l'octubre del 2004 Still not getting any..., amb la producci de Bob Rock, el mateix que ha treballat per a grups com Metallica i Aerosmith entre d'altres.

Les seves canons es troben cada vegada ms en films i un any ms tard el seu segon disc en directe: MTV Hard Rock Live, amb una versi acstica de Crazy.

El 7 de febrer del 2006 han actuat a Barcelona al Palau Olmpic Vall d'Hebron. Tenint d'artista convidat uns grans seguidors seus NoWayOut.

Al Novembre de 2007, llencaren al mercat el seu nou single titulat When I'm gone, i a principis del 2008 han llenat el seu nou lbum, titulat Simple Plan. En l'ltim treball, la banda no toca tan el punk, sino el rock i el power pop, tot i aix, encara mantenen elements caracterstics seus com les guitarres i les canons enganxants. Actualment, ja han venut ms de 7 milions de cpies del seu ltim disc i estan fent una gira mundial per promocionar-lo, amb els videoclips de When I'm Gone i Your love is a lie.

El tercer single del mateix lbum, la banda canta Save you, que dedica a les vctimes del cncer. Est inspirada en la malaltia que va patir el germ de Pierre Bouvier.

Discografia.

Simple Plan (2008).
When I'm gone;
Take My Hand ;
The End ;
Love Is A Lie ;
Save You ;
Generation ;
Time To Say Goodbye ;
I Can Wait Forever ;
Holding On ;
No Love ;
What If;

MTV Hard Rock Live (2005).
Shut Up!
Jump;
The Worst Day Ever;
Addicted;
Me Against The World;
Crazy;
God Must Hate Me;
Thank You;
Welcome To My Life;
I'm Just a Kid;
I'd Do Anything;
Untitled;
Perfect;
Crazy (Versin acstica);
Welcome to my Life (Versi acstica) (Noms en pack cd i dvd);
Perfect (Versi acstica) (Noms en pack cd i dvd);

Still not getting any (2004).
Shut up!
Welcome to my life;
Perfect world;
Thank you;
Me against the world;
Crazy;
Jump;
Everytime;
Promise;
One;
Untitled (how could this happens to me);

Live In Japan EP (2002).
You Don't Mean Anything;
The Worst Day Ever;
Grow Up;
American Jesus (Bad Religion Cover);
I'm Just a Kid;
Addicted;
Vacation;
Surrender;

No pads, no helmets just balls (2002).
I'd do anything;
The worst day ever;
You don't mean anything;
I'm just a kid;
When I'm with you;
Meet you there;
Addicted;
My alien;
God must hate me;
I won't be there;
One day;
Perfect;
Grow up;

 Enllaos externs .

Web oficial;
Fan History: Simple Plan;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62683" title="Friburg de Brisgvia" nonfiltered="4432" processed="4422" dbindex="24836">

Friburg de Brisgvia (Freiburg im Breisgau en alemany) s una ciutat de Baden-Wurtemberg (Alemanya). Est situada al marge dret del riu Rin. Destaca pel seu carcter universitari i s considerada com la capital de l'ecologia del pas.

Histria.

Friburg fou fundada el 1120 pel duc Conrad de Zhringen, i dotada de privilegis municipals segons el model foral de Colnia. El Castell de Schlossberg es va construir el  1090 per ser la residncia dels ducs de Zhringen. La ciutat va gaudir d amplis privilegis com a mercat convertint-se en un dels centrs comercials de la Selva Negra. La seva vida comercial girava al voltant de la exportaci d argent, llana i fusta. 

El 1200 el duc Bertold V de Zhringen va construir la catedral, d estil gtic. Desprs de la seva mort la ciutat va passar al seu nebot Egino d Urach que el 1218 es va convertir en duc de Friburg. El 1368 els ciutadans de Friburg van comprar la seva independncia per 15.000 marcs d argent. Immediatament desprs es van collocar sota la sobirania dels Habsburg austriacs. Al segle XV la seu de la Dieta Imperial va estar a Friburg de Brisgvia, que d aquesta manera es va convertir en la capital de ustria Anterior. El 1457, el duc Albert VI d ustria va fundar la universitat.
 
La poblaci fou salvatgement delmada durant la Guerra dels Trenta Anys, al segle XVII, que a ms va deixar la ciutat en runes. Posteriorment va esclatar les guerres entre ustria i Frana, que es van intensificar durant la Guerra de Successi pel tron d Espanya. Fins el 1745 la ciutat va romandre ocupada per Frana, fins que fou finalment tornada a ustria.

Durant les guerres de la Convenci, fou altre cop assetjada per Frana. El 1803 fou cedida al duc de Mdena, qui la va restituir als Habsburg. El 1806 Napole Bonaparte la va integrar a la Confederaci del Rin, a la que va pertnyer fins el 1918. El 1817 es va establir una dicesi eclesistica a Friburg, que es va convertir poc desprs en seu arquebisbal de la Rennia superior.  En aquesta poca, els poltics liberals Carl von Rotteck i Carl Theodor Welcker van ensenyar a la seva universitat.

Durant la segona meitat del segle XIX la ciutat va crixer rpidament. El 1899 es va matricular a la seva universitat la primera dona alemanya que va accedir a estudis superiors. Durant la Segona Guerra Mundial, el 27 de novembre de 1944 un atac aeri aliat va destruir gran part de la ciutat, ssent alliberada l abril de 1945 pels francesos. A l any segent es va crear el Land de Baden, del qual es va convertir en capital. Desprs de la uni amb Wrtemberg per crear Baden-Wurtemberg el 1952, s la seu de la presidncia de l'estat.

 Capital de l'ecologia .

Propera a la Selva Negra , Sussa i Frana, s la ciutat alemanya amb ms hores de sol. Aix sumat a una constant poltica ecolgica dels governs federal i regional fan que Friburg tingui el major nombre d installacions medio-ambientals a la Uni Europea (UE).

L Institut per a la ecologia t aqu la seva seu, el Consell Internacional per a iniciatives medio-ambientals t aqu el seu secretariat europeu i a ms Friburg compta amb l Institut Frauenhof per a sistemes d energia solar i s seu de ISES (International Solar Energy Society). La ciutat integra un circuit per a ciclistes d uns 400 km. de longitut cosa que demostra el predomini d aquest medi de transport.

A ms cada any al mes de juny se celebra Intersolar, la major fira de la energia solar. Cosa que la colloca al capdavant en el camp de la energia solar fotovoltaica.

El seu terme municipal t una superfcie total de 15.306 hectrees, de les quals 6.533 sn de bosc.

 Llocs d inters .

El ben conservat casc antic i la seva activitat cultural la fan ser molt visitada per turistes. Aqu es troba la famosa Catedral de Friburg.

 Vegeu tamb .
Personatges clebres: Otto Heinrich Warburg i Corneille.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62689" title="X-Men" nonfiltered="4433" processed="4423" dbindex="24837">
X-Men o Patrulla-X s un cmic de l'Univers Marvel creat als anys 60 per Stan Lee i Jack Kirby; el primer nmero va sortir el setembre de 1963, i tot i que ens un primer moment no va tenir tant d'xit com d'altres grups de superherois (Els Venjadors o Els 4 Fantastics) fet que va portar la collecci a deixar de publicar-se. Arran d'un nou llanament a crrec de Chris Claremont i Dave Cockrum i sobretot amb la substituci d'aquest darrer per John Byrne al dibuix i desprs de la Saga del Fnix de gran xit entre els lectors per la seva multitrama, la collecci va arribar a ser de les ms populars fins a l'actualitat.

El cmic t com a argument central que en Charles Xavier, un paraltic telpata monta una escola per a qu els mutants puguin aprendre a dominar els seus poders alhora que puguin cohabitar amb alg sense sentir-se rebutjats per l'entorn.

Amb freqncia s'ha comparat el rebuig dels mutants de la srie i el rebuig i l'odi que provoquen a la societat una metfora del racisme o l'homofbia, i la lluita d'aquests mutants per salvar el mn i ser acceptats com la lluita d'aquests collectius per trencar els prejudicis.

La primera formaci de la Patrulla X fou:
L'ngel,
Ciclop,
Noia Meravella,
Bstia,
Home de gel;
i Charles Xavier com a mentor.

Aquesta formaci va durar fins al mar de 1970, el nmero 66 de la collecci americana, quan donades les baixes vendes del grup es van deixar de publicar histries noves i fins al nmero 93 es van tornar a publicar les histries anteriors amb portades diferents. El maig de 1975 es refunda el grup i la formaci queda amb:

Ciclop, ;
Wolverine,
Rondador nocturn,
Banshee,
Tempesta,
Cols,

i efmerament:
Foc solar,
Ocell de tro;

A partir del nmero 94, de l'agost del 1975 les histries ja van ser totes noves i l'xit de la collecci "The Uncanny X-Men" va fer que sorgissin diverses colleccions seqeles:

Als anys 80:
Els Nous Mutants ;
Factor-X;
Wolverine;

Als anys 90:
X-Men;
Fora-X que substitueix els Nous Mutants ;
X-treme X-Men;
Excalibur;

I a partir del 2000, amb l'impuls afegit que li donen les adaptacions cinematogrfiques:

Ultimate X-men;
Astonishing X-Men que substitueix X-treme X-men;


Els seus cmics, fins ara, mai han estat publicats en catal tot i que els diversos grups editorials que han publicat aquesta collecci eren catalans (Bruguera, Planeta, Vertice...) o tenen seu a Catalunya (Panini).





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62691" title="Taensa" nonfiltered="4434" processed="4424" dbindex="24838">
Els taensa foren una tribu amerndia potser de parla muskogi, que vivia al marge de la desembocadura del Mississippi, al sud de Louisiana. El 1560 eren uns 1.200 individus, per foren reduts a 800 el 1608, i cap el 1805 noms en quedaven 100.

Llurs costums eren similars als dels atakapa i chitimacha. Eren amics de llurs vens natchez, es dedicaven a l'agricultura i vivien en cases grans on hi habitaven grups de famlies. 

Poc se sap de llur organitzaci social, per hom pensa que havia de ser tan complexa com la dels natchez o la dels chitimacha.
Construen temples en forma de cpula i amb imatge de tres guiles, amb parets i sostre de canyes envoltats d estaques, guarnides amb cranis humans potser obtinguts en sacrificis humans, aix com un foc perpetu. Quan moria un cabdill taensa era enterrat amb la seva esposa, queviures i tretze vctimes escollides, la qual cosa fa pensar en possibles contactes culturals amb diverses cultures asitiques.

Foren descoberts i visitats pels francesos el 1560 que s establiren a Louisiana, per s enfrontaren a ells en suport dels natchez, i foren delmats. 

 Referncies .
Johnson, M. and Hook, R. The Native Tribes of North America, Compendium Publishing, 1992. ISBN 1872004032;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62692" title="Masters of horror" nonfiltered="4435" processed="4425" dbindex="24839">
Masters of horror s una srie que s'ha ems des del 28 d'octubre de 2005 fins al 2 de febrer de 2006 a la cadena de televisi americana de pagament Showtime Extreme. El projecte per realitzar aquesta srie va sorgir a finals de 2004 quan els productors de l'esmentada cadena varen sollicitar una srie innovadora, que recluts als millors directors experts en cinema d'horror. El resultat fou una collecci de 13 minipellcules d'una hora de duraci cada una en la que els directors elegits tendrien la llibertat absoluta i sense controls.

 Directors .
 Don Coscarelli;
 Stuart Gordon;
 Tobe Hooper;
 Dario Argento;
 Mick Garris;
 Joe Dante;
 John Landis;
 John Carpenter;
 William Malone;
 Lucky McKee;
 Larry Cohen;
 John McNaughton;
 Takashi Mike;

 Episodis .
 1 - Incident dintre i fora d'una muntanya;
 2 - Somnis a la casa de la bruixa;
 3 - La dana dels morts;
 4 - Jennifer;
 5 - Xocolata;
 6 - Retorn a casa;
 7 - La dona crvol;
 8 - Xigarrets quemats;
 9 - El nin del pl ros;
 10 - Jove malalta;
 11 - Recull-me;
 12 - La histria de Haeckel;
 13 - Imprimint;

 Curiositats .
El captol 13, dirigit per Takashi Mike, director de pellcules tan controvertides com Audition o Cridada perduda, no s'emitir per televisi. Els productors de Showtime Extreme quedaren molt disgustats per l'alt contingut violent de la pellcula, aix que quedar indit per la televisi. La companyia que llana la srie en DVD, Anchor Bay Entertainment, ha fet una crida de calma als fans ja que tenen en els seus plans de llanaments editar el captol indit en DVD.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62693" title="Natchez" nonfiltered="4436" processed="4426" dbindex="24840">


Els natchez (w-nahk'-che) sn una tribu amerndia potser de parla muskogi (segons Sapir, del grup hoka-sioux). Vivien vora l actual Natchez, al Mississippi Inferior.

 Demografia .
El 1682 eren uns 6.000 individus. El 1944 van morir els dos darrers membres de la tribu. Nogensmenys, segons el cens dels EUA del 2000 encara hi havia enregistrats 386 natchez.

 Costums .
Eren sedentaris i amb un sistema poltic perfectament jerarquitzat. Adoraven el sol i li oferien sacrificis de la muller del capdill quan aquest moria. Hi ha qui sost la idea que eren una raa ms antiga que la dels Mount Builders. Allitaven els nens en pells de pantera io a les nenes en pells de b. Usaven el greix del peix, d s o b fet amb llavors de nous i amb un pal de noguera encorbada i l espatlla d un bis removien la terra i obrien forats. Eren agricultors, conreaven el moresc, mill, gira-sol, carabasses, melons i tabac, terrissaires i teixidors, per noms usaven fusta de noguera sense escora. Tamb fabricaven pa de nespres i caaven bisons. Quan arribaren els blancs tamb adoptaern els gallines i altres aus de corral.  
Vivien en cases rectangulars de sostre corb cobertes de palla o escora amb branques doblegades que formaven bigues. Les parets eren pals fixats a terra amb vares o canyes entreteixides recobertes de fang, i els murs eren emblanquinats. No tenien finestres ni forat per als fums. Les cases formaven llogarrets fortificats amb palissades. Duien pocs vestits, fets amb pell de crvol, i duien mantells de plomes de gall dindi.
Eren animistes i antropomorfistes. El seu du suprem era Coyocop Chill, el sol, i els Coyocop Techu eren els esperits. Tenien una particular llegenda sobre el diluvi: hi hagu un diluvi al mn i se salvaren algunes parelles en el brancatge d un arbre molt gran. Com que no tenien foc, un ocell cardenal va volar cap al cel, i com un nou Prometeu, els va portar el foc, smbol de la vida.  Tamb usaven al mgia simptica, i creien que tothom qui hagus viscut sense apartar-se de les normes reguladores de les relacions tribals aniria a un parads quan es mors.

Construen temples grans en forma de cpula i imatges d ocells tallats en fusta que miraven cap a l Est en els monticles (de 2,5 metres d alt), rectangulars (9 metres de costat) i amb un altar de 120 cms d alt per 18 metres de llarg i sis metres d ample. A l altar del temple hi havia un cobre fet d estelles de canya, on es guardaven els ossos del darrer Gran Sol; el Foc Etern es guardava a la primera part del temple, i a la segona, ms fosca, no se sap.  Tamb tenien un cos permanent de sacerdots que conservaven el foc a l altar i dirigien el culte al sol i als planetes. Dos sacerdots cuidaven el foc, i hi havia vuit guardians a l interior.

El mestre de cerimnies duia una corona de plomes i un bast vermell amb plomes roges o blanques, i fumava el calumet en direcci cap al Sol. Tanmateix, eren una societat guerrera que torturava als presoners i on la posici social tamb depenia del nombre d enemics que haguessin matat.
Socialment es dividien en tres castes: el Gran Sol o rei, els Nobles, que podien ser Sols (fills de mare sol i Pudent), Nobles (fills de pare sol i mare Pudent) o Honorables (fill de noble o honorable i de Pudent), i els Pudents. El matrimoni era obligatori entre gent de diferent rangle. El Gran Sol era el cap suprem i el sacerdot, amb poder sobre la vida dels seus sbdits. Era dut en volandes, i en morir eren executades les seves vdues junt amb les cendres de les seves despulles al Temple del Sol.

 Histria .
Foren visitats per primer cop pel francs Sieur de La Salle el 1682, qui els calcul en 6.000 individus, dels quals 1.200 eren guerrers. Eren enemics dels tunica.

Quan els francesos s establiren a Louisiana se sublevaren diverses vegades. El 1716 mataren quatre colons francesos; el 1729 se sublevaren quan el governador francs els va exigir ms terres, i els cremaren la guarnici, per una expedici francesa saquej la seva ciutat principal i en mat 200 indis.  El 1730 es produ una nova matana amb una bona agafada de presoners, que foren venuts com a esclaus a les ndies Occidentals.
Els pocs que sobrevisqueren s uniren als cherokee o als creek a Eufoula (Oklahoma), on el 1944 van morir els darrers membres de la tribu.  

Enllaos.
 Els Natchez ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62694" title="La Ral" nonfiltered="4437" processed="4427" dbindex="24841">
La Ral s una localitat del municipi de Sant Pau de Segries, situada prop de Camprodon, a la dreta del riu Ter. En el cens de 2006 comptava amb 43 habitants. 

La Ral, nom derivat de la reial, va ser fundada pel rei Jaume I per un conflicte d'interessos. El rei volia crear una vegueria a Camprodon amb un ampli sector de terreny pirinenc, per l'abat de Sant Pere de Camprodon no va deixar que s'installs un veguer a la seva vila. El rei es va posar d'acord amb l'abat de Sant Joan de les Abadesses per crear al territori del seu monestir la residncia del nou veguer. Aix es va crear la Ral, el 1248. Com que algunes famlies deixaven Camprodon per anar a la Ral, el 1251 l'abat de Camprodon va cedir a les pretensions del rei i es va formar la vegueria de Camprodon.

Aix, van quedar dues capitals de vegueria a escassos quilmetres, i amb jurisdiccions que s entrelligaven i eren causa de conflictes. Al segle XIV els reis Jaume II i Pere III van anar suprimint vegueries confiant-ne dues o ms a un veguer. La Ral es va unir primer a la vegueria del Ripolls i, ben aviat, totes dues foren confiades al veguer de Vic i Osona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62696" title="Els Castells (les Valls d'Aguilar)" nonfiltered="4438" processed="4428" dbindex="24842">
Els Castells s un poble del municipi de les Valls d'Aguilar, amb tan sols 1 habitant censat el 2005. Est situat a l'extrem sud-occidental del terme, a 1.530 m d'altitud, a l'inici de la carretera local LV-5134, que comunica el poble amb Noves de Segre a travs de  Tas i la Gurdia d'Ares. Una pista forestal l'enllaa amb Gerri de la Sal, al Baix Pallars.

T una ermita dedicada a la Mare de Du de la Guia. 

Va pertnyer al terme municipal de Tas fins al 1972; antigament pertanyia al vescomtat de Castellb. El poble s documentat des del 1094.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62697" title="Ahe" nonfiltered="4439" processed="4429" dbindex="24843">

Ahe s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Administrativament s una comuna associada a la comuna de Manihi. Est situat a 15 km a l'oest de Manihi i a 450 km al nord-est de Tahit.

Geografia.
L'atol t una longitud de 20 km i una amplada de 10 km. La superfcie emergida s de 12 km  i la llacuna t 145 km . L'anella de corall, de 57 km de longitud, noms es trenca en un sol pas estret, anomenat Tiareroa i situat a l'oest de l'atol. 

L'nica vila s Tenukupara, al sud de l'atol. Els 441 habitants (cens del 2002) viuen principalment del cultiu de perles. Des del 1997 disposa d'un aerdrom. 


Histria.
Va ser descobert per l'angls Charles Wilkes, el 1839, i el va anomenar amb el nom d'un dels seus vaixells: Peacock.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62698" title="Biloxi" nonfiltered="4440" processed="4430" dbindex="24844">
Els biloxi sn una tribu amerndia, potser de parla siouan, el nom de la qual v de Taneks anya (primer poble). Tamb dits ananis, anaxis, annocchy, pels francesos i polu'ksalgi pels creek. 

 Localitzaci .
Habitaven  a la badia de Biloxi i al llarg del baix Pascagoula (Mississippi).  Actualment viuen a Marksville (Louisiana) amb els tunica. 

 Demografia .
El 1650 eren un miler segons Mooney, d on foren traslladats a Oklahoma i a l Est de Texas. Baixaren a 420 el 1698, 175 el 1720, 105 el 1805, 65 el 1829 i 6-8 el 1908. El 1828 estaven comptabilitzades 20 famlies biloxi. El 1960 hi havia 125 biloxi al centre de Louisiana, amb alguns choctaw. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia enregistrats 466 biloxi.

 Costums .
Lingsticament, d antuvi hom creia que els biloxi eren muskogi emparentats llunyanament amb els choctaw, per Albert S. Gatschell sost des del 1886 que sn siouan. Llur origen, per, s incert i hom sost que estan relacionats amb els ofo o mosopelea d Ohio.
Els clans dels biloxi eren matriarcals, vivien en tendes i feien estris d os i fusta, i a la llarga absorbiren als ofo i avoyel.
Creien en un du femen que representava el sol, al qual dedicaven un temple, que era el focus de les activitats religioses, amb figuren de terra d una dona (el dol) i una granota (el mn subterrani).  Enterraven els morts en tombes aliniades amb escora cara amunt i amb el cap mirant a l Oest.  Els guerrers es tatuaven i els fletxes eren de pedres triangulars.
Es dedicaven a la cacera del bis, al conreu del moresc i de la carabassa; feien bona cistelleria i terrissa, i des del 1700 explotaven la sal amb nsies comercials.

 Histria .
Possiblement sn els capitanesses que apareixen als mapes neerlandesos de l'oest del riu Susquehanna.

El 1699 Pierre Le Moyne d Iberville els va visitar a la badia de Biloxi, juntament amb els missioners la Source i J. Granier, per el 1702 es traslladaren a la badia de Mobile (Louisiana), d on seran expulsats pels anglesos el 1763 fins a territori espanyol. Entre els membres dels biloxi hi figuren importants exploradors dels francesos d Iberville i Louis Juchereau de Saint Denis. El seu principal campament era a Haynes Bluff (Mississippi); el p. Davion n estudi la llengua i cre una missi. I el 1720 foren visitats per P.F. Charlevoix. Iberville els convenc que es traslladessin vora Nova Orleans, per el 1722 tornaren a les seves terres originries.

El mapa de De Crenay (1733) els situava al marge dret del riu Alabama, als actuals comtats de Clifton i Wilcox (Alabama). Van viure vora els marges del Pascagoula fins que els francesos foren definitivament derrotats el 1763. Aleshores molts marxaren vers Marksville (Louisiana), entre el riu Red i Bayou Boeuf. Per a comenaments del segle XIX molts van vendre llurs terres i marxaren cap a Biloxi Bayou, al comtat d'Angelina (Texas).

El 1830 foren visitats a Texas, on hi havia 25 famlies, per Jean Louis Berlandier, i el 1841 el seu cap Melancon fou assassinat en unes disputes de terres. Fins el 1981 no van rebre l estatut federal de tribu. La majoria, per, o b va tornar a Louisiana, tot establint-se a Rapides Parish, o b marxaren a Oklahoma, on s'integraren entre els choctaw.
Cap el 1865 foren atacats pels unionistes, ja que donaren suport als Confederats. El 1870 el cap Volsin Chiki va restablir la Fte du Bl, i cap el 1899 ja tenien una organitzaci tribal.
Foren tamb objecte de diversos estudis antropolgics i lingstics, com els d'ALbert S. Gatschet, cap del Bureau of American Ethnology, el 1886, i James Dorsey, el 1892-1893.

 Referncies .
 Jeffrey P. Brain (1989)  The tunica-biloxi Frank W. Porter III General Editor, Chelsea House, New York;

 Enllaos externs .
la tribu tunica-biloxi de Louisiana;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62701" title="Nukutepipi" nonfiltered="4441" processed="4431" dbindex="24845">

Nukutepipi s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa, el ms meridional del grup d'illes del Duc de Gloucester. s deshabitat i depn d'Hereheretue, comuna associada a la comuna d'Hao. Est situat a 30 km al sud-est d'Anuanurunga i a 700 km al sud-est de Tahit.

 Geografia .
s un atol petit situat en una zona remota i histricament deshabitat. T una superfcie total de 5,6 km  inclosos els illots emergits, els esculls i la llacuna de 2,2 km . L'atol t forma de mitja lluna, de 3,5 km de llarg i 2 km d'ample. Consta de dos illots, un de 2.745 m al nord, i l'altre de 673 m al nord-oest, separats per un canal de 150 m d'ample i 1 m de profunditat. La corona del sud sn esculls submergits per on l'aigua de l'oce entra a la llacuna quan hi ha temporal del sud o de l'est. La llacuna consisteix en una ampla plataforma de fins a 2 m de profunditat que ocupa la meitat de la superfcie i rodeja una part ms profunda de fins a 17 m. El fons s de sorra.

 Histria .
Va ser descobert per l'angls Philip Carteret, el 12 de juliol de 1767. El 1803, John Turnbull del Margaret el va anomenar Margaret's Island. El 1841 va ser explorat per Ringgold de l'expedici nord-americana de Charles Wilkes, i va anotar el nom polinesi.

Als anys 1910 l'atol es va concedir a la Socit Commerciale de l'Ocanie que el va replantar de cocoters. Desprs de la fallida de la societat va passar per diferents propietats privades.

El 1982, el comerciant de perles Jean-Pierre Fourcade hi ha construir un aerdrom. L'any segent va partir dos huracans seguits, el febrer i l'abril, que van destruir la vegetaci i totes les installacions. El 1985 es va plantar de nou parcialment amb cocoters. Des del 1991 s propietat d'una companyia japonesa.

 Referncies .
Nukutepipi Atoll, Tuamotu Archipelago; Geomorphology, land and marine flora and fauna and interrelationships, per F.Salvat i B.Salvat, Atoll Research Bulletin nm.357.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62702" title="Apataki" nonfiltered="4442" processed="4432" dbindex="24846">

Apataki s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Administrativament s una comuna associada a la comuna d'Arutua. Geogrficament forma part de les illes Palliser. Est situat a 19 km a l'est d'Arutua i a 370 km al nord-est de Tahit.

Geografia.
T unes dimensions de 64 km de llarg i 47 km d'ample, amb una superfcie total, inclosa la llacuna, de 703 km . L'atol disposa de dos passos a l'interior de la llacuna: Aimonu al nord-oest i Haniuru al sud-oest. 

La vila principal s Niutahi situada al nord-oest al costat del pas d'Aimonu i amb un aerdrom prop de la vila. Els 429 habitants (cens del 2002) viuen de la producci de perles, de la pesca i el cultiu de copra i nono (fruit tropical de nom cientfic Morinda citrifolia). 


Histria.
Va ser descobert el vespre del 21 de maig del 1722 per Jacob Roggeveen que el va anomenar Avondstond ('vespre'). Un altre nom histric de l'atol s Hagenmeister.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62703" title="Kaukura" nonfiltered="4443" processed="4433" dbindex="24847">

Kaukura s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Administrativament s una comuna associada a la comuna d'Arutua. Est situat a 55 km al sud-oest de Rangiroa i a 340 km al nord-est de Tahit. Geogrficament forma part de les illes Palliser.

Kaukura s un atol ovalat de 50 km de llarg i 14 km d'ample amb una superfcie total, inclosa la llacuna, de 447 km . L'escull noms es trencat per un pas poc profund situat a l'est: Faape. La llacuna s poc profunda amb 65 illots al voltant. La vila principal s Raitahiti, al nord-oest, amb un aerdrom al nord. Els 353 habitants (cens del 2002) viuen principalment de la pesca i proveeixen el mercat de Tahit.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62704" title="Faaite" nonfiltered="4444" processed="4434" dbindex="24848">

Faaite s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Administrativament s una comuna associada de la comuna d'Anaa, amb les dependncies de Tahanea i Motutunga. Est situat entre dos atols ms grans, Fakarava a 17 km al nord-oest i Tahanea a 11 km al sud-est. Anaa s a 60 km al sud.

Geografia.
La superfcie total s de 9 km . La llacuna interior, de 227 km , t un pas navegable a l'oce, situat al nord-oest i anomenat Teporioha.

La poblaci total era de 202 habitants al cens del 2002. La vila principal s Hitianau, situada a l'oest.

Histria.
Va ser descobert per l'angls John Turnbull, el 1803, el primer comerciant del Pacfic que feia la ruta de Hawaii a Tahit. El 1820 va ser visitat per Fabian von Bellinghausen que el va anomenar Miloradovich.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62705" title="Motutunga" nonfiltered="4445" processed="4435" dbindex="24849">

Motutunga s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Administrativament depn de la comuna associada de Faaite, de la comuna d'Anaa. Est situat a 17 km al sud-est de Tahanea i a 490 km a l'est de Tahit.

Geografia.
s un atol de forma quasi triangular, de 15 km d'allargada i 14 km d'ample. La superfcie terrestre s d'1,4 km  i la llacuna de 126 km . Noms hi ha un pas no navegable a l'interior de la llacuna. 

s deshabitat.

Histria.
Descoberta per James Cook, el 1773, es va conixer amb el nom del seu vaixell Adventure. El 1775 Domingo Bonaechea el va anomenar San Blas.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62706" title="Tahanea" nonfiltered="4446" processed="4436" dbindex="24850">

Tahanea s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Administrativament depn de la comuna associada de Faaite, de la comuna d'Anaa. Est situat a 12 km al sud-est de Faaite i a 530 km a l'est de Tahit.

Geografia.
s un atol allargat de 48 km i 15 km d'ample. La superfcie total s de 8,3 km , amb un total de 50 illots repartits per la corona d'esculls. T una llacuna interior gran, de 545 km , amb tres passos navegables: Motupuapua, Teavatapu i Otao. 

s deshabitat i visitat ocasionalment. A Otao hi ha una vila amb cases abandonades.

Histria.
Va ser descobert per Domingo Bonaechea, el 1772, anomenant-lo San Julin. Fabian von Bellingshausen el 1820 el va anomenar Tchitschagof.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62707" title="Fakahina" nonfiltered="4447" processed="4437" dbindex="24851">

Fakahina s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Administrativament s una comuna associada a la comuna de Fangatau. Est situat al centre i a l'est de l'arxiplag, a 75 km a l'est de Fangatau.

Geografia.
La superfcie total s de 8 km , amb una llacuna interior sense cap pas a l'oce. La vila principal s Tarione, i la poblaci total era de 140 habitants al cens del 2002.

Histria.
Antigament era un lloc utilitzat per fer sacrificis humans. L'atol va ser descobert per Otto von Kotzebue, el 26 de febrer del 1824, que el va anomenar amb el nom del seu vaixell Predpiati. Tamb s'ha conegut com Prince de Joinville i Fangahina.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62708" title="Haraiki" nonfiltered="4448" processed="4438" dbindex="24852">

Haraiki s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Administrativament depn de la comuna de Makemo. Est situat a 42 km al sud-oest de Marutea Nord.

Geografia.
L'atol t una forma triangular i consta de tres illots amb una superfcie emergida de 4,1 km  ms 10,9 km  d'esculls. La llacuna interior s doble, amb un sol pas navegable. s deshabitat i visitat ocasionalment.

Histria.
Va ser descobert, el 1768, per Louis Antoine de Bougainville. Histricament s'ha conegut amb els noms de: Maraiki, Heraiki, San Quintin i Crocker.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62709" title="Katiu" nonfiltered="4449" processed="4439" dbindex="24853">

Katiu s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Administrativament s una comuna associada a la comuna de Makemo. Est situat a 25 km al nord-est de Makemo i a 13 km al nord de les illes Raevski.

Geografia.
L'atol t una forma ovalada de 27 km de llarg i 12,5 km d'ample. La superfcie emergida s de 27 km . La llacuna interior, de 235 km , t un pas navegable anomenat Pakata. 

La vila principal s Hitianau, situada al nord al costat del pas. La poblaci total s de 375 habitants (cens del 2002), que viuen principalment del cultiu de perles negres i de copra. Disposa d'una esglsia catlica i d'un aeroport regional inaugurat el 2001.

Histria.
Va ser descobert el 1820 per Fabian von Bellingshausen que el va anomenar Osten-Saken o Saken.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62710" title="Taenga" nonfiltered="4450" processed="4440" dbindex="24854">

Taenga s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Administrativament s una comuna associada a la comuna de Makemo. Est situat a 27 km al nord-oest de Nihiru i a 670 km al nord-est de Tahit.

Geografia.
T una superfcie emergida s de 20 km . La llacuna interior, de 169 km , t un pas navegable anomenat Tiritepakau. 

La vila principal s Henuparea. La poblaci total s de 115 habitants (cens del 2002), que viuen principalment de la piscicultura. Tamb hi ha algunes granges de perles. No disposa de gaireb cap infraestructura.

Histria.
Va ser descobert pels anglesos John Buyers i John Turnbull del Margaret, el 1803. El van anomenar Holt. El 1820, Bellingshausen l'anomenava Yermaloff.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62711" title="Takume" nonfiltered="4451" processed="4441" dbindex="24855">

Takume s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Administrativament depn de la comuna de Makemo. Est situat a 8 km al nord-oest de Raroia.

Geografia.
s un atol de forma allargada amb 20 km de llarg i amb una superfcie emergida de 5 km . Disposa d'un pas navegable a l'interior de la llacuna. 

La vila principal s Ohomo, amb una poblaci al voltant de 100 habitants inclosos en la comuna de Makemo. Disposa d'un aerdrom.

Histria.
Va ser descobert, el 1820, per Fabian von Bellingshausen que el va anomenar Volkonski.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62712" title="Hiti" nonfiltered="4452" processed="4442" dbindex="24856">

Hiti s un dels tres atols de les illes Raevski, a l'arxipleg de les Tuamotu de la Polinsia Francesa. Administrativament depn de Katiu, comuna associada a la comuna de Makemo.

Geografia.
s un atol ovalat de 9 km d'allargada i 6 km d'amplada. La superfcie emergida s de 3,23 km  ms 6,97 km  d'esculls. La llacuna interior, de 15 km , no t cap pas navegable. Est situat a 6 km al sud-est de Tuanake. s deshabitat.

Histria.
Va ser anomenat Louise o Ofiti pel francs Mauruc, i Clute o Ohiti per l'angls Wilkes.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62713" title="Tuanake" nonfiltered="4453" processed="4443" dbindex="24857">

Tuanake s un dels tres atols de les illes Raevski, a l'arxipleg de les Tuamotu de la Polinsia Francesa. Administrativament depn de Katiu, comuna associada a la comuna de Makemo.

Geografia.
Est situat a 20 km al sud-oest de Makemo i a 20 km al nord de Tepoto. s un atol circular de 7 km de dimetre, amb una superfcie emergida de 3,5 km  ms 12,4 km  d'esculls. La llacuna interior, de 25,7 km , disposa d'un pas navegable.

s deshabitat i visitat ocasionalment per recollectar copra. L'atol s sorprenentment molt boscs. 

Histria.
Va ser anomenat Kiport o Touanagu pel francs Mauruc, i Reed Island o Tuinaki per l'angls Wilkes. A principis del segle XIX va ser repoblat per ordre de la reina de Tahit per fer una plantaci de cocoters.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62719" title="Takapoto" nonfiltered="4454" processed="4444" dbindex="24858">

Takapoto s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Administrativament s una comuna associada de la comuna de Takaroa. Geogrficament forma part del grup d'illes del Rei Jordi. Est situat al nord de l'arxiplag, a 9 km al sud-oest de Takaroa i a 560 km al nord-est de Tahit.

 Geografia .
T una forma ovalada de 20 km de llarg i 6 d'ample, amb una superfcie emergida de 13 km  ms 10 km  d'esculls. La llacuna interior de 81 km  s tancada sense cap pas practicable a l'oce, per l'aigua es renova per canals submarins i resulta bastant salada.

La vila principal s Fakatopatere, situada a l'illot ms gran on hi ha tamb un aerdrom. La poblaci total era de 521 habitants al cens del 2002. Les activitats principals sn la pesca, la producci de copra i el cultiu de perles. En aquest atol es troba la ms clebre de les ostres de perla negra, la pinctada margaritifera.



 Histria .
El nom Takapoto vol dir ment curt, per ser de dimensions una mica ms petites que Takaroa. S'hi troben ms de 22 maraes, antics temples polinesis. Un dels ms destacats es troba a l'entrada de Fakatopatere on antigament una jove era sacrificada cada cinc anys al du Matapo. Va ser anomenat Sondre Grondt (Sense Fons) per Jacob Le Maire (1616), Schadelijk (Perniciosa) per Jacob Roggeveen (1722) i Spiridoff per Otto von Kotzebue (1816).

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62720" title="Tunica" nonfiltered="4455" processed="4445" dbindex="24859">
Els tunica o yoron, el nom de la qual prov de ta-uni-ka (el poble), sn una tribu amerndia de tronc desconegut, tot i que Edward Sapir els considerava hoka-sioux. Eren dividits en cinc tribus: griga, koroa, yazoo, tiv i tunica.

 Localitzaci .
Vivien a la  confluncia del Yazoo (Mississippi). Actualment viuen a Marksville (Louisiana) amb els biloxi.


 Demografia .
El 1699 en quedaven 260, potser 50-60 cabanes; Pierre Le Moyne d'Iberville, per, els calcul en un miler l 1 de novembre del 1700 (2.000 amb els yazoo); el 1802 eren 120 (per 450 amb els biloxi) i el 1908 noms eren reconeguts 30 tunica. El 1890 hi havia 25 a Louisiana, per John Wesley Powell afirmava que eren 43 el 1910. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia enregistrats 648 tunica-biloxi.

 Costums .
Els tunica o thonnica eren relacionats amb atakapa i chitimacha, i a finals del segle XVIII vivien a la zona de Marksville. S hi dedicaven al conreu de moresc fet per dones, fabricaven canoes que podien dur fins a 80 guerrers. Jugaven al lacrosse i celebraven les festes del moresc.
Creien en un du femen que representava el sol, al qual dedicaven un temple, que era el focus de les activitats religioses, amb figuren de terra d una dona (el dol) i una granota (el mn subterrani).  Enterraven els morts en tombes aliniades amb escora cara amunt i amb el cap mirant a l Oest.  Els guerrers es tatuaven i els fletxes eren de pedres triangulars.

Es dedicaven a la cacera del bis, al conreu del moresc i de la carabassa; feien bona cistelleria i terrissa, i des del 1700 explotaven la sal amb nsies comercials.

 Histria .
Se n sap poc de la seva histria antiga, llevat que el 1500 estaven integrats en la cultura dels anomenats Mount Builders i que es dividien en dues viles, Grand i Petit Tonicas.

EL 1541 l espanyol Hernando de Soto arrib a la vila de Quizquiz (avui a Clarksdale, Mississippi), on captur 300 indis i pact amb llur cap Aquixo. Els descriv com a un poble altament organitzat, i que era una vila amb molta gent. Aquixo, endems, era un sotscap d un altre cap dit Pacaha o Capaha. Les viles eren formades per tmuls de terra, i la seva religi i societat eren fora complexes. Per una epidmia provoc el 1561 la prdua d entre el 70 i el 80 % dels efectius de la tribu.

No tornarien a ser visitats novament pels blancs fins que arribaren els francesos Louis Jolliet el 1673 i Ren Robert Cavalier, sieur de La Salle el 1681, que recorrien tot el Mississippi.

El 1706 els anglesos i chickasaw els atacaren i expulsaren de Yazoo. Aleshores marxaren amb Le Moyne a Portage de la Croix, zona de control d accs al riu Red on el 1730 foren visitats per Fr. Dumont de Montigny.

Cahura-Jolego, cap dels tunica del 1712 al 1731, fou batejat el 1727 i visitat el 1719 per Jean-Baptiste Bernard de la Harpe, qui afirm que noms disposava de 120 guerrers.  Tot i aix, el 1712 havien ajudat als francesos a prendre Fort Natchitoches i el 1716 ajudaren als defensors de Fort Rosalie contra els natchez, ra per la qual el 1729 foren novament atacats per chickasaw i natchez. Els natchez mataren el seu cap i delmaren la tribu el 1731, ra per la qual el nou cap Bride-les Boeufs, els trasllad a Tunica Bayou, on el 1740 foren batejats 27 nens. El 1733 va ajudar Etienne de Perirer contra els chickasaw.

Tanmateix, el 1758 noms disposava de 60 guerrers, alhora que Louis Bilbuart de Kerlerec afirmava que eren delmats per l alcohol. El nou cap Latanash, reconegut el 1764, encara ho era el 1771. El 1753-1763 van ajudar als francesos contra els anglesos, i des del 1764 van atacar els combois anglesos fins que signaren la pau amb la Gran Bretanya i s establiren a Point Coupe, on eren 30 cabanes.

El 1779 uns 160 ajudaren l espanyol Bernardo de Glvez i als rebels nordamericans a capturar Baton Rouge.  Aix, el 1780-1790 foren recolocats a Marksville (Mississippi) pels espanyols, per el 1803, desprs de la Compra de Louisiana, van passar als EUA. El 1806 John Sibley, comisionat federal indi a Louisiana, va redactar un informe sobre ells, i aleshores comenaren a treballar a Nova Orleans com a mariners. 
El 1924 els tunica reclamaren el seu reconeixement com a tribu. El seu cap Sesostrie Youchigant (mort el 1940), darrer parlant de tunica que va ensenyar la seva llengua a Mary Rosamund Haas, va organitzar la Fte du Bl alguns anys. I el 1934 els caps Eli Barbry i Horace Pierite reclamaren el reconeixement tribal aprofitant l aprovaci de l IRA.

El 1960 iniciaren una disputa legal amb Leonard Charrier, qui els havia arrabassat el  tresor tunica , dirigit pel seu darrer cap, Joseph Alcide Pierite (1955-1975). Tanmateix, el 1974 es constitu el Consell Tribal Tunica Biloxi Tribe of Louisiana. I el cap Earl Barbyr aconsegu l octubre del 1986 que el Tribunal Suprem els reconeixi la propietat del Tresor Tunica.

 Referncies .
 Jeffrey P. Brain (1989)  The tunica-biloxi Frank W. Porter III General Editor, Chelsea House, New York;

Enllaos externs.
 Article Ethnologue dels Tunica;
 Rosetta Project sobre els Tunica;
Tunica-Biloxi Tribe of Louisiana;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62721" title="Tikei" nonfiltered="4456" processed="4446" dbindex="24860">

Tikei s una illa de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Administrativament depn de la comuna de Takaroa. Forma part del grup d'illes del Rei Jordi. Est situada al nord de l'arxiplag, a 67 km al sud-est de Takaroa.

Geografia.
L'illa s un antic atol amb l'antiga llacuna interior quasi seca i plena de vegetaci. s deshabitada, sense infraestructures. s visitada peridicament pels habitants dels atols vens que venen a pescar o a buscar crancs de cocoter. 


Histria.
Va ser descoberta pel neerlands Jacob Roggeveen, el 18 de maig del 1722, anomenant-la Carlshoff. El 1816 va ser redescoberta pel rus Otto von Kotzebue, que la va anomenar Romanzoff, nom del patrocinador de l'expedici.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62726" title="Seri" nonfiltered="4457" processed="4447" dbindex="24861">
Els seri sn una poble indgena de Mxic de llengua allada (del grup hoka-sioux segons altres) i que viuen a l illa del Tiburn (Guerrero). El seu nom s un exnim procedent de l'opata. El seu nom veritable s Comcac (IPA ; singular: cmiique ). Estan dividits en sis bandes:
Xiica hai iic coii ("els qui estan de cara al vent"), viuen a la zona nord de les altres bandes.
Xiica xnaai iicp coii ("els qui estan al sud"), who viuen a la costa des de Baha Kino a Guaymas.
Tahjc comcac ("gent de l'illa Tiburn"), que viuen a la costa de l'illa Tiburn, i a la costa de Mxic davant ella, al nord dels xiica xnaai iicp coii.;
Heeno comcac ("gent del desert"), que viuen al vall dentral de l'illa Tiburn.
Xnaamtat ("aquells qui vingueren del sud"), que viuen a una petita franja entre els xiica hai iic coii i els Tahjc comcac.;
Xiica Hast ano coii ("aquells que viuen a l'illa San Esteban"), viuen a l'illa San Esteban i a la costa meridional de l'illa Tiburn.
Les relacions entre les bandes no sempre eren cordials, i tamb tenien subdivisions inernes.

El 1980 eren 400 individus i encara viuen en estat primitiu.
Van derrotar Vzquez de Coronado a Sonora i Sinaloa. No acceptaren els missioners. Tot i aix foren assentats un temps en la Missi de Ppulo, que ms tard abandonaren.
S uniren als pima i apatxe per atacar les missions i als ppago. El 1750 foren deportats al sud de Mxic i Guatemala, per s escaparen i tornaren a l illa del Tiburn. El 1789 es revoltaren novament, per foren venuts per Domingo Elizondo. Tamb petiren epidmies de verola i xarampi que els reduren molt.

Referncies .
Moser, Edward W. (1963.) Seri Bands. (versi espanyola)  ;
McGee, W J, The Seri Indians  (Washington, 1899);
Enllaos externs.
Els seri;
The Seri Indians of Sonora Mexico;
The Seri Cultural Center;

 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62727" title="Arc ogival" nonfiltered="4458" processed="4448" dbindex="24862">

L'arc ogival o apuntat s un nou element estructural de l'arquitectura gtica que ve a substituir l'arc de mig punt utilitzat en el romnic. Geomtricament s ms complicat de projectar per distribueix molt millor les forces i, per tant, s ms fcil de suportar. Es ms dinmic i flexible, ja que s'adapta millor als espais que es volen cobrir.

A Catalunya es comena a utilitzar ja al final del segle XII.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62730" title="Brainfuck" nonfiltered="4459" processed="4449" dbindex="24863">
brainfuck s un llenguatge de programaci esotric. Es distingeix pel baix nombre de instruccions que fa servir, noms en t 8. No obstant aix s Turing complet.

 Disseny .

Urban Mller va crear brainfuck en 1993 amb la intenci de dissenyar un llenguatge que pugus ser implementat amb el compilador ms petit possible. Es va inspirar en el compilador de 1024 bytes pel llenguatge FALSE. Existeixen diversos compiladors de brainfuck ms petits que 200 bytes.

El llenguatge consisteix de 8 instruccions. Un programa de brainfuck s una seqncia d'aquestes instruccions, possiblement intercalades amb altres carcters (que sn ignorats). Les instruccions s'executen seqencialment, excepte les dues de salt condicional.

El llenguatge es basa en un model d'execuci simple que consisteix, a ms del programa en una llista de 30.000 posicions, d'un byte de grandria cadascuna, inicialitzades a zero; un punter mbil a la llista (inicialitzat a la primera posici, a l'esquerra), i dos 'streams' de bytes per entrada/sortida (sovint connectats al teclat i al monitor respectivament, i fent servir ASCII per codificar els carcters).

 Instruccions .

Les 8 instruccions del llenguatge, cada una consistint en un simple carcter, sn les segents:


 Traducci a llenguatge C .

Els programes de brainfuck es poden traduir al llenguatge de programaci C fent servir les segents substitucions, assumint que ptr s de tipus unsigned char* i ha estat inicialitzat per apuntar a una llista de bytes inicialitzats a zero:



 Exemples .
Trivials.
 Netejar posici .

 

Aquesta simple porci de programa neteja la posici actual a zero, iterativament decrementa el seu valor fins que s zero, llavors surt del bucle i continua l'execuci.

 Bucle simple .

 ,

Aix s un bucle continuu, pren text d'entrada (del teclat) i el copia a la sortida (la pantalla). Modifica la posici actual del punter. Noms surt quan el valor ASCII zero entra pel teclat.

Aquesta versi fa el mateix per surt quan es prem 'enter' (ASCII 10) al teclat:

 ,----------

 Movent el punter .

 >,

Una versi de l'anterior que mou el punter cada cop per desar tot el text entrat a la llista per s futur.

 Afegir .

 

Aix afegeix la posici actual (destructivament, la deixa a zero) a la propera.

 Instruccions condicionals .

 ,----------

Aquest codi converteix el text entrat en minscules pel teclat, el converteix en majscules i el mostra a la pantalla en prmer la tecla 'enter'.

Primer el carcter entra fent servir el codi , i immediatament es resta 10 (La majoria d'implementacions de brainfuck, si no totes, fan servir 10 pel retorn) Si l'usuari ha premut 'enter' la instrucci condicional a la posici just desprs de  perque haurem tornat el primer byte a zero. El programa acabar. Si el primer carcter no era 'enter' assumim que s una minscula i li restem 22, per un total de 32, que s la diferncia entre una minscula i la seva respectiva majscula en ASCII.

Desprs mostrem per pantalla . i fem entrar el proper carcter , restant-li 10 un altre cop, si no era 10 anirem a la primera posici del bucle i restarem altre cop 22. El programa acaba en prmer 'enter' perque no hi ha ms instruccions desprs.

 Copiant un byte .

(A partir d'aquest punt ens referirem als bytes de la llista com a , , ... successivament)

Brainfuck no inclou una instrucci per copiar bytes. Aix ha de fer-se amb les instruccions de bucle. Moure un byte s simple si la destinaci s zero (sempre ho s al iniciar el programa) per la posici inicial es perd, com hem vist abans. Aix movem  a :

 

Podrem restituir el valor de  si la hagussim copiat a dues posicions a la vegada. Per copiar  a  i  a la vegada farem:

 

Ara podem aprofitar aix per restituir . En resum, per copiar  a  fent servir  com espai de treball fem:

 >><<

No trivials.
 Hola Mn! .
Vegeu la secci Brainfuck de Hola mn
 Suma .

 ,>++++++
</doc>
<doc id="62732" title="RMS Lusitania" nonfiltered="4460" processed="4450" dbindex="24864">
L'RMS Lusitania fou un vaixell transatlntic germ del RMS Mauretania.

Histria.
Durant els primers anys del segle XX l'nica manera de travessar l'Atlntic era per mitjans martims.
Aix va crear una competici entre companyies martimes per crear un servei de vaixells rpids i luxosos, per la qual cosa foren els anys gloriosos de la navegaci per l'Atlntic Nord.
L'any 1903 la lnia britnica de Cunard va comenar la construcci de dos grans vapors amb l'objecte de contrarestar la competncia alemanya, que havia aconseguit la condecoraci de la "Cinta Blava" arran d'haver fet la travessia ms rpida de l'Atlntic.
Els resultants van ser el Lusitania i el Mauretania, que van confirmar la supremacia britnica al mar.
La construcci del Lusitania i el Mauretania fou finanada pel govern britnic. Per aix podien ser requisats pel Ministeri de Marina en poca de guerra.
El Lusitania era una nau magnfica, de quatre xemeneies, amb 785 peus d'eslora i 31.550 tones de pes.
La seva avarada va tenir lloc al riu Clyde el 16 de juny de 1907.
Va fer el seu viatge inaugural el 7 de setembre de 1907. 

A l'inici de la Primera Guerra Mundial, l'agost de 1914, tant el Lusitania com el Mauretania, juntament amb el nou vaixell Aquitania, van quedar requisats. Tots van rebre ordres oficials de realitzar operacions militars excepte el Lusitania, que va continuar fent els seus serveis transatlntics regulars de passatgers.

El 24 d'abril de 1915, l'ambaixada alemanya als Estats Units public un avs als diaris, estranyament coincident amb la partida del Lusitania cap a Europa, en qu s'advertia els passatgers del risc de navegar en aiges no neutrals perqu es podia produir un atac. Sols un diari aconsegu replicar en la seua edici l'avs alemany.

L'1 de maig, el Lusitania va sortir de Nova York per ltim cop amb 1.959 passatgers. Va ser torpedejat pel submar alemany U-20 davant la costa d'Irlanda.
Es va enfonsar en 18 minuts i es va arrossegar fins al fons del mar.
 
Per aquest motiu el president nord-americ Woodrow Wilson amena Alemanya i va exigir reparacions. Inquiet per la irrupci dels EUA a la guerra, Berln va suspendre la guerra submarina. 

L'1 de mar de 1916, deu mesos desprs de la tragdia, la Cunard Steamship Company don la xifra oficial de 1.195 passatgers morts, dels quals noms se'n recuperaren 200 cadvers, sepultats al mateix vaixell o soterrats a l'esglsia de Saint Multose, a la localitat irlandesa de Kinsale.

El 2 d'abril de 1917 els Estats Units entraren en guerra contra Alemanya, ustria-Hongria i l'Imperi Otom.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62735" title="Intersecci" nonfiltered="4461" processed="4451" dbindex="24865">

La intersecci s una operaci entre conjunts. Aquesta operaci crea un conjunt, anomenat conjunt intersecci, al qual pertanyen tots els elements que pertanyen a la vegada a tots els conjunts que s'intersequen. S'expressa amb el smbol . 

Per exemple:;

Donat A= i B=, si definim , llavors C=.  es llegeix: el conjunt C s igual a la intersecci dels conjunts A i B. Tamb es pot llegir: C s el conjunt intersecci dels conjunts A i B.;

Propietats de la intersecci.
Propietat idempotent.
Quan intersequem un conjunt amb si mateix, el conjunt intersecci s el mateix conjunt.

 ;

Propietat commutativa.
El conjunt intersecci resultant s indiferent a l'ordre amb que s'intersequen els conjunts.

;

Propietat associativa.
El conjunt intersecci resultant quan intersequem ms de dos conjunts, s indiferent a la jerarquia amb que es facin les interseccions.

;

Intersecci de subconjunts.
Si intersequem un conjunt A amb un subconjunt B, el conjunt intersecci s B.

 Si tenim els conjunts A i B tal que  (A inclou B), llavors ;

Relacions entre la uni i la intersecci: Propietat distributiva.

La uni i la intersecci es poden relacionar mitjanant la propietat distributiva. Existeixen dues possibles versions d'aquesta propietat.

 La uni d'un conjunt amb un conjunt intersecci s igual a unir el primer conjunt amb els diferents conjunts que formen el conjunt intersecci, i fer la intersecci entre tots els conjunts uni resultants. s molt ms entenedor escrit simblicament:

 ...

 Tamb es pot aplicar aquesta propietat intercanviant les interseccions i les unions:

 ...



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62737" title="Enric Morera i Catal" nonfiltered="4462" processed="4452" dbindex="24866">



Enric Morera i Catal va nixer a Oliva (la Safor) l'any 1964. Llicenciat en Dret. Est casat i t tres fills. s empresari del sector del comer, hostaleria, comunicaci i turisme rural.

La seua militncia poltica va comenar el 1981, dins el PNPV (Partit Nacionalista del Pas Valenci). L'any 1983 va ser uns dels fundadors de la Unitat del Poble Valenci. Des de 1985 a 1987 va ser secretari general de Joves d'UPV. De 1990 a 1994 va ser funcionari de la Comissi Jurdica del Parlament Europeu.

L'any 1996 entra a l'Executiva d'UPV, i s un dels responsables de la formaci de la coalici electoral UPV-Bloc Nacionalista, que donaria pas a la formaci del Bloc Nacionalista Valenci, del qual va ser secretari d'organitzaci fins al Congrs Fundacional de la formaci.

Va ser candidat pel Bloc a l'alcaldia de Valncia l'any 1999, aix com candidat al Parlament Europeu dins la coalici Bloc-CiU-PSM. Desprs del III Congrs del Bloc, celebrat el 2003, va ser elegit Secretari General de la Formaci. Va ocupar un esc d'eurodiputat durant 2004, any en el qual va ser nmero 1 de la llista del Bloc a les eleccions generals. 

En gener de 2006 va ser reelegit secretari general del Bloc amb el 85% dels vots, la xifra ms alta mai aconseguida per un secretari general tant de la UPV com del Bloc.







 Enllaos externs .
 Blog personal d'Enric Morera;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62738" title="Llista de colors HTML" nonfiltered="4463" processed="4453" dbindex="24867">
Hi ha una llista simplificada a Llista de colors.;
----

Aquests sn els colors HTML que en l'actualitat poden processar la majoria de computadores i navegadors.






Enllaos externs.
HTML color names ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62739" title="Nihiru" nonfiltered="4464" processed="4454" dbindex="24868">

Nihiru s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Administrativament depn de Taenga, comuna associada de la comuna de Makemo. Est situat a 28 km al sud-est de Taenga i a 30 km al nord-est de Marutea Nord.

Geografia.
s un atol petit de 15 km de llarg i 14 km d'ample, amb una superfcie emergida s de 6,7 km  ms 14,1 km  d'esculls. La llacuna interior, de 79,5 km , s tancada sense cap pas navegable. La nica vila s Tatake amb una vintena d'habitants que provenen de Taenga. No disposa d'infrastructures.

Histria.
Va ser descobert per Fabian von Bellingshausen el 1820, que va anotar el nom Nigeri.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62746" title="Garcia I de Pamplona" nonfiltered="4465" processed="4455" dbindex="24869">
Garcia I de Pamplona ( v 810 - 870 ), rei de Pamplona (851-870).

Orgens familiars.
Fill d'nnec I de Pamplona i la seva muller nnega Velzquez. Durant els ltims deu anys de regnat del seu pare, aqueixat per una parlisi, fou nomenat regent tenint la direcci de les campanyes militars contra els musulmans. Aix el maig de l'any 843 va ajudar Mussa ibn Mussa en la seva insurrecci contra l'emir de Crdova, que va comportar un atac per part d'Abd al-Rahman II contra Pamplona que va derrotar a Garcia I i a Mussa.

Vida poltica.
El 859 va ser apresat per una expedici normanda. Alliberat desprs de pagar un rescat, Navarra va abandonar les seves antigues aliances amb els Banu Qasi i es va apropar al Regne d'Astries. Garcia I es va aliar amb el rei Ordoni I d'Astries i junts van obtenir una gran victria contra els musulmans el 859 a la batalla de Clavijo, que comport la prdua de poder dels Banu Qasi.

Durant el seu regnat es van donar els primers passos per afavorir el pas dels peregrins que acudien vers Compostella, edificant aix les primeres pedres del Cam de Santiago.

Npcies i descendents.
Fruit de l'aliana dels Banu Qassi i els Aritza, Garcia es cas amb ria, la filla del val Mussa ibn Mussa.

Es cas en segones npcies amb Urraca Jimnez, comtessa d'Arag. D'aquest matrimoni tingueren:
 Fortuny Garcs (v 830-925), rei de Pamplona;
 San Garcs de Pamplona, avi de Toda de Navarra;
 Ximena de Pamplona, casada vers el 869 amb Alfons III d'Astries ;
 nnega de Pamplona, casada amb Asnar II Gal d'Arag ;
 Falasqueta Garcs, esposa de Mutrrif ibn Mussa ibn Mussa, fill de Mussa II de Saragossa;

En terceres npcies es cas el 858 amb Leogundis d'Astries, filla d'Ordoni I d'Astries. D'aquest matrimoni no tingu fills.

El seu fill Fortuny Garcs va ser fet presoner pels musulmans el 860 i va estar retingut a Crdova ms de 20 anys.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62747" title="Malintzin" nonfiltered="4466" processed="4456" dbindex="24870">
Malintzin (o Malintzi), millor coneguda amb el nom castellanitzat La Malinche (Malintxe) o Doa Marina, va ser una dona amerndia mexicana, probablement nahua, la qual acompanyaria a Hernan Corts i tindria un paper molt important en la conquesta de Mxic, com a traductora, consellera i intermediria. Va ser amant de Corts, amb el qual va tenir un fill, considerat el primer mests mexic. En retrospectiva, Malintzi t un paper conflictiu, considerada com a dona poderosa i alhora la vctima per excellence. Per altres historiadors, s el smbol de la mare del nou poble que sorgiria arran de la conquista i el mestissatge: el poble mexic modern.

 Orgens .
No hi ha prou informaci sobre la vida d'aquesta dona abans de l'arribada dels espanyols. Les niques fonts sobre la seva vida provenen dels registres dels conquistadors: Andrs de Tapia, Gmara (el bigraf oficial de Corts) i de Bernal Daz del Castillo. D'acord amb Daz del Castillo, Malintzi va ser filla primognita del senyor de Paynala (avui dia la ciutat de Coatzacoalcos, a l'estat de Veracruz), aleshores una regi fronterera entre els dominis de l'Imperi Asteca i dels pobles tributaris maies del Yucatn. Els seus pares es casarien per segona vegada; en convertir-se en un fillastre incmoda, va ser venuda als traficants d'esclaus maies de Xiacalango, una ciutat comercial important del sud sobre la costa est. Daz diu, en les seves crniques, que la famlia de Malintzi va fingir la seva mort. Amb el temps va ser venuda un altre cop, i va ser portada a Potontxan (que es trobava al territori que avui dia conforma l'estat de Tabasco), on van trobar-la els espanyols.

 La Conquesta de Mxic .
Malintzin va ser oferta pel txontal maia de Potontxan als espanyols l'abril, 1519 com a part d'un grup de 20 esclaves dones. No se sap quina va ser la seva edat. Els registres dels conquistadors suposen que tenia poc ms de 20 anys, i que era molt bella. Els espanyols la van anomenar "Marina". Per la seva bellesa, Corts havia decidit "obsequiar-la" a Alonzo Hernando Puertocarrero, un dels membres ms reconeguts de l'expedici. Per, Puertocarrero va ser enviat cap a Espanya com a emissari de Corts davant Carles I, i Corts va decidir que ella era massa bella, i que havia de romandre amb ell.

Al cap d'unes setmanes, d'acord amb les crniques espanyoles i algunes crniques indgenes, Marina s'havia convertit en traductora del nhuatl al maia, una llengua que comprenia el sacerdot espanyol Germino de Aguilar, ja que havia viscut molts anys entre el poble maia (molt abans de l'arribada de Corts), desprs del naufragi d'un vaixell espanyol a la costa de Yucatn. Aquest mateix any, els espanyols van arribar a Tenochtitlan, on van viure com a convidats del hueyi tlaotan' o emperador asteca. Marina ja havia aprs prou castell per traduir directament del nhuatl. Els indgenes li van donar el nom de Malintzin.

 Desprs de la conquesta .
Desprs de la caiguda de Tenochtitlan el 1521, i el naixement del seu fill, Don Martn Corts, les crniques no esmenten res sobre la seva vida fins el 1524 any es que es convertiria en la traductora durant l'expedici de Corts cap a Hondures, la qual cosa suggereix que coneixia diversos dialectes de la llengua maia, a ms del txontal i el yucatec. Malintzin va casar-se amb Juan Jaramillo, amb qui tindria una filla. No ni ha cap registre de la seva vida desprs d'aquest any, i fins i tot, no es coneix l'any de la seva mort. Algunes fonts indiquen que va morir el 1529 i d'altres el 1551.
 
 Origen del seu nom i el volc de la Malinche .

No se sap quin va ser el seu nom original. Desprs que les vint dones van ser ofertes a Corts, ell va demanar que fossin batejades, i Marina va rebre aquest nom cristi. Els registres indiquen que els nahues li deien "Malintzin", la qual cosa podria ser una pronunciaci nhuatl de Marina, "Malin", i la terminaci de reverncia "tzin". Malinche, el nom amb el qual s coneguda en castell a Mxic, s una castellanitzaci de Malintzin. Avui dia, un volc inactiu del centre de Mxic, prop de la ciutat de Puebla, es diu "La Malinche" (Matlatcueitl) en honor seu.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62754" title="Fortuny Garcs" nonfiltered="4467" processed="4457" dbindex="24872">
Fortuny Garcs el Monjo o el Borni ( v 820 - Leire, Navarra, v 906 ), rei de Pamplona (870-905), tot i que noms va exercir un govern real de 882 a 905. ltim rei de la dinastia Arista.

Antecedents familiars.
Fill de Garcia I de Pamplona i la seva primera esposa Urraca Jimnez. Els seus avis paterns foren nnec Aritza de Pamplona i nnega Velasco.

Es cas vers el 845 amb ria bint Mussa, filla del val Mussa ibn Mussa. Amb ella va tenir diversos fills:
nnec, casat amb Sana Garcs, filla de Garcia II de Pamplona.
Asnar;
Balasc;
Llop, mort infant.
nnega Durr, esposa de l'emir de Crdova Abd-Allah I, en segones npcies d'Asnar Sanxes de Larraun, amb qui tingu Toda de Navarra (reina consort de Navarra).

Ascens al tron navarrs.
Va ser capturat en una rtzia musulmana de l'emir Muhmmad I contra Pamplona el 860, i estigu fet presoner a Crdova fins el 880. El seu pare Garcia I va morir el 870, mentre Fortuny era pres a l'ndalus. Aleshores va ocupar el tron de Pamplona Garcia Ximenes, senyor d'laba, en nom de Fortuny Garcs.

Alliberat el 880, Fortuny fou coronat com a co-rei de Navarra juntament amb Garcia Ximenes.

Regnat de Fortuny.
Durant el seu regnat va sofrir diverses expedicions de cstig per part dels exrcits de Crdova i dels seus aliats de la vall del riu Ebre, els Banu Qasi. Aquests, que havien perdut el favor del pare de Fortuny, s'aliaren amb els cabdills musulmans i actuaren com a veritables conversos a l'Islam.

Fortuny Garcs va establir posteriorment bones relacions amb alguns membres dels Banu Qasi, cosa que no agrad al seu cunyat, el rei Alfons III d'Astries i tampoc al comte Ramon I de Pallars, enemics dels Banu Qasi. s per aix que aquests van organitzar un cop d'estat que va permetre ocupar el tron de Pamplona a San Garcs, fill de Garcia Ximenes, regent durant el captiveri de Fortuny.

Es creu que Fortuny Garcs va acabar els seus dies al Monestir de Leire i mor el 906.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62755" title="Fdies" nonfiltered="4468" processed="4458" dbindex="24873">



Fdies (Pheidias transcrit per alguns autors com Fdias - Phidias-, derivat del grec Pheidas ), fill de Crmides, (490 aC - 432 aC) va ser un escultor grec, considerat universalment com el millor escultor clssic i probablement el millor de tots els temps.

Disseny les gegantesques esttues de la deessa Atena al Parten d'Atenes i la colossal Esttua de Zeus a Olmpia, el segle V aC. Sembla ser que part de les seves obres obres van ser execuatdes en temps de Pricles, que va exercir el govern en solitari desprs de l'any 447 aC.

 Biografia .

Va crixer i va estudiar i treballar a Atenes. Es tenen informacions diverses del seu aprenentatge. Tant Hgies d'Atenes com Agelades d'Argos o el pintor Polignot de Tasos podrien haver estat els seus mestres. A favor d'Agelades es pot dir que l'estil de les nombroses escoles driques es pot veure en algunes de les seves obres. Va estudiar amb Mir i Policlet deixebles d'Agelades. Probablement a la seva famlia  hi havia altres artistes, com el seu nebot, el pintor Pan; ell mateix fou pintor abans de passar a l'escultura; va treballar tamb per diverses ciutats gregues.

De la vida de Fdias, poca cosa ms se'n sap a part de les seves creacions. Segons Plutarc va ser objecte d'atac per part dels enemics poltics de Pricles, i mor a la pres d'Atenes el 332 aC. Segons Filcor, tal i com el cita un comentarista d'Aristfanes, fug a Elis el 337 aC on esculp la gran esttua de Zeus per encrrec del govern de la ciutat, i ms tard fou mort pels eleans el 332 aC. Per diverses raons la primera versi s ms probable.

 Obra .
Plutarc, en la seva Vida de Pericles, descriu vivament  la intensa activitat artstica que tingu lloc a Atenes durant el govern d'aquest estadista. Va utilitzar per decorar la seva prpia ciutat els diners dels aliats atenencs per la defensa contra Prsia: fou realment afortunat que aquesta, desprs de Xerxes, no intents res contra Grcia. Segons Plutarc, "en totes aquelles obres Fdies fou el conseller i supervisor de Pericles". L'escultor va incloure la seva cara, i la del general, en l'escut de la seva esttua d'Atena Prtenos. I fou a travs de Fdies que els enemics poltics d'en Pericles l'atacaren.

Cal tenir en compte que no hi han suficients evidncies de qu Fdias esculps les esttues del Parten. Cap escriptor antic les hi atribueix, i rarament, o mai, va realitzar obres en marbre. Durant l'antiguitat fou reconegut per les seves esttues de bronze o or i ivori. D'altra banda, diferents inscripcions demostren que els blocs de marbre utilitzats per als seus relleus del Parten no foren portats a la ciutat fins al 434 aC, que probablement fos una data posterior a la mort de Fdias. Tamb hi ha una notable diferncia d'estil entre aquestes i les seves obres certificades. Per tant, s probable que la major part o tota la decoraci del Parten fos obra dels seus deixebles, com Alcmenes i Agoracrit.

Les primeres de les seves grans obres foren dedicacions en memria de Marat. A Delphi erig un gran grup en bronze, incloent-hi les figures d'Apollo i Atenea, nombrosos herois tics i el general Miltades. A l'Acrpolis d'Atenes dispos una colossal esttua d'Atenea, visible des de ben lluny mar endins. A Pellene (a l'Acaia), i a Platea, cre dues esttues ms d'Atenea, i tamb una d'Afrodita en ivori i or pel poble d'Elis.

Per entre els propis grecs, les dues obres de Fdies que ms eclipsaren totes les altres, i esdevingueren la base de la seva fama, foren les colossals figures en or i ivori de Zeus i Atenea Partenos, les dues de mitjans del segle V aC. De la primera noms en queden petites cpies en monedes d'Elis, on s'aprecia la seva postura i detalls del cap. El Du estava assegut en un tron. El seu cos, d'ivori, i la seva roba, d'or. El seu cap era d'un estil ms o menys arcaic: la mscara d'Otricoli que es considerava una cpia del seu cap s certament prpia d'un estil cent anys posterior. De l'Atenea Partenos se n'han trobat dues cpies  petites en marbre.

Actualment es conserven moltes esttues de la mateixa escola de Fdies, per sn cpies romanes, i no s segur que tinguin exactament el mateix estil. Adolf Frutwangler es va proposar trobar una esttua de la qual el cap s a Bolonya, el cos a Dresden, una cpia de l'Atenea de Fdias a Lemnos, per les seves argumentacions no sn concloents. Com a prova sn molt ms satisfactoris alguns torsos d'Atenea del segle V aC trobats a Atenes. L'excellent tors d'Atenea a l'cole des Beaux Arts de Pars, que lamentablement ha perdut el cap, podrien servir per imaginar un original de Fdies. El treball de Fdies est caracteritzat per la minuciositat dels detalls, per la majestuositat de les figures, i per la representaci dels petits objectes.

Els crtics de l'antiguitat valoren enormement els mrits de Fdias. Especialment lloen l'ethos o nivell moral permanent de les seves obres, comparat amb el de les posteriors escoles "pattiques". Demetri qualifica les seves esttues de sublims, i al mateix temps precises.

El 1958 uns arquelegs trobaren el taller d'Olmpia on Fdias un les parts del Zeus criselefant. Encara hi restaven algunes estelles d'ivori, i la base d'una copa de bronze, on hi era gravat "Pertanyo a Fdias".

 Esttues .

1.	Athena a Pellene  a  Acaia, en vor i or;
2.	L'esttua colossal de bronze d' Athena Promachus,  a l'Acrpoli;
3.	L'esttua dAthena Areia,  a Platees de marbre pentlic;
4.	Esttua d'Atenea a l'Acrpoli;
5.	Esttua d'Atenea a Roma, prop del temple de la Fortuna;
6.	Esttua d'Atenea  de vor i or al Parten, i altres escultures d'aquest temple;
7.	Una esttua de bronze d' Apollo Parnopius  a l'Acrpoli. ;
8.	Aphrodita Urania  en marbre de Paros al temple del Cermic;
9.	Esttua de la Mare dels Deus al seu tron prop del Cermic;
10.	Esttua dAthena  Hygieia, a l'Acrpoli (dubtosa);
11.	Esttua  colossal de vor i or de Zeus al temple d'Altis a la cova sagrada d'Olmpia;
12.	Esttua chryselephantine d'Athena a Elis;
13.	Esttua criselefantina d'Aphrodite Urania a Elis;
14.	Esttua criselefantina d 'Aesculapius a Epidaure;
15.	Esttua d'Atenea al Ismenium a l'entrada de Tebes, de marbre;
16.	Esttua criselefantina de Zeus a Megara;
17.	Una amazona ;
18.	Tres esttues de bronze esmentades per Plini el Vell que diu que eren a Roma al seu temps, sobre les que diu: "item duo sign, quae Catulus in eadem aede (sc. Fortunae) posuit palliata, et alterum colosicon nudum";
19.	Una esttua de marbre de Venus ;
20.	Esttua dels Dioscurs, a Monte Cavallo a Roma;

Algunes esttues li han estat atribudes errniament com el Nemesis d'Agoracritus, i el Temps i Oportunitat de Lisip. Unes esttues de Zeus i Apollo a Patara a Lcia li foren igualment atribudes.

Vegeu tamb.

 Nombre auri;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62757" title="San I de Navarra" nonfiltered="4469" processed="4459" dbindex="24874">
San I Garcs de Navarra ( v 865 - Resa 925 ), rei de Navarra (905-925), el primer de la dinastia Ximena i el primer en utilitzar el ttol de rei de Navarra.

 Orgens familiars .

Membre de la famlia Ximena, s fill de Garcia II de Pamplona. A la mort del rei Garcia I de Pamplona fou nomenat governant de Valdonsella.

 Ascens al tron .
 
Va ocupar la ciutat de Pamplona durant el regnat de Fortuny Garcs, ajudat per Alfons III d'Astries i el comte de Pallars. Eliminats els drets patrimonials dels fill de Fortuny, aquests recauran en la seva nta Toda de Navarra, casada amb San I. Aix el 905 fou proclamat rei de Pamplona.

 Vida poltica .

Al morir el comte d'Arag Gal III, San I va ocupar les terres d'Arag ignorant els drets succesoris d'Andregot Galindes. El problema es va solucionar casant el seu fill Garcia Sanxes amb aquesta.

Va ampliar considerablement les fronteres meridionals del regne fins arribar a terres de La Rioja grcies a les exitoses campanyes contra els musulmans. Va conquerir Njera i va establir all la seva cort, dotant d'una organitzaci definitiva el regne de Pamplona.

Aliat amb Ordoni II de Lle, va vncer l'exrcit cordovs a San Esteban de Gormaz el 917, per fou derrotat per Abderram III a Valdejunquera el 920.

Durant el seu regnat es va comenar a encunyar moneda, sent el primer regne cristi que ho feu. Aix mateix es va introduir el sistema de tinences de la terra, sistema que perdurar fins a principis del segle XIII a Navarra i Arag.

 Npcies i descendents .

Es cas en primers npcies amb Urraca d'Arag, filla d'Asnar II Gal d'Arag. D'aquesta uni no hi hagu fills.

Es cas en segones npcies amb Toda de Navarra, nta de Fortuny Garcs. D'aquesta uni nasqueren:
 Sana de Pamplona (900-959), casada el 923 amb Ordoni II de Lle i vers el 932 amb Ferran Gonzlez;
 Urraca de Pamplona (?-956), casada vers el 932 amb Ramir II de Lle i el 959 amb el seu cunyat Ferran Gonzlez;
 nnega de Pamplona (?-931), casada el 923 amb Alfons IV de Lle;
 Garcia II Sanxes I de Navarra (919-970), rei de Navarra;
 Belasquita de Navarra, casada el 930 amb Gal I de Pallars;
 rbita de Pamplona;

San I tingu una filla illegtima:
 Lupa de Pamplona, casada amb Dat II de Bigorra;


El rei San I Garcs va morir prop de Resa, a la bora del riu Ebre, el 10 de desembre de l'any 925.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62760" title="Enric Morera" nonfiltered="4470" processed="4460" dbindex="24875">


Msica: Compositor catal ; vegeu Enric Morera i Viura (1865-1942);
Poltica: Poltic valenci, secretari general del BNV ; vegeu Enric Morera i Catal (1964-);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62763" title="OVA" nonfiltered="4471" processed="4461" dbindex="24876">
Original Video Animation (OVA) s un acrnim emprat a Jap per als ttols d'anime que sn llenats directament per a la venda, sense emetres abans per televisi o a cinemes. Els OVAs estaven originalment disponibles en cintes VHS, tot i que deprs es van poder aconseguir en format Laserdisc i DVD. OVA s algunes vegades, de manera incorrecta, per referir-se a sries extremadament curtes o a episodis especials sense tenir en compte el seu format de llenament.

OAV o Original Animated Video s algunes vegades emprat en lloc OVA, i el significat s generalment acceptat com el mateix. D'acord amb la font 1 la abreviaci OAV era massa similar a AV ("Adult Video"), causant que OAV s malinterprets com a Original Adult Video, cosa que va suposar el canvi a l'abreviaci OVA.

El format OVA.

A l'igual que els animes per emissi per televisi, les OVAs estan dividides en episodis. Les OVAs solen ser venudes noms amb un espisodi a cada dispositiu multimdia (cintes, Laserdiscs o DVDs). La durada dels episodis varia, i pot anar des d'uns pocs minuts a dues hores o ms per episodi. Una durada de 30 minuts per episodi s fora com, per no significa una regla. En alguns casos, la durada dels episodis pot variar enormement, no tots els episodis han de tenir la mateixa durada. En una srie d'OVAs pot constar de noms un episodi o dotzenes d'ells.

Molts animes populars van comenar com a OVAs, i desprs van crixer per esdevindre sries populars de televisi o pellcules.  Tenchi Muyo!, per exemple, va comenar sent una OVA per van sortir-ne diverses sries de televisi i dues pellcules. Altres OVAs sn fetes coma seqeles, histries paralleles, o episodis extra d'una srie de TV o pellcules, com ara Love Hina Again.

L'animaci d'una OVA s coneguda per la seva alta qualitat de producci. Les OVAs generalment tenen grans presupostos i quasib sempre la qualitat de l'animaci s superior a la de les sries emesses per TV i poden ser d'igual o superior qualitat que les pellcules.

Les OVAs tamb sn conegudes per les histries detallades i elaborats personatges. Provablement la ra ms significat per aix s que el format ofereix al guonista i director molta ms llibertat creativa que no pas altres formats. Ja que els episodis de les OVAs poden ser de qualsevol durada, el director pot fer servir tant temps com vulgui per explicar la histria. Aix contrasta amb la durada de 22 minuts dels episodis emessos per televisi, o pellcules que rarament passen de dues hores. Hi ha altres raons tamb: les OVAs sn fetes amb un punt de vista ms artstic i no pas al gust de les masses del mercat. Moltes OVAs estan pensades per a una audincia en particular. Per altra banda les OVAs no estan subjectes a restriccions o censures (com ara violncia, nuus, o llenguatge) que tant sovint sofreixen les sries de televisi.

La majoria d'OVA's duren 4-8 episodis i tendeixen a tenir complexes i continuades histries que es gaudeixen millor si tots els episodis es veuen en ordre. Aix contrasta amb les sries que televisi, que generalment tenen moltes "mini-histries" que estan relacionades d'alguna manera, ms que una nica histria. Moltes OVAs es poden veure com a "pellcules llarges" que senzillament s'han tallat en diverses parts. Els temps entre llenaments poden variar, algunes sries poden fer 1-2 episodis a l'any. Alguns ttols d'OVAs amb un espai de llenament gran acaben inacabades degut a la falta de suport dels fans i les vendes.

Histria.

Les OVAs es van originar a finals dels 70. Com que els reproductors de casets es van convertir en un indispensable a les cases dels japonesos, la insdstria de l'anime japons va creixer a proporcions gegantines. La demanda d'anime va ser gegantina. Mentre que als Estats Units les emissions directament a video es van fer per al material no ems a televisi o cinemes, a Jap la demanda va fer esdevenir aquests productes una necessitat. Moltes sries populars influents com ara Bubblegum Crisis i Tenchi Muyo! van ser llenades directament coma OVAs.

Tot i que l'anime distribuit direcament havia aparegut abans, com Dallosel 1983. Altres companyies van agafar rpidament la idea, i a mitjants dels 80 el mercat estava ple d'OVAs. Durant aquest temps, les sries eren noves, ttols originals.

Com que l'economia japonesa va empitjorar als 90, la quantitat de noves OVAs es va veure radicament frenada. Les OVAs encara es feien, per en menor nombre. Moltes sries d'anime van comenar a emetre 13 episodis econmics en comptes dels tradicionals 26. Els nous ttols eres sonvint adaptats per a ser emesos per televisi si s'acostaven a aquesta durada. A ms a ms, la creixent popularitat de les cadenes de cable i satellit (amb les seves normes de censura ms suaus) van permetre a molts ttols ser emesos directament al pblic quan abans hauria estat impossible. D'altra banda moltes sries violentes i ecchi van convertir-se en srie habituals de televisi. Durant aquest peride el contingut de la majoria d'OVAs va ser limitat a aquelles que es relacionaven amb ttols ja existents.

Tot i aix, al 2000 i ms tard, una nov tipus d'OVAs va comenar. Moltes sries de televisi van ser emeses d'una manera que no tots els seus episodis eren emesos normalment, alguns ere llenats al mercat en forma d'OVAs, noms es podien aconseguir comprant el video (generalment, un DVD). Exemples d'aix inclouen Love Hina: el 25 episodi noms estava disponible en DVD, i Oh! My Goddess:  diversos episodis de la srie de televisi noms estaven disponibles en DVD. Aquesta tencncia est esdevenint fora com, amb molts nous ttols oferint episodis noms disponibles en DVD.

Source.

OAV versus OVA: what's the difference?(link down), Lawrence Eng, 10 december 2004;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62765" title="Coordenades polars" nonfiltered="4472" processed="4462" dbindex="24877">

En la matemtica, el sistema de coordenades polars s un sistema de coordenades de dues dimensions en el que cada punt en un pla est determinat per un angle i una distncia. El sistema de coordenades polars s especialment til quan la relaci entre dos punts s'expressa ms b en termes d'angles i distncies. En el sistema ms conegut, el cartesi o de coordenades rectangulars, aquestes relacions cal trobar-les a partir de les funcions trigonomtriques. 

Com que el sistema de coordenades s de dues dimensions, cada punt ve determinat per dues coordenades polars: la coordenada radial i la coordenada angular. La coordenada radial (normalment denotada per r ) denota la distncia del punt al punt central (conegut com pol i equivalent a lorigen en el sistema cartesi). La coordenada angular (tamb anomenada angle polar o angle azimutal, i normalment denotat per   o t ) denota l'angle positiu (o angle mesurat en sentit antihorari) per arribar  al punt a partir de l'eix polar o radi de 0 (que s equivalent a l'eix x positiu en les coordenades cartesianes). 

Histria.

Els conceptes d'angle i de radi varen ser estudiats pels pobles antics del primer millenni abans de la nostra era.  L'astrnom Hiparc de Nicea va crear una taula de la funci corda que donava la longitud de la corda per a cada angle, i hi ha referncies de que feia servir coordenades polars per a establir les posicions estellars.
En la obra De les espirals, Arquimedes descriu l'espiral d'Arquimedes, una funci en la que el radi creix linealment amb l'angle. Ara b, el treball grec no es va estendre fins a un sistema complert de coordenades.

Hi ha diverses relacions de la introducci de les coordenades polars com a part d'un sistema formal de coordenades. La histria completa de la qesti es descriu a Origin of Polar Coordinates. Grgoire de Saint-Vincent i Bonaventura Cavalieri varen introduir independentment els conceptes a mitjans del segle disset. Saint-Vincent ho va escriure en privat el 1625 i va publicar el seu treball el 1647, mentre que Cavalieri va publicar el seu el 1635 amb una versi corregida que va aparixer el 1653. Cavalieri va ser el primer en fer servir les coordenades polars per a resoldre un problema referent a l'rea dins d'una espiral d'Arquimedes. Ms tard, Blaise Pascal va fer servir les coordenades polars per a calcular la longitud de l'arc de la parbola.

En l'obra Mtode de les fluxions (escrit el 1671, publicat el 1736), Isaac Newton examina les transformacions entre coordenades polars (de les quals ell en diu la "Setena Manera Per a les Espirals", i uns altres nou sistemes de coordenades. En la revista Acta Eruditorum (1691), Jacob Bernoulli feia servir un sistema amb un punt sobre una lnia, anomenats pol i eix polar respectivament. Les coordenades s'especificaven per la distncia al pol i l'angle respecte a leix polar. El treball d'en Bernoulli s'estn a trobar el radi de curvatura de corbes expressades en aquest sistema de coordenades.

El terme actual coordenades polars s'ha atribut a Gregorio Fontana i el feien servir els escriptors italians del segle 18. Alexis Clairaut va ser el primer en pensar en coordenades polars en tres dimensions, i Leonhard Euler va ser el primer en desenvolupar-les.

Representaci dels punts en coordenades polars.

Cada punt en un sistema de coordenades polars es pot descriure amb les dues coordenades polars, les quals es diuen habitualment  (la coordenada radial) i   (la coordenada angular, angle polar, o angle azimutal, que de vegades es representa com   o ). La coordenada  representa la distncia radial al pol, i la coordenada   representa l'angle (mesurat en sentit contrari de les agulles del rellotge) respecte del radi d'angle 0 (anomenat de vegades l'eix polar), conegut com la part positiva de l'eix x en el sistema de coordenades cartesi.

Per exemple, les coordenades polars (3, 60) indiquen el punt ubicat a 3 unitats de distncia del pol sobre el radi que forma 60 respecte de la part positiva de l'eix x. Les coordenades ( 3, 240) tamb indiquen aquest mateix punt perqu una distncia radial negativa s'identifica amb una distncia positiva mesurada sobre el radi oposat (el radi reflectit respecte de l'origen, que es diferencia de l'original en un gir de 180).

Un aspecte important del sistema de coordenades polar, que no es dna en el sistema de coordenades cartesianes, s que un nic punt es pot expressar amb un nombre infinit de coordenades diferents. Aix es degut a que es pot donar un nombre qualsevol de voltes senceres entorn al pol sense afectar la posici dels punts representats. En general, el punt (,  ) es pot representar com (,    360) o ( ,    (2 + 1)180), on  s qualsevol enter. 

Les coordenades (0,  ) es fan servir, per convenci, per a representar el pol, donat que independentment de la coordenada  , qualsevol punt sobre un radi de longitud 0 estar sempre al pol. Per a obtenir una representaci nica de cada punt, s habitual de limitar  als nombres no negatius    0 i   a l'interval 360) o ( 180, 180 (o, en radians, 2 ) o (  ,  ).

Els angles, quan es fa servir la notaci polar, en general s'expressen tant en graus com en radians, fent servir la conversi 2[[ ]] rad = 360. La tria depn fonamentalment del context. En navegaci martima es fan servir els graus, mentre que en algunes aplicacions en fsica (especialment en mecnica de rotaci) i gaireb tota la literatura sobre clcul infinitesimal fan servir els radians.

Conversi entre coordenades polars i coordenades cartesianes .

Les dues coordenades polars  i   es poden convertir en les coordenades cartesianes  i  emprant les funcions trigonomtriques sinus i cosinus:
 ;
;

Per transformar les dues coordenades cartesianes  i  en coordenades polars  i  cal fer el segent. Per la  es pot aplicar el teorema de Pitgores: 

.

Per determinar la coordenada angular  , s'ha de tenir en compte el segent:
 Per  = 0, es pot fixar   com qualsevol nombre real.
 Per    0, s'ha de limitar el valor de   a un valor en un interval de mida 2  per tal que hi hagi una representaci nica per  . Normalment es fan servir els intervals 2 ) i (  ,  .

Per tal d'obtenir   en l'interval 2 ), es pot fer servir el segent (on  denota la inversa de la tangent):


Per tal d'obtenir   en l'interval (  ,  ], es pot fer servir el segent



Equacions polars.
D'una equaci que defineix una corba algebraica expressada en coordenades polars, se'n diu equaci polar. En molts casos, aquesta equaci es pot especificar a base de definir  com una funci de  . Llavors, la corba que en resulta consisteix en punts de la forma (( ),  ) i pot ser considerada com la grfica de la funci polar .

A partir de l'equaci d'una funci polar  es poden deduir diferents formes de simetria. Si  (  ) = ( ) la corba ser simtrica respecte del radi horitzontal (0/180), si (   ) = ( ) ser simtrica respecte del radi vertical (90/270), i si (   ) = ( ) tindr simetria de rotaci   en sentit contrari de les agulles del rellotge al voltant del pol.

Degut a la naturalesa circular del sistema de coordenades polars, moltes corbes es poden descriure amb una equaci polar bastant simple, mentre que la seva forma cartesiana s molt ms complicada. Entre les ms conegudes d'aquestes corbes hi ha la rosa, l'espiral d'Arquimedes, la Lemniscata, el cargol de Pascal, i la cardioide.

Pel cas del cercle, la recta que passa pel pol, i la rosa que s'estudien tot seguit, s'ha d'entendre que no hi ha restriccions ni en el domini ni en el recorregut de les corbes.

Cercle.

L'equaci general d'un cercle amb centre a (0,  ) i de radi  s

;

Aix es pot simplificar de diverses maneres, per ajustar-se a casos ms especfics, com ara l'equaci

;

Pel cas d'un cercle amb centre al pol i radi .

Recta.
Les lnies rectes Radials (les que passen pel pol) es representen per l'equaci
, ;
on   s l'angle d'elevaci de la lnia; es a dir,   = arctan  on  s el pendent de la recta en el sistema de coordenades cartesianes. La recta no radial que talla la recta radial   =   perpendicularment al punt (0,  ) t per equaci  
;

Rosa.

Una rosa s una famosa corba matemtica que sembla els ptals d'una flor, i que es pot expressar amb una equaci polar senzilla,

 ;

Per a qualsevol contant  (incloent-hi 0). Si k s un enter, aquestes equacions produeixen una rosa de k ptals si k es senar, o una rosa amb 2k ptals si k s parell. Si k s racional per no s enter, es genera una forma similar a una rosa per amb els ptals solapant-se. Fixeu-vos que aquestes equacions mai defineixen una rosa amb 2, 6, 10, 14, etc. ptals. La variable independent a representa la longitud dels ptals de la rosa.


Espiral d'Arquimedes.

L'espiral d'Arquimedes s una espiral famosa que va ser descoberta per Arquimedes, la qual tamb es pot expressar amb una equaci polar senzilla. Es representa per l'equaci

;

Canviant el parmetre a es fa girar l'espiral, mentre que b controla la distncia entre els braos, la qual per a una espiral donada s constant. L'espiral d'Arquimedes t dos braos, un per a   > 0 i un altre per a   < 0. Els dos braos es connecten suaument al pol. Prenent la imatge especular d'un bra respecte de la recta de 90/270 s'obt l'altre bra. Aquesta corba s notable per ser una de les primeres corbes, desprs de les cniques que es va descriure als tractats de matemtiques, i per ser el primer exemple d'una corba que es defineix millor per la seva equaci polar.


Cniques.

Una cnica amb un focus al pol i l'altre en algun lloc del radi de 0 (de forma que el semieix major cau damunt de l'eix polar) ve donada per:

 ;

on e s l'excentricitat i  s el semi-latus rectum (la distncia mesurada sobre la perpendicular a l'eix major que passa pel focus entre el focus i la corba). Si e   1, aquesta equaci defineix una hiprbola; si e = 1, defineix una parbola; i si e   1, defineix una ellipse. El cas especial de l'ellipse en qu  e = 0 en resulta una circumferncia de radi .

Nombres complexos.


Cada nombre complex es pot representar com un punt del pla complex, i per tant es pot expressar tant especificant les seves coordenades cartesianes (anomenada forma rectangular o cartesiana) com especificant les seves coordenades polars (anomenada la forma polar). El nombre complex z es pot representar en forma rectangular com 
 ;
on i s la unitat imaginria, o alternativament es pot escriure en forma polar (via la frmula de conversi donada ms amunt) com
;
I a partir d'aqu com
 ;
on e s la constant d'Euler, les quals sn equivalents tal com es demostra per la frmula d'Euler. (Fixeu-vos que, aquesta frmula, igual que totes les que impliquen exponencials d'angles, dna per suposat que l'angle s'expressa en radians).  Per convertir un complex de la forma rectangular a la polar o viceversa, es poden fer servir les frmules donades ms amunt.

En general, les operacions de multiplicaci, divisi, i exponenciaci de nombres complexos sn molt ms fcils de fer si els nombres s'expressen en notaci polar que si s'expressen en notaci rectangular. A partir de les lleis de la exponenciaci:

Multiplicaci:

 ;

Divisi:

 ;

Exponenciaci (frmula de De Moivre):

 ;

Clcul.
El clcul es pot aplicar a equacions expressades en coordenades polars. En aquesta rea, la coordenada angular   s'expressa en radians. 

Clcul diferencial.
Es tenen les segents frmules:

;
;

Per trobar el pendent cartesi de la recta tangent a una corba polar r( ) a un punt donat qualsevol, primer s'expressa la corba en un sistema d'equacions paramtriques.

;

;

Derivant les dues equacions respecte de   dna

;

;

Dividint la segona equaci entre la primera dna el pendent cartesi de la recta tangent a la corba al punt (r, r( )):

;

Clcul integral.

Sia R la regi tancada per la corba r( ) i els radis   = a and   = b, on 0 < b   a < 2 . Llavors l'rea de R s

;


Aquest resultat es pot obtenir tal com segueix. Primer, l'interval b es divideix en n subintervals, on n s un enter positiu qualsevol. Per tant    , la longitud de cada subinterval, s igual a b   a (la longitud total de l'interval), dividida entre n, el nombre de subintervals. Per a cada subinterval i = 1, 2,  , n, sia  i el punt mig del subinterval, i es construeix un sector circular amb centre al pol, radi r( i), angle centra    i longitud d'arc . L'rea de cada un dels sectors que s'ha construt s igual a . Per tant l'rea total de tots els sectors s

;

A mesura que el nombre de subintervals n creix, la aproximaci de l'rea millora. En el lmit quant n    , el sumatori esdev el sumatori de Riemann de la integral de ms amunt.

Generalitzaci.
Utilitzant les coordenades cartesianes, un element d'rea infinitesimal es pot calcular com dA = dx dy. La integraci per substituci (o per canvi de variable) per a integrals mltiples estableix que cal considerar el determinant del Jacobi de la conversi de coordenades quan hi ha canvi de coordenades. Aquest determinant s:  
 

Per tant, un element d'rea en coordenades polars es pot escriure com 
;

Per tant, una funci que es dna en coordenades polars es pot integrar com segueix: 
;
Aqu, R s la mateixa regi de ms amunt, aix s, la regi que est tancada per la corba r( ) i els radis   = a i   = b.

La frmula de l'rea R de ms amunt s'aconsegueix prenent f igual a 1. Una aplicaci d'aquest resultat porta a la integral de Gau
;

Clcul vectorial.
El clcul vectorial tamb es pot aplicar en coordenades polars. Sia  el vector de posici , amb r i  en funci del temps t,sia   un vector unitari en la direcci  i sia   un vector unitari perpendicular a . Les derivades primera i segona de la posici sn 

;

;

Tres dimensions.
El sistema de coordenades polars es pot estendre a tres dimensions de dues formes diferents que donen lloc a dos sistemes de coordenades diferents, el sistema de coordenades cilndriques i el sistema de coordenades esfriques: tots dos inclouen com a subconjunt el sistema de coordenades polar. En essncia, el sistema de coordenades cilndriques estn el sistema de coordenades polar a base  d'afegir-li una coordenada addicional de tipus distncia, mentre que el sistema de coordenades esfriques l'estn a base d'afegir-li una coordenada addicional de tipus angular.

Coordenades cilndriques.


El sistema de coordenades cilndriques s un sistema de coordenades que essencialment estn els sistema de coordenades polar bidimensional a base d'afegir-li una tercera coordenada que mesura la alada del punt per damunt del pla, de forma similar a com el sistema de coordenades cartesianes s'estn a tres dimensions. Habitualment es denota la tercera coordenada com a h, de forma que les tres coordenades cilndriques sn (r,  , h).

Les tres coordenades cilndriques es poden transformar en coordenades cartesianes amb


Coordenades esfriques.


Les coordenades polars tamb es poden estendre a tres dimensions fent servir les coordenades ( ,  ,  ), on   s la distncia a l'origen,   s l'angle respecte de l'eix z (anomenat la colatitud o zenit i mesurat des de 0 fins a 180) i   s l'angle respecte de l'eix x (com a les coordenades polars). Aquest sistema de coordenades, anomenat sistema de coordenades esfriques, s similar al sistema en base a la latitud i la longitud que es fa servir per determinar els punts a la superfcie de la Terra, amb origen al centre de la Terra, la latitud   s el complement de  , determinat per   = 90    , i la longitud l es mesura per l =     180.

Les coordenades esfriques es poden transformar en coordenades cartesianes amb


Aplicacions.
Les coordenades polars sn bidimensionals i per tant noms es poden fer servir quant els punts pertanyen a un nic pla bidimensional. Sn ms apropiades en qualsevol context on el fenomen que es vol estudiar est lligat inherentment a la direcci i la distancia respecte d'un punt central. Per exemple, en els casos de ms amunt es mostra com equacions polars elementals sn suficients per a definir corbes  -com ara l'espiral d'Arquimedes-  per a les que l'equaci en coordenades cartesianes seria molt ms complicada. A dems, molts sistemes fsics  com ara els relatius a cossos que es mouen entorn a un punt central o a fenmens originats a partir d'un punt central   sn mes senzills i mes intutius de modelitzar fent servir coordenades polars. El motiu original per la introducci dels sistemes de coordenades polars va ser l'estudi del moviment circular i del moviment orbital.

Posici i navegaci.
Les coordenades polars es fan servir sovint en navegaci, donat que la destinaci o la direcci del viatge es poden donar com un angle i una distncia a partir de l'objecte que s'est considerant. Per exemple, un avi fa servir una versi lleugerament modificada de les coordenades polars per a la navegaci. En aquest sistema, el que es fa servir generalment que a qualsevol mena de navegaci, del radi de 0 se'n diu normalment direcci 360, i els angles continuen en la direcci de les agulles del rellotge en comtes de en la direcci contraria a la de les agulles del rellotge, tal com es fa en el sistema matemtic. La direcci 360 correspon al pol nord magntic, mentre que les direccions 90, 180, i 270 corresponen a l'est, sud i oest magntics respectivament. Aix, un avi que viatgi 5 milles nutiques direcci est estar viatjant 5 unitats en direcci 90 (pronunciat niner-zero pel servei de control del trafic aeri).

Modelitzaci.

Els sistemes que presenten simetria radial ofereixen un escenari natural pel sistema de coordenades polars, amb el punt central actuant com a pol. Un exemple principal d'aquest s s l'equaci de flux d'aiges subterrnies quan s'aplica a pous amb simetria radial. Sistemes amb forces radials sn tamb bons candidats per a fer servir els sistemes de coordenades polars. Aquests sistemes inclouen els camps gravitacionals, que obeeixen la llei de la inversa del quadrat, aix com sistemes amb fonts puntuals com ara antenes de radio.

Sistemes que sn radialment asimtrics tamb es poden modelitzar fent servi coordenades polars. Per exemple, els patrons polars d'un micrfon illustren la seva resposta proporcional a un so entrant provinent d'una direcci donada, i aquests patrons es poden representar com a corbes polars. La corba per un micrfon cardioide estndard, el micrfon unidireccional ms com, es pot representar com . El patr es modifica passant cap a l'omnidireccionalitat a freqncies baixes.

La modelitzaci tridimensional dels patrons de sortida dels altaveus es pot fer servir per a predir les seves prestacions. Calen uns quants diagrames polars dibuixats en un ampla selecci de freqncies perqu els patrons canvien molt amb la freqncia. Els diagrames polars ajuden a mostrar que molts altaveus tendeixen a comportar-se com omnidireccionals a baixes freqncies.

Vegeu tamb.
Llista de transformacions canniques de coordenades;
Coordenades cartesianes;
Coordenades cilndriques;
Coordenades esfriques;
Coordenades bipolars;
Coordenades generalitzades;

Referncies.

General;
;
;
Especfiques;



Enllaos externs.
FooPlot (online function plotter in polar coordinates);
Online conversion tool between polar and Cartesian coordinates;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62779" title="Facultat d'Informtica de Barcelona" nonfiltered="4473" processed="4463" dbindex="24878">
La Facultat d'Informtica de Barcelona (FIB) va ser fundada el 1976 per impartir la llicenciatura d'informtica de la Universitat Politcnica de Catalunya. Va comenar (1977-1978) realitzant assignatures de segon i tercer cicle. Al curs 1979-1980 va comenar a admetre estudiants de primer cicle. Al curs 1988-1989 es va crear la diplomatura.

Actualment la FIB est situada al Campus Nord, a Barcelona, espai que comparteix amb altres facultats.

Iniciatives solidaries.

El Programa Reutilitza s una iniciativa gestionada pel Centre de Cooperaci per al Desenvolupament (CCD) de la UPC i per l'associaci estudiantil Tecnologia per a Tothom (TXT) de la FIB que incideix en la sensibilitzaci social i ambiental. Concretament aquesta iniciativa fomenta el reaprofitament dels equips informtics procedents de renovacions fetes als equips de la UPC i d'altres entitats adscrites al suport d'iniciatives solidries. A les "Jornades Reutilitza",que es realitzen cada semestre, es fan exposicions i activitats emmarcades dins d'aquests principis.

 Enllaos externs .
Pgina Web de la FIB;
Delegaci d'alumnes de la FIB;
Asociaci cultural de la FIB, l'Oasi;
FestaFIB, Comit de la Festa de la Primavera de la FIB;
Fiberparty, LANParty que organitza la FIB;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62782" title="Front Popular per a l'Alliberament de Palestina" nonfiltered="4474" processed="4464" dbindex="24879">


El Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (en rab                              - al-jabhah al-sha`biyyah li-tahr r filast n) s un moviment poltic i una organitzaci militar d'ideologia marxista i nacionalista palestina fundada el 1967 per George Habash. Ha sigut consistentment el segon dels grups formants del l'Organitzaci per a l'Alliberament de Palestina (essent Fatah el primer per grandria), per ara noms t un redut suport popular als Territoris Palestins. Generalment ha seguit una lnia sense concessions per a les aspiracions nacionals palestines, oposant-se a la postura ms moderada de Fatah. Es va oposar als acords d'Oslo i per molt temps tamb a dividir el territori en dos estats com a soluci del conflicte israelo-palest, per l'any 1999 va aconseguir un acord amb el lideratge de l'OAP per arribar a negociacions amb Israel.

La ideologia del FPAP s la del Panarabisme i el marxisme, defensant la independncia de Palestina dins un discurs anti-imperialista rab i mundial. El partit reivindica a lluita contra l'ocupaci i dominaci foranes, que identifica amb el sionisme, Israel i els Estats Units d'Amrica, alhora que la lluita de classes al si del mn rab, que el porta a criticar les classes explotadores i la majoria de rgims rabs. El FPAP considera que Israel s imperialista per naturalesa i ha de ser derrocat, per tamb defensa que les classes explotades al si d'aquest estat sn susceptibles de lluitar al costat dels palestins per a la consecuci d'un estat palest nou i sense discriminacions ni divisions tniques o religioses, amb la convivncia de musulmans, jueus i cristians, integrat en la Naci rab, contemplant el retorn dels milions de refugiats expulsats de les seves terres. Aix, s'opos almenys en el pla teric, a la soluci dels dos Estats i a l'Autoritat Nacional Palestina.

El FPAP ha viscut algunes escisions, el 1968, Ahmed Jibril form el FPAP-GC (General Command) sostingut pels serveis secrets sirians; el 1969, Nayef Hawatmeh form el Front Democrtic per l'Alliberament de Palestina (FDAP), considerat ms proper a les tesis maoistes, per contraposici als posicionaments aleshores ms propers a la uni sovitica del FPAP.

Al llarg dels anys 60 i 70 emprengu, junt amb la resta de forces palestines la lluita armada contra Israel, participant en lOrganitzaci per a l'Alliberament de Palestina. Algunes de les seves accions assoliren gran ress internacional i difongueren arreu les reclamacions palestines. La caiguda de la Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques, junt amb el creixement dels moviments islamistes al mn rab, a ms de la mort de nombrosos dels seus lders assassinats a mans d'Israel, reduiren molt la seva influncia, que havia arribat al seu punt mxim als anys 70, especialment en els camps de refugiats arreu dels pasos rabs. Tot i aix mantingu presncia sobretot en zones urbanes, entre treballadors, classes mitges cultes i universitaris, a ms dels camps de refugiats i en rees amb presncia cristiana rab com Betlem o Ramallah; i continu amb els atacs contra militars i colnies als territoris ocupats, si b abandon les accions a l'estranger que li havien donat notorietat als anys 70.

Desprs de la retirada del seu fundador i lder histric George Habash, fou escollit Abou Ali Mustafa, que seria assassinat per Israel a Ramallah l'agost de 2001, prenent el relleu Ahmad Saadat. En resposta a l'assassinat del seu dirigent, les Brigades d'Abu Ali Mustafa, el seu bra armat, revendice, l'octubre de 2001, l'assassinat del ministre israeli ultranacionalista Rehavam Zeevi. Israel reclam l'entrega de Saadat, per Isser Arafat, no hi acced. Aquest episodi torn a donar al FPAP protagonisme poltic.

Finalment, a instncies dels Estats Units i el Regne Unit, l'ANP arrest Saadat i el jutj, empresonant-lo en una pres palestina a Jeric, custodiat per oficials Americans i Britnics. La cort suprema palestina declar anticonstitucional la condemna, i n'orden l'alliberament, per l'Autoritat Palestina la desobe. Finalment el mar de 2006, desprs que els gurdies americans i britnics es retiressin, trencant l'acord amb l'ANP, escamots especials de l'exrcit israeli assaltaren la pres, i desprs d'un dia de combats segrestaren Saadat, que des d'aleshores roman a una pres israeliana, essent reclamat per part palestina. L'atac i arrest israeli provoc una onada de protestes als territoris ocupats i l'atac a diverses seus d'institucions nord-americanes i britniques a la Franja de Gaza.

En la disputa entre  i  desprs de la victria dels islamistes a les eleccions legislatives de 2006, i la divisi de facto en dos governs, el d'Abbas (Fatah) a Cisjordnia, reconegut per occident, i el de Haniye (Hamas) a Gaza, el FPAP ha pres una oposic crtica amb els dos bndols , denunciant sovint la repressi contra els seus membres i algunes de les poltiques de Hamas a Gaza, aix com la suposada corrupci i concessions del govern d'Abbas.

En les darreres eleccions legislatives de 2006 obtingu el 4.2% dels vots i 3 diputats dels 132 del Consell Legislatiu Palest: Ahmad Saadat, Jamil Majdalawi, i Khalida Jarrar. Els millors resultats foren del 9.4% a Betlem, el 6.6% a Ramallah i a al-Bireh, i el 6.5% al Nord de Gaza. A ms, obtingu l'alcaldia de Bir-Zeit i les seves llistes foren les ms votades a Betlem i Ramallah, els batlles de les quals sn independents propers al FPAP .

Referncies.


 Enllaos externs .


Web oficial del FPAP ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62783" title="Repblica de l'Altai" nonfiltered="4475" processed="4465" dbindex="24880">

La repblica de l'Altai (en rus                   , Respblika Altai, i fins al 1992 anomenada Gorno Altai; en altai                       , Altaiding Respublikazi) s un subjecte federal de Rssia que limita amb Monglia al sud-est, amb la Xina al sud, amb el Kazakhstan al sud-oest, i amb els territoris russos segents: el territori de l'Altai al nord-oest, la provncia de Kmerovo al nord i les repbliques de Khakssia i Tuva a l'est. La capital s Gorno-Altaisk.

 Orografia .
El pas ocupa la part meridional de la cadena d'Altai, i s hi troba el pic ms alt, el Mont  Belukha (4.506 m), aix com el Maashei Bazhy (Nah uoy Baj ) (4.173 m). Les altres serralades com les de Katun', Kuraiski, Severnyi Txuia, Juzny Txuia, Ada-Kaan, Sjurugur (Sr-Kyr), sn separades per valls profundes que sn anomenades estepes com les d Abai, Uimon i Chuia.

Els principals rius sn el Katun i el Biya (Bij-suu), fora rics en recursos hidroelctrics (tenen una capacitat anyal de 9,6 milions de kWh), aix com els Beluha/Kadyn Bazhy, Sema/Sebi i Pizhy. Els llacs principals sn els Teletskoje/Altyn Kl i Ten ga/Kengi. El 25 % del pas s cobert de boscos, principalment a les conques dels rius.
Demografia.
Poblaci: 202,947 (2002);
Urbana: 53,538 (26.4%);
Rural: 149,409 (73.6%);
Masculina: 96,572 (47.6%);
Femenina: 106,375 (52.4%);
Grups tnics;
Segons el Cens rus (2002), els rssos sn el 57.4% de la poblaci, mentre que els altais at 62,192 sn noms el 30.6%.  Altres grups sn els kazakhs (6.0%), telengits (2,368, o 1.2%), tubalars (1,533, o 0.8%), ucranesos (1,437 o 0.7%), i altrs petits grups, cadascun amb menys del 0.5% de la poblaci. 

 inclosos 2368 Telengits, 1533 Tubalars, 931 Kumandins i 830 Txelkans, que no eren reconeguts com a nacionalitats separades en els censos anteriors al de 2002;

Els russos sn majoritaris als districtes del Nord (Maiminsky, Turochaksky, Shebalinsky, Ust-Koksinsky i la ciutat de Gorno-Altajsk), mentre que els altaics ho sn als de Ulagansky, Ust-Kansky i Ongudaisky. I els kazakhs sn el 83 % del de Kosh-Agachsky.  
 Economia .
Les pastures ocupen el 75 % del terreny agrari, cosa que facilita una important producci ramadera, ovina, cavallar i de crvids. Tamb s ric en animals de pell. L agricultura es desenvolupa principalment a les conques dels rius, amb productes com gira-sol, sgol, ordi i civada, amb alguns conreus experimentals d agricultura. El 19 % del terreny s agrcola i el 47 % sn boscos.

Les grans reserves d aigua dels rius faciliten la producci elctrica. Aix ha possibilitat l'aparici d una indstria lleugera basada en l'alimentaci i el vestit, aix com una producci forestal. La major ruta de transports s l'autopista Xina de Nijsk fins a Monglia (621 kilmetres). Per el nivell de subsistncia suposa el 63 % del pressupost federal, amb una taxa d atur de l'1,11 % (el 1994) i una taxa de mortalitat infantil de 25.3/1000 el 1994.
 
 Poltica .
Des de la dissoluci de l antiga URSS el 1991, ha esdevingut una Repblica Autnoma de la Federaci Russa, amb una constituci prpia (aprovada el 7 de juliol del 1997) i un parlament (El Kurultai). Pot recaptar impostos, fixar la divisi territorial interna, gestionar l economia de les entitats menors i dictar lleis sempre que no s oposin a les de la Federaci. Tamb t un tribunal de justcia propi.

 Histria .
El territori fou habitat des del paleoltic, com ho mostren les troballes descobertes a Ulalinka i U-Kan, i alguns creuen que s la llar d'origen de la cultura turca, tal com ho suggereixen les cultures d'Afanasyova (2700-1700 aC) i Andronova (1700-1200 aC). Durant els segles III-I aC va romandre sota la influncia de les hordes dels gunnes del Nord de Monglia, i dels segles II al IV els syanbiy, que passaren a ser subjugats pels zuzan fins el 552. Tamb fou travessat pels huns i uigurs, tribus turques, kirguisos del Ienissei, karakitais i mongols d Orkhon. Sembla que es van formar de la uni de les tribus turques Tele i Tki amb un substrat de nenets, khantis i kets. 

En el segle VII form part dels diferentes imperis turcs en constant enfrontament amb els xinesos, que foren derrotats per Ilteres Khan el 682, dels iugurs el 745 i dels kirguisos el 840. A tots ells els pagaren tribut en metall. En el segle X passaren a formar part de l imperi turc Khitan o Karakitai, qui hi va construir un bon sistema d irrigaci i transport. Els primers mongols establits al territori foren els naimans, i els imposaren tribut en el segle XI.

En el segle XIII formaren part de l Imperi Mongol de Gengis Khan, com a part de diverses federacions feudals dins l ulus de Juchi i de l Horda Blanca, que passar al khanat de Sibir, per el territori era escassament poblat. Els altaics vivien de la ramaderia nmada, de la cacera i de recollir fruits secs. Hi predominen les relacions de caire feudal-patriarcal. Les classes dirigents eren els zaisans (nobles feudals), bais (propietaris de terres, ramaders i comerciants) i xamans (lders religiosos). La seva religi era el burhanisme (adoraven al du Burhan), xamanisme amb elements lamaistes presos dels calmucs, mantinguda fins a comenaments del segle XX. Emfatitza la mtica figura d Oirot Khan.

En el segle XV van caure sota l rbita dels oirats o mongols orientals, ms tard anomenats dzungars, que van mantenir fins el segle XVIII.

Quan els russos colonitzaren Sibria, els ramaders altaics foren gradualment subjectes a Rssia, com ja ho foren els kumandins el 1628. Aquest procs s intensific desprs del comenament de la devastadora guerra del 1755 entre es manxs de la Xina i els mongols de Dzungria, dels quals els altaics en formaven part. Per salvar-se de l extermini, demanaren protecci a Rssia, petici que fou garantida el 1756 quan el khanat dels calmucs fou destrut. La totalitat de les muntanyes Altai, per, no foren incorporades fins el 1866.

Els viatgers que travessaren el pas en el segle XVIII els anomenaren Calmucs Blancs, Calmucs de les Muntanyes o Altaics; els confonien sovint amb els calmucs pel semblant dels costums.  En el segle XIX foren anomenats tamb Ttars de la Taiga o de Kuznets, per des del 1840 s imposaria el d Altai-kizhi (poble d Altai), esmenat per primer cop per P. Chikhachev. Radlov els investigaria del 1859 al 1871. Per fins el 1947 seran anomenats oirats.

Com a conseqncia, fins a finals del segle XIX no tenien prou clara la seva identitat nacional, ni tan sols un territori tnic definit, ja que no tenien prou clar que els diferenciava dels alres pobles turcs dels voltants. Aix, el cens del 1897 no compta pas chelkans, teleuts i kumandins. Els altaics septentrionals vivien de recollir pinyes de cedre i de la cacera, i realitzen alguns treballs metallrgics; encara enterraven en tmuls i mantenien l exogmia entre membres del seoki (Clan).

D'antuvi, els russos no van intervenir en els afers interns dels altaics. Amb la introducci de l estatut de govern de Pobles Nadius del 1822 (estatut Speranskij), pensat per als indgenes nmades i que establia divisions, taxes i tributs, continuaren ssent nmades. El 1904 celebraren a Toron (als marges de lOrlok) un Congrs dels burhanistes altaics, i facilitar l expansi d aquesta religi arreu d Altai, amb la que intentaran cohesionar-se nacionalment afirmant que Oirot Khan, fill de Gengis Khan, tornaria per alliberar-los dels russos i cristians. Per noms l adoptaren els altai kizhi. 

Entre gener i mar del 1918 s'establ el poder sovitic a la regi; el febrer del 1918 el cap nacionalista B. I. Anuchin reun un Congrs Constituent de l'Alt Altai i reclam una Repblica Oirot que agrups altais, khakassos i tuves; per el juny del 1918 els nacionalists locals s'aliaren amb els Gurdies Blancs d'Alexander Koltxak. L'agost del 1919 un moviment partis s'al contra ells, i l'octubre els rebels s'uniren en una sola divisi de 18.000 homes, la majoria russos, sota el comandament bolxevic dirigit per I, Tret'iak, de manera que a mitjans d'abril del 1920 restauraren el poder sovitic al pas.

Els altais foren considerats com a una naci per les noves autoritats sovitiques, tot seguint la poltica de nacionalitats ideada per Stalin. L'u de juny del 1922 es cre l Oblast Autnom Ojrot, que el 1926 tenia 88.000 km i 100.000 habitants, per alhora van collectivitzar les terres i els obligaren a sedentaritzar-se, i tamb ompliren el pas de colons russos. Pel 7 de gener del 1948 l'Oblast Autnom Oirat es va anomenar Oblast Autnom de Gornij Altai, i la capital d'Ojrot-Tura es canviar per Gorno-Altajsk. El percentatge de nadius era del 27,8 %, que augmentaria al 29,2 % el 1980.

Durant els anys 50 molts llogarrets altais foren destruts per tal d'establir granges collectives i sovkhozes, de tal manera que de les 388 viles que hi havia el 1959 noms en restaven 240 el 1980, i seran agrupades en poblaments de ms de 1.000 habitants, cosa que alterar la composici tnica i l'estructura tribal dels altaics. 

El 25 d'octubre del 1990 adoptaran una Declaraci de Sobirania. El 1991 esdevindr Repblica Autnoma i el 1992 adoptar el nom de Repblica d Altai; des del 1997 el president del Kurultai ser Vladilen Volkov (1939), cap de l Associaci de Veterans d Afganistan (1991-1994) i vicepresident del Kurultai el 1992-1997, i el primer ministres s l altaic Valeri Chaptynov (1945-1997), fins aleshores president del Kurultai. Per la crisi econmica del 1998 l'ha convertit en un dels indrets ms endarrerits de la Federaci.

Pgines relacionades.
Territori de l'Altai;
Ili-Altai;

 Enllaos .
 Pgina oficial de la repblica d'Altai.
  Universitat estatal de Gorno-Altaysk.
 Altai-Portal;
 Turisme a Altai.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62785" title="Masss de l'Altai" nonfiltered="4476" processed="4466" dbindex="24882">

L'Altai (xins Kin-chan) s una regi muntanyosa situada a l'oest de Sibria (Rssia) i Monglia, a la frontera amb la Xina i el Kazakhstan. S'estn des de la vall del riu Irtix i la depressi de Jungria, a l'oest, fins a les muntanyes Saian a l'est, i fins a l'altipl de Monglia al sud. 

Est travessada per diverses serralades, les principals de les quals sn la de Tannu Ola i l'Altai prpiament dit, en terres mongoles, tamb anomenat Altai Mongol o Gran Altai. La mxima altitud s el mont Belukha (4.506 m). 

s una regi amb llacs importants com l'Ubs Nuur i el Chobdo Nuur, i aqu s on neix el riu Obi, a la confluncia del Katun i el Bia. T 1600 km de llarg entre el llac Saisan  i el territori al sud-oest de l'alt Selenga i de l'Orkhon superior. L'antiga denominaci a les inscripcions de l'Orkhon s Altin-yish (Muntanyes d'Or) en xins King-shan. Els grecs parlen d'Ektag per segurament es tracta d'Ak Tagh, la Muntanya Blanca, equivalent al T'ien-shan. El nom modern apareix per primer cop en el perode calmuc.

La part russa comprn la repblica de l'Altai i el territori de l'Altai.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62786" title="Llengua altai" nonfiltered="4477" processed="4467" dbindex="24883">

L'altai s una llengua turquesa parlada per unes 70.000 persones a la Federaci Russa, concretament a la repblica de l'Altai (on s llengua oficial juntament amb el rus), al lmit entre Rssia, la Xina i Monglia. Hi existeixen dos dialectes principals: el septentrional i el meridional. 

L'altai va fer servir l'alfabet llat entre 1928 i 1938, i des d'aquesta data utilitza l'alfabet cirllic (amb 4 lletres extra afegides:   ,   ,   ,   ).
 Nombre .
Segons el cens del sovitic del 1959 eren 45,300, i d ells el 88,7 % parlaven la llengua materna. En el del 1979 ja eren 60.000, dels quals 50.203 vivien a la regi autnoma. eren uns 71.000 segons el cens sovitic del 1989. D ells, el 87,2 % parlen l idioma i el 99 % viu a la repblica.

 Divisi dialectal . 
Es divideixen en dos grups de dialectes sots dividits en grups seoks (s):

 Altaics del Nord, potser uns 20.000 dels quals parlen la llengua la meitat (un ter dels altaics), de la branca oriental del grup Uigur-Oguz de les parles turqueses, i que comprenen tres tribus:
 Tubalars (tuba-kizhi, dish-kizhi 'pobles del bosc') als rius tributaris dels Katun i Biya.
 Txelkans o Lebedins (chalkandu-kizhi, kuu-kizhi) als marges del riu Lebed.
 Kumandins (kumandy-kizhi) als marges del Biya  ;
 Shors (shor-kizhi) als alts marges del Tom i els seus tributaris, al Kondoma i Mrasu (Akmras);
 Altaics del Sud, potser uns 40.000 i dels que parlen la llengua la meitat (dos teros dels altaics), de la branca Kirgiz-Kipchak de les parles turques, que comprenen les tribus:
 Telengits (telengit, chu-kizhi) a les valls del riu Chu;
 Altai-kizhis, als mitjans del Katun i tributaris, tamb coneguts com Altaics de la Muntanya o Calmucs Blancs o Fronterers, amb els que estan fora connectats. La seva parla ha es tat adoptada com a llengua literria.
 Maimalars (maima-kizhi) a la vall del riu Maima.
 Telesses o Telosses (tls) i Ulan-kizhis;
 Teleuts (telengut, telenget), un gran nombre dels quals viuen a l actual rea de Kemerovo;

 Situaci legal .
La llengua oficial a la repblica s el rus, amb l altaic amb un petit estatut de protecci que el 1991 han intentat fer cooficial. Hi ha un diari en Altai, Altaidyn Cholmony (Estrella d Altai, 1922). La rdio local emet dos programes en rus i en altai. Des del 1990 tamb hi ha una editorial per fer llibres i d altre material escolar i didctic en altai Uch-Sumer, dirigida per Vyacheslav S. Torbokov (1956), president a Altai de la Uni d Escriptors russos. 

 Literatura altai .
Les lluites amb els xinesos i mongols es reflexaren en la literatura popular: piques heroiques, contes, canons, llegendes i proverbis. En el segle XIX l illustrat i missioner M. V. Chevalkov fou molt actiu en el recull de la literatura popular altaica i cap el 1840 els va adaptar l alfabet cirllic, i entre finals del segle XIX i comenamens del XX es troben els autors M. Jutkanakov, Sh. Shunekov i N. Uglashev.

Durant els anys 20 es desenvolup la liteatura altaica amb autors com M. V. Mundus-Edokov, autor de La nvia (1927) i Abans i ara (1928), i P. A. Chagat-Strojev (1887-1937), membre del Comit Central del Partit a Altai, amb els poemes L heroi savi (1926) i Qara Qorum (1929). Durant els anys 30 i 40 el moviment fou continuat per P. V. Kuchijak (1897-1943), autor de La lluita (1932), Cheinesh (1940), Dos gurdies (1950), el poema Arbachy (1933) i La vall del diable (1945).  

Posteriorment destacarien Chalchik Chunizhekov (1898-1973) amb Tuudi (1947), homenatge al skazitel (cantant folklric) N. U. Ulugashev, i la novella Munduzak (1962); A. Sarujeva (1914) i els poemes Syrga (1960) i El meu Altai (1957); S. Surazakov (1925) amb El senyor de les muntanyes (1962); A . Adarov (1932) amb La terra on neix el sol (1964) i Canons del cor (1958); Ivan Shodoev (1914) veter de guerra i a utor de contes per a nens. L. Kokyshev (1933) amb la novella Arina (1959), i E. Palkin (1934) amb Aix s el costum (1959). Alexei G. Kalkin (1925-1998) narrador folklric i cantant de l heroi pic Maadai Kara. El fillegSazon S. Surazakov (1925-1995) autor dels 10 volums de la srie Altai Baatyrlar i recercador de l obra folklrica Maadai Kara.

Enllaos.
Ethnologue i els Altai del Nord;
Ethnologue i els Altai del Sud;
Alfabet altaic;
Frases en altai;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62787" title="Fatah" nonfiltered="4478" processed="4468" dbindex="24884">
Fatah (rab:    ); s l'acrnim revers del nom rab Harakat al-Tahrir al-Watani al-Filastini (literalment: "Moviment d'Alliberament Nacional Palest) s una de les principals faccions palestines i la major constituent de l'Organitzaci per l'Alliberament de Palestina, una confederaci multi partit. L'acrnim "FATAH" es va crear del nom rab complet: HArakat al-TAhrir al-Watani al-Filastini, "HATAF" que, donat que significa "mort sbita" en rab, va ser revertit per convertir-se en "FATAH" que vol dir "conquesta" o "obertura".

En les eleccions parlamentries del 25 de gener de 2006 el partit va perdre la majoria del parlament palest i tots els seus ministres van dimitir, establint-se com a l'oposici oficial.

 Histria .

El moviment es va fundar en 1958 o 1959, i es va adherir a la ideologia nacionalista palestina per la qual Palestina seria alliberada per les accions dels palestins. Els seus fundadors eren membres de la dispora palestina, principalment professionals treballant en estats del Golf Prsic que havien estat refugiats a Gaza i havien estudiat a El Caire. El ms notable dels quals va ser Yasser Arafat, qui era el cap del moviment d'estudiants palestins a El Caire des de 1952 fins a 1956. Fatah es va convertir en la fora dominant de la poltica palestina desprs de qu la Guerra dels sis dies de 1967 va debilitar l nacionalisme rab inspirat pel Moviment Nacionalista rab de George Habash.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62793" title="Franja de Gaza" nonfiltered="4479" processed="4469" dbindex="24885">

La Franja de Gaza (rab:     , hebreu:          ), s una franja de terra localitzada al sud-oest d'Israel. Amb Cisjordnia, s administrada militarment per Israel i governada de manera interna per l'Autoritat Palestina de Cisjordnia i la Franja de Gaza. 

 Denominaci .
La Franja de Gaza rep el seu nom de la seva ciutat ms important, Gaza. 

 Israel i la Franja de Gaza .
D'acord a la decisi de les Nacions Unides del 29 de novembre, 1947, es va dictaminar la partici de la Palestina en dos estats independents, un estat jueu i un estat rab; l'estat rab hauria d'estar localitzat a la regi de la Cisjordnia i la Franja de Gaza. No obstant aix, els pasos rabs van rebutjar el pla de partici, i van declarar la guerra a l'estat israeli. L'armistici de 1949 va donar fi a la contesa, i l'rea de Cisjordnia va formar part de facto de l'estat de Jordnia. La Franja de Gaza, per contra, va quedar administrada per Egipte. Desprs de la Guerra de sis dies va ser annexada per Israel fins al 1994 en qu es van signar els Acords d'Oslo, per mitj dels quals s'establia l'Autoritat Palestina administraria el 80% d'aquest territori. El 2005 Israel va forar la retirada dels colons israelians que hi habitaven. 

 Poblaci i govern .
Al voltant d'1,4 milions de palestins viuen a la Franja de Gaza; una gran part dels quals sn refugiats de la guerra de 1948. Per tant, t una de les densitats de poblaci ms elevades del mn. Des de 1967 s'havien construt 26 assentaments de colons israelians. El 2005 hi vivien al voltant de 9.000 colons. Aquest any, per, el govern va ordenar la evacuaci dels colons israelians de la Franja de Gaza com a part del procs de pau. 

Encara que el territori s administrat per Israel, t un cos governamental propi, l'Autoritat Palestina de Cisjordnia i la Franja de Gaza.

 Vegeu tamb .
 Cisjordnia;
 Israel;



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62794" title="Cisjordnia" nonfiltered="4480" processed="4470" dbindex="24886">


Cisjordnia s el territori de l'Orient Mitj, localitzat a la vora occidental del riu Jord, delimitat a l'est pel Jord i la Mar Morta, i a l'oest per la lnia verda, la lnia del cessament al foc que separa el territori de l'estat d'Israel. El territori de la Cisjordnia s administrat per Israel, per, governat com a naci autnoma per l'Autoritat Palestina de Cisjordnia i la Franja de Gaza. 

Denominacions.
Etimolgicament, "Cisjordnia" designa la "regi a la vora (cis-), de fet, a l'oest, del Jord". Els angloparlants usen generalment el terme West Bank, la "Ribera de l'Oest". A Israel, el govern i alguns israelians han adoptat la denominaci                "Yehuda vShomron" (literalment "Judea i Samria"), en referncia als territoris bblics dels dos regnes que van sortir del cisma entre la Judea (amb capital a Jerusalem) i Israel (la capital del qual era Samria). Altres israelians utilitzan l'expressi hebrea             , "haGada haMa'aravit". En rab, la segona llengua oficial de l'estat d'Israel, s'utilitza sovint la denominaci de        , "Palestina".

Israel i la Cisjordnia.
D'acord a la decisi de les Nacions Unides del 29 de novembre, 1947, es va dictaminar la partici de la Palestina en dos estats independents, un estat jueu i un estat rab; l'estat rab hauria d'estar localitzat a la regi de la Cisjordnia. No obstant aix, els pasos rabs van rebutjar el pla de partici, i van declarar la guerra a l'estat israeli. L'armistici de 1949 va donar fi a la contesa, i l'rea de Cisjordnia va formar part de facto de l'estat de Jordnia. El 1950, Jordnia va intentar annexar de jure la Cisjordnia, la qual cosa no va ser reconeguda per cap pas. Desprs de la guerra dels sis dies del 1967, Israel va prendre aquest territori. Actualment l'administra sota un rgim militar. Jordnia va renunciar al territori cisjord oficialment el 1988. 

Els israelians es refereixen a aquest territori com a territori "disputat"; per, els palestins el consideren territori "ocupat", adjectiu que tamb ha estat utilitzat per les Nacions Unides. Hi ha hagut un desmantellament parcial d'alguns assentaments israelians el 2006 com a conseqncia dels plans de pau internacionals. La construcci d'un mur que alla determinades poblacions (i que Israel justifica per motius de seguretat davant els atemptats terroristes) han empitjorat, per, les relacions mtues.

Poblaci i govern.
La principal ciutat palestina de Cisjordnia s Jerusalem oriental, el qual s el centre cultural, religis i turstic de la Cisjordnia. Altres ciutats importants sn Betlem, Hebron, Jeric, Ramallah, Nabls, Tul Krem, Yenn i Kalkila. 

A ms de les ciutats palestines, existeixen a Cisjordnia ms de 200 assentaments israelians, quatre dels quals han estat desmantellats com a part del pla de retirada unilateral israeli. Tamb hi existeixen 19 camps de refugiats palestins. La poblaci del territori s de 2,1 milions d'habitants, dels quals 235.000 viuen a Jerusalem Oriental, 140.000 a Hebron i 116.000 a Nabls. Als 19 camps de refugiats habiten 150.000 persones. Als assentaments israelians viuen 400.000 habitants, la meitat probablement a Jerusalem Est, secci annexada per Israel el 1981. 

Encara que el territori s administrat per Israel, t un cos governamental propi, l'Autoritat Palestina de Cisjordnia i la Franja de Gaza, que controla el 40% del territori. La majoria de la poblaci s rab

Vegeu tamb.
Franja de Gaza;
Israel;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62795" title="Hams" nonfiltered="4481" processed="4471" dbindex="24887">

Hams (rab: ), acrnim de Harakat al-Muqawama al-Islamiyya (rab:                        , literalment Moviment de Resistncia Islmica) i alhora paraula rab que significa zel, s un moviment islamista palest, una organitzaci armada (considerada terrorista per diversos governs) i un partit poltic que crida a la destrucci d'Israel.

El 2006, es va invitar al partit a formar el govern de l'Autoritat Nacional Palestina, desprs d'aconseguir una ampla victria a les primeres eleccions al parlament palest a les quals va participar.

 Histria .
A finals dels anys 70, hmad Yassn va retornar a Gaza des de El Caire, i va organitzar organitzacions benfiques islmiques. El 1987, hmad Yassn va fundar Hams, originalment anomenada Ala Palestina de la Germanor Musulmana com a escissi dels Germans Musulmans d'Egipte,  i n'esdevingu el seu lder espiritual. Inicialment, el seu mbit d'influncia fou la Franja de Gaza i Cisjordnia, i la seva tasca principalment religiosa, reclutant nous membres a travs de la pregria i les obres de caritat.

L'Organitzaci per a l'Alliberament de Palestina (OLP) denuncia que Israel va veure en aquell moment en Hams una oportunitat de debilitar la OLP, i va decidir ajudar econmicament l'organitzaci, tant de forma directa com indirecta. L'ajuda d'Israel no s'hauria limitat exclusivament a donar fons per a l'organitzaci, sin que tamb va fer s de la Mossad, l'Institut d'Intelligncia i Tasques Especials d'Israel, per aconseguir dotar de major influncia al grup, i reforar la seva presncia a les zones ocupades. Aquesta versi s negada des del bndol israeli, que sost que la creaci de Hams per part del Mossad s un mite, tot i que es reconeix una certa ajuda passiva en no interferir amb la implantaci de Hams, i la dotaci de fons als seus agents de la Mossad per infiltrar-se a l'organitzaci.

Sigui com sigui, Hams va anar expandint la seva influncia als sindicats, universitats i organitzacions professionals, fins que el desembre del 2004 va aconseguir entrar al govern local.

Denncies per abusos als drets humans.

A 2002, l'organitzaci Human Rights Watch va denunciar a Hams (amb altres grups) com una organitzaci que realitza "greus violacions a les lleis humanitries".

A 2007, l'organitzaci pro drets humans Amnistia Internacional va denunciar a Hams com a responsable de nombrosos abusos contra la poblaci civil palestina (tortura, assassinat, detencions irregulars, etc), acusant-lo, junt a Fatah, de ser responsable de la mort de no menys de 350 persones, aix com tamb de cometre crims contra la humanitat pels seus atemptats sucides. Aquestes denncies d'Amnistia Internacional tamb es van repetir el 2008.

A 2008 es va generar una forta controvrsia per la intenci de Hams de promulgar una llei penal segons la xara amb penes de crucifixi, amputaci de mans, o la flagelaci, per b que Hams immediatament ho va negar

Referncies.


Enllaos externs.






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62798" title="Eleccions legislatives palestines de 2006" nonfiltered="4482" processed="4472" dbindex="24888">
El 25 de gener de 2006, es van portar a terme les eleccions pel Consell Legislatiu Palest, la legislatura de l'Autoritat Nacional Palestina. Aquestes van ser les primeres eleccions al Consell des de 1996; les eleccions posteriors a aquella data es van anar posposant repetidament degut al conflicte israelo-palest. Els votants palestins de la Franja de Gaza, Cisjordnia, i Jerusalem Est van ser cridats a participar en aquestes eleccions.

 Sistema electoral .
En les anteriors eleccions s'escolliren 88 membres del Consell escollits a partir de llistes multimembre. Abans de les eleccions el 2006, la llei electoral palestina va ser canviada per expandir el Consell de 88 a 132 seients, i per crear un cert grau de representaci proporcional amb un sistema de vot parallel.

Cada votant rep dues paperetes. A la primera el votant escull entre una de les diferents llistes nacionals. 66 dels seients del Consell es distribueixen aix proporcionalment (d'acord amb el mtode Sainte-Lagu) entre les llistes que reben ms del 2 per cent dels votants totals.

La segona papereta s per la circumscripci local del votant. El votant pot emetre tants vots per a candidats individuals com seients hi hagi a la seva circumscripci. Els vots no sn ponderats, i els representants amb ms vots sn elegits pel Consell. En algunes circumscripcions, un o dos seients es reserven pels candidats cristians amb ms vots.

El nombre de seients que rep cada districte electoral es determina per la seva poblaci; en aquest cas va ser: 

Jerusalem: 6 seients (2 reservats pels cristians);
Tubas: 1 seient;
Tulkarm: 3 seient;
Qalqilya: 2 seient;
Salfit: 1 seient;
Nablus: 6 seients;
Jeric: 1 seient;
Ramallah: 5 seients (1 reservat pels cristians);
Jenin: 4 seients;
Betlem: 4 seients (2 reservats pels cristians);
Hebron: 9 seients;
North Gaza: 5 seients;
Gaza: 8 seients (1 reservat pels cristians);
Deir al-Balah: 3 seients;
Khan Younis: 5 seients;
Rafah: 3 seients;
Total: 66 seients (6 reservats pels cristians);

 Enquestes pre-electorals .
El Palestinian Center for Policy and Survey Research va enquestar 1.316 adults a Cisjordnia i la Franja de Gaza a principis de desembre de 2005 sobre les seves intencions de vot per les eleccions legislatives, que indicaven el segent suport:

Fatah: 50%;
Hamas: 32%;
Altres: 9%;
Indecisos: 9%;

Una segona enquesta del PCPSR entre el 29 de desembre i el 31 de desembre amb una poblaci de 4560 votants potencials va donar els segents resultats:

Fatah: 43%;
Canvi i Reforma (Hamas): 25%;
Palestina Independent: 5%;
Mrtir Abu Ali Mustafa: 3%;
La Alternativa: 2%;
La Tercera Via: 2%;
Indecisos: 19%;

Cap altra llista excedia el llindar del 2%.

Una enquesta de Palestinian Public Opinion Polls, portada a terme entre el 5 de gener i el 6 de gener, amb una poblaci de 1360 persones, mostrava una davallada ms important de Fatah:

Fatah 39.3%;
Canvi i Reforma (Hamas): 31.3% ;
Palestina Independent: 10.4%;
Mrtir Abu Ali Mustafa: 6.8%;
La Tercera Via: 5.5%;

Cap altra llista excedia el llindar del 2%.

 Resultats preliminars .



Enllaos externs.
Comissi Electoral Central Palestina;
Explicaci del sistema electoral;
Mapa final de participaci;
Preparacions de l'elecci a Jerusalem Est;
Article de Reuters sobre els resultats ;
Article de la BBC sobre les enquestes ;
Resultats a les circumscripcions, Electronic Intifada ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62799" title="Provncia de l'Amur" nonfiltered="4483" processed="4473" dbindex="24889">

La provncia de l'Amur (en rus                   , Amrskaia blast) s un subjecte federal de Rssia, al sud-est de Sibria, que limita al nord amb la repblica de Sakh, a l'est amb el territori de Khabrovsk, al sud-est amb la provncia autnoma dels Hebreus, a l'oest amb la provncia de Txit i al sud amb el riu Amur, que marca la frontera amb la Repblica Popular de la Xina. La capital s Blagovixtxensk.

En aquesta regi, des de la primavera a l'estiu del 1918, va existir-hi una efmera repblica, la Repblica Socialista Laborista de l'Amur. 



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62803" title="Jaume Martorell" nonfiltered="4484" processed="4474" dbindex="24890">
En Jaume Martorell era fill d'en Francesc Martorell i la seua esposa na Damiata i, per tant, germ de l'escriptor Joanot Martorell.

Senyor de Masserof.
Entre els anys 1435 i 1440 en Jaume Martorell fou senyor de Masserof, que actualment s una partida situada al terme municipal de Xal, a la comarca alacantina de la Marina Alta. Aquesta possessi la perd a causa d'un deute contret amb en Mateu Pujades, ve de la ciutat de Valncia, conseller i tresorer reial, que es convert aix en el nou senyor de Masserof.

En aquell temps, Masserof comptava amb una comunitat musulmana prpia, sotmesa a una forta pressi econmica, com ho demostra el fet que els masserofencs foren obligats a pagar el deute d'en Jaume. Davant de tals abusos, un vassall de l'poca tenia dues alternatives: o acceptar-ho resignadament o posar-se sota la protecci d'un senyor ms benvol. La m d'obra era tan escassa aleshores que era freqent que el senyor d'acollida es negus a tornar el vassall fugit, tot i les insistents reclamacions del seu legtim senyor.

Els tres germans.

Els interessos familiars.

Joanot, Galceran i Jaume, dins del llinatge dels Martorell, sn els germans que desenvoluparen un paper ms actiu i decidit en la defensa dels interessos familiars. Els constants enfrontaments dels tres germans amb en Gonal d'xer, Comanador de Muntalb, feren que el Governador del regne de Valncia insts a les dues parts a buscar una soluci pacfica al conflicte sobre la possessi de Llber, que pertanyia a en Galceran Martorell i el Comanador l'havia adquirida en subhasta pblica, promoguda pels creditors d'aquell. Els Martorell no li reconeixien cap efecte jurdic, perqu consideraven que la venda de Llber havia estat deshonesta.

La procuradoria d'en Jaume.

La relaci d'en Jaume amb en Joanot era especialment bona: quan era absent del regne, en Jaume el representava en tota mena d'afers, s a dir, es convertia en el seu procurador. Per, tamb ho era d'en Galceran, que en un document que data del dia 21 de juliol de 1439, el nomen procurador seu a fi que signs una treva amb n'Ausis March. Aquesta treva es materialitz nou dies desprs en un interessant document notarial, en qu s'exposaven les condicions de l'acord i s'establia, a ms, el pagament d'una multa de 5000 florins per a l'infractor.

Renncia de drets hereditaris.

El dia 19 de setembre de l'any 1444 en Jaume Martorell renunci a qualsevol dret que li pogus correspondre en virtut del testament del seu pare, en Francesc Martorell, i li'ls transmet per donaci pura i simple a en Gonal d'xer. Amb aquesta renncia en Gonal pretenia impedir que en l'esdevenidor prosperassen reclamacions judicials contra la seua titularitat dominical sobre la Vall de Xal.      




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62804" title="Nord (departament)" nonfiltered="4485" processed="4475" dbindex="24891">


El Nord (59) s el departament ms septentrional de Frana, d'aqu el seu nom. Aix mateix, s el departament ms poblat del pas, i juntament amb el departament de Pas-de-Calais, forma la regi de Nord-Pas-de-Calais.

Geografia.
El departament del Nord limita amb Blgica, amb la Mar del Nord, i amb els departaments de Pas-de-Calais, Aisne i Somme.

Diversos rius travessen el departament, essent els ms importants els rius Yser, Leie, Escalda, Scarpe i Sambre. 

El territori departamental est dividit en 79 cantons i 652 municipis. El cant s una divisi territorial del departament, i que pot estar compost b per diversos municipis, o b per noms un. En el cas de les grans ciutats, els cantons poden estar composts per diversos barris d'aquestes. El cant porta el nom del seu chef-lieu, que en la majoria d'ocasions s la ciutat ms important.

Histria.
El Nord fou un dels 83 departaments originals creats durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790 (en aplicaci de la llei del 22 de desembre de 1789). Fou creat principalment a partir de l'antiga provncia de Flandes.

Poltica.
El Consell General del Nord est controlat pel Partit Socialista (PS), que hi t la majoria absoluta. Aquesta assemblea s l'rgan deliberant del departament. 

Els seus membres, anomenats consellers generals, sn escollits per un mandat de 6 anys. Ara b, no tots els cantons celebren eleccions alhora, sin que una meitat dels cantons les celebra en una data, i l'altra meitat les celebra 3 anys ms tard. Aix, cada 3 anys, es renova parcialment el Consell General del Nord.

L'escrutini es fa seguint el mateix sistema que regeix per a les eleccions legislatives: majoritari uninominal a dues voltes. Per a poder passar a la segona volta, cal obtenir el vot del 10% dels inscrits. Un candidat podr sortir elegit conseller general des de la primera volta si hi aconsegueix la majoria absoluta dels vots emesos i com a mnim el vot del 25% dels inscrits al cens electoral.

L'atribuci principal del Consell General s la de votar el pressupost del departament. Actualment, la composici poltica d'aquesta assemblea s la segent:
 Grup Socialista: 43 consellers generals;
 Grup Uni pel Nord: 21 consellers generals;
 Grup Comunista: 10 consellers generals;
 Grup Uni per a la Democrcia Francesa: 5 consellers generals;

Aix mateix, l'altra principal funci del Consell General s la d'escollir d'entre els seus membres una comissi permanent, formada per un president i diversos vicepresidents, que ser l'executiu del departament. Actualment, el crrec de president l'ocupa el socialista Bernard Derosier, elegit conseller general pel cant de Lilla-Est, on va guanyar les eleccions amb el 73,18% dels vots emesos a la segona volta.

 Vegeu tamb .
 Llista de municipis del Nord;
 Llista dels Cantons del Nord;

Enllaos externs.
 Consell General del Nord ;
 Comit Departemental de Turisme ;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62805" title="Metre per segon al quadrat" nonfiltered="4486" processed="4476" dbindex="24892">
El metre per segon al quadrat o m/s2 s una unitat derivada del SI per a mesurar l'acceleraci d'un cos. Mesura l'increment de la velocitat (en metres per segon) aconseguit cada segon.

Per exemple, una acceleraci de 10 m/s significa que a cada segon que passa la velocitat del cos s'incrementa en 10 m/s. Per tant, si tenim un coet amb una acceleraci de 10 m/s que parteix del reps (v = 0), al cap d'un segon tindr una velocitat de 10 m/s, al cap de dos segons, una velocitat de 20 m/s, i quan hagin passat 10 segons tindr una velocitat de 100 m/s.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62809" title="Ximena de Pamplona" nonfiltered="4487" processed="4477" dbindex="24893">
Ximena de Pamplona ( 848 - 912 ), infanta de Navarra i reina consort d'Astries (869-910).

Filla de Garcia I de Pamplona i la seva primera muller, Urraca Jimnez, germana per tant del rei Fortuny Garcs.

El 869 es cas amb el rei Alfons III d'Astries, amb qui tingu:
 l'infant Garcia I de Lle (v 871-914), rei de Lle;
 l'infant Ordoni I de Galcia (v 873-924), rei de Galcia i rei de Lle;
 l'infant Fruela II d'Astries (v 875-825), rei d'Astries i rei de Lle;
 l'infant Gonal d'Astries (?-920), abat a Oviedo;
 l'infant Beremund d'Astries;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62811" title="nnega de Pamplona" nonfiltered="4488" processed="4478" dbindex="24894">
nnega de Pamplona ( ? - 931 ), infanta de Navarra i reina consort de Lle (926-931).

Filla de San I de Navarra i la seva espsa Toda de Navarra, i germana del rei Garcia II Sanxes I de Navarra.

El 923 es cas amb l'infant Alfons de Lle, futur rei Alfons IV de Lle. D'aquest matrimoni tingueren:
 l'infant Ordoni IV de Lle (v 926-962), rei de Lle;
 l'infant Alfons de Lle, mort jove;

El 15 de maig de 930 va participar en una donaci al Bisbe Cixila i al monestir de San Cosme de Abelln juntament amb el seu esps.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62813" title="Toda de Navarra" nonfiltered="4489" processed="4479" dbindex="24895">
Toda de Navarra ( v 885 - d 970 ), infanta de Navarra i reina consort de Navarra (?-925).

Filla d'Asnar Sanxes de Larraun, nt de Garcia I de Pamplona, i d'nnega de Pamplona, filla de Fortuny Garcs. 

Toda de Navarra va nixer del matrimoni dels seus pares, que eren consins, i a la mort de Fortuny Garcs, vers el 925, va heretar els drets dinstics d'aquest. Per les revoltes internes ocorregudes en els ltims anys del regnat del seu avi i grcies a l'ajuda externa d'Alfons III d'Astries i del comte de Pallars va provocar que San I Garcs fos elegit rei de Navarra el 905.

Els nobles navarresos per refermar els drets dinstics del nou rei el casaren amb Toda de Navarra, amb la qual tingu:
 Sana de Pamplona (900-959), casada el 923 amb Ordoni II de Lle i vers el 932 amb Ferran Gonzlez;
 Urraca de Pamplona (?-956), casada vers el 932 amb Ramir II de Lle i el 959 amb el seu cunyat Ferran Gonzlez;
 nnega de Pamplona (?-931), casada el 923 amb Alfons IV de Lle;
 Garcia II Sanxes I de Navarra (919-970), rei de Navarra;
 Belasquita de Navarra, casada el 930 amb Gal de Ribagora;
 rbita de Pamplona;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62815" title="Halley" nonfiltered="4490" processed="4480" dbindex="24896">


Astronomia: Edmond Halley, astrnom angls (1656-1742).
Astronomia: Cometa Halley, batejat en honor d'Edmond Halley.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62816" title="Ximeno II de Navarra" nonfiltered="4491" processed="4481" dbindex="24897">
Ximeno II de Navarra ( ? - 931 ), infant de Navarra i rei de Navarra (925-931)

Fill de Garcia II de Pamplona, fou un dels membres de la dinastia Ximena.

A la mort del seu germ San I de Navarra fou nomenat hereu el fill d'aquest, l'infant Garcia Sanxes que era menor d'edat. Ximeno II va iniciar una regncia que es convert realment en un regnat fins a la seva mort el 29 de maig de 931.

Es cas amb Sana Asnrez, germana de la reina vdua Toda de Navarra, amb la qual va tenir:

 Garcia Ximenes de Pamplona ;
 San Ximenes de Pamplona;
 Dadildis Ximenes de Pamplona, casada amb Musa ibn Asnar;

Problament tingueren tamb
 Nunilo Ximena, casada vers el 911 amb Fruela II d'Astries ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62817" title="Xarxa de Televisions Locals" nonfiltered="4492" processed="4482" dbindex="24898">
La Xarxa de Televisions Locals (XTVL) agrupa un total de 70 televisions locals d'arreu de Catalunya, les Illes Balears i el Pas Valenci.

Disposa d'un Centre de Coordinaci, que n's la seu oficial. En aquest centre es reben les aportacions de les televisions membres, s'emeten els serveis de la Xarxa i es produeixen i coordinen les seves activitats. Des de setembre de 2002, el Centre de Coordinaci de la Xarxa est situat al Pavell Ponent del Recinte de Maternitat, a la Travessera de les Corts, 139-151, a la ciutat de Barcelona.

 Naturalesa jurdica .

La Xarxa de Televisions Locals no t naturalesa jurdica prpia. s una marca creada per dos socis, que tenen, cadascun, la seva naturalesa jurdica:

 La Xarxa Audiovisual Local (XAL), entitat pblica empresarial creada per la Diputaci de Barcelona el 17 de juny de 2004 a l'empara del previst en els articles 85 i 85 bis de la Llei 7/1985 reguladora de les Bases de Rgim Local. La XAL es va crear amb la finalitat de promoure la comunicaci local i, amb aquest objectiu, ha assumit la gesti dels serveis que formen part de la XTVL.

 Televisions Locals de Catalunya (TLC), associaci sense nim de lucre que agrupa la majoria d'emissores de televisi del Principat de Catalunya, amb l'objectiu de representar-les, enfortir-les i promoure-les mitjanant la creaci dels instruments de suport adients mantenint l'autonomia de cada emissora.

La Xarxa de Televisions Locals no s una cadena centralitzada ni jerarquitzada. s un instrument de participaci i coproducci de les televisions que en formen part i que es comprometen a complir unes normes de funcionament.

 Orgens .

La Diputaci de Barcelona i la principal associaci de televisi local catalana, Televisons Locals de Catalunya (aleshores denominada Federaci Pro Legalitzaci de les TV Locals de Catalunya), van encetar el 1999 una lnia de collaboraci especfica per a les televisions locals, tant les de titularitat municipal com les privades que comptaven amb el suport dels respectius ajuntaments. L'objectiu era promoure la coordinaci, la collaboraci, l'intercanvi de continguts i contribuir a la consolidaci de les estructures de les televisions locals i de totes aquelles activitats inherents a aquest sector. D'aquesta forma va sorgir el Circuit de Televisions Locals.

El Circuit va viure diversos perodes de creixement i consolidaci. En un principi distribua els seus continguts amb motoristes. Al setembre de 2001 va comenar a utilitzar el satllit per dur a terme la mateixa tasca. A l'estiu de 2002, ja amb el nom definitiu de Xarxa de Televisions Locals (XTVL), s'install a la seu del carrer Almogvers. Aquestes installacions han convertit la XTVL en un veritable centre nodal capa de garantir la contribuci de continguts per part dels ens productors (hi ha un enlla amb Televisi Badalona, Lleida TV, TV Girona, Canal Reus TV, Barcelona Televisi i Televisi de l'Hospitalet) i la distribuci d'aquests al conjunt de les televisions locals.

El constant creixement de la XTVL i de la XAL han fet necessari el trasllat de les installacions a la nova seu, al Recinte de la Maternitat de Barcelona, on s'han incorporat importants millores tcniques amb l'objectiu de continuar donant un servei ptim a les televisions adherides.

Objectius.

La Xarxa de Televisions Locals t com a principals objectius:

 Coordinar les televisions de proximitat.
 Gestionar els recursos disponibles.
 Produir i coproduir continguts (programes i notcies, entre d'altres).
 Fomentar la contribuci de diferents fonts: institucions, televisions locals, agncies, etc.
 Distribuir continguts mitjanant els instruments tecnolgics ms adients.
 Comercialitzar els continguts emesos a travs de la XTVL.
 Proporcionar assessorament jurdic, financer i tcnic al servei de les televisions que en formen part i per a les productores del sector.

 Funcionament .

La Xarxa de Televisions Locals distribueix als seus membres adherits continguts audiovisuals, tant pel que fa a programes com pel que fa als serveis informatius. Aquests continguts poden ser produts per les prpies televisions, per productores externes o pel propi personal que forma part de la XTVL.

Grcies a aquest sistema de sindicaci de continguts, les televisions que formen part de la xarxa poden complementar les seves graelles de programaci amb els continguts que distribueix la XTVL a travs del satllit. A canvi, les televisions han d'acomplir certs requisits i respectar les condicions que s'han establert i que han signat amb anterioritat.

 Enllaos externs .
 Xarxa de Televisions Locals;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62819" title="Ariel" nonfiltered="4493" processed="4483" dbindex="24899">


Ariel s un nom propi unisex que prov de l'hebreu i que significa "lle de Du".


Onomstica: ;
Primer ministre d'Israel (2001-2006). Vegeu Ariel Sharon;
Futbolista argent. Vegeu Ariel Ibagaza;
Ariel Rot, msic de rock. Vegeu Los Rodrguez;
Astronomia: satllit d'Ur. Vegeu Ariel (satllit);
Biologia: espcie de ratpenat. Vegeu Hypsugo ariel;
Geografia: colnia israeliana de Cisjordnia. Vegeu Ariel (ciutat).*Geografia: un dels noms de la ciutat de Jerusalem.
Literatura: ;
Personatge de l'obra La Tempesta de William Shakespeare. Vegeu Ariel (Shakespeare).*Publicacions:
Revista publicada a Barcelona del 1946 a 1951. Vegeu Ariel (revista);
Editorial Ariel;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62820" title="Smile" nonfiltered="4494" processed="4484" dbindex="24900">
Smile era un grup de msica format per Tim Staffel, Brian May i Roger Taylor (aquests dos ultims ms tard integrants de Queen). Va ser una de les bandes que havia enlluernat al jove Farouk Bulsara, conegut avui dia com Freddie Mercury. 

Tenien temes una mica foscos per a l'poca, per sn pocs els enregistraments que es poden aconseguir en l'actualitat. 
Va treure dos discos, Smile Ep i Larry Lurex (Juny del 1973)
Alguns dels temes ms coneguts per aquesta formaci, que ms tard acabaria derivant en Queen sn: 

April lady ;
Polar bear ;
Earth ;
Doing all right (gravat per Queen en el primer disc i s l'nic tema de Smile que van seguir interpretant). ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62821" title="Umbriel" nonfiltered="4495" processed="4485" dbindex="24901">

Astronomia: satllit d'Ur. Vegeu Umbriel (satllit).
Literatura: personatge del poema The Rape of the Lock d'Alexander Pope, definit com a esperit crepuscular de la melanconia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62822" title="Xbox" nonfiltered="4496" processed="4486" dbindex="24902">


L' Xbox s una consola de joc de 128 bits de Microsoft. 

 Caracterstiques tcniques .
En quant a caracterstiques tcniques noms queda dir que semblen impressionants i que dupliquen el potencial de la PS2 aproximadament. Entre les seves caracterstiques ms destacades destaquem que disposa d'un processador a 733 MHz, un processador grfic a 250 MHz (desenvolupat per Microsoft i nVidia) i un total de 64 MB de memria. El processador central est basat en un xip Intel Pentium III i a nivell de grfics equipara un dels potents acceleradors 3D de Nvidia, implantats principalment en el mn dels PC S. Disposa de quatre ports de joystick de srie, d'una targeta ethernet per poder connectar diverses mquines en xarxa local, tamb disposa de ports USB per connectar dispositius d aquest tipus. Incorpora un rpid lector de DVD i un disc dur de 8 Gb de capacitat on si poden gravar les partides i les millores o actualitzacions en els jocs.

 Disseny .
El disseny s el segent: una caixa negra (tipus PS2) d uns 20 x 8 cm aproximadament i que incorpora una X a sobre de la tapa de la unitat de DVD de color verd.

 Crtiques .
Des del principi, una de les principals crtiques que se li han fet a Xbox ha estat que era massa semblant a un PC. Per aquesta crtica tamb pot ser un punt positiu, ja que s ms fcil adaptar-hi jocs de PC.

 Sagues de jocs ms populars .
AMPED, saga d'snowboard.

BURNOUT, saga de cotxes d'alta potncia.

COLIN MC.RAE RALLY, saga de cotxes de rally.

DEAD OR ALIVE, saga de lluita amb un ttol dedicat al voleibol.

THE LORD OF THE RINGS, saga molt filial a la versi literria i cinematogrfica de Tolkien.

ESPN, saga de diferents esports.

F1, saga de conducci de F1.

FIFA, saga de futbol.

GRAND THEFT AUTO, saga molt popular en la qual has d'efectuar diverses missions dins de ciutats nord-americanes. 

GUN, saga de shooter.

HALO, saga de shooter.

HARRY POTTER, saga molt filial a la versi literria i cinematogrfica.

HITMAN, saga de shooter.

JAMES BOND, saga molt filial a la versi cinematogrfica.

ELS SIMS, simulador estratgic.

MNAGER DE LIGA, saga de futbol.

MAX PAINE, saga d'acci n 3 persona.

MEDAL OF HONOR, saga d'acci i shooter dedicada a grans guerres.

METAL GEAR SOLID, saga d'aventura.

MIDNIGHT CLUB, saga de conducci.

MISSION IMPOSSIBLE, saga d'acci.

MOTO GP, saga de carreres en motos.

NBA, saga dedicada a la lliga americana de basquetbol.

NEED FOR SPEED, saga de carreres.

NFL, saga de futbol americ.

NHL, saga de hoquei sobre gel.

PRINCE OF PERSIA, saga d'aventura.

PRO EVOLUTION SOCCER, saga de futbol.

PROJECT GOTHAM RACING, saga de conducci.

ROCKY, saga de lluita.

SHREK, saga molt filial a la versi cinematogrfica.

SILENT HILL, saga de terror.

TOM CLANCY'S SPLINTER CELL, saga de shooter tctic.

STAR WARS, saga molt filial a la versi cinematogrfica.

TERMINATOR, saga molt filial a la versi cinematogrfica.

TIGER WOODS, saga de golf.

TONNY HAWK'S, saga d'skate.

WORMS, saga d'estratgia.

X-MEN, saga molt filial a la versi de Marvel Cmics.

 Llistat complet de jocs .
Aqu teniu un enlla de viquipdia on trobareu el llistat de tots els jocs per Xbox.

 Enllaos externs: .
Xbox Espanya 

Meristation (la revista online) 


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62823" title="ngrid de Sucia" nonfiltered="4497" processed="4487" dbindex="24903">

ngrid de Sucia, reina de Dinamarca (Estocolm 1910 - Copenhaguen 2000. Nascuda princesa de Sucia es convert per matrimoni en reina de Dinamarca.

Naixement i Famlia.

Nascuda el dia 28 de mar de 1910 al Palau Reial d'Estocolm essent filla del rei Gustau VI Adolf de Sucia i de la princesa Margarida del Regne Unit. Els seus avis paterns eren el rei Gustau V de Sucia i de la princesa Victria de Baden mentre que els seus avis materns eren el prncep Artur del Regne Unit i la princesa Llusa Margarida de Prssia.

La princesa fou educada a Sucia patint la mort de la seva mare l'any 1920 quan tenia tan sols deu anys. El seu pare, el rei Gustau VI Adolf de Sucia es torn a casar amb lady Llusa Mountbatten. Lady Mountbatten havia nascut princesa de Battenberg per arran de la Primera Guerra Mundial els Battenberg havien canviat el seu ttol alemany pel ttol angls de marquesos de Milford Haven. Llusa era filla de la princesa Victria de Hessen-Darmstadt i del prncep Llus de Battenberg.

Casament i descendncia.

L'any 1935 la princesa sueca contreia matrimoni amb el prncep hereu i desprs rei Frederic IX de Dinamarca estrenyent encara ms els llaos existents entre les tres monarquies escandinaves de Noruega, Sucia i Dinamarca.

El matrimoni se celebr a Storkyrkan d'Estocolm, en acabar la cerimnia la parella embarc en el vaixell reial Danneborg i arrib a Copenhaguen escortats per ms de tres centes petites embarcacions. Arribats a Copenhaguen pujaren a una calesa que els port fins al Palau d'Amalienborg on foren rebuts pel rei Cristi X de Dinamarca i la duquessa Alexandrina de Mecklenburg-Schwerin pares del nuvi.

La parella tingu tres filles:

SM la reina Margarida II de Dinamarca nascuda a Copenhaguen el 1940. Casada amb l'aristcrata francs comte Enric de Monpezat.

SAR la princesa Benedicta de Dinamarca nascuda a Copenhaguen el 1944. Es cas el 1968 amb el prncep Ricard de Sayn-Wittgenstein-Berleburg.

SM la reina Anna Maria de Dinamarca nascuda el 1946 a Copenhaguen. Es cas el 1964 amb el rei Constant II de Grcia.

A la mort del seu sogre l'any 1947 ngrid i el seu esps foren coronats reis de Dinamarca ttol que posse fins l'any 1973 en qu mor el rei Frederic IX de Dinamarca.

Dedicada a nombrosos patronats reials pos especials mfasi en la restauraci de castells i palaus reials entre els quals destaca la sobrbia restauraci del castell de Fredensborg. La reina tamb fou especial devota de les reunions de la reialesa essent-ne una de les principals organitzadores.

via de deu prnceps europeus fou besvia de tres prnceps grecs, un prncep dans i un comte mediatitzat de l'Imperi.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62825" title="Trtar" nonfiltered="4498" processed="4488" dbindex="24904">
Aquest article s sobre un element de la mitologia grega. Trtar pot fer referncia al nom d'un poble i de la seva llengua tamb anomentats ttars.;
----

En la mitologia grega el Trtar s la regi ms profunda del mn. Originriament es considerava que es trobava per sota de l Hades i que hi havia la mateixa distncia d un a l altre que del cel a la terra. All va ser on ranos va tancar els seus monstruosos fills, els ciclops i els hecatonquirs, que en van ser alliberats per Cronos, el qual els va tornar a tancar. Ms tard, Zeus hi va recloure els titans i va posar els hecatnquirs com a guardians encarregats que ning se n escaps. El Trtar va ser tamb el lloc escollit per Zeus per castigar aquells que s enfrontaven a la seva autoritat, com els alades i Salmoneu, i quan algun du es negava a obeir-lo, Zeus l amenaava amb tancar-lo all. 

Posteriorment el Trtar va passar a ser una regi de l Hades on eren enviats els criminals i els pecadors, com Ixi, Ssif i Tntal, per rebre el seu cstig. 

En la Teogonia d Hesode, el Trtar s presentat com un dels elements nascuts del Caos primigeni, germ de Gea, amb la qual es va unir per engendrar els monstres Tif i Equidna. 








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62827" title="Albert Om i Ferrer" nonfiltered="4499" processed="4489" dbindex="24905">
Albert Om (Taradell, 5 d'octubre de 1966) s periodista, presentador, director de programes de rdio i televisi catalana i llicenciat en Cincies de la Informaci. Ha participat en programes com Malalts de tele i El club.

Des del setembre de 2000 fins al juliol de2004, va dirigir i presentar "L'hora del pati", el programa matinal de Rac-1.

Durant el primer semestre del 2004, va dirigir i presentar el programa setmanal d'entrevistes "Jo vull ser" a TV3.

Va ser guionista i copresentador del programa "Malalts de tele", de TV3. Tamb va collaborar als espais "Set de nit", de Toni Soler, i "La columna", de Jlia Otero. 

Ara des de fa uns quants anys presenta El Club.

Tamb ha escrit alguns llibres com: El nom del Porc, amb el qual va aconseguir el Premi Pere Quart d'humor i stira, Els vens de dalt o Rebotiga d'Il.lustres, co-autor junt amb Toni Coromina.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62829" title="Provncia de Krov" nonfiltered="4500" processed="4490" dbindex="24906">

La provncia de Krov (en rus                    , transliterat Kirvskaia blast) s un subjecte federal de Rssia. Tamb se sol anomenar Viatka, per l'antic nom de la capital, Krov.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62830" title="Plut (mitologia)" nonfiltered="4501" processed="4491" dbindex="24907">


Plut conegut pel sobrenom del du grec Hades, senyor del mn dels morts, i eufemisme amb el qual hom s'hi referia per no provocar la seva clera. Plut, ve de l'adjectiu ploutos que significava ric, perqu totes les riqueses que es troben sota terra li pertanyien.  

Segons algunes fonts Plut s tamb el nom del du rom del mn subterrani, equivalent a Hades, el nom llat del qual era Dis Pater (el pare ric).

Plut era el fill de Saturn i Ops, marit de Proserpina, que fou reptada per casar-se am ella. La mare de Prospina, Ceres es va enfedar i consecuentment va provoca l'hivern.

Les representacions de Plut sn amb barba espesa i amb una actitut dura. A vegades porta casc, un reglal dels ciclops i aquest tenia el poder de tornar-lo invisible. A vegades porta una corona de fulles. Quant est representat en el seu tron a la seva m dreta porta un centre de color negra, una forca o unes claus. Les claus representes que les portes del seu regne estan tancades. D'altres vegades se'l representa en un carro de quatre cavalls negres.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62831" title="Provncia de Kostrom" nonfiltered="4502" processed="4492" dbindex="24908">

La provncia de Kostrom (en rus                      , transliterat Kostromskaia blast) s un subjecte federal de Rssia.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62832" title="Provncia de Iaroslavl" nonfiltered="4503" processed="4493" dbindex="24909">

La provncia de Iaroslavl (en rus                      , transliterat Iaroslvskaia blast) s un subjecte federal de Rssia.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62833" title="Provncia de Kurgan" nonfiltered="4504" processed="4494" dbindex="24910">

La provncia de Kurgan (en rus                     , transliterat Kurgnskaia blast) s un subjecte federal de Rssia.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62834" title="Provncia de Leningrad" nonfiltered="4505" processed="4495" dbindex="24911">

La provncia de Leningrad (en rus                        , transliterat Leningrdskaia blast) s un subjecte federal de Rssia (blast) situat al districte federal Nord-occidental. El seu nom es va adoptar desprs de la Revoluci Russa en honor a Vladmir Lenin. La capital n's Sant Petersburg (anomenada Leningrad a l'poca sovitica), que com a ciutat federal s'administra independentment de la provncia.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62835" title="Provncia de Lpetsk" nonfiltered="4506" processed="4496" dbindex="24912">

La provncia de Lpetsk (en rus                   , transliterat Lpetskaia blast) s un subjecte federal de Rssia.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62836" title="Provncia de Magadan" nonfiltered="4507" processed="4497" dbindex="24913">

La provncia de Magadan (en rus                      , transliterat Magadnskaia blast) s un subjecte federal de Rssia.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62837" title="Garcia II Sanxes I de Navarra" nonfiltered="4508" processed="4498" dbindex="24914">
Garcia II Sanxes I de Navarra ( 919 - 970 ), rei de Navarra i comte d'Arag (925-970)

Orgens familiars.

Fill del rei San I de Navarra i la reina Toda de Navarra, nta de Fortuny Garcs.

Ascens al tron.

A la mort de San I Garcs, el 10 de desembre de 925, fou designat hereu a l'edat de sis anys sota la tutela del seu oncle Ximeno II de Navarra. A la mort d'aquest el 931 es va produir una crisi de control de la tutoria, grcies a la intervenci de la reina vdua Toda i a la mediaci d'Abderram III la situaci fou controlada de nou.

Un cop Garcia II Sanxes fou major d'edat, la intervenci de la seva mare en els assumptes d'estat foren constants i van permetre que el Regne de Navarra tingus una possici clau entre els estats cristians.

Tres germanes de Garcia II Sanxes van casar-se amb reis de Lle. Urraca de Pamplona amb Ramir II, Sana de Pamplona amb Ordoni II i nnega de Pamplona amb Alfons IV. Per aquesta ra els navarresos van intervenir en les guerres civils del Regne de Lle. Al morir Ramir II, els navarresos van mediar, ajudant la reina Toda al seu nt San I de Lle a ocupar el tron, i quan s expulsat pel seu altre nt Ordoni IV el dolent, la reina mare intercedeix perqu Abderram III ajudi a San I a recuperar el tron.

El 939 va participar en la coalici formada per Ramir II de Lle, el comte castell Ferran Gonzlez i tropes asturianes i gallegues que van obtenir una gran victria sobre el cabdill musulm a la batalla de Simancas.

El 961 va participar en les disputes entre el comtat de Castella i el comtat d'Arag i va apresar Ferran Gonzlez, per es va negar a entregar-lo als musulmans.

Comtat d'Arag.

El seu casament amb Andregot Galindes, hereva legtima del comtat d'Arag, va posar fi a les tensions entre el Regne de Navarra i el comtat aragons. El pare de Garcia II Sanxes I va aprofitar la debilitat de Gal III d'Arag per ocupar part del regne i desprs va ignorar els drets legtims d'Andregot. 
Grcies a aquest matrimoni es va produr la uni entre el comtat d'Arag i el Regne de Navarra.

Npcies i descendents.

En primeres npcies es va casar el 925 amb Andregot Galindes, filla de Gal III d'Arag. D'aquesta uni nasqu:
 l'infant San II de Navarra (935-994), rei de Navarra i comte d'Arag;

En segones npcies es cas vers el 943 amb Teresa de Lle, filla de Ramir II de Lle. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Ramir de Viguera (? -981), primer rei de Viguera;
 la infanta Urraca de Navarra (?-1041), casada vers el 960 amb el comte de Castella Ferran Gonzlez i vers el 972 amb Guillem I de Gascunya;


Garcia II Sanxes I va morir el 22 de febrer de l'any 970 i fou succet pel seu fill gran.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62839" title="Lliurona" nonfiltered="4509" processed="4499" dbindex="24915">


Lliurona (o Llorona) s un nucli urb muntanyenc de l'antic municipi fronterer de Bassegoda, el qual va sser desagregat de la comarca de La Garrotxa per a ser agregat al municipi d'Albany i,  per consegent, va canviar de comarca administrativa a l'Alt Empord.

Malgrat que ha estat molt abandonat arran dels exilis de postguerra, i de la migraci econmica des de la dcada de 1960, desprs del franquisme ha crescut demogrficament amb l'arribada de nova poblaci.

L'esglsia de Sant Andreu de Lliurona s del segle XI amb afegits posteriors. Actualment (2007) s en curs de restauraci.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62840" title="Urraca de Navarra" nonfiltered="4510" processed="4500" dbindex="24916">
Urraca de Navarra ( ? - 1041 ), infanta de Navarra, comtessa consort de Castella (v 959-970) i duquessa consort de Gascunya.

Filla de Garcia II Sanxes I de Navarra i la seva segona esposa Teresa de Lle, i germana de San II Abarca.

Es cas vers el 959 amb el comte de Castella Ferran Gonzlez, vidu de la seva primera muller Sana de Pamplona. D'aquest matrimoni en nasqueren dos fills: 
 l'infant Pere Fernndez de Castella, que fou avi d'Urraca Salvadrez, muller del futur rei San I Garcia;
 la infanta Toda Fernndez de Castella;


En segones npcies es cas amb Guillem I de Gascunya. D'aquest matrimoni nasqueren:
 l'infant Bernat-Guillem de Gascunya (?-1009), duc de Gascunya;
 l'infant San-Guillem de Gascunya (?-1032), duc de Gascunya;
 la infanta Brisa de Gascunya, casada amb Guillem V de Poitiers, comte de Poitiers i duc d'Aquitnia.
 la infanta Garsenda de Gascunya, casada amb un gran senyor de Borgonya;
 la infanta Toda de Gascunya, casada el 992 amb Bernat I de Besal;


Urraca va morir el 12 d'agost de 1041.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62842" title="Ixon" nonfiltered="4511" processed="4501" dbindex="24917">


Segons la mitologia grega, Ixon fou un rei dels lpites, fill de Flgias.

Es cas amb Dia, filla de Deioneu, i fou pare de Pirtou.

No va voler donar al seu sogre el dot que li havia proms i, per alliberar-se del comproms, el mat llanant-lo a un fogar. Ning no el volia purificar del seu crim fins que, amb aparena de penediment, acud a Zeus, que el prengu sota la seua protecci, el port a l'Olimp i li conced el do de la immortalitat. Per Ixon tra la confiana del du fent propostes indecents a Hera. Assabentat d'aix, Zeus va prendre un nvol (Nfele) que havia modelat amb les formes d'Hera i el port al ja d'Ixon, que caigu en el parany. De la seua uni amb el nvol, s'origin el poble dels centaures. Davant aquesta nova deslleialtat, Zeus el va precipitar al Trtar, on el fu lligar a una roda que gira sense parar.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 127.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62843" title="Viridian City" nonfiltered="4512" processed="4502" dbindex="24918">

Viridian City, (Ciutat Verda) tamb anomenada        o Tokiwa City en l'original japons, s una ciutat fictcia en la regi de Kanto de Pokmon.

 Viridian City als jocs .

Viridian City s la primera ciutat a la qual arriba el jugador de Pokmon Blau, Vermell, Groc, VermellFoc i VerdFulla. A ms, es pot visitar a Pokmon Or, Plata i Cristall quan s'arriba a Kanto. Viridian City s un punt neurlgic; a part de ser la porta d'entrada cap a la Ruta 22, el cam cap a la Lliga Pokmon, tamb est a prop de Pallet Town, on els entrenadors aconsegueixen llur primer Pokmon, i de Pewter City, de la qual la separa el Viridian Forest.

 Casa de l'entrenador .

A la segona generaci de jocs Pokmon, tamb hi ha un edifici anomenat La Casa de l'Entrenador on es pot lluitar contra en Rol, un entrenador que posseeix 3 Pokmon al nivell 50; un Typhlosion, un Feraligatr i un Meganium. Per si s'usa la funci de Regal Misteris que hi ha en aquestes versions de Pokmon, aquest entrenador ser substitut per una cpia de l'entrenador amb el qual s'ha fet Regal Misteris, i el seu equip inclour els Pokmon que aquest entrenador duia en el moment de realitzar la connexi.

 Missingno. .

Les versions Pokmon Vermell i Blau tenen un error molt conegut. Al nord de Viridian City hi ha un anci amb una tassa de caf. Aquest home, que al principi del joc est de mal humor i no deixa passar el jugador fins que ha portat el paquet per al Professor Oak i ha rebut la Pokdex, ensenya al jugador a capturar Pokmon. Per alguna ra, si el jugador li diu a l'anci que no vol aprendre a captuurar-ne, mira la seva demostraci, i desprs vola a Cinnabar Island i hi fa Surf per la costa oriental, apareixer un gran nombre de Missingno. i 'M, dos Pokmon error que noms es poden trobar d'aquesta manera o efectuant el truc Mew.

Per evitar aix, a Pokmon VerdFulla i VermellFoc, l'anci noms fa una vegada la seva demostraci.

 Viridian City a l'anime .

Com que Ash hi ha estat moltes vegades, Viridian City ha aparegut freqentment a l'anime.

La primera vegada va ser al segon episodi, (Pokmon Emergency). Desprs que Pikachu hagus estat greument ferit per una bandada de Spearow, va haver de ser dut urgentment al Centre Pokmon. All, Ash conegu per primera vegada l'Agent Jenny i l'Enfermera Joy. All, Misty va anar a reclamar-li una bicicleta nova, per al final decid seguir-lo en l'aventura. Jessie i James, del Team Rocket, tamb hi feren llur primera aparici, i decidiren seguir Ash fins que li poguessin robar el seu Pikachu.

Quan Ash torn a la ciutat, buscant la seva vuitena medalla, es trob que Gary Oak ja havia lluitat contra el Lder del Gimns, per havia estat batut per Giovanni i el seu Pokmon Mewtwo. Afortunadament per Ash, Giovanni hagu de marxar urgentment, deixant Jessie i James al capdavant del Gimns. Desprs d'una batalla que acab per ensorrar el Gimns, Ash aconsegu derrotar-los i guanyar la Medalla Terra.

Quan tornen a la ciutat desprs dels viatges per Johto, Misty rep una trucada de ses germanes, que li demanen que sigui la Lder del Gimns de Cerulean City mentre elles se'n van de gira. L'Enfermera Joy, a ms, ha reparat la seva bici. All, Ash, Brock i Misty se separen, i n'Ash torna sol a Pallet Town.

Quan torna de Hoenn, Ash troba que el Gimns ha estat reconstrut, per que no t Lder. Fins que se'n trobi un de nou, s Agatha qui est al capdavant del Gimns. En un combat entre Pikachu i Gengar, l'anciana i experta entrenadora derrota Ash. Malgrat aix, Scott, propietari de la Battle Frontier, queda impressionat, i convida Ash a visitar-la.

 Llocs importants de Viridian City .
Gimns de Viridian City, on el lder del Gimns s Giovanni o Blau, i on es pot aconseguir la Medalla Terra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62844" title="Teresa de Lle" nonfiltered="4513" processed="4503" dbindex="24919">
Teresa de Lle, infanta de Lle i reina consort de Navarra (943-970).

Filla de Ramir II de Lle i la seva primera esposa Adosinda Osrez, i germana dels reis de Lle Ordoni III i San I.

Es cas vers el 943 amb Garcia II Sanxes I de Navarra, vidu de la seva primera muller Andregot Galindes. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Ramir de Viguera (? -981), primer rei de Viguera;
 la infanta Urraca de Navarra (?-1041), casada vers el 960 amb el comte de Castella Ferran Gonzlez i vers el 972 amb Guillem I de Gascunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62846" title="Provncia de Mrmansk" nonfiltered="4514" processed="4504" dbindex="24920">

La provncia de Mrmansk (en rus                     , transliterat Mrmanskaia blast) s un subjecte federal de Rssia. 
Es troba al nord-oest de Rssia. La capital s Mrmansk. Extensi: 144,900 km, poblaci: 892,534 (segons el Cens rus (2002)).

Geografia.
Geogrficament es troba a la pennsula de Kola, i s una part de la regi de Lapnia que s repartida entre quatre pasos. La provncia de Mrmansk limita amb Carlia, el comtat de Finnmark a Noruega i Provncia de Lapnia a Finlndia. El Comtat de Norrbotten de Sucia tamb s proper.
 
Demografia.
Segons el Cens rus (2002), la composici nacional de la provncia s la segent:  
 	Russos: 85.2% 
 	Ucranesos: 6.4% 
 	Bielorssos: 2.3% 
 	Ttars: 0.9% 
 	zeris: 0.5%
 	Txuvaixos: 0.3% 
 	Mordovians: 0.3% 
 	Carelians: 0.3% 
 	Komi: 0.2% 
 	Moldaus: 0.2% 
 	Armenis: 0.2% 
 	i Samis: 0.2%, 
i altres grups  menys del 0.2% de la poblaci.  (1.2% de la poblaci no declar el seu origen tnic).

Vegeu tamb.
Regi de Barents;

Enllaos externs.

Notcies de la Provncia de Murmansk;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62847" title="Cerd (desambiguaci)" nonfiltered="4515" processed="4505" dbindex="24921">

Gentilici: relatiu a la Cerdanya.
Geografia: Cerd s un municipi de la Costera;
Urbanisme: Pla Cerd, Pla d'ordenaci urbana de Barcelona, ideat per Ildefons Cerd.
Antroponmia:
Agust Cerd i Argent, poltic valenci.
Ildefons Cerd, arquitecte i enginyer.
Jordi Pere Cerd, pseudnim de l'escriptor Antoni Cayrol.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62848" title="Provncia de Penza" nonfiltered="4516" processed="4506" dbindex="24922">

La provncia de Penza (en rus                     , transliterat Pnzenskaia blast) s un subjecte federal de Rssia.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62850" title="Calders (desambiguaci)" nonfiltered="4517" processed="4507" dbindex="24923">

Geografia:
Calders, municipi del Bages.
Riera de Calders, que travessa el municipi de Calders.
Monistrol de Calders, municipi del Bages.
Sant Vicen de Calders i l'Estaci de Sant Vicen de Calders, venats del Vendrell.
Illa d'en Calders, illot d'Eivissa.
Antroponmia:
Pere Calders i Rossinyol, escriptor i dibuixant.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62851" title="Getafe" nonfiltered="4518" processed="4508" dbindex="24924">




Getafe s un municipi situat a la zona sud de la Comunitat de Madrid. s una de les ciutats ms poblades i industrialitzades de l'rea metropolitana de Madrid. La importncia de Getafe prov tamb de la seva base aria militar, una de les ms antigues d'Espanya, del Cerro de los ngeles, considerat el centre geogrfic de la pennsula Ibrica, i de la Universitat Carlos III, el rectorat de la qual es troba a la ciutat. 

La proximitat de Getafe amb Madrid ha propiciat un gran desenvolupament industrial al llarg del segle XX, com a resultat del qual la poblaci ha augmentat fins als 159.300 habitants i ha esdevingut una ciutat dormitori. L'increment de poblaci ha obligat a construir nombroses vies d'accs, ha fet ampliar l'oferta de serveis pblics i ha impulsat la creaci de nous barris al llarg del segle XX. 

La ciutat s situada a 13 km al sud del centre de Madrid, a la part sud de l'rea metropolitana de Madrid, en una zona plana de la Meseta Central de la pennsula Ibrica, i a la conca del riu Manzanares. 

 Etimologia .
En l'edat mitjana, en l'actual terme municipal de Getafe convivien diversos llogarets, un dels ms importants dels quals era Alarnes, situat molt a prop de l'actual centre urb. El 1326, els pobladors d'aquests llogarets es van unir en un poble situat al llarg del cam reial que unia Madrid amb Toledo. Aquest nou poble va ser anomenat Xatafi, nom que venia de la paraula rab Jata, que significa  una mica llarg . D'aqu s'ha dedut que Xatafi es referia al llarg carrer principal del poble, que era el cam reial mateix. Per tant, Xetafe significa  carrer llarg . A partir d'aqu, el nom va evolucionar passant per Xetafi, Jetafee, Jetaphe, Jetafe i, finalment, Getafe.

 Medi Fsic .

 Ubicaci .

Getafe est situat a la zona sud de la Comunitat de Madrid, Espanya, al sud-oest d'Europa, al centre de la Pennsula Ibrica, al nord de la Submeseta Sud (divisi de la Meseta Central), sobre  la conca del riu Manzanares, i entre els 610 i 640 metres sobre el nivell del mar. Les seves coordenades sn 40 18' N 3 43' O. El terme municipal de Getafe t una superfcie de 78,74 km, un permetre de 46,5 km i una forma allargada d'oest a est, amb una distncia mxima en aquesta direcci de 16 km, i 7 km de nord a sud. La part ms oriental del terme municipal est dintre del Parque Regional del Sudeste, abastant les terrasses del riu Manzanares, part del rierol Culebro i els turons de la Maraosa.

 Distncies .
La situaci cntrica de Getafe dins la pennsula ibrica fa que no disti ms de 725,6 km de cap capital de provncia de l'Espanya peninsular. Aquestes sn les distncies a algunes ciutats, a les mars que banyen la costa espanyola i a les fronteres amb Portugal i Frana: 



 Relleu .

El relleu del terme municipal de Getafe s bastant pla, amb una inclinaci menor del 5% cap a l'est i amb una altura mitjana de 631 metres sobre el nivell del mar. L'altitud mnima es troba a l'extrem est, al riu Manzanares, amb 540 metres, i la mxima elevaci est al Cerro Buenavista, amb 704 metres, situat a l'extrem oest del terme municipal, ja en el lmit amb Legans. La zona ms accidentada s la dels Cerros de la Maraosa, situats al sud-est, la mxima elevaci dels quals s de 698 metres. Al centre del terme municipal hi s el Cerro de los ngeles (670 metres). El sl de Getafe s'erosiona amb facilitat per l'acci de l'aigua, i per a evitar-ho, hom ha plantat boscos de pins en els vessants de turons, com el de los ngeles i el de la Maraosa. 

 Hidrografia .

Per la part ms oriental del terme municipal passen 9,5 km del riu Manzanares, per tota la zona sud transcorren 16,5 km del rierol Culebro, i al sud-est descendeixen 2 km del barranc de Filipines des dels turons de la Maraosa. Hi ha dos canals artificials que transcorren per ambds costats del riu Manzanares i parallels a aquest, la funci dels quals s nodrir cultius de regadiu propers al riu. A 2 km a l'est del Cerro de los ngeles hom troba les llacunes de Perales, unes de les poques que queden en la zona. El rierol Culebro i el barranc de Filipines duen un cabal escs, nul en l'estaci estival, mentre que el riu Manzanares duu aigua tot l'any. En general, el terme municipal de Getafe es troba dintre de la conca del riu Manzanares, llevat d'una petita part del sud-est, que pertany a la del riu Jarama. 

 Lmits .
El terme municipal de Getafe limita amb els segents termes municipals: al nord amb Villaverde i Vallecas (districtes de Madrid), a l'est amb Rivas Vaciamadrid, al sud-est amb San Martn de la Vega, al sud amb Pinto, al sud-oest amb Fuenlabrada, i a l'oest amb Legans. 




 Clima .

El clima de Getafe s mediterrani continentalitzat i est influt per les condicions urbanes. Els hiverns sn frescos, amb temperatures inferiors als 8C, gelades nocturnes molt freqents i nevades ocasionals (tres o quatre a l'any). Els estius sn calorosos, amb temperatures mitjans superiors als 24C al juliol i agost, i amb mximes que moltes vegades arriben a els 35C. La variaci diria s aproximadament de 10C, per es veu reduda per l'efecte antrpic causat per Madrid i el conjunt de ciutats properes. 

Les precipitacions, encara que escasses, estan regularment distribudes al llarg de l'any, amb l'excepci dels mesos d'estiu, que sn els ms secs. El mes ms plujs s novembre amb 56,48 mm, i el ms sec juliol amb 8,21 mm. La mitjana de precipitacions anuals s de 445 mm. Un dels problemes del clima de Getafe s la contaminaci, que es veu incrementada quan el vent bufa de component sud o sud-est, encara que aquesta polluci es redux notablement quan el vent bufa del nord. La temperatura mitjana anual s de 14C, la mxima histrica s de 41,6C (24 de juliol de 1994), i la mnima absoluta de -12C (5 de febrer de 1963). La humitat relativa mitjana s del 71%, la pressi atmosfrica mitjana s de 1.015,8 hPa, la mitjana d'hores de sol a l'any s de 2.811, i el rgim de vents ms predominant s del NE, encara que aquest no sol ser intens. 

Fenmens adversos com huracans, inundacions, terratrmols i tornats, no es donen mai a Getafe grcies a les seves condicions climtiques i geogrfiques. Un problema del clima de l'interior de la pennsula ibrica s la sequera, que amenaa cada vegada que les precipitacions escassegen durant diversos mesos. 





 Flora i fauna .


La vegetaci autctona de Getafe s la caracterstica del bosc mediterrani, compost per alzines i, en menor mesura, sureres. Pel que fa a les formacions arbustives, les espcies autctones, per no abundants, sn l'estepa i la ginesta. Aquest bosc i sotabosc autcton noms ocupa el 16 % de la superfcie del terme municipal, localitzat en els turons de la Maraosa i en la zona est. En les riberes del riu Manzanares i del rierol Culebro s'hi poden trobar arbres de fulla caduca i canyes. 

La major part del sl no urbanitzat correspon a conreus cerealstics (blat en la seva majoria), i en menor mesura de regadiu, amb hortes en la vega del riu Manzanares. Algunes zones han estat reforestades amb pins pinyoners i blancs, com s el cas del Cerro de los ngeles, el Prado Acedinos, part dels turons de la Maraosa i part del parc del Sector III. Als parcs i carrers de la ciutat, els arbres ms abundants sn el pltans, l'accia de tres puntes, l'om i el pi pinyoner. Amb menor presncia, es poden trobar cedres, xiprers, pins blancs, pruneres, pollancres, avets i palmeres. 

Quant a la fauna local, cal destacar la poblaci important de certes aus petites que viuen a la ciutat mateixa com els pardals i els coloms. A la zona est del terme municipal es poden trobar aus de major grandria, conills, guineus, senglars i mosteles. A Perales del Ro hi habita la major comunitat del mn de xoriguer gros, una au de la famlia del falc.

 Histria .
La histria de Getafe es pot dividir en tres fases clarament marcades. En la primera etapa, que va des de la Prehistria fins al 1326, diferents civilitzacions i llogarets van habitar el terme municipal, encara que Getafe no existia com a poble. En la segona, que comen en el segle XIV i acab en el segle XX, Getafe es form com a poble i es desenvolup lentament amb diverses construccions. En la tercera fase, que comen en el segle XX, Getafe va passar de ser un poble agrcola a convertir-se en una gran ciutat industrial, amb un gran augment de l'activitat comercial i industrial, de la poblaci, i de la superfcie urbana. Tot seguit es desenvolupen aquestes tres fases. 

 Orgens .

La presncia humana a Getafe es remunta al Paleoltic inferior (abans del 100.000 aC), en una terrassa del riu Manzanares, on s'han trobat diversos tils de pedra, atuells i braalets. Del segle II al III dC hi van arribar els romans al territori municipal, amb la construcci de la vila romana de La Torrecilla, emplaada a la ribera del Manzanares. Els visigots (s. VI - VII) hi van deixar la seva petjada amb una necrpoli propera a La Torrecilla. 

En el segle VIII, l'rea on actualment es troba Getafe va ser envada pels musulmans, i el 1085, Alfons VI de Lle conquer els llogarets llavors situats a l'actual terme municipal. El 1326, els habitants d'Alarnes i d'altres llogarets es van traslladar a l'entorn del cam reial Madrid-Toledo, creant una concentraci d'habitatges i naixent aix Getafe. Per a estructurar el nou poble, en aquest mateix segle s'hi va construir la primitiva ermita de la Magdalena, que ms tard seria derruda.

 Edat Moderna .

El 1492 la fam i la pesta van assolar Getafe i el 1529 s'hi va crear lHospitalillo de San Jos. El 1549, Alonso de Covarrubias va comenar a construir l'esglsia de Nuestra Seora de la Magdalena (l'actual catedral) sobre el solar de l'antiga ermita i el 1610 es va construir l'ermita de Nuestra Seora de los ngeles al Cerro de los ngeles. El 1737 es va fundar el collegi de l'Escola Pia a Getafe, i en 1763, sota el regnat de Carles III d'Espanya, s'hi va construir el nou cam d'Aranjuez (l'ltima destinaci del qual era Cadis) que passava pels peus dels vessants del Cerro de los ngeles. Entre 1808 i 1812, les tropes napoleniques van ocupar Getafe i el 1851 es va inaugurar el tram ferroviari Madrid-Aranjuez, que passava pel municipi.

 Segle XX i actualitat .

El 22 de desembre de 1897 es va inaugurar l'enllumenat pblic a Getafe. El 1911 s'hi va establir amb carcter permanent la base aria, i dos anys desprs, es va crear l'Escola d'Aviaci Civil. El 30 de maig de 1919 Alfons XIII d'Espanya va inaugurar el primer monument al Sagrat Cor al Cerro de los ngeles i el 1924 l'empresa C.A.S.A. va installar la seva factoria en el municipi. En aquest mateix any, a la base aria, es realitzava el primer vol en l'autogir inventat per Juan de la Cierva. 

La proximitat de Getafe amb Madrid va proporcionar un fort desenvolupament industrial a principis del segle XX, convertint el municipi en ciutat dormitori i provocant un rpid creixement de la poblaci a partir dels anys 1950. El 1956 es va installar al municipi la fbrica John Deere i un any desprs feia el mateix Siemens AC. A partir dels 70 es van crear nous barris com San Isidro, El Bercial, Juan de la Cierva i Las Margaritas, com a conseqncia del fort augment de la poblaci que experimentava la ciutat. 

El 1961 el canal d'Isabel II va comenar a abastir d'aigua el municipi i el 1979 es van fer les primeres eleccions democrtiques municipals, desprs de la Constituci de 1978. El 1988 van comenar les obres de construcci de la Universitat Carlos III. Entre 1979 i 1988 es va construir el barri del Sector III, a la fi dels anys 90 es va fer el mateix amb el barri de Getafe Norte i l'Arroyo Culebro. Actualment s'est ampliant el barri del Bercial. A l'abril de 2003 es va inaugurar la lnia 12 del Metro de Madrid, unint aix les ciutats del sud amb la capital.

 Histria herldica .
L'escut de Getafe est dividit verticalment en dues parts iguals que representen les dues caracterstiques ms importants del municipi. A la meitat esquerra, al centre d'una creu llatina hi ha un cor que representa el Sagrat Cor de Jess, i que fa referncia al Cerro de los ngeles. La meitat dreta t diversos avions petits i blancs que simbolitzen la tradici aeronutica del municipi, fent referncia a la seva base aria. A la part superior, la corona reial espanyola presideix l'escut, com a smbol de la lleialtat del municipi a la monarquia espanyola.


 Demografia .


La poblaci de Getafe, xifrada en 159.300 habitants  el 2006 segons l'INE, est distribuda de manera desigual en els diferents barris que la conformen: Sector III, San Isidro, Perales del Ro, Las Margaritas, La Alhndiga, Juan de la Cierva, Getafe Norte, El Bercial i Centro. 

El barri que ms habitatges t s el Centro, amb 12.574; seguit de Juan de la Cierva, amb 12.072. Mentre que Perales del Ro, amb 1.815 i, El Bercial, amb 1.820, sn els que menys; encara que aquests ltims veuran incrementat el seu nombre considerablement amb els desenvolupaments urbanstics programats. Els barris ms poblats sn Juan de la Cierva, Centro i Sector III, amb 32.925, 32.160 i 24.217 habitants respectivament. En el municipi viuen 30.000 persones entre els 20 i els 40 anys, i 24 persones de 100 o ms anys (de les quals 21 sn dones i 3 sn homes); en termes agregats, predominen les dones sobre els homes, sent aquestes 79.514 i els segons, 78.849 .

La poblaci estrangera augmenta any rere any a Getafe, i actualment se situa entorn del 9 % respecte al total. Els immigrants que arriben a la ciutat procedeixen principalment d'Hispanoamrica, Europa de l'est i Europa Occidental. La taxa de creixement anual constant se situa entre 0,01 i 3,00 %, la taxa de natalitat est entre el 0,01 i el 8  , la taxa de mortalitat entre el 4 i el 8  , i el creixement vegetatiu del perode que va de 1996 al 2002 s d'entre el 5 i el 10  . L'ndex de joventut s del 13%, l'ndex d'envelliment del 12 %, i l'edat mitjana dels habitants s menor de 22 anys. Quant a la religi, ms del 85% dels habitants es consideren catlics; prop del 20% sn practicants que acudeixen setmanalment a un temple catlic. 

La poblaci de Getafe ha experimentat un fort creixement al llarg de la segona meitat del segle XX. Durant tota l'edat mitjana i fins al 1900, la poblaci rondava entre els 2.500 i els 6.000 habitants. El 1950 la poblaci era de 12.254, el 1970 de 69.424, el 1977 de 124.601, i el 1988 de 136.162 habitants. Les dades demostren el fortssim increment de poblaci a partir de 1960 fins a l'actualitat. Avui dia, la poblaci de la ciutat creix de manera contnua i moderada, a ra d'una mitjana de 1.700 persones per any. No obstant aix, 2006 va ser el primer any des del segle XVII en qu la poblaci va descendir, concretament 2.043 persones respecte de l'any anterior. Actualment, Getafe s un clar exemple de ciutat dormitori, amb prop de la meitat de la poblaci treballant a Madrid. 





Getafe ocupa el lloc 41 en l'ordre de ciutats ms poblades d'Espanya, darrere de Salamanca i per davant de Logronyo. En la Comunitat de Madrid s la setena ciutat ms poblada, darrere d'Alcorcn i davant de Torrejn de Ardoz. El gentilici de Getafe s getafenc i getafenca. Els codis postals de la ciutat sn: 28901 - 28902 - 28903 - 28904 - 28905 - 28907 - 28909. 

 Poltica i govern .



Actualment, l'alcalde del municipi s Pedro Castro Vzquez, del Partit Socialista Obrer Espanyol, que ocupa el crrec des de 1983. Els partits poltics ms rellevants en l'mbit local, a ms del PSOE, sn el Partit Popular, l'actual president del qual s Jos Luis Moreno Torres, i Izquierda Unida. Getafe s'ha caracteritzat tradicionalment per posseir una poblaci majoritriament obrera i al llarg de la seva histria, els partits poltics ms influents han estat els de l'ala esquerra: sobretot, el PSOE. 

En les eleccions municipals de 2007, aquest partit va obtenir tretze regidors (44,18% dels vots); mentre que el PP, onze (36,09 %) i IU, tres (11,73%). Altres agrupacions poltiques no van assolir prou adhesi per accedir a la representaci. Les eleccions municipals de Getafe es fan cada quatre anys, juntament amb les eleccions autonmiques. Les prximes eleccions al govern local es realitzaran en 2011. 

La junta de govern est composta per nou regidors: set d'ells, del PSOE, i dos, d'IU. La Corporaci Municipal est formada per vint-i-set membres, tretze del PSOE, onze del PP i tres d'IU. La junta est presidida per l'alcalde. L'Ajuntament de Getafe s'estructura (2007) en diferents rees: d'hisenda, patrimoni i seguretat ciutadana; d'urbanisme; de funci pblica, rgim interior i cultura; de desenvolupament econmic, formaci i ocupaci; social, participaci ciutadana i drogodependncies; d'acci ciutadana; i de gesti de les empreses municipals de neteja i medi ambient i del sl i l'habitatge. L'ajuntament efectua plens ordinaris cada mes, encara que amb freqncia n'hi ha d'extraordinaris, amb la finalitat de debatre temes i problemes que afecten al municipi. 



Getafe s una de les ciutats ms destacades en la lluita obrera a causa del gran nombre de persones que treballaven en la indstria local. Els sindicats ms importants que hi ha al municipi sn Comissions Obreres (CCOO) i UGT. Ambdues formacions tenen una sucursal a Getafe i compten amb un gran nombre d'afiliats.

 Urbanisme .


L'espai urb de Getafe s'organitza d'una manera gaireb longitudinal, de nord-est a sud-oest. Aix, la forma allargada que t avui es deu principalment a la proximitat de la base aria, que impedeix el seu creixement cap al sud-est. Els carrers ms importants de la ciutat sn el de Madrid i el de Toledo. Aquests dos, per a vianants en la seva part ms cntrica, sn avui on a l'edat Mitjana hi havia el cam reial Madrid-Toledo. Getafe t altres carrers i avingudes importants que estructuren els seus barris, com sn les avingudes d'Espaa, de les Ciudades i la de Juan Carlos I o el carrer del Ferrocarril. 

Els edificis d'arquitectura popular de Getafe es caracteritzen per tenir, generalment, dues plantes, una teulada de teules, diverses petites balconades en la segona planta i faana de ma descobert i de color suau, caracterstiques prpies de l'arquitectura castellana. Aquest tipus de cases es trobaven al barri Centro, per darrerament el seu nombre disminueix perqu, quan es buiden, sovint sn enderrocades per a bastir en el seu lloc un nou bloc de cases. Una caracterstica especial de l'urbanisme de Getafe s que l'altura mitjana dels seus edificis s de cinc pisos, o el que s el mateix, uns 17 metres. Aquesta peculiaritat s deguda a la proximitat de la base aria, i fa que Getafe sigui una ciutat d'edificis baixos, una cosa poc comuna en les ciutats de la zona sud de Madrid. D'aquesta forma, les edificacions de Getafe que superen les 8 plantes sn escasses. 

Malgrat els lmits urbanstics imposats per la base aria i els propis lmits del terme municipal, la ciutat t una seguit d'espais verds amb una superfcie important. Dos dels parcs ms grans del municipi sn els del Sector III i de La Alhndiga, que es comuniquen. Aquestes zones verdes tenen un llac i un riu artificials, dues pinedes i nombrosos camins. Ocupen una superfcie semblant a la del barri Centro i estan situats a l'oest del centre urb, separats d'aquest per l'autovia de Toledo (A-42). Dintre de la ciutat hi ha una srie de parcs de diverses grandries i caracterstiques, que sn el de Castilla-La Mancha, el de San Isidro, el de l'Escola Pia i el del Casar. Fora de la ciutat hi ha dues pinedes amb zona de pcnic, fonts i quioscs: el del Cerro de los ngeles i el del Prado Acedinos. 

Actualment s'hi estan portant a terme diverses ampliacions del sl urb, com ara la del barri del Bercial. Aquesta ampliaci far quadriplicar-ne la superfcie i far crixer la ciutat cap al nord-oest, unint El Bercial amb el nucli urb. Aix mateix, s'est ampliant cap a l'est el polgon industrial de Los Olivares, i Perales del Ro est creixent cap a l'oest, la qual cosa est acostant aquests dos barris. A la zona sud, al costat de l'autovia M-50, s'est construint l'rea Tecnolgica del Sud, una zona en la qual es crearan salons d'exposicions i espais per a noves indstries. 

L'ajuntament de Getafe t diversos projectes per a ampliar el sl urb de la ciutat amb la finalitat d'engrandir-ne els barris. Un d'aquests projectes s l'ampliaci del Sector III, en el qual es pretn construir habitatges als voltants del dipsit del tur de Buenavista. Un d'altre s la creaci del barri residencial de Los Molinos, situat a l'est de Getafe Norte i al nord del polgon de Los ngeles. Tamb s'est projectant la construcci de la Universitat Politcnica de Getafe, que constar de tres facultats i d'un edifici central. 

 Divisi administrativa .


Abans del segle XX, la ciutat tenia noms un barri, que correspon al barri centre i La Alhndiga. Perales del Ro s tamb un dels barris ms antics del municipi, ja que data aproximadament del segle XVII. A partir de la dcada dels 1960 el rpid augment de la poblaci va obligar a la creaci de nous barris com els de San Isidro al sud, Juan de la Cierva a l'est, Las Margaritas al nord i El Bercial a l'oest. En els anys 1980 es va construir el Sector III en el sud-oest, es va ampliar Perales del Ro, i en la dcada segent es va crear Getafe Norte. En l'actualitat, Getafe est dividit en nou barris i cinc polgons industrials, que a continuaci s'enumeren: 

Centro: El barri Centro el ms cntric i antic del municipi. Conserva un ambient casts, tradicional i comercial. s el ms poblat de Getafe i t un gran nombre de carrers per als vianants. S'hi troben l'ajuntament, la catedral, l'Escola Pia i El Hospitalillo de San Jos. ;
El Bercial: El Bercial s un petit barri allat del nucli urb i unit a un polgon industrial de Legans. Data de la dcada dels 1970, i actualment s'est ampliant d'una forma notable.
Getafe Norte: Getafe Norte, construt en la dcada dels 1990, s el barri ms septentrional de la ciutat. S'hi troba l'estadi de futbol Coliseum Alfonso Prez. Gran part d'aquest barri est constitut per xalets.
Juan de la Cierva: Juan de la Cierva s un barri cntric i comercial que rep el nom del fams enginyer. Data de la dcada dels 1970 i actualment s el segon ms poblat de Getafe. ;
La Alhndiga: La Alhndiga s un dels barris ms antics i castissos de Getafe. Est a l'oest del Centro, al costat de l'autovia A-42 i de l'Hospital Universitari de Getafe. ;
Las Margaritas: Las Margaritas s un petit barri situat al costat de la Universitat Carlos III i la residncia d'estudiants. Data de la dcada dels 1970 i t un important poliesportiu. ;
Perales del Ro: Perales del Ro s el barri ms allunyat del nucli urb. Est situat al costat del riu Manzanares a l'extrem est del terme municipal. Encara que s un dels barris ms antics del municipi, s'est engrandint actualment. ;
San Isidro: San Isidro est situat al sud del Centro, possex un important poliesportiu i grans zones verdes. Data de la dcada de 1970. ;
Sector III: El Sector III s un barri d'habitatges unifamiliars. s el ms extens del municipi, i el tercer ms poblat; es va construir en la dcada dels 1980 i es va ampliar amb el Rierol Culebro. ;
Polgons industrials: Els cinc polgons industrials estan repartits per les zones perifriques de la ciutat. A la zona est de la ciutat s'hi troben els polgons de Los ngeles, San Marcos i Los Olivos. A la zona sud del terme municipal est el del Culebro, i al costat del barri de Las Margaritas est el del Rosn.

 Monuments i llocs d'inters .
Getafe t una srie de monuments i llocs d'inters que sn un fidel reflex de la seva histria. El lloc ms fams i visitat de Getafe s el Cerro de los ngeles, per hi ha altres llocs importants com sn la Catedral de Nuestra Seora de La Magdalena i l'Hospitalillo de San Jos. 

 Cerro de los ngeles: El Cerro de los ngeles s un fams tur situat en la zona de polgons industrials. La seva fama resideix que s considerat el centre geogrfic de la pennsula Ibrica. En el seu cim est l'ermita de Nuestra Senyora de los ngeles i el monument al Sagrat Cor. El tur, gaireb sempre visible des de Getafe, s'eleva sobre els edificis fent de tel de fons. ;

 Catedral de Nuestra Seora de La Magdalena: La Catedral de Getafe s seu del bisbat de la zona sud de la Comunitat de Madrid. Aquest temple renaixentista data del segle XVIII, t una torre mudjar i un retaule barroc. L'any 1958 va ser declarada Monument Histric Artstic i s la seu de la dicesi de Getafe. ;


 Hospitalillo de San Jos: L'Hospitalillo de San Jos s un antic hospital construt, l'any 1529, per a millorar la precria salut dels getafencs de llavors. Mant un estil molt castell en el seu pati central porticat i en la seva petita capella. ;
   
 Collegi de l'Escola Pia: El Collegi de l'Escola Pia, construt en 1609, s l'escola religiosa ms important de la zona sud de Madrid. Est en el centre de la ciutat i avui dia est molt sollicitada. Dins del recinte de l'escola hi ha un petit poliesportiu i un fronds parc. ;

 Biblioteca Ricardo de la Vega: La biblioteca Ricardo de la Vega, antiga pres, es va construir l'any 1617. A partir de mitjans de segle XX es va convertir en biblioteca. s d'estil sobri i planta rectangular. ;

 Esglsia dels Sants Just i Pastor: L'esglsia dels Sants Just i Pastor data del segle XVI i est a Perales del Ro. L'any 2004 es va reconstruir a causa del lamentable estat que presentava. ;

 Universitat Carlos III de Madrid: La Universitat Carlos III de Madrid t el seu rectorat i tres de les seves facultats a Getafe. Algunes d'aquestes s'emplacen en edificis que van fer de casernes a comenament del segle XX.

 Infraestructures .


Aquesta ciutat ha crescut molt en les ltimes dcades, induint a un increment anleg en el nombre d'infraestructures . Algunes d'aquestes sn les segents: 
Les facultats d'Humanitats, Cincies Jurdiques, i el rectorat de la Universidad Carlos III de Madrid. Les installacions estan al cntric barri de Las Margaritas. ;
La residncia d'estudiants Fernando de los Ros, situada a 500 metres de la universitat del mateix barri. ;
L'Hospital Universitari de Getafe, fams per la seva unitat de cremats. Est al costat de l'autovia A-42, al km 12 i s un dels ms grans de la zona sud de Madrid. ;
La Base Aria de Getafe, famosa per ser una de les primeres d'Espanya. Est situada al sud-est del centre urb i el seu s s gaireb exclusivament militar, encara que la fbrica de Construccions Aeronutiques SA tamb en fa s.
El teatre Federico Garca Lorca, un gran centre cultural situat al barri Centro. Es va construir en la dcada dels 1990 i actualment s la seu d'una gran quantitat d'actes culturals. ;
El Coliseum Alfonso Prez, estadi del Getafe Club de Futbol. s a Getafe Norte; es va inaugurar el 1998 i t una capacitat de 14.400 persones. ;
El Conservatori Professional de Msica de Getafe, situat al Sector III. s l'nic conservatori pblic de la zona sud de Madrid. ;
La lnia de tren de Rodalies C-4 al seu pas pel centre de Getafe est enterrada des del 2001 per a evitar divisions i sorolls (si b no s'han evitat les vibracions als edificis confrontants) i crear aix un parc al seu antic traat. ;
El cementiri de Nuestra Seora de la Soledad, situat al sud de la base aria, s el principal cementiri de la ciutat i va ser inaugurat el 1974. Anterior a aquest, hi havia el "cementiri vell", que va quedar en dess amb la construcci del nou. ;
Al costat de Perales del Ro hi ha una depuradora que tracta les aiges del riu Manzanares al seu pas pel terme municipal, igual que la depuradora del rierol Culebro, situada al sud de Getafe. ;
La plaa de bous, construda el  2004 i localitzada al costat del recinte firal. Acull corregudes en les festes locals. ;
Els nombrosos poliesportius, les tres piscines municipals, els centres cvics i biblioteques repartides pel municipi sn altres infraestructures que es descriuen en la seva secci. ;

 Educaci .

L'oferta educativa pblica de Getafe comprn sis collegis d'educaci infantil (fins a 5 anys), 23 collegis d'ensenyament infantil i primari (fins a 12 anys) i catorze instituts d'educaci secundria. Les escoles privades no sn molt nombroses, i en destaquen l'Escola Pia, d'educaci religiosa, i Los Aristos, que t un club esportiu i piscina coberta. En la ciutat hi ha tamb diversos centres de formaci professional de primer i segon cicle. Finalment, el rectorat de la Universitat Carlos III t la seva seu a Getafe al costat de tres de les seves facultats d'humanitats i cincies jurdiques. A tocar de la universitat est la residncia d'estudiants Fernando de los Ros. El percentatge de persones majors de 16 anys amb ttol universitari s del 14 % i la taxa d'analfabetisme s del 12%.

 Sanitat .
Getafe t un bon servei sanitari, tant pblic com privat. A la ciutat hi ha onze centres de salut pblics repartits en els barris de Juan de la Cierva, Las Margaritas, La Alhndiga, Getafe Norte, Sector III, El Bercial i Perales del Ro. L'Hospital Universitari de Getafe, inaugurat a principis dels anys 1990, s el principal centre de salut de la poblaci. Aquest centre hospitalari, situat al costat del barri de La Alhndiga, s fams a tota Espanya per la seva unitat de cremades. Al costat del Prado Acedinos, a 5 km al sud del centre urb, est la Apanid, una residncia per a persones amb sndrome de Down. Aquest centre s l'nic en tota la zona sud de la Comunitat de Madrid.

 Esport .

L'esport estrella a Getafe s el futbol. L'equip local de futbol s el Getafe Club de Futbol, amb l'estadi de futbol Coliseum Alfonso Prez, amb una capacitat per a 14.400 espectadors. El 19 de juny del 2004 l'equip assol l'ascens a la primera divisi, fet que va mobilitzar la localitat i ha fet que es construeixi una ciutat esportiva situada al costat de la piscina municipal de Getafe Norte.

Tamb sn populars el bsquet, el tennis, el ciclisme i els esports de motor, amb una gran afici entre els ciutadans. Cada mes de juny, durant les festes locals, se celebra el "dia de la bicicleta", jornada en la qual desenes de milers de getafencs treuen les seves bicicletes al carrer per a fer una ruta per la ciutat sense finalitats competitives. Un altre esdeveniment esportiu important s la "Media Maratn Villa de Getafe", que t lloc cada gener amb gran afluncia d'atletes. 

La ciutat t set poliesportius repartits pels diferents barris, per els ms grans i importants sn els de San Isidro i de Las Margaritas. Getafe t, a ms, tres piscines municipals, que sn la del Sector III, la de Getafe Norte i la de Perales del Ro.

 Religi .

La dicesi de Getafe s una de les ms noves d'Espanya. Va ser erigida cannicament pel papa Joan Pau II el dia 23 de juliol de 1991, el mateix dia de la creaci de la nova dicesi d'Alcal d'Henares. Ambdues van ser desmembrades de l'Arxidicesi de Madrid-Alcal, de la qual sn dicesis sufragnies. La creaci d'aquestes dues noves dicesis es va donar grcies al gran creixement demogrfic de l'Arxidicesi de Madrid que, a principis dels anys 90, arribava ja als 5 milions d'habitants, dels quals al voltant del 90% es consideren catlics. 

El territori dioces de Getafe abasta tota la zona sud de la Comunitat de Madrid, ocupant una extensi de 2.295 km, amb una poblaci de 1.122.601 habitants, distributs en 115 parrquies. La Catedral de Getafe s l'esglsia de La Magdalena, consagrada catedral el 23 de juliol de 1995. La patrona de la dicesi s la Mare de Du dels ngels, la devoci de la qual est unida, segons diu la tradici, al seu santuari en el Cerro de los ngeles, al costat del cam que es dirigeix des de Madrid al sud de la pennsula. La dicesi t un Seminari Dioces, denominat "Nuestra Seora de los Apstoles", que est situat al Cerro de los ngeles, sobre l'autovia del Sud, en el quilmetre 13. 

El primer bisbe de Getafe va ser Monsenyor Francisco-Jos Prez i Fernndez Golfn, nomenat pel crrec el 23 de juliol del 1991; va morir el 24 de febrer del 2004. L'actual bisbe s Monsenyor Joaqun Mara Lpez de Andjar i Cnovas del Castillo, nomenat en el crrec el 29 d'octubre del 2004, i com a bisbe auxiliar, des del 13 de desembre de 2005, oficia Monsenyor Rafael Zornoza Boy.

 Mitjans de comunicaci .
El municipi compta amb diversos peridics locals com ara El Buzn, mitj de comunicaci que tamb t una edici digital, El Buzn de Getafe, Observador, Accin Getafense, Vivir en Getafe, Getafe Ahora, el setmanari esportiu Zona Sur(tamb amb edici digital: Zona Sur Deportivo), el Butllet de l'Ajuntament, Getafe al da, Getafe Capital y Mercado, entre altres. L'emissora local Rdio Getafe va desaparixer, absorbida per Cadena COPE (101.8 FM). La ciutat va comptar durant els anys 1990 amb una emissora de televisi anomenada Tele Getafe. Altres mitjans nicament digitals sn Capital del sur i Getafe Digital. 

 Transports .

Getafe t mitjans de transport propis d'una gran ciutat, com sn les autopistes i autovies, parades de taxi, autobusos, trens i metro. 
 Aeroport.
La Base Aria de Getafe s d's exclusivament militar. Encara aix, el centre urb de Getafe est a 26 km de l'Aeroport Internacional de Barajas al que s'arriba per l'autopista M-40 . 

 Xarxa viria .
Quatre autopistes i autovies passen per Getafe, dues radials (A-42 i A-4), i dues de circumvallaci a Madrid (M-45 i M-50). Una altra carretera de dos carrils per sentit comunica Getafe amb Legans, i dues carreteres provincials comuniquen Perales del Ro. A continuaci s'enumeren: 

Autopistes:
M-45, autovia de circumvallaci de Madrid. 4 km d'aquesta autovia estan dintre del terme municipal, travessant-lo d'oest a est. La carretera fa de lmit nord dels barris El Bercial i Getafe Norte. ;

M-50, autovia de circumvallaci de Madrid. Per Getafe transcorren 13,6 km d'aquesta via i travessa el terme municipal d'oest a est. L'autovia fa de lmit sud del Sector III, de lmit nord del polgon industrial El Culebro i travessa Perales del Ro. ;

Autovies: ;
A-4, l'Autovia del Sud, coneguda abans com a N-IV. Per Getafe transcorren 7,25 km d'aquesta via i travessa el terme municipal de nord a sud. La carretera separa els polgons industrials de Los ngeles i San Marcos, amb el polgon de Los Olivos i el Cerro de los ngeles. ;

A-42, Autovia de Toledo, coneguda abans com a N-401. Pel municipi transcorren 6,13 km d'aquesta carretera i travessa el terme municipal de nord a sud. L'autovia separa als barris del Bercial i Sector III del centre urb. Per a evitar aquesta divisi, l'ajuntament ha fet un projecte per a enterrar aquesta autovia al seu pas per Getafe. ;

Altres carreteres:
M-406, carretera amb dos carrils per sentit. Passa per Alcorcn, Legans i Getafe. Aquesta via, en entrar a Getafe es converteix en la Calle Legans. ;

M-301, carretera que surt de Villaverde, passa per Perales del Ro i acaba a San Martn de la Vega. ;

Carretera del Cerro de los ngeles a Perales del Ro. s una continuaci de la M-406 i comunica el centre de Getafe amb Perales del Ro.

 Transport pblic .
Autobs: La ciutat compta amb vuit lnies urbanes, vuit lnies que connecten amb Madrid, cinc que connecten amb els municipis de Valdemoro, Legans, Alcorcn, Parla, Serranillos, Casarrubuelos i Grin, i dues lnies nocturnes que connecten amb Madrid. A continuaci s'enumeren: ;



Tren: Per Getafe passen dues lnies de tren de Cercanas Madrid (RENFE) que travessen el municipi de nord a sud. Aquestes dues lnies sn: C-3 (estacions: El Casar i Getafe Industrial) i C-4 (estacions: Las Margaritas-Universidad, Getafe Central i Getafe Sector 3). Hi ha un total de cinc estacions, dues d'elles amb intercanviador amb el Metro de Madrid. ;

Metro: Des d'abril de 2003, Getafe compta amb vuit estacions de la lnia 12 de la Xarxa de metro de Madrid. Aquestes estacions sn: El Bercial, Los Espartales, El Casar, Juan de la Cierva, Getafe Central, Alonso de Mendoza, Conservatorio i Arroyo Culebro . El govern de la Comunitat de Madrid t un projecte d'ampliaci de la lnia 3 de Metro de Madrid per a fer-la arribar A Perales del Ro passant per l'estaci del Casar.

 Economia .


L'economia de Getafe va comenar sent principalment agrcola: el sector primari va ser el ms important durant gran part de la seva histria. A principis del segle XX van aparixer al municipi les primeres fbriques, per no va ser fins a la segona meitat d'aquest segle que la indstria va comenar a cobrar protagonisme. En la dcada dels 1960 aquesta ja era el principal sector de l'economia local. 

Avui dia l'economia getafenca s majorment industrial, ja que la ciutat t cinc polgons industrials, repartits en les zones perifriques. Desprs de Madrid, Getafe s la ciutat ms industrialitzada de la Comunitat, amb indstries com John Deere, Siemens o Construcciones Aeronuticas SA entre moltes altres. Pel que fa als tipus d'activitat industrial, la indstria de la ciutat es divideix aix: el 34 % s metallrgica, el 20% d'alimentaci, el 14% de fusta i moble, i el 6 % de txtil i pell; altres indstries com el paper i les arts grfiques o la construcci n'ocupen percentatges menors. En el camp de la mineria es poden esmentar unes pedreres en la zona est del terme municipal que s'exploten intensivament. 

El sector de serveis va comenar a despuntar a finals dels anys noranta amb la creaci de nous centres comercials i des lleures, i les noves oficines installades al centre urb. Actualment aquest sector est en creixement. Els dissabtes al mat hi ha un mercat ambulant en l'aparcament de l'estaci de rodalia de Las Margaritas. El pes de l'agricultura en l'economia local es veu ja molt redut, encara que la zona est del terme municipal conserva bones extensions de cultiu de sec i regadiu. El cultiu predominant s el blat, i hi ha petites extensions d'olivera, vinya i hortes. La ramaderia, cada vegada menys present, encara es conserva en els voltants del Cerro Buenavista i, sobretot, en les pastures prximes al riu Manzanares. 

La renda per cpita mitjana dels habitants de Getafe s de 10.000 , per sota de la mitjana de la Comunitat de Madrid, que s de 12.500 . Els barris ms "rics" sn el Sector III i Getafe Norte amb 13.000  de mitjana, i els ms "pobres" la Alhndiga, Centro i San Isidro amb 9.000 . En el mes de gener de 2006, la taxa d'atur era del 8,4 %, amb una suau tendncia a la baixa.

 Compres i lleures .

Getafe s una ciutat per a les compres i els lleures; t moltes botigues situades al centre urb i diversos grans centres comercials i d'oci a les zones ms perifriques. Al centre de Getafe, la zona amb ms botigues i comeros s l'eix del Carrer Toledo i el Carrer Madrid, que travessa el municipi de nord a sud. Gran part d'aquest bulevard s destinat als vianants, el que fa ms cmode anar de compres a peu. Una altra zona cntrica molt comercial s l'avinguda de Juan de la Cierva. 

Segons hom s'allunya del centre, troba el centre comercial "Getafe 3", situat en el barri del Sector III, que aplega un Alcampo, diversos restaurants i un gran nombre de botigues de roba i calat. Al barri de Getafe Norte est el "Bulevar", amb un Carrefour, diversos restaurants, set sales de cinema i botigues de roba. El major centre comercial i de lleures de Getafe s el "Nassica", situat en l'rea Tecnolgica del Sud, amb accs per la M-50, a 5 km del centre urb. El centre t botigues d'informtica, mobles, un Factory, 25 restaurants, una bolera, jocs recreatius, un mercadillo permanent i 20 sales de cinema. El barri del Bercial t el centre comercial ms nou de la ciutat, de nom "El Bercial". Alberga un El Corte Ingls, un Hipercor i dues cafeteries-restaurant. La zona amb ms ambient nocturn s el barri Centro, que aplega la majoria de bars de tapes i discoteques de la ciutat. 

Tot i la proximitat amb Madrid, el municipi t dues bones pinedes amb taules, menjadors, barbacoes, camps de futbol i parcs infantils. Aquestes installacions estan preparades per a passar una jornada en contacte amb la naturalesa. Una d'elles s el Prado Acedinos, situat al sud del nucli urb, al que s'arriba per la sortida 16 de l'autovia A-42. L'altre s el Cerro de los ngeles, al que s'arriba per l'autovia A-4.
 Turisme .
 
El turisme est poc desenvolupat en la ciutat, malgrat que el patrimoni histric de Getafe s important. Curiosament, les places hoteleres de la ciutat sn nombroses i sovint sn molt sollicitades, degut al fet que els turistes que visiten Madrid i el centre d'Espanya troben a Getafe una variada oferta hotelera molt propera a la capital.

 Hostaleria .
El municipi t dos hostals en el nucli urb, dos motels, un hotel i un cmping en l'Autovia del Sud (A-4), i dos hotels prop de l'Autovia de Toledo (A-42). 

Els dos hotels ms cntrics sn: 
Hotel Carlos III, 3 estrelles ;
Hostal Coln, 2 estrelles ;

En l'Autovia del Sud (A-4) hi ha els segents establiments: 
Camping Alpha, 2a. categoria ;
Motel Los Olivos, 3 estrelles ;
Motel Los ngeles, 3 estrelles ;
Hostal Frmula 1, 1 estrella ;

Prop de l'Autovia de Toledo (A-42) trobem els segents hotels: 
Hotel AC, 4 estrelles ;
Hotel Hesperia, 4 estrelles ;
Hotel Ibis, 2 estrelles;

 Cultura .
La cultura a Getafe es veu representada per institucions com la Universitat Carlos III, el rectorat de la qual i tres facultats d'humanitats i cincies jurdiques es troben a Getafe. Aquesta universitat t un cor i una orquestra guardonats i reconeguts en nombroses ocasions en tot el territori espanyol. El Conservatori Professional de Msica de Getafe, que va ser inaugurat el 2000, s el conservatori pblic de tota la zona sud de la comunitat. El teatre auditori Federico Garca Lorca, un dels ms grans i importants de la zona sud de la Comunitat de Madrid, va ser inaugurat a la fi dels 1990 i en ell es fan multitud d'obres de teatre i concerts. A ms, vuit centres cvics i una srie de biblioteques pbliques es reparteixen pels diferents barris de Getafe. Al costat de la biblioteca del Sector III es troba el Centre de Poesia Jos Hierro, un lloc de creaci i d'estudi on es poden realitzar consultes, reunions i activitats formatives, l'objectiu de les quals s recopilar documents i crear un patrimoni literari. En aquest centre hi ha un gran llegat del poeta Jos Hierro, revistes histriques, una fototeca i una videoteca. El 2005 es va engegar un projecte per a construir el Museu de l'Aviaci de Getafe, que ser dissenyat pel prestigis arquitecte Norman Foster. 

Prop del 40% dels habitants de Getafe procedeixen de comunitats autnomes distintes a la madrilenya. Part d'aquests collectius han creat les Cases Regionals, llocs de trobada on es fan activitats i actes culturals. Algunes d'aquestes Cases Regionals sn les d'Extremadura, Castella - la Manxa, la regi de Mrcia, Andalusia i Castella i Lle. 

 Festes .
Les festes de la Mare de Du dels ngels sn 40 dies desprs del Diumenge de Resurrecci, s a dir, a la fi de maig. Al principi d'aquestes festes es fa una cerimnia religiosa en la qual es baixa la verge del Cerro de los ngeles i la hi duu en forma de process, des del Cerro de los ngeles a la Catedral de Getafe. Durant aquests dies, es munta una fira al recinte firal, es fan nombroses activitats culturals, alguns concerts, unes petites falles, i diverses corregudes de toros. 

Durant els dies de Nadal es realitzen diverses activitats culturals, com concerts especials de Nadal, el muntatge d'un gran pessebre murci en el pati interior de l'Hospitalillo de San Jos i la cavalcada dels Reis Mags del 5 de gener. Tamb s tradici celebrar el Carnestoltes amb cavalcades de disfresses i actes culturals. Durant la Setmana Santa es realitzen entre dues i quatre processons religioses que surten de diverses esglsies i recorren els carrers de la ciutat. 

 Gastronomia .
La gastronomia tpica de Getafe s molt similar, per no dir igual, a la de Madrid. El clima, els productes del camp i la histria han configurat aquesta variada gastronomia. Els plats ms representatius sn el cocido madrileo, les tripes a la madrilenya, la minestra de cigrons, la truita de patata, el besuc a la madrilenya, la col llombarda i les rosquilles tontas i listas (tpiques de Madrid), entre altres. Pel que fa als vins, en destaquen els de la Comunitat de Madrid, entre els quals els ms famosos sn els de San Martn de Valdeiglesias, Arganda del Rey i Navalcarnero. Tant en els grans centres comercials com en els carrers cntrics de Getafe podem trobar una variada oferta de restaurants. Un dels ms luxosos i reconeguts s el de "Las Moreras", situat entre l'estaci de tren de Las Margaritas-Universidad i la residncia d'estudiants.

 Vilatans illustres .

Algunes persones famoses que han viscut a Getafe sn: 
Silverio Lanza (Madrid, 1856 Getafe, 1912), escriptor. Es va retirar a viure a Getafe en 1887. ;
Lorenzo Silva (Madrid, 1966  ), escriptor. Va viure a Getafe en tres etapes: 1966 1971, 1985 1993 i des de finals de 1994 fins a la data.
Alejandro Amenbar (Santiago de Xile, 1972  ), director de cinema. Va estudiar intern al Collegi La Inmaculada dels Pares Escolapis de Getafe.
Alfonso Prez Muoz (Madrid, 1972  ), jugador de futbol davanter del Betis, del Reial Madrid, del Bara i de la selecci espanyola. Va nixer a Getafe i en aquesta ciutat va passar la seva infncia i adolescncia. ;
Vctor Snchez del Amo (Madrid, 1976  ), jugador de futbol del Panathinaikos. Va viure a Getafe durant una temporada de la seva vida. ;
Francisco Pavn (Madrid, 1980  ), jugador de futbol del Reial Madrid. Actualment viu a Getafe.

 Curiositats .
Getafe t una srie de curiositats i caracterstiques especials poc comunes en altres municipis. Algunes d'aquestes sn les segents: 

En aquesta localitat (s una tradici, encara que es pot comprovar cientficament) es troba el centre geogrfic de la pennsula Ibrica, situat en el Cerro de los ngeles. ;
Felip II de Castella, durant la segona meitat del segle XVI, va voler establir la capital de l'imperi espanyol en un poble situat en el centre de la Pennsula Ibrica. Per a aix, els seus gegrafs van fer els clculs necessaris per a trobar aquest poble i van deduir que era Madrid. Si aquests clculs haguessin estat ms precisos, avui, la capital d'Espanya podria ser Getafe. ;
Grcies a tenir el rectorat de la Universitat Carlos III, Getafe s una "Ciutat Universitria". ;
Per raons histriques, hom considera Getafe el "Bressol de l'aviaci espanyola" . ;
A l'illa filipina de Bohol, hi ha un poble pesquer d'uns 26.000 habitants que es diu Jetafe. Aquesta casualitat va fer que l'any 1978 es fes un agermanament entre els dos ajuntaments, com es pot observar en els llaos entre ciutadans que estan a l'ordre del dia. ;
A Perales del Ro hi habita la major comunitat del planeta de xoriguer petit, una au de la famlia del falc. ;
Les antpodes de Getafe estan al sud-est de l'Illa del Nord de Nova Zelanda, a 15 km al sud-est de Dannevirke, un poble agrcola.

 Ciutats agermanades .
La ciutat de Getafe participa activament en la iniciativa d'agermanament de ciutats promoguda, entre altres institucions, per la Uni Europea. 

 Jetafe, Filipines. Aquest protocol d'agermanament es va signar el 16 de novembre del 1990. ;
 La Daira Djrafia, Shara Occidental, Marroc. Aquest protocol d'agermanament es va signar l'11 de juny del 1991 i es va ratificar a mar del 2002. ;
 Guanabacoa, Cuba. Aquest protocol d'agermanament es va signar el 16 de novembre del 1996.

 Vistes panormiques .




 Referncies .

 Notes .



 Bibliografia .
Accin Getafense (2002). Getafe-Jetafe: historia de un hermanamiento Getafe: Colectivo Histrico, Artstico, Cultural y Deportivo (Accin Getafense). ISBN 84-404-8526-3;
Antolnez Merchn, Mara del Pilar; Ballesteros Romero, Emilio; Jimnez Gmez, Mara Montserrat (2001). Getafe: una visin general de su tejido econmico Getafe: Organismo Autnomo Fundacin Pblica Local Getafe Formacin y Empleo. ISBN 84-920628-0-0;
Coplaco (2005). Getafe. "Coleccin Documentos para difusin y debate" Madrid: Consejera de Poltica Territorial. ISBN 84-85584-45-7;
Corella Surez, Pilar Sabela (2005). Arquitectura religiosa de los siglos XVII y XVIII en la Provincia de Madrid: estudio y documentacin del partido judicial de Getafe. "Coleccin Biblioteca de estudios madrileos, 24" Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Cientficas. ISBN 84-00-04483-5;
Faria Jamardo, Jos (2001). El Getafe del siglo XVIII Getafe: Ayuntamiento de Getafe. ISBN 84-500-5102-9;
Fidalgo Garca, Pablo & Martn Espinosa, Agustn (2005). Atlas Estadstico de la Comunidad de Madrid 2005 Madrid: Instituto de Estadstica de la Comunidad de Madrid. ISBN 84-451-2786-1;
Las condiciones de vida de la poblacin pobre de Getafe (2001). Madrid: Fundacin Fomento de Estudios Sociales y de Sociologa Aplicada. ISBN 84-89397-23-6;
Pingaron Santofimia, Pedro (2004). Estudio histrico de Getafe Getafe: Ayuntamiento de Getafe. ISBN 84-505-2888-7;
Snchez Gonzlez, Martn (1989). De Alarnes a Getafe Getafe: Ayuntamiento de Getafe. ISBN 505-8587-2;

 Vegeu tamb .
Comunitat de Madrid;
Getafe Club de Futbol;

 Enllaos externs .

Ajuntament de Getafe Pgina oficial de l'Ajuntament de Getafe. ;
Informaci de Getafe En la web de la Comunitat de Madrid.  ;
Institut d'Estadstica de la Comunitat de Madrid > Fitxa municipal ;
Institut d'Estadstica de la Comunitat de Madrid > Sries estadstiques del municipi ;
Institut d'Estadstica de la Comunitat de Madrid > Nomencltor Oficial i Llista de carrers ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62853" title="San II de Navarra" nonfiltered="4519" processed="4509" dbindex="24925">
San II de Navarra Abarca ( d 935 - 994 ), rei de Navarra i comte d'Arag (970-994).

 Orgens familiars .

Fill del rei de Navarra Garcia II Sanxes I i la comtessa d'Arag Andregot Galindes

S'atribueix a aquest rei el ttol de rei de Navarra, quan el 987 al Monestir de San Juan de la Pea es titula: reinando Yo, D. Sancho, rey de Navarra, en Aragn, en Njera y hasta Montes de Oca.... 

 L'enemic musulm .

Al morir Alakn II el 976 i en succeir-lo el seu fill Hixem II, tutelat per Almansor, els regnes cristians van veure perillar la seva estabilitat. Les tropes d'Almansor van vncer els cristians a la batalla de Torrevicente, al sud de Sria. La uni familiar entre el Regne de Lle, el Comtat de Castella i el Regne de Navarra va permetre unir-se per fer front als abats musulmans per el 975 va ser derrotat a San Esteban de Gormaz i el 981 a Rueda, prop de Tordesillas.

Al veure que per les armes no podien vncer, San II va viatjar fins a Crdova com ambaixador del propi regne, duent grans i quantiosos regals per Almansor, pactant amb ell i promentet-li el matrimoni de la seva filla.

San II va fundar els monestirs de San Andrs de Ciruea i San Milln de la Cogolla vers el 972.

 Npcies i descendents .

Es cas vers el 962 amb Urraca de Castella, filla de Ferran Gonzlez i Sana de Pamplona. D'aquest matrimoni van nixer:
 l'infant Garcia III Sanxes II de Navarra (935-994), rei de Navarra i comte d'Arag;
 l'infant Ramir de Navarra (?-992);
 l'infant Gonal de Navarra (?-997) ;

Tingu una filla illegtima:
 Urraca de Navarra la Bascona, casada amb Almansor i que, abans d'entrar en un convent, li va donar un fill: Abderram Sanxuelo.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62856" title="Ais" nonfiltered="4520" processed="4510" dbindex="24926">
Els ais eren una tribu amerndia de llengua allada, tot i que molts la relacionen amb el muskogi. Segons Romans (1775) el nom prov del choctaw isi (crvol), per hom creu que aix no t cap fonament. Semblen tenir ms punts en com amb els calusa del sud de Florida.

 Localitzaci .
Vivien a la costa oriental de la pennsula de Florida, al llarg del riu Indian.

 Demografia .
Segons Mooney (1928), cap el 1650 eren un miler juntament amb tekesta, guacata i jeaga. No se'n sap gaire ms, per el 1726 uns 88 "indis de ls costa" foren traslladats a les missions del Nord de Florida. El 1728 noms en resteven 52. Actualment sn extingits.

 Costums .
Els seus costums eren semblants als dels calusa i timucua. Els historiadors noms esmenen una vila, que tenia el nom de la tribu.

 Histria .
L'espanyol Fontaneda (1854) afirm que un bisca anomenat Pedro fou fet presoner dels ais, i en va aprendre la llengua. Poc desprs els espanyols es van establir a Florida; van lluitar contra ells, per el 1570 van pactar una treva. El 1597 el governador Mndez de Cano, qui va viatjar arreu de Florida, dels Cayos fins San Agustn, inform que el cap dels ais era el que tenia ms guerrers. Ms tard uns guerrers ais mataren un espanyol, cosa que provoc una cruenta venjana del governador, i els nadius donaven aixopluc als esclaus negres fugitius (fins i tot es casaren amb esclaves). El 1699 intentaren aconvertir-los al cristianisme, per no se'n sortiren. L'ltim cop que se'ls esmena als escrits fou el 1703, per el 1763 passaren a Cuba amb els calusa, i encara en quedaven el 1775. Altres marxaren a Alabama el 1708, i desprs de la Guerra Creek s'uniren als seminola. 

 Referncies .
Article on Ais Indians;
Let us Alone.  1983. William R. Ervin. ISBN 0-915447-00-2;
Melbourne and Eau Gallie.  Karen Raley and Ann Raley Flotte. Arcadia Publishing. 2002.
Andrews, Charles Mclean and Andrews, Evangeline Walker (1945). Jonathan Dickinson's Journal or, God's Protecting Providence. Being the Narrative of a Journey from Port Royal in Jamaica to Philadelphia between August 23, 1696 to April 1, 1697. Yale University Press. Reprinted (1981) Florida Classics Library.
Austin, Daniel W. (1997). The Glades Indians and the Plants they Used. Ethnobotany of an Extinct Culture. The Palmetto, 17(2):7 -11. (14 September, 2002).  - accessed 27 November 2005;
Bullen, Adelaide K. 1965. Chapter XXIV Florida Indians of Past and Present, in Tebeau, Carson. Florida from Indian Trail to Space Age. (pp. 317-350). Southern Publishing Company.

 Enllaos .
 Els indis ais;
 Histria dels ais;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62859" title="Scalextric" nonfiltered="4521" processed="4511" dbindex="24927">

Scalextric s una empresa del grup angls Hornby (menys a Espanya) que fabrica models en miniatura de cotxes de tracci elctrica per a curses sobre pistes.

El nom d'Scalextric prov de la contracci entre Scala X (o escala variable) i Electric. Scalex ("Escala variable") fou el nom escollit ja que, al principi, l'escala dels models era molt variable. L'Scalextric s un joc del tipus "Slot" en el qual uns cotxes circulen per una via fixa. Va sorgir a Anglaterra el 1952.

Histria.
Una petita firma, la Minimodels, es dedicava a reproduir objectes quotidians a escala. L'amo de Minimodels, Fred Francis, va decidir afegir-li un motor als cotxes del seu catleg. Aquest primer motor era un mecanisme de corda que es carregava donant tombs a les rodes de darrere i que avui dia encara es pot trobar en els cotxes de joguina. Francis va idear els motors elctrics. Aix van sorgir els Scalextric, una contracci de les paraules Scalex i Electric. Fred Francis va decidir incorporar una guia amb contacte als cotxets i dissenyar una pista amb contactes a cada cant.

Els cotxes ja tenien per on circular. Les pistes, que anteriorment eren de goma, fossin fabricades amb plstic. Aparegu el sistema de pistes new track, amb uns resultats tan bons que encara avui dia s el sistema que se segueix utilitzant, sense variaci respecte a l'original. Al mateix temps, en lloc de ser de metall, les carrosseries passaren a ser de plstic. Minimodels va travessar una crisi. La fabricaci gaireb artesanal de l'Scalextric feia que el preu final fos elevat. Minimodels va ser venuda a Tri-Ang, empresa que anteriorment subministrava els motors.

Durant la dcada dels seixanta van sorgir una gran quantitat d'accessoris que van millorar la joguina: comptavoltes elctrics, canvis de pista, diferents tipus de corbes, ponts... Als vuitanta aparegueren els Super Racing System, en qu l'esttica del cotxe fou sacrificada en nom de la lleugeresa i la velocitat. Tamb aparegueren els Super Traction: autntics 4x4 en miniatura amb suspensi. A partir del 1990 Scalextric comen a descendre vendes.

A la Pennsula Ibrica, la llicncia, primer de distribuci, i, ms tard, de fabricaci i desenvolupament de lnies prpies fou propietat de l'empresa catalana EXIN, de 1962 fins a 1992, en que aquesta va desaparixer. Llavors, de 1993 a 1998, la llicncia va passar a la multinacional TYCO, que en va deslocalitzar la producci a la Xina. Finalment la marca Scalextric a Espanya va ser venuda a la nova firma catalana TecniToys (en la resta de pasos, Scalextric s de la empresa anglesa Hornby).

Actualment Tecnitoys ha desenvolupat unes carreres amb gran quantitat de cotxes que desenvolupa la ultima tecnologia en Slot: la Scalextric Digital System.

 Tecnologia actual .
Direcci de tipus F1.
Guia A.R.S.
Xasss detallat.
Xasss basculant.
Amb llums.
Guia amb suspensi.
Tracci total (4X4).
Imant extraible i regulable.

Cotxes.
Tipus de cotxes;
Clssics. ;
Exemple: Fiat Abarth Gulf.
F1. ;
Exemple: Mercedes McLaren MP4-17 "Kimi Raikkonen.
GT. ;
Exemple: Domme Judd S 101 "Holland".
DTM. ;
Exemple: Opel Astra V6 Coup DTM.
Rally. ;
Exemple: Citron Xsara WRC "Montecarlo".
Tuning Series. ;
Exemple: Tuning car 1 (Seat Len).
Motors;
F1;
Pro;
Clssic;

 Accessoris .
Aparells Electrnics:
Control de Temps Electrnic.
Contaquilmetres Electrnic.
Semfor EVO1.
Contavoltes Electrnic EVO1.
Trainer.
Trainer2.
Transformador.

Parts del cotxe:
Subchasis.
Pneumtics.
Trencetes.
Guia amb trencetes.
Tren de rodes posterior.

Comandaments:
Comandament Pro amb Resistncies 20  i 45 );
Comandament Turbo.
Comandament per infrarojos EVO1.
Comandament velocitat.

Pistes:
Pont Complet.
Curva superdesliant.
Canvi de rassant.
Sistema d'elevaci de pistes.
Peralt regulable.
Canvi de pista en curva.
Sortida Le Mans.
Corva superexterior.
Corva interior.
Corva Exterior.
corva Standard.
Pista de conexions.
Rectes de diverses mides.
Creuament.
Canvi de pista.
Gran Chicane.
Pista de conexions plus.

Decoraci:
Figures rally.
Fanals.
Carpa taller rally.
Figures tribuna.
Figures F1.
Boxes Tribuna F1.
Protecci de seguretat.
Valles de publicitat (Bridgestone, Ericsson, Mobil, Magneti Marelli, Total, BP, Agip, Vodafone , Momo);
 
Altres accessoris:
Netejapistes.
Boxes Malet Scalextric.

Enllaos externs.

Web oficial;
Histria de Scalextric a EXIN;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62861" title="Garcia III Sanxes II de Navarra" nonfiltered="4522" processed="4512" dbindex="24928">
Garcia III Sanxes II de Navarra el Tremols ( v 964 - v 1004 ), rei de Navarra i comte d'Arag (994-1004).

Orgens familiars.

Fill del rei San II de Navarra i Urraca de Castella, va succer el seu pare a la seva mort el 994.

Vida poltica.

Va intentar desfer-se de la submisi que el seu pare havia ofert a Crdova, per la qual cosa, al poc temps d'ascendir al tron navarrs, es va enfrentar al seu cunyat Almansor, per el 996 es va veure obligat a demanar la pau a Crdova. Per vers el 997 en una expedici de pamplonesos en terres de Calataiud es va matar el germ del governador musulm de la zona. Per aquesta ra Almansor es va venjar tallant el cap a 50 cristians.

A la batalla de Cervera, el juliol de l'any 1000, es van unir contra el poder muslm San I Garcia de Castella, Alfons V de Lle, Garcia Gmez de Carrin i el mateix Garcia III Sanxes II.

Npcies i descendents.

Es cas vers el 981 amb Ximena Fernndez, filla del comte Ferran Vermdez, i rebesnta d'Ordoni I d'Astries. D'aquest matrimoni nasqueren:
 l'infant San III de Navarra (v 992-1035), rei de Navarra, comte d'Arag i pel seu matrimoni amb Mnia I rei de Castella;
 la infanta Urraca de Navarra, casada el 1023 amb Alfons V de Lle;
 l'infant Garcia de Navarra;
 la infanta Elvira de Navarra;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62862" title="Ximena Fernndez" nonfiltered="4523" processed="4513" dbindex="24929">
Ximena Fernndez ( ? - v 1035 ), reina consort de Navarra (994-1004).

Filla del Ferran Bermdez, era rebesnta per part de pare d'Ordoni I d'Astries.

Vers el 981 es cas amb Garcia III Sanxes II de Navarra, amb qui tingu quatre fills:
 l'infant San III de Navarra (v 992-1035), rei de Navarra, comte d'Arag i pel seu matrimoni amb Mnia I rei de Castella;
 la infanta Urraca de Navarra, casada el 1023 amb Alfons V de Lle;
 l'infant Garcia de Navarra;
 la infanta Elvira de Navarra;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62865" title="Brian Jones" nonfiltered="4524" processed="4514" dbindex="24930">
Brian Jones (Cheltenham, Gloucestershire, 28 de febrer de 1942 - Hartford, Sussex, 3 de juliol de 1969) fou un msic angls de rock. El seu nom original s Lewis Brian Hopkin-Jones. Des de nen demostr les seves capacitats instrumentals, i ja als nou anys tocava el banjo d'oda i aprengu a tocar la guitarra. El 1959 toc el saxo alt en un grup local, The Ramrods, i l'any segent viatj per Europa, tocant l'harmnica als cafs i les places. A Londres va fer amistat amb Mick Jagger i Keith Richards, amb els quals compart un pis a Chelsea. Ells tres, junt amb Dick Taylor, Ian Stewart i Charlie Watts formaren un grup de blues que, desprs d'alguns canvis, es convert el 1962 en The Rolling Stones. Dins dels Stones, sobre tot als inicis, va tenir una gran influncia a l'hora de triar temes tradicionals i tamb en els arranjaments, ja que era el membre del grup amb ms coneixements musicals, per b que mai compos cap pea. Tocava la guitarra - dominava la tcnica del "bottleneck", tpica dels guitarristes de blues -, l'harmnica, el star, el dulcimer, la marimba i diverses percussions. S'an distanciant dels Stones fins al punt de tocar cada vegada menys en els discs, a causa de la seva addicci a les drogues i tamb per no estar d'acord amb les composicions de Jagger i Richards. El 1967, desprs d'un viatge a Tunsia, enregistr un disc amb percussions africanes. Quan la seva xicota, Anita Pallenberg, el deix per Keith Richards, agaf una depressi i pel desembre de 1968 va fer la seva darrera actuaci amb el grup. Pel juny de 1969 Jagger i Richards prcticament l'expulsaren dels Stones i un mes desprs apareixia ofegat a la piscina de casa seva.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62868" title="Urraca de Castella i Pamplona" nonfiltered="4525" processed="4515" dbindex="24931">
Urraca de Castella i Pamplona ( a 935 - d 1007 ), infanta de Castella i en dues ocasions reina consort de Lle (951-956) i (958-960) i reina consort de Navarra (970-994).

Orgens familiars.

Filla del comte de Castella Ferran Gonzlez i la seva primera dona Sana de Pamplona.

Npcies i descendents.

El 941 es cas, en primeres npcies, amb Ordoni III de Lle. D'aquest matrimoni nasqueren:
 l'infant Ordoni de Lle, mort jove;
 la infanta Teresa de Lle, monja;


El 958 es cas, en segones npcies, amb Ordoni IV de Lle, usurpador del tron lleons. Mitjanant aquest enlla el rei pretengu legitimitzar el seu poder. D'aquest matrimoni no hi hagu fills.


El 962 es cas, en terceres npcies, amb San II de Navarra. D'aquest matrimoni van nixer:
 l'infant Garcia III Sanxes II de Navarra (935-994), rei de Navarra i comte d'Arag;
 l'infant Ramir de Navarra (?-992);
 l'infant Gonal de Navarra (?-997);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62869" title="Urraca de Navarra i Fernndez" nonfiltered="4526" processed="4516" dbindex="24932">
Urraca de Navarra i Fernndez, infanta de Navarra i reina consort de Lle (1023-1028).

Filla de Garcia III Sanxes II de Navarra i Ximena Fernndez, fou germana de San III de Navarra.

El 1023 es convert en la segona dona d'Alfons V de Lle. D'aquest casament va nixer:
 la infanta Ximena de Lle, casada amb Fernando de Gundemariz;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62884" title="Histria de Texas" nonfiltered="4527" processed="4517" dbindex="24933">
El territori de l'actual estat de Texas fou poblat per tribus ndies del grup lingstic caddo (caddo, eyeish i wichita) al Nord, molt influts culturalment pels mexicans, pels comanxes (a l'Est), de parla utoasteca i culturalment semblants a les tribus de les planures; i al sud els tonkawa, atakapa, chitimacha, natchez i tunica, culturalment similar als asteques. I a la zona fronterera amb Mxic, els apatxe Lipan i mescalero, pobles depredadors.

El primer europeu en arribar al territori fou l'espanyol Pineda el 1519, qui explor la zona costanera. El 1528 lvar Nez Cabeza de Vaca i els supervivents de l'expedici de Pnfilo de Narvez convisqueren amb els indis de la regi. Els espanyols, que havien conquerit l'Imperi Asteca, enviaren ms expedicions a la zona per tal d'incorporar-la al seu imperi: Vzquez de Coronado el 1541, Espejo el 1583, Castao de Sosa el 1590, Oate el 1601 i Martn i Castillo el 1650.

Malgrat aix, la zona no va estar plenament dominada fins la fundaci de la primera ciutat important, El Paso, el 1682. Endems, els francesos enviaren l'expedici de Sieur de La Salle el 1685, qui hi fundaria tamb Fort Saint Louis. Com a resposta, el 1690 els espanyols fundaren la missi de San Francisco de los Tejas, vora el riu Nueces, i establiren un governador per al territori.

Tot i aix, el 1721 noms hi havia com a establiments importants sis missions i dues fortificacions, inclosa la de San Antonio, fundada el 1718. Per quan la Compra de Louisiana el 1806, alguns nord-americans comenaren a establir-se a Texas. Els lmits amb els EUA quedaren establits als marges del riu Sabine.

El 1821 Mxic es va independitzar d'Espanya, i Texas en formaria part. El 1822 Moses Austin i el seu fill Stephen Austin i unes 300 famlies ianquis s'establiren a Texas en uns 200.000 acres comprats als mexicans als marges del Colorado i Brazos. El 1835 ja hi havia 20.000 anglosaxons a Texas, dels quals 8.000 eren del grup d'Austin, que es dedicaven al conreu de cot i a la cria d'ovelles i vaques, ra per la qual hi porten esclaus negres. Un grup d'ells, encapalats per Samuel Houston, Stephen Austin, William Barrett Travis i James Bowie proclamaren la independncia de la Repblica de Texas en oposici al dictador mexic Antonio Lpez de Santa Anna, qui havia pres mesures econmiques restrictives contra els conreadors de cot. David G. Burnett ser el president inter i Sam Houston el cap militar.

El 23 de febrer del 1836 un 183 texans d'origen estadounidenc es van tancar a l'antiga missi d El Alamo (San Antonio), dirigits per William Travis, David Crockett i James Bowie. Foren massacrats per les tropes mexicanes el 3 de mar. Nogensmenys, Sam Houston va aconseguir reforos i va massacrar les tropes mexicanes als marges del riu San Jacinto el 21 d'abril del 1836, tot capturant Santa Anna.

Sam Houston ser el primer president de la Repblica de Texas del 1836 al 1840, i establiren la capital a la ciutat de Houston. El 1838 el va substituir com a president Mirabeau B. Lamar fins el 1841, quan va tornar Sam Houston com a president. La vida financera de la repblica fou crtica i pat nombrosos atacs mexicans i dels indis. El 1845 es va incorporar a la Uni dels EUA. 

L'annexi de Texas i la disputa de l'rea entre els rius Grande i Nueces provoc una guerra amb els mexicans. Les tropes de Winfield Scott i Zachary Taylor envairen Mxic, i Scott captur Ciutat de Mxic el 14 de setembre del 1847. Pel Tractat de Guadalupe Hildago, signat el 2 de febrer del 1848, Mxic renunci a Texas i tamb ced els actuals estats de Nou Mxic, Utah, Nevada, Arizona, Califrnia, i Oest de Colorado.
  
Texas es va unir als Estats Confederats d'Amrica el 28 de gener del 1861. Uns 50.000 texans van lluitar en la Guerra civil americana, que va arrunar el pas. El Governador Sam Houston s'opos fermament a la secessi, i es va negar a jurar-ne lleialtat, ra per la qual fou destitut. Durant la guerra s'hagueren de defensar dels atacs dels indis i dels mexicans, i d'algunes canoneres de la Uni. Les tropes federals es van fer fortes a la costa fins l'ltima batalla de palmito Hill, el 12 de maig del 1865.

Cap el 1870 Texas fou readmesa a la Uni, i el 1873 es va inaugurar el ferrocarril Missouri-Kansa-Texas. Durant les tres ltimes dcades del segle XIX es va desenvolupar econmicament i social.  El 1875 els comanxes foren obligats a establir-se a una reserva a Oklahoma. Onades d'immigrants s'establiren a les ciutats, s'obriren granges a les res centrals i la ramaderia industrial ocup les planures. S'increment el ferrocarril i els vaixells.

Des del 1901 a Spindletop (Beaumont) es van obrir els primers camps de petroli i es formaren grans companyies, de manera que vers el 1931 esdev el major productor de petroli de la Uni. Va patir de valent la Gran Depressi i durant la Segona Guerra Mundial uns 750.000 texans hi lluitaren com a soldats. En la Primera Guerra Mundial 209.203 texans en van enllistar com a soldats. 

El 1950 fou abolida la segregaci racial a les escoles, i el 1963 hi fou assassinat el president John F. Kennedy (a Dallas). El 1976 es va restaurar la pena de mort, de manera que entre el 1976 i el 1997 es van executar 116 condemnats. Cada any hi ha 2.100 assassinats i 135.000 delictes violents. El 1993 les tropes federals assaltaren un ranxo a Waco on els seguidors de David Koresh, cap de la secta dels davidians, s havien atrinxerat, provocant 80 morts.

A finals dels vuitanta es va establir a les muntanyes Davis Richard Mac Laren, procedent de Missouri. Organitza el moviment Republic of Texas Movement (RTM), amb una pgina web i que reclama als EUA 93.000 milions de dlars al govern federal com  a reparaci de guerra, i afirma que quan Texas sigui independent vendran el capitoli a l'Uruguai.

El 1995 el RTM s aconverteix en milcies i deman la dimissi del governador George W. Bush i el tancament de les oficines federals. El gener del 1996 dirigents del RTM proclamen la independncia a les escales del congrs. L escalada augment el 28 d abril del 1997, quan Richard Mac Laren des de Fort Davis segrest dos civils i fer un agent de policia, en protesta per la detenci de Bob Scheidt, cap de seguretat del RTM. L endem foren setjats pel FBI. Els hostatges foren alliberats, per hi ha una dotzena de tancats i la policia det set homes armats que anaven a reforar-los. El 30 d abril arribaren a un acord per alliberar Scheidt a canvi d exposar davant un jutge federal llurs tesis independentistes. Per el 3 de maig Richard Mac Laren, Evelyn Mac Laren i tres ms foren detinguts. Richard Keeyes aconsegueix escapar i Mike Matson fou mort per la policia.  













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62885" title="Mgo de Oz" nonfiltered="4528" processed="4518" dbindex="24934">

Mgo de Oz s un grup espanyol de msica celta/hard rock format el maig de 1989 pel bateria Txus. El nom s'obt d'afegir l'anomenat umlaut del heavy metal a "El Mago de Oz", novella infantil d'en Lyman Frank Baum.

El grup el va formar el maig de 1989 en Txus, que poc a poc va anar reclutant la resta de membres de la banda, fins a completar una primera formaci estable que duraria des de 1992 fins a 1995. Els seus components varen ser:
Txus: bateria;
Mohamed: viol;
Charlie: guitarra solista;
Chema: guitarra;
Salva: baix;
Juanma: veu;

Durant tots aquests anys Mgo de Oz es va convertir en un dels grups ms importants de Madrid, grcies a la seva manera original de compondre i al seu directe demolidor. Gravaren diverses maquetes: "Y qu ms Da" (1989), "Cancin de Cuna para un Bohemio", i una tercera maqueta el 1992. La seva msica estava oberta a una gran quantitat d'estils i influncies, per basant el seu potencial musical en el folk rock i la msica celta van aconseguir un estil original, com demostren les crtiques rebudes en premsa i mitjans de comunicaci especialitzats.

El 1992 el grup va ser finalista en el Concurso Villa de Madrid, per en Chema, el guitarrista va decidir deixar el grup. El seu lloc el va ocupar en Carlitos. Desprs de dues gravacions, la sortida d'en Charlie i l'entrada d'en Chema en el seu lloc, van treure el seu primer CD el 1994, produt per en Txus i Alberto Plaza, sota el nom de "Mgo de Oz". Aquest disc va tenir poc xit i quasi no va fer conixer el grup. En aquells moments Mgo de Oz va tenir una de les seves poques ms difcils amb l'abandonament d'en Chema i en Juanma. El 1996 es va formar la composici que ha perdurat gaireb fins a l'actualitat: Entra en Jos en substituci d'en Juanma i en Frank en substituci d'en Chema.

El mateix any varen comenar a gravar el CD "Jess de Chamber", produt per Alberto Plaza i Mgo de Oz. El CD va ser editat el 1996 amb el segell discogrfico Locomotive Music.

El 1998 neix el seu tercer CD "La Leyenda de la Mancha". s un disc omplert de riffs de guitarra, melodies cltiques, i canons amb una cuidada producci.

A finals de 1999 varen decidir embarcar-se en un ambicis projecte: un disc doble. Aquest va ser el seu quart LP i es va anomenar "FinisTerra". Per aquest disc es va incorporar en Sergio "Kiskilla" als teclats i en Fernando als instruments de vent. Aquest disc ha estat el ms folk del grup, per sense perdre les bases rockeres. La gira d'aquest grup va ser tamb molt ambiciosa, amb llums, pirotcnia i inflables. 
Van decidir treure un disc amb temes en directe que van recollir a la gira; aquest disc va ser "Flktergeist", i amb motiu d'aquest nou disc es varen embarcar en una altra gira encara ms ambiciosa (ms pirotcnia, millor escenografia) i gravaren un DVD. En aquest moment en Salva decideix abandonar el grup, i el substitueix un jove baixista: Sergio.

El 2003 s'embarquen en el projecte de realitzar tres lbums que compondran la trilogia de Gaia: El primer amb el ttol "Gaia", va ser llanat aquell mateix any al mercat. Amb la temtica de Corts i la conquista dels espanyols als asteques, d'aquest disc es van desprendre els singles "La Costa del Silencio" i "La Rosa de los Vientos". Mgo de Oz ha realitzat diversos concerts a Sudamrica. No obstant aix, aquest disc no va agradar a alguns fans, ja que tirava ms del folk, i no era tan heavy com els altres.

Pel 2004, la banda va tornar a l'estudi a gravar el que seria el seu sis lbum: "Belfast". En aquest lbum es fan noves versions de canons anteriors i tamb covers (adaptacions) d'altres grups, des de la can amb el mateix ttol que l'lbum, "Belfast" de Boney M. fins a "Dame tu Amor", una versi de "Guilty of Love" de Whitesnake.

En aquest moment es produeixen importants canvis en Mgo de Oz: Entra un tercer guitarrista: Jorge Saln, i mesos desprs surt en Sergio, el baixista.

L'any 2005, varen sortir dos discos de Mgo de Oz. El primer va ser Madrid - Las Ventas, disc gravat en directe en la plaa de toros de Las Ventas. Va ser un disc polmic, ja que es va publicar de la m de Locomotive Music sense tenir en consideraci el grup, que ja havia estat contractat per una altra discogrfica. El segon disc, va sortir a la venda el 14 de novembre de 2005, va ser Gaia II - La Voz Dormida, editat ja amb la seva nova discogrfica, Dro Atlantic; aquest disc es la segona part de la trilogia "Gaia" i el seu primer single va ser "La Posada de los Muertos", que tamb es va treure sense tenir en consideraci el grup, ja que volien que el single fos "Diabulus in Musica". Per la realitzaci d'aquest disc va entrar al grup un nou baixista anomenat Pedro "Peri".

Membres.
 Composici original (1989 - 1992) .
Txus: Bateria;
Mohammed: Viol;
Charly: Guitarra;
Chema: Guitarra;
Salva: Baix;
Juanma: Vocalista;

 Formaci estable (97).
Txus: Bateria;
Mohammed: Viol;
Carlitos: Guitarra;
Frank: Guitarra;
Salva: Baix;
Jos Andra: Vocalista;
Fernando Ponce de Len: Flautes;
Sergio "Kiskilla": Teclat;

 Composici actual (2005) .
Txus: Bateria;
Mohammed: Viol;
Carlitos: Guitarra;
Frank: Guitarra;
Jorge Saln: Guitarra;
Peri: Baix;
Jos Andra : Vocalista;
Sergio "Kiskilla": Teclat;
Fernando Ponce de Len: Flautes i gaites;

Discos i altres publicacions.
 Discografia .

 Mgo de Oz (1994);
 Jess de Chamber (1996);
 Mgo de Oz (La Bruja) (1997);
 La leyenda de La Mancha (1998);
 Finisterra (2000) (Doble lbum);
 Finisterra (Edicin Vinilo) (2000) (Doble lbum);
 Flktergeist (2002) (Doble lbum, en directe);
 A Costa da Rock (2002) (DVD) (Aquest ttol fa referncia a La Costa de la Mort, a Galcia).
 Gaia (2003) (CD amb DVD);
 Belfast (2004) (CD amb DVD);
 Donde el corazn te lleve (2004) (CD solista de Jos Andra);
 Madrid - Las Ventas (2005) (Doble lbum amb DVD, en directe) ;
 Gaia II - La Voz Dormida (2005) (Doble lbum);
 The Best Oz (2006) (Recopilatori);
 La ciudad de los rboles (2007) (CD);

 Singles .

 Feliz Navidad Cabrones!! (1998);
 Resacosix en Hispania (1999 junt amb un Home Video VHS);
 El que quiera entender que entienda (2000);
 Fiesta Pagana (2000);
 La Danza del Fuego (2001);
 Molinos de Viento (2002);
 Hasta que el cuerpo aguante (2001);
 La Costa del Silencio (2003);
 El Atrapasueos (2003);
 Finisterra DVD (2003);
 La Rosa de los Vientos (2004);
 La Posada de los Muertos (2005);

 Tributs - Colaboracions .

 Transilvania 666 (Tribut a Iron Maiden) (1999);
 Larga vida al... Volumen Brutal (Tribut a Barn Rojo) (2002);
 The music remains the same (Tribut a Led Zeppelin) (2002);
 Patitos Feos (Tribut als nens);

 Libres - Escrits .

 Por el camino de baldosas amarillas, en la tierra de Oz (SGAE), (2003);
 Partituras, (2003);

Enllaos externs.
MagodeOz.com, pgina oficial del grup.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62886" title="Afroameric" nonfiltered="4529" processed="4519" dbindex="24935">

Els afroamericans (African Americans en angls, o tamb blacks) sn els americans amb algun avantpassat negre afric, especialment si s fsicament evident. Malgrat el prefix "afro-" s aplicat noms als descendents de l'frica Subsahariana. Hi ha casos excepcionals com el lder de la NAACP, Walter White, que tenia 5 rerebesavis negres i 27 de blancs i era blanc, ros i d'ulls clars, per s'autoconsiderava afroameric.

Els "afroamericans" es troben escampats per tot el territori dels EUA, i encara que sn majoria en algunes zones de l'anomenat Black Belt (Cintur Negre), noms n'hi viu una quarta part de la totalitat. Segons el cens del 2000 hi havia censats 34.658.190 individus (12,3 % de la poblaci).

En total, l'extensi dels EUA s de 9.529.063 km. D'aquest territori, un grapat d'intellectuals en els anys seixanta n'arribaren a proclamar la Repblica de Nova frica amb els estats d'Alabama, Mississip, Louisiana, Gergia i Carolina del Sud, o sia, uns 614.534 km. Tanmateix, els ms radicals han exigit tot el sud de l'antiga lnia Mason-Dixon (la vella Dixieland dels sudistes), que comprn els estats ja anomenats i els de Florida, Carolina del Nord, Virgnia, Tennessee, Arkansas i Texas, amb un total de 1.946.404  km.  D'altres afegeixen els dels antics estats esclavistes que no secundaren la secessi, o sia, Maryland, Districte de Colmbia, Delaware, Kentucky i Missouri, amb un total de 2.264.141 km.

Nogensmenys, en el territori de Nova frica els afroamericans sn el 29,95 % de la poblaci del territori, per noms el 20,70 % del total de poblaci afroamericana, cosa que ha fet fracassar qualsevol classe de nacionalisme afroameric de base territorial.

Referncies.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62888" title="Territori de Belfort" nonfiltered="4530" processed="4520" dbindex="24936">




El Territori de Belfort (90) (Territoire de Belfort en francs) s un dels quatre departaments que formen la regi del Franc Comtat (Frana).

Geografia.
El Territori de Belfort limita amb els departaments de Doubs i Alt Saona, tamb del Franc Comtat, i amb els departaments de Vosges (Lorena) i de l'Alt Rin (Alscia). Aix mateix, limita amb el cant sus de Jura. 

Aquest s el departament francs ms petit, desprs del departament de Pars i dels que formen la petite couronne, l'rea metropolitana ms propera a Pars (Alts del Sena, Sena Saint-Denis i Val-de-Marne).

El territori departamental est dividit en 15 cantons i 102 municipis. El cant s una divisi territorial del departament, i que pot estar compost b per diversos municipis, o b per noms un. En el cas de les grans ciutats, els cantons poden estar composts per diversos barris d'aquestes. El cant porta el nom del seu chef-lieu, que en la majoria d'ocasions s la ciutat ms important.

Histria.
El Territori de Belfort naix l'any 1871 com a conseqncia de la signatura del tractat de Frankfurt, que pos fi a la Guerra francoprussiana. Aix, mentre que Alemanya s'annexionava la major part d'Alscia i bona part de Lorena, l'extrem sud-oest del departament de l'Alt Rin, al voltant de la ciutat de Belfort, romangu territori francs. 

Dues sn les raons que van motivar aquesta decisi:
 La poblaci de Belfort era francfona, contrriament al que passava als territoris d'Alscia i Lorena cedits a Alemanya, de parla germnica i que van ser cedits en qualitat de territoris de l'Imperi Alemany. ;

 La ciutat de Belfort havia resistit heroicament tres setges per part de les tropes alemanyes, l'ltim dels quals dur 103 dies, per la qual cosa hauria estat inconcebible cedir la ciutat a l'Imperi Alemany finalitzada la guerra.   ;

Desprs d'haver conservat un estatus especial durant un cert temps, l'any 1922 el Territori de Belfort esdevingu oficialment el 90 departament francs.

Demografia.
La ciutat de Belfort es desenvolup notablement a partir de l'any 1871, quan esdevingu una important plaa forta degut a la proximitat de la frontera amb Alemanya. Aix mateix, a partir de l'any 1872 nombroses societats industrials alsacianes s'hi installaren (entre aquestes destaca la Socit Alsacienne de Constructions Mcaniques, l'actual Alstom) per a conservar llur accs al mercat francs. 

Tamb molts alsacians van decidir fer el mateix que les seves empreses i aix conservar la nacionalitat francesa. La conseqncia d'aquest fenomen fou que la poblaci de la ciutat de Belfort pass de 8.000 a 25.000 habitants en menys de vint anys. 

Desprs de la fi de la Segona Guerra Mundial, el departament continu atraient poblaci, aquesta vegada procedent de totes les regions de l'est de Frana grcies al dinamisme de les seves empreses. Aquest creixement de poblaci dur fins els anys vuitanta. 

La poblaci de la ciutat de Belfort supera en l'actualitat la xifra de 50.000 habitants. La seva rodalia ha crescut en poblaci des de la dcada dels setanta grcies als belfortains que hi troben una millor qualitat de vida. 

Avui dia, el Territori de Belfort encara atrau treballadors alsacians, que hi busquen un allotjament ms econmic que a la seva regi d'origen. Aquests nouvinguts s'installen majoritriament a la zona ms oriental del departament, la ms propera a Alscia. 

Poltica.


El Consell General del Territori de Belfort est controlat per l'esquerra, que hi t la majoria absoluta. Aquesta assemblea s l'rgan deliberant del departament.

Els seus membres, anomenats consellers generals, sn escollits per un mandat de 6 anys. Ara b, no tots els cantons celebren eleccions alhora, sin que una meitat dels cantons les celebra en una data, i l'altra meitat les celebra 3 anys ms tard. Aix, cada 3 anys, es renova parcialment el Consell General del Territori de Belfort .

L'escrutini es fa seguint el mateix sistema que regeix per a les eleccions legislatives: majoritari uninominal a dues voltes. Per a poder passar a la segona volta, cal obtenir el vot del 10% dels inscrits. Un candidat podr sortir elegit conseller general des de la primera volta si hi aconsegueix la majoria absoluta dels vots emesos i com a mnim el vot del 25% dels inscrits al cens electoral.

L'atribuci principal del Consell General s la de votar el pressupost del departament. Actualment, la composici poltica d'aquesta assemblea s la segent:

 Partit Socialista (PS): 6 consellers generals;
 Moviment Republic i Ciutad (MRC): 5 consellers generals;
 Uni per un Moviment Popular (UMP): 3 consellers generals;
 No-adscrits de dreta: 1 conseller general;

Aix mateix, l'altra principal funci del Consell General s la d'escollir d'entre els seus membres una comissi permanent, formada per un president i diversos vicepresidents, que ser l'executiu del departament. Actualment, el crrec de president l'ocupa el socialista Yves Ackermann, elegit conseller general pel cant de Valdoie, on va guanyar les eleccions cantonals amb el 53,56% dels vots emesos a la segona volta. El Partit Socialista governa aquest departament amb el suport del MRC. 

El MRC, partit poltic tamb d'esquerra i fundat per l'ex-ministre Jean-Pierre Chevnement (nascut a la ciutat de Belfort l'any 1939), va governar el Territori fins les eleccions cantonals de 2004, en qu va perdre la majoria al Consell General del Territori de Belfort.

Vegeu tamb.
Llista de municipis del Territori de Belfort;
Llista de Cantons del Territori de Belfort;



Enllaos externs.
 Consell General del Territori de Belfort ;
 Oficina de Turisme del Territori de Belfort ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62890" title="San III de Navarra" nonfiltered="4531" processed="4521" dbindex="24937">
San III de Navarra el Gran ( v 990 - 1035 ), rei de Navarra i comte d'Arag (1004-1035), comte de Sobrarb i Ribagora (1018-1035) i rei de Castella (1029-1035).

 Orgens familiars .
Fill de Garcia III Sanxes II de Navarra i Ximena Fernndez. Grcies als dominis que va poder aconseguir fou el monarca ms poders dels regens cristians a la Pennsula Ibrica al segle XI.

 Vida poltica .
Va fixar la seva residncia a Njera i se'l considera el primer rei amb vocacions europees, ja que va mantenir relacions ms enll dels Pirineus, amb el ducat de Gascunya, i acceptant les noves corrents poltiques, religioses i intellectuals.



El seu regnat va coincidir amb la crisi del mon califal, iniciada amb la mort d'Almansor i finalitzant amb l'aparici dels Regnes de Taifes. Va pretindre la unificaci dels estats cristians, per vincles de vassallatge o sota el seu propi poder.

Va conquerir Astorga i Lle el 1034 i per l'extensi dels seus territoris se'l va arribar a denominar Imperator Totus Hispaniae, encunyant moneda amb aquest ttol.

En el seu intent d'unificar als cristians de la pennsula sota un mateix regne va descuidar les conquestes musulmanes. Abans de morir va dividir el seu territori entre els seus quatre fills mascles

 Comtat de Castella .
El 1016 va fixar les fronteres entre el Regne de Navarra i el comtat de Castella, i va iniciar una perode de relacions cordials entre ambds estats, facilitades grcies al seu matrimoni amb la infanta Mnia, filla del comte San I Garcia de Castella.

Fou l'encarregat de la tutela del comte Garcia II de Castella. Alfons V de Lle va aprofitar la situaci per apoderar-se de les terres situades entre el riu Cea i el Pisuerga. San III es va oposar a l'expansi lleonesa i va pactar el matrimoni de Garcia II amb Sana de Lle per establir la pau, per quan Garcia es dirigia a Lle per contraure matrimoni, fou assassinat.

Amb aquest assassinat el 1029 Mnia I de Castella fou designada hereva del seu germ, i San III fou coronat rei de Castella. Amb aquesta coronaci San hagu de jurar que fos el seu fill segon qui herets el comtat de Castella, evitant aix la seva prdua d'independncia.

 Comtats de Sobrarb i Ribagora .
Va aprofitar les dificultats internes d'aquests del comtat de Sobrarb per fer valer els seus drets com a descendent de Didildis de Pallars i es va apoderar del comtat entre 1016 i 1019. 

Aix mateix el 1017 Mnia fou designada comtessa de Ribagora desprs de la mort sense descendncia ni testament del comte de Ribagora Guillem de Ribagora. Fou escollida per part dels nobles del comtat per ser besnta del comte Ramon II aix com pel seu matrimoni amb San III. Aix doncs, el 1018 les tropes navarreses entraren al comtat i envaren la part central del comtat.

 Npcies i descendents .
Amb la seva amistanada Sana d'Aybar tingu:
 l'infant Ramir I d'Arag (1000-1063), rei d'Arag;

El 1010 es cas amb la infanta i posterior reina de Castella Mnia I. D'aquest matrimoni en tingueren quatre fills:
 l'infant Ferran I de Castella (1016-1065), comte de Castella;
 l'infant Garcia IV Sanxes III de Navarra (a 1020-1054), rei de Navarra;
 l'infant Gonal de Ribagora (? -1045), comte de Ribagora i comte de Sobrarb;
 l'infant Bernat de Navarra (?-1024);


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62892" title="Transsepte" nonfiltered="4532" processed="4522" dbindex="24938">

El transsepte s, en una esglsia, la nau transversal que creua perpendicularment a la nau central de l'edifici.

El transsepte se situa habitualment entre el presbiteri (o el cor, quan aquest existeix) i la nau o naus longitudinals com a element de separaci d'ambds espais. La seva etimologia aix ho expressa, ja que prov de les veus llatines trans i septum ('tanca' o 'barrera'), volent indicar que es tracta d'un obstacle interposat entre els trams de la nau ocupats pels fidels i el presbiteri destinat als clergues. El lloc on es creuen la nau i el transsepte constitueix el creuer. Sobre ell se sol construir el cimbori i la cpula.

Normalment la longitud del transsepte s superior a l'amplada de les naus, de forma que des de l'exterior es pot apreciar clarament la seva presncia (com en la illustraci de la dreta). Tanmateix, tamb s habitual que el transsepte sigui de la mateixa longitud que l'amplada de les naus, de manera que no s'aprecia exteriorment, per s evident a l'interior. A l'arquitectura romnica la disposici habitual corresponia a la tipologia de creu llatina, sent el transsepte de major longitud que l'amplria de la nau, de manera que els braos d'aquell sobresortien lateralment i es manifestaven a l'exterior. Posteriorment es va tendir a igualar la longitud del transsepte i l'amplria global de les naus, de manera que va deixar d'apreciar-se exteriorment la seva existncia, encara que en l'interior fos pals.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62895" title="Marr" nonfiltered="4533" processed="4523" dbindex="24939">
El marr s un color que sorgeix de la barreja de colors complementaris, com per exemple el vermell i el verd. Com s el color de la terra, es pot obtenir tamb amb pigments naturals. El seu nom ve del francs.  

Una mostra del color marr:
 


















Connotacions del marr.
s un smbol del nazisme pels uniformes policials del rgim;
El color de cabells castanys en les dones s'associava a l'aventura o la mare, enfront les rosses que representaven la parella;
Colloquialment, una persona t un marr quan se li presenta un greu problema, normalment causat per un altre;
Representa la terra i la tardor;
s el segon grau de domini del judo i el karate, abans del cintur negre ;
Unit al taronja, s'associa a la festa nord-americana d'Acci de Grcies;
Com s el color dels excrements, a vegades t connotacions de brutcia;

Tonalitats del marr.
caoba;
beix;
bronze;
siena;
xocolata;
caf;
coure;
spia;
terracota;

 Vegeu tamb .
 Llista de colors;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62896" title="Lemniscata" nonfiltered="4534" processed="4524" dbindex="24940">


En matemtiques, una lemniscata s un tipus de corba descrita per la segent equaci en coordenades cartesianes: 

;

La representaci grfica d'aquesta equaci produeix una corba semblant a . La corba ha esdevingut el smbol de l'infinit i s mpliament utilitzada en matemtiques. El smbol en si mateix s a vegades referenciat com la lemniscata. La seva representaci en Unicode s   i el seu codi s (&#8734;).

La lemniscata va ser descrita per primer cop al 1694 per Jakob Bernoulli com la modificaci d'una ellipse, aquesta ltima es defineix com el lloc geomtric del punts tals que la suma de les distncies des de dos punts focals fixats s una constant. En contraposici, una lemniscata, s el lloc geomtric dels punts tals que el producte d'aquestes distncies s constant. Bernoulli l'anomen lemniscus, que en Llat significa 'cinta penjant'.

La lemniscata pot ser obtinguda com la transformada inversa d'una hiprbola, amb el cercle inversor centrat al centre de la hiprbola (punt mig del segment que uneix els dos focus).

Altres equacions.

La lemniscata pot tamb ser descrita en coordenades polars mitjanant la segent equaci: 

 ;

Anlogament amb coordenades bipolars: 

;

Parmetre arc i funcions ellptiques.

La determinaci del parmetre arc de la lemniscata va portar a les integrals ellptiques, que van ser descobertes en el segle divuit. Al voltant del 1800, les funcions ellptiques que intervenen en aquestes integrals van ser estudiades per Carl Friedrich Gauss (no publicades durant molt de temps, per en feia allusions en les notes de la seva obra Disquisitiones Arithmeticae). La base del reticle definit per els parells fonamentals de perodes (parells ordenats de nombres complexes) t una forma molt especial, essent proporcional als Enters de Gauss. Per aquesta ra el conjunt de funcions elliptiques amb el producte complex per l'arrel quadrada de menys u se li anomena conjunt lemniscatic.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62897" title="Garcia IV Sanxes III de Navarra" nonfiltered="4535" processed="4525" dbindex="24941">
Garcia IV Sanxes III de Navarra el de Njera ( d 1020 - Atapuerca 1054 ), rei de Navarra (1035-1054).

Orgens familiars.

Fill tercer de San III de Navarra i la reina Mnia I de Castella. 

Al morir el seu pare el 1035 el tastament va establir la divisi del vast regne del pare en els seus quatre fills segons la llei establerta, aix el primognit, fill bastard, Ramir va rebre el Regne d'Arag; el segon 
Ferran va rebre el Castella; Garcia IV Sances III, tercer fill, va rebre el Regne de Navarra; i Gonal va rebre el comtat de Ribagora i Sobrarb.

Relacions amb els seus germans.

El 1037, quan el seu germ Ferran I de Castella sollicita la seva ajuda per combatre el seu cunyat Beremund III de Lle prop del riu Pisuerga, aquest l'ajuda i combaten junts contra el rei lleons, sent venut i mort l'ltim descendent directe de Pere de Cantbria. Aquesta mort fou decissiva pel repartiment de terres que els dos germans es feren, aix Garcia IV pogu estendre els seus dominis fins prop de Santander, ocupant prcticament tot el territori basc i Ferran I es fu amb el poder al Regne de Lle.

El 1043 va vncer el seu germanastre Ramir I d'Arag a la batalla de Tafalla, cosa que permet a Navarra aposerar-se d'algunes terres aragoneses i afeblir el poder aragons.

Aprofitant la debilitat dels regnes de taifes, es va dedicar a augment els seus domini amb bon xit, aconseguint conquerir Calahorra el 1045.

Npcies i descendents.

Es cas el 1038 amb Estefania de Foix, filla de Bernat I de Foix i Garsenda de Bigorra. D'aquest matrimoni tingueren:
 l'infant San IV de Navarra (1039-1076), rei de Navarra;
 l'infant Ramir de Navarra (?-1083), senyor de Calahorra;
 l'infant Ferran de Navarra (?-1068), senyor de Bucesta ;
 l'infant Ramon de Navarra el Fraticida, senyor de Murillo i Cameros;
 la infanta Ermessenda de Navarra, casada amb Fortuny Sanxes de Yarnoz. ;
 la infanta Major de Navarra, casada amb el comte Guy II de Mason;
 la infanta Urraca de Navarra, casada amb el comte Garcia Ordez ;
 la infanta Ximena de Navarra;

Aix mateix tingu diversos fills bastards:
 San Garcs, senyor de Uncastillo i Sangesa, avi del futur rei de Navarra Garcia V;
 Mencia Garcs, casada amb Llop de Njera ;

Amb el repartiment de terres castellanes va esclatar una lluita entre Garcia IV i Ferran I de Castella, morint Garcia IV a la batalla d'Atapuerca el 15 de setembre de 1054.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62899" title="Porpra" nonfiltered="4536" processed="4526" dbindex="24942">
Pel que fa a l'esmalt herldic, vegeu Porpra (herldica).;
El porpra o prpura s un color entre el vermell i el blau. De fet, designa una gamma completa de colors, incloent el lila i el violeta, que sn noms molt ms usats per a referir-se a aquest color. Comprn les longituds d'ona situades aproximadament entre els 380 nm i els 430 nm. 

Una mostra del color porpra:
 












	





Connotacions del porpra.
Al igual que el roig o vermell, simbolitzava el poder i la reialesa. ;
s el color dels cardenals al catolicisme;
El capell es posa una estola porpra a l'Advent, la Quaresma i a determinats funerals com a smbol de penediment i reflexi.
Est associat al feminisme o a vegades al lesbianisme, sobretot quan es porta en llaos enganxats a la roba.
Els herois portaven porpra per significar coratge;
A l'Orient Mitj s el color de la saviesa, ja que aix era la roba dels consellers i sacerdots;
s el color de la igualtat i la moderaci (sembla que t un origen poltic, perqu el vermell s'associa als partits d'esquerra i el blau als de dreta);

Tonalitats del porpra.
Lila;
Violeta;
Lavanda;
Morat;
Ametista;
Malva;
Pruna;

Vegeu tamb.
Llista de colors;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62900" title="Campanar" nonfiltered="4537" processed="4527" dbindex="24943">
 

Un campanar acostuma a ser una torre, normalment associada a una esglsia, que cont una o diverses campanes. Pot sortir d'un dels murs de l'esglsia o b estar exempt. Alguns campanars, per, sobretot els d'edificis petits, no tenen forma de torre, com ara els anomenats "de cadireta" o espadanyes.

Actualment hi ha molts campanars que en comptes de campana tenen un carill, instrument musical format per diverses campanes.

La finalitat dels campanars s anunciar les hores i els esdeveniments religiosos com ara batejos, casaments i funerals. Tamb s'utilitzen per alertar sobre perills, com per exemple el foc.

Quan el campanar no est relacionat amb un edifici religis sin civil, com ara un ajuntament, rep tamb altres noms com torre de les hores (o simplement torre), o torre civica en itali. Als antics comtats de Flandes i d'Hainaut es diuen belfort en neerlands o beffroi en francs i podien ser torres independents o b integrades en un conjunt amb un mercat cobert o un ajuntament. En aquest cas sn, doncs, elements d'arquitectura cvica.

Per extensi, de vegades s'anomenen tamb campanars les torres del rellotge, tot i no tenir campanes.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62903" title="Indgena" nonfiltered="4538" processed="4528" dbindex="24944">
El terme indgena no t una definici estndard, universal ni fixa. No obstant aix, s'han elaborat proposicions acceptades amplament, per organitzacions internacionals importants com ara les Nacions Unides, l'Organitzaci Mundial del Treball i el Banc Mundial.

D'aquestes definicions, una definici contempornia de "poble indgena" t diversos criteris que tenen com a propsit incloure als grups culturals (i llurs descendents) que tenen una continutat histrica o una associaci amb una regi en particular, una secci d'una regi, o que, en temps antics o actualment habiten una regi que:
 abans de ser colonitzada o annexada; o;
 al costat d'altres grups culturals durant la formaci d'una naci-estat; o;
 de manera independent o allada de la influncia de la naci-estat que declara tenir-ne control governamental;

i que, a ms

 han mantingut, al menys en part, les seves caracterstiques lingstiques, culturals i socials/organitzacionals distintives, i en fer-lo, romanen diferenciats, en cert grau, de la resta de les poblacions que l'envolten i de la cultura dominant de la naci-estat.

Als criteris que s'han esmentat abans, generalment s'hi inclou:
 pobles que s'auto-identifiquen com a poble indgena, i els reconeguts com a tals per altres grups.

Altres termes relacionats per referir-se als grups indgenes sn: aborgens, pobles natius, primers pobles, quart mn, primeres nacions i pobles autctons. El terme "pobles indgenes" es prefereix als altres, com a terme neutral quan els altres termes han adquirit una connotaci negativa o pejorativa per causa del seu s en el passat. El terme "pobles indgenes" s el terme promogut per les Nacions Unides i les seves organitzacions subsidiries.

 Grups indgenes arreu del mn .
 Pobles indgenes d'Amrica (tamb anomenats "amerindis");
 Amerindi nord-americ;
 Pobles indgenes mexicans;
Pobles indgenes de l'frica;
Pobles indgenes de l'sia;
Pobles indgenes d'Europa;
Pobles indgenes d'Oceania;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62906" title="Ernesto Teodoro Moneta" nonfiltered="4539" processed="4529" dbindex="24945">


Ernesto Teodoro Moneta ( Mil, Itlia 1833 - Missaglia 1918 ) fou un pacifista itali guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1907.

Biografia.
Va nixer el 20 de setembre de 1833 a la ciutat de Mil, poblaci situada a la regi de la Llombardia. Moneta fou durant els seus primers anys un patriota itali garibald, i va participar militarment a les "cinc jornades de Mil", el nom que reb la sublevaci dels italians contra els austracs. Tamb fou periodista, i dirig des de 1867 fins el 1895 el diari Il Secolo ("El segle"), plataforma des d'on va poder difondre les seves idees i valors garibaldins. A ms a ms fou, tot i catlic practicant, crtic anticlerical pel paper de l'Esglsia en la unificaci d'Itlia.

Activitat pacifista.
Tot i el seu esperit amigable amb el mn militar, aviat va comprobar que les guerres i el militarisme no aconseguien resultats substantius, tal com reflex a Le guerre, le insurrezioni e la pace nel secolo XIX, (1903-1910). Posteriorment, coincidint amb la seva sortida de Il Secolo, i coincidint amb el corrent pacifista de finals del segle XIX i principis del segle XX, esdevingu internacionalista i, com sovint se'l va definir, un "militant pacifista". El seu pensament queda excellentment reflexat en unes paraules que va pronunciar en un dels congressos en els que va participar:

Potser no est lluny el dia en el qu tots els pobles, oblidant-se dels antics odis, s'apleguin sota la bandera de la fraternitat universal i, deixant de banda totes les disputes, conrein entre ells relacions absolutament pacfiques, com el comer i les activitats industrials, i construeixin slids vincles. Nosaltres esperem aquest dia...

Tot i que la propaganda sempre va ser el vehicle principal per vessar les seves idees, no va ser l'nic. El 1887 contribu a la fundaci de la Unione Lombarda per la pace e l'arbitrato, un any en qu tamb fund la Societ per la pace e la giustizia internazionale. El 1895 fou nomenat el representant itali de la Comissi de l'Oficina Internacional de la Pau i el 1906 presid el quinz Congrs Internacional de la Pau. El 1907 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau, premi que compart amb Louis Renault.

Mor el 10 de febrer de 1918 a la poblaci de Missaglia, situada a la provncia de Lecco. En la seva ciutat natal, Mil, hi ha un monument en la seva memria amb la inscripci segent: "Ernesto Teodoro Moneta - Garibald - Pensador - Publicista - Apstol de la pau entre gent lliure".

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1907;
  Plana sobre Moneta;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62908" title="Pobles indgenes de Mxic" nonfiltered="4540" processed="4530" dbindex="24946">

Mxic s'ha definit a si mateix en la seva constituci com a naci "pluricultural" en reconeixement de les diverses tnies que la conformen. El segon article de la constituci reconeix el dret a la determinaci i autonomia dels pobles indgenes i el comproms nacional per a llur desenvolupament integral 

Viuen a Mxic, d'acord a les xifres del Consell Nacional de Poblaci (CONAPO), de l'Institut Nacional d'Estadstica, Geografia i Histria (INEGI) i de la Comissi Nacional pel Desenvolupament dels Pobles Indgenes (CDI), 12 milions d'indgenes, s a dir, el 12% de la poblaci nacional. Altres organismes nacionals i internacionals, per, prefereixen reportar una xifra de prop del 30% de persones mestisses d'ascendncia predominantment indgena, molts dels quals, per, s'han adaptat a la cultura occidental i han oblidat llurs costums i llenges.

A diferncia, per, d'altres pasos Llatinoamrica, en qu els pobles indgenes estan conformats per una sola tnia predominant o majoritria (pasos en qu una sola llengua amerndia s predominant o fins i tot co-oficial amb el castell), a Mxic hi ha 62 pobles indgenes que parlen 62 llenges diferents (oficialment reconegudes pel govern mexic), i molts ms dialectes. Segons l'INEGI, el 6% de la poblaci mexicana encara parla una llengua indgena, de les quals el nhuatl i el maia sn les ms importants.

Histricament, alguns estats de la federaci mexicana s'han identificat amb algun o alguns dels diversos pobles indgenes que hi habiten o habitaven; per exemple: Tlaxcala amb els tlaxcalteques, Yucatn, amb els maies, Chichuahua amb els tarahumares et. al.

Situaci social dels pobles indgenes.

Histria de la diversitat tnica.
La diversitat tnica dels pobles indgenes mexicans t el seu origen des d'poques pre-hispniques. La secci nord de Mxic (al nord de l'estat de San Luis Potos, prenent al Trpic de Cncer com a frontera artificial), s'encontrava escassament habitada per diversos pobles nmada-caadors, que sovint sn agrupats com a amerindis nord-americans. Per contra el centre i sud-est de Mxic, una rea molt ms frtil, va formar part de la regi de Mesoamrica, una regi en qu es desenvoluparien diverses, complexes i avanades civilitzacions al llarg de la histria, com ara la civilitzaci asteca, civilitzaci maia, civilitzaci olmeca, civilitzaci zapoteca, civilitzaci teotihuacana, civilitzaci tolteca entre altres. Aquesta regi era densament poblada. Cadascun d'aquests pobles tenia una llengua i cultura niques, encara que van influenciar-se les unes a les altres. 

A l'arribada dels espanyols, aquesta regi estava polticament i/o econmicament unida sota l'Imperi Asteca (al sud-est per exemple, el poble maia tenia formes autnomes de govern, per, pagaven tributs a l'imperi). A la majoria de les ciutats pre-hispniques importants s'han trobat evidncies de l'existncia de barris multi-racials o multi-culturals, habitats pels immigrants que s'hi establien durant l'poca de major influncia de les respectives civilitzacions o imperis. (Alguns exemples sn: Tenochtitlan, Teotihuacan i Cholula).

Durant la conquesta de Mxic, els conquistadors es van aprofitar de la diversitat tnica del pas en les seves lluites, realitzant aliances amb els diversos pobles subjugats pels asteques. Aquestes aliances van ser decisives en la victria dels espanyols, per, els pobles alliberats serien subjugats a un altre imperi. Les guerres, l'exterminaci i les pandmies (de verola i tifus) van matar el 90% de la poblaci indgena de Mxic; el 1521, any de la caiguda de Tenochtitlan la poblaci de Mxic era de 18 milions d'habitants; el 1581, era menor a 2 milions. Els pobles indgenes van ser oprimits i marginats durant el perode colonial de la Nova Espanya.

Mxic pluricultural.
Com a naci independent, Mxic va declarar la llibertat de tots els esclaus (la majoria indgenes), per, la situaci econmica i social dels pobles indgenes va canviar molt poc durant el segle XIX. No obstant aix, diversos indgenes van integrar-se a la societat mexicana, que s'havia definit a s mateixa, arran de la independncia, com a naci mestissa, com ara Benito Jurez que seria el primer president amerindi d'un pas d'Amrica (d'origen zapoteca), i que ampliaria els drets i les oportunitats econmiques dels indgenes per mitj de la venda forada de les "terres de mans mortes" (terres llaurables en mans de l'Esglsia Catlica).

No obstant aix, el major i ms important canvi va ser resultat de la Revoluci Mexicana, un moviment violent, social i cultural que va marcar la vida del Mxic del segle XX. La constituci que va sorgir del moviment, el 1917, seria la primera del mn a establir garanties individuals per a tots els ciutadans, incloent-hi els pobles indgenes. La revoluci tamb produiria un sentiment nacional en qu els pobles indgenes eren, al menys nominalment, el fonament de la societat mexicana. Diverses figures prominents, poltiques i artstiques van promoure el sentiment indigenista de Mxic, com ara Frida Kahlo i Diego Rivera. En termes econmics i socials, es va establir el sistema de l'"ejido", un repartiment gratut de terres als camperols indgenes. Es van reconixer oficialment 62 llenges indgenes, i es va establir l'educaci pblica bilinge a les comunitats indgenes, que inclou la publicaci de llibres de text bilinges gratuts.

Situaci dels pobles indgenes avui dia.
No obstant el reconeixement oficial dels pobles indgenes, les carncies econmiques, accentuades per les crisis dels anys vuitanta i noranta, no han perms el desenvolupament de les diverses comunitats indgenes. Milers d'indgenes han emigrat cap a les grans ciutats, principalment a la ciutat de Mxic i als Estats Units.  Els pobles maies de Chiapas, s'han aixecat, demanant la fi a la opressi social i a les carncies econmiques que han patit al llarg de la histria (reclams que mant l'Exrcit Zapatista d'Alliberament Nacional). La situaci difereix depenent de l'estat. A Yucatn, per exemple, els ciutadans han trobat una identitat cultural i regional prpia com a poble maia, fins i tot a la desenvolupada capital Mrida, i han realitzat campanyes per la defensa els valors tradicionals yucatecs en oposici a la influncia cultural del centre de Mxic.

El govern continua realitzant diverses campanyes per al desenvolupament de les comunitats rurals i indgenes, i pel reconeixement i preservaci de llurs llenges. Existeixen diversos programes radials en llenges indgenes, patrocinats pel govern (alguns dels quals poden ser accedits via internet). El 2001 el Congrs va ampliar les lleis existents, creant la "Llei Federal de Drets Lingstics" que sn reconegudes com a llenges nacionals als territoris on es parlen.

Composici poblacional indgena.
Pobles indgenes com a percentatge de la poblaci nacional.
Oficialment 12 milions de mexicans sn indgenes, (12% de la poblaci nacional), per, noms el 6% parla una llengua indgena. Els estats amb major proporci indgena sn (segons les dades de la CDI): 

 Yucatn, 59% de la poblaci de l'estat;
 Oaxaca, 48%;
 Quintana Roo, 39%;
 Chiapas, 28%;
 Campeche, 27%;
 Hidalgo, 24%;
 Puebla, 19%;
 Guerrero, 17%;
 San Luis Potos, 15%;
 Veracruz, 15%;

Classificaci dels pobles indgenes d'acord a la llengua que parlen.
Vegeu tamb: Llenges de Mxic;
El CDI realitza la classificaci dels pobles indgenes en base a la llengua que parlen, agrupant als dialectes d'una llengua (en bases lingstiques i/o histriques) encara que siguin parcialment inintelligibles. Aquesta s la classificaci dels pobles indgenes:

 Famlia algonquina: kikap;
 Famlia yumana: paipai, kiliwa, cucap, cochim i kumiai;
 Famlia seri: seri;
 Famlia tlequistateca: txontals (dividits en txontals de la costa i txontals dels alts, s a dir, de la serralada);
 Famlia tepimana: ppago, pima, tepehuano del nord i tepehuno del sud;
 Famlia tarahita: tarahumares, guarijo, yaquis i mayo;
 Famlia coratxol: cora i huitxols;
 Famlia nahua: pobles nahua (que parlen el nhuatl i els seus dialectes). ;
 Famlia totonaca: els totonaques, i els tepehues;
 Famlia otopame: pames del nord, pames del sud, txitximeca jonaz, otoms, mazahua, matlatzinca i ocuilteco. ;
 Famlia popoloca: popolocas, txotxo, ixcateco, mazatecas;
 Famlia tlapaneca: tlapanecs;
 Famlia amuzga: amuzgos de Guerrero, amuzgos d'Oaxaca;
 Famlia mixteca: mixtecs, cuicatecs, i triquis;
 Famlia txatino-zapoteca: chatinos, zapoteques;
 Famlia txinanteca: txinantecs;
 Famlia chiapaneca-mangue: txiapanecs ;
 Famlia purpetxa: purpetxes;
 Famlia huave: huaves;
 Famlia mixe-zoque: zoque popoluca, mixes;
 Famlia maia: huastecs, maies, lacandons, chols (txols), txontals de Tabasco, tzeltals, tzotzils, chuj (txukh), tojolabal, kanjobal, jacaltecos, motozintleco, mams, tecos, ixils, aguacatecos, quitx, caktxiquel i kektx.

Enllaos externs.
 Comissi Nacional pel Desenvolupament dels Pobles Indgenes, amb enllaos a programes radials en llenges indgenes.
 Institut Nacional Indigenista, Portal dels Pobles Indgenes, amb monografies dels pobles indgenes, i altres portals de les delegacions estatals indgenes.
 Consell Nacional de Poblaci;
 INEGI;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62915" title="Lloc geomtric" nonfiltered="4541" processed="4531" dbindex="24947">
En matemtiques, el lloc geomtric s el conjunt de punts que comparteixen una propietat comuna. El lloc geomtric acostuma formar una figura o figures contnues. Per exemple, una recta s el lloc geomtric dels punts del pla tals que equidisten de dos punts fixats.

Les corbes cniques poden ser descrites mitjanant els seus llocs geomtrics:

 Un cercle s el lloc geomtric dels punts del pla tals que la distncia al centre s un valor fixat (el radi).
 Una ellipse s el lloc geomtric dels punts del pla tals que la suma de las distncies dels punts fins als focus s un valor fix.
 La parbola s el lloc geomtric dels punts del pla tals que, les distncies dels punts al focus i a la directriu sn iguals.
 La hiprbola es el lloc geomtric dels punts del pla tals que la diferncia de les distncies entre els focus s un valor fix.

Alguns altres llocs geomtrics rellevants sn l'arc capa d'un segment i un angle i el cercle d'Apolloni de dos punts i una ra.

Figures molt complexes poden ser descrites mitjanant el lloc geomtric engendrat pels zeros d'una funci o d'un polinomi. Per exemple, les qudriques estan definides com el lloc geomtric dels zeros de polinomis quadrtics. En general, els llocs geomtrics generats pels zeros del conjunt de polinomis reben el nom de varietat algebraica, les propietats d'aquestes varietats s'estudien en la geometria algebraica.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62919" title="Nafta" nonfiltered="4542" processed="4532" dbindex="24948">

La nafta s un compost d'hidrocarburs. s un lquid voltil, incolor i inflamable que s obt de la destillaci del petroli, del quitr o de la fusta. s una paraula que provenia del rus: naphta.

 Descobriment de la nafta .
En el 1833, un professor alemany de qumica anomenat Eilhard Mitscherlich va descobrir que la benzina era una substncia molt adequada per fer la funci de combustible. El combustible va passar a anomenar-se a dir nafta.

 Etimologia .

L'origen de la paraula Nafta s confs. s una paraula grega antiga que s'utilitzava per referir-se a qualsevol classe de petroli o brea. Els grecs mateixos prengueren en prstec la paraula del persa antic, nafata, naft o neft, que s'utilitzava per descriure el petroli que borbollejava del terra. Nafta tamb es pot haver originat a partir dels texts vdics hinds i l'Avesta zorostric,  on apareix Apam Napat, du del foc.

Nafta s l'arrel de les paraules naftal i napalm, el qual s'obt barrejant la nafta sota condicions controlades amb sals d'alumini d'cid palmtic (un tipus de sab).

En l's ms vell, nafta simplement significava cru o petroli, per aquest s s ara obscur.

 Salut i consideracions de seguretat .

Hi ha naftes que poden ser cancergenes, i freqentment els productes venuts com a nafta contenen algunes impureses, les quals tamb poden tenir propietats nocives pel seu compte.   Com a molts productes formats per hidrocarburs, les naftes s'obtenen en un procs refractari on una mescla complexa de composts qumics es transformen en una altra gamma de productes qumics, i llavors es classifiquen i allen principalment pel seu pes especfic i volatilitat, per la qual cosa no hi ha una composici  qumica clara definida en cada producte. Aix fa molt difcils les  comparacions rigoroses i la identificaci de substncies carcingenes especfiques, especialment en el mn modern on diariament hi ha una exposici a un gran nombre de substncies qumiques,  moltes de les quals son a ms carcingenes coneguts i potencials (p. ex., vegi-hi ), la qual cosa encara complica ms l'anlisi.
 Producci de nafta a les refineries .

La nafta s'obt a les refineries de petroli com un dels productes intermedis de la destillaci del cru. s un intermediari lquid entre els gasos lleugers del cru i el queros lquid ms pesat. Les naftes sn voltils, inflamables i tenen un pes especfic d'aproximadament 0,7. Nafta es un nom genric que descriu una gamma de diversos productes intermedis de la refineria emprats en una varietat d'aplicacions. Per a complicar encara ms la qesti, tipus de nafta similars s'anomenen sovint amb diferents noms.

Les diferents naftes es distingeixen per:

 densitat (g/ml o pes especfic);
 Anlisi PONA, PIONA o PIANO, que mesuren (normalment en percentatge en volum per tamb pot ser en percentatge de pes)els segents parmetres:
Contingut de parafina (percentatge de volum);
Contingut isoparafines (noms en una anlisi de PIONA);
Contingut d'olefines (percentatge en volum);
Contingut naftens (percentatge en volum);
Contingut aromtics (percentatge en volum);
 Diferents tipus de naftes .

Naftes Parafniques .

En general, les naftes menys denses ("lleugeres") tenen un contingut en parafines ms alt. Per aix tamb se les coneix com a naftes parafinques. L's principal d'aquests naftes s com a matria primera en la producci petroqumica d'olefines. A















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62922" title="Arc toral" nonfiltered="4543" processed="4533" dbindex="24949">
L'arc toral s l'arc transversal a la nau i que sustenta la volta.
A les voltes de can, s purament un refor de la volta.
Tamb s'anomena aix cadascun dels quatre arcs sobre els quals descansa una cpula.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62923" title="Model atmic de Thomson" nonfiltered="4544" processed="4534" dbindex="24950">


El Model atmic de Thomson, s el model que propos a principis del segle XX J. J. Thomson per a descriure l'estructura dels toms. Consistia en una esfera de material amb crrega positiva(+) que en el seu interior tenia partcules amb crrega negativa (-) disposades aleatriament, com en el cas de les llavors d'una sndria, que es podien separar fcilment. A aquestes partcules les va anomenar electrons.

Aquest model va ser desautoritzat per un experiment d'Ernest Rutherford, amb una lmina d'or, on descobr el nucli dels toms. I fou abandonat a favor del nou Model atmic de Bohr.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62927" title="Llista de jocs d'Xbox" nonfiltered="4545" processed="4535" dbindex="24951">


A continuaci una llista de tots els jocs disponibles per Xbox:

0-9.

187 Ride or Die;
2002 FIFA World Cup;
4x4 EVO 2;
50 Cent: Bulletproof;

A.

Advent Rising;
Aeon Flux;
AFL Live 2003;
AFL Live 2004;
Aggressive Inline;
Air Force Delta Storm;
Alias;
Aliens vs Predator: Extinction;
All-Star Baseball 2003;
All-Star Baseball 2004;
All-Star Baseball 2005;
Alien Hominid;
Alter Echo;
America's Army: Rise of a Soldier;
American Chopper;
AMF Bowling 2004;
;
Amped 2;
Antz Extreme Racing;
Apex;
;
Arctic Thunder;
Area 51;
Armed and Dangerous;
Army Men: Sarge's War ;
Arx Fatalis;
Atari Anthology;
ATV Quad Power Racing 2;
Auto Modellista;
;

B.

Backyard Wrestling: Don't Try This at Home;
Backyard Wrestling 2: There Goes the Neighborhood;
Bad Boys: Miami Takedown;
Baldur's Gate: Dark Alliance;
Baldur's Gate: Dark Alliance II;
Barbarian;
Barbie Horse Adventures;
The Bard's Tale;
Barnyard;
Batman Begins;
;
;
Batman Vengeance;
Battle Engine Aquila;
Battlestar Galactica;
Beyond Good & Evil;
The Bible Game;
Big Mutha Truckers;
Big Mutha Truckers 2;
;
Black Stone: Magic & Steel;
Blade II;
;
Blinx 2: Masters of Time and Space;
Blood Omen 2;
BloodRayne;
BloodRayne 2;
Bloody Roar Extreme;
Blowout;
BMX XXX;
Breakdown;
Broken Sword: The Sleeping Dragon;
Brothers In Arms: Earned in Blood;
Brothers In Arms: Road to Hill 30;
Bruce Lee: Quest of the Dragon;
Brute Force;
Buffy the Vampire Slayer;
Buffy the Vampire Slayer: Chaos Bleeds;
Burnout;
Burnout 2: Point of Impact;
Burnout 3: Takedown;
Burnout Revenge;

C.

Call of Duty: Finest Hour;
Call of Duty 2: Big Red One;
Capcom Classics Collection;
Capcom Fighting Evolution;
Capcom vs. SNK 2 EO;
Carmen Sandiego: The Secret of the Stolen Drums;
Carve;
Catwoman;
Cel Damage;
Charlie and the Chocolate Factory;
;
Chessmaster;
Chicago Enforcer;
The Chronicles of Riddick: Escape from Butcher Bay;
Circus Maximus: Chariot Wars;
Close Combat: First to Fight;
Cold Fear;
Colin McRae Rally 3;
Colin McRae Rally 04;
Colin McRae Rally 2005;
Combat Task Force 121;
Commandos 2: Men of Courage;
;
;
;
;
;
Constantine;
Corvette;
Counter-Strike;
Crash Bandicoot: The Wrath of Cortex;
Crash 'n' Burn;
Crash Nitro Kart;
Crash Tag Team Racing;
Crash Twinsanity;
Crazy Taxi 3;
Crime Life: Gang Wars;
Crimson Sea;
Crimson Skies: High Road to Revenge;
Crouching Tiger, Hidden Dragon;
;
;

D.

Dai Senryaku VII: Modern Military Tactics;
Dance Dance Revolution Ultramix;
Dance Dance Revolution Ultramix 2;
Dance Dance Revolution Ultramix 3;
Darkwatch;
Dead or Alive 3;
Dead or Alive Ultimate;
Dead or Alive Xtreme Beach Volleyball;
Dead to Rights;
Dead to Rights II;
Deathrow;
Destroy All Humans!;
Deus Ex: Invisible War;
Doom 3;
Doom 3: Resurrection of Evil;
Dragon Ball Z: Sagas;
Dr. Muto;
DRIV3R;
 ;
Dungeons & Dragons Heroes;
Dynasty Warriors 3;
Dynasty Warriors 4;
Dynasty Warriors 5;

E.

The Elder Scrolls III: Morrowind;
The Elder Scrolls III: Morrowind - Game of the Year Edition;
Enclave;
Enter the Matrix;
ESPN College Hoops;
ESPN Major League Baseball;
ESPN Major League Baseball 2K5;
ESPN NBA Basketball;
ESPN NBA 2K5;
ESPN NFL 2K5;
ESPN NFL Football;
ESPN NHL 2K5;
ESPN NHL Hockey;
Evil Dead: A Fistful of Boomstick;

F.

F1 2002;
F1 Career Challenge;
Fable;
;
;
Fantastic Four;
Far Cry Instincts;
Far Cry Instincs: Next Chapter;
Fatal Frame;
Fatal Frame II: Crimson Butterfly;
Fear & Respect;
FIFA Street 2;
Fight Club;
Fight Night 2004;
Fight Night Round 2;
Finding Nemo;
FireBlade;
Flatout;
Ford Mustang Racing;
Ford Racing 2;
Ford Racing 3;
Forgotten Realms: Demon Stone;
Forza Motorsport;
Freaky Flyers;
Freedom Fighters;
From Russia with Love;
Full Spectrum Warrior;
Furious Karting;
Futurama;
Fuzion Frenzy;

G.

Galleon;
;
Genma Onimusha;
Tom Clancy's Ghost Recon;
Tom Clancy's Ghost Recon: Advanced Warfighter;
Tom Clancy's Ghost Recon: Island Thunder;
Tom Clancy's Ghost Recon 2;
Tom Clancy's Ghost Recon 2: Summit Strike;
;
Gladius;
Goblin Commander: Unleash the Horde;
;
;
;
Grabbed by the Ghoulies;
Grand Theft Auto: Double Pack;
Grand Theft Auto: San Andreas;
The Great Escape;
Guilty Gear X2 #Reload;
GUN;
Gun Metal;
GunValkyrie;
The Guy Game;

H.


Half-Life 2;
;
Halo 2;
Halo 2 Multiplayer Map Pack;
Harry Potter and the Prisoner of Azkaban;
Harry Potter and the Goblet of Fire;
Harry Potter and the Order of the Phoenix ;
;
Heroes of the Pacific;
;
;
Hitman 2: Silent Assassin;
The Hobbit;
House of the Dead III, The;
;
;

I.

I-Ninja;
Indiana Jones and the Emperor's Tomb;
Intellivision Lives!;
The Italian Job;
Iron Phoenix;

J.

Jade Empire;
James Bond 007: Agent Under Fire;
James Bond 007: Everything or Nothing;
James Bond 007: NightFire;
Jet Set Radio Future;
Judge Dredd: Dredd Vs. Death;
Juiced;
Jurassic Park: Operation Genesis;

K.

Karaoke Revolution;
Kelly Slater's Pro Surfer;
Kingdom Under Fire: The Crusaders;
Knight's Apprentice: Memorick's Adventures;
Knights of the Temple;
Knights of the Temple II;
Kung Fu Chaos;

L.

L.A. Rush;
Land of the Dead: Road to Fiddler's Green;
Legacy of Kain: Blood Omen 2;
Legacy of Kain: Defiance;
LEGO Star Wars;
Links 2004;
;
The Lord of the Rings: The Fellowship of the Ring;
The Lord of the Rings: The Two Towers;
The Lord of the Rings: The Return of the King;
The Lord of the Rings: The Third Age;

M.

Mace Griffin: Bounty Hunter;
Mad Dash Racing;
Madden NFL 06;
Madden NFL 2002;
Madden NFL 2003;
Madden NFL 2004;
Madden NFL 2005;
Mafia;
Magic the Gathering: Battlegrounds;
Malice;
Manhunt;
Marvel vs. Capcom 2;
Mat Hoffman's Pro BMX 2;
Maximum Chase;
Max Payne;
Max Payne 2: The Fall of Max Payne;
MechAssault;
MechAssault 2: Lone Wolf;
Medal of Honor Airborne;
Medal of Honor: European Assault;
Medal of Honor: Frontline;
Medal of Honor: Rising Sun;
Men of Valor;
;
Metal Arms: Glitch in the System;
Metal Dungeon;
Metal Gear Solid 2: Substance;
Metal Slug 3;
Metal Slug 4 & 5;
Midnight Club II;
Midnight Club 3: DUB Edition;
Midtown Madness 3;
Midway Arcade Treasures;
Midway Arcade Treasures 2;
Midway Arcade Treasures 3;
Minority Report: Everybody Runs;
Mortal Kombat: Deadly Alliance;
Mortal Kombat: Deception;
Motocross Mania 3;
MotoGP;
MotoGP 2;
MotoGP 3;
MX Unleashed;
MX vs. ATV Unleashed;
Myst III: Exile;
Myst IV: Revelation;

N.

Namco Museum;
Namco Museum 50th Anniversary Arcade Collection;
Narc;
NASCAR Thunder 2004;
NASCAR 2005: Chase for the Cup;
NASCAR 06: Total Team Control;
NBA 06;
NBA 2K2;
NBA 2K3;
NHL 2K6;
NBA Ballers;
NBA Inside Drive 2002;
NBA Inside Drive 2003;
NBA Inside Drive 2004;
NBA Live 2001;
NBA Live 2002;
NBA Live 2003;
NBA Live 2004;
NBA Live 2005;
NBA Live 06;
NBA Street;
NBA Street Vol. 2;
NBA Street V3;
NCAA Football 2003;
NCAA Football 2004;
NCAA Football 2005;
NCAA Football 2006;
Need for Speed: Underground;
Need for Speed: Underground 2;
Need for Speed: Most Wanted;
Nemesis Strike: Special Forces;
New Legends;
NFL2K2;
NFL2K3;
NFL Street;
NHL 06;
NHL 2K3;
NHL 2K6;
NHL 2002;
NHL 2003;
NHL 2004;
NHL 2005;
NHL Hitz 20-02;
NHL Hitz 20-03;
NHL Hitz Pro;
NHL Rivals 2004;
Nightcaster;
Nightcaster 2;
Ninja Gaiden;
Ninja Gaiden Black;

O.

ObsCure;
;
;
;
Otogi 2: Immortal Warriors;
Outlaw Golf;
Outlaw Golf 2;
Outlaw Tennis;
Outlaw Volleyball;
OutRun 2;
Outrun 2006: Coast 2 Coast;

P.

Pac-Man World 2;
Pac-Man World 3;
Pac-Man World Rally;
Painkiller: Hell Wars;
Pariah;
Panzer Dragoon Orta;
Peter Jackson's King Kong (UbiSoft);
Phantasy Star Online: Episodes I & II;
Phantom Crash;
Phantom Dust;
;
Pirates of the Caribbean;
;
;
Pool Shark 2;
;
Prince of Persia: The Sands of Time;
Prince of Persia: The Two Thrones;
Prince of Persia: Warrior Within;
Prisoner of War;
Pro Evolution Soccer 4 (Europe);
Pro Evolution Soccer 5 (Europe);
Project Gotham Racing;
Project Gotham Racing 2;
Project: Snowblind;
;
Psychonauts;
The Punisher;
Putt Nutz;

Q.

Quantum Redshift;

R.

;
Tom Clancy's Rainbow Six: Lockdown;
Tom Clancy's Rainbow Six 3;
Tom Clancy's Rainbow Six 3: Black Arrow;
Rallisport Challenge;
Rallisport Challenge 2;
Rayman 3: Hoodlum Havoc;
Rayman Arena;
Raze's Hell;
Red Dead Revolver;
Red Faction II;
Red Ninja: End of Honor;
Return to Castle Wolfenstein: Tides of War;
;
;
Rogue Ops;
RollerCoaster Tycoon;
Run Like Hell;
Rugby 2005;
Rugby League;
Rugby League 2;

S.

Samurai Warriors;
Scaler;
Scrapland;
Second Sight;
Sega GT 2002;
Sega Soccer Slam;
Serious Sam;
Serious Sam II;
Shadow Ops: Red Mercury;
Shadow the Hedgehog;
Shattered Union;
Shenmue II;
;
Shrek;
Shrek 2;
Shrek Super Party;
Shrek SuperSlam;
Silent Hill 2;
Silent Hill 4: The Room;
The Sims;
The Sims 2;
The Sims Bustin' Out;
The Simpsons Hit & Run;
The Simpsons Road Rage;
Slam Tennis;
Soldier of Fortune II: Double Helix;
Sonic Heroes;
Sonic Mega Collection Plus;
Sonic Riders;
Soul Calibur II;
Speed Kings;
Sphinx and the Cursed Mummy;
Spider-Man;
Spider-Man 2;
;
Tom Clancy's Splinter Cell;
Tom Clancy's Splinter Cell: Pandora Tomorrow;
Tom Clancy's Splinter Cell: Chaos Theory;
Tom Clancy's Splinter Cell: Double Agent;
SpyHunter;
SpyHunter 2;
SpyHunter 3;
Spy vs. Spy;
SSX 3;
SSX On Tour;
SSX Tricky;
Star Wars Episode III: Revenge of the Sith;
Star Wars Jedi Knight: Jedi Academy;
Star Wars Jedi Knight II: Jedi Outcast;
Star Wars Jedi Starfighter;
Star Wars Starfighter;
Star Wars: Battlefront;
Star Wars: Battlefront II;
Star Wars: Knights of the Old Republic;
Star Wars: Knights of the Old Republic II: The Sith Lords;
Star Wars Obi Wan;
Star Wars: Republic Commando;
Star Wars: The Clone Wars;
;
State of Emergency;
Steel Battalion;
Steel Battalion: Line of Contact;
Still Life;
Stubbs the Zombie in "Rebel Without a Pulse";
Stolen;
Sudeki;
The Suffering;
The Suffering: Ties That Bind;
Super Monkey Ball Deluxe;
SVC Chaos: SNK vs. Capcom;
SWAT Global Strike Team;
Sx Superstar;
Syberia;
Syberia II;

T.

Tak 2: The Staff of Dreams;
Tao Feng: Fist of the Lotus;
Teenage Mutant Ninja Turtles;
Teenage Mutant Ninja Turtles 2: Battle Nexus;
Teenage Mutant Ninja Turtles 3: Mutant Nightmare;
Test Drive;
Test Drive: Eve of Destruction;
The Thing;
TimeShift;
TimeSplitters 2;
;
Tiger Woods PGA Tour 2003;
Tiger Woods PGA Tour 2004;
Tiger Woods PGA Tour 2005;
TOCA Race Driver 2: The Ultimate Racing Simulator;
Toe Jam and Earl III: Mission to Earth;
Tony Hawk's American Wasteland;
Tony Hawk's Pro Skater 2x;
Tony Hawk's Pro Skater 3;
Tony Hawk's Pro Skater 4;
Tony Hawk's Underground;
Tony Hawk's Underground 2;
Top Spin;
;
Total Overdose;
Tour de France;
Transworld Snowboarding;
Tron 2.0 Killer App;
True Crime: Streets of LA;
;
Ty the Tasmanian Tiger;
Ty the Tasmanian TIger 2: Bush Rescue;

U.

Ultimate Spider-Man;
Unreal II: The Awakening;
Unreal Championship;
Unreal Championship 2: The Liandri Conflict;
The Urbz: Sims in the City;

V.

Van Helsing;
Vexx;
Voodoo Vince;

W.

Whacked!;
Whiplash;
World Championship Poker;
World Series Baseball;
World Series Baseball 2K3;
Worms 3D;
Worms 4: Mayhem;
Worms Forts: Under Siege;
Wrath Unleashed;
;
WWE RAW 2;
WWE RAW (a.k.a. WWF RAW);
WWE WrestleMania 21;

X.

X-Men Legends;
X-Men Legends II: Rise of Apocalypse;
;
;
XIII;
Xyanide;

Y.

Yager;
Yourself! Fitness;
Yu-Gi-Oh! The Dawn of Destiny;

Z.

Zapper;
Zathura;
Zither's Revenge;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62929" title="Llista de valncies dels elements" nonfiltered="4546" processed="4536" dbindex="24952">
A continuaci hi ha una llista d'elements ms comuns amb la seva valncia. La valncia s'indica amb nmeros romans.

 Valncia I: .
H - Hidrogen;
Li - Liti;
Na - Sodi;
K - Potassi;
Rb - Rubidi;
Cs - Cesi;
Fr - Franci;
F - Fluor;
Ag - Plata;

 Valncia II: .
Be - Berilli;
Mg - Magnesi;
Ca - Calci;
Sr - Estronci;
Ba - Bari;
Ra - Radi;
O - Oxigen;
Zn - Zinc;
Cd - Cadmi;

 Valncia III: .
B - Bor;
Al - Alumini;

 Valncia IV: .
C - Carboni (valncia II en el monxid de carboni (CO));
Si - Silici;

 Valncia III i V: .
N - Nitrogen;
P - Fsfor;
As - Arsnic;
Sb - Antimoni;
Bi - Bismut;

 Valncia II , IV i VI: .
S - Sofre;
Se - Seleni;
Te - Telluri;

 Valncia I , III , V i VII: .
Cl - Clor;
Br - Brom;
I  - Iode;

 Valncia II i III: .
Fe - Ferro;
Ni - Nquel;
Co - Cobalt;

 Valncia I , II: .
Cu - Coure;
Hg - Mercuri;

 Valncia II, IV: .
Pd - Palladi;
Pt - Plat;
Ge - Germani;
Sn - Estany;
Pb - Plom;
Ir - Iridi;

 Valncia I i III: .
Au - Or;

 Valncia II , III i VI: .
Cr - Crom;

 Valncia II , III , IV , VI i VII: .
Mn - Mangans;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62938" title="Cassandra" nonfiltered="4547" processed="4537" dbindex="24953">
En la mitologia grega, Cassandra (en grec,          ) era filla d'Hcuba i Pram, rei de Troia. 

De petita, es va quedar adormida, juntament amb el seu germ Helen, al temple d'Apollo. Les serps sagrades de l'altar del du van llepar-los les orelles, d'aquesta manera van rebre el do de la profecia.

En crixer, es va fer sacerdotessa d'Apollo per, en rebutjar l'amor del du, aquest va fer caure sobre ella la maledicci que mai no en creurien els pronstics. Cassandra anunci repetidament la caiguda de Troia, sobretot desprs que se sapigus que el seu germ Paris estava viu i desprs, quan aquest va dur Helena a Troia, per ning no la va creure.

Durant la guerra de Troia, Otrioneos de Cabesos va demanar la seva ma, per el pretendent va morir a mans d'Idomenos; ms tard la va demanar Corebos, per aquest va morir a la conquesta de Troia. 

Desprs de la caiguda de Troia, va ser segrestada i violada per jax, fill d'Oileu, lluny de la protecci de la deessa Atenea, fet que determina la mort del guerrer per mediaci de Posid durant una tempesta en les roques Gires.

Va ser entregada com a concubina d'Agammnon i va morir, junt amb ell, a mans de la seua esposa Clitemnestra i de l'amant d'aquesta, Egist. La seva suposada tomba era a Amicles o a Micenes.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62945" title="Alison Krauss" nonfiltered="4548" processed="4538" dbindex="24954">

Alison Krauss (Decatur, Illinois, EUA, 23 de juliol de 1971) s una cantant i violinista de bluegrass de gran xit al seu pas natal. Ha aconseguit diversos discs de plat i 17 Premis Grammy.

Animada pels seus pares a aprendre a tocar un instrument, va comenar a anar a classes de viol als cinc anys. Als vuit va comenar a tocar a festivals i guanyant petits premis. Al principi el seu reclam va ser instrumental per aviat la seva veu va comenar a captivar al pblic.

Als catorze anys grab el seu primer single: "Too Late To Cry", el qual sortiria al mercat dos anys desprs. Als divuit anys va tenir la primera nominaci als Grammy. Actualment en t disset, guanyats collectiva i individualment. Des de l'adolescncia va estar unida als Union Station.

El 1995 va sortir a la llum "Now That I've Found You: A Collection" del qual se'n van vendre ms de dos milions de cpies i va ser galardonada amb quatre premis Country Music Association. Amb aquest disc va tenir una dura gira, per sempre trobava temps per treballar a l'estudi, tant amb Dan Tyminski com amb Dolly Parton o amb Yo-Yo Ma.

Alison tamb t ofertes com a productora. T progamat produir el segon lbum de Nickel Creek (tamb va produir el primer). Entre d'altres treballs com a productora hi trobem tres lbums de Cox Family i, ms recentment, dos canons de Reba Mcentire.

Tamb ha fet canons per pellcules i televisi. Va collaborar en la banda sonora de "Oh, Brother" on hi podem escoltar tres temes seus: "Down To The River To Pray", "Nobody, But The Baby", i "I'll Fly Away". Tamb han utilitzat canons seves en la pellcula "Twister", a la srie "Buffy Cazavampiros" i a "Providence".


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62946" title="Quadres d'una exposici" nonfiltered="4549" processed="4539" dbindex="24955">
Quadres d'una exposici s una famosa suite de quinze peces musicals, composada per Modest Petrovich Mssorgski el 1874. Mssorgski va escriure l'obra per a piano, per possiblement s ms coneguda per les distintes orquestracions i arranjaments d'altres msics i compositors. Mssorgski va compondre l'obra en commemoraci al seu amic, l'artista i arquitecte Viktor Hartmann, que havia mort amb noms 39 anys l'any anterior. El ttol original de la suite fou Hartmann. 

Fou probablement el 1870 quan Mssorgski va conixer Hartmann, amb qui compartia una forta devoci per tot all relacionat amb l'art rus. Ms de 400 obres de Hartmann van formar part d'una exhibici pstuma a Sant Petersburg, entre els mesos de febrer i mar de 1874, i Quadres d'una exposici, composat pocs mesos desprs, agafa la forma d'un recorregut musical imaginari al voltant de la collecci. Com a base pictrica per a la seva exposici musical, Mssorgski va seleccionar un conjunt de dibuixos i aquarelles. Tot i aix, noms tres dels deu quadres representats a la suite aparegueren realment a l'exposici de 1874 ('Ball dels pollets en les seves closques', 'La cabanya sobre potes de gallina' on viu la bruixa Baba Yaga, i 'La gran porta de Kiev'. Malauradament, no podem assegurar en tots els casos a quina obra de Hartmann es refereix Mssorgski, perqu molts dels quadres de Hartmann han desaparegut amb el pas del temps.

Mssorgski estructur la suite de manera que li permetia representar el seu propi recorregut a travs de l'exposici. Per a fer-ho, va utilitzar el tema inicial 'Promenade', i quatre Promenades ms al llarg de la suite. Cap al final de l'obra, el tema del 'Promenade' ha deixat de funcionar com un simple enlla, i apareix com a part dels quadres: el tema protagonitza moviments com 'Con mortuis in lingua mortua' i 'La gran porta de Kiev', misteriosament en un, a manera de celebraci en l'altra.

 Histria de les publicacions .

Com la majoria d'obres de Mssorgski, Quadres d'una exposici t una complicada histria de publicacions. Tot i ser composada molt rpidament (entre el 2 i el 22 de juny de 1974), l'obra no apareix impresa fins a 1886 (cinc anys desprs de la mort del compositor). Aquesta publicaci, no obstant, no era una representaci exacta de les notes de Mssorgski; per presentava una text revisat i editat que havia patit una miqueta de 'neteja', per al mateix temps contenia una quantitat considerable d'errors i malinterpretacions. No va ser fins el 1931  (ms de mig segle desprs de la composici de l'obra) que Quadres d'una exposici es va publicar d'una manera fidel als manuscrits del compositor. Ms tard, l'any 1940, el compositor itali Luigi Dallapiccola va publicar una crtica important de l'obra de Mssorgski amb extensos comentaris. Finalment, els manuscrits de Mssorgski es van publicar com a facsmil l'any 1975.

 Arranjaments .

El primer msica que va fer un arranjament de Quadres d'una exposici per a orquestra va ser el no massa conegut compositor i director rus Michael Touschmaloff (1861-96). De tota manera, la seva versi (interpretada per primera vegada en 1891 i produida possiblement al voltant de 1886 quan era alumne de Rimski-Krsakov) no abarcava tota la suite: noms set dels deu quadres estaven presents (ni 'Gnomus', ni 'Tulleries', ni 'Bydlo'), i tots els 'Promenades' es van ometre exceptuant l'ltim, que s'utilitzava en lloc del primer.

Desprs d'ell, la segent orquestraci va anar a carrec del director britnic Sir Henry Wood al voltant de l'any 1915. Aquest tabm va elminiar alguns dels 'Promenades'.

La primera persona en fer una orquestraci completa va ser el violinista i director eslov Leo Funtek, qui va finalitzar la seva versi l'any 1922 mentre treballava i vivia a Finlndia.

La versi de Maurice Ravel (arranjada tamb el 1922, per a un encarrec de Serge Koussevitsky) ha sigut la ms popular tant en concerts com en les gravacions de l'obra. Tot i aix, Ravel tamb va ometre un dels 'Promenades', en concret el cinqu i ltim.

El director Leopold Stokowski va introduir la versi de Ravel als auditoris de Filadlfia el novembre de 1929; i va fer una altra versi (incorporant molt del que es podria anomenar recomposici) deu anys desprs. Stokowski va revisar la seva versi al llarg dels anys, i en va realitzar tres gravacions (1939, 1941 i 1965). Les partitures no es van editar fins a 1971.

Tamb existeixen diverses adaptacions per a banda simfnica. Alguns dels moviments, per no s'havien adaptat mai per a banda fins l'any 2005, quan el compositor benissenc Javier Santacreu va arranjar moviments com Gnomus, Samuel Goldenberg und Schmule i alguns Promenades.

S'han fet moltes altres orquestracions i arranjaments, i la composici original per a piano tamb ha sigut interpretada i gravada amb molta freqncia. Elgar Howarth va fer un arranjament per a conjunt de metalls en la dcada dels setanta, per al Philip Jones Brass Ensemble. Tamb hi ha una adaptaci per a guitarra feta per Kazuhito Yamashita.

Hi ha hagut tamb moltes altres interpretacions distintes: una incorporant rock, jazz i elements folk pel trio britnic Emerson, Lake and Palmer el 1971 i una versi de msica electrnica per Isao Tomita el 1975. Tamb hi ha una adaptaci al heavy metal fet per la banda alemanya Mekong Delta. Death Cab For Cutie han fet tamb una can amb el mateix nom. L'any 2003 el compositor per a guitarra Trevor Rabin va publicar la seva adaptaci per a guitarra elctrica del Promenade.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62948" title="Provncia de Rostov" nonfiltered="4550" processed="4540" dbindex="24956">

La provncia de Rostov (en rus                     , transliterat Rostvskaia blast) s un subjecte federal de Rssia.

Poblaci.
Segons el cens rus del 2002, la poblaci era de 4.404.013 habitants, dels quals, 7.507 (0,02%) no van especificar el seu origen tnic. De la resta, es van identificar com a pertanyents a 157 grups tnics, inclosos 3.934.835 russos (89%), 118.486 ucranesos (2,7%), 109.994 armenis (2,5%), 28.285 turcs (0,64%), 26.604 bielorussos (0,6%) i altres. Tamb hi ha nombrosos cosacs, grup tnic rus, que en els darrers anys han reclamat reconeixement i autogovern.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62949" title="Provncia de Nijni Nvgorod" nonfiltered="4551" processed="4541" dbindex="24957">

La provncia de Nijni Nvgorod (en rus                        , transcrit Nijegordskaia blast) s un subjecte federal de Rssia. 
  















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62952" title="Provncia de Novosibirsk" nonfiltered="4552" processed="4542" dbindex="24958">

La provncia de Novosibirsk (en rus                        , transliterat Novosibrskaia blast) s un subjecte federal de Rssia. La capital s la ciutat de Novosibirsk, la tercera de Rssia desprs de Moscou i Sant Petersburg.

Est situada al sud-est de la planura occidental de Sibria, als peus de les muntanyes de Salar, entre els rius Obi i Irtix. Limita a l'oest amb la provncia d'Omsk, al nord amb la de Tomsk i a l'est amb la de Kmerovo. La frontera sud i sud-oest la formen el territori de l'Altai i l'estat sobir del Kazakhstan. El territori provincial fa ms de 600 km d'oest a est, i ms de 400 km de nord a sud. El terreny s majoritriament pla; al sud hi predominen les estepes; al nord, grans extensions de bosc amb un bon nombre de zones pantanoses. Hi ha molts llacs i estanys, els ms grans dels quals (com el Txani, el Sartlan i l'Ubnskoie) es troben al sud. La major part dels rius pertanyen a la conca de l'Obi, molts dels quals moren en els llacs i estanys esmentats. 

Segons el cens del 2002, els russos hi sn l'tnia majoritria (2.504.147). Els segons en importncia sn els alemanys (47.275). Tamb s'hi troba poblaci ucranesa (33.793), ttara (27.874), kazakh (11.691), bielorussa (8.380), armnia (7.850), zeri (7.366), txuvaix (4.147) i d'algunes nacionalitats ms. Hi ha 30 districtes i 14 ciutats.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62953" title="Microcontrolador" nonfiltered="4553" processed="4543" dbindex="24959">



Un microcontrolador s un dispositiu electrnic integrat en un xip que inclou en el seu interior les tres unitats funcionals d'un ordinador: CPU, memria i Unitats d'E/S (Entrada/Sortida), s a dir, es tracta d'un computador complet en un sol circuit integrat. Encara que les seves prestacions sn limitades, a ms de dita integraci, la seva caracterstica principal s el seu alt nivell d'especialitzaci. Encara que n'hi ha de la mida d'un segell de correus, el normal s que siguin encara ms petits, ja que, lgicament, formen part del dispositiu que controlen.

Un microcontrolador s un microprocessador optimitzat per a ser utilitzat per controlar equips electrnics. Els microcontroladors representen la immensa majoria dels xips d'ordinadors venuts, ms d'un 50% sn controladors "simples" i la resta corresponen a DSPs ms especialitzats. s habitual disposar d'un o dos microprocessadors de propsit general a casa (per exemple en un ordinador), en qualsevol llar es poden trobar entre els seus electrodomstics una o dues dotzenes de microcontroladors. Sn presents en gaireb qualsevol dispositiu elctric com ara autombils, rentadores, forns microones, telfons, etc...

Un microcontrolador difereix d'una CPU normal en el fet que s ms fcil convertir-lo en un ordinador en funcionament, amb un mnim de xips externs de suport. La idea s que el xip es colloqui en el dispositiu, connectat a la font d'energia i d'informaci que necessiti, i aix s tot. Un microprocessador tradicional no permet fer aix, ja que espera que totes aquestes tasques siguin controlades per altres xips.

Per exemple, un microcontrolador tpic disposa d'un generador de rellotge integrat (clock) i una petita quantitat de memria RAM i ROM/EPROM/EEPROM. Aix significa que per a fer-lo funcionar, tot el que es necessita sn uns pocs programes de control i un cristall de sincronitzaci. Els microcontroladors generalment tamb disposen d'una gran varietat de dispositius d'entrada/sortida, com convertidors d'analgic a digital (CAD), temporitzadors (timers), UARTs i busos d'interfcie en srie especialitzats, com I2C i CA. Normalment, aquests dispositius integrats poden ser controlats per instruccions de processadors especialitzats. Els  microcontroladors moderns sovint inclouen un llenguatge de programaci integrat, com el BASIC que s'utilitza amb freqncia per a aquest propsit. 

Els microcontroladors negocien la velocitat i la flexibilitat per a facilitar el seu s. Degut al fet que s'utilitza fora lloc en el xip per a incloure funcionalitat, com els dispositius d'entrada/sortida o la memria que inclou el microcontrolador, s'ha de prescindir d'altres tipus de circuit.

Els microcontroladors ms comuns sn:

 Atmel;
 AVR;
 Hitachi;
 H8;
Holtek;
 HT8;
 Intel;
 8 bits;
 8XC42;
 MCS51;
 8xC251;
 16 bits;
 MCS96;
 MXS296;
 National Semiconductor;
 COP8;
 Microchip;
 Gamma baixa (Famlia 12Cxx de 12 bits) (p.e. PIC12C508);
 Gamma media (Famlia 12Fxx, 16Cxx y 16Fxx de 14 bits)(p.e. PIC16F84);
 Gamma alta (18Cxx y 18Fxx de 16 bits) (p.e. PIC18F452);
 dsPIC (DSPs);
 Motorola;
 8 bits;
 68HC05;
 68HC08;
 68HC11;
 16 bits;
 68HC12;
 68HC16;
 32 bits;
 683xx;
 NEC;
 78K;
 ST;
 ST 62;
 ST 7;
 Texas Instruments;
 TMS370;
 Zilog;
 Z86E02;
 Genric;
 Algunes arquitectures de microcontrolador estan disponibles una quantitat de venedors tan elevada i en tantes varietats, que podrien tenir la seva prpia categoria. Entre ells trobam, principalment, les variants de 8051 y Z80.


Vegeu tamb.
Microprocessador;
 Microbot;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62954" title="Provncia d'Omsk" nonfiltered="4554" processed="4544" dbindex="24960">

La provncia d'Omsk (en rus                 , transliterat mskaia blast) s un subjecte federal de Rssia.
 















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62955" title="Provncia de Sverdlovsk" nonfiltered="4555" processed="4545" dbindex="24961">

La provncia de Sverdlovsk (en rus                       , transliterat Sverdlvskaia blast) s un subjecte federal de Rssia. El seu nom es va adoptar desprs de la Revoluci Russa en honor a Ikov Sverdlov. La capital n's Iekaterinburg, anomenada Sverdlovsk en poca sovitica.

Poblaci.
Segons el cens rus del 2002 hi havia 4.486.214 habitants, dels quals eren urbans 3.943.529 i rurals 542.685. Per grups tnics, 28.957 (0,06%) no donaven dades de comunitat tnica. La resta s'identificaven amb 148 grups tnics, entre els quals 4.002.974 rusos (89%), 168.143 ttars (3,75%), 55.478 ucranesos (1,2%), 37.296 baixkirs (0,8%), 27.863 maris (0,6%), 22.540 alemanys del Volga (0,5%) i altres.  
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62957" title="Partit Comunista Francs" nonfiltered="4556" processed="4546" dbindex="24962">

El Partit Comunista Francs (Parti Communiste Franais en francs) s un partit poltic francs d'esquerres, membre del Partit de l'Esquerra Europea. 

Histria.
El PCF fou fundat al Congrs de Tours, l'any 1920, com a conseqncia de l'escissi al si de la Secci Francesa de la Internacional Obrera (SFIO) entre els partidaris de la 2 Internacional (de la qual formava part la SFIO) i els partidaris de la III Internacional (majoritaris i favorables a la Revoluci Russa i al bolxevisme). Aquests ltims fundaren la Secci Francesa de la Internacional Comunista, que esdevindria posteriorment l'actual Partit Comunista Francs. Durant els anys trenta el principal dirigent fou el nord-catal Andreu Marty. Ms tard en fou secretari general Maurice Thorez. I fins el 1968 hi va militar el filsof Roger Garaudy.

Situaci actual.
En l'actualitat, la presidncia del PCF l'ocupa la diputada Marie-George Buffet. Va ser escollida per aquest crrec desprs de la marxa de l'antic president Robert Hue. Marie-George Buffet havia estat anteriorment secretria general del partit. 

El Partit Comunista Francs es troba avui dia a l'oposici.

Dos departaments sn governats pel Partit Comunista. Es tracta dels departaments de Sena Saint-Denis i Val-de-Marne, tots dos a la regi d'Illa de Frana. El PCF ocupa la presidncia d'aquests dos departaments grcies al suport rebut per part dels altres partits poltics d'esquerra presents als Consells Generals, ja que en cap de les dues assemblees disposa de la majoria absoluta.

D'entre els altres departaments francesos, el Partit Comunista Francs t una presncia notable als Consells Generals dels departaments del Nord i Pas-de-Calais, amb 10 consellers generals a cadascun; Gard (Llenguadoc-Rossell)  i Sena Martim (Alta Normandia) amb 9 consellers;  Cher (Centre) i les Boques del Roine amb 8 consellers; i al Consell General de l'Isre (Roine-Alps), amb 7 consellers generals.

Referncies.
 Le Monde. Cahier rsultats: Second tour des rgionales et des cantonales. Pars, 30 de mar del 2004.

Enllaos externs.
 Partit Comunista Francs  ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62963" title="Funci resum" nonfiltered="4557" processed="4547" dbindex="24963">

Es denomina funci resum (hash function en angls) a un algorisme o funci per sumaritzar o identificar una dada a travs de la probabilitat. El resum (hash en angls) s el resultat de dita funci o algorisme. Alguns exemples sn el MD5, el SHA-1 i en general els CRCs.

Una propietat fonamental de les funcions resum, s que si dos resums, utilitzant la mateixa funci, sn diferents, llavors les dues entrades que generaren aquests resums tamb ho sn.

La funci resum, s'utiliza principalment tant en el camp de la criptografia com en el de la indexaci de dades i en el de les comunicacions digitals com a codi de redundncia per a corregir errors de transmissi.

Molts sistemes relacionats amb la seguretat informtica, amb les bases de dades o les transmissions de dades, usen funcions o taules de resum.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62967" title="Joan Mir i Ferr" nonfiltered="4558" processed="4548" dbindex="24964">

Joan Mir i Ferr (Barcelona, 1893 - Palma, 1983) fou un pintor, escultor, gravador i ceramista catal.

Mir fou un dels artistes surrealistes ms coneguts, i utilitzava sovint elements del subconscient en la seva pintura. En nombrosos escrits, va declarar el seu menyspreu per la pintura tradicional i el desig d'utilitzar altres mtodes d'expressi.

Biografia.
Va nixer el 20 d'abril de 1893 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar comer i va treballar durant dos anys com a treballador en una drogueria, fins que una malaltia el va obligar a retirar-se a la casa familiar de Mont-roig del Camp. Al seu retorn a Barcelona ingressa a l'Acadmia d'art dirigida per Francesc Gal, on va conixer les ltimes tendncies artstiques europees.
Durant la Guerra Civil, va collaborar amb el Comissariat de Propaganda

Obra creativa.

Mogut per la comunitat artstica que s'agrupava al barri de Montparnasse, des de 1920 es va mudar durant diverses temporades hivernals a la ciutat de Pars, on va desenvolupar un estil nic, influt per poetes i escriptors surrealistes. Els seus treballs surrealistes sn considerats dels ms originals del segle XX. 

L'any 1926 va inciar la seva collaboraci amb Max Ernst en dissenys per als Ballets Russos de l'obra Romeo i Julieta de Serguei Diguilev. Amb l'ajuda de Mir, Max Ernst va ser un pioner en la tcnica del "grattage" en la qual s'usa una esptula per a remoure pigments de la tela. 

Mir fou considerat un dels artistes surrealistes ms radicals, del qual el fundador del moviment surrealista Andr Breton va qualificar de "el ms surrealista de tots nosaltres". Grcies a la seva afinitat a l'automatisme, va promoure l's del dejuni, l'insomni i les drogues psicoactives per a induir estats d'allucinaci que el duguessin a crear un art que revels el subconscient. Mir va declarar haver creat un dels seus treballs ms famosos, El Carnaval de l'Arlequ, sota allucinacions degudes a la falta de menjar i beguda. 

En les seves ltimes dcades va accelerar el seu treball en diferents mitjans, produint escultures i, al costat del ceramista Josep Llorens i Artigas, centenars de cermiques, incloent els murals "La Lluna" i "El Sol" de la seu de la UNESCO a Pars i inaugurat l'any 1958, pels quals l'any segent va rebre el Premi Guggenheim. Al final de la seva carrera artstica va divulgar les seves idees ms radicals i menys conegudes, i a ms, va realitzar un mural per al Pavell del Gas de l'Exposici Universal realitzada a la ciutat d'Osaka (Jap) l'any 1970, on va transgredir novament les convencions tradicionals de la pintura. 

Les cartes que des de la seva joventut va enviar al seu amic Josep F. Rfols, que permeten resseguir la seva evoluci vital i artstica de primera ma, es conserven a la Biblioteca de Catalunya que les va publicar i anotar -a crrec d'Amadeu J. Soberanas i Francesc Fontbona- el 1993.

Entre els molts premis rebuts per Joan Mir cal destacar, el Gran Premi de Gravat de la Biennal de Vencia de l'any 1954, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya el 1978, i la Medalla d'Or de les Belles Arts l'any 1980.

Va morir a la ciutat de Palma de Mallorca el 25 de desembre de 1983 i fou enterrat al cementiri de Montjuc, a Barcelona. Actualment moltes de les seves obres poden ser vistes a la Fundaci Joan Mir de Barcelona; la Fundaci Pilar i Joan Mir de Palma de Mallorca, o als museus MNAM de Pars o al MOMA de Nova York.

Honors.
 Google va dedicar la seva portada a Joan Mir, el dia 20 d'abril del 2006, el dia del cent-tretz aniversari del seu naixement. Segons alguns mitjans, la portada va ser retirada abans degut a una reclamaci.

 Referncies .


Enllaos externs.

  Fundaci Joan Mir;
  Fundaci Pilar i Joan Mir a Mallorca;
  Joan Mir a Artcyclopedia;
  Obres de Joan Mir;
  Exposici a la Galeria Arcadi Calzada;
  Biografia de Joan Mir;
  Joan Mir, el color dels somnis (CD-ROM);
  Exposici: Joan Mir. Galeria d'antiretrats;
  Notcia a Vilaweb sobre l'homenatge de Google;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62968" title="Borbons" nonfiltered="4559" processed="4549" dbindex="24965">

El Borbons (occit Borbons/Barbons, francs Bourbonnais) s una antiga provncia del centre de Frana; correspon a l'actual departament de l'Alier i a una part del departament del Cher, repartit en parts gaireb iguals entre Occitnia i els pasos d'oil. Actualment s repartida entre les regions d'Alvrnia (el departament d'Alier) i la de Centre (el departament de Cher)

Orografia.
Constitueix una rea de transici entre el Masss Central i la conca de Pars, i s drenada pel riu Cher i per l'Alier. 

Llenges.
A la part meridional es parla el dialecte occit de la zona del Creixent, que representa la transici entre oc i oil, per amb tres occitans dominants. L'occit es parla especialment al voltant de les ciutats de Montluon i Vichi.

A la part septentrional es parlen dialectes del francs o de la llengua d'ol, especialment al voltant de la ciutat de Molins.


 Economia .
El poblament s rural i dispers, i hi predomina la gran propietat. Els sls sn en general pobres, per grcies als adobs sn base d'una agricultura florent: blat i farratge, aliment, aquest ltim, de la ramaderia bovina del pas. Hi ha tamb alguns jaciments de carb, com els de Saint Hilaire i Noyant. Les ciutats, petites, sn en general mercats agrcoles, com Molins, capital de la provncia. 

 Histria .
A l'poca galla aquesta regi estigu poblada pels arverns, els edus i els bitriges cubs (cubi). Conquerida pels romans (cap al 58 aC), fou posteriorment ocupada pels visigots (477) i pels francs (principi del s VI). Al s X aparegu la senyoria de Borb. Aimard o Adhemar (s X) fou el primer dels senyors del Borbons; el seu nt Archambaud II (?-1034) consolid la dinastia Borb-Archambaud al poder. El seu descendent Archambaud X va morir a Xipre durant les croades el 1249. Aleshores fou adquirit per la casa de Borgonya.
Robert de Clermont, fill de Llus IX de Frana, adquir el Borbons en casar-se amb Beatriu de Borb (1278), i llur fill Llus I fou nomenat duc de Borb el 1327 per Carles IV. A la mort del conestable de Borb (1527), el Borbons fou unit uns quants anys ms tard (1531) a la corona francesa.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62969" title="Canet" nonfiltered="4560" processed="4550" dbindex="24966">

Numismtica: Canet era el nom popular de l'antiga moneda de cinc cntims de pesseta.
Toponmia: Canet significa lloc de canyes;
Canet d'Adri, municipi del Girons.
Canet d'en Berenguer, municipi del Camp de Morvedre.
Canet de Fals, venat de Fonollosa.
Canet de la Tallada, venat de la Tallada d'Empord.
Canet de Mar, municipi del Maresme.
Canet de Rossell, municipi del Rossell.
Canet lo Roig, municipi del Baix Maestrat.
Canet (Aude), municipi del departament de l'Aude.
Canet (Erau), municipi del departament d'Erau.
el Rec de Canet, venat del Port de la Selva.

Onomstica:
Canet (llinatge);

Vescomtat de Canet;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62972" title="Arenys" nonfiltered="4561" processed="4551" dbindex="24967">

Un areny s un terreny format d'arena.
Areny de Noguera, municipi de la Ribagora.
Arenys d'Empord, venat de Garrigs.
Arenys de Lled, municipi del Matarranya.
Arenys de Mar, municipi del Maresme.
Arenys de Munt, municipi del Maresme.
Arenys Residencial, venat d'Arenys de Munt.
Castell de l'Areny, municipi del Bergued.
Els Arenys, venat del Pont de Bar.
Riera d'Arenys, riera del Maresme.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62973" title="Partit Verd Europeu" nonfiltered="4562" processed="4552" dbindex="24968">


El Partit Verd Europeu s un partit poltic europeu creat el 22 de febrer de 2004 a Roma. Prov de la fusi de 32 partits ecologistes i ecosocialistes nacionals de 29 estats d'Europa, amb quatre no miembres de la Uni Europea (Sussa, Rssia, Gergia i Ucrana), en una formaci de dimensi europea.

Formen grup al Parlament Europeu en conjunt amb diversos diputats independients, nacionalistes i regionalistes d'esquerres amb el nom de Els Verds/Aliana Lliure Europea (Els Verds/ALE).

Personalitats.
El portaveu d'aquest grup parlamentari s Daniel Cohn-Bendit, diputat europeu amb doble nacionalitat franco-alemanya. A les elecciones europees de juny de 2004, el partit ha dut a terme la mateixa campanya electoral a tots els estats de la Uni, i les figures emblemtiques del partit (Daniel Cohn-Bendit, Monica Frassoni, Joschka Fischer...) han fet campanya a tota la Uni. D'aquest grup en formen part els eurodiputats catalans Ral Romeva i Bernat Joan.

 Partits membres .
Groen! (Blgica);
Ecolo (Blgica);
Partit Verd Blgar (Bulgria) ;
Iniciativa per Catalunya Verds (Catalunya) ;
De Grnne (Dinamarca) ;
Bndnis 90 / Die Grnen (Alemanya) ;
Eesti Rohelised (Estnia) ;
Vihre liitto (Finlndia) ;
Les Verts (Frana) ;
Verds de Gergia (Gergia) ;
Verds ecologistes (Grcia) ;
The Green Party of England and Wales (Regne Unit) ;
Scottish Green Party (Esccia);
Comhaontas Glas (Irlanda) ;
Federazione dei Verdi (Itlia) ;
Latvijas Zala Partija (Letnia) ;
Di Grng (Luxemburg) ;
Alternattiva Demokratika (Malta) ;
De Groenen (Pasos Baixos) ;
GroenLinks (Pasos Baixos) ;
Miljpartiet de Grnne (Noruega) ;
Die Grnen (ustria);
Zieloni 2004 (Polnia) ;
Os Verdes (Portugal) ;
Federa ia Ecologist  din Romnia (Romania) ;
The Interregional Green Party (Rssia) ;
Miljpartiet de Grna (Sucia) ;
Grne/Les Verts (Sussa) ;
Strana Zelenych na Slovensku (Eslovquia) ;
Confederacin de Los Verdes (Espanya) ;
Strana Zelenych (Repblica Txeca);
Partija Zelenych Ukrajiny (Ucrana) ;
Zld Demokratk (Hongria) ;
Cyprus Green Party (Xipre);

 Vegeu tamb .
PPE-DE;
PSE;
ELDR;
GUE/NGL;
Iniciativa per Catalunya Verds;

Enllaos externs.
Partit Verd Europeu;
Grup Parlamentari de Els Verds/ALE;
Iniciativa per Catalunya Verds;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62977" title="Serra de Cabrera (la Vall d'en Bas)" nonfiltered="4563" processed="4553" dbindex="24970">

La serra de Cabrera s un sistema muntanyenc situat al Nord del Collsacabra, comarca natural de la Catalunya central que es troba entre Osona, la Garrotxa i la Selva. s un terreny molt escarpat amb nombrosos cingles. La formen les muntanyes del Pla d'Aiats, Cabrera, les Vores de Masellera, el Montcau i el Puig d'en Bach. El seu punt culminant s la muntanya de Cabrera (1307m) on es troba el Santuari de la Mare de Du de Cabrera.
En aquesta serra neix el riu Fluvi.

Enllaos externs.
Associacio Amics dels Cingles de Collsacabra - Revista ELS CINGLES de Collsacabra ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62978" title="Isaac Rabin" nonfiltered="4564" processed="4554" dbindex="24971">


Isaac Rabin (               , Yitzjak Rabin) (Jerusalem, 1 de mar de 1922 - Tel Aviv, 4 de novembre de 1995) va ser un militar i poltic israeli. Fou el set cap d'Estat Major de l'Exrcit d'Israel (Tshal) entre 1964 i 1967, ambaixador d'Israel als Estats Units entre 1968 i 1973, primer ministre entre 1974 i 1977, i novament des de 1992 fins el seu assassinat el 1995. Fou Premi Nobel de la Pau i Premi Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional, ambds l'any 1994.

Joventut.
Des de ben jove s'identific amb el moviment sionista. Va estudiar al kibbutz Givat Hashlosha i a l'escola agrcola Kaduri de Galilea. Als 19 anys es va unir a l'exrcit clandest hebreu, el Hagan, coincidint amb els darrers anys del comandament britnic de Palestina; ms tard form part del seu cos d'elit, el Palmac. El 1946 fou capturat per les autoritats britniques i va estar cinc mesos empresonat. Va ascendir rpidament, i durant la guerra de la independncia de 1948-1949 va comandar la Brigada Harel, la major fita de la qual fou la conquesta de Jerusalem occidental. Va participar a les converses de pau de Rodes, entre Israel i Egipte, que conduiren a la redacci de les condicions de l'armistici i del cesament del foc entre ambds pasos. El 1948, en plena guerra, Rabin contrau matrimoni amb Leah Schlossberg.

Carrera militar.
Un cop acabada la guerra de la independncia, va continuar la seva carrera militar al Hagan, que en crear-se l'estat d'Israel pass a anomenar-se Tshal, o Exrcit de Defensa d'Israel. El 1948 va participar en el bombardeig i enfonsament del vaixell armat i secessionista anomenat Altalena, per ordre del primer ministre David Ben Gurion, acte que va acabar per apaivagar les veus dissidents d'exmilicians encapalats per Menahem Begin, i va segellar la unitat de les faccions al voltant del Tshal.

Als 32 anys esdevingu el general ms jove de la histria de l'exrcit israeli. Va participar en la segona guerra araboisraeliana, la campanya del Sina de 1956, i en 1964 fou nomenat cap de l'Estat Major, crrec des del qual reorganitz l'exrcit. Sota el seu comandament, i sota el govern del ministre de Defensa Moshe Dayn, Israel assol la seva victria a la guerra dels sis dies (1967), al final de la qual Israel va haver derrotat els exrcits egipci, jord i siri, i conquistat els territoris de Cisjordnia, la pennsula del Sina, la franja de Gaza, i els Alts del Golan. En finalitzar aquesta tercera guerra, Rabin canvi la carrera militar per la diplomtica (i ulteriorment per la poltica).

De diplomtic a Primer Ministre.
L'any 1968 Rabin fou nomenat ambaixador d'Israel als Estats Units, crrec que compl fins el 1973. En aquells anys adquir una visi mplia de les relacions internacionals, i establ relacions personals amb la cpula poltica de Washington. En finalitzar, va tornar a Israel per afiliar-se al Partit Laborista israeli, coincidint amb la guerra del Yom Kippur. El desembre del mateix any 1973, va ser escollit al parlament israeli, el Knesset; i pass a formar part del govern laborista com a ministre de Treball, sota la presidncia de la primera ministra Golda Meir, de qui havia guanyat la confiana en desenvolupar el seu crrec d'ambaixador.

L'1 d'abril de 1974 es va donar a conixer un dictamen de la comissi investigadora de la quarta guerra araboisraeliana, la de Yom Kippur. El dictamen, junt amb l'onada de protestes populars, port a la renncia de Golda Meir i del seu govern l'1 d'abril de 1974. Rabin fou un dels pocs poltics que no es va veure embolicat per les conseqncies de la guerra, i fou escollit per liderar el Partit Laborista i pel crrec de primer ministre d'Israel (fins el 1977).

Durant el govern de Rabin, es van signar acords de separaci de forces del Sina amb Egipte (1975); comenaren els primers assentaments jueus a Cisjordnia; tingu lloc, sota les seves ordres directes i sota les del seu ministre de Defensa Shimon Peres, el rescat de rehens d'Entebe el juliol de 1976 que havien estat segrestats per un grup terrorista palest.

Cap al final del seu mandat, el 1976, el govern de Rabin comen a denotar smptomes de crisi. La inflaci havia augmentat molt com a conseqncia de la crisi energtica mundial que esdevingu rera la guerra de Yom Kippur. Van desvetllar-se casos de corrupci, com el que culmin amb el sucidi del seu ministre de Construcci (Abraham fer). Els partits religiosos socis de govern en coalici van veure amb mals ulls l'arribada d'avions F-15 de la Fora Aria Israeliana un cop ja havia comenat el sbat. Tot plegat, fu que es convoquessin eleccions anticipades el 17 de maig de 1977.

La gota que fu vessar el got fou un escndol poltic en qu sortia involucrada la seva dona, Leah Rabin; se li va descobrir un compte corrent en dlars de l'etapa diplomtica als Estats Units, la qual cosa violava les lleis israelianes de l'poca. Va haver de dimitir en favor de l'altre candidat del mateix partit, Shimon Peres. La sensaci de corrupci fu segurament que les eleccions fossin guanyades pel partit opositor, el Likud de Menahem Begin, la qual cosa supos la fi d'un perode de 29 anys de govern laborista.

Opositor i ministre.
Les lluites internes i la intensa rivalitat entre Peres i Rabin van marcar els segents anys com a diputat opositor (1977-1984). Foren uns anys de baix perfil pblic i poltic, i va ser quan Rabin escrib la seva autobiografia (          , Pinks Sherut, o Full de Servei), clebre per les seves acrrimes crtiques a Shimon Peres, a qui titll d'"incansable intrigant", fidel al seu vocabulari directe.

Entre 1984 i 1990 ocup el crrec de ministre de Defensa de dos governs de coalici nacional, presidits alternadament per Shimon Peres i per Isaac Shamir. Sota el seu mandat orden la retirada gaireb completa de l'exrcit israeli del Lban (1985), llevat una franja de seguretat al llarg de la frontera que no fou evacuada fins l'any 2000. Tamb sota el seu crrec de ministre esclat la primera intifada palestina, el 9 de desembre de 1987.

Entre 1990 i 1992 va tornar a ocupar el seu esc en la Knesset com a diputat de l'oposici.



Segon perode com a Primer Ministre.
Isaac Rabin es va imposar a Shimon Peres en unes eleccions primries, i fou electe candidat a Primer Ministre pel Partit Laborista, al qual brind una contundent victria electoral, la primera en 18 anys. Rabin assum el seu segon perode com a Primer Ministre d'Israel el 13 de juliol de 1992, als 70 anys d'edat, alhora que mantenia la cartera de Defensa. Tot i la seva llarga rivalitat, nomen Peres ministre d'Afers Exteriors, qui decid revifar les converses de Madrid per mitj de negociacions secretes a Oslo, primer entre intellectuals israelians i membres de la OAP (Organitzaci per a l'alliberament de Palestina), i posteriorment amb la intervenci de representants israelians oficials encapalats pel propi ministre d'Exteriors.

Peres va aconseguir convncer Rabin per superar la seva natural aversi al lder de l'OAP, Iasser Arafat, a qui considerava cap d'una banda terrorista. Amb gran dosi de pragmatisme i amb l'aval dels Estats Units, va acceptar les negociacions secretes d'Oslo, que conduiren als acords d'Oslo signats a Washington el 13 de setembre de 1993. Posteriorment, Arafat torn a Gaza com a titular d'un govern autnom amb autoritat inicialment sobre la Franja de Gaza i Jeric, que posteriorment aniria extenent-se a altres territoris de Cisjordnia. Rabin sign tamb el tractat de pau assolit amb el rei Hussein de Jordnia, el 26 de setembre de 1994. Els seus esforos foren reconeguts amb la concesi, junt amb Iasser Arafat i Shimon Peres, del Premi Nobel de la Pau l'any 1994, i el Premi Prncep d'Astries de la Concrdia del mateix any, conjuntament amb Arafat. Un dels efectes collaterals del procs de pau fou la reconciliaci entre Rabin i Peres, que passaren a ser confidents i ntims collaboradors.

Durant el segon i crucial perode de govern, Rabin experiment una profunda metamorfosi, per passar d'una concepci prament militar del conflicte entre israelians i palestins, mantinguda fins la seva ferma lluita contra la intifada com a ministre de Defensa, fins un convenut promotor del difcil apropament als palestins en recerca de la pau a la regi. La seva frmula "pau a canvi de territoris" aspirava a proporcionar a Israel fronteres segures, una normalitat en les relacions amb els pasos vens i una acceptaci per la comunitat internacional, a canvi de cedir als rabs part dels territoris ocupats en els successius enfrontaments bllics.

No obstant aix, els anys segents a Oslo van veure al pas submergit en un gradual procs de crispaci: els primers grans atemptats terroristes sucides perpetrats per extremistes islmics (22 morts en un autobs a Tel Aviv el 19 d'octubre de 1994, 21 morts a Bet Lid el 22 de gener de 1995, etc...); una creixent oposici de la dreta israeliana a les successives retirades i concesions israelianes als palestins; discrepncies entre les parts sobre la implementaci dels acords; etc...

El clima d'exaltaci i revolta viscuda a Israel l'any 1995 fou fomentat per la dreta nacionalista i certs rabins, tots ells oposats a la poltica del govern. Rabin va patir una campanya de deslegitimaci dirigida personalment contra ell, i se l'acus de "trador" per l'entrega de terres als palestins.

L'atemptat.
El dissabte 4 de novembre de 1995 es va convocar un mting multitudinari a la plaa dels Reis d'Israel (avui dia plaa Yitzjak Rabin) de Tel Aviv, amb la finalitat d'enfortir als partidaris del procs de pau. Hi participaren artistes i poltics de centre-esquerra i d'esquerra. En culminar l'assemblea i abans que Rabin pogus pujar al seu cotxe oficial, un fantic (Yigal Amir) li dispar dos trets per l'esquena. Als pocs minuts, Isaac Rabin moria.









Enllaos externs.
  Biografia oficial;
  10 minute Kempler video of Rabin assassination: Israeli web site;
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1994;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional 1994;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62980" title="Cabrera (desambiguaci)" nonfiltered="4565" processed="4555" dbindex="24972">


Geografia:
 Arxiplag de Cabrera, arxiplag de les illes Balears, i dins d'aquest:
 illa de Cabrera, la ms gran de l'arxiplag.
 Barranc de Cabrera, curs fluvial de la comarca de la Noguera.
 Barranc de Cabrera, curs fluvial de la comarca de l'Alt Urgell.
 Cim de Cabrera, cim del municipi de Montferrer i Castellb (Alt Urgell).
 Cim de Cabrera, cim dels municipis de Santa Maria de Corc (Osona) i la Vall d'en Bas (Garrotxa).
 Cabrera, despoblat del municipi de Vilanova de Mei (Noguera), i prop d'aquest:
 Bosc de Cabrera, indret del municipi de Vilanova de Mei (Noguera).
 Cabrera d'Igualada o Cabrera d'Anoia, municipi de l'Anoia.
 Cabrera de Mar, municipi del Maresme, i relacionat amb aquest:
 Platja de Cabrera, accident litoral.
 Riera de Cabrera, curs fluvial de la comarca del Maresme.
 Coll de la Cabrera, coll del municipi de Guardiola de Bergued (Bergued).
 La Cabrera, venat de Mont-ral (Alt Camp).
 Muntanyeta de Cabrera, petit tur al sector sud-oest de l'Horta, prop del Vedat de Torrent, dins el terme de Torrent de l'Horta.
 Plana de Cabrera, pla del municipi de Tivissa (Ribera d'Ebre).
 Serra de Cabrera, part de la Serralada Transversal, al lmit de la Garrotxa i d'Osona.
 Serra de Cabrera, sistema muntanyenc al Collsacabra.

Histria:
 vescomtat de Cabrera, jurisdicci feudal.
 Cabrera, llinatge vescomtal del Principat de Catalunya.
 lvar de Cabrera o lvar I d'Urgell (1239-1268), comte d'Urgell.
 Bernat I de Cabrera.
 Bernat II de Cabrera (1298-1364), vescomte de Cabrera i de Bas.
 Bernat III de Cabrera (?-1368), vescomte de Cabrera i de Bas i comte d'Osona.
 Bernat IV de Cabrera (1352-1423), vescomte de Cabrera i de Bas i comte de Mdica, conegut tamb per Bernard.
 Bernat Joan de Cabrera (~1400 - 1466), vescomte de Cabrera i de Bas i comte de Mdica.
 Climent de Cabrera (segle XV), fill illegtim de Bernat Joan de Cabrera.
 Gausfred de Cabrera (segle X - segle XI), primer senyor del castell de Cabrera documentat.
 Guerau I de Cabrera.
 Guerau II de Cabrera (~1066-~1132), vescomte de Girona i del Baix Urgell, dit tamb Guerau Pon de Cabrera.
 Guerau III de Cabrera (?-~1158/1165), vescomte de Girona i d'ger, primer vescomte de Cabrera i trobador.
 Guerau IV de Cabrera (1196-1228), vescomte de Cabrera i comte d'Urgell.
 Guerau de Cabrera o Guerau d'Urgell (?-d 1271), fill del comte Pon I d'Urgell.
 Pon I de Cabrera (?-~1105), vescomte de Girona, dit tamb Pon Guerau de Cabrera.
 Pon II de Cabrera (~1098-~1144 o ~1170), vescomte de Girona i d'ger, dit tamb Pon Guerau de Cabrera.
 Pon III de Cabrera (?-~1199), vescomte de Cabrera i d'ger.
 Pon IV de Cabrera o Pon I d'Urgell (?-1243), comte d'Urgell i vescomte d'ger.
 Sana Ximenis de Cabrera, filla de Bernat IV de Cabrera i de Timbor de Prades.
 Cabrera, llinatge dels castlans del castell de Cabrera.
 Cabrera, castell situat al municipi de Maanet de Cabrenys (Alt Empord).
 comtat de Cabrera, ttol concedit per l'emperador Carles VI d'ustria, el 1719, a Joan Gil de Cabrera i Perells, nic titular.

Personatges histrics:
Alonso de Cabrera (1549-1598), religis dominic i predicador;
ngel Cabrera Latorre (1879-1960), zoleg.
Blas Cabrera (1946), fsic nord-americ d'origen espanyol.
Ferran Cabrera i Cant (1866-1937), pintor.
Guillema de Cabrera (?-d 1277), amistanada de Jaume el Conqueridor.
Guillermo Cabrera Infante (1929-1999), escriptor i assagista cub.
Jaume Cabrera (segle XIV-d 1432), pintor actiu a Barcelona.
Jernimo Luis de Cabrera (1528-1574), explorador i colonitzador.
Joan Baptista Cabrera i Ibarz (1837-1916), dirigent protestant, primer bisbe de l'Esglsia Episcopal Espanyola.
Maria Dolors Cabrera i Heredia de Miranda (1829-?), escriptora.
Ramon Cabrera i Griny (1806-1877), cap militar carl.
Vicent Cabrera (segle XVII - 1732), impressor.

Pesca:
cabrera, ormeig de pesca.

Vegeu tamb.
el Cabrers, comarca natural i terme jurisdiccional del castell de Cabrera, a Osona.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62982" title="Armanyac" nonfiltered="4566" processed="4556" dbindex="24974">


L'Armanyac (en occit Armanhac, en francs Armagnac) s una regi histrica dins de Gascunya, situada a la conca d'Aquitnia, i que forma actualment, en bona part, el departament francs de Gers. 
 Orografia i economia .
s un pas d'ondulacions aturonades, amb boscs a les parts ms altes i bancs de sorra i d'argiles terciries als costers, plantats de vinyes, el ram de les quals s utilitzat per a la fabricaci de vins blancs, dels quals hom obt un conegut aiguardent. Els cereals, blat i moresc, i l'aviram completen els recursos econmics ms importants. 

 Histria .
El comtat d'Armanyac fou creat el 960 a favor de Bernat I el Guerxo. Vers el 1140, Guerau III li incorpor el vescomtat de Fesenzac (el qual en fou separat de nou el 1285). Ms tard li foren incorporats els comtats de Rods i de Carlat, els vescomtats de Lomanha, d'Autvilar i de Comenges, i el Charolais (del 1327 al 1390). 

Les companyies mercenries de Joan III d'Armagnac van atacar Catalunya del 1389 i 1390 amb la intenci de pendre el Rossell, doncs reclamava la Corona de Mallorca, atacant Besal i prenent el castell de Rasigueres (ocupat els anys 1389 i 1390) i que el governador de Rossell Gilabert de Crulles intent en va d'ocupar a l'agost del 1390, per ser finalment derrotat a la Batalla de Navata el 1390.

Joan IV (mort el 1450) disput Comenges a Carles IV de Frana, per fou venut (1444) i hagu de renunciar a tots els seus drets. 

Desprs de la mort de Joan V (1473), el rei Llus XI de Frana declar el comtat incorporat a la corona (1481), per Carles VIII de Frana el restitu a Carles I, germ del darrer comte. Pass desprs al duc Carles IV d'Alenon (mort el 1525) i al rei de Navarra Enric II d'Albret (mort el 1555), ambds consorts de Margarida de Valois-Angulema, a la seva filla Joana III d'Albret, reina de Navarra (morta el 1572) i, finalment, al fill d'aquesta, el rei Enric III de Navarra i IV de Frana, que incorpor el comtat a la corona el 1607. Llus XIII de Frana el torn a donar (1645) a Enric de Lorena-Guisa, comte d'Harcourt (mort el 1666), la posteritat del qual l'ostent fins a la Revoluci Francesa. 

Vegeu tamb.

Comtat d'Armanyac;
Armanyac (beguda);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62983" title="San IV de Navarra" nonfiltered="4567" processed="4557" dbindex="24975">
San IV de Navarra el de Pealn ( v 1039 - Pealn Guadalajara 1076 ), rei de Navarra (1054-1076).

Orgens familiars.

Fill de Garcia IV Sanxes III de Navarra i Estefania de Foix, succe al seu pare a la mort d'aquest el 1054 a la batalla d'Atapuerca.

Va ascendir al tron als catorze anys, reb per la guia de la seva mare fins el 1058, any en qu fou considerat major d'edat.

Conflictes externs.

S'ali amb el seu oncle Ramir I d'Arag i junts assetjaren la taifa de Saragossa per obtenir la submissi de Motcadir. Aquest per pag per no ser sotms i va intentar enfrontar San IV amb el seu cos San III d'Arag, el qual havia succet al seu pare el 1063.

San IV hagu de suportar diversos conflictes a les terres de Castella que restaven sota poder navarrs. Les pretensions expansionistes de San III de Castella, que obligaren Navarra a mantenir ben fortificades les fronteres del regne, van fer esclatar la guerre dels tres Sans el 1067, per la qual el rei de navarra, aliat amb el seu cos San d'Arag, va aconseguir derrotar el rei castell.

Npcies i descendents.

Es cas vers el 1068 amb Placencia, d'orgen francs. D'aquest matrimoni nasqueren:
 l'infant Garcia de Navarra, mort jove;
 l'infant Garcia de Navarra (? -d 1091), rei titular de Navarra;

Tingu diversos fills illegtims:
 l'infant Ramon Sanxes, senyor d'Esquiroz;
 la infanta Urraca Sanxes, religiosa;

Mort i successi.

Fou assassinat el 4 de juny de 1076 a Pealn, vctima d'una conjura poltica provocada pels seus germans. Aix durant una cacera, el seu germ Ramon de Navarra, el precipit al buit des del capdamunt d'una roca. 

La seva mort va provocar la invasi de Navarra per part d'Alfons VI de Castella, el qual ocup La Rioja, i tamb per part de San III d'Arag, que fou proclamat rei de Navarra amb el nom de San V de Navarra.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62987" title="Caldes" nonfiltered="4568" processed="4558" dbindex="24976">

Geografia: Caldes, del llat calidas, s un lloc d'aigues calentes.
Caldes d'Estrac, municipi del Maresme.
Caldes de Malavella, municipi de la Selva.
Caldes de Montbui, municipi del Valls Oriental.
Caldes de Bo, venat i balneari de la Vall de Bo.
Riu Caldes a la comarca dels Ports al Pas Valenci.
Histria: Caldes (poble);
Amb el mateix significat tamb:
Escaldes, poble de la parrquia d'Escaldes-Engordany.
Vilanova de les Escaldes, poble de l'Alta Cerdanya.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62993" title="Skagit" nonfiltered="4569" processed="4559" dbindex="24977">

Els skagit sn una tribu de parla salish, que s'anomenen a si mateixos Hum-a-luh (el nostre poble), als marges dels rius Skagit i Stillaguamish (Washington). Parlen lushootseed. 
 Localitzaci .
Es dividia en les subtribus:
 Base'lelotsed, al riu Skagit fins Van Horn inclosa la vila de Tca'gwalk, a la boca del riu Sauk.
 Baska'dsadsiuk, al marge meridional del riu Skagit de Hamilton a Birdsview.
 Baske'kwiuk, al riu Skagit vora Rockport, inclosa una vila a Marble Mount.
 Baslo'halok, al marge nord del Skagit de Hamilton a Birdsview.
 Duwa'ha, de South Bellingham a Bayview inclosa part del llac Whatcom, llac Samish i al riu Samish, inclosa la vila Batsla'thllaos, a Bayview vora la badia Padilla.
 Nookachamps, al riu Skagit des de Mount Vernon a Sedro Woolley i el riu Nookachamps fins Big Lake, inclosa Tsla'tlabsh.
 Sauk, al riu Sauk en la confluncia del riu Suiattle. ;
 Sba'leuk, al riu Skagit fins Birdsview vora Concrete.
 Sikwigwi'lts, al riu Skagit des de Sedro Woolley fins Lyman. ;
 Stillaguamish, al riu Stillaguamish des d'Arlington. ;
 Suiattle, al riu Suiattle.
 Tcubaa'bish, al riu Skagit de Lyman a Hamilton.

 Poblaci .
Segons Mooney (1928) amb els swinomish i altres sumaven 1.200 el 1780. Gibbs (1877) estim que hi havia 300 skagit el 1853. El cens del 1910 en recoll 56 sota aquesta denominaci. El 1923 l' United States Indian Office ewxoll 221 "swinomish", inclosos els Skagit i altres tribus; el 1937 potser hi havia 200 skagit. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats 684 upper skagit. D'ells, 619 eren censats ala reserva segons dades de la BIA.

 Costums .
Vivien a l rea cultural del Noroest, molt relacionats amb els nootka i kwakiutl, amb qui mantenien trets culturals similars, com els pals totmics i la celebraci del potlacht.  Vivien en viles d un miler de persones, s alimentaven de wapatto, arrels de cama, baies silvestres i pescaven salm i mamfers d aigua, feien escultures de cedre, practicaven l esclavatge i el xamanisme, i no formaven cap uni poltica ni naci unificada.
Celebraven cerimnies d iniciaci anomenades  de la canoa de l esperit  i d altres per a curar malalts. En elles, el xam simulava un viatge amb canoa a l interior de la terra per visitar les nimes dels difunts. S empraven taules de fusta i figures esculpides per fer de pont entre l home i l esperit. 
Tamb feien servir les sxwayxwey, mscares emprades pels naixements, casoris i funerals, amb els ulls plans i cilndrics que aplicaven jocs d efectes visuals. Els dissenys de dues dimensions eren no convencionals i ms variants, ms semblants als dels kwakiutl i nootka que no pas a haida i tlingit. 
Tamb tenien una tcnica de trenat per fer cistelles i catifes, o b tamb en espiral; unien palla i herbes seques i tenyides per decoraci geomtrica.

 Histria .
El primer contacte amb els blancs a la zona de Sound Puget es produ el 1774, amb exploradors  espanyols i russos. El 1788 James Cook va visitar la zona. 
Cap el 1805 els nord-americans Lewis i Clark arribaren a Washington. Cap el 1810 es constru Fort Astoria, a Spokane, i el 1813 el territori fou posat sota la protecci de la NNCo. El 1850 comenaren a confiscar-los terres merc l Oregon Donation Act, que arrabass 15.000 acres als skagit. Van signar el tractat de Medicine Creek el 1854, pel qual els garantien l'actual reserva.  






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62994" title="Esglsia de Sant Mateu de Bages" nonfiltered="4570" processed="4560" dbindex="24978">


L'esglsia parroquial de Sant Mateu de Bages domina el municipi del mateix nom. En la seva majoria s de principis del segle XIX en qu es va reconstruir i ampliar per ser massa petita i estar en molt mal estat.

De l'obra antiga es conserva el magnfic campanar preromnic de torre quadrada i amb finestres amb els caracterstics arcs de ferradura a quatre cares. Per veure la seva importncia, cal dir que noms en queden tres a Catalunya. Al Museu Comarcal de Manresa es conserven quatre capitells d'aquest campanar del segle X d'estil corinti califal, fets de pedra arenosa i molt rstecs.

De l'esglsia no en consta cap notcia anterior al segle X, per de les restes que n'han quedat del primitiu temple es demostra la seva existncia en aquest perode. Es l'any 1078 quan apareix documentat per primera vegada quan se li fan uns llegats.
Al segle XIII passa a ser parrquia i ja en el 1359 tenia 37 focs.

L'any 1936, tot el que hi havia a l'interior de l'esglsia va ser destrut.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62995" title="Garcia V de Navarra" nonfiltered="4571" processed="4561" dbindex="24979">
Garcia V de Navarra el Restaurador ( d 1110 - Lizarra, Navarra 1150 ), rei de Navarra (1134-1150).

Orgens familiars.

Fill de l'infant Ramir Sanxes, senyor de Monts, i Cristina Daz de Vivar, filla d'El Cid. Ramir Sanxes era fill de San Garcs de Navarra, fill illegtim de Garcia IV Sanxes III de Navarra.

Ascens al tron.

Fou escollit rei de Navarra per la noblesa local i els bisbes navarresos al no acatar les dispossicions testamentries del rei d'Arag Alfons I el Batallador.

Buscant una soluci a la separaci dels Regnes d'Arag i Navarra, que havien estat governats de forma conjunta des de l'any 1076, fins a la mort d'Alfons I, van decidir que Ramir II governaria Arag, mentre Garcia V ho faria a Navarra. Mantenint per la supremacia d'Arag sobre Navarra.

Aliances i enfrontaments.

S'ali amb Alfons I de Portugal el 1137 i s'enfrent a Alfons VII de Castella, a qui havia rendit homenatge a l'ascendir al tron. Va firmar la pau entre el 1139 i el 1140.

El 1144, desprs de quedar vidu, Garcia V es va casar amb una filla del rei castell, cosa que emperant totes les monarquies cristianes de la pennsula entre elles. Aix mateix es torn a reconixer vassall d'Alfons VII l'emperador. Grcies a aquesta uni Garcia V ajud al rei castell en la Reconquesta, aix particip en la Croada contra al-Mariyya de 1147 al seu costat.

El 1149 va firmar un tractat de pau amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, mitjanant el qual el comte catal es casaria amb la seva filla Blanca, tot i estar proms amb Peronella d'Arag. Al morir Garcia V no es va arribar a realitzar el comproms amb Blanca.

Npcies i descendents.

Es cas desprs de 1130 amb Margarida de l'Aigle, filla de Gibert de l'Aigle. D'aquest matrimoni tingueren:
 l'infant San VI de Navarra (v 1132-1194), rei de Navarra;
 la infanta Blanca de Navarra (1133-1156), casada el 1151 amb San III de Castella;
 la infanta Margarida de Navarra (?-1182), casada el 1150 amb Roger II de Siclia;


Es cas, en segones npcies a la catedral de Lle, el 24 de juny de 1144 amb Urraca de Castella, filla illegtima d'Alfons VII de Castella. D'aquest matrimoni tingueren:
 la infanta Sana de Navarra, casada amb Gast V de Bearn;


Tingu un fill illegtim:
 Roderic Garcs, comte de Montescaglioso;

Mort i successi.

Va morir el 21 de novembre de 1150 prop de Lizarra, i fou succet pel seu fill gran San VI el Savi.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62996" title="Eduardo Tamayo Barrena" nonfiltered="4572" processed="4562" dbindex="24980">
Eduardo Tamayo Barrena (2 de febrer de 1959 - ) s un poltic espanyol nascut al municipi de Pearroya-Pueblonuevo, provncia de Crdoba i llicenciat en  dret per la Universidad Complutense de Madrid.

Ingress en el PSOE en 1985, i fou designat membre de la Federacin Socialista Madrilea (FSM) el 4 de juliol de 2002. Dins del PSOE, Tamayo es trobava al sector conegut com Renovadores por la base.

En les eleccions autonmiques de la Comunitat de Madrid del 25 de maig de 2003, Tamayo ocup el lloc 13 de la llista de Rafael Simancas. Els resultats foren 47 escons per al PSOE, 9 per IU i 55 per al PP. El pacte entre les dues formacions d'esquerres era molt probable.

El 10 de juny del mateix any, Tamayo i la tamb diputada socialista Mara Teresa Sez s'absentaren de l'Assemblea de Madrid, i amb a impediren l'elecci del socialista Francisco Cabaco com a president de la mateixa, ja que els populars, amb majoria absoluta eixe dia (55 diputats contra 54) eligiren a Concepcin Dancausa. Amb a, esclat l'escndol. Des del principi, el PSOE apost per atribuir-ho a una trama immobiliria i urbanstica del PP, mentre que aquests argumentaren que  la seva absncia era deguda a un problema intern del PSOE. Tamayo, per la seva part, afirm en repetides ocasions estar en contra d'un pacte amb Izquierda Unida, negant les acusacions de corrupci.

El 23 de juny, Tamayo i Sez prengueren possessi de les seves actes  de diputats i passaren a formar el Grup Mixt.

Durant gran part de l'estiu de 2003, va tindre lloc una comissi d'investigaci de l'Assemblea de Madrid per examinar la hipottica relaci de Tamayo i Sez amb el PP o amb les constructores. La comissi va finalitzar sense cap resultat, ni a favor de les tesis del PSOE ni a favor de les del PP, i a va dur a la celebraci de nous comicis electorals.

Tamayo i Sez fundaren un nou partit poltic nomenat Nuevo Socialismo, que en la repetici de las eleccions en octubre de 2003 va aconseguir 6200 vots i per tant cap esc.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62997" title="Alt Rin" nonfiltered="4573" processed="4563" dbindex="24981">


L'Alt Rin (68) (Haut-Rhin en francs) s un departament de Frana situat a l'est d'aquest estat, a la regi fronterera d'Alscia. En alsaci s'anomena per la denominaci tradicional Oberelsass (Alta Alscia).

Geografia.
L'Alt Rin s un dels dos departaments que formen la regi d'Alscia. Limita amb el departament del Baix Rin, que s l'altre departament alsaci, i amb els departaments de Vosges (Lorena) i del Territori de Belfort (Franc Comtat). Aix mateix, limita a l'est amb Alemanya, situada a l'altra banda del riu Rin, i al sud amb els cantons sussos de Jura, Solothurn, Basilea-Ciutat i Basilea-Camp.

El territori departamental est dividit en 31 cantons i 377 municipis. El cant s una divisi territorial del departament, i que pot estar compost b per diversos municipis, o b per noms un. En el cas de les grans ciutats, els cantons poden estar composts per diversos barris d'aquestes. El cant porta el nom del seu chef-lieu, que en la majoria d'ocasions s la ciutat ms important.

Histria.
L'Alt Rin s un dels vuitanta-tres departaments originals creats durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790 (en aplicaci de la llei del 22 de desembre de 1789). Va ser creat a partir de la meitat sud de l'antiga provncia d'Alscia. Els seus lmits, per, han sofert diverses modificacions al llarg de la histria:
 l'any 1790, l'Alt Rin comprenia els districtes de Colmar, Altkirch i Ammerschwihr;
 l'any 1795, desprs de la supressi dels districtes, el departament de l'Alt Rin el formen els cantons d'Altkirch, Ammerschwihr, Belfort, Colmar, Dannemarie, Delle, Eguisheim, Ensisheim, Fontaine, Giromagny, Habsheim, Hirsingue, Horbourg, Huningue, Landser, Lutterbach, Sainte-Marie-aux-Mines, Masevaux, Munster, Neuf-Brisach, Ferrette, Ribeauvill, Riquewihr, Rouffach, Saint-Amarin, Sainte-Croix-aux-Mines, Lapoutroie, Cernay, Soultz, Thann i Turckheim;
 l'any 1798, la ciutat de Mulhouse, fins aleshores ciutat lliure, pass a formar part del departament de l'Alt Rin;
 l'any 1800, l'Alt Rin s'annexion el departament del Mont Terrible;
 l'any 1814, l'Alt Rin perd la major part dels territoris de l'antic departament del Mont Terrible, que foren retornats a Sussa. Noms conserv l'antic principat de Montbliard i el cant d'Audincourt;
 l'any 1816, l'Alt Rin perd Montbliard i Audincourt, que passaren a formar part del departament de Doubs (Franc Comtat);
 l'any 1871, la major part del departament pass a mans alemanyes com a conseqncia del Tractat de Frankfurt, que pos fi a la Guerra francoprussiana. Amb la part que romangu francesa es cre el Territori de Belfort;
 l'any 1919, l'Alt Rin torn a sobirania francesa (Tractat de Versalles) per separat del Territori de Belfort.

Poltica.
El Consell General de l'Alt Rin est controlat per la dreta, que hi t la majoria absoluta. Aquesta assemblea s l'rgan deliberant del departament.

Els seus membres, anomenats consellers generals, sn escollits per un mandat de 6 anys. Ara b, no tots els cantons celebren eleccions alhora, sin que una meitat dels cantons les celebra en una data, i l'altra meitat les celebra 3 anys ms tard. Aix, cada 3 anys, es renova parcialment el Consell General de l'Alt Rin.

L'escrutini es fa seguint el mateix sistema que regeix per a les eleccions legislatives: majoritari uninominal a dues voltes. Per a poder passar a la segona volta, cal obtenir el vot del 10% dels inscrits. Un candidat podr sortir elegit conseller general des de la primera volta si hi aconsegueix la majoria absoluta dels vots emesos i com a mnim el vot del 25% dels inscrits al cens electoral.

L'atribuci principal del Consell General s la de votar el pressupost del departament. Actualment, la composici poltica d'aquesta assemblea s la segent:

 No-adscrits de dreta: 9 consellers generals;
 Uni per un Moviment Popular (UMP): 7 consellers generals;
 Partit Socialista (PS): 5 consellers generals;
 Uni per a la Democrcia Francesa (UDF): 4 consellers generals;
 No-adscrits d'esquerra: 3 consellers generals;
 Els Verds: 2 consellers generals;
 Alsace d'Abord: 1 conseller general;

Aix mateix, l'altra principal funci del Consell General s la d'escollir d'entre els seus membres una comissi permanent, formada per un president i diversos vicepresidents, que ser l'executiu del departament. Actualment, el crrec de president l'ocupa Charles Buttner (UDF), elegit conseller general pel cant de Habsheim, on va guanyar les eleccions cantonals amb el 60,32% dels vots emesos a la segona volta. Charles Buttner, que ocupa la presidncia del Consell General des de les eleccions cantonals de 2004, substitueix en el crrec Constant Goerg (no-adscrit de dreta), que no es present la reelecci.

Vegeu tamb.
 Parla alsaciana;
 Llista de municipis de l'Alt Rin;
 Llista dels Cantons de l'Alt Rin;

Enllaos externs.

 Consell General de l'Alt Rin ;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63001" title="Malgrat" nonfiltered="4574" processed="4564" dbindex="24982">

Gramtica: Conjunci que indica que no ho impedeix l'oposici.
Toponmia, d'origen desconegut, probablement pre-rom:
Malgrat, venat de Cervera.
Malgrat de Mar, municipi del Maresme.
Malgrat de Noves, despoblat de les Valls d'Aguilar.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63002" title="Pineda" nonfiltered="4575" processed="4565" dbindex="24983">


Una pineda s un bosc de pins, vegeu pineda (bosc) o Pi (arbre)
Toponmia:
La Pineda, venat de Calaf.
La Pineda, venat de Sant Mart de Tous ;
 La Pineda, venat deTorrelavit.
La Pineda de Bages, venat de Sant Fruits de Bages.
La Pineda de Pals, venat de Pals.
La Pineda (Tarragona) antiga residncia romana.
La Pineda de Santa Cristina, venat de la Bisbal del Peneds i de Rodony.
Pineda de Mar, municipi del Maresme.
Platja de la Pineda, nucli turstic de Vila-seca.
Sant Miquel de Pineda, venat de Sant Feliu de Pallerols.
Pineda de Santa Cristina;
les Pinedes de l'Armengol (Carme);
les Pinedes de l'Armengol (la Torre de Claramunt);
les Pinedes de Castellnou;
la Pineda (Castelldefels) ;
les Pinedes Altes;
la Pineda (Vila-seca) ;
les Pinedes (Tarragona);
la Pineda Feu ;
Pinedes del Castellet ;
la Pineda (Albany) ;
la Pineda (Aviny);
la Pineda (Montclar);
Pineda (Montagut i Oix);
la Pineda (Terrassa);
la Pineda (Vilanova de Mei);
les Pinedes (la Bisbal de Falset);
Plana de la Pineda ;
Pla de la Pineda ;
les Pinedes (Vilaplana);
Pineda de la Vall;
la Pineda (Viladecans) ;
la Pineda de Can Camins ;
Pla de Pineda;
la Pineda Fosca;
la Pineda (Llavors);
la Pineda (Camprodon);
Pineda de l'Arts;
Platja de la Pineda;
la Pineda (Horta de Sant Joan);
les Pinedes (Aiguafreda);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63009" title="Arc de ferradura" nonfiltered="4576" processed="4566" dbindex="24984">

L'arc de ferradura s el que t una obertura que ultrapassa la mitja circumferncia amb el centre situat per sobre de la lnia d'arrencada. Es ms obert que l'islmic i amb l'extrads vertical sobre la lnia d'arrencada, sostingut per columnes amb grans bacs i capitells d'imitaci corntia.

s probable que es tracti d'una creaci dels antics indgens prerromans de la Pennsula Ibrica, d'aqu va passar, a travs dels Romans, a l'Art Visigot (segle VII), els quals van ser qui li van donar el seu primer impuls important. Dels visigots va passar a l'art hispanomusulm i, d'aqu, va passar a l'art mossrab i al mudjar.

s caracterstic de l'art preromnic catal.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63010" title="Distncia" nonfiltered="4577" processed="4567" dbindex="24985">
Es denomina distncia a la longitud del cam ms curt entre dos entitats. En matemtiques, per a un conjunt d'elements  es defineix formalment la distncia com a qualsevol funci binaria  de  en  que compleixi les segents propietats: 

 No negativitat:  ;
 Simetricitat: ;
 Identitat dels indiscernibles: ;
 Desigualtat triangular:  ;

El conjunt  amb una distncia definida sobre ell s'anomena espai mtric.

Aquestes propietats les compleix la distncia eucldia o geomtrica, que s la que correspon al concepte quotidi de distncia, per hi ha d'altres distncies que s'aparten d'aquest concepte. Vegeu exemples d'altres distncies a l'article espai mtric. 

Distncia (fsica).

Es denomina distncia entre dos punts A(x1,y1) i B(x2,y2) a la longitud del segment de uneix A i B. S'expressa matemticament com:

;

La distncia entre un punt P i una recta R s la longitud del cam ms curt que uneix el punt P(x1,y1) amb la recta R = Ax + By + C. Matemticament s'expressa com:

;

La distncia entre dos rectes paralleles s la longitud del cam ms curt entre una d'elles i un punt qualsevol de l'altra.

La distncia entre un punt P i un pla L s la longitud del cam ms curt entre el punt P(x1,i1,z1) i el pla L = Ax + By + Cz + D. Matemticament s'expressa:

;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63013" title="Oclusiva bilabial sonora" nonfiltered="4578" processed="4568" dbindex="24986">

La consonant oclusiva bilabial sonora s un so que es transcriu  en l'AFI. Apareix a moltes llenges, si b de manera menys freqent que el seu equivalent sord. En determinats idiomes eslaus pot tenir un allfon palatalitzat.

Caracterstiques.
El seu mode d'articulaci s oclusiu perqu hi ha una interrupci total del aire quan passa pels llavis.
s una consonant oral central.
s sonora perqu es produeix una vibraci de les cordes vocals.

En catal.
T carcter de fonema i est present en paraules com "bandera". Alterna amb l'allfon Fricativa bilabial sonora. Pot estar representat per les lletres B i V, fet que causa alguns problemes a l'ortografia. Quan  s produeix per sonoritzaci de  pot estar representat de manera excepcional per la lletra P (com a "cap buit"). 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63014" title="Fricativa dental sorda" nonfiltered="4579" processed="4569" dbindex="24987">
La fricativa dental sorda s un so de l'alfabet fontic internacional que es pronuncia de manera interdental a algunes llenges, entre elles el castell. El seu smbol de l'AFI s  que ve de l'alfabet grec (la Theta). No s un fonema gaire abundant. 

 Caracterstiques .
Es diu que s una fricativa perqu hi ha una turbulncia en l'aire quan s'acosta a les dents;
s una consonant;
s un so egressiu;

 En catal .
El catal no t aquest fonema, si b es pot sentir en alguns manlleus del castell o en la pronncia no normativa de .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63015" title="Fricativa postalveolar sorda" nonfiltered="4580" processed="4570" dbindex="24988">

La consonant fricativa post-alveolar sorda es representa  a l'AFI i s un so de la parla present a la majoria d'idiomes actuals. 

Caracterstiques.
S'articula recolzant la llengua darrere les dents, gaireb tocant el paladar per modificar la columna d'aire que ve dels pulmons.
Com s un so sord, no hi ha vibraci de les cordes vocals.
s una consonant central.

En catal.
s un fonema que pot aparixer al principi, enmig o al final de mot, i sol estar representat per la lletra x (com xocolata) o el dgraf ix (com a caixa). Alguns dialectes pronuncien aquestes lletres de manera africada i no fricativa. En les onomatopeies, s'usa per demanar silenci o baixar el to de veu.

Enllaos externs.
Informaci acstica, del projecte "Els sons del catal".























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63016" title="Nasal palatal sonora" nonfiltered="4581" processed="4571" dbindex="24989">

La consonant nasal palatal sonora es representa  a l'AFI, s a dir, la lletra ena amb cua cap a l'esquerra situada a l'extrem esquerre inferior. s un so molt freqent als idiomes actuals. 

Caracterstiques.
Es comporta com una oclusiva perqu hi ha una interrupci total del pas de l'aire.
El punt d'articulaci s palatal perqu la llengua es recolza al paladar.
s un so nasal perqu l'aire surt al mateix temps per la boca i pel nas.
Totes les consonants nasals sn sonores per definici.

En catal.
El catal t aquest fonema, que est representat pel dgraf NY, com a canya. La majoria d'idiomes tenen un dgraf per escriure'l (nh, gn, ny, nn), tret de llenges com el castell que posseeix una lletra especfica (). 

Un so similar, per no idntic, es produeix en catal amb la palatalitzaci de  o  com a menjar.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63017" title="Fricativa glotal sorda" nonfiltered="4582" processed="4572" dbindex="24990">
La fricativa glotal sorda, que es representa  a l'AFI s un so relativament freqent i que a ms t carcter de consonant o de vocal (menys) segons la llengua que l'empri. Est present a moltes interjeccions.

Caracterstiques.
s un so que estrictament no t un mode d'articulaci o un punt concret, a diferncia d'altres consonants. El terme glotal es refereix a una fase de la glotis, per no hi ha una interrupci de l'aire amb la llengua o altres rgans.
s sord perqu no hi ha vibraci de les cordes vocals.
Es veu molt afectat per les vocals que l'envoltin a la paraula.
No es divideix entre central i lateral com altres sons perqu es forma abans d'arribar a la boca.

En catal.
Aquest so noms existeix en certes interjeccions com, per exemple, ha, ha o hum, per no en d'altres com eh o oh. Moltes vegades es pronuncia incorrectament com a , potser per influncia del castell.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63018" title="Partit Comunista Romans" nonfiltered="4583" processed="4573" dbindex="24991">

El Partit Comunista Romans (PCR), en romans "Partidul Comunist Romn", fou un partit poltic de Romania creat l'any 1921 i que va ser declarat illegal a finals de l'any 1989.

L'any 1924, poc desprs de la seva creaci, es va declarar illegal. Fins el final de la Segona Guerra Mundial la seva presncia e importncia a la vida poltica romanesa era insignificant, ja que comptava amb pocs militants. Desprs de l'ocupaci sovitica de Romania al finalitzar la Segona Guerra Mundial va crixer espectacularment el seu numero de militants i a les eleccions romaneses de 1946 va formar part del Front Nacional Democrtic, una coalici de partits d'esquerra liderada per Petru Groza que guany les eleccions. Segons les evidncies que es tenen avui en dia, aquest comicis foren manipulats pels sovitics i els comunistes romanesos, deixant quasi sense representaci als altres partits poltics tradicionals.

L'any 1947 el primer ministre Petru Groza, que liderava un govern que incloua als comunistes i els socialdemcrates entre d'altres, va obligar al rei Mihai I a abdicar, proclamant la Repblica Popular de Romania, declarant-se llavors la unitat poltica en el PCR de tots aquells partits que formaven la coalici governamental. A partir d'aquell moment el Partit Comunista Romans va esdevenir l'nic partit poltic dins de la nova societat socialista que es pretenia construir i molts romanesos van considerar que era til afiliar-se al PCR, ja que en molts casos ser militant del partit facilitava aconseguir un treball o tot un seguit d'avantatges.

Petru Groza va dirigir como primer ministre el pas fins que li rellev en el crrec l'any 1952 Gheorghe Gheorghiu-Dej que era secretari general del PCR des de 1944.  Aquest va dirigir amb un cert aire estalinista el partit i Romania fins que l'any 1965 va morir. Entre els anys 1955 i 1961 el primer ministre fou Chivu Stoica i d'en 1961 Gheorghe Maurer.

L'any 1965 va ser elegit Nicolae Ceau escu per ocupar la secretaria general del PCR i la presidncia de la Repblica Popular de Romania quedava en mans de Chivu Stoica fins l'any 1967, a la vegada que es mantenia a Ion Gheorghe Maurer com primer ministre. El mateix va romandre a llur crrec fins que l'any 1974 fou substituit, moment en el que la famlia Ceausescu comenava a ocupar ms responsabilitats dins del Comit Central del PCR.

A la segona meitat dels seixanta y dels setanta del segle XX el PCR es desmarc progressivament de la URSS i del PCUS, entrant a vegades en confrontaci amb aquests, ja que es pretenia construir un socialisme de caire nacional per que a la vegada permets acabar amb les ansies imperials i intervencionistes que des de la URSS a vegades es portaven a terme. Aquest ruptura, per, mai va ser total, ja que el Partit Comunista Romans depenia molt del PCUS i per qu Romania, com a membre del COMECON i del Pacte de Varsvia no podia subsistir sense l'ajut dels sovitics i fora del bloc comunista, sense haver de renunciar a les tesis socialistes. Per aquest motiu a la segona meitat de la dcada dels anys setanta, el PCR va aprovar una srie de documents on es condemnava l'Eurocomunisme que defensava l'espanyol Santiago Carrillo (Secretari del Partit Comunista d'Espanya) i el partit comenava a esdevenir un instrument de la famlia Ceau escu per controlar el pas i aplicar les seves megalmanes idees, que passaven per una paranoia permanent per por a conspiracions i per fomentar el cult en les persones de Nicolae i Elena Ceau escu.

Al llarg dels anys vuitanta el PCR es trobava fixat ideolgicament en una fe cega en els membres del clan Ceau escu. Nicolae Ceau escu i la seva famlia, servint-se de la  Securitate que controlaven, instauraren un rgimen de terror on tot aquell que no rendia el culte a la seva personalitat i al partit era sospitos de ser un conspirador. Molts membres del partit van ser degradats i van perdre llurs responsabilitats tant en el partit com en l'estructura de l'estat. En aquell temps es va instaurar la triologia Partidul, Ceau escu, Romnia, que resumia el culte personal que es va instaurar tant dins del partit com en el pas.

Dins del PCR no va existir cap espai on poder fer arribar un missatge crtic que poses en dubte la tendncia absolutista i repressiva del rgimen personal i tirnic de la famlia Ceau escu, que a modus de dinastia dirigia els destins de Romania. Aix el PCR malgrat tenir ms de dos milions d'afiliats va perdre tot contacte amb la realitat i la societat, fet que no li va permetre estar preparat per poder acollir els canvis democrtics que a la URSS s'iniciaren amb la perestroika i la glsnost.

Al novembre de 1989 tingu lloc el XIV Congres del Partit Comunista Romans a la Sala Palatului de Bucarest. Aquest seria el darrer congres del partit. En una mostra de debilitat poltica  es va tornar a  renovar a Nicolae Ceau ecu en les seves funcions de Secretari General i s'aprovava el seu informe de gesti que plantejava una visi distorsionada de Romania a nivell econmic, poltic i social. Tamb es plantejaren planes per aconseguir que Romania l'any 2000 fos un dels pasos ms desenvolupats del mon occidental.

Aix va ser el preludi del que acabaria esdevenint al desembre de 1989, quant una part del mateix sistema comunista i de l'exercit van mantenir-se impassibles i incls afavoriren que les  revoltes populars comenades a Timi oara i que s'estengueren per Bucarest i tot el pas, acabessin amb el rgimen comunista vigent des de l'any 1947. Amb la caiguda, detenci i execuci de Ceau escu i la seva dona, Elena Ceau escu, es va encetar el llarg cam de liquidaci del rgim comunista romans, motiu pel qu es va decretar la illegalizaci del Partit Comunista Romans.

Actualment alguns antics alts crrecs del perode comunista ocupen responsabilitats en altres formacions politiques. Aix troben Ion Iliescu (president de Romania des de 1992 fins 1996 i des de 2000 fins 2004), que com tamb  altres molts membres del seu partit, el PSD (Partit Socialdemcrata Romans) foren membres del PCR. Tamb destaca com ex comunista Cornelius Vadim Tudor, president i fundador del ultranacionalista Partidul Romania Mare (PRM), Partit de la Gran Romania. Altres membres del PCR fundaren altres partits politics, per aquests quasi no han tingut importncia a la vida poltica de Romania.

Els comunistes romanesos sn actualment a partits com el Partit Socialista Romans (Partidul Socialist Romn, PSR), el Nou Partit Comunista Romans (PNCR), el Partit dels Comunistes sense membres del PCR (PC(N)), el Partit Socialista Obrer Romans (PSMR), l'Associaci Romania Obrera (AMR), entre d'altres formacions poltiques extra-parlamentries i amb molt poca presncia a la vida poltica romanesa.

Enllaos externs.
Partit Socialista Romans ;
Nou Partit Comunista Romans ;
Partits romanesos d'esquerres  ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63022" title="Oomoto" nonfiltered="4584" processed="4574" dbindex="24992">
Oomoto-kyo s una religi japonesa fundada el 1892 per Nao Deguchi. Els practicants d'Oomoto solen reconixer figures religioses notables d'altres creences com a kami.

Oomoto-kyo va tenir una gran influncia en Morihei Ueshiba, fundador de l'Aikido. Com a detall curis, l'Oomotokyo va decidir utilitzar l'esperanto perqu el seu missatge arribs a tothom per igual.

 Enllaos externs .
Lloc oficial d'Omoto-kyo



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63023" title="Nao Deguchi" nonfiltered="4585" processed="4575" dbindex="24993">
Nao Deguchi (1836-1938), va ser la fundadora de la religi Omoto-Kyo al Jap.

Nao Deguchi era una pagesa amb poca formaci i escasos recursos, que va patir la mort del seu home i diversos fills. 

El 1896, als 56 anys, a punt de la desesperaci, va ser posseda per un esperit benvolent. Analfabeta, va comenar a escriure textes que era incapa de llegir. Aquests escrits feien referncia a la vida espiritual i a un nou ordre social.

El 1898, quan ja havia reunit un cert nombre de seguidors, va conixer n'Onisaburo, que desprs es va casar amb la seva filla Sumiko. Com a gendre, va adoptar el nom d'Onisaburo Deguchi. essent el gran difusor de les seves creences.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63026" title="bac (arquitectura)" nonfiltered="4586" processed="4576" dbindex="24994">

En arquitectura, l'bac s la motllura superior que corona un capitell i n'augmenta la superfcie on recolza l'arquitrau.

En els segents dibuixos, ressaltat en negre, diferents exemples d'bacs: egipcis, dric, corinti, indi, rab, bizant, romnic, gtics (poligonal i circular), renaixentista.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63027" title="Arquitrau" nonfiltered="4587" processed="4577" dbindex="24995">

L'arquitrau s l'element horitzontal de pedra que uneix entre si dues pilastres o b columnes. En l'arquitectura clssica, s la part inferior de l'entaulament que descansa immediatament sobre el capitell de la columna.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63028" title="Caront" nonfiltered="4588" processed="4578" dbindex="24996">

Astronomia: Caront (satllit) s el principal satllit de Plut.
Mitologia: en la mitologia grega, Caront (mitologia) era el barquer que condua els morts a travs del riu Aqueront fins a l'Hades.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63030" title="Leipzig" nonfiltered="4589" processed="4579" dbindex="24997">

 (IPA: ) s una ciutat de Saxnia (Alemanya), la ms gran de l'estat amb 520.000 habitants. El seu antic ajuntament s un dels edificis ms destacats del Renaixement alemany, i alberga un dels majors museus histrics d'Alemanya.



 Histria .
La primera notcia de la ciutat s un document del 1015 que parla d'un assentament eslau, i el 1165 ja t un privilegi de mercat.

En aquesta ciutat va treballar i est enterrat Johann Sebastian Bach. Richard Wagner hi va nixer el 1813. Tamb hi van nixer, l'any 1989, els bessons Kaulitz (Tom i Bill), actuals guitarrista i cantant de la banda de rock Tokio Hotel

El 19 d'octubre de 1813 Leipzig fou testimoni de la primera derrota de Napole I a l'anomenada Batalla de les Nacions, en record de la qual fou erigit, el 1911, el Vlkerschlachtsdenkmal amb una plataforma amb vista panormica a 91 m d'alada.

A l'esglsia de Sant Nicolau s'hi van celebrar les oracions per la pau, punt de partida de la revoluci pacfica de 1989 que va conduir a la reunificaci alemanya. Els precs dels dilluns, que desprs es convertiren en manifestacions pacfiques, obriren la porta a la revoluci de la Repblica Democrtica Alemanya.

La Universitat de Leipzig, la segona ms antiga d'Alemanya, va ser fundada el 1409 per docents i estudiants alemanys expulsats de la Universitat de Praga. Al voltant d'aquest fet va comenar el desenvolupament de la ciutat com a centre del dret alemany i de la indstria editorial. Entre el 1953 i el 1990 aquesta universitat era coneguda pel nom de Karl-Marx Universitt.

Actualment Leipzig s una important seu firal que atreu  professionals de tot Europa. El dret de Fira Imperial li fou atorgat per l'emperador Maximili I, el qual va ser confirmat el 1507, i, a ms, va conferir a la ciutat lStapelrecht, el dret d'obligar els comerciants que hi estaven de pas a vendre les seves mercaderies.

Economia.
Entre les empreses que tenen seu a Leipzig o als voltants cal destacar:
Amazon;
Blthner: manufactura de pianos;
BMW;
Porsche;
Siemens;

DHL est en procs de transferir la major part de les seves operacions aries d'Europa a l'aeroport de Leipzig-Halle Airport.

 Transports .
Leipzig s un nus ferroviari important, tant del nord cap al sud com de l'esta a l'oest. A pocs quilmetres de la ciutat hi ha dos aeroports: el de Leipzig-Halle i el d'Altenburg-Nobitz.

 Ciutats agermanades .

Addis Abeba, Etipia  (2004);
Birmingham, Regne Unit (1992);
Bolonya, Itlia  (1962);
Brno, Repblica Txeca (1973);
Frankfurt del Main, Alemanya  (1990);
Hannover, Alemanya  (1987);
Houston, Texas, EUA  (1993);
Kev, Ucrana  (1961);
Cracvia, Polnia  (1973);
Li, Frana (1981);
Nanjing, Xina  (1988);
Salnica, Grcia  (1984);
Travnik, Bsnia  (2003);

Enllaos externs.
Leipzig Internacional (en alemany, francs, angls, castell o polons);
Panorama Leipzig Vistes panormiques de Leipzig;













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63034" title="Estat Catal" nonfiltered="4590" processed="4580" dbindex="24998">

Estat Catal s un partit independentista  de Catalunya. s el partit poltic catal ms antic que hi continua tenint activitat , i darrere del PNB (1895) i el Sinn Fin (1917), s el tercer partit nacionalista ms antic d Europa.

En origen el seu caracter combatent i insureccionalista l'enmarcaria dins de la deficini d'organitzaci terrorista per uns, mentre que rebrien el qualificatiu d'exrcit d'alliberament pels oposats als primers.

Actualment es defineix com a partit independentista, interclassista i no dogmtic, que lluita per la independncia dels Pasos Catalans i el catal com a nica llengua oficial. 

 Histria .
 Fundaci i intents insurreccionistes .
Estat Catal va ser fundat per Francesc Maci, Llus Marsans i Sola, Daniel Cardona i Civit, Domnec Sol i Manuel Pags i Mercader , dirigents de la Federaci Democrtica Nacionalista, el 18 de juliol de 1922 desprs de la Conferncia Nacional Catalana, on es conclou que, mentre hi hagi una monarquia a Espanya, Catalunya no podr obtenir autogovern; per tant, cal trencar qualsevol relaci amb Espanya i proclamar l'Estat Catal que es pogus confederar amb el Pas Valenci, les Illes Balears, la Catalunya del Nord, i potser, Occitnia.

Convenut de qu el parlamentarisme poltic amb l'Estat Espanyol seria estril, advoc per la lluita armada, en mimetisme amb el moviment d'alliberament irlands, que feia poc havia aconseguit la independncia del Regne Unit. Per a aquesta iniciativa necessitava un diners que sabia que no aconseguiria dels catalans de l'interior, donat que el moviment nacionalista era controlat per la Lliga Regionalista. Aix, s'adre als catalans d'Amrica. 

Els catalans de Cuba collaboren econmicament a sostenir el projecte a partir del 1922 i durant una dcada. El Centre Catal de l'Havana es constitueix en associaci secreta, amb el nom de Club Separatista Catal nm. 1. L'organitzaci dels Clubs s'estengu a altres pasos i es cre la Federaci Internacional de Clubs Separatistes Catalans, que finanaran el partit.

Durant els anys 20 particip activament contra la dictadura del general Primo de Rivera (pronunciament de setembre de 1923), com a rplica de la repressi que l'oblig a passar a la clandestinitat. L'octubre de 1923 Maci i l'estat major del grup fugiren a Perpiny. A l'interior rest un directori format pel doctor Soler i Damians, Alzina i Vallmitjana. Tamb organitzaren 54 escamots de 10 membres, que eren dirigits per Daniel Cardona i Civit, tamb redactor de l'rgan del partit, L'Estat Catal, i per Manuel Pags i Mercader. Cardona es va exiliar l'agost del 1924 i el cap a l'interior fou Marcell Perell i Domingo, qui tamb mantenia contactes amb la Societat d'Estudis Militars dirigida per Miquel Ferrer i Sanxs, i fundava a l'interior la sots-organitzaci secreta i armada Bandera Negra. 

A Pars constituren el Comit d'Acci de la Lliure Aliana i el Comit Revolucionari de Pars. El 23 d'abril de 1925 Francesc Maci i Miquel Soldevila, en nom del Govern Provisional de Catalunya, van emetre l'Emprstit Pau Claris per a finanar un alament armat. Alhora, es creava a Barcelona la secci de xoc la Bandera Negra (Santa Germandat Catalana), amb comits a Besiers, i Buenos Aires.

L'octubre de 1925 Francesc Maci i Josep Carner i Ribalta marxaren a Moscou amb Jos Bullejos (PCE) per a entrevistar-se amb els dirigents de la Komintern. Per la mediaci d'Andreu Nin i Prez, aconseguiren les simpaties de Lev Trotsky, Nikolai Bukharin i Grigori Zinoviev, per Stalin no els va recolzar per manca de definici ideolgica i perqu no ho veia clar. 

El 6 de juny de  1925 Bandera Negra intent el magnicidi contra Alfons XIII, acci coneguda com el Complot de Garraf. Aix mateix particip, com a fets ms importants, en la invasi des de Prats de Moll, en qu l'ex-coronel Maci en persona va organitzar una partida armada per a la invasi del Sud del Principat des de Prats de Moll (Rossell) el 1926. El pla fou descobert per les autoritats franceses; Maci fou condemnat a sis mesos de pres i desprs deportat a Blgica, com la plana major del partit. 

EL 1928 Francesc Maci i Ventura Gassol celebraren una Assemblea a Cuba amb suport del Grop Nacionalista Radical, on intentaren canviar el nom del partit pel de Partit Separatista Revolucionari Catal, per els militants de l'interior no ho acceptaren. Alhora, alguns dels militars ms esquerrans es van unir al Partit Comunista Catal de Jordi Arquer i Saltor. Ms tard,  Estat Catal va ser un dels partits impulsors del Pacte de Sant Sebasti (1930), on juntament amb nacionalistes bascos, gallecs i republicans espanyols es posaren les bases per democratitzar l'Estat Espanyol.

A la Conferncia d'Esquerres, celebrada els dies 17-19 de mar de 1931 al carrer Cros del barri de Sants de Barcelona, es va unir al  Partit Republic Catal (1917-1931).  i al grup de L'Opini donant lloc a Esquerra Republicana de Catalunya,dins la qual Estat Catal conserv autonomia organitzativa.

 La Segona repblica .
L'abril de 1931 Francesc Maci va proclamar a Barcelona l'efmera Repblica Catalana, que no va passar de restabliment de la Generalitat de Catalunya per les pressions del Govern Central. Francesc Maci va esdevenir, doncs, el primer president de la Generalitat reinstaurada. La plana major del partit  es va integrar en Esquerra Republicana de Catalunya. Alguns, per, no ho accepten. Daniel Cardona i Civit se'n separa i funda Nosaltres Sols! i es funden els grups marxistes i independentistes Alta Tensi i Elements d'Estat Catal.

Del 3 al 10 de gener del 1932 Jaume Compte i Canelles convoca una Assemblea de la qual en surt Estat Catal-Front Separatista d'Extrema Esquerra, partit obrer de caire nacionalista i revolucionari que per l'abril del 1932 convoca una Conferncia Nacional Obrera. Alguns membres del Partit Comunista Catal, com Pere Aznar, se li uniren, per Josep Rovira i Canals, Domnec Ramn i Amadeu Bernad es passaren a Uni Socialista de Catalunya. Finalment, amb els seus partidaris va refundar el partit com a Estat Catal-Partit Proletari, que desprs s'organitzaria com a partit independent amb el nom de Partit Catal Proletari. El sector ms nacionalista, per, fundava el Partit Nacionalista Catal. 

El 1933 el cap de les joventuts d'Estat Catal, Josep Dencs i Puigdollers, intent organitzar escamots armats amb suport de Miquel Badia i Capell. Tots tingueren un paper destacat en els fets del sis d'octubre de 1934. Dencs fug a l'estranger, Badia fou empresonat i Compte va morir lluitant al local del CADCI.

 Guerra civil espanyola .
Pocs dies abans de l'inici de la guerra, el juny del 1936, Estat Catal abandona Esquerra Republicana de Catalunya i es reorganitza de manera independent sota la direcci de Josep Dencs i Puigdollers i Joan Torres i Picart, amb la fusi del Partit Nacionalista Catal, algun sector de les Joventuts d'Esquerra Republicana i del grup Nosaltres Sols!. Un cop esclatada la guerra, del juliol del 1936 al juliol del 1937 aconseguiren el control del Diari de Barcelona, dirigit per Marcell Perell i Domingo.

Estat Catal particip activament en tots els fronts de guerra, cre les seves prpies tropes per lluitar, essent especialment lloades el Regiment Pirinenc nm. 1 de Catalunya, la Columna Volant Catalana i el cos expedicionari que intent recuperar Mallorca, que havia caigut en mans feixistes. Durant els anys de la guerra Estat Catal, disconforme amb la situaci revolucionria del pas i a fi de poder encaminar-lo cap a la independncia, intentar obtenir el poder de la Generalitat a travs d'un complot contra el seu president que ser descobert. Tanmateix, va patir fortes distensions internes.

 Postguerra .
A partir de 1939, perduda la guerra, molts dels militants del partit foren afusellats, i molts altres van anar a l'exili. Els que van creuar la frontera francesa, van ser internats en camps de concentraci de la Catalunya Nord. Alfuns foren posteriorment capturats pels nazis alemanys i deportats a camps d extermini. Els militants que quedaren lliures s'integraren al Front Nacional de Catalunya, on Estat Catal conserv la seva autonomia interna. Estat Catal col.labor amb els serveis secrets britnics, francesos i polonesos i amb la Resistncia Francesa. Comptant amb la collaboraci dels militants resistents de l'interior, tingu una intensa activitat en les xarxes d'evasi d'aviadors aliats i jueus per sortir de l'Estat francs.

El 16 de juny de 1939 sorgiren distensions entre els dos caps del partit, el secretari general Vicen Borrell, i Joan Cornudella i Barber, futur cap del Front Nacional de Catalunya. Borrell fou destitut i Estat Catal es va integrar al FNC fins el 1947. Tot i que mantingueren una estructura al marge del Front, per a ells ser un punt de referncia en plantejament ideolgic i procs de reorganitzaci. Del 1940 al 1946 la seva activitat fou molt feble i dins del Front. El seu militant Pere Llevat va morir en un tiroteig a Arenys de Mar. I el setembre del 1941 la seva xarxa d'espies fou desarticulada.

EL 1942 el Comit de Barcelona d'Estat Catal apleg entre 20 i 30 militants, dirigits per Ventura Niub, Josep Planchart i Martori, ngel Corts, Xavier Balaguer i Jordi Renom. Segons fonts internes, l'any 1942 el partit cre la idea i edit el primer mapa dels Pasos Catalans. El 1945 entr a formar part del Consell Nacional de la Democrcia Catalana de Josep Pous i Pags amb representaci prpia, independent del Front Nacional de Catalunya.

La lluita a l interior continu. Del 1942 al 1943 les Joventuts d'Estat Catal (Jordi Renom, Xavier Balaguer i ngel Corts) van fer pintades nacionalistes arreu del barri de Grcia, repartiren propaganda antinazi i editaren la revista Torxa, de manera que el 1944 crearen una Secci Universitria. El 1944 Vicen Borrell torn a Barcelona i rellan el partit per tal de recueprar els exiliats i els que s'havien passat al FNC, i proposa crear una coordinadora de partits a l'interior (Unitat Catalana) per tal de fer costat a les institucions a l'exili. Aix provoc una polmica entre el sector oficial de Borrell i els partidaris de collaborar amb el FNC, agrupats en la revista Almogvers (Joan Bergued, Pere Prez, Joan Monyarc, Gonal Gorges). Potser apleguen un centenar de militants. El maig del 1945 fou detingut el militant ngel Corts per repartir propaganda en la Universitat; fou apallissat per companys de Pablo Porta Bussoms, cap del SEU, i empresonat durant tres mesos.

L'abril del 1945 es va celebrar la primera reuni del Consell Regional de Delegacions d'Estat Catal, que aconsegu la reunificaci definitiva dels dos sectors el desembre de 1946. Fins aleshores noms havien fet alguns actes de propaganda i simblics, com el 28 d'abril als germans Badia. Borrell i Renom s'alternaren la presncia en el Consell Nacional de la Democrcia Catalana i fins el 1947 es mantingueren ambigus en la polmica que aquest van mantenir amb la Generalitat de Catalunya a l'exili. El juliol del 1947 l'abandonaren, acusant-lo de pactar amb els espanyols, i van formar amb ERC la Federaci Nacionalista Republicana de Catalunya, tot acusant la Generalitat a l'exili de deixadesa i inactivitat, i als lders d'UDC, MSC i FNC de personalisme. Acci Catalana Republicana s'hi afegiria el 1948.

El partit sort del Front Nacional de Catalunya el 1947 en esdevenir aquest un partit poltic, i es reorganitza de manera independent. Aleshores potser tenia uns 500 militants. Tanmateix, la tasca d'oposici al rgim tenia poca influncia en la poblaci i el paratit fou sacsejat per diferncies internes. Aix esdevindrfia un grup ultraclandest, minoritari i sense massa arrelament llevat a Barcelona, ra per la qual no fou desarticulat. A l'exterior alguns militants, com Josep Maria Muri i Roman, editaven butlletins per a mantenir la flama nacionalista.

Comen, als anys 50 i 60, a realitzar accions poltiques i militars contra el rgim franquista merc l'esfor del seu cap Salvador Bartol i Guiu. Adopt plantejaments del laborisme britnic. El 1947 intent crear una organitzaci armada amb base piramidal d'escamots de cinc militants (cinquenes) amb arsenal a Frana, merc la voluntarietat del secretari general de les Joventuts, Xavier Balaguer, per no consta cap actuaci d'ell des del 1950.

Cap el 1970 un grup de joves vinculats a les Joventuts Obreres d'Estat Catal crearen el FAC (Front d'Alliberament de Catalunya), independentista i socialista, per que volia vincular-se al Consell Nacional Catal.  Ms tard, d'altres es passarien a EPOCA i Terra Lliure.

 Transici i democrcia .

El 1976 Estat Catal reaparegu a Barcelona, sota la direcci de Josep Planchart i Martori i Ramon Rius; es declararen independentistes dels Pasos Catalans, i interclassistes. A les eleccions generals espanyoles de 1977 va donar suport a Esquerra Republicana de Catalunya. Ms tard es va pronunciar en contra de l'aprovaci de la Constituci espanyola de 1978 i l'Estatut d'Autonomia de 1979, ja que les considerava eines contrries a les plenes llibertats dels catalans, aix com continuistes del rgim del dictador Franco. Segons les teories d'Estat Catal, l'Estatut quedava supeditat a una Constituci que negava els drets nacionals inalienables i imposava una monarquia borbnica hereva la de 1714 i del franquisme.

Estat Catal s'ha presentat a les eleccions generals espanyoles, per inicialment no ho feia a les autonmiques catalanes, per tal de no restar vots als altres partits nacionalistes. A les eleccions generals espanyoles de 1979 va obtenir 6.328 vots, que van representar un 0,29 %.

Desprs d'un cisma intern, pendent de ressoluci judicial, es crearen dues faccions: una interclassista "oficial", i una altra exclusivament d'extrema esquerra.

Respecte a l'ltim plebiscit sobre el nou Estatut (conegut com a l'Estatut de Miravet) l'Estat Catal oficial no s va posicionar en cap sentit deixant llibertat de vot als seus militants. La facci d'Estat Catal d'esquerres va fer campanya pel vot negatiu sota el lema "Cap Estatut ens far lliures. Independncia".

Estat Catal s'ha presentat en diferents eleccions, amb un resultat inferior al 0,1% dels vots de Catalunya. Es va presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya (1999) obtenint 1.174 vots (0,06 %). A les eleccions generals espanyoles de 2000, va obtenir 2.321 vots (0,07 %), a les eleccions al Parlament de Catalunya (2003) va obtenir 1.890 vots (0,06 %) i a les Eleccions al Parlament Europeu de 2004 va obtenir 1.540 vots (0,07 %). Des de 2004 el partit no s'ha presentat a les eleccions .

Notes.


 Bibliografia .
 Josep Carner i Ribalta El Complot de Prats de Moll Barcelona, Dalmau editors, 1987;
 Joan Crexell i Play . Origen de la bandera independentista. Barcelona: el Llamp, 1984. (La Rella);
 Imma Tubella i Casadevall Jaume Compte i el Partit Catal Proletari. Barcelona: la Magrana, 1979. (Alliberament; 8);
 Albert Viladot i Presas Nacionalisme i premsa clandestina (1939-1951). Barcelona, Curial, 1987;
 Enllaos externs .
 Web oficial d'Estat Catal;
 Blog del President d'Estat Catal;
 Web d'Estat Catal, del grupuscle escindit d'esquerres;
 Pgina de la Generalitat amb els resultats de les eleccions;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63035" title="Llenega negra" nonfiltered="4591" processed="4581" dbindex="24999">


La llenega negra (Hygrophorus latitabundus, del grec higrs: humit, phors: portador; del llat latitabundus: molt amagat) s potser el bolet comestible ms valorat i buscat a Catalunya i especialment al Bages. De l'ordre dels agaricals.

Descripci.

El capell, de 6-10 cm de dimetre i amb el marge fora enrollat, s d'un bru olivaci i llefiscs produt per un muclag transparent, molt abundant, que recobreix tant el barret com el peu. Amb lmines blanques, espaiades i gruixudes tamb viscoses.



==Hbitat==

Viu en qualsevol bosc de pins, sobretot el pi roig, amb sls calcaris de la terra baixa i la muntanya mitjana. Acostuma a trobar-se formant grups ms o menys nombrosos, molt sovint en forma de ferradura, que neixen en el mateix indret cada any. Aquestes superfcies de bosc es coneixen amb el nom de llenegueres i sn molt valorades pels boletaires.

Gastronomia.

s un excellent comestible. Es menja guisat en plats de carn o d'aviram. Com la majoria de bolets, conv no renta'l gaire i en aquest cas per no treure el muclag que li dna consistncia mentre es cou. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
